Hobbes, Locke i Rousseau

Full: 1/5

Hobbes, Locke i Rousseau

Guia d'estudi

1. La moderna teoria poltica

1.1. El contractualisme social. En el segle XVII t lloc la transformaci de l'origen div del
poder i apareix la moderna teoria del contracte social. L'Estat s fruit d'un pacte entre els
ciutadans.

2. Hobbes
2.1. Biografia i context histric
2.2. El contracte social. Els homes sn essencialment iguals. En l'estat de naturalesa
l'home s un llop per a l'home. L'home per salvaguardar la seva seguretat renuncia a la
seva llibertat i pacte viure en societat sota el poder de l'Estat.

3. Locke
3.1. Biografia i context histric
3.2. Un pacte liberal. En l'estat de naturalesa els homes gaudeixen d'uns drets naturals
3.3.

(propietat privada...). L'home pacte viure en societat per salvaguardar aquests drets
naturals. L'Estat est al servei dels ciutadans.
La divisi de poders. Per evitar l'absolutisme poltic, Locke proposa la divisi de poders
en: legislatiu, executiu, i federatiu.

4. Rousseau
4.1. Biografia i context histric
4.2. L'home natural i l'home histric. L'home en estat de naturalesa s bo "Mite del bon
salvatge". L'home social s dolent, egoista i depravat.

4.3. El contracte social. La soluci passa pel contracte: tots, forts i febles, arriben a l'acord

4.4.

de lliurar les seves voluntats, no a un sol d'entre ells (absolutisme de Hobbes), ni incls, a
un parlament (Locke). Cadasc es dna al tot, per a ning en particular: Democrcia
directa o sobirania democrtica.
Teoria de l'educaci. La finalitat de l'educaci s fer lliures als homes. L'educaci ha de
ser tamb natural, el nen hauria d'aprendre a pensar en contacte directe amb les coses i
amb la natura.

1/5

Hobbes, Locke i Rousseau

Full: 2/5

Hobbes, Locke i Rousseau

1.

Apunts

La moderna teoria poltica

Coincidint amb lempirisme es produeix a Anglaterra un gir del plantejament poltic: duna concepci
que veu el poder com un do div es passa a una concepci que el veu com a convencional. Segons el
contractualisme social, ni lEstat ni el poder es fonamenten en Du, sin que sn una creaci humana,
fruit dun hipottic pacte. Aquesta concepci constituir una de les bases teriques fonamentals per a les
democrcies modernes.

1.1.

El contractualisme social

Fins aquest moment, el carcter social de lsser hum no havia desvetllat gaire inters perqu es
veia com un fenomen natural, que simplement era aix i que no es podia modificar. Tradicionalment es
considerava que els ssers humans naixien formant part duna societat i hi ocupaven una posici a la qual
anaven associats uns deures. Els uns eren responsables de protegir i emparar de les agressions internes i
externes; uns altres tenien el deure de vetllar pel benestar espiritual de la comunitat; per la majoria
carregaven amb les tasques ms feixugues i desagrades: treballar i proveir de tot el necessari per a
subsistir. Dentre tots, uns quants escollits gaudien del dret div de manar i ser obets, eren els que
detentaven en la seva persona tot el poder poltic de lEstat.
En el segle XVII, esdeveniments histrics com ara les guerres i els conflictes religiosos feien difcil
de justificar la concepci divina del poder. A ms, el creixement duna nova classe social, la burgesia
(amb el seu treball havia de mantenir els injustos privilegis de les classes dominants), i les seves
reivindicacions digualtat faran trontollar la visi inamovible i incontestable de lautoritat poltica.
En aquest context apareix la teoria del contracte social, segons la qual lEstat i el poder sn fruit
dun pacte o contracte entre tots els membres racionals i lliures que formaran la comunitat. Aquests,
conscients de la inseguretat i precarietat que tindrien els seus drets si no hi hagus lleis ni autoritats
capaces de fer-los respectar, decideixen lliurement de crear i construir un Estat i sotmetres, a canvi de
protecci, a la seva autoritat. Ara b, cal tenir present que aquest pacte que descriu lorigen del poder i de
la societat no es refereix a un esdeveniment histric real, sin que es tracta duna metfora filosfica per
tal de remarcar el carcter convencional i hum de la societat i lautoritat.

2.

Hobbes

2.1.

Biografia i context histric

Thomas Hobbes va nixer el 1588 al sud dAnglaterra. Desprs destudiar a la universitat dOxford,
exerc de preceptor del fill de lord Cavendish, futur comte de Devonshire. A aquesta casa comtal estar unit
tota la vida i fins i tot hi morir el 1679. La relaci amb el jove Cavendish ser duna gran importncia al
llarg de la seva vida. Amb ell viatjar pel continent, la qual cosa li permetr contactes diversos i enriquidors.
Per exemple, a Itlia, li don loportunitat de conixer personalment el gran fsic Galileu; a Frana, es
relacion amb cercles propers al pensament de Descartes.
Pel que fa al context sociopoltic, Hobbes va viure de ben a prop els avatars poltics dels quals ja
hem parlat abans. En els conflictes entre el rei Carles I i el Parlament, prengu un decidit partit a favor del
rei, per la qual cosa es va veure obligat a fugir dAnglaterra i exiliar-se a Pars quan les coses anaren
maldades pel monarca. El 1652, malgrat lexecuci de Carles I, Hobbes torn a Anglaterra i sinstall a
casa dels Devonshire. Poc desprs, el 1660, seria restaurada la monarquia en la figura de Carles II, de qui
havia estat mestre durant lexili del monarca a Frana.
De tota la seva obra, la ms reconeguda duu per ttol Leviatan o la matria, forma i poder duna
repblica eclesistica i civil (1651), en la qual exposar la seva teoria poltica ms famosa, la del pacte
social. Vegem-la amb una mica ms de detall.

2.2.

El contracte social

La teoria poltica de Hobbes comporta un capgirament de la perspectiva tradicional: el poder no t

un origen div sin que prov de la voluntat dels homes mateixos. Aquest replantejament poltic s
conseqncia duna nova concepci de lhome. Segons Hobbes, els ssers humans sn essencialment
iguals, i no han nascut predeterminats per dur a terme tasques diferents en funci daptituds diferents. El
cert s que els homes gaudeixen de possibilitats semblants, no en el sentit que siguin estrictament iguals

2/5

Hobbes, Locke i Rousseau

Full: 3/5

en capacitats (igual de forts, igual dintelligents o igual dgils...), sin que en conjunt tots tenen similars
possibilitats daconseguir els seus objectius: el qui est menys dotat dastcia aconsegueix per la fora el
que un altre assoleix amb la seva intelligncia.
Aquesta igualtat, unida al natural egoisme hum (tots cerquen el seu propi benestar i profit, encara
que sigui en detriment dels altres), far pensar a Hobbes que la vida sense una autoritat ferma i temuda
seria un autntic infern, ja que tots esdevindrien un perill per a tots. La situaci que sen deriva, juntament
amb el desig de viure tranquillament en pau i amb seguretat, empenyer els homes a pactar. Vegem quin
s aquest procs.
Lestat de naturalesa. Seria la situaci en qu es trobaria lsser hum abans de conviure en
societat. Lhome viuria amb completa llibertat i igualtat, no existirien les lleis ni lautoritat, per la
qual cosa tothom tindria dret a tot o, el que s el mateix, a res, perqu no hi hauria forma de fer-se
respectar. A causa de legoisme i de la manca de frens, lhome esdevindria un llop per al mateix
home (homo homini lupus), i lestat de naturalesa es convertiria en un estat de guerra
generalitzada i constant. Aquesta situaci impediria qualsevol aven o progrs hum: ni
agricultura, ni indstria, ni cincia, ni cultura... Ara b, linstint dautoconservaci, juntament amb el
desig natural de seguretat i tranquillitat, far que els homes cerquin la manera de sortir daquesta
situaci de perill constant.
El pacte. La mateixa ra humana i el desig de viure en unes condicions ms propcies empenyen
els homes a renunciar a la llibertat de qu gaudien en lestat de naturalesa i a pactar una forma
de vida ms repressiva per ms segura. Aix, de manera voluntria, els homes pacten amb els
altres homes un contracte per mitj del qual es traspassa tot el poder a un tercer, que esdevindr
el sobir a qui tothom se sotmetr a canvi de protecci. La por als altres, als seus atacs i
agressions, fa que ihome abandoni lestat de naturalesa i se civilitzi.
LEstat o Leviatan. Aquest pacte, que de manera interessada i voluntria fan tots els homes,
constitueix lorigen de lEstat. Del contracte en sorgeix un sobir que acapara tot el poder. En
realitat, el sobir no ha de ser necessriament un monarca personal (pot ser, tamb, una
assemblea), per inevitablement el seu poder ha de ser absolut. Cap home, organitzaci o
instituci no pot estar per damunt seu o treure-li una part del seu poder. En altres paraules, el
sobir t una autoritat inalienable que cap membre de la societat pot qestionar. Noms en el cas
que el sobir sigui incapa dacomplir la funci per a la qual se li han donat tots els poders
(mantenir la seguretat), els sbdits tindran dret a trencar el pacte i derrocar-lo.
Malgrat que la concepci de lorigen de lEstat de Hobbes s molt moderna, la seva visi pessimista
de la naturalesa humana el duu a defensar i justificar un Estat absolutista que es mant per la por i la fora
com a nic sistema capa de mantenir lordre i la seguretat.

3.

Locke

3.1.

Biografia i context histric

Locke va nixer lany 1632 a Wrington, prop de Bristol. Fill dun home de lleis, viur en un ambient
crtic i poc conservador que influir en la seva educaci. Estudi a la Universitat dOxford no tan sols
filosofia, sin tamb cincies naturals com fsica, qumica o medicina. El 1667 Locke entaula amistat amb
lord Ashley, comte de Shaftesbury, una amistat i collaboraci que perduraran fins a la seva mort el 1704.
Lelevada posici social del comte (arrib a ser Canceller dAnglaterra) li obr les portes dels ambients
socials, poltics i intellectuals ms prestigiosos dAnglaterra. Ara b, aquesta relaci que tants beneficis li
comport tamb li ocasion greuges quan lord Ashley entr en desgrcia a causa de les seves idees
poltiques. Loposici a labsolutisme reial dels Stuart i el suport a un Parlament fort i amb competncies el
van dur a lexili. El 1688, amb la caiguda definitiva dels Stuart i larribada de Guillem dOrange, que
encarnava uns ideals i plantejaments poltics molt ms liberals, Locke torn a Anglaterra. La Revoluci
Gloriosa, com es coneix aquest esdeveniment, fou un cop definitiu contra el poder absolut dels monarques i
comport un enfortiment definitiu del Parlament. Lobra poltica de Locke, sobretot el seu Assaig sobre el
govern civil, es pot interpretar com una justificaci o legitimaci daquest canvi liberal que shavia cobrat el
tron dun monarca.

3.2.

Un pacte Iiberal

La teoria poltica de Locke es troba, duna banda, molt a prop de la de Hobbes, per tamb a les
antpodes del seu absolutisme. Per a Locke, lorigen i legitimaci de lEstat tamb s fruit dun pacte entre
els individus que formen la societat. De fet, la convivncia en societat no sentn si no hi ha un
consentiment per part dels seus membres. Ara b, aquest contracte, mitjanant el qual es legitima lEstat,
no comporta la renncia als drets personals ni la justificaci de labsolutisme .
Ben al contrari, amb la seva teoria del contracte, Locke pretn precisament justificar la Iegitimitat de
drets personals, com el dret a la subsistncia o el dret a la propietat privada. En altres paraules, segons

3/5

Hobbes, Locke i Rousseau

Full: 4/5

Locke la submissi al poder poltic en cap cas no pot significar una renncia als drets individuals. LEstat,
des duna perspectiva liberal, se subordina als interessos individuals.
Lestat de naturalesa. La concepci de lestat de naturalesa de Locke saparta significativament
de la idea de guerra constant que en tenia Hobbes. Per a Locke, en aquest estat, a ms de gaudir
de llibertat i igualtat, els homes posseeixen drets naturals (es tenen pel simple fet de pertnyer a
lespcie humana, encara que no es visqui en societat): dret a la subsistncia, dret a la propietat, a
la salut, a la integritat... Ara b, tenir dret a tot aix no significa que de fet tots aquests drets es
respectin, i ms si tenim en compte que, en lestat de naturalesa, no hi ha cap fora que tingui prou
poder com per a fer-los respectar.
El pacte. Amb la intenci de garantir el compliment daquests drets, els homes lliures pacten la
seva incorporaci a la societat i la creaci de lautoritat. Segons Locke, quan els homes decideixen
de constituir la societat, no renuncien als seus drets transferint-los al sobir; en realitat, el que fan
s, precisament, atorgar als governants el poder necessari perqu els protegeixin.
LEstat liberal. Daquest pacte, doncs, en sorgeix lEstat, per, al contrari del que passava segons
Hobbes, el poder de lEstat no esdev absolut sin representatiu. En altres paraules, els
governants estan al servei dels individus, ja que aquests renuncien a part de la seva llibertat
perqu lautoritat protegeixi els seus drets. En el cas que el sobir no acompleixi la funci per a la
qual ha estat instaurat, el poble t dret a la insurrecci i al trencament del pacte.

3.3.

La divisi de poders

La diferncia ms evident entre el plantejament poltic de Hobbes i el de Locke s que en el primer

cas la teoria del contracte social serveix per a legitimar labsolutisme poltic, mentre que en el segon el
contractualisme s una defensa del liberalisme i un atac frontal i explcit a lautoritarisme reial. Un dels
punts clau per tal devitar labsolutisme reial s, segons Locke, la divisi de poders. El poder no es pot
concentrar en unes niques mans, perqu aquest seria el cam ms rpid per a la corrupci i labsolutisme.
Locke sostindr que en qualsevol sistema poltic es poden distingir, i de fet shan de distingir, tres tipus de
poder: legislatiu, executiu i federatiu.
Legislatiu: el parlament elabora les lleis.
Executiu: el monarca aplica les lleis i en sanciona l'incompliment.
Federatiu: S'estableixen les aliances i el seu trencament.

4.

Rousseau

4.1.

Biografia i context histric

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) va nixer a Ginebra, per pass la major part de la seva vida
a Frana. Si b collabor en la redacci de lEnciclopdia amb els filsofs de la Illustraci, ben aviat
senemist amb ells, i arrib a ser el contrapunt a loptimisme intellectual dels pensadors illustrats. I s que
mentre aquests tenien una fe illimitada en la ra, ell la veia com una de les causes de la corrupci
humana. La personalitat de Rousseau era complexa, turmentada i contradictria: senfront al racionalisme
dels illustrats sense deixar ell mateix de ser un enciclopedista illustrat; va dur a terme una gran
investigaci sobre leducaci dels nens, per abandon els seus fills en un hospici; visitava salons de
dames illustrades i, en canvi, es cas amb una serventa analfabeta...
Durant tota la seva vida, dues idees van turmentar Rousseau: que obrava malament malgrat ser bo,
i que la societat era profundament injusta i el perseguia constantment. Aquestes dues obsessions el van
dur a establir la teoria segent: lhome s naturalment bo, per actua malament forat per la societat que el
corromp. El 1762 public El contracte social i Emili o sobre l'educaci. El mateix any, totes dues obres
foren condemnades a Pars i a Ginebra. Emili s una exposici sobre la bondat natural de lhome i sobre la
manera com la societat, amb la seva influncia, malmet aquesta bondat; proposa un model educatiu que
faci emergir la bondat innata latent en cada nen. En El contracte social sanalitzen de manera sistemtica
els drets i llibertats poltiques dels homes i la sobirania popular.
Rousseau mai no trob la pau que cercava. Els seus principis i els seus gustos marxaven per
camins diversos; la seva vida fou una constant tensi entre lideal i el real, entre el que hauria de ser i el
que era. Daltra banda, Rousseau va viure durant la Illustraci, per no corresponia plenament a aquesta
poca: la seva vida i la seva obra foren una anticipaci del Romanticisme que seguir la Illustraci. Ell, tal
com farien desprs els romntics, don primacia al sentiment natural, no pas a la ra illustrada.

4.2.

Lhome natural i lhome histric

Rousseau, de la mateixa manera que Hobbes, parla dun estat natural de lhome, per, en radical
oposici a Hobbes, imagina lhome natural com un sser bo i feli, sense preocupacions i sense indstria,
sense llenguatge i sense llar, all a tota guerra i a tot lligam. Lhome primitiu que descriu Rousseau, mogut
per dos impulsos bsics lamor a si mateix i la compassi, s un sser innocent i geners com un

4/5

Hobbes, Locke i Rousseau

Full: 5/5

infant; en ell no hi ha separaci entre el que s i el que sembla, entre el que sent, el que pensa i el que fa.
La literatura de viatges, abundant en lpoca de Rousseau, confirmava lestat natural de lhome com a bon
salvatge a causa dels relats enregistrats per diversos exploradors; un home primitiu descasses
necessitats, de passions assossegades, mancat de vicis, vivint en pau i harmonia amb la natura.
Per lhome ha esdevingut quelcom ben oposat al que era en el seu estat originari. Lhome
contemporani de Rousseau, lhome histric, ha perdut la bondat original; la seva innocncia sha
transformat en degeneraci i la seva sinceritat ha esdevingut hipocresia. Lhome histric s un sser vil,
egoista, depravat, ple dodi. Ara b, aquest home histric no pot mostrar pblicament la seva
degeneraci: li cal emmascarar la seva vilesa, el seu egoisme i les seves passions. Per aquest motiu,
adopta un comportament illustrat, que inclou la cortesia, lart de parlar b, la tcnica de laparena, s a dir,
tot all de qu tenen cura les cincies i les arts. Els temors, lodi i la traci samaguen contnuament sota
aquesta mscara que anomenem educaci. Aix, aquesta mscara resulta doblement odiosa, perqu evita
haver de reconixer la degradaci i, daquesta manera, impossibilita la regeneraci de lhome.
Qu inicia el canvi des de lestat natural fins a la degeneraci i la desigualtat? Per a explicar el
canvi, Rousseau parla duna situaci problemtica per al bon salvatge: els arbres esdevingueren alts, els
fruits insuficients i els recursos escassos. Aleshores, lhome tingu por, fabric armes i, per a sobreviure,
abandon lestat natural; a partir daqu, sobriren pas la propietat, la dominaci i la desigualtat social.

4.3.

El contracte social

Rousseau era conscient que s intil somniar en un retorn a lestat natural de bondat i innocncia,
per pensava que hi ha una possibilitat de regeneraci moral de lhome , possibilitat que es troba en el
contracte o pacte social. El contracte s lintent dharmonitzar individu i societat, de legitimar lordre social
conservant la llibertat poltica.
Un cop perdut lestat de natura, lhome, per a la seva supervivncia, es veu impulsat a constituir
associacions que protegeixin, no tan sols les seves persones i propietats, sin tamb la seva llibertat.
Homes associats que, amb llur pacte, fan possible la voluntat general. Lessencial en el pacte social s
lintercanvi segent: cada sser hum posa en com la seva persona i tot el seu poder sota la direcci de la
voluntat general i, a canvi, cada membre de la societat s acollit com a part indivisible del tot.
El pacte representa el reconeixement del que s universal per damunt del que s particular, de la
justcia sobre linstint, del social sobre el natural. Desprs del pacte, obeir i sotmetres a la llei dictada per la
voluntat general s ser lliure, s obeir-nos a nosaltres mateixos. Daquesta manera, Rousseau fa una
valoraci positiva de lestat civil sorgit del pacte i de les seves lleis, fruit de la voluntat general. Si lhome
histric era un sser depravat i vil, lhome civil, encara que no pugui retornar a lestat de natura original, pot
recuperar i regenerar part del b, de la felicitat i de les llibertats passades.
Rousseau distingeix entre voluntat general i voluntat de tots. La voluntat general t un subjecte
universal, el poble sobir, i el seu objecte s el b com. En canvi, la voluntat de tots no s ms que
una suma de voluntats particulars. Si els ciutadans formen faccions o partits amb voluntats prpies,
aleshores el resultat sallunya de la voluntat general. Aix, la voluntat general no es pot identificar,
plenament, amb la suma de voluntats particulars que es manifesten en un vot majoritari o, fins i tot,
unnime. Per si cada ciutad vota amb plena independncia, les diferncies existents entre ells quedaran
compensades i el resultat s que expressar la voluntat general. Cal, doncs, que els ciutadans estiguin
degudament informats i se suprimeixin les societats parcials dins lEstat; aleshores, el vot de la majoria
expressar la voluntat general. La voluntat general s la dels ciutadans reunits en assemblea: una
democrcia directa, no una democrcia representativa com la nostra.

4.4.

Teoria de leducaci

Per a Rousseau, leducaci tradicional oprimeix i destrueix: el nen neix lliure i bo, per leducaci
anulla la seva llibertat; leducaci no ha de servir per a produir homes civilitzats que viuen i moren en
lesclavatge. Rousseau somnia en una nova educaci que condueixi al desenvolupament natural del
nen. Critica leducaci basada nicament en llibres i ms llibres, critica leducaci artificial i repetitiva. El
nen hauria daprendre per ell mateix, aprendre a pensar en contacte directe amb les coses i amb la
natura. Leducaci t com a objectiu formar un home lliure i, per tant, ha dafavorir el desenvolupament
de la intuci i del sentiment. Rousseau pensa que la moralitat es fonamenta en sentiments naturals, com
ara lamor a ell mateix i lamor als altres, sentiments que leducaci ha de potenciar; daquesta manera
apareixer un veritable ciutad que tindr les seves arrels en la bondat de la naturalesa humana.
Emili, el llibre en qu Rousseau exposa les seves idees pedaggiques per mitj de la descripci
dun procs educatiu, s una construcci ideal. Seria un error considerar-lo, al peu de la lletra, un tractat
sobre leducaci. Ms aviat s un model utpic, un ideal que aspira a modificar les condicions educatives
del noi (Emili) i la noia (Sofia, la futura esposa dEmili).

5/5