Molt en resum, tota la crtica empirista al cartesianisme es fonamenta en
dos punts: la primacia de lexperincia sobre la ra (que els porta a elaborar la teoria de la tabula rasa) i la relativitat de lexperincia (que sempre s singular i concreta). Daquesta manera, conceptes com substncia o causa sn analitzades duna manera absolutament diferent segons sanalitzin des del punt de vista racionalista o empirista. Esquemticament, les principals diferncies entre Descartes i Locke sn:
TEMA:
DESCARTES
LOCKE
Origen del coneixement
Hem de cercar una certesa
absoluta, la veritat indubtable per aix no podem fiar-nos dels sentits, sin que hem de basar-nos en la ra.
La certesa absoluta no existeix. El
que tenim s un coneixement probable (en grau molt alt), per no segur. Per aix hem de basarnos en la percepci sensible.
Paper de les idees
Les idees ms importants que
tenim (i les niques de les quals no podem dubtar) sn les innates, perqu sn universals i a priori.
No hi ha idees innates. Quan
naixem la nostra ment s com un paper en blanc o un quadre no pintat (tabula rasa), que es va omplint amb experincies particulars i concretes.
El mn
El coneixem per deducci. A
partir de la idea de jo penso, dedueixo que hi ha Du i mn.
Coneixem el mn per experincia,
inductivament. A partir de la suma dexperincies sensibles elaborem una idea.
El jo
Jo sc una cosa que pensa.
Lessncia del jo s pensar i podrem fins i tot imaginar que jo existeixo com un pensament sense cos.
Tota experincia sorigina en un
cos i depn de la percepci sensible, sense la qual no hi ha identitat personal. Lnima i el cos estan separats per relacionats entre si.
La substncia
Ego cogito [jo penso], sc
una substncia, quelcom que sempre s igual a si mateix.