Collecci de materials per a la Tecnologia 12-16

Fitxes
de les eines de l'aula de
Tecnologia de l'ESO

S r i e

A u l a

d e

T e c n o l o g i a

Fitxes
de les eines de l'aula de
Tecnologia de l'ESO
Eduard Inglada, Alonso Pall,
Francisco Fernndez

Coordinaci

Xavier Bachs

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

ndex
Pg.
7

1. Introducci

9
9
9
9

2. Continguts
2.1 Procedimients
2.2 Fets, conceptes i sistemes conceptuals
2.3 Valors, normes i actituds

9
9
10

3. Objectius
3.1 Objectius didctics de les fitxes
3.2 Relaci amb els objectius del primer nivell de concreci

11

4. Proposta dactivitats daprenentatge i avaluaci

13
13
14
15
15

5. Recursos didctics
5.1 Recursos materials
5.2 udiovisuals
5.3 Bibliografia
5.4 Adreces dempreses productores i de distribudors deines

17

6. Criteris seguits en la classificaci de les eines

19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41

7. Fitxes de les eines de laula de Tecnologia

Martell de bola
Maceta de nil
Tisores delectricista
Tisores de planxa
Serra darquet
Xerrac
Serra de marqueteria
Serra de vogir elctrica
Alicates per pelar fils
Llima
Raspa
Barrina
Trepant porttil
Trepant de sobretaula
Broca
Alicates universals
Alicates de boca rodona
Alicates de boca plana
Serjant
Serjant de marqueteria
Tornavs de boca plana
Tornavs destrella

Aula de Tecnologia

42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58

Clau fixa
Clau destrella colzada
Clau sisavada
Cargol de banc
Cinta mtrica
Regle graduat dacer
Escaire
Peu de rei
Centenella
Puntes de senyalar
Comps de punta
Nivell
Soldador elctric
Bufador
Guants de protecci
Ulleres de protecci
Davantal protector

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

1. Introducci

Amb la intenci d'aprofitar el contingut didctic dels equipaments i dotacions de laula de Tecnologia, presentem aquest recull de fitxes sobre les
eines i algunes mquines-eines que actualment formen part de la dotaci de
les aules de Tecnologia de lESO distribudes pel Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya.
Laula de Tecnologia a ms de ser el lloc on simparteix una matria tamb
constitueix en si mateixa un recurs didctic. Les seves installacions i
equipaments materialitzen els continguts i els objectius de la Tecnologia.
Les installacions elctrica i daigua, per exemple, el mobiliari, les mquines, els aparells i les eines, les normes de comportament dins de laula, la
utilitzaci dels estris, lorganitzaci de tot el material que cont, han de
mostrar a lalumnat la manera de treballar en el mn de la tecnologia.
Aquest dossier de fitxes s complementari del manual de les eines de laula
de Tecnologia i est pensat per donar suport al treball a classe. En el manual
trobareu els criteris i les caracterstiques que cal tenir en compte en lelecci
de leina, les normes ds i les normes de seguretat bsiques. Les fitxes, en
canvi, han estat redudes a un contingut molt esquemtic: el nom, la famlia
deines, el material treballat, la funci i la seva caracteritzaci.
L'objectiu daquests dos materials s donar pautes per iniciar els alumnes en
el coneixement i ls de les eines i mquines-eines. Partint de lanlisi de
les eines, com sn i per qu, els diferents tipus en qu shan diversificat,
quina cal triar en cada circumstncia; com sanomenen i caracteritzen, les
seves normes ds, les precaucions que cal tenir en compte, etc., es pretn
fer de leina un objecte proper i familiar per a lalumnat, capacitant-lo per
utilitzar-les, expressar-se correctament amb relaci a les eines i comprendre
les seves caracterstiques i peculiaritats.
Lobjectiu prets no s, doncs, noms lhabilitat per a ls deines i aparells,
sin que, dacord amb la intenci manifestada en el disseny curricular, que
lrea compagini en tot moment el vessant teric amb el vessant prctic, s
a dir, que les eines sutilitzen com a objectes d'estudi, tant intellectual com
manipulatiu.
Els continguts de valors, normes i actituds a lentorn de les eines recullen tamb
altres aspectes fonamentals que han de ser sempre presents en aquesta rea. Es
tracta de potenciar en els alumnes lhbit dactuar amb correcci i seguretat en
tot el que fa referncia a lactivitat tecnolgica, s a dir, treballar dacord amb
unes normes de seguretat amb vista a un mateix i als altres, i utilitzar amb
correcci, precisi i especificitat les eines i els aparells.
De la manera que la presentem, aquesta publicaci sadrea al professorat,
per alhora, el seu contingut pot utilitzar-lo tamb lalumnat a les activitats
en laula. No es tracta, bviament, de material curricular estructurat, sin de

Aula de Tecnologia

material de base per facilitar lelaboraci de tercers nivells de concreci en el marc dels dissenys curriculars de centre. Ledici i el disseny
grfic, tant en la disposici, marges, tipus de lletra, com en els grfics,
absncia de grisos, est feta amb la intenci de permetre amb facilitat
la reproducci, total o parcial d'aquest material, mitjanant fotocpies
i transparncies i poder-lo incloure en material amb destinaci al treball
a classe.
En el seu contingut, hi podem diferenciar tres blocs: la introducci amb
una srie de suggeriments, les fitxes prpiament dites i, per ltim, les
fitxes mudes.

Agraments:
Agram pblicament la collaboraci amb els seus consells, observacions o aportaci de materials dels companys segents, professors de
Tecnologia a lensenyament secundari: Felip Castillo, Ramon Costa,
Manel Mart, Jaume Poch i Antonio Ruiz.

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

2. Continguts
2.1 Procediments
- Observaci i anlisi de les eines de laula de Tecnologia
- s de vocabulari especialitzat
- Descripci deines i mquines-eines

2.2 Fets, conceptes i sistemes conceptuals

-

Lxic relacionat amb les eines i les mquines-eines

Concepte deina i mquina-eina
Classificaci segons diferents criteris de les eines
Caracterstiques i propietats de les diferents eines
Utilitat de les diferents eines

2.3 Valors, normes i actituds

- Respecte i observana de les normes ds
- Ordre i polidesa en el treball amb eines i mquines
- Valoraci del paper de leina en la capacitat humana de manipular
la matria i lentorn immediat

3. Objectius
3.1 Objectius didctics de les fitxes
Amb les activitats desenvolupades a partir de les fitxes de les eines de laula de
Tecnologia es pretn que lalumne sigui capa o millori la seva capacitat de:
1. Identificar pel seu nom les eines de la dotaci de laula de Tecnologia.
2. Saber demanar correctament pel seu nom i caracterstiques les eines
ms usuals.
3. Conixer el nom de les diferents parts de les eines estudiades.
4. Descriure amb un llenguatge correcte i precs les eines estudiades.
5. Analitzar les caracterstiques de les eines ds ms com.
6. Triar leina adequada per a cada tasca.
7. Relacionar les eines amb diferents activitats i oficis.
8. Comprendre la necessitat de mantenir les eines sempre en bon estat
i ordenades amb criteris operatius.
9. Valorar la importncia de leina en la capacitat creativa de la humanitat.

10 Aula de Tecnologia
3.2 Relaci amb els objectius del primer nivell de concreci
Si utilitzem aquests materials, com a material de suport, en lelaboraci
de tercers nivells de concreci del disseny curricular, cal tenir en
compte si es tracta de crdits comuns o de variables. Recordeu que els
objectius dun crdit com han de fonamentar-se en els objectius
terminals del primer nivell de concreci de lrea. En el cas dun crdit
variable, els objectius del crdit shan de basar en els objectius generals
de lrea o de letapa. Per facilitar el desenvolupament dobjectius
didctics hem fet una selecci dobjectius generals i terminals del
primer nivell de concreci del disseny curricular. La numeraci i el
contingut corresponen als originals del disseny curricular.
Objectius terminals de lrea de Tecnologia que poden servir com a
referncia per a objectius didctics de crdits comuns relacionats amb
continguts i activitats a lentorn de les eines de laula de Tecnologia.
En finalitzar l'etapa, l'alumnat ha de ser capa de:
10. Habituar-se a observar, analitzar i utilitzar lentorn tecnolgic.
13. Indicar les principals tcniques de conservaci de lhabitatge i els
estris necessaris per dur-les a terme per tal que reuneixi les condicions
dhabitabilitat.
17. Utilitzar les eines i els aparells per a la seva funci especfica i dacord
amb les normes de seguretat apreses.
25. Descriure un objecte a partir del material, dels elements que el
constitueixen i de la funci que fa.
26. Analitzar objectes, processos i el funcionament daparells senzills
de lentorn immediat.
28. Identificar utillatges i eines, com tamb lmbit tecnolgic al qual
pertanyen, explicant-ne ls.
38. Usar instruments i aparells de mesura.
46. Collaborar a mantenir en condicions adequades laula de Tecnologia,
el material propi i el ds com.
51. Valorar les condicions i el compliment de les normes de seguretat
laboral i acostumar-se a aplicar-les de forma continuada en la feina.
Objectius generals de letapa dESO que poden servir com a referncia
en establir objectius didctics per crdits variables relacionats amb
continguts i activitats a lentorn de les eines de laula de Tecnologia.
Que l'alumnat, en acabar l'etapa, assoleixi les capacitats segents:
2.8 Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en llengua catalana i castellana i, si sescau, en
aranesa i, almenys, en una llengua estrangera, fent-los servir per
comunicar-se i per organitzar els propis pensaments, i reflexionar
sobre els processos implicats en ls del llenguatge.
2.9 Interpretar i produir missatges amb propietat, autonomia i creativitat, utilitzant codis artstics, cientfics i tcnics, articulant-los a fi
denriquir les prpies possibilitats de comunicaci i reflexionar
sobre els processos implicats en el seu s.

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

11

2.13 Comprendre laplicaci, en lmbit professional, dels coneixements adquirits com a preparaci i orientaci de la futura integraci al mn laboral.
Selecci dobjectius generals de lrea de Tecnologia relacionats amb
el tema de les eines:
L'alumnat en acabar tots els crdits de Tecnologia de l'etapa ha de ser
capa de:
2. Conixer les necessitats individuals i socials ms properes i les
solucions ms adequades que li ofereix el patrimoni tecnolgic del
propi entorn.
3. Valorar els avantatges i els inconvenients de ls dobjectes, processos tecnolgics i recursos naturals.
5. Analitzar el funcionament i descriure la utilitat tant dun instrument
o aparell com dun procs de transformaci o fabricaci.
7. Utilitzar amb precisi i a nivell elemental terminologia, simbologia
i instruments de processos tecnolgics.
9. Constatar que el treball intellectual i manual, realitzat tant individualment com en equip, constitueix un tot integrat.

4. Proposta dactivitats daprenentatge i avaluaci

El dossier de fitxes deines permet un ampli ventall dactivitats daprenentatge i davaluaci. Les activitats poden ser realitzades tant individualment o en grup petit (mxim 4 alumnes) com en grup-classe. El fet
de triar, a criteri del professor, una o altra opci dependr del fet que
faci lactivitat per primer cop, que es pretengui una avaluaci molt
individualitzada o de la mateixa dinmica del grup. En totes aquestes
activitats cal acostumar els alumnes que ells mateixos agafin les eines
i les colloquin desprs al lloc on vagin desades.

Exemples dactivitats:
I)
Classificaci d'eines:
- directament, agafant les eines i collocant-les segons les famlies
sobre els bancs de treball de laula
- a partir de llistes, oralment o per escrit
- a partir de la seva representaci grfica

12 Aula de Tecnologia
II)
Proposta d'altres classificacions:
- en funci del materials que treballen
- en funci dels oficis que les utilitzen
- en funci de lobjecte que es vulgui construir o manipular
(per exemple, per reparar una rdio, desmuntar un electrodomstic...)
III)
Elaboraci d'una llista de les eines que tinguin els/les alumnes a casa o
al cotxe familiar.
IV)
Identificaci de les eines pel seu nom, les seves parts i els materials amb
qu estan construdes:
- directament sobre leina
- sobre un dibuix
V)
Elaboraci, per part dels alumnes, de proves tipus test:
- delecci mltiple sobre vocabulari, funci, caracteritzaci...
- de ver o fals
La proposta no consisteix en qu sigui el/la professor/a qui redacti els
qestionaris, sin que els alumnes per grups o en com a la classe
elaborin les preguntes prenent com a model alguns exemples aportats
pel professor/a. Per exemple:

Per a una prova amb respostes delecci mltiple

El pas duna fulla de serra s...
a) lamplada en polzades de la fulla
b) el nombre de dents per cm o polzada
c) la distncia entre dues dents consecutives
d) tallar trossos de material amb despreniment de serradures
Una clau sisavada...
a) sutilitza per mantenir premudes dues peces
b) permet collar femelles hexagonals
c) s la clau prpia dels electricistes
d) sutilitza per cargolar i afluixar cargols Allen
/
Per a una prova de veritat o fals
1.
2.
3.
4.

La raspa no serveix per treballar el ferro

La centenella s un eina de tall
Amb la serra de vogir es pot tallar tan metall, com plstic o fusta
El martell de bola s un martell que utilitzen pels fusters
/

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

13

Els qestionaris elaborats pels alumnes poden utilitzar-se un cert

temps. Desprs, per tal que ells mateixos comprovin la persistncia o
oblit dels continguts, tamb poden intercanviar-se entre diferents grups.
Lobjectiu duna activitat daquest tipus s ms la consolidaci dels
continguts terics que no pas lavaluaci que pugui extreure-se'n.
Propostes contingudes en el "Material de suport per a les fitxes de les
eines de l'aula de Tecnologia":
VI)
Ompliment les fitxes mudes, oralment o per escrit.
VII)
Vocabulari catal/castell i castell/catal dels noms de les eines. Pot
aprofitar-se tamb el vocabulari angls en collaboraci amb el professorat de llengua estrangera.
VIII)
Descripci deines indicant les seves parts i caracteritzaci.
IX)
Exemple de material elaborat a partir de les fitxes a lIES Bernat el
Ferrer de Molins de Rei.

5. Recursos didctics
5.1 Recursos materials
Per treure el mxim profit de les eines com a material didctic, tal com
proposem, s recomanable disposar de l' equipament segent:
Aula de Tecnologia
s molt important que les eines estiguin desades amb ordre i en un lloc
de fcil accs. La correcta disposici de les eines al taller forma part del
seu bon s. Per observar-les i assajar la seva utilitzaci s convenient
fer-ho sobre un banc de treball adient.
Dotaci deines
bviament cal disposar de la dotaci deines de laula de Tecnologia,
la llista de les eines s a lndex, per la qual cosa no el repetirem aqu.
Retroprojector
El retroprojector tamb forma part de lequipament de laula. s
prcticament imprescindible si es volen aprofitar al mxim les possibilitats de treball en el grup-classe de les fitxes en format transparncia.

14 Aula de Tecnologia
Accessoris per al retroprojector
- pantalla o superfcie adequada per a la projecci
- lmines transparents mida DIN A4 aptes per a fotocopiadora
- retoladors opacs per a transparncies
Fotocopiadora
Cal tenir accs a una fotocopiadora per a la impressi de transparncies
a partir de les fitxes. Cal disposar, com ja sha indicat, de les corresponents transparncies per a fotocopiadora, ja que no totes les lmines
per al retroprojector toleren lescalfor de la fotocopiadora.
Vdeo
Si es creu oportuna la utilitzaci dalguna de les produccions de vdeo
recomanades, cal comptar amb l'aparell de vdeo per al format VHS i
l'aparell de TV corresponents.

5.2 Audiovisuals
S DWESTFUNK El treball artesanal [Vdeocasset (VHS)]. Barcelona:
PMAV, 1989.(La feina abans i ara)
Contingut: El fet de saber utilitzar les eines no sempre s fcil i costa
un gran esfor. Hi ha oficis en els quals les mquines han
anat substituint les feines manuals, en daltres, en canvi,
avui dia es continua treballant a m com es feia antigament
Durada:
1829".
Mesura, disseny i construcci duna pea de ferro [Vdeocasset (VHS)].
Barcelona: PMAV, 1986.
Contingut: Construcci duna pea de ferro a partir dun model. Croquis i mesures de la pea necessaris per a la fabricaci.
Feines bsiques que cal fer i eines i mquines que shan
demprar. Descripci de com es pot mesurar correctament,
llimar, foradar, traar i collar una pea de ferro.
Durada: 12'.
M AA , J. Les eines [Vdeocasset (VHS)]. Barcelona: Fundaci Serveis
de Cultura Popular, 1991.
Consta de tres parts:
I)
Contingut: Lhome i les eines. Origen i evoluci de les eines, des dels
primers estris emprats per la humanitat fins a les eines que
coneixem nosaltres.
II)
Contingut: Les eines i la tcnica. Classificaci i caracterstiques de les
eines bsiques; utilitat de les eines.
III)
Contingut: Les eines i les mquines. Principis mecnics de ls i
funcionament de les eines; principals mquines-eines.
Durada:
13' + 13' + 13'

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

15

5.3 Bibliografia
Per permetre la consulta i la comprovaci de dades per part dels
alumnes la biblioteca de laula de Tecnologia ha de disposar de catlegs
i fulletons dinformaci comercial, i tamb llistes de preus. Algunes
empreses els subministren gratutament i daltres els venen.
A UL , C.; L LINS , G. Eines i oficis. Olot: Ajuntament d'Olot, 1982.
C ASTELLANOS , R. [et al.]Diccionari del Taller Mecnic. Barcelona:
Associaci d'Enginyers Industrials de Catalunya: La Llar del Llibre,
SA, 1990.
CDEDT. REA M ETALL -M ECNICA . Fulls tecnolgics. Barcelona:
Generalitat de Catalunya, Departament dEnsenyament, 1991.
D EPARTAMENT DE T ECNOLOGIA G LOBALITZADA . Tecnologia 14-16.
Molins de Rei: IFP Bernat el Ferrer, 1987.
E QUIPO G ALILEO 2000. Galileo 2000. Mondragn: ALECOP, 1987.
F ACOM : Catalogo. Morangis: Facom, DL 1986.
F UNDACION M AFRE . Manual de seguridad en el trabajo. Madrid:
MAFRE, S.A., 1992.
H AZET : Programa general. Remscheid: Hazet-Werk, [s.a.]
L ASHERAS , JM. Seguridad e higiene en el trabajo. Vol. 2. 6a. ed. San
Sebastian: Donostiarra, 1977.
M IRANDA , A. Tcnicas de fontanera. Reparaciones. Barcelona: CEAC,
1991. (Biblioteca de instalaciones de agua, gas y aire acondicionado)
P ALMERA : Catlogo. [Irn]: Palmera, DL 1990.
PUJOLS , P. Tecnologia bsica dels oficis de fuster i ebenista. Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament, 1992.(Quaderns experimentals, 6)
R EES , D. CDT-Design and Realisation. Harlow: Longman Group UK
Limited, 1988. (Longman revise guides)
Z AGALA, G. Condiciones de trabajo y salud. Educacin tecnolgica
12-16. Valncia: Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura,
Educaci i Cincia, 1990. (Materiales reforma)
5.4 Adreces d'empreses productores i de distribudors d'eines
ACESA HERRAMIENTAS
Ctra. de Bilbao por Mungua, km 5,500
01010 lava
Tel . 945 26 54 00
Fax. 945 26 01 69
ALCORTA UNZUETA Y CIA, S.A.
San Francisco, 54
Elgoibar
20870 Guipzcoa

16 Aula de Tecnologia
ALYCO TOOLS, S.A.
Ermuarambide, s/n
Elgoibar
20870 Guipzcoa
Tel. 943 74 13 50
BELLOTA HERRAMIENTAS
Urola, 10
Legazpia
20230 Guipzcoa
Tel. 943 73 03 05
Fax. 943 73 35 24
BLACK & DECKER DE ESPAA, S.A.
Crta. Accs a Roda de Ber, km 0,7
Roda de Ber
43883 Tarragona
Tel. 977 29 71 00
Fax. 977 80 23 42
Delegaci a Barcelona:
Josep Tarradellas, 11
08029 Barcelona
Tel 93 410 46 41
DISHECO, SA.
(Distribudor de HAZET)
Av. de Roma, 137
08011 Barcelona
Tel. 93 454 69 06
FACOM HERRAMIENTAS. S.L.
Lopez de Hoyos, 132
28002 Madrid
PALMERA INDUSTRIAL, S.A.
Bersolari Uztapide, 10
Aptdo. 5
Irn
20300 Guipzcoa
Tel. 943 62 12 11
Fax. 943 62 93 16
Representaci a Catalunya:
Sardenya, 476 -tic 1a,
08025 Barcelona
Tel. 455 74 87
ROBERT BOSCH, S.A.
Hnos. Garca Noblejas, 19
28037 Madrid
Tel. 91 367 40 00
Fax. 91 408 55 25

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

17

6. Criteris seguits en la classificaci de les eines

Les eines sn el punt de partida, lelement bsic de gaireb qualsevol

tcnica. Podem treballar molts materials sense tocar-los amb les nostres mans, per leina resta sempre en contacte directe amb el nostre
cos, amb les nostres mans. El contacte directe entre la persona i leina
s fonamental i les eines manuals passen a ser com una prolongaci del
nostre cos. Una altra caracterstica de leina s la seva especificitat,
cada eina est feta per a una acci determinada, la seva forma i els
materials que la componen tenen sempre un ra de ser i li donen les
seves propietats i prestacions. El seu s i les seves caracterstiques sn
els determinants del resultat en lacci dun eina i els criteris que cal
seguir en el seu estudi i sistematitzaci.
Abans de qualsevol altra classificaci, cal fer una distinci entre eina
i mquina-eina. Podem definir leina com un objecte fet per a una acci
determinada i utilitzat directament amb la m per actuar sobre la
mteria, aix tenim les eines de fuster, de paleta, etc.
La mquina-eina es podria definir com un conjunt motoritzat emprat
per a la conformaci de peces de diferents materials, fusta, metall,
plstic, etc., per a una acci determinada, tallar, foradar, polir, etc. Un
exemple el tenim en el trepant, la serra de vogir, etc. Els factors
determinants daquesta acci sn leina, el material, la pea i el fluid.
Cadascuna de les fitxes est estructurada en set apartats i el dibuix de
leina o mquina-eina a qu es fa referncia. Tres dells expliciten el
nom en catal, castell i angls. Els dos segents recullen la famlia
deines a qu pertany i els materials que normalment solen treballar. El
sis apartat tracta de la seva utilitzaci, i per ltim, es donen orientacions que la identifiquen comercialment i ens ajuden en la seva elecci.
La gamma deines i mquines-eines existents en el mercat aconsella
agrupar-les en grans famlies, segons les funcions o operacions mecniques que fan. Aix ens permet obtenir una classificaci de les eines
i mquines-eines, i una visi general dels procediments mecnics i de
les operacions tcniques elementals, sense pretendre rebutjar altres
classificacions en funci de criteris diferents.
Per facilitar la identificaci de les famlies, hem assignat a cadascuna
un smbol corresponent a un eina representativa del seu grup.

18 Aula de Tecnologia
Seguint els anteriors criteris proposem la classificaci segent:
Smbol

Definici

- Eines de percussi: entenem la percusi com una operaci mecnica elemental que consisteix a colpejar un material per trencar-lo,
aixafar-lo o modificar-lo.

- Eines de tall: entenem el tall com una operaci mecnica que

consisteix a seccionar un material per mitj duna fulla.

- Eines dabrasi o fricci: entenem l'abrasi com una operaci

mecnica elemental mitjanant la qual un material s sotms al
fregament amb un altre de ms dur per tal de polir-lo o b erosionar-lo.

- Eines de perforaci: entenem la perforaci com una operaci

mecnica elemental que consisteix a fer un forat que pot travessar o no
el material.
- Eines dagafar o retenir: entenem aquesta acci com una operaci
mecnica que consisteix a subjectar un material de manera fixa o
subjectar-lo imprimint-li una altra acci (doblegar, estirar, etc).

- Eines de cargolar: entenem aquesta acci com una operaci mecnica elemental que ajuda a imprimir un moviment de rotaci en una
pea o accessori.

- Eines passives: entenem que aquestes eines sn aquelles que suporten

elsmaterials quan aquests estan sotmesos a lacci duna eina.

- Eines de mesurar, traar i marcar: entenem aquestes accions com

aquelles que utilitzem per projectar, acotar, dibuixar o assenyalar els
contorns i les formes dels materials que shan de treballar i que tamb
utilitzem per fer les operacions de control i de calibratge.

- Eines de soldar o d'adherir: entenem aquesta acci com la

capacitat duni de dues superfcies per forces intermoleculars.
- Elements de protecci: sn necessaris per garantir duna correcta
seguretat en el treball amb les eines.

7. Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia

Eines de percussi

Eines de cargolar

Martell de bola

Tornavs de boca plana

Maceta de nil

Tornavs destrella
Clau fixa

Eines de tall
Tisores delectricista

Clau destrella colzada

Clau sisavada

Tisores de planxa
Serra darquet
Xerrac

Eines passives
Cargol de banc

Serra de marqueteria
Serra de vogir elctrica
Alicates per pelar fils

Eines de mesurar, traar i marcar

Cinta mtrica
Regle graduat dacer

Eines dabrasi o fricci

Escaire

Llima

Peu de rei

Raspa

Centenella
Puntes de senyalar

Eines de perforaci
Barrina

Comps de punta
Nivell

Trepant porttil
Trepant de sobretaula
Broca

Eines de soldar o d'adherir

Soldador elctric
Bufador

Eines dagafar o retenir

Alicates universals

Elements de protecci

Alicates de boca rodona

Guants de protecci

Alicates de boca plana

Ulleres de protecci

Serjant

Davantal protector

Serjant de marqueteria

20 Aula de Tecnologia

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

20

Nom

Martell de bola
Nom (castell)
Martillo de bola
Nom (angls)
Ball pein hammer

Tasc
Ull
Maa
Boca
Cap
Mnec

Famlia deines
De percussi.
Material treballat
Metall.
Funci
Pot colpejar el material i trencar-lo, aixafar-lo o modificar-lo.
Caracteritzaci
Selegeix pel model en lletres (de la A a la H) o pel pes en grams.
Exemple: mida D

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

21

Nom

Maceta de nil
Nom (castell)
Martillo de cabeza de plstico
Nom (angls)
Plastic tip hammer

Famlia deines
De percussi.
Material treballat
Metall.
Funci
Sutilitza per aixafar o modificar el material sense deixar-hi marques.
Caracteritzaci
Selegeix per la llargada i pel tipus de mnec.

22 Aula de Tecnologia
Nom

Tisores delectricista
Nom (castell)
Tijera para electricista
Nom (angls)
Electrician scissor

Famlia deines
De tall.
Material treballat
Metall.
Funci
Sutilitza per tallar o pelar fils elctrics.
Caracteritzaci
Per la llargada en mm i pel grau d'allament que t el mnec.

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

23

Nom

Tisores de planxa
Nom (castell)
Tijera para chapa
Nom (angls)
Tinmans snip

Famlia deines
De tall.
Material treballat
Metall, plstic.
Funci
Sutilitza per tallar planxa i tires de plstic primes.
Caracteritzaci
Per la llargada en cm i pel model (catal, Madrid, nord, amb anelles,
carrosser a la dreta o a lesquerra).

24 Aula de Tecnologia
Nom

Serra darquet
Nom (castell)
Sierra de arco
Nom (angls)
Hacksaw

Arc d'acer

Tensor
Mnec

Fulla d'acer trempada

Gruixdelafulla

p = pas de la fulla

Entrescat de les dents

Famlia deines
De tall.
Material treballat
Metall, plstic.
Funci
Sutilitza per tallar trossos de material del qual es desprenen serradures.
Caracteritzaci
Elecci de la fulla: Pas i mida de la fulla. El pas s la distncia entre
dues dents consecutives.
Condicions de tall

Dents/cm

Dents/polzada

Metalls tous

6a9

14 a 22

9 a 13

22 a 31

Gran gruix

Metalls durs
Poc gruix

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

25

Nom

Xerrac
Nom (castell)
Serrucho
Nom (angls)
Hand saw

Mnec

Fulla

Famlia deines
De tall.
Material treballat
Fusta.
Funci
Sutilitza per tallar trossos de material del qual es desprenen serradures.
Caracteritzaci
Selegeix per la llargada de la fulla en polzades, pel nombre de dents
per polzada i pel tipus de dents.
Dents: Universals per a tot tipus de talls i en forma de triangle
issceles per a talls a contraveta.
Exemple: 16", 7 dents i universal.

26 Aula de Tecnologia
Nom

Serra de marqueteria
Nom (castell)
Sierra de marquetera
Nom (angls)
Coping saw

Arc

Mnec

Famlia deines
De tall.
Material treballat
Fusta.
Funci
Sutilitza per tallar trossos de material amb poc gruix dels quals es
desprenen serradures. s ideal per tallar lnies corbes tant interiors com
exteriors.
Caracteritzaci
Selegeix per la llargada dels pls de la serra i per la profunditat de larc.
Exemple: Pls de 130 mm i arc de 140 cm o 280 cm

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

27

Nom

Serra de vogir elctrica

Nom (castell)
Sierra de calar
Nom (angls)
Portable electric jig saw

Bot de fixaci
Interruptor

Mnec

Cableelctric

Tubd'aspiraci
(opcional)

Rodet de suport
Fulla

Pat

Famlia deines
De tall.
Material treballat
Metall, plstic, fusta.
Funci
Serveix per tallar diferents materials en funci de la fulla utilitzada.
Pot fer talls rectes i corbats. s molt utilitzada per fer talls irregulars en
planxes.
Caracteritzaci
Per la potncia consumida, per la inclinaci del tall en graus i per la
profunditat en millmetres.

28 Aula de Tecnologia
Nom

Alicates per pelar fils

Nom (castell)
Alicate pelacables
Nom (angls)
Wire stripper

Pelafils

Alicates per terminals

Cargoldereglatge
Articulaci

Mnec

Boca
Boca
(vistafrontal)

Famlia deines
De tall.
Material treballat
Metall, plstic.
Funci
Sn adequades per arrencar lallament del fil elctric. Tenen la
possibilitat dajustar-se a diferents mides.
Caracteritzaci
Selegeix per la longitud de les alicates en polzades o mm i pel tipus
d'allament que t al mnec.

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

29

Nom

Llima
Nom (castell)
Lima
Nom (angls)
File

Picatdoble:peraacerimetalls
Picatsenzill:perasuperfciesfines
Picatcurvilini:peramaterialstous

Mnec

Espiga

Cos

Longitud comercial
en polzades

Punta

Famlia deines
Dabrasi o fricci.
Material treballat
Metall, plstic.
Funci
Serveix per arrencar petits trossos de material, polir i allisar.
Caracteritzaci
Segons la duresa del material: Picat i grau de tall.
Segons la forma de la pea que cal llimar: Forma de llima.
Segons la mida de la pea: Longitud de la llima en polzades i picat.
Segons la fase de treball: Grau de tall i picat.
Picat: s la disposici de la rugositat del cos. Pot ser doble i senzill.
Grau de tall: s la major o menor rugositat de la llima. Pot ser bast, entref i fi.
Forma: s la figura geomtrica de la secci transversal. Pot ser plana, rodona, triangular,
quadrada, mitja canya i especial.

30 Aula de Tecnologia
Nom

Raspa
Nom (castell)
Escofina
Nom (angls)
Rasp or scraper

Longitud comercial en polzades

Picat de raspa: materials tous i fusta

Famlia deines
Dabrasi o fricci.
Material treballat
Fusta, plstic.
Funci
Consisteix en una eliminaci rpida de material no metllic.
Caracteritzaci
Segons la duresa del material: Picat i grau de tall.
Segons la forma de la pea que cal llimar: Forma de llima.
Segons la mida de la pea: Longitud de la llima en polzades i picat.
Segons la fase de treball: Grau de tall i picat.
Picat: s la disposici de la rugositat del cos.
Grau de tall: s la major o menor rugositat de la raspa. Pot ser bast, entref i fi.
Forma: s la figura geomtrica de la secci transversal. Pot ser plana, rodona, i de mitja
canya.

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

31

Nom

Barrina
Nom (castell)
Barrena
Nom (angls)
Gimlet

Mnec

Tija

Punta

Famlia deines
De perforaci.
Material treballat
Fusta, plstic.
Funci
Sutilitza per foradar fusta o altres materials tous i per iniciar el
roscatge de visos.
Caracteritzaci
Pel dimetre de la tija.

32 Aula de Tecnologia
Nom

Trepant porttil
Nom (castell)
Taladro porttil
Nom (angls)
Portable electric drill

Mecanisme de percussi

Selectordevelocitat

Portabroques
Botdefixaci
Interruptor

Empunyadura mbil 360o

Allotjamentperala
claudelportabroques

Famlia deines
De perforaci.
Material treballat
Metall, plstic, fusta.
Funci
Serveix per foradar materials.
Caracteritzaci
Per la potncia consumida, pel dimetre de la broca, pel nombre de
velocitats, per si s percussor i pel grau dallament.

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

33

Nom

Trepant de sobretaula
Nom (castell)
Taladro de sobremesa
Nom (angls)
Bench drilling machine

Corretja de transmissi

Caixaprotectora
delescorretges

Con de politges

Palanca d'avanament
Motor

Eix
Cremallera

Interruptor
Portabroques
Broca

Guies de fixaci

Endoll
Columna

Taula de suport
Maneta per al desplaament de la taula

Base

Famlia deines
De perforaci.
Material treballat
Metall, plstic, fusta.
Funci
Serveix per foradar materials.
Caracteritzaci
Per la potncia consumida, pel dimetre de la broca, pel nombre de
velocitats, pel dimetre de la columna i pel recorregut.

34 Aula de Tecnologia
Nom

Broca
Nom (castell)
Broca
Nom (angls)
Drill

Mnec
o cua

Broca d'acer rpid (HSS) per a metalls

Cos

Broca amb punta de carbur metllic per a obra

Punta

Famlia deines
De perforaci.
Material treballat
Metall, fusta, plstic.
Funci
Sutilitza per fer forats amb arrencament progressiu de materials.
Caracteritzaci
Pel tipus de material que sha de foradar i pel dimetre del forat.
Per al metall: broques dacer rpid, HSS = high speed steel.
Per a la fusta: broques dacer al carboni, serra de campana i broques de pala.
Per al plstic: broques dacer rpid.
Per a l'obra: broques de metall dur o carbur metllic (widia).

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

35

Nom

Alicates universals
Nom (castell)
Alicate universal
Nom (angls)
Pliers

Mnec
Boca

Articulaci

Famlia deines
Dagafar i retenir.
Material treballat
Metall.
Funci
Sn adequades per subjectar amb fora, tallar o torar filferro o
materials semblants.
Caracteritzaci
Selegeix per la longitud de les alicates en polzades o mm i pel tipus
de mnec, allant o no.

36 Aula de Tecnologia
Nom

Alicates de boca rodona

Nom (castell)
Alicate de boca redonda
Nom (angls)
Round nose pliers

Mnec

Boca

Articulaci

Famlia deines
Dagafar o retenir.
Material treballat
Metall.
Funci
Sn adequades per torar o doblegar filferro o materials semblants.
Caracteritzaci
Selegeix per la longitud de les alicates en polzades o mm i pel tipus
de mnec, allant o no.

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

37

Nom

Alicates de boca plana

Nom (castell)
Alicate de boca plana
Nom (angls)
Flat nose pliers

Mnec

Boca

Articulaci

Famlia deines
Dagafar o retenir.
Material treballat
Metall.
Funci
Sn adequades per subjectar i torar filferro o materials semblants.
Caracteritzaci
Selegeix per la longitud de les alicates en polzades o mm i pel tipus
de mnec, allant o no.

38 Aula de Tecnologia
Nom

Serjant, gat
Nom (castell)
Aprietajuntas, crcel o gato.
Nom (angls)
L clamp.

Brafix

Bra mbil
Guia

Mnec

Famlia deines
Dagafar o retenir.
Material treballat
Metall, fusta, plstic.
Funci
Sutilitza per mantenir premudes dues peces.
Caracteritzaci
Per lobertura entre braos en mm i per la profunditat dels braos.

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

39

Nom

Serjant de marqueteria
Nom (castell)
Prensa,
Nom (angls)
G clamp

Famlia deines
Dagafar o retenir.
Material treballat
Metall, fusta, plstic.
Funci
Pot subjectar fullola per mecanitzar-la mentre la cola sendureix.
Tamb pot subjectar planxes de plstic per mecanitzar-les.
Caracteritzaci
Per lobertura entre braos en mm.

40 Aula de Tecnologia
Nom

Tornavs de boca plana

Nom (castell)
Destornillador boca estampada
Nom (angls)
Screwdriver forged tip

Mnec
Punta

Tija

Famlia deines
De cargolar.
Material treballat
Metall, fusta, plstic...
Funci
Ha d'entrar en el cap del cargol per cargolar-lo i descargolar-lo
mitjanant un moviment de rotaci.
Caracteritzaci
Selegeix en funci del dimetre de la tija, de la seva longitud, del cap
del cargol i del tipus de boca (estampada o buida), i pel tipus de mnec.

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

41

Nom

Tornavs destrella o Phillips

Nom (castell)
Destornillador boca estrella
Nom (angls)
Screwdriver Phillips tip

Detall de la punta

Mnec
Tija
Punta

Famlia deines
De cargolar.
Material treballat
Metall, fusta, plstic...
Funci
Ha d'entrar en el cap del cargol per cargolar-lo i descargolar-lo
mitjanant un moviment de rotaci.
Caracteritzaci
Selegeix en funci del dimetre de la tija, de la seva longitud i del cap
del cargol.

42 Aula de Tecnologia
Nom

Clau fixa
Nom (castell)
Llave fija
Nom (angls)
Double open end wrench

Cap
Cos

Boca

Famlia deines
De cargolar.
Material treballat
Metall.
Funci
Sutilitza per collar o afluixar cargols de cap hexagonal. Els cargols
es poden agafar lateralment.
Caracteritzaci
En funci de la mida de les seves boques i del material de construcci.

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

43

Nom

Clau destrella colzada

Nom (castell)
Llave de estrella acodada
Nom (angls)
Box wrench double end

Colze

Boca d'estrella

Famlia deines
De cargolar.
Material treballat
Metall.
Funci
Sutilitza per collar o afluixar cargols. Per fer-ho sha de collocar la
clau per la part superior del cargol. Les boques de 12 o 6 estries permeten,
en un mnim moviment, collocar la clau dins el cap del cargol.
Caracteritzaci
En funci de la mida de les seves boques i del material de construcci.

44 Aula de Tecnologia
Nom

Clau Allen, clau sisavada

Nom (castell)
Llave Allen, llave hexagonal
Nom (angls)
Hexagonal wrench

Famlia deines
De cargolar.
Material treballat
Metall.
Funci
Sutilitza per collar i afluixar cargols Allen.
Caracteritzaci
Per la mida en mm entre dues cares planes i pel material de construcci.

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

45

Nom

Cargol de banc
Nom (castell)
Tornillo de banco, husillo
Nom (angls)
Bench vice

Mordasses
Mandbula mbil
Mandbulafixa

Guia
Eix

Base
Palanca

Famlia deines
Passives.
Material treballat
Metall, plstic, fusta.
Funci
Sutilitza per immobilitzar peces en el banc de treball.
Caracteritzaci
Per la mida de les mordasses en mm, pel tipus de guia: quadrada o
rodona i per la base: fixa o rotatria.

46 Aula de Tecnologia
Nom

Cinta mtrica
Nom (castell)
Cinta mtrica
Nom (angls)
Tape measure

Topall

Fre del retorn automtic

Famlia deines
De mesurar, traar i marcar.
Material treballat
Metall, plstic, fusta.
Funci
Sutilitza per amidar longituds entre 0 - 5 metres. s molt recomanada
per amidar materials de poc gruix (planxa, fullola, etc.) grcies a
langle que t en el seu extrem.
Caracteritzaci
Per la longitud en metres.

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

47

Nom

Regle graduat dacer

Nom (castell)
Regla de acero
Nom (angls)
Steel rule

Famlia deines
De mesurar, traar i marcar.
Material treballat
Metall, fusta, plstic.
Funci
Sutilitza per amidar distncies curtes entre 0 - 500 mm. T la
possibilitat damidar des de lextrem dun escaire pel fet de coincidir
el zero del regle amb el seu extrem esquerre.
Caracteritzaci
Per la seva longitud en mm i apreciaci de l'escala.

48 Aula de Tecnologia
Nom

Escaire
Nom (castell)
Escuadra
Nom (angls)
Try squares

Famlia deines
De mesurar, traar i marcar.
Material treballat
Metall, plstic, fusta.
Funci
Serveix per traar o marcar lnies i angles rectes. Tamb sutilitza per
comprovar angles de 90.
Caracteritzaci
Per la seva longitud en mm i pel material de construcci.

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

49

Nom

Peu de rei
Nom (castell)
Pie de rey o calibre
Nom (angls)
Vernier calliper

Orelles(mesurad'interiors)
Fre,cargoldefixaci
Sonda
Corredora

Regle
Polsador
Boca fixa

Boca mbil

Nnius

Famlia deines
De mesurar, traar i marcar.
Material treballat
Metall, plstic.
Funci
Permet fer lectures precises de gruixos, dimetres interiors i exteriors
i profunditats de diferents peces.
Caracteritzaci
Per la longitud del regle i pel grau de precisi. Presncia o no
d'orelles, exemple: peu de rei de torner.

50 Aula de Tecnologia
Nom

Centenella, gonimetre
Nom (castell)
Gonimetro
Nom (angls)
Goniometer

Llim

Semicercle o cos principal

Cargold'immobilitzaci
Regle

Famlia deines
De mesurar, traar i marcar.
Material treballat
Metall.
Funci
Sutilitza per marcar, mesurar i transportar angles entre 0 - 180.
Caracteritzaci
En funci del material de construcci i de la precisi de la mesura.

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

51

Nom

Puntes de senyalar
Nom (castell)
Puntas de trazar
Nom (angls)
Scriber

Famlia deines
De mesurar, traar i marcar.
Material treballat
Metall.
Funci
Sutilitza per marcar lnies en les peces. Aquestes lnies serviran de
guia a lhora de mecanitzar les peces.
Caracteritzaci
Per la seva longitud en mm.

52 Aula de Tecnologia
Nom

Comps de punta
Nom (castell)
Comps recto
Nom (angls)
Dividers

Molla

Puntes

Topall
Branques o cames
Cargol de regulaci

Famlia deines
De mesurar, traar i marcar.
Material treballat
Metall, fusta, plstic.
Funci
Sutilitza per traar arcs de circumferncia i transportar o calcular
distncies.
Caracteritzaci
Per la seva longitud en mm i forma de les cames: rectes, corbes per
interiors o corbes per exteriors.

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

53

Nom

Nivell
Nom (castell)
Nivel
Nom (angls)
Level

Bombolla

A
L
B

Famlia deines
De mesurar, traar i marcar.
Material treballat
Metall, plstic, fusta.
Funci
Permet comprovar lhoritzontalitat i la verticalitat dun pla.
Caracteritzaci
Per la seva longitud en mm, pel material de construcci i per les diferents
possibilitats de prendre mides (horitzontal, vertical inclinat).

54 Aula de Tecnologia
Nom

Soldador elctric
Nom (castell)
Soldador elctrico
Nom (angls)
Soldering iron

Suport

Punta de coure
Tub metllic
Punta estanyada

Mnec

Base de fusta

Famlia deines
De soldar o d'adherir.
Material treballat
Metall.
Funci
Sutilitza per soldar conductors, cables elctrics, components electrnics, etc.
Caracteritzaci
Per la potncia elctrica consumida i per ls: tipus i mida de les peces
o components que cal soldar.

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

55

Nom

Soldador de gas, bufador

Nom (castell)
Soldador de gas, soplete
Nom (angls)
Gas soldering iron

Mnega

Bombona

Bec
Cos
Aixeta

Broquet

Famlia deines
De soldar o d'adherir.
Material treballat
Metall, plstic.
Funci
Sutilitza per soldar o donar forma a materials de baix punt de fusi
(coure, plom, llaut, plstic, etc.).
Caracteritzaci
Pel tipus de la rosca i per la mnega flexible o no.

56 Aula de Tecnologia
Nom

Guants de protecci
Nom (castell)
Guantes de proteccin
Nom (angls)
Gauntlet

Guants de malla d'acer

Guants de cuir

Guants de lona

Famlia deines
De protecci.
Material treballat
Funci
Sutilitza per protegir les mans de superfcies tallants i calentes.
Caracteritzaci
En funci de la resistncia i composici del material.

Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia ESO

57

Nom

Ulleres de protecci
Nom (castell)
Gafas de proteccin
Nom (angls)
Goggles

Famlia deines
De protecci.
Material treballat
Funci
Sutilitzen per protegir els ulls en qualsevol de les operacions segents: foradar, llimar, serrar, soldar, polir, esmerilar, etc.
Caracteritzaci
En funci del tipus dimpacte que podem rebre.

58 Aula de Tecnologia
Nom

Davantal protector
Nom (castell)
Delantal protector
Nom (angls)
Apron

Famlia deines
De protecci.
Material treballat
Funci
Sutilitza per protegir el cos de la calor, els esquitxos de lquids
corrosius, els esquitxos de metalls, etc.
Caracteritzaci
En funci de ls i de la talla.