Les tres princeses burletes

Vet aquí que una vegada hi havia tres princeses burletes que es reien i es burlaven de
tothom sense mirar si era una persona vella ni de respecte. Un dia que estaven a la
finestra es va escaure a passar una pobra velleta que de tan vella i tan corbada gairebé
tocava de cap a terra. Les tres princeses se’n van riure i se’n van burlar per les
butxaques sense mirar que els podria ésser àvia. La pobra velleta es va girar i els va dir:

Sota terra sereu

I mai més
de ningú no us burlareu.

I tan bon punt va haver dit aquestes paraules es tres princeses varen restar ensorrades
setanta canes sota terra. El rei, llur pare, tot es va desesperar i va fer fer unes crides
oferint la mà de les seves filles a qui les trobés i les hi tornés.

Hi havia tres germans fadrins que es van fer propòsit d’nnar a veure si les trobaven per
veure si podien arribar a ésser prínceps. Van anar a trobar una bruixa que hi havia en el
seu poble que els va dir que les princeses estaven presoneres en un castell. Els tres
fadrins se n’hi van anar. Els sortí un home petit com una ballaruga que va convidar el
més gran a barallar-se amb ell. El fadrí es va fer un tip de riure, puix que de tan petit
com era ni el veia, però van fer baralla i aquell homenet li ventà un cop de puny que tot
el va descostellar perquè era de ferro. Els altres dos germans van restar tots espantats.
Per dins del castell, seguint cambres i més cambres van trobar una taula molt ben parada
i es van ben atipar esperant l’endemà per veure què farien. L’endemà tornà a sortir
l’homenet i proposà barallar-se amb el mitjà i també li va ventar un cop de puny de
ferro que li va desfer tots els ossos. L’endemà passat es va tornar a presentar l’homenet
ballaruga al petit, i abans que li proposés fer barallada, el fadrí li va donar una
mossegada al nas que el va deixar xato; l’homenet tot es va espantar i va parlar-li
d’aquesta manera:

- No em facis mal, que jo et diré com ho has fer per poder trobar les princeses; Són sota
un pou que té setanta canes de fondària i les guarden tres dracs que les tenen adormides
a la a falda. Aquí et dono una espasa perquè tallis el cap als tres dracs i te’n podràs
emportar les princeses; però no et fiïs dels teus germans 1 vés molt en compte perquè et
trairan.

El més petit va agafar l’espasa, va baixar al pou, va veure els tres dracs i d’una espasada
els va tallar el cap als tres. Les princeses que estaven dormides es varen deixondir, i
quan el van veure 1i van demanar per anar a casa seva. El fadrí els va prometre que les
hi portaria. Va pensar, que si ell o alguna de les princeses s’agafa a la corda per pujar
pou amunt, els envejosos dels seus germans de segur que deixarien anar la corda per fer-
los caure al fons del pou, i ell que sí que hi va lligar un dels dracs que pesava més que
un ase mort. Els seus germans des de dalt, estira que estiraràs, estira que estiraràs i quan
els va semblar que ja devia ésser a meitat del pou deixen anar la corda, i xap!, el drac va
caure abaix i tot es va esclafar mentre el germà gran el germà mitjà quedaren tots
contents i satisfets pensant-se que havien mort el seu germà petit.

EI germà petit va veure que havia fet bé de reure les paraules de l’homenet i que era
veritat que els seus germans el volien trair, i va preguntar a les princeses com ho

1
podrien fer per tornar a veure l’homenet petit com una ballaruga; les princeses li van dir
que agafés l’espasa, que amb la punxa fes tres creus a terra i l’homenet de seguida es
presentaria. Així mateix va ésser, quan el fadrí el va tenir al seu davant li digué que el
portés a casa del rei amb les tres prrinceses. L’homenet va fer un xiulet, de seguida pou
avall va baixar una águila, gran, més gran que una plaça i l’homenet li va parlar així:

- Porta aquest fadrí i aquestes tres doncelles a casa del senyor rei.

Els quatre van enfilar-se damunt de l’esquena de l’àguila, que zas!, d’una volada els va
portar casa del rei que va restar molt content i satisfet de poder veure les seves filles i
mentre elles i el seu salvador li explicaven com havia anat, es van presentar els germans
d’ell per explicar al senyor rei mil mentides, fent veure que ells haurien pogut trobar les
seves filles si el seu germà no els hagués enganyat i no els hagués traït. Quan el rei ho
va sentir els volia fer penjar, però el seu germà i les seves filles li van demanar que no
ho fes, i el germà petit per desmotrar-los que tenia més bon cor que no pas ells, va
demanar al rei que casés els seus fermans amb dues de les princeses i així ho van fer i
van fer tres casaments en un dia; unes bodes com mai no se n’han vist d’altres iguals,
que se’n va parlar per tot el món i encara se’n parla com jo mateix en parlo i us ho
explico. I les doncelles d’aleshores endavant foren respectuoses amb tothom.

I conte contat

Ja està acabat;

Si no és mentida

Serà veritat.

**********************************************************************
***