Criteri de

comparaci

Racionalisme / Descartes

Empirisme / Locke

Concepci de la Optimisme. La ra t capacitats

ra
illimitades.

Crtica. La ra est limitada per

lexperincia.

Concepci de
lexperincia

En qestiona la validesa.

La reconeix limitada , per la

considera lnica font de
coneixement.

Concepci de la
metafsica

Cincia de la cincia. Constituda per s un terme que no t un

lestudi de les tres substncies significat clar, doncs no prov
cartesianes: jo, Du i el mn.
de lexperincia. Aix doncs, cal
eliminar-lo de la Cincia.

Concepci de la
substncia

Quelcom que existeix per s mateix. En el

cas de la res extensa, sentn com a
suport de les percepcions que existeix
ms enll daquestes.

Suport de les percepcions que

no es percep. Com que no
prov de cap impressi
sensorial, el seu significat no
est clar.

Concepci de
lnima

El cogito, el jo, primera evidncia.

Substncia pensant i existent,
essencialment diferent del cos.

Com que no existeixen les

substncies, lnima tampoc t
cap sentit. Idea fruit de la
imaginaci que afegeix
continutat a una srie de
percepcions fragmentries.

Definici didea

Unitat mnima de pensament, entitat

mental amb significat vlid, unvoc i
evident.

Representacions del mn que

provenen duna experincia
prvia.

Classificaci de Innates: inherents a la capacitat de Simples: no es poden dividir en

les idees
pensar.
parts:
Adquirides: pels sentits.
Artificials: creades a partir
combinaci de les adquirides.

de

la

De sensaci.

De reflexi.

Complexes: combinaci didees

simples.

Concepci de
les idees
innates

No provenen dels sentits, per aix la seva

validesa est fora de dubte. Substncia,
Du, nima, mn i tots els conceptes
abstractes matemtics i lgics

No tenen validesa, duen a

confusi, doncs no tenen cap
base sensorial que aclareixi el
seu significat.

Tipus de
raonament

Deducci

Inducci

lgic
Cincia model

Matemtica

Context histric
i geopoltic

Europa
Continental,
absolutes, Frana.

Obres de
referncia

El discurs del Mtode.

Les Meditacions Metafsiques.

Fsica
Monarquies Anglaterra. Transici cap a una
monarquia parlamentria.
Assaig sobre lenteniment
hum. John Locke.
Investigaci sobre el
coneixement hum. David
Hume.