Competic 2 C1

COMPETIC 2
ultura, participaci i civisme

digital.
digital.
OM I
COGNOMS:................................
NDEX DE CONTINGUTS
Autoria.......................................................................................................................................2
T-1. RECURSOS INFORMATIUS I PARTICIPATIUS DE LES TIC I INTERNET...............................................3
prctica 1: participar en discussions i debats virtuals................................................................................3
Prctica 2: Realitzar compres i vendes.................................................................................................4
Prctic 3: Aprendre i formar-se..........................................................................................................6
Prctica 4: Realitzar trmits administratius...........................................................................................7
Prctica 5: Emmagatzemar i compartir informaci...................................................................................8
T-2. POSSIBILITATS LABORALS DE LES TIC I INTERNET..............................................................10
Prctica 1: Emprar cercadors de feina................................................................................................10
Prctica 1: Promocionar les prpies aptituds i actituds professionals............................................................11
Prctica 3:Promocionar la prpia activitat laboral com a emprenedor..........................................................13
Prctica 4: Publicitar i vendre productes i serveis..................................................................................14
Prctica 5: Crear sinergies i contactes amb altres professionals..................................................................14
Prctica 6: Realitzar estudis comercials i de mercat...............................................................................15
T-3. TRMITS ADMINISTRATIUS.......................................................................................15
Prctica 1: Sollicitar i reservar serveis de salut, educaci i altres...............................................................15
Prctica 2: Fer pagament de taxes i impostos.......................................................................................16
Prctica 3: Realitzar altres trmits disponibles......................................................................................17
T-4. LA SIGNATURA DIGITAL..........................................................................................18
Prctica 1: Entendre el concepte de signatura digital..............................................................................18
Prctica 2: La importncia de la signatura digital...................................................................................18
Prctica 3: Sollicitar la signatura digital.............................................................................................20
Prctica 4: Emprar la signatura digital en gestions a Internet.....................................................................22
Practica 5: Reconixer connexions segures i certificades durant la navegaci a Internet....................................22
T-5. EINES COLLABORATIVES AVANADES I LES XARXES SOCIALS....................................................23
Prctica 1: Detectar necessitats i requeriments.....................................................................................23
Prctica 2: Crear un espai de discussi virtual (frum).............................................................................24
Prctica 3: Crear un diari personal (bloc).............................................................................................24
Prctica 4: Crear una enciclopdia virtual (wiki).................................................................................25
Prctica 5: Les xarxes socials...........................................................................................................25
T-6. MULTI-USER VITUAL ENVIRONMENT (MUVE)...............................................................27
Prctica 1: Entendre el concepte d'entorn virtual multi-usuari...................................................................27
Prctica 2: Diferenciar l's ldic de l'educatiu en aquests tipus d'eina...........................................................27
T-7. LA SINDICACI DE CONTINGUTS: RSS...........................................................................29
Prctica 1: Entendre el concepte de sindicaci de continguts....................................................................29
Prctica 2: Captar fonts d'informaci per sindicar-s'hi..............................................................................29
https://www.youtube.com/watch?v=srrGEU1dNt4..................................................................................30
T-8. MECANISMES I MITJANS D'ACCS A INTERNET..................................................................31
Prctica 1: Conixer els requisits per accedir a Internet...........................................................................31
Prctica 2: Emprar el telfon mbil per accedir a Internet........................................................................32
Prctica 3:Limitacions d'accs a Internet.............................................................................................33
T-9. DRETS I DEURES DELS INTERNAUTES............................................................................33
Prctica 1: Conixer els drets i deures fonamentals dels usuaris d'Internet: protecci de dades, imatge i intimitat....33
T-10. LA REALITAT AUGMENTADA....................................................................................38
T- 11. LES DADES OBERTES (OPEN DATA)...........................................................................39
AUTORIA
Esther Subias ,Azu Vzquez ,Pep Mdol.
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
TEMA 1
T-1.
RECURSOS INFORMATIUS I PARTICIPATIUS DE LES TIC I

INTERNET
PRCTICA 1: PARTICIPAR EN DISCUSSIONS I DEBATS VIRTUALS.

Un dels grans avantatges que ens ofereix el mn d'Internet s la interacci i
la comunicaci amb altres persones.
Podem diferenciar dues tipologies de comunicaci entre persones usuries
d'Internet:
la comunicaci que es realitza en temps real -sncrona-
i la comunicaci que no es realitza en temps real -asncrona-.
En l'mbit de les discussions, xerrades i debats virtuals ens centrarem en la segona tipologia.
La Comunicaci Asncrona A Travs De La Web

Existeixen multitud de possibilitats per comunicar-nos amb altres
persones, d'arreu del mn, a travs de les plataformes web. Aix, s
habitual la presncia de frums virtuals en moltes plataformes, de les
quals posarem algun exemple:
Espais dels mitjans de comunicaci.
Blocs i pgines web personals.
Plataformes de continguts i espais multiusuari.
Frums generalistes, temtics o especialitzats.
Sovint aquests espais requereixen que la persona usuria s'identifiqui,

com a mnim, amb el seu nom i adrea de correu electrnic. Tamb s
freqent que la comunicaci no sigui pblica fins que la persona o persones moderadores de l'espai
verifiquin la seva idonetat, que en general, s'ha d'adequar al segent:

Fer referncia a l'mbit que tracta.
Seguir les normes de comunicaci a Internet, que es basen en el respecte a les altres
persones i en l's de l'anomenada "etiqueta" virtual.
Avui en dia, i grcies a la bona connectivitat que ens ofereixen els dispositius mbils, la
comunicaci s cada vegada ms freqent, arribant a produir-se veritables converses en temps real
a travs de frums. Ens trobem davant d'una nova manera d'interactuar.
PRCTICA 2: REALITZAR COMPRES I VENDES

Comprar a Internet
Amb Internet, s'obre un ventall molt important d'oportunitats, que
estan vinculades al que actualment s'anomena e-comer o comer
electrnic. D'aquesta manera, ja est a l'abast de qualsevol persona
usuria d'Internet la possibilitat de realitzar compres i vendes de
productes, recursos, serveis, etc.
Tipologies de comer electrnic:
E-comer que ofereix productes nicament a travs
d'Internet.
El comer que, tot i tenir punts de venda presencials, ofereix tamb els seus serveis en
lnia.
El comer mixt, que ofereix els seus productes a travs d'estratgies de diferent
tipologia, tot fent servir les TIC (trucades telefniques, correus electrnics, botigues
virtuals, etc.)
http://youtu.be/udrnq7iwwf0
En algunes ocasions, la compra en lnia no implica el

pagament per mitjans electrnics. Cada botiga estableix
els procediments que li resulten ms convenients.
Qu cal tenir en compte en el moment de comprar per Internet?

Hi ha un seguit de factors molt rellevants que estan vinculats a la seguretat de les nostres dades
personals:
Hem d'adquirir els productes noms en espais web que ens inspirin total confiana.
No hem de proporcionar dades bancries a no ser que estiguem en un entorn protegit
(hem de verificar les condicions de transmissi de la comunicaci: l's d'elements
d'encriptaci o codificaci i de connexions segures).
Cal tenir molt en compte les condicions de la venda: llegir els contractes i/o requisits i
condicions establertes en el servei. Si aquestes condicions no estan explicitades, s
millor no realitzar la compra i consultar amb persones expertes en consum electrnic.
En aquests contractes s'especifiquen els drets i obligacions de cada una de les parts, aix
com les vies de resoluci dels possibles conflictes que puguin sorgir (jurisdicci i lleis
aplicables, informaci legal, s de mediadors de consum o juntes arbitrals de consum,

etc.)
Abans de realitzar la compra, hem d'estar segurs que coneixem la identitat del venedor:
nom o ra social, domicili, dades de contacte, etc.
Com realitzar una compra?

El segent videotutorial mostra un exemple de realitzaci de compra en lnia:
http://youtu.be/fglgkbobuti
Realitzar vendes per Internet

Encara que no es tracti d'una activitat extremadament freqent en l'mbit personal, s possible que
una persona vulgui oferir un determinat producte a travs de la xarxa mundial. Existeixen moltes
pgines especialitzades en aquesta qesti i una de les ms conegudes s eBay. Aquesta companyia
ofereix un sistema fcil i intutiu per vendre productes.
En primer lloc, cal registrar-se com a usuari de la
plataforma, a travs d'un formulari i acceptar les
condicions d's. Tot seguit rebrem un correu electrnic
amb un codi de verificaci que haurem d'activar.
A
partir d'aqu, noms caldr seguir les
instruccions de la plataforma: crear un compte
de venedor (implica el pagament d'una petita
taxa), preparar la informaci relativa a l'article
que volem posar a la venda i fer l'anunci.
Haurem d'establir un preu mnim i aquest haur
d'incloure les despeses d'enviament de l'article al
comprador. Finalment, rebrem informaci sobre
les ofertes realitzades i contactar amb el
comprador per realitzar el cobrament. Ebay
facilita solucions PayPal que garanteixen la
seguretat de la transacci.
PRCTIC 3: APRENDRE I FORMAR-SE

La possibilitat de realitzar formaci en lnia (coneguda com a e-learning) s molt valorada per les
persones estudiants. Els EVA (Entorns Virtuals d'Aprenentatge) sn entorns virtuals que ofereixen
multitud de prestacions, d'entre les quals destaquem:
Accs web a l'entorn virtual, sense necessitat que l'estudiant realitzi cap installaci
en el seu equip.
Accs en lnia als materials formatius. Aquests poden tenir diferents formats de text i
multimdia i, fins i tot, ser interactius. D'aquesta manera s'afavoreix la motivaci de
l'estudiant i se cerquen diferents estratgies per a la millor comprensi dels
continguts.
Disponibilitat d'eines de comunicaci sncrones i asncrones, de forma integrada.
D'aquesta manera els tutors o consultors poden mantenir un contacte molt freqent
amb els seus estudiants, si aix ho desitgen: taulers, correus electrnics, frums,
xats
Espais de treball en grup i de treball individual.
Eines que faciliten la gesti del grup: inscripcions, comunicaci de les qualificacions,
etc. Sovint s'incorporen sistemes de seguiment que permeten al professorat fer un
seguiment de les connexions dels seus estudiants.
Calendaris i eines de planificaci, tant pel que fa als docents com per als estudiants.
Els entorns virtuals
Un dels entorns virtuals d'aprenentatge ms coneguts en el mn educatiu s el

Moodle, un entorn basat en els principis pedaggics constructivistes i que es
distribueix gratutament sota la llicncia Open Source. El nom de "Moodle" prov
del seu disseny modular, "Modular Object-Oriented Dynamic Learning
Environment" (Entorn d'Aprenentatge Dinmic i Modular Orientat a l'Objecte), que facilita poder
afegir de forma rpida i dinmica, continguts que motivin a l'estudiant. El Departament
d'Ensenyament disposa de la plataforma Moodle Odissea com espai de formaci per als seus
professionals.
Existeix d'altres entorns virtuals, ja que la major part de les universitats en disposen. Vegem un
exemple de l'entorn virtual de l'UOC:
http://youtu.be/qhalfqe33ea
YouTube: La meva UOC
PRCTICA 4: REALITZAR TRMITS ADMINISTRATIUS

Els trmits administratius sn imprescindibles en les nostres vides: ens relacionem amb tota mena
d'entitats, empreses i administracions pbliques que requereixen de nosaltres, amb fora
freqncia, diferents tipologies d'informacions i gestions. Avui en dia, les eines virtuals ens
permeten realitzar una gran part d'aquests trmits administratius.
La Generalitat de Catalunya ha creat recentment una Oficina Virtual de Trmits que recopila i
ofereix informaci al voltant dels trmits
administratius, tot assenyalant tots aquells que es
poden realitzar a travs d'eines virtuals.
L'entorn de navegaci de l'Oficina Virtual de Trmits
s molt intutiu i en l'espai central podem trobar:
La classificaci temtica
Les novetats o serveis ms utilitzats:
D'altres serveis que l'OVT ofereix a les persones usuries.
La informaci inicial es complementa amb l'accs directe al cercador de trmits, guies i

recomanacions, etc.
Cal tenir en compte que, per realitzar alguns d'aquests trmits, hem de disposar de certificat
digital, que garanteix la nostra identificaci davant de l'administraci pblica. No obstant aix, no
sempre s imprescindible.
PRCTICA 5: EMMAGATZEMAR I COMPARTIR INFORMACI

Les eines digitals ens permeten emmagatzemar i compartir informaci i, no
noms en els nostres sistemes informtics personals o professionals, sin tamb
en la xarxa d'Internet.
Existeixen multitud de plataformes que ens permeten fer-ho de forma pblica o
privada: els blocs, les "wikis", les plataformes multiusuari, els repositoris de
continguts -documents de text, imatges, vdeos, udios, presentacions, etc.-,
els sistemes de correu electrnic -adreces de correu, llistes de subscripcions,
frums-, les pgines web, etc., sn eines que ben aviat es convertiran en imprescindibles en les
nostres vides.
Cal destacar que, darrerament, s'est popularitzant l's d'eines com ara Drive o Dropbox. Aquests
recursos ofereixen espai virtual per a qu els usuaris puguin desar els seus arxius i, si ho desitgen,
els puguin compartir.
Drive de Google permet a l'usuari penjar tota mena
d'informaci i tenir-la sempre disponible, des de
qualsevol connexi a Internet. Aquest vdeo ens
presenta alguna de les prestacions del que el Drive
n'ofereix.
Un altre servei popular s Dropbox. Resulta interessant visitar

https://www.dropbox.com/tour.
D'una banda, existeixen d'altres serveis que permeten compartir la informaci de forma temporal o
provisional. Sn recursos molt tils quan es tracta d'enviar un conjunt d'elements, a travs
d'Internet, a altres persones. En fer servir aquestes eines, l'emissor de la informaci te la garantia
de qu aquesta ser esborrada passat un cert temps: *Yousendit**, WeTransfer... entre d'altres.
Servidors a Internet
Tamb hem de considerar la utilitat dels servidors a Internet: es tracta d'aquells ordinadors
connectats a la xarxa amb la nica funci de "conservar i servir informaci". s habitual que algunes
persones usuries i moltes entitats, institucions i empreses, els facin servir per desar informaci
que s rellevant i que volen conservar.
Podem definir que existeixen, des del punt de vista de l's que en fem, diferents tipologies de
servidors:
Servidors de fitxers: poden desar la informaci de l'usuari i oferir-la de forma
pblica o privada (protegida per sistemes de contrasenyes, per exemple). Poden
formar part d'una intranet (xarxa interna) o no.
Servidors de pgines i serveis web: conserven la informaci relativa als documents i
serveis disponibles a travs de la "WWW" (World Wide Web).
Servidors de correu electrnic: sn mquines destinades a la gesti i
emmagatzematge de la informaci i els serveis de correu electrnic.
N'existeixen d'altres tipus, per hem volgut destacar els ms importants. Cal tenir en compte que
aquestes tipologies no sn excloents i que s possible trobar una mquina o servidor que realitzi
ms d'una funci de forma simultnia.
Qualsevol persona usuria pot contractar l's d'un servidor (existeixen nombrosos serveis
d'allotjament) per un preu relativament raonable.
TEMA 2
T-2.
POSSIBILITATS LABORALS DE LES TIC I INTERNET
PRCTICA 1:
1: EMPRAR CERCADORS DE FEINA
Cercar feina a travs de les eines i serveis virtuals s una gran soluci i cada
dia ms persones i empreses opten per l's de les plataformes existents, que
han anat consolidant i millorant els seus serveis.
Serveis a les empreses

Els sistemes de cerca de feina per Internet ofereixen diferents oportunitats a les empreses i
institucions que ofereixen llocs de treball. En presentarem algunes:
Publicaci a Internet de les seves ofertes de treball: definici de l'oferta, condicions,
requisits, etc.
Difusi d'aquestes ofertes a travs de butlletins electrnics i comunicacions de
correu.
Cerca de les persones candidates ms adequades, a travs de la consulta a les

seves bases de dades de currculums. Aquesta operaci es realitza atenent als criteris
de consulta que s'estableixin: qualificacions professionals, preferncies dels
candidats, ubicaci geogrfica, etc.
Sistemes de gesti de les candidatures rebudes: classificaci dels currculums,
etiquetatge, registre del procs d'entrevista, etc.
Tot i que en el seu inici, aquests serveis eren gratuts, en l'actualitat requereixen una petita
inversi per part de les empreses que ofereixen els llocs de treball i volen fer servir la tecnologia
de les borses de treball. No obstant aix, hi ha excepcions (com s en el cas dels serveis pblics de
gesti de l'oferta i la demanda).
Serveis a les persones

Un dels ms grans avantatges que la societat de la informaci ha ofert a les persones s la
possibilitat de cercar feina sense desplaar-se en l'espai geogrfic.
Les borses de treball en lnia permeten a les persones usuries introduir la seva informaci
personal (dades personals, de contacte, laborals, d'estudis, qualificacions, etc.) de manera que
queden indexades en les bases de dades i poden ser trobades en una cerca automtica o b ser
enviades a petici de la persona candidata.
Aquesta informaci pot ser actualitzada per la persona usuria en qualsevol moment, de manera
que el currculum i definici de les seves capacitats pot arribar a definir-se amb molta precisi i
exactitud. s important tenir en compte que les empreses poden arribar a rebre moltes
candidatures i que presentar una bona definici del nostre perfil laboral s important.
Algunes recomanacions: cercadors de feina

Resulta imprescindible conixer els serveis que ofereix el portal Feina Activa
https://feinaactiva.gencat.cat/web/guest/home del Servei d'Ocupaci de Catalunya i,
concretament, el seu Cercador d'ofertes de feina.
Aquest espai web ens ofereix la possibilitat de cercar
ofertes a partir de l's de diferents criteris, com ara:
categoria i subcategoria, provncia i localitat. Un cop
hem localitzat una oferta interessant, podem enviar la
nostra candidatura.
Tamb podem actualitzar i gestionar la informaci del nostre currculum vitae.

Un dels portals comercials ms coneguts s Infojobs.
Aquest portal ofereix a les persones usuries la
possibilitat de registrar i
actualitzar
el
seu
currculum i donar d'alta
cerques automtiques amb
una certa periodicitat. Grcies a aquesta prestaci, les
persones candidates reben en el seu correu electrnic
informaci puntual sobre aquelles oportunitats que poden ser
del seu inters. "Infojobs" envia tamb informaci sobre
oportunitats de formaci.
Laboris s tamb un portal molt interessant, que ofereix prestacions similars als
anteriors. Destaca, per la facilitat del seu s, el cercador d'ofertes.
s important destacar que la major part de les prestacions que ofereixen aquests portals
especialitats ja estan disponibles a travs de dispositius mbils (telfons intelligents, tabletes,
etc.)
s habitual que aquests portals incloguin informaci, en clau d'assessorament, que pot
resultar de molta utilitat per a les persones que cerquen oportunitats laborals. Feina Activa
ofereix un bon conjunt de recursos. https://feinaactiva.gencat.cat/web/guest/recomanacions.
PRCTICA 1: PROMOCIONAR LES PRPIES APTITUDS I ACTITUDS PROFESSIONALS
Internet permet la circulaci d'una gran quantitat d'informaci. Molta d'aquesta

informaci est protagonitzada per persones que:
Disposen d'un espai web o bloc.

Participen en frums virtuals.
Formen part de xarxes socials.
Comparteixen informaci personal, documents, fotografies, vdeos, etc., que els "retrata"
des de cert punt de vista.
etc.
Tota la nostra activitat pblica a Internet, o la major part, pot ser trobada pels cercadors ms
importants (recordem que sn eines molt potents) i, per tant, cal tenir aquest aspecte en
consideraci. Quan participem a Internet ho fem en una gran gora pblica i les nostres accions
queden registrades i poden ser observades. Cal, per tant, tenir en compte aquest aspecte quan
entrem i participem a Internet.
s precisament per aix, que la xarxa mundial ens ofereix grans oportunitats per promocionar-nos
personalment, i mostrar les nostres actituds (de dileg, intercanvi, collaboraci, aprenentatge,
etc.) i aptituds (coneixements, sabers, experincies, etc.).
Des del primer moment que comencem a participar a la xarxa, comencem a crear-nos una identitat
digital:
"La identitat virtual fa que els altres ens reconeguin i ens tinguin en consideraci a la societat xarxa, una
comunitat amb normes de convivncia prpies. La socialitzaci en el mn virtual arribar a ser tan
important com en el mn fsic, i aix s, senzillament, perqu les relacions de confiana (o desconfiana) i
de poder (o contrapoder) tamb s'estan construint a Internet. Conixer els avantatges i els riscos de tenir
una presncia a Internet s fonamental per gestionar adequadament la identitat digital. Dominar les formes
i les eines amb qu cada persona pot construir la seva presncia, visibilitat i reputaci a la xarxa s
imprescindible per continuar vivint en societat a l'era de la informaci."
Ms informaci: http://www.identitatdigital.cat
La nostra identitat virtual, formada per la suma de les nostres actuacions, s una bona carta de
presentaci pel que fa a les possibilitats laborals que ens ofereixen les TIC i Internet.
10
Els videocurrculum i d'altres estratgies

En un escenari com Internet, hi ha moltes oportunitats per tal de presentar-se davant dels altres de
forma atractiva, original i, sobretot, molt completa.
Existeixen pgines web dedicades a agrupar la informaci dels usuaris, de manera que qualsevol
persona que vulgui informar-se sobre ells, pugui trobar tots
els vincles i enllaos que el candidat vulgui presentar.
s el cas d'About.me.
No obstant aix, si hi ha alguna estratgia que est

triomfant sn els videocurriculums.
http://www.videocurriculum.es/index.phpjump=home_seccion&seccion=quees
A http://www.tu-video-curriculum.com/ trobarem un
munt d'exemples i d'informaci de gran utilitat.
Finalment, hi ha d'altres estratgies que poden

resultar realment tils. Com a exemple, l'emprada
per Philipe, que va presentar el seu CV en el
format de la coneguda botiga virtual Amazon: ell,
era el producte en venta. En menys de 24 hores
va rebre 80.000 visites al seu CV i, per suposat, ja
ha trobat feina.
PRCTICA 3:PROMOCIONAR LA PRPIA ACTIVITAT LABORAL COM A EMPRENEDOR

Si el nostre perfil s el d'una persona emprenedora, podem tenir en compte les
oportunitats que Internet ens ofereix per promocionar-nos:
Podem disposar d'un espai web o bloc personal, on anar
publicant informaci sobre les nostres activitats laborals.
11
s recomanable cercar informaci sobre els nostres possibles clients i establir-hi

contacte. Enviar i rebre informaci en el nostre mbit d'influncia sn accions
promocionals molt interessants. Per aix, s'ha de fer amb una certa mesura i de
forma personalitzada, evitant convertir-se en un generador d'SPAM o correu brossa.
Participar en espais pblics: si els nostres clients o les persones del nostre mbit
disposen de plataformes que ofereixin la possibilitat de participar-hi, ho podem fer
amb l'objectiu de donar-nos a conixer, establir contactes i relacions, etc.
Mantenir-nos informats de forma constant per poder detectar i apreciar les
oportunitats que s'ofereixen al mercat.
Participar en les xarxes socials professionals del nostre sector o mbit d'actuaci.
I, sobretot, mantenir una identitat digital clara, slida i d'acord amb les normes i convencions
socials de la xarxa d'Internet.
PRCTICA 4: PUBLICITAR I VENDRE PRODUCTES I SERVEIS
De la mateixa manera que podem fer servir les eines digitals per promocionarnos com a emprenedors, ho podem fer per publicitar i vendre productes i
serveis. Cal tenir en compte, per, que Internet forma part del mn real, i que,
per tant, cal actuar d'acord amb la legislaci vigent.
Si disposem d'un producte o marca, s convenient aconseguir que tingui presncia a Internet. Cada
dia s ms habitual que les persones consumidores cerquin informaci a la xarxa sobre els
productes que els interessen o que estan avaluant.
Com fer difusi d'un producte, marca o servei?

Existeixen diferents possibilitats, ms o menys formals:
Podem generar una pgina web, on ubicarem informaci ms o menys esttica sobre
el nostre producte. Els correus electrnics informatius, si responen a l'inters dels
nostres clients potencials, tamb sn de gran utilitat. Cal evitar, aix s cert,
generar un volum tan excessiu que puguin ser considerats correu brossa.
Tamb s possible i habitual crear un bloc, on anar publicant informaci amb una
alta freqncia. Les possibilitats d'actualitzaci que aquesta tecnologia permet avui
en dia sn molt interessants.
Podem generar continguts de diferents tipologies i penjar-los als espais web 2.0 de
la xarxa: presentacions, imatges, fotografies, udios, vdeos que ofereixin
informaci complementria sobre els nostres productes. No hem d'oblidar que els
nostres clients potencials tamb participen en la xarxa social.
A travs de les eines digitals, podem cercar el contacte amb persones interessades
en el nostre producte o que estiguin involucrades en el mateix sector del mercat. Els
contactes interpersonals sn, habitualment, font de riquesa i d'intercanvi.
PRCTICA 5: CREAR SINERGIES I CONTACTES AMB ALTRES PROFESSIONALS.

Pel que fa a l'exploraci de les possibilitats laborals d'Internet i de les TIC,
un factor molt rellevant s la generaci i el manteniment d'una bona xarxa
de contactes professionals.
12
Les xarxes socials, especialment aquelles que estan generades al voltant dels mbits professionals,
sn una gran oportunitat.
Linked-In s una d'aquesta xarxa socials professionals: en ella les persones enregistrades exposen
els trets ms significatius del seu perfil laboral. Existeixen multitud de grups en el marc d'aquesta
xarxa (i se'n poden generar de nous) on les persones enregistrades intercanvien informaci,
enllaos, dialoguen, etc. Fins i tot, en algunes ocasions, es publiquen ofertes de feina (que,
habitualment, corresponen a perfils molt especialitzats).
A aquests entorns virtuals hem de sumar les possibilitats que ens ofereixen d'altres eines:
El correu electrnic, com a mecanisme de comunicaci interpersonal.
Les llistes de distribuci i frums especialitzats.
La interacci que podem mantenir, amb carcter general, a travs de les eines de la
web 2.0.
s tan important oferir una bona informaci com interactuar amb la informaci que d'altres
persones ofereixen. Una bona poltica de comunicaci i de relaci a travs de la xarxa ens ajudar
a generar i mantenir contactes amb altres professionals.
PRCTICA 6: REALITZAR ESTUDIS COMERCIALS I DE MERCAT
Aprofitar el gran ventall d'informaci que ens ofereix Internet, ens permetr
realitzar estudis comercials i de mercat.
D'una banda, podem cercar informaci sobre el sector d'un determinat producte
i accedir a tota la informaci que hi estigui relacionada.
D'una altra banda, a travs de l's de formularis i enquestes digitals, podem realitzar estudis de
mercat entre els nostres potencials compradors. Existeixen moltes eines informtiques que ens
permetran analitzar els resultats des de diferents punts de vista: estadstics, econmics, financers,
etc.
13
TEMA 3
T-3.
TRMITS ADMINISTRATIUS
PRCTICA 1: SOLLICITAR I RESERVAR SERVEIS DE SALUT, EDUCACI I ALTRES

Sollicitar i reservar serveis de salut, educaci i altres
Tal com hem vist en el tema anterior, amb... o sense certificat digital hi ha un munt de trmits que
es poden realitzar a travs d'Internet. En aquesta secci ens centrarem en alguns d'ells, els quals
ens serviran com a exemples que podem fer extensius a la resta de gestions. Recordeu que a travs
de l'Oficina virtual de trmits http://www20.gencat.cat/portal/site/ovt podem obtenir informaci
exhaustiva sobre aquestes gestions.
Sollicitar serveis de salut

Tot i que encara no s un servei universal, a la major part dels centres d'atenci primria de
Catalunya es pot demanar dia i hora de visita, a travs d'Internet.
Les visites amb el metge o metgessa de famlia o amb el pediatra,
infermera, especialista en odontologia o treballador social, es poden
concertar fcilment. Noms cal disposar de la targeta sanitria individual.
En primer lloc, cal entrar a l'apartat de programaci de visites

http://www.gencat.cat/ics/usuaris/visites.htm del web de l'Institut Catal de la Salut i seguir les
instruccions. Haurem d'introduir el codi d'identificaci personal (CIP) que figura a la nostra targeta
sanitria. El sistema, automticament, ens assignar una proposta de data i hora per a la visita
mdica. Nosaltres podem acceptar-la o modificar-la, segons ens convingui, escollint una nova data i
un nou horari.
Si fos necessari, tamb podrem anular la cita. Noms haurem

d'entrar novament en l'espai virtual.
Sollicitar serveis d'educaci

A travs de l'OVT podem obtenir informaci sobre les ofertes educatives.
Veurem un exemple sobre la tramitaci de la inscripci en lnia al programa Parla.cat.
https://www.youtube.com/watch?v=_x78j-x_ga0
14
PRCTICA 2: FER PAGAMENT DE TAXES I IMPOSTOS

Abonar taxes i impostos, sense realitzar cap desplaament, tamb s un dels grans avantatges de
qu disposem grcies a la societat de la informaci. Tot i que cada un dels trmits virtuals t les
seves peculiaritats, en general, segueixen el mateix sistema:
Omplir un formulari on desem les dades que volem fer constar. s freqent trobar
que hi ha un seguit de camps obligatoris.
Escollir la forma de pagament que ms ens conv.
Realitzar el pagament, a travs de mitjans digitals que ens proporciona la nostra
entitat bancria.
Vegem un exemple concret. Efectuarem una simulaci de pagament

de les taxes oficials obligatries per tal de realitzar l'examen ACTIC.
Prviament ens hem enregistrat a la plataforma i hem donat curs a
una sollicitud per a la prova d'avaluaci.
https://www.youtube.com/watch?v=2fmk-z1q4ri
PRCTICA 3: REALITZAR ALTRES TRMITS DISPONIBLES

L'Oficina Virtual de Trmits ens informa d'una gran quantitat de trmits realitzables de forma
virtual. Cal parar atenci a la informaci que ens presenta i seguir les instruccions adequadament.
Els trmits virtuals ms sollicitats sn:
Impost de successions per herncia.
Proves ACTIC.
Subvencions per installar la TDT a llars sense cobertura.
Targeta acreditativa de la discapacitat.
Altres
Descriurem, tot seguit, alguns dels serveis que podem obtenir amb... o sense el certificat digital,
des de qualsevol ordinador connectat a la Xarxa d'Internet.
En la nostra relaci amb l'Agncia Tributaria i a

travs de la seva "Oficina virtual": presentar declaracions d'impostos, comprovar les
dades i modificar-les, demanar l'esborrany de la
declaraci de renda, etc.
15
Servei d'Ocupaci de Catalunya, a travs del servei de Tramitaci "on line": renovar
la demanda, sollicitar informes, consultar el CV, etc.
A l'Oficina Virtual de la Seguretat Social: demanar un Informe de Vida Laboral,

sollicitar un duplicat de document d'afiliaci, consultar l'estat d'una determinada
prestaci, etc.
A travs del portal e-tributs.net podem obtenir informaci sobre els tributs que
gestiona l'Agncia Tributria de Catalunya i realitzar els trmits ms habituals en els
procediments tributaris.
Els ajuntaments de diferents ciutats tamb ofereixen diversos serveis, molts d'ells
sota el concepte de "la carpeta ciutadana" que constitueix un espai virtual on cada
persona pot consultar les diferents tramitacions que ha realitzat anteriorment o que
est cursant en l'actualitat. L'Ajuntament de Barcelona s un bon exemple d'aquesta
prctica.
TEMA 4
T-4.
LA SIGNATURA DIGITAL
PRCTICA 1:
1: ENTENDRE EL CONCEPTE DE SIGNATURA DIGITAL
Entendre el concepte de signatura digital
La signatura digital ajuda a identificar-nos virtualment, tot imitant la nostra

signatura manual (per dir-ho d'una manera fora colloquial). Amb la nostra
signatura electrnica podem acreditar la nostra identitat quan realitzem
comunicacions, trmits o gestions davant de les empreses, les entitats i les
institucions pbliques i privades.
Aquesta acreditaci s totalment fiable, ja que hi ha una instituci pblica que
certifica la validesa de la signatura. Per aix, hem d'actuar amb diligncia i prendre les
precaucions necessries per evitar que qualsevol altra persona conegui les contrasenyes que
protegeixen aquesta signatura. La nostra signatura s i ha de ser intransferible.
16
En resum, es tracta d'una eina o utilitat que ens permet "signar" documents digitalment, de manera
que amb la nostra signatura electrnica podem aconseguir les mateixes finalitats que amb la nostra
signatura "manual"
PRCTICA 2: LA IMPORTNCIA DE LA SIGNATURA DIGITAL
El Consorci d'Administraci Oberta de Catalunya, un ens realment

especialitzat en aquests temes, defineix la signatura digital de la segent
manera:
"La signatura electrnica s un concepte legal, neutral des d'una perspectiva
tecnolgica, que dna cobertura a l's de qualsevol tecnologia que permeti obtenir les
mateixes funcions, amb tcniques electrniques, informtiques i telemtiques, que la
signatura de documents en suport paper."
Per tant, amb la signatura electrnica, i sempre que la nostra contrapart (aquella persona o
instituci amb la qual estem "signant" un document) estigui ben preparada, podrem autentificar-nos
i fer declaracions i signar documents a tots els efectes (fins i tot
a efectes jurdics i judicials).
http://youtu.be/qstfqisyowg?list=pl30a21ae3075f2c6f
Hem de tenir en compte que el seu s encara no s'ha ests i que,

per tant, no s molt freqent. Aix no obstant, cada vegada ms, les administracions pbliques
estan incorporant aplicacions d'aquest tipus de signatura.
La signatura digital o electrnica ens evitar desplaaments innecessaris i ens ajudar a realitzar
diferents tipus de trmits a travs de la xarxa d'Internet.
Un bon exemple, el trobarem descrit al vdeo: "Eines d'administraci electrnica per a la millora de
la gesti municipal", un document elaborat a l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Mostra totes
les eines d'Administraci electrnica que serveixen per millorar la gesti municipal. S'accedeix a la
informaci pblica i a la realitzaci de trmits mitjanant la Seu electrnica. Altres eines sn:
registre electrnic, idCAT, e-TAULER, e-NOTUM, Via Oberta, iArxiu, gestor expedients, TCAT.
17
https://www.youtube.com/watch?v=lawgjp9bz1m
Tipologies de signatures
Hi ha diferents tipologies de signatures, en aquest espai ens limitarem a esmentar-les:
Classificaci establerta a la Llei 59/2003:
Signatura electrnica ordinria.
Signatura electrnica avanada.
Signatura electrnica reconeguda.
Classificaci segons la naturalesa de la signatura:
Signatura electrnica convencional.
Signatura electrnica normativa.
Usos i procediments relacionats amb IDCat
http://youtu.be/6l-mj_7vpra?list=pl30a21ae3075f2c6f
PRCTICA 3: SOLLICITAR LA SIGNATURA DIGITAL

Existeixen diferents entitats que poden donar-nos una signatura
digital. De fet, una de les primeres institucions en prestar aquest servei va ser la "Fbrica Nacional
de Moneda y Timbre" a travs del seu departament CERES (CERtificacin ESpaola). Aquesta entitat
ofereix a la ciutadania l'anomenat certificat FNMT Clase 2CA.
El nou DNI electrnic, http://www.dnielectronico.es/ tamb porta incorporada una signatura digital,
tot i que sn molts els ciutadans que desconeixen el seu funcionament.
A Catalunya, l'Agncia Catalana de Certificaci s l'entitat responsable de garantir la identitat
digital de la ciutadania i disposa d'un conjunt de certificats que sn admesos en la gran majoria de
les institucions i empreses de l'Estat. El certificat corresponent a la ciutadania s'anomena IdCat.
Els certificats idCAT permeten als ciutadans i ciutadanes:
Signar i xifrar documents en format electrnic.
Signar i xifrar correus electrnics.
18
Realitzar trmits i consultes en lnia amb tota garantia i agilitzant-ne les gestions,
etc.
Podem accedir a una llista dels trmits ms habituals, al web de Catcert.cat
El procs de sollicitud
https://www.youtube.com/watch?v=u_8lnhtcmwc
Estudiarem la forma de sollicitar-ho, tot iniciant el trmit de forma

virtual.
Per
comenar,
entrarem
en
l'espai
web
d'http://www.idcat.net. A partir d'aqu seguirem, pas a pas, les instruccions concretes que ens
facilita l'espai web. s important consultar sempre aquesta font, ja que de forma peridica es van
presentant actualitzacions d'aquesta informaci:
Iniciar el procs de sollicitud del certificat digital. Caldr omplir un

formulari amb les nostres dades personals.
Presentar-se davant d'una entitat que pugui validar la nostra identitat real. s una gesti que cal
realitzar de forma personal i presencial, ja que s lnica manera que disposa l'administraci per
comprovar la veracitat de les dades que hem introdut. Caldr que
ens presentem amb la nostra documentaci (el DNI).
s probable que la mateixa entitat collaboradora ens lliuri el
nostre certificat en un clauer USB, juntament amb les
contrasenyes que el protegeixen.
El procs d'installaci i configuraci de la

signatura digital
Un cop hem obtingut el nostre certificat digital personal, caldr
realitzar unes petites operacions en el nostre ordinador, per tal de
posar-lo en funcionament. Aquestes operacions estan en funci del
sistema operatiu que tinguem installat i, per tant, s recomanable
seguir, pas a pas, les instruccions que dna l'entitat certificadora.
19
Avantatges del Clauer idCAT

Portabilitat: es pot dur a tot arreu com una clau ms.
Seguretat: laccs a la clau privada est protegit amb paraula de pas, i els
certificats allotjats en el clauer no queden en lordinador, un cop sextreu el clauer.
Compatibilitat: basat en els estndards PCSK11 i CPS, s a dir, compatible amb
aplicacions que els utilitzin: "Firefox", "Internet Explorer" i tamb per sistemes
operatius "Linux" i "MAC".
Admissi daltres certificats: shi poden importar altres certificats, emesos per
CATCert o no.
s com a memria USB: per emmagatzemar els fitxers que es vulgui.
Actualitzaci del programari: es pot actualitzar el programari descarregant lltima
versi que es publica al web www.idcat.cat/clauer, molt til en cas de detectar una
vulnerabilitat que shagi de corregir de forma massiva.
PRCTICA 4: EMPRAR LA SIGNATURA DIGITAL EN GESTIONS A INTERNET

Quan naveguem per Internet i accedim a un trmit o gesti que requereix que la persona usuria
s'identifiqui amb una signatura digital, trobem informaci que ens alerta d'aquest fet.
Es presenten dues alternatives:
O b la pgina web ens sollicita autoritzaci per accedir al nostre certificat i ens
demana que introdum la contrasenya que el protegeix (s el cas dels certificats que
prviament hem installat en el navegador).
O b ens demana que cerquem el certificat a travs del nostre sistema informtic. s
el cas dels certificats IdCat que estan desats en el clauer.
Alternativament, s'ofereix una altra ruta noms en el cas d'aquells serveis que es poden realitzar
sense disposar de certificat. La persona usuria podr, en
aquestes ocasions, identificar-se posteriorment.
En el segent videotutorial podem observar com es pot
realitzar una gesti amb certificat digital:
https://www.youtube.com/watch?v=41kh_y64uz4
20
PRACTICA 5: RECONIXER
NAVEGACI A INTERNET.
CONNEXIONS SEGURES I CERTIFICADES DURANT LA
Hi ha un parell d'elements que ens poden ajudar a identificar, ms enll de la informaci que ens
ofereixi una determinada pgina web, si estem navegant a travs d'una connexi segura i
certificada.
Ladrea de lespai web comena per https. Aquesta s final ens garanteix que
la informaci viatja per un canal segur (les dades passaran per un procs d'encriptaci)
La presncia d'una icona amb forma de cadenat. Ens garanteix que la pgina est
construda per una instituci determinada. Si passem el ratol per sobre o fem clic en la icona, el
navegador ens informa de qui est verificant l'autenticitat de l'espai we b.
TEMA 5:
5:
T-5.
EINES COLLABORATIVES AVANADES I LES XARXES SOCIALS
PRCTICA 1: DETECTAR NECESSITATS I REQUERIMENTS

Detectar necessitats i requeriments
Quan parlem de fer servir eines collaboratives avanades, s molt important
fer una primera detecci de les nostres necessitats i dels requeriments als quals
les eines escollides hauran de donar resposta.
D'una banda:
Necessitem generar, realment, una nova eina collaborativa?
Disposem ja d'alguna eina que ens ofereixi el mateix servei?
Existeix alguna eina o plataforma que ens ofereixi les prestacions que requerim i a
la qual ens puguem afegir?
21
Abans de realitzar l'elecci: tenim coneixement d's satisfactori d'aquesta eina?

Podem nodrir-nos amb l'experincia d'alguna altra persona o grup de persones?
I d'una altra:
Quines sn les nostres necessitats? Perqu i per a qu necessitem aquestes noves
eines?
Qui participar en aquesta o aquestes noves eines collaboratives? Quin s el seu
perfil i habilitats tecnolgiques?
L'espai virtual est ple d'eines i canals en dess i cal tenir en compte que, tot i que sovint sn
gratutes per a nosaltres (a nivell d'usuari) el cost de manteniment del maquinari i programari
necessari per mantenir-les en funcionament s important. El suport a la indstria tecnolgica l'hem
d'evitar, sempre que sigui possible.
En aquest captol, presentarem algunes eines collaboratives, com ara els canals de xerrada en
lnia, els espais de discussi virtual, els diaris personals i les enciclopdies virtuals. En el moment
de crear aquestes eines, s important escollir b i fonamentar les nostres decisions en factors i
necessitats realistes.
PRCTICA 2:
2: CREAR UN ESPAI DE DISCUSSI VIRTUAL (FRUM)
Les tecnologies ens permeten fer quelcom ms que participar. Podem generar els nostres propis
espais de participaci, com ara els de discussi virtual o frums. Amb les utilitats que Google ens
ofereix i, concretament, amb els GoogleGroups podem gaudir de moltes funcionalitats, com ara:
La generaci d'un espai de participaci virtual.
Definir quines persones hi podran participar i amb quines condicions.
Gestionar a travs d'una interfcie molt senzilla el seu funcionament.
A ms a ms, les persones participants podran definir si desitgen rebre missatges de correu
electrnic automtics quan hi hagi una participaci.
En el segent tutorial observarem el procs de creaci d'un espai de discussi virtual i veurem que
resulta molt senzill convidar a altres persones a participar-hi. Potser trobareu algunes petites
diferncies respecte al funcionament actual de l'eina, ja que les tecnologies evolucionen de forma
molt rpida.
https://www.youtube.com/watch?v=oeqhup2n24k
22
PRCTICA 3:
3: CREAR UN DIARI PERSONAL (BLOC)
Crear un diari personal, un bloc, a Internet, s relativament senzill. En aquesta ocasi, hem escollit
l'eina Blogger, de la companyia "Google", ja que simplifica molt el procs i l'acompanya amb
instruccions senzilles i clares.
Podeu veure una demostraci en el segent videotutorial. El funcionament actual de l'eina s molt
similar al que es mostra al vdeo, amb algunes petites diferncies. La part essencial es mant:
https://www.youtube.com/watch?v=wc_ezuspnue
PRCTICA 4:
4: CREAR UNA ENCICLOPDIA VIRTUAL (WIKI)
La generaci de coneixement de forma collaborativa s una de les ms grans aportacions de la
nova societat de la informaci. Les "wiki" sn les grans protagonistes.
D'entre les seves funcionalitats ms importants, destaquem que:
Permeten la
coneixement.
construcci collaborativa, prcticament en temps real, de
Faciliten la participaci de mltiples persones.

Proporcionen eines de revisi de les diferents versions dels documents, de manera
que els canvis es poden desfer i tamb refer.
Novament, hem escollit una eina de "Google" per mostrar com crear una enciclopdia virtual. Es
tracta del Sites, una eina que proporciona les funcionalitats d'una "wiki" i que, de la mateixa
manera, serveix per construir pgines web senzilles.
En el segent videotutorial veurem el procs de creaci d'una "wiki" amb aquesta eina:
https://www.youtube.com/watch?v=kr7capuau5g
PRCTICA 5: LES XARXES SOCIALS

Algunes de les xarxes socials ms populars, dirigides a persones adultes sn Facebook, Twitter,
Google+ i LinkedIn, tot i que cal dir que n'hi ha moltes ms.
23
Tot i que cada una de les xarxes t un funcionament especfic i particular, al final es tracta d'espais
on les persones participants comparteixen uns continguts i interactuen amb altres persones.
Facebook
Es tracta d'una xarxa social amb un gran xit al nostre pas. La propia companyia facilita molt bon
material https://www.facebook.com/help/345121355559712/ per a totes les persones que vulguin
registrar-se a aquesta xarxa.
Facebook est sempre al centre de la polmica en relaci a les seves poltiques de seguretat. Per
aix, abans de comenar, cal llegir atentament les condicions d's i els contractes que caldr signar
per tal de ser usuari. INTECO va elaborar una guia al respecte:
http://www.slideshare.net/guadalinfo.torredonjimeno/guia-inteco-facebook
Nota: tot i no estar del tot actualitzada, ofereix consells que s

important tenir en compte
s interessant llegir sobre de les poltiques de seguretat,
https://www.facebook.com/help/325807937506242 /de Facebook.
Microbloging: Twitter
De caracterstiques similars als blocs, aquestes eines permeten la publicaci de missatges de text o
hipertext molt breus (per exemple, de 140 caracters) de forma molt senzilla i a travs de diversos
sistemes simplificats: eines web, missatges des dun telfon mbil, missatgeria instantnia, o partir
daplicacions especialment dissenyades a tal efecte. s habitual que un determinat grup dusuaris
enllacin els seus microblocs i interaccionin amb les comunicacions daltres persones del seu grup.
Una de les eines ms populars de microblogging s Twitter. Per a facilitar el seu s, es poden fer
servir programes de gesti, com ara Hootsuite o Tweetdeck.
s habitual fer servir un hashtag per a etiquetar els continguts i
afavorir la comunicaci de diferents "tuiteros" sobre un mateix
tema. N'existeixen hashtags o marcadors de tot tipus. Tamb
existeixen eines que permeten publicar el contingut dinmic en
d'altres espais. Sn el Widgets.
Per a comenar a fer servir Twitter, no hi ha res millor que
consultar
els
consells
de
la
pgina
oficial,
https://support.twitter.com/articles/332061#.
Com a utilitat concreta, podem observar l'evoluci del compte de Twitter de Feina Activa,
https://twitter.com/feinaactiva/
Google+
La xarxa social de Google ofereix un funcionament similar a les anteriors, pel que fa a la
compartici dels continguts de tot tipus i a la interacci d'altres persones. No obstant, com totes
elles, tamb presenta les seves peculiaritats.
A aquest vdeo, podrem veure una bona demostraci. https://www.youtube.com/watch?v=cbimlk6cets
24
Per
tal
d'entendre
el
seu
funcionament,
us
recomanem
llegir
la
documentaci,
https://www.google.com/intl/ca/+/learnmore/features.html# que ha elaborat en catal la prpia
companyia.
LinkedIn
Aquesta xarxa social s temtica, i centra tota la seva activitat en les relacions laborals. Al segent
tutorial, podem observar els trets ms essencials d'aquest recurs:
http://image.slidesharecdn.com/linkedinjunio12-120708094418-phpapp01/95/exprimiendo-linkedinhasta-la-ultima-gota-1-638.jpg?cb=1392194929
TEMA 6:
T-6.
MULTI-USER VITUAL ENVIRONMENT (MUVE)
PRCTICA 1: ENTENDRE EL CONCEPTE D'ENTORN VIRTUAL MULTI-USUARI
Els Entorns Virtuals Multi Usuari o MUVE, sn construccions

tecnolgiques en tres dimensions que representen un mn virtual.
En aquests mons viuen els seus residents, s a dir, les
representacions grfiques dels usuaris participants. Dit d'una
manera ms senzilla: hi viuen els personatges i cada personatge
pertany a una personal real que s qui interactua amb la
plataforma a travs d'ell o d'ella.
Els mons virtuals permeten als participants "viure" una mena de vida parallela o segona
vida. Aquesta vida es regula per determinades normes i pautes de comportament sovint
generades pels propis protagonistes.
Un dels exemples de mn virtual ms conegut s Second
Life ,http://secondlife.com/ .
https://www.youtube.com/watch?v=r74hki-jchy
25
PRCTICA 2:
2: DIFERENCIAR L'S LDIC DE L'EDUCATIU EN AQUESTS TIPUS D'EINA
s ben cert que els mons virtuals poden resultar una bona eina per gaudir del temps lliure. I tamb
que no es tracta de jocs, sin d'espais dintercanvi i relaci que imiten la vida real.
En un mn virtual:
virtual:
les persones conversen, intercanvien informaci, de forma molt dinmica;
es construeixen pautes socials d'interacci;
s'expressen els compromisos socials i poltics, les opinions, els valors, les idees;
hi ha sistemes de venta i compra d'objectes;
es construeixen edificis, espais, parcs en algunes ocasions, aquestes construccions
sn imitacions fora fidels a espais fsics reals
i en resum, es duu a terme una vida en societat: hi ha casaments, concerts,
conferncies, exposicions, accions formatives, etc.; tot el que es pot donar en el mn real pot
tenir reflex en el mn virtual.
Aspectes educatius dels MUVE

Hi ha experincies educatives molt slides que es recolzen en els mons virtuals.
un mn virtual permet desenvolupar de manera espectacular la creativitat i la
simulaci, a ms a ms de les habilitats i competncies relacionades amb les tecnologies.
facilita l'aprenentatge interactiu: els xats, els frums i les interaccions tenen un
carcter obert i les agrupacions dels participants es realitzen per interessos. D'aqu que l'intercanvi
de la comunicaci es doni a nivell internacional.
resulten molt atractius per als seus participants.
Institucions com la UOC o la Universitat de Barcelona tenen un lloc a "Second Life".
El risc d'addicci
En algunes ocasions s'han detectat certs problemes d'addicci a aquests mons virtuals i per aix cal
tenir una certa conscincia d'aquests riscos i prevenir-los: dedicar moltes hores a un mn virtual va
en detriment de la nostra presncia en el mn real.
26
TEMA 7:
7:
T-7.
LA SINDICACI DE CONTINGUTS: RSS
PRCTICA 1:
1: ENTENDRE EL CONCEPTE DE SINDICACI DE CONTINGUTS
La sindicaci de continguts o RSS permet rebre, de forma molt efica i senzilla,

informaci actualitzada de les pgines web favorites de la persona usuria.
Aquesta tecnologia treballa de forma automtica i rpida.
web cal:
Per tal que una persona pugui rebre informaci de les novetats en una pgina
1. que la plana web tingui disponible el servei RSS.
2. que la persona usuria tingui el que s'anomena un lector RSS, s a dir, que
disposi o b d'un programari especfic o b que hagi obtingut un servei de
sindicaci de continguts en lnia (a travs d'una pgina web).
Els lectors RSS estalvien temps ja que, grcies a la seva lectura, les persones s'assabenten, en
temps gaireb real, de les novetats en les pgines web que han escollit prviament. Resulten de
gran utilitat en el cas de les web que s'actualitzen amb una certa freqncia.
PRCTICA 2:
2: CAPTAR FONTS D'INFORMACI PER SINDICAR-S'HI.
Per comenar, tenim dues possibilitats:

Treballar amb un programari lector de RSS. Existeixen
aplicacions especfiques i cal tenir-les en compte (per exemple,Feedreader o
RssReader); no obstant, avui en dia, la majoria dels navegadors poden llegir
RSS.
Una altra opci s fer servir webs especialitzades que funcionen com aplicacions
en lnia o disponibles a travs de dispositius mbils (d'entre les ms populars trobem Netvives i
Flipboard).
RSS amb aplicacions en lnia

En aquest espai centrarem el nostre treball en la sindicaci de continguts a travs d'aplicacions en
lnia, ja que ofereix alguns avantatges que considerem molt convenients:
La lectura de les nostres fonts d'informaci estar sempre disponible, des de
27
qualsevol ordinador o dispositiu mbil

Evitarem installar programari i actualitzacions d'aquest programari en el nostre
ordinador.
Ens centrarem en l's del Netvibes, ja que aquesta plataforma ens ofereix serveis complementaris
que, en un futur, poden ser de gran utilitat. El segent videotutorial ens presenta una petita
demostraci de com donar-se d'alta i sindicar-se als continguts.
https://www.youtube.com/watch?v=srrgeu1dnt4
Revistes digitals
Darrerament proliferen les revistes digitals, confeccionades de forma personalitzada en base a les
preferncies del usuari, qui ajusta l'eina de forma molt senzilla. Estan bassades en la tecnologia
RSS.
Flipboard s una de les ms significatives. Al segent tutorial podrem veure els trets ms
significatius (vdeo en angls)
https://www.youtube.com/watch?v=4kbyjudnw2y
I el segent en csatell:
https://www.youtube.com/watch?v=ulqkelb_peg
Una eina molt similar s Paper.li. http://paper.li/
28
Consultar i manipular i eliminar la informaci sindicada

Els lectors de
possibilitat de:
continguts ens permeten realitzar diverses accions i, entre d'altres, tenim la

Adquirir noves fonts de continguts
Eliminar fonts de continguts
Enviar els continguts escollits.
TEMA 8:
T-8.
MECANISMES I MITJANS D'ACCS A INTERNET
PRCTICA 1:
1: CONIXER ELS REQUISITS PER ACCEDIR A INTERNET.
Per accedir a la gran xarxa mundial s precs disposar de dos components que es complementen
entre si:
Maquinari
Programari
Maquinari
s imprescindible fer servir algun tipus de maquinari que ens permeti

interactuar amb els continguts d'Internet. Alguns dels dispositius que ens ho
faciliten sn:
Un ordinador de sobretaula o porttil.
Una PDA (Assistent Digital Personal) o agenda electrnica. Un dels models ms
coneguts s la "BlackBerry".
Un telfon mbil que tingui capacitat per connectar-se a Internet.
Una tableta digital.
Tots aquests aparells han d'estar preparats, de forma que disposin d'un port amb capacitat d'establir
una connexi amb la xarxa (s a dir, una connexi capa de rebre i transmetre un tipus de dades
anomenades "no de veu") i establir protocols IP/TCP.
29
Tamb s necessari tenir un provedor que ens faciliti l'accs a Internet. La connexi es pot
realitzar a travs de:
Lnia telefnica convencional, usant la Xarxa Telefnica Commutada com a medi de
transmissi de dades (amb Mdem, ADSL o RDSI).
Connexi per satllit.
Connexi mbil (2G, 3G).
Connexi wifi.
El programari
Cal que el maquinari que fem servir estigui dotat d'un sistema operatiu i del
programari que ens permetr visualitzar les dades.
En els ordinadors personals s necessari:
Un sistema operatiu (Windows XP, Windows Vista, Linux, Mac-OS).
Un navegador (Mozilla Firefox, Opera, Safari, Explorer, Flock, entre
d'altres).
Tanmateix, hi ha diferents programes que ens facilitaran l'accs a determinats serveis, com ara:
Un programari de gesti de correu electrnic: Mozilla Thunderbird s de programari
lliure, per tamb podeu utilitzar Microsoft Outlook, Outlook Express o programes de correuweb
com Gmail.
Programari de missatgeria instantnia: el Pidgin s de programari lliure, per n'hi
d'altres prou coneguts i gratuts: Windows Live Messenger, Skype, Yahoo Messenger, etc.
Cal saber que per als dispositius mbils (telfons, PDA, etc.) existeixen diferents sistemes operatius
i aplicacions, tot i que en aquest curs no aprofundirem en ells.
PRCTICA 2:
2: EMPRAR EL TELFON MBIL PER ACCEDIR A INTERNET.
Recentment s'est imposant l's dels telfons mbils per accedir a Internet, ja
que les grans companyies els estan promocionant, tot oferint tarifes planes
realment econmiques. S'ha de tenir en compte que un telfon mbil no s un
ordinador de sobretaula i que, per tant, t les seves limitacions.
Ja s molt freqent trobar que els provedors de pgines web i serveis a travs
de la xarxa Internet en dissenyen accessos simplificats, de manera que la
navegaci, a travs d'aquests tipus de dispositius, resulti ms senzilla per a la persona usuria.
Aix, les institucions financeres, les empreses i entitats tracten d'adaptar-se als nous mercats, tot
oferint solucions viables a les noves tecnologies que arriben als usuaris.
Qualsevol dispositiu mbil, per tal de navegar per Internet, ha de tenir:
Un sistema operatiu, que habitualment acompanya el maquinari. N'hi ha del tipus
propietari i tamb de programari lliure (el sistema operatiu Android est aconseguint una gran
30
quota de mercat).
Un conjunt d'aplicacions que permetin a la persona usuria accedir als serveis: un
navegador, un sistema per visualitzar els continguts (imatges, textos, etc. sn imprescindibles).
Un provedor dels serveis de connectivitat.
En funci de la marca i model del maquinari, podem trobar aplicacions complementries, que
ajudaran a l'usuari a visualitzar i generar nous continguts: vdeos, udios, aplicacions concretes
No obstant, cal tenir en compte que aquestes aplicacions noms sn compatibles amb els models
ms avanats d'aquest maquinari.
PRCTICA 3:L
3:LIMITACIONS D'ACCS A INTERNET.
Tot i que Internet va nixer com una xarxa mundial, construda grcies a la
suma de recursos, lliure i d'accs universal, amb el pas del temps algunes
entitats, empreses i institucions han comenat a crear limitacions d'accs.
Posarem alguns exemples:
Algunes empreses i institucions limiten o veten l'accs a
determinades pgines web de la xarxa, per tal d'evitar "distraccions innecessries" dels seus
treballadors i treballadores. D'aquesta manera, s habitual trobar que els espais web de les xarxes
socials o les zones de jocs, no es poden visualitzar.
Determinats pasos, i d'acord amb la seva poltica interna, veten l'accs a algunes
pgines web per tal d'evitar que la seva ciutadania tingui al seu abast la gran quantitat
d'informaci que ofereix la xarxa. Es tracta d'una forma de control poltic, basada en el control i
censura de l'accs a la informaci. Sn prou conegudes les lluites que la companyia "Google" ha
tingut amb alguns pasos asitics.
TEMA 9:
T-9.
DRETS I DEURES DELS INTERNAUTES
PRCTICA 1:
1: CONIXER ELS DRETS I DEURES FONAMENTALS
D'INTERNET: PROTECCI DE DADES, IMATGE I INTIMITAT.
DELS USUARIS
Els drets i deures fonamentals dels usuaris d'Internet
31
Els drets de protecci de dades, imatge i intimitat sn una garantia per a les
persones usuries d'Internet.
A Catalunya, existeixen dues institucions que sn elements clau en la vigilncia
d'aquesta protecci:
L'Agncia Catalana de Protecci de Dades (APDCAT).
L'Agncia Catalana de Protecci de Dades s una autoritat independent que vetlla perqu
les entitats que tracten les nostres dades respectin el dret a la protecci de dades de
carcter personal.
El Centre de Seguretat de la Informaci de Catalunya (CESICAT).
La protecci
Es consideren dades personals les dades referents a la nostra persona i que ens identifiquen o
poden contribuir a la nostra identificaci: nom, cognoms, DNI, adrea postal i electrnica, nmero
de telfon, caracterstiques fsiques, veu, fotografies o altres imatges, etc.
Tamb sn dades personals les que fan referncia a l'origen racial o tnic, la salut i la vida sexual, i
les que revelen la ideologia, l'afiliaci sindical, la religi i les creences. Aquestes dades es
consideren sensibles i estan especialment protegides per la llei.
Totes les persones tenim el dret fonamental a la protecci de les nostres dades personals, que implica la
possibilitat de controlar qu es fa amb aquestes dades, s a dir, de saber qui t informaci sobre nosaltres,
quina s aquesta informaci, d'on prov, per a quina finalitat es tenen les dades i a qui es faciliten, en tant
que es tracta d'informaci que no pertany a qui la gestiona, sin al titular de les dades . Font: APDCAT
Quins drets tenim sobre les nostres dades personals?

Respecte de les nostres dades personals, tenim dret a (Drets ARCO):
ser informats al respecte de les dades que qualsevol entitat, empresa o
instituci conserva,
a accedir-hi i consultar-les
i rectificar-les o cancellar-les i oposar-nos-hi.
Tamb tenim dret a revocar el consentiment que prviament haurem atorgat
per tal que les nostres dades es conservin en fitxers i/o registres. D'altres drets sn:
Dret d'impugnaci de valoracions.
Dret a la indemnitzaci.
Podem ampliar aquesta informaci a
http://www.apdcat.net/ca/contingut.php?cont_id=156&cat_id=184
L'APDCAT ha publicat uns manuals adreats als ms joves de la famlia i tamb als adults que els
envolten, que contenen recomanacions de gran inters. Els trobareu en aquests enllaos:
Projecte CLI - Prometeo 2008-09: manual prctic de 9 a 11 anys
32
El
CESICAT
ha
desenvolupant un conjunt de guies i recomanacions,

dirigides a la ciutadania i que resulten de gran inters per tal
d'entendre els drets de protecci i conixer les recomanacions ms interessants.
http://www.cesicat.cat/ciutadans/
PRCTICA 2:
2: CONIXER ELS DRETS I DEURES REFERENTS AL COMER ELECTRNIC.
Els drets i deures dels consumidors, a Catalunya, sn competncia de

l'Agncia Catalana del Consum, qui s'encarrega de vigilar el seu
compliment i de fer recomanacions al respecte.
Al nostre pas, la normativa bsica s:
Real Decret Legislatiu 1/2007, text refs de la Llei General per
a la Defensa dels Consumidors i Usuaris.
Llei 34/2002, de Serveis de la Societat de la Informaci i de Comer Electrnic,
modificada per la Llei 56/2007.
Real Decret 1906/1999, de contractaci telefnica o electrnica amb condicions
generals de la contractaci.
Aquestes normes, estableixen un seguit de drets i obligacions:
Obligacions d'informaci prvia: estan relacionades amb l'accs fcil, directe,
gratut i permanent a la informaci comercial, la prohibici de comunicacions comercials no
sollicitades, l'obligatorietat d'indicar de forma clara els preus dels productes, les condicions del
servei, etc. Tamb inclouen la necessitat d'identificar clarament l'empresa que comercialitza els
productes.
Obligacions contractuals: els drets que el consumidor t a rebre, juntament amb el
producte o de forma prvia, un justificant de la transacci i/o el contracte que la regula, el dret
de desestimaci, etc. Cal tenir en compte que els contractes es consideren celebrats, per defecte,
en el domicili del comprador (fet que afecta a la jurisprudncia aplicable).
La normativa tamb estableix que les empreses que presten els serveis
d'intermediaci tenen una certa responsabilitat.
En resum, podrem dir que els drets de consum es relacionen amb:
La informaci.
La transparncia.
L'equilibri entre els drets del consumidor i els de l'empresa o prestador del servei.
Contingut d'ampliaci:
El
Consum
del
S.XXI,http://www.consum.cat/documentacio/11689.pdf
presentaci de Bernat Vilaseca, de l'Agncia Catalana del Consum.
una
Informaci sobre el Comer Electrnic,

http://www.consum.cat/temes_de_consum/comerc_electronic/index.html de l'Agncia Catalana del
Consum.
33
PRCTICA 3:
3: CONSCIENCIAR
INTELLECTUAL.
ALS
USUARIS
RESPECTE
DE
LA
PROPIETAT
La propietat intellectual
Es pot definir com la propietat que es t sobre les obres fruit de l'enginy i la
intelligncia; ja siguin literries, artstiques o cientfiques. s una propietat
una mica especial, ja que a diferncia de les coses que s'acostumen a posseir,
la propietat intellectual fa referncia a quelcom intangible; el que fa que sigui
un concepte de propietat ms sofisticat al que estem acostumats a tractar.
Les lleis de propietat intellectual ofereixen a l'autor un conjunt de drets exclusius en
relaci amb el tractament que es fa de la seva idea, i no sobre la idea en si mateixa. Tamb s important
ressaltar, que les lleis protegeixen l'obra resultant, no el procs de creaci. s a dir, que les idees, mtodes,
sistemes o procediments no queden protegits per la legislaci de propietat intellectual. Noms queda
protegida la seva expressi literria o cientfica, per no la idea continguda, que per tant no pot ser objecte
de registre.
Font: Viquipdia
El respecte a la propietat intellectual

Les tecnologies permeten i faciliten la rpida reproducci i redistribuci dels continguts. s
precisament per aix que l'tica i el civisme de les persones s tan important. En el mn digital, cal
respectar la propietat intellectual, de la mateixa manera que s obligatori fer-ho en els altres
mbits de la vida quotidiana i professional.
PRCTICA 4:
4: DRETS D'AUTOR I TIPUS DE LLICNCIES.
Sovint ens passa que volem fer servir imatges, arxius multimdia (vdeo, so), presentacions, textos
o documents que hem trobat per Internet i que ens semblen molt adequats als nostre propsits
formatius. Per "aparcarem" el codi tic? Respectarem la propietat intellectual? En aquest recurs
parlem del que podem i no podem fer servir de forma pblica (s a dir, no privada).
El que no podem fer servir:
Si un recurs no explicita de forma especfica el contrari, hem d'entendre (perqu
aix ens ho marca la llei) que est protegit i no est perms el seu s fora del context original.
No podem fer servir un recurs si hi trobem una llicncia del tipus "copy-right".
El que s podem fer servir.:
Els recursos identificats de manera clara amb llicncies que ens permeten el seu s (a
vegades, els usos es permeten sota certes restriccions). Hi ha diferents tipologies de
llicncies, per citarem les ms habituals:
Llicncia copyleft. Aquesta llicncia utilitza la legislaci prpia dels
drets d'autor per assegurar que cada persona que rep una cpia o obra derivada pugui
fer servir, modificar i tamb redistribuir tant el treball com les seves versions derivades.
Aix doncs, en un sentit estrictament no legal, el "copyleft" s el contrari que el
"copyright".
34
Domini pblic. s la situaci en qu queda una obra un cop finalitza el

termini de protecci dels drets de propietat intellectual. Aquest termini va des dels 50
anys com a mnim fins als 100 anys, en funci de la legislaci aplicable.
GNU: Aquest tipus de llicncia atorga la possibilitat de distribuir el
document de forma comercial o no, sempre amb el mateix tipus de llicncia. El tret
ms important s que no permet utilitzar mitjans tcnics per impedir o controlar la
lectura de successives cpies de les cpies.
Creative Commons s una organitzaci sense nim de lucre dedicada a reduir les
barreres legals per compartir treballs creatius. Les llicncies d'aquesta tipologia combinen quatre
conceptes bsics i s en funci d'aquesta combinaci que poden fer s de les obres llicenciades.
Reconeixement. En fer servir l'obra, cal citar la seva autoria.
No comercial. No sen pot fer un s comercial.
Sense obres derivades. Es permet o no fer treballs derivats de l'obra

original.
Compartir igual. En publicar les obres (o els seus derivats) cal

llicenciar-les amb el mateix tipus de llicncia.
Tots aquells materials de generaci prpia o els realitzats per aquelles persones que ens han
atorgat el seu perms per fer-ne difusi pblica (de forma explcita). Cal tenir en compte que l'aula
formativa es considera un mbit pblic i no privat.
El dret de citaci
Totes aquestes restriccions queden matisades pel dret de citaci, que t una definici poc precisa i
subjectiva. S'entn, amb carcter general, que hom pot citar l'existncia d'una obra (una imatge,
un llibre, un text) a partir de la reproducci d'un fragment de la mateixa. La legislaci aplicable en
el nostre pas (espanyola) estableix que existeix el dret quan:
es tracti d'obres ja divulgades.
la seva inclusi es realitzi a ttol de citaci o per a la seva anlisi.
noms es realitzi amb finalitats docents o d'investigaci.
En qualsevol cas, s obligatori citar la font de la informaci i el nom de la persona autora de l'obra
citada.
35
TEMA 10:
T-10.
LA REALITAT AUGMENTADA
Tomando la definicin de Ral Reinoso, un verdadero especialista, la Realidad Aumentada (RA) es

una escena real, vista por un usuario, ms una escena virtual generada por un ordenador (un
dispositivo digital).
Del mateix autor, us recomanem la visualitzaci de la segent presentaci:
http://image.slidesharecdn.com/realidadaumentadayeducacin-110829004947-phpapp02/95/realidadaumentada-y-educacin-hello-mixed-world-1-728.jpg?cb=1314597147
Realidad Aumentada y Educacin - Hello Mixed World!from Ral Reinoso

Concretament, consisteix en un conjunt de dispositius que afegeixen informaci virtual a la informaci fsica ja
existent. No substitueix la realitat fsica, sin que afegeix un entorn fictici (per exemple, dades informtiques) al
mn real. Amb l'ajuda de la tecnologia (per exemple, afegint la visi per ordinador i el reconeixement
d'objectes) la informaci del mn real que envolta l'usuari es converteix en interactiva i manipulable. La
informaci digital sobre l'entorn i els objectes pot ser superposada al mn real. Font:Viquipdia.
A la pgina web aumenta.me podem trobar mil i una aplicacions de RA.
TEMA11:
T- 11. LES DADES OBERTES (OPEN DATA)
La Generalitat de Catalunya, ho defineix aix:
"Lopen data s una filosofia i una prctica que

requereix que certes dades siguin de lliure accs per a tothom, sense limitacions tcniques o legals. En el
sector pblic, tenir accs a les dades de ladministraci garanteix la transparncia, leficincia i la igualtat
doportunitats a l'hora de crear valor. La transparncia perqu es poden consultar i tractar dades que venen
directament de les fonts oficials, leficincia perqu ciutadans i organitzacions poden crear serveis de forma
36
ms ajustada en collaboraci amb ladministraci; i la igualtat doportunitats perqu laccs s el mateix

per a tothom."
La Comissi europea considera que les dades pbliques han de ser reutilitzades, tant per la
ciutadania com per les empreses, ja que aix a ms de transparncia, suposa un motor al
desenvolupament de la societat de la informaci i el coneixement sobretot per al sector dels
continguts digitals.
Per aquest motiu, han legislat a favor amb la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilitzaci de la
informaci del sector pblic, que transposa la Directiva 2003/98/CE del Parlament Europeu i del Consell.
Podeu consultar la guia del Proyecto Aporta per a ms informaci sobre la reutilitzaci de dades.
Visiteu la pgina web Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya per tal d'accedir a algunes de
les aplicacions ms interessants d'aquest projecte.
37

Competic 2 C1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Competic 2 C1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

COMPETIC 2

ultura, participaci i civisme

RECURSOS INFORMATIUS I PARTICIPATIUS DE LES TIC I

PRCTICA 1: PARTICIPAR EN DISCUSSIONS I DEBATS VIRTUALS.

la comunicaci que es realitza en temps real -sncrona-

i la comunicaci que no es realitza en temps real -asncrona-.

La Comunicaci Asncrona A Travs De La Web

Sovint aquests espais requereixen que la persona usuria s'identifiqui,

verifiquin la seva idonetat, que en general, s'ha d'adequar al segent:

PRCTICA 2: REALITZAR COMPRES I VENDES

En algunes ocasions, la compra en lnia no implica el

Qu cal tenir en compte en el moment de comprar per Internet?

aplicables, informaci legal, s de mediadors de consum o juntes arbitrals de consum,

Com realitzar una compra?

Realitzar vendes per Internet

PRCTIC 3: APRENDRE I FORMAR-SE

Els entorns virtuals

Un dels entorns virtuals d'aprenentatge ms coneguts en el mn educatiu s el

YouTube: La meva UOC

PRCTICA 4: REALITZAR TRMITS ADMINISTRATIUS

Les novetats o serveis ms utilitzats:

D'altres serveis que l'OVT ofereix a les persones usuries.

La informaci inicial es complementa amb l'accs directe al cercador de trmits, guies i

PRCTICA 5: EMMAGATZEMAR I COMPARTIR INFORMACI

Un altre servei popular s Dropbox. Resulta interessant visitar

POSSIBILITATS LABORALS DE LES TIC I INTERNET

Serveis a les empreses

Cerca de les persones candidates ms adequades, a travs de la consulta a les

Serveis a les persones

Algunes recomanacions: cercadors de feina

Tamb podem actualitzar i gestionar la informaci del nostre currculum vitae.

PRCTICA 1: PROMOCIONAR LES PRPIES APTITUDS I ACTITUDS PROFESSIONALS

Internet permet la circulaci d'una gran quantitat d'informaci. Molta d'aquesta

Disposen d'un espai web o bloc.

Els videocurrculum i d'altres estratgies

No obstant aix, si hi ha alguna estratgia que est

Finalment, hi ha d'altres estratgies que poden

PRCTICA 3:PROMOCIONAR LA PRPIA ACTIVITAT LABORAL COM A EMPRENEDOR

s recomanable cercar informaci sobre els nostres possibles clients i establir-hi

PRCTICA 4: PUBLICITAR I VENDRE PRODUCTES I SERVEIS

Com fer difusi d'un producte, marca o servei?

PRCTICA 5: CREAR SINERGIES I CONTACTES AMB ALTRES PROFESSIONALS.

PRCTICA 6: REALITZAR ESTUDIS COMERCIALS I DE MERCAT

PRCTICA 1: SOLLICITAR I RESERVAR SERVEIS DE SALUT, EDUCACI I ALTRES

Sollicitar serveis de salut

En primer lloc, cal entrar a l'apartat de programaci de visites

Si fos necessari, tamb podrem anular la cita. Noms haurem

Sollicitar serveis d'educaci

PRCTICA 2: FER PAGAMENT DE TAXES I IMPOSTOS

Vegem un exemple concret. Efectuarem una simulaci de pagament

PRCTICA 3: REALITZAR ALTRES TRMITS DISPONIBLES

En la nostra relaci amb l'Agncia Tributaria i a

A l'Oficina Virtual de la Seguretat Social: demanar un Informe de Vida Laboral,

La signatura digital ajuda a identificar-nos virtualment, tot imitant la nostra

PRCTICA 2: LA IMPORTNCIA DE LA SIGNATURA DIGITAL

El Consorci d'Administraci Oberta de Catalunya, un ens realment

Hem de tenir en compte que el seu s encara no s'ha ests i que,

Usos i procediments relacionats amb IDCat

PRCTICA 3: SOLLICITAR LA SIGNATURA DIGITAL

Estudiarem la forma de sollicitar-ho, tot iniciant el trmit de forma

Iniciar el procs de sollicitud del certificat digital. Caldr omplir un

El procs d'installaci i configuraci de la

Avantatges del Clauer idCAT