UNITATS DIDCTIQUES INTEGRADES DE

LLENGUA CATALANA I LITERATURA I

LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA
(Batxillerat)
Lassaig

Joana M. Amengual
M. Dolors Juncosa
Mariantnia Manresa
Magdalena Serra C.

Direcci General dOrdenaci i Innovaci

Direcci General dAdministraci Educativa

Lassaig

2n Batxillerat

NDEX
1.

Proposta didctica ____________________________________________________3

1.1. Curs al qual es dirigeix ___________________________________________________ 3
1.2. Introducci _____________________________________________________________ 3
1.2.a.

Qu i per qu s important ___________________________________________________ 3

1.2.b.

Tema transversal ___________________________________________________________ 3

1.3. Objectius_______________________________________________________________ 3
1.4. Criteris davaluaci ______________________________________________________ 4
1.5. Continguts _____________________________________________________________ 5
1.6. Metodologia ____________________________________________________________ 6
1.7. Temporitzaci dactivitats ________________________________________________ 7

2.

Annexos ____________________________________________________________8
2.1. Annex 1 (1a sessi catal)_________________________________________________ 9
2.2. Annex 2 (1a sessi castell) _______________________________________________ 13
2.3. Annex 3 (2a sessi catal) ________________________________________________ 18
2.4. Annex 4A (2a sessi castell) _____________________________________________ 24
2.5. Annex 4B (2a sessi castell) _____________________________________________ 25
2.6. Annex 5A (3a sessi catal)_______________________________________________ 29
2.7. Annex 5B (3asessi catal) _______________________________________________ 30
2.8. Annex 5C (3a sessi catal)_______________________________________________ 31
2.9. Annex 6A (3a sessi castell) _____________________________________________ 33

3.

2.10.

Annex 6B (3a sessi castell) ___________________________________________ 34

2.11.

Annex 7 (4a sessi catal) ______________________________________________ 35

2.12.

Annex 8 (4a sessi castell)_____________________________________________ 37

Bibliografia ________________________________________________________38

Lassaig

2n Batxillerat

1. Proposta didctica
1.1. Curs al qual es dirigeix
Aquesta unitat est pensada per aplicar a 2n de Batxillerat. Sha triat aquest curs per
ser coherents amb la nostra seqenciaci de segon nivell de concreci.

1.2. Introducci
1.2.a.

Qu i per qu s important

Aquesta unitat se centra en lanlisi de lassaig i en la distinci de diferents

manifestacions assagstiques. Partint dun treball danlisi sobre diferents mostres daquest
gnere, lalumnat ha darribar a identificar els trets ms significatius de textos assagstics.
Lobjectiu final del tema s augmentar la competncia comunicativa i lingstica de
lalumnat, tant pel que fa a la seva vida acadmica com a la seva vida social i professional.
1.2.b.

Tema transversal

Tot i que al Batxillerat els temes transversals no se solen treballar tan extensament
com a lESO, sempre es poden aprofitar els textos de la unitat per fer-ne unes reflexions.
En aquesta unitat didctica napareixen alguns que permeten tractar el tema de leducaci
per a la salut (anorxia i bulmia), i leducaci per a la pau .

1.3. Objectius
Generals

Didctics

1. Distingir, comprendre i analitzar diferents 1. Definir el concepte dassaig i distingir les

tipus de textos formals escrits.

caracterstiques

2. Produir missatges escrits amb adequaci,

gnere.

coherncia, cohesi i correcci textuals.

2. Identificar

3. Fer un s correcte de les normes que

generals

les

prpies

del

caracterstiques

lingstiques i destil de lassaig.

regulen lortografia, la morfologia, la 3. Distingir les principals manifestacions

sintaxi i el lxic.

assagstiques.

4. Valorar la llengua i la literatura com una 4. Identificar les estructures ms freqents de

herncia

cultural,

dinterpretaci

de

com
la

un

realitat

mitj
i

lassaig.

de 5. Produir un treball sobre un/a assagista del

Lassaig

2n Batxillerat

comunicaci personal i social.

5. Recercar,

seleccionar

segle XX i XXI.
processar 6. Utilitzar correctament els pronoms relatius

informaci per a lelaboraci de textos,

en catal.

utilitzant tant els mitjans tradicionals com 7. Utilitzar amb correcci les preposicions en
les TIC.

catal.
8. Consolidar els conceptes de monosmia,
polismia,

homonmia,

sinonmia,

antonmia, hiponmia i canvis semntics.

9. Respectar les convencions i les normes
que regulen les diferents manifestacions
assagstiques.
10. Desenvolupar

una

capacitat

crtica

raonada envers les opinions transmeses als

mitjans de comunicaci.

1.4. Criteris davaluaci

Definir el concepte dassaig i distingir les caracterstiques generals prpies del gnere.

Reconixer les caracterstiques lingstiques i destil de lassaig.

Identificar les principals manifestacions assagstiques.

Distingir diferents tipus dassaig segons el tema que tracten.

Analitzar les estructures ms habituals de textos assagstics.

Conixer alguns dels assagistes ms destacats en llengua catalana i llengua castellana des
dels inicis del segle XIX fins a lactualitat.

Elaborar un treball sobre un/a assagista del segle XX o XXI.

Utilitzar correctament les conjuncions, les preposicions i els pronoms relatius en catal.

Conixer i aplicar els conceptes de monosmia, polismia, homonmia, sinonmia,

antonmia, hiponmia i canvis semntics.

Lassaig

2n Batxillerat

1.5. Continguts
Conceptes

Procediments

Actituds

1.
a)
b)
c)
d)
e)
2.
3.
4.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)

1.

1.

Lassaig.
Definici.
Caracterstiques generals.
Caracterstiques destil.
Manifestacions assagstiques.
Estructures.
Els pronoms relatius en catal.
Les preposicions en catal.
Les relacions semntiques:
Monosmia.
Polismia.
Homonmia.
Sinonmia.
Antonmia.
Hiponmia.
Canvis semntics.

2.

3.
4.
5.

6.
7.

8.
9.

10.

11.

12.

13.

14.

Comprensi
del
concepte
dassaig i reconeixement de les
caracterstiques generals prpies del gnere.
Reconeixement
de
les
caracterstiques lingstiques i
destil de lassaig a partir d'un
esquema.
Identificaci de les principals
manifestacions assagstiques.
Anlisi de textos assagstics a
partir de pautes prefixades.
Identificaci de distints tipus de
textos assagstics i classificaci
dacord amb els subgneres als
quals pertanyen.
Anlisi de les estructures ms
habituals dels textos assagstics.
Anlisi comparativa entre un
assaig humanstic i un assaig
cientfic.
Anlisi
global de textos
assagstics.
Reconeixement dalguns dels
assagistes ms destacats en
llengua catalana i llengua
castellana des dels inicis del
segle XIX fins a lactualitat.
Realitzaci dun treball sobre
un autor/ora -de lliure elecci
per part de lalumnat- que hagi
destacat en el gnere assagstic.
Anlisi dun text assagstic
prenormatiu, a partir dun
qestionari.
Reconeixement de conjuncions,
preposicions i pronoms relatius
en catal a diferents tipus de
textos assagstics.
Identificaci derrors en ls de
les preposicions, conjuncions i
relatius en catal a diferents
frases, i posterior correcci.
Comprensi i posterior aplicaci prctica a un text dels
conceptes que apareixen a un
esquema
sobre
relacions
semntiques (monosmia, polismia, homonmia, sinonmia,
antonmia, hiponmia i canvis
semntics).

2.
3.

4.

5.

6.

Valoraci de la llengua escrita

com una forma de coneixement,
informaci, persuasi i manipulaci.
Desenvolupament de la capacitat crtica i autocrtica.
Actitud crtica raonada envers
les informacions i les opinions
transmeses a la premsa i als
altres mitjans de comunicaci.
Respecte per les convencions
que regulen les diferents
manifestacions assagstiques.
Respecte per les normes de
correcci ortogrfica, morfosintctica i lexicosemntica.
Precisi i rigor en la recerca i
en la reelaboraci de la
informaci procedent de les
TIC.

Lassaig

2n Batxillerat

1.6. Metodologia
a) El treball comena amb una breu presentaci de la unitat a lalumnat. Sexpliciten els
continguts que es treballaran, els criteris davaluaci que saplicaran i quin s lobjectiu
final.
b) El punt de partida s una exposici terica dels conceptes especfics del tema,
juntament amb una exemplificaci.
c) A continuaci es far una anlisi i una aplicaci progressives dels continguts introduts.
d) Per acabar, es duran a terme activitats que recullen globalment els continguts treballats
a fi dampliar la competncia comunicativa de lalumnat mitjanant activitats de
comprensi-expressi i de producci-reflexi.
e) Recursos o materials: fotocpies, quadern de l'alumne, material textual creat pels
alumnes, diccionaris, llibre de text, Internet...

Lassaig

2n Batxillerat

1.7. Temporitzaci dactivitats

1a sessi

Llengua catalana
(Sessi inicial)
Es llegeix i comenta l'esquema teric de l'assaig en qu apareixen diferents
definicions d'assaig, les caracterstiques generals i d'estil, i les diferents
manifestacions assagstiques (Annex 1).
S'analitzaran dos textos de N. Negroponte, i s'hi localitzaran les
caracterstiques generals i d'estil prpies del gnere assagstic.
S'encarrega a l'alumnat que apliqui les caracterstiques de l'assaig a la lectura
obligatria que s'hagi establert en aquest curs. Han d'illustrar les
caracterstiques amb exemples de la lectura. La feina es lliurar a la 3a sessi.

Llengua castellana

2a sessi

3a sessi

4a sessi

Es llegiran i comentaran amb l'ajut del professor/a set textos assagstics,

establint-ne la tipologia i completant el quadre de les caracterstiques
especfiques que apareix al final de l'Annex 3.

Es posar en com la tasca que han fet de recerca de les caracterstiques de

l'assaig a la lectura obligatria.
(Annex 5A) A partir de dos textos de l'Annex 3 es treballaran diferents
qestions gramaticals i amb un text de Borja de Riquer s'analitzaran els usos
del "que".
A l'Annex 5B es resoldran una srie d'exercicis sobre l's de les preposicions i
dels pronoms relatius.
Si el professor/a ho creu oport, es poden treballar dos textos de refor a
l'Annex 5C.
Prova especfica davaluaci.
Han de realitzar la prova escrita que sadjunta a lAnnex 7.

La sessi es dedicar a analitzar les caracterstiques de lassaig a tres textos

(Annex 2). La teoria sha donat a la 1a sessi de catal.
El primer s un assaig humanstic del qual sextreuen les caracterstiques pel
que fa a estructura, tema i estil. A lannex es troba tamb un esquema en qu
sexpliquen i exemplifiquen les estructures ms habituals (Annex 2, nm. 1).
El segon s un assaig de divulgaci cientfica i es reforcen els conceptes
treballats al text anterior (Annex 2, nm. 2).
A continuaci hauran demplenar un quadre comparatiu entre els dos textos
(Annex 2, nm. 3).
Finalment sels comanar per realitzar a casa una anlisi completa dun altre
assaig (Annex 2, nm. 4).
En primer lloc sels presentar un esquema teric en qu apareixen els orgens
de lassaig i els principals assagistes en llengua catalana i en llengua castellana
dels segles XX i XXI. Sels comanar la realitzaci dun treball que lliuraran
el dia de la prova especfica davaluaci (Annex 4A).
Desprs sels passaran fotocopiats sis textos que pertanyen a diferents
subgneres assagstics que apareixen a lesquema teric de la 1a sessi de
catal. Lalumnat haur de classificar els fragments segons el subgnere i
justificar-ho. Tamb hauran dassenyalar alguns trets destil propis de lassaig
(Annex 4B).
La sessi es dedicar a les relacions semntiques. En primer lloc es presentar
un esquema amb definicions i exemplificacions que el professor/a explicar
(Annex 6A).
Desprs, a partir del text La delgadez de V. Verd, de la 1a sessi (Annex 2,
nm. 1), es posaran en prctica els conceptes apareguts a lesquema (Annex
6B).

Es recolliran els treballs comanats a la segona sesssi.

Prova especfica davaluaci.
Han de realitzar la prova escrita que sadjunta a lAnnex 8.

Lassaig

2n Batxillerat

2. Annexos

Lassaig

2.1. Annex 1

2n Batxillerat

(1a sessi catal)

L'ASSAIG
Definici:
- s una reflexi lliure, ntima i personal sobre un tema.
- gnere literari en qu s'opina sobre un tema i es defensen idees o postures determinades.
- "literatura d'idees" (Joan Fuster)
L'enfocament del tema s personal i subjectiu.
Varietat de temes, de tons i d'estil.
Llibertat d'estructura, tot i que la majoria utilitza l'esquema argumentatiu
(plantejament, desenvolupament i conclusions o resum final)
Sol estar escrita en prosa i pot tenir extensi variable.
Sol tenir un objectiu didctic o moralitzador, interpretatiu o divulgatiu (pretn
obrir camins de reflexi).
Sol tenir un contingut rigors, fonamentat, argumentat i documentat.
Sol anar dirigit a un ampli sector de lectors (ms o manco cultes), interessats per
temes diversos, per no especialistes, amb qui sovint l'autor comparteix el mateix
temps histric.
Caracterstiques
generals
Sovint pot suscitar polmica, debat o matisacions amb els lectors o amb altres
assagistes.
Sol utilitzar cites d'autoritat o referncies explcites d'altres textos (de les quals no
es donen necessriament les referncies completes perqu no t un objectiu erudit,
sin que pretn establir connexions amb altres idees o autors).
Sol fer un s connotatiu i figuratiu del llenguatge.
Solen predominar els tipus de text expositiu i argumentatiu.
No pretn ser exhaustiu ni necessriament especialitzat.
Llenguatge elaborat.
Freqents digressions (romp el fil del discurs per parlar de coses que no tenen
connexi amb el que s'est tractant).
s de la primera personal del singular o del plural.
Apellacions al lector.
Recursos retrics.
Vocabulari: abunden els tecnicismes, substantius abstractes, adjectius valoratius i,
en general, el lxic connotatiu.
s freqent de nexes de causa (perqu, grcies a...), de conseqncia (doncs, aix,
Caracterstiques
per tant...), d'oposici (per, tanmateix, encara que...).
lingstiques o
s de locucions que ordenen les idees (en primer lloc, a continuaci, d'una banda,
d'estil
per acabar...).
s de la ironia i jocs de paraules.
s de citacions com argument d'autoritat.
La utilitzaci de puntuaci i de tipografia per exemplificar, per explicar, per
ampliar, per aclarir: parntesi, cometes, dos punts, cursiva, guionets, claudtors,
etc.
Article poltic, sociolgic, de divulgaci cientfica...
Article d'opini publicat a la premsa d'extensi variable.
Glossa: article breu de reflexi amb propsit didctic i pedaggic.
Manifestacions
Epstola: sol adoptar la forma de correspondncia entre autors i recollir-se en
assagstiques
forma d'epistolaris.
(difcil delimitar els

Diari o dietari: conjunt d'anotacions i de reflexions datades que l'autor/a fa sobre

subgneres)
temes diversos.
Aforisme: text breu rotund que cerca provocar la reacci i la reflexi del lector.
Les memries i autobiografies tamb poden contenir fragments assagstics.

Lassaig

2n Batxillerat

EXEMPLIFICACIONS:
Text 1

Quan mirau la televisi, us queixau de la resoluci de la imatge, de la forma

de la pantalla o de la qualitat del moviment? Probablement no. Si us queixau,
segurament s de la programaci. O com diu Bruce Springteen, 57 canals i
cap programa. Aix no obstant, quasi tota la recerca dirigida a millorar la
televisi precisament t com a objectiu perfeccionar la qualitat de la
presentaci en comptes de la qualitat artstica del contingut.
Lany 1972, uns quants japonesos amb visi de futur es demanaren quina seria
la prxima passa evolutiva de la televisi. Arribaren a la conclusi que seria
lalta resoluci, i postulaven que la passa segent al pas del blanc i negre al
color seria la televisi amb qualitat de cinema, s a dir, el que sanomena
televisi dalta definici (HDTV) *. En un mn analgic aix era un mtode
lgic per millorar la televisi i s el que feren els japonesos els 14 anys
segents. Li posaren el nom de Hi-Vision. **
* Sigles de High Definition Television
** De High Television. Possiblement, si hagus triomfat, en catal shauria
de dir Alvisi, Alv o AV
[Nicholas Negroponte: Viure en digital]

Text 2

Els caixers automtics i els punts dinformaci fan servir pantalles tctils amb
prou xit; per els ordinadors personals quasi mai no permeten que el vostre dit
toqui la pantalla, cosa prou sorprenent quan pensau que el dit hum s un punter
que no cal agafar i que en tenim deu. Podeu passar de les tecles a la pantalla, del
pla horitzontal al pla vertical. Per encara no sha imposat. Aqu teniu les tres
raons que mhan donat, per jo, ara com ara, no en crec cap.
10

Lassaig

2n Batxillerat

Tapau el que indicau quan ho assenyalau. Ben cert, per aix passa amb el paper i el
llapis i no sha aturar lhbit descriure o dassenyalar amb el dit alguna cosa al
paper.
El dit s de baixa resoluci. Fals. Pot ser rabassut, per t una resoluci
extraordinria. Desprs de tocar una superfcie, noms cal una segona passa per
fer lliscar el dit suaument i posicionar un cursor amb gran precisi.
El dit embruta la pantalla. Per tamb la neteja! Una manera de pensar en els
visualitzadors tctils s que estaran en un estat constant de brutor ms o menys
invisible, en el qual les mans netes netegen i les brutes embruten (ms o menys).
Lautntica ra per no emprar els dits s que encara no hem trobat una bona
tecnologia per percebre lentorn prxim dun dit: quan el dit s prop per no
toca el visualitzador. Amb noms dos estats possibles, tocar o no tocar, moltes
aplicacions sn, en el millor dels casos, barroeres. Mentre que si el cursor
aparegus en tenir el dit a mig centmetre de la pantalla, per exemple, tocar una
pantalla seria com un clic de ratol.
Una de les caracterstiques dels dits s que les petites protuberncies papillars
que formen les empremtes digitals, es comporten com les cadenes dun
pneumtic per a la neu i afegeixen fricci on la pell toca el vidre. Aquesta adhesi
us permet pitjar realment damunt la pantalla i introduir forces damunt el seu pla.
[Nicholas Negroponte: Viure en digital]
1. Quin s el tema de qu tracten aquests fragments?
Text 1:______________________________________________
Text 2: ______________________________________________
2. Quina intenci t l'autor? Quin s el missatge que pretenen transmetre?
3. Estan destinats a un lector especialitzat en el tema o al pblic en general? Raona la
teva resposta.

11

Lassaig

2n Batxillerat

4. Enumera les caracterstiques generals de l'assaig que es manifesten a cada un dels

textos.
Caracterstiques generals prpies de l'assaig
Text 1

Text 2

5. Localitza als textos 1 i 2 les caracterstiques lingstiques o d'estil que s'hi

reflecteixen i anota-les al quadre que apareix a continuaci:
Caracterstiques

Text 1

Text 2

lingstiques
1a persona

Apellacions

Recursos retrics

Vocabulari

Nexes

Locucions

Ironia i jocs de
paraules
Citacions

Puntuaci

tipografia

12

Lassaig

2n Batxillerat

2.2. Annex 2 (1a sessi castell)

1. Lee atentamente el siguiente ensayo humanstico y contesta las preguntas:

La Delgadez
Es en primavera cuando de verdad empieza el tiempo de la mortificacin.
Gimnasia, masajes, dietas de pocas caloras. He aqu la cuaresma moderna que
reina hasta el tiempo estival y hacia esa supuesta onomstica del cuerpo para
la que ha de ir preparndose la poblacin en lucha con sus grasas.
Hidroterapia, saunas, hierbas laxantes, una cucharada de un potito
nauseabundo en lugar de los tres platos. Penitencia y ayuno voluntario.
Al fervor por el espritu sucede el cuidado por la lnea. A la atencin
del alma le sigue el mimo de la silueta; y, sin embargo, una misma mstica
inspira a ambos desvelos.
As como en el fondo de cada ser humano, por infame que nos parezca y
segn la fe, es posible hallar impresa la imagen de Dios, y salvarlo; as en el
fondo de cada ser obeso se encuentra guarecido un hombre o una mujer
delgados que nos reclaman.
El gordo o la gorda nos miran hoy desde sus carnes como cautivos de una
morfologa que les excede. Estn as de gordos acaso por sus vicios, pero acaso
tambin por una enfermedad sin culpa. Es decir, padecen estos seres lo mismo
que se diagnostica de los delincuentes o de la prostituta. Viven, no cabe duda,
en un descarro, pero a estas alturas del conocimiento mdico y social su
reinsercin puede quedar asegurada. Ms an, a diario se reciben testimonios
de antiguos gordos que con sus fotos del antes y el despus exponen de qu
modo y en qu plazos lograron perder sus kilos superfluos. Kilos superfluos, o
sea, excedentarios. Y, como todo lo que est de ms, del orden del pecado.
Los pecados, en efecto, caen sobre el alma, la manchan y la
apesadumbran. Y el alma se quita un peso de encima al purificarse. Del mismo
modo, los kilos que se pierden en la dieta o en el ejercicio fsico son pesos que
uno aparta de s como maculaturas.
Espesas conchas de grasa que se llevaban encima. S, pero encima de
qu? Caramba, pues de qu va ser. Encima de ese cuerpo esbelto que en el
sistema de la belleza-delgadez se estima como nica figura inocente, y desde
donde se considera, en consecuencia, a toda obesidad como una rara serpiente
que se le ha enroscado ominosamente al gordo. Qu poca.
[Vicente Verd: Sentimientos de la vida cotidiana]

13

Lassaig

2n Batxillerat

a) Resume el texto y propn un nuevo ttulo.

b) Analiza su estructura y clasifcala segn el esquema:
Estructuras
Deductiva

Inductiva

Encuadrada

Paralela

Definicin
Ejemplos
Parte de lo general y van La mayor causa de mortalidad entre los
apareciendo hechos, datos, jvenes son los accidentes de trfico. La
ejemplos...
semana pasada mi sobrino qued
sepultado con su moto bajo las ruedas de
un camin.
Parte de una exposicin de La semana pasada mi sobrino qued
hechos, datos, ejemplos... sepultado con su moto bajo las ruedas de
para llegar a una idea un camin. No hay duda que la mayor
general.
causa de mortalidad entre los jvenes son
los accidentes de trfico.
Parte de lo general, despus La mayor causa de mortalidad entre los
se exponen hechos, datos, jvenes son los accidentes de trfico. La
ejemplos... y finalmente se semana pasada mi sobrino qued
vuelve a la idea general.
sepultado con su moto bajo las ruedas de
un camin. La carretera se lleva a
nuestros jvenes.
Exposicin de hechos o Hace cien aos era impensable la muerte
ideas a travs del tiempo o de jvenes por accidentes de trfico. En
en un momento determina- los aos 80, las estadsticas empezaron a
do.
reflejar este problema. Hoy en da es la
principal causa de mortalidad entre los
jvenes.

c) Seala la tesis que defiende Vicente Verd y explica los argumentos que utiliza
para defenderla.
d) Analiza las caractersticas del ensayo en el texto de V. Verd en cuanto a:
-

Su extensin:

Su tema:

Su estilo:

- recursos retricos:
- vocabulario abstracto:
- elementos que reflejan la subjetividad del autor
(irona, lxico valorativo, uso de la 1 persona...):
- apelaciones al lector:
- uso de los tiempos verbales:
- tipo de construcciones sintcticas:
- nexos (causa, consecuencia, oposicin...):
- puntuacin y tipografa especiales:

14

Lassaig

2n Batxillerat

2. Lee atentamente el siguiente ensayo cientfico y contesta las preguntas:

Touma: un ancestro molesto?

Su crneo recuerda el de un australopiteco evolucionado. Visto de atrs, parece un
chimpanc. Hasta qu punto el crneo de Touma, encontrado en el desierto de
Sahel y de una antigedad cifrada en 6 7 millones de aos, nos obliga a modificar
nuestras ideas sobre los orgenes del hombre?
[...] Una linealidad imposible. Si
se considera que estos elementos son
suficientes para hacer de Sahelanthropus
tchadensis un homnido situado en la raz
de la lnea que conduce al hombre
moderno, se pone seriamente en
entredicho el modelo lineal de los
orgenes del hombre. Segn ste, en
efecto, un homnido tan antiguo debera
empezar apenas a presentar ciertos
signos caractersticos de la lnea. En todo
caso, no podra tener la cara de un
homnido tres veces ms reciente que su
edad geolgica. Ms an, si se coloca
este fsil en el origen de la lnea de los
homnidos, el modelo lineal obligara a
excluir de los ancestros del hombre
moderno todas las criaturas con una cara
ms primitiva (y la lista es larga...).
En
cambio,
el
modelo
arborescente no impide hallar, hace 6 7
millones de aos, huellas de criaturas que
combinen de una manera todava indita
rasgos de homnidos y de chimpancs. O
que posean caractersticas nuevas.
Adems, al admitir la adquisicin
independiente de caracteres similares,
este modelo lleva a pensar que ciertas
estructuras, como el toro supraorbital que
manifiestamente posee Sahelanthropus
tchadensis, son probablemente poco
fiables para reconstruir las relaciones

entre fsiles. Pues distintas criaturas

pudieron compartir rasgos comunes,
como este toro, sin haberlas heredado
necesariamente de un antepasado
comn.
Sahelanthropus tchadensis es un
candidato al ttulo de primer homnido,
aunque creo que ser imposible
demostrarlo. En mi opinin, no es ms
que la parte emergida del iceberg de la
diversidad taxonmica, la cual marc la
evolucin de los homnidos entre 5 y 7
millones de aos.
Es muy probable que le una un
vnculo estrecho e importante con la rama
que ocupamos en el rbol de la vida, la de
los homnidos. Pero creo ms bien que
constituir una prueba reveladora de la
diversificacin de las criaturas fsiles de la
familia de los grandes simios, a la que
perteneca el ancestro comn del hombre
moderno y el chimpanc. La fauna de los
esquistos de Burgess, en Canad, donde
encontramos un increble surtido de
grupos de invertebrados de hace unos
500 millones de aos, es un ejemplo
clebre de diversidad que atestigua una
diversificacin evolutiva. Pertenece
Sahelanthropus tchadensis al equivalente
de los esquistos de Burgess para los
simios africanos?

[Bernard Wood: Touma: un ancestro molesto? a Mundo cientfico, nm. 239]

15

Lassaig

2n Batxillerat

a) Resume cada prrafo del texto en una lnea.

b) A qu parte de la estructura del texto ntegro corresponde el fragmento? Justifcalo.

c) El texto es expositivo-argumentativo. En qu momentos predomina cada una de estas

modalidades textuales?

d) Seala la tesis que defiende B. Wood y explica los argumentos que utiliza para
defenderla.

e) Seala los rasgos estilsticos que permiten clasificar el texto como un ensayo cientfico:
-

Tipo de construcciones sintcticas:

Vocabulario:

Uso de los tiempos verbales:

Elementos que aportan subjetividad al texto:

3. Compara los dos textos a partir del siguiente esquema:

SIMILITUDES

DIFERENCIAS

16

Lassaig

2n Batxillerat

4. (Actividad para realizar en casa) Analiza las caractersticas propias del ensayo en el
siguiente texto:

As que confi en la Renfe

Mi aversin a los aviones
est siendo sustituida por mi
odio a los aeropuertos: uno
sabe cundo entra en ellos
pero jams cundo sale, y
varias
amistades
mas
se
haban
tirado
recientemente
seis y siete horas en Barajas
o El Prat gracias, sobre todo,
a los overbookings u overbulas
del
inefable
seor
Irala,
presidente
de
Iberia,
que
gusta
de
reducirle
drsticamente a la gente sus
fines de semana. As que, pese
a la lentitud increble de
nuestros ferrocarriles, decid
confiar en la Renfe. Ms de
siete horas hasta Barcelona y
lo mismo a la vuelta, pero al
menos uno se hace desde el
principio a la idea de la
larga espera, y mejor pasarla
leyendo y sin adrenalina que
incmodo
y
segregando
incertidumbre y rabia en esas
crceles en que han convertido
a los aeropuertos espaoles.
[...] Pero lo bueno vino
al final, cuando faltaban tan
solo
segundos
literalmente
segundos- para que el tren
parara en la estacin final.
Haba salido ya con la maleta
de mi vagn de fumador y
aguardaba la llegada junto a
la portezuela. En la mano, el
ltimo cigarrillo que haba
encendido, pero sin fumarlo,
pues haba ya otros viajeros
agolpados
a
ambos
lados,
asimismo con sus equipajes.
Entonces un empleado de Renfe
que tambin llevaba el suyo
(mi
vagn
de
preferente
conduca a varios, supongo que
todos de gorra) me someti al
siguiente dilogo [...]:
l:
Oiga,
en
este
espacio no se puede fumar (y
seal un catelito que yo no

haba advertido). Yo: Ah,

perdone, no me haba fijado,
es que salgo de ese vagn de
fumador
(del
que
tambin
sala l). l: Pues hay que
fijarse, en este espacio no se
fuma . Yo: Muy bien, dgame
qu quiere que haga: vuelvo
al vagn para apagarlo, y les
molesto a todos ustedes (el
pasillo lleno de gente con
maletas en el suelo), o
espero ya a que bajemos?
[...] l: Eso que hay ah es
un
cenicero,
ah
puede
apagarlo
(y me seal una
moldura plateada sin la menor
pinta de cenicero; tir de
ello y apagu el cigarrillo).
Yo:
Pues
poda
haber
empezado
por
ah
y
nos
habramos ahorrado este rato
de humo que tanto lo ofende .
l (con voz de sabihondo):
Ya, pero es que no quera
decrselo .
En aquel instante par el
tren y se abri la portezuela.
Andaba yo muy quemado: la
Renfe haba funcionado mal y
se haba portado groseramente
a la ida, y al final de la
vuelta tena que soportar a un
empleado
gilipollas
suyo
tocndome los cojones, era eso
a la postre. Insisto: fui
educado y sal de all sin
aadir nada ms. Pero ruegue
al cielo ese empleado que no
se vuelva a topar conmigo en
otro
viaje.
Con
imbciles
curiles
no
soy
dos
veces
educado. Y la Renfe no lo es
nunca
segn
he
visto
y
comprobado.
[Javier Maras: As que
confi en la Renfe a El
Semanal, nm. 7861]

17

Lassaig

2n Batxillerat

2.3. Annex 3 (2a sessi catal)

Manifestacions assagstiques en catal
1. Amb l'ajut del professor/a comenta les caracterstiques dels textos segents, estableixne la tipologia i completa el quadre del final de l'annex:
Text 1
CRTICA DE TEATRE
SHYLOCK
Primer

de

tot

s'ha

de

dir

que

Shylock

hauria

de

ser

assignatura

obligatria a totes les escoles d'interpretaci, ja que per sobre d'unes

altres

virtuts

Barcel,

que

imparteix

ara

comentarem,

una

autntica

l'actor
lli

de

d'aquest

monleg,

versatilitat

Manel

gestual

declamatria, a ms de fer gala d'una enorme facilitat per omplir sense

aparent esfor i durant dues hores un escenari poblat noms per una
polifuncional

maleta

la

seva

capacitat

d'encs,

mescla

de

talent

pedaggic i d'imaginaci fabulista. Amb el Mercader de Vencia com a

lliure fil conductor de la funci, i fent un seguiment especial dels dos
nics personatges jueus de tota l'obra shakesperiana: Shylock i Tbal,
Barcel ens fa cinc cntims de la persecuci patida pel poble jueu al
llarg de tota la histria de la humanitat (menys mal que troba un forat
per

recordar

que

Sharon

no

precisament

una

vctima

angelical),

alternant fites i efemrides reals de tots els temps, amb ancdotes o

comentaris teatrals referints

diferents

muntatges

d'El

Mercader

de

Vencia, que de rebot afecten a la mateixa funci que ens presenta, en un

exercici de metateatre, o teatre dins del teatre, fora suggeridora. Tot
i aix, cal dir que l'experiment resulta una mica llarg, i tot i la
compensaci que suposa l'energia cmica i la bona feina de l'actor, la
sensaci s que el gaudi hauria estat major si el monleg fos un pl ms
breu, la qual cosa, vista la funci, no semblava gaire difcil de fer i
estaria plenament justificada en nom de l'entreteniment general i ms
assequible.

[Javier Matesanz: "Shylock" a Diari de Balears, 1 de desembre de 2002]

Text 2
Les adaptacions postpaleoltiques es caracteritzen en general, com ja hem
dit, per un alt grau deficincia en lexploraci integral decosistemes
especfics. Si ens fixem en aquest factor (el grau deficincia), com
suggereixen V.Shnirelmann (1994) o A. Testart (1982), veurem que els
sistemes

de

caa

recollecci

especialitzats

comparteixen

amb

els

sistemes agrcoles incipients alguns trets rellevants que, tanmateix, no

18

Lassaig

2n Batxillerat

remeten a tecnologies concretes. El tret que unifica tots els caadorsrecollectors complexos

o avanats , per recollir els termes ms

usuals, s la prctica de diverses estratgies de previsi del risc.

Aquestes estratgies, com sha dit, sn molt variades i depenen dels
diferents contextos.

[J.M.Vicent Garca: Explicar els orgens de lagricultura a LAven nm.274]

Text 3
Les persones felices no tenen memria.
La

majoria

d'edat

noms

s'aconsegueix

quan

el

fill

comena

sentir compassi del pare. Diguen les lleis el que vulguen.

L'nica

manera

de

llegir

un

prleg

llegir-lo

desprs

del

llibre.
Tots som nics. Poc o molt, cadasc se sent distint dels altres.
Viure s aix: un cos que alena, que palpita, que sua, que sent el
buit del temps.
Viure s envellir, com a mnim.
La joventut s "una cosa" de la qual cal usar i abusar: no som
joves dues vegades.
Qualsevol poder s abs de poder. Aix va en la mateixa naturalesa
de les coses.

[Joan Fuster: Aforismes]

La no-violncia s la llei del homes; la violncia s la llei
dels animals.(Mahatma Gandhi)
El qui busca l'oblit en la solitud, noms fa crixer el
record. (Thomas Fuller)
La sinceritat no obliga a dir-ho tot, sin que all que es
diu sigui all que es pensa. (ngel Ganivet)
s una veritat absoluta que la veritat s relativa. (Andr
Maurois)
Per les aiges molles foraden les dures roques. (F. de B.
Moll)

19

Lassaig

2n Batxillerat

La gota forada la pedra, no per la fora, sin per la seva

constncia. (Publi Ovidi)
La felicitat no s una estaci a la qual s'arriba, sin una
manera de viatjar. (Margaret Lee Rumbeck)

Text 4
Divendres, 24 d'agost de 1923

Monk's House, Rodmell, [Sussex]

Estimat Roger;
Pens que el teu llibret [A Sampler of Castile] s un xit. No nego que s'haurien de
millorar algunes parts ajustant-les una mica ms, per en general em sembla una
obra sorprenent, tan subtil, tan suggerent, tan plena de vida, que va articulant tot de
manera que s molt fcil seguir-lo; no el vaig poder deixar. No hi ha res d'aquesta
casta que jo conegui, i tal vegada no havies fet fins ara res que em sorprengus tant
en reconixer la grandria i l'abast de la teva ment esplndida. S que sospitars que
tot aix s pur afalac, per s veritat, demana-ho a en Clive.
Crec que t'aconsellaria malament si insinus tallar l'original. s tan interessant que
trencar-lo seria mutilar-lo. He assenyalat algunes badades que escric a una pgina a
part, que incloc al sobre.
Evidentment, pens que la Press s molt afortunada en tenir aquest llibre. Has de
continuar escrivint. M'agradaria que escrivissis sobre literatura. Crec que has trobat
una manera genuna i fantstica de conjugar aspectes molt diferents, que normalment
s'escapen a la conversa i al pensament amb un mateix. I em resulta curiosa i
sorprenent la forma en qu has desenvolupat completament el teu propi llenguatge.
Sempre teva,
Virginia Wolf

[Virginia Wolf: Virginia Wolf. Paper Darts]

Text 5
7 de mar
Ahir, llegint l'excellent article de George Steer sobre la guerra -vvida evocaci de
l'ambient de Salamanca, amb el "petit general" telefonant a l'ombra de la catedral
gtica i xorigueresca, i visi terriblement realista del front de Madrid; els poblets
fetorosos on tot s esbocinat i la lluita titnica dels avions que s'amaguen entre els
nvols "en olmpica emboscada"-, llegint aquelles pgines vives i punyents, pensava
com s curis de poder veure convertida en poesia, patinada amb el vel auri de l'art,
aquesta guerra que es desplega encara, horrible, en la seva fase ms intensa. Per a
alg, no pas per a nosaltres, aquesta tragdia s "una emoci recordada en la calma".
20

Lassaig

2n Batxillerat

Per tamb he vist al cinema els reportatges sobre la resistncia de Madrid, on la vida
a les trinxeres, els edificis enderrocats, sn ja convertits en espectacle, velats i
ennoblits de msica elegaca, quan encara la gent mor a les trinxeres, entre aquell
fang que el cameraman subratllava, i quan ms i ms cases s'esfondren sota el foc
aeri...

[Mari Manent: Dietari dispers]

Text 6

MAL PER MAL, DIGUEM "CINEMA"

Ja ho comprenc, ja, que el dir "cinematgraf", amb totes les seves lletres, resulta un xic llarg i
un si s no s pedregs per a intercalar en la peresosa conversa. Per aix de que es generalitzi
entre nosaltres l'abreviatura "cine" i de qu, a tort i a dret, arribi a imprimir-se sense empatx,
no em sembla gens b. Aquesta abreviatura est tocada del ms plebeu madrilenyisme: pertany
a la mateixa xulapssima famlia "el cine" que "la preven", que "la comi", que "la delega", que
"la Bombi"; i jo confesso que em fa mal d'ulls trobar paraula de tan obscur bressol, impresa
correntment, sense ser-ho ni tan sols en cursiva -o entre els guionets que han vingut a
substituir la mai prou plorada cursiva,- damunt els peridics catalans.
Penso que, quan no tingussim massa pressa, i sempre en el parlar o en l'escriure hagussim de
fer-ho amb certa elevaci, lo millor fra emplear "cinematgraf" tot enter, amb llengua ben
diligenta i castigada. Per, ja que aix no resulta agradable, tothora posats a abreviar, valdria
ms dir, no "cine", a la manera madrilenya, sin "cinema", a la manera de Pars... primer,
perqu tot lo que sigui evitar la ferum de provincianisme ens s ventatjs; segon, perqu la
forma "cinema" serva, tanmateix, una mica ms de caient clssic que "cine"; i tercer, perqu,
avesant-se a "cinema" se facilita que ja, per lo que falta, 'emple "cinematgraf" ms sovint. Lo
qual, repeteixo, s lo desitjable, per molt que pesi a n'aquells qui, amb el pretext de qu el
temps s or, suprimeixen els punts de les "ii", se donen a l'ortografia fontica, se calcen amb
botines d'elstica, i s'acontente, per toaleta, cada demat, amb tirar-se un glopet d'aigua a la
punta del nas.
[Eugeni d'Ors: Glosari]
Text 7
Jo no s si ho feien els pocs anys, per em penso que en aquells dies que tracto d'evocar em
sentia gaireb feli. Probablement ho era, i mai no ho he estat tant com aleshores. Crec que,
d'aquesta ganga, no en tenia l'exclusiva. En general, la gent de Barcelona participava d'una
autntica felicitat. I no es confongui amb la inconscincia ni la beneiteria, ni la ignorncia dels
llops que ens esperaven enll de la barrera. Avui dia ens queixem de tot, som desgraciadssims,
per ens pensem ser molt vius i molt conscients. Jo crec que badem tant com aleshores.
Suposem que ara ens toca patir, per desprs, amb la fsica nuclear, tothom menjar tres plats
per dinar i tres plats per sopar, i potser el que tenim als nassos no s res ms que l'edat de
pedra i el campi qui pugui. Fem una pila de calendaris sobre les possibilitats del mn de dem
passat, i la Providncia pot disposar-nos una traca valenciana que ni el combregar no hi ser a
temps.

21

Lassaig

2n Batxillerat

s a dir, insinuo aquestes consideracions perqu s'entengui b que si aleshores la burgesia ms

selecta del pas trobava magnfic l'edifici del Palau de la Msica, obra de don Llus Domnech i
Muntaner, no es cregui que aquella burgesia era completament ximple. Jo trobo ms ximples
els refinats d'avui dia que s'enamoren de coses, per al meu gust, abominables.
[J.M de Sagarra: Memries I]

TEXT

TIPUS D'ASSAIG

CARACTERSTIQUES ESPECFIQUES

22

Lassaig

2n Batxillerat

23

Lassaig

2n Batxillerat

2.4. Annex 4A (2a sessi castell)

Orgenes del ensayo. El ensayo en los siglos XX y XXI
Orgenes

poca clsica (epstolas, dilogos...): Platn, Sneca...

Renacimiento (Essais): Montaigne (padre del ensayo moderno)
Siglos XX y XXI

Etapas
Primer tercio del siglo XX
De la postgue- rra a la dcada de los 80
La actualidad -

Catal
Josep M. de Sagarra
Josep Torres i Bages
Joan Maragall
Pere Coromines
Gabriel Alomar
Eugeni dOrs
Carles Riba
Pompeu Fabra
Antoni M. Alcover
Jaume Vicens i Vives
Joaquim Torres-Garca
Josep Carner
...
Josep Pla
Agust Calvet
Joan Ferrat
Josep Meli
Nstor Lujn
Joan Fuster
M. Aurlia Capmany
Josep M. Llompart
Valent Puig
Josep Vicent Marqus
Joan F. Mira
Pere Gimferrer
lex Susanna
Josep Piera
Sebasti Serrano
Francesc Vallverd
Pilar Rahola

Castellano
Miguel de Unamuno
Azorn
Antonio Machado
ngel Ganivet
Po Baroja
Jos Ortega y Gasset
Manuel Azaa
Gregorio Maran
Ramn Prez de Ayala
Salvador de Madariaga
Claudio Snchez Albornoz
Ramiro de Maeztu
...
Pedro Lan Entralgo
Julin Maras
Jos L. Lpez Aranguren
Mara Zambrano
Francisco Ayala
Enrique Tierno Galvn
Carmen Martn-Gaite

Antonio Muoz Molina

Almudena Grandes
Javier Maras
Arturo Prez Reverte
Manuel Vzquez Montalbn
Francisco Umbral
Rafael Snchez Ferlosio
Maruja Torres
Rosa Montero

1. Elige uno de los autores/as que aparecen en el esquema anterior; busca y selecciona
informacin sobre l/ella en Internet y elabora con procesador informtico un trabajo
con una extensin aproximada de dos pginas.

24

Lassaig

2n Batxillerat

2.5. Annex 4B (2a sessi castell)

Clasifica los fragmentos siguientes segn el subgnero ensaystico al que pertenecen y
justifcalo. Seala en cada fragmento algn rasgo de estilo propio del ensayo:
Texto 1
Santiago de Cuba, 21 febrero 1961.
Sr. D. Jaime Gil de Biedma,
Barcelona.
Querido Jaime,
hoy me ha llegado tu libro sobre Cntico. He ledo el principio,
el final y el medio, a trozos y sin darme aliento: me parece que
has escrito algo estupendo, y que va a divertirme y ocuparme mucho
tiempo. Tu libro tiene dos cosas que me gustan, en particular, a
m: anlisis detallados de algunos poemas y pequeas discusiones
de teora crtica. Pero, dejando las manas privadas, por lo que
he visto, hasta el momento, del libro me parece que has acertado
admirablemente en el enfoque bsico del tema (inmediatez y
reflexin, ley de la poesa de Guilln) y en la descripcin del
carcter dramtico de los poemas (de la mayora de ellos por lo
menos) de Cntico.
[Juan Ferrat: Jaime Gil de Biedma]

Texto 2
Por desgracia es muy corto el intervalo entre el tiempo en
que se es demasiado joven y el tiempo en que se es demasiado
viejo.
[Montaigne]
Texto 3
Calidad y nostalgia
Nuestro sistema educativo se ha transformado profundamente en
los ltimos treinta aos. Para entender esta transformacin
hay
que
estudiar
los
cambios
polticos,
sociales
e
ideolgicos que se han ido sucediendo, a una velocidad
vertiginosa, en diversos aspectos de nuestra vida cotidiana:
nuestra sociedad ha cambiado de valores; se ha transformado
la vida y el concepto mismo de familia; nuestras sociedades
pluralistas se han diversificado y han perdido el consenso
sobre los objetivos de la educacin; ante la inhibicin de
otros agentes, nuestras escuelas han ido asumiendo cada vez
un mayor nmero de responsabilidades educativas.
25

Lassaig

2n Batxillerat

[J.M. Esteve: Calidad y nostalgia a Cuadernos de Pedagoga,

nm. 317]

Texto 4
La poesa de Bcquer sigue hablando Mairena a sus alumnos-, tan
clara y transparente, donde todo parece escrito para ser entendido, tiene
su encanto, sin embargo, al margen de la lgica. Es palabra en el tiempo,
el tiempo psquico irreversible, en el cual nada se infiere ni se deduce. En
su discurso rige un principio de contradiccin propiamente dicho: s, pero
no; volvern, pero no volvern. Qu lejos estamos, en el alma de Bcquer,
de esa terrible mquina de silogismos que funciona bajo la espesa y
enmaraada imaginera de aquellos ilustres barrocos de su tierra! Un
sevillano, Bcquer? S; pero a la manera de Velzquez, enjaulador,
encantador del tiempo. Ya hablaremos de eso otro da. Recordemos hoy a
Gustavo Adolfo, el de las rimas pobres, la asonancia indefinida y los
cuatro verbos para cada adjetivo definidor. Alguien ha dicho, con
indudable acierto: Bcquer, un acorden tocado por un ngel. Conforme:
el ngel de la verdadera poesa.
[Antonio Machado: Juan de Mairena II]
Texto 5
LA VOZ
De todas las huellas que deja el cuerpo a su paso, ninguna es tan estremecedora
como la voz. La voz no slo nos alerta el tmpano, se apoya all como una mano o un
mapa. Es todo el otro que llega agrupado en el sonido. El cuerpo entero es un pretexto
para producir oquedad, una arquitectura que crea residencias aseadas para el placer o
para el secreto. De ah la aguda fascinacin que conllevan las escuchas telefnicas. La
escucha nos acerca hasta los confines del otro, cachea hasta el ltimo rincn de sus
ventrculos. Desmantela al auscultado. Es el espionaje total.
El pensamiento emite y recibe signos, el cuerpo emite y recibe sonidos, dice
Florence de Mredieu. La voluptuosidad que de la msica se obtiene no es otra cosa que
esa sbita saciedad de los incontables alveolos que nos puebla la estatura. Se puede estar
de muchos modos intoxicado, pero ninguna intoxicacin es tan hipntica como la que

26

Lassaig

2n Batxillerat

suscita el sonido. He aqu el poder de la msica y tambin de la voz, su gran persuasin,

su abuso sobre toda voluntad de resistencia. [...]
[Vicente Verd: Sentimientos de la vida cotidiana]

Texto 6
EL OFICIO DE VIVIR
29 de noviembre
No debera sorprenderme, en alguna maana de niebla y de sol, el
pensamiento de que cuanto se me ha otorgado ha sido un don, un gran
don? De que desde la nada de mis padres, desde aquella nada hostil,
brot y crec yo solo, con todas mis cobardas y mis glorias, y que,
fatigosa, duramente, sorteando toda clase de riesgos, haya llegado a este
hoy, robusto y concreto, encontrndola a ella sola, otro milagro de la nada
y del azar? Y de que cuanto he gozado y sufrido con ella no haya sido un
don, un gran don?
[Cesare Pavese: El oficio de vivir]
Subgnero

Por qu

Rasgos de estilo

Texto 1

Texto 2

Texto 3

Texto 4

Texto 5

Texto 6

27

Lassaig

2n Batxillerat

28

Lassaig

2n Batxillerat

2.6. Annex 5A (3a sessi catal)

1. Torna a llegir el text del Glosari d'Eugeni d'Ors (Annex 3, text 5) i contesta les
preguntes segents:
a) s correcte l's de "per a + infinitiu" (lnia 2)? Raona-ho.
b) Hi ha un error gramatical que es repeteix a les lnies 2 i 3.Comenta'ls i
corregeix-los.
c) Per qu s inadequat l's de "damunt" (lnia 8)?
d) Corregeix totes les formes de "lo" neutre que apareixen al text.
e) Per quina forma es pot substituir la forma relativa "lo qual" (lnia 15)?
f) Com s'ha d'escriure correctament " a n'aquells" (lnia 16)?
g) Localitza els barbarismes que apareixen a les lnies 14 i 16.
h) Localitza i corregeix una forma incorrecta de femen (lnia 11).
i) Hi apareixen formes pronominals davant verb que no s'ajusten a la normativa
actual, corregeix-les.
j) Quin gallicisme apareix a la lnia 18?
k) Quin colloquialisme apareix a la lnia 18? Quina s la forma correcta?
l) Quin refrany, aforisme o frase feta hi apareix?
2. Torna a llegir el text de Mari Manent de l'Annex 3 (text 4) i contesta les preguntes
segents:
a) Per quines formes sinnimes de relatiu es podria substituir la forma "on" que
apareix al text?
b) Marca els "que" relatius que hi apareixen. Indica'n l'antecedent i la funci.
3. Llegeix el text segent i llavors contesta les preguntes:
"Hem de ser sensibles a dues coses, i parlar molt des del meu punt de vista
personal. Jo sc contemporaneista i, en laspecte cientfic, em trobo sovint ms a
prop dels contemporaneistes italians, francesos o anglesos, perqu estan tractant els
mateixos problemes histrics que minteressen a mi, i per tant, all que em serveix
a mi en temtiques sobre identitats o estats naci, per exemple, s el mateix que
estan estudiant ells. Evidentment, jo ho analitzar des de la perspectiva catalana,
per minteressa el que diuen. La meva definici en tant que historiador s la
despecialista dels fenmens de lpoca contempornia, a tot arreu, partint dun
centre danlisi que s Catalunya, per que tamb podria ser Espanya o Itlia. Aix
implica una xarxa de relacions horitzontals al marge de les fronteres. Per tamb
estic obligat a pensar en tant que ciutad daquest pas. Aix no s contradictori,
hauria de ser complementari".
[Borja de Riquer: Intervenci a la taula rodona sobre Histria i Historiografia]
Localitza els "que" que apareixen al text i especifica si sn conjuncions o relatius. En
aquest darrer cas, indica'n l'antecedent i la funci.

29

Lassaig

2n Batxillerat

2.7. Annex 5B (3asessi catal)

Prctiques de correcci
1. Corregeix, si cal:
a) Tamb critica a la societat de consum.
b) Empleats pblics que tracten malament als consumidors.
c) Estan a favor del consumisme per la ra de qu ells mateixos se'n beneficien.
d) A n'aquest indret del torrent, l'aigua duu molta fora.
e) Destrueixen i contaminen a les ciutats i perjudiquen a la natura.
f) El president Marcos podia dominar a l'oposici interna que existia al seu pas.
g) Hi hauria d'haver un personal docent ms convinut de qu el catal s un
instrument imprescindible.
h) Un altre exemple dels moments en que l'autor utilitza el present, s aquest.
i) El ball comen i tot anava com una seda fins que l'amo, aprofitant que duia la
cara tapada, estreny de ms a la dona d'en Miquel.
j) s un instrument imprescindible pels mestres que han de treballar a Balears.
k) Totes les forces poltiques d'oposici ajudaren a la vdua del principal opositor,
Benigno Aquino.
l) La tcnica d'introduir al lector a la situaci s difcil d'aplicar.
m) Tracta an Pere com una criatura.
n) Se n'adona de que el cam escollit s curt.
o) El tema s la manipulaci de que sn objectes.
p) Des de el meu punt de vista, passa massa gent d'un curs a l'altre.
q) s director des de que s el teu sogre.
r) Em preocupa el fet de qu no vulgui menjar.
s) Arrib en el moment qu anunciaven aquella notcia.
t) El caminoi per el que caminaven les ovelles.
u) Tothom fot a qui pot.
v) Fer guanyar ms doblers a les multinacionals i enganar a la gent.
w) Ens diuen que des de que ha acabat el concurs han passat tres anys.
x) Fixem-nos en qu els mitjans de comunicaci han contat la caiguda dels
dictadors.
y) No pareix que hi hagi moltes ganes ni necessitat de qu s'aprovi.

30

Lassaig

2n Batxillerat

2.8. Annex 5C (3a sessi catal)

Textos de refor
Text 1

Poesia

lart

de

la

paraula,

entenent

per

Art

la

Bellesa passada a travs de lhome, i per Bellesa la

revelaci de lessncia per la forma. Forma vull dir
lempremta que en la matria de les coses ha deixat el
ritme creador. Perqu consistint la creaci en lesfor
div a travs del caos, en lessncia de lesfor est
el ritme, o sia, alternaci dacci i reps. Aix el
trobam en el moures les onades en la mar, i en el
petrificat oneig de les muntanyes; en la disposici de
les branques en el tronc, i en lobrir-se de les fulles;
en els cristalls de les pedres precioses, i els membres
de

tot

cos

animal;

en

ludol

del

vent

el

de

les

bsties, i en el plor de lhome.

[Joan Maragall: Elogi de la paraula i altres assaigs]
Text 2

Un poema no sexplica; s a dir, les seves paraules no

sn canviables per unes altres, el seu cant no pot sser
dut ms en de les nocions de les imatges que comporta,
perqu justament la seva comesa s dur el lector ms
enll delles, del cam duna veu insubstituble. Davant
dun poema, ni un crtic ni lautor mateix no sabrien
sin, des de fora, comparar els resultats presents amb
els que en el curs del treball de composici han estat
possibles;

o,

matria

ms

interessant,

esbossar

valorar els accidents de vida exterior o profunda que

precedeixen la concepci, que potser la predeterminaren.
s aix segon que he intentat de fer per a aquestes
Elegies de Bierville, ara que per primera vegada surten
31

Lassaig

2n Batxillerat

en edici prpiament dita, a trobar un pblic. Un pblic

de catalans que viuen a lexilli o en expatriaci. Per
un com ells foren escrites un dia; puguin alguns dells
estimar-shi, com shi estim ell mateix.
[Carles Riba: Sobre poesia i sobre la meva poesia]

32

Lassaig

2n Batxillerat

2.9. Annex 6A (3a sessi castell)

RELACIONES SEMNTICAS
Concepto
Definicin
Monosemia Un significante tiene un nico significado.
Polisemia
Un significante tiene varios significados que
guardan alguna relacin entre s.
Homonimia Un significante tiene varios significados que
no guardan relacin entre s. Puede ser:
- Homfona: suenan igual aunque se
escriben diferente.
- Homgrafa: suenan y se escriben igual.
Sinonimia
Antonimia

Hiponimia

Cambios
semnticos

Un significado tiene varios significantes.

Dos significantes tienen significados
opuestos. Puede ser:
- Gradual: se establece una gradacin
entre un trmino y otro.
- Recproca: la existencia de un trmino
implica la del otro.
- Complementaria: la negacin de un
trmino supone la afirmacin del otro.
Mecanismos de formacin:
- Gramatical: se mantiene el lexema y se
aaden prefijos.
- Lxica: cambia el lexema.
El significado de un trmino est incluido
en otro. Distinguimos entre:
- Hipernimo: trmino cuyo significado
incluye el de otros.
- Cohipnimo: cualquier trmino que
comparte con otros algn rasgo
semntico.
Cambios de significado que experimentan
las palabras debido a diferentes causas:
- Histricas: determinadas por el paso del
tiempo.
- Psicolgicas: determinadas por factores
polticos, ideolgicos...
- Sociales: palabras de uso restringido
pasan a un mbito ms amplio o
viceversa.
- Lingsticas:
determinadas
por
influencia del contexto.

Ejemplo
Nitrgeno, televisor
Carta (epstola, naipe, de
un restaurante...)

Vaca (animal)
Baca (accesorio del coche)
Canto (verbo cantar)
Canto (esquina)
Generoso esplndido

Fro caliente
To sobrino
Dar recibir

Moral inmoral
Delgada gorda
Ropa:
- Jersey
- Cazadora
- Pantaln
- Falda

Pluma (de ave) - pluma (de

escribir)
Invidente ciego
Ratn (animal) ratn
(informtico)
Un cortado (por un caf
cortado)

33

Lassaig

2n Batxillerat

2.10. Annex 6B (3a sessi castell)

A partir del texto de Vicente Verd La delgadez, trabajado en la primera sesin, contesta
las siguientes preguntas sobre relaciones semnticas:
a) Seala dos parejas de sinnimos que ha empleado el autor como mecanismo de
cohesin.
b) Sustituye estas palabras por un sinnimo sin que se altere el significado de la
frase:
onomstica

reinsercin

desvelos

superfluos

infame

apesadumbran

guarecido

maculaturas

morfologa

ominosamente

descarro
c) Seala dos parejas de antnimos que ha empleado el autor como mecanismo de
cohesin.
d) Sustituye estas palabras por un antnimo, explica el tipo de antonimia y cmo
se ha formado:
moderna

cautivos

nauseabundo

gordo

ayuno

pecado

fondo

manchan

e) En el primer prrafo se establece una relacin de hiponimia entre una serie de

palabras. Selalas e indica cul es su hipernimo.
f) Seala el homnimo correspondiente y explica el significado de ambas
palabras:
hasta

cabe

para

sobre

ha

pesos

g) Indica seis palabras polismicas del texto y construye seis frases en las que
vares su significado.

34

Lassaig

2n Batxillerat

2.11. Annex 7 (4a sessi catal)

Prova especfica d'avaluaci
1. Llegeix el text segent i llavors respon les preguntes segents:

Jo no sc ni socileg ni historiador, i heus ac que aquest llibre

no ser el que hauria dsser. Per, hi ha encara, avui, un
socileg o un historiador valencians que puguin encarregar-se
de la feina? Sincerament: no els veig enlloc. Parlo sense
petulncia, amb una punta de melangia i tot. El nostre mn
intellectual s petit, i tothom sap qui s tothom: no hi ha ms
cera que la que crema. Tenim doctes erudits, s clar, i potser
persones iniciades en lestudi dels mecanismes socials. Ni als
uns ni a les altres, no els nego la consideraci cientfica que,
sens dubte, shan ben guanyat. Tanmateix, ja s simptomtic
que, fins en aquest moment, cap dells no hagi manifestat
encara cap preocupaci seriosa en el sentit que postulo. En la
bibliografia valenciana recent i tamb en la que no ho s
tant, abunden les monografies asptiques, duna neutralitat
impvida, i dignes: no hi trobem, en canvi, el conat de visi de
conjunt, molt ms que expositiva, amb la qual es despulls la
contextura problemtica del pas i de la seva gent. Si res shi
ha intentat, no pot sser posat en el compte dels historiadors ni
dels presumptes socilegs: ho han fet literats i poltics, amb el
risc inherent dunes conclusions frvoles o sectries. Es veu
que els tcnics indicats, o no shi atreveixen, o b han patit
duna deplorable i indecorosa miopia nacional.
[Joan Fuster: Nosaltres, els valencians]

35

Lassaig

2n Batxillerat

a) Llegeix atentament el text de Joan Fuster. Detecta-hi les caracterstiques

lingstiques i d'estil de l'assaig, i classifica-les:
Caracterstiques generals
de l'assaig

Caracterstiques
lingstiques i d'estil

Exemples extrets del text

b) Escriu una forma sinnima de les paraules segents extretes del text:
melangia

doctes erudits

simptomtic

postulo

conat

despulls

risc inherent

conclusions frvoles o sectries

c) Localitza al text 3 paraules polismiques i 3 de monosmiques.

Polismiques

Monosmiques

d) Indica la funci dels "que" que apareixen a les frases segents extretes del text:
-

"... un socileg o un historiador valencians que puguin encarregar-se de la feina?"

" ... no hi ha ms cera que la que crema"

"... i tamb en la que o ho s tant"

"... Es veu que els tcnics indicats..."

"...la consideraci cientfica que, sens dubte, s'han ben guanyat".

36

Lassaig

2n Batxillerat

2.12. Annex 8 (4a sessi castell)

Prueba especfica de evaluacin
1. Lee el texto y contesta las preguntas:
[...] El espacio comunica. El espacio es signo de status. En una clase el profesor posee ms
espacio que los alumnos. Adems los ve a todos, mientras que ellos no se ven o, en el mejor
de los casos, ven por detrs al de delante. Esta es una disposicin normal en nuestras aulas.
Otra cosa es que se pongan en crculo y el profesor sea un punto ms del anillo. En este caso,
que se produce en pocas escuelas, algo ha cambiado, hasta el punto de que ms de un
profesor se niega a dar clase en dichas condiciones. De una manera inconsciente tiene la
sensacin de que la prdida del espacio le ha despojado de su autoridad. Si entramos en una
clase en seguida sabemos quin es el maestro. El ndice identificador primario es el espacio.
Lo mismo ocurre en la iglesia. Yo recuerdo que en mi pueblo, de pequeo, la iglesia
estaba perfectamente distribuida. Cada cual en su lugar y un lugar para cada cual. El rector
que oficiaba tena un gran espacio para moverse y una estupenda silla para sentarse. Los
monaguillos tambin se sentaban en el presbiterio, pese a que disponan de menos espacio y
de sillas diferentes. Y ms abajo los feligreses. Pero, atencin!, los hombres a un lado y las
mujeres al otro. Adems, un espacio reservado para las familias ricas del pueblo, la clase
dominante local. Cada una de estas

familias tena un cmodo banco afelpado con unos

reclinatorios confortables. Era una zona reservada. Nosotros sabamos que no podamos ir a
ella. Lo saban todos. Aquel espacio era tan sagrado como el del prroco o de los monaguillos.
Hoy ya no es as: la iglesia ha puesto en prctica la socializacin del espacio y slo en las
grandes celebraciones conserva unos signos que tienen el regusto medieval de una sociedad
dividida en estados, clases sociales, con autoridades, ricos y militares en lugar preferente, en
su lugar. Porque el lugar que ocupa cada cual, su espacio, es un signo de lo que cada cual es.
[...]

[Sebasti Serrano: Signos, lengua y cultura]

a) Resume el texto y propn un ttulo.
b) Analiza su estructura y clasifcala.
c) Seala la tesis que defiende S. Serrano y explica los argumentos que utiliza para
defenderla.
d) Analiza las caractersticas del ensayo con ejemplos extrados del texto.
e) Clasifica el texto segn el subgnero ensaystico al que pertenece y justifcalo.
f) Identifica dos parejas de sinnimos utilizadas en el texto.
g) Sustituye las palabras subrayadas por un sinnimo de modo que no se altere el
significado de la frase.
h) En el texto se establecen dos relaciones hiponmicas. Selalas, diferenciando el
hipernimo de los cohipnimos.
37

Lassaig

2n Batxillerat

3. Bibliografia
BARCEL, Pere [et al.] (2000). Textos i contextos. Valncia: Bromera.
BOLINCHES, Antoni (1998). 1000 pessics de saviesa. Barcelona: Prtic.
ORS, Eugeni d (1982). Glosari. Barcelona: Edicions 62.
ESTEVE, J.M. (2002). "Calidad y nostalgia". Cuadernos de pedagoga. [Madrid] 317.
FERRAT, Juan (1994). Jaime Gil de Biedma. Cartas y artculos. Barcelona: Quaderns
Crema.
FORTUNY, J. [et al.] (1998). Lengua castellana y literatura. Barcelona: Teide.
FUSTER, Joan (2000). Aforismes. Alzira: Bromera.
FUSTER, Joan (1962). Nosaltres els valencians. Barcelona: Edicions 62.
MACHADO, Antonio (1973). Juan de Mairena II. Buenos Aires: Losada.
MANENT, Mari (1995). Dietari dispers. Barcelona: Edicions 62.
MARAGALL, Joan (1978). Elogi de la paraula i altres assaigs. Barcelona: Edicions 62.
MARAS, Javier (2002). "As que confi en la Renfe". El semanal. [Madrid] 786.
MATESANZ, Javier (2002). "Shylock". Diari de Balears. [Palma] (1/12/02).
NEGROPONTE, Nicholas (1997). Viure en digital. Palma: Moll.
PAVESE, Cesare (1970). El oficio de vivir. Buenos Aires: Siglo XX.
RIBA, Carles (1984). Sobre poesia i sobre la meva poesia. Barcelona: Empries.
RIQUER, Borja (2002). "Histria i historiografia". L'Aven. [Barcelona] 274.
SAGARRA, Josep M. de (1981). Memries I. Barcelona: Edicions 62.
SERRANO, Sebasti (1981). Signos, lengua i cultura. Barcelona: Anagrama.
VERD, Vicente (1984). Sentimientos de la vida cotidiana. Madrid: Ediciones Libertarias.
VICENT GARCA, J.M. (2002). Explicar els orgens de lagricultura. L'Aven. [Barcelona]
274.
WOLF, Virginia (1991). Virginia Wolf. Paper Darts. Londres: Collins and Brown Limited.
WOOD, Bernard (2002). "Toumai: un ancestro molesto?". Mundo Cientfic. [Barcelona]
239.

38