0.

L'Imperi carolingi
Desprs de la desintegraci de l'Imperi rom en el segle V, als territoris de la Frana
actual s'hi va establir el regne franc.
En aquest regne els reis eren dbils i van deixar el govern en mans dels alts funcionaris,
els majordoms de palau. El majordom ms important va ser Carles Martell, que l'any
732 va derrotar els musulmans en la batalla de Poitiers i va impedir que el regne franc
caigus sota domini musulm.
Pip el Breu, fill de Carles Martell, va derrocar l'ltim monarca franc l'any 751 i es va
fer coronar rei. El successor de Pip va ser el seu fill Carlemany, que va intentar
reconstruir l'Imperi rom d'Occident: va conquerir el regne llombard d'Itlia, va
sotmetre els saxons i altres pobles de Germnia, i es va apoderar d'alguns territoris de la
pennsula Ibrica.
1.1-La dissoluci de lImperi carolingi
Quan un rei franc moria, el regne es dividia entre els seus fills. Els carolingis van seguir
aquest costum. A Carlemany noms el va sobreviure un fill, Llus el Piads, per quan
aquest es va morir l'imperi es va repartir entre els seus descendents: Carles, Llus i
Lotari.
Al principi, els germans es van enfrontar entre si, per finalment van firmar el tractat
de Verdun (843), pel qual reconeixien el repartiment de l'imperi. Desprs de la mort de
Lotari, el seu regne es va repartir entre els seus dos germans.

1.2- El govern de lImperi carolingi

Carlemany va establir la seva residncia a Aquisgr, on va construir el seu palau. Des
d'all dominava tot l'imperi. Per governar-lo millor, el va dividir en provncies,
anomenades comtats, perqu estaven governades per un comte. A les zones de frontera
va crear les anomenades marques, territoris amb un exrcit comandat per un marqus.
Carlemany nomenava els comtes i els marquesos, que li havien de jurar fidelitat.
Malgrat tot, a vegades enviava funcionaris per inspeccionar com actuaven i per
controlar-los.
A l'imperi, hi predominava un tipus de vida de carcter rural. La majoria de la poblaci
vivia de l'agricultura i residia al camp. Les ciutats eren petites, i l'artesania i el comer,
escassos.