Apndix

LXIC
LALFABET
a
b
c
d

a
be alta
ce
de

e
f
g
h

e
efa
ge
hac

i i
j jota
k ca
l ela

m ema
n ena
o o
p pe

q cu
r erra
s essa
t te

u u
v ve baixa
w ve doble
x ics, xeix

y i grega
z zeta

PARAULES POLISMIQUES
Locell den Joan t lala trencada.
Se li ha estripat lala del barret.
Aquest gos sembla que estigui tocat de
lala.
He perdut la clau del calaix.
Necessito una clau anglesa per collar els
cargols.

La participaci del pblic s la clau de lxit

del programa.
Les paraules ala i clau tenen ms dun significat. Sn paraules polismiques.
Una paraula sanomena polismica quan t
diversos significats.

PARAULES HOMFONES
Quan el club comenava com a tal, ja estaven pendents de veure de qu anava.
A la Maria li agrada beure taronjada.

Hi ha paraules que es pronuncien igual per

que sescriuen diferent perqu no tenen el
mateix significat.

Els verbs veure i beure no tenen el mateix significat.

Aquestes paraules es diu que sn homfones

entre elles.

COMPARACIONS
Quan parlem o escrivim, de vegades posem
en relaci dues idees perqu trobem una
semblana entre elles i aix ens expliquem
millor. Fem comparacions.

Exemple:
s ms pesat que un plom.
Va tan a poc a poc com una tortuga.
La Clara i la Neus sempre es barallen
com gat i gos.

LES FRASES FETES

Una frase feta s un grup de paraules que
sempre es diu igual i que t un significat diferent del que tenen les paraules que la formen.

Exemples:
Aixecar la camisa vol dir enganyar.
Ficar-se de peus a la galleda vol dir equivocar-se.

644

LES DITES O REFRANYS

Les dites o refranys expressen opinions o
experincies que fa molts anys que es diuen
igual.
Exemples:
A la taula i al llit al primer crit.

Nvols en creu pluja o neu.

Hivern de gelades collita assegurada.
Mar, marot, mata la vella a la vora del foc.
Qui es posa a jugar tant pot perdre com
guanyar.

LA SINONMIA
Quan escrivim un text podem expressar un
mateix significat o una mateixa idea amb paraules sinnimes:
En Maral s petit. // En Maral s xic.

Altres exemples:
cadira
mogut
nen

- seient
- bellugads
- infant

LANTONMIA
Lantonmia fa referncia a paraules o expressions que tenen significats contraris.

Exemples:
embolicar
fcil
veritat

- desembolicar
- difcil
- mentida

EL SENTIT GENRIC I EL SENTIT ESPECFIC

Hi ha paraules que tenen un sentit genric:
ninclouen daltres.
I nhi ha que tenen un sentit especfic: representen una sola cosa.
Exemple:
La paraula eina t un sentit genric, ja que inclou el martell, el tornavs, etc. I martell t un
sentit especfic, ja que s una eina en concret.

Hi ha paraules que tenen un sentit especial.

Sutilitzen en situacions diferents de les que
els sn prpies, a causa dalguna semblana.
Exemple:
Tespero a la boca del metro.
Tinc un caramel a la boca.
La boca del metro s lobertura que dna entrada al metro. La boca duna persona o dun
animal s una altra obertura, en aquest sentit, per dna entrada als aliments.

FAMLIES DE PARAULES
Una famlia de paraules s el conjunt de les
paraules que tenen una mateixa arrel.

Per exemple:
teula: teulada, teulad, teuler, teuleria, teulat...
taula: taulada, tauler, tauleta, taulat...

645

LA FORMACI DE MOTS
Hi ha diferents tipus de mots:
simples: formats per un sol element (llegenda);
derivats: formats a partir dun mot simple al

qual afegim un prefix o un sufix

(des+agradable, llegend+ria);
compostos: formats per dos mots simples
(trenca+gla).

LES PARAULES DERIVADES

La derivaci s la formaci duna paraula
nova a partir duna altra mitjanant un sufix
o un prefix.

Amb alguns sufixos podem formar diminutius (-et, -, -i), augmentatius (-s, -arro) i
augmentatius despectius (-ot).

La derivaci tamb ens permet jugar amb el

llenguatge i inventar-nos paraules noves.
Hi ha paraules derivades que tenen un significat propi.

Mots derivats amb sufixos

Els mots derivats mitjanant un sufix poden
ser de la mateixa classe que la paraula de la
qual procedeixen, o b de classes diferents:
nom + sufix = nom: boletaire;
nom + sufix = adjectiu: boirs;
adjectiu + sufix = adjectiu: blavenc;
adjectiu + sufix = nom: solitud.

Mots derivats amb prefixos

Quan afegim un prefix a un mot, el significat varia segons el prefix.
Per exemple, quan al mot agradable hi afegim
el prefix des-, en resulta un altre mot que t
un sentit contrari: agradable-desagradable.
Alguns dels prefixos sn aquests: ante- (davant), contra- (oposici), ex- (alg era per ara
ja no), extra- (fora), in- (negaci), inter- (entre),
re- (tornar a...), super- (sobre, ms gran), sub(sota), trans- (dell).

LA COMPOSICI DE MOTS
Un mot compost s el resultat dajuntar-ne dos
amb significats diferents.
El mot compost t un significat nou i propi:
porta + monedes.
Els mots compostos que tenen el primer element acabat en vocal i el segon comenat

amb r-, s- o x- sescriuen amb guionet: buscaraons.

La composici s un procediment que consisteix a ajuntar dues paraules de significats
diferents per formar-ne una altra dun significat tamb diferent.

ELS GENTILICIS
El nom que es dna als habitants que formen
part duna localitat o dun pas s un gentilici.
La major part dels gentilicis es formen amb
els sufixos segents:
-, -ana: afric, africana;

-enc, -enca: reusenc, reusenca;

-s, -esa: milans, milanesa;
-, -ina: mataron, mataronina.
Hi ha, per, gentilicis femenins als quals no
safegeix cap sufix: sussa.

650

ELS NIVELLS DEL LLENGUATGE

Segons la situaci oral o el tipus de text escrit utilitzem diferents nivells de llenguatge:

llenguatge formal: en textos literaris o situacions formals.

llenguatge colloquial: en situacions familiars o de companyonia.

llenguatge cientfic: en textos que parlen

de qestions cientfiques.

LES ABREVIACIONS
Les abreviacions sn les reduccions dels
mots que es representen de manera abreujada. Les abreviacions, segons la manera
com les escrivim, es classifiquen en tres
grups: sigles, smbols i abreviatures.
Una sigla s una paraula formada per les lletres inicials dun nom: IVA (impost sobre el valor
afegit). Les sigles generalment sescriuen amb
majscules, sense punt al final de cada lletra
ni espais entremig.
Un smbol s una forma abreujada o qualsevol altre signe que un organisme pren com a

representaci duna cosa o duna operaci:

(euro), @ (arrova)... Si els smbols sn lletres, no porten punts: km (quilmetre), rpm
(revolucions per minut).
Una abreviatura s la representaci dun
mot per alguna o algunes de les seves lletres,
la primera de les quals ha de ser la inicial:
etc. (etctera), tel. (telfon)... Les abreviatures sescriuen amb minscules i amb un punt
al final o de vegades amb una barra: c. o c/
(carrer), s/n (sense nmero)...

LES INTERFERNCIES LINGSTIQUES

Quan en una comunitat entren en contacte
dues llenges, s fcil que els parlants cometin errors a lhora dexpressar-se. Aquests errors sn deguts a la influncia que exerceix
una de les llenges sobre laltra. En aquest
cas parlem dinterferncies lingstiques.
Per exemple:
T una enfermetat molt greu.
No thas fet mal? Menys mal!

No hi tinc res que veure.

No sha donat compte.
En cada una daquestes oracions, hi ha alguna interferncia del castell.
Les expressions correctes sn les segents:
T una malaltia molt greu.
No thas fet mal? Quina sort! (Que b!)
No hi tinc res a veure.
No se nha adonat.

651

ORTOGRAFIA
LA SLLABA
Cada cop de veu que fem quan pronunciem
una paraula s una sllaba. Per exemple:
tamboret s una paraula de tres sllabes (tambo-ret). Segons el nombre de sllabes, els
mots es classifiquen en monosllabs, si tenen una sola sllaba (cuc, sang, pols), i poli-

sllabs, si tenen ms duna sllaba (cu-quet,

san-go-ns, pol-se-gue-ra).
Tot i que, en general, en una paraula hi ha
tantes sllabes com vocals, tamb trobem
que hi ha paraules en qu dues vocals formen part duna mateixa sllaba.

EL DIFTONG
El diftong s el grup format per dues vocals
que es pronuncien amb un sol cop de veu.
Una vocal s el nucli i laltra, que sempre s
una i o una u, ocupa el marge de la sllaba,
com si fos una consonant.
Formen diftong les formes segents:

les vocals dels grups qua (quatre), qe

(qesti), qi (terraqi), quo (quota); gua
(guant), ge (aigera), gi (ping), guo
(paraiguot).
els grups ia, ie, io, iu, ua, ue, uo quan van
al comenament de paraula (iogurt, hiena)
o desprs de vocal (noia, baieta, Laia).

ai (aire), ei (eina), oi (boira), ui (buit), au

(caure), eu (heura), iu (diumenge), ou
(dijous), uu (duu).

ELS DGRAFS
Els dgrafs sn grups de dues lletres que
pronunciem com un sol so.
Els dgrafs que se separen sn els segents:
rr, ss, ll, sc, tx, ix, tg, tj.
I els que no se separen sn els grups qu, gu,
ll i ny.
Exemples:
Es poden separar:
cor-redor
ros-sa

paral-leles
cons-cincia
despat-xar
pei-xera
tatuat-ges
pet-jada
No es poden separar:
mquina
figuera
deslliurar
punyal

652

LA SEPARACI DE SLLABES
Quan sha de partir una paraula a final de ratlla, cal tenir en compte les normes segents:
No sha de deixar cap lletra sola ni al comenament ni al final de ratlla.
No es poden separar mai les vocals que formen part dun diftong.
Shan de separar els dgrafs i els grups de
dues lletres segents:

rr
ss
sc
ix
ll
cc
tj
tg

ser-ra
tas-sa
es-ce-na
cai-xa
pl-lid
ac-cs
plat-ja
met-ge

tx
tl
tll
tm
tz
mm
nn

cot-xe
at-les
rat-lla
set-ma-na
at-zar
im-m-bil
in-no-cent

Els mots compostos shan de separar dacord

amb els elements que els integren. Per exemple: ben-es-tar (ben+estar), in-hu-m
(in+hum), nos-al-tres (nos+altres).

LA SLLABA TNICA
En una paraula polisllaba, la sllaba tnica
s aquella que es pronuncia amb ms fora.
La resta de sllabes sanomenen sllabes
tones.
Segons la posici de la sllaba tnica, les paraules es classifiquen en:

Agudes. La sllaba tnica ocupa lltima

posici:
ma-ri-ner, hu-ra-c
Planes. La sllaba tnica ocupa la penltima posici:
fi-gue-ra, n-vol
Esdrixoles. La sllaba tnica ocupa lantepenltima posici:
f-bri-ca, his-t-ri-a

LA A I LA E TONES
A fi de mot

A linterior de mot

Els noms i els adjectius masculins que acaben en vocal neutra sescriuen normalment
amb e (un angle recte, el pebre negre) i els
femenins, amb a (una ratlla recta, la catifa
negra).

A linterior duna paraula sescriu -a- quan hi

ha una altra paraula de la mateixa famlia
que t una -a- tnica en la mateixa posici.

El plural sescriu sempre amb -es (angles

rectes, ratlles rectes). En fer el plural dalgunes paraules, cal tenir en compte els canvis
ortogrfics segents:
ca
a
gua
ga
ja
qua

ques
ces
ges
gues
ges
qes

palanca
adrea
aigua
arruga
platja
pasqua

palanques
adreces
aiges
arrugues
platges
pasqes

Per exemple:

t...rdor (amb -a- com tarda) tardor

c...nyissar (amb -a- com canya) canyissar

En canvi, sescriu -e- quan hi ha una altra

paraula de la mateixa famlia que t
-e- tnica en la mateixa posici:
fr...dor (amb -e- com fred) fredor
n...rvis (amb -e- com nervi) nervis

Per hi ha paraules que no permeten aplicar

la frmula anterior.

653
Per exemple:

En la variant oriental del catal es pronuncien igual la a i la e tones.

SESCRIUEN AMB -A-

ambaixada
arracada
assass
avantatge
avaria
davant
peixateria
rac

En canvi, en la variant occidental es pronuncien diferent.

El plural de totes les paraules masculines i
femenines que en singular acaben en -e o -a
sescriu amb -es.

SESCRIUEN AMB -E-

Per saber si hem descriure una a o una e en

una sllaba tona duna paraula, podem buscar una altra paraula de la mateixa famlia on
aquesta sllaba sigui tnica.

assemblea
enyorar
meravella
monestir
punxegut
resplendor
treball
verns

LA O I LA U TONES
En catal oriental la vocal o tona passa a
sonar [u]. Aquest cas presenta dificultats ortogrfiques quan hem descriure, per exemple, p[u]ntet, ja que aquesta u tona es pot representar amb la lletra o, si es tracta del
diminutiu de pont, o b amb la u, si es tracta
del diminutiu de punt, s a dir, pontet o puntet.

A linterior de mot

A fi de mot
El so [u] final dels mots sescriu o (porto un
carro).

Quan larrel dels verbs collir, tossir, escopir, sortir, cosir i derivats s tona, sescriu o encara
que en posici tnica sescrigui u (collim,
encara que la 1a persona sigui cullo).

El plural dels mots acabats en consonant

sescriu -os (feli felios).

Les formes del present de subjuntiu i de

limperatiu dels verbs poder i voler sescriuen
totes amb u:

Cal buscar un mot de la mateixa famlia en

qu la o o la u sigui tnica (collada sescriu
amb o igual que coll; punyal sescriu amb u
igual que puny).
Excepcions principals:

Excepcions principals:
Sescriu u en aquells adjectius que fan el
femen acabat en -ua/-ues:
ingenu, ingnua, ingenus, ingnues
superflu, suprflua, superflus, suprflues
Sescriu u en els mots que acaben en
-au, -eu, -iu, -ou, tant en singular com en
plural:
esclau, esclaus / trineu, trineus
estiu, estius / pou, pous

pugui
puguis
pugui

puguem
pugueu
puguin

vulgui
vulguis
vulgui

vulguem
vulgueu
vulguin

654

LAPSTROF
Lapstrof s el signe grfic que sutilitza per
indicar que se suprimeix una vocal dun mot
en contacte amb la vocal dun altre mot (Laranya penja dun fil).
Sapostrofen els mots segents:

Excepci:
Larticle femen la no sapostrofa davant duna paraula femenina que comena per i, u, hi,
hu tones: la indstria, la uni, la humitat, la histria.
La preposici de

Larticle
Els articles definits el, la i els articles personals en, na sapostrofen davant els mots
que comencen per vocal o hac: laire, lilla,
lhora, lhivern, lIgnasi, Castellar de nHug.

La preposici de sapostrofa davant els mots

comenats per vocal o hac, excepte quan va
davant de larticle mascul (el, els), que llavors
es contreu (del, dels): Viu dillusions. No est dhumor. El diari del dia davui.

LA CONTRACCI
La contracci es forma ajuntant larticle
mascul amb a, de o per.
Quan larticle mascul va desprs de a, de, per,
es transforma aix:

a + el = al
de + el = del
per + el = pel

a + els = als
de + els = dels
per + els = pels

ELS SIGNES DE PUNTUACI

El punt
El punt indica una pausa llarga i sutilitza al
final duna oraci independent, s a dir, que
no est enllaada sintcticament amb una
altra.
Hi ha tres menes de punt: el punt i seguit,
que separa dues oracions independents entre si; el punt i a part, que marca la fi dun
pargraf, i el punt final, que marca lacabament dun text.
Les abreviatures sescriuen amb un punt al
final del mot escurat (etctera etc.).
Les sigles, en canvi, sescriuen amb majscules i sense punt al final de cada mot escurat
(Estats Units dAmrica EUA).

El punt i coma
El punt i coma indica una pausa mitjana,
ms llarga que la coma i ms curta que el
punt. Per aix sutilitza per separar dues oracions completes, per que estan estretament
relacionades pel significat.

Aviat els nostres camins van separar-se; vam comenar carreres diferents, i cada cop ens vam
veure ms distanciadament.

Els dos punts

Els dos punts marquen una pausa mitjana i
sutilitzen principalment per introduir un
exemple o una enumeraci que explica o aclareix
una idea anunciada.
Per exemple:
Les migracions foroses es produeixen quan lemigrant es veu obligat a abandonar el seu pas per
un motiu de pes. Per exemple: guerra, persecuci
poltica, trfic desclaus, etc.
Els dos punts tamb susen per introduir citacions textuals o les paraules duna altra
persona. Per exemple:
Vaig sentir un crit darrere meu: No facis ms
lase, que ja ets massa gran!.

655

Els punts suspensius

Els punts suspensius indiquen que una frase
queda suspesa, s a dir, sense acabar.
Si no vols res ms...
La nvia anava tota enjoiada, amb arracades,
collaret, braalet...
Quan els punts suspensius indiquen el final
duna enumeraci, podem utilitzar en el seu
lloc labreviatura detctera.
Duia arracades, collarets, etc.
Els punts suspensius sn sempre tres, i no
shan descriure mai quan utilitzem labreviatura detctera.
Duia arracades, collarets, etc.

Els flamencs sapleguen en grups quan es fa fosc

als aiguamolls.
Quan es fa fosc als aiguamolls, els flamencs sapleguen en grups.
Els flamencs, quan es fa fosc als aiguamolls, sapleguen en grups.

Els parntesis
Els parntesis indiquen un incs ms deslligat del sentit i de lestructura de la frase que
no pas lincs delimitat per la coma. Introdueixen aclariments complementaris (definicions,
exemples, explicacions, etc.) o dades secundries (dates, dades diverses, localitzacions
geogrfiques, etc.).
LAneto (3 404 m daltitud) s el pic ms alt dels
Pirineus.

La coma
La coma s el signe de puntuaci que realitza ms funcions en el text. T la caracterstica general dindicar una pausa breu.
Sutilitza, principalment, en els casos segents:
Enumeracions
Separa els elements coordinats que formen
la srie duna enumeraci. Si lenumeraci s
completa, els dos ltims elements de la srie
van units per i o b o; si s incompleta, lenumeraci acaba amb labreviatura etc. o b
amb punts suspensius (...).
En Quimet s un noi bellugads, simptic i rialler.
Lvia estava molt contenta: reia, cantava, ballava, etc.

Els guions
En els dilegs, els guions marquen linici de
les intervencions dels interlocutors i separen
les paraules dels personatges dels comentaris explicatius del narrador.
Quan vas comenar a treballar a la fbrica em
va preguntar tot estranyat, quants anys tenies?
Catorze, en tenia aleshores, maco li vaig
contestar. Mira, aviat far tres anys.
Tamb sutilitzen per intercalar incisos sobtats, s a dir, observacions o comentaris personals que estan poc lligats a lestructura de
la frase.
El tema de discussi ell sempre limposava era
el futbol.

Incisos

Les cometes

Delimita el comenament i el final dun incs

(fragment explicatiu que es pot suprimir
sense que la frase quedi afectada ni en el seu
significat ni en la seva estructura).

Marquen la reproducci literal duna frase o

dun fragment. Destaquen el significat especial (irnic, emftic...) duna paraula.

LEster, asseguda a lescala, contemplava un niu

dorenetes.
LEster contemplava un niu dorenetes.

Com que es passava el dia a la cuina, li deien

cassoler.
No embruteu les parets, deia una pintada.

Circumstancials
Separa un circumstancial, s a dir, una expressi temporal, de lloc, modal, final, causal,
condicional, etc., que encapala una frase. Si
el circumstancial hi est intercalat, una coma
en delimita linici i una altra, el final.

Solen marcar els ttols darticles, de canons,

dinformes, etc., inclosos dins duna publicaci, i els ttols de les colleccions de llibres o
de revistes.
Obre b els ulls, Marina s publicada a la
collecci Sopa de Llibres.

656
Al final de les frases interrogatives hi hem de
posar el signe dinterrogaci: ?

Signes dadmiraci
i dinterrogaci
Al final de les frases exclamatives hi hem de
posar el signe dadmiraci: !
Exemples:
Aquest pasts s bonssim!
Quins colors ms bonics que t el cel, avui!
Vigila, que caurs!
Aquest bolgraf no escriu b!

Exemples:
Ja heu avisat la Mireia?
Podem portar el banyador?
Quina hora s?
Quants serem, a lexcursi?
Saps quin telfon t, lIvan?
Em deixes la goma, si et plau?
Ho has fet amb ordinador?

LACCENTUACI
Algunes paraules sescriuen amb un accent
grfic sobre la vocal tnica. Aquest signe ens
ajuda a diferenciar paraules com ara les segents:
fbrica (la fbrica de teixits)
fabrica (fabrica fil)
avis (els avis den Gil)
avs (encara no hem rebut lavs)

Les paraules planes saccentuen quan no

acaben en vocal, vocal + s, en, in. Els mots
plans acabats en diftong, s que saccentuen: cantveu, sorteu, sabssiu.
Les paraules esdrixoles saccentuen totes.

Els tipus daccent

Per escriure correctament els accents, conv

saber les regles daccentuaci:

Hi ha dos tipus daccent: laccent obert (,

, ) i laccent tancat (, , , ).

Les paraules agudes saccentuen quan acaben en una daquestes dotze terminacions:

La a s una vocal oberta, per tant, noms

pot dur laccent obert.
La i i la u sn vocals tancades, per tant, noms poden dur laccent tancat.
La e pot tenir el so obert [] (nov) i el so
tancat [e] (tamb).
La o pot tenir el so obert [M] (aix) i el so
tancat [o] (cami).

-a
-as

-e
-es
-en

-i
-is
-in

-o
-os

-u
-us

Cal tenir present que no saccentuen mai els

mots aguts acabats en diftong: cantareu, esplai, palaus.
AMB E OBERTA

Comdia, matria, prdua, mtode... (la

majoria de les paraules esdrixoles).
Angls, dans, portugus, aragons...
(gentilicis acabats en -s).
Cinqu, nov, vint... (els ordinals).
Perqu, per qu.
AMB E TANCADA

Cantar, vindr, far... (la primera persona del futur).

Cants, vingus, volgus... (la primera i
tercera persones del singular de limperfet
de subjuntiu).
Tamb, noms, desprs.

AMB O OBERTA

Histria, crnica, colnia, clera... (la

majoria de les paraules esdrixoles).
Aix, all, per.

AMB O TANCADA

Boirs, verins, gels, monstrus... (la

majoria dels adjectius acabats en -s).
Sin.

657

LACCENT DIACRTIC
Unes quantes paraules han de portar accent
grfic per tal de distingir-les dunes altres

que sescriuen igual. Daquest accent en

diem accent diacrtic o distintiu.

Exemples:
Amb accent

Sense accent

b, bns (molt b)
du (els dus egipcis)
dna (ens ho dna)
s (no s aqu)
m (la m dreta)
ms (dall ms b)
mn (arreu del mn)
nt, nta (lavi i el nt)
pl (amb pls i senyals)
qu (qu vols?)
s (no ho s)
s (s o no?)
sl (un sl frtil)
sn (on sn?)
t (t, aqu ho tens)
s (quin s en fas?)
vns, vnen (don vns ara?)
vs (vs-ten de seguida)

be, bens (un ramat de bens)

deu (un deu per cent)
dona (una dona)
es (es diu Maral)
ma (ma germana)
mes (daqu a un mes)
mon (mon pare)
net, neta (s ben net)
pel (passejant pel carrer)
que (diu que no ve)
se (no se sap)
si (si ho vols aix...)
sol (fa molt sol)
son (quina son!)
te (una infusi de te)
us (us ho regalo)
vens, venen (et vens la casa?)
ves (ves, que no caiguis!)

LA DIRESI
La diresi s el signe grfic dels dos punts
que escrivim damunt dalgunes i i dalgunes
u. La diresi t dues funcions:
No sona la u.
Dgraf
lloguer, guineu
quedar, lquid

1. Indicar que cal pronunciar la u dels grups

qe, qi, ge, gi.

Sona la u.
Diftong amb diresi
ungent, ping
qesti, terraqi

Sona la u.
Diftong sense diresi
guant, paraiguot
quan, quota

2. Indicar que una i o una u no forma diftong

amb la vocal contigua, ja que formen part de
sllabes diferents.
La i i la u formen diftong
rai, reina, peu, es-pais, du-ia

La i i la u no formen diftong
ra-m, re--na, pe-c, pa--sos, con-du--a

658
Escrivim diresi en els noms derivats dun
mot que presenta una i tnica:

Paraules que conv recordar:

amonar
arrunar
crulla
dirn
fortut

illa allar, allament

trair trador, traci
ve venat, venatge
agrair agrament

gratut
runa
simultanetat
sucidi
Sussa

ORTOGRAFIA DE LES CONSONANTS

P/b; t/d; c/g a final de paraula

Aquesta norma fa que es produeixin algunes

variacions ortogrfiques. Exemple:

Els sons [p], [t] i [k] a final de paraula no

sempre sescriuen de la mateixa manera.

llop (amb p)
salat (amb t)
groc (amb c)

Darrere vocal tnica o forta

Darrere vocal tnica escrivim p (cap, llop), t
(paret, institut) i c (abric, batec).

ACABEN EN B

adob
club
cub
tub

lloba (amb b)
salada (amb d)
groga / grogues
(amb g / gu)

Per hi ha algunes paraules que no segueixen la norma anterior. Les ms usuals sn les
segents:

ACABEN EN D

ACABEN EN G

fred
sud
les paraules femenines acabades en -etud i -itud (quietud, solitud...)

Darrere consonant i darrere vocal tona

o feble
Darrere consonant o vocal tona se sol escriure la mateixa lletra que trobem en les paraules derivades:
rpid (amb d) com rapidesa
cstig (amb g) com castigar
lmit (amb t) com limitar
trfic (amb c) com traficar
Hi ha algunes paraules que no segueixen
aquesta regla. Les ms usuals sn les segents: nec, crrec, fstic, mnec, prssec,
trfec, xfec...

Canvis en les paraules acabades

en -s i -ig
En les paraules acabades en -s i -ig sovint es
produeixen variacions en canviar de gnere o
de nombre:
gos (una essa) gossos (dues esses)
boig (-ig final) bojos / boges (j / g)
lleig (-ig final) lletjos / lletges (tj / tg)

mag
pedagog

Per no totes les paraules que acaben en -s

la dupliquen en el plural o el femen:
gris
rabis

grisa
rabiosa

grisos
grises
rabiosos rabioses

La m i la n
Escrivim m davant de b, m i p (embolicar,
empenta, immbil), excepte en les paraules
compostes benparlat, enmig i tanmateix.
Escrivim n davant de v (canvi) i en les paraules que comencen per conf-, enf- i inf(confiar, convocar, enfonsar, informar).
Exemples:
amfibi
amfiteatre
circumferncia
assumpte
connectar
circumvallaci
impremta
atemptar
comptable

innocent
premsa
somriure
innovar
tramvia
triomf
xamfr
smptoma
perenne

659

La lletra r
El so de la r de raig sescriu amb una r al comenament de paraula i desprs de consonant (roda, Enric) i amb rr quan va entre dues
vocals (carretera).

(estrella), metllic (metall), pllid (palla),

pellcula (pell)...
I tamb les paraules: cllula, excellent, gorilla,
installar, intelligncia, parallel, pupilla, rebelli,
satllit, sllaba, sollicitud, tranquillitat.

En molts llocs de parla catalana, la r final de

la major part de paraules no es pronuncia.

No sescriuen amb ll les paraules antelaci,

elaboraci, elegir, celebrar, alegria, mili, miler, relaci, selecci i soluci, entre daltres.

A final de paraula, la r s muda en la majoria de paraules: clar, crrer, foscor, fuster...

g-gu

Enmig de paraula, la r s muda en paraules

com ara aprendre, arbre, prendre i algunes
ms.

El so de la g de gat sescriu amb g davant les

vocals a, o, u (gana, gorra, guant) i amb gu
davant les vocals e, i (guerra, guitarra).

La lletra hac
Les paraules amb g/j i x/ix
Mots ds freqent que sescriuen amb h inicial:
hbil
harmonia
haver
herba
herncia
heroi
himne
hipcrita

hiptesi
hivern
homenatge
homicida
honest
horror
honrat
horari

horitz
hostal
hostil
humanitat
humil
humit
humor
hurac

La g de gener i la j de rajar representen el mateix so.

Regla
Escrivim g davant e o i.
Escrivim j davant a, o o u.
Excepcions: sescriu j en els grups -jecc- i
-ject- (injecci, objecte) i en les paraules jersei,
jeure, jeroglfic, jerarquia, majestat, entre daltres.

Mots ds freqent amb h intercalada o amb

h final:

Hi ha moltes paraules que presenten els

grups consonntics -tg- o -tj- (metge, platja).

adherir-se
ahir
alcohol
aleshores

Quan les lletres g/j o els grups tg/tj passen a

ocupar lltima posici duna paraula, es
converteixen en -ig (-g darrere duna i). Per
exemple:

cohesi
exhaurir
prohibir
subhasta

vehicle
eh?
ah!
oh!

Sescriuen sense h les paraules avui, benaurat,

cacauet, coet, ermita, malaurat, orfe, orxata, os, ou,
entre daltres.

passejar passeig
bogeria boig
desitjar desig

El so de la x de xocolata es pot escriure de

dues maneres:

La ela geminada
Paraules ds freqent que sescriuen amb ll:
Paraules que comencen en all- o en ill-:
allrgia, allucinar, illusi, illuminar...
Paraules que comencen en coll-: collaborar,
collecci, collegi, collocar...
Paraules que comencen en mill-: millenari,
millenni, millsim, milligram, millmetre...
Paraules que acaben en -ella: aquarella,
cella, novella, parcella, passarella...
Paraules relacionades amb unes altres que
sescriuen amb ll: cristall (cristall), estellar

amb x a comenament de paraula i desprs

de consonant (xiular, anxova)
amb ix entre dues vocals i a final de paraula (caixa, peix).
La grafia x pot representar diferents sons:
el de la paraula garanteix (xocolata,
planxa);
el de la paraula oxigen, que sona [gz] (examen);
el de la paraula exterior, que sona [ks]
(mxim, excursi).

660
Tamb la trobem en el grup tx (cotxe), que a
final de paraula sona igual que el grup ig:
despatx, raig, mig...

c-qu
El so de la c de casa sescriu amb c davant
les vocals a, o, u (cargol, rac, cua) i amb qu
davant les vocals e, i (paquet, mosquit).

s-ss-c- / s-z
El so de la s de sol es pot escriure de diverses maneres:
amb s: somreia
amb ss: grossos

amb c: cintura
amb : braos

El so de la s de rosa es pot escriure de dues

maneres:
amb z (zoolgic, quinze...) i amb s (visi, desert...).

La famlia amb c/ i la famlia

amb s/ss
Les grafies c/ i s/ss representen moltes vegades el mateix so.
Sescriu c davant de les vocals e o i, i sescriu
davant de les vocals a, o, u i tamb a fi de
paraula o de sllaba.
Paraules ds freqent que sescriuen amb .
alar
amenaar
avanar
bra
caar
calat
can
capa
comenar

comer
eri
escora
esfor
feli
fora
gla
lla

llana
lli
mar
pea
peda
plaa
pua
velo

Paraules amb -ss- entre vocals: cal pronunciar-les amb essa sorda.
agressi
comissi
discussi
dissoldre

emissora
impressi
passar

repercussi
ressaltar
tassa

El plural de les paraules que acaben amb s

en la forma singular pot tenir una sola
-s- entre vocals, que cal pronunciar amb so
sonor (gas / gasos; pas / pasos; pes / pesos), o b
dues, que cal pronunciar amb so sord (inters / interessos; pas / passos; fracs / fracassos).

La be alta i la ve baixa
Antigament les lletres b i v es pronunciaven
de manera diferent, com passa avui en llenges com el francs. Aix permetia distingir
les parelles segents, que expressen significats ben diferenciats:
ball / vall
abans / avan
bast / vast
belar / velar
bola / vola
buit / vuit

bell / vell
bellesa / vellesa
bena / vena
beure / veure
botar / votar
rebellar-se / revelar

Actualment, noms al Camp de Tarragona, el

Pas Valenci i les Illes Balears es diferencien
els sons de la b i la v; a la resta del territori
sonen igual. Per aix cal saber les regles ortogrfiques daquestes consonants.
La be alta (b) sescriu:
Davant de les consonants l i r (oblidar, noble, pobre, ombra).
Darrere de m (ambient, ambulncia, bomba...).
Quan alterna amb una p en paraules de la
mateixa famlia (sap saber, sabia; llop
lloba, llobat...).
La ve baixa (v) sescriu:

En les paraules escrites amb s/ss, hem de diferenciar dos grups:

Paraules amb -s- entre vocals: cal pronunciar-les amb essa sonora.
adhesi
anlisi
decisi
dosi

explosi
lesi
oasi
paisatge

pasos
parntesi
posar
residu

Darrere de n (canvi, enviar, enveja...).

En les desinncies del pretrit imperfet
dindicatiu dels verbs de la primera conjugaci (cantava, cantaves, cantava, cantvem,
cantveu, cantaven).
Quan alterna amb una u en paraules de la
mateixa famlia (deu devia, devent; blau
blava, blavor...).

661

GRAMTICA
LORACI
Una frase o oraci s un conjunt ordenat de
paraules que tenen sentit i expressen una
idea o donen una informaci.

El sintagma nominal (SN) s un grup de paraules que t per nucli un nom i, per tant, designa una persona, un animal o una cosa.

En general una oraci est formada per dos

constituents bsics, que sn el sintagma nominal (SN) i el sintagma verbal (SV). El sintagma nominal fa la funci de subjecte i el
sintagma verbal, la de predicat.

El sintagma verbal (SV) s un grup de paraules que t per nucli un verb i, per tant, designa
una acci o un esdeveniment.
El nucli del sintagma nominal subjecte i el
nucli del sintagma verbal predicat han de
concordar en nombre i persona gramatical.

EL SINTAGMA NOMINAL (SN): EL NOM

El sintagma nominal est format per un grup
de paraules que giren al voltant dun nom,
que ns el nucli.
Els determinants sn les paraules que sencarreguen de presentar i concretar el significat del nom o b de quantificar-lo.
Els complements del nom sn paraules que
sencarreguen dexpressar les caracterstiques
del nom.
El nom (o substantiu) s la paraula que
ocupa el nucli del sintagma nominal: a lentorn seu giren les altres paraules, que lespecifiquen o el complementen.
Hi ha diferents classes de noms:
noms comuns: serveixen per anomenar les
persones, els animals o les coses en general (nen, gat, carta).

noms propis: serveixen per distingir una

persona, un animal o una cosa de la resta
(Pinni, Gianni, Porta Venezia).
noms concrets: es refereixen a coses que podem veure i tocar (gata, avi).
noms abstractes: fan referncia a coses
que no podem veure ni tocar (avinentesa,
llargria).
Els noms tamb es poden classificar de la
manera segent:
noms collectius: tot i estar en singular fan
referncia a un conjunt de persones, animals o coses (famlia, ramat, bosc).
noms individuals: fan referncia a un sol
element (mare, xai, arbre).

individuals

(ovella)

collectius

(ramat)

comuns

concrets
antropnims

(Sebasti)

propis

Noms

topnims
abstractes

(intelligncia)

(el Puigmal)

662

EL NOM: EL GNERE I EL NOMBRE

Els noms que poden portar al davant el i un
sn masculins.
Els noms que poden portar la i una al davant
sn femenins.
Quan un nom es refereix a una sola cosa, s
en singular.
Quan un nom es refereix a ms duna cosa,
s plural.
El femen generalment es forma afegint una
-a al mascul.
Tamb es pot formar afegint -na, -ina,
-essa; amb una paraula diferent (cavalleuga), o amb la mateixa (boletaire).
El plural normalment es forma afegint -s al
singular.
Tamb es pot formar canviant -a en -es.
Hi ha alguns noms que no varien quan els
posem en plural: llapis, globus, cactus...
Alguns noms presenten terminacions especials:
(un) metge
(un) actor
(un) bileg
(un) bruixot

(una) metgessa
(una) actriu
(una) biloga
(una) bruixa

Hi ha alguns noms que, pel que fa al gnere,

sn invariables, s a dir, presenten la mateixa
forma per als dos gneres. Per exemple:
el dentista
un cantaire

la dentista
una cantaire

Noms masculins i que, per tant, cal utilitzar precedits de el o un

el nas
el front
el senyal
un dubte
un deute
el compte
un avantatge
el corrent
el costum
Noms femenins i que, per tant, cal utilitzar
precedits de la o una
una dent
la calor
una olor
les postres
la xocolata
la suor
una anlisi
una allau
la resta

Noms que es diferencien

pel gnere
Hi ha uns quants noms que es diferencien
pel gnere.
el llum
la llum
el pols
la pols

El gnere dels noms de les coses

El llum de la cuina fa pampallugues.

La llum natural va molt b per
treballar.
Desprs de crrer, es t el pols
molt accelerat.
Sha de treure la pols dels mobles.

El nom es pot complementar mitjanant:

Els noms de les coses tenen un sol gnere,
que depn de la tradici. Aix doncs, considerem que el sol s mascul i, en canvi, la lluna
s femen perqu des dantic ho diem aix. Podem reconixer fcilment el gnere daquests
noms grcies a larticle que els precedeix.

un adjectiu: Una can alegre.

un nom enllaat amb una preposici:
Una can de moda.
una frase introduda per que: Una
can que magrada fora.

663

Mascul
singular

Femen
singular

Mascul
plural

Femen
plural

(un) llop
(un) nebot
(un) amic
(un) gos
(un) esclau
(un) boig
(un) germ

(una) lloba
(una) neboda
(una) amiga
(una) gossa
(una) esclava
(una) boja
(una) germana

(uns) llops
(uns) nebots
(uns) amics
(uns) gossos
(uns) esclaus
(uns) bojos
(uns) germans

(unes) llobes
(unes) nebodes
(unes) amigues
(unes) gosses
(unes) esclaves
(unes) boges
(unes) germanes

LADJECTIU
Canvi de consonant

La concordana amb el nom

Un adjectiu s una paraula que expressa una
caracterstica o una qualitat i generalment
acompanya un nom amb el qual concorda en
gnere i nombre.
trbola

els dies

calorosos

femen singular

laigua

mascul plural

Si un adjectiu es refereix a dos o ms noms,

va en plural. I si un dels noms s de gnere
mascul, ladjectiu tamb ha de concordar
amb el mascul. Per exemple:
el got i la tassa escantellats

humit
humits
poruc
porucs
tranquil
tranquils
actiu
actius
com
comuns
lleig
lletjos
escs
escassos

humida
humides
poruga
porugues
tranquilla
tranquilles
activa
actives
comuna
comunes
lletja
lletges
escassa
escasses

Alguns adjectius invariables

mascul plural

Alguns adjectius tenen quatre terminacions:

mascul singular: rosat, ests
mascul plural: rosats, estesos
femen singular: rosada, estesa
femen plural: rosades, esteses
Daltres adjectius tenen dues terminacions:
mascul singular: resplendent
mascul plural: resplendents
femen singular: resplendent
femen plural: resplendents
Alguns adjectius tenen una forma per al
mascul i una altra per al femen: content contenta.

Alguns canvis ortogrfics

La formaci del femen i del plural comporta
canvis ortogrfics en larrel dalguns adjectius. Els principals sn els segents:

Hi ha molts adjectius que en el singular sn

invariables.
La majoria dels acabats en -al, -el i -il:
pis principal, porta principal / enemic cruel,
guerra cruel / exemple fcil, activitat fcil
Els acabats en -a, -i i -o:
inventor auda, ment auda / home feli,
vida feli / animal velo, mquina velo
La majoria dels acabats en -ant i -ent:
home elegant, dona elegant / alumne obedient, alumna obedient / licor amargant,
fruita amargant
Alguns dels acabats en -e:
noi alegre, noia alegre / exercici simple, frmula simple / esperit jove, gent jove

664

ELS DETERMINANTS
Larticle
Un article s un determinant que va davant
dun nom per presentar-nos-el.
Larticle fa que el nom es refereixi a una cosa
concreta i coneguda.

Els noms de persona tamb poden anar precedits dun article, que anomenem article
personal:
en Pere / el Pere
na Joana / la Joana

lAlbert
lAntnia

Els demostratius

Per exemple:
capsa (nom sense article)
la capsa (nom amb article: ara es refereix
a una capsa concreta i coneguda)
Larticle concorda amb el nom en gnere i
nombre.

Demostratiu que indica que lobjecte queda a prop:

aquest llac
aquests llacs

Les formes dels articles sn:

mascul

Un demostratiu s un determinant que sol

anar davant dun nom per indicar el lloc que
ocupa lobjecte respecte a la persona que parla.

Demostratiu que indica que lobjecte

queda lluny:

femen

singular

en, el, l

la, l

plural

els

les

aquesta riera
aquestes rieres

aquell torrent
aquella cascada
aquells torrents aquelles cascades

Les formes dels demostratius sn aquestes:

a prop

lluny

mascul

femen

mascul

femen

singular

aquest

aquesta

aquell

aquella

plural

aquests

aquestes

aquells

aquelles

Els possessius
Els possessius sn determinants que indi-

quen que les persones, els animals i les coses pertanyen dalguna manera a alg o a alguna cosa.

Les formes dels possessius sn aquestes:

singular
mascul

plural
femen

mascul

femen

un
possedor

meu
teu
seu

meva o meua
teva o teua
seva o seua

meus
teus
seus

meves o meues
teves o teues
seves o seues

ms dun
possedor

nostre
vostre
seu

nostra
vostra
seva o seua

nostres
vostres
seus

nostres
vostres
seves o seues

665

Linterrogatiu i lexclamatiu
Un interrogatiu s un determinant que ens
permet preguntar per alguna cosa concreta.
El determinant interrogatiu t quatre formes:
quin, quina, quins, quines.
En aquests ltims casos diem que es tracta
dun exclamatiu.

Els numerals
Un numeral s un determinant que acompanya un nom i en diu la quantitat exacta o
lordre que ocupa dins una srie.
NUMERALS CARDINALS

zero
un / una
dos / dues
tres
quatre
cinc
sis
set
vuit
nou
deu
onze
dotze
tretze
catorze
quinze
setze
disset
divuit
dinou
vint
vint-i-un / vint-i-una
vint-i-dos / vint-i-dues
vint-i-tres
...
trenta
trenta-un / trenta-una
trenta-dos / trenta-dues
trenta-tres
...
quaranta
cinquanta
seixanta
setanta
vuitanta
noranta
cent
dos-cents / dues-centes
tres-cents / tres-centes
mil

NUMERALS ORDINALS

1r, 1a primer, primera

2n, 2a segon, segona
3r, 3a tercer, tercera
4t, 4a quart, quarta
5, 5a cinqu, cinquena
6, 6a sis, sisena
7, 7a set, setena
8, 8a vuit, vuitena
9, 9a nov, novena
10, 10a des, desena
11, 11a onz, onzena
12, 12a dotz, dotzena
...
20, 20a vint, vintena
21, 21a vint-i-un, vint-i-unena
...
30, 30a trent, trentena
...
40, 40a quarant, quarantena
...
100, 100a cent, centena
...
1 000, 1 000a mil, milena (millsim,
millsima)
NUMERALS PARTITIUS

1/2 (un) mig (la meitat)

1/3 un ter (una tercera part)
2/3 dos teros (dues terceres parts)
1/4 un quart (una quarta part)
2/4 dos quarts (dues quartes parts)
1/5 un cinqu (una cinquena part)
2/5 dos cinquens (dues cinquenes parts)
1/6 un sis (una sisena part)
2/6 dos sisens (dues sisenes parts)
...
1/10 un dcim (una dcima part)
1/11 un onz (una onzena part)
...
1/20 un vint (una vintena part)
1/21 un vint-i-un (una vint-i-unena part)
...
1/33 un trenta-tres (una trenta-tresena
part)
...
1/100 un centsim (una centsima part)
1/1 000 un millsim (una millsima part)

Els quantitatius
Un quantitatiu s un determinant que va davant un nom per indicar-ne una quantitat de
manera imprecisa.

666

QUANTITATIUS VARIABLES

QUANTITATIUS INVARIABLES

SINGULAR
MASCUL

molt
poc
quant
tant

PLURAL
FEMEN

MASCUL

FEMEN

molta
poca
quanta
tanta

molts
pocs
quants
tants

moltes
poques
quantes
tantes

bastant
gaire

bastants
gaires

massa
fora
prou
gens
ms
menys

vant un nom per determinar-lo duna manera

imprecisa diferent de la quantitat.

Els indefinits
Un indefinit s un determinant que va daINDEFINITS VARIABLES

INDEFINITS INVARIABLES

SINGULAR
MASCUL

un
algun
cadascun
cada un
tot (el)
(un) altre
el mateix
cert

PLURAL
FEMEN

una
alguna
cadascuna
cada una
tota (la)
(una) altra
la mateixa
certa

qualsevol

MASCUL

uns
alguns
cadascuns
cada uns
tots (els)
(uns) altres
els mateixos
certs
tots dos
ambds

FEMEN

unes
algunes
cadascunes
cada unes
totes (les)
(unes) altres
les mateixes
certes
totes dues
ambdues

cap
cada

qualssevol

ELS PRONOMS
Un pronom s una paraula de sentit variable
que ocupa la posici dun nom.
Els pronoms serveixen per designar les persones, els animals i les coses sense anomenar-los.
Quan, alludint a la Berta, diem Ella ha fet la
feina, veiem ben clar que ella s el pronom
que fem servir en comptes de la Berta. I
quan, agafant un objecte, diem Aix s meu,
veiem que aix s el pronom que fem servir
en comptes del nom que correspon a lobjecte.

Els pronoms personals

Els pronoms personals es refereixen a les
tres persones gramaticals:
Jo em rento.
Tu et rentes.
Ell / Ella
es renta.
Nosaltres
ens rentem.
Vosaltres
us renteu.
Ells / Elles
es renten.

1a persona del singular

2a persona del singular
3a persona del singular

1a persona del plural

2a persona del plural

3a persona del plural

667
Els pronoms jo, tu, ell / ella, nosaltres, vosaltres i ells / elles sn pronoms personals
forts. En canvi, em, et, es, ens i us sn pronoms personals febles.
La segona persona tamb t unes formes de
tractament, prpies dun registre formal:

Vost es pentina. 2a persona singular

Vs us pentineu. 2a persona singular
Vosts es
2a persona plural
pentinen.

La tercera persona tamb presenta unes altres

formes dels pronoms febles. Aquests pronoms
ens permeten evitar la repetici del nom que
sha expressat en loraci anterior.
Per exemple:
Qui t el rellotge?
Qui t lescombra?
Qui t els diners?
Qui t les meves
sabates?
Quants jocs
dordinador
tens?
Qui ha dut aix?
LEnric, per qu
no es queda?
Aquests
turistes, per qu
no es queden?
Quina persona:
Quina cosa:
De quina manera:
A quin lloc:
En quin moment:

Ja hi he anat.

Has danar
al despatx.
Vaig al despatx.

Jo ara en torno.

Els pronoms determinatius

Els pronoms determinatius substitueixen
sintagmes determinats per un demostratiu
o un indefinit. Els ms freqents sn els segents:
PRONOMS DEMOSTRATIUS

aix (aquesta cosa)

all (aquella cosa)
PRONOMS INDEFINITS

El tinc jo.
La tinc jo.
Els tinc jo.
Les tinc jo.

En tinc tretze.
Ho he dut jo.
Perqu no li
agrada lhotel.
Perqu no els
agrada lhotel.

alg (alguna
persona)
ning (cap
persona)
res (cap cosa)

tothom (totes
les persones)
tot (totes les
coses)
cadasc / cada u
(cada persona)

Els pronoms interrogatius

Els pronoms interrogatius serveixen per
preguntar la persona, la cosa, la manera, el
lloc o el temps. Els ms freqents sn els segents:

Qui tho ha dit?

Qu ha passat?
Com ho has fet?
On viuen?
Quan vindran?

/
/
/
/
/

No s qui mho ha dit.

No s qu ha passat.
No s com ho ha fet.
No s on viuen.
No s quan vindran.

668

ELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles fan referncia a persones o coses de les quals ja sha parlat abans.
Serveixen per evitar repeticions.
Formes dels pronoms febles
davant el verb

darrere el verb

el verb comena
en consonant

el verb comena
en vocal o h

el verb acaba
en vocal

el verb acaba en
consonant o diftong

em pentino
et pentines
es pentina
ens pentinem
us pentineu
es pentinen
el pentino
la pentino
els pentino
les pentino
li dono
ho tasto
en tasto

marreglo
tarregles
sarregla
ens arreglem
us arregleu
sarreglen
larreglo
larreglen
els arreglo
les arreglo
li ensenyo
ho he ensenyat
nhe tastat

pentinam
pentinat
pentinis
pentinans
...
...
pentinal
pentina-la
pentinals
pentina-les
ensenya-li
ensenya-ho
tastan

pentineu-me
pentinar-te
pentinar-se
pentinar-nos
pentineu-vos
pentinant-se
pentinar-lo
pentinar-la
pentinar-los
pentinar-les
ensenyar-li
ensenyar-ho
tastar-ne

ELS ADVERBIS I LES LOCUCIONS ADVERBIALS

Els adverbis sn paraules que fan la funci de
complements circumstancials. Hi ha adverbis de diferents tipus:

de lloc: aqu, all, prop, lluny...

de temps: ara, abans, desprs, ahir, dem...
de quantitat: molt, poc gens...
de manera: b, malament, millor, tamb...
Si afegim la terminaci -ment a la forma femenina dun adjectiu, obtenim un adverbi
de manera.

Les locucions adverbials sn grups de paraules que equivalen a un adverbi.

Exemples de locucions adverbials:
de lloc: a dalt, a baix, a prop, a la vora, pertot arreu, de cap a cap.
de temps: abans-dahir, dem passat, de
bon mat, a mitja tarda, de sol a sol, tot seguit.
de quantitat: ms o menys, ni mica, no
gaire.
de manera: a cau dorella, a contracor, a
corre-cuita, de cap a peu, fil per randa, si fa
no fa.

LES PREPOSICIONS
Les preposicions sn paraules que serveixen
per enllaar els noms i els seus complements
dins un sintagma nominal.

Les principals preposicions sn les segents:

a, amb, cap, contra, de, des de, en, entre,
fins, per, segons, sense.

669

LES CONJUNCIONS
Les conjuncions serveixen per relacionar paraules o frases.
Exemples:
Aquest mat no anir a lescola perqu no
em trobo gens b.

Plou i fa sol.
O vas ms de pressa o no tesperem.
Perqu, i, o sn paraules que serveixen per relacionar frases o elements duna mateixa
frase. Sn conjuncions.

EL SINTAGMA VERBAL (SV): EL VERB

Un verb s una paraula que expressa una
acci, un esdeveniment o un estat: plantar,
crixer, estar...
Acci:
Esdeveniment:
Estat:

Plantarem arbres
a la plaa.
Aquests arbres creixen
molt de pressa.
Estava molt cansada.

Les formes del verb

NOMBRE PLURAL

1. persona
2. persona
3. persona

El temps verbal
El verb t formes diferents per expressar el
temps en qu es realitza lacci.

El verb s una paraula que pot presentar

moltes formes diferents.
plantar, plantem, plantaran, plantveu...
En les formes anteriors podem diferenciar
larrel (plant-) de les terminacions (-ar, -em,
-aran, -veu...). Normalment larrel s invariable; les terminacions, en canvi, van variant en
funci del nombre, la persona gramatical,
el temps i el mode que vulguem expressar.

La persona gramatical i el nombre

Quan parlem, es produeix una situaci en qu
podem diferenciar tres persones gramaticals:
La persona que parla o emissor (primera
persona gramatical): jo / nosaltres.
La persona que escolta o receptor (segona
persona gramatical): tu / vosaltres.
La persona que no interv en la conversa
o lobjecte a qu ens referim (tercera persona gramatical): ell / ells; ella / elles; aix / all.
Els verbs presenten una forma per a cada
persona gramatical i concorden sempre amb
el subjecte en nombre i persona.
NOMBRE SINGULAR

1a persona
2a persona
3a persona

Jo em pentino
Tu et pentines
Ell / ella es pentina

Nosaltres ens pentinem

Vosaltres us pentineu
Ells / elles es pentinen

PRESENT

ara / avui
Aquest temps verbal sutilitza per explicar
les coses que passen en el moment que
parlem.
PRESENT DINDICATIU

jo
tu
ell / ella
nosaltres
vosaltres
ells / elles

canto
cantes
canta
cantem
canteu
canten
PASSAT

abans / ahir / lany passat

Aquest temps verbal serveix per explicar
les coses que passaven, han passat o van
passar abans del moment que parlem.
Limperfet sutilitza en les accions que
duren: cantava, dormia...
El perfet sutilitza en les accions que han
passat en un temps encara no acabat:
avui he caigut, aquesta setmana han marxat...
El passat perifrstic sutilitza en les accions que van passar en un temps ja
acabat: ahir van perdre, la setmana passada
vaig guanyar...

670

IMPERFET DINDICATIU

jo
tu
ell / ella
nosaltres
vosaltres
ells / elles

cantava
cantaves
cantava
cantvem
cantveu
cantaven
PERFET DINDICATIU

jo
tu
ell / ella
nosaltres
vosaltres
ells / elles

he cantat
has cantat
ha cantat
hem cantat
heu cantat
han cantat

PASSAT PERIFRSTIC DINDICATIU

jo
tu
ell / ella
nosaltres
vosaltres
ells / elles

vaig cantar
vas cantar
va cantar
vam cantar
vau cantar
van cantar
MODE

FUTUR

desprs / dem / lany vinent

s el temps verbal que sutilitza per explicar les coses que preveiem que passaran
desprs del moment que parlem.
FUTUR DINDICATIU

jo
tu
ell / ella
nosaltres
vosaltres
ells / elles

cantar
cantars
cantar
cantarem
cantareu
cantaran

Els temps compostos

Els temps compostos es formen amb lauxiliar haver i el participi del verb que correspongui. Per exemple: he cantat, havia perdut, haur
sortit, etc.

MODE

INDICATIU

Perfet

Plusquamperfet

Perfet

he cantat
has cantat
ha cantat
hem cantat
heu cantat
han cantat

havia cantat
havies cantat
havia cantat
havem cantat
haveu cantat
havien cantat

hagi cantat
hagis cantat
hagi cantat
hgim cantat
hgiu cantat
hagin cantat

Passat anterior

Passat anterior perifrstic Plusquamperfet

hagu cantat
hagueres cantat
hagu cantat
hagurem cantat
hagureu cantat
hagueren cantat

vaig haver cantat

vas haver cantat
va haver cantat
vam haver cantat
vau haver cantat
van haver cantat

Futur perfet

Condicional perfet

haur cantat
haurs cantat
haur cantat
haurem cantat
haureu cantat
hauran cantat

hauria cantat
hauries cantat
hauria cantat
haurem cantat
haureu cantat
haurien cantat

SUBJUNTIU

hagus cantat
haguessis cantat
hagus cantat
hagussim cantat
hagussiu cantat
haguessin cantat
FORMES

NO PERSONALS

Infinitiu - cantar
Infinitiu perfet - haver cantat
Gerundi - cantant
Gerundi perfet - havent cantat
Participi - cantat, cantada...

671

LA CONJUGACI VERBAL
Conjugar s dir o escriure totes les formes
possibles dun verb en funci del mode, el
temps, el nombre i la persona gramatical.
Els temps verbals sagrupen en tres modes:
el mode indicatiu, el mode subjuntiu i el
mode imperatiu. Aquests modes indiquen
quina s la nostra actitud davant lacci expressada pel verb.
El mode indicatiu lutilitzem quan volem
expressar una acci que considerem real.
Per exemple:
El tren surt a les vuit (present dindicatiu).
El tren sortia a les vuit (imperfet dindicatiu).
El tren va sortir a les vuit (passat perifrstic
dindicatiu).
El tren sortir a les vuit (futur dindicatiu).
El mode subjuntiu lutilitzem quan volem
expressar una prohibici, un desig, una
condici, etc.; per tant, accions que no
considerem reals. Per exemple:
No surtis de casa (present de subjuntiu).
Tant de bo que no sorts de casa (imperfet de
subjuntiu).
Si et llevessis ms dhora (imperfet de subjuntiu), no farem tard a lescola.

El mode imperatiu lutilitzem per donar

ordres.
Per exemple:
Surt daqu! (imperatiu).
Hi ha tres conjugacions de verbs:
Sn de la primera conjugaci els que acaben en -ar: estar.
Sn de la segona conjugaci els que acaben
en -er o en -re: fer, veure.
Sn de la tercera conjugaci els que acaben
en -ir: dormir.
La majoria de verbs tenen la mateixa arrel en
totes les formes i comparteixen les mateixes
terminacions amb la resta de verbs de la mateixa conjugaci: sn verbs regulars (alimentar, cantar, etc.).
Hi ha alguns verbs, per, que no mantenen la
mateixa arrel en totes les formes o no tenen
les terminacions prpies de la seva conjugaci: sn verbs irregulars (menjar, ser, venir,
etc.).
El verb haver ajuda a formar els temps compostos de la conjugaci dels altres verbs. s
un verb auxiliar.

ELS COMPLEMENTS DEL VERB

El SV s lestructura gramatical formada per
un verb i els seus complements. El SV constitueix el predicat de loraci, s a dir, all
que es predica (o es diu) del SN subjecte. Per
exemple:
La Laura escrivia poemes i contes.
SN
[subjecte]

SV
[predicat]

Podem diferenciar dos tipus de predicats: el

predicat nominal (amb verbs copulatius,
que prcticament no tenen significat, com
ser, estar i semblar) i el predicat verbal (amb
verbs predicatius, plens de significat, com
plantar, crixer, escriure, etc.). Per exemple:
Les esttues eren de marbre.
[predicat nominal]

Les esttues tenien les mans juntes.

[predicat verbal]

672

El complement directe (CD)

CARACTERSTIQUES DEL CD

EXEMPLES

1. s un SN que designa lentitat (persona,

animal o cosa) sobre la qual recau lacci.

Lalumne va saludar el professor.

El conserge va tancar la porta.

2. Encara que el CD es refereixi a persones,

no va precedit per la preposici a.

La policia va detenir els lladres.

Avui hem felicitat la Carme.

3. El CD no concorda amb el verb; per tant,

pot aparixer en singular o en plural sense
que el verb vari de forma.

Lalumne va saludar el professor.

Lalumne va saludar els professors.

4. El CD s un complement exigit pels verbs

transitius; per tant, s necessari i no es pot
suprimir.

*La policia va detenir... (oraci incompleta)

*Avui hem felicitat... (oraci incompleta)

5. El CD es pot substituir per un daquests

pronoms febles: el, la, els, les, en o b ho.

La policia els va detenir.

Avui lhem felicitada.

6. Generalment, el CD passa a fer la funci de

subjecte en loraci passiva.

Els lladres van ser detinguts.

La Carme ha estat felicitada.

Hi ha verbs que necessiten un complement

directe (transitius) i nhi ha que no el necessiten (intransitius).
Tamb hi ha alguns verbs que poden ser transitius i intransitius alhora.
Per no confondre el complement directe i el
subjecte, cal tenir en compte que el subjecte

ha de concordar sempre amb el verb en persona i nombre, mentre que el complement

directe no:
Els gegrafs escriuen un llibre.
subjecte
(3a persona plural)

CD (singular)

El complement indirecte (CI)

CARACTERSTIQUES DEL CI

EXEMPLES

1. s un sintagma introdut per la preposici

a que designa qui rep el benefici o el dany
de lacci.

Va regalar un disc al seu cos.

2. Generalment, el CI es refereix a ssers animats (persones o animals).

Va explicar la llegenda a la Laura.

La Marta dna menjar al gos.

3. Generalment, el CI va darrere el complement directe.

Va regalar un disc al seu company.

4. El CI es pot substituir per un daquests pronoms febles: li (singular) o b els (plural).

Li va regalar un disc.
Els vam telefonar de seguida.

El complement circumstancial (CC)

El complement circumstancial ens dna informaci sobre les circumstncies en qu es
produeix lacci que expressa el verb:
El complement circumstancial de lloc expressa on passa lacci del verb. El llibre es
troba sobre la taula.
El complement circumstancial de temps
ens diu quan passa lacci. Dem anirem al
700.

CD

CI

El complement circumstancial de manera ens diu com passa lacci. En Jaume

corria veloment.
De vegades, per evitar de repetir una paraula
o un grup de paraules, substitum el complement circumstancial pels pronoms febles hi
o en.
El llibre hi era.
En tenia dos.

673

LORACI SIMPLE
Els constituents de loraci
Loraci s una unitat de comunicaci amb
sentit complet, formada per un SN [subjecte] i un SV [predicat].

El subjecte va habitualment davant del predicat (observa-ho en lexemple anterior). Tot

i aix, en alguns tipus doracions sol aparixer darrere:
Ara mateix aterra

lavi de Pars

Predicat

Subjecte

Verbs sense subjecte

El porter del teatre estripa les entrades.

SN [subjecte]

SV [predicat]

El subjecte s lelement del qual parlem (el

porter del teatre). El predicat s all que diem
del subjecte (estripa les entrades).
Hi ha uns quants verbs que no tenen subjecte: sn aquells que noms tenen la forma
de la 3. persona i que es refereixen a fenmens atmosfrics o a esdeveniments que no
realitza ning en concret. Per exemple:
Aqu hi ha
Va ploure tota la tarda. corrent daire.
Predicat

Predicat

ORACIONS ATRIBUTIVES I PREDICATIVES

Quan el verb ser s el nucli del sintagma verbal i
va seguit dun o ms adjectius, les oracions
sanomenen atributives.
Les oracions que tenen altres verbs com a
nucli del sintagma verbal sanomenen predicatives.
Les oracions atributives expliquen com sn
les persones, els animals o les coses.

Exemples:
En Pere s alt.
La mar era blava.
Les oracions predicatives expliquen els fets
que passen, les accions que fan les persones
i els animals, els pensaments o sentiments
que tenen.
Exemples:
El gos menja un os.
La Mireia canta una can.

LA MODALITAT DE LORACI
En cada unitat de comunicaci podem detectar quina s lactitud o la intenci de la persona que parla: enunciar, preguntar, manar,
exterioritzar una emoci, etc. Lentonaci, el
gest, la forma del verb i ls de determinades
paraules (interrogatives, exclamatives, etc.)
originen les diferents modalitats de loraci.

La modalitat interrogativa

La modalitat enunciativa

Loraci interrogativa general

Loraci enunciativa o declarativa expressa

un fet o un esdeveniment de manera objectiva, s a dir, deixant-ne constncia.

Loraci interrogativa general pregunta si

una cosa s certa o no; s a dir, espera com a
resposta un s o un no. Per exemple:

La Berta ha superat la prova.

Oraci enunciativa afirmativa

En Bernat no lha superada.

Oraci enunciativa negativa

Loraci interrogativa serveix per preguntar

les coses. s per aix que, en lescriptura, ha
danar marcada pel signe dinterrogaci (?).
Has sentit el despertador aquest mat?
Qui ha obert el balc?

Has tastat aquesta melmelada de prssec?

Encara no.

674
En les oracions interrogatives generals se sol
invertir lordre habitual dels constituents de
loraci. Aix doncs, se sol anteposar el sintagma verbal (predicat) al sintagma nominal
(subjecte).
Oraci
enunciativa: LAndreu ja ha trobat feina.
SN

SV

Loraci imperativa (o exhortativa) expressa un mandat (oraci afirmativa) o una prohibici (oraci negativa). En el mandat sutilitza el mode imperatiu i en la prohibici, el
present de subjuntiu.
MANDATS

Oraci
interrogativa: Ja ha trobat feina lAndreu?
SV

La modalitat imperativa

Obre la porta.
Beu una mica daigua.

SN

Les preguntes generals poden anar introdudes per la conjunci que (sense accent), que t
un cert valor emftic o dintensitat.
Que ja ha trobat feina, lAndreu?
Que est malalt, en Pere?
Que sn nous, aquests llenols?
Loraci interrogativa parcial
Loraci interrogativa parcial pregunta per
una part de lenunciat: qui, qu, on, quan,
com, quin... Aix doncs, a diferncia de la
interrogativa general, presenta uns mots interrogatius que substitueixen lelement de
loraci sobre el qual recau la pregunta.
Aquests mots poden ser de diferents classes:
DETERMINANTS INTERROGATIUS

Quin vestit et posars?

A quina comarca vius?
Quants anys tens?
Quantes hores han passat?

PROHIBICIONS

No obris la porta a ning.

No beguis aigua.
De vegades manifestem el nostre desig per
mitj de les perfrasis dobligaci o de necessitat:
Perfrasi dobligaci: Heu de ser molt puntuals.
Perfrasi de necessitat: Cal fer-ho ara mateix.

La modalitat exclamativa
Loraci exclamativa es caracteritza per
lmfasi peculiar amb qu es pronuncia: normalment t una entonaci amb ms fora.
Per aix, en lescriptura, loraci acaba amb
el signe dexclamaci (!).
Quins salts que fa!
Mhi jugo cent euros!

PRONOMS INTERROGATIUS

Qui tho ha dit?

A qui ho has dit?
Qu has dit?
Per qu li ho has dit?
ADVERBIS INTERROGATIUS

On has desat la bufanda?

Quan acabars la feina?
Com ho has fet?
Quant val aquest jersei?

Loraci afirmativa i loraci

negativa
Les oracions poden ser afirmatives o negatives. Les oracions negatives han danar marcades pels adverbis de negaci.
No el veiem ni el sentim.
No ho fessis pas, aix!
Jo no hi anir. Tu tampoc no hi anirs?

675

LA VEU DE LORACI
Una oraci es pot expressar en veu activa o
b en veu passiva. En la veu activa el subjecte gramatical s lagent que realitza lacci. Per exemple:
Els romans van construir aquest pont.
SN [Subj]

SN [CD]

En canvi, en la veu passiva el subjecte gramatical s el pacient, s a dir, lelement sobre

el qual recau lacci expressada pel verb, i el
complement s lagent que realitza aquesta
acci. Per exemple:
Aquest pont va ser construt pels romans.
SN [Subj]

V passiu

SPrep [CAg]

676

CONJUGACI
VERBS REGULARS
Primera conjugaci

CANTAR

INDICATIU
Present
canto
cantes
canta
cantem
canteu
canten

Perfet
he cantat
has cantat
ha cantat
hem cantat
heu cantat
han cantat

Imperfet
cantava
cantaves
cantava
cantvem
cantveu
cantaven

Plusquamperfet
havia cantat
havies cantat
havia cantat
havem cantat
haveu cantat
havien cantat

Passat
simple
cant
cantares
cant
cantrem
cantreu
cantaren

Passat
anterior
hagu cantat
hagueres cantat
hagu cantat
hagurem cantat
hagureu cantat
hagueren cantat

Passat
perifrstic
vaig cantar
vas (vares) cantar
va cantar
vam (vrem) cantar
vau (vreu) cantar
van (varen) cantar

Passat anterior
perifrstic
vaig haver cantat
vas (vares) haver cantat
va haver cantat
vam (vrem) haver cantat
vau (vreu) haver cantat
van (varen) haver cantat

Futur
cantar
cantars
cantar
cantarem
cantareu
cantaran

Futur perfet
haur cantat
haurs cantat
haur cantat
haurem cantat
haureu cantat
hauran cantat

Condicional
cantaria
cantaries
cantaria
cantarem
cantareu
cantarien

Condicional perfet
hauria (haguera) cantat
hauries (hagueres) cantat
hauria (haguera) cantat
haurem (hagurem) cantat
haureu (hagureu) cantat
haurien (hagueren) cantat

Present
canti
cantis
canti
cantem
canteu
cantin

Perfet
hagi cantat
hagis cantat
hagi cantat
hgim cantat
hgiu cantat
hagin cantat

Imperfet
cants
cantessis
cants
cantssim
cantssiu
cantessin

Plusquamperfet
hagus cantat
haguessis cantat
hagus cantat
hagussim cantat
hagussiu cantat
haguessin cantat

IMPERATIU

GERUNDI

INFINITIU

PARTICIPI

canta
canti
cantem
canteu
cantin

Gerundi: cantant
Gerundi perfet:
havent cantat

Infinitiu: cantar
Infinitiu perfet:
haver cantat

cantat
cantada
cantats
cantades

SUBJUNTIU

677

Segona conjugaci

PERDRE

INDICATIU
Present
perdo
perds
perd
perdem
perdeu
perden

Perfet
he perdut
has perdut
ha perdut
hem perdut
heu perdut
han perdut

Imperfet
perdia
perdies
perdia
perdem
perdeu
perdien

Plusquamperfet
havia perdut
havies perdut
havia perdut
havem perdut
haveu perdut
havien perdut

Passat
simple
perd
perderes
perd
perdrem
perdreu
perderen

Passat
anterior
hagu perdut
hagueres perdut
hagu perdut
hagurem perdut
hagureu perdut
hagueren perdut

Passat
perifrstic
vaig perdre
vas (vares) perdre
va perdre
vam (vrem) perdre
vau (vreu) perdre
van (varen) perdre

Passat anterior
perifrstic
vaig haver perdut
vas (vares) haver perdut
va haver perdut
vam (vrem) haver perdut
vau (vreu) haver perdut
van (varen) haver perdut

Futur
perdr
perdrs
perdr
perdrem
perdreu
perdran

Futur perfet
haur perdut
haurs perdut
haur perdut
haurem perdut
haureu perdut
hauran perdut

Condicional
perdria
perdries
perdria
perdrem
perdreu
perdrien

Condicional perfet
hauria (haguera) perdut
hauries (hagueres) perdut
hauria (haguera) perdut
haurem (hagurem) perdut
haureu (hagureu) perdut
haurien (hagueren) perdut

Present
perdi
perdis
perdi
perdem
perdeu
perdin

Perfet
hagi perdut
hagis perdut
hagi perdut
hgim perdut
hgiu perdut
hagin perdut

Imperfet
perds
perdessis
perds
perdssim
perdssiu
perdessin

Plusquamperfet
hagus perdut
haguessis perdut
hagus perdut
hagussim perdut
hagussiu perdut
haguessin perdut

IMPERATIU

GERUNDI

INFINITIU

PARTICIPI

perd
perdi
perdem
perdeu
perdin

Gerundi: perdent
Gerundi perfet:
havent perdut

Infinitiu: perdre
Infinitiu perfet:
haver perdut

perdut
perduda
perduts
perdudes

SUBJUNTIU

678

Segona conjugaci

TMER

INDICATIU
Present
temo
tems
tem
temem
temeu
temen

Perfet
he temut
has temut
ha temut
hem temut
heu temut
han temut

Imperfet
temia
temies
temia
temem
temeu
temien

Plusquamperfet
havia temut
havies temut
havia temut
havem temut
haveu temut
havien temut

Passat
simple
tem
temeres
tem
temrem
temreu
temeren

Passat
anterior
hagu temut
hagueres temut
hagu temut
hagurem temut
hagureu temut
hagueren temut

Passat
perifrstic
vaig tmer
vas (vares) tmer
va tmer
vam (vrem) tmer
vau (vreu) tmer
van (varen) tmer

Passat anterior
perifrstic
vaig haver temut
vas (vares) haver temut
va haver temut
vam (vrem) haver temut
vau (vreu) haver temut
van (varen) haver temut

Futur
temer
temers
temer
temerem
temereu
temeran

Futur perfet
haur temut
haurs temut
haur temut
haurem temut
haureu temut
hauran temut

Condicional
temeria
temeries
temeria
temerem
temereu
temerien

Condicional perfet
hauria (haguera) temut
hauries (hagueres) temut
hauria (haguera) temut
haurem (hagurem) temut
haureu (hagureu) temut
haurien (hagueren) temut

Perfet
hagi temut
hagis temut
hagi temut
hgim temut
hgiu temut
hagin temut

Imperfet
tems
temessis
tems
temssim
temssiu
temessin

Plusquamperfet
hagus temut
haguessis temut
hagus temut
hagussim temut
hagussiu temut
haguessin temut

SUBJUNTIU
Present
temi
temis
temi
temem
temeu
temin
IMPERATIU

GERUNDI

INFINITIU

PARTICIPI

tem
temi
temem
temeu
temin

Gerundi: tement
Gerundi perfet:
havent temut

Infinitiu: tmer
Infinitiu perfet:
haver temut

temut
temuda
temuts
temudes

679

Tercera conjugaci

DORMIR

INDICATIU
Present
dormo
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen

Perfet
he dormit
has dormit
ha dormit
hem dormit
heu dormit
han dormit

Imperfet
dormia
dormies
dormia
dormem
dormeu
dormien

Plusquamperfet
havia dormit
havies dormit
havia dormit
havem dormit
haveu dormit
havien dormit

Passat
simple
dorm
dormires
dorm
dormrem
dormreu
dormiren

Passat
anterior
hagu dormit
hagueres dormit
hagu dormit
hagurem dormit
hagureu dormit
hagueren dormit

Passat
perifrstic
vaig dormir
vas (vares) dormir
va dormir
vam (vrem) dormir
vau (vreu) dormir
van (varen) dormir

Passat anterior
perifrstic
vaig haver dormit
vas (vares) haver dormit
va haver dormit
vam (vrem) haver dormit
vau (vreu) haver dormit
van (varen) haver dormit

Futur
dormir
dormirs
dormir
dormirem
dormireu
dormiran

Futur perfet
haur dormit
haurs dormit
haur dormit
haurem dormit
haureu dormit
hauran dormit

Condicional
dormiria
dormiries
dormiria
dormirem
dormireu
dormirien

Condicional perfet
hauria (haguera) dormit
hauries (hagueres) dormit
hauria (haguera) dormit
haurem (hagurem) dormit
haureu (hagureu) dormit
haurien (hagueren) dormit

Present
dormi
dormis
dormi
dormim
dormiu
dormin

Perfet
hagi dormit
hagis dormit
hagi dormit
hgim dormit
hgiu dormit
hagin dormit

Imperfet
dorms
dormissis
dorms
dormssim
dormssiu
dormissin

Plusquamperfet
hagus dormit
haguessis dormit
hagus dormit
hagussim dormit
hagussiu dormit
haguessin dormit

IMPERATIU

GERUNDI

INFINITIU

PARTICIPI

dorm
dormi
dormim
dormiu
dormin

Gerundi: dormint
Gerundi perfet:
havent dormit

Infinitiu: dormir
Infinitiu perfet:
haver dormit

dormit
dormida
dormits
dormides

SUBJUNTIU

680

Tercera conjugaci

SERVIR

INDICATIU
Present
serveixo
serveixes
serveix
servim
serviu
serveixen

Perfet
he servit
has servit
ha servit
hem servit
heu servit
han servit

Imperfet
servia
servies
servia
servem
serveu
servien

Plusquamperfet
havia servit
havies servit
havia servit
havem servit
haveu servit
havien servit

Passat
simple
serv
servires
serv
servrem
servreu
serviren

Passat
anterior
hagu servit
hagueres servit
hagu servit
hagurem servit
hagureu servit
hagueren servit

Passat
perifrstic
vaig servir
vas (vares) servir
va servir
vam (vrem) servir
vau (vreu) servir
van (varen) servir

Passat anterior
perifrstic
vaig haver servit
vas (vares) haver servit
va haver servit
vam (vrem) haver servit
vau (vreu) haver servit
van (varen) haver servit

Futur
servir
servirs
servir
servirem
servireu
serviran

Futur perfet
haur servit
haurs servit
haur servit
haurem servit
haureu servit
hauran servit

Condicional
serviria
serviries
serviria
servirem
servireu
servirien

Condicional perfet
hauria (haguera) servit
hauries (hagueres) servit
hauria (haguera) servit
haurem (hagurem) servit
haureu (hagureu) servit
haurien (hagueren) servit

Present
serveixi
serveixis
serveixi
servim
serviu
serveixin

Perfet
hagi servit
hagis servit
hagi servit
hgim servit
hgiu servit
hagin servit

Imperfet
servs
servissis
servs
servssim
servssiu
servissin

Plusquamperfet
hagus servit
haguessis servit
hagus servit
hagussim servit
hagussiu servit
haguessin servit

IMPERATIU

GERUNDI

INFINITIU

PARTICIPI

serveix
serveixi
servim
serviu
serveixin

Gerundi: servint
Gerundi perfet:
havent servit

Infinitiu: servir
Infinitiu perfet:
haver servit

servit
servida
servits
servides

SUBJUNTIU

681

VERBS AUXILIARS
SSER (SER)
(Susa per formar la veu passiva)
INDICATIU
Present
sc
ets
s
som
sou
sn

Perfet
he estat
has estat
ha estat
hem estat
heu estat
han estat

Imperfet
era
eres
era
rem
reu
eren

Plusquamperfet
havia estat
havies estat
havia estat
havem estat
haveu estat
havien estat

Passat
simple
fui
fores
fou
frem
freu
foren

Passat
anterior
hagu estat
hagueres estat
hagu estat
hagurem estat
hagureu estat
hagueren estat

Passat
perifrstic
vaig sser (ser)
vas (vares) sser (ser)
va sser (ser)
vam (vrem) sser (ser)
vau (vreu) sser (ser)
van (varen) sser (ser)

Passat anterior
perifrstic
vaig haver estat
vas (vares) haver estat
va haver estat
vam (vrem) haver estat
vau (vreu) haver estat
van (varen) haver estat

Futur
ser
sers
ser
serem
sereu
seran

Futur perfet
haur estat
haurs estat
haur estat
haurem estat
haureu estat
hauran estat

Condicional
seria (fra)
series (fores)
seria (fra)
serem (frem)
sereu (freu)
serien (foren)

Condicional perfet
hauria (haguera) estat
hauries (hagueres) estat
hauria (haguera) estat
haurem (hagurem) estat
haureu (hagureu) estat
haurien (hagueren) estat

Perfet
hagi estat
hagis estat
hagi estat
hgim estat
hgiu estat
hagin estat

Imperfet
fos
fossis
fos
fssim
fssiu
fossin

Plusquamperfet
hagus estat
haguessis estat
hagus estat
hagussim estat
hagussiu estat
haguessin estat

SUBJUNTIU
Present
sigui
siguis
sigui
siguem
sigueu
siguin
IMPERATIU

GERUNDI

INFINITIU

PARTICIPI

sigues
sigui
siguem
sigueu
siguin

Gerundi:
essent (sent)
Gerundi perfet:
havent estat

Infinitiu: sser (ser)

Infinitiu perfet:
haver estat

estat
estada
estats
estades

682

HAVER
(Susa per formar les formes compostes de tots els verbs)
INDICATIU
Present
he (haig)
has
ha
hem
heu
han

Perfet
he hagut
has hagut
ha hagut
hem hagut
heu hagut
han hagut

Imperfet
havia
havies
havia
havem
haveu
havien

Plusquamperfet
havia hagut
havies hagut
havia hagut
havem hagut
haveu hagut
havien hagut

Passat
simple
hagu
hagueres
hagu
hagurem
hagureu
hagueren

Passat
anterior
hagu hagut
hagueres hagut
hagu hagut
hagurem hagut
hagureu hagut
hagueren hagut

Passat
perifrstic
vaig haver
vas (vares) haver
va haver
vam (vrem) haver
vau (vreu) haver
van (varen) haver

Passat anterior
perifrstic
vaig haver hagut
vas (vares) haver hagut
va haver hagut
vam (vrem) haver hagut
vau (vreu) haver hagut
van (varen) haver hagut

Futur
haur
haurs
haur
haurem
haureu
hauran

Futur perfet
haur hagut
haurs hagut
haur hagut
haurem hagut
haureu hagut
hauran hagut

Condicional
hauria (haguera)
hauries (hagueres)
hauria (haguera)
haurem (hagurem)
haureu (hagureu)
haurien (hagueren)

Condicional perfet
hauria (haguera) hagut
hauries (hagueres) hagut
hauria (haguera) hagut
haurem (hagurem) hagut
haureu (hagureu) hagut
haurien (hagueren) hagut

Present
hagi
hagis
hagi
hgim
hgiu
hagin

Perfet
hagi hagut
hagis hagut
hagi hagut
hgim hagut
hgiu hagut
hagin hagut

Imperfet
hagus
haguessis
hagus
hagussim
hagussiu
haguessin

Plusquamperfet
hagus hagut
haguessis hagut
hagus hagut
hagussim hagut
hagussiu hagut
haguessin hagut

IMPERATIU

GERUNDI

INFINITIU

PARTICIPI

No existeix

Gerundi: havent
Gerundi perfet:
havent hagut

Infinitiu: haver
Infinitiu perfet:
haver hagut

hagut
haguda
haguts
hagudes

SUBJUNTIU

683

VERBS IRREGULARS
APARIXER
INDICATIU
Present
aparec
apareixes
apareix
apareixem
apareixeu
apareixen

Imperfet
apareixia
apareixies
apareixia
apareixem
apareixeu
apareixien

SUBJUNTIU
Present
aparegui
apareguis
aparegui
apareguem
aparegueu
apareguin

Imperfet
aparegus
apareguessis
aparegus
aparegussim
aparegussiu
apareguessin

Passat simple
aparegu
aparegueres
aparegu
aparegurem
aparegureu
aparegueren

Futur
apareixer
apareixers
apareixer
apareixerem
apareixereu
apareixeran

Condicional
apareixeria
apareixeries
apareixeria
apareixerem
apareixereu
apareixerien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

apareixent

aparegut
apareguda
apareguts
aparegudes

Passat simple
aprengu
aprengueres
aprengu
aprengurem
aprengureu
aprengueren

Futur
aprendr
aprendrs
aprendr
aprendrem
aprendreu
aprendran

Condicional
aprendria
aprendries
aprendria
aprendrem
aprendreu
aprendrien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

aprenent

aprs
apresa
apresos
apreses

apareix
aparegui
apareguem
apareixeu
apareguin

APRENDRE
INDICATIU
Present
aprenc
aprens
aprn
aprenem
apreneu
aprenen

Imperfet
aprenia
aprenies
aprenia
aprenem
apreneu
aprenien

SUBJUNTIU
Present
aprengui
aprenguis
aprengui
aprenguem
aprengueu
aprenguin

Imperfet
aprengus
aprenguessis
aprengus
aprengussim
aprengussiu
aprenguessin

aprn
aprengui
aprenguem
apreneu
aprenguin

684

BEURE
INDICATIU
Present
bec
beus
beu
bevem
beveu
beuen

Imperfet
bevia
bevies
bevia
bevem
beveu
bevien

SUBJUNTIU
Present
begui
beguis
begui
beguem
begueu
beguin

Imperfet
begus
beguessis
begus
begussim
begussiu
beguessin

Passat simple
begu
begueres
begu
begurem
begureu
begueren

Futur
beur
beurs
beur
beurem
beureu
beuran

Condicional
beuria
beuries
beuria
beurem
beureu
beurien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

bevent

begut
beguda
beguts
begudes

Passat simple
cab
caberes
cab
cabrem
cabreu
caberen

Futur
cabr
cabrs
cabr
cabrem
cabreu
cabran

Condicional
cabria
cabries
cabria
cabrem
cabreu
cabrien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

cabent

cabut
cabuda
cabuts
cabudes

beu
begui
beguem
beveu
beguin

CABRE (CABER)
INDICATIU
Present
cabo
caps
cap
cabem
cabeu
caben

Imperfet
cabia
cabies
cabia
cabem
cabeu
cabien

SUBJUNTIU
Present
cpiga
cpigues
cpiga
capiguem
capigueu
cpiguen

Imperfet
cabs
cabessis
cabs
cabssim
cabssiu
cabessin

cap
cpiga
capiguem
cabeu
cpiguen

685

CAURE
INDICATIU
Present
caic
caus
cau
caiem
caieu
cauen

Imperfet
queia
queies
queia
quiem
quieu
queien

SUBJUNTIU
Present
caigui
caiguis
caigui
caiguem
caigueu
caiguin

Imperfet
caigus
caiguessis
caigus
caigussim
caigussiu
caiguessin

Passat simple
caigu
caigueres
caigu
caigurem
caigureu
caigueren

Futur
caur
caurs
caur
caurem
caureu
cauran

Condicional
cauria
cauries
cauria
caurem
caureu
caurien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

caient

caigut
caiguda
caiguts
caigudes

Passat simple
confongu
confongueres
confongu
confongurem
confongureu
confongueren

Futur
confondr
confondrs
confondr
confondrem
confondreu
confondran

Condicional
confondria
confondries
confondria
confondrem
confondreu
confondrien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

confonent

confs
confosa
confosos
confoses

cau
caigui
caiguem
caieu
caiguin

CONFONDRE
INDICATIU
Present
confonc
confons
confon
confonem
confoneu
confonen

Imperfet
confonia
confonies
confonia
confonem
confoneu
confonien

SUBJUNTIU
Present
confongui
confonguis
confongui
confonguem
confongueu
confonguin

Imperfet
confongus
confonguessis
confongus
confongussim
confongussiu
confonguessin

confon
confongui
confonguem
confoneu
confonguin

686

CRRER
INDICATIU
Present
corro
corres
corre
correm
correu
corren

Imperfet
corria
corries
corria
correm
correu
corrien

SUBJUNTIU
Present
corri
corris
corri
correm (correguem)
correu (corregueu)
corrin

Imperfet
corregus
correguessis
corregus
corregussim
corregussiu
correguessin

Passat simple
corregu
corregueres
corregu
corregurem
corregureu
corregueren

Futur
correr
corrers
correr
correrem
correreu
correran

Condicional
correria
correries
correria
correrem
correreu
correrien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

corrent

corregut
correguda
correguts
corregudes

Futur
creixer
creixers
creixer
creixerem
creixereu
creixeran

Condicional
creixeria
creixeries
creixeria
creixerem
creixereu
creixerien

corre
corri
correm (correguem)
correu
corrin

CRIXER
INDICATIU
Present
creixo
creixes
creix
creixem
creixeu
creixen

Imperfet
creixia
creixies
creixia
creixem
creixeu
creixien

Passat simple
creix (cresqu)
creixeres (cresqueres)
creix (cresqu)
creixrem (cresqurem)
creixreu (cresqureu)
creixeren (cresqueren)

SUBJUNTIU
Present
creixi
creixis
creixi
creixem (cresquem)
creixeu (cresqueu)
creixin

IMPERATIU
Imperfet
creixs (cresqus)
creixessis (cresquessis)
creixs (cresqus)
creixssim (cresqussim)
creixssiu (cresqussiu)
creixessin (cresquessin)

creix
creixi
creixem (cresquem)
creixeu
creixin

GERUNDI

PARTICIPI

creixent

crescut
crescuda
crescuts
crescudes

687

CREURE
INDICATIU
Present
crec
creus
creu
creiem
creieu
creuen

Imperfet
creia
creies
creia
criem
crieu
creien

SUBJUNTIU
Present
cregui
creguis
cregui
creguem
cregueu
creguin

Imperfet
cregus
creguessis
cregus
cregussim
cregussiu
creguessin

Passat simple
cregu
cregueres
cregu
cregurem
cregureu
cregueren

Futur
creur
creurs
creur
creurem
creureu
creuran

Condicional
creuria
creuries
creuria
creurem
creureu
creurien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

creient

cregut
creguda
creguts
cregudes

Passat simple
digu
digueres
digu
digurem
digureu
digueren

Futur
dir
dirs
dir
direm
direu
diran

Condicional
diria
diries
diria
direm
direu
dirien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

dient

dit
dita
dits
dites

creu
cregui
creguem
creieu
creguin

DIR
INDICATIU
Present
dic
dius
diu
diem
dieu
diuen

Imperfet
deia
deies
deia
diem
dieu
deien

SUBJUNTIU
Present
digui
diguis
digui
diguem
digueu
diguin

Imperfet
digus
diguessis
digus
digussim
digussiu
diguessin

digues
digui
diguem
digueu
diguin

688

DISSOLDRE
INDICATIU
Present
dissolc
dissols
dissol
dissolem
dissoleu
dissolen

Imperfet
dissolia
dissolies
dissolia
dissolem
dissoleu
dissolien

SUBJUNTIU
Present
dissolgui
dissolguis
dissolgui
dissolguem
dissolgueu
dissolguin

Imperfet
dissolgus
dissolguessis
dissolgus
dissolgussim
dissolgussiu
dissolguessin

Passat simple
dissolgu
dissolgueres
dissolgu
dissolgurem
dissolgureu
dissolgueren

Futur
dissoldr
dissoldrs
dissoldr
dissoldrem
dissoldreu
dissoldran

Condicional
dissoldria
dissoldries
dissoldria
dissoldrem
dissoldreu
dissoldrien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

dissolent

dissolt
dissolta
dissolts
dissoltes

Passat simple
distragu
distragueres
distragu
distragurem
distragureu
distragueren

Futur
distraur
distraurs
distraur
distraurem
distraureu
distrauran

Condicional
distrauria
distrauries
distrauria
distraurem
distraureu
distraurien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

distraient

distret
distreta
distrets
distretes

dissol
dissolgui
dissolguem
dissoleu
dissolguin

DISTREURE
INDICATIU
Present
distrec
distreus
distreu
distraiem
distraieu
distreuen

Imperfet
distreia
distreies
distreia
distriem
distrieu
distreien

SUBJUNTIU
Present
distregui
distreguis
distregui
distraguem
distragueu
distreguin

Imperfet
distragus
distraguessis
distragus
distragussim
distragussiu
distraguessin

distreu
distregui
distraguem
distraieu
distreguin

689

DUR
INDICATIU
Present
duc
duus (dus)
duu (du)
duem
dueu
duen

Imperfet
duia
duies
duia
diem
dieu
duien

SUBJUNTIU
Present
dugui
duguis
dugui
duguem
dugueu
duguin

Imperfet
dugus
duguessis
dugus
dugussim
dugussiu
duguessin

Passat simple
dugu
dugueres
dugu
dugurem
dugureu
dugueren

Futur
dur
durs
dur
durem
dureu
duran

Condicional
duria
duries
duria
durem
dureu
durien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

duent

dut
duta
duts
dutes

Passat simple
estigu
estigueres
estigu
estigurem
estigureu
estigueren

Futur
estar
estars
estar
estarem
estareu
estaran

Condicional
estaria
estaries
estaria
estarem
estareu
estarien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

estant

estat
estada
estats
estades

duu (du)
dugui
duguem
dueu
duguin

ESTAR
INDICATIU
Present
estic
ests
est
estem
esteu
estan

Imperfet
estava
estaves
estava
estvem
estveu
estaven

SUBJUNTIU
Present
estigui
estiguis
estigui
estiguem
estigueu
estiguin

Imperfet
estigus
estiguessis
estigus
estigussim
estigussiu
estiguessin

estigues
estigui
estiguem
estigueu
estiguin

690

EXCLOURE
INDICATIU
Present
excloc
exclous
exclou
excloem
excloeu
exclouen

Imperfet
excloa
excloes
excloa
excloem
excloeu
excloen

SUBJUNTIU
Present
exclogui
excloguis
exclogui
excloguem
exclogueu
excloguin

Imperfet
exclogus
excloguessis
exclogus
exclogussim
exclogussiu
excloguessin

Passat simple
exclogu
exclogueres
exclogu
exclogurem
exclogureu
exclogueren

Futur
exclour
exclours
exclour
exclourem
excloureu
exclouran

Condicional
exclouria
exclouries
exclouria
exclourem
excloureu
exclourien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

excloent

excls
exclosa
exclosos
excloses

Passat simple
fiu
feres
fu
frem
freu
feren

Futur
far
fars
far
farem
fareu
faran

Condicional
faria
faries
faria
farem
fareu
farien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

fent

fet
feta
fets
fetes

exclou
exclogui
excloguem
excloeu
excloguin

FER
INDICATIU
Present
faig
fas
fa
fem
feu
fan

Imperfet
feia
feies
feia
fiem
fieu
feien

SUBJUNTIU
Present
faci
facis
faci
fem
feu
facin

Imperfet
fes
fessis
fes
fssim
fssiu
fessin

fes
faci
fem
feu
facin

691

INCLOURE
INDICATIU
Present
incloc
inclous
inclou
incloem
incloeu
inclouen

Imperfet
incloa
incloes
incloa
incloem
incloeu
incloen

SUBJUNTIU
Present
inclogui
incloguis
inclogui
incloguem
inclogueu
incloguin

Imperfet
inclogus
incloguessis
inclogus
inclogussim
inclogussiu
incloguessin

Passat simple
inclogu
inclogueres
inclogu
inclogurem
inclogureu
inclogueren

Futur
inclour
inclours
inclour
inclourem
incloureu
inclouran

Condicional
inclouria
inclouries
inclouria
inclourem
incloureu
inclourien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

incloent

incls
inclosa
inclosos
incloses

Futur
inscriur
inscriurs
inscriur
inscriurem
inscriureu
inscriuran

Condicional
inscriuria
inscriuries
inscriuria
inscriurem
inscriureu
inscriurien

GERUNDI

PARTICIPI

inscrivint

inscrit
inscrita
inscrits
inscrites

inclou
inclogui
incloguem
incloeu
incloguin

INSCRIURE
INDICATIU
Present
inscric
inscrius
inscriu
inscrivim
inscriviu
inscriuen

Imperfet
inscrivia
inscrivies
inscrivia
inscrivem
inscriveu
inscrivien

Passat simple
inscriv / inscrigu
inscrivires / inscrigueres
inscriv / inscrigu
inscrivrem / inscrigurem
inscrivreu / inscrigureu
inscriviren / inscrigueren

SUBJUNTIU
Present
inscrigui
inscriguis
inscrigui
inscriguem
inscrigueu
inscriguin

IMPERATIU
Imperfet
inscrivs / inscrigus
inscrivissis / inscriguessis
inscrivs / inscrigus
inscrivssim / inscrigussim
inscrivssiu / inscrigussiu
inscrivissin / inscriguessin

inscriu
inscrigui
inscriguem
inscriviu
inscriguin

692

NIXER
INDICATIU
Present
neixo
neixes
neix
naixem
naixeu
neixen

Imperfet
naixia
naixies
naixia
naixem
naixeu
naixien

Passat simple
naix / nasqu
naixeres / nasqueres
naix / nasqu
naixrem / nasqurem
naixreu / nasqureu
naixeren / nasqueren

SUBJUNTIU
Present
neixi
neixis
neixi
naixem
naixeu
neixin

Futur
naixer
naixers
naixer
naixerem
naixereu
naixeran

Condicional
naixeria
naixeries
naixeria
naixerem
naixereu
naixerien

GERUNDI

PARTICIPI

naixent

nascut
nascuda
nascuts
nascudes

Passat simple
obtingu
obtingueres
obtingu
obtingurem
obtingureu
obtingueren

Futur
obtindr
obtindrs
obtindr
obtindrem
obtindreu
obtindran

Condicional
obtindria
obtindries
obtindria
obtindrem
obtindreu
obtindrien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

obtenint

obtingut
obtinguda
obtinguts
obtingudes

IMPERATIU
Imperfet
naixs / nasqus
naixessis / nasquessis
naixs / nasqus
naixssim / nasqussim
naixssiu / nasqussiu
naixessin / nasquessin

neix
neixi
naixem
naixeu
neixin

OBTENIR
INDICATIU
Present
obtinc
obtens
obt
obtenim
obteniu
obtenen

Imperfet
obtenia
obtenies
obtenia
obtenem
obteneu
obtenien

SUBJUNTIU
Present
obtingui
obtinguis
obtingui
obtinguem
obtingueu
obtinguin

Imperfet
obtingus
obtinguessis
obtingus
obtingussim
obtingussiu
obtinguessin

obtn / obtingues
obtingui
obtinguem
obteniu / obtingueu
obtinguin

693

PODER
INDICATIU
Present
puc
pots
pot
podem
podeu
poden

Imperfet
podia
podies
podia
podem
podeu
podien

SUBJUNTIU
Present
pugui
puguis
pugui
puguem
pugueu
puguin

Imperfet
pogus
poguessis
pogus
pogussim
pogussiu
poguessin

Passat simple
pogu
pogueres
pogu
pogurem
pogureu
pogueren

Futur
podr
podrs
podr
podrem
podreu
podran

Condicional
podria
podries
podria
podrem
podreu
podrien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

podent

pogut
poguda
poguts
pogudes

Passat simple
recoll
recollires
recoll
recollrem
recollreu
recolliren

Futur
recollir
recollirs
recollir
recollirem
recollireu
recolliran

Condicional
recolliria
recolliries
recolliria
recollirem
recollireu
recollirien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

recollint

recollit
recollida
recollits
recollides

pugues
pugui
puguem
pugueu
puguin

RECOLLIR
INDICATIU
Present
recullo
reculls
recull
recollim
recolliu
recullen

Imperfet
recollia
recollies
recollia
recollem
recolleu
recollien

SUBJUNTIU
Present
reculli
recullis
reculli
recollim
recolliu
recullin

Imperfet
recolls
recollissis
recolls
recollssim
recollssiu
recollissin

recull
reculli
recollim
recolliu
recullin

694

RECONIXER
INDICATIU
Present
reconec
reconeixes
reconeix
reconeixem
reconeixeu
reconeixen

Imperfet
reconeixia
reconeixies
reconeixia
reconeixem
reconeixeu
reconeixien

SUBJUNTIU
Present
reconegui
reconeguis
reconegui
reconeguem
reconegueu
reconeguin

Imperfet
reconegus
reconeguessis
reconegus
reconegussim
reconegussiu
reconeguessin

Passat simple
reconegu
reconegueres
reconegu
reconegurem
reconegureu
reconegueren

Futur
reconeixer
reconeixers
reconeixer
reconeixerem
reconeixereu
reconeixeran

Condicional
reconeixeria
reconeixeries
reconeixeria
reconeixerem
reconeixereu
reconeixerien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

reconeixent

reconegut
reconeguda
reconeguts
reconegudes

Passat simple
respongu
respongueres
respongu
respongurem
respongureu
respongueren

Futur
respondr
respondrs
respondr
respondrem
respondreu
respondran

Condicional
respondria
respondries
respondria
respondrem
respondreu
respondrien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

responent

respost
resposta
respostos
respostes

reconeix
reconegui
reconeguem
reconeixeu
reconeguin

RESPONDRE
INDICATIU
Present
responc
respons
respon
responem
responeu
responen

Imperfet
responia
responies
responia
responem
responeu
responien

SUBJUNTIU
Present
respongui
responguis
respongui
responguem
respongueu
responguin

Imperfet
respongus
responguessis
respongus
respongussim
respongussiu
responguessin

respon
respongui
responguem
responeu
responguin

695

RIURE
INDICATIU
Present
ric
rius
riu
riem
rieu
riuen

Imperfet
reia
reies
reia
riem
rieu
reien

SUBJUNTIU
Present
rigui
riguis
rigui
riguem
rigueu
riguin

Imperfet
rigus
riguessis
rigus
rigussim
rigussiu
riguessin

Passat simple
rigu
rigueres
rigu
rigurem
rigureu
rigueren

Futur
riur
riurs
riur
riurem
riureu
riuran

Condicional
riuria
riuries
riuria
riurem
riureu
riurien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

rient

rigut
riguda
riguts
rigudes

Passat simple
sab
saberes
sab
sabrem
sabreu
saberen

Futur
sabr
sabrs
sabr
sabrem
sabreu
sabran

Condicional
sabria
sabries
sabria
sabrem
sabreu
sabrien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

sabent

sabut
sabuda
sabuts
sabudes

riu
rigui
riguem
rieu
riguin

SABER
INDICATIU
Present
s
saps
sap
sabem
sabeu
saben

Imperfet
sabia
sabies
sabia
sabem
sabeu
sabien

SUBJUNTIU
Present
spiga
spigues
spiga
sapiguem
sapigueu
spiguen

Imperfet
sabs
sabessis
sabs
sabssim
sabssiu
sabessin

spigues
spiga
sapiguem
sapigueu
spiguen

696

SEURE
INDICATIU
Present
sec
seus
seu
seiem
seieu
seuen

Imperfet
seia
seies
seia
siem
sieu
seien

SUBJUNTIU
Present
segui
seguis
segui
seguem
segueu
seguin

Imperfet
segus
seguessis
segus
segussim
segussiu
seguessin

Passat simple
segu
segueres
segu
segurem
segureu
segueren

Futur
seur
seurs
seur
seurem
seureu
seuran

Condicional
seuria
seuries
seuria
seurem
seureu
seurien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

seient

segut
seguda
seguts
segudes

Passat simple
sort
sortires
sort
sortrem
sortreu
sortiren

Futur
sortir
sortirs
sortir
sortirem
sortireu
sortiran

Condicional
sortiria
sortiries
sortiria
sortirem
sortireu
sortirien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

sortint

sortit
sortida
sortits
sortides

seu
segui
seguem
seieu
seguin

SORTIR
INDICATIU
Present
surto
surts
surt
sortim
sortiu
surten

Imperfet
sortia
sorties
sortia
sortem
sorteu
sortien

SUBJUNTIU
Present
surti
surtis
surti
sortim
sortiu
surtin

Imperfet
sorts
sortissis
sorts
sortssim
sortssiu
sortissin

surt
surti
sortim
sortiu
surtin

697

TREURE
INDICATIU
Present
trec
treus
treu
traiem
traieu
treuen

Imperfet
treia
treies
treia
triem
trieu
treien

SUBJUNTIU
Present
tregui
treguis
tregui
traguem
tragueu
treguin

Imperfet
tragus
traguessis
tragus
tragussim
tragussiu
traguessin

Passat simple
tragu
tragueres
tragu
tragurem
tragureu
tragueren

Futur
traur
traurs
traur
traurem
traureu
trauran

Condicional
trauria
trauries
trauria
traurem
traureu
traurien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

traient

tret
treta
trets
tretes

Passat simple
valgu
valgueres
valgu
valgurem
valgureu
valgueren

Futur
valdr
valdrs
valdr
valdrem
valdreu
valdran

Condicional
valdria
valdries
valdria
valdrem
valdreu
valdrien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

valent

valgut
valguda
valguts
valgudes

treu
tregui
traguem
traieu
treguin

VALER
INDICATIU
Present
valc
vals
val
valem
valeu
valen

Imperfet
valia
valies
valia
valem
valeu
valien

SUBJUNTIU
Present
valgui
valguis
valgui
valguem
valgueu
valguin

Imperfet
valgus
valguessis
valgus
valgussim
valgussiu
valguessin

val
valgui
valguem
valeu
valguin

698

VENDRE
INDICATIU
Present
venc
vens
ven
venem
veneu
venen

Imperfet
venia
venies
venia
venem
veneu
venien

SUBJUNTIU
Present
vengui
venguis
vengui
venguem
vengueu
venguin

Imperfet
vengus
venguessis
vengus
vengussim
vengussiu
venguessin

Passat simple
vengu
vengueres
vengu
vengurem
vengureu
vengueren

Futur
vendr
vendrs
vendr
vendrem
vendreu
vendran

Condicional
vendria
vendries
vendria
vendrem
vendreu
vendrien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

venent

venut
venuda
venuts
venudes

Passat simple
visqu
visqueres
visqu
visqurem
visqureu
visqueren

Futur
viur
viurs
viur
viurem
viureu
viuran

Condicional
viuria
viuries
viuria
viurem
viureu
viurien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

vivint

viscut
viscuda
viscuts
viscudes

ven
vengui
venguem
veneu
venguin

VIURE
INDICATIU
Present
visc
vius
viu
vivim
viviu
viuen

Imperfet
vivia
vivies
vivia
vivem
viveu
vivien

SUBJUNTIU
Present
visqui
visquis
visqui
visquem
visqueu
visquin

Imperfet
visqus
visquessis
visqus
visqussim
visqussiu
visquessin

viu
visqui
visquem
viviu
visquin

699

VOLER
INDICATIU
Present
vull
vols
vol
volem
voleu
volen

Imperfet
volia
volies
volia
volem
voleu
volien

SUBJUNTIU
Present
vulgui
vulguis
vulgui
vulguem
vulgueu
vulguin

Imperfet
volgus
volguessis
volgus
volgussim
volgussiu
volguessin

Passat simple
volgu
volgueres
volgu
volgurem
volgureu
volgueren

Futur
voldr
voldrs
voldr
voldrem
voldreu
voldran

Condicional
voldria
voldries
voldria
voldrem
voldreu
voldrien

IMPERATIU

GERUNDI

PARTICIPI

volent

volgut
volguda
volguts
volgudes

vulgues
vulgui
vulguem
vulgueu
vulguin

701

NDEX DE LAPNDIX
LXIC
Lalfabet ......................................................
Paraules polismiques..............................
Paraules homfones..................................
Comparacions ............................................
Les frases fetes ..........................................
Les dites o refranys ...................................
La sinonmia ..............................................
Lantonmia ................................................
El sentit genric i el sentit especfic........
Famlies de paraules .................................
La formaci de mots .................................
Les paraules derivades .............................
La composici de mots.............................
Els gentilicis...............................................
Els nivells del llenguatge..........................
Les abreviacions ........................................
Les interferncies lingstiques ...............

643
643
643
643
643
644
644
644
644
644
645
645
645
645
650
650
650

ORTOGRAFIA
La sllaba ...................................................
El diftong ....................................................
Els dgrafs...................................................
La separaci de sllabes ..........................
La sllaba tnica .......................................
La A i la E tones ......................................
La O i la U tones......................................
Lapstrof....................................................
La contracci..............................................

651
651
651
652
652
652
653
654
654

Els signes de puntuaci............................

Laccentuaci..............................................
Laccent diacrtic ........................................
La diresi ....................................................
Ortografia de les consonants ...................

654
656
657
657
658

GRAMTICA
Loraci .......................................................
El sintagma nominal (SN): el nom ..........
El nom: el gnere i el nombre..................
Ladjectiu ....................................................
Els determinants .......................................
Els pronoms ...............................................
Els pronoms febles....................................
Els adverbis i les locucions adverbials ...
Les preposicions........................................
Les conjuncions.........................................
El sintagma verbal (SV): el verb ...............
La conjugaci verbal .................................
Els complements del verb ........................
Loraci simple...........................................
Oracions atributives i predicatives ..........
La modalitat de loraci............................
La veu de loraci ......................................

661
661
662
663
664
666
668
668
668
669
669
671
671
673
673
673
675

CONJUGACI
Verbs regulars ............................................ 676
Verbs auxiliars............................................ 681
Verbs irregulars .......................................... 683