NDEX

1. Qu conv saber de lalfabet valenci? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. Qu cal saber per a separar sillbicament les paraules?

. . . . . . . . . .. . .

3. Quines vocals formen diftong? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Hi ha paraules en valenci que contenen vocals diferents a les corresponents

castellanes? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. Com puc saber quan he descriure j, g, tg o tj? . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6. Com puc saber quan he descriure la tx i la ig? . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7. Q (cu) i QU (cu u)? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8. Esquema per a poder diferenciar la s i la ss . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9. La c i la . Si una paraula acaba amb , les derivades tamb la mantenen? . . . .

10

10. Quines sn les paraules ds corrent que porten tz? . . . . . . . . . . . . . .

10

11. Quins sn els numerals que porten tz? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

10

12. Com puc saber quan escriure b i quan p? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

10

13. Cal diferenciar la b i v?

11

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

14. En verbs de la primera conjugaci, limperfet dindicatiu sescriu sempre amb v?

11

15. La b i la v coincidixen en valenci i en castella? . . . . . . . . . . . . . . . . .

11

16. La h sempre s muda, s a dir, que no es pronuncia?

12

17. Davant de p, b i m escriurem amb m?

. . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

12

18. Davant de f escriurem amb m? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

12

19. Quan escriurem amb n? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

12

20. Quines sn les paraules ms comunes que porten mp?

. . . . . . . . . . . .

13

21. En posici final, quan escrivim t o d? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

13

22. Com sescriu la ele geminada (ll) i quan? Hi ha unes possibles llistes de
paraules? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

13

23. Entre vocals sescriu sempre la doble rr? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

15

24. Les paraules agudes sn igual en castell que en valenci? . . . . . . . . . . .

15

25. Hem daccentuar les paraules planes que no acaben en a, e, i, o, u / as, es, is, os,
us / en, in. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

16

26. Accentuarem totes les paraules esdrixoles? . . . . . . . . . . . . . . . . . .

16

27. Qu podrem tindre present a lhora dutilitzar laccent obert o tancat? . . . . .

16

28. Quines sn les paraules ms comunes amb accent diacrtic o diferencial? . . .

17

29. Per qu les paraules qesti, ambigitat, aiges, aqeducte, segent porten
diresi? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

17

30. Per qu les paraules rona (ro--na), vena, Sussa, tat, herona, om, dirn, Ral,

17

fludesa porten diresi? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

31. Una paraula pot dur accent i diresi en distintes vocals? . . . . . . . . . . . . . .

17

32. Per qu traduir no porta diresi si pronunciem desfent el diftong?

. . . . . . . . .

18

33. Els compostos i paraula comenada en i o u porten diresi? . . . . . . . . . . . .

18

34. Per a separar verbs i pronoms febles, utilitzem el gui o l'apstrof? . . . . . . . .

18

35. Quins sn els numerals cardinals que porten gui? . . . . . . . . . . . . . . . . .

18

36. La combinaci dels punts cardinals porta gui? . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

18

37. Per a qu s til recordar la regla de XeReSa? . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

19

38. Per qu infrarojos o suprarenal no porten gui? . . . . . . . . . . . . . . . .

19

39. Hi ha alguns casos ms de paraules que porten gui? . . . . . . . . . . . . . . .

19

40. Els articles el i la i la preposici de sapostrofen davant de vocal o h?

. . . . . . .

19

41. Com s lunitat o la unitat, lhipoteca o la hipoteca? . . . . . . . . . . . . . . . . .

20

42. Els estrangerismes sapostrofen? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

20

43. Cal apostrofar davant de les sigles?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

20

44. Cal apostrofar davant de les xifres? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

20

45. Quines sn les contraccions ms comunes en valenci? . . . . . . . . . . . . . .

21

46. Com sescriu a lestanc o al estanc?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

21

47. Fem la contracci davant duna paraula que comence en cursiva o entre cometes?

21

48. Se suprimix larticle davant del nom dels dies de la setmana?

. . . . . . . . . . .

21

49. Hem de mantindre larticle davant dun infinitiu com fa el castell? . . . . . . . . .

22

50. Davant de la conjunci que sadmet larticle? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

22

51. Com podem substituir larticle neutre dalgunes locucions castellanes ds freqent
per les corresponents valencianes? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

22

52. Els femenins de llop, psicleg i jutge sn llopa, psiclega i jutja? . . . . . . . . . .

23

53. Com s el grip o la grip?

24

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

54. Jo dic Encn la llum i ma iaia Encn el llum? Com s?

. . . . . . . . . . . . . .

24

55. Hi ha diferncia de gnere entre algunes paraules valencianes i castellanes? . . .

24

56. Per a fer el plural de plaa o de pluja, he de seguir les normes ortogrfiques? . . .

25

57. Quan es fa el plural en una esse i quan en dos esses? . . . . . . . . . . . . . . .

25

58. Com fan el plural les paraules acabades en - i x?

26

. . . . . . . . . . . . . . . .

59. Com fan el plural els substantius acabats en -sc, -st, -xt i -ig?

. . . . . . . . . . .

26

60. Hi ha alguns substantius que siguen invariables? . . . . . . . . . . . . . . . . . .

27

61. Quina s lequivalent valenciana desta srie de paraules o expressions?

27

. . . . .

62. Quin s lorde i la collocaci dels pronoms febles? . . . . . . . . . . . . . . . . .

27

63. Com es poden classificar les formes dels pronoms febles? . . . . . . . . . . . . .

28

64. Com hem descriure vos manifeste o us manifeste?

. . . . . . . . . . . . . . . .

29

65. Quina diferncia hi ha entre el i ho? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

29

66. Quan s'usa el pronom ho?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

29

67. Quin s el plural del pronom li? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

30

68. No s si he descriure en tinc dos o ne tinc dos? . . . . . . . . . . . . . . . . . .

30

69. Del pronom hi alguns noms utilitzen les formes ms colloquials, per exemple: Hi ha
molta gent. No mhi veig, etc. Quines altres funcions fa? . . . . . . . . . . . . . .

31

70. Com es combinen els pronoms? Els puc separar?

32

. . . . . . . . . . . . . . . .

71. Quan combinem dos pronoms, quin hem de posar davant?

. . . . . . . . . . . .

33

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

33

73. Quan vull fer una pregunta, que expressa quina cosa, eixe que porta accent? I
quan vull referir-me a persones, quin he dutilitzar? . . . . . . . . . . . . . . . . . .

34

74. Com s: A qu despatx ho has enviat? o A quin despatx ho has enviat? . . . . .

34

75. Quina s la diferncia entre quant i quan?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

35

76. s igual dir on que a on? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

35

77. Quina diferncia hi ha entre els relatius que i qu? . . . . . . . . . . . . . . . . .

35

78. Com s: Qui vulga que es presente de mat / El qui vulga que es presente de mat?

36

79. Com tradusc la frase segent: La casa en la que vive est muy lejos? . . . . . . .

36

80. Qu puc escriure per a subtituir el relatiu el qual (i variants)? . . . . . . . . . . . .

37

81. Els numerals cardinals sn invariables? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

37

82. Quina diferncia hi ha entre alg i algun? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

39

83. s el mateix dir cada un que cada u? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

39

84. Voldria saber com distingir cap i res? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

39

85. He observat que lindefinit mateix quan va posposat es mant invariable. s veritat?
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

40

86. Quan presenta variaci lindefinit mateix? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

40

87. Quin s el plural de qualsevol? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

41

88. Davant de topnims, tot i mig es mantenen invariables? . . . . . . . . . . . . . .

41

89. Quina s la diferncia entre bastant i prou? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

41

90. Com es distingix quant de quan? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

41

91. Com puc distingir tant de tan?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

42

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

42

93. Els participis que porten essa en el femen, com per exemple admesa, sescriuen
amb una essa o amb dos? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

42

94. En llenguatge colloquial, alguns gerundis els diem acabats en -guent o -quent, per
exemple: vulguent i visquent, cal corregir-los? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

42

72. El plural daquest o deste s aquestos?

92. Com s: instrux o instrueix?

95. Els imperfets dindicatiu de la primera conjugaci, com per exemple -anava, sn
sempre amb ve baixa? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

43

96. Sn equivalents les formes vaig anar (passat perifrstic) i an (passat simple? . . .

43

97. Qu puc fer per a evitar les vacillacions en ls de les formes de plural de
limperatiu dels verbs? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

43

98. Com s No beveu o No begueu? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

43

99. Quins sn els verbs que presenten infinitius acabats en -eixer?

. . . . . . . . . .

43

100. Quins sn els verbs que per influncia del castell solen conjugar-se com si foren
de la tercera conjugaci i pertanyen a la segona? . . . . . . . . . . . . . . . . . .

44

101. Del verb haver, quins sn els temps que el verb sescriu amb v? . . . . . . . . .

44

102. Com s: Hi ha un sobre o Nhi ha un sobre? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

44

103. Vullc, senc, perc, dorc sn formes colloquials dels verbs corresponents?

. . . .

44

. . . . . . . . . . . . . . . .

44

105. *Crea, *fea i *dia sn formes colloquials dels verbs creure, fer i dir? . . . . . . .

44

106. Vol dir el mateix afirmar que afermar? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

45

107. Hi ha doblets verbals en valenci que conv tindre en compte? . . . . . . . . . .

45

108. Quina diferncia hi ha entre compondre i composar. Direm Aix es composa de

diverses formes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

46

109. Quines sn les formes admeses en infinitiu de la llista de verbs segents? . . . .

46

110. Els verbs cessar i destituir funcionen igual en castell que en valenci? Com
traduirem: El presidente ha cesado al consejero? . . . . . . . . . . . . . . . . . .

46

111. El verb recrrer t una doble accepci? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

47

112. Sobsequien les persones i els regals?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

47

113. Quina diferncia hi ha entre urgir i instar? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

47

114. Quins sn els verbs ms comuns que per influncia del castell fem intransitius i
en valenci sn transitius? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

47

115. Quins sn els verbs que en castell sn pronominals o reflexius i en valenci no

ho sn o hem d'usar altres verbs? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

48

116. Quan volem expressar lobligaci en valenci, quines construccions hem de fer
servir? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

48

117. Com expressarem la probabilitat? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

48

118. Com s: On vas a ballar diumenge? On anirs a ballar diumenge?

. . . . . .

48

119. Ah s valenci? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

49

120. Arrere s sinnim denrere i dendarrere? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

49

121. Quina s la diferncia entre avant i davant? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

49

122. Com puc diferenciar baix i davall? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

49

123. Qu vol dir lexpressi enlaire?

50

104. Com s: Ha sigut important o Ha segut important?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

124. Sn sinnims prop i a prop? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

50

125. On i a on sn sinnims? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

50

126. Com puc traduir la frase: Hace alrededor de cuatro horas que est reunido? . . .

50

127. Quins sn els sinnims de pertot arreu / per tot arreu?

. . . . . . . . . . . . . .

51

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

51

129. Qu vol dir alhora? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

51

130. Hui porta accent?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

51

131. Com puc diferenciar mentrestant de mentre? . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

51

132. s quan o quand? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

52

133. Quines sn les formes sinnimes dalmenys? . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

52

134. Quan usarem gens, cap i res? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

52

135. Solament t sinnims? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

53

136. En cas que hagen de combinar-se dos o ms adverbis formats amb el sufix -ment,
es mantenen invariables amb esta terminaci? . . . . . . . . . . . . . . . .

53

137. Quina diferncia hi ha entre com i com a? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

54

138. El sinnim de de pressa s corrents o corrent? . . . . . . . . . . . . . . . . . .

54

139. Com hem de dir: Has quedat mal o Has quedat malament? . . . . . . . . . . . .

54

140. El sinnim de dempeus s de peu? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

54

141. s sens dubte o sense dubte? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

55

142. El sinnim de tal volta o tal vegada s potser o pot ser? . . . . . . . . . . . . . .

55

143. Davant de topnims, quina preposici hem dutilitzar a o en? . . . . . . . . . . .

55

144. La data en valenci mant la preposici a? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

55

145. Encara que colloquialment usem la preposici a davant de complement directe,

en porta o no? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

55

146. Com hem descriure: Confiaven en tornar prompte o Confiaven a tornar prompte?

56

147. Quan volem referir-nos a les parts del dia, usarem la mateixa preposici que en
castell, per exemple: Pel mat, no em parles? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

56

148. Davant dels noms dels mesos i de les festes, quina preposici susa?

. . . . . .

56

149. Davant de la conjunci que, cauen les preposicions o es mantenen com en alguns
casos fa el castell? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

56

150. Les preposicions cap a i fins a perden la a en alguns casos, quins sn?

. . . . .

57

151. La doble preposici des de perd la segona preposici davant de la conjunci que?

57

152. La conjunci i es mant inalterable encara que precedisca una paraula

comenada per la vocal i? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

57

153. La conjunci o tamb es mant inalterable, encara que precedisca una paraula
comenada per o? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

58

154. Quina diferncia hi ha entre no obstant i no obstant aix? . . . . . . . . . . . . .

58

128. Quina s la diferncia entre abans i ads?

155. El pues castell equival al doncs? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

58

156. Per qu i perqu signifiquen el mateix? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

58

157. Els que interrogatius i admiratius porten accent?

. . . . . . . . . . . . . . . . .

59

158. Com puc saber quan he dusar si no i quan sin? . . . . . . . . . . . . . . . . .

59

159. Quina diferncia hi ha entre aix que i aix s que?

. . . . . . . . . . . . . . . .

59

160. Hi ha un sinnim de fins i tot? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

60

161. Almenys s sinnim de menys? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

60

162. El sinnim dadrea postal s direcci?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

60

163. Quina diferncia hi ha entre data i dada?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

60

164. En lloc de segur he de dir assegurana?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

61

165. Jo estudie una cursa o una carrera? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

61

166. Quina diferncia hi ha entre confs i confs?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . .

61

167. s el mateix afamat que fams? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

61

168. Es diu el borrador del projecte o l'esborrador? . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

62

169. Les persones estan becades? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

62

170. Es diu bossa destudis o borsa destudis? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

62

171. s cridar o tocar per tlefon?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

62

172. Quina diferncia hi ha entre comptar i contar? . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

62

173. El cognom s Sanchis o Sanchs? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

63

174. Com es diu en valenci mogoll?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

63

175. Quan usarem nombre i nmero?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

63

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

64

177. Podria aconseguir una relaci de castellanismes amb la forma corresponent

valenciana? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

64

178. Podria tindre una relaci de frases fetes molt comunes en llenguatge administratiu
amb la seua equivalent valenciana? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
179.Quins sn els verbs que usem malament o que presenten diferncies respecte
del castell?

65

176. Peda o pegat?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

68

1. Qu conv saber de lalfabet valenci?

a) Cal parar atenci a la pronunciaci dalgunes lletres, com per exemple: la ce
(c), la hac (h), la ve (v), la ve doble (w), la ics o la xeix (x), la i grega (y) i la zeta
(z).
b) Quant als dgrafs i les lletres compostes i modificades, les que presenten
alguna dificultat en la pronncia sn:
la ge u (gu), la cu u (qu), la i ge (ig), la te ics (tx), la ela geminada (ll), la ena i
grega (ny), la essa doble (ss), la te zeta (tz), la ce hac (ch) i la ce trencada ().

2. Qu cal saber per a separar sillbicament les paraules?

a) Shan de separar els dgrafs o les lletres compostes segents?:
rr
tg
tm
nn

car-rer
met-ge
set-ma-na
an-nex

ss pas-sar ll
tx cot-xe
tl
tn cot-na
tz
ix coi-x

col-legi
vet-lar
tret-ze

tj
jut-jat
tll
but-lle-t
mm im-m-bil

b) No shan de separar les lletres segents:

gu
ny

guer-ra
pe-nyal

qu
ig

qua-ran-ta
ba-teig

ll pa-llas-sos

c) Shan de separar els elements que integren una paraula composta:

ad-herir
mil-homes

ben-estar
vos-altres

des-encertat
nos-altres

in-experincia

d) No sha de deixar cap lletra sola a final o a comenament de ratlla:

la-juntament

hist-ria

apre-ciaci

da-metlers

3. Quines vocals formen diftong?

Cal recordar que ua, e, i i uo formen diftong, per tant farem:
qua-tre, guany
quo-ta, qu-rum

qes-ti, un-gent

lingstic, obliqitat

 I que tamb formen diftong:

ai
ei
ii
oi
iu

mai
rei-na
no-vii (o nvio)
he-roi
viu-re

au
eu
ui
ou
uu

cau-r
he-reu
cui-na
cou-re
duu ( o du)

Per tant, ia, ie, io no formen diftong: Va-ln-ci-a, s-ri-es, qes-ti-.

4. Hi ha paraules en valenci que contenen vocals diferents a les
corresponents castellanes?
S, ac en tens una mostra:
i

a/e

ciment

infermeria

ambaixada avaria

estendard

contenidor

lnia

arravatar

ebenista esternudar

resplendor

contemporani mantenidor

assass

efeminat javelina

revenja

desimbolt

nucli

assemblea encertar malenconia

sanefa

diabetis

ordinador

avaluar

sergent

eclipsi

sobirania

avantatjar estella

enyorar meravella
rfega

Paraules amb o

rancor

verns

Paraules amb u

atordir, avorrir-se, brixola, captol, cartolina,

cobrir, complir, conservadorisme, cnsol,

ateneu, bufetada, butllet,

cacau, camafeu, correu,
escullera, estiu,

embotir, escodrinyar, escrpol, governatiu,

europeu, fetus, sufoc,

suport, focus,

joventut, ordir, rtol, ttol, obrir, calors,

rob, sorgir

trofeu,turmell,
ritu,

subornar,

5. Com puc saber quan he descriure j, g, tg o tj?

La tg i la tj noms poden presentar-se entre vocals. Sescriu j o tj davant de les
vocal a, o, u, i g o tg davant de les vocals e, i.
Exemples: menjar,manjador, mengem, mengvol
desitjar, desitjvem, desitgem, desitgeu
Sn excepcions: objecte, projecte, subjecte.
8

6. Com puc saber quan he descriure la tx i la ig?

A final de paraula darrere de vocal sescriu tx si els derivats sescriuen amb tx, i
ig si els derivats sescriuen amb j/g o tg/tj.
Exemples: despatx, despatxar, despatxos
vaig, vaja, vages
roig, roja, rojos, rogenc
rebuig, rebutjar, rebutgem
assaig, assajar, assagem
7. Q (cu) i QU (cu u)?
Sescriu q davant de la vocal u quan forma diftong amb la vocal que la seguix:
conseqncia, quadre, quotidi.
Es representa amb qu davant de les vocal e, i: enquesta, enquitranar, quimera.

8. Esquema per a poder diferenciar la s i la ss

La grafia s sescriu a principi de paraula: senyor, salut, suc.
A final de paraula: cas, autobs.
Entre consonant i vocal o vocal i consonant: ansa, cansament, aspecte,
estranger.
Els participis que porten essa en el femen sescriuen amb una sola essa:
admesa, conclosa, difosa, permesa, atesa.
Molts adjectius femenins: burgesa, ansiosa, dubtosa, agradosa, esponjosa,
adversa, graciosa, preciosa, meravellosa.
En cultismes acabats en -asi, -esi, -isi, -osi: oasi, tes, crisi, smosi.
Desprs de molts prefixos: altisonant, ambisexual, antisocial, autoservici,
bisexual, contrasenya, fotosntesi, hidrosoluble, homosexual, monosllab,
psicosomtic, sobresalt, semisalvatge, sotasignat, suprasensible, ultras,
unisex.
Sescriu amb ss :
Els femenins acabats amb -essa: alcaldessa, metgessa, jutgessa, per
princesa i marquesa.
Els compostos de -gressor, -gressi, -missor, -missi, -pressor, -pressi:
agressor, transmissi, repressi.
Els superlatius en -ssim: grandssim, finssim, amabilssim.
Prefixos acabats en -s units a paraules comenades amb s: transsexual,
transsahari.
Algunes paraules comunes que comencen per a:
9

assabentar
assajar
assaborir
asseure
associaci
assossegar

assass
assedegat
assenyalar
assignar
assolar
assotar

assumpte
assegurar
asserenar
assimilar
assolellat
assumir

assemblea
assentar (el cap)
assessorar
assistncia
assortir

9. La c i la . Si una paraula acaba amb , les derivades tamb la

mantenen?
Sescriu c davant de les vocals e, i: felices, felicitat, convncer, convenciment.
Sescriu a final de paraula i davant de les vocals a, o, u: feli, felios.
Tamb escrivim en els sufixos -ana i -ena: assegurana, naixena. Per
les derivades sescriuran de la manera segent: assegurances, naixences.
10. Quines sn les paraules ds corrent que porten tz?
Ac en tens una mostra: agutzil, assutzena, atzar, atzenet, atzucac, botzina,
gatzoneta, guitza, horitz, laspisltzuli, lltzer, magatzem, metzina.
I, a ms, els verbs formats amb el sufix -itzar i els derivats -itzador, -itzaci, itzable: aguditzar, caracteritzar, formalitzar, popularitzar, modernitzar,
actualitzar, contextualitzar, sincronitzar, sistematitzar, minimitzar.
11. Quins sn els numerals que porten tz?
Ac els tens: dotze, tretze, setze.

12. Com puc saber quan escriure b i quan p?

Sescriu p o b segons la grafia que presenten els derivats: calb, calbesa;
destorb, destorbar; rab, arabesc; camp, camperol; llamp, llampec.
A principi de paraula escrivim amb b les paraules: absent (i derivats), abstenirse, obstacle, substantiu (i derivats), cabdal, cabdell i cabdill.
En posici medial fem: egipci, hipntic, repte, cobdcia, dissabte, dubte i sobte.
13. Cal diferenciar la b i v?
10

En la pronncia hi ha una certa llicncia, per en lescriptura escriurem atenent

a lesquema segent:
Amb b:
Darrere de m: ambient, embotit, smbol, tomba.
Excepcions: circumvallaci, tramvia, triumvir.
Alternant amb p en paraules de la mateixa famlia: cabut (cap), lloba (llop),
saber (sap), rebut (rep).
Amb v:
Darrere de n: canviar, convenir, convertir, invent.
Alternant amb u: blava (blau), escriviu (escriure), tova (tou).

14. En verbs de la primera conjugaci, limperfet dindicatiu sescriu

sempre amb v?
S, comprova-ho: anava, cantaves, mirava, mirvem, comprveu, estudiaven.
15. La b i la v coincidixen en valenci i en castella?
Casos en qu no coincidixen:
Sescriuen amb v
advocat
alcova
almvar
anvers
arravatar
avall
avet
avi
avorrir
avortar
bava

canvi
caravella
cascavell
cavalcar
cavall
Crdova
covard
endvia
envestir
espavilar
escovill

Sescriuen amb b
Esteve
esvelt
fava
gavardina
govern
javelina
llavi
nvol
pavell
savi
taverna

laba
baf
bar
basc
bena
berruga
berbena (planta)
biga
Biscaia
bolcar
calb

comboi
corb
corba
desimbolt
mbil
oblidar
rebentar
riba
saba
trobador
trobar

Para atenci tamb als parells de paraules segents:

bena / vena

vall / ball

votar / botar

vaga / baga

veure / beure

basta / vasta

prova / probable

16. La h sempre s muda, s a dir, que no es pronuncia?

11

La h s muda, en general, per no sempre s aix, es pronuncia aspirada:

En algunes onomatopeies: ha!, ha!, ehem!
En els mots estrangers sense adaptar: Hannover, holding, hippy...
En canvi, s muda en els mots estrangers adaptats: handbol, handicap,
hoquei, etc.
Sescriuen amb h intercalada: adherir, alcohol, anhel, anhdrid, cohesi,
vehicle, exhalar, exhaurir, prohibir, subhasta.
Fixat, a ms, amb esta relaci de paraules:
Amb h
harmonia
harmnic
heptgon

harmnium
hexgon
hissar

Sense h
orfe
tru
coet

orxata
cacauet

17. Davant de p, b i m escriurem amb m?

S, ac tens un esquema:
Escrivim m:
Davant de p, b: campi, cambrer, omplir, embastar, irrompre.
Atenci amb els prefixos:
Davant de m: immoral, immens, Immaculada, immerescut, immbil,
immunitat, commoure, emmidonar, immediar, immigraci.
Excepte: benmerescut, benparlat, enmig, granment, etc.

18. Davant de f escriurem amb m?

Davant de f escriurem m en els casos segents: amfiteatre, mfora,
circumferncia, nimfa, triomf.

19. Quan escriurem amb n?

Davant de v: canvi, enveja, enverinar, convit, envestir, minvar, recanvi.
Excepte: tramvia i triumvirat.
A ms, para atenci a les paraules segents:
12

Anna
perenne
ennuvolar
somni
empremta
xamfr

annals
annex
innocent
premsa
impremta
triomf

bienni
innat
innecessari
comte
somnmbul
Sams

trienni
decenni
connexi
ennegrir
innocu
somriure
conte
compte
circumstncia circumloqui

20. Quines sn les paraules ms comunes que porten mp?

Les segents (recorda que la p s muda): assumpci, atemptar, assumpte,
comptar, exempci, peremptori, prompte, presumpte, redemptor, smptoma,
sumptus, temps, irredempt, llamp, temptar, timp, presumpci, etc.

21. En posici final, quan escrivim t o d?

En paraules agudes o en les planes precedides de vocal, sescriu t o d segons
la grafia que presenten els derivats:
rotund
lgid
asfalt
crdit

rotunditat
algidesa
asfaltar
creditor

verd
estpid
fort
congnit

verds
estupidesa
fortalesa
congnita

A ms, fixat amb les paraules segents: addicte, addici (acci dafegir), cid,
fluid, fred, retrgrad, sud, gratitud, quietud, sollicitud, magnitud.

22. Com sescriu la ele geminada (ll) i quan? Hi ha unes possibles

llistes de paraules?
La ele geminada sescriu en lordinador de la manera segent: majscula+3.
Sescriuen amb ll:
a) Els mots comenats amb els prefixos segents:
all-: allegar, allegoria, alleluia, allrgia, allicient, alliteraci, allcton,
allocuci, allogen, allucinar, alludir, alluvi.
coll-: collaborar, collaci, collagen, collapsar, collateral, collecci, collecta,
collectiu, collega, collegi, collegiata, collegir, collidir, colliri, collisi,
collitigant, collocar, collodal, colloqui.
13

gall-: galls, galli, Gllia, gallicisme, gallorom.

ill-: illaci, illegal, illegtim, ills, illcit, illicit, illimitat, illocalitzable, illgic,
illuminar, ills, illusi, illustraci, illustre.
mill-: millenari, millenni, millsim, millibar, milligram, millilitre, millmetre.
sill-: sllaba, sillogisme.
b) Les paraules acabades en:
-ella: aquarella, bagatella, caravella, cella, Compostella, damisella,
franella, legionella, Marcella, mortadella, novella, ombrella, parcella,
passarella, pastorella, salmonella, tarantella, varicella, vitella, xinella.
-illa: armilla, camamilla, Camilla, Cirilla, clorofilla, gorilla, postilla, Priscilla,
pupilla, sibilla, tilla, tranquilla, villa.
-illar: bacillar, capillar, cavillar, destillar, fibrillar, instillar, oscillar, papillar,
pistillar, postillar, pupillar, sigillar, titillar, vacillar.
c) Les paraules cultes emparentades amb paraules populars que duen ll:
alliaci - all
cancellar - cancell
corall - corall
flagellar - flagell
malleable - mall
metllic - metall
sigillografia - segell

ampulls - ampolla
capillar - cabell
cristall - cristall
gallinaci - gallina
mamilla - mamella
mollcie - moll

axilla - aixella
cerebells - cervell
fallible - falla
lulli - Llull
maxillar - maixella
pellcula - pell

d) Altres paraules com:

acaramellar, anullar, apellar, Apelles, apollo, Aquilles, argillita, Avell.
bllic, Brusselles, buguenvllia.
calligrafia, caramellitzar, cello, cllula, cellulosa, circumvallaci,
compellir, constellaci, corolla.
ellipse, ellipsi, encaramellar, estellar, excellent, expellir.
falla, fallera, fallus, fellaci, filloxera.
hellenisme.
idilli, imbecillitat, impellir, installar, intelligent, interpellar.
libllula, lilliputenc.
mallol, maquiavllic, medulla, metllic, miscellnia, mollusc.
nulla, nullitat.
palladi, palli, palliar, pllid, parallel, pellagra, pellcula, penicillina, pollen,
polluir, propellir, protocollari, pullular, pusillnime, putxinella.
14

ralli, rebellia, repellir, rullo.

Sallusti, satllit, Silla (lemperador), sllaba, sollicitar.
tarallejar, telluri, Tulli, tranquillitat.
velletat, violoncellista.
xarello.

23. Entre vocals sescriu sempre la doble rr?

La rr sescriu entre vocals: esborrar, esquerre, torr.
Per sescriu r entre vocals en els casos segents:
Darrere dels prefixos a, anti, auto, bi, contra, e, estereo, extra, foto, infra,
micro, mono, multi, neo, neuro, orto, pre, pseudo, quadri, radio, semi,
supra, tele, termo, tri, vice: artmia, antirbic, autoretrat, birectangle,
contrarestar, eradicar, estereoradiant, extraradi, fotoresistncia, infraroig,
microreceptor, monorefringent, multiracial, neorealisme, neurorenitis,
ortormbic, prerom, pseudorbia, quadrireactor, radioreceptor, semiregular,
suprarenal, teleradiografia, termoresistent, trireactor, vicerector.
I en les paraules compostes separades amb guionet: barba-ros, cua-roja,
Malva-rosa, penja-robes.

24. Les paraules agudes sn igual en castell que en valenci?

No. En valenci accentuarem les paraules agudes que acaben en a, e, i, o, u /
as, es, is, os, us / en, in.
Ex.: all, esps, comprn, Berln.
ATENCI: Les paraules agudes acabades en diftong no saccentuen: desmai,
aneu, dormiu, compreu, feu, mireu, etc.
OBSERVA, a ms, que en valenci sn agudes:
avar
futbol
misantrop
poliglot
xasss
zenit

cautx
handbol
obo
quilogram
xiclet
filantrop

ciclop
handicap
oce
sin
xofer/xfer

elit
heroi
per
timp
iber

esperit
humit
perit/prit
tiquet
pivot

fluor
joquei
policrom
voleibol
soviet

25. Hem daccentuar les paraules planes que no acaben en a, e, i, o, u /

as, es, is, os, us / en, in.
15

S, per exemple: cnter, nvol, fcil, pat.

Per ATENCI: Per la mateixa ra, saccentuen les planes que acaben en
diftong: cantveu, haveu, estudiveu, etc.
La ia, ie, io no formen diftong: Ma-ri-a, pe-tu-ln-ci-a, Va-ln-c-ia, s-ri-es,
qes-ti-, as-so-ci-a-ci-.
Sn planes en valenci:
acre
conclave
lgur
polister
termstat
acne

adequa
conixer
medulla
prnsil
trcer

alvol
crixer
merixer
reprter
torticoli

amonac
demonac
mssil
rptil
vncer

austrac
etop
omplat
saxfon
vertigen

txtil
intrfon
parixer
tmer
zodac

26. Accentuarem totes les paraules esdrixoles?

S, les esdrixoles saccentuen totes: grfica, pblica, estratgia.
ATENCI: Ladverbi acabat en -ment no compta a efectes del cmput sillbic.
Ex.: diriament, fcilment, compulsivament.
Sn esdrixoles en valenci:
aurola
olimpada

diptria

dmino/domin

perode

lnier

27. Qu podrem tindre present a lhora dutilitzar laccent obert o

tancat?
RECORDA que:
La a, quan saccentua, s sempre oberta (valenci); la i i la u, sempre tancades
(mat, pblic), i la e i la o dependr si son obertes o tancades (plissa,
plvora, frmula, cpia, estmac, esglsia, Dnia, tcnic, insolncia,
apetncia.
Davant de sllaba acabada en i, u, les vocals e, o tniques sn generalment
obertes, com tamb davant de r o l: ferro, terra, tcnica, fmur.
Excepcions: esglsia, Dnia, frmula.
28. Quines sn les paraules ms comunes amb accent diacrtic o
diferencial?
16

Este accent susa per a distingir paraules que sescriuen igual i tenen significats
diferents.
Ac tens la relaci:
b, b (ex.: est molt b)
bta, btes (recipient)
cs, cssos (competici)
Du, dus, adu, semidu (divinitat)
dna, dnes (verb donar)
s (verb ser)
fu (va fer); refu; desfu
fra (verb ser)
jc, jcs (lloc per a dormir)
m (part terminal del bra)
ms (quantitatiu)
mu, mus (veu del gat)
mlt, mlta, mlts, mltes (verb moldre) mn (la Terra); rodamn
mra, mres (fruit)
nt/s, nta/ntes, besnt, rebesnt
(parentiu)
s/ssos, ssa/sses (animal)
pl, pls; repl; contrapl (part del cos)
qu (relatiu o interrogatiu)
rs (oraci)
s (verb saber)
su, sus (greix)
s, ss (afirmatiu)
sc (verb ser)
sl, sls; subsl (terra)
sn (verb ser)
t (verb tindre)
s (ex.: Llei ds)
vns, vnen (verb venir o vindre)
vs (tractament)
29. Per qu les paraules qesti, ambigitat, aiges, aqeducte, segent
porten diresi?
Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui es pronuncia.
30. Per qu les paraules rona (ro--na), vena, Sussa, tat, herona, om,
dirn, Ral, fludesa porten diresi?
.
Per a indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior, s a dir
desfem el diftong.
31. Una paraula pot dur accent i diresi en distintes vocals?
S, per exemple: conseqncia, traci, ping.
ATENCI: Si la i o la u poden dur accent grfic atenent les regles
daccentuaci, collocarem l'accent i no la diresi. Ex.: ve, per vena; Llus,
per Llusa.
32. Per qu traduir no porta diresi si pronunciem desfent el diftong?
17

Perqu els verbs de la tercera conjugaci (-ir) el radical dels quals acaba en -u
(traduir, instruir, etc.), unes persones porten accent i altres, diresi, segons les
regles dortografia.
Ex.: tradut, tradua, tradues, per traduem, tradueu.
Recorda: infinitiu, gerundi, futur i condicional no porten diresi.
Ex.: traduir, traduint, traduir, traduiria.
33. Els compostos i paraula comenada en i o u porten diresi?
Els compostos de anti-, co-, semi-, re-, contra- i similars no en porten. Atenci
rell porta diresi perqu no es considera un compost.
Ex.: antiimperialista, contraindicaci, reimpressi.
Els sufixos -isme, -ista no porten diresi.
Ex.: egoista, egoisme.
Excepcions: prosme o llusme.
34. Per a separar verbs i pronoms febles utilitzem el gui o l'apstrof?
Si els verbs acaben en diftong, en consonant o fem una combinaci de
pronoms, usarem el gui de separaci de paraules.
Ex.: escriu-li, mirar-la, dna-men; inclou-lo.
Darrere de verb acabat en vocal usem lapstrof:
Ex.: prendret, agarral, vendrels, etc.
35. Quins sn els numerals cardinals que porten gui?
Els numerals compostos, s a dir, per a unir les desenes i les unitats i les
unitats i les centenes (regla del D-U-C).
Ex.: vint-i-cinc; trenta-quatre; cinc-cents, dos-cents.
36. La combinaci dels punts cardinals porta gui?
S, per ex.: nord-est, sud-est.
I tamb en porten els compostos en qu figure el nom dun punt cardenal: sudafric, nord-americ.
37. Per a qu s til recordar la regla de XeReSa?
18

Doncs per a saber les paraules compostes que porten gui.

El segon element ha de comenar amb x-, r-, s- (xe-re-sa) i el primer ha
d'acabar amb vocal.
Ex.: barba-roig, busca-raons, costa-riqueny, soca-rel; penya-segat,
barba-serrat, gira-sol; para-xocs, cara-xuclat.
38. Per qu infrarojos o suprarenal no porten gui?
Perqu no sn paraules compostes, com per exemple: gira-sol, sin que sn
prefixos (infra, supra).
39. Hi ha alguns casos ms de paraules que porten gui?
S, els compostos repetitius i expressius.
Ex.: tic-tac, xano-xano, xup-xup, ziga-zaga, ping-pong.
Per ajudar la lectura adequada.
Ex.: cul-de-sac, plats-i-olles.
Quan el primer element siga un mot que du accent grfic.
Ex.: ms-dient, pl-blanc.
En els compostos.
Ex.: desps-ahir, desps-anit, abans-dahir.
En els estrangerismes no assimilats.
Ex.: best-seller, fox-terrier, gin-tonic, jet-set, music-hall, strip-tease.
40. Els articles el i la i la preposici de sapostrofen davant de vocal o h?
S, en casos com: linvent, lhome, lull, lorella, destiu.
No sapostrofen quan la paraula segent comena amb una i, u no vocliques.
Ex.: El iode, de ioga, el iogurt; la hiena.
Larticle la i la preposici de no sapostrofen:
en casos de confusi: la ira, la host.
en la paraula una quan vol dir hora: la una del migdia.
en el nom de les lletres: la a; a est ple de esses.
quan la paraula comena amb el prefix a amb valor negatiu: la
asimetria.
41. Com s lunitat o la unitat, lhipoteca o la hipoteca?
19

Larticle femen la no sapostrofa si la paraula segent comena amb una i, u

tones (no recau la fora de la veu).
Ex.: la humitat, la universitat, la illusi, la unitat, la hipoteca.
Larticle femen la sapostrofa si la paraula segent comena amb una i, u
tniques o fortes (recau la fora de la veu).
Ex.: l'ungla, l'illa

42. Els estrangerismes sapostrofen?

Les paraules estrangeres que presenten h aspirada perden este so quan
sadapten i, per tant, larticle i la preposici seguixen les normes generals
dapostrofaci.
Ex.: lhandbol, lhoquei.
Per saber si una paraula estrangera est adaptada o no, cal consultar els
diccionaris. Si no est adaptada, s un estrangerisme i s'haur d'escriure en
cursiva (control+k).
Ex.: thriller, best seller.

43. Cal apostrofar davant de les sigles?

Davant de les sigles alfabtiques, s a dir, les que es lletregen, farem el
segent:
Ex.: la UGT, el KGB.
Davant de les sigles sillbiques, s a dir, les que es pronuncien com qualsevol
altra paraula, apostrofarem segons les normes generals dapostrofaci.
Ex.: lONU, la UNESCO.

44. Cal apostrofar davant de les xifres?

Sapostrofen larticle i la preposici davant de les xifres romanes i arbigues si
quan sescriuen amb carcters alfabtics sapostrofen.
Ex.: l1, l11, d1.000.000 de persones.

45. Quines sn les contraccions ms comunes en valenci?

20

Els articles el i els es contrauen amb les preposicions a, de i per. Les

contraccions resultants sn al, als; del, dels; pel, pels.
Ex.: Porta-ho al despatx
La casa del metge
Mho digu pel carrer

Telefona als amics

La casa dels metges
Va pels marges

46. Com sescriu a lestanc o al estanc?

Quan larticle sapostrofa no es fa la contracci.
Ex.: Dis-ho a lorella
Vaig a lestanc
Va per laltre cant

47. Fem la contracci davant duna paraula que comence en cursiva o

entre cometes?
Les paraules en redona, cursiva, negreta i entre cometes seguixen les normes
dapostrofaci, per no es fa la contracci de la preposici i larticle si este
forma part de lexpressi escrita en redona, cursiva, negreta o entre cometes.
Ex.: He enviat una reclamaci a El Pas; s lautor dEl nom de la
rosa;
Mhe comprat un llibre dEl Corte Ingls; anirem a El Rac de
lOlla.
48. Se suprimix larticle davant del nom dels dies de la setmana?
S. Davant del nom dels dies de la setmana, quan es fa referncia al dia alludit
immediatament anterior o posterior respecte al moment en qu senuncia.
Ex.: El teu amic vindr dijous, i diumenge anirem a veurel.
Dimarts passat hi va haver vaga.
Ens vorem dimecres en la tertlia.
L'article davant dels dies de la setmana indica periodicitat
Els divendres de vesprada no treballem.
Els dilluns i els dijous faig nataci.
49. Hem de mantindre larticle davant dun infinitiu com fa el castell?
21

No. Davant dels infinitius amb valor verbal hem de llevar larticle.
Ex.: Plorar no et servir de res.
Conixer la teua parella ha estat fonamental.
Riure s ben bo per a la salut.
Per hi ha infinitius que els utilitzem substantivats i admetem ls de larticle: el
berenar, el beure, el deure, el dinar, el dormir, lentendre, el menjar, el parlar, el
riure, etc.

50. Davant de la conjunci que sadmet larticle?

No. El que (i femen i plurals) s correcte quan s relatiu, sinnim dall que:
El que vull s a.
Per frases com: El que anem a veurel no...; el que em comentes a... sn
incorrectes, una possible correcci seria:
Ex.: Que anem a veurel no vol dir res. El fet que anem a veurel...
Que em comentes a em fa llstima, de veres.
El fet que em comentes ac em fa llstima, de veres.

51. Com podem substituir larticle neutre dalgunes

castellanes ds freqent per les corresponents valencianes?
Mira com ho fem:
Lo important s...
Ja saps lo bo que s.
Sempre diu lo mateix.
Tot lo meu s teu.
Lo cert s que...
Amb lo b que estvem!
A lo millor va.
Lo ms tard que arribar...
Jo estic dacord, per lo tant...
Far tot lo possible per tu.
No magrada lo ms mnim.
En lo referent a a...
Dna lo mateix.
Treballa a lo loco.
Fes-ho, de lo contrari...

locucions

El fet important, el que importa, etc.

Ja saps com s de bo.
... el mateix, les mateixes coses...
Tot el que s meu, totes les meues
coses sn teues.
La veritat s que..., el fet cert s...
Tan b que estvem!
Potser va.
Com a molt arribar...
... per tant, en conseqncia,
Far tot el que puga, tots els possibles.
... gens ni miqueta.
Quant a, pel que fa a...
s igual, tant fa.
... a la babal.
Fes-ho, sin, altrament...
22

Per lo menos he anat.

Per lo pronte ja ho tinc.
Ho ha trencat per lo sa.
Per lo vist s sa casa.
Fes lo dems tu.

Almenys, si ms no...
De moment...
... en sec.
Sembla que, pel que es veu, es veu
que...
La resta, les altres coses, el que
queda...

52. Els femenins de llop, psicleg i jutge sn llopa, psiclega i jutja?

No. Ac tens un esquema que tajudar a formar els femenins.
1. En el cas de substantius acabats en -t, -c, -p i -f, canvien estes consonants
per -d, -g, -b i -v, i afegixen una -a a la forma del mascul.
Ex.: nebot - neboda
llop - lloba

amic - amiga
serf - serva

2. Els acabats en -oleg fan el femen en -loga.

Ex.: antropleg - antroploga
psicleg - psicloga

arqueleg - arqueloga
filleg - filloga

3. En certs casos especials, el femen es forma amb sufixos especfics, com essa, -ina o iu.
Ex.: poeta - poetessa
duc - duquessa
alcalde - alcaldessa
comte - comtessa
diable - diablessa
hoste - hostessa
jutge - jutgessa
metge - metgessa
sastre - sastressa
bar - baronessa
vampir - vampiressa
abat - abadessa
sacerdot - sacerdotessa
du - deessa
ballar - ballarina
heroi - herona
tsar - tsarina
actor - actriu
emperador - emperadriu
institutor - institutriu
prncep - princesa
marqus - marquesa
4. Alguns substantius femenins tenen un radical completament diferent al del
mascul corresponent.
Ex.: ase - somera
gendre - nora
marit - muller
pare- mare

cavall - egua
home - dona
oncle - tia
porc - truja

53. Com s el grip o la grip?

23

Com vulgues. Hi ha paraules que admeten tant el mascul com el femen:

un (o una) esfinx
contralt

llavavaixella
grip

vodka
mar

I moltes paraules acabades en -or admeten tamb els dos gneres:

amor
color
dolor
fervor
honor
rigor
sopor

ardor
desamor
error
fragor
horror
rubor
temor

candor
desfavor
estupor
fulgor
humor
rumor
terror

clamor
deshonor
favor
furor
rancor
sabor
valor

54. Jo dic Encn la llum i ma iaia Encn el llum? Com s?

En alguns casos, el gnere actua com una caracterstica distintiva
semnticament, s a dir, que segons saplique a la paraula el gnere mascul o
femen, esta t un significat o un altre. Exemple:
el son (acte de dormir)
la son (ganes de dormir)

el llum (instrument per a fer llum)

la llum (la claredat)

el vall (excavaci longitudinal)

la vall (depressi geogrfica)

el fi (finalitat)
la fi (acabament)

lordre (masc. posar en marxa)

lordre (fem. manament)

el terra (sl, paviment)

la terra (tots els altres sentits)

el paleta (mestre de cases)

la paleta (pala menuda)

55. Hi ha diferncia de gnere entre algunes paraules valencianes i

castellanes?
S, ac tens una tria dalgunes ms comunes.
Sn masculines: els afores, un avantatge, els bacteris, el carrer, el compte, el
costum, el deute, el dot, el dubte, els espinacs, un escafandre, un estratagema,
el front, un full, un interrogant, el llegum, el marge, el lleixiu, el pendent, el
24

senyal, els trmits, el regle, un torticoli, etc.

Sn femenines: amargor, calor, claror, esplendor, olor, resplendor, suor,
verdor, estrena, desfilada, disfressa...
Una anlisi, la psicoanlisi, una gape, una ncora, una au, una aroma...
La cercavila, la clmax, la dent, les hematies, la marat, les postres, la resta, la
sncope, la sndrome, la vodka, loda...
56. Per a fer el plural de plaa o de pluja, he de seguir les normes
ortogrfiques?
Per descomptat. Ac tens unes normes que et poden ajudar.
Els mots que acaben en -ga, -ca, -gua, -qua, -a, -ja i -tja fan el plural en gues, -ques, -ges, -ces, -ges i -tges respectivament:
vaga, vagues
pasqua, pasqes
Recorda: i j davant de a, o, u
auda, audaos
menjar, menjugar

oca, oques
plaa, places

llengua, llenges
pluja, pluges

c i g davant de e, i
audcia, audaces
menges, mengvol

57. Quan es fa el plural en una esse i quan en dos esses?

Els substantius acabats en vocal tnica (forta) seguida de -s formen el plural
afegint la terminaci -os al singular. En el cas que es tracte duna essa sorda,
es dobla la -s final.
capats - capatassos
matals - matalassos

fracs - fracassos
trasps - traspassos

excs - excessos
progrs - progressos

inters - interessos
succs - successos

ans - anissos
grans - granissos

canys - canyissos
pasts - pastissos

cos - cossos
terrs - terrossos

esbs - esbossos
tros - trossos

arcabs - arcabussos
embs - embussos

barns - barnussos
palls - pallussos
25

EXCEPCIONS:
aiguarrs - aiguarrasos
cas - casos
gimns - gimnasos
ocs - ocasos
vas - vasos
palmars - palmaresos
rs -.resos (resar)
TOTS ELS GENTILICIS ACABATS EN

russos)

as - asos
gas - gasos
mas - masos
pegs - pegasos
pags - pagesos
proms - promesos
S S'ESCRIUEN AMB UNA ESSE (llevat de sussos i

avs - avisos
encs- encisos
narcs - narcisos
parads - paradisos
tams - tamisos

comproms - compromisos
mats - matisos
pas - pasos
perms - permisos
tornavs - tornavisos

avaricis - avariciosos
dos - dosos
gels - gelosos

clos - closos
esps - esposos
reps - reposos

abs - abusos
nus - nusos
recls - reclusos

autobs - autobusos
obs - obusos
refs - refusos
s - usos

58. Com fan el plural les paraules acabades en - i x?

Les paraules o els mots o acabats en - i -x, com tamb alguns mots masculins
en -x formen el plural afegint una -s al singular.
la cal - les cals
lesfinx - les esfinxs
lndex - els ndexs

la fal - les fals

lhlix - les hlixs

59. Com fan el plural els substantius acabats en -sc, -st, -xt i -ig?
Els substantius acabats en -sc, -st, -xt i -ig poden fer el plural amb les
terminacions -os o -s.
bosc - boscos o boscs
gust - gustos o gusts
text - textos o texts

casc - cascos o cascs

manifest - manifestos o manifests
pretext - pretextos o pretexts
26

desig - desitjos o desigs

faig - fajos o faigs

60. Hi ha alguns substantius que siguen invariables?

S, et mostrem una llista.
el cactus - els cactus
el pncrees - els pncrees

el llapis - els llapis

el tipus - els tipus

lurbs - les urbs

la pols - les pols

la cries - les cries

la glotis - les glotis

el dilluns - els dilluns

el dimecres- els dimecres

el dimarts - els dimarts

el dijous - els dijous

el fons - els fons

el temps - els temps

el plus - els plus

lens - els ens

Noms tenen la forma del plural: les acaballes, les agranadures, les alicates,
els afores, les beceroles, les cosquerelles, les escorrialles, les noces, les
postres, les tisores o les estisores.
61. Quina s lequivalent valenciana desta srie de paraules o
expressions?
ajedrez
con creces
de espaldas
Las Navidades
de pie
Perdi el sentido

escacs
caja de cambios caixa del canvi
amb escreix
dotes de mando do de comandament
desquena
las narizes
el nas
el Nadal
a oidos
a loda, a lorella
drets, dempeus
montaa rusa muntanyes russes
Va perdre els sentits

62. Quin s lorde i la collocaci dels pronoms febles?

Segons el temps verbal que acompanyen, els pronoms febles poden situar-se
davant del verb o darrere del verb. Davant del verb, els pronoms van o b sols
o b units al verb mitjanant lapstrof; darrere del verb, sadjunten al verb amb
apstrof o amb guionet.
Se situen darrere del verb amb el verb en imperatiu, infinitiu i gerundi:
ajudam, mireu-lo, mirar-te, mirant-nos.
27

Amb la resta del temps verbals, els pronoms se situen davant: em mira, tha
acompanyat, majuda, ens ajudem, es conviden.
Quan acompanyen una perfrasi verbal, poden anar davant o darrere:
Mhas dajudar / Has dajudar-me
Mho va dir / Va dir-mho
Te lhavia de donar / Havia de donar-tel

63. Com es poden classificar les formes dels pronoms febles?

Excepte els pronoms les, li, ho i hi, que sn invariables, els altres pronoms
poden adoptar diverses formes segons la posici que ocupen respecte al verb
a qu sadjunten i el so amb qu comence o acabe el verb. Hi ha quatre formes
posssibles:
a) Formes reforades: susen davant de verbs comenats en consonant: em,
et, es, el, la, ens, us, els, les.
em diu
ens ajuda

et miren
us convide

es comprn el mire
els mire

la veig
les acompanye

b) Formes elidides: susen davant de verbs comenats en vocal o h: m, t, s,

l, ens, us, els, les.
moblide
us admire

tajudesobri
lacompanye
els mire
les mire

ens meravellem

c) Formes plenes: susen darrere de verbs acabats en consonant o en

semivocal, i sempre sadjunten al verb mitjanant un guionet: -me, -te, -se, -lo,
-la, -nos, -vos, -los, -les.
ajudeu-me
mireu-nos

mirar-te
mireu-vos

comprar-se mireu-lo
mirar-los
mirar-les

mira-la

d) Formes redudes: susen darrere de verbs acabats en vocal, i sempre

sadjunten al verb per mitj dun apstrof: m, t, s, l, ns, ls.
escoltam
escoltans

escoltat
escoltals

asseures

escoltal

64. Com hem descriure vos manifeste o us manifeste?

28

El pronom us quan se situa davant del verb, mant la forma reforada us (i

tamb vos); darrere del verb, susa la forma plena -vos, excepte quan el verb
acaba en vocal, que sempra la forma -us: us ajude, us manifeste; va
manifestar-vos, vaig veure-us al cine.

65. Quina diferncia hi ha entre el i ho?

Com traduiria: Lo veo (a mi amigo) cada dia en la clase?
La traducci seria: El veig (el meu amic) cada dia a la classe.
El fa la funci de complement directe (Veig el meu amic), el s determinat.
Utilitzaries ho, si estiguera indeterminat i fera referncia, en l'exemple, a una
situaci, un assumpte que vegeres quan vas a classe.
Ex.: : Lo veo (eso que estamos hablando) cada dia en la clase
Traducci: Ho veig cada dia a classe
Si necessites ms informaci, ac la tens:
Els pronoms el, la, els, les representen el complement directe definit o un
atribut, tamb definit.
El pronom el adopta les formes el, l, -lo, l: el mire, lespere, mireu-lo, miral.
El pronom la adopta la forma la si el verb comena per consonant o per i, u
tones, i la forma elidida l si comena per vocal o h; darrere de verb susa la
forma plena -la: la conec, la utilitze, lhe comprada, linsta, utilitzar-la, mira-la.
El pronom els davant de verb mant sempre la forma reforada els; darrere de
verb, pren la forma -los o la forma ls: els comprenc, els ajude; contant-los,
mirals.
El pronom les morfolgicament s invariable: les canvivem, les estudiava,
ajudar-les, mira-les.
66. Quan s'usa el pronom ho?
Morfolgicament es mant invariable. Pot exercir les funcions segents:
Pot substituir els pronoms neutres a, aix i all, o tota una oraci equivalent a
estes formes. En este cas realitza la funci de complement directe:
A no va. Ho pots vendre.
Hi ha molts interessats a vindre, per no ho manifesten.
29

Tamb pot reemplaar un adjectiu o un substantiu indeterminats, en funci

datribut:
No s si s veritat, per ho intusc.
No era amiga, per ara s que ho s.

67. Quin s el plural del pronom li?

Els pronoms li (singular) i els (plural) exercixen la funci de complement
indirecte.
Estos pronoms, invariables quant al gnere, corresponen a la tercera persona
gramatical, en singular i en plural: li telefonar, mira-li, heu dencomanar-li; els
comentar la qesti, no els ajud la resoluci, vol enviar-los un paquet,
comunicals la teua resposta.

68. No s si he descriure en tinc dos o ne tinc dos?

El pronom en pot adoptar quatre formes diferents: en (si el verb comena per
consonant), n (si el verb comena per vocal o h), -ne (si el verb acaba en
consonant o semivocal) i 'n (quan el verb acaba en vocal.
Per tant, la resposta s: En tinc dos.
Si vols saber la funci que fa este pronom, ac tens ms informaci:
Substitux un substantiu indeterminat, sovint acompanyat dun adjectiu
numeral, quantitatiu o indefinit, pres en sentit partitiu en funci de complement
directe o de subjecte:
Necessites bolgrafs? En tinc massa.
Tens por? No en tingues gens ni miqueta.
Volia pomes, per no en tenien.
Han vingut els paquets? Ara nhan aplegats uns quants.
Tamb pot substituir tot un grup nominal:
Vols aigua de la nevera? No, no en necessite.
Tens llibres de contes? Evidentment que en tinc.
O noms el nucli deste grup nominal:
Vols aigua de la nevera? No, en vull de laixeta.
30

Tens llibres de contes? No, en tinc dassaig.

Substitux el predicat del complement dels verbs com nomenar, elegir,
designar, fer-se, etc.
Eres soci del Bara? Men vaig fer lany passat (de soci).
Pot reemplaar un complement del nom en funci de complement directe o
datribut:
Ell diu que est content de viure ac, per jo no nestic gens (de content).
Pot representar una determinaci circumstancial de lloc introduda per la
preposici de:
Quan jo vaig a treballar, ells nixen (de treballar).
Tamb pot substituir un complement preposicional dobjecte introdut per la
preposici de:
Vages on vages, ell no se nadona (d'aix).
Pot representar un complement circumstancial de causa introdut per les
preposicions de o per:
Quan se separaren, sen va deprimir molt (per la separaci).
69. Del pronom hi alguns noms utilitzen les formes ms colloquials, per
exemple: Hi ha molta gent. No mhi veig, etc. Quines altres funcions fa?
El pronom hi morfolgicament s invariable. Pot exercir les funcions segents:
Representa una determinaci circumstancial de lloc introduda per una
preposici que no siga de:
Quan vaig anar al cine mhi vaig trobar uns coneguts.
Sempre vaig per la vorera. Tu tamb hi vas?
Pot representar una circumstncia de manera, instrument o concurrncia en
una acci:
Ell camina de pressa, jo tamb hi camine.
Magradava treballar amb ell, ara ja no hi treballe.
Pot representar un complement circumstancial dobjecte introdut amb
qualsevol preposici que no siga de:
31

Et conformes amb este espai? Jo no mhi conforme.

Substitux complements de verbs com fer-se, tornar-se, quedar-se, etc., en
funci de complement predicatiu:
Em van dir que el pantal es faria ms estret, per no se mhi ha fet.
Acompanya els verbs de percepci (veure-hi, sentir-hi, palpar-hi, etc.) quan
susen intransitivament, i el verb haver-hi emprat com a impersonal:
Devia haver-hi ms de tres-centes persones.
No mhi veig gens b amb estes ulleres.
70. Com es combinen els pronoms? Els puc separar?
Tots els pronoms febles es colloquen junts, b davant del verb o b darrere:
Li ho vaig comunicar
Me la deixa
Se li va oblidar
Ens ho vol vendre
Els la cuida

Vaig comunicar-li-ho
Deixa-me-la
Va oblidar-se-li
Vol vendrens-ho
Cuidals-la

Davant del verb, els pronoms sescriuen separats o apostrofats:

Te la dur dem.
Li ho tinc dit, per no em fa cas.
No sen veu cap per ac.
Sen va esta vesprada al cine.
Se nanava quan jo entrava.
Darrere del verb, van lligats al verb o entre ells amb guionet o amb apstrof:
Mira-te-la
Mirans-la (llibreta)

Mira-tel
Vs-ten

Comprals-la (a ells, la cosa)

Mira-mho

Quan un dels pronoms duna combinaci pot presentar la forma elidida o la

reduda, lapstrof es collocar tan a la dreta com siga possible:
Lils vaig dur
No sen recorda

Me noblide sovint
Li lhe comprada

Ten vas?
Sen va a Pars

El pronom em, et i es adopten la forma plena (me, te, se) quan se situen en
el primer lloc duna combinaci:
32

Me la va dur ahir

Tel vas emportar

Se mha perdut

En el cas que estos pronoms vagen combinats amb els pronoms invariables
ho i hi, prenen la forma elidida:
Mho diuen sovint

Shi acosta rpidament

Si el primer pronom no s cap dels tres esmentats en lapartat anterior, pren

la mateixa forma que adoptaria si anara tot sol amb el verb:
Ens el va dur
Els ho va comentar

Canvieu-vos-el
Us el va comprar

Us ho vaig dir
Mireu-nos-el

Darrere del verb, quan el primer pronom acaba en -s, el segon pronom
adopta la forma reforada:
Va mirar-los-els
Vol veure-us-les

Anem-nos-en

No vol dir-los-els

71. Quan combinem dos pronoms, quin hem de posar davant?

Quan es combinen dos pronoms febles, es colloca en primer lloc el que fa de
complement indirecte:
Me la va ensenyar (a mi la cosa) Li ho va dir
Ens el far prompte

Te les portar

Per si un destos pronoms s el reflexiu se, ha docupar el primer lloc:

Sem va presentar ahir

Se li veu la intenci

72. El plural daquest o deste s aquestos?

No, s aquests. A continuaci et facilitem tola la informaci.
Per a referir-se a alg o alguna cosa que est situada en la proximitat
immediata de qui parla, hi ha en singular les formes aquest o este per al
mascul i aquesta o esta per al femen; i en plural, aquests o estos per al
mascul i aquestes o estes per al femen.
Per a referir-se a persones o coses situades en una proximitat mediata, dins
de lentorn prxim al de la persona que escolta, hi ha les formes aqueix / eixe
per al mascul i aqueixa / eixa per al femen; i en plural, aqueixos /eixos per al
33

mascul i aqueixes /eixes per al femen.

Per a expressar una referncia llunyana, en singular hi ha les formes aquell
per al mascul i aquella per al femen; i en plural, aquells per al mascul i
aquelles per al femen.
Com a demostratius neutres, hi ha les formes a per a la proximitat
immediata, aix per a la proximitat mediata i all per a una referncia llunyana.
73. Quan vull fer una pregunta, que expressa quina cosa, eixe que porta
accent? I quan vull referir-me a persones, quin he dutilitzar?
S, qu pregunta porta accent. El pronom qu s invariable. Pregunta per la
identitat de les coses i equival a quina cosa:
Qu vol vost?

A qu es dedica el teu germ?

El pronom qui s invariable. Pregunta per la identitat de les persones i equival

a quina persona o quines persones:
Qui tho ha dit?

No s qui mho ha dit

74. Com s: A qu despatx ho has enviat? o A quin despatx ho has

enviat?
Ladjectiu quin presenta flexi, s a dir, hi ha la forma quin (mascul singular),
quina (femen singular), quins (mas. plural) i quines (fem. plural). Amb estos
adjectius es pregunta per un element (o uns quants) dun grup de persones o
de coses:
A quin despatx ho has enviat? Quina botella has comprat?
De quins mitjans disposes?
Quines sn les que vols?
Estos adjectius tamb poden expressar admiraci, enuig o censura:
Quin goig em fa!
Quina barra que t!

Quins fulls ms llargs!

Quines vistes ms boniques!

75. Quina s la diferncia entre quant i quan?

Quant s un quantitatiu i t flexi: quant (mas. sing.), quanta (fem. sing.),
quants (mas. plural) i quantes (fem. plural).
34

Quant de temps estars fora? Quanta gent hi ha a la plaa?

Quants bolgrafs necessites? Quantes plomes tens?
Pot equivaldre a quin preu:
Quant val?

Per quant ho has aconseguit?

Amb quan sinterroga sobre el moment en qu sesdev una acci:

Quan ha dit que vindr?

Vull dir-li quan pensa anar a visitar-lo.

76. s igual dir on que a on?

Amb ladverbi pronominal on sinterroga sobre el lloc i equival a a quin lloc o
en quin lloc (on o a on), de quin lloc (don) i per quin lloc (per on):
On has deixat les claus?
Don has comprat a?

A on vas per ac?

Per on vindran els amics?

77. Quina diferncia hi ha entre els relatius que i qu?

El relatiu que substitux persones o coses:
La xica que has vist s companya.
Acabe davaluar lassumpte que mhas dit.
El relatiu qu susa precedit de preposici i fent referncia a coses. Es pot
substituir pel relatiu el qual i variants (la qual, els quals, les quals):
La fitxa de qu (de la qual) parle no s massa gran.
El llibre a qu (al qual) et referixes no mha agradat.
Lautobs amb qu (amb el qual) viatjaves era cmode.

78. Com s: Qui vulga que es presente de mat / El qui vulga que es
presente de mat?
El relatiu qui fa referncia a persones i sempre va precedit de preposici:
35

No conec els xics amb qui parlaves.

La persona per qui preguntes se nha anat.
Tamb susa sovint precedit dels mots el, la, aquell, aquella, tots, etc.:
El qui ha fet a s enginys. / Qui ha fet a s enginys
Aquells qui ho faran ms prompte podran anar-sen.

79. Com tradusc la frase segent: La casa en la que vive est muy
lejos?
Possibles solucions: La casa en qu viu para molt lluny
La casa on viu para molt lluny
La casa en la qual viu para molt lluny
A continuaci disposes de ms informaci:
Els grups el que, la que, els que, les que sn correctes quan equivalen a
aquell que, aquella que, aquells que, aquelles que, all que, aix que:
Dnam este full i el que / aquell que tens al calaix.
Escolta el que / all que et diuen.
Per no sn correctes quan equivalen a el qual, la qual, els quals, les quals,
qu, qui.
La sentncia contra la qual es recorre s injusta. (la que est
malament, l'asterisc vol dir malament)
La ploma amb qu / amb la qual escric... (La ploma amb la que)
La casa dins la qual he sentit un soroll no est pintada. (dins la que)
El senyor de qui / del qual parle no el coneixes. (del que)
Els fulls amb els quals / amb qu escric sn teus. (amb els que)
El relatiu on fa la funci de complement circumstancial de lloc i s equivalent a
les formes en qu:
La casa on (en qu) viu para ben lluny.
La carretera per on vingurem era preciosa.
80. Qu puc escriure per a subtituir el relatiu el qual (i variants)?
El relatiu el qual i variants pot substituir:
el relatiu que en les oracions explicatives
36

el relatiu qu i qui en qualsevol tipus doraci

Ex.: El meu germ, el qual / que s llicenciat, est de vacances.
Lempresa de la qual / de qu et parlava ha fet fallida.
Lescriptora a la qual / a qui van fer homenatge s de Benifai.
Precedit de la preposici de equival al possessiu castell cuyo:
Vaig comprar un quadre, lautor del qual va nixer a Islndia.
s un projecte de la viabilitat del qual dubte moltssim.
s la xica amb el germ de la qual vaig a classe.
Viu en una casa al jardi de la qual hi ha una font. (Tamb podrem dir: on
hi ha un jard, que t un jard.)
Utilitzarem el relatiu la qual cosa o podem substituir per cosa que per a traduir
lo cual, lo que:
No ha superat la prova, per la qual cosa haur de repetir-la.
Hi ha unanimitat: cosa que / la qual cosa indica que no cal tornar a
discutir.

81. Els numerals cardinals sn invariables?

Sn tots invariables, llevat dun, dos i cent, i expressen la numeraci natural.
Sescriuen de la manera segent:
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17

zero
un, una
dos, dues
tres
quatre
cinc
sis
set
huit, vuit
nou
deu
onze
dotze
tretze
catorze
quinze
setze
dsset, disset

21
22
23
24
25
26
27
30
34
40
45
50
54
60
65
70
77
80

vint-i-un
vint-i-dos
vint-i-tres
vint-i-quatre
vint-i-cinc
vint-i-sis
vint-i-set
trenta
trenta-quatre
quaranta
quaranta-cinc
cinquanta
cinquanta-quatre
seixanta
seixanta-cinc
setanta
setanta-set
huitanta, vuitanta
37

18
19
20

dhuit, dvuit (o dihuit, divuit)

dnou, dinou
vint
100
105
113
134
200
214
223
345
432
567
689
734
892
964
1.234
4.655
10.225
45.743
1.000.000
un mili de milions

87
90
96

huitanta-set
noranta
noranta-sis

cent
cent cinc
cent tretze
cent trenta-quatre
dos-cents
dos-cents catorze
dos-cents vint-i tres
tres-cents quaranta-cinc
quatre-cents trenta-dos
cin-cents seixanta-set
sis-cents huitanta-nou
set-cents trenta-quatre
huit-cents noranta-dos
nou-cents seixanta-quatre
mil dos-cents trenta-quatre
quatre mil sis-cents cinquanta-cinc
deu mil dos-cents vint-i-cinc
quaranta-cinc mil set-cents quarantatres
un mili
s un bili

Per a lescriptura dels numerals amb lletres, sutilitza el guionet per a separar la
desena de la unitat i la unitat de la centena (D-U-C): del 21-99 i del 200-999.
Quan els cardinals susen com a ordinals o com a noms de xifres, no prenen
mai la forma femenina i el cardinal un (1) adopta la forma u:
Hem darribar al quilmetre u (ordinal).
Ha eixit premiat lu (xifra).
Usats com a substantius, prenen la forma del plural:
En els exmens han tres cinc dosos i quatre sets.

82. Quina diferncia hi ha entre alg i algun?

Alg s invariable en gnere i nombre (singular i plural), i significa una
persona qualsevol indeterminada: No s si alg tho donar.
38

Algun - alguna, alguns - algunes denota una quantitat reduda de persones o

coses i a vegades tamb una de sola, tamb indica una certa quantitat:
Algunes persones shan posat malaltes.
He danar algun dia a fer un passeig pel teu barri.

83. s el mateix dir cada un que cada u?

No. Cada un (o cadascun) t la forma femenina cada una. Designa un
element que forma part dun collectiu determinat quantitativament:
He donat un bolgraf a cada un dels participants en la reuni.
Has de pensar cada una de les teues paraules.
Cada u (o cadasc) fa referncia a tota persona, sense cap limitaci. En
castell seria cada cual:
Cada u porta el seu rotllo, aix s aix.
Cada u que sencarregue dels seus deures.

84. Voldria saber com distingir cap i res?

Cap s una forma invariable que sempre va referida a elements comptables (ni
una ni mitja ni cap). Susa en frases negatives i s equivalent a ni un. A
vegades va reforat amb ladverbi de negaci no:
No veig cap lloc per a aparcar.
No acudix cap persona a fer-sen crrec. (Tamb podem dir: Cap
persona no acudix a fer-sen crrec.)
Tamb pot usar-se en oracions interrogatives i condicionals, on pren un valor
positiu equivalent a algun:
Tens cap invitaci per a mi?
Si no hi haguera cap interessat, mavises.
Res. En frases negatives, significa cap cosa. Pot anar reforat amb ladverbi
de negaci no:
No s res del que em preguntes.
No mimporta res. (O: Res no mimporta.)
En frases condicionals i interrogatives pren el significat positiu equivalent a
39

alguna cosa.
Saps res sobre esta qesti?
85. He observat que lindefinit mateix quan va posposat es mant
invariable. s veritat?
S. Posposat a un pronom o a certs adverbis i substantius, equival a per
exemple i es mant invariable:
Ens quedem ac mateix. No hi ha cap problema.
Fes el que vulgues: tu mateix.
Tamb es mant invariable en la forma masculina quan es posposa a un
substantiu:
El van trobar en la casa mateix.
El van acollir en la pensi mateix.
86. Quan presenta variaci lindefinit mateix?
Quan susa davant del nom i indica que s una sola cosa en casos diversos:
Els dos van arribar el mateix dia.
Estes carpetes sn de la mateixa persona.
Tamb pot tindre un valor equivalent a idntic:
Quant a a, tenim les mateixes idees.
Tenen els mateixos problemes que tu i jo.
Usat emfticament, remarca que es tracta precisament de la cosa que
sanomena i no duna altra:
Vindr ara mateix.
Elles mateixes mho van dir.
Indica tamb propi, exclusivament duna persona i no de cap altra:
El seu mateix pare mho va proposar.
87. Quin s el plural de qualsevol?
Este indefinit experimenta una modificaci ortogrfica en la forma del plural:
qualssevol.
40

Aix ho sap qualsevol.

Compra tres papereres qualssevol.

88. Davant de topnims, tot i mig es mantenen invariables?

Cal matisar. Davant dels topnims que no porten article determinat, es
mantenen invariables.
Tot Valncia sha concentrat davant de lAjuntament.
Mig Oriola t la poblaci aturada.
Per davant de larticle, mant la seua flexi:
Tota lAlcdia esta pendent del desbordament del riu.
I ambmig farem: Mig poble de l'Alcdia est afectat per la grip.
Mitja Albufera est inundada.

89. Quina s la diferncia entre bastant i prou?

Bastant o bastants indica en una quantitat regular:
T bastant fora, per encara no en t prou per aconseguir el que
vol.
Prou. Equival a suficient:
Jo crec que ja he fet prou coses per tu.
Ja en tinc prou, estic molt enfandada!
90. Com es distingix quant de quan?
Quant presenta flexi (quant, quanta, quants, quantes). Indica quina
quantitat de:
No s quant de temps tardar a tornar.
Quantes tha dit que en portaria?
Quan pregunta a quin moment o a quina poca sha produt o es produir una
acci:
Quan vingues per casa, et donar el que et fa falta.
Quan vindr del viatge?
41

91. Com puc distingir tant de tan?

Tant presenta flexi (tant, tanta, tants, tantes). Indica la mateixa quantitat de:
Per avui esperem que no hi haja tant de personal.
Tan s un adverbi i indica en el mateix grau, igualment, talment:
Ella s tan agradable com pots ser-ho tu.
Parles tan baixet, que no tentenc.
92. Com s: instrux o instrueix?
Els verbs de la tercera conjugaci (els que acaben en -ir), com per exemple:
apetir, construir, instruir, etc., fan la tercera persona del singular del present
dindicatiu en apetix, construx i instrux, o en la forma dita incoativa apeteix,
construeix i instrueix. Igualment passa en la tercera persona del plural, que fa
apetixen, construxen i instruxen, o apeteixen, construeixen i instrueixen.
Noms cal utilitzar les dos formes duna manera coherent i no fer-hi barreges.
Tamb es pot escriure en la forma amb lincrement (instrueix) i pronunciar-hi
(instrux).
93. Els participis que porten essa en el femen, com per exemple
admesa, sescriuen amb una essa o amb dos?
Sempre amb una essa. Comprova-ho tu mateix: difosa, conclosa, permesa,
confosa, etc.

94. En llenguatge colloquial, alguns gerundis els diem acabats en -guent

o -quent, per exemple: vulguent i visquent, cal corregir-los?
S, els gerundis no acaben mai en estes formes, shan de corregir per: volent,
vivint, morint, coneixent, atenent, confonent, corrent, coent, creixent, eixint,
duent, perdent, prenent, obrint, rient, tenint, volent, etc.
95. Els imperfets dindicatiu de la primera conjugaci, com per exemple anava, sn sempre amb ve baixa?
S. Totes les persones del temps mantenen la ve baixa: anava, anaves, anava,
anvem, anveu, anaven.
42

96. Sn equivalents les formes vaig anar (passat perifrstic) i an (passat

simple?
S, es poden utilitzar les dos formes sense problemes i alternant-les dins dun
mateix escrit, si es vol.
97. Qu puc fer per a evitar les vacillacions en ls de les formes de
plural de limperatiu dels verbs?
Es pot recrrer a lesquema segent: la segona del singular amb la segona del
plural i la tercera del singular amb la primera i la tercera persones del plural.
SINGULAR

PLURAL

SINGULAR PLURAL

2a. sigues
3a. siga

1a. siguem
2a. sigueu
3a. siguen

beu
bega

beguem

beveu
beguen

98. Com s No beveu o No begueu?

Limperatiu noms susa en frases afirmatives. En les frases negatives usem el
subjuntiu, per tant, la forma correcta ser: No begueu.
99. Quins sn els verbs que presenten infinitius acabats en -eixer?
Els nics verbs que presenten infinitius acabats en -ixer sn: conixer,
merixer, parixer i aparixer.
Per tant, farem florir (i no *florixer)
prevaler o prevaldre (i no *prevalixer)
pertnyer (i no *pertenixer)
afavorir (i no *favorixer)
romandre o quedar-se (i no *permanixer)
100. Quins sn els verbs que per influncia del castell solen conjugarse com si foren de la tercera conjugaci i pertanyen a la segona?
Pertanyen a la segona conjugaci:
batre i compostos: abatre, combatre, debatre, rebatre.
43

cloure i compostos: concloure, incloure, excloure, recloure.

crrer i compostos: concrrer, discrrer, incrrer, ocrrer, recrrer i transcrrer.
fondre i compostos: confondre, difondre, infondre, refondre.
metre i compostos: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre,
transmetre.
rompre i compostos: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre, concebre i
percebre.
101. Del verb haver, quins sn els temps que el verb sescriu amb v?
Limperfet dindicatiu, linfinitiu i el gerundi: havia, haver, havent.
102. Com s: Hi ha un sobre o Nhi ha un sobre?
Quan usem el verb haver en impersonal, cal evitar la forma colloquial nhi ha,
nhi havia, nhi haur si acompanya all a qu fa referncia.
Hi ha molta gent. S que nhi ha.
Hi havia moltes persones. S que nhi havia.
Hi haur llibres per a tots. Espere que nhi haja.
103. Vullc, senc, perc, dorc sn formes colloquials dels verbs
corresponents?
S, les formes ms formals sn: vull, sent, perd, dorm.
104. Com s: Ha sigut important o Ha segut important?
Ha sigut important. Sigut s el participi del ser o sser, i segut s el participi de
seure. Ella ha segut una estona en eixa cadira.
105. *Crea, *fea i *dia sn formes colloquials dels verbs creure, fer i dir?
S, els imperfets dindicatiu dels verbs creure, fer i dir sn: creia, feia i deia.
106. Vol dir el mateix afirmar que afermar?
No. Afirmar vol dir que diem o declarem que una cosa s: Ell afirma que ha
anat.
I afermar vol dir fer o fer-se ferm: Afermar alg en el lloc. Es va afermar en la
seua proposta.
44

107. Hi ha doblets verbals en valenci que conv tindre en compte?

S, ac et proposem una mostra:
cuit / cogut: Ja est cuit larrs.

Tha cogut la ferida?

acudir / ocrrer: No se macut cap qesti.

Saps qu ha ocorregut?

aclarir / clarificar: Hem daclarir el dubte.

Hem de clarificar estes partcules.
aparentar / aparenar: No aparenta ledat que t.
Mant una bona aparena.
creuar / encreuar: Hem creuat el carrer.

Els camins sencreuen.

complir / acomplir: He complit el deure.

He dacomplir el que em propose.
doblar / doblegar: Dobla-ho per quatre.

Doblega la roba.

dormir / adormir: No he dormit pou.

Se madorm la cama.

nomenar / anomenar: Est pendent de nomenar per a ocupar la plaa.

La pellcula t molta anomenada.
planar / planejar: Lavi plana a poca distncia.
semblar / assemblar: Sembla que no ho t.

No hem planejat res.

Sassembla a son pare.

senyalar / assenyalar: Encara no han senyalat (de senyal) la carretera.

Mhan assenyalat (dindicar) que vaja cap al nord.
aterrar / aterrir: Lavi aterrarar a les 12 hores.
Estic aterrida, per manimar un poc.
riure / riures: Riu obertament i sovint.

Es riu de mi, sempre es burla.

pujar / apujar: Puja els paquets al pis.

Apuja la persiana.

Baixar / abaixar: Abaixa els paquets.

Abaixa la persiana.

Guaitar / aguaitar: Guaita el cam.

Aguaita i els sorprendrs.

comptar / contar: Compta fins a set.

Cada dia conta un conte.

45

baratar / abaratir: Baratam (canviar) el clauer.

Han abaratit els preus.

desvetlar / desvelar: Estic desvetlada, no tinc son.

Han desvelat el misteri.

rebellar / revelar: Em rebelle contra la imposici.

Revelar un secret.

ostentar / exercir: Ella exercix el crrec, per no li agrada ostentar, s digna.

108. Quina diferncia hi ha entre compondre i composar. Direm Aix es
composa de diverses formes.
El verb composar solament vol dir: Imposar arbitrriament a alg una
contribuci, una multa, etc., o comportar-se amb alg fent-lo anar dret, fent-li
creure el que es vol. Per tant, en lexemple caldr usar el verb compondre, i la
frase quedar: Aix es compon de diverses formes.

109. Quines sn les formes admeses en infinitiu de la llista de verbs

segents?
decepcionar, aterritzar, reflexar,
garantitzar, ofertar, atemoritzar

tracionar,

concretitzar,

culpabilitzar,

Formes admeses: decebre, aterrar, reflectir, trair, concretar, culpar, garantir,

oferir, atemorir. Consulta una flexi verbal.
110. Els verbs cessar i destituir funcionen igual en castell que en
valenci? Com traduirem: El presidente ha cesado al consejero?
En valenci el verb cessar pot ser transitiu i intransitiu, per exemple:
Transitiu: Quan cessen el crits, podrem parlar.
Intransitiu: Ha cessat en el crrec de president. Lhan fet cessar.
La traducci seria: El president ha destitut (o ha rellevat) el conseller.
111. El verb recrrer t una doble accepci?
S. Jo puc recrrer quilmetres, per recrrec contra una injustcia. Aleshores la
frase que en castell fan: Han recurrido la sentncia, nosaltres direm:
Han recorregut contra la sentncia.

46

112. Sobsequien les persones i els regals?

No, noms les persones. Per tant, direm:
Est content, l'han obsequiat molt.
Lhan obsequiat amb un moble imperial.
113. Quina diferncia hi ha entre urgir i instar?
Urgir vol dir que s urgent i s intransitiu. Instar vol dir demanar urgentment i
s transitiu.
Exemple: Loposici insta el govern perque retire el projecte.
Una altra cosa seria que loposici considerara que s urgent que el govern
retire el projecte.

114. Quins sn els verbs ms comuns que per influncia del castell fem
intransitius i en valenci sn transitius?
Recorda:

acab por. Ex.: El detingut acab confessant.

cumplir con. Ex.: Vull complir el meu deure.
dudar por un momento: Ex.: Va dubtar un moment.
cruzar-se de brazos. Ex.: Encreua el braos i no fa res.
faltar por hacer. Ex.: Falta fer encara tot a.
necesitar de. Ex.: Necessite el teu suport.
quedar-se con. Ex.: Quedes el que necessite.

soar con. Ex.: Somniava que seria feli.

115. Quins sn els verbs que en castell sn pronominals o reflexius i en
valenci no ho sn o hem d'usar altres verbs?
Ac en tens una relaci:
Se ha apreciado una fuerte subida. Traducci: Sha registrat una important
pujada.
Se lo ha aprendido todo.
Traducci: Ho aprs tot.
Se bajaron del tren.
Traducci: Baixaren del tren.
47

s mejor que te calles.

Se cay del silln.
Se conoce a su amigo.
Se han cocido demasiado.
Se ha dejado el sueldo.
No te hagas el simptico.
Se pasa la vida corriendo.
Vamos a tomarnos un caf.

Traducci: s millor que calles.

Traducci: Caigu de la butaca.
Traducci: Coneix b el seu amic.
Traducci: Han cuit massa.
Traducci: Ha deixat el salari.
Traducci: No faces el simptic.
Traducci: Passa la vida corrent.
Traducci: Anem a prendre (o a fer) un
caf.

116. Quan volem expressar lobligaci en valenci, quines construccions

hem de fer servir?
Les expressions que expressen obligaci en valenci sn: haver de, caldre o
s necessari, per tant cal oblidar-sen de: hi ha que, tinc que, s precs que.
Exemples:

He de fer alguna cosa i prompte.

Cal fer alguna cosa i prompte.
s necessari fer alguna cosa i prompte.

117. Com expressarem la probabilitat?

Sexpressa amb el verb deure i amb els adverbis, potser, tal volta, tal vegada
i el verb corresponent.
Deuen ser les quatre, mira-ho al rellotge.
Potser sn les quatre, mira-ho al rellotge.

118. Com s: On vas a ballar diumenge? On anirs a ballar diumenge?

La segona perqu no indica cap immediatesa, expressa un temps en futur.
El que s que podem fer s: Men vaig a dinar, tornar cap a les quatre.
Vaig a telefonar-li, dara no passa.
119. Ah s valenci?
No, en valenci tenim les formes ac, per a indicar el lloc on es troba qui parla;
aqu, el lloc on es troba qui escolta, i all i all, un lloc lluny respecte dels dos
interlocutors.
Vine cap ac. Estic ac. Anem all o all. Aqu fa bon estar (en gran
part del domini valenci, hem substitut 'aqu' per 'ac').
48

120. Arrere s sinnim denrere i dendarrere?

S, i indiquen direcci oposada a la que prviament sha recorregut. Soposa a
avant.
Vs i posat un poc ms arrere.
121. Quina s la diferncia entre avant i davant?
Avant expressa direcci cap a un lloc que est davant nostre. Com a forma
sinnima hi ha endavant. Soposa a arrere.
T la casa un poc ms avant.
Davant significa que alguna cosa es troba a la part anterior del lloc on se situa
una altra persona o cosa. Tamb pot indicar la posici enfront dalg per
detenir-lo o per impedir-li que faa alguna cosa. Soposa a darrere.
Es va posar davant de tu en el cine.

122. Com puc diferenciar baix i davall?

Baix s un adverbi que pot presentar un carcter situacional, i indica que
alguna cosa es troba a la part ms baixa dun lloc. Tamb pot expressar que
alguna cosa passa a una altura poc considerable. Com a forma sinnima tenim
a baix. Soposa a dalt.
Est esperant-te baix.
Davall fa referncia a la posici duna persona o una cosa respecte a all que
s ms alt en direcci vertical. Com a formes sinnimes hi ha els adverbis sota
i dessota, i les locucions a sota i al dessota. Soposa a damunt.
Es refugiava davall o sota un arbre.
Viu davall o sota la tirania de la seua germana.
Davall o sota de larmari t joguets amagats.
Per atenci, la traducci del castell bajo no s sempre baix o davall, fixat en
lexemple:
Bajo mi punto de vista
Des del meu punt de vista.

49

123. Qu vol dir lexpressi enlaire?

Este adverbi fa referncia a una cosa situada a una distncia ms o menys
gran de terra. En sentit figurat, es diu dels assumptes que encara estan
pendents.
La biga saguantava enlaire de miracle.
No volem que es queden problemes enlaire.
124. Sn sinnims prop i a prop?
S, la locuci a prop s una forma sinnima de prop. Soposa a lluny, i indica
que hi ha poca distncia entre la persona que parla i all de qu es parla.
La casa on vius s a prop de la Diputaci.
Prop de mi hi ha un quiosc.
125. On i a on sn sinnims?
S. Els dos pregunten sobre el lloc on es fa una acci.
A on thas amagat?
On has dit que te nanaves?
126. Com puc traduir la frase: Hace alrededor de cuatro horas que est
reunido?
Esta frase no s massa elegant en castell, seria preferible substituir
alrededor per casi, cerca, ms o menos, etc.
La traducci al valenci ser, per tant, Fa (vora, prop, ms o menys, cap a)
quatre hores que est reunit.
Cal recordar que al voltant, a lentorn fa referncia a un lloc rodejant alguna
cosa:
La casa t un jard gran al voltant.
127. Quins sn els sinnims de pertot arreu / per tot arreu?
Sn pertot i arreu, i la locuci a tot arreu. Indiquen que alguna cosa sesdeve
per totes bandes. A banda arreu vol dir que una persona s desastrada.
Hi havia gent pertot arreu.
No faces les coses arreu i fixa't ms en el que fas.

50

128. Quina s la diferncia entre abans i ads?

Abans indica prioritat en el temps.
Ell ha acabat abans perqu se nhavia danar.
Ads situa una acci en un entorn temporal prxim al moment en qu es parla.
Ja tho he dit ads (fa no massa) i no mhas fet cas.
129. Qu vol dir alhora?
Alhora vol dir 'al mateix temps', 'a la vegada'.
Va fer alhora les dos coses i molt b.
No sha de confondre amb lexpressi a lhora, que vol dir en punt.
No tardes massa, vine a lhora.
130. Hui porta accent?
No, perqu s aguda acabada en diftong. Tampoc no en porta la seua sinnima
avui.
Hui no vaig, anir desps-dem, denguany no passa.

131. Com puc diferenciar mentrestant de mentre?

Mentrestant vol dir durant el temps en qu sesdev alguna cosa. Formes
sinnimes son entretant i mentrimentres.
Tu vols anar, per jo qu faig mentrestant.
Mentre vol dir durant el temps en qu; suposant que.
Mentre aix no canvie, no hi ha res a fer.
Tamb tenim lexpressi mentre(s) que, usada per a contraposar dos accions.
Mentre(s) que tu no volies vindre, ell sha convidat una setmana.

51

132. s quan o quand?

En valenci noms tenim la forma quan per a referir-nos a quin moment o a
quina poca sha produt o es produir una acci. Quand s francs.
Quan va arribar, tots se nalegraren.
Dis-me quan arribar.
No sha de confondre quan amb quant, que expressa quantitat o en quina
mesura.
Quants han vingut a vore't?

133. Quines sn les formes sinnimes dalmenys?

Com a formes sinnimes hi ha les locucions pel cap baix, com a mnim, si
ms no. I volen dir no menys de la quantitat indicada.
Han vingut almenys les persones que espervem.
Observa que s una sola paraula i, per tant, s'escriu tot junt.

134. Quan usarem gens, cap i res?

Gens (seguit de preposici) indica quantitat o intensitat mnima; s el contrari
de molt o massa.
A mi magrada molt beure aigua.
Quina sort, a mi no magrada gens (o gens ni miqueta).
Cap equival a algun, ninguno-a, ningn en castell.
No hi havia cap llibre.
Ja no tenim cap esperana de tornar-la a veure.
Quantes vegades has vist la pellcula? Cap (o no cap, cap ni
una).
Res (en frases condicionals i interrogatives) vol dir alguna cosa.
Si vol res, mavises.
52

No tens res de menjar?

En frases negatives, vol dir cap cosa.
Qu tha donat? No res.

135. Solament t sinnims?

S. Formes sinnimes sn sols i noms, i equivalen a nicament.
Noms tenia un bolgraf per a deixar-nos.
No sha de confondre noms amb no ms, fixa-thi:
Hi havia no ms de cinc persones que volien anar-hi.
Hi havia noms cinc persones que volien anar-hi.

136. En cas que hagen de combinar-se dos o ms adverbis formats amb

el sufix -ment, es mantenen invariables amb esta terminaci?
s una possibilitat, laltra s suprimir el segon i els segents.
Ho van dir rpidament i graciosament
Ho van dir rpidament i correcta.
Cal recordar, a ms, que els adverbis en -ment es formen a partir de ladjectiu
femen o linvariable, si no en t de femen.
Mira meravellosament i elegantment.

137. Quina diferncia hi ha entre com i com a?

Com indica 'de quina manera sesdev alguna cosa'. En sentit comparatiu
denota equivalncia o igualtat.
Est negre com el carb.
No s com sho fa.
Lestime com un bon germ.
Com a equival a en qualitat de.
53

Com a president de lassociaci, no pot faltar, dis-li-ho.

138. El sinnim de de pressa s corrents o corrent?

s corrents; altres sinnims sn a corre-cuita, darrapa i fuig, etc. Corrent s
el gerundi del verb crrer.
No vingues corrent, vine caminant.
Per favor, no parles corrents, fes-ho ms a espai.

139. Com hem de dir: Has quedat mal o Has quedat malament?
Mal noms pot situar-se davant de verb; darrere del verb, susa la forma
malament. Equival a no gens b i soposa a b.
No est mal pensat, farem el que dius.
No est b, sin que est malament.
El contrari de b s malament.

140. El sinnim de dempeus s de peu?

No. Sn sinnims en peus, plantat i dret.
Vaig estar mitja hora en peus (plantat, dret) ms de mitja hora.

141. s sens dubte o sense dubte?

Pots dir sens dubte o sense cap dubte. Una locuci sinnima s no cal dirho.
Ell s, sens dubte, el que ms magrada.
Ella s, sense cap dubte, la ms votada.
142. El sinnim de tal volta o tal vegada s potser o pot ser?
54

s potser. Indica la possibilitat que ocrrega el que es diu. Pot ser sn dos
verbs: poder i ser o sser.
El que vols, no pot ser, de veritat.
Potser vindr amb mi, encara no ho s.
143. Davant de topnims, quina preposici hem dutilitzar a o en?
En registres ms formals usem la preposici a.
Viu a Moixent
T una casa a Titaiges.
144. La data en valenci mant la preposici a?
No. La dataci no porta preposici.
Ex.: Montesa, 10 de maig de 2013
145. Encara que colloquialment usem la preposici a davant de
complement directe, en porta o no?
Introdum el complement directe sense cap preposici.
Vaig voler molt el meu company, era molt agradable.
Jo salude la teua amiga quan la veig.
L'oposici insta el govern perqu declare.
Jo informe el diputat sobre esta qesti.
A afecta el diputat de Personal.
Per davant dun pronom personal fort o si la frase resulta confusiva, hi
posarem la preposici.
Estic veient-la a ella, per no em fa cas.
Sinsultaven lun a laltre.
146. Com hem descriure: Confiaven en tornar prompte o Confiaven a
tornar prompte?
La segona forma. En davant dinfinitiu s correcte quan s sinnim de quan i,
per tant, expressa temps. En general, davant dinfinitiu, utilitzarem les
preposicions a o de.
En redactar a, men vaig. / Quan redacte a, men vaig.
En vindre tu me n'anir jo. / Quan vingues tu me n'anir jo.
55

Per: Solament pensa a (o de) viatjar, daltres coses no li parles.

Prova a/de fer-ho ms a poc a poc.
Qu has pensat de fer diumenge?
147. Quan volem referir-nos a les parts del dia, usarem la mateixa
preposici que en castell, per exemple: Pel mat, no em parles?
No, tant per a referir-nos a les parts del dia com a les estacions, i per a formar
locucions adverbials, usarem la preposici a o de.
Al mat (o de mat), no em parles; cap al migdia, ja en parlarem.
Jo prenc una infusi de nit/a lanit.
Molts, a la primavera, es transformen.
No s per a tant, al cap i a la fi pot fer el que vulga.
148. Davant dels noms dels mesos i de les festes, quina preposici
susa?
Sol usar-se per, per tamb podem utilitzar a.
Ja ens veurem pel maig (a maig) en el curs.
A mi magrada viatjar per Nadal, hi ha menys gent.
149. Davant de la conjunci que, cauen les preposicions o es mantenen
com en alguns casos fa el castell?
Cauen davant de la conjunci que.
Pensava que dem faria ms bon dia per a veurens (i no *en que
dem).
Sexpos que li ho diguera a la cara ( i no *a que li ho diguera).
Les preposicions solament van davant dun qu interrogatiu i un qu relatiu.
A qu et dediques ara? (interrogatiu)
En qu penses quan escrius? (interrogatiu)
Lassumpte a qu em referisc mha costat molt. (relatiu "al qual")
El viatge de qu parle va ser meravells. (relatiu "del qual")
150. Les preposicions cap a i fins a perden la a en alguns casos, quins
sn?
56

Estes preposicions perden la a davant dalguns adverbis que comencen per

a, els demostratius i la conjunci que: cap ac, cap all, fins ac, fins esta
data, fins que ho tinga.
Fins que no acabe la pellcula, no em parles.
Jo arribe fins ac, continua tu.
Fins esta vesprada jo no me nhavia assabentat.
Ens dirigirem cap aquell restaurant.
Tamb perd la segona preposici davant dexpressions de comiat i davant la
paraula sempre.
Fins dem! Fins desprs!
Tho dic duna vegada i per sempre.
151. La doble preposici des de perd la segona preposici davant de la
conjunci que?
S. Fixat en els exemples:
Des de Manises ve cada dia a treballar.
Des que viu a Manises ve a treballar amb metro o amb cotxe.
Des que ho he sabut estic trista.
152. La conjunci i es mant inalterable encara que precedisca una
paraula comenada per la vocal i?
S, la conjunci i no es canvia mai en e.
s meravellosa i intelligent.
Estudia Geografia i Histria.
153. La conjunci o tamb es mant inalterable, encara que precedisca
una paraula comenada per o?
S. Ac tens uns exemples.
No s ben b si vindran deu o onze estrangers.
Has de triar entre a o all.

154. Quina diferncia hi ha entre no obstant i no obstant aix?

57

No obstant equival a malgrat o a pesar de:

No obstant la medicaci, encara t febre. / A pesar de la medicaci,
encara t febre.
No obstant aix (o aix no obstant) equival a a pesar daix:
Jo prenia la medicaci, no obstant aix no vaig notar cap millora.

155. El pues castell equival al doncs?

No sempre, s ms fiable que es tinga en compte que doncs equival a 'per
tant, en conseqncia, de manera que'. La conjunci doncs s consecutiva
mai causal i aleshores quan indica causa, caldr utilitzar ja que, perqu.
No vols fer aix? Doncs fes una altra cosa.
No vol fer aix perqu (ja que) preferix fer una altra cosa.

156. Per qu i perqu signifiquen el mateix?

No. Per qu combina la preposici per ms linterrogatiu qu.
Per qu no mhas avisat?
Per qu combina la preposici per i el relatiu qu.
L'assumpte per qu (pel qual) m'he barallat t importncia.
Perqu s una conjunci causal o final.
No the avisat perqu no he pogut.
Tavise perqu faces el que cregues convenient.
Vull que mho digues perqu s important per a mi.
Cal no confondre per qu amb per a qu, esta ltima forma combina la
preposici per a i linterrogatiu qu.
Per a qu vols que tho diga?
Per a qu vols tantes arracades?
Per qu no em consultes les coses que m'afecten?
157. Els que interrogatius i admiratius porten accent?
58

El que interrogatiu (=quina cosa) porta accent:

Qu vols? Qu et passa?
En canvi, lexclamatiu no en porta:
Que bona! Que gran!
Tampoc no en porta l'interrogatiu indirecte:
Que no vns? Que no t'han avisat?
158. Com puc saber quan he dusar si no i quan sin?
Si no s la combinaci de la conjunci condicional si i ladverbi de negaci no.
Si no vols quedar-te a casa, vs-ten de vacacions.
Si no vols que et telefone, posa't l'alarma.
Sin s una conjunci adversativa.
No vull quedar-me a casa, sin anar-men de vacacions.
No s valenci, sin castell.
159. Quina diferncia hi ha entre aix que i aix s que?
Aix que equival a quan.
Aix que acabes, mho dius.
Aix s que equival a de manera que, per tant, etc.
Aix s que quan acabes, mho dius.
160. Hi ha un sinnim de fins i tot?
S, incls.
S'ha presentat incls (o fins i tot) el director general de Patrimoni.
No s'ha de confondre incls amb incls, participi del verb incloure.
59

No t'he incls en la plantilla.

161. Almenys s sinnim de menys?

No, almenys vol dir: com a mnim, si ms no. Menys s un terme de
comparaci que denota inferioritat en quantitat o qualitat.
Tu almenys tens treball i pots fer plans.
Ell pesa menys i podr presentar-se a la prova.
162. El sinnim dadrea postal s direcci?
No. El sinnim dadrea postal s domicili. Fixat en els exemples:
No s ladrea (o el domicili) del teu company.
Vaig en direcci a la casa del teu company.
163. Quina diferncia hi ha entre data i dada?
Data s sinnim de dia.
La data de hui s 13 de setembre, dimecres, de l'any 2013.
Dada s sinnim de caracterstica, unitat dinformaci.
Les dades dun problema, duna experincia.
Dis-me les teus dades bancries.

164. En lloc de segur he de dir assegurana?

Depn. Jo puc estar segur o segura duna cosa, duna relaci, etc., per jo per
a estar segur o segura he de pagar les assegurances, per exemple.
No est segur en eixa casa i ha hagut de contractar una
assegurana.
He anat a la Seguretat Social per a estar segur que no tinc infecci.
165. Jo estudie una cursa o una carrera?
Normalment les persones estudien una carrera en les facultats corresponents.
60

Cursa i curses fa referncia a competicions esportives, per exemple una cursa

de relleus, per els atletes tamb poden estudiar una cursa per a aprendren i
millorar les seues marques.
Tamb diem cursa al cam que recorre una pea, un objecte a treballar, en un
mecanisme.
Exemples d's:
He fet la carrera d'advocat.
M'agraden molt les carreres de camp a travs, les d'obstacles i les
de velocitat.
166. Quina diferncia hi ha entre confs i confs?
Confs vol dir que no est clar:
s una situaci ben confusa, la veritat, i estic confs.
Confs i confosa sn els participis del verb confondre:
Perdona, mhe confs de carrer, anir de seguida.
Ara s que estic confosa, a s confusiu.
167. s el mateix afamat que fams?
No. Afamat vol dir que t molta gana, mentre que fams vol dir que t
popularitat.
Ja estic afamat i no m'estranya, s l'hora de dinar.
s una director de cine molt fams.
168. Es diu el borrador del projecte o l'esborrador?
No, per a referir-se al castellanisme borrador, hem de dir lesborrany o
esborrany, que s lesbs dun projecte. No sha de confondre amb
lesborrador, que s el que utilitzem per a netejar les pissarres.
He de presentar un esborrany sobre este tema a la reuni.
No necessite esborrador, tinc pantalla digital.
169. Les persones estan becades?
No, les persones bequen o fan becades quan tenen son, i becar tamb vol dir
61

que dotem alg amb alguna beca.

El becari o la becria sn les persones que gaudixen duna beca.
Finalment, becat, becada es diu de lanimal amb el bec dun esmalt diferent de
lesmalt del cos.
170. Es diu bossa destudis o borsa destudis?
Borsa sutilitza en economia, sociologia i ensenyament, per tant sha de dir
borsa destudis.
Necessite una bossa per a portar els llibres.
No jugue a la Borsa, no tinc temps ni l'entenc.
171. s cridar o tocar per tlefon?
No s cridar per telfon, sin tocar [per telfon], telefonar, trucar.
Exemples:
Telefona'm dissabte; toca'm cap a les tres del migdia (tot el mn entn
que s tocar per telfon).

172. Quina diferncia hi ha entre comptar i contar?

Comptar vol dir fer comptes, sescriu amb -mp- com comptable, comptabilitat.
En canvi, contar ('narrar') s'escriu amb -n-. Exemples:
Vs en compte amb el conte, no l'estropeges, l'he comprat hui.
M'han contat una ancdota molt divertida.
M'han pagat i no he comptat els diners.

173. El cognom s Sanchis o Sanchs?

El cognom Sanchs no existix. s Sanchis/Sanxis, paraula plana.

174. Com es diu en valenci mogoll?

62

Mogoll el podem substituir per un fum, un munt, un grapat. Exemples:

Et vull un munt.
Tinc un bon grapat d'ametles.
No em dnes taronges, me'n queden un fum.
175. Quan usarem nombre i nmero?
Escrivim nombre quan es pot substituir per quantitat o xifra.
No sabem el nombre (la quantitat) de participants en la manifestaci.
El nombre d'habitacions d'un pis.
Els nombres naturals. Els nombres cardinals.
L'abreviatura s nre.
Escrivim nmero quan ens referim a una xifra dins d'una srie.
El meu nmero de telfon s el 677 888 342.
El nmero 50 d'una revista.
Consulta la pgina nmero 1.
El nmero de la carnisseria s el 5.
L'abreviatura s nm. (o n., menys conegut):
Viu al c/ Valncia, nm. 25.
El nm. de compte corrent s...
A ms, nmero indica una pea que forma part del programa d'un espectacle:
He vist un nmero de circ.

176. Peda o pegat?

Peda (en la roba); pegat (en un pneumtic, sobre la pell); peda/pegat
(a lull).
I si posem un peda on siga, apedacem.
Este calcet falta apedaar-lo, per no s cosir pedaos.
La roda de la bicicleta t un pegat, i jo en porte un a l'ull .

63

177. Podria aconseguir una relaci de castellanismes amb la forma

corresponent valenciana?
Ac la tens.
Valenci
bar
triomfar
febre (el), febra (la)
distingir
avort
contractar
ttol, titulaci
rtol, retolar
nombrs
joventut
avantatge
augmentar
condemnar
conjectura
complir
avaluar
avariar
cobrir
ordinador
cobdcia
abonament, bo
adob
truita
xarxa
absent
ncora
despatxar
abellir o apetir
acudit
al
afalac, afalagar
afegit
aiguamoll
tornavs
respatller
estalviar
ombra
crosses
moblar

Castellanisme
var
triunfar
calentura
distinguir
abort
contratar
ttul, titulaci
rtul, rotular
numers
juventut
ventatja
aumentar
condenar
conjetura
cumplir
evaluar
averiar
cubrir
ordenador
codcia
abono
abono
tortilla
red
aussent
ancla
despedir
apetixer
xiste
alient
halago, halagar
anyadit
pantano
destornillador
respaldo
ahorrar
sombra
muletes
amoblar
64

panxell
esglsia
turmell
suc
rebut
entrep
bressol
punxades
quitr
desig
arna
vorera
terrat
quincalla
rebentat
data
dada, dades

pantorrilla
iglsia
tobillo
zumo
recibo
bocadillo
cuna
agulletes
alquitr
antoix
polilla
acera
assotea
baratija
carajillo
fecha
dato, datos

178. Podria tindre una relaci de frases fetes molt comunes en

llenguatge administratiu amb la seua equivalent valenciana?
Ac la tens:
Con cargo a
A corto plazo
A este fin / objeto
A fecha fija
A fin de que
A grandes rasgos
A la mayor brevedad posible
A los efectos de
A los efectos pertinentes
A mediados de (junio)
A menos que
A plazo fijo
A plazos
A primeros de (mayo)
A raiz de
A ser posible
A su vez
A tal efecto
A tanto alzado
A todos los efectos
A vuelta de correo

a crrec de
a curt termini
amb este fi / objecte, amb esta
finalitat
a un dia fix
a fi que, per tal que
amb poques paraules, a grans trets
com ms prompte millor
a fi de, per tal de, a lefecte de
als efectes corresponents / que
pertoquen
a mitjan juny
llevat que, tret que, excepte que
a termini fix
a terminis
al comenament de maig
arran de, a partir de
si s possible, si pot ser
al seu torn, quan li corresponga
amb este fi, amb esta finalitat
a preu fet
amb carcter general
a correu seguit
65

Acuse de recibo
Al amparo del artculo
Al respecto
Ambos inclusive

justificant de recepci, avs de

recepci
a lempara (empar) de larticle, d'acord
amb l'article
respecte daix, en este aspecte
els dos inclosos, tots dos inclosos

Casco antiguo
Casco urbano
Con domicilio en
Con fecha 4 de febrero
Con respecto a
Con vista a
Considerando que (arcaic)
Cuando proceda

ciutat vella, nucli antic, ciutat antiga

nucli urb, recinte urb
que viu, domiciliat / domiciliada a
Amb data, el dia 4 de febrer
quant a, pel que fa, referent a
amb vista a, tenint com a referncia
ats que, donat que
quan pertoque, quan siga pertinent,
quan escaiga

Dada cuenta i lectura del acta

Dado que
De conformidad con
Debido a

llegida lacta, feta la lectura de lacta

ja que, ats que, per tal com
dacord amb, segons
a causa de, grcies a

El dia de la fecha
El dia siguiente
En lo sucesivo
En su caso
En uso de las atribuciones...

hui, avui, el dia de la data

lendem, el dia segent
dara en avant, en endavant
si pertoca
fent s de les atribucions...

Manzana de casas
Ms bien es otra cosa

illa de cases, illot

ms prompte s una altra cosa, ms
aviat...
distingit senyor, senyor
aix no obstant, no obstant aix

Muy seor mio (arcaic)

No obstante
Pguese al portador (millor paguen)

pagueu al portador, paguen al

portador
Para su conocimiento i efectos (frmula perqu en prengueu coneixement i als
retrica)
efectes oportuns
Pongo en su conocimiento
(millor: le comunico)

li comunique, li faig saber, informe

que

Pago por adelantado

Por cuenta ajena
Por el momento
Por via de apremio

pagament per endavant, de bestreta

per compte daltre
de moment
per via de constrenyiment, per via
dapremi
66

Se procede a inaugurar
(millor: se inaugura)

sinaugura

Pronto pago
Puesto que

pagament immediat
ja que, ats que

Respecto a
Resultando que (arcaic)
Ruegos y preguntas

quant a, pel que fa a

vist que
torn obert de paraules
precs i preguntes (en lAdministraci
local)

Salvo error u omisin

Sano i salvo
Seas personales
Si acaso
Si hubiera lugar
(no) Ser bice
Si procede
Siempre i cuando
Sin duda
Suma i sigue

llevat (o salvat) derror o omissi

sa i estalvi
dades personals
si de cas, si ms no
si pertocava, si era possible
ser impediment, ser entrebanc
si pertoca, si escau, si s procedent
sempre que
sens dubte
suma i seguix, rssec, suma que es
reprn, suma i a cap

Trmino medio
Toma de posesin

terme mitj
presa de possessi

Visto bueno

El vistiplau (substantiu), vist i plau

(verb)

67

179. Quins sn els verbs que usem malament o que presenten

diferncies respecte del castell?
Et facilitem una relaci ordenada alfabticament. Caldr, no obstant aix,
recrrer a una flexi verbal per veure-hi totes els temps i les conjugacions.
A: abaratir (i no abaratar).
abatre (present dindicatiu i present de subjuntiu: jo abat, jo abata;
participi: abatut, abatuda; gerundi: abatent).
absoldre (present: absolc; participi: absolt, absolta; gerundi: absolent).
aconseguir (present dindicatiu: aconseguisc; present subjuntiu:
aconseguisca).
acovardir ( i no acovardar).
admetre (present: admet; participi: adms, admesa; gerundi: admetent).
adonar-se (present: madone; participi: adonar, adonada; gerundi:
adonant-se).
afavorir (i no favorir).
assaborir ( i no saborejar).
atendre (present: atenc; participi: ats, atesa; gerundi: atenent).
B: batre i no batir (presents: bat, bata; futur: batr; participi: batut, batuda;
gerundi: batent).
beure (presents: bec, bega; participi: begut, beguda; gerundi: bevent).
C: cabre (presents: cap, cpia; participi: cabut, cabuda; gerundi: cabent).
caure (present: caic; participi: caigut, caiguda; gerundi: caient o caent).
cessar. Atenci: Jo cesse, a mi no em poden cessar, a mi em destituxen.
combatre (presents: combat, combata; participi: combatut, combatuda;
gerundi: combatent).
cometre (presents: comet, cometa; participi: coms, comesa; gerundi:
cometent).
comprometre (present: compromet; participi: comproms, compromesa;
gerundi: comprometent).
concloure (presents: concloc, concloga; participi: concls, conclosa;
gerundi: concloent).
collir (presents: cull, culla, per collim; participi: collit, collida; gerundi:
collint).
cloure (presents: cloc, cloga; participi: clos, closa; gerundi: cloent).
crixer (presents: cresc, cresca; participi: crescut, crescuda; gerundi:
creixent).
concrrer (presents: concrrec, concrrega; participi: concorregut,
concorreguda; gerundi: concorrent).
confondre (presents: confonc, confonga; participi: confs, confosa;
gerundi: confonent).
68

 contraure (presents: contrac, contraga; participi: contret, contreta; gerundi:

contraient o contraent).
cosir (presents: cus, cusa, per cosim; participi: cosit, cosida; gerundi:
cosint).
corrompre (presents: corromp, corrompa; participi: corromput,
corrompuda; gerundi: corrompent).
coure (presents: coc, coga; participi: cogut, coguda o cuit, cuita; gerundi:
coent).
complaure (presents: complac, complaga; participi: complagut,
complaguda; gerundi: complaent).
contractar ( i no contratar)
crrer (presents: crrec, crrega; participi: corregut, correguda;
gerundi:corrent).
D: debatre (presents: debat, debata; participi: debatut, debatuda; gerundi:
debatent).
decebre (presents: decep, deceba; participi: decebut, decebuda; gerundi:
decebent).
descobrir (presents: descobrisc, descobrisca; participi: descobert,
descoberta; gerundi: descobrint).
desdejunar-se. Atenci: Em desdejune cada dia un suc de fruita.
desxifrar
difondre (presents: difonc, difonga; participi: difs, difosa; gerundi:
difonent).
destituir (presents: destitusc, destitusca; participi: destitut, destituda;
gerundi: destituint).
dir (presents: dic, diga; participi: dit, dita; gerundi: dient).
dormir (presents: dorm, dorma; participi: dormit, dormida; gerundi:
dormint).
dur (presents: duc, duga; participi: dut, duta; gerundi: duent).
E: enfollir (vol dir tornar-se foll o boig).
emetre (presents: emet, emeta; participi: ems, emesa; gerundi: emetent).
emmidonar (vol dir posar mid).
engelosir (vol dir tornar-se gels, que patix de gelosia).
empenyorar (Donar alguna cosa com a penyora, per exemple les joies. El
contrari ser desempenyorar).
escriure (presents: escric, per escrivim, subj: escriga; participi: escrit,
escrita; gerundi: escrivint).
empresonar (posar en pres).
embrutir (tant en el sentit de perdre la netedat, sinnim dembrutar, com
de tornar-se com un bstia).
estar ( imperatiu: est-te quiet, estigues quiet, les dues formes sn
vlides).
encarir (tornar-se car).
69

 endolcir (es pot endolcir des duna beguda fins a la vida).

enlluernar (una persona pot quedar-se enlluernada tant pel sol com per la
personalitat dalg).
enquitranar (de quitr)
enverinar (de ver)
enrarir (de rar)
esgotar (es pot esgotar un llibre, per tamb una persona pot quedar ben
esgotada).
entendrir (fer tornar tendra alguna cosa o a alguna persona).
eixir (present dind.: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen; present de subj.: isca;
participi: eixit, eixida; gerundi: eixint).
engolir (present: engul o engolisc; present de subj.: engula o engolisca;
participi: engolit, engolida; gerundi: engolint).
entendre (presents: entenc, entenga; participi: ents, entesa; gerundi:
entenent).
excloure (presents: excloc, excloga; participi: excls, exclosa; gerundi:
excloent).
F: fer (presents: faig, faa; imperfet dind.: feia, feies, feia, fiem, fieu, feien;
participi: fet, feta; gerundi: fent).
fondre (presents: fonc, fons, fon, fonem, foneu, fonen; pres. subj: fonga;
participi: fos, fosa; gerundi: fonent).
fugir (presents: fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; pres. subj.: fuja,
fuges, fuja, fugim, fugiu, fugen; participi: fugit, fugida; gerundi: fugint).
G: garantir (presents: garantisc, garantisca; participi: garantit, garantida;
gerundi: garantint).
gravar (a banda de les significacions conegudes, gravar s sinnim
denregistrar).
guardonar (de guard, sinnim de recompensar):
H: harmonitzar (dharmonia)
haver (present: jo he o jo haig (de); pres. subj.: haja; participi: hagut,
haguda; gerundi: havent).
I: infondre (presents: infonc, infonga; participi: infs, infosa; gerundi:
infonent).
informar. Atenci: Jo informe una persona sobre una qesti.
injectar
interrompre (presents: interromp, interrompa; futur: interrompr; participi:
interromput, interrompuda; gerundi: interrompent).
irrompre (presents: irromp, irrompa; participi: irromput, irrompuda; gerundi:
irrompent).
70

J: jaure (presents: jac, jaga; imperfet: jeia; participi: jagut, jaguda; gerundi:
jaient / jaent).
juxtaposar
M: moldre (presents: molc, molga; participi: mlt, mlta; gerundi: molent).
morir (present: muir / mor, mors, mor, morim, morim, moren; pres. subj.:
muira; participi: mort, morta; gerundi: morint).
N: nixer (present: nasc, naixes, naix, naixem, naixeu, naixen; pres. subj.:
nasca, nasques, nasca, nasquem, nasqueu, nasquen; participi: nascut,
nascuda; gerundi: naixent).
nodrir (presents: nodrisc, nodrisca; participi: nodrit, nodrida; gerundi:
nodrint).
O: obrir (presents: bric, briga; participi: obert, oberta; gerundi: obrint).
ocrrer (participi: ocorregut, ocorreguda; gerundi: ocorrent).
ometre (presents: omet, ometa; participi: oms, omesa; gerundi: ometent).
P: prendre (presents: prenc, prenga; participi: pres, presa; gerundi: prenent).
penedir-se (Vol dir saber greu haver fet o deixat de fer alguna cosa).
pertnyer (present: pertany / pertanc; pres. subj: pertanya / pertanga;
participi: pertanyut, pertanyuda / pertangut, pertanguda; gerundi: pertanyent).
poder (presents: puc, puga; participi: pogut, poguda; gerundi: podent).
provar. Atenci: amb ve com aprovar.
R: rebre (present: rep, per rebem, rebeu, reben; pres. subj.: reba; participi:
rebut, rebuda; gerundi: rebent).
refondre (present: refonc, per refonem, refoneu, refonen; pres. subj.:
refonga; participi: refs, refosa; gerundi: refonent).
relaxar
remeiar
remembrar
remetre (present: remet; pres. subj.: remeta; participi: rems, remesa;
gerundi: rebent).
reprendre (present: reprenc; pres. subj.: reprenga; participi: reprs,
represa; gerundi: reprenent).
resoldre (presents: resolc, per resolem, resoleu, resolen; pres. subj.:
resolga; participi: resolt, resolta; gerundi: resolent).
ressuscitar
restablir (present: restablisc; pres. subj.: restablisca; participi: restablit,
71

restablida; gerundi: restablint).

retraure (present: retrac, per retraiem, retraieu, retrauen; pres. subj.:
retraga; participi: retret, retreta; gerundi: retraient / retraent).
retre (present: ret; pres. subj.: reta; participi: retut, retuda; gerundi: retent).
romandre (presents: romanc, romanga; participi: roms, romasa; gerundi:
romanent).
renyir (presents: renyisc o reny / renyisca o renya; participi: renyit,
renyida; gerundi: renyint).
riure (presents: ric, riga; imperfet dind.: reia; participi: rist, rista o rigut,
riguda; gerundi: rient).
riures (vol dir burlar-se dalg o dalguna cosa: Jo men ric de totes eixes
coses.
S: saber (presents: s, spia; participi: sabut, sabuda; gerundi: sabent).
sagnar (de sang)
salpar (llevar les ncores duna embarcaci, partir)
segrestar (raptar)
ser o sser (present: sc, ets o eres, s, som, sou, sn; participi: sigut,
siguda; gerundi: sent).
seure (presents: sec, sega; imperfet: seia; participi: segut, seguda;
gerundi: seient o seent).
sobtar (sorprendre perqu sesdev dimprovs).
socrrer (presents: socrrec, socrrega;
participi: socorregut,
socorreguda; gerundi: socorrent).
sofrir (presents: sofrisc, sofrisca; participi: sofrit, sofrida; gerundi: sofrint).
sorgir (presents: sorgisc, sorgisca; participi: sorgit, sorgida; gerundi:
sorgint).
sospitar
sostraure (presents: sostrac, sostraga; imperfet dind.: sostreia; participi:
sostret, sostreta; gerundi: sostraient, sostraent).
sotmetre (presents: sotmet, sotmeta; imperfet dind.: sotmetia; participi:
sotms, sotmesa; gerundi: sotmetent).
subhastar
subministrar
subornar
subscriure (presents: subscric, subscriga; imperfet dind.: subscrivia;
participi: subscrit, subscrita; gerundi: subscrivint).
substituir (presents: substitusc, substitusca; imperfet dind.: substitua;
participi: substitut, substituda; gerundi: substituint).
sufocar
suggerir
suportar
suscitar
T: taxar
72

 tmer (presents: tem, tema; imperfet dind.: temia; participi: temut,

temuda; gerundi: tement).
temptar
tenir o tindre (presents: tinc, tinga; imperfet dind.: tenia; participi: tingut,
tinguda; gerundi: tenint).
trcer (presents: tor, tora; imperfet dind.: torcia; participi: torut,
toruda; gerundi: torcent).
tossir (presents: tus, tussa; imperfet dind.: tossia; participi: tossit, tossida;
gerundi: tossint).
trair (presents: trasc, trasca; imperfet dind.: traa; participi: trat, trada;
gerundi: traint).
trametre (presents: tramet, trameta; imperfet dind.: trametia; participi:
trams, tramesa; gerundi: trametent).
transcendir (presents: transcendisc, transcendisca; imperfet dind.:
transcendia; participi: transcendit, transcendida; gerundi: transcendint).
transcrrer (presents: transcrrec, transcrrega;
imperfet dind.:
transcorria; participi: transcorregut, transcorreguda; gerundi: transcorrent).
transmetre (presents: transmet, transmeta; imperfet dind.: transmetia;
participi: transms, transmesa; gerundi: transmetent).
travar
traure (presents: trac, traga; imperfet dind.: treia; participi: tret, treta;
gerundi: traient, traent).
triumfar o triomfar
turmentar (presents: turmente, turmenta; imperfet dind.: turmentava;
participi: turmentat, turmentada; gerundi: turmentant).

V: valer o valdre (presents: valc, valga; imperfet dind.: valia; participi:

valgut, valguda; gerundi: valent).
vncer (presents: ven, vena; imperfet dind.: vencia; participi: venut,
venuda; gerundi: vencent).
vendre (presents: venc, venga; imperfet dind.: venia; participi: venut,
venuda; gerundi: venent).
venir o vindre (presents: vinc, vinga; imperfet dind.: venia; participi:
vingut, vinguda; gerundi: venint).
veure o vore (presents: veig, veja; imperfet dind.: veia; participi: vist,
vista; gerundi: veient, veent).
viure (presents: visc, visca; imperfet dind.: vivia; participi: viscut, viscuda;
gerundi: vivint).
voler (presents: vull, vulga; imperfet dind.: volia; participi: volgut, volguda;
gerundi: volent).
X: xamfranar

73