Futbolnet

Esport i valors
Avaluaci del programa FutbolNet de

la Fundaci FC Barcelona a Catalunya,
2012-2013
Albert Juli Cano
Maria Prat Grau
Informes breus #43
Esport i valors
Avaluaci del programa FutbolNet de la Fundaci FC Barcelona

a Catalunya, 2012-2013
Albert Juli Cano i Maria Prat Grau
Esport i valors

2012-2013
Albert Juli Cano
Maria Prat Grau
Informes breus
43
Albert Juli Cano s socileg i investigador

dAINSR (Analysis of Inequalities and New
Social Risks) de la Universitat de Barcelona.
Maria Prat Grau s llicenciada en Educaci
Fsica, doctora en Pedagogia i responsable
principal del grup de recerca IVE (Innovaci
Didctica i Valors a lEducaci Fsica i
lEsport) de la Universitat Autnoma de
Barcelona.
Informes Breus s una collecci de la

Fundaci Jaume Bofill en qu shi publiquen
els resums i les conclusions principals
dinvestigacions i seminaris promoguts per
la Fundaci. Tamb inclou alguns documents
indits en llengua catalana. Les opinions
que shi expressen corresponen als autors.
Els Informes Breus de la Fundaci Jaume Bofill
estan disponibles per a descrrega al web
www.fbofill.cat.
Primera edici: desembre 2013
de la primera part: Maria Prat Grau, de la
segona part: Albert Juli Cano
daquesta edici:
Fundaci Jaume Bofill, 2013
Provena,324
08037 Barcelona
fbofill@fbofill.cat
http://www.fbofill.cat
Edici a cura de la Fundaci Jaume Bofill
Coordinaci de continguts: Mireia Mas
Editorial: Edicions Els Llums
Disseny: Amador Garrell
Maquetaci: Jordi Vives
Fotografia: Arxiu Fundaci FC Barcelona
ISBN: 978-84-15526-37-7
DL: B. 22496-2013
Impressi: Bookprint digital
ndex
Resum
Introducci
11
Primera part: Leducaci en valors a travs de lesport.

Fonamentaci terica
Maria Prat Grau
15
Segona part: Avaluaci FutbolNet a Catalunya 2012-2013

Albert Juli Cano
61
1. FutbolNet com a programa educatiu a travs de lesport

Lesport com a eina educativa
Sobre ledici 2012-2013 a Catalunya
63
65
69
2. Avaluaci de la implementaci i assoliment dobjectius

Gesti i adaptaci del programa en els diferents municipis
Components del programa. Necessitats i valoracions
Assoliment dels objectius del programa
Consideracions dels equips educatius
Sntesi
73
76
80
84
87
89
3. Resultats i impacte
Incorporaci dels valors de FutbolNet en els participants
Impacte del programa FutbolNet. Experincies
Sntesi
93
96
104
116
4. Consideracions finals
119
5. Bibliografia
123
ndex de mapes, taules i grfics
127
Annex. Metodologia i anlisi de lavaluaci
131
Resum
Lesport ha estat considerat tradicionalment com un mitj apropiat per educar en
valors de desenvolupament personal i social: respecte, tolerncia, perseverana,
treball en equip, etc. Totes sn qualitats desitjables i que es poden aconseguir a
travs de lesport i de lorientaci o intencionalitat educativa que li donin tots els
agents implicats (educadors, entrenadors, famlia, etc.).
No obstant aix, si b existeixen en lactualitat abundants evidncies empriques que
corroboren els beneficis de lactivitat fsica i la seva influncia positiva en diferents
indicadors de la salut fsica i psicolgica, no s menys cert que cal reflexionar sobre
els criteris i objectius que han de guiar la prctica esportiva infantil i juvenil per tal
de fer compatible el rendiment esportiu amb els principis pedaggics i educatius
vinculats a leducaci de valors.
En aquest informe sanalitzen la implementaci i limpacte del programa FutbolNet
de la Fundaci FC Barcelona a Catalunya, ats que sentn que es tracta duna bona
prctica de la qual sen poden extreure aprenentatges. La Fundaci Jaume Bofill t
la voluntat que aquesta avaluaci pugui ser dutilitat en altres projectes deducaci
en valors a travs de lesport, aportant-los reflexi estratgica i pautes per a lorien
taci educativa.
Introducci
13
En els darrers anys, leducaci en valors ha adquirit importncia en els centres

educatius, tot i que lescola no s lnica dipositria daquesta formaci. Hi ha
altres agents responsables com ara la famlia, els grups diguals, els mitjans de
comunicaci, els professionals de lesport, etc. El projecte FutbolNet, de la Fundaci FC Barcelona, ha estat concebut i dissenyat per incidir en leducaci moral
dels preadolescents.
Aquest informe recull una avaluaci del programa FutbolNet a Catalunya, una prctica valuosa de leducaci en valors a travs de lesport. El document est orientat,
fonamentalment, a proporcionar informaci til a qualsevol instituci que treballi
en lmbit de leducaci en valors a travs de lesport. Aquesta avaluaci pretn
complementar la que des de la Fundaci Jaume Bofill ja es va realitzar en lanterior
edici de FutbolNet (curs 2011-2012) i que es va centrar en el disseny, la metodologia i la implementaci del programa. Dels seus resultats en van sorgir una srie de
propostes que, actualment, des de la Fundaci FC Barcelona han estat aplicades en
lactual edici 2012-2013. Seguint el mateix objectiu de proporcionar eines i informaci valuosa a tenir en compte per a posteriors desenvolupaments del programa,
aquesta avaluaci pretn donar ms mfasi a les rees de resultats i dimpacte
del programa.
Agram a la Fundaci FC Barcelona que ens hagi donat accs a totes les dades del
programa FutbolNet i a la informaci necessria per avaluar-lo.
14
Esport i valors
Lestructura de linforme es compon de dues parts diferenciades. La primera estableix

una aproximaci terica al mn de leducaci en valors a travs de lesport, i mostra
lestat actual daquesta qesti i aporta elements de reflexi estratgica. La segona
part es focalitza prpiament en lavaluaci del programa FutbolNet 2012-2013, i est
formada per quatre apartats. En el primer es fa una introducci del programa i de
levoluci de la seva aplicaci a Catalunya, i prviament sen fa una breu descripci
tcnica. El segon apartat se centra a descriure els diferents factors clau que han
condut a una gran varietat daplicacions del programa en els diversos municipis
dintervenci, identificant aquells ms determinants per a la seva aplicaci i que
afecten, en major mesura, la consecuci dels seus resultats. Aix mateix, saporta
la valoraci de la necessitat daquests elements o factors per part dels equips educatius del programa, aix com la prpia percepci de lassoliment dels objectius
de FutbolNet en els participants i les propostes de millora identificades en aquest
aspecte. Lavaluaci de limpacte i dels resultats finals del programa FutboNet es
troba, principalment, en el tercer apartat. Aquest cont els resultats de les enquestes
proporcionades als infants i joves en relaci amb ladquisici de valors i actituds, i la
descripci de diferents casos que exemplifiquen limpacte del programa en els participants. Per ltim, el darrer apartat pretn sintetitzar algunes consideracions finals.
Primera part:
Leducaci en valors
a travs de lesport.
Fonamentaci terica
Maria Prat Grau
17
A tall dintroducci
El text que es presenta a continuaci vol aportar elements de fonamentaci metodolgica i daprofundiment teric complementaris a lavaluaci feta per lAlbert
Juli Cano sobre leducaci en valors a travs de lesport, centrada en els resultats
dimplementaci i dimpacte del programa FutbolNet de la Fundaci FC Barcelona
en ledici 2012-2013.
Cal remarcar que aquest text va formar part de lapartat de fonamentaci metodolgica de lavaluaci en ledici 2011-2012 del programa FutbolNet que la Fundaci
Jaume Bofill va dur a terme lexercici 2012 i que, pel seu valor interpretatiu en el marc
de lesport com a eina deducaci en valors, es recupera en aquesta publicaci per
la seva alta qualitat i rigor sociolgic, educatiu i cientfic.
s per aquest motiu que les referncies a lavaluaci del programa en ledici
2011-2012 shan mantingut per respectar al mxim les aportacions de lautora i la
idiosincrsia del seu escrit.
Leducaci en valors a travs de lesport

La prctica esportiva, des dels seus orgens a lAnglaterra del s. xix, ja va ser concebuda com una valuosa eina de formaci del carcter. Ms enll dels beneficis
18
Esport i valors
fsics que satribuen a la realitzaci duna bona prctica esportiva, diferents autors
van adonar-se que, a diferncia daltres tipus dactivitats, lesport tenia unes caracterstiques que imprimien un gran potencial educatiu en els joves universitaris.
Darrere daquesta idea, shan refermat estudis posteriors que atribueixen a lesport
un cert carcter privilegiat per educar en valors. Qu s el que ens permet fer
tal afirmaci? Quines caracterstiques o singularitats t lesport que ens permeten
atribuir-li aquest carcter especial? Anem a exposar alguns dels trets ms singulars
(Prat, 2010).
Carcter ldic i vivencial

Lessncia eminentment ldica de lesport el converteix en una activitat molt atractiva
per a la majoria de nois i noies. s a partir daquesta motivaci que permet captar
linters de molts joves, i a la vegada pot generar actituds desfor, autoestima,
superaci personal, perseverana, etc., i una major predisposici a laprenentatge.
A travs del joc i lesport, sinvolucren emocions, apareixen conflictes que afecten els
aprenentatges, cal recrrer a la resoluci de dilemes, etc. Totes aquestes situacions
poden ser molt ms significatives que en altres contextos.
Gran nombre dinteraccions

En lesport es donen contnues situacions dinteracci amb altres persones, fet que
permet el desenvolupament de diverses habilitats tils per a la vida en societat. La
gran freqncia de situacions en qu hi ha contacte fsic i interacci directa amb
els companys ajudar-se en determinats exercicis, planejar la millor estratgia
per arribar a lobjectiu, agafar-se de la m, formar grups, etc. permet el coneixement mutu, la creaci de llaos damistat i lestabliment de relacions personals.
El fet que diverses persones tinguin el mateix objectiu (gaudir dun partit, marcar
un punt, arribar al cim de la muntanya, fer una exhibici, etc.) facilita lactitud de
collaboraci i dileg, ja que es comparteix el mateix propsit, cal acordar la millor
forma dabordar-lo, i laportaci de cada membre del grup pot ser valuosa per a la
consecuci de la meta.
Leducaci en valors a travs de lesport. Fonamentaci terica
19
Presncia de situacions conflictives

Com a conseqncia de les mltiples relacions personals, lesport tamb genera
sovint laparici de conflictes: assumir si hi ha hagut una falta o no durant un partit,
acceptar un paper o rol en lequip, reconixer lerror dun company o companya que
afectar tot el conjunt, reconixer una derrota, etc. El conflicte s una constant en
lesport i tamb t una gran transferncia a la vida, ja que s un element privilegiat
per a leducaci en valors daquells o aquelles que el protagonitzen.
Llenguatge universal
Lesport, grcies al seu llenguatge corporal i de moviment, aix com al fet que
s present en totes les cultures, es pot considerar un fenomen social universal.
Aquesta qualitat el converteix en una activitat privilegiada per a la creaci despais
de comunicaci i relaci entre persones amb diferents procedncies o referents
culturals: no existeixen les barreres didioma, sin que predomina lesperit ldic
i expressiu compartit per tots els ssers humans. Per aix, es pot afirmar que el
joc i lesport sn prctiques presents en tots els racons del mn i es converteixen
en elements privilegiats per fomentar el contacte i aproximaci entre persones de
diferents identitats.
Enorme presncia meditica i quotidiana

Lesport s un fenomen social indiscutible que forma part de la realitat ms propera
dels nois i noies. Molts dels elements presents en la vida quotidiana shan esportivitzat: roba esportiva, cotxes esportius, ulleres esportives, cinema sobre esport,
videojocs desports, webs sobre esport, publicitat que ven esport o utilitza el cos i
lesport per vendre i, sobretot, premsa, rdio i televisi que parlen desport.
Aquesta enorme presncia de lesport li atorga una gran capacitat dinfluncia i impacte sobre la poblaci: ja sigui amb bons exemples o amb mals exemples (insults,
prctiques perilloses per a la salut, violncia, etc.). Tanmateix, tota aquesta informaci ens aporta infinites possibilitats de reflexi i es fa imprescindible estimular el
20
Esport i valors
sentit crtic dels nois i noies davant aquesta allau de missatges que fan referncia
a lesport. (Prat, Soler, Ventura, i Tirado, 2006)
Tot i les nombroses virtuts i el gran potencial educatiu que t lesport, tamb sha
de dir que lesport, per si sol, no garanteix la transmissi de valors positius. Com
diuen alguns autors, no es tracta duna vareta mgica, sin que nicament s un
instrument o una eina que, utilitzada de forma adequada, i amb una clara intencionalitat educativa, podr promoure determinats valors. De fet, les investigacions
ms rigoroses no han pogut aportar suficient evidncia emprica que la participaci
en un esport generi automticament uns efectes positius en el practicant (Gmez,
Puig, i Maza, 2009).
Cap esport t valors intrnsecs, sin que dependr de com sorienti la prctica esportiva que podr promoure valors o contravalors. s per aix que moltes persones
destaquen el carcter ambivalent de lesport, ja que pot promoure valors desitjats
per tamb pot produir just el contrari. Aquest fet s el que coneixem com la cara
i la creu de lesport.
Experincies i recerques prvies

Partint del potencial educatiu de lesport, podem constatar que sn moltes les experincies educatives que shan portat a terme per difondre les seves virtuts entre
els ms joves i tamb en els collectius de risc. Ja sigui en el context de leducaci
formal, com tamb en lmbit no formal, sn remarcables les iniciatives que shan
incorporat en els municipis, clubs, federacions, associacions de pares i mares, etc.,
en qu lesport sha utilitzat com a eix vertebrador per educar en valors, aprofitant
els suposats beneficis que la prctica esportiva pot aportar. Sobretot en el terreny
de les prctiques s on realment han sorgit programes dintervenci educativa molt
interessants, per no sempre shan pogut verificar des dun punt de vista cientfic
els resultats daquestes intervencions, ja que poques han estat avaluades.
Fent una revisi de recerques i investigacions prvies similars a les del programa
FutbolNet, podem veure com sha utilitzat el potencial educatiu de lesport per treballar els valors des de diferents perspectives o mbits: la sociologia, la psicologia,
lantropologia i la pedagogia.
21
A continuaci, fem una breu descripci dalgunes de les aportacions actuals ms

rellevants sobre la temtica.
mbit de la sociologia
Podem destacar els estudis del grup de recerca coordinat per Javier Durn, de lINEF
de Madrid, orientats inicialment a lanlisi de la violncia en lesport i la seva prevenci. Ms endavant, una de les lnies de treball del grup sintrodueix en lmbit
dels programes de garantia social destinats a joves exclosos del sistema educatiu
formal. En aquests estudis es destaca que:
Lobjectiu fonamental daquestes intervencions ha de ser el desenvolupament
personal i social daquests joves per davant de millorar les seves qualitats
fsic-esportives. s a dir, es tracta de buscar el desenvolupament amb i no per
a lactivitat fsica, de manera que les activitats fsic-esportives sn un mitj i
no una finalitat en si mateixes. No es busca formar grans atletes ni excellents
futbolistes sin formar millors persones.
(Durn, 2006)
En els diferents projectes que porta a terme aquest grup de recerca, es destaca linters i lxit dels programes dintervenci pel que fa a una millor formaci dels joves.
Segons els investigadors, lavaluaci dels programes implementats es realitza a partir
de diferents instruments, per es destaca ls dels diaris de classe del professorat:
En els treballs realitzats, adquireixen una especial rellevncia els diaris de
classe elaborats pel professorat on sapunten diferents aspectes com: objectius, activitat utilitzada, metodologia, material, desenvolupament de lactitud
de lalumnat, sensacions personals del professorat, possibles millores per
a les properes sessions, conflictes i solucions, acords o comentaris de les
assemblees i conclusions.
(Durn, 2006)
Un dels projectes que mereix especial atenci s lanomenat Modelo de intervencin para educar en valores a travs del futbol de Gutirrez (2006), aplicat a
22
Esport i valors
futbolistes dentre vuit i onze anys. En la proposta, es parteix dun grup control i un
grup experimental i savaluen les diferncies, abans i desprs del programa, a partir
de laplicaci descales dactituds basades en el joc net i lesportivitat dissenyades
per Cruz i collaboradors (1996) en investigacions anteriors. En les conclusions de
lestudi, lautor remarca que no hi ha hagut diferncies entre els dos grups pel que fa
referncia a lestructura dels valors, intueix que un dels motius podria ser a causa de
la curta durada del programa quatre mesos, i indica que si el programa hagus
durat tota una temporada sencera nou mesos podria haver-hi hagut resultats ms
significatius, considerant que la millora en els valors segueix un procs lent per poder
detectar canvis immediats. En aquesta proposta, els valors ms destacats per part
dels participants van ser: esportivitat, diversi i companyonia. A banda, lavaluaci
de la recerca es complementava amb una graella dobservaci de comportaments i
discussi de dilemes. Els instruments daquest estudi poden ser orientatius per a
lavaluaci de FutbolNet, per tots shaurien de redissenyar i adaptar al programa.
En les darreres aportacions del grup, Domnguez i collaboradors (2011) fan una
revisi dels estudis desport i immigraci a nivell nacional i internacional. Una de
les cites interessants s el Foro deporte e inmigracin celebrat a Madrid el 2011.
El focus datenci del Foro era lanlisi de laccs a loferta esportiva municipal de
la poblaci immigrant en municipis de menys de 20.000 habitants de la comunitat
de Madrid. En lestudi es configura una radiografia sobre la realitat sociolgica i
els hbits de prctica esportiva daquesta poblaci que mostra les dificultats de
la integraci del collectiu immigrant en propostes dactuaci. Entre algunes de les
conclusions importants de les prctiques esportives dels collectius dimmigrants
es destaquen:
Lescassa participaci dels immigrants en les prctiques fisicoesportives, i
especialment de la participaci de la dona, amb una presncia prcticament
nulla.
Una marcada preferncia pel futbol com a activitat practicada.
Una prctica informal amb poc material esportiu i dificultats per a la prctica
causades per falta dinformaci sobre les possibilitats esportives de lentorn,
falta de temps i incompatibilitats horries.
La contradicci de considerar lesport com un gran instrument per integrar
aquestes persones en les societats receptores, per no confirmant-se en la
seva situaci personal.
23
En els informes finals del Foro es defensa la necessitat de definir poltiques i estratgies dintervenci en relaci amb lesport i la immigraci, ats que aquesta s una
realitat cada vegada ms present a la nostra societat.
mbit de la psicologia
A lEstat espanyol, adquireixen una especial rellevncia els estudis del grup GEPE
(Grup dEstudis de Psicologia de lEsport de la UAB), dirigit per Jaume Cruz. En els
seus inicis el grup pren com a referncia les recerques de langls Martin Lee, orientades a conixer la presncia de lesportivitat i el joc net a lesport. Lautor parteix
de la idea que lexcs de competitivitat no sempre afavoreix la millora de valors
positius en la prctica esportiva, i ha treballat en laprofundiment sobre aquesta
qesti. El grup GEPE fa una proposta davaluaci de conductes associades al fair
play i lesportivitat a partir, sobretot, de laplicaci descales dactituds. Tamb utilitza lobservaci i discussi de dilemes morals com a instruments davaluaci per
contrastar i triangular els resultats. Els estudis del grup sn un referent important a
lEstat espanyol i tamb en lmbit europeu.
El grup de recerca GEPE tamb ha incorporat interessants investigacions en lanlisi
del rol dels agents socials en la promoci del fair play, destacant especialment
en el rol de les famlies, els entrenadors, els rbitres i els mitjans de comunicaci. Duna manera especial, en els seus estudis es fa referncia al triangle
esportiu format per lentrenador, els pares i lesportista, en el qual consideren
que shan de reforar les propostes danlisi i intervenci. A ms, afegeixen la
necessitat dincorporar en aquest triangle els organitzadors de les competicions
i els rbitres, ja que tots tenen una important funci a lhora de promoure valors
desportivitat i joc net.
Fent referncia al comportament dels pares, Cruz i altres (1996) esmenten els estudis
de Lee i Cook, en els quals indiquen que:
Les famlies pressionen massa els seus fills.
Les famlies insulten els rbitres, entrenadors i jugadors.
Els entrenadors es preocupen ms per guanyar que per divertir-se.
24
Esport i valors
En la campanya Compta fins a tres1 de lAjuntament de Barcelona, el GEPE fa tot

un seguit de recomanacions sobre el comportament de les famlies per aconseguir
millorar i recuperar el joc net. Lobjectiu de la campanya s sensibilitzar i formar
les famlies a travs de xerrades i altres intervencions, per tal que contribueixin al
foment dun esport ms educatiu.
Podem dir, per, que gran part de les investigacions del grup es focalitzen molt ms
en el camp de lesport convencional o federat de competici que en lmbit educatiu
o de lesport com a eina dinclusi social.
mbit de lantropologia social

Destaquen les aportacions de doctors procedents de diferents disciplines i universitats: estudis de Gaspar Maza, de la URV (Tarragona), sovint coordinats amb sociologia de lesport, de Nria Puig, de lINEFC de Barcelona, o de Klaus Heinneman
(Alemanya). Aquests autors han orientat les seves investigacions en lanlisi dels
processos migratoris i les dinmiques de models didentitat social creades al voltant
de la prctica esportiva. s interessant lanlisi que fan sobre com les migracions
dels darrers anys han afectat els models de prctica esportiva i tamb com han incidit en locupaci despais pblics per part de diferents collectius. Els investigadors
exposen com lesport sovint ha esdevingut un factor de segregaci dels grups de
poblaci minoritaris, ms que un element integrador.
En la lnia de la intervenci social, cal fer menci a les aportacions de Gmez, Puig, i
Maza (2009) en lanlisi desport i infncia en situaci de vulnerabilitat social, en les
quals indiquen que no sempre lesport representa una eina dintegraci i formaci,
sin que tamb pot representar una eina de marginaci i exclusi:
El futbol s el punt de trobada per a la joventut del barri i un pretext per a
lanlisi antropolgica. Els joves del Raval viuen en contextos de marginalitat
i produeixen i reprodueixen els aspectes propis del seu entorn, perpetuant
aix la seva condici dexclosos. Tanmateix el futbol s un entorn on es poden
1. Ms informaci en lnia: <http://www.comptafinsatres.com/ca/index.html>
25
establir les xarxes comunitries que contribueixen a laugment del seu capital
social i cultural.
(Gmez, Puig, i Maza, 2009)
Tot i aix, els autors insisteixen tamb en la capacitat de la prctica esportiva per
generar xarxes de relacions i espais on els participants experimenten sentiments de
pertinena i dinmiques comunitries. A la vegada, alerten sobre la incertesa de la
transferncia dels coneixements i valors adquirits pels participants en lesport cap
a la seva vida privada i remarquen que els beneficis que pugui aportar una prctica
esportiva en joves dexclusi social shauran danalitzar a llarg termini i sempre
dins del conjunt dintervencions complementries: equilibri emocional i objectius
pedaggics.
En el monogrfic de la revista Apunts. Educaci Fsica i Esports, nm. 91, coordinat
per Nria Puig i Gaspar Maza (Puig i Maza, 2008), es fa un recull interessant sobre
com les diferents prctiques esportives sorgides en els espais urbans (places, carrers, platges, parcs, etc.) poden representar una nova manera de configurar espais
de cohesi social i de construcci de ciutadania. Per aix, alguns plans estratgics
municipals apunten cap al disseny de ciutats on es promoguin prctiques esportives
en aquests contextos, per tal dafavorir noves xarxes i espais de trobada pels seus
practicants.
mbit de la pedagogia
Sn molts els grups de recerca i investigadors que shan implicat en laprofundiment
de lestudi dels valors en lesport des duna perspectiva ms pedaggica. Seria injust
no citar alguns autors o autores que han treballat amb rigor sobre el tema, per, com
que el nivell daprofundiment sobre la qesti no ens permet dedicar-hi tot lespai
que voldrem, destacarem algunes de les principals aportacions.
El grup de recerca Innovaci Didctica i Valors en lEducaci Fsica i lEsport (IVE)
de la UAB, coordinat per Maria Prat, sha significat per la voluntat dapropar teoria
i prctica, ja que sovint el discurs de valors ha quedat en un nivell excessivament
teric i no sempre sha tradut en estratgies dintervenci concretes aplicables a
26
Esport i valors
la prctica educativa. Daquesta manera, el grup ha fet importants aportacions des

de la vessant prctica: a nivell escolar i extraescolar. Algunes propostes davaluaci
formativa del grup poden ser dinters per aquest estudi, ja que sn propostes ms
properes a lmbit escolar i educatiu i no pensades estrictament per a la recerca.
Tamb, cal destacar les valuoses aportacions realitzades al voltant de laprenentatge
cooperatiu en leducaci fsica i lesport per part del Colectivo la Peonza. Educacin
fsica para la paz2, que aglutina diferents professionals interessants per una educaci
fsica per la pau i la cooperaci:
Desarrollar proyectos de renovacin e innovacin educativa y pedaggica
orientados a promover programas de Educacin Fsica que, mediante la prctica de actividades fsicas, promuevan el desarrollo de los valores derivados
de la cultura de la paz (integracin, cooperacin, coeducacin, tolerancia,
interculturalidad, ecologismo).
Les propostes de Devs i Peir (1992) i de molts altres autors, vinculades amb
la modificaci de les normes dels jocs i els esports convencionals, han estat un
referent per a molts professors deducaci fsica. El procs dadaptaci i reconstrucci de les normes de lesport dadults en el procs diniciaci esportiva dels
infants es fa totalment necessari ja que s important ladaptaci de les normes de
lesport a les necessitats dels nens, i no a linrevs. La participaci progressiva
dels nens i joves en ladaptaci de les normatives implica reflexi, dileg, consens
i respecte per all acordat en el conjunt diguals, i t un valor pedaggic perqu
sha decidit de manera cooperativa. Es tracta duna proposta metodolgica molt
arrelada en els professionals de leducaci fsica i no representa una gran novetat
pel collectiu.
Finalment, si hem de destacar un model que realment ha tingut un fort impacte pel
que fa a diferents grups de recerca en tot lEstat espanyol i a nivell mundial s el
model o Programa de Responsabilitat Personal i Social a travs de leducaci fsica
i lesport (PRPS) de Don Hellison, de la Universitat dIllinois (Chicago). Hellison
afirma que:
2. Ms informaci en lnia: <http://lapeonz3.wix.com/lapeonza#!page2/cjg9>
27
Lesport i lactivitat fsica sn sovint molt populars entre els nois i els joves
i poden, en conseqncia, servir de ganxo per ensenyar habilitats per a la
vida. De fet, els professionals de lrea sovint proclamen que la prctica de
lesport desenvolupa el carcter. No obstant aix, els resultats de les investigacions no recolzen aquestes declaracions. Lesport ensenya habilitats per a
la vida depenent de les estratgies utilitzades i de qui sencarrega densenyar
o entrenar.
(Escart, Pascual, i Gutirrez, 2005)
De la gran difusi dels seus estudis es desprn la importncia del programa, per el
mateix Hellison reconeix que les metodologies i les persones que limpartiran encara
sn ms importants que el propi programa, i daquestes dependr lxit.
El model de Don Hellison s una proposta dintervenci educativa que ha estat un
autntic referent a nivell mundial. Amparo Escart, desprs duna estada de recerca
als EUA, difon la proposta a lEstat espanyol i el model saplica en diferents contextos i collectius: a les classes deducaci fsica, en lesport extraescolar, en lmbit
federatiu, i tamb en grups de joves vulnerables o en risc social.
Ats que el programa FutbolNet t elements en com amb el PRPS, volem fer un breu
apunt sobre el seu plantejament.
El programa associa dos valors al benestar i desenvolupament personal: esfor i
autogesti; mentre que atorga dos valors relacionats amb el desenvolupament i
la integraci social: respecte als sentiments i drets dels altres i empatia a partir de
lescolta. Escart ens exposa algunes caracterstiques del programa: el model ha de
ser parsimonis, i els valors que es transmeten han de ser senzills, concisos i pocs
en nombre. El lema s menys s ms.
Segons Escart, els participants aprenen a desenvolupar la seva responsabilitat personal i social de manera gradual a partir dobjectius concrets i senzills, i de diferents
nivells de comportament i actituds:
Nivell 1: Respecte pels drets i sentiments dels altres.
Nivell 2: Participaci.
Nivell 3: Autogesti.
28
Esport i valors
Nivell 4: Ajuda.
Nivell 5: Fora del gimns o la pista (aplicaci en altres contextos).
Per a cadascun dels nivells sestableixen unes pautes dintervenci. Daltra banda,
lestructura de la sessi consta de quatre parts diferenciades:
Presa de conscincia dels comportaments que sesperen dels participants.
Importncia daquest primer temps, de salutaci-benvinguda i establiment
de consignes concretes per a la sessi.
Responsabilitat en acci. Sespera que es posin en prctica els compromisos
acordats en la primera part. Qualsevol tipus de prctica o habilitat esportiva
poden ser tils, sempre que siguin motivants per als joves.
Trobada del grup. Dinmica de grup per compartir opinions, sentiments, idees
i fer valoraci de la sessi.
Avaluaci i autoavaluaci. En quina mesura shan assolit els objectius plantejats.
Un dels aspectes que es considera fonamental de la proposta s el de les relacions
entre el professorat i lalumnat:
Les relacions que el professorat mant amb els estudiants, la manera com
plantegen els objectius i les actituds que adopten a laula, constitueixen elements decisius del programa.
(Escart i altres, 2005)
Daltra banda, Escart aporta reflexions sobre la problemtica de lavaluaci del
programa PRPS que ens seran dutilitat en el disseny de la proposta davaluaci de
FutbolNet i que comentarem ms endavant.
Com a conclusi daquest apartat, podem veure que en les recerques realitzades des
de diferents disciplines sutilitza lesport com a eina educativa per a la promoci de
valors personals i socials, per en cap de les investigacions citades sidentifiquen
o es posicionen vers uns valors concrets o intrnsecs de la prctica esportiva tret
de les vinculades en el model dHellison. Anem a veure en el segent apartat si
aix s pertinent.
29
Identificaci de valors? Quins valors?

El primer conflicte que ens trobem a lhora de parlar de valors s de tipus conceptual. Qu sn els valors i qu no sn? Per aix creiem necessari fer una clarificaci
conceptual abans dabordar aquest apartat.
Clarificaci conceptual
Malgrat que socialment es reconegui la importncia dels valors, hi ha molta confusi
terminolgica, especialment en relaci amb dos conceptes estretament vinculats al
terme de valors: les actituds i les normes. Aquests termes generen confusions i no
tothom els interpreta de la mateixa manera. Per tant, abans dendinsar-nos en el
tema prpiament dit, es fa necessari clarificar el seu significat: qu sn els valors, les
actituds i les normes? Quines diferncies hi ha entre uns i altres? Quines relacions
sestableixen?
Els valors sn ideals abstractes, fonamentats en les creences o coneixements i
que es construeixen a partir de les experincies. Sn metes, objectius desitjables
dassolir de manera individual o de forma collectiva. Tenen un carcter fora durador
i estable, tot i que poden canviar. Com que sn ideals abstractes, no sn observables
i, per tant, difcils davaluar.
Les actituds sn predisposicions, o tendncies relativament estables, a comportarse i actuar duna determinada manera. Mentre que els valors no sn directament
observables, les actituds sn visibles i, per tant, ms fcils didentificar. Si b els
valors tenen un carcter ms estable, les actituds, o comportaments, es modifiquen
i sn educables. Els valors saprenen a partir del treball de les actituds (o comportaments) i les normes.
Les normes fan referncia a les regles o pautes de conducta. Determinen all que
sha de fer o no sha de fer. Poden ser externes o imposades fet que pot generar
rebuig, o b subjectives fruit duna decisi personal o un consens en un determinat
collectiu. Les normes gaireb sempre fan referncia a principis de seguretat per
exemple, normes de circulaci o estan relacionades amb principis de valors.
30
Esport i valors
Per entendre la relaci que hi ha entre els termes:

Els valors sn projectes globals dexistncia (individuals i socials) i sinstrumentalitzen a travs de la vivncia dactituds i lacompliment assumit dunes
normes.
(Gonzalez Lucini, 1993)
Els valors han de traduir-se (treballar-se) en les corresponents actituds i
aquestes en normes o hbits de conducta davant situacions concretes.
(Bolvar, 1995)
Daquesta manera, tamb podrem afegir que un sol valor pot concretar-se o construirse a partir de diferents actituds o comportaments. O dit duna altra forma, la suma
de vries accions i comportaments va configurant i construint un valor.
En qualsevol cas, s important parlar de coherncia. Si una instituci o un programa aposten per uns determinats valors, haurien de concretar amb quines actituds,
propostes o comportaments es concretaran aquests valors, o b si establiran unes
determinades normes per a la seva implementaci. De no ser aix, hi ha el perill de
caure en la retrica dels valors, o discurs polticament correcte, i de no ser coherent
amb les bones prctiques. Salvador Cards fa una dura crtica a les propostes que
no van acompanyades dexperincies prctiques.
Es pot caure fcilment amb la retrica dels valors si aquests es tracten de
forma descontextualitzada i allunyats duna experincia viscuda. [] el primer
problema s fer la llista daquests valors i posar-nos dacord en qu entenem
per cadascun dells [] els llistats de valors serveixen de ben poc per avanar
i no poden anar deslligats de lexperincia i sobretot de lexemplaritat.
(Cards, 2000)
Sembla de sentit com que, si saposta per un valor, shauria de concretar tamb
amb quines propostes es treballaran per portar-lo a la prctica. Com a conseqncia,
en el programa FutbolNet shaur dindagar tamb sobre la coherncia i vinculaci
entre els valors proclamats en el programa i les actituds, comportaments i normes
que es proposen.
31
Quins valors? T valors lesport?

Diferents clubs o entitats esportives han intentat respondre aquesta pregunta;
tamb molts investigadors sho han preguntat, per no hi ha una resposta nica
i satisfactria a la pregunta donat el carcter excessivament abstracte dels valors.
En els intents de concretar respostes a la pregunta, sovint es barregen plnols i
dimensions dels valors a diferents nivells o categories: valors existencials i finalistes amb valors ms instrumentals, i valors de carcter moral, etc., fet que genera
confusi. A banda daix, el primer que ens haurem de preguntar s de quin tipus
desport parlem. s evident que lesport escolar no tindr els mateixos valors que
lesport dalt rendiment o lesport recreatiu, per exemple.
Sha consultat molta bibliografia per saber si podem atorgar uns valors a lesport, i
en les lectures sofereixen una gran diversitat de propostes i classificacions de possibles valors per assolir a travs de la prctica esportiva. La majoria de les propostes
ens porten a llistats, classificacions, etc., acompanyades o no de les definicions
corresponents, que barregen categories o dimensions valors morals amb valors
ms instrumentals en qu, una vegada seleccionats i definits els valors, no es
concreta com portar aquests valors a la prctica.
Melchor (1995) i Ruiz (2004) entre daltres van fer una recopilaci destudis i
propostes en qu, diferents autors, intentaven definir i posicionar-se en els valors
de lesport. Gran part de les propostes coincideixen a classificar-los en valors
personals i socials, per les propostes sn molt diverses i passen per definir
conceptualment els valors. De lestudi dels dos autors es desprn que no hi ha
una proposta nica, sin que les propostes van resultar molt diversificades i de
carcter excessivament conceptual. Aquest fet s causat, sobretot, per la naturalesa
abstracta dels valors i, a banda, ens porta a considerar que lesport en si mateix
no t uns valors universals.
De fet, encara que sembli una paradoxa, hi ha autors que afirmen obertament que
lesport no t valors, ja que els valors que vulguem atribuir a lesport dependran de
les persones que formen part dun determinat context o situaci i de les condicions
com es realitzi la prctica esportiva (Heinemann, 2001). Per tant, sn les persones
32
Esport i valors
les que atorguen a lesport un conjunt de valors en funci de les finalitats o objectius
que aquestes voldran aconseguir.
Aix significa que en la implementaci dun programa es far necessari un procs
de reflexi per part de les persones implicades per definir i consensuar de manera
conjunta els valors o finalitats que volen aconseguir, i dependr dels contextos que
un mateix programa hagi de reajustar-se o definir-se en funci de cada realitat.
Daix sen deriva que haurem de posar els nostres esforos a analitzar especialment les condicions de la prctica esportiva i els contextos que ofereixen els clubs,
entitats o associacions responsables per tal de centrar el debat en els valors que es
voldran potenciar, i apropar daquesta manera la teoria o valors desitjables a la
realitat propostes concretes.
Si b s fonamental reflexionar sobre les nostres intencions educatives, les haurem
dacompanyar amb alguns valors (per pocs), i dedicar ms esforos a articular
propostes concretes per assolir-los. Daltra banda, la definici duna llarga llista de
valors ens pot fer caure en la retrica ja esmentada per Cards.
Una definici tancada de valors, a ms, pot tendir a ser excessivament moralitzant
i caure en lerror de luniversalisme dels valors pensant que hi ha uns valors nics,
absoluts i vlids per a tothom, fet que aniria en contra de la llibertat de les persones o
collectius per definir les prpies necessitats derivades del context o realitat especfica.
Per concloure, tot i que les llistes de valors no ens permeten avanar molt, no renunciem que hi hagi un debat filosfic o de fons en el si de lentitat o club responsables
del programa que utilitzar lesport com a eina dintervenci social per reflexionar
sobre el tema. Aquest debat s fonamental i imprescindible, i correspondria al que
anomenem la missi del club o entitat responsable, en la qual sestableixin les
grans finalitats i els fonaments bsics de la instituci esportiva, social o recreativa.
Com a resum dall que sha exposat:
No existeixen uns valors intrnsecs associats a lesport o al futbol que
tinguin carcter universal i siguin vlids per a tothom.
33
Els valors sn propis de la voluntat explcita de cada instituci. Sn les persones, responsables o educadors qui atorguen valors als programes o intervencions que volen portar a terme.
Cada club o entitat haur de definir els seus propis valors, dacord amb el seu
propi context i necessitats, i establir un comproms per portar-los a terme.
Cal establir comportaments i normatives coherents amb els valors que es
desitgen promoure.
Shan davaluar les propostes en cada context, perqu cada context t o pot
tenir definits diferents valors per assolir.
Com aprenem els valors?

Tot i la complexitat de la resposta, intentarem exposar de manera resumida tres
formes sobre com saprenen o adquireixen els valors:
Per imitaci, o aprenentatge vicari (teoria social de A. Bandura).
A travs de lanomenat procs de construcci moral racional i autnoma
(J. Piaget i L. Kohlberg com a autors de referncia).
A travs de la prpia prctica i per contagi.
Possiblement, els tres plantejaments, en la prctica, es complementen.
La teoria social de laprenentatge de Bandura

Parteix del fet que laprenentatge moral s el resultat duna interacci de factors
personals i ambientals, per sobretot juga un paper fonamental el que anomena
aprenentatge vicari, considerant que ser a travs de lobservaci dels diferents
models que per el nen o la nena anir configurant els seus valors morals. Segons
Bandura, s a travs de les vivncies i experincies com, a poc a poc, els nens aniran
integrant una representaci cognitiva dels diferents models viscuts i que, posterior
ment, podran incidir en la seva conducta. Ser, doncs, a partir de lobservaci de
diferents models que sinterioritzaran les regles o principis morals i saplicaran a
situacions amb certa analogia als models viscuts.
34
Esport i valors
Per tant, seran molt importants tots els models que els infants adquireixin en la famlia en les primeres edats, a lescola o en els clubs esportius, i tamb a travs
de les amistats poca de ladolescncia, etc.. En la mateixa lnia, els models
que arriben als nens des dels mitjans de comunicaci, especialment els dels grans
dols esportius, podrien guiar la conducta dels ms joves, ja que aquests tenen un
enorme poder dinfluncia. Pot arribar a tenir ms poder dinfluncia el que digui o
faci un determinat lder esportiu que no el que el professor deducaci fsica pugui
dir a laula o al gimns.
El procs de construcci moral racional i autnoma

El procs de construcci moral es basa en les teories cognitives de Piaget i ms
tard en les de Kohlberg. Es tracta dun procs en qu la persona construeix la seva
personalitat moral a partir de les interaccions amb els altres i lentorn. Kohlberg
indica que es un procs continu, gradual, i lestructura en uns estadis de desenvolupament moral que van evolucionat amb ledat i la maduraci de la persona. En
la seva proposta, hi ha uns aspectes importants a destacar:
La relaci de linfant amb les normes socials.
La resoluci de dilemes morals o situacions conflictives.
Proposa el dileg i la reflexi com a estratgies del procs de construcci de
la moral autnoma.
La idea de comunitat justa.
Linters de les teories de Kohlberg en relaci amb lmbit de lesport rau en el fet
que justament a travs del joc i lesport hi ha una relaci constant amb les normes;
sestableix un procs daprenentatge, dacceptaci i de respecte a la normativa i,
daquesta forma, lesport pot configurar-se com un espai previ a daltres aprenentatges de normes socials. El context esportiu, en certa manera, s com una rplica
o una reducci del que posteriorment ser la norma social.
Daltra banda, les propostes actuals densenyament-aprenentatge de leducaci
fsica no es limiten a promoure laprenentatge dels esports convencionals i els
corresponents reglaments, sin que molts educadors aposten per la necessitat
35
dadaptar els reglaments a les necessitats dels grups, i a construir la prpia normativa molt sovint amb la participaci de lalumnat. Cada vegada sn ms ben
acceptats els jocs i esports modificats Devs i Peir (1992), o el jocs alternatius
als esports tradicionals. Els esports alternatius no estan tan estereotipats, poden
ser ms participatius, lalumnat parteix de situacions daprenentatge similars i,
finalment, es construeixen i dissenyen a partir de la implicaci activa dels participants. Prendre part en aquest procs creatiu requereix dileg, reflexi i un procs
de raonament moral progressiu.
Si tenim present la importncia que Kolhberg dna als conflictes i a la resoluci
de dilemes, tamb podem afirmar que lavantatge s que en leducaci fsica i
lesport els dilemes i conflictes sn reals, mentre que en les propostes de Kolhberg
parteixen sovint de conflictes ficticis. Aquest fet est molt ben recollit i exemplificat
per diferents autors en la monografia La resolucin de conflictos en y a travs de la
educacin fsica (Fraile, 2008).
Finalment, el model de D. Hellison, citat anteriorment, des del nostre punt de vista, s una
adaptaci i simplificaci del model de Kohlbeg en lmbit de leducaci fsica i lesport.
Aprenentatge a travs de la prctica

Els valors no saprenen com saprenen les matemtiques o la histria, sin que es
van interioritzant a poc a poc a travs de les experincies que vivim, les situacions
que ens envolten, les rutines o fets que configuren el nostre dia a dia, les nostres
prctiques, etc. Els clssics grecs ja havien reflexionat sobre aquest tema i, ms tard,
pedagogs com Freinet ens recordaven:
La moral s com la gramtica. Podem conixer-ne perfectament les regles
per ser incapaos daplicar-les a la vida quotidiana []; la moral no sensenya, es viu.
(Freinet, 1975, a Bolvar 1995:165)
Si ens centrem en lmbit de lesport, els joves van adquirint uns comportaments
i unes maneres de fer i actuar en relaci amb lesport que practiquen a partir de
36
Esport i valors
les vivncies: al pati de lescola, a les classes deducaci fsica, als entrenaments
esportius al club, als partits del barri o de cap de setmana, quan miren una final de
futbol amb la famlia o els amics, en escoltar o llegir els comentaris dels periodistes
sobre un determinat fet o situaci esportiva, etc.
Per aprendre virtuts o actituds morals, la noci de prctica s crucial. Desenvolupar
i practicar hbits s semblant a aprendre a tocar la guitarra o a anar en bicicleta.
Exposar les normes a un nen sobre com anar en bicicleta no s suficient per aprendren (Jones, 2008). Per aix s absurd pensar que establir un conjunt de normes
ser suficient per tal que aquestes siguin incorporades o assumides. Aprendrem
els hbits higinics practicant-los, i a respectar les normes amb la prctica mateixa. Els discursos terics serveixen de ben poc si no els portem a la prctica amb
els comportaments i les rutines (recordem que els valors saprenen a travs de les
corresponents actituds).
Una de les grans potencialitats de lesport s justament que ens permet portar a
la prctica i de manera vivencial, a travs del joc i les normes, la seva aplicaci
en un context determinat (no en abstracte). La pregunta que cal fer-nos s si hi ha
transferncia del mn de lesport a la vida quotidiana. Malgrat que aquest sigui
un objectiu dels models deducaci en valors a travs de lesport, no sempre hi ha
garanties que aix realment sigui aix, per sens dubte aquest s el repte de molts
programes o educadors.
Finalment, laprenentatge de valors s un procs molt transversal, en qu el clima
o atmosfera moral de lactivitat o del programa seran fonamentals per aconseguir
lobjectiu que es proposi lentitat o instituci organitzadora. Sobre aquest tema
reflexionarem en lapartat segent.
Factors que incideixen en el treball dels valors

Si b no hi ha un consens sobre la identificaci dels principals valors, tots els estudis destaquen la importncia de la intervenci dels monitors, les metodologies i el
clima o ambient daprenentatge.
37
El rol de leducador/a
Lxit dun programa o una intervenci educativa no es troba nicament en el seguiment del contingut o les activitats que shi promouen com si es tracts dun manual
a seguir, sin que t molt a veure amb les persones que hauran dimplementar-lo,
amb el seu perfil personal i professional, el seu tarann personal i, sobretot, amb
les relacions que mantinguin amb els participants i les actituds que desenvolupin
en el procs daprenentatge.
Les sessions dentrenament o de joc sn espais on els monitors i lalumnat interactuen constantment. Els educadors o monitors fan preguntes, proporcionen feedback, feliciten o castiguen, alaben o critiquen, etc., i tot aix forma part del procs
densenyament-aprenentatge.
En lesport extraescolar sincorporen monitors molt joves, plens dentusiasme,
amb gran domini de les tcniques i habilitats esportives i que sovint responen
ms a un perfil dentrenadors que deducadors. Per mimetisme, sovint ensenyen
de la mateixa manera en qu han estat ensenyats i reprodueixen el model desport
tradicional, no sempre ajustat a una concepci educativa en la qual els valors
ocupin un lloc destacat.
Investigacions recents aprofundeixen en la influncia del professorat sobre ladquisici dactituds de lalumnat. Tenint en compte que la figura del monitor o monitora
sol respondre a un perfil de persona jove, activa, molt prxima al jove esportista,
aquesta figura pot arribar a ser un autntic referent per a lalumnat. Els alumnes i les
alumnes tendeixen a atribuir credibilitat i confiana sobre el marc dunes relacions
interpersonals respectuoses i cordials. Daltra banda, hem de tenir en compte que
lobservaci, lafecte i ladmiraci que sent lalumnat cap als seus professors i professores pot influir en la formaci i desenvolupament dactituds mitjanant processos
com ara la imitaci i la identificaci. Daquesta manera, el monitor o monitora tendeix
a ser tamb un model a seguir per als joves esportistes: la roba que porta, el comportament, les valoracions i comentaris sobre lesport delit, el tarann personal, etc.
A ms de lactitud general del monitor esportiu, haurem daprofundir tamb en
aquells aspectes derivats de la seva prpia actuaci i del clima motivacional que
38
Esport i valors
estableix en les seves sessions. Ens referim a reflexionar sobre aspectes com la
relaci que estableix amb lalumnat, les demostracions que realitza, la seva participaci en les activitats, la forma dinformar i comunicar-se amb els nens i nenes,
els mecanismes de control del grup, la forma de resoldre els conflictes, els elogis i
correccions que estableix, la seva actitud davant dun partit o competici: actitud
cap a lrbitre, importncia que dna al resultat, relaci amb les famlies, etc. i,
fins i tot, aquells aspectes ms concrets i especfics de la relaci amb lalumnat:
aspectes tan subtils com la forma de mirar els alumnes, el to de veu, el contacte
amb ells, etc. (Prat, 2010). Van Manen reconeix i anomena aquests aspectes com
el tacte o sensibilitat pedaggica del professorat (Van Manen, 1998).
A ms, ser necessari conixer i reflexionar si el tcnic esportiu fomenta la participaci, no exclou els menys hbils, afavoreix rituals de respecte, adapta les normatives, refora actituds positives, fomenta el dileg i la cooperaci, i veure com resol
i aborda els conflictes: comportaments agressius, intolerncia o falta de respecte.
Molts dels documents o referncies bibliogrfiques que es refereixen a lobservaci
dels monitors se centren en aspectes organitzatius, tcnics, etc., per en pocs es
reflecteix una anlisi dels comportaments i intervencions relacionades amb aspectes vinculats al desenvolupament o no dactituds de foment de civisme, respecte i
tolerncia en les prctiques esportives.
Interessats pel rol del monitor en lesport extraescolar, en un estudi del grup de recerca IVE de la UAB centrat en els tcnics esportius, es van proposar algunes pautes
i orientacions adreades als monitors esportius destinades a promoure protocols
de bones prctiques que facilitessin la seva intervenci educativa. A la pgina web
Esport i Civisme3 es poden trobar exemples de guies destinades als monitors i tcnics esportius.
Quines qualitats ha de tenir un/a bon/a monitor/a?

En el model PRPS dHellison aplicat en contextos de grups vulnerables, sapunten algunes caracterstiques (Escart i altres, 2005):
3. Ms informaci en lnia: <http://www.esporticivisme.cat>
39
Gaudir de la companyia dels nens i nenes o joves. Cal trobar-se a gust amb
els infants i joves.
Cultivar els valors personals i fer debats amb el grup.
Ser pacients i preocupar-se pel grup. Tenir autocontrol.
Mantenir les promeses i complir-les, per garantir la credibilitat.
Comunicar-se de manera efica:
escolta activa;
promoure debat i dileg;
sentir-se a gust amb el silenci;
no esperar respostes immediates;
posar atenci en el llenguatge corporal;
repetir el que els participants diuen, per assegurar-se que han ents b
les seves aportacions; i
utilitzar un llenguatge senzill i adequat.
Tenint en compte que leducador es mour en un marc on el conflicte pot ser molt
present i constant, a causa de la naturalesa conflictiva del joc i lesport, caldr que
domini eines de resoluci de conflictes, ja que sovint haur dactuar com a mediador
i ajudar a resoldre determinades situacions. En els conflictes, no sempre s pertinent
dir espavileu-vos com pugueu.
Lemancipaci de lalumnat en la resoluci autnoma de conflictes ha de ser
un horitz cap a on es camini el dia a dia, per deixar que lalumnat resolgui
els seus conflictes sense cap ms referncia que la seva prpia capacitat per
fer-ho, a vegades pot portar conseqncies positives per tamb resultats
negatius.
(Ruiz, 2004)
Per concloure aquest apartat, cal remarcar que un dels aspectes importants que
sha de tenir present s el de prendre conscincia de la intencionalitat educativa.
Un primer pas per treballar els valors s ser conscients de la seva importncia i
plantejar-sels com a objectius, o sigui, tenir la voluntat expressa de treballar-los.
40
Esport i valors
Les metodologies
Qu ensenyem s important, per com ho ensenyem encara ho pot ser molt ms.
Shan escrit un munt de llibres sobre tcniques per educar en valors: aquests van
des de clarificaci de valors fins al role playing, discussi de dilemes, etc. Moltes
daquestes tcniques sn de gran inters, especialment per a laula, per a la reflexi,
per com ja hem dit en el punt anterior, lespai esportiu ofereix un gran nombre de
situacions que, ben aprofitades, poden ser molt significatives per educar en valors
i no sempre saprofiten.
El dileg i la reflexi sn dos elements fonamentals. En leducaci fsica i lesport,
sovint exposats a poc temps de prctica, sha tendit a donar poques explicacions:
instruccions i consignes clares i curtes. Aix, en ocasions, sha confs, i en algunes
situacions sha arribat a lextrem de no introduir el dileg i la reflexi, ja que alguns
professionals consideren que s una prdua de temps. Daquesta manera, alguns
professionals desaprofiten loportunitat que ofereix la prpia prctica per treballar
el conflicte i les freqents situacions de dilemes a partir del context de joc. s cert
que el fet de fer-se a laire lliure, o en unes determinades condicions ambientals, no
sempre ha facilitat la comunicaci.
Algunes de les tcniques especfiques exposades anteriorment shan incorporat a les
classes deducaci fsica, a all que seria la part de tornada a la calma, en la qual
sutilitzen les tcniques de frases inacabades, qestionaris dautoavaluaci, etc., o
b mecanismes de debat en grup que propicien espais de reflexi amb lalumnat.
En lesport extraescolar, aquestes tcniques sn ms excepcionals.
En els clubs i associacions esportives, han proliferat un gran nombre de campanyes
orientades a la promoci del joc net i lesportivitat, i shan concretat propostes
de declegs esportius o compromisos tics, acompanyats de mascotes, lemes o
eslgans, rituals de salutaci a les competicions esportives, premis al joc net, etc.
Experincies com les de puntuar el comportament a ms del resultat tamb han estat
incorporades en competicions escolars i universitries. Totes aquestes propostes han
tingut diferents graus dacceptaci i els resultats han estat diversos, per sobretot
han estat una resposta del comproms de lentitat organitzadora amb la voluntat de
promoure espais ms educatius.
41
Un aspecte que sempre ha estat polmic en leducaci fsica i lesport s el rol de la

competici. Des dun punt de vista educatiu, la competici s un mitj excellent per
desenvolupar determinats valors, per tamb s cert que lexcs de competitivitat,
lafany per guanyar i el carcter excloent i selectiu de la competici han fet que alguns
autors promoguessin espais de treball i metodologies de carcter ms cooperatiu.
Una estructura interna competitiva exigeix que els jugadors actun uns contra
els altres i aix, freqentment, provoca la no acceptaci de les regles amb
la finalitat de guanyar, fer trampes, i laparici del joc brut, les discussions,
crtiques, disgustos, conflicte, laparici de lders i marginats, rebuig i discriminaci en funci del grau dhabilitat o del sexe, etc.
(Bantul, 1998)
Daquesta manera, en els darrers temps han sorgit moltes propostes de jocs i esports
cooperatius enfront dels competitius. Sn ms educatives les propostes cooperatives
que les competitives? El cert s que la competici, tot i tenir els seus defectes, t un
gran potencial de motivaci, repte i superaci, i tot dependr de com sutilitzi per tal
que ajudi o no a aportar un carcter educatiu. La competici forma part de lessncia
de lesport. Deixar-la de banda, com han fet alguns educadors, s desestimar una
gran oportunitat pels valors que ens pot aportar.
La competici pot ser un element formatiu de primer ordre i est sotmesa a les mateixes consideracions que qualsevol altra, per en aquest cas les administracions que
lorganitzen han de ser molt curoses a lhora de definir el seu marc, com tamb tot
el personal que hi est implicat. Cal que es prioritzin, per sobre de tot, els elements
integradors i educatius i que es deixi de banda tot all que comporti la consecuci
de finalitats a qualsevol preu. Per aix cal reglamentar-les contemplant protocols
desportivitat i potenciant els criteris que afavoreixin la participaci de tothom.
A banda daquests aspectes de reglamentaci, la competici, perqu sigui veritablement educativa:
Ha destar impregnada desperit ldic.
Ha de ser oberta: no ha de discriminar ning per raons de gnere, de nivell
dhabilitat, de qualitats fsiques, etc.
42
Esport i valors
Ha daconseguir el respecte total vers el reglament establert, les persones

implicades i un mateix.
Ha de suposar un esfor, personal i grupal.
Lambient o atmosfera moral del context

Kohlberg, desprs de proposar els diferents estadis o nivells de maduraci en leducaci moral, ja va suggerir treballar a partir del que sanomena democrcia educativa
o comunitat escolar justa, basada en la participaci activa de tots els membres de
la comunitat. Lautor introdueix el concepte datmosfera moral, que actualment sha
anat substituint pel terme cultura moral, referint-se a tots aquells aspectes del conjunt de la comunitat que poden afavorir o no un bon desenvolupament moral dun
determinat collectiu i que shan de treballar de manera compartida. Tal com afirma
Puig (1999): leducaci moral no s un treball en solitari, s un treball collectiu fet
en el si duna comunitat que ha dexpressar valors i ha de ser democrtica. Per aix
lautor ens acosta a la idea de clima o atmosfera moral dun centre:
Clima o atmosfera moral dun centre s all que sempre sest respirant. El
que es viu sempre i a tot arreu, i de tant proper i habitual que de vegades ens
costa veure i adonar-nos del seu valor.
(Puig, 1999)
En lmbit de lesport, un bon clima o atmosfera moral no ha dimplicar nicament
els i les esportistes, sin tot el conjunt de la comunitat: entrenadors i tcnics esportius, directiva i tots els membres dun club, associaci o entitat (des del conserge
fins als administratius o les persones que socupen de la neteja, si s el cas). En
aquest sentit, forma part daquesta atmosfera moral tot all que fa referncia a les
qestions ms quotidianes o rutines ms bsiques, la distribuci dels espais, les
relacions que sestableixen, els mecanismes de comunicaci, etc.
En el context esportiu, ms que de cultura moral es parla de cultura organitzativa, fent
referncia al conjunt de creences, valors i normes escrites o no que determinen
la manera de ser i actuar del club o entitat. La manera dorganitzar les competicions
o les lligues de FutbolNet pot ser causa dun determinat clima o atmosfera moral. En
43
aquest espai es visualitzen les normes de convivncia, les relacions que sestableixen
entre les persones, els protocols o rituals dactuaci, la importncia que es dna
a la competici, als resultats, al reconeixement de les persones ms destacades,
premis, celebracions, etc. Tot aix formar part de la cultura moral del programa i
pot tenir una repercussi important en la configuraci de determinats valors en els
participants i organitzadors.
Limpacte que la prctica esportiva pugui tenir en el procs de socialitzaci
dels nens depn de lorientaci que hi donin els organitzadors de les competicions i altres persones importants per als joves com sn els entrenadors,
els pares, els amics o el pblic en general que assisteix a les competicions.
(Boixads, Valiente, Mimbrero, Torregrosa, i Cruz, 1998)
Per tant, sn molts els agents socials que influiran en la prctica esportiva dels
ms joves i que de manera progressiva aniran impregnant el noi o noia duns valors
i uns comportaments conscients o no. En funci de ledat i/o del context de
la persona, determinats agents influiran amb ms fora que daltres. Daquesta
manera, en les edats ms joves, per exemple, el rol i implicaci de la famlia seran
fonamentals, mentre que a ladolescncia el grup diguals pot passar a tenir molt
ms poder que cap altre dels agents descrits.
Les institucions pbliques, i lescola en concret, formen part daquesta cultura organitzativa i, en aquest sentit, el seu rol s fonamental.
Lescola i ladministraci local sn les institucions ms properes a la poblaci
i les que, a primera lnia, han de donar resposta a una nova realitat ciutadana
cada vegada ms diversa i canviant. Des dambdues institucions, lEducaci
Fsica i lesport poden ser eines molt tils per afavorir la inclusi, la convivncia
i la interculturalitat, sempre que sutilitzin de forma adequada.
(Soler, Flores, i Prat, 2012)
En lanterior referncia, els autors presenten alguns estudis i experincies en qu es
mostra el rol de ladministraci local i les institucions en les poltiques dinclusi a
travs de lesport. En totes les propostes, es constata la importncia de tres principis
bsics que cal tenir en compte a lhora de planificar intervencions:
44
Esport i valors
La participaci dels collectius implicats en el disseny de les propostes.

La transversalitat dels projectes, a partir dunificar esforos de les diferents
institucions i collectius, i diferents rees i disciplines, per configurar una
proposta integral.
La continutat. Buscar mecanismes que donin continutat als projectes, perqu hi ha el risc que quedin com a ancdotes si no es fan amb constncia i
continutat, de manera que es puguin anar revisant i millorant a partir dun
procs continuat.
Finalment, no hem doblidar-nos de lenorme influncia que tenen els mitjans de
comunicaci en lmbit de lesport en els ms joves. Aquests, com a espectadors, i
tamb com a practicants, han daprendre a discernir entre lesport dalt rendiment i
la prpia prctica. Promoure un esperit crtic forma part de leducaci moral autnoma i seria un dels objectius ltims a assolir en els programes deducaci en valors.
En aquest document no podem entrar en detall sobre el rol dels agents socials. El
grup GEPE i altres grups de recerca hi han dedicat molts estudis i han publicat sobre
el tema. Daltra banda, s difcil determinar en quina mesura poden influenciar uns
o altres agents socials, per s evident que tots interactuen i s important tenir-ho
ben present.
La complexitat de lavaluaci
Per tot el que sha exposat fins ara, i sobretot a causa de la naturalesa abstracta prpia
dels valors, s fcilment deduble que avaluar el seu procs daprenentatge tamb
ser una tasca complexa i difcil daconseguir. Segons hem apuntat anteriorment,
els valors shan davaluar mitjanant les corresponents actituds o comportaments,
ja que aquests no sn visibles, mentre que les actituds sn ms concretes i, com a
conseqncia, ms fcils davaluar.
Una de les grans aportacions de lantiga LOGSE va ser la reivindicaci dels continguts actitudinals actituds, valors, i normes per, a la vegada, una de les seves
grans mancances i contradiccions va ser que des dels documents, programes i
guies oficials no es va oferir cap mena dorientaci sobre com treballar-los, ni
45
molt menys sobre com shavien davaluar. Bolvar, un dels autors experts en la
temtica, apuntava que:
Si ens proposem com a continguts i objectius dimensions actitudinals i de
valors, s evident que suposem que poden ser modificats com a conseqncia del seu ensenyament i, per tant, resulta necessari jutjar i estimar, s a dir,
avaluar en quin grau i sentit han canviat.
(Bolvar, 1995)
Lautor fa un recull de propostes i tcniques possibles per avaluar els continguts actitudinals, per el punt de partida s reconixer que es tracta dun tema controvertit
i difcil. El conjunt de propostes que fa sobre lavaluaci dels valors i les actituds es
poden agrupar de la segent forma:
Metodologies observacionals i narratives. Basades en el registre anecdtic o
incidents crtics, escales de control o davaluaci, observacions externes i diaris
de sessi. Aquestes sn les ms adaptables a la prctica, tot i que tenen el
problema del temps i dedicaci que comporta la seva aplicaci. Les persones
responsables de la prctica sovint es veuen desbordades pel control i organitzaci de la sessi i del grup i, si no disposen de molta experincia, no sempre
poden collaborar en aquest tipus de registres, o no saben com utilitzar-los.
Tcniques no observacionals. Basades en qestionaris i escales dactitud de
diferents caracterstiques. Molt utilitzades en lmbit de la recerca per molt
difcils de construir de forma correcta. Cal afegir tamb que les escales dactitud
tenen moltes limitacions relacionades amb la veracitat de les respostes que
aporten els participants. Sovint es contesta el que sespera o suposa que s
polticament correcte. Daltra banda, aquestes tcniques tenen inters pel
carcter formatiu de ls del propi instrument ms que pels resultats que ens
poden aportar, ja que fan reflexionar lalumnat sobre els propis comportaments, i aix, ja de per si, s interessant.
Anlisi del discurs i resoluci de problemes. En aquest apartat recollirem totes aquelles tcniques que fan referncia als grups de discussi, entrevistes,
recull de debats o assemblees, i discussi de dilemes morals. Sn instruments
molt interessants, de tipus qualitatiu, i que ens poden aportar una informaci
dacord amb la naturalesa dels valors. La seva dificultat dimplementaci rau,
46
Esport i valors
bsicament, en el temps que suposa aplicar-los i, posteriorment, en fer una

anlisi qualitativa dels resultats.
Avaluaci del context o cultura moral. Bolvar, tot i que es centra en lmbit escolar, indica la necessitat davaluar la cultura moral o organitzativa del
centre, i dna pautes sobre com poder-ho portar a la prctica.
I en lmbit de lesport?
Tots els anteriors instruments shan adaptat i reconstrut per avaluar tamb les actituds i valors en lmbit esportiu. Daquesta manera, hem vist com des de lmbit
de la psicologia, com en el cas del GEPE, shan dedicat molt al disseny descales
dactituds o a adaptacions descales de valors pensades molt sovint com a instruments de recerca. Des del nostre punt de vista, aplicar una escala dactituds al
context FutbolNet, no ens aportaria una valoraci dels valors que shan treballat en
el programa, ni dels comportaments o actituds reals dels participants.
La gran majoria de les intervencions i estudis vinculats en valors es posicionen
per la utilitzaci de tcniques observacionals i narratives: les observacions, les
entrevistes i els grups de discussi sn, possiblement, els instruments ms utilitzats en els programes citats en aquest document. s sobre aquesta lnia que en
lavaluaci del programa Futbolnet, que es desenvolupa en la segona part de la
publicaci, es faran aquest tipus de propostes davaluaci, ja que ens donaran
informaci qualitativa del procs i tamb dindicadors per a poder-lo millorar.
Daltra banda, en lmbit escolar sha treballat en el disseny dinstruments de carcter
formatiu. El grup IVE o les propostes de Ruiz Omeeca ja citats anteriorment aporten diferents instruments que tenen un inters pedaggic i formatiu pels estudiants
o participants. Ara b, cal ser conscients que aquests instruments no ens permetran
avaluar limpacte o els resultats duna intervenci educativa de curta durada. Entre
altres coses, perqu els canvis en els valors i les actituds requereixen temps i no
sn mesurables a curt termini.
En el model dHellison, que possiblement sigui el ms similar al de FutbolNet,
lavaluaci ha estat un dels temes ms discutits i sobre el qual se nha escrit ms
47
dun article. El mateix autor del model recull en un article que, malgrat la percepci
dxit i acceptaci del programa aplicat en gran nombre de contextos i pasos arreu
del mn, no existeix una resposta al tema. En el seu escrit fa un recull de vint-i-sis
investigacions en les quals es va aplicar el programa en joves en risc social i analitza de quina manera es van avaluar els resultats. Lautor i molts dels seguidors
del programa s pregunten: Does it work? (Hellison i Walsh, 2002), partint de
les crtiques que molts acadmics havien fet sobre el programa i que exposaven la
debilitat de la seva fonamentaci terica, la falta de rigor en lavaluaci i la poca
credibilitat del model. En la seva reflexi, lautor afirma que cap de les vint-i-sis
investigacions realitzades ens permet la generalitzaci del model, per tots ells
afirmen que funciona. Daltra banda, lautor constata que aquest tipus dintervencions shan avaluat des de diferents perspectives, per una gran majoria ha
incorporat diferents instruments per triangular les informacions, fet que ell considera
altament recomanable.
El principal problema de lavaluaci dun model com el dHellison, o dun programa com el de FutbolNet, s el de determinar la perspectiva des de la qual es vol
contemplar els resultats de lestudi. La recerca educativa o de les cincies socials
es pot abordar des de diferents aproximacions: des de posicions positivistes fins a
postures ms interpretatives o crtiques.
Les aproximacions de carcter positivista es fonamenten en els models de les cincies
tradicionals, en qu la tendncia s esperar resultats a partir duna relaci causaefecte. En aquest tipus de plantejaments es busca leficcia dels aprenentatges
per tal de poder fer rpliques en altres contextos i poder generalitzar. El conductisme
sha basat en aquest tipus destudis i intervencions. O sigui, saplica un programa
o es fa una intervenci i, com a conseqncia, sesperen uns resultats, uns canvis
de conducta, mesurables i observables.
Des dun posicionament dun model danlisi ms interpretatiu o crtic, la recerca
de la generalitzaci no constitueix un objectiu, ja que es parteix de la premissa
que els aprenentatges no sn lineals, sin que sn multifactorials, holstics, i
dependran de molts altres factors, ms enll de la intervenci o del programa.
El que es busca des de postures ms interpretatives s analitzar i comprendre la
realitat per tal de millorar-la i no intentar predir els resultats duna intervenci. Si
48
Esport i valors
aix s aix en la investigaci educativa, encara s molt ms evident en lmbit de

lavaluaci dels valors.
Tornant a larticle dHellison i la seva reflexi sobre lavaluaci, un dels elements
que destaca s la importncia de considerar el procs com a part del resultat. Segons lautor, lavaluaci qualitativa ha de vincular i relacionar els processos com a
part dels resultats, ja que la tendncia s a separar-los. A ms, tal com ja sha dit
anteriorment, es fa difcil separar el context dels resultats.
Finalment, cal tenir present que els canvis en els valors i les actituds es produeixen
a llarg termini, i per tant, amb la intervenci de FutbolNet de tres mesos de durada,
avaluar limpacte del programa en els participants ser un objectiu realment difcil
de valorar, a causa del curt perode de temps que suposa la seva aplicaci4. A banda,
els possibles canvis que es produeixin no necessriament han de ser per efectes
del programa, ja que la persona no es pot allar i poden haver moltes altres causes
que hi intervinguin.
Un apunt sobre la temtica de gnere

Un dels objectius del projecte FutbolNet s promoure la igualtat de gnere. Per aix
una de les propostes del programa consisteix en establir dues regles bsiques, suposadament per fomentar aquesta igualtat: a) la constituci dequips mixtes amb la
presncia com a mnim de dues noies, i b) perqu els gols siguin compatibilitzats,
almenys una de les noies ha de marcar.
Lavaluaci del programa ens dir realment els resultats de la seva aplicaci: hi ha
hagut una participaci femenina?, com ha estat valorada la incorporaci daquestes normes?, les persones implicades en el projecte han valorat positivament o no
aquesta iniciativa?, etc. Abans, per, volem fer algunes breus reflexions sobre el tema,
de manera que ens ajudin a interpretar alguns dels possibles resultats obtinguts a
partir de la prpia avaluaci.
4. En ledici 2011-2012, el programa FutbolNet es basava en una intervenci de tres mesos de durada.
En lactual edici (2012-2013) lexecuci sha situat en una mitjana de set mesos.
49
Desigualtat i estereotips sexistes a lesport

Lmbit de leducaci fsica i lesport es configura com un dels entorns en qu les
desigualtats de gnere i els estereotips sexistes sn altament visibles i significatius
(Soler, 2007). Els mitjans de comunicaci ens ofereixen contnuament mostra daix
actuant daltaveus de la realitat, sovint reforant les diferncies i reproduint estereotips. Les xifres de participaci de les dones en lesport escolar i professional, o la
presncia de la dona en lmbit de la gesti de lesport estan molt lluny dassolir la
igualtat. Des de lmbit educatiu, el debat sobre el tema no es limita a reconixer les
diferncies en termes de participaci, sin tamb a analitzar les possibles causes.
Els valors que dominen en el mn de lesport estan molt vinculats al rendiment, la
competitivitat, o a aconseguir la victria. Els valors en qu es fonamenta lesport
sidentifiquen amb seguretat, capacitat de decisi, domini de lespai, i saccentua
un perfil motriu basat en la fora, potncia i resistncia, enfront de capacitats de
treball ms cooperatiu i de participaci, o de carcter ms expressiu, de ritme i de
coordinaci, que sn considerades de segona categoria. El model de referncia s
el model mascul, inspirat en el model dalt rendiment i delit. No s destranyar,
doncs, que moltes noies i dones, de forma majoritria, no se sentin motivades per
incorporar-se a aquests tipus de prctiques (Garca i Asins, 1994).
Un estudi sobre els hbits esportius dels escolars del Consejo Superior de Deportes,
coordinat per Susanna Soler (2009), ens mostra la gran diferncia existent entre la
participaci de nois i noies, de manera que es posa de manifest que la prctica esportiva de les noies est molt per sota de la dels nois. En el mateix estudi es constaten
tamb grans diferncies: no noms es troben en el nombre de participants, sin
tamb en el tipus de prctica que realitzen uns i altres. Mentre que en el rnquing
dactivitats ms practicades pels nois destaquen el futbol, el futbol sala, el bsquet,
la nataci i les arts marcials, en el cas de les noies destaquen especialment les
danses, la nataci, el bsquet i les activitats de gimns.
A la nostra societat encara persisteix la idea que hi ha un tipus de prctiques esportives considerades ms adequades per als nens (futbol, esports, lluita, rugbi,
etc.), mentre que hi ha altres prctiques que sn socialment considerades prpies
de nenes (gimnstica, patinatge o aerbic, per exemple). Al seu torn, hi ha altres
50
Esport i valors
prctiques que tenen un carcter ms neutre, ja que les realitzen ambds sexes
indistintament (bsquet, voleibol, nataci). Aquesta situaci, ens agradi o no, s
com una radiografia de la realitat escolar. Quins motius sn els que provoquen
aquesta desigualtat? Podem intentar canviar aquesta realitat? Com hem dactuar
davant daquesta situaci?
Les etiquetes de gnere: una qesti cultural?

El femen i el mascul varien en funci del context, la cultura o el moment histric en
qu ens trobem, ja que s la societat la que va definint el que s propi duns i el que
s propi dels altres: el futbol, per exemple, que a Europa sha considerat tradicionalment com una activitat ms aviat adequada per als homes, s a dir, masculina,
als Estats Units, futbol o soccer, com diuen all es considera tamb una activitat
femenina. Per aix diem que el gnere s una construcci social.
En realitat, gaireb totes les prctiques esportives poden ser practicades per nois
o noies de manera indistinta, per a moltes activitats esportives socialment sels
ha assignat una etiqueta de gnere, fet que suposa una barrera per nois i noies
que no se senten atrets per certes activitats pel simple fet de considerar-se del
sexe oposat.
El gnere femen i el gnere mascul ens vnen identificats pels estereotips. Per,
qu sn realment els estereotips? Els estereotips sn representacions mentals simplificades de determinats grups (en funci del sexe, la raa, la professi, etc.) que
acaben configurant una etiqueta social. s a dir, sn idees preconcebudes sobre les
persones que formen part daquest grup, i que utilitzem com a model de referncia
encara que no tinguin constatat personalment la veracitat de lestereotip.
Els estereotips de gnere shan articulat tradicionalment com a oposats, no com a
complementaris, de manera que si una caracterstica correspon a un dels gneres,
ja no pot pertnyer a laltre. Aquest fet limita les possibilitats de nois i noies per
poder desenvolupar plenament totes llurs capacitats. Daquesta forma sacaba
imposant el que sanomena cultura hegemnica o dominant, en la qual generalment simposa all que socialment est ms ben acceptat, ja que juga un paper
51
molt important en la construcci social de les actituds i valors propis del model
tradicional mascul.
Susanna Soler, en la seva investigaci sobre les relacions de gnere en leducaci
fsica, ens aporta cites rellevants (Soler, 2007):
Lesport s un laboratori de masculinitat. Hans Bonde, 1996.
Esport i masculinitat sn realitats socials que se suporten, informen i reforcen. Nancy Theberge, 1985.
Lesport de competici lhan desenvolupat els homes per als homes. Kari
Fasting, 1991.
Forta vinculaci entre lxit esportiu i la masculinitat. Messner, 1990.
Agressivitat i violncia en lesport sassocien a masculinitat. Messner, 1990.
Segons lautora, el futbol, dintre dels esports dequip, es converteix en una activitat, mpliament estesa, que est fortament relacionada amb la construcci de la
identitat masculina.
Si b moltes noies sn seguidores i entusiastes del futbol com a espectacle, les xifres
de participaci ens demostren que linters i motivacions per a la seva prctica queden molt lluny del nombre de nois que participen i hi tenen inters. Daltra banda,
Soler i altres especialistes en la temtica ens indiquen que no sha de plantejar el
tema com una dicotomia entre interessos entre nens i nenes, homes i dones, com
si es tractessin de dos grups homogenis, sin que hem de tenir present que dins
del mateix grup sexual existeix tamb una important diversitat. Daquesta manera,
Soler fa referncia a lexistncia dun mosaic mascul i un mosaic femen. En el
cas del futbol, podem dir que a una gran majoria de nens els agrada, per tamb hi
ha nens a qui no els agrada.
Qui posa etiquetes?

En realitat, si en el nostre entorn sempre veiem homes jugant a futbol o practicant
judo, per exemple, i per contra dones practicant dansa, acabarem associant aquests
tipus dactivitats a uns o altres. Els mitjans de comunicaci, pellcules, notcies,
52
Esport i valors
diaris, etc., reforcen constantment aquests models i influeixen en les motivacions

dels nens i nenes, i tamb en lelecci de les seves prpies prctiques. Si preguntem
als propis nois i noies, ells mateixos afirmen que certes activitats sn de nois o
sn de noies, i la seva prctica pot comportar qestionar la masculinitat o feminitat, i per aix alguns ni se la plantegen, mentre que altres satreveixen a intentar
superar la barrera, per el cam no sempre s fcil, tot i que la llei no impedeixi que
aparentment tots i totes puguin practicar el que desitgin.
A ms, un altre element que tamb influir s la cultura religiosa o procedncia de
lalumnat per implicar-se o no en una determinada prctica esportiva. El film britnic
Quiero ser como Beckham (2002) ens presenta un clar exemple de la problemtica
duna noia que vol jugar a futbol i com, des de la seva famlia i les creences religioses,
es dificulta laccs de la noia a lesport. Aquesta situaci no s nicament una ficci
o una ancdota, sin que la realitat est plena de situacions com les que illustra el
film ja que, sovint, la realitat fins i tot supera la ficci. Per tant, atreure les noies cap
a la prctica dun esport no resultar fcil, i menys encara si es tracta de futbol, que
s una prctica molt associada a la masculinitat.
Prctiques mixtes o segregades?

Un dels debats que ha generat ms literatura en qestions de gnere s el debat
sobre la convenincia que les prctiques en les classes deducaci fsica i en lesport
es realitzin de manera mixta o segregades per sexes, i en quina mesura una o altra
opci poden aportar avantatges o inconvenients per afrontar les qestions digualtat
doportunitats. Mentre que en alguns pasos, com s el cas dEspanya i Holanda, per
exemple, aquest pot semblar a primera vista un tema absolutament superat (tot i que
actualment molts experts tornen a qestionar-lo), en el cas del Regne Unit s encara
un tema molt controvertit, ja que en una gran majoria dels centres educatius, per diferents raons, en les classes deducaci fsica els nois i les noies se separen. En lmbit
extraescolar, la majoria de prctiques esportives es realitzen separant els nois de les
noies. Les prctiques mixtes afavoreixen la participaci de les noies o la dificulten?
Una part important dels estudis mostren com les noies perden oportunitats en les
sessions mixtes per la incapacitat del professorat de provocar canvis pedaggics
53
en la forma densenyar el currculum i pel comportament dels nois, que dominen

lacci, no comparteixen lespai i solliciten major atenci per part del professorat
(Scraton, 1995).
Per tant, tot i que es pot treballar en entorns mixtes, a vegades determinades
propostes de participaci es veurien afavorides si separem els nois i les noies,
ja que les noies se senten amb ms confiana a lhora de participar. El tema
s: junts mentre sigui possible, i separats quan sigui necessari.
(Soler, 2007)
Un factor important s ledat dels participants. Mentre que fins als deu o dotze anys
la prctica mixta en termes generals no constitueix un problema, perqu les caracterstiques fsiques dambds sexes no sn massa determinants, s a lentrada de la
pubertat quan els nois experimenten un rpid creixement fsic i milloren la fora, i en
determinades prctiques, molt sovint, preferiran organitzar la seva prpia prctica per
separat. Alguns dels motius sn: excs dagressivitat en els nois, relacions de poder,
ridiculitzacions i burles, etc. A ms, la percepci de competncia en relaci amb el
nivell dhabilitat, amb ledat es va accentuant. Si a aix hi afegim que molts nens
practiquen esport collectiu extraescolar, el sentit dincompetncia per part dalgunes
noies i tamb dalguns nois es fa evident en edats ms avanades. Aix far que
moltes noies, i tamb alguns nois, sautoexcloguin perqu no es consideren bons.
La majoria de les persones que han investigat el feminisme en educaci fsica i esport
estableixen una clara distinci entre el concepte de prctica mixta i coeducativa, i indiquen que les classes mixtes no sn garantia digualtat efectiva. La majoria de les
investigacions coincideixen a considerar que una educaci fsica coeducativa no es
pot equiparar de manera simplista amb una millora de les experincies de les noies.
Garca i Asins (1994) fonamenten la coeducaci en educaci fsica bsicament en
dos aspectes: un currculum equilibrat, que implica no acceptar el model mascul
com a universal, i desenvolupar totes les qualitats individuals amb independncia
del sexe, fet que requereix corregir estereotips sexistes.
Coeducar en leducaci fsica i lesport significa proporcionar als nens i nenes un
ampli ventall de vivncies, experincies i activitats perqu puguin practicar-les
54
Esport i valors
dacord amb els gustos i interessos no tots som iguals, ni ens agrada el mateix.
Daquesta manera, cal intentar trencar els models tradicionals de gnere i altres
tipus destereotips i prejudicis vinculats a la cultura del cos. Parlem, per tant, de
diversificar prctiques i atendre les diferncies. Si nicament oferim una modalitat
esportiva, estem tancant les portes a totes aquelles persones a qui no els agrada o
no senten inters per aquesta prctica.
Per acabar aquest apartat, posarem dos exemples sobre la participaci fora de
lmbit escolar.
En un estudi que es va portar a terme a la UAB el curs 2004-2005, es va detectar que
hi havia una baixa participaci en el servei dactivitat fsica (SAF) de noies en relaci
amb nois. En particular, en els esports dequip, hi havia una lliga amb ms de 700
nois inscrits en la competici, mentre que no hi havia ni un sol equip femen. Els
equips mixtes modalitat tamb acceptada eren excepcionals, tot i que el reglament no els prohibia. s ms, els organitzadors inicialment deien: si les noies no
participen s perqu no volen, ja que des de lorganitzaci shavia intentat incentivar la participaci femenina a travs dels grups mixtes. La soluci al problema no
passava per la promoci dequips mixtes en qu les noies que volguessin tamb
hi poguessin participar, sin per crear una lliga prpia separada dels nois. Aquesta
proposta va representar que lany segent ms de 150 noies sapuntessin a equips
de futbol, quan en la proposta de competici establerta en grups mixtes tan sols hi
havia apuntades vuit noies.
Altres exemples sobre loportunitat o no de fer prctiques mixtes o separades es
donen en lorganitzaci de curses populars (atltiques, ciclistes, etc.). Si sorganitzen
curses en algun municipi, poques noies se senten atretes i el nivell de participaci s
molt baix. Daltra banda, si sorganitza una cursa o activitat noms per a dones, sovint
el nivell de participaci augmenta. Feministes inicialment resistents a aquest tipus
de propostes finalment shan adonat que, en determinades ocasions i activitats, la
participaci pot ser ms alta si a les noies els oferim espais propis on desenvolupar
estils propis i diferents als proporcionats per la cultura masculina.
55
Propostes dintervenci per promoure igualtat

Susanna Soler, en la seva tesi doctoral (2007), analitza possibles estratgies per
afavorir la participaci de les noies en els esports. En aquesta tesi recull algunes
propostes semblants a les del programa FutbolNet i dissenyades amb linters de
promoure la igualtat doportunitats, com ara:
Introduir noves normes en el joc mixt de manera que, per al grup ms hbil, el
joc tingui ms nivell de dificultat o hagi de collaborar. Es pretn que les noies
disposin de ms oportunitats, i ms justes, per participar sense separar els
participants segons el sexe.
Donar punts extres pels gols marcats per les noies.
Insistir als nens que han de passar la pilota a les noies abans de fer punt.
Insistir a les nenes que han de crrer i esforar-se.
Intervenir en la composici dels grups: fer-los equilibrats demanant a un bon
alumne que sincorpori amb les nenes per dinamitzar o igualar forces, etc.
Segons Soler, malgrat que aquests tipus de propostes afavoreixen les possibilitats
de participaci de les nenes, lxit esportiu encara es defineix en termes masculins,
i el rendiment i leficincia tcnica sn els objectius que es persegueixen. Aquestes
estratgies, doncs, fomenten els valors de la cultura masculina, ignoren les maneres
en qu les dones viuen la prctica esportiva i donen a entendre que qui no assoleix
el nivell ha fracassat.
Per tant, si b sovint la menor participaci dalguns grups en la prctica de cert
tipus desports s identificada com a problemtica, rarament es qestiona lespecificitat cultural dels esports en qesti. Daquesta forma, aquests tipus de
propostes encara poden reforar la inferioritat de les noies i reforar els efectes
contraris als desitjats.
Aleshores, les normes que modifiquen els jocs generalment serveixen per
reforar la idea que les noies no sn tan fortes o hbils per aconseguir participar per elles mateixes [].
(Vertinsky, 1992, a Soler, 2007: 100)
56
Esport i valors
Tal i com assenyala Carme Peir (1992), aix acaben deduint que els nens,
els actius, forts i hbils, sn ms importants que les nenes i els nens menys
hbils. Daquesta manera es poden generar efectes contraris als buscats, i
si no hi ha un plantejament adequat en cada situaci, poden reforar la idea
dinferioritat de les noies en lesport.
(Makazaga, Llorente i Kortabitate, 2001, a Soler, 2007:10)
Malgrat els intents de promoure una igualtat efectiva i real, els canvis sn lents i
cal una actuaci coordinada de diferents agents socials, ja que sn aquests els que
construeixen la realitat. Recentment, sha presentat la Gua PAFiC, para la Promocin
de la Actividad Fsica en Chicas5, en la qual es pretn abordar la problemtica des
de diferents mbits (Fernndez i altres, 2010):

Nois i noies, com a practicants.

Professorat deducaci fsica i tcnics esportius.
Equips directius de clubs i institucions.
Famlies.
Tamb han estat un referent els Quaderns per a la Coeducaci a lEducaci Fsica de
Garcia i Asins (1994) de lICE de la UAB, en els quals es reflexiona i es donen pautes
per actuar. Les propostes digualtat shan dabordar duna manera transversal i a tots
els nivells, per, en la implementaci dun programa, una de les claus essencials
ser en lmbit de treball dels professionals que estiguin en contacte amb els nens
i nenes. A grans trets, podem destacar alguns dels aspectes en qu ms incideixen
aquest tipus de guies o manuals de bones prctiques:
Ser conscients de la desigualtat existent ja s un primer pas, per caldr que
els monitors i les monitores tinguin tamb una formaci i sensibilitzaci en
relaci amb temes de gnere.
Reflexionar sobre els models que es transmeten a travs de la prpia actuaci:
com es reforcen les intervencions dels nois i les noies, els lideratges o rols ms
destacats, ser capaos de captar i atendre els interessos i necessitats dels dos
5. Ms informaci en lnia a: <http://www.csd.gob.es/csd/estaticos/myd/CarreraMujer/GUIA_PAFiC.pdf>
57
sexes, oferir exemples de persones que hagin trencat estereotips, i ser crtics
amb els models que ofereixen els mitjans de comunicaci.
Tenir cura del llenguatge i les formes de comunicaci. Evitar possibles expressions en qu es reforcin estereotips: els nens sn ms forts que les nenes,
no siguis nena, sembles un noi, has jugat com un noi Adrear-se als
dos sexes: corregir i fer participar per igual uns i altres.
Vetllar per aspectes organitzatius: creaci de grups equilibrats i distribuci dels
espais i materials, ja que sovint els nens ocupen els espais ms centrals i les
nenes espais ms perifrics (ls despais t connotacions de poder). Establir
un clima collaboratiu i afectiu, en lloc dun clima de rivalitat i confrontaci
(nois contra noies).
Qestionar les prpies creences i prejudicis. Molt sovint ni els propis monitors
sadonen que en la seva actuaci i manera de fer reforcen i perpetuen alguns
prejudicis. Per tant, cal adonar-se del propi currculum ocult, o de les prpies
expectatives sobre comportaments i actituds esperats dels nois i les noies.
Prevenci dactituds dassetjament sexual. Evitar acudits i burles de tipus
sexista, comentaris inadequats, gestos inoportuns o situacions en qu es
posin de manifest prctiques que puguin incomodar les persones participants.
Desenvolupar qualitats individuals i diversitat de propostes. Molts autors
destaquen el fet de fer emergir, donar valor i reforar les activitats i prctiques
ms prpies de la cultura ms femenina. En lesport serien les prctiques realitzades amb suport musical o les dexpressi. Quan sofereix un sol tipus de
prctica, no es garanteix la llibertat delecci ni els principis dindividualitzaci
i de diversitat dinteressos.
Promoure el suport de les famlies en la prctica esportiva. Buscar la seva
complicitat, comunicar-se amb les famlies per tal dafavorir i donar suport
afectiu, econmic i organitzatiu a la participaci dels joves en diferents tipus
de prctiques, ja que les noies normalment tenen un menor suport.
Bibliografia
Bantul, J. (1998). Juegos motrices cooperativos. Barcelona: Editorial Paidotribo.
Boixads, M., Valiente, L., Mimbrero, J., Torregrosa, M. i Cruz, J. (1998). Papel de los agentes de socializacin en deportistas en edad escolar. Revista de Psicologa del Deporte, volum 7, nm. 2, p. 295-310.
58
Esport i valors
Bolvar, A. (1992). Los contenidos actitudinales en el currculo de la reforma. Problemas y propuestas.

Madrid: Escuela Espaola.
Bolvar, A. (1995). La evaluacin de valores y actitudes. Madrid: Grupo Anaya.
Cards, S. (2000). El desconcert de leducaci: les claus per entendre el paper de la famlia, lescola, els
adolescents, els valors, la televisi i la incertesa del futur. Barcelona: La Campana.
Cruz, J., Boixads, M., Torregrosa, M. i Mimbrero, J. (1996). Existe un deporte educativo?: Papel de las
competiciones deportivas en el proceso de socializacin del nio. Revista de Psicologa del Deporte,
volum 5, nm. 2, p. 111-134.
Devs, J. i Peir, C. (1992). Nuevas perspectivas curriculares en educacin fsica: la salud y los juegos
modificados. Barcelona: Inde.
Domnguez, S., Jimnez, P. J. i Durn, L. J. (2011). Revisin de los principales estudios realizados en deporte
e inmigracin a nivel nacional e internacional. Revista Espaola de Educacin Fsica y Deportes, nm.
394, p. 37-50. En lnia: <http://www.consejo-colef.es/revista-reefd/archivo-revista-reefd.html>.
Durn, J. (2006). A: J. Durn i P. J. Jimnez (eds.). Valores en movimiento. La actividad fsica y el deporte
como medio de educacin en valores. Madrid: Consejo Superior de Deportes. MEC. En lnia: <https://
sede.educacion.gob.es/publiventa/detalle.action?cod=12115>
Escart, A., Pascual, C. i Gutirrez, M. (2005). Responsabilidad personal y social a travs de la educacin
fsica y el deporte. Barcelona: Gra.
Fernndez, E. (dir.) (2010). Gua PAFIC, para la Promocin de la Actividad Fsica en chicas. Madrid: Instituto
de la Mujer del Ministerio de Igualdad. Consejo Superior de Deportes. En lnia: <http://www.csd.gob.
es/csd/estaticos/myd/CarreraMujer/GUIA_PAFiC.pdf>
Fraile, A. (coord.) i altres (2008). La resolucin de conflictos en y a travs de la educacin fsica. Barcelona: Gra.
Garca, M. i Asins, C. (1994). La coeducacin en educacin fsica. Bellaterra: Institut de Cincies de
lEducaci, Universitat Autnoma de Barcelona.
Gmez, C., Puig, N. i Maza, G. (eds.). (2009). Lesport com a eina dintervenci educativa per a infants en
situacions dexclusi social. Barcelona: Fundaci Barcelona Olmpica - Fundaci Ernest Lluch.
Gonzlez Lucini, F. (1993). Temas transversales y educacin en valores. Madrid: Alauda.
Gutirrez del Pozo, D. (2006). Modelo de intervencin para educar en valores a travs del futbol: Una
experiencia con nios entre ocho y once aos en el colegio Mirabal. A: J. Durn i P. J. Jimnez (eds.).
Valores en movimiento. La actividad fsica y el deporte como medio de educacin en Valores, p. 67-95.
59
Madrid: Consejo Superior de Deportes. MEC. En lnia: <https://sede.educacion.gob.es/publiventa/

detalle.action?cod=12115>
Gutirrez Sanmartn, M. (1995). Valores sociales y deporte: La actividad fsica y el deporte como transmisores de valores sociales y personales. Madrid: Gymnos.
Heinemann, K. (2001). Els valors de lesport. Una perspectiva sociolgica. Apunts. Educaci Fsica i
Esports, nm. 64, p. 17-25. Barcelona: INEFC Generalitat de Catalunya.
Hellison, D. i Walsh, D. (2002). Responsibility-based youth programs evaluation: Investigating the
investigations. Quest, nm. 54, p. 292-307.
Jones, C. (2008). Teaching virtue through physical education: Some comments and reflections. Sport,
Education and Society, volum 13, nm. 3, p. 337-349.
Prat, M. (2010). Deporte y ciudadana. A: J. M. Puig Rovira (Ed.). Entre todos. Compartir la educacin
para la ciudadana, p. 149-164. Barcelona: ICE-Horsori. Universitat de Barcelona.
Prat, M., Soler, S., Ventura, C. i Tirado, M. A. (2006). El deporte como instrumento para el desarrollo
de la capacidad crtica de los adolescentes. A: J. Durn i P. J. Jimnez (eds.). Valores en movimiento. La
actividad fsica y el deporte como medio de educacin en valores, p. 127-160. Madrid: Consejo Superior
de Deportes. En lnia: <https://sede.educacion.gob.es/publiventa/detalle.action?cod=12115>
Puig, J. M. (1999). Feina deducar: Relats sobre el dia a dia duna escola. Barcelona: Edicions 62.
Puig, N. i Maza, G. (2008). El deporte en los espacios pblicos urbanos. Reflexiones introductorias.
Apunts. Educaci Fsica i Esports, nm. 91, p. 3-8. En lnia: <http://www.revista-apunts.com/es/
hemeroteca?article=540>
Ruiz, J. V. (2004). Pedagoga de los valores en la educacin fsica. Madrid: Editorial CCS.
Scraton, S. (1995). Educacin fsica de las nias: un enfoque feminista. Madrid: Morata.
Soler, S. (2007). Les relacions de gnere en leducaci fsica a lescola primria. Anlisi dels processos
de reproducci, resistncia i canvi a laula. (Document no publicat). Departament de Teoria i Histria
de lEducaci, INEF Catalunya.
Soler, S. (coord.) (2009). Plan integral para la actividad fsica y el deporte. Igualdad efectiva entre
mujeres y hombres. Madrid: Consejo Superior de Deportes. En lnea: <http://www.csd.gob.es/csd/
estaticos/plan-integral/PlanIntegralAD1.pdf>
Soler, S., Flores, G. i Prat, M. (2012). La educacin fsica y el deporte como herramientas de inclusin de la
poblacin inmigrante en Catalua: el papel de la escuela y la administracin local. Pensar a Prtica, volum 15, nm. 1, p. 1-127. En lnia: <http://www.revistas.ufg.br/index.php/fef/article/view/16653/10745>
60
Esport i valors
Terricabras, J. M. (2002). I a tu, qu timporta?: Els valors, la tria personal i linters collectiu. Barcelona:
La Campana.
Van Manen, M. (1998). El tacto en la enseanza: El significado de la sensibilidad pedaggica. Barcelona:
Paids.
Webs referenciades:
Compta fins a tres. Ajuntament de Barcelona. Institut Barcelona Esports.
http://www.comptafinsatres.com/ca/index.html [consulta a juliol 2013]
Esport i Civisme. Grup de Recerca Valors en Joc.
http://www.esporticivisme.cat/ [consulta a juliol 2013]
Gua PAFIC, para la Promocin de la Actividad Fsica en Chicas.
http://www.csd.gob.es/csd/estaticos/myd/CarreraMujer/GUIA_PAFiC.pdf [consulta a juliol 2013]
La peonza. Colectivo de docentes de Educacin Fsica para la paz.
http://lapeonz3.wix.com/lapeonza#!page2/cjg9 [consulta a juliol 2013]
Segona part:
Avaluaci FutbolNet a
Catalunya 2012-2013
Albert Juli Cano
FutbolNet com a programa educatiu

a travs de lesport
65
Lesport com a eina educativa

Lesport s una excellent via pedaggica i formativa pels infants i joves, i tamb de
desenvolupament de valors socials i personals. Les prctiques que sorganitzen al
voltant dels programes esportius han de buscar el desenvolupament integral, del cos i
la ment, de lautoestima, del sentit tic i moral, de la responsabilitat, de lautonomia,
de la superaci i de la relaci i acceptaci dels altres, de lacceptaci de les normes,
de la cooperaci, del treball en equip, de la responsabilitat, etc. I tot en un clima
ldic i de gaudiment (Ruiz i Cabrera, 2004; Cruz, 2004; Gutirrez, 1994, 1995, 2003;
Kleiber y Roberts, 1981; Sage, 1998). Programes com FutbolNet plantegen lesport
segons aquests objectius, intentant evitar la vessant ms individualista, narcisista
o competitiva que pot comportar tamb la prctica esportiva.
Aix mateix, psiclegs, pedagogs, socilegs i educadors fsics vnen destacant el
valor educatiu de lesport pel desenvolupament psicosocial de lindividu i com a
mitj dintegraci social i cultural (Gutirrez, 2004). Sn molts els valors que poden
treballar-se mitjanant la prctica esportiva. Per exemple, valors utilitaris (esfor,
dedicaci, entrega), valors relacionats amb la salut (cura del cos, consolidaci
dhbits alimentaris o higinics), valors morals (cooperaci, respecte a les normes,
comproms), etc. (Amat i Batalla, 2000).
En aquest aspecte, FutbolNet es considera un programa deducaci en valors a travs de lesport, ats que planteja el treball i la integraci de sis valors especfics:
66
Esport i valors
comproms, respecte, tolerncia, treball en equip, responsabilitat i esfor, entre

daltres valors transversals vinculats a aquests (com per exemple, la igualtat de
gnere, etc.), tal com es mostra en la segent fitxa tcnica6.
Fitxa tcnica FutbolNet
Entitat promotora: Fundaci FC Barcelona.

Tipus de programa: Educaci en valors a travs de lesport.
Any de llanament: Exercici 2011.
Definici: proposta dissenyada, a travs de la prctica esportiva vinculada al futbol, per educar
en valors a infants i joves, afavorint experincies de desenvolupament hum en barris de ciutats
catalanes identificats com a prioritaris per a la intervenci social i comunitria.
Filosofia: la prctica esportiva com a millora de la salut fsica de nens i joves tot permetent
laprenentatge dels valors implcits, un major coneixement destils de vida saludable, una
major autoestima i un millor comportament, tant en el terreny de joc com en lentorn familiar
i la comunitat en general.
Elements clau: diversi, activitat fsica, aprenentatge en valors, identitat i comproms amb
lentorn (famlia, educadors i comunitat).
Persones destinatries: grups mixtes dentre 45 i 60 infants i joves en edats compreses entre
els 10 i els 16 anys en cada territori. Els criteris de selecci sn les dificultats socioeducatives i
de vulnerabilitat social dels infants i joves i les dificultats econmiques de llurs famlies.
Objectiu general: la transmissi dels valors de comproms, respecte, tolerncia, treball en equip,
responsabilitat i esfor als participants mitjanant activitats ldiques i la prctica de lesport.
Com a objectius especfics tamb sinclouen:
Ampliar loferta despais extraescolars per a nens i joves a Catalunya.
Utilitzar el futbol com a eina deducaci i reflexi al voltant dels valors.
Transmetre hbits saludables a infants i joves.
Promoure la igualtat de gnere.
Fomentar la cohesi i la integraci social.
Estructura: 38 sessions de 2h (dues sessions a la setmana) al voltant duna temtica concreta
vinculada als sis mduls de valors que promou el programa. Les temtiques han de permetre
6. Fitxa tcnica adaptada del Manual oficial de FutbolNet.
FutbolNet com a programa educatiu a travs de lesport
treballar cada mdul de valors assolint fites intermdies tals com: exercitar la capacitat
dopinar; dialogar i arribar a acords; reconixer la utilitat de les normes; treballar la
conscincia ambiental; etc. Les sessions poden ser de tres tipus:
Ordinries
Sn prpiament activitats de treball en valors i presenten diferents tipus

de subactivitats amb diferents distribucions temporals:
Arribada: acollida dels participants i organitzaci de la sessi (7,5).
Trencar el gel: dinamitzaci de linici de la sessi de forma eminentment
ldica (15).
Aprenentatge: treball duna temtica concreta vinculada a un valor determinat amb els participants, fomentant-ne laprenentatge (30).
Trobades FutbolNet: espai per a la prctica esportiva del futbol (30)
seguida duna part de relaxaci per fer estiraments i recuperaci (15).
Reflexions: espai en el qual sexpliciten els aprenentatges de la sessi
i en qu els participants poden expressar les seves inquietuds i preocupacions (15).
Cloenda: comiat dels participants, recollida de material i recordatori de
la segent sessi (7,5).
Lligues:
Es realitzen sis lliguetes durant laplicaci del programa (una per a cada
mdul de valors). Cada una delles consta de dues sessions en qu es juga
una lliga de futbol per equips segons la metodologia dels tres temps.
Festivals:
Inaugural o local: es celebra a linici del programa en el territori dimplementaci amb lobjectiu de presentar en societat el programa amb
la participaci de nens i nenes i les seves famlies i que la comunitat
sinvolucri en el procs educatiu.
Intermedi o central: es realitza a Barcelona i acull una selecci de vint
participants de tots els municipis dimplementaci per fomentar lintercanvi dexperincies i la interrelaci entre els participants.
Final: es planifica com una trobada de tots els participants dels municipis
dimplementaci.
Metodologia: el partit de FutbolNet es divideix en tres temps:

Primer temps
Els/les jugadors/es dialoguen de forma autnoma i arriben a acords sobre

el comportament i les regles de joc durant la trobada de futbol.
Segon temps
Es juga la trobada de futbol. Les regles del joc sn:

1. No hi ha rbitre. En el seu lloc sadopta la figura del teamer.
2. Els equips sn mixtes.
3. La noia ha de participar a la jugada del gol perqu aquest puntu.
67
68
Esport i valors
Tercer temps
Els jugadors avaluen el compliment dels acords pactats i defineixen el resultat de la trobada. La puntuaci final de la trobada s la suma total de la
participaci, lavaluaci de laltre equip, lautoavaluaci i la puntuaci de
la trobada. No sempre guanya qui ms gols marca, sin qui millor participa
i es comporta durant la trobada.
Equip educatiu: en cada territori dimplementaci es dna la segent estructura:

Coordinador/a
local
Responsable del programa en el territori, realitza tasques de coordinaci

i seguiment amb els rgans derivants durant el programa: serveis socials
bsics, centre obert, equip datenci psicopedaggica, centre de salut
mental infantil i juvenil i centres educatius.
Educadors/es
Figures educatives que apliquen la metodologia FutbolNet en els joves

participants. Es concerten tres en cada municipi.
Teamer
(opcional)
Joves del territori de ms de 16 anys que dinamitzen les trobades de FutbolNet, emulant en certa mesura la figura de lrbitre, que afavoreixen el
dileg i la relaci entre els jugadors, tot permetent-los guanyar confiana
i responsabilitat.
Suport extern: de forma transversal, tamb es donen les segents figures:

Coordinadors
dentitats
executores
Suport, seguiment, control i avaluaci de la implementaci del programa

a Catalunya als equips educatius locals de la m de dos coordinadors
generals.
Assessors
metodolgics
Orientaci pedaggica als equips educatius en els territoris amb lobjectiu

de millorar les activitats daprenentatge del programa i oferir un nou banc
dactivitats de cara a posteriors edicions.
mbit geogrfic daplicaci: durant el curs 2012-2013 sha implementat a vint municipis de
Catalunya. No obstant aix, la metodologia FutbolNet sha aplicat enguany a diferents pasos
del mn (Qatar, Iraq, Oman, etc.) mitjanant lacord amb diversos partners internacionals.
Gesti en el territori: la implementaci, desplegament, seguiment i control de les accions del
programa a Catalunya shan gestionat de la m de dues entitats socials especficament seleccionades per la Fundaci FC Barcelona: la Fundaci Ser.Gi (demarcaci de Girona) i la Cooperativa
Eduvic (demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona). Aquestes han desenvolupat prpiament
les activitats del programa en els territoris i han seleccionat, format, aportat o contractat els
equips educatius i les figures de suport transversal.
69
Elements i materials didctics:

Manual
FutbolNet
Manual oficial del programa, dirigit a les entitats executores del projecte
i als equips educatius, destinat a orientar les activitats que es realitzen.
El dossier consta dun currculum detallat, en el qual sestableixen un
seguit dactivitats vinculades als valors seleccionats i als temes que
dells es desprenen.
Equipaments
Porteries, pilotes i equipament esportiu per als participants.
Sobre ledici 2012-2013 a Catalunya

La primera edici del programa es va aplicar en cinc municipis (Salt, Banyoles, Olot,
el Carmel Barcelona i Santa Coloma de Gramenet). Un dels objectius del programa
s abastar el mxim de participants arreu del territori catal. Aix, en ledici denguany, que comenava el setembre del 2012 i acabava labril del 2013, el programa ha
ampliat fins a quatre cops el nombre de municipis respecte lanterior edici. Segons
refereix el mateix manual del programa, FutbolNet pretn oferir al mxim de nens i
joves la possibilitat de participar dactivitats ldiques que els permetin obtenir els
beneficis individuals, fsics, psicolgics, socials, tics i normatius implcits en la
prctica del futbol i de lesport en general.
Seguint aquest esperit dampliar la participaci, sha volgut desenvolupar el programa en vint-i-un municipis en ledici 2012-2013. No obstant aix, a aquests shi
ha de descomptar el cas de Badalona, en el qual no va arribar a aplicar-se, i tamb
sha de tenir en compte que, en el cas de Banyoles i Girona, aquests van comenar
ms tard (gener 2013) i el seu programa ha presentat certes variacions respecte a la
resta, aix com tamb ha succet en el cas del municipi dOlot (juliol 2013)7. En conseqncia, tant el cas dOlot com el de Girona no sinclouen en lavaluaci perqu
el seu programa ha sofert ms variacions que a Banyoles8. En els segents mapes
7. Cal dir que a Olot es realitza una iniciativa FutbolNet en format casal destiu que compta amb una
avaluaci prpia, i que assoleix lexpansi del programa en vint territoris en aquesta edici.
8. El programa a Girona va comenar ms tard i les hores que quedaven pendents shan incls en un
campus esportiu, entre els mesos de juny i juliol de 2013, amb la conseqncia que noms la meitat
dels nois que van comenar el programa des de linici van poder inscriures al programa destiu.
70
Esport i valors
comarcals es pot observar levoluci que hi ha hagut en lexpansi del programa i

sindiquen els vint diferents municipis que, finalment, lhan implementat.
Mapa 1.
Expansi del programa FutbolNet a Catalunya, de la 1 edici 2011-2012 a la 2
edici 2012-2013.
Seu
d'Urgell
Olot Banyoles
Salt
Figueres
Olot
Banyoles
Vic
Balaguer
Girona Palafrugell
Cervera
Mollerussa Trrega
Igualada
Santa Coloma de Gramenet
El Carmel (Barcelona)
Valls
Martorell
Santa Coloma de Gramenet

El Carmel (Barcelona)
El Vendrell
Cambrils
Tortosa
Amposta
2011-2012
2012-2013
Font: Elaboraci prpia.
Aix doncs, en aquesta avaluaci considerem que els municipis que han participat
segons el programa ms estandarditzat en ledici denguany sn, per demarcaci,
divuit:

Barcelona (5): el Carmel, Igualada, Martorell, Vic i Santa Coloma de Gramenet.

Girona (3): Banyoles, Figueres i Palafrugell.
Tarragona (5): Amposta, Cambrils, El Vendrell, Tortosa i Valls.
Lleida (5): Balaguer, Cervera, Mollerussa, Trrega i la Seu dUrgell.
Respecte a lanterior edici, tres dels divuit municipis repeteixen lexperincia: el

Carmel, Santa Coloma de Gramenet i Banyoles.
71
Laplicaci del programa sha realitzat en zones dels municipis amb un percentatge
considerable de famlies en risc dexclusi social, en concordana amb el pblic
destinatari del programa: nois i noies que tinguin certs nivells de vulnerabilitat
social, situacions familiars i/o econmiques adverses, etc. Seguint aquesta lnia,
sha donat que el percentatge dinfants i joves participants nascuts a Catalunya de
pares immigrants ha estat elevat, de prcticament el 100% en alguns casos. Aix
respon, en gran part, a la realitat sociodemogrfica dels municipis dintervenci.
No es pot obviar que si el programa est dirigit, a priori, a famlies amb fills en risc
dexclusi social, siguin les famlies de pares i mares estrangers les que tinguin una
alta probabilitat de vincular-shi, ja que aquest perfil s un dels que t associades
ms taxes de risc dexclusi (Mar-Klose, Mar-Klose, Vaquera, i Argeseanu, 2010).
Pel que fa a les edats dels participants del programa, cada municipi ha acabat agafant diferents rangs dedat des de vuit fins a setze anys, ampliant la franja dedat
estndard del programa), propiciant aix diverses formes daplicar les activitats i de
distribuir els grups. Com veurem ms endavant, hi ha grans diferncies en els perfils
dels participants de cada municipi i en les installacions que han pogut utilitzar, aix
com tamb en les relacions amb els agents socials, representants educatius, del
govern local o amb les famlies.
Lexpansi del programa FutbolNet en ledici 2012-2013, doncs, ha propiciat multiplicitat de formes daplicaci, dexperincies i de resultats.
Avaluaci de la implementaci i assoliment

dobjectius
75
Laplicaci del programa FutbolNet en la seva 2 edici sha donat en un nombre

fora ms gran de territoris que en lanterior. Com ja sha comentat prviament,
aquest augment obeeix a una de les prioritats essencials del programa, que s
donar el mxim de cobertura arreu del territori catal. A cada un dels municipis
on saplica sintenta que es reprodueixi el programa estndard, per tenint en
compte les condicions i les particularitats que aquests poguessin tenir. En conseqncia, la implementaci del programa FutbolNet depn de molts factors: les
installacions, els equipaments, la coordinaci, la dedicaci de lequip educatiu,
la planificaci, etc.
Aix doncs, la importncia daquests factors ve determinada, en part, per la concepci dels objectius del programa. Tot i que en la formaci dels equips educatius
i en el manual els objectius estan determinats grosso modo, cada equip educatiu
els acaba interpretant i adaptant en certa manera segons les condicions amb qu
es troben. Alguns coordinadors i educadors donen ms mfasi a alguns objectius
concrets segons les caracterstiques del seu FutbolNet, i daltres ressaltaran diferents objectius segons altres premisses. s en relaci amb aquesta diversitat que
resulta rellevant analitzar com han rebut els equips educatius els diferents elements
per desenvolupar el programa FutbolNet com els valoren i qu els ha mancat,
conixer la seva percepci sobre el grau dassoliment del programa segons els diferents objectius preestablerts, i identificar llurs possibles propostes de millora de
cara a futures edicions.
76
Esport i valors
Gesti i adaptaci del programa en els diferents municipis

Les caracterstiques de cada municipi fan que el programa FutbolNet no sigui igual
en cada lloc. Per obtenir un breu dibuix del paper que alguns factors han jugat en
laplicaci del programa i poder avanar en lavaluaci de la seva implementaci,
sha analitzat el paper daquests elements a partir de lobservaci participant i denquestes9 proporcionades als equips educatius (Enquesta a Coordinadors i Monitors)
del programa FutbolNet.
Selecci i perfils dels participants

Els escenaris que shan donat en aquesta edici en el moment de seleccionar
els participants han estat molt diversos. Des de municipis en qu els agents
socials o les escoles del territori proporcionaven directament els casos fins
a lestratgia de diversificar les fonts de captaci per poder assolir una adequada quota dinscripci.
El factor temps s una de les claus a linici del programa. En la majoria de
municipis es va disposar dun marc temporal redut (dues setmanes) per
endegar el programa, captar els nens i nenes i fer la corresponent selecci.
Aquest temps, vist per molts com a limitat, no permetia comptar amb un marge de maniobra ampli per cercar diferents vies de captaci de ms infants o
buscar perfils que mancaven en alguns territoris, com s el cas de les nenes.
El temps per planificar, contactar, informar, fer difusi o resoldre possibles
problemes s molt determinant en aquesta fase i condiciona en gran mesura
el desenvolupament posterior del programa.
La diversitat de perfils dels participants derivada de la selecci augmenta
dalguna manera el grau de complexitat de lavaluaci i dels resultats esperats.
Tot i la multiplicitat de formes de captaci, hi ha un discurs com que valora
molt positivament la varietat de perfils dels participants, fins i tot en el fet de
diversificar els estrats socials. La diversitat de perfils en un mateix grup es
planteja, doncs, com un element enriquidor que afavoreix la no-guetitzaci del
programa. Daltra banda, alguns coordinadors valoren positivament que els
orgens siguin ms diversificats, ja que si hi ha una concentraci elevada de
nois i noies conflictius, es fa ms difcil el desenvolupament del programa i el
9. La metodologia danlisi emprada es troba descrita a lannex de linforme.
Avaluaci de la implementaci i assoliment dobjectius
77
seu control per part dels educadors. Les solucions per minimitzar els possibles
efectes que puguin derivar-se dels perfils dels participants, i que dificulten el
bon desenvolupament del programa, sn diverses. Algunes han demostrat el
seu bon funcionament, com el fet de tenir algun teamer o educador que pertanyi
a la cultura majoritria en el cas de ser estrangera. En altres casos, una de les
estratgies que han utilitzat alguns municipis s la de dividir els grups entre
els educadors per poder diferenciar activitats segons edats i millorar el control.
Contacte amb les entitats, centres educatius i famlies

El contacte amb les entitats i les famlies s cabdal en el procs de captaci
dels participants, per la importncia daquestes relacions no noms rau a
linici del programa. El fet de compartir informaci constant sobre linfant i
la seva evoluci entre les entitats i els educadors de FutbolNet duna forma
bidireccional facilita en gran mesura el treball amb valors, comportaments
i actituds. Aquestes interaccions han suposat un element clau tant per als
resultats del programa com per al seu impacte en els participants. El fet de
treballar en xarxa pot potenciar els diferents missatges que es volen transmetre
a travs del programa i augmentar les probabilitats que traspassin a la vida
diria dels nens i nenes.
La relaci amb les entitats socials sha donat en diferents graus. En general, la
relaci ha estat molt bona i constant, en part precedida per la vinculaci que
ja tenien els coordinadors locals del programa amb les entitats per haver col
laborat prviament en altres projectes. En alguns municipis, tot i no disposar
daquests contactes previs, sha potenciat positivament la creaci daquesta
dinmica de transmissi dinformaci.
En el cas de les escoles i instituts, no tots els coordinadors han utilitzat aquesta
eina per intercanviar informaci sobre levoluci dels infants. De fet, alguns han
remarcat que no han endegat aquesta via perqu la majoria dels participants
ja tenien un seguiment des de Serveis Socials i ho consideraven una duplicitat
innecessria. En canvi, daltres s que han mantingut contacte amb les escoles,
o amb alguns dels tutors o intermediaris, per compartir levoluci dels nens
i nenes. Aquest intercanvi dinformaci ha estat til per aconseguir treballar
diferents temes vinculats, sobretot el comportament i lactitud.
78
Esport i valors
Cal destacar el contacte amb les famlies com un dels eixos ms importants en
les possibles relacions dels coordinadors amb altres agents. La Fundaci FC
Barcelona ja va detectar aquest element com un dels factors ms importants a
tenir en compte per potenciar el treball en valors que persegueix el programa.
Per aquesta ra, en aquesta edici shan dut a terme una srie de sessions en
parallel per fomentar lanomenada parentalitat, o criana positiva, amb lobjectiu de potenciar formes dactuaci dels pares dels participants de FutbolNet
que repercuteixin en una millor relaci intergeneracional i en el benestar dels
infants. A part de les sessions, la majoria de municipis facilitaven tutories amb
els pares i altres formes de comunicaci per mantenir cert contacte i seguiment.
Installacions
Cada municipi disposa de diferents installacions per portar a terme les sessions. Dels municipis visitats, el 35% disposava dun espai cobert i dun altre
a laire lliure. Aquesta situaci ha propiciat dinmiques de gesti de grups
molt positives. La resta de territoris no disposaven de lalternativa indoor i,
en alguns casos, presentaven diferncies notables entre la qualitat dunes
installacions i unes altres. En qualsevol cas, per a la majoria dinfants i joves
les condicions de les installacions no han suposat una dificultat per desenvolupar la prctica esportiva del futbol. Tot i aix, no sha de menystenir la
importncia de lescenari i la imatge en el sentiment de pertinena que es vol
fomentar en el Programa FutbolNet.
Equip educatiu i teamers

Els equips educatius sn lelement fonamental en el desenvolupament dun
programa de caire educatiu com FutbolNet. La implicaci de coordinadors i
monitors fa que el programa funcioni i arribi a tenir un impacte positiu en els
participants. Aquests equips estan compostos per un coordinador local i tres
educadors, i aquesta estructura no sha variat en cap municipi. Aix ha provocat
que la rtio educador-participants hagi tingut diferncies entre les localitats,
ja que el nombre dinscrits o assistents s que ha variat en funci del territori.
Tot i les dificultats que es poden suposar, causades a priori per una rtio ms
79
gran, la realitat ha demostrat que no ha estat un factor determinant. El que

determina lxit del programa en major mesura s el perfil dels participants.
Els recursos dels equips educatius depenen en gran part de les experincies
acumulades prviament i del seu currculum formatiu. En cada territori on
saplica el programa els tcnics dels ens locals sencarreguen de proporcionar
la borsa de candidats per formar els equips educatius. Aquest fet es llegeix
en clau positiva, ja que s una manera darrelar el programa al territori si els
educadors hi pertanyen.
Laltre factor que sha evidenciat que tamb enriqueix les dinmiques del programa s el fet de diversificar els perfils dels educadors barrejant professionals
que provenen del mn de lesport (monitors esportius, INEF, etc.) amb els que
ho fan del mn educatiu o de la intervenci social (mestres, educadors socials,
treballadors socials, etc.). Aquesta diversitat t com a resultat una varietat ms
gran deines per afrontar les diferents situacions i facilita la creaci dactivitats
adaptades als diferents mduls, cosa que mant la vessant tant esportiva
com educativa de FutbolNet. En els casos en qu els equips tenien un perfil
homogeni, per, cal destacar que sha observat un millor desenvolupament en
els que estaven formats nicament per monitors provinents del mn educatiu.
La tasca dels coordinadors no noms inclou la que s mant durant les sessions
del programa, sin que tamb desenvolupen tota una srie de gestions que
van des del control dels inscrits i la gesti de lequip i de les activitats que es
posen en prctica fins al manteniment del contacte amb les entitats executores
i amb la resta dagents implicats (pares, entitats socials, escoles, etc.). Per
no tots els coordinadors duen a terme les mateixes tasques ni de la mateixa
manera. La implicaci del coordinador local en el moment de les sessions del
programa ha estat, doncs, fora diferent entre els diferents territoris, per, en
general, la seva implicaci, aix com la dels educadors, ha estat molt alta i ha
esdevingut una pea clau per a la posada en funcionament del programa i per
assolir resultats positius en pocs mesos.
Les figures de teamer analitzades (joves que collaboren amb lequip educatiu) han
evidenciat que aquest rol t una gran potencialitat per al desenvolupament de les
sessions. Com sha mencionat, el fet de tenir un teamer de la mateixa cultura que
la majoria dels participants, per exemple, ha simbolitzat loportunitat dincloure
joves del mateix territori en el programa, cosa que ha facilitat el dileg i la cohesi de grup dels participants amb referents comunitaris, positius i motivadors.
80
Esport i valors
Components del programa. Necessitats i valoracions

Com hem pogut veure en lapartat anterior, ladaptaci del programa sha donat de
forma diversa per diferents factors. Alguns daquests poden tenir una importncia
cabdal en el funcionament del programa, i daltres no acaben sent tant rellevants.
Aquests elements poden ser de carcter fsic, com el camp de futbol, els vestuaris
o el material per dur a terme les activitats (pilotes, petos, etc.), o relacionals, com el
contacte amb entitats, amb les escoles o amb els familiars dels participants. All que
sha considerat significatiu s conixer quina percepci de necessitat i de valoraci
han fet els equips educatius.
Dacord amb els resultats de lEnquesta a Coordinadors i Monitors, els elements que
es van rebre amb ms freqncia estan posicionats per ordre en el grfic 110. Es pot
observar que prcticament la totalitat dels municipis enquestats van tenir el camp
de futbol des de linici del programa (93,8%) i el suport del govern local per portar-lo
a terme (93,3%). Tot i que noms un municipi no disposava dun camp de futbol a
linici del programa, es considera un element imprescindible. Daltra banda, quan
es demana als educadors que qualifiquin els camps que han rebut sobt una nota
mitjana de 7,76 la qualificaci ms alta dels diferents serveis rebuts. Seguidament, trobem una mplia majoria dinstallacions, si b no la totalitat, que disposen
dun despatx o sala per mantenir alguna reuni (87,5%) i dun despatx o sala per
deixar el material (81,3%). Daquests dos elements declaren que s ms necessari
lespai per deixar el material, que rep una de les qualificacions ms elevades (7,28).
Aix s comprensible, ja que lespai per deixar el material necessita pocs requisits
perqu pot arribar a ser tan bsic com una habitaci que es pugui tancar amb clau.
En canvi, respecte als espais per mantenir reunions sn ms exigents, ja que aquests
requereixen una srie delements (taules, cadires, etc.) que permetin fer les trobades.
La qualificaci dels que nhan disposat en aquesta edici s de 6,74.
Si hi ha un element que destaca, amb diferncia, per ser considerat el menys necessari, aquest s el vestuari, amb una valoraci de necessitat. La utilitzaci dels
10. En el grfic 1 les freqncies sn per municipi, donant ms rellevncia a la resposta dels coordinadors en cas de divergncia dopini amb els monitors (n=16). En canvi, el grau de valoracions i
necessitats sn el conjunt de respostes de monitors i coordinadors (n=39).
81
vestuaris s molt minoritria, relegada al fet que uns pocs participants es canvin la
majoria ja ve vestit desport des de casa, i prcticament no es dna la utilitzaci
de les dutxes en acabar les sessions encara que en disposin. Tot i aix, tres quartes
parts dels municipis enquestats disposaven de vestuaris.
Grfic 1.
Tipus delements rebuts per municipi (%) i el seu grau de necessitat i valoraci
(valors de 0 a 10) per part dels monitors i coordinadors de FutbolNet
Elements rebuts (%)
Necessitat
Valoraci
Camp de futbol des del principi del programa
93,8
8,21
7,76
Suport del govern local (ajuntament, regidories...)
93,3
8,21
6,97
7,79
6,74
8,67
7,28
Despatx o sala per mantenir alguna reuni
87,5
Despatx o sala per deixar el material
81,3
Installacions on realitzar activitats si fa mal temps
75
8,79
6,33
Vestuaris
75
5,54
6,05
8,05
5,51
8,36
6,51
9,33
7,72
Contacte amb les escoles dels participants
71,4
Contacte amb les famlies dels participants

Material per dur a terme les activitats (pilotes, petos...)
des del principi del programa
61,5
37,5
Font: Elaboraci prpia a partir de lEnquesta a Coordinadors i Monitors.
La percepci de necessitat pot provenir de la interpretaci que alguns elements sn

ms o menys vitals pel bon funcionament del programa, per tamb per la manca o
disposici que en puguin haver tingut durant la darrera edici de FutbolNet. Els dos
elements ms necessaris segons els equips educatius sn, per una banda, unes
installacions on realitzar activitats en cas que faci mal temps (una pista a laire lliure
i una altra de coberta) i, per laltra, el material per dur a terme les activitats (pilotes,
petos, etc.) des del principi del programa. En el primer cas, el 75% de territoris van
poder accedir a alguna sala coberta on fer activitats en cas de mal temps (no sempre
van ser pistes indoor) i, en el segon, nicament el 37,5% dels municipis van comptar
amb tot el material a linici del programa. Tot i aix, un cop rebut el material, aquest
82
Esport i valors
obt una de les millors valoracions per part dels monitors i coordinadors (7,72), i
qualifiquen la necessitat dobtenir-lo en un 9,33.
En darrer terme, cal destacar els dos elements centrats en la relaci amb les escoles i
amb els familiars dels participants. El 71,4% dels municipis enquestats han mantingut
aquest contacte directe amb alguna figura dels instituts o escoles (tutors, professors,
integradors, etc) i la percepci de la necessitat destablir aquesta relaci ha estat
elevada, ja que ha rebut una nota mitjana per sobre del 8. Per la qualitat daquesta
comunicaci no ha estat del tot satisfactria segons gran part dels educadors i coordinadors. Aquesta pot ser una de les rees en qu ms es pot millorar, car s lelement que t la pitjor valoraci, una qualificaci de 5,51. Pel que fa al contacte amb
les famlies, sembla que tamb hi ha un marge de millora considerable valoraci
de 6,51 pels que nhan disposat, per tamb mancaria una ampliaci del nombre
de municipis que mantenen aquest tipus de relacions el 38,5% dels municipis
declaren que no mantenen comunicaci amb els familiars dels participants i quantifiquen la necessitat de tenir-ne entorn del 8,4 sobre 10. Per tant, la relaci amb la
comunitat educativa dels territoris dintervenci (escoles, famlies, etc.) sidentifica
com un element fonamental sobre el qual el programa ha de pivotar.
Un altre factor que incideix en la implantaci del programa FutbolNet arreu dels municipis s la vinculaci de les entitats executores i coordinadores del programa. Les
principals institucions que shan encarregat de coordinar i supervisar els municipis
que implantaven el programa eren la Fundaci Ser.Gi (municipis de la provncia de
Girona) i Eduvic (municipis de la resta de provncies). Tot i aix, hi ha alguns casos
puntuals que lentitat executora ha estat alguna entitat vinculada al municipi per,
igualment, la supervisi de laplicaci lefectuaven aquestes dues entitats. Com es pot
observar en la taula 1, els monitors i coordinadors han qualificat de molt necessria
per sobre dels 9 punts la planificaci daquestes entitats a linici del programa,
i tamb han valorat molt positivament la seva actuaci (8,18). La valoraci baixa
mnimament pel que fa al seguiment i planificaci durant el programa, si b tamb
baixa la percepci de la seva necessitat. Aix s perqu, en part, alguns municipis
ja repetien lexperincia i no necessitaven un seguiment tant acurat, i perqu, a
mesura que funciona el programa, els equips educatius van guanyant experincia.
En general, el suport daquestes entitats es valora amb una qualificaci ms que
elevada una mitjana de 8 punts.
83
Parallelament al suport que rebien de les entitats coordinadores o executores,

aquest any sha incls la figura de lassessor/a metodolgic/a amb lobjectiu
principal de proporcionar eines per desenvolupar les activitats i resoldre possibles
dubtes o problemes. Els equips educatius han ents aquesta figura com necesTaula 1.
Grau de necessitat i valoraci (valors de 0 a 10) per part dels monitors i coordinadors
de FutbolNet dels segents elements
Necessitat
Valoraci
Equipaments del Bara (mitgetes, samarretes)
6,51
7,53
Planificaci amb Eduvic o Ser.Gi a linici del programa
9,05
8,18
Planificaci amb Eduvic o Ser.Gi durant el programa
8,51
8,03
Formaci rebuda per desenvolupar el programa FutbolNet
8,77
8,05
Manual dactivitats
7,58
6,10
Suport dels assessors metodolgics
7,58
6,78
Suport de les entitats (Eduvic/Ser.Gi)
8,36
8,00
Font: Elaboraci prpia a partir de lEnquesta de Coordinadors i Monitors.
sria, en part, perqu el manual no era suficient per fer funcionar les activitats
el manual ha obtingut una valoraci de 6,1 i perqu alguns no tenien prou
experincia per adequar les activitats amb valors als participants. Tot i aix, han
qualificat el suport rebut per sota del 7 de mitjana en part perqu van comenar
a meitat del programa. Aix no treu importncia al fet de tenir els assessors
metodolgics i el manual, ja que els dos reben una puntuaci considerable en
la percepci de necessitat els dos reben una mitjana de 7,58. Per una banda,
shauria de replantejar el manual en la direcci que alguns equips educatius argumenten, s a dir, com a banc dactivitats per poder escollir aquelles que millor
sadapten als diferents escenaris procediment que la Fundaci FC Barcelona
ja est implementant enguany de cara a la temporada 2013-2014. Per laltra,
84
Esport i valors
shauria doptimitzar el paper dels assessors metodolgics fixant les seves aportacions juntament amb els equips educatius de cada territori.
En darrer terme, la valoraci dels equipaments del FC Barcelona que es proporcionaven per repartir entre els participants sha situat en una percepci de necessitat del
6,51 la ms baixa de tots els elements analitzats i, en canvi, en una valoraci del
7,53. Aquestes dades contrasten amb altres ms freqents en qu els equips educatius valoraven molt positivament tenir aquestes peces de roba com a incentiu per a
aquells participants que mantenien un bon comportament o assistien assduament
a les sessions del programa.
Assoliment dels objectius del programa

Els objectius que es plantegen en el programa FutbolNet sn adaptats en certa manera
pels equips educatius de cada municipi. El objectius que es plantegen en el manual de
FutbolNet tenen un carcter prominentment abstracte i que requereix certa interpretaci
per posar-los en prctica per exemple: fomentar la cohesi i la integraci social.
Segons el manual del programa, el primer objectiu per ordre i no per importncia s
el dampliar loferta despais extraescolars per a nens i joves a Catalunya11. Aquest
objectiu, en la prctica, s interpretat com donar oferta extraescolar a perfils concrets
de joves a Catalunya que, en general, no es poden permetre alguna daquestes activitats. Per a alguns coordinadors que tenen uns participants ms desemparats, el sol
fet que aquests nens i joves estiguin fent una activitat formativa i no estiguin al carrer
ja s un objectiu assolit. s per aix que en lEnquesta a Coordinadors i Monitors sels
ha preguntat per una srie de cinc objectius que han sorgit en major mesura en les
entrevistes prvies, fetes als / a les coordinadors/es, i que sn els que han destacat.
Aquests objectius no sn gaire diferents als plantejats en el manual de FutbolNet,
per varien en el sentit don posen el focus les persones que els porten a terme.
Com es pot observar en la taula 2, lobjectiu que perceben com ms important els
diferents equips educatius s el de crear entorns de debat i reflexi entre els participants sobre valors el 64,1% lidentifiquen com lobjectiu principal. En segon
11. Veure fitxa tcnica FutbolNet.
85
terme, seria el destablir una xarxa damistats entorn lesport, seguit perqu els
nois i noies no estiguin al carrer sense supervisi durant unes tardes a la setmana.
Taula 2.
Principals objectius del programa FutbolNet per als / a les monitors/es i coordinadors/es segons importncia
Objectius
Primer
Segon
Tercer
Crear entorns de debat i reflexi entre els participants

sobre valors
64,1
12,8
15,4
Xarxa damistats entorn de lesport
15,4
30,8
25,6
Nois i noies no estiguin al carrer sense supervisi durant

unes tardes a la setmana
10,3
25,6
5,1
Activitats esportives per a famlies que no sho poden

permetre
7,7
20,5
23,1
Nois i noies juguin conjuntament
2,6
10,3
30,8
100%
100%
100%
Total
En el manual de FutbolNet, a part dels objectius generals del programa, tamb es presenten els objectius pedaggics de cada mdul. Cada secci dels sis mduls basats
en un valor (comproms, respecte, tolerncia, treball en equip, responsabilitat i esfor)
t una petita llista dels objectius que ha de perseguir en cada sessi veure fitxa
tcnica. Tant els valors com els objectius es presenten de forma separada, tot i que
en la prctica molts dells sn transversals, s a dir, es treballen prcticament a diari.
A continuaci, es presenta el grau dassoliment que han tingut els participants duna
srie daquests objectius pedaggics, que es plantegen des del manual de FutbolNet,
segons el que perceben els equips educatius (taula 3). Alguns sn objectius que
shan formulat de diferent manera que en el manual per no plantejar preguntes de tall
abstracte. Daltra banda, no es presenten per mduls de valors perqu, com ja sha
comentat, la majoria daquests no es treballen noms els dies que es desenvolupen
les sessions en qu estan directament vinculats, sin tamb de forma transversal.
86
Esport i valors
Taula 3.
Grau dassoliment dobjectius segons els/les monitors/es i coordinadors/es (valors
de 0 a 10)
Mitjana
Mnim
Mxim
Reducci substancial de les actituds agressives en aquells que les

tenien a linici
8,3
6,0
10
Aprendre a respectar els/les companys/es i monitors/es
8,2
5,0
10
Millora substancial de la capacitat dopinar, dialogar i arribar a

acords duna majoria
8,2
5,0
10
Transmetre valors positius pel dia a dia dels joves
8,1
5,0
10
Reconeixement de la utilitat de les normes per part duna majoria
8,1
5,0
10
Reducci substancial dels insults en aquells que els freqentaven a

linici
8,0
5,0
10
Adquisici per part duna majoria de participants de conductes i

actituds en lesport que proposa FutbolNet
7,9
5,0
10
Reflexions grupals participatives sobre les temtiques
7,7
1,0
10
Transmissi de tots els valors plantejats en el programa
7,6
0,0
10
Tractament igualitari amb les persones de laltre sexe
7,6
0,0
10
Adquisici per part duna majoria de participants de conductes i

actituds fora de lesport que proposa FutbolNet
7,2
4,0
10
Treball de la conscincia ambiental
6,7
3,0
10
Nota: Les valoracions de 0 es corresponen a municipis en els quals sha desenvolupat el format del
programa FutbolNet de forma ms diferenciada o b a municipis en els que la inscripci de noies no
sha materialitzat.
Com es pot observar, el grau dassoliment en general ha estat molt elevat, tot i que
no ha tingut la mateixa incidncia en tots els municipis. Lobjectiu pedaggic ms
assolit pels participants ha estat el canvi dactitud daquells que eren ms agressius.
Es demostra, doncs, que el treball personalitzat que permet el programa FutbolNet
aconsegueix uns resultats molt positius en aquells casos amb actituds ms pro-
87
blemtiques. No noms s lobjectiu amb una qualificaci ms elevada de mitjana

(8,3), sin que en el municipi en qu es percep que sha assolit en menor mesura
aquesta fita, la qualificaci arriba als 6 punts.
La majoria daquests objectius estan al voltant duna valoraci mitjana duns 8 punts,
amb una valoraci mnima de 5 i una mxima de 10. En aquesta situaci trobem objectius com el respecte pels companys i monitors (8,2), la millora en la participaci
i el dileg (8,2), transmetre valors positius que vagin ms enll del programa (8,1),
comprensi de la utilitat destablir normes (8,1), reducci del llenguatge verbal
menyspreador (8,0), i adquisici, per part duna majoria, dactituds favorables a
lesport (7,9).
La resta dobjectius plantejats a lenquesta tenen resultats favorables de mitjana,
per amb matisos. En el cas de les reflexions grupals participatives sobre els valors
(mitjana 7,7), en alguns territoris prcticament no sha assolit (el valor mnim s 1).
Aix concorda amb el fet que alguns municipis han redut la freqncia o deixat de
fer de la part de reflexi sobre els valors per centrar-se ms en la part esportiva.
Tot i aix, el grau dassoliment s fora elevat. Reben valoracions semblants els
objectius digualtat de gnere (en alguns municipis no shi van inscriure noies) i
la transmissi de valors que planteja el programa. En darrer terme, els objectius
menys assolits pels participants, segons els equips educatius, sn els de treball
de la conscincia ambiental (6,7), que prcticament no sha treballat, i que els
valors que es plantegen des del programa passin a la vida diria dels nois i noies
(7,2; una dada, per, gens menyspreable). Aquest objectiu t fora rellevncia
perqu el plantejament del programa s que els participants integrin certs valors
que vagin ms enll de lesport. Lopini dels coordinadors i de les coordinadores
s que, per poder arribar ms enll, en primer lloc caldria que en alguns municipis
el programa s repets una srie dedicions, ja que aquest shauria de considerar
ms aviat com un objectiu a mig-llarg termini.
Consideracions dels equips educatius

A continuaci, es presenta el recull de les propostes de millora ms significatives
que els equips educatius han plantejat en les memries finals que entreguen a
88
Esport i valors
la Fundaci FC Barcelona i les que descriuen en lEnquesta a Coordinadors i Monitors. Algunes de les propostes que es presenten ja van ser considerades amb
anterioritat (a lavaluaci FutbolNet de la passada edici) i algunes delles shan
estat treballant en lactual edici, aix com tamb per a portar-les a terme de cara
al curs 2013-2014:
Duraci del projecte igual al calendari escolar o al duna extraescolar ms
(doctubre a maig o juny).
Continutat en ms dun any en alguns territoris. Daquesta manera es pot
incidir ms en aquells objectius que exigeixen un plantejament ms de mig o
llarg termini, saugmenta limpacte en els participants i es millora la vinculaci
de les famlies. No obstant, aquesta recomanaci pot quedar lluny de labast
de la Fundaci FC Barcelona donat que el propi territori nha de manifestar la
seva conformitat.
Disposar de ms temps per planificar amb ms efectivitat el projecte. s a dir,
major temps per poder dur a terme la difusi i la presentaci del programa
als diferents serveis i centres escolars, aix com per preparar les sessions i
millorar la qualitat del servei dels equips educatius.
Disposar del material a linici del programa optimitzant-ne la logstica.
Ampliar la participaci als festivals locals intermedis o centrals a tots els infants i joves que desitgin participar-hi (enguany noms ho ha fet una selecci).
Fer trobades FutbolNet entre municipis.
Realitzar tamb tallers de criana positiva durant els mesos doctubre, novembre i/o desembre (la majoria de tallers shan fet desprs del mes de desembre).
Incentivar ms les famlies per tal que participin en el programa.
Aconseguir majors relacions de complicitat amb les escoles i ms implicaci
dels ajuntaments.
Continuar adaptant del programa amb el banc dactivitats que han utilitzat els
diferents equips educatius i que els assessors metodolgics han identificat
com ms funcionals. Es proposa una reunificaci de temtiques concretes per
treballar, i tamb identificar els valors ms importants per treballar-los ms.
Reformular una de les regles del joc de la metodologia dels tres temps: la
norma que diu que les noies han de participar en la jugada per tal que es puntun els gols dels equips, per disminuir aix la pressi grupal sobre aquestes.
Introduir en el programa la metodologia FutbolNet a diferents esports.
89
Modificar la part de les sessions vinculades a trencar el gel per fer-la ms

activa, ja que durant molts mesos del programa fa fred i les activitats actuals
no requereixen gaire moviment fsic.
Introduir formaci especfica per als teamers, tot millorant la descripci del
seu perfil.
Millorar la definici del rol del / de la coordinador/a local durant les sessions.
Major comunicaci entre els educadors, coordinadors locals i responsables
del programa (coordinadors i entitats executores).
Unificar els criteris de la utilitzaci dels equipaments del FC Barcelona (s
general o dirigit a incentius educatius).
Disposar dinstallacions adients indoor i outdoor com a elements indispensables per implementar el programa.
Sntesi
La implementaci del programa FutbolNet depn fonamentalment del treball dels
equips educatius. Aquests han estat molt ben valorats en general, tant pels participants com per les seves famlies. El seu treball va ms enll de proporcionar unes
activitats desport i lleure, sin que creen vincles que reforcen en gran mesura leducaci en valors, la participaci i la reflexi. La seva expertesa ha estat fonamental
per portar a terme aquesta edici de FutbolNet, que no deixa de ser un programa
relativament jove (s el segon any que es fa, i el primer en tants municipis) i, com a
tal, t alguns punts de millora.
On sembla que hi ha ms marge de millora s en el comenament del programa, ja
que s el moment daconseguir les installacions i espais per portar-lo a terme i on
sha de repartir el material. Prcticament la totalitat de municipis han disposat de
les installacions necessries per portar a terme les sessions, per no les suficients,
ja que estava contemplat que tinguessin dues pistes (una delles coberta). Pel que
fa al material, sha produt cert decalatge entre el repartiment i la posada en funcionament del programa, per, tot i les possibles mancances que shan produt en
lmbit logstic en alguns casos, la gran majoria dequips educatius ha valorat molt
positivament la gesti de les entitats coordinadores (Eduvic i Fundaci Ser.Gi), tant en
la planificaci com en la supervisi, aix com el suport de la Fundaci FC Barcelona.
90
Esport i valors
La comunicaci entre aquestes parts ha estat essencial per a la millora contnua i la

resoluci de conflictes o dubtes.
Laltre element en qu hi ha hagut ms qurum respecte a la seva millora s el manual amb les activitats i el temps dinici i de durada del programa. La gran majoria
dequips per no tots han traslladat la idea que el manual es pot millorar per
complir lobjectiu que pretn, que s el de donar eines i exemples prctics per portar
a terme les activitats segons els mduls dels valors. En aquesta edici, doncs, lexpertesa dels equips educatius i lajuda dels assessors metodolgics ha estat fonamental
per produir activitats no plantejades en el manual que sadaptessin als mduls i
als perfils de participants. Aquest element de millora ja es recollia en lavaluaci de
lanterior edici, cosa que ha derivat en un recull dexperincies i activitats durant
aquest any que millorar en gran mesura el manual per a la segent. Pel que fa al
temps del programa, ja sha comentat la necessitat que sequipari al duna activitat
extraescolar i que es comenci a planificar la seva implementaci amb ms antelaci.
La marca Bara s un dels pilars clau que mantenen el programa i el fan atractiu.
Que es proporcioni equipament del FC Barcelona als nois i noies s un reclam que
ha funcionat, i en molts municipis serveix dincentiu per no deixar el programa fins
al final i aix obtenir la recompensa, o perqu els participants mantinguin una actitud adequada durant les sessions. Tot i aix, alguns equips educatius es plantegen
poder unificar criteris vinculats a aquests usos, i aposten per una universalitzaci
daquest tipus delements (equipaments garantits, assistncia a tots els festivals,
etc.) i contrarestar la poltica dincentius envers els participants amb ms treball i
dedicaci pedaggica dels equips educatius.
Aquests canvis es plantegen per maximitzar els objectius del programa. Segons els
coordinadors i monitors, els dos principals objectius generals serien: crear entorns
de debat i reflexi entre els participants sobre valors, i que els participants desenvolupin el sentiment de pertinena i facin grup entorn de lesport. Aix s especialment
important en perfils ms vulnerables que poden tenir pocs referents positius i, en
alguns casos, poc seguiment o suport familiar. La xarxa que es crea amb la resta de
companys i amb els educadors multiplica exponencialment els efectes de leducaci
en valors en el grup i individualment (en el terreny emocional, comunicatiu, etc.). Per
augmentar lefecte dels referents positius i del grup diguals s aconsellable certa
91
diversitat, i que la majoria de participants no tinguin les mateixes caracterstiques

socials, dexclusi o de conflictivitat.
El grau dassoliment dels diferents objectius pedaggics daquesta edici ha estat
fora elevat, si b no tots tenen la mateixa rellevncia. En general, els coordinadors
estan satisfets dels objectius aconseguits, tot i aix puntualitzen que hi ha marge de
millora en alguns objectius que necessiten ms temps per ser assolits. s per aix
que veuen de gran utilitat que es repets el programa en alguns municipis per poder
transmetre alguns valors que necessiten ms temps per a la seva adquisici i per
consolidar els que ja shan anant adquirint. En aquest aspecte, no tots els perfils de
participants necessiten el mateix temps per adquirir certs valors, actituds i pautes
de comportament, i per aix alguns municipis amb una sola edici de FutbolNet
no obtenen els mateixos resultats que daltres. Per mantenir i intensificar aquesta
evoluci seria aconsellable donar continutat al programa, sempre que es pogus
comptar amb la participaci del mateix grup de joves. A ms, hi hauria ms oportunitats destablir vincles amb les famlies.
Tot i aix, com sha vist amb anterioritat, el grau dassoliment dels objectius que planteja el programa, segons els equips educatius, s molt alt, la qual cosa demostra que
la metodologia FutbolNet funciona i proporciona una oportunitat molt positiva per a
la inclusi de nois i noies tant socialment com en el grup diguals, amb el consegent
refor positiu individual. Segons els educadors, sha vist evoluci i canvis dactitud
en positiu tant grupals com individuals. En el segent captol sexemplifiquen alguns
daquests casos en qu el programa FutbolNet ha tingut un impacte ms positiu.
Resultats i impacte
95
El programa FutbolNet t com a objectiu principal tenir incidncia en els participants

en relaci amb els valors que promou. La valoraci dels resultats i limpacte que el
programa pugui tenir en els nois i noies dependr, en gran mesura, de les fites plantejades pel programa. Avaluar levoluci dels participants en termes dadquisici de
valors s de complicada mesura si no es fa un seguiment continu o si no es compara
amb un grup control. Per hi ha altres eines metodolgiques12 que ens permeten
aproximar-nos a limpacte que pot tenir el programa en els participants. Grcies als
grups de discussi amb els familiars dels participants i a les entrevistes amb els / les
coordinadors/es sha pogut copsar una srie de narratives sobre els casos en qu el
programa FutbolNet ha tingut ms incidncia. Prenen especial rellevncia els relats
sobre els participants que tenen ms necessitat de millora per les seves situacions
de vulnerabilitat o conflictivitat.
En el captol anterior sha pogut fer una primera aproximaci dels objectius assolits
per part dels participants segons la percepci dels equips educatius. Per complementar aquesta informaci sobre els resultats del programa, s necessari extreure
dalguna forma els valors i actituds que tenen els nois i noies al final del programa.
En aquest sentit, es va aplicar en les darreres setmanes del programa una enquesta a
un total de 494 nois i noies (Enquesta als Participants), per obtenir informaci sobre
els resultats del seu pas per FutbolNet i extreuren algunes valoracions.
12. Consultar a lannex la metodologia danlisi emprada.
96
Esport i valors
Aquest captol es compon de diferents apartats en qu, per una banda, es mostraran
els principals resultats derivats de lEnquesta als Participants, posant de relleu les
actituds i valoracions, i per laltra, un recull dexperincies que exemplifiquen el grau
dimpacte que t o pot arribar a tenir FutbolNet en els seus participants.
Incorporaci dels valors de FutbolNet en els participants

La intenci del programa s proporcionar satisfacci amb la prctica esportiva mentre
es transmeten una srie de valors, actituds i comportaments. El gaudiment de les
activitats i de la metodologia FutbolNet no pot anar en divergncia amb leducaci
en valors. La conjugaci s el que dna sentit al programa.
Per una banda, el programa FutbolNet ha tingut una valoraci molt positiva per part
dels equips educatius i dels seus participants. Segons lEnquesta als Participants,
les sessions han estat puntuades amb una mitjana de 8,5. Encara augmenta ms
la puntuaci en el cas de les lliguetes o lligues i en els festivals tant locals com
centrals, que reben una qualificaci mitjana de 8,6 i 9,1, respectivament. Aquestes
valoracions tan positives dels diferents elements amb qu est compost el programa
deriven en una satisfacci general de lexperincia i en ganes de tornar a repetir una
edici ms. Aix, prcticament la totalitat dels enquestats (94,8%) declaren que els
agradaria repetir en una possible propera edici.
Tot i que les valoracions en general sn molt bones, no tots els participants han
valorat de la mateixa manera les diferents parts del programa. Com es pot observar
en la taula 4, a les noies els agraden ms les activitats i els jocs previs al futbol que
als nois amb una diferncia duns dotze punts percentuals. Tamb sn elles les que
consideren que han aprs moltes coses noves (61,8%), en comparaci amb els nois
(49,7%). Tot i aix, que el 52,2% dels participants destaqui que ha aprs moltes coses noves s un percentatge molt destacable noms un 3% declara que ha aprs
poques coses durant el programa.
Sn els ms petits els que consideren que han aprs ms coses i als que els agraden
ms les activitats prvies al futbol, amb una gran diferncia amb les cohorts de ms
edat (taula 5). Pel que fa a les normes, altre cop sn les noies les que veuen ms
Resultats i impacte
97
Taula 4.
Valoraci dactivitats i normes per part dels participants de FutbolNet per sexe
(% )
En quina mesura...
Total
Nois
Noies
Activitats
Agraden molt les activitats i els jocs previs al partit
54,2
51,6
63,3
Consideren que han aprs moltes coses noves
52,2
49,7
61,8
Creuen que s molt til crear i pactar normes
55,5
52,6
65,5
Costa molt respectar les normes pactades o decisions del

monitor o teamer
18,4
20,3
11,8
Normes
Font: Elaboraci prpia a partir de lEnquesta als Participants.
utilitat a crear i pactar normes. No obstant aix, torna a ser un xit del programa que
el 55,5% dels participants cregui al final que s molt til crear i pactar normes, i que
noms el 4,4% pensi que s poc til. Amb la mateixa lgica de diferncia segons el
gnere dels participants, es pot observar que al 20,3% del nois els costa respectar
o seguir les normes, mentre que en les noies aquest percentatge no arriba al 12%.
Taula 5.
Valoraci dactivitats i normes per part dels participants de FutbolNet per grups
dedat
Grups dedat (%)
En quina mesura
7-10
11-12
13-14
15-17
Agraden molt les activitats i els jocs previs al partit
73,9
60,6
44,7
39,6
Consideren que han aprs moltes coses noves
74,7
57,9
49,7
28,1
Creuen que s molt til crear i pactar normes
71,7
59,6
52,2
38,9
Costa molt respectar les normes pactades o decisions

del monitor o teamer
28,6
19,6
16
11,6
Activitats
Normes
98
Esport i valors
En aquests sentit, s als ms petits a qui els costa ms seguir les normes (com ms
edat, menys dificultats), per tamb els que les troben ms tils.
Un dels objectius generals del programa FutbolNet s el de promoure la igualtat de
gnere. s per aix que sha intentat amb certa insistncia que hi hagus la mxima
afluncia de noies en el programa. Per a molts participants aquesta ha estat la primera
vegada que han jugat a futbol en equips mixtes (nois i noies junts). El 42% dels participants no havien jugat prviament amb joves del sexe contrari. Aquest percentatge
s ms significatiu en els nois (43,8%), i especialment en els i les immigrants (46,9% i
47,6%, respectivament). Amb aquestes dades es pot considerar que part de lobjectiu
de promoure la igualtat de gnere ja sassoleix amb la nova experincia que suposa
per a molts i moltes. Especialment en els participants nascuts a Catalunya de pares
immigrants que provenen de cultures amb rols de gnere molt marcats, aquesta ha
estat una oportunitat de trencar amb els esquemes preconcebuts.
Per, qu els sembla als participants jugar a futbol amb equips mixtes? A la gran
majoria de participants no els importa jugar amb equips mixtes al final del programa.
Com es pot observar en el grfic 2, noms al 6% dels infants i joves no els agrada
jugar a futbol amb laltre sexe. Prop de dues terceres parts declara que sho passa
igual de b que quan no sn mixtes, i el 30,8% sho passa b per prefereix els del
Grfic 2.
Valoraci dels participants de jugar amb equips mixtes
6
30,8
Magrada, per prefereixo jugar noms

amb els del meu sexe.
Magrada i mho passo igual de b que
quan no sn mixtes.
63,2
No magrada.
Resultats i impacte
99
seu mateix sexe. Seria interessant formular la mateixa pregunta a linici del programa. Segurament, obtindrem uns resultats fora diferents als aconseguits al final del
programa, i que encara mostrarien amb ms evidncia limpacte que aquest t en
relaci amb la igualtat de gnere.
Com succea amb les valoracions i lacceptaci de normes, tamb trobem diferncies
segons sexe i edat. En el grfic 3 es pot observar que sn els ms petits (de set a
dotze anys) els que declaren que sho passen igual de b amb equips mixtes i amb
els que no ho sn. Daltra banda, no sobserven diferncies gaire significatives pel
que fa als que no els agrada, menys en el grup donze a dotze anys, en el qual noms
responen a lenquesta el 2,8%.
Grfic 3.
Valoraci dels participants de jugar amb equips mixtes segons grups dedat
Grups d'edat
7 a 10
11 a 12
13 a 14
15 a 17
0%
28,6
63,7
21,7
7,7
75,5
32,9
59,0
42,1
20%
2,8
8,1
51,6
40%
60%
6,3
80%
100%
Magrada, per prefereixo jugar noms amb els del meu sexe.
Magrada i mho passo igual de b que quan no sn mixtes.
No magrada.
Aix mateix, les noies sn les que clarament accepten ms positivament jugar amb
joves de laltre sexe (grfic 4). El 82% de les noies declaren que els agrada igual jugar
amb nois que amb noies, i noms al 1,8% no els agrada. En canvi, el 57,6% dels nois
gaudeixen del joc independentment del sexe dels seus companys, i al 7,2% no els
agrada jugar a futbol amb nenes.
100
Esport i valors
Grfic 4.
Valoraci dels participants de jugar amb equips mixtes segons sexe
Nois
57,6
7,2
Sexe
35,1
Noies
16,2
0%
82,0
20%
40%
60%
1,8
80%
100%
Magrada, per prefereixo jugar noms amb els del meu sexe.
Magrada i mho passo igual de b que quan no sn mixtes.
No magrada.
Tot i les diferncies de gnere que trobem en aquestes anlisis, no deixen de ser
uns resultats que trenquen amb els estereotips que a les noies no els pot agradar
el futbol i que als nois no els agrada jugar amb les noies.
A continuaci, es presenten els resultats en relaci amb els valors que promou el
programa FutbolNet. En la taula 6 es presenta un llistat de conceptes relacionats
amb els valors que es treballen a diari en les sessions de FutbolNet, que, pel seu
carcter transversal, shan distribut en una srie dindicadors per poder aproximar-se a lessncia de cadascun i avaluar-los. Els conceptes que es plantegen sn:
competitivitat, actitud (engloba el respecte i el comproms), gnere, treball en equip,
tolerncia i esfor. Aix doncs, es plantegen una srie de sentncies per a cada mdul
i els participants shan de posicionar segons les seves creences. Els resultats que
es mostren pertanyen al final del programa i evidencien el grau dassoliment dels
valors per part dels participants, cosa que complementa els resultats evidenciats
en lanterior captol. Seria interessant, en futures edicions, poder realitzar aquest
tipus davaluaci al principi i al final del programa per observar amb ms robustesa
levoluci dels participants pel que fa als valors ja que el que es proporciona ara
s una fotografia al final daquest.
Resultats i impacte
101
Taula 6.
Grau dacord i desacord dels participants de FutbolNet amb les segents sentncies
pel que fa als valors que persegueix el programa
Poc o gens
dacord
Ni dacord ni en
desacord
Bastant o molt
dacord
Quan escullo els/les companys/es dequip intento

que siguin els/les millors jugant a futbol
31,7
17,5
50,9
El ms important en el futbol s guanyar el partit
61,8
16,1
22,1
Trobo important donar la m al contrari en cada

partit
13,6
13,3
73,1
Sempre em diverteixo als entrenaments, sessions

i festivals
8,2
12,4
79,4
Participo en les activitats dient el que penso
13,3
18,9
67,8
Si els nois i les noies som iguals, els gols han de

comptar el mateix
21,7
16,9
61,5
Els gols de les noies han de ser obligatoris perqu

comptin els gols de lequip
23,3
13,7
63,0
Des que estic a FutbolNet treballo ms en equip

en general
9,5
16,8
73,8
Quan jugo a futbol em preocupa ms el resultat

que les persones
57,6
18,1
24,4
s normal enfadar-se quan un no guanya
62,4
17,3
20,3
Menfado quan lentrenador pren decisions

incorrectes
51,4
18,7
30,0
Quan un partit est difcil de remuntar no t sentit

esforar-se
60,4
11,9
27,8
Quan hi ha activitats que no magraden no

mesforo
57,4
16,6
26,0
Competitivitat
Actitud (respecte, comproms)
Gnere
Treball en equip
Tolerncia
Esfor
En la metodologia FutbolNet sincentiva la creaci duna srie de normes que fan

que vari, en certa forma, la concepci de competitivitat esportiva que tenen els nois
i les noies. Si observem les dues categories que avaluen el grau de competitivitat
102
Esport i valors
dels participants al final del programa, es pot concloure que ms de la meitat tenen
assolit un nivell de competitivitat baix i prioritzen el seu gaudiment i el dels seus
companys. Pel 61,8% dels participants, guanyar el partit no s la prioritat en el futbol.
En la mateixa lnia observem que el 31,7% prioritzen altres criteris al nivell futbolstic dels companys a lhora descollir equip. Aix contrasta en gran mesura amb el
mecanisme generalitzat en lesport i en especial al futbol dintentar fer el millor
equip per guanyar. A FutbolNet queda evidenciat que aquest no acaba sent lobjectiu
prioritari per a molts. Segons les anlisis, no sobserven diferncies significatives
entre nois i noies en els criteris de selecci de companys, per s en la importncia de
guanyar el partit, ja que el 71% de les noies no ho veu com una prioritat (en els nois
el 58,9%). Segons ledat, sn els ms grans els que segueixen tenint ms inculcada
la competitivitat en lesport (el 67,8% del joves de ms de catorze anys escullen els
companys segons la seva qualitat futbolstica).
En el segon bloc, el que engloba actituds de respecte i comproms, observem que ms
de dues terceres parts tenen orientacions positives en relaci amb aquests valors.
Com a indicador relacionat amb el respecte observem que el 73,1% troba important
donar la m al contrari a cada partit. Com a indicadors de comproms shan seleccio
nat dos indicadors diferents. El primer s el de freqncia en qu els participants
gaudeixen amb les diferents parts del programa, que indica lactitud positiva per
passar-sho b. El 79,4% dels nois i noies afirmen tenir aquesta actitud. Els que tenen
una actitud ms positiva sn els ms petits (88,8% en els menors donze anys) i
les noies (84,5%). Laltra variable de comproms s lactitud participativa durant les
sessions. El 67,8% dels infants i joves participen en les activitats amb un alt nivell
de sinceritat. En aquest indicador no trobem diferncies significatives segons sexe,
per s segons edat, sent els ms petits els que participen amb ms sinceritat (75%
els menors de tretze anys).
Una de les normes que ms controvrsia ha creat, tant en els participants com en
els equips educatius, s la del gol de les noies les noies havien de marcar algun
gol perqu valguessin els gols de lequip. Sobre aquest tema, el 63% dels participants estaven dacord amb aquesta norma i prop dun 23% en contra. No trobem
diferncies entre nois i noies, cosa que fa pensar que tampoc les noies veuen aquesta
norma amb entusiasme de fet, hi ha un 2% ms de noies que estan en desacord
que de nois, per s que les veiem en relaci amb ledat, sent els ms petits els
Resultats i impacte
103
que hi estan ms dacord. Per copsar lessncia de la igualtat de gnere en el futbol

es preguntava si estaven dacord en el fet que valguessin el mateix els gols de les
noies i els dels nois. Aix significaria plantejar-se les coses fora de les normes que
estableix FutbolNet i anar al fons del propsit, que s la igualtat de gnere. El 61,5%
estan dacord que valguin el mateix (tampoc hi ha diferncies significatives entre
nois i noies). En aquest sentit, hi ha diferncies molt significatives segons ledat
dels participants, ja que, mentre el 72,7% dels menors donze anys creuen que els
gols han de comptar el mateix, entre els que tenen de 15 a 17 anys noms hi estan
dacord el 56,8%.
Daltra banda, el 73,8% dels participants declaren que des que estan a FutbolNet
treballen ms en equip. Aquesta dada va en concordana amb les afirmacions dels
coordinadors, ja que prcticament la totalitat han assenyalat una evoluci molt
positiva i evident pel que fa a la formaci i collaboraci grupal. Laltre element que
sha destacat s el de consideraci dels companys durant la prctica esportiva. Un
percentatge considerable de participants (57,6%) no anteposa el resultat a les persones. Aquest aspecte tamb t fortes connotacions respecte a la competitivitat,
per com ja sha comentat prviament, la majoria dobjectius pedaggics no es
poden classificar en un sol valor, ja que tenen una naturalesa transversal. Sobre
aquest mdul trobem diferncies significatives segons ledat en el cas de treballar
ms en equip, en qu trobem el 84,5% dels menors donze anys enfront del 67,4%
dels de 15 a 17 anys.
Pel que fa a les reaccions que tenen en cas de derrota o destar en desacord amb els
monitors, trobem que el 20,3% senfaden quan no guanyen (tamb relacionat amb la
competitivitat) i un 30% quan estan en desacord amb alguna decisi de lentrenadormonitor. Aquests percentatges sn sensiblement superiors en els cas dels nois i dels
que tenen ms edat sobretot en enfadar-se quan no guanyen el partit.
En darrer terme, trobem que prop del 60% dels nois i noies han adquirit ms conscincia de lesfor. Aquest s lnic mdul en qu trobem que els percentatges sn
ms favorables als nois i noies de ms edat. Pel que fa al gnere, trobem que les
noies tenen significativament ms interioritzat el valor de lesfor que els nois en
tots dos indicadors.
104
Esport i valors
En resum, observem una interioritzaci elevada dels valors que promou el programa FutbolNet. Destaquen els de respecte, comproms i el treball en equip per
sobre dels altres. On trobem ms diferncies segons el tipus de participants s en
ledat segons procedncia no nhi ha, i segons gnere en casos puntuals. Els
participants ms joves mostren una integraci dels valors ms freqent que en els
adolescents. Noms en el cas de lesfor es produeix a la inversa. En aquest sentit,
la incorporaci de cohorts ms joves, que a priori tenien lobjectiu dincrementar la
participaci en els llocs on aquesta era ms reduda, ha tingut uns resultats molt
positius en la transmissi de valors. El nois i noies ms joves sn ms permeables
a ladquisici daltres valors, mentre que els adolescents ja comencen a estructurarse com a individus autnoms i poden desenvolupar mecanismes que minimitzin
els resultats daquest tipus de prctica educativa. En prximes edicions shauria
de seguir apostant per la incorporaci de cohorts ms joves, en les quals tot indica
que els resultats de leducaci en valors s ms freqent.
Impacte del programa FutbolNet. Experincies

Una de les formes de conixer els diferents tipus dimpacte que t el programa
FutbolNet en els seus participants s conixer levoluci que han fet al llarg del
projecte. Com no es disposa duna informaci exhaustiva de com eren els participants abans del projecte i de com sn ara, shan utilitzat les entrevistes als / a
les coordinadors/es i grups de discussi de les famlies per preguntar sobre levoluci dels casos. Aix, sha proporcionat una srie de relats sobre levoluci dels
participants en diferents aspectes en qu ha destacat la influncia del programa
com a principal catalitzador.
A continuaci, es presenten una srie daspectes en qu el programa ha tingut una
clara influncia en alguns participants, acompanyats dels relats13 ms representatius
que han sorgit de les entrevistes i grups de discussi.
13. Per mantenir lanonimat dels casos shan modificat el noms dels nois i noies que han sorgit en
les entrevistes, i tamb shan incls les referncies als coordinadors com a pertanyents a la provncia
i no al municipi.
Resultats i impacte
105
Evoluci grupal
Una de les formes en qu sha vist de forma ms directa limpacte del programa s
en relaci amb la consolidaci dels grups dinfants i joves i la seva evoluci. Aquest
ha estat laspecte ms freqent que sha donat en els diferents municipis, independentment de laplicaci del programa. De la mateixa manera que shan anat reduint
els comportaments rebels, les queixes, les actituds problemtiques, les formes de
competitivitat nocives, lagressivitat, etc., anaven emergent i consolidant-se actituds positives, com la companyonia, la collaboraci, la participaci i el sentiment
de pertinena a un grup. Aquesta evoluci grupal t una incidncia directa a nivell
individual, sobretot en aquells que comencessin el programa amb certes deficincies
emocionals. Com es veur en diferents exemples daquest captol, el treball en equip
ha contribut que alguns casos de dficit emocional o de sociabilitat evolucionin
notablement.
Impacte en lentorn dels participants

En uns pocs casos, sobretot en aquells en qu el programa porta ms temps (en
especial els que feien Xics14, que porten ms anys treballant amb les famlies), sha
arribat a produir un impacte significatiu en lentorn proper dels participants. Algunes
famlies del barri on es posa en prctica el programa han vist en els equips educatius
uns referents a qui adrear-se per aclarir algun dubte o demanar consells.
La gent del barri ens agafa com a referent per solucionar conflictes amb els
nanos. Alguns pares vnen a demanar-nos ajuda o consell []. Ens agafen com
a referent positiu del barri.
(Coordinadora Barcelona)
Aquests exemples subratllen fins a quin punt pot arribar la influncia del programa i
el benefici per a un territori. El treball continuat dels educadors amb els nois i noies
14. Xics era un programa anterior al programa FutbolNet, tamb impulsat per la Fundaci FC Barcelona,
que es portava a terme a Santa Coloma de Gramenet i al Carmel i en el qual participaven nois i noies
menors de 12 anys.
106
Esport i valors
i amb les famlies (potenciades amb les sessions de criana positiva) s clau per
donar aquesta relaci amb lentorn.
Canvi dactituds vers lescola/institut

Alguns/es coordinadors/es han utilitzat el coneixement de la situaci dels nois i
noies en els centres educatius, mitjanant algun tipus de relaci constant amb algun
representant de les escoles o instituts (tutors, integradors socials, directors, professors, etc.), per a la seva millora. Els canvis que es produeixen en els nois i noies
solen tenir incidncia en el marc del programa. De portes enfora no sempre posen
en prctica els diferents comportaments o actituds que han aprs en les diferents
sessions, ja que molts cops segueixen adoptant els rols establerts en les diferents
esferes (a la llar, a lescola, amb els amics, etc.).
Que canvin lactitud a lescola s molt difcil. No podem estar amb la metodologia del mestre. Nosaltres a la mnima parlem amb els nanos. I de seguida
parlen de coses de casa, institut, etc. Canvien les conductes, sobretot les
conductes aqu, a lescola les van canviat molt a poc a poc. Per les canvien.
Veiem mestres que ens diuen que els troben ms tranquils, que els troben
millor, per va com ms lent. Aqu el procs s ms rpid i all s ms lent.
Si b el programa FutbolNet no planteja un refor escolar, s que pot ajudar en les
actituds vers lescola i els estudis. Per una banda, la manca destabilitat emocional
o lexistncia de conflictes o dificultats familiars poden desembocar en un empitjorament del rendiment acadmic o dassistncia. La metodologia del programa
i, en especial, el treball dels educadors proporcionen la integraci necessria per
desenvolupar lestabilitat emocional bsica per tenir una predisposici ms positiva cap als estudis. Sobretot, destaquen els que han passat a tenir una actitud ms
calmada. Daltra banda, la manca de comproms i esfor cap als estudis ha estat
capgirada, en certa mesura, per les estratgies dalguns/es coordinadors/es. Els
premis, com la dessuadora, lequipament del Bara, les excursions o el simple fet
de poder continuar assistint a les sessions del programa, han estat moneda de canvi
perqu canviessin dactitud vers lescola.
Resultats i impacte
107
Tenim un xaval [] que no assistia a linstitut i aqu li vam dir les coses tan
clares com si no assisteixes a linstitut aqu no podrs venir. I li agradava
tant i se sentia tan arrelat a FutbolNet que ell va demanar a la famlia que per
favor lapunts a linstitut. [] Ara va a linstitut. Saben que per estar aqu, a
FutbolNet, han de tenir unes conseqncies positives, si no aqu no poden
venir. I com els agrada, doncs sespavilen, el que s de portes cap enfora
sespavilen. Tamb xavals que han estat expulsats (de linstitut) i mentre els
ha durat lexpulsi no han pogut venir aqu, i quan han tornat el seu canvi ha
sigut notable. [] El nombre dexpulsions ha baixat. No dic jo que sigui per
causa de FutbolNet. Per potser t alguna cosa a veure.
(Coordinadora Tarragona)
Collaboraci amb entitats socials

El treball en xarxa ha estat una pea clau per consolidar limpacte del programa en
els nois i noies. En els casos de ms vulnerabilitat, el treball conjunt amb les entitats socials ha servit per gestionar, des de diferents punts i amb diferents eines, els
possibles conflictes o mancances daquests nois i noies.
Nosaltres vam tenir al festival local un problema de dos xavals que van estar
robant al vestuari dels nois. I tot just b un dels dos no ha tornat a aparixer
per aqu, [] i es veu que ha marxat fora i no sabem res. I laltre xaval, s clar,
s un xaval que ara mateix est al centre dacollida i ltimament tenim moltes
reunions amb el centre dacollida, per aix del treball en xarxa, per poder recuperar a aquest xaval, i, de fet, el tornem a tenir aqu. El tornem a tenir aqu
i estem contents perqu est responent molt b al treball.
(Coordinadora Tarragona)
En alguns casos en qu la relaci amb les entitats socials ha estat bona, han valorat
molt positivament limpacte del programa en els nois i noies que segueixen.
A la tcnica de serveis socials noms lhi arriben coses positives. Que sn
uns afortunats, etc., i ens diu on podem apuntar que aix continu perqu de
serveis socials nosaltres podem oferir el que tenim, el casal obert, tot el que
108
Esport i valors
tenim, per aix s una eina que, a ms a ms, no ens ha portat maldecaps, no
ens ha costat res. Al contrari, s una oferta que podem donar des de serveis
socials que, a ms a ms, ens revertia a nosaltres com a molt positiu. Ens va
dir: On haig de firmar perqu continu?.
Treball amb les famlies

Com ja sha comentat al llarg de linforme, a part de lescola i les entitats socials,
lelement de collaboraci que sha impulsat en major mesura ha estat la implicaci
de les famlies. En els municipis on aquesta participaci sha donat duna manera
ms o menys fluida s on shan trobat ms evidncies de limpacte positiu que t el
programa amb els seus fills i per a elles mateixes. En molt casos, el perfil de famlies
ms vulnerables presenten una estructura monoparental, o b sn famlies amb pocs
recursos, etc. Sn escenaris amb moltes dificultats i on sovint leducaci dels fills i
el seguiment daquests es fa difcil. El contacte amb els educadors els proporciona
eines per poder millorar les relacions entre els/les pares/mares i fills.
Lo que a m ms me llega es la complicidad que tienen con los nios, que
en seguida te llaman para decirte que ha pasado esto o lo otro y llaman para
trabajarlo. A veces se ven cosas aqu que no se ven en casa, a m me ha pasado, porque a lo mejor son ms introvertidos. Y han visto cosas que me han
ayudado para luego poder hablar con los hijos.
(Mare del Rodrigo i el Fernando).
Yo estoy muy contenta tambin, estn muy pendientes de mi hija Sonia. Las
seoritas, todas. Me han ayudado bastante. Yo ya te digo que con mi hija tengo
una dificultad, no s todava lo que es, tiene bastante genio, y se enfada bastante. Pero hablando con ella me han ayudado bastante. Hablan con ella, estoy
contenta de que estn pendientes de ella, estn muy pendientes de mi hija.
(Mare de la Sonia).
En altres casos ha servit per poder plantejar conjuntament estratgies perqu millors
el comportament o les actituds dels nois i noies. Un exemple s el cas del Roberto,
que ha millorat en la seva disposici cap als estudis grcies a la planificaci conjunta
Resultats i impacte
109
entre la seva mare i la coordinadora de FutbolNet, que li ha donat eines per establir
un seguiment i un control.
Mi hijo va a sexto curso y al principio iba muy mal en los estudios, entonces
habl con la coordinadora de FutbolNet y me dijo que haramos como un horario
y me pareci fenomenal y a l tambin. Fue lo mejor. Est acabando el curso
y lo est haciendo muy bien. Y entonces le va bien. Est sacando el curso. Y
tambin tena genio, que quera tener la ltima palabra. Y la coordinadora lo
lleva bien, le va aconsejando y le va bien. Veo el cambio, muchsimo. Y en seis
meses que lleva aqu me agrada, estoy contenta, y l viene con muchas ganas.
(Mare del Roberto).
El cas de la mare del Francisco Javier, famlia monoparental i amb dificultats econmiques i de conciliaci laboral, mostra la importncia que t el programa amb les
persones que tenen el seu perfil. El programa serveix per donar un refor en leducaci en valors o en el seguiment als fills ja que a les llars, a vegades per falta de
temps o aptituds, costa ms, grcies al coneixement que poden tenir els educadors
de la situaci familiar. En aquest cas, la mare del Francisco Javier demana tamb la
possibilitat de recuperar les sessions dacompanyament que es donaven en Xics15,
i que es podrien adaptar a les futures sessions de criana positiva.
Porque uno o una sola siempre cuesta ms, porque tienes que hacer dos
papeles en uno. Y en el FutbolNet lo saben, entonces saben los pormenores de
cada familia y tambin estn pendientes de eso mismo, de si viene el nio
alegre o no, o si le sacan, si a lo mejor ha discutido con alguien de la familia
o le ha pasado algo, incluso en el colegio. Por eso tambin era muy bueno las
sesiones que se hacan a las familias para ese seguimiento, precisamente para
esa confrontacin familia y nio, y el acompaamiento para tratarlo. Porque
ella lo ha dicho, yo tambin estoy sola con mi hijo, ella tambin, entonces
eso para los nios, pues tambin es un conflicto que llevarn a donde vayan.
Y si nos ayudan a tratarlo pues es mucho mejor porque luego se plasma en lo
que hacen y cmo se comportan.
(Mare del Francisco Javier).
15. Programa referenciat en la nota anterior.
110
Esport i valors
En altres casos, la collaboraci amb les famlies ha perms realitzar el canvi dactituds envers lescola que anteriorment es posava de relleu. En el segent exemple
es pot observar com, mitjanant la intermediaci del coordinador, es va poder fixar
un cstig allionador a un noi que havia estat expulsat durant uns dies de lescola,
amb el valor afegit dun canvi dactitud.
Amb una famlia ens ha passat, el nen, que amb pares separats va passar
un merder molt gran a lescola i lexpulsen tres dies i el pare diu: Se li ha
acabat, no ve a FutbolNet com a cstig perqu li agrada. Traiem aix. I dic:
No. El cstig li farem aqu perqu li agrada i davant de tots haur dassumir
aquest cstig. Li vaig dir al pare: Porta-mel encara que sigui aquest dia.
Li diu a la mare que lhi deixi portar; el porta i, davant de tothom, que tenim
un sistema de premis, de punts, se li van restar molts punts per alguna cosa
que havia fet a lescola i que no havia fet aqu. Tot aix pels altres va ser molt
allionador i pel nen molt b, la mare encantada, la reacci del nen a casa va
ser: Ull!, que tot el que ara facis a lescola va all tamb, eh. El nen es va
donar compte, ha canviat dactitud. I desprs els pares amb el dia que van fer
de trobada de pares on es va fer una lligueta que els va fer participar, els dos
pares separats jugant junts. Ho valorem molt positiu aix.
(Coordinador Barcelona)
Relaci equips educatius-participants

Com hem vist al llarg de linforme en diferents ocasions, la implicaci dels educadors
s leix principal en qu descansa el projecte FutbolNet. Sn, segurament, els principals catalitzadors que permeten que hi hagi grans canvis en lactitud dels nois i noies
del programa. Els casos en qu es produeix un impacte positiu acostuma a ser en els
nois i noies que tenen un comportament especialment nociu, tant per la dinmica
grupal com per ells mateixos. El treball amb lequip educatiu mitjanant el dileg
i els incentius permet dirigir aquestes actituds cap a unes altres ms productives.
Yo he visto a mi hijo que te pide perdn por todo, el cambio de ofrecerse a
hacer cosas, el cambio a razonar, cosa que antes no razonaba Yo creo que
es gracias al carcter que tienen las monitoras, todas ellas.
(Mare del Manuel)
Resultats i impacte
111
s el cas de dos germans en qu la manca deines per reduir la seva agressivitat

tenia conseqncies en la relaci amb la seva mare (que est separada). Per mitj
del programa i del treball amb la coordinadora van millorar lautocontrol i, aix, la
relaci familiar.
s una mare separada, i ella et comenta que grcies que els nanos van estar
aqu dintre ha aconseguit que canviessin i que estiguessin millor. Perqu el que
ms els costava era lautocontrol a casa, per a nivell dels tres en la manera
de relacionar-se i, s clar, podia haver anat a pitjor. I, en canvi, amb nosaltres
van treballar molt lautocontrol i el nen gran un dia va venir i, em va fer molta
grcia perqu em va dir: Tu mhas ensenyat a pensar. I jo li deia que no, que
a lo millor li hem ensenyat a pensar duna manera diferent.
Molts dels nois i noies que tenen risc dexclusi pateixen comportaments agressius
derivats de la seva situaci. En aquest cas, el treball dels educadors, i pel perfil que
tenen, ja que no sn considerats professors ni agents socials, t una incidncia molt
directa en els nois i noies perqu realitzin un canvi significatiu en positiu.
No saba controlarse y tena muchos impulsos tirando hacia la agresividad y
agreda a los compaeros. Pues tambin su referente (monitor) ha tenido muchas tutoras para trabajar esto, trabajos de contencin y trabajos de respetar a
sus compaeros. Darle diferentes tcnicas para que l pudiera controlarse y al
final pues, en vez de resolver los conflictos, en vez de resolverlos a travs de
un puetazo, lo hace a travs de la palabra. [] Con las tutoras descubrimos
tambin otro nio que no poda controlar su rabia y acababa maltratando a su
novia. Y este caso ha tenido mucha chicha. Tuvimos de hecho muchas intervenciones y luego con servicios sociales y todo. Y al final est toda la familia
en terapia familiar. Al final, a travs de FutbolNet, que ni Servicios Sociales lo
saba, es que el padre era maltratador de su madre y el nio estaba copiando
conductas.
LEnric t grans problemes amb la gesti de lagressivitat. Les primeres setmanes el tenem que agafar per retenir-lo perqu tenia un nivell dagressivitat
112
Esport i valors
molt gran. I ara no, ara per exemple se la gestiona ell. Se li va dir un temps
fora, ten vas dos minuts i tornes, o cantes una can per dintre, o. I aix
ho aplica. [] Avui he parlat amb la mare i ens va donar les grcies, perqu el
seu nano ara a casa ja no crida, ja no pega i ja no trenca. Sin al contrari. Pots
parlar correctament amb ell. Veure aix i que tho agraeixen s un gran qu.
El treball dels educadors s complementat, molt sovint, pel treball en xarxa que realitzen amb els diferents agents que segueixen la trajectria dels nois i noies. En el
cas del Sony, un noi nascut a Ghana amb una situaci familiar complicada, aquest
tenia un dficit datenci i li costava estar centrat tant a lescola com a les sessions
de FutbolNet. Mitjanant el treball conjunt del coordinador, la treballadora social i
la seva tutora es va aconseguir elaborar una estratgia de contnua atenci cap a
les seves mancances perqu ans canviant dactitud.
s com si no escolts mai. Tant la tutora de lescola com lassistenta mho
deien: s que no sassabenta de res, i s un noi que est 100% atent i bsicament s que no sempre est atent sin que est de fatxada a la classe.
Llavors, s agafar-lo i dir-li qu est passant. I aix ho hem fet els tres. No s
que noms ho hem fet a FutbolNet, sin tamb lassistenta social i la tutora.
I s clar, el nano ha canviat dactitud.
El seguiment que fan els educadors i les relacions de confiana que estableixen amb
els nens i nenes els proporciona una situaci immillorable per conixer les seves
preocupacions o problemtiques. Un exemple s el duna noia que venia derivada
dun EAIA (Equip dAtenci a la Infncia i lAdolescncia) i tenia una situaci familiar
complicada. Durant el programa, lequip educatiu va detectar que canviava lactitud
i cada cop la veien ms prima. Parlant amb la noia i insistint en el tema van detectar
que tenia bulmia i van comenar el procediment perqu millors.
Una nia que tenemos aqu de repente adelgaz mucho y la veamos con
otro tipo de actitud. Al principio no nos sorprendi lo de adelgazar porque
pensbamos que estaba haciendo dieta y cuando vinieron sus tos a la primera
fiesta nos dijeron que estaba haciendo dieta y no s qu, pero veamos cosas
Resultats i impacte
113
raras en su actitud y a travs de las tutoras que yo estuve haciendo con ella,
pues al final la nia expres que tena bulimia. Entonces a raz de ah hemos
hecho una tutora y me he puesto en contacto con el referente del EAIA y han
buscado un recurso de donde estn tratando trastornos alimenticios, y la
nia est mucho mejor y continua en FutbolNet.
Influncia del programa en les actituds dels participants

Per a molts nois i noies, el programa els ha perms aprendre formes de relacionarse amb el grup diguals duna manera oberta i propera. El desenvolupament de la
metodologia del programa FutbolNet permet crear espais de reflexi i debat que
faciliten la comprensi de certs valors o actituds beneficioses. En casos puntuals
en qu els participants tenien una manca de cert sentiment de companyonia cap als
seus iguals, es va poder capgirar la situaci i que desenvolupessin actituds totalment
contrries daquelles amb qu comenaven el programa.
Un nano que es barallava va robar, es barallava amb tothom i el grup el va
desplaar. Va venir, va demanar perd, no noms a nosaltres, sin a tot el
grup, i des daquell moment qualsevol nano que fa algo que no s correcte,
ell va i el renya. Aix fa goig.
(Coordinador Girona)
En altres casos sn actituds, com el respecte, el comproms, el seguiment de les
normes o saber perdre, que han anat adquirint de forma progressiva durant el programa. Reduir la competitivitat malsana sha donat en la majoria de casos, incls
en aquells que en un principi pitjor ho portaven.
El Alberto se enfadaba mucho, que l siempre tena que ganar en todo, y aqu
eso le ha cambiado mucho. Porque aqu ha aprendido que cuando toca, toca.
Cuando, por ejemplo, fuimos al partido, ellos perdieron y antes hubiera dicho
jo, ya hemos perdido, y ahora no. Le toca pues, sabe que las reglas del
juego son as. [] Entre hermanos ahora ya no es como antes, porque antes
114
Esport i valors
siempre quera uno siempre ganar, y ahora s saben jugar as con las reglas
que les han enseado.
(Mare de lAlberto i el Miguel)
Un altre valor en qu shan vist canvis importants, sobretot en els nois, ha estat el de
la igualtat de gnere. Com hem vist anteriorment, per a una majoria de nois i noies
era la primera experincia de jugar a futbol en equips mixtes (i segurament per a
alguns el primer cop en qualsevol esport).
Al principio me deca: Por qu juegan las nias?. En el juego se les da
ms prioridad. Y ahora ha cambiado completamente de mentalidad. Dice que
todos somos iguales, que tambin lleva coleta y no pasa nada. Y ahora l sabe
respetar eso.
(Mare de lAlberto i el Miguel)
Mi Juan, como lo ha visto en FutbolNet, en el colegio han hecho un grupo de
futbol en la hora del patio que juegan mitad nios y mitad nias, que antes
nadie quera jugar con las nias. Y ahora saben que las nias pueden hacer
lo mismo que los nios.
(Mare del Juan)
Influncia del programa en la integraci dels participants

En darrer terme, cal fer menci del carcter integrador que persegueix el programa
FutbolNet. Un dels principals objectius s fomentar la cohesi i la integraci social,
sobretot en collectius dinfants i joves que tenen cert grau de vulnerabilitat o risc
dexclusi social, i en molts casos saconsegueix. Sobretot, destaquen aquells que
tenen ms mancances i que, grcies al programa i al treball dels educadors, experimenten un canvi actitudinal molt positiu pel seu desenvolupament emocional i de
sociabilitat en edats tan importants com sn la infantesa i ladolescncia.
El Mustafa t un problema, bsicament t un problema dintegraci, que no
s que no lacceptin els altres, sin s com sintegra ell. Sintrodua al grup en
pla fatxenda, creant una mica de mal rotllo que al final el que acabava rebent
Resultats i impacte
115
s ell, o fent bromes, fent-se el gracis, rient-se dalguns i al final sen riuen
dell. Aleshores li vam dir que aix no funciona. Es va parlar amb benestar
social i amb la tutora del cole. Aleshores vam parlar amb ell que cada cop
que passi aix se lavisa. [] Ho est mig aconseguint. Estem parlant que
levoluci no s dun dia per laltre i molt menys aix perqu t grans problemes familiars. [] El nano est canviant dactitud i est treballant molt millor
a lescola perqu est fent ms deures, i simplica molt ms a la classe quan
abans molestava moltssim perqu parlava molt. Aqu, per exemple, la relaci
amb els companys est sent millor. Els companys laccepten ms fcilment i
ell no s tan intrusiu per entrar dintre de la comunitat del grup. La tutora ens
est dient que est molt millor aix.
Mi hija? Ms sociable. Porque era muy de ella. Entonces, aqu le ensearon
a ser ms amiga, compartir ms, ser ms abierta, contar un poco sus cosas
porque antes era muy de ella y no contaba nada, y en eso la han ayudado
muchsimo.
(Mare de la Slvia)
El procs dintegraci en alguns casos va ms enll del programa FutbolNet. La participaci i el treball en grup mitjanant el dileg i la reflexi permeten que alguns
comportaments ms tancats o introvertits puguin passar a ser ms oberts i participatius. Els beneficis daquestes evolucions no es limiten al temps que estan en el
programa, sin que van ms enll. El cas de la Yasmina s especialment representatiu
de la incidncia del programa en aquests tipus de casos.
La Yasmina s una nena marroquina amb tot el que comporta culturalment
parlant. []. Doncs la Yasmina aqu sha obert moltssim. Ha passat duna
nena que no tenia amics, no tenia relaci ni a linstitut ni enlloc, que era sper
tancada. [] Per exemple, pel festival local la mare no la volia deixar venir i
llavors la vam trucar explicant-li que estvem encantats amb ella. Donant-li
aquestes empentetes la Yasmina ha canviat moltssim i ara est integradssima
al grup, t collegues, amics, tant a lescola com aqu, a lescola sha obert
una mica ms. I aix bsicament ha funcionat, i la tutora ho diu, que ha sigut
FutbolNet, que no s una altra cosa que no siguem nosaltres.[] Aqu escol-
116
Esport i valors
tem les persones, escoltem les idees que tenen. Tothom s valorat, tothom
se li dna, se li aporta alguna cosa com que es valora moltssim. Llavors ha
fet una gran canvi.
Un altre exemple molt representatiu s el duns germans, llvaro i lfrica, dels quals
en tenen la custdia la seva tieta i el seu marit. Per a la tieta va ser difcil fer-sen
crrec perqu els nens ja tenien certa edat i ella no tenia experincia deducar uns fills
prviament. En el cas de lfrica, que va desenvolupar un comportament molt tancat
durant els primers anys, FutbolNet va representar el catalitzador que va provocar
que comencs a obrir-se i a explicar ms coses, tant dins del programa com a fora.
Era muy cerrada, no le gustaba nada contar sus cosas, muy raras veces se te
abra, te contaba sus cosas. Y aqu pues, aqu s lo ha hecho, la han ayudado
a contar las cosas, a decir qu le parece y qu no le parece y, aunque tenemos
problemas en casa porque ella quiere ir un poquito por libre Por otro lado
la voy sobrellevando y ella se est dando cuenta. Y s, aqu la han ayudado
mucho. Igual al nio, porque a l le encanta el deporte y en donde haya futbol
l est all.
(Tieta de llvaro i lfrica)
Sntesi
Com sha pogut evidenciar en aquest captol, el nombre dinscrits en el programa
no ha estat del tot negatiu, si b en la majoria de municipis a linici del programa no
era suficient i es va anar ampliant a mesura que passaven les setmanes. En canvi,
lassistncia ha estat aproximadament duna mitjana del 77%. Es podrien fer certes
consideracions a lhora de reforar aquests resultats. De cara als inscrits, queda
evidenciat que una planificaci i difusi dels equips educatius amb ms temps
donaria millors resultats i potser aix es podria disposar de ms nois i noies que es
poguessin comprometre a assistir assduament a les sessions. Per tampoc sembla
gaire convenient buscar noms infants i joves que ens assegurin des del principi que
podran venir tots els dies, ja que aquest plantejament contradiu en certa manera
lobjectiu del programa de potenciar el comproms dels participants, s a dir, que
Resultats i impacte
117
en principi ja porten un dficit en segons quins valors i estan en unes situacions

que fan difcil la seva assistncia continuada. No obstant aix, s un element que
no sha de deixar de tenir en compte en futures edicions.
Els menors de dotze anys sn els que tenen una predisposici ms positiva cap als
diferents apartats del programa i els que interioritzen en major mesura els diferents
valors que promou FutbolNet. Per tant, sn els ms petits els que consideren que han
aprs ms coses i a qui agraden ms les activitats prvies al futbol, amb una forta
diferncia amb les cohorts de ms edat. De fet, els nois i noies ms joves sn ms
permeables a ladquisici daltres valors, mentre que els adolescents ja comencen
a estructurar-se com a individus autnoms i poden desenvolupar mecanismes que
minimitzin els resultats daquest tipus de prctica educativa. Daltra banda, en termes
digualtat de gnere, el programa s un xit ja noms pel fet que ms dun 40% dels
participants no havia jugat mai en equips mixtes, i que a una mplia majoria no els
acaba important tamb sn els petits els que millor acceptaci tenen.
Els valors amb millors resultats sn els del respecte, el comproms i el treball en
equip. Els participants ms joves mostren una integraci dels valors ms freqent
que els adolescents noms en el cas de lesfor es produeix lefecte invers. En
prximes edicions shauria de seguir apostant per la incorporaci de cohorts ms
joves, en les quals tot indica que els resultats de leducaci en valors s major. Aix
mateix, en futures edicions seria aconsellable poder fer una comparativa dels valors
que desprenen els infants i joves a linici amb els resultats al final del programa,
daquesta manera es podria comprovar duna manera ms sistemtica levoluci
que han tingut.
Levoluci grupal ha estat en general molt bona i ha proporcionat canvis en actituds
i comportaments en molts participants. En casos ms concrets, els beneficis han
aconseguit traspassar la barrera del programa i arribar a influir en lesfera educativa,
en alguns, i en la relaci familiar, en daltres. Aquests beneficis pels participants shan
donat en gran mesura pel treball i la implicaci dels equips educatius, en els quals
recauen en gran mesura els resultats del programa. Per, com ja sha comentat en
captols anteriors, tamb depenen de les condicions en qu treballen i dels perfils
dels participants. On shan pogut evidenciar ms impactes i amb certa diversitat ha
estat en aquells municipis que han tingut les millors condicions de partida, amb certa
118
Esport i valors
diversitat de perfils de participants, i que han pogut treballar amb les famlies, algun
referent dinstituts o escoles dels nois i noies, i amb els agents socials implicats.
Com ms dun/a coordinador/a ha declarat, FutbolNet s una metodologia que
funciona, que pot aportar moltssim a infants i joves que es troben en una situaci
vulnerable i als quals puguin mancar referents positius. Per la seva potencialitat
depn de la implicaci dels educadors, del treball en xarxa que es pugui fer i del
temps que es t per portar-ho a terme. En alguns municipis no shan trobat tantes
evidncies de canvi, en part per laplicaci de la metodologia i per com lequip educatiu interpreta el programa i els seus objectius, i en altres perqu necessiten ms
temps per arribar on arriben altres, pel tipus de perfils que tenen de participants i
de famlies. En aquest sentit, shauria de considerar repetir el programa en alguns
municipis per consolidar i incrementar els efectes beneficiosos del programa FutbolNet. Repetir en un mateix municipi on el programa est funcionant t resultats
exponencials de cara als beneficis pels nois i noies. Els diferents equips educatius,
amb experincia en programes educatius, veuen la dificultat darribar a un nivell
mxim dels objectius plantejats en els mesos que planteja el projecte. El seguiment
i la comunicaci que es donen durant el programa sn molt beneficiosos per nois
i noies que ho necessiten. Per fer aix sha de valorar quins sn els municipis que
realment estan incidint en una poblaci amb necessitats i qu est funcionant de
forma adient. Daltra banda, seria millor repetir en aquells municipis on des dels
ajuntaments es donen les condicions necessries per portar a terme el programa.
Consideracions finals
121
Al llarg daquest informe davaluaci del programa FutbolNet hem pogut veure la diversitat dimplantacions que shan donat en els diferents municipis que lhan aplicat.
Es pot considerar un programa relativament jove, ja que s la segona edici que sha
efectuat i shan ampliat en gran mesura els territoris receptors. Tot i aquesta condici,
el funcionament del programa ha estat en termes generals ms que satisfactori.
Les caracterstiques de cada municipi fan que el programa FutbolNet no hagi estat
igual en cada lloc. Diferents elements, com els perfils dels nois i noies participants,
la comunicaci amb entitats i famlies, les installacions, la composici dels equips
educatius, els temps dimplementaci, etc., han donat una mostra de la complexitat i
diversitat de factors que shan de tenir en compte pel bon funcionament del programa.
En aquest aspecte, shan determinat alguns daquests factors imprescindibles i shan
proporcionat algunes orientacions i recomanacions per maximitzar els resultats.
Tamb sha constatat que aquesta diversitat de caracterstiques ha modificat
en certa manera el sostre dobjectius al qual poden arribar els diferents grups.
A priori, els equips amb ms constriccions tenen ms difcil arribar als mateixos
objectius a qu poden arribar altres amb millors condicions. Per, com sha pogut
observar, en segons quines experincies, la preparaci, la implicaci i el treball
dels equips educatius poden trencar alguns daquests escenaris ms complicats
amb qu shan trobat. Per tant, en bona mesura, lxit de FutbolNet pivota en la
tasca realitzada pels equips educatius i en el treball en xarxa endegat amb famlies,
escoles i agents socials.
122
Esport i valors
Els objectius que es plantegen en el programa FutbolNet shan complert en gran

mesura i amb un alt percentatge en la majoria de territoris. Si b s cert que alguns
no han pogut arribar on daltres pels condicionants anteriorment esmentats, aix no
vol dir que amb ms temps no sarribessin a produir resultats equivalents. El que ha
quedat ms evidenciat s que si es donen els elements ms propicis per al funcionament del programa, els resultats i limpacte en els participants estan assegurats.
En aquesta lnia, i per maximitzar leficcia i leficincia del programa, s aconsellable
que FutbolNet estableixi els mnims operatius indispensables per implementar-se en
els territoris i que no inici accions fins que aquests no estiguin totalment garantits.
En general, el nivell de satisfacci tant dels educadors com dels participants ha estat
molt elevat. Prcticament la totalitat dels participants voldrien repetir lexperincia de
tornar-se a produir. Mitjanant el programa, els nois i noies amb situacions diverses,
per amb cert grau de vulnerabilitat, han pogut crear grups, amics, dinmiques que
han transformat en certa mesura les seves actituds i comportaments, i que no noms
tenen encaix en el mn de lesport, sin tamb en la seva vida diria (les relacions,
actituds, comportaments, resolucions de conflictes, etc.). Les dades han demostrat
que aix no passa per igual en els diferents territoris ni en tots els participants dun
mateix municipi. Per els resultats daquesta edici han estat prou significatius
per valorar la seva implantaci de manera molt positiva i tenir en consideraci el
potencial de futur del programa.
Aix mateix, les dades evidencien que FutbolNet t una especial incidncia en la
interioritzaci dels valors de respecte, comproms i treball en equip per part dels
infants i joves participants, i que es molt destacable la tasca realitzada per promoure
la igualtat de gnere.
En conclusi, FutbolNet s una metodologia que funciona i que pot arribar a desplegar un alt grau de potencial educatiu i esdevenir un molt bon catalitzador per
desenvolupar diferents impactes en els participants, especialment en les seves
actituds i integraci, aix com en el seu entorn social ms proper.
Bibliografia
125
Amat, M. i Batalla, A. (2000). Deporte y educacin en valores. Aula de Innovacin

Educativa, nm. 91, p. 10-13.
Cruz, J. (2003). El valor de lesport en el procs de socialitzaci dels joves. Escola
Catalana, nm. 398, p. 16-18.
Cruz, J. (2004). Es educativo el deporte para jvenes en edad escolar?. A: J. Campos
i V. Carratal (coord.). Las Ciencias de la Actividad Fsica y el Deporte en el marco de
la Convergencia Europea, p. 69-90. Valncia: Universitat de Valncia.
Gutirrez, M. (1994). Desarrollo y transmisin de valores sociales y personales en
educacin fsica y deportes. Premi dInvestigaci en Cincies Socials i Humanitats.
VI Premios Unisport Andaluca de Investigacin Deportiva. Mlaga: Unisport.
Gutirrez, M. (1995). Valores sociales y deporte. La actividad fsica y el deporte como
transmisores de valores sociales y personales. Madrid: Gymnos.
Gutirrez, M. (2003). Manual sobre valores en la educacin fsica y el deporte. Barcelona: Paids.
Gutirrez, M. (2004). El valor del deporte en la educacin integral del ser humano.
Revista de Educacin, nm. 335, p. 105-126. En lnia: http://www.mecd.gob.es/
126
Esport i valors
revista-de-educacion/numeros-revista-educacion/numeros-anteriores/2004/re335/
re335_09.html
Kleiber, D. A. i Roberts, G. C. (1981). The effects of sport experience in the development of social character: A preliminary investigation. Journal of Sport and Exercise
Psychology, nm. 3, p. 114-122.
Mar-klose, P., Mar-klose, M., Vaquera, E., i Argeseanu, S., (2010). Infncia i futur. Noves
realitats, nous reptes. Barcelona: Fundaci la Caixa.
Ruiz, G. i Cabrera, D. (2004). Los valores en el deporte. Revista de Educacin, nm.
335, p. 9-19. En lnia: http://www.mecd.gob.es/revista-de-educacion/numerosrevista-educacion/numeros-anteriores/2004/re335/re335_02.html
Sage, G. (1998). Character Development. Does Sport Affect Character Development
in Athletes?. Journal of Physical Education, Recreation and Dance, volum 69, nm.
1, p. 15-18.
ndex de mapes, taules i grfics
129
ndex de mapes
Mapa 1. Expansi del programa FutbolNet a Catalunya, de la 1 edici
2011-2012 a la 2a edici 2012-2013
70
ndex de grfics
Grfic 1. Tipus delements rebuts per municipi (%) i el seu grau de
necessitat i valoraci (valors de 0 a 10) per part dels monitors i coordinadors
de FutbolNet
81
Grfic 2. Valoraci dels participants de jugar amb equips mixtes
98
Grfic 3. Valoraci dels participants de jugar amb equips mixtes segons
grupsdedat
99
Grfic 4. Valoraci dels participants de jugar amb equips mixtes segons sexe 100
ndex de taules
Taula 1. Grau de necessitat i valoraci (valors de 0 a 10) per part dels
monitors i coordinadors de FutbolNet dels segents elements
Taula 2. Principals objectius del programa FutbolNet per als / a les
monitors/es i coordinadors/es segons importncia
83
85
130
Esport i valors
Taula 3. Grau dassoliment dobjectius segons els/les monitors/es

i coordinadors/es (valors de 0 a 10)
Taula 4. Valoraci dactivitats i normes per part dels participants de
FutbolNet per sexe
Taula 5. Valoraci dactivitats i normes per part dels participants de
FutbolNet per grups dedat
Taula 6. Grau dacord i desacord dels participants de FutbolNet amb
les segents sentncies pel que fa als valors que persegueix el programa
Taula 7. Caracterstiques de la mostra de lEnquesta als Participants
86
97
97
101
135
133
Objectius
La present avaluaci neix amb lobjectiu davaluar els resultats i limpacte del programa FutbolNet en els seus participants. Per assolir aquest objectiu, fonamentalment, sanalitzen les dades corresponents als qestionaris dels infants, dels grups
de discussi dels familiars i de les entrevistes amb els coordinadors dels territoris
dimplementaci.
Els altres objectius de lavaluaci basculen entorn de la metodologia aplicada, el
disseny i la implementaci del programa. Mitjanant les dades secundries, lobservaci participant i lanlisi de les entrevistes i de les dades derivades dels diferents
qestionaris, es pretn analitzar els segents tems:
Gesti i implementaci del programa en els diferents municipis.
Valoracions i percepcions dels educadors i coordinadors segons els diferents
elements del programa.
Detecci dels punts forts i punts febles del programa, i realitzaci de propostes
de millora.
134
Esport i valors
Instruments
Tal com sha comentat prviament, lavaluaci sha portat a terme mitjanant la
triangulaci de diferents tcniques metodolgiques, tant de naturalesa quantitativa
com qualitativa. A continuaci, es descriuen les tcniques utilitzades en lavaluaci
del programa FutbolNet.
Enquesta als participants

Una de les parts essencials per a lavaluaci dun programa de les caracterstiques
de FutbolNet s obtenir informaci sobre els seus protagonistes. Saber com valoren
el programa, qu pensen i quins valors tenen respecte als que promou FutbolNet,
esdev molt rellevant per a lavaluaci daquest. Ms que preguntar sobre valors,
el que sha fet s preguntar sobre actituds que tenen els participants respecte a
diferents temes relacionats amb els valors. Mitjanant la distribuci de lEnquesta
als Participants del programa (infants i joves) sha obtingut informaci de les seves
valoracions i opinions respecte a la gesti, funcionament o satisfacci envers el programa, indicadors dassoliment sobre valors que promou FutbolNet, i altres dades
sobre el seu pas en aquesta edici.
En aquest aspecte, el qestionari es va donar en m al principi de la sessi a cada
municipi. En la majoria dels municipis es va completar aproximadament en vint minuts i amb la supervisi del tcnic avaluador i lajuda dels educadors.
La mostra
En aquesta edici del programa FutbolNet sha contemplat un univers de divuit
municipis que desenvolupen el programa amb calendaris dexecuci similars
(sexclou el cas de Girona, com ja sha comentat prviament). Daquests, cinc
sn a la provncia de Barcelona, tres a la de Girona, cinc a la de Tarragona i cinc
a la de Lleida. Les dues entitats que els coordinen sn la Fundaci Ser.Gi (que
coordina quatre municipis) i Eduvic (que coordina els catorze restants). Partint de
les dades obtingudes de les avaluacions internes del mes de desembre del 2012,
135
el nombre dinscrits entre nois i noies s aproximadament duns 850 (80% nois
i 20% noies, aproximadament). Es va realitzar una selecci de municipis segons
diferents criteris: distribuci geogrfica (provncies), tipus de municipi (nombre
de poblaci), entitats executores, tant per cent de nois i noies, i existncia o no de
teamers. Dels catorze municipis on sha distribut el qestionari, entre els mesos
de febrer i abril del 2013, sha aconseguit una mostra total de 494 enquestats16.
Taula 7.
Caracterstiques de la mostra de lEnquesta als Participants
Sexe
Edat
Nois
Noies
10
11
12
13
14
15
16
17
Total
Banyoles
40
13
45
Balaguer
30
10
10
39
Figueres
27
34
Santa
Coloma
22
32
Palafrugell
25
15
12
40
Igualada
19
10
29
Vic
20
29
Vendrell
20
18
16
13
39
Barcelona
27
18
10
11
48
Cambrils
39
10
44
Amposta
25
31
Valls
26
28
Trrega
25
23
Mollerussa
31
33
376
112
16
23
50
60
84
94
68
57
31
494
Total
Font: Elaboraci prpia.
La mostra est representada per un 23% de dones i un 45,7% dimmigrants de

primera generaci (nascuts a lestranger). En la participaci de FutbolNet hi ha un
16. Les xifres denquestats per municipi respon a lassistncia de participants el dia de la distribuci dels qestionaris. El nombre de participants que hi eren en el moment de lenquesta i no la
van completar s prcticament nulla.
136
Esport i valors
component molt marcat de multiculturalitat, cosa que provoca que, en alguns municipis, la concentraci acabi sent prcticament del 100% de nens i nenes daltres
cultures, ja siguin de primera o segona generaci (nascuts a Catalunya). En total,
hi ha aproximadament nois i noies de trenta orgens diferents que participen a
FutbolNet, amb una clara concentraci dels nascuts al Marroc, que constituirien,
aproximadament, el 25% de la mostra.
Entrevistes als / a les coordinadors/es

Aprofitant la selecci de municipis per la distribuci de qestionaris als participants,
shan efectuat un total de catorze entrevistes als / a les coordinadors/es locals, una
a cada municipi, majoritriament realitzades una hora abans de cada sessi. Les
entrevistes han suposat una eina de gran rellevncia per a aquesta avaluaci, ja
que han proporcionat informaci sobre la gesti, la implementaci, les valoracions,
levoluci dels infants i limpacte i resultats del programa.
Qestionari a lequip educatiu

Per complementar les entrevistes dels coordinadors, es va voler obtenir informaci
de la resta de membres educatius del programa respecte a diferents qestions. Aix,
un cop finalitzada ledici actual, en la majoria de municipis es va enviar al conjunt
deducadors i coordinadors una enquesta en lnia. En aquest cas es va enviar a
tots els municipis (als divuit). Shan obtingut un total de trenta-nou qestionaris
emplenats, amb una representaci de setze municipis17. Aix significa el 54% de la
mostra que es podia arribar a assolir respecte al nombre deducadors i coordinadors
total, per tamb el 89% dels municipis als quals es podia enviar qestionaris. Les
dades resultants tenen un valor molt significatiu ja que han servit per analitzar les
17. Hi ha territoris en qu sha respost un nic qestionari per municipi i en daltres que sha respost
fins a un mxim de quatre per municipi (significa que han respost els/les tres educadors/es i el/la
coordinador/a local).
137
diferents necessitats, valoracions, perspectives i propostes del programa segons les

persones que el posen en prctica.
Grups de discussi de les famlies

Shan realitzat dues sessions de grups de discussi amb familiars dels participants
del programa FutbolNet aprofitant les activitats que es feien puntualment amb les
famlies en alguns municipis. Concretament, shan realitzat a Cambrils i al Carmel.
Linters de fer-les en aquests municipis provenia de la possibilitat de captar els
discursos de familiars que porten els seus fills en el primer any dexecuci de FutbolNet, que s el cas de Cambrils, i en la segona edici del programa, que s el cas
del Carmel. Cada grup de discussi va estar format per entre sis i vuit familiars, dels
quals una gran majoria eren mares. Les duracions dels grups de discussi han estat
de trenta i trenta-cinc minuts.
Observaci participant
Aquesta eina metodolgica ha tingut lobjectiu de complementar la resta dinstruments davaluaci. Sha elaborat una fitxa per a cada un dels municipis visitats.
Per elaborar aquesta tcnica sobservava el funcionament i el desenvolupament
de les sessions de FutbolNet a cada municipi i, juntament amb el dileg amb els
diferents membres de lequip educatiu, sanava recopilant la informaci necessria. Daquesta manera, shan pogut contrastar les diferncies i similituds entre els
diferents escenaris.
Informes breus
1
Les desigualtats educatives a Catalunya: PISA 2003

Ferran Ferrer (dir.), Gerard Ferrer i Jos Luis Castel
El paper crucial del professorat. Atraure, preparar i mantenir professors de qualitat

OCDE. Poltiques dEducaci i de Formaci
El procs de normalitzaci destrangers 2005. Balan i perspectives

Maria Helena Bedoya Muriel i Eduard Sol Alamarja
Itineraris de formaci i inserci laboral dels joves a Catalunya

Rafael Merino i Maribel Garcia
Els imams de Catalunya: rols, expectatives i propostes de formaci

Jordi Moreras
Sisena hora: una oportunitat o una dificultat per avanar?

Joaqun Garn, Isabel Snchez i Jess Vias
Joves i poltica
Nria Valls i Andrea Borison
Els sistemes educatius als pasos dorigen de lalumnat immigrat. Una aproximaci
Miquel ngel Alegre, Ricard Benito i Sheila Gonzlez
Els plans educatius dentorn: debats, balan i reptes

Miquel ngel Alegre i Jordi Collet
10 Formaci i professionalitzaci del professorat de secundria a Catalunya

Gemma Trib
11 La desafecci poltica a Catalunya. Una mirada qualitativa
Ismael Blanco i Pau Mas
12 Histries dimmigraci: la comprensi dels patrons de rendiment escolar dels joves immigrants nouvinguts
Carola Surez-Orozco i Marcelo Surez-Orozco
13 Leducaci catalana a la premsa
Jaume Carbonell i Sebarroja i Antoni Tort i Bardolet
14 Simbologies en lespai pblic. Els debats sobre ls del hijab a Europa
Jordi Moreras
15 Actituds, comportament poltic i xarxes organitzatives dels immigrants a la ciutat de
Barcelona
Laura Morales i Eva Anduiza (directores), Laia Jorba, Josep San Martin i Amparo Gonzlez
16 Les responsabilitats legals en les activitats educatives realitzades ms enll del temps lectiu
Neus Soriano, Ramon Plandiura i Eva Izquierdo
17 El salari de reserva de les dones desocupades a Catalunya
Ddac Queralt Jimnez
18 Models educatius familiars a Catalunya
Javier Elzo Imaz (coordinador), Mara Teresa Laespada Martnez i Ana Martnez Pampliega
19 Lescola del segle xxi. Una mirada des de la societat civil
Mireia Civs i Zaragoza, Jordi Riera i Roman, Annabel Fontanet i Caparrs i Elena S. Ojando i Pons
20 Les persones en situaci de sense llar de Barcelona: perfils, estat de salut i atenci sanitria
Joan Uribe i Sara Alonso
21 Crnica de la Llei dEducaci de Catalunya
Ramon Farr Roure
22 De lacollida a la ciutadania: la formaci de la poblaci adulta immigrada
Xavier Aranda, Miquel Casanovas, Alfons Formariz (coordinador) i Pep Vidal
23 El reagrupament familiar a Catalunya, una aproximaci qualitativa

Rosalina Alcalde, Andreu Domingo, Diana Lpez, Jordi Bayona i Amparo Gonzlez
24 Trajectries sociolaborals de la poblaci immigrada. Factors explicatius
Sarai Samper, Raquel Moreno (D-CAS, Collectiu dAnalistes Socials)
25 Lopini dels catalans sobre la immigraci
Mnica Mndez Lago
26 Continuar o abandonar. Lalumnat estranger a leducaci secundria
Carles Serra i Josep Miquel Palaudrias
27 Impacte de la crisi econmica en la immigraci internacional a Catalunya lany 2008
Andreu Domingo i Albert Sabater
28 De laula dacollida a laula ordinria. Orientacions per a la transici
Ricard Benito Prez i Sheila Gonzlez Motos
29 Educaci i ascens social a Catalunya
Xavier Martnez Celorrio i Antoni Marn Saldo
30 Mercat de treball i poltiques actives docupaci
Maria Caprile Elola-Olaso i Jordi Potrony Hernando
31 Els patis de les escoles: espais doportunitats educatives
IPA Espanya, Associaci Internacional pel Dret dels Infants a Jugar
Imma Marn (directora), Cris Molins, Maite Martnez, Esther Hierro i Xavier Aragay
32 Canvis a curt termini en la identificaci nacional a Catalunya
Mara Jos Hierro Hernndez
33 Les llenges a Catalunya, 2001-2005
Albert Fab i Mireia Llaberia
34 Conciliar per educar
Esther Snchez Torres. Amb les aportacions de Cristina Brullet, Dolors Comas dArgemir, Miquel Martnez i
Sara Pons
35 Famlies, escola i xit. Millorar els vincles per millorar els resultats
Jordi Collet i Antoni Tort (coordinadors)
36 Nous comportaments residencials a les llars catalanes
Cristina Lpez Villanueva
37 Competncies lectores i xit escolar
Aurora Rincn Bonet
38 Les escoles magnet. Una aposta per lexcellncia i lequitat
Aina Tarabini (coordinadora)
39 Educaci avui. Indicadors i propostes de lAnuari 201
Bernat Albaigs i Miquel Martnez
40 A les tres a casa? Limpacte social i educatiu de la jornada escolar contnua
Elena Sintes Pascual
41 Crisi, desigualtats i benestar vulnerable. Anlisi longitudinal del PaD (2003-2009)
Xavier Martnez Celorrio i Antoni Marn Saldo
42 Educaci, competncies i mercat de treball. Els reptes de Catalunya a partir de lestratgia de lOCDE
Queralt Capsada (coordinadora), Kathrin Hoeckel i Luis Ortiz
43 Esport i valors. Avaluaci del programa FutbolNet a Catalunya, 2012-2013
Albert Juli Cano i Maria Prat Grau
Els infants que practiquen esport enforteixen els seus valors?

Aprenen a pensar en el grup, a esforar-se, a compartir dins
i fora del terreny de joc? Traslladen els valors positius de
lesport fora de lmbit esportiu?
Aquest informe reflexiona sobre leducaci en valors a travs
de lesport a partir de lavaluaci del programa FutbolNet
de la Fundaci FC Barcelona, implementat a Catalunya el
curs 2012-2013. Lanlisi evidencia limpacte en els seus
participants i, alhora, aporta suggeriments per a una millora
educativa del programa en futures edicions.
Informes breus #43
Esport i valors
2012-2013
Albert Juli Cano
Maria Prat Grau
ISBN: 978-84-15526-37-7

Futbolnet

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Futbolnet

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Esport i valors

Avaluaci del programa FutbolNet de

Informes breus #43

Avaluaci del programa FutbolNet de la Fundaci FC Barcelona

Avaluaci del programa FutbolNet de

Albert Juli Cano s socileg i investigador

Informes Breus s una collecci de la

Primera part: Leducaci en valors a travs de lesport.

Segona part: Avaluaci FutbolNet a Catalunya 2012-2013

1. FutbolNet com a programa educatiu a travs de lesport

2. Avaluaci de la implementaci i assoliment dobjectius

ndex de mapes, taules i grfics

Annex. Metodologia i anlisi de lavaluaci

En els darrers anys, leducaci en valors ha adquirit importncia en els centres

Lestructura de linforme es compon de dues parts diferenciades. La primera estableix

Leducaci en valors a travs de lesport

Carcter ldic i vivencial

Gran nombre dinteraccions

Leducaci en valors a travs de lesport. Fonamentaci terica

Presncia de situacions conflictives

Enorme presncia meditica i quotidiana

Experincies i recerques prvies

Leducaci en valors a travs de lesport. Fonamentaci terica

A continuaci, fem una breu descripci dalgunes de les aportacions actuals ms

Leducaci en valors a travs de lesport. Fonamentaci terica

En la campanya Compta fins a tres1 de lAjuntament de Barcelona, el GEPE fa tot

mbit de lantropologia social

Leducaci en valors a travs de lesport. Fonamentaci terica

la prctica educativa. Daquesta manera, el grup ha fet importants aportacions des

Leducaci en valors a travs de lesport. Fonamentaci terica

Leducaci en valors a travs de lesport. Fonamentaci terica

Identificaci de valors? Quins valors?

Per entendre la relaci que hi ha entre els termes:

Leducaci en valors a travs de lesport. Fonamentaci terica

Quins valors? T valors lesport?

Leducaci en valors a travs de lesport. Fonamentaci terica

Com aprenem els valors?

La teoria social de laprenentatge de Bandura

El procs de construcci moral racional i autnoma

Leducaci en valors a travs de lesport. Fonamentaci terica

Aprenentatge a travs de la prctica

Factors que incideixen en el treball dels valors

Leducaci en valors a travs de lesport. Fonamentaci terica

Quines qualitats ha de tenir un/a bon/a monitor/a?

Leducaci en valors a travs de lesport. Fonamentaci terica

Leducaci en valors a travs de lesport. Fonamentaci terica

Un aspecte que sempre ha estat polmic en leducaci fsica i lesport s el rol de la

Ha daconseguir el respecte total vers el reglament establert, les persones

Lambient o atmosfera moral del context

Leducaci en valors a travs de lesport. Fonamentaci terica

La participaci dels collectius implicats en el disseny de les propostes.

Leducaci en valors a travs de lesport. Fonamentaci terica

bsicament, en el temps que suposa aplicar-los i, posteriorment, en fer una

Leducaci en valors a travs de lesport. Fonamentaci terica

aix s aix en la investigaci educativa, encara s molt ms evident en lmbit de

Un apunt sobre la temtica de gnere

Leducaci en valors a travs de lesport. Fonamentaci terica

Desigualtat i estereotips sexistes a lesport

Les etiquetes de gnere: una qesti cultural?

Leducaci en valors a travs de lesport. Fonamentaci terica

Qui posa etiquetes?

diaris, etc., reforcen constantment aquests models i influeixen en les motivacions

Prctiques mixtes o segregades?