Una biblioteca en el

desert
Joan F. Mira

El poblet de Tamgrut s al sud de Zagora, que vol dir alguns

centenars de quilmetres ms avall de Marrqueix, i all mateix la vall
del riu Draa es tanca i deixa una porta estreta, la porta del gran desert,
per on arribaven els tuaregs i les caravanes de Timbuct. A Timbuct
52 dies, diu el senyal de trnsit, de trnsit de camell, on es fan la foto
els molt escassos turistes dhivern. Fora del centre de la vall, per on
passa el riu i creixen oasis i palmeres, s ja tot una extensi infinita de
terra dura i hostil, de pedra i roca. El desert, en realitat, comena en
baixar les muntanyes de lAtlas, que era aquell gegant que sostenia el
mn sobre els muscles, amb qui lluit Hrcules, en el viatge a les
terres de ponent, per furtar-li les pomes dor. El mateix gegant csmic,
no cal dir-ho, que va donar nom a la mar Atlntica. Aquest, per tant, s
un dels llocs on sacabava al mn, a lentrada de la infinita mar
darena, entre les muntanyes nevades i loce. I ac justament s on el
senyor Ben Nassir, o Bennasser, va reunir una increble biblioteca.
Cal deixar el cotxe a la vora de la carretera, pujar per un carrer
entre murs de tapial, fang amb palla cremat pel sol, que es desintegra
lentament, i arribar a una porta una mica ms gran que les portes dels
corrals i les cases. All esperen un parell de xicots, estudiants de
teologia

islmica,

estudis

alcornics

cosa

semblant,

que

eventualment expliquen el lloc i la biblioteca. Hi ha un pati amb un

hortet ms que jard, amb plantes de cot, alguna palmera, i bancalets
pobres acabats de regar. I al fons, en una sala gran i bastant trista, hi
ha els prestatges amb els milers de llibres. Ara nhi ha uns cinc mil,
per sembla que nhi havia ms, que sels han endut a Marrqueix i a

Fes. En unes vitrines exposen els exemplars ms il lustres, oberts, per

apreciar-ne la bellesa i la calligrafia. Hi ha cpies de lAlcor, explica
lestudiant, algunes de molt antigues, del segle xii, escrites sobre pell
de gasela, hi ha llibres de poemes, i tractats de les matries ms
diverses, medicina, dret, astronomia, matemtiques, histria, totes les
cincies dun mn clssic que ac va trobar un dels racons de reps
ms extrems i tardans. Als prestatges, els milers de volums tenen un
llom uniforme, i contenen una part considerable del coneixement hum
que es podia reunir fa dos o tres segles entre el desert de vora
lAtlntic i les ciutats de Prsia i de lsia central.
El senyor Ben Nassir, segons mexpliquen, devia ser un home
de recursos, no s si comerciant o propietari, que en el viatge
reglamentari a la Meca es va dedicar a comprar llibres al Caire i a
Damasc, li va entrar la febre biblifila; i va anar repetint viatges,
carregant camells amb paquets de llibres, i encomanant ms
compres cada any a mercaders i pelegrins. Fins que va reunir la ms
gran biblioteca privada de qu es t notcia en aquestes parts del
mn i de la histria. Aix era a primeries del segle xviii de la nostra
era, els llibres eren tots manuscrits, i dubte molt que a lEuropa
daquells anys alg arribara a reunir una biblioteca equivalent a
aquesta de Tamgrut a les portes del desert. No s quants volums va
reunir el senyor Maians a Oliva uns anys ms tard, ni quants en
compr Voltaire, o Diderot, o qualsevol dels nostres il .lustrats, que
daltra banda van viure un temps desplendor de la impremta i
tenien accs a un comer editorial ben abundant. El senyor Ben
Nassir ho tenia ms difcil: comprava manuscrits en ciutats
remotssimes, arribaven desprs de mesos de viatge, i formava una
biblioteca impressionant en un poblet de cases de fang, entre els
hortets de loasi, les palmeres, i un gran obrador de terrissa que hi
ha al costat mateix i que encara funciona, amb forns de llenya i

palla, exactament igual que fa tres segles.

El senyor. Ben Nassir, entre el desert de pedra i les primeres
dunes darena, deu ser un dels exemples extrems que ha donat la
passi humana per la paraula escrita. Anotava comentaris, amb una
lletra menuda i elegant, al marge de molts dels llibres que
comprava, nencomanava ms i ms als mercaders i supose que els
esperava amb nsia. Els guardava en armaris, els fullejava, els llegia
a la fresca de lhort, i no s quin sentit li devia trobar a tot plegat, o
per qu ho feia. Per la passi pels llibres ha estat sempre un
misteri inescrutable, una passi fosca, com la de Fuster acumulantne a Sueca desenes de milers. La diferncia s que el senyor Ben
Nassir s ara com un sant popular, t una confraria religiosa amb el
seu nom, i costat de la biblioteca t una tomba o capella, un
morabit, on els fidels fan cada any festa i romeria. Perqu hi ha
deserts de moltes classes, i els de roca i arena no sn sempre els
pitjors.
Joan Francesc Mira (Mar 1997)