Codi 34

AUTOR
TTOL
DATA

Kureishi, Hanif
El cuerpo
19.04.2016

Programa 2015-2016

La ciencia + la ficci
Adam ja ha arribat a la seixantena (amb tot el que aix
comporta). Es troba vell i cansat per tot aquest patiment pot
canviar si accepta participar en un experiment aparentment
impossible: canviar el seu cos per el dun altre home ms
jove (i ms atractiu!). Lexperiment es planteja trasplantar el
seu cervell en aquest nou cos. Daquesta forma lAdam podr
tornar a fer tot all que ja no podria: gaudir de la vida duna
forma egoista i descontrolada i deixar de banda les seves
obligacions familiars i les responsabilitat. Per, ho podr fer o
tornar a enyorar la seva anterior vida?

Dossier PLa 9

Ens trobem davant duna novella curta que sendinsa en

territoris ms aviat fantstics per crear una faula al voltant del
fet de fer-se gran i el que aix significa.
El volum que llegirem ofereix tamb la possibilitat daproparnos a lobra curta de Kureishi, una de les seves especialitats,
ja que incorpora diversos dels seus relats ms moderns.

El cientfic
Francament, si alg de vosaltres ha seguit la carrera literria
de Hanif Kureishi (Anglaterra, 1954) podria pensar que la
seva inclusi dins dun club de lectura de literatura de gnere
ha estat un error. La seva obra est basada sobretot en un
context proper i real on es desenvolupa tota una teranyina de
relacions personals que acostumen a tractar temes com la
identitat, la immigraci o el sexe. Tot amb un punt de vista
honest, on les veritats acostumen a fer mal, per que, a la
vegada, sn punts de sortida pels seus personatges.
Segurament les seves obres ms conegudes siguin El buda
dels suburbis (1990) i Intimitat (1998), on Kureishi far servir
les seves vivncies personals (com molt escriptors) per
reflexionar sobre aspectes tant dispars com les arrels prpies
(s fill dimmigrants pakistanesos) i la seva vida conjugal.
s especialment destacable tamb la seva producci de
relats curts amb ttols tant evocadors com Amor en tiempos
tristes (1997) o Siempre es medianoche (1998) on la seva
habilitat narrativa es troba molt ms concentrada.
La sensibilitat i potncia dels seus escrits ha perms que
hagi treballat mpliament tamb en el mn del cinema.

Codi 34

La cincia dels sentiments

Ja hem vist que els llibres de cincia-ficci acostumen a ser
vehicles per a la reflexi i la prospecci del futur i permeten
aprofundir en una matria tant complexa com la natura
humana. La literatura de Kureishi podem dir que tamb fa
experiments i planteja situacions personals al lmit dels
sentiments dels seus personatges (sempre cercant un
objectiu tant escorreds com la felicitat) que li permeten
reflexionar sobre la forma que tenen els sser humans de
sobreviure totes aquests experincies.
Un dels seus experiments emocionals ms coneguts el
trobem en el relat Nightlight que es va publicar en el seu
llibre Amor en tiempos tristes. En aquesta histria dos
desconeguts es troben, sense intercanviar paraules i per
suposat sense compartir cap tipus dinformaci sobre les
seves vides, per practicar el sexe. Sobre el paper la pregunta
est clara: es pot deslligar el sexe de lamor? O de les
experincies vitals dels protagonistes?

ossier PLa 9

Aquest s noms un exemple de lobra dun dels escriptors

ms brutalment honestos dels darrers temps. Els seus
personatges no sortiran mai illesos dels seus experiments,
per qui pot sortir indemne de viure?

Lli destil
Si com a escriptor has de basar bona part de la teva fama en
explicar les vicissituds emocionals i vitals dels teus
personatges has dassumir que la teva prosa ha de poder
evocar totes aquestes emocions de forma que el lector es
senti atrapat en una teranyina emocional. No s una feina
fcil, per Kureishi, que a ms t com a punt a favor una
important experincia escrivint guions pel teatre i la televisi,
ho fa duna forma elegant i directa. I s que un dels seus
punts forts es construir personatges reals que parlen i actuen
com qualsevol de nosaltres.
En Harry Johnson va clavar els ulls en el paisatge angls a
travs de la finestra del tren, i va pensar que no passava cap
moment en qu alg no expliqus una histria. I, si aquell dia
la sort no labandonava, ell rebria duna manera oficial
lencrrec dexplicar la histria de lhome que anava a veure.
De fet, lhavien escollit per explicar tota la histria daquell
home illustre, daquell artista insigne. Com thi posaves, va
pensar amb una esgarrifana, a fer una cosa com aquella?
Per on comenaves? I com acabaria la histria, que encara
sestava vivint? I el ms important de tot: estava prou dotat,
ell, per a dur a terme una tasca com aquella?.
Extret de: Lltima paraule (Angrama,
Torrescasana.

2014). Traducci

dAlbert