DOSSIER DE LITERATURA I

COMUNICACI
3er E.S.O. -Llengua Catalana i Literatura -1er
Trimestre

COMUNICACI

Caracterstiques del llenguatge

periodstic

Concisi. Cal transmetre en un espai limitat la mxima quantitat

d'informaci.

Sintaxi senzilla. L's d'oracions curtes i d'un lxic senzill facilita

la comprensi deis textos periodstics. Els elements de l'oraci
han d'estar collocats seguint l'ordre lgic: subjecte, verb,
complements.

Disposici especial deis continguts. Els continguts

periodstics es colloquen en una disposici especial a causa de la
subordinaci a un espai determinat i al desig de captar l'inters
del lector. Una notcia, per exemple, cont les dades de ms
inters al principi i, a continuaci , les secundaries (estructura de
pirmide invertida).

Objectivitat. Qualsevol informaci ha de ser tractada amb la

mxima objectivitat. Molts autors, per, afirmen que l'objectivitat
pura no existeix. Tanmateix, la subjectivitat es fa presenten els
textos d'opini (editorial, article d'opini, crnica...).

La notcia

Els diaris tant en format de paper com digital,

els informatius de televisi i la radio informen
del que succeeix al mn per mitja, sobretot del
subgnere periodstic de la notcia.
La notcia, gnere periodstic per excellncia,
s un relat que informa deis esdeveniments
actuals ms importants des d'un punt de vista
objectiu.
La notcia ha de donar una informaci completa
i certa, perqu els lector i els oient: estiguin
suficientment informats.

La notcia ha de respondre sis

preguntes:
1.
2.

Qu ha passat? (= l'esdeveniment).
Qui n's el protagonista? (= el responsable de
l'esdeveniment) .

3.
4.
5.

On ha passat? (= el lloc de l'esdeveniment, l'escenari).

Quan ha passat? (=el dia, l'hora...).
Com ha passat? (= de quina manera ha tingut lloc
l'esdeveniment).

6.

Per qu ha passat? (=la causa que ha provocat

l'esdeveniment).

Estructura de la notcia
Pel que fa a la notcia escrita, ha de tenir una
estructura determinada que consta de tres parts:
1.Titulars: estan formats per un ttol breu i de
vegades un subttol que el complementa. Tenen com
a funci atreure el lector.
2.Entrada: s el primer pargraf de la notcia i s'hi
resumeix la informaci ms rellevant:
3. Aquesta informaci respon a les preguntes que, qui,
on, quan, com i per qu. L'entrada es pot destacar
amb l's de la negreta o la cursiva.
4.Cos: desenvolupa l'entrada, amplia les dades i
n'afegeix de noves.

LITERATURA

El llenguatge literari: generes i

estructures

En la vida quotidiana fem servir el llenguatge

com a eina de comunicaci. Ara b, si en l's del
llenguatge afegim una intencionalitat esttica,
sobrepassem la comunicaci i ens endinsem en la
literatura.

La literatura s l'art que t com a finalitat

l'expressi de la bellesa mitjanant les paraules i
que produeix un plaer en el nostre nim.

El text literari es caracteritza per:

1. El

predomini de la subjectivitat: l'autor ens

aporta sempre una visi personal.
2. L's d'un llenguatge connotatiu: les paraules
emprades poden suggerir mltiples significats
segons la subjectivitat de lautor.
3. Una intenci esttica: es pretn aconseguir la
bellesa per mitj del llenguatge.
4. L's de recursos estilstics: la mtrica, la rima,
les figures retriques ...

Els gneres literaris

Els textos literaris es poden expressar de

maneres diferents. Cadascuna d'aquestes
maneres s'anomena gnere literari, i t
caracterstiques prpies.
Els textos literaris s'agrupen principalment en
tres grans generes: la narrativa, la poesia i el
teatre.

La narrativa

Aquest gnere es caracteritza principalment

perqu presenta de manera ordenada uns
fets, reals o imaginaris, que duen a terme uns
personatges , en un temps i un espai
determinats . Sempre hi ha un narrador que
ens explica els fets .
Els textos narratius generalment estan escrits
en prosa i estructurats en pargrafs.
Intercalats en la narraci, acostumem a
trobar-hi descripcions i dilegs.

La poesia

El poeta expressa els seus sentiments per mitja

de poemes on la forma pren tanta importncia
com el contingut.

El vers, organitzat en estrofes , s l'instrument

ms habitual. Tanmateix, la poesia pot
manifestar-se tamb mitjanant una prosa
potica.

Lexpressi en primera persona de les

experincies vitals, els records, angoixes...
s'identifica tradicionalment amb aquest gnere.

El teatre

Podem definir el teatre com la literatura

destinada a ser representada . Per tant, un
gnere eminentment oral.
L'autor teatral recrea situacions i planteja
temes per mitja del dileg directe dels
personatges; no existeix un narrador.
En una representaci tots els elements tenen
un significat pera l'espectador: el vestuari , el
maquillatge, el so, la illuminaci ...

La literatura en el mn
actual

La literatura a dins i fora l'escola

A part de l'aprenentatge de la literatura en

l'mbit escolar, hi ha moltes altres maneres
d'accedir-hi o de mantenir-s'hi en contacte .
Un dels espais on ms es difon la literatura
sn les biblioteques, que organitzen
nombroses activitats de foment de la lectura,
com ara l'hora del conte, exposicions,
conferencies i presentacions de llibres, clubs
de lectura, etc.

La literatura als mitjans de

comunicaci

Els suplements setmanals de cultura i lletres que

publiquen la majoria de diaris, i que solen incloure la
llista dels llibres ms venuts darrerament en les
categories de ficci i no-ficci.
Les revistes prpiament literries o les que, sense
ser-ho, inclouen narracions, poemes, etc. N'hi ha de
concebudes especialment pblic infantil o juvenil.
Els programes de rdio i televisi de temtica
literria, que solen incloure entrevistes a autors que
acaben de publicar algun ttol o que han algun premi
recentment.
Els premis literaris per votaci popular a travs de
certs mitjans.

La literatura al territori

La literatura es vincula tamb al territori. Els

escenaris d'una novel.la o el lloc on va viure
un escriptor poden donar lloc a rutes
literries.
Aquestes rutes poden incloure la casa natal o
el lloc on va residir l'escriptor, paisatges que
va descriure o els indrets on se situen les
seves obres.

La literatura de gnere

Literatura, narrativa o novella de

gnere

Com a narrativa o novella de gnere designem

classes d'obres literries, prou caracteritzades
temticament i per les tcniques que hi fa servir
l'autor, perqu el lector les tri sabent el que hi
trobar.
Diferents gneres:

Novel.la histrica

Novel.la de terror

Novel.la dhumor

Novel.la daventures

Novel.la ertica

Novel.la de cincia-ficci

Novel.la fantstica

Novel.la negra

Novel.la romntica

Narrativa de terror
Va sorgir durant el romanticisme (segle XIX). Els
autors en sn sobretot alemanys i anglesos.
Caracterstiques:
1. Protagonisme de personatges sobrenaturals
(l'home llop, el vampir, el dimoni, la bruixa, el
zombi).
2. Creaci descenaris generalment solitaris,
abandonats, nocturns, misteriosos, angoixants
3. Construcci duna trama narrativa inicialment
sorprenent, que progressivament crea en el
lector una sensaci de suspens i, en definitiva,
de terror.

Narrativa de terror: principals

obres
S. XIX
Frankenstein de Mary Shelley.
El gat negre dEdgar Allan Poe.
Drcula de Bram Stroker
El misteris cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, de R.
L. Stevenson
S.XX
El cas de Charles Dexter Ward de H. P. Lovecraft
El resplendor dStephen King
Entrevista amb el vampir dAnne Rice

La literatura fantstica

La literatura fantstica:
caracterstiques
Creaci

d'uns mons imaginaris totalment al marge de

la realitat.
Protagonisme d'ssers sobrenaturals, com ara fades,
bruixes, gnoms, besties mtiques, etc.
Importncia de la mgia i de fenmens meravellosos
que no podem explicar de manera racional.
Presencia d'ambients i personatges medievalitzants:
el ca seves diferents parts (sales nobles, masmorres,
passadissos, res ...), cavallers i princeses, etc.
Construcci de sagues narratives , en que s'enllacen
diferents histories, etapes o generacions d'una
mateixa historia general.

Ttols clssics del gnere

fantstic
El

hobbit i El Senyor dels Anells de J.R.R.

Tolkien.
Les crniques de Nrnia de C.S. Lewis
Harry Potter (collecci de set novelles), de
J.K. Rowling.

La literatura catalana
moderna

Literatura catalana
moderna
Segles XVI XVII: Canvis poltics i culturals en els
territoris de parla catalana:
Canvis poltics:

s. XVI.- Uni de la corona catalanoaragonesa

amb Castella.
s. XVII.- Prdua de les comarques situades al
nord del Pirineu a favor de Frana.
s. XVIII.- Entronitzaci de la dinastia dels
Borbons desprs de la Guerra de Successi.

Tots aquests canvis van comportar una progressiva

prdua de les llibertats nacionals en el marc dun
Estat cada vegada ms centralitzat.

Causes s. XV

1410. Mort Mart I lhum sense descendncia.

1412. es celebra el comproms de Casp. Selegeix
a Ferran dAntequera com a rei. Aquest rei
pertany a la dinastia castellana dels Trastmara.
1474. Uni de les cases reials de Castella i Arag,
amb el matrimoni dIsabel i Ferran. Desapareix la
cort reial prpia de la Corona dArag.
1492. Descobriment dAmrica: sobre una
important ruta comercial a lAtlntic de la qual
queden exclosos els territoris catalans.

Causes s. XVI-XVIII

1556-1598: regnat de Felip II, regressi

ideolgica i tancament dEspanya.
1640-1652: guerra dels Segadors (revolta
popular contra els teros de lexrcit reial)
1659: Tractat dels Pirineus, el Rossell, el
Conflent i una part de la Cerdanya passen a
dependre de Frana.
1700-1714: Guerra de Successi, adveniment
de la dinastia borbnica a la corona espanyola.
1716: Decret de Nova Planta del Principat de
Catalunya.

CONSEQUNCIES

Castellanitzaci de laristocrcia dels antics

territoris de la Corona dArag.
Prdua del poder de la burgesia catalana,
afeblida per les guerres i les crisis econmiques.
Utilitzaci del castell en la literatura culta.
Prdua de la conscincia dunitat entre els
diferents territoris de parla catalana.
En conseqncia es parla daquest perode de la
literatura catalana com el perode de la
DECADNCIA.

La decadncia

Durant el s. XVI la literatura culta decreix en

quantitat, qualitat i originalitat al mateix
temps que la literatura castellana apareix
representant la modernitat i naugmenta la
producci i ledici.

Aquesta decadncia va afectar la literatura

culta, per no la literatura de carcter
popular, molt vigorosa, ni a ls de la llengua,
la qual va seguir sent oficial fins al s. XVIII.

Literatura culta segles

XVI,XVII i XVII

Literatura culta s.XVI-XVIII

Imitaci
dels
grans
autors
castellans
(Garcilaso, Gngora i Quevedo)
Influncia de la figura dAusis March que es
torna a posar de moda entre els nostres
escriptors.
Presncia de castellanismes i dialectalismes.
Imitaci de formes mtriques prpies de la
poesia castellana.

Literatura popular
segles XVI,XVII i XVII

CARACTERSTIQUES LITERATURA
POPULAR

Gneres de la poesia
popular
POESA (Sovint cantada i amb una gran
varietat de gneres)
o
o
o
o
o

Goigs: poesia religiosa

Nadales: al entorn de naixement de Crist
Romanos: poemes narratius
Canons de bandolers i lladres de cam ral:
poemes narratius que narren el bandolerisme.
Les corrandes i canons de pandero:
composicions cantades per les majorales de les
confraries de la Mare de Deu del Roser, per
recaptar diners.