33

9. Axioma dinfinitud
Amb els axiomes que hem introdut fins ara podem mostrar que hi ha
infinits conjunts, per`
o no podem mostar que hi ha cap conjunt infinit, en
particular, no podem demostrar lexist`encia del conjunt N dels nombres naturals. Per a aix`
o hem dafegir un nom axioma.
Una manera de fer-ho es afirmant explcitament lexist`encia dun conjunt,
una funci
o i un objecte que compleixi els axiomes P1P5. Aix es com ho
hem fet al llibre de text (p`
ag. 125) Per`o aquesta solucio es massa ad hoc.
Ara en considerem una altra formulacio, deguda a Richard Dedekind (1831
1916), que tambe implica lexist`encia de N. Comencem introduint el concepte
el concepte de D-infinitud (D
dinfinitud tal com el va definir Dedekind. Es
per Dedekind, naturalment).
Un conjunt A es D-infinit sii hi ha una funcio f : A A que es injectiva
per`
o no sobre A. Altrament dit, A es D-infinit sii es bijectable amb un
subconjunt propi de si mateix.
(7) Axioma dinfinitud. Hi ha un conjunt D-infinit.
Amb lajut daquest axioma demostrem lexist`encia dun conjunt N , una
funci
o : N N , un element e N que compleixen P1P5 (amb N en el
lloc de N, en el lloc de S i e en el lloc de 0).
Sigui A un conjunt D-infinit. Sigui f : A A una funcio injectiva per`o
no sobre A. Aix, A 6= rec(f ). Sigui e A rec(f ).
Considerem la collecci
o
H = {X A : e X i f [X] X}
H no es buida, ja que A H. Posem
N =

H.

Finalment, sigui la restriccio de f a N , es a dir, = f (N A). Aix,

es la funci
o de N en A tal que, per a tot x N , (x) = f (x). Tenim que
(1) e N . Aix`
o es aix ja que e pertany a tots els elements de H.
(2) : N N . En efecte, sigui a N . Aix, a pertany a tot X H.
Per definici
o de H, doncs, f (a) tambe pertany a tot X H. Aix,
per definici
o de N , f (a) N . Com que (a) = f (a), (a) N .
(3) per a tot X N , si e X i [X] X, llavors X = N . Aix`o es aix
ja que si e X i [X] X, llavors (com que [X] = f [X]) X H
i, per tant, N X. Aix, si X N , X = N .
(4) e
/ rec(), ja que e
/ rec(f ).
(5) es injectiva, ja que f ho es.
Hem verificat, doncs, que N , i e satisfan els principis P1P5. Compleixen,
doncs, les condicions requerides dels nombres naturals. Per tant, podem concloure que laxioma dinfinitud implica lexist`encia del conjunt dels nombres
naturals (amb loperaci
o de successor i el nombre zero).

34

de lordre natural dels nombres naturals

10. Definicio
En aquesta secci
o treballem nomes amb els principis P1P5, sense fer cap
u
s dels resultats de la secci
o 8 (relatius a lordre natural < de N). Definirem
un ordre lineal en N i mostrarem que compleix els principis P6 i P7,
que, per tant, s
on innecessaris com a principis, ja que esdevenen teoremes.
Finalment, mostrarem que lordre es precisament lordre <.
Diguem que un conjunt X de nombres naturals es hereditari sii per a tot
n N, si Sn X tambe n X. Clarament, i N son conjunts hereditaris.
Lema 10.1.
(1)
(2)
(3)
(4)

{0} es un conjunt hereditari.

Si X es un conjunt hereditari i n X, X {Sn} es tambe hereditari.
0 pertany a tot conjunt hereditari no buit.
Per a tot n N hi ha un conjunt hereditari X tal que n X i
Sn
/ X.

. No es difcil de veure que (1) i (2) son vertaders. Pel que fa

Demostracio
a (3), es part de lexercici 18. Verifiquem (4) per induccio. Sigui A el conjunt
dels n N tals que hi ha un conjunt hereditari X al qual n pertany i Sn
no. Hem de veure que A = N. Nomes ens cal mostrar que 0 A i que, per
a tot n N, si n A, tambe Sn A. Ara be, 0 A per (1). Suposem ara
que n A i is sigui X tal que n X i Sn
/ X. Posem Y = X {Sn}. Per
(2) Y es hereditari i Sn Y . Nomes ens cal verificar que SSn
/ Y . Per`o si
SSn Y , llavors, com que SSn 6= Sn, SSn X, i, com que X es hereditari,
Sn X, contr`
ariament a leleccio de X. Aix, doncs, SSn
/ Y.

10.1. Definici
o de . Definim la relacio en el conjunt N:
(Def ) n m sii per a tot conjunt hereditari X, si m X, llavors Sn X.
O sigui, n m sii
Sn pertany a tots els conjunts hereditaris als quals m pertany.
No sabem encara que es un ordre lineal. Tot i aix`o, definim
n  m sii n m o n = m.
10.2. Les dues propietats b`
asiques de .
Proposici
o 10.2.
(O1) Per a tot n N, n 6 0
(O2) Per a tot n, m N, n Sm sii n  m.
.
Demostracio
(O1) Se segueix immediatament del fet que {0} es un conjunt hereditari.
(O2) Suposem en primer lloc que n Sm i sigui X un conjunt hereditari
tal que m X. Hem de veure que n = m o Sn X. Sigui Y = X {Sm}.
Pel lema 10.1, Y es hereditari. Com que Sm Y i n Sm, Sn Y . Aix, o
be Sn = Sm i, per tant, n = m, o be Sn X.

35

Suposem ara que n  m i sigui X un conjunt hereditari tal que Sm X.

Hem de veure que Sn X. Com que n  m, tenim que n = m o n m. En
el primer cas, Sn = Sm i, aix, Sn X; en el segon, com que m X, tambe
Sn X.

10.3. Conseq
u`
encies de (O1) i (O2). Mostrarem ara que la relacio
compleix P6 i P7. Que compleix P7 es clar, ja que P7 es precisament (O2).
Nomes ens cal veure, doncs, que es un ordre lineal en N. Veurem que ho
es apellant nomes al fet que compleix (O1) i (O2).
Lema 10.3.
(1) Per a tot n N, 0  n.
(2) Per a tot n N, n Sn.
.
Demostracio
(1) Sigui X = {n N : 0  n}. Hem de veure que X = N. Ara be, 0 X
(ja que 0  0), i si n X, es a dir, si 0  n, llavors, per (O2), 0 Sn, i aix
0  Sn. Per P3, doncs, X = N.
(2) Per (O2), ja que n  n.

Proposici
o 10.4. es transitiva.
. Siguin n, m N i considerem el conjunt
Demostracio
X = {k N : si n m k, llavors n k} .
Hem de veure que X = N, per induccio.
Per (O2), 0 X, v`
acuament. Suposem inductivament que k X. Hem
de mostrar que Sk X. Suposem, doncs, que n m Sk, amb la intencio
de concloure que n Sk, es a dir, que Sk X. Per (O2), n m  k, es a
dir, n m k o n m = k. En ambdos casos (per hip`otesi inductiva el
primer i trivialment el segon) n k. Per tant, per (O2), n Sk.

Lema 10.5. Per a tot n, m N, si n m, llavors Sn  m.
. Sigui n N i considerem el conjunt
Demostracio
X = {m N : si n m, llavors Sn  m} .
Mostrem que X = N, per induccio.
Per (O2), 0 X, v`
acuament. Sigui m X (hip`otesi inductiva) i suposem
que n Sm amb la intencio de concloure que Sn  Sm, es a dir, que
Sm X. Per (O2), n  m, o sigui, (i) n m o (i) n = m. Si (i), es a dir,
si n m, llavors, per hip`
otesi inductiva, Sn  m. Aix, com que (pel lema
10.3) m Sm, per transitivitat de , Sn Sm. Si (ii), es a dir, si n = m,
Sn = Sm. Per tant, en qualsevol cas, Sn  Sm, com havem de mostrar. 
Proposici
o 10.6. es irreflexiva.
. Sigui X = {n N : n 6 n}. Mostrem que X = N per inducDemostracio
cio. 0 X, per (O1). Suposem inductivament que n X i, en cerca duna

36

contradicci
o, que Sn
/ X, es a dir, que Sn Sn. Per (O2), doncs, Sn  n i
(pel lema 10.3) n Sn. Per`
o llavors, com que es transitiva, n n, es a
dir, n
/ X, en contra de la hip`otesi inductiva.

Proposici
o 10.7. Per a tot n, m N, m n o n m o m = n.
. Sigui m N i considerem el conjunt
Demostracio
X = {n N : m n o n m o m = n} .
Mostrem que X = N per induccio. Com que 0  m (lema 10.3), 0 X.
Suposem inductivament que n X amb la intencio de concloure que Sn X.
Com que n X, hi ha dos casos possibles: (i) m  n i (ii) n m. En el cas
(i), m Sn, per (O2), i en el cas (ii), Sn  m, per lema 10.5. En qualsevol
cas, doncs, m Sn o Sn m o m = Sn, de manera que Sn X, com
havem de mostrar.

Pels lemes 10.6, 10.4 i 10.7, es un ordre lineal en N, i aix compleix P6
i P7. Per`
o com sabem que es precisament <, lordre natural en N? La
ra
o es aquesta: tots dos ordres compleixen (O1) i (O2), i hi ha una u
nica
relaci
o en N que compleix aquestes dues condicions. Aix`o es aix, ja que en
la demostraci
o de la proposicio seg
uent nomes apellem al fet que < i
satisfan (O1) i (O2).
Proposici
o 10.8. Per a tot n, m N, n < m sii n m.
. Sigui n N i considerem el conjunt
Demostracio
X = {m N : n < m sii n m} .
Mostrem per inducci
o que X = N.
Com que < i satisfan (O1), n < 0 i n 0 son totes dues falses, i aix,
n < 0 sii n 0, de manera que 0 X.
Suposem ara inductivament que m X. Tenim que
n < Sm

sii
sii
sii
sii
sii

n m,
n < m n = m,
n m n = m,
n  m,
n Sm.

ja que < satisf`a (O2)

per definicio de
ja que m X
per definicio de 
ja que satisf`a (O2),

de manera que Sm X.
Aix, pel principi dinduccio, X = N, com havem de mostrar.

37

11. Conjunts finits

Un conjunt A es finit sii hi ha un nombre natural n tal que A In , on
(vegin (8.2)) In es el segment inicial de N determinat per n.
Lema 11.1. Si A B, a A i b B, hi ha g : A B tal que g(a) = b.
. Vegin el llibre de text.
Demostracio

Lema 11.2. Si n, m N i In Im , llavors n = m.

. Sigui
Demostracio
X = {n N : per a tot m N, si In Im , llavors n = m} .
Mostrem per inducci
o que X = N. Pels detalls vegin el llibre de text.

Corollari 11.3. Per a tot conjunt finit A hi ha un u

nic n N tal que
A In .
. Pel lema 11.2.
Demostracio

Aquest corollari ens permet definir el nombre delements dun conjunt
finit.
Si A es un conjunt finit, el nombre delements de A, o, tambe, la
cardinalitat de A (en smbols, |A|) es l
unic n N tal que A In . O sigui,
|A| = n sii A In .

(11.1)

Com que I0 = i nomes es bijectable amb si mateix, |A| = 0 sii A = .

Per mes naturalitat, en lloc de Sn sovint direm n + 1. Ho farem
sobretot en contextos de cardinalitat. Ara be, com que no hem definit la
suma, n + 1 es un mer sin`
onim de Sn.
(11.2)

n + 1 = Sn

Proposici
o 11.4. Sigui A un conjunt finit.
(1) Si A B, B es finit i |A| = |B|.
(2) Si |A| = n i x
/ A , llavors |A {x}| = n + 1.
(3) Si |A| = n + 1 i n A, llavors |A x| = n.
. Vegin el llibre de text.
Demostracio
Proposici
o 11.5. Si A

In , llavors A es finit i |A| < n.

. Considerem el conjunt
Demostracio
X = {n N : per a tot A

In , |A| < n} .

Mostrem per inducci

o que X = N. V`acuament, 0 X. Sigui ara n N i
suposem inductivament que n X. Veurem que n + 1 X. Sigui, doncs
A
In+1 . Hem de concloure que |A| < n + 1. Considerem dos casos, (i)
n
/ A i (ii) n A. En el primer cas, A In i, com que n X, |A| < n i
aix |A| < n + 1. En el segon cas, A {n} In i aix |A {n}| < n. Per`o
llavors, per (2) de la proposicio 11.4, tambe |A| < n + 1.


38

Corollari 11.6. Si A es finit i B

A, B tambe es finit i |B| < |A|.

. Per la proposicio 11.5.

Demostracio

Corollari 11.7. Tot subconjunt dun conjunt finit es finit. Aix,

(1) si A i B s
on conjunts finits, tambe ho s
on A B i A B,
(2) si H es una collecci
o no buida de conjunts, almenys un dels quals
T
es finit, la intersecci
o H es un conjunt finit.
. Pel corollari anterior.
Demostracio

Proposici
o 11.8. La uni
o de dos conjunts finits es un conjunt finit.
. Sigui A un conjunt finit i considerem el conjunt
Demostracio
X = {n N : per a tot conjunt B de n elements, A B es finit}
Basta mostrar que X = N. Ho fem per induccio. Com que A = A,
0 X. Sigui n N i suposem inductivament que n X. Vegem que
n + 1 X. Sigui B in conjunt de n + 1 elements. Hem de mostrar que A B
es finit. Sigui b B. El conjunt C = B {b} te n elements i, per tant, com
que n X, A C es finit, Per`o llavors (per (2) de la proposicio 11.4) tambe
ho es A B, ja que A B = (A C) {b}.
Proposici
o 11.9. La uni
o de tota collecci
o finita de conjunts finits es un
conjunt finit.
. Sigui X el conjunt dels n N tal que per a tota colleccio
Demostracio
S
finita de conjunts H, si |H| = n, la unio H es finita. Mostrem per induccio
que X = N.
S
Com que = , 0 N. Si n X (hip`otesi inductiva) i |H| = n + 1,
prenem A H i considerem la colleccio K = H {A}. Com que |K| = n i
S
S
n X, K es finita. Per`
o llavors, per la proposicio 11.8, tambe ho es H,
S
S
ja que H = K A.

Proposici
o 11.10. El producte cartesi`
a de dos conjunts finits es un conjunt
finit.
. Vegin el llibre de text.
Demostracio

Proposici
o 11.11. El conjunt pot`encia dun conjunt finit es finit.
. Exercici.
Demostracio

Proposici
o 11.12. Si f : A B i X es un subconjunt finit de A, llavors
f [X] es finit i |f [X]| |X|.
. Donat f : A B, sigui D el conjunt dels nombres naturals
Demostracio
n tal que per a tot subconjunt finit X de A, si |X| = n, llavors |f [X]| n.
Mostrem per inducci
o que D = N.
Com que f [] = , es clar que 0 D. Procedint inductivament, suposem
que n D amb lobjecte de concloure que n + 1 D. Sigui, doncs, X un

39

subconjunt de A de n + 1 elements. Hem de veure que |f [X]| n + 1. Sigui

a X (aix`
o es possible, ja que X 6= ) i sigui Y = X {a}. |Y | = n, i aix,
com que n D, |f [Y ]| n. Per`o llavors, com que f [X] = Y {f (a)}, tenim
que f [X] n + 1.

Corollari 11.13. Si A es finit i f es una funci
o amb domini A, llavors
rec(f ) es finit i |rec(f )| |A|.
. Per la proposicio 11.12.
Demostracio

Proposici
o 11.14. Sigui A un conjunt finit i f : A A.
(1) Si f es injectiva, llavors f es sobre A.
(2) Si f es sobre A, llavors f es injectiva.
. Exercici.
Demostracio

Proposici
o 11.15. Si hA, <A i es un ordre lineal, tot subconjunt finit no
buit de A te element mnim i element m`
axim en lordre <A .
Sigui hA, <A i es un ordre lineal. Considerem el conjunt X dels n N tals
que tot subconjunt no buit de A de n elements te mnim i m`axim.Mostrem
per inducci
o que X = N.
V`
acuament 0 X. Sigui ara n N i suposem (hip`otesi inductiva) que
n X. Vegem que n + 1 X. Sigui, doncs, B un subconjunt qualsevol de
A de n + 1 elements. Hem de concloure que B te element mnim i element
m`axim. Sigui b B. El conjunt C = B {b} te n elements i, per tant, o be
es buit o te element mnim i element m`axim. Si es buit, llavors b es l
unic
element de B i, per tant, el mnim i el m`axim. Si C no es buit, llavors, com
que n X, C te mnim, c0 , i m`axim, c1 . Aix, c0 A c1 . Com que <A es
un ordre lineal, b es comparable amb c0 i amb c1 . Hi ha tres casos possibles,
b <A c0 , c0 <A b <A c1 , i c1 <A b. En el primer cas b es lelement mnim i c1
lelement m`
axim de B, en el segon cas, c0 es el mnim i c1 el m`axim de B, i
en el tercer cas, el mnim de B es c0 i el m`axim b. En qualsevol, cas, doncs,
B te mnim i m`
axim, que es el que havem de concloure.

Corollari 11.16. Si A es finit, tot ordre lineal en A es un bon ordre.
. Per la proposicio 11.14, ja que tot subconjunt dun conjunt
Demostracio
finit es finit.