Les Activitats Educatives en El Lleure: El Joc Infantil I La Seva Metodologia

Les activitats educatives en el
lleure
Ma. Llusa Cortiella Arasa i Francisca Fernndez Rodrguez
El joc infantil i la seva metodologia
Les activitats educatives en el lleure
ndex
Introducci
Resultats daprenentatge
Els tipus dactivitats ldiques i la seva planificaci

1.1 La planificaci de les activitats ldiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.2 Les activitats extraescolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.3 Les sortides i les excursions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.3.1 Planificaci de lexcursi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.4 Campaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.5 Els casals de vacances . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.5.1 Caracterstiques dels casals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.5.2 Objectius dels casals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.5.3 Trets generals dorganitzaci i planificaci dun casal . . . . . . . . .
1.5.4 Activitats que es desenvolupen en els casals . . . . . . . . . . . . . .
1.6 Les colnies destiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.6.1 Caracterstiques de les colnies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.6.2 Activitats de les colnies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.6.3 Trets generals dorganitzaci i planificaci de les colnies . . . . . .
1.6.4 Aspectes comuns en la programaci i planificaci de colnies i casals
1.7 Festes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.8 Tallers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.8.1 Classificaci dels tallers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.8.2 Metodologia dels tallers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.8.3 Els tallers com a proposta metodolgica per a leducaci infantil . . .
La intervenci en situacions de conflicte en un context ldic
2.1 El conflicte des del punt de vista constructiu . . . . . . . . .
2.1.1 Intervenci sobre els smptomes . . . . . . . . . . .
2.1.2 Intervenci sobre les conseqncies . . . . . . . . .
2.1.3 Intervenci sobre les causes . . . . . . . . . . . . .
2.2 Gesti dels conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.2.1 Aspectes a considerar en els infants de 3 a 6 anys . .
2.2.2 Com posar lmits als infants . . . . . . . . . . . . .
2.2.3 Intervenci en infants amb alteracions de la conducta
2.2.4 Els jocs cooperatius en la resoluci de conflictes . .
Lavaluaci de les activitats ldiques
3.1 Tcniques dobservaci . . . . . . . . . . . . . .
3.1.1 Disseny operatiu . . . . . . . . . . . . .
3.1.2 Requisits per a una observaci adequada
3.1.3 Tipus dobservaci . . . . . . . . . . . .
3.1.4 Instruments dobservaci . . . . . . . . .
3.2 Anlisi de les dades . . . . . . . . . . . . . . . .
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
9
10
13
15
16
20
21
22
23
23
24
25
26
27
27
28
31
32
33
33
35
.
.
.
.
.
.
.
.
.
39
40
41
42
42
43
45
46
49
50
.
.
.
.
.
.
53
53
54
56
57
59
63
Introducci
Una de les transformacions que leducaci est experimentant s lobertura

dmbits i camps dintervenci. Lescola ha deixat de ser lnic element que es
preocupa per leducaci dels infants. Leducaci no formal obre dia rere dia noves
perspectives dintervenci educativa. En el fons, el que tamb est canviant s el
concepte deducaci mateix, que amplia labast i obre el discurs al camp social
i cultural. Daquesta manera, el lleure tamb es va configurant com un espai de
preocupaci educativa.
El lleure es considera un espai important de la vida dels individus que es pot
manipular amb facilitat. La indstria del consum ho ha sabut veure i explotar,
principalment pel que fa als infants, ja que disposen de molt temps lliure i tenen
una edat ptima per adquirir hbits, aprenentatges i forjar, daquesta manera, la
personalitat adulta. Per tant, s un sector fcil de manipular, i ms tenint en compte
les hores que cada dia molts infants passen davant la televisi o fent activitats
extraescolars.
Malgrat que la majoria dinfants assisteixen a lescola de manera regular a partir
dels tres anys, el grau de coneixements adquirits en les matries escolars dna
nivells baixos que comencen a ser preocupants. Lescola pot aprofitar la flexibilitat
i la llibertat del temps lliure per aportar elements de renovaci al mn educatiu
mateix.
Si lobjectiu de leducaci s el desenvolupament integral dels infants i aquests
infants actuen en lmbit de leducaci formal, no formal i informal, leducaci
pel temps lliure -entesa en el sentit deducar els infants perqu utilitzin aquest
temps de manera ptima, creativa i autnoma- tamb shauria de tenir en compte
en lmbit escolar.
Leducaci en el lleure est estretament lligada a altres conceptes, com ara
la pedagogia del lleure o lanimaci sociocultural. Per tant, les possibilitats
dintervenci educativa sn mplies.
Leducaci en el lleure es pot entendre de les maneres segents:
Com una educaci en el sentit ampli del terme, sense cap tipus despecificitat educativa. Noms amb el marc del temps lliure com a element
diferencial.
Com una educaci basada en la vivncia de certs valors com a objectiu de
la intervenci.
Com la intervenci educativa que es caracteritza per la finalitat deducar pel
temps lliure, s a dir, el temps lliure com a objectiu educatiu.
En definitiva, amb les intervencions es pretendria educar en el temps lliure pel
temps lliure, s a dir, educar mitjanant loci. De fet, actualment un dels temes
que preocupa s la violncia de gnere, que sha de prevenir a partir duna educaci
en valors que emfatitzi la igualtat entre dones i homes des de leducaci infantil
mitjanant activitats ldiques.
En lapartat Els tipus dactivitats ldiques i la seva planificaci es treballar
la manera de planificar i organitzar diversos tipus dactivitats ldiques, tant des
de lmbit de leducaci formal com des de lmbit de leducaci no formal,
mitjanant el temps doci i lleure dels infants.
Ats que s probable que en les activitats ldiques sorgeixin conflictes entre els
infants, en lapartat La intervenci en situacions de conflicte en un context ldic
sanalitzaran i es donaran diverses estratgies dintervenci que de ben segur
resultaran tils a leducador infantil a lhora dimplementar aquestes activitats.
En lapartat Lavaluaci de les activitats ldiques saprofundir en diferents
tcniques i instruments dobservaci del joc infantil.
Per estudiar aquesta unitat us anir b tenir un petit esquema o gui de cada apartat,
ja que us facilitar el desenvolupament dels supsits prctics de les activitats web,
que sn la millor manera de treballar els continguts de la unitat.
Resultats daprenentatge
En finalitzar aquesta unitat lalumne/a:

1. Dissenya activitats ldiques, relacionant-les amb les teories del joc i amb el
moment evolutiu en qu es trobi linfant.
T en compte el moment evolutiu dels nens i les nenes en el disseny
de les activitats ldiques.
Enumera i classifica diferents activitats ldiques atenent criteris com
sn, entre daltres: edats, espais, rol del tcnic, nombre de participants, capacitats que desenvolupen, relacions que sestableixen i
materials necessaris.
T en compte les caracterstiques i el nivell de desenvolupament
dels nens i les nenes per a la programaci de les activitats ldicorecreatives.
Analitza els elements de la planificaci dactivitats ldiques.
Valora lactitud del professional respecte del tipus dintervenci.
Valora la importncia de defugir de la reproducci de rols i estereotips
sexistes en la planificaci dactivitats ldiques.
2. Implementa activitats ldiques, relacionant-les amb els objectius establerts
i els recursos necessaris.
T en compte ladequaci de les activitats amb els objectius establerts
en la seva implementaci.
Justifica la necessitat de diversitat en el desenvolupament dactivitats
ldiques.
Estableix una distribuci temporal de les activitats en funci de ledat
dels destinataris.
Realitza joguines amb diferents materials adequats a letapa.
Organitza els espais, els recursos i els materials (els espais i els recursos), adequant-se a les caracterstiques evolutives dels destinataris, en
funci de ledat daquests i dacord amb els objectius previstos.
Identifica els trastorns ms comuns (del joc) i les alternatives dintervenci.
Valora la importncia de generar entorns segurs.
Valora la importncia de la participaci dels infants i de les seves
famlies en el marc de la intervenci.
Realitza activitats ldico-recreatives ajustant-se a la planificaci temporal.
Analitza els espais, equipaments i materials ldics.
3. Avalua activitats dintervenci ldica, justificant les tcniques i instruments

dobservaci seleccionats.
Aplica diferents tcniques i instruments davaluaci a diferents situacions ldiques, tenint en compte, entre daltres, criteris de fiabilitat,
validesa, utilitat i practicitat per als usuaris de la informaci.
Selecciona els indicadors davaluaci.
Extreu les conclusions i explica les conseqncies que sen deriven
per a lajust o modificaci del projecte.
1. Els tipus dactivitats ldiques i la seva planificaci
Els diferents tipus dactivitats ldiques que sestudiaran formen ms aviat part
de leducaci no formal, tot i que nhi ha que tamb sorganitzen en lmbit de
leducaci formal com ara les sortides o excursions.
Els centres deducaci no formal poden ser un suport important per a la vida
familiar. Poden considerar-se com una assistncia i protecci necessries per a
la famlia, tal com es diu en el prembul de la Convenci dels drets de la infncia
de les Nacions Unides. Sn necessaris per al creixement i el benestar de tots els
seus membres, particularment dels infants, i perqu la famlia pugui assumir
plenament les seves responsabilitats dintre de la comunitat.
Els centres deducaci no formal de qualitat poden ajudar al desenvolupament
dels infants i protegir-los dalguns riscos als quals haurien denfrontar-se sense
aquesta atenci. Els serveis ofereixen jocs que els nens i nenes no tindrien fora,
i els donen loportunitat daprendre a defensar-se mentre els protegeixen. Els
ajuden a ampliar el seu mn social i promouen les seves relacions duna manera
ms lliure que lescola. De la mateixa manera, els proporciona loportunitat de
relacionar-se amb adults que no sn ni mestres ni pares i els poden donar altres
models socials. Alguns centres planifiquen activitats esportives per a infants i
joves, aix com activitats artstiques i culturals que no podrien trobar en altres
llocs. Ajuden a conscienciar als joves sobre els riscos del tabac, de lalcohol i les
relacions sexuals insegures, a ms de protegir els nens contra riscos fsics i socials
als quals poden exposar-se.
Queda clar, doncs, que latenci a la infncia mentre els pares estan a la feina
s una funci molt important dels centres deducaci no formal. Sn un cam
potencial cap a altres beneficis: poden millorar la qualitat de vida dels infants,
oferir-los protecci de tot tipus i sn un mitj per construir un grup social i solidari.
Encara que la histria dels centres deducaci no formal es remunta al segle
XIX, el seu desenvolupament s bastant recent. Lauge dels centres deducaci
no formal t diferents orgens: la protecci a la infncia, leducaci, la igualtat
doportunitats, la solidaritat.
Es fan activitats deducaci en el lleure tant dins lmbit de leducaci formal com
dins de leducaci no formal. En aquest sentit, cal distingir:
1. Intervencions educatives en el lleure dins del sistema educatiu. Les trobem
en el possible tractament o inclusi de leducaci en el temps lliure dins el mateix
currculum escolar, com a continguts transversals.
Daltra banda, tamb es dna una educaci en el temps lliure des de lescola,
encara que de manera ms difusa per mitj de lrea de descoberta de lentorn
natural i social: activitats de colnies escolars, visites a granges escola o escoles
10
de natura, etc.
En aquest segon cas es proposa, des dun espai que no s prpiament de temps
lliure, la vivncia dactivitats de temps lliure. Hi ha qui considera que aquestes
activitats no poden gaudir de les mateixes connotacions que les activitats que es
fan en el temps lliure. Aqu es tractaria duna esplaitzaci de lescola.
2. Intervencions educatives en el lleure fora del sistema educatiu. Constitueixen la dimensi ms prpia de leducaci en el temps lliure. En els darrers
anys, davant la proliferaci doferta ldica, sha fet un esfor considerable per
sistematitzar la intervenci. Daquesta manera, se li ha donat una intencionalitat
educativa i, en aquest sentit, el model de leducaci formal ha servit de referent.
LAdministraci tamb ha vist la necessitat de regular molts aspectes que no es
tenien en compte en la legislaci que hi havia per donar resposta a les demandes
i a les necessitats socials actuals.
La nova Llei deducaci de Catalunya (LEC) reconeix el lleure com a mbit
educatiu, estableix que la Generalitat haur de regular els requisits i els criteris
de qualitat de les activitats deducaci en el lleure i tamb estableix la possibilitat
ds de les installacions del centre ms enll de lhorari escolar.
Captol VI. Educaci en el lleure. Article 39. Educaci en el lleure
El sistema educatiu reconeix i incorpora el carcter educatiu de les activitats de lleure,
especialment el comproms i la transmissi de valors. Aquestes activitats es poden articular
entre els centres educatius i els ens locals, les famlies i les associacions en qu sagrupen
i les entitats, les associacions i les empreses deducaci en el lleure, en els diferents
territoris.
El Govern, havent consultat el Consell de Governs Locals, i dacord amb el procediment
que determina larticle 162, ha de regular els requisits mnims i ha destablir els criteris
de qualitat a qu shan dajustar les activitats deducaci en el lleure, a fi de garantir-ne la
contribuci al procs educatiu.
Els centres pblics, en el marc de llur autonomia, i dacord amb els ens locals
corresponents, poden establir acords amb associacions sense nim de lucre per autoritzar
que utilitzin les installacions del centre ms enll de lhorari escolar.
1.1 La planificaci de les activitats ldiques

La incorporaci dactivitats ldiques a leducaci infantil passa per planificar-les
a fi de promoure-les i poder-les avaluar. Leducador les ha de planificar tenint en
compte que han de promoure el desenvolupament de les capacitats dels infants i,
a la vegada, han de ser significatives en experincies i motivadores.
Totes les activitats shan de planificar prviament. Aix contribueix a donar
seguretat a leducador, que tamb es transmet als infants.
El fet de no improvisar no vol dir que shagi de ser rgid i fer sigui com sigui el
que estava programat. Ben al contrari, sha destar atent al desenvolupament de
lactivitat i ser flexible per introduir canvis si linters dels infants ho aconsella.
11
Pot ser que acabin abans o desprs del que estava previst o incls que no es puguin
dur a terme totes les activitats que hi havia programades.
Els elements que shan de tenir en compte en la planificaci dactivitats ldiques
sn els segents:
1. Anlisi dels destinataris. Explicar les dades ms importants sobre els
destinataris daquestes activitats ldiques. Les ms importants sn:
Edat dels infants: sha de tenir present el moment evolutiu en qu es troben
a lhora de seleccionar els jocs o les activitats.
Nombre de participants.
Caracterstiques: leducador pot saber quins sn els interessos i les expectatives dels infants si observa a qu juguen o qu expliquen.
2. Justificaci de lelecci de lactivitat: Explicar breument en qu consisteix
lactivitat i la seva finalitat.
3. Objectius de lactivitat: Redactar els objectius operatius o didctics que es
pretenen aconseguir amb lactivitat. Han de ser objectius avaluables.
4. Descripci de lactivitat: Explicar els passos i les tasques que shan de dur
a terme per fer lactivitat, s a dir, ha de quedar clar quina s la intervenci de
leducador/a i quines sn les accions que els destinataris faran(infants, famlies...).
5. Metodologia: concretar quines estratgies sutilitzaran per dur a terme les
activitats:
Elecci i adequaci de lespai. Vetllar perqu sigui segur.
Temporalitzaci: durada de lactivitat incloent la presentaci, el desenvolupament i el final de lactivitat.
Agrupaments: individual, petit grup, tot el grup.
6. Materials necessaris: sha de tenir en compte quina edat tenen els participants,
quants nhi ha, quines diferncies hi ha entre ells, etc.
7. Avaluaci: ha de permetre que els infants puguin ordenar i sistematitzar els
continguts apresos (es poden fer jocs a partir del que van veure). Els educadors
han davaluar si els infants han assolit els objectius previstos, el desenvolupament
de lactivitat, s a dir, ladequaci del lloc, els jocs proposats, la temporalitzaci,
etc.
8. Organitzaci de lactivitat: preparaci prvia de lactivitat (reunions de lequip deducadors per decidir on es far la sortida o lactivitat, cerca dinformaci
del lloc on es vol anar, preparaci dels fulls dautoritzacions dels pares, elaboraci
de la llista de materials per fer la sortida, preparaci de la reuni amb els pares,
contractaci del mitj de transport, sollicitaci dels permisos si lactivitat es fa
des de lmbit no formal, etc.).
Planificaci
Tots els elements de la
planificaci sn importants. Heu
de reflexionar prviament sobre
cadascun dels elements per tal de
poder tenir una visi de conjunt
sobre qu es vol aconseguir i
com sha daconseguir.
12
Lequip educatiu ha de planificar prviament totes les activitats que es

duran a terme. La planificaci ha de ser prou flexible per poder donar
resposta a possibles imprevistos.
En la programaci dactivitats que incloguin el joc com a recurs metodolgic,
cada grup de continguts sha de relacionar amb les activitats. Aquestes activitats
constitueixen el camp experiencial dels aprenentatges. Per aix, en la selecci i
lorganitzaci dels continguts i les estratgies didctiques, leducador/a ha de tenir
en compte els criteris segents:
Qualitat: les activitats seleccionades han de tenir en compte el desenvolupament de la majoria de capacitats.
Adequaci: tenir en compte les caracterstiques dels infants. Per exemple,
el nivell daprenentatge, els interessos, les vivncies, lambient en qu
interactuen, el temps daprenentatge.
Varietat: incloure activitats individuals i grupals, dinterior i dexterior, de
moviment i de reps, dexpansi sensoriomotriu, etc.
Motivaci: activitats gratificants i promotores de la singularitat creativa
dels infants. El joc s un instrument ptim de motivaci. Leducador ha
de preparar i organitzar el joc. La seva actitud ha de facilitar el joc a fi de
promoure linters dels infants per les activitats proposades.
Les activitats deducaci en
el temps lliure han de
permetre laprenentatge, la
creaci i la diversi.
Les activitats didctiques han de fer referncia a situacions vivencials, que

resultin familiars i properes als infants, de manera que constitueixin nuclis
daprenentatge (els animals de la granja, el bany, etc.).
Incorporaci: les activitats han de permetre incloure propostes dels infants
(qu ens podem emportar per si plou?, si sortim al camp, on dipositarem els
envasos buits si no hi ha papereres?, etc.). Aquestes preguntes busquen
crear en els infants lhbit de preveure i planificar les coses abans de fer-les.
Al principi, les respostes poden ser bastant illgiques o fantstiques, per
a mesura que es facin ms grans seran ms coherents. Tamb s important
que cada infant participi en el grup i interaccioni amb la resta de companys.
Aplicaci: moment de la creativitat i del descobriment.
Expressi: acabada lactivitat, s el moment de la lliure expressi (verbal,
gestual, etc.), de la discussi, de posar en com els descobriments que
cadasc ha fet.
Sistematitzaci: necessitat de programar sistemticament les activitats
tenint en compte els criteris anteriors. Cal elaborar una enumeraci dexperincies vivencials dels infants. Aix permetr relacionar significativament
lescola amb lmbit personal, familiar i social. A partir daqu, aquestes
experincies es podran relacionar amb els continguts nous. El joc t una
13
importncia especial en la selecci dactivitats daprenentatge, ja que crea

un ambient permanent de trobada, motivaci, creativitat, expressi i goig
que no ha de faltar en cap model didctic infantil.
Avaluaci: valoraci de lexperincia que sha dut a terme i proposta de
possibilitats noves.
Lavaluaci s linstrument que ens permet organitzar la comparaci entre la
situaci prevista inicialment i la situaci real. Aquesta comparaci ens ha de
donar informaci sobre el grau dassoliment del que inicialment shavia previst
i dels diversos factors que han fet possible o han dificultat el desenvolupament de
les activitats.
Lavaluaci s un procs que t un carcter sistmic, ja que aborda tots els

components que apareixen en la intervenci i s un element que ajuda a
prendre decisions sobre les diferents reorientacions del procs, cosa que fa
que hagi de ser necessriament un aspecte molt cuidat dins la planificaci.
1.2 Les activitats extraescolars

Leducaci extraescolar adquireix sentit en el moment que lescola activa porta
a terme programes dactivitats extraescolars. Els principis de lescola nova i
leducaci sense parets fan que molts mestres programin activitats ms enll
de lestricte marc escolar (colnies escolars, visites a granges escola, etc.) Per
tant, aquestes activitats estarien organitzades per lescola i formarien part del
currculum educatiu.
Per mitj daquestes activitats es treballen continguts deducaci ambiental, la
interrelaci de lescola amb la comunitat, la recuperaci de festes, costums i
tradicions, la vivncia del cicle festiu anual, etc.
Amb aquestes activitats tamb saconsegueix trencar la rutina escolar pel que fa a
lespai i el temps, la collaboraci de mestres o educadors i monitors. En definitiva,
es tracta dobrir lescola a la comunitat i que lescola participi activament en la
vida daquesta comunitat.
Aquestes activitats sapropen molt a la concepci deducaci en el lleure, per
moltes vegades lalumnat les percep o les viu com si es tracts de temps de
treball, ja que tenen lloc dins lhorari o el perode escolar. Per tant, lactitud
o la predisposici envers aquestes activitats pot ser diferent de la que es t del
temps lliure. Daltra banda, la interpretaci de la famlia tamb s molt diferent
de la concepci que es t de temps lliure quan lescola hi interv. Aix doncs, la
flexibilitat i el marge de llibertat amb qu es plantegen fa que la consideraci que
sen t canvi.
En lmbit de leducaci no formal, per des de lescola, tamb sorganitzen
14
activitats anomenades extraescolars. Generalment, les organitzen lassociaci

de mares i pares dels alumnes (AMPA). Es fan fora de lhorari escolar i tenen
objectius diferents dels del currculum escolar. Poden utilitzar les installacions
i els equipaments de lescola o no, com ara les activitats de nataci en piscines
pbliques o privades. Les activitats les duen a terme diferents professionals, en
funci del tipus dactivitat de qu es tracti, contractats per lAMPA. El finanament
sobt de les quotes de les famlies membres de lAMPA i dels infants que
assisteixen a lactivitat.
Tamb hi ha entitats i empreses privades dedicades a oferir activitats als infants
fora de lhorari escolar. Se solen fer als centres educatius, ja que aix els infants
no shan de traslladar, o en equipaments municipals. ltimament shan creat
moltes empreses privades especialitzades a oferir activitats de lleure tot lany.
Moltes daquestes empreses tamb acostumen a cobrir la vigilncia de menjador.
Disposen dun web que els permet fer publicitat dels serveis que ofereixen. Els
interessats tamb el poden fer servir per posar-shi en contacte.
La tipologia daquestes activitats s molt variada. Contribueixen a despertar
inquietuds, a reforar els coneixements dalguna rea, a fomentar la creativitat
i a desenvolupar valors.
Les activitats extraescolars poden
ser molt variades
Les activitats extraescolars

poden estar organitzades
per institucions pbliques o
privades.
Les activitats extraescolars es podrien classificar en tres blocs:
Activitats de formaci: sn freqents les didiomes i les dinformtica.

Els permeten reforar o millorar els coneixements adquirits a laula. s
recomanable que sels doni un carcter ms am i menys acadmic que a
lescola, perqu els infants no les associn a una prolongaci de la jornada
escolar.
Activitats artstiques: en aquest cas loferta pot ser molt variada (teatre,
plstica, msica, dansa, etc.). Els aspectes que ms es treballen sn
lexpressi i la capacitat creadora. Fomenten la imaginaci, la comunicaci
i la destresa manual i visual. Els infants han de divertir-se mentre les fan i
no considerar que sn una obligaci.
Activitats ldiques o preesportives: engloben una gran varietat dactivitats de motricitat global, com tallers de jocs, nataci, karate, psicomotricitat,
etc. Aquestes activitats, a ms dafavorir lestat fsic dels infants, sn
imprescindibles per ampliar la capacitat de coordinaci, la psicomotricitat,
la flexibilitat i lagilitat. Els esports desenvolupen valors importants en els
infants, com la disciplina, la companyonia, el respecte, lesperit dequip,
la superaci i la competitivitat. Els esports dequip sn recomanables
per a alumnes amb problemes de socialitzaci o timidesa, ja que ajuden
a desenvolupar relacions amb els companys i aporten seguretat. Els esports
individuals sn ptims per a alumnes hiperactius o amb excs dagressivitat,
ja que aprenen a dominar els impulsos i a descarregar lenergia.
15
s molt important que linfant faci les activitats que realment li interessin i
que les visqui com una experincia ldica per tal de no avorrir-les. A ms,
cal no sobresaturar-lo amb massa activitats, ja que tamb necessita gaudir
dun cert temps no programat pels adults.
Totes les activitats organitzades pel centre educatiu han de figurar en la programaci general anual del centre (PGA). A ms a ms, les activitats organitzades com a
complement de les activitats que es fan a classe shan dincloure en la programaci
de lrea corresponent.
Totes les activitats adreades als infants i organitzades des de leducaci en

el lleure, i que es fan fora del lloc habitual de residncia i en contacte amb el
medi natural o rural que les acull, estan regulades per normativa i han destar
autoritzades per la Secretaria de la Joventut de la Generalitat de Catalunya.
1.3 Les sortides i les excursions

Els educadors han dutilitzar els recursos de lentorn per fer sortides, excursions i
visites, cosa que implica obrir-se a les diverses experincies que ofereix lambient
i tenir un contacte directe amb lentorn.
En leducaci infantil, les sortides a lentorn natural proper sn un requisit
necessari per assolir els objectius educatius de letapa. Aquestes sortides han de
constar en la programaci i shan de planificar.
Les sortides a lentorn sn un recurs important en leducaci infantil per diverses
raons:
Sn motivadores sempre que tinguin en compte els interessos i les necessitats dels infants a qui sadrecen. A ms, sha de partir de les experincies o
els coneixements previs daquests infants per aconseguir que laprenentatge
sigui significatiu.
Collaboren en laprenentatge constructivista, ja que a partir de les
experincies que linfant t amb els objectes i les situacions reals, i no pas
amb les representacions o les imatges de la realitat, pot participar activament
en la construcci dels seus coneixements.
Es basen en el joc. El joc afavoreix el desenvolupament de les capacitats
que els infants han dassolir, ja que implica participaci, activitat, interacci
i afavoreix la globalitzaci de les situacions. Sha devitar la falsa dicotomia
entre joc i treball escolar.
16
1.3.1 Planificaci de lexcursi
Les excursions...
... sn una excellent oportunitat
per treballar els hbits, les
actituds i valors a travs dels
continguts transversals
deducaci per a la salut i
leducaci del medi.
Als annexos del web

trobareu un article
relacionat amb
lorganitzaci de sortides
a lentorn a lEI.
Lxit duna excursi es basa en una bona planificaci en la qual no es deixi res a
latzar. A part dels aspectes organitzatius, shan descollir adequadament el lloc i
les activitats que es faran en funci de ledat i les caracterstiques dels destinataris.
No sha doblidar que la planificaci ha de ser suficientment flexible per poder
respondre de forma gil a possibles imprevistos.
En lorganitzaci de qualsevol tipus de sortida es poden diferenciar tres fases:
abans, durant i desprs de la sortida.
1. Abans: preparaci de la sortida.
Escollir el lloc a visitar. Els educadors lhan de seleccionar en funci dels
aspectes segents:
Objectius de la sortida. Dependran dels continguts que shagin de
treballar. De totes maneres, hi ha uns objectius comuns a totes les
sortides, com ara desenvolupar la capacitat dobservaci, respectar
lentorn, desenvolupar lorientaci espacial, elaborar i interpretar
plnols, afavorir el llenguatge i la comunicaci, potenciar lautonomia
personal, etc.
Edat dels infants. En aquestes edats es recomana no anar gaire lluny
(20-30 km. amb transport en sortides de tot el dia) tenint en compte
que els atreu ms el que s proper i familiar.
El nombre dinfants i la seva edat

determinen el nombre dadults
acompanyants.
Nombre dinfants. Determinar el nombre dadults acompanyants.

A vegades es pot comptar amb la collaboraci dunes quantes mares
acompanyants durant la sortida. s important que leducador reculli
informaci del lloc a visitar (mapes, guies, etc.) per tal de poder
planificar ms b les activitats.
Programar la sortida:
Fixar les dates i contractar el mitj de transport, si fora necessari.
Habitualment es va en autobs, per tamb es pot anar amb transport
pblic.
Fixar els objectius, continguts i activitats a realitzar durant i
desprs de la sortida. Per establir les activitats cal conixer qu
saben els infants sobre el tema de la sortida, coneixements previs. Es
pot saber fent preguntes al grup, demanant-los que facin un dibuix
expressant la seva vivncia personal i construint un mural collectiu
amb tots els dibuixos, etc.
Motivar els infants: apropar-los al tema per tal de despertar el seu
inters, per exemple, ambientant laula o el passads amb fotografies
del tema, amb la lectura dun conte, visionat dun vdeo, la visita al
centre dalguna persona entesa en el tema, fer que simaginin que sn
uns exploradors que aniran a un lloc on no hi ha anat mai cap infant
abans, etc.
17
Informar als infants de qu faran durant la sortida: s un bon

moment perqu formin grups o equips per fer determinades activitats,
escollir el nom del seu grup, preparar les targetes didentificaci de
cadascun indicant nom i telfon de contacte per si es perds.
Les sortides no shan

dimprovisar sin que shan
de planificar prviament.
Explicar qu han de portar. Caldr fer una fulla informativa per

als pares indicant la data de la sortida, lloc, com sanir, quin tipus
dactivitats es realitzaran i qu han de portar els infants (xandall,
calat esportiu, gorra, una muda, esmorsar, algun material especfic
per alguna activitat, etc.
Demanar lautoritzaci dels pares. Es pot fer en la mateixa fulla
informativa. Cal indicar si la sortida t algun cost per a les famlies.
Si la sortida queda fora de lhorari habitual tamb sindicar lhora de
sortida i darribada i el lloc.
Fer la llista dels materials que hauran de portar els educadors(llapis, ceres, cmera de fotos, joguines, farmaciola, telfon, ...)
2. Durant: realitzaci de la sortida.
El dia de la sortida, repartir les targetes didentificaci a cada infant i portar
la llista de tots els infants i telfons, fotocpia de la plissa sanitria del
centre. Comprovar que es porta tot el material.
Durant el viatge es poden fer diverses activitats ldiques com cantar
canons, jocs verbals, etc. Es pot fer alguna parada breu.
Una vegada arribats al lloc elegit es van fent les activitats planificades. Es
poden fer observacions de coses i llocs utilitzant el major nombre de sentits.
Observar formes, mides, colors amb els ulls directament i amb lupa de
diferents plantes i animals amb els que es troben. Comparar olors, per
exemple lolor del carrer amb cotxes i lolor del parc o del camp. El soroll
dels cotxes durant el trajecte i escoltar els sons del camp. Recollir objectes
de la natura (fulles, pedres, terra...). Dibuixar una planta, flor, animal. Els
educadors poden fer fotos del lloc i dels infants per comentar-les a la tornada,
gravar sons de diferents moments del trajecte.
Realitzar diferents jocs en gran grup: identificar un objecte amb els ulls
tapats, per lolor, jocs dexploraci i orientaci en lespai, etc.
Deixar un temps lliure perqu els infants facin el que vulguin.
El paper de leducador durant la sortida ha de ser:
Vetllar per la seguretat dels infants al seu crrec.
Acompanyar els infants, escoltar-los i orientar-los per no dir-los qu han
de recollir o recollir-ho ell en comptes dels infants, ja que sn els infants qui
han de fer les activitats.
Animar un viatge en
autocar. La carrera del
paper
Material: Dos rotllos de
paper higinic.
Descripci: Es formen
dos equips que
corresponen a les dues
files dobles de seients
de lautocar. El joc
consisteix a anar
passant el rotllo de
paper, el ms rpid
possible, de davant fins
al darrera, sense que es
trenqui. Lequip que
pugui fer arribar el
rotllo de paper, el ms
aviat possible i sense
trencar-se ser el
guanyador. Si el paper
es trenca lequip haur
de tornar a comenar.
El primer jugador de
cada fila haur
daguantar el rotllo de
paper.
Durant el viatge, conversar

amb lamic del costat, o
mirar el paisatge tamb sn
activitats agradables.
18
Estimular lobservaci i la recerca per part dels infants i incitar la seva

creativitat.
Actuar en casos de conflictes.
Respectar i fer respectar el medi ambient. Leducador s un model pels
infants per tant, ha de donar exemple, i no noms amb paraules sin amb
fets.
A lapartat La intervenci
en situacions de conflicte
en un context ldic
daquesta unitat saborda
el tema de la intervenci
de leducador en la
resoluci de conflictes.
3. Desprs: seguiment i avaluaci de la sortida.

Els dies posteriors a la sortida es poden fer les activitats de consolidaci
dels continguts treballats durant la sortida i lavaluaci final. Shan de
fer activitats que relacionin els diferents continguts afavorint un enfoc
globalitzador.
Es pot comentar a nivell de grup, les experincies personals de cadascun.
Que cada equip mostri qu ha recollit. Formulen preguntes sobre el qu els
agradaria saber i busquen solucions amb lajuda de leducador.
Tamb es poden fer diferents activitats individuals o en petit grup relacionades amb la sortida:
Comentar les fotografies de la sortida. Escoltar els sons gravats i reconixerlos.
Utilitzar el material recollit per a:
Fer ordenacions, comparacions i classificacions (totes les fulles sn
iguales?).
Buscar relacions entre elements: coses que sn del camp (animals,
plantes...) i coses que no ho sn ( envasos, papers...).
Observar algun animal recollit (formiga, caragol, etc.) i veure com es
desplaa, qu menja?. Plasmar-ho en murals, cartells, etc.
Dibuixar el que ms els hi ha cridat latenci de la sortida.
Modelar fruites observades amb plastilina.
Aprendre jocs, canons i endevinalles relacionades amb el qu han
vist.
A partir daquestes activitats es poden fer tamb activitats de refor i/o dampliaci
per aquells infants que ho necessitin.
Fer una avaluaci final amb els infants i amb lequip deducadors per reafirmarse en el procediment seguit o buscar-ne un altre de millor. Comprovar si els
infants han assimilat els continguts i el procs seguit per veure si els objectius
i les activitats proposades eren adients, per exemple, qu ha estat b?, en qu sha
fallat?, el temps dedicat a cada activitat ha estat suficient?, etc.
En funci daquestes valoracions es decidir si es repetir la sortida la propera
vegada, quins ajustaments shaurien de realitzar, etc.
19
s til per properes ocasions, realitzar una fitxa de cada excursi on sindiqui
el lloc, objectius, activitats que hagin funcionat molt b, cost aproximat i
grau de compliment de les expectatives
Les excursions organitzades des dentorns no formals tamb han de tenir en
compte els tres moments de planificaci, abans, durant i desprs de lexcursi.
En aquest mbit els professionals que hi treballen son els monitors sotal la
responsabilitat dun director de lleure. s lequip de monitors qui planifica i
organitza lexcursi per seguir tots una mateixa metodologia i criteris educatius.
Generalment sutilitza com a metodologia general en les excursions la metodologia activa basada en laprenentatge per descobriment a partir de lobservaci del
medi ambient.
En lelecci del lloc sha de tenir molt en compte les caracterstiques del grup
dinfants, com ara el nombre de participants, si hi ha cap infant amb alguna
discapacitat, ledat ja que condiciona la seva capacitat fsica. En la taula 1 teniu
una referncia de la capacitat fsica dels infants segons ledat.
Taula 1.1. Capacitat fsica segons ledat
Edat
Temps que poden caminar
Desnivell
3 anys
30 minuts
50 metres
4 anys
45 minuts
50-100 metres
5 anys
70 minuts
100-150 metres
6 anys
90 minuts
150-200 metres
Les excursions poden ser de mig dia o de tot el dia, en tot cas, conv conixer de
primera m, abans de fer lexcursi, el lloc i litinerari a seguir per poder calcular
millor el temps del trajecte a peu, lloc on descansar, si hi ha alguna font o un lloc
pla on poder dinar i jugar, etc.
La selecci de les activitats a realitzar durant lexcursi pot ser molt variada i
dependr de lpoca de lany i del lloc on es vagi (platja, muntanya, parc, etc.).
En qualsevol dels casos shan de preparar activitats per realitzar.
Durant el trajecte, si es va amb autobs o tren, per tenir-los entretinguts. es pot
cantar, explicar contes, conversar amb el company del costat, o mirar el paisatge, ja
que tamb sn activitats agradables. El que no sha de fer s jugar des del principi
fins al final del viatge.
No sha doblidar que els infants solen estar excitats per la marxa i el viatge
els cansa aviat, conv tenir preparats jocs que els tranquillitzi i distregui. A
continuaci teniu un exemple de joc:
De lHavana ha arribat un vaixell carregat de...
Qui dirigeix el joc elegeix el tipus dobjectes, per exemple, carregat de fruites els infants
han de dir noms de fruites sense repetir-ne cap. Linfant que primer diu una fruita que ja
sha dit, se li pot cantar 1, 2, 3, Xavier (el nom de linfant) escolta b! I a continuaci es
torna a comenar amb una altra paraula.
El tipus dactivitats
El tipus dactivitats a realitzar
durant lexcursi estar en funci
del lloc elegit i de lpoca de
lany.
20
Aquest joc es pot fer ms complicat en funci de ledat dels infants, per exemple, De
lHavana ha arribat un vaixell carregat de cotxes. Els infants han de dir paraules que
comencin per la lletra C. Tamb, aquest joc, pot ser eliminatori.
Una vegada sarriba al lloc escollit es poden fer activitats de molts tipus, per
normalment es treballen els eixos segents:
Descobriment de lentorn natural, social i cultural: es poden plantejar
jocs a activitats a partir dun eix danimaci (som exploradors), jocs de
pistes, jocs motrius, etc.
Lalimentaci: es poden treballar els hbits dalimentaci (qu menja
cadasc, qu porten per beure...) i dhigiene.
Cura del medi ambient: s un bon moment de conscienciar-los de que ho
han de deixar tot recollit (dipositar els papers i envasos en bosses i tirar-les
desprs als contenidors).
Activitats per desprs de lexcursi: es pot comentar qu els va semblar
lexcursi i es poden realitzar jocs a partir del que van aprendre.
Els jocs no shan dimprovisar. Shan de portar preparat i no descuidar el

material necessari per portar-los a terme, si s que en cal. Per aix s tant
important la planificaci no noms de lexcursi sin tamb la selecci de
les activitats i jocs que es duran a terme.
Qu han de portar els educadors? Farmaciola, llista infants participants, autoritzacions, targetes didentificaci, cartilla sanitria.
1.4 Campaments
Els campaments son un tipus de servei que exigeix dels infants un notable esfor
fsic dadaptaci ja que les condicions en qu viuen sn molt diferents a les
habituals de la seva llar, per tamb ofereix la possibilitat de viure ms estretament
el contacte amb la natura.
Els campaments son una activitat que consisteix en una estada en un entorn
natural en tendes de campanya.
Les tendes tenen fonamentalment la funci de servir per dormir, per segons la
grandria del campament pot haver-hi tamb altres installacions com: una tenda
menjador, una tenda sanitria o una que faci les funcions de cuina.
El campament s un recurs idoni per educar el carcter, lesfor i la superaci
personal dels infants. Existeixen dos tipus de campaments segons el lloc on es
puguin emplaar:
21
Campaments preinstallats totalment o parcialment en zones habilitades

per a aquesta activitat.
Campaments mbils que els infants ajudaran a muntar.
Els objectius del campament son:
Capacitar els infants per a ladaptaci a un estil de vida ms auster.
Educar linfant en valors com: la solidaritat, lesfor, la superaci personal
i el carcter.
Posar-lo en contacte directe amb la natura.
1.5 Els casals de vacances
Els casals de vacances sn un servei que ofereix la possibilitat que els

infants desenvolupin activitats ldiques i manuals en el seu entorn habitual
al mateix barri, poble o municipi de dilluns a divendres en poques de
vacances.
Actualment, els casals o les colnies urbanes sn una proposta que es t molt
en compte a lhora dorganitzar el temps lliure dels infants durant el perode de
vacances escolars. Sn molt tils a les famlies que no poden tenir cura dels fills
per motius laborals.
Les colnies urbanes semmarquen dins leducaci de loci i el lleure.
Habitualment sorganitzen en perodes no lectius i utilitzen els espais escolars.
Solen ser molt ms freqents a lestiu, malgrat que, segons les necessitats de la
zona, tamb sen poden organitzar durant les vacances de Nadal.
A lhora dorganitzat-les, s important tenir en compte que han de tenir un
contingut educatiu ben diferenciat del de leducaci formal.
s un servei molt flexible, ja que permet als professionals que hi participen
adaptar-se fcilment a la quantitat, les caracterstiques i la dispersi dedats dels
participants.
Els casals es diferencien de les colnies i dels campaments en el fet que els infants
no sallunyen de la seva llar i, consegentment, tampoc no sallunyen de les seves
famlies; les veuen cada dia. Linfant noms passa unes hores fora de casa cada
dia. En sortir del casal, el pare o la mare el va a recollir, cosa que facilita la relaci
i la comunicaci dels professionals que intervenen en el casal amb els pares dels
infants.
Podeu consultar el
reglament que regula les
activitats deducaci en el
lleure en la secci
Annexos del web.
22
Els casals de vacances estan regulats pel Decret 137/2003, de 10 de juny,

de regulaci de les activitats deducaci en el lleure en les quals participen
menors de 18 anys
Decret 1372003, de 10 de juny.
Article 1: Objecte i mbit daplicaci:
1.1. Aquest Decret regula les acampades juvenils, els camps de treball, els casals de
vacances, les colnies, les rutes i qualsevol altra activitat assimilable que, sigui quina sigui
la seva denominaci i caracterstiques, habitualment realitzen les entitats deducaci en el
lleure infantil i juvenil, en les quals hi participin persones menors de 18 anys en nombre
superior a sis, que no tinguin carcter familiar i que es desenvolupin a Catalunya, amb una
finalitat educativa, cultural, formativa o social.
Article 2: Activitats subjectes i excloses
2.1 El contingut daquest Decret s daplicaci a les activitats organitzades o promogudes
per persones fsiques o jurdiques, pbliques o privades, les persones participants de les
quals hagin estat prviament inscrites a aquestes activitats.
2.2 Queden excloses del compliment daquesta normativa les activitats objecte daquest
Decret que estiguin regulades pel Departament dEnsenyament.
2.3 Queden excloses del compliment daquesta normativa les activitats organitzades,
directament, pel Consell Catal de lEsport, o per qualsevol de les entitats inscrites o que
tinguin seccions esportives adscrites al Registre dentitats esportives de la Generalitat de
Catalunya.
2.4 Queden excloses del compliment daquesta normativa les activitats promogudes o
organitzades per centres residencials i dacolliment, propis o collaboradors, de la Direcci
General dAtenci a la Infncia i Adolescncia i de la Direcci General de Justcia Juvenil.
Tanmateix, notificaran a la Secretaria General de Joventut la realitzaci de lactivitat amb
lantelaci suficient als efectes previstos a larticle 10, apartat 4.
1.5.1 Caracterstiques dels casals

Hi ha diferents tipologies de casals de vacances, ja que cada municipi, en funci
de les necessitats i demandes de la seva poblaci, organitza les activitats de forma
diferent. Malgrat aix, es poden establir alguns aspectes que permeten diferenciar
els casals de la resta dactivitats ldiques. Aquests aspectes diferencials es podrien
concretar en els punts segents:
La major part de casals es fan en torns setmanals o quinzenals, de dilluns a
divendres.
Els horaris varien dun casal a un altre. Aix, poden haver-hi casals amb
horari de mat, horari de tarda o dambds.
Des del casal es pot oferir la possibilitat dacollida als matins i de menjador
als migdies, per els infants sempre tornen a dormir a casa seva.
El seu emplaament acostuma a ser en equipaments de lleure o en escoles;
en centres cvics o en installacions esportives prpies del municipi.
23
Lagrupaci dels infants es fa per edats.

El treball del casal t com a destinataris ltims els infants, per no sha
doblidar mai que les famlies sn tamb un dels objectius principals.
1.5.2 Objectius dels casals
Lobjectiu principal dels casals s educar per la convivncia, el respecte i

la tolerncia amb una metodologia activa i participativa basada en el joc
i lanimaci sociocultural. I per aconseguir-ho, posen a labast una srie
dactivitats ldiques generalment relacionades amb els temes transversals.
Els objectius dels casals sn:
Permetre el coneixement de lentorn a partir del treball daspectes cvics.
Oferir els infants la possibilitat de jugar i aprendre amb altres infants de caracterstiques diferents com pot ser la cultura, situaci familiar, procedncia,
etc.
Gaudir ldicament despais pblics com sn els parcs, les piscines o els
jardins que es troben a lentorn ms proper en companyia daltres infants.
Desenvolupar la convivncia, el respecte i la tolerncia de cadascun dels
infants participants a partir de la relaci amb altres membres del grup.
Fomentar el contacte amb altres institucions pbliques de carcter cvic,
com per exemple amb la policia local o amb els bombers; aix com el
contacte amb altres ciutadans com s el cas de familiars i vens.
1.5.3 Trets generals dorganitzaci i planificaci dun casal

La planificaci dun casal s una tasca que sha de fer amb temps suficient perqu
tot estigui preparat el dia de linici. Aix vol dir que com a mnim dos mesos abans
ja sha de comenar amb tots els preparatius.
Les primeres tasques a realitzar tenen a veure amb el mrqueting del
casal, s a dir, amb la seva difusi, aix com amb la presentaci del projecte
pedaggic en qu es recolza. El casal es presentar a totes les entitats
implicades, s a dir, a la direcci de lequipament on es dur a terme,
als pares dels possibles infants destinataris i a les institucions pbliques i
privades que poden aportar subvencions i ajuts econmics i materials.
24
Durant lltim mes, la feina sintensificar ja que s el moment de preparar

les activitats i el material dambientaci del casal, amb la previsi de totes
les despeses.
Desprs de la posada en prctica i, un cop acabat el casal i lestiu, totes
les parts implicades shan de tornar a reunir per fer-ne una valoraci i una
memria.
1.5.4 Activitats que es desenvolupen en els casals

Exemple de joc de
coneixement del medi
El joc de pistes o gimcana: un
grup dinfants ha de seguir amb
atenci les pistes que han deixat
prviament els organitzadors.
Alhora, han danar fent diverses
proves per aconseguir ms pistes.
Linfant aprn a entendre els
signes de les pistes, a desxifrar
missatges i a relacionar-se amb
lentorn i amb els companys. A
la vegada, coneix lespai del
recorregut duna manera
divertida.
Les activitats que es porten a terme sn molt variades i accessibles a tots els
participants, independentment de les seves circumstncies personals.
Hi ha activitats que es desenvolupen dins el grup de pertinena (el grup dedat) i
daltres que es comparteixen amb altres grups, s a dir, amb companys i companyes
de diferents franges dedat.
Shi fan activitats diverses: tallers, bany, jocs, excursions, visites, etc. Bsicament,
podem estructurar les activitats en les categories segents:
Activitats relacionades amb el temps destinat a lacolliment i el comiat dels
infants. Aqu shan de tenir en compte tant els infants com els familiars a
lhora de plantejar-les.
Els jocs. Caldr afavorir els jocs de grup i deixar prou temps per als jocs de
pati lliures.
Sortides i excursions fora de lambient habitual del casal.
Rac de reflexions, que es dur a terme en algun moment del dia per tal de
revisar tot el que sha fet i plantejar solucions als problemes, si s que nhi
ha.
Treball dhbits per potenciar la responsabilitat dels infants, com ara els
hbits dordre i de neteja.
Les festes, tant durant la vida del casal com en la seva cloenda.
Els tallers, que caldr tenir ben definits.
Les propostes de joc ms adequades per a leducaci infantil sn les segents:
Jocs de dinmica de grup: de presentaci, de coneixement, etc.
Jocs dexterior: jocs motors, jocs daigua i de sorra, jocs a la piscina, jocs
amb la mnega. Sha de preveure tant el joc lliure, a partir dels equipaments
disponibles, com el joc dirigit.
25
Jocs per conixer el medi: independentment que a les colnies es treballi

per centres dinters o eix danimaci, aquests jocs sn molt adequats, ja
que possibiliten el coneixement de lentorn natural i social. Es poden fer
jocs de pistes. Per fer aquest joc cal que prviament shagi previst i preparat
litinerari segons la finalitat que es vulgui aconseguir. Per exemple, conixer
les installacions del casal o de la casa de colnies, conixer el barri, el parc,
etc.
Jocs dinterior: shan de preveure jocs ms tranquils per fer desprs de
menjar o b per quan fa mal temps i no es pot jugar a lexterior. Tant els jocs
dirigits per leducador com els jocs de taula tenen un gran valor educatiu.
A lhora dorganitzar els jocs, sha de tenir en compte que nhi ha dhaver de
diferents tipus i sha de buscar els moments del dia ms adequats per dur-los a
terme. Els infants no poden passar el dia fent jocs motors, ja que comporten un
desgast denergia important.
Sha de preveure temps per llegir i explicar contes, fer tallers, jocs dinterior per
als moments de ms calor o per desprs de menjar, en cas que hi hagi infants que
no facin la migdiada.
Lavantatge dels jocs dinterior s que sn tranquils i afavoreixen la concentraci.
Els ms adequats sn els manipulatius, els de raonament lgic, els de memria o
els de taula, com ara el parxs o loca.
Moltes de les activitats dels casals es

fan a laire lliure
Shan de preveure i organitzar els espais per fer jocs individuals i en grups petits.
Tamb shaur de tenir en compte la selecci de jocs, sobretot si els grups sn
heterogenis.
1.6 Les colnies destiu

Els seus orgens els podem trobar a Europa, concretament a Sussa el 1876. A
Catalunya va ser lAjuntament de Barcelona un dels primers a impulsar-les; des
del 1906 fins al 1936 es van organitzar colnies escolars municipals per uns 12.000
infants. Aquelles colnies tenien un marcat carcter assistencial ja que sadreaven
a infants pobres i malalts de la ciutat de Barcelona per tal que anessin a fer salut al
camp juntament amb els seus educadors i educadores, que eren els encarregats de
gestionar-les. En comenar la dictadura, les colnies van desaparixer en favor de
les organitzacions juvenils de la Falange; nicament organitzacions dependents de
lEsglsia, com el Moviment Apostlic dInfants, es van atrevir a organitzar-ne. Ja
al final del franquisme, aquestes colnies comencen a tenir un carcter educatiu,
que no assistencial, encara que es continuen adreant a sectors desfavorits de la
poblaci i estan fortament infludes pel Moviment Escolta.
Amb el naixement dels esplais, les colnies esdevenen una de les principals
activitats per treballar amb els infants en temps de vacances.
Les primeres colnies a

Catalunya van ser...
... impulsades per lAjuntament
de Barcelona amb un clar
carcter assistencial i van durar
des de lany 1906 fins al 1936,
any en qu van desaparixer
perqu va comenar la dictadura
i es van afavorir les
organitzacions juvenils de la
Falange, que depenien de
lEsglsia i adquirien un caire
ms educatiu que assistencial.
26
En contrast amb els casals, les colnies sn sortides de lentorn ms proper

amb una durada determinada i que tenen implcit lallotjament en un edifici
propietat de lempresa que el gestiona o en rgim de lloguer o de donaci.
Impliquen lallotjament per un determinat perode de temps, i les visites dels
parents, si sescau, es concreten en uns moments determinats i prviament
establerts.
Les colnies destiu, a ms destar promogudes pels centres desplai, tamb
poden estar organitzades per ladministraci pblica, autonmica o municipal, per
empreses privades, associacions, parrquies, organitzacions de caire social i pels
centres educatius.
Les colnies sn activitats educatives que es fan en una casa de colnies o en
una altra installaci autoritzada, ja preparada i habilitada per a aquesta funci.
Aquestes cases disposen despais diversificats: menjador, cuina, dormitoris,
lavabos i sales diverses, i espais exteriors per fer-hi activitats. Les activitats ms
habituals sn els jocs, les excursions, les sortides i les descobertes, les vetllades,
els tallers i els grans muntatges derivats de diferents centres dinters. Algunes
cases tenen piscina.
En algunes colnies es dedica un temps important a fer una activitat concreta (idiomes, esport, fotografia, escalada, coneixement duna poblaci o pas, etctera)
en un indret que convida a fer-ho, sn les colnies especialitzades.
1.6.1 Caracterstiques de les colnies

El tipus dactivitats que es realitzen sn similars a les que es fan als casals, tot
i que es potencien especialment els jocs motors, les curses, el coneixement del
medi natural com ara lobservaci dels animals i les plantes, els cicles de la
natura, lastronomia, etc. Fomentant les activitats en grup i el desenvolupament
de lautonomia personal.
Cal destacar la importncia que els infants convisquin durant uns dies amb altres
infants i amb altres adults que no sn els de la seva famlia perqu afavoreix el
nivell dautonomia de cada infant.
Les colnies
Amb les colnies destiu es
facilita el joc a la natura i
safavoreix el desenvolupament
de linfant, que interactua amb el
medi ambient que lenvolta.
El fet destar en contacte amb la natura, permet treballar lobservaci i el respecte

a lentorn natural.
Aix mateix, les colnies es diferencien dels campaments pel tipus dubicaci on
es realitzen, ja que es porten a terme en tendes de campanya.
Hi pot haver campaments preinstallats totalment o parcialment en zones prviament habilitades o b campaments mbils en els quals els infants ajuden a muntarlos amb els objectius principals de tenir un contacte directe amb la natura i de
capacitar els infants per adaptar-se a un estil de vida ms auster. Per aquesta
diferncia gaireb no existeix a lactualitat. Es realitzen campaments en edificis
27
convencionals com les colnies.
1.6.2 Activitats de les colnies

Les activitats que es desenvolupen durant el temps de colnies han estat prviament programes dels professionals que les duen a terme amb la participaci
de tots els membres que hi intervenen. Mitjanant les activitats saconseguir
lassoliment dels objectius proposats. Entre les activitats desenvolupades en una
colnia destaquen:
Les activitats relacionades amb la vida quotidiana, que giren al voltant
de les tasques domstiques i de la rutina:
De neteja i dordre personal amb relaci al propi cos, amb la roba i
amb els materials i estris emprats.
De neteja i ordre de la casa o campament.
De moments de la vida del grup, ja sigui amb relaci al moment de
llevar-se i anar-sen a dormir o lhora de dinar, sopar, etc.
Les activitats relacionades amb el contacte amb la natura, ja que es pot
aprofitar com a recurs el medi natural que envolta la casa de colnies.
Les activitats relacionades amb el descans o la relaci espontnia,
deixant temps lliure perqu els infants puguin xerrar o fer all que creguin
ms adient.
Les activitats relacionades amb un tema determinat, un projecte o centre
dinters. Normalment, la trama central duna colnia desencadena una
srie dactivitats polifactiques.
Les activitats relacionades amb la vida en grup, com s el cas de les
assemblees, valoracions o vetllades que es realitzen en acabar el dia, com
explicar un conte tranquil, cantar o dansar, i que a ms a ms permeten als
infants conixer el folklore i els costums catalans.
1.6.3 Trets generals dorganitzaci i planificaci de les colnies

Organitzar una colnia (cosa que tamb passa amb els campaments) no s una
tasca complicada per s laboriosa. La seva organitzaci comena molt abans
de la sortida, potser a comenaments de lany si s que es volen organitzar les
colnies destiu, data en qu els organitzadors ja posen mans a lobra.
El procs sinicia amb lestudi dels infants, del lloc on es far, el plantejament del projecte que es dur a terme, la previsi de despeses i el repartiment
de tasques i responsabilitats entre els educadors.
Podeu consultar a la
secci Annexos del web
el Decret 140/2003, de 10
de juny, daprovaci del
Reglament dinstallacions
destinades a activitats
amb infants i joves.
Concretament fa
referncia als
campaments juvenils, les
aules de natura, les
granges escola, els
albergs de joventut i les
cases de colnies.
28
En una segona fase, tota la feina realitzada es posar en com amb els pares
i mares dels infants per tal que shi puguin implicar i participin activament
en tot el treball dorganitzaci. A ms a ms es realitzar un treball bsic
amb els infants per tal de preparar-los activament.
La tercera i ltima fase ser la posada en prctica de tota lorganitzaci
durant els dies triats i a la casa escollida.
1.6.4 Aspectes comuns en la programaci i planificaci de colnies

i casals
A lhora de preparar i organitzar les colnies destiu i els casals, lequip de
professionals que hi interv ho ha de fer conjuntament i amb prou antelaci.
Sha de planificar i programar els aspectes organitzatius i les activitats que es
duran a terme. La planificaci i programaci de les activitats a les colnies i
casals consisteix en:
Promoure la relaci amb els altres s

molt important en les activitats
educatives en el lleure
Seleccionar objectius, buscar un centre dinters o eix danimaci sobre el

qual establir la proposta dactivitats.
Desenvolupar i seqenciar les activitats pensant amb els recursos necessaris per dur-les a terme. Resulta prctic fer-ho a partir dun cronograma,
establint lloc, horaris, grups, responsables, etc. La programaci de lactivitat es presenta amb la fitxa de cadascuna de les activitats previstes
Horari base.Les activitats que es t previst realitzar al llarg del dia i
durant tots els dies que duri les colnies conv tenir-les plasmades de forma
esquemtica.
Recursos organitzatius
El primer pas ser decidir les dates de realitzaci de les colnies i el casal. Tamb
shaur descollir el lloc i la casa de colnies.
Entre la diferent oferta que hi ha, shauran destablir uns criteris per fer la tria,
per aix sha de tenir informaci general del lloc, de les installacions, serveis que
sofereixen, de la zona, etc.
Sha de tenir en compte les caracterstiques dels infants (edats, sexe, nombre, casos
amb necessitats especials, etc.)
1) Respecte lespai, sha de preveure:
Infraestructura, equipaments, necessitats, mancances... Anlisis dels espais
del projecte: descripci, extensi, grau dadaptaci a la seva funci,
29
ubicaci dels espais necessaris. Dades generals de les infraestructures: Descripci fsica, descripci tcnica, polivalncia, adaptabilitat, manteniment,
cost, etc.
Elaboraci del mnims i mxims exigibles en els aspectes dinfraestructura
per al desenvolupament de les activitats.
2) Recursos materials: En la realitzaci de colnies, campaments o casals destiu
cal preveure els mitjans tcnics necessaris per portar a terme les activitats del
projecte:
Mitjans tcnics necessaris que necessitarem per a lorganitzaci de lactivitat: llums de gas, llanternes, sacs de dormir, material per als tallers, material
per als jocs, farmaciola...
Relaci de mitjans tcnics necessaris, especificaci dels equipaments, infraestructures, mitjans tecnolgics, PC porttil, telfon mbil, connexi
internet, etc.
En unes colnies o en uns campaments sha de donar, en fer la inscripci, una llista
amb tot el que els infants han de portar. En un casal destiu potser caldr donar
un full informatiu amb all que sha de portar abans de cada activitat concreta.
Aquesta llista s important per dues raons:
Com a orientaci de tot all que sha de portar per participar a les activitat,
com per exemple la roba, el calat, el sac de dormir, el necesser, etc.
Com a informaci de tot all que sha de portar per participar a lactivitat i
que degut a les caracterstiques de la nostra programaci s necessari portar,
com per exemple una llanterna, una gorra, una brixola, per fer tallers (got
de iogurt, rull de cartr de paper de cuina, pot de vidre de melmelada, etc.),
una cantimplora, etc.
3) Recursos humans: Descripci de tot el personal necessari per portar a terme
lactivitat. Nombre deducadors i/o monitors. En el cas de les colnies, si ens
movem en lmbit no formal, cal tenir en compte:
Que en activitats de lleure infantil i juvenil cadascuna de les activitats
ha de comptar amb un equip de monitors, al davant del qual hi haur
obligatriament un responsable permanentment, el director de lactivitat.
Que la normativa vigent exigeix que per cada 10 participants hi hagi un
monitor i que el director de lactivitat haur destar en possessi del diploma
de director dactivitats en el lleure infantil i juvenil, llevat en activitats amb
menys de 25 participants, que en aquest cas ser suficient el diploma de
monitor.
4) Documentaci: La documentaci necessria per lorganitzaci de lactivitat:
la notificaci de lactivitat, el propi projecte, les autoritzacions, la fitxa mdica,
els llistats, latenci sanitria, les assegurances, les titulacions, els permisos, etc.
Els monitors
Lequip de monitors ha de
participar en les reunions de
programaci de les colnies on
tamb sha destablir el marc
ideolgic i els valors que shan
de potenciar en leducaci dels
infants assistents a les colnies.
Documentaci
Per la realitzaci de les colnies
sha de disposar de la
documentaci exigida:
autoritzaci dels pares, fotocpia
de la targeta de la seguretat
social, fotocpies de les
titulacions dels monitors, plissa
dassegurana, etc.
30
Documentaci de suport per a la bona organitzaci de lactivitat pot ser:

Full dinscripci: Dissenyar un full dinscripci prctic que faciliti als
pares i mares el sistema dinscripci. En aquest full hi podem incorporar
lautoritzaci dels pares i mares o tutors i tamb la fitxa mdica que la
normativa vigent exigeix.
Arxiu de la documentaci de cada participant: Hem destablir sistemes
darxiu que ens facilitin trobar el ms rpidament possible la documentaci
de cada participant.
Dossier per als educadors o monitors amb tota la informaci dels les nens
del seu grup.
5) Logstica: Tots els requeriment organitzatius a nivell de situaci i transport.
Coneixement previ de la zona, plnols ditineraris, transport, etc.
De situaci:
Plnols, itineraris, coneixement previ de la zona.
Senyalitzaci de com arribar al lloc de lactivitat.
Organitzaci de les entrades i sortides dels casals.
Organitzaci de rutes i excursions.
De transport: Transport darribada i de tornada dels participants al lloc de
lactivitat:
Transport en autocar a crrec de lorganitzaci: en aquest cas lactivitat comena en pujar a lautocar. En aquest cas es contracta un servei
de transport escolar i de menors a una companyia de transport.
Transport a crrec dels participants: en aquest cas lactivitat comena
en el lloc previst per portar a terme lactivitat.
Pels nostres mitjans, quan anem a lactivitat tots plegats a peu o en
bicicleta o en un altre mitja de transport pblic, en aquest cas lactivitat
comena en el lloc de concentraci per sortir tots plegats.
De seguretat: Preveure les mesures de seguretat i prevenci a tenir en
compte en lorganitzaci de lactivitat.
6) Difusi: Difusi de lactivitat atenent als pblics que va dirigida. Nhi ha
de diferents tipus (trptic, cartell, banderola, falca rdio, carta entitats, invitaci
segons mailing, banderoles, lders dopini, reunions, etc.).
Quantitats respectives de cada tipus.
Emplaaments idonis per la difusi segons destinataris elegits.
Temporalitzaci idnia de la difusi.
Previsi de mtode davaluaci de limpacte de la difusi.
31
Pressupost de la difusi.
Ingressos: quotes dels participants, subvencions, difusi, etc.
Despeses: lloguer, materials, salaris, transport, etc.
7) Avaluaci: Establir els procediments mitjanant els quals avaluarem la consecuci dels nostres objectius organitzatius i educatius i establir una metodologia
davaluaci contnua.
1.7 Festes
Les festes sn activitats socials i culturals que sorganitzen per celebrar algun
esdeveniment popular (Nadal, carnestoltes, etc.). Tot i aix, tamb les pot
inventar un educador (una festa daniversari, la primera nevada, etc.).
Les festes tenen un gran valor com a recurs educatiu i dinamitzador de grups, ja
que quan diverses persones celebren una festa se senten ms unides. Per tant, les
festes afavoreixen la participaci i la comunicaci entre les persones i els grups.
Lestil de celebraci i la comunicaci s ldic, alegre, informal i amb activitats
variades.
Les festes tenen un component de tradici. Si hi ha infants procedents daltres
cultures, ser una bona ocasi perqu donin a conixer les seves tradicions (jocs,
contes, plats tpics, costums, etc.).
Sha de procurar que els infants participin activament en la preparaci i la celebraci (guarnint la classe, preparant la disfressa, fent la recepta, etc.). Limportant
s que els infants visquin la festa i no tant que lentenguin. Cal que els infants
coneguin els ritus tpics de cada festa (canons, danses, dites, etc.).
En la planificaci duna festa es tenen en compte tres fases: preparaci de la festa,
desenvolupament i valoraci.
Fase de preparaci: amb anterioritat al dia de la festa shan de preveure
reunions dequip per organitzar-la. Aix implica establir criteris dorganitzaci espacial, material o ambiental (preparar els guarniments, la msica,
els jocs, les activitats, etc.). Tamb sha de pensar de quina manera sen far
difusi, etc.
Fase de desenvolupament: s el moment de la festa. Tota festa es divideix
en tres moments: inici, desenvolupament i final. Segons la durada total de
la festa, aquests tres moments duraran ms o menys. En qualsevol cas, per,
el desenvolupament ser el que durar ms.
Inici de la festa: caldr fer jocs i activitats per anar animant o per anar
donant impuls a la festa mentre van arribant els participants. En les
Lorganitzaci de festes,
amb lambient dalegria, s
un recurs excellent per
afavorir la relaci, la
comunicaci i la integraci.
32
activitats dinici, es pot incloure msica per animar i es poden repartir

targetes amb el nom de cada participant o amb el smbol del motiu
de la festa. Tamb es poden fer activitats que sorprenguin i ajudin
a introduir-se fcilment en la festa. Jocs per a grans grups, els jocs
de confiana sn molt adequats, jocs per promoure la participaci de
grans i petits conjuntament. Aquests jocs han de tenir una estructura
molt senzilla perqu tots sanimin a participar-hi.
Desenvolupament de la festa: en el moment central de la festa es
fan les activitats ms significatives, les que estan relacionades amb el
motiu de la festa. Shan de poder fer diversos jocs a la vegada i hi ha
dhaver cartells que indiquin els espais on es duen a terme. Est b que,
en els jocs, els participants obtinguin punts que desprs puguin canviar
per objectes, menjar, etc. No shaurien doblidar els jocs populars
(carreres de sacs, el ball de lescombra, etc.)
Final de la festa: de manera progressiva sha danar donant fi a
la festa per tal que els participants es vagin acomiadant i vagin
sortint. Aquesta part pot consistir a fer un berenar, menjar-se el pasts
daniversari, repartir regals als assistents, cantar una can de comiat
coneguda, etc. En una festa sempre sha de preveure la recollida del
material i la neteja de lespai.
Fase davaluaci de la festa: sha de comprovar si shan aconseguit els

objectius. Caldr haver establert els indicadors corresponents tant des del
punt de vista dels participants com des del punt de vista dels responsables
de lorganitzaci de la festa (nivell de participaci de les famlies, grau de
satisfacci general, incidents i solucions que shan donat, etc.)
1.8 Tallers
Els tallers tenen com a objectiu fonamental ladquisici dunes habilitats

concretes per linfant.
Els infants que hi participen acostumen a estar molt motivats ja que normalment
sn ells qui escullen el tipus dactivitat que volen desenvolupar, a ms a ms,
linfant coneix amb anterioritat les metes que es volen aconseguir.
Aquest servei pot ser un recurs independent o formar part dun altre servei com
poden ser unes colnies o un esplai en qu algunes de les activitats hagin estat
preparades com a tallers.
33
1.8.1 Classificaci dels tallers

En funci de la durada de cada taller podrem establir una primera classificaci
segons que siguin tallers permanents o tallers de temporada.
Els tallers permanents sn tallers que sorgeixen amb vocaci de permanncia en el temps, demanen una inversi ms forta ja sigui econmica, de
mitjans materials, infraestructura o del personal que hi treballa.
Els tallers temporals, segons sorgeixen en moments puntuals, per la qual
cosa shan de poder muntar i des muntar amb facilitat.
Tallers
El concepte de taller inclou tot tipus dactivitats. Les possibilitats de combinaci

de diferents matries sn prcticament infinites, motiu pel qual es fa difcil una
classificaci rigorosa, ara b, com a gui orientatiu podem fer una classificaci
segons les matries que es tracten, tal com es pot apreciar a la taula 1.2.
Taula 1.2. Classificaci dels tallers segons les matries amb qu tracten
Tallers dexpressi plstica i
manualitats
Tallers relacionats amb la

natura
Tallers relacionats amb

lexpressi musical
Fang o guix. Dibuix o pintura.

Estampaci Material. Reciclatge.
Papiroflxia
Jardineria. Cura danimals.

Fenmens meteorolgics.
Astronomia
Confecci dinstruments musicals.

Danses. Coral. Ritme i percussi
Instruments
1.8.2 Metodologia dels tallers

La metodologia dels tallers possibilita que cada infant progressi en la construcci
dels coneixements dacord amb el seu ritme personal de treball i en fomenta la
integraci social de forma cooperativa i solidria. Es fonamenten en la pedagogia
activa centrada en linfant per que a la vegada afavoreix la integraci en el grup.
Cada sessi de taller es divideix en tres moments:
Explicaci de lactivitat a fer.
Desenvolupament de lactivitat.
Posada en com i valoraci.
Els tallers de fabricaci de joguines amb material reciclat representen unes
experincies molt enriquidores per als infants, ja que permeten treballar els
aspectes segents:
Educaci per al consum com a tema transversal: no comprar-ho tot.
Valoraci del material reciclat, que serveix perqu facin joguines divertides.
Els tallers de teatre,

dinformtica o de cuina,
podrien ser exemples de tallers
permanents. Un taller de titelles
o de mbils, podrien ser
exemples de tallers temporals.
34
Valoraci i utilitat de les joguines que han creat.

Cura de les joguines.
Respecte al medi ambient.
Creativitat i utilitzaci alternativa de materials.
Socialitzaci i treball en grup.
Per fabricar joguines es necessiten diversos materials especfics. Com que la
majoria no poden estar a labast dels petits, shauran de desar en una prestatgeria
alta o en algun altre espai segur (cola, tisores grans, grapadores, cters, etc.).
Els tallers estimulen la creativitat
Durant lactivitat de tallers, cal allunyar els infants ms petits de les prestatgeries
en qu hi ha les seves joguines o b crear algun tipus de separaci que ofereixi
seguretat. Si s possible, s millor fer els tallers en altres espais.
Quan els infants sn tan petits, s normal que no respectin les orientacions que
sels donen i que no facin el que es pretn. Per aix conv evitar que es distreguin
amb altres objectes aliens a lactivitat.
Els educadors shan dencarregar de presentar els materials, que han destar nets
i ben cuidats, en envasos agradables i han de ser assequibles per als nens. Han
deliminar els que estiguin trencats i els que ja no serveixin i guardar les parts
que encara es puguin utilitzar. Tamb han de retirar els que es puguin restaurar
i, un cop restaurats, els han de mostrar com si fossin una conquesta perqu els
podran tornar a fer servir. Sha de mostrar als infants la quantitat de fitxes o peces,
perqu es vagin acostumant a localitzar-les si els cauen a terra. Conv numerar els
materials perqu els adults els puguin localitzar ms fcilment.
1) En comenar lactivitat sels ha dexplicar de manera tranquilla, senzilla i
molt clara qu faran i on sn i com cal utilitzar els materials:
Sha de seguir una seqncia determinada perqu la vagin associant a les
accions que vindran a continuaci, aprenguin a esperar-se i no es llancin
sobre el material.
Els materials shan de collocar en una zona determinada, com ara al damunt
duna taula o al damunt de la catifa.
Els materials han de ser en envasos que puguin anar identificant per mitj
de dibuixos simblics i rtols escrits que assenyalin qu contenen.
Sels ha de dir on s el material i sels lha de donar a mesura que el
necessitin.
Laprenentatge del manteniment, tant dels espais com dels objectes que sutilitzen
en qualsevol de les activitats amb els infants, es pot considerar integrat en el tema
transversal deducaci ambiental i de respecte al medi. s lentorn concret en qu
els nens actuen. Per mitj de les experincies ldiques poden adquirir conscincia
del valor que t i de la importncia de tenir-ne cura.
35
2) Durant lactivitat: A lhora de fer servir el material o les joguines, cal

transmetre als infants la seguretat que nhi ha prou per a tots. Conv fer-los saber
que no cal que acumulin els objectes. Als nens i les nenes que tenen mancances
els costar ms dentendre. De fet, acumular les joguines o el material expressa
aquesta falta.
3) Una vegada finalitzada lactivitat: Cal guardar el material adequadament
perqu es conservi b i es pugui fer servir la prxima vegada que es necessiti.
s el moment dadquirir lhbit de recollir. No sol ser fcil daconseguir.
Leducador ha de collaborar amb els infants i els ha de recordar que ho han de
fer perqu les joguines i els materials no es perdin ni sespatllin i perqu lendem
els puguin trobar. En el cas de les activitats en qu han collaborat les famlies, la
recollida del material sha de fer en grup i amb repartiment de tasques: netejar-lo,
classificar-lo i collocar-lo en caixes, separar el material espatllat, veure si es pot
arreglar, etc.
1.8.3 Els tallers com a proposta metodolgica per a leducaci

infantil
R. Tavernier, a La escuela antes de los seis aos, defineix el taller com una
organitzaci de treball que permet arribar a realitzacions individuals o collectives
(amb distribuci de responsabilitats o sense). Aquestes realitzacions poden ser
produccions materials (pintura, cermica, costura, etc.) o no materials (produccions sonores, lectura, dansa...)
Taller dactivitats
Lorganitzaci de les activitat per tallers s complexa i afecta el conjunt de la

programaci, s una proposta que emfatitza la cooperaci, el treball en equip,
lacci i el descobriment.
Sovint, aquesta organitzaci de tallers sobrepassa les possibilitats de laula i ocupa
altres espais dintre de lescola. Igualment poden sobrepassar les possibilitats dels
educadors que poden necessitar per al seu funcionament altres collaboradors:
pares, talleristes, voluntaris...
Lorganitzaci de lescola per tallers suposa un replantejament dels rols

tradicionals a lescola. Els infants guanyen protagonisme i es converteixen
en els principals actors del seu procs daprenentatge i leducador deixa
de ser el lder director del grup per convertir-se en el seu coordinador i
animador.
En el taller, els infants gestionen la seva acci des del comenament fins al final.
Decideixen quin projecte volen portar a terme i quin cam sha de seguir per
arribar-hi. En aquest sentit, els tallers potencien lautonomia infantil, lautoestima
i les habilitats socials, alhora que permeten a linfant conixer i interioritzar el seu
entorn fsic i cultural.
A la secci Recursos de
contingut de la unitat, al
web de lescola El
Tomillar, trobareu
exemples dorganitzaci
per projectes.
36
El taller requereix un espai, una ambientaci i uns materials especfics per a tot
all que es vulgui produir. En funci daquest producte, es posaran en marxa les
capacitats i habilitats de linfant per imaginar qu vol fer i per resoldre com i quan
fer-ho.
C. Merino i E. Fernndez (1989) consideren tres aspectes de lorganitzaci de
tallers: lautogesti del treball, lorganitzaci de lespai i lactivitat al taller.
Lautogesti
Lactivitat parteix de la cooperaci entre infants i entre infants i educador.

Leducador coopera amb els infants ajudant-los a prendre conscincia de les
seves accions i de les interaccions que es produeixen entre tots a travs de la
comunicaci.
El punt de partida de lactivitat del taller ser linters dels alumnes per alguna
o algunes qestions que saniran configurant com un projecte desprs duna fase
de discussi i planificaci cap a una resposta o soluci. Els passos que shan de
donar per iniciar lactivitat consistiran en el segent:
Expressi i anlisi didees.
Formaci de grups de treball.
Concreci dels mitjans necessaris per portar a terme les diferents tasques.
Lorganitzaci de lespai
Per fer tallers a lescola, cal disposar despais mnimament amplis i fcilment
accessibles. Aquests tallers abastaran tot el ventall dactivitats que es poden fer
en aquesta etapa educativa. Ha de ser un ambient ben estructurat que pugui donar
resposta a les necessitats i expectatives dels infants.
Lambientaci daquest espai sanir fent progressivament i en funci de lactivitat
desenvolupada pels infants, que participaran activament en aquesta ambientaci.
Els infants aniran coneixent els materials i les eines que els ajudaran a portar
a terme el que volen fer. Igualment entre tots consensuaran les normes de
funcionament del taller:
Escollir lliurement qu volen fer.
Tenir cura del material: no malbaratar-lo i conservar-lo b.
Deixar els materials endreats.
Utilitzar smbols per identificar materials, eines, espais, activitats.
Decidir lliurement i opinar sobre el projecte durant tota la seva realitzaci:
inici, procs i final.
37
Lactivitat al taller
Al taller, es posen en joc les habilitats infantils comunicatives, socials i de

raonament. El fet que les seves iniciatives i les seves opinions siguin considerades,
els donar molta satisfacci i nafavorir lautonomia i autoestima.
El treball als tallers sol tenir tres fases: organitzar la classe, assumir responsabilitats i elaborar i implementar el projecte.
Organitzar la classe. Els infants participen en lambientaci del taller
distribuint espais i materials. Es tracta duna activitat altament creativa ja
que els infants es van adonant de per qu prenen una decisi i no una altra;
sinventen codis per tal de classificar espais, materials i tipus dactivitats;
resolen a travs del dileg els problemes que tenen plantejats, etc.
Assumir responsabilitats. Per desenvolupar la tasca que shan proposat,
cal que distribueixin funcions i que assumeixin responsabilitats respecte al
que ha de fer cadasc. Els infants han de participar en lelaboraci de les
normes de funcionament del taller i posteriorment les hauran de respectar.
Hauran de valorar el seu propi procs daprenentatge a travs de les tasques
i activitats encomanades a cadasc i al grup, introduint els canvis que calgui
en lorganitzaci i en les normes per tal darribar a aconseguir els objectius
proposats.
Elaborar i implementar el projecte. Quan els infants comencin a agafar

responsabilitats es podr comenar a treballar vertaderament en equip. Cada
equip haur de fer el segent:
Elaborar el projecte de treball: aporten idees, les discuteixen i prenen
una decisi.
Distribuir les tasques i accions que shan de realitzar, deixant el ms
clar possible on es vol arribar i quina s la funci de cadasc.
Triar un membre, que far de coordinador.
Portar a terme les activitats que prviament shan decidit entre tots.
Leducador est present i ofereix el seu suport sempre que calgui.
Fer una valoraci del funcionament del taller.
Els infants han de conixer com estan organitzats els tallers, con funcionen i
quina s la manera ms adequada de treballar-hi, utilitzant els materials i eines
correctament i de manera creativa.
La metodologia dels tallers es basa en la participaci activa de totes

les persones implicades, en un ambient de creativitat, responsabilitat,
independncia, solidaritat i tolerncia.
El taller de pintura
39
2. La intervenci en situacions de conflicte en un context ldic
Sha de ser coherent...
Els educadors i els pares sn el model principal per als infants i, per tant, han
dintentar ser un bon exemple per a ells. Els educadors i els pares no poden exigir
als infants que facin el que ells mateixos no compleixen.
s molt important que els adults estiguin dacord entre ells. En cap cas un adult
ha de desautoritzar un altre adult en pblic, ja que s humiliant i, a ms a ms, s
un mal model de conducta envers els infants que ho presencien. Per tant, com a
equip educatiu, cal fer el segent:
Establir acords sobre lestil educatiu.
Dialogar, cedir i buscar punts dacord en cas que hi hagi punts de vista
diferents. No hi ha una sola manera de fer les coses.
Valorar positivament les iniciatives de cadasc i repartir-se les feines, per
compartir responsabilitats.
Ser positiu, cooperar i treballar en equip s el millor.
El repte s comenar a fer veure a lalumnat que cooperar, posar les nostres
habilitats a disposici del grup, s millor, no solament des del punt de vista
tic, sin tamb des del punt de vista de leficcia. Cal treballar des dels jocs
cooperatius, per tamb shan de cercar formes de treball i daprenentatge
cooperatiu, trobar alternatives als jocs i les joguines competitives.
Actualment, en la majoria de famlies i a lescola imperen les relacions democrtiques i afectuoses entre els infants i els adults. Est ben vist que els nens i les
nenes discuteixin, portin la contrria o, fins i tot, soposin totalment a les idees de
ladult. Aix implica renunciar a les imposicions i optar per lafecte com la millor
arma per fer-los entendre qualsevol principi. Plantejat aix sembla fcil, per no
ho s.
Els infants estan atents a tot el que passa al seu voltant i reben influncies daltres
infants, adults i de la televisi. Aix significa que els pares i els educadors no
solament els han densenyar qu s correcte, sin que tamb els han de fer entendre
perqu determinades actituds no sn desitjables i, per tant, no les han dimitar.
En conseqncia, els pares i els educadors sn qui han dimposar uns lmits als
infants, perqu spiguen el que est b i el que est malament, el que es pot tolerar
i el que no.
Una educaci excessivament permissiva s tan perjudicial com una dautoritria.
Per tant, el ms recomanable s un terme mitj. El component socialitzador del
joc s un marc excellent per treballar les normes de convivncia bsiques.
... si no volem que diguin

paraulotes, tampoc les podem dir
nosaltres. Si volem que tractin
alg amb respecte, nosaltres
tamb haurem de ser
respectuosos. No els podem dir
que no cridin si nosaltres els
cridem.
Sha de ser afectuosos amb

els infants; han de saber
que tenen lamor
incondicional de ladult.
40
Els infants necessiten normes i lmits ben definits, per tamb prou espai per
desenvolupar-se amb llibertat. Donar-los cada cosa en la mesura justa s el repte
ms gran a qu safronten pares i educadors.
2.1 El conflicte des del punt de vista constructiu
Leducador aportar elements als

infants perqu resolguin els seus
conflictes de forma constructiva.
Des dun punt de vista constructivista de laprenentatge, no es poden considerar

problemtiques les situacions associades a moments especfics en cadascun dels
processos que es recorren per a aconseguir-los. Aix, per, no significa que no
es necessitin intervencions ajustades per superar-les. Precisament, lenfocament
educatiu es refereix a aprofitar aquestes situacions problemtiques com a mecanismes de retroalimentaci positiva, mentre que provoquen la necessitat de dissenyar
estratgies resolutives vlides. El problema, per Piaget, s lavantsala necessria
per al coneixement, ja que implica lassimilaci de les claus que intervenen en
aquella situaci i lacomodaci del pensament cap a una estratgia adequada. Aix,
per exemple, per superar una situaci de conflicte en ls duna mateixa joguina
per ms dun infant, es pot, no solament establir un torn, sin fer que aquest torn
impliqui una aportaci de cadascun dels infants per tal de millorar ls daquesta
mateixa joguina. Per exemple, un puzle i les peces que t pot implicar, a lhora de
repartir-les entre els infants, no solament una oportunitat de collaborar, sin fins
i tot de cooperar cap a un b nic i com, s a dir, construir el puzle.
Per determinar si una situaci s problemtica o no cal considerar i diferenciar els
elements segents:
1) Smptoma: Un smptoma del comportament dels nens sn les seves actuacions,
les conductes que sobserven. Si no sadapten al que es considera adequat per a
tot el grup, ser necessari ensenyar i aprendre a ajustar les normes establertes.
2) Conseqncia: La conseqncia dun comportament problemtic s precisament la dificultat o el dany que causa en relaci amb els elements segents:
Un mateix: sn els smptomes que passen ms desapercebuts, ja que es
presenten transparents, prcticament freturosos de smptomes directes. Els
sofreixen els nens que no sn conscients dels seus drets i els cedeixen davant
les demandes dels altres.
Els altres: si resulta agressiu per a ells.
Lactivitat: que sest realitzant, impedint el seu desenvolupament harmnic.
Els objectes: o materials que sutilitzen de manera no adequada o que no
es cuiden i es deterioren.
3) Causes: La causa s lorigen del smptoma. Caldr saber interpretar-la perqu
atorga diversos significats al smptoma mateix i a les conseqncies. Saconsellen
41
diferents intervencions educatives. Com a possibles causes de les situacions no

satisfactries sidentifiquen les segents:
El grau de tolerncia davant

una conducta agressiva el
determina la manera com
sinterpreta.
Les circumstncies superen leducador. Aix pot passar per diversos

motius:
Leducador passa per una situaci destrs i no ha pogut engegar els
mecanismes necessaris per dirigir la situaci.
Lactivitat no estava prevista i presentava manques en la provisi de
materials a utilitzar.
Les activitats que shan plantejat no sadequaven a les possibilitats de
ledat del grup.
La causa est associada a un procs de creixement i maduraci personal. Si la causa que sinterpreta dun smptoma, per ms preocupant que
sigui, est associada a un procs de creixement i de maduraci personal,
que s el que sol passar en la majoria dels comportaments dels infants a
aquestes edats, no sha de consider ni una manca ni un problema.
2.1.1 Intervenci sobre els smptomes

El tractament sobre els comportaments que plantegen conflictes a lescola infantil
no ha de pretendre eliminar-los. Sinicia amb lacceptaci de la seva presncia en
el desenvolupament normal de la convivncia i es planteja un tractament educatiu
com a alternativa, perqu els nens siguin capaos dautoregular-los.
Comportaments que leducador pot deixar passar: per exemple, provar
de fer el contrari del que diu leducador.
Comportaments que no shan de tolerar: els comportaments que impliquen conseqncies abusives envers els altres. Shan de tallar immediatament. La intervenci de leducador consistir a marcar el lmit
corresponent, perqu els infants experimentin la prohibici.
Aquest establiment de lmits representa una actuaci decidida mitjanant la qual
leducador demostra davant el grup la seva autoritat i el seu poder. En aquestes
edats els dna seguretat i facilita lobedincia. Cal considerar la necessitat duna
intervenci que resolgui una situaci intolerable des dun punt de vista educatiu i
del seu aprenentatge.
Perqu els infants no assoleixin comportaments inadequats, cal incorporar en

les seves conductes una srie destratgies que els permetin autoregular els
seus impulsos. Sn les que fan referncia a la intervenci sobre les causes.
Es pot ser tolerant quan...

... un infant toca un objecte que
no ha de tocar. Si no s greu,
sha de tenir certa tolerncia,
per cal comunicar-li amb la
mirada que se lha vist.
42
2.1.2 Intervenci sobre les conseqncies

El fonament de qualsevol comportament que se solliciti als infants ha destar
relacionat amb les conseqncies gratificants que tindr.
El seu grau dadequaci o de bondat: sha de concretar que beneficia
els altres, lentorn i, evidentment, un mateix. La idea principal seria que
no s bo el que perjudica els altres.
El seu grau dinconvenincia o de maldat: el determina el dany que
produeixi als altres, a lentorn i a un mateix, fins que puguin entendre que
hi ha un sistema de relaci que cal arribar a assolir.
Com a idea fonamental, sha de destacar que els perjudicis infligits

perjudiquen tot el sistema. La intervenci sobre les conseqncies consistir
a expressar i manifestar les prdues i els perjudicis que per a tots implica
un comportament inconvenient, i a proposar una compensaci que han de
fer especialment els qui hi estan directament implicats i tot el grup, per tal
dequilibrar de nou la situaci. Caldr adequar sempre aquesta compensaci
a les possibilitats dels infants.
Els professionals deducaci infantil han de considerar que la majoria de les
conseqncies problemtiques que es presenten a la seva aula sn degudes al
procs maduratiu dels nens i les nenes. Els resulta molt difcil aplicar qualsevol
estratgia perqu les estan aprenent.
2.1.3 Intervenci sobre les causes

Leducador ha de saber
que...
...la majoria de conseqncies
problemtiques que puguin
aparixer en les relacions entre
els infants sn degudes a la seva
immaduresa.
Aquest tipus dintervenci consisteix a ajudar els infants, a acompanyar-los mentre

creixen. Sha de promoure la confiana en les seves possibilitats i aix evitar que
adquireixin una conscincia negativa sobre la seva identitat i les seves possibilitats.
Ajudar-los a crixer, que s el mateix que recrrer amb ells el procs de la seva
maduraci, s aportar-los estratgies que els facilitin una regulaci dels seus
impulsos.
Lactuaci per resoldre un comportament inadmissible resulta necessria

per insuficient.
Per tant, sha de completar amb lensenyament
destratgies dautoregulaci que incideixin sobre les causes que originen
els comportaments no desitjats.
Aquestes estratgies tenen dues vessants: luna s cognitiva i caldr adaptar-la a
les possibilitats dels infants, ja que consisteix a adonar-se del que passa i raonarho. Laltra consisteix a ser capa de controlar els primers impulsos per dirigir
43
els esforos a aconseguir el que s ms beneficis per a un mateix i per als altres.
En les relacions socials s normal que apareguin conflictes. Cal tenir, doncs,
estratgies i habilitats per resoldrels adequadament, sense violncia. Aix, no
ens ha destranyar que durant el joc sorgeixin conflictes entre els infants. Sn
freqents, per exemple, les disputes que es creen perqu diversos nens volen una
mateixa joguina. En aquest cas, val la pena comprovar que hi ha prou joguines
per a tots, ja que lescassetat fomenta els conflictes. La majoria de vegades, per,
el problema no s aquest.
Leducador noms intervindr quan sigui absolutament necessari i ho far per
recordar i fer respectar les normes per poder jugar:
No es poden fer coses que molestin als companys.
Sha de fer un bon s de les joguines i materials.
Les normes sn necessries per

conviure
Les joguines, desprs de jugar, shan de recollir i desar al seu lloc.
La intervenci de leducador en les situacions de conflicte ha danar adreada

a ensenyar als infants a arribar a acords, a negociar o compartir i daquesta
forma, arribaran a ser capaos de resoldre per si mateixos els seus conflictes.
2.2 Gesti dels conflictes

Un cop dull a les causes que generen conflictes a laula ens assenyala que la majoria estan provocats per una atmosfera competitiva i intolerant, una comunicaci
molt pobra, la inadequada expressi de les emocions, la manca dhabilitats en
resoluci de conflictes i el mal s del poder per part dels adults.
Caldr promoure les condicions per tal de crear un clima adequat i afavoridor de
relacions cooperatives que disminueixin el risc de nous esclats, aprenent a tractar
i solucionar les contradiccions abans no arribin a convertir-se en antagonismes:
1) Gesti positiva de les emocions. Verbalitzar i animar a verbalitzar els
sentiments ajudar a gestionar els conflictes de manera ms positiva. Caldr doncs
treballar lautoestima, la identitat, el sentiment de pertinena a un grup, etc.
En aquest sentit caldr augmentar el vocabulari de les emocions, posar en prctica
tcniques i jocs que permetin coneixes i integrar-se en un ambient de confiana i
responsabilitat.
Generalment, els adults volen tractar als nens de manera justa, pacient i respectuosa. Per a vegades es senten desorientats tan bon punt apareixen les primeres
enrabiades o linfant es mostra trist o angoixat.
Els infants han daprendre a conviure amb aquests sentiments, perqu quan siguin
grans els experimentaran moltes vegades, i cal que els coneguin i que aprenguin
Hem dentendre que...

... la tristesa, la rbia o la por sn
tan inherents a la vida com
lalegria i lamor. No hem de
rebutjar aquests sentiments.
Funci catrtica del joc

El joc compleix una funci
catrtica, ajuda a elaborar les
situacions que linfant no
comprn, que li causen conflicte
o confusi i que no sap ni pot
acceptar.
44
a sobreposar-shi, a consolar-se ells sols (no sempre tindran alg al costat per ferho), i a no deixar-se abatre per la pressi sin tornar el ms aviat possible a la
normalitat.
El joc pot alliberar tensions i conflictes interns. Un infant pot traspassar a
lactivitat ldica la representaci dun conflicte existent a la vida quotidiana i,
mitjanant el joc, buscar la soluci desitjada que la realitat no li pot oferir. s
per aquest motiu que hi ha la necessitat de potenciar tota mena de jocs en els
quals els infants tinguin locasi dexperimentar i de controlar les seves emocions,
pensaments i sentiments. A travs del joc simblic linfant podr anar elaborant
aquestes emocions.
Perqu un infant gosi expressar la seva opini, encara que aquesta no agradi al
grup, fa falta que hagi tingut aquesta llibertat a casa seva. Sels ha de permetre des
de molt petits opinar. Si no escoltem als infants, si no els deixem acabar les frases
i, per contra, els renyem quan ens interrompen, ser difcil que desenvolupin la
confiana en s mateixos. En aquest sentit, son molt adequats els jocs de confiana.
2) Gesti dialogada de conflictes. Caldr aprendre a analitzar, a negociar i
a buscar solucions creatives mtuament satisfactries que permetin als infants
aprendre a resoldre per ells mateixos els seus conflictes. Per tal que ning se senti
humiliat o ofs mentre es discuteix un conflicte, cal establir una srie de normes:
Tothom ha de tenir loportunitat dexposar el seu punt de vista. Mentre un
parli, els altres lhauran descoltar amb atenci.
s preferible tractar els temes un cop els nims shagin refredat.
Cadasc hauria de poder explicar obertament perqu est enfadat o qu s el
que no li ha agradat o molestat. Per aix s necessari que, dentrada, ning
no sofengui ni passi al contraatac si se sent criticat.
Tots han de plantejar les seves propostes per solucionar el conflicte. Tothom
ha destar disposat a cedir en alguna cosa per tal darribar a un acord.
Si ladult prohibeix alguna cosa, ha de saber explicar el perqu.
3) Habilitats comunicatives. Una bona comunicaci s fonamental en el procs
daprendre a resoldre conflictes de forma no violenta.
Caldr tenir en compte els diferents canals de comunicaci i la seva importncia:
la comunicaci verbal (el llenguatge, el qu i el com diem les coses) i tamb la no
verbal.
Caldr tamb aprendre a escoltar amb tots els sentits (escolta activa, parafraseig,
preguntes obertes, etc.), a vigilar la tendncia a dir que no.
En cap cas sha de

ridiculitzar o humiliar linfant.
Tampoc se lha de comparar
amb altres. Les
comparacions sn odioses.
Treballar els aspectes de la comunicaci implica moltes ms coses: aprendre a

aprendre i a usar la paraula, a expressar-se, a no interrompre quan parla un altre,
a posar en prctica tcniques que permetin un repartiment just de la paraula, etc.
4) El llenguatge verbal i no verbal en la comunicaci amb els infants. Els
infants, especialment els petits, sn molt sensibles a la manera en que els adults
45
els hi parlen. El to de veu, els gestos, les mirades,... signifiquen molt per a ell, ms
que no pas el significat de les paraules. Un to de veu incorrecte pot fer-li creure
que en realitat no se lest renyant, que es tracta dun joc i per tant, no sho prendr
seriosament.
Per mostrar desaprovaci. Leducador per mostrar autoritat o si ha de
renyar a algun infant, no ha de cridar ja que amb aquest comportament es
potncia que ells tamb ho facin. Si sn ells els que criden, no sha de
respondre cridant, s millor dir-los que noms els fareu cas si parlen sense
cridar.
Per parlar amb veu

daprovaci...
sha de fes servir un to agut, fins
i tot emocionat, que transmeti la
satisfacci que leducador sents.
Acaronar el cap del nen o
posar-li una m a lespatlla
tamb tindr un sentit positiu.
Amb infants petits resulta til
picar de mans i fer crits
dalegria.
Cal apropar-se a linfant amb qui es vol parlar, ajupir-se a la seva alada
per tal de mirar-lo directament al ulls, per mai per sota.
Si un infant fa rebequeries i arriba a una situaci de descontrol: cal
agafar-lo dels braos fermament, per sense fer-li mal. Demanar-li
que ens miri a la cara i ens escolti.
Amb un to de veu greu, per sense cridar, parlar demostrant seguretat,
amb un to ferm, per no ha de ser un to enfadat, comunicar-li que sest
disgustat.
Dir-li all que no fa b, utilitzant paraules clares i entenedores. Sha
de ser concs i sha de deixar clar que s el mal comportament el que
no ens agrada per sense posar en dubte el nostre afecte per la seva
persona .
Per mostrar aprovaci. Si un infant fa sense rondinar una cosa en la
que habitualment dna problemes, sha delogiar el seu bon comportament.
Leducador ha de marcar els petits xits de linfant amb la seva aprovaci,
sin s molt probable que la propera vegada intenti cridar latenci de
ladult portant-se malament. Leducador ha de saber que quan un linfant li
parla, sha de mostrar interessat pel que li vol explicar, per demostrar-li que
lescolta, lha de mirar a la cara, inclinar el cap lleugerament cap a un cant,
i mantenir latenci amb la mirada per sota dels ulls de linfant (recorre amb
la mirada el triangle format per la boca i els dos ulls).
5) Treball de la diversitat. Enfrontar un conflicte passa per descobrir totes les
percepcions. Haurem de treballar tcniques que ens permetin descobrir i integrar
que la diferncia s un valor i una font denriquiment mutu, que ens ensenyin a
descobrir els valors de laltra part, que la veiem com alg amb qui collaborar, amb
qui aprendre i ensenyar, i no com un enemic a eliminar perqu pensa o s diferent
a nosaltres i pot ser un obstacle per als nostres objectius.
2.2.1 Aspectes a considerar en els infants de 3 a 6 anys

Els infants de 3 a 6 anys se nadonen del que fan malament els seus companys. Ja
han aprs un bon nombre de normes, i intenten transmetre-les als altres.
Felicitar i elogiar els bons

comportaments s tan
important com renyar els
dolents. Daquesta manera
sencamina a linfant en la
direcci correcta.
46
En aquesta edat els infants ja saben moltes coses que estan b o malament. Els
ms petits, de 3 a 4 anys, encara poden confondre bo o dolent amb els seus propis
desigs (La mare s dolenta perqu no em deixa jugar amb la sorra). Per contra,
els de 5 i 6 anys fixen la seva atenci en els adults, volen ser com ells i acostumen
a trobar b all que aquests decideixen. El que s exigeixen s que es mantinguin
les mateixes normes.
No shan doferir massa opcions a un infant petit. El de 3 anys encara no sap

decidir per ell mateix el que vol; s ladult qui ha de triar per ell i convencel
amb un missatge engrescador. El de 4 i 5 anys noms pot enfrontar-se a
eleccions senzilles.
Leducador s un model de conducta

per linfant
Els infants de 4-5 anys

necessiten que sels hi
expliquin les normes.
Els infants de 4 i 5 anys sn capaos de prestar atenci a un altre infant i acceptar

opinions diferents a la seva: Dacord, no juguem a pilota, juguem a atrapar.
Es tornen ms considerats amb els altres i tamb ms cooperatius: Espera, que
tajudo i aix anirem ms rpid. Malgrat aix, sn encara molt egocntrics.
Coneixen de sobres el concepte de dolent o injust, per acostumen a atribuir
les accions incorrectes als altres, especialment si els altres no els proporcionen el
que ells desitgen en aquell moment. Estan totalment convenuts de que tenen la
ra, i res no els pot fer canviar dopini. No hem de rebutjar aquesta conducta, ja
que s perfectament normal, per s que s til parlar amb els infants en el moment
que es produeix la situaci.
Els infants entre 4 i 5 anys no poden distingir amb claredat entre meu i teu.
El seu desig de posseir quelcom t en ells tanta fora que agafen i semporten
qualsevol cosa que els agrada. Malgrat que aquests actes siguin normals, s
important ensenyar-los a tornar el que han pres a un altre nen.
Un altre problema s el concepte de veritat que tenen els infants. La majoria sol
explicar histries que sn clarament inventades. No ho fan amb mala intenci, sin
que s resultat de la seva desbordant fantasia; per aquesta ra no els hem de renyar
ni castigar. El que no est b s dir mentides premeditadament per aconseguir
qualsevol benefici o perjudicar a una altra persona, cosa que els infants daquesta
edat encara no saben fer.
2.2.2 Com posar lmits als infants

No hi ha cap mena de dubte que els pares, mares i els educadors sn els
responsables directes de posar lmits als infants, el difcil s saber com fer-ho.
El joc s un laboratori on els infants assagen els comportaments socials que
observen al seu entorn i des don canalitzar i donar sortida a moltes emocions
contingudes o que no entenen o no saben explicar amb paraules. Per aix
no s suficient per aprendre els comportaments socials. Els infants, sn molt
sensibles al comportament i les emocions daltres infants, per donada la seva
immaduresa, tamb sn molt egocntrics, per tant, sn els adults els responsables
47
de la seva seguretat, benestar i densenyar-los el que est b i el que no ho est. En

definitiva, els adults sn qui els han danar introduint en el mn de les normes de
convivncia les quals, dalguna manera, contribueixen a afavorir la seva integritat
i seguretat. Viure en societat implica donar i rebre, renunciar a alguns interessos
individuals per al b de tota la comunitat. Des daquest plantejament sorgeix la
necessitat destablir unes normes, un lmits a les conductes i la necessitat de que
es compleixin.
Jugar amb els altres tamb suposa establir unes normes per poder jugar tots plegats,
i complir-les. Les normes marquen els lmits del que es pot fer i del que no es pot
fer. Les normes no han de ser imposades.
La Jo Frost, coneguda com La Supermainadera, s una experta en el mn de
leducaci infantil. Ha donat a conixer a pares, mares i educadors, una srie de
tcniques, bastant senzilles, encaminades a aconseguir disciplinar infants difcils,
aconseguint molts bons resultats.
1) La tcnica de laparcament: va b per inculcar normes fent que linfant
reflexioni sobre el seu mal comportament. Saplica amb infants entre 1 i 9 anys
dedat.
Premis i lloances: De la mateixa manera que renyem els mals comportaments, tamb hem de premiar i elogiar els bons. El millor premi que li
podem donar a un infant s atenci, lloances i amor.
Coherncia: Un cop heu establert una norma, no la podeu canviar simplement per estalviar-vos discussions o per evitar que linfant munti una escena.
Les normes han de ser fermes. Assegureu-vos que tots els adults que cuideu
dels infants mantingueu les mateixes normes.
Rutina: Sha de mantenir un ordre i seguir una rutina. En lhorari hi ha
dhaver hores per jugar, hores per treballar, hores per banyar-se, hores per
menjar, hores per netejar, hores per dormir,... Els infants han de saber
que toca fer en cada moment, i aix ja estaran preparats per fer-ho i es
mostraran ms conformes, evitant-vos discussions. Durant les vacances i
caps de setmana la rutina pot ser una mica ms flexible.
Lmits: Els infants necessiten saber que hi ha uns lmits al seu comportament, s a dir, que hi ha coses que no sn acceptables. Cal que establiu unes
normes i explicar-los com les han de complir.
Avisos: Aviseu contnuament a linfant de qu s el segent que tocar
fer (p.ex. Daqu a cinc minuts sortirs de la banyera i et portar al llit;
p.ex. Daqu a deu minuts ja estar el dinar; p.ex. Quan acabem de dinar
el grup verd recollir la taula i el grup blau rentar els plats). Daquesta
manera linfant ja est preparat per al segent que vindr, laneu acostumant
a la rutina, i s menys probable que us posi pegues per, p.ex., sortir de la
banyera, seure a dinar o fer les tasques que t encomanades.
Advertncies per mal comportament: Quan linfant es porti malament,
no el castigueu ja dentrada; la primera vegada simplement ladvertiu, i aix
li doneu la oportunitat de corregir el seu comportament.
Els caramels i les joguines

no sn necessriament una
recompensa. S que ho pot
ser una sortida especial
amb nosaltres a qualsevol
lloc.
Una tcnica de
laparcament
Dibuixeu en una pissarra
magntica un cam dividit en deu
o dotze caselles (com si fos un
petit Joc de lOca), i feu fitxes
imantades amb una foto dels
infants. Els bons comportaments
seran premiats avanant una
posici endavant en el cam,
mentre que els mals
comportaments implicaran
retrocedir una casella enrere.
Cada cop que un infant arriba
fins a la meta rep un premi.
48
Explicacions: Un infant petit no pot entendre com volem que es comporti

si no li hem explicat abans. Hem de parlar-li amb claredat i ensenyar-li com
s la manera correcta. (Has de demanar les coses aix: Men dones una
mica, si us plau?). I tot aix sense raonaments complicats: un infant petit
no els entn, limiteu-vos a frases senzilles (A la nena li fa mal si li tires
de les trenes; El nen est trist si li prens la joguina; Mossegar no est
b). Quan estigueu renyant a un nen, expliqueu-li els motius amb paraules
apropiades a la seva edat. Pregunteu-li si entn la ra per la qual lhem
renyat, daquesta manera, en respondrens, el missatge li calar ms fons.
Contenci: No perdre la calma, no cridar mai. Ladult s qui sha de
mantenir centrat. No reaccionar a una enrabiada amb una demostraci de
clera ni respondre a uns crits cridant tamb. Per tampoc sha de permetre
que ens prenguin el pl.
Responsabilitat: Permet que facin petites coses al seu abast per estimular
la seva autoconfiana i aprendre les habilitats socials necessries. Deixar
que ens ajudin a fer les coses. Per moderar les expectatives; no ens podem
sentir defraudat perqu fallin o sequivoquin de tant en tant.
Aquestes normes shaurien daplicar de forma sistemtica, ara b, hi ha situacions
en que shaurien de fer excepcions, en quan a la tcnica de laparcament, com per
exemple:
Quan un nen o nena est malalt.
Quan no es tenen evidncies clares de qui ha fet lentremaliadura.
Quan linfant que sha comportat malament realment li sap greu.
Quan un infant est passant per una situaci difcil i que el trasbalsa
emocionalment (la separaci dels pares, el naixement dun germ, etc.).
2) La Tcnica del joc compartit: Cal ensenyar als infants com mantenir relacions
socials. El fet que dos infants no spiguen jugar plegats o es barallin s perqu no
han aprs a relacionar-se correctament.
Una de les maneres s proposant i ensenyant jocs compartits; en comptes de jocs
o joguines individuals. En serien un bon exemple els jocs tradicionals i els de
regles com ara els jocs de taula on hagin de jugar junts i on per poder-hi jugar, han
daprendre a respectar les regles del joc.
Un altre consell que dona s quan les relacions entre ladult i linfant no sn gaire
bones o shan anat fent tenses, s convenient que tots dos passin ms temps junts,
fent coses plegats, evidentment que jugar junts ser una bona opci, la qual cosa
implica no noms que ladult els dediqui el seu temps si no que tamb els escolti.
Compartir moments ldics s la millor manera de millorar les relacions i mostrar
afecte vers laltre.
3) La Tcnica de la implicaci: Permet que linfant es senti escoltat sense que
ladult hagi de renunciar a les seves feines i obligacions.
49
Exemple de tcnica de la implicaci

leducador est preparant uns materials i linfant reclama la seva atenci, si no li fa cas, no
parar dinsistir i de molestar. La qual cosa pot ser un preludi de conflicte. La millor soluci
s implicar linfant en la feina de ladult, que lajudi. Permet prestar atenci als infants a
la vegada que acompliu amb les vostres obligacions. Aix funciona amb els infants petits;
els fa sentir responsables i els dna confiana. s molt important que siguin feines en les
quals sen puguin sortir b i no els generin frustraci. Evidentment que caldr agrair-li i
elogiar el seu esfor i collaboraci prestant-vos la seva ajuda.
Els lmits shan destablir de forma clara, per aix cal:

Fermesa: un no s un no.
Immediatesa: el nen ha de saber de seguida quines sn les conseqncies
dels seus actes.
Consistncia: Tots els adults a crrec del nen heu de mantenir les mateixes
normes.
Claredat: establiu unes normes simples i expliqueu-les clarament des del
principi.
Flexibilitat: la norma s la norma, i la flexibilitat s per a les excepcions.
Privacitat: si s possible, mai renyis a un infant davant dels altres infants
ja que ho viu com un afrontament humiliant, i pot continuar portant-se
malament per salvar les aparences o per demostrar que no li afecta el tema.
Demana-li que us acompanyi a fora i renyar-lo all. Quan el renyeu, no lheu
de reprovar a ell com a persona, sin limitar-vos a criticar lacci.
Comprensi: no imposeu les normes; raoneu-les i escolteu tamb el punt
de vista de linfant.
Independncia: no donar-los les coses fetes, si ho poden fer ells. No passa
res si no ho fan tant b o sequivoquen.
Autoritat: tenir present el llenguatge verbal i el no verbal.
2.2.3 Intervenci en infants amb alteracions de la conducta

Alguns infants presenten problemes de conducta, leducador pot intervenir a partir
del joc i de determinades dinmiques per tal dajudar-los a adquirir i mantenir
conductes socials adequades.
Infants hiperactius: sn infants amb un excs denergia, per neutralitzarla els hi anir b els jocs motrius dexterior i els jocs manipulatius i de
construcci. El grau de dificultat ha de permetre que els puguin realitzar de
forma satisfactria per tal daugmentar la seva autoestima.
Infants agressius: els jocs de manipulaci i de construcci els ajudaran a
centrar latenci. Els jocs de dramatitzaci de situacions quotidianes els
ajudaran a adquirir models de comportament social i afectiu adequats.
Si heu de renyar a un infant

recordeu que linfant no s
dolent, s dolenta lacci
que acaba de fer.
50
Infants inhibits: els jocs collectius, cooperatius, jocs per racons i les
joguines de peluix contribuiran a afavorir lafectivitat i la seva integraci
amb la resta de companys del grup.
2.2.4 Els jocs cooperatius en la resoluci de conflictes

Diversos estudis fets per promoure els jocs cooperatius. Desprs sha pogut
constatar, en el joc lliure daquests infants, un increment en les interaccions verbals
positives i un increment del contacte fsic positiu entre ells, especialment amb
els discapacitats. Parallelament, es va observar una disminuci del contacte fsic
negatiu i de les interaccions verbals negatives. Tamb es va constatar un increment
de les conductes prosocials i una disminuci de lagressivitat. Per tant, els infants
tamb aplicaven les interaccions positives entre els infants promogudes durant els
jocs cooperatius en altres contextos de joc.
En aquests jocs, quan sorgeixen conflictes, el paper de leducador ha de ser
proposar al grup la recerca dalternatives i estimular lorganitzaci social. En la
prctica, es pretn que els infants siguin capaos de trobar solucions als problemes.
Aix els porta a anar assolint ms autonomia en les relacions socials.
Leducador ha de saber dialogar
La intervenci educativa de leducador davant dels conflictes no ha de consistir a

renyar els que es barallen, sin a aportar elements que ajudin els infants a prendre
conscincia del problema, a buscar solucions i fer que se sentin motivats a aplicarles.
En letapa de leducaci infantil, els jocs de cantarelles eliminatries o per

veure qui ser primer, ajuden als infants a prendre decisions, sense crear
conflictes.
Dalt del cotxe
Objectiu: Determinar quin dels jugadors haur de parar. Afavorir la interioritzaci del ritme i
latenci.
Desenvolupament: Els jugadors formen rodona. Un dells canta una can i, a ritme va
tocant, un per un i per ordre, els companys; aquell a qui toca pronunciar la darrera sllaba
queda eliminat, o li toca parar.
Dalt del cotxe hi ha una nina que repica els cascavells, trenta, quaranta, latmetlla
amarganta, pinyol madur, vs-ten tu. Si tu ten vas nero, nero, nero, si tu ten vas, nero,
nero, nas
El conflicte s quelcom natural; en comptes de negar-lo cal entendrel i aprendre

a resoldrel de manera positiva. Aquests jocs ensenyen a solucionar els conflictes
sense violncia.
El collage
Definici: Es tracta dun joc de rols en el qual el grup s dividit en tres grups. Cadascun dells
t unes consignes prpies, per una comuna que consisteix a veure quin s el millor treball
51
dels realitzats pels tres davant una mateixa proposta. Es trobaran amb que no hi ha material
suficient per a fer-lo els tres.
Objectius: Analitzar les actituds i mecanismes que provoca una dinmica competitiva, aix
com diferents formes denfrontar-la.
Participants: Grup, classe,... a partir de 5 anys.
Materials: 4 cartolines, 1 barra de cola, 1 retolador i una revista.
Consignes de partida: (all que es diu a tots). Noms es podr utilitzar el material que
leducador colloqui a la taula central. Es divideix al grup en 3 subgrups digual nombre de
persones i un quart grup de 3 observadors (1 per grup). Cadascun dells t 20 minuts per
realitzar un collage que represent-thi, per exemple les quatre estacions de lany. Totes les
parts del collage han destar pegades a la cartolina i retolat almenys el ttol. Abans de complirse els 20 minuts shan de lliurar els collage a leducador. Es tracta de veure, quin grup ho fa
millor.
Desenvolupament: Una vegada donades les consignes generals i dividit el grup sels dna
un temps, abans de comenar el treball, perqu sorganitzin i donar els rols especfics de
cada subgrup, comenant pels dels observadors. Cal fer especial mfasi que ning es pot
sortir del rol assignat. Una vegada explicats a cada subgrup, es colloca el material en el
centre i es dna el senyal dinici.
Avaluaci: Primer sha de fer una roda en la qual cadascun sense entrar en debat conti
com sha sentit, Noms sentiments.
Desprs els observadors conten el ms objectivament possible el desenvolupament del joc,

explicant a tot el gran grup quin era la consigna especfica del grup que observava.
A continuaci es pot obrir un debat sobre les actituds que shan donat i es donen en un
ambient de competici: quins resultats shan obtingut amb les diferents actituds: violenta,
passiva, no violenta,...? Quines reaccions han generat? Quin tipus de respostes poden ser
efectives per a fer el que s just? A qui serveix competir i a qui cooperar?
s important deixar clar que en el debat parlem de rols que han jugat unes persona i no
daquestes persones. s molt important que ning es senti malament. Leducador haur
de procurar que totes les coses surtin durant lavaluaci i serveixin per a enriquir el debat.
Consignes
Observadors: no interv per res. Presa nota de tot el que ocorri: estratgia que elabora el
grup, forma dorganitzar-se, relacions entre ells, rols que assumeixen, frases significatives,...
1 grup: el seu objectiu s guanyar per sobre de tot. Per a aix els est perms qualsevol
cosa. No cooperen amb els altres grups i no deuen arriscar-se que altre grup pugui fer un
collage millor que el seu.
2 grup: treballen en el seu collage sense ficar-se amb-res ni amb ning. La seva postura
s defugir les dificultats o conflictes. Mai senfronten. Davant ordres o agressions, la seva
postura s la submissi. Mentre no es fiquin amb ells continuaran treballant.
3 grup: la seva consigna principal s que tot grup t dret a realitzar el mural. Haurien
dafrontar els conflictes de forma positiva.
Els jocs cooperatius entrenen per al treball en equip i promouen una soluci
constructiva dels conflictes.
53
3. Lavaluaci de les activitats ldiques
Leducador necessita saber fins a quin punt shan acomplert els objectius que
havia proposat i veure si la seva intervenci ha estat adequada. Lavaluaci ha
de proporcionar aquesta informaci.
Mentre juguen, els infants es comporten tal com sn i mostren els coneixements
que tenen del mn. Per tant, lobservaci directa de lactivitat ldica es converteix
en el marc ms adequat per dur a terme lavaluaci.
Aquesta observaci permetr obtenir informaci de linfant o del grup i tamb dels
diversos elements de la programaci o de la intervenci educativa.
Lanlisi de les dades de lobservaci ha de permetre que els educadors reflexionin
sobre ladequaci de la seva intervenci i spiguen en quins elements shan de fer
adaptacions. Per tant, tota avaluaci, si es vol fer b, comporta una autoavaluaci
de leducador/a.
En lavaluaci, com a mnim, shaurien de determinar mecanismes per fer el
seguiment i lavaluaci dels infants, de les activitats i dels educadors.
Infants: el seguiment dels infants durant el desenvolupament de les diverses
activitats ldiques, possibles conflictes que puguin sorgir en el dia a dia i
com shan resolt. El seguiment dels infants amb problemes dadaptaci,
infants discapacitats o amb problemes socials.
Activitats: avaluaci diria de les activitats que es duen a terme. Moment
en qu es far lavaluaci, els responsables de recollir els materials i desarlos, ladequaci del material, les condicions de seguretat dels materials i
dels espais, el tractament dels estereotips sexistes, si el temps previst per fer
lactivitat ha estat suficient, etc.
Educadors: com es far el seguiment dels educadors en les activitats,
resoluci de possibles conflictes, estratgies utilitzades per promoure la
participaci dels infants i de les famlies, etc.
Leducador infantil avaluar de manera sistemtica els diferents elements de

la programaci, la seva prpia intervenci i les capacitats dels infants.
3.1 Tcniques dobservaci

Lobservaci s la tcnica ms adequada i utilitzada per recollir informaci sobre
els infants en letapa de leducaci infantil. Lobservaci tamb s un mtode de
El joc lliure
Observar linfant durant el joc
lliure pot donar informaci sobre
la seva iniciativa, si s capa de
jugar sol sense massa dispersi.
54
treball que leducador fa servir per adequar la seva intervenci a les necessitats
concretes del seu grup i recollir informaci sobre un infant o ms.
Lobservaci implica una actitud de serietat i professionalitat, de reflexi, de
respecte a la tasca educativa i envers linfant. La finalitat s adequar la intervenci
educativa a les necessitats observades en linfant i en el grup.
Per poder avaluar s imprescindible que leducador spiga observar i que lobservaci sigui una tasca habitual i sistemtica.
Lavaluaci formativa ha de permetre conixer amb objectivitat com est anant tot
el procs dintervenci. Per fer-la, s til observar sistemticament les conductes
dels infants, les estratgies daprenentatge que utilitzen i les conductes dels
educadors. Aquestes observacions shan danotar en un registre, seguint unes
pautes que permetin analitzar-les posteriorment.
Aquestes observacions poden ser directes o indirectes, mitjanant gravacions en
vdeo mentre estan jugant o a partir de lanlisi de les produccions dels infants,
com ara dibuixos, treballs manuals, etc. Leducador ha de comentar aquestes
observacions amb la famlia de linfant.
Per dur a terme una observaci sistemtica sha de partir del segent:
Coneixements de psicologia evolutiva prpia de ledat dels infants.
Coneixements previs que es puguin tenir dels infants concrets daquell grup,
barri, etc.
Objectius que es vulguin aconseguir.
A partir daquesta informaci es podran recollir de manera sistemtica els comportaments que interessi observar, per estudiar successivament levoluci de linfant
o del grup, i els seus progressos o estancaments, per tal de preveure el tipus dajut
necessari perqu puguin progressar. Aquest tipus dobservacions es duran a terme
durant lavaluaci contnua o formativa i sempraran uns instruments dobservaci
que ajudaran a sistematitzar-les.
3.1.1 Disseny operatiu

El disseny operatiu constitueix el suport tecnolgic per confeccionar els instruments que guiaran lobservaci i que estaran dissenyats dacord amb una prvia
catalogaci de signes atributs a cada conducta, expressada a la vegada per
mltiples caracterstiques. El disseny dinstruments precisos i concrets redueix
considerablement el bagatge informatiu, per t avantatges, ja que, duna banda,
permet seleccionar noms la informaci que es considera til per a lavaluaci, i,
de laltra, limita les influncies externes produdes pels prejudicis personals, les
imatges distorsionades de la realitat, els valors, lescassa formaci de lobservador,
55
etc. El fet destructurar detalladament el focus datenci permet un major nivell

dobjectivitat.
El disseny operatiu es podria iniciar desprs dhaver donat respostes a aquests
interrogants: qu observar?, quan?, com? i on?
1) Qu observar: no es pot observar tot al mateix temps (es tracta dels moviments
i les activitats infantils, que es desenvolupen a un ritme bastant accelerat). Per tant,
sha de fer el segent:
Definir la unitat dobservaci (un determinat infant, un grup).
Concretar els fets, les tasques o les conductes a observar.
Establir els indicadors.
2) Quan observar: caldr fer observacions en diferents moments del dia, en
diferents dies, en diferents situacions de joc.
3) Com observar: constitueix el suport metodolgic de lobservaci que, lgicament, depn molt de la naturalesa de lobjecte a observar (persones, escenaris,
activitats o objectes).
Aix, el plantejament metodolgic s diferent si es pretn observar les caracterstiques de laula (com treballen els alumnes en grup o individualment) o si,
per contra, es tracta de la interacci educador-infant (diferents tipus de tasques,
motivaci, relacions afectives, etc.). En aquest sentit, indubtablement leducador
mateix no pot dissenyar ni executar el procs de lobservaci, ja que no pot ser al
mateix temps observador i observat en una situaci natural. En aquests casos, es
fa necessari designar un altre observador, que b podria ser un altre educador del
centre, que per tant no s totalment ali al context, o un avaluador extern. Ambdues
figures plantegen situacions de rebot diferents i, tot i que sadmet amb ms facilitat
la figura dun educador del centre, aquesta circumstncia no leximeix de ser una
persona aliena a la dinmica daquesta aula.
Daltra banda, la presncia dun estrany propicia sempre la modificaci de
conducta, fet que sha de considerar especialment en observacions puntuals i de
curta durada. En les observacions que exigeixen intromissions perllongades, la
presncia de lobservador sarriba a considerar normal i, al cap de poc temps,
les conductes solen ser les habituals. Tanmateix, la gravaci en vdeo del
desenvolupament de lactivitat ldica tamb pot ser un bon recurs.
4) On observar: fa referncia al lloc on es faran les observacions i a la ubicaci
en aquest escenari de les persones observades. Per exemple, la situaci que
ocupa linfant a laula durant lactivitat de joc per racons. En aquest cas, caldria
descriuren la ubicaci espacial, els llocs que tria, etc. Lexercici per a una
observaci del grup exigeix ms espai temporal que no pas el que es destina a
una situaci individual.
A partir daqu, caldr fer el segent:
Indicadors dobservaci del

joc
Tipus de joc que fa.
Rols preferits.
Motricitat.
Creativitat.
Capacitat simblica.
Llenguatge.
56
Elegir i preparar els instruments dobservaci que ajudin a lobjectivitat i la

sistematitzaci, i que permetin registrar el que sha observat. El registre ha
de ser tan breu i gil (codificaci de paraules o esdeveniments amb signes)
com rpids sn els canvis dactituds i conductes de les persones.
Observar-ho en lambient natural.
3.1.2 Requisits per a una observaci adequada

No es descobrir res nou si es diu que leducador habitualment i de forma
espontnia observa les conductes i les interaccions dels infants, individualment o
en grup, per perqu les observacions aportin informaci rellevant i tan objectiva
com sigui possible, hi ha dhaver una intencionalitat, una preparaci prvia.
Perqu lobservaci sigui un mitj de coneixement de linfant i un recurs pedaggic, ha de complir uns requisits:
Abans dobservar, sha dhaver concretat qu es vol observar, s a dir,
lobjectiu de lobservaci. A continuaci, sha de preparar un instrument
que permeti enregistrar les conductes observades.
Leducador ha de conixer prviament els patrons de conducta i les caracterstiques de ledat evolutiva dels infants que shan dobservar.
Lobservaci sempre partir de linfant o del grup dinfants en una situaci
i hi far referncia. Noms podem observar el comportament com a
manifestaci de la personalitat en una situaci concreta.
Sha de ser precs a lhora denregistrar les observacions. s a dir, les
manifestacions de linfant shan danotar textualment i a lacte per evitar
ometre detalls que podrien ser rellevants quan posteriorment sen faci
lanlisi i lexplicaci.
Les conductes de linfant no shan de confondre amb la interpretaci de
lobservador. Aquesta interpretaci noms sha de fer desprs denregistrar
el que sha observat. Per tant, sha de distingir el que realment sest veient
i escoltant de les conclusions que sen treuen. A ms, sha dinterpretar el
que sobserva des del punt de vista de linfant i no imposar les percepcions
adultes.
Lobservador extern afegeix
objectivitat a lobservaci.
Cal definir, prviament, amb precisi, exactitud i sense ambigitats la

conducta observada, incls el llenguatge corporal; o lescala descriptiva
graduada de les conductes que shan dobservar.
s millor fer les observacions en diferents ambients, moments i situacions
per tenir ms garanties de fiabilitat.
Les observacions sobre linfant shan de tractar amb respecte i linfant no
sha de sentir observat; per tant, les persones que habitualment estan amb ell
57
poden ser uns bons subjectes observadors. Lobservaci s ms fcil durant

el joc lliure, ja que t ms marge de llibertat.
Sha devitar la subjectivitat de lobservador. Els prejudicis ens porten
a veure el que esperem veure o el que volem veure; ens acostumem a
creure certes coses i les donem per fetes i no es t conscincia de la seva
importncia i significaci. Evitar els prejudicis de lobservador i efecte
halo, es a dir, si ens agrada una persona tendir a veure noms les parts
bones i a linrevs.
3.1.3 Tipus dobservaci

Amb lobjectiu de conixer millor linfant, leducador haur de recollir informaci. Habitualment aquesta informaci sobt per dues vies, lobservaci indirecta
i lobservaci directa. Totes dues vies sn recomanables, ja que la informaci que
faciliten es complementa i ajuda a tenir una visi ms completa i global de linfant
o del grup. Tot seguit expliquem els dos tipus dobservaci resumidament.
Observaci indirecta: fa referncia a tota la informaci que sha recollit a
travs de qestionaris i entrevistes en altres moments de la relaci centrefamlia i que sha desat per utilitzar-la posteriorment. Ens referim, per
exemple, a la informaci facilitada per altres persones, sigui la famlia (en
emplenar la fitxa dinscripci) o altres professionals que tinguin una relaci
directa amb linfant, i ens pugui aportar informaci complementria que
ajudi a interpretar correctament les conductes i situacions observades durant
les activitats ldiques.
Observaci directa: s la que leducador o educadora porta a terme en
el context de la seva prctica diria. Per tal que lobservaci sigui tant
rigorosa com sigui possible, leducador ha de ser objectiu en la recollida
de les dades. Per aix, caldr que lobservaci no es faci de manera
improvisada. Leducador, a travs de la planificaci i preparaci prvia
dactivitats ldiques, podr observar les conductes i situacions significatives
que li permetin conixer millor cada infant i el grup en general. En
aquest sentit, el joc lliure ofereix una font dinformaci molt valuosa ja que
possibilita crear un entorn natural on linfant pot actuar amb total naturalitat
i espontanetat.
Els mitjans tecnolgics tamb poden facilitar la feina. s el cas de les cmeres
de vdeo. Cal tenir present que sempre que sopti per aquest mitj, sha de tenir
lautoritzaci dels pares o dels tutors legals en virtut de la normativa que regula els
drets sobre la imatge i de la protecci jurdica del menor que es tenen en compte
en les fonts segents:
La Constituci espanyola de 1978.
58
La Constituci espanyola de 1978, article 18.1

Es garanteix el dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge.
La Llei Orgnica 1/1982, de 5 de maig, de protecci civil del dret a lhonor,

a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge.
Captol II: De la protecci civil de lhonor, de la intimitat i de la prpia imatge. Article
Set.
Tindran la consideraci dintromissions illegtimes en lmbit de protecci delimitat per
larticle segon daquesta llei:
1. Lemplaament en qualsevol lloc daparells descolta, de filmaci, de dispositius ptics o de

qualsevol altre mitj apte per gravar o reproduir la vida ntima de les persones.
2. La utilitzaci daparells descolta, dispositius ptics o de qualsevol altre mitj per conixer la
vida ntima de les persones o manifestacions o cartes privades no destinades a qui faci s
daquests mitjans. Tamb inclou qualsevol mitj que es pugui fer servir per lenregistrament,
el registrament o la reproducci daquests elements.
3. La divulgaci de fets relatius a la vida privada duna persona o una famlia que afectin la
seva reputaci i el seu bon nom. Tamb la revelaci o la publicaci del contingut de cartes,
memries o altres escrits personals de carcter ntim.
4. La revelaci de dades privades duna persona o una famlia coneguts per mitj de lactivitat
professional o oficial de qui els revela.
5. La captaci, la reproducci o la publicaci per fotografia, film o per qualsevol altre procediment
de la imatge duna persona en llocs o en moments de la seva vida privada o fora daquests,
excepte els casos previstos en larticle vuit, dos.
6. La utilitzaci del nom, la veu o la imatge duna persona per a fins publicitaris, comercials o de
naturalesa anloga.
7. La imputaci de fets o la manifestaci de judicis de valor per mitj daccions o expressions
que de qualsevol manera lesionin la dignitat daltra persona, menyscabant la seva fama o
atemptant contra la seva prpia estimaci.
La Llei Orgnica 1/1996, de 15 de gener, de protecci jurdica del menor,

de modificaci parcial del Codi Civil i de la Llei denjudiciament civil.
Captol II: Drets del menor.
Article 4. Dret a lhonor, a la intimitat i a la prpia imatge.
2. La difusi dinformaci o la utilitzaci dimatges o nom dels menors en els mitjans de
comunicaci que puguin implicar una intromissi illegtima en la seva intimitat, honra o
reputaci, o que sigui contrria als seus interessos, determinar la intervenci del Ministeri
Fiscal, que instar immediatament les mesures cautelars i de protecci previstes en la Llei
i sollicitar les indemnitzacions que corresponguin pels perjudicis causats.
3. Es considera intromissi illegtima en el dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar
i a la prpia imatge del menor qualsevol utilitzaci de la seva imatge o el seu nom en els
mitjans de comunicaci que pugui implicar menyscapte de la seva honra o reputaci, o que
sigui contrria als seus interessos fins i tot si hi ha el consentiment del menor o dels seus
representants legals.
Cal dir que, ltimament, algunes llars dinfants privades ofereixen a les famlies la
possibilitat dobservar a temps real, des de casa o des de la feina, qu fan els seus
fills a laula, a partir de la installaci dun circuit tancat de cmeres de televisi.
59
Els mitjans tecnolgics ofereixen avantatges en lobservaci de conductes en un

entorn natural, sense manipulaci de variables per part de lobservador. A ms,
es pot veure lescena tantes vegades com es vulgui, es minimitza lefecte halo i
es millora la quantitat i lobjectivitat de la informaci recollida. Daltra banda,
ofereix a leducador una informaci molt interessant per reflexionar sobre la seva
prpia forma dactuar i intervenir amb els infants.
3.1.4 Instruments dobservaci

Els instruments dobservaci que selaborin han de permetre uns nivells de qualitat
en la recollida de les dades per tal que realment recullin la informaci que interessa
i ho facin duna manera objectiva. Si no s aix, correrem el risc que les dades no
siguin fiables, vlides ni precises. Aix determina els parmetres de qualitat dels
instruments dobservaci:
Fiabilitat: un instrument s fiable si les dades procedents de diferents
observadors sobre una mateixa situaci observada coincideixen. Tamb
quan sutilitza successivament en les mateixes condicions i proporciona
resultats idntics. La fiabilitat ser ms gran si els tems a observar estan
definits de manera clara.
Validesa: un instrument s vlid si detecta o recull el que realment es vol
mesurar. Com que no s fcil, es recomana utilitzar registres que prviament hagin passat controls de validaci (s el cas de tests i qestionaris
psicolgics).
Precisi: un instrument s de qualitat quan realment detecta la conducta
definida per ltem. s a dir, linstrument s sensible quan la discriminaci
que fa s tan precisa que permet diferenciar de manera operativa les
respostes o els comportaments dels subjectes observats.
Per tal que la informaci recollida sigui til, lobservaci ha de ser

sistemtica, objectiva, clara, adequada, mesurable i comparable. Sha de
ser rigors en el moment de preparar linstrument de registre, denregistrar,
de fer el buidatge i dinterpretar les dades recollides.
s important establir un acord dequip sobre el sistema i els instruments de
recollida de dades per tal que tots utilitzin el mateix. Daquesta manera, es
facilitar la comparaci dels registres i ser ms rigorosa. Tamb caldria que
tots fessin servir els mateixos models de documents: fitxa dactivitats, fitxa de
seguiment dels infants, etc.
Hi ha una srie dinstruments que poden ser de gran utilitat per als educadors a
lhora delaborar el seu propi registre dobservaci del joc dels infants.
1) El diari (figura 3.1): recull els esdeveniments quotidians ms significatius
(activitats, jocs, ancdotes...). Implica una reflexi del que ha passat al llarg de
60
la jornada. Les anotacions no es fan durant el desenvolupament dels fets, sin al

final de la jornada. Aporta molta informaci, per s fcil confondre els fets amb
la seva valoraci. Sha de completar amb altres instruments ms estructurats.
Figura 3.1. Exemple de disseny de diari de laula
2) Registre anecdtic (figura 3.2): serveix per registrar els esdeveniments (escrits
o filmats) mentre estan succeint (el que passa, el que es diu, lambient en qu
es desenvolupa) i que a leducador li criden latenci. Pot fer referncia a un
alumne en particular o a un grup. Presenta linconvenient de la subjectivitat per
part de lobservador i que pot interrompre lactivitat espontnia del grup. Per,
en canvi, permet una anlisi posterior ms profunda, focalitza latenci sobre els
fets concrets i es registren fidelment les paraules i gestos.
Figura 3.2. Exemple de registre anecdtic
Els fets significatius a registrar sn: comportaments que es repeteixen freqentment, comportaments no habituals, incidents favorables o desfavorables per
linfant.
61
Ee el comentari shauria dindicar: tipus dactivitat i estmul o que va provocar el

comportament concret. Quin era seu lobjectiu. Cap a qui o qu es va dirigir la
conducta, intensitat, persistncia i duraci.
3) Llista de control (figura 3.3): consta dun llistat de conductes, caracterstiques,
habilitats, qualitats que es consideren rellevants, i que cal veure si estan present o
no en linfant o grup. Noms cal marcar la resposta adequada en cada cas. Sn
fcils de contestar, per es perd informaci, ja que no indica la freqncia, la
intensitat i levoluci de la conducta.
Figura 3.3. Exemple de llista de control
Permeten conixer el progrs de linfant o del grup. Conixer quines accions concretes realitza. Constatar si desprs duna determinada estratgia daprenentatge,
les habilitats o conductes estan presents. Programar lacci educativa partint de
la realitat present.
Per exemple, possibles comportaments a observar en activitats ldiques podrien
ser:
Juga sol.
Sentrega al joc amb entusiasme.
Es mostra agressiu.
Es mostra introvertit.
Plora quan les coses no li van b.
Senfada i es retira del joc amb freqncia.
Sinventa jocs.
Li fa vergonya participar en alguns jocs.
Alguns jocs li fan por.
s molt intrpid.
62
Busca la protecci de ladult.

Exemples en ls de joguines i material ldic:
Comparteix les joguines amb els altres infants.
T cura dels jocs.
Utilitza el material de forma creativa.
Parla amb les joguines, els hi posa noms.
Es concentra molta estona en un mateix joc.
4) Escales de valor o destimaci (figura 3.4, figura 3.5 i figura 3.6): recullen
la freqncia i el grau amb qu apareix una conducta. Exigeix un judici per
part de lobservador. Sha devitar puntuar els valors centrals, ja que no aporten
informaci rellevant.
Figura 3.4. Exemple descala de valor grfica
Figura 3.5. Exemple descala de valor numrica
63
Figura 3.6. Exemple descala de valor descriptiva
3.2 Anlisi de les dades

Sha dacordar amb lequip com es dur a terme el buidatge i la interpretaci de
les dades recollides.
Lanlisi de les dades ha de permetre una retroacci (feed-back) pel que fa a la
coherncia i a lefectivitat de les intervencions: si shan acomplert els objectius,
si les activitats ldiques han estat encertades, quines conductes o conseqncies
han generat aquestes activitats, quines dificultats han sorgit en el desenvolupament
de les activitats o del projecte, etc.
Leducador ha de ser un bon observador, dels altres i de si mateix, de com es
mostra i actua amb els infants. Ha de ser conscient que els infants el tenen com a
model i que, per tant, ha de predicar amb lexemple.
Conv fer observacions tant del joc lliure com del joc dirigit, ja que totes dues
aporten informaci complementria. Observar linfant en el joc lliure permet
detectar punts forts i febles del seu comportament que, a partir del joc dirigit,
es podr mirar de corregir o potenciar. Per exemple, el joc dirigit, quan es tracta
dinfants que durant el joc lliure juguen sols o no es relacionen amb els companys,
pot afavorir aquest contacte amb la resta de nens.
Les dades recollides sobre el joc infantil, determinades amb anterioritat per
lequip deducadors i descrites amb precisi i amb detall per cadascun dells,
sanalitzaran conjuntament per tal destablir els elements comuns detectats
i els que corresponen a interpretacions personals. Tots sn importants per
determinar ladequaci i la consecuci dels objectius.
Sha dacordar prviament un model de document per fer el buidatge i la transmissi de la informaci. De les dades recollides i analitzades, sha de decidir quina
La investigaci-acci
s un recurs de treball en equip
per garantir la validesa de les
observacions, a partir de lanlisi
i reflexi de les dades.
64
informaci es dna a qui (altres professionals o famlia) i com es dna (de manera
escrita o oral). Cal anar amb molt de compte a lhora de destriar quina informaci
personal dels infants es dna. Igualment, cal tenir tacte, prudncia i empatia en el
moment de donar-la. La informaci que es pugui considerar confidencial no sha
de passar.

Les Activitats Educatives en El Lleure: El Joc Infantil I La Seva Metodologia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Les Activitats Educatives en El Lleure: El Joc Infantil I La Seva Metodologia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Les activitats educatives en el

El joc infantil i la seva metodologia

El joc infantil i la seva metodologia