Guia Isd

GUIA PRCTICA
Impost
sobre succesions
i donacions
Juny 2015
Agncia Tributria
de Catalunya
Generalitat
de Catalunya
GUIA PRCTICA
Impost sobre successions i donacions
LAgncia Tributria de Catalunya (ATC) t entre els seus principals objectius facilitar a la
ciutadania el compliment de les seves obligacions de naturalesa tributria.
LATC elabora, amb aquest propsit, aquesta guia prctica de limpost sobre successions i
donacions, que cont la informaci necessria per emplenar els impresos dautoliquidaci (models
660, 650, 651, 652 i 653), per a fets imposables nascuts a partir del dia 1 del febrer de 2014,
data dentrada en vigor de lltima reforma de limpost.
Per a ms informaci, podeu consultar el web http://etributs.gencat.cat, o trucar al 012, el telfon
dinformaci de la Generalitat de Catalunya.
NDEX
I. ASPECTES GENERALS ................................................................................................................. 4
A. Fets pels quals sha de liquidar limpost sobre successions i donacions (ISD) ............................. 4
B. Trmits previs a la liquidaci de lISD. Modalitat herncia ............................................................ 4
B.1. Documentaci prvia .................................................................................................................. 4
B.2. Trmits si no hi ha testament ...................................................................................................... 4
B.3. Acceptaci i adjudicaci de lherncia ........................................................................................ 4
C. Liquidaci. Com es liquida lISD .................................................................................................... 5
C.1. Models per a lautoliquidaci ...................................................................................................... 5
C.2. On es poden obtenir els impresos .............................................................................................. 6
C.3. Documentaci que cal presentar ................................................................................................ 6
D. Termini de presentaci, prrroga i suspensi ............................................................................... 6
D.1. Terminis de presentaci ............................................................................................................. 6
D.2. Prrroga del termini de presentaci (en cas dherncia) ............................................................ 7
D.3. Suspensi dels terminis de presentaci ..................................................................................... 7
E. Lloc i forma dingrs ....................................................................................................................... 7
F. Lloc de presentaci ........................................................................................................................ 7
G. Horari ............................................................................................................................................. 7
H. Presentaci i pagament telemtics ................................................................................................ 7
II. MODALITATS DE LIMPOST ......................................................................................................... 8
A. SUCCESSIONS ............................................................................................................................. 8
A.1. Subjecci a limpost .................................................................................................................... 8
A.1.1. Herncia, llegat i altres ttols successoris ................................................................................ 8
A.1.2. Contractes dassegurances sobre la vida ................................................................................ 8
A.2. Data de meritaci ........................................................................................................................ 8
A.3. Persones contribuents. Persones obligades .............................................................................. 8
A.4. Base imposable .......................................................................................................................... 9
A.4.1. Determinaci de la base imposable ......................................................................................... 9
A.4.2. Concepte de valor real ............................................................................................................. 9
A.4.3. Parament domstic .................................................................................................................. 9
A.4.4. Bns addicionables ................................................................................................................ 10
A.4.5. Assegurances de vida............................................................................................................ 10
A.4.6. Regles especials en supsits dexistncia dusdefruits ......................................................... 10
A.4.7. Regles especials en supsits dexistncia de donacions anteriors a la data de la defunci i
acumulables ..................................................................................................................................... 13
A.4.8. Efectes de la partici de lherncia ........................................................................................ 14
A.4.9. Efectes de la renncia de lherncia ...................................................................................... 15
A.4.10. Crregues, deutes i despeses dedubles ............................................................................ 16
A.5. Base liquidable i reduccions ..................................................................................................... 17
A.5.1. Reducci per parentiu ............................................................................................................ 17
A.5.2. Reducci per discapacitat ...................................................................................................... 18
A.5.3. Reducci per a persones grans ............................................................................................. 18
A.5.4. Exempci i reduccions per assegurances ............................................................................. 18
A.5.5. Reducci per ladquisici de bns i drets afectes a una activitat econmica ........................ 19
A.5.6. Reduccions per ladquisici de participacions en entitats ..................................................... 21
A.5.7. Reducci per ladquisici de lhabitatge habitual de la persona difunta ................................ 24
A.5.8. Reducci per ladquisici de determinades finques rstiques de dedicaci forestal ............ 25
A.5.9. Exempcions i reduccions per ladquisici de bns de la persona difunta utilitzats en
lexplotaci agrria de lhereu o el legatari ....................................................................................... 26
A.5.10. Reducci per ladquisici de bns del patrimoni cultural ..................................................... 28
A.5.11. Reducci per ladquisici de bns del patrimoni natural ..................................................... 28
A.5.12. Reducci per sobreimposici decennal ............................................................................... 29
A.5.13. Base de les reduccions ........................................................................................................ 30
A.5.14. Bns comuns dels cnjuges ................................................................................................ 30
A.5.15. Concurrncia de successors a ttol universal ...................................................................... 30
A.6. Deute tributari ........................................................................................................................... 30
A.6.1. Tarifa ...................................................................................................................................... 30
A.6.2. Quota tributria ...................................................................................................................... 31
A.6.3. Bonificaci de la quota tributria ............................................................................................ 31
A.6.4. Deducci per doble imposici internacional .......................................................................... 33
A.7. Competncia ............................................................................................................................. 33
A.7.1. Persones contribuents residents a lEstat espanyol .............................................................. 33
A.7.2. Persones contribuents no residents a lEstat espanyol ......................................................... 33
B. DONACIONS ............................................................................................................................... 34
B.1. Fets subjectes ........................................................................................................................... 34
B.1.1. La donaci ............................................................................................................................. 34
B.1.2. Altres negocis jurdics gratuts entre vius .............................................................................. 34
B.1.3. Donacions especials .............................................................................................................. 34
B.2. Data de meritaci ...................................................................................................................... 35
B.3. Persones obligades .................................................................................................................. 35
B.4. Base imposable ........................................................................................................................ 35
B.4.1. Determinaci de la base imposable ....................................................................................... 35
B.4.2. Regles especials en supsits dexistncia dusdefruit ........................................................... 36
B.4.3. Regles especials en supsits de donacions anteriors fetes dins del perode de tres anys i
acumulables ..................................................................................................................................... 37
B.5. Base liquidable .......................................................................................................................... 38
B.5.1. Reducci per donaci dun negoci empresarial o professional ............................................. 38
B.5.2. Reduccions per donaci de participacions en entitats .......................................................... 41
B.5.3. Reducci per la donaci de diners per a constituir o adquirir una empresa individual
o un negoci professional o per a adquirir participacions en entitats................................................ 43
B.5.4. Reducci per la donaci de bns del patrimoni cultural ........................................................ 44
B.5.5. Reducci per la donaci dun habitatge que ha de constituir el primer habitatge habitual
o per la donaci de diners destinats a ladquisici daquest primer habitatge habitual .................. 44
B.5.6. Reducci per aportacions a patrimonis protegits de discapacitats........................................ 45
B.5.7. Exempcions i reduccions per ladquisici duna explotaci agrria ....................................... 45
B.6. Deute tributari ........................................................................................................................... 47
B.6.1. Tarifa general ......................................................................................................................... 47
B.6.2. Tarifa reduda ......................................................................................................................... 47
B.6.3. Quota tributria ...................................................................................................................... 47
B.7. Competncia ............................................................................................................................. 48
B.7.1. Persones contribuents residents a lEstat espanyol .............................................................. 48
B.7.2. Persones contribuents no residents a lEstat espanyol ......................................................... 48
GLOSSARI ....................................................................................................................................... 49
I. ASPECTES GENERALS
A. Fets pels quals sha de liquidar limpost sobre successions i donacions (ISD)
a) Ladquisici de bns i drets per herncia, llegat o qualsevol altre ttol successori.
b) Ladquisici de bns i drets per donaci o qualsevol altre negoci jurdic a ttol gratut i entre
persones vives.
c) La percepci de quantitats pels beneficiaris de contractes dassegurances sobre la vida, quan el
contractant sigui persona distinta de la persona beneficiria.
B. Trmits previs a la liquidaci de lISD. Modalitat herncia

B.1. Documentaci prvia
Abans de presentar lautoliquidaci de limpost sobre successions i donacions (ISD), cal obtenir la
documentaci segent:
a) Certificat de defunci de la persona causant de la successi que es liquida, que sha de
demanar al registre civil de la localitat on sha produt la defunci.
b) Certificat de darreres voluntats, que sha de demanar, b telemticament al Registre dactes de
darreres voluntats, b a la Gerncia Territorial del Ministeri de Justcia. Per obtenir-lo sha
daportar el certificat de defunci que shaur dhaver obtingut prviament.
El certificat de darreres voluntats informa si la persona difunta havia atorgat testament o no. En el
primer supsit, indica el notari o notria que va autoritzar el darrer testament, a qui se nha de
demanar una cpia autoritzada.
c) Cpia del darrer testament del causant indicat en el certificat de darreres voluntats.
B.2. Trmits si no hi ha testament

Sha de tramitar la declaraci dhereus emprant els procediments segents:
a) Quan les persones hereves sn descendents (fills o filles, nts o ntes, etc.), ascendents (pare
o mare, avi o via, etc.) o cnjuge de la persona morta, la declaraci dhereus es fa mitjanant una
acta de notorietat, que es tramita davant notari.
b) Quan les persones hereves sn uns altres parents (germans o germanes, oncles o ties, nebots
o nebodes, o cosins o cosines), la declaraci dhereus sha de tramitar mitjanant el procediment
judicial corresponent.
B.3. Acceptaci i adjudicaci de lherncia

Un cop fets els trmits anteriors, les persones interessades poden atorgar lescriptura de
manifestaci dherncia en la qual sinventarien i valoren tots els bns, drets i obligacions que
constitueixen lherncia de la persona difunta.
En aquesta escriptura les persones interessades accepten lherncia i, addicionalment, poden fer
tamb la partici o ladjudicaci.
Cal tenir en compte que, per complir amb les obligacions tributries en relaci amb limpost sobre
successions, no s obligatori atorgar en escriptura pblica la manifestaci i acceptaci dherncia,
ja que es pot fer tamb en un document privat, en el qual han de constar les dades de les
persones interessades (nom complet, identificaci fiscal i domicili), linventari i la valoraci dels
bns, drets i obligacions de la persona difunta.
C. Liquidaci. Com es liquida lISD

El sistema dautoliquidaci de limpost sobre successions i donacions (ISD) s obligatori de
manera que les persones interessades han de fer la declaraci i la liquidaci de limpost amb els
models dimpresos segents:
Model 660. Declaraci de successions
Model 650. Autoliquidaci de successions
Model 651. Autoliquidaci de donacions
Model 652. Autoliquidaci dassegurances de vida
Model 653. Autoliquidaci de consolidacions de domini
C.1. Models per a lautoliquidaci

Herncies
Shan demplenar dos models:
El model 660 (Declaraci de successions) integra una relaci dels bns i els drets del causant (la
persona que ha mort), i que constitueixen el cabal hereditari que sha de repartir entre les
persones interessades en la successi.
Sha demplenar un model 660 per a cada herncia que es liquidi, i tenint en compte que cada
causant origina una successi.
En aquest model shan dindicar les dades del causant i de totes les persones interessades en la
successi, i descriure amb detall cadascun dels bns i drets que sadquireixen en la successi.
El model 650 (Autoliquidaci de successions) constitueix lautoliquidaci individual de limpost
sobre successions en la qual sidentifica un sol contribuent i es calcula la quota que li correspon
dacord amb els bns i drets que adquireixi. Cal presentar tants models 650 com a persones
interessades concorren en una successi.
Aquests models serveixen per presentar lautoliquidaci total de la successi, les complementries
duna liquidaci anterior i tamb les autoliquidacions parcials a compte duna autoliquidaci
posterior.
Donacions
El model 651 (Autoliquidaci de donacions) sutilitza per a autoliquidacions dadquisicions
gratutes entre persones vives, com la donaci i els negocis assimilats.
Cal presentar un model 651 per persona interessada o contribuent, encara que en el document de
donaci o negoci jurdic assimilat consti ms duna persona donatria.
Assegurances
El model 652 (Autoliquidaci de les assegurances sobre la vida) sutilitza per presentar
autoliquidacions parcials o totals per haver rebut prestacions derivades dassegurances sobre la
vida del causant, fins a quatre contractes.
Si shan rebut prestacions derivades de ms de quatre contractes dassegurances shan dutilitzar
els models 650 i 660.
Consolidaci de domini
El model 653 (Autoliquidaci de la consolidaci de domini) sutilitza quan, en extingir-se un
usdefruit que shavia constitut en ocasi duna herncia o una donaci, el nu propietari o nua
propietria consolida el domini sobre els bns usufructuats.
Quan ladquisici del nu propietari o nua propietria no es va fer per herncia o donaci, sin per
mitj duna transmissi onerosa (compravenda), ha de tributar per limpost sobre transmissions
patrimonials i actes jurdics documentats.
C.2. On es poden obtenir els impresos

Els impresos es poden obtenir:
a) Mitjanant la confecci del programa dajuda, que es descarrega des del portal tributari
http://etributs.gencat.cat.
b) Mitjanant el format PDF que es pot descarregar des del portal tributari abans citat.
c) A una delegaci de lAgncia Tributria de Catalunya o a una oficina liquidadora de districte
hipotecari.
C.3. Documentaci que cal presentar

Herncia (models 660 i 650)
Juntament amb la declaraci i autoliquidacions de limpost sha de presentar loriginal i una cpia
del document notarial, judicial o privat en qu consti lacceptaci de lherncia. A ms, cal
presentar, llevat que shagi protocollitzat en el document pblic relatiu a loperaci que
sautoliquida, o shagi presentat en una autoliquidaci anterior, els documents segents (originals i
cpies que corresponguin):
a) Certificat de defunci del causant de la successi.
b) Certificat del Registre general dactes dltimes voluntats.
c) Cpia autoritzada del testament, codicil, memria testamentria o pacte successori. En cas que
no nhi hagi cal aportar un dels documents segents:
- Acta de notorietat de declaraci dhereus intestats, si el parentiu entre transmitents i
adquirents s el dascendents a descendents o a la inversa, o cnjuges i convivents en parella
estable entre si.
- Declaraci judicial dels hereus. Si no sha fet aquesta declaraci, sha de presentar una
relaci dels presumptes hereus en la qual sindiqui el parentiu de cadascun amb el causant.
d) Els contractes de les assegurances concertats pel causant o certificaci de la companyia
asseguradora, en cas dassegurances collectives.
En el cas que es presenti document privat, es pot utilitzar el Model de declaraci privada de bns
per a limpost de sucessions i donacions, on figuren totes les dades que han de constar
necessriament, disponible al web tributari:
http://etributs.gencat.cat/ca/programes_d_ajuda_models_i_formularis/formularis/alegacions/
Resta de fets imposables (models 651, 652 i 653)
Juntament amb lautoliquidaci de limpost shan de presentar els documents originals i cpies que
corresponguin.
D. Termini de presentaci, prrroga i suspensi

D.1. Terminis de presentaci
La normativa vigent estableix els segents terminis de presentaci:
a) Herncies: sis mesos comptats des del dia de la defunci de la persona que causa la successi.
b) Donaci: un mes comptat des del dia en qu tingui lloc lacte o contracte.
c) Consolidaci de domini: Per mort de la persona usufructuria, sis mesos, comptats des del dia
de defunci. En qualsevol altre cas, el termini s dun mes, comptat des de lacte o contracte que
origina lextinci de lusdefruit.
Aquests terminis es computen de data a data. Si en el mes de venciment no hi ha dia equivalent a
linicial del cmput, sentn que el termini expira lltim dia del mes. Quan lltim dia del termini s
un dissabte, diumenge o festiu, es prorroga al primer dia hbil segent.
D.2. Prrroga del termini de presentaci (en cas dherncia)

En el cas de la presentaci de la declaraci i lautoliquidaci dherncies, els contribuents poden
obtenir una prrroga per sis mesos ms (total 12 mesos des de la data de la defunci).
Cal que la persona interessada ho solliciti dins dels cinc primers mesos del termini de presentaci,
i comporta lobligaci de pagar linters de demora corresponent, meritat des de la finalitzaci del
perode voluntari fins al dia de lautoliquidaci.
D.3. Suspensi dels terminis de presentaci

Els terminis establerts per fer la presentaci es poden interrompre si sacredita que hi ha un litigi o
un judici voluntari de testamentaria relatiu als bns, drets i obligacions o altres aspectes de
lherncia, donaci o assegurana.
E. Lloc i forma dingrs

El pagament es pot efectuar a qualsevol entitat collaboradora (bancs, caixes destalvis o
cooperatives de crdit que han subscrit el conveni de collaboraci corresponent), mitjanant les
formes dingrs acceptades per cada entitat (metllic, crrec en compte, etc.).
Es pot disposar dels diners i valors de la persona difunta dipositats en entitats bancries amb la
finalitat exclusiva de pagar limpost sobre successions.
F. Lloc de presentaci
Les declaracions es poden presentar a qualsevol de les delegacions de lAgncia Tributria de
Barcelona, a les oficines liquidadores de districte hipotecari i a les oficines dels organismes de
gesti tributria de les diputacions catalanes.
G. Horari
Les delegacions territorials de lAgncia Tributria de Catalunya estan obertes:
a) De l1 doctubre al 31 de maig (excepte del 15 de desembre al 10 de gener, el 23 dabril i
Setmana Santa), de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.00 hores, i la tarda de dimarts de 16.00 a
18.00 hores.
b) De l1 de juny al 30 de setembre, del 15 de desembre al 10 de gener, el 23 dabril i Setmana
Santa, lhorari datenci al pblic per a tots els serveis s de dilluns a divendres de 8.30 a 14.00
hores.
Quant a les oficines liquidadores de districte hipotecari, podeu consultar els horaris datenci al
pblic al portal tributari, a ladrea http://www.e-tributs.cat/ca/Utilitats/Pagines/OficinasTrib.aspx.
H. Presentaci i pagament telemtics

El pagament i la presentaci del model 651 es pot efectuar tamb per via telemtica a travs de
lOficina Virtual de lAgncia Tributria de Catalunya. Per fer-ho, cal tenir present que:
a) Pot pagar i presentar per via telemtica el mateix subjecte passiu que consta a limprs 651.
Tamb pot pagar i presentar aquest model dimprs una tercera persona en nom del subjecte
passiu, si b en aquest cas per poder realitzar aquesta gesti cal que el presentador pertanyi a
algun dels collectius professionals que han signat conveni de collaboraci amb lAgncia
Tributria de Catalunya. Podeu consultar la llista daquests collectius professionals a ladrea
http://etributs.gencat.cat/ca/atc/convenis
b) La persona que faci la presentaci telemtica ha de disposar dun certificat digital adms per
lAgncia Catalana de Certificaci (CATCert). Podeu trobar ms informaci sobre els certificats
digitals admesos per aquesta entitat a ladrea http://www.catcert.cat.
c) Quant a loperaci, cal que es compleixin els requisits segents:
- Que shagi formalitzat en escriptura pblica
- Que lAdministraci disposi de la corresponent declaraci informativa resum de lescriptura
pblica a qu fa referncia el Decret 648/2006, de 27 de desembre (DOGC nm. 4789, de 29 de
desembre) i lOrdre ECO/5/2015, de 13 de gener, per la qual es regulen labast i el contingut de la
declaraci informativa resum de les escriptures pbliques i el procediment per fer-ne la tramesa
telemtica (DOGC nm. 6790, de 16 de gener).
- Que loperaci shagi autoliquidat mitjanant el programa dajuda.
Un cop fet el trmit telemtic de presentaci i pagament, sobt una diligncia en format PDF que
cal adjuntar al document original a fi de presentar-la davant el registre corresponent.
II. MODALITATS DE LIMPOST

A. SUCCESSIONS
A.1. Subjecci a limpost
Hi estan subjectes:
A.1.1. Herncia, llegat i altres ttols successoris
Sn ttols successoris, a ms de lherncia i el llegat, els segents:
a) La donaci per causa de mort.
b) Els contractes o pactes successoris.
c) Les quantitats que lliuren les empreses i entitats als familiars dempleats morts, amb nim
de liberalitat i sempre que no hagin de tributar com assegurana, ni per lIRPF.
A.1.2. Contractes dassegurances sobre la vida
La percepci de quantitats per part de les persones beneficiries de contractes dassegurances
sobre la vida com a conseqncia de la defunci de la persona contractant assegurada
(assegurana individual) o de la persona assegurada (assegurana collectiva), quan la persona
contractant o lassegurada, segons el cas, s una persona diferent de la beneficiria.
A.2. Data de meritaci

La data de meritaci s la data en qu sinicia el cmput del termini per fer la liquidaci i pagar
limpost. En les adquisicions per causa de defunci s la data en qu es va produir la mort de la
persona causant o assegurada.
A.3. Persones contribuents. Persones obligades

Estan obligades com a persones contribuents les persones fsiques que adquireixen bns o drets
per herncia, llegat o un altre ttol successori, i les persones beneficiries dassegurances de vida
com a conseqncia de la defunci de la persona contractant, si es tracta dassegurana

individual, o de la persona assegurada, si es tracta dassegurana collectiva.
A.4. Base imposable

A.4.1. Determinaci de la base imposable
La base imposable est constituda pel valor net de ladquisici individual de cada persona
interessada en lherncia (persona hereva, legatria, etc.) ms els bns que shan daddicionar.
Els calcula a partir del ttol hereditari, s a dir, sobre la porci de bns de lherncia, o la seva part
alquota, que dacord amb les disposicions testamentries, corresponen als successors.
El valor net s el valor real dels bns minorat per les crregues, deutes i despeses de lherncia
de la persona difunta.
A.4.2. Concepte de valor real
El valor real s el valor veritable que t un b o dret i no pas el valor que les parts li atribueixen. La
jurisprudncia del Tribunal Suprem equipara el concepte de valor real al valor de mercat, que
defineix de la manera segent:
s limport net que raonablement podria esperar rebre un venedor per la venda duna propietat en
la data de valoraci, mitjanant una comercialitzaci adequada, i suposant que hi ha almenys un
comprador potencial correctament informat de les caracterstiques de limmoble, i que ambds,
comprador i venedor, actuen lliurement i sense un inters particular en loperaci.
Per comprovar el valor dels bns i drets lAgncia Tributria de Catalunya utilitza els criteris que
sespecifiquen en el document Valors per a la comprovaci de bns immobles en base al qual es
determina el que lAdministraci entn com a valor real o de mercat del b o dret gravat.
Daltra banda, lAgncia Tributria de Catalunya tamb publica anualment unes Instruccions de
comprovaci de valors dels bns immobles on sestableixen uns parmetres de carcter objectiu
que serveixen per classificar els expedients, amb vista a leventual comprovaci de valor, en
prioritaris i no prioritaris, i que t en compte el valor declarat pels obligats tributaris.
Tots dos documents es troben publicats al web http://etributs.gencat.cat.
A.4.3. Parament domstic
El parament domstic sn els efectes personals de la llar i altres bns personals de la persona
difunta, llevat de les joies, pells de luxe, vehicles, embarcacions, objectes dart i antiguitats.
La llei pressuposa sempre lexistncia del parament i el valora en el 3% de limport de tots els bns
i drets del cabal relicte, independentment de la seva naturalesa.
El valor calculat del parament domstic es pot minorar en el 3% del valor cadastral de lhabitatge
habitual del matrimoni quan shagi de fer lliurament al cnjuge sobrevivent de la roba, el mobiliari i
els estris que tinguin el carcter de parament com.
En tot cas, les persones interessades en poden acreditar la inexistncia, de manera fefaent, o un
valor superior o inferior al que resulta de laplicaci daquest percentatge del 3%.
Limport del parament sha de fer constar a lapartat J. Parament domstic del model 660.
El clcul del parament es fa desprs de deduir del valor total dels bns i drets (casella 100), les
crregues (apartat I del model 660), i no sha dincloure en la base de clcul el valor dels bns.
Cas 1
Valor total de lherncia: 1.200.000,00 euros.
Persones hereves: la vdua i un fill.
Un dels bns de lherncia era lhabitatge habitual, que tenia un valor cadastral en el moment
de la defunci de 110.000,00 euros.
Clcul del parament domstic
Base de clcul 100 I ..............................................
200
Valoraci 3% de 200 .................................................
201
Valor cadastral de lhabitatge habitual .......................
202
Descompte de la part corresponent al
cnjuge supervivent 3% de 202 ................................ 203
Valor calculat del parament domstic 201 - 203 ........
204
Valor estimat per la persona contribuent .....................
J
1.200.000,00 euros
36.000,00 euros
110.000,00 euros
3.300,00 euros
32.700,00 euros
32.700,00 euros
Nota: Descompte noms en cas de cnjuge supervivent

A.4.4. Bns addicionables
La base per liquidar limpost sobre successions per herncia, a ms dels bns existents a nom de
la persona difunta a la data de defunci, ha dincloure altres bns que no constaven a la seva
titularitat, com els segents:
a) Els que hagin pertangut a la persona difunta fins a un any abans de la defunci, llevat que
entre els bns de lherncia hi hagi altres bns que els substitueixin.
b) Els bns i drets que durant els tres anys anteriors a la defunci havien estat adquirits per
la persona difunta en usdefruit, a ttol oners, i en nua propietat per les persones hereves,
legatries, parents dins del tercer grau o cnjuge de qualsevol dells o de la persona
causant.
c) Els bns i drets que la persona difunta havia transms a ttol oners, durant els quatre
anys anteriors a la defunci, amb la reserva dusdefruit daquest b o dun altre b, o un
altre dret vitalici. Hi ha lexcepci dels contractes de renda vitalcia amb una entitat
dedicada a aquests negocis.
d) Els valors i efectes dipositats, en supsits dends.
Tots aquests supsits sn presumpcions de la llei que permeten que lAdministraci tributria
addicioni aquests bns i drets a lherncia, i que les persones interessades en lherncia, shi
oposin, mitjanant la prova de la inexistncia o improcedncia.
Limport del bns addicionables sha de fer constar: els que afecten tota lherncia a lapartat M1.
Addici que afecta al cabal hereditari, i els que afecten noms una o ms persones, a lapartat M2.
Addici que afecta una o ms persones interessades, del model 660; i en la casella 4 del model
650.
A.4.5. Assegurances de vida
La base imposable s limport que percep la persona beneficiria. Aquest import se suma a la
resta dels bns i drets de lherncia que corresponen a la persona beneficiria.
Les assegurances shan de relacionar a lapartat N. Assegurances del model 660.
Cada persona beneficiria ha dincloure limport total dassegurances percebudes a lapartat Base
imposable real, casella 3, del model 650.
A.4.6. Regles especials en supsits dexistncia dusdefruits
En els casos en qu a lherncia hi ha un usdefruit, sestableixen regles especials per determinar
la base de liquidaci de cada persona interessada.
10
a) Constituci de lusdefruit i altres institucions

Usdefruit temporal. El seu valor s el resultat de calcular un 2% per a cada perode dun any
dusdefruit i aquest percentatge saplica sobre el valor del b en ple domini, sense que el valor de
lusdefruit pugui excedir el 70%.
Usdefruit vitalici. El seu valor sestima igual al 70% del valor total dels bns, quan la persona
usufructuria t menys de 20 anys. Aquest valor minora a mesura que augmenta ledat, en la
proporci dun 1% menys cada any de ms, amb el lmit mnim del 10% del valor total.
Norma de clcul del percentatge de valor que representa lusdefruit vitalici:

89 anys ledat de la persona usufructuria
El resultat no pot ser superior al 70% ni inferior al 10%
Nua propietat. El seu valor es computa per la diferncia entre el valor de lusdefruit i el valor total
dels bns subjectes a lusdefruit.
Cas 2. Enunciat
Lngel nomena hereu, en el seu testament, al seu fill Bernat i usufructuria universal de
tota lherncia, a la seva dona Carme (62 anys). El valor de lherncia neta s
d1.300.000,00 euros.
Valoraci de lusdefruit i de la nua propietat:
Usdefruit: 1.300.000,00 x 27% (89 - 62, que s ledat de la usufructuria): 351.000,00
euros.
Nua propietat: 1.300.000,00 351.000.000 = 949.000,00 euros
Cas 2. Liquidaci que ha de fer la vdua usufructuria, Carme

Ha domplir lapartat Base imposable real del model 650.
Base imposable real
Cabal hereditari fiscal
1
1.300.000,00
Participaci de la persona contribuent
en el cabal hereditari
2
351.000,00
Percepcions com a persones beneficiries de
contractes dassegurana de vida
3
0,00
Bns addicionables a la base imposable
individual
4
0,00
Base imposable real
351.000,00
Reducci per parentiu
301
100.000,00
Total reduccions
11
100.000,00
Base liquidable real
13
251.000,00
Fins a 150.000,00
501
14.500,00
Resta 101.000,00 al 17,00% 502
17.170,00
Quota ntegra
15
31.670,00
Coeficient multiplicador
503
1,0000
Quota tributria
16
31.670,00
Bonificaci a la quota tributria
18
31.353,30
Quota a ingressar
21
316,70
11
Cas 2. Liquidaci que ha de fer el nu propietari, Bernat

El fill, Bernat, hereu en nua propietat de tota lherncia, ha domplir els dos apartats
Base imposable real i Base imposable terica del model 650, full 2.
Base imposable real
Cabal hereditari fiscal
Participaci de la persona contribuent
en el cabal hereditari
Percepcions com a persona beneficiria de
contractes dassegurana de vida
Bns addicionables a la base
imposable individual
Base imposable real
1.300.000,00
949.000,00
3
0,00
0,00
949.000,00
Base imposable terica

Desmembrament de domini: bns en nua propietat
Valor del ple domini
Valor de la nua propietat
Base imposable terica 5 + 6 - 7
6
7
10
1.300.000,00
949.000,00
1.300.000,00
Reducci parentiu
301
100.000,00
Total reduccions
11
100.000,00
Quota tributria. Tipus mitj efectiu

Base liquidable terica
14
1.200.000,00
Fins a 800.000,00
601
153.000,00
Resta 400.000,00 al 32,00%
602
128.000,00
603
281.000,00
604
1,000
Quota
605
281.000,00
Total
Tipus mitj efectiu
17
23,41%
13
849.000,00
Quota tributria ajustada
16
198.750,90
Bonificaci de la quota tributria
18
Quota a ingressar
21
156.854,21
41.896,69
Quan es produeix la desmembraci del domini dun b o dret per constituci dun usdefruit, la
liquidaci que correspon efectuar al nu propietari o nua propietria no s sobre la totalitat de la
base, sin sobre la base liquidable real, segons el tipus mitj de gravamen per determinar la quota
tributria. Per calcular aquest tipus mitj saplica lescala de gravamen al valor ntegre dels bns,
sense tenir en compte lusdefruit. Un cop aplicada lescala de gravamen i els coeficients
multiplicadors, sobt la quota tributria que es multiplica per 100 i es divideix per la base liquidable
terica, i aix, resulta el tipus mitj de gravamen.
Base imposable real, base imposable terica i base liquidable
La base imposable real (casella 5 del model 650) s el que veritablement shereta
immediatament a la mort de la persona que causa la successi, tenint en compte lexistncia dus
usdefruit.
12
La base imposable terica (casella 10 del model 650) s la que correspon al valor total dels
bns, sense tenir en compte lusdefruit.
La base liquidable (casella 13 del model 650) s la que resulta daplicar a la base imposable les
reduccions que sestableixen a la llei (veure apartat A.5. daquesta guia).
Usdefruits successius. El valor de la nua propietat en el cas dusdefruits successius es calcula
tenint en compte lusdefruit de percentatge ms gran (s a dir, segons ledat de la persona ms
jove). Quan sextingeix aquest usdefruit, el nu propietari o nua propietria paga per laugment de
valor que experimenta la nua propietat, i aix successivament, quan sextingeixen la resta
dusdefruits.
Dret ds i habitaci. El seu valor resulta daplicar el 75% al valor dels bns subjectes a aquest
dret, dacord amb les regles corresponents a la valoraci dels usdefruits vitalicis o temporals.
b) Extinci de lusdefruit. Consolidaci de domini
En lextinci de lusdefruit per defunci de la persona usufructuria el nu propietari o la nua
propietria ha de pagar el percentatge de lusdefruit que sincorpora al seu patrimoni. Ha daplicar
a la base liquidable el tipus de gravamen, dacord amb el valor i la tarifa vigents en el moment de
la desmembraci. En el cas que la consolidaci de domini sigui per causa diferent a la mort de
lusufructuari o del termini previst, ladquirent ha de pagar la liquidaci que tingui un import ms
elevat, ja sigui la liquidaci pendent a causa de la desmembraci del domini o b la que correspon
al negoci jurdic en virtut del qual sextingeixi el domini.
Cas 2. Liquidaci del nu propietari, Bernat, per consolidaci de domini, a la mort de
la usufructuaria, Carme
Base imposable : 1.300.000,00 x 27% (percentatge de lusdefruit): 351.000,00
Tipus aplicable: el tipus mitj de lherncia del causant, ngel.
Per fer aquesta autoliquidaci sha dutilitzar el model 653.

A.4.7. Regles especials en supsits dexistncia de donacions anteriors a la data de la defunci
i acumulables
En el supsit en qu existeix una donaci de la persona difunta a alguna de les persones hereves,
feta dins els quatre anys anteriors a la defunci, es considera com una sola transmissi, als
efectes de la liquidaci de la successi. Limport daquesta donaci sha de sumar a la base de la
successi de la persona hereva beneficiada per la donaci, per tan sols als efectes de determinar
el seu tipus mitj de gravamen.
Limport de la donaci acumulable sha de fer constar a lapartat O del model 660.
Cas 2. Liquidaci de lhereu, Bernat, suposant que el pare li havia fet donaci dun immoble
Lhereu, Bernat, va rebre del seu pare una donaci dun immoble valorat en 600.000 euros.
Liquidaci: en Bernat ha domplir lapartat Base imposable terica del model 650, full 2, de la
manera segent:
Desmembrament de domini: bns en nua propietat
Valor del ple domini
6
1.300.000,00
Valor de la nua propietat
949.000,00
Donacions acumulables
600.000,00
13
Base imposable terica 5 + 6 - 7 + 8

Reducci parentiu
Total reduccions
10
1.900.000,00
301
100.000,00
11
100.000,00
14
1.800.000,00
17
13
16
18
21
153.000,00
320.000,00
473.000,00
1,000
473.000,00
26,27%
849.000,00
223.032,30
157.996,08
65.036,22

Fins a 800.000,00
Resta 1.000.000,00 al 32,00%
Total
Quota
Tipus mitj efectiu
Bonificaci de la quota tributria
Quota a ingressar
601
602
603
604
605
A.4.8. Efectes de la partici de lherncia

La partici o repartiment de bns determinats entre les persones hereves i legatries la pot fer la
persona que causa la successi en el seu testament o heretament. Tamb pot no fer-la i limitar-se
a designar persones hereves per parts iguals o desiguals, sense atribuci de bns concrets. O no
fer ni testament ni heretament.
1. Principi digualtat en la partici
La liquidaci de limpost sobre successions sha de fer segons les instruccions de la persona que
causa la successi expressada en el seu testament o heretament. En el cas que no hi hagi
testament, es fa segons estableix la llei civil aplicable, en la declaraci dhereus abintestat.
Dacord amb el principi digualtat en la partici, qualssevol que siguin les particions i adjudicacions
que les persones interessades facin, es considera, als efectes de limpost, com si shaguessin fet
amb estricta igualtat i dacord amb les normes de la successi (lheretament, el testament o la llei).
Cas 3
Plantejament
En Pau i en Mart sn hereus per parts iguals dels bns del seu pare. Quan accepten lherncia
fan partici i adjudicacions: en Pau sadjudica un pis amb valor declarat de 600.000,00 euros, i en
Mart sadjudica un fons dinversi de valor 300.000,00 euros.
Liquidaci de limpost sobre successions:
Base imposable den Mart: 450.000,00 euros
Base imposable den Pau: 450.000,00 euros
(Total herncia: 600.000.00 + 300.000,00 = 900.000,00 euros / 2 germans: 450.000,00 euros)
2. Excessos dadjudicaci
La partici feta per les persones hereves, en qu sadjudiquen bns concrets a cada persona
hereva, legatria o legitimria, es pot efectuar sense modificar el valor total que correspon a cada
persona interessada, o es pot fer adjudicant a alguna o algunes delles bns de ms valor del que
els correspon. En aquest ltim cas, hi ha un excs dadjudicaci, que pot suposar una liquidaci
per limpost sobre transmissions patrimonials (model 600), si s que hi ha contraprestaci als
altres hereus, o per limpost sobre successions, en la modalitat de donaci (model 651), si no nhi
ha. Lexcs dadjudicaci no hi est subjecte com a tal en cas que un b sigui indivisible o
14
desmereixi molt amb la divisi, sempre que la persona adjudicatria compensi a laltra lexcs, en
metllic. En aquests casos, per, s que tributa lescriptura de partici per actes jurdics
documentats (model 600).
El concepte dindivisi s una qesti de fet, que requereix prova.
Cas 4
Plantejament
En Llus i en Manel sn hereus per parts iguals dels bns del seu pare. Quan accepten
lherncia fan partici i adjudicacions: en Llus sadjudica un pis de fcil divisi, ja que era el
resultat de la uni prvia de dos pisos, amb un valor declarat de 600.000,00 euros, i en Manel
sadjudica un fons dinversi de valor 300.000,00 euros.
Supsit A) en Llus compensa a en Manel de lexcs, amb entrega de 150.000,00 euros.
Supsit B) en Llus no compensa lexcs a en Manel.
Supsit C) el pis s un b indivisible i hi ha compensaci den Llus a en Manel de 150.000 euros.
Tributaci per lexcs
Excs: 150.000,00 euros (450.000,00 euros s la participaci cada hereu segons el principi
digualtat i 600.000,00 euros s limport de ladjudicaci den Llus).
Supsit A): tributaci per limpost sobre transmissions patrimonials, tipus 10% (immoble),
base: 150.000,00.
Supsit B): tributaci per limpost sobre successions i donacions, donacions entre germans.
Supsit C): noms tributa per actes jurdics documentats, tipus 1,5% sobre una base
imposable de 600.000 euros.
A.4.9. Efectes de la renncia de lherncia

La renncia dalguna o algunes de les persones hereves o legatries a lherncia o llegat pot tenir
efectes en la tributaci.
1. Renncia pura, simple i gratuta
Si hi ha una renncia pura, simple i gratuta duna persona hereva o legatria, la persona
beneficiria daquesta renncia s qui ha de liquidar limpost. Per fer la liquidaci, per, sha de
tenir en compte el parentiu de la persona que ha fet la renncia, si s dun grup de parentiu ms
lluny que la persona beneficiria daquesta renncia.
Cas 5
Plantejament
LAlbert, en el seu testament, nomena hereu el seu nebot Miquel, amb la substituci vulgar den
Miquel, per lesposa de lAlbert, lAnna.
En Miquel renuncia de manera pura i simple a lherncia, i com que hi ha prevista la substituci,
la beneficiria de la renncia ser lAnna.
Tributaci
En Miquel no tributa perqu ha renunciat de manera pura i simple i sentn que no ha adquirit
res.
LAnna liquidar per lherncia, com a hereva. A efectes del coeficient de parentiu, se li aplicar
el grup del renunciant, en Miquel (que era grup III), en comptes del que t lAnna amb lAlbert
(grup II), perqu el coeficient del renunciant s ms alt.
15
2. Renncia a favor de persona determinada

En el cas que la renncia no sigui pura i simple, sin a favor duna persona concreta, es produeix
una doble tributaci: duna banda, la liquidaci de limpost de lherncia lha de fer qui renuncia,
perqu per poder cedir prviament aquesta herncia a un tercer prviament lha hagut dadquirir i,
per tant, acceptar; daltra banda, sha de liquidar per aquesta nova transmissi que implica la
renncia: per limpost sobre transmissions patrimonials (si s en canvi de preu) o per limpost
sobre successions, modalitat donaci (si s gratuta).
3. Renncia de lherncia prescrita
La renncia feta un cop prescrit limpost corresponent a lherncia o llegat es considera, a efectes
fiscals, com a donaci en favor de la persona beneficiria daquesta renncia.
A.4.10. Crregues, deutes i despeses dedubles
1. Crregues dedubles
Noms sn dedubles com a crregues els censos i les pensions, i no ho sn les hipoteques i les
penyores. La hipoteca no s una crrega perqu no suposa una disminuci del valor del b, per
el capital pendent damortitzar del prstec hipotecari pot ser deduble com a deute.
Censos. Els censos sn prestacions peridiques dinerries anuals de carcter perpetu o temporal
que es vincula a la propietat duna finca, la qual respon directament i immediatament del seu
pagament.
Per exemple, si un immoble urb est gravat, segons consta en el registre de la propietat, amb un
cens, pel qual shavia de pagar un cnon o rdit anual, el capital que correspon com a redempci
del cens, segons les normes civils catalanes, disminueix el valor de limmoble.
Pensions. El contracte aleatori de renda, tant si s vitalcia com temporal, obliga la persona
deutora a pagar una pensi o rdit anual a una persona, en canvi dun capital en bns mobles o
immobles, el domini dels quals se li transfereix amb la crrega de la pensi.
Per obtenir la base imposable de les pensions sha de capitalitzar la renda anual a linters legal i
sha de prendre del capital resultant la part que, segons les regles establertes per valorar els
usdefruits, correspon a ledat de la persona pensionista, si la pensi s vitalcia, o a la durada de la
pensi, si s temporal.
Aix, el valor de capitalitzaci s igual a un percentatge del capital calculat dacord amb la frmula
segent:
(Renda anual x 100) / inters legal del diner
El tipus dinters legal es fixa cada any a la Llei de Pressupostos Generals de lEstat. Tant linters
legal com el de demora es pot consultar al nostre web, www.etributs.cat
Limport del cens i les pensions sha de fer constar a lapartat I. Crregues dedubles del model
600.
2. Deutes dedubles
Es poden deduir els deutes que deixa la persona difunta, que sacrediten per mitj dun document
pblic o dun document privat, dacord amb els requisits establerts per larticle 1.227 del Codi civil,
o que es justifiquen per qualsevol altre mitj.
Tamb es poden deduir les quantitats que constitueixen deutes de la persona difunta per ra de
tributs de lEstat, de les comunitats autnomes o de corporacions locals o deutes de la Seguretat
Social, i que satisfacin les persones hereves, encara que corresponguin a liquidacions girades
desprs de la mort de la persona causant.
16
No sn dedubles els deutes a favor de les persones hereves, legatries de part alquota,
cnjuges, ascendents, descendents o germans, encara que renuncin a lherncia.
Limport del deutes sha de fer constar a lapartat K. Deutes dedubles del model 600.
3. Despeses dedubles
Sn despeses dedubles les despeses derivades de darrera malaltia, enterrament i funeral o litigi
en inters com de totes les persones hereves.
Les despeses de darrera malaltia es dedueixen sempre que limport quedi acreditat i hagin estat
satisfetes per les persones hereves.
Limport de les despeses sha de fer constar a lapartat L. Despeses dedubles del model 600.
A.5. Base liquidable i reduccions

La base liquidable sobt daplicar sobre la base imposable les reduccions aprovades a Catalunya,
algunes de les quals substitueixen les regulades per lEstat
A.5.1. Reducci per parentiu
En les adquisicions per causa de mort saplica una reducci en la base imposable per ra del grau
de parentiu entre ladquirent i la persona difunta en els termes segents:
a) Grup I (adquisicions per descendents menors de vint-i-un anys): 100.000, ms 12.000 euros per
cada any de menys de vint-i-un que tingui el causahavent, fins a un lmit de 196.000 euros.
b) Grup II (adquisicions per descendents de vint-i-un anys o ms, cnjuge, parella estable i
ascendents):
-
Cnjuge o parella estable: 100.000 euros.

Fill: 100.000 euros.
Resta de descendents: 50.000 euros.
Ascendents: 30.000 euros.
c) Grup III (adquisicions per collaterals de segon i tercer grau i per ascendents i descendents per
afinitat): 8.000 euros.
d) Grup IV (adquisicions per collaterals de quart grau o de graus ms distants i per estranys): no
saplica cap reducci per ra de parentiu.
Als efectes de laplicaci de la reducci per parentiu els membres duna relaci de convivncia
dajuda mtua sassimilen a la resta de descendents del grup II.
Per poder gaudir daquesta reducci, el convivent o convivents supervivents han dacreditar
lexistncia de la relaci de convivncia dajuda mtua mitjanant lescriptura pblica de
formalitzaci de la relaci, atorgada com a mnim dos anys abans de la mort del causant, o b
mitjanant una acta de notorietat que demostri un perode mnim de dos anys de convivncia.
Exemples de parents del Grup III:
A.
B.
C.
D.
E.
Sogres (ascendents per afinitat).

Gendres i joves (descendents per afinitat)
Germans i germanes (collaterals de segon grau)
Oncles i ties (collaterals de tercer grau)
Nebots i nebodes (collaterals de tercer grau)
Exemple de parents del Grup IV:

Cosins (collaterals de quart grau).
17
Limport de la reducci per parentiu sha de fer constar en el model 650, apartat Reducci per
parentiu.
Cada persona beneficiria ha d'incloure limport que li correspon de la reducci, a lapartat Base
imposable, casella 301 (i 401 si es tracta de nua propietat).
A.5.2. Reducci per discapacitat
s una reducci complementria de les altres reduccions, que saplica a les persones
causahavents que tenen la consideraci legal de persones discapacitades.
La quantia de la reducci depn del grau de minusvalidesa:
a) Si el grau de minusvalidesa s igual o superior al 33%, correspon una reducci de 275.000
euros.
b) Si el grau de minusvalidesa s igual o superior al 65%, correspon una reducci de 570.000
euros.
Acreditaci:
a) Resoluci de lICASS (o dun rgan equivalent)
b) Resoluci de lINSS (si s anterior a 27.1.2000, i es tracta dun grau fins al 64%)
c) Sentncia dincapacitaci legal.
Limport de la reducci per discapacitat sha de fer constar en el model 650, apartat Reducci per
minusvalidesa.
A.5.3. Reducci per a persones grans
En les adquisicions per causa de mort per persones del grup II de setanta-cinc anys o ms saplica
una reducci en la base imposable de 275.000 euros.
Aquesta reducci s incompatible amb la reducci per discapacitat.
Limport de la reducci per a persones grans sha de fer constar en el model 650, apartat
Reducci per a persones grans.
A.5.4. Exempci i reduccions per assegurances
La quantia de les reduccions depn de la data de contractaci de les plisses i de la data de
meritaci de limpost (que s la data de defunci de la persona causant).
1. Les plisses contractades abans del 19 de gener de 1987 tenen les bonificacions fiscals
segents:
a) Exempci dels primers 3.005,06 euros (per cada assegurana), si les persones beneficiries
sn cnjuge, parella estable, ascendent, descendent, adoptant o adoptat (grups I i II).
b) Reducci de la base imposable amb laplicaci dels percentatges segents:
- 90%, sobre lexcs de 3.005,06 euros, si les persones beneficiries sn cnjuge, parella de
fet, ascendent, descendent, adoptant o adoptat (grups I i II)
- 50% si el parentiu s de collateral de segon grau (grup III)
- 25% si el parentiu s de collateral de tercer grau (grup III) o quart grau (grup IV)
- 10% si el parentiu s de collateral de grau ms distant o no existeixi parentiu (grup IV)
18
Lexempci i reducci saplica a cadascuna de les plisses contractades abans del 19 de gener de
1987 i de les que sigui beneficiari el contribuent.
2. Les plisses contractades desprs del 19 de gener de 1987 i amb data de meritaci de la
posterior a partir de l1 de febrer de 2014 gaudeixen duna reducci del 100%, amb un lmit de
25.000 euros, si llur parentiu amb el contractant mort s el de cnjuge, o parella estable, de
descendent o dascendent. En el cas dassegurances collectives o contractades per les empreses
a favor de llurs treballadors, sha de tenir en compte el grau de parentiu entre lassegurat i el
beneficiari.
La reducci s nica per persona contribuent, sigui quin sigui el nombre de contractes
dassegurana de vida dels quals ns beneficiria.
3. Concurrncia dassegurances anteriors i posteriors a 19 de gener de 1987. Opci per un
dels dos rgims de bonificacions
Si una persona s beneficiria de contractes dassegurana dabans i de desprs del 19 de gener
de 1987, ha doptar per un dels dos rgims, ja que no es poden aplicar els dos.
Tamb pot optar pel rgim de desprs del 19 de gener de 1987, si noms t plisses anteriors a
aquesta data.
Cas 6
El difunt Enric deixa com a beneficiria la seva dona, Margarida, de dos contractes
dassegurana: un contractat el 12.10.1985, per un import de 3.500,00 euros, i un altre de data
03.07.1995, amb un import de 75.000,00 euros.
Aplicaci de les bonificacions i opci
1a. assegurana [de 12.10.1985]: aplicable el rgim especial, que pel parentiu de cnjuge s:
exempci: de 3.005,06 euros
reducci del 90% sobre 494,94 [3.500,00 - 3.005,06 = 494,94) = 445,45 euros
base subjecta: 49,49 euros
2a. assegurana [de 3.07.1995]: aplicable el rgim general, que pel parentiu de cnjuge s:
reducci: 25.000,00 euros (lmit aplicable a totes les assegurances)
Opci ms favorable: la 2a. assegurana, ja que si sapliqus la 1a., el total de reducci seria
3.450,51 euros (3.005,06 + 445,45). En la 2a., en canvi, s aplicable limport mxim de
25.000,00 euros.
4. Assegurances per actes de terrorisme i missions internacionals

La reducci aplicable s del 100% de la base imposable, per a totes les persones beneficiries i
sense cap lmit quantitatiu.
Limport de la reducci per assegurances de vida sha de fer constar en el model 650, apartat
Reducci per assegurances de vida.
A.5.5. Reducci per ladquisici de bns i drets afectes a una activitat econmica
Es pot aplicar en la base imposable una reducci del 95% del valor net dels elements patrimonials
afectes a una activitat empresarial o professional de la persona difunta sempre que les
adquisicions corresponguin al cnjuge, a la parella estable, als descendents, als ascendents o als
collaterals fins al tercer grau del causant, tant per consanguinitat o adopci com per afinitat.
19
Tamb es pot aplicar la mateixa reducci respecte als bns de la persona difunta utilitzats en el
desenvolupament de lactivitat empresarial o professional exercida pel cnjuge supervivent, quan
aquest sigui ladjudicatari dels bns en la partici hereditria o la persona causant de la successi
els hi hagi atribut.
Tamb poden gaudir de la reducci les persones que, sense tenir la relaci de parentiu que shi
especifica, t una vinculaci laboral o de prestaci de serveis amb lempresa o negoci amb una
antiguitat mnima de deu anys, i alhora amb tasques de responsabilitat en la gesti o direcci amb
una antiguitat mnima de cinc anys.
Concepte dactivitat empresarial o professional
A lefecte de laplicaci daquesta reducci, t la consideraci dactivitat empresarial o professional
lactivitat que, per mitj del treball personal o de la participaci en el capital, o de tots dos factors
conjuntament, suposa lordenaci, per compte propi, de mitjans de producci o de recursos
humans, o duns i altres alhora, amb la finalitat dintervenir en la producci o la distribuci de bns i
de serveis.
En particular, tenen aquesta consideraci les activitats extractives, de fabricaci, de comer o de
prestaci de serveis, incloses les dartesania, agrcoles, forestals, ramaderes, pesqueres, de
construcci o mineres, i lexercici de professions liberals, artstiques i esportives.
Per acreditar lexistncia duna activitat empresarial o professional, cal que es compleixin els
requisits segents:
a) Que la persona transmitent estigui donada dalta en el cens tributari o impost dactivitats
econmiques (IAE) en lepgraf corresponent a lactivitat que desenvolupa.
b) Que en la declaraci de limpost sobre la renda de les persona transmitent figurin com a tals els
rendiments derivats de lexercici de dita activitat.
Lexistncia de lactivitat empresarial o professional es pot acreditar per qualsevol altre mitj
adms en dret.
Daltra banda, sentn que larrendament dimmobles es realitza com a activitat empresarial quan
concorren, com a mnim, les circumstncies segents:
a) Que en lexercici de lactivitat es disposi dun local exclusivament destinat a portar a terme la
gesti de lactivitat.
b) Que per a lordenaci daquella sutilitzi, com a mnim, una persona empleada amb contracte
laboral i a jornada completa.
Bns afectes
A lefecte de laplicaci daquesta reducci, tenen la consideraci delements patrimonials afectes a
una activitat econmica, ja siguin de titularitat exclusiva del titular de lactivitat, com de titularitat
compartida amb el cnjuge:
a) Els bns immobles en qu es duu a terme lactivitat.
b) Els bns destinats a loferta de serveis econmics i socioculturals per al personal al servei de
lactivitat, exceptuant-ne els bns destinats a lesbarjo o el lleure o, en general, els bns ds
particular del titular de lactivitat econmica.
c) Els altres elements patrimonials que siguin necessaris per a obtenir els rendiments de lactivitat.
En cap cas es consideren bns afectes a lactivitat:
a) Els destinats exclusivament a ls personal de la persona transmitent o del seu cnjuge,
descendents o collaterals fins al tercer grau o els que estiguin cedits, per preu inferior al mercat, a
persones o entitats vinculades, dacord amb el que preveu la Llei de limpost sobre societats.
20
b) Els que sutilitzin simultniament per a activitats econmiques i per a necessitats privades, llevat
que la utilitzaci per a aquestes ltimes sigui accessria i notriament irrellevant, s a dir, que
sutilitzin per a lexercici de lactivitat econmica i es destinin a ls personal de la persona
contribuent en dies o hores inhbils durant els quals sinterrompi lexercici de lactivitat.
El que disposa el pargraf anterior no s aplicable als autombils de turisme i els seus remolcs,
ciclomotors, motocicletes, aeronaus o embarcacions esportives o desbarjo, llevat dels supsits
segents:
-
Els vehicles mixtos destinats al transport de mercaderies.

Els destinats a la prestaci de serveis de transport de viatgers mitjanant
contraprestaci.
Els destinats a la prestaci de serveis densenyament de conductors o pilots
mitjanant contraprestaci.
Els destinats als desplaaments professionals dels representants o agents comercials.
Els destinats a ser objecte de cessi ds amb habitualitat i onerositat.
A aquests efectes, es consideren autombils de turisme, remolcs, ciclomotors i motocicletes els

definits com a tals en lannex del Text articulat de la Llei sobre trnsit, circulaci de vehicles de
motor i de seguretat viria, aprovat pel Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de mar, aix com els
definits com a vehicles mixtos al mateix annex i, en tot cas, els denominats vehicles tot terreny o
tipus jeep.
c) Els que sn de la titularitat de la persona difunta, i no figurin en la comptabilitat o registres
oficials de lactivitat econmica que estigui obligat a portar, llevat prova en contrari.
d) Els actius representatius de la participaci en fons propis duna entitat i de la cessi de capitals
a tercers i els destinats a ls particular de la persona titular de lactivitat, com els desplai i esbarjo.
Quan es tracti delements patrimonials que serveixin noms parcialment a lobjecte de lactivitat,
lafectaci sentn limitada a la part daquests que realment sutilitzi en lactivitat de qu es tracti.
En aquest sentit, noms es consideren afectades les parts dels elements patrimonials que siguin
susceptibles dun aprofitament separat i independent de la resta. En cap cas sn susceptibles
dafectaci parcial elements patrimonials indivisibles.
Regla de manteniment
El gaudi definitiu de la reducci resta condicionat al manteniment de lexercici de lactivitat
empresarial o professional durant els cinc anys segents a la mort de la persona que causa la
successi, llevat que ladquirent mori dins aquest termini, i tamb al manteniment en el patrimoni
de ladquirent, durant el mateix termini i amb la mateixa excepci, dels mateixos bns i drets, o de
bns i drets subrogats de valor equivalent, i de llur afectaci a lactivitat.
Limport de la reducci per activitat empresarial o professional sha de fer constar en el model 650,
apartat Reducci per activitat empresarial o professional.
En cas dincompliment caldr liquidar, dins del termini voluntari de presentaci de lautoliquidaci
corresponent als actes de transmissi entre vius, la part de limpost que havia deixat dingressar
com a conseqncia de la reducci aplicada, juntament amb els interessos de demora que shagin
meritat.
A.5.6. Reduccions per ladquisici de participacions en entitats
1. Cas general
En les adquisicions que corresponguin al cnjuge, a la parella estable, als descendents, als
ascendents o als collaterals fins al tercer grau de la persona difunta, tant per consanguinitat o
adopci com per afinitat, es pot aplicar en la base imposable una reducci del 95% del valor de les
participacions en entitats, amb cotitzaci o sense cotitzaci en mercats organitzats, per la part que
correspongui per ra de la proporci existent entre els actius necessaris per a lexercici de
21
lactivitat empresarial o professional, minorats en limport dels deutes que en deriven, i el valor del
patrimoni net de cada entitat.
Aquestes mateixes regles sapliquen en la valoraci de participacions en entitats participades per
determinar el valor de les participacions de lentitat tenidora.
En el cas dadquisici de participacions en societats laborals, la reducci s del 97%.
Aquesta reducci en cap cas saplica a les participacions en institucions dinversi collectiva.
Requisits
Per poder gaudir daquestes reduccions, cal que es compleixin els requisits segents:
a) Que lentitat no tingui com a activitat principal la gesti dun patrimoni mobiliari o immobiliari.
b) Que la participaci de la persona difunta en el capital de lentitat en constitueixi almenys el 5%,
computat individualment, o el 20%, computat conjuntament amb el cnjuge, la parella estable, els
descendents, els ascendents o els collaterals fins al tercer grau de la persona difunta, tant per
consanguinitat o adopci com per afinitat.
c) Que el causant hagi exercit efectivament funcions de direcci en lentitat i hagi percebut per
aquesta tasca una remuneraci que constitueixi almenys el 50% de la totalitat dels rendiments
dactivitats econmiques i de treball personal computables conforme el que indica la llei.
Es consideren funcions de direcci, que shan dacreditar fefaentment mitjanant el corresponent
contracte o nomenament, els crrecs de: president o presidenta, director o directora general,
gerent, administrador o administradora, directors o directores de departament, consellers o
conselleres i membres del consell dadministraci o rgan dadministraci equivalent, sempre que
lacompliment de qualsevol daquests crrecs impliqui una efectiva intervenci en les decisions de
lempresa.
La mera pertinena al consell dadministraci, s a dir, el simple nomenament com a conseller o
consellera de lentitat no acredita lexercici de funcions de direcci. Si lsser membre del consell
dadministraci noms implica la seva intervenci quan aquest consell assumeix les funcions que
segons la normativa mercantil no sn delegables, com laprovaci dels comptes o la modificaci
dels estatuts socials, per no sinterv en la presa de decisions esmentada, no es pot considerar
que compleixi el requisit dexercici de funcions de direcci.
Quant a la percepci de remuneraci per lexercici daquestes funcions de direcci, cal que en el
nomenament del crrec o contracte consti expressament que se satisfan per aquest concepte.
Als efectes del cmput de les remuneracions per lexercici de funcions de direcci es tindr en
compte lany natural anterior a la mort de la persona difunta. A aquests mateixos efectes, no shan
de computar entre els rendiments dactivitats econmiques i de treball personal els rendiments de
les activitats econmiques a les que resulta aplica la reducci per ladquisici de bns i drets
afectes a una activitat econmica. Si la persona difunta que ha causat la successi era titular de
participacions en diverses entitats i hi desenvolupava tasques directives retributives, i sempre que
es compleixin els requisits dactivitat econmica i de participaci en lentitat abans esmentats, en el
clcul del percentatge que representa la remuneraci per les funcions exercides en cada entitat
respecte a la totalitat dels rendiments del treball i dactivitats econmiques no shan de computar
els rendiments derivats de lexercici de les funcions de direcci en les altres entitats. Si la
participaci en lentitat era conjunta amb el cnjuge, els descendents, els ascendents o els
collaterals fins al tercer grau de la persona difunta, almenys una de les persones daquest grup de
parentiu ha de complir els requisits relatius a les funcions de direcci i a les remuneracions que en
deriven.
Concepte dentitat que gestiona un patrimoni mobiliari o immobiliari
A lefecte de laplicaci daquesta reducci, t la consideraci dentitat que gestiona un patrimoni
mobiliari o immobiliari aquella entitat en la qual, durant ms de noranta dies de lany natural
immediatament anterior a la data de la mort de la persona difunta, ms de la meitat de lactiu hagi
22
estat constitut per valors o ms de la meitat de lactiu no hagi estat afecte a activitats
econmiques.
Noms a lefecte de determinar si es donen els requisits per a considerar que una entitat gestiona
un patrimoni mobiliari o immobiliari, el valor de lactiu i el valor dels elements patrimonials no
afectes a activitats econmiques sn els que es dedueixen de la comptabilitat, sempre que
aquesta reflecteixi fidelment la veritable situaci patrimonial de lentitat.
A aquests mateixos efectes, per a determinar la part de lactiu que s constituda per valors o
elements patrimonials no afectes:
a) No es computen els valors segents:
- els valors possets en compliment dobligacions legals i reglamentries.
- els valors que incorporen drets de crdit nascuts de relacions contractuals establertes com a
conseqncia del desenvolupament dactivitats econmiques.
- els valors possets per societats de valors com a conseqncia de lexercici de lactivitat
constitutiva de llur objecte.
- els valors que atorguin almenys el 5% dels drets de vot i es posseeixin amb la finalitat de dirigir i
gestionar la participaci, sempre que es disposi a aquests efectes de la corresponent organitzaci
de mitjans materials i personals i lentitat participada no tingui la consideraci dentitat que gestiona
un patrimoni mobiliari o immobiliari.
b) No es computen com a valors ni com a elements no afectes a activitats econmiques els valors
o els elements el preu dadquisici dels quals no superi limport dels beneficis no distributs
obtinguts per lentitat, sempre que provinguin de la realitzaci de les seves activitats econmiques,
amb el lmit de limport dels beneficis obtinguts tant durant lany en curs com durant els deu anys
anteriors. A aquests efectes, sassimilen als beneficis procedents dactivitats econmiques els
dividends que procedeixin dels valors a qu fa referncia lltim incs de la lletra a, si almenys el
90% dels ingressos obtinguts per lentitat participada procedeixen de la realitzaci dactivitats
econmiques.
Bns afectes
Per a determinar, a lefecte daplicar aquesta reducci, si es desenvolupa una activitat econmica,
o si aquesta activitat t elements patrimonials afectes, cal atenir-se, respectivament, a les regles
aplicables en el cas de reducci per ladquisici de bns i drets afectes a una activitat econmica
(vegeu apartat A.5.5. daquesta guia), excepte amb relaci amb els actius representatius de la
participaci en fons propis duna entitat i els actius representatius de la cessi de capital a terceres
persones, els quals poden estar afectes a lactivitat econmica.
El gaudi definitiu de la reducci resta condicionat al manteniment dels elements adquirits en el
patrimoni de ladquirent durant els cinc anys segents a la mort de la persona difunta, llevat que
ladquirent mori dins aquest termini.
meritat.
2. Cas dadquisici per part de persones amb vincles laborals o professionals
Tamb es poden aplicar en la base imposable la reducci del 95% del valor de les participacions
adquirides per causa de mort, els causahavents que no tenen la relaci de parentiu abans citada,
si es compleixen la regla de manteniment i els requisits enumerats en els pargrafs anteriors, i
tamb els dos segents:
23
a) Que lhereu o legatari tingui en la data de la mort de la persona que causa la successi una
vinculaci laboral o de prestaci de serveis amb lentitat les participacions de la qual sn objecte
dadquisici gratuta, amb una antiguitat mnima de deu anys, i hi ha dhaver exercit funcions de
direcci com a mnim els cinc anys anteriors a aquesta data.
b) Que la participaci de lhereu o el legatari en el capital de lentitat resultant de ladquisici per
causa de mort sigui de ms del 50%; si es tracta de societats laborals, la participaci ha dsser de
ms del 25%.
Limport de les reduccions per participacions en entitats shan de fer constar en el model 650,
apartat Reducci per participacions en entitats.
A.5.7. Reducci per ladquisici de lhabitatge habitual de la persona difunta
En les adquisicions que corresponguin al cnjuge, a la parella estable, al convivent en una relaci
de convivncia dajuda mtua, als descendents, als ascendents o als collaterals de la persona
difunta, es pot aplicar en la base imposable una reducci del 95% del valor de lhabitatge habitual
de la persona difunta, amb un lmit de 500.000 euros pel valor conjunt de lhabitatge. Aquest lmit
conjunt sha de prorratejar entre els subjectes passius en proporci a la participaci que tenen en
el ttol hereditari. Com a resultat del prorrateig, el lmit individual per cada subjecte passiu no pot
ser inferior a 180.000 euros.
Cas 7
LEsteve nomena hereves, per parts iguals, les seves dues filles Eullia i Eva.
Dins de lherncia es troba lhabitatge habitual, de valor fiscal 460.000,00 euros.
Import teric individual de la reducci:
95% de 460.000,00 euros = 437.000,00 euros
Reducci de cada causahavent: 218.500,00 euros.
El valor de lhabitatge habitual no supera els 526.315,79 euros i per aquest motiu, la reducci
efectiva aplicable coincideix amb limport teric individual.
Cas 8
LEnriqueta nomena hereus, per parts iguals, els seus dos fills Encarna i Quim.
Dins de lherncia es troba lhabitatge habitual, de valor fiscal 1.000.000,00 euros.
Import teric individual de la reducci:
95% d1.000.000,00 euros = 950.000,00 euros
Reducci de cada causahavent: 475.000,00 euros.
Lmit individual:
500.000,00 euros / 2 causahavents = 250.000,00 euros (> 180.000,00 euros)
Cada causahavent t una reducci terica de 475.000,00 euros, per el seu lmit individual ha
fixat la reducci en 250.000,00 euros.
Per poder gaudir daquesta reducci, si la persona beneficiria de la reducci s un parent

collateral, ha dsser ms gran de seixanta-cinc anys i hi ha dhaver conviscut com a mnim els
dos anys anteriors a la seva mort.
Concepte dhabitatge habitual
A lefecte de laplicaci de la reducci t la consideraci dhabitatge habitual aquell que compleixi
els requisits i sajusta a la definici que estableix la normativa reguladora de limpost sobre la
renda de les persones fsiques, sens perjudici que es puguin considerar com a habitatge habitual,
24
conjuntament amb aquest habitatge, un traster i fins a dues places daparcament, malgrat que no
hagin estat adquirits simultniament en unitat dacte, si estan situats en el mateix edifici o complex
urbanstic i si en la data de la mort de la persona difunta causant de la successi es trobaven a la
seva disposici, sense haver estat cedits a terceres persones.
Si, en la data de la mort, el causant tenia la residncia efectiva en un domicili del qual no era
titular, t la consideraci dhabitatge habitual, en els termes definits en el pargraf precedent,
aquell que tenia aquesta consideraci fins a qualsevol dia dels deu anys anteriors a la data de la
mort, limitaci de deu anys que no saplica si la persona difunta ha tingut el darrer domicili en un
centre residencial o sociosanitari. En aquest supsit, per, no regeix la prohibici de cessi a
terceres persones que estableix el pargraf precedent.
El gaudi definitiu de la reducci resta condicionat al manteniment de lhabitatge, o de lhabitatge
subrogat de valor equivalent que esdevingui habitatge habitual del causahavent, en el patrimoni de
ladquirent durant els cinc anys segents a la mort del causant, llevat que ladquirent mori dins
aquest termini. Aquest supsit de subrogaci saplica tant si limport resultant de la transmissi de
lhabitatge habitual de la persona difunta sha destinat a adquirir lhabitatge habitual del
causahavent com si sha destinat a amortitzar el prstec o crdit hipotecari concedit al
causahavent per a ladquisici del seu habitatge habitual. La subrogaci sha de produir en tots
dos casos en el termini de sis mesos a comptar de la data de transmissi de lhabitatge habitual de
la persona difunta.
Limport de la reducci per habitatge habitual de la persona difunta que causa la successi sha de
fer constar en el model 650, apartat Reducci per habitatge habitual del/de la causant.
meritat.
A.5.8. Reducci per ladquisici de determinades finques rstiques de dedicaci forestal
ascendents o als collaterals fins al tercer grau de la persona difunta, es pot aplicar en la base
imposable una reducci del 95% del valor de les finques rstiques de dedicaci forestal, si
compleixen algun dels requisits segents:
a) Disposar dun instrument dordenaci forestal que hagi estat aprovat pel departament competent
o que sigui aprovat dins el termini voluntari de presentaci de lautoliquidaci.
b) sser gestionades en el marc dun conveni, acord o contracte de gesti forestal formalitzat amb
lAdministraci forestal.
c) Estar ubicades en terrenys que han patit incendis forestals dins els vint-i-cinc anys anteriors a
la data de la mort de la persona difunta o que, de conformitat amb la normativa forestal, han estat
declarats zona dactuaci urgent per ra dels incendis que han patit.
El gaudi definitiu de la reducci resta condicionat al manteniment de la finca rstica de dedicaci
forestal en el patrimoni de ladquirent durant els deu anys segents a la data de la mort de la
persona que causa la successi, llevat que ladquirent mori dins aquest termini.
Limport de la reducci per ladquisici de determinades finques rstiques de dedicaci forestal
sha de fer constar en el model 650, apartat Reducci per finques rstiques forestals.
25
meritat.
A.5.9. Exempcions i reduccions per ladquisici de bns de la persona difunta utilitzats en
lexplotaci agrria de lhereu o el legatari
1. Reducci contemplada en la Llei 19/2010, del 7 de juny, de regulaci de limpost sobre
successions i donacions
ascendents o als collaterals fins al tercer grau de la persona difunta, tant per consanguinitat o
adopci com per afinitat, es pot aplicar en la base imposable una reducci del 95% del valor net
dels elements patrimonials utilitzats en una explotaci agrria de la qual sigui titular lhereu o
legatari que resulti adjudicatari dels bns per ra de la partici hereditria o per atribuci de la
persona difunta.
Aquesta reducci tamb saplica en el cas que lexplotaci agrria vagi a crrec de qualsevol de
les persones jurdiques a qu es refereix larticle 6 de la Llei de lEstat 19/1995, del 4 de juliol, de
modernitzaci de les explotacions agrries, si hi participa lhereu o el legatari que resulti
ladjudicatari dels bns esmentats.
Sn persones jurdiques a qu es refereix larticle 6 de la citada Llei les explotacions associatives
prioritries que adoptin alguna de les formes jurdiques segents:
a) Societats cooperatives o societats agrries de transformaci.
b) Societats civils, laborals o altres mercantils que, en cas que siguin annimes, les seves
accions han dsser nominatives, sempre que ms del 50 per 100 del capital social,
dexistir aquest, pertanyi a socis que siguin agricultors professionals.
Tamb poden gaudir daquesta reducci les persones que, sense tenir la relaci de parentiu que
shi especifica, en la data de la mort de la persona difunta mantinguin una relaci laboral dins
lexplotaci agrria, amb una antiguitat mnima acreditada de deu anys, o siguin els titulars de
lactivitat agrria, amb la mateixa antiguitat mnima acreditada.
Requisits
Per poder gaudir daquesta reducci, cal que es compleixin els requisits segents:
a) Lhereu o legatari ha de tenir la condici dagricultor professional, conformement a la Llei de
lEstat 19/1995. A aquests efectes, es considera agricultor professional la persona fsica que
essent titular duna explotaci agrria, almenys el 50% de la seva renda total lobtingui dactivitats
agrries o altres activitats complementries, sempre i quan la part de renda procedent directament
de lactivitat agrria de la seva explotaci no sigui inferior al 25% de la seva renda total i el volum
docupaci dedicat a activitats agrries o complementries sigui igual o superior a la meitat duna
Unitat de Treball Agrari. En cas de desmembrament del domini, perqu tant en nu propietari com
lusufructuari puguin gaudir de la reducci, cal que la condici dagricultor professional la compleixi,
si ms no, el nu propietari.
b) La persona jurdica, titular de lexplotaci associativa prioritria, a la qual es pot aplicar aquesta
reducci ha de tenir per objecte exclusivament lexercici de lactivitat agrria i, si es tracta duna
societat annima, ha de complir, a ms, el requisit de participaci que determina larticle 6 de la
Llei de lEstat 19/1995 (ms del 50 per 100 del capital social, dexistir aquest, ha de pertnyer a
socis que siguin agricultors professionals).
El gaudi definitiu de la reducci resta condicionat al manteniment dels bns adquirits, o de bns
subrogats de valor equivalent, en el patrimoni de ladquirent durant els cinc anys segents a la
data de la mort del causant, llevat que ladquirent mori dins aquest termini, i tamb a la utilitzaci
exclusiva daquests bns en lexplotaci agrria, durant el mateix termini i amb la mateixa
26
excepci, i queda condicionat tamb al fet que lhereu o legatari mantingui durant aquest termini la
seva condici dagricultor professional.
meritat.
2. Exempcions i reduccions contemplades en la Llei de lEstat 19/1995, del 4 de juliol, de
modernitzaci de les explotacions agrries
Daltra banda, la Llei de lEstat 19/1995, del 4 de juliol, de modernitzaci de les explotacions
agrries contempla un conjunt de supsits dexempci total i de reduccions en la base imposable
per ladquisici dexplotacions agrries i finques rstiques que tinguin la consideraci legal dsser
explotacions agrries prioritries.
2.1. Supsits dexempci total de limpost
- La transmissi o adquisici de terrenys per completar sota una sola llinda la superfcie suficient
per constituir una explotaci prioritria, sempre que en el document pblic dadquisici es faci
constar la indivisibilitat de la finca resultant durant el termini de cinc anys, llevat supsits de fora
major.
- La transmissi o adquisici del ple domini o de lusdefruit vitalici duna explotaci agrria o de
part de la mateixa o duna finca rstica, en favor dun agricultor jove o un assalariat agrari per a la
seva primera installaci en una explotaci prioritria.
2.2. Supsits de reducci aplicable a la base imposable
a) Transmissi de lexplotaci
La transmissi o adquisici del ple domini o de lusdefruit vitalici duna explotaci agrria en la
seva integritat, en favor o pel titular duna altra explotaci que sigui prioritria o que abasti aquesta
consideraci com a conseqncia de ladquisici gaudeix duna reducci del 90 per 100 de la
base imposable de limpost sempre que, com a conseqncia de dita transmissi, no salteri la
condici de prioritria de lexplotaci de ladquirent.
La reducci seleva al 100 per 100 en cas de continuaci de lexplotaci pel cnjuge supervivent, i
tamb si ladquirent s un agricultor jove o un assalariat agrari, si ladquisici es fa durant els cinc
anys segents a la seva primera installaci.
Per poder aplicar dita reducci, la transmissi de lexplotaci sha de fer en escriptura pblica, on
sha de fer constar que si les finques adquirides fossin alienades, arrendades, o cedides durant el
termini dels cinc anys segents, shaur de justificar prviament el pagament de limpost
corresponent, o de la part del mateix, que shagus deixat dingressar com a conseqncia de la
reducci practicada i els interessos de demora, excepci feta dels supsits de fora major.
b) Explotaci sota una sola llinda
Quan la transmissi o adquisici dels terrenys es realitzin pels titulars dexplotacions agrries amb
la pretensi de completar sota una llinda almenys el 50 per 100 de la superfcie duna explotaci la
renda unitria de treball de la qual estigui dins els lmits establerts en la Llei 19/1995, a efectes de
la concessi de beneficis fiscals per a explotacions prioritries, saplica una reducci del 50 per
100 en la base imposable de limpost, sempre que en el document pblic dadquisici es faci
major.
c) Transmissi parcial dexplotacions i de finques rstiques
En la transmissi o adquisici del ple domini o de lusdefruit vitalici duna finca rstica o de part
duna explotaci agrria, en favor dun titular dexplotaci prioritria que no perdi o que abasti
aquesta condici com a conseqncia de ladquisici, saplica una reducci del 75 per 100 en la
base imposable de limpost.
27
La reducci seleva al 85 per 100 si ladquirent s un agricultor jove o un assalariat agrari i

ladquisici es fa durant els cinc anys segents a la seva primera installaci.
Per poder gaudir daquesta reducci, cal realitzar la transmissi en escriptura pblica, on sha de
fer constar que, si les finques adquirides fossin alienades, arrendades, o cedides durant el termini
dels cinc anys segents, shaur de justificar prviament el pagament de limpost corresponent, o
de la part del mateix, que shagus deixat dingressar com a conseqncia de la reducci
practicada i els interessos de demora, excepci feta dels supsits de fora major.
3. Incompatibilitat entre beneficis fiscals
La Llei 19/2010 estableix que en cap cas no es pot aplicar sobre un mateix b, o sobre la mateixa
porci dun b, ms duna de les reduccions que sestableixen en aquesta Llei, ni es poden afegir a
la reducci que sapliqui altres beneficis fiscals que hagin establert la normativa catalana o la
normativa estatal precisament en consideraci a la naturalesa del b bonificat.
Limport de les reduccions per ladquisici de bns de la persona difunta utilitzats en lexplotaci
agrria de lhereu o legatari sha de fer constar en el model 650, apartat Reducci per
explotacions agrries.
A.5.10. Reducci per ladquisici de bns del patrimoni cultural
imposable una reducci del 95% del valor dels bns segents:
1. Bns culturals dinters nacional i dels bns mobles catalogats que hagin estat qualificats i
inscrits dacord amb la Llei 9/1993, del 30 de setembre, del patrimoni cultural catal.
2. Bns integrants del patrimoni histric o cultural daltres comunitats autnomes que hagin estat
qualificats i inscrits dacord amb la normativa especfica corresponent.
3. Bns que formin part del patrimoni histric espanyol i es trobin inscrits en el Registre general de
bns dinters cultural o en lInventari general de bns mobles, en els termes previstos en els
apartats 1 i 3 de larticle 4 de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de limpost sobre el patrimoni.
4. Obra prpia dels artistes, si la persona difunta s el mateix artista.
El gaudi definitiu de la reducci resta condicionat al manteniment dels bns en el patrimoni de
ladquirent durant els cinc anys segents a la data de la mort de la persona que causa la
successi, llevat que dins aquest termini mori ladquirent o els bns siguin adquirits per la
Generalitat o per un ens local territorial de Catalunya.
Limport de la reducci per ladquisici de bns del patrimoni cultural sha de fer constar en el
model 650, apartat Reducci per bns dinters cultural.
meritat.
A.5.11. Reducci per ladquisici de bns del patrimoni natural
28
imposable una reducci del 95% del valor de les finques rstiques de dedicaci forestal ubicades
en terrenys inclosos en un espai integrat en el Pla despais dinters natural o en un espai integrat
en la xarxa Natura 2000.
El gaudi definitiu de la reducci resta condicionat al manteniment del b en el patrimoni de
ladquirent durant els deu anys segents a la data de la mort de la persona difunta, llevat que
ladquirent mori dins aquest termini.
Limport de la reducci per ladquisici de bns del patrimoni natural sha de fer constar en el
model 650, apartat Altres reduccions.
meritat.
A.5.12. Reducci per sobreimposici decennal
Si uns mateixos bns o drets sn objecte, en un perode mxim de deu anys, de dues o ms
transmissions per causa de mort a favor del cnjuge, de la parella estable, dels descendents o
dels ascendents, en la segona i ulteriors transmissions sha de practicar en la base imposable,
amb carcter alternatiu, la reducci que sigui ms favorable dentre les dues reduccions segents:
a) Una reducci duna quantia equivalent a limport de les quotes de limpost sobre successions i
donacions satisfetes per ra de les transmissions per causa de mort precedents.
b) La reducci que resulti de laplicaci de lescala segent:
Primer. Una reducci del 50% del valor real dels bns i els drets si la transmissi es produeix dins
lany natural segent a la data de la transmissi anterior.
Segon. Una reducci del 30% del valor real dels bns i els drets si la transmissi es produeix un
cop transcorregut un any natural i abans de transcrrer cinc anys naturals a comptar de la data de
la transmissi anterior.
Tercer. Una reducci del 10% del valor real dels bns i els drets si la transmissi es produeix un
cop transcorreguts cinc anys naturals a comptar de la data de la transmissi anterior.
En el cas que la reducci de la lletra b) recaigui sobre bns i drets als quals sigui aplicable alguna
de les altres reduccions que estableix la Llei 19/2010, el percentatge de reducci noms saplica al
romanent del valor del b o el dret que no ns objecte.
Laplicaci daquesta reducci resta condicionada al fet que, per ra de la primera adquisici per
causa de mort o lanterior, shagi produt una tributaci efectiva en concepte de limpost sobre
successions i donacions, i sentn sens perjudici de les reduccions que hi escaiguin.
En qualsevol cas, sadmet la subrogaci de bns o drets sempre que sacrediti de manera fefaent i
sefectu en les condicions segents:
a) En el supsit que els bns que figuressin en les anteriors transmissions hereditries shagin
substitut per daltres que formin part del cabal hereditari de la segent o ulterior transmissi, cal
que el valor dels nous bns sigui equivalent al dels bns que hagin estat objecte de subrogaci.
b) Entre la transmissi del b que dna dret a la reducci per sobreimposici i ladquisici del b
subrogat no podr transcrrer ms dun any.
29
c) No sadmet la subrogaci de bns immobles o mobles en diners excepte que es dipositin en una
entitat de crdit, en un compte separat de qualsevol altra imposici, immediatament desprs de la
transmissi del b.
Limport de la reducci per sobreimposici decennal sha de fer constar en el model 650, apartat
Reducci per imposici decennal.
A.5.13. Base de les reduccions
Els percentatges de reducci que estableixen les seccions tercera a desena del captol I del Ttol I
de la Llei 19/2010 (les enumerades en els apartats A.5.5 al A.5.11 daquesta guia) sapliquen
sobre limport resultant dhaver dedut del valor dels bns o drets que sn objecte de la reducci
limport de les crregues i els gravmens que estableix larticle 12 de la Llei de lEstat 29/1987
(vegeu el punt 1 de lapartat A.4.10 daquesta guia).
El valor aix determinat, sense prorrateig de limport dels deutes i despeses generals legalment
dedubles, constitueix la base de clcul de la reducci.
Laplicaci daquesta regla de clcul no pot determinar en cap cas bases liquidables negatives.
A.5.14. Bns comuns dels cnjuges
Si els bns o drets que sn objecte de la reducci han format part de la societat de guanys
regulada per larticle 1.344 del Codi civil o daltres rgims econmics matrimonials anlegs, i amb
independncia de les adjudicacions concretes que resultin de la liquidaci del rgim econmic
matrimonial, les reduccions que estableixen les seccions tercera a desena del captol I del Ttol I
de la Llei 19/2010 (les enumerades en els apartats A.5.5 al A.5.11 daquesta guia), noms poden
afectar la meitat del valor de cada b o dret adquirit, o la part que correspongui per ra de la
participaci de la persona difunta en la comunitat matrimonial.
A.5.15. Concurrncia de successors a ttol universal
Quan en el cabal relicte de la persona difunta figurin qualssevol dels bns que determinen
laplicabilitat duna reducci i fossin dues o ms les persones cridades a succeir-lo a ttol universal
o com a legataris de part alquota, seran beneficiaris de la reducci, si escau, ladjudicatari o
adjudicataris efectius daquells bns segons la partici, sempre que cadasc daquests compleixin
els requisits subjectius legalment previstos.
Laplicaci de la reducci sobre la base imposable individual de ladjudicatari o adjudicataris
efectius no pot excedir, en cap cas, de limport de ladquisici hereditria individual que, segons el
ttol successori, corresponia a ladjudicatari o adjudicataris efectius.
Les obligacions de manteniment dels bns adquirits vinculen exclusivament ladjudicatari o
adjudicataris efectius dels bns que determinen laplicabilitat de la reducci.
Si com a conseqncia de la partici realitzada resulten excessos dadjudicaci i aquests es
concreten en bns que determinen laplicabilitat de la reducci, la base de clcul daquesta no
podr excedir, en cap cas, de limport de ladquisici hereditria individual que, segons el ttol
successori, corresponia a ladjudicatari o adjudicataris efectius.
A.6. Deute tributari

A.6.1. Tarifa
La quota ntegra de limpost sobre successions i donacions en les adquisicions lucratives per
causa de mort sobt daplicar a la base liquidable lescala segent:
30
Base liquidable
fins a (euros)
0,00
50.000,00
150.000,00
400.000,00
800.000,00
Quota integra
(euros)
0,00
3.500,00
14.500,00
57.000,00
153.000,00
Resta base liquidable

(fins a euros)
50.000,00
150.000,00
400.000,00
800.000,00
En endavant
Tipus
(%)
7
11
17
24
32
Cas 9. Liquidaci del subjecte passiu

Base liquidable : 120.000,00
Quota corresponent al tram inferior de 50.000,00 euros 3.500,00 euros
Quota de la resta de la base liquidable:
Resta de base: 120.000,00 - 50.000,00 = 70.000,00
Quota aplicable al tipus marginal: 70.000,00 x 11% =
7.700,00 euros
Quota ntegra
Tipus mitj de gravamen: 9,33%
11.200,00 euros
La quota ntegra es fa constar a la casella 15 del model 650.

A.6.2. Quota tributria
La quota tributria de limpost sobre successions i donacions sobt de resultes daplicar a la quota
ntegra el coeficient multiplicador que correspongui, dentre els que sindiquen a continuaci, en
funci del grup a qu pertanyi el contribuent (sobre aquests grups vegeu apartat A.5.1. daquesta
guia), per ra del seu grau de parentiu amb el transmitent:
Grau de parentiu
Grups I i II
Grup III
Grup IV
1,5882
La quota tributria es fa constar a la casella 16 del model 650.

A.6.3. Bonificaci de la quota tributria
Els cnjuges poden aplicar una bonificaci del 99% de la quota tributria de limpost sobre
successions en les adquisicions per causa de mort, incloses les quantitats percebudes pels
beneficiaris dassegurances de vida que sacumulen a la resta de bns i drets que integren llur
porci hereditria.
La resta de contribuents dels grups I i II poden aplicar la bonificaci en el percentatge mitj
ponderat que resulti de laplicaci per a cada tram de base imposable dels percentatges segents:
BASE IMPOSABLE
Fins a euros
BONIFICACI
(percentatge)
0,00
RESTA BASE
IMPOSABLE
Fins a euros
100.000,00
RESTA BASE
IMPOSABLE
Fins a euros
99,00
0,00
100.000,00
99,00
100.000,00
97,00
200.000,00
98,00
100.000,00
95,00
300.000,00
97,00
200.000,00
90,00
500.000,00
94,20
250.000,00
80,00
750.000,00
89,47
250.000,00
70,00
31
1.000.000,00
84,60
500.000,00
60,00
1.500.000,00
76,40
500.000,00
50,00
2.000.000,00
69,80
500.000,00
40,00
10
2.500.000,00
63,84
500.000,00
25,00
11
3.000.000,00
57,37
en endavant
20,00
En el cas de desmembrament del domini, la base imposable a qu es fa referncia s la base

imposable terica.
Daltra banda, els percentatges de bonificaci es redueixen a la meitat, dacord amb el quadre
segent, en el cas que el contribuent opti per aplicar qualsevol de les reduccions i exempcions que
es relacionen a continuaci (apartat 4 de larticle 58.bis de la Llei 19/2010):
a) Les reduccions que estableixen les seccions tercera a desena (les enumerades en els
apartats A.5.5 al A.5.11 daquesta guia), llevat de la reducci per habitatge habitual, que
estableix la secci sisena (A.5.7), reducci que s aplicable en tots els casos.
b) Les exempcions i reduccions regulades per la Llei de lEstat 19/1995, de 4 de juliol, de
modernitzaci de les explotacions agrries.
c) Qualsevol altra reducci de la base imposable o exempci que requereixi que el contribuent
la solliciti i que depengui de la concurrncia de determinats requisits el compliment dels
quals correspongui exclusivament a la voluntat del contribuent.
BASE IMPOSABLE
Fins a euros
BONIFICACI
(percentatge)
0,00
RESTA BASE
IMPOSABLE
Fins a euros
100.000,00
BONIFICACI
MARGINAL
(percentatge)
49,50
0,00
100.000,00
49,50
100.000,00
48,50
200.000,00
49,00
100.000,00
47,50
300.000,00
48,50
200.000,00
45,00
500.000,00
47,10
250.000,00
40,00
750.000,00
44,73
250.000,00
35,00
1.000.000,00
42,30
500.000,00
30,00
1.500.000,00
38,20
500.000,00
25,00
2.000.000,00
34,90
500.000,00
20,00
10
2.500.000,00
31,92
500.000,00
12,50
11
3.000.000,00
28,68
en endavant
10,00
El percentatge mig ponderat resultant ha de tenir noms dos decimals, aproximant les millsimes
a la centsima ms propera: si la millsima s igual o inferior a 5, es mant la centsima; si s
superior a 5, saproxima a la centsima superior.
Cas 10. Exemple de clcul del tipus mig ponderat
Per veure com es fa el clcul del tipus mig ponderat, i per simplificar, suposem una herncia
amb un nic hereu que t una base imposable d1.600.000 euros, una base liquidable de
500.000 euros i una quota tributria de 15.000 euros. Suposem tamb que no hi ha cap de les
reduccions previstes en lapartat 4 de larticle 58.bis.
Limport de la bonificaci sobre la quota es calcularia de la segent manera:
Base imposable: 1.600.000,00 euros
32
Segons taula de lapartat 2 de larticle 58.bis:

Fins a 1.500.000,00 al 76,40%
Resta 100.000,00 al 50%
Clcul del tipus mig ponderat:
((1.500.000,00 x 76,40%) + (100.000,00 x 50%)) / 1.600.000,00 = 74,75%
Import Bonificaci Quota: 15.000,00 x 74,75% = 11.212,50 (casella 18)
Import a ingressar: 15.000,00 11.212,50 = 3.787,50 (caselles 21 i 24).
Lopci a qu sha fet referncia anteriorment sentn exercida amb la presentaci de

lautoliquidaci. Si durant el termini voluntari de presentaci de lautoliquidaci el contribuent
manifesta opcions diferents, sentn que val lopci manifestada en darrer lloc.
El dret dopci no es rehabilita si, de resultes de la comprovaci administrativa, es constata que no
es poden aplicar una o ms duna de les reduccions o exempcions objecte daquesta bonificaci, i
tampoc no es rehabilita si sincompleixen les regles de manteniment a qu resta condicionat el
gaudi definitiu de les reduccions o exempcions esmentades.
A.6.4. Deducci per doble imposici internacional

Quan la persona contribuent s subjecte passiu de limpost per obligaci personal t dret a deduir
la menor de les dues quantitats segents:
a) Limport satisfet a lestranger per un impost similar.
b) El resultat daplicar el tipus mitj efectiu a la part de base liquidable corresponent als bns
situats fora dEspanya.
La deducci per doble imposici internacional es fa constar a la casella 19 del model 650.
A.7. Competncia
A.7.1. Persones contribuents residents a lEstat espanyol
Ladministraci competent per gestionar aquest impost s ladministraci tributria de la comunitat
autnoma on la persona causant de la successi tingui la seva residncia habitual a la data de la
defunci, per saplica la normativa de la comunitat autnoma en la qual la persona difunta ha
tingut la residncia habitual durant ms temps dins els cinc anys anteriors, comptats de data a
data, que finalitzin el dia anterior al de la defunci.
Concepte de residncia habitual
Es considera que la persona difunta tenia la residncia habitual en la comunitat autnoma en la
qual havia roms durant el nombre ms gran de dies de lany anterior, comptat de data a data, que
finalitza el dia anterior al de meritaci de limpost.
A.7.2. Persones contribuents no residents a lEstat espanyol
En aquest cas, la gesti no es troba cedida a les comunitats autnomes i, per tant, la competncia
de gesti correspon a lAgncia Estatal dAdministraci Tributria.
33
B. DONACIONS
B.1. Fets subjectes
Estan subjectes a aquest impost les adquisicions gratutes, s a dir, sense contraprestaci, de
bns i drets entre vius, ja sigui per donaci o per qualsevol altre negoci jurdic a ttol gratut.
B.1.1. La donaci
s lacte de liberalitat, entre vius, pel qual la persona donant disposa a ttol gratut duna cosa o
dun dret a favor de la persona donatria, que ladquireix quan laccepta.
B.1.2. Altres negocis jurdics gratuts entre vius

Tenen aquesta consideraci, als efectes daquest impost, els segents:
a) La condonaci del deute, total o parcial, realitzada amb nim de liberalitat.
b) La renncia de drets a favor duna persona determinada. En particular, la renncia dun
usdefruit ja acceptat, encara que sigui de manera pura i simple, es considera a efectes fiscals com
a donaci de la persona usufructuria al nu propietari o nua propietria.
c) Lassumpci alliberadora del deute duna altra persona, sense contraprestaci.
d) El desistiment o assentiment a la demanda en judici o arbitratge a favor de laltra part, amb nim
de liberalitat, aix com la transacci que suposa renncia, desistiment o assentiment a la demanda,
i amb nim de liberalitat.
e) Assegurances de vida. Quan la persona beneficiria s una persona diferent de la contractant:
- El contracte dassegurana sobre la vida, per al cas de supervivncia de la persona assegurada.
- Assegurana individual, en el cas de defunci de la persona assegurada, que s una persona
diferent de la contractant.
B.1.3. Donacions especials
Les donacions especials sn en part oneroses (amb contraprestaci) i en part gratutes (sense
contraprestaci), per aix estan subjectes a dos impostos: limpost sobre successions, modalitat
donaci, i limpost sobre transmissions patrimonials i actes jurdics documentats, modalitat
transmissions patrimonials.
Donacions oneroses i remuneratries. En una donaci onerosa la persona donant imposa a la
donatria o a una tercera persona una crrega inferior al valor del b o dret que sha donat. Sha
de liquidar per donaci la diferncia entre el valor del b i la part onerosa.
Cas 11. Donaci dun immoble gravat amb hipoteca
Donaci dun immoble valorat en 350.000 euros, gravat amb una hipoteca, amb el capital
pendent damortitzar 125.000 euros. La persona donatria se subroga en el prstec hipotecari.
125.000 euros s la part onerosa i per tant, es liquida per impost de transmissions patrimonials.
La diferncia: 225.000 (350.000 125.000): es liquida per donaci.
Cessi de bns a canvi de pensions. Les cessions de bns a canvi de pensions vitalcies o
temporals han de tributar com a donaci en la part en qu el valor dels bns excedeix al de la
pensi.
34
Cas 12. Cessi de bns a canvi duna pensi vitalcia

LEudald, de 65 anys, cedeix el dia 15 de gener de 2015 un immoble valorat en 230.000 euros,
a canvi duna pensi vitalcia de 600 euros mensuals.
Clcul
65 anys edat/ renda: 600 euros/ 12 pagaments a lany / vitalcia
600 x 12 = 7.200 euros anuals
(7.200 x 100) / 3,50% = 205.714,29 euros
70 - (65 - 19) = 24%
205.714,29 x 24 %= 49.371,43 euros
Valor de capitalitzaci = 49.371,43 euros
Resultat
Valor transmissi - valor capitalitzaci (230.000,00 49.371,43) = 180.628,57 euros
Subjecte a impost sobre donacions = 180.628,57 euros
B.2. Data de meritaci

La data de meritaci s la data que sinicia el cmput del termini per liquidar limpost.
En les adquisicions per donaci o per altres negocis gratuts entre vius, limpost es merita el dia en
que t lloc lacte o el contracte.
En les assegurances sobre la vida per al cas de supervivncia de la persona contractant o de
lassegurada, limpost es merita el dia en qu la primera o nica quantitat a percebre s exigible
per la persona beneficiria.
Si hi ha alguna condici suspensiva que afecta a la donaci, no sha de liquidar limpost fins al
moment que desapareix aquesta condici.
Si hi ha alguna condici resolutria, es liquida limpost sense perjudici de la seva devoluci en cas
de complir-se la condici.
B.3. Persones obligades

Estan obligades com a persones contribuents les persones donatries o afavorides per la
transmissi gratuta entre vius i les persones beneficiries dassegurances de vida per al cas de
supervivncia de la persona assegurada (assegurana collectiva) i en cas de defunci de la
persona assegurada que sigui una persona diferent de la contractant (assegurana individual).
Les persones jurdiques no estan subjectes a aquest impost, sin a limpost sobre societats.
B.4. Base imposable

B.4.1. Determinaci de la base imposable
La base imposable est constituda pel valor net dels bns i drets adquirits.
El valor net s el valor real dels bns minorat per les crregues i deutes que hi recauen.
Sobre el concepte de valor real us remetem al que es diu a lapartat A.4.2. daquesta guia.
Pel que fa als deutes, cal assenyalar que noms es pot deduir limport dels deutes que estiguin
garantits amb dret real sobre els mateixos bns o drets adquirits. A ms, la persona adquirent ha
dhaver assumit de forma fefaent lobligaci de pagar el deute. Aix, sallibera la persona que nera
deutora.
35
Cas 13. Donaci dun immoble gravat amb hipoteca

En Toni (persona donant) dna a la Marta (persona donatria) un immoble sobre el qual hi ha
una hipoteca en garantia dun prstec. En lescriptura de donaci sestableix que la persona
donatria assumeix el prstec hipotecari. El valor de limmoble s de 500.000 euros i el capital
pendent damortitzaci, a la data de la donaci, s de 150.000 euros.
Tributaci
Com que la persona donatria assumeix el deute fefaentment, en lescriptura de donaci, pot
deduir aquest deute, sens perjudici de la liquidaci que correspon per limpost de transmissions
patrimonials per limport del prstec.
Base imposable de la donaci:
350.000 euros (500.000 - 150.000 deute)
subjecta a la modalitat de donacions de lISD.
La diferncia: 150.000 euros, tributa per ITP (transmissions oneroses) (tipus 10%).
B.4.2. Regles especials en supsits dexistncia dusdefruit

En els casos en qu es fa la donaci de lusdefruit de bns o drets, sestableixen regles especials
per determinar la base de liquidaci de cada persona interessada.
a) Constituci de lusdefruit i altres institucions
Usdefruit temporal. El seu valor s el resultat de calcular un 2% per a cada perode dun any
dusdefruit i aquest percentatge saplica sobre el valor del b en ple domini, sense que el valor de
lusdefruit pugui excedir el 70%.
Usdefruit vitalici. El seu valor sestima igual al 70% del valor total dels bns, quan la persona
usufructuria t menys de 20 anys. Aquest valor minora a mesura que augmenta ledat, en la
proporci dun 1% menys cada any de ms, amb el lmit mnim del 10% del valor total.
Norma de clcul del percentatge de valor que representa lusdefruit vitalici:
89 anys ledat de la persona usufructuria
El resultat no pot ser superior al 70% ni inferior al 10%
Nua propietat. El seu valor es computa per la diferncia entre el valor de lusdefruit i el valor total
dels bns subjectes a lusdefruit.
Cas 14. Valoraci de la donaci de lusdefruit i nua propietat dun immoble
En Miquel fa donaci de lusdefruit vitalici dun immoble a la seva dona Rosa (de 45 anys), i de
la nua propietat de limmoble al seu fill David. El valor net de limmoble s d1.600.000 euros.
Valoraci de lusdefruit i la nua propietat
Usdefruit: 1.600.000 x 44% (89 - 45, que s ledat de la usufructuria): 704.000 euros.
Nua propietat: 1.600.000 x 56% (100 - 44, que s el valor de lusdefruit): 896.000 euros.
36
Quan sadquireixen bns en nua propietat i estan afectes a un usdefruit, la liquidaci que
correspon efectuar al nu propietari o nua propietria no s sobre la totalitat de la base, sin sobre
la base liquidable real, segons el tipus mitj de gravamen per determinar la quota tributria. Per
calcular aquest tipus mitj saplica lescala de gravamen al valor ntegre dels bns, sense tenir en
compte lusdefruit. Un cop aplicada lescala de gravamen i els coeficients multiplicadors, sobt la
quota tributria que es multiplica per 100 i es divideix per la base liquidable terica, i aix, resulta el
tipus mitj de gravamen.
Base imposable real, base imposable terica i base liquidable
La base imposable real (casella 7 del model 651) s el que veritablement rep el nu propietari o
nua propietria per la donaci tenint en compte lexistncia dun usdefruit.
La base imposable terica (casella 12 del model 651) s la que correspon al valor total de la
donaci (que rep el nu propietari), sense tenir en compte lusdefruit.
La base liquidable (casella 15 del model 651) s la que resulta daplicar a la base imposable les
reduccions que sestableixen a la llei (veure apartat B.5. daquesta guia).
Usdefruits successius. El valor de la nua propietat en el cas dusdefruits successius es calcula
tenint en compte lusdefruit de percentatge ms gran (s a dir, segons ledat de la persona ms
jove). Quan sextingeix aquest usdefruit, el nu propietari o nua propietria paga per laugment de
valor que experimenta la nua propietat, i aix successivament, quan sextingeixen la resta
dusdefruits.
Dret ds i habitaci. El seu valor resulta daplicar el 75% al valor dels bns subjectes a aquest
dret, dacord amb les regles corresponents a del tipus mig ponderat la valoraci dels usdefruits
vitalicis o temporals.
b) Extinci de lusdefruit. Consolidaci de domini
En lextinci de lusdefruit per defunci de la persona usufructuria el nu propietari o la nua
propietria ha de pagar el percentatge de lusdefruit que sincorpora al seu patrimoni. Ha daplicar
a la base liquidable el tipus mitj de gravamen.
Cas 14. Liquidaci del nu propietari, David, per consolidaci de domini, a la mort de la
usufructuria, Rosa
Liquidaci del nu propietari, David, per consolidaci de domini, quan mor la usufructuria, Rosa.
Base imposable : 1.600.000,00 x 44% (percentatge de lusdefruit): 704.000,00
Tipus aplicable: el tipus mitj de la donaci (casella 20 del model 651)
Per fer aquesta autoliquidaci sha dutilitzar el model 653.

B.4.3. Regles especials en supsits de donacions anteriors fetes dins del perode de tres anys
i acumulables
En el supsit en qu la persona donant hagi fet una altra donaci a la mateixa persona donatria,
dins el perode de tres anys anteriors a la data de la donaci, es considera com una sola
transmissi, als efectes de la liquidaci de la donaci. Limport de la donaci anterior, pel valor
comprovat en el seu dia, se suma a la base de la donaci que es liquida, als efectes de determinar
el seu tipus mitj de gravamen.
Aquesta acumulaci noms es realitza per determinar el tipus mitj aplicable a lltima donaci, i
no altera el tipus de gravamen de les donacions anteriors que sacumulen.
37
Cas 15. Liquidaci duna acumulaci de donacions

Plantejament
El pare, Ramon, dna al seu fill, Josep, un immoble, per valor de 500.000 euros. Fa dos anys,
en Josep va rebre del seu pare una donaci de 300.000 euros. La donaci es fa en escriptura
pblica.
El donatari, Josep, ha domplir lapartat Base imposable terica del model 651, de la forma segent:
Base imposable real
Bns immobles urbans
500.000,00
Valor total dels bns i drets
500.000,00
Base imposable real
500.000,00
Donacions acumulables
10
300.000,00
12
800.000,00
16
800.000,00
Fins a 600.000,00
601
38.000,00
Resta 200.000,00 al 9%
602
18.000,00
Total
603
56.000,00
604
1,00
Quota
605
56.000,00
Tipus mitj efectiu
20
7,00
15
500.000,00
21
35.000,00

Total a ingressar
28
35.000,00
B.5. Base liquidable

En les donacions i en altres negocis jurdics gratuts entre vius, la base liquidable es correspon
amb la base imposable, excepte que resulti aplicable alguna o algunes de les reduccions
establertes legalment.
B.5.1. Reducci per donaci dun negoci empresarial o professional
Es pot aplicar en la base imposable una reducci del 95% del valor net de la totalitat dels elements
patrimonials afectes a una activitat empresarial o professional de la persona que fa la donaci
sempre que les adquisicions corresponguin al cnjuge, a la parella estable, als descendents, als
ascendents o als collaterals fins al tercer grau del causant, tant per consanguinitat o adopci com
per afinitat.
Tamb poden gaudir de la reducci les persones que, sense tenir la relaci de parentiu que shi
especifica, t una vinculaci laboral o de prestaci de serveis amb lempresa o negoci amb una
antiguitat mnima de deu anys, i alhora amb tasques de responsabilitat en la gesti o direcci amb
una antiguitat mnima de cinc anys.
Requisits
a) Que lactivitat sigui exercida pel donant de manera habitual, personal i directa. Sentn que el
donant ha exercit lactivitat de manera habitual si ho ha fet amb vocaci de perdurabilitat i
continutat personal en el temps. Sentn que lha exercit de manera personal si lha
38
desenvolupada per si mateix. I sentn que lha exercit de manera directa si ell mateix nha exercit
el control sense intermediari i ha tingut al seu crrec les funcions i les facultats de gesti i
organitzaci de lactivitat.
b) Que el donant hagi complert seixanta-cinc anys, o cessi anticipadament una activitat agrria, en
els termes que estableix el Reglament (CE) 1257/1999 del Consell, o es trobi en situaci
dincapacitat permanent absoluta o de gran invalidesa.
c) Que els rendiments derivats de lexercici de lactivitat empresarial o professional els elements
patrimonials afectes a la qual sn objecte de donaci constitueixin almenys el 50% de la totalitat
dels rendiments del treball personal, del capital mobiliari i immobiliari i de les activitats
econmiques als efectes de limpost sobre la renda de les persones fsiques del donant. A aquests
efectes, no shan de computar com a rendiments del treball personal les remuneracions per la
participaci del donant en les entitats que sn objecte de la reducci per la donaci de participaci
en entitats, ni tampoc no shan de computar com a rendiments dactivitats empresarials o
professionals del donant, sempre que la suma de la totalitat dels rendiments dactivitats
econmiques constitueixi almenys el 50% de la totalitat dels rendiments del treball personal, del
capital mobiliari i immobiliari i dactivitats econmiques, ni tampoc els rendiments derivats de la
participaci del donant en les entitats que sn objecte de la reducci per la donaci de
participacions en entitats.
d) Que en la data de la donaci el donant cessi lactivitat empresarial o professional i deixi de
percebren rendiments.
Concepte dactivitat empresarial o professional
A lefecte de laplicaci daquesta reducci, t la consideraci dactivitat empresarial o professional
lactivitat que, per mitj del treball personal o de la participaci en el capital, o de tots dos factors
conjuntament, suposa lordenaci, per compte propi, de mitjans de producci o de recursos
humans, o duns i altres alhora, amb la finalitat dintervenir en la producci o la distribuci de bns i
de serveis.
En particular, tenen aquesta consideraci les activitats extractives, de fabricaci, de comer o de
prestaci de serveis, incloses les dartesania, agrcoles, forestals, ramaderes, pesqueres, de
construcci o mineres, i lexercici de professions liberals, artstiques i esportives.
Per acreditar lexistncia duna activitat empresarial o professional, cal que es compleixin els
requisits segents:
a) Que la persona transmitent estigui donada dalta en el cens tributari o impost dactivitats
econmiques (IAE) en lepgraf corresponent a lactivitat que desenvolupa.
b) Que en la declaraci de limpost sobre la renda de les persona transmitent figurin com a tals els
rendiments derivats de lexercici de dita activitat.
Lexistncia de lactivitat empresarial o professional es pot acreditar per qualsevol altre mitj
adms en dret.
Daltra banda, sentn que larrendament dimmobles es realitza com a activitat empresarial quan
concorren, com a mnim, les circumstncies segents:
a) Que en lexercici de lactivitat es disposi dun local exclusivament destinat a portar a terme la
gesti de lactivitat.
b) Que per a lordenaci daquella sutilitzi, com a mnim, una persona empleada amb contracte
laboral i a jornada completa.
Bns afectes
A lefecte de laplicaci daquesta reducci, tenen la consideraci delements patrimonials afectes a
una activitat econmica, ja siguin de titularitat exclusiva del titular de lactivitat, com de titularitat
compartida amb el cnjuge:
39
a) Els bns immobles en qu es duu a terme lactivitat.

b) Els bns destinats a loferta de serveis econmics i socioculturals per al personal al servei de
lactivitat, exceptuant-ne els bns destinats a lesbarjo o el lleure o, en general, els bns ds
particular del titular de lactivitat econmica.
c) Els altres elements patrimonials que siguin necessaris per a obtenir els rendiments de lactivitat.
En cap cas es consideren bns afectes a lactivitat:
a) Els destinats exclusivament a ls personal de la persona transmitent o del seu cnjuge,
descendents o collaterals fins al tercer grau o els que estiguin cedits, per preu inferior al mercat, a
persones o entitats vinculades, dacord amb el que preveu la Llei de limpost sobre societats.
b) Els que sutilitzin simultniament per a activitats econmiques i per a necessitats privades, llevat
que la utilitzaci per a aquestes ltimes sigui accessria i notriament irrellevant, s a dir, que
sutilitzin per a lexercici de lactivitat econmica i es destinin a ls personal de la persona
contribuent en dies o hores inhbils durant els quals sinterrompi lexercici de lactivitat.
El que disposa el pargraf anterior no s aplicable als autombils de turisme i els seus remolcs,
ciclomotors, motocicletes, aeronaus o embarcacions esportives o desbarjo, llevat dels supsits
segents:
- Els vehicles mixtos destinats al transport de mercaderies.
- Els destinats a la prestaci de serveis de transport de viatgers mitjanant contraprestaci.
- Els destinats a la prestaci de serveis densenyament de conductors o pilots mitjanant
contraprestaci.
- Els destinats als desplaaments professionals dels representants o agents comercials.
- Els destinats a ser objecte de cessi ds amb habitualitat i onerositat.
A aquests efectes, es consideren autombils de turisme, remolcs, ciclomotors i motocicletes els
definits com a tals en lannex del Text articulat de la Llei sobre trnsit, circulaci de vehicles de
motor i de seguretat viria, aprovat pel Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de mar, aix com els
definits com a vehicles mixtos al mateix annex i, en tot cas, els denominats vehicles tot terreny o
tipus jeep.
c) Els que sn de la titularitat de la persona difunta, i no figurin en la comptabilitat o registres
oficials de lactivitat econmica que estigui obligat a portar, llevat prova en contrari.
d) Els actius representatius de la participaci en fons propis duna entitat i de la cessi de capitals
a tercers i els destinats a ls particular de la persona titular de lactivitat, com els desplai i esbarjo.
Quan es tracti delements patrimonials que serveixin noms parcialment a lobjecte de lactivitat,
lafectaci sentn limitada a la part daquests que realment sutilitzi en lactivitat de qu es tracti.
En aquest sentit, noms es consideren afectades les parts dels elements patrimonials que siguin
susceptibles dun aprofitament separat i independent de la resta. En cap cas sn susceptibles
dafectaci parcial elements patrimonials indivisibles.
El gaudi definitiu de la reducci resta condicionat al manteniment de lexercici de lactivitat
empresarial o professional durant els cinc anys segents a la donaci, o al negoci jurdic
equiparable, llevat que el donatari mori dins aquest termini, i tamb al manteniment en el patrimoni
del donatari, durant el mateix termini i amb la mateixa excepci, dels elements que han estat
objecte de la donaci, o dels elements subrogats, i de llur afectaci a lactivitat.
Limport de la reducci per activitat empresarial o professional sha de fer constar en el model 651,
apartat Reducci per activitat empresarial o professional.
40
meritat.
B.5.2. Reduccions per donaci de participacions en entitats
1. Cas general
ascendents o als collaterals fins al tercer grau de la persona difunta que causa la successi, tant
per consanguinitat o adopci com per afinitat, es pot aplicar en la base imposable una reducci del
95% del valor de les participacions en entitats, amb cotitzaci o sense cotitzaci en mercats
organitzats, per la part que correspongui per ra de la proporci existent entre els actius
necessaris per a lexercici de lactivitat empresarial o professional, minorats en limport dels deutes
que en deriven, i el valor del patrimoni net de cada entitat.
Aquestes mateixes regles sapliquen en la valoraci de participacions en entitats participades per
determinar el valor de les participacions de lentitat tenidora.
En el cas dadquisici de participacions en societats laborals, la reducci s del 97%.
Aquesta reducci en cap cas saplica a les participacions en institucions dinversi collectiva.
Requisits
Per poder gaudir daquestes reduccions, cal que es compleixin els requisits segents:
a) Que el donant hagi complert seixanta-cinc anys, o es trobi en situaci dincapacitat permanent
absoluta o de gran invalidesa.
b) Que lentitat no tingui com a activitat principal la gesti dun patrimoni mobiliari o immobiliari.
c) Que la participaci del donant en el capital de lentitat en constitueixi almenys el 5%, computat
individualment, o el 20%, computat conjuntament amb el cnjuge, la parella estable, els
descendents, els ascendents o els collaterals fins al tercer grau del donant, tant per
consanguinitat o adopci com per afinitat.
d) Que el donant hagi exercit efectivament funcions de direcci en lentitat i hagi percebut per
aquesta tasca una remuneraci que constitueixi almenys el 50% de la totalitat dels rendiments
dactivitats econmiques i de treball personal computables conforme el que indica la llei.
e) Que el donant, en la data de la donaci, si exerceix funcions de direcci en lentitat, deixi
dexercir-les i deixi de percebre les remuneracions corresponents.
Es consideren funcions de direcci, que shan dacreditar fefaentment mitjanant el corresponent
contracte o nomenament, els crrecs de: president o presidenta, director o directora general,
gerent, administrador o administradora, directors o directores de departament, consellers o
conselleres i membres del consell dadministraci o rgan dadministraci equivalent, sempre que
lacompliment de qualsevol daquests crrecs impliqui una efectiva intervenci en les decisions de
lempresa.
La mera pertinena al consell dadministraci, s a dir, el simple nomenament com a conseller o
consellera de lentitat no acredita lexercici de funcions de direcci. Si lsser membre del consell
dadministraci noms implica la seva intervenci quan aquest consell assumeix les funcions que
segons la normativa mercantil no sn delegables, com laprovaci dels comptes o la modificaci
dels estatuts socials, per no sinterv en la presa de decisions esmentada, no es pot considerar
que compleixi el requisit dexercici de funcions de direcci.
Quant a la percepci de remuneraci per lexercici daquestes funcions de direcci, cal que en el
nomenament del crrec o contracte consti expressament que se satisfan per aquest concepte.
41
Als efectes del cmput de les remuneracions per lexercici de funcions de direcci es tindr en
compte lltim perode impositiu. A aquests mateixos efectes, no shan de computar entre els
rendiments dactivitats econmiques i de treball personal els rendiments de les activitats
econmiques a les que resulta aplica la reducci per ladquisici de bns i drets afectes a una
activitat econmica. Si la persona difunta que ha causat la successi era titular de participacions
en diverses entitats i hi desenvolupava tasques directives retributives, i sempre que es compleixin
els requisits dactivitat econmica i de participaci en lentitat abans esmentats, en el clcul del
percentatge que representa la remuneraci per les funcions exercides en cada entitat respecte a la
totalitat dels rendiments del treball i dactivitats econmiques no shan de computar els rendiments
derivats de lexercici de les funcions de direcci en les altres entitats. Si la participaci en lentitat
era conjunta amb el cnjuge, els descendents, els ascendents o els collaterals fins al tercer grau
de la persona difunta, almenys una de les persones daquest grup de parentiu ha de complir els
requisits relatius a les funcions de direcci i a les remuneracions que en deriven.
El gaudi definitiu de la reducci resta condicionat al manteniment en el patrimoni del donatari,
durant els cinc anys segents a la donaci, o al negoci jurdic equiparable, i llevat que el donatari
mori dins aquest termini, dels elements que han estat objecte de la donaci, i tamb al
compliment, durant el mateix termini i amb la mateixa excepci, dels requisits que estableixen per
a lentitat participada i per al donant les lletres b, c i d.
meritat.
2. Cas dadquisici per part de persones amb vincles laborals o professionals
Tamb es poden aplicar en la base imposable la reducci del 95% del valor de les participacions
adquirides per donaci o qualsevol altre negoci jurdic gratut equiparable entre vius a favor de
persones que, sense tenir la relaci de parentiu abans citada, si es compleixen els requisits
enumerats en els pargrafs anteriors, i tamb els dos segents:
a) Que el donatari tingui una vinculaci laboral o de prestaci de serveis amb lentitat les
participacions de la qual sn objecte dadquisici gratuta, amb una antiguitat mnima de deu anys,
i que hi hagi exercit funcions de direcci com a mnim els cinc anys anteriors a aquesta data.
b) Que la participaci del donatari en el capital de lentitat resultant de la donaci sigui de ms del
50%.
El gaudi definitiu de la reducci resta condicionat als requisits segents:
a) El donatari ha de mantenir en el seu patrimoni, durant els cinc anys segents a la donaci, o al
negoci jurdic equiparable, i llevat que mori dins aquest termini, els elements que han estat objecte
de la donaci, i ha de continuar exercint en lentitat, durant el mateix termini i amb la mateixa
excepci, funcions de direcci.
b) Lentitat no pot tenir com a activitat principal la gesti dun patrimoni mobiliari o immobiliari.
Limport de la reducci per donaci de participacions en entitats sha de fer constar en el model
651, apartat Reducci per la participaci en entitats.
meritat.
42
B.5.3. Reducci per la donaci de diners per a constituir o adquirir una empresa individual o un
negoci professional o per a adquirir participacions en entitats
En les donacions de diners a favor de descendents per constituir o adquirir una empresa individual
o un negoci professional o per a adquirir participacions en entitats, sempre que lempresa, el
negoci o lentitat tinguin el domicili social i fiscal a Catalunya, es pot aplicar en la base imposable
una reducci del 95% de limport donat, amb una reducci mxima de 125.000 euros, lmit que es
fixa en 250.000 euros per als donataris que tinguin un grau de discapacitat igual o superior al 33%.
Aquests imports mxims sapliquen tant en el cas duna nica donaci de diners com en el cas de
donacions successives o simultnies, que a aquest efecte sn acumulables, tant si provenen del
mateix ascendent com si provenen de diferents ascendents. En el cas de donacions successives,
noms es pot aplicar la reducci, amb els lmits esmentats, a les que shan fet dins els sis mesos
anteriors a la constituci o ladquisici de lempresa o el negoci o a ladquisici de les
participacions.
Requisits
a) La donaci sha de formalitzar en escriptura pblica, atorgada en el termini dun mes a comptar
de la data de lliurament dels diners. Sha de fer constar de manera expressa en lescriptura que el
donatari destina els diners donats exclusivament a la constituci o ladquisici de la seva primera
empresa individual o del seu primer negoci professional o a ladquisici de les seves primeres
participacions en entitats que compleixin la resta de requisits.
b) El donatari no pot tenir ms de quaranta anys en la data de formalitzaci de la donaci.
c) La constituci o ladquisici de lempresa individual o el negoci professional o ladquisici de les
participacions sha de produir en el termini de sis mesos a comptar de la data de formalitzaci de
la donaci.
d) El patrimoni net del donatari en la data de formalitzaci de la donaci no pot sser superior a
300.000 euros.
e) Lempresa, el negoci o lentitat no poden tenir com a activitat principal la gesti dun patrimoni
mobiliari o immobiliari.
f) En el cas dadquisici duna empresa o un negoci o ladquisici de participacions en entitats, no
hi pot haver cap vinculaci entre lempresa, el negoci o lentitat i el donatari, en els termes que
estableix larticle 16 del text refs de la Llei de limpost sobre societats, aprovat pel Reial decret
legislatiu 4/2004, del 5 de mar.
g) En el cas dadquisici duna empresa o un negoci, limport del volum de negoci net del darrer
exercici tancat abans de la data dadquisici no pot superar els lmits segents:
- Tres milions deuros, en el cas dadquisici duna empresa individual.
- Un mili deuros, en el cas dadquisici dun negoci professional.
h) En el cas dadquisici de participacions en una entitat, exceptuant-ne les empreses deconomia
social, les cooperatives de treball associat i les societats laborals, a ms dels lmits de limport del
volum de negoci net que estableix la lletra g, cal complir els requisits segents:
- Les participacions adquirides pel donatari han de constituir almenys el 50% del capital social de
lentitat.
- El donatari ha dexercir efectivament funcions de direcci en lentitat.
El gaudi definitiu de la reducci resta condicionat al fet que el donatari continu exercint funcions
de direcci en lentitat durant els cinc anys segents a la donaci, o al negoci jurdic equiparable,
43
llevat que el donatari mori dins aquest termini, i tamb al manteniment en el patrimoni del donatari,
durant el mateix termini i amb la mateixa excepci, dels bns resultants de la donaci, o de bns
subrogats de valor equivalent.
Limport de la reducci per la donaci de diners per a constituir o adquirir una empresa individual o
un negoci professional o per a adquirir participacions en entitats sha de fer constar en el model
651, apartat Altres reduccions.
meritat.
B.5.4. Reducci per la donaci de bns del patrimoni cultural
En les donacions o qualsevol altre negoci jurdic gratut equiparable entre vius a favor del cnjuge
o dels descendents, es pot aplicar en la base imposable una reducci del 95% del valor dels bns
culturals dinters nacional i dels bns mobles catalogats que hagin estat qualificats i inscrits
dacord amb la Llei 9/1993, del 30 de setembre, del patrimoni cultural catal, una reducci del 95%
del valor dels bns integrants del patrimoni histric o cultural daltres comunitats autnomes que
hagin estat qualificats i inscrits dacord amb la normativa especfica corresponent i una reducci
dels bns a qu es refereixen els apartats 1 i 3 de larticle 4 de la Llei de lEstat 19/1991, del 6 de
juny, de limpost sobre el patrimoni (bns integrants del Patrimoni Histric Espanyol i determinats
objectes dart i antiguitats)..
El gaudi definitiu de la reducci resta condicionat al manteniment dels bns objecte de la donaci
en el patrimoni del donatari durant els cinc anys segents a la donaci, o al negoci jurdic
equiparable, llevat que dins aquest termini mori el donatari o els bns siguin adquirits per la
Generalitat o per un ens local territorial de Catalunya.
Limport de la reducci per la donaci de bns del patrimoni cultural sha de fer constar en el model
651, apartat Reducci per bns dinters cultural.
meritat.
B.5.5. Reducci per la donaci dun habitatge que ha de constituir el primer habitatge habitual
o per la donaci de diners destinats a ladquisici daquest primer habitatge habitual
En les donacions a descendents dun habitatge que ha de constituir llur primer habitatge habitual o
de diners destinats a ladquisici daquest primer habitatge habitual, es pot aplicar una reducci del
95% del valor de lhabitatge o limport donats, amb una reducci mxima de 60.000 euros, lmit
que es fixa en 120.000 euros per als donataris que tinguin un grau de discapacitat igual o superior
al 65%.
Aquests imports mxims sapliquen tant en el cas duna nica donaci com en el cas de donacions
successives o simultnies, que a aquest efecte sn acumulables, tant si sn exclusivament
dinerries com si combinen donaci dhabitatge i donaci de diners, i tant si provenen del mateix
ascendent com si provenen de diferents ascendents. En les donacions de diners, la reducci
noms es pot aplicar, amb els lmits esmentats, a les que shan fet dins els tres mesos anteriors a
ladquisici de lhabitatge.
44
Requisits
a) La donaci sha de formalitzar en escriptura pblica, en la qual sha de fer constar de manera
expressa que els diners es donen perqu es destinin a ladquisici del primer habitatge habitual del
donatari o que lhabitatge es dna perqu esdevingui habitatge habitual del donatari. En el cas de
donaci dinerria, lescriptura pblica sha datorgar en el termini dun mes a comptar des del
lliurament dels diners.
b) El donatari no pot tenir ms de trenta-sis anys, llevat que tingui un grau de discapacitat igual o
superior al 65%.
c) La base imposable total de la darrera declaraci de limpost sobre la renda de les persones
fsiques presentada pel donatari no pot sser superior, restant-ne els mnims personal i familiar, a
36.000 euros.
d) En el cas de donacions de diners, el donatari ha dadquirir lhabitatge en el termini de tres
mesos a comptar de la data de la donaci o, si nhi ha de successives, a comptar des de la data de
la primera donaci.
A lefecte de laplicaci daquesta reducci:
a) Es considera habitatge habitual lhabitatge que compleix els requisits i sajusta a la definici que
estableix la normativa reguladora de limpost sobre la renda de les persones fsiques, sens
perjudici que es puguin considerar com a lhabitatge habitual, conjuntament amb aquest habitatge,
un traster i fins a dues places daparcament, malgrat que no hagin estat adquirits simultniament
en unitat dacte, si estan situats en el mateix edifici o complex urbanstic i si en el moment de la
transmissi es troben a disposici dels donants, sense haver estat cedits a terceres persones.
b) Es considera adquisici del primer habitatge habitual ladquisici en plena propietat de la
totalitat de lhabitatge o, en el cas de cnjuges o futurs contraents, duna part indivisa de
lhabitatge.
Limport de la reducci per la donaci dun habitatge que ha de constituir el primer habitatge
habitual o per la donaci de diners destinats a ladquisici daquest primer habitatge habitual sha
de fer constar en el model 651, apartat Altres reduccions.
B.5.6. Reducci per aportacions a patrimonis protegits de discapacitats
En la part de les aportacions a patrimonis protegits de discapacitats que, en tant que excedeixi
limport mxim fixat per llei per a tenir la consideraci de rendiments del treball del discapacitat,
quedi gravada per limpost sobre successions i donacions com a transmissi lucrativa entre vius,
es pot aplicar en la base imposable una reducci del 90% de limport excedent, sempre que les
aportacions compleixin els requisits i les formalitats que determina la Llei de lEstat 41/2003, del 18
de novembre, de protecci patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificaci del Codi
civil, de la Llei denjudiciament civil i de la normativa tributria amb aquesta finalitat.
Limport de la reducci per aportacions a patrimonis protegits de discapacitats sha de fer constar
en el model 651, apartat Altres reduccions.
B.5.7. Exempcions i reduccions per ladquisici duna explotaci agrria
La Llei de lEstat 19/1995, del 4 de juliol, de modernitzaci de les explotacions agrries contempla
un conjunt de supsits de reducci en la base imposable per ladquisici dexplotacions agrries i
finques rstiques que tinguin la consideraci legal dsser explotacions agrries prioritries.
45
B.5.7.1. Supsits dexempci total de limpost

- La transmissi o adquisici de terrenys per completar sota una sola llinda la superfcie suficient
per constituir una explotaci prioritria, sempre que en el document pblic dadquisici es faci
major.
- La transmissi o adquisici del ple domini o de lusdefruit vitalici duna explotaci agrria o de
part de la mateixa o duna finca rstica, en favor dun agricultor jove o un assalariat agrari per a la
seva primera installaci en una explotaci prioritria.
B.5.7.2. Supsits de reducci aplicable a la base imposable
a) Transmissi de lexplotaci
La transmissi o adquisici del ple domini o de lusdefruit vitalici duna explotaci agrria en la
seva integritat, en favor o pel titular duna altra explotaci que sigui prioritria o que abasti aquesta
consideraci com a conseqncia de ladquisici gaudeix duna reducci del 90 per 100 de la
base imposable de limpost sempre que, com a conseqncia de dita transmissi, no salteri la
condici de prioritria de lexplotaci de ladquirent.
La reducci seleva al 100 per 100 en cas de continuaci de lexplotaci pel cnjuge supervivent, i
tamb si ladquirent s un agricultor jove o un assalariat agrari, si ladquisici es fa durant els cinc
anys segents a la seva primera installaci.
Per poder aplicar dita reducci, la transmissi de lexplotaci sha de fer en escriptura pblica, on
sha de fer constar que si les finques adquirides fossin alienades, arrendades, o cedides durant el
termini dels cinc anys segents, shaur de justificar prviament el pagament de limpost
corresponent, o de la part del mateix, que shagus deixat dingressar com a conseqncia de la
reducci practicada i els interessos de demora, excepci feta dels supsits de fora major.
b) Explotaci sota una sola llinda
Quan la transmissi o adquisici dels terrenys es realitzin pels titulars dexplotacions agrries amb
la pretensi de completar sota una llinda almenys el 50 per 100 de la superfcie duna explotaci la
renda unitria de treball de la qual estigui dins els lmits establerts en la Llei 19/1995, a efectes de
la concessi de beneficis fiscals per a explotacions prioritries, saplica una reducci del 50 per
100 en la base imposable de limpost, sempre que en el document pblic dadquisici es faci
major.
c) Transmissi parcial dexplotacions i de finques rstiques
En la transmissi o adquisici del ple domini o de lusdefruit vitalici duna finca rstica o de part
duna explotaci agrria, en favor dun titular dexplotaci prioritria que no perdi o que abasti
aquesta condici com a conseqncia de ladquisici, saplica una reducci del 75 per 100 en la
base imposable de limpost.
La reducci seleva al 85 per 100 si ladquirent s un agricultor jove o un assalariat agrari i
ladquisici es fa durant els cinc anys segents a la seva primera installaci.
Per poder gaudir daquesta reducci, cal realitzar la transmissi en escriptura pblica, on sha de
fer constar que, si les finques adquirides fossin alienades, arrendades, o cedides durant el termini
dels cinc anys segents, shaur de justificar prviament el pagament de limpost corresponent, o
de la part del mateix, que shagus deixat dingressar com a conseqncia de la reducci
practicada i els interessos de demora, excepci feta dels supsits de fora major.
B.5.7.3. Incompatibilitat entre beneficis fiscals
La Llei 19/2010 estableix que en cap cas no es pot aplicar sobre un mateix b, o sobre la mateixa
porci dun b, ms duna de les reduccions que sestableixen en aquesta Llei, ni es poden afegir a
la reducci que sapliqui altres beneficis fiscals que hagin establert la normativa catalana o la
normativa estatal precisament en consideraci a la naturalesa del b bonificat.
46
Limport de les reduccions per ladquisici de bns de la persona difunta utilitzats en lexplotaci
agrria de lhereu o legatari sha de fer constar en el model 651, apartat Reducci per
explotacions agrries.
B.6. Deute tributari

B.6.1. Tarifa general
En general, la quota ntegra de limpost sobre successions i donacions en les adquisicions
lucratives per causa de mort sobt daplicar a la base liquidable lescala segent:
Base liquidable
fins a (euros)
0,00
50.000,00
150.000,00
400.000,00
800.000,00
Quota integra
(euros)
0,00
3.500,00
14.500,00
57.000,00
153.000,00

(fins a euros)
50.000,00
150.000,00
400.000,00
800.000,00
En endavant
Tipus
(%)
7
11
17
24
32
B.6.2. Tarifa reduda

En particular, en les transmissions lucratives entre vius a favor de contribuents del grups I i II
sobt de resultes daplicar a la base liquidable lescala segent:
Base liquidable
fins a (euros)
0,00
200.000,00
600.000,00
Quota integra
(euros)
0,00
10.000,00
38.000,00

(fins a euros)
200.000,00
600.000,00
En endavant
Tipus
(%)
5
7
9
Per poder aplicar aquesta tarifa, la donaci entre vius, o el negoci jurdic equiparable, sha dhaver
formalitzat en escriptura pblica. Lescriptura, si no s requisit de validesa de la donaci, sha
datorgar en el termini dun mes a comptar de la data de lliurament del b.
La quota ntegra es fa constar a la casella 17 del model 650.
B.6.3. Quota tributria
La quota tributria de limpost sobre successions i donacions sobt de resultes daplicar a la quota
ntegra el coeficient multiplicador que correspongui, dentre els que sindiquen a continuaci, en
funci del grup a qu pertanyi el contribuent (sobre aquests grups vegeu apartat A.5.1. daquesta
guia), per ra del seu grau de parentiu amb el transmitent:
Grau de parentiu
Grups I i II
Grup III
Grup IV
1,5882
La quota tributria es fa constar a la casella 18 del model 651.
47
B.7. Competncia
B.7.1. Persones contribuents residents a lEstat espanyol
Segons el tipus de b donat, per tal de determinar ladministraci tributria de la comunitat
autnoma encarregada de gestionar limpost sapliquen les regles segents:
1. Donaci de bns immobles: ladministraci tributria de la comunitat autnoma on es
troben els immobles. Si el b immoble es troba fora de lEstat espanyol, s competent
lAdministraci tributria de lEstat.
2. Donaci de la resta de bns i drets: ladministraci tributria de la comunitat autnoma on
la persona donatria t la residncia habitual a la data de meritaci, tot i que sha daplicar
la normativa de la comunitat autnoma en la qual la persona que rep la donaci ha tingut
la residncia habitual durant ms temps dins els cinc anys anteriors, comptats de data a
data, que finalitzin el dia anterior al de la defunci.
Si en un sol document es donen diversos bns i la competncia daquests bns correspon a
diverses comunitats autnomes, per una mateixa persona donant a favor duna mateixa persona
donatria, cada comunitat grava el valor dels bns donats de la seva competncia, per sha
daplicar el tipus mitj corresponent al valor de tots els bns donats.
Concepte de residncia habitual
Es considera que la persona donatria t la residncia habitual en la comunitat autnoma en qu
ha roms durant el nombre ms gran de dies de lany anterior, comptat de data a data, que finalitzi
el dia anterior al de la meritaci de limpost.
B.7.2. Persones contribuents no residents a lEstat espanyol
En aquest cas, la gesti no es troba cedida a les comunitats autnomes i, per tant, la competncia
de gesti correspon a lAgncia Estatal dAdministraci Tributria.
48
GLOSSARI
Abintestat. Sense haver fet testament.
Acceptaci a benefici dinventari. Acceptaci dherncia en qu la persona hereva noms
respon dels deutes de la persona causant i de les crregues hereditries amb lactiu hereditari i no
es produeix confusi entre el patrimoni personal de la persona hereva i el que sha heretat.
Acceptaci dherncia. Declaraci expressa de voluntat en virtut de la qual manifesta que vol
esdevenir hereu o hereva i, en conseqncia, adquireix els bns i els drets que la componen i se
subroga en les obligacions de la persona causant que no sextingeixen per la mort.
Acta de declaraci dhereus abintestat. Document notarial pel qual sestableix lordre successori
duna persona difunta que no ha deixat testament.
Acte dltima voluntat. Disposici que fa una persona dels seus bns per a desprs de la seva
mort.
Acte de disposici. Acte jurdic mitjanant el qual se cedeix un dret, es transmet un b o es grava
un immoble.
Actiu hereditari (cabal hereditari/cabal relicte). Conjunt de bns i de drets de carcter
patrimonial duna persona difunta, considerat com a objecte de la successi per causa de mort.
Adjudicaci. Lliurament de bns o drets.
Adjudicaci dherncia. Assignaci a una persona de la part de lherncia que li correspon en la
successi de la persona causant.
Adquisici dherncia. Acte jurdic pel qual la persona successora que ha acceptat una herncia
fa seus els bns que li sn assignats i els incorpora al seu patrimoni.
Afinitat. Relaci de parentiu que, a conseqncia del matrimoni, sorigina entre un cnjuge i
parents o parentes per consanguinitat de laltra persona.
Alienaci. Acte pel qual una persona transmet a una altra el domini o qualsevol altre dret sobre
una cosa.
Assegurana. Contracte pel qual una part garanteix a laltra, en cas que es produeixi
lesdeveniment el risc del qual s objecte de cobertura, una indemnitzaci, un capital, una renda o
altres prestacions convingudes a canvi del pagament dun preu.
Autoliquidaci. Declaraci tributria realitzada per la persona contribuent en qu quantifica, i si
escau, ingressa limport del deute.
Causant. Persona fsica la mort de la qual obre la successi en tot el seu patrimoni i norigina la
transmissi dels bns.
Cens. Prestaci peridica dinerria anual, de carcter perpetu o temporal, que es vincula a la
propietat duna finca, la qual respon directament i immediatament del pagament.
Cohereu o cohereva. Persona hereva juntament amb una altra o altres.
Collateralitat. Parentiu de consanguinitat que uneix els descendents dun antecessor com no
relacionats entre ells per lnia directa.
Comunitat proindivs. Comunitat per meitats o parts dun mateix b.
Comunitat hereditria. Concurrncia simultnia a la successi duna pluralitat de persones
hereves i que sextingeix amb la partici dherncia.
Consanguinitat. Parentiu que uneix les persones que tenen un ascendent com.
49
Declaraci de mort. Resoluci judicial per la qual es declara morta una persona absent durant un
temps perllongat o desapareguda en circumstncies de perill per a la seva vida.
Donaci. Acte de liberalitat, entre vius, pel qual la persona donant disposa, a ttol gratut, duna
cosa o dun dret a favor de la persona donatria, que ladquireix quan laccepta.
Donaci onerosa. Donaci en qu la persona donant imposa a la persona donatria o a una
tercera persona una crrega inferior al valor que sha donat.
Donaci per causa de mort. Donaci que fa una persona, que no es far efectiva fins desprs de
la seva mort, que s revocable.
Donant. Persona que fa una donaci.
Donatria. Persona que rep una donaci.
Dret dhabitaci. Dret real que t una persona docupar la part de limmoble que sindica.
Dret ds. Dret real de posseir i utilitzar un b ali.
Entitat collaboradora. Entitat de crdit o estalvis autoritzada per collaborar en el cobrament de
les autoliquidacions tributries.
Escriptura pblica. Document en el qual es fa constar un acte o negoci jurdic atorgat davant
notari.
Exempci. Alliberaci legal de lobligaci de tributar.
Grau. Distncia que, en el parentiu, separa les persones entre les quals sestableix el cmput. En
lnia recta hi ha tants graus com generacions o persones, sense comptar la de lextrem del qual es
parteix. En lnia collateral hi ha tants graus com persones hi ha entre ambdues lnies, sense
comptar la de lextrem del qual es parteix.
Herncia. Conjunt de drets, bns i obligacions de la persona causant que no sextingeixen per la
mort i que es transmeten a la persona hereva.
Herncia jacent. Herncia des del moment de la mort de la persona causant fins a la seva
acceptaci.
Hereva. Persona que succeeix la persona causant duna successi amb carcter universal.
Inters de demora. Quantitat que sha dingressar a causa de la realitzaci dun pagament fora de
termini o de la presentaci duna autoliquidaci o declaraci de la qual resulti una quantitat que
sha dingressar una vegada finalitzat el termini establert.
Judici dabintestat. Procediment judicial lobjecte del qual s declarar persones hereves i
distribuir els bns de la persona que ha mort sense atorgar testament o havent atorgat un
testament nul o inefica.
Judici de testamentaria. Procediment judicial lobjecte del qual s la liquidaci i la partici duna
herncia entre els successors del causant.
Legatria. Persona a favor de la qual sha fet un llegat.
Legitimria. Persona que t dret a reclamar una part del valor dels bns de lherncia pel fet de
ser descendent o pare o mare de la persona causant.
Liberalitat. Disposici de bns a favor dalg sense cap contraprestaci.
Lnia. Srie de graus format cadascun per una generaci, que determina la proximitat o
lallunyament en el parentiu.
Lnia ascendent: Lnia que va de fills a pares.
50
Lnia collateral. Lnia entre les persones amb un avantpassat com que no descendeixen luna
de laltra.
Lnia descendent. Lnia que va de pares a fills.
Llegat. Atribuci pel testador de bns concrets.
Nua propietat. Dret sobre un b que implica la titularitat del b, sense el dret d`s i gaudi
(usdefruit).
Parentiu. Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopci.
Partici dherncia. Acci de dividir una herncia entre les persones hereves, que provoca
lextinci de la comunitat hereditria.
Passiu hereditari. Conjunt de deutes i de crregues duna persona difunta.
Pensi vitalcia. Dret de crdit a percebre i obligaci consegent de pagar un pensi peridica,
durant el temps definit per la vida duna persona o ms duna que visquin en el moment de la
constituci.
Persona jurdica. Conjunt de persones o de bns reconegut com a subjecte de dret amb
personalitat independent dels seus associats.
Prellegat. Llegat ordenat a favor de lhereu.
Premorincia. Mort duna persona abans que una altra o abans dun terme o una circumstncia
fixats prviament.
Propietat. Dret dusar, gaudir i disposar duna cosa o dun dret de forma plena i exclusiva, sense
ms limitacions que les que estableixen les lleis.
Redempci. Forma dextinci dun dret real (per exemple un cens) en virtut de la qual el titular
duna crrega lelimina o lextingeix voluntriament pagant-ne el valor a la persona en favor de la
qual est constituda.
Rdit. Inters que ret un capital.
Registre civil. Registre pblic en qu consten tots els fets relatius a lestat civil de les persones.
Registre dactes dltima voluntat. Registre pblic en qu sinscriu latorgament de testament i
daltres actes dltima voluntat.
Registre de la propietat. Registre pblic en qu sinscriuen les titularitats sobre els bns
immobles i les crregues que puguin afectar-los.
Representaci. Legitimaci que t una persona per actuar en nom i en inters duna altra.
Repudiaci dherncia. Acte jurdic pel qual es renuncia formalment a lherncia.
Subjecte passiu o persona contribuent. Persona fsica obligada a fer el pagament i/o
presentaci de limpost.
Substituci vulgar. Disposici testamentria per la qual es designa una persona substituta
perqu rebi lherncia o el llegat en comptes de la persona hereva o la legatria que no vulgui o no
pugui ser-ho.
Succeir. Ocupar la posici jurdica duna persona en morir i subrogar-se en la titularitat de tots els
seus bns, drets, obligacions o relacions jurdiques que no sextingeixen per la mort.
Successi. Fenomen jurdic pel qual una persona, en morir, s substituda per una altra en la
titularitat de tots els seus bns, drets, obligacions o relacions jurdiques que no sextingeixen per la
mort.
51
Successi intestada. Successi regida per la llei a falta de successi contractual o testada.
Successi per caps. Successi per la qual cadasc hereta per la seva persona i no pas per cap
representaci duna altra, i lherncia es divideix en tantes parts com individus hi sn cridats.
Successi per estirps (successi per representaci). Successi que es produeix quan una
persona hereva premor la persona causant i, en conseqncia, succeeixen els seus fills i filles,
que es reparteixen la part de lherncia que corresponia al seu pare o mare.
Successi testada. Successi regida pel testament de la persona causant.
Testament. Negoci jurdic formal, unilateral, personalssim i revocable en virtut del qual la persona
causant regula la seva successi i institueix persones hereves i altres disposicions per desprs de
la seva mort.
Testament holgraf. Testament escrit per la m duna persona testadora major dedat sense
altres formalitats que la dexpressar el lloc, lany, el mes i el dia de latorgament i dautoritzar-lo
amb la seva signatura, que ha de ser adverat i protocollitzat desprs de la seva mort.
Ttol lucratiu. Ttol adquisitiu que prov dun acte de liberalitat.
Ttol successor. Ttol en virtut del qual una persona adquireix bns en una herncia.
Titularitat. Fet de pertnyer un b o un dret a una persona determinada que ns la titular.
Usdefruit. Dret ds i gaudi que t una persona sobre un b propietat duna altra, que consisteix a
posseir el b, usar-lo i percebren tots els fruits.
Usufructuria. Persona que t lusdefruit duna cosa.
Venatge civil. Condici de la persona amb nacionalitat espanyola que determina laplicaci dun o
altre dels ordenaments civils subsistents a lEstat espanyol.
52

Guia Isd

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Isd

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GUIA PRCTICA

B. Trmits previs a la liquidaci de lISD. Modalitat herncia

B.2. Trmits si no hi ha testament

B.3. Acceptaci i adjudicaci de lherncia

C. Liquidaci. Com es liquida lISD

C.1. Models per a lautoliquidaci

C.2. On es poden obtenir els impresos

C.3. Documentaci que cal presentar

D. Termini de presentaci, prrroga i suspensi

D.2. Prrroga del termini de presentaci (en cas dherncia)

D.3. Suspensi dels terminis de presentaci

E. Lloc i forma dingrs

H. Presentaci i pagament telemtics

II. MODALITATS DE LIMPOST

A.2. Data de meritaci

A.3. Persones contribuents. Persones obligades

com a conseqncia de la defunci de la persona contractant, si es tracta dassegurana

A.4. Base imposable

Nota: Descompte noms en cas de cnjuge supervivent

a) Constituci de lusdefruit i altres institucions

Norma de clcul del percentatge de valor que representa lusdefruit vitalici:

Cas 2. Liquidaci que ha de fer la vdua usufructuria, Carme

Cas 2. Liquidaci que ha de fer el nu propietari, Bernat

Base imposable terica

Quota tributria. Tipus mitj efectiu

Resta 400.000,00 al 32,00%

Tipus mitj efectiu

Base liquidable real

Quota tributria ajustada

Bonificaci de la quota tributria

Per fer aquesta autoliquidaci sha dutilitzar el model 653.

Valor de la nua propietat

Base imposable terica 5 + 6 - 7 + 8

Quota tributria. Tipus mitj efectiu

A.4.8. Efectes de la partici de lherncia

A.4.9. Efectes de la renncia de lherncia

2. Renncia a favor de persona determinada

A.5. Base liquidable i reduccions

Cnjuge o parella estable: 100.000 euros.

Sogres (ascendents per afinitat).

Exemple de parents del Grup IV:

4. Assegurances per actes de terrorisme i missions internacionals

Els vehicles mixtos destinats al transport de mercaderies.

A aquests efectes, es consideren autombils de turisme, remolcs, ciclomotors i motocicletes els

Per poder gaudir daquesta reducci, si la persona beneficiria de la reducci s un parent

La reducci seleva al 85 per 100 si ladquirent s un agricultor jove o un assalariat agrari i

A.6. Deute tributari

Resta base liquidable

Cas 9. Liquidaci del subjecte passiu

La quota ntegra es fa constar a la casella 15 del model 650.

La quota tributria es fa constar a la casella 16 del model 650.

En el cas de desmembrament del domini, la base imposable a qu es fa referncia s la base

Segons taula de lapartat 2 de larticle 58.bis:

Lopci a qu sha fet referncia anteriorment sentn exercida amb la presentaci de

A.6.4. Deducci per doble imposici internacional

B.1.2. Altres negocis jurdics gratuts entre vius

Cas 12. Cessi de bns a canvi duna pensi vitalcia

B.2. Data de meritaci

B.3. Persones obligades

B.4. Base imposable

Cas 13. Donaci dun immoble gravat amb hipoteca

B.4.2. Regles especials en supsits dexistncia dusdefruit

Per fer aquesta autoliquidaci sha dutilitzar el model 653.