Batxillerat

Histria
de la
filosofia
J. LOCKE

Anna Baiges
Antonio Caballero
Flix de Castro

J. LOCKE
POCA:
La revoluci industrial (S. XVIII).

El Tractat d'Utrech (1713) va representar una fase d'estabilitat en les relacions internacionals. Les
monarquies europees van continuar al segle XVIII la poltica mercantilista encetada el segle anterior: es
va afavorir el desenvolupament de la producci interior, la instal.laci de manufactures, la potenciaci
del comer, especialment del comer colonial, i el proteccionisme de les prpies economies enfront de
les exteriors.
Tres seran, per, el fets que ajudaran a canviar la fa del planeta amb una velocitat com no s'havia vist
mai: La Revoluci industrial anglesa, la Revoluci francesa i la Revoluci americana.
Els valors del Feudalisme es dissoldran en un procs lent, per irreversible, que portar a Gran Bretanya
a protagonitzar el fet ms significatiu del segle, una revoluci que representar una autntica ruptura
amb el passat, semblant a la revoluci del Neoltic, i que marcar els inicis de la contemporanetat: estem
parlant de la Revoluci Industrial (1780-1850).
Durant el segle XVII i al llarg de tot el segle XVIII s'aniran produnt un conjunt de canvis que actuaran
com a condicionants de la Revoluci Industrial.
La introducci de noves tcniques de producci i la promulgaci de lleis de tancament (enclosure acts),
que representaven una nova distribuci de la terra, van provocar un significatiu augment en la
producci dels excedents agraris, tot constitunt una revoluci agrcola. Al mateix temps, l'increment
en la producci alimentria i la millora del nivell de vida, incidir en un creixement sostingut de la
poblaci grcies a l'augment de la natalitat i el descens significatiu de la mortalitat, especialment la
catastrfica. El resultat ser una autntica revoluci demogrfica que provocar la conversi de molts
pagesos en jornalers i estimular el desenvolupament industrial proporcionant m d'obra abundant;
aquest fet, estimular un doble procs migratori, del camp cap a la ciutat i d'Europa cap a les colnies
del Nou Mn.
La prosperitat dels ports comercials, Londres molt especialment, posar de manifest l'extraordinari
creixement del comer d'ultramar. Es van obrir noves rutes comercials (amb lndia, la Xina, el Jap,
Indonsia i Amrica) i es van intercanviar, amb un criteri molt desigual, productes manufacturats per
matries primeres de les colnies (caf, sucre, tabac, rom, cacau, cot,...); per un dels negocis ms
grans el constitua el florent comer d'esclaus africans (ms de sis milions van ser venuts als propietaris
de les plantacions del sud de les colnies angleses i ms tard dels Estats Units).
Gran Bretanya (que monopolitzava el comer del t), Frana i els Pasos Baixos van acaparar el lideratge
del comer internacional. A travs de les Companyies comercials, asseguraven el domini de les seves
metrpolis i el control internacional dels productes. Aquest factor es va veure afavorit per la creixent
demanda externa, de manera que el 90 % de la producci era destinat a l'exportaci. Aix, cada cop ms,
la resta de pasos van haver de subordinar els seus interessos als interessos econmics d'aquells.
A les ciutats, l'empenta dels comerciants va posar en evidncia les limitacions de la producci gremial.
Apareix la figura de l'industrial, l'home de negocis que, amb el capital comercial acumulat, organitza la
producci amb noves tcniques tot prefigurant al capitalista industrial de finals de segle. Feia falta, per,
un cos ideolgic coherent amb la nova estructura de producci i els interessos de la nova classe burgesa,
aquest cos el constituran els principis del liberalisme econmic, formulats per Adam Smith l'any
1776. Aquest autor, que estableix els principis del capitalisme de lliure concurrncia, considera que s el
treball (i no la terra) l'origen de la riquesa, i entn una naci com a un mercat obert a la llei de l'oferta i
de la demanda: Aix doncs, descartant aquests sistemes (el mercantilisme i la fisiocrcia) la manera
senzilla i fcil de la llibertat natural apareix per ella mateixa i resulta fcil d'establir. Tot home, si no
delinqueix, resta en plena llibertat de seguir el cam que li proposa el seu propi inters, i de dur on li
plagui la seva indstria i el seu capital en concurrncia amb el capital de qualsevol altre home. (La
riquesa de les nacions). Smith fa recaure el paper de garant de l'ordre i la justcia en l'Estat, per li nega la
facultat d'intervenir en els mecanismes, quasi naturals, de la llei de l'oferta i la demanda, ja que aquests es
regulen automticament a partir de la competncia d'interessos de les persones.
D'aquesta manera s'afavorir l'expansi industrial, es potenciar la innovaci en les tcniques del treball
i s'encetar un procs continu d'investigaci tecnolgica, que permetr que el treball manual sigui
substitut per la mquina (maquinisme), i la producci artesana per la producci fabril. Per l'autntica
2

revoluci tecnolgica es produir amb la invenci de la mquina de vapor (1769) de James Watt
alimentada per carb. L'aplicaci del vapor a la indstria afavorir la concentraci industrial, la millora
de la producci i la rebaixa del seu cost. En aquest sentit, ser la indstria txtil, primer, i la siderrgia
ms tard, els autntics motors de l'economia. Safegeix a tot aix el paper dels bancs i de les societats
financeres que, cap a finals del segle, van articular els recursos per al desenvolupament industrial.
Un altre aspecte que permetr el correcte funcionament de tot aquest engranatge de revolucions, el
constitueix la millora espectacular de les comunicacions. Gran Bretanya, l'exemple ms significatiu,
havia invertit un considerable esfor en la construcci de carreteres i de canals navegables, per ser
amb la invenci del ferrocarril i del vaixell de vapor, ja al segle XIX, quan es produir l'autntica
revoluci dels sistemes de comunicacions.
Des d'un punt de vista social, la industrialitzaci afectar molt poc l'aristocrcia i la petita
noblesa, que mantindr els seus privilegis socials i el seu poder al camp; tampoc la burgesia industrial
podr queixar-se, ja que havia experimentat un considerable progrs econmic. Per els treballadors van
patir un canvi radical en les seves formes de vida tradicional sense guanyar res a canvi: per un cant, la
freda relaci de l'obrer amb el patr i la vida disciplinada de les fbriques no van representar una millora
en la seva condici; per l'altre, la massificaci urbana va deteriorar les seves condicions de vida fent dels
barris obrers autntics focus de brutcia, contaminaci i epidmies de clera o de tifus. Sn anys
d'aprenentatge per a l'obrer, de formaci de la seva conscincia de classe explotada. Per tot i que el
moviment obrer no es generar, com veurem, fins a la meitat del segle XIX, la font ideolgica i poltica
que va servir de model i va actuar de motor de la resta de revolucions socials europees es constitur
arran de la Revoluci Francesa de finals del segle XVIII.
La particular situaci poltica i econmica d'Anglaterra va afavorir el fenomen de la Illustraci gaireb
un segle abans que es produs al Continent. Per un cant, la Revoluci de 1688, coneguda com la
Gloriosa, amb el lema per la llibertat, per la religi protestant, pel Parlament, facilitar, com hem
vist, una monarquia de caire parlamentari que servir de model a una Europa encara immersa en l'Antic
Rgim. Per l'altre, la revoluci cientfica i l'empirisme afavoriran l'aven tecnolgic i una concepci ms
prctica de la vida, tot fent de Newton i de Locke els principals impulsors del moviment illustrat. Prou
significatives sn les paraules que Pope dedica a Newton al seu Assaig sobre l'home: La naturalesa i les
seves lleis jeien amagades en la nit. Va dir Du: Que es faci Newton! I tot va ser llum.

CONTEXT FILOSFIC DE LOCKE:

LA ILLUSTRACI I LEMPIRISME
La Illustraci

La Revoluci industrial anglesa, la Revoluci francesa i la Revoluci americana representen tres esdeveniments que
semmarquen en un fenomen ideolgic i social, d'abast tamb revolucionari, i que els far possibles: la Illustraci.
Els anglesos parlaran d'Enlightenment, els italians d'Illuminismo, els francesos de Lumires, els alemanys d'Aufklrung,...
perqu el poder illuminador de la llum servir d'analogia per interpretar el canvis radicals que s'estan produnt. Els
cientfics van ser capaos d'explicar la naturalesa corpuscular i ondulatria de la llum i els filsofs van proposar-la
com a exemple del poder imparable de la ra. Per aix, el XVIII ser el Segle de les Llums, un segle que es
caracteritza per la confiana plena en el poder clarificador de la ra, pel desenvolupament de la cincia i per la idea
de progrs, entesos com a mitjans per conduir els ssers humans cap a la felicitat. No s estrany que la paraula
optimisme comenci a utilitzar-se aleshores.
El procs de gestaci de la Illustraci s lent, podrem dir que els seus antecedents a nivell intellectual es
remunten a la illustraci atenenca (segle V aC) i al Renaixement, poques que s'han caracteritzat, com hem vist,
pel rebuig de l'obscurantisme i el recurs a la ra. En aquest sentit, els pensadors illustrats admiren l'Antiguitat
clssica i beuen en la font dels humanistes del Renaixement, per tamb admiren la filosofia de Descartes, els
plantejaments poltics de Locke i les aportacions cientfiques del segle XVII, especialment les lleis de Newton. La
Illustraci representa l'arribada del regne de l'home que preconitzava Francis Bacon, regne que s'instaura
justament perqu l'sser hum esdev, com dir Kant, major d'edat i se sent responsable del seu futur. Per aix, el
lema de la Illustraci podria ser l'antic aforisme d'Horaci, sapere aude (atreveix-te a saber), expressi que, en el
context del segle XVIII, significa en paraules de Kant anima't a servir-te del teu propi enteniment.
Els pensadors illustrats participen d'unes caracterstiques comunes: pertanyen a l'lite intellectual, posseeixen una
profunda cultura i dominen la tcnica de la retrica i lart de l'escriptura. Sn persones inquietes, inconformistes i
la seva actitud crtica els porta a rebutjar tota forma de fanatisme o superstici; creuen en el poder de la ra, que
no t altres lmits que els marcats per la seva prpia naturalesa, i en el progrs de la humanitat; estan convenuts
del poder de l'educaci i consideren que la cultura ha d'estar a l'abast de tothom; alguns sn ateus, molts sn
anticlericals i tots sn profundament moralistes.
La Illustraci servir d'expressi a la ideologia prpia de les classes mitjanes; el seu talant crtic, tolerant i liberal
incidir directament en el rebuig de l'antic rgim, tot constituint el que Paul Hazard ha anomenat la crisi de la
conscincia europea. Quins sn, per, els trets comuns del fenomen de la Illustraci? De manera aproximada
els podem sintetitzar aix: l'sser hum s'independitza de tota tutela exterior i confia en els seus propis mitjans per
afrontar els problemes, per aix la Illustraci es caracteritza per un humanisme que confia en el poder de la ra i
se serveix del coneixement de la naturalesa per assolir la prosperitat.

Lempirisme
Lempirisme, en tant que tendncia a tenir en compte les dades de l'experincia, ja es troba en Aristtil,
l'epicureime, l'escepticisme i Occam. Per ser en el marc de la filosfica anglesa on sorgeixen els seus
grans defensors: Bacon (XVI), Hobbes (XVII), i els illustrats, Locke, Berkeley i Hume (XVIII, que
formen l'anomenat empirisme angls).

INTRODUCCI BIOBIBLIOGRFICA

John Locke (1632-1704) va nixer al poble de Wrington, prop de Bristol, el 29 d'agost de 1632. Li

va tocar viure un perode de lluites poltiques entre la monarquia absoluta i la nova classe burgesa
representada pel Parlament, que van donar lloc a les revolucions angleses del segle XVII, i en les
que es van forjar moltes de les que ms endavant van inspirar els illustrats francesos del segle
XVIII. Quant t 10 anys esclata la revoluci puritana (1642). La seva famlia era d'ideologia liberal,
era el fill d'un advocat i petit propietari que, quan la guerra civil va esclatar, va servir com a capit
de cavalleria en l'exrcit parlamentari, i en aquest ambient es va educar durant 14 anys. Recordem
que el Parlament, dirigit per Cronwell, va derrotar el rei Carles I i el va condemnar a mort tot
executant-lo lany 1648. Un any abans, en 1647, Locke va ser enviat a la prestigiosa Escola de
Westminster a Londres, sota el patrocini dAlexander Popham, un membre del Parlament i ex
comandant del seu pare. Finalitzats els seus estudis en aquesta escola, en la tardor de 1652
ingressar en el Christ Church, en aquells dies el ms important "college" de la Universitat
d'Oxford. L'educaci a Oxford estava llavors sota el predomini de l'escolstica aristotelizante, cosa
que no resultava del gust de Locke, (el que tampoc havia resultat del grat, anteriorment, de
Hobbes). All, a ms d'estudiar filosofia, (fonamentalment lgica i metafsica), aprofundir els seus
estudis de les llenges clssiques, per tamb s'interessar per la fsica i la qumica, (entrant en
contacte amb R. Boyle i el seu cercle), aix com per la medicina, en la qual s'iniciar amb T.
Sydenham, encara que no obtindr la titulaci fins a 1674.
Un cop finalitzats els seus estudis romandr a Oxford, impartint classes com Lector de grec en el
Christ Church des de 1660, i tamb de Retrica des de 1663. En 1665 va ingressar en el servei
diplomtic i en 1667 entrar al servei de Lord Ashley (futur Comte de Shaftesbury), un dels
fundadors del partit liberal dels Whigs, que va exercir gran influncia sobre les idees poltiques de
Locke. Locke es va involucrar en la poltica quan Shaftesbury es va convertir en Lord Canceller el
1672. i amb ell compartir les vicissituds poltiques durant la monarquia dels Estuard, exercint
diversos crrecs de responsabilitat al seu servei.
La caiguda poltica de Shaftesbury i, en part, la seva delicada salut, el van portar primer a Oxford,
on va acabar els seus estudis de Medicina i va obtenir la titulaci i llicncia per al seu exercici, i
posteriorment a Frana, on va viure de 1675-1680, on passa a ser membre actiu de l'oposici al rei
catlic Carles II, i entra en contacte amb dissidents i heterodoxos i els cercles filosfics de l'poca
(cartesians i llibertins), rebent, sobretot, l'influx de la filosofia de Gassendi.
En tornar a Anglaterra tornar a entrar al servei de Lord Shaftesbury. Al voltant d'aquest temps,
Locke va compondre la major part dels Dos Tractats sobre el Govern. Si b es pensava que Locke va
escriure els Tractats per defensar la Revoluci Gloriosa de 1688, estudis recents han demostrat que
l'obra va ser composta molt abans d'aquesta data, i que ara es veu com un argument ms general
contra la monarquia absoluta (en particular, com el que defensa per Robert Filmer i Thomas
Hobbes) i el consentiment individual com a base de la legitimitat poltica.
Per la ja definitiva derrota poltica de Lord Shaftesbury l'obligar de nou a abandonar Anglaterra,
sota la forta sospita de participaci en la Conspiraci de la casa de Rye, encara que hi ha poca
evidncia per suggerir que ell va estar directament involucrat.
Refugiat als Pasos Baixos, on romandr de 1683-1689, Locke centra les seves reflexions al voltant
de la idea que Anglaterra estava a punt de trencar amb l'absolutisme monrquic, per esdevenir la
terra de les llibertats individuals i amb poder d'elecci dels seus representants poltics. Va tenir
temps de tornar als seus escrits, i dedica gran quantitat de temps en tornar a treballar en les obres
que li obririen les portes de la fama, L'assaig sobre l'enteniment hum, de carcter filosfic, i L'assaig
5

sobre el govern civil on plasma la seva pensament poltic. Cal destacar tamb la Carta sobre la tolerncia
entre les seves obres escrites en aquesta poca..
Va tornar a la seva terra natal en 1688, quan Guillem d'Orange va desembarcar a Anglaterra per
enderrocar als Estuards i acomplir les paraules inscrites en les seves banderes: per la llibertat, per la
religi protestant i pel Parlament. D'aquesta manera Anglaterra, grcies a la Revoluci Gloriosa de
1688, es va convertir en la primera monarquia constitucional.
Des de llavors, Locke es va convertir en el representant intellectual i al defensor filosfic del nou
rgim liberal, a ms de ser nomenat pel rei Guillem perqu exercs el ministeri de Comer.
En 1691 es retirar a Oates, a Essex. All s'installar a la mansi de Sir Francis i Lady Masham,
(una de les primeres dones angleses que va publicar obres filosfiques, i va mantenir
correspondncia filosfica amb Locke i Leibniz, publicant a ms la primera biografia de Locke), a la
qual havia conegut de soltera com Damaris Cudworth el 1682, poc abans del seu exili, i amb qui va
mantenir una relaci afectiva i intellectual fins a la seva mort, el 28 d'octubre de 1704.

El seu tarann liberal i el seu esperit aventurer el van portar a viure amb intensitat tots els
successos revolucionaris de l'poca. Amb el seu Assaig, la teoria del coneixement (la
investigaci sobre l'origen, la certesa i l'extensi del coneixement hum) esdev una branca
independent de la filosofia (a Descartes no s sin una introducci al mtode). A ms, es pot
considerar Locke lautntic fundador de lempirisme: Berkeley i Hume seguiran en el cam
obert per ell. Daltra banda, s el primer gran teric del liberalisme poltic. La influncia de
Locke en la Illustraci francesa ser molt considerable i en el seu pensament poltic sinspira la
Constituci dels Estats Units dAmrica (ell mateix havia escrit un esbs de constituci liberal
per a Carolina).
Les dues obres principals, publicades el 1690, sn Assaig sobre l'enteniment hum i Assaig sobre el
govern civil. El seu objectiu filosfic s, d'una banda, investigar sobre l'origen, la certesa i
l'extensi del coneixement hum i de l'altra elaborar una teoria poltica en concordana amb la
segona revoluci anglesa: el liberalisme poltic.

EL
CONEIXEMENT

LEXPERINCIA,
NIC ORIGEN
DEL CONEIXEMENT

Introducci: origen del coneixement i tipus didees

El primer problema que Locke es planteja a l'Assaig s el de l'origen del coneixement; i, per ferho, comena definint la noci didea: tot all que la ment percep en si matexia o s objecte
immediat de percepci, de pensament o d'enteniment, aix s el que anomeno idea. Daquesta
definici sen desprn que l'sser hum posseix idees a la ment, el problema s establir d'on
procedeixen.
Descartes considerava que algunes idees eren innates, Locke, en canvi, pensa que totes sn
adquirides i el seu origen es troba en l'experincia. Per aix, comena refutant linnatisme dels
racionalistes: si existissin idees innates, tothom les hauria de tenir, i aix no s cert perqu, per
exemple, ni els nens ni els bojos posseeixen la idea d'nima (Descartes) ni coneixen el principi
d'identitat (Leibniz). I, fins i tot, suposant que les poguessin tenir, aix no demostra que no les
hagin aprs. Ell afirma, en canvi, que la nostra ment s com un full en blanc (una tabula rasa)
que anem omplint a partir de l'experincia.
Locke distingeix dos tipus dexperincia: la sensaci i la reflexi. La sensaci es produeix quan
els nostres sentits sn afectats pels objectes externs i transmeten a la ment moltes percepcions
distintes de les coses; d'aquesta manera es produeix a la meva ment la idea de groc, blanc,
calent, fred, etc. La reflexi s produeix quan observem internament les operacions que la
nostra ment porta a terme amb les idees de la sensaci i d'aquesta manera es produeixen idees
com pensament, dubte, record, etc. Aix pel seu origen diferencia entre idees de sensaci
i de reflexi.
Locke estableix una altra classificaci de les idees, tot atenent a la seva constituci: simples i
complexes.
1.- Les idees simples sn aquelles que lenteniment rep passivament de la sensaci o
la reflexi. Hi ha idees simples de sensaci (rebudes per un sol sentit -un color, una olor, etc.- o
per varis sentits -el moviment, l'extensi-), idees simples de reflexi (pensament, dubte), i idees
simples de sensaci i reflexi alhora (el plaer, l'existncia...). Dins de les idees de sensaci,
distingeix entre les idees de les qualitats primries (l'extensi, la forma, la solidesa i el
moviment) i les qualitats secundries (el color, l'olor, el sabor), com Galielu i Descartes, tot
afirmant que noms les qualitats primries existeixen realment en les coses.
2.- Les idees complexes sn el resultat de lactivitat de lenteniment quan compara,
uneix i separa idees simples; tot i que poden ser infinites en nombre, les classifica en tres tipus:
modes, substncies i relacions. Les ms importants de totes sn les idees de substncies (sser
hum, taronja, casa i qualsevol altra idea de coses o objectes). Agafem com a exemple la
taronja, aquesta s una idea complexa resultat de combinar un conjunt didees simples com: un
color, un volum, un tacte, una olor, etc. Per aix no s la taronja, perqu quan parlem, parlem
del color de la taronja, del sabor de la taronja, i, per tant, entenem que la taronja s quelcom
diferent de les sensacions (idees simples) que della en tenim. I on s aquest quelcom? Aqu
Locke es veu obligat a acceptar que existeix un no s qu (perqu no s objecte
dexperincia) que serveix de suport a totes les qualitats. Aix s la substncia. En parlar de la
substncia com un supsit necessari, Locke est anant ms enll del seu empirisme, ja que si a
lenteniment no hi pot haver res que no hagi passat abans pels sentits, no hi hauria dhaver la
7

idea de substncia entesa com quelcom diferent dall que percebem, ara b, admet que dall
que sigui la substncia no podem tenir un coneixement clar i distint.
Objectiu
Al principi de lAssaig sobre lenteniment hum Locke explica quin s el seu propsit.
Determina aix, per primera vegada, quin s lobjectiu del que posteriorment sanomenar
teoria del coneixement i qu en resta excls.
El mtode emprat per Locke en la seva investigaci s el que ell anomena mtode histric;
es tracta, en realitat, duna anlisi descriptiva (una espcie d histria natural de la ment: una
enumeraci i classificaci semblant a la que podria fer un botnic).
La finalitat daquesta anlisi s conixer labast del nostre coneixement i trobar lhoritz que
fixa els lmits entre les parts illuminades i obscures de les coses. Heus aqu, doncs, el que
sanomena la ra crtica, que sexamina a si mateixa per trobar els seus propis lmits (enfront
de la illimitaci de la ra que postula el racionalisme). Per, en qualsevol cas, Locke t
confiana en les possibilitats de coneixement de lhome: El llantiol que ens fa llum brilla prou
per a tots els nostres quefers. nicament caldr limitar la gosadia de presumir dun
coneixement universal.
Les idees i el seu origen
Un cop vist el primer problema que Locke es planteja a l'Assaig, el de l'origen del coneixement;
passa a definir la noci didea: tot all que la ment percep en si mateixa o s objecte immediat
de percepci, de pensament o d'enteniment, aix s el que anomeno idea. Dit duna altra
manera, lobjecte del pensament quan un home pensa.
La idea s el que la ment contempla: Cal que hi hagi alguna cosa que estigui present en la ment
com a signe o representaci de la cosa que considera: la idea. Aquesta s la teoria
representativa de Locke: la idea actua dintermediria entre la cosa i la ment, representa la cosa
en la ment i s la idea, no la cosa, la que s objecte de la ment.
Aix, posteriorment diu Locke: "Ja que tot home s conscient de si mateix, que pensa, i, sent
all en qu, en pensar, la seva ment s'ocupa de les idees que sn all, no hi ha dubte que els
homes tenen en la seva ment idees diverses, com aquelles que s'expressen per les paraules
blancor, duresa, dolor, pensar, moviment, home, elefant, exrcit, embriaguesa, etc. Aix,
doncs, el primer que cal esbrinar s com arriba a tenir-les ".
A partir daqu podem plantejar les dues qestions de la seva anlisi de lAssaig sobre lenteniment
hum:
1. D'on procedeixen les idees?
2. Quina relaci tenen les nostres idees amb les coses?
Per abans de respondre les preguntes anteriors, Locke desenvolupa una crtica a la teoria de
les idees innates. Descartes considerava que algunes idees eren innates, Locke, en canvi,
pensa que tota idea procedeix de l'experincia. Per aix, comena refutant linnatisme dels
racionalistes: si existissin idees innates, tothom les hauria de tenir, i aix no s cert perqu, per
exemple, ni els nens ni els bojos posseeixen la idea d'nima (Descartes) ni coneixen el principi
d'identitat (Leibniz). I, fins i tot, suposant que les poguessin tenir, aix no demostra que no les
hagin aprs.

Locke afirma que la nostra ment s com un full en blanc (una tabula rasa) que anem omplint a
partir de l'experincia. Per podem distingir dos tipus d'experincia. Una experincia "externa",
que ens afecta per via de la sensaci, i una experincia "interna", que ho fa mitjanant la
reflexi. La sensaci i la reflexi sn, doncs, les dues formes d'experincia de les quals deriven
totes les nostres idees.
Les idees de sensaci i de reflexi sn anomenades per Locke idees simples i sn produdes
per lexperincia directa. Quan les rep, la ment es comporta passivament (la ment no crea cap
idea simple, noms en rep). Per a partir de les idees simples, la ment pot formar activament
una nova classe didees: les idees complexes, que no sn sin combinacions didees simples.
Aix sorgeixen tres categories didees complexes: modes (propietats), substncies (suport dels
modes) i relacions.

Les Idees simples

Segons Locke, les idees simples sn aquelles que la ment rep passivament. Sn idees
indivisibles i completes, per no sn pas sempre clares; sn sense barreja, homognies i noanalitzables: hom no pot per tant ni definir-les ni explicar-les. Hom no pot tampoc comunicarles, ni conixer-les sense experincia personal. Dades immediates de lexperincia, aquestes
idees sn els nics materials del nostre pensament.
La sensaci s l'origen de les idees que procedeixen de l'experincia externa i la reflexi ho s
de les que procedeixen de l'experincia interna. Aix, Locke distingeix dos tipus didees
simples: les idees simples de la sensaci i les idees simples de la reflexi:
1. Idees simples de sensaci
En primer lloc, els nostres sentits, que tenen tracte amb objectes sensibles particulars
transmeten a la ment "percepcions" de coses, segons les variades maneres en que sn
afectats pels objectes.
La sensaci consisteix en la transmissi, a travs dels sentits, de les qualitats sensibles dels
objectes a la ment, per a la seva percepci (primera font del coneixement); i aix es
produeixen les idees de color, calor, duresa, sabor, etc. Dins de les idees de sensaci,
Locke distingeix entre:
Les idees de les qualitats primries arriben a la ment per ms dun sentit, i no les
podem separar dels cossos perqu es troben realment en la matria. Sn els models
(patterns) dels que la percepci ens ofereix "imatges" (resemblances). Aquestes
idees sn les idees de lextensi, la figura i el moviment.
Les idees de les qualitats secundries arriben a la ment per un sol sentit: la llum i
els colors, a travs dels ulls; el sorolls, sons i tons, per les orelles; els olors pel nas
i els sabors, pel paladar; la calor, el fred i la solidesa, pel tacte... Nosaltres les
percebem directament, per aquestes qualitats no sn pas realment en els cossos, i
les seves aparences varien amb labast dels nostres sentits. Per b que jutgem
naturalment que aquestes qualitats sn en els cossos, quan no poden sser
percebudes, aquestes qualitats no existeixen pas. Sense un cos i una nima per
poder-les percebre, la calor, el sabor, etc. no existeixen enlloc en el mn.
Locke distingeix una tercera classe de qualitat: la potncia que posseeixen els
cossos per produir o rebre efectes o canvis com els que resulten per a nosaltres de
les alteracions de les nostres percepcions. Per exemple, el foc transforma la
matria, que aleshores percebem diferentment. Aquestes qualitats sn percebudes
indirectament i nosaltres no les atribum pas naturalment als cossos.
9

2. Idees simples de reflexi

La reflexi s la percepci de les operacions internes de la nostra prpia ment.
La nostra ment s capa de percebre la seva prpia activitat mental reflexionant sobre les
seves idees (segona font del coneixement); i aix es produeixen les idees de percepci,
pensament, dubte, creena, etc. Aquestes idees soriginen, per tant, quan la ment es torna
sobre s mateixa i observa les seves prpies accions sobre les idees que ha rebut de
lexterior.
3. Idees simples de sensaci i reflexi alhora
La combinaci de la sensaci i la reflexi poden donar lloc a la creaci de noves idees,
com les d'existncia, plaer i dolor, per exemple.
Aquestes sn (sensaci i reflexi) les dues fonts de coneixement d'on parteixen totes les idees
que tenim o podem tenir de manera natural. (Assaig, L.II, i, 2, 164.). El conjunt de totes dues
s l'experincia, fonament d'on deriva el nostre coneixement.
A partir de les idees simples, i sense que sigui possible l'addici de nou material (ja que no n'hi
ha), la ment pot formar "idees complexes", que resulten de la comparaci de les primeres.

Les idees complexes

Les idees complexes sn el resultat de lactivitat de lenteniment quan compara, uneix i separa
idees simples. Per com la ment s totalment passiva en la recepci de totes les seves idees
simples, exerceix, per tant, diversos actes propis pels quals forma, a partir de les idees simples
que utilitza com a materials i fonament de la resta, les altres.
Tot i que poden ser infinites en nombre, les classifica en tres tipus: modes (combinaci d'idees
simples sense cap suposici d'existncia prpia, i que poden ser simples -dotzena, espai, temps,
lloc- i mixtes -bellesa, robatori-), substncies (combinacions d'idees simples que es prenen per
representar coses particulars que subsisteixen per si mateixes) i relacions (consideraci i
comparaci d'una idea amb una altra):
1. Els modes sn idees complexes que no subsisteixen pas per elles mateixes, sin que sn
com a dependents de les substncies. Els modes es divideixen en diversos tipus:
a. els modes compostos dun sol tipus didees simples. Sn modificacions duna
idea simple: per exemple, dos s la unitat repetida. Lespai ve de la idea simple de
lextensi: s la idea sensible elaborada de distncia. La durada ens ve de la idea de
successi; el nombre, comporta una unitat estrictament determinada; linfinit es
forma per laddici sense fi dall finit.
b. els modes de pensament: lesperit percep una gran varietat de les seves prpies
modificacions quan reflexiona sobre ell mateix. Hom troba la percepci, la memria,
latenci, etc.
c. els modes de la voluntat: la potncia, la llibertat com la potncia de comenar o de
no comenar pas una acci, de reprendre-la o no.
d. modes mixtos: sn idees independents que lesperit ajunta sense que aquests modes
tinguin existncia sensible real (per exemple, la mentida).

10

2. Les reflexions que fa sobre la substncia (II, XXIII) representen un dels moments ms
conflictius de l Assaig.
Substncia s el nom que els filsofs han assignat a la nostra idea (composta) d'un suport
com de qualitats1.
Per tant, idea que tenim i a la qual donem el nom de substncia, com no s res sin el
suposat suport, per desconegut, d'aquelles qualitats que trobem que existeixen, i de les que
imaginem que no poden subsistir sine re substante, sense res que les suporti, denominem a
aquest suport substncia; la qual segons el veritable sentit de la paraula, significa, en el nostre
idioma, el que est sota o el que suporta.
La ment, doncs, no t, no rep la informaci de les qualitats dels cossos per separat, sin que
estem acostumats a rebre-les unides i en no imaginar de quina manera aquestes idees
simples poden subsistir per si mateixes, ens acostumem a suposar que hi ha algun substrat
on subsisteixen i d'on resulten, al qual, per tant, denominem substncia2. Es tracta de
quelcom forjat per la ment. Una idea que no la tenim ni la podem tenir per sensaci ni
per reflexi (I, 3, 19).
Locke distingeix, en el captol 23 del llibre II, entre "substncia en general" i "substncia en
particular". La idea general de substncia, o idea de substncia com a substratum o suport de
les qualitats que produeixen en nosaltres idees simples, i les idees de substncies particulars,
com una rosa, un sser hum, etc.
La idea general de substncia o substncia com a substrat s, segons Locke, una espcie
de pressuposici de la ment: la ment, advertint que rep de lexterior idees simples, no pot
imaginar que aquestes subsisteixen per si mateixes; llavors, infereix o suposa un substrat o
suport, en el qual subsisteixen i del qual depenen les qualitats que produeixen en nosaltres
les idees simples. Qu sigui aquest suport roman, no obstant, desconegut per a la ment;
aquesta no t una idea clara i distinta dall que sigui.
Pel que fa a les idees de substncies particulars, no sn ms que combinacions didees
simples, que representen coses particulars subsistents per si mateixes; s a dir,
combinacions didees simples, unides a la idea general de substncia:
Prenguem, per exemple, una rosa. Qu s el que percebem? Percebem una certa olor, un
volum, una figura, una mida, una sensaci suau al tacte, etc., En una paraula, un conjunt de
sensacions simples. Per la rosa s simplement el conjunt d'aquestes sensacions simples?
Segons Locke ens inclinarem a contestar que no: la color, l'olor, la figura, etc., No sn la
rosa, sin la color de la rosa, l'olor de la rosa, etc. Qu s llavors aix que anomenem "rosa",
a part d'aquestes qualitats simples? Ja que l'nica cosa que percebem s la color, l'olor, la
figura, etc., hem de confessar que no sabem qu s la rosa, suposem que per sota d'aquestes
qualitats hi ha "alguna cosa desconeguda" que els serveix de suport, un no s qu (perqu
no s objecte dexperincia) que serveix de suport, de substratum independent, a totes les
qualitats. Aix s la substncia. Aquest substracte s, segons Locke, incognoscible, perqu
no el concebem directament, noms tenim un feix d'idees simples associades. Aquesta s
precisament la base de la seva critica al concepte metafsic tradicional de "substncia", la
qual cosa suposa una ruptura amb la filosofia anterior. Per tant, la conseqncia final de
l'empirisme de Locke s que no coneixem l'sser de les coses, noms coneixem all que
1 La substncia com "ens", realment existent, o com a suport dels accidents, "per se subsistens et substans
accidentibus", havia recorregut tota la filosofia occidental des d'Aristtil. Si exceptuem els nominalistes, no trobem
cap altre moment en qu aquesta idea hagi estat sotmesa a una crtica, i aix s el que va fer Locke.

Hume, partint d'aquest raonament, afirmar que aquest hbit ens proporciona una "creena", de la qual no
podem derivar l'existncia de la substncia. D'aqu arribar al empirisme escptic
2

11

l'experincia ens mostra, s a dir, un conjunt de qualitats sensibles. D'aquesta manera,

conclou Locke, l'experincia s l'origen i tamb el lmit del nostre coneixement.
Encara que el que coneixem sn les idees, no les coses, Locke no dubta que hi hagi un mn
real. Les coses materials sn conegudes a travs d'idees. Per Locke reconeix que "tenir la
idea d'una cosa en el nostre esperit no prova la seva existncia". (IV, 11, 1). Per tant, la
sensaci no prova, sense ms, que existeixi la cosa sentida, amb la certesa que donen la
intuci o la demostraci. Per s ens dna un coneixement suficient. Les sensacions no sn
produdes pels nostres rgans sensorials, per tant, han de ser degudes a una causa exterior,
una cosa real existent. No obstant aix, encara que les sensacions (idees de sensaci) siguin
representacions de coses reals, no per aix pretn Locke que siguin cpies exactes
d'aquestes coses.
3. Per ltim, les idees complexes de relacions resulten de la comparaci dunes idees amb
daltres. El nombre didees daquesta classe s quasi infinit, ja que qualsevol idea s
susceptible de mltiples consideracions en relaci a daltres idees; per exemple, un home pot
ser capa de totes aquestes relacions: pare, fill, net, amic, professor, europeu, jove, semblant,
etc. Per all que a Locke linteressa sobretot s demostrar que totes les idees de relacions es
poden reduir a idees simples de sensaci i de reflexi, que no s altra cosa que la reafirmaci
de la tesi empirista que totes les nostres idees tenen com a origen lexperincia. Aix s el
que fa Locke amb la seva anlisi de la relaci de causalitat; les nocions de causa i efecte
procedeixen, segons Locke, de lexperincia. Una altra de les relacions examinades al seu
Assaig s la didentitat i diversitat.

Lenteniment s passiu (es limita a rebre-les)

Qualitats primries (figura, moviment...)
Sensaci (exp. externa)
(dolor, duresa...)
Qualitats secundries (olor, sabor,...)
Simples
Sn els toms del
coneixement

Reflexi (exp. interna)

(percebre, pensar...)
De sensaci i reflexi (dolor, plaer...)

Idees

Lenteniment s actiu (combina idees simples)

Modes simples i complexos (triangle, gratitud...)
Complexes
Provenen de la
combinaci didees
simples

Substncies singulars o collectives (home, ramat,...)

Relacions (causa, efecte...)

Qu s conixer i graus de coneixement

Fins ara, Locke ha establert que lexperincia s la font don procedeix tot el material del nostre
coneixement o idees; ara b, lexperincia no s el coneixement mateix. Locke dedica el llibre
12

IV de lAssaig, el ms extens i significatiu de lobra, a lestudi de la naturalesa, graus, extensi,

realitat... del coneixement.
En primer lloc, Locke defineix el coneixement com la percepci per part de la ment de
lacord o desacord dunes idees amb daltres. Conixer s comparar idees, descobrir quines
sn les seves relacions, i jutjar. Locke redueix a quatre les formes en que les idees poden
concordar o no concordar entre s.
identitat o diversitat (lgica); per exemple, all blau no s groc, que indica una no
concordana didentitat;
relaci (matemtica); per exemple, dos triangles de bases iguals entre dos costats
parallels sn iguals, que assenyala una relaci entre dues idees;
coexistncia o connexi necessria (fsica); per exemple, el ferro s susceptible
dimpressions magntiques, on la ment percep que certes idees coexisteixen amb daltres
en el mateix subjecte;
existncia real (metafsica); per exemple, Du existeix, que implica la percepci de la
existncia real duna idea fora de la ment.
Si la concordana o no concordana entre idees s percebuda per la ment de mode immediat,
llavors tenim el primer grau de coneixement, el coneixement intutiu.
El coneixement intutiu s la percepci immediata de la concordana o de la no concordana
de les idees entre elles, sense recrrer a cap idea intermediria. Aquesta intuci s evident, i
produeix la certesa. Aix, totes les idees clares i distintes, fins i tot les idees abstractes, sn
evidents; lesperit concep immediatament que cada idea concorda amb ella mateixa i que
aquesta no concorda amb totes les altres. Nogensmenys, aquestes idees no sn pas axiomes del
pensament i de les cincies, car aquests axiomes sn intils per copsar proposicions particulars,
i poden induir-nos a lerror. Les idees abstractes sn evidents pel fet que sn obra nostra, no
tenen pas necessitat de ser demostrades.
Quan la ment no percep lacord o desacord entre idees de manera immediata, sin que
necessita de la intervenci daltres idees intermdies per descobrir-lo, llavors es t el segon
grau de coneixement, el coneixement demostratiu.
El coneixement demostratiu consisteix a comparar idees i a percebren la convenincia o la
desconvenincia per mitj daltres idees que sn proves per a la demostraci. s la ra qui
percep aquests lligams entre les idees, seguint-ne el fil de la deducci. La deducci comprn
diversos graus:
descobrir proves;
ordenar les idees amb claredat i convenientment de manera que les connexions
apareguin amb evidncia;
percebre aquestes connexions;
finalment, concloure.
En el domini de la demostraci, les matemtiques proporcionen el grau ms alt de la certesa.
El coneixement intutiu s, segons Locke, el ms cert i clar perqu, encara que el coneixement
demostratiu s cert, ja que en ell lacord o desacord entre les idees arriba a percebres finalment;
no obstant, aix no t lloc sin desprs dun gran esfor i atenci, i, en el processos llargs,
lerror s possible. A ms, el coneixement intutiu constitueix el fonament de la certesa de tot el

13

nostre coneixement: aix, en el coneixement demostratiu, la intuci ha de donar-se en cadascun

dels passos intermitjos.
Finalment, Locke parla dun tercer grau de coneixement, el sensitiu; s a dir, el coneixement
de lexistncia dobjectes particulars exteriors a nosaltres, que es fonamenta en la percepci o
conscincia de la ment de rebre idees procedents dobjectes externs.

L'existncia d'una realitat diferent de les nostres idees

Locke anomena a les idees el material del coneixement ja que sn l'intermediari entre el mn i
la ment, en tant que la idea representa la cosa a la ment. Aix suposa pensar que existeixen les
coses i les idees, concepci que sembla obvia si comparem, per exemple, una reacci qumica
(objecte extern) amb l'olor que provoca en nosaltres (idea); en aquest cas no podem identificar
l'olor amb la reacci qumica perqu la descripci d'una i de l'altra sn distintes. Ara b, aix en
Locke suposaria que no podem arribar a conixer les coses sin les idees de les coses: si la ment
treballa amb idees que sn el reflex de la realitat i la forma de conixer el mn s a travs
d'idees, noms puc conixer idees, i, segons aix, puc pensar tanmateix que la realitat no
existeix. Locke, per, adopta una postura realista no idealista perqu no noms accepta
lexistncia de la substncia en sentit genric, sin que es planteja, a ms, lexistncia de les tres
substncies cartesianes: jo, Du i mn.
Del jo com a substncia, en tenim un coneixement intutiu, s a dir, immediat: en
cada acte de sensaci, de raonament o de pensament, som conscients del nostre propi
sser.
Pel que fa a la nostra existncia, la percebem amb tanta devidncia i de certesa que no
cal pas que sigui demostrada per cap prova. Jo penso, jo raono, jo sento plaer i dolor;
cap daquestes coses no em pot ser ms evident que la meva prpia existncia? Si dubto
de qualsevol altra cosa, aquest mateix dubte em conven de la meva prpia existncia i
no em permet pas que en dubti. [...] En cada acte de sensaci, de raonament o de
pensament, som convenuts interiorment en nosaltres mateixos del nostre propi sser, i
arribem pel que fa a aix al ms alt de certesa que sigui possible dimaginar.
De Du, en tenim un coneixement demostratiu perqu lexistncia de lsser
contingent que sc jo, suposa lexistncia dun sser etern i totpoders que s la causa
de les meves facultats de coneixement i creador del mn.
Del mn en tenim un coneixement sensitiu perqu si les sensacions no sn produdes
pels nostres rgans (que noms les reben), han de ser produdes pels objectes externs;
s a dir, el mn existeix independentment de les nostres percepcions, i ns la seva
causa, per una causa desconeguda perqu nosaltres noms coneixem les nostres
percepcions en forma d'idees.

14

Esquema del pensament de Locke

Idees complexes:
Substncies, modes.
relacions

Activitat productiva de lesperit

Idees simples

Percepci
sensible
exterior

Coses
Materials

Sensaci

Reflexi

EXPERINCIA

Percepci
interna
de s

Procesos
del pensament

Font: Atlas de la philosophie. Labrairie Gnrale Franaise, Pars, 1993

15

FILOSOFIA
POLTICA

LESTAT LIBERAL

Introducci. El pensament poltic angls: el contractualisme.

Des d'un punt de vista socio-poltic la realitat anglesa s molt diferent de la continental. El
continent europeu es troba dominat per monarquies absolutes i tota reforma de tipus social,
civil i econmic s'emmarca en el que es coneix com a despotisme illustrat; en canvi, la situaci
a Anglaterra propicia reflexions sobre lorigen de la vida en societat i sobre quin s el millor
model dEstat. En aquest context destaquen els filsofs empiristes Hobbes i Locke, que es
plantegen els fonaments de la sociabilitat humana i intenten descriure quina ha de ser
lestructura de lestat, cadasc des de les seves conviccions poltiques.
s una idea com a l'poca pensar que la societat s el resultat d'un pacte entre homes lliures. I
es considera que aquest pacte respon a la necessitat de superar un suposat estat de naturalesa,
que seria la situaci en qu es trobaria l'sser hum si no exists la societat.
La filosofia poltica de John Locke (1632-1704) s deutora en bona mesura de les idees de
Hobbes i Spinoza. Igual que ells, Locke defensa que l'origen del poder i de l'Estat resideix en
un acord o conveni entre els individus. No obstant aix, discrepa dels seus predecessors pel
que fa a l'estat de naturalesa. Seguint als iusnaturalistes, com Grocio o Pufendorf, accepta
l'existncia d'una llei natural que prov de la ra i que ens confereix uns drets i deures previs a
tota forma d'organitzaci poltica. Aquesta ltima no t altre fi que assegurar el lliure exercici
d'aquests drets.
L'estat de naturalesa i el pas a la societat civil
En clara oposici a Hobbes, l'estat de naturalesa de Locke no s un estat presocial ni premoral.
En ell, els homes viuen en famlia i reconeixen l'autoritat d'aquesta. A ms reconeixen la llei
natural, prpia i connatural a la nostra ra, que ens porta a defensar la nostra vida i llibertat i a
respectar la dels altres.
Tots dos constitueixen el que Locke denomina drets naturals. A ells s'afegeix el dret de
propietat, que, com els anteriors, no neix de la societat, sin que s previ a ella.
Argumenta Locke que la propietat s en principi comunal, ja que totes les coses van ser
donades a tots per Du. Per aix no exclou el dret de cada un d'apropiar-se individualment
d'alguna cosa per mitj del treball. Aquest es constitueix llavors com el mitj legtim d'adquirir
una propietat.
D'aqu es dedueix que tenim dret a tanta propietat -i Locke es refereix sobretot a la possessi
de terres- com siguem capaos de treballar, per no a ms. No obstant aix, amb la introducci
de la moneda en els intercanvis de bns sorgeix la possibilitat d'incrementar les possessions
individuals ms enll dels lmits establerts per la llei natural.
Es tracta, sense cap dubte, d'un dels punts ms febles de la teoria poltica de Locke, a qui molts
han criticat que justifiqui en la naturalesa les desigualtats econmiques que ms aviat semblen
producte de la societat. De tots s coneguda l'afinitat que Locke sentia per la classe mitjana
propietria (whigs), a la qual pertanyia i el statu quo sembla que tractava de justificar
racionalment.
16

De l'anterior es desprn que en estat natural els ssers humans viuen en un rgim de llibertat,
igualtat i respecte mutu. El treball i les relacions familiars els proporcionen una existncia feli.
Per qu, llavors, l'sser hum hauria d'abandonar aquest estat de coses? Quina necessitat hi
hauria de constituir una societat amb el seu govern i les seves lleis?
La resposta de Locke s senzilla: la societat civil s'origina per les deficincies de l'estat de
naturalesa, incapa de garantir als individus seus drets. En efecte, en absncia de lleis i jutges
imparcials, com assegurar que els altres respectaran el que s d'un? Qui i de quina manera
castigar les possibles infraccions que pogueren cometre?
La ra ens dna a entendre el que s just i bo, per cal instaurar un estat en qu aquesta justcia
pugui realitzar efectivament. I aquest s precisament l'estat poltic.
El pacte social
Moguts pel desig d'assegurar millor els seus drets, els individus consenten a renunciar a la seva
llibertat natural per sotmetres a un poder com. Aquest s, doncs, l'origen del contracte
social. No obstant aix, aquesta renncia no s incondicional ni absoluta, a diferncia del que
pensava Hobbes.
El pacte s un contracte recproc entre els individus i el sobir. En conseqncia, no
noms obliga els primers a obeir, sin tamb al governant a garantir els drets previs d'aquells.
Aquest contracte no implica de cap manera la cessi total dels drets, que sn irrenunciables;
nicament suposa la renncia d'exercir la fora de forma individual.
En conseqncia, el pacte sempre s reversible. El poder es dissol si no respecta els drets
fonamentals i, en aquest cas, els individus recuperen la seva llibertat per tornar a l'estat natural
o b constituir-se en una nova societat poltica.
Lestat civil. La monarquia parlamentaria
Un cop establertes les condicions del contracte, Locke passa a exposar el procs constituent de
l'Estat. En el seu sistema, el poble escull els seus representants per majoria i aquests tenen el
poder legislatiu, que limita i controla el poder executiu del govern.
La majoria ha de decidir en cada cas si atorga el poder a un de sol, (monarquia), a una minoria
triada (oligarquia), o si ho assumeix ella mateixa, en aquest cas es constitueix una democrcia
perfecta. Si b Locke no es decanta per cap forma de govern, sembla clar que l'Estat que tenia
al pensament era una monarquia parlamentria amb divisi de poders.
Amb tot, el ms important no s, segons el parer de Locke, qui t el poder, sin el fet que el
mant per un mandat exprs del poble, veritable dipositari de la sobirania, que sempre conserva
la potestat de recuperar aquest poder i de revocar el govern quan aquest no compleix amb el
pactat.
Es justifica aix el dret de rebelli que, acceptat ja per Toms d'Aquino i Ockham a l'edat
mitjana, i per terics jesutes com Mariana i Surez en el Renaixement, va ser no obstant aix
negat per Hobbes i pel mateix Spinoza. Aquest dret a resistir al poder injust i tirnic ser
desenvolupat pels terics del segle XIX, amb especial menci d'HD Thoreau, i arribar plena
vigncia en ple segle XX de la m de lders poltics com Gandhi o Luther King.
Es tracta, doncs, d'una concepci liberal de l'Estat on el poder poltic ja no s absolut ni
indivs, com defensava Hobbes, sin limitat i dividit en dos.
D'una banda, el poder legislatiu (poder suprem), que recau en els representants legtimament
elegits pel poble (Parlament), de l'altra, el poder executiu, ostentat pel govern i sotms

17

permanentment al control del legislatiu. Tots dos poders es limiten mtuament, de manera que
s'eviten abusos de poder i es garanteixen millor els drets individuals.
Quant al tercer poder, el judicial, Locke no el diferencia del legislatiu, amb el qual es confon,
distinci que s que far Montesquieu mig segle ms tard quan, inspirant-se en Locke, estableixi
el clebre principi de la separaci de poders, base fonamental del modern Estat de dret.
Sobre la tolerncia
Les idees del liberalisme econmic i poltic van tenir una gran repercussi en la manera de
considerar la religi. Apareix aix un nou valor: la tolerncia. La lluita a favor de la tolerncia i
el creixent antidogmatisme camina de la m del canvi social que s'opera al segle XVII, en qu el
creixement de la burgesia mercantil va a afavorir l'establiment d'una pax fidei (pau religiosa) que
s necessria per als intercanvis comercials, ja que els continus conflictes religiosos de l'poca
creaven seriosos problemes en aquest terreny.
Duna banda, en una poca de viatges i exploracions, el descobriment de pobles que, com el
xins, encara que amb una moral estricta no es recolzen en una religi revelada, qestionen la
validesa universal de la religi cristiana i de la seva moral.
Fins aqu, la intransigncia i l'apellaci a les armes caracteritzaven la defensa de la religi. La
nova mentalitat suposa que la llibertat d'honorar a Du, cadascun segons la seva prpia
comprensi, pot admetres sense perill per a la pau i la pietat de l'Estat. s ms: s'entn, d'ara
endavant, que sense aquesta llibertat no s possible ni la pau de l'Estat ni la pietat.
Aquestes idees sn les que defensa Locke, en la seva Carta sobre la tolerncia (1689) i seran la
base terica per a la defensa de la convivncia pacfica entre totes les religions.
Comparaci de Hobbes i Locke
Ambds autors consideren que tots els sser humans en estat de naturalesa sn iguals i lliures.
Hobbes simagina aquest estat natural com un estat de violncia i anarquia, en el que lindividu
t por a perdre la vida i un afany egoista per gaudir dels desitjos, ja que no existeix la propietat
privada, per aix diu que lhome s un llop per a lhome. Donat que lnica llei que existeix s
la llei natural, que identifica amb la llei de la supervivncia, es generalitza la competncia i
aquesta provoca un estat de guerra de tots contra tots.
Locke, en canvi s'imagina aquest estat de naturalesa com un estat relativament pacfic on
predomina el respecte mtuu i en el que regeix una llei natural que, a diferncia de Hobbes,
obliga a no treure la vida a ning ni els bens derivats del seu treball. Aix, doncs, contrriament
a Hobbes, Locke creu que la propietat privada existeix en lestat de naturalesa.
En qualsevol cas, l'sser hum necessita de la societat per superar les mancances de la vida en
estat de naturalesa: en el cas de Hobbes per garantir la prpia vida i aconseguir la pau; en el cas
de Locke per viure en seguretat i pau, protegir el dret a la propietat privada i regular les
relacions humanes en base a uns principis imparcials i justos.
Per aix, la societat s fruit dun pacte (contracte social) en el que lsser hum cedeix alguna
cosa a lEstat: segons Hobbes, que defensa labsolutisme monrquic, l'sser hum lliura al
sobir tot el poder perqu pensa que la pau noms s possible amb el sotmetiment a un poder
suprem; en canvi, per a Locke, que s el pare del liberalisme, el que es cedeix a l'Estat s la
possibilitat de crear lleis i garantir que es compleixin per tal de millorar les relacions de
cooperaci, la llibertat i la igualtat dels humans; per l'sser hum es mant lliure perqu l'Estat
no pot obligar ning a fer coses que vagin en contra de la llei natural.
La diferncia fonamental entre els dos autors es basa en el seu punt de partida: Hobbes parteix
18

de l'experincia histrica de lAnglaterra del seu temps, que li mostra que quan no hi ha un
poder fort, absolut, apareix el caos i lanarquia; Locke, en canvi, soposa a labsolutisme perqu
el considera arbitrari i contrari als fins naturals de la societat i del govern. Per aix defensa la
divisi dels poders legislatiu i executiu. El poder legislatiu ha de fer lleis i lexecutiu assegurar el
benestar i la prosperitat. Amb tot, el poder legislador no s illimitat, ja que si perjudica els
drets naturals Locke reconeix als governats el drets a la sublevaci.

19

ANNEX: ALTRES EMPIRISTES:

BERKELEY. Lempirisme idealista
George Berkeley (1685-1753) va nixer a Irlanda i estudi al Trinity College de Dubln, on va conixer els
diferents corrents cientfics i filosfics de l'poca: els escolstics, Bacon, Decartes, Boyle, Newton i tamb Locke.
Conservador i profundament religis, s'ordena capell, estudia teologia i s nomenat bisbe anglic. Les seves obres
principals sn Tractat sobre els principis del coneixement hum (1710) i Tres dilegs entre Hylas i Filonous (1710). El seu
objectiu filosfic s conciliar la filosofia i la cincia amb el sentit com i la fe cristiana, superant aix l'escepticisme
davant l'autoritat de la fe i el materialisme com a nica concepci de la naturalesa.
Les coses sn idees
Aquest filsof irlands est d'acord amb lafirmaci de Locke segons la qual el nostre coneixement s un
coneixement didees que rebem a travs de la percepci. Per va ms enll i diu que el mn real s precisament
all que coneixem: idees. Com pot dir una cosa aix? Planteja el seu argument fent la segent pregunta: si nosaltres
noms coneixem idees, com podem demostrar que aquestes idees representen alguna cosa material? Si s cert que
noms coneixem idees, s gratut afirmar que aquestes representen alguna cosa. Per exemple, si nosaltres
coneixem, a travs dun dibuix, el retrat d'una persona del segle XVIII no podem saber si realment aquell dibuix
representa a alguna persona que va existir; per saber-ho haurem de conixer-la directament i com aix no s
possible, noms podem dir que coneixem un retrat. Aix Berkeley arriba a la conclusi que all que anomenem
coses sn idees i, per tant, que el mn real es redueix a les nostres percepcions. Quan coneixem alguna cosa tenim
una percepci en forma didea, per com no podem tenir loriginal que causa en mi aquesta percepci, no podem
dir que existeixi, noms podem afirmar amb certesa que existeix la percepci, igual que analgicament, en
lexemple del retrat noms podem afirmar que existia la representaci dalg, per no aquest alg.
Si les coses sn idees, qu sn les idees? Les idees sn per definici quelcom percebut i, per tant, una idea no s
res si ning no la percep, el seu sser consisteix en ser percebuda o, com ell diu en llat, esse est percipi. Una taula que
tinguem davant nostre, per exemple, la podem tocar i veure; per les sensacions tctils i visuals noms sn idees
per als empiristes i, per tant, la taula tamb s una idea (complexa diria Locke, ja que es resultat de varies idees
simples). Si la taula s una idea i com a tal idea noms existeix quan la percebem, la taula noms existeix quan la
percebem.
Si acceptem el raonament de Berkeley no podem garantir l'existncia de les coses en aquells moments que
nosaltres no les percebem, i aix seria absurd; per aix Berkeley diu: jo dic que la taula en la que escric existeix, s
a dir, la veig i la toco; i si jo estigus fora del meu despatx diri que existeix, donant a entendre amb aix que, si
estigus al meu despatx, podra percebre-la o que un altre esperit (alg altre) la percep actualment. s a dir, per tal
que una cosa existeixi, cal que alg l'estigui percebem o que pugui ser percebuda: esse est percipi aut percipere.
Noms existeixen ments i idees.
Si s veritat que les coses sn idees, llavors, la matria no existeix i noms s una ficci del llenguatge. Per el fet
que existeixin idees i que siguin percebudes pressuposa que existeix quelcom ms: all que les percep i que
anomena esperits o ments. Aix, la realitat es reduda per Berkeley a idees i ments. Si les idees existeixen perqu
poden ser percebudes, les ments existeixen perqu poden percebre.
I d'on reben les ments les idees, si no existeix la matria? Podem pensar que s lsser hum qui les produeix, per
llavors no podrem explicar la regularitat i harmonia del mn, ja que cadasc podria produir-lo com vulgus, una
prova daix sn les alucinacions, els somnis o els productes de la imaginaci, per aix, Berkeley afirma que s
Du qui les produeix, qui les fa percebre i qui assegura la seva existncia quan ning les percep. El mn, per tant,
no s una simple alucinaci subjectiva sin una veritable realitat, per una realitat que no s material sin espiritual
que existeix per a ser percebuda. Per aix, la filosofia de Berkeley, tot partint de pressupsits empiristes t una
concepci idealista de la realitat: la realitat s all que percebem, per noms percebem idees.

HUME. Lempirisme escptic

Elements del coneixement: Impressions i idees
Hume a ligual que els empiristes precedents afirma que tots els continguts de la ment tenen l'origen en
l'experincia i sn, per tant, percepcions; aix implica que conixer la realitat vol dir conixer les nostres
percepcions. Ara b, Hume comena diferenciant-ne dos tipus, segons la seva intensitat: les impressions i les idees.
Les impressions sn les dades immediates de l'experincia (tant externa com interna), s a dir, sensacions,
passions, emocions, que es caracteritzen per la seva intensitat i vivor; les idees, en canvi, sn les cpies o
20

imitacions de les impressions, o dit d'una altra manera, sn petjades que queden a la ment desprs de lacci de les
impressions i que es caracteritzen per ser menys intenses i menys vives. Aix, quan olorem una taronja tenim una
impressi (l'olor), i quan la deixem d'olorar ens queda un record que, per a Hume, seria la idea de l'olor.
Ara b, la percepci no s un procs tant senzill. Les percepcions, tant les impressions com les idees, poden
classificar-se segons la seva composici en simples o complexes. Son simples quan no es poden dividir en d'altres
percepcions, per exemple la percepci (impressi o idea) d'una taca vermella. Sn complexes quan, en canvi,
poden dividir-se a travs d'un analisi, com, per exemple, la percepci de la ciutat de Pars: si pujo a Montmartre i
des dall veig la ciutat de Pars tinc una impressi complexa de la ciutat, dels taulats, de les xemeneies, torres i
carrers; i quan penso desprs en Pars i recordo aquesta impressi complexa, tinc una idea complexa.
Aix doncs, una idea simple s el resultat d'una impressi simple, i una idea complexa s el resultat d'una impressi
complexa. Per, a ms, Hume diu, madono que moltes de les nostres idees complexes no han tingut mai
impressions complexes que les precedeixin (). Puc imaginar-me una ciutat com la Nova Jerusalem amb el terra
dor i parets de rob, encara que mai no hagi vist res de semblant. En aquest cas, aquesta idea complexa no
correspon a una impressi complexa, sin a la uni didees simples. Per tant, es pot afirmar que a cada idea
correspon una impressi, fins i tot a les idees complexes com la idea de Nova Jerusalem, perqu pot descomposarse en idees simples que, al seu torn, procedeixen dimpressions simples.
Defensant tant fermament que l'origen del coneixement s la percepci, Hume est al mateix temps negant
l'existncia d'idees innates, s a dir, d'idees que posseix l'sser hum des de sempre. Per a ell, la nostra experincia
personal mostra com totes les idees provenen d'impressions (s per aix, per exemple, que un cec de naixement
no t la idea de color). D'altra banda, aquesta prioritat temporal de les impressions respecte de les idees s tant
important a la seva filosofia que li serveix com a criteri per diferenciar un coneixement vertader d'un de fals: com
que les idees sn cpia d'impressions, noms cal buscar de quina impressi o impressions deriven per saber si sn
vertaderes o mancades de significat. Aquest criteri es coneix com el principi de cpia.
Hem dit que les idees complexes sn el resultat de la uni d'idees simples. Hume investiga ms a fons aquest
procs, fent referncia a dues facultats: la memria i la imaginaci. Les idees poden aparixer a la ment per mitj
de la memria o de la imaginaci. La diferncia entre ambdues s que, si b la memria respecta l'ordre d'aparici
de les impressions, la imaginaci, en canvi, altera aquest ordre i crea idees complexes tot combinant idees simples.
Ara b, Hume pensa que aquestes associacions que porta a terme la imaginaci no sn del tot aleatries sin que la
ment humana es regeix per unes determinades lleis que atreuen entre si algunes idees i que anomena lleis
d'associaci que sn: la semblana (que uneix idees que s'assemblen, com ara una fotografia mena naturalment
tots els nostres pensaments sobre loriginal), la contigitat (que uneix idees que apareixen properes en lespai i en
el temps, com ara pensar en la platja ens porta a imaginar la sorra, el mar i els vaixells) i la causa-efecte (que uneix
idees fent que unes siguin el resultat de les altres, com ara pensar en una ferida ens porta a considerar el dolor que
provoca).
El fet que les idees de la imaginaci no provinguin directament d'impressions, ni complexes ni simples, fa que no
tinguin un correlat a l'experincia i, per tant, segons el principi de cpia, sn idees sense sentit. Per qu passa amb
les idees universals, per exemple la idea darbre? Desprs dhaver tingut impressions dall que anomenem arbres i
haver-nos adonat que entre elles existeixen semblances, els apliquem a totes la mateixa paraula, arbre, malgrat
les diferncies que hi ha entre roures, llimoners, tarongers, etc. I un cop adquirit el costum daplicar la mateixa
paraula a aquestes impressions, en sentir la paraula, reviu la idea duna delles. Per tant la idea darbre s un nom
que saplica a un conjunt dimpressions diferents, com va defensar Occam, ja que no existeix larbre genric.
Crtica del principi de causalitat
De les tres lleis dassociaci, la de causa-efecte ha estat entesa per alguns filsofs com un principi: el principi de
causalitat, segons el qual tota causa produeix necessriament un efecte. Aquest principi s molt important perqu
fonamenta la nostra forma de raonar: des de la meva habitaci sento sorolls de motor que provenen del carrer, i s
que la seva causa sn els cotxes que passen; quan vull encendre el llum, acciono linterruptor perqu infereixo que
aquest acte provocar que sencengui, s a dir, tot all que esdev t la seva causa.
En el seu afany per investigar el funcionament psicolgic de la ment humana, Hume analitza aquest principi des
del seu empirisme. Per fer-ho, aplica el principi de cpia i es planteja de quina o quines impressions deriva all que
anomenem causa. Si pensem en els coneixements que tenim, molts d'ells es basen en el fet de relacionar certes
impressions entre si: quan veig aigua bullint, veig que sevapora; quan veig un metall escalfant-se, veig que es dilata;
etc. Del que acabem de dir se segueix que: tenim unes impressions que anomenem causes, daltres que anomenem
efectes, per no tenim impressions de la relaci entre la causa i el seu efecte. Malgrat aix, tendim a establir
relacions entre la causa i lefecte. Tant s aix que, fins i tot, la cultura popular recull una bona quantitat daquestes
relacions:cel rogent, pluja o vent, al maig, cada dia un raig, En tots aquests casos trobem una causa i un
21

efecte, i anomenem causa a alguna cosa que, quan es dona, immediatament en produeix una altra, l'efecte. Per
Hume pensa que aquesta relaci no existeix entre les impressions sin entre les idees que les impressions
provoquen. Si aix s aix, cal, doncs, analitzar com es produeix la relaci de causa-efecte entre les idees.
Considera tres aspectes:
1.- La relaci causa-efecte suposa contigitat en temps i lloc: trobo en primer lloc que els objectes que
considerem causes i efectes sn contigus. Hume imagina dues boles de billar, una blanca que est quieta a sobre
duna taula i una altra negra que es mou amb rapidesa cap a la primera; quan la bola negra contacti amb la blanca
(contigitat en el lloc), aquesta es mour, per entre el xoc i el moviment no hi ha hagut cap interval (contigitat
en el temps). No obstant aix, no es preocupa especialment d'aquesta caracterstica perqu no la troba sempre
necessria, per exemple, les passions sn relacions causals per no precisen de la contigitat (alg pot enamorarme sense que estigui al meu costat).
2.- La relaci causa-efecte suposa prioritat temporal: sempre que alguna cosa s causa d'una altra, la causa
s anterior a lefecte. Aix, el moviment de la bola negra s anterior al moviment de la bola blanca. Per a Hume,
aquesta caracerstica tampoc no s suficient, perqu poden donar-se dos fets contigus (contigitat) i un anterior a
l'altre (prioritat temporal) sense haver-hi relaci causal (per exemple, que tanqui un llibre i, immediatament
desprs, soni el telfon).
3.- La relaci causa-efecte suposa connexi necessria: si afirmem que la calor dilata els metalls o que
la bola de billar negra s la causa del moviment de la blanca, el que volem dir s que A (la calor) s causa de B
(la dilataci dels metalls) sempre que aquests fets es donin contigament, que A sigui anterior a B i que quan es
dna A necessriament es dna B. El que fonamenta la idea de causalitat s, doncs, l'establiment d'una relaci
necessria entre dos fets, s a dir, justament dall que no en tenim cap percepci.
I com arribem a aquesta idea de connexi necessria, si no en tenim percepci? La seva resposta s que ho fem
per hbit, per costum. Noms tenim impressions dA i de B; per a partir de la repetici d'aquestes dues
impressions contiges i una seguida de l'altra, acabem suposant que hi ha una relaci entre elles. Per exemple,
experimentem que en apropar la m a un foc sentim calor, i recordem que sempre que s'ha repetit aquesta
experincia ha estat en el mateix ordre (primer apropem la m al foc i desprs sentim calor); llavors, per costum,
anomenem a una idea causa (el foc) i a l'altra efecte (la calor), i pensem que una deu la seva existncia a l'altra.
Aix, la idea d'una connexi necessria s quelcom que existeix a la ment, no als objectes. El que sembla una
connexi necessria entre els objectes s, en realitat, una connexi entre idees d'aquests objectes. La ment acta
influenciada pel costum, i s aquest costum el que dna lloc a la idea de causa.
Aquesta continua apellaci al costum i l'hbit suposa que, des d'un punt de vista intellectual, no tenim cap tipus
d'argument per demostrar que els fets es relacionen entre s i, per tant, no podem assegurar que dos fets que hem
percebut sempre relacionats, ho continuin estant en el futur. Per tant, la predicci desdeveniments, objectiu de la
cincia, no s possible de confirmar mai de manera absoluta. Hem de concloure, doncs, que afirmacions com la
calor dilata els metalls, noms s probable. I el mateix passa amb tots els arguments que els filsofs han fet servir
i que es basen en el principi de causalitat. Si aix s veritat, com s possible el coneixement cientfic i el filosfic?
La moral es basa en el sentiment
En el seu intent per estudiar la naturalesa humana, Hume tamb vol estudiar la conducta moral. Aix, igual que ha
descobert que moltes de les coses que sabem de la realitat es basen en uns hbits o tendncies naturals, vol
descobrir si les consideracions que fem sobre el que s bo i el que s dolent s basen tamb en tendncies naturals
o, en canvi, en principis racionals. La pregunta que es planteja s per qu considerem que unes accions sn bones
i unes altres dolentes? I segons aix, qu fa que una persona sigui virtuosa o com ell diu, tingui mrits personals?
Des de l'intellectualisme de Scrates, les concepcions filosfiques ms tradicionals han defensat que el b i el mal
depenen de la ra, s a dir, que els ssers humans, en tant que ssers racionals, tenim en nosaltres mateixos uns
principis morals que ens indiquen el que s bo; de manera que, les accions humanes sn bones si sadequen a ells i
dolentes si no ho fan. Seguint aix, aquestes concepcions han ents la virtut com la capacitat d'actuar conforme
aquells principis morals de la ra. Per exemple, la nostra ra ens diu que s bo ajudar els altres i, per aix, una
persona s virtuosa quan ho fa.
Hume est d'acord en qu la moral es un conjunt de principis que ens diuen el que est be i el que no i que
intenten obligar-nos a fer unes coses i a evitar-ne d'altres. Tamb s conscient que tots reflexionem, raonem i
discutim sobre problemes i decisions morals. Ara b, no creu que la ra sigui la que determini el que est b i el
que no, perqu est convenut que, al final, les nostres distincions morals entre el que s bo i el que s dolent les
determina el sentiment. Podem saber perfectament que ajudar als altres s bo perqu ens ho diu la nostra ra,
per si ajudem a alg s perqu ens agrada fer-ho.

22

Dient aix, per, Hume no te la intenci de negar que la ra jugui un paper important en la vida moral: la ra i el
sentiment concurreixen en quasi totes les determinacions i conclusions morals. A ms del sentiment, la ra ha
d'intervenir com a guia i rbitre en moltes qestions de la vida moral, tot ajundant-nos a clarificar conceptes, a
treure conclusions i a comparar i examinar una acci des de diferents perspectives. Per quan tenim una idea clara
sobre all que hem de fer s, en ltim terme, el sentiment el que ms ens influeix.
Partint de la idea que les decisions morals es basen en el sentiment, defineix el b com quelcom agradable i el mal
com quelcom desagradable. Una acci noble i generosa s aquella que ens s grata i una acci cruel es aquella que
ens repugna. O dit d'una altra manera, una acci s bona perqu ens produeix plaer i aquest plaer comporta la
nostra aprovaci (no diem que quelcom s agradable perqu sigui bo, sin que, en sentir que ens es agradable, ho
considerem bo). Ara b, aix pot portar-nos al relativisme, s a dir, a aquella postura filosfica que defensa que
tota qesti moral s relativa i que depn noms de qui opini. Hume, en aquest punt prefereix pensar que els
sentiments morals sn iguals per a tots els ssers humans, ja que depenen de la constituci natural de la nostra
ment. I aix s'enten que tothom pugui considerar moralment correcte, per exemple, rebellar-se contra un tir, tret
que alg tingui pervertit el sentit com. Aquesta concepci filosfica que fonamenta el valors morals en el
sentiment rep el nom d'emotivisme moral i arriba fins avui dia.

23

QUADRE COMPARATIU
RACIONALISME/EMPIRISME
RACIONALISME
El racionalisme s una doctrina filosfica que prioritza
la ra com linstrument que ens permet conixer la
realitat i considera que s ms vlida aquesta forma de
coneixement que no pas lexperincia sensible o
lexperincia afectiva. El racionalisme modern
representa la conscincia del poder i de la fiabilitat de
la ra com a instrument autnom per construir
coneixement sobre la realitat.

EMPIRISME
L'empirisme s una doctrina filosfica que nega
qualsevol altre font de coneixement que no sigui
l'experincia, s a dir, el coneixement sensible (empeiria).
Per aix, normalment es contraposa al racionalisme, en
tant que aquest defensa el poder i la fiabilitat de la ra
com a instrument autnom per construir coneixement
sobre la realitat.

1- Punt de partida: lobjecte del coneixement seran les

nostres idees sobre la realitat i no la realitat mateixa.
Aix significa que el pensament es tanca sobre si
mateix, es replega en la seva subjectivitat de tal manera
que lsser hum noms coneix directament el seu
propi pensament i per aix es posa en dubte
lexistncia de les coses i es fa palesa la necessitat de
demostrar-la.
2.- Es confia en el coneixement que dna la ra i es
desconfia del coneixement que prov dels sentits
(experincia). La ra no se subordina a res exterior ni
diferent d'ella: ni a la tradici, ni a l'autoritat, ni a la fe
religiosa; tampoc no es basa en l'experincia ja que,
aquesta, noms ens mostra coneixements imperfectes
sobre la realitat. Com havien vist els grecs, la ra es la
font, al menys, del vertader coneixement, d'aquell que
ens fa entendre realment les coses, la seva essncia.

1.- El punt de partida s el mateix que el del

racionalisme: el pensament no socupa directament de la
realitat sin de les idees. Cal analitzar les idees i buscar
el seu origen. Podem demostrar que les nostres idees
sn verdaderes si provenen de lexperincia. En canvi
noms podrem parlar de la nostra experincia de les
coses, no de les coses en s mateixes.

3.- El coneixement s deductiu, s a dir, es construeix

a partir d'un conjunt de principis evidents que no
provenen de l'experincia i dels quals sen dedueixen
afirmacions no tant evidents per certes des del punt
de vista de la lgica de la deducci. Aix pressuposa
que existeixen idees innates, s a dir, coneixements que
no es deriven de l'experincia, sin que en sn
independents. Aix, el coneixement es dna mitjanant
l'anlisi d'aquestes idees, tot partint del model
matemtic que tants bons fruits ha donat en el camp
cientfic. No es nega, per, radicalment l'experincia,
sin que se li dna noms un paper pragmtic:
confirmar el que ha descobert la ra.

3.- El coneixement s inductiu, s a dir, es construeix a

partir de lexperincia que ens parla sempre de casos
particulars i no universals. A partir de lexperincia
generalitzem i construim teories que sn noms
probables. No existeixen les idees innates. Tota idea s
un contingut mental adquirit a travs de la percepci i,
per tant, la ment s com un receptacle buit de contingut
que sha danar omplint (com un full en blanc). La ra
noms ens ajuda a ordenar les dades de lexperincia,
per no s el criteri per saber si un coneixement s cert.
Si analitzem les idees i en trobem alguna que no tingui el
seu fonament en l'experincia, l'hem de descartar perqu
s una falsa invenci de la ra.

4.- La realitat t un carcter racional: si el mn es

deixa interpretar mitjanant els esquemes de la ra s
perqu la realitat es pot reduir a aquests esquemes.

4. La realitat no es pot reduir a esquemes racionals. Si

della noms sabem all que podem percebre, qualsevol
construcci racional de la nostra ment ja no s la realitat.

5.- La investigaci filosfica per ser rigorosa necessita

d'un bon mtode, que cal definir i acotar. Seguint les
regles de la ra aconseguim arribar al coneixement
universal (vlid sempre i a tot arreu) i necesari
(infalibe).

5.-La investigaci filosfica pot intentar ser rigorosa

per ha de coneixer el seus lmits. El coneixement no es
mai definitiu, es redueix a probablitat. El coneixement
no s universal ni necessari, perqu noms podem
percebre ssers concrets i singulars. Els conceptes
universals i les teories no sn ms que actes mentals que
no reflecteixen la realitat.

2.- Es confia en el coneixement que prov de

lexperincia, de la percepci. Per aix, conixer
implica tenir idees, i per assegurar un coneixement cert
cal investigar l'origen d'aquestes idees. Lorigen de les
idees s l'experincia (els sentits) i aquesta s l'nic criteri
de veritat. De l'anlisi dels conceptes no podem deduir
res sobre la realitat, com pretenien els racionalistes. Les
essncies de les coses o la substncia no sn ms que
construccions falses de la ra.

24