Documents28 Items Pisa Alliberats

PISA.
tems alliberats
de competncia en
comprensi lectora
Documents
28
2

URL: www.gencat.cat/ensenyament

Aquest llibre est publicat amb una llicncia Creative Commons Reconeixement-No comercial
Compartir igual 3.0 Espanya.
Per veuren una cpia, visiteu: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca
Els termes de la llicncia impliquen que aquest material pot ser:
reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que sen reconegui lautoria;
reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que ls no sigui comercial, i
utilitzat per generar una obra derivada sempre que aquesta quedi subjecta a una llicncia
idntica a aquesta.

PISA. tems alliberats de competncia en comprensi lectora

Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu
Departament dEnsenyament
Generalitat de Catalunya

Barcelona, juliol de 2014

Consell Superior dAvaluaci tems alliberats de competncia en comprensi lectora

3

NDEX

1. Presentaci............................................................................................................................5

2. Marc conceptual de la competncia en comprensi lectora (PISA 2009).............................7

3. Relaci de les unitats davaluaci........................................................................................14

4. Unitats davaluaci i tems...................................................................................................16

5. Guies de correcci.............................................................................................................101

6. Graelles de puntuaci........................................................................................................156

7. Resultats de Catalunya a les proves PISA........................................................................160

8. Bibliografia.........................................................................................................................161


4


5

1. PRESENTACI
Lavaluaci PISA avalua els coneixements i les destreses de lalumnat de 15 anys en
diverses rees. A les edicions del 2000 i 2009, la comprensi lectora va ser lrea de
coneixement prioritria en lavaluaci, per la inclusi dtems de competncia en
comprensi lectora en les diverses edicions de PISA ha perms disposar de
resultats de lrea des de 2003, primer any en qu Catalunya va tenir una mostra
prpia de centres. En les dues primeres edicions, les puntuacions mitjanes de
lalumnat catal en aquesta competncia van ser de 483 i 477 punts, per darrere
dels resultats en matemtiques i cincies. Des de 2009, sobserva una millora en el
domini de la comprensi lectora, fins a esdevenir lrea amb resultats ms
favorables. Lany 2012, lalumnat catal va assolir una puntuaci mitjana de
501punts, una dada superior a la del conjunt de lOCDE (496). El repte del sistema
educatiu catal passa per reduir el percentatge dalumnes ubicats als nivells de
rendiment ms baixos i incrementar la proporci dalumnes situats als nivells de
rendiment ms alts. Lobjectiu daquest document s ajudar els alumnes a
familiaritzar-se amb el tipus dactivitats plantejades a PISA, per especialment donar
eines als centres perqu puguin detectar els mbits en qu lalumnat es desenvolupa
favorablement o aquells en qu cal posar-hi ms atenci.

Aquest document cont un recull de 34 unitats davaluaci de comprensi lectora
que van aplicar-se en les edicions dels anys 2000 i 2009, aix com altres unitats que
van utilitzar-se en els pilotatges previs a aquestes edicions. Aquesta relaci es basa,
principalment, en les unitats publicades a Take the Test: Sample Questions from
OECDs PISA Assessments (2009) i PISA 2009 Assessment Framework (2009),
documents elaborats per lOCDE que tenen la finalitat de posar algunes de les
unitats davaluaci utilitzades per PISA a disposici de la comunitat educativa. En
qualsevol cas, sha de tenir en compte que la mostra dunitats davaluaci daquest
document no s exhaustiva. Algunes de les unitats que es recullen en aquest
document ja shavien recollit en diverses publicacions del Consell Superior
dAvaluaci del Sistema Educatiu (CSASE): als nmeros 02, 09 i 12 de la collecci
Documents, al nmero 19 dels Quaderns dAvaluaci i al nmero 18 dels
Informes dAvaluaci.

Aquest document sorganitza en els apartats segents:

Una sntesi del marc conceptual de la competncia en comprensi lectora, per tal
de contextualitzar les unitats davaluaci publicades fins a lany 2009.
Quadres on sorganitzen els tems segons les unitats davaluaci a qu
pertanyen, els processos que avaluen i els nivells de dificultat (encara que no es
disposa dinformaci daquest ltim parmetre per a tots els tems).
Les unitats davaluaci i els tems corresponents.
Les guies de correcci dels tems de les unitats davaluaci.
Una proposta de graella per recollir el percentatge d'encert i la puntuaci de
l'alumnat a cada tem.
Un grfic i una taula amb els resultats globals de Catalunya en la competncia en
comprensi en lectora de PISA.
Bibliografia amb fonts dinformaci sobre lavaluaci.

A la graella per recollir el percentatge dencert i la puntuaci de lalumnat a cada
tem, sha de tenir en compte que el resultat obtingut es relaciona amb les unitats
davaluaci daquesta publicaci i que no representa necessriament la puntuaci
que sobtindria en lavaluaci de lany 2015.

6

Fins ara, les diferents edicions de PISA shan basat en una prova en suport paper de
dues hores de durada, on el conjunt dtems es distribueix en 13 quaderns vinculats
entre ells, de manera que en una classe amb 35 alumnes, menys de tres alumnes
tenen el mateix quadern. Cadascun dels quaderns s respost per un nombre
dalumnes suficient. Els alumnes tamb responen un qestionari de context duns 30
minuts de durada. Conv destacar que a partir de PISA 2015 lavaluaci ser en
suport digital.

Finalment, cal destacar que aquest document s el darrer dun conjunt de tres
documents que relacionen totes les unitats davaluaci de PISA publicades. Els
altres dos documents recullen les unitats davaluaci de la competncia cientfica (el
nmero 26 de la collecci Documents) i de la competncia matemtica (el nmero
27 de la collecci Documents).


7

2. MARC CONCEPTUAL DE LA COMPETNCIA EN COMPRENSI
LECTORA (PISA 2009)
Definici
Les definicions de la competncia en comprensi lectora shan anat modificant amb
els anys, al mateix temps que shan anat produint canvis socials, econmics i
culturals en un mn cada vegada ms globalitzat. El concepte daprenentatge
permanent ha ampliat la percepci de la competncia en comprensi lectora i ja no
es considera que sigui una habilitat que sadquireix exclusivament a la
infncia. En comptes daix, la competncia sentn com un seguit de
coneixements, habilitats i estratgies que cada persona construeix al llarg de la
vida, en contextos diversos, mitjanant la interacci amb lentorn i amb les
comunitats on participa.
Dacord amb PISA 2009, la competncia en comprensi lectora consisteix a
comprendre i emprar els textos escrits i a reflexionar-hi i implicar-shi per assolir els
objectius propis, desenvolupar el coneixement i el potencial de cadasc i participar
en la societat.
A continuaci, es relacionen les tres caracterstiques principals sobre les quals es
basa lavaluaci de la competncia en comprensi lectora:
Les situacions (gamma de contextos o finalitats en qu es produeix la lectura).
Els textos (varietat de material que es llegeix).
Els aspectes (enfocaments cognitius que determinen com el lector simplica en el
text).
En primer lloc, la situaci sutilitza per definir els textos i els exercicis que sassocien
a la prova davaluaci.
Taula 2.1. Situacions de lectura

Personals: textos que tenen lobjectiu de satisfer els interessos personals de la
persona, tant a nivell prctic com intellectual.
Correspondncia personal, textos de ficci, biografies o textos informatius
(curiositat, de lleure).

Pbliques: textos vinculats a activitats i interessos de la societat en general.
Documents oficials o informaci sobre esdeveniments pblics.

Educatives: textos elaborats exclusivament amb objectius formatius; sovint no sn
els alumnes qui trien els textos, sin els professors.
Llibres de text.

Ocupacionals: textos que impliquen lacompliment dalguna tasca determinada.
Cerca de feina a la secci danuncis classificats dun diari imprs.


8

En segon lloc, sha de tenir en compte el format de text i el tipus de text.

Taula 2.2. Format de text

Textos continus: textos compostos per oracions organitzades en pargrafs; el
lector pot reconixer lorganitzaci del text; els marcadors (discursius, seqencials,
causals, etc.) donen informaci sobre els lmits del text, la localitzaci de la
informaci es facilita mitjanant ls de mides i tipus de lletra diferents.
Reportatges periodstics, assaigs, novelles, relats curts, crtiques o cartes.

Textos discontinus: textos que poden estar compostos dun determinat nombre de
llistes, algunes de les quals sn senzilles i simples, per la majoria consisteixen en
la combinaci de diverses; lanlisi de textos discontinus identifica els trets
caracterstics per reconixer relacions que sestableixen entre els elements i per
identificar similituds i diferncies entre aquests textos.
Llistes, taules, grfics, diagrames, anuncis, programes, catlegs, ndexs o
formularis.

Taula 2.3. Tipus de text

Descriptiu: la informaci del text fa referncia a les propietats dobjectes de lespai,
respon a preguntes que comencen amb qu; les descripcions poden adoptar formes
diverses, com per exemple, ser descripcions impressionistes o tcniques.
Quadern de viatge, diari personal, catleg, mapa geogrfic, pla de vol en lnia o
descripci duna caracterstica, funci o procs dun manual tcnic.

Narratiu: la informaci del text fa referncia a les propietats dels objectes en el pla
temporal, respon a preguntes que comencen amb quan o en quina seqncia; la
narraci tamb explica per qu els personatges duna histria es comporten duna
determinada manera; la narraci pot tenir diferents formes: un relat, un informe o
una notcia.
Novella, relat breu, obra, biografia, tira cmica o crnica periodstica sobre un
esdeveniment.

Expositiu: la informaci s presentada com a conceptes compostos o
construccions mentals, ofereix una explicaci de com els elements es relacionen
entre ells en un tot significatiu; sovint respon a les preguntes que comencen amb
com; hi pot haver redaccions expositives, definicions, resums o interpretacions de
textos.
Redacci escolar, diagrama, grfic sobre els canvis demogrfics, mapa
conceptual o entrada denciclopdia en lnia.

Argumentatiu: text que presenta proposicions com la relaci entre els conceptes o
amb daltres proposicions, respon a preguntes que comencen amb per qu; una
subclassificaci s la que distingeix entre textos persuasius (sobre punts de vista) i
dopini; un comentari relaciona conceptes amb una estructura de pensaments,
valors i creences, mentre que una argumentaci cientfica relaciona conceptes amb

9

estructures del coneixement.
Carta al director, cartell publicitari, entrada en un frum en lnia, crtica dun llibre
o pellcula en una pgina web.

Instructiu: text que dna indicacions sobre qu fer; les normes, regles i estatuts
especifiquen els requeriments per a determinats comportaments, basats en
lautoritat impersonal, com la validesa prctica o lautoritat pblica.
Instruccions, receptes de cuina, diagrames que mostren el procediment de
primers auxilis o el manual ds dun programari digital.

En darrer lloc, hi ha tres aspectes o processos lectors que orienten els exercicis
de lavaluaci de la competncia lectora. Els aspectes sn les estratgies mentals,
els enfocaments o els objectius que els lectors utilitzen per comprendre el text.
Taula 2.4. Aspectes o processos lectors

Accs i recuperaci de la informaci

En els exercicis davaluaci que consisteixen a recuperar informaci, lalumnat ha
de fer coincidir la informaci facilitada a la pregunta amb una informaci sinnima, o
amb les mateixes paraules a dins del text, i utilitzar-la per trobar la nova informaci
sollicitada.

Els exercicis de recuperaci consisteixen a fer que lalumnat trobi una informaci
basada en els requeriments o caracterstiques especificades explcitament a les
preguntes. Lalumnat ha de detectar o identificar un o diversos elements essencials,
com els personatges, el lloc/espai i lescenari, i desprs fer una cerca al text per
trobar-hi una coincidncia literal o sinnima.

Integraci i interpretaci de la informaci

La interpretaci consisteix en el procs de dotar de sentit alguna cosa no indicada
directament. Pot comportar que shagi didentificar una relaci no explcita, que pot
ser necessria a un nivell ms parcial per inferir la connotaci duna expressi o una
frase. Mentre interpreta, lalumnat identifica les suposicions o implicacions
subjacents duna part del text o de la seva totalitat.

Alguns exemples dexercicis que es poden utilitzar per avaluar aquest procs sn:
comparar i contrastar informaci, identificar i anotar les proves que la demostren.
Els exercicis basats en comparar i contrastar demanen a lalumnat que agrupi dos
o ms fragments dinformaci del text. Per tal de processar tant la informaci
explcita com la implcita duna o ms fonts en aquesta mena dexercicis, lalumnat
ha dinferir sovint una relaci o categoria prevista.

La integraci se centra en la demostraci i la comprensi de la coherncia del text.
Pot anar des de la distinci de la coherncia que hi ha entre un seguit de frases
contiges fins a copsar la relaci entre diversos pargrafs, passant per lobservaci
de les connexions entre diversos textos.

Els exercicis que fan referncia a lelaboraci duna interpretaci poden implicar que
sinfereixi a partir dun context ms localitzat; per exemple, interpretar el significat
duna paraula o expressi que ofereix un mats concret al text. Aquest procs de

10

comprensi tamb savalua en els exercicis on es demana a lalumnat que faci
inferncies sobre la intenci de lautor i que identifiqui les proves que utilitza per
inferir aquesta intenci.

Reflexi i avaluaci

Reflexionar i avaluar implica recrrer al coneixement, les idees o les actituds
externes al text per relacionar la informaci del text amb els marcs conceptuals i
emprics propis.

El fet de reflexionar i avaluar el contingut dun text implica que lalumnat connecti la
informaci dun text amb coneixements que provenen daltres fonts. Lalumnat
tamb ha davaluar les afirmacions que es fan al text, contrastant-les amb el seu
propi coneixement del mn. Sovint, se li demana que articuli i defensi els seus punts
de vista. Per fer-ho, ha de ser capa dassolir una comprensi dall que es diu i que
es pretn al text. Posteriorment, ha davaluar aquesta representaci mental i
comparar-la amb all que ja sap i creu, basant-se en informacions prvies o en
altres textos.

Per reflexionar i avaluar la forma dun text cal que lalumnat sen distanci, cal que el
consideri objectivament i que navalu la qualitat i ladequaci. El coneixement
implcit dels conceptes destructura, gnere i registre t un paper molt important en
aquests exercicis. Aquestes caracterstiques, que constitueixen la base de lofici
dun autor, formen part dels patrons de comprensi inherents als exercicis.
Lavaluaci de si un autor aconsegueix reeixir en exposar alguna caracterstica o
convncer el lector, no noms depn del coneixement substantiu, sin que tamb t
a veure amb la capacitat de detectar els matisos del llenguatge; per exemple,
comprendre que la tria dun adjectiu determinat pot aportar color a la interpretaci.

Estructura

Dacord amb la definici de competncia en comprensi lectora, cadascuna de les
unitats davaluaci requereix ls de coneixements, habilitats i estratgies dins
duna situaci determinada (personal, pblica, educativa o ocupacional).

Una unitat davaluaci est formada per un material destmul especfic, que pot ser
un text continu o discontinu i, a la vegada, descriptiu, narratiu, expositiu,
argumentatiu o instructiu. Desprs vnen els exercicis, que sn un grup de
preguntes (tems) de diversos tipus puntuades de manera independent. Les unitats
davaluaci incorporen fins a quatre tems cognitius. Cada tem implica ls
predominant dun dels aspectes o processos lectors: accs i recuperaci de la
informaci, integraci i interpretaci de la informaci, o b reflexi sobre la
informaci i avaluaci.

Tot i que la majoria dels tems obtenen una puntuaci de forma dicotmica, alguns
els tems delecci mltiple complexa i els tems de resposta oberta impliquen una
puntuaci parcial. Per a cada tem daquest tipus, es proporcionen unes instruccions
de puntuaci detallades.

Cal destacar que la dificultat dels tems varia per a cadascuna de les unitats i que
el nivell dassoliment de lalumnat varia en funci de la dificultat dels tems.


11

Taula 2.5. Factors que determinen la dificultat en els tems

Accs i recuperaci de la informaci
Nombre de fragments dinformaci que lalumnat ha de localitzar.
Quantitat dinferncia requerida.
Quantitat i importncia de la informaci competent.
Extensi del text.
Complexitat del text

Integraci i interpretaci de la informaci
Tipus dinterpretaci que es demana (per exemple, establir una comparaci s
ms senzill que trobar un contrast).
Nombre de fragments dinformaci que cal relacionar.
Grau i rellevncia del coneixement previ requerit.
Naturalesa del text (com menys familiar i ms abstracte sigui el contingut, i com
ms extens i complex sigui el text, ms difcil ser lexercici).

Reflexi i avaluaci
Tipus de reflexi o davaluaci que es demana (de ms fcil a ms difcil, els
tipus de reflexi sn: connectar; explicar i comparar; establir hiptesis i
avaluacions).
Naturalesa del coneixement que el lector ha daportar al text (un exercici s ms
difcil si el lector ha de recrrer en ms proporci a coneixements restringits i
especialitzats que a coneixements ms comuns).
Abstracci relativa i llargada del text.
Nivell de profunditat de comprensi necessria per fer lexercici.

Textos continus
Extensi del text.
Explicitat i transparncia de lestructura.
Claredat amb qu les parts es relacionen amb el tema general.
Existncia de marques al text, com pargrafs o capaleres, i marcadors
discursius, com ara indicadors de seqncia.

Textos discontinus
Quantitat dinformaci present al text.
Estructura en forma de llista (les llistes senzilles sn ms fcils de tractar que les
ms complexes).
Components que es troben ordenats i organitzats de manera explcita. Per
exemple, amb etiquetes o amb un format especial.
La informaci demanada es troba al cos del text o b en una part separada, com
una nota a peu de pgina.


12

Taula 2.6. Descripci dels nivells de lescala de competncia en comprensi
lectora

Nivell 6. La resoluci daquests exercicis requereix que lalumnat spiga fer
deduccions mltiples, comparacions i contrastos que sn detallats i precisos. Cal
que es demostri una comprensi global i detallada dun o ms textos i que es pugui
integrar informaci de ms dun text. Els exercicis impliquen que lalumnat sigui
capa de treballar amb idees poc familiars, amb informaci que es pugui debatre i
que pugui generar categories abstractes dinterpretaci. Les activitats de reflexi i
avaluaci requereixen que lalumnat elabori hiptesis o critiqui un text complex
sobre un tema que no li resulta familiar, tenint en compte diverses perspectives i
aplicant una comprensi elaborada que procedeixi de fora del text o que vagi ms
enll del text. Hi ha dades limitades sobre les activitats daccs i recuperaci de la
informaci en aquest nivell, per sembla que una condici excellent s la precisi
danlisi i latenci al detall que no s explcit en el text.

Nivell 5. Les activitats daquest nivell requereixen que lalumnat localitzi i organitzi
diversos passatges dinformaci dins del text i dedueixi quin s rellevant. Els
exercicis de reflexi requereixen crtica i elaboraci dhiptesis, a partir de
coneixements especfics. Tant els exercicis dinterpretaci com els de reflexi
requereixen una comprensi global i detallada dun text al contingut del qual
lalumnat no est acostumat. Per a tots els aspectes de lectura, en aquest nivell es
precisa enfrontar-se amb conceptes contraris als esperables.

Nivell 4. Les activitats daquest nivell impliquen que lalumnat localitzi i organitzi
diversos passatges dinformaci dins del text. Algunes requereixen interpretar
matisos del llenguatge en un passatge, tenint en compte el text com un tot. Altres
requereixen aplicar categories en un context desconegut. Les activitats de reflexi
requereixen que lalumnat apliqui el seu coneixement per elaborar hiptesis o
criticar un text. Ha de demostrar una comprensi adequada de textos llargs i
complexos, el contingut dels quals li s desconegut.

Nivell 3. En aquest nivell, els exercicis requereixen que lalumnat localitzi i, de
vegades, reconegui la relaci que hi ha entre diferents passatges de diferent
condici. Els exercicis dinterpretaci requereixen que lalumnat integri diferents
passatges per identificar la idea principal, comprendre una relaci o construir el
significat duna paraula o duna frase. Ha de tenir en compte moltes caracterstiques
per comparar, contrastar o categoritzar. Sovint, la informaci requerida no s
ressaltada, nhi ha una altra que es pot debatre o hi ha daltres obstacles al text,
com ara idees contrries a all que sespera o idees negatives. Les activitats de
reflexi requereixen connexions, comparacions i explicacions, o avaluar una
caracterstica concreta. Algunes requereixen que lalumnat mostri una comprensi
notable dun text en relaci amb contextos familiars o de coneixement quotidi.
Daltres no requereixen una comprensi detallada, per s fonamentar-se en un
coneixement menys com.

Nivell 2. En aquest nivell, els exercicis requereixen que lalumnat localitzi diferents
dades que puguin ser dedudes o que segueixin diferents condicions. Daltres
impliquen reconixer la idea principal dun text, comprendre relacions o construir
significats amb una part limitada del text quan la informaci no es ressalta i

13

lalumnat pot fer deduccions a un nivell elemental. Sinclouen comparacions i
contrastos basats en una nica caracterstica del text. Lalumnat necessita establir
una relaci entre el text i el coneixement previ, fonamentant-se en lexperincia i en
actituds personals.

Nivell 1a. En aquest nivell, els exercicis requereixen que lalumnat localitzi diferents
dades dinformaci explcita per reconixer el tema principal o la intenci de lautor
en un text de tema conegut, o que faci una connexi simple entre la informaci del
text i el coneixement quotidi. La informaci es ressalta i gaireb no hi ha cap tipus
dinformaci per debatre. s dirigida explcitament a lalumnat perqu consideri
diferents factors rellevants en lexercici i en el text.

Nivell 1b i per sota. En aquest nivell, els exercicis requereixen que lalumnat
localitzi una dada en un context dinformaci explcita i ressaltada en un text breu,
de sintaxi senzilla, amb un tema i un tipus de text coneguts, com una narraci
senzilla o una llista simple. El text serveix de suport a lalumnat, amb repeticions,
imatges o smbols coneguts. Gaireb no hi ha cap tipus dinformaci per debatre en
exercicis dinterpretaci. En aquests exercicis, el lector pot haver de fer connexions
simples entre fragments dinformaci adjacents.


14

3. RELACI DE LES UNITATS DAVALUACI

Unitat d'avaluaci (i nombre d'tems)
Edici PISA
original
Pgina
unitat
Pgina
correcci
Unitat 1: ELS ANIMALS DEL LLAC TXAD (5) PISA 2000 17 102
Unitat 2: LA GRIP (5) PISA 2000 20 103
Unitat 3: PINTADES (4) PISA 2000 24 106
Unitat 4: POBLACI ACTIVA (5) PISA 2000 26 108
Unitat 5: PLA INTERNACIONAL (2) PISA 2000 29 109
Unitat 6: LA POLICIA (4) PISA 2000 31 110
Unitat 7: LES SABATILLES (4) PISA 2000 33 111
Unitat 8: EL REGAL (7) PISA 2000 35 113
Unitat 9: AMANDA I LA DUQUESSA (5) PISA 2000 41 116
Unitat 10: PERSONAL (2) PISA 2000 46 120
Unitat 11: NOVES NORMES (2) PISA 2000 48 121
Unitat 12: BIBLIOTEQUES MUNICIPALS (2) PISA 2000 50 122
Unitat 13: GARANTIA (5) PISA 2000 51 123
Unitat 14: UN JUTGE JUST (6) PISA 2000 54 125
Unitat 15: DE MAL GUST (2) PISA 2000 58 127
Unitat 16: ASSETJAMENT ESCOLAR (2) PISA 2000 59 128
Unitat 17: ABELLES (4) PISA 2000 61 129
Unitat 18: RASPALLAR-SE LES DENTS (4) PISA 2009 63 130
Unitat 19: LA SEGURETAT DELS TELFONS MBILS (4) PISA 2009 65 131
Unitat 20: EL GLOBUS (4) PISA 2009 68 132
Unitat 21: AVS DE DONACI DE SANG (2) PISA 2009 70 134
Unitat 22: LAVAR (5) PISA 2009 72 134
Unitat 23: LOBRA SER EL PARANY (4) PISA 2009 74 136
Unitat 24: TELETREBALL (2) PISA 2009 78 137
Unitat 25: MACONDO (4) PISA 2009 79 138
Unitat 26: PLNOL DUNA BIBLIOTECA (3) PISA 2009 81 141
Unitat 27: OPINIONS DELS ALUMNES (4) PISA 2009 83 143
Unitat 28: AVS AL SUPERMERCAT (4) PISA 2009 86 144
Unitat 29: LA MOTO (3) PISA 2009 88 147
Unitat 30: EDIFICIS ALTS (4) PISA 2009 90 147
Unitat 31: LA DEMOCRCIA A ATENES (5) PISA 2009 92 149
Unitat 32: DESTINACI BUENOS AIRES (4) PISA 2009 94 151
Unitat 33: SENDERISME A LFRICA (4) PISA 2009 96 153
Unitat 34: LA XARXA DE METRO (4) PISA 2009 99 154

15

PROCS TEMS N
Accs i recuperaci
1.1, 1.2, 1.4, 1.5, 2.1, 4.2, 6.1, 7.2, 7.3, 8.4, 9,4, 10.1, 10.2, 12.1, 12.2, 13.1, 13.2, 13.3, 14.2, 16.2,
17.2, 18.2, 18.3, 20.2, 22.5, 26.1, 28.2, 30.1, 31.2, 31.4, 33.1, 33.2, 33.4, 34.1, 34.2, 34.4
36
Integrar i interpretar
2.3, 2.5, 3.1, 3.2, 4.1, 4.3, 6.2, 6.3, 6.4, 7.1, 8.2, 8.3, 8.5, 8.6, 9.1, 9.3A, 9.3B, 9.3C, 9.5, 11.1, 11.2,
14.1 14.4, 15.1, 16.1, 17.1, 17.3, 17.4, 18.1, 19.1, 19.4, 20.1, 21.1, 22.1, 22.3, 22.4, 23.1, 23.2, 23.4,
24.1, 25.1, 25.2, 25.3, 27.1, 27.2, 28.1, 28.4, 29.1, 29.2, 30.2, 31.1, 31.3, 31.5, 32.1, 32.3
55
Reflexionar i avaluar
1.3, 2.2, 2.4, 3.3, 3.4, 4.4, 4.5, 5.1, 7.4, 8.1, 8.7, 9.2, 13.4, 13.5, 14.3, 14.5A, 14.5B, 14.6, 15.2, 18.4,
19.2, 19.3, 20.3, 20.4, 21.2, 22.2, 23.3, 24.2, 25.4, 26.2, 27.3, 27.4, 28.3, 29.3, 30.3, 30.4, 32.2, 32.4,
33.3, 34.3
40
Total tems: 131

16

4. UNITATS DAVALUACI I TEMS

17
UNITAT 1: ELS ANIMALS DEL LLAC TXAD
La figura 1 mostra els canvis de nivell en el llac Txad, situat al Nord de lfrica
sahariana. El llac Txad va desaparixer del tot entorn del 20.000 aC., durant la
darrera poca glacial. Cap a l11.000 aC., va reaparixer. Avui, el seu nivell s
aproximadament el mateix que a lany 1.000 dC.
La figura 2 mostra lart rupestre sahari i els canvis en la distribuci de les espcies
animals.

Figura 1

Figura 2
4000 aC
Actualment
60
50
40
30
20
10
Bfal
Rinoceront
Hipoptam
Ur
Elefant
Girafa
Estru
Gasela
Bovins
Gos
Cavall
8000 aC 7000 aC 6000aC 5000 aC 4000 aC 3000 aC 2000 aC 1 000aC 0 1000 dC
1
0
,
0
0
0

a
C

8
0
0
0

a
C

6
0
0
0

a
C

4
0
0
0

a
C

2
0
0
0

a
C

0

1
0
0
0

d
C

P
r
o
f
u
n
d
i
t
a
t

e
n

m
e
t
r
e
s

Llac Txad:
Canvis de nivell
Actualment
10
20
30
40
50
60
0
4000 aC
Bfal
Rinoceront
Hipoptam
Ur
Elefant
Girafa
Estru
Gasela
Bovins
Gos
Cavall
Camell


18

PREGUNTA 1.1
Quin s el nivell actual de profunditat del llac Txad?
A A lentorn dels dos metres.
B A lentorn dels quinze metres.
C A lentorn dels cinquanta metres.
D Ha desaparegut completament.
E No hi ha prou informaci.

PREGUNTA 1.2
Quina s la primera data que es representa en el grfic de la figura 1?
...............................................................

PREGUNTA 1.3
Per qu sha triat aquesta data com a inici del grfic?
.................................................................................................................................
.................................................................................................................................

PREGUNTA 1.4
En quin supsit es basa la figura 2?
A Els animals representats en lart rupestre existien a la zona quan van ser
dibuixats.
B Els artistes que van dibuixar els animals eren molt hbils.
C Els artistes que van dibuixar els animals tenien la possibilitat de viatjar molt.
D No hi va haver cap intent de domesticar els animals representats en lart rupestre.


19

PREGUNTA 1.5
Per respondre aquesta pregunta, haureu de combinar informaci de la figura 1 i de la
2.
Quan va tenir lloc la desaparici del rinoceront, lhipoptam i lur en lart rupestre
sahari?
A A principis de la darrera poca glacial.
B A la meitat del perode, quan el llac Txad va assolir el seu nivell mxim.
C Desprs que el nivell del llac Txad hagus baixat durant ms de mil anys.
D A principis dun perode de sequera ininterrompuda.


20

UNITAT 2: LA GRIP

PROGRAMA DE LEMPRESA ACOL PER A LA IMMUNITZACI VOLUNTRIA CONTRA
LA GRIP
Com sens dubte sabeu, la grip es propaga de forma rpida i extensiva a lhivern.
Aquells que la pateixen poden caure malalts durant molts dies.
La millor manera de vncer aquest virus s tenir la mxima cura de la salut del cos.
Lexercici diari i una dieta rica en fruites i vegetals s el ms recomanable per
contribuir al fet que el nostre sistema immunitari estigui en bones condicions per
lluitar contra el virus invasor.
ACOL ha decidit oferir al seu personal loportunitat dimmunitzar-se contra la grip
com a recurs addicional per evitar que aquest virus insidis sestengui entre
nosaltres. ACOL ha previst que una persona dinfermeria porti a terme el programa
dimmunitzaci dins de lempresa en hores de feina, durant la meitat de la jornada
laboral de la setmana del 17 de maig. Aquest programa sofereix gratutament a tots
els empleats de lempresa.
La participaci s voluntria. Els empleats que decideixin acceptar aquesta opci
hauran de signar un imprs que doni el seu consentiment, que indiqui que no
pateixen cap tipus dallrgia i que comprenen que poden experimentar alguns
efectes secundaris sense importncia.
Lassessorament mdic indica que la immunitzaci no produeix la grip. No obstant
aix, pot originar alguns efectes secundaris com ara fatiga, febre lleugera i molsties
al bra.

21

QUI SHA DE VACUNAR?
Tothom interessat a protegir-se del virus.
Aquesta vacunaci est especialment recomanada per a les persones ms grans de
65 anys i, al marge de ledat, per a QUALSEVOL que pateixi alguna malaltia crnica,
especialment si s de tipus cardac, pulmonar, bronquial o diabtic.
En lambient duna oficina, TOTHOM corre el risc de contreure la malaltia.
QUI NO SHA DE VACUNAR?
Les persones que siguin hipersensibles als ous, les que pateixin alguna malaltia que
produeixi febres altes i les dones embarassades.
Consulteu el vostre doctor si esteu prenent alguna medicaci o si anteriorment heu
sofert reaccions adverses a la vacuna contra la grip.

Si voleu vacunar-vos durant la setmana del 17 de maig, si us plau, aviseu la cap de
personal, Raquel Escribano, abans del divendres 7 de maig. La data i lhora es
fixaran dacord amb la disponibilitat de la persona dinfermeria, el nombre de
participants en la campanya i lhorari ms convenient per a la majoria dels empleats.
Si voleu vacunar-vos per a aquest hivern per no podeu fer-ho en les dates
establertes, si us plau, comuniqueu-ho a la Raquel. Potser es podr fixar una sessi
de vacunaci alternativa si el nombre de persones s suficient.
Per a ms informaci, contacteu amb la Raquel a lextensi 5577.

APOSTEU
PER LA SALUT


22

Raquel Escribano, directora del departament de recursos humans dACOL, va preparar la
informaci que es presenta en les dues pgines anteriors per distribuir-la entre el personal de
lempresa. Responeu les preguntes que es formulen a continuaci amb lajut de la informaci
de les dues pgines anteriors.
PREGUNTA 2.1
Quina de les afirmacions segents s certa en el cas del programa dimmunitzaci
dACOL contra la grip?
A Es donaran classes dexercici fsic durant lhivern.
B La vacunaci es portar a terme durant lhorari laboral.
C Soferir una petita bonificaci als participants.
D Un metge posar les injeccions.

PREGUNTA 2.2
Podem parlar del contingut duna informaci (el que diu).
Tamb podem parlar de lestil duna informaci (com es presenta).
La Raquel volia que aquest full informatiu tingus un estil cordial i anims.
Penseu que ho ha aconseguit? Expliqueu la resposta tenint en compte detalls com el
disseny, els grfics, la presentaci o lestil de redacci del full informatiu.
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
PREGUNTA 2.3
Aquest full informatiu suggereix que per a tothom que es vulgui protegir del virus de
la grip la injecci...
A s ms efica que lexercici i una dieta saludable, per ms arriscada.
B s una bona idea, per no un substitut de lexercici i la dieta saludable.
C s tan efica com lexercici i una dieta saludable i menys problemtica.
D No s necessria si es fa exercici i se segueix una dieta sana.


23

PREGUNTA 2.4
Part de la informaci del full diu:

QUI SHA DE VACUNAR?

Desprs que la Raquel distribus el full informatiu, un collega li va dir que hauria
dhaver oms les paraules tothom interessat a protegir-se del virus perqu podrien
interpretar-se malament.
Ests dacord que hauria valgut ms ometre aquesta frase? Explica la teva resposta.
.................................................................................................................................
.................................................................................................................................
.................................................................................................................................
PREGUNTA 2.5
Segons el full informatiu, quins daquests empleats de lempresa haurien de posar-se
en contacte amb la Raquel?
A El Ramon, del magatzem, que no vol vacunar-se perqu prefereix confiar en el
seu sistema immunitari natural.
B La Jlia, de vendes, que vol saber si el programa de vacunaci s obligatori.
C LAlcia, de recepci, que voldria vacunar-se aquest hivern per que donar a llum
en dos mesos.
D El Miquel, de comptabilitat, a qui li agradaria vacunar-se per ha de sortir de
viatge la setmana del 17 de maig.

24

UNITAT 3: PINTADES
Estic indignada perqu aquesta s la quarta vegada que han hagut de netejar i
repintar la paret del collegi per treuren les pintades. La creativitat s admirable,
per la gent hauria de trobar altres formes dexpressar-se, els costos de les quals no
hagus de suportar-los desprs la societat.
Per qu ens creeu aquesta mala reputaci als joves pintant en llocs on est prohibit?
Els artistes professionals no pengen els seus quadres als carrers, oi? El que fan s
buscar qui els financi i fer-se famosos a travs dexposicions que s que sn legals.
Crec que els edificis, tanques i bancs dels parcs sn obres dart en si mateixes. s
realment pattic espatllar la seva arquitectura amb grafits, i encara ms: el mtode
que sutilitza destrueix la capa doz. Realment no puc entendre per qu aquests
artistes delinqents senfaden quan els treuen les seves obres dart de les parets
una i una altra vegada.
Olga
Hi ha gustos per a tot. La societat est plena de comunicaci i publicitat. Logotips
dempreses, noms de botigues. Gran nombre de cartells illegals enganxats pels
carrers. s acceptable aix? S, en general s. Sn acceptables les pintades? Alguns
dirien que s i daltres, que no.
Qui paga el preu de les pintades? Qui paga al final la publicitat? Exacte. El
consumidor.
En tot cas, els que installen les tanques publicitries, than demanat perms? No. I
els que pinten els grafits, s que haurien de fer-ho? No es redueix tot a una qesti
de comunicaci?
Pensa en una roba de ratlles i quadres que va aparixer fa alguns anys a les
botigues i en els vestits desquiar. Lestampat i els colors els havien copiat
directament de les florides pintades que omplien els murs de ciment. s bastant
xocant que acceptem i admirem aquests estampats i colors i, en canvi, aquest
mateix estil en grafits ens sembli horrors.
Corren temps difcils per a lart.
Sofia

Les dues cartes van arribar per Internet. Llegiu-les i contesteu les preguntes
segents.

25

PREGUNTA 3.1
Quin s el propsit daquestes cartes?

A Explicar qu sn els grafits.
B Presentar una opini sobre els grafits.
C Demostrar la popularitat dels grafits.
D Dir a la gent quant costa esborrar els grafits.

PREGUNTA 3.2

Per qu la Sofia fa referncia a la publicitat?
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................

PREGUNTA 3.3

Amb quina de les autores de les cartes ests dacord? Explica la teva resposta
utilitzant les teves prpies paraules per referir-te al que es diu en una de les cartes
o en totes dues.
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................

PREGUNTA 3.4
Podem parlar del que diu una carta (el contingut).
Podem parlar de com est escrita una carta (lestil).
Sense tenir en compte amb quina carta ests dacord, quina de les dues autores et
sembla que ha escrit la millor carta? Explica la teva resposta referint-te a la manera en
qu una de les cartes o totes dues estan escrites.
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................

26

UNITAT 4: POBLACI ACTIVA
Lesquema darbre que apareix a continuaci mostra lestructura de la poblaci activa
dun pas o la poblaci en edat de treballar. La poblaci total del pas el 1995 era
aproximadament de 3,4 milions.
Estructura de la poblaci activa el 31 de mar de 1995
1

Utilitza aquesta informaci sobre la poblaci activa dun pas per respondre les
preguntes segents.

Notes
1. Les xifres que fan referncia a la poblaci es donen en milers.
2. La poblaci en edat de treballar est compresa entre els 15 i els 65 anys.
3. La gent fora de la poblaci activa no est buscant feina de manera activa i/o no est disponible per treballar.

Poblaci en edat de treballar
2

2.656,5
Fora

de la poblaci activa
3

949,9 35,8%
Dins de la poblaci activa
1.706,5 64,2%
Jornada completa
1.237,1 78,4%

Empleats
1.578,4 92,5%

Aturat
128,1 7,5%

A temps parcial
341,3 21,6%

Busca feina a
jornada completa
101,6 79,3%
Busca feina a
temps parcial
26,5 20,7%
Busca feina a
jornada completa
23,2 6,8%
No busca feina a
jornada completa
318,1 93,2%
27

PREGUNTA 4.1
Quins sn els dos grups en qu es divideix la poblaci en edat de treballar?
A Empleats i aturats.
B En edat de treballar i fora della.
C Treballadors a jornada completa i treballadors a temps parcial.
D Dins de la poblaci activa i fora de la poblaci activa.
PREGUNTA 4.2
Quantes persones en edat de treballar no pertanyen a la poblaci activa? (Escriu el
nombre de persones, no el percentatge).
..............................................................
PREGUNTA 4.3
A quina part del diagrama en forma darbre sinclourien les persones de la llista que
apareixen a continuaci?
Respon posant una creu a la casella que toqui de la taula.
La primera sha fet com a exemple.

Dins de
la
poblaci
activa:
empleat
Dins de la
poblaci
activa:
aturat
Fora de
la
poblaci
activa
No incls
en cap
categoria
Cambrer a temps parcial, 35 anys.

Empresria, 43 anys, que treballa 60 hores a
la setmana.

Estudiant, 21 anys.

Actor, 25 anys, que ha acabat el rodatge
duna pellcula i busca feina.

Dona, 55 anys, que mai no ha treballat i vol
treballar fora de casa.

via, 80 anys, que encara treballa unes
hores al dia a la parada familiar del mercat.

28

PREGUNTA 4.4
Suposem que la informaci referida a la poblaci activa es presenta cada any en
aquest tipus desquema en arbre.
A continuaci apareixen quatre elements de lesquema darbre. Indiqueu quin
daquests elements canviaria cada any, encerclant les opcions Canvia / No canvia.
El primer cercle sha fet com a exemple.
Canvia / No canvia Les categories de cada requadre (ex. Dins de la
poblaci activa).
Canvia / No canvia Els percentatges (ex. 64,2%).
Canvia / No canvia Les xifres (ex. 2.656,5).
Canvia / No canvia Les notes al peu de lesquema darbre.

PREGUNTA 4.5
La informaci sobre lestructura de la poblaci activa apareix representada en forma
desquema darbre, per podia haver estat representada de diverses maneres, com
una descripci per escrit, un grfic circular o dun altre tipus, una taula, etc.
Probablement sha escollit lesquema darbre perqu s particularment til per mostrar:
A Els canvis que es produeixen amb el temps.
B Les dimensions de la poblaci total del pas.
C Els sectors de poblaci dins de cada grup.
D Les dimensions de cada grup de poblaci.


29

UNITAT 5: PLA INTERNACIONAL

Regi de lEst i Sud dfrica

30

La taula de la pgina anterior s part dun informe publicat per PLA
INTERNACIONAL, una organitzaci internacional dajuda humanitria. Proporciona
certa informaci sobre el treball del PLA en una regi (est i sud dfrica). Consulteu
la taula per contestar les preguntes segents.
PREGUNTA 5.1

Qu indica la taula sobre el nivell dactivitat del PLA INTERNACIONAL a Etipia,
comparat amb el daltres pasos de la regi?
A El nivell dactivitat s comparativament alt a Etipia.
B El nivell dactivitat s comparativament baix a Etipia.
C s aproximadament el mateix que el daltres pasos de la regi.
D s comparativament alt en lhabitatge i baix en la resta de categories.

PREGUNTA 5.2

Lany 1996, Etipia era un dels pasos ms pobres del mn. A partir daquest fet i de
la informaci de la taula anterior, qu creus que podria explicar el nivell dactivitats
del PLA INTERNACIONAL a Etipia, comparat amb les activitats a daltres pasos?
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
......................................................................................................................................
......................................................................................................................................

31

UNITAT 6: LA POLICIA

Llegeix larticle segent i contesta les preguntes que es formulen a continuaci.

EINES CIENTFIQUES DE LA POLICIA

Sha coms un
assassinat per el
sospits ho nega tot.
Afirma no conixer
la vctima. Diu que 5
mai no lha vist, que
mai no va estar a
prop della, que mai
no la va tocar... La
policia i el jutge 10
estan convenuts que
no diu la veritat.
Per, com provar-
ho?
A lescena del crim, els 15
investigadors han reunit fins
la ms mnima evidncia:
fibres de teixits, cabells,
empremtes dactilars,
burilles... Els pocs cabells 20
trobats a la jaqueta de la
vctima sn pl-rojos. I
coincideixen curiosament
amb els del sospits. Si es
pogus provar que aquests 25
cabells sn realment seus,
seria una prova que
efectivament coneixia la
vctima.
Cada persona s nica 30
Els especialistes es van
posar mans a lobra. Van
examinar algunes cllules
de larrel daquests cabells i
algunes cllules sangunies 35
del sospits. En el nucli de
cada cllula del nostre cos
hi ha ADN. Qu s aix?
LADN sassembla a un
collaret fet de dues cadenes 40
de perles. Aquestes perles
sn de quatre colors
diferents i estan disposades
en un ordre molt especfic.
I, a ms, aquest ordre s 45
exactament el mateix en
totes les cllules del cos:
tant en les de les arrels del
cabell com en les del dit
gros del peu, les del fetge, 50
lestmac o la sang. Per
lordre de les perles varia
duna persona a una altra.
Ats el nombre de perles
disposades daquesta 55
manera, hi ha molt poques
probabilitats que hi hagi
dues persones amb el
mateix ADN, llevat dels
bessons idntics. Com que 60
s nic per a cada individu,
lADN s una mena de
carnet didentitat gentica.
Per tant, els genetistes
comparen el carnet 65
didentitat gentica del
sospits (descobert en la
seva sang) amb el de la
persona pl-roja. Si el carnet
gentic s el mateix, sabran 70
que el sospits va estar en
efecte a prop duna vctima,
que, segons ell mai no havia
vist.
Noms una prova 75
Cada vegada amb major
freqncia en casos
dabusos sexuals, assassinat,
robatori o delictes, la policia
fa anlisis gentiques. Per 80
qu? Per trobar evidncies
de contacte entre dues
persones, dos objectes o una
persona i un objecte. Provar
aquest contacte sol ser molt 85
til per a la investigaci.
Per no facilita
necessriament la prova
dun delicte. s noms una
prova entre moltes altres. 90
Estem formats per bilions
de cllules
Tot sser viu est format per
moltssimes cllules. Una
cllula s realment molt 95
petita. Fins i tot es pot dir
que s microscpica, perqu
noms es pot veure amb
lajuda dun microscopi que
laugmenta milions de 100
vegades. Cada cllula t
una membrana exterior i un
nucli. LADN est format
per un nombre determinat
de gens. Tots aquests gens 105
junts formen el carnet
didentitat gentic duna
persona.
Com es descobreix el
carnet didentitat gentic? 110
Lespecialista en gentica
agafa algunes cllules de la
base dels cabells trobats a la
vctima o de la saliva
deixada en una burilla. Les 115
posa en un producte que
elimina tot el que hi ha al
voltant de lADN de les
cllules. Desprs, fa el
mateix amb algunes 120
cllules de la sang del
sospits. Tot seguit, lADN
sintrodueix en un producte
especial i, a continuaci, en
un gel igualment especial. 125
Desprs es fa passar un
corrent a travs del gel. Al
cap de poques hores,
apareixen unes barres
semblants a un codi de 130
barres (com el que trobem
en els articles que
comprem) i que sn visibles
sota una llum especial. El
codi de barres de lADN del 135
sospits es compara a
continuaci amb el dels
cabells trobats a la vctima.

Anne Versailles 140

32

PREGUNTA 6.1

Per explicar lestructura de lADN, lautor parla dun collaret de perles. Com canvia
aquest collaret de perles duna persona a una altra?

A Canvia de longitud.
B Lordre de les perles s diferent.
C El nombre de collarets s diferent.
D El color de les perles s diferent.

PREGUNTA 6.2

Quin s el propsit del pargraf titulat Com es descobreix el carnet didentitat
gentic?"

Explicar:

A Qu s lADN.
B Qu s un codi de barres.
C Com sanalitzen les cllules per trobar patrons en lADN.
D Com es pot provar que sha coms un crim.

PREGUNTA 6.3

Quin s lobjectiu principal de lautor?

A Advertir.
B Divertir.
C Informar.
D Convncer.

PREGUNTA 6.4

Per, com provar-ho?. En aquest passatge (lnies 15-29), de quina manera sintenta
trobar una resposta a la pregunta?

A Interrogant els testimonis.
B Realitzant anlisis gentiques.
C Interrogant meticulosament el sospits.
D Tornant un altre cop sobre totes les troballes de la investigaci.


33

UNITAT 7: LES SABATILLES

TROBIS B AMB LES SEVES SABATILLES ESPORTIVES
Larticle segent fa referncia als resultats dun estudi portat a terme pel Centre de
Medicina Esportiva de Li (Frana) al llarg de catorze anys. Feu servir larticle per
respondre les preguntes que es fan a continuaci.
Cops, caigudes,
desgast i esquinos
El 18% dels jugadors
dentre 8 i 12 anys ja
tenen lesions al tal. El 5
cartlag del turmell dels
futbolistes no respon b
als cops i el 25% dels
professionals reconeixen
que s un punt dbil. 10
Tamb el cartlag de la
delicada articulaci del
genoll pot resultar
malms de forma
irreparable i si no es 15
prenen les precaucions
adequades des de la
infncia (10-12 anys) pot
provocar una artritis ssia
prematura. Tampoc el 20
maluc escapa a aquests
mals i en especial quan el
jugador est cansat, corre
el risc de patir una
fractura com a resultat de 25
les caigudes o les
collisions.
Dacord amb lestudi, els
futbolistes que porten
jugant ms de deu anys 30
experimenten un
creixement irregular dels
ossos de la tbia o del
tal. Aix s el que es
coneix com a peu de 35
futbolista, deformaci
causada per les sabates
amb soles i formes massa
flexibles.
Protegir, subjectar, 40
estabilitzar, absorbir
Si una sabatilla s massa
rgida, dificulta el
moviment. Si s massa
flexible, augmenta el risc 45
de lesions i esquinos. Un
bon calat esportiu ha de
complir quatre requisits:
En primer lloc, ha de
proporcionar protecci 50
contra factors externs:
contra els impactes de
pilota o dun altre jugador,
contra la irregularitat del
terreny i mantenir el peu 55
calent i sec, fins i tot amb
pluja o fred intens.
Ha de subjectar el peu, i
en especial larticulaci
del turmell, per evitar 60
esquinos, inflor i altres
problemes que poden fins
i tot afectar el genoll.
Tamb ha de
proporcionar una bona 65
estabilitat al jugador. No
ha de relliscar quan el sl
s moll o derrapar en
terrenys massa secs.
Finalment, ha desmorteir 70
els cops, especialment
els que pateixen els
jugadors de voleibol i
bsquet que estan
constantment saltant. 75
Peus secs
Per evitar molsties
menors per doloroses
com butllofes, clivelles o
peu datleta (infecci per 80
fongs), el calat ha de
permetre levaporaci de
la suor i impedir que
penetri la humitat exterior.
El material ideal s el 85
cuir, que pot haver estat
impermeabilitzat per
evitar que es quedi xop
tan bon punt plogui.

34

PREGUNTA 7.1
Qu intenta demostrar lautor en aquest text?

A Que la qualitat de moltes sabatilles esportives ha millorat molt.
B Que s millor no jugar a futbol si ss menor de 12 anys.
C Que els joves pateixen cada vegada ms lesions per la seva baixa forma fsica.
D Que s molt important per als futbolistes joves calar unes bones sabatilles
esportives.

PREGUNTA 7.2
Segons larticle, per qu no haurien de ser massa rgides les soles de les sabatilles
esportives?
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
.
PREGUNTA 7.3
Un bon calat esportiu ha de complir quatre requisits" (lnies 46 a 48). Quins sn
aquests requisits?
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................

PREGUNTA 7.4

Observa aquesta frase que es troba gaireb al final de larticle. Aqu es presenta en
dues parts:
Per evitar malalties menors per doloroses com butllofes, clivelles o
peu datleta (infecci per fongs),
(primera part)
el calat ha de permetre levaporaci de la suor i impedir que penetri la
humitat exterior.
(segona part)
Quina s la relaci entre la primera i la segona part de la frase?
La segona part:
A Contradiu la primera part.
B Repeteix la primera part.
C Illustra el problema plantejat a la primera part .
D Dna la soluci al problema plantejat a la primera part.

35

UNITAT 8: EL REGAL

Quants dies, es preguntava, havia restat aix asseguda, mirant com el nivell de les
fredes aiges trboles pujava pel pendent que sesllavissava? Recordava
llunyanament el comenament de la pluja, que avanava des del sud a travs dels
pantans colpejant lexterior de casa seva. Desprs, el mateix riu comen a pujar, a
poc a poc al principi, fins que satur i comen a baixar. Hora rere hora llisc obrint 5
rierols i torrents i desbordant-se pels terrenys plans. A la nit, mentre ella dormia,
inund la carretera i lenvolt de manera que la deix all asseguda tota sola, amb el
bot desaparegut, la casa encallada en el pendent com a la deriva. Ara, laigua tocava
ja la tarima enquitranada dels pilars. I continuava pujant.
Fins on podia veure, fins a les copes dels arbres on hi havia hagut laltra vora, 10
el pant era un mar buit, inundat per extensions de pluja, perdut el riu en alguna part
daquesta immensitat. La seva casa flotant havia estat construda perqu pogus
suportar una inundaci aix, si arribava algun cop, per ja era vella. Potser els
taulons de sota estaven podrits. Potser el cable que mantenia lligada la casa a
lenorme roure es podria deixar anar de sobte i la posaria en mans del corrent, com 15
havia passat amb el bot.
Ara ning no podia arribar-hi. Podia cridar, per seria intil, perqu ning no
la sentiria. De cap a cap del pant, daltres lluitaven per salvar el poc que podien,
incloses les seves vides. Havia vist passar flotant una casa sencera en un silenci tal,
com si assists a un funeral. Quan la vei, pens que coneixia els propietaris. Havia 20
estat horrible veure-la passar a la deriva, per els seus habitants devien dhaver-se
escapat a terres ms altes. Ms tard, enmig de la pluja i la foscor, havia sentit el
bram duna pantera riu avall.
Ara la casa semblava tremolar al seu voltant com si estigus viva. Allarg la
m per agafar una lmpada que lliscava per la tauleta i se la pos entre els peus, per 25
aguantar-la amb fermesa. Desprs, grinyolant i queixant-se, la casa lluit, salliber
amb esfor del fang i qued flotant lliure com un suro i nedant a poc a poc empesa
pel corrent del riu. Saferr a la vora del llit. Gronxant-se dun costat a laltre la casa
es mogu tant com lamarra va permetre. Hi va haver una sacsejada i un gemec de
fustes velles i desprs una pausa. Lentament, el corrent satur i deix que la casa 30
torns endarrere, arrapant-se, fins al seu emplaament inicial. Aguant la respiraci i
rest molt de temps asseguda percebent els suaus vaivens. La foscor sescolava
entre la incessant pluja i sadorm arrupida al llit, amb el cap recolzat en un bra.
En algun moment de la nit, el crit la despert, un soroll tan angoixant que va
fer que es poss dempeus abans de despertar-se. Ensopeg amb el llit en la foscor. 35
Venia de fora, del riu. Sent alguna cosa que es movia, alguna cosa gran que sonava
com una draga arrossegant-se. Podia ser una altra casa. Llavors es produ un cop,
no frontal, sin lateral i lliscant al llarg de la casa. Era un arbre. Escolt com les
branques i les fulles es desprenien i anaven corrent avall, deixant noms la pluja i els
remolins de la riada, sons tan constants que ja semblaven formar part del silenci. 40
Encongida al llit, estava quasi adormida una altra vegada, quan son un altre crit i
aquesta vegada tan a prop que podria haver vingut de la mateixa habitaci.
Escorcollant la foscor, es deix caure cap endarrere en el llit, fins que la seva m
agaf la freda figura del rifle. Desprs, sarrup sobre el coix, pos larma sobre els

36

genolls. Qui hi ha?, crid. 45
La resposta va ser un crit repetit, per menys estrident, ms cansat. Desprs
el silenci buit sapoder de tot. Es recolz al llit. Fos el que fos, era all, sentia com es
movia pel porxo. Els taulons cruixien i disting el soroll dels objectes en tombar-se.
Se sentiren esgarrapades a la paret, com si volguessin obrir-se pas esquinant-la.
Ara sabia qu era all, un enorme fel que larbre arrencat, en passar, havia dipositat 50
all. Havia vingut amb la riuada; era un regal.
Inconscientment, es pass la m per la cara i per la gola tensa. El rifle es
mogu sobre les seves cames. No havia vist una pantera en la seva vida. Nhavia
sentit a parlar i tamb havia sentit en la llunyania el seus rugits, com de patiment. El
fel estava esgarrapant el mur una altra vegada, picant la finestra del costat de la 55
porta. Mentre vigils la finestra i mantingus el fel atrapat entre el mur i laigua,
tancat, estaria fora de perill. A fora, lanimal satur per furgar amb les urpes la
superfcie rovellada de la mosquitera. De tant en tant, gemegava i grunyia.
Quan per fi es filtr la llum a travs de la pluja, com una altra mena de foscor,
estava encara asseguda al llit, rgida i freda. Li feien mal els braos, acostumats a 60
remar al riu, de tenir-los quiets aguantant el rifle. Gaireb no shavia mogut per por
que qualsevol soroll atragus el fel. Rgida, es gronxava amb el moviment de la
casa. La pluja queia com si mai no hagus de parar. Finalment, va poder veure a
travs de la llum grisenca la riuada batuda per la pluja i en la llunyania, les nebuloses
formes de les copes dels arbres submergides. El fel no es movia. Potser havia 65
marxat. Deixant a un costat larma, sesmuny fora del llit i va anar sense fer soroll
fins a la finestra. Encara era all, arraulit a la vora del porxo mirant cap al roure
laferrall de la seva casa, com contemplant les possibilitats de pujar-hi per una branca
que penjava. No semblava tan aterridor ara que podia veurel, amb la tosca pell
ranejada i el flanc consumit fins a ensenyar les costelles. Seria fcil disparar-li on 70
estava assegut, movent la llarga cua cap endavant i cap enrere. Estava reculant per
agafar larma quan va girar-se. Sense cap avs, sense arquejar-se, ni tibar els
msculs, la pantera salt a la finestra i trenc un vidre. Ella va caure cap enrere
ofegant un crit i, agafant el rifle, dispar a la finestra. No podia veure la pantera, per
havia fallat el tret. Aquesta va comenar a caminar una altra vegada. Li va veure el 75
cap i larc del llom en passar per davant de la finestra.
Tremolant, torn al llit i va ajeure-shi. Lassossegat i constant so del riu i la
pluja i el fred penetrant la van dissuadir del seu propsit. Vigilava la finestra amb
larma preparada. Desprs desperar una bona estona, torn a mirar. La pantera
shavia adormit amb el cap sobre les urpes, com un gat domstic. Per primera 80
vegada, des que havien comenat les pluges, va voler plorar, per ella mateixa, per tot
el mn, per la inundaci. Lliscant al llit, es va posar el xal sobre els muscles. Hauria
dhaver marxat mentre va poder, mentre les carreteres estaven obertes o abans que
desaparegus el seu bot. En gronxar-se amb el moviment de la casa, un fort dolor
destmac li record que no havia menjat. No recordava des de quan. Estava morta 85
de gana, com el fel. Va anar a la cuina i va encendre el foc amb els pocs troncs que
quedaven. Si la riuada continuava, hauria de cremar la cadira, i potser la taula i tot.
Despenj del sostre les restes dun pernil fumat, tall grosses llesques de la carn
vermellosa i les pos en una paella. Es marej amb lolor de la carn en fregir-se.
Quedaven unes galetes rncies de lltima vegada que havia cuinat i podia fer caf. 90

37

Tenia aigua de sobres.
Mentre preparava el menjar, quasi shavia oblidat del fel fins que va gemegar.
Tamb estava famolenc. Deixam menjar li va dir, i mocupar de tu". I va riure
per a ella mateixa. Quan estava penjant una altra vegada el pernil al clau, el fel va
emetre un grunyit gutural que va fer-li tremolar la m. 95
Desprs de menjar, torn al llit i agaf el rifle. La casa havia pujat tant que ja
no fregava el pendent quan tornava al seu lloc. El menjar li havia donat al. Podia
desfer-se del fel mentre queds llum filtrant-se entre la pluja. Saprop en silenci a la
finestra. All estava encara gemegant, movent-se pel porxo. Lobserv durant una
estona, sense sentir cap temor. Llavors, sense pensar qu feia, deix el rifle i vorej 100
el llit per dirigir-se a la cuina. El fel es movia darrere della, amb impacincia.
Despenj el que quedava del pernil, torn pel terra inestable fins a la finestra i el
llan pel forat del vidre trencat. A laltra banda se sent un rugit famolenc i una mena
de corrent pass des de lanimal fins a ella. Sorpresa pel que havia fet, recul fins al
llit. Sentia com la pantera esquinava la carn. La casa se sacsej al seu voltant. 105
Quan va tornar a despertar-se, va saber de sobte que tot havia canviat. La
pluja shavia aturat. Esperava sentir el moviment de la casa, per havia deixat de
flotar sobre laigua de la riuada. En obrir la porta, va veure a travs de la mosquitera
estripada un mn diferent. La casa reposava en el pendent, com sempre. Uns quants
peus ms avall, el riu encara corria com un torrent, per ja no ocupava lescassa 110
distncia entre la casa i el roure. I el fel se nhavia anat. Hi havia petjades, quasi
esborrades i desaparegudes en el fang tou, que anaven des del porxo al roure i
sense dubte cap al pant. I al porxo, rosegat fins als ossos, hi havia les restes del
pernil.
38

PREGUNTA 8.1
Aqu tens part duna conversa entre dues persones que han llegit El regal:

Aporta proves que mostrin com podria justificar, segons la histria, el seu punt de vista
cadascun daquests interlocutors.
Persona 1 ..................................................................................................................
...................................................................................................................................
Persona 2 ..................................................................................................................
...................................................................................................................................

PREGUNTA 8.2
En quina situaci es troba la dona quan comena la histria?
A Est massa dbil per deixar la casa desprs de dies sense menjar.
B Sest defensant dun animal salvatge.
C La seva casa ha quedat envoltada per una riuada.
D Un riu desbordat sha emportat casa seva.

Crec que la dona de la histria s cruel i
despietada.

Com pots dir aix? Jo crec que s molt
compassiva.
39

PREGUNTA 8.3

Aqu hi ha algunes de les primeres referncies que es fan al relat a la pantera:
el crit la despert, un soroll tan angoixant: (lnia 34)
La resposta va ser un crit repetit, menys estrident, ms cansat (lnia 46)
Nhavia sentit a parlar i tamb havia sentit en la llunyania el seus rugits, com de
patiment. (lnies 53-54)

Per qu creus que lescriptor descriu la pantera daquesta manera?
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................

PREGUNTA 8.4
Desprs, grinyolant i queixant-se, la casa lluit, salliber amb esfor (lnies 26-27).
Qu li passa a la casa en aquesta part de la histria?
A Sensorra.
B Comena a flotar.
C Sestavella contra el roure.
D Senfonsa al riu.

PREGUNTA 8.5
Segons el que suggereix la histria, quin s el motiu pel qual la dona va donar menjar
a la pantera?
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
40

PREGUNTA 8.6
Quan la dona diu i mocupar de tu (lnia 93) vol dir que est:
A Segura que el fel no li far mal.
B Intentant espantar el fel.
C Pensant a disparar al fel.
D Planejant alimentar el fel.

PREGUNTA 8.7

Penses que lltima frase dEl regal s un final adequat?
Justifica la resposta referint-te a la relaci entre el final i la resta de la histria.
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................
...................................................................................................................................


41

UNITAT 9: AMANDA I LA DUQUESSA

TEXT 1
LEOCDIA

Resum. Des de la mort de Leocdia, el Prncep, que nestava enamorat, no t
consol. La Duquessa, la seva tia, ha trobat una jove empleada, Amanda, a Rsda
Soeurs, que sassembla increblement a Leocdia. La Duquessa vol que Amanda
lajudi a alliberar el Prncep dels records que el mantenen embruixat.

Una crulla de camins en els jardins del
castell, un banc circular al voltant dun petit
obelisc... -cau la tarda-.

AMANDA
Encara no ho entenc. Qu puc fer jo per ell,
senyora? No puc creure que hagi pensat que
jo... i per qu jo? No sc especialment bella. I
encara que si alg ho fos, com podria
interposar-se de sobte entre ell i els seus
records?
LA DUQUESSA
Ning excepte vos.
AMANDA, sincerament sorpresa
Jo?
LA DUQUESSA
El mn s tan boig, filla meva, que noms veu
gestos, desfilades, insgnies oficials encara
que vos mai no haurieu dhaver-ho sabut.
Per el meu cor no menganya, de poc em
poso a cridar a Rsda Soeurs la primera
vegada que us vaig veure. Per a alg que va
conixer de Leocdia poc ms que la seva
imatge fantasmagrica, vos sou el seu viu
retrat.
Silenci. Els cants dels ocells nocturns han
pres ja el relleu dels de la tarda. Els patis
shan omplert dombres i refilades.
AMANDA, molt suaument
Tot i aix crec que no puc, senyora. No tinc
res, no sc ning, per aquests enamorats...
encara aix, mho vaig imaginar, veritat?
Saixeca. Com si se nans de vacances, ha
agafat una petita maleta.
LA DUQUESSA, tamb suaument i molt
cansada.
s clar, estimada. Disculpeu-me.
Tamb saixeca amb dificultat, com una
anciana. Se sent el timbre duna bicicleta en
laire de la nit; se sobresalta.
Escolteu s ell! Simplement deixeu que us
vegi, recolzada en aquest petit obelisc on la va
conixer. Deixeu que us vegi, encara que
noms sigui una vegada, deixeu que us digui
alguna cosa, que sinteressi per la vostra
semblana, per aquest estratagema que jo li
confessar dem i pel qual modiar.
Qualsevol cosa abans que aquesta dona morta,
que estic segura me larrabassar un dia
daquests... (lagafa pel bra.). Ho fareu, oi?
Us ho suplico humilment, jove. (La mira
implorant i afegeix de seguida:) I, a ms, aix
podreu veurel vos tamb. I sento com em
ruboritzo encara en dir-vos aix: la vida s
tan boja! Aquesta s la tercera vegada en
seixanta anys i la segona en deu minuts, per
qu no ell, si s forms i encantador i nhi ha
hagut altres de molts pitjors? Si fos possible
que tingus la fortuna, que seria la meva
tamb, de formar part de la vostra fantasia,
noms per un moment... El timbre sona una
altra vegada des de les ombres, per molt a
prop aquesta vegada.
AMANDA, murmurant
Qu he de dir-li?

LA DUQUESSA, agafant-la amb fora pel
bra.

Digueu simplement: Perdoneu senyor, podeu
dir-me per on es va al mar?
Sapressa a amagar-se entre les ombres dels
arbres, just a temps. Apareix una pllida taca
borrosa. s el Prncep amb la seva bicicleta.
Passa molt a prop de la tamb borrosa taca
dAmanda arran de lobelisc. Ella murmura.


42

AMANDA
Perdoneu, senyor

Ell satura, baixa de la bicicleta, es treu el
barret i la mira.
El PRNCEP
S, senyoreta?
AMANDA
Podeu indicar-me el cam del mar?
EL PRNCEP
Pel segon carrer a la seva esquerra, senyoreta.

Saluda tristament i cortesa, torna a pujar a la
bicicleta i sallunya. El timbre torna a sentir-
se en la distncia. La Duquessa surt de les
ombres convertida en una anciana.
AMANDA, suaument, desprs duna estona.
No mha reconegut
LA DUQUESSA
s fosc I a ms, qui sap quin rostre li
atribueix ell a ella ara en els seus somnis?
-Pregunta tmidament:- Lltim tren se nha
anat, jove. De totes maneres, no us agradaria
quedar-vos al castell aquesta nit?
AMANDA, amb veu estranya
S, senyora.

s nit tancada. Ja no se les pot veure en les
ombres, i noms se sent el vent entre els
enormes arbres dels jardins.

CAU EL TEL

43

TEXT 2
DEFINICIONS DALGUNS OFICIS EN EL MN DEL TEATRE
Actor: interpreta el paper dun personatge en escena.
Director: dirigeix i controla tots els aspectes duna obra. No sols colloca als actors en escena
o assenyala les entrades i sortides, sin que dirigeix la seva interpretaci i suggereix la manera
dinterpretar el gui.
Sastres, encarregats de vestuari: fan els vestits a partir dun model.
Dissenyador de vestuaris i decorats: dissenya els models dels vestits i dels decorats.
Desprs, aquests models sn fabricats a mida en els tallers.
Encarregat dattrezzo: sencarrega de buscar lattrezzo necessari. La paraula attrezzo
susa per a designar tot el que es pot moure: cadires de braos, cartes, llums, rams de flors,
etc. Els decorats i el vestuari no formen part de lattrezzo.
Tcnic de so: sencarrega de tots els efectes de so necessaris per a la producci. Sest en els
controls durant la representaci.
Assistent o tcnic dilluminaci: sencarrega dels llums. Els llums dun teatre ben equipat
sn tan sofisticats que pot haver-hi fins a deu tcnics. Tamb sest als controls durant la
representaci.

44

A les dues pgines anteriors hi ha dos textos. El text 1 s un extracte de lobra de
teatre Leocdia de Jean Anouilh i el text 2 dna algunes definicions doficis dins del
teatre. Agafa com a referncia els textos per contestar les preguntes segents.

PREGUNTA 9.1

De qu tracta aquest passatge?
La Duquessa planeja un estratagema per:
A Fer que el Prncep vagi a veure-la ms sovint.
B Fer que el Prncep abandoni finalment la decisi de casar-se.
C Fer que Amanda aconsegueixi que el Prncep oblidi el seu dolor.
D Fer que Amanda vagi a viure amb ella al castell.

PREGUNTA 9.2

En el text de lobra, a ms a ms de les paraules que diuen els actors, hi ha
indicacions per als actors i per als tcnics.
Com es poden reconixer aquestes indicacions?
.....................................................................................................................................
PREGUNTA 9.3

A la taula segent hi ha una llista dels tcnics necessaris per a la posada en escena
daquest passatge del gui. Completa la taula copiant una acotaci del TEXT 1 que
requereix la intervenci de cada un dels tcnics.
La primera est feta com a exemple.
Tcnics Instrucci per a lescena
Dissenyador de decorats

Un banc circular al voltant dun petit obelisc
Encarregat dattrezzo
(accessoris)

Tcnic de so

Tcnic dilluminaci


45

PREGUNTA 9.4

El director colloca els actors a lescenari. En un esquema, representa Amanda amb
la lletra A i la Duquessa amb la lletra D.
Escrivu una A i una D en lesquema segent per mostrar de forma aproximada on es
troben, segons el text, Amanda i la Duquessa just abans que arribi el Prncep.

PREGUNTA 9.5

Cap al final del text lAmanda diu: No mha reconegut.
Qu vol dir aix?
A Que el Prncep no lha mirat.
B Que el Prncep no sha adonat que Amanda era una dependenta.
C Que el Prncep no sha adonat que ja la coneixia.
D Que el Prncep no ha notat que Amanda sassembla a Leocdia.

Bastidors
Bastidors
Bastidors

46

UNITAT 10: PERSONAL

CANCO Companyia Industrial
Departament de Personal

CENTRE DE MOBILITAT INTERNA I EXTERNA

Qu s el CMIE?
El CMIE s el Centre de Mobilitat
Interna i Externa, una iniciativa del
departament de personal. Diversos
treballadors daquest departament
treballen al CMIE, juntament amb
membres daltres departaments i
consultors professionals externs.
El CMIE sha creat per ajudar els
treballadors a trobar una altra feina,
dintre i fora de CANCO Companyia
Industrial.
Qu fa el CMIE?
El CMIE dna suport als treballadors
que tenen el propsit de buscar una
altra feina, a travs de les activitats
segents:
Banc de dades dofertes
Desprs duna entrevista amb el/la
treballador/a, sintrodueix la
informaci al banc de dades, que fa una
recerca de les persones que busquen
collocaci i de les ofertes a Canco i a
daltres companyies industrials.
Orientaci
El/la treballador/a potencial s
avaluat/da a travs de converses
dassessorament professional.
Cursos
Sorganitzen cursos (en collaboraci
amb el departament dinformaci i
formaci) que socupen de la recerca
de feina i la planificaci professional.
Projectes de Canvi de Professi
El CMIE dna suport i coordina els
projectes que ajuden els treballadors/es
a preparar-se per a noves professions i
noves perspectives.
Mediaci
El CMIE actua com a mitjancer dels
treballadors/es que es troben sota
amenaa dacomiadament per
reorganitzaci de la seva empresa i els
ajuden a trobar nous llocs de treball
quan s necessari.

Quant costa el CMIE?
El pagament es determina prvia
consulta amb el departament on
treballeu. Alguns serveis del CMIE sn
gratuts. Podeu sollicitar pagar en
diners o en hores de feina.
Com funciona el CMIE?
El CMIE ajuda els empleats que estan
plantejant-se seriosament canviar de
treball dintre o fora de la companyia.
Aquest procs comena presentant una
sollicitud. Tamb pot ser til una
xerrada amb un assessor de personal.
Heu de parlar primer amb lassessor de
les vostres expectatives i les
possibilitats de promoci. Lassessor
coneix les vostres capacitats i el
desenvolupament del vostre
departament.
El contacte amb el CMIE es fa sempre
a travs de lassessor. Ell gestiona la
vostra sollicitud i convida el
sollicitant a parlar amb el representant
del CMIE.
Ms informaci
El departament de personal pot donar-
vos ms informaci.

47

Utilitza lanunci dun departament de personal de la pgina anterior per contestar les
preguntes segents.
PREGUNTA 10.1
Segons lanunci, on es pot aconseguir ms informaci sobre el CMIE?
....................................................................................................................................... ..

PREGUNTA 10.2
Enumera dues maneres amb les quals el CMIE ajuda la gent que est a punt de
perdre la feina a causa duna reorganitzaci del seu departament.
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................


48

UNITAT 11: NOVES NORMES

EDITORIAL
La tecnologia fa necessries
noves normes

La CINCIA t possibilitats davanar-se a la
justcia i a ltica. Aix va passar de manera
dramtica el 1945 amb el vessant destructiu de la
bomba atmica, i ara passa en laspecte creatiu de
la vida amb les tcniques per superar la infertilitat
humana.
La majoria de nosaltres ens vam alegrar per la
famlia Brown dAnglaterra quan va nixer Louise,
el primer beb proveta. I ens vam meravellar
davant daltres primcies (les ms recents, els
naixements de bebs sans que abans havien estat
embrions congelats esperant el moment adequat
per a la seva implantaci en la futura mare).
Dos daquests embrions congelats, dAustrlia,
han suscitat un allau de qestions legals i tiques.
Els embrions havien dimplantar-se a Elsa Ros, la
dona de Mario Ros. Un implant anterior
dembrions havia fracassat i la famlia Ros volia
tenir una altra oportunitat de ser pares. Per abans
que tinguessin la segona oportunitat, els Ros
varen morir en un accident davi.
Qu havia de fer lhospital australi amb els
embrions congelats? Podien ser implantats en una
altra persona? Es varen presentar moltes
voluntries. Eren els embrions, dalguna manera,
propietat substancial dels Ros? O shavien de
destruir? El matrimoni Ros, com s lgic, no
havia disposat res sobre el futur dels embrions.
Els australians van nomenar una comissi per
estudiar lassumpte. La setmana passada, la
comissi va emetre el seu informe. Els embrions
havien de ser descongelats, segons deia la
comissi, perqu la donaci dembrions
requeriria el consentiment dels
productors i aquest consentiment no havia estat
donat. La comissi va dir que els embrions en el
seu estat actual no tenien vida ni drets i que, per
tant, podien ser destruts.
Els membres de la comissi eren conscients
destar trepitjant terrenys legals i tics relliscosos.
Per tant, van sollicitar que sobrs un termini de
tres mesos perqu lopini pblica es pronuncis
sobre la recomanaci de la comissi. Si hi havia
una opini generalitzada en contra de destruir els
embrions, la comissi ho reconsideraria.
Les parelles que sapunten ara a lHospital
Reina Victria de Sydney en els programes de
fertilitzaci in vitro han despecificar qu shaur
de fer amb els embrions si els passa alguna cosa.
Aix garanteix que no es tornar a produir una
situaci similar a la dels Ros. Per, qu hi ha
sobre altres qestions complexes? A Frana, una
dona va haver de recrrer als tribunals perqu li
deixessin tenir un fill a partir de lesperma
congelat del seu marit mort. Com sha de tractar
una petici com aquesta? Qu sha de fer si una
mare de lloguer trenca el contracte de tenir el beb
i refusa donar-lo a qui li ho havia proms?
La nostra societat ha fracassat de moment en el
propsit destablir normes aplicables per frenar el
potencial destructiu del poder atmic. Estem
recollint lesgarrifosa collita daquest fracs. Les
possibilitats dun s erroni de la capacitat dels
cientfics per estimular o retardar la procreaci
sn mltiples. Shan de fixar uns lmits legals i
tics abans que no arribem massa lluny.

49

Fes servir leditorial del diari La Tecnologia fa necessries noves normes de la pgina
anterior per contestar les preguntes segents.
PREGUNTA 11.1
Subratlla la frase que explica el que van fer els australians per decidir com tractar els
embrions congelats que pertanyien a una parella morta en un accident davi.

PREGUNTA 11.2
Enumera dos exemples de leditorial que justifiquin que la tecnologia moderna, com
lemprada per implantar embrions congelats, crea la necessitat de noves normes.
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................


50

UNITAT 12: BIBLIOTEQUES MUNICIPALS

El Servei de Biblioteques Municipals regala als seus nous socis un punt de llibre en
qu es mostra lhorari dobertura. Consulta aquest horari per contestar les preguntes
segents.

PREGUNTA 12.1
A quina hora tanca la biblioteca Verdaguer els dimecres?
.........................................................................................................................................................
PREGUNTA 12.2
Quina biblioteca continua oberta les tardes dels divendres a les 18:00?
A Biblioteca Ramon Llull.
B Biblioteca Blanquerna.
C Biblioteca Guimer.
D Biblioteca Verdaguer.
E Biblioteca Carles Riba.


51

Vdeo House
C/SANT IGNASI 22
08204 SABADELL
TLF.: 92 853 31 05 FAX: 92 833 31 06
http://www.fesfotos.cat
CLIENT
ANNA FONT
C/DEL LLE, 17
08204 SABADELL
UNITAT 13: GARANTIA

FES FOTOS VIDEO HOUSE
C/SANT IGNASI, 22 08204
SABADELL
9670 96 01
FACTURA 26802 DATA 18/10/08 HORA 12:10
COMPTE 195927 VENEDOR 24 PAU REG. 16

PRODUCTE
ECTETE
DESCRIPCI N. DE SRIE LLISTA QUANT. NET TOTAL CANVI
150214 ROLLY FOTONEX 250 ZOOM 30910963 1 219,12 219,12 X
33844 TRPODE 1 4,98 4,98 X

Grcies per la seva compra
Transacci ............................................... Quantitat . . . Canvi
Targeta Visa 224,10
Subtotal 224,10
Total 224,10
TEXT 1. GARANTIA

52

A la pgina anterior apareix el rebut que li van donar a lAnna quan va comprar la
seva cmera fotogrfica. A continuaci, es mostra la garantia de la mquina. Utilitza
la informaci del rebut per contestar les preguntes segents.
TEXT 2. GARANTIA

UN ANY DE GARANTIA: (Per a usuaris
particulars)

VLID NOMS A CATALUNYA

VIDEO HOUSE & COMPANY PTY LTD ACN 008 458 884
(VIDEO HOUSE) garanteix al propietari que la mquina est lliure
de defectes de material o fabricaci. Aquesta garantia no s
transferible.

Video House proporcionar, arreglar o substituir a la seva
elecci i sense recrrec, qualsevol part de la mquina que,
desprs de la inspecci de Vdeo House, presenti qualsevol
defecte de material o fabricaci durant el perode de garantia.
SI US PLAU, OMPLIU-HO AMB LLETRA CLARA

NO. M 409668
Mquina Model .................................................................
.............................................................................................
N. de srie: ..........................................................................
Nom del propietari ................................................................
Adrea: ................................................................................
.............................................................................................
.............................................................................................
Data de compra: ..................................................................
Preu de compra: ..................................................................

Segell del distribudor

ATENCI:
Envieu-ho immediatament Necessita franqueig
Aquesta targeta de garantia ha domplir-se i enviar-se a
Vdeo House abans de 10 dies a partir de la data de
compra.

Proporcionarem la Targeta de Garantia Internacional
als clients que la sollicitin.

PREGUNTA 13.1
Utilitza les dades del rebut per completar la targeta de garantia.
El nom i ladrea del propietari ja shan omplert.
ANNA FONT
C/DEL LLE, 17
08204 SABADELL

53

PREGUNTA 13.2
Quant de temps t lAnna per tornar la targeta de garantia?
...........................................................................................................................................

PREGUNTA 13.3
Quina altra cosa va comprar lAnna a la botiga?
...........................................................................................................................................

PREGUNTA 13.4
Al final de la targeta de garantia es poden llegir les paraules Proporcionarem la
Targeta de Garantia Internacional als clients que la sollicitin.
LAnna probablement sollicitaria la Targeta de Garantia Internacional si
A acabs darribar dun viatge a lestranger.
B estigus pensant a passar les vacances en un altre pas.
C un amic dun altre pas vingus a visitar-la.
D la mquina shagus fabricat en un pas diferent daquell on viu.

PREGUNTA 13.5
Al final de la factura apareixen escrites les paraules Grcies per la seva compra. Un
dels motius pot ser senzillament el fet de ser ben educat. Quin seria un altre motiu
possible?
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................


54

UNITAT 14: UN JUTGE JUST
Llegeix la histria Un jutge just per contestar les preguntes que es formulen a
continuaci.
UN JUTGE JUST

Un rei algeri que es deia Bauakas va voler saber si era cert o no, tal com li havien
dit, que en una de les seves ciutats hi vivia un jutge just que podia discernir la veritat a
lacte, i que mai cap murri lhavia pogut enganyar. Bauakas es va canviar la roba per la
dun mercader i sen va anar a cavall a la ciutat on vivia el jutge.
A lentrada de la ciutat, un esguerrat es va apropar al rei i li va demanar almoina.
Bauakas li va donar diners i anava a seguir el seu cam, per lesguerrat es va agafar a
les seves robes.
Qu desitges? va preguntar el rei. No the donat diners?
Mhas donat una almoina, va dir lesguerrat, ara fes-me un favor. Deixam muntar
amb tu fins a la plaa principal ja que, daltra manera, els cavalls i camells poden
trepitjar-me.
Bauakas va fer asseure lesguerrat darrere seu sobre el cavall i el va portar fins a la
plaa. All va aturar el seu cavall, per lesguerrat no va voler baixar.
Hem arribat a la plaa, Per qu no baixes? va preguntar Bauakas.
Per qu haig de fer-ho? va contestar el captaire. Aquest cavall s meu. Si no vols
tornar-mel, haurem danar a judici.
Quan van sentir la discussi, la gent es va arremolinar al seu entorn cridant:
Aneu al jutge! Ell jutjar!
Bauakas i lesguerrat varen anar al jutge. Hi havia altres persones davant el tribunal
i el jutge els anava cridant per torns. Abans darribar a Bauakas i lesguerrat, va
escoltar un estudiant i un camperol. Havien anat al tribunal a causa duna dona: el
camperol deia que era la seva esposa i lestudiant deia que era la seva. El jutge els va
escoltar tots dos, va quedar en silenci uns instants, i desprs va dir:
Deixeu a la dona aqu amb mi i torneu dem.
Quan ja se nhavien anat, un carnisser i un mercader doli es varen presentar
davant el jutge. El carnisser estava tacat de sang i el mercader, doli. El carnisser
portava unes monedes a la m i el mercader doli sagafava a la m del carnisser.
Estava comprant oli a aquest home, va dir el carnisser, i quan vaig agafar la meva
bossa per pagar-li, em va agafar la m i va intentar prendrem tots els diners. Per aix
hem vingut davant teu; jo subjectant la meva bossa i ell subjectant la meva m. Per
els diners sn meus i ell s un lladre.
A continuaci, va parlar el mercader doli: Aix no s veritat, va dir. El carnisser
va venir a comprar-me oli i desprs domplir-me un gerro, em va demanar que li
canvis per una pea dor. Quan vaig treure els meus diners i els vaig posar al taulell,
ell els va agafar i va intentar fugir. El vaig agafar de la m, com pots veure, i lhe portat
davant teu.
El jutge va restar en silenci durant un moment, desprs va dir: Deixeu els diners
aqu amb mi i torneu dem.
Quan va arribar el seu torn, Bauakas explic el que havia passat. El jutge el va

55

escoltar i desprs va demanar al captaire que parls.
Tot el que ha dit s fals, va dir el captaire. Ell estava assegut a terra i jo anava a
cavall per la ciutat, em va demanar que el ports. El vaig fer pujar al meu cavall i el
vaig portar on volia anar. Per quan hi vrem arribar, no va voler baixar i va dir que el
cavall era seu, la qual cosa no s certa.
El jutge va pensar uns moments i desprs digu, Deixeu el cavall amb mi i torneu
dem.
Al dia segent, va anar molta gent al tribunal a escoltar les sentncies del jutge.
Primer van venir lestudiant i el camperol.
Pren la teva esposa, va dir el jutge a lestudiant, i el camperol rebr cinquanta
fuetades.
Lestudiant va prendre la seva dona i el camperol va rebre el seu cstig.
Desprs, el jutge va cridar al carnisser.
Els diners sn teus, li va dir, i assenyalant al mercader doli, va dir: Doneu-li
cinquanta fuetades.
A continuaci va cridar Bauakas i lesguerrat.
Reconeixeries el teu cavall entre altres vint? va preguntar a Bauakas.
S va respondre.
I tu? va preguntar al mendicant.
Tamb va dir lesguerrat.
Vine amb mi, va dir el jutge a Bauakas.
Varen anar a lestable. Bauakas assenyal immediatament el seu cavall entre els
altres vint. Desprs el jutge va cridar a lesguerrat a lestable i li va dir que assenyals
el cavall. Lesguerrat tamb va reconixer el cavall i el va assenyalar. El jutge va tornar
al seu seient.
Agafa el cavall, s teu, va dir a Bauakas. Doneu al captaire cinquanta fuetades.
Quan el jutge va sortir del tribunal i sen va anar a casa seva, Bauakas el va seguir.
Qu vols? li pregunt el jutge. No ests satisfet amb la meva sentncia?
Estic satisfet, va dir Bauakas. Per magradaria saber com vas saber que la dona
era de lestudiant, els diners del carnisser i que el cavall era meu i no del captaire.
Aix vaig saber all de la dona: al mat la vaig cridar i li vaig dir: Per favor, emplena
el meu tinter! Ella va agafar el tinter, el va rentar rpidament i hbil i el va emplenar de
tinta; per tant, era una tasca a la qual ella estava acostumada. Si hagus estat la dona
del camperol, no hagus sabut com fer-ho. Aix em va demostrar que lestudiant
estava dient la veritat.
I daquesta manera vaig saber all dels diners: Els vaig posar en una tassa plena
daigua i al mat vaig mirar si havia pujat a la superfcie una mica doli. Si els diners
haguessin estat del mercader doli, shaguessin tacat amb els seves mans olioses. No
hi havia oli a laigua, per tant, el carnisser deia la veritat.
Va ser ms difcil descobrir all del cavall. Lesguerrat el va reconixer entre
daltres vint, igual que tu. Per jo no us vaig portar a lestable per veure quin dels dos
coneixia al cavall, sin per tal de veure quin dels dos era reconegut pel cavall. Quan
thi vas apropar, va girar el cap i va estirar el coll cap a tu; per quan lesguerrat el va
tocar, va tirar enrere les orelles i va aixecar una pota. Per tant, vaig saber que tu eres

56

lamo real del cavall.
Llavors, Bauakas va dir al jutge: No sc un mercader sin el Rei Bauakas. Vaig
venir aqu per veure si el que es deia sobre tu era veritat. Ara veig que ets un jutge
savi. Demanam el que vulguis i tho donar com a recompensa.
No necessito recompensa, va respondre el jutge. Estic content que el meu rei
mhagi elogiat.

PREGUNTA 14.1
Gaireb al principi de la histria ens diuen que Bauakas va canviar la seva roba amb
un mercader.
Per qu no volia ser reconegut Bauakas?
A Volia veure si seguia essent obet quan fos una persona comuna.
B Planejava aparixer en un cas davant el jutge, disfressat com un mercader.
C Gaudia disfressant-se, per poder-se moure lliurement i fer males jugades als seus
sbdits.
D Volia veure treballar al jutge de la manera habitual, sense la influncia de la
presncia del rei.

PREGUNTA 14.2
Com va saber el jutge que la dona era lesposa de lestudiant?
A Observant el seu aspecte i veient que no semblava lesposa dun camperol.
B Per com lestudiant i el camperol van explicar les seves histries al tribunal.
C Per lactitud della cap al camperol i lestudiant davant del tribunal.
D Provant la seva habilitat en el treball que ella havia de fer per al seu marit.

PREGUNTA 14.3
Creus que era imparcial per part del jutge imposar el MATEIX cstig per a tots els
delictes?
Raona la teva resposta, fent referncia a similituds o diferncies entre els tres casos
de la histria.
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................


57

PREGUNTA 14.4
De qu tracta bsicament aquesta histria?

A Delictes majors.
B Justcia svia.
C Un bon governant.
D Un estratagema intelligent.

PREGUNTA 14.5A/B
Per respondre aquesta pregunta, has de comparar la llei i la justcia del teu pas amb
la llei i la justcia que es presenten a la histria.
De quina manera la llei i la justcia del teu pas sn SIMILARS al tipus de llei i de
justcia presentades a la histria?
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
A la historia, el jutge fa donar 50 fuetades a tots els culpables. A part del cstig, de
quina manera la llei i la justcia del teu pas sn DIFERENTS del tipus de llei i de
justcia presentades a la histria?
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................

PREGUNTA 14.6
Quin dels segents tipus de relat defineix millor aquesta histria?
A Conte popular.
B Histria de viatges.
C Narraci histrica.
D Tragdia.
E Comdia.


58

UNITAT 15: DE MAL GUST

dArnold Jago
Sabies que el 1996 els australians van gastar
quasi la mateixa quantitat de diners en
xocolata que el seu govern en lajuda
exterior?
Hi ha alguna cosa que no funciona en la
nostra escala de valors?
Fars alguna cosa?
S, tu.
Arnold Jago,
Mildura

Font: The Age newspaper, 1 dabril de 1997. Melbourne.

La carta anterior va aparixer en un diari australi el 1997. Fixa-thi per contestar les
preguntes segents.

PREGUNTA 15.1
El propsit de la carta dArnold Jago s provocar:
A Culpabilitat.
B Diversi.
C Temor.
D Satisfacci.

PREGUNTA 15.2
Quin tipus de resposta o dacci creus que vol provocar lArnold Jago amb aquesta
carta?
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................


59

UNITAT 16: ASSETJAMENT ESCOLAR

ELS PARES IGNOREN LEXISTNCIA
DEL PROBLEMA DE LASSETJAMENT
ESCOLAR
Noms un de cada tres pares enquestats
est al corrent dels problemes dintimidaci
que afecten els seus fills, segons sha vist
en un estudi que ha fet el Ministeri
dEducaci i que es va fer pblic dimecres.
Lestudi, realitzat entre el desembre de
1994 i el gener de 1995, es va fer sobre
una mostra de 19.000 pares, professorat i
alumnes descoles de primria, secundria i
batxillerat on hi havia hagut problemes
dintimidaci.
Lenquesta, la primera daquest tipus
feta pel Ministeri, sadreava a estudiants a
partir de quart curs. Segons lestudi, el 22%
dels alumnes de primria enquestats deien
que havien sofert intimidaci per part
daltres companys, enfront del 13% dels
estudiants de secundria i el 4% dels de
batxillerat.
Daltra banda, un 26% dels escolars de
primria varen admetre haver-ne intimidat
uns altres, percentatge que descendia fins
al 20% en el cas dels de secundria i a un
6% en el cas dels de batxillerat.
Daquells que respongueren que
nhavien intimidat daltres, entre un 39% i
un 65% van dir que ells tamb havien estat
intimidats per altres companys.
Lestudi indica que el 37% dels pares
dels nens de primria que han sofert
intimidaci per part dels seus companys
coneixia el fet que els seus fills estaven
sent intimidats. La xifra era del 34% en el
cas dels pares dalumnes de secundria i
del 18% en el cas dels de batxillerat.
Dels pares que van dir que coneixien el
fet, entre un 14% i un 18% se nhavia
assabentat pel professorat. Segons lestudi,
noms entre un 3% i un 4% dels pares van
dir que nhavien estat informats pels seus
fills.
Lestudi tamb va donar com a resultat
que el 42% dels mestres de primria no
estan assabentats de la intimidaci que
sofreixen alguns dels seus alumnes. El
percentatge daquest professorat fou del
29% en lensenyament secundari i el 69%
en el batxillerat.
En preguntar el motiu daquestes
conductes intimidatries, el 85% del
professorat va afirmar que es devia a una
deficient educaci a les llars. Molts pares
assenyalaren com a motiu principal la falta
del sentit de la justcia i de la compassi
per part dels nens.
Un funcionari del Ministeri dEducaci va
dir que els resultats suggereixen que els
pares i els professors haurien de mantenir
un contacte ms proper amb els nens per
evitar aquest tipus de conductes
agressives.
La intimidaci entre companys
descola sha convertit en un problema de
gran transcendncia al Jap desprs que
un nen de 13 anys, Kiyoteru Okouchi, es va
penjar a Nishio, Prefectura dAichi, a la
tardor del 1994, i va deixar una nota on
deia que els seus companys de classe
lhavien submergit repetidament en un riu
proper i que li havien pres els diners. El
sucidi daquest noi va decidir el Ministeri
dEducaci a elaborar un informe sobre la
intimidaci a les escoles, on sinsta els
professors a fer que els intimidadors no
tornin a classe.

Font: Kyodo, The Japan Times Ltd., 23 de maig de
1996. Tokyo.

60

Larticle de la pgina anterior va aparixer publicat en un diari japons lany 1996.
Respon a les preguntes segents basant-te en aquesta informaci.
PREGUNTA 16.1
Per qu es parla a larticle de la mort de Kiyoteru Okouchi?
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
PREGUNTA 16.2
Quin percentatge de professors de cada nivell escolar desconeixien el fet que els seus
alumnes estaven sent intimidats?
Encercla lalternativa (A, B, C o D) que millor representi aquesta dada.

A C A

0 40 60 80 100
Primria
ESO
Batxillerat
% de professors que no estan
assabentats de la intimidaci
0 20 40 60 100 80
B
Primria
ESO
Batxillerat
80
80 0 20 40 60 100
C
Primria
ESO
Batxillerat
0 20 40 60 100
D
Primria
ESO
Batxillerat
20

61

UNITAT 17: ABELLES
La informaci daquesta pgina i la segent sha tret dun fullet sobre les abelles.
Consulta la informaci per contestar les preguntes que es formulen a continuaci.
RECOLLECCI DEL NCTAR
Les abelles fabriquen la mel per poder sobreviure. s la seva nica font
dalimentaci. Si hi ha 60.000 abelles en un rusc, al voltant duna tercera part estar
implicada en la recollecci del nctar que les abelles elaboradores convertiran
desprs en mel. Una petita part de les abelles treballen com a exploradores o
buscadores. Troben una font de nctar i desprs tornen al rusc per comunicar-ho a
les altres abelles.
Les exploradores comuniquen la font del nctar a les altres abelles executant una
dansa que transmet informaci sobre la direcci i la distncia que les abelles hauran
de recrrer. Durant aquesta dansa, labella sacseja labdomen dun lloc a laltre
mentre descriu cercles en forma de 8. La dansa segueix el dibuix que mostra el
grfic segent:

El grfic mostra una abella ballant dins del rusc en la cara vertical de la bresca. Si la
part central del 8 apunta directament cap a dalt, significa que les abelles trobaran
laliment si volen directament cap al sol. Si la part central del 8 apunta a la dreta,
laliment es troba a la dreta del sol.

La quantitat de temps durant el qual labella sacseja labdomen indica la distncia de
laliment des del rusc. Si laliment s bastant a prop, labella sacseja labdomen
durant poc temps. Si s molt lluny, sacseja labdomen durant molt temps.

62

PRODUCCI DE LA MEL
Quan les abelles arriben al rusc amb el nctar, el passen a les abelles elaboradores,
que manipulen el nctar amb les mandbules, exposant-lo a laire calent i sec del rusc.
Tot just recollectat, el nctar cont sucres i minerals barrejats amb prop dun 80%
daigua. Passats de deu a vint minuts, quan gran part de laigua sobrant sha evaporat,
les abelles elaboradores introdueixen el nctar dins duna cella de la bresca, on
levaporaci continua. Tres dies ms tard, la mel que hi ha a les celles cont al voltant
dun 20% daigua. En aquest moment, les abelles cobreixen les celles amb tapes que
fabriquen amb cera.

En cada perode, les abelles dun rusc acostumen a recollectar nctar del mateix tipus
de flor i de la mateixa zona. Algunes de les fonts principals de nctar sn els fruiters, el
trvol i els arbres en flor.
GLOSSARI
Abella elaboradora una abella obrera que treballa dins del rusc.
Mandbules part de la boca.

PREGUNTA 17.1

Quin s el propsit de la dansa de labella?

A Celebrar que la producci de la mel ha estat un xit.
B Indicar el tipus de plantes que han trobat les exploradores.
C Celebrar el naixement duna nova reina.
D Indicar on les exploradores han trobat laliment.

PREGUNTA 17.2

Anota tres de les principals fonts del nctar.

1. ...................................................................................
2. ...................................................................................
3. ...................................................................................

PREGUNTA 17.3

Quina s la principal diferncia entre el nctar i la mel?

A La proporci daigua en la substncia.
B La relaci entre el sucre i els minerals de la substncia.
C El tipus de planta de la qual es recollecta la substncia.
D El tipus dabella que processa la substncia.

PREGUNTA 17.4
A la dansa, qu fa labella per mostrar la distncia existent entre laliment i el rusc?
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................

63

UNITAT 18: RASPALLAR-SE LES DENTS
Queden les dents ms netes si ens les raspallem ms estona i amb ms fora?
Els investigadors britnics diuen que no. Han provat diferents alternatives fins trobar la
manera perfecta de raspallar-nos les dents. Un raspallat de dos minuts, sense fer
massa fora, dna els millors resultats. Si et raspalles massa fort, fas malb l'esmalt
de les dents i les genives sense eliminar les restes de menjar o la placa.
Bente Hansen, un expert en raspallat de dents, diu que s una bona idea agafar el
raspall de dents igual que un bolgraf. Comena per una cantonada i vs raspallant
tota la filera", comenta. No toblidis tampoc de la llengua! Pot contenir milers de
bacteris que poden provocar mal al.
Raspallar-se les dents s un article duna revista noruega.
Utilitza el text Raspallar-se les dents per contestar les preguntes segents.

PREGUNTA 18.1

De qu tracta aquest article?
A De la millor manera de raspallar-se les dents.
B Del millor tipus de raspall de dents que es pot utilitzar.
C De la importncia duna bona dentadura.
D De les diferents maneres com la gent es raspalla les dents.

PREGUNTA 18.2

Qu recomanen els investigadors britnics?
A Raspallar-se les dents al ms sovint possible.
B No provar de raspallar-se la llengua.
C No raspallar-se les dents massa fort.
D Raspallar-se la llengua ms sovint que les dents.


64

PREGUNTA 18.3

Segons Bente Hansen, per qu thauries de raspallar la llengua?
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................

PREGUNTA 18.4

Per qu es menciona un llapis al text?
A Per ajudar a comprendre com se subjecta un raspall de dents.
B Perqu es comena en una cantonada tant amb un llapis com amb un raspall de
dents.
C Per mostrar que les dents poden raspallar-se de moltes maneres diferents.
D Perqu raspallar-se les dents sha de prendre tan seriosament com lescriptura.


65

UNITAT 19: LA SEGURETAT DELS TELFONS
MBILS

Els telfons mbils sn perillosos?

S No

Punt clau
A finals dels anys
1990 van aparixer
informes
contradictoris
sobre els riscos
per a la salut
provocats pels
telfons mbils.

Punt clau
Shan invertit
milions deuros en
la recerca cientfica
per investigar els
efectes dels
telfons mbils.

1. Les ones de rdio emeses
pels telfons mbils poden
escalfar els teixits del cos,
i aix pot tenir efectes
perjudicials.
Les ones de rdio no sn
prou fortes per provocar
danys en el cos a causa de
la calor.
2. Els camps magntics
creats pels telfons mbils
poden afectar la manera
com funcionen les cllules
del cos.
Els camps magntics sn
extremadament dbils i, per
tant, s difcil que afectin les
cllules del nostre cos.
3. La gent que fa llargues
trucades pel mbil de
vegades es queixa de
fatiga, mals de cap i
prdua de concentraci.
Aquests efectes mai no
shan observat en
condicions de laboratori i
poden ser causats per altres
factors de lestil de vida
modern.
4. Els usuaris de telfons
mbils tenen 2,5 ms
possibilitats de patir un
cncer en les rees del
cervell adjacents a lorella
que est en contacte amb
el mbil.
Els investigadors admeten
que no est clar que aquest
augment estigui relacionat
amb ls dels telfons
mbils.
5. LAgncia Internacional de
Recerca sobre el Cncer
ha trobat una relaci entre
el cncer infantil i les lnies
elctriques. Com els
telfons mbils, les lnies
elctriques tamb emeten
radiacions.
La radiaci produda per les
lnies elctriques s un tipus
de radiaci diferent, amb
molta ms energia que la
que prov dels telfons
mbils.
6. Ones de radiofreqncia
semblants a les dels
telfons mbils han alterat
lexpressi gentica dels
cucs nematode.
Els cucs no sn humans i,
per tant, no hi ha cap
garantia que les cllules del
nostre cervell reaccionin de
la mateixa manera.


66

Punt clau
Ats el gran nombre
dusuaris de telfons
mbils, fins i tot els
efectes negatius menors
sobre la salut poden tenir
unes conseqncies
molt importants en
termes de salut pblica.

Punt clau
Lany 2000, linforme
Stewart (un informe
britnic) no va recollir
cap problema de salut
provocat pels telfons
mbils, per recomanava
precauci, especialment
entre els joves, fins que
es realitzessin ms
recerques. Un nou
informe publicat el 2004
donava suport a aquesta
declaraci.

Si utilitzes un telfon mbil

Cal No sha de fer

Mantenir converses
curtes.
No utilitzar el telfon mbil
quan la recepci s feble,
perqu el telfon necessita
ms energia per comunicar-
se amb lestaci base i per
tant les emissions dones de
rdio sn ms fortes.

Mantenir el telfon
lluny del cos quan
est en espera.

No comprar un telfon mbil
amb un valor elevat de
SAR
1
. Significa que emet
ms radiacions.

Comprar un telfon
mbil amb una llarga
autonomia de
conversa. s ms
eficient i t emissions
menys potents.

No comprar dispositius de
protecci fins que no hagin
estat provats per
organismes independents.

1
La SAR (taxa especfica dabsorci) mesura la quantitat de radiaci electromagntica que
absorbeixen els teixits del cos mentre sutilitza un telfon mbil.


67

La seguretat dels telfons mbils de les dues pgines anteriors sha extret dun lloc
web. Utilitza-la per contestar les preguntes segents.
PREGUNTA 19.1

Quin s lobjectiu dels punts clau?
A Descriure els perills de ls dels telfons mbils.
B Suggerir que hi ha un debat sobre la seguretat dels telfons mbils.
C Descriure les precaucions que hauria de prendre la gent que utilitza telfons
mbils.
D Suggerir que no es coneix cap problema de salut provocat pels telfons mbils.

PREGUNTA 19.2

s difcil demostrar, amb tota seguretat, que una cosa en causa una altra.

Quina s la relaci daquesta informaci amb els arguments S i No del Punt 4 de la
taula Els telfons mbils sn perillosos?

A Dna suport a largument del S, per no el demostra.
B Demostra largument del S.
C Dna suport a largument del No, per no el demostra.
D Mostra que largument del No s erroni.

PREGUNTA 19.3

Mira el Punt 3 de la columna del No de la taula Els telfons mbils sn perillosos,
quin podria ser un dels altres factors? Dna un argument per a la teva resposta.
................................................................................................................................ ......
...........................................................................................................................................

PREGUNTA 19.4

Observa la taula amb lencapalament Si utilitzes un telfon mbil.
En quina de les idees segents es basa la taula?
A No hi ha cap perill pel fet dutilitzar els telfons mbils.
B Hi ha un risc demostrat pel fet dutilitzar els telfons mbils.
C Podria haver-hi o no un risc pel fet dutilitzar els telfons mbils, per val ms
prendre precaucions.
D Podria haver-hi o no un risc pel fet dutilitzar els telfons mbils, per val ms no
utilitzar-los fins que ho sapiguem del cert.
E Les instruccions Cal sn per a les persones que es prenen seriosament lamenaa
i les instruccions No sha de fer, per a la resta de la gent.


68

UNITAT 20: EL GLOBUS

PREGUNTA 20.1
Quina s la idea principal daquest text?
A En Singhania va crrer perill durant el seu viatge en globus.
B En Singhania va establir un nou rcord mundial.
C En Singhania va viatjar tant sobre el mar com sobre la terra.
D El globus den Singhania era enorme.
El pilot indi Vijaypat Singhania va batre el rcord daltura en globus el 26
de novembre de 2005. Va ser el primer que va volar en globus a 21.000 per
sobre del nivell del mar.
Grandria dun
globus
convencional

69

PREGUNTA 20.2
En Vijaypat Singhania va utilitzar algunes tecnologies que es troben en dos altres
mitjans de transport. Quins mitjans de transport?
1. .......................................................................................................................................
2. .......................................................................................................................................

PREGUNTA 20.3
Quin s lobjectiu dincloure un dibuix dun avi de fuselatge ample en aquest text?
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................

PREGUNTA 20.4

Per qu hi ha dos dibuixos de globus?

A Per comparar les dimensions del globus de Singhania abans i desprs dinflar-
lo.
B Per comparar les dimensions del globus den Singhania amb les daltres globus.
C Per demostrar que el globus den Singhania sembla ms petit des del terra.
D Per demostrar que el globus den Singhania va xocar amb un altre globus.


70

UNITAT 21: AVS DE DONACI DE SANG

Els instruments per extreure la sang estan
esterilitzats i sn dun nic s (xeringa, tubs,
bosses).
No hi ha cap risc en fer una donaci de sang.

La donaci de sang s essencial.
No existeix cap altre producte que pugui substituir
totalment la sang humana. Per tant, la donaci de
sang s irreemplaable i essencial per salvar vides.
A Frana, cada any, 500.000 pacients es beneficien
duna transfusi de sang.

Donaci de sang:

s el millor tipus de donaci que es coneix, i pren entre 45
minuts i 1 hora.
Es pren una bossa de 450 ml, aix com petites mostres per tal de portar a
terme els tests i les proves.
- Un home pot donar sang cinc vegades l'any; una dona, tres.
- Els donants han de tenir entre 18 i 65 anys.
Entre cada donaci, cal deixar obligatriament un interval de 8 setmanes.

71

Avs de donaci de sang, de la pgina anterior, est extret duna pgina web
francesa. Utilitza el text Avs de donaci de sang per contestar les preguntes
segents.
PREGUNTA 21.1
Una dona de divuit anys que ha donat sang dues vegades en els ltims dotze mesos
vol tornar a donar-ne. Segons Avs de donaci de sang", amb quina condici li
permetran fer-ho?
................................................................................................................................
................................................................................................................................
PREGUNTA 21.2
El text diu: Els instruments per extreure la sang estan esterilitzats i sn dun nic s...
Per qu inclou el text aquesta informaci?
A Per tranquillitzar el lector sobre la seguretat de donar sang.
B Per emfasitzar que la donaci de sang s essencial.
C Per explicar els usos de la sang.
D Per donar detalls sobre els tests i les proves.

Consell Superior dAvaluaci tems alliberats de competncia en comprensi
lectora

72

UNITAT 22: LAVAR
Una faula dIsop

Un avar va vendres tot el que tenia i va comprar un tros dor, que va enterrar en un
forat a terra, al costat dun antic mur. Anava a mirar-lo cada dia. Un dels seus
treballadors va adonar-se de les freqents visites de lavar a aquell indret i va decidir
vigilar els seus moviments. Ben aviat, el treballador va descobrir el secret del tresor
amagat i, en cavar, va trobar el tros d'or i el va robar. Lavar, en la seva segent
visita, va trobar el forat buit i va comenar a arrencar-se els cabells i a lamentar-se
cridant. Un ve, veient-lo envat per la pena i en assabentar-se de la causa, va dir:
"us ho prego, no us lamenteu aix; ans aneu a buscar una pedra, colloqueu-la en el
forat, i imagineu que lor continua all. Us far el mateix servei ja que, quan lor
estava al forat, tampoc no el posseeu, ja que no en fieu el ms mnim s.

Utilitza la faula L'avar i el seu or" per contestar les preguntes segents.
PREGUNTA 22.1
Llegeix les frases segents i numera-les segons la seqncia desdeveniments del
text.
Lavar decideix canviar tots els seus diners per un tros dor.

Un home roba lor de lavar.
Lavar fa un forat i hi amaga el seu tresor.

El ve de lavar li diu que substitueixi lor per una pedra.

PREGUNTA 22.2

Quin s el missatge principal daquesta histria?
A No emmagatzemis riqueses que podrien ser robades.
B Confiar en els altres s un error.
C No utilitzar all que es t s com no tenir-ho.
D No et queixis per coses que ja no poden canviar-se.

lectora

73

PREGUNTA 22.3
Aqu trobars un fragment duna conversa entre dues persones que van llegir Lavar
i el seu or.

Interlocutor 1

Interlocutor 2

Qu podria dir lInterlocutor 2 per defensar el seu punt de vista?
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
PREGUNTA 22.4
Per qu va enterrar lavar lor?
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
PREGUNTA 22.5
Com va aconseguir l'avar un tros d'or?
.....................................................................................................................................

El ve era
dolent. Li podria
haver aconsellat
que substitus
lor per alguna
cosa millor que
una pedra.
No, no
podia. La
pedra era
important
en la
histria.

74

Un castell a la vora de la platja, a Itlia.
ACTE I
Una cambra dhostes en un bonic castell a la
vora de la platja. Portes a esquerra i dreta. Els
mobles de la sala destar al mig de lescenari: 5
sof, tauleta i dues cadires de braos. Uns
grans finestrals al fons. Nit estrellada.
Lescenari s a les fosques. Quan saixeca el
tel, se senten homes parlant en veu alta al
darrere de la porta de lesquerra. Sobre la 10
porta i entren tres senyors en esmquing. Un
dells encn immediatament la llum. Caminen
en silenci cap al centre de lescenari i saturen,
drets, al voltant de la taula. Llavors, sasseuen
tots tres alhora: Gl, a la cadira de braos de 15
lesquerra; Turai, a la de la dreta i dm, al
sof del mig. Sinstalla un silenci llarg i tibant.
Sestiren i es posen cmodes. Silenci. Tot
seguit
GL 20
Qu s el que et t tan capficat?
TURAI
Estic pensant en com s de difcil comenar
una obra. Presentar els principals personatges
en les primeres pgines, quan tot comena. 25
DM
s clar, deu ser complicat
TURAI
Reconsagradament complicat comena
lobra. El pblic calla. Els actors entren a 30
escena i comena, llavors, el martiri. Es fa
etern. Sovint passa fins a un quart dhora
abans el pblic no sadona de qui s qui i qu
sempesquen tots plegats.
GL 35
Realment la teva ment no et dna treva. No
pots deixar estar la feina ni tan sols un minut?
TURAI
No, aix s impossible.
GL 40
No passa ni mitja hora sense que parlis de
teatre, actors, obres hi ha ms coses en
aquest mn, saps?!
TURAI
No per a mi; sc dramaturg. Vet aqu la meva 45
desgrcia.
GL
No tadones que ets un esclau de la teva
professi?
TURAI 50
S, si no la domines tu, ets el seu esclau.
No hi ha terme intermedi. Per, creu-me,
comenar una obra com cal no s poca
broma. s un dels problemes ms
insolubles de la mecnica de lescenari: 55
introduir, tot duna, els personatges. I, si
no, pensa en lescena en qu ens trobem
nosaltres tres ara mateix. Tres senyors en
esmquing. Posem per cas que, en lloc
dentrar al sal daquest sumptus castell, 60
entren en un escenari precisament quan
comena lobra. De ben segur que
parlarien de cinquanta mil temes sense
inters abans no sabrem qui sn. No
seria ms fcil alar-nos i presentar-nos 65
nosaltres mateixos? Saixeca. Bona nit.
Tots tres som hostes en aquest castell.
Acabem darribar del menjador, on hem
assaborit un excellent sopar i hem begut
un parell dampolles de xampany. Jo em 70
dic Sndor Turai, sc dramaturg, he escrit
peces de teatre durant trenta anys, vet
aqu el meu ofici. I punt. Ara et toca a tu.
GL
Saixeca. I jo em dic Gl. Tamb sc 75
dramaturg i, de fet, les he escrit totes a
quatre mans amb el senyor que tinc aqu.
Som un clebre duet de dramaturgs. En
els cartells de les millors comdies i
operetes de la cartellera hi llegireu 80
sempre: de Gl i Turai. Evidentment,
tamb s el meu ofici.
GL i TURAI
Alhora. I aquest jove
DM 85
Saixeca. Aquest jove s, si mho
permeten, Albert dm, de vint-i-cinc
anys, compositor. Vaig compondre la
msica de lltima opereta daquests bons
senyors. s el meu primer treball per als 90
escenaris. Han estat aquests dos meus
ngels de la gurdia els qui mhan
descobert i ara, amb el seu ajut,
magradaria fer-me fams. Ells han fet
que em convidessin a aquest castell. 95
Mhan fet fer labric i lesmquing que
porto. s a dir que jo, de moment, sc
pobre i ning no em coneix. A banda de
tot aix, sc orfe i em va criar la meva
UNITAT 23: LOBRA SER EL PARANY

75

via. La meva via ha mort Estic sol en aquest 100
mn. No tinc nom, no tinc diners.
TURAI
Per ets jove.
GL
I tens talent. 105
DM
I estic enamorat de la solista.
TURAI
Aix no calia que ho diguessis. El pblic ja ho
sabr veure sense que es digui. 110
Sasseuen.
TURAI
No s molt ms senzill comenar una
obra aix? 115
GL
Si ens deixessin fer-ho aix, seria ben
senzill escriure obres.
TURAI
Creu-me, no nhi ha per tant. Pensa en tot 120
aix com...
GL
Dacord, dacord, dacord! Per no
comencis altra vegada a parlar de teatre.
Ja nestic tip. Ja en parlarem dem, si 125
vols.

lectora

76

Lobra ser el parany s el comenament duna obra de teatre del dramaturg
hongars Ferenc Molnr.
Utilitza el text Lobra ser el parany de les pgines anteriors per contestar les
preguntes segents (tingues present que al marge esquerre del text hi ha els
nmeros de lnia per ajudar-te a trobar les parts a les quals es fa referncia a les
preguntes).

PREGUNTA 23.1
Qu feien els personatges de lobra just abans daixecar-se el tel?
.....................................................................................................................................
PREGUNTA 23.2
Es fa etern. Sovint passa fins a un quart dhora (lnies 33-34)
Segons Turai, per qu un quart dhora es fa etern?
A s massa temps per esperar que el pblic segui en silenci en un teatre ple.
B Sembla com si no sacabs daclarir mai la situaci dels personatges al
comenament de lobra.
C Sempre sembla com si un dramaturg trigus molt de temps en escriure el
comenament duna obra.
D Sembla com si el temps passs molt a poc a poc quan succeeix un fet important
en una obra.

PREGUNTA 23.3
Un lector va dir que, dels tres personatges, dm s segurament el que ms
entusiasmat est pel fet de ser al castell.
Qu podria dir el lector per justificar aquesta opini? Utilitza el text per justificar la
teva resposta.
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................


77

PREGUNTA 23.4
En ltima instncia, qu est fent el dramaturg Molnr en aquest fragment?
A Ensenya que cada personatge resoldr ell mateix els seus problemes.
B Fa de manera que els seus personatges demostrin qu s una eternitat en una
obra.
C Dna un exemple dun tpic comenament tradicional descena duna obra.
D Utilitza els personatges per representar un dels seus problemes creatius.


78

UNITAT 24: TELETREBALL

s el futur

Imagineu-vos com seria de fantstic teletreballar
1
, treballar a travs de lautopista
electrnica, fent tota la feina amb lordinador o b per telfon! Ja no haureu
dentaforar cada dia el vostre cos en un bus o un tren ple com una llauna de
sardines, ni perdre hores i hores anant i tornant de la feina. Podreu treballar all on
volgussiu. Us imagineu a quantes oportunitats de feina podreu accedir?!

Merc

Anem directes al desastre

Escurar les hores que dediquem a anar de casa i la feina i reduir el consum
denergia relacionat s, sens dubte, una bona idea. Ara b, aquest objectiu shauria
dassolir millorant el transport pblic o b fent que els llocs de feina siguin ms a prop
don viu la gent. Lambiciosa idea que teletreballar hauria de formar part de la vida de
tothom lnic que far s que la gent es quedi ms i ms allada en el seu mn. De
deb volem que el nostre sentiment de pertinena a la comunitat encara es deteriori
ms?
Jaume

GLOSSARI
1
El Teletreball s un terme encunyat per Jack Nilles a principis dels anys setanta per descriure una
situaci en la qual els treballadors treballen amb un ordinador fora duna oficina central (per exemple, a
casa) i transmeten dades i documents a loficina central a travs de les lnies telefniques.

PREGUNTA 24.1

Quina s la relaci entre s el futur i Anem directes al desastre?
A Utilitzen arguments diferents, per arriben a la mateixa conclusi.
B Estan escrits amb el mateix estil, per tracten temes completament diferents.
C Expressen el mateix punt de vista general, per en treuen conclusions diferents.
D Expressen punts de vista diferents sobre el mateix tema.

PREGUNTA 24.2

Quin tipus de feina sadaptaria malament al teletreball? Justifica la teva resposta.

...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................


79

UNITAT 25: MACONDO

Enlluernada per tants invents meravellosos, la gent de Macondo no sabia on
comenava la seva sorpresa. Aquelles persones es quedaven tota la nit mirant les
bombetes pllides elctriques alimentades per la planta que Aureliano Triste havia
retornat quan el tren va fer el segon viatge i els va costar temps i esfor acostumar-se
al seu soroll obsessiu. Van indignar-se amb les imatges vives que el prsper
comerciant Don Bruno Crespi projectava al teatre amb taquilles de boca de lle,
perqu un personatge mort i enterrat en una pellcula i per qui van vessar-se llgrimes
daflicci, va reaparixer viu i convertit en rab en la pellcula segent. El pblic, que
pagava dos centaus per compartir les vicissituds dels personatges, no va poder
suportar aquell frau inaudit i va trencar els seients. Lalcalde, a instncies de Don
Bruno Crespi, va explicar mitjanant un preg que el cinema era una mquina
dillusions que no mereixia els arravataments passionals del pblic. Davant de
lexplicaci descoratjadora, molts van sentir que havien estat vctimes dun negoci de
gitanos nou i aparats, de manera que van optar per no tornar al cinema, ja que
consideraven que ja en tenien prou amb les seves penes com per plorar per
desgrcies fingides dssers imaginaris.
Macondo s un fragment de la novella Cien aos de soledad de lautor colombi
Gabriel Garca Mrquez.

PREGUNTA 25.1
Quina caracterstica de les pellcules va fer que els habitants de Macondo
senfadessin?
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................

PREGUNTA 25.2
Al final del fragment, per qu els habitants de Macondo van decidir no tornar al
cinema?
A Volien divertir-se i distreures, per van descobrir que les pellcules eren realistes i
tristes.
B No podien pagar el preu de les entrades.
C Volien reservar les seves emocions per als esdeveniments de la vida real.
D Volien implicar-se emocionalment amb les pellcules, per els van semblar
avorrides, poc convenients i de mala qualitat.


80

PREGUNTA 25.3
Qui sn els ssers imaginaris introduts a lltima lnia del fragment?
A Fantasmes.
B Invents de fira.
C Personatges de pellcules.
D Actors.

PREGUNTA 25.4
Ests dacord amb la valoraci final dels habitants de Macondo sobre el valor de les
pellcules? Explica la teva resposta comparant la teva actitud envers les pellcules i
lactitud dels habitants de Macondo.
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................


81

UNITAT 26: PLNOL DUNA BIBLIOTECA

PREGUNTA 26.1
Has de llegir una novella en francs per a lescola. Al plnol, dibuixa un cercle al
voltant de la secci on sigui ms probable que trobis el llibre per demanar-lo en
prstec.

SORTIDA
SORTIDA
SORTIDA
LAVABOS
ENTRADA
PUNT
DINFORMACI
CD-ROM I
ORDINADORS
AMB INTERNET
PUNT DE
PRSTEC
No ficci (NF)
999-NF
900-NF
800-NF
700-NF
600-NF
500-NF
400-NF
300-NF
200-NF
100-NF
000-NF
F
i
c
c
i

F
i
c
c
i

F
i
c
c
i

R
e
f
.

Ref.
R
e
f
e
r
n
c
i
a

(
R
e
f
.
)

Infantil
Bstia suggeriments
Novetats
Joguines
Llibres dimatges
Retorn
Altres
llenges
Revistes
R
e
v
i
s
t
e
s

D
i
a
r
i
s

A
d
o
l
e
s
c
e
n
t

udio
Fotocopiadores
R
e
f
.


82

PREGUNTA 26.2
On estan situades les Novetats?
A A la secci de ficci.
B A la secci de no ficci.
C A prop de lentrada.
D A prop del punt dinformaci.

PREGUNTA 26.3
Explica per qu poden haver escollit aquest lloc per a les Novetats.
................................................................................................................................
................................................................................................................................


83

UNITAT 27: OPINIONS DELS ALUMNES

Al mn hi ha gent que es mor de fam i malalties, mentre nosaltres ens preocupem
dels avenos futurs. Deixem enrere aquesta gent intentant oblidar-los i seguim
endavant. Les grans companyies gasten bilions deuros cada any en investigaci
espacial. Si els diners gastats en lexploraci de lespai susessin en benefici del
necessitat i no del cobdicis, podria alleugerir-se el sofriment de milions de persones.
Anna
El desafiament dexplorar lespai s font dinspiraci per a molta gent. Durant milers
danys hem estat somiant en lunivers amb la intenci dallargar la m i tocar les
estrelles, desitjant comunicar-nos amb alguna cosa que noms imaginem que
existeix, anhelant saber si estem sols.
Lexploraci de lespai s una metfora del coneixement i el coneixement s el que
mou el nostre mn. Mentre els realistes segueixen recordant-nos els nostres
problemes actuals, els somiadors amplien les nostres ments. Sn les visions, les
esperances i els desitjos dels somiadors els que ens conduiran cap al futur.
Beatriu
Ens carreguem les selves tropicals perqu hi ha petroli en el subsl, excavem mines
en terreny sagrat per obtenir urani. Tamb destrum un altre planeta noms per
aconseguir la soluci a problemes creats per nosaltres mateixos? Per descomptat!
Lexploraci de lespai confirma la poderosa creena que els problemes de lhome
poden solucionar-se mitjanant la nostra sempre creixent dominaci del medi
ambient. Els ssers humans seguiran creient que tenen dret a abusar dels recursos
naturals com rius i selves tropicals, si saben que sempre queda un altre planeta a la
volta de la cantonada que espera ser explorat.
Hem fet prou mal a la Terra. Haurem de deixar tranquil lespai exterior.
Pere
Els recursos de la Terra estan desapareixent a gran velocitat. La poblaci de la Terra
est creixent a un ritme desenfrenat. La vida no pot mantenir-se si continuem vivint
daquesta manera. La contaminaci ha produt un forat a la capa doz. Les terres
frtils sestan esgotant i aviat els nostres recursos alimentaris es reduiran. Ja hi ha
casos de fam i malalties a causa de la superpoblaci.
Lespai s una regi enorme buida que podem usar per al nostre benefici. Donant
suport a lexploraci de lespai, algun dia podrem trobar un planeta on viure. De
moment, aix sembla impensable, per la idea de viatjar per lespai semblava
impossible en el passat. Interrompre lexploraci de lespai per resoldre problemes
immediats mostra una gran escassetat mental i una visi a curt termini. Hem
daprendre a pensar no noms en aquesta generaci, sin tamb en les futures.
Flix
Ignorar les coses que lexploraci de lespai ha doferir seria una gran prdua per a la
humanitat. Les possibilitats de comprendre lunivers i els seus orgens sn massa
valuoses per desaprofitar-les. Lestudi dels cossos celestes ja ha augmentat la nostra
comprensi dels problemes mediambientals i del possible futur de la Terra si no
aprenem a gestionar les nostres activitats.
Tamb hi ha beneficis indirectes de la investigaci per als viatges espacials. La
creaci de tecnologia lser i altres tractaments mdics pot atribuir-se a la investigaci
espacial. Substncies com el tefl shan descobert grcies a linters de la humanitat
pels viatges espacials. Per tant, les noves tecnologies creades per a la investigaci
espacial poden tenir beneficis immediats per a tot el mn.
Teresa

84

PREGUNTA 27.1
A quina de les preguntes segents sembla que estiguin contestant els alumnes?
A Quin s el problema ms important amb qu senfronta el mn davui en dia?
B Ests a favor de lexploraci de lespai?
C Creus en la vida ms enll del nostre planeta?
D Quins avenos recents hi ha hagut en la investigaci espacial?

PREGUNTA 27.2
Quin dels autors contradiu ms directament lexposici del Flix?
A El Pere.
B LAnna.
C La Teresa.
D La Beatriu.

PREGUNTA 27.3
Pensant en les idees principals exposades pels cinc alumnes, amb quin dels alumnes
ests ms dacord?
Nom de lalumne: .................................
Explica les raons de la teva elecci utilitzant les teves paraules i fent referncia a la
teva opini i a les idees principals exposades pels alumnes.
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................


85

PREGUNTA 27.4
Algunes afirmacions sn qesti dopini, basades en les idees i els valors de lautor.
Altres afirmacions sn qesti de fets, s a dir, es poden comprovar de manera
objectiva i sn o b correctes o b falses.
Assenyala les referncies segents amb un cercle a qesti dopini o a qesti de
fets.
La primera s un exemple.
Referncies de les redaccions
dels alumnes
s una qesti dopini
o una qesti de fets?
La contaminaci ha produt un forat a la
capa doz.
Qesti dopini / Qesti de fets
Les grans companyies gasten bilions
deuros cada any en investigaci
espacial.
Lexploraci de lespai confirma la
poderosa creena que els problemes de
lhome poden solucionar-se mitjanant la
nostra sempre creixent dominaci del
medi ambient.
Interrompre lexploraci de lespai per
resoldre problemes immediats mostra
una gran escassetat mental i una visi a
curt termini.


86

UNITAT 28: AVS AL SUPERMERCAT

PREGUNTA 28.1
Quin s el propsit daquest avs?
A Fer publicitat de galetes farcides de xocolata.
B Explicar a la gent on shan fet les galetes.
C Advertir a la gent sobre les galetes.
D Explicar on es poden comprar les galetes farcides de xocolata.

PREGUNTA 28.2
Com es diu lempresa que va elaborar les galetes?
...............................................................................................................................

PREGUNTA 28.3
Qu faries tu si haguessis comprat aquestes galetes?
...............................................................................................................................

Alerta dallrgia als cacauets
Galetes farcides de xocolata
Data de lalerta: 4 de febrer
Nom del fabricant: Fine Foods Ltd.
Informaci sobre el producte: Galetes farcides de xocolata, 125g (consum
preferent abans del 18 de juny i consum preferent abans de l1 de juliol).
Detalls: Algunes galetes daquests lots poden contenir traces de cacauet, que no
estan incloses a la llista dingredients. Les persones allrgiques als cacauets no
haurien de menjar aquestes galetes.
Actuaci per part del consumidor: Si heu comprat aquestes galetes, podeu dur-
les al lloc on les vau adquirir perqu us tornin els diners o trucar al 900 32 33 34 per
a ms informaci.


87

Per qu ho faries?
Fes servir informaci del text per justificar la teva resposta.
...............................................................................................................................
...............................................................................................................................

PREGUNTA 28.4
Per qu lavs inclou dates de consum preferent?
...............................................................................................................................
...............................................................................................................................


88

UNITAT 29: LA MOTO

Alguna vegada thas llevat amb la impressi que alguna cosa anava malament?
Aix va ser el dia per a mi.
Vaig seure al llit.
Una mica ms tard vaig obrir les cortines.
El temps era horrible; plovia a bots i barrals.
Aleshores, vaig baixar la vista al pati.
S! All era la moto.
Tan destrossada com la nit anterior.
I em comenava a fer mal la cama.

PREGUNTA 29.1
Al personatge de la histria li havia passat alguna cosa la nit anterior.
A El mal temps havia espatllat la moto.
B El mal temps li havia impedit sortir.
C El personatge havia comprat una moto nova.
D El personatge havia tingut un accident de moto.

PREGUNTA 29.2
Aix va ser el dia per a mi.
Quina mena de dia va resultar ser?
A Un bon dia.
B Un mal dia.
C Un dia emocionant.
D Un dia avorrit.


89

PREGUNTA 29.3
Per qu lescriptor comena la histria amb una pregunta?
A Perqu vol saber la resposta.
B Per involucrar el lector en la histria.
C Perqu la pregunta s difcil de respondre.
D Per recordar al lector que aquest tipus dexperincia s poc corrent.


90

UNITAT 30: EDIFICIS ALTS
Edificis alts s un article duna revista noruega publicat lany 2006.

PREGUNTA 30.1
Quan es va publicar larticle, quin era ledifici ms alt acabat, segons el grfic 2?
...........................................................................................................................................

PREGUNTA 30.2
Quin tipus dinformaci proporciona el grfic 1?
A Una comparaci de laltura entre edificis.
B El nombre total dedificis en diferents ciutats.
C El nombre dedificis que superen una determinada altura en diferents ciutats.
D Informaci sobre lestil dels edificis de diferents ciutats.
Grfic 2: alguns dels edificis
ms alts del mn
Grfic 1: edificis alts al mn

El grfic 1 mostra el nombre dedificis dalmenys 30
pisos que shan construt o sestan construint,
inclosos els proposats a partir de gener de 2001.
Est previst que la Torre Burj de
Dubai es converteixi, amb 700
metres, en ledifici ms alt del
mn un cop finalitzada lany 2008.
Hong Kong
Dubai
Tquio
Xangai
Shenzhen, Xina
Bangkok
Ciutat de Panam
Nova York
Sel
Miami
Chicago
Toronto
Singapur
Jakarta
So Paulo
Radisson Torre Empire State Taipei 101 Torre CN Torre Burj
SAS PLAZA Eiffel Building Taipei Toronto Dubai
Oslo Pars Nova York (2004) (1976) (2008)
(1990) (1889) (1931)
METRES

91

PREGUNTA 30.3
El Radisson SAS Plaza dOslo (Noruega) noms t 117 metres daltura. Per qu sha
incls en el grfic 2?
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................

PREGUNTA 30.4
Imaginat que dintre de 20 anys es torna a publicar un article com aquest, sobre edificis
alts.
A continuaci sinclouen dos elements de larticle original. Indica si s o no s probable
que aquests elements canvin daqu a 20 anys encerclant S o No a la taula
segent.

Elements de larticle

s probable que canvi en 20 anys?

El ttol del grfic 2

S / No

El nombre dedificis esmentats al grfic 1

S / No


92

UNITAT 31: LA DEMOCRCIA A ATENES

PART A
Tucdides va ser un historiador i militar que va viure en el segle V aC, durant lpoca de la
Grcia clssica. Va nixer a Atenes. Durant la Guerra del Pelopons (del 431 aC fins al 404 aC)
entre Atenes i Esparta, va estar al capdavant duna flota que tenia com a missi protegir la ciutat
dAnfpolis, a Trcia. No va arribar a la ciutat a temps. Aquesta va caure en mans del general
espart Brsides, fet que va condemnar Tucdides a vint anys dexili. Aquesta circumstncia li
va donar loportunitat de recollir informaci detallada dels dos bndols en conflicte i la
possibilitat de fer recerca per al seu treball Histria de la Guerra del Pelopons.
Tucdides s considerat un dels grans historiadors de lAntiguitat. Se centra en les causes
naturals i en el comportament de cada individu ms que en el dest o en la intervenci de les
divinitats per explicar levoluci de la Histria. A la seva obra, els fets no es presenten com a
simples ancdotes, sin que sexpliquen tractant de descobrir els motius que van portar els
protagonistes a actuar de la manera que ho van fer. Lmfasi de Tucdides en el comportament
dels individus el porta, a vegades, a introduir discursos ficticis, que lajuden a exposar les
motivacions dels personatges histrics.
PART B
Tucdides atribueix a Pricles (segle V aC) el discurs segent en honor als soldats que
van caure durant el primer any de la Guerra del Pelopons.
El nostre sistema de govern no copia les lleis dels estats vens. Som ms un model per als altres
que no pas imitadors de la resta. El nostre sistema es diu democrcia, ja que la seva
administraci depn de molts en comptes duns pocs. Les nostres lleis garanteixen a tothom la
igualtat de drets en la vida privada, mentre que el prestigi en la vida pblica depn dels mrits
ms que de la classe social.
La classe social tampoc no priva una persona de tenir un crrec pblic (...). I, al mateix temps
que no interferim en la vida privada, respectem la llei en els afers pblics. Obem a aquells qui
hem posat en crrecs dautoritat, i obem les lleis, especialment les que es dirigeixen a la
protecci dels oprimits i les lleis no-escrites que causa vergonya infringir.
A ms, proporcionem diversos plaers per a lesperit. Els jocs i sacrificis que celebrem al llarg de
lany i lelegncia de les nostres residncies privades configuren una font diria de plaer que
ajuda a oblidar qualsevol preocupaci; mentre que els nombrosos habitants de la ciutat atrauen a
Atenes productes de tot el mn, de manera que als atenencs, les fruites daltres pobles els sn
tan familiars com les seves.


93

PREGUNTA 31.1

Un dels objectius del discurs de la part B era honrar els soldats caiguts durant el
primer any de la Guerra del Pelopons.
Quin era un ALTRE objectiu daquest discurs?
....................................................................................................................................... .
............................................................................................................................................

PREGUNTA 31.2

Per qu Tucdides va ser obligat a exiliar-se?
A Va ser incapa dassolir la victria dels atenencs a Anfpolis.
B Es va fer amb el control duna flota a Anfpolis.
C Va recollir informaci dels dos bndols que estaven en guerra.
D Va abandonar els atenencs en la lluita contra els espartans.

PREGUNTA 31.3

Qui va escriure el discurs a la PART B? Fes referncia al text per respondre aquesta
pregunta.
.......................................................................................................................................

PREGUNTA 31.4

Dacord amb el text, qu va fer que Tucdides fos diferent a la resta dhistoriadors del
seu temps?
A Va escriure sobre persones del dia a dia, no sobre herois.
B Feia servir ancdotes ms que fets.
C Explicava els esdeveniments histrics fent referncia a causes sobrenaturals.
D Es va centrar en all que provocava que la gent actus de la manera que ho feia.

PREGUNTA 31.5

Fixat en aquesta part del text, gaireb al final de la PART B.
A ms, proporcionem diversos plaers per a lesperit. Els jocs i sacrificis que celebrem al llarg
de lany i lelegncia de les nostres residncies privades configuren una font diria de plaer que
ajuda a oblidar qualsevol preocupaci.
Quina daquestes frases resumeix millor aquesta part del text?
A El sistema de govern dAtenes permet que les persones aprovin lleis.
B Lentreteniment i la bellesa sn parts de la bona vida dAtenes.
C Els atenencs viuen amb massa luxe i no es prenen la vida seriosament.
D La vida pblica i privada sn vistes com la mateixa cosa.

94

UNITAT 32: DESTINACI BUENOS AIRES

Daquesta manera, els tres avions de correu de la Patagnia
1
, Xile i Paraguai tornaven
del sud, de loest i del nord cap a Buenos Aires. All sesperava el carregament, per tal
que lavi pogus enlairar-se cap a Europa a la mitjanit.
Tres pilots, cadascun darrere duna coberta de motor pesada com una barca, perduts
enmig de la nit, avaluaven el seu vol i, en apropar-se a la ciutat immensa, baixarien
lentament del seu cel tempestus o en calma, com estranys camperols que baixen de les
seves muntanyes.
Rivire, responsable de tota loperaci, caminava dun lloc a un altre per la pista
daterratge de Buenos Aires. Es quedava en silenci, ja que, fins a larribada dels tres
avions, el dia no presagiava res de bo per a ell. Minut a minut, a mesura que li arribaven
els telegrames, Rivire era conscient que li prenia alguna cosa al dest, que redua
gradualment el que era desconegut, que portava la seva tripulaci des de la foscor de la
nit fins a la riba del mar.
Un dels homes es va apropar a Rivire per comunicar-li un missatge transms per rdio.
El correu de Xile anuncia que veia els llums de Buenos Aires.
B.
Aviat Rivire sentiria aquell avi; la nit abandonava ja un dells, com un mar, ple de flux i
reflux i misteris, abandona a la vora el tresor que ha traginat durant tant temps. I ms
tard, retornaria els altres dos.
Llavors, la feina daquest dia hauria acabat. Llavors, les tripulacions, cansades, anirien a
dormir, per ser reemplaades per altres de ms fresques. Per Rivire no tindria reps: el
correu dEuropa, a la vegada, lompliria dinquietud. I aix seria sempre. Sempre.

Antoine de Saint-Exupry. Vol de Nuit . ditions Gallimard

1
Regi del sud de Xile i lArgentina.


95

PREGUNTA 32.1

Com se sent Rivire a la feina? Utilitza el text per justificar la teva resposta.
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
PREGUNTA 32.2

Destinaci Buenos Aires es va escriure lany 1931. Creus que avui dia les
preocupacions de Rivire serien semblants? Justifica la teva resposta.
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
PREGUNTA 32.3

Qu li succeeix al protagonista daquest text?
A T una sorpresa desagradable.
B Decideix canviar de feina.
C Espera que passi alguna cosa.
D Aprn a escoltar els altres.

PREGUNTA 32.4

Segons el penltim pargraf (Aviat...) en qu sassemblen la nit i el mar?
A Els dos amaguen el que tenen dins.
B Els dos sn sorollosos.
C Els dos han estat domats per lhome.
D El dos sn perillosos per a lhome.
E Els dos sn silenciosos.


96

UNITAT 33: SENDERISME A LFRICA

Caminada a Drakensberg del Nord:
Sudfrica / Lesotho

Fitxa informativa
DESCRIPCI GENERAL
La caminada a Drakensberg del Nord inclou travessar lescarpament nord del
Drakensberg a gran alada. La ruta, dunes 40 milles (65 km), sestn entre la
frontera de Sudfrica i Lesotho, i requereix cinc esgotadors dies per poder-se
completar. La caminada est plena de moments espectaculars, com les vistes
impressionants des de ms enll de lAmfiteatre fins a la Dent del Diable, a
mesura que avances cap a lEscala Metllica, i la sortida del sol vista des del
Mponjwane, per a la qual realment val la pena posar lalarma del despertador.
Punt dinici: aparcament del Sentinella, Parc Natural Reial Natal.
Punt darribada: hotel El Pic de la Catedral.
Dificultat i alada: es tracta duna caminada dalta muntanya, en una de les
rees ms remotes de la serralada del Drakensberg. La marxa pot ser bastant
dura i els dies, fer-se llargs. Tenir una bona orientaci s imprescindible per fer
la travessia amb seguretat.
POCA ADEQUADA
Els millors mesos per viatjar: abril, maig, juny o setembre, octubre, novembre.

Clima: els estius al Drakensberg poden ser molt calorosos i molt humits. Els
hiverns sn molt ms secs, per sempre hi ha el risc de precipitaci, que
probablement ser en forma de neu en cotes elevades. A la primavera i a la
tardor les temperatures dirnes sn ideals (entre 60F/15C i 70F/20C), per
a la nit freqentment baixaran per sota del punt de congelaci.

TEMPERATURA I PRECIPITACIONS
Temperatura mxima (mitjana diria)
(F) 72 70 70 66 63 60 60 63 66 68 70 70
(C) 22 21 21 19 17 15 15 17 19 20 21 21
Temperatura mnima (mitjana diria)
(F) 55 55 54 48 46 41 41 43 46 48 52 54
(C) 13 13 12 9 8 5 5 6 8 9 11 12
Precipitacions (mitjana mensual)
(Polzades) 9,3 8,5 7,7 3,1 1,1 0,6 0,5 1,3 2,4 4,0 6,5 7,9
(Millmetres) 237 216 196 78 29 14 12 33 62 101 165 201
GEN FEB MAR ABR MAIG JUNY JUL AGO SET OCT NOV DES


97

PREGUNTA 33.1

A quina alada es troba laparcament del Sentinella? Dna la resposta en peus i en
metres.
....................................... peus.
....................................... metres.
PREGUNTA 33.2

Segons la informaci facilitada, on passaries la nit desprs del segon dia de la
caminada?
A A laparcament del Sentinella.
B A la cova dIfidi.
C A la cova de Rwanqa.
D A la cova del Mponjwane.
E A la cova de Twins.
F A lhotel Pic de la Catedral.

A
P
A
R
C
A
M
E
N
T

D
E
L

S
E
N
T
I
N
E
L
L
A

C
O
V
A

D
I
F
I
D
I

C
O
V
A

D
E

R
W
A
N
Q
A

C
O
V
A

D
E
L

M
P
O
N
J
W
A
N
E

C
O
V
A

D
E

T
W
I
N
S

H
O
T
E
L

E
L

P
I
C

D
E

L
A

C
A
T
E
D
R
A
L

A
l
a
d
a

e
n

p
e
u
s

(
m
e
t
r
e
s
)

Dies
E
S
C
A
L
A

M
E
T
L
I
C
A

C
A
S
C
A
D
A

D
E

T
U
G
E
L
A

M
O
N
T

A
V
E
R
Y

R
I
U

K
H
U
B
E
D
U

M
B
U
N
D
I
N
I

C
O
N
G
O
S
T

D
E

F
A
N
G
S

C
O
N
G
O
S
T

D
E

R
W
A
N
Q
A

C
O
N
G
O
S
T

D
E

P
I
N
S

C
O
N
F
L
U
N
C
I
A

C
O
N
G
O
S
T

D
E

N
G
U
Z
A

C
O
N
G
O
S
T

D
E

N
T
O
N
J
E
L
A
N
A

C
O
N
G
O
S
T

D
E

T
W
I
N
S

C
A
M

D
E
L

C
O
N
T
O
U
R

PERFIL DE LA CAMINADA

98

PREGUNTA 33.3

Quin dia de la caminada ser el ms difcil? Utilitza la informaci facilitada per justificar
la teva resposta.
...........................................................................................................................................

PREGUNTA 33.4

Al mat de quin dia de la caminada podries veure la sortida del sol que es comenta a la
descripci general?
A Dia 1.
B Dia 2.
C Dia 3.
D Dia 4.
E Dia 5.


99

UNITAT 34: LA XARXA DE METRO

ESCULLERA
PORTAL
DE LOEST
ZOO
SUD
Moll antic
Moll antic
Independncia
Torre de vigilncia
Carrer Reial
Victria
Ajuntament
Josep Tarradellas
Marie Curie
Einstein
Mandela
Nobel
Lee
Merc Rodoreda
Unitat
Cim
Fbrica
de gas
Pont de pedra
Canal
Port
Mercat
Plaa
Llibertat
Bosc
R
i
b
a

d
r
e
t
a

P
a
r
l
a
m
e
n
t

M
u
s
e
u

R
i
b
a

e
s
q
u
e
r
r
a

C
a
s
t
e
l
l

C
e
n
t
r
e

Prat
D
i
a
m
a
n
t

P
a
r
c

P
l
a
t
a

U
n
i
v
e
r
s
i
t
a
t

M
a
r
a
g
d
a

p
e
r
a

H
o
s
p
i
t
a
l

Carretera de circumvallaci
C
a
r
r
e
t
e
r
a

d
e

c
i
r
c
u
m
v
a
l
l
a
c
i

Lnia 1
Lnia 2
Lnia 3
Lnia 4
Lnia 5

Autobusos interurbans
Trens de rodalies
Lnia tancada per obres
Per a ms informaci:
900 444 535
www.metrotransit.cat
PORTAL
DE LEST

100

PREGUNTA 34.1

Des de quina estaci podem agafar tant lautobs interurb com el tren de rodalies?
.............................................................................................................................................

PREGUNTA 34.2

Si ets a lestaci Zoo i vols anar a lestaci Pont de pedra, a quina estaci canviaries
de lnia?
A Ajuntament.
B Riba dreta.
C Escullera.
D Moll antic.

PREGUNTA 34.3

Algunes estacions com Porta de loest, Zoo i Independncia estan ombrejades de color
gris. Qu indica lombra gris?
...........................................................................................................................................

PREGUNTA 34.4

Troba el cam ms curt per anar des de lestaci Marie Curie fins a lestaci Bosc.
Dibuixa al plnol el cam que seguiries.


101

5. GUIES DE CORRECCI

102

UNITAT 1: ELS ANIMALS DEL LLAC TXAD

PREGUNTA 1.1

Puntuaci mxima
Codi 1: A. A lentorn dels dos metres.
Cap puntuaci
Codi 0: altres respostes.

PREGUNTA 1.2

Puntuaci mxima
Codi 1: 11.000 aC. (o aproximaci entre el 10.500 i l11.500).
11.000.
11.000 aC.
10.500 aC.
Just abans del 10.000 aC.
A lentorn del 12.000.
Ms o menys 11.000 aC.
Cap puntuaci
10.000 aC.
20.000 aC.
8.000 aC.

PREGUNTA 1.3

Puntuaci mxima
Codi 1: menciona la reaparici del llac lany 11.000 aC.
El llac Txad va reaparixer l11.000 aC. desprs dhaver desaparegut
completament a lentorn del 20.000 aC.
El llac va desaparixer durant lpoca glacial i desprs va ressorgir prop
daquesta poca.
s quan va reaparixer.
A lentorn de l11.000 aC. va ressorgir.

Cap puntuaci
s quan els animals van comenar a aparixer.

103

L11.000 aC. s quan els ssers humans van comenar a fer art rupestre.
L11.000 aC. s quan va aparixer el llac (per primera vegada).

PREGUNTA 1.4

Puntuaci mxima
Codi 1: A. Els animals representats en lart rupestre existien a la zona quan van
ser dibuixats.
Cap puntuaci

PREGUNTA 1.5

Puntuaci mxima
Codi 1: C. Desprs que el nivell del llac Txad hagus baixat durant ms de mil
anys.
Cap puntuaci

UNITAT 2: LA GRIP

PREGUNTA 2.1

Puntuaci mxima
Codi 1: B. La vacunaci es portar a terme durant lhorari laboral.
Cap puntuaci

PREGUNTA 2.2

Puntuaci mxima
Codi 2: es refereix al text i relaciona lestil i lobjectiu de presentar la informaci
de manera cordial i animosa. Pot referir-se a caracterstiques concretes com
el disseny, lestil, els grfics, etc. i/o utilitzar paraules especfiques adequades
diferents de cordial i anims per valorar el text (interessant, fcil de llegir i
clar no es consideren paraules especfiques adequades). Lopini pot
aparixer explcita o inferir-se fcilment.
No, no va ser una bona idea posar una illustraci duna xeringa al principi
del text. Fa una mica de por.

104

S, les illustracions trenquen la monotonia del text escrit i el fan ms
agradable de llegir.
No, les illustracions sn infantils i irrellevants.
S, lestil de redacci s relaxat i informal.
Hi ha massa text. La gent no es molestar a llegir-lo.
No posa gaire mfasi en la injecci i aix animar la gent a vacunar-se.
Puntuaci parcial
Codi 1: es refereix correctament al text per parla ms de la informaci i el
contingut del text que no pas de lestil.
No, no hi ha manera que un missatge que parla de posar-se una injecci
sigui cordial i anims.
S, perqu proposa diferents possibilitats i horaris per poder vacunar-se.
Tamb dna consells sobre la salut.
Cap puntuaci
Codi 0: la resposta expressa una opini que no sacompanya de cap explicaci
o si nhi ha, s inadequada, vaga, irrellevant o inexacta.
S, ho planteja com si fos una bona idea.
S, s cordial i animosa.
No, no val per a res.
S, tots haurien de posar-se la injecci.
No, lestil s molt formal.
S, perqu ella vol que la gent tingui por dagafar la grip.
No, les illustracions no tenen res a veure amb el missatge.

PREGUNTA 2.3

Puntuaci mxima
Codi 1: B. Una bona idea, per no un substitut de lexercici i la dieta saludable.
Cap puntuaci

PREGUNTA 2.4

Puntuaci mxima
Codi 2: avalua la possible mala interpretaci del text indicant que hi ha una
possible contradicci. Lacord o el desacord pot ser explcit o implcit.
s millor no posar-la perqu la vacuna pot resultar perillosa per a algunes
persones (per exemple, les dones embarassades).
s millor mantenir-la perqu un parell de lnies ms endavant saclareix que
algunes persones no han de posar-se la injecci i all que la Raquel vol
sobretot s que la gent se la posi.
s millor mantenir-la, per seria millor canviar-la i dir qualsevol que estigui
interessat a protegir-se del virus, excepte les persones per a qui suposi un

105

risc (vegeu ms endavant).

Comenta que lafirmaci pot ser exagerada ats que no tots necessiten
vacunar-se o la vacuna no ofereix protecci completa. Lacord o el desacord
pot ser explcit o implcit.
s millor ometre-la perqu posar-se la vacuna no garanteix que no es pugui
agafar la grip.
s millor mantenir-la, tot i que sembla que qui es posi la vacuna no es
lliurar de la grip.
s millor no posar-la perqu no tots es posaran malalts de grip,
especialment si estan sans i en forma.
Puntuaci parcial
Codi 1: afirma que existeix una contradicci potencial per no fa referncia a la
possible mala interpretaci o expressa que lafirmaci s radical, efica i/o
convincent, sense mencionar la potencial contradicci o mala interpretaci o fa
esment a la redundncia de la frase qualsevol que estigui interessat a protegir-
se del virus.
Es veu que la va posar perqu volia animar la gent pequ es vacuns, per
probablement no lhauria dhaver posat perqu no s veritat.
s millor posar-la perqu convencer molta gent.
Sha de mantenir perqu fa que el missatge destaqui.
Cap puntuaci
Codi 0: respon de manera vaga o incoherent o b repeteix les paraules
podrien interpretar-se malament sense ms explicaci.
La frase s bona, s millor mantenir-la.
Haurien dhaver incls una altra illustraci en lloc del titular.
S, la frase pot interpretar-se malament i ocasionar problemes.


106

PREGUNTA 2.5

Puntuaci mxima
Codi 1: D. El Miquel, de comptabilitat, a qui li agradaria vacunar-se per ha de
sortir de viatge la setmana del 17 de maig.
Cap puntuaci

UNITAT 3: PINTADES

PREGUNTA 3.1

Puntuaci mxima
Codi 1: B. Presentar una opini sobre els grafits.
Cap puntuaci

PREGUNTA 3.2

Puntuaci mxima
Codi 1: reconeix la semblana entre les pintades i la publicitat.
Per mostrar-nos que la publicitat pot ser tan invasiva com les pintades.
Perqu alguns pensen que la publicitat s tan lletja com la pintura amb
esprai.
Diu que la publicitat s una forma legal de grafits.

Cap puntuaci
Est descrivint el fenomen dels grafits.
Perqu la gent pinta a les tanques publicitries.


107

PREGUNTA 3.3

Puntuaci mxima
Codi 1: lexplicaci es basa en una interpretaci plausible de part o tot el
material que es presenta en el text. Es pot parafrasejar part del text, per la
resposta no pot limitar-se a copiar el text.
Estic dacord amb lOlga. Les pintades sn illegals i aix les converteix en
una forma de vandalisme.
Sofia. Jo crec que s hipcrita multar els artistes dels grafits i desprs
guanyar milions copiant els seus dissenys.
Estic un mica dacord amb totes dues. Hauria de ser illegal pintar a les
parets dels llocs pblics, per aquestes persones haurien de tenir
loportunitat de fer-ho en daltres llocs.

Cap puntuaci
Codi 0: lexposici del punt de vista personal es limita a citar directament el text
(entre cometes o no).
LOlga, perqu estic dacord que la gent hauria de buscar formes
dexpressar-se que no suposin costos a la societat.
Ofereix un punt de vista que no fa referncia al contingut de les cartes.
Estic dacord amb lOlga.
LOlga, perqu crec en all que diu.
Totes dues, perqu comprenc el que lOlga vol dir. Per la Sofia tamb t
ra.
Interpreta malament el text o respon incoherentment.
Estic ms dacord amb lOlga. La Sofia no sembla gaire segura del que diu.

PREGUNTA 3.4

Puntuaci mxima
Codi 1: explica lopini en termes de la qualitat de lestil o de la forma
delements especfics duna de les cartes o de totes dues. Pot fer referncia a
lestil, lestructura de largument, la contundncia, el to, el registre o les
estratgies per persuadir lauditori.
La de lOlga. Tofereix molts punts per a considerar i esmenta el dany al
medi ambient que ocasionen els artistes dels grafits, la qual cosa sembla
molt important.
La carta de lOlga s ms efica per la manera amb qu interpella
directament els artistes dels grafits.
Crec que la de lOlga s millor. Penso que la de la Sofia s una mica parcial.
Prefereixo la de la Sofia perqu defensa molt millor les opinions que la de
lOlga.
Crec que la de la Sofia proposa un argument molt slid, per la carta de
lOlga est ms ben estructurada.


108

Cap puntuaci
Codi 0: jutja en termes dacord o desacord la postura de lautora o repeteix part
del contingut.
La de lOlga. Estic dacord amb tot el que diu.
Jutja sense donar gaires explicacions.
La carta de la Sofia s la millor.
Contesta de manera incoherent o poc raonable.
La de lOlga est ms ben escrita. Va analitzant pas a pas el problema i
desprs, a partir daix, arriba a una conclusi lgica.

UNITAT 4: POBLACI ACTIVA

PREGUNTA 4.1

Puntuaci mxima
Codi 1: D. Dins de la poblaci activa i fora de la poblaci activa.
Cap puntuaci

PREGUNTA 4.2

Puntuaci mxima
Codi 2: indica que els nombres de lesquema i les especificacions que hi
apareixen a sobre a les notes i al ttol han estat integrats: 949.900 o un nombre
aproximat. Per donar la resposta es poden utilitzar tant paraules com xifres.
949.900.
Quasi un mili.
Just per sota de nou-cents cinquanta mil.
950.000.
949.9 X 1000.
949(000).
Puntuaci parcial
Codi 1: indica que ha localitzat el nombre a lesquema, per no ha integrat o no
ha tingut en compte les indicacions (000s) de les notes ni del ttol. Respon
949,9 o un nombre aproximat. Per donar la resposta es poden utilitzar tant
paraules com xifres.
949,9.
Quasi mil.
Aproximadament 950.


109

Cap puntuaci
7,50%
35,8%

PREGUNTA 4.3

Puntuaci mxima
Codi 1: X000 / X000 / 00X0 / 0X00 / 00X0 / 000X
Cap puntuaci

PREGUNTA 4.4

Puntuaci mxima
Codi 1: No canvia / Canvia / Canvia / No canvia
Cap puntuaci

PREGUNTA 4.5

Puntuaci mxima
Codi 1: C. Els sectors de poblaci dins de cada grup.
Cap puntuaci

UNITAT 5: PLA INTERNACIONAL

PREGUNTA 5.1

La resposta correcta s la B: El nivell dactivitat va ser comparativament baix a
Etipia. Aquesta pregunta noms es fa per constatar que lalumne t en compte
aquesta informaci i no compta per si sola per a la puntuaci dels alumnes. La
resposta sutilitza per avaluar la resposta de la pregunta 5.2.


110

PREGUNTA 5.2

Puntuaci mxima

Codi 3: lalumne ha donat la resposta correcta a la pregunta 5.1 (resposta B).
Explica el nivell dactivitat del PLA fent servir TOTA la informaci disponible,
amb referncia explcita o implcita al tipus dactivitat dut a terme a Etipia
segons el PLA. La resposta ha de ser coherent amb els DOS punts segents
(per no cal que hi faci referncia):
(1) El baix nivell dactivitat del PLA a Etipia.
(2) La pobresa dEtipia.

Puntuaci parcial

Explica el nivell dactivitat del PLA fent servir LA MAJOR PART de la informaci
disponible, amb referncia explcita o implcita al tipus dactivitat duta a terme a
Etipia segons el PLA. La resposta ha de ser coherent amb els DOS punts
segents (per no cal que hi faci referncia):
(1) El baix nivell dactivitat del PLA a Etipia.

Explica el nivell dactivitat del PLA fent servir UNA PART de la informaci
disponible. La resposta ha de ser coherent amb el baix nivell dactivitat del PLA
a Etipia (per no cal que hi faci referncia).

o b: lalumne no ha donat la resposta correcta a la pregunta 5.1 (resposta B).
Explica el nivell dactivitat del PLA fent servir UNA PART de la informaci
disponible. La resposta ha de ser coherent amb els DOS punts segents (per
no cal que hi faci referncia):
(1) La seva resposta a la pregunta 5.1.

Cap puntuaci

Codi 0: contesta de manera insuficient, irrellevant o vaga.

UNITAT 6: LA POLICIA
PREGUNTA 6.1

Puntuaci mxima

Codi 1: B. Lordre de les perles s diferent.

Cap puntuaci


111

PREGUNTA 6.2
Puntuaci mxima
Codi 1: C. Com sanalitzen les cllules per trobar patrons en lADN.
Cap puntuaci

PREGUNTA 6.3

Puntuaci mxima
Codi 1: C. Informar.
Cap puntuaci

PREGUNTA 6.4
Puntuaci mxima
Codi 1: B. Realitzant anlisis gentiques.
Cap puntuaci

UNITAT 7: LES SABATILLES

PREGUNTA 7.1

Puntuaci mxima

Codi 1: D. Que s molt important per als joves futbolistes calar bones sabatilles
esportives.
Cap puntuaci


112

PREGUNTA 7.2
Puntuaci mxima
Codi 1: especifica que un no pot moures adequadament portant sabatilles de
soles massa rgides.
Priven el moviment.
Et priven de crrer /mouret / fer esport cmodament.

Cap puntuaci
Codi 0: resposta imprecisa, incorrecta o irrellevant.
Per evitar lesions
No poden subjectar el peu.

PREGUNTA 7.3

Puntuaci mxima
Codi 1: fa referncia als quatre punts en cursiva del text. Les respostes es poden
presentar en qualsevol ordre.
(1) Proporcionar protecci contra els factors externs.
(2) Subjectar el peu.
(3) Proporcionar una bona estabilitat.
(4) Absorbir impactes.
Protegir el peu de lesions per causes externes.
Ajudar a prevenir esquinos i inflors.
Impedir que el peu rellisqui o derrapi.
Efecte amortidor en els salts.
Cap puntuaci

PREGUNTA 7.4

Puntuaci mxima

Codi 1: D. Dna la soluci al problema plantejat a la primera part.
Cap puntuaci


113

UNITAT 8: EL REGAL

PREGUNTA 8.1

Puntuaci mxima (Interlocutor 1)
Codi 1: proporciona proves extretes de la histria per justificar la idea que la
dona s cruel i de cor dur.
s cruel perqu el seu primer pensament s matar la pantera.
Riu quan est pensant matar la pantera.
s cruel perqu deixa el fel atrapat a fora.
Cap puntuaci (Interlocutor 1)
Codi 0: altres respostes, incloent-hi respostes vagues, incorrectes, irrellevants o
incoherents.

Puntuaci mxima (Interlocutor 2)
Codi 1: proporciona proves extretes de la histria per justificar la idea que la
dona s compassiva.
s generosa perqu comparteix el menjar amb el fel.
Li dna pernil.
Quan sent la pantera per primera vegada creu que el soroll s trist, no
aterridor.
Cap puntuaci (Interlocutor 2)
incoherents.
PREGUNTA 8.2

Puntuaci mxima
Codi 1: C. La seva casa ha quedat envoltada per una riuada.
Cap puntuaci


114

Pregunta 8.3

Puntuaci mxima
Codi 2: sadona que les descripcions desperten un sentiment de pietat i que la
pantera queda aix lligada al sofriment de la dona i al sofriment hum; o les
relaciona amb el posterior comportament compassiu de la dona cap a la
pantera.
Els sorolls de la pantera semblen humans, aix que sassembla a la dona,
per tant et fan pena totes dues.
Fa que tadonis que la pantera s tamb una vctima de la riuada.
Sembla que la dona senti pena per ella abans de saber qu s.
Sadona que les descripcions desperten un sentiment de pietat en el lector.
Fa que et faci pena la pantera.
Pel soroll semblava trista i afligida.

Puntuaci parcial
Codi 1: sadona que el suspens es crea en no identificar la pantera
immediatament. Posa lmfasi en el misteri en comptes de posar-lo en la por.
s misteris.
Presenta la pantera a poc a poc.
No sabem qu s, com li passa a la dona.
s emocionant.
Respon a nivell literal, definint lescena i la situaci correctament.
Se nadon pels sorolls perqu era fosc i no podia veure-la.
En escotar ara la pantera, recorda haver-ne sentit daltres abans.

Cap puntuaci
Codi 0: altres respostes, incloent-hi respostes vagues, incorrectes, irrellevants
o incoherents.
Ho fa ms emocionant.
Es tracta dun llenguatge descriptiu i amb fora.
La pantera sembla dolenta, com si estigus esperant-la per agafar-la.
Est explicant la histria des del punt de vista de la pantera.
PREGUNTA 8.4
Puntuaci mxima
Codi 1: B. Comena a flotar.
Cap puntuaci

115

PREGUNTA 8.5
Mxima puntuaci
Codi 2: identifica que la motivaci de la dona s la pietat o empatia.
Li feia pena.
Perqu sabia el que era passar gana.
Perqu s una persona compassiva.
Perqu visqus.

Puntuaci parcial
Codi 1: reconeix que la histria no explica de manera explcita la motivaci de
la dona.
No pensava en el que estava fent.
La histria no ho diu.
No ho sabia.
Respon sobre la necessitat de menjar o dajuda de la pantera sense fer
referncia a la motivaci de la dona.
Perqu tenia gana.
Perqu cridava.

Cap puntuaci
incoherents.
Volia que fos la seva mascota.
Per fer-se amiga seva.
Perqu tenia por.

Pregunta 8.6
Puntuaci mxima
Codi 1: C. Pensant a disparar al fel.
Cap puntuaci

Pregunta 8.7
Puntuaci mxima
Codi 2: avala la seva opini amb una justificaci plausible que s coherent amb
el text i va ms enll de la interpretaci literal. Relaciona lltima frase amb les
relacions centrals, tpics o metfores de la histria. La resposta pot fer

116

referncia, per exemple, a la relaci entre la pantera i la dona, la supervivncia,
al fet de rebre un regal o donar les grcies, etc.
S, suposo que el que la pantera deixa del pernil es pot considerar un regal.
El missatge s viu i deixa viure.
S, los s una espcie de regal, que s el tema de la histria.
Acabar la histria amb una referncia a la pantera s un bon final.
S, los del pernil ens recorda el que podria haver-li passat a la dona.
S, la histria porta a la dona a prendre contacte amb el que s realment
important a la vida i los blanc rossegat ns un smbol.
Puntuaci parcial
Codi 1: comenta lestil o el to de la frase, relacionant-la amb la resta de la
histria. Aquesta relaci pot estar expressada de manera explcita o implcita.
No, s massa abrupte, mentre que la major part de la histria sexplica amb
molt detall.
S, s important que la histria tingui un final fort.
S, est dacord amb la forma realista dexplicar la histria.
S, mant el misteri.
Codi 1: avala la seva opini amb una justificaci que demostra una comprensi
literal dels fets ocorreguts a la histria.
No. La part que tracta sobre la carn ja shavia acabat.
Sacaba la histria, ja que sacaba la carn.
S, dna una resposta a la pregunta sobre on es va menjar la carn la
pantera.
S, ara que la inundaci sha acabat i sha menjat la carn, la pantera no t
cap ra per quedar-se.
Cap puntuaci
Codi 0: Altres respostes, opinions sense justificaci, o respostes vagues,
incorrectes, irrellevants o incoherents.
s molt ms que efectiu realment. s sorprenent.
No, no s un bon final perqu no ens diu si la dona sobreviu.
No. s irrellevant respecte la histria.
No. Seria millor que acabs amb alguna cosa ms emocionant.
Acaba amb la descripci de los.

UNITAT 9: AMANDA I LA DUQUESSA

PREGUNTA 9.1

Puntuaci mxima

Codi 1: C. Per fer que Amanda aconsegueixi que el Prncep oblidi el seu dolor.


117

Cap puntuaci


PREGUNTA 9.2

Puntuaci mxima

Codi 1: indica que les paraules en cursiva sn instruccions per a lescena. Es
permet una descripci no tcnica.
(Estan en) cursiva.
Escriptura cursiva.
Aix: [imita les lletres en cursiva]

Cap puntuaci


PREGUNTA 9.3 (3A)

Puntuaci mxima

Codi 1: identifica correctament una instrucci per a la posada en escena en la
qual interv lencarregat datrezzo (maleta o bicicleta).
Una petita maleta.
Bicicleta.

Cap puntuaci

Timbre de bicicleta.
Obelisc.

PREGUNTA 9.3 (3B)

Puntuaci mxima

qual interv el tcnic de so (cant dels ocells o refilades o timbre de bicicleta o
vent).
Cant dels ocells
Timbre de bicicleta.
Vent.
Refilades.


118

Cap puntuaci


PREGUNTA 9.3 (3C)

Puntuaci mxima

qual interv el tcnic dilluminaci (ombres o taques borroses o completament
de nit).
Ombres.
Pllida taca borrosa.
Completament de nit.

Cap puntuaci



119

PREGUNTA 9.4

Puntuaci mxima

Codi 1: colloca una A al costat de lobelisc; una D al darrera o al costat dels
arbres. Per exemple:

A
D
A
D
A
D
A
D
A
D

120

Cap puntuaci

Codi 0: altres respostes. Per exemple:

PREGUNTA 9.5

Puntuaci mxima

Codi 1: D. Que el Prncep no ha notat que Amanda sassembla a Leocdia.

Cap puntuaci

Codi 0: Altres respostes.

UNITAT 10: PERSONAL

PREGUNTA 10.1

Puntuaci mxima

Codi 1: esmenta, almenys, UNA de les possibilitats segents:
Del departament de personal.
A
D
A
D
A
D
X
X

121

De lassessor de personal.

Cap puntuaci

CANCO Companyia industrial

PREGUNTA 10.2

Puntuaci mxima

Codi 1: esmenta les dues possibilitats segents:
Actuen com a mitjancers dels treballadors o com a mitjancers.
Ajuden a trobar nous llocs de treball. [No shan dacceptar respostes del tipus:
banc de dades de treballs, orientaci, cursos o projectes de canvi de
professi].

Cap puntuaci


UNITAT 11: NOVES NORMES

PREGUNTA 11.1

Puntuaci mxima

Codi 1: subratlla o encercla la frase o una part de la frase que contingui
almenys UNA de les expressions segents:
nomenaran una comissi.
un termini de tres mesos perqu lopini pblica es pronuncis sobre la
recomanaci de la comissi.

Cap puntuaci


PREGUNTA 11.2

Puntuaci mxima

Codi 1: esmenta, almenys, DOS dels punts segents:
Quan els Ros van morir, va haver-hi una controvrsia sobre el que shavia
de fer amb els embrions. [No shan dacceptar les controvrsies del pargraf
4 (exemple: qu havia de fer lhospital amb els embrions congelats, hi
havia drets de propietat sobre els embrions?) llevat que es relacionin

122

directament aquestes controvrsies amb la mort dels donants dembrions
(els Ros).
Una dona a Frana va haver de recrrer als tribunals perqu li deixessin
utilitzar lesperma del seu marit mort.
Quines regles han daplicar-se a una mare de lloguer que refusa donar el fill
que ha donat a llum?

Codi 1: esmenta UN dels punts anteriors i el potencial destructiu de lenergia
atmica.

Cap puntuaci

Codi 0: resposta irrellevant, inexacta, incompleta o vaga.


UNITAT 12: BIBLIOTEQUES MUNICIPALS

PREGUNTA 12.1

Puntuaci mxima

Codi 1: 5 de la tarda / 5 en punt / 17:00.

Cap puntuaci



PREGUNTA 12.2

Puntuaci mxima

Codi 1: C. Biblioteca Guimer.

Cap puntuaci



123

UNITAT 13: GARANTIA
PREGUNTA 13.1
Model:
Puntuaci mxima
Codi 1: identifica correctament el model.
Rolly Fotonex 250 zoom.
Rolly Fotonex.
Fotonex.
Cap puntuaci
Nmero de srie:
Puntuaci mxima
Codi 1: 30910963.
Cap puntuaci
Data de compra:
Puntuaci mxima
Codi 1: 18/10/08.
18 octubre 2008.
18/10/08, 12:10.
Cap puntuaci
Preu de compra:
Puntuaci mxima
Codi 1: 219,12 .
Cap puntuaci


124

PREGUNTA 13.2
Puntuaci mxima
Codi 1: 10 dies.
Cap puntuaci

PREGUNTA 13.3
Puntuaci mxima
Codi 1: un trpode.
Cap puntuaci

PREGUNTA 13.4
Puntuaci mxima
Codi 1: B. Estigus pensant a passar les vacances en un altre pas.
Cap puntuaci

PREGUNTA 13.5
Puntuaci mxima
Codi 1: es refereix explcitament o implcitament al desenvolupament de les
relacions venedor-client.
s bo per al negoci ser amable amb els clients.
Crear una bona relaci amb el client.
Volen que el client torni.
Cap puntuaci
Sn molt ben educats
Estan contents que els hagin comprat la mquina.
Volen que el client se senti especial


125

UNITAT 14: UN JUTGE JUST

PREGUNTA 14.1
Puntuaci mxima
Codi 1: volia veure treballar el jutge tal com ho feia habitualment, sense la
influncia de la presncia del rei.
Cap puntuaci

PREGUNTA 14.2
Puntuaci mxima
Codi 1: D. Provant la seva habilitat en el treball que ella havia de fer per al seu
marit.
Cap puntuaci

PREGUNTA 14.3
Puntuaci mxima
Codi 4: avalua la imparcialitat dels cstigs relacionant-los els uns amb els altres,
en termes de similitud o diferncia de delictes. Demostra una comprensi precisa
dels delictes.
Puntuaci parcial
Codi 3: demostra una comprensi precisa dels delictes i/o dels cstigs en
avaluar-los.
Codi 2: demostra una comprensi errnia dels delictes o dels cstigs.
Codi 1: hi est dacord o en discrepa sense explicaci o amb una explicaci
inadequada.
Cap puntuaci
Codi 0: contesta de manera irrellevant o vaga, sense explicaci o amb una
explicaci inadequada o duna manera que s inconsistent amb la histria.


126

PREGUNTA 14.4
Puntuaci mxima
Codi 1: B. Justcia svia.
Cap puntuaci


PREGUNTA 14.5
Part A:
Puntuaci mxima
Codi 1: descriu una similitud. Demostra una comprensi precisa de la histria. La
comparaci amb una caracterstica del sistema legal nacional pot estar
expressada de manera explcita o es pot deduir amb facilitat. No fa falta tenir un
coneixement precs dels sistemes legals nacionals.
Normes basades en proves.
Ambdues parts poden donar la seva versi de la veritat.
La gent que menteix o fa coses dolentes s castigada.
Igualtat davant la llei.
Hi ha un jutge presidint el tribunal.
Simposa el mateix cstig per a delictes similars.
Cap puntuaci
Codi 0: altres respostes, incloent-hi respostes vagues, inexactes i irrellevants.
No distingeix el correcte del que s incorrecte.
Fins i tot els governants poden ser jutjats.
Cstig.

Part B:

Puntuaci mxima
Codi 1: descriu una diferncia. Demostra una comprensi precisa de la histria.
La comparaci amb una caracterstica del sistema legal nacional pot estar
expressada de manera explcita o es pot deduir amb facilitat. No fa falta tenir
coneixement precs dels sistemes legals nacionals.
Sense advocats.
El jutge realitza la seva prpia investigaci.
s molt rpid, mentre que en els tribunals moderns els casos solen durar
setmanes.
No hi ha jurat; no sembla haver-hi cap mecanisme dapellaci.
El cstig s molt ms dur.
Es dna el mateix cstig sense tenir en compte el delicte.


127

Cap puntuaci
Codi 0: altres respostes, incloent-hi respostes vagues, inexactes i irrellevants.
La histria tenia un jutge just.
Cstig.
Antiquat.

PREGUNTA 14.6
Puntuaci mxima
Codi 1: A. Conte popular.
Cap puntuaci


UNITAT 15: DE MAL GUST

PREGUNTA 15.1
Puntuaci mxima
Codi 1: A. Culpabilitat.
Cap puntuaci


PREGUNTA 15.2
Puntuaci mxima
Codi 21: el govern o els individus haurien de gastar ms en ajudes a
lestranger.
Que la gent dons ms diners per a lajuda a lestranger.
Donar diners a organitzacions benfiques.
Que la gent gasti menys en la xocolata i ms en els pobres.

Codi 22: el govern o els individus haurien de canviar les seves prioritats o la
seva conscincia.
Canviar les nostres prioritats.
A lautor li agradaria despertar la conscincia de la gent sobre la manera
com utilitzem els recursos.
Puntuaci parcial
Codi 11: est dacord en general amb el to o el propsit de la carta.

128

Estic dacord amb ell.
Sentiments de culpabilitat o vergonya.
Codi 12: gastar menys en xocolata / ser menys llaminers.
No comprar xocolata mai ms.
Deixar de comprar menjar de baixa qualitat i poc saludable.

Cap puntuaci

Codi 0: altres respostes, incloent-hi respostes inapropiades o irrellevants.
A lautor li agradaria que el govern hagus de dimitir.
A lautor li agradaria que la gent digus jo donar tots els meus diners a
beneficncia.
Res.
No estic dacord amb lArnold Jago.

UNITAT 16: ASSETJAMENT ESCOLAR

PREGUNTA 16.1
Puntuaci mxima
Codi 1: relaciona el cas del sucidi a causa de lassetjament amb linters pblic
i/o lestudi o relaciona la mort amb la intimidaci extrema. La connexi pot
expressar-se explcitament o inferir-se amb facilitat.
Per explicar per qu sha fet lestudi.
Per mostrar per qu els japonesos estan tan preocupats pel tema de la
intimidaci.
Era un noi que es va sucidar per la intimidaci que estava patint.
Per mostrar fins on pot arribar la intimidaci.
s un cas extrem.

Cap puntuaci
Codi 0: respostes vagues o inexactes.
Era un noi japons.
Hi ha molts casos com aquest al mn.

PREGUNTA 16.2
Puntuaci mxima
Codi 1: encercla la A (la lletra A o el grfic).

Cap puntuaci


129

UNITAT 17: ABELLES

PREGUNTA 17.1
Puntuaci mxima
Codi 1: B. Indicar el tipus de plantes que han trobat les exploradores.

Cap puntuaci


PREGUNTA 17.2
Sadmeten les respostes segents:
a. fruiters
b. trvol
c. arbres en flor
d. arbres
e. flors

Puntuaci mxima
Codi 1: abc, abe, bde, en qualsevol ordre.
Cap puntuaci
fruita

PREGUNTA 17.3

Puntuaci mxima
Codi 1: A. La proporci daigua en la substncia.
Cap puntuaci

PREGUNTA 17.4

Mxima puntuaci
Codi 2: indica que labella transmet la informaci no noms per les sacsejades
de labdomen sin tamb pel temps que dura aquesta acci.

130

El temps durant el qual labella sacseja labdomen.

Puntuaci parcial

Codi 1: noms esmenta que labella sacseja labdomen (encara que en part la
resposta sigui inexacta).

Sacseja labdomen.
Mostra la distncia del rusc a travs de la velocitat amb qu sacseja
labdomen.
Cap puntuaci


La velocitat amb qu labella descriu la forma dun 8.
La mida del 8.
La forma en qu es mou labella.
La dansa.
Labdomen.

UNITAT 18: RASPALLAR-SE LES DENTS

PREGUNTA 18.1

Puntuaci mxima
Codi 1: A. De la millor manera de raspallar-se les dents.
Cap puntuaci

PREGUNTA 18.2

Puntuaci mxima
Codi 1: C. No raspallar-se les dents massa fort.
Cap puntuaci

PREGUNTA 18.3

Puntuaci mxima
Codi 1: es refereix als bacteris o a eliminar el mal al o a ambdues coses. La
resposta pot ser parafrasejada o una referncia directa del text.

131

Per eliminar els bacteris.
La llengua pot tenir bacteris.
Bacteris.
Perqu aix sevita el mal al.
Mal al.
Per eliminar els bacteris i, consegentment, no tenir mal al. [ambdues
coses]
La llengua pot tenir milers de bacteris que poden causar mal al. [ambdues
coses]
Els bacteris poden causar mal al.
Cap puntuaci

PREGUNTA 18.4

Puntuaci mxima
Codi 1: A. Per ajudar a comprendre com se subjecta un raspall de dents.
Cap puntuaci

UNITAT 19: LA SEGURETAT DELS TELFONS
MBILS

PREGUNTA 19.1

Puntuaci mxima
Codi 1: B. Suggerir que hi ha un debat sobre la seguretat dels telfons mbils.
Cap puntuaci

PREGUNTA 19.2

Puntuaci mxima
Codi 1: C. Dna suport a largument del No, per no el demostra.
Cap puntuaci


132

PREGUNTA 19.3

Puntuaci mxima
Codi 1: identifica un factor de lestil de vida modern que podria estar relacionat
amb la fatiga, les cefalees o la prdua de concentraci.
No haver dormit prou. Si no dorms prou, estars cansat.
Estar massa ocupat. Aix et fa sentir cansat.
Massa deures, que et fan sentir cansat i et provoquen mal de cap.
Soroll, que et provoca mal de cap.
Lestrs.
Treballar fins tard.
Els exmens.
El mn s massa sorolls.
La gent no inverteix temps en relaxar-se ms.
Les persones no prioritzen les coses que sn importants, de manera que
agafen mal humor i emmalalteixen.
Els ordinadors.
La contaminaci.
Mirar massa la televisi.
Els medicaments.
Els microones.
Lexcs de correus electrnics.
Cap puntuaci

PREGUNTA 19.4

Puntuaci mxima
Codi 1: C. Podria haver-hi o no un risc pel fet dutilitzar els telfons mbils, per
val ms prendre precaucions.
Cap puntuaci

UNITAT 20: EL GLOBUS
PREGUNTA 20.1
Puntuaci mxima
Codi 1: B. En Singhania va establir un nou rcord mundial.
Cap puntuaci

133

PREGUNTA 20.2
Puntuaci mxima
Codi 2: es refereix a avions i aeronaus.
Puntuaci parcial
Codi 1: es refereix o b a avions o b a aeronaus.
Cap puntuaci
PREGUNTA 20.3
Puntuaci mxima

Codi 1: B. Es refereix explcitament o implcita a laltura del globus o al rcord.
Pot referir-se a la comparaci entre el jumbo i el globus.

Per mostrar com dalt vola el globus.
Per emfatitzar el fet que el globus vola realment molt alt.
Per mostrar com dadmirable s el rcord, ja que vola ms alt que un jumbo.
Com a punt de referncia respecte de laltura.
Per mostrar com dadmirable s el rcord.
Cap puntuaci

Pregunta 20.4
Puntuaci mxima
Codi 1: B. Per comparar les dimensions del globus den Singhania amb les
daltres globus.
Cap puntuaci


134

UNITAT 21: AVS DE DONACI DE SANG
PREGUNTA 21.1

Puntuaci mxima

Codi 1: es dna la puntuaci mxima quan identifica que no ha passat prou
temps des de lltima donaci:

Depn de si han passat vuit setmanes des de lltima donaci o no.
Pot fer-la si ha passat prou temps, si no, no.

Cap puntuaci


PREGUNTA 21.2
Puntuaci mxima
Codi 1: A. Per tranquillitzar el lector sobre la seguretat de donar sang.
Cap puntuaci

UNITAT 22: LAVAR

PREGUNTA 22.1

Puntuaci mxima

Codi 1: les respostes correctes sn: 1, 3, 2, 4; en aquest ordre.

Cap puntuaci


PREGUNTA 22.2

Puntuaci mxima

Codi 1: C. No utilitzar all que es t s com no tenir-ho.


135

Cap puntuaci


PREGUNTA 22.3

Puntuaci mxima

Codi 1: reconeix que el missatge de la histria t a veure amb el fet de substituir
lor per alguna cosa inservible o de poc valor.

Shavia de substituir per alguna cosa de poc valor.
La pedra s important a la histria, perqu la idea s que podria haver
enterrat una pedra tenint en compte el profit que va treure de lor.
Si se substitus per alguna cosa millor que una pedra, perdria la grcia, ja
que lobjecte enterrat ha de ser realment inservible.
Una pedra s inservible, excepte per a lavar, de la mateixa manera que lor.
Un altre objecte podria ser til. Ell no feia servir lor, aix s el que el noi vol
assenyalar.
Perqu les pedres es poden trobar a tot arreu. Lor i la pedra suposen el
mateix per a lavar. [es poden trobar a tot arreu implica que la pedra no t
un valor especial].

Cap puntuaci

Codi 0: Altres respostes.

PREGUNTA 22.4

Puntuaci mxima

Codi 1: planteja que el propietari de lor era tan avar que lnic que volia era
guardar-lo, sense ser conscient del que podia aconseguir amb ell.

Cap puntuaci


PREGUNTA 22.5

Puntuaci mxima

Codi 1: planteja que lavar va vendres tot el que tenia. Pot parafrasejar o citar
directament del text.

Va vendres tot el que tenia.
Va vendres totes les seves coses.
o El va comprar. [connexi implcita del fet de vendres tot el que tenia].

136

Cap puntuaci


UNITAT 23: LOBRA SER EL PARANY

PREGUNTA 23.1

Puntuaci mxima

Codi 1: esmenta que estaven menjant o bevent xampany. Pot parafrasejar o citar
directament.

Acabaven de menjar i beure xampany.
Acabem darribar del menjador, on hem assaborit un excellent sopar. [cita
del text].
Hem begut un parell dampolles de xampany. [cita del text].
Menjar i beure.
Menjar.
Van beure xampany.
Van menjar i beure.
o Es trobaven al menjador.

Cap puntuaci


PREGUNTA 23.2

Puntuaci mxima

Codi 1: B. Sembla com si no sacabs daclarir mai la situaci dels personatges al
comenament de lobra.

Cap puntuaci


PREGUNTA 23.3

Puntuaci mxima

Codi 1: es refereix al fet que la visita al castell pot ser el primer pas perqu el
personatge deixi de ser pobre i esdevingui fams.

Cap puntuaci


137


PREGUNTA 23.4

Puntuaci mxima

Codi 1: D. Utilitza els personatges per representar un dels seus problemes
creatius.

Cap puntuaci


UNITAT 24: TELETREBALL

PREGUNTA 24.1
Puntuaci mxima
Codi 1: D. Expressen punts de vista diferents sobre el mateix tema.
Cap puntuaci


PREGUNTA 24.2
Puntuaci mxima
Codi 1: identifica un tipus de feina i dna una explicaci plausible de per qu una
persona que t aquest tipus de feina no podria exercir el teletreball. Les
respostes han dindicar (explcitament o implcita) que s necessari estar present
fsicament al lloc de treball per dur a terme les tasques. Alguns exemples serien:
Treballadors/es de la construcci: la construcci dun edifici no es pot fer a
distncia.
Esportistes: has de ser fsicament al lloc on es desenvolupa la competici.
Lampistes: no s possible arreglar laigera dalg des de casa.
Infermers/es: s difcil atendre els pacients per internet.
Cap puntuaci



138

UNITAT 25: MACONDO

PREGUNTA 25.1

Puntuaci mxima
Codi 2: es refereix a la naturalesa de ficci de les pellcules o, ms
especficament, als actors que reapareixen desprs dhaver mort. Pot
referenciar directament del text des de la tercera frase (...perqu un
personatge mort i enterrat en una pellcula i per qui van vessar-se llgrimes
daflicci, va reaparixer viu i convertit en rab en la pellcula segent...) o
lltima frase (desgrcies fingides dssers imaginaris.).
Persones que ells pensaven que havien mort tornen a viure.
Ells pensen que les histries de les pellcules sn verdaderes i no ho sn.
Pensen que lhome de la pellcula ha de morir i que els ha pres per
babaus.
El personatge mort i enterrat en una pellcula apareix viu a la segent.
Ells no entenen que les pellcules sn ficci.
Perqu els personatges dels actors morts en pellcules anteriors retornen
com a nous personatges. El pblic sent que els han robat les emocions.
Pensen que ja tenen prou problemes sense mirar personatges que actuen
com si tinguessin problemes.
Perqu un dels actors s enterrat en una pellcula i reapareix en una altra
fent drab. [s marginal, massa especfic].
Puntuaci parcial
Codi 1: es refereix al frau o a lengany o b a les expectatives frustrades del
pblic. Pot referenciar directament del text frau inaudit o negoci de gitanos
nou i aparats.
Pensen que han estat estafats.
Perqu ells senten que han gastat les seves emocions per a res.
Ells sentien que havien estat vctimes dalgun negoci gitano nou i aparats.
No poden tolerar aquell frau inaudit.
Perqu ells van pagar 2 centaus per aquell frau inaudit que no podien
tolerar.
Perqu no coneixien el funcionament dall. [s una manera general de
referir-se al frau.]
Cap puntuaci
Codi 0: dna una resposta insuficient o ambigua.
Ells estaven enfadats amb Bruno Crespi.
No els agradaven les pellcules.
Volen recuperar els seus diners.
O b la resposta mostra una comprensi insuficient del text.
Ells no volen que els molestin amb els problemes dels altres.
s lnica manera que tenen de protestar per no perdre els seus diners.
Estaven enfadats perqu havien de veure una persona morta i enterrada.

139

PREGUNTA 25.2

Puntuaci mxima
Codi 1: C. Volien reservar les seves emocions per als esdeveniments de la vida
real.
Cap puntuaci

PREGUNTA 25.3

Puntuaci mxima
Codi 1: C. Personatges de pellcules.
Cap puntuaci

PREGUNTA 25.4

Puntuaci mxima
Codi 1: es refereix a les actituds cap al realisme i/o a la implicaci emocional en
les pellcules. La resposta ha de ser coherent amb la idea que els habitants de
Macondo busquen realisme en les pellcules. La comparaci entre lactitud dels
habitants de Macondo i lexperincia/actitud personal pot ser implcita o
explcita.
Quan tadones que no s real noms pots utilitzar el cinema per a levasi.
No hi ha necessitat dinvolucrar-se tant en les vides dels personatges.
S, hi estic dacord, hi ha prou sofriment al mn sense haver-lo dinventar.
No, la gent entn que quan vas al cinema el que succeeix a la pantalla no
s real.
A diferncia de la gent de Macondo, puc plorar a llgrima viva durant la
pellcula, per me noblido quan marxo del cinema.
Estic dacord amb ells. Per qu la gent vol preocupar-se per un pellcula?
s per aix que estic fent cincia, perqu es tracta de fets, no de fantasia.
Magrada el cinema, ja que fa que pensi en els problemes daltres
persones i no en els meus.
No, magraden les pellcules dentreteniment.
No, els esdeveniments a les pellcules solen estar exagerats.
No estic dacord amb les seves reaccions perqu les pellcules sn una
forma dentreteniment i no shan de prendre massa seriosament. No
obstant aix, la gent de Macondo no coneixen res millor i entenc com se
senten.

O b es refereix al desenvolupament social, histric o cultural. Per exemple en
termes de familiaritzaci amb la tecnologia, els canvis en lexperincia social.

140

La resposta ha de ser coherent amb la idea que el poble de Macondo busca
realisme en les pellcules. La comparaci entre lactitud dels habitants de
Macondo i lexperincia/actitud personal pot ser implcita o explcita.

Els habitants de Macondo sn primitius i reaccionen emocionalment. La
majoria de persones davui dia sn ms sofisticades.
Van comenar a veure les pellcules des duna posici incorrecta. Ells no
van entendre que aix no era la notcia, per s lentreteniment. Des
daquest punt de vista, la seva reacci s comprensible.
Avui en dia, la gent no es preocupa per les pellcules.
S, hi estic dacord, perqu abans mai no havien vist una pellcula.
Cap puntuaci

Sc com els habitants de Macondo perqu sovint penso que les pellcules
sn una prdua de temps.
Magraden molt les pellcules. No puc comprendre la seva reacci.
O b la resposta mostra una comprensi insuficient del text.

S, sembla que les pellcules, en lloc de ser relaxants i fcils de veure,
eren realistes i emotives. Les pellcules sn un tipus dentreteniment i una
manera doblidar els problemes de la vida real. Els habitants de Macondo
estaven decebuts perqu les pellcules que veien no eren relaxants i
volien alguna cosa que els entretingus. [Les primeres dues frases no sn
rellevants i lltima indica un problema de comprensi del text.]
No, els cinemes haurien de ser molt ms cars i tenir porta vasos, crispetes
de blat de moro i begudes fresques. [Pot ser una broma o un problema de
comprensi del text.]
Actualment, hi ha lleis contra els danys a la propietat als cinemes. [La
resposta se centra ms en el comportament que en lactitud.]
Hi ha millors cinemes, ara. [Irrellevant.]
S, perqu la pellcula no era massa bona i van posar-se nerviosos. [No
mostra una comprensi de la pregunta.]


141

UNITAT 26: PLNOL DUNA BIBLIOTECA

PREGUNTA 26.1

Puntuaci mxima
Codi 1: encercla les paraules altres llenges o les lnies prop de les paraules.

Cap puntuaci

PREGUNTA 26.2

Puntuaci mxima
Codi 1: C. A prop de lentrada. (*aquesta pregunta recull informaci per a la
pregunta segent i no contribueix a la puntuaci de lalumne de manera
independent. La resposta es t en compte per a lavaluaci de la pregunta
26.2).
Cap puntuaci

PREGUNTA 26.3

Puntuaci mxima
Codi 2: respon correctament la pregunta 26.1 i dna una explicaci consistent
amb la resposta a prop de lentrada.
La gent els veur tan aviat com entri a la biblioteca.

142

Estan lluny dels altres llibres i la gent els trobar fcilment.
Aix la gent els veur primer. [Implica el reconeixement que els llibres estan
a prop de lentrada.]
Aix estan visibles.
Estan clarament visibles i no amagats per les prestatgeries.
Hi passes per anar als llibres de ficci.
O b respon correctament la pregunta 26.1 i dna una explicaci consistent on
es relaciona la secci de Novetats amb una altra part de la biblioteca.
Dna als infants loportunitat de jugar mentre els adults estan al costat.
[Reconeix que les Novetats estan a prop de les Joguines.]
Quan la gent retorni els llibres, veuran els nous.
Puntuaci parcial
Codi 1: respon incorrectament la pregunta 26.1, per dna una explicaci
consistent amb la resposta a la pregunta anterior.
Resposta a la pregunta 26.1: A la secci de ficci. Perqu aquesta s la part
ms utilitzada de la biblioteca, per tant, aix sadonaran dels llibres nous.
Resposta a la Pregunta 26.1: A prop del punt dinformaci. Perqu estan al
costat del punt dinformaci i el bibliotecari podr respondre preguntes sobre
els llibres.
Cap puntuaci
Perqu s el millor lloc.
Perqu estan a prop de lentrada, tamb. [Diu on estan els llibres, sense
oferir una explicaci adequada.]
Les Novetats estan a prop del punt dinformaci. [Diu on estan els llibres,
sense oferir una explicaci adequada.]

O b la resposta mostra una comprensi insuficient de la pregunta.

Aix la gent sadonar de les Novetats quan estiguin mirant els diaris.
[Inapropiat.]
Perqu no hi ha cap altre lloc on posar-los. [Poc probable]
A algunes persones els agrada llegir llibres nous. [Irrellevant.]
Resposta a la pregunta 26.1: A la secci de ficci. Aix s fcil trobar-los.
[Irrellevant.]


143

UNITAT 27: OPINIONS DELS ALUMNES

PREGUNTA 27.1
Puntuaci mxima
Codi 1: B. Ests a favor de lexploraci de lespai?
Cap puntuaci

PREGUNTA 27.2
Puntuaci mxima
Codi 1: A. El Pere.
Cap puntuaci

PREGUNTA 27.3
Puntuaci mxima
Codi 1: mostra una comprensi adequada de les opinions dels alumnes envers
lexploraci de lespai i explica motius per estar-hi dacord. Ha didentificar un
motiu, o un conjunt de motius, que sigui exclusiu de lalumne escollit. De
manera explcita o implcita, ha de:
1) Introduir el propi motiu de suport (en aquest cas la resposta tamb ha de
citar o parafrasejar el text); i/o
2) Interpretar o resumir largument escollit amb les seves prpies paraules.
A continuaci es relacionen els motius principals dels alumnes:

Alumne Opini Motiu
Anna En contra Podrem utilitzar els recursos per ajudar els
humans, en lloc dutilitzar-los per a la
recerca espacial.
Beatriu A favor La recerca espacial s una expressi
positiva de lesfor hum.
Pere En contra Els humans canviaran lespai. / Lexploraci
de lespai incita a fer ms danys a la Terra.
Flix A favor Els ssers humans necessitem trobar un
altre planeta on viure. / La vida a la Terra
no s sostenible.
Teresa A favor Lexploraci de lespai condueix a un
augment del coneixement. / Podem aplicar
el que saprn de lespai a altres coses.

144

Cap puntuaci
Codi 0: dna una resposta insuficient o ambigua, o b la resposta mostra una
comprensi insuficient del text.

PREGUNTA 27.4
Puntuaci mxima
Codi 1: Qesti de fets / Qesti de fets / Qesti dopini / Qesti dopini
(tres respostes correctes)
Cap puntuaci
Codi 0: dues respostes correctes o menys.

UNITAT 28: AVS AL SUPERMERCAT
PREGUNTA 28.1
Puntuaci mxima
Codi 1. C. Advertir a la gent sobre les galetes.
Cap puntuaci

PREGUNTA 28.2
Puntuaci mxima
Codi 2. Fine Foods Ltd.
Cap puntuaci

PREGUNTA 28.3
Puntuaci mxima
Codi 1: (A) Lalumne dna una resposta coherent amb la idea que poden
retornar les galetes amb un reemborsament. Es pot referir a menjar les
galetes, a no menjar-les, tornar-les o desfer-sen dalguna altra manera.
(B) Lalumne dna una resposta coherent amb el text i amb la resposta

145

anterior. Ha de ser coherent amb la idea que els cacauets suposen una
amenaa potencial.
(A) Cal demanar que ens tornin els diners.
(B) s el que em diu que faci.
Sc allrgic als cacauets.
Lempresa va fer alguna cosa malament.
Hi podria haver algun error ms.
No magraden els cacauets.
(A) Llenar-los.
(B) Sc allrgic als cacauets.
Hi podria haver algun error ms.
(A) Menjar-los.
(B) Els cacauets no em faran mal.
No sc allrgic als cacauets.
Magraden els cacauets.
(A) Els donaria als meus companys,
(B) Ella no s allrgica als cacauets.
(A) Res.
(B) No sc allrgic als cacauets.
No em ve de gust tornar a la botiga.

(A) Lalumne cita o parafraseja una part apropiada del text sense cap altra
explicaci (indicant de forma implcita que el text diu que sha de fer i no cal
donar altres explicacions).
(B) Cap resposta.

(A) Retornar el producte al lloc on el venien perqu em tornin els diners. O
trucar al 1800 034 241 perqu em donin ms informaci.
(B) Cap resposta.
(A) Retornar el producte al lloc on el venien perqu em tornin els diners.
(B) Cap resposta.
(A) Trucar al 1800 034 241 perqu em donin ms informaci.
(B) Cap resposta.
(A) Trucar al nmero per a ms informaci.
(B) Cap resposta.

(A) Cap resposta i (B) dna una explicaci per a no fer res. Ha de ser
coherent amb la idea que els cacauets suposen una amenaa potencial.
(A) Cap resposta.
(A) Cap resposta.
(B) No em ve de gust tornar a la botiga.
Cap puntuaci
Codi 0: dna una resposta ambigua o insuficient.
(A) No ho s.
(B) Podrien tenir cacauets.
(A) Menjar-los.
(B) Podrien ser cacauets.
Mostra una comprensi poc acurada del material i dna una resposta poc
plausible o irrellevant.

146

(A) Cap resposta.
(B) Buscaria els fruits secs.
(A) Menjar-los.
(B) Tenen prou bona pinta com per menjar-los.
(A) Donar-los a alg.
(B) No importa.
(A) Cap resposta.
(A) Cap resposta.
(B) Els cacauets poden ser perillosos.
(A) Llenar-los.
(B) Ja ha passat la seva data de consum.

PREGUNTA 28.4
Puntuaci mxima

Codi 1: es refereix al fet que la data de consum preferent identifica les remeses
de lots que estan afectats.

Identifica el(s) lot(s).
Per identificar quins paquets tenen cacauets.
Cap puntuaci

Codi 0: es refereix al moment quan shaurien de menjar les galetes.

Perqu s quan les menges.
Per dir-te quan has de menjar les galetes.
Perqu no els tinguis massa temps.
Per dir-te quan caduquen.

Dna una resposta ambigua o indiferent.

s la data.

Mostra una comprensi poc acurada del material o dna una resposta poc

Perqu spigues quan lanunci s irrellevant.

UNITAT 29: LA MOTO
PREGUNTA 29.1
Puntuaci mxima
Codi 1: D. El personatge havia tingut un accident de moto.
Cap puntuaci

147


PREGUNTA 29.2
Puntuaci mxima
Codi 1: B. Un mal dia.
Cap puntuaci

PREGUNTA 29.3
Puntuaci mxima
Codi 1: B. Per involucrar el lector en la histria.
Cap puntuaci

UNITAT 30: EDIFICIS ALTS
PREGUNTA 30.1
Puntuaci mxima
Codi 1: La Torre CN.
Cap puntuaci

PREGUNTA 30.2
Puntuaci mxima
Codi 1: B. El nombre dedificis que superen una determinada altura en diferents
ciutats.
Cap puntuaci

PREGUNTA 30.3

148

Puntuaci mxima
Codi 1: es refereix al fet que larticle s duna revista noruega o b que s
probable que els lectors siguin noruecs.

s duna revista noruega.
Est escrit per a gent de Noruega, aix que els dna un sentit de la
perspectiva.
Per ensenyar a la gent de Noruega que realment no tenen edificis gaire alts.

Es refereix al SAS Plaza com a punt de referncia o comparaci sense
referir-se als lectors noruecs.

Per poder fer comparacions.
Per tenir un punt de referncia.
Perqu es pugui entendre el que lescala representa.
Cap puntuaci
Codi 0: dna una resposta ambigua o insuficient.

117 encara s prou alt.
Perqu s un dels edificis ms alts del mn.
T 30 o ms pisos dalada.
s ledifici ms alt de Noruega. [Resposta massa ambigua no ho enllaa
amb el pblic text].
Perqu s noruec. [Resposta massa ambigua no ho enllaa amb el pblic
del text].
Mostra una comprensi poc acurada del material o dna una resposta poc

s lnic que s un hotel. [s cert, per no s per aix que sinclou al text]
s lnic que no t una agulla. [s cert, per no s per aix que sinclou al
text]

PREGUNTA 30.4
Puntuaci mxima
Codi 1: Les dues respostes han de ser correctes: No, S; en aquest ordre.
Cap puntuaci

UNITAT 31: LA DEMOCRCIA A ATENES


149

PREGUNTA 31.1

Puntuaci mxima

Codi 2: es refereix a la motivaci (poltica) que satribueix a Pricles. Es pot
referir a: persuadir els soldats a continuar la batalla; consolar les famlies dels
morts; fer crixer lorgull dels ciutadans dAtenes; o destacar les virtuts dAtenes
amb relaci a Esparta i altres ciutats. La resposta ha de ser plausible i coherent
amb el text.

Per fer que la gent se sents orgullosa dAtenes.
Per promocionar la democrcia.
Per explicar els beneficis de la democrcia dAtenes.
Fer que la gent penss que Atenes encara estava b, tot i els problemes que
estaven patint.
Per reforar el pensament positiu i les actituds positives.
Per despertar la poblaci.
Per promoure el patriotisme.
Per guanyar les properes eleccions.
Per fer-se ms popular.
Per fer que la gent sents hostilitat cap als espartans.

Es refereix al propsit de Tucdides dentendre la motivaci i la manera de
pensar de Pricles.

Per explicar la motivaci de Pricles.
Per explicar per qu va fer el que va fer.

Puntuaci parcial

Codi 1: la resposta es refereix nicament a lexplicaci del funcionament de la
democrcia.

Per introduir la democrcia.
Per explicar la democrcia a la gent.

Cap puntuaci

Codi 0: resposta insuficient o vaga.

Per honorar els soldats abatuts.

Mostra una comprensi inadequada del material o dna una resposta no

PREGUNTA 31.2

Puntuaci mxima

Codi 1: A. Va ser incapa dassolir la victria dels atenencs a Anfpolis.


150

Cap puntuaci


PREGUNTA 31.3

Puntuaci mxima

Codi 1: identifica a Tucdides (explcitament o implcita) com a autor del discurs
i es refereix a Tucdides atribuint el discurs a Pricles. Pot parafrasejar o
reproduir literalment el text:

Tucdides. Es diu que Tucdides ho atribueix a Pricles.
Tucdides. A vegades introdueix discursos ficticis que lajuden a explicar
les motivacions dels personatges histrics.
Es diu que Tucdides inventa discursos per a la gent sobre la qual escriu.

Cap puntuaci

Codi 0: identifica Tucdides com lautor del discurs, per no dna cap explicaci.

Tucdides.
Un historiador i militar.
Dna una resposta insuficient o vaga.

Alg.
Mostra una incomprensi inadequada del material o dna una resposta no

Pricles.
Estava escrivint sobre la Guerra del Pelopons.

PREGUNTA 31.4

Puntuaci mxima

Codi 1: D. Es va centrar en all que provocava que la gent actus de la manera
que ho feia.

Cap puntuaci


PREGUNTA 31.5

Puntuaci mxima

Codi 1: B. Lentreteniment i la bellesa sn parts de la bona vida dAtenes.

151

Cap puntuaci


UNITAT 32: DESTINACI BUENOS AIRES

PREGUNTA 32.1

Puntuaci mxima

Codi 2: descriu com se sent Rivire a la feina parlant de lestrs, de la
resistncia, de la crrega que ha de suportar o de la sensaci de tenir un
deure. I dna una explicaci que fa referncia a una part del text. Pot referir-se
al text en general, parafrasejar-lo o citar-lo directament. La cita ha de
correspondre al sentiment esmentat.

Est aclaparat per tot, cosa que es veu en lltima lnia, mai no descansa.
Est estressat. El dia no presagiava res de bo per a ell.
Est aclaparat. Tot el dia est preocupat per aquests tres avions i desprs
ha de preocupar-se per leuropeu.
Est resignat. Pot veures en lltim sempre, que pensa que les coses mai
no canviaran.
Es preocupa realment per la seva feina. s incapa de relaxar-se fins que
no sap que tots estan sans i estalvis. [Fa referncia al text].

Puntuaci parcial

Codi 1: descriu com se sent Rivire a la feina parlant de lestrs, de la
resistncia, de la crrega que ha de suportar o de la sensaci de tenir un
deure, sense donar una explicaci que faci referncia al text.

Se sent realment responsable de les coses que passen.
Est estressat.

Cap puntuaci

Codi 1: dna una resposta insuficient o vaga. Mostra una comprensi inexacta
del material o dna una resposta inversemblant o irrellevant.

Li agrada la seva feina perqu est al corrent de moltes coses. [No es fa
referncia al text].
Creu que est b perqu pot veure avions. [No es fa referncia al text].

PREGUNTA 32.2

Puntuaci mxima

Codi 1: respon (o deixa entreveure) S o NO, compara les poques i justifica la
resposta. Pot referir-se a qestions materials, com el progrs tecnolgic o els

152

avenos en matria de seguretat, o b a qestions psicolgiques, com
lansietat. La resposta ha de ser coherent amb una lectura correcta del text.

Actualment, els pilots disposen dinstruments molt sofisticats per orientar-
se, fet que resol la qesti tcnica quan les condicions meteorolgiques
sn adverses.
No, avui dia els avions tenen radars i sistemes de pilotatge automtics que
poden ajudar-los a fugir en situacions perilloses.
S, els avions continuen essent perillosos, de la mateixa manera que
qualsevol altre mitj de transport. El risc daccidents o derrades al motor
mai no ser eradicat.
Actualment, les noves tecnologies i els avenos tcnics sn molt
importants, tant als avions com a les pistes.
S, encara hi ha risc daccidents.
No, abans no hi havia la por dun atac terrorista.

Cap puntuaci

Codi 0: dna una resposta insuficient o vaga.

No, les pors sn diferents actualment.
S, shan produt alguns avenos.
En certa mesura s, per dins del context actual. [Resposta vaga].
Al llarg dels anys, les persones lhaurien canviat. [Resposta vaga].

Mostra una comprensi inexacta del material o dna una resposta
inversemblant o irrellevant.

No, perqu avui dia no es viatja de nit.
No, perqu avui dia els pilots estan molt ms ben preparats.
No, Rivire est realment content amb la seva feina, per avui dia ens hem
de preocupar pels terroristes.

PREGUNTA 32.3

Puntuaci mxima

Codi 1: C. Espera que passi alguna cosa.

Cap puntuaci


PREGUNTA 32.4

Puntuaci mxima

Codi 1: A. Els dos amaguen el que hi ha dins dells.

Cap puntuaci

153


UNITAT 33: SENDERISME A LFRICA

PREGUNTA 33.1

Puntuaci mxima

Codi 1: respon 8.000 (peus) I 2.440 (metres).

Cap puntuaci


8.000 metres, 2.440 peus.
6.000 metres, 1.830 peus.

PREGUNTA 33.2

Puntuaci mxima

Codi 1: C. A la cova de Rwanqa.

Cap puntuaci


PREGUNTA 33.3

Puntuaci mxima

Codi 1: es refereix al dia 1, 2, 3, 4 o 5 i dna un motiu plausible i consistent
amb el text. Ha de referir-se (explcitament o implcita) al text.

Dia 1. Tot el dia la caminada s en pujada.
Dia 2. Per a mi, el fet danar amunt i desprs avall i aix repetidament s
pitjor que anar amunt o avall una nica vegada.
Dia 3. Hi ha un cim molt pronunciat.
Dia 4. El cim sembla bastant dur dassolir.
Dia 5. Tot el cam fa baixada.

Cap puntuaci

Codi 0: dna una informaci que no es fonamenta en el text.


154

Dia 1. Encara no thaurs acostumat a la caminada. [No fa referncia al
text].
Dia 5. El cinqu dia estars molt cansat. [No fa referncia al text].

Dna una resposta sense cap explicaci.

Dia 2. [Sense cap explicaci].

Dna una resposta insuficient o vaga.

Dia 1. [Sense cap explicaci].
Dia 3. s a meitat del cam, aix que ser el ms complicat. [Sense cap
explicaci].

Mostra una comprensi no acurada del material o dna una resposta no

PREGUNTA 33.4

Puntuaci mxima

Codi 1: D. Dia 4.

Cap puntuaci


UNITAT 34: LA XARXA DE METRO

PREGUNTA 34.1
Puntuaci mxima
Codi 1: esmenta explcitament lestaci Centre.
Cap puntuaci


PREGUNTA 34.2
Puntuaci mxima
Codi 1: D. Moll antic.
Cap puntuaci

155


PREGUNTA 34.3
Puntuaci mxima
Codi 1: esmenta explcitament que aquestes estacions sn inici o final de lnia.
Cap puntuaci

Codi 0: dna una resposta vaga o insuficient que mostra una comprensi poc
acurada de lestmul. Alguns exemples serien:
Pots agafar lautobs. [s possible, per no s el que mostra lombrejat]
Sn les estacions ms concorregudes.
Sn les estacions ms grans.

PREGUNTA 34.4
Puntuaci mxima
Codi 2: dibuixa la ruta que es mostra a la dreta:

Puntuaci parcial

Codi 1: dibuixa la ruta que es mostra a la dreta:

Cap puntuaci



156

6. GRAELLES DE PUNTUACI

157

Exemple
tem
1.1 1.2 1.4 1.5 2.1 6.1 7.2 7.3 8.4 9.4 10.1 10.2 12.1 12.2 13.1 13.2 13.3 14.2 16.2 17.2 18.2 18.3 22.5 26.1 28.2 30.1 31.2 31.4 33.1 33.2 33.4 34.1 34.2
(0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1)
1 1 1 1 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2
X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
22/37
59,5%
1 X
2 X
3 X
4
5
6
7
8 X
9 X
10 X
11
12 X
13 X
14 X
15 X
16 X
17
18 X
19 X
20 X
21
22
23 X
24
25 X
26 X
27 X
28
29 X
30 X
31 X
32
...
22/33
66,7%
%d'tems
amb
puntuaci
mxima
Exemple: alumne 0
A
l
u
m
n
a
t
%d'alumnes segons
puntuaci
Rang de puntuaci
Marqueu amb una X si
l'alumne/a obt una
puntuaci de...
(0-1-2)
20.2 4.2
(0-1-2)
34.4
(0-1-2)
Procs: "Accs i recuperaci de la informaci"

158

Exemple
tem
2.3 2.5 3.1 3.2 4.1 4.3 6.2 6.3 6.4 7.1 8.2 8.6 9.1 9.3A 9.3B 9.3C 9.5 11.1 14.1 14.4 15.1 16.1 17.1 17.3 18.1 19.1 19.4 20.1 21.1 22.1 22.3 22.4 23.1 23.2 23.4 24.1 25.2 25.3 27.1 27.2 28.1 28.4 29.1 29.2 30.2 31.3 31.5 32.3
(0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1)
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 1 1 1 2 1
X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
30/56
53,6%
1 X
2 X
3 X
4
5
6
7
8 X
9 X
10 X
11
12 X
13 X
14 X
15 X
16 X
17
18 X
19 X
20 X
21
22
23 X
24
25 X
26 X
27 X
28
29 X
30 X
31 X
32
...
22/33
66,7%
Procs: "Integraci i interpretaci de la informaci"
32.1
(0-1-2) Rang de puntuaci
l'alumne/a obt una
puntuaci de...
Exemple: alumne 0
31.1
(0-1-2)
A
l
u
m
n
a
t
%d'alumnes segons
puntuaci
%d'tems
amb
puntuaci
mxima
8.3
(0-1-2)
8.5
(0-1-2)
25.1
(0-1-2)
11.2
(0-1-2)
17.4
(0-1-2)

159

Exemple
tem
1.3 3.3 3.4 4.4 4.5 7.4 9.2 13.4 13.5 14.5A 14.5B 14.6 18.4 19.2 19.3 20.3 20.4 21.2 22.2 23.3 24.2 25.4 27.3 27.4 28.3 29.3 30.3 30.4 32.2 32.4 33.3 34.3
(0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1)
1 1 1 2 1 2 1 1 1 1 1 2 1 0 1 1 2 1 1 1 1 2 3 4 1 1 1 1 2 3 4 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
23/41
56,1%
1 X
2 X
3 X
4
5
6
7
8 X
9 X
10 X
11
12 X
13 X
14 X
15 X
16 X
17
18 X
19 X
20 X
21
22
23 X
24
25 X
26 X
27 X
28
29 X
30 X
31 X
32
...
22/33
66,7%
Procs: "Reflexi i avaluaci"
14.3
(0-1-2-3-4) (0-1-2)
5.1 8.1 8.7
l'alumne/a obt una
puntuaci de...
Exemple: alumne 0
A
l
u
m
n
a
t
%d'alumnes segons
puntuaci
Rang de puntuaci
%d'tems
amb
puntuaci
mxima
2.4 2.2
(0-1-2) (0-1-2) (0-1) (0-1-2)
26.2
(0-1-2) (0-1-2-3-4)
15.2

160

7. RESULTATS DE CATALUNYA A LES PROVES PISA
Taula 7.1. Evoluci dels resultats de Catalunya a les proves PISA
Competncia 2003 2006 2009 2012
Comprensi lectora 483 477 498 501
Matemtica 494 488 496 493
Cientfica 502 491 497 492

Grfic 7.1. Evoluci dels resultats de Catalunya a les proves PISA

Grfic 7.2. Percentatge dalumnes de Catalunya situat a cada nivell de
competncia en comprensi lectora. PISA 2012

470
475
480
485
490
495
500
505
510
C. Comprensi Lectora
C. Matemtica
C: Cientfica
046 355
1097
2425
3163
2186
663
065
000
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
!i"e## $ 1 !i"e## 1% !i"e## 1a !i"e## 2 !i"e## 3 !i"e## 4 !i"e## 5 !i"e## 6

161

8. BIBLIOGRAFIA

CSASE (2008). Competncia comprensi lectora: marc conceptual per a lavaluaci
PISA 2009. Barcelona, Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu,
(Documents, 12).
OCDE (2006). PISA Released Items. Reading. Pars, Organisation for Economic
Cooperation and Development.
OCDE (2009). Take the Test: Questions from OECD'S PISA Assessments. Pars,
Organisation for Economic Cooperation and Development.
OCDE (2009). PISA 2009 Assessment Framework. Key Competencies in Reading,
Mathematics and Science. Pars, Organisation for Economic Co-operation and
Development.
OCDE (2010). PISA 2009 Results: What Students Know and Can Do. Student
Performance in Reading, Mathematics and Science (Volume I). Pars, Organisation for
Economic Cooperation and Development, http://dx.doi.org/10.1787/9789264091450-en

Documents28 Items Pisa Alliberats

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Documents28 Items Pisa Alliberats

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PISA.

You might also like