03.507 20.

505 POLTICA I SOCIETAT

Semestre setembre 2014 febrer 2015
Soluci PAC 2

Mdul 3

PAC2. La poltica estatal

Activitat I. El PSOE ha proposat reformar la Constituci Espanyola per "actualitzar l'Estat de les
Autonomies", "aprofundir la democrcia" i "actualitzar el catleg de drets i llibertats dels
ciutadans" (veure l'article de Pedro Snchez). D'altra banda, els juristes del lloc web Hay
derecho? ("Se cumple la Constitucin Espaola?") creuen que no s necessria aquesta reforma
de la Constituci perqu aquesta es compleixi. Desprs de llegir ambds textos i la part del mdul
dedicada a les constitucions, respon de forma raonada a les segents preguntes, vinculant els
textos i l'exposat en el mdul:
a) Si ens fixem en les circumstncies en qu s'elaboren les regles bsiques que sn les
constitucions, i pensant en l'actual situaci poltica espanyola, est justificada una reforma de la
Constituci tenint en compte la seva voluntat destabilitat? Justifica la resposta.
En els materials podem llegir que les constitucions se solen elaborar o esmenar-se en situacions
de "canvi radical en l'escenari poltic: l'accs a la independncia, l'enderrocament d'una dictadura,
una revoluci, una derrota militar, una crisi institucional greu, etc". Aquests canvis suposen
importants redistribucions de recursos de tota mena -econmics, poltics, simblics... -, i les
modificacions constitucionals que els acompanyen impliquen una "negociaci poltica sobre temes
fonamentals de la convivncia social". Ats que els canvis institucionals en aquests terrenys
fonamentals per a la convivncia social comporten importants costos, les constitucions tenen
vocaci de perdurabilitat, s a dir, poden canviar per, a diferncia d'estipulacions legislatives de
nivell inferior, noms han de fer-ho quan la reforma estigui realment justificada -en les situacions
esmentades de canvi radical en l'escenari poltic- i aconseguint el major consens possible pel que
fa al diagnstic sobre els problemes poltics a resoldre amb el canvi constitucional.
La resposta a aquesta pregunta pot enfocar de dues maneres. En una primera aproximaci a la
qesti plantejada en l'enunciat de la pregunta, podem dir que si b Espanya s'enfronta en
l'actualitat a seriosos problemes poltics i socials, cap d'ells s tan greu com els esmentats en els
materials.
D'altra banda, els juristes de Hay derecho? contemplen aquesta qesti des d'un angle diferent.
Tot i que no s'oposen a possibles reformes constitucionals, per a ells, la soluci a molts dels
problemes que afligeixen el sistema poltic espanyol no passa tant per les reformes, sin per fer
complir la constituci que tenim. Per a aquests autors, per "garantir la separaci de poders, o la
responsabilitat dels poltics i gestors pblics, o la igualtat davant la llei o la democrcia interna dels
partits [...] no hi ha ni de tocar l'articulat". Aix, entre els articles el compliment efectiu dels quals
solucionaria molts d'aquests problemes es troben el 14 ("igualtat davant la llei"), el 31 ("sistema
tributari basat en els principis d'igualtat i progressivitat", "assignaci equitativa dels recursos
pblics" , el 40.1 ("promoci del progrs social i econmic, especialment a travs d'una poltica de
plena ocupaci"), o el 108 ("rendici de comptes del govern davant el Congrs dels Diputats").
Tenint en compte l'exposat tant per aquests juristes com en els materials, a ms d'un aspecte
essencial com s el de l'estabilitat constitucional, hem de concloure que una reforma de la
constituci espanyola no estaria justificada en l'actualitat.
Alternativament, alg de vosaltres pot haver contestat que els problemes econmics, poltics i
socials pels quals travessa la democrcia espanyola sn prou seriosos com per a ser considerats
una crisi institucional greu que requereix d'una reforma constitucional. En aquest cas, la resposta
es pot considerar correcta si argumenta amb bones raons que tal crisi entra dins dels supsits

POLTICA I SOCIETAT
Soluci PAC 2
recollits en els materials per a la reforma de les constitucions, quins problemes sn els que es
pretn solucionar amb la reforma i quins canvis especfics es proposen. La crida a una reforma
constitucional basada nicament en qu la "situaci poltica espanyola s greu" o motius simplistes
sense una anlisi seriosa recolzada en els materials i els textos adjunts no pot considerar-se com
una resposta vlida.
b) Per millorar els aspectes del nostre sistema poltic que Pedro Snchez qualifica com
"aprofundiment de la democrcia", cal canviar la Constituci? Tant si es pensa que s'ha de canviar
com si es pensa el contrari, la resposta s'ha de justificar amb arguments concrets i raonats.
En el seu article, Pedro Snchez planteja la possibilitat d'una reforma constitucional per dotar dun
nou impuls a la nostra democrcia, que la aprofundeixi i l'estengui, que fomenti la participaci
ciutadana, revitalitzi el Parlament, millori la representativitat dels electes, redueixi els aforaments i
asseguri la independncia de la Justcia. No obstant aix, atesos els costos esmentats de les
reformes constitucionals, hem de reflexionar si hi ha un cam ms eficient per assolir aquests
objectius. De nou, podem remetre'ns al text dels juristes de Hay derecho?
Segons la seva argumentaci, abans de reformar la Constituci haurem d'intentar garantir el seu
compliment en la prctica. Aconseguirem amb aix els objectius esmentats per Pedro Snchez?
Pel que fa a la participaci ciutadana, els articles 6 i 7 parlen de la necessitat que els partits
poltics, els sindicats de treballadors i les associacions empresarials funcionin de forma
democrtica, i el 9.2 del deure que tenen els poders pblics d'afavorir la participaci poltica,
econmica, cultural i social. Pel que fa a la revitalitzaci del Parlament, l'article 108 diu literalment
que "El Govern respon solidriament de la seva gesti poltica davant el Congrs dels Diputats".
Pel que fa als privilegis amb qu compten els aforats, l'article 9.1 estableix la subjecci de poders
pblics i ciutadans a les lleis, i el 14 la igualtat davant la llei. Finalment, la independncia del
sistema judicial queda establerta en l'article 118, sobre l'obligaci de complir les sentncies
judicials, i el 124.1, sobre la independncia dels tribunals.
Per tant, no sembla que per aprofundir en la democrcia espanyola en el sentit proposat per Pedro
Snchez necessitem tant reformar la Constituci com fer-la complir.
Activitat II. Una part de la unitat didctica tracta de la distribuci territorial de poder. Desprs de
consultar aquesta part i de llegir l'article de Pablo Simn en el lloc web de Politikon, respon a les
segents preguntes:
a) Respecte a l'origen del federalisme, el mdul parla de tres factors i el text de Pablo Simn de
dos. Estan parlant dels mateixos factors o el mdul considera factors que el text de Simn no cita?
Els materials esmenten tres factors principals que poden influir en la creaci d'un Estat federal: la
integraci d'entitats poltiques prviament existents per fer front a desafiaments exteriors; la
reorganitzaci de territoris que anteriorment estaven vinculats per una estructura poltica colonial; i
la voluntat de dispersar un poder poltic concentrat al centre per donar resposta a la diversitat
cultural, territorial o religiosa de l'Estat.
Per la seva banda, Pablo Simn cita dos camins per a conformar un Estat federal: o b diversos
pasos s'uneixen en un mateix Estat federal per fer front a una amenaa externa, o b un Estat
unitari inicia un procs de descentralitzaci per acomodar demandes d'autogovern territorial .
La primera de les situacions esmentades per Pablo Simn es correspon amb la tamb primera
dels materials, mentre que la segona fa referncia a la tercera de les situacions enumerades en
els materials.

Semestre setembre 2014 febrer 2015

POLTICA I SOCIETAT
Soluci PAC 2
Pablo Simn no esmenta els canvis en territoris colonials anteriorment vinculats per la seva relaci
amb la metrpoli, i que donen lloc a l'aparici d'un pas independent. Encara que aquesta forma de
creaci d'un Estat federal s menys freqent que les esmentades en els dos textos, la veritat s
que s una via diferent i no es pot incloure en cap de les altres dues. Aix, hem de concloure que el
mdul considera ms camins per a la creaci d'estats federals que el text de Pablo Simn.
b) Si ens fixem en la despesa pblica que administren els diferents nivells territorials a Espanya,
tal com s'exposa en el mdul, veiem que el percentatge que correspon al govern central s molt
ms gran que el de les CCAA o els municipis. Cita raonadament tres canvis especfics que
s'haurien d'aplicar a Espanya per avanar cap a un model de federalisme fiscal.
Paradoxalment, en un Estat descentralitzat com l'espanyol, el govern central administra un
percentatge molt ms gran dels recursos pblics que comunitats autnomes i municipis, el 56%,
31% i 13%, respectivament, segons dades de 2002. Aquesta paradoxa no s exclusiva de
Espanya, ja que en un Estat federal com ustria els percentatges per a aquest mateix any sn
69%, 17% i 14%, respectivament. Semblants percentatges trobem a la resta de casos citats en els
materials, Blgica, Alemanya i Sussa.
En els materials llegim tamb que una de les caracterstiques dels estats federals s el repartiment
de la capacitat tributria, la distribuci entre els diversos nivells de govern de la capacitat
normativa en matria d'impostos i de la seva recaptaci efectiva. En principi, no sembla que la
distribuci de la despesa pblica a Espanya es correspongui amb un sistema avanat de
federalisme fiscal (tampoc dna aquesta impressi en la resta de casos europeus).
Si vinculem aquest diagnstic tributari de la descentralitzaci poltica espanyola a les reflexions de
Pablo Simn sobre el federalisme fiscal, podem afirmar que perqu el sistema espanyol avancs
cap al federalisme fiscal hauria de (1) donar-se una clara atribuci de responsabilitats fiscals, de
manera que els ciutadans sabessin quin nivell de govern recapta i/o gasta els seus impostos
(prestaci de serveis pblics); (2) qu els diversos nivells de govern recaptin prou per al nivell de
despesa que suposen les competncies transferides (equilibri entre ingressos i despeses
pbliques); i que els ciutadans puguin decidir amb els seus vots el nivell d'impostos i de despesa
pblica en cada un dels diversos nivells de govern (responsabilitat poltica i rendici de comptes
del govern estatal, els governs de les CCAA i els ajuntaments).
Activitat III
1.- Des d'un punt de vista histric, els parlaments sn la instituci poltica ms antiga.
Fals. El Executiu o Govern -no el parlament- constitueix l'expressi histrica ms antiga de
l'activitat poltica.
2.- La sobirania nacional s compatible amb la distribuci territorial del poder.
Vertader. En un Estat federal, per exemple, el poder es reparteix entre diferents nivells, local,
regional, estatal. En aquest cas podem parlar de "sobirania compartida", per aquest repartiment
de poder no implica que la sobirania nacional es vegi afectada.
3.- Que els jutges es governin a si mateixos contribueix a reforar la seva imparcialitat.
Vertader. Per tal de garantir la seva imparcialitat, els pasos de tradici liberal-democrtica han
atorgat als jutges un ampli marge de autogovern.
4.- Hi ha tres tipus ideals d'Estat: l'Estat unitari, l'Estat federal i la confederaci.
Semestre setembre 2014 febrer 2015

POLTICA I SOCIETAT
Soluci PAC 2
Fals. El unitari i el federal sn tipus d'Estat, per la confederaci no s un Estat prpiament dit sin
una agrupaci d'Estats prviament existents.
5.- Els models de govern clssics tenen en compte el control judicial de les lleis.
Fals. Els models clssics sobre les formes govern no tenen en compte la dinmica de les
institucions, en la qu exerceixen influncia factors com ara el control judicial de les lleis.
6.- L'Estat no existeix si no actua en rgim d'exclusivitat.
Vertader. Un dels elements constitutius de tot Estat s que aquest actua en rgim d'exclusivitat en
un territori concret i delimitat.
7.- L'establiment de clusules d'exclusi electoral deixa fora del repartiment d'escons a aquells
partits que no arriben a un mnim percentatge de vot.
Vertader. Les barreres electorals o clusules d'exclusi estableixen que noms les candidatures
que reuneixin un sufragi mnim tenen dret a participar en la distribuci d'escons.
8.- Als Estats plurinacionals hi ha una sola identitat nacional compartida per tots els ciutadans.
Fals. Als Estats plurinacionals la poblaci expressa adhesi a identitats collectives diferents.
9.- Histricament, l'administraci pblica ha pres la forma de burocrcia.
Fals. Encara que han existit diverses formes d'administraci al llarg de la histria, noms podem
considerar burocrtica a l'adminstraci pblica moderna.
10.- La institucionalitzaci de les funcions poltiques enfosqueix la distinci entre persones i
funcions.
Fals. A contrari, per mitj de la institucionalitzaci es distingeix entre la persona que ocupa un
crrec i les funcions que exerceix.

Semestre setembre 2014 febrer 2015