LLENGUA CATALANA I LITERATURA

Activitats de refor d'estiu

Nom i cognoms:
Nom de l'escola:

IES CAN PEIXAUET

COMPRENSI LECTORA I EXPRESSI ESCRITA, TEXT 1

Llegeix aquest conte i escriu el que et demanem ms endavant

EL LLOP DALT DEL TUR

El llop va fer carreres perllongades fins que es va aturar a beure en un rierol. El llop, dalt del tur,
es va deixar raspallar el pelatge pel vent. Va observar les ombres dels nvols sobre les faldes de
les muntanyes i va respirar profundament les olors del bosc. El llop va mirar per ltim cop aquell
paisatge i va girar cua tot buscant amb lolfacte el cam que havia triat. La caa sacabava i va
pensar que potser la vida dels gossos era preferible a la vida salvatge.
El llop va creuar camps, prats, rius i altre cop muntanyes fins que va arribar a les portes de la
ciutat. Aleshores, el llop es va posar una pell de gos i es va perdre per carrerons. Aviat, per, va
poder veure que els gossos anaven lligats amb corretges i que noms en els parcs els deixaven
crrer. Va veure gossos tancats als balcons. Cadells rere aparadors de botigues, esperant ser
comprats. Va veure gossos abandonats amb la cua entre les cames. I va observar com menjaven
pinso i havien perdut el gust de la caa. Aquella nit, malgrat haver-hi lluna plena, el llop no va
poder udolar. Lendem, el llop disfressat de gos va remenar escombraries per no morir-se de
gana. Va rondar pels carrers, brut i cansat, fins que un nen, que feia dies que el veia travessar la
plaa vella, es va encapritxar dell i sel va emportar a casa. Els pares del nen, desprs dalguns
estira-i-arronsa, el van acceptar. I el llop disfressat de gos va comenar a portar una vida regalada.
No passava fred. Ning no lempaitava. Cada dia menjava el que li abocaven i, a canvi, noms
havia de remenar la cua quan tornava la famlia a casa. A poc a poc, les ganes de fer llargues
carreres, densumar, de cercar la caa es van anar difuminant. Un dia, per, la famlia va sortir al
camp. I el llop, de seguida, va notar la rosada llepant-li el ventre, les olors del bosc, la terra fresca,
i se li va despertar linstint de la caa.
Aleshores va veure la seva imatge reflectida a un riu i no es va reconixer. De cop i volta,
enfurismat, va intentar treures la pell que locultava, per no podia, la portava massa arrapada. El
llop es va enrabiar. I la famlia, en veurel aix, va pujar al cotxe tota espantada i el va abandonar.
Duna estrebada, a la fi, el llop es va poder arrencar la pell que lasfixiava. Va respirar
profundament omplint-se els pulmons. I va crrer sense parar fins que va trobar el tur on el vent li
raspallava el pelatge i des don contemplava lombra dels nvols a les faldes de les muntanyes. El
llop va sentir el fred, la por als caadors, la queixalada de la gana. Per per damunt daquells
neguits, el llop va sentir-se viu com no es podien sentir els gossos, als quals, lhome, a poc a poc,
havia robat les ganes de fer carreres perllongades.
JOAN DE DU PRATS, Cavall Fort, nm. 919.
1. Respon aquestes preguntes.

Per qu el llop decideix deixar el bosc?

Amb qu es disfressa el llop per entrar a la ciutat?

Com s'alimenta el llop a la ciutat abans de ser adoptat?

Qui adopta el llop?

Qu se li desperta al llop quan torna al camp?

Desprs de crrer sense parar, a quin lloc torna el llop?

Quines tres coses dolentes torna a sentir el llop?

Qu havia robat l'home als gossos?

2. Enumera els personatges del conte:

3. Fes un breu resum del plantejament o inici:

4. Explica breument el nus o desenvolupament:

5. Explica el desenlla o final:

6. Digues si tha agradat el conte i explica per qu:

7. Inventa't un altre final que a tu t'agradi ms.

8. Proposa un altre ttol per a aquest conte:

9. Explica una narraci que coneguis en qu el protagonista tamb sigui un animal. El text ha de
tenir, com a mnim, 100 paraules.

COMPRENSI LECTORA I EXPRESSI ESCRITA, TEXT 2

1. Llegeix aquesta notcia.

Catalunya, en alerta per la sequera.

Si les pluges no arriben sestabliran limitacions en determinats consums daigua per a la
indstria, loci i lagricultura.
Catalunya pateix un dels perodes de sequera ms rigorosos dels darrers anys, amb les reserves
dels embassaments per sota del 50 % de la seva capacitat. De fet, des de lany 1945 no shavien
viscut una tardor i un hivern tan secs com els daquest any, una situaci que encara seria pitjor si
no fos per lalt nivell daigua que hi havia emmagatzemada grcies a labundant rgim de pluges
dels anys anteriors. Davant aquesta situaci, lAgncia Catalana de lAigua (ACA), organisme
dependent del Departament de Medi Ambient i Habitatge, ha presentat al Govern de la Generalitat
una proposta de decret de sequera per economitzar laigua emmagatzemada als pantans. La
norma restringeix els usos del recurs entre aquells que no siguin imprescindibles per a la poblaci.
Si continua sense ploure en les properes setmanes, Medi Ambient haur de destinar temporalment
a la poblaci cabals daigua que estaven concedits per a altres usos. Aix, les restriccions
retallarien el provement daquesta matria primera de la xarxa per al rec agrcola, la jardineria i la
que es fa servir als camps de golf, aix com els aprofitaments hidroelctrics de laigua (la regulaci
dembassaments i cabals per fabricar electricitat) i determinats usos industrials.

2. Respon aquestes preguntes:

Quin s lestat dels embassaments a Catalunya?

Des de quin any no s'havia viscut una situaci semblant?

Quin organisme ha presentat unes mesures davant daquesta situaci?

Quines restriccions s'aplicaran?

3. Busca un antnim (paraula que significa el contrari) d'aquests mots en les 10 primeres lnies del
text.
Marxen:

sobre:

incapacitat:

humits:

baix:

escs:

darrere:

prescindibles:

acaba:

4. Escriu sis mesures que tu pots prendre a casa teva per reduir el consum d'aigua.

5. Pensa en un paisatge que sigui molt sec i que tingui molt poca aigua, pensa tamb en un altre
paisatge que sigui molt humit i on hi hagi aigua per tot arreu. Fes una redacci de ms de 100
paraules en qu comparis els dos paisatges i en qu acabis triant quin t'agrada ms i per qu.

COMPRENSI LECTORA I EXPRESSI ESCRITA, TEXT 3

Dius paraulotes? Noms de tant en tant? O a vegades se te nescapa alguna davant dalg a qui li
molesta o en un lloc on no toca? Creus que podries deixar de dir paraulotes per sempre ms?
Fixat en la histria de lOttorino i pensa si et podria passar el mateix.

Les paraules lletges

Ottorino tenia el vici de dir paraulotes. Les deia a taula mentre menjava, pel carrer, a escola, mat,
tarda i nit, quan plovia i quan feia sol, al mar i a la muntanya, i una vegada se nhi va escapar una
fins i tot a lesglsia mentre el capell deia la missa. Quan aprenia una nova paraula Ottorino se
lapuntava en una llibreteta per no oblidar-sen. En faig collecci, deia a la seva mare. Els altres
nens feien collecci de cromos o de segells, i ell feia collecci de paraulotes.
Ottorino era un xicot molt bo i amable i estudis. Estudiava geometria i aritmtica1, histria i
geografia. Per de tant en tant, entre un segment i un angle recte deixava anar una paraulota. O
b en collocava una entre Cavour i Napole, o al bell mig de la vall del Po o al cim del Mont Blanc
que, com s sabut, s la muntanya ms blanca dEuropa. Els mestres de lescola van cridar la
seva mare i li van dir que aix no es podia continuar. Un dia Ottorino va dir una paraulota fins i tot a
lacabament del vers de Nadal.
La mare dOttorino ja no podia ms. Ets un malparlat, li deia. Per el noi va comenar a dir
paraulotes tamb de nit, mentre dormia. La mare dOttorino pensava que les paraules es formen a
la boca, i com que a la boca dOttorino es formaven tantes paraules lletges va decidir rentar-la-hi. I
ho va fer amb el sab de rentar la roba. Li va omplir tota la boca despuma, la hi va fregar i
esbaldir a fons, i Ottorino plorava i, tot plorant, es va empassar una mica de sab. Al final, per, la
boca va quedar netssima.
A partir daquell dia Ottorino ja no va dir mai ms paraules lletges, per tampoc no en va dir de
boniques. No deia res: havia deixat de parlar.
Parla, Ottorino, digues alguna cosa el pregava la mare, desesperada.
Per el noi callava, continuava callant nit i dia.
La pobra dona estava molt penedida dhaver-li rentat la boca amb sab i va provar de donar-li
caramels, gelats i dolos. No van servir de res. Va provar dexplicar-li contes per divertir-lo, i
Ottorino es divertia per continuava callant.
Un vespres, abans danar-sen al llit, la mare dOttorino va agafar la llibreta de les paraulotes i va
comenar a llegir-la-hi. Durant molts vespres seguits li va llegir les paraulotes de la llibreta; anava
llegint fins que Ottorino sadormia.
Finalment, una nit, mentre els ulls se li tancaven de son, el xicot va obrir la boca i va dir merda.
La mare va plorar dalegria i lendem va cridar tots els amics i parents per celebrar que Ottorino
tornava a parlar.
Luigi Malerba, Contes de butxaca
1. Desprs de llegir el conte den Luigi Malerba, digues si les afirmacions segents sn certes o
falses.
a. A lOttorino mai no se li va escapar cap paraulota a lesglsia.
b. Els altres nens colleccionaven cromos o segells.
c. LOttorino estudiava geometria i geologia.
d. Per acabar amb les paraulotes, la mare de lOttorino va rentar-li la boca amb sab.

e. Perqu recupers la veu la mare li donava caramels, gelats i bombons.

f. Per divertir lOttorino, la mare li explicava contes.
g. La primera paraula que diu lOttorino quan torna a parlar s mare.
h. La mare, quan lOttorino torna a parlar, avisa els parents i els amics.

2. Contesta aquestes preguntes sobre el text.

a. Com sho feia lOttorino per no oblidar cap paraulota?

b. A banda de dir paraulotes, com era lOttorino?

c. Per qu la mare de lOttorino creu que rentant-li la boca sacabaran les paraulotes?

d. Qu feia lOttorino mentre la mare li rentava la boca?

e. Com se sentia la mare quan lOttorino no parlava?

f. Qu li va llegir la mare durant molts vespres seguits a lOttorino?

3. Ordena les accions que tens a continuaci seguint lordre en qu apareixen en el text.
deixar anar una paraulota al final de la dcima de Nadal
escriure paraulotes en una llibreta
dir merda
rentar la boca amb sab

avisar la famlia i els coneguts

colleccionar cromos o segells
no parlar
avisar la mare de lOttorino
plorar dalegria
a. ____________________________________
b. ____________________________________
c. ____________________________________
d. ____________________________________
e. ____________________________________
f. ____________________________________
g. ____________________________________
h. ____________________________________
i. ____________________________________

4. Expressi escrita. Continua aquest resum del conte unint les accions que surten a lexercici
anterior. Haurs de dir qui fa cada cosa i relacionar les frases entre elles de manera que formin un
text coherent.
LOttorino era un nen que sempre deia paraulotes, per no oblidar-ne cap ____________________

6. El verb fotre i ladjectiu fotut sn mots sovint considerats paraulotes en certs contextos.
Substitueix-los de les oracions segents per un altra paraula adequada.
Exemple: Fa mitja hora que el busco, no s on coi sha fotut.
Fa mitja hora que el busco, no s on coi s.
a. Avui no em trobo gaire b tinc lestmac fotut.
a.
b. La policia ha detingut els dos lladres que li van fotre el moneder.
b.
c. Lentrenador em t mania, nicament pensa a fotrem.
c.
d. Amb els seus acudits ens hem fotut un panxot de riure.
d.
e. Lha deixat el seu xicot i sha quedat molt fotuda.
e.
f. Sempre que vaig al mecnic em foten el pl.
f.
g. Si no li agrada el que li he dit que es foti.
g.
h. Li van fotre un cop de puny que el van deixar estabornit.
h.

7. Uns mots molt relacionats amb les paraulotes sn els insults, aquests sn unes paraules molt
expressives i que sovint cal utilitzar en contextos molt determinats, per de les quals cal saber-ne
b el significat per fer-les servir amb precisi. A continuaci tens una srie dinsults barrejats, has
de collocar-los per ordre alfabtic sota la definici corresponent. Per facilitar-tho et donem una
lletra de cadascun.
ximplet, brtol, covard, barroer, matusser, porc, beneit, bandarra, estaquirot, pusillnime, marr,
sapastre, cagat, fastigs, potiner, galifardeu, capsigrany, murri, poruc, llards, destraler, gallina,
babau, brut.
-Persona sense seny, ni enteniment, poc intelligent:

____U
_E____
_________Y
__T_______
X______

-Persona sense escrpol capa de qualsevol mala acci:

_____R__
____O_
G_________
____I

-Persona

que

por,

que

no

valenta:

_ A _

_ _ _ _ _ _
L
_
_
_
_
_
_
_
R
___C

_
_
_

_____D
___L___
P____
_________M_
-Persona mancada de netedat:

__U_
F
_

-Persona que fa les coses malament, grollerament, sense cura:

______R
D________
___U____
_O_____
___A____

8. Un altre tipus de mots que tenen un gran valor expressiu sn les interjeccions, aquestes sn
paraules que equivalen a una oraci exclamativa (apa! = no exageris! ). Uneix aquestes
interjeccions amb el significat que expressen.
oh!

men vaig!

visca!

quin fstic!

ai!

silenci!

ecs!

amunt, que ja ens queda poc!

tant de bo!

estic sorprs!

som-hi!

em fa molt mal!

adu-siau!

magradaria molt que fos aix!

pst!

estic molt content!

9. Expressi escrita. La mare de lOttorino no va aconseguir el que volia amb el seu cstig.
Imaginat que ets una mena de psicleg o conseller a qui ella ha enviat una carta per demanar-li
ajuda per sortir de la seva situaci quan el nen encara no ha tornat a parlar. Escriu-li una resposta
on primer li justifiquis per qu es va equivocar rentant-li la boca amb sab i on desprs li facis
dues propostes inventades per tu per tal que lOttorino torni a parlar.
Estimada mare de lOttorino,
En resposta a la carta que em va enviar...

COMPRENSI LECTORA I EXPRESSI ESCRITA, TEXT 4

Alguna vegada has estat esperant durant molts dies per poder veure alguna cosa nica i
excepcional que no havies vist mai abans? Llegeix aquest conte amb atenci i intenta esbrinar
abans del final qu s el que els protagonistes -que viuen en el futur- han anat a veure al museu
amb tant dinters i emoci.

El museu
Per fi havia arribat el primer diumenge de la primavera. El dia shavia llevat, com era habitual, clid
i assolellat, res excepcional si no fos que a casa dels Grau esperaven la data amb devoci des de
feia uns quants mesos. Linters de la famlia, ms enll de lefemride astronmica, estava
motivat per una promesa; el Marc i la Mireia havien proms als seus fills que els durien a un lloc
molt especial aquell dia.
Des que lAlba i el Ddac havien estudiat a lescola levoluci de la vida al planeta no havien parat
de bombardejar amb preguntes els pares, fins al punt que linters creixent dels nens vers el tema
els va fer prometre que tots junts visitarien el Museu dHistria Natural. Els nens es mostraven
entusiasmats davant la proposta, ja que, fins la data, tot el que havien vist o estudiat eren imatges
enregistrades i mai no havien tingut la possibilitat dobservar espcies vives al natural.
Finalment, desprs desperar moltes setmanes, aquell era el dia assenyalat. Els quatre membres
de la famlia Grau es desplaaren fins a les portes del museu i feren una llarga cua per entrar. Un
cop dins, safegiren al riu de gent que quedava repartida al llarg dels passadissos i avanava
lentament entre les diferents seccions de lhabitaci. La cridria i la illusi dels ms menuts es
barrejava amb un punt denyorana i tristor que es desprenia de les mirades dels ms grans. Als
costats de les cambres, rere vidres blindats, sexhibia la collecci despcies que el museu havia
aconseguit salvar desprs duna desesperada recerca per tots els racons del mn. Dins aquestes
gbies de vidre es reproduen acuradament les condicions atmosfriques i ambientals ms idnies
per conservar en vida cada una de les espcies. No sescatimaven els esforos ni mitjans. El
museu era lesfor conjunt de la humanitat per conservar les restes del seu patrimoni natural.
Quan els Grau aconseguiren obrir-se pas entre la gent i situar-se en primera lnia, el Marc i la
Mireia obriren els ulls com taronges. No es podien creure el que estaven veient.
-Sn preciosos! va dir lAlba sense desviar la mirada-. Al natural sn molt millor que a les
fotografies de lescola!
-No es poden tocar? pregunt el seu germ.
-No. El museu els conserva amb molta cura. Penseu que si tothom els toqus es podrien perdre
per sempre ms aclar el seu pare-. Aquests que veiem sn exemplars nics en el mn.
-Mare, s veritat que hi va haver un temps en qu vivien per tot el planeta? pregunt lAlba.
-S, s cert. Fins i tot molt abans que lhome evolucions, moltes espcies ja dominaven el planeta
de punta a punta.
-I per qu van haver de desaparixer? No ho entenc!
-La m de lhome els va anar destruint fins que el procs va ser irreversible els aclar la Mireia-.
s una pena que es deixessin perdre
-Per no us quedeu davant dels primers que veieu, nhi ha molts altres per admirar els intent
animar en Marc.
-S, va! Som-hi! El Ddac estirava impacientment el bra de la seva mare.
-Espereu un moment
-Espereu un moment -va dir lAlba, que es veia incapa dapartar la mirada dels vidres-. Quins

noms tenen aquests daqu?

El Marc va llegir el rtol informatiu i ho anunci amb veu clara:
-Aquests que hem vist sn ametllers que acaben de florir. Per si continuem estic segur que
tamb veurem roures, pins, faigs, alzines
Albert Torres, Via Jove Relat breu, Viari.

1. A partir de la lectura anterior completa aquestes frases amb una paraula del text.
a. La famlia Grau decideix anar a visitar el Museu d__________ Natural.
b. Els protagonistes van haver de fer una llarga __________ per entrar al museu.
c. Davant dels arbres la mirada dels adults es tenyia de tristor i d__________.
d. Les espcies del museu estaven protegides per vidres __________.
e. Els arbres sn ms bonics vistos de prop que a les __________ del collegi.
f. Abans que la humanitat __________, les espcies del museu sescampaven per tota la
terra.
g. La destrucci dels arbres ve ser causada per la __________ de lhome.
h. Uns __________ sn els primers arbres que veuen.

2. Respon les preguntes segents.

a. Quin dia ha triat la famlia Grau per anar al museu?
b. Com es diuen els dos fills?
c. Quant temps van haver desperar abans danar al museu?
d. Per quins llocs shavia fet la recerca de les espcies del museu?
e. Qu reprodueixen les gbies de vidre per conservar cada espcie?
f. Qu els passaria als arbres si els visitants els toquessin?
g. Com sap el noi que la primera espcie que veu sn ametllers?
h. A ms dels ametllers quins arbres segurament podran veure?

3. Busca al text un mot sinnim que pugui ser substitut per cadascuna daquestes paraules.
normal:

portarien:

traslladaren:

nostlgia:

rescatar:

adequades:

estalviaven:

mantenir:

habitaven:

eliminant:
4. Quines tres idees de les cinc segents surten en aquest conte? Escriu-les ordenades de major
a menor importncia.
a-els museus com a institucions necessries per guardar el patrimoni de la humanitat
b-el preu de lentrada als museus s excessiu
c-la importncia per a laprenentatge de veure el que sestudia en viu
d-el perill que representa lhome per a la naturalesa
e-la visita a un museu sha de fer en un dia assenyalat
123-

5. Els protagonistes del conte sanomenen Alba i Ddac. Lautor no ha triat aquests noms per
casualitat, sin per homenatjar els protagonistes duna novella de Manuel de Pedrolo,
Mecanoscrit del segon origen, on lAlba i en Ddac eren dos supervivents duna catstrofe nuclear
que gaireb destrua la terra. En el requadre tens el nom dels protagonistes dalgunes obres
cabdals de la literatura catalana. Ordenals alfabticament i escriu-los en aquest ordre al costat
dels ttols i de lautor dels llibres en qu surten.
Tirant

Gentil

Esteve i Ramonet

Mila
Manelic

Flix

Toni
Natlia

Pilar Prim

Lauca del senyor Esteve de Santiago Rusiol:

Llibre de meravelles de Ramon Llull:

Jons

Canig de Jacint Verdaguer:

Nab de Josep Carner:
Terra baixa dngel Guimer:
Solitud de Caterina Albert:
La plaa del Diamant de Merc Rodoreda:
Pilar Prim de Narcs Oller:
Tirant lo Blanc de Joanot Martorell:
Bearn de Lloren Villalonga:

6. En el conte els protagonistes visiten un museu dhistria natural. Relaciona els noms dels
museus segents amb el que shi pot veure. Si cal consulta al diccionari el significat de cada
museu.
museu botnic

monedes

museu arqueolgic

animals dissecats

pinacoteca

pedres i minerals

museu zoolgic

mostres de diferents tnies i societats

museu numismtic

plantes

museu geolgic

pintures

museu etnolgic

restes humanes antigues

7. A continuaci tens la descripci dalguns animals que ja han desaparegut o que gaireb estan
extingits de Catalunya. Posa-hi el nom adequat dels que tens a la llista i escriu en els espais en
blanc el mot adequat de laltra llista en funci del significat.
Nom dels animals: gall fer, linx, llop, lldriga, s, trencals.
Paraules que falten per completar les descripcions: cua, mesos, negre, rius, temut, tres.
a. el ______ s el parent salvatge dels gossos, t una cua llarga i peluda, emet un udol
caracterstic i s especialment ______ pels pastors de bens i cabres.
b. el ______ s un ocell carronyaire de gaireb ______ metres denvergadura que es
caracteritza per deixar caure els ossos de les seves preses des de gran alada per tal que
es trenquin en xocar a terra i poder menjar el moll que contenen.
c. el ______ s un flid, de la famlia dels gats, les orelles semblen unes banyes i les taques
del cos recorden les dun guepard, t la ______ curta i salimenta de petits mamfers.
d. l______ s un mamfer de cos corpulent i pelatge abundant, durant els ______ de fred sol
hivernar en una cova.
e. la ______ s un carnvor de la famlia dels mustlids, viu als ______ i la seva pell espessa
s molt apreciada per fer-ne abrics.
f. el ______ s una au salvatge de plomatge ______, familiar de les gallines i que viu a la
muntanya.

8. Expressi escrita. Imaginat que han passat setanta anys, que ja ets vell i que el mn ha canviat
molt. Els teus nts et demanen que els expliquis qu eren uns objectes ja desapareguts en el mn
futur, que han trobat escrits en una novella antiga i que no saben qu eren, ni la forma que tenien,
ni per a qu servien. Escriu tres textos on descriguis detalladament cadascun daquests objectes:
-bolgraf:

-moto:

-moneda:

REPS GENERAL D'ORTOGRAFIA

1. Torna a escriure aquestes frases posant en plural les paraules en negreta.
a. La meva amiga per esmorzar sempre menja una llesca de pa amb fruita fresca.
___________________________________________________________________
b. La poca esperana que tenia la va perdre en saber qui seria la seva propera rival.
___________________________________________________________________
c. No li agrada la resposta ambigua que li dna la professora cada vegada que li
pregunta si creu que pot aprovar lassignatura.
___________________________________________________________________
___________________________________________________________________
d. En aquella comarca parlen una llengua molt antiga i autntica.
___________________________________________________________________
e. Aquesta pintora dibuixa una franja groga al voltant de la figura humana.
___________________________________________________________________
f. Lorganitzadora de lexpedici no sespanta tot i lamenaa de pluja.
___________________________________________________________________

2. Completa aquests mots amb les lletres a, e, o o u i desprs escriu-los a la frase adequada
segons el seu significat.
__valuaci, r__ncor, m__ntanya, av__rrir, av__riat, rt__l, ass__ssinats, m__ravellosa, t__rmell,
b__tllet
a. A la porta de lascensor hi havia un ______ que deia que estava _____.
b. Les pellcules de crims i ______ em fan ______ fins a badallar.
c. La vista que es contempla des del cim daquella ______ s _______.
d. He perdut el ______ de notes de la tercera ______.
e. Tot i que li havia trencat un lligament del ______ duna puntada, no li guardava cap
______.

3. Escriu els verbs que tens a continuaci al text de sota en primera persona del singular del
present dindicatiu.
sucar, dutxar-se, llevar-se, tancar, posar-se, sortir, preparar, vestir-se, baixar, agafar
Cada mat _em llevo_ a les set. Primer de tot vaig al bany i ______ amb aigua freda. Desprs
torno a lhabitaci i em ______ rpidament. Quan ja estic llest, vaig a la cuina i ______ un caf
amb llet i hi ______ un parell de magdalenes. Vaig al rebedor i ______ la jaqueta, ______ la
cartera i ______ la porta sense fer soroll. ______ les escales rpidament i ______ al carrer
disposat a comenar un dia nou.
4. Escriu els verbs que hi ha entre parntesis en la forma adequada.
a. Abans la fruita es ______ (recollir) a m, sense cap ajut de maquinria.
b. Espero que tots vosaltres ______ (poder) arribar a temps a la feina.
c. Dem nosaltres ______ (sortir) una mica ms tard.
d. Avui he estat ______ (tossir) tota la nit.
e. Magradaria que elles ______ (poder) venir a la festa.
f. No s qui m______ (escopir) a labric.
g. Els teus pares ______ (voler) que tornis a casa ara mateix.
h. La vora dels pantalons ja te la ______ (cosir) dem.
i. Podeu venir a casa nostra sempre que ______ (voler).
5. Escriu les formes que falten en els segents pretrits imperfets dindicatiu.
jo desava
tu empaitaves

nosaltres xerrvem
vosaltres rentveu

6. Completa amb una b o una v aquests mots, desprs localitzals a la sopa de lletres i comprova
que els has escrit b.
a__et, a__ortament, __asc, __erruga, ca__all, co__ard, go__ern, m__il, pro__ar, re__entar
A

7. Completa els mots segents amb qualsevol daquestes grafies: s, ss, c, i z.

ma__ia, mo__egar, __ert, __ero, endre__ar, ma__s, refern__ia, bra__, ac__i, pre__n__ia,
pa__eig, tret__e, dan__a, __ndria, pre__a, mo__o, na__i, f__il, misterio__a, velo__, bo__a,
tendre__a, __endra, tro__, pi__cina, gro__a, en__endre, auda__, pre__i, po__eir, pin__a.
8. Has domplir cadascuna daquestes frases amb dues jotes i dues ges.
a. Els __eranis als balcons a__uden a donar una imat__e ms __uvenil a una finca.
b. Al __uliol els __imnastes entrenen dues hores a la sorra de la plat__a per no sobrecarregar
els __enolls.
c. No afe__eixis __inebra a la meva beguda, que __o sc qui porta el cotxe els di__ous.
d. No vull que passe__em ms per aquesta carretera tan llet__a, prefereixo pu__ar fins al
tur per veure el paisat__e.
e. El met__e li ha recomanat que porti mit__ons gruixuts i un calat no gaire a__ustat per
prote__ir els dits dels peus.
f. Perqu aquesta font ra__i a la primavera, cal que durant tot el __ener hi ha__i plu__a.

9. Completa aquests mots amb alguna daquestes grafies: x, ix, tx i ig.

__andall, cu__a, me__a, __arop, bo__, cr__er, mar__a, m__, tor__a, cartu__, te__it, mare__,
__ins, fa__enda, to__o, mare__, pan__a, __uclar, mer__er, co__e, despa__, blanque__,
__ocar, bru__eria, condue__, des__, escabe__, gru__ut, disbau__a, __arampi.
10. Escriu el mot que correspongui amb la definici i les lletres que et proposem; cal que tingui
una ela geminada.
a. T _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ T: calma, pau.
b. C _ _ _ _ B _ _ _ _: contribuir, ajudar.
c. C _ _ _ _ _ _ I _ _ _ _: guardar moltes coses dun mateix tipus.
d. C _ _ _ _ C _ _: posar.
e. E _ _ _ _ _ _ _ T: molt bo.
f. I _ _ _ _ _ L: que est fora de la llei.
g. I _ _ _ _ _ : alegria i esperana per alguna cosa que succeir.
h. I _ T _ _ _ _ _ _ _ _: llest.
i. N _ _ _ _ _ A: narraci llarga.
j. P _ _ _ _ _ _ _ A: obra de cinema.
k. R _ B _ _ _ _ _ - _ _: revoltar-se, deixar dobeir una ordre o una autoritat.
l. S _ _ _ _ _ A: cada cop de veu en qu es pot dividir una paraula.
11. Escriu correctament els deu mots entre els segents als quals els falta una h.
omicida, coet, umil, aderir, coesi, exaurir, cacauet, proibir, veicle, exuberant, ivern, armonia,
subasta, orfe, orxata
Sescriuen amb h: homicida,
12. Subratlla la sllaba tnica de cada mot i desprs collocal a la columna que li correspongui.
decisi, mquina, nic, majoria, agricultor, msica, ampolla, gener, fusta, qumica, company,
gripau, arbre, smola, mosca, campanar, bateria, liga, balcons, comprendre, pica
Paraules agudes

Paraules planes

Paraules esdrixoles

Decisi

majoria

mquina

13. Posa els quatre accents que falten a cadascuna daquestes frases.
a. La violencia no s cap solucio valida per a cap conflicte encara que sembli dificil trobar-la.
b. Si volguessiu aconseguir el titol haurieu daprovar historia i tecnologia.
c. Hauras de trucar per telefon a lavia per avisar-la que dema anireu a visitar-la.
d. Dijous no anire al gimnas perque tinc un compromis amb els meus cosins.
e. De la natacio, lunic esport que mhauria agradat practicar i que trobo interessantissim s el salt
de trampoli.
f. Amb els meus germans voliem anar dexcursio, pero a les noticies han dit que plouria.
g. La nostra secretaria t una malaltia tan estranya que sempre li fan proves mediques a una
clinica modernissima.
h. Un capita de lexercit sol tenir al seu carrec una companyia i un general un batallo.
14. Alguns dels mots segents han de portar accent a la e o a la o, fixat en quins i desprs posal
obert (`) o tancat () segons convingui.
decidire, colleccio, xemeneia, porta, mongeta, momia, molestia, tensio, coneixer, rebedor, finestra,
portare, euforia, broquil, escopeta, esposa, manifestacio, apareixer, victoria, discussio, enten,
bestia, perdre, esgarrifos, anemia, perdua, milions, excellent, trajectoria, cafe, mussol.
15. Escriu davant dels mots segents el, la o l segons sescaigui.
___ urbanitzaci

___ informaci

___ estil

___ ptica

___ intenci

___ univers

___ impressi

___ uni

___ informe

___ ull

___ nica

___ antena

___ invent

___ espcie

___ urgncia

___ inflamaci

___ uniforme

___ atenci

16. Resol les sumes segents escrivint el resultat en lletres.

5 + 16 = vint-i-un
12 + 14 =
33 + 42 =
110 + 145 =
323 + 456 =
2.340 + 4.615 =
3.482 + 5.207 =
443.756 + 451.002 =
12.000.000 + 15.673.512 =

VOCABULARI
1. Colloca les paraules segents en l'espai en blanc adequat de la recepta segent.
Rovells, desfet, minuts, ou, pols, forn, motllo
Pasts de xocolata
Ingredients:

Preparaci:

- 6 rovells d'ou
- 6 clares
- 150 g de sucre
- 200 g de xocolata
negra de cobertura
- 50 g de mantega
- farina
Per guarnir:
- nata muntada
- cacau en __________

Per comenar, barregeu els rovells d'__________ amb el sucre en un

bol.
Mentrestant, foneu la cobertura de xocolata al bany maria. Quan la
xocolata s'hagi __________, afegiu-hi la mantega i remeneu-ho. Tot
seguit, munteu les clares que haureu tingut a la nevera perqu es
muntin b.
A continuaci, barregeu la xocolata, els rovells i el sucre i les clares
muntades. Remeneu-ho i poseu-ho en __________ un per al forn.
Deixeu-ho coure al __________ a 180 graus durant 30 __________.
Desprs, deixeu refredar el pasts, desemmotlleu-lo i emplateu-lo. I ja
per acabar, decoreu-lo amb nata muntada i cacau en pols.

Autor de la recepta: Brbara Casanovas i Adri Ruscalleda

2. Escriu el nom de deu fruites

3. Escriu el nom de deu verdures o hortalisses

4. Escriu tots el nom de tots els coberts, estris i peces de roba que necessites per parar una taula
d'un dia de festa.

5. Escriu la recepta d'un plat que spigues fer seguint el model del pasts de xocolata. Si no en
saps cap, demana ajut a qui vulguis de la teva famlia per tal que t'ajudi.

6. Escriu el nom corresponent a cadascuna daquestes definicions:

Espai de terreny delimitat, ordenat i plantat amb arbres, arbustosi flors que es destina a lesbarjo:
Fruita, dolos, gelat, etc., amb qu sacaben els pats com el dinar i el sopar:
Ocultaci total o parcial de la llum dun astre per la interposici dun altre:
Fruita semblant a la taronja, del mateix color i tamb dividida en grills, per ms petita i de gust
dol i ms suau:
Calat que no passa del turmell, generalment amb sola de cuir o de goma i la resta de pell:
Instrument musical format per una carbassa seca i buida, amb pedretes a dins, proveda dun
mnec:
Sala convenientment preparada i equipada per practicar-hi intervencions quirrgiques:
Esport practicat entre dos equips i que t com a finalitat impulsar una pilota amb un pal cap a la
porteria contrria. T diverses modalitats sobre gel, sobre herba i sobre patins:

7. Ara tu has d'inventar una definici per a cadascuna de les paraules segents.
tornavs:

tovallola:

vorera:

matals:

cendrer:

migdiada:

tap:

crossa:

8. Fes una llista amb deu adjectius que descriguin com ets.

9. Fes una descripci de com a mnim 100 paraules de la teva habitaci. Hi ha de sortir les mides,
els mobles, els colors, els objectes que la decoren, etc.