EL GROGUISME DESPRS DE FACEBOOK

Mha interessat el cas de la Diana Quer, la jove madrilenya desapareguda fa uns dies a
Galcia. Fins que ho he hagut de deixar de seguir amb un atac de vergonya aliena i
vergonya prpia, com a ciutad i periodista. Se solia dir que no hi ha res pitjor que
langoixa de tenir un sser proper perdut, per hem aconseguit empitjorar-ho amb un circ
meditic que t un munt de cmplices. Fa un quart de segle que Nieves Herrero i els
crims dAlcsser van culminar un cim dindecncia que semblava difcil de superar, per el
que llavors era un cas extrem sest convertint en norma. Fa dies que no tinc cap tele a
m, de manera que la meva indignaci es basa noms en el que nhe llegit en webs de
mitjans oficialment seriosos.
I crec que s un cas exemplar sobre una epidmia que comena a ser asfixiant: la
incontinncia absoluta. Ni en uns moments de dolor i incertesa majsculs, aqu no calla
ning. Xerren el pare i la mare i la germana i la policia i els jutges i els amics i els exnvios
i els vens. I es fa s i abs de tot el que ha quedat xerrat al Facebook i a les xarxes, per
anecdtic que fos. I com que sempre passa que quan ms inters genera un cas s quan
menys informaci nhi ha, gaireb sembla que hgim oblidat que hi ha una jove
desapareguda, entretinguts amb judicis parallels sobre el divorci o si aquell dia es van
aixecar la veu. El cas difcilment tindr final feli, perqu si apareix viva com esperem
tindr un munt de plats vids desprmer el morbo fins a la sacietat. Ingenu com sc,
magradaria que el cas Quer servs per a una reflexi gremial sobre com podem posar
seny i apartar de forma responsable els altaveus dun soroll que s indigne, irrespectus,
perjudicial, pervers. I tamb per a una alerta global sobre com podem reeducar-nos en el
silenci, la prudncia i el respecte en una societat que ens empeny a lexhibicionisme ms
inconscient i sucida.
CARLES CAPDEVILA, Ara, 5-9-2016

GRCIES INADAPTATS

Escolto Oscar Camps a la rdio, explica com n's de dura la tornada a Badalona desprs d'un temps
rescatant refugiats del Mediterrani, veient morts i desesperats. Ser testimoni directe de la tragdia d'aquesta
gent s durssim, per tamb ho s, diu, adaptar-se de nou a la vida europea civilitzada. Al socorrista
fundador de Proactiva Open Arms, que sen va anar a rescatar gent amb els seus estalvis a la butxaca, li
costa molt entendre com la nostra societat est preocupada per si guanyar el Bara i per altres frivolitats
egoistes mentre el drama amb majscules s a tocar, mentre estem vivint episodis similars als camps de
concentraci de la Segona Guerra Mundial, tancaments de fronteres inhumans, silencis cmplices i
indiferncies que maten.
Segueixo al Facebook Isidre Escorihuela de Voluntaris Independents, que desprs d'una estada en un camp
de refugiats a Grcia s'indigna amb la societat adormida que troba a la seva tornada. Llena un toc d'atenci
-respectus, amable- als columnistes que ignoren notcies com la preparaci d'una llei a Andorra per acollir
refugiats. Llegeixo com recorda que Andorra ha tingut un cap de govern fill d'un refugiat de la guerra civil
espanyola, com insisteix en que el pas no s gens ali al tema dels refugiats. No entn com podem viure
aliens al drama en majscules que tenim a ben pocs quilmetres. Penso que seria un bon columnista
setmanal als mitjans.
Llegeixo Nit a Filippiada' un article dun jove voluntari als camps, Bernat Lavaquiol. s una crnica
aparentment petita i senzilla que es torna un testimoni colpidor, hum, molt illustratiu de com aquests
refugiats tenen moltssim en com amb nosaltres.
Parlo amb Carla Riestra, que fa poc que ha arribat de Bolvia on treballa fa anys amb Cooperand. Mexplica
que aquest estiu una voluntria de Cooperand es negava a tornar a Europa, on l'espera una brillant estada
universitria Erasmus en una ciutat fantstica perqu es resistia a deixar tanta feina per fer amb nens i
adolescents en aquell pas sudameric. Es sublevava davant de la seva vida cmoda.
Tots aquests inadaptats -ni que sigui temporalment- a la civilitzada Europa sn el nostre toc d'alerta. No us
adapteu mai del tot. No abaixeu la gurdia mentre ens preguntem quan dura l'efecte trasbalsador de les
fotos dels nens ofegats, dels nens ferits a lambulncia a Alep, quan dura lefecte dun telenotcies. Quan ens
preguntem que ms podem fer a part de donar fons a Metges sense Fronteres, a Proactiva Open Arms, a
Voluntaris Independents i a tots els que treballen sobre el terreny. Quan ens demanem fins a quin punt tenim
fora, fins a quin punt podem pressionar ms enll de les paraules benintencionades. Quan ens debatem
entre la ingenutat i la impotncia, quan pequem d'indiferncia argumentat que sempre hi ha hagut drames,
refugiats i guerres.
Inadaptats a la indiferncia, a la frivolitat i a l'egoisme, doneu-nos canya cada dia. I recordeu-nos que hem
de demanar cada dia, cada setmana, que Andorra, que Espanya, que Europa aculli rpid els refugiats com
persones, sense excuses.
ROSER PORTA, Ara, 4-9-2016

LA METFORA DE LA CAPSA DE BOMBONS

Truman Capote va dir en una ocasi que Vencia era com menjar-se de cop una capsa sencera
de bombons de licor. Lautor d Esmorzar a Tiffanysvolia explicar amb aquesta metfora la
sensaci d embafament de bellesa que arriba a produir en el visitant aquesta ciutat, que en el seu
temps va saber protegir, com cap altra, artistes i arquitectes de gran talent. Tot i aix, Vencia est
sent vctima de la seva esplendor, fins al punt que la Unesco ha amenaat de considerar-la
patrimoni mundial en perill, com a conseqncia de lincrement de la contaminaci de les seves
aiges per lexcs de grans creuers i pel deteriorament de lentorn urb a causa dels 27 milions de
turistes que la visiten cada any.

Lenviat especial del diari a la Mostra de Vencia recull a les pgines de Cultura la preocupaci pel
deteriorament de la ciutat per la marabunta de turistes que envaeixen fins a lltim carrer. Els
ltims quaranta anys, la ciutat ha perdut la meitat de la poblaci i alguns estudis consideren que
daqu quinze anys els venecians prcticament desapareixeran. Cada any arriben 75.000 turistes,
una xifra superior a la dels habitants que resideixen al nucli antic de la capital del Vneto.
Igualment, el nombre de creuers assoleix el miler i cada vegada sn ms impressionants. I les
xifres no saturen. Com a resultat de tot aix, es deteriora la qualitat de vida de la seva gent,
empitjora la seguretat dels seus carrers, es desgasta el teixit urb i la ciutat perd la seva identitat.
El Consistori creu que cal limitar el turisme, per sobretot buscar en la cultura que forma part de
lessncia de lurbs una alternativa de futur. Lallegoria de la capsa de bombons de licor no
funciona, avui, perqu la seva xocolata resulta amarga i el licor mareja. s el que t la bellesa, i
els bombons, que shan de consumir en dosis petites per evitar lempatx.
MRIUS CAROL, La Vangurdia, 5-9-2016

DACTILAR O DIGITAL?

A principis del segle XX es va generalitzar lobservaci de les empremtes dactilars per identificar
els malfactors. A lescenari del crim, les empremtes podien revelar amb precisi la identitat del
lladre o de lassass. La imatge del policia escodrinyant els racons amb una lupa ha fet fortuna i
identifica una poca dinvestigacions avui superades. Lempremta dactilar conviu ara amb
lempremta digital, que pot ser el mateix o poden ser dues coses ben diferents. Anem a pams.
Les paraules que estan en lorigen de dactilar i digital sn daktylos i digitus, i totes dues volen dir
el mateix: dit. La primera s grega, don passa al llat i a les llenges romniques, i la segona
comena al llat. La grega daktylusens ha donat derivats cultes a partir de dactil (dactilografia,
dactiloscpia, monodctil, pterodctil), per tamb ens ha donat els populars dtils, per la seva
forma de dits (en rab nhi ha una classe anomenada deglet nur, dit de llum).

De la llatina digitus tenim avui el popular dit i el culte dgit. Com que amb els dits de les dues mans
compten els deu nmeros del sistema decimal, els ginys que funcionen amb combinacions de
xifres sn digitals. Un dgit s una xifra perqu s un dels deu dits. I amb aix arribem on volia
arribar. Tradicionalment hem anomenat la marca dels dits empremta dactilar, tot i que tamb la
podem qualificar de digital. Tots dos adjectius sn correctes i precisos.

Per ara, per guanyar precisi, haurem de cenyir el sintagma empremta dactilar a la marca dels
dits, perqu lempremta digital est adquirint un nou sentit, cada cop ms ests i cada cop ms
necessari: el de la petjada que deixem a internet, mitjanant la nostra activitat a webs i xarxes
socials. Cada cop ms sovint hi ha alg que demana als grans gestors digitals (Facebook, Twitter,
Instagram...) que esborrin definitivament el seu rastre digital, la seva empremta digital.

De la mateixa manera, una empremta dactilar en un got, per exemple, s una impressi dactilar,
per tamb una impressi digital. Ara, en canvi, necessitem lexpressi impressi digital per a all

que simprimeix mitjanant sistemes digitals, i farem b de reservar la impressi dactilarper a la

marca que deixem quan toquem un objecte amb el tou del dit.

s a dir, dos adjectius que fins ara funcionaven com a sinnims i havien caminat plegats quan es
referien a les empremtes dels dits, ara enfilen el cam del divorci perqu els parlants tinguem ben
clar si ens referim a all que marquen els dits (dactilar) o all que marquen les mquines amb
sistemes que combinen tota mena de xifres (digital).
MAG CAMPS, La Vangurdia, 16-5-2016