P-Blics - Instruccions 15 - 16

Documents per a
l'organitzaci i la gesti dels

centres
Organitzaci curs 15-16
25/06/2015
ndex
Actuacions del centre en diversos supsits
45
1 Actuacions del centre relacionades amb la convivncia escolar
45
2 Actuacions dels centres en supsits de les diverses realitats socials

que afecten alumnes que hi sn escolaritzats
45
2.1 Absentisme d'alumnes
46
2.2 Retard en la recollida d'alumnes a la sortida del centre (escoles)
47
2.3 Problemes entre els progenitors en relaci amb els fills
48
2.4 Actuacions de la policia o de la DGAIA
49
2.5 Presumpta comissi, per part d'alumnes, d'algun tipus de delicte o

falta penal dins les dependncies del centre
50
2.6 Sospites probables o de constncia de maltractaments a alumnes
51
2.7 Necessitat d'acreditaci, en les renovacions de les autoritzacions

de residncia, de l'escolaritzaci dels menors a crrec
51
3 Actuacions en cas de queixes sobre la prestaci del servei que

qestionin l'exercici professional de personal del centre
51
3.1 Procediment per incoar un expedient administratiu contradictori, no

disciplinari, en cas de queixes sobre l'exercici professional de personal
docent del centre
52
4 Normativa d'aplicaci (actuacions del centre en diversos supsits)
53
Aspectes especfics amb relaci als alumnes dels centres d'adults
54
1 Accs
54
2 Documentaci especfica per a la inscripci dels alumnes
54
3 Permanncia dels alumnes
55
4 Acollida i orientaci
56
5 Avaluaci inicial
56
6 Expedient acadmic
57
7 Acci tutorial
57
8 Assistncia dels alumnes
58
9 Gratutat
58
2/688
10 Normativa d'aplicaci (aspectes especfics amb relaci als alumnes

dels centres d'adults)
Assegurances i assistncia jurdica al personal
59
61
1 Assistncia sanitria en cas d'accident escolar i assegurana escolar

obligatria
61
1.1 Alumnes de fins a 2n d'ESO, inclosos
61
1.2 Alumnes a partir de 3r d'ESO
61
2 Assegurances contractades per la Generalitat de Catalunya
63
3 Assistncia jurdica al personal
65
4 Normativa d'aplicaci (assegurances i assistncia jurdica al

personal)
66
Formaci del personal dels centres educatius
66
1 Formaci permanent del personal docent
66
2 Formaci del personal d'administraci i serveis i dels professionals

d'atenci educativa
68
3 Normativa d'aplicaci (formaci del personal dels centres educatius)
70
Gesti del personal d'administraci i serveis i dels professionals d'atenci

educativa
70
1 Jornada i horari de treball. Assistncia del personal d'administraci i

serveis i dels professionals d'atenci educativa
70
2 Llicncies i permisos
70
3 Vacances
71
4 Absncies, faltes de puntualitat o de permanncia en el lloc de

treball per motius de salut
71
4.1 Justificaci d'absncies per motius de salut de durada mxima de

tres dies consecutius
71
4.2 Justificaci d'absncies per motius de salut de durada superior a

72
4.3 Justificaci d'absncies per assistncia a consulta mdica
72
3/688
4.4 Efectes retributius de les absncies justificades per motius de salut

sense incapacitat temporal
73
5 Aplicaci de la deducci proporcional de retribucions
73
5.1 Supsits d'aplicaci de la deducci proporcional de retribucions
73
5.2 Procediment per aplicar la deducci proporcional de retribucions
73
6 Aplicaci de la via disciplinria
74
7 Exercici del dret de vaga
75
8 Serveis extraordinaris
75
9 Participaci del personal en els centres educatius
76
10 Normativa d'aplicaci (gesti del personal d'administraci i serveis i

dels professionals d'atenci educativa)
76
Gesti del personal de les llars d'infants
77
1 Jornada i horari de treball. Assistncia del personal de les llars

d'infants
77
78
3 Vacances
78
4 Absncies, faltes de puntualitat o de permanncia en el lloc de

treball per motius de salut
79
4.1 Justificaci d'absncies per motius de salut de durada mxima de

79

79
80
4.4 Efectes retributius de les absncies justificades per motius de salut

sense incapacitat temporal
80
81
81
5.2 Procediment per a l'aplicaci de la deducci proporcional de

retribucions
81
81
82
4/688
8 Formaci
82
9 Participaci del personal
83
10 Normativa d'aplicaci (gesti del personal de les llars d'infants)
84
Gesti del personal docent
85
1 Assistncia del personal docent
85
85
3 Vacances
86
4 Encrrecs de serveis
86
5 Registre d'absncies
87
5.1 Justificaci d'absncies informades a l'aplicaci informtica
87

tres dies (Baixa per malaltia o incapacitat temporal)
89
6 Supsits d'absncia i d'impuntualitat dels professors. Aplicaci de la

deducci proporcional de retribucions
90
91
91
9 Substituci en cas d'absncia dels titulars
92
10 Normativa d'aplicaci (gesti del personal docent)
92
Gesti econmica, acadmica i administrativa del centre
93
1 Gesti econmica
93
1.1 Aspectes generals
93
1.2 Obligacions tributries
94
1.3 Minutes de professional amb desplaament
94
1.4 Contractaci de bns i serveis
94
2 Beques i ajuts
94
3 Gesti acadmica i administrativa. Aspectes generals
95
5 Gesti acadmica i administrativa de les EOI
96
5.1 Procs de preinscripci i matrcula
96
5.2 Trasllat de matrcula
96
5/688
5.3 Permanncia en els estudis
97
5.4 Renncies
98
5.5 Devoluci de taxes o preus pblics
98
6 Gesti acadmica i administrativa dels programes de formaci i

inserci
99
7 Normativa d'aplicaci (gesti econmica, acadmica i administrativa

del centre)
99
Protecci de dades personals, s d'imatges, propietat intellectual, Internet

i correu electrnic
100
1 Introducci
100
2 Imatges
101
3 Dades de carcter personal
102
3.1 Dades personals: informaci complementria per als centres

pblics
103
4 Edici de materials en blogs i espais web del centre
103
5 Autoritzaci per a l's de serveis i recursos d'Internet
104
5.1 Informaci per a alumnes menors de 14 anys
104
5.2 Informaci per a alumnes majors de 14 anys per menors d'edat
104
6 Correu electrnic
104
6.1 Convivncia i prevalena dels correus @gencat.cat i @xtec.cat
105
6.2 Normes d's dels correus corporatius
105
7 Valisa electrnica
105
8 Normativa d'aplicaci (protecci de dades personals, s d'imatges,

propietat intellectual, Internet i correu electrnic)
106
Recollida de dades. Registre d'alumnes (RALC), indicadors i Estadstica

de l'Ensenyament
107
1 Nou escenari
107
2 Procediment
109
3 Calendari i qualitat de les dades
110
4 Recollida de dades per a la posada en funcionament del Registre
110
6/688
5 Recollida de dades per a l'elaboraci d'indicadors del sistema

educatiu i Estadstica de l'Ensenyament
111
6 Normativa d'aplicaci (recollida de dades. Registre d'alumnes

(RALC), indicadors i Estadstica de l'Ensenyament)
111
Seguretat i salut
111
1 Seguretat i salut als centres educatius
111
1.1 Farmaciola
111
1.2 Administraci de medicaments als alumnes
112
1.3 Situacions d'emergncia
112
1.4 Atenci als alumnes amb malalties crniques
113
1.5 Vacunacions
113
1.6 Malalties transmissibles
114
1.7 Prevenci del tabaquisme i de l'alcoholisme
114
1.7.1 Ms informaci per als centres de formaci d'adults
115
1.8. Materials (llars d'infants, segon cicle d'educaci infantil i primria)
115
1.9 Programa salut i escola (educaci secundria)
115
1.10 Pla salut, escola i comunitat
116
1.11 Manipulaci d'aliments
116
1.12 Seguretat alimentria i nutrici en l'mbit escolar
117
2 Prevenci de riscos laborals
117
2.1 Plans d'emergncia. Simulacres
117
2.2 Accidents laborals i malalties professionals en els centres pblics.

Notificaci d'accidents laborals i assistncia sanitria
118
2.3 Coordinadors de prevenci de riscos laborals en els centres

pblics
118
2.4 Seguretat als laboratoris i tallers dels centres educatius
120
2.5 Coordinaci d'activitats empresarials
120
2.6 Control de plagues en els centres
121
2.7 Informaci de riscos laborals i mesures preventives
122
2.8 Vigilncia de la salut dels treballadors
122
7/688
2.8.1 Persones especialment sensibles
123
2.8.2 Protecci de la maternitat
123
2.8.3 Malalties professionals
123
2.8.4 Esfor vocal
124
2.9 Assetjament psicolgic i/o sexual i d'altres discriminacions en

l'mbit laboral
124
3 Gestions per presentar una reclamaci patrimonial
124
4 Normativa d'aplicaci (seguretat i salut)
126
Situacions especfiques dels alumnes
129
1 Alumnes que canvien de sistema educatiu
129
1.1 Incorporaci a l'educaci secundria obligatria d'alumnes

procedents de sistemes educatius estrangers
129
1.2 Incorporaci al batxillerat d'alumnes procedents de sistemes

educatius estrangers
129
1.3 Incorporaci als cicles formatius d'alumnes procedents de sistemes

131
1.4 Incorporaci als ensenyaments d'educaci secundria obligatria

per a persones adultes d'alumnes procedents de sistemes educatius
estrangers
132
1.5 Orientacions per a la legalitzaci de la documentaci acadmica

dels alumnes que es traslladen a l'estranger
132
1.6 Alumnes d'ensenyament obligatori i postobligatori amb estada

temporal en altres pasos per cursar parts del currculum oficial en
programes o projectes internacionals
133
2 Alumnes tutelats per la Direcci General d'Atenci a la Infncia i

l'Adolescncia (DGAIA)
133
3 Atenci als alumnes que pateixen malalties prolongades
133
4 Atenci als alumnes en situacions de dificultat en l'alimentaci
134
5 Atenci educativa als alumnes amb mesures judicials
134
6 Incorporaci d'alumnes menors de 18 anys als estudis a distncia
134
6.1 Incorporaci d'alumnes menors de 16 anys
135
8/688
6.2 Incorporaci d'alumnes de 16 a 18 anys
135
7 Normativa d'aplicaci (situacions especfiques dels alumnes)
136
s social dels centres
137
1 Aspectes generals
137
2 s social dels centres pblics
138
3 Horari
138
4 s social de les installacions del centre educatiu
139
5 Assegurana
140
6 Compensaci econmica
140
7 Normativa d'aplicaci (s social dels centres)
141
Escoles rurals i zones escolars rurals
141
1 Introducci
141
2 Estructura
141
3 El projecte educatiu de centre (PEC) i el projecte educatiu de ZER

(PEZ)
142
4 rgans de govern i de coordinaci
144
4.1 rgans unipersonals de govern: escoles rurals de les ZER
144
4.2 rgans unipersonals de govern: zones escolars rurals
145
4.3 rgans collegiats de govern: claustre i consell escolar
145
4.4 rgans unipersonals de coordinaci
146
5 Selecci del director o directora de la ZER i de les escoles rurals
146
6 Dedicaci horria dels rgans unipersonals de direcci
147
7 Personal docent
148
7.1 Mestres especialistes itinerants
148
8 Personal d'administraci i serveis
149
9 Gesti d'aula
149
10 Distribuci de grups i equips docents
150
10.1 Agrupament dels alumnes
150
151
9/688
151
11.2 Coordinadors de prevenci de riscos laborals en els centres

pblics
152
12 Normativa d'aplicaci (escoles rurals i zones escolars rurals)
153
Organitzaci de les llars d'infants
153
1 Organitzaci de les llars
153
2 Organitzaci del temps escolar
154
2.1 Calendari escolar
154
2.2 Horari de les llars d'infants
154
3 Organitzaci dels grups d'infants
155
4 Personal de les llars d'infants
156
4.1 Direcci de la llar d'infants
156
4.2 Personal educador
157
4.3 Personal de cuina
157
4.4 Personal de manteniment
158
4.5 Personal ajudant de cuina-netejador
158
5 Jornada i horari del personal de les llars d'infants
158
6 Normativa d'aplicaci (organitzaci de les llars d'infants)
159
Organitzaci del temps escolar
160
1 Calendari escolar
161
1.1 Informaci complementria per als centres que imparteixen FP i

batxillerat
161
2 Horari del centre
161
161
2.1.1 Informaci complementria per als centres pblics
161
2.1.2 Marges de tolerncia en l'horari d'entrada d'alumnes
162
2.1.2.1 Especificacions per a centres amb transport escolar
162
2.1.3 Activitats no lectives
162
2.2 Especificacions per als centres d'educaci secundria
162
10/688
2.2.1 Rgim dirn
162
2.2.1.1 Informaci complementria per als centres pblics
163
2.2.2 Rgim nocturn
163
2.3 Especificacions per als centres d'educaci d'adults
163
2.4 Especificacions per a les escoles oficials d'idiomes
164
3 Horari dels alumnes
164
3.1 Informaci complementria per als centres d'educaci primria
165
165
3.2 Assistncia dels alumnes
165
3.2.1 Informaci complementria per a les escoles oficials d'idiomes
165
3.3 Informaci dels horaris als alumnes i a les famlies
166
3.3.1 Informaci complementria per als centres d'educaci

secundria
166
3.3.1.1 Especificacions per als centres que imparteixen batxillerat
166
3.4 Permanncia dels alumnes a les dependncies del centre
166
3.4.1 Supsits d'absncia d'un professor o professora
166
167
167
4.1.1 Informaci complementria per als centres d'educaci primria i

secundria
167
4.1.1.1 Especificacions per als centres pblics que imparteixen ESO i

batxillerat
167
4.1.2 Especificacions per a les escoles oficials d'idiomes
168
4.2 Equips docents
168
169
5 Elaboraci de l'horari
169
5.1 Criteris
169
5.2 Responsabilitat en l'elaboraci de l'horari
169
5.3 Aprovaci
170
5.4 Difusi i publicitat
170
6 Activitats fora del recinte escolar
171
11/688
6.1 Programaci
171
6.2 Comunicaci als serveis territorials
171
6.3 Autoritzaci als alumnes
171
6.4 Horari dins la jornada laboral
171
6.5 Acompanyants en les sortides
171
172
6.6 Viatges escolars
172
7 Normativa d'aplicaci (organitzaci del temps escolar)
172
rgans unipersonals de direcci i de coordinaci
173
1 Aspectes generals
173
1.1 Autonomia organitzativa del centre
173
1.1.1 Informaci complementria per als instituts
174
1.2 Dedicaci horria global dels rgans unipersonals de direcci
175
1.2.1 Informaci complementria per a les escoles
175
1.2.2 Informaci complementria per als centres i aules de formaci

d'adults
175
1.3 Dedicaci horria lectiva per a l'exercici dels rgans unipersonals

de direcci i de coordinaci
175
1.4 Complements retributius
176
2 Assignacions de plantilla als centres en concepte de dedicaci

horria i rgans unipersonals de direcci
176
2.1 Escoles i centres d'educaci especial
176
2.2 Instituts escola
176
2.3 Instituts
177
2.4 Centres i aules de formaci de persones adultes
178
2.5 Escoles oficials d'idiomes
179
2.6 Escoles d'arts
180
3 Assignacions als centres en concepte de dedicaci horria i rgans

unipersonals de coordinaci
181
181
12/688
182
3.3 Instituts
182
3.3.1 Informaci complementria per als instituts que imparteixen

ensenyaments esportius
184
184
185
3.6 Escoles d'arts
187
4 Normativa d'aplicaci (rgans unipersonals de direcci i de

coordinaci)
188
Personal d'administraci i serveis i professionals d'atenci educativa
188
1 Introducci
189
189
2.1 Personal auxiliar d'administraci (o administratiu) dels centres

educatius
189
2.1.1 Funcions del personal auxiliar d'administraci (o administratiu)
189
2.1.2 Jornada i horari de treball del personal auxiliar d'administraci (o

administratiu)
190
2.2 Personal subaltern dels centres educatius
191
2.2.1 Funcions del personal subaltern
191
2.2.2 Jornada i horari de treball del personal subaltern
192
2.3 Personal netejador dels centres educatius
192
2.3.1 Funcions del personal netejador
192
2.3.2 Jornada i horari de treball del personal netejador
193
3 Professionals d'atenci educativa dels centres educatius
193
3.1 Personal tcnic especialista en educaci infantil
193
3.1.1 Funcions del personal tcnic especialista en educaci infantil
193
3.1.2 Jornada i horari de treball del personal tcnic especialista en

educaci infantil
194
3.2 Personal educador d'educaci especial en centres pblics
195
3.2.1 Funcions del personal educador d'educaci especial en centres

pblics
195
13/688
3.2.2 Jornada i horari de treball del personal educador d'educaci

especial en centres pblics
195
3.3 Personal auxiliar d'educaci especial
196
3.3.1 Funcions del personal auxiliar d'educaci especial
196
3.3.2 Jornada i horari de treball del personal auxiliar d'educaci

especial
196
3.4 Personal integrador social
197
3.4.1 Funcions del personal integrador social
197
3.4.2 Jornada i horari de treball del personal integrador social
197
4 Normativa d'aplicaci (personal d'administraci i serveis i

professionals d'atenci educativa)
198
Personal docent
199
1 Horari general del personal docent
199
1.1 Mestres amb destinaci a les escoles i als centres d'educaci

especial
199
1.2 Professors amb destinaci als instituts, a les escoles d'art i a les
escoles oficials d'idiomes
200
1.3 Mestres i professors amb destinaci als centres de formaci

d'adults
201
1.4 Horari dels professors de religi
203
2 Reduccions de jornada
203
3 Assignaci de matries i grups al personal docent
204
3.1 Escoles
204
3.2 Centres d'educaci especial
206
3.3 Centres d'ensenyament secundari
206
3.3.1 Ms informaci per als centres d'educaci secundria obligatria
209
3.4 Centres de formaci d'adults
211
4 Normativa d'aplicaci (personal docent)
212
Cicles de formaci professional LOGSE i LOE. Cursos per a l'accs a

grau mitj i a grau superior
214
14/688
1 Cicles formatius de formaci professional (FP LOGSE)
214
1.1 Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums (FP

LOGSE)
214
1.3 Avaluaci i promoci de curs (FP LOGSE)
215
1.4 Incorporaci d'alumnes als cicles (FP LOGSE)
220
1.5 Acreditaci i convalidaci d'estudis (FP LOGSE)
221
1.6 Documentaci acadmica en els cicles formatius de formaci

professional (FP LOGSE)
222
1.6.1 Documents oficials d'avaluaci
222
1.6.2 Models
222
1.6.3 Trasllat d'un alumne entre centres sense haver finalitzat un cicle
formatiu
223
1.6.4 Contingut de l'informe d'avaluaci individualitzat
223
1.7 Convalidacions i correspondncies d'estudis dels cicles de

formaci professional (FP LOGSE)
224
1.7.1 Qestions generals
224
1.7.2 Convalidacions singulars
224
1.7.3 Convalidacions de matries de batxillerat per haver cursat

determinats cicles formatius de grau mitj LOGSE
225
1.7.4 Reconeixement de crdits d'estudis universitaris
226
1.7.5 Efectes acadmics del programa "Qualifica't" i el reconeixement

acadmic dels aprenentatges assolits mitjanant l'experincia laboral o
en activitats socials
226
1.8 Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci

professional especfica (FP LOGSE)
227
1.8.1 Grau mitj
227
1.8.2 Grau superior
231
1.9 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de

grau superior LOGSE en funci de la modalitat de batxillerat cursada
(taules)
236
2 Cicles de formaci professional inicial (FP LOE)
237
2.1 Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums (FP LOE)
238
15/688
2.2 Currculums i programaci dels cicles de formaci professional

inicial (FP LOE)
238
2.3 Avaluaci dels cicles formatius (FP LOE)
242
2.4 Incorporaci d'alumnes als cicles (FP LOE)
246
2.5 Acreditaci i convalidaci d'estudis (FP LOE)
246
2.6 Documentaci acadmica en els cicles formatius de formaci

professional (FP LOE)
247
247
2.6.2 Certificats acadmics
247
2.6.3 Actes d'avaluaci
248
formatiu
248
2.7 Convalidacions i correspondncies d'estudis dels cicles de

formaci professional
248
2.7.1 Convalidacions per a alumnes provinents del pla d'estudis del

cicle formatiu LOGSE corresponent
249
2.7.2 Convalidacions de mduls professionals o unitats formatives de

cicles de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci (LOE)
250
2.7.3 Convalidacions de matries de batxillerat per haver cursat

determinats cicles formatius de grau mitj LOE
252
2.7.4 Correspondncies entre la formaci de programes de qualificaci

professional inicial i unitats formatives dels cicles formatius de grau
mitj
252
2.7.5 Convalidacions de mduls professionals pel fet de tenir unitats

de competncia acreditades
252
2.7.6 Efectes acadmics del programa "Qualifica't" i el reconeixement

acadmic dels aprenentatges assolits mitjanant l'experincia laboral o
en activitats socials
253
2.8 Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci

professional inicial (LOE)
253
2.9 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de

grau superior LOE en funci de la modalitat de batxillerat cursada
(taules)
258
16/688
3 Aspectes comuns dels cicles formatius de formaci professional
261
3.1 Accs als cicles formatius de formaci professional
261
3.1.1 Accs als cicles formatius de grau mitj
261
3.1.2 Accs als cicles formatius de grau superior
262
3.1.3 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de

grau superior LOGSE en funci de la modalitat de batxillerat cursada
263
3.1.4 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de

grau superior LOE en funci de la modalitat de batxillerat cursada
263
3.1.5 Compleci d'ensenyaments extingits de formaci professional
263
3.2. Renncia a la matrcula
263
3.3 Reclamacions motivades per les qualificacions
264
3.4 Organitzaci dels cicles de formaci professional
265
3.4.1 Calendari i assistncia
265
3.4.2 Distribuci de l'horari lectiu i del crdit o mdul professional en

centres de treball
266
3.4.3 Mesures flexibilitzadores de l'oferta de formaci professional
267
3.4.4 Criteris per a la coordinaci docent a la formaci professional
269
3.4.5 Caracterstiques de flexibilitat de l'horari dels professors i dels

tutors
270
3.4.6 Atribuci docent dels professors
271
3.4.7 Trets especfics del mdul professional de formaci en centres

de treball (FCT)
271
3.5 Acci tutorial i informaci als alumnes dels cicles formatius de

formaci professional
271
3.5.1 Acci tutorial en la formaci professional
271
3.5.2 Informaci als alumnes dels cicles formatius de formaci

professional
272
3.6 Modificacions curriculars en la formaci professional
273
3.6.1 Aspectes generals
273
3.6.2 Elaboraci i tramitaci de les modificacions curriculars
274
4 Curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj i de

grau superior
275
17/688
4.1 Curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj
276
4.1.1 Calendari
277
4.1.2 Avaluaci i convocatries
277
4.1.3 Repetici de curs
277
4.2 Curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau superior
277
4.2.1 Calendari
279
279
279
4.3 Aspectes comuns als cursos de formaci especfics a grau mitj i

grau superior
280
4.3.1 Prova d'accs a cicles formatius
280
4.3.2 Temaris i criteris d'avaluaci
280
4.3.3 Efectes
280
5 Normativa d'aplicaci (cicles de formaci professional LOGSE i LOE.

Cursos per a l'accs a grau mitj i a grau superior)
281
Cicles esportius LOGSE i LOE
284
1 Consideracions prvies
284
2 Cicles d'ensenyaments esportius LOGSE
284
2.1 Desenvolupament, denominaci, concreci i aplicaci dels

currculums dels cicles d'ensenyaments esportius LOGSE
284
2.2 Avaluaci dels cicles d'ensenyaments esportius LOGSE
285
2.2.1 Criteris generals
285
2.2.2 Junta d'avaluaci
285
2.2.3 Sessions d'avaluaci
285
2.2.4 Informaci als alumnes
286
2.2.5 Avaluaci dels crdits
286
2.2.6 Avaluaci del projecte final
286
2.2.7 Avaluaci del bloc de formaci prctica (BFP)
287
2.2.8 Recuperaci dels crdits
287
2.2.9 Avaluaci final
288
18/688
2.2.10 Valoraci del curs
288
2.2.11 Qualificacions
288
2.2.12 Repetici de crdits
291
2.2.13 Centres amb procs rotatori de matriculaci de cicles
291
2.3 Incorporaci d'alumnes als cicles d'ensenyaments esportius

LOGSE
291
2.4 Convalidaci d'estudis
292
2.4.1 Convalidacions entre ensenyaments conduents a l'obtenci de

titulacions oficials
292
292
2.5 Documentaci acadmica dels cicles d'ensenyaments esportius

LOGSE
292
292
2.5.2 Models
293
293
294
2.6 Cicles d'ensenyaments esportius LOGSE (taules)
294
2.6.1 Modalitat: basquetbol
294
2.6.2 Modalitat: esports d'hivern
297
2.6.2.1 Esqu alp
297
2.6.2.2 Esqu de fons
299
2.6.2.3 Surf de neu
302
2.6.3 Modalitat: futbol i futbol sala
304
2.6.3.1 Futbol
304
2.6.3.2 Futbol sala
306
2.6.4 Modalitat: handbol
309
2.6.5 Modalitat: muntanya i escalada
311
2.6.5.1 Primer nivell del grau mitj de les especialitats d'escalada,

muntanya mitjana, descens de barrancs i alta muntanya i grau superior
d'escalada
311
19/688
2.6.5.2 Segon nivell del grau mitj de l'especialitat de muntanya

mitjana i segon nivell del grau mitj de l'especialitat de descens de
barrancs
314
2.6.5.3 Segon nivell del grau mitj de l'especialitat d'alta muntanya i

grau superior d'alta muntanya
316
2.6.5.4 Grau superior d'esqu de muntanya
318
3 Cicles d'ensenyaments esportius LOE
319
3.1 Desenvolupament, denominaci, concreci i aplicaci dels

currculums dels cicles d'ensenyaments esportius LOE
319
3.2 Avaluaci dels cicles d'ensenyaments esportius LOE
319
319
319
320
320
3.2.5 Avaluaci de les unitats formatives
320
3.2.6 Avaluaci dels mduls d'ensenyaments esportius
321
3.2.7 Avaluaci del mdul de projecte
321
3.2.8 Avaluaci del mdul de formaci prctica (MFP)
321
3.2.9 Recuperaci de les unitats formatives
321
322
322
322
3.2.13 Repetici de mduls
324
325
3.3 Incorporaci d'alumnes als cicles d'ensenyaments esportius LOE
325
325
3.4.1 Convalidacions entre ensenyaments conduents a l'obtenci de

titulacions oficials
325
3.4.2 Convalidacions de mduls d'ensenyaments esportius pel fet de

tenir unitats de competncia acreditades
326
326
20/688
3.5 Documentaci acadmica dels cicles d'ensenyaments esportius

LOE
326
326
3.5.2 Models
327
327
327
3.6 Cicles d'ensenyaments esportius LOE (taules)
328
3.6.1 Modalitat: atletisme
328
3.6.2 Modalitat: busseig esportiu
329
3.6.3 Modalitat: esgrima
331
3.6.4 Modalitat: espeleologia
332
3.6.5 Modalitat: hpica
334
3.6.6 Modalitat: judo i defensa personal
337
3.6.7 Modalitat: salvament i socorrisme
338
3.6.8 Modalitat: vela
340
4 Aspectes comuns als cicles d'ensenyaments esportius LOGSE i LOE
342
4.1 Accs als cicles d'ensenyaments esportius
342
4.1.1 Accs al primer nivell o cicle inicial del grau mitj

d'ensenyaments esportius de qualsevol especialitat esportiva
342
4.1.2 Accs al segon nivell o cicle final del grau mitj d'ensenyaments
esportius de qualsevol especialitat esportiva
344
4.1.3 Accs al cicle de grau superior d'ensenyaments esportius de

qualsevol especialitat esportiva
344
4.1.4 Exempci de la prova especfica d'accs
345
4.2 Organitzaci curricular dels cicles d'ensenyaments esportius
346
4.2.1 Calendari
346
4.2.2 Caracterstiques de flexibilitat de l'horari dels professors i dels

tutors
347
348
4.2.4 Trets especfics del bloc/mdul de formaci prctica (BFP/MFP)
348
4.2.5 Durada dels cicles d'ensenyaments esportius i distribuci dels

crdits/mduls
350
21/688
4.2.6 Matriculaci parcial
352
4.2.7 Organitzaci i programaci dels continguts dels cicles

d'ensenyaments esportius LOGSE
353
4.2.8 Organitzaci i programaci dels continguts dels cicles

d'ensenyaments esportius LOE
354
4.3 Informaci als alumnes dels cicles d'ensenyaments esportius
356
4.3.1 Organitzaci del cicle
356
4.3.2 Avaluaci del cicle
356
4.3.3 Informaci als alumnes de cicles de grau mitj
357
4.3.4 Informaci als alumnes de cicles de grau superior
357
357
4.5 Aplicaci dels preus pblics
358
4.6 Renncia a la matrcula
359
4.7 Acreditaci d'estudis
359
4.7.1 Acreditaci per a l'expedici de la titulaci obtinguda al final de

l'estudi d'un cicle
359
4.7.2 Acreditaci d'estudis per a l'accs a estudis universitaris
360
4.7.3 Altres acreditacions d'estudis cursats i superats completament
360
4.7.4 Acreditaci d'estudis cursats i/o superats parcialment
361
5 Propostes organitzatives de compatibilitat dels estudis amb altres

activitats
361
6 Normativa d'aplicaci (cicles esportius LOGSE i LOE)
361
Concreci i desenvolupament del currculum de l'educaci infantil i

primria
363
1 Orientacions per a l'organitzaci del currculum
363
2 Competncies bsiques: identificaci i desplegament
365
3 Avaluaci
365
3.1 Criteris generals
366
3.2 Promoci dels alumnes
366
3.3 Activitats de refor d'estiu
367
22/688
3.4 Prova diagnstica
367
3.5 Proves de 6
367
4 Impuls de la lectura
368
5 Aprenentatge de la lectura i de l'escriptura
369
6 "Ara escric"
369
7 Coordinaci entre l'educaci primria i l'educaci secundria

obligatria
370
8 Atenci a la diversitat
370
8.1 Mesures i suports universals
371
8.1.1 Programaci i metodologia de treball a l'aula
371
8.1.2 Organitzaci del centre: intervenci dels tutors i d'altres docents i

del personal educador i auxiliar
371
8.1.3 Acci tutorial
372
8.1.4 Carta de comproms educatiu
373
8.1.5 Projecte de convivncia
373
8.1.6 Pla d'acollida
374
8.1.7 Comissi d'atenci a la diversitat
374
8.2 Mesures i suports addicionals
375
8.2.1 Suport escolar personalitzat (SEP)
375
8.2.2 Atenci als alumnes nouvinguts i als alumnes de procedncia

estrangera que necessiten suport lingstic i social per accedir al
currculum
376
8.2.3 Atenci als alumnes que pateixen malalties prolongades
385
8.3 Mesures i suports intensius per als alumnes amb necessitats

educatives especials
385
8.3.1 Plans Individualitzats (PI)
385
8.3.2 Unitats de suport a l'educaci especial (USEE)
386
8.3.3 Escolaritat compartida entre el centre ordinari i el centre

d'educaci especial
387
9 Normativa d'aplicaci (concreci i desenvolupament del currculum

de l'educaci infantil i primria)
388
23/688
Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat
389
1 Desenvolupament, concreci i aplicaci del currculum (batxillerat)
389
1.1 Currculum 2015-2016
389
1.2 Estructura horria
389
1.3 Configuraci del currculum dels alumnes per al curs 2015-2016
390
1.4 Matries que es poden cursar a l'IOC
392
1.5 Especificacions relatives a diverses matries del curs 2015-2016
394
1.5.1 Matries comunes
394
1.5.2 Matries de modalitat
394
1.5.3 Matries especfiques
395
1.6 Treball de recerca
396
1.7 Premis extraordinaris de Batxillerat
397
1.8 Doble titulaci de batxillerat i "baccalaurat"
398
1.9 Batxillerat en rgim nocturn
399
1.9.1 Matries del batxillerat en rgim nocturn
399
1.9.2 Organitzaci
399
1.9.3 Requisits per a la incorporaci al batxillerat en rgim nocturn
400
1.9.4 Acci tutorial en el batxillerat en rgim nocturn
400
1.9.5 Permanncia en el batxillerat nocturn
401
1.9.6 Canvi del rgim de batxillerat
401
2 Orientaci educativa i plans individuals
401
2.1 Orientaci educativa i acci tutorial
401
2.1.1 Transici entre educaci secundria obligatria i batxillerat
402
2.1.2 Seguiment dels alumnes
402
2.2 Plans individuals
403
403
2.2.2 Alumnes amb necessitats educatives especfiques (NEE)
404
2.2.3 Alumnes amb trastorns d'aprenentatge (TA)
405
2.2.4 Alumnes amb altes capacitats
405
2.2.5 Modificaci de la durada del batxillerat
405
2.2.6 Alumnes nouvinguts o de procedncia estrangera
406
24/688
2.2.7 Alumnes que presenten altres circumstncies singulars
406
2.2.8 Simultanetat d'estudis de batxillerat i de msica o de dansa
407
2.2.9 Simultanetat d'estudis de batxillerat i la prctica intensiva de

l'esport
407
3 Exempcions i convalidacions
407
3.1 Trets generals
407
3.2 Exempci de matries
408
3.2.1 Exempci de la qualificaci de la matria de llengua catalana i

literatura
408
3.2.2 Exempci del treball de recerca
410
3.2.3 Exempci de matries per causa de discapacitat, trastorns de

salut o trastorns greus d'aprenentatge
410
3.3 Convalidacions de matries
411
3.3.1 Convalidacions de matries de batxillerat per als alumnes que

cursen simultniament estudis professionals de msica o dansa
411
3.3.2 Convalidacions de matries de batxillerat per als alumnes que

compaginen els estudis de batxillerat amb la prctica intensiva de
l'esport
411
3.3.3 Convalidacions per a l'estada a l'empresa
413
3.3.4 Convalidacions per als alumnes que cursen batxillerat

procedents de cicles formatius
413
4 Avaluaci d'alumnes
414
4.1 Reclamacions motivades per les qualificacions del batxillerat
417
4.2 Promoci de curs i permanncia d'un any ms en el mateix curs de

batxillerat
419
5 Matriculacions al batxillerat i canvis en el currculum
421
5.1 Incorporaci d'alumnes al batxillerat
421
5.1.1 Incorporaci d'alumnes al primer curs de batxillerat
421
5.1.2 Incorporaci d'alumnes al segon curs de batxillerat
422
5.1.3 Obtenci del ttol de batxillerat per part dels tcnics de formaci
professional
422
5.2 Canvis en el currculum dels alumnes
423
25/688
5.2.1 Canvi de matries sense canvi de modalitat
423
5.2.2 Canvi de modalitat
424
5.2.3 Canvi de centre sense canvi de rgim d'estudis
425
5.2.4 Canvi de rgim (amb canvi de centre o sense)
425
5.2.5 Reconeixement d'una altra modalitat
426
5.3 Anullaci de matrcula i matrcula extraordinria en el batxillerat
426

del batxillerat)
427
Concreci i desenvolupament del currculum de l'ESO
429
1 Desenvolupament, concreci i aplicaci del currculum de l'ESO
429
1.1 Currculum 2015-2016
429
1.2 Estratgies didctiques prpies i projectes didctics propis de

centre
431
1.2 Assignaci horria de les matries
431
1.2.1 Estratgies didctiques i projectes didctics propis de centre que

no requereixen autoritzaci del Departament
432
1.2.3 Durada mnima dels projectes o de la implementaci de les

estratgies
433
1.3 Gesti del projecte educatiu de centre
434
1.3.1 Organitzacions curriculars que no requereixen autoritzaci
434

requereixen autoritzaci del Departament
435
1.4 Especificacions sobre matries comunes
436
1.4.1 Llengua i literatura
436
1.4.2 Llenges estrangeres
437
1.4.3 Cincies de la naturalesa
437
1.4.4 Religi
437
1.4.5 Cultura i valors tics
437
1.4.6 Educaci eticocvica
438
1.4.7 Matemtiques
438
26/688
1.4.9 Treball de sntesi de 1r, 2n i 3r d'ESO
438
1.4.10 Projecte de recerca de 4t
439
1.5 Especificacions sobre matries optatives
440
1.5.1 Matries optatives de 1r, 2n i 3r d'ESO
440
1.5.2 Matries optatives especfiques a 4t d'ESO
442
1.5.3 Matries optatives que es poden cursar a l'IOC
443
2 Atenci a la diversitat a l'ESO
444
2.1 Comissi d'atenci a la diversitat (CAD) o rgan equivalent
445
2.2 Mesures generals
446
2.3 Mesures especfiques
447
2.3.1 Programa intensiu de millora (PIM)
447
2.3.2 Programes de diversificaci curricular (PDC)
447
2.3.3 Atenci als alumnes de procedncia estrangera
447
448
2.3.5 Mesures de suport als alumnes que passen de curs amb

matries pendents o que no passen de curs
448
2.4 Mesures extraordinries
448
2.4.1 Unitats d'escolaritzaci compartida (UEC)
448
449
2.4.3 Escolaritat compartida amb centres d'educaci especial
449
2.5 Plans Individualitzats (PI)
449
450
2.5.2 Avaluaci, promoci i acreditaci de l'alumne
451
3 La transici entre etapes
451
3.1 Mesures estratgiques per optimitzar el procs de transici a l'inici

de l'educaci secundria obligatria i entre cursos
451
3.2 Mesures estratgiques per optimitzar el procs de transici de

l'educaci secundria obligatria a la postobligatria
453
4 Avaluaci
453
4.1 Proves externes d'avaluaci de les competncies bsiques
453
4.2 Avaluaci d'alumnes de l'etapa d'ESO
453
27/688
4.3 Reclamacions motivades per les qualificacions de l'ESO
455

de l'ESO)
458
Coordinaci entre l'educaci primria i l'educaci secundria obligatria
459
1 Aspectes generals
459
2 Concreci d'actuacions
460
2.1 Projectes educatius
460
2.2 Transici entre l'educaci primria i l'educaci secundria

obligatria
461
2.3 Incorporaci a l'educaci secundria obligatria
462
3 Normativa d'aplicaci (coordinaci entre l'educaci primria i

l'educaci secundria obligatria)
462
Currculum del primer cicle de l'educaci infantil
463
1 El primer cicle de l'educaci infantil
463
2 Currculum i orientacions. Educaci infantil. Primer cicle
463
3 L'observaci, l'avaluaci i la documentaci pedaggica com a

prctica quotidiana
463
4 Els criteris d'intervenci: la programaci de les activitats
464
5 Implicaci i participaci de les famlies: Carta de comproms educatiu
464
466
7 Normativa d'aplicaci (currculum del primer cicle de l'educaci

infantil)
466
Currculum dels ensenyaments d'idiomes
467
1 Organitzaci dels ensenyaments a les escoles oficials d'idiomes

(EOI)
467
2 Avaluaci dels alumnes
467
2.1 Avaluacions de curs
467
2.2 Certificats
468
469
28/688
3 Cursos especials
469
3.1 Cursos monogrfics
470
3.2 Cursos de llengua instrumental
470
3.3 Autoritzaci i reconeixement dels cursos especials
470
3.4 Certificats
471
4 Normativa d'aplicaci (currculum dels ensenyaments d'idiomes)
472
Ensenyaments artstics superiors
472
1 Documents dels centres superiors d'ensenyaments artstics
472
2 Ttols superiors d'ensenyaments artstics equivalents a un grau
473
2.1 Verificaci dels plans d'estudis
473
2.2 Publicaci al DOGC dels plans d'estudis
473
2.3 Informe anual de seguiment del ttol (IST)
474
2.4 Plans docents
474
2.5 Accs
475
2.6 Reconeixement i validaci de crdits
475
2.6.1 Reconeixement de crdits
475
2.6.2 Reconeixement per a la validaci de crdits
475
2.7 Canvi d'especialitat
475
2.8 Permanncia
476
2.9 Suplement europeu al ttol
476
3 Ttols de mster en ensenyaments artstics
476
4 Cpia o plagi i honestedat acadmica
477
5 Normativa d'aplicaci (ensenyaments artstics superiors)
477
Ensenyament de la religi
479
1 Aspectes generals
479
2 Segon cicle d'educaci Infantil
480
3 Educaci primria
480
4 Educaci secundria obligatria
480
4.1 1r i 3r d'ESO
480
29/688
4.2 2n i 4t d'ESO
480
5 Batxillerat
481
5.1 1r de batxillerat
481
5.2 2n de batxillerat
481
6 Docncia de la religi en els centres pblics
481
7 Normativa d'aplicaci (ensenyament de la religi)
482
Ensenyaments de dansa de grau professional
482
1 Incorporaci dels alumnes als ensenyaments de dansa de grau

professional
482
1.1 Proves especfiques d'accs
482
1.2 Adjudicaci de places
483
2 Simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb estudis de dansa
483
3 Avaluaci dels ensenyaments de dansa de grau professional.

Promoci i permanncia
483
4 Matrcula en ms d'un curs acadmic en un any
484
5 Anullaci i suspensi de matrcula
484
6 Tutoria i orientaci
485
7 Documents d'avaluaci dels ensenyaments de dansa de grau

professional
485
8 Altres funcions del conservatori i dels centres de dansa de grau

professional
487
9 Normativa d'aplicaci (ensenyaments de dansa de grau professional)
487
Ensenyaments de msica de grau professional
488
1 Incorporaci dels alumnes als ensenyaments de msica de grau

professional
489
489
490
2 Simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb estudis de msica
491
3 Avaluaci dels ensenyaments de msica de grau professional.

Promoci i permanncia
492
30/688
4 Matrcula en ms d'un curs acadmic. Doble especialitat / doble

instrument. Assignatures optatives
493
494
494
7 Documents d'avaluaci dels ensenyaments professionals de msica
495
8 Institut de referncia
497
9 Normativa d'aplicaci (ensenyaments de msica de grau

professional)
497
Ensenyaments en els centres d'adults
498
1 Oferta educativa
498
1.1 L'educaci general i l'accs al sistema educatiu (taules)
499
1.2 L'educaci per adquirir competncies transprofessionals (taules)
499
1.2.1 Ensenyaments de llenges estrangeres (llengua anglesa i

llengua francesa)
499
1.2.2 Ensenyaments de COMPETIC (taules)
500
1.3 L'educaci per a la cohesi i la participaci social (ensenyaments

bsics / taules)
500
1.3.1 Ensenyaments de llenges
500
1.3.2 Formaci instrumental
501
2 L'educaci general i l'accs al sistema educatiu
501
2.1 Educaci secundria per a adults
501
2.1.1 Mduls C dels programes de qualificaci professional inicial

(PQPI) necessaris per obtenir el ttol de graduat en educaci
secundria obligatria
502
2.2 Curs de formaci especfic per a l'accs a cicles de grau mitj

(CAM)
503
2.3 Preparaci per a les proves d'accs
503
3 L'educaci per adquirir competncies transprofessionals
504
3.1 Ensenyaments de llenges estrangeres
504
3.2 Ensenyaments de COMPETIC
505
31/688
4 L'educaci per a la cohesi i la participaci social (ensenyaments

bsics)
507
4.1 Llengua catalana, llengua castellana i llengua occitana,

denominada arans a l'Aran
507
4.2 Cicle de formaci instrumental
508
5 Autoformaci integrada
509
6 Previsi de l'oferta per al curs 2016-2017
510
7 Normativa d'aplicaci (ensenyaments en els centres d'adults)
510
Ensenyaments professionals d'arts plstiques i disseny: aspectes

curriculars
512
1 Aspectes curriculars del projecte educatiu
512
2 Dret a la informaci i deure d'assistncia dels alumnes
513
2.1 Informaci als alumnes
513
514
3 Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums dels cicles

formatius d'arts plstiques i disseny ordenats per la LOGSE
514
3.1 Mduls formatius
514
3.1.1 Mduls formatius. Definici i organitzaci
515
3.1.2 Mduls formatius. Programaci
515
3.1.3 Mduls formatius. Unitats de programaci
515
3.2 Desplegament del currculum
515
3.3 Obra final o projecte final
515
3.3.1 Objectiu i contingut
516
3.3.2 Proposta de l'obra/projecte final
516
3.3.3 Elaboraci i termini d'execuci
517
3.4 Avaluaci
517
517
3.4.2 Avaluaci final de cada mdul
518
3.4.3 Avaluaci de la formaci prctica en centres de treball (FCT)
518
3.4.4 Avaluaci de l'obra/projecte final
518
32/688
3.4.5 Avaluaci final del cicle
519
3.5 Convalidacions LOGSE en accedir a un cicle
519
3.5.1 Mduls comuns a diversos cicles
519
3.5.2 Altres convalidacions
519
3.5.3 Registre i efectes de les convalidacions
520
3.6 Organitzaci dels cicles formatius d'arts plstiques i disseny
520
3.7 Cicles de formaci especfica de grau mitj i de grau superior d'arts

plstiques i disseny (LOGSE)
521
3.7.1 Cicles de formaci especfica de grau mitj d'arts plstiques i

disseny regulats per la LOGSE
521
3.7.2 Cicles de formaci especfica de grau superior d'arts plstiques i

disseny regulats per la LOGSE
522
3.7.3 Perfils professionals de cicles de formaci especfica de grau

superior d'arts plstiques i disseny regulats per la LOGSE
523
4 Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums dels cicles

formatius d'arts plstiques i disseny ordenats per la LOE
523
4.1 Sistema europeu de crdits ECTS en els cicles formatius de grau

superior LOE
524
4.2 Mduls formatius. Unitats formatives
525
4.2.1 Mduls formatius. Definici
525
4.2.2 Mduls formatius. Organitzaci
525
526
4.2.4 Unitats formatives. Definici
526
4.2.5 Unitats formatives. Organitzaci
526
4.2.6 Unitats formatives. Programaci
526
4.2.7 Resultats d'aprenentatge. Definici
527
4.2.8 Continguts. Definici
527
4.2.9 Criteris d'avaluaci. Definici
527
527
4.3.1 Hores de lliure disposici
527
4.3.2 Incorporaci de la llengua anglesa als cicles formatius
528
4.4 Obra final o projecte integrat
528
33/688
4.4.1 L'obra final del cicle formatiu de grau mitj
528
4.4.2 El projecte integrat del cicle formatiu de grau superior
529
4.4.3 La tutoria de l'obra final/projecte integrat
531
4.5 Avaluaci dels cicles formatius d'arts plstiques i disseny
531
4.5.1 Avaluaci del cicle formatiu
531
4.5.2 Avaluaci del mdul formatiu
531
4.5.3 Avaluaci de la unitat formativa
532
4.5.4 Convocatries
532
4.5.5 Promoci de curs
533
4.5.6 Procediment per a la mobilitat
533
4.5.7 Convalidacions de cicles LOE
534
4.5.8 Exempci de mduls formatius determinats i de la fase de

formaci prctica per la seva correspondncia amb l'experincia
laboral
535
4.5.9 Reconeixement d'estudis i crdits ECTS
536
4.6 Organitzaci dels cicles formatius d'arts plstiques i disseny a les

escoles d'art
536

plstiques i disseny (LOE)
537
4.7.1 Cicles de formaci especfica de grau mitj d'arts plstiques i

disseny regulats per la LOE
537
4.7.2 Cicles de formaci especfica de grau superior d'arts plstiques i

disseny regulats per la LOE
537
5 Aspectes comuns als cicles de grau mitj i grau superior d'arts

plstiques i disseny
539
5.1 Fase de formaci prctica en empreses, estudis i tallers (FCT)
539
5.1.1 Caracterstiques generals de l'FCT
539
5.1.2 Finalitats de l'FCT
539
5.1.3 Objectius de l'FCT
540
5.1.4 Programaci de l'FCT: pla d'activitats
540
5.1.5 Avaluaci de l'FCT
540
5.1.6 Exempcions de l'FCT
541
34/688
5.1.7 Accs a l'FCT
541
5.1.8 Homologaci d'empreses
541
5.1.9 Seguiment de l'FCT
542
5.1.10 Proposta d'extinci del conveni per cursar l'FCT en una

determinada empresa o entitat
542
5.2 Avaluaci contnua
542
5.3 La junta d'avaluaci
543
5.4 Matrcula d'honor
544
5.5 Cpia o plagi i honestedat acadmica
544
5.6 Participaci de les escoles d'art en els projectes dels convenis de

collaboraci del Departament d'Ensenyament
544
6 Accs als cicles formatius d'arts plstiques i disseny
545
6.1 Grau mitj
545
6.2 Grau superior
545
7 Compleci dels ensenyaments dels cicles de la famlia de disseny

grfic LOGSE que s'extingeixen
545
7.1 Procs de compleci
546
546
8 Reclamacions motivades per les qualificacions
546
8.1 Reclamacions per qualificacions obtingudes al llarg del curs
546
8.2 Reclamacions per qualificacions finals de curs o d'obra/projecte

final o projecte integrat
547
9 Trasllat d'expedient a un altre centre
548
10 Anullaci de la matrcula
548
11 Documentaci acadmica dels cicles formatius
549
12 Acreditaci dels cicles formatius
550
13 Titulaci dels cicles formatius
550
13.1 Tcnic o tcnica d'arts plstiques i disseny
551
13.2 Tcnic o tcnica superior d'arts plstiques i disseny
551
14 Convalidaci de matries de batxillerat per als alumnes procedents

de cicles formatius
551
35/688
15 Calendari
552
16 Distribuci ordinria de l'horari lectiu
553
17 Caracterstiques de flexibilitat de l'horari dels professors i dels tutors
553
18 Acci tutorial. Horari dels tutors (centres pblics). Tutors dels grups
d'alumnes dels cicles formatius
553
19 Mesures per a l'adaptaci del currculum
554
20 Normativa d'aplicaci (ensenyaments professionals d'arts

plstiques i disseny: aspectes curriculars)
554
Formaci professional dual
556
1 Modalitats de la formaci en alternana
556
2 Lmit horari
557
3 Procediment d'autoritzaci
557
3.1 Procediment de no-continutat del projecte en alternana
559
3.2 Terminis de presentaci de sollicituds
560
4 Caracterstiques de la formaci professional en alternana
560
4.1 Formaci professional en alternana simple
561
4.2 Formaci professional en alternana amb formaci dual
561
4.3 Actuacions prvies al procs d'alternana simple o dual
562
5 Estada a l'empresa o entitat
562
5.1 Tutoria d'empresa
563
6 Alumnes treballadors de les empreses i entitats collaboradores
564
7 Currculum i reconeixement acadmic de la formaci en alternana

amb formaci dual
565
8 Organitzaci
567
8.1 Model A
567
8.2 Model B
568
8.3 Altres
569
9 Seguiment i avaluaci
569
9.1 Model A
570
9.2 Model B
570
36/688
9.3 Convalidaci
571
10 Informaci als alumnes
571
11 Memria del projecte i activitat d'innovaci
572
12 Coordinaci i suport als centres educatius participants
572
13 Organitzaci de l'equip dual als centres
573
14 Normativa d'aplicaci (formaci professional dual)
573
L'educaci bsica als centres d'educaci especial
574
1 Introducci
575
2 Currculum
575
3 Pla individualitzat
576
4 Avaluaci
576
5 Alumnes que comparteixen recursos dels centres d'educaci

especial i dels centres ordinaris
576
6 Programes de diversificaci curricular per a la transici a la vida

adulta en centres d'educaci especial
578
7 Programes de formaci i inserci adreats especficament a alumnes

amb necessitats educatives especials
579
8 Normativa d'aplicaci (l'educaci bsica als centres d'educaci

especial)
580
Orientaci educativa i acci tutorial a l'ESO
581
1 Orientacions i criteris generals per a l'organitzaci de l'orientaci

educativa, l'acci tutorial i l'orientaci acadmica i professional
581
1.1 Aspectes generals de l'acci tutorial
581
1.2 Aspectes generals de l'orientaci educativa. Coordinaci entre

l'educaci primria i l'educaci secundria obligatria
583
1.3 L'acci tutorial i l'orientaci educativa a 1r i 2n d'ESO
585
1.4 L'acci tutorial i l'orientaci educativa a 3r i 4t d'ESO. El document

orientador o consell orientador
587
2 Especificacions per a l'orientaci acadmica i professional
588
3 Criteris de centre per assignar la tutoria
589
37/688
4 Les funcions de l'orientador o orientadora en el centre
590
4.1 Atenci als alumnes (10 hores)
590
4.2 Suport tcnic al conjunt de la comunitat escolar (10 hores)
592
5 La comissi d'atenci a la diversitat
593
6 La coordinaci de l'orientador o orientadora i l'EAP
595
7 Recursos a l'abast per a l'orientaci acadmica i professional
596
8 Normativa d'aplicaci (orientaci educativa i acci tutorial a l'ESO)
596
Programacions i recursos didctics
597
1 Programacions didctiques
597
597
1.2 Educaci primria
598
1.3 Educaci secundria
599
1.4 Educaci d'adults
600
1.5 Ensenyaments d'idiomes
600
2 Recursos didctics
601
2.1 Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement
601
2.1.1 Serveis digitals
602
2.1.2 Pla TAC de centre
603
2.2 Biblioteca escolar
603
2.3 Llibres de text i material didctic
604
3 Normativa d'aplicaci (programacions i recursos didctics)
605
Programes de formaci i inserci: desenvolupament i aplicaci
605
1 Finalitats i objectius dels programes de formaci i inserci (PFI)
606
1.1 Finalitats
606
1.2 Objectius
606
2 Modalitats
606
3 Implantaci i autoritzaci
607
4 Currculum
607
4.1 Mduls de formaci general
608
38/688
4.2 Mduls de formaci professional
608
4.3 Mdul de formaci en centres de treball
608
4.4 Mdul de projecte integrat
609
5 Atenci personalitzada i tutoria dels alumnes
609
6 Destinataris, accs i permanncia
610
6.1 Destinataris
610
6.2 Accs
610
6.2.1 Centres pblics
610
6.3 Matrcula
610
610
6.5 Permanncia
610
7 Aspectes organitzatius
611
7.1 Configuraci de grups
611
611
7.2 Durada
611
7.3 Calendari i horaris
611
7.4 Cobertura de l'assistncia sanitria i assegurances
612
7.5 Drets i deures dels alumnes
612
8 Avaluaci dels aprenentatges
612
8.1 Regulaci
612
8.2 Documentaci de l'avaluaci
612
8.2.1 Centres educatius
613
8.2.2 Establiments de formaci
613
8.3 Qualificacions
613
8.4 Certificaci
614
9 Reconeixement de la formaci. Efectes de la realitzaci d'un

programa de formaci i inserci
614
9.1 Reconeixement de la formaci en les proves d'accs a cicles

formatius de grau mitj
614
9.2 Formaci professional bsica
614
9.3 Acreditaci d'unitats de competncia
615
39/688
9.4 Accs als centres de formaci de persones adultes
615
10 Informe anual per a l'avaluaci dels programes
615
11 Normativa d'aplicaci (programes de formaci i inserci:

desenvolupament i aplicaci)
615
Simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb estudis de dansa
616
1 Simultanetat d'estudis d'ESO amb estudis de dansa
616
1.1 Alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un

centre professional
617
1.2 Alumnes que cursen estudis de dansa en una escola de dansa

autoritzada
618
2 Simultanetat d'estudis de batxillerat amb estudis de dansa
620
2.1 Alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un

centre professional
621
2.2 Alumnes que cursen ensenyaments de dansa en una escola de

dansa autoritzada
622
2.3 Convalidaci de determinades matries de batxillerat de la

modalitat d'arts amb determinades matries dels ensenyaments
professionals de dansa
626
2.4 Substituci de la modalitat de batxillerat pels ensenyaments

professionals de dansa ("batxillerat de dansa")
627
2.5 Tramitaci del ttol de batxillerat i proves d'accs a la universitat

(PAU) dels alumnes d'ensenyaments professionals de dansa del curs
2015-2016
628
3 Quadres de simultanetat dels estudis de dansa amb l'ESO i el

batxillerat
629
4 Normativa d'aplicaci (simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat

amb estudis de dansa)
630
Simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb estudis de msica
631
1 Simultanetat d'estudis d'ESO amb estudis de msica
631
1.1 Alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un

centre professional
632
40/688
1.2 Alumnes que cursen estudis de msica en una escola de msica

autoritzada
633
2 Simultanetat d'estudis de batxillerat amb estudis de msica
635
2.1 Alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un

centre professional
636
2.2 Alumnes que cursen estudis de msica en una escola de msica

autoritzada
637
2.3 Convalidaci de determinades matries de batxillerat de la

modalitat d'arts amb determinades matries dels ensenyaments
professionals de msica
639
2.4 Substituci de la modalitat de batxillerat pels ensenyaments

professionals de msica ("batxillerat de msica")
640
2.5 Tramitaci del ttol de batxillerat i proves d'accs a la universitat

(PAU) dels alumnes d'ensenyaments professionals de msica del curs
2015-2016
641
3 Quadres de simultanetat dels estudis de msica amb l'ESO i el

batxillerat
642
4 Centres amb horari adaptat als ensenyaments de msica de grau

professional (centres de referncia)
644
4.1 Prioritat de matrcula
644
4.2 Caracterstiques especfiques dels centres de referncia
644
5 Alumnes amb altes capacitats en msica
645
6 Normativa d'aplicaci (simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat

amb estudis de msica)
645
Avaluaci de centre
646
1 Aspectes generals
646
2 Les avaluacions externes dels centres educatius
646
3 L'autoavaluaci dels centres educatius
649
3.1 Informaci especfica per als centres pblics
649
3.2 Informaci especfica per a les escoles oficials d'idiomes
649
4 Normativa d'aplicaci (avaluaci de centre)
650
41/688
Convivncia i clima escolar
650
1 Convivncia i xit escolar. Projecte de convivncia
650
2 El centre educatiu acollidor
651
3 L'educaci intercultural en un marc de dileg i de convivncia
652
4 Coeducaci i promoci de la igualtat de gnere
653
5 Promoci de l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginaci
654
6 Normativa d'aplicaci (convivncia i clima escolar)
655
Documents de gesti del centre
655
1 Introducci
655
2 Les normes d'organitzaci i funcionament del centre (NOFC)
655
3 El projecte de direcci
658
4 La programaci general anual
659
5 La memria anual
660
6 Acords de coresponsabilitat
660
7 Normativa d'aplicaci (documents de gesti del centre)
661
El tractament i l's de les llenges al sistema educatiu. El projecte

lingstic
661
1 Introducci
661
2 El projecte lingstic
661
3 La participaci en projectes i programes plurilinges
664
4 Els programes internacionals
665
5 Els suports lingstics complementaris
665
6 Homologaci del batxillerat i del baccalaurat francs (Batxibac) i

altres programes lingstics
665
7 L'atenci lingstica individualitzada en el primer ensenyament
666
8 L'atenci als alumnes de procedncia estrangera
666
9 Normativa d'aplicaci (el tractament i l's de les llenges al sistema

educatiu. El projecte lingstic)
667
42/688
Innovaci pedaggica
667
1 La innovaci pedaggica
668
2 Normativa d'aplicaci (innovaci pedaggica)
669
Objectius prioritaris del sistema educatiu i projecte educatiu de centre
669
1 Objectius prioritaris del sistema educatiu
669
2 El projecte educatiu de centre (PEC)
670
3 Normativa d'aplicaci (objectius prioritaris del sistema educatiu i

projecte educatiu de centre)
673
Participaci de la comunitat educativa
676
1 La comunitat escolar
676
2 Escola i Famlia. Coresponsabilitat i xit educatiu
677
2.1 Aplicaci informtica Escola i Famlia. Junts x l'Educaci
677
2.2 Carta de comproms educatiu. Implicaci i participaci de les

famlies en el procs escolar i educatiu dels fills i en el funcionament
del centre
678
2.3 Participaci dels pares i mares i de l'AMPA
679
3 La comunitat educativa
679
4 Projectes educatius territorials
680
5 Plans educatius d'entorn
680
6 Personal funcionari pblic docent i/o inspector jubilat collaborador

amb els centres pblics i serveis educatius
681
7 Normativa d'aplicaci (participaci de la comunitat educativa)
682
Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement
682
1 Introducci a les TAC
682
2 Objectius
683
3 El Pla TAC
684
4 Aspectes organitzatius de les TAC en el centre
685
4.1 La coordinaci TAC de centre
685
43/688
4.2 Comissi TAC de centre
686
5 s de dispositius mbils en el centre
686
6 Normativa d'aplicaci (tecnologies per a l'aprenentatge i el

coneixement)
687
44/688
Actuacions del centre en diversos supsits

1 Actuacions del centre relacionades amb la convivncia escolar
D'acord amb l'article 30.5 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, els centres
han d'establir mesures per promoure la convivncia i, en particular, mecanismes de
mediaci per resoldre pacficament els conflictes i frmules, per mitj de les quals les
famlies es comprometin a cooperar de manera efectiva per orientar, estimular i, quan
calgui, esmenar l'actitud i la conducta dels alumnes en el centre educatiu.
Aix tamb, l'article 19 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres
educatius, explica el contingut de les Normes d'organitzaci i funcionament de centre
(NOFC), en concret, l'apartat e, que preveu que en les NOFC s'ha de determinar
l'aplicaci de mesures per promoure la convivncia i els mecanismes de mediaci.
El Departament d'Ensenyament, en el cas de conflictes greus, posa a disposici dels
centres els protocols segents, que contenen eines i instruments de prevenci,
detecci, valoraci i intervenci:
Protocol de detecci i intervenci en cas de conflicte greu amb l'alumnat

Protocol de prevenci, detecci i intervenci davant de l'assetjament
Protocol de prevenci, detecci i intervenci davant del ciberassetjament
Protocol de detecci i intervenci enfront dels NGJOV
Protocol de prevenci, detecci i intervenci davant de situacions d'odi i de
discriminaci
Protocol d'actuaci entre els departaments de Benestar Social i Famlia i
d'Ensenyament de detecci, notificaci, derivaci i coordinaci de les situacions de
maltractament infantil i adolescent en l'mbit educatiu
Protocol d'actuaci entre el Departament de Benestar Social i Famlia i el
Departament d'Ensenyament de l'Administraci de la Generalitat de Catalunya per
garantir una intervenci coordinada en situacions de conflicte, assetjament escolar
o comissi d'una infracci penal anunciada en les quals estiguin implicats menors
de catorze anys
Cada centre ha de gestionar les situacions potencialment conflictives tenint en compte

els criteris pedaggics del seu projecte educatiu i en el marc de la normativa vigent. Pot
comptar tamb amb l'assessorament dels professionals dels serveis educatius i, si
escau, de la Inspecci d'Educaci. En casos particularment complexos o que no es
puguin resoldre pels canals ordinaris, qualsevol membre de la comunitat educativa pot
adrear-se a la Unitat de Suport a la Convivncia Escolar del Departament
d'Ensenyament (al telfon 935 516 968 i a l'adrea electrnica
info.ensenyament@gencat.cat), que ofereix assessorament telefnic i tamb presencial
en el cas que els serveis territorials ho considerin necessari.
2 Actuacions dels centres en supsits de les diverses realitats socials que
45/688
afecten alumnes que hi sn escolaritzats

Aquest apartat recull indicacions i recursos per atendre les situacions i supsits
segents:
Absentisme d'alumnes.
Retard en la recollida d'alumnes a la sortida del centre (escoles).
Problemes entre els progenitors en relaci amb els fills.
Actuaci de la policia o de la DGAIA.
Presumpta comissi, per part d'alumnes, d'algun tipus de delicte o falta penal dins
les dependncies del centre.
Sospites probables o de constncia de maltractaments a alumnes.
Necessitat d'acreditaci en les renovacions de les autoritzacions de residncia de
l'escolaritzaci dels menors a crrec.
Les indicacions que s'estableixen tenen en compte que, en l'exercici de les seves
funcions en el marc de l'ordenament, el director o directora del centre pblic s autoritat
competent per defensar l'inters superior de l'infant, tal com estableix l'article 142.9 de
la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci. Aix mateix, en el document es tenen en
compte les responsabilitats que assumeix el centre de titularitat privada i, directament,
la persona titular, pel fet de l'escolaritzaci de menors en el centre educatiu.
2.1 Absentisme d'alumnes

L'absentisme prpiament dit s la no-assistncia reiterada i no justificada de l'alumne
en edat d'escolaritzaci obligatria al centre educatiu en qu est matriculat, tot i que hi
ha altres realitats, que sovint s'inclouen dins aquest terme, com l'aband, la noescolaritzaci o la desescolaritzaci.
Cada centre dissenya i implementa estratgies i actuacions per prevenir, diagnosticar i
actuar d'una manera preco contra l'absentisme escolar. Aquestes actuacions es duen
a terme coordinadament amb els serveis educatius del Departament d'Ensenyament i
els serveis socials del municipi, i inclouen mecanismes per prevenir i detectar
l'absentisme, analitzar factors de risc i aplicar protocols d'intervenci i mesures
pedaggiques per garantir l'xit en el retorn dels alumnes absentistes al centre,
mesures organitzatives i metodolgiques per millorar-ne l'assistncia a classe i
processos de reflexi sobre els resultats obtinguts.
El Departament d'Ensenyament posa a l'abast de tots els centres eines i recursos per
treballar l'absentisme mitjanant l'aplicaci informtica per elaborar el projecte de
convivncia: Absentisme.
Els centres pblics tenen disponible l'aplicaci informtica al Portal de centres.
Els centres privats, els de titularitat d'altres departaments i els de titularitat municipal
tenen disponible l'aplicaci informtica al Portal de centre d'altres titularitats.
46/688
Quan es detecta un cas d'absentisme escolar, el centre educatiu s'ha de posar en

contacte amb el pare, mare o tutor o tutora legal per informar-los de la situaci i
recordar-los l'obligaci de vetllar per l'escolaritzaci correcta dels fills.
Si d'aquestes actuacions no en resulta la rectificaci del comportament absentista, el
director o directora del centre educatiu ha de comunicar, per escrit, la situaci
d'absentisme als serveis socials del municipi. D'aquesta comunicaci, n'ha de quedar
una cpia arxivada al centre, a disposici de la Inspecci d'Educaci.
Si aquestes actuacions no han resolt de manera efectiva la situaci d'absentisme, els
directors dels centres educatius n'han d'informar el director o directora dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, el o la gerent del Consorci d'Educaci, per tal
que, si escau, ho posi en coneixement de la Direcci General d'Atenci a la Infncia i
l'Adolescncia (DGAIA) del Departament de Benestar Social i Famlia.
Si hi ha alumnes illocalitzables que consten com a matriculats al centre educatiu, amb
les famlies dels quals tampoc no es pot contactar, els directors dels centres educatius
n'han d'informar el director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, el o la gerent del Consorci d'Educaci, per comprovar un possible canvi de
matrcula no notificat i determinar, si escau, donar de baixa d'ofici l'alumne. Els
directors del centres n'han d'informar tamb els serveis socials perqu facin les
actuacions oportunes.
El procediment detallat d'actuaci en situacions d'absentisme de l'alumne s'ha
d'explicitar en les normes d'organitzaci i funcionament del centre.
A ms de les mesures de carcter estrictament educatiu que tingui determinat cada
centre per a l'etapa obligatria, els casos de no-assistncia injustificada en els nivells
no obligatoris es consideraran falta en els termes establerts a l'article 37 de la Llei
d'educaci, sens perjudici del que s'indica en l'apartat Anullaci de matrcula i
matrcula extraordinria en el batxillerat, del document "Concreci i desenvolupament
del currculum al batxillerat".
2.2 Retard en la recollida d'alumnes a la sortida del centre (escoles)

El centre pblic ha d'exposar en un lloc visible l'horari mxim de recollida dels alumnes,
que ha de preveure un marge raonable de retard i ha de determinar la persona o
persones que es faran crrec dels alumnes un cop se superi el temps fixat per a la
recollida. En cap cas un alumne no es pot deixar sol.
Quan es produeixi un retard fora dels marges raonables en la recollida dels alumnes,
un cop acabat l'horari escolar, es procurar contactar amb els pares, mares o tutors
legals de l'alumne. Un cop esgotats, sense efecte, els intents de comunicaci amb els
pares, mares o amb els tutors legals, i quan hagi transcorregut un temps prudencial, la
persona de l'escola que fins aquell moment hagi estat a crrec de l'alumne ha de
comunicar telefnicament la situaci a la gurdia urbana o policia local, i n'ha d'acordar
la frmula per lliurar-lo perqu el custodi. En el cas de produir-se alguna dificultat, la
persona a crrec s'ha de posar en contacte amb la comissaria dels Mossos d'Esquadra
47/688
corresponent, que en gestionar la diligncia oportuna.

La reiteraci freqent d'aquests fets en una mateixa famlia, en la mesura que comporti
una manca d'assumpci de les responsabilitats de custdia dels menors que li
correspongui, s'ha de tractar de manera similar als supsits d'absentisme. En darrer
terme, el director o directora del centre ha de comunicar per escrit la situaci als
serveis socials del municipi. D'aquesta comunicaci, n'ha de quedar una cpia arxivada
al centre, a disposici de la Inspecci d'Educaci.
A criteri del director o directora del centre, si no s'ha solucionat efectivament la
reiteraci de recollides tardanes desprs de comunicar-ho als serveis socials del
municipi, n'ha d'informar el director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, el o la gerent del Consorci d'Educaci.
2.3 Problemes entre els progenitors en relaci amb els fills

En els supsits de problemes sorgits entre els progenitors o tutors legals d'alumnes
menors d'edat, cal tenir en compte els criteris segents:
1. Com a regla general
No prendre partit ni adoptar cap posicionament en les relacions privades entre
els pares dels alumnes, referents als seus drets i deures envers aquests.
Complir sempre les resolucions i requeriments judicials escrits sobre les
relacions esmentades.
2. Com a qestions especfiques

Cap persona, sigui o no funcionria, no est obligada a proporcionar informes
dels alumnes a petici d'un advocat. Cal exigir l'oport requeriment judicial.
Els pares, si no han estat privats judicialment de la ptria potestat, tenen dret
a rebre informaci sobre el desenvolupament educatiu dels fills.
Els pares que hagin estat privats de la ptria potestat s'han de sotmetre al
rgim de relacions amb el fill que hagi estat establert mitjanant sentncia
judicial.
Les decisions de canvi de centre d'un alumne corresponen a les persones
que en tinguin atribuda la ptria potestat. Aquesta s'exerceix per ambds
progenitors o per un de sol amb el consentiment exprs o tcit de l'altre, i sn
vlids els actes que faci un d'ells segons l's social i les circumstncies. En
cas de desacord entre progenitors, cal complir el que determini el jutge.
Els infants ms petits han de ser lliurats, a l'hora de la sortida, als pares que
en tinguin atribuda la guarda i custdia o a les persones que en tinguin
l'encrrec.
Davant de qualsevol exigncia que depassi els criteris que s'han expressat
anteriorment, cal demanar el corresponent requeriment judicial.
48/688
2.4 Actuacions de la policia o de la DGAIA

En el supsit que funcionaris de la policia es presentin en les dependncies d'un centre
educatiu, cal tenir presents els criteris d'actuaci segents:
1. Si demanen endur-se algun alumne, cal fer el segent:
Que s'acreditin com a policia, tot exhibint el carnet professional.
Que aportin el requeriment judicial, o de la fiscalia, que n'ordena l'actuaci.
Avisar els pares o tutors legals, si l'alumne s menor d'edat, per tal que
acompanyin el fill. Si no s possible comptar amb els pares o tutors legals, els
menors han de ser acompanyats pel tutor o per un altre professor.
2. Si demanen identificaci o dades d'algun alumne, cal fer el segent:

Que s'acreditin com a policia, tot exhibint el carnet professional.
Que la petici s'efectu amb la motivaci deguda, que acrediti la relaci amb
els supsits exposats, deixant constncia de la petici. Es considera
admissible un requeriment judicial o de la fiscalia i tamb una ordre o un ofici
expedit per la mateixa autoritat policial que estigui al crrec de les actuacions.
El centre educatiu pot comunicar tamb les dades personals identificatives d'un alumne
a la policia de proximitat, sense necessitat de consentiment, en la mesura que aquesta
cessi es fonamenti en la protecci de l'inters del menor (Llei orgnica 1/1996, de 15
de gener, de protecci judicial del menor, article 11.2 a) i s'emmarqui dins la funci
educativa que el centre t atribuda per la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig,
d'educaci.
D'acord amb l'article 4 de la Llei orgnica 2/1986, de 13 de mar, reguladora de les
forces i cossos de seguretat de l'Estat, i amb l'article 22.2 de la Llei orgnica 15/1999,
de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal, el centre educatiu ha
de cedir informaci personal dels alumnes a la policia, sense necessitat de
consentiment, quan es tracti de dades personals necessries per prevenir un perill real
per a la seguretat pblica o per reprimir infraccions penals, sempre que aquestes dades
siguin sollicitades per la policia de manera motivada, concreta i especfica en el marc
d'una investigaci en curs.
D'altra banda, cal assenyalar que un centre educatiu podria, tamb per iniciativa prpia
(s a dir, sense sollicitud policial), comunicar o cedir dades personals de l'alumne a la
policia sense consentiment quan hi hagi indicis que aquest ha coms una infracci
penal, ja que en aquest cas compta amb habilitaci legal suficient en la Llei
d'enjudiciament criminal (article 262).
Si no es compleixen prviament les actuacions precedents, no es pot lliurar cap alumne
a la policia ni proporcionar dades que aquesta solliciti, llevat que els agents de policia
es trobin davant una situaci d'urgncia perqu l'alumne intenta fugir o cometre alguna
illicitud penal dins el centre.
49/688
Menors en situaci de desemparament

En el supsit que es presentin al centre funcionaris de la Direcci General d'Atenci a
la Infncia i l'Adolescncia (DGAIA) per recollir un menor que ha estat declarat en
situaci de desemparament per resoluci administrativa de la DGAIA, els funcionaris
han d'acreditar-se i lliurar al centre una cpia de l'autoritzaci emesa pel cap dels
serveis territorials d'Atenci a la Infncia i l'Adolescncia, en qu consti la referncia de
la resoluci esmentada. En aquest supsit, el centre ha de lliurar el menor als
funcionaris i conservar una cpia de l'autoritzaci presentada, i tamb de les dades de
l'acreditaci dels funcionaris que hagin dut a terme la recollida.
2.5 Presumpta comissi, per part d'alumnes, d'algun tipus de delicte o falta penal
dins les dependncies del centre
En el supsit que es tinguin indicis racionals clars i suficients que algun alumne ha
coms algun acte presumiblement delictiu (p. ex. trfic d'estupefaents) o constitutiu de
falta penal (p. ex. agressi), cal fer el segent:
Incoar des de la direcci l'expedient corresponent a l'alumne per escatir les seves
responsabilitats, d'acord amb l'article 37 de la Llei d'educaci, sens perjudici de les
mesures cautelars que es puguin adoptar.
Denunciar el cas a la policia.
En el supsit que els indicis de la presumpta comissi d'un delicte o d'una falta penal
es desprenguin de la tramitaci d'un expedient incoat pel director o directora del centre,
cal actuar d'acord amb la normativa aplicable (actualment el Decret 102/2010, de 3
d'agost, d'autonomia dels centres educatius, article 25) i, en aquest sentit:
Un cop determinats els fets a l'expedient, cal que l'instructor o instructora n'elabori
un informe i que el director o directora del centre pblic o el titular del centre privat
el trameti al ministeri fiscal.
El mateix informe s'ha de trametre als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona,
al Consorci d'Educaci.
En el cas d'aldarulls de control difcil o impossible, produts per alumnes o terceres

persones dins el centre, el director o directora del centre pblic (o, si escau, qui tingui
poders suficients de la titularitat del centre privat) ha d'avisar la policia a fi de restablir
l'ordre pblic.
En el supsit de menors de 14 anys que hagin estat denunciats per haver coms una
infracci penal, o que estiguin implicats en una situaci que pot comportar risc per a la
integritat fsica o psicolgica d'algun membre de la comunitat educativa o alterar
greument el funcionament del centre, i les seves famlies, s'activar el Protocol
d'actuaci entre el Departament de Benestar Social i Famlia i el Departament
d'Ensenyament de l'Administraci de la Generalitat de Catalunya per garantir una
intervenci coordinada.
50/688
2.6 Sospites probables o de constncia de maltractaments a alumnes

En el cas de sospites probables o constncia de maltractaments a alumnes, el
Departament d'Ensenyament posa a l'abast dels centres el Protocol d'actuaci entre els
Departament de Benestar Social i Famlia i d'Ensenyament, de detecci, notificaci,
derivaci i coordinaci de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l'mbit
educatiu.
2.7 Necessitat d'acreditaci, en les renovacions de les autoritzacions de

residncia, de l'escolaritzaci dels menors a crrec
Segons el Reial decret 557/2011, de 20 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de la
Llei orgnica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva
integraci social, desprs de la reforma mitjanant la Llei orgnica 2/2009, s'obliga a
acreditar l'escolaritzaci dels menors a crrec per renovar les autoritzacions de
residncia.
Els sollicitants amb menors a crrec s'han d'adrear als centres educatius on aquests
estiguin matriculats per obtenir el certificat que n'acrediti l'escolaritzaci.
Els centres educatius han d'emetre aquest certificat segons el model normalitzat que es
pot descarregar al Portal de centre (Documentaci acadmica / Certificats del centre /
Pas 4: Elaborar el certificat), i al Portal de centre d'altres titularitats (Catleg de models
> Certificats). En el certificat cal indicar que l'alumne est matriculat al centre, el pla
d'estudis i que assisteix regularment a les activitats docents.
El certificat l'ha de signar el secretari o secretria i el director o directora del centre
educatiu, ha portar el segell del centre i s'ha de lliurar en format paper al sollicitant.
3 Actuacions en cas de queixes sobre la prestaci del servei que qestionin

l'exercici professional de personal del centre
Els escrits de queixa sobre l'exercici professional d'una persona que presta serveis en
un centre pblic del Departament d'Ensenyament han d'adrear-se al director o
directora del centre i han de contenir la identificaci de la persona o persones que el
presenten, el contingut de la queixa, la data i la signatura i, sempre que sigui possible,
les dades, documents o altres elements acreditatius dels fets, actuacions o omissions a
qu es fan referncia.
Els directors dels centres han de traslladar una cpia de la queixa al professor o
professora (o treballador afectat) i obtenir informaci sobre els fets exposats,
directament o per mitj d'altres membres de l'equip directiu del centre.
Quan s'ha obtingut la informaci i s'ha escoltat l'interessat, el director o directora ha de
51/688
prendre les decisions que consideri pertinents i comunicar per escrit, a la persona o
persones que han presentat la queixa, la soluci adoptada o, si escau, la desestimaci
motivada. En l'escrit cal fer constar l'rgan al qual poden recrrer si no queden satisfets
amb la resoluci adoptada. La documentaci que s'ha generat ha de quedar arxivada a
la direcci o a la secretaria del centre.
El procediment detallat de tramitaci de les queixes sobre la prestaci del servei que
qestionin l'exercici professional de personal del centre ha d'explicitar-se en les normes
d'organitzaci i funcionament del centre, d'acord amb la Resoluci de 24 de maig de
2004 (FDAADE 1006, de maig de 2004).
3.1 Procediment per incoar un expedient administratiu contradictori, no

disciplinari, en cas de queixes sobre l'exercici professional de personal docent
del centre
Si les queixes presentades qestionen l'exercici professional de docents del centre, i en
qualsevol supsit en qu es produeixi un rendiment insuficient que no comporti inhibici
o una manca evident de capacitat per ocupar el lloc de treball que els impedeixi complir
les funcions assignades, els directors dels centres han de valorar la procedncia de
proposar, al director o directora dels serveis territorials o al o a la gerent del Consorci
d'Educaci de Barcelona, incoar un expedient contradictori, no disciplinari. Cal adjuntar,
a la proposta motivada, tota la documentaci que motiva la proposta.
El director o directora dels serveis territorials o el o la gerent del Consorci d'Educaci
de Barcelona, basant-se en l'estudi de la documentaci que aporti el director o directora
del centre i amb l'informe de la Inspecci d'Educaci, ha de resoldre la incoaci de
l'expedient o, si escau, l'arxiu de la proposta. En cas d'incoaci de l'expedient, s'ha de
comunicar a la persona interessada i a la Junta de Personal Docent i donar trmit de
vista i audincia perqu la persona afectada pugui conixer tota la documentaci de
l'expedient i presentar per escrit les allegacions que consideri oportunes.
El director o directora dels serveis territorials o el o la gerent del Consorci d'Educaci
de Barcelona ha d'elaborar una proposta de resoluci de l'expedient en qu ha
d'expressar les causes en qu es fonamenta i, un cop escoltada la Junta de Personal
Docent i contestades les allegacions de la persona interessada, l'ha de fer arribar al
director o directora general de Professorat i Personal de Centres Pblics, que ha dictar
la resoluci de l'expedient. Aquesta resoluci, que posa fi a la via administrativa, s'ha
de comunicar a la persona interessada i al director o directora dels serveis territorials o,
si escau, al o a la gerent del Consorci d'Educaci de Barcelona perqu emeti la
resoluci de remoci i, si escau, d'exclusi de la borsa de treball del personal inter
docent.
Aquest procediment per incoar un expedient administratiu contradictori, no disciplinari,
al personal docent d'un centre pblic substitueix el protocol de l'annex 3 de la
Resoluci de 24 de maig de 2004, de la Secretaria General del Departament
d'Ensenyament, per la qual es dicten instruccions sobre els procediments que cal
seguir en el cas de queixes presentades per alumnes, pares, professors o una altra
52/688
persona interessada que qestionin la prestaci del servei en un centre docent pblic
del Departament d'Ensenyament.
4 Normativa d'aplicaci (actuacions del centre en diversos supsits)
Llei orgnica 2/1986, de 13 de mar, reguladora de les formes i cossos de

seguretat de l'Estat (BOE nm. 63, de 14.3.1986)
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques
i del procedimient administratiu com (BOE nm. 285, de 27.11.1992)
Llei orgnica 1/1996, de 15 de gener, de protecci jurdica del menor, de
modificaci parcial del Codi civil i de la Llei d'enjudiciament civil (BOE nm. 15, de
17.1.1996)
Llei orgnica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a
Espanya i la seva integraci social (BOE nm. 10, de 12.1.2000)
Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci dades de carcter
personal (BOE nm. 298, de 14.12.1999)
Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci (BOE nm. 106, de 4.5.2006)
Llei orgnica 2/2009, d'11 de desembre, de reforma de la Llei orgnica 4/2000,
d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integraci
social (BOE nm. 299, de 12.12.2009)
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009)
Llei 26/2010, del 3 d'agost, de rgim jurdic i de procediment de les administracions
pbliques de Catalunya (DOGC nm. 5686, de 05.8.2010)
Reial decret de 14 de setembre de 1882, pel qual s'aprova la Llei d'enjudiciament
criminal (BOE nm. 260, de 17.9.1882)
Reial decret 557/2011, de 20 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei
orgnica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva
integraci social, desprs de la reforma mitjanant la Llei orgnica 2/2009 (BOE
nm. 103, de 30.4.2011)
Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text
nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de
funci pblica (DOGC nm. 2509A, de 3.11.1997)
Decret 133/2001, de 29 de maig, sobre la regulaci de la borsa de treball per
prestar serveis amb carcter temporal com a personal inter docent (DOGC nm.
3401, d'1.6.2001)
Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (DOGC nm.
5686, de 5.8.2010)
Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels centres educatius pblics i
del personal directiu professional docent (DOGC nm. 5753, d'11.11.2010)
Decret 39/2014, de 25 de mar, pel qual es regulen els procediments per definir el
perfil i la provisi dels llocs de treball docents (DOGC nm. 6591, de 27.3.2014)
53/688
Resoluci de 24 de maig de 2004, de la Secretaria General del Departament

d'Ensenyament, per la qual es dicten instruccions sobre els procediments a seguir
en el cas de queixes presentades per l'alumnat, pares, professorat o altra persona
interessada que qestionin la prestaci del servei en un centre docent pblic del
Departament d'Ensenyament (FDAADE 1006, de maig de 2004)
Aspectes especfics amb relaci als alumnes dels centres

d'adults
1 Accs
Amb carcter general, per accedir a l'educaci d'adults cal tenir 18 anys, o b complirlos durant l'any natural en qu s'inicia la formaci.
Tamb hi poden accedir les persones majors de 16 anys o que els compleixin durant
l'any natural en qu inicien la formaci en els casos segents:
si tenen un contracte laboral que els impedeixi assistir als centres educatius en
rgim ordinari;
si es troben en procs d'obtenci d'un perms de treball;
si sn esportistes d'alt rendiment;
si sn alumnes que han cursat i superat els mduls obligatoris dels programes de
qualificaci professional inicial;
si sn alumnes que han cursat o estan cursant els programes de formaci i inserci
durant aquest curs i volen cursar els ensenyaments d'educaci secundria
obligatria per a adults;
si volen cursar la formaci per a proves d'accs als cicles formatius de grau mitj,
si participen en el programa d'experincia professional per a l'ocupaci juvenil a
Catalunya "Joves per a l'ocupaci".
En el cas de centres de titularitat del Departament d'Ensenyament, la Resoluci

ENS/280/2015, de 18 de febrer, estableix, entre d'altres, les normes de preinscripci i
matrcula dels alumnes en els centres de formaci d'adults per al curs 2015-2016.
En el cas del curs de formaci especfic per a l'accs als cicles formatius de grau mitj
(CAM), poden accedir-hi les persones que tinguin o compleixin 17 anys el 2015.
2 Documentaci especfica per a la inscripci dels alumnes

a. Alumnes menors de 18 anys
Per a la incorporaci d'aquests alumnes es requereix el consentiment del pare,
mare o tutor o tutora legal del menor (vegeu el model "Autoritzaci a menors
54/688
d'edat per cursar ensenyaments d'educaci d'adults").

Aquests alumnes han de presentar, en el moment de la inscripci, la sollicitud
d'autoritzaci d'inscripci segons el model "Sollicitud de menors d'edat per cursar
ensenyaments d'educaci d'adults".
Els alumnes amb contracte de formaci han de presentar el document acreditatiu
segons el model "Document acreditatiu de la relaci contractual amb l'empresa".
El centre ha de lliurar dues cpies del resguard de matrcula a l'alumne: una cpia
d'aquest resguard l'ha de retornar (degudament signada i segellada per l'empresa)
al centre, que l'ha d'adjuntar al seu expedient acadmic.
Els alumnes que estan en procs d'obtenci d'un perms de treball han de
presentar la documentaci acreditativa corresponent.
Els alumnes que sn esportistes d'alt rendiment i comparteixen ensenyaments
han de presentar el certificat acreditatiu expedit pel Consell Catal de l'Esport.
b. Alumnes que van cursar PQPI, cursen els programes postobligatoris de formaci i
inserci o participen en el programa "Joves a per l'ocupaci"
Els alumnes que es vulguin inscriure als mduls C dels PQPI han de presentar el
"Certificat acadmic - mduls A, B", que est incls en els models "Documents
d'avaluaci - mduls A, B" (Documentaci acadmica per als PQPI > Models).
Els alumnes que estan cursant programes de formaci i inserci han de presentar
el document de matrcula al programa.
Els alumnes que participen al programa de joves per a l'ocupaci juvenil a
Catalunya "Joves per a l'ocupaci" han de presentar la documentaci acreditativa,
expedida per l'entitat on estan desenvolupant el programa.
3 Permanncia dels alumnes

L'alumne que, desprs de cursar dues vegades el mateix nivell de qualsevol dels
ensenyaments de formaci d'adults, no el superi, no podr tornar a matricular-se de les
activitats ja cursades.
En el cas del cicle de formaci instrumental, de l'educaci secundria obligatria per a
les persones adultes i de la preparaci per a les proves d'accs, el director o directora
del centre podr autoritzar excepcionalment que es matriculi per tercera vegada,
55/688
sempre que el centre disposi de places lliures i desprs de prioritzar els alumnes que hi
accedeixen per primera vegada o que repeteixen per primera vegada.
L'alumne que obtingui una qualificaci positiva en la preparaci per a les proves
d'accs, per que no superi la prova i vulgui tornar a fer el curs, no podr ser considerat
antic alumne a efectes de preinscripci i matrcula, per podr fer novament el curs si
el centre disposa de places lliures, i desprs de prioritzar els alumnes que hi
accedeixen per primera vegada.
4 Acollida i orientaci
Els docents dels centres han de garantir, a les persones interessades, la informaci
necessria sobre l'organitzaci i el funcionament de l'educaci d'adults en general, i
l'especfica del centre o aula. Al mateix temps, les han d'orientar sobre les accions
formatives ms adequades als interessos i possibilitats.
Cada centre ha d'establir un horari per informar sobre l'organitzaci del centre, l'oferta
educativa, per a l'acollida i l'orientaci acadmica i per a la realitzaci de l'avaluaci
inicial. En els centres del Departament d'Ensenyament, aquest horari ha de tenir un
mnim de mitja hora al dia, de dilluns a divendres, o b dues hores i mitja setmanals,
distribudes entre les mateixes franges horries en qu el centre est en funcionament.
Aquestes hores s'inclouen dins les hores no lectives de permanncia en horari fix del
cmput horari del personal docent.
5 Avaluaci inicial
L'avaluaci inicial s un procs previ a la preinscripci dels alumnes als centres per
conixer-ne els interessos, la disponibilitat personal i els antecedents acadmics.
Consisteix en una entrevista i, si escau, una prova escrita.
Les caracterstiques i els efectes de la prova d'avaluaci inicial per a les persones que
s'incorporen als ensenyaments d'educaci secundria obligatria s'estableixen a
l'article 12 del Decret 161/2009, de 27 d'octubre, i a l'article 5 de l'Ordre ENS/154/2011,
de 14 de juny.
Tamb per accedir a la formaci per a la preparaci de les proves d'accs a cicles
formatius de grau mitj o de grau superior, i als cursos de COMPETIC, cal participar en
un procs d'informaci i orientaci, que ha d'evidenciar que la persona t les
competncies i els coneixements necessaris per cursar aquests ensenyaments amb
xit.
Aquest procs pot consistir en:
una sessi informativa grupal sobre els cursos COMPETIC i/o les proves d'accs,
segons els interessos;
una entrevista individual per comprovar el nivell d'expresi oral en llengua
56/688
castellana i catalana i valorar el currculum, la vida laboral i la situaci actual de les

persones interessades;
si cal obtenir ms informaci, una prova per contrastar les competncies
lingstiques i matemtiques per a les persones que volen fer la formaci per a la
preparaci de proves d'accs i una prova de competncia digital per contrastar les
competncies de les persones que volen cursar ensenyaments de COMPETIC.
6 Expedient acadmic
D'acord amb l'article 13 de l'Ordre ENS/154/2011, l'expedient acadmic s un
document oficial d'avaluaci per als alumnes que fan estudis de graduat en educaci
secundria obligatria.
L'expedient acadmic dels alumnes que cursen ensenyaments de llengua s'estableix
en l'annex 6 de la Resoluci de 10 de maig de 2013, per la qual s'estableixen els
currculums dels ensenyaments corresponents a llengua catalana i castellana, llengua
occitana, denominada arans a l'Aran, i a les llenges estrangeres, d'aplicaci als
centres de formaci d'adults que depenen del Departament d'Ensenyament.
En el punt 4 de l'annex de la Resoluci ENS/924/2014, de 23 d'abril, per la qual
s'estableix el procediment d'avaluaci i certificaci dels ensenyaments de competncia
digital a l'educaci d'adults, s'estableix l'expedient acadmic com un dels documents
oficials del procs d'avaluaci. Aquest document s'ha d'ajustar al model fet pblic al
Portal de centres del Departament i al Portal de centres d'altres titularitats, segons
escaigui.
L'expedient acadmic de l'alumne que cursa els estudis de graduat en educaci
secundria obligatria ha d'incloure, a ms de les dades personals i del centre,
l'avaluaci inicial, la documentaci justificativa que aporti l'alumne i tota aquella altra
documentaci referida a l'alumne que es cregui convenient. Han de formar part de
l'expedient acadmic l'itinerari formatiu de cada alumne i el currculum personalitzat,
aix com els resultats obtinguts.
Per a tots els alumnes dels centres de formaci d'adults, les actes d'avaluaci sn
documents oficials del procs d'avaluaci.
7 Acci tutorial
En adaptaci als centres d'all que estableix l'article 15 del Decret 102/2010,
d'autonomia dels centres educatius, l'acci tutorial s el conjunt d'accions educatives
que contribueixen a desenvolupar i potenciar les capacitats dels alumnes i a orientarlos i assessorar-los en el procs d'aprenentatge. Tamb inclou la confecci de l'itinerari
formatiu i el pla de treball individual, d'acord amb els interessos i capacitats de cada
alumne.
57/688
En el centre s'ha de programar l'acci tutorial segons les lnies d'actuaci que s'han
establert en el projecte educatiu, i segons la programaci general anual, que ha de
preveure els mecanismes necessaris per poder fer el seguiment i l'avaluaci del
desenvolupament de l'acci tutorial.
L'acci tutorial ha de garantir la coordinaci de l'equip docent que interv en un mateix
alumne o grup en el procs d'ensenyament i aprenentatge, per mantenir-ne la
coherncia pedaggica.
En l'apartat "Currculum i orientaci" del web de la XTEC hi ha els fonaments terics i
recursos per incorporar l'orientaci educativa i l'acci tutorial al projecte educatiu de
centre.
En finalitzar l'educaci secundria o qualsevol altre ensenyament, el centre ha
d'orientar l'alumne de l'oferta formativa a la qual pot accedir per continuar els estudis,
tant en el centre de formaci d'adults com en altres centres.
8 Assistncia dels alumnes

Cada centre ha d'establir, en les normes d'organitzaci i funcionament, els
procediments de control d'assistncia i tenir implantat un sistema de registre diari
d'assistncia dels alumnes, que s'ha d'arxivar al centre o a l'aula i ha d'estar a
disposici de la Inspecci d'Educaci.
La no-assistncia durant deu dies lectius consecutius sense justificaci comporta la
baixa de l'alumne, sens perjudici del que disposen les normes d'organitzaci i
funcionament del centre per a la correcci de les faltes d'assistncia injustificades dels
alumnes (articles 36 i 37.4 de la Llei d'educaci). Les normes d'organitzaci i
funcionament del centre han d'establir el procediment que ha de garantir la
comunicaci als alumnes de la baixa per absentisme continuat no justificat. Aquest
procediment pot incloure la notificaci per correu electrnic.
Per afavorir que el mxim de persones puguin beneficiar-se dels ensenyaments que
s'ofereixen a l'educaci d'adults, quan es generi una vacant per motiu de baixa
d'alumnes, el centre haur de matricular nous alumnes al llarg de curs, seguint, si
escau, l'ordre de la llista d'espera que s'hagi establert. El centre ha d'establir-ne el
procediment en les normes d'organitzaci.
En tot cas la matriculaci als ensenyaments de graduat en educaci secundria
obligatria ha de ser trimestral.
En el cas del curs de formaci especfic (CAM) i els cursos de formaci per a les
proves d'accs a cicles formatius, la matriculaci al llarg del curs suposar el certificat
de superaci corresponent sempre que l'alumne faci el nombre mnim d'hores establert
per a cada ensenyament.
9 Gratutat
58/688
Els ensenyaments impartits en els centres de formaci d'adults dependents del

Departament d'Ensenyament tenen carcter gratut.
En el cas del curs de formaci especfic per a l'accs al cicle de formaci professional
inicial de grau mitj (CAM), els alumnes hauran de pagar en el moment de la matrcula
el preu pblic establert en la normativa corresponent (Ordre ENS/182/2012, de 22 de
juny, de creaci dels preus pblics per a la matrcula en el curs de formaci especfic
per a l'accs als cicles de formaci professional inicial de grau mitj i als de grau
superior impartits en centres dependents del Departament d'Ensenyament).
10 Normativa d'aplicaci (aspectes especfics amb relaci als alumnes dels

centres d'adults)
Normativa general
Llei 3/1991, de 18 de mar, de formaci d'adults (DOGC nm. 1424, de 27.3.1991)

Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci (BOE nm.106, de 4.5.2006; article
5, l'aprenentatge al llarg de la vida)
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009; captol
IV, educaci d'adults: articles 69, 70 i 71)
Decret 161/2009, de 27 d'octubre, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci
secundria obligatria per a les persones adultes (DOGC nm. 5496, de
2.11.2009)
5686, de 5.8.2010)
Ordre ENS/154/2011, de 14 de juny, del procediment i els documents i requisits
formals del procs d'avaluaci a l'educaci secundria obligatria per a les
persones adultes (DOGC nm. 5922, de 18.7.2011)
Resoluci ENS/280/2015, de 18 de febrer, per la qual s'aproven les normes de
preinscripci i matrcula d'alumnes als centres del Servei d'Educaci de Catalunya i
altres centres educatius, en els diversos ensenyaments sostinguts amb fons
pblics, per al curs 2015-2016 (DOGC nm. 6818, de 25.2.2015)
Recomanaci del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006,
sobre les competncies clau per a l'aprenentatge permanent (DOEU L 394/10, de
30.12.2006)
Comunicaci de la Comissi de les Comunitats Europees (Brusselles, 23 d'octubre
de 2006): "Aprendizaje de adultos: Nunca es demasiado tarde para aprender"
(COM 2006-614, de 23.10.2006)
Normativa relacionada amb els ensenyaments de formaci d'adults

Ensenyaments de llenges i COMPETIC
59/688
Ordre ENS/290/2013, de 12 de novembre, per la qual s'estableix l'equivalncia

entre els certificats de competncia digital (COMPETIC) de l'educaci d'adults i els
certificats de l'acreditaci de competncies en tecnologies de la informaci i la
comunicaci (ACTIC), (DOGC nm. 6508, de 25.11.2013)
Resoluci de 19 de juny de 2012, per la qual s'estableixen els currculums dels
ensenyaments d'informtica d'aplicaci als centres i aules de formaci de persones
adultes, que depenen del Departament d'Ensenyament
Resoluci de 10 de maig de 2013, per la qual s'estableixen els currculums dels
ensenyaments corresponents a llengua catalana i castellana, llengua occitana,
denominada aranesa a l'Aran, i a les llenges estrangeres, d'aplicaci als centres
de formaci d'adults, que depenen del Departament d'Ensenyament
Resoluci ENS/924/2014, de 23 d'abril, per la qual s'estableix el procediment
d'avaluaci i certificaci dels ensenyaments de competncia digital a l'educaci
d'adults (DOGC nm. 6614, de 2.5.2014)
Resoluci ENS/1465/2014, de 19 de juny, per la qual s'estableix el procediment
d'autoritzaci dels centres de formaci de persones adultes de titularitat pblica
que no depenen del Departament d'Ensenyament a impartir amb reconeixement
els ensenyaments de llenges i els de competncia digital (DOGC nm. 6653, de
27.6.2014)
Cicle de formaci instrumental
Decret 213/2002, d'1 d'agost, pel qual s'estableix l'ordenaci curricular de la

formaci bsica de les persones adultes (DOGC nm. 3694, de 07.8.2002; captol
2, cicle de formaci instrumental per a les persones adultes articles del 9 al 15
i annex 1, currculum de la formaci instrumental per a les persones adultes)
Curs de formaci especfic per als cicles formatius
Ordre ENS/181/2012, de 22 de juny, de creaci dels preus pblics per la matrcula

en el curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de formaci professional
inicial de grau mitj i als de grau superior impartits en centres dependents del
Departament d'Ensenyament (DOGC nm. 6159, de 28.6.2012)
Resoluci ENS/1245/2012, de 13 de juny, per la qual s'organitza el curs de
formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj i el curs de formaci
especfic per a l'accs als cicles de grau superior (DOGC nm. 6158, de 27.6.2012)
Educaci secundria per a adults

02.11.2009)
60/688
Cursos de formaci per a l'accs a cicles formatius
Resoluci EDU/2898/2006, de 22 d'agost, per la qual es regula, amb carcter

experimental, la formaci per a les proves d'accs als cicles formatius de formaci
professional per al curs 2006-2007 (DOGC nm. 4717, de 13.9.2006)
Resoluci EDU/3983/2010, de 9 de desembre, per la qual s'estableixen els temaris
i els criteris d'avaluaci de les proves d'accs als cicles formatius de formaci
professional inicial, als cicles formatius d'ensenyaments d'arts plstiques i disseny,
i als cicles d'ensenyaments esportius (DOGC nm. 5778, 20.12.2010)
Assegurances i assistncia jurdica al personal

1 Assistncia sanitria en cas d'accident escolar i assegurana escolar
obligatria
1.1 Alumnes de fins a 2n d'ESO, inclosos
En cas d'accident escolar, els alumnes que cursin estudis de fins a 2n d'ESO s'han
d'adrear, amb la targeta sanitria, al centre sanitari pblic ms proper del seu municipi
i declarar que es tracta d'un accident escolar que s'ha produt dins de l'horari lectiu.
Els alumnes fills de collectius que pertanyin a la Mutualitat General de Funcionaris
Civils de l'Estat (MUFACE), si necessiten atenci sanitria d'urgncia, s'han d'adrear,
en primera instncia, als facultatius de l'entitat a la qual es troben adscrits, o als serveis
d'urgncia que constin en el catleg de serveis de la seva mutualitat. Els alumnes que,
per decisi prpia (alumnes majors d'edat) o dels familiars, utilitzin altres mitjans no
concertats per MUFACE, hauran d'abonar, sense dret a reintegrament per part
d'aquesta, les despeses que es puguin ocasionar, llevat dels supsits i amb els
requisits que s'estableixen en el concert per a l'assistncia urgent de carcter vital.
1.2 Alumnes a partir de 3r d'ESO

Els estudiants menors de 28 anys que cursin estudis oficials, des de 3r d'ESO fins al 3r
cicle universitari, estaran protegits per l'assegurana escolar obligatria.
Queden inclosos, tamb, els estudiants menors de 28 anys que cursen el segon curs
d'educaci secundria per a persones adultes.
Els estudiants del curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj i grau
superior, a l'efecte nicament d'incloure'ls en el rgim de l'assegurana escolar, seran
considerats alumnes dels cicles formatius de grau mitj.
Els alumnes dels programes de formaci i inserci, als efectes nicament de la inclusi
en el rgim de l'assegurana escolar, seran considerats com a alumnes de cicles de
formaci professional bsica.
61/688
Tots els centres que imparteixin els ensenyaments que estiguin inclosos en
l'assegurana escolar obligatria han de liquidar la quota corresponent i informar els
beneficiaris i/o famlies de l'existncia i cobertures d'aquesta.
L'assegurana escolar obligatria cobreix l'accident escolar, la malaltia i l'infortuni
familiar.
L'accident escolar dna dret a l'assistncia mdica i farmacutica i a les
indemnitzacions o a la pensi que corresponguin, segons la incapacitat produda per
l'accident, i tamb a la indemnitzaci de despeses de sepeli en cas de mort.
Les accions per reclamar les prestacions derivades de l'accident escolar prescriuen al
cap d'un any d'haver-se produt l'accident.
En cas d'accident escolar, els estudiants s'han d'adrear als centres sanitaris pblics
del seu municipi o als centres sanitaris concertats o autoritzats per la Direcci General
de l'INSS. Aquest servei no suposa cap despesa per a l'estudiant.
Si en la poblaci on es produeix l'accident no hi ha cap metge o un centre sanitari
pblic o concertat, o si es tracta d'una assistncia urgent justificada degudament,
l'estudiant haur d'assumir les despeses, en primera instncia, per tindr dret a
rebre'n l'abonament amb posterioritat.
Els alumnes fills de collectius que pertanyin a la Mutualitat General de Funcionaris
Civils de l'Estat (MUFACE) que necessitin atenci sanitria d'urgncia hauran
d'adrear-se, en primera instncia, als facultatius de l'entitat a la qual estan adscrits o
als serveis d'urgncia que constin en el catleg de serveis de la seva mutualitat. Els
alumnes que, per decisi prpia (alumnes majors d'edat) o dels familiars, utilitzin altres
mitjans no concertats per MUFACE, hauran d'abonar, sense dret a reintegrament per
part d'aquesta, les despeses que puguin ocasionar-se, llevat dels supsits i amb els
requisits que s'estableixin en el concert per a l'assistncia urgent de carcter vital.
Aquestes despeses es podran reclamar posteriorment a travs de l'assegurana
escolar obligatria.
La prestaci per malaltia comprn l'assistncia farmacutica i l'assistncia mdica i
inclou l'hospitalitzaci quan escaigui. Aix mateix, s'hi inclouen les indemnitzacions per
despeses de sepeli en cas de mort.
La prestaci per infortuni familiar t per objecte assegurar la continutat dels estudis ja
iniciats per l'estudiant, quan concorrin circumstncies que ocasionin la impossibilitat de
prosseguir-los com a conseqncia directa de la situaci econmica sobrevinguda en
la seva llar.
Quan es produeixin desplaaments a pasos membres de la Uni Europea cal tramitar
la TSE (targeta sanitria europea). Els desplaaments a qualsevol altre pas fora
d'Espanya no estan protegits per l'assegurana escolar obligatria.
La documentaci necessria per acudir a un centre autoritzat o concertat s la segent:
Sollicitud original emplenada en tots els apartats necessaris (1, 2, 3 i 4 si cal),

signada pel pare, mare o tutor o tutora legal de l'estudiant o pel mateix estudiant si
62/688
s major d'edat.
Fotocpia del DNI, NIE o passaport en vigor de l'estudiant, si s major d'edat, o
fotocpia compulsada del DNI i llibre de famlia de l'adult sollicitant, si l'estudiant
s menor d'edat.
Justificant d'haver abonat la quota de l'assegurana escolar del curs actual.
2 Assegurances contractades per la Generalitat de Catalunya

El Departament d'Economia i Coneixement, mitjanant la Direcci General de Poltica
Financera, Assegurances i Tresor, t contractada una cobertura nica per a tota la
Generalitat de Catalunya, per cobrir, entre d'altres, els riscos segents:
1. Tot risc de prdues o danys materials del patrimoni de la Generalitat de Catalunya (
danys materials)
L'objecte de l'assegurana consisteix a cobrir les prdues o danys materials del
patrimoni de la Generalitat de Catalunya, com a conseqncia de la materialitzaci de
qualsevol dels riscos emparats pel Plec de prescripcions tcniques.
S'assegura el continent dels bns immobles dels quals la Generalitat de Catalunya
tingui el ttol de propietat, independentment de qui els ocupi, i tamb el contingut dels
bns immobles utilitzats per la Generalitat de Catalunya, amb independncia del ttol
que tingui (propietat, cessi d's, arrendament o altres situacions), i mobiliaris i
equipaments de totes classes (inclosos equips electrnics de processament de dades)
utilitzats per l'assegurat per desenvolupar les funcions que li corresponen.
S'estableix una franqucia de 600,00 (millora a les condicions de la plissa) per a les
garanties de robatori, i una franqucia de 3.000,00 per a la resta de danys, en qu
s'exceptuen els danys a les obres civils acabades, que han de tenir una franqucia de
3.000.000,00 .
En cas de sinistre cal emplenar el formulari de comunicaci de sinistre que
correspongui i enviar, als serveis territorials corresponents, la documentaci segent:
Denncia policial
Informe dels fets i relaci de danys
Si els bns robats o danyats sn equipaments informtics, factura de preexistncia.
Si els equipaments sn dotaci del Departament d'Ensenyament, impressi de la
pantalla del GEPSE.
Pressupostos i/o factures de reposici dels bns danyats
2. Mort o invalidesa per accidents personals

L'objecte de l'assegurana consisteix a cobrir la mort per accident o la invalidesa
(absoluta, total o parcial) per accident del personal amb relaci laboral amb la
Generalitat de Catalunya i del personal sense relaci laboral amb la Generalitat de
Catalunya i amb dret a una cobertura d'assegurana d'accidents. S'entn per accident
63/688
la lesi corporal sobrevinguda a l'assegurat, independentment de la seva voluntat i que

es deu a una causa sobtada, externa i violenta, tant en l'exercici de la professi com, si
escau, en l'mbit de la vida privada.
La descripci dels collectius i capitals assegurats es pot consultar a:
http://eco.intranet/intranet/recursos/assegurances/cobertura/polisses_vigents/index.html
. La documentaci necessria per tramitar un sinistre de mort o d'invalidesa per
accident es descriu a la Circular 1 SGRA/2013. Aquesta documentaci s'ha de trametre
al o a la vocal de la Junta de Prevenci i Gesti de Riscos de l'Administraci de la
Generalitat de Catalunya del Departament d'Ensenyament.
3. Responsabilitat patrimonial i civil de la Generalitat de Catalunya
L'objecte de l'assegurana consisteix a garantir les conseqncies econmiques
derivades de la responsabilitat patrimonial i civil que, segons la normativa vigent,
correspongui d'una manera directa, mancomunada, solidria o subsidiria als diferents
departaments de la Generalitat de Catalunya i al Consorci d'Educaci de Barcelona,
per danys corporals i materials i les seves conseqncies directes, i tamb els
perjudicis econmics purs, que no sn conseqncia de danys materials i/o corporals
previs, causats per acci o omissi a terceres persones durant l'exercici de l'activitat, i
tamb la responsabilitat civil professional.
Tenen la consideraci d'assegurats els departaments de la Generalitat de Catalunya, i
els representants, els empleats i dependents en l'exercici de les funcions o de l'activitat
professional per compte dels departaments, i tamb el Consorci d'Educaci de
Barcelona. En queden exclosos els organismes autnoms, les entitats gestores de la
Seguretat Social i les empreses pbliques participades per la Generalitat de Catalunya.
Aix mateix, tamb tenen la consideraci d'assegurats els docents jubilats que
collaborin en tasques de suport educatiu als centres pblics del Departament
d'Ensenyament que estiguin incloses en la programaci general anual de centre i que
hagin estat aprovades pel consell escolar.
Queden excloses d'aquesta assegurana les responsabilitats que es deriven de la
collaboraci en activitats dins dels centres d'altres persones que no formin part dels
collectius anteriors.
Es garanteixen, entre altres, les responsabilitats segents:
a. Les derivades de l'estat de conservaci i manteniment de les diferents
installacions i mitjans materials (mobles i immobles) que utilitza l'assegurat,
qualsevol que en sigui el ttol, per desenvolupar correctament l'activitat.
b. Les derivades dels danys causats a bns de tercers, fins i tot quan es trobin sota
la cura, control o custdia de l'assegurat. Aquesta cobertura actuar en defecte o
en excs de qualsevol altra plissa vlida i cobrable subscrita per l'assegurat.
c. La responsabilitat professional dels empleats i tcnics de la Generalitat de
Catalunya per danys exclusivament a tercers mentre exercitin la seva funci per a
o per compte de l'assegurat. Aquesta cobertura actuar en defecte, en excs i/o
en diferncia de condicions respecte d'altres assegurances, obligatries o no,
64/688
subscrites mitjanant els respectius collegis professionals, o b en qualsevol altra

forma.
d. Les derivades de l'organitzaci i/o participaci en activitats culturals, artstiques,
esportives i socials, i tamb eventuals responsabilitats mancomunades, solidries
o subsidiries per participar com a patrocinador.
Els lmits d'indemnitzaci garantits per la plissa esmentada s'estableixen en
1.500.000,00 euros per sinistres, amb un lmit anual de 30.000.000,00 euros.
4. Tot risc de prdues o danys materials en el transport i exposicions d'obres d'art de la
Generalitat de Catalunya (exposicions)
L'objecte de l'assegurana consisteix a garantir els danys que puguin patir els bns
assegurats com a conseqncia del transport des del lloc d'origen en el domicili dels
propietaris i/o prestataris fins al retorn al mateix emplaament. S'hi inclouen de manera
expressa l'estada i les operacions segents: crrega, descrrega, embalatge,
desembalatge, muntatge i manipulaci i danys a les obres manipulades durant la
restauraci, ja sigui tant al lloc de l'exposici com als locals d'embalatge, magatzems i
duanes.
El lmit d'indemnitzaci garantit per la plissa esmentada ser el valor convingut del b
o bns sinistrats, d'acord amb el que figuri en el suplement de cobertura d'assegurana
que correspongui.
5. Assistncia en viatge
L'objecte de l'assegurana consisteix en la contractaci, per part de la Direcci General
del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, d'una plissa d'assistncia en viatge per
als grups i collectius de persones segents:
Membres del Govern de la Generalitat de Catalunya

Alts crrecs i assimilats a alts crrecs de la Generalitat de Catalunya
Grup de personal amb relaci laboral amb la Generalitat de Catalunya que tingui
dret a cobertura d'assistncia en viatge.
Grup de personal sense relaci laboral amb la Generalitat de Catalunya que tingui
dret a cobertura d'assistncia en viatge.
Les garanties cobertes sn, entre d'altres, l'assistncia mdica per lesi o malaltia de
l'assegurat, el trasllat i la repatriaci, la cobertura per demores, la cobertura de
cancellacions de viatges per causes justificades, la cobertura d'equipatges, etc.
La sollicitud de cobertura d'assistncia en viatge s'ha d'enviar a l'adrea electrnica
crosquelles@gencat.cat.
3 Assistncia jurdica al personal

D'acord amb el que disposa l'article 138 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, i
la legislaci aplicable, l'Administraci educativa assessora en relaci amb la cobertura
65/688
de les possibles responsabilitats civils que es puguin derivar dels procediments judicials
seguits contra el personal i la direcci dels centres pblics, pels fets derivats de
l'exercici professional, i informa del dret a ser rescabalats si els bns i drets han sofert
qualsevol lesi.
L'Administraci educativa vetlla, en tot moment, perqu el personal dels centres
educatius disposi d'una defensa adient, quan arran d'una denncia, demanda o
querella per actuacions i/o omissions en l'exercici de les seves funcions sigui
necessria l'assistncia lletrada, sempre que els interessos dels defensats i els de la
Generalitat no siguin oposats o contradictoris. En aquest sentit, cal seguir els criteris
del Decret 57/2002, de 19 de febrer, de modificaci del Decret 257/1997, de 30 de
setembre, pel qual s'aprova el Reglament dels Serveis Jurdics de l'Administraci de la
Generalitat de Catalunya (DOGC nm. 3584, de 27.2.2002). Entre les funcions que
s'assignen al Gabinet Jurdic de la Generalitat de Catalunya, hi ha l'assessorament en
dret i la representaci i la defensa jurdiques del Govern de la Generalitat de Catalunya
i de la seva Administraci.
4 Normativa d'aplicaci (assegurances i assistncia jurdica al personal)
Llei de 17 de juliol de 1953, sobre l'establiment de l'assegurana escolar a

Espanya (BOE nm. 199, de 18.7.1953)
Llei 50/1980, de 8 d'octubre, de contracte d'assegurana (BOE nm. 250,
17.10.1980)
Reial decret 1633/1985, de 28 d'agost, pel qual es fixa la quantitat de la quota de
l'assegurana escolar (BOE nm. 221, 14.9.1985)
Decret 57/2002, de 19 de febrer, de modificaci del Decret 257/1997, de 30 de
setembre, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis jurdics de l'Administraci de
la Generalitat de Catalunya (DOGC nm. 3584, de 27.2.2002)
Decret 333/2002, de 19 de novembre, de modificaci d'altres decrets en matria
d'obligatorietat de contractaci de determinades cobertures d'assegurances
(DOGC nm. 3778, 10.12.2002)
5686, de 5.8.2010)
Formaci del personal dels centres educatius

1 Formaci permanent del personal docent
D'acord amb l'article 110 de la Llei d'educaci, la formaci permanent dels professors t
per objectiu actualitzar la qualificaci professional, millorar les prctiques educatives,
especialment amb relaci al projecte educatiu de cada centre, i millorar la gesti dels
66/688
centres, per contribuir a millorar els resultats i els processos educatius dels alumnes.
El Departament d'Ensenyament ha establert un conjunt de lnies de formaci
permanent que tenen com a objectiu donar resposta a les necessitats de formaci dels
centres educatius i dels docents. La part presencial de les activitats de formaci
permanent es du a terme dins l'horari laboral de no-permanncia al centre dels
professors, llevat dels seminaris de coordinaci d'equips directius, mestres d'educaci
especial i coordinadors TAC, i tamb dels casos excepcionalment autoritzats per la
direcci general que correspongui i de la formaci que respon a una convocatria
institucional.
La sollicitud de plaa a qualsevol activitat formativa l'ha de fer sempre el professor o
professora que s'hi vol inscriure, per via telemtica, a la pgina web de formaci.
Per obtenir el certificat de les activitats de formaci cal assistir a un mnim del 80% de
les hores presencials i haver estat avaluat positivament de totes les tasques
encomanades en relaci amb l'aprofitament.
Aquestes tasques s'orienten a l'aplicaci a l'aula i ajuden a evidenciar el que s'ha
treballat en l'activitat formativa.
La informaci relacionada amb tota la formaci permanent dels professors es podr
consultar a la pgina web de formaci a partir del 15 de juliol de 2015.
Formaci en centre i per a centres
El Departament d'Ensenyament considera prioritria la formaci en centre i per a
centres, com a eina de suport i enfortiment del projecte educatiu del centre.
Una part important del temps d'aquesta formaci s la realitzaci de tasques
destinades a la transferncia immediata de la formaci a l'aula o al centre.
El Departament d'Ensenyament organitza formaci especfica en competncies
bsiques en aquestes modalitats per afavorir el treball del currculum competencial en
els centres i a les aules.
Formaci en centre
La formaci en centre s'adrea a la majoria del claustre o a un collectiu especfic del
centre. Es fonamenta en el valor que aporta una formaci en el mateix centre perqu
parteix i aprofita l'experincia i el saber dels docents del mateix centre; cerca les
possibilitats de millora que hi ha a cada centre a partir de l'experincia; permet als
docents tenir una visi de conjunt del procs d'aprenentatge que els ajuda a adequar
cadascuna de les intervencions, i genera dinmiques internes de debat pedaggic i de
treball en equip, que donen continutat al procs formatiu i creen el context idoni perqu
les innovacions a l'aula i al centre progressin i es consolidin.
Per sollicitar una activitat de formaci en el centre cal:
la petici justificada del director o directora, amb el vistiplau de l'inspector o

inspectora del centre, a la unitat responsable de gestionar la formaci;
el comproms del centre de fer el seguiment de la transferncia de l'activitat a
67/688
l'aula.
Formaci per a centres
s una proposta formativa de suport i d'enfortiment del projecte educatiu de cada
centre. Es pot adrear a docents de diferents centres, que participen individualment en
l'activitat, o b a grups reduts de docents de diferents centres, que hi participen
collectivament. Aquests grups actuen com a equips impulsors de la formaci en els
seus centres i tenen el comproms de transferir el contingut de l'activitat formativa al
centre i de compartir-lo amb els companys. Un element important de la formaci per a
centres s l'intercanvi pedaggic entre els participants en l'activitat formativa.
Per garantir el comproms de transferncia de la formaci rebuda al centre, les
sollicituds d'inscripci a aquestes activitats les ha de fer cada professor o professora
que hi vol participar i han de ser validades pel director o directora del centre.
2 Formaci del personal d'administraci i serveis i dels professionals d'atenci

educativa
La missi de la formaci a l'Administraci de la Generalitat s contribuir al
desenvolupament en el lloc de treball de les persones per aconseguir ms eficcia i la
millora de la qualitat dels serveis pblics.
La formaci que requereixen el personal d'administraci i serveis i els professionals
d'atenci educativa per al desenvolupament correcte de les funcions i tasques
assignades s un dret i un deure. D'acord amb la normativa vigent, aquest personal pot
disposar de 40 hores de formaci anuals que s'han de fer preferentment dins de l'horari
laboral, tot i que les activitats formatives adreades als professionals d'atenci
educativa s'han de programar de manera que no afectin l'atenci directa als alumnes.
Les activitats formatives adreades a aquest personal s'ofereixen en diferents
modalitats: presencial, semipresencial i virtual. Les persones que participen en
activitats formatives en la modalitat virtual han d'indicar, en el moment de sollicitar-les,
si les faran dins o fora de l'horari laboral. Quan aquestes activitats formatives es fan
fora de l'horari laboral noms es computa un ter de les hores lectives del curs, a
l'efecte de les 40 hores anuals, per compensar la dedicaci i permetre que puguin fer
altres cursos.
El Departament aprova i desenvolupa, per anys naturals, el Pla de formaci, que recull
les necessitats formatives detectades pels agents que intervenen en la formaci i
compta amb la participaci activa dels representants dels empleats pblics.
Les activitats del Pla de formaci, adreades al personal d'administraci i serveis i als
professionals d'atenci educativa, es poden consultar a l'apartat "Cursos per al PAS
dels centres", on consta la relaci dels cursos que s'ofereixen als collectius de
personal segents:
Personal auxiliar i subaltern
68/688
Cursos adreats al personal auxiliar administratiu d'instituts

Cursos adreats al personal auxiliar administratiu d'escoles
Cursos adreats al personal subaltern d'instituts
Professionals d'atenci educativa i altre personal laboral
Cursos adreats al personal tcnic especialista d'educaci infantil

Cursos adreats al personal educador d'educaci especial
Cursos adreats al personal auxiliar d'educaci especial
Cursos adreats al personal de neteja d'instituts
Tamb cal tenir en compte que els professionals d'atenci educativa poden participar,
en horari laboral, de la formaci dels professors en les activitats de formaci en centre i
en algunes activitats per a programes especfics del seu mbit de competncia, que
organitzen les unitats del Departament d'Ensenyament.
Inscripci a les activitats formatives
a. Inscripci general: es porta a terme des de mitjan mes de desembre anterior al
desenvolupament del Pla fins a mitjan mes de gener de l'any del nou Pla.
b. Inscripci contnua: un cop tancat el perode d'inscripci general, a partir del mes
de febrer s'obre el perode d'inscripci contnua setmanal per atendre les
demandes de les activitats formatives que tenen places disponibles.
La inscripci a una activitat formativa l'ha de fer el sollicitant a travs de la intranet del
Departament d'Ensenyament i requereix l'acord previ amb el director o directora del
centre.
Abans de l'assignaci definitiva, el Servei de Formaci tramet un missatge electrnic, al
director o directora del centre, que cont un enlla a l'espai Direcci/Caps perqu hi
pugui accedir el director o directora i, visualitzant el calendari anual dels cursos
assignats al personal del centre, tingui la informaci necessria per validar, si escau,
les activitats formatives preassignades.
Avaluaci de la formaci i detecci de necessitats formatives
Es considera molt important que les persones que treballen en els centres educatius
participin en la detecci de les necessitats formatives i en l'avaluaci de la formaci.
En aquest sentit, s primordial la implicaci dels directors dels centres en tot el procs
de formaci, comenant des del moment de la detecci de necessitats formatives fins a
l'avaluaci dels resultats de la formaci al lloc de feina.
Durant tot l'any els directors del centres poden fer arribar les propostes de formaci a
l'adrea electrnica formaciopas.ensenyament@gencat.cat.
No obstant aix, cal tenir en compte que les propostes de necessitats formatives per
confeccionar el pla de formaci de l'any segent es recullen formalment el mes de
setembre.
69/688
3 Normativa d'aplicaci (formaci del personal dels centres educatius)
Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009)
Gesti del personal d'administraci i serveis i dels

professionals d'atenci educativa
1 Jornada i horari de treball. Assistncia del personal d'administraci i serveis i
dels professionals d'atenci educativa
La jornada i horari de treball dels diferents collectius de personal d'administraci i
serveis i professionals d'atenci educativa adscrit als centres educatius sn els que
consten al document "Personal d'administraci i serveis i professionals d'atenci
educativa".
La responsabilitat del control de la jornada i de l'horari d'aquest personal correspon als
directors dels centres educatius. Cada centre ha d'establir un sistema de control
d'assistncia i de puntualitat i ha d'arxivar i tenir a disposici del consell escolar del
centre i dels rgans que correspongui del Departament la documentaci interna
emprada per fer el control d'absncies, i tamb els justificants presentats, llevat que
aquests continguin dades sobre la salut de les persones. Si les persones interessades
han lliurat justificants amb dades mdiques, aquests documents s'han de retornar a
aquestes i deixar constncia a l'expedient, mitjanant diligncia, que l'absncia ha estat
justificada correctament mitjanant un document adequat i suficient.
Els directors dels centres han de fer arribar als serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al Consorci d'Educaci, les propostes d'horari del personal per a tot el curs
escolar, d'acord amb les sollicituds presentades i les necessitats del servei, a l'efecte
que s'emeti la resoluci d'autoritzaci corresponent. Aquesta resoluci s'ha de notificar
a la persona interessada, la qual ha de signar-ne una cpia com a justificaci de la
recepci. Aquesta justificaci s'ha de retornar als serveis territorials o al Consorci
d'Educaci de Barcelona, perqu s'arxivi a l'expedient personal.
Per gaudir de les llicncies i permisos, el personal ha d'atenir-se al que preveu el
Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text nic
dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci
pblica; a la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliaci de la vida personal,
familiar i laboral del personal al servei de les administracions pbliques de Catalunya;
al Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre jornada i horaris de treball del personal
funcionari al servei de l'Administraci de la Generalitat, modificat pel Decret 48/2014,
de 8 d'abril, i a la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut bsic de l'empleat pblic, en all
70/688
que sigui d'aplicaci. El personal laboral tamb ha tenir en compte el que s'estableix en
el VI Conveni collectiu nic.
Les sollicituds de les llicncies i permisos s'han de gestionar a travs del portal ATRI,
llevat que tinguin incidncia en les retribucions (llicncia per assumptes propis,
reduccions de jornada, perms per atendre un familiar i perms de paternitat), supsit en
qu s'han de formalitzar per escrit mitjanant els formularis disponibles al Catleg de
models (Catleg de models / Personal de centres / Trmits PAS o professionals
d'atenci educativa).
Totes les sollicituds s'han de tramitar amb una antelaci mnima de set dies al gaudi de
la llicncia o del perms, a travs dels directors dels centres, els quals les han de
trametre al director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al
gerent o a la gerent del Consorci d'Educaci, perqu les autoritzin. En tots els casos,
per gaudir d'una llicncia o d'un perms cal que el director o directora del centre en
tingui un coneixement previ o en doni el vistiplau, si la concessi de la llicncia o
perms est subjecta a les necessitats del servei.
3 Vacances
Les vacances anuals retribudes sn d'un mes de durada per cada any complet de
servei, en qu es garanteix en tot cas 22 dies hbils o els que corresponguin
proporcionalment si el temps de servei s inferior a l'any. A aquest efecte, no es
consideren com a dies hbils els dissabtes. El perode de gaudi est subjecte a les
necessitats del servei, i amb carcter general s'ha de fer coincidir amb el perode
d'inactivitat del centre.
Les vacances s'han de gaudir durant l'any natural. No obstant aix, si el perms de
maternitat, paternitat o d'atenci de fills prematurs coincideix amb el perode de
vacances, la persona afectada les pot gaudir un cop acabat el perms, fins i tot si s'ha
acabat l'any natural; en aquest darrer cas es podran gaudir durant l'any segent en el
moment que es reincorpori del perms. Aix mateix, en el cas de baixa per incapacitat
temporal que impedeixi gaudir de les vacances durant l'any natural, la persona afectada
les podr gaudir en el moment que es reincorpori de la baixa, sempre que no hagin
transcorregut ms de 18 mesos a partir del final de l'any en qu s'hagin originat.
4 Absncies, faltes de puntualitat o de permanncia en el lloc de treball per

motius de salut
La justificaci de les absncies, faltes de puntualitat o permanncia en el lloc de treball
per motius de salut, i tamb de les absncies del lloc de treball per assistir a una
consulta mdica, s'ha de portar a terme d'acord amb el que preveu la Instrucci 2/2013
, de 30 de desembre, de la Secretaria d'Administraci i Funci Pblica.
71/688
4.1 Justificaci d'absncies per motius de salut de durada mxima de tres dies
consecutius
Les absncies que es produeixen per motius de salut durant la jornada de treball o
abans del seu inici, amb una durada mxima de tres dies consecutius, s'han d'acreditar
mitjanant justificaci de presncia o document acreditatiu d'atenci mdica, en qu ha
de constar expressament el nom i cognoms del pacient, la data d'atenci mdica i les
dades identificatives del centre o consulta mdica o del metge dels serveis de
prevenci corresponents. Aquestes absncies tamb es poden justificar mitjanant una
declaraci responsable de la persona interessada a travs del portal ATRI.
El justificant s'ha de fer arribar al director i directora del centre el mateix dia que la
persona es reincorpora al lloc de treball.
4.2 Justificaci d'absncies per motius de salut de durada superior a tres dies
consecutius
Les absncies que es produeixen per motius de salut i que tenen una durada superior a
tres dies consecutius s'han de justificar mitjanant el corresponent comunicat mdic de
baixa i seguir la tramitaci d'acord amb la situaci d'incapacitat temporal.
El personal afectat ha d'adrear, en el termini mxim de tres dies des de l'expedici, els
comunicats mdics de baixa o, si escau, els de confirmaci, al centre d'adscripci on
presta els serveis, i el centre ha de tramitar-los de manera immediata als serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci. La data de l'alta mdica
queda inclosa en la durada de la incapacitat temporal; per tant, els comunicats d'alta
mdica s'han de presentar, pel mateix procediment, el dia laborable segent que
s'hagin expedit, s a dir, el mateix dia que la persona s'incorpori al lloc de treball. En el
cas de personal substitut, cal comunicar-ho telefnicament o per correu electrnic als
serveis territorials o al Consorci d'Educaci de Barcelona, sens perjudici de la
tramitaci immediatament posterior.
Quan els comunicats o incidncies es produeixen en perodes d'inactivitat del centre, el
personal ha de tramitar-los directament, en els terminis indicats, als serveis territorials o
al Consorci d'Educaci de Barcelona.
Per aplicar les millores de la prestaci econmica d'incapacitat temporal que es
preveuen al Decret Llei 2/2013, de 19 de mar, cal seguir la Instrucci 1/2013 de la
Secretaria d'Administraci i Funci Pblica. En aquest sentit, les persones afectades
han de tramitar la seva sollicitud (model "Sollicitud de millora del complement per
incapacitat temporal per circumstncies excepcionals") als serveis territorials o el
Consorci d'Educaci de Barcelona.
72/688
L'assistncia a una consulta mdica s'ha de concertar fora de l'horari de treball; en els
casos en qu aquesta circumstncia no sigui possible ha de quedar degudament
acreditada mitjanant la declaraci responsable de la persona interessada, que es
tramita travs del portal ATRI.
L'assistncia a una consulta mdica es concedeix pel temps indispensable per acudir i
retornar al lloc de treball i s'ha d'acreditar documentalment mitjanant el justificant del
centre o de la consulta mdica, en qu ha de constar expressament el nom i cognoms
del pacient i l'hora d'entrada i sortida del centre o consulta mdica.
El justificant s'ha de fer arribar al director o directora del centre el mateix dia de la
consulta si es retorna al lloc de treball abans de finalitzar la jornada o, si no s aix, el
mateix dia en qu la persona es reincorpora al lloc de treball.
4.4 Efectes retributius de les absncies justificades per motius de salut sense
incapacitat temporal
Les absncies justificades per motius de salut sense incapacitat temporal comporten el
mateix descompte del 50% de les retribucions que el que s'estableix per als tres
primers dies d'absncia per incapacitat temporal.
Aix no obstant, no comporten descomptes retributius:
a. les primeres 30 hores laborables d'absncia en un mateix any natural (o les que
corresponguin en funci de la jornada reduda o parcial), sempre es justifiquin
adientment
b. les absncies derivades de malalties de carcter crnic, sempre es justifiquin
adientment.

La diferncia en el cmput mensual entre la jornada reglamentria de treball del
personal i la realitzada efectivament, sempre que no estigui justificada, comporta la
deducci proporcional de les retribucions. Aquesta deducci de les retribucions no t
carcter sancionador i s'aplica sens perjudici de la sanci disciplinria que pugui
correspondre d'acord amb el que s'estableix a l'apartat Aplicaci de la via disciplinria.
5.2 Procediment per aplicar la deducci proporcional de retribucions

Quan es produeixi una absncia o una falta de puntualitat del personal no justificada, el
director o directora del centre l'ha de comunicar immediatament a la persona
73/688
interessada (model "Notificaci individual de faltes d'assistncia i de puntualitat no

justificades del personal"), la qual disposa d'un termini de cinc dies hbils, des que rep
aquesta comunicaci, per justificar-la documentalment o per presentar les allegacions
que consideri convenients al director o directora. Si aquesta comunicaci no s
possible fer-la en el lloc de treball per l'absncia perllongada del treballador, s'ha de
comunicar en el domicili d'aquest.
Si l'absncia o la falta de puntualitat no ha estat justificada, i han transcorregut cinc dies
des que es va notificar o del seu intent, el director o directora ha de formalitzar la
resoluci de deducci proporcional de retribucions i notificar-la a la persona afectada
pel procediment que s'ha indicat anteriorment: model "Resoluci de la direcci del
centre per la qual es dedueixen les retribucions per absncies o impuntualitats no
justificades (personal funcionari)" o model "Resoluci de la direcci del centre per la
qual es dedueixen les retribucions per absncies o impuntualitats no justificades
(personal laboral)".
Dins dels deu primers dies del mes en curs el director o directora ha de trametre, als
serveis territorials o al Consorci d'Educaci de Barcelona, la relaci del personal amb
absncies o impuntualitats del mes anterior que no hagin resultat justificades (model
"Comunicaci d'absncies i impuntualitats no justificades als serveis territorials o al
Consorci d'Educaci de Barcelona als efectes d'aplicar la deducci proporcional de
retribucions amb carcter no sancionador"), acompanyada d'una cpia de les
resolucions emeses i notificades, per aplicar la corresponent deducci de retribucions a
la nmina. En tot cas, els directors dels centres han de conservar, degudament
arxivats, els comunicats i resolucions que hagin lliurat a les persones afectades, amb
els avisos de recepci, i tamb les allegacions i altra documentaci que aquestes
hagin pogut presentar.

Quan el director o directora del centre educatiu consideri que el personal ha incorregut
en una falta disciplinria, segons el que preveuen els articles 115, 116 i 117 del Decret
legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text nic dels
preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci
pblica, ha d'actuar d'acord amb el que segueix:
Personal amb vinculaci administrativa (funcionari i inter)
Correspon als directors dels centres educatius resoldre els expedients disciplinaris pels
fets del personal que podrien ser qualificats de presumptes faltes lleus, d'acord amb el
procediment de sumari que el Departament ha adaptat al context dels centres
educatius pblics per l'Ordre EDU/521/2010, de 2 de novembre. En aquest sentit, tenen
la consideraci de faltes lleus, d'acord amb l'article 117 del Decret legislatiu 1/1997, de
31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text nic dels preceptes de determinats
textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica:
a. el retard, la negligncia o el descuit en el compliment de les funcions,
74/688
b. la lleugera incorrecci envers el pblic o el personal al servei de l'Administraci,

c. la manca d'assistncia al treball injustificada d'un dia,
d. l'incompliment de la jornada i l'horari sense causa justificada, si no constitueix falta
greu,
e. les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada,
f. la negligncia en la conservaci dels locals, del material i dels documents del
servei, si no causa perjudicis greus,
g. l'incompliment de les normes relatives a incompatibilitats, si no comporta
l'execuci de tasques incompatibles o que requereixen la compatibilitzaci prvia,
h. l'incompliment dels deures i les obligacions del funcionari, sempre que no
constitueixi falta greu o molt greu.
Per als fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes greus o molt greus, els
directors dels centres han de fer la proposta pertinent d'incoaci d'expedient disciplinari
i l'han de tramitar als serveis territorials d'Ensenyament o al Consorci d'Educaci de
Barcelona.
Personal amb vinculaci laboral
Per als fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes lleus, greus o molt greus,
els directors dels centres han de fer la proposta pertinent d'incoaci d'expedient
disciplinari i l'han de tramitar als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al

En cas de vaga, una vegada aquesta hagi finalitzat, els directors han d'usar l'aplicaci
telemtica d'introducci de dades i de gesti de la vaga. Amb aquesta aplicaci han de
confeccionar la llista del personal del centre que ha exercit el dret de vaga, donar-la a
conixer a les persones interessades mitjanant el lliurament dels comunicats
corresponents, amb acusament de recepci, i donar-los un termini de cinc dies hbils
per presentar allegacions, d'acord amb el procediment que s'estableix a les
instruccions que, en cas de vaga, es trameten al director o directora del centre. Quan
ha transcorregut aquest termini, s'han d'arxivar els comunicats lliurats i les allegacions
rebudes al centre.
D'acord amb les dades que s'hagin informat a l'aplicaci telemtica, caldr fer la
deducci automtica de les retribucions en la nmina del personal que hagi exercit el
dret de vaga, d'acord amb la disposici addicional tercera del Decret legislatiu 1/1997,
de 31 d'octubre, pel que fa al personal funcionari, i l'article 45.2 de l'Estatut dels
treballadors, per al personal laboral.
8 Serveis extraordinaris
75/688
Excepcionalment, i noms quan l'activitat hagi estat prviament autoritzada, els

directors dels centres poden requerir el personal funcionari fora de l'horari establert si hi
concorren necessitats del servei com a conseqncia de la seva activitat. En aquest
cas el personal t dret a la compensaci horria que correspongui. Els criteris de
compensaci horria sn els segents:
1 hora normal (la que es fa com a conseqncia de la prolongaci de la jornada del

treballador): es compensa amb 1 hora i 30 minuts normals, lliures de servei;
1 hora festiva (la que es fa en un dia de descans): es compensa amb 1 hora i 45
minuts normals, lliures de servei;
1 hora nocturna (la que es fa com a conseqncia de la prolongaci de la jornada
ordinria entre les 22 i les 6 hores o les que es regulin en el torn nocturn vigent, si
escau): es compensa amb 1 hora i 45 minuts normals, lliures de servei.
9 Participaci del personal en els centres educatius

Els professionals d'atenci educativa i el personal d'administraci i serveis d'un centre
formen part de la comunitat escolar; tenen el dret i el deure de participar en la vida del
centre i han de respectar el projecte educatiu i el carcter propi del centre. Aquest
personal est representat en el consell escolar del centre en els termes que preveu
l'article 45 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius. El
director o directora del centre pot convocar els professionals d'atenci educativa
destinats al centre a les sessions del claustre, perqu informin sobre l'exercici de les
funcions establertes a l'article 146 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci.
10 Normativa d'aplicaci (gesti del personal d'administraci i serveis i dels

professionals d'atenci educativa)
Llei d'educaci i desplegament
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009). Articles
13.3, 19, 94.1, 99.1.a), 102, 108, 111.2, 134, 142.1, 142.7.h), 146.3 i DA 11a.3
5686, de 5.8.2010). Articles 27.5, 45.1, 50.3, 50.4, 50.5 , DA 9a.2, DA 15a.8, DA
21a.
del personal directiu professional docent (DOGC nm. 5753, d'11.11.2010). Articles
3.1, 6.g, 9.c, 9.g, 11 i 12.
Ordre EDU/521/2010, de 2 de novembre, d'adaptaci del procediment disciplinari
sumari a les caracterstiques especfiques dels centres educatius pblics. (DOGC
nm. 5756, de 16.11.2010)
Condicions de treball
76/688
Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliaci de la vida personal, familiar i

laboral del personal al servei de les administracions pbliques de Catalunya
(DOGC nm. 4675, de 13.7.2006)
Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'estatut bsic de l'empleat pblic (BOE nm. 89, de
13.4.2007)
Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de mar, pel qual s'aprova el text refs de la
Llei de l'estatut dels treballadors (BOE nm. 75, de 29.3.1995)
Decret llei 2/2012, de 25 de setembre, sobre millores de la prestaci econmica
d'incapacitat temporal del personal al servei de l'Administraci de la Generalitat, del
seu sector pblic i de les universitats pbliques catalanes (DOGC 6221, de
27.9.2012).
Decret llei 2/2013, de 19 de mar, de modificaci del rgim de millores de la
prestaci econmica d'incapacitat temporal del personal al servei de l'Administraci
de la Generalitat, del seu sector pblic i de les universitats pbliques catalanes
(DOGC 6340, de 21.3.2013)
Decret 243/1995, de 27 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de rgim
disciplinari de la funci pblica de l'Administraci de la Generalitat de Catalunya
(DOGC 2100, de 13.9.1995)
Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre jornada i horaris de treball del personal
funcionari al servei de l'Administraci de la Generalitat (DOGC nm. 6139, de
31.5.2012), modificat pel Decret 48/2014, de 8 d'abril, pel qual es modifica el
10.4.2014)
VI Conveni collectiu nic d'mbit de Catalunya del personal laboral de la
Generalitat de Catalunya
Instrucci 1/2013, de 9 d'abril, de la Secretaria d'Administraci i Funci Pblica, per
a l'aplicaci de les millores de la prestaci econmica d'incapacitat temporal del
personal al servei de l'Administraci de la Generalitat de Catalunya i els seus
organismes autnoms.
Instrucci 2/2013, de 30 de desembre, de la Secretaria d'Administraci i Funci
Pblica, sobre justificaci d'absncies per motius de salut i per assistncia a
consulta mdica del personal al servei de l'Administraci de la Generalitat.
Gesti del personal de les llars d'infants

1 Jornada i horari de treball. Assistncia del personal de les llars d'infants
77/688
La responsabilitat del control de la jornada i l'horari del personal del Departament

d'Ensenyament adscrit a la llar d'infants correspon al director o directora.
Cada centre ha d'establir un sistema de control d'assistncia i de puntualitat i ha
d'arxivar i tenir a disposici del consell escolar del centre i dels rgans que
correspongui del Departament d'Ensenyament la documentaci interna emprada per fer
el control d'absncies, i tamb els justificants presentats, llevat que aquests continguin
dades sobre la salut de les persones. Si les persones interessades han lliurat
justificants amb dades mdiques, se'ls han de retornar, deixant constncia a
l'expedient, mitjanant diligncia, que l'absncia ha estat correctament justificada
mitjanant un document adequat i suficient.
Als efectes del gaudi de les llicncies i permisos, el personal ha d'atenir-se al que
preveu el VI Conveni collectiu nic; la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de
conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les
administracions pbliques de Catalunya, i la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut bsic
de l'empleat pblic, en all que sigui d'aplicaci.
Les sollicituds de les llicncies i permisos s'han de gestionar a travs del portal ATRI,
llevat que tinguin incidncia en les retribucions (llicncia per assumptes propis,
reduccions de jornada, perms per atendre un familiar, perms de paternitat), supsit en
el qual s'han de formalitzar per escrit mitjanant els formularis disponibles al catleg de
models del la intranet del Departament.
Totes les sollicituds s'han de tramitar amb una antelaci mnima de set dies al gaudi de
la llicncia o del perms a travs del director o directora del centre, el qual les haur de
trametre al director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al
Consorci d'Educaci, perqu l'autoritzi. En tots els casos, el gaudi de la llicncia o del
perms requereix el coneixement previ del director o directora del centre, o el seu
vistiplau quan la concessi est subjecta a les necessitats del servei.
3 Vacances
Les vacances anuals retribudes sn d'un mes de durada per cada any complet de
servei, en qu cal garantir en tot cas 22 dies hbils o els que corresponguin
proporcionalment si el temps de servei s inferior a l'any. A aquests efectes, no es
consideren com a dies hbils els dissabtes. El perode de gaudi est subjecte a les
necessitats del servei, i amb carcter general s'ha de fer coincidir amb el perode
d'inactivitat del centre.
Les vacances s'han de fer durant l'any natural. No obstant aix, si el perms de
maternitat, paternitat o d'atenci de fills prematurs coincideix amb el perode de
78/688
vacances, la persona afectada les pot fer un cop acabat el perms, fins i tot si s'ha
acabat l'any natural, cas en qu es podran fer durant l'any segent en el moment que
es reincorpori del perms. Tamb en cas de baixa per incapacitat temporal que
impedeixi el gaudi de les vacances durant l'any natural es podran fer en el moment de
la reincorporaci de la baixa, sempre que no hagin transcorregut ms de 18 mesos a
partir del final de l'any en qu s'hagin originat.
4 Absncies, faltes de puntualitat o de permanncia en el lloc de treball per

motius de salut
La justificaci de les absncies, faltes de puntualitat o permanncia en el lloc de treball
per motius de salut, aix com les absncies del lloc de treball per assistir a consulta
mdica, s'han de portar a terme d'acord amb el que preveu la Instrucci 2/2013, de 30
de desembre, de la Secretaria d'Administraci i Funci Pblica.
4.1 Justificaci d'absncies per motius de salut de durada mxima de tres dies
consecutius
Les absncies produdes per motius de salut durant la jornada de treball o abans del
seu inici amb una durada mxima de tres dies consecutius s'han d'acreditar mitjanant
la justificaci de presncia o document acreditatiu d'atenci mdica, en qu han de
constar expressament el nom i cognoms del pacient, la data d'atenci mdica i les
dades identificatives del centre o consulta mdica o del metge o metgessa dels serveis
de prevenci corresponents. Aquestes absncies tamb es podran justificar mitjanant
declaraci responsable de la persona interessada a travs del portal ATRI.
El justificant s'ha de fer arribar al director o directora del centre el mateix dia que la
persona es reincorpori al lloc de treball.
consecutius
Les absncies produdes per motius de salut de durada superior a tres dies
consecutius s'han de justificar mitjanant el corresponent comunicat mdic de baixa i
han de seguir la tramitaci corresponent a la situaci d'incapacitat temporal.
El personal afectat ha d'adrear, en el termini mxim de tres dies des de l'expedici, els
comunicats mdics de baixa o, si escau, els de confirmaci, al centre d'adscripci on
presta els seus serveis, el qual ha de tramitar-los de manera immediata als serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci. La data de l'alta mdica
queda inclosa en la durada de la incapacitat temporal; per tant, els comunicats d'alta
mdica s'han de presentar, pel mateix procediment, el dia laborable segent de
l'expedici, s a dir, el mateix dia de la reincorporaci al lloc de treball. En cas que
79/688
afectin personal substitut, caldr avanar-ho telefnicament o per correu electrnic,

sens perjudici de la tramitaci immediatament posterior. Quan els comunicats o
incidncies es produeixin en perodes d'inactivitat del centre, el personal haur de
tramitar-les directament als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci
d'Educaci.
Per a l'aplicaci de les millores de la prestaci econmica d'incapacitat temporal
previstes al Decret Llei 2/2013, de 19 de mar, cal seguir el que preveu la Instrucci
1/2013, de la Secretaria d'Administraci i Funci Pblica. En aquest sentit, les persones
afectades han de tramitar davant els serveis territorials o el Consorci d'Educaci de
Barcelona la seva sollicitud (model "Sollicitud de millora del complement per
incapacitat temporal per circumstncies excepcionals").

L'assistncia a consulta mdica ha de concertar-se fora de l'horari de treball i, en els
casos en qu aquesta circumstncia no sigui possible, ha de quedar degudament
acreditada mitjanant la declaraci responsable de la persona interessada, que s'ha de
tramitar a travs del portal ATRI.
L'assistncia a consulta mdica es concedeix pel temps indispensable per acudir i
retornar al lloc de treball i s'ha d'acreditar documentalment mitjanant justificant del
centre o consulta mdica, en el qual han de constar expressament el nom i cognoms
El justificant s'ha de fer arribar al director o directora del centre el mateix dia de la
consulta si es retorna al lloc de treball abans de finalitzar la jornada o, si no s aix, el
mateix dia de la reincorporaci al lloc de treball.
4.4 Efectes retributius de les absncies justificades per motius de salut sense
incapacitat temporal
Les absncies justificades per motius de salut sense incapacitat temporal comporten el
mateix descompte del 50% de les retribucions establert per als tres primers dies
d'absncia per incapacitat temporal.
Aix no obstant, no comporten descomptes retributius:
a. les primeres 30 hores laborables d'absncia en un mateix any natural (o les que
corresponguin en funci de la jornada reduda o parcial), sempre que resultin
justificades;
b. les absncies derivades de malalties de carcter crnic, sempre que resultin
degudament justificades.
80/688

La diferncia en cmput mensual entre la jornada reglamentria de treball del personal
i la feta efectivament, sempre que no resulti justificada, comporta la deducci
proporcional de retribucions. Aquesta deducci de retribucions no t carcter
sancionador i s'aplica sens perjudici de la sanci disciplinria que pugui correspondre
d'acord amb el que s'estableix a l'apartat Aplicaci de la via disciplinria.
5.2 Procediment per a l'aplicaci de la deducci proporcional de retribucions

Quan es produeixi una absncia o una falta de puntualitat del personal no justificada, el
director o directora del centre ho ha de comunicar immediatament a la persona
interessada (model "Notificaci individual de faltes d'assistncia i de puntualitat no
justificades del personal"), la qual ha de disposar d'un termini de cinc dies hbils des de
la seva recepci per justificar-la documentalment o per presentar davant el director o
directora les allegacions que consideri convenients. En el cas que no sigui possible la
notificaci en el lloc de treball per absncia perllongada, s'ha de comunicar al domicili
de la persona interessada.
Transcorregut el termini de cinc dies des de la notificaci o del seu intent, i, en tots els
casos, abans de la tramesa a qu es refereix el pargraf segent, si l'absncia o la falta
de puntualitat no ha estat justificada, el director o directora haur de formalitzar la
resoluci de deducci proporcional de retribucions i notificar-la a la persona afectada
(model "Resoluci de deducci de retribucions per absncies, faltes de puntualitat o de
permanncia no justificades. Personal laboral").
Dins dels deu primers dies del mes en curs, el director o directora ha de trametre als
serveis territorials o al Consorci d'Educaci de Barcelona la relaci del personal amb
absncies o impuntualitats del mes anterior que no hagin estat justificades (model
"Comunicaci d'absncies i impuntualitats no justificades als serveis territorials o al
Consorci d'Educaci de Barcelona als efectes d'aplicar la deducci proporcional de
retribucions amb carcter no sancionador"), acompanyada de cpia de les resolucions
emeses i notificades, als efectes d'aplicar la corresponent deducci de retribucions a la
nmina. En tot cas, el director o directora del centre ha de conservar, degudament
arxivats, els comunicats i resolucions lliurats a les persones afectades, amb els avisos
de recepci, aix com les allegacions i altra documentaci que aquestes hagin pogut
presentar.

Quan el director o directora del centre consideri que, segons el que preveu el Decret
81/688
legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, per qual s'aprova la refosa en un text nic dels
preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci
pblica, el personal ha incorregut en una falta disciplinria per fets que podrien ser
qualificats de presumptes faltes lleus, greus o molt greus, ha de fer la proposta
pertinent d'incoaci d'expedient disciplinari i tramitar-la als serveis territorials o, a la
ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci de Barcelona.

En cas de vaga, una vegada aquesta hagi finalitzat, el director o directora ha de fer
servir l'aplicaci telemtica d'introducci de dades i de gesti de la vaga. Amb aquesta
aplicaci ha de confeccionar la llista del personal del centre que ha exercit el dret de
vaga, donar-la a conixer a les persones interessades mitjanant el lliurament dels
comunicats corresponents, amb acusament de recepci, i donar-los un termini de cinc
dies hbils per presentar allegacions, d'acord amb el procediment que s'estableix a les
instruccions que, en cas de vaga, es trameten als directors dels centres. Transcorregut
aquest termini, s'han d'arxivar al centre els comunicats lliurats i les allegacions
rebudes.
D'acord amb les dades informades a l'aplicaci telemtica, s'ha de fer la deducci
automtica de retribucions en la nmina del personal que ha exercit el dret de vaga, en
aplicaci del que disposa l'article 45.2 de l'Estatut dels treballadors.
8 Formaci
L'objectiu de la formaci a l'Administraci de la Generalitat s contribuir al
desenvolupament en el lloc de treball de les persones per aconseguir ms eficcia i la
millora de la qualitat dels serveis pblics.
La formaci que requereix el personal per al correcte desenvolupament de les funcions
i tasques assignades s un dret i un deure. D'acord amb la normativa vigent, aquest
personal pot disposar de 40 hores de formaci anuals que s'han de fer preferentment
dins l'horari laboral, tot i que les activitats formatives s'han de programar de manera
que no afectin l'atenci directa als alumnes.
Les activitats formatives adreades a aquest personal s'ofereixen en diferents
modalitats: presencial, semipresencial i virtual. Les persones que participen en
activitats formatives en la modalitat virtual han d'indicar, en el moment de sollicitar-les,
si les faran dins o fora de l'horari laboral. Quan aquestes activitats formatives es fan
fora de l'horari laboral noms es computa un ter de les hores lectives del curs, als
efectes de les 40 hores anuals, per compensar la dedicaci i permetre que puguin fer
altres cursos.
El Departament aprova i desenvolupa, per anys naturals, el Pla de formaci. Aquest Pla
recull les necessitats formatives detectades pels agents que intervenen en la formaci i
compta amb la participaci activa dels representants dels empleats pblics. En aquest
82/688
Pla consta la llista dels cursos que s'ofereixen als collectius de personal.
El personal educador pot participar tamb, en horari laboral, en la formaci dels
professors, en algunes activitats per a programes especfics del seu mbit de
competncia, organitzades per les unitats del Departament d'Ensenyament.
Inscripci a les activitats formatives
a. Inscripci general: es porta a terme des de mitjan mes de desembre anterior al
desenvolupament del pla fins a mitjan mes de gener de l'any del nou pla.
b. Inscripci contnua: un cop tancat el perode d'inscripci general, a partir del mes
de febrer s'obre el perode d'inscripci contnua setmanal per atendre les
demandes en les activitats formatives que tenen places disponibles.
La inscripci a una activitat formativa l'ha de fer el sollicitant a travs de la intranet del
Departament d'Ensenyament i requereix l'acord previ amb el director o directora del
centre.
Abans de l'assignaci definitiva, el Servei de Formaci tramet un missatge electrnic al
director o directora del centre, que cont un enlla a l'espai Direcci/Caps perqu hi
pugui accedir el director o directora i, visualitzant el calendari anual dels cursos
assignats al personal del centre, tingui la informaci necessria per validar, si escau,
les activitats formatives preassignades.
Avaluaci de la formaci i detecci de necessitats formatives
Es considera molt important que les persones que treballen en els centres educatius
participin en la detecci de les necessitats formatives i en l'avaluaci de la formaci. En
aquest sentit, s primordial la implicaci del director o directora del centre en tot el
procs de formaci, comenant des del moment de la detecci de necessitats
formatives fins a l'avaluaci dels resultats de la formaci al lloc de feina.
Durant tot l'any els directors dels centres poden fer arribar les propostes de formaci a
l'adrea electrnica formaciopas.ensenyament@gencat.cat. No obstant aix, cal tenir
en compte que les propostes de necessitats formatives per confeccionar el pla de
formaci de l'any segent es recullen formalment el mes de setembre.
9 Participaci del personal

Mentre el Departament no estableixi l'adaptaci del Decret 102/2010, de 3 d'agost,
d'autonomia dels centres educatius a les llars d'infants, tal com preveu la disposici
addicional desena del Decret esmentat, la participaci del personal en el control i gesti
de la llar d'infants es regeix pel que es determina a l'article 18 del Decret 282/2006, de
4 de juliol, amb el benents que el "consell de participaci de la llar" ha passat a
denominar-se "consell escolar de la llar" a partir del dia d'entrada en vigor del Decret
102/2010 abans esmentat.
83/688
10 Normativa d'aplicaci (gesti del personal de les llars d'infants)

Llei deducaci i desplegament
Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009)

Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius (DOGC 5686,
de 5.8.2010). Especficament la disposici addicional desena.
del personal directiu professional docent (DOGC nm. 5753, d11.11.2010)
Ordre ENS/59/2015, de 26 de mar, per la qual s'estableix el calendari escolar del
curs 2015-2016 per als centres educatius no universitaris de Catalunya (DOGC
nm. 6844, de 2.4.2015)
Llars dinfants
Decret 282/2006, de 4 de juliol, dels requisits dels centres del primer cicle de
l'educaci infantil (DOGC nm. 4670, de 6.7.2006),
Decret 101/2010, de 3 d'agost, d'ordenaci dels ensenyaments del primer cicle de
l'educaci infantil (DOGC 5686, de 5.8.2010)
Condicions de treball. Personal llars dinfants

(DOGC 4675, de 13.7.2006)
Llei 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic (BOE 89, de
13.4.2007).
Reial Decret legislatiu 1/1995, de 24 de mar, pel qual saprova el text refs de la
llei de lEstatut dels Treballadors (BOE 75, de 29.3.1995)
Decret legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, pel qual saprova la refosa en un text nic
dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de
funci pblica (DOGC 2509 Annex de 31.11.1997)
27.9.2012)
(DOGC 6340, de 21.3.2013)
Decret 243/1995, de 27 de juny, pel qual saprova el Reglament de rgim
(DOGC 2100, de 13.9.1995)
84/688
Instrucci 1/2013, de 9 dabril, de la Secretaria dAdministraci i Funci Pblica, per

a laplicaci de les millores de la prestaci econmica dincapacitat temporal del
personal al servei de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya i els seus
organismes autnoms
Instrucci 2/2013, de 30 de desembre, de la Secretaria dAdministraci i Funci
Pblica, sobre justificaci dabsncies per motius de salut i per assistncia a
consulta mdica del personal al servei de lAdministraci de la Generalitat
Acord del Departament dEnsenyament i el Comit Intercentres de 22.5.2014 sobre
el calendari laboral del personal de les llars dinfants pbiques del departament
dEnsenyament per al curs 2014-2015
Acord de Departament dEnsenyament i el Comit Intercentres de 12.7.2013 sobre
lhorari de treball del personal de la categoria dajudant de cuina-netejador/a de les
llars dinfants pbliques del departament dEnsenyament
Acord del Departament d'Ensenyament i el Comit Intercentres d'11.7.2007 en
relaci amb les rtios mximes d'escolaritzaci
Gesti del personal docent

1 Assistncia del personal docent
El director o directora de cada centre ha d'assegurar-se que el centre disposa d'un
sistema de control d'assistncia i de puntualitat del personal docent. Aquest sistema ha
de formar part de les normes d'organitzaci i funcionament del centre. Ha d'incloure
tant les activitats d'horari setmanal fix com les reunions d'horari no fix.
El personal docent est obligat a complir l'horari establert al document "Personal
docent", de l'mbit d'organitzaci del centre, i el calendari d'activitats establert en la
programaci general anual del centre. Tamb est obligat a assistir als claustres, a les
reunions dels mbits de coordinaci que correspongui i a les altres reunions
extraordinries no previstes en la programaci general anual del centre que siguin
degudament convocades pel director o directora.
Les faltes d'assistncia sn justificades quan hi ha una llicncia o perms concedits.
Les llicncies estan regulades en l'article 95 del Decret legislatiu 1/1997, de 31
d'octubre, pel qual es refonen en un text nic els preceptes de determinats textos legals
vigents a Catalunya en matria de funci pblica.
Els permisos estan regulats al Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual es
85/688
refonen en un text nic els preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya
en matria de funci pblica; a la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliaci
de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions
pbliques de Catalunya, modificada per la Llei 5/2012, del 20 de mar, de mesures
fiscals, financeres i administratives i de creaci de l'impost sobre les estades en
establiments turstics; a la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut bsic de l'empleat
pblic, modificada per la Llei 39/2010, de 22 de desembre, dels pressupostos generals
de l'Estat per a l'any 2011, i al Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per
garantir l'estabilitat pressupostria i de foment a la competitivitat. Respecte del personal
laboral, cal tenir en compte tamb el que s'estableix en el VI Conveni collectiu nic.
En el Portal de centre de la intranet del Departament d'Ensenyament s'especifiquen els
continguts rellevants en matria de llicncies i permisos i de les normes que els
regulen, i tamb els aspectes de procediment associats a la seva petici i concessi, i
els models per sollicitar-los.
Els dies d'assumptes particulars (que s'estableixen a la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de
l'Estatut bsic de l'empleat pblic, modificat pel Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol,
de mesures per garantir l'estabilitat pressupostria i de foment a la competitivitat dels
funcionaris docents) es consideren inclosos en els perodes de vacances escolars
intercalats en el curs, en els quals no s'exigeix la presncia al centre, ja que durant el
perode lectiu no es pot garantir que "la mateixa unitat orgnica on es presten els
serveis assumir sense dany per a terceres persones o per a la mateixa organitzaci
les tasques del funcionari o funcionria al qual es concedeix el perms", condici a la
qual la Llei subordina la concessi del perms.
3 Vacances
Les vacances anuals retribudes per cada any complet de servei sn de 22 dies hbils
de durada, o la part proporcional que correspongui quan el temps realment treballat
sigui inferior a l'any. En el cmput dels dies de vacances, els dissabtes no tenen la
consideraci de dies hbils.
Les vacances anuals es fan durant el mes d'agost. No obstant aix, si el perms de
maternitat, paternitat o d'atenci a fills prematurs coincideix amb el perode de
vacances, la persona afectada les pot gaudir un cop acabat el perms. Tamb, en cas
de baixa per incapacitat temporal que impedeixi el gaudi de les vacances durant el mes
d'agost, es podran fer en el moment de la reincorporaci de la baixa, sempre que no
hagin transcorregut ms de 18 mesos a partir del 31 d'agost de l'any en qu s'hagin
originat.
4 Encrrecs de serveis
En inters del centre, el director o directora pot assignar un encrrec de serveis a
qualsevol docent, sempre que es compleixin les condicions segents:
86/688
Que hi hagi l'acord per escrit del o de la docent afectat.

Que s'organitzi el sistema adequat d'atenci als alumnes durant el perode que duri
aquest encrrec de serveis.
Els encrrecs de serveis s'han de comunicar al claustre i han de quedar registrats a

l'aplicaci informtica, a disposici de la Inspecci d'Educaci. En cap cas no poden
superar els cinc dies lectius a l'any per docent, llevat que es refereixin a activitats de
formaci incloses en el Pla de formaci permanent que no afectin l'horari lectiu dels
alumnes.
5 Registre d'absncies
Els directors dels centres han de registrar les absncies justificades i injustificades del
personal adscrit al centre mitjanant l'aplicaci informtica de l'expedient d'absncies
disponible al portal ATRI (Gesti del temps / Expedients docents). S'ha d'explicitar el
motiu de l'absncia justificada segons la classificaci segent:
a. Absncia per motius de salut de durada mxima de tres dies consecutius
b. Absncia per assistncia a consulta mdica
c. Absncia justificada per concessi de llicncia o perms
d. Encrrec de serveis
e. Formaci
El director o directora del centre ha d'arxivar i tenir a disposici de les persones
afectades, de la Inspecci d'Educaci i del consell escolar la documentaci interna
emprada per fer el control d'absncies i els justificants presentats. Tanmateix, en cap
cas no es poden conservar els justificants documentals que continguin dades sobre la
salut de les persones (dades sobre diagnstic, proves mdiques realitzades...), els
quals s'han de retornar als interessats. En cas de retorn de la documentaci justificativa
caldr deixar constncia, a l'apartat Observacions, que l'absncia ha estat justificada
correctament mitjanant la documentaci adequada i suficient.
Dins dels deu primers dies del mes en curs s'han de trametre als serveis territorials o al
Consorci d'Educaci de Barcelona, mitjanant l'aplicaci informtica abans esmentada,
les absncies justificades i injustificades. En cas d'absncia injustificada cal seguir el
procediment especificat a l'apartat Supsits d'absncia i d'impuntualitat dels professors
. Aplicaci de la deducci proporcional de retribucions.
En aquests casos caldr que el director o directora del centre segueixi les instruccions
especfiques que es detallen a continuaci:
87/688
5.1 Justificaci d'absncies informades a l'aplicaci informtica

Absncies per motius de salut de durada mxima de tres dies consecutius
Les absncies produdes per motius de salut durant la jornada de treball o abans del
seu inici amb una durada mxima de tres dies consecutius s'han d'acreditar
documentalment mitjanant justificaci de presncia o document acreditatiu d'atenci
mdica, en el qual han de constar el nom i cognoms del pacient, la data d'atenci
mdica i les dades identificatives del centre o consulta mdica.
Aquestes absncies tamb es podran acreditar mitjanant declaraci responsable de
l'interessat, de conformitat amb el model "Declaraci responsable justificativa
d'absncia per motius de salut o d'assistncia a consulta mdica", que es troba al
Portal de centre del Departament d'Ensenyament.
Les absncies justificades per motius de salut comporten el mateix descompte del 50%
de les retribucions que s'estableix per als tres primers dies d'absncia per incapacitat
temporal.
No obstant aix, no comporten descomptes retributius:
a. les primeres 30 hores laborables d'absncia en un mateix curs escolar, o les que
corresponguin en funci de la jornada reduda i del temps de prestaci de serveis
sempre que resultin justificades segons s'estableix en aquest apartat.
b. Les absncies derivades de malalties de carcter crnic, sempre que resultin
degudament justificades.
Els justificants o la declaraci responsable s'han de fer arribar al director o directora del
centre on la persona presta serveis, el mateix dia en qu es reincorpora al lloc de
treball.
Els interessats podran consultar el saldo d'hores d'absncia per motius de salut
mitjanant el portal ATRI (Gesti del Temps/Expedient d'absentisme).
Absncies per assistncia a consulta mdica
L'assistncia a consulta mdica ha de concertar-se fora de l'horari de treball; els casos
en qu aquesta circumstncia no sigui possible han de quedar degudament acreditats
mitjanant declaraci responsable de l'interessat, de conformitat amb el model
"Declaraci responsable justificativa d'absncia per motius de salut o d'assistncia a
consulta mdica", que es pot consultar al Portal de centre de la intranet del
Departament d'Ensenyament.
L'assistncia a consulta mdica es concedeix pel temps indispensable per acudir i
retornar al lloc de treball i s'ha d'acreditar documentalment mitjanant justificant del
centre o consulta mdica, en el qual han de constar expressament el nom i cognoms
El justificant, juntament amb la declaraci responsable, s'han de fer arribar al director o
88/688
directora del centre on la persona interessada presta serveis, el mateix dia en qu

retorna al lloc de treball.
Absncies justificades per concessi de llicncia o perms
Com a absncia justificada, els directors dels centres han de registrar tots els permisos
que sn competncia del director o directora i que estan detallats al document
"Llicncies i permisos del personal docent", que es troba al Portal de centre de la
intranet del Departament d'Ensenyament. Per a la seva justificaci cal seguir els criteris
que s'especifiquen en el document esmentat. Es podran registrar tamb com a
justificades les absncies provocades per causes de fora major, que hauran de
correspondre a fets o situacions que per la seva naturalesa no s'hagin pogut preveure
ni evitar. Correspon al director o directora del centre apreciar si l'absncia t carcter o
naturalesa de fora major, tenint en consideraci si el motiu de l'absncia es pot
resoldre en un horari compatible amb la seva jornada de treball.
Absncies per encrrec de serveis
Les absncies per encrrec de serveis estan justificades quan en la seva concessi
s'hagi seguit el procediment que s'estableix a l'apartat Encrrecs de serveis.
Absncies per motius de formaci
S'inclouen en aquest supsit les absncies per motius de participaci en cursos de
formaci i altres activitats formatives dins el Pla de formaci permanent dels professors
justificades amb la conformitat de l'admissi de la persona inscrita.
(Baixa per malaltia o incapacitat temporal)
Les baixes per malaltia o incapacitat temporal (absncia per motius de salut de durada
superior a tres dies) no s'han de registrar a l'aplicaci informtica, ja que el control i el
seguiment d'aquestes llicncies corresponen als serveis territorials o al Consorci
d'Educaci de Barcelona.
Les absncies produdes per motius de salut de durada superior a tres dies s'han de
justificar necessriament mitjanant el corresponent comunicat mdic de baixa i han de
seguir la tramitaci corresponent a la situaci d'incapacitat temporal. Tan bon punt el
treballador o treballadora tingui coneixement de la seva situaci de baixa, ho ha de
comunicar al director o directora del centre on est adscrit, i fer-li arribar el comunicat
de baixa com a molt tard l'endem de l'expedici.
La data de l'alta mdica queda inclosa en la durada de la incapacitat temporal, per la
qual cosa els comunicats mdics d'alta s'han de presentar el dia laborable segent, s
a dir, el mateix dia de reincorporaci al lloc de treball.
Els directors dels centres han de fer arribar amb la mxima urgncia els comunicats
mdics de baixa, confirmaci i alta a les unitats de gesti de personal dels serveis
territorials o del Consorci d'Educaci de Barcelona.
89/688
Quan els comunicats o incidncies es produeixin en perodes d'inactivitat del centre el

personal ha de tramitar-los directament als serveis territorials o al Consorci d'Educaci
de Barcelona.
6 Supsits d'absncia i d'impuntualitat dels professors. Aplicaci de la deducci

proporcional de retribucions
Si es produeix una absncia o una impuntualitat de personal docent, el director o
directora del centre l'ha d'anotar a l'aplicaci informtica disponible amb aquests
efectes (cal especificar les hores en el cas que l'absncia sigui inferior a tota la jornada,
i cal especificar els dies si l'absncia s de tota la jornada) i, si no hi havia perms
concedit, ho ha de notificar immediatament a l'interessat mitjanant el model
corresponent, que es pot obtenir en la mateixa aplicaci, amb acusament de recepci;
el director o directora li ha de donar 5 dies hbils a l'interessat per tal que justifiqui la
falta d'assistncia o de puntualitat o li presenti qualsevol altra allegaci que consideri
convenient.
Transcorregut el termini de 5 dies, el director o directora del centre ha de modificar a
"justificada" la qualificaci de l'absncia o n'ha de confirmar el carcter d'"injustificada",
segons correspongui, a l'aplicaci informtica. En aquest segon cas, obtindr de la
mateixa aplicaci la resoluci, que com a director o directora ha de signar i notificar a la
persona afectada, sobre la deducci de retribucions que se li aplicar.
Aquesta deducci proporcional de retribucions no t carcter sancionador (article 30.1
de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut bsic de l'empleat pblic).
Una vegada notificada la resoluci a la persona afectada, el director o directora ha de
trametre als serveis territorials o al Consorci d'Educaci de Barcelona la relaci del
personal docent sobre el qual ha ems resoluci de deducci proporcional d'havers per
absncies o impuntualitats injustificades del mes anterior amb els efectes d'aplicar la
corresponent deducci a la nmina. Aquesta tramesa es fa mitjanant l'aplicaci
informtica abans esmentada. En tot cas, el director o directora del centre ha de
conservar, degudament arxivats, els comunicats i resolucions lliurats a les persones
afectades amb els acusaments de recepci, aix com les allegacions i altra
documentaci que aquelles hagin pogut presentar.
Per calcular el valor/hora aplicable en la deducci s'ha de prendre com a base la
totalitat de retribucions ntegres mensuals que percebi la persona, dividida entre el
nombre de dies del mes corresponent, i al seu torn aquest resultat pel nombre d'hores
que la persona tingui l'obligaci de complir de mitjana cada dia amb els perodes de
paga extraordinria.
Una vegada efectuada la tramitaci de la deducci proporcional de retribucions sense
carcter sancionador, si el director o directora del centre constata que es donen, al
mateix temps, circumstncies que sn objecte de la via disciplinria, se seguir el
procediment per a faltes lleus, greus o molt greus establert a l'apartat Aplicaci de la via
disciplinria.
90/688

Quan el director o directora del centre consideri que s procedent l'aplicaci de la via
disciplinria, s'ha de distingir entre les dues situacions segents:
A. Personal amb vinculaci administrativa
Per als fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes lleus, ser d'aplicaci el
procediment sumari que el Departament ha adaptat al context dels centres educatius
pblics per l'Ordre EDU/521/2010, de 2 de novembre.
Per als fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes greus o molt greus, el
director o directora del centre ha de fer la pertinent proposta d'incoaci d'expedient
disciplinari i tramitar-la als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci
d'Educaci.
B. Professors de religi i altres docents amb vinculaci laboral
En aquest cas cal aplicar el que es preveu per al personal laboral en el document
"Gesti del personal d'administraci i serveis i dels professionals d'atenci educativa".
D'altra banda, cal tenir en compte, respecte als supsits d'absncia, retards i
impuntualitats no justificades dels professors amb vinculaci administrativa, que una
vegada efectuada la tramitaci de la retenci proporcional d'havers sense carcter
sancionador, si el director o directora del centre constata que es donen, al mateix
temps, circumstncies que sn objecte de la via disciplinria, se seguir el procediment
per a faltes lleus, greus o molt greus establert anteriorment.
Tanmateix, cal recordar que la sanci de descompte d'havers prevista a l'article 9,
apartat h, i a l'article 13 del Reglament de rgim disciplinari de la funci pblica de
l'Administraci de la Generalitat, aprovat pel Decret 243/1995, de 27 de juny, ha estat
derogada per la Llei 5/2012, de 20 de mar, de mesures fiscals, financeres i
administratives i de creaci de l'impost sobre les estades en establiments turstics.

En cas de vaga, una vegada aquesta hagi finalitzat, el director o directora ha de fer
servir l'aplicaci telemtica d'introducci de dades i de gesti de la vaga. Amb aquesta
aplicaci ha de confeccionar la llista del personal del centre que ha exercit el dret de
vaga, donar-la a conixer als interessats mitjanant el lliurament dels comunicats
corresponents, amb acusament de recepci, i donar-los un termini de cinc dies hbils
per presentar allegacions, d'acord amb el procediment que s'estableix a les
instruccions que, en cas de vaga, es trameten als directors dels centres. Transcorregut
aquest termini, s'han d'arxivar al centre els comunicats lliurats i les allegacions
rebudes.
D'acord amb les dades informades a l'aplicaci telemtica, es far la deducci
91/688
automtica de retribucions en la nmina del personal que ha exercit el dret de vaga, en

aplicaci del que disposa la disposici addicional 3a del Decret legislatiu 1/1997, de 31
d'octubre, pel que fa al personal funcionari, i l'article 45.2 de l'Estatut dels treballadors,
per al personal laboral.
9 Substituci en cas d'absncia dels titulars

Els "Criteris per a la gesti de la borsa de treball de personal docent per al curs 20152016" estableixen les condicions per nomenar els substituts docents tot tenint en
compte el nivell educatiu dels ensenyaments, aix com la tipologia dels centres, per
assegurar l'aplicaci correcta de la normativa i alhora l'existncia de personal suficient
en els centres per atendre els perodes d'absncia de professors mentre no s'incorpora
la persona substituta.
10 Normativa d'aplicaci (gesti del personal docent)

(DOGC nm. 4675, de 13.7.2006)
Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut bsic de l'empleat pblic (BOE nm. 89, de
13.4.2007)
Llei 39/2010, de 22 de desembre, dels pressupostos generals de l'Estat per a l'any
2011 (BOE nm. 311, de 23.12.2010)
Llei 5/2012, del 20 de mar, de mesures fiscals, financeres i administratives i de
creaci de l'impost sobre les estades en establiments turstics (DOGC nm. 6094,
de 23.3.2012)
Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de mar, pel qual s'aprova el Text refs de la
llei de l'estatut dels treballadors (BOE nm. 75, de 29.3.1995)
Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat
pressupostria i de foment a la competitivitat (BOE nm. 168, de 14.7.2012)
Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text nic
funci pblica (DOGC nm. 2509 A, de 3.11.1997)
Decret 243/1995, de 27 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de rgim
(DOGC nm. 2100, de 13.9.1995)
sumari a les caracterstiques especfiques dels centres educatius pblics (DOGC
nm. 5756, de 16.11.2010)
92/688
Gesti econmica, acadmica i administrativa del centre

1 Gesti econmica
Tots els centres educatius pblics del Departament d'Ensenyament han d'ajustar la
seva gesti econmica al que disposa la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, el
Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, l'Ordre de 16 de
gener de 1990 i la Instrucci 1/2014, de la secretria general, relativa a la gesti
econmica dels centres educatius pblics del Departament d'Ensenyament.
La gesti econmica del servei de menjador es regeix, a ms, pel que estableix el
Decret 160/1996, de 14 de maig.
Els centres dels quals s titular el Departament d'Ensenyament han d'utilitzar el
programari SAGA (substitut pel programa Esfer@ quan es determini) o, en el cas de
les llars d'infants, el GEL (substitut pel programa Esfer@ quan es determini), per
elaborar, gestionar i, posteriorment, liquidar el pressupost. El Departament far
extraccions trimestrals de la situaci econmica dels centres amb l'objectiu de facilitar
la presa de decisions i evitar haver de demanar informaci explcita. Els documents de
la liquidaci del pressupost, que cal presentar al Departament d'Ensenyament abans
del 31 de mar, sn:
compte general de rendes pbliques,

compte general de despeses,
compte general d'operacions extrapressupostries,
compte general de tresoreria,
excs de fons,
liquidaci del pressupost,
acta d'arqueig en data de 31 de desembre,
certificat de saldo de cada compte bancari a nom del centre i el de totes les
caixetes de diners en metllic.
Els centres que imparteixen formaci professional de grau superior, ensenyaments

d'arts plstiques i disseny i/o el curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de
grau mitj o de grau superior, han d'aplicar els preus pblics d'acord amb les
instruccions dictades pel Departament d'Ensenyament: "Instruccions per a la gesti
dels preus pblics per a la matrcula en els cicles formatius de grau superior dels
ensenyaments de formaci professional inicial i dels ensenyaments d'arts plstiques i
disseny", i "Instruccions per a la gesti dels preus pblics per a la matrcula en el curs
de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj i el curs de formaci
especfic per a l'accs als cicles de grau superior".
Per a ms informaci consulteu l'apartat Gesti econmica del Portal de centre.
93/688
1.2 Obligacions tributries

Declaracions dels centres i calendari de presentaci
Per a l'exercici 2015, la Llei 26/2014 de modificaci de la Llei de l'IRPF, estableix un
percentatge de retenci del 19% amb carcter general per als rendiments d'activitats
professionals i per a la impartici de cursos, conferncies, colloquis, seminaris o
similar.
Com a conseqncia dels reials decrets 1065/2007 i 828/2013, cal informar al model
347 de qualsevol tipus de subvenci superior a 3.005,06 euros/any rebuda per
qualsevol entitat. Per tant, si el destinatari de la subvenci s el centre, cal informar-ne
en aquest model si la quantia rebuda s superior a 3.005,06 euros.
1.3 Minutes de professional amb desplaament

D'acord amb l'article 17 de la Llei 35/2006, de l'impost sobre la renda de les persones
fsiques, es consideren rendiments del treball, entre d'altres, les quantitats percebudes
com a dietes sempre que derivin d'una relaci laboral o estatutria. En el cas de
tramitar el pagament d'una minuta que inclou el concepte de desplaament, ats que la
persona que dna un servei a un centre no t una relaci laboral directa amb el centre
en qesti, l'import corresponent al desplaament s'haur d'integrar dintre de la base
imposable de la minuta i se li haur de fer la retenci d'IRPF sobre el total de la
contraprestaci pactada.
Trobareu ms informaci a l'apartat Gesti econmica del Portal de centre.
1.4 Contractaci de bns i serveis

D'acord amb el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius,
aquests disposen d'autonomia per a la contractaci de serveis i recursos materials en
el marc que preveu la legislaci general en aquesta matria. Per tant, el director o
directora del centre actua com a rgan de contractaci i t la competncia per fer les
contractacions necessries per al manteniment, els serveis i els subministraments,
d'acord amb el pressupost del centre i respectant els principis reguladors de la
contractaci pblica.
La normativa es regeix pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual
s'aprova el Text refs de la llei de contractes del sector pblic.
Trobareu ms informacidels diferents contractes i documents del procediment a
l'apartat Gesti econmica del Portal de centre.
2 Beques i ajuts
94/688
Per a cada curs es convoquen diferents modalitats de beques i ajuts a l'estudi, que
tenen com a finalitat compensar els alumnes que es troben en situacions desfavorides
per raons socioeconmiques o geogrfiques o per afavorir la integraci escolar
d'aquells alumnes que ho necessitin per circumstncies de carcter personal.
El Departament d'Ensenyament ofereix informaci sistemtica i anticipada de les
diferents modalitats de beques i ajuts a l'estudi al web del Departament d'Ensenyament
(Serveis i trmits > Beques), on els alumnes disposen d'una consulta per obtenir
informaci sobre l'estat de tramitaci del seu expedient.
Els centres educatius han de vetllar perqu la informaci sobre les convocatries de
beques i ajuts a l'estudi, destinades als alumnes, els arribi amb prou antelaci, a fi que
puguin presentar la sollicitud dins del termini establert en cada convocatria.
3 Gesti acadmica i administrativa. Aspectes generals

Els centres dels quals s titular el Departament d'Ensenyament han d'utilitzar el
programari que el Departament posa a la seva disposici per a la gesti acadmica i
administrativa:
SAGA (Sistema d'Administraci i Gesti Acadmica), que ser substitut per

Esfer@ quan es determini, en el cas de centres que imparteixen ensenyaments
d'educaci infantil de segon cicle, educaci primria, ESO, batxillerat i cicles
formatius d'FP o arts plstiques i disseny o qualsevol ensenyament adreat a
persones adultes. El programa Esfer@ tamb s'aplicar als centres d'educaci
especial i, posteriorment, a les llars d'infants.
CODEX, en el cas de les escoles oficials d'idiomes.
IOC, en el cas de l'Institut Obert de Catalunya.
GES-ISA, per gestionar els ensenyaments artstics superiors.
Els centres han de mantenir actualitzades les dades que resulten de la seva gesti, ja
que el Departament far extraccions peridiques amb l'objectiu de facilitar la presa de
decisions i evitar haver de demanar-les explcitament als centres. Les dades que s'han
previst extreure peridicament sn: matrcula dels alumnes amb el currculum assignat,
la llengua en qu s'imparteixen les matries, informaci sobre l'atenci a la diversitat,
resultats de les avaluacions finals i hores de docncia dels professors.
A partir del moment que el Registre d'alumnes (RALC) es posi en funcionament, tots
els alumnes s'hauran d'identificar amb el codi assignat; aquest codi s'inclour en tota la
documentaci acadmica i administrativa, aix com en totes les relacions amb els
serveis administratius que es refereixen a l'alumne.
En el moment de fer la preinscripci per al curs 2016-2017 ser obligatori per a tots els
alumnes registrats al llarg del curs 2015-2016,presentar el codi identificador.
95/688
5 Gesti acadmica i administrativa de les EOI

5.1 Procs de preinscripci i matrcula
a. Procs general i calendari
Les escoles oficials d'idiomes apliquen les normes de preinscripci i matrcula dels
alumnes que fixa la resoluci anual corresponent. Aix mateix, han de seguirles
instruccions de la Direcci General d'Atenci a la Famlia i Comunitat Educativa, que
concreten el seguit de processos necessaris per dur a terme la matrcula d'antics
alumnes, el mes de juliol, i la preinscripci i matrcula de nous alumnes, el mes de
setembre, tant per als cursos extensius com per als intensius i els flexibilitzats del
primer quadrimestre, i el mes de gener per als cursos del segon quadrimestre.
b. Alumnes amb qualificaci d'apte
El Departament d'Ensenyament incentiva els alumnes de 1r, 2n, 3r i 4t nivell que hagin
obtingut la qualificaci final d'apte amb la prioritat en l'ordre de matrcula.
c. Tenen consideraci d'antics alumnes, a efectes de matrcula, els alumnes del curs
anterior dels cursos extensius i els alumnes del primer i segon quadrimestre del curs
anterior dels cursos intensius i flexibilitzats.
d. Test de nivell. Horari
Les escoles han de programarles sessions de test de nivell d'acord amb les places
ofertes i la disponibilitat de recursos. En qualsevol cas, l'horari dels tests ha de coincidir
amb les franges horries dels cursos que ofereixen (mat o tarda).

a. Trasllat de l'alumne durant el curs acadmic
Si desprs de formalitzar la matrcula en un centre, un alumne demana poder continuar
el curs en un altre centre, el trasllat s'anomena trasllat de matrcula viva. El termini per
efectuar trasllats de matrcula viva finalitza l'ltim dia lectiu del mes de febrer (per als
cursos extensius), l'ltim dia lectiu del mes de novembre (per als cursos intensius i
flexibilitzats del primer quadrimestre) i l'ltim dia lectiu del mes de mar (per als cursos
intensius i flexibilitzats del segon quadrimestre).
La sollicitud de matrcula s'ha de fer al centre de destinaci mitjanant el model
"Sollicitud de trasllat d'expedient" i queda condicionada a la disponibilitat de places del
centre. La documentaci que cal aportar sel full de pagament de la matrcula
efectuada en el centre d'origen. En el moment de produir-se una vacant, l'EOI de
destinaci ho ha de comunicaral sollicitant. L'EOI de destinaci ha de tramitard'ofici el
trasllat d'expedient de l'alumne. En cas de no haver-hi vacants en l'EOI de destinaci,
s'obrir una llista d'espera on els sollicitants han de poder indicar els grups i horaris
96/688
desitjats.
b. En el cas dels cursos oficials flexibilitzats, el trasllat de matrcula viva noms es
podr fer entre les escoles que participen en el pla experimental de cursos flexibilitzats.
El termini per efectuar trasllats finalitza l'ltim dia lectiu del mes de novembre (per als
cursos del primer quadrimestre) i l'ltim dia lectiu del mes de mar (per als cursos del
segon quadrimestre).
c. Trasllat de l'alumne en perode no lectiu
Els alumnes oficials, un cop hagin formalitzat la matrcula al seu centre d'origen, poden
sollicitar un trasllat de matrcula a una altra escola del 16 al 20 de juliol. La sollicitud
de matrcula es fa presencialment a l'escola de destinaci, i queda condicionada a la
disponibilitat de places. L'escola de destinaci es posar en contacte amb els alumnes
a travs dels mitjans que estableixi, per notificar l'acceptaci o la denegaci del
trasllat.En cas d'acceptaci, el procs de trasllat ha d'haver acabat abans del 24 de
juliol. La documentaci que l'alumne ha d'aportar en el moment de sollicitar el trasllat
sel full de pagament de la matrcula. En cas que hi hagi places vacants, l'escola de
destinaci sollicitarel trasllat de l'expedientacadmic de l'alumne a l'escola d'origen.
En aquest perode, no es podr sollicitar el trasllat de matrcula del nivell C1
d'alemany, d'angls i de francs.
5.3 Permanncia en els estudis

Dins de cada nivell bsic, intermedi i avanat, l'alumne t dret a romandre matriculat en
el rgim d'ensenyament oficial, modalitat presencial, durant un mxim de cursos
acadmics equivalents al doble dels cursos de qu consta el nivell per a l'idioma
corresponent.
L'alumne que cursa per tercera vegada el primer curs del nivell bsic i no el supera o
que cursa per tercera vegada el primer curs del nivell avanat i no el supera, no pot
tornar a cursar aquest curs una altra vegada.
Per cursar per tercera vegada el primer curs del nivell bsic o el primer curs del nivell
avanat, l'alumne ha de demanar-ho al director o directora de l'escola, que haur de
valorar les circumstncies allegades per l'alumne en la sollicitud, i el procs
d'aprenentatge seguit per l'alumne al llarg dels dos cursos realitzats.
L'alumne que accedeix directament al segon curs del nivell bsic o al segon curs del
nivell avanat el pot cursar un mxim de dues vegades.
Dins de cada nivell C1 i C2 l'alumne t dret a romandre matriculat en el rgim
d'ensenyament oficial, modalitat presencial, un mxim de dos cursos acadmics. En
casos excepcionals, el director o directora podr autoritzar la repetici o permanncia
d'un curs ms en rgim oficial presencial a l'alumne que ho solliciti.
En casos excepcionals, que ha de valorar el director o directora de l'escola i sempre
que no representi fer el mateix curs per quarta vegada, el director o directora podr
97/688
autoritzar la repetici o permanncia d'un curs ms en rgim oficial presencial a

l'alumne que ho solliciti, quan ja hagi superat el nombre mxim de cursos de
permanncia autoritzats amb carcter general per al nivell corresponent. Es podr
concedir una nica convocatria addicional per nivell.
En els cursos flexibilitzats, l'alumne t dret a romandre matriculat en el rgim
d'ensenyament oficial un mxim de dos cursos A i de dos cursos B. En casos
excepcionals, que ha de valorar el director o directora de l'escola, podr autoritzar la
repetici o permanncia d'un nic curs A o B ms en rgim oficial flexibilitzat per nivell
(bsic o intermedi).
5.4 Renncies
Les normes d'organitzaci i funcionament de cada escola han de recollir el segent:
a. L'alumne oficial pot presentar, al director o directora de l'escola, la renncia a la
matriculaci en un idioma en un termini que acabar el 29 d'octubre (per als
cursos intensius i flexibilitzats del primer quadrimestre) i el 30 de novembre (per
als extensius) i l'ltim dia lectiu del mes de febrer (per als cursos intensius i
flexibilitzats del segon quadrimestre). Aquesta renncia no suposa el cmput del
curs a efectes de repetici, ni el dret al retorn del'import de la matrcula. Amb
posterioritat al termini de renncia establert, si un alumne oficial abandona, el curs
es computar a efectes de repetici i l'alumne tindr, a tots els efectes, la
consideraci de "No presentat" en la qualificaci final.
D'aquestes renncies, l'alumne en podr fer noms una per curs.
b. Qualsevol persona que tingui un expedient acadmic obert en una escola oficial
d'idiomes podr sollicitar al director o directora de l'escola la renncia a un dels
cursos acadmics superats en aquell idioma, sempre que no siguin cursos que
hagin comportat l'obtenci d'un certificat. L'escola la podr concedir un cop
obtinguts els informes oportuns del departament d'aquell idioma.
El curs renunciat computar a efectes de repetici. Les renncies considerades en els
apartats a i b anteriors s'han de fer constar en l'expedient acadmic de l'alumne.
5.5 Devoluci de taxes o preus pblics

Les taxes o preus pblics de la matrcula a les EOI noms es poden retornar en els
supsits que s'indiquen a continuaci i dins dels terminis que, quan escau,
s'assenyalen:
a. Renncia a la matrcula oficial, quan la renncia i la sollicitud de retorn de taxes o
98/688
preus pblics es produeixin fins a l'1 d'octubre, tant en els cursos extensius com
en els quadrimestrals i flexibilitzats.
b. Renncia a la inscripci a les proves lliures per a l'obtenci del certificat de nivell
intermedi, del certificat de nivell avanat o del certificat de nivell C1 quan la
renncia i la sollicitud de retorn de taxes o de preus pblics es produeixin abans
de la data de publicaci de les llistes definitives d'admesos.
c. Pagaments duplicats o per import superior.
d. Inaplicaci de bonificacions o exempcions a les quals l'alumne t dret en el
moment de la matriculaci, per l'import corresponent.
e. No-prestaci del servei per causes no imputables a l'alumne. No es consideren
supsits de fora major els canvis en l'horari laboral, ni els canvis de domicili o
similars.
f. En cas de trasllat a una altra comunitat autnoma, l'alumne pot sollicitar el retorn
de taxes o preus pblics abans del 30 de novembre.
Les sollicituds de devoluci de taxes i preus pblics s'han de formular mitjanant el
model "Sollicitud de devoluci de taxa en la prestaci de serveis docents de les
escoles oficials d'idiomes (EOI) o per a la inscripci en les proves lliures", que s'ha de
presentar preferentment a la secretaria de l'EOI, la qual en registrar l'entrada i el
revisar, a l'efecte d'orientar l'alumne respecte de la correcci de la sollicitud i de la
documentaci aportada. Tamb es podr presentar en altres registres de
l'Administraci o en els altres llocs establerts per la legislaci.
La renncia a la matrcula oficial amb devoluci de taxes suposa l'anullaci de la
matrcula a tots els efectes il'exclusi de la matrcula de l'expedient acadmic de
l'alumne i, per tant, la renncia a la plaa per part de l'alumne.
6 Gesti acadmica i administrativa dels programes de formaci i inserci

Els centres que imparteixen programes de formaci i inserci (PTT, FIAP i PIP) utilitzen
el programari especfic per a la gesti acadmica i administrativa d'aquests programes.
El Departament extraur les dades per a l'estadstica dels alumnes d'aquests estudis
directament d'aquesta aplicaci.
7 Normativa d'aplicaci (gesti econmica, acadmica i administrativa del centre)
99/688
Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives financeres i del

sector pblic:disposici addicional dissetena,compromisos de despesa de centres
docents(DOGC nm. 6551, de 30.1.2014)
Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei 35/2006, de 28
de novembre, de l'impost sobre la renda de les persones fsiques, el Text refs de
la llei de l'impost sobre la renda de no residents, aprovat pel Reial decret legislatiu
5/2004, de 5 de mar, i altres normes tributries.
Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament general de
les actuacions i els procediments de gesti i inspecci tributria i de desplegament
de les normes comunes dels procediments d'aplicaci dels tributs.
Reial decret 828/2013, de 25 d'octubre, que modifica les normes segents: el
Reglament de l'impost sobre el valor afegit, aprovat pel Reial decret 1624/1992, de
29 de desembre; el Reglament general de desenrotllament de la Llei 58/2003, de
17 de desembre, general tributria, en matria de revisi en via administrativa,
aprovat pel Reial decret 520/2005, de 13 de maig; el Reial decret 1065/2007, de 27
de juliol, pel qual s'aprova el Reglament general de les actuacions i els
procediments de gesti i inspecci tributria i de desenrotllament de les normes
comunes dels procediments d'aplicaci dels tributs, i el Reglament pel qual es
regulen les obligacions de facturaci, aprovat pel Reial decret 1619/2012, de 30 de
novembre
Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'impost sobre la renda de les persones
fsiques i de modificaci parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la
renda de no residents i sobre el patrimoni:article 17falta referncia BOE
Decret 160/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de menjador
als centres docents pblics de titularitat del Departament d'Ensenyament (DOGC
nm. 2208, de 20.5.1996)
5686, de 5.8.2010)
Ordre de 16 de gener de 1990, de desplegament del Decret 235/1989, de 12 de
setembre, que regula el procediment per dur a terme l'autonomia de gesti
econmica dels centres docents pblics no universitaris del Departament
d'Ensenyament (DOGC nm. 1250, de 2.2.1990)
Instrucci 1/2014, de la secretria general, relativa a la gesti econmica dels
centres educatius pblics del Departament d'Ensenyament
Protecci de dades personals, s d'imatges, propietat

intellectual, Internet i correu electrnic
1 Introducci
L'accs de tots els centres educatius a Internet i l's de les tecnologies per a
100/688
l'aprenentatge i el coneixement faciliten que molts centres disposin dels propis webs i
de mitjans de reproducci digitals, mitjanant els quals l'activitat educativa va ms enll
dels estrictes lmits fsics de les aules i pot ser compartida per les famlies, l'entorn i les
comunitats d'aprenentatge d'arreu. En conseqncia, la imatge o altres dades que
poden identificar els alumnes sn presents a la xarxa.
Per publicar o usar imatges, dades personals o materials, la propietat intellectual dels
quals recau en els alumnes, cal disposar de la corresponent autoritzaci signada. Es
pot tractar les dades dels ms grans de catorze anys amb el seu consentiment, excepte
en els casos en qu la normativa n'exigeixi per a la prestaci l'assistncia dels titulars
de la ptria potestat o tutoria legal. En el cas dels menors de catorze anys es requereix
el consentiment dels pares o tutors.
L'autoritzaci ha d'especificar de la manera ms concisa possible la finalitat a qu es
destinaran les dades, imatges o materials, la durada de l'autoritzaci i el mitj de
difusi. Aquesta informaci s'ha d'expressar en un llenguatge que sigui fcilment
comprensible.
Amb aquesta finalitat s'ofereix el model "Autoritzaci relativa als alumnes: s d'imatges,
publicaci de dades de carcter personal i de material que elaboren (menors de 14
anys)", que els centres han de demanar que sigui emplenat i signat pel pare, la mare o
els tutors legals de l'alumne.
Pel que fa als alumnes majors de 14 anys, es disposa del model "Autoritzaci relativa
als alumnes: s d'imatges, publicaci de dades de carcter personal i de material que
elaboren (majors de 14 anys)", que els centres han de demanar que sigui emplenat i
signat directament per l'alumne.
Correspon al centre articular els procediments que garanteixin que s'ha comprovat de
manera efectiva l'edat del menor i l'autenticitat del consentiment prestat, si escau, pels
pares, tutors o representants legals.
Els consentiments o autoritzacions atorgats poden ser revocats en qualsevol moment
pel titular de les dades o pel representant legal. El centre ha de cessar en el tractament
de les dades en el termini mxim de deu dies a comptar de la recepci de la revocaci
del consentiment.
2 Imatges
El dret a la prpia imatge est reconegut en l'article 18.1 de la Constituci i regulat per
la Llei orgnica 1/1982, de 5 de maig, sobre el dret a l'honor, a la intimitat personal i
familiar i a la prpia imatge. L'article 3 d'aquesta Llei admet la validesa del
consentiment atorgat pels menors i incapaos si les seves condicions de maduresa ho
permeten, d'acord amb la legislaci civil. En conseqncia, es fa necessari que s'hagi
obtingut el consentiment pertinent abans de publicar imatges d'alumnes on aquests
siguin clarament identificables, als webs dels centres educatius, o en revistes o en
publicacions d'mbit educatiu editades pel centre.
101/688
Aquest consentiment no inclou l'autoritzaci d'imatges clarament identificables, que

s'obtenen per qualsevol altre sistema de captaci d'imatge (filmacions, fotografies, etc.)
i que est destinat a ser reprodut en televisi, revistes no elaborades pel centre,
publicacions publicitries, llibres o qualsevol altre mitj de difusi pblica.
D'acord amb la Llei orgnica 1/1982, el dret a la prpia imatge no impedeix la
informaci grfica sobre un esdeveniment pblic quan la imatge d'una persona
determinada aparegui com a merament accessria dintre de l'esdeveniment o quan les
persones que hi apareguin no es puguin identificar. En aquests casos no cal el
consentiment.
El director o directora del centre pblic o el o la titular del centre privat sn
responsables nicament d'all que es capti dins del recinte del centre. Qualsevol
captaci d'imatge efectuada dins del recinte del centre requereix l'autoritzaci prvia
del director o directora o del o de la titular, autoritzaci que ha de quedar acreditada
degudament. Si les imatges identifiquen persones, s necessari obtenir el consentiment
exprs de les persones afectades o dels representants legals, en qu cal explicitar la
finalitat concreta de la captaci. El director o directora del centre pblic, o, si escau, el o
la titular del centre privat, no s responsable de les captacions d'imatges efectuades en
espais pblics externs al centre.
Per obtenir el consentiment quan aquest sigui necessari, el centre ha d'informar de la
possibilitat de publicar al web del centre o en revistes o publicacions d'mbit educatiu
editades pel centre, imatges o dades personals de l'alumne en activitats lectives,
complementries o extraescolars.
3 Dades de carcter personal

El dret fonamental a la protecci de dades de carcter personal es configura en l'article
18.4 de la Constituci espanyola i en l'article 31 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya,
com a dret a l'autodeterminaci informativa, i es desenvolupa en la Llei orgnica
15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal (LOPD).
Aquest dret implica que el tractament de dades de carcter personal noms pot fer-se
de manera adequada per assolir finalitats legtimes i legals declarades. El titular de les
dades o el seu representant ha de poder saber i tenir control, amb relaci a les dades
personals, sobre qui les utilitza, per a quina finalitat i a qui es faciliten, entre d'altres
circumstncies. Aquest control es pot exercir a travs dels anomenats drets d'habeas
data (drets d'accs, rectificaci, cancellaci i oposici) i confereixen, a la persona
titular, la potestat de protegir la informaci personal i d'exercir-ne, per tant, un control
efectiu.
La seguretat s un aspecte essencial pel que fa a la tutela del dret fonamental a la
protecci de dades. L'obligaci o el deure de protegir la informaci de carcter personal
s una condici de legalitat del tractament de dades personals.
Conv recordar que el responsable del tractament i els qui intervinguin en qualsevol
fase del tractament de les dades de carcter personal estan obligats al secret
102/688
professional pel que fa a les dades i al deure de guardar-les, obligacions que

subsisteixen indefinidament.
Correspon al director o directora dels centres pblics, com a responsable del
tractament, i al o a la titular dels centres privats adoptar les mesures adients per
garantir la seguretat de les dades de carcter personal que es tracten en el centre i
evitar-ne l'alteraci, la prdua i el tractament o l'accs no autoritzat.
Pel que fa a la protecci de dades de carcter personal i en relaci amb els
consentiments atorgats per als alumnes majors de 14 anys, cal tenir en compte que
l'article 13 del Reial decret 1720/2007, admet la validesa del seu consentiment, mentre
que per als menors d'aquesta edat cal el consentiment de les persones que
n'exerceixen la ptria potestat o tutoria legal.
La normativa de protecci de dades obliga a mantenir les dades actualitzades i a
cancellar les que hagin deixat de ser necessries o pertinents per a la finalitat per a la
qual han estat recollides. Amb aquesta finalitat, com a mnim un cop durant el curs, el
centre ha de comprovar que les dades que tracta i custodia, en paper o en sistemes
informtics, estan actualitzades i sn pertinents.
Tractar la informaci de forma adequada esdev un objectiu d'importncia cabdal, no
noms pel paper que tenen els centres educatius com a eix transmissor dels valors
que, com la privacitat, estan lligats al respecte dels drets de les persones, tal com recull
la disposici addicional catorzena de la Llei d'educaci, sin tamb perqu el
tractament de la informaci dels menors requereix una especial cura.
Per facilitar als centres educatius el compliment de les obligacions que estableix la
normativa vigent, l'Autoritat Catalana de Protecci de Dades (APDCAT) ha publicat la "
Guia bsica de protecci de dades per als centres educatius", que s'adrea
especialment als responsables dels centres educatius i a tots aquells que tracten dades
personals als centres educatius. La Guia cont un recull dels conceptes, principis i
obligacions bsiques establertes per normativa, amb relaci als informes elaborats per
la mateixa APDCAT, en base a les qestions plantejades pels mateixos centres
educatius.
3.1 Dades personals: informaci complementria per als centres pblics

Per donar compliment a la disposici addicional 14 de la Llei d'educaci, en el marc de
la legislaci sobre protecci de dades de carcter personal, el Departament
d'Ensenyament posa a disposici dels centres orientacions especfiques que es poden
consultar a la intranet del Departament d'Ensenyament; aix mateix, es poden consultar
els fitxers que contenen dades de carcter personal declarats pel Departament, entre
els quals s'inclouen els fitxers relatius als centres que sn de la seva titularitat.
4 Edici de materials en blogs i espais web del centre
103/688
Per a l'edici, amb finalitat de desenvolupar l'activitat educativa, de materials que han
elaborat alumnes en blogs, altres espais web i altres espais de comunicaci del centre,
cal la cessi corresponent del dret de comunicaci pblica. Aquesta cessi s'ha
d'efectuar encara que l'autor en qesti no aparegui clarament identificat, i s'estn a
realitzacions com ara els treballs i projectes de recerca i altres de similars. Per tant, cal
informar de les activitats que es prevegi publicar en lnia i obtenir-ne l'autoritzaci
signada corresponent. La Llei de propietat intellectual no admet cap mena de
modulaci d'aquest requisit segons l'edat de l'alumne.
5 Autoritzaci per a l's de serveis i recursos d'Internet

Les eines i serveis de l'anomenat web 2.0 que permeten el treball collaboratiu i la
comunicaci entre usuaris s'estan estenent en els centres educatius per al treball
acadmic, ateses les grans potencialitats per desenvolupar la competncia digital dels
alumnes. Per utilitzar aquests entorns cal, en molts casos, un registre previ amb la
consegent acceptaci de clusules que permeten el tractament de dades de carcter
personal.
5.1 Informaci per a alumnes menors de 14 anys

Per tal que els alumnes menors de 14 anys es puguin donar d'alta per a l's de serveis
Internet, encara que siguin aplicacions educatives d'aquests serveis, cal una
autoritzaci dels pares o tutors legals que especifiqui quins serveis s'utilitzaran i amb
quina finalitat, i advertir que la responsabilitat per possibles mals usos s de l'usuari.
Amb aquest efecte, es pot utilitzar el model "Autoritzaci relativa als alumnes de menys
de 14 anys: s de serveis i recursos digitals a Internet per treballar a l'aula".
5.2 Informaci per a alumnes majors de 14 anys per menors d'edat

Amb alumnes majors de 14 anys per menors d'edat es recomana informar els pares o
tutors legals de quins serveis s'utilitzaran i amb quina finalitat, i advertir que la
responsabilitat per possibles mals usos s de l'usuari. Amb aquest efecte, es pot
utilitzar el model "Comunicaci relativa als alumnes majors de 14 anys, per menors
d'edat: s de serveis i recursos digitals a Internet per treballar a l'aula".
6 Correu electrnic
El Departament d'Ensenyament, en compliment de la Instrucci 1/2012, sobre l's de
les tecnologies, dota el seu personal d'un correu electrnic corporatiu o laboral per
exercir les funcions que t encomanades, de la manera segent:
correu corporatiu @gencat.cat: per al personal d'administraci i serveis
104/688
correu corporatiu @xtec.cat: per al personal docent i PAS dels centres i serveis
educatius, i per als inspectors d'educaci
El correu electrnic @gencat.cat s corporatiu per a tots els empleats de la Generalitat

de Catalunya i identifica la pertinena a la instituci.
El correu electrnic @xtec.cat s tamb corporatiu, per a s laboral, per al personal del
Departament d'Ensenyament, sens detriment que altres usuaris d'aquest tipus de
correu l'utilitzin per l's personal, ats que s un servei que el Departament
d'Ensenyament posa a disposici dels usuaris registrats a la XTEC.
6.1 Convivncia i prevalena dels correus @gencat.cat i @xtec.cat

El personal del Departament que tingui disponibles els dos comptes de correu
@gencat.cat i @xtec.cat ha de tenir en compte que es considera corporatiu per exercir
les tasques laborals el correu @gencat.cat. En cas de tenir preferncia pel correu
@xtec.cat cal redireccionar la bstia del @gencat.cat al correu @xtec.cat per garantirne la comunicaci correcta amb el personal del Departament.
6.2 Normes d's dels correus corporatius

Cada treballador que t un compte de correu assignat s responsable d'aquests
recursos i de totes les accions que es duguin a terme en la utilitzaci.
s d'aplicaci per a tot el personal del Departament, amb correu corporatiu
@gencat.cat o @xtec.cat, la Instrucci 1/2012, de 15 de juny, sobre l's de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci a l'Administraci de la Generalitat de
Catalunya, de la Secretaria d'Administraci i Funci Pblica.
7 Valisa electrnica
Les trameses de documents entre les persones de les diferents unitats del
Departament, que actualment es fan en paper per tal d'incorporar-hi el registre, s'han
de fer en format electrnic mitjanant la valisa electrnica (eValisa), que s la nova eina
corporativa que incorpora de forma automtica el registre de forma electrnica i segura.
D'aquesta manera, s'aconsegueix reduir el temps i el paper en aquest tipus de
trameses, sense perdre la garantia d'enviament i de recepci, la seguretat i la integritat
de la tramesa.
Aquest projecte est previst per l'Acord de Govern, de 3 de febrer de 2015, sobre
l'aprovaci de mesures i projectes corporatius a desenvolupar el 2015, per desplegar
l'Administraci electrnica a l'Administraci de la Generalitat de Catalunya.
Tamb es pot usar l'eValisa en les trameses amb altres departaments i organismes de
l'Administraci de la Generalitat.
105/688
Cal tenir en compte que l'eValisa no substitueix el correu electrnic, sin que
substitueix les trameses signades i registrades que actualment es fan en paper.
Per a ms informaci sobre l'eValisa, com usar-la i altres documents de suport, podeu
consultar la intranet del Departament d'Ensenyament.
La implantaci de l'eValisa als centres educatius es dur a terme progressivament,
d'acord amb les instruccions que dicti cadascun dels serveis territorials.
8 Normativa d'aplicaci (protecci de dades personals, s d'imatges, propietat

intellectual, Internet i correu electrnic)
Estatal
Constituci espanyola, de 27 de desembre de 1978: articles 10, 14, 16, 18, 20, 53 i
105 (BOE nm. 311, de 29.12.1978)
Llei orgnica 1/1982, de 5 de maig, de protecci civil del dret a l'honor, a la intimitat
personal i familiar i a la prpia imatge (BOE nm. 115, de 14.5.1982)
Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el Text refs de la llei de
propietat intellectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril (BOE
nm. 162, de 8.7.2006)
Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de
desplegament de la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de
dades de carcter personal (BOE nm. 17, de 19.1.2008)
Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el Text refs de la llei
de propietat intellectual (BOE nm. 97, de 22 d'abril de 1996)

Decret 306/2006, de 20 de juliol, pel qual es dna publicitat a la Llei orgnica
6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya: articles
4.1, 15, 20, 23, 27, 28, 30, 31, 76, 78, 156 i 182.3 (DOGC nm. 4680, de
20.7.2006)
Acord de Govern, de 3 de febrer de 2015, sobre l'aprovaci de mesures i projectes
corporatius a desenvolupar el 2015 per desplegar l'Administraci electrnica a
l'Administraci de la Generalitat de Catalunya
Circular 2/2000, sobre els deures i les responsabilitats del personal al servei de
l'Administraci de la Generalitat que intervingui en qualsevol tractament
automatitzat de dades personals
Circular 1/2002, de 16 de maig, sobre l's de les tecnologies de la informaci i la
comunicaci (TIC) per part del personal al servei de l'Administraci de la
106/688
Instrucci 1/2012 , de 15 de juny, sobre l's de les tecnologies de la informaci i la

comunicaci a l'Administraci de la Generalitat de Catalunya
Autoritat Catalana de Protecci de Dades
Instrucci 1/2009, de 10 de febrer de 2009, sobre el tractament de dades de

carcter personal mitjanant cmeres amb fins de videovigilncia
Recomanaci 1/2008, sobre la difusi d'informaci que contingui dades de carcter
personal a travs d'Internet
Recomanaci 1/2010, sobre l'encarregat del tractament en la prestaci de serveis
per compte d'entitats del sector pblic de Catalunya
Recomanaci 1/2011, sobre la creaci, modificaci i supressi de fitxers de dades
de carcter personal de titularitat pblica
Recomanaci 1/2013, sobre l's del correu electrnic a l'mbit laboral
Departament d'Ensenyament
Ordre EDU/316/2010, de 27 de maig, de creaci del fitxer de dades de carcter

personal Projecte eduCAT 1x1 gestionat pel Departament d'Educaci (DOGC nm.
5643, 04.06.2010)
Ordre ENS/125/2011, de 13 de maig, d'actualitzaci dels fitxers que contenen
dades de carcter personal gestionats pel Departament d'Ensenyament (DOGC
nm. 5905, 22.06.2011)
Ordre ENS/59/2014, de 28 de febrer, de regulaci de fitxers que contenen dades
de carcter personal del Departament d'Ensenyament (DOGC nm. 6582, de
14.3.2014)
Ordre ENS/356/2014, de 5 de desembre, de creaci d'un fitxer de dades de
carcter personal que gestiona el Departament d'Ensenyament (DOGC nm. 6769,
de 12.12.2014)
Recollida de dades. Registre d'alumnes (RALC), indicadors i

Estadstica de l'Ensenyament
1 Nou escenari
El Departament d'Ensenyament treballa en la implementaci, per al curs 2015-2016,
d'uns nous sistemes d'informaci per als centres educatius, amb la finalitat de
modernitzar i simplificar processos administratius, aix com millorar en la integraci i
interrelaci entre els seus sistemes per aconseguir una millor eficincia de la gesti
administrativa.
a. Registre d'alumnes
En aquest nou escenari, un dels nous sistemes d'informaci que el Departament
posar en funcionament el 2 de novembre s el Registre d'alumnes (anomenat
RALC), que t com a principal objectiu permetre una visi integrada dels
107/688
alumnes, independentment del tipus de centre i l'ensenyament que cursin.

EL RALC, que preveu l'article 89.4 de la Llei d'educaci de Catalunya, s d's
obligatori per a tots els centres educatius de Catalunya (pblics, privats
concertats i privats sense finanament pblic) i cont de forma unvoca totes les
dades i informaci acadmica dels alumnes del sistema educatiu de Catalunya.
Aquest Registre assigna a cada alumne un codi identificador nic, anomenat
IDALU, en el moment de la seva entrada al sistema, el qual l'acompanyar tota la
vida acadmica, i ser la font nica de dades de l'alumne. Per tant, ser el
sistema que s'interrelacionar amb tots els altres sistemes del Departament.
El RALC neix amb l'ambici, no noms de ser un sistema til per al Departament,
sin de ser tamb el sistema que permeti donar visibilitat al mateix alumne i a la
famlia de la seva informaci acadmica, aix com que en permeti el
desenvolupament dels trmits electrnics.
Inicialment, en la primera fase d'entrada en funcionament, el RALC:
inclou els ensenyaments amb ms volum d'alumnes i de ms abast del

sistema educatiu de Catalunya, que sn:
educaci infantil 3-6,
educaci primria,
educaci secundria (ESO),
batxillerat,
formaci professional,
cicles formatius d'arts plstiques i disseny,
educaci especial.
inclou les dades identificatives de l'alumne i les dades de matrcula del curs
2015-2016.
Posteriorment, i progressivament, s'hi aniran incorporant la resta d'ensenyaments

i de dades acadmiques.
El RALC neix amb les dades de matrcula que es recullin aquest inici de curs
mitjanant el sistema SAGA, per als centres pblics de titularitat del Departament,
o mitjanant el Sistema d'Intercanvi d'Informaci (SII), per als centres privats i
pblics d'altres titularitats. Aquest any, de forma extraordinria la recollida de
dades, a part d'objectius estadstics, tamb es fa amb la finalitat de ser les dades
inicials del RALC.
A partir de la primera crrega, els centres hauran de mantenir actualitzat el RALC.
El procediment d'inscripci s'inicia d'ofici pels directors dels centres educatius
pblics, els titulars dels centres educatius privats o, quan escaigui, per les unitats
administratives del Departament d'Ensenyament responsables del Registre, els
quals estan obligats a inscriure els alumnes, a mantenir actualitzades totes les
dades i a garantir-ne la integritat.
108/688
Els directors sn responsables de vetllar per la qualitat de les dades que contingui
aquest Registre. El Departament noms comptabilitzar com a alumnes d'un
centre aquells que constin al RALC.
b. Sistema de gesti administrativa i acadmica
Un altre sistema de gesti que s'implanta el curs 2015-2016 per als centres de
titularitat del Departament s l'Esfer@, programa de suport a la gesti
administrativa i acadmica dels centres educatius pblics, que substitueix l'actual
SAGA, amb prestacions ms modernes un cop finalitzat el seu desplegament i
amb una tecnologia molt ms avanada.
L'actualitzaci de les dades del RALC per part dels centres pblics que utilitzen
SAGA (o Esfer@ en el futur) ser automtica des d'aquest sistema.
L'actualitzaci de les dades per part dels centres privats s'ha de fer directament a
l'aplicaci RALC.
c. Recollida de dades
El curs 2015-2016, les dades que es recullin per a l'elaboraci dels indicadors del
sistema educatiu i de l'Estadstica de l'Ensenyament, sn les dades de les quals
es dotar el RALC, per la qual cosa cal a portar a terme un procediment i
calendari de recollida de dades especfic, particular i d'especial rellevncia.
En un futur immediat aquesta demanda ha d'evitar la recollida d'aquestes dades,
que ja constin en aquests sistemes per altres mecanismes, fet que permetr
avanar en la utilitzaci de les dades que ja disposa el Departament a travs dels
sistemes de gesti compartits amb els centres educatius.
2 Procediment
Els directors dels centres pblics i els titulars dels centres privats han de lliurar les
dades de la matrcula i l'avaluaci al Departament d'Ensenyament de la manera que ha
estat habitual en els anteriors cursos acadmics, amb la particularitat que enguany una
part d'aquestes dades formaran part automticament del Registre d'alumnes. Per aix, i
atesa la transcendncia d'aquesta informaci, s molt important que els centres tinguin
una atenci especial en la qualitat i bondat d'aquestes dades, les quals podran
consultar posteriorment en el nou sistema RALC a partir de la seva entrada en
funcionament.
Les dades, que es recullen de forma individualitzada, alumne a alumne, o
excepcionalment de forma agregada, i la forma en qu s'han de lliurar queda indicada
en els documents que estan publicats al Portal de centres del Departament o al Portal
de centres d'altres titularitats, segons correspongui, a l'apartat Intercanvi de dades:
"Recollida de dades. Descripci del fitxer de dades de matrcula (Guia MAT). Curs
2015-2016"
"Recollida de dades. Descripci del fitxer de dades de matrcula i avaluaci d'FP
109/688
(Guia MAT FP). Curs 2015-2016"

"Recollida de dades a efectes estadstics. Dades agregades amb qestionari. Curs
2015-2016" (per a centres pblics del Departament)
"Recollida de dades a efectes estadstics. Dades agregades amb qestionari. Curs
2015-2016" (per a centres privats i pblics d'altres titularitats)
3 Calendari i qualitat de les dades

Ats el nou escenari i la dependncia de l'entrada en funcionament del nou sistema
RALC, per al curs 2015-2016, el calendari que s'estableix per a aquesta recollida de
dades s rigorosament del 5 al 20 d'octubre, per als centres de titularitat privada o de
titularitat pblica no dependents del Departament.
En el cas dels centres de titularitat del Departament, les dades es recolliran directament
de SAGA la setmana del 26 al 31 d'octubre.
El Servei d'Indicadors i Estadstica, a mesura que es vagin rebent les dades, en
comprovar l'adequaci a les especificacions que s'indiquen en els documents tcnics
esmentats i, si escau, informar els centres de que sn errnies perqu les esmenin.
De forma intensiva del 20 al 23 d'octubre, es resoldran les ltimes incidncies, per
poder migrar i posar en funcionament el RALC el 2 de novembre. Els centres
comptaran amb el suport dels serveis territorials corresponents o, si escau, del
Consorsi d'Educaci de Barcelona per a qualsevol dubte o aclariment.
Enguany s imprescindible complir de forma estricta el calendari per poder implantar,
en el temps establert, els sistemes RALC per a tots els centres de Catalunya i Esfer@
per als centres de titularitat del Departament.
L'incompliment d'aquest calendari comportar que el centre hagi d'introduir una altra
vegada les dades que formen part del RALC directament, de manera manual, en
aquest sistema.
4 Recollida de dades per a la posada en funcionament del Registre

A partir de les dades que es recullin s'iniciar el funcionament de la nova aplicaci del
Registre d'alumnes (RALC), el 2 de novembre de 2016.
L'accs a les dades del Registre s restringit noms a les persones que en tinguin un
inters legtim. Tal com s'ha indicat en l'apartat Nou escenari, el o la responsable de
registrar les dades dels alumnes i de tenir-les actualitzades s el director o directora
dels centres de titularitat pblica i el o la titular dels centres privats.
Per tot aix, la bondat i qualitat de les dades que formaran part del Registre en el
moment del seu inici sn tamb responsabilitat dels directors o titulars dels centres.
Totes aquelles dades en qu es detecti alguna incidncia o alguna incoherncia
110/688
respecte de les dades d'altres centres referides al mateix alumne, els centres caldr
que les modifiquin en el mateix RALC de forma manual, un cop entri en funcionament
el 2 de novembre i segons les indicacions que es faran arribar en el seu moment.
Atesa la importncia de l'entrada en funcionament del RALC i que es tracta d'un any
amb un calendari amb una exigncia ms gran pel que fa a la qualitat de dades, la
Inspecci d'Educaci participar en el seguiment i assessorament als centres.
5 Recollida de dades per a l'elaboraci d'indicadors del sistema educatiu i

Estadstica de l'Ensenyament
A partir de les dades que es recullen s'elaboren els indicadors i l'Estadstica del
Departament.
La Direcci de Serveis s la unitat responsable de les activitats estadstiques incloses
en el Pla estadstic de Catalunya 2011-2014 (prorrogat fins a l'any 2015), d'acord amb
la metodologia i les caracterstiques tcniques que es descriuen en l'annex 2 del
Decret 165/2014, de 23 de desembre, pel qual s'aprova el Programa anual d'actuaci
estadstica per a l'any 2015.
L'Estadstica de l'Ensenyament s un treball que inclou, a ms dels treballs propis de la
seva elaboraci, uns altres de coordinaci amb la resta de comunitats autnomes i
pasos d'Europa per compartir uns indicadors homologats que permeten analitzar i
comparar l'educaci dels diferents pasos. Permet, a les organitzacions, identificar
informaci comparable i d'avaluaci del sistema per avanar en la millora de
l'ensenyament.
La metodologia de treball s'estableix en el document "Metodologia de l'Estadstica de
l'ensenyament" publicat a l'apartat Estadstiques del web del Departament.
La Inspecci d'Educaci sollicitar, a ms, aquelles dades necessries per a la seva
funci, les quals no constin en algun dels sistemes d'informaci del Departament.
6 Normativa d'aplicaci (recollida de dades. Registre d'alumnes (RALC),

indicadors i Estadstica de l'Ensenyament)
Decret 165/2014, de 23 de desembre, pel qual s'aprova el Programa anual

d'actuaci estadstica per a l'any 2015 (DOGC nm. 6779, de 30.12.2014)
Seguretat i salut
1 Seguretat i salut als centres educatius
1.1 Farmaciola
111/688
A cada centre hi ha d'haver una farmaciola en un lloc conegut i visible, preferiblement

fresc i sec, a l'abast del personal, tancada per no amb clau, no accessible als
alumnes i prxima a un punt d'aigua. El director o directora del centre ha d'assignar una
persona responsable de la farmaciola, la qual n'ha de supervisar peridicament el
contingut, reposar el material i controlar-ne les dates de caducitat.
En el document "La farmaciola escolar" es detalla el seu contingut i la seva utilitat.
1.2 Administraci de medicaments als alumnes

Seguint les recomanacions del Departament de Salut i la Societat Catalana de
Pediatria, s'ha incls el paracetamol a la farmaciola dels centres educatius de
Catalunya. Per administrar-lo cal tenir l'autoritzaci signada dels pares, mares o tutors
legals (que el centre educatiu ha de demanar en el moment de la inscripci de l'alumne
al centre) i seguir les recomanacions d's elaborades per la Societat Catalana de
Pediatria i pels departaments d'Ensenyament i de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Per poder administrar medicaments als alumnes, sempre que sigui imprescindible ferho en horari lectiu, cal que els pares, mares o tutors legals aportin un informe mdic on
consti el nom de l'alumne, el nom del medicament que ha de prendre i la pauta
d'administraci. Aix mateix, els pares, mares o tutors legals han d'aportar un escrit on
es demani, al director o directora del centre educatiu, l'administraci al fill o filla del
medicament prescrit d'acord amb les pautes que constin en l'informe esmentat, i se
n'autoritzi l'administraci als docents del centre.
s convenient que el centre mantingui en un nic arxiu les receptes, informes dels
metges i els escrits d'autoritzaci.
En aquest sentit cal assenyalar que els docents noms podran fer accions que no
requereixen cap titulaci sanitria i que les poden fer els pares, mares, familiars o
cuidadors en general, sempre que hagin tingut un ensinistrament previ. Aqu s'inclouen
l'administraci de medicaments: insulina, glucag, adrenalina i altres frmacs d's
habitual en pediatria. Tamb fer cures senzilles (erosions, petites ferides), aix com la
primera atenci a qualsevol incident inesperat.
1.3 Situacions d'emergncia

Prop de cada farmaciola i en un lloc visible hi ha d'haver unes instruccions bsiques de
com actuar davant de qualsevol situaci d'emergncia.
El director o directora ha de garantir el coneixement d'aquestes instruccions per part de
tot el personal del centre.
Davant d'una situaci d'emergncia cal:
1. No deixar sol l'alumne.
112/688
2. Trucar al 112 (si s possible amb el CIP de l'alumne a m).

3. Avisar la famlia.
1.4 Atenci als alumnes amb malalties crniques

Com explicita l'article 21 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, totes les persones
tenen dret a una educaci de qualitat i a accedir-hi en condicions d'igualtat. Aix mateix,
la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci estableix que tots els alumnes tenen dret a
ser atesos amb prctiques educatives inclusives i, si escau, de compensaci.
Els centres educatius, tal com regula la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats de la
infncia i l'adolescncia, han d'assumir la responsabilitat d'acollir i educar de manera
inclusiva tots els alumnes com una tasca bsica i fonamental dels seus projectes
educatius.
Amb la finalitat de garantir l'escolaritzaci plena dels alumnes amb malalties crniques,
el director o directora del centre pblic, com a responsable del funcionament del centre
i cap de tot el personal, ha d'elaborar un pla personalitzat d'atenci de l'alumne, per
atendre les seves necessitats.
Cal que la famlia aporti al centre la documentaci segent:
Informe mdic on s'especifiqui la descripci de les actuacions en cas d'emergncia,

es detallin les necessitats i les atencions que calen a l'alumne o alumna i hi consti
els telfons dels referents sanitaris.
Autoritzaci signada on s'autoritzi els docents del centre educatiu per administrar la
medicaci corresponent, si escau.
Quan calgui ensinistrament per dur a terme les actuacions establertes a l'informe mdic
i al pla personalitzat d'atenci de l'alumne, el director o directora del centre es pot posar
en contacte amb el centre d'atenci primria (CAP), el qual facilitar l'ensinistrament
oport. Si hi ha alguna dificultat per aquesta via, el director o directora del centre pot
contactar amb la Subdirecci d'Atenci a la Comunitat Educativa (
atenciocomunitateducativa.ensenyament@gencat.cat).
En el cas d'alumnes amb diabetis, els centres educatius han de seguir el "Model
d'atenci dels infants amb diabetis en l'mbit escolar", elaborat pels departaments
d'Ensenyament i de Salut de la Generalitat de Catalunya.
D'altra banda, en el web de la XTEC s'ofereix altres informacions i recursos sobre
malalties crniques que poden ser d'inters per a l'escolaritzaci plena dels alumnes
amb aquestes malalties.
1.5 Vacunacions
L'administraci de les vacunes que es fa en els centres educatius est regulada pel
113/688
Decret 155/1993, d'1 de juny, d'actualitzaci del Programa de salut escolar. A l'article 5
s'especifica que l'execuci del Programa de salut escolar als centres educatius (entre
altres l'administraci de les vacunes en els centres educatius) correspon als
ajuntaments. A l'article 10 s'especifica quines sn les vacunes que en cada cas s'han
d'administrar.
En el Calendari de vacunacions del Departament de Salut, hi ha actualitzades les
vacunes que s'administren a cada edat.
1.6 Malalties transmissibles

Per tal d'informar les famlies sobre l'assistncia o no dels infants al centre educatiu
quan pateixen una malaltia transmissible, el Departament de Salut, a travs de la
Subdirecci de Vigilncia i Resposta a Emergncies de Salut Pblica, ha publicat unes
recomanacions amb uns "Criteris de no-assistncia de l'alumnat a l'escola o a la llar
d'infants durant un perode de temps determinat a causa de malalties transmissibles".
1.7 Prevenci del tabaquisme i de l'alcoholisme

Les mesures i accions per a la prevenci i assistncia en matria de substncies que
poden generar dependncia estan regulades per la Llei 20/1985, de 25 de juliol,
modificada per la Llei 10/1991, de 10 de maig, i per la Llei 8/1998, de 10 de juliol. La
Llei 42/2010, de 30 de desembre, modifica la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de
mesures sanitries per fer front al tabaquisme i reguladora de la venda, el
subministrament, el consum i la publicitat dels productes de tabac, que va implantar
mesures adreades a prevenir les patologies derivades del consum del tabac.
Aquestes mesures fan referncia al consum i a la venda de tabac i de dispositius
susceptibles d'alliberaci de nicotina, a l'augment dels espais sense fum i a la limitaci
de la disponibilitat i accessibilitat d'aquests productes. Aquesta normativa insisteix
especialment en el paper modlic dels professionals docents i sanitaris, en la seva
tasca educativa, de sensibilitzaci, conscienciaci i prevenci mitjanant el foment
d'estils de vida saludables.
D'acord amb tota la normativa esmentada, pel que fa a productes derivats del tabac i
als dispositius d'alliberaci de nicotina, s prohibida la venda i el subministrament
d'aquests productes i tamb el consum, en totes les dependncies dels centres
educatius i altres centres de treball del Departament d'Ensenyament. La prohibici de
consumir-los s absoluta i afecta totes les persones que estiguin a l'interior i als
accessos de qualsevol dels recintes esmentats. La normativa no permet que els
centres educatius pblics, els serveis educatius i altres centres de treball dependents
del Departament d'Ensenyament tinguin rees habilitades per a consumidors d'aquests
productes.
Tampoc no s permesa la venda ni el consum de begudes alcohliques en els centres
educatius. Es recorda que sn alcohliques totes les begudes amb ms de 0,5 graus
114/688
d'alcohol. La cervesa es considera beguda alcohlica.

En el marc de les seves funcions, el director o directora del centre pblic, i la persona
titular del centre privat, ha de vetllar pel compliment de les mesures previstes en la
normativa i per crear i mantenir una cultura organitzativa que promogui un ambient
saludable lliure de fum. Aix mateix, correspon al consell escolar l'avaluaci del
compliment d'aquestes mesures en el marc de les seves funcions d'avaluaci del
desenvolupament de l'activitat del centre.
L'incompliment de la normativa ha de ser advertit degudament i, si escau, sancionat,
d'acord amb l'ordenament.
1.7.1 Ms informaci per als centres de formaci d'adults

En els centres exclusivament dedicats a la formaci d'adults, la prohibici de consumir
productes de tabac o dispositius susceptibles d'alliberament de nicotina no afecta els
espais a l'aire lliure, sempre que no es tracti dels accessos immediats als edificis del
centre.
1.8. Materials (llars d'infants, segon cicle d'educaci infantil i primria)

Tots els materials emprats als centres educatius han de reunir els criteris de qualitat i
seguretat que estableix la normativa vigent. En particular, els recursos ldics, les
joguines i el material d's fungible han d'estar identificats amb el marcatge CE de
conformitat. S'han de mantenir arranjats en un espai per a l'emmagatzematge i en bon
estat de netedat i seguretat per evitar riscos d'infecci, malaltia i contaminaci i garantir
les condicions higienicosanitries.
Tant l'equipament com el mobiliari han d'estar adaptats a les edats i caracterstiques
dels usuaris, i s'han d'evitar cantoneres i materials de risc o estellables.
1.9 Programa salut i escola (educaci secundria)

L'educaci per a la salut t un paper fonamental en el desenvolupament de la infncia i
l'adolescncia. Els infants i els joves necessiten eines per poder afrontar situacions de
risc vinculades amb la salut i per desenvolupar conductes saludables.
El Programa salut i escola (PSiE), que impulsen conjuntament el Departament de Salut
i el d'Ensenyament, t per objectius millorar la salut dels adolescents mitjanant la
realitzaci d'accions d'educaci i promoci de la salut, atendre de manera preco
problemes relacionats amb la salut i prevenir situacions de risc, potenciant la
collaboraci entre els centres i serveis educatius i els serveis de salut comunitria
presents al territori.
El Programa salut i escola preveu dues lnies bsiques d'actuaci:
115/688
Potenciar el desenvolupament d'activitats d'educaci i promoci de la salut en els

mbits prioritaris d'intervenci del Programa: salut alimentria, salut emocional,
salut afectiva i sexual, consum de drogues, i tabac i alcohol.
Facilitar l'accs dels joves a la informaci i l'assessorament en temes relacionats
amb la salut mitjanant la consulta oberta.
El Departament de Salut assigna a cada centre d'educaci secundria un o una

professional de referncia de l'equip d'atenci primria de la zona i facilita el suport dels
serveis sanitaris especialitzats: centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ),
Programa d'atenci a la salut sexual i reproductora (PASSIR) i centres d'atenci de
drogodependncies (CAS).
s convenient que cada centre designi un o una professional docent com a referent de
salut i, per tant, del PSiE.
La consulta oberta s'ha de fer en un espai que reuneixi condicions de funcionalitat i de
confidencialitat, procurant que interfereixi al mnim en l'horari de les classes. L'horari de
la consulta oberta s'ha d'incloure en la programaci general anual del centre. El
Departament d'Ensenyament ha redactat un protocol d'actuaci per a la "consulta
oberta" als centres educatius de secundria.
A comenament de curs el centre d'educaci secundria ha d'informar els alumnes i les
famlies del servei de consulta oberta, aix com facilitar el model d'autoritzaci de la
famlia per a la utilitzaci del servei i presentar als alumnes la persona que dur a
terme el servei.
A Salut a l'escola es poden trobar recursos didctics i experincies de centres
educatius, i tamb enllaos d'inters d'institucions que treballen aquesta temtica.
Totes les actuacions que s'han esmentat en aquest apartat cal que es prevegin en la
programaci anual del centre. La valoraci que se'n faci a final de curs en la memria
anual del centre ha de referir-se, com a mnim, al desenvolupament de les activitats de
promoci de la salut i al funcionament, si escau, de la consulta oberta.
1.10 Pla salut, escola i comunitat

El Departament d'Ensenyament i el Departament de Salut impulsen el Pla Salut, Escola
i Comunitat (PSEC) amb la finalitat de desenvolupar en un territori actuacions
coherents i coordinades, orientades a promoure la salut dels infants i joves.
1.11 Manipulaci d'aliments

L'elaboraci d'aliments en un centre per part dels alumnes, les famlies o els
professors, com a activitat de la programaci anual s'ha de fer tenint en compte les
normes bsiques d'higiene alimentria establertes per l'Agncia Catalana de Seguretat
Alimentria a "Quatre normes per preparar aliments segurs".
116/688
En tot cas, cal evitar les elaboracions amb ou cru o amb nata i, en cas d'alumnes amb
allrgies, noms es poden usar materials i aliments que no continguin els allerggens
que cal evitar. Es pot consultar la publicaci "Allrgies alimentries i al ltex. Guia per
a l'escola".
1.12 Seguretat alimentria i nutrici en l'mbit escolar

Tota la informaci sobre la seguretat alimentria en l'mbit escolar, amb les
recomanacions, les guies i els consells per a una alimentaci segura i saludable es pot
consultar al web de la XTEC > Salut a l'escola.

La normativa vigent sobre prevenci de riscos laborals estableix l'obligaci d'adoptar
les mesures de prevenci contra incendis i d'evacuaci dels treballadors i dels
alumnes, aix com de les persones alienes presents en el centre de treball. Aquestes
mesures s'han de comprovar peridicament.
Per aquest motiu, tots els centres han d'elaborar, revisar i actualitzar peridicament el
pla d'emergncia. Cal utilitzar el manual "Pla d'emergncia del centre docent", editat pel
Els centres pblics, a l'inici de curs, han de comprovar que el pla d'emergncia est
actualitzat i han de garantir que, com a mnim, es far un simulacre (d'evacuaci o de
confinament) durant el primer trimestre del curs escolar. Es recomanable realitzar-ne
un de cada tipus al llarg del curs escolar. Aquests simulacres s'han de planificar tenint
en compte totes les activitats que es porten a terme en el centre, incloses les que es
fan en horari de menjador, en el cas que els alumnes romanguin al centre dins
d'aquesta franja.
Els centres pblics han de comunicar a la segent adrea electrnica
simulacres_pc@gencat.cat, amb una antelaci de 10 dies a la data del simulacre, la
informaci segent:
Nom del centre educatiu i municipi.

Dia i hora previst per realitzar el simulacre (d'evacuaci o confinament).
Nombre aproximat de persones que s'han d'evacuar.
Ubicaci del punt de reuni.
Aix mateix, el dia de la realitzaci del simulacre, els centres educatius han de simular
la trucada al 112 d'acord amb la Guia de trucades de simulacres en centres educatius,
inclosa en les instruccions del pla d'emergncia del centre.
En els centres pblics, una vegada fet el simulacre, el director o directora del centre ha
117/688
de fer arribar al director o directora dels serveis territorials o, si escau, al o a la gerent

del Consorci d'Educaci de Barcelona, segons escaigui, un informe amb les fitxes 27 i
28 del manual "Pla d'emergncia del centre docent", degudament emplenades, i una
cpia dels plnols del centre, si aquests s'han actualitzat durant el darrer any.
En cas d'emergncia real, els centres pblics han de comunicar el succs al director o
directora dels serveis territorials o, si escau, al o a la gerent del Consorci d'Educaci de
Barcelona.
Si el centre comparteix les installacions amb altres entitats o persones pbliques o
privades, s'hi ha de coordinar en relaci amb el pla d'emergncia.
Els centres de formaci d'adults ubicats en els centres penitenciaris han de seguir, en
matria de plans d'emergncia, el que disposi el director o directora del centre
penitenciari.
Es poden consultar les instruccions relatives al "Pla d'emergncia del centre docent".
Es poden consultar les instruccions relatives al pla d'emergncia adaptat a les llars
d'infants al document: "Pla d'emergncia del centre docent: document adaptat per a les
Llars d'infants".
2.2 Accidents laborals i malalties professionals en els centres pblics. Notificaci

d'accidents laborals i assistncia sanitria
D'acord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals, el
director o directora del centre educatiu pblic del Departament ha de notificar als
serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci, qualsevol
accident o incident laboral que hagi sofert el personal que treballa en el centre, se'n
segueixi o no una baixa de la persona afectada. Aquesta notificaci s'ha de fer d'acord
amb el model "Full de notificaci d'accident, incident laboral o malaltia professional"
degudament formalitzat.
Una cpia del full de notificaci d'accidents s'ha de lliurar a la persona afectada i una
altra s'ha de conservar a l'arxiu del centre.
2.3 Coordinadors de prevenci de riscos laborals en els centres pblics

En totes les escoles pbliques (amb l'excepci de les escoles de tipologia I i J), en els
centres pblics d'educaci especial, en els instituts, en les escoles oficials d'idiomes, en
les escoles d'arts plstiques i disseny i tamb en els centres i aules de formaci
d'adults amb 10 o ms docents de plantilla, el director o directora ha de designar una
persona per a la coordinaci de la prevenci de riscos laborals i comunicar-ne la
designaci al director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al o
a la gerent del Consorci d'Educaci.
La designaci ha de recaure, sempre que sigui possible, en funcionaris docents en
118/688
servei actiu i amb destinaci al centre, amb formaci en la matria. Si cap d'aquests no
hi opta i se'n t constncia expressa, es podr nomenar qualsevol altre docent que
imparteixi ensenyaments en el centre durant el curs escolar.
Correspon al personal coordinador de prevenci de riscos laborals promoure i
coordinar les actuacions en matria de salut i seguretat en el centre. Les funcions que
t sn les segents:
Coordinar les actuacions en matria de seguretat i salut, aix com la promoci i el

foment de l'inters i la cooperaci dels treballadors en l'acci preventiva, d'acord
amb les orientacions del Servei i de les seccions de Prevenci de Riscos Laborals i
les instruccions del director o directora del centre.
Collaborar amb el director o directora del centre en l'elaboraci del pla
d'emergncia, i tamb en la implantaci, la planificaci i la realitzaci dels
simulacres.
Revisar peridicament la senyalitzaci del centre amb la finalitat d'assegurar-ne
l'adequaci i la funcionalitat.
Revisar peridicament el pla d'emergncia per assegurar-ne l'adequaci a les
persones, els telfons i l'estructura.
Revisar peridicament els equips contra incendis, com a actuaci complementria
a les revisions oficials.
Promoure i fer el seguiment d'actuacions d'ordre i neteja.
Donar suport al director o directora del centre per formalitzar i trametre, als serveis
territorials o al Consorci d'Educaci de Barcelona, el "Full de notificaci d'accident,
incident laboral o malaltia professional".
Donar suport al director o directora del centre per formalitzar la coordinaci de
l'activitat empresarial.
Collaborar amb el personal tcnic del Servei de Prevenci de Riscos Laborals en
la investigaci dels accidents que es produeixin en el centre.
Promoure i potenciar la formaci els treballadors del centre dins d'aquest mbit.
l'avaluaci i el control dels riscos generals i especfics del centre.
Collaborar amb els professors en les etapes educatives que escaigui, per
desenvolupar, dins el currculum de l'alumne, continguts de prevenci de riscos.
Per tal que el personal coordinador de prevenci de riscos laborals adquireixi el

coneixement necessari i disposi de les eines per a una gesti correcta de la prevenci
de riscos laborals al centre, el Departament d'Ensenyament posa a disposici d'aquest
personal coordinador el curs telemtic "Seguretat i salut laboral: Prevenci de riscos
laborals. Nivell bsic", de 30 hores, que ha de fer per poder exercir amb garantia de
qualitat les seves funcions.
Els directors dels centres han de possibilitar i donar la mxima prioritat perqu el
personal coordinador designat adquireixi aquesta formaci al ms aviat possible.
119/688
A ms, les seccions de prevenci de riscos laborals dels serveis territorials i del
Consorci d'Educaci de Barcelona organitzen peridicament sessions informatives
adreades al personal coordinador de prevenci de riscos laborals per tractar aspectes
rellevants de la gesti de la prevenci de riscos laborals en els centres.
2.4 Seguretat als laboratoris i tallers dels centres educatius

Des del Servei de Prevenci de Riscos Laborals s'estableixen els procediments, les
instruccions i les notes de prevenci de diferents mbits de la seguretat laboral, que es
poden trobar a la intranet del Departament d'Ensenyament: Intranet d'Ensenyament >
Portal de centre > Seguretat i salut.
Aquesta documentaci cont pautes de treball i recomanacions que fan referncia als
laboratoris i tallers, i que pretn integrar la prevenci de riscos i les bones prctiques
laborals/ambientals, tot donant compliment a la normativa vigent.
Tamb s'hi pot trobar informaci referent a la manipulaci de productes qumics,
etiquetatge, emmagatzematge, mostres biolgiques, instruments i altres elements de
treball propis d'aquests mbits i de la gesti dels residus que s'hi generen.
Cal tenir present que en un centre docent no s'han d'utilitzar productes carcingens,
mutgens, sensibilitzants ni txics per a la reproducci..
2.5 Coordinaci d'activitats empresarials

D'acord amb el Reial decret 171/2004, de 30 de gener, que desenvolupa l'article 24 de
la Llei 31/1995 de prevenci de riscos laborals, en matria de coordinaci d'activitats
empresarials, el director o directora del centre ha d'adoptar les mesures necessries
perqu les empreses i persones que desenvolupin activitats en el centre de treball rebin
la informaci i les instruccions adequades, amb relaci als riscos existents en el centre
de treball i a les mesures de protecci i prevenci corresponents, aix com a les
mesures d'emergncia que cal aplicar.
El Departament d'Ensenyament, d'acord amb la normativa esmentada, ha elaborat
procediments per a la coordinaci d'activitats empresarials en els centres de treball del
Departament, d'acord amb l'esquema segent:
PG/CE/12/1.0.00: Procediment general per a la coordinaci d'activitats

empresarials en els centres de treball del Departament d'Ensenyament, pel qual
s'estableixen les bases per vetllar per la seguretat i la salut del personal propi i ali,
quan treballadors, personal d'altres empreses o administracions hi fan activitats
remunerades.
PO/CE/12/1.1.00: Procediment operatiu d'activitats prpies del Departament
d'Ensenyament.
120/688
Aquest procediment s'ha d'aplicar per a les activitats prpies segents:

Vetlladors
Monitors de migdia
Subalterns
Formadors
PO/CE/12/1.2.00: Procediment operatiu d'activitats no prpies del Departament

d'Ensenyament.
Aquest procediment s'ha d'aplicar per a les activitats no prpies segents:
Informtica
Servei de menjador
Serveis de cuina
Serveis de neteja
Obres de reforma i ampliaci
Tractament de plagues (IN/BI/12/1.0.04)
PO/CE/12/1.3.00: Procediment operatiu d'activitat empresarial mltiple en edificis

compartits del Departament d'Ensenyament. Aquest procediment s'ha d'aplicar
quan en un mateix centre de treball desenvolupin activitats treballadors de dues o
ms empreses.
Aquests procediments es poden consultar a la intranet del Departament d'Ensenyament

> Coordinaci d'activitats empresarials.
Per a qualsevol consulta podeu contactar amb la Secci de Prevenci de Riscos
Laborals del territori al qual estigueu adscrits, aix com amb el Consorci d'Educaci de
Barcelona.
2.6 Control de plagues en els centres

Des del Departament d'Ensenyament se segueixen les lnies d'actuaci de control
integrat de plagues urbanes, amb la finalitat d'integrar totes les mesures possibles que
afavoreixin una estratgia de control que causi la menor afectaci a les persones i a
l'entorn.
Es recorda que mai no es podran fer servir els insecticides d's domstic (esprais,
dispositius elctrics amb crregues lquides o slides -pastilles-, bobines repellents de
mosquits...) a les dependncies dels centres de treball del Departament
d'Ensenyament.
Quan s'hagin de dur a terme mesures de control, cal seguir les indicacions segents:
Per als centres pblics, les instruccions del Servei de Prevenci de Riscos
Laborals, que es poden consultar a la intranet del Departament d'Ensenyament
121/688
(Intranet d'Ensenyament > Serveis al personal > Prevenci de riscos laborals >
Control de plagues).
Per a tots els centres, els mtodes de control de plagues que estableix el
Departament de Salut.
2.7 Informaci de riscos laborals i mesures preventives

A fi de complir el deure de protecci i d'informaci, consulta i participaci establert a
l'article 18 de la Llei 31/1995, de prevenci de riscos laborals, els directors de tots els
centres pblics del Departament d'Ensenyament i del Consorci d'Educaci de
Barcelona han de facilitar a tots els treballadors del Departament, siguin personal
adscrit al centre o personal que tinguin assignades funcions temporals o de substituci,
la informaci segent:
Informaci
del
Riscos laborals
centre
Mesures
del
preventives
centre
Mesures en
del
cas
centre
d'emergncia
Riscos i
del lloc
mesures
de
preventives
treball
Es localitza
A les avaluacions de riscos fetes per les
seccions de PRL
A la planificaci de l'activitat preventiva
derivada de les avaluacions de riscos
Al pla d'emergncia del centre
Serveis al personal > Prevenci de riscos
laborals > Llocs de treball: riscos i prevenci
El director o directora del centre ha d'emplenar el Registre d'activitats informatives,

degudament signat per les persones que han de rebre la informaci i tenir-ho a
disposici, de manera permanent, del Servei, de la Secci de Prevenci de Riscos
Laborals i de l'autoritat laboral.
2.8 Vigilncia de la salut dels treballadors

La vigilncia de la salut (VS) s una tcnica de prevenci que utilitza la medicina del
treball per conixer l'estat de salut dels treballadors i/o detectar-ne els canvis.
Amb el coneixement de l'estat de salut i dels seus canvis es pot saber com els riscos
associats al lloc de treball influeixen sobre la salut i establir aix mesures de prevenci
per disminuir-ne els efectes o fins i tot eliminar-los.
Les actuacions de vigilncia de la salut, ja es tracti de reconeixements mdics o d'altres
actuacions preventives, sn voluntries per als treballadors i noms es poden dur a
terme amb el seu consentiment. La normativa preveu alguna excepci d'aquesta
voluntarietat.
122/688
Les seccions de prevenci de riscos laborals contacten amb el director o directora del
centre per planificar la realitzaci dels exmens de salut o altres actuacions
preventives. El director o directora del centre ha de facilitar al personal al seu crrec la
realitzaci i la participaci en qualsevol activitat preventiva amb relaci a la salut, per
complir al deure empresarial en prevenci de riscos laborals.
2.8.1 Persones especialment sensibles

Els articles 25-28 de la Llei 31/1995 estableixen que cal garantir de manera especfica
la protecci dels treballadors que, per les seves caracterstiques personals o l'estat
biolgic conegut, siguin especialment sensibles als riscos derivats del treball. Tamb
preveu una protecci especfica de la maternitat, dels menors i dels treballadors amb
una relaci de treball temporal, de durada determinada i en empreses de treball
temporal.
Per garantir aquesta protecci, el metge o metgessa del treball del Servei de Prevenci
de Riscos Laborals ha de valorar l'estat de salut del personal tenint en compte els
resultats de l'avaluaci de riscos del lloc de treball i altra informaci mdica necessria.
Aix podr determinar l'aptitud de la persona per al lloc de treball o la possible
necessitat d'adaptaci del lloc de treball a les seves caracterstiques psicofsiques, o b
suggerir les recomanacions preventives ms adients.
El director o directora del centre ha d'adaptar el lloc de treball del personal tot seguint
les indicacions de la planificaci preventiva que estableixi el director o directora dels
serveis territorials.
2.8.2 Protecci de la maternitat

Les treballadores en situaci d'embars o de lactncia natural podran posar en
coneixement a la Secci/Servei de Prevenci de Riscos Laborals la seva situaci
perqu es pugui determinar si existeix risc per a l'embars o lactncia natural en el lloc
de treball i aplicar, si escau, el que preveu l'article 26 de la Llei 31/1995.
2.8.3 Malalties professionals

La malaltia professional, al contrari de l'accident de treball, t una instauraci
progressiva i lenta i, per tant, un inici poc clar i difcil d'establir, que denota una
exposici repetida i intensa a un agent causal determinat.
La malaltia professional s la que contreu el treballador o treballadora com a
conseqncia del treball que executa per compte d'altri en les activitats que
s'especifiquen en el quadre aprovat en el Reial decret 1299/2006 i que estigui
provocada per l'acci dels elements o substncies que s'indiquen al quadre per a cada
malaltia.
123/688
Les malalties no incloses en aquest Reial decret que tinguin com a conseqncia
exclusiva la realitzaci de la seva professi seran considerades com a accident laboral.
Un exemple de malaltia professional s la presncia de nduls a les cordes vocals,
reconeguda per al personal docent, entre d'altres professions.
2.8.4 Esfor vocal

Es considera activitat amb esfor vocal aquella en qu es produeix una utilitzaci
intensiva de la veu com a eina i mitj principal per al desenvolupament de la feina.
Trobareu informaci sobre els riscos de la utilitzaci intensiva de la veu i les mesures
preventives per evitar-ho a la intranet del Departament > Serveis al personal >
Prevenci de riscos laborals > s eficient de la veu.
s un espai per conixer millor el funcionament de la veu, com utilitzar-la d'una manera
eficient i sana i prevenir-ne possibles trastorns.
2.9 Assetjament psicolgic i/o sexual i d'altres discriminacions en l'mbit laboral

Assetjament psicolgic i d'altres discriminacions
Des de gener de 2015 est vigent el nou "Protocol per a la prevenci, la detecci,
l'actuaci i la resoluci de situacions d'assetjament psicolgic i altres discriminacions a
la feina", que es va aprovar en la reuni de la Comissi Paritria General de Prevenci
de Riscos Laborals, de 23 de gener de 2014.
Al web del Departament de Governaci i Relacions Institucionals hi ha els formularis
que preveu aquest Protocol.
Assetjament sexual
Pel que fa als casos d'assetjament sexual, cal fer servir el protocol i els formularis
disponibles a la pgina Assetjament sexual per ra de sexe i/o orientaci sexual, del
web del Departament de Governaci i Relacions Institucionals.
3 Gestions per presentar una reclamaci patrimonial

D'acord amb el que disposa l'Ordre de 13 de novembre de 1989, per la qual s'aproven
les instruccions que regulen les actuacions, els trmits i les gestions a realitzar pels
centres docents pblics de nivell no universitari de Catalunya en determinats casos
d'accidents o incidents, modificada per l'Ordre de 16 d'octubre de 1991, el professor o
professora o altres professionals d'atenci educativa que estiguin dirigint o vigilant una
activitat escolar, extraescolar o complementria en la qual tingui lloc un accident,
hauran d'atendre la situaci produda amb els mitjans de qu puguin disposar, actuant
en tot moment amb diligncia i de conformitat amb el que estableix la normativa vigent.
124/688
El director o directora del centre ha de comunicar els fets, al ms aviat possible, al

director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al o a la gerent
del Consorci d'Educaci, a fi que l'rgan competent pugui prendre les mesures adients
de protecci de l'alumne accidentat, si escau, i informi els seus pares o tutors legals, o
les persones perjudicades (tercers), dels fets ocorreguts i del procediment establert per
reclamar en via administrativa.
s un dret dels ciutadans la possibilitat de presentar, davant el Departament
d'Ensenyament o, a la ciutat de Barcelona, davant el Consorci d'Educaci, una
reclamaci de responsabilitat patrimonial, per les lesions en els bns o drets de
terceres persones amb els requisits legalment previstos, tenint en compte que el dret a
reclamar prescriu al cap d'un any d'haver-se produt el fet o l'acte que motiva la
indemnitzaci o d'haver-se manifestat el seu efecte lesiu. En cas de danys de carcter
fsic o psquic a les persones, el termini s'ha de comenar a computar des de la curaci
o la determinaci de l'abast de les seqeles.
La resoluci de la reclamaci correspon al Departament d'Ensenyament o, a la ciutat
de Barcelona, al Consorci d'Educaci, segons l'article 6.2. dels seus estatuts.
Si un particular presenta una reclamaci patrimonial cal fer els trmits segents:
a. Per iniciar el procediment de reclamaci de responsabilitat patrimonial en via
administrativa, l'interessat, o els pares o els tutors legals de l'alumne o el tercer
perjudicat, han de presentar un escrit de reclamaci davant el director o directora
dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, davant el o la gerent del
Consorci d'Educaci. En el cas d'accidents soferts per alumnes, els interessats
han de presentar una fotocpia del llibre de famlia o del document judicial que
acredita la representaci legal del menor.
b. D'acord amb l'article 6.1 del Reial decret 429/1993, de 26 de mar, pel qual
s'aprova el Reglament dels procediments de les administracions pbliques en
matria de responsabilitat patrimonial, quan el procediment s'inici a instncia de
l'interessat la reclamaci s'ha d'adrear a l'rgan competent i s'ha d'ajustar al que
preveu l'article 70 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les
administracions pbliques i del procediment administratiu com.
En la reclamaci s'han d'especificar les lesions produdes, la presumpta relaci de
causalitat entre aquestes i el funcionament del servei pblic, l'avaluaci
econmica de la responsabilitat patrimonial, si fos possible, i el moment en qu la
lesi efectivament es va produir, i s'ha d'acompanyar de les allegacions,
documents i informacions que s'estimin oportunes i de la proposici de prova,
concretant els mitjans de qu pretengui valer-se el reclamant, aix com el certificat
mdic de lesions, la justificaci i avaluaci de les despeses originades, o que es
puguin originar, en ocasi de l'accident, i qualsevol altra documentaci que
consideri pertinent.
125/688
El director o directora del centre ha d'emetre un informe descriptiu en qu es

tingui en compte la versi dels fets donada (i ratificada posteriorment per escrit)
pel professor o professora o de la persona que tenia encarregada la direcci, la
vigilncia o la custdia de l'alumne en el moment de produir-se l'accident, i les
informacions verbals o documentals de qu pugui disposar. Aquest informe l'ha de
traslladar per via urgent al director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat
de Barcelona, al o a la gerent del Consorci d'Educaci.
c. El termini per resoldre el procediment de responsabilitat patrimonial s de 6
mesos, d'acord amb l'article 13.3 del Reial decret 429/1993.
d. D'acord amb l'article 142.7 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic
de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, si no es
dicta resoluci expressa es pot entendre desestimada la sollicitud
d'indemnitzaci.
Situacions d'emergncia vinculades a l'mbit escolar
Si en un centre educatiu o en qualsevol activitat que es faci fora del centre (excursions,
colnies, viatges) es produeix una situaci d'emergncia (mort, accident greu) cal
trucar al 112 perqu el Servei d'Emergncies Mdiques (SEM) activi els recursos
necessaris per atendre la situaci.
El director o directora del centre s l'interlocutor del SEM durant la situaci
d'emergncia. La intervenci dels professionals del Departament d'Ensenyament (EAP
i professors d'orientaci educativa) dna suport a l'equip del SEM que gestiona la
intervenci psicolgica.
Finalitzat el perode d'emergncia, l'EAP collaborar amb el director o directora del
centre en la normalitzaci de la vida escolar.
En cas que calgui prosseguir alguna intervenci amb el personal del centre, el director
o directora ho ha de sollicitar al director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat
de Barcelona, al o a la gerent del Consorci d'Educaci.
4 Normativa d'aplicaci (seguretat i salut)

Atenci a lalumnat i malalties crniques
Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci, article 142.9 (DOGC nm. 5422, de

16.7.2009)
Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infncia i
l'adolescncia (DOGC nm. 5641, de 2.6.2010)
Decret 306/2006, de 20 de juliol, pel qual es dna publicitat a la Llei orgnica
126/688
6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, article

21 (DOGC nm. 4680, de 20.7.2006)
Accidents laborals
Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals, article 16 (BOE

nm. 269, de 10.11.1995)
Coordinaci d'activitats empresarials

nm. 269, de 10.11.1995)
Real decret 171/2004, de 30 de gener, que desenvolupa l'article 24 de la Llei
31/1995 de prevenci de riscos laborals, en matria de coordinaci d'activitats
empresarials (BOE nm. 27, de 31.1.2004)
Coordinadors de prevenci de riscos en els centres pblics
Decret 183/2000, de 29 de maig, de regulaci del Servei de Prevenci de Riscos

Laborals del Departament d'Ensenyament (DOGC nm. 3152, d'1.6.2000)
Control de plagues
Reial decret 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecci dels treballadors contra

els riscos relacionats amb lexposici a agents biolgics durant el treball (BOE
nm. 124, de 24.5.1997)
Reial decret 374/2001, de 6 dabril sobre protecci de la salut i seguretat dels
treballadors contra els riscos relacionats amb els agents qumics durant el
treball (BOE nm. 104, de 1.5.2001)
Reial decret 830/2010, de 25 de juny, pel qual sestableix la normativa
reguladora de la capacitaci per realitzar tractaments amb biocides (BOE nm.
170, de 14.7.2010)
Informaci de riscos laborals i mesures preventives

nm. 269, de 10.11.1995)
Instrucci 2/2012, de 15 de juny, sobre el procediment d'assignaci temporal de
funcions davant necessitats d'efectius de personal que responguin a
circumstncies estrictament conjunturals derivades de la necessitat d'atendre
increments puntuals de l'activitat administrativa o derivades de l'execuci de
programes administratius amb durada determinada
Plans d'emergncia i simulacres

nm. 269, de 10.11.1995)
Reial decret 486/1997, de 14 dabril, pel qual sestableixen les disposicions
127/688
mnimes de seguretat i salut als llocs de treball (BOE nm. 97, de 23.4.1997)
Plans d'autoprotecci
Decret 30/2015, de 3 de mar, pel qual s'aprova el catleg d'activitats i centres

obligats a adoptar mesures d'autoprotecci i es fixa el contingut d'aquestes
mesures (DOGC nm. 6824, de 5.3.2015)
Prevenci del tabaquisme i del alcoholisme
Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenci i assistncia en matria de substncies

que poden generar dependncia (DOGC nm. 572, de 7.8.1985)
Llei 10/1991, de 10 de maig, de modificaci de la Llei 20/1985, del 25 de juliol, de
prevenci i assistncia en matria de substncies que poden generar dependncia
(DOGC nm. 1445, de 22.5.1991)
Llei 8/1998, de 10 de juliol, de segona modificaci de la Llei 20/1985, del 25 de
juliol, de prevenci i assistncia en matria de substncies que poden generar
dependncia (DOGC nm. 2686, de 22.7.1998)
Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitries enfront del tabaquisme i
reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes
del tabac (BOE nm. 309, de 27.12.2005)
Llei 42/2010, de 30 de desembre, per la qual es modifica la Llei 28/2005, de 26 de
desembre, de mesures sanitries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda,
el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac (BOE nm.
318, de 31.12.2010)
Llei 3/2014, de 27 de mar, per la qual es modifica el text refs de la Llei General
per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementries, aprovat
pel Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre (BOE nm. 76, de
28.3.2014)
Vacunacions
Decret 155/1993, d'1 de juny, d'actualitzaci del Programa de salut escolar (DOGC
nm. 1758, de 16.6.1993)
Vigilncia de la salut
Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals, articles 22, 25, 26

i 27 (BOE nm. 269, de 10.11.1995)
Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis
de prevenci, article 37 (BOE nm. 27, de 31.1.1997)
Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el quadre de
malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s'estableixen criteris
per a la seva notificaci i registre (BOE nm. 302, de19.12.2006)
Reial decret 843/2011, de 17 de juny, pel qual sestableixen els criteris
bsics sobre lorganitzaci de recursos per desenvolupar lactivitat sanitria
128/688
dels serveis de prevenci (BOE nm. 158, de 4.7.2011)

Reclamacions patrimonials
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions

Pbliques i del Procedimient Administratiu Com (BOE nm. 285, de 27.11.1992)
Reial decret 429/1993, de 26 de mar, pel qual s'aprova el Reglament dels
procediments de les administraciones pbliques en matria de responsabilitat
patrimonial (BOE nm. 106, de 4.5.1993)
Ordre de 13 de novembre de 1989, per la qual s'aproven les instruccions que
regulen les actuacions, els trmits i les gestions a realitzar pels centres docents
pblics de nivell no universitari de Catalunya en determinats casos d'accidents o
incidents (DOGC nm.1225, de 29.11.1989)
Ordre de 16 d'octubre de 1991, per la qual es modifica l'annex de l'Ordre de 13 de
novembre de 1989, per la qual s'aproven les instruccions que regulen les
actuacions, els trmits i les gestions a realitzar pels centres docents pblics de
nivell no universitari de Catalunya en determinats casos d'accidents o incidents
(DOGC nm. 1510, de 25.10.1991)
Situacions especfiques dels alumnes

1 Alumnes que canvien de sistema educatiu
1.1 Incorporaci a l'educaci secundria obligatria d'alumnes procedents de
sistemes educatius estrangers
L'Ordre ECD/3305/2002, de 16 de desembre, que modifica l'Ordre de 30 d'abril de
1996, estableix que els alumnes procedents de sistemes educatius estrangers que
s'incorporin a qualsevol dels cursos de l'etapa d'educaci secundria obligatria no han
de fer cap trmit de convalidaci d'estudis.
La incorporaci dels alumnes procedents de sistemes educatius estrangers a qualsevol
dels cursos de l'educaci obligatria s'ha de fer tenint com a referents l'edat, els
coneixements i les possibilitats de progrs que el centre observi en el procs d'acollida.
1.2 Incorporaci al batxillerat d'alumnes procedents de sistemes educatius

estrangers
L'alumne procedent de sistemes educatius estrangers que vulgui incorporar-se a
qualsevol dels dos cursos del batxillerat cal que en el moment de la matrcula tingui
homologats aquests estudis o hagi iniciat els trmits d'homologaci o la convalidaci
dels estudis cursats a l'estranger al Departament d'Ensenyament. L'homologaci
s'acredita mitjanant la credencial d'homologaci corresponent o b, si encara est en
129/688
trmit, presentant el "Volant per a la inscripci condicional a centres educatius o en

exmens oficials".
En l'apartat Homologaci i convalidaci de ttols del web del Departament i de la
intranet hi ha la informaci sobre el trmit d'aquest procs, on s'especifica la
documentaci que s'ha de presentar, la taula de pasos i els requisits necessaris per
sollicitar l'homologaci d'estudis estrangers no universitaris.
La sollicitud d'aquesta homologaci o convalidaci s'ha de presentar al registre de
qualsevol dels serveis territorials del Departament d'Ensenyament o al Consorci
d'Educaci de Barcelona. Aquesta sollicitud la resoldr la Direcci General d'Atenci a
la Famlia i Comunitat Educativa mitjanant l'expedici d'una credencial d'homologaci
o convalidaci que, quan escaigui, incorporar la qualificaci mitjana reconeguda.
Quan la sollicitud es presenta de manera telemtica, el sollicitant obt un document
per presentar la documentaci requerida per al trmit. Aquest document especfic de
presentaci de documentaci, un cop segellat pel registre, t efectes de volant i li
permetr participar en exmens oficials o inscriure's en un centre amb carcter
condicional, per un termini de temps determinat i sota la seva responsabilitat, en els
mateixos termes que si l'homologaci o la convalidaci haguessin estat concedides.
Quan la sollicitud no s telemtica, en presentar-la cal demanar aquest volant.
Un cop feta la inscripci condicional, aquesta ser vigent noms per al curs acadmic
corresponent, fins a la data de signatura de l'acta d'avaluaci final. Si per problemes no
imputables a l'interessat l'homologaci o la convalidaci encara no s'ha resolt, es pot
considerar prorrogada la vigncia del volant i fer constar les avaluacions finals amb
carcter provisional. En cap cas no s'ha de tramitar el ttol de batxillerat dels alumnes
que es trobin pendents de convalidaci d'estudis estrangers a partir dels quals
haguessin fet la inscripci condicional al batxillerat.
A finals d'octubre, els centres que tenen alumnes de batxillerat matriculats de forma
condicional amb el volant han de fer arribar a la Direcci General d'Atenci a la Famlia
i Comunitat Educativa la llista d'alumnes que es troben en aquesta situaci, i fer-ne un
seguiment amb l'esmentada Direcci General.
En casos excepcionals, la Direcci General d'Educaci Secundria Obligatria i
Batxillerat valora i resol els casos d'alumnes que, havent sollicitat l'homologaci o la
convalidaci d'estudis estrangers, s'han inscrit a un dels cursos de batxillerat amb el
"Volant per a la inscripci condicional en centres educatius o en exmens oficials" i no
han obtingut l'homologaci o la convalidaci d'estudis en els termes sollicitats, sempre
que els resultats acadmics obtinguts al llarg del curs siguin notables.
La qualificaci final de l'etapa de batxillerat dels alumnes als quals s'hagin convalidat
estudis estrangers amb el primer curs de batxillerat s la mitjana aritmtica de la
qualificaci del primer curs corresponent als estudis estrangers i la qualificaci final de
segon curs, obtinguda a Catalunya. Per obtenir la qualificaci final de segon curs cal
aplicar la frmula segent:
Qualificaci final de segon curs = 0,9 M + 0,1 QT (on M correspon a la mitjana
130/688
aritmtica de les qualificacions de les matries cursades per l'alumne a segon de

batxillerat i QT s la qualificaci final del treball de recerca. En el cas que l'alumne
estigui exempt del treball de recerca, la qualificaci final del segon curs s M).
Aix mateix, si l'alumne que ha cursat estudis a l'estranger disposa d'una credencial de
convalidaci amb el primer curs de batxillerat on no consta la qualificaci mitjana
reconeguda, pot demanar a la Direcci General d'Atenci a la Famlia i Comunitat
Educativa que se li determini aquesta qualificaci a l'efecte de calcular la qualificaci
final de batxillerat. Amb aquesta finalitat, el centre on l'alumne cursa el segon curs de
batxillerat ha de comunicar a aquesta Direcci General, en el termini de tres mesos a
comptar des de la data d'incorporaci de l'alumne al centre, les dades segents:
Identificaci dels alumnes que es troben en aquesta situaci (nom, cognoms i

document d'identitat)
Dades de la sollicitud de convalidaci presentada per l'alumne (data de
presentaci de sollicitud i nmero de registre d'entrada)
L'alumne que hagi cursat el primer curs de batxillerat i posteriorment hagi superat a
l'estranger estudis susceptibles de convalidaci amb el segon curs de batxillerat
complet, pot sollicitar l'homologaci amb el ttol de batxillerat dels estudis completats a
l'estranger. La Direcci General d'Atenci a la Famlia i Comunitat Educativa resol
l'homologaci sollicitada i determina la qualificaci mitjana reconeguda per als estudis
homologats.
Els alumnes procedents de sistemes educatius estrangers que, tot i tenir els estudis
homologats o convalidats (o en trmit) amb el batxillerat, vulguin cursar una
determinada modalitat de batxillerat, podran sollicitar l'autoritzaci d'inscripci al segon
curs de batxillerat. Amb aquesta finalitat han de trametre a la Direcci General
d'Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat la documentaci segent:
Sollicitud d'incorporaci a segon de batxillerat, en la qual cal especificar la

modalitat que es vol cursar.
Cpia compulsada de la credencial d'homologaci amb el batxillerat, o, si encara
no t la credencial, cpia compulsada del "Volant per a la inscripci condicional en
centres educatius o en exmens oficials".
Cpia compulsada de les qualificacions obtingudes en els cursos que han perms
l'homologaci amb el batxillerat (noms si a la credencial no hi consta la
qualificaci mitjana reconeguda).
1.3 Incorporaci als cicles formatius d'alumnes procedents de sistemes

Les persones procedents de sistemes educatius estrangers que vulguin incorporar-se a
cicles formatius amb l'homologaci dels estudis estrangers, han de fer la sollicitud
d'homologaci i, si escau, del clcul de la qualificaci mitjana a la Direcci General
d'Atenci a la Famlia i Comunitat Educativa.
131/688
A finals d'octubre, els centres que tenen alumnes de cicles formatius matriculats de
forma condicional amb el volant han de fer arribar a la Direcci General d'Atenci a la
Famlia i Comunitat Educativa la llista d'alumnes que es troben en aquesta situaci, i
fer-ne un seguiment amb l'esmentada Direcci General.
1.4 Incorporaci als ensenyaments d'educaci secundria obligatria per a

persones adultes d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers
La incorporaci als ensenyaments d'educaci secundria obligatria per a persones
adultes no requereix cap convalidaci prvia d'estudis estrangers, i s'ha d'actuar
d'acord amb l'avaluaci inicial que el centre ha de fer i que s'estableix a l'article 12 del
secundria obligatria per a les persones adultes, i a l'article 5 de l'Ordre
ENS/154/2011, de 14 de juny, del procediment i els documents i requisits formals del
procs d'avaluaci a l'educaci secundria obligatria per a les persones adultes.
1.5 Orientacions per a la legalitzaci de la documentaci acadmica dels alumnes

que es traslladen a l'estranger
Per legalitzar la documentaci acadmica (certificats acadmics o ttols) en cas de
trasllat a un altre pas, l'alumne o els pares o tutors legals han de seguir el procediment
segent:
Sollicitar un certificat acadmic oficial al centre educatiu, si escau bilinge, amb la

signatura autgrafa del director o directora del centre, amb indicaci del crrec i
nom complet.
Presentar aquest certificat als serveis territorials del Departament d'Ensenyament o
al Consorci d'Educaci de Barcelona perqu es validi la signatura del director o
directora del centre educatiu. (Si es volen legalitzar ttols expedits pel Departament
d'Ensenyament, tamb caldr presentar-los als serveis territorials o al Consorci
d'Educaci de Barcelona per a la validaci corresponent de signatura.)
Enviar la documentaci, amb la signatura validada, per correu certificat amb
acusament de recepci al Ministeri de Justcia (per als pasos que han signat el
Conveni de la Haia) o al Ministeri d'Afers Exteriors (per als pasos que no han
signat el Conveni de la Haia).
Al web del Ministeri d'Educaci, Cultura i Esport es pot consultar la relaci de pasos
que han signat el Conveni de la Haia. En tot cas, als serveis territorials o al Consorci
d'Educaci de Barcelona s'informa, segons cada cas, si correspon un procediment o
l'altre, i tamb de les adreces on cal enviar la documentaci.
Tamb s aconsellable que l'alumne o els tutors legals es posin en contacte amb
l'ambaixada o el consolat del pas de destinaci per recollir informaci sobre els
requisits per incorporar-se al seu sistema educatiu.
132/688
1.6 Alumnes d'ensenyament obligatori i postobligatori amb estada temporal en

altres pasos per cursar parts del currculum oficial en programes o projectes
internacionals
El centre escolar del sistema educatiu de Catalunya que participi durant el curs en
alguna acci internacional degudament reconeguda pel consell escolar, ha de vetllar
per l'escolaritzaci dels alumnes i tenir l'encrrec de planificar les accions necessries
per facilitar-ne l'avaluaci, seguiment i tutoritzaci a distncia, segons ho estableix el
programa en qu participa. Si el centre acull alumnes estrangers en reciprocitat per a la
participaci en un programa o projecte internacional, els ha de matricular temporalment
en el centre educatiu, amb coneixement de l'inspector o inspectora del centre, sempre
que l'estada d'aquests alumnes comporti l'assistncia regular a les classes ordinries
ms enll d'un mes.
2 Alumnes tutelats per la Direcci General d'Atenci a la Infncia i l'Adolescncia

(DGAIA)
Els alumnes que, a causa de la seva situaci familiar, han hagut de ser tutelats per la
DGAIA seran atesos amb especial acompanyament per part dels centres escolars, els
quals han de vetllar per oferir un suport al seu procs d'escolaritzaci perqu aquest
procs no es vegi interferit quan hagin hagut de canviar de centre escolar a causa de la
mesura de protecci.
3 Atenci als alumnes que pateixen malalties prolongades

L'atenci educativa als alumnes que es troben en hospitals en llits de pediatria, es fa en
aules hospitalries on se'ls ofereixen activitats especfiques que s'adapten al seu estat
clnic i al temps d'estada, amb l'objectiu de fomentar el desenvolupament integral,
donar continutat al procs d'aprenentatge i facilitar el retorn al centre educatiu un cop
hagin rebut l'alta mdica.
Aix mateix, d'acord amb la Resoluci EDU/3699/2007, de 5 de desembre, per la qual
s'aproven les instruccions per establir el procediment perqu els alumnes que pateixin
malalties prolongades puguin rebre atenci educativa domiciliria per part dels
professors del Departament d'Educaci, els alumnes que cursen ensenyaments
obligatoris en centres sostinguts amb fons pblics i pateixen malalties prolongades que
els impedeixen assistir a classe durant un perode superior a 30 dies poden sollicitar
rebre atenci educativa al domicili familiar. En aquest supsit, el centre on l'alumne
est matriculat ha de fer el seguiment de la seva evoluci acadmica.
A l'espai Atenci educativa domiciiria del Portal de centre i del Portal de centres
d'altres titularitats es pot consultar informaci sobre els passos que cal seguir, els
formularis i la documentaci relacionada per sollicitar aquest ajut.
133/688
4 Atenci als alumnes en situacions de dificultat en l'alimentaci

Per situacions d'especial dificultat en l'alimentaci s'entenen aquelles situacions en les
quals les necessitats bsiques d'alimentaci dels infants i adolescents no sn ateses
suficientment de manera regular i permanent pels membres del grup familiar amb qui
conviu o el suport que aquests reben amb aquesta finalitat.
El 15 de juliol de 2013 el Departament d'Ensenyament i el Departament de Benestar
Social i Famlia de la Generalitat de Catalunya, l'Associaci Catalana de Municipis i
Comarques, i la Federaci de Municipis de Catalunya van signar el "Protocol per a la
detecci i seguiment de situacions de dificultat en l'alimentaci d'infants i adolescents".
Aquest Protocol es desenvolupa en un document que estableix el paper dels diferents
agents (socials, educatius i sanitaris) en la detecci de situacions de dificultat en
l'alimentaci, marca els circuits de detecci, valoraci i intervenci i explicita els
mecanismes d'intervenci.
Finalment, l'actuaci del centre educatiu, en perode lectiu, queda recollit en un
document de concreci del "Protocol per a la detecci i seguiment de situacions de
dificultat en l'alimentaci d'infants i adolescents".
5 Atenci educativa als alumnes amb mesures judicials

La Resoluci EDU/2407/2008, de 22 de juliol, aprova les instruccions per al
funcionament de les unitats docents als centres educatius de la Direcci General
d'Execuci Penal a la Comunitat i de Justcia Juvenil, i el procediment per al trasps
d'informaci de l'avaluaci dels alumnes als instituts i als centres i aules de formaci
d'adults. Els infants o joves que a causa d'una mesura judicial o b d'una mesura de
protecci d'acolliment en un centre d'educaci intensiva no puguin seguir temporalment
els estudis en el seu centre educatiu, rebran l'atenci educativa que s'imparteix en les
unitats docents dels centres de justcia juvenil o dels centres de la DGAIA.
Les unitats docents dels centres dependents de la Direcci General d'Execuci Penal a
la Comunitat i de Justcia Juvenil, aix com les dels centres dependents de la Direcci
General d'Atenci a la Infncia i l'Adolescncia, tenen per objectiu donar suport
educatiu a l'alumne per afavorir la continutat del procs d'aprenentatge i la seva
vinculaci amb el centre educatiu d'origen.
Els professors de les unitats docents, si escau en coordinaci amb el professor o
professora que exerceix la tutoria dels alumnes a l'institut o al centre o aula de formaci
d'adults en qu l'alumne est matriculat, han de collaborar en la planificaci de les
sessions de treball, les reunions d'intercanvi d'informaci, el trasps de l'avaluaci i la
tutoritzaci de l'alumne per a la reincorporaci al centre educatiu.
6 Incorporaci d'alumnes menors de 18 anys als estudis a distncia
134/688
6.1 Incorporaci d'alumnes menors de 16 anys

Per als alumnes menors de 16 anys, l'oferta d'educaci a distncia dels estudis per
obtenir el ttol de graduat en educaci secundria obligatria (GESO), est restringida a
situacions excepcionals en qu no hi hagi possibilitat d'escolaritzaci presencial
normalitzada. Per reconixer aquestes situacions se segueix el procediment segent:
a. El director o directora del centre en qu l'alumne es trobi cursant ensenyaments
presencials trametr al director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al o a la gerent del Consorci d'Educaci, la sollicitud signada pel pare,
mare o tutors legals de l'alumne, on consti el comproms de fer un seguiment de
l'escolaritzaci, acompanyada amb la documentaci segent:
Cpia del DNI del pare, mare o tutor legal.
Escrit de comproms educatiu signat per la famlia.
Cpia d'un document acreditatiu de la data de naixement de l'alumne.
Cpia de les qualificacions obtingudes per l'alumne en l'ltim curs acadmic
completat i, si la sollicitud es presenta un cop iniciat el curs, cpia de les
qualificacions parcials que l'alumne hi hagi obtingut.
Escrit del director o directora del centre en qu faci una valoraci sobre la
incorporaci de l'alumne als ensenyaments a distncia.
Informe de l'EAP, si escau.
Qualsevol altra documentaci que, per iniciativa del director o directora o a
petici dels pares o tutors legals de l'alumne, es consideri pertinent adjuntar.
En casos singulars, la famlia pot fer arribar directament al Departament

d'Ensenyament la sollicitud i adjuntar-hi la documentaci anterior.
b. El director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan
competent del Consorci d'Educaci trametr a la Direcci General d'Educaci
Secundria Obligatria i Batxillerat la seva proposta de resoluci amb la
documentaci abans esmentada, a la qual hauran incorporat un informe de la
Inspecci d'Educaci. Correspon a l'rgan directiu esmentat resoldre
motivadament la sollicitud.
6.2 Incorporaci d'alumnes de 16 a 18 anys

Per accedir a l'educaci a distncia a l'Institut Obert de Catalunya (IOC) cal tenir
almenys 18 anys d'edat, complerts l'any en que comenci el curs. Excepcionalment
poden accedir tamb les persones que tinguin 16 o 17 anys complerts o b que els
compleixin durant l'any natural en qu es matriculen i que es trobin en determinades
135/688
circumstncies, sempre que comptin amb l'autoritzaci del director o directora de l'IOC.
Per sollicitar aquesta autoritzaci, els alumnes en edat compresa entre 16 i 18 anys
que vulguin matricular-se a l'IOC han de presentar la documentaci segent:
Sollicitud signada per l'alumne, i pel pare, mare o representant legal.

Cpia del DNI de l'alumne, pare o mare o tutor legal.
Escrit de comproms educatiu signat per la famlia .
Cpia de les qualificacions obtingudes per l'alumne en l'ltim curs acadmic
completat.
Documentaci acreditativa de les causes que motiven la petici:
Contracte laboral i alta a la Seguretat Social.
Informe del Consell Catal de l'Esport / Consell Superior d'Esports i carnet de
la federaci esportiva corresponent.
Resguard de matrcula del conservatori o del centre de dansa.
Certificat mdic oficial.
Certificat d'empadronament i residncia.
Qualsevol altra documentaci que ho justifiqui.
Correspon al director o directora de l'IOC resoldre motivadament les sollicituds

presentades.
Al web de l'IOC es pot consultar informaci complementria sobre terminis,
documentaci i procediment de matrcula dels estudis a distncia en aquest centre.
Per als menors de 18 anys i majors de 16 anys s'ha de seguir el procediment que
estableix l'IOC. En qualsevol cas, a l'IOC no es poden cursar els ensenyaments de
d'educaci secundria a distncia de forma simultnia amb els ensenyaments de
sistemes educatius estrangers equivalents al batxillerat.
7 Normativa d'aplicaci (situacions especfiques dels alumnes)
Llei orgnica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaci general del sistema educatiu

(BOE nm. 238, de 4.10.1990)
Decret 82/1996, de 5 de mar, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments
del batxillerat (DOGC nm. 2181, de 13.3.1996)
Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments del batxillerat (DOGC nm. 5183, de 29.7.2008)
2.11.2009)
Ordre ECD/3305/2002, de 16 de desembre, per la qual es modifiquen les de 14 de
mar de 1988 i de 30 d'abril de 1996, per a l'aplicaci del que disposa el Reial
136/688
decret 104/1988, de 29 de gener, sobre homologaci i convalidaci de ttols i

estudis estrangers d'educaci no universitria (BOE nm. 311, de 28.12.2008)
Resoluci EDU/3699/2007, de 5 de desembre, per la qual s'aproven les
instruccions per establir el procediment per tal que l'alumnat que pateixi malalties
prolongades pugui rebre atenci educativa domiciliria per part de professorat del
Departament d'Educaci (DOGC nm. 5029, de 14.12.2007)
Resoluci EDU/2407/2008, de 22 de juliol, per la qual s'aproven les instruccions
per al funcionament de les unitats docents als centres educatius de la Direcci
General d'Execuci Penal a la Comunitat i de Justcia Juvenil, i el procediment per
al trasps d'informaci de l'avaluaci de l'alumnat als instituts d'educaci
secundria i als centres i les aules de formaci de persones adultes (DOGC nm.
5183, de 29.7.2008; correcci d'errades en el DOGC nm. 5476, pg. 73559, de
2.10.2009)
Resoluci de 29 d'abril de 2010, de la Secretaria d'Estat d'Educaci i Formaci
Professional, per la qual s'estableixen les instruccions per calcular la nota mitjana
que ha de figurar en les credencials de convalidaci i homologaci d'estudis i ttols
estrangers amb el batxillerat (BOE nm. 113, de 8.5.2010)
Reial decret 104/1988, de 29 de gener, sobre homologaci i convalidaci de ttols i
estudis estrangers no universitaris (BOE nm. 41, de 17.2.1988)
Ordre de 14 de mar de 1988, d'aplicaci del que disposa el Reial decret 104/1988,
de 29 de gener, sobre homologaci i convalidaci de ttols i estudis estrangers no
universitaris (BOE nm. 66, de 17.3.1988)
Ordre de 30 d'abril de 1996, per la qual s'adeqen a la nova ordenaci educativa
determinats criteris en matria d'homologaci i convalidaci de ttols i estudis
estrangers de nivells no universitaris i s'estableix el rgim d'equivalncies amb els
corresponents espanyols (BOE nm. 112, de 8.5.1996)
Ordre ECD/3305/2002, de 16 de desembre, de modificaci de les ordres de 14 de
mar de 1988 i de 30 d'abril de 1996, d'aplicaci del que disposa el Reial decret
104/1988, de 29 de gener, sobre homologaci i convalidaci de ttols i estudis
estrangers no universitaris (BOE nm. 311, de 28.12.2002)
s social dels centres

1 Aspectes generals
Les installacions i els edificis escolars dels centres educatius pblics constitueixen un
patrimoni pblic al servei de la ciutadania. Aquests equipaments es caracteritzen per la
seva polivalncia, que els fa aptes per ser utilitzats per a activitats de diversa ndole.
137/688
El seu s ms enll del temps escolar per part d'entitats culturals, artstiques, ldiques,
esportives o altres de caire social representa en molts contextos una interessant oferta
d'activitats que afavoreixen la cohesi social i enforteixen el teixit social de l'entorn del
centre.
El Departament d'Ensenyament i els ajuntaments, com a principals titulars de la
propietat demanial dels centres pblics, collaboren en la promoci de l's social dels
espais i les installacions escolars (article 165 de la Llei 12/2009, d'educaci).
Els centres del Consorci d'Educaci de Barcelona es regeixen per l'Acord del Consell
de Direcci, relatiu a l'aprovaci de les instruccions per a la gesti de l's social de les
installacions dels centres pblics dependents del Consorci d'Educaci de Barcelona,
de 19 de febrer de 2010.
2 s social dels centres pblics

S'entn com a s social dels centres la realitzaci d'activitats educatives, cviques,
culturals, esportives, artstiques o altres de carcter social per part de persones fsiques
o jurdiques sense nim de lucre i no compreses en l's propi del centre. L's social no
suposa l'establiment d'obligacions jurdiques contractuals.
Els articles 53 i 54 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres
educatius, determinen els criteris, procediments i requisits que regulen l's social dels
edificis i installacions dels centres educatius pblics.
Les activitats realitzades en l's social dels centres han de tenir la doble condici de no
lucratives i no discriminatries, han de ser compatibles amb la finalitat educativa dels
centres, amb les activitats d's propi previstes en la programaci anual i amb les
condicions tcniques i estructurals de les seves installacions, i s'han de guiar pels
principis de convivncia, tolerncia, solidaritat i respecte.
La tipologia d'aquestes activitats pot ser molt diversa, d'acord amb les necessitats i
caracterstiques de les persones fsiques o jurdiques que les organitzin (durada,
temtica, pblic, etc.).
3 Horari
Les activitats escolars ordinries, extraescolars i complementries del centre, previstes
en la programaci general anual, tenen sempre carcter prioritari i el seu
desenvolupament no es pot veure alterat per activitats que es facin en el marc de l's
social del centre.
L's social es pot autoritzar en un horari diferent de l'horari escolar, que inclou l'horari
en qu es desenvolupen les activitats lectives, extraescolars i complementries
(laborables fora de l'horari escolar, caps de setmana, festius, vacances, etc.). En
condicions excepcionals es pot fer dins de l'horari escolar, sempre que no impedeixi o
dificulti les activitats del centre dins la seva jornada escolar.
138/688
4 s social de les installacions del centre educatiu

La titularitat de la propietat del centre educatiu ha de determinar el procediment que cal
seguir per autoritzar l's social del centre.
Centres pblics de propietat municipal

Les persones fsiques o jurdiques que pretenguin fer un s social de les
installacions dels centres han de presentar la sollicitud a l'Ajuntament, de manera
argumentada, amb la conformitat prvia del director o directora del centre educatiu.
L'Ajuntament resoldr la sollicitud formulada d'acord amb la regulaci que
s'estableixi al municipi a aquest efecte.
Si l'activitat s'ha de fer dintre de l'horari escolar, correspon al director o directora
del centre resoldre motivadament sobre l's social de les installacions, sens
perjudici de l'acord previ de l'Ajuntament, a qui correspon el dret de revocaci de
l'autoritzaci quan no es respectin les condicions en qu va ser atorgada o no se
n'apreci l's social. Quan l'activitat requereix, a ms, l's d'equipaments o material
del centre, la titularitat del qual s la Generalitat de Catalunya, cal la prvia
conformitat expressa del director o directora del centre.
L'Ajuntament s qui estableix les condicions per autoritzar l's social dels centres
dels quals t la propietat demanial (accs, vigilncia, manteniment, seguretat,
neteja, etc.) i determina, si escau, una compensaci econmica per al centre per
les despeses que se'n derivin.
Centres educatius pblics de propietat de la Generalitat de Catalunya

Les persones fsiques o jurdiques que pretenguin fer un s social de les
installacions dels centres han de presentar la sollicitud, de manera argumentada,
davant el director o directora del centre educatiu. Els ens locals gaudeixen de
preferncia a l'hora de sollicitar l's social de les installacions d'un centre
educatiu.
Correspon al director o directora del centre, escoltat el consell escolar, resoldre
motivadament sobre l's social de les installacions, ja sigui dins o fora de l'horari
escolar, i tamb li correspon el dret de revocaci de l'autoritzaci quan no es
respectin les condicions en qu va ser atorgada o no se n'apreci l's social.
Les activitats puntuals podran ser autoritzades per resoluci del director o directora
139/688
del centre. En el cas d'activitats de carcter continuat, el director o directora del

centre pot subscriure convenis amb persones fsiques o jurdiques sense afany de
lucre. En tot cas, s'hauran d'especificar les condicions en qu s'autoritza l's
(accs, vigilncia, manteniment, seguretat, neteja, etc.). En els convenis cal fer
constar explcitament que la signatura no comporta cap relaci de carcter laboral
de les persones fsiques o jurdiques signants amb el centre. El model "Conveni per
a l's social dels centres de propietat demanial de la Generalitat de Catalunya"
ofereix als directors dels centres una proposta que poden adaptar en funci de les
necessitats i singularitats.
Si l'activitat requereix, a ms, l's d'equipaments o material del centre, s
necessria la prvia conformitat expressa del director o directora. Els directors dels
centres sn els encarregats de vetllar per l's social de les installacions i tamb
poden fixar l'import de la compensaci econmica derivada de l'activitat que s'ha
de desenvolupar, la qual ha de respondre a la finalitat de donar cobertura a tota la
despesa generada, tant corrent com de reposici de material i de reparaci
d'installacions i equipaments eventualment malmesos, d'acord amb els criteris
recollits a les normes d'organitzaci i funcionament del centre.
L's dels centres pblics per a activitats distintes a les prpies del funcionament
escolar i de les que es corresponen amb l's social dels centres requereix
l'aprovaci del director o directora del centre, prvia consulta al consell escolar.
5 Assegurana
Les persones fsiques o jurdiques autoritzades per a l's d'edificis, installacions o
serveis dels centres educatius pblics han de contractar, en tots els casos, una plissa
d'assegurances que cobreixi la seva responsabilitat civil i la del personal al seu servei,
derivada de l's i de l'activitat i pels danys i perjudicis que es puguin ocasionar durant la
seva realitzaci, per unes sumes assegurades mnimes de 150.000 euros per vctima
individual i d'1.200.000 euros per sinistre, quantitats que el Govern pot actualitzar
peridicament.
6 Compensaci econmica
L'exercici de l'autonomia dels centres pblics de la Generalitat en matria de gesti
econmica, segons l'article 103 de la Llei 12/2009 i l'article 122 de la Llei orgnica
2/2006, de 3 de maig, d'educaci, aix com l'article 51 del Decret 102/2010, preveu la
possibilitat que els centres educatius pblics puguin obtenir recursos complementaris i
ingressos derivats de l's de les installacions, els immobles i el material, un cop
escoltat el consell escolar, en els termes que estableixin les administracions
140/688
educatives, dins els lmits que la normativa vigent estableix.
7 Normativa d'aplicaci (s social dels centres)

5686, de 5.8.2010)
Resoluci del Consorci d'Educaci de Barcelona (DOGC nm. 5587, de
15.3.2010), per la qual es dna publicitat a l'acord relatiu a l'aprovaci de les
instruccions per a la gesti de l's social de les installacions dels centres pblics
dependents del Consorci d'Educaci de Barcelona
Escoles rurals i zones escolars rurals

1 Introducci
L'escola rural s una escola pblica, nica al poble, amb una estructura variable, que
es troba en un medi rural. s aquella escola que no arriba a tenir un grup per nivell
educatiu.
La zona escolar rural (ZER) s una instituci escolar de carcter pblic formada per
escoles rurals, generalment d'un entorn proper. Es considera com un centre nic amb
les caracterstiques i els efectes que es determinen en el Decret 102/2010, de 3
d'agost, d'autonomia dels centres educatius (disposici addicional quinzena), que
respecta la identitat jurdica de les escoles que la integren, amb la finalitat d'avanar
collectivament cap a un ensenyament de qualitat a favor de l'xit educatiu dels
alumnes.
2 Estructura
L'escola rural, d'acord amb la seva dimensi pot ser una escola unitria (d'1 a 3 grups)
o una escola cclica (de 4 a 8 grups). D'acord amb la seva organitzaci pot ser una
escola rural, quan s nica al poble, o una ZER quan agrupa diferents escoles rurals
properes.
El Govern ha d'establir les condicions que permetin agrupar i considerar com un nic
centre educatiu diversos centres pblics d'una mateixa zona educativa, i tamb
diversos centres pblics d'educaci infantil i primria d'una zona escolar rural. Amb la
finalitat d'ordenar el procs d'escolaritzaci i facilitar la continutat educativa, es pot
determinar l'adscripci entre centres educatius quan amb carcter general pertanyen a
una mateixa zona educativa, si comparteixen els objectius del projecte educatiu (
141/688
articles 72.3 i 76 de la Llei 12/2009, d'educaci). El Departament d'Ensenyament, a

sollicitud de part o d'ofici, pot crear, suprimir o modificar les ZER (disposici addicional
quinzena del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius).
3 El projecte educatiu de centre (PEC) i el projecte educatiu de ZER (PEZ)

La Llei 12/2009, d'educaci (article 91) estableix que tots els centres vinculats al Servei
d'Educaci de Catalunya han de disposar de projecte educatiu. En el cas de les ZER
totes les escoles agrupades comparteixen el mateix projecte educatiu.
Els centres del sistema educatiu catal han de recollir els principis rectors del sistema
educatiu establerts a l'article 2 de la Llei 12/2009, d'educaci. A ms, els centres de
titularitat pblica hi han d'incloure els principis especfics que s'estableixen a l'article 93
de la Llei 12/2009, d'educaci.
El projecte educatiu, que s la mxima expressi de l'autonomia dels centres, recull la
identitat del centre, n'explicita els objectius, n'orienta l'activitat i hi dna sentit amb la
finalitat que els alumnes assoleixin les competncies bsiques i el mxim aprofitament
educatiu, d'acord amb el marc proporcionat pel Decret 102/2010, de 3 d'agost,
d'autonomia dels centres educatius, que situa la presa de decisions en l'mbit del
centre per enfortir la instituci escolar i el lideratge educatiu.
En aquest sentit, el projecte educatiu de centre s el document estratgic marc de la
instituci escolar que concreta, interpreta i aplica les previsions de la normativa vigent
als trets caracterstics del centre, d'acord amb les necessitats educatives dels alumnes i
els objectius del centre. L'organitzaci i la gesti dels centres han d'orientar-se a
l'assoliment d'aquests objectius.
La normativa que regula el contingut, l'elaboraci, la difusi i la implicaci dels diferents
agents de la comunitat escolar en el PEC s la Llei 12/2009, d'educaci (articles 9195). La legislaci bsica estatal sobre el PEC es troba als articles 120 i 121 de la Llei
orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci.
El projecte de direcci, com estableix l'article 23 del Decret 155/2010, de 2 de
novembre, de la direcci dels centres educatius pblics i del personal directiu
professional docent, ha d'ordenar el desplegament i l'aplicaci del PEC durant el seu
perode de vigncia.
Els decrets reguladors de l'ordenaci curricular i les ordres d'avaluaci consegents
estableixen aspectes relatius a les concrecions curriculars, l'atenci a la diversitat,
l'orientaci i l'avaluaci que el PEC ha de contenir.
En les escoles rurals correspon al director o directora formular la proposta inicial del
projecte educatiu i les modificacions i adaptacions corresponents, impulsar-ne
l'elaboraci tot garantint la participaci de la comunitat escolar i aprovar-ne la proposta
definitiva.
El claustre de professors rgan de participaci dels professors en el control i la gesti
de l'ordenaci de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del
142/688
centre interv en l'elaboraci i modificaci del projecte educatiu i aprova els aspectes
pedaggics dels documents de gesti del centre, en especial del projecte educatiu i les
seves actualitzacions.
Correspon al director o directora del centre la competncia d'aprovar la proposta de
projecte educatiu, prvia consulta preceptiva al consell escolar del centre rgan de
participaci de la comunitat escolar en el govern del centre, el qual expressa el seu
suport al projecte per una majoria de tres cinquenes parts dels seus membres.
L'aprovaci del projecte educatiu per part del director o directora s'ha de fer constar en
acta si el projecte t el suport del consell escolar en els termes establerts. En el supsit
que la decisi del director o directora no sigui concordant amb la del consell escolar, el
director o directora ha de motivar la seva decisi davant d'aquest rgan collegiat i s'ha
de fer constar en acta.
Per a l'aprovaci de la resta de documents de gesti normes d'organitzaci i
funcionament, projecte de gesti i programaci general anual s'ha de seguir el mateix
procediment, per en aquest cas el suport a la proposta corresponent per part del
consell escolar podr ser per majoria simple.
A les zones escolars rurals (ZER), totes les escoles agrupades comparteixen el mateix
projecte educatiu, les mateixes normes d'organitzaci i funcionament i la mateixa
programaci general anual, que ha de respectar la singularitat de cadascuna de les
escoles que integren la ZER (disposici addicional quinzena del Decret 102/2010,
d'autonomia dels centres educatius).
En els documents de gesti del centre s'han de concretar els acords referents als
objectius d'xit educatiu per a tots els alumnes i l'atenci a la diversitat i les
conseqncies que aix tindr en l'organitzaci del centre i de la ZER i en la prctica
professional dels mestres.
De manera sinttica, el projecte educatiu de la ZER ha d'incloure els elements
segents:
Definici institucional: la identitat del centre, el carcter propi, les caracterstiques

del centre, els elements de context i les necessitats educatives dels alumnes.
Objectius del centre: les prioritats i els plantejaments educatius en termes d'equitat
i d'excellncia, de coeducaci, de convivncia, d'inclusi i d'atenci a la diversitat.
Criteris per a la concreci i el desenvolupament dels currculums, l'organitzaci
pedaggica, l'estructura organitzativa prpia, els aspectes relacionats amb la
singularitat dels ensenyaments del centre, l'aprenentatge de la convivncia, la
collaboraci entre els sectors de la comunitat educativa, la relaci del centre amb
l'entorn social i, en el cas dels centres pblics, les seves implicacions en la definici
de llocs de la plantilla docent amb perfils professionals singulars.
Projecte lingstic de centre: el tractament de les llenges al centre d'acord amb la
normativa vigent concretat a partir de la realitat sociolingstica de l'entorn.
Sistema de garantia de qualitat fonamentat en els indicadors de progrs que
proporcionen informaci rellevant i ajuda en la presa de decisions: de context
143/688
(permeten la interpretaci i la correlaci dels altres indicadors), de recursos

(mesuren l'eficincia en l's i la gesti), de processos (mesuren l'eficcia i
l'eficincia en relaci amb els resultats) i de resultats (mesuren el grau d'assoliment
dels objectius del centre i el comparen amb els estndards).
L'equip directiu de la ZER ha de vetllar perqu es compleixin els acords presos.
El director o directora de l'escola i el director o directora de la ZER han de preveure els
mecanismes oportuns per adequar el PEC a l'ordenament jurdic vigent i, alhora, les
actuacions necessries per donar a conixer el seu contingut als sectors de la
comunitat escolar: personal, alumnes i famlies. El PEC orienta i vincula les actuacions
de tots els membres de la comunitat escolar, que l'han de respectar. L'exercici
professional del personal i les seves funcions es desenvolupen d'acord amb la
normativa vigent i d'acord amb els principis, valors, objectius i continguts del PEC.
El PEC ha d'estar a disposici de l'Administraci educativa, que ha de requerir-ne la
modificaci en cas que no s'ajusti a l'ordenament vigent.
Al web de la XTEC, secci Escola rural, hi ha un recull de models de documents de
gesti de les ZER.
4 rgans de govern i de coordinaci

L'especificitat de les ZER comporta la necessitat de preveure la distribuci de
responsabilitats directives entre la ZER i cadascuna de les escoles que en formen part.
En les seves normes d'organitzaci i funcionament les ZER poden dissenyar models
organitzatius singulars en relaci amb la gesti de les hores assignades per a l'exercici
de les tasques de direcci i de coordinaci, per donar resposta a les seves necessitats
per al desenvolupament del projecte educatiu de la zona escolar rural.
4.1 rgans unipersonals de govern: escoles rurals de les ZER

La direcci de cadascuna de les escoles de la ZER s l'rgan unipersonal de govern de
l'escola de carcter preceptiu, sense perjudici del que determini el Govern en aplicaci
de l'article 43 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.
El director o directora de cada escola rural s el responsable de la gesti del seu
centre, en el marc dels acords presos en els rgans de govern de la ZER i, amb
aquests efectes, depn de la direcci de la ZER.
En el cas de les escoles rurals que formen part d'una ZER, el o la cap d'estudis de la
ZER s el responsable de planificar i gestionar les activitats de la ZER, en el marc dels
acords presos sense perjudici del que determini el Govern en aplicaci de l'article 32
del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.
144/688
4.2 rgans unipersonals de govern: zones escolars rurals

L'equip directiu de la ZER, quan es constitueixi com el consell de direcci de la ZER,
ser l'rgan executiu de govern de la ZER, integrat pels tres rgans de govern
unipersonals, el director o directora, el o la cap d'estudis i el secretari o secretria, de la
zona i per la direcci de cadascuna de les escoles. La seva funci s impulsar i
coordinar l'aplicaci del projecte educatiu i gestionar el projecte de direcci de la ZER.
Les funcions dels rgans unipersonals de la ZER s'estableixen a les NOFZ i han de
concretar, entre d'altres:
Proposar i acordar les decisions de la ZER i collaborar en la seva execuci.

Realitzar l'adscripci dels mestres als centres.
Vetllar per un lideratge distribut i una participaci efectiva dels centres en les
decisions de la ZER.
Altres qestions especificades, o no, en les normes d'organitzaci i funcionament
de les ZER (NOFZ).
4.3 rgans collegiats de govern: claustre i consell escolar

El consell escolar i el claustre de professors sn els rgans collegiats de participaci
de la comunitat escolar en el govern i la gesti dels centres educatius que, com a
mnim, han d'existir en tots els centres que conformen el Servei d'Educaci de
Catalunya.
En cadascuna de les escoles que integren la zona escolar rural es constitueix un
claustre de professors, que est integrat per tots els professors que presten serveis a a
cada escola. L'adscripci a cada claustre d'escola dels professors itinerants de la ZER,
aix com l'altre personal nomenat a la ZER i que fa la funci educativa en l'escola, i la
concreci de les funcions de cada claustre d'escola s'estableixen a les normes
d'organitzaci i funcionament de la ZER (disposici addicional quinzena del Decret
102/2010, d'autonomia dels centres educatius).
Cadascuna de les escoles que integren la ZER t consell escolar. La composici i les
funcions del consell escolar de cada escola es regulen a les normes d'organitzaci i
funcionament de la zona (NOFZ), que ha d'aprovar el director o directora de la ZER.
La composici del consell escolar de cada escola ha de garantir la representaci
equilibrada de tots els sectors de la comunitat escolar (disposici addicional quinzena
del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius).
La ZER es dota d'un consell escolar i d'un claustre. El claustre de professors de la ZER
s l'rgan de participaci dels professors en el control i la gesti de l'acci educativa de
la ZER. El director o directora de la ZER presideix el claustre, que est integrat per tots
els professors de la ZER. El consell escolar de la ZER s l'rgan collegiat de
145/688
participaci de la comunitat educativa en el govern de la ZER (disposici addicional

quinzena del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius).
4.4 rgans unipersonals de coordinaci

El nombre de coordinadors de cicle per a les escoles rurals es determina aplicant els
criteris segents:
Coordinador o coordinadora de cicle d'educaci infantil: quan el centre tingui

autoritzada una oferta mnima d'un grup d'escolaritzaci per als nivells de P3, P4 i
P5.
Coordinador o coordinadora de cicle d'educaci primria: el nombre de
coordinadors es calcula segons el nombre de grups d'escolaritzaci autoritzats per
a l'educaci primria.
Nombre de grups primria

Nombre de coordinadors cicle
Entre 5 i 7 grups
1
Entre 8 i 10 grups
2
11 o ms grups (amb grups de 6)
3
En tots els centres amb 10 o ms mestres i a cada ZER es nomenaran els crrecs de
coordinaci segents:
Coordinador o coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesi social

Coordinador o coordinadora de riscos laborals
Coordinador o coordinadora TAC
5 Selecci del director o directora de la ZER i de les escoles rurals

El consell escolar i el claustre de professors, als efectes de la constituci de la comissi
de selecci en el concurs de mrits per a la direcci de la ZER, sn els de la ZER. El o
la representant de l'Administraci local a la comissi es designa a proposta conjunta
dels ajuntaments afectats (Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels
centres educatius pblics i del personal directiu professional docent).
La direcci del centre educatiu o de la ZER ha de convocar el claustre de professors i
el consell escolar per notificar-los les sollicituds admeses, procedir a l'elecci dels
membres de la comissi de selecci que en cada cas correspongui i posar en
coneixement dels dos rgans els projectes de direcci de les persones candidates.
El consell escolar i el claustre de professors, als efectes de la constituci de la comissi
de selecci en el concurs de mrits per a la direcci de cada escola de la ZER, sn els
de l'escola corresponent.
Entre els representants de l'Administraci educativa, designats per la direcci dels
serveis territorials, n'ha de formar part el director o directora de la ZER.
146/688
La selecci de la direcci de la ZER no est condicionada pel fet que els candidats
exerceixin o no la direcci d'alguna de les escoles que s'hi agrupen. La persona
seleccionada per a dirigir la ZER pot ser seleccionat per ocupar la direcci d'una escola
que en forma part.
La persona que exerceix la direcci d'una de les escoles que formen part d'una ZER
pot ser aspirant i ser seleccionada per ocupar la direcci de la mateixa ZER en ocasi
de vacant.
L'aspirant que solliciti la direcci d'una ZER i d'una de les escoles que en formen part
no pot demanar un tercer centre (article 15 del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de
la direcci dels centres educatius pblics i del personal directiu professional docent).
Les persones candidates a participar en el procs de selecci han de complir els
requisits que s'estableixen a l'article 14 del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la
direcci dels centres educatius pblics i del personal directiu professional docent.
El projecte educatiu de la ZER s el document de referncia tant pel que fa al projecte
de direcci de la ZER com al de les escoles.
Quan es concorri a la direcci de qualsevol de les escoles de la ZER, el projecte de
direcci ha de tenir en compte el projecte de direcci de la ZER i les concrecions
d'aquest projecte per a l'escola en qesti, aix com els objectius especfics de l'escola,
sempre dintre el marc del projecte educatiu de ZER.
6 Dedicaci horria dels rgans unipersonals de direcci

L'apartat 4 de l'Acord de la Mesa Sectorial de Personal Docent no Universitari en
l'mbit de l'Administraci de la Generalitat de Catalunya, de 17 de novembre de 2005,
aprovat per l'Acord de Govern de 22 de novembre de 2005 i fet pblic per la Resoluci
TRI/874/2006, de 7 de febrer, estableix que tots els membres dels equips directius han
de fer 35 hores setmanals de dedicaci al centre, les quals inclouen reunions i gestions
que es facin fora del centre.
Aquesta dedicaci especial no cal que s'especifiqui en horari fix, sin que es fa constar
de manera global en la dedicaci horria individual.
Els rgans unipersonals de direcci han de dedicar una part de l'horari lectiu a les
tasques prpies del seu crrec en la quantia explicitada en les normes d'organitzaci i
funcionament del centre, segons les responsabilitats assignades i amb les limitacions
globals derivades del total de la plantilla assignada al centre.
En el cas de les escoles, la dedicaci horria dels professors que pertanyen a l'equip
directiu ha de garantir la presncia al centre d'un crrec directiu durant l'horari de
classes. En el mes de juliol, mentre el centre romangui obert per ra de les tasques
organitzatives, acadmiques, administratives i d'atenci al pblic prpies d'aquest mes,
hi haur d'haver necessriament un membre de l'equip directiu en el centre. Un cop
concloses totes les activitats abans esmentades, el director o directora del centre,
d'acord amb la programaci general anual d'activitats aprovada en el consell escolar,
147/688
pot disposar-ne el tancament fins al final del perode de vacances d'agost.

En la previsi dels efectius de la plantilla es computen hores lectives per dedicar-les a
la gesti d'acord amb els criteris segents:
fins a 25 hores setmanals per als rgans de govern unipersonals de la ZER

(director o directora, cap d'estudis i secretari o secretria de la zona escolar rural);
5 hores, entre direcci i secretaria, a les escoles amb una plantilla de 4 o ms
mestres;
3 hores de direcci a les escoles amb una plantilla d'1 a 3 mestres.
En les seves normes d'organitzaci i funcionament, les ZER poden dissenyar models
organitzatius singulars en relaci amb la gesti de les hores assignades per a l'exercici
de les tasques de direcci i de coordinaci, per donar resposta a les seves necessitats
per al desenvolupament del projecte educatiu de la zona escolar rural.
7 Personal docent
L'organitzaci dels equips docents s'ha d'orientar a facilitar el desenvolupament del
projecte educatiu i l'assoliment de les competncies bsiques i el mxim aprofitament
educatiu de tots els alumnes. Aquesta organitzaci ha de permetre potenciar l'atenci a
la diversitat i l'acci tutorial, aix com aprofundir en els aspectes que el centre, a partir
dels resultats educatius i de les avaluacions diagnstiques, hagi prioritzat. Les normes
d'organitzaci i funcionament del centre han de preveure els criteris que cal tenir en
compte per organitzar els equips docents, entre els quals s'hauria de considerar que el
nombre de professors per a cada grup fos el mnim, especialment en els primers
cursos, per evitar la dispersi i afavorir la coherncia didctica i l'avaluaci integrada.
7.1 Mestres especialistes itinerants

La presncia de mestres especialistes a l'escola permet a la resta de mestres disposar
d'hores lectives per potenciar l'atenci a la diversitat i l'acci tutorial i aprofundir el
treball en aquells aspectes que el centre hagi prioritzat a partir de l'anlisi dels seus
resultats educatius i dels resultats de les proves diagnstiques.
Les rees de msica, educaci fsica i llengua estrangera, aix com l'educaci infantil i
l'educaci especial, s'han d'assignar preferentment als mestres que disposin de
l'especialitat corresponent.
En la mesura en qu l'organitzaci del centre ho requereixi, el director o directora pot
assignar rees d'especialitat a mestres no especialistes del centre, sempre que
comprovi que tenen l'adequada titulaci, formaci o experincia.
D'acord amb els criteris establerts pel centre, els mestres especialistes poden intervenir
en el segon cicle d'educaci infantil.
148/688
El director o directora de l'escola ha d'assegurar que els mestres especialistes facin

prioritriament les tasques docents prpies de la seva especialitat i desprs la docncia
en altres rees, les tasques de tutor o tutora i les prpies de la condici de mestre o
mestra.
La presncia de mestres especialistes ha de permetre una coordinaci adequada, el
suport tcnic i educatiu i l'assessorament als altres membres del claustre, aix com
l'assessorament de les programacions que elaborin els equips de mestres de cada
cicle, en els aspectes relacionats amb la seva especialitat.
Ats que una de les caracterstiques de l'escola rural s la intervenci de mestres
especialistes itinerants, prevista i organitzada des del comenament del curs, cal que
en la programaci general anual de la ZER consti l'organitzaci del temps lectiu de tots
els mestres de la ZER.
Els mestres itinerants, un cop cobertes les necessitats docents derivades de la condici
de mestre o mestra especialista, si disposen d'hores lectives, les han de dedicar a les
activitats de docncia prpies de la seva condici de mestre o mestra.
La programaci i la distribuci de les activitats de carcter no especialista del mestre o
mestra itinerant estan en funci de les necessitats dels alumnes de cada escola,
d'acord amb el projecte educatiu de la ZER i seguint criteris d'eficincia en l's dels
recursos per part del director o directora de la ZER.
El director o directora de la ZER, conjuntament amb el director o directora de cada
escola, ha d'aplicar criteris d'eficincia en la gesti de l's de recursos i vetllar, en la
confecci de l'horari setmanal dels mestres, perqu els mestres especialistes itinerants
concentrin la seva docncia cada dia en una sola escola, evitant els desplaaments
dins d'una mateixa jornada per tal de provocar el mnim impacte en la jornada laboral
d'aquests mestres.
Quan aquesta circumstncia sigui justificable el director o directora de la ZER pot
computar-li els desplaaments entre escoles dins de l'horari fix no lectiu.

El personal auxiliar administratiu (o administratiu) amb funcions de suport en les ZER
ha de prestar el servei en el centre educatiu i localitat on s'hagi establert la seva seu,
sens prejudici de les funcions que li sn prpies respecte de tots els centres que
constitueixen la ZER, amb els mitjans que estiguin al seu abast, especialment les
tecnologies de la informaci i de la comunicaci.
9 Gesti d'aula
L'agrupaci heterognia d'alumnes, pel que fa a l'edat, ha de preveure com s'organitza
aquest grup d'alumnes i com es planifiquen les experincies d'aprenentatge amb
l'objectiu d'assolir l'xit educatiu.
149/688
A les aules ha de predominar el treball en grup, facilitant una interacci constant entre
els alumnes i el mestre o mestra, i s'ha de promoure la tutoritzaci i el mentoria entre
alumnes de diferents edats per afavorir els processos d'ensenyament i la descoberta
compartida. La collaboraci i la cooperaci entre alumnes, on el mestre o mestra t un
paper de guia o orientador, permet contextualitzar i personificar el procs
d'ensenyament i aprenentatge de cadascun dels alumnes.
L'organitzaci de l'aula ha de facilitar l'atenci a la diversitat respectant els ritmes de
treball, de maduraci i d'aprenentatge de cada alumne i potenciant una metodologia
que afavoreixi l'autonomia, la responsabilitat i els hbits de treball.
La gesti de l'aula ha de tenir en compte, entre altres:
La interacci entre alumnes de diferents nivells, cursos i edats.

Els agrupaments d'alumnes que afavoreixin el treball competencial.
L'atenci personalitzada per atendre els diferents ritmes de treball i d'aprenentatge.
La flexibilitat que permeti aprendre en espais organitzats de manera heterognia i
flexible.
La metodologia que potenci l'autonomia, la responsabilitat i els hbits de treball
L'organitzaci d'activitats que fomentin la implicaci i l'establiment de vincles amb
el poble ms enll de les tasques escolars.
Al web de la XTEC, secci Escola rural hi ha un recull d'experincies i materials.

L'activitat docent del centre s'organitza en funci del projecte educatiu i de les
concrecions previstes al projecte de direcci vigent, a partir de l'agrupament dels
alumnes, i la confecci d'horaris es fa d'acord amb les prescripcions curriculars
establertes en la normativa vigent, amb els criteris que estableixen les normes
d'organitzaci i funcionament del centre i en funci de l'especialitat i la preparaci
especfica dels professors.

L'organitzaci dels alumnes en grups s'ha d'establir d'acord amb els criteris definits en
les normes d'organitzaci i funcionament del centre, en el marc de la seva autonomia
pedaggica i d'acord amb el principi de l'educaci inclusiva. S'ha de preveure i afavorir
l'aprenentatge entre iguals.
L'agrupaci d'alumnes de les escoles rurals ha de ser, normalment, internivells, i l'equip
directiu de les escoles i de la ZER han de vetllar perqu s compleixi.
Si, puntualment i en funci de les rees, es considera un altre tipus d'agrupament,
caldr que estigui degudament justificat amb l'objectiu d'assolir l'xit educatiu.
150/688

La normativa vigent sobre prevenci de riscos laborals estableix l'obligaci d'adoptar
les mesures de prevenci contra incendis i d'evacuaci dels treballadors i dels
alumnes, aix com de les persones alienes presents en el centre de treball. Aquestes
mesures s'han de comprovar peridicament.
Per aquest motiu, tots els centres han d'elaborar, revisar i actualitzar peridicament el
pla d'emergncia. Cal utilitzar el manual "Pla d'emergncia del centre educatiu", editat
pel Departament d'Ensenyament.
Els centres pblics, a l'inici de curs, han de comprovar que el pla d'emergncia est
actualitzat i han de garantir que, com a mnim, es far un simulacre (d'evacuaci o de
confinament) durant el primer trimestre del curs escolar. Aquest simulacre s'ha de
planificar tenint en compte totes les activitats que es porten a terme en el centre,
incloses les que es fan en horari de menjador, en el cas que els alumnes romanguin al
centre dins d'aquesta franja.
Els centres pblics han de comunicar a la segent adrea electrnica
simulacres_pc@gencat.cat, amb una antelaci de 10 dies a la data del simulacre, la
informaci segent:
Nom del centre educatiu

Dia i hora previst per fer el simulacre (d'evacuaci o confinament)
Nombre aproximat de persones que s'han d'evacuar
Ubicaci del punt de reuni
Aix mateix, el dia de la realitzaci del simulacre, els centres educatius han de simular
la trucada al 112 d'acord amb la guia de trucades de simulacres en centres educatius,
inclosa en les instruccions del "Pla d'emergncia del centre docent".
En els centres pblics, una vegada fet el simulacre, el director o directora del centre ha
de fer arribar al director o directora dels serveis territorials o al o a la gerent del
Consorci d'Educaci de Barcelona, segons escaigui, un informe amb les fitxes 27 i 28
del manual "Pla d'emergncia del centre docent", degudament emplenades, i una cpia
dels plnols del centre, si aquests s'han actualitzat durant el darrer any.
En cas d'emergncia real, els centres pblics han de comunicar el succs al director o
directora dels serveis territorials o al o a la gerent del Consorci d'Educaci de
Barcelona.
Si el centre comparteix les installacions amb altres entitats o persones pbliques o
privades, s'hi ha de coordinar en relaci amb el pla d'emergncia.
Es poden consultar les instruccions relatives al "Pla d'emergncia del centre docent".
151/688
11.2 Coordinadors de prevenci de riscos laborals en els centres pblics

En les ZER i en les escoles rurals amb 10 o ms docents de plantilla, el director o
directora ha de designar una persona per a la coordinaci de la prevenci de riscos
laborals i comunicar-ne la designaci al director o directora dels serveis territorials o, a
la ciutat de Barcelona, al o a la gerent del Consorci d'Educaci.
servei actiu i amb destinaci al centre, amb formaci en la matria. Si cap d'aquests no
hi opta i se'n t constncia expressa, es podr nomenar qualsevol altre docent que
imparteixi ensenyaments en el centre durant el curs escolar.
Correspon al personal coordinador de prevenci de riscos laborals promoure i
coordinar les actuacions en matria de salut i seguretat en el centre. Les funcions que
t sn:
Coordinar les actuacions en matria de seguretat i salut, aix com la promoci i el

foment de l'inters i la cooperaci dels treballadors en l'acci preventiva, d'acord
amb les orientacions del Servei i de les Seccions de Prevenci de Riscos Laborals
i les instruccions del director o directora del centre.
Collaborar amb el director o directora del centre en l'elaboraci del pla
d'emergncia, i tamb en la implantaci, la planificaci i la realitzaci dels
simulacres.
Revisar peridicament la senyalitzaci del centre amb la finalitat d'assegurar-ne
l'adequaci i la funcionalitat.
Revisar peridicament el pla d'emergncia per assegurar-ne l'adequaci a les
persones, els telfons i l'estructura.
Revisar peridicament els equips contra incendis, com a actuaci complementria
a les revisions oficials.
Promoure i fer el seguiment d'actuacions d'ordre i neteja.
Donar suport al director o directora del centre per formalitzar i trametre als serveis
territorials o al Consorci d'Educaci de Barcelona el "Full de notificaci d'accident,
incident laboral o malaltia professional".
la investigaci dels accidents que es produeixin en el centre.
Promoure i potenciar la formaci del personal treballador del centre dins d'aquest
mbit.
l'avaluaci i el control dels riscos generals i especfics del centre.
Collaborar amb els professors en les etapes educatives que escaigui, per al
desenvolupament, dins el currculum de l'alumne, de continguts de prevenci
riscos.
152/688
Per tal que el personal coordinador de prevenci de riscos laborals adquireixi el

coneixement necessari i disposi de les eines per a una correcta gesti de la prevenci
de riscos laborals al centre, el Departament d'Ensenyament posa a disposici d'aquest
personal coordinador el curs telemtic de "Seguretat i salut laboral: Prevenci de riscos
laborals. Nivell bsic", de 30 hores, que haur de fer per poder exercir amb garantia de
qualitat les seves funcions.
Els directors dels centres han de possibilitar i donar la mxima prioritat per tal que el
personal coordinador designat adquireixi aquesta formaci al ms aviat possible.
A ms a ms, les seccions de prevenci de riscos laborals dels serveis territorials i del
Consorci d'Educaci de Barcelona organitzen peridicament sessions informatives
adreades al personal coordinador de prevenci de riscos laborals per tractar aspectes
rellevants de la gesti de la prevenci de riscos laborals en els centres.
12 Normativa d'aplicaci (escoles rurals i zones escolars rurals)

Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia de centres educatius (DOGC nm.
5.8.2010)
del personal directiu professional docent (DOGC 11.11.2010)
Decret 198/1996, de 12 de juny, pel qual s'aprova el reglament orgnic dels centres
docents pblics que imparteixen educaci infantil i primria (DOGC nm 2218,
article 50)
perfil i la provisi dels llocs de treball docent (DOGC nm 6591, de 27.3.2014)
Ordre 12 de mar de 1997, d'adaptaci i creaci de zones escolars rurals,
derogada pel Decret d'Autonomia dels centres educatius. Article 9
Resoluci d'11 de juny de 2013 de la DGEIP, que ordena l'organitzaci del Suport
Escolar Personalitzat en els centres d'educaci infantil i primria
Resoluci de 10 de juny de 2015, per la qual es fixen els criteris generals i el
procediment per a la confecci de les plantilles de professors de les escoles per al
curs 2015-2016 i de supressi o transformaci dels llocs de treball docents
Organitzaci de les llars d'infants

1 Organitzaci de les llars
El director o directora de la llar elabora, amb la participaci del personal educador, la
programaci general anual del centre, que ha d'explicitar la prioritzaci per al curs dels
objectius globals, les activitats i el seu seguiment i l'avaluaci, aix com la concreci del
calendari i l'horari de les activitats escolars i de les reunions de contingut pedaggic i
153/688
les de coordinaci amb les famlies, entre altres.

El director o directora de la llar aprova la programaci general anual, prvia consulta
preceptiva al consell escolar de la llar. Correspon al consell escolar del centre
l'avaluaci de la programaci general anual. L'organitzaci del temps, dels espais i dels
materials ha de facilitar l'acci educativa i l'assoliment dels objectius i capacitats
establertes.
La planificaci de les activitats que es desenvolupin fora de la llar d'infants, o que pel
seu carcter general impliquin la modificaci de l'horari habitual, s'ha d'incloure en la
programaci general anual del centre per a la seva aprovaci o s'ha de preveure amb
prou antelaci perqu es comuniqui al consell escolar.
Les normes d'organitzaci i funcionament del centre han de regular el nombre
d'acompanyants mnim per grup classe quan es facin sortides del centre amb els
infants. Si no hi ha una altra regulaci, cal que es garanteixi sempre un mnim de tres
acompanyants per grup classe. El nombre total d'acompanyants ser en funci del
tipus d'activitat de la sortida. Quan aquestes activitats afectin tot el centre s'han de
comunicar a la Inspecci d'Educaci, i si comporten l'alteraci del calendari i horari
escolar habitual cal l'autoritzaci prvia del director o directora dels serveis territorials o,
a la ciutat de Barcelona, de l'rgan competent del Consorci d'Educaci.
Les activitats programades tenen per als educadors la mateixa obligatorietat que
l'horari habitual de feina.
Als infants que participin en activitats fora del centre organitzades per l'equip educatiu,
els caldr l'autoritzaci escrita dels pares o tutors legals.
2 Organitzaci del temps escolar

2.1 Calendari escolar
Les llars d'infants han d'estar obertes, per atendre els infants, des del dia 14 de
setembre de 2015 fins al 30 de juny de 2016. Tenen la consideraci de vacances
escolars els perodes segents:
Nadal: del 23 de desembre de 2015 al 7 de gener de 2016, ambds inclosos

Setmana Santa: del 19 al 28 de mar de 2016, ambds inclosos.
Quant als dies festius, cal atenir-se al que preveu el punt 8.2 de l'Ordre ENS/59/2015,
de 26 de mar, per la qual s'estableix el calendari escolar del curs 2015-2016 per als
centres educatius no universitaris de Catalunya.
Aix mateix, es podran establir els dies festius de lliure disposici que es determinin en
el marc del calendari laboral del personal.
2.2 Horari de les llars d'infants
154/688
L'horari d'atenci als infants s de 9 a 17 hores, de dilluns a divendres, llevat del

perode comprs entre el 27 i el 30 de juny de 2016, durant el qual l'horari d'atenci als
infants s de 9 a 14 hores. Per als infants que no dinin al centre s'ha de determinar un
marge horari no superior a tres hores entre les sessions de mat i les de tarda.
Sens perjudici de l'horari establert d'entrada i sortida, el director o directora del centre
pot considerar la possibilitat de flexibilitzar l'horari, d'acord amb les necessitats dels
infants i de les famlies. Cal considerar tamb la possibilitat de modificar l'horari en els
primers dies de curs per poder dur a terme el procs d'adaptaci dels infants a la
dinmica d'interacci que es genera entre les famlies, els educadors i els infants, quan
aquests comencen a assistir a la llar d'infants. Aquesta dinmica s'inicia amb el primer
contacte dels pares amb la llar d'infants, continua al llarg de tot un procs que t la
finalitat d'afavorir una bona adaptaci de l'infant i es concreta en la programaci d'un
horari especial durant els primers dies del curs amb una entrada esglaonada dels nens
i nenes.
El procs d'adaptaci s'ha de dur a terme a totes les llars d'infants, s'ha d'ajustar a les
caracterstiques prpies de cada centre (dels infants, les famlies, l'entorn, les
installacions, etc.) i s'ha de programar d'acord amb els criteris generals segents:
Continutat en el mateix grup, sempre que sigui possible, dels infants que ja hagin
assistit a la llar el curs anterior.
Tramesa de la informaci sobre els infants entre el personal educador de manera
sistemtica.
Informaci a les famlies o tutors legals dels infants, sobre el calendari del procs
d'adaptaci.
El procs d'adaptaci t una durada mxima d'un mes i s'ha de flexibilitzar segons el
grau d'adaptaci de l'infant a la llar d'infants. La programaci d'aquest procs
d'adaptaci s'ha de presentar prviament al director o directora dels serveis territorials
o, a la ciutat de Barcelona, al o a la gerent del Consorci d'Educaci perqu l'autoritzi.
3 Organitzaci dels grups d'infants

L'organitzaci dels diferents grups d'infants s'ha d'ajustar al que estableix el Decret
282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l'educaci infantil i els
requisits dels centres. La composici i el nombre d'alumnes per grup es pot modificar
segons les condicions especfiques del centre o la demanda i les necessitats de
matrcula, o tamb per la integraci d'infants amb necessitats educatives especials.
El nombre mnim d'infants per obrir un grup s el segent:
3 infants per a menors d'1 any

5 infants entre 1 i 2 anys
9 infants entre 2 i 3 anys
155/688
Si s el cas, es podran obrir grups d'edats mixtes. En aquests grups la rtio mxima ha
de ser la que estableix el Decret 282/2006, per al grup inferior d'edat dels infants que
integrin aquell grup.
4 Personal de les llars d'infants

s personal del Departament d'Ensenyament a les llars d'infants:
El director o directora de la llar

El personal educador
El personal de cuina
El personal ajudant de cuina - netejador
El personal de manteniment
4.1 Direcci de la llar d'infants

Designaci
Mentre no s'hagi regulat per reglament el sistema de nomenament de director o
directora de llar d'infants, exercir les funcions de direcci el personal de l'extingida
categoria professional de director o directora de llar d'infants, enquadrat en el subgrup
A3. En absncia de personal d'aquesta categoria, exercir les funcions de director o
directora, l'educador o educadora que presti serveis a la llar i que resulti nomenat a
proposta de l'equip de cada llar, amb l'informe favorable de la Inspecci d'Educaci.
Aquest nomenament t carcter transitori i no pot excedir un perode de quatre anys.
Funcions
Corresponen al director o directora de la llar les funcions segents:
a. La gesti, l'organitzaci i la planificaci de la llar, que t com a finalitat bsica
afavorir el desenvolupament integral de cada infant ats.
b. La direcci, la coordinaci i el control del personal que tingui assignat la llar
d'infants, i la distribuci de les tasques, a fi de garantir el bon funcionament de la
llar d'infants. A ms, actua com a dinamitzador i animador de l'equip educatiu,
d'acord amb els programes formatius que s'hi estableixin.
c. El manteniment de les relacions necessries amb els familiars dels infants atesos,
i amb altres professionals i serveis en relaci amb l'educaci i el desenvolupament
dels infants.
d. L'atenci directa als infants.
L'assignaci dels educadors als diferents grups la fa el director o directora, havent-la
156/688
consultat prviament a l'equip docent. L'assignaci s'ha de fer d'acord amb els criteris
pedaggics establerts en el projecte educatiu, especialment els aspectes lingstics,
l'atenci a la diversitat, les caracterstiques dels diferents grups classe i la continutat en
el mateix grup.
Les hores destinades a les tasques a, b i c s'han de determinar en funci del nombre
de grups que tingui la llar d'infants. Es comptabilitzen normalment 3 hores setmanals
per cada grup d'infants, amb un mnim de 15 hores per setmana.
4.2 Personal educador

Corresponen al personal laboral de la categoria professional educador de llars d'infants
les funcions segents:
a. Atendre directament els infants, com a responsable del grup assignat, en el
desenvolupament de la personalitat individual i social, tant en el camp fsic com
psquic i social i de la higiene personal, vestit i alimentaci. Atendre, aix mateix, la
vigilncia i custdia dels infants en el cas de sortides programades pel centre.
b. Formar part de l'equip educatiu participant en l'elaboraci, l'execuci i l'avaluaci
dels projectes que s'estableixin en el pla general de funcionament del centre.
c. Programar, desenvolupar i avaluar els processos educatius i d'atenci als infants.
d. Mantenir una relaci peridica amb els familiars dels infants, proporcionant-los
orientaci i suport, aix com amb altres professionals i serveis educatius
relacionats amb l'educaci i el desenvolupament dels infants.
e. Supervisar i avaluar el personal en prctiques adscrit a l'aula.
Els educadors que no siguin tutors d'un grup d'infants s'han d'encarregar de les tasques
que estiguin establertes en la programaci general del centre i de dur a terme les
suplncies que es produeixin i de les quals no es derivi substituci: baixes curtes,
permisos, etc.
El personal educador est obligat a assistir a les reunions de l'equip educatiu i a totes
les reunions convocades pel director o directora.
4.3 Personal de cuina

Correspon al personal laboral del Departament d'Ensenyament de la categoria
professional oficial de primera, cuiner o cuinera, adscrit a la llar d'infants, ser el
responsable de la cuina. Aquest personal s'encarrega, sota les directrius del director o
directora de la llar i amb l'ajut del personal adscrit a les seves ordres, de la preparaci,
157/688
manipulaci i control dels aliments servits a la llar d'infants i de tenir cura dels diferents
rgims alimentaris que, per prescripci mdica, s'hagin de preparar per als infants.
Collabora en les festes i sortides que es facin a la llar d'infants, preparant mens
apropiats, i es responsabilitza de la custdia, provisi, emmagatzematge i conservaci
dels aliments, aix com de la neteja dels estris de la cuina i del seu paviment.
4.4 Personal de manteniment

Sota les directrius del director o directora de la llar d'infants, correspon al personal
laboral de la categoria professional oficial de primera, manteniment, adscrit a la llar
d'infants, fer funcions que requereixen una prctica concreta o coneixements generals
d'ofici. Aquest personal fa feines prpies de paleta, pintura, fusteria i altres, necessries
per al manteniment de l'edifici i de l'exterior; aix mateix, fa installacions no complexes
per al suport de les activitats educatives programades a la llar. Tamb t cura dels
accessos a la llar.
4.5 Personal ajudant de cuina-netejador

Correspon al personal laboral del Departament d'Ensenyament de la categoria
professional ajudant de cuina-netejador, sota les directrius del director o directora de la
llar o del cuiner o cuinera, fer tasques de menjador/repartidor i bugaderia i llenceria, aix
com encarregar-se de la neteja de les dependncies de la llar i tamb de la maquinria
i els estris de cuina.
5 Jornada i horari del personal de les llars d'infants

El calendari laboral del personal de les llars d'infants per al curs 2015-2016, que s
negociat amb els representants dels treballadors, s'atn a l'establert a l'article 45.8 del
VI Conveni collectiu nic d'mbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de
Catalunya.
El personal amb contracte de treball vigent de la categoria professional d'ajudant de
cuina-netejador que faci l'horari de 9 a 17 hores, es podr acollir voluntriament a
l'opci de desenvolupar la seva jornada de treball en una de les modalitats horries
segents, la qual s'ha de decidir de manera consensuada entre el treballador o
treballadora i el director o directora de la llar:
a. entre les 11 i les 19 hores;
b. entre les 7 i les 15 hores.
L'horari de 7 a 15 hores es considera horari continuat, durant el qual l'nica pausa que
es comptabilitza com a treball efectiu s la que s'estableix a l'article 45.4 del VI Conveni
collectiu nic d'mbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de Catalunya.
158/688
El personal de nova contractaci de l'esmentada categoria professional ha de

desenvolupar la jornada de treball, de dilluns a divendres, en alguna de les modalitats
horries que s'hagin establert, a proposta de la llar. En tot cas ha de quedar garantit el
servei durant l'horari d'activitat i funcionament de la llar d'infants amb la presncia d'un
treballador o treballadora d'aquesta categoria, com a mnim, durant la franja horria de
9 a 17 hores. Durant els perodes en qu no hi hagi atenci als infants, la jornada del
personal de la categoria ajudant de cuina-netejador ha de ser de 5 hores, que s'han de
desenvolupar en la franja horria que sigui consensuada entre el treballador o
treballadora i el director o directora de la llar.
Es comptabilitzen com a hores de treball efectiu per a tot el personal de la llar d'infants
un total de 18 hores fora de l'horari establert, que es distribueixen al llarg del curs
escolar i que es dediquen a l'organitzaci de tasques i activitats durant el curs (atenci
a les famlies, compra de materials, formaci, preparaci de tasques, resoluci
d'incidncies eventuals...). Aquestes hores poden no ser de presncia obligatria en el
centre de treball.
La disponibilitat total de l'equip educatiu de la llar d'infants, juntament amb alguns
elements de flexibilitat en l'organitzaci dels grups d'infants, amb l'atenci dels monitors
de migdia, ha de permetre 5 hores setmanals per fer les tasques de coordinaci,
reunions de claustre, programaci, elaboraci de materials, etc.
Els dies en qu no hi ha atenci directa als infants es dediquen a l'organitzaci del curs,
la planificaci de l'acci educativa i la formaci del personal.
6 Normativa d'aplicaci (organitzaci de les llars d'infants)

Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009)

Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius (DOGC 5686,
de 5.8.2010): especficament la disposici addicional desena (DOGC nm. 5686,
de 5.8.2010)
del personal directiu professional docent (DOGC nm. 5753, d11.11.2010)
Ordre ENS/124/2014, de 14 d'abril, per la qual s'estableix el calendari escolar del
nm 6607, de 22.4.2014)
Llars dinfants
l'educaci infantil (DOGC nm. 4670, de 6.7.2006),
l'educaci infantil (DOGC 5686, de 5.8.2010)
Condicions de treball. Personal llars dinfants
159/688

(DOGC 4675, de 13.7.2006)
Llei 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic (BOE 89, de
13.4.2007)
Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de mar, pel qual saprova el text refs de la
llei de lEstatut dels Treballadors (BOE 75, de 29.3.1995)
Decret legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, pel qual saprova la refosa en un text nic
funci pblica (DOGC 2509 Annex de 31.11.1997)
27.9.2012).
(DOGC 6340, de 21.3.2013)
(DOGC 2100, de 13.9.1995)
organismes autnoms.
consulta mdica del personal al servei de lAdministraci de la Generalitat.
Acord del Departament dEnsenyament i el Comit Intercentres de 22.5.2014 sobre
el calendari laboral del personal de les llars dinfants pbiques del departament
dEnsenyament per al curs 2014-2015.
Acord de Departament dEnsenyament i el Comit Intercentres de 12.7.2013 sobre
lhorari de treball del personal de la categoria dajudant de cuina-netejador/a de les
llars dinfants pbliques del departament dEnsenyament.
Acord del Departament d'Ensenyament i el Comit Intercentres d'11.7.2007 en
relaci amb les rtios mximes d'escolaritzaci
Generalitat de Catalunya.
Organitzaci del temps escolar
160/688
1 Calendari escolar
Tots els centres educatius de nivell no universitari han d'atenir-se al calendari escolar
per al curs 2015-2016, regulat per l'Ordre ENS/59/2015, de 26 de mar per la qual
s'estableix el calendari escolar del curs 2015-2016 per als centres educatius no
universitaris de Catalunya, i que regula, entre altres aspectes, les dates d'inici i
acabament de les activitats dels professors, les dates d'inici i acabament de les
classes, l'horari en els diversos ensenyaments i les vacances escolars i els dies festius.
La concreci de la planificaci de les activitats del centre al llarg del curs escolar
s'aprova i avalua en el marc de la programaci general anual de la qual forma part.
1.1 Informaci complementria per als centres que imparteixen FP i batxillerat

L'accs a la universitat i la preinscripci als cicles formatius de grau superior no han
d'alterar el dret a l'escolaritzaci dels alumnes de segon curs de batxillerat. Tot
permetent el normal desenvolupament del procediment d'accs a la universitat i la
preinscripci als cicles formatius de grau superior, cal que, amb posterioritat a
l'avaluaci final ordinria de segon curs, tots els centres de batxillerat ofereixin activitats
lectives als seus alumnes, d'aprofundiment i consolidaci dels continguts del batxillerat,
i orientar-les en funci de les seves opcions posteriors. Les activitats lectives s'han de
perllongar fins a la data establerta amb carcter general en l'Ordre esmentada, per b
que els alumnes que s'hagin inscrit a les proves d'aptitud per a l'accs a la universitat
noms hi hauran d'assistir fins que facin aquestes proves.
2 Horari del centre

L'horari del centre s'estableix d'acord amb l'Ordre ENS/59/2015, de 26 de mar, en
funci dels ensenyaments que s'hi imparteixen. La programaci general del centre ha
d'explicitar el tipus d'horari de cada ensenyament i la programaci de les activitats
complementries i les extraescolars.
La gesti del temps escolar per part del centre s'ha de fonamentar en criteris
pedaggics del projecte educatiu i les prioritats concretades en la programaci general
anual. Les decisions, en relaci amb l'organitzaci i la distribuci del temps escolar, han
de vetllar per la coherncia de l'acci educativa i han d'estar orientades a la millora dels
resultats educatius.
161/688
Correspon al director o directora del centre la concreci dels horaris, escoltat el claustre
i tenint en compte les caracterstiques del centre, les prioritats del projecte educatiu i
del projecte de direcci, la normativa vigent i les indicacions de carcter general que
s'inclouen en els documents que s'esmenten.
2.1.2 Marges de tolerncia en l'horari d'entrada d'alumnes

Les normes d'organitzaci i funcionament del centre concreten l'horari marc del centre i
estableixen les hores d'entrada i de sortida dels alumnes d'acord amb la planificaci de
l'activitat lectiva. Correspon a cada centre determinar, en les seves normes
d'organitzaci i funcionament, quins sn els marges horaris mxims per permetre
l'entrada dels alumnes al centre ms enll de l'hora fixada per a l'inici de l'activitat
escolar, fent sempre excepci dels casos en qu s'addueixi una ra que el director o
directora del centre consideri suficientment justificada.
Les modificacions excepcionals del calendari o de l'horari escolar establert amb
carcter general les ha d'autoritzar el Departament d'Ensenyament, d'acord amb el
procediment especificat a l'Ordre ENS/59/2015, de 26 de mar.
2.1.2.1 Especificacions per a centres amb transport escolar

Els horaris dels centres amb alumnes usuaris del servei de transport escolar s'ha
d'establir de manera que s'ajustin amb el de transport. En aquest cas el director o
directora dels serveis territorials ha de determinar, amb l'audincia prvia dels consells
comarcals, l'horari dels centres educatius amb alumnes usuaris del servei de transport
escolar.
2.1.3 Activitats no lectives

Fora de l'horari lectiu destinat a l'ensenyament reglat, el centre pot programar activitats
complementries i extraescolars, que han de quedar recollides en la programaci
general anual. La realitzaci d'aquestes activitats, que seran de carcter voluntari, no
pot comportar, als alumnes que no hi participin, discriminaci o modificaci de l'horari
lectiu o del calendari escolar. En el cas de les escoles pbliques, aquesta programaci
d'activitats no ha d'interferir amb el temps dedicat al suport escolar personalitzat.
2.2 Especificacions per als centres d'educaci secundria

2.2.1 Rgim dirn
162/688
Amb carcter general, i d'acord amb les prescripcions curriculars, per als centres que
imparteixen ensenyaments secundaris l'horari dirn ha de tenir en compte el segent:
La distribuci de l'horari lectiu s'ha de mantenir dins els lmits segents: de les 8
hores a les 19 hores, excepte en els cicles formatius. Les classes s'han
d'organitzar normalment en sessions de mat i tarda.
Les sessions de classe s'organitzen a partir de les concrecions curriculars definides
al projecte educatiu que s'hagin concretat en les normes d'organitzaci i
funcionament, com a resultat de l'aplicaci del projecte educatiu, i de les
assignacions horries de les diferents matries regulades pels decrets 143/2007 i
142/2008, que estableixen l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria
obligatria i del batxillerat.
No s'han de fer ms de 3 hores seguides de classe (o 180 minuts) sense un
esbarjo mnim de 30 minuts.
Indicativament, cal fer 6 hores diries de classe, 4 de les quals sn al mat i 2 a la
tarda, distribudes en el nombre de sessions de classe que estableixi el centre. En
cap cas no s'han de fer ms de 7 hores diries de classe a un mateix grup
d'alumnes.
Els alumnes d'ESO tenen 30 hores lectives setmanals.
Els alumnes de batxillerat tenen 30 hores lectives setmanals, sense comptar-hi les
hores corresponents al treball de recerca.
2.2.1.1 Informaci complementria per als centres pblics

Els instituts, com a norma general, han d'estar oberts de dilluns a divendres, mat i
tarda, de manera que els alumnes puguin accedir als seus serveis dins l'horari i en les
condicions establertes pel consell escolar. A l'ESO, la concreci de l'horari lectiu i de la
programaci d'activitats generals de centre (reunions de professors, esports, etc.) no
pot comportar ms de tres tardes lliures setmanals per a cada alumne, llevat dels
centres que tinguin autoritzada una organitzaci horria singular.
2.2.2 Rgim nocturn

L'horari d'impartici dels estudis de batxillerat en rgim nocturn s de dilluns a
divendres i no ha de comenar abans de les 17 hores. Els alumnes han de fer
diriament un temps lectiu mxim de 5 hores (300 minuts, inclosos 20 minuts
d'esbarjo), distribudes en el nombre de sessions de classe que estableixi el centre.
2.3 Especificacions per als centres d'educaci d'adults

L'oferta formativa s'ha de desenvolupar entre les 9 h i les 22 h i, d'acord amb les
163/688
caracterstiques del centre o aula, i s'ha d'organitzar en franges horries de mat, tarda i
vespre, de dilluns a divendres. Si el nombre de docents o els espais disponibles no
permeten fer oferta formativa en totes les franges horries, cal prioritzar la franja
horria en qu es puguin atendre ms b les demandes dels alumnes.
2.4 Especificacions per a les escoles oficials d'idiomes

La definici del marc horari general de les EOI ha de tenir en compte els elements
segents:
Cada grup d'alumnes de rgim ordinari ha de tenir un mnim de quatre hores

setmanals de classe en dies diferents, durant el curs acadmic.
Cada grup d'alumnes de rgim intensiu ha de tenir l'horari equivalent a l'anterior
concentrat en la meitat del curs acadmic que escaigui.
Cada grup de rgim semipresencial (de 3r a 5) ha de tenir un mnim de 2 hores
presencials setmanals.
Cada grup de 1r a 3r, fruit de la flexibilitzaci pilot de cursos de rgim ordinari, ha
de tenir un horari equivalent a aquests concentrat en dos semestres del curs
acadmic que escaigui.
La distribuci de l'horari s'ha de mantenir dins els lmits compresos entre les 8 h i
les 22 h. Les sessions de classe sn de 60 - 120 o 150 minuts, en els quals s'inclou
el canvi de classe. Per criteris pedaggics poden programar-se sessions de durada
diferent tot respectant el nombre total d'hores per curs i per idioma.
Els horaris d'obertura del centre i els horaris del personal docent i no docent s'han
d'ajustar a l'activitat acadmica, d'acord amb el marc horari general establert.
L'aplicaci del pla d'estudis ha d'atenir-se al que determinen el Decret 4/2009, de 13 de
gener, pel qual s'estableix l'ordenaci i el currculum dels ensenyaments d'idiomes de
rgim especial, la Resoluci EDU/1707/2010, de 20 de maig, que estableix
l'organitzaci dels cursos d'actualitzaci i especialitzaci equivalents al nivell C1 i C2
per al perfeccionament de competncies en els estudis de catal per a no
catalanoparlants, i la Resoluci ENS/1365/2012, de 20 de juny, que estableix
l'organitzaci dels cursos d'actualitzaci i especialitzaci equivalents al nivell C1
d'angls, alemany i francs.
La durada mnima dels ensenyaments per a cada curs s de 130 hores lectives, i
s'incrementa d'acord amb el que permeti el calendari del curs fixat amb carcter
general. Els perodes d'exmens finals s'exclouen del cmput total d'hores
d'ensenyaments.
3 Horari dels alumnes

L'horari de classes dels alumnes s el que correspon a l'horari propi del procs
164/688
d'ensenyament i aprenentatge del currculum establert.
3.1 Informaci complementria per als centres d'educaci primria

En el cas dels alumnes d'educaci primria el temps d'esbarjo es considera una
activitat educativa integrada en l'horari lectiu dels alumnes i, per tant, s'hi han de
respectar tamb els principis i criteris del projecte educatiu.

En les escoles pbliques, el temps dedicat al suport escolar personalitzat s'inclou en
l'horari propi del procs d'ensenyament i aprenentatge del currculum establert. El
temps d'esbarjo ha de ser tutelat per mestres segons la distribuci horria aprovada en
el marc de la programaci general anual.

L'assistncia dels alumnes de tots els nivells educatius al centre s obligatria (article
22.1.a de la Llei d'educaci).
El centre ha de disposar de mecanismes efectius de control de l'assistncia a classe i
de seguiment dels alumnes.
En el cas dels alumnes menors d'edat, el centre ha de comunicar peridicament i de
manera sistemtica a les famlies les faltes d'assistncia no justificades.
En el cas d'absncies repetides, dins el marc d'actuacions previst per a aquests casos
en el centre, s'ha de procurar en primer lloc solucionar el problema amb l'alumne i el
pare, mare o tutor o tutora legal, i, si cal, s'ha de sollicitar la collaboraci dels
professionals dels serveis educatius i dels serveis socials del municipi. (Vegeu tamb el
document "Actuacions del centre en diversos supsits".)
3.2.1 Informaci complementria per a les escoles oficials d'idiomes

En les EOI, ateses les caracterstiques dels alumnes i dels ensenyaments impartits, el
sistema de seguiment i control d'assistncia dels alumnes ha de preveure:
El control diari de l'assistncia dels alumnes a classe per part del professor o
professora corresponent, i la comunicaci del professor o professora al director o
directora del centre de les faltes d'assistncia.
La prdua del dret a l'avaluaci contnua dels alumnes que tinguin absncies
superiors al 35% del temps lectiu, que noms podran presentar-se a una prova de
final de curs.
165/688
Els dos punts anteriors s'entenen sens perjudici del que puguin disposar les normes
d'organitzaci i funcionament del centre en aplicaci de l'article 37.4 de la Llei
d'educaci i dels articles 23, 24 i 25 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres
educatius.
3.3 Informaci dels horaris als alumnes i a les famlies

Els responsables dels centres han d'organitzar el lliurament dels horaris als alumnes,
que han d'incloure les sessions de classe i altres activitats escolars, aix com el temps
de descans o d'esbarjo.
3.3.1 Informaci complementria per als centres d'educaci secundria

Aix mateix, en el cas d'alumnes menors d'edat, el centre ha d'establir en les normes
d'organitzaci i funcionament del centre els mecanismes oportuns per informar
degudament les famlies sobre l'horari escolar dels seus fills.
3.3.1.1 Especificacions per als centres que imparteixen batxillerat

El centre educatiu ha d'informar els alumnes de batxillerat i les famlies de les
possibilitats d'anullar la matrcula, a qu fa referncia l'apartat Anullaci de matrcula i
matrcula extraordinria en el batxillerat del document "Concreci i desenvolupament
del currculum del batxillerat".
3.4 Permanncia dels alumnes a les dependncies del centre

Els alumnes han de romandre al centre durant tot l'horari destinat a les sessions de
classe i altres activitats escolars. Si per motius d'organitzaci s'alteren les activitats
escolars habituals, els alumnes han de romandre al centre i n'ha de tenir cura el
personal designat pel director o directora o el o la titular del centre.
Els alumnes d'ESO han de romandre al centre durant el seu temps d'esbarjo,
acompanyats dels professors de gurdia que designi el director o directora o el o la
titular del centre. Les sortides d'alumnes del centre en l'horari de classes i d'activitats
escolars, que inclou el temps d'esbarjo, s'han d'autoritzar segons el procediment que
cada centre estableix en les normes d'organitzaci i funcionament.
3.4.1 Supsits d'absncia d'un professor o professora

En el supsit d'absncia eventual del professor o professora responsable d'una classe
o activitat escolar, l'organitzaci general del centre ha de preveure'n la substituci i
166/688
l'adopci de mesures d'acord amb la seva prpia estructura, per atendre l'absncia.
Aquestes mesures s'han d'incloure en les normes d'organitzaci i funcionament del
centre.
Els rgans de coordinaci didctica han de preveure i elaborar material complementari
de suport de les rees o matries que s'imparteixen en cadascun dels cursos de
l'etapa. El o la docent de gurdia s'ha d'encarregar de facilitar-lo als alumnes, vetllar
per la realitzaci i recollir-lo en finalitzar la sessi, per tenir-lo en compte en l'avaluaci
dels alumnes.
En el cas d'absncia d'un o una docent, prevista amb prou antelaci, aquest mateix s
l'encarregat d'elaborar les propostes d'activitats que els alumnes hauran de fer durant
les classes que no pugui impartir. El o la docent ha de fer arribar aquestes activitats al
o a la cap d'estudis o al coordinador o coordinadora corresponent, que donar les
instruccions adequades als docents de gurdia perqu les portin a terme.

L'activitat docent del centre s'organitza en funci del projecte educatiu i, en el cas dels
centres pblics, de les concrecions previstes al projecte de direcci vigent, a partir de
l'agrupament dels alumnes, i la confecci d'horaris es fa d'acord amb les prescripcions
curriculars establertes en la normativa vigent, amb els criteris que estableixen les
normes d'organitzaci i funcionament del centre i en funci de l'especialitat i la
preparaci especfica dels professors.
L'organitzaci dels alumnes en grups s'ha d'establir d'acord amb els criteris definits en
les normes d'organitzaci i funcionament del centre, en el marc de l'autonomia
pedaggica i d'acord amb el principi de l'educaci inclusiva.
4.1.1 Informaci complementria per als centres d'educaci primria i secundria

L'organitzaci dels recursos assignats a cada centre es pot orientar a agrupaments per
sota de les rtios establertes quan, en l'educaci bsica, aquesta sigui una opci
metodolgica coherent amb el projecte educatiu i el projecte de direcci, i les
necessitats que s'hi reconeixen (article 79.3 de la Llei d'educaci). La composici de
cada agrupament d'alumnes pot ser revisada pel centre durant el curs, en funci de les
necessitats dels alumnes i dels resultats de l'avaluaci contnua.
4.1.1.1 Especificacions per als centres pblics que imparteixen ESO i batxillerat
Els recursos de plantilla assignats als centres pblics que imparteixen ESO permeten el
desdoblament dels grups, en una de les sessions setmanals de classe, en les matries
167/688
de tecnologia i cincies de la naturalesa: biologia i geologia; fsica i qumica (de 1r a 3r

d'ESO) i de llengua estrangera (en tota l'etapa). Aquesta opci metodolgica no exclou
altres organitzacions possibles que el centre pugui dissenyar per facilitar l'aprenentatge
d'aquestes matries i que requereixin recursos equivalents.
De la mateixa manera, els recursos assignats a l'organitzaci de les matries optatives
(de 1r a 3r d'ESO) i de les optatives especfiques i del projecte de recerca (de 4t curs
d'ESO) permeten que la mitjana de la rtio del grup en aquestes matries no superi els
20 alumnes.
Cal tenir en compte que hi ha prevista una assignaci d'hores de professors que es
dediquen a l'atenci a la diversitat dels alumnes, incloent-hi els que manifesten
necessitats educatives especfiques. La distribuci d'aquestes hores s'ha d'orientar a
desenvolupar les competncies bsiques, especialment les de carcter lingstic i
matemtic.
Les hores assignades a cada centre estan en proporci amb el nombre de grups d'ESO
i del grau de complexitat dels alumnes. Aquestes hores tenen com a finalitat resoldre
les necessitats d'atenci especfica que alguns alumnes requereixen i no fer abaixar la
rtio de manera generalitzada sense cap altre criteri.
Aix mateix, els recursos de plantilla assignats als centres pblics que imparteixen
batxillerat permeten el desdoblament dels grups, en una de les sessions setmanals de
classe, en les matries de modalitat de carcter experimental i tecnolgic i en llengua
estrangera, quan el grup sigui de ms de 25 alumnes. A 1r de batxillerat, l'hora lectiva
que comparteix la matria comuna de llengua catalana i literatura i la llengua castellana
i literatura s'ha de distribuir de manera equitativa entre les dues llenges. Aix mateix,
en el conjunt de matries optatives que no siguin de modalitat, els recursos permeten
que la mitjana d'alumnes per grup sigui de 20. Aquestes opcions metodolgiques no
exclouen altres organitzacions possibles que el centre pugui dissenyar per facilitar
l'aprenentatge d'aquestes matries i que requereixin recursos equivalents.
4.1.2 Especificacions per a les escoles oficials d'idiomes

En les escoles oficials d'idiomes (EOI), en les quals la dotaci de recursos humans i la
disponibilitat d'espais ho permetin, quan sigui necessari s'incrementar l'oferta de grups
com a conseqncia de l'aplicaci de la vintena hora, optimitzant al mxim aquests
recursos, sens perjudici del Decret 4/2009, de 13 de gener, pel qual s'estableix
l'ordenaci i el currculum dels ensenyaments d'idiomes de rgim especial.
D'altra banda, als ensenyaments d'idiomes, la matrcula, la confecci dels grups i
l'elaboraci dels horaris s'ha d'atenir al nombre de grups (per llenges i nivells)
autoritzats pel Departament d'Ensenyament per a cada EOI i les franges horries es
confeccionen a partir de la demanda dels usuaris, en qu cal prioritzar els recursos en
les franges de mxima afluncia al centre.
168/688
4.2 Equips docents

L'organitzaci dels equips docents s'ha d'orientar a facilitar a desenvolupar el projecte
educatiu i assolir les competncies bsiques i el mxim aprofitament educatiu de tots
els alumnes. Aquesta organitzaci ha de permetre potenciar l'atenci a la diversitat i
l'acci tutorial, aix com aprofundir en els aspectes que el centre, a partir dels resultats
educatius i de les avaluacions diagnstiques, hagi prioritzat.
Les normes d'organitzaci i funcionament del centre han de preveure els criteris que cal
tenir en compte per organitzar els equips docents, entre els quals s'hauria de
considerar que el nombre de professors per a cada grup fos el mnim, especialment en
els primers cursos, per evitar la dispersi i afavorir la coherncia didctica i l'avaluaci
integrada.

En els centres pblics el director o directora ha de vetllar per fer una gesti adequada
dels recursos de personal i materials que permetin desenvolupar correctament l'acci
educativa i tutorial d'acord amb el que estableixi el projecte educatiu del centre, havent
escoltat el claustre en relaci amb els criteris corresponents (vegeu tamb el document
"Gesti del personal docent").
5 Elaboraci de l'horari
5.1 Criteris
Els criteris per a l'elaboraci de l'horari s'estableixen d'acord amb el contingut de
l'article 22 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius, i es recullen en les
normes d'organitzaci i funcionament del centre.
Correspon al claustre de professors aprovar els criteris pedaggics que s'han de seguir
en l'elaboraci dels horaris dels grups d'alumnes i dels professors, d'acord amb el
procediment que s'estableixen a les normes d'organitzaci i funcionament del centre.
5.2 Responsabilitat en l'elaboraci de l'horari

L'elaboraci de l'horari s responsabilitat de l'equip directiu, el qual ha de prioritzar els
objectius del projecte educatiu del centre i del projecte de direcci vigent, considerant
l'ordenaci de les activitats educatives prviament establertes a les normes
d'organitzaci i funcionament del centre.
En elaborar els horaris dels docents s'han de tenir en compte tant les hores lectives
com la resta d'horari fix (vegeu el document "Gesti del personal docent"). Els horaris
169/688
han de:
preveure el temps necessari per a la coordinaci didctica, per a la coordinaci

dels equips docents i per a l'atenci tutorial d'alumnes i famlies, d'acord amb les
caracterstiques dels ensenyaments i etapes;
garantir que en cada perode de classe i durant el temps de descans o d'esbarjo hi
hagi el personal de gurdia necessari per assegurar una correcta atenci als
alumnes segons les caracterstiques fsiques i d'ocupaci del centre;
atendre altres aspectes relacionats amb la gesti i la coordinaci que l'equip
directiu prioritzi, com la tutoria de la formaci en centres de treball i estades en
empreses, el manteniment de laboratoris, d'aules de tecnologia i aules
especfiques i la coordinaci, si escau, de programes d'innovaci que desenvolupi
el centre;
tenir en compte tamb els acords conjunts que es prenguin en relaci amb els
centres del municipi.
En l'horari dels docents cal respectar un mnim d'una hora d'interrupci al migdia per a
les jornades en qu es faci l'horari partit.
En les normes d'organitzaci i funcionament dels centres es pot preveure una
compensaci horria, que no suposi reducci lectiva, per als docents que siguin
membres electes del consell escolar, en compensaci per l'assistncia a les reunions i
per l'exercici de les seves responsabilitats.
En l'horari de les persones de l'equip directiu no cal incloure-hi hores de gurdia, per
l'equip directiu ha de garantir la presncia al centre d'un crrec directiu durant l'horari
de classes. Excepcionalment es pot delegar aquesta presncia en un rgan
unipersonal de coordinaci.
5.3 Aprovaci
El director o directora del centre aprova provisionalment l'horari, i el claustre n'ha de
comprovar l'adequaci als criteris pedaggics prviament establerts. En cas contrari,
s'han de fer les correccions oportunes a l'horari al ms aviat possible, sens perjudici de
la validesa provisional mentre no s'hagi esmenat.
L'horari definitiu s'incorpora a la programaci general anual per a l'aprovaci definitiva.
5.4 Difusi i publicitat

Els horaris dels professors, els horaris dels grups d'alumnes i la resta d'informaci
horria significativa formen part de la programaci general anual i, per tant, el director o
directora ha de preveure els mecanismes adequats per a la difusi i publicitat entre els
membres de la comunitat escolar, en el marc del pla de comunicaci del centre.
170/688
6 Activitats fora del recinte escolar

6.1 Programaci
La programaci de les activitats que s'hagin de fer fora del recinte escolar o que pel seu
carcter general impliquin l'alteraci de l'horari habitual, s'ha d'incloure en la
programaci general anual del centre o s'ha de preveure amb prou antelaci i ser
valorada pel consell escolar. En el marc d'aquesta programaci, les activitats
especfiques les ha d'autoritzar el director o directora del centre.
6.2 Comunicaci als serveis territorials

Les activitats que impliquin variaci en els espais habituals que afectin tot el centre
s'han de comunicar prviament als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al
Consorci d'Educaci.
6.3 Autoritzaci als alumnes

Als alumnes menors d'edat que participin en activitats fora del centre els caldr
l'autoritzaci escrita dels pares o tutors legals. Aquesta autoritzaci pot ser anual
sempre que es comuniquin prviament les sortides a les famlies, d'acord amb el que
es reculli a les normes d'organitzaci i funcionament. Cal garantir sempre que les
famlies reben la informaci adequada sobre l'abast de l'activitat organitzada fora del
centre en qu participin els alumnes. Cal una autoritzaci especfica per a les sortides
que impliquin pernoctar fora del domicili familiar i per a les sortides que impliquin
activitats que requereixin coneixements no inclosos en l'ensenyament curricular.
6.4 Horari dins la jornada laboral

L'horari de les activitats programades i que consten a la programaci general anual ha
de respectar la jornada laboral setmanal de 37 hores i 30 minuts i t, per als professors,
la mateixa obligatorietat que l'horari habitual de feina.
6.5 Acompanyants en les sortides

No es poden fer sortides ni altres activitats fora del centre amb menys de dos
acompanyants, un dels quals ha de ser necessriament un o una docent o, llevat de les
sortides en qu la programaci general anual en determini altres condicions que
exigeixin una rtio superior en el nombre d'acompanyants, valorades les condicions de
171/688
seguretat i els requeriments de protecci als alumnes.

Quan es desenvolupi una activitat fora del centre, programada per a un collectiu
d'alumnes, i hi hagi alumnes d'aquest collectiu que no hi participin, el centre haur
d'organitzar l'atenci educativa d'aquests alumnes, d'acord amb el protocol que per a
aquests supsits determinin les normes d'organitzaci i funcionament.

Per als centres pblics, la relaci mxima d'alumnes/mestres, professors o
acompanyants per a les sortides ha de ser la segent:
Segon cicle d'educaci infantil: 10/1

1r, 2n, 3r i 4t d'educaci primria: 15/1
5 i 6 d'educaci primria i ESO: 20/1
Ensenyaments postobligatoris: 25/1
En cas que les activitats es prolonguin ms d'un dia, les relacions mximes sn:
Segon cicle d'educaci infantil: 8/1

1r, 2n, 3r i 4t d'educaci primria: 12/1
5 i 6 d'educaci primria: 18/1
Amb carcter excepcional, el director o directora del centre, escoltat el consell escolar, i
amb motivaci adequada i valorades les implicacions de seguretat i de protecci als
alumnes, podr, per a una activitat concreta, acordar el canvi d'aquestes relacions
mximes. Si no es compleixen aquests requisits, no es pot superar la relaci establerta
amb carcter general.
Per a alumnes amb necessitats educatives especials, correspon al centre adaptar les
relacions esmentades en el pargraf anterior a les caracterstiques especfiques dels
alumnes, que han de quedar recollides a les normes d'organitzaci i funcionament del
centre.
6.6 Viatges escolars

En la franja d'edats en qu s d'aplicaci, les activitats que es facin fora del centre
estan cobertes per l'assegurana escolar obligatria, sempre que aquestes activitats
constin en la programaci general anual vigent i es facin dins de l'Estat. Per a viatges
escolars internacionals i intercanvis escolars internacionals, cal consultar-ho als CAISS
(Centres d'Atenci i Informaci de la Seguretat Social). En viatges a l'estranger, a ms,
s'ha de garantir que els alumnes disposin prviament dels documents preceptius
(passaport, visat...).
7 Normativa d'aplicaci (organitzaci del temps escolar)
172/688
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci: ttols III, V, VI, VII, IX i X (DOGC nm.
5422, de 16.7.2009)
Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments
de l'educaci secundaria obligatria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007; correcci
d'errada en el DOGC nm. 5515, pg. 89641, de 27.11.2009)
Decret 4/2009, de 13 de gener, pel qual s'estableix l'ordenaci i el currculum dels
ensenyaments d'idiomes de rgim especial (DOGC nm. 5297, de 15.1.2009)
5686, de 5.8.2010)
Ordre ENS/59/2015, de 26 de mar, per la qual s'estableix el calendari escolar del
nm. 6844, de 2.4.2015)
Resoluci EDU/1707/2010, de 20 de maig, d'organitzaci experimental dels cursos
d'actualitzaci i especialitzaci per al perfeccionament de competncies en els
estudis de catal per a no catalanoparlants i les escoles oficials d'idiomes que els
imparteixen (DOGC nm. 5642, de 3.6.2010)
Resoluci ENS/1365/2012, de 20 de juny, per la qual s'organitzen els cursos
d'actualitzaci i especialitzaci equivalents al nivell C-1 per al perfeccionament de
competncies en els estudis d'alemany, d'angls i de francs, i s'estableixen les
escoles oficials d'idiomes que els imparteixen (DOGC nm. 6168, de 11.7.2012)
rgans unipersonals de direcci i de coordinaci

1 Aspectes generals
La composici de crrecs directius i de coordinaci dels centres es revisa cada curs
d'acord amb les modificacions de l'oferta educativa.
1.1 Autonomia organitzativa del centre

Els centres que hagin pres decisions en matria d'organitzaci en el marc de les
disposicions transitries primera.2 i segona.1 del Decret 102/2010, poden adaptar-hi
les funcions i la denominaci dels rgans unipersonals de direcci i de coordinaci que
els corresponen, respectant, en tot cas, la denominaci de director o directora, secretari
o secretria i cap d'estudis i les funcions que corresponen a aquests tres rgans
segons el Decret 102/2010, aix com l'obligaci que t el centre de designar un
coordinador o coordinadora de prevenci de riscos laborals.
173/688
Tot i aix, el nombre mxim de crrecs unipersonals de direcci i de coordinaci amb

denominaci i funcions diferents de les establertes no pot superar el nombre previst als
apartats corresponents, en funci de la tipologia de centres educatius. L'assignaci de
responsabilitats de coordinaci en els centres educatius, mentre no s'adopti l'acord
previst a la disposici transitria setena del Decret 102/2010, ha d'estar orientada a
garantir el segent:
El desenvolupament del projecte educatiu del centre i de la programaci general

anual.
La coherncia dels enfocaments metodolgics, de les concrecions i programacions
curriculars i materials didctics.
La qualitat en els procediments i els criteris d'avaluaci.
El treball en equip dels docents i de la resta de personal de la comunitat escolar i
educativa.
L'acci tutorial grupal i individual, amb els alumnes, les famlies i l'entorn en
coherncia, quan escaigui, amb la carta de comproms educatiu.
El suport als docents de nova incorporaci.
L's eficient dels recursos, les installacions, les aules i els materials especfics.
La transici correcta entre etapes educatives prvies i posteriors als ensenyaments
que s'imparteixen al centre.
Tamb han d'assegurar la collaboraci dels docents de les respectives especialitats

amb l'equip directiu del centre en l'elaboraci, seguiment i avaluaci de projectes
especfics que hi sn relacionats o els projectes interdisciplinaris i, quan escaigui, en
l'avaluaci dels docents.
Els centres educatius que formen part del Pla catal d'esport a l'escola poden adaptar
les funcions i denominacions d'algun dels rgans unipersonals de coordinaci a les
necessitats del desenvolupament del Pla.
Tot i aix, amb carcter provisional i fins que s'adopti l'acord previst a la disposici
transitria setena del Decret esmentat, per al curs 2015-2016 cal aplicar els mateixos
criteris que el curs 2014-2015 pel que fa a la determinaci del nombre mxim d'rgans
unipersonals de coordinaci.
Per exercir les funcions atribudes als rgans unipersonals de coordinaci es nomena
professors funcionaris de carrera, en servei actiu i amb destinaci al centre. Si cap
d'ells no hi opta i se'n t constncia expressa, pot nomenar-se qualsevol altre professor
o professora que imparteixi ensenyaments en el centre durant el curs escolar.
1.1.1 Informaci complementria per als instituts

En els instituts tamb cal respectar el nomenament de, com a mnim, dos caps de
departament didctic.
En els instituts tenen prioritat per optar a cap de departament didctic els professors
174/688
que pertanyen al cos de catedrtics d'ensenyament secundari, d'acord amb el lloc que
ocupen en la plantilla com a titulars d'alguna de les especialitats integrades en el
respectiu departament. Si cap d'ells no hi opta i se'n t constncia expressa, o en cas
d'absncia de catedrtics, el nomenament podr recaure en qualsevol altre professor o
professora que imparteixi ensenyaments d'acord amb el lloc que ocupa en la plantilla
del centre com a titular d'alguna de les especialitats integrades en el respectiu
departament.
La coordinaci entre els docents que imparteixen les matries de llengua catalana i de
llengua castellana ha de possibilitar la planificaci i utilitzaci d'eines metodolgiques i
didctiques compartides per afavorir un millor aprenentatge dels aspectes comuns
d'ambdues llenges. L'estructura organitzativa dels centres ha de garantir aquesta
coordinaci mitjanant l'establiment d'equips estables de treball.
1.2 Dedicaci horria global dels rgans unipersonals de direcci

L'apartat 4 de l'Acord de la Mesa Sectorial de Personal Docent no Universitari en
l'mbit de l'Administraci de la Generalitat de Catalunya, de 17 de novembre de 2005,
aprovat per l'Acord de Govern de 22 de novembre de 2005 i fet pblic per la Resoluci
TRI/874/2006, de 7 de febrer, estableix que tots els membres dels equips directius han
de fer 35 hores setmanals de dedicaci al centre, les quals inclouen reunions i gestions
que es facin fora del centre. Aquesta dedicaci especial no cal que s'especifiqui en
horari fix, sin que es fa constar de manera global en la dedicaci horria individual.
1.2.1 Informaci complementria per a les escoles

En el cas de les escoles, la dedicaci horria dels professors que pertanyen a l'equip
directiu ha de garantir la presncia al centre d'un crrec directiu durant l'horari de
classes. En el mes de juliol, mentre el centre romangui obert per ra de les tasques
organitzatives, acadmiques, administratives i d'atenci al pblic prpies d'aquest mes,
hi ha d'haver necessriament un membre de l'equip directiu en el centre. Un cop
concloses totes les activitats abans esmentades, el director o directora del centre,
d'acord amb la programaci general anual d'activitats aprovada en el consell escolar,
pot disposar-ne el tancament fins al final del perode de vacances d'agost.
1.2.2 Informaci complementria per als centres i aules de formaci d'adults

Pel que fa als centres i aules de formaci d'adults, l'horari de l'equip directiu s'ha
d'organitzar de manera que, mentre el centre estigui obert, es garanteixi la presncia
d'un dels rgans unipersonals de direcci. Quan excepcionalment no sigui possible,
s'haur de garantir la presncia d'un rgan unipersonal de coordinaci com a mnim.
175/688
1.3 Dedicaci horria lectiva per a l'exercici dels rgans unipersonals de direcci
i de coordinaci
El director o directora del centre, en l'exercici de les seves funcions, ha de fer
l'assignaci horria lectiva a cada rgan unipersonal de direcci i de coordinaci, en
aplicaci dels criteris recollits a les normes d'organitzaci i funcionament per donar
resposta a les necessitats de l'estructura organitzativa definida per cada centre.
El total d'hores lectives assignades als professors que exerceixen els rgans
unipersonals de direcci i de coordinaci del centre no pot ser superior al cmput global
i conjunt de les hores lectives dedicades a la gesti (direcci i coordinaci)
especificades als apartats 2 i 3, en funci de la tipologia de centres educatius, a efectes
de clcul de la plantilla de personal docent per al curs 2015-2016.
1.4 Complements retributius

Mentre no es desplegui reglamentriament l'article 136 de la Llei d'educaci en matria
de retribucions complementries dels funcionaris docents, cada rgan unipersonal de
direcci o de coordinaci percebr el complement retributiu, d'acord amb el que est
establert i vigent en les corresponents taules retributives.
2 Assignacions de plantilla als centres en concepte de dedicaci horria i rgans

unipersonals de direcci
A efectes de clcul de plantilles, les escoles disposen del nombre global d'hores
lectives dedicades a la gesti que s'indica a continuaci:
1 lnia 2 lnies 3 lnies
rgans unipersonals de direcci 25 h 35 h
41 h
Segons l'oferta escolar, els rgans directius a les escoles sn els segents:
Escoles d'estructura unitria o plantilla d'1 a 3 mestres: director o directora

Escoles d'estructura cclica o plantilla de 4 a 9 mestres: director o directora i
secretari o secretria
Escoles amb 10 o ms mestres: director o directora, secretari o secretria i cap
d'estudis
176/688
L'assignaci del nombre de crrecs i d'hores reconegudes com a lectives per a exercir
les funcions dels rgans unipersonals de direcci en els instituts escola en
funcionament el curs 2015-2016, s'ha d'ajustar al que s'indiqui per a cadascun d'ells en
instruccions especfiques que tindran carcter transitori mentre no entri en vigor i
s'apliqui la regulaci de la matria derivada del desplegament reglamentari de la Llei
d'educaci. En tot cas, les assignacions s'han d'establir en funci de l'oferta educativa
de cada institut escola i han mantenir la proporcionalitat adequada a l'aplicaci dels
criteris generals de determinaci dels rgans unipersonals de direcci de les escoles i
dels instituts.
2.3 Instituts
Assignaci horria per a rgans unipersonals de direcci a les plantilles
En el cmput de plantilles, als centres se'ls assigna un nombre global d'hores lectives
de gesti, en funci del nombre de grups d'escolaritzaci d'acord amb la distribuci
segent:
Nombre de grups
Hores
Instituts/SES fins a 4 grups
21
Instituts/SES entre 5 i 7 grups
27
33
39
45
Instituts/SES amb 25 grups o ms 51
Al total d'hores de la taula cal afegir 6 hores als instituts que tinguin ms de 5 rgans
unipersonals de direcci i imparteixin tres o ms famlies de formaci professional i/o
d'ensenyaments esportius.
rgans unipersonals de direcci
En el marc normatiu vigent, i mentre no s'adopti l'acord de Govern a qu fa referncia
la disposici transitria setena del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels
centres educatius, en els instituts i seccions d'institut els rgans unipersonals de
direcci que es preveuen sn:
director o directora, secretari o secretria, cap d'estudis i coordinador o

coordinadora pedaggic com a rgan unipersonal de direcci addicional, quan
tinguin ms de 160 alumnes o ms de 7 grups;
director o directora, secretari o secretria i cap d'estudis, quan tinguin entre 90 i
160 alumnes o entre 5 i 7 grups;
director o directora i secretari o secretria, en un dels quals el centre acumula les
funcions de cap d'estudis, quan tinguin menys de 90 alumnes o menys de 5 grups.
177/688
Centres amb ensenyaments de formaci professional

Els instituts que imparteixin tres o ms famlies de formaci professional i/o
d'ensenyaments esportius incorporen a l'equip directiu del centre, format pels rgans
unipersonals de direcci esmentats en l'enumeraci anterior, un o una cap d'estudis
d'FP com a rgan unipersonal de direcci addicional.
Cinqu rgan unipersonal de direcci
Els instituts en els quals es dna alguna de les circumstncies segents incorporen, a
l'equip directiu, un altre rgan unipersonal de direcci (cap d'estudis adjunt) als quatre
rgans unipersonals de direcci previstos amb carcter general:
Tenir 4 grups o ms de batxillerat en rgim nocturn.

Tenir doble torn en els instituts que imparteixen ensenyaments esportius i/o cicles
formatius sempre que el centre resti obert des de les 8 o 9 hores del mat fins a les
9 o 10 hores del vespre i s'imparteixin un mnim de 4 grups de cicles formatius i/o
d'ensenyaments esportius a la tarda.
Tenir ms de 1.000 alumnes d'educaci secundria obligatria i batxillerat, o de
formaci professional en centres especfics d'FP.
Tenir ms d'una seu.

Assignaci horria per als rgans unipersonals de direcci
En el cmput de plantilles s'assignen 2 hores lectives setmanals per cada professor o
professora amb dedicaci completa (1 hora lectiva setmanal per cada professor o
professora amb mitja dedicaci).
Els rgans unipersonals de direcci dels centres de formaci de persones adultes
(inclosos els ubicats en centres penitenciaris, adscrits al Departament d'Ensenyament
en virtut del Decret 130/2009, de 25 d'agost) sn els que estableixen els articles 30 i 34
del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius, i l'Acord de govern
GOV/232/2006, de 27 de desembre, en relaci amb les condicions laborals dels
professors d'educaci de persones adultes acordades a la Mesa Sectorial de
Negociaci del Personal Docent no Universitari de la Generalitat de Catalunya.
En els centres de formaci de persones adultes que tinguin adscrits quatre o cinc
docents, el director o directora ha d'assumir les funcions de cap d'estudis, i en els
centres que tinguin un nombre de docents no superior a tres, el director o directora ha
d'assumir les funcions de cap d'estudis i de secretari o secretria.
Els rgans unipersonals de direcci sn:
En els centres:
178/688
Director o directora, en tots els CFA

Secretari o secretria, amb 4 o ms professors
Cap d'estudis, amb 6 o ms professors
En les aules de formaci de persones adultes:

Coordinador o coordinadora assimilat a crrec directiu
Coordinador o coordinadora d'aula de formaci de persones adultes

El director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan
competent del Consorci d'Educaci, a proposta de la Inspecci d'Educaci i escoltat el
claustre de l'aula, ha de nomenar el coordinador o coordinadora de l'aula de formaci
de persones adultes.
servei actiu.
Les funcions del coordinador o coordinadora d'aula sn principalment:
Representar oficialment l'aula i representar l'Administraci educativa a l'aula, sens

perjudici de les competncies d'altres rgans de l'Administraci educativa.
Complir i fer complir la normativa.
Exercir el comandament de tot el personal adscrit al centre.
Convocar i presidir els actes acadmics i les reunions del claustre.
Coordinar totes les activitats formatives de l'aula.
Dur a terme la gesti administrativa i econmica de l'aula.
Designar, si escau, els rgans unipersonals de coordinaci.
Controlar l'assistncia del personal del centre i el rgim general dels alumnes,
vetllant per l'harmonia de les relacions interpersonals.
Elaborar, juntament amb l'equip docent, la programaci general anual de l'aula i la
programaci didctica; vetllar pel compliment de les normes d'organitzaci i
funcionament de l'aula, i elaborar la memria anual d'activitats i trametre-la als
serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci, un cop el
claustre n'hagi ems l'informe corresponent.
Qualsevol altra funci que li atribueixin disposicions del Departament
d'Ensenyament.

centres educatius, els rgans unipersonals de direcci sn: director o directora, cap
d'estudis, secretari o secretria i els rgans unipersonals de direcci addicionals que
correspongui segons s'indica ms avall. Excepcionalment, les escoles que tenen fins a
179/688
20 grups d'alumnes disposen noms de director o directora i secretari o secretria i, en

aquest cas, un dels dos crrecs assumeix la funci de cap d'estudis, en aplicaci de
l'article 30.2 del Decret esmentat.
El mxim d'rgans unipersonals de direcci (inclosos els rgans unipersonals de
direcci addicionals, si escau) en cada escola es determina d'acord amb el nombre de
grups del centre d'acord amb el quadre segent:
Grups de
l'escola
fins a 10
d'11 a 20
de 21 a 40
de 41 a 60
de 61 a 80
de 81 a 100
de 101 a
200
de 201 a
300
ms de 300
rgans unipersonals
de direcci
2
2
3
4
5
5
Total reducci de grups per a rgans

unipersonals de direcci
4
4
5
7
8
9
10
18
20
En aquest quadre tamb es recull, a efectes de cmput de plantilla, el nombre de grups

que es calculen perqu els professors amb nomenament puguin exercir les funcions
dels diferents rgans unipersonals de govern.
2.6 Escoles d'arts

Assignaci horria per als rgans unipersonals de direcci
En el cmput de plantilles, als centres se'ls assigna un nombre global d'hores lectives
de gesti, en funci del nombre de grups d'escolaritzaci d'acord amb la distribuci
segent:
Nombre de grups Hores
fins a 4 grups
18
entre 5 i 7 grups
27
entre 8 i 11 grups
30
entre 12 i 17 grups
33
entre 18 i 24 grups
36
amb 25 grups o ms 39
Al total d'hores de la taula cal afegir 6 hores a les escoles que, d'acord amb les regles
que es detallen a continuaci, tinguin 5 o ms rgans unipersonals de direcci.
180/688

centres educatius, els rgans unipersonals de direcci que es preveuen sn:
director o directora, secretari o secretria, cap d'estudis i rgan unipersonal de

direcci addicional, quan tinguin ms de 160 alumnes o ms de 7 grups;
director o directora, secretari o secretria i cap d'estudis, quan tinguin entre 90 i
160 alumnes o entre 5 i 7 grups;
director i secretari o secretria, en un dels quals el centre acumula les funcions de
cap d'estudis, quan tinguin menys de 90 alumnes o menys de 5 grups.
Cinqu rgan unipersonal de direcci

Els centres en qu es dna alguna de les circumstncies segents incorporen a l'equip
directiu un rgan unipersonal de direcci ms als quatre rgans unipersonals de
direcci previstos amb carcter general:
Impartir batxillerat en rgim nocturn.

Impartir ensenyaments en doble torn.
Tenir ms d'una seu.
3 Assignacions als centres en concepte de dedicaci horria i rgans

unipersonals de coordinaci
En el cmput de plantilles, els centres disposen del nombre global d'hores lectives
dedicades a la gesti que s'indica a continuaci:
1 lnia 2 lnies 3 lnies
rgans unipersonals de coordinaci 10 h 15 h
15 h
rgans unipersonals de coordinaci
En tots els centres amb 10 o ms mestres es podran nomenar els crrecs de
coordinaci segents:

Coordinador o coordinadora de riscos laborals
El nombre de coordinadors de cicle per a les escoles s'ha de determinar aplicant els
criteris segents:
Coordinador o coordinadora de cicle d'educaci infantil: quan el centre tingui

autoritzada una oferta mnima d'un grup d'escolaritzaci per als nivells de P3, P4 i
P5.
Coordinador o coordinadora de cicle d'educaci primria: el nombre de
181/688
coordinadors s'ha de calcular segons el nombre de grups d'escolaritzaci

autoritzats per a l'educaci primria, d'acord amb el quadre que es detalla tot
seguit:
Nombre de grups primria
Nombre de coordinadors de cicle
Entre 5 i 7 grups
1
Entre 8 i 10 grups
2
11 o ms grups (amb grups de 6)
3
Nombre de coordinadors de centres d'educaci especial
S'autoritzen 2 coordinadors quan el centre tingui autoritzats entre 6 i 13 grups
d'escolaritzaci i 4 quan el centre tingui 14 o ms grups.

L'assignaci del nombre de crrecs i d'hores reconegudes com a lectives per a
l'exercici de funcions dels rgans unipersonals de coordinaci en els instituts escola en
funcionament el curs 2015-2016 s'ha d'ajustar al que s'indiqui per a cadascun d'ells en
instruccions especfiques que tindran carcter transitori mentre no entri en vigor i
s'apliqui la regulaci de la matria derivada del desplegament reglamentari de la Llei
d'educaci. En tot cas, les assignacions s'han d'establir en funci de l'oferta educativa
de cada institut escola i han de mantenir la proporcionalitat adequada a l'aplicaci dels
criteris generals de determinaci dels rgans unipersonals de coordinaci de les
escoles i dels instituts.
3.3 Instituts
Assignaci horria per a rgans unipersonals de coordinaci a les plantilles
En aplicaci de l'apartat 6 de l'Acord de govern GOV/71/2011, de 10 de maig, pel qual
s'adopten mesures excepcionals en matria de personal docent no universitari
dependent de la Generalitat de Catalunya durant el perode 2011-2015, en el cmput
de plantilles dels instituts s'assigna un nombre total d'hores lectives a la setmana per
atendre les tasques de coordinaci.
L'assignaci horria a efectes de clcul de plantilla per a l'exercici dels rgans
unipersonals de coordinaci dels instituts s la segent:
Nombre de grups d'ESO i batxillerat Nombre d'hores
fins a 5
6
6-9
15
10 - 15
32
16 - 21
38
22 - 27
48
28 o ms
54
182/688
En els centres que imparteixen cicles formatius d'FP l'esmentat total d'hores s'ha
d'incrementar fins a un mxim de 2 hores lectives per cada departament d'FP i fins a un
mxim de 7 hores per al crrec de coordinador o coordinadora d'FP.
En els instituts que noms imparteixen cicles formatius d'FP s'assignen 4 hores lectives
per a la resta de crrecs de coordinaci (informtica; llengua, interculturalitat i cohesi
social; activitats i serveis escolars i prevenci de riscos laborals o altres).
Tot i no tenir la consideraci d'rgan unipersonal de coordinaci, en els centres que
imparteixen cicles formatius i que disposen de tallers que requereixen activitats de
manteniment es fixen fins a 3 hores setmanals addicionals per al manteniment dels
tallers per famlia professional. Es preveu una quarta hora assignada al centre en
concepte del manteniment de tallers en els instituts que imparteixin cicles formatius de
famlies "industrials", amb ms de tres installacions.
Criteris per al nomenament d'rgans unipersonals de coordinaci
Mentre no s'adopti l'acord de Govern a qu fa referncia la disposici transitria setena
del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, els directors
dels instituts i seccions d'institut podran nomenar els segents rgans unipersonals de
coordinaci:

Coordinador o coordinadora d'activitats i serveis escolars
Coordinador o coordinadora de prevenci de riscos laborals (vegeu el document
"Seguretat i salut")
Coordinador o coordinadora d'educaci secundria obligatria (centre amb 3 o ms
lnies completes d'ESO)
Coordinador o coordinadora de batxillerat (centre amb 3 o ms lnies completes de
batxillerat)
Coordinador o coordinadora de formaci professional (centre amb oferta de 2 o
ms famlies professionals inclosa, si escau, una modalitat d'ensenyaments
esportius o amb ms de 4 grups de formaci professional i/o ensenyaments
esportius)
Coordinador o coordinadora de qualitat (en els instituts en qu ho hagi autoritzat la
Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim
Especial)
D'acord amb l'article 41 del Decret 102/2010, els directors dels instituts i seccions
d'institut han de nomenar un mnim de dos caps de departament didctic i un mxim de
caps de departament/seminari d'acord amb la taula segent:
Nombre de grups d'ESO / batxillerat Nombre de caps de departament / seminari
fins a 5
4
6-9
6
10 - 15
12
16 - 21
14
22 - 27
16
183/688
28 o ms
17
El nombre mxim de caps de departament didctic o seminari corresponents als

ensenyaments de formaci professional s'ha de determinar en aplicaci dels criteris
segents:
Un o una cap de departament per cada famlia d'FP amb grups d'escolaritzaci
autoritzats.
Un o una cap de seminari quan al departament hi ha 10 o ms professors.
Un o una cap de departament de formaci i orientaci laboral quan hi ha 2 o ms
professors d'aquesta especialitat.
En els centres que noms imparteixen formaci professional i quan tenen
autoritzats cicles formatius que incorporen crdits de llengua estrangera en el seu
ordenament curricular, es podr constituir un departament de llenges estrangeres.
3.3.1 Informaci complementria per als instituts que imparteixen ensenyaments

esportius
Els rgans de coordinaci dels instituts que imparteixen ensenyaments esportius han
d'assegurar especficament:
La planificaci de l'oferta de les diverses modalitats esportives amb les federacions

que participen en la impartici dels ensenyaments.
El seguiment del conveni de collaboraci amb les federacions o entitats
esportives.
L'organitzaci del calendari i els horaris de les ofertes formatives d'acord amb la
federaci corresponent.
La gesti de la utilitzaci de les installacions especfiques.
La coordinaci pedaggica entre els professors del centre i els especialistes de les
federacions.
La generaci de recursos didctics i d'informaci i orientaci en relaci amb la
modalitat esportiva.
La informaci i difusi de les proves especfiques que donen accs a aquests
ensenyaments.
Altres coordinacions que el projecte educatiu del centre pugui establir en relaci
amb aquests ensenyaments.

Assignaci d'hores lectives als rgans unipersonals de coordinaci
Nombre de professors del
centre/aula
Nombre d'hores lectives assignades al

centre/aula
184/688
ms de 15
de 10 a 15
de 6 a 9
fins a 5
9
7
5
3
rgans unipersonals de coordinaci

Mentre no s'adopti l'acord de Govern a qu fa esment la disposici transitria setena
del Decret 102/2010, el director o directora del centre o el coordinador o coordinadora
de l'aula pot nomenar, si escau, els coordinadors que correspongui dels que es
relacionen a continuaci.
En els centres i aules de formaci de persones adultes es poden nomenar els segents
rgans unipersonals de coordinaci, si es compleixen les condicions que en cada cas
s'indiquen:
1 coordinador o coordinadora de prevenci de riscos laborals (CFA/AFA amb 10 o

ms professors), per exercir les funcions que s'indiquen al document "Seguretat i
salut".
1 coordinador o coordinadora TAC (CFA/AFA amb 10 o ms professors. La
persona encarregada d'aquesta coordinaci ha d'estar capacitada tcnicament i
didcticament amb una formaci mnima igual o equivalent a la que s'imparteix en
les segents activitats formatives per als professors de persones adultes: curs
d'informtica bsica i curs de didctica de l'alfabetitzaci digital, o b formaci de
formadors en ACTIC (acreditaci de competncies en tecnologies de la informaci i
la comunicaci) per impartir el nivell de Certificat bsic ACTIC. En qualsevol cas, el
coordinador o coordinadora ha de participar en el seminari permanent en TIC per a
la formaci de persones adultes SETICPA.
1 coordinador o coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesi social (CFA/AFA
amb 10 o ms professors), per tenir cura especfica, sota la dependncia del
director o directora del centre, de les actuacions per a la sensibilitzaci, foment i
consolidaci de l'educaci intercultural i de la llengua catalana com a eix
vertebrador d'un projecte educatiu basat en el plurilingisme.
Aix mateix, i segons els ensenyaments que s'hi imparteixen, es poden nomenar:
1 coordinador o coordinadora d'ensenyaments inicials i bsics (si imparteixen

aquesta oferta).
1 coordinador o coordinadora de formaci bsica (si imparteixen aquesta oferta).
1 coordinador o coordinadora de preparaci per a proves d'accs (si imparteixen
aquesta oferta).
1 coordinador o coordinadora de competncies per a la societat de la informaci (si
imparteixen aquesta oferta).
185/688
Assignaci horria per a rgans unipersonals de coordinaci a les plantilles

del Decret 102/2010, en el cmput de plantilles de les escoles oficials d'idiomes
s'assigna un nombre d'hores lectives a la setmana per atendre les tasques de
coordinaci (mesurades en nombre de grups). L'assignaci per centres, en funci del
nombre de grups, s la segent:
Grups de
Total reducci de grups per a rgans unipersonals
l'escola
de coordinaci
fins a 10
2
d'11 a 20
3
de 21 a 40
5
de 41 a 60
6
de 61 a 80
8
de 81 a 100
10
de 101 a 200
12
de 201 a 300
20
ms de 300
25
del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, en el cmput de
plantilles dels centres educatius els directors de les escoles oficials d'idiomes poden
nomenar els segents rgans unipersonals de coordinaci:
Un o una cap de departament per cada idioma

Un o una cap de departament adjunt per cada 5 professors d'un idioma amb un
mnim de 15 grups assignats, fins a un mxim de 5 caps de departament adjunts
en aquell idioma
A ms, es poden designar els rgans unipersonals de coordinaci segents:
Coordinador o coordinadora TAC.

Coordinador o coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesi social.
Coordinador o coordinadora de prevenci de riscos laborals.
Coordinador o coordinadora de qualitat, que s'ha de designar noms en els centres
autoritzats per la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments
de Rgim Especial, per desenvolupar el projecte de qualitat i millora contnua, amb
la funci de collaborar amb el director o directora del centre en l'elaboraci i el
manteniment del sistema de gesti de la qualitat del centre.
Centres d'autoaprenentatge
D'acord amb el que estableix la circular de la DGOIE, de 8 de gener de 1996, els
centres d'autoaprenentatge sn un servei complementari destinat als alumnes de
186/688
l'escola i obert tamb a usuaris externs.

En les escoles oficials d'idiomes on hi hagi autoritzat un centre d'autoaprenentatge, el
director o directora en pot designar un coordinador o coordinadora per desenvolupar
les funcions prescrites a la circular esmentada. Se li han de comptar fins a dos grups
de reducci per desenvolupar aquestes funcions.
3.6 Escoles d'arts

Assignaci horria per a rgans unipersonals de coordinaci
L'assignaci horria lectiva setmanal calculada, a efectes de plantilla, per a l'exercici
dels rgans unipersonals de coordinaci s la segent:
Grups del centre Hores lectives assignades
menys de 6
6
6-9
15
10 - 15
32
16 - 21
38
22 - 27
48
ms de 27
54 o ms (*)
(*) A partir de 27 grups, per cada 4 grups s'assignen 6 hores lectives ms.
del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, en el cmput de
plantilles dels centres educatius els directors de les escoles poden nomenar els
segents rgans unipersonals de coordinaci:
Coordinador o coordinadora de batxillerat (centre amb tres o ms lnies completes

de batxillerat artstic).
Coordinador o coordinadora de cicles formatius (centre amb una oferta de dues o
ms famlies professionals o ms de quatre grups de cicles de formaci especfica
d'arts plstiques i disseny).
Coordinador o coordinadora d'estudis superiors de disseny (centre que imparteix
simultniament ms d'un pla d'estudis i ofereix ensenyaments superiors de
disseny).
Coordinador o coordinadora de qualitat, que s'ha de designar noms en els centres
autoritzats per la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments
de Rgim Especial, per desenvolupar el projecte de qualitat i millora contnua, amb
la funci de collaborar amb el director o directora del centre en l'elaboraci i el
manteniment del sistema de gesti de la qualitat del centre.
Coordinador o coordinadora TAC.
187/688
Coordinador o coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesi social.

Coordinador o coordinadora de prevenci de riscos laborals.
D'altra banda, el director o directora del centre pot nomenar un membre del claustre per
exercir tasques de coordinaci cultural i de promoci artstica i responsables de
manteniment quan es requereixin per al bon funcionament d'installacions i tallers.
Aix mateix, el director o directora pot nomenar caps de departament didctic fins al
mxim nombre segent:
Nombre de grups Nombre mxim de caps de departament / seminari
fins a 5
3
6-9
4
10 - 15
5
16 - 21 (*)
8
22 - 27
12
28 o ms
22
(*) Els centres que tenen ms de dos plans d'estudis poden disposar de dos caps de
departament o seminari ms, de manera que quedi un total de 10 caps de departament
i de seminari.
4 Normativa d'aplicaci (rgans unipersonals de direcci i de coordinaci)

Decret 130/2009, de 25 d'agost, de modificaci del Decret 325/2006, de 22 d'agost,
de creaci de centres de formaci de persones adultes ubicats en centres
penitenciaris (DOGC nm. 5452, de 27.8.2009)
5686, de 5.8.2010)
Acord GOV/232/2006, de 27 de desembre, en relaci amb les condicions laborals
del professorat d'educaci de persones adultes acordades a la Mesa Sectorial de
negociaci del personal docent no universitari de la Generalitat de Catalunya
(DOGC nm. 4806, de 24.1.2007)
Acord GOV/71/2011, de 10 de maig, pel qual s'adopten mesures excepcionals en
matria de personal docent no universitari dependent de la Generalitat de
Catalunya durant el perode 2011-2015 (DOGC nm. 5877, de 12.5.2001)
Resoluci TRI/874/2006, de 7 de febrer, per la qual es disposa la inscripci i la
publicaci de l'Acord de la mesa sectorial de personal docent no universitari en
l'mbit de l'Administraci de la Generalitat de Catalunya (codi de conveni nm.
7902420) (DOGC nm. 4608, de 5.4.2006)
188/688
Personal d'administraci i serveis i professionals d'atenci

educativa
1 Introducci
En els termes que preveu l'article 108 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci,
els centres educatius poden disposar del personal d'administraci i serveis, aix com de
professionals d'atenci educativa que complementen l'atenci educativa als alumnes i
donen suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre, coordinadament
amb els docents.
En funci de les necessitats dels centres, els collectius de personal d'administraci i
serveis i de professionals d'atenci educativa poden ser els segents:
personal auxiliar d'administraci (o, excepcionalment, personal administratiu)

personal subaltern
personal de neteja
personal tcnic especialista en educaci infantil
personal educador d'educaci especial
personal auxiliar d'educaci especial
personal integrador social
La gesti d'aquest personal es porta a terme d'acord amb el que es preveu al document
"Gesti del personal d'administraci i serveis i dels professionals d'atenci educativa".

2.1 Personal auxiliar d'administraci (o administratiu) dels centres educatius
2.1.1 Funcions del personal auxiliar d'administraci (o administratiu)
Correspon al personal funcionari del cos auxiliar d'administraci (o cos administratiu),
adscrit als centres educatius:
la gesti administrativa dels processos de preinscripci i matriculaci d'alumnes

la gesti administrativa dels documents acadmics: llibres d'escolaritat, historials
acadmics, expedients acadmics, ttols, beques i ajuts, certificacions, diligncies,
etc.
la gesti administrativa i la tramitaci dels assumptes propis del centre
Aquestes funcions comporten les tasques segents:
Arxiu i classificaci de la documentaci del centre

Despatx de la correspondncia (recepci, registre, classificaci, tramesa,
compulsa, franqueig, etc.)
189/688
Transcripci de documents i elaboraci i transcripci de llistes

Gesti informtica de dades (domini de l'aplicaci informtica corresponent)
Atenci telefnica i personal sobre els assumptes propis de la secretaria
administrativa del centre
Recepci i comunicaci d'avisos, encrrecs interns i incidncies del personal
(baixes, permisos, etc.)
Comandes de material, comprovaci d'albarans, etc., d'acord amb l'encrrec rebut
pel director o directora o el secretari o secretria del centre
Manteniment de l'inventari
Control de documents comptables simples
Exposici i distribuci de la documentaci d'inters general que estigui al seu abast
(disposicions, comunicats, etc.)
El director o directora del centre pot determinar, segons les necessitats i

caracterstiques del centre, la realitzaci de funcions i tasques similars o relacionades
amb les anteriors.
2.1.2 Jornada i horari de treball del personal auxiliar d'administraci (o

administratiu)
La jornada i l'horari de treball del personal auxiliar d'administraci (o administratiu)
adscrit als centres educatius sn els que estableix el Decret 56/2012, de 29 de maig,
sobre jornada i horaris de treball del personal funcionari al servei de l'Administraci de
la Generalitat, modificat pel Decret 48/2014, de 8 d'abril, sens perjudici de les
adaptacions que, per necessitats dels centres i d'acord amb la seva activitat, calgui fer
per garantir-ne el funcionament adequat. En la determinaci dels horaris, que han
d'autoritzar els serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educaci,
s'han de tenir en compte els objectius de millora i ampliaci de l'horari d'atenci al
pblic, aix com l'optimitzaci de la disponibilitat del temps del personal.
Els centres educatius, d'acord amb els criteris de plantilla determinats pel Departament,
poden disposar de personal auxiliar d'administraci a jornada completa o a jornada
parcial (mitja jornada). En rgim de jornada completa, la jornada laboral s de 37 hores
i 30 minuts en jornada ordinria i de 35 hores en perode d'estiu (entre l'1 de juny i el 30
de setembre, ambds inclosos) de treball efectiu en cmput setmanal de dilluns a
divendres. En rgim de jornada parcial (mitja jornada), aquesta s de 18 hores i 45
minuts en jornada ordinria i de 17 hores i 30 minuts en perode d'estiu (entre l'1 de
juny i el 30 de setembre, ambds inclosos).
Es pot compatibilitzar, prvia autoritzaci, el desenvolupament de dos llocs de treball
de mitja jornada del cos auxiliar administratiu en dos centres educatius; en aquest
supsit, la jornada laboral s l'establerta per al personal que fa la jornada completa. La
determinaci de l'horari que ha de fer el personal requereix l'acord dels directors dels
centres implicats i, en cas de discrepncia, han de dirimir els serveis territorials o, a la
ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educaci. La tramitaci de la documentaci per a
190/688
l'autoritzaci de la compatibilitat dels dos llocs de treball la fa el centre educatiu que

tingui un nombre ms elevat d'alumnes, llevat que hi hagi acord en un altre sentit. Amb
tot, cada director o directora ha d'actuar com a cap de personal durant el temps que el
personal romangui en el seu centre.
Durant els perodes compresos entre el 15 de desembre i el 10 de gener, ambds
inclosos, i durant la Setmana Santa, la jornada ordinria de treball setmanal s
equivalent a multiplicar el nombre de dies laborables d'aquests perodes per 7 hores
diries.
2.2 Personal subaltern dels centres educatius

2.2.1 Funcions del personal subaltern
Correspon al personal funcionari del cos subaltern adscrit als centres educatius:
Vigilar les installacions del centre

Controlar els accessos i rebre les persones que accedeixen al centre
Custodiar el material, el mobiliari i les installacions del centre
Utilitzar i manipular mquines reproductores, fotocopiadores i similars
Atendre els alumnes
Donar suport al funcionament i a l'estructura del centre i tamb a l'equip directiu
Aquestes funcions comporten les tasques segents:
Cura i control de les installacions, equipaments, mobiliari i material del centre

Comunicaci a la secretaria de les anomalies que es puguin detectar quant al seu
estat, s i funcionament
Encesa i tancament (posada en funcionament) de les installacions d'aigua, llum,
gas, calefacci i aparells que calgui, i cura del seu correcte funcionament
Obertura i tancament dels accessos del centre, aules, despatxos, patis,
installacions esportives i altres espais
Cura i custdia de les claus de les dependncies del centre
Control d'entrada i sortida de persones al centre (alumnes, pblic, etc.).
Recepci i atenci de les persones que accedeixen al centre.
Cura i control del material (recepci, lliurament, recompte, trasllat, etc.).
Trasllat de mobiliari i d'aparells que, per volum i/o pes, no requereixen la
intervenci d'un equip especialitzat.
Posada en funcionament dels aparells (fotocopiadores, material audiovisual, etc.).
Fotocpia de documents i seguiment de les fotocpies que en fan en el centre.
Utilitzaci del fax (enviament i recepci de documents).
Enquadernacions senzilles, transparncies, etc., sobre material propi de l'activitat
del centre.
191/688
Collaboraci en el manteniment de l'ordre dels alumnes en les entrades i sortides.

Intervenci en els petits accidents dels alumnes, segons el protocol d'actuaci del
centre.
Recollida i distribuci dels justificants d'absncia dels alumnes i collaboraci en el
control de la puntualitat i l'assistncia dels alumnes.
Participaci en els processos de preinscripci i matriculaci del centre: lliurament
d'impresos, atenci de consultes presencials i derivaci, si escau.
Primera atenci telefnica i derivaci de trucades.
Recepci, classificaci i distribuci del correu (cartes, paquets, etc.).
Encrrecs, dins i fora del centre, relacionats amb les activitats i el funcionament
d'aquest (trmits al servei de correus, etc.).
Realitzaci de tasques imprevistes per evitar la pertorbaci del funcionament
normal del centre, en absncia dels especialistes i/o encarregats.
El director o directora del centre pot determinar, segons les necessitats i

caracterstiques del centre, funcions i tasques similars o relacionades amb les
anteriors.
2.2.2 Jornada i horari de treball del personal subaltern

La jornada i l'horari de treball del personal subaltern adscrit als centres educatius sn
els que estableix el Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre jornada i horaris de treball
del personal funcionari al servei de l'Administraci de la Generalitat, modificat pel
Decret 48/2014, de 8 d'abril, sens perjudici de les adaptacions que, per necessitats dels
centres i d'acord amb la seva activitat, calgui fer per garantir-ne el funcionament
adequat. En la determinaci dels horaris, que han d'autoritzar els serveis territorials o, a
la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educaci, s'hi han de tenir en compte els objectius
de millora i ampliaci de l'horari d'atenci al pblic, aix com l'optimitzaci de la
disponibilitat del temps del personal.
Durant els perodes compresos entre el 15 de desembre i el 10 de gener, ambds
inclosos, i durant la Setmana Santa, la jornada ordinria de treball setmanal s
equivalent a multiplicar el nombre de dies laborables d'aquests perodes per 7 hores
diries.
2.3 Personal netejador dels centres educatius

2.3.1 Funcions del personal netejador
Correspon al personal laboral de la categoria professional netejador la neteja i la
higiene del centre i de les seves dependncies, aix com del mobiliari, els estris i els
lavabos.
192/688
2.3.2 Jornada i horari de treball del personal netejador

La jornada ordinria de treball del personal netejador s de 37 hores i 30 minuts
setmanals. L'horari de treball s'ha d'establir atenent les necessitats del centre, tenint en
compte que si tot el servei o una part d'aquest es presta entre les 10 del vespre i les 6
del mat, es percep el plus de nocturnitat corresponent, en els termes que preveu el
conveni collectiu nic.
3 Professionals d'atenci educativa dels centres educatius

Els centres educatius, amb l'objectiu de donar resposta a les necessitats dels alumnes
i per reduir les barreres a l'aprenentatge i a la participaci, poden disposar de
professionals d'atenci educativa que, coordinats amb l'equip docent, donen suport al
desenvolupament del projecte educatiu del centre i complementen l'atenci educativa
als alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu, per tal que puguin
avanar amb xit en el seu procs d'aprenentatge, puguin participar de totes les
activitats del centre amb la mxima autonomia i integrin els que es troben en situaci
de risc. En aquest sentit, l'atenci educativa inclou l'atenci als alumnes (individualment
o en grup); la coordinaci amb el tutor o tutora, l'equip docent i, quan calgui, altres
serveis; aix com, si s el cas, les reunions amb les famlies.
Des de la direcci dels centres es vetllar perqu:
la planificaci de la seva tasca s'adeqi a les seves funcions, jornada i horari de

treball. El pla de treball ha de formar part de la programaci general anual dels
centres,
tinguin coneixement i participin dels projectes i les activitats del centre,
disposin de temps per a la coordinaci amb els docents o, si s el cas, amb
serveis externs,
la seva atenci se centri en els alumnes que els corresponen, d'acord amb els seus
perfils professionals; aquest personal en cap cas no ha de substituir el servei de
monitoratge.
Correspon al director o directora del centre, escoltats els implicats i en funci del pla de
treball, jornada i horari de treball, determinar la distribuci horria d'aquests
professionals.
3.1 Personal tcnic especialista en educaci infantil

3.1.1 Funcions del personal tcnic especialista en educaci infantil
El personal laboral de la categoria professional tcnic especialista en educaci infantil
193/688
collabora amb els mestres tutors del primer curs del segon cicle de l'educaci infantil
en el procs educatiu dels alumnes, principalment en el desenvolupament d'hbits
d'autonomia i en l'atenci a les seves necessitats bsiques. Correspon al personal
tcnic especialista en educaci infantil:
participar en la preparaci i el desenvolupament d'activitats d'ensenyament i

aprenentatge: organitzaci de l'aula, elaboraci de materials didctics, suport al
desenvolupament de les sessions;
collaborar en la planificaci i el desenvolupament d'activitats d'ensenyament i
aprenentatge d'hbits d'autonomia dels alumnes;
dur a terme activitats especfiques amb alumnes pautades pel mestre tutor o
mestra tutora;
collaborar en les activitats d'atenci a les necessitats bsiques dels infants;
participar en processos d'observaci dels infants.
S'ha de garantir la participaci dels tcnics especialistes en educaci infantil en les

reunions que permetin la coordinaci amb els equips docents (cicle, nivell, claustre).
Els tcnics especialistes en educaci infantil han de participar en les activitats de
formaci que tinguin relaci amb les seves funcions.
Quan es consideri necessari, aquests professionals poden participar en les entrevistes
amb les famlies, sempre amb la presncia del tutor o tutora.
3.1.2 Jornada i horari de treball del personal tcnic especialista en educaci

infantil
La jornada ordinria del personal tcnic especialista en educaci infantil s de 37 hores
i 30 minuts setmanals i s'han de desenvolupar entre les 8 i les 18 hores, amb la
distribuci segent:
25 hores d'atenci directa als alumnes;

5 hores de participaci en les activitats no lectives del centre: reunions de cicle,
nivell i claustre, entrevistes amb les famlies, elaboraci de materials, etc.;
5 hores de collaboraci en l'acollida dels alumnes del primer curs del segon cicle
de l'educaci infantil a l'inici i a la finalitzaci de la jornada escolar o en tasques
socioeducatives relacionades amb els hbits i actituds personals en el temps de
migdia;
2 hores i 30 minuts de preparaci de material i participaci en activitats de formaci
externa, que no s'han de fer necessriament al centre.
treball, jornada i horari de treball, determinar la distribuci horria d'aquests
professionals en el primer curs del segon cicle de l'educaci infantil. El pla de treball
dels tcnics especialistes en educaci infantil ha de formar part de la programaci
general anual dels centres.
194/688
3.2 Personal educador d'educaci especial en centres pblics

3.2.1 Funcions del personal educador d'educaci especial en centres pblics
Correspon al personal laboral de la categoria professional educador d'educaci
especial en centres pblics:
donar suport als alumnes amb necessitats educatives especials perqu puguin
participar en les activitats del centre educatiu, aix com aplicar programes de treball
preparats pel tutor o tutora o especialistes i participar en l'elaboraci i aplicaci de
tasques especfiques relacionades amb l'autonomia personal, l'adquisici d'hbits
d'higiene, les habilitats socials, la mobilitat i desplaaments, l'estimulaci sensorial,
les habilitats de vida, transici a la vida adulta i preparaci per al mn laboral,
escolaritat compartida en centres ordinaris i centres d'educaci especial, erc.;
participar en el projecte educatiu del centre;
conixer els objectius i continguts dels programes per poder adequar de la millor
manera possible la seva tasca de collaboraci amb els mestres tutors i els
especialistes;
proporcionar als mestres tutors i als especialistes elements d'informaci sobre
l'actuaci dels alumnes a fi d'adaptar i millorar-ne el procs d'aprenentatge.
S'ha de garantir la participaci dels educadors d'educaci especial en les reunions que
permetin la coordinaci amb els equips docents del centre i, quan escaigui, amb els
serveis externs (EAP, CDIAP, CSMIJ, etc.). A les escoles de primria i als centres
d'educaci especial es prioritzen les reunions amb el tutor o tutora, i les reunions de
cicle i de nivell. Als instituts, aquests professionals han de participar en les reunions
amb el tutor o tutora i en les reunions del nivell corresponent dels alumnes que atenen,
aix com en les reunions especfiques de centre en relaci amb l'atenci a la diversitat,
si escau (seminari d'orientaci educativa, reunions de CAD, etc.).
Els educadors d'educaci especial han de participar en les activitats de formaci que
tinguin relaci amb les seves funcions.
3.2.2 Jornada i horari de treball del personal educador d'educaci especial en

centres pblics
La jornada ordinria del personal educador d'educaci especial en centres pblics s
de 37 hores i 30 minuts setmanals, distribudes de la manera segent:
30 hores d'atenci directa als alumnes amb necessitats educatives especials, que
195/688
es faran dins de l'horari lectiu i, si escau, en la franja horria d'acollida als alumnes
a l'inici i a la finalitzaci de la jornada escolar i en el temps de migdia;
5 hores per a reunions, coordinaci i altres activitats incloses en el projecte
educatiu de cada centre;
2 hores i 30 minuts de preparaci, formaci i reciclatge i altres activitats
relacionades amb les seves funcions que no s'han de fer necessriament al centre.
treball, jornada i horari de treball determinar la distribuci horria d'aquests
professionals. El pla de treball dels educadors d'educaci especial ha de formar part de
la programaci general anual dels centres.
3.3 Personal auxiliar d'educaci especial

3.3.1 Funcions del personal auxiliar d'educaci especial
Correspon al personal laboral de la categoria professional auxiliar d'educaci especial:
ajudar els alumnes amb necessitats educatives especials en els desplaaments

per l'aula i pel centre en general, i fora del centre, si cal, amb el seu mitj de
mobilitat (cadira de rodes, caminadors, crosses, etc.);
ajudar els alumnes en aspectes de la seva autonomia personal (higiene,
alimentaci, etc.) per garantir que puguin participar en totes les activitats;
fer els tractaments especfics dels alumnes en el centre educatiu.
S'ha de garantir la participaci dels auxiliars d'educaci especial en les reunions que
permetin la coordinaci amb els equips docents.
Els auxiliars d'educaci especial han de participar en les activitats de formaci que
tinguin relaci amb les seves funcions.
3.3.2 Jornada i horari de treball del personal auxiliar d'educaci especial

La jornada ordinria del personal auxiliar d'educaci especial s de 37 hores i 30
minuts setmanals, en rgim de jornada partida, amb una interrupci mnima d'una hora
per dinar. L'horari s'ha d'adaptar a les necessitats d'atenci dels alumnes i a l'horari de
funcionament del centre.
professionals. El pla de treball dels auxiliars d'educaci especial ha de formar part de la
programaci general anual dels centres.
196/688
3.4 Personal integrador social

3.4.1 Funcions del personal integrador social
El personal laboral de la categoria professional d'integrador social collabora en el
desenvolupament d'habilitats socials i d'autonomia personal en alumnes que es troben
en situaci de risc, intervenint directament amb els joves o infants, les seves famlies i
els agents socials de l'entorn.
Correspon al personal integrador social:
desenvolupar habilitats d'autonomia personal i social amb alumnes en situaci de

risc;
participar en la planificaci i el desenvolupament d'activitats d'integraci social;
afavorir relacions positives dels alumnes amb l'entorn;
collaborar en la resoluci de conflictes;
intervenir en casos d'absentisme escolar;
acompanyar els alumnes en activitats lectives i extraescolars;
donar suport a les famlies en el procs d'integraci social dels joves i infants;
collaborar en l'organitzaci d'activitats de dinamitzaci de l's del temps lliure i de
sensibilitzaci social.
Els integradors socials han de concretar, conjuntament amb l'equip docent que
correspongui, un pla de treball per a cadascun dels alumnes que atenen, en qu
s'especifiquin els objectius a assolir i les actuacions a dur a terme, procurant sempre
que sigui possible el seu desenvolupament en l'entorn de l'aula ordinria. Els
integradors socials han de coordinar les seves actuacions amb els altres professionals
que intervenen en l'atenci a aquests alumnes. Cada centre ha de definir els marcs per
a aquesta coordinaci i les pautes d'intervenci amb el tutor o tutora de l'alumne o
alumna.
El pla de treball de l'integrador social i la valoraci dels resultats han de formar part,
respectivament, de la programaci general i de la memria anual del centre.
Els integradors socials han de participar en les activitats de formaci que tinguin relaci
amb les seves funcions.
3.4.2 Jornada i horari de treball del personal integrador social

La jornada ordinria del personal integrador social s de 37 hores i 30 minuts
setmanals, que s'han de desenvolupar entre les 8 i les 19 hores i s'han de distribuir de
la manera segent:
30 hores d'atenci directa als alumnes i coordinaci amb professionals externs;
197/688
5 hores de participaci en les activitats no lectives del centre: reunions de claustre,

de cicle o de nivell, entrevistes amb les famlies, elaboraci de materials, etc.;
2 hores i 30 minuts de preparaci de material i participaci en activitats de formaci
externes, que no han de fer-se necessriament en el centre.
professionals.
Quan el pla de treball inclogui la intervenci a ms d'un centre, el temps de
desplaament entre centres es descomptar de les hores d'atenci directa als alumnes.
4 Normativa d'aplicaci (personal d'administraci i serveis i professionals

d'atenci educativa)
Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009). Articles
13.3, 19, 94.1, 99.1.a), 102, 108, 111.2, 134, 142.1, 142.7.h), 146.3 i DA Onzena.3
Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius (DOGC nm.
5686, de 5.8.2010). Articles 27.5, 45.1, 50.3, 50.4, 50.5 , DA novena.2, DA
quinzena.8, DA vint-i-unena.
del personal directiu professional docent (DOGC nm. 5753, d11.11.2010). Articles
3.1, 6.g), 9.c), 9.g), 11 i 12.
sumari a les caracterstiques especfiques dels centres educatius pblics. (DOGC
nm. 5756, de 16.11.2010)
Condicions de treball

(DOGC nm. 4675, de 13.7.2006)
Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'estatut bsic de l'empleat pblic (BOE nm. 89, de
13.4.2007)
Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de mar, pel qual s'aprova el text refs de la
Llei de l'estatut dels treballadors (BOE nm. 75, de 29.3.1995)
27.9.2012).
198/688

(DOGC 6340, de 21.3.2013)
31.5.2012), modificat pel Decret 48/2014, de 8 d'abril, pel qual es modifica el
10.4.2014)
(DOGC 2100, de 13.9.1995)
organismes autnoms.
consulta mdica del personal al servei de lAdministraci de la Generalitat.
Personal docent
1 Horari general del personal docent
Els mestres i professors titulars de la plantilla del centre tenen l'horari laboral setmanal
establert amb carcter general per als funcionaris de la Generalitat de Catalunya, horari
que actualment s de 37 hores i 30 minuts setmanals.
1.1 Mestres amb destinaci a les escoles i als centres d'educaci especial
Docncia: 25 hores, que inclouen activitats docents amb grups classe, activitats de
suport escolar personalitzat i altres activitats de suport, atenci a la diversitat,
activitats de tutoria individual i de grup, substituci d'absncies de curta durada i
activitats directives i de coordinaci amb les dedicacions previstes per a l'exercici
d'aquestes funcions.
Activitats d'horari fix: 5 hores d'activitats complementries al centre, dintre de les
199/688
quals s'inclouen, entre altres, hores de coordinaci, reunions, activitats

relacionades amb la tutoria, atenci als pares o tutors dels alumnes, activitats de
collaboraci amb altres professionals i treball en equip i, si escau, activitats per a
la dinamitzaci del Pla catal de l'esport. En aquestes activitats, quan les
circumstncies del centre aix ho demanin i prioritzant les necessitats d'atenci de
l'alumne, s'inclour la custdia d'alumnes.
Altres activitats relacionades amb la docncia: 7 hores i 30 minuts per a preparaci
de classes, correccions, formaci permanent, reunions pedaggiques, preparaci
de programacions, etc., que no s'han de fer necessriament al centre.
L'horari de les activitats programades i aprovades pel director o directora a qu fa

referncia el document "Organitzaci del temps escolar" ha de respectar la jornada
laboral setmanal de 37 hores i 30 minuts i t per als mestres la mateixa obligatorietat
que l'horari habitual de feina. Dintre de l'esmentat horari total, el director o directora
podr encarregar a un mestre activitats fora del seu horari personal de compliment al
centre. En el cas que se superi el total de la jornada laboral setmanal, l'escreix de
dedicaci horria es compensar, a criteri del director o directora del centre, amb hores
no lectives d'activitats complementries al centre.
El director o directora ha d'adoptar mesures d'acord amb l'estructura del centre, per tal
d'atendre les substitucions de curta durada. Aquestes mesures s'han d'integrar a les
normes d'organitzaci i funcionament del centre.
D'acord amb el que preveu el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres
educatius, el director o directora del centre podr modificar amb carcter transitori i
provisional l'assignaci de grups i la distribuci d'hores lectives d'un professor o
professora, per tal que pugui atendre hores de classe que quedarien sense impartir.
Aquesta modificaci podr afectar tamb la distribuci de les hores complementries
d'horari fix.
1.2 Professors amb destinaci als instituts, a les escoles d'art i a les escoles
oficials d'idiomes
20 hores lectives, distribudes en cinc dies, que es destinen a la docncia directa a

l'alumne (docncia a grups classe, atenci a la diversitat, tutoria individual i en
grup) i a activitats directives i de coordinaci amb les dedicacions previstes per a
l'exercici d'aquestes funcions. Aquestes 20 hores es podran prendre com a mitjana
quan el centre no faci una distribuci horria uniforme al llarg del curs escolar a
causa de variacions trimestrals.
8 hores d'activitats complementries d'horari fix: gurdies i altres vigilncies,
reunions setmanals de departament o seminari, comissi d'atenci a la diversitat,
coordinacions de nivell i amb especialistes per a l'atenci a la diversitat, entrevistes
amb pares o tutors legals, manteniment del laboratori i aules especfiques,
organitzaci i execuci de les accions que ofereix el centre en el marc de
200/688
determinats programes i, si escau, activitats per a la dinamitzaci del Pla catal de

l'esport.
2 hores d'activitats complementries de presncia al centre educatiu no sotmeses
a horari fix (reunions d'avaluaci, de claustre i de consell escolar, reunions amb
pares o tutors legals, reunions de coordinaci amb altres centres, reunions amb
professionals i entitats externes, activitats de refor i de tutoria, coordinaci o
tutoria de les prctiques de la formaci inicial de professors, tutoria de professors
novells i altres encrrecs que, en el marc de les seves funcions, li faci el director o
directora del centre).
7 hores i 30 minuts de preparaci de classes, correcci d'activitats, assistncia a
cursos i activitats de formaci, etc., que no s'han de fer necessriament al centre.
L'organitzaci general del centre ha de preveure la substituci d'una absncia eventual

del professor o professora responsable d'una classe o activitat escolar. Aix, els centres
han d'adoptar mesures d'acord amb la seva prpia estructura, per tal d'atendre les
substitucions de curta durada. Aquestes mesures s'han d'incloure en les normes
En els instituts i en les escoles d'art, d'acord amb el que preveu el Decret 102/2010, de
3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, el director o directora del centre podr
modificar amb carcter transitori i provisional l'assignaci de grups i la distribuci de les
hores lectives d'un professor o professora, per tal que pugui atendre hores de classe
que quedarien sense impartir. Aquesta modificaci podr afectar tamb la distribuci de
les hores complementries d'horari fix.
1.3 Mestres i professors amb destinaci als centres de formaci d'adults

A. Els funcionaris del cos de mestres:
22 hores setmanals lectives, al llarg dels 5 dies de la setmana, de dilluns a

divendres, que inclouen activitats docents, amb grups classe; activitats docents a
l'aula d'autoformaci, activitats relacionades amb l'mbit de l'acci tutorial (atenci
als alumnes, entrevistes i seguiment del pla de treball) i activitats directives i de
coordinaci amb les dedicacions previstes per a l'exercici d'aquestes funcions.
Aquestes 22 hores es podran prendre com a mitjana quan el centre no faci una
distribuci horria uniforme al llarg del curs escolar a causa de variacions
trimestrals.
6 hores d'activitats complementries d'horari fix, dintre de les quals s'inclouen
substitucions d'absncies de curta durada, reunions setmanals, activitats
relacionades amb l'mbit de l'acci tutorial (atenci als alumnes, entrevistes i
reunions, documentaci acadmica, elaboraci d'itineraris formatius, etc.),
coordinaci de programes, d'ensenyaments, nivells, mbits i tutories, adaptaci del
currculum a les necessitats i a les caracterstiques dels alumnes i manteniment de
201/688
les aules especfiques (autoformaci, informtica, laboratori, etc.).

2 hores d'activitats complementries de presncia al centre no sotmeses a horari
fix (reunions d'avaluaci, de claustre i de consell escolar de centre, de coordinaci
amb altres centres, amb professionals i entitats externes i altres encrrecs que, en
el marc de les seves funcions, li faci el director o directora del centre).
7 hores i 30 minuts per a la preparaci de classes, correcci d'activitats,
assistncia a cursos i activitats de formaci, reunions pedaggiques, preparaci de
programacions, intervencions educatives individualitzades, etc., que no s'han de fer
necessriament al centre.
B. Els funcionaris del cos de professors d'ensenyament secundari:
20 hores setmanals lectives, al llarg dels 5 dies de la setmana, de dilluns a

divendres, que inclouen activitats docents amb grups classe, activitats docents a
l'aula d'autoformaci i activitats directives i de coordinaci amb les dedicacions
previstes per a l'exercici d'aquestes funcions. Aquestes 20 hores es podran
prendre com a mitjana quan el centre no faci una distribuci horria uniforme al
llarg del curs escolar a causa de variacions trimestrals.
8 hores d'activitats complementries d'horari fix, dintre de les quals s'inclouen
substitucions d'absncies de curta durada, reunions setmanals, activitats
relacionades amb l'mbit de l'acci tutorial (informaci, orientaci, acompanyament
i atenci als alumnes, entrevistes i reunions, documentaci acadmica, elaboraci
d'itineraris formatius, etc.), coordinaci de programes, d'ensenyaments, nivells,
mbits i tutories, adaptaci del currculum a les necessitats i a les caracterstiques
dels alumnes i manteniment de les aules especfiques (autoformaci, informtica,
laboratori, etc.).
2 hores d'activitats complementries de presncia al centre, no sotmeses
necessriament a horari fix, per a reunions d'avaluaci, de claustre i de consell de
centre, reunions de coordinaci amb altres centres, reunions amb professionals i
entitats externes i altres encrrecs que en el marc de les seves funcions li faci el
director o directora del centre.
7 hores i 30 minuts per a la preparaci de classes, correcci d'activitats,
assistncia a cursos i activitats de formaci, etc., que no s'han de fer
necessriament al centre.
En l'educaci d'adults, en funci de la planificaci al llarg del curs dels diferents

ensenyaments i nivells que s'imparteixen, es pot assignar als mestres i professors la
impartici d'un nombre variable d'hores lectives setmanals, respectant, en tot cas, el
cmput total anual d'hores.
L'organitzaci general del centre ha de preveure la substituci d'una absncia eventual
del professor o professora responsable d'una classe o activitat escolar. Aix, el director
o directora ha d'adoptar mesures d'acord amb l'estructura del centre, per tal d'atendre
les substitucions de curta durada. Aquestes mesures s'han d'incloure en les normes
202/688

D'acord amb el que preveu el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres
educatius, el director o directora del centre pot modificar amb carcter transitori i
provisional l'assignaci de grups i la distribuci de les hores lectives d'un professor o
professora, per tal que pugui atendre hores de classe que quedarien sense impartir.
Aquesta modificaci pot afectar tamb la distribuci de les hores complementries
d'horari fix.
1.4 Horari dels professors de religi

Els professors de religi amb dedicaci completa tenen la mateixa dedicaci horria
setmanal lectiva i complementria que els funcionaris docents del nivell educatiu
corresponent. Quan la jornada de treball sigui parcial, s'ajustar proporcionalment
l'assignaci d'horari lectiu i complementari.
En el cas que un professor o professora de religi imparteixi docncia en ms d'un
centre pblic, es comptaran fins a dues hores en concepte d'itinerncia. Aquesta
reducci es considera inclosa en el total d'hores de contracte i s'efectua sobre les hores
no lectives de permanncia en els centres. Els directors dels diferents centres on hagi
estat destinat el professor o professora de religi s'han de coordinar per garantir que
l'interessat pugui compatibilitzar els horaris.
Els professors de religi de centres pblics tenen la consideraci plena de personal
docent del centre i, com a tals, sn membres del claustre i tenen la possibilitat de
pertnyer a tots els rgans docents del centre, a excepci dels que estiguin
explcitament assignats a funcionaris. En tot cas, la dedicaci a l'exercici d'aquestes
responsabilitats no pot implicar l'augment de la plantilla de religi assignada al centre.
2 Reduccions de jornada
Les reduccions de jornada estan regulades al Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre,
pel qual es refonen en un text nic els preceptes de determinats textos legals vigents a
Catalunya en matria de funci pblica; a la Llei 8/2006, del 5 de juliol, de mesures de
conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les
administracions pbliques de Catalunya, modificada per la Llei 5/2012, del 20 de mar,
de mesures fiscals, financeres i administratives i de creaci de l'impost sobre les
estades en establiments turstics; a la Llei 7/2007, del 12 d'abril, de l'Estatut bsic de
l'empleat pblic, modificada per la Llei 39/2010, de 22 de desembre, dels pressupostos
generals de l'Estat per a l'any 2011; al Reial decret llei 20/2012, del 13 de juliol, de
mesures per garantir l'estabilitat pressupostria i de foment a la competitivitat; al
Decret 223/2002, del 23 de juliol, i a la Resoluci ENS/1031/2014, del 8 de maig, sobre
el procediment de reducci de jornada per al personal funcionari docent.
Els models i el procediment per sollicitar una reducci de jornada es troben al Portal de
centre de la intranet del Departament d'Ensenyament.
203/688
La Resoluci ENS/1031/2014, del 8 de maig, que regula el procediment per sollicitar

una reducci de jornada per al personal funcionari docent, estableix les mesures
organitzatives dels horaris docents dels professors afectats per reduccions de jornada.
La Resoluci de 29 de maig de 2015, de la secretria general, regula el procediment de
reducci de dues hores lectives setmanals per al personal funcionari docent que tingui
entre 55 i 64 anys i les condicions especfiques de l'horari setmanal d'aquest personal.
3 Assignaci de matries i grups al personal docent

Correspon al director o directora del centre l'assignaci dels professors als diferents
cicles, cursos i rees (article 10.1.b del Decret 155/2010, de la direcci dels centres
educatius pblics). Aquesta assignaci s'ha de fer segons el que disposin les normes
d'organitzaci i funcionament del centre, tenint en compte les especialitats dels docents
i ajustant-se al que determinen els articles del 92 al 99 i la disposici addicional setena
de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci.
3.1 Escoles
a. Mestres especialistes
La presncia de mestres especialistes a l'escola permet a la resta de mestres disposar
d'hores lectives per potenciar l'atenci a la diversitat i l'acci tutorial i aprofundir el
treball en aquells aspectes que el centre hagi prioritzat a partir de l'anlisi dels resultats
educatius i dels resultats de les proves diagnstiques.
Les rees de msica, educaci fsica i llengua estrangera, aix com l'educaci infantil i
l'educaci especial, s'han d'assignar preferentment als mestres que disposin de
l'especialitat corresponent. En la mesura en qu l'organitzaci del centre ho requereixi,
el director o directora pot assignar rees d'especialitat a mestres no especialistes del
centre, sempre que comprovi que tenen l'adequada titulaci, formaci o experincia.
D'acord amb els criteris establerts pel centre, els mestres especialistes poden intervenir
en el segon cicle d'educaci infantil.
El director o directora de l'escola ha d'assegurar que els mestres especialistes facin
prioritriament les tasques docents prpies de la seva especialitat i desprs la docncia
en altres rees, les tasques de tutor o tutora i les prpies de la condici de mestre o
mestra. La presncia de mestres especialistes ha de permetre una coordinaci
adequada, el suport tcnic i educatiu i l'assessorament als altres membres del claustre,
aix com l'assessorament de les programacions que elaborin els equips de mestres de
cada cicle, en els aspectes relacionats amb la seva especialitat.
b. Mestres especialistes en educaci especial i mestres especialistes en audici i
llenguatge
Aquests professionals han de donar suport als professors en la planificaci i el
204/688
desenvolupament de les activitats del grup classe per afavorir la participaci de tots els
alumnes en les activitats a l'aula ordinria i per assegurar que tots progressin en els
aprenentatges. Tenen assignades funcions com ara les segents:
Identificar, amb la collaboraci de l'EAP, les necessitats de suport especfic dels

alumnes i collaborar en la concreci del pla d'intervenci.
Collaborar amb els tutors en l'elaboraci dels plans individualitzats, quan l'alumne
ho requereixi, i en la preparaci d'activitats i materials didctics que facilitin
l'aprenentatge d'aquests alumnes i la seva participaci en les activitats del grup
classe ordinari.
Donar suport en la participaci d'aquests alumnes en les activitats d'aprenentatge
dins del grup classe ordinari.
Impartir les activitats i programes especfics que requereixin.
Collaborar en el seguiment i l'avaluaci d'aquests alumnes.
L'atenci d'alumnes per part dels mestres especialistes en educaci especial ha

facilitar-los oportunitats perqu participin en els entorns i activitats amb la resta dels
companys. Tanmateix, quan sigui necessari s'ha de treballar amb grups reduts
d'alumnes en situacions d'atenci individual o en altres formes d'agrupament.
D'acord amb la preparaci especfica respectiva, en els centres que tinguin dos
mestres d'educaci especial, l'atenci als alumnes que presentin dificultats de
comunicaci, de parla o de llenguatge relacionades amb retards del desenvolupament
o amb dificultats cognitives s'ha d'atribuir prioritriament al mestre que disposi de
formaci d'especialista en audici i llenguatge (diplomatura o postgrau equivalent
acreditat oficialment). Per a la presa de decisions sobre les actuacions que calgui dur a
terme amb cada alumne, l'escola pot disposar de l'assessorament dels professionals
dels serveis educatius i, si escau, del CREDA de l'rea territorial.
c. Mestres d'unitats de suport a l'educaci especial (USEE)
En els centres que disposin d'unitats de suport a l'educaci especial, els professionals
assignats a aquestes unitats han de centrar prioritriament la seva intervenci a
desenvolupar actuacions que facilitin, tant com sigui possible, l'aprenentatge i la
participaci dels alumnes en les activitats de l'aula ordinria i del centre. Tanmateix,
quan sigui necessari es pot donar suport als alumnes en situacions de grups reduts i
en situacions d'atenci individual o en altres formes d'agrupament d'alumnes.
En aquest context, correspon als professionals de la USEE:
Elaborar el pla individualitzat de l'alumne ats pels professionals de la USEE, que

ha d'establir prioritats educatives, estratgies per facilitar la participaci de l'alumne
en les activitats de l'aula ordinria i del centre, activitats d'atenci individual o en
grup redut, criteris de seguiment i d'avaluaci i qualsevol altre aspecte relacionat
amb l'especificitat del pla que es consideri convenient.
Elaborar materials especfics que facilitin l'aprenentatge i la participaci dels
alumnes en les activitats del grup ordinari.
205/688
Acompanyar els alumnes en la participaci en les activitats de l'aula ordinria.

Impartir les activitats especfiques, individuals i en grup redut, que els alumnes de
la unitat requereixin.
La tutoria individual dels alumnes que atn.
En tot cas, cal tenir present que el suport d'especialistes t la finalitat de proporcionar
als alumnes amb necessitats educatives especials condicions adequades per al
progrs en l'adquisici de les capacitats i les competncies bsiques establertes en el
currculum de l'etapa i per a la seva participaci en les activitats generals de les aules
ordinries i del centre.
3.2 Centres d'educaci especial

Mestres especialistes d'educaci especial
En els centres d'educaci especial, els mestres especialistes en educaci especial han
de centrar la intervenci en els mbits segents:
Impartir els ensenyaments.

Exercir la tutoria d'un grup d'alumnes.
Collaborar amb els diferents especialistes del centre per tal d'assegurar una
atenci educativa coordinada.
Collaborar amb altres professionals que intervenen en l'atenci als alumnes del
centre.
Coordinar l'escolaritzaci compartida dels alumnes amb els centres ordinaris que
correspongui.
3.3 Centres d'ensenyament secundari

Per assignar matries i grups als docents sn criteris prioritaris:
El que estableix el projecte educatiu en relaci amb la concreci del currculum, els
projectes d'innovaci pedaggica i curricular, les estratgies didctiques prpies
del centre i l'acci tutorial, tot equilibrant l'especialitzaci curricular dels professors
amb la globalitat necessria de l'acci educativa.
L'aplicaci del projecte lingstic del centre. La llengua catalana s'ha d'utilitzar
normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge, en el marc del que estableixi
el projecte lingstic del centre.
El director o directora presenta, d'acord amb les normes d'organitzaci i funcionament

del centre, als departaments o als rgans de coordinaci que escaiguin, una proposta
d'assignaci de professors per a les matries corresponents a cada ensenyament,
prenent en consideraci la seqenciaci establerta en el projecte educatiu de centre i el
criteri d'especialitzaci dels professors. Aquests poden presentar modificacions
206/688
motivades a la proposta d'assignaci feta. En tot cas, s el director o directora del

centre qui assigna les funcions de docncia requerides per aplicar el projecte educatiu i
del projecte de direcci.
Correspon al director o directora del centre vetllar per la gesti eficient de les hores de
professors assignades als diferents ensenyaments.
Criteris d'especialitzaci
L'especialitat docent, adquirida per oposici o per qualsevol dels procediments de
reconeixement previstos reglamentriament (inclosa l'habilitaci especial), atorga la
capacitat i la idonetat per impartir la docncia en un determinat mbit curricular.
Tanmateix, tenir garantides aquesta capacitat i aquesta idonetat no exclou la
possibilitat de tenir tamb prou competncia per impartir altres matries quan la millor
organitzaci dels recursos disponibles ho requereixi. En conseqncia, en l'assignaci
de matries i mduls i crdits als professors s'han de tenir en compte tamb els criteris
segents:
Obligaci d'impartir
Els professors tenen l'obligaci d'impartir les matries d'ESO i batxillerat, i els mduls i
crdits de cicles formatius associats a l'especialitat de la qual sn titulars o de la qual
tenen reconeguda l'habilitaci especial, en la mesura que ocupin un lloc de treball que
tingui assignats els continguts curriculars corresponents i d'acord amb el que
estableixen les disposicions segents:
Reial decret 1635/1995, de 6 d'octubre, pel qual s'adscriu el professorat dels

cossos de professors d'ensenyament secundari i professors tcnics de formaci
professional a les especialitats prpies de la formaci professional especfica (BOE
nm. 242, de 10.10.1995)
Reial decret 777/1998, de 30 d'abril, pel qual es desenvolupen determinats
aspectes de l'ordenaci de la formaci professional en l'mbit del sistema educatiu
(BOE nm. 110, de 8.5.1998)
Decret 200/2000, de 13 de juny, sobre mobilitat del professorat de formaci
professional (DOGC nm. 3166, de 22.6.2000)
Decret 214/2001, de 24 de juliol, de modificaci del Decret 67/1996, de 20 de
febrer, pel qual es regula, entre altres matries, el desenvolupament dels requisits
d'especialitzaci (DOGC nm. 3446, de 6.8.2001)
Reial decret 1284/2002, de 5 de desembre, pel qual s'estableixen les especialitats
dels cossos de professors d'arts plstiques i disseny i mestres de taller d'arts
plstiques i disseny, s'hi adscriuen els professors dels esmentats cossos i es
determinen els mduls, assignatures i matries que hauran d'impartir (BOE nm.
304, de 20.12.2002)
Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions
de formaci per a l'exercici de la docncia en l'educaci secundria obligatria, el
batxillerat, la formaci professional i els ensenyaments de rgim especial i
207/688
s'estableixen les especialitats dels cossos docents d'ensenyament secundari (BOE

nm. 287, de 28.11.2008)
Els decrets que estableixen els currculums dels cicles formatius de formaci
professional inicial derivats de la Llei orgnica 2/2006, d'educaci (LOE). El decret
de cada un dels cicles formatius estableix les especialitats dels professors amb
atribuci docent en els mduls professionals del cicle
Els decrets que estableixen els currculums dels cicles d'ensenyaments esportius
derivats de la Llei orgnica 2/2006, d'educaci (LOE). El decret de cada un dels
cicles estableix les especialitats dels professors amb atribuci docent en els
mduls del cicle.
Els decrets que estableixen els currculums dels cicles formatius d'arts plstiques i
disseny derivats de la Llei orgnica 2/2006 d'educaci (LOE). El decret de cada un
dels cicles formatius estableix les especialitats dels professors amb atribuci
docent en els mduls del cicle.
Educaci per a la ciutadania i els drets humans

En el marc de l'autonomia de centres, el director o directora ha d'assignar la matria
educaci per a la ciutadania i els drets humans a un professor o professora titular d'una
especialitat docent de cincies socials (geografia i histria, filosofia) o que tingui la
idonetat corresponent. En aquest segon supsit, la idonetat del professor o professora
es dedueix de la titulaci acadmica i experincia adquirida, sempre que es compti
amb l'acceptaci de l'interessat, valorant en primer lloc la idonetat del tutor o tutora per
impartir aquesta matria.
Educaci eticocvica
En el marc de l'autonomia de centres, el director o directora ha d'assignar aquesta
matria de 4t curs a un professor o professora de l'especialitat de filosofia. En cas que
no sigui possible, el director o directora del centre l'ha d'assignar a un professor o
professora de l'especialitat de geografia i histria o que tingui la idonetat corresponent.
Assignaci d'altres matries, mduls o crdits
Per impartir les matries corresponents a una altra especialitat docent, els professors
han de reunir els requisits de titulaci i/o formaci concordants amb les especialitats
docents publicades a la pgina web del Departament d'Ensenyament, segons el que
estableix l'Ordre ENS/294/2013, de 20 de novembre, per la qual s'actualitza la taula de
titulacions que capaciten per impartir les rees i matries curriculars corresponents a
l'especialitat, als efectes de la borsa de treball per prestar serveis amb carcter
temporal com a personal inter docent i s'autoritza la publicaci en el web del
Aix mateix, sobre la base de les necessitats del servei i de les disponibilitats de la
plantilla de professors, el director o directora del centre pot atribuir als professors
matries, mduls o crdits diferents dels assignats a la seva especialitat o al lloc de
treball que ocupen, sempre que comprovi que el professor o professora disposa de la
titulaci, formaci o experincia docent suficients (haver impartit durant dos o ms
208/688
cursos acadmics, com a mnim, els continguts curriculars corresponents) per prestar
la docncia que se li vol assignar i compti amb l'acceptaci de l'interessat.
L'assignaci que compleixi els requisits anteriors ser efectiva, sens perjudici del dret
que t el professor o professora de presentar, davant el director o directora del centre,
una reclamaci per escrit contra l'assignaci esmentada, en la qual exposi
raonadament que no es considera prou capacitat per impartir alguna de les matries o
mduls que se li han assignat, i tamb t el dret a recrrer davant el director o directora
dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, davant l'rgan competent del
Consorci d'Educaci contra la resposta escrita, degudament motivada, del director o
directora en qu li confirmi, si escau, l'assignaci d'horari.
Cobertura de vacants compostes per mitges jornades
Si, per ser coberta per substituci o per ocupaci interina, s'ofereix una vacant que
consisteix en dos llocs de mitja dedicaci diferents en un mateix centre, o en un lloc en
qu s'hagin d'impartir algunes matries no associades a l'especialitat que s'hagi definit
com a requisit del lloc de treball, el director o directora del centre ha de comunicar
aquesta circumstncia al director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, a l'rgan competent del Consorci d'Educaci.
Proposta dels rgans de coordinaci
Els departaments o els rgans de coordinaci estudien la proposta d'assignaci,
elaborada per l'equip directiu, de distribuci dels grups de matries (comunes, de
modalitat i optatives) entre els professors i, si escau, en presenten modificacions.
Aquesta assignaci s'ha d'ajustar als criteris per a l'assignaci de matries, mduls o
crdits abans esmentats i als criteris establerts en relaci amb la distribuci de grups i
equips docents (vegeu document "Organitzaci del temps escolar"). L'assignaci ha de
tenir en compte els criteris d'atenci a la diversitat establerts en el projecte educatiu de
centre i, especialment, els requeriments derivats de les adaptacions curriculars.
3.3.1 Ms informaci per als centres d'educaci secundria obligatria

a. Professors d'unitats de suport a l'educaci especial (USEE)
Els mestres o professors assignats a les USEE han de centrar la seva intervenci en
actuacions que facilitin el progrs dels alumnes en el desenvolupament de les
capacitats i les competncies bsiques establertes en el currculum de l'etapa.
Correspon als professionals de la USEE:
a. Impartir la docncia individual i en grup redut que requereixen els alumnes de la
USEE.
b. Formular propostes d'adaptacions curriculars per als alumnes atesos a la USEE i
elaborar materials especfics o adaptats que en facilitin l'aprenentatge i la
participaci en les activitats del grup ordinari.
209/688
c. Collaborar amb els tutors i amb la resta de l'equip docent, d'una manera especial
amb els de l'especialitat d'orientaci educativa i amb l'EAP, si escau, en
l'elaboraci del pla individualitzat dels alumnes atesos a la USEE.
d. Acompanyar els alumnes en la seva participaci en les activitats de l'aula
ordinria.
e. Fer la cotutoria individual dels alumnes que atenen.
f. Collaborar amb l'equip directiu del centre en totes les actuacions per a la inclusi
dels alumnes.
b. Professors de l'especialitat d'orientaci educativa i mestres de pedagogia
teraputica
L'atenci a la diversitat de necessitats educatives dels alumnes s responsabilitat de
tots els professors. Els professors de l'especialitat d'orientaci educativa i els mestres
de pedagogia teraputica s'han de dedicar, prioritriament, als alumnes que presenten
ms dificultats en l'aprenentatge i, molt particularment, als que necessiten suports
educatius especfics per progressar en els aprenentatges i per participar en les
activitats ordinries del centre, complementant les funcions que desenvolupen els
professors de cada matria pel que fa a l'atenci de les diferents capacitats, interessos
i ritmes d'aprenentatge que presenten els alumnes. Per tant, els alumnes amb
necessitats educatives especials vinculades a discapacitats i els alumnes amb greus
dificultats d'aprenentatge sn els primers que s'han de beneficiar de la intervenci
d'aquests especialistes.
A.1. Professors de l'especialitat d'orientaci educativa
Les funcions dels professionals de l'orientaci educativa queden desplegades en
l'apartat Funcions de l'orientador o orientadora en el centre del document "Orientaci
educativa i acci tutorial a l'ESO".
A.2. Mestres de pedagogia teraputica
Les funcions dels mestres de pedagogia teraputica estan orientades a desenvolupar
les estratgies o mecanismes d'atenci a la diversitat del centre. Entre aquestes
estratgies es poden considerar singularment:
a. Impartir docncia en la part comuna del currculum als alumnes amb ms
dificultats per aprendre, principalment en les matries que tenen un carcter ms
instrumental.
b. Collaborar en l'atenci als alumnes amb necessitats educatives especials o amb
dificultats d'aprenentatge prioritriament dins de l'aula ordinria per tal d'oferir-los
oportunitats de participar en els entorns i activitats tan normalitzades com sigui
210/688
possible.
c. Donar suport als professors en la preparaci de materials i activitats adaptades a
les necessitats dels alumnes.
d. Participar en la comissi d'atenci a la diversitat, o en l'mbit equivalent del
centre, i en l'elaboraci dels plans individualitzats.
Aquestes actuacions impliquen la coordinaci amb els serveis externs que intervenen
en l'atenci a l'alumne.
Quan un centre disposi alhora de professors d'orientaci educativa i de mestres de
pedagogia teraputica, el director o directora ha d'establir la distribuci d'actuacions
que ha de fer cadasc per dur a terme les funcions que tenen atribudes, per a la millor
atenci als alumnes.
3.4 Centres de formaci d'adults

Correspon al director o directora del centre assignar els ensenyaments o programes a
cada docent, d'acord amb el que s'estableix en la normativa vigent i en les normes
d'organitzaci i funcionament del centre, i havent escoltat els professors afectats.
Els docents mestres tenen competncia per impartir:
Ensenyaments inicials i bsics.

Els tres nivells del cicle de formaci instrumental.
Els mduls corresponents al primer nivell de cada mbit del currculum dels
ensenyaments de l'educaci secundria per a les persones adultes i, si les
necessitats organitzatives del centre o aula ho requereixen, dedicar tamb fins a un
ter de l'horari lectiu a impartir mduls de segon nivell dels tres mbits del
currculum dels ensenyaments de l'educaci secundria per a les persones adultes
o matries del curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj,
d'acord amb la seva especialitat, sempre que es comprovi que tenen prou titulaci,
formaci o experincia.
Els programes de preparaci per a les proves d'accs.
Les activitats formatives per a l'adquisici de competncies per a la societat de la
informaci, si tenen formaci especfica.
Els mestres especialistes de primria-angls i primria-francs han d'atendre,

prioritriament, les tasques docents prpies de la seva especialitat, i desprs la
docncia general prpia dels mestres.
Els docents d'ensenyament secundari tenen competncia per impartir:
els ensenyaments corresponents al nivell d'educaci secundria i el curs de

formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj, que han d'impartir i
211/688
preferentment els catedrtics i els professors d'ensenyament secundari, d'acord

amb els requisits d'especialitat corresponent;
els programes de preparaci per a les proves d'accs, amb prioritat als mestres en
el cas del grau superior, i de les proves d'accs per a ms grans de 25 anys.
Els requisits d'especialitat dels professors d'ensenyament secundari sn, per a l'mbit
de la comunicaci, els corresponents a llengua catalana i literatura o llengua castellana
i literatura o angls o francs; per a l'mbit social, els corresponents a geografia i
histria o filosofia; i per a l'mbit cientificotecnolgic, els corresponents a
matemtiques, o fsica i qumica, o biologia i geologia, o tecnologia.
L'especialitat docent, adquirida per oposici o per qualsevol dels procediments de
reconeixement previstos reglamentriament (inclosa l'habilitaci especial), atorga
capacitat i idonetat per impartir la docncia en un determinat mbit curricular en els
centres del Departament d'Ensenyament, inclosos els situats en institucions
penitenciries. Aix no obstant, tenir garantida aquesta capacitat i idonetat no exclou la
possibilitat de tenir tamb prou competncia per impartir altres rees, matries o
mduls, i impartir-los quan en el centre o aula no hi hagi ms professors disponibles de
l'especialitat o que la millor organitzaci dels recursos disponibles ho requereixi.
Aix mateix, sobre la base de les necessitats del servei i de les disponibilitats de la
plantilla de professors, el director o directora del centre pot atribuir als professors de
secundria rees, matries o mduls diferents dels assignats a la seva especialitat, i la
impartici d'ensenyaments corresponents als blocs d'ensenyaments inicials i bsics, i
de competncies per a la societat de la informaci, sempre que comprovi que el
professor o professora disposa de la titulaci, formaci o experincia docents suficients
per prestar la docncia que se li vol assignar.
4 Normativa d'aplicaci (personal docent)

(DOGC nm. 4675, de 13.7.2006)
Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut bsic de l'empleat pblic (BOE nm. 89, de
13.4.2007)
Llei 39/2010,, de 22 de desembre, dels pressupostos generals de l'Estat per a l'any
2011 (BOE nm. 311, de 23.12.2010)
Llei 5/2012, del 20 de mar, de mesures fiscals, financeres i administratives i de
creaci de l'impost sobre les estades en establiments turstics (DOGC nm. 6094,
de 23.3.2012)
Reial decret 1635/1995, de 6 d'octubre, pel qual s'adscriu el professorat dels
cossos de professors d'ensenyament secundari i professors tcnics de formaci
212/688
professional a les especialitats prpies de la formaci professional especfica (BOE

nm. 242, de 10.10.1995)
aspectes de l'ordenaci de la formaci professional en l'mbit del sistema educatiu
(BOE nm. 110, de 8.5.1998)
Reial decret 1284/2002, de 5 de desembre, pel qual s'estableixen les especialitats
dels cossos de professors d'arts plstiques i disseny i mestres de taller d'arts
plstiques i disseny, s'hi adscriuen els professors dels esmentats cossos i es
determinen els mduls, assignatures i matries que hauran d'impartir (BOE nm.
304, de 20.12.2002)
Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions
de formaci per a l'exercici de la docncia en l'educaci secundria obligatria, el
batxillerat, la formaci professional i els ensenyaments de rgim especial i
s'estableixen les especialitats dels cossos docents d'ensenyament secundari (BOE
nm. 287, de 28.11.2008)
Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat
pressupostria i de foment a la competitivitat (BOE nm. 168, de 14.7.2012)
Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text nic
Decret 200/2000, de 13 de juny, sobre mobilitat del professorat de formaci
professional (DOGC nm. 3166, de 22.6.2000)
Decret 214/2001, de 24 de juliol, de modificaci del Decret 67/1996, de 20 de
febrer, pel qual es regula l'adscripci dels mestres al primer cicle de l'educaci
secundria obligatria i la readscripci en els centres d'educaci infantil i primria,
la normativa transitria dels desplaaments per modificacions de les plantilles
docents, el desenvolupament dels requisits d'especialitzaci i el pla de formaci i
capacitaci per a la recollocaci del professorat (DOGC nm. 3446, de 6.8.2001)
Decret 223/2002, de 23 de juliol, pel qual es regula la reducci de jornada per
inters particular del personal docent d'ensenyament pblic no universitari de la
Generalitat de Catalunya (DOGC nm. 3715, de 6.9.2002)
5686, de 5.8.2010)
del personal directiu professional docent (DOGC nm. 5753, de 11.11.2010)
Els decrets que estableixen els currculums dels cicles formatius de formaci
professional inicial derivats de la Llei orgnica 2/2006, d'educaci (LOE). El decret
de cada un dels cicles formatius estableix les especialitats dels professors amb
atribuci docent en els mduls professionals del cicle.
Els decrets que estableixen els currculums dels cicles d'ensenyaments esportius
derivats de la Llei orgnica 2/2006, d'educaci (LOE). El decret de cada un dels
213/688
cicles estableix les especialitats dels professors amb atribuci docent en els
mduls del cicle.
Els decrets que estableixen els currculums dels cicles formatius d'arts plstiques i
disseny derivats de la Llei orgnica 2/2006, d'educaci (LOE). El decret de cada un
dels cicles formatius estableix les especialitats dels professors amb atribuci
docent en els mduls del cicle.
Ordre ENS/294/2013, de 20 de novembre, per la qual s'actualitza la taula de
titulacions que capaciten per impartir les rees i matries curriculars corresponents
a l'especialitat, als efectes de la borsa de treball per prestar serveis amb carcter
temporal com a personal inter docent i s'autoritza la publicaci al web del
Resoluci EDU/2273/2006, de 27 de juny, per la qual es regulen les convocatries
de concurs pblic per formar part de la borsa de treball per prestar serveis amb
carcter temporal com a personal inter docent en centres pblics no universitaris
dependents del Departament d'Educaci i Universitats a partir del curs 2006-2007
(DOGC nm. 4672, de 10.7.2006)
Resoluci ENS/1031/2014, de 8 de maig, sobre el procediment de reducci de
jornada per al personal funcionari docent (DOGC nm. 6623, de 15.05.2014)
Resoluci de 29 de maig de 2015, de la secretria general, sobre el procediment
de reducci de dues hores lectives setmanals al centre per al personal funcionari
docent que tingui entre 55 i 64 anys a partir del curs 2015-2016
Cicles de formaci professional LOGSE i LOE. Cursos per a

l'accs a grau mitj i a grau superior
1 Cicles formatius de formaci professional (FP LOGSE)
En els darrers anys, com a conseqncia de l'aplicaci de la Llei orgnica d'educaci
(LOE) s'han anat substituint la major part dels currculums dels cicles formatius de
formaci professional. Malgrat aix, per alguns dels cicles formatius, encara sn
vigents els currculums establerts a la LOGSE.
Mentre coexisteixin els dos models de formaci professional reglada, cal diferenciar els
aspectes d'ordenaci que s'han d'aplicar en cada cas.
En aquest apartat es desenvolupen les indicacions generals de la formaci professional
que afecten els cicles formatius LOGSE encara vigents.
1.1 Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums (FP LOGSE)

La denominaci de cada cicle formatiu, el currculum, la durada mnima de cada un
dels crdits, l'organitzaci, l'estructura i les hores mnimes que cal fer de formaci
214/688
prctica en centres de treball (FCT) s'estableixen en els decrets que despleguen el

currculum de cada cicle formatiu, les referncies normatives dels quals s'indiquen a
l'apartat Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional
especfica (FP LOGSE).
L'apartat Aspectes comuns dels cicles formatius de formaci professional, recull els
recordatoris normatius, les indicacions i les orientacions oportunes en relaci amb
l'aplicaci dels currculums d'aquests ensenyaments. En particular, s'hi fa referncia a
l'accs, al calendari i l'assistncia, la distribuci horria, les mesures flexibilitzadores,
aspectes organitzatius dels cicles, l'FCT, l'acci tutorial i les modificacions curricular,
entre d'altres.
1.3 Avaluaci i promoci de curs (FP LOGSE)

Criteris generals
L'avaluaci de l'aprenentatge dels alumnes de cicles formatius s continuada, integrada
en el procs d'aprenentatge, t en compte l'organitzaci modular i es fa per crdits. De
manera general, l'avaluaci dels alumnes de cicles formatius es fa a partir de la
constataci de l'assoliment de les capacitats expressades en els objectius generals del
cicle.
A l'inici del curs el centre ha d'informar l'alumne dels continguts del currculum formatiu,
de l'estructura per crdits, dels objectius generals del cicle i dels objectius terminals o
criteris d'avaluaci de cada crdit, aix com dels criteris generals d'avaluaci, promoci
de curs i superaci del cicle.
El centre ha de mantenir a disposici de la Inspecci d'Educaci els registres de
l'avaluaci continuada i la documentaci que hagi contribut a avaluar els diferents
crdits (enunciats de proves escrites, graelles d'observaci i altres).
Junta d'avaluaci
L'equip docent, integrat per tots els professors que imparteixen el cicle formatiu,
constitueix la junta d'avaluaci, encarregada de fer el seguiment dels aprenentatges i
de prendre les decisions que en resultin. L'organitzaci i la presidncia de la junta
d'avaluaci corresponen al tutor o tutora del cicle, com tamb la formalitzaci de les
actes corresponents.
Sessions d'avaluaci
Les sessions d'avaluaci tenen per objectiu:
Valorar el desplegament del cicle i la seqenciaci i adequaci de la programaci a

les necessitats formatives i l'actitud i motivaci general de l'alumne.
Coordinar l'equip docent.
Proposar actuacions i adoptar decisions per corregir les deficincies observades en
el procs d'ensenyament i aprenentatge.
215/688
Valorar de manera collegiada el grau d'assoliment per part de l'alumne dels

objectius terminals o criteris d'avaluaci dels crdits impartits durant el perode
d'avaluaci.
Valorar de manera collegiada el grau d'assoliment per part de l'alumne dels
objectius generals del cicle formatiu.
Qualificar l'alumne amb relaci als crdits finalitzats i als mduls corresponents.
Valorar la programaci desenvolupada al llarg del perode que s objecte
d'avaluaci i proposar, si escau, actuacions correctores del procs d'ensenyament i
aprenentatge.
En les sessions d'avaluaci es prendran les decisions pertinents, que hauran de

constar en l'acta de la sessi. Els alumnes no formen part de la junta d'avaluaci.
Tanmateix, s possible la seva participaci en les sessions d'avaluaci, i s'han d'atenir
al que determinin les normes d'organitzaci i funcionament del centre.
Durant el curs acadmic s'ha de fer un mnim de tres sessions d'avaluaci ordinries, a
ms de l'avaluaci final. Els resultats de les avaluacions s'han de reflectir a l'acta
d'avaluaci, d'acord amb el model "Acta d'avaluaci. Formaci professional especfica".
A l'inici de cada cicle formatiu, abans de la primera avaluaci trimestral ordinria, s'ha
de fer una avaluaci inicial del cicle formatiu, que t per objectiu avaluar globalment la
incorporaci de l'alumne al cicle, ajustar la programaci prevista i reorientar-la, si
escau.
Informaci als alumnes
El tutor o tutora del cicle formatiu ha d'informar per escrit cada alumne, o els seus
representants legals, dels acords de cada sessi d'avaluaci que l'afectin, incloent-hi
les qualificacions obtingudes, si n'hi ha. Tamb l'ha d'informar per escrit, individualment
i peridicament, en els termes acordats per la junta d'avaluaci, respecte al seu
aprofitament i aprenentatge, amb referncia als objectius que cal assolir i sobre la
qualificaci obtinguda dels crdits avaluats.
Avaluaci dels crdits
L'avaluaci dels crdits es far a partir del grau d'assoliment de les capacitats
expressades pels objectius terminals o criteris d'avaluaci previstos en cadascun dels
crdits. Els objectius s'assoleixen mitjanant els continguts de fets, conceptes i
sistemes conceptuals, aix com els de procediments i els d'actituds.
A mesura que avanci el procs d'aprenentatge, el professor o professora enregistrar,
per a cada alumne i crdit, l'assoliment d'aquests objectius terminals.
Avaluaci del crdit de sntesi
L'equip docent que imparteix el crdit avaluar i qualificar de manera collegiada el
crdit de sntesi de cada alumne en els cicles en qu estigui previst. El crdit de sntesi
s'avaluar positivament quan l'equip docent que l'hagi impartit apreci que l'alumne ha
assolit en un grau suficient els objectius terminals propis d'aquest crdit i els objectius
generals del cicle formatiu que s'hi recullen. En cas contrari, l'avaluaci ser negativa.
216/688
Avaluaci del crdit de formaci en centres de treball

L'avaluaci del crdit de formaci en centres de treball (FCT) correspon a la junta
d'avaluaci, tenint en compte la valoraci feta per l'empresa i prenent com a referncia
els objectius terminals o criteris especfics d'avaluaci, les activitats formatives de
referncia i els criteris generals d'avaluaci determinats en el decret pel qual s'estableix
el currculum corresponent al cicle.
L'avaluaci del crdit de formaci en centres de treball s continuada durant l'estada de
l'alumne a l'empresa. A l'hora de determinar la idonetat de l'alumne, el tutor o tutora del
cicle i la persona responsable d'aquesta formaci a l'empresa han de tenir en compte la
valoraci que l'alumne en fa i corregir-ne, si cal, les possibles deficincies, la qual cosa
quedar recollida en el quadern de prctiques.
En acabar l'FCT, la persona responsable de la formaci a l'empresa ha de valorar
l'evoluci de l'alumne, mitjanant un informe que s'ha d'incorporar al quadern de
prctiques.
L'equip docent, a proposta del tutor o tutora del cicle formatiu, fa l'avaluaci final del
crdit de formaci en centres de treball, tenint presents els informes esmentats i la
informaci recollida en el quadern de prctiques.
Recuperaci de crdits
Els alumnes disposen d'una convocatria extraordinria de recuperaci, d'acord amb la
planificaci de les activitats de recuperaci establertes pel centre en la programaci
curricular del cicle formatiu. La presentaci a les convocatries extraordinries s
voluntria. L'alumne que no s'hi presenti no perdr la convocatria a efectes del cmput
mxim, i constar a efectes d'avaluaci final com a "No presentat" (NP).
Cada professor o professora ha d'establir les estratgies de recuperaci, que poden
consistir en activitats puntuals o continuades, previstes en la programaci de cada
crdit. En tot cas, l'alumne ha de ser informat de les activitats que haur de dur a terme
per recuperar els crdits suspesos, aix com del perode i les dates en qu es faran les
avaluacions extraordinries corresponents.
Avaluaci final
La sessi d'avaluaci final de tots els alumnes es desenvolupar en acabar les
activitats lectives dels darrers crdits. Es far tamb una sessi d'avaluaci
extraordinria per als alumnes que, d'acord amb la sessi d'avaluaci final, hagin de
superar crdits pendents. En el moment que un alumne tingui la totalitat dels crdits del
cicle formatiu superats, t dret a sollicitar l'expedici del ttol corresponent.
Valoraci del curs
Finalitzat el curs, l'equip docent ha de valorar el funcionament general del curs pel que
fa al desplegament curricular (programacions, desplegament del currculum, distribuci
de les hores a disposici del centre, organitzaci del cicle en crdits i crdit de sntesi,
si n'hi ha), desenvolupament de la formaci en centres de treball, installacions i
equipaments, horaris, qualificacions i tots aquells aspectes que es considerin
217/688
pertinents. D'aquesta valoraci, l'equip docent en far un informe de proposta de

millores, per incorporar-les, si escau, a la planificaci del cicle formatiu del curs
segent.
Qualificacions
En els pargrafs segents es donen indicacions sobre els diversos aspectes de
l'avaluaci i la qualificaci dels alumnes en els cicles formatius. Les qualificacions
obtingudes per cada alumne es recullen necessriament en l'expedient acadmic, sens
perjudici d'emplenar les actes de les sessions d'avaluaci.
Qualificaci final dels crdits. Inalterabilitat de les qualificacions positives
L'expressi de l'avaluaci final de cada un dels crdits que componen el cicle formatiu
es fa en forma de qualificacions numriques de l'1 al 10, sense decimals. Es
consideren positives les qualificacions iguals o superiors a 5, i negatives les altres. Si
l'alumne abandona algun dels crdits es fa constar com a "No presentat" (NP) als
registres de qualificacions i consumeix convocatria.
Els crdits superats mantenen la qualificaci. No es pot aplicar cap mesura per
modificar una qualificaci positiva atorgada; s a dir, no es poden repetir crdits ja
superats per millorar-ne les qualificacions, ni es poden establir frmules (presentaci a
les convocatries extraordinries ni d'altres) per incrementar-ne la qualificaci positiva.
Qualificaci del crdit de formaci en centres de treball
La qualificaci del crdit de formaci en centres de treball s'expressa en els termes
"Apte" o "No apte". Ha d'anar acompanyada d'una valoraci orientadora del nivell
d'assoliment de les competncies professionals recollides en el quadern de prctiques,
en els termes de "Molt bona", "Bona o B", "Suficient" en el cas de "Apte", i de
"Passiva" o "Negativa" en el cas de "No apte", i s'hi poden afegir observacions.
Crdits convalidats
Els crdits convalidats per haver superat altres cicles formatius, formaci professional
de segon grau o estudis universitaris afins es qualificaran amb l'expressi "Convalidat"
(C). El procediment de convalidacions s'especifica a l'apartat Convalidacions i
correspondncies d'estudis dels cicles de formaci professional (FP LOGSE).
Crdits exempts
En el cas d'haver obtingut l'exempci total del crdit de formaci en centres de treball
(FCT), aquest es qualificar amb l'expressi "Exempt" (Xm). En el cas d'haver obtingut
l'exempci parcial del crdit FCT, aquest es qualificar com a "Apte" o "No apte"
segons el que correspongui.
Aix mateix, els crdits associats a una unitat de competncia professional acreditada
per mitj de les convocatries d'acreditaci de competncies dels ttols de tcnic o
tcnica i tcnic o tcnica superior es qualificaran com a "Exempts" (Xm).
Qualificaci dels mduls
La qualificaci dels mduls s'ha d'ajustar a les regles segents:
218/688
La qualificaci dels mduls que en el desplegament curricular s'estructuren en un

sol crdit s directament la del crdit, s a dir, de l'1 al 10, sense decimals.
La qualificaci dels mduls estructurats en dos o ms crdits, segons la
correspondncia establerta en el Decret que regula el currculum corresponent, s
la mitjana ponderada de les qualificacions dels crdits que el componen.
La ponderaci es fa segons la totalitat d'hores que estableixi el desplegament curricular

del centre per a cada crdit. En aquest cas, la qualificaci del mdul s tamb d'1 a 10,
sense decimals, i cal ajustar-la, per defecte fins a 49 centsims, al nombre enter inferior
i, per excs a partir de 50 centsims, al nombre enter superior.
Per tal que la qualificaci del mdul sigui considerada positiva cal que tots els crdits
que el componen estiguin superats.
Valoraci final del cicle formatiu. Superaci del cicle
En l'avaluaci final, l'equip docent del cicle formatiu ha de valorar, per a cada alumne,
el grau d'assoliment dels objectius generals amb relaci a les competncies definides
en el perfil professional. Tamb n'ha de valorar l'historial acadmic i, per acord d'un
mnim dels dos teros dels membres de la junta d'avaluaci, es podr determinar la
superaci dels crdits pendents, atorgant-los la qualificaci que es decideixi. En aquest
cas caldr fer constar a l'acta, juntament amb la qualificaci del crdit, un asterisc (*), i
al peu de l'acta s'hi escriur l'expressi "(*) Requalificat per la junta d'avaluaci".
Per superar el cicle formatiu cal que tots els crdits i tots els mduls professionals
tinguin qualificaci positiva i cal, a ms, haver obtingut la valoraci de "Apte" en el
crdit FCT.
Qualificaci final del cicle
La qualificaci final del cicle s'expressar amb dues xifres decimals. Aquesta
qualificaci ser la mitjana ponderada per les hores respectives de les qualificacions
que tinguin expressi numrica dels mduls i dels crdits que no s'integren en cap dels
mduls que componen el cicle. En conseqncia, en el clcul de la qualificaci final del
cicle no es tindran en compte les qualificacions de "Apte", "Exempt" o "Convalidat".
Matrcula d'honor
A l'alumne que obtingui una qualificaci final del cicle formatiu de grau superior igual o
superior a 9 se li pot consignar la menci de "Matrcula d'honor" (MH) en les
observacions de l'acta de qualificacions finals, en l'expedient acadmic i en el certificat
d'estudis complets. Sobre el total d'alumnes avaluats del darrer curs del cicle formatiu
es pot concedir una menci de matrcula d'honor per cada vint alumnes, i una altra si
en resulta una fracci sobrant. Amb aquests efectes, s'entn per alumnes avaluats del
darrer curs tots els que han cursat els mduls necessaris per completar el cicle, els
hagin superat o no.
La menci matrcula d'honor t els efectes econmics previstos en les taxes i preus
pblics per a la matriculaci en els ensenyaments artstics superiors.
Repetici de crdits i promoci de curs
219/688
L'alumne pot cursar cada crdit un mxim de tres vegades, en el mateix centre i en un
mateix cicle formatiu, a excepci del crdit d'FCT, que es pot avaluar un mxim de
dues vegades. Pot presentar-se a les convocatries d'avaluaci i qualificaci d'un
mateix crdit un mxim de quatre vegades, i computen tant les ordinries com les
extraordinries. Un cop exhaurides les quatre convocatries, per motius o
circumstncies de carcter excepcional l'alumne pot sollicitar una cinquena
convocatria, de carcter extraordinari, al director o directora del centre, que l'ha de
resoldre mantenint el criteri de cursar un crdit un mxim de tres vegades.
La presentaci a les convocatries extraordinries s voluntria. A l'alumne que no s'hi
presenti no se li comptar la convocatria extraordinria a efectes del cmput mxim, i
constar a efectes d'avaluaci final com a "No presentat" (NP).
En els cicles formatius que es distribueixen en un sol any, l'alumne que tingui algun o
alguns crdits pendents un cop passada la convocatria extraordinria, ha de
matricular-se noms en el crdit o els crdits no superats.
En els cicles formatius que es distribueixen en ms d'un any, l'alumne que, un cop
realitzada la convocatria extraordinria, hagi superat un nombre de crdits amb
crrega horria superior al 60% de la durada horria del conjunt dels crdits del primer
any, pot matricular-se en el segon curs del cicle i ha de cursar els crdits pendents del
primer any. En cas contrari, es matricular en els crdits no superats del primer curs
del cicle i opcionalment en els crdits del segon any que no presentin incompatibilitat
horria significativa o curricular, segons el projecte del centre i la disponibilitat de
places.
Tanmateix, les normes d'organitzaci i funcionament del centre poden determinar en
quines circumstncies excepcionals, relacionades amb incompatibilitats curriculars o
horries, un alumne ha de matricular-se noms en els crdits de primer curs, malgrat
haver superat el 60% de la durada horria del conjunt de crdits de primer curs.
Per als alumnes matriculats a segon curs amb crdits pendents de primer no es
computa la convocatria dels crdits que no han pogut iniciar.
L'alumne de segon curs que tingui algun o alguns crdits pendents un cop passada la
convocatria extraordinria, ha de repetir noms el crdit o els crdits no superats.
Documentaci acadmica
La documentaci acadmica relacionada amb els aprenentatges de l'alumne, tant si
roman en el centre com si es trasllada a un altre centre per continuar els estudis del
mateix cicle formatiu, est especificada en l'apartat Documentaci acadmica en els
cicles formatius de formaci professional (FP LOGSE).
1.4 Incorporaci d'alumnes als cicles (FP LOGSE)

D'acord amb el que disposen el Decret 284/2011, d'1 de mar, i el Reial decret
1147/2011, de 29 de juliol, als cicles formatius s'hi accedeix mitjanant la titulaci
suficient, o per la prova d'accs o pel curs de formaci especfic per a l'accs als cicles
220/688
de grau mitj i superior, establert en la Resoluci ENS/1245/2012, de 13 de juny. La

titulaci ordinria per accedir als cicles formatius de grau mitj s el ttol de graduat en
ESO i per accedir al grau superior s el ttol de batxillerat. Aix no obstant, la casustica
de situacions singulars que permeten l'accs als cicles formatius, sigui amb titulaci
suficient o per proves o cursos de formaci especfics d'accs als cicles formatius, s
molt diversa, i s'ha sistematitzat en l'apartat Accs als cicles formatius de formaci
professional, que tamb inclou els criteris de prioritat en l'admissi d'alumnes a
determinats cicles formatius de grau superior segons la modalitat de batxillerat cursada
i l'accs per completar estudis de cicles el pla LOGSE dels quals ja s'ha extingit.
En aquells casos en qu, per les circumstncies que sigui, el centre matriculi alumnes
fora de termini, caldr elaborar un pla especfic que garanteixi que l'alumne podr
seguir els estudis d'acord amb la programaci prevista.
Alumnes que han superat tots els crdits d'un cicle formatiu en les proves d'obtenci
del ttol
Els alumnes que mitjanant les proves d'obtenci del ttol tinguin superats tots els
crdits del cicle formatiu i hagin de cursar el crdit de formaci en centres de treball es
matricularan nicament en aquest crdit per completar el cicle formatiu. En el moment
de la formalitzaci de la matrcula caldr que acreditin tamb el requisit d'accs al cicle
formatiu corresponent.
Es recorda que, sigui quin sigui el supsit d'accs als ensenyaments dels cicles
formatius, el personal, ja sigui docent o no docent, no pot cursar cicles formatius en el
mateix centre educatiu on presti serveis.
1.5 Acreditaci i convalidaci d'estudis (FP LOGSE)

Acreditaci per expedici de la titulaci obtinguda
Els centres autoritzats a impartir cicles formatius tramitaran, quan l'interessat ho
solliciti, l'expedici del ttol de tcnic o tcnica, per als cicles formatius de grau mitj, i
de tcnic superior o de tcnica superior per als cicles formatius de grau superior,
d'acord amb l'Ordre EDC/216/2005, de 4 de maig.
Acreditaci d'estudis de tcnic superior o de tcnica superior als efectes d'accs a la
universitat
Els centres han de certificar els cicles formatius de grau superior superats d'acord amb
el model que es troba a "Certificat d'estudis de tcnic/a superior per a l'accs a estudis
universitaris", en qu consti la qualificaci mitjana obtinguda en el cicle formatiu
calculada amb tres decimals. Els centres tamb han d'emetre aquest model de certificat
als alumnes de promocions anteriors que ho sollicitin i tinguin l'expedient acadmic en
el centre.
Aix mateix, i als efectes de matrcula a la part especfica de les proves d'accs a la
universitat, els centres expediran el certificat als alumnes que ho sollicitin, d'acord amb
el model "Certificat d'estudis per a la matrcula a la fase especfica de les proves
221/688
d'accs a la universitat (PAU)".

Convalidacions
Amb carcter general, s'aplica l'Ordre ENS/58/2003, de 12 de febrer, per la qual es
determinen les convalidacions dels ensenyaments de formaci professional especfica,
i l'Ordre ECD/2159/2014, de 7 de novembre, per la qual s'estableixen convalidacions
entre mduls professionals de formaci professional del sistema educatiu espanyol i
mesures per a la seva aplicaci i es modifica l'Ordre de 20 de desembre de 2001, per la
qual es determinen convalidacions d'estudis de formaci professional especfica
derivada de la Llei orgnica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaci general del sistema
educatiu.
Els detalls de les condicions, procediments i altres indicacions en aquesta matria sn
a l'apartat Convalidacions i correspondncies d'estudis dels cicles de formaci
professional.
1.6 Documentaci acadmica en els cicles formatius de formaci professional

(FP LOGSE)
Sn documents oficials d'avaluaci o documentaci acadmica oficial referida a
l'alumne:
l'expedient acadmic
les actes d'avaluaci
l'informe d'avaluaci individualitzat
els certificats oficials de continguts de l'expedient acadmic
1.6.2 Models
L'expedient acadmic de l'alumne s'ha d'ajustar al model "Expedient acadmic de
l'alumne. Formaci professional especfica".
Les actes d'avaluaci s'han d'ajustar al model "Acta d'avaluaci. Formaci professional
especfica".
Els informes d'avaluaci individualitzats s'han d'ajustar al que s'indica ms avall.
Els certificats oficials de continguts de l'expedient acadmic s'han d'ajustar al model
"Expedient acadmic de l'alumne. Formaci professional especfica" o als models
de "Certificats d'estudis. Formaci professional especfica", segons escaigui.
Els certificats per a l'accs a la universitat dels cicles formatius de grau superior sn:
"Certificat d'estudis de tcnic/a superior per a l'accs a estudis universitaris". Cont
222/688
la qualificaci final del cicle formatiu calculada amb tres decimals.

"Certificat d'estudis per a la matrcula a la fase especfica de les proves d'accs a
la universitat (PAU)". Cont la referncia normativa que permet la matrcula a les
proves als alumnes que disposen de les condicions establertes.
1.6.3 Trasllat d'un alumne entre centres sense haver finalitzat un cicle formatiu
Quan un alumne es traslladi a un altre centre sense haver finalitzat el cicle formatiu, el
centre d'origen ha de trametre al de destinaci, quan aquest ho solliciti, un certificat de
l'expedient acadmic segons el model "Expedient acadmic de l'alumne. Formaci
professional especfica". Juntament amb aquest certificat s'han de trametre l'informe
d'avaluaci individualitzat i el certificat d'estudis parcials de grau mitj o de grau
superior, segons el cas, d'acord amb el model que es troba a "Certificats d'estudis.
Formaci professional especfica". El centre de destinaci ha de traslladar a l'expedient
acadmic de l'alumne les qualificacions i la durada de tots els crdits superats en el
centre d'origen i ha de posar l'informe a disposici del tutor o tutora del cicle formatiu al
qual s'incorpori l'alumne.
Aix mateix, perqu l'alumne que es trasllada pugui completar els estudis del cicle, el
centre receptor ha de tenir en compte que:
L'alumne que es trasllada de centre ha d'aprovar tots els crdits no superats que
componguin el cicle formatiu del nou centre, per tal de superar-lo i poder demanar
el ttol corresponent.
Els crdits derivats de les hores a disposici del centre per al desplegament del
currculum que hagi superat en el centre d'origen s'han de fer constar en
l'expedient acadmic del de destinaci i s'han de tenir en compte en calcular la
qualificaci final d'aquest cicle en el nou centre.
L'alumne que es trasllada de centre ha de superar en el centre d'arribada, si n'hi ha
d'establerts, els crdits derivats de les hores a disposici del centre per al
desplegament del currculum que constin en la seva programaci.
L'alumne que hagi superat la totalitat dels crdits del cicle formatiu, excepte el
crdit de formaci en centres de treball, en el centre d'origen o b mitjanant les
proves d'obtenci de ttols o en l'ensenyament a distncia, noms cal que cursi el
crdit de formaci en centres de treball per completar el cicle formatiu en el centre
de destinaci. En aquest cas s'ha de tenir en especial consideraci l'informe
d'avaluaci individualitzat ems pel centre d'origen.

Per garantir la continutat del procs d'aprenentatge, l'informe d'avaluaci individualitzat
que correspon elaborar al tutor o tutora del cicle formatiu a partir de les dades
223/688
facilitades pels professors dels crdits ha de contenir, almenys, els elements segents:
apreciaci sobre el grau de consecuci de les capacitats enunciades en els

objectius generals del cicle
apreciaci sobre el grau d'assimilaci dels continguts dels diferents crdits o
mduls
qualificacions parcials o valoracions de l'aprenentatge, si se n'haguessin produt
mesures educatives complementries aplicades, si escau
1.7 Convalidacions i correspondncies d'estudis dels cicles de formaci

professional (FP LOGSE)
1.7.1 Qestions generals
Amb carcter general, s'aplica l'Ordre ENS/58/2003, de 12 de febrer, per la qual es
determinen les convalidacions dels ensenyaments de formaci professional especfica,
i l'Ordre ECD/2159/2014, de 7 de novembre, per la qual s'estableixen convalidacions
entre mduls professionals de formaci professional del sistema educatiu espanyol i
mesures per a la seva aplicaci i es modifica l'Ordre de 20 de desembre de 2001, per la
qual es determinen convalidacions d'estudis de formaci professional especfica
derivada de la Llei orgnica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaci general del sistema
educatiu.
1.7.2 Convalidacions singulars

Les sollicituds de convalidacions singulars que hagi de resoldre la Direcci General de
Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial s'han de trametre
conjuntament amb l'informe justificatiu del director o directora del centre.
Els alumnes que estiguin matriculats en un cicle formatiu i que tinguin finalitzats
ensenyaments de formaci professional de segon grau, que no hagin estat declarats
equivalents a efectes acadmics i professionals amb el cicle en qu es troben
matriculats (annex III del Reial decret 777/1998, de 30 d'abril) i que sollicitin una
convalidaci singular, d'acord amb l'article 7 de l'Ordre ENS/58/2003, cal que hi
adjuntin una cpia compulsada del ttol dels estudis cursats.
Les convalidacions per estudis de sistemes educatius estrangers no universitaris s'han
de resoldre segons el procediment que s'indica en l'apartat Convalidacions i
correspondncies d'estudis dels cicles de formaci professional.
Convalidaci a partir d'estudis universitaris en cursar un cicle formatiu
Els alumnes matriculats en un cicle formatiu que tinguin aprovats un mnim de 30
crdits d'un estudi universitari o 12 crdits ECTS poden sollicitar la convalidaci d'un o
ms dels crdits no relacionats amb les unitats de competncia segents: formaci i
224/688
orientaci laboral; relacions en l'equip de treball; relacions en l'mbit de treball;

administraci, gesti i comercialitzaci en la petita empresa, i crdits organitzats pel
centre amb les hores de lliure disposici.
Per determinar aquesta convalidaci cal aplicar el barem segent:
Entre 30 i 40 crdits universitaris o un mnim de 12 crdits ECTS dels estudis de

grau aprovats: convalidaci de crdits del cicle formatiu la suma dels quals no ha
de ser superior a 60 hores lectives.
grau aprovats: convalidaci de crdits del cicle formatiu la suma dels quals no ha
de ser superior a 120 hores lectives.
Ms de 50 crdits universitaris o ms de 20 crdits ECTS dels estudis de grau
aprovats: convalidaci de crdits del cicle formatiu la suma dels quals no ha de ser
superior a 180 hores lectives.
En cap cas no es poden convalidar parts de crdits.

Correspon al tutor o tutora del cicle formatiu orientar les possibilitats de convalidaci en
funci del currculum universitari aprovat i la tipologia dels crdits del cicle formatiu en
qu l'alumne s'ha matriculat.
El director o directora del centre ha de trametre a la Direcci General de Formaci
Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial la sollicitud de l'alumne amb els
crdits del cicle formatiu que vol convalidar i un informe on constin les dades segents:
dades personals de l'alumne; nom de l'estudi universitari cursat; nom de la universitat i
poblaci; assignatures universitries aprovades i crdits, i any de superaci de cada
assignatura.
Si els crdits universitaris aprovats tenen una relaci d'afinitat amb altres crdits del
cicle formatiu diferents dels esmentats, tamb se'n pot sollicitar la convalidaci; en
aquest cas s'haur d'adjuntar el pla d'estudis cursat i el certificat acadmic personal
expedit pel centre universitari, amb indicaci de les hores de les diferents matries i el
programa de les matries en qu es fonamenta la petici de convalidaci.
Altres convalidacions singulars
Es consideren tamb convalidacions singulars les que afectin al cicle formatiu de
prevenci de riscos professionals, excepte els crdits de FOL (formaci i orientaci
laboral) i RAT (relacions en l'mbit de treball), als quals cal aplicar les convalidacions
que s'estableixen en l'Ordre ENS/58/2003.
1.7.3 Convalidacions de matries de batxillerat per haver cursat determinats

cicles formatius de grau mitj LOGSE
Als alumnes que hagin cursat determinats cicles formatius de grau mitj i accedeixin a
cursar estudis de batxillerat se'ls convalidaran determinades matries d'acord amb la
taula segent:
Convalidacions de mduls professionals amb matries de batxillerat
225/688
Cicles formatiu de grau mitj LOGSE

Equips i installacions electrotcniques
Installaci i manteniment electromecnic de
maquinria i conducci de lnies
Manteniment ferroviari
Muntatge i manteniment d'installacions de fred,
climatitzaci i producci de calor
Laboratori
Operacions de fabricaci de productes
farmacutics
Operacions de procs de pasta i paper
Operacions de procs en planta qumica
Operacions d'ennobliment txtil
Mdul
professional
Electrotcnia
Matria de
batxillerat
Electrotcnia
Electrotcnia
Electrotcnia
Electrotcnia
Electrotcnia
Electrotcnia
Electrotcnia
Qumica i
anlisi qumica
Qumica
aplicada
Qumica
aplicada
Qumica
aplicada
Qumica txtil
Qumica
Qumica
Qumica
Qumica
Qumica
El procediment general de convalidaci de matries de batxillerat per a alumnes

procedents de cicles formatius es pot consultar al document "Concreci i
desenvolupament del currculum del batxillerat" (apartat Convalidaci de matries de
batxillerat per als alumnes procedents de cicles formatius).

El Departament d'Ensenyament (mitjanant la Direcci General de Formaci
Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial), el Departament d'Economia i
Coneixement (per mitj de la Direcci General d'Universitats) i les universitats de
Catalunya tenen establert un acord per al reconeixement de crdits d'estudis
universitaris als alumnes que accedeixen a estudis universitaris havent cursat
ensenyaments de cicles formatius de grau superior: la Secretaria General del Consell
Interuniversitari de Catalunya s'encarrega de publicar la relaci de tots els
reconeixements de crdits vigents durant el curs (Reconeixement de crdits de cicles
formatius de grau superior).
1.7.5 Efectes acadmics del programa "Qualifica't" i el reconeixement acadmic

dels aprenentatges assolits mitjanant l'experincia laboral o en activitats socials
S'aplica el que estableix l'Ordre EDU/336/2009, de 30 de juny, que establia el programa
experimental "Qualifica't" en els ensenyaments de formaci professional del sistema
educatiu, per a cada una de les accions dutes a terme: oferta de formaci a collectius
singulars, validaci de la formaci impartida per empreses o entitats i validaci dels
aprenentatges assolits mitjanant l'experincia laboral.
S'aplica el que estableix la Resoluci ENS/1891/2012, de 23 d'agost, d'organitzaci de
226/688
diverses mesures flexibilitzadores i actuacions en la formaci professional inicial, per al

reconeixement acadmic dels aprenentatges assolits mitjanant l'experincia laboral o
en activitats socials.
1.8 Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional

especfica (FP LOGSE)
1.8.1 Grau mitj
Cicles formatius de grau mitj
Reial
Currculum
DOGC
decret (decret i data)
Denominaci
Durada
Total
FCT
lect.
Crdit de
sntesi
Mn. Mx.
Activitats agrries
Explotacions agrcoles
intensives
Explotacions agrcoles
1715/96 134/1998, 9.6 3.7.98
extensives
Treballs forestals i de
1713/96 133/1998, 9.6 30.6.98 conservaci del medi
natural
Explotacions
1717/96 117/1999, 19.4 11.5.99
ramaderes
1714/96 55/1998, 3.3
23.4.98 Jardineria
Activitats fsiques i esportives
Conducci d'activitats
2048/96 118/1999, 19.4 19.5.99 fisicoesportives en el
medi natural
Activitats maritimopesqueres
Operaci, control i
manteniment de
725/94 212/1998, 30.7 17.8.98 mquines i
installacions del
vaixell
Operacions de cultiu
726/94 169/1997, 22.7 4.8.97
aqcola
Pesca i transport
724/94 54/1996, 6.2
29.2.96
martim
Busseig a profunditat
727/94 87/2000, 8.2
9.3.00
mitjana
Administraci
1662/94 57/1996, 6.2
29.2.96 Gesti administrativa
Arts grfiques
1716/96 49/1998, 3.3
20.4.98
2.000 1.590 410
90
120
2.000 1.590 410
90
120
2.000 1.590 410
90
120
2.000 1.590 410
90
120
2.000 1.590 410
90
120
2.000
410
60
120
2.000 1.260 740
60
120
1.700
740
2.000 1.260 740
60
120
1.400
960
440
60
120
1.300
990
310
60
85
990
960
227/688
Preimpressi en arts
2.000
grfiques
Impressi en arts
2425/94 207/1997, 30.7 28.8.97
1.400
grfiques
Enquadernaci i
2426/94 199/1999, 13.7 19.8.99 manipulaci de paper i 1.400
cartr
Comer i mrqueting
1655/94 53/1996, 6.2
29.2.96 Comer
1.400
Comunicaci, imatge i so
2037/95 50/1999, 23.2 5.3.99 Laboratori d'imatge
1.400
Edificaci i obra civil
Obres de la
2212/93 55/1996, 6.2
29.2.96
2.000
construcci
Operaci i
manteniment de
2214/93 86/2000, 8.2
9.3.00
2.000
maquinria de
construcci
2213/93 131/1998, 9.6 22.6.98 Obres de formig
2.000
Acabats de
2211/93 132/1998, 9.6 22.6.98
2.000
construcci
Electricitat i electrnica
368/1996,
Equips i installacions
623/95
22.11.96
2.000
29.10
electrotcniques
372/1996,
Equips electrnics de
624/95
22.11.96
2.000
29.10
consum
Fabricaci mecnica
2419/94 139/1997, 13.5 13.6.97 Mecanitzaci
2.000
Tractaments
2420/94 119/1999, 19.4 18.5.99
1.400
superficials i trmics
2421/94 (en tramitaci)
Fosa
1.400
1657/94 12/1999, 26.1 11.2.99 Soldadura i caldereria 2.000
Mecanitzaci, adaptat
al perfil professional de
reparaci i
manteniment
2419/94 139/1997, 13.5 13.6.97 d'aparells de mesura i 2.000
control (Ordre de
16.9.1999, DOGC
nm. 2989, de
6.10.99)
498/03 (no tramitat)
Joieria
2.000
Fusta i moble
Fabricaci a mida i
369/1996,
732/94
22.11.96 installaci de fusteria i 2.000
29.10
moble
2424/94 171/1997, 2.7
4.8.97
1.620 380
60
120
990
410
50
120
990
410
50
85
990
410
60
85
990
410
60
120
1.710 290
70
120
1.600 400
60
120
1.600 400
60
120
1.600 400
60
120
1.650 350
60
120
1.650 350
60
120
1.600 400
90
120
410
60
120
990 410
1.600 400
60
90
120
120
1.600 400
90
120
90
120
990
1.590 410
228/688
731/94 178/1997, 22.7 4.8.97

730/94 (no tramitat)
Fabricaci industrial de
1.400
fusteria i moble
Transformaci de fusta
1.300
i suro
Hoteleria i turisme
2219/93 309/1995, 7.11 30.11.95 Cuina
2220/93 174/1997, 22.7 4.8.97 Pastisseria i forneria
Serveis de restaurant i
2221/93 306/1995, 7.11 30.11.95
bar
Imatge personal
631/95 264/1998, 6.10 20.10.98 Caracteritzaci
Esttica personal
630/95 172/1997, 22.7 4.8.97
decorativa
629/95 208/1997, 30.7 28.8.97 Perruqueria
Informtica
Explotaci de sistemes
497/03 423/2004, 2.11 10.11.04
informtics
Indstries alimentries
Escorxador i
2051/95 204/1997, 30.7 28.8.97
carnisseria-xarcuteria
Conservaci vegetal,
2052/95 193/1999, 13.7 5.8.99
crnia i de peix
2053/95 51/1999, 23.2 9.3.99 Elaboraci d'olis i sucs
Elaboraci de
2054/95 194/1999, 13.7 9.8.99
productes lctics
Elaboraci de vins i
2055/95 138/1998, 9.6 9.7.98
altres begudes
Molineria i indstries
2056/95 196/1999, 13.7 12.8.99
cerealistes
2057/95 11/1999, 26.1 9.2.99 Panificaci i rebosteria
Manteniment de vehicles autopropulsats
1650/94 311/1995, 7.11 30.11.95 Carrosseria
Electromecnica de
1649/94 310/1995, 7.11 30.11.95
vehicles
Manteniment i serveis a la producci
Installaci i
manteniment
2045/95 197/1997, 30.7 21.8.97
electromecnic i
conducci de lnies
Muntatge i
manteniment
2046/95 198/1997, 30.7 21.8.97 d'installacions de fred,
climatitzaci i
producci de calor
2047/95 287/1998, 3.11 13.11.98 Manteniment ferroviari
990
410
50
120
990
310
50
85
2.000 1.600 400

1.400 960 440
1.400
410
2.000 1.700 300
90
120
1.400
410
60
120
2.000 1.700 300
60
120
2.000 1.690 310
90
120
1.400
960
440
60
120
1.400
960
440
60
120
1.400
960
440
60
120
1.400
960
440
60
120
1.400
960
440
60
120
1.400
960
440
60
120
1.400
960
440
60
120
2.000 1.590 410
80
120
2.000 1.590 410
80
120
2.000 1.650 350
60
120
2.000 1.650 350
60
120
2.000 1.650 350
990
990
229/688
Installaci i
manteniment
electromecnic i
conducci de lnies,
adaptat al perfil
professional de
2045/95 197/1997, 30.7 21.8.97 manteniment de
2.000 1.790
vaixells d'esbarjo i
serveis portuaris
(Ordre EDU/93/2007,
d'11 d'abril, DOGC
nm. 4870, de
26.4.2007)
Installaci i
manteniment
electromecnic i
conducci de lnies,
adaptat al perfil
professional de
reparaci i
manteniment de
2045/95 197/1997, 30.7 21.8.97
2.000 1.750
maquinria d'obra
pblica, logstica i
manutenci de
crregues i agrcola
(Ordre EDU/312/2008,
de 2 de juny, DOGC
nm. 5161, de
27.6.2008)
Qumica
Operacions de procs
814/93 141/1997, 13.5 13.6.97
1.400 960
en planta qumica
Operacions de procs
815/93 137/1998, 9.6 9.7.98
1.400 960
de pasta i paper
Operacions de
fabricaci de
816/93 13/1999, 26.1 9.2.99
1.400 960
productes
farmacutics
817/93 307/1995, 7.11 30.11.95 Laboratori
1.300 960
Operacions de
818/93 140/1997, 13.5 13.6.97 transformaci de
1.400 960
plstics i cautx
Sanitat
Cures auxiliars
546/95 203/1997, 30.7 28.8.97
1.400 990
d'infermeria
547/95 181/1998, 8.7 5.8.98 Farmcia
1.300 990
Serveis socioculturals i a la comunitat
210
60
60
250
70
70
440
60
120
440
60
120
440
60
120
340
60
120
440
60
120
410
60
120
310
60
120
230/688
496/03 104/2005, 31.5 2.6.05 Atenci sociosanitria

Txtil, confecci i pell
743/94 58/1996, 6.2
29.2.96 Confecci
Producci de teixits de
740/94 62/1996, 6.2
29.2.96
punt
Producci de filatura i
739/94 263/1998, 6.10 20.10.98
teixidura de calada
Operacions
d'ennobliment txtil
Calat i marroquineria
Vidre i cermica
Operacions de
fabricaci de
productes cermics
Operacions de
2041/95 243/2000, 7.7 4.8.00 fabricaci de vidre i
transformats
2.000 1.580 420
60
120
1.400
990
410
50
85
1.400
990
410
50
85
1.400
990
410
50
85
1.400
990
410
60
120
1.400
990
410
60
120
1.400
990
410
50
85
1.400
990
410
50
85
1.8.2 Grau superior

Cicles formatius de grau superior
Reial
decret
Currculum
(decret i data)
DOGC
Denominaci
Durada
Total
FCT
lect.
Crdit de
sntesi
Mn. Mx.
Activitats agrries
Gesti i organitzaci
22.4.98 d'empreses
agropecuries
Gesti i organitzaci
1712/96 48/1998, 3.3
17.4.98 de recursos naturals
i paisatgstics
Animaci d'activitats
2048/96 40/1999, 23.2
4.3.99
fsiques i esportives
Activitats maritimopesqueres
Navegaci, pesca i
721/94 354/1997, 25.11 7.1.98
transport martim
Supervisi i control
de mquines i
722/94 211/1998, 30.7 17.8.98
installacions del
vaixell
723/94 176/1997, 22.7 4.8.97 Producci aqcola
Administraci
1711/96 53/1998, 3.3
2.000 1.590
410 90
120
2.000 1.590
410 90
120
2.000 1.590
410 60
120
2.000 1.260
740 60
120
2.000 1.260
740 60
120
2.000 1.590
410
231/688
1659/94 63/1996, 6.2

1658/94 64/1996, 6.2
Arts grfiques
2422/94 68/1996, 6.2
2423/94 200/1997, 30.7
Comer i mrqueting
1653/94 59/1996, 6.2
Administraci i
finances
29.2.96 Secretariat
29.2.96
Disseny i producci
editorial
Producci en
21.8.97 indstries d'arts
grfiques
29.2.96
29.2.96 Comer internacional

Gesti comercial i
1651/94 60/1996, 6.2
29.2.96
mrqueting
Serveis al
1652/94 179/1998, 8.7
31.7.98
consumidor
1654/94 197/1999, 13.7 16.8.99 Gesti del transport
Comunicaci, imatge i so
2033/95 177/1997, 22.7 4.8.97 Imatge
Producci
2034/95 199/1997, 30.7 21.8.97 d'audiovisuals, rdio i
espectacles
Realitzaci
2035/95 352/1997, 25.11 7.1.98 d'audiovisuals i
espectacles
2036/95 198/1999, 13.7 17.8.99 So
Realitzaci
d'audiovisuals i
espectacles, adaptat
al perfil professional
2035/95 352/1997, 25.11 7.1.98 de multimdia
interactiva (Ordre de
30.9.2003, DOGC
nm. 3986, de
13.10.2003)
Desenvolupament i
aplicaci de
2208/93 205/97, 30.7
28.8.97
projectes de
construcci
Desenvolupament de
projectes urbanstics
2209/93 135/1998, 9.6
6.7.98
i operacions
topogrfiques
2.000 1.650
350
1.390 990
310 60
85
2.000 1.620
380 90
120
2.000 1.620
380 90
120
2.000 1.650
350 90
120
1.400 990
410 60
85
1.400 990
410 60
85
2.000 1.680
320 60
120
2.000 1.650
350 90
120
2.000 1.620
380 90
120
2.000 1.620
380 90
120
2.000 1.620
380 90
120
2.000 1.620
380 90
120
2.000 1.650
350
2.000 1.650
350
232/688
2209/93 135/1998, 9.6
2210/93 56/1998, 3.3
Desenvolupament de
projectes urbanstics
i operacions
topogrfiques,
adaptat al perfil
6.7.98 professional de
2.000 1.650
sobrestant en l'mbit
de l'obra civil (Ordre
de 2 de mar de
1999, DOGC nm.
2845, d'11.3.99)
Realitzaci i plans
23.4.98
1.700 1.230
d'obres
350
410 60
120
Desenvolupament de
productes electrnics
Installacions
621/95 366/1996, 29.10 22.11.96
electrotcniques
Sistemes de
619/95 370/1996, 29.10 22.11.96 regulaci i control
automtics
Sistemes de
622/95 371/1996, 29.10 22.11.96 telecomunicaci i
informtics
Fabricaci mecnica
Desenvolupament de
2416/94 143/1997, 13.5 13.6.97
projectes mecnics
Producci per
2417/94 144/1997, 13.5 13.6.97
mecanitzaci
Construccions
1656/94 85/2000, 8.2
8.3.00
metlliques
Producci per fosa i
pulverimetallrgia
370/01 237/2002, 25.9 9.10.02 ptica d'ullera
Fusta i moble
Desenvolupament de
728/94 288/1998, 3.11 4.12.98 productes de fusteria
i moble
Producci de fusta i
729/94 299/1999, 9.11 2.12.99
moble
Hoteleria i turisme
2215/93 173/1997, 22.7 4.8.97 Agncies de viatges
Informaci i
2217/93 205/1995, 7.11 30.11.95 comercialitzaci
turstiques
2218/93 206/1997, 30.7 28.8.97 Restauraci
620/95 367/1996, 29.10 22.11.96
2.000 1.650
350
2.000 1.650
350
2.000 1.650
350
2.000 1.650
350
2.000 1.600
400
2.000 1.600
400 90
120
2.000 1.600
400 90
120
2.000 1.600
400 90
120
2.000 1.650
350 60
120
2.000 1.590
410 90
120
2.000 1.600
400 60
120
1.400 990
410 60
120
1.400 990
410 60
120
2.000 1.600
400 90
120
233/688
2216/93 52/1998, 3.3

274/00 394/2000, 5.12
Imatge personal
21.4.98 Allotjament
20.12.00 Animaci turstica
627/95 298/1999, 9.11
3.12.99
628/95 349/1997, 25.11 7.1.98

2050/95 170/1997, 22.7 4.8.97
2050/95 170/1997, 22.7
4.8.97
1.400 990
1.400 990
410 60
410 60
120
90
440 90
120
430 90
120
410 90
120
410 90
120
2.000 1.650
350 90
120
2.000 1.650
350 90
120
2.000 1.590
410 80
120
2.000 1.590
410
2.000 1.590
410
2.000 1.650
350
2.000 1.650
350
2.000 1.650
350
2.000 1.610
390 60
Assessoria d'imatge
1.700 1.260
personal
Esttica
2.000 1.570
Indstria alimentria 2.000 1.590
Indstria alimentria,
adaptat al perfil
professional
d'enologia i viticultura
2.000 1.590
(Ordre de
21.10.2003, DOGC
nm. 3999, de
30.10.2003)
Informtica
Administraci de
sistemes informtics
Desenvolupament
1661/94 61/1996, 6.2
29.2.96 d'aplicacions
informtiques
1648/94 308/1995, 7.11 30.11.95 Automoci
Manteniment
625/95 136/2000, 20.3 10.4.00
aeromecnic
Manteniment
626/95 134/2000, 20.3 7.4.00
d'avinica
Desenvolupament de
projectes
2042/95 195/1997, 30.77 21.8.97 d'installacions de
fluids, trmiques i de
manutenci
Manteniment
2043/95 196/1997, 30.7 21.8.97
d'equips industrials
Manteniment i
muntatge
2044/95 351/1997, 25.11 7.1.98
d'installacions
d'edifici i procs
Prevenci de riscos
1116/01 365/2004, 24.8 26.8.04
professionals
1660/94 175/1997, 22.7
4.8.97
120
234/688
2043/95 196/1997, 30.7
Qumica
811/93 313/1995, 7.11
812/93 312/1995, 7.11
810/93 286/1998, 3.11
808/93 138/1997, 13.5
813/93 142/1997, 13.5
809/93 14/1999, 26.1
Manteniment
d'equips industrials,
adaptat al perfil
professional de
manteniment
d'installacions
21.8.97
d'energies
renovables (Ordre
EDU/348/2009, de
28 de maig, DOGC
nm. 5422, de
16.7.2009)
30.11.95 Anlisi i control
30.11.95 Qumica ambiental
Fabricaci de
20.11.98 productes
farmacutics i afins
Indstries de procs
13.6.97
qumic
13.6.97 Plstics i cautx
Indstries de procs
10.2.99
de pasta i paper
Sanitat
537/95 348/1997, 25.11 7.1.98
Higiene bucodental
Laboratori de
539/95 202/1997, 30.7 28.8.97
diagnstic clnic
Imatge per al
545/95 353/1997, 25.11 7.1.98
diagnstic
536/95 50/1998, 3.3
20.4.98 Diettica
Anatomia patolgica
538/95 54/1998, 3.3
22.4.98
i citologia
540/95 318/2004, 22.6 25.6.04 Salut ambiental
541/95 51/1998, 3.3
21.4.98 Prtesis dentals
542/95 350/1997, 25.11 7.1.98 rtesis i prtesis
Documentaci
543/95 180/1998, 8.7
31.7.98
sanitria
544/95 195/1999, 13.7 11.8.99 Radioterpia
62/01 226/2002, 27.8 13.9.02 Audioprtesis
Animaci
2058/95 183/1998, 8.7
12.8.98
sociocultural
2059/95 182/1998, 8.7
13.8.98 Educaci infantil
Interpretaci de la
2060/95 157/2003, 23.6 7.7.03
llengua de signes
2061/95 39/1999, 23.2
4.3.99 Integraci social
2.000 1.785
215
2.000 1.590
1.400 960
410 90
440 60
120
120
1.400 960
440 60
120
1.400 960
440 60
120
1.400 960
440 60
120
1.400 960
440 60
120
1.400 990
410 60
120
2.000 1.560
440 60
120
2.000 1.290
710 60
120
2.000 1.590
410 60
120
2.000 1.320
680 60
120
2.000 1.590
2.000 1.590
2.000 1.590
410 60
410 60
410 60
120
120
120
1.400 990
410 60
120
1.700 990
2.000 1.590
710 60
410 60
120
120
1.700 1.270
430 60
120
2.000 1.600
400 90
120
2.000 1.790
210 60
120
1.700 1.280
420 60
120
235/688
2061/95 39/1999, 23.2
4.3.99
Integraci social,
adaptat al perfil
professional
d'intervenci
1.700 1.280
sociosanitria (Ordre
de 10.1.2000, DOGC
nm. 3061 de
21.1.2000)
420 60
120
1.400 990
410 50
85
1.400 990
410 50
85
1.400 990
410 50
120
1.400 990
410 50
120
1.400 990
410 50
120
1.400 990
410 60
120
2.000 1.600
400
1.400 990
410

737/94 56/1996, 6.2
29.2.96
738/94 201/1997, 30.7
21.8.97
733/94 262/1998, 6.10
20.10.98
734/94 135/2000, 20.3
10.4.00
735/94 144/2003, 10.6
26.6.03

Vidre i cermica
2038/95 241/2000, 7.7
2.8.00
2039/95 242/2000, 7.7
3.8.00
Processos de
confecci industrial
Patronatge
Processos txtils de
filatura i teixidura de
calada
Processos txtils de
teixidura de punt
Processos
d'ennobliment txtil
Adobs
Desenvolupament i
fabricaci de
productes cermics
Fabricaci i
transformaci de
productes de vidre
1.9 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de grau superior
LOGSE en funci de la modalitat de batxillerat cursada (taules)
Cicles formatius de grau
superior LOGSE
Activitats agrries
Gesti i organitzaci d'empreses
agropecuries
Animaci d'activitats fsiques i
esportives
Comer i mrqueting
Serveis al consumidor
Realitzaci i plans d'obres
Fabricaci mecnica
ptica d'ullera
Modalitat del batxillerat

LOGSE

LOE
CNS TEC
CT
Qualsevol modalitat
Qualsevol modalitat
CNS HCS
CT HS
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
236/688
Hoteleria i turisme
Animaci turstica
HCS
Manteniment aeromecnic
CNS TEC
Manteniment d'avinica
CNS TEC
Prevenci de riscos professionals
CNS TEC HCS
Qumica
Fabricaci de productes
CNS TEC
farmacutics i afins
Qumica ambiental
CNS TEC
Indstries de procs de pasta i
CNS TEC
paper
Sanitat
Higiene bucodental
CNS TEC
Laboratori de diagnstic clnic
CNS TEC
rtesis i prtesis
CNS TEC
Diettica
CNS
Anatomia patolgica i citologia
CNS
Salut ambiental
CNS TEC
Documentaci sanitria
CNS HCS
Radioterpia
CNS TEC
Audioprtesis
CNS TEC
Interpretaci de la llengua de
Qualsevol modalitat
signes
Modalitats del batxillerat LOGSE

CNS: Cincies de la naturalesa i de la salut
TEC: Tecnologia
HCS: Humanitats i cincies socials
ART: Arts
HS
CT
CT
CT HS
CT
CT
CT
CT
CT
CT
CT
CT
CT
CT HS
CT
CT HS
Qualsevol modalitat
Modalitats del batxillerat LOE

CT: Cincies i tecnologia
HS: Humanitats i cincies socials
ART: Arts
2 Cicles de formaci professional inicial (FP LOE)

Aquest apartat es refereix als cicles formatius desplegats a partir de la Llei orgnica
2/2006, de 3 de maig, d'educaci (LOE), i del Decret 284/2011, d'1 de mar i del Decret
28/2014, de 4 de mar, d'ordenaci general dels ensenyaments professionals d'arts
plstiques i disseny, i de modificaci del Decret 284/2011, d'1 de mar, d'ordenaci
general de la formaci professional inicial.
En tots els aspectes que no s'hi esmenten expressament, sn d'aplicaci les
indicacions i orientacions que corresponen als cicles formatius LOGSE, esmentades a
l'apartat Cicles formatius de formaci professional (LOGSE).
237/688
2.1 Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums (FP LOE)

La denominaci de cada cicle formatiu, el currculum, la durada mxima i mnima de
cada un dels mduls professionals, l'organitzaci, l'estructura i les hores mnimes que
cal fer de formaci en centres de treball (FCT) s'estableixen en els decrets que
despleguen el currculum de cada cicle formatiu, les referncies normatives dels quals
s'indiquen en l'apartat Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci
professional inicial (LOE).
L'apartat Aspectes comuns dels cicles formatius de formaci professional recull els
recordatoris normatius, les indicacions i les orientacions oportunes en relaci amb
l'aplicaci dels currculums d'aquests ensenyaments. En particular, s'hi fa referncia a
l'accs, al calendari i l'assistncia, la distribuci horria, les mesures flexibilitzadores,
aspectes organitzatius dels cicles, l'FCT, l'acci tutorial i les modificacions curriculars,
entre d'altres.
2.2 Currculums i programaci dels cicles de formaci professional inicial (FP

LOE)
A. Estructura dels cicles formatius
En els cicles formatius s'han de distingir dos aspectes: el perfil professional i el
currculum.
El perfil professional queda determinat per la competncia general, les competncies
professionals, personals i socials i les capacitats clau que s'han d'adquirir, i per la
relaci de qualificacions del Catleg de qualificacions professionals de Catalunya
incloses en el ttol.
El currculum comprn els objectius generals i els mduls professionals que
s'organitzen en unitats formatives.
La denominaci, durada i norma bsica que en defineix el ttol per a cadascun dels
cicles formatius LOE s en l'apartat Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de
formaci professional inicial (LOE).
B. Organitzaci curricular
B1. Mduls professionals
El currculum dels cicles formatius s'estructura en mduls professionals, que poden ser
de diferents tipus:
Mduls professionals associats a una o ms unitats de competncia.

Mduls professionals de suport, que contenen formaci de base o transversal a
diferents cicles formatius.
Mduls professionals comuns a tots els cicles: mdul professional de formaci i
238/688
orientaci laboral, mdul professional d'empresa i iniciativa emprenedora i mdul

professional de formaci en centres de treball.
Mdul professional d'angls tcnic en tots els cicles formatius de grau mitj.
Mdul de sntesi en tots els cicles formatius de grau mitj.
Mdul de projecte en tots els cicles formatius de grau superior.
B2. Unitats formatives

Per tal de facilitar l'aprenentatge al llarg de la vida, la integraci dels sistemes de
formaci professional i la incorporaci de la poblaci adulta a la formaci, els mduls
professionals s'organitzen en unitats ms petites de formaci i avaluaci, anomenades
unitats formatives.
La unitat formativa s una agrupaci de resultats d'aprenentatge, criteris d'avaluaci i
continguts d'un mdul professional, relacionats generalment amb unes activitats de
treball i continguts amb coherncia didctica per a l'aprenentatge.
El currculum i l'atribuci docent dels mduls professionals i unitats formatives dels
cicles formatius a qu es refereix aquest apartat estan publicats al web de la XTEC >
Ensenyaments professionals > Formaci professional.
C. Durada dels mduls professionals i de les unitats formatives. Hores de lliure
disposici del centre
C1. Durada
La durada dels mduls professionals i de les unitats formatives de cada cicle formatiu
est publicada al web de la XTEC.
C2. Hores de lliure disposici
Alguns mduls professionals tenen assignades hores de lliure disposici, la finalitat de
les quals s completar el currculum establert i adequar-lo a les necessitats
especfiques del sector i/o a l'mbit socioeconmic del centre. Les hores de lliure
disposici s'han d'assignar amb carcter general dins del mdul professional que les
cont. Per distribuir-les es poden seguir un o ms dels criteris segents:
Assignar les hores a una o ms de les unitats formatives del mateix mdul
professional.
Dissenyar una nova unitat formativa en el mdul professional, que tingui relaci
amb els seus continguts. En aquest cas caldr definir els resultats d'aprenentatge,
els criteris d'avaluaci i els continguts de la nova unitat formativa.
Generar un o ms mduls professionals nous. Les hores de lliure disposici
assignades als diferents mduls professionals es poden utilitzar, en la seva totalitat
o parcialment, per generar un o ms mduls professionals nous, en el marc d'un
projecte del centre, amb comunicaci a la Direcci General de Formaci
Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial, dels nous mduls
professionals introduts pel centre. En aquest cas el centre ha de definir la unitat o
unitats formatives del/s nou/s mdul/s, aix com els resultats d'aprenentatge, criteris
239/688
d'avaluaci i continguts de cadascuna d'aquestes.

C3. Mduls professionals nous creats amb hores de lliure disposici
El centre pot crear mduls professionals nous amb hores de lliure disposici donant
resposta a les necessitats de l'entorn productiu, sempre que estiguin relacionades amb
el perfil professional, no siguin repetici de continguts referits a competncies assolides
en etapes educatives anteriors i es corresponguin amb el nivell de qualificaci del cicle
formatiu.
La comunicaci de la creaci de nous mduls professionals amb les hores de lliure
disposici (tercera de les possibilitats enumerades anteriorment), que ha de tenir
almenys 33 hores, l'ha de fer el director o directora del centre en un escrit raonat als
serveis territorials o al Consorci d'Educaci de Barcelona i ha de detallar, almenys, la
informaci segent:
Nom i durada del nou mdul professional i de la o les unitats formatives que el
componen.
Nom dels mduls professionals dels quals s'han utilitzat les hores de lliure
disposici.
Justificaci de la creaci del mdul professional nou.
Calendari d'impartici.
Especialitat o requisits acadmics que reuneixen els professors als quals s'assigna.
Resultats d'aprenentatge, criteris d'avaluaci i continguts de la o les unitats
formatives que el componen.
Els serveis territorials o el Consorci d'Educaci de Barcelona trametran la comunicaci

del centre, juntament amb l'informe de la Inspecci d'Educaci, a la Direcci General
de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial, a l'efecte de
coneixement i constncia.
D. Incorporaci de la llengua anglesa als cicles formatius
Les necessitats d'un mercat de treball integrat a la Uni Europea fan que la llengua
anglesa esdevingui fonamental en la inserci laboral dels alumnes dels cicles
formatius. D'altra banda, cal donar resposta al comproms amb els objectius educatius
sobre l'angls plantejats per als propers anys per la mateixa Uni Europea. Amb la
finalitat d'incorporar i normalitzar l's de la llengua anglesa en situacions professionals
habituals i en la presa de decisions en l'mbit laboral, s'han de dissenyar activitats
d'ensenyament i aprenentatge que incorporin la utilitzaci de la llengua anglesa en
almenys un dels mduls del cicle, a excepci dels mduls d'angls o de segona llengua
estrangera, d'acord amb els resultats d'aprenentatge i criteris d'avaluaci establerts en
el document d'orientacions de cada cicle formatiu publicat a l'apartat Formaci
professional del web de la XTEC.
El centre educatiu establir el mdul o mduls professionals i les unitats formatives en
qu es desenvoluparan activitats en llengua anglesa.
E. Planificaci i programaci dels cicles formatius
240/688
El centre ha de garantir l'elaboraci, per part de l'equip docent, de manera conjunta i

coordinada, de la proposta de planificaci del cicle formatiu i els criteris generals de
desenvolupament curricular, que en tot cas esdevindr complement del projecte
educatiu.
E1. Planificaci del cicle formatiu
La planificaci del cicle ha d'incloure, almenys, els aspectes segents:
Distribuci dels mduls professionals i/o unitats formatives al llarg del cicle i els
professors que les impartiran.
Criteris seguits per a l'assignaci de les hores de lliure disposici.
Mduls professionals o unitats formatives en les quals es desenvoluparan activitats
d'ensenyament i aprenentatge en llengua anglesa.
Criteris per determinar el contingut i l'organitzaci del mdul professional de sntesi,
en el cas dels cicles de grau mitj i del mdul professional de projecte en el cas
dels cicles de grau superior.
Criteris generals sobre l'avaluaci i la recuperaci dels mduls professionals i/o
unitats formatives.
Espais docents i recursos que es dediquen al desenvolupament del cicle.
En relaci amb el mdul de formaci en centres de treball (FCT) cal concretar:
Els criteris per a l'organitzaci de la formaci en centres de treball (FCT).

Els criteris per avaluar i qualificar el mdul professional d'FCT.
Si escau, les condicions dels espais, equipaments i recursos per desenvolupar el
mdul professional.
Els alumnes per grup, les exempcions totals i parcials i la proposta de centres de
treball per fer-hi les prctiques.
E2. Programaci dels mduls professionals

La programaci de cada mdul professional ha d'incloure, almenys:
La relaci de les unitats formatives i temporalitzaci, fent-hi constar el nombre

d'hores totals, la data prevista d'inici i de finalitzaci i el nombre d'hores setmanals.
Les estratgies metodolgiques i d'organitzaci del mdul professional.
Els criteris de qualificaci del mdul professional a partir de les qualificacions de
les unitats formatives.
E3. Programaci de les unitats formatives i de les activitats d'ensenyament i

aprenentatge
Per a cada unitat formativa, en la programaci s'especificar:
Resultats d'aprenentatge proposats, criteris d'avaluaci i continguts

convenientment contextualitzats.
Activitats d'ensenyament i aprenentatge i la seva relaci amb els resultats
241/688
d'aprenentatge proposats, criteris d'avaluaci i continguts.

Enunciat dels nuclis formatius en qu s'agrupen les activitats d'ensenyament i
aprenentatge, si escau.
L'avaluaci i qualificaci de la unitat formativa.
Aix mateix, de cada activitat d'ensenyament i aprenentatge s'especificar:
Denominaci i durada prevista.

Breu descripci de les tasques que cal fer en l'activitat.
Els continguts que es desenvolupen.
Activitats d'avaluaci, si escau.
Resultats d'aprenentatge als quals va adreada l'activitat.
2.3 Avaluaci dels cicles formatius (FP LOE)

L'avaluaci dels aprenentatges dels alumnes dels cicles formatius s contnua, ha
d'atendre l'organitzaci modular i s'ha de fer per unitats formatives per tal de permetre
una millor capitalitzaci de la formaci.
mduls professionals i unitats formatives (enunciats de proves escrites, graelles
d'observaci i altres).
Junta d'avaluaci
L'equip docent, integrat per la totalitat dels professors que imparteixen el cicle formatiu,
constitueix la junta d'avaluaci, encarregada de fer el seguiment dels aprenentatges i
de prendre les decisions que en resultin. L'organitzaci i la presidncia de la junta
d'avaluaci corresponen al tutor o tutora del cicle, com tamb la formalitzaci de les
actes corresponents.
Sessions de la junta d'avaluaci
En les seves sessions, la junta d'avaluaci ha d'analitzar, per a cada alumne,
l'aprenentatge en el conjunt dels mduls professionals i les unitats formatives
corresponents al cicle formatiu en relaci amb les competncies professionals,
personals i socials i amb els objectius generals establerts en el currculum.
La junta d'avaluaci ha de fer durant el curs acadmic un mnim de tres sessions
d'avaluaci i pot reunir-se, quan calgui, per avaluar i proposar la certificaci dels
alumnes que es matriculen per mduls solts o unitats formatives.
En cada sessi de la junta d'avaluaci es qualificaran les unitats formatives o mduls
professionals que hagin finalitzat i s'hi incorporaran, si s el cas, les qualificacions que
corresponguin a les segones convocatries.
Les qualificacions s'han de reflectir a l'acta d'avaluaci d'acord amb el model "Actes
d'avaluaci. Formaci professional inicial" i es traslladaran a l'expedient acadmic.
242/688
En el cas de les unitats formatives iniciades i no finalitzades en el moment de la sessi

de la junta d'avaluaci, es donar informaci orientativa sobre la progressi dels
aprenentatges.
Avaluaci de les unitats formatives
L'avaluaci es far tenint en compte els resultats d'aprenentatge i els criteris
d'avaluaci de les unitats formatives. Els centres generaran registres d'avaluaci on
s'indiqui l'assoliment dels resultats d'aprenentatge de les unitats formatives a partir de
les activitats programades.
Avaluaci dels mduls professionals
La superaci del mdul professional s'obt amb la superaci de les unitats formatives
que el componen.
Els mduls professionals superats acrediten les unitats de competncia als quals estan
associats, d'acord amb la relaci establerta en el perfil professional del ttol.
Avaluaci dels mduls professionals de sntesi i de projecte
L'equip docent que hagi participat en la impartici del mdul professional de sntesi, en
els cicles de grau mitj, i del mdul professional de projecte, en els cicles de grau
superior, l'avaluar de manera collegiada.
Els mduls professionals de sntesi i de projecte s'avaluaran positivament quan l'equip
docent apreci que l'alumne ha assolit en un grau suficient els resultats d'aprenentatge
en relaci amb els objectius generals del cicle formatiu. En cas contrari, l'avaluaci ser
negativa.
Avaluaci del mdul professional de formaci en centres de treball (FCT)
L'avaluaci del mdul professional d'FCT correspon a la junta d'avaluaci del centre
educatiu, i ser continuada durant l'estada de l'alumne a l'empresa.
En acabar l'FCT, la persona responsable de la formaci a l'empresa ha de valorar
l'evoluci de l'alumne, mitjanant un informe que s'ha d'incorporar al quadern de
prctiques.
L'avaluaci del mdul professional d'FCT ha de tenir en compte la valoraci feta per
l'empresa, i prendre com a referncia els resultats d'aprenentatge, els criteris
d'avaluaci i les activitats formatives de referncia acordades amb l'empresa o entitat
collaboradora.
A l'hora de determinar la idonetat de l'alumne, el tutor o tutora del cicle i la persona
responsable d'aquesta formaci a l'empresa tindran en compte la valoraci que
l'alumne en fa, i corregir-ne, si cal, les possibles deficincies, la qual cosa quedar
recollida en el quadern de prctiques.
Qualificacions
La qualificaci de les unitats formatives i dels mduls professionals s numrica, entre
l'1 i el 10, sense decimals, a excepci del mdul professional de formaci en centres de
243/688
treball, que es qualifica com a "Apte" o "No apte". La qualificaci d'aquest ltim ha
d'anar acompanyada d'una valoraci orientadora del nivell d'assoliment de les
competncies professionals recollides en el quadern de prctiques, en els termes de
"Molt bona", "Bona o B", "Suficient" en el cas de "Apte", i de "Passiva" o "Negativa" en
el cas de "No apte", i s'hi poden afegir observacions.
La qualificaci final de cada mdul professional s'obt com a mitjana ponderada de les
qualificacions de cada unitat formativa, en funci del pes (ponderaci) que es dna a
cadascuna d'aquestes d'acord amb la decisi prvia adoptada per l'equip docent.
Les unitats formatives i els mduls professionals se superen amb una qualificaci de 5
punts o superior.
Les unitats formatives i els mduls professionals superats mantenen la qualificaci. No
es pot aplicar cap mesura per modificar una qualificaci positiva atorgada; s a dir, no
es poden repetir unitats formatives ja superades per millorar-ne les qualificacions, ni es
poden establir frmules (presentaci a segones convocatries de recuperaci ni
d'altres) per incrementar-ne la qualificaci positiva.
La superaci del cicle formatiu requereix la superaci de tots els mduls professionals
que el componen. La qualificaci final del cicle formatiu, que s'expressa amb dos
decimals, s'obt com a mitjana aritmtica de les qualificacions de cada mdul
professional, ponderades en funci del nombre d'hores assignat a cadascun d'ells.
Els mduls professionals o unitats formatives convalidats es qualifiquen amb un 5 a
efectes d'obtenci de la qualificaci mitjana del cicle.
En el cas de mduls professionals o unitats formatives superats que tinguin la mateixa
denominaci i currculum, i que siguin comuns a diversos cicles, es trasllada la
qualificaci obtinguda en el primer cicle en el qual s'ha cursat.
En el cas d'haver obtingut l'exempci total del mdul de formaci en centres de treball,
aquest es qualifica amb l'expressi "Exempt" (Xm). En el cas d'haver obtingut
l'exempci parcial del mdul de formaci en centres de treball, aquest es qualifica com
a "Apte" o "No apte", segons el que correspongui.
En el clcul de la qualificaci final del cicle formatiu no es tindran en compte les
qualificacions de "Apte", "Exempt".
Valoraci final del cicle formatiu. Superaci del cicle
En l'avaluaci final, l'equip docent del cicle formatiu ha de valorar, per a cada alumne,
el grau d'assoliment dels objectius generals amb relaci a les competncies definides
en el perfil professional. Tamb n'ha de valorar l'historial acadmic i, per acord d'un
mnim dels dos teros dels membres de la junta d'avaluaci, es podr determinar la
superaci de les unitats formatives pendents i atorgar a les unitats la qualificaci que es
decideixi. En aquest cas caldr fer constar a l'acta, juntament amb la qualificaci de la
unitat formativa, un asterisc (*), i al peu de l'acta s'hi ha d'escriure l'expressi "(*)
"Requalificat per la junta d'avaluaci".
Matrcula d'honor
244/688
d'estudis complets. Sobre el total d'alumnes avaluats del darrer curs del cicle formatiu
es pot concedir una menci matrcula d'honor per cada vint alumnes, i una altra si en
resulta una fracci sobrant. Amb aquests efectes, s'entn per alumnes avaluats del
darrer curs tots els que han cursat els mduls necessaris per completar el cicle, els
hagin superat o no.
Convocatries
L'alumne pot ser avaluat d'una unitat formativa, com a mxim, en quatre convocatries
ordinries, excepte el mdul professional de formaci en centres de treball, que noms
ho pot ser en dues. Amb carcter excepcional, l'alumne pot sollicitar una cinquena
convocatria extraordinria per motius de malaltia, discapacitat o altres que condicionin
o impedeixin el desenvolupament dels estudis, que el director o directora del centre l'ha
de resoldre.
Amb cada matrcula a les unitats formatives l'alumne disposa del dret a dues
convocatries. L'alumne que hagi perdut el dret a l'avaluaci continuada o que
abandoni, perd la primera convocatria i es fa constar com a "No presentat" (NP). La
presentaci a la segona convocatria s voluntria. A l'alumne que no s'hi presenti no
se li comptar aquesta segona convocatria a efectes del cmput mxim i constar
com a "No presentat" (NP).
Els professors del centre han d'establir el calendari i les estratgies de recuperaci de
la segona convocatria, que poden consistir en activitats puntuals o continuades, i han
d'estar previstes en la programaci de la unitat formativa. En tot cas, els alumnes han
d'estar informats de les activitats que han de dur a terme per recuperar les unitats
formatives suspeses, aix com del perode i les dates en qu es faran les activitats
d'avaluaci corresponents a les segones convocatries.
Promoci de curs
L'alumne que hagi superat un nombre d'unitats formatives amb crrega horria superior
al 60% del conjunt planificat en el primer curs, pot matricular-se en el segon curs del
cicle i ha de cursar tamb les unitats formatives no superades del primer curs. En cas
contrari, es matricular en les unitats formatives no superades del primer curs del cicle
i, opcionalment, de les unitats formatives del segon curs que no presentin
incompatibilitat horria o curricular de manera significativa, segons el projecte del
centre i la disponibilitat de places.
horries, un alumne ha de matricular-se noms de les unitats formatives de primer
curs, malgrat haver superat el 60% de la durada horria del conjunt de crdits de
primer curs.
245/688
Documentaci acadmica
Els documents preceptius d'avaluaci dels ensenyaments de formaci professional
(cicles LOE) sn l'expedient acadmic de l'alumne, les actes d'avaluaci, els certificats
acadmics i els informes d'avaluaci individualitzats. Els informes d'avaluaci i els
certificats acadmics sn els documents preceptius per garantir la mobilitat de l'alumne.
Per a ms detalls, vegeu l'apartat Documentaci acadmica en els cicles formatius de
formaci professional (FP LOE).
2.4 Incorporaci d'alumnes als cicles (FP LOE)

Sn d'aplicaci als alumnes que s'incorporen a cursar els cicles formatius LOE els
mateixos requisits que s'exigien per incorporar-se als cicles formatius LOGSE.
En l'apartat Accs als cicles formatius de formaci professional hi figuren els criteris de
prioritat en l'admissi d'alumnes a determinats cicles formatius de grau superior LOE
segons la modalitat de batxillerat cursada, i en l'apartat Curs de formaci especfic per
a l'accs als cicles de grau superior, les opcions prioritries del curs.
2.5 Acreditaci i convalidaci d'estudis (FP LOE)

Acreditaci per expedici de la titulaci obtinguda
Els centres autoritzats a impartir cicles formatius tramitaran, quan l'interessat ho
solliciti, l'expedici del ttol de tcnic o tcnica, per als cicles formatius de grau mitj, i
de tcnic superior o de tcnica superior, per als cicles formatius de grau superior,
d'acord amb l'Ordre EDC/216/2005, de 4 de maig.
Acreditaci d'estudis de tcnic superior o de tcnica superior als efectes d'accs a la
universitat
Els centres han de certificar els cicles formatius de grau superior superats d'acord amb
el model de certificat "Certificat d'estudis de tcnic/a superior per a l'accs a estudis
calculada amb tres decimals. Els centres tamb han d'emetre aquest model de certificat
als alumnes de promocions anteriors que ho sollicitin i tinguin l'expedient acadmic en
el centre.
universitat, els centres expediran el certificat als alumnes que ho sollicitin, d'acord amb
Convalidacions i correspondncies
El detall dels supsits, condicions, procediment i altres indicacions en matria de
convalidaci i correspondncia d'estudis referides als cicles formatius LOE sn a
l'apartat Convalidacions i correspondncies d'estudis dels cicles de formaci
246/688
professional (FP LOE).

Entre els supsits que s'hi consideren hi ha tamb el dels alumnes que, havent iniciat,
amb els requisits d'accs corresponents, un cicle LOGSE, han de continuar els estudis
del cicle equivalent d'acord amb la regulaci derivada de la LOE, i les correspondncies
entre mduls de programes de qualificaci professional inicial i unitats formatives dels
cicles formatius de grau mitj.
L'alumne que tingui acreditada oficialment alguna unitat de competncia del Catleg de
qualificacions professionals vigent a Catalunya, tindr convalidats els mduls
professionals corresponents establerts en el Reial decret del ttol i en el decret del
currculum.
2.6 Documentaci acadmica en els cicles formatius de formaci professional

(FP LOE)
Els documents preceptius d'avaluaci dels ensenyaments de formaci professional
(cicles LOE) sn l'expedient acadmic de l'alumne, les actes d'avaluaci i els informes
d'avaluaci individualitzats.
Els informes d'avaluaci i els certificats acadmics sn els documents preceptius per
garantir la mobilitat de l'alumne.
2.6.2 Certificats acadmics

Els certificats acadmics s'expedeixen en els impresos normalitzats d'acord amb els
models corresponents, prvia sollicitud de la persona interessada, i sn els segents:
"Certificat de cicle formatiu finalitzat. Formaci professional inicial." s un certificat

acadmic d'estudis complets. Cont la denominaci i qualificaci dels mduls
professionals, la qualificaci final del cicle formatiu amb dos decimals i la relaci de
qualificacions professionals i unitats de competncia que inclou el ttol.
"Certificat de qualificacions de mduls professionals, unitats formatives i unitats de
competncia. Formaci professional inicial." Cont la denominaci i qualificaci,
positiva o negativa, dels mduls professionals i/o unitats formatives cursades, amb
expressi de les convocatries ja utilitzades, i de les unitats de competncia.
Aquest certificat s'emet quan l'alumne es trasllada a un altre centre o deixa el
centre sense haver finalitzat els estudis. I tamb s un document informatiu per a
les empreses i permet sollicitar el certificat de professionalitat, si escau.
"Certificat d'acreditaci de competncies. Formaci professional inicial." Cont
informaci de les unitats de competncia acreditades, d'acord amb els mduls
247/688
professionals o unitats formatives superades, amb la qualificaci obtinguda i la

convocatria en qu s'ha superat.
Els certificats per a l'accs a la universitat dels cicles formatius de grau superior sn:
"Certificat d'estudis de tcnic/a superior per a l'accs a estudis universitaris." Cont

la qualificaci final del cicle formatiu calculada amb tres decimals.
"Certificat d'estudis per a la matrcula a la fase especfica de les proves d'accs a
la universitat (PAU)." Cont la referncia normativa que permet la matrcula a les
proves als alumnes que disposen de les condicions establertes.
2.6.3 Actes d'avaluaci

En les actes d'avaluaci hi ha de constar la qualificaci de les unitats formatives
finalitzades i avaluades i dels mduls professionals finalitzats i avaluats.
Les actes d'avaluaci s'han d'ajustar als models d'"Actes d'avaluaci. Formaci
professional inicial".
2.6.4 Trasllat d'un alumne entre centres sense haver finalitzat un cicle formatiu
Quan un alumne es traslladi a un altre centre sense haver finalitzat el cicle formatiu, el
l'expedient acadmic de l'alumne segons el model "Expedient acadmic de l'alumne.
Formaci professional inicial". Juntament amb aquest certificat s'han de trametre
l'informe d'avaluaci individualitzat i el certificat segons el model "Certificat de
qualificacions de mduls i unitats formatives. Formaci professional inicial".
El centre de destinaci ha de traslladar a l'expedient acadmic de l'alumne les
qualificacions i la durada de totes les unitats formatives o mduls superats en el centre
d'origen.
L'alumne que es trasllada de centre ha de superar en el centre de destinaci tots els
mduls pendents i, si n'hi ha, els mduls derivats de les hores de lliure disposici del
centre, per poder demanar el ttol corresponent.
L'alumne que hagi superat la totalitat dels mduls del cicle formatiu, excepte el mdul
de formaci en centres de treball, en el centre d'origen o b mitjanant les proves
d'obtenci de ttols o en l'ensenyament a distncia, noms cal que cursi el mdul de
formaci en centres de treball per completar el cicle formatiu en el centre de destinaci.
2.7 Convalidacions i correspondncies d'estudis dels cicles de formaci

professional
L'alumne procedent de sistemes educatius estrangers que vulgui incorporar-se a un
248/688
cicle formatiu cal que en el moment de la matrcula tingui homologats els estudis que
permeten l'accs o hagi iniciat els trmits d'homologaci o convalidaci, llevat que
accedeixi per superaci de la prova d'accs. L'homologaci s'acredita mitjanant la
credencial d'homologaci corresponent o b, si encara est en trmit, presentant el
document amb efectes de volant per a la inscripci condicional a centres educatius.
En l'apartat Homologaci i convalidaci de ttols del web del Departament i a la intranet
hi ha la informaci sobre el trmit d'aquest procs, on s'especifica la documentaci que
s'ha de presentar. La sollicitud d'aquesta homologaci o convalidaci s'ha de presentar
al registre de qualsevol dels serveis territorials del Departament d'Ensenyament o al
Consorci d'Educaci de Barcelona. Aquesta sollicitud la resoldr la Direcci General
d'Atenci a la Famlia i Comunitat Educativa mitjanant l'expedici d'una credencial
d'homologaci o convalidaci que, quan escaigui, incorporar la qualificaci mitjana
reconeguda.
Quan la sollicitud es presenta de manera telemtica, el sollicitant obt un document
per presentar la documentaci requerida per al trmit. Aquest document especfic de
presentaci de documentaci, un cop segellat pel registre, t efectes de volant i li
permetr participar en exmens oficials o inscriure's en un centre amb carcter
condicional, per un termini de temps determinat i sota la seva responsabilitat, en els
mateixos termes que si l'homologaci o la convalidaci haguessin estat concedides.
Quan la sollicitud no s telemtica, en presentar-la, cal demanar aquest volant.
Un cop feta la inscripci condicional, aquesta ser vigent noms per al curs acadmic
corresponent, fins a la data de signatura de l'acta d'avaluaci final. Si per problemes no
imputables a l'interessat l'homologaci o la convalidaci encara no s'ha resolt, es pot
considerar prorrogada la vigncia del volant i fer constar les avaluacions finals amb
carcter provisional. En cap cas no s'ha de tramitar el ttol d'un cicle dels alumnes que
es trobin pendents de convalidaci d'estudis estrangers a partir dels quals haguessin
fet la inscripci condicional.
A finals d'octubre, els centres que tenen alumnes de cicles matriculats de forma
condicional amb el volant han de fer arribar a la Direcci General d'Atenci a la Famlia
i Comunitat Educativa la llista d'alumnes que es troben en aquesta situaci, i fer-ne un
seguiment amb l'esmentada Direcci General.
2.7.1 Convalidacions per a alumnes provinents del pla d'estudis del cicle formatiu
LOGSE corresponent
Als alumnes, presencials o a distncia provinents de les convocatries de proves per
a l'obtenci de ttols, d'acreditaci de competncies, o provinents del programa
"Qualifica't" o del reconeixement acadmic dels aprenentatges assolits mitjanant
l'experincia laboral o en activitats socials, que no hagin finalitzat el pla d'estudis d'un
cicle formatiu LOGSE ja extingit se'ls aplica l'Ordre EDU/362/2009, de 17 de juliol, per
la qual s'estableix el procediment per completar els ensenyaments de formaci
professional que s'extingeixen, i la Llei orgnica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaci
249/688
general del sistema educatiu (LOGSE), que determina les activitats de recuperaci i
avaluaci i les proves d'avaluaci que permeten completar el pla d'estudis iniciat.
Tamb poden optar per matricular-se en el nou cicle formatiu corresponent (derivat de
la LOE). En aquests casos el centre educatiu ha d'aplicar les convalidacions entre els
mduls professionals superats i els que corresponen al pla d'estudis del nou ttol,
d'acord amb les taules de correspondncies que s'estableixen per a cada ttol i que
estan publicades a l'apartat Formaci professional del web de la XTEC. Aquestes
convalidacions no es poden aplicar en cap cas als alumnes matriculats en un cicle
formatiu LOE que ja disposi del ttol del cicle formatiu LOGSE equivalent.
2.7.2 Convalidacions de mduls professionals o unitats formatives de cicles de la

Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci (LOE)
Criteri general
Amb carcter general s'aplica l'Ordre ECD/2159/2014.
Els mduls professionals o unitats formatives convalidats es qualifiquen amb un 5 a
l'efecte d'obtenci de la qualificaci mitjana del cicle.
En el cas de mduls o unitats formatives superats que tinguin la mateixa denominaci i
currculum, i que siguin comuns a diversos cicles, es trasllada la qualificaci obtinguda
en el primer cicle en el qual s'ha cursat.
En els mduls professionals "formaci i orientaci laboral" i "empresa i iniciativa
emprenedora", tot i ser contextualitzats en cadascun dels cicles formatius, es
convaliden i es qualifiquen amb un 5 a l'efecte d'obtenci de la qualificaci mitjana del
cicle.
Els mduls professionals que hagin estat prviament convalidats no podran convalidarse de nou amb altres mduls professionals.
Convalidacions del mdul professional de formaci i orientaci laboral (FOL)
La superaci del crdit FOL d'un ttol LOGSE del mateix o diferent nivell convalida la
unitat formativa "UF1. Incorporaci al treball" del mdul de "formaci i orientaci
laboral" d'un ttol LOE.
La possessi del certificat de nivell bsic en prevenci de riscos laborals, que
s'estableix al Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament dels
serveis de prevenci, convalida la unitat formativa "UF2. Prevenci de riscos laborals"
del mdul professional FOL. El centre educatiu convalidar la "UF2. Prevenci de
riscos laborals" als alumnes que justifiquin estar en possessi d'un certificat de
formaci en prevenci de riscos laborals, que habilita per desenvolupar les funcions de
nivell bsic, amb els requisits segents:
Denominaci i segell de l'entitat certificadora, i signatura de la persona

responsable.
250/688
Nom i cognoms de la persona que ha cursat la formaci.

Denominaci i durada del curs.
Localitat i data d'expedici del certificat.
Text en qu s'indica: "capacita per al desenvolupament de funcions de nivell bsic
segons el Reial decret 39/1997 (segons el contingut de l'annex IV A o IV B)".
Convalidacions de la unitat formativa del mdul d'"empresa i iniciativa emprenedora"

La superaci del crdit "administraci, gesti i comercialitzaci en la petita empresa"
d'un ttol LOGSE del mateix o diferent nivell convalida la unitat formativa "empresa i
iniciativa emprenedora" d'un ttol LOE.
Altres convalidacions a partir d'estudis de formaci professional
Les possibles convalidacions entre estudis de formaci professional i les unitats
formatives dels cicles de formaci professional inicial (LOE) que no s'hagin enumerat
en els tres apartats anteriors s'han de resoldre com a convalidacions singulars d'acord
amb l'article 7 de l'Ordre ENS/58/2003, de 12 de febrer. Amb aquests efectes, el centre
educatiu trametr la sollicitud a la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial amb una cpia compulsada del ttol o del certificat
acadmic dels estudis cursats.
Convalidacions a partir d'estudis universitaris
Els alumnes matriculats en un dels cicles formatius de formaci professional inicial
(LOE) que tinguin aprovats un mnim de 30 crdits d'un estudi universitari o 12 crdits
ECTS poden sollicitar la convalidaci d'un o ms dels mduls professionals o unitats
formatives segents: "UF1. Incorporaci al treball", del mdul professional de "formaci
i orientaci laboral", el mdul professional "empresa i iniciativa emprenedora", o unitats
formatives creades pel centre amb les hores de lliure disposici.
Per determinar aquesta convalidaci cal aplicar el barem segent:

grau aprovats: convalidaci d'unitats formatives del cicle formatiu, sempre que la
suma dels crdits no sigui superior a 66 hores lectives.
grau aprovats: convalidaci d'unitats formatives del cicle formatiu, sempre que la
suma dels crdits no sigui superior a 132 hores lectives.
Ms de 50 crdits universitaris o ms de 20 crdits ECTS dels estudis de grau
aprovats: convalidaci d'unitats formatives del cicle formatiu, sempre que la suma
dels crdits no sigui superior a 198 hores lectives.
En cap cas no es poden convalidar parts d'unitats formatives.

La tutoria del cicle formatiu ha de garantir a l'alumne interessat l'orientaci suficient
sobre les possibilitats de convalidaci en funci del currculum universitari aprovat per
l'alumne i la tipologia de les unitats formatives del cicle formatiu en qu s'ha matriculat.
Correspon a la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de
251/688
Rgim Especial resoldre les sollicituds d'aquestes convalidacions. Amb aquest efecte,
el director o directora del centre enviar a la Direcci General la sollicitud de l'alumne
amb les unitats formatives del cicle formatiu que demana convalidar i un informe on
constin les dades segents: dades personals de l'alumne, nom de l'estudi universitari
cursat, nom de la universitat i poblaci, assignatures universitries aprovades i crdits, i
any de superaci de cada assignatura.
Aix mateix, es poden sollicitar convalidacions d'altres unitats formatives del cicle
formatiu LOE que tinguin una relaci d'afinitat amb els crdits universitaris aprovats. En
aquest cas, amb la sollicitud s'ha d'adjuntar el pla d'estudis universitari cursat i el
certificat acadmic personal expedit pel centre universitari, amb indicaci de les hores
de les diferents matries i el programa de les matries en qu es fonamenta la petici
de convalidaci.
2.7.3 Convalidacions de matries de batxillerat per haver cursat determinats

cicles formatius de grau mitj LOE
Als alumnes que hagin cursat determinats cicles formatius de grau mitj i accedeixin a
cursar estudis de batxillerat se'ls convaliden determinades matries d'acord amb la
taula segent:
Convalidacions de mduls professionals amb matries de batxillerat
Cicle formatiu de grau mitj LOE
Mdul professional
Matria de batxillerat LOE
Installacions de telecomunicacions
Electrnica aplicada
Electrotcnia
Installacions elctriques i automtiques Electrotcnia
Electrotcnia
2.7.4 Correspondncies entre la formaci de programes de qualificaci

professional inicial i unitats formatives dels cicles formatius de grau mitj
La Resoluci ENS/102/2011, de 4 de gener, estableix amb carcter experimental
diversos perfils professionals dels programes de qualificaci professional inicial (PQPI).
Per tal de facilitar la capitalitzaci de la formaci superada per l'alumne, i atesa la
coincidncia de continguts entre els perfils definits i determinats cicles formatius, s'han
establert correspondncies entre els mduls formatius del programa de qualificaci
professional inicial i determinades unitats formatives de cicles formatius de grau mitj
afins. El centre aplicar les correspondncies a l'alumne que ho solliciti, en els casos
que preveu la Resoluci ENS/102/2011 o en d'altres perfils professionals que
posteriorment es publiquin.
2.7.5 Convalidacions de mduls professionals pel fet de tenir unitats de

competncia acreditades
252/688
Els alumnes que tinguin acreditades oficialment, per administracions laborals o

educatives, alguna unitat de competncia que formi part del Catleg nacional de
qualificacions professionals tindran convalidats els mduls professionals corresponents
que s'estableixen en la norma que regula cada ttol.
La sollicitud d'aquesta convalidaci s'ha d'adrear al centre educatiu i cal aportar algun
dels documents segents:
Certificat de professionalitat ems per l'administraci laboral competent.

Certificat d'acreditaci parcial d'unitats de competncia del Certificat de
professionalitat ems per l'administraci laboral competent.
Resoluci d'expedici d'un certificat de professionalitat o d'un certificat d'acreditaci
parcial d'unitats de competncia d'un certificat de professionalitat, emesa per
l'administraci laboral competent.
Certificat d'acreditaci de competncies d'acord amb el procediment que
s'estableix en el Reial decret 1224/2009, de 17 de juliol, de reconeixement de les
competncies professionals adquirides per experincia laboral.
Es poden consultar els certificats de professionalitat, les unitats de competncia que el

componen i el seu nivell de qualificaci professional, al web del Servei Pblic
d'Ocupaci Estatal.
2.7.6 Efectes acadmics del programa "Qualifica't" i el reconeixement acadmic

dels aprenentatges assolits mitjanant l'experincia laboral o en activitats socials
S'aplica el que estableix l'Ordre EDU/336/2009, de 30 de juny, que establia el programa
experimental "Qualifica't" en els ensenyaments de formaci professional del sistema
educatiu, per a cada una de les accions dutes a terme: oferta de formaci a collectius
singulars, validaci de la formaci impartida per empreses o entitats i validaci dels
aprenentatges assolits mitjanant l'experincia laboral.
S'aplica el que estableix la Resoluci ENS/1891/2012, de 23 d'agost, d'organitzaci de
diverses mesures flexibilitzadores i actuacions en la formaci professional inicial, per al
reconeixement acadmic dels aprenentatges assolits mitjanant l'experincia laboral o
en activitats socials. Les unitats formatives reconegudes i convalidades es qualifiquen
amb un 5.
2.8 Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional

inicial (LOE)
A continuaci s'indiquen la denominaci, durada i norma bsica que en defineix el ttol
per a cadascun dels cicles formatius LOE.
Cicles formatius de grau mitj
253/688
Reial decret
Administraci i gesti
1631/2009, 30 d'octubre
Agrria
1071/2012, 13 de juliol
1129/2010, 10 de setembre
1633/2009, 30 d'octubre
1634/2009, 30 d'octubre
Arts grfiques
1590/2011, 4 de novembre
Comer i mrqueting
1688/2011, 18 novembre
Denominaci
Gesti administrativa
Aprofitament i conservaci del
medi natural
Jardineria i floristeria
Producci agroecolgica
Producci agropecuria
Durada
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
Impressi grfica
Postimpressi i acabats grfics
Preimpressi digital
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
Activitats comercials
2.000 hores
Construcci
Obres d'interior, decoraci i
rehabilitaci
2.000 hores
2.000 hores
1632/2009, 30 d'octubre
177/2008, 8 de febrer
Installacions de
telecomunicacions
Installacions elctriques i
automtiques
2.000 hores
2.000 hores
Energia i aigua
Decret 15/2014, 11 de febrer
Xarxes, installacions i estacions

de tractament d'aigua
2.000 hores
Fabricaci mecnica
387/2011, 18 de mar
1398/2007, 29 d'octubre
1692/2007, 14 de desembre
Fusta, moble i suro
880/2011, 24 de juny
Hoteleria i turisme
1396/2007, 29 d'octubre
Imatge i so
556/2012, 23 de mar
Imatge personal
256/2011, 28 de febrer
452/2010, 16 d'abril
1399/2007, 29 d'octubre
Indstries extractives
Conformaci per emmotllament de

2.000 hores
metalls i polmers
Mecanitzaci
2.000 hores
Soldadura i caldereria
2.000 hores
Fusteria i moble
Installaci i moblament
2.000 hores
2.000 hores
Cuina i gastronomia
Serveis de restauraci
2.000 hores
2.000 hores
Vdeo, discjquei i so
2.000 hores
Esttica i bellesa
Perruqueria i cosmtica capillar
2.000 hores
2.000 hores
Elaboraci de productes
alimentaris
Forneria, pastisseria i confiteria
Olis d'oliva i vins
Excavacions i sondatges
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
254/688
Informtica i comunicaci
Sistemes microinformtics i
xarxes
2.000 hores
Installaci i manteniment
Maritimopesquera
254/2011, 28 de febrer
1144/2012, 27 de juliol
1072/2012, 13 de juliol
1073/2012, 13 de juliol
Qumica
554/2012, 23 de mar
178/2008, 8 de febrer
Sanitat
1397/2007, 29 d'octubre
Seguretat i medi ambient
Decret 102/2012, 25 de setembre
907/2013, de 22 de novembre
Installacions de producci de
calor
Installacions frigorfiques i de
climatitzaci
Manteniment electromecnic

955/2008, 6 de juny
Transport i manteniment de vehicles
176/2008, 8 de febrer
255/2011, 28 de febrer
453/2010, 16 d'abril
1145/2012 , 27 de juliol
2.000 hores
2.000 hores
Cultius aqcoles
Navegaci i pesca de litoral
Manteniment i control de la
maquinria de vaixells i
embarcacions
Operacions subaqutiques i
hiperbriques
2.000 hores
2.000 hores
Operacions de laboratori
Planta qumica
2.000 hores
2.000 hores
Emergncies sanitries
Farmcia i parafarmcia
2.000 hores
2.000 hores
Prevenci, extinci d'incendis i

salvaments
Emergncies i protecci civil
Atenci a persones en situaci de
dependncia
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
Confecci i moda
Fabricaci i ennobliment de
productes txtils
2.000 hores
Carrosseria
Electromecnica de maquinria
Electromecnica de
vehicles autombils
Manteniment de material rodant
ferroviari
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
Cicles formatius de grau superior

Reial decret
Denominaci
Administraci i finances
Assistncia a la direcci
Durada
2.000 hores
2.000 hores
255/688
Agrria
260/2011, de 28 de febrer
Gesti forestal i del medi natural

2.000 hores
Paisatgisme i medi rural
2.000 hores
Ramaderia i assistncia en sanitat
2.000 hores
animal
Arts grfiques
175/2013, de 8 de mar
174/2013, de 8 de mar
Comer i mrqueting
690/2010, 20 de maig
386/2011, de 18 de mar
883/2011, de 24 de juny
Energia i aigua
1177/2008, 11 de juliol
385/2011, de 18 de mar
Fabricaci mecnica
174/2008, 8 de febrer
1630/2009, 30 d'octubre
882/2011, de 24 de juny
Fusta, moble i suro
Hoteleria i turisme
1255/2009, 24 de juliol
1254/2009, 24 de juliol
687/2010, 20 de maig
688/2010, 20 de maig
Disseny i gesti de la producci

grfica
Disseny i edici de publicacions
impreses i multimdia
2.000 hores
2.000 hores
Comer internacional
Gesti de vendes i espais
comercials
Mrqueting i publicitat
Transport i logstica
2.000 hores
Projectes d'edificaci
Projectes d'obra civil
2.000 hores
2.000 hores
Automatitzaci i robtica industrial

Manteniment electrnic
Sistemes de telecomunicacions i
informtics
Sistemes electrotcnics i
automatitzats
2.000 hores
2.000 hores
Centrals elctriques
Eficincia energtica i energia
solar trmica
Energies renovables
2.000 hores
Construccions metlliques
Disseny de productes en
fabricaci mecnica
Programaci de la producci en
emmotllament de metalls i
polmers
fabricaci mecnica
2.000 hores
Disseny i moblament
2.000 hores
Gesti d'allotjament turstic

Guia, informaci i assistncia
turstiques
Agncies de viatges i gesti
d'esdeveniments
Direcci de cuina
Direcci de serveis de restauraci
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
256/688
Imatge personal
1685/2011, de 18 novembre
881/2011, de 24 de juny
553/2012, de 23 de mar
Assessoria d'imatge personal i

corporativa
Esttica integral i benestar
Estilisme i direcci de perruqueria
Caracteritzaci i maquillatge
professional
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
Imatge i so
Animacions en 3D, jocs i entorns

interactius
Illuminaci, captaci i tractament
d'imatge
Producci d'audiovisuals i
espectacles
Realitzaci de projectes
d'audiovisuals i espectacles
So per a audiovisuals i
espectacles
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
451/2010, 16 d'abril
1629/2009, 30 d'octubre
450/2010, de 16 d'abril
686/2010, 20 de maig
Processos i qualitat en indstries

alimentries
Vitivinicultura
Administraci de sistemes
informtics a la xarxa
Desenvolupament d'aplicacions
multiplataforma
per a web
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
219/2008, 15 de febrer
220/2008, 15 de febrer
Maritimopesquera
1075/2012, de 13 de juliol
Desenvolupament de projectes
d'installacions trmiques i de
fluids
Manteniment d'installacions
trmiques i de fluids
Mecatrnica industrial
Aqicultura
Transport martim i pesca d'altura
Organitzaci del manteniment de
la maquinria de vaixells i
embarcacions
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
Qumica
1395/2007, 29 d'octubre
175/2008, 8 de febrer
Sanitat
Laboratori d'anlisi i de control de

qualitat
Qumica industrial
Audiologia prottica
Prtesis dentals
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
257/688
384/2011, de 14 d'abril
1394/2007, 29 d'octubre
1074/2012, de 13 de juliol
779/2013, d'11 d'octubre
954/2008, 6 de juny
Vidre i cermica
Ortoprtesi i productes de suport
2.000 hores
Educaci i control ambiental
2.000 hores
Animaci sociocultural i turstica

Educaci infantil
Integraci social
Promoci d'igualtat de gnere
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
Disseny tcnic en txtil i pell

Patronatge i moda
Vestuari a mida i d'espectacles
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
Automoci
2.000 hores
Desenvolupament i fabricaci de
productes cermics
2.000 hores
2.9 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de grau superior
LOE en funci de la modalitat de batxillerat cursada (taules)
Cicle formatiu de grau superior Modalitat del batxillerat
LOE
LOE
Administraci i finances
HS
Assistncia a la direcci
HS
Agrria
Gesti forestal i del medi natural
CT
Paisatgisme i medi rural
CT
Ramaderia i assistncia en sanitat
CT
animal
Arts grfiques
Disseny i gesti de la producci
CT ART
grfica
Disseny i edici de publicacions
CT ART
impreses i multimdia
Comer i mrqueting
Comer internacional
HS
Gesti de vendes i espais
HS
comercials
Mrqueting i publicitat
HS
Transport i logstica
HS
Projectes d'edificaci
CT ART
Projectes d'obra civil
CT ART
Automatitzaci i robtica industrial
CT

LOGSE
HCS
HCS
CNS TEC
CNS TEC
CNS TEC
CNS TEC ART
CNS TEC ART
HCS
HCS
HCS
HCS
CNS TEC ART
CNS TEC ART
CNS TEC
258/688
Manteniment electrnic
Sistemes electrotcnics i
automatitzats
Sistemes de telecomunicacions i
informtics
Energia i aigua
Centrals elctriques
Eficincia energtica i energia
solar trmica
Energies renovables
Fabricaci mecnica
Construccions metlliques
Disseny en fabricaci mecnica
fabricaci mecnica
l'emmotllament de metalls i
polmers
Fusta, moble i suro
Disseny i moblament
Hoteleria i turisme
Agncies de viatges i gesti
d'esdeveniments
Direcci de cuina
Direcci de serveis de restauraci
Gesti d'allotjaments turstics
Guia, informaci i assistncies
turstiques
Imatge i so
Animacions en 3D, jocs i entorns
interactius
Illuminaci, captaci i tractament
d'imatge
Producci d'audiovisuals i
espectacles
Realitzaci de projectes
d'audiovisuals i espectacles
So per a audiovisuals i
espectacles
Imatge personal
Assessoria d'imatge personal i
corporativa
Esttica integral i benestar
Estilisme i direcci de perruqueria
Caracteritzaci i maquillatge
professional
Processos i qualitat en indstries
alimentries
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CT
CNS TEC
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT ART
CNS TEC ART
HS
HCS
CT
CT
HS
CNS TEC
CNS TEC
HCS
HS
HCS
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT HS
CNS TEC HCS
CT
CT HS
CNS TEC
CNS TEC HCS
CT HS
CNS TEC HCS
CT
CNS TEC
259/688
Vitivinicultura
Administraci de sistemes
informtics a la xarxa
multiplataforma
per a web
Desenvolupament de projectes
d'installacions trmiques i de
fluids
Manteniment d'installacions
trmiques i de fluids
Mecatrnica industrial
Maritimopesquera
Aqicultura
Transport martim i pesca d'altura
Organitzaci del manteniment de
la maquinria de vaixells i
embarcacions
Qumica
Laboratori d'anlisi i de control de
qualitat
Qumica industrial
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CT
CNS TEC
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT (tenen prioritat els

alumnes que han superat
qumica)
CT (tenen prioritat els
alumnes que han superat
qumica)
Sanitat
Audiologia prottica
Prtesis dentals
Ortoprtesi i productes de suport
Educaci i control ambiental
Serveis socioculturals a la comunitat
Educaci infantil
Animaci sociocultural
i turstica
Integraci social
Promoci d'igualtat de gnere
Patronatge i moda
Disseny tcnic en txtil i pell
Vestuari a mida i d'espectacles
Automoci
Vidre i cermica
Desenvolupament i fabricaci de
productes cermics
CT
CNS TEC
CNS TEC
CT
CT
CT
CNS TEC
CNS TEC
CNS TEC
CT
CNS TEC
HS
HCS
HS
HCS
HS
HS
HCS
HCS
CT
CT ART
ART HS
CNS TEC
CNS TEC ART
ART HCS
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
260/688
Modalitats de batxillerat LOGSE

CNS: Cincies de la naturalesa i de la salut
TEC: Tecnologia
HCS: Humanitats i cincies socials
ART: Arts
Modalitats de batxillerat LOE

CT: Cincies i tecnologia
HS: Humanitats i cincies socials
ART: Arts
3 Aspectes comuns dels cicles formatius de formaci professional

3.1 Accs als cicles formatius de formaci professional
D'acord amb el que disposa el Decret 284/2011, d'1 de mar, d'ordenaci general de la
formaci professional inicial, i el Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual
s'estableix l'ordenaci general de la formaci professional del sistema educatiu, als
cicles formatius s'hi accedeix mitjanant la titulaci suficient o per la prova d'accs. A
continuaci s'indiquen els diversos supsits de requisits suficients per accedir a
aquests ensenyaments.
3.1.1 Accs als cicles formatius de grau mitj

A. Accs mitjanant titulaci o altres requisits acadmics als cicles formatius de
grau mitj
Poden accedir als cicles formatius de grau mitj els alumnes que disposin d'alguna de
les acreditacions acadmiques segents:
Ttol de graduat en educaci secundria obligatria o d'un nivell acadmic superior.

Ttol de tcnic/a auxiliar (FP-1).
Ttol de tcnic/a.
Haver superat els dos primers cursos del batxillerat unificat i polivalent (BUP) o b
tenir un mxim de dues matries pendents en el conjunt d'aquests dos cursos.
Haver superat el primer cicle d'ensenyament secundari experimental (cicle 14-16).
Haver superat un mdul professional 2 experimental.
Haver superat, dins els ensenyaments d'arts aplicades i oficis artstics, el tercer
curs del pla de 1963 o el segon curs de comuns experimental.
Haver superat altres estudis declarats equivalents a algun dels anteriors, a efectes
acadmics.
Haver superat el curs de formaci especfic d'accs a cicles formatius de grau
mitj.
Haver superat els mduls obligatoris d'un programa de qualificaci professional
inicial (PQPI).
261/688
B. Accs mitjanant prova als cicles formatius de grau mitj

Poden accedir als cicles formatius de grau mitj els alumnes que acreditin haver
superat les proves esmentades en algun dels tems segents:
Proves d'accs a cicles formatius de grau mitj.

Proves d'accs per a qualsevol cicle formatiu de grau superior.
Proves de carcter general d'accs als ensenyaments esportius de grau mitj o de
grau superior.
Proves d'accs als cicles de formaci especfica d'arts plstiques i disseny, de grau
mitj o superior (o haver-ne superat la part comuna).
Proves d'accs a la universitat per a ms grans de 25 anys.
Prova d'accs als mduls professionals experimentals.
Les persones que hagin superat les proves d'accs a la universitat per a ms grans de
45 anys o tinguin l'accs a la universitat per haver acreditat experincia laboral o
professional i tinguin 40 anys o ms, sn exemptes de fer la prova d'accs a cicles
formatius de grau mitj.
3.1.2 Accs als cicles formatius de grau superior

A. Accs mitjanant titulaci o altres requisits acadmics als cicles formatius de
grau superior
Poden accedir als cicles formatius de grau superior els alumnes que disposin d'alguna
de les acreditacions acadmiques segents:
Ttol de batxillerat.
Ttol de tcnic/a especialista (FP2).
Ttol de tcnic/a superior.
Ttol equivalent, a efectes acadmics, a algun dels anteriors.
Titulaci universitria o equivalent.
Certificat d'haver superat els ensenyaments substitutoris de la prova d'accs, per a
determinats cicles formatius de grau superior.
Haver superat el segon curs del batxillerat experimental, de qualsevol modalitat.
Haver superat el curs d'orientaci universitria (COU) o el curs preuniversitari.
Haver superat el curs de formaci especfic d'accs a cicles formatius de grau
superior.
B. Accs mitjanant prova als cicles formatius de grau superior

Poden accedir als cicles formatius de grau superior els alumnes que acreditin haver
superat les proves esmentades en algun dels tems segents:
Proves d'accs per al cicle formatiu de grau superior que vulguin cursar.
Proves d'accs a la universitat per a ms grans de 25 anys.
262/688
Prova d'accs corresponent als mduls professionals 3, d'acord amb l'annex 8 de

la Resoluci ENS/310/2002, de 31 de gener.
Les persones que hagin superat les proves d'accs per a ms grans de 45 anys o
tinguin l'accs a la universitat per haver acreditat experincia laboral o
professional i tinguin 40 anys o ms, sn exemptes de la prova d'accs a cicles
formatius de grau superior.
3.1.3 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de grau

superior LOGSE en funci de la modalitat de batxillerat cursada
En l'admissi als cicles formatius de grau superior LOGSE tenen prioritat els alumnes
que han cursat determinades modalitats del batxillerat LOGSE o del batxillerat LOE,
que es recullen en l'apartat Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius
de grau superior LOGSE en funci de la modalitat de batxillerat cursada.
3.1.4 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de grau

superior LOE en funci de la modalitat de batxillerat cursada
Per a l'admissi a cicles formatius de grau superior LOE tenen prioritat els alumnes que
han cursat determinades modalitats de batxillerat que es recullen en l'apartat Prioritat
en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de grau superior LOE en funci de
la modalitat de batxillerat cursada.
3.1.5 Compleci d'ensenyaments extingits de formaci professional

Els alumnes que han estat matriculats en el centre o b que provenen de les
convocatries de proves d'obtenci de ttols o d'acreditaci de competncies dels cicles
formatius LOGSE ja extingits, poden completar el pla d'estudis iniciat mitjanant les
activitats de recuperaci i les proves d'avaluaci que el centre determini, d'acord amb el
que s'estableix en l'Ordre EDU/362/2009, de 17 de juliol, i la Resoluci EDU/3982/2010
, de 10 de desembre.
3.2. Renncia a la matrcula

L'alumne, o qui en tingui la ptria potestat si s menor, pot sollicitar, per qualsevol de
les causes que s'indiquen a continuaci, la renncia total o parcial a la matrcula de
determinats crdits del cicle formatiu, per escrit i per una sola vegada, al director o
directora del centre.
Sn causes suficients, si es justifiquen documentalment, per acceptar la renncia total
263/688
o parcial a la matrcula les que generen una absncia prolongada de classe, com ara:
malaltia o accident de l'alumne o de familiars

atenci a familiars
maternitat o paternitat
canvi de condicions en el treball o incorporaci a un lloc de treball
altres circumstncies personals de carcter extraordinari
En els supsits d'acceptaci de la renncia a la matrcula, l'alumne afectat:
conserva el dret de reserva de plaa per al curs segent (centres pblics i centres
privats sostinguts amb fons pblics);
no perd la qualificaci obtinguda en els crdits superats;
no se li computen les convocatries dels crdits no qualificats;
en el cas d'haver iniciat la formaci en centres de treball (FCT) sense completar-la
en anullar la matrcula, es computen les hores de formaci en centres de treball
efectivament realitzades i valorades positivament.

D'acord amb l'article 21.2.d i e de la Llei 12/2009, d'educaci, i el Decret 279/2006,
l'alumne o els seus pares o tutors legals en el cas que sigui menor d'edat t dret a
sollicitar aclariments per part dels professors respecte de les qualificacions d'activitats
parcials o finals de curs, aix com a reclamar contra les decisions i qualificacions que,
com a resultat del procs d'avaluaci, s'adoptin al final d'un crdit.
Les reclamacions respecte de les qualificacions obtingudes i comunicades a l'alumne al
final de cada crdit, si no les resol directament la junta d'avaluaci caldr adrear-les
per escrit al director o directora del centre en el termini de dos dies lectius. El director o
directora traslladar la reclamaci al departament o rgan equivalent que correspongui
per tal que, en reuni convocada a aquest efecte, estudi si la qualificaci s'ha atorgat
d'acord amb els criteris d'avaluaci establerts i formuli la proposta pertinent. Si consta
tan sols d'un o dos membres, l'rgan s'ampliar, fins a tres, amb els professors que el
director o directora designi (entre els professors d'altres matries del mateix mbit o
entre els crrecs directius).
A la vista de la proposta que formuli i de l'acta de la junta d'avaluaci, el director o
directora resoldr la reclamaci. L'existncia de la reclamaci i la resoluci adoptada
s'han de fer constar a l'acta d'avaluaci corresponent i notificar per escrit a la persona
interessada. En la notificaci cal indicar els terminis i el procediment per recrrer que
s'indica a continuaci.
Si l'alumne (o els pares o tutors legals si s menor d'edat) no est d'acord amb la
resoluci, podr reiterar la reclamaci, en el termini de cinc dies, mitjanant un escrit,
que cal presentar al centre, adreat al director o directora dels serveis territorials o, a la
ciutat de Barcelona, al o a la gerent del Consorci d'Educaci, i cal seguir el procediment
264/688
que es detalla tot seguit:
El centre el trametr, en els tres dies hbils segents, als serveis territorials (o al
Consorci d'Educaci de Barcelona), conjuntament amb una cpia de les actes
d'avaluaci i la documentaci complementria, a fi que la Inspecci d'Educaci
n'emeti informe. Aquest informe inclour tant els aspectes procedimentals seguits
en el tractament de la reclamaci com el fons de la qesti reclamada.
Quan de l'informe i de la documentaci es desprn la convenincia de revisar la
qualificaci o el procediment d'avaluaci, si el director o directora dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci
ho considera necessari, pot encarregar aquesta tasca a una comissi integrada per
un professor o professora del centre que no hagi participat en l'avaluaci, un
professor o professora d'un altre centre i un inspector o inspectora proposat per la
Inspecci d'Educaci.
Vist l'informe de la Inspecci i, si escau, de la comissi, el director o directora dels
serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci
d'Educaci resoldr definitivament amb notificaci a l'interessat, per mitj del
director o directora del centre. El que resulti de la resoluci final de la reclamaci
s'haur d'incorporar, amb la diligncia corresponent, a l'acta d'avaluaci a qu es
refereixi.
3.4 Organitzaci dels cicles de formaci professional

3.4.1 Calendari i assistncia
La impartici dels ensenyaments de cicles formatius ha d'atenir-se al calendari escolar
aprovat amb carcter general per als centres educatius d'ensenyaments no
universitaris. Excepcionalment, la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial pot autoritzar distribucions extraordinries del
calendari escolar als centres i cicles formatius de formaci professional que participin
en un projecte de mobilitat o en els casos en qu l'aplicaci de les mesures establertes
en el captol 8, "Flexibilitzaci de l'oferta de formaci professional", del Decret 284/2011
, d'1 de mar, d'ordenaci general de la formaci professional inicial, ho facin
aconsellable. L'autoritzaci requereix la petici prvia escrita i raonada del centre per a
cada cas, que cal presentar als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al
Consorci d'Educaci, que hi haur d'afegir l'informe de la Inspecci d'Educaci abans
de trametre-la, amb proposta de resoluci, a la Direcci General.
Amb carcter general, es recorda que l'assistncia dels alumnes s obligatria en totes
les hores presencials dels crdits o mduls professionals, incloses les hores de
presncia en els centres de treball on es cursa l'FCT. En cas de manca d'assistncia
reiterada sense justificaci, es perd el dret a l'avaluaci continuada i sn d'aplicaci les
normes que el centre tingui establertes a aquest efecte, d'acord amb l'article 37 de la
265/688
Llei 12/2009, d'educaci, i els articles 24 i 25 del Decret 102/2010, d'autonomia dels
centres educatius, que la desplega.
No obstant aix, de manera excepcional, el centre podr determinar les unitats
formatives en les quals l'assistncia no sigui obligatria per a aquells alumnes que
estiguin matriculats en el segon curs i hagin de repetir algunes unitats formatives de
primer curs, en el cas dels cicles LOE.
3.4.2 Distribuci de l'horari lectiu i del crdit o mdul professional en centres de

treball
A. Distribuci ordinria
La distribuci ordinria de l'horari lectiu ha de tenir en compte, com a norma general,
els criteris segents:
La distribuci de l'horari lectiu s'ha de fer de dilluns a divendres.

La sessi de classe s de 60 minuts, en els quals s'inclou el canvi de classe. Per
criteris didctics poden programar-se sessions de durada diferent sempre que el
temps lectiu total per crdit no vari.
No s'han de fer ms de tres hores lectives seguides sense un esbarjo mnim de vint
minuts.
Un mateix grup d'alumnes no ha de fer ni ms de sis hores lectives diries, en
horari de mat o tarda, ni ms de set hores lectives en horari de mat i tarda, amb el
benents que la interrupci entre mat i tarda ha de ser almenys d'una hora.
De manera general l'horari dels grups d'alumnes s'ha de desenvolupar al mat (entre
les 8 hores i les 15 hores), o a la tarda (entre les 15 hores i les 22 hores), o entre el
mat i la tarda (sempre comenant a les 8 hores o ms tard i acabant a les 22 hores o
abans).
Dins de les possibilitats organitzatives del centre es procurar fer una oferta intensiva
d'aquells crdits que puguin tenir inters per als adults, per tal de facilitar-ne la
incorporaci a la formaci. A aquest efecte, els centres han de fer publicitat del
calendari d'inici i de finalitzaci dels crdits i de l'horari en qu es desenvolupen.
En tot cas, correspon al consell escolar del centre aprovar l'horari tipus dels diferents
cursos (hores d'entrada, de sortida, nombre d'hores lectives al mat, a la tarda, al
vespre, etc.).
B. Distribuci extraordinria
Excepcionalment, els serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el Consorci
d'Educaci, poden autoritzar distribucions extraordinries de l'horari lectiu, amb la
petici prvia escrita i raonada per a cada cas o en aquells casos en qu la participaci
en un projecte de mobilitat o b l'aplicaci de les mesures establertes en el captol 8,
"Flexibilitzaci de l'oferta de formaci professional", del Decret 284/2011, d'1 de mar,
d'ordenaci general de la formaci professional inicial, ho facin aconsellable.
266/688
En tot cas cal respectar els lmits mxims de sis hores lectives diries i de trenta hores
lectives setmanals, si es tracta d'horari intensiu de mat, tarda o vespre, o de set hores i
trenta-cinc hores, respectivament, si es tracta d'horari partit entre mat i tarda.
C. Distribuci del crdit o del mdul professional de formaci en centres de
treball
C1. Distribuci ordinria de l'FCT
La distribuci de la formaci en centres de treball la determina cada centre i ha de
seguir, amb carcter general, el calendari escolar. La formaci en centres de treball
s'ha de fer entre les 8 hores i les 22 hores.
La formaci en centres de treball es pot fer en un perode o ms. Es poden fer fins a
quatre hores diries de manera simultnia amb les hores lectives del cicle. Es poden
fer fins a set hores diries, en modalitat intensiva, si no coincideixen en el mateix dia
amb les hores lectives del cicle.
C2. Distribucions especials de l'FCT
La Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim
Especial pot autoritzar altres distribucions de la formaci en centres de treball amb la
petici prvia escrita del director o directora del centre, la qual cal raonar en cada cas i
presentar als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci.
C3. Compleci del perode de prctiques
Si per completar el perode de prctiques es depassen les dates previstes per a
l'avaluaci final del cicle formatiu, caldr fer constar en l'acta d'avaluaci final el crdit
de formaci en centres de treball com a "Pendent d'avaluaci" (PA). Un cop finalitzat el
crdit o el mdul professional d'FCT, cal fer la sessi d'avaluaci corresponent i
qualificar aquest crdit en convocatria ordinria.
3.4.3 Mesures flexibilitzadores de l'oferta de formaci professional

A fi de donar resposta a la diversitat de necessitats de les persones i de les empreses,
els centres promouran mesures flexibilitzadores de l'oferta dels ensenyaments de
formaci professional d'acord amb el Decret 284/2011. Les mesures s'han d'aplicar per
iniciativa del centre o b dels serveis territorials (a la ciutat de Barcelona, del Consorci
d'Educaci), o de la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments
de Rgim Especial, dins les possibilitats organitzatives i d'utilitzaci dels espais i
equipaments del centre educatiu.
La Resoluci ENS/1891/2012, de 23 d'agost, d'organitzaci de diverses mesures
flexibilitzadores i actuacions en la formaci professional inicial, modificada per la
Resoluci ENS/261/2014, de 4 de febrer, i el Decret 28/2014, de 4 de mar,
d'ordenaci general dels ensenyaments professionals d'arts plstiques i disseny, i de
modificaci del Decret 284/2011, d'1 de mar, d'ordenaci general de la formaci
professional inicial, estableixen les segents:
267/688
1. Servei d'assessorament en la formaci professional del sistema educatiu. Es

presta a sollicitud de la persona interessada, de manera personalitzada, i
consisteix en la identificaci i l'anlisi detallada de les capacitats i expectatives
professionals, i conclou amb un informe d'assessorament.
2. Reconeixement acadmic dels aprenentatges assolits mitjanant l'experincia
laboral o en activitats socials. Permet a les persones adultes posar en valor els
aprenentatges adquirits i obtenir-ne la correspondncia amb els ensenyaments de
formaci professional.
3. Reconeixement acadmic de la formaci impartida en empreses o entitats.
Permet el reconeixement acadmic en la formaci professional de formaci
impartida en empreses o entitats segons acords o convenis subscrits entre el
Departament d'Ensenyament o el o la titular del centre educatiu i l'empresa o
entitat.
4. Matrcula semipresencial. T com a finalitat facilitar l'accs als ensenyaments de
formaci professional i va adreada a persones que acreditin incompatibilitat amb
l'horari lectiu per motius de treball, cura d'altres persones, o qualsevol altra
circumstncia excepcional. Cal assistir presencialment almenys a la meitat de les
hores previstes per al crdit o unitat formativa.
5. Oferta de cicles en zones de baixa densitat de poblaci. T per objecte estalviar a
les persones el desplaament per cursar determinats cicles formatius i combina
els continguts impartits de manera presencial amb els continguts impartits a
distncia.
6. Ofertes de formaci professional a collectius singulars. Poden comprendre totes o
una part de les unitats formatives o dels mduls professionals o crdits del cicle
formatiu. La finalitat s atendre les necessitats d'inserci o reinserci laboral,
promoci, reciclatge o adaptaci professional, o les derivades dels alumnes amb
ms dificultats, amb risc d'exclusi social i/o amb discapacitats.
La Resoluci ENS/1204/2012, de 25 de maig, d'organitzaci de la formaci en
alternana en els ensenyaments de formaci professional inicial estableix dues
modalitats: alternana simple i alternana en formaci dual. En ambdues modalitats
l'alumne combina el temps de formaci en el centre educatiu i el temps d'activitat a
l'empresa.
Altres mesures organitzatives i curriculars sn:
1. Impartici parcial de cicles. Consisteix en l'oferta d'algunes unitats formatives,
mduls professionals o crdits que componen un cicle amb la finalitat de facilitar
268/688
l'accs a la formaci de les persones interessades a cursar parcialment el cicle.

2. Distribucions temporals extraordinries. Consisteix en la distribuci temporal del
cicle formatiu de manera diferent de la que s'estableix amb carcter ordinari, amb
la finalitat de facilitar l'accs a la formaci de les persones les disponibilitats
horries de les quals no s'ajusten a la distribuci ordinria dels cicles formatius.
3. Distribucions conjuntes. Consisteixen en la combinaci de dos cicles formatius
afins, b sigui de tots o d'una part dels mduls o crdits, que pot permetre a
l'alumne obtenir dues titulacions o una formaci complementria amb estalvi de
temps.
4. Matriculaci parcial. La finalitat d'aquesta modalitat de matrcula s permetre fer
itineraris formatius a un ritme diferent del que segueixen els alumnes que cursen
l'oferta ordinria dels cicles. Cal distingir entre:
Matriculaci parcial per oferta de places vacants. Els centres pblics i privats
sostinguts amb fons pblics, un cop finalitzat el procs ordinari de matrcula,
han d'oferir la matrcula parcial dels mduls professionals o crdits de cicles
formatius on restin places vacants.
Matriculaci parcial amb oferta especfica. Consisteix en l'oferta especfica
d'alguns mduls professionals, unitats formatives o crdits d'un o ms cicles
formatius, per tal de respondre a una necessitat de formaci, identificada
prviament, d'un collectiu especfic de persones, que pot derivar, entre altres,
de la necessitat de qualificaci, requalificaci o readaptaci professionals.
5. Collaboracions per impartir unitats formatives, mduls professionals o crdits en

entorns laborals. La finalitat s poder disposar dels espais, les installacions i els
productes ms idonis per a l'aprenentatge dels alumnes en els diversos cicles.
6. Orientaci del currculum a necessitats d'adequaci del perfil professional. T per
objecte incorporar resultats d'aprenentatge i/o continguts no inclosos en el
currculum que permetin donar resposta a necessitats especfiques d'un
determinat sector professional relacionat amb el cicle formatiu, utilitzant fins al
10% de les hores de durada del cicle formatiu. Aquesta mesura requereix una
autoritzaci de la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial.
3.4.4 Criteris per a la coordinaci docent a la formaci professional

Els centres, mitjanant els seus rgans unipersonals i collectius de coordinaci
269/688
previstos als articles 40 i 41 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius,
han d'assegurar la coordinaci dels professors de les respectives especialitats i dels
professors especialistes, si s el cas.
Els centres han de preveure tamb la coordinaci i l'elaboraci de recursos d'informaci
i orientaci professional adreades a possibles alumnes, collectius de treballadors o
collectius singulars, la coordinaci de processos d'assessorament i reconeixement dels
aprenentatges acadmics, el disseny d'itineraris de formaci, mitjanant crdits, mduls
professionals i unitats formatives dels cicles formatius, la coordinaci i elaboraci de
recursos d'informaci i orientaci professional general adreats a persones i collectius
relacionats amb itineraris de formaci i qualificaci que poden desenvolupar-se amb el
sistema de formaci professional (proves d'accs, proves d'obtenci del ttol, formaci
semipresencial, formaci a distncia, matrcula parcial, i totes les relacionades amb les
mesures flexibilitzadores de la formaci professional i les modalitats de formaci en
alternana i dual).
3.4.5 Caracterstiques de flexibilitat de l'horari dels professors i dels tutors

A. Flexibilitat d'horari dels professors
En funci de la planificaci al llarg del curs dels mduls professionals o unitats
formatives o dels crdits dels cicles formatius, es pot assignar als professors la
impartici d'un nombre variable d'hores lectives setmanals, respectant, en tot cas, el
cmput total anual d'hores. Se suggereix que, si s'incrementen les hores lectives en
determinats perodes, es faci al comenament del cicle, per facilitar el
desenvolupament de la formaci prctica en centres de treball en els altres trimestres i
possibilitar la participaci dels alumnes en projectes de mobilitat amb altres pasos.
En els centres que, a ms de la formaci professional, imparteixen el batxillerat i/o
l'educaci secundria obligatria (ESO), cal preveure globalment la distribuci horria
pel que fa a les matries del batxillerat i/o de l'ESO que puguin o hagin de ser
impartides per professors que tamb tenen atribuci docent en la formaci professional.
B. Horari del tutor o tutora (centres pblics)
Com a norma general, els tutors dels grups d'alumnes dels cicles formatius han de
dedicar, dintre del seu horari setmanal, una hora lectiva setmanal per fer les tasques
d'orientaci del procs formatiu dels alumnes i d'acci tutorial.
Per fer les tasques de programaci, seguiment, avaluaci i control de la formaci
prctica en centres de treball, els tutors dels centres de titularitat del Departament
d'Ensenyament disposen d'una hora lectiva setmanal per cada cinc alumnes o fracci
de cinc que hagin de cursar l'FCT.
Segons la planificaci de l'FCT al llarg del curs, pot disposar-se d'una distribuci
diferent de les hores a qu es refereixen els dos pargrafs anteriors, respectant, en tot
cas, el cmput total anual d'hores.
La dedicaci total d'hores lectives a les tasques a qu es refereixen els pargrafs
270/688
anteriors que resultin de la proporci que s'hi estableix correspon a cada cicle,
independentment del fet que es despleguin en el primer curs, en el segon o en ambds
cursos. En aquest darrer cas els centres han de preveure el cmput i la distribuci del
conjunt d'hores lectives de tutoria d'FCT.
En els cicles formatius que es distribueixin en ms d'un curs, tinguin la durada que
tinguin, el tutor o tutora del cicle formatiu ho ha de ser al llarg dels cursos de la
promoci, llevat que es produeixin circumstncies excepcionals que ho impedeixin.

Com a criteri general, en els centres pblics de titularitat del Departament
d'Ensenyament les especialitats que tenen atribuci docent sobre els mduls
professionals o crdits en qu s'estructuren els cicles formatius sn les que
s'estableixen en la normativa que els desenvolupa. En la resta de centres, l'atribuci
docent es regeix pels criteris de titulaci exigible als professors.
L'atribuci als professors d'hores en concepte dels crdits de sntesi, mduls
professionals de sntesi o de projecte i d'hores curriculars de lliure disposici del centre
s'ha de fer en funci de l'atribuci docent que es preveu en el decret curricular o les
especificacions corresponents del cicle formatiu, a proposta dels departaments o
mbits equivalents de coordinaci didctica del centre. Correspon al director o
directora, escoltades les propostes, assignar als professors les hores i els mduls
professionals o unitats formatives o crdits que els corresponguin de l'especialitat
docent, d'acord amb el currculum que s'aplica i les necessitats del centre, i tenint en
compte el criteri d'especialitat especificat en el document "Personal docent".
3.4.7 Trets especfics del mdul professional de formaci en centres de treball

(FCT)
Les indicacions i instruccions sobre la formaci en centres de treball sn objecte d'una
normativa especfica que es desenvolupa en la resoluci de la Direcci General
Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial que estableix les
instruccions d'aplicaci de la normativa de la formaci en centres de treball (FCT).
3.5 Acci tutorial i informaci als alumnes dels cicles formatius de formaci
professional
3.5.1 Acci tutorial en la formaci professional
L'acci tutorial en aquests ensenyaments va adreada a potenciar les capacitats
personals de l'alumne, la seva autonomia i iniciativa personal. Pel que fa a les activitats
d'orientaci acadmica i professional, s important incidir en els hbits de treball i el
271/688
coneixement del mn laboral, aix com proporcionar als alumnes els recursos i
l'orientaci necessaris per accedir al mn laboral o per continuar el seu itinerari
formatiu.
En la formaci professional l'acci tutorial es concreta indicativament en una hora
lectiva setmanal a crrec dels tutors dels grups d'alumnes. En aquest temps es faran
les tasques d'orientaci del procs formatiu dels alumnes i l'acci tutorial. En els cicles
formatius, conv que el tutor o tutora del cicle formatiu ho sigui al llarg dels dos cursos
de la promoci.
3.5.2 Informaci als alumnes dels cicles formatius de formaci professional

A l'inici del curs el centre ha d'informar els alumnes de manera suficient, tant pel que fa
al desplegament del cicle com a desprs de cursar-lo. Cal informar, almenys, dels
continguts del currculum formatiu, de l'estructura, la durada i continguts dels mduls
professionals i les unitats formatives, dels objectius generals, dels criteris de
qualificaci dels mduls professionals i de les unitats formatives, aix com de les unitats
de competncia i qualificacions a qu fa referncia el perfil professional.
Les caracterstiques i continguts mnims d'aquesta informaci, aix com altres dades
d'inters que s'hi relacionen, es recullen a continuaci:
A. Organitzaci del cicle formatiu
Perfil professional del cicle.

Organitzaci i distribuci al llarg del curs dels mduls professionals i les unitats
formatives o dels crdits i les unitats didctiques.
La formaci prctica en centres de treball (FCT) i, en particular:
els objectius de les prctiques;
la previsi del calendari;
les empreses o institucions collaboradores;
la possibilitat i les condicions per a les exempcions total i parcial de l'FCT, aix
com la documentaci necessria per obtenir-les
B. Avaluaci del cicle formatiu
Avaluacions trimestrals i avaluaci final (calendari i procs).

Criteris d'avaluaci i qualificaci dels mduls professionals i les unitats formatives o
dels crdits.
Criteris d'avaluaci i qualificaci del crdit o mdul professional de sntesi i del
mdul professional de projecte.
Criteris d'avaluaci i qualificaci de la formaci en centres de treball.
Determinaci de la qualificaci final del cicle.
Criteris de promoci de curs en els cicles de dos cursos.
C. Promoci acadmica i professional
272/688
Informaci als alumnes de cicles formatius de grau mitj
Titulaci que s'obt.

Formacions complementries.
Cicles formatius de grau mitj afins.
Possibilitat de continuar els estudis en el batxillerat i les convalidacions aplicables.
Accs als cicles formatius de grau superior mitjanant la prova d'accs o altres
formacions.
Adreces que poden ser tils: Departament d'Empresa i Ocupaci, serveis locals
d'ocupaci o inserci, etc.
Informaci als alumnes de cicles formatius de grau superior
Titulaci que s'obt.

Cicles formatius de grau superior afins.
Accs a la universitat: condicions, possibilitat d'incrementar la qualificaci a partir
de les PAU (vegeu l'apartat Preinscripci universitria del web del Consell
Interuniversitari de Catalunya) i la informaci del Departament d'Economia i
Coneixement.
Notes de tall exigides per cada facultat o escola universitria en els darrers cursos
per accedir-hi des de la formaci professional.
3.6 Modificacions curriculars en la formaci professional

3.6.1 Aspectes generals
El Decret 284/2011, d'1 de mar, d'ordenaci general de la formaci professional inicial
determina, en l'article 15, que el Departament d'Ensenyament ha d'establir el marc
reglamentari de les modificacions curriculars que facilitin l'assoliment dels objectius
establerts per a la formaci professional inicial per a alumnes amb necessitats
educatives especfiques.
La modificaci pot ser proposada pel mateix alumne o pels seus pares o tutor o tutora
legal, si s menor d'edat, o pel centre educatiu, a proposta de l'equip docent, vistes les
necessitats educatives especfiques i les competncies professionals a assolir en el
cicle formatiu.
Per sollicitar una modificaci curricular d'un cicle formatiu, el director o directora del
centre ha de trametre al director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al o a la gerent del Consorci d'Educaci la documentaci segent:
Sollicitud signada per l'alumne, o pel pare, la mare o el tutor o tutora legal si s
273/688
menor d'edat.
Documentaci acreditativa de les causes que motiven la petici: certificat del
centre d'atenci a les persones amb discapacitat (CAD) i certificat mdic, on consti
el carcter permanent o temporal de la malaltia, lesi o trastorn.
Crdits o unitats formatives que es proposa modificar.
3.6.2 Elaboraci i tramitaci de les modificacions curriculars

Correspon al centre, amb la collaboraci de l'EAP si escau, i amb l'assessorament de
la Inspecci d'Educaci, elaborar la proposta de modificaci curricular. En relaci amb
el cicle que es proposa modificar, la proposta ha d'indicar: per a cada unitat formativa,
els resultats d'aprenentatge i criteris d'avaluaci, o per a cada crdit, els objectius i/o
continguts, que a parer del centre s'haurien de suprimir o modificar.
competent del Consorci d'Educaci ha de trametre la documentaci, amb l'informe de
la Inspecci d'Educaci que reculli si s'ha seguit el procediment establert, a la Direcci
General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial perqu
dicti resoluci.
La modificaci curricular s'ha de fonamentar, per una banda, en les condicions de
l'alumne d'acord amb la documentaci acreditativa de les causes que motiven la petici
i, per l'altra, en el nivell de modificaci amb relaci al grau d'assoliment dels objectius,
els continguts i la temporalitzaci dels crdits o mduls professionals o unitats
formatives.
Especial pot resoldre dos tipus d'autoritzacions:
a. Modificacions curriculars que puguin garantir l'assoliment de la competncia
general del cicle formatiu i conduir, una vegada superat el cicle, a l'obtenci del
ttol de tcnic o tcnic superior. La modificaci curricular pot comportar canvis en
els objectius i continguts dels crdits o en els criteris d'avaluaci i continguts de
les unitats formatives, o b en alguns resultats d'aprenentatge d'unitats formatives
no directament relacionades amb les unitats de competncia. Aix mateix, tamb
pot comportar canvis en la distribuci ordinria del cicle formatiu o, en casos
excepcionals, la supressi total d'algun crdit o unitat formativa no relacionada
directament amb les unitats de competncia professional del ttol.
b. Modificacions curriculars que no puguin garantir l'assoliment de la competncia
general del cicle, per s conduir a l'obtenci d'un certificat d'estudis parcial.
Aquestes modificacions curriculars poden preveure la supressi total d'algun o
alguns crdits, mduls o unitats formatives, la modificaci de la distribuci
ordinria del cicle i la modificaci, si cal, dels objectius terminals i continguts dels
274/688
crdits o dels resultats d'aprenentatge i criteris d'avaluaci de les unitats

formatives que ho necessitin. El centre ha d'expedir un certificat d'estudis parcials
dels crdits, mduls o unitats formatives superades d'acord amb la modificaci
feta i, si escau, el certificat de competncies professionals acreditades, emprant
els models que es troben a Documentaci acadmica per a la formaci
professional
La resoluci de la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de
Rgim Especial per la qual es concedeix la modificaci curricular s'ha d'incorporar a
l'expedient de l'alumne, i el director o directora del centre ha de comunicar per escrit a
l'alumne, el pare, la mare o tutor o tutora legal la seva concessi, fent constar que la
resoluci es pot recrrer en alada davant la consellera d'Ensenyament en el termini
d'un mes des de la seva notificaci. En el cas que la modificaci curricular que es
necessita no permeti garantir la consecuci d'un mnim dels objectius generals del cicle
ni cap de les competncies professionals, la Direcci General de Formaci Professional
Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial denegar la modificaci sollicitada i emetr
un informe en el qual orientar l'alumne a estudis ms adients a les seves possibilitats.
4 Curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj i de grau
superior
La Resoluci ENS/1245/2012, de 13 de juny, estableix els cursos de formaci
especfics per a l'accs a cicles formatius. Els temaris i criteris d'avaluaci del curs
estan publicats al web del Departament.
Les matries del curs han de ser impartides per professors que en tinguin atribuci
docent. La matria de tutoria i orientaci la impartir qualsevol professor o professora
del curs, i tindr assignada una hora lectiva setmanal.
El nombre mxim d'alumnes per grup s de 35. Els cursos s'han de desenvolupar
d'acord amb el calendari escolar vigent. Les activitats lectives es duran a terme un
mnim de quatre dies a la setmana, compresos entre dilluns i divendres, en horari
intensiu, de mat o tarda. Cada centre determinar l'horari del curs.
Els cursos de formaci especfics sn presencials. No es podr expedir el certificat
d'haver superat el curs en cas de no haver assistit, almenys, al vuitanta per cent del
conjunt de les hores de les activitats lectives i de la tutoria.
Als efectes nicament de la inclusi en el rgim de l'assegurana escolar, els alumnes
del curs de formaci especfic per a l'accs als cicles formatius de grau mitj i grau
superior es consideraran alumnes, respectivament, dels cicles formatius de grau mitj o
superior de formaci professional.
El nombre d'alumnes del curs de formaci especfic computar als efectes de
determinar el nombre total d'alumnes del centre.
Les persones matriculades en els cursos de formaci especfics que no puguin dur a
275/688
terme en el centre la formaci de les matries opcionals de la part especfica de grau

superior, podran seguir la formaci d'aquestes matries a distncia a l'Institut Obert de
Catalunya.
Als alumnes dels cursos de formaci especfic els s d'aplicaci la normativa vigent
sobre els drets i deures dels alumnes i la regulaci de la convivncia en els centres
educatius no universitaris de Catalunya.
4.1 Curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj
Poden accedir-hi les persones que no posseeixin el ttol de graduat en educaci
secundria obligatria ni cap requisit acadmic d'accs als cicles formatius de grau
mitj. Per a la matrcula al curs es requereix tenir, almenys, disset anys, complerts en
l'any d'inici del curs d'accs, segons estableix l'article 15.2 del Reial decret 1147/2011,
de 29 de juliol, d'ordenaci general de la formaci professional del sistema educatiu.
T una durada mnima de 600 hores i s'estructura en tres mbits: mbit de comunicaci
(COM), mbit social (SOC) i mbit tecnolgic (TEC). La distribuci de les matries per
mbits i la seva atribuci horria setmanal s:
Obligatries
Opcionals
Comunicaci en llengua catalana i

llengua castellana (5 h) (1)
Llengua anglesa (3 h)
Cincies socials i ciutadania (3 h)
Tutoria i orientaci (1 h)
Matemtiques (3 h)
Tecnologia (3 h) (2)
Cincies de la naturalesa (3 h) (2)
18
hores/set
(1) Les matries de llengua catalana i llengua castellana s'organitzen amb la distribuci
horria segent:
Llengua catalana: 2 hores/setmana
Llengua castellana: 2 hores/setmana
Estructures lingstiques comunes a les dues llenges: 1 hora/setmana. S'avalua
conjuntament amb la llengua catalana.
(2) El centre tria la matria opcional a oferir.
La qualificaci de cada matria ha de ser numrica entre l'1 i el 10, sense decimals. La
qualificaci de cada mbit s la mitjana de les qualificacions de les matries que el
componen ponderades per les respectives hores lectives setmanals.
La qualificaci de cada mbit ha de ser numrica entre l'1 i el 10, expressada en dos
decimals amb arrodoniment al millsim, de manera que si el millsim s ms gran que
4 s'han d'incrementar els centsims en una unitat.
La nota final del curs ha de ser la mitjana aritmtica de les qualificacions dels mbits
expressada amb dos decimals, i s positiva la qualificaci de 5 punts o superior.
276/688
Cal obtenir un mnim de 4 punts en cadascun dels mbits per fer la mitjana. Si no hi ha
cap mbit amb qualificaci inferior a 4, la qualificaci final del curs ha de ser la mitjana
aritmtica dels mbits i s'ha d'expressar amb dos decimals, amb arrodoniment al
millsim, de manera que si el millsim s ms gran que 4 s'han d'incrementar els
centsims en una unitat.
4.1.1 Calendari
El centre establir les dates de finalitzaci del curs tenint en compte que l'alumne ha de
disposar dels certificats de superaci del curs, si s el cas, en la data lmit establerta en
el procs de preinscripci als cicles formatius de formaci professional de grau mitj.

L'avaluaci de l'aprenentatge de l'alumne s continuada i integrada en el procs
d'aprenentatge. Es faran tres avaluacions al llarg del curs i una avaluaci final.
L'alumne que no hagi superat el curs al mes de juny, disposar d'una segona
convocatria al mes de setembre per a les matries amb una qualificaci inferior a 5.

Si no se supera el curs, es podr repetir una sola vegada per no hi haur reserva de
plaa. L'alumne repetidor haur de participar en el procs ordinari de matrcula. En el
curs de formaci especfic d'accs al grau mitj caldr repetir el curs sencer.
4.2 Curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau superior
Poden accedir-hi les persones que posseeixen un ttol de tcnic.
T una durada mnima de 700 hores. El curs s'organitza en dues parts, la comuna i
l'especfica. La part especfica t quatre opcions: cientificotecnolgica (CT),
humanstica i social (HS), artstica (AR) i esportiva (EE).
Les matries del curs amb la seva atribuci horria setmanal sn:
Part
Matries
Llengua catalana
Llengua
Comuna
castellana
Llengua anglesa
Especfica Matemtiques
3h
3h
5h
4h
Opcio
ns
Durada
CHAE
T SRE
X XXX
Obligatries X X X X 20
hores/set
X XXX
Obligatria X X X X
277/688
Fsica-Tecnologia 4h
Qumica-Biologia 4h
Economia
4h
d'empresa
Psicologia i
4h
sociologia
Expressi grfica
4h
i plstica
Cincies de
4h
l'esport (1)
Tutoria (2)
1h
X
X
X
X
X
Cal triar-ne
una
X
X
X
Obligatria
X XXX
(1) Matria vlida tamb per a la famlia professional d'activitats fsiques i esportives.
(2) No avaluable.
L'alumne ha de cursar totes les matries de la part comuna i dues matries de la part
especfica, una de les quals ha de ser matemtiques. Els centres han d'oferir almenys
una opci: totes les matries de la part comuna i, almenys, matemtiques i una altra
matria de la part especfica.
La qualificaci de cada matria ha de ser numrica entre l'1 i el 10, sense decimals. Cal
obtenir un mnim de 4 punts en cadascuna de les matries per fer la mitjana. Si no hi
ha cap matria amb qualificaci final inferior de 4, la qualificaci de final de curs ser la
mitjana de les matries, expressada amb dos decimals, amb arrodoniment al millsim,
de manera que si el millsim s ms gran de 4 s'han d'incrementar els centsims en
una unitat. Sn positives les qualificacions de 5 punts o superior. Si no es compleix
aquest requisit, el centre podr emetre un certificat de qualificacions.
Per a l'alumne que no es presenti a la convocatria de setembre, s'hi ha de fer constar
"No presentat" (NP) i no es podr fer la mitjana.
En la taula segent es detallen les opcions considerades prioritries per a l'accs per a
cada famlia professional.
Ensenyaments
Famlies professionals de formaci
professional
Agrria
Arts grfiques
Arts i artesanies
Comer i mrqueting
Energia i aigua
Fabricaci mecnica
Fusta, moble i suro
Hoteleria i turisme
Opcions del curs

d'accs
CT HS AR EE
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
278/688
Imatge i so
Imatge personal
Indstries extractives
Informtica i comunicacions
Maritimopesquera
Qumica
Sanitat
Vidre i cermica
Cicles formatius d'arts plstiques i
disseny
Ensenyaments esportius
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
4.2.1 Calendari
El centre establir les dates de finalitzaci del curs tenint en compte que l'alumne ha de
disposar dels certificats de superaci del curs, si s el cas, en la data lmit establerta en
el procs de preinscripci als cicles formatius de formaci professional de grau mitj.

L'avaluaci de l'aprenentatge de l'alumne s continuada i integrada en el procs
d'aprenentatge. Es faran tres avaluacions al llarg del curs i una avaluaci final.
L'alumne que no hagi superat el curs al mes de juny, disposar d'una segona
convocatria al mes de setembre per a les matries amb una qualificaci inferior a 5.

En cas de no superar el curs, es podr repetir una sola vegada per no hi haur
reserva de plaa. L'alumne repetidor haur de participar en el procs ordinari de
matrcula. En el curs de formaci especfic d'accs al grau mitj caldr repetir el curs
sencer. En el curs de formaci especfic d'accs al grau superior, l'alumne repetidor
que tingui superada la part comuna o l'especfica pot demanar que se li conservin totes
les qualificacions obtingudes en totes les matries d'una de les parts. No es poden
conservar qualificacions d'una o ms matries soltes. La repetici de la part comuna o
de la part especfica implicar la repetici de totes les matries d'aquesta part.
279/688
4.3 Aspectes comuns als cursos de formaci especfics a grau mitj i grau
superior
4.3.1 Prova d'accs a cicles formatius
La matrcula als cursos especfics d'accs a cicles no impedeix la inscripci de l'alumne
a les proves d'accs a cicles formatius.
La superaci d'una de les parts del curs de formaci especfic d'accs a cicles de grau
superior no t cap reconeixement acadmic en les proves d'accs de cicles formatius
de formaci professional ni de grau mitj ni de grau superior.
La superaci d'una de les parts de la prova d'accs a cicles formatius de grau superior
no t cap reconeixement acadmic en el curs de formaci especfic d'accs a cicles de
grau superior.
La superaci del curs de formaci especfic d'accs a cicles de grau mitj dna
l'exempci de la prova general d'accs a ensenyaments esportius de rgim especial de
grau mitj.
La superaci del curs de formaci especfic d'accs a cicles de grau superior dna
l'exempci de la prova general d'accs a ensenyaments esportius de rgim especial de
grau mitj i de grau superior.
La superaci del curs de formaci especfic d'accs a cicles de grau mitj dna
l'exempci de la part general de la prova d'accs a ensenyaments d'arts plstiques i
disseny de grau mitj.
La superaci del curs de formaci especfic d'accs a cicles d'arts plstiques i disseny
de grau superior dna l'exempci de la part general de la prova d'accs a
ensenyaments d'arts plstiques i disseny de grau mitj i de grau superior.
4.3.2 Temaris i criteris d'avaluaci

L'estructura dels cursos i els temaris de les matries estan disponibles al web de la
XTEC: Currculum i orientaci > Ensenyaments professionals > Curs d'accs als cicles
formatius.
4.3.3 Efectes
La superaci del curs de formaci especfic d'accs per als cicles de grau mitj permet
l'accs directe a qualsevol cicle de grau mitj dels cicles de formaci professional.
La superaci del curs de formaci especfic d'accs per als cicles de grau superior
permet l'accs directe a qualsevol cicle de grau superior dels cicles de formaci
280/688
professional, atenent a la normativa vigent sobre les prioritats.
5 Normativa d'aplicaci (cicles de formaci professional LOGSE i LOE. Cursos

per a l'accs a grau mitj i a grau superior)
Assistncia dels alumnes

5686, de 5.8.2010)
Reclamacions de les qualificacions

Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulaci de la
convivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya (DOGC nm.
4670, de 6.7.2006)
Accs a cicles formatius
Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual sestableix lordenaci general de

la formaci professional del sistema educatiu (BOE nm. 182, de 30.7.2011)
Decret 284/2011, d'1 de mar, d'ordenaci general de la formaci professional
inicial (DOGC nm. 5830, de 3.3.2011)
Expedici de ttols de formaci professional
Ordre EDC/216/2005, de 4 de maig, per la qual es desenvolupa el procediment

d'expedici dels ttols acadmics i professionals no universitaris de
Catalunya (DOGC nm. 4385, de 17.5.2005).
Condicions d'accs als ensenyaments universitaris
Ordre EDU/3242/2010, de 9 de desembre, per la qual es determina el contingut de

la fase especfica de la prova d'accs a la universitat que poden realitzar els qui
tenen un ttol de tcnic superior de formaci professional, de tcnic superior d'arts
plstiques i disseny o de tcnic esportiu superior i equivalents (BOE nm. 306, de
17.12.2010)
Convalidacions dels ensenyaments de formaci professional

aspectes de lordenaci de la formaci professional en lmbit del sistema educatiu
(BOE nm. 110, de 8.5.1998)
281/688
Reial decret 1224/2009, de 17 de juliol, de reconeixement de les competncies

professionals adquirides per experincia laboral (BOE nm. 205, de 25.08.2009)
Resoluci ENS/102/2011, de 4 de gener, per la qual s'estableixen amb carcter
experimental diversos perfils professionals dels programes de qualificaci
professional inicial (DOGC nm. 5804, de 26.1.2011)
Resoluci ENS/1891/2012, de 23 d'agost, d'organitzaci de diverses mesures
flexibilitzadores i actuacions en la formaci professional inicial (DOGC nm. 6220,
de 26.09.2012)
Ordre ENS/58/2003, de 12 de febrer, per la qual es determinen les convalidacions
dels ensenyaments de formaci professional especfica. (Correcci d'errada en el
DOGC nm. 3829, pg. 3801, de 24.2.2003)
Ordre EDU/336/2009, de 30 de juny, per la qual s'estableix el programa
experimental Qualifica't en els ensenyaments de formaci professional del sistema
educatiu, i s'obre convocatria de selecci de centres per al curs acadmic 20092010. (Correcci d'errades en el DOGC nm. 5423, pg. 57335, de 17.7.2009)
(DOGC nm. 5415, de 7.7.2009)
Ordre ECD/2159/2014, de 7 de novembre, per la qual s'estableixen convalidacions
entre mduls professionals de formaci professional del sistema educatiu espanyol
i mesures per a la seva aplicaci i es modifica l'Ordre de 20 de desembre de 2001,
per la qual es determinen convalidacions d'estudis de formaci professional
especfica derivada de la Llei orgnica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaci general
del sistema educatiu (BOE nm. 281, de 20.11.2014)
Ordenaci curricular de cicles formatius de formaci professional inicial (LOE)

Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual sestableix lordenaci general de
la formaci professional del sistema educatiu (BOE nm. 182, de 30.7.2011)
Decret 284/2011, d1 de mar, dordenaci general de la formaci professional
inicial (DOGC nm. 5830, de 3.3.2011)
Decret 28/2014, de 4 de mar, d'ordenaci general dels ensenyaments
professionals d'arts plstiques i disseny, i de modificaci del Decret 284/2011, d'1
de mar, d'ordenaci general de la formaci professional inicial (DOGC nm. 6576,
de 06.03.2014)
Resoluci ENS/310/2002, de 31 de gener, per la qual es convoca la realitzaci de
la prova d'accs als cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci
professional especfica i la prova de carcter general dels ensenyaments de rgim
especial que condueixen a les titulacions oficials de tcnic d'esport i tcnic superior
d'esport, corresponents a l'any 2002. (Correcci d'errada en el DOGC nm. 3583,
pg. 3573, de 26.2.2002) (DOGC nm. 3581, de 22.2.2002)
Compleci dels ensenyaments de formaci professional que s'extingeixen
Llei orgnica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaci general del sistema educatiu
282/688
(LOGSE) (BOE nm. 238, de 4.10.1990), que determina les activitats de

recuperaci i avaluaci i les proves d'avaluaci que permeten completar el pla
d'estudis iniciat.
Ordre EDU/362/2009, de 17 de juliol, del procediment per completar els
ensenyaments de formaci professional que s'extingeixen, de la Llei orgnica
1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaci general del sistema educatiu (DOGC nm.
5431, de 29.7.2009)
Resoluci EDU/3982/2010, de 10 de desembre, de modificaci de la Resoluci
EDU/3571/2010, de 2 de novembre, per la qual es fa pblica la relaci de cicles
formatius de la Llei orgnica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaci general del
sistema educatiu, que s'extingeixen (DOGC nm. 5778, de 20.12.2010)
Nivell bsic de prevenci de riscos laborals
Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis
de prevenci (BOE nm. 27, de 31.1.1997)
Mesures flexibilitzadores

de 06.03.2014)
de 26.09.2012)
Resoluci ENS/1204/2012, de 25 de maig, d'organitzaci de la formaci en
alternana en els ensenyaments de formaci professional inicial (DOGC nm.6155,
de 22.6.2012)
Resoluci ENS/261/2014, de 4 de febrer, per la qual es modifica la Resoluci
ENS/1891/2012, de 23 d'agost, d'organitzaci de diverses mesures flexibilitzadores
i actuacions en la formaci professional inicial (DOGC nm 6562, de 14.2.2014)
Formaci en centres de treball
Ordre ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual es regula la formaci prctica a

centres de treball i els convenis de collaboraci amb empreses i entitats (DOGC
nm. 3657, de 14.6.2002)
Ordre EDU/416/2007, de 13 de novembre, per la qual es modifica l'article 5 de
l'Ordre ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual es regula la formaci prctica a
nm. 5014, de 22.11.2007)
Curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj i de grau
superior
283/688

Cicles esportius LOGSE i LOE

1 Consideracions prvies
La regulaci dels cicles d'ensenyaments esportius de rgim especial est en un procs
de canvi com a conseqncia de l'aplicaci de la Llei orgnica d'educaci (LOE). Els
cicles de les diverses especialitats esportives que s'han regulat en el marc de la
LOGSE continuen vigents excepte el de l'especialitat d'atletisme, alhora que es van
regulant cicles de noves especialitats en el marc de la LOE. Mentrestant, coexisteixen
els dos models de cicles d'ensenyaments esportius i, per tant, cal diferenciar els
aspectes d'ordenaci que s'han d'aplicar en cada cas.
En l'apartat Cicles d'ensenyaments esportius LOGSE es desenvolupen les indicacions
dels cicles d'ensenyaments esportius que afecten els cicles LOGSE. En l'apartat Cicles
d'ensenyaments esportius LOE es desenvolupen les indicacions per als nous cicles
d'ensenyaments esportius desenvolupats a partir de la LOE que ja s'han implantat a
Catalunya. En tots aquells aspectes no esmentats en l'apartat dedicat als cicles LOE
sn d'aplicaci les indicacions definides per als cicles LOGSE en l'apartat
corresponent.
Finalment, en l'apartat Aspectes comuns als cicles d'ensenyaments esportius LOGSE i
LOE s'incorporen els aspectes comuns a tots els cicles d'ensenyaments esportius.
A ms a ms, en tots els aspectes que no es regulen pels cicles d'ensenyaments
esportius, sn d'aplicaci els apartats establerts pels cicles formatius de formaci
professional inicial.
2 Cicles d'ensenyaments esportius LOGSE

2.1 Desenvolupament, denominaci, concreci i aplicaci dels currculums dels
cicles d'ensenyaments esportius LOGSE
La denominaci de cada cicle, el currculum, la durada de cada un dels crdits,
l'organitzaci, l'estructura i les hores destinades al bloc de formaci prctica (BFP) sn
els que s'especifiquen en l'apartat Cicles d'ensenyaments esportius LOGSE (taules).
Amb carcter general, es recorda que l'assistncia dels alumnes s obligatria a totes
les hores presencials dels crdits que es cursin, incloses totes les hores establertes per
al bloc de formaci prctica. En cas de manca d'assistncia reiterada sense justificaci,
es perd el dret a l'avaluaci continuada i sn d'aplicaci, en matria d'assistncia, les
normes que el centre tingui establertes a aquest efecte, d'acord amb l'article 37 de la
284/688
Llei 12/2009, d'educaci, i els articles 24 i 25 del Decret 102/2010, d'autonomia dels
centres educatius, que la desplega.
2.2 Avaluaci dels cicles d'ensenyaments esportius LOGSE

L'avaluaci de l'aprenentatge dels alumnes dels cicles d'ensenyaments esportius s
continuada, integrada en el procs d'aprenentatge, t en compte l'organitzaci modular
i es fa per crdits. De manera general, l'avaluaci dels alumnes de cicles
d'ensenyaments esportius es fa a partir de la constataci de l'assoliment de les
capacitats expressades en els objectius generals del cicle.
A l'inici del curs el centre ha d'informar els alumnes dels continguts del currculum
formatiu, de l'estructura per crdits, dels objectius generals del cicles i dels objectius
terminals o criteris d'avaluaci de cada crdit, aix com dels criteris generals
d'avaluaci, promoci de curs i superaci del cicle.
crdits (enunciats de proves escrites, graelles d'observaci i altres).

L'equip docent, integrat per tots els professors que imparteixen els cicles
d'ensenyaments esportius, constitueix la junta d'avaluaci, que s'encarrega de fer el
seguiment dels aprenentatges i prendre les decisions que en resultin. L'organitzaci i la
presidncia de la junta d'avaluaci corresponen al tutor o tutora del grup d'alumnes,
com tamb la formalitzaci de les actes corresponents.

Les sessions d'avaluaci tenen per objectiu:
valorar el desplegament dels ensenyaments i la seqenciaci i adequaci de la

programaci a les necessitats formatives i l'actitud i motivaci general dels
alumnes.
coordinar l'equip docent;
proposar actuacions per corregir les deficincies observades en el procs
d'ensenyament i aprenentatge;
valorar de manera collegiada el grau d'assoliment per part dels alumnes dels
objectius terminals o criteris d'avaluaci dels crdits impartits durant el perode
d'avaluaci;
285/688
valorar de manera collegiada el grau d'assoliment per part dels alumnes dels
objectius generals dels cicles d'ensenyaments esportius;
qualificar l'alumne amb relaci als crdits finalitzats i als mduls corresponents;
valorar la programaci desenvolupada al llarg del perode que s objecte
d'avaluaci i proposar, si escau, actuacions correctores del procs d'ensenyament i
aprenentatge.
En les sessions d'avaluaci es prendran les decisions pertinents, que hauran de

constar en l'acta de la sessi. Els alumnes no formen part de la junta d'avaluaci.
Tanmateix, s possible la seva participaci en les sessions d'avaluaci, i s'ha d'atenir al
que determinin les normes d'organitzaci i funcionament de cada centre.
Durant el curs acadmic s'ha de fer un mnim de tres sessions d'avaluaci ordinries, a
ms de l'avaluaci final, amb excepci dels cicles que es cursin de manera intensiva.
En aquests casos, l'equip docent del cicle determinar el nombre de sessions
d'avaluaci ordinries, que com a mnim han de ser dues, una a l'inici i una altra al final.
D'altra banda, la junta d'avaluaci pot reunir-se quan calgui per avaluar i proposar la
certificaci de l'alumne que es matricula per mduls solts o unitats formatives. Els
resultats de les avaluacions s'han de reflectir a l'acta d'avaluaci, d'acord amb el model
"Acta d'avaluaci. Ensenyaments esportius".
A l'inici de cada curs, abans de la primera avaluaci ordinria, s'ha de fer una avaluaci
inicial del grup, que t per objectiu avaluar globalment la incorporaci dels alumnes a la
modalitat esportiva, ajustar la programaci prevista i reorientar-la, si escau.

El tutor o tutora del cicle d'ensenyaments esportius ha d'informar per escrit cada
alumne, o els seus representants legals, dels acords de cada sessi d'avaluaci que
l'afectin, incloent-hi les qualificacions obtingudes, si n'hi ha. Tamb l'ha d'informar per
escrit, individualment i peridicament, en els termes acordats per la junta d'avaluaci,
respecte al seu aprofitament i aprenentatge, amb referncia als objectius que cal
assolir i sobre la qualificaci obtinguda dels crdits avaluats.
2.2.5 Avaluaci dels crdits

L'avaluaci dels crdits s'ha de fer a partir del grau d'assoliment de les capacitats
expressades pels objectius terminals o criteris d'avaluaci previstos en cadascun dels
crdits. Els objectius s'assoleixen mitjanant els continguts de fets, conceptes i
sistemes conceptuals, aix com els de procediments i els d'actituds.
A mesura que avanci el procs d'aprenentatge, els professors han d'enregistrar, per a
cada alumne i crdit, l'assoliment dels objectius terminals.
286/688
2.2.6 Avaluaci del projecte final

L'equip docent, de manera collegiada, ha d'avaluar i qualificar el projecte final de cada
alumne incls en els cicles del grau superior d'ensenyaments esportius.
El mdul de projecte s'avalua positivament quan l'equip docent apreci que l'alumne ha
assolit en un grau suficient els resultats d'aprenentatge en relaci amb els objectius
generals del cicle. En cas contrari, l'avaluaci s negativa.
2.2.7 Avaluaci del bloc de formaci prctica (BFP)

L'avaluaci del BFP correspon a la junta d'avaluaci, tenint en compte la valoraci feta
per l'entitat, empresa o instituci on s'ha dut a terme, i prenent com a referncia els
objectius terminals o criteris especfics d'avaluaci, les activitats formatives de
referncia i els criteris generals d'avaluaci determinats en el decret pel qual s'estableix
el currculum corresponent del cicle.
L'avaluaci del BFP s continuada durant l'estada de l'alumne a l'entitat, empresa o
instituci. A l'hora de determinar la idonetat de l'alumne, el tutor o tutora del grup i la
persona responsable d'aquesta formaci a l'entitat, empresa o instituci han de tenir en
compte la valoraci que l'alumne en fa, i corregir-ne, si cal, les possibles deficincies, la
qual cosa quedar recollida en el quadern de prctiques.
En acabar el BFP, la persona responsable de la formaci a l'entitat, empresa o
instituci valora l'evoluci de l'alumne mitjanant un informe que s'ha d'incorporar al
quadern de prctiques.
L'equip docent, a proposta del tutor o tutora del grup, determina l'avaluaci final del
bloc de formaci prctica, tenint presents els informes esmentats i la informaci
2.2.8 Recuperaci dels crdits

curricular del cicle d'ensenyaments esportius. La presentaci a les convocatries
extraordinries s voluntria. L'alumne que no s'hi presenti no perdr la convocatria a
efectes del cmput mxim, i consta a efectes d'avaluaci final com a "No presentat"
(NP).
crdit. En tot cas, els alumnes han de ser informats de les activitats que han de dur a
terme per recuperar els crdits suspesos, aix com del perode i les dates en qu es
faran les avaluacions extraordinries corresponents.
287/688

La sessi d'avaluaci final dels alumnes s'ha de desenvolupar en acabar les activitats
lectives de tots els crdits. Cal fer tamb una sessi d'avaluaci extraordinria per als
alumnes que, d'acord amb la sessi d'avaluaci final, hagin de superar crdits
pendents. En el moment que un alumne tingui superats tots els crdits del cicle t dret
a sollicitar l'expedici del ttol corresponent.

Finalitzat el curs, l'equip docent ha de valorar el funcionament general del curs pel que
fa al desplegament curricular (programacions, desplegament del currculum,
organitzaci del cicle en crdits i projecte final, si n'hi ha), desenvolupament del bloc de
formaci prctica, installacions i equipaments, horaris, qualificacions i tots aquells
aspectes que es considerin pertinents. D'aquesta valoraci, l'equip docent n'ha de fer
un informe de proposta de millores per incorporar-les, si escau, a la planificaci del
cicle d'ensenyaments esportius del curs segent.
l'avaluaci i la qualificaci dels alumnes dels cicles d'ensenyaments esportius. Les
qualificacions obtingudes per cada alumne es recullen necessriament a l'expedient
acadmic, sens perjudici d'emplenar les actes de les sessions d'avaluaci.
a. Qualificaci final dels crdits. Inalterabilitat de les qualificacions positives
L'expressi de l'avaluaci final de cada un dels crdits es fa en forma de
qualificacions numriques de l'1 al 10, sense decimals. Es consideren positives
les qualificacions iguals o superiors a 5, i negatives les restants. Si l'alumne
abandona algun dels crdits es fa constar com a "No presentat" (NP) als registres
de qualificacions i consumeix convocatria.
Els crdits superats mantenen la qualificaci. No es pot aplicar cap mesura per
modificar una qualificaci positiva atorgada; s a dir, no es poden repetir crdits ja
superats per millorar-ne les qualificacions, ni es poden establir frmules
(presentaci a les convocatries extraordinries ni d'altres) per incrementar-ne la
qualificaci positiva.
b. Qualificaci del bloc de formaci prctica (BFP)
288/688
La qualificaci del BFP s'expressa en els termes "Apte" o "No apte". Ha d'anar
acompanyada d'una valoraci orientadora del nivell d'assoliment de les
competncies professionals recollides en el quadern de prctiques, en els termes
de "Molt bona", "Bona o B", "Suficient" en el cas de "Apte", i de "Passiva" o
"Negativa" en el cas de "No apte", i s'hi poden afegir observacions.
c. Crdits convalidats
Els crdits convalidats per haver superat altres estudis s'han de qualificar amb
l'expressi "Convalidat" (C). El procediment de convalidacions s'especifica en
l'apartat Convalidacions entre ensenyaments conduents a l'obtenci de titulacions
oficials.
d. Crdits exempts
En el cas d'haver obtingut l'exempci total del crdit o bloc de formaci prctica
(BFP) en centres de treball, aquest es qualifica amb l'expressi "Exempt" (Xm). En
el cas d'haver obtingut l'exempci parcial del crdit BFP, aquest es qualifica com a
"Apte" o "No apte", segons el que correspongui.
e. Qualificaci dels mduls
La qualificaci dels mduls s'ha d'ajustar a les regles segents:
La qualificaci dels mduls que en el desplegament curricular s'estructuren en
un sol crdit s directament la del crdit, s a dir, de l'1 al 10, sense decimals.
La qualificaci dels mduls estructurats en dos o ms crdits, segons la

correspondncia establerta en el decret que regula el currculum
corresponent, s la mitjana aritmtica simple de les qualificacions dels crdits
que el componen.
En aquest cas, la qualificaci del mdul ser tamb d'1 a 10, sense decimals,
i caldr ajustar-la, per defecte fins a 49 centsims, al nombre enter inferior i,
per excs a partir de 50 centsims, al nombre enter superior. Per tal que la
qualificaci del mdul sigui considerada positiva cal que tots els crdits que el
componen estiguin superats.
f. Valoraci i qualificaci final del grau mitj i del grau superior dels cicles
d'ensenyaments esportius
En l'avaluaci final del nivell o del grau, l'equip docent i del cicle ha de valorar, per
289/688
a cada alumne, el grau d'assoliment dels objectius generals amb relaci a les
competncies definides en el perfil professional. Tamb en valora l'historial
acadmic i, per acord d'un mnim de dos teros dels membres de la junta
d'avaluaci, es podr determinar la superaci dels crdits pendents, atorgant-los la
qualificaci que es decideixi. En aquest cas caldr fer constar a l'acta, juntament
amb la qualificaci del crdit, un asterisc (*), i al peu de l'acta s'hi escriur
l'expressi "(*) Requalificat per la junta d'avaluaci".
Per superar el nivell o el grau cal que tots els crdits i tots els mduls tinguin
qualificaci positiva i cal, a ms, haver obtingut la valoraci de "Apte" en el bloc de
formaci prctica.
En el clcul de la qualificaci final del nivell o grau no es tindran en compte les
qualificacions "Apte", "Exempt" o "Convalidat".
La nota final del cicle de grau mitj s'expressa amb un sol decimal i s la que
resulti d'obtenir la mitjana aritmtica simple de les notes assolides per l'alumne en
els diferents crdits del bloc com, del bloc especfic i del bloc complementari.
El clcul de la nota final del primer nivell del grau mitj s'ha de fer pel mateix
procediment que el de la nota final del cicle de grau mitj.
La nota final del cicle de grau superior s'expressa amb un sol decimal i queda
conformada en un 80% pel valor de la qualificaci corresponent al conjunt dels
diferents crdits i en un 20% per la nota obtinguda en el projecte final. La
qualificaci corresponent al conjunt dels diferents crdits s'expressa amb un sol
decimal i ser la que resulti d'obtenir la mitjana aritmtica simple de les notes
assolides per l'alumne en els diferents crdits del bloc com, del bloc especfic i
del bloc complementari. La nota obtinguda en el projecte final s'expressa tamb
amb un sol decimal.
g. Matrcula d'honor
A l'alumne que obtingui una qualificaci final del cicle formatiu de grau superior
igual o superior a 9 se li pot consignar la menci de "Matrcula d'honor" (MH) en
les observacions de l'acta de qualificacions finals, en l'expedient acadmic i en el
certificat d'estudis complets. Es pot concedir una matrcula d'honor per cada vint
alumnes sobre el total d'alumnes avaluats del darrer curs del cicle formatiu, i una
altra si en resulta una fracci sobrant. Amb aquests efectes, s'entn per alumnes
avaluats del darrer curs tots els que han cursat els mduls necessaris per
completar el cicle, els hagin superat o no.
290/688
La menci matrcula d'honor t els efectes econmics previstos en les taxes i

preus pblics per a la matriculaci en els ensenyaments artstics superiors.
2.2.12 Repetici de crdits

Els alumnes poden presentar-se a les convocatries d'avaluaci i qualificaci d'un
mateix crdit un mxim de quatre vegades, a excepci del BFP, que es pot avaluar un
mxim de dues vegades. Computen tant les convocatries ordinries com les
extraordinries. La presentaci a les convocatries extraordinries s voluntria. A
l'alumne que no s'hi presenti no se li compta la convocatria a efectes del cmput
mxim i consta a efectes d'avaluaci final com a "No presentat" (NP).
Un cop exhaurides les quatre convocatries, per motius o circumstncies de carcter
excepcional, l'alumne pot sollicitar dues convocatries addicionals, de carcter
extraordinari, al director o directora del centre, el qual ha de resoldre aquestes
sollicituds de manera motivada.
En el cas d'esgotar les sis convocatries, si l'alumne vol finalitzar els estudis disposa
d'una sola oportunitat per superar el crdit, davant un tribunal designat, previ informe
del centre.

Els centres que tinguin autoritzat un procs rotatori de matriculaci en alguns cicles
d'ensenyaments esportius han d'informar l'alumne d'aquesta peculiaritat, abans que es
matriculi, especialment del fet que els crdits no superats que no s'imparteixin durant el
curs segent els haur de cursar en un altre centre o esperar que es tornin a impartir.
2.3 Incorporaci d'alumnes als cicles d'ensenyaments esportius LOGSE

L'accs al grau mitj i al grau superior dels ensenyaments esportius es regula d'acord
amb el que disposa el Decret 25/2014, de 25 de febrer, pel qual s'estableix l'ordenaci
general dels ensenyaments esportius de rgim especial. A aquests ensenyaments s'hi
accedeix amb la titulaci acadmica suficient i la prova especfica d'accs.
L'alumne pot cursar els crdits del bloc com i del bloc complementari de qualsevol
titulaci LOGSE sempre que disposi dels requisits d'accs corresponents a alguna de
les titulacions LOGSE.
Es recorda que, sigui quin sigui el supsit d'accs als cicles d'ensenyaments esportius,
el personal, ja sigui docent o no docent, no pot cursar cicles en el mateix centre
educatiu on presti serveis.
291/688

2.4.1 Convalidacions entre ensenyaments conduents a l'obtenci de titulacions
oficials
Els centres han d'aplicar les convalidacions establertes en l'Ordre ECI/3830/2005, de
18 de novembre, per la qual es modifica l'Ordre ECI/3341/2004, de 21 de setembre, per
la qual s'estableixen convalidacions a efectes acadmics entre determinats
ensenyaments conduents a l'obtenci de titulacions oficials en l'mbit de l'activitat fsica
i l'esport amb les corresponents del bloc com de tcnics esportius, i l'Ordre
ECI/3341/2004, de 8 d'octubre, on es publiquen els annexos que completen l'Ordre
ECI/3224/2004.
L'alumne ha de presentar la documentaci que acrediti que disposa de les titulacions
corresponents al centre on vulgui cursar els ensenyaments, durant el perode de
preinscripci o matrcula.
Un cop el centre hagi resolt les convalidacions, es pot fer efectiva la matrcula.
En els centres pblics del Departament d'Ensenyament, l'alumne tan sols ha d'abonar
el preu pblic corresponent als crdits que cursi.
Quan l'alumne solliciti altres convalidacions no establertes en l'Ordre esmentada, cal
que les trameti al Consell Superior d'Esports.

ensenyaments de cicles de grau superior; la Secretaria General del Consell
reconeixements de crdits vigents durant el curs, que es pot consultar en l'enlla
segent: Reconeixement de crdits de cicles formatius de grau superior.
2.5 Documentaci acadmica dels cicles d'ensenyaments esportius LOGSE

l'alumne:
292/688
l'expedient acadmic
2.5.2 Models
L'expedient acadmic de l'alumne s'ha d'ajustar al model "Expedient acadmic.
Ensenyaments esportius". S'hi han de fer constar, entre altres dades, les qualificacions
obtingudes per l'alumne, d'acord amb les actes de les sessions d'avaluaci en qu
s'atorguen qualificacions finals a crdits, mduls i/o projecte.
Les actes d'avaluaci s'han d'ajustar al model "Acta d'avaluaci. Ensenyaments
esportius".
Els informes d'avaluaci individualitzats s'han d'ajustar al que s'indica ms avall.
"Expedient acadmic. Ensenyaments esportius" o al model "Certificats d'estudis.
Ensenyaments esportius", segons escaigui.
Quan un alumne es traslladi a un altre centre sense haver finalitzat el nivell o el grau, el
l'expedient acadmic segons el model "Expedient acadmic. Ensenyaments esportius".
Juntament amb aquest certificat s'han de trametre l'informe d'avaluaci individualitzat i
el certificat d'estudis parcials de grau mitj o de grau superior, segons el cas, d'acord
amb el model "Certificats d'estudis. Ensenyaments esportius".
qualificacions i la durada de tots els crdits/mduls superats en el centre d'origen i ha
de posar l'informe d'avaluaci individualitzat a disposici del tutor o tutora del cicle al
Aix mateix, perqu l'alumne que es trasllada pugui completar els estudis del cicle, el
centre receptor ha de tenir en compte que:
L'alumne que es trasllada de centre ha d'aprovar tots els crdits no superats que
componguin el cicle del nou centre, per tal de superar-lo i poder demanar el ttol
corresponent.
L'alumne que hagi superat la totalitat dels crdits del cicle, excepte el bloc de
formaci prctica, en el centre d'origen, noms cal que cursi aquest bloc per
completar el cicle formatiu en el centre de destinaci. En aquest cas s'ha de tenir
en especial consideraci l'informe d'avaluaci individualitzat ems pel centre
293/688
d'origen.
Per tal de garantir la continutat del procs d'aprenentatge, l'informe d'avaluaci
individualitzat, que correspon elaborar al tutor o tutora a partir de les dades facilitades
pels professors dels crdits/mduls, ha de contenir, almenys, els elements segents:
apreciaci sobre el grau de consecuci dels objectius terminals dels diferents

crdits o mduls;
mduls;
qualificacions parcials o valoracions de l'aprenentatge, si se n'han produt;
mesures educatives complementries aplicades, si escau.
2.6 Cicles d'ensenyaments esportius LOGSE (taules)

Per a cada cicle d'ensenyaments esportius s'indica la denominaci, la durada,
l'estructura i l'organitzaci del currculum, la relaci d'alumnes i professors en les hores
de prctiques, i l'estructura de les hores destinades al bloc de formaci prctica (BFP).
2.6.1 Modalitat: basquetbol

Primer nivell del grau mitj de basquetbol
Denominaci: Primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en basquetbol
Relaci professors/alumnes de les hores prctiques: 1 professor/a per cada 24
alumnes
Durada i estructura del currculum:
Crdits
Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport I
Bases psicopedaggiques de lensenyament i
de lentrenament I
Entrenament esportiu I
Fonaments sociolgics de lesport
Organitzaci i legislaci de lesport I
Primers auxilis i higiene en lesport
Nombre total dhores daquest bloc
Bloc especfic
Accions tecnicotctiques individuals i
collectives del joc (*)
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
20
20
25
25
20
5
5
25
100
10
10
20
30
5
5
35
120
10
20
30
294/688
Sistemes de joc I
Regles del joc I
Direcci d'equips I
Direcci de partit I
Metodologia de lensenyament i de
lentrenament del basquetbol I (*)
Planificaci i avaluaci de lentrenament del
basquetbol I (*)
Preparaci fsica aplicada I (*)
Seguretat esportiva I
Bloc complementari
Terminologia especfica catalana
Fonaments de lesport adaptat
Nombre dhores del bloc de formaci prctica
Durada del curs de 1r nivell de basquetbol
5
5
10
5
5
5
10
5
10
15
10
15
5
5
95
5
50
45
5
10
15
5
10
15
150
380
Segon nivell del grau mitj de basquetbol

Denominaci: Segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en basquetbol
alumnes
Crdits
Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de lesport II
de lentrenament II
Entrenament esportiu II
Organitzaci i legislaci de lesport II
Teoria i sociologia de lesport
Bloc especfic
Accions tecnicotctiques individuals del joc I (*)
Accions tecnicotctiques collectives del joc I (*)
Sistemes de joc II
Regles del joc II
Direcci dequips II
Direcci de partit II
lentrenament del basquetbol II (*)
basquetbol II (*)
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
40
40
45
45
30
5
20
140
10
10
40
5
20
150
20
20
15
5
15
15
15
15
10
5
5
5
35
35
25
10
20
20
10
10
15
295/688
Detecci i selecci de talents I

Observaci del joc I
Preparaci fsica aplicada II (*)
Psicologia aplicada I (*)
Seguretat esportiva II
Desenvolupament professional I
Bloc complementari
Terminologia especfica estrangera
Equipaments esportius
Informtica bsica aplicada
Durada del curs de 2n nivell de basquetbol
10
10
5
10
5
5
150
5
5
5
80
10
10
10
30
10
15
10
15
5
5
230
10
10
10
30
200
610
Grau superior de basquetbol

Denominaci: Grau superior de basquetbol
alumnes
Crdits
Bloc com
Biomecnica de lesport
Entrenament dalt rendiment
Fisiologia de lesfor
Gesti de lesport
Psicologia de lesport dalt rendiment
Sociologia de lesport dalt rendiment
Bloc especfic
Desenvolupament professional
Accions tecnicotctiques individuals del joc III
(*)
Accions tecnicotctiques collectives del joc III
(*)
Sistemes de joc III
Regles del joc III
Direcci dequips III
Direcci de partit III
lentrenament del basquetbol III (*)
basquetbol III (*)
Detecci i selecci de talents II
Observaci del joc II
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
20
30
25
45
25
10
155
10
20
15
30
50
40
45
25
10
200
45
10
10
10
10
20
10
10
20
10
5
15
15
10
5
10
10
20
10
25
25
15
10
25
20
15
35
10
15
10
10
20
25
296/688
Preparaci fsica aplicada III (*)

Psicologia aplicada II
Seguretat esportiva III
Bloc complementari
Basquetbol adaptat
Aplicacions informtiques i mitjans multimdia
en el basquetbol
Nombre dhores del projecte
Durada del grau superior de basquetbol
5
10
5
165
5
5
110
10
15
5
265
10
10
20
15
20
15
25
40
60
200
765
Amb un asterisc (*) s'assenyalen els crdits que noms es poden cursar desprs dels
crdits del bloc com.
2.6.2 Modalitat: esports d'hivern

2.6.2.1 Esqu alp
Modalitat: esports dhivern
Primer nivell del grau mitj d'esqu alp
Denominaci: Primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en esqu alp
alumnes
Crdits
Bloc com
de lentrenament I
Bloc especfic
Formaci tcnica de lesqu alp I (*)
Material desqu alp
Metodologia de lensenyament de lesqu alp I
(*)
Medi ambient de muntanya I
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
20
20
25
25
20
5
5
25
100
10
10
20
30
5
5
35
120
15
30
10
30
5
60
15
25
25
50
15
20
297/688
Bloc complementari
Durada del curs de 1r nivell desqu alp
15
110
5
70
5
10
15
20
180
5
10
15
150
465
Segon nivell del grau mitj desqu alp

Denominaci: Segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en esqu alp
alumnes
Crdits
Bloc com
de lentrenament II
Bloc especfic
Desenvolupament professional II
Formaci tcnica de lesqu alp II (*)
Reglament i cronometratge desqu alp
Material desqu alp II
Metodologia de lensenyament de lesqu alp II
(*)
Metodologia de lentrenament de lesqu alp (*)
Medi ambient de muntanya II
Bloc complementari
Durada del curs de 2n nivell desqu alp
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
40
40
45
45
30
5
20
140
10
10
40
5
20
150
10
15
10
10
30
5
10
10
45
15
20
15
30
45
20
15
15
110
35
10
10
130
55
25
25
240
10
10
10
30
10
10
10
30
200
620
Grau superior desqu alp

Denominaci: Grau superior desqu alp
298/688
alumnes
Crdits
Bloc com
Gesti de lesport
Bloc especfic
Desenvolupament professional III
Material desqu alp III
lentrenament de lesqu alp (*)
Optimitzaci de les tcniques i tctiques de
lesqu alp (*)
Bloc complementari
Els esports dhivern adaptats
en els esports dhivern
Durada del grau superior desqu alp
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
20
30
25
45
25
10
155
10
20
15
45
30
50
40
45
25
10
200
20
25
10
25
30
50
70
80
150
70
90
160
25
210
15
220
40
430
10
10
20
15
20
15
25
40
60
200
930
2.6.2.2 Esqu de fons

Modalitat: esports d'hivern
Primer nivell del grau mitj desqu de fons
Denominaci: Primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en esqu de fons
alumnes
Crdits
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
Bloc com
299/688

de lentrenament I
Bloc especfic
Formaci tcnica de lesqu de fons I (*)
Material desqu de fons I
Metodologia de lensenyament de lesqu de
fons I (*)
Bloc complementari
Durada del curs de 1r nivell desqu de fons
20
20
25
25
20
5
5
25
100
10
10
20
30
5
5
35
120
15
20
10
30
5
15
50
15
20
25
45
15
15
95
5
5
70
20
20
165
5
10
15
5
10
15
150
450
Segon nivell del grau mitj desqu de fons

Denominaci: Segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en esqu de fons
alumnes
Crdits
Bloc com
de lentrenament II
Bloc especfic
Formaci tcnica de lesqu de fons II (*)
Reglament i cronometratge de lesqu de fons
Material desqu de fons II
Metodologia de lensenyament de lesqu de
fons II (*)
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
40
40
45
45
30
5
20
140
10
10
40
5
20
150
10
10
10
10
15
5
10
10
25
15
20
10
20
30
300/688
Metodologia de lentrenament de lesqu de

fons (*)
Bloc complementari
Durada del curs de 2n nivell desqu de fons
15
20
35
15
15
95
10
10
90
25
25
185
10
10
10
30
10
10
10
30
200
565
Grau superior desqu de fons

Denominaci: Grau superior desqu de fons
alumnes
Crdits
Bloc com
Gesti de lesport
Bloc especfic
Material desqu de fons III
lentrenament de lesqu de fons (*)
Optimitzaci de les tcniques i tctiques de
lesqu de fons (*)
Bloc complementari
Durada del grau superior desqu de fons
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
20
30
25
45
25
10
155
10
20
15
45
30
50
40
45
25
10
200
20
15
10
20
30
35
60
70
130
50
70
120
25
170
15
185
40
355
10
10
20
15
20
15
25
40
60
200
855
301/688
2.6.2.3 Surf de neu

Modalitat: esports d'hivern
Primer nivell del grau mitj de surf de neu
Denominaci: Primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en surf de neu
alumnes
Crdits
Bloc com
de lentrenament I
Bloc especfic
Formaci tcnica del surf de neu I (*)
Material de surf de neu I
Metodologia de lensenyament del surf de neu I
(*)
Bloc complementari
Durada del curs de 1r nivell de surf de neu
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
20
20
25
25
20
5
5
25
100
10
10
20
30
5
5
35
120
15
15
10
35
5
50
15
15
30
45
15
15
85
5
5
80
20
20
165
5
10
15
5
10
15
150
450
Segon nivell del grau mitj de surf de neu

Denominaci: Segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en surf de neu
alumnes
Crdits
Hores
Hores
Hores
302/688
teriques
Bloc com
Bases anatmiques i fisiolgiques de l'esport II
Bases psicopedaggiques de l'ensenyament i
de l'entrenament II
Organitzaci i legislaci de l'esport II
Teoria i sociologia de l'esport
Nombre total d'hores d'aquest bloc
Bloc especfic
Formaci tcnica del surf de neu II (*)
Reglament de l'arbitratge del surf de neu
Material de surf de neu II
Metodologia de l'ensenyament del surf de neu
II (*)
Metodologia de l'entrenament del surf de neu
(*)
Bloc complementari
Nombre d'hores del bloc de formaci prctica
Durada del curs de 2n nivell de surf de neu
prctiques
totals
40
40
45
45
30
5
20
140
10
10
40
5
20
150
10
15
10
10
20
5
10
10
35
15
20
15
25
40
20
25
45
15
15
110
10
10
105
25
25
215
10
10
10
30
10
10
10
30
200
595
Grau superior de surf de neu

Denominaci: Grau superior de surf de neu
alumnes
Crdits
Bloc com
Gesti de lesport
Bloc especfic
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
20
30
25
45
25
10
155
10
20
15
45
30
50
40
45
25
10
200
20
10
30
303/688
Material de surf de neu III

lentrenament del surf de neu (*)
Optimitzaci de les tcniques i tctiques del
surf de neu (*)
Bloc complementari
Durada del grau superior de surf de neu
15
20
35
40
60
100
40
50
90
25
140
15
155
40
295
10
10
20
15
20
15
25
40
60
200
795
2.6.3 Modalitat: futbol i futbol sala

2.6.3.1 Futbol
Modalitat: futbol i futbol sala
Primer nivell del grau mitj de futbol
Denominaci: Primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en futbol
alumnes
Crdits
Bloc com
de lentrenament I
Bloc especfic
Direcci dequips I
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
20
20
25
25
20
5
5
25
100
10
5
10
10
20
30
5
5
35
120
10
10
304/688
lentrenament del futbol I (*)
Preparaci fsica I (*)
Regles del joc I
Seguretat esportiva
Tctica i sistemes de joc I
Tcnica individual i collectiva I (*)
Bloc complementari
Durada del curs de 1r nivell de futbol
10
15
10
15
5
25
20
100
5
5
5
25
20
70
15
20
10
50
40
170
5
10
15
5
10
15
150
455
Segon nivell del grau mitj de futbol

Denominaci: Segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en futbol
alumnes
Crdits
Bloc com
de lentrenament II
Bloc especfic
Direcci dequips II
lentrenament del futbol II (*)
Preparaci fsica II (*)
Regles del joc II
Tctica i sistemes de joc II
Tcnica individual i collectiva II (*)
Bloc complementari
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
40
40
45
45
30
5
20
140
10
40
5
20
150
15
15
10
15
25
15
20
15
10
20
15
105
10
5
30
20
80
25
15
50
35
185
10
10
10
30
10
10
10
10
30
200
305/688
Durada del curs de 2n nivell de futbol
565
Grau superior de futbol

Denominaci: Grau superior de futbol
alumnes
Crdits
Bloc com
Biomecnica de l'esport
Entrenament d'alt rendiment
Fisiologia de l'esfor
Gesti de l'esport
Psicologia de l'esport d'alt rendiment
Sociologia de l'esport d'alt rendiment
Bloc especfic
Regles del joc III
Tcnica individual i collectiva III (*)
Tctica i sistemes de joc III
Preparaci fsica III (*)
Direcci d'equips III
Metodologia de l'ensenyament i de
l'entrenament del futbol III (*)
Bloc complementari
El futbol adaptat
en el futbol
Nombre d'hores del projecte
Nombre d'hores del bloc de formaci prctica
Durada del grau superior de futbol
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
20
30
25
45
25
10
155
10
20
15
45
30
50
40
45
25
10
200
30
10
30
50
5
20
15
15
50
50
10
30
15
30
25
80
100
15
50
30
20
25
45
180
195
375
10
10
20
15
20
15
25
40
60
200
875
2.6.3.2 Futbol sala

Modalitat: futbol i futbol sala
Primer nivell del grau mitj de futbol sala
306/688
Denominaci: Primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en futbol sala

alumnes
Hores
teriques
Crdits
Bloc com
Bases psicopedaggiques de lensenyament i de
lentrenament I
Bloc especfic
Direcci dequips I
Metodologia de lensenyament i de lentrenament
del futbol sala I (*)
Preparaci fsica I (*)
Regles del joc I
Seguretat esportiva
Tctica i sistemes de joc I
Tcnica individual i collectiva I (*)
Bloc complementari
Durada del curs de 1r nivell de futbol sala
Hores
prctiques
Hores
totals
20
20
25
25
20
5
5
25
100
10
10
20
30
5
5
35
120
10
5
10
10
10
15
10
10
5
15
15
80
5
5
5
15
15
55
15
15
10
30
30
135
5
10
15
5
10
15
150
420
Segon nivell del grau mitj de futbol sala

Denominaci: Segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en futbol sala
alumnes
Crdits
Bloc com
de lentrenament II
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
40
40
45
45
30
5
10
40
5
307/688

Bloc especfic
Direcci dequips II
lentrenament del futbol sala II (*)
Preparaci fsica II (*)
Regles del joc II
Tcnica individual i collectiva II (*)
Tctica i sistemes de joc II
Bloc complementari
Durada del curs de 2n nivell de futbol sala
20
140
10
20
150
15
10
15
15
15
20
15
10
20
25
110
10
5
20
20
65
25
15
40
45
175
10
10
10
30
10
10
10
30
200
555
Grau superior de futbol sala

Denominaci: Grau superior de futbol sala
alumnes
Crdits
Bloc com
Gesti de lesport
Bloc especfic
Regles del joc III
Tcnica individual i collectiva III (*)
Tctica i sistemes de joc III
Preparaci fsica III (*)
Direcci dequips III
lentrenament del futbol III (*)
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
20
30
25
45
25
10
155
10
20
15
45
30
50
40
45
25
10
200
30
10
25
45
5
15
15
10
45
45
10
20
15
30
20
70
90
15
35
30
15
25
40
160
170
330
308/688
Bloc complementari
El futbol sala adaptat
en el futbol sala
Durada del grau superior de futbol sala
10
10
20
15
20
15
25
40
60
200
830
2.6.4 Modalitat: handbol

Primer nivell del grau mitj dhandbol
Denominaci: Primer nivell de tcnic/a esportiu/iva en handbol
alumnes
Crdits
Bloc com
de lentrenament I
Bloc especfic
lentrenament de lhandbol I (*)
Regles del joc I
Formaci tcnica i tctica individual I (*)
Tcniques bsiques de lorganitzaci
dactivitats en handbol
Bloc complementari
Durada del curs de 1r nivell dhandbol
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
20
20
25
25
20
5
5
25
100
10
10
20
10
30
5
5
35
120
10
25
15
40
5
10
5
15
10
25
10
60
5
10
15
10
35
95
5
10
15
150
380
309/688
Segon nivell del grau mitj dhandbol

Denominaci: Segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en handbol
alumnes
Crdits
Bloc com
de lentrenament II
Bloc especfic
Direcci dequips
lentrenament de lhandbol II (*)
Preparaci fsica especfica (*)
Regles del joc II
Joc collectiu ofensiu i defensiu
Formaci tcnica i tctica individual II (*)
Seguretat en lhandbol
Bloc complementari
Durada del curs de 2n nivell dhandbol
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
40
40
45
45
30
5
20
140
10
40
5
20
150
15
10
10
15
20
20
10
30
20
5
20
15
10
115
15
5
20
15
35
10
40
30
10
190
10
10
10
20
10
75
10
10
10
10
30
200
570
Grau superior dhandbol

Denominaci: Grau superior dhandbol
alumnes
Crdits
Bloc com
Gesti de lesport
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
20
30
25
45
10
20
15
30
50
40
45
310/688

Bloc especfic
Direcci dequips II
Formaci tcnica i tctica individual de
lhandbol III (*)
Joc collectiu ofensiu i defensiu II
Metodologia de lentrenament de lhandbol III
(*)
Preparaci fsica especfica II (*)
Regles del joc III
Seguretat de lhandbol II
Bloc complementari
Lhandbol adaptat
en lhandbol
Durada del grau superior dhandbol
25
10
155
45
25
10
200
5
20
5
10
10
30
20
15
35
20
40
60
15
30
45
20
15
5
120
15
10
5
130
35
25
10
250
10
10
20
15
20
15
25
40
60
200
750
2.6.5 Modalitat: muntanya i escalada

2.6.5.1 Primer nivell del grau mitj de les especialitats d'escalada, muntanya
mitjana, descens de barrancs i alta muntanya i grau superior d'escalada
Modalitat: muntanya i escalada
Primer nivell del grau mitj de les especialitats descalada, muntanya mitjana,
descens de barrancs i alta muntanya
Denominaci: primer nivell dexcursionisme
alumnes, excepte en els crdits segents, en qu cal aplicar la relaci que sespecifica
en cada cas:
Formaci tcnica de lexcursionisme
Seguretat en lexcursionisme
Medi ambient de muntanya
Crdits
1 professor/a per cada 8 alumnes

Hores
Hores
Hores
311/688
teriques
Bloc com
de lentrenament I
Bloc especfic
Formaci tcnica de lexcursionisme (*)
Medi ambient de muntanya
Seguretat en lexcursionisme
Didctica i dinmica de grups (*)
Bloc complementari
Durada del curs de 1r nivell
dexcursionisme
prctiques
totals
20
20
25
25
20
5
5
25
100
10
10
25
30
10
10
85
10
20
30
5
5
35
120
20
10
10
10
50
10
45
40
20
20
135
5
10
15
5
10
15
150
420
Segon nivell del grau mitj de lespecialitat descalada

Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en escalada
en cada cas:
1 professor/a per cada 8
alumnes
alumnes
alumnes
Seguretat en lescalada
Formaci tcnica i metodolgica de lensenyament de
lescalada
Medi ambient de la modalitat esportiva
Crdits
Bloc com
de lentrenament II
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
40
40
45
45
30
5
20
10
40
5
20
312/688

Bloc especfic
Coneixement del medi
Psicologia dels esports de muntanya i escalada
(*)
Formaci tcnica i metodolgica de
lensenyament de lescalada (*)
Equipament dinstallacions descalada
Entrenament de lescalada (*)
Seguretat en lescalada
Conducci en escalada
Bloc complementari
Durada del curs de 2n nivell descalada
140
10
10
10
150
10
10
20
10
10
25
40
65
10
15
10
10
100
25
35
15
25
150
35
50
25
35
250
10
10
10
30
10
10
10
30
200
630
Grau superior descalada

Denominaci: grau superior descalada
alumnes, excepte en el crdit segent, en qu cal aplicar la relaci que sespecifica:
Optimitzaci de les tcniques de lescalada

Crdits
Bloc com
Gesti de lesport
Bloc especfic
Conducci en lescalada
Entrenament de lescalada (*)
Optimitzaci de les tcniques de lescalada (*)
Bloc complementari
Els esports de muntanya i escalada adaptats
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
20
30
25
45
25
10
155
10
20
15
45
30
50
40
45
25
10
200
20
10
15
20
65
10
50
70
60
190
30
60
85
80
255
10
10
20
313/688

en els esports de muntanya i escalada
Durada del grau superior descalada
15
20
15
25
40
60
200
755
2.6.5.2 Segon nivell del grau mitj de l'especialitat de muntanya mitjana i segon
nivell del grau mitj de l'especialitat de descens de barrancs
Segon nivell del grau mitj de lespecialitat de muntanya mitjana
Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en muntanya mitjana
en cada cas:
Seguretat en la muntanya mitjana


Crdits
Bloc com
de lentrenament II
Bloc especfic
(*)
Formaci tcnica i metodolgica de la
progressi en muntanya (*)
Entrenament de lexcursionisme (*)
Seguretat en la muntanya mitjana
Conducci en la muntanya mitjana
Bloc complementari
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
40
40
45
45
30
5
20
140
10
10
10
10
40
5
20
150
10
10
20
10
10
20
35
55
10
10
5
75
10
25
20
100
20
35
25
175
10
10
10
10
314/688

Durada del curs de 2n nivell de muntanya
mitjana
10
30
10
30
200
555
Segon nivell del grau mitj de lespecialitat de descens de barrancs

Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en descens de barrancs
en cada cas:
Seguretat en el descens de barrancs


Crdits
Bloc com
de lentrenament II
Bloc especfic
(*)
Formaci tcnica i metodolgica del descens
de barrancs (*)
Entrenament del descens de barrancs (*)
Seguretat en el descens de barrancs
Conducci en barrancs
Bloc complementari
Durada del curs de 2n nivell de descens de
barrancs
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
40
40
45
45
30
5
20
140
10
10
10
10
40
5
20
150
10
10
20
10
10
20
40
60
5
10
10
75
5
25
20
100
10
35
30
175
10
10
10
30
10
10
10
30
200
555
315/688
2.6.5.3 Segon nivell del grau mitj de l'especialitat d'alta muntanya i grau superior
d'alta muntanya
Segon nivell del grau mitj de lespecialitat dalta muntanya
Denominaci: segon nivell de tcnic/a esportiu/iva en alta muntanya
en cada cas:
alumnes
alumnes
alumnes
alumnes
alumnes
Seguretat en lalta muntanya

Formaci tcnica i metodolgica de lalpinisme
lesqu de muntanya
lescalada
Crdits
Bloc com
de lentrenament II
Bloc especfic
Psicologia dels esports de muntanyai escalada
(*)
lensenyament de lalpinisme (*)
lensenyament de lesqu de muntanya (*)
lensenyament de lescalada (*)
Entrenament de lexcursionisme (*)
Entrenament de lalpinisme i lesqu de
muntanya (*)
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
40
40
45
45
30
5
20
140
10
10
10
10
40
5
20
150
10
10
20
10
10
10
35
45
10
35
45
25
40
65
10
10
20
10
10
20
316/688
Seguretat en lalta muntanya

Conducci en lalpinisme i lesqu de muntanya
Bloc complementari
Durada del curs de 2n nivell dalta muntanya
10
10
115
25
20
185
35
30
300
10
10
10
30
10
10
10
30
200
680
Grau superior dalta muntanya

Denominaci: grau superior dalta muntanya
en cada cas:
Formaci tcnica de lesqu de muntanya
Optimitzaci de les tcniques de lalpinisme


Crdits
Bloc com
Gesti de lesport
Bloc especfic
II
Entrenament de lalpinisme (*)
Formaci tcnica de lesqu de muntanya II (*)
Optimitzaci de les tcniques de lalpinisme (*)
Bloc complementari
Durada del grau superior dalta muntanya
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
20
30
25
45
25
10
155
10
20
15
45
30
50
40
45
25
10
200
20
10
30
10
35
45
10
5
20
65
55
40
50
190
65
45
70
255
10
10
20
15
20
15
25
40
60
200
755
317/688
2.6.5.4 Grau superior d'esqu de muntanya

Grau superior desqu de muntanya
Denominaci: grau superior desqu de muntanya
en cada cas:
Formaci tcnica de lesqu de muntanya
Optimitzaci de les tcniques de lesqu de
muntanya

alumnes
alumnes

Crdits
Bloc com
Gesti de lesport
Bloc especfic
II
Formaci tcnica de lesqu de muntanya II (*)
Entrenament de lesqu de muntanya (*)
Optimitzaci de les tcniques de lesqu de
muntanya (*)
Bloc complementari
Durada del grau superior desqu de
muntanya
Hores
teriques
Hores
prctiques
Hores
totals
20
30
25
45
25
10
155
10
20
15
45
30
50
40
45
25
10
200
20
10
30
10
35
45
5
20
40
50
45
70
10
55
65
65
190
255
10
10
20
15
20
15
25
40
60
200
755
318/688
3 Cicles d'ensenyaments esportius LOE

3.1 Desenvolupament, denominaci, concreci i aplicaci dels currculums dels
cicles d'ensenyaments esportius LOE
La denominaci de cada cicle, el currculum, la durada de cada un dels crdits,
l'organitzaci, l'estructura i les hores destinades al mdul de formaci prctica sn els
que s'especifiquen en l'apartat Cicles d'ensenyaments esportius LOE (taules).
Amb carcter general, es recorda que l'assistncia dels alumnes s obligatria en totes
les hores presencials de les unitats formatives, incloses les hores de presncia en els
centres de treball on es cursa el mdul de formaci prctica. En cas de manca
d'assistncia reiterada sense justificaci, es perd el dret a l'avaluaci continuada i sn
d'aplicaci, en matria d'assistncia, les normes que el centre tingui establertes a
aquest efecte, d'acord amb l'article 37 de la Llei 12/2009, d'educaci, i els articles 24 i
25 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius, que la desplega.
3.2 Avaluaci dels cicles d'ensenyaments esportius LOE

L'avaluaci dels aprenentatges dels alumnes dels cicles d'ensenyaments esportius s
contnua, ha d'atendre l'organitzaci modular i s'ha de fer per unitats formatives, per tal
de permetre una millor capitalitzaci de la formaci.
De manera general, l'avaluaci dels alumnes de cicles d'ensenyaments esportius es fa
a partir de la constataci de l'assoliment de les capacitats expressades en la
competncia general i en les competncies professionals, personals i socials.
A l'inici del curs el centre ha d'informar els alumnes dels continguts del currculum
formatiu, de l'estructura per mduls i unitats formatives, dels objectius generals del cicle
i dels resultats d'aprenentatge i criteris d'avaluaci de cada mdul i unitat formativa, aix
com dels criteris generals d'avaluaci, promoci de curs i superaci del cicle.
mduls i unitats formatives (enunciats de proves escrites, graelles d'observaci i altres).

L'equip docent, integrat per tots els professors que imparteixen el cicle d'ensenyaments
319/688
esportius, constitueix la junta d'avaluaci, encarregada de fer el seguiment dels

aprenentatges i de prendre les decisions que en resultin. L'organitzaci i la presidncia
de la junta d'avaluaci corresponen al tutor o tutora del cicle, com tamb la
formalitzaci de les actes corresponents.

En les seves sessions, la junta d'avaluaci ha d'analitzar, per a cada alumne,
l'aprenentatge en el conjunt dels mduls professionals i les unitats formatives
corresponents al cicle d'ensenyaments esportius en relaci amb les competncies
professionals, personals i socials i amb els objectius generals establerts en el
currculum.
d'avaluaci ordinries, a ms de l'avaluaci final, amb excepci dels cicles que es
cursin de manera intensiva. En aquests casos, l'equip docent del cicle determinar el
nombre de sessions d'avaluaci ordinries, que com a mnim han de ser dues, una a
l'inici i una altra al final. D'altra banda, la junta d'avaluaci pot reunir-se quan calgui per
avaluar i proposar la certificaci dels alumnes que es matriculen per mduls solts o
unitats formatives.
En cada sessi de junta d'avaluaci s'han de qualificar les unitats formatives / mduls
d'ensenyaments esportius que hagin finalitzat i s'hi ha d'incorporar, si s el cas, les
qualificacions que corresponguin a les segones convocatries de recuperaci.
Les qualificacions s'han de reflectir a l'acta d'avaluaci d'acord amb el model "Actes
d'avaluaci. Ensenyaments esportius" i s'han de traslladar a l'expedient acadmic.
En el cas de les unitats formatives iniciades i no finalitzades en el moment de la reuni
de la junta, en la sessi de la junta d'avaluaci es podr donar informaci orientativa
sobre la progressi dels aprenentatges de l'alumne.

El tutor o tutora del cicle d'ensenyaments esportius ha d'informar per escrit cada
alumne, o els seus representants legals, dels acords de cada sessi d'avaluaci que
l'afectin, incloent-hi les qualificacions obtingudes, si n'hi ha. Tamb l'ha d'informar per
escrit, individualment i peridicament, en els termes acordats per la junta d'avaluaci,
respecte al seu aprofitament i aprenentatge, amb referncia als objectius que cal
assolir i sobre la qualificaci obtinguda dels crdits avaluats.
3.2.5 Avaluaci de les unitats formatives

L'avaluaci s'ha de fer tenint en compte els resultats d'aprenentatge i els criteris
320/688
d'avaluaci de les unitats formatives. Els centres han de generar registres d'avaluaci
on es concreti, per a cada alumne, el grau d'assoliment de cada resultat d'aprenentatge
de les unitats formatives. Aquests registres, com la resta de documentaci acadmica,
han d'estar a disposici de la Inspecci d'Educaci.
3.2.6 Avaluaci dels mduls d'ensenyaments esportius

La superaci del mdul d'ensenyaments esportius s'obt amb la superaci de les
unitats formatives que el componen.
Els mduls superats acrediten les unitats de competncia a les quals estan associats,
d'acord amb la relaci establerta en el perfil professional del ttol.
3.2.7 Avaluaci del mdul de projecte

L'equip docent, de manera collegiada, ha d'avaluar i qualificar el projecte final de cada
alumne incls en els cicles del grau superior d'ensenyaments esportius.
El mdul de projecte s'avalua positivament quan l'equip docent apreci que l'alumne ha
assolit en un grau suficient els resultats d'aprenentatge en relaci amb els objectius
generals del cicle. En cas contrari, l'avaluaci ha de ser negativa.
3.2.8 Avaluaci del mdul de formaci prctica (MFP)

L'avaluaci del mdul de formaci prctica correspon a la junta d'avaluaci del centre
educatiu. L'avaluaci del mdul de formaci prctica s continuada durant l'estada de
l'alumne a l'empresa, entitat o instituci.
En acabar aquest mdul, la persona responsable de la formaci a l'empresa, entitat o
instituci, valora l'evoluci de l'alumne, mitjanant un informe que ha d'incorporar al
quadern de prctiques.
L'avaluaci del mdul de formaci prctica ha de tenir en compte la valoraci feta per
l'empresa, entitat o instituci, i prendre com a referncia els resultats d'aprenentatge,
els criteris d'avaluaci i les activitats formatives de referncia acordades amb
l'empresa, entitat o instituci collaboradora.
responsable d'aquesta formaci a l'empresa han de tenir en compte la valoraci que
l'alumne en fa, i corregir-ne, si cal, les possibles deficincies, la qual cosa ha de quedar
3.2.9 Recuperaci de les unitats formatives
321/688

curricular del cicle d'ensenyaments esportius. La presentaci a les convocatries
extraordinries s voluntria. L'alumne que no s'hi presenti no perdr la convocatria a
efectes del cmput mxim i constar a efectes d'avaluaci final com a "No presentat"
(NP).
unitat formativa. En tot cas, els alumnes han de ser informats de les activitats que han
de dur a terme per recuperar els crdits suspesos, aix com del perode i les dates en
qu es faran les avaluacions extraordinries corresponents.

La sessi d'avaluaci final dels alumnes s'ha de desenvolupar en acabar les activitats
lectives de tots els mduls. S'ha de fer tamb una sessi d'avaluaci extraordinria per
als alumnes que, d'acord amb la sessi d'avaluaci final, hagin de superar unitats
formatives pendents. En el moment que un alumne tingui superats tots els mduls del
cicle t dret a sollicitar l'expedici del ttol corresponent.

Finalitzat el curs, l'equip docent ha de valorar el funcionament general del curs, pel que
fa al desplegament curricular (programacions, desplegament del currculum,
organitzaci del cicle i projecte final, si n'hi ha), desenvolupament del mdul de
formaci prctica, installacions i equipaments, horaris, qualificacions i tots aquells
aspectes que es considerin pertinents. D'aquesta valoraci, l'equip docent n'ha de fer
un informe de proposta de millores per incorporar-les, si escau, a la planificaci del
cicle d'ensenyaments esportius del curs segent.
l'avaluaci i la qualificaci dels alumnes dels cicles d'ensenyaments esportius. Les
qualificacions obtingudes per cada alumne es recullen necessriament a l'expedient
acadmic, sens perjudici d'emplenar les actes de les sessions d'avaluaci.
a. Qualificaci final de les unitats formatives. Inalterabilitat de les qualificacions
positives
Les unitats formatives i els mduls d'ensenyaments esportius superats mantenen
la qualificaci. No es pot aplicar cap mesura per modificar una qualificaci positiva
322/688
atorgada; s a dir, no es poden repetir unitats formatives ja superades per

millorar-ne les qualificacions, ni es poden establir frmules (presentaci a segones
convocatries de recuperaci ni d'altres) per incrementar-ne la qualificaci
positiva.
b. Qualificaci del mdul de formaci prctica (MFP)
La qualificaci del MFP s'expressa en els termes "Apte" o "No apte". Ha d'anar
acompanyada d'una valoraci orientadora del nivell d'assoliment de les
competncies professionals recollides en el quadern de prctiques, en els termes
de "Molt bona", "Bona o B", "Suficient" en el cas de "Apte", i de "Passiva" o
"Negativa" en el cas de "No apte", i s'hi poden afegir observacions.
c. Mduls convalidats
Els mduls convalidats per haver superat altres estudis s'han de qualificar amb
l'expressi "Convalidat" (C). El procediment de convalidacions s'especifica en
l'apartat Convalidaci d'estudis.
d. Crdits exempts
En el cas d'haver obtingut l'exempci total del mdul de formaci prctica (MFP)
en centres de treball, aquest s'ha de qualificar amb l'expressi "Exempt" (Xm). En
el cas d'haver obtingut l'exempci parcial del crdit BFP, aquest s'ha de qualificar
com a "Apte" o "No apte", segons el que correspongui.
Aix mateix, els mduls associats a una unitat de competncia professional
acreditada per mitj de les convocatries d'acreditaci de competncies dels ttols
de tcnic/a o tcnic/a superior s'han de qualificar com a "Exempts" (XM).
e. Qualificaci dels mduls
La qualificaci final de cada mdul d'ensenyaments esportius s'obt, amb un
decimal, com a mitjana ponderada de les qualificacions de cada unitat formativa,
en funci del pes (ponderaci) que es dna a cadascuna de les unitats d'acord
amb la decisi prvia adoptada per l'equip docent. Es consideren positives les
qualificacions iguals o superiors a 5 i negatives les restants. Si l'alumne abandona
algun dels mduls es fa constar com a "No presentat" (NP) als registres de
qualificacions i consumeix convocatria.
f. Valoraci i qualificaci final del grau mitj i del grau superior dels cicles
323/688
d'ensenyaments esportius
Per superar el cicle d'ensenyaments esportius cal superar tots els mduls que el
componen. La qualificaci final del cicle d'ensenyaments esportius, que s'expressa
amb dos decimals, s'obt com a mitjana ponderada, en funci de la crrega
lectiva, de les qualificacions de cada mdul d'ensenyaments esportius.
La qualificaci final del grau mitj s la mitjana ponderada, en funci de la crrega
lectiva, de les qualificacions obtingudes en el cicle inicial i en el cicle final del grau
mitj.
En el clcul de la qualificaci final del nivell o grau no s'han de tenir en compte les
qualificacions "Apte", "Exempt" o "Convalidat".
La nota final del cicle de grau superior s'expressa amb un sol decimal i queda
conformada en un 80% pel valor de la qualificaci corresponent al conjunt dels
diferents mduls i en un 20% per la nota obtinguda en el projecte final. La
qualificaci corresponent al conjunt dels diferents crdits s'expressa amb un sol
decimal i s la que resulti d'obtenir la mitjana ponderada de les notes assolides per
l'alumne en els diferents mduls. La nota obtinguda en el projecte final s'expressa
tamb amb un sol decimal.
En el cas de mduls o unitats formatives superats que tinguin la mateixa
denominaci i currculum, i que siguin comuns a diversos cicles, la qualificaci
obtinguda en el primer cicle en el qual s'ha cursat es traslladar als altres.
g. Matrcula d'honor
A l'alumne que obtingui una qualificaci final del cicle de grau superior igual o
observacions de l'acta de qualificacions finals, en l'expedient acadmic i en el
certificat d'estudis complets. Es pot concedir una matrcula d'honor per cada vint
alumnes sobre el total d'alumnes avaluats del darrer curs del cicle de grau
superior, i una altra si en resulta una fracci sobrant. Amb aquests efectes,
s'entn per alumnes avaluats del darrer curs tots els que han cursat els mduls
necessaris per completar el cicle, els hagin superat o no.
La menci matrcula d'honor t els efectes econmics previstos en les taxes i
preus pblics per a la matriculaci en els ensenyaments artstics superiors.
3.2.13 Repetici de mduls
324/688
Els alumnes poden presentar-se a les convocatries d'avaluaci i qualificaci d'un

mateix mdul un mxim de quatre vegades, a excepci del MFP, que es pot avaluar un
mxim de dues vegades. Computen tant les convocatries ordinries com les
extraordinries. La presentaci a les convocatries extraordinries s voluntria. A
l'alumne que no s'hi presenti no se li comptar la convocatria a efectes del cmput
mxim i constar a efectes d'avaluaci final com a "No presentat" (NP).
Un cop exhaurides les quatre convocatries, per motius o circumstncies de carcter
excepcional l'alumne pot sollicitar dues convocatries addicionals, de carcter
extraordinari, al director o directora del centre; el director ha de resoldre aquestes
sollicituds de manera motivada.
En el cas d'esgotar les sis convocatries, si l'alumne vol finalitzar els seus estudis
disposar d'una sola oportunitat per superar el crdit, davant un tribunal designat, previ
informe del centre.

Els centres que tinguin autoritzat un procs rotatori de matriculaci en alguns cicles
d'ensenyaments esportius han d'informar l'alumne d'aquesta peculiaritat abans que es
matriculi, especialment del fet que els crdits no superats que no s'imparteixin durant el
curs segent els haur de cursar en un altre centre o esperar que es tornin a impartir.
3.3 Incorporaci d'alumnes als cicles d'ensenyaments esportius LOE

L'accs al grau mitj i al grau superior dels ensenyaments esportius es regula d'acord
amb el que disposa el Decret 25/2014, de 25 de febrer, pel qual s'estableix l'ordenaci
general dels ensenyaments esportius de rgim especial. A aquests ensenyaments s'hi
accedeix amb la titulaci acadmica suficient i la prova especfica d'accs o el mrit
esportiu. Tanmateix, la casustica de situacions singulars que permeten l'accs als
ensenyaments esportius s molt diversa, i s'ha sistematitzat en l'apartat Accs als
cicles d'ensenyaments esportius.
L'alumne pot cursar els crdits del bloc com i de qualsevol titulaci LOE sempre que
disposi dels requisits d'accs corresponents a alguna de les titulacions LOE.
Es recorda que sigui quin sigui el supsit d'accs als cicles d'ensenyaments esportius,
el personal, ja sigui docent o no docent, no pot cursar cicles en el mateix centre
educatiu on presti serveis.

3.4.1 Convalidacions entre ensenyaments conduents a l'obtenci de titulacions
325/688
oficials
Quan l'alumne solliciti convalidacions cal que les trameti al Consell Superior d'Esports.
3.4.2 Convalidacions de mduls d'ensenyaments esportius pel fet de tenir unitats

de competncia acreditades
Els alumnes que tinguin acreditada oficialment, per administracions laborals o
educatives, alguna unitat de competncia que formi part del Catleg nacional de
qualificacions professionals tindran convalidats els mduls professionals corresponents
que s'estableixen en la norma que regula cada ttol.
La sollicitud d'aquesta convalidaci s'ha d'adrear al centre educatiu i cal aportar algun
dels documents segents:
Certificat de professionalitat ems per l'administraci laboral competent.

Certificat d'acreditaci parcial d'unitats de competncia del certificat de
professionalitat ems per l'administraci laboral competent.
Notificaci de resoluci d'unitats de competncia acreditades del certificat de
professional ems per l'administraci laboral competent.
Certificat d'acreditaci de competncies d'acord amb el procediment que
s'estableix en el Reial decret 1224/2009, de 17 de juliol, de reconeixement de les
competncies professionals adquirides per experincia laboral.

ensenyaments de cicles de grau superior; la Secretaria General del Consell
reconeixements de crdits vigents durant el curs, que es pot consultar en el segent
enlla: Reconeixement de crdits de cicles formatius de grau superior.
3.5 Documentaci acadmica dels cicles d'ensenyaments esportius LOE

l'alumne:
326/688
l'expedient acadmic
3.5.2 Models
L'expedient acadmic de l'alumne s'ha d'ajustar al model "Expedient acadmic.
Ensenyaments esportius". S'hi ha de fer constar, entre altres dades, les qualificacions
obtingudes per l'alumne, d'acord amb les actes de les sessions d'avaluaci en qu
s'atorguen qualificacions finals a crdits, mduls i/o projecte.
Les actes d'avaluaci s'han d'ajustar al model "Acta d'avaluaci. Ensenyaments
esportius". Els informes d'avaluaci individualitzats s'han d'ajustar al que s'indica ms
avall.
"Expedient acadmic. Ensenyaments esportius" o al model "Certificats d'estudis.
Ensenyaments esportius", segons escaigui.
Quan un alumne es traslladi a un altre centre sense haver finalitzat el nivell o el grau, el
l'expedient acadmic segons el model "Expedient acadmic. Ensenyaments esportius".
Juntament amb aquest certificat s'han de trametre l'informe d'avaluaci individualitzat i
el certificat d'estudis parcials de grau mitj o de grau superior, segons el cas, d'acord
amb el model "Certificats d'estudis. Ensenyaments esportius".
qualificacions i la durada de tots els crdits/mduls superats en el centre d'origen i ha
de posar l'informe d'avaluaci individualitzat a disposici del tutor o tutora del cicle al

Per tal de garantir la continutat del procs d'aprenentatge, l'informe d'avaluaci
individualitzat que correspon elaborar al tutor o tutora a partir de les dades facilitades
pels professors dels crdits/mduls ha de contenir, almenys, els elements segents:
apreciaci sobre el grau de consecuci dels objectius terminals dels diferents

crdits o mduls:
327/688
mduls;
qualificacions parcials o valoracions de l'aprenentatge, si se n'han produt;
mesures educatives complementries aplicades, si escau.
3.6 Cicles d'ensenyaments esportius LOE (taules)

Per a cada cicle d'ensenyaments esportius s'indica la denominaci, la durada,
l'estructura i l'organitzaci del currculum, la relaci d'alumnes i professors en les hores
de prctiques, i l'estructura de les hores destinades al mdul de formaci prctica.
3.6.1 Modalitat: atletisme

Cicle inicial de grau mitj d'atletisme
Denominaci: Cicle inicial de tcnic/a esportiu/iva en atletisme amb escafandre
autnom.
Relaci de professors/alumnes per impartir continguts amb resultats d'aprenentatge de
carcter procedimental: 1 professor/a per cada 30 alumnes.
Mduls
Prova especfica daccs
Bloc com
Bases del comportament esportiu
Primers auxilis
Activitat fsica adaptada i discapacitat
Organitzaci esportiva
Bloc especfic
Metodologia de l'ensenyament de l'atletisme (*)
Organitzaci d'activitats d'iniciaci en l'atletisme (*)
Formaci prctica
Durada del cicle inicial d'atletisme
Hores totals
120
30
20
10
20
80
95
25
110
230
430
Cicle final de grau mitj d'atletisme

Denominaci: Cicle final de tcnic/a esportiu/iva en atletisme
Relaci professors/alumnes per impartir continguts amb resultats d'aprenentatge de
carcter procedimental: 1 professor/a per cada 30 alumnes
Mduls
Hores totals
Bloc com
Bases de laprenentatge esportiu
Bases de lentrenament esportiu
50
60
328/688
Esport adaptat i discapacitat

Organitzaci i legislaci esportiva
Gnere i esport
20
35
15
180
Bloc especfic
Perfeccionament tcnic en carreres i marxes (*)
Perfeccionament tcnic de salts (*)
Perfeccionament tcnic en llanament i proves combinades (*)
Reglament
Entrenament condicional en l'atletisme (*)
Organitzaci en l'atletisme
Atletisme adaptat
Formaci prctica
Durada del cicle final d'atletisme
50
46
50
23
30
23
23
150
395
575
Cicle de grau superior d'atletisme

Denominaci: Cicle de tcnic/a esportiu superior en atletisme
Mduls
Bloc com
Factors fisiolgics de l'alt rendiment
Factors psicosocials de l'alt rendiment
Formaci de formadors esportius
Organitzaci i gesti aplicada a l'alt rendiment
Bloc especfic
Tcnica i entrenament en velocitat, relleus i tanques (*)
Tcnica i entrenament en mig fons, fons i obstacles (*)
Tcnica i entrenament en llanament i proves combinades (*)
Tcnica i entrenament en salts (*)
Planificaci tcnica i condicional en l'atletisme (*)
Organitzaci i gesti en l'atletisme
Projecte (*)
Formaci prctica
Durada del cicle de grau superior d'atletisme
Hores totals
60
50
70
40
220
50
50
95
65
50
25
60
180
575
795
Amb un asterisc (*) s'assenyalen els mduls que noms es poden cursar desprs dels
mduls del bloc com.
329/688
3.6.2 Modalitat: busseig esportiu

Cicle inicial de grau mitj de busseig esportiu amb escafandre autnom
Denominaci: Cicle inicial de tcnic/a esportiu/iva en busseig esportiu amb escafandre
autnom
Relaci de professors/alumnes per impartir continguts amb resultats daprenentatge de
carcter procedimental: 1 professor/a per cada 30 alumnes, excepte en els mduls
segents, en qu cal aplicar la relaci que sespecifica en cada cas:
Organitzaci dactivitats de descobriment i conducci de
busseig esportiu

alumnes

Mduls
Bloc com
Primers auxilis
Bloc especfic
Entorn natural del busseig esportiu
Organitzaci dactivitats de descobriment i conducci de busseig
esportiu
Conducci subaqutica(*)
Formaci prctica
Durada del cicle inicial de busseig esportiu amb escafandre
autnom
Hores totals
240
30
20
10
20
80
10
23
32
140
205
525
Cicle final de grau mitj de busseig esportiu amb escafandre autnom

Denominaci: Cicle final de tcnic/a esportiu/iva en busseig esportiu amb escafandre
autnom
Relaci professors/alumnes per impartir continguts amb resultats daprenentatge de
Programaci de la formaci de busseig esportiu
Instrucci en el nivell bsic de busseig esportiu
Instrucci en el nivell avanat de busseig esportiu
Seguretat en els cursos de busseig esportiu

1 professor cada 8 alumnes

Mduls
Hores totals
Bloc com
50
60
330/688

Gnere i esport
Bloc especfic
Escola de busseig esportiu
Programaci de la formaci en el busseig esportiu
Instrucci en el nivell bsic de busseig esportiu (*)
Instrucci en el nivell avanat de busseig esportiu (*)
Seguretat en els cursos de busseig esportiu
Preparaci fsica del bussejador esportiu (*)
Formaci prctica
Durada del cicle final de busseig esportiu amb escafandre
autnom
20
35
15
180
30
30
50
60
25
15
210
420
600
3.6.3 Modalitat: esgrima

Cicle inicial de grau mitj d'esgrima
Denominaci: Cicle inicial de tcnic/a esportiu/iva en esgrima
segents, en qu cal aplicar la relaci que s'especifica en cada cas:
Tcnica despasa
Tcnica de floret
Tcnica de sabre


Mduls
Bloc com
Primers auxilis
Bloc especfic
Tcnica despasa (*)
Tcnica de floret (*)
Tcnica de sabre (*)
Didctica en la iniciaci en lesgrima (*)
Reglament, historia i material
Organitzaci desdeveniments
Hores totals
70
30
20
10
20
80
30
30
30
20
15
10
331/688
Formaci prctica
Durada del cicle inicial desgrima
115
250
400
Cicle final de grau mitj desgrima

Denominaci: Cicle final de tcnic/a esportiu/iva en esgrima
carcter procedimental: 1 professor/a per cada 30 alumnes.
Mduls
Bloc com
Primers auxilis
Bloc especfic
Escola de lesgrima
Preparaci fsica de lesgrimidor (*)
Esgrima adaptada
Organitzaci desdeveniments
Tcnica despasa (*)
Tcnica de floret (*)
Tcnica de sabre (*)
Formaci prctica
Durada del cicle inicial desgrima
Hores totals
70
30
20
10
20
80
20
20
30
20
45
45
45
200
425
605
3.6.4 Modalitat: espeleologia

Cicle inicial de grau mitj despeleologia
Denominaci: Cicle inicial de tcnic/a esportiu/iva en espeleologia
Conducci per itineraris diniciaci en
lespeleologia
Materials i installacions despeleologia
Metodologia de lensenyament de lespeleologia

alumnes
332/688

Mduls
Bloc com
Primers auxilis
Hores totals
120

Bloc especfic
Conducci per itineraris diniciaci en lespeleologia (*)
Materials i installacions despeleologia
Metodologia de lensenyament de lespeleologia (*)
Organitzaci dactivitats i esdeveniments
Formaci prctica
Durada del cicle inicial despeleologia
30
20
10
20
80
50
30
40
20
110
250
450
Cicle final de grau mitj despeleologia

Denominaci: Cicle final de tcnic/a esportiu/iva en espeleologia
Escola despeleologia
Perfeccionament tcnic de lespeleologia
Disseny ditineraris i organitzaci desdeveniments de
tecnificaci
Conducci i guiatge per cavitats amb curs hdric actiu

alumnes
alumnes
alumnes
alumnes

Mduls
Bloc com
Gnere i esport
Hores totals
90

Bloc especfic
Escola despeleologia
Perfeccionament tcnic de lespeleologia (*)
50
60
20
35
15
180
25
60
333/688
Preparaci fsica de lespeleleg (*)

Disseny ditineraris i organitzaci desdeveniments de tecnificaci
Conducci i guiatge per cavitats amb curs hdric actiu (*)
Formaci prctica
Durada del cicle final despeleologia
25
60
55
195
420
690
3.6.5 Modalitat: hpica

Cicle inicial dhpica
Denominaci: Cicle inicial de tcnic/a esportiu/iva en disciplines hpiques de salt, doma
i concurs complet i disciplines hpiques de resistncia, orientaci i turisme
Transport i manteniment fsic del cavall a terra
Hipologia
Metodologia de lensenyament de lhpica
Acompanyament per itineraris a cavall


Mduls
Bloc com
Primers auxilis
Bloc especfic
Transport i manteniment fsic del cavall a terra
Hipologia
Metodologia de lensenyament de lhpica (*)
Acompanyament per itineraris a cavall (*)
Esdeveniments hpics
Formaci prctica
Durada del cicle inicial dhpica
Hores totals
240
30
20
10
20
80
30
30
70
50
20
100
300
620
Cicle final de grau mitj de disciplines hpiques de salt, doma i concurs complet
Denominaci: Cicle final de tcnic/a esportiu/iva en disciplines hpiques de salt, doma i
concurs complet
334/688

Ensenyament i tecnificaci hpica
Bases de lentrenament esportiu del cavall
Preparaci fsica del genet
Paraeqestre
Perfeccionament tcnic en salt
Perfeccionament tcnic en doma
Perfeccionament tcnic en concurs complet

1 professor cada 15 alumnes

Mduls
Hores totals
180

Bloc com
Gnere i esport
Bloc especfic
Ensenyament i tecnificaci hpica (*)
Bases de lentrenament esportiu del cavall (*)
Preparaci fsica del genet (*)
Paraeqestre
Organitzaci desdeveniment hpics
Perfeccionament tcnic en salt (*)
Perfeccionament tcnic en doma (*)
Perfeccionament tcnic en concurs complet (*)
Formaci prctica
Durada del cicle final de disciplines hpiques de salt, doma i
concurs complet
50
60
20
35
15
180
30
30
15
25
15
50
50
45
210
470
830
Cicle final de grau mitj de disciplines hpiques de resistncia, orientaci i

turisme eqestre
Denominaci: Cicle final de tcnic/a esportiu/iva en disciplines hpiques de resistncia,
orientaci i turisme eqestre
Ensenyament i tecnificaci hpica
Bases de lentrenament esportiu del cavall
Preparaci fsica del genet
Paraeqestre

335/688
Perfeccionament tcnic en raid

Perfeccionament tcnic en trec
Organitzaci ditineraris eqestres


Mduls
Hores totals
Bloc com
Gnere i esport
Bloc especfic
Ensenyament i tecnificaci hpica (*)
Bases de lentrenament esportiu del cavall (*)
Preparaci fsica del genet (*)
Paraeqestre
Organitzaci desdeveniments hpics
Perfeccionament tcnic en raid (*)
Perfeccionament tcnic en trec (*)
Organitzaci ditineraris eqestres
Medi natural
Formaci prctica
Durada del cicle final de disciplines hpiques de resistncia,
orientaci i turisme eqestre
50
60
20
35
15
180
30
30
15
25
15
45
45
45
20
210
480
660
Cicle de grau superior dhpica

Denominaci: tcnic/a esportiu/iva superior en hpica.
Preparaci fsica del genet o de lamazona

Entrenament esportiu/condicional del cavall dalt
rendiment esportiu
Entrenament tcnic i tctic en hpica
Direcci tcnica en competicions hpiques dalt
rendiment esportiu
Projecte

alumnes
alumnes
alumnes
alumnes
alumnes
336/688
Mduls
Bloc com
Factors fisiolgics de lalt rendiment
Factors psicosocials de lalt rendiment
Organitzaci i gesti aplicada a lalt rendiment
Bloc especfic
Planificaci i programaci de lalt rendiment en hpica
Preparaci fsica del genet o de lamazona (*)
Entrenament esportiu/condicional del cavall dalt rendiment esportiu
(*)
Direcci i gesti dun centre eqestre
Entrenament tcnic i tctic en hpica (*)
Direcci tcnica en competicions hpiques dalt rendiment esportiu (*)
Organitzaci de competicions hpiques dalt rendiment esportiu
Projecte (*)
Formaci prctica
Durada del cicle de grau superior d'hpica
Hores totals
200
60
50
70
40
220
40
40
100
20
100
100
40
60
230
730
1.150
mduls del bloc com.
3.6.6 Modalitat: judo i defensa personal

Cicle inicial de grau mitj de judo i defensa personal
Denominaci: Cicle inicial de tcnic/a esportiu/iva en judo i defensa personal
Mduls
Requisit especfic daccs: tenir acreditaci cintur negre primer Dan
de judo
Bloc com
Primers auxilis
Bloc especfic
Ensenyament de judo i defensa personal (*)
Hores totals
360
30
20
10
20
80
65
337/688
Organitzaci dactivitats i esdeveniments de judo i defensa personal

Formaci prctica
Durada del cicle inicial de judo i defensa personal
15
150
230
670
Cicle final de grau mitj de judo i defensa personal

Denominaci: Cicle final de tcnic/a esportiu/iva en judo i defensa personal
Mduls
Requisit especfic daccs: tenir lacreditaci de cintur negre segon
Dan de judo
Bloc com
Gnere i esport
Bloc especfic
Formaci i tecnificaci en judo i defensa personal (*)
Judo adaptat
Entrenament en judo i defensa personal (*)
Organitzaci i gesti dactivitats de judo i defensa personal
Defensa personal (*)
Formaci prctica
Durada del cicle final de judo i defensa personal
Hores totals
240
50
60
20
35
15
180
60
30
80
30
30
210
450
870
3.6.7 Modalitat: salvament i socorrisme

Cicle inicial de grau mitj de salvament i socorrisme
Denominaci: Cicle inicial de tcnic/a esportiu/iva en salvament i socorrisme
carcter procedimental: 1 professor/a per cada 30 alumnes excepte en els mduls
Seguretat i intervenci en installacions
aqutiques

alumnes

Mduls
Hores totals
120
338/688
Bloc com
Primers auxilis
Bloc especfic
Installacions aqutiques i materials
Metodologia de salvament i socorrisme (*)
Organitzaci desdeveniments diniciaci en salvament i socorrisme
Seguretat i intervenci en installacions aqutiques
Formaci prctica
Durada del cicle inicial de salvament i socorrisme
30
20
10
20
80
20
65
25
65
115
295
495
Cicle final de grau mitj de salvament i socorrisme

Denominaci: Cicle final de tcnic/a esportiu/iva en salvament i socorrisme
Seguretat i intervenci en espais aqutics
naturals

alumnes

Mduls
Bloc com
Gnere i esport
Bloc especfic
Escola de salvament i socorrisme
Preparaci fsica del socorrista (*)
Perfeccionament tcnic en salvament i socorrisme (*)
Organitzaci desdeveniments de tecnificaci en salvament i
socorrisme
Espais aqutics i materials
Seguretat i intervenci en espais aqutics naturals
Formaci prctica
Durada del cicle final de salvament i socorrisme
Hores totals
50
60
20
35
15
180
40
40
60
40
60
90
150
480
660
Cicle de grau superior de salvament i socorrisme
339/688
Denominaci: tcnic/a esportiu/iva superior en salvament i socorrisme

Mduls
Hores totals
Bloc com
Organitzaci i gesti aplicada a l'alt rendiment
Bloc especfic
Planificaci i programaci de l'alt rendiment en salvament i
socorrisme
Entrenament en salvament i socorrisme (*)
Gesti del centre de salvament i socorrisme
Organitzaci d'esdeveniments de salvament i socorrisme (*)
Projecte (*)
Formaci prctica
Durada del cicle de grau superior de salvament i socorrisme
60
50
70
40
220
60
70
80
95
100
250
655
875
mduls del bloc com.
3.6.8 Modalitat: vela

Cicle inicial de grau mitj de vela amb aparell fix iaparell lliure
Denominaci: Cicle inicial de tcnic/a esportiu/iva en vela amb aparell fix i aparell lliure
Seguretat de navegaci i conservaci de materials

Mduls
Bloc com
Primers auxilis
Bloc especfic
Hores totals
220
30
20
10
20
80
340/688
Formaci tcnica (*)

Seguretat de navegaci i conservaci de materials
Metodologia de la vela i la iniciaci a la competici (*)
Formaci prctica
Durada del cicle inicial de vela amb aparell fix i lliure
45
35
40
80
200
500
Cicle final de grau mitj de vela amb aparell fix

Denominaci: Cicle final de tcnic/a esportiu/iva en vela amb aparell fix
carcter procedimental: 1 professor/a per cada 30 alumnes excepte en els mduls
Seguretat en la navegaci a vela
Vela adaptada
Perfeccionament tcnic i tctic en vela amb aparell
fix
Preparaci del material daparell fix

alumnes

Mduls
Hores totals
Bloc com
Gnere i esport
50
60
20
35
15
180
Bloc especfic
Escola de vela
Competicions i esdeveniments de vela
Preparaci fsica del regatista (*)
Vela adaptada
Perfeccionament tcnic i tctic en vela amb aparell fix (*)
Preparaci del material daparell fix
Formaci prctica
Durada del cicle final de vela en aparell fix
50
15
80
30
15
40
40
150
420
600
Cicle final de grau mitj de vela amb aparell lliure

Denominaci: Cicle final de tcnic/a esportiu/iva en vela amb aparell lliure

alumnes
341/688
Vela adaptada
Perfeccionament tcnic i tctic en vela amb aparell
lliure
Preparaci del material daparell lliure

alumnes
alumnes
alumnes

Mduls
Hores totals
Bloc com
Gnere i esport
50
60
20
35
15
180
Bloc especfic
Escola de vela
Competicions i esdeveniments de vela
Preparaci fsica del regatista (*)
Vela adaptada
Perfeccionament tcnic i tctic en vela amb aparell lliure (*)
Posada a punt del material daparell lliure
Formaci prctica
Durada del cicle final de vela en aparell lliure
50
15
80
30
15
40
40
150
420
600
4 Aspectes comuns als cicles d'ensenyaments esportius LOGSE i LOE

4.1 Accs als cicles d'ensenyaments esportius
L'accs als cicles de grau mitj i de grau superior dels ensenyaments esportius es
regula d'acord amb el que disposa el Decret 25/2014, de 25 de febrer, pel qual
s'estableix l'ordenaci general dels ensenyaments esportius de rgim especial. A
aquests ensenyaments s'hi accedeix amb la titulaci acadmica suficient i la prova
especfica d'accs o el mrit esportiu.
4.1.1 Accs al primer nivell o cicle inicial del grau mitj d'ensenyaments esportius
de qualsevol especialitat esportiva
Per accedir al primer nivell o cicle inicial d'aquests ensenyaments cal disposar del
342/688
requisit acadmic i del requisit esportiu.

a. Requisit acadmic
Per accedir al primer nivell o cicle inicial de grau mitj dels ensenyaments
esportius l'alumne ha de tenir alguna de les acreditacions acadmiques segents:
Ttol de graduat/ada en educaci secundria obligatria.

Ttol de tcnic/a auxiliar (FP1).
Ttol de tcnic/a.
Haver superat els dos primers cursos del batxillerat unificat i polivalent (BUP)
o b tenir un mxim de dues matries pendents en el conjunt d'aquests dos
cursos.
Haver superat el primer cicle d'ensenyament secundari experimental (cicle
14-16).
Haver superat un mdul professional 2 o 3 experimental.
Haver superat, dins els ensenyaments d'arts aplicades i oficis artstics, el
tercer curs del pla de 1963 o el segon curs de comuns experimental.
Haver superat el curs especfic per a l'accs als cicles formatius de grau mitj
(CAS).
Haver superat altres estudis declarats equivalents a efectes acadmics amb
algun dels anteriors.
Qualsevol de les acreditacions acadmiques que s'estableixen per a l'accs
als cicles de grau superior d'ensenyaments esportius.
L'alumne tamb pot acreditar coneixements acadmics per a l'accs al primer

nivell o cicle inicial de grau mitj dels ensenyaments esportius per la superaci
d'una de les proves segents:
Prova d'accs de carcter general als ensenyaments de grau mitj de tcnic

esportiu i a les formacions esportives de nivell 1, que regula l'Ordre
ECD/158/2014, de 5 de febrer.
Prova d'accs de carcter general als ensenyaments de grau superior de
tcnic esportiu superior i a les formacions esportives de nivell 3, que regula
l'Ordre ECD/158/2014, de 5 de febrer.
Prova d'accs als cicles formatius de grau mitj de formaci professional o
d'arts plstiques i disseny (o haver-ne superat la part comuna) o haver
superat el curs de formaci especfic per a l'accs a cicles formatius de grau
mitj i de grau superior, que t l'efecte de l'exempci d'aquesta prova
d'accs.
Prova d'accs als cicles formatius de grau superior de formaci professional o
d'arts plstiques i disseny o haver superat les parts comunes d'aquesta
prova.
Prova d'accs a la universitat per a ms grans de 25 anys (superaci total de
la prova).
343/688
Prova d'accs als mduls professionals 2 o 3.

b. Requisit esportiu
Haver superat la prova especfica d'accs al primer nivell o cicle inicial o disposar
del requisit esportiu d'accs als ensenyaments esportius de la modalitat o
l'especialitat esportiva, que es regula en el decret de currculum corresponent.
4.1.2 Accs al segon nivell o cicle final del grau mitj d'ensenyaments esportius
de qualsevol especialitat esportiva
Per accedir al segon nivell o cicle final d'aquests ensenyaments cal reunir un requisit
acadmic i, en els casos en qu s'estableixi, un requisit o un mrit esportiu.
a. Requisit acadmic
Haver superat el primer nivell o cicle inicial del grau mitj de la modalitat o
especialitat esportiva corresponent.
En els casos en qu s'estableixi, haver superat la prova especfica d'accs al
segon nivell o cicle final o disposar del requisit esportiu d'accs als ensenyaments
esportius de la modalitat o l'especialitat esportiva, que es regula en el decret de
currculum corresponent.
4.1.3 Accs al cicle de grau superior d'ensenyaments esportius de qualsevol

especialitat esportiva
Per accedir al grau superior d'aquests ensenyaments cal reunir un requisit acadmic i,
en els casos en qu s'estableixi, un requisit esportiu.
a. Requisit acadmic
Per accedir al grau superior dels ensenyaments esportius cal tenir el ttol de grau
mitj de tcnic esportiu de l'especialitat esportiva corresponent. A ms d'aquest
requisit, cal disposar de l'acreditaci acadmica corresponent (accs mitjanant
titulaci) o b acreditar la superaci d'una prova (accs mitjanant prova).
L'accs mitjanant titulaci s possible si la persona que vol accedir-hi t alguna
de les acreditacions acadmiques segents:
Ttol de batxillerat.
Ttol de tcnic/a especialista (FP2).
Ttol de tcnic/a superior.
344/688
Ttol equivalent, a efectes acadmics, a algun dels anteriors.

Haver superat el segon curs del batxillerat experimental, de qualsevol
modalitat.
Haver superat el curs d'orientaci universitria (COU) o preuniversitari.
Titulaci universitria o equivalent (diplomatura, llicenciatura, grau o
postgrau).
Haver superat el curs especfic per a l'accs.
Certificat d'haver superat els ensenyaments substitutoris de la prova d'accs
per a determinats cicles formatius de grau superior.
Tamb pot acreditar coneixements acadmics per a l'accs als cicles de grau
superior dels ensenyaments esportius per la superaci d'una de les proves
segents:
Prova d'accs de carcter general als ensenyaments de grau superior de

tcnic superior d'esport i a les formacions esportives de nivell 3, que regula l'
Ordre ECD/158/2014, de 5 de febrer.
Prova d'accs als cicles formatius de grau superior de la formaci
professional especfica o d'arts plstiques i disseny (haver superat les parts
comunes d'aquesta prova) o haver superat el curs de formaci especfica per
a l'accs a cicles formatius de grau superior, que t l'efecte de l'exempci
d'aquesta part de la prova.
Prova d'accs a la universitat per a ms grans de 25 anys (superaci total de
la prova).
En els casos en qu s'estableixi, haver superat la prova especfica d'accs al grau
superior o disposar del requisit esportiu d'accs als ensenyaments esportius de la
modalitat o l'especialitat esportiva, que es regula en el decret de currculum o en
el reial decret que estableix el ttol corresponent.
4.1.4 Exempci de la prova especfica d'accs

D'acord amb l'article 32 del Decret 25/2014, de 25 de febrer, les persones que acreditin
la condici d'esportista d'alt nivell en la mateixa modalitat, disciplina o especialitat
esportiva estaran exemptes de fer la prova de carcter especfic i dels requisits
esportius que es puguin establir en qualsevol dels nivells en qu s'organitzen aquests
ensenyaments.
Aquest mateix benefici el poden tenir les persones que acreditin la condici d'esportista
d'alt rendiment, d'acord amb la normativa catalana que el reguli.
Tamb hi sn d'aplicaci les exempcions que es regulen en la normativa segent:
Disposici transitria segona del Reial decret 1363/2007, de 24 d'octubre, pel qual
345/688
s'estableix l'ordenaci general dels ensenyaments esportius de rgim especial.

Reial decret 971/2007, de 13 de juliol, sobre esportistes d'alt nivell i d'alt rendiment.
Els decrets de currculum o els reials decrets que estableixen els ttols
d'ensenyaments esportius.
La sollicitud d'exempci de la prova de carcter especfic s'ha de presentar, juntament

amb la documentaci que acrediti el compliment de les condicions establertes en les
normatives corresponents, a la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial, d'acord amb el model "Sollicitud d'exempci de les
proves especfiques o dels requisits d'accs als ensenyaments esportius".
En el segent enlla es poden consultar les possibles exempcions i per a cada
especialitat esportiva. Tamb s'hi inclou la documentaci que cal aportar i el trmit que
s'ha de fer.
4.2 Organitzaci curricular dels cicles d'ensenyaments esportius

Els apartats Calendari, Caracterstiques de flexibilitat de l'horari dels professors i dels
tutors, Atribuci docent dels professors, Trets especfics del bloc mdul de formaci
prctica, Durada dels cicles d'ensenyaments esportius i la distribuci per crdits/mduls
, i Matriculaci parcial s'apliquen tant als cicles d'ensenyaments esportius LOGSE com
als cicles LOE.
4.2.1 Calendari
Els cicles dels ensenyaments esportius han d'atenir-se al calendari escolar aprovat
amb carcter general per als centres educatius d'ensenyaments no universitaris. Tenint
en compte les caracterstiques organitzatives i climtiques que condicionen la
impartici d'aquests ensenyaments, el director o directora dels serveis territorials o, a la
ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci poden autoritzar la
distribuci de les hores lectives fora del calendari escolar, prvia petici escrita i
raonada del centre per a cada cas i amb l'informe de la Inspecci d'Educaci.
En tot cas, correspon al director o directora, prvia consulta al consell escolar del
centre, aprovar l'horari tipus dels diferents cursos (hores d'entrada i de sortida, nombre
d'hores lectives al mat i a la tarda, etc.), tenint en compte les prescripcions segents:
a. Distribuci horria ordinria
Com a norma general s'han de tenir en compte els criteris segents:
La distribuci de l'horari lectiu s'ha de fer de dilluns a divendres i s'ha de

mantenir dins els lmits segents: de les 8 hores a les 22 hores.
La sessi de classe s de seixanta minuts, en els quals s'inclou el canvi de
classe. Per criteris didctics poden programar-se sessions de durada diferent
346/688
sempre que el temps lectiu total per crdit/mdul no es modifiqui.

En aquests ensenyaments no s'han de fer ms de tres hores lectives
seguides sense una pausa mnima de vint minuts.
Un mateix grup d'alumnes no ha de fer ni ms de sis hores lectives diries,
en horari de mat o tarda, ni ms de set hores lectives en horari de mat i
tarda, amb el benents que la interrupci entre mat i tarda ha de ser almenys
d'una hora.
L'horari dels grups d'alumnes s'ha de fer al mat (entre les 8 hores i les 15
hores), a la tarda (entre les 15 hores i les 22 hores) o entre el mat i la tarda.
b. Distribuci de l'horari lectiu del bloc especfic

Atesa la seva peculiaritat, la distribuci de l'horari lectiu del bloc especfic es pot
fer de dilluns a diumenge, respectant en tot cas els criteris anteriors i prvia
notificaci als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci
d'Educaci.
En les modalitats esportives que requereixen fer les hores prctiques en el medi
natural, els serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educaci
poden autoritzar la realitzaci d'un mxim de 8 hores diries, prvia sollicitud
raonada del centre.
c. Distribuci de les hores corresponents al bloc de formaci prctica
La distribuci del bloc de formaci prctica es fixa a cada centre i segueix, amb
carcter general, el calendari escolar. El bloc de formaci prctica s'ha de fer dins
el perode comprs entre les 8 hores i les 22 hores.
El bloc de formaci prctica es pot dur a terme en un perode o ms. Es poden fer
fins a 4 hores diries si concorren en el mateix dia hores lectives dels
ensenyaments. Es poden fer fins a 7 hores diries, en la modalitat intensiva, si no
concorren en el mateix dia amb les hores lectives dels ensenyaments.
Especial pot autoritzar altres distribucions del bloc de formaci prctica amb la
petici prvia escrita del director o directora del centre, raonada en cada cas i
presentada als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci
d'Educaci.
d. Pendents d'avaluaci
Si per completar el perode de prctiques es depassen les dates previstes per a
l'avaluaci final del cicle, caldr fer constar en l'acta d'avaluaci final el bloc/mdul
de formaci prctica com a "Pendent d'avaluaci" (PA). Un cop finalitzat el
bloc/mdul de formaci prctica cal fer la sessi d'avaluaci corresponent i
qualificar aquest bloc/mdul en convocatria ordinria.
4.2.2 Caracterstiques de flexibilitat de l'horari dels professors i dels tutors
347/688
a. Flexibilitat d'horari dels professors

En funci de la planificaci al llarg del curs dels mduls professionals / unitats
formatives o dels crdits dels cicles d'ensenyaments esportius, es pot assignar als
professors la impartici d'un nombre variable d'hores lectives setmanals,
respectant, en tot cas, el cmput total anual d'hores.
En els centres que, a ms dels cicles d'ensenyaments esportius, imparteixen
cicles de formaci professional, el batxillerat i/o l'educaci secundria obligatria
(ESO), cal preveure globalment la distribuci horria pel que fa als crdits/mduls
de formaci professional i a les matries del batxillerat i/o de l'ESO que puguin o
hagin de ser impartides per professors que tamb tenen atribuci docent en els
cicles d'ensenyaments esportius.
b. Horari del tutor o tutora
Com a norma general, els tutors dels grups d'alumnes dels cicles d'ensenyaments
esportius han de dedicar, dintre del seu horari setmanal, una hora lectiva
setmanal per fer les tasques d'orientaci del procs formatiu dels alumnes i
d'acci tutorial.
Per fer les tasques de programaci, seguiment, avaluaci i control de la formaci
prctica en centres de treball, els tutors dels centres de titularitat del Departament
d'Ensenyament disposaran d'una hora lectiva setmanal per cada cinc alumnes o
fracci de cinc que hagin de cursar el bloc/mdul de formaci prctica.
Segons la planificaci del BFP/MFP al llarg del curs, podr disposar-se d'una
distribuci diferent de les hores a qu es refereixen els dos pargrafs anteriors,
respectant, en tot cas, el cmput total anual d'hores.
En els cicles que es distribueixin en ms d'un curs, tinguin la durada que tinguin,
el tutor o tutora del cicle ho ha de ser al llarg dels cursos de la promoci, llevat
que es produeixin circumstncies excepcionals que ho impedeixin.

Com a criteri general, en els centres pblics de titularitat del Departament
d'Ensenyament les especialitats que tenen atribuci docent sobre els mduls
d'ensenyaments esportius o crdits en qu s'estructuren els cicles sn les que
s'estableixen en la normativa que els desenvolupa. En la resta de centres, l'atribuci
docent es regeix pels criteris de titulaci exigible als professors.
4.2.4 Trets especfics del bloc/mdul de formaci prctica (BFP/MFP)

a. Finalitats i objectius
348/688
Sn finalitats del BFP/MFP:
desenvolupar estratgies que portin cap a un acostament entre l'estructura

acadmica, l'esportiva i la laboral;
integrar dins el currculum de l'alumne totes aquelles accions que estan dins
del camp de la transici cap al mn laboral;
facilitar tant a l'alumne com a l'empresa o instituci la possibilitat de dur a la
prctica aquestes accions.
Sn objectius generals del BFP/MFP:
orientar l'alumne perqu pugui tenir un coneixement ms clar de les prpies

capacitats i interessos;
facilitar la inserci i la qualificaci professional dins el mn laboral i esportiu.
Sn objectius especfics del BFP/MFP:
Millorar aspectes de qualificaci de l'alumne, com ara:

fer un aprenentatge significatiu dels coneixements i tecnologies actuals
en un ambient real de treball d'empresa o instituci;
adquirir nous coneixements professionals;
desenvolupar, en el context laboral i esportiu, els coneixements
curriculars apresos.
Treballar aspectes d'inserci laboral, com ara:

comprendre el procs productiu, les tasques de serveis i el sistema
esportiu i participar-hi;
adquirir hbits de relacions humanes a l'empresa o instituci.
b. Accs al BFP/MPF
El director o directora del centre, d'acord amb l'equip docent responsable de la
impartici del cicle d'ensenyaments esportius, pot establir que per iniciar el
bloc/mdul de formaci prctica (BFP/MFP) calgui l'avaluaci positiva de tots els
crdits/mduls lectius cursats fins al moment d'iniciar-la, o b una valoraci
individualitzada per a aquells alumnes que no els haguessin superats tots, del
grau d'assoliment dels objectius dels crdits/mduls cursats, de les possibilitats
raonables de recuperaci i del previsible aprofitament que l'alumne pugui obtenir
del BFP/MFP.
c. Homologaci d'empreses
Per resoluci comunicada relativa a la formaci prctica en centres de treball, la
Especial regula els sistemes d'homologaci de les empreses i entitats que han
d'acollir alumnes per fer la formaci en centres de treball, per tal de garantir les
condicions adequades i la qualitat requerida.
349/688
d. Seguiment del BFP/MFP

El seguiment de l'alumne que cursa el BFP/MFP el fa el tutor o tutora de
prctiques. El centre educatiu i l'empresa o entitat collaboradora poden acordar
l's de diferents mitjans de seguiment, ms enll de les visites del tutor o tutora
de prctiques del centre educatiu al centre de treball.
e. Proposta d'extinci del conveni per cursar el BFP/MFP en una determinada empresa
o entitat
L'equip docent responsable de la impartici del cicle d'ensenyaments esportius, a
proposta del tutor o tutora del grup, pot proposar al director o directora del centre
educatiu l'extinci del conveni per a la realitzaci del BFP/MFP amb l'entitat o
empresa collaboradora. La proposta d'extinci pot fonamentar-se en
comportaments o actituds inadequats o en capacitats notriament no idnies de
l'alumne que, per la seva permanncia o intensitat, impedeixin o dificultin el
normal desenvolupament de la formaci prctica, o en l'incompliment per
l'empresa de les condicions que asseguren el carcter formatiu del BFP/MFP o de
les normes de seguretat reglamentries, o per haver estat sancionada per
l'autoritat laboral en els sis mesos anteriors.
En els supsits anteriors, l'equip docent del cicle d'ensenyaments esportius, a
proposta del tutor o tutora, pot decidir l'avaluaci negativa del bloc/mdul de
formaci prctica, tot i que no s'hagi completat el nombre d'hores previstes, o b
diferir la realitzaci de les hores de formaci prctica pendents.
f. Exempci del bloc/mdul de formaci prctica
Les indicacions i instruccions sobre la formaci en centres de treball (FCT) sn
objecte d'una normativa especfica que es desenvolupa en la resoluci de la
Direcci General Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim
Especial, mitjanant la qual s'estableixen les instruccions d'aplicaci de la "
Normativa de la formaci prctica en centres de treball" i els criteris per resoldre
l'exempci, total o parcial, del BFP/MFP per als alumnes que acreditin experincia
laboral, experincia formativa i/o experincia esportiva.
La sollicitud de l'alumne i la resoluci de les exempcions per part del director o
directora del centre s'han d'ajustar als models que hi ha a "Sollicitud i resoluci
d'exempci de la formaci prctica".
Les resolucions del director o directora del centre educatiu relatives a les
exempcions poden ser objecte de recurs davant la Direcci General de Formaci
Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial.
4.2.5 Durada dels cicles d'ensenyaments esportius i distribuci dels

crdits/mduls
Les hores mnimes d'impartici efectiva dels diferents cicles sn les que determinen els
decrets dels diferents currculums. Les hores que els centres destinin a altres activitats
350/688
(viatges, activitats extraordinries, etc.) no es poden incloure en aquests mnims.

Aix mateix, les hores que es dediquin a activitats de tutoria no es computen com a
hores lectives dels alumnes d'aquests ensenyaments.
En qualsevol cas, la formaci prctica en centres de treball es pot fer simultniament
amb les hores lectives o b de manera intensiva.
a. Distribuci dels cicles d'ensenyaments esportius de grau mitj
L'alumne ha d'haver cursat els crdits/mduls del bloc com del primer nivell
LOGSE o del cicle inicial LOE segents, abans de cursar els crdits del bloc
especfic del primer nivell marcats amb un asterisc (*) en els apartats Cicles
d'ensenyaments esportius LOGSE (taules) i Cicles d'ensenyaments esportius
LOE (taules).
Crdits del bloc com LOGSE:

Bases anatmiques i fisiolgiques de l'esport I
Bases psicopedaggiques de l'ensenyament i de l'entrenament I
Mduls del bloc com LOE:

L'alumne ha d'haver cursat els crdits/mduls del bloc com del segon nivell
LOGSE o del cicle final LOE segents abans de cursar els crdits del bloc
especfic del segon nivell marcats amb un asterisc (*) en els apartats Cicles
LOE (taules).

Bases anatmiques i fisiolgiques de l'esport II
Bases psicopedaggiques de l'ensenyament i de l'entrenament II

Bases de l'aprenentatge esportiu
Bases de l'entrenament esportiu
b. Distribuci dels cicles d'ensenyaments esportius de grau superior

L'alumne ha d'haver cursat els crdits/mduls del bloc com del grau superior
LOGSE o del grau superior LOE segents, abans de cursar els crdits del bloc
especfic del grau superior marcats amb un asterisc (*) en els apartats Cicles
LOE (taules).
351/688

Biomecnica esportiva
Entrenament de l'alt rendiment esportiu
Fisiologia de l'esport

c. Matriculaci d'alumnes fora de termini

Quan el centre matriculi alumnes fora de termini, cal que elabori un pla especfic
que els garanteixi poder seguir els estudis d'acord amb la programaci prevista.
4.2.6 Matriculaci parcial

Si desprs del procs ordinari de matrcula resten vacants, els centres han d'obrir un
perode de matriculaci parcial per crdits/mduls. Aquesta matriculaci parcial est
subjecta a les normes de preinscripci i matrcula aprovades per a aquests
ensenyaments a la Resoluci ENS/280/2015, de 18 de febrer, per la qual s'aproven les
normes de preinscripci i matrcula d'alumnes als centres del Servei d'Educaci de
Catalunya i altres centres educatius, en els diversos ensenyaments sostinguts amb
fons pblics, per al curs 2015-2016.
Noms es poden matricular de crdits/mduls solts les persones que compleixin tots
els requisits d'accs a la modalitat esportiva corresponent.
Estipulacions relatives a la matriculaci parcial per crdits/mduls
Orientaci sobre l'itinerari formatiu

El centre ha d'orientar els alumnes sobre el possible itinerari formatiu que poden
seguir en la matriculaci per crdits/mduls solts, d'acord amb la distribuci dels
diferents crdits/mduls de les titulacions de tcnic/a esportiu/iva i de tcnic/a
esportiu/iva superior.
Tutoria
El seguiment de l'alumne matriculat de crdits/mduls solts correspon al tutor o
tutora del nivell coincident amb aquests crdits/mduls.
Anullaci de la matrcula
L'alumne pot sollicitar l'anullaci de tots o d'alguns dels crdits/mduls en qu
352/688
est matriculat, per causa justificada, per escrit i per una sola vegada, al director o
directora del centre. En aquest cas s'ha d'aplicar el que s'estableix amb carcter
general per a l'anullaci de matrcula en la matriculaci en els ensenyaments
esportius en rgim presencial ordinari.
Efectes de la no-superaci de crdits/mduls solts

El centre pot garantir plaa per al curs segent, per tornar a cursar el crdit/mdul
o crdits/mduls, a l'alumne de matrcula parcial que no hagi superat algun dels
crdits/mduls nicament en el cas de poder tornar a oferir vacants per a
matriculaci parcial una vegada finalitzat el procs ordinari de matriculaci. En
aquest cas, es considera que es fa una nova matrcula i, per tant, ha d'abonar el
preu pblic corresponent al crdit/mdul o crdits/mduls dels quals es matriculi.
Certificaci d'estudis parcials

L'alumne ha de rebre, en finalitzar el curs, un certificat d'estudis parcials de la
titulaci que correspongui, que s'ha d'ajustar al model que es troba a "Certificats
d'estudis. Ensenyaments esportius".
4.2.7 Organitzaci i programaci dels continguts dels cicles d'ensenyaments

esportius LOGSE
a. Nombre d'alumnes
El nombre mxim d'alumnes en les sessions teriques de tots els crdits s de
trenta-cinc. El nombre mxim d'alumnes en les sessions prctiques s el que
s'especifica, per a cada modalitat i, si escau, per a cada crdit, en l'apartat Cicles
d'ensenyaments esportius LOGSE (taules).
b. Organitzaci dels continguts
Correspon a l'equip docent, format pels professors assignats per impartir aquests
ensenyaments, l'elaboraci de la proposta d'organitzaci dels ensenyaments i els
criteris generals de desenvolupament curricular que complementar el projecte
educatiu del centre. La concreci de la proposta d'organitzaci ha d'incloure,
almenys, els aspectes segents:
distribuci de crdits, fent-hi constar, per a cada crdit, la data prevista d'inici
i d'acabament, la durada en hores, el nombre d'hores setmanals i els
professors que els impartiran;
espais docents i els recursos que cal usar en el desenvolupament d'aquests
ensenyaments
criteris seguits en l'organitzaci del bloc de formaci prctica;
353/688
criteris seguits per determinar el contingut i l'organitzaci del projecte final, en

el cas dels ensenyaments de grau superior.
c. Programaci dels crdits

La programaci de cada crdit ha d'incloure, almenys:
el contingut de les unitats didctiques en qu s'organitza cada crdit, fent-hi

constar la durada de cadascuna i la seqncia d'impartici;
les estratgies metodolgiques que cal aplicar;
els criteris i instruments d'avaluaci que s'han d'emprar.
En la programaci de cada unitat didctica cal especificar:
els objectius terminals o criteris d'avaluaci;

els continguts que s'hi desenvoluparan, convenientment contextualitzats en la
unitat, si escau;
l'enunciat dels diversos nuclis d'activitats en qu s'agrupen les activitats
d'ensenyament i aprenentatge que es desenvoluparan.
4.2.8 Organitzaci i programaci dels continguts dels cicles d'ensenyaments

esportius LOE
a. Nombre d'alumnes
El nombre mxim d'alumnes en les sessions teriques de tots els mduls s de
trenta. El nombre mxim d'alumnes en les sessions prctiques s el que
s'especifica, per a cada modalitat i, si escau, per a cada mdul, en l'apartat
Cicles d'ensenyaments esportius LOE (taules).
b. Estructura dels cicles d'ensenyaments esportius
Els cicles d'ensenyaments esportius LOE s'estructuren en dues parts: el perfil
professional i el currculum. El perfil professional descriu la competncia general,
les competncies professionals, personals i socials, les qualificacions i les unitats
de competncia del Catleg de qualificacions professionals vigent.
El currculum comprn els objectius generals i els mduls professionals
organitzats en unitats formatives.
c. Organitzaci dels continguts
El currculum dels cicles formatius s'estructura en mduls d'ensenyaments
esportius, que poden ser de diferents tipus:
Mduls associats a una o ms unitats de competncia.

Mduls que contenen formaci de base o transversal a diferents cicles.
Mduls comuns a tots els cicles, inclosos en el bloc com dels diferents ttols.
Mdul de projecte: incls en tots els cicles de grau superior.
354/688
Unitats formatives:
Per tal de facilitar l'aprenentatge al llarg de la vida, la integraci dels
sistemes de formaci professional i la incorporaci de la poblaci adulta a la
formaci, els mduls d'ensenyaments esportius s'organitzen en unitats ms
petites de formaci i avaluaci, anomenades unitats formatives.
La unitat formativa s una agrupaci de resultats d'aprenentatge, criteris
d'avaluaci i continguts d'un mdul d'ensenyaments esportius, relacionat
generalment amb unes activitats de treball i continguts amb coherncia
didctica per a l'aprenentatge.
d. Planificaci del cicle
El centre ha de garantir l'elaboraci per part de l'equip docent, de manera
conjunta i coordinada, de la proposta de planificaci del cicle i els criteris generals
de desenvolupament curricular, que en tot cas esdevindr complement del
projecte educatiu.
La planificaci del cicle ha d'incloure, almenys, els aspectes segents:
Distribuci dels mduls i/o unitats formatives al llarg del cicle i els professors
que les impartiran.
Criteris per determinar el contingut i l'organitzaci del mdul de projecte en el
cas dels cicles de grau superior.
Criteris generals sobre l'avaluaci i la recuperaci dels mduls i/o unitats
formatives.
Espais docents i recursos que es dediquen al desenvolupament del cicle.
En relaci amb el mdul de formaci prctica (MFP) cal concretar:
Els criteris per a l'organitzaci de la formaci en centres de treball (FCT).

Els criteris per avaluar i qualificar el mdul de formaci prctica.
Si escau, les condicions dels espais, equipaments i recursos per
desenvolupar el mdul.
Els alumnes per grup, les exempcions totals i parcials i la proposta de centres
de treball per fer-hi les prctiques.
e. Programaci dels mduls

La programaci de cada mdul ha d'incloure, almenys:
La relaci de les unitats formatives i temporalitzaci, fent-hi constar el nombre

d'hores totals, la data prevista d'inici i de finalitzaci i el nombre d'hores
setmanals.
Les estratgies metodolgiques i d'organitzaci del mdul.
Els criteris de qualificaci del mdul a partir de les qualificacions de les
unitats formatives.
f. Programaci de les unitats formatives i de les activitats d'ensenyament i aprenentatge
355/688
Per a cada unitat formativa, en la programaci cal especificar:
Resultats d'aprenentatge proposats, criteris d'avaluaci i continguts

Activitats d'ensenyament i aprenentatge i la seva relaci amb els resultats
d'aprenentatge proposats, criteris d'avaluaci i continguts.
Enunciat dels nuclis formatius en qu s'agrupen les activitats d'ensenyament i
aprenentatge, si escau.
L'avaluaci i qualificaci de la unitat formativa a partir de les qualificacions
dels resultats d'aprenentatge.
Aix mateix, de cada activitat d'ensenyament i aprenentatge, cal especificar-ne el

segent:
Denominaci i durada prevista.

Breu descripci de les tasques que cal fer en l'activitat.
Els continguts que es desenvolupen.
Activitats d'avaluaci, si escau.
Resultats d'aprenentatge als quals va adreada l'activitat.
4.3 Informaci als alumnes dels cicles d'ensenyaments esportius

Els alumnes han de disposar d'informaci suficient, tant pel que fa al desplegament del
cicle com per a desprs de cursar-lo. Les caracterstiques i continguts mnims
d'aquesta informaci sn les que es relacionen a continuaci.
4.3.1 Organitzaci del cicle
Perfil professional del cicle.

Organitzaci i distribuci al llarg del curs dels mduls i les unitats formatives o dels
crdits i les unitats didctiques.
La formaci prctica en centres de treball (FCT) i, en particular:
els objectius de les prctiques;
la previsi del calendari;
les empreses o institucions collaboradores;
la possibilitat i les condicions per a les exempcions total i parcial de l'FCT, aix
com la documentaci necessria per obtenir-les.
4.3.2 Avaluaci del cicle
Avaluacions trimestrals i avaluaci final (calendari i procs).
356/688
Criteris d'avaluaci i qualificaci dels mduls i les unitats formatives o dels crdits.
Criteris d'avaluaci i qualificaci del crdit o mdul de projecte final.
Criteris d'avaluaci i qualificaci de la formaci prctica en centres de treball.
Determinaci de la qualificaci final del cicle.
4.3.3 Informaci als alumnes de cicles de grau mitj
Titulaci que s'obt.

Cicles d'ensenyaments esportius de grau mitj afins.
Possibilitat de continuar els estudis en el batxillerat.
Accs als cicles formatius de grau superior mitjanant la prova d'accs o altres
formacions.
4.3.4 Informaci als alumnes de cicles de grau superior
Titulaci que s'obt.

Cicles formatius de grau superior afins.
Accs a la universitat: condicions, possibilitat d'incrementar la qualificaci a partir
de les PAU (vegeu l'apartat Accs i admissi a la universitat del Consell
Interuniversitari de Catalunya i la informaci del Departament d'Economia i
Coneixement).
Notes de tall exigides per cada facultat o escola universitria en els darrers cursos
per accedir-hi des de cicles d'ensenyaments esportius.

D'acord amb l'article 21.2d i e de la Llei 12/2009, d'educaci, i el Decret 279/2006,
l'alumne, o els seus pares o tutors legals en el cas que sigui menor d'edat, t dret a
com a resultat del procs d'avaluaci, s'adoptin al final d'un crdit o mdul.
Les reclamacions respecte a les qualificacions obtingudes i comunicades a l'alumne al
final de cada crdit o mdul, si no les resol directament la junta d'avaluaci, caldr
357/688
adrear-les per escrit al director o directora del centre en el termini de dos dies lectius.
El director o directora traslladar la reclamaci al departament o rgan equivalent que
correspongui per tal que, en reuni convocada a aquest efecte, estudi si la qualificaci
s'ha atorgat d'acord amb els criteris d'avaluaci per ell establerts i formuli la proposta
pertinent. Si consta tan sols d'un o dos membres, l'rgan s'ha d'ampliar, fins a tres, amb
els professors que el director o directora designi (entre els professors d'altres matries
del mateix mbit o entre els crrecs directius). A la vista de la proposta que formuli i de
l'acta de la junta d'avaluaci, el director o directora ha de resoldre la reclamaci.
L'existncia de la reclamaci i la resoluci adoptada s'han de fer constar a l'acta
d'avaluaci corresponent i s'han de notificar per escrit a la persona interessada. En la
notificaci cal indicar els terminis i el procediment per recrrer que s'indica a
continuaci.
Si l'alumne (o els seus pares o tutors legals si s menor d'edat) no est d'acord amb la
ciutat de Barcelona, al o a la gerent del Consorci d'Educaci, i cal seguir el procediment
que es detalla tot seguit:
El centre el trametr, en els tres dies hbils segents, als serveis territorials (o al
Consorci d'Educaci de Barcelona), conjuntament amb una cpia de les actes
n'emeti informe. Aquest informe ha d'incloure tant els aspectes procedimentals
seguits en el tractament de la reclamaci com el fons de la qesti reclamada.
qualificaci o el procediment d'avaluaci, el director o directora dels serveis
podr encarregar aquesta tasca a una comissi integrada per un professor o
professora del centre que no hagi participat en l'avaluaci, un professor o
professora d'un altre centre i un inspector o inspectora proposat per la Inspecci
d'Educaci.
Vist l'informe de la Inspecci i, si escau, de la comissi, el director o directora dels
serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci
cal que s'incorpori, amb la diligncia corresponent, a l'acta d'avaluaci a qu es
refereixi.
4.5 Aplicaci dels preus pblics

Sn d'aplicaci als cicles d'ensenyaments esportius les segents normatives:
Ordre EDU/417/2008, de 9 de setembre, per la qual es creen i es modifiquen

diversos preus pblics dels ensenyaments d'esports de rgim especial que
358/688
condueixen a les titulacions oficials de tcnic d'esport i tcnic superior d'esport.

preus pblics per la matriculaci en els ensenyaments esportius de rgim especial
que condueixen a les titulacions oficials de tcnic esportiu i tcnic esportiu superior.
Ordre ENS 307/2012, de 3 d'octubre, per la qual es creen diversos preus pblics
dels ensenyaments esportius de rgim especial que condueixen a les titulacions
oficials de tcnic esportiu.
Ordre ENS/75/2014, de 27 de febrer, per la qual es creen diversos preus pblics
oficials de tcnic esportiu.
4.6 Renncia a la matrcula

L'alumne, o qui en tingui la ptria potestat si s menor, pot sollicitar la renncia total a
la matrcula i el retorn del preu pblic abonat dels crdits o mduls que no hagi
comenat a cursar, per escrit i per una sola vegada, al director o directora del centre.
Per acceptar la renncia a la matrcula sn causes suficients, si es justifiquen
documentalment, les que generen una absncia prolongada, com ara:
malaltia o accident de l'alumne o de familiars

atenci a familiars
maternitat o paternitat
canvi de condicions de treball o incorporaci a un lloc de treball
altres circumstncies personals de carcter extraordinari
En els supsits d'acceptaci de la renncia a la matrcula, l'alumne afectat:
rep del centre el retorn del preu pblic pagat corresponent als crdits o mduls que
deixi de cursar i que no hagi iniciat;
conserva el dret de reserva de plaa per al curs segent (centres pblics i centres
privats sostinguts amb fons pblics);
no perd la qualificaci obtinguda en els crdits superats;
no se li computen les convocatries dels crdits no qualificats;
en el cas d'haver-se iniciat, sense completar-la en anullar la matrcula, la formaci
en centres de treball del bloc de formaci prctica (BFP), se li computen les hores
de formaci en centres de treball efectivament realitzades i conserva el dret de
reserva de plaa d'aquest bloc de formaci per al curs vinent. En aquest cas el
centre no li retornar el preu pblic corresponent a aquest bloc.
4.7 Acreditaci d'estudis
359/688
4.7.1 Acreditaci per a l'expedici de la titulaci obtinguda al final de l'estudi d'un

cicle
Els centres autoritzats a impartir els ensenyaments han de tramitar, quan la persona
interessada ho solliciti, l'expedici del ttol de tcnic esportiu o de tcnic esportiu
superior, d'acord amb el procediment general de tramitaci de l'expedici de ttols
acadmics no universitaris.
Cal recordar que el ttol de tcnic dna dret a accedir a totes les modalitats del
batxillerat i a ms, segons l'article 6.5 de l'Ordre EDU/554/2008, a la convalidaci de
les matries optatives i del treball de recerca.
4.7.2 Acreditaci d'estudis per a l'accs a estudis universitaris

Ats que el Reial decret 412/2014, de 6 de juny, ha establert noves condicions per a
l'accs als ensenyaments universitaris que s'han d'aplicar a partir de l'any acadmic
2014-2015, els centres han de certificar els cicles d'ensenyaments esportius de grau
superior superats d'acord amb el nou model que es troba a "Certificat d'estudis de
tcnic/a superior per a l'accs a estudis universitaris", en qu consti la qualificaci
mitjana obtinguda en el cicle calculada amb tres decimals. Tamb han d'emetre el
model de certificat per als alumnes de promocions anteriors que ho sollicitin i tinguin
l'expedient acadmic en el centre.
universitat, els centres han d'expedir el certificat a l'alumne que ho solliciti, d'acord amb
4.7.3 Altres acreditacions d'estudis cursats i superats completament

Certificat de primer nivell o cicle inicial del grau mitj dels ensenyaments esportius. Els
centres autoritzats per impartir els ensenyaments esportius han d'expedir, quan
l'interessat ho solliciti, el corresponent certificat de primer nivell o cicle inicial, segons el
model que es troba a "Certificats d'estudis. Ensenyaments esportius".
Certificat d'estudis complets del grau mitj dels ensenyaments esportius:
Els centres han de certificar el grau mitj d'acord amb el model que es troba a
"Certificats d'estudis. Ensenyaments esportius".
Certificat d'estudis complets del grau superior dels ensenyaments esportius:
Els centres han de certificar el grau superior d'acord amb el model que es troba a
"Certificats d'estudis. Ensenyaments esportius", llevat del supsit de certificaci per a
l'accs a estudis universitaris, esmentat anteriorment.
360/688
4.7.4 Acreditaci d'estudis cursats i/o superats parcialment

Certificat d'estudis parcials del grau mitj dels ensenyaments esportius. Els centres ho
han de certificar d'acord amb el model que es troba a "Certificats d'estudis.
Ensenyaments esportius", excepte quan correspongui emetre el certificat del primer
nivell o cicle inicial del grau mitj.
Certificat d'estudis parcials del grau superior dels ensenyaments esportius. Els centres
ho han de certificar d'acord amb el model que es troba a "Certificats d'estudis.
Ensenyaments esportius".
5 Propostes organitzatives de compatibilitat dels estudis amb altres activitats
Es pot portar a terme la formaci semipresencial dels crdits o dels mduls del bloc
com i dels que estableix el ttol de tcnic esportiu o tcnic esportiu superior en la
corresponent modalitat esportiva, sempre que l'alumne faci una sollicitud que
acrediti incompatibilitat amb l'horari lectiu per motius de treball, cura d'altres
persones, o qualsevol altra circumstncia excepcional. Cal assistir presencialment
almenys a la meitat de les hores previstes per al crdit o mdul.
Els centres autoritzats que imparteixen la modalitat esportiva corresponent i
estiguin dins del programa de qualitat i millora dels ensenyaments esportius podran
fer el servei de reconeixement acadmic de la formaci rebuda anteriorment i de
l'experincia professional, seguint les instruccions que, per a cada modalitat
esportiva, estableixi el Departament d'Ensenyament.
6 Normativa d'aplicaci (cicles esportius LOGSE i LOE)
Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (BOE nm. 106, de 4.5.2006)

Reial decret 971/2007, de 13 de juliol, sobre esportistes d'alt nivell i d'alt rendiment
(BOE nm. 177, de 25.7.2007)
Reial decret 1363/2007, de 24 doctubre, pel qual sestableix lordenaci general
dels ensenyaments esportius de rgim especial (BOE nm. 268, de 8.11.2007)
Reial decret 1224/2009, de 17 de juliol, de reconeixement de les competncies
professionals adquirides per experincia laboral (BOE nm. 205, de 25.8.2009)
Reial decret 558/2010, de 7 de maig, pel qual es modifica el Reial decret
1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a l'accs als
ensenyaments universitaris oficials de grau i els procediments d'admissi a les
universitats pbliques espanyoles (BOE nm. 113, de 8.5.2010)
Decret 169/2002, d'11 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci general dels
361/688
ensenyaments de rgim especial que condueixen a les titulacions oficials de tcnic

d'esport i tcnic superior d'esport (DOGC nm. 3660, de 19.6.2002)
4670, de 6.7.2006)
5686, de 5.8.2010)
Decret 25/2014, de 25 de febrer, d'ordenaci general dels ensenyaments esportius
de rgim especial (DOGC nm. 6571, de 27.2.2014)
Ordre ECI/3224/2004, de 21 de setembre, per la qual s'estableixen convalidacions
a efectes acadmics entre determinats ensenyaments conduents a l'obtenci de
ttols oficials en l'mbit de l'activitat fsica i de l'esport amb les corresponents del
bloc com de Tcnics Esportius establertes pel Reial decret 1913/1997, de 19 de
desembre (BOE nm. 243, de 8.10.2004)
Ordre ECI/3341/2004, de 8 d'octubre, per la qual es corregeixen errors de l'Ordre
ECI/3224/2004, de 21 de setembre, per la qual s'estableixen convalidacions a
efectes acadmics entre determinats ensenyaments conduents al'obtenci de ttols
oficials en l'mbit de l'activitat fsica i de l'esport amb les corresponents del bloc
com de tcnics esportius, establertes pel Reial decret 1913/1997, de 19 de
desembre (BOE nm. 249, de 15.10.2004)
Ordre ECI/3830/2005, de 18 de novembre, per la qual es modifica l'Ordre
ECI/3224/2004, de 21 de setembre, per la qual s'estableixen convalidacions a
efectes acadmics entre determinats ensenyaments conduents a l'obtenci de
ttols oficials en l'mbit de l'activitat fsica i de l'esport amb les corresponents del
bloc com de tcnics esportius establertes pel Reial decret 1913/1997, de 19 de
desembre, aix com l'Ordre ECI/3341/2004, de 8 d'octubre, que completa aquella
(BOE nm. 294, de 9.12.2005)
diversos preus pblics dels ensenyaments d'esports de rgim especial que
condueixen a les titulacions oficials de tcnic d'esport i tcnic superior d'esport
(DOGC nm. 5220, de 22.9.2008)
Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el
procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci i diversos
aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats del
batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn (DOGC nm. 5287, de 30.12.2008)
preus pblics per la matriculaci en els ensenyaments esportius de rgim especial
que condueixen a les titulacions oficials de tcnic esportiu i tcnic esportiu superior
(DOGC nm. 5729, de 6.10.2010)
362/688

17.12.2010)
Ordre ENS/62/2012, de 15 de mar, de modificaci de l'Ordre EDU/554/2008, de
19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i
requisits formals del procs d'avaluaci i diversos aspectes organitzatius del
batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del
batxillerat nocturn (DOGC nm. 6094, de 23.3.2012)
Ordre ENS/307/2012, de 3 d'octubre, per la qual es creen diversos preus pblics
oficials de tcnic esportiu (DOGC nm. 6234, de 17.10.2012)
Ordre ENS/75/2014, de 27 de febrer, per la qual es creen diversos preus pblics
oficials de tcnic esportiu (DOGC nm.6589, de 25.3.2014)
Ordre ECD/158/2014, de 5 de febrer, per la qual es regulen els aspectes
curriculars, els requisits generals i els efectes de les activitats de formaci
esportiva, als quals es refereix la disposici transitria primera del Reial decret
1363/2007, de 24 d'octubre (BOE nm. 34 de 8.2.2014)
Ordre ECD/499/2015, de 16 de mar, per la qual es regula el rgim de
l'ensenyament a distncia dels ensenyaments esportius de rgim especial, en
l'mbit del Ministeri d'Educaci, Cultura i Esport (BOE nm. 71, de 24.3.2015)
Resoluci ENS/1574/2013, de 4 d'abril, d'organitzaci de diverses actuacions en
els ensenyaments esportius de rgim especial (DOGC nm. 6422, de 22.7.2013)
pblics, per al curs 2015-2016 (DOGC nm. 6818, del 25.2.2015)
Concreci i desenvolupament del currculum de l'educaci

infantil i primria
1 Orientacions per a l'organitzaci del currculum
Per a l'organitzaci del currculum del segon cicle de l'educaci infantil s d'aplicaci el
Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments
del segon cicle de l'educaci infantil.
Al web de la XTEC, secci Currculum i orientaci > Educaci infantil, hi ha un recull de
recursos i materials relatius a l'organitzaci curricular d'aquest cicle.
El Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjanant el Departament d'Ensenyament,
estableix i desenvolupa decret d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci primria
d'acord amb el que es preveu en l'Estatut d'autonomia de Catalunya 6/2006, de 19 de
363/688
juliol, la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, les directrius de la Uni Europea i
tenint en compte el currculum bsic de l'educaci primria.
El currculum de l'educaci primria comprn els objectius de l'etapa, les competncies
bsiques prpies de cada mbit que han d'assolir els alumnes, els continguts, les
orientacions metodolgiques i els criteris d'avaluaci de les diverses rees.
El currculum s'organitza en mbits que agrupen les rees de coneixement, que s'han
d'impartir en cada nivell de l'etapa, deixant a opci de les famlies l'rea de valors
socials i cvics i l'rea de religi, que com les altres rees tamb han de ser avaluades.
s la guia de les activitats educatives escolars, n'explicita les intencions i proporciona
lnies d'acci adequades als mestres, que tenen la responsabilitat ltima a l'hora de
concretar la seva aplicaci, procurant desvetllar la motivaci, la curiositat i la imaginaci
dels nens. Combina una cultura general mplia amb el treball de les rees necessries
perqu tots els alumnes adquireixin els aprenentatges, per poder actuar amb una
capacitat reforada d'autonomia, criteri i responsabilitat personal.
El Departament d'Ensenyament posa a la disposici dels centres els documents de
desenvolupament de les competncies prpies de l'mbit, les dimensions i les
competncies de cadascuna d'aquestes. A mesura que es completi el
desenvolupament de les altres rees, s'aniran donant a conixer als centres educatius.
Aquests documents es poden consultar a l'apartat Currculum i orientaci del web de la
XTEC.
L'etapa d'educaci primria compta amb 5.250 hores lectives: d'aquestes, 525 hores
corresponen a l'esbarjo i les 4.725 hores restants es destinen a les rees de
coneixement (es computen 35 setmanes lectives per curs escolar a ra de 25 hores
setmanals, incls l'esbarjo).
La distribuci horria mnima i global d'etapa per a cadascun dels mbits s la segent:
mbits i rees de coneixement
Hores
mbit lingstic
rea de llengua catalana i literatura
1.050 hores
rea de llengua castellana i literatura
rea de primera llengua estrangera
420 hores
mbit matemtic
rea de matemtiques 840 hores
mbit del medi
rea de coneixement del medi natural
630 hores
rea de coneixement del medi social i cultural
mbit artstic
rea d'educaci visual i plstica, educaci musical i dansa 525 hores
mbit d'educaci fsica
rea d'educaci fsica 385 hores
mbit d'educaci en valors
rea d'educaci en valors social i cvics o religi
315 hores
364/688
Esbarjo
525 hores
Hores de lliure disposici
560 hores
De les 5.250 hores totals lectives de l'etapa, les 560 hores restants es destinaran a
completar l'organitzaci del currculum d'acord amb les necessitats dels alumnes i les
previsions del projecte educatiu de centre.
D'acord amb el principi d'escola inclusiva, la concreci i el desenvolupament del
currculum han de garantir la coordinaci de l'equip docent amb l'objectiu de coordinar
les actuacions educatives, tant en l'atenci a la diversitat com en els processos
d'avaluaci.
El Departament d'Ensenyament desenvolupa l'ordre per la qual es determinen el
procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci en l'educaci
primria, per a totes les rees de coneixement.
2 Competncies bsiques: identificaci i desplegament

Per a l'organitzaci del currculum de l'educaci primria s d'aplicaci el decret pel
qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci primria.
Al web de la XTEC, apartat Currculum i orientaci > Educaci primria, actualment es
poden trobar els segents documents d'identificaci i desplegament a l'educaci
primria de les:
competncies bsiques de l'mbit lingstic,

competncies bsiques de l'mbit matemtic,
competncies bsiques de l'mbit digital.
En breu s'hi afegiran els documents d'identificaci i desplegament de les:
competncies bsiques de l'mbit lingstic de llenges estrangeres,

competncies bsiques de l'mbit de coneixement del medi natural, social i
cultural,
competncies bsiques de l'mbit artstic (educaci visual i plstica, educaci
musical i dansa),
competncies bsiques de l'mbit d'educaci fsica,
competncies bsiques de l'mbit d'educaci en valors.
Aquests documents es presenten amb altres recursos i materials de suport als centres
per a la millora de l'adquisici de les competncies bsiques dels alumnes. Els
documents identifiquen i despleguen les competncies bsiques de diferents mbits
que els centres han de conixer i anar incorporant en les programacions, en la presa
de decisions metodolgiques i en el disseny de les activitats d'avaluaci.
365/688
3 Avaluaci
3.1 Criteris generals
En el segon cicle de l'educaci infantil, el procediment d'avaluaci dels alumnes i els
documents i requisits formals del procs es regulen per l'Ordre EDU/484/2009, de 2 de
novembre.
En l'educaci primria, el procediment d'avaluaci dels alumnes i els documents i
requisits formals del procs es regulen per la normativa que ho regula, l'ordre per la
qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs
d'avaluaci en l'educaci primria.
L'avaluaci dels alumnes ha de ser contnua, formadora i formativa, amb la finalitat de
detectar les dificultats tan bon punt es produeixin, esbrinar-ne les causes i prendre les
mesures necessries a fi que l'alumne pugui continuar amb xit el seu aprenentatge.
Les activitats d'aprenentatge que es fan fora del centre, que formen part de la
programaci per al desplegament del currculum, s'han d'avaluar. Aquestes activitats
fora del centre han d'estar recollides i aprovades a la programaci general anual del
centre.
Prenent com a referent els criteris generals d'avaluaci, el projecte educatiu concreta
els que s'aplicaran en l'avaluaci dels aprenentatges i per decidir la promoci de curs.
Aquests criteris han de ser pblics i els centres educatius n'han d'informar les famlies i
els alumnes.
L'alumne ha d'estar informat en tot moment del seu progrs per tal d'orientar el seu
rendiment cap a l'xit escolar i poder prendre, amb l'ajut dels mestres, decisions per
millorar. De la mateixa manera, les famlies han de tenir informaci sobre el procs
d'aprenentatge dels fills, referenciats al nivell exigit, i rebre orientacions per ajudar-los a
millorar, amb pautes de l'acci educativa per aplicar en l'mbit familiar i amb el
seguiment conjunt d'aquest treball per les famlies i l'escola, si escau.
Els alumnes per als quals es consideri necessari utilitzar criteris d'avaluaci
corresponents a un cicle inferior o superior a l'ordinari, en un o diversos mbits,
disposaran d'un pla individualitzat, la qual cosa s'ha d'informar a les famlies.
Els informes escrits sn l'element habitual de comunicaci. De manera general,
aquesta informaci ha d'anar acompanyada d'orientacions qualitatives que permetin a
les famlies i als alumnes trobar, en collaboraci amb els docents, estratgies per
aconseguir millorar-ne els aprenentatges. Altres informacions sobre el seguiment de
l'alumne es poden vehicular per mitj d'entorns virtuals.
3.2 Promoci dels alumnes

Pel que fa als alumnes que tenen dificultats en el procs d'assoliment de les
366/688
competncies prpies de cada mbit, cal decidir si passen de curs o han de romandre
un any ms en el nivell per una sola vegada en tota l'educaci primria, segons l'ordre
per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs
d'avaluaci en l'educaci primria. Caldr establir les mesures educatives necessries
per afavorir l'adquisici dels aprenentatges corresponents amb l'acompanyament
necessari i diversificat que els permetin assolir-los. Les mesures poden consistir en
l'establiment d'estratgies didctiques i metodolgiques o d'un suport escolar
personalitzat.
Cal garantir que el o la cap d'estudis o un altre membre de l'equip directiu assisteixi a
les reunions finals d'avaluaci de 6, ja que aquest s el curs on es valoren els
aprenentatges de tota l'etapa.
Aix mateix, a partir de l'anlisi dels resultats globals del grup i del centre, i dels
resultats de les proves d'avaluaci facilitades pel Departament d'Ensenyament, es
prendran, si escau, decisions de millora sobre els objectius, la gesti organitzativa i les
estratgies d'ensenyament i aprenentatge que cal aplicar.
3.3 Activitats de refor d'estiu

L'equip de mestres ha de garantir que l'alumne de 6 que en el curs segent inici
l'etapa d'educaci secundria obligatria i no hagi assolit satisfactriament les
competncies prpies de l'rea de llengua i de matemtiques faci durant l'estiu
activitats de refor d'aquestes rees. Al web de la XTEC, secci Currculum i orientaci,
hi ha el document "Orientacions per a les activitats de refor d'estiu". A l'inici del curs
segent l'alumne ha de lliurar les activitats de refor d'estiu al tutor o tutora de 1r d'ESO
per tal que es tinguin en compte en l'avaluaci inicial i en les posteriors actuacions de
refor.
3.4 Prova diagnstica

Durant l'etapa es far una prova davaluaci diagnstica, per al curs 2015-2016, a finals
de 3r d'educaci primria (del 18 al 30 dabril de 2016) amb l'objectiu de mesurar el
procs d'assoliment de les competncies bsiques. Aquesta prova no t efectes en
l'expedient acadmic individual de lalumne, sin carcter informatiu, formatiu i
orientador per als centres.
Es pot trobar informaci complementria a la pgina web del Departament
d'Ensenyament creada a aquest efecte: Prova d'avaluaci diagnstica d'educaci
primria.
3.5 Proves de 6
Les proves d'avaluaci de l'educaci primria sis curs s'aplicaran el 4 i 5 de maig de
367/688
2016 amb lobjectiu davaluar les competncies i coneixements bsics que han d'haver
adquirit els alumnes al final de l'educaci primria per poder seguir amb normalitat el
currculum previst per a l'ESO. El resultat de la prova no tindr efecte ni en l'avaluaci
final dels alumnes ni en les decisions de pas de curs.
Per aquest motiu, el centre no programar per als alumnes de 6 curs cap activitat que
s'hagi de fer fora del centre durant aquests dies. Es pot trobar informaci
complementria a la pgina web del Departament d'Ensenyament creada a aquest
efecte: Prova d'avaluaci de sis curs d'educaci primria.
4 Impuls de la lectura
En aquesta legislatura, el Departament d'Ensenyament ha establert com a objectiu
estratgic la millora de l'xit escolar de tots els alumnes. I ho fa potenciant la lectura
sistemtica en totes les rees i matries del currculum al llarg de tota l'escolaritat
bsica per augmentar la competncia comunicativa i lingstica i el desenvolupament
de l'hbit lector dels infants i joves, sense oblidar que la competncia lectora s la base
de molts aprenentatges i un requisit per participar amb xit en bona part dels mbits de
la vida adulta.
Cal que els centres considerin que la lectura en un centre educatiu inclou:
Saber llegir. L'aprenentatge de la lectura representa el desenvolupament de la

capacitat de llegir, de comprendre i d'interpretar textos. L'assoliment de les
habilitats funcionals bsiques de lectura correspon a 2n d'educaci primria i s en
aquest curs on s'han de prendre les mesures de suport necessries amb els
alumnes que hi presentin dificultats. Aquest fet, per, no ha de fer oblidar que en
els cursos posteriors cal continuar el treball de les estratgies lectores, adaptades,
bviament, a les exigncies de cada nivell educatiu, i consolidar la fludesa lectora
dels alumnes.
Llegir per aprendre. La competncia lingstica en general i la comprensi lectora
en particular sn a la base de qualsevol aprenentatge. En el cas concret de la
comprensi lectora, si ms no en el sistema educatiu catal, el seu domini s
cabdal per tenir xit escolar. Els alumnes han de ser responsables del seu
aprenentatge, sent conscients de les estratgies especfiques que fan servir en
cada rea del coneixement. A ms, han de tenir la capacitat d'usar la lectura com a
eina d'accs a la informaci, la descoberta i l'ampliaci de coneixements; s a dir,
l's de la lectura esdev un instrument d'aprenentatge en totes les rees i matries
del currculum.
Gust per llegir. S'adquireix desenvolupant l'hbit lector, fomentant la lectura
sistemtica en qualsevol suport, aprenent a reflexionar sobre el que s'ha llegit,
sabent-ho explicar mitjanant evidncies orals o escrites i sabent-ho compartir amb
els altres.
368/688
Per aconseguir-ho, cal que els centres estenguin la perspectiva de l'aprenentatge en

les activitats de lectura (en totes les rees i treballant les estratgies de lectura), facin
explcit als alumnes el seu procs d'aprenentatge (comenant a plantejar-se l's del
dossier de lectura) i augmentin el nombre d'experincies lectores dels alumnes.
A l'espai del Pla d'impuls de la lectura del web de la XTEC, els mestres trobaran
adreces d'inters, orientacions, recursos, materials didctics i bones prctiques, perqu
incorporin i sistematitzin estratgies lectores com a eix vertebrador dels aprenentatges.
5 Aprenentatge de la lectura i de l'escriptura

Atesa l'"Ofensiva de pas a favor de l'xit escolar", establerta al Pla de Govern, que t
com a objectiu reduir a la meitat el fracs escolar, es considera la competncia
comunicativa lingstica i audiovisual com a eix vertebrador de tots els aprenentatges.
Cal que els centres garanteixin a l'alumne el procs d'aprenentatge de la llengua, la
lectura i l'escriptura al llarg del segon cicle d'educaci infantil i de l'etapa d'educaci
primria. L'assoliment d'aquestes competncies s la clau per a l'aprenentatge de totes
les rees del currculum.
L'equip directiu del centre ha d'assegurar la coherncia metodolgica i didctica que
utilitza el centre per a l'ensenyament de la lectura i l'escriptura. S'han d'establir acords,
a l'educaci infantil i a l'educaci primria, pel que fa a la planificaci de les activitats de
lectura, a l'ensenyament de la comprensi lectora, al procs d'aprenentatge de la
lectura, que aniria de la descoberta de les lletres a l'autonomia en la descodificaci i,
finalment, a la intervenci docent a partir de l'avaluaci de l'alumne.
La lectura i l'escriptura sn factors fonamentals per a l'aprenentatge i han d'estar
incloses en el desenvolupament de totes les rees. Els centres, en organitzar la seva
prctica docent, han de garantir un temps diari destinat a la lectura.
Al portal XTEC, a l'apartat Currculum i orientaci > Educaci primria, hi ha un recull
de recursos i materials relatius als processos aprenentatge de la lectura i l'escriptura.
6 "Ara escric"
Com a continuaci de l'estratgia d'Impuls de la lectura, el Departament
d'Ensenyament posa en marxa el programa "Ara escric". Aquest programa t per
objectiu global millorar els resultats educatius dels alumnes en expressi escrita,
promovent l'ensenyament explcit de les estratgies i habilitats d'escriptura en entorns
tan analgics com digitals. Aix mateix, pretn compartir la definici de criteris per
analitzar i millorar activitats d'escriptura i l'aplicaci dels coneixements i les habilitats
adquirides a l'aula.
El programa "Ara escric" vol aprofundir en els elements clau de l'aprenentatge de
l'escriptura, oferir elements per a la coordinaci entre les diferents llenges i les
diferents etapes educatives i compartir amb els professors dels centres els temes que
369/688
s'estructuren a partir dels continguts segents:
Aprenentatge inicial de l'escriptura

Funcionalitat de l'escriptura
Procs de composici d'un text
Les propietats textuals i la reflexi sobre la llengua
L'escriptura a les rees
L'escriptura creativa i literria
Orientacions per a la coordinaci, la planificaci i l'avaluaci de l'escriptura en les
llenges que s'ensenyen al centre i en les diferents rees curriculars.
En una primera fase del programa, el curs 2015-2016, es preveu difondre aquests
continguts a travs dun cicle de conferncies. El programa disposar tamb d'una
pgina web de referncia al web de la XTEC.
7 Coordinaci entre l'educaci primria i l'educaci secundria obligatria

Amb la finalitat de garantir una adequada transici dels alumnes entre l'etapa
d'educaci primria i la d'educaci secundria obligatria, els equips directius dels
instituts i de les escoles d'on procedeixi l'alumne planificaran la realitzaci de les
sessions de coordinaci necessries per tal d'assegurar la continutat i la coherncia
del procs educatiu i de l'itinerari formatiu, acordant criteris d'actuaci comuns i
compartits, d'acord amb les orientacions recollides al document "Coordinaci entre
l'educaci primria i l'educaci secundria obligatria".
L'atenci a la diversitat de necessitats educatives de tots els alumnes i l'objectiu
d'assolir les competncies que els permetin el seu desenvolupament personal i escolar
s un principi com en totes les etapes de l'educaci obligatria, d'acord amb el que
s'estableix a l'ordre per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits
formals del procs d'avaluaci en l'educaci primria.
En els documents de gesti del centre s'han de concretar els acords que fan referncia
als objectius d'xit educatiu per a tots els alumnes i a l'atenci a la diversitat amb les
conseqncies que aix tindr en l'organitzaci del centre i en la prctica professional
dels mestres.
L'atenci a les necessitats educatives de tots els alumnes s'ha de plantejar des de la
perspectiva global del centre i ha de facilitar tant com sigui possible la participaci de
tots els alumnes en els entorns ordinaris de treball i participaci.
Les mesures i suports d'atenci a la diversitat s'han de planificar atenent a tres nivells
d'intervenci:
370/688
Mesures i suports universals

Mesures i suports addicionals
Mesures i suports intensius per als alumnes amb necessitats educatives especials
L'atenci a la diversitat dels alumnes en un context d'inclusi escolar, que tingui en

compte els tres nivells d'intervenci especificats anteriorment, suposa:
Planificar i coordinar les mesures i els suports adoptats pel centre per a latenci de
tots els alumnes.
L'adopci de mesures i suports addicionals i intensius per a latenci a les
necessitats especfiques de suport educatiu que presenten els alumnes, entre les
quals s'han de destacar les derivades de desavantatge educatiu (situacions
socioeconmiques desfavorides o nouvinguts al sistema educatiu) de necessitats
educatives especials, de trastorns d'aprenentatge, de malalties prolongades i de
les altes capacitats.
Les decisions a adoptar en la incorporaci d'alumnes procedents de sistemes
educatius estrangers, en especial quan ja presenten el domini assolit d'alguna
llengua curricular impartida en el sistema educatiu de Catalunya.
8.1 Mesures i suports universals

S'inclouen en aquest apartat les mesures i suports que fan referncia a aspectes
generals de l'atenci a la diversitat que incideixen sobre la totalitat dels alumnes o en
l'organitzaci general dels recursos del centre, ja que els acords i les actuacions que
se'n deriven sn especialment rellevants per a l'xit educatiu dels alumnes i els grups
ms vulnerables.
8.1.1 Programaci i metodologia de treball a l'aula

Les programacions generals de les rees i de les altres activitats del centre han
d'assegurar la participaci amb aprofitament del nombre ms gran possible d'alumnes.
El document "Programacions i recursos didctics" recull orientacions per a l'elaboraci.
8.1.2 Organitzaci del centre: intervenci dels tutors i d'altres docents i del
personal educador i auxiliar
Les escoles han d'organitzar els recursos humans per atendre tots els alumnes, les
mesures de treball per a tot el grup classe, per al suport escolar personalitzat o per a
l'atenci als alumnes amb necessitats educatives especials. Un cop cobertes les
prescripcions horries establertes al currculum dels diferents nivells segons el projecte
educatiu del centre, els centres han d'utilitzar les hores restants que quedin disponibles
371/688
per al suport als alumnes que tenen ms dificultats per aprendre.

Les escoles han de prioritzar que els mestres d'educaci especial i els mestres
d'audici i llenguatge facin atenci directa als alumnes amb necessitats educatives
especials vinculades a la discapacitat intellectual i del desenvolupament i en el context
de l'aula ordinria sempre que sigui aconsellable, i portant a terme les actuacions
intensives personalitzades que es preveuen en el pla individualitzat de l'alumne.
Cal facilitar als educadors d'educaci especial, auxiliars d'educaci especial o
vetlladors, per escrit, l'horari, el lloc i les activitats que han de fer i fer-ne la supervisi i
els ajustaments necessaris al llarg del curs. El suport d'aquests professionals
s'incrementar, disminuir i suprimir en funci de l'evoluci de l'alumne, sobretot en
els aspectes d'autonomia personal i de la conducta que li permetin participar de manera
ms autnoma en les activitats previstes al centre i a l'aula.
Quan el centre participi en algun projecte internacional o en un pla o programa d'impuls
al plurilingisme, ha d'afavorir espais de coordinaci entre els docents participants, en
especial si el projecte incorpora auxiliars de conversa, assistents lingstics o alguna
altra participaci internacional d'agents educatius complementaris per estimular el
domini de les llenges estrangeres. En aquest cas, cal assignar una persona
responsable per fer la tutoria de l'auxiliar o assistent durant tot el temps que duri la seva
estada al centre educatiu.
8.1.3 Acci tutorial

L'acci tutorial contribueix al desenvolupament d'una dinmica positiva en el grup
classe i a la implicaci de cada alumne en el propi procs educatiu i en la dinmica del
centre. Comporta el seguiment individual i collectiu dels alumnes en els termes que
s'estableixen en el projecte educatiu i les normes d'organitzaci i funcionament del
centre, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament de la personalitat i prestar-los
l'orientaci de carcter personal i acadmic que els ajudi a assolir la maduresa
personal i la integraci social.
En el seguiment de l'alumne s'ha de vetllar especialment per l'assoliment progressiu de
les competncies bsiques, per la detecci de les dificultats de l'alumne en el moment
en qu es produeixen i per la coordinaci (per prendre les mesures necessries perqu
aquest pugui continuar el procs d'aprenentatge) de tots els mestres que incideixen en
el mateix alumne.
En l'educaci primria, una de les hores setmanals disponibles per completar
l'organitzaci del currculum es pot destinar al desenvolupament d'activitats d'acci
tutorial amb el grup classe.
Els centres han d'establir els procediments de relaci i cooperaci amb les famlies i els
han de facilitar informaci sobre l'evoluci escolar i personal dels fills per facilitar a les
famlies l'exercici del dret i el compliment del deure de participar i d'implicar-se en el
procs educatiu dels fills. A aquest efecte el centre ha de preveure en la seva
programaci general anual la planificaci d'entrevistes, reunions collectives o altres
372/688
actuacions que consideri oportunes. Aquesta planificaci ha de garantir, com a mnim,

una entrevista individual al llarg del curs i una de collectiva durant el primer trimestre
de cada curs.
s propi de la tutoria, sens perjudici de la capacitat d'autoorganitzaci del centre, la
realitzaci ordinria d'entrevistes i reunions amb pares o tutors legals, el seguiment de
la documentaci acadmica i la coordinaci de l'elaboraci d'adaptacions de la
programaci a les necessitats i a les caracterstiques de l'alumne.
L'acci tutorial integra les funcions del tutor o tutora, de l'equip docent i les actuacions
d'altres professionals.
L'organitzaci del centre ha de preveure, normalment a travs de l'equip docent, la
planificaci, la coordinaci i la coherncia de les actuacions tutorials al llarg de tota
l'etapa, el seguiment de la seva aplicaci i l'avaluaci dels resultats que s'hi obtenen.
8.1.4 Carta de comproms educatiu

D'acord amb el que disposa l'article 20 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci,
els centres han de formular una carta de comproms educatiu en la qual han
d'expressar els objectius necessaris per assolir un entorn de convivncia i respecte pel
desenvolupament de les activitats educatives, amb la participaci de la comunitat
escolar i per potenciar la participaci de les famlies en l'educaci dels seus fills.
El document "Participaci de la comunitat educativa" n'orienta l'organitzaci i la gesti
als centres.
8.1.5 Projecte de convivncia

Recollint els principis de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci i de la Llei
12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, el "Projecte de convivncia" s el document que
engloba el conjunt d'accions encaminades a l'aprenentatge de la convivncia en el
centre educatiu i, per tant, recull les intervencions que el centre educatiu desenvolupa
per capacitar tots els alumnes i la resta de la comunitat educativa per fomentar la
convivncia i la gesti positiva de conflictes, la manera de pensar del centre en la
manera de treballar el desenvolupament personal i collectiu de cada alumne.
Aquestes accions poden anar adreades a millorar la convivncia a l'aula, al centre o a
l'entorn, amb el benents que la permeabilitat entre aquests tres mbits d'intervenci
afavoreix la transferncia d'aprenentatges, valors, creences, actituds i hbits
relacionals.
Tamb recull els mecanismes que el centre estableix a l'hora de resoldre els conflictes
que es produeixen en els tres mbits als quals s'ha fet esment (aula, centre, entorn) i
de crear una atmosfera de treball i convivncia segura i saludable, que s especialment
rellevant per als alumnes i els grups ms vulnerables, com els alumnes amb
necessitats educatives especfiques: alumnes amb discapacitat, alumnes amb trastorns
373/688
de conducta, alumnes nouvinguts, etc.

El document "Convivncia i clima escolar" n'orienta l'organitzaci i la gesti als centres.
8.1.6 Pla d'acollida

Els processos d'acollida mereixen una atenci especial dins el projecte de convivncia
de centre perqu poden esdevenir un element clau per a la creaci de vincles, per
establir un bon clima relacional i per afavorir la implicaci en el centre de tots els seus
membres.
L'acollida i la integraci escolar de tots els alumnes ha de ser una de les primeres
responsabilitats i dels primers objectius del centre educatiu i dels professionals que hi
treballen.
Per aconseguir aquest objectiu, el centre ha de concretar les actuacions que posa en
marxa per facilitar l'adaptaci dels alumnes i de les famlies que s'acaben d'incorporar
al centre. Aquestes orientacions fan referncia, sobretot, a l'acollida dels alumnes amb
necessitats educatives especials i als alumnes que provenen d'altres pasos, i que han
de portar a terme un procs d'adaptaci emocional, escolar i d'aprenentatge de la
llengua.
El centre ha de donar una resposta personalitzada a aquests alumnes per garantir
l'accs al currculum com i als processos de socialitzaci, i establir els criteris
metodolgics i els materials curriculars que facilitin la integraci a les aules ordinries
des del primer moment.
Correspon al centre determinar les actuacions que es duran a terme per atendre les
necessitats educatives d'aquests alumnes, aix com les formes organitzatives i els
criteris metodolgics que es considerin ms apropiats.
8.1.7 Comissi d'atenci a la diversitat

L'article 91 de la Llei d'educaci estableix que entre els elements que ha de contenir el
projecte educatiu del centre hi ha els procediments d'inclusi dels alumnes, a ms de
les altres actuacions que caracteritzen el centre, com sn les prioritats i els
plantejaments educatius i l'aplicaci dels criteris d'organitzaci pedaggica. Cada
centre ha d'establir els principis per a l'atenci a la diversitat dels alumnes.
A fi de planificar, promoure i fer el seguiment d'actuacions que es duguin a terme per
atendre la diversitat de necessitats educatives dels alumnes, s'ha de constituir en cada
centre una comissi d'atenci a la diversitat o rgan equivalent, presidida, en els
centres pblics, pel director o directora o un altre membre de l'equip directiu, i en els
centres privats per qui designi el o la titular, amb criteris d'analogia.
Llevat que el centre n'aprovi una altra composici equivalent, a la comissi d'atenci a
la diversitat conv que hi siguin:
374/688
el director o directora o un altre membre de l'equip directiu,

els mestres d'educaci especial i els mestres d'audici i llenguatge,
una persona amb responsabilitats en la coordinaci de llengua, interculturalitat i
cohesi social del centre,
altres mestres que el centre consideri convenient,
els professionals de la USEE, si escau,
el o la professional de l'equip d'assessorament i orientaci psicopedaggica (EAP)
que interv en el centre.
Corresponen a la comissi d'atenci a la diversitat, entre d'altres funcions, les

segents:
la concreci de criteris i prioritats per a l'atenci a la diversitat dels alumnes,

l'organitzaci, ajustament i seguiment dels recursos de qu disposa el centre per
atendre la diversitat i de les mesures adoptades,
el seguiment de l'evoluci dels alumnes amb necessitats educatives especials i
especfiques.
8.2 Mesures i suports addicionals

El centre ha de concretar propostes pedaggiques referides a aspectes organitzatius i
metodolgics per a un suport individual o en petit grup per als alumnes que el
necessiten. Aquest refor ha d'aconseguir que tots els alumnes desenvolupin al mxim
els seus aprenentatges.
S'ha de fer una previsi temporal d'aquest suport i s'ha de retirar tan bon punt l'alumne
hagi superat les dificultats que l'han motivat.
8.2.1 Suport escolar personalitzat (SEP)

El suport escolar personalitzat (SEP) s un recurs que s'emmarca en el conjunt
d'actuacions que impulsa el Departament d'Ensenyament per assolir l'xit escolar de
tots els alumnes, amb la finalitat de contribuir a atendre les necessitats individuals
d'aprenentatge de cada nen.
s un refor flexible, temporal i preventiu, per atendre els diversos ritmes
d'aprenentatge dels alumnes, i que tamb recull aspectes organitzatius i metodolgics i
ofereix un suport individual o en petit grup a aquells alumnes que el necessiten.
Aquest refor pretn aconseguir que tots els alumnes desenvolupin al mxim els seus
aprenentatges bsics i formatius amb activitats addicionals, dins o fora de l'aula,
segons escaigui, per a grups d'alumnes o alumnes individuals que en algunes rees o
en aspectes conductuals puguin manifestar dificultats o talents especfics. Cal
comenar la intervenci tan bon punt s'identifiquen aquestes dificultats, ats que
l'actuaci preventiva s la que t ms possibilitats d'xit.
375/688
s prioritari dedicar els esforos a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, de la

comprensi i l'expressi orals, la comprensi lectora i l'expressi escrita, les habilitats
matemtiques i les llenges estrangeres i l'adquisici d'hbits de treball, d'organitzaci i
d'estudi, atenent, entre d'altres, el que preceptua la Llei d'educaci en matria de drets
dels alumnes (article 21), capacitats que cal desenvolupar mitjanant el currculum (
article 52), atenci a la diversitat de ritmes d'aprenentatge dels alumnes (article 57.6 i 7
) i criteris per a l'organitzaci pedaggica dels centres (articles 77, 79, 82 i 83), d'acord
amb l'objectiu de l'escola catalana de desenvolupar un model de qualitat que afavoreixi
l'xit escolar.
Al web de la XTEC, secci Currculum i orientaci > Suport escolar personalitzat, hi ha
un recull de recursos i materials relatiu al SEP.
Per als centres pblics, la Resoluci d'11 de juny de 2013, de la Direcci General
d'Educaci Infantil i Primria, dna instruccions per a l'organitzaci del suport escolar
personalitzat.
8.2.2 Atenci als alumnes nouvinguts i als alumnes de procedncia estrangera

que necessiten suport lingstic i social per accedir al currculum
L'aula d'acollida t, pel que fa al coneixement de la llengua, la primera finalitat de
proporcionar als alumnes nouvinguts un nivell de competncies lingstiques que els
permeti interactuar en l'entorn escolar i social. Per seguir el currculum, els alumnes de
procedncia estrangera necessiten, a ms d'aquest llenguatge comunicatiu, un
llenguatge acadmic especfic de les rees curriculars.
Per donar resposta a aquestes necessitats d'accs al currculum, per al curs 20152016, s'han previst, a ms de les aules d'acollida, que continuen sent prioritries,
actuacions relacionades amb l'organitzaci de suport lingstic i social adreat als
alumnes de procedncia estrangera que, incorporats plenament a l'aula ordinria,
necessiten suports especfics per seguir el currculum.
Per tant, en funci de les caracterstiques dels alumnes, els centres han de donar la
resposta organitzativa ms adequada per garantir l'aprenentatge de la llengua, l'accs
al currculum i els processos de socialitzaci d'aquests alumnes, i establir els criteris
metodolgics i els materials curriculars que en facilitin la integraci a les aules
ordinries des del primer moment.
Correspon al centre determinar les actuacions que es duran a terme per atendre les
necessitats educatives d'aquests alumnes, aix com els trets tcnics de les formes
organitzatives i dels criteris metodolgics que es considerin ms apropiats.
En funci de les necessitats del centre, la persona que faci les funcions de tutor o
tutora d'acollida i/o de suport lingstic i social podr dedicar tot l'horari nicament a
alguna d'aquestes dues actuacions (aula d'acollida o suport lingstic i social) o b
combinar-les les dues, de la qual cosa n'ha de quedar constncia en la documentaci
del centre.
376/688
Alumnes nouvinguts
Es considera alumne nouvingut aquell que s'ha incorporat per primera vegada al
sistema educatiu, en un moment posterior a l'inici de l'educaci primria, en els darrers
vint-i-quatre mesos o, excepcionalment, quan s'hi ha incorporat en els darrers trenta-sis
mesos i procedeix d'mbits lingstics i culturals molt allunyats del catal.
Davant el xoc emocional que en aquests alumnes pot representar l'arribada a un entorn
social i cultural completament nou, el centre ha de preveure mesures especfiques per
tal que puguin sentir-se ben acollits i percebre el respecte envers la seva llengua i
cultura. Cal organitzar els recursos i estratgies adequats perqu, al ms rpidament
possible, puguin seguir amb normalitat la programaci de l'aula i adquirir l'autonomia
personal dins l'mbit escolar o social.
a. Acollida i integraci dels alumnes nouvinguts
L'acollida i la integraci escolar de tots els alumnes ha de ser una de les primeres
responsabilitats i dels primers objectius del centre educatiu i dels professionals que hi
treballen. Per aconseguir aquest objectiu, particularment pel que fa als alumnes
nouvinguts, correspon al centre educatiu:
Proporcionar a les famlies la informaci adequada sobre el sistema escolar a

Catalunya: funcionament del centre, tractament i s de les llenges, recursos
a l'abast, tant al centre com a l'entorn, possibilitat de sollicitud d'ajuts, procs
d'integraci escolar i social de l'alumne al centre, adquisici dels
aprenentatges
Garantir una comunicaci eficient amb la famlia, per tal de copsar les
necessitats de l'alumne (fsiques, afectives, emocionals, cognitives,
socials). El centre pot utilitzar el servei de traducci i sollicitar la presncia
d'un traductor o traductora o intrpret quan l'alumne i la famlia desconeguin
les dues llenges oficials a Catalunya. Tant les entrevistes inicials com el
seguiment poden fer-se en sessions individuals o en grup. Els centres
educatius disposen d'un espai web amb recursos en diverses llenges per
facilitar la comunicaci amb les famlies.
Fer l'avaluaci inicial de l'alumne utilitzant la llengua familiar o d'escolaritzaci
prvia, en la mesura que sigui possible.
Vetllar per una correcta adscripci de nivell i grup, preferentment al que li
correspongui per l'edat cronolgica o a un nivell inferior com a mxim.
Garantir el trasps d'informaci al tutor o tutora i a l'equip docent.
Atendre les necessitats afectives, emocionals i relacionals derivades dels
processos migratoris i reforar la tutoria per potenciar l'autoestima i
proporcionar l'orientaci escolar necessria.
Afavorir el manteniment de la llengua familiar en els mbits que li sn propis,
per tal de valoritzar i reconixer la diversitat lingstica i cultural com una
riquesa collectiva de la comunitat educativa.
377/688
b. Aula d'acollida
En els centres que en disposin, l'aula d'acollida ha d'esdevenir un punt de referncia i
un marc de treball obert amb una interacci constant amb la dinmica del centre, que
permeti una atenci emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu de
la llengua catalana i proporcioni a l'alumne nouvingut una atenci adequada a les
necessitats i progressos relacionals i lingstics, com a complement del treball del grup
classe al qual estigui adscrit.
La metodologia de l'aula d'acollida ha de tenir en compte l'organitzaci dels
aprenentatges de manera globalitzada, l'existncia d'activitats funcionals, el foment del
treball cooperatiu i l'establiment de relacions personals positives, sempre tenint com a
punt de referncia ajudar els alumnes a accedir als currculums de totes les rees en
les millors condicions possibles.
s convenient que l'horari de l'aula d'acollida no interfereixi amb el de les rees que
l'alumne nouvingut pugui compartir amb els companys de l'aula ordinria amb similars
oportunitats d'xit, i que la durada de l'assistncia vagi disminuint a mesura que avanci
en els aprenentatges.
Cal la interacci amb la resta dels alumnes del grup classe per facilitar el seu procs de
socialitzaci.
Cap alumne no ha d'estar totes les hores lectives a l'aula d'acollida. Una opci
recomanable s que hi faci, com a mxim, la meitat del seu horari lectiu setmanal i que
la durada de l'assistncia vagi disminuint a mesura que avanci en els aprenentatges. El
pas de l'alumne nouvingut a l'aula ordinria demana molta coordinaci i una atenci
educativa que incrementi progressivament els aprenentatges, per amb el suport
suficient per assegurar l'xit escolar.
Pel carcter obert de l'aula, els alumnes han de poder incorporar-s'hi en qualsevol
moment del curs, i tamb s'ha de poder decidir la reincorporaci d'un alumne a l'aula
ordinria en el moment que es consideri ms adient.
El nombre de mestres que interv a l'aula d'acollida ha de ser redut.
El recurs de l'aula d'acollida ha d'estructurar-se de manera flexible, en funci de les
necessitats dels alumnes que ha d'atendre, i ha de tenir en compte la cultura
organitzativa de cada centre. Aix implica la possibilitat d'atendre alumnes en grups
diversos, en funci de l'escolaritzaci prvia, la llengua d'origen o altres
caracterstiques que puguin determinar necessitats educatives especfiques
diferenciades. Es recomana que el nombre mxim d'alumnes que treballa
simultniament en cada grup se situ a l'entorn dels 10 alumnes.
s important recordar que l'usuari habitual de l'aula d'acollida ha de ser l'alumne
nouvingut que s'ha incorporat al centre a partir dels 8 anys o del tercer nivell d'educaci
primria.
Conv que els mestres de l'aula d'acollida tinguin experincia docent i domini de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci. D'entre aquests mestres, el director o
directora del centre en nomenar el tutor o tutora responsable. Si cal, cal preveure un
378/688
assessorament i un pla de formaci especfic per als mestres que intervenen en

aquesta aula.
Correspon al tutor o tutora del grup classe ordinari, com a responsable del seguiment
dels alumnes, vetllar especialment per l'assoliment progressiu de les competncies
bsiques de l'alumne que assisteix durant una part del seu horari escolar a l'aula
d'acollida i per la coordinaci, a aquest efecte, amb el tutor o tutora d'aquesta aula.
c. Adaptacions del currculum per als alumnes nouvinguts
L'aprenentatge de la llengua vehicular de l'escola s una de les primeres necessitats de
l'alumne que, sense conixer-la, s'incorpora als centres educatius de Catalunya. Per
aix, a ms de les activitats docents dedicades directament a l'ensenyament de la
llengua catalana, tota la comunitat educativa ha de vetllar especialment per facilitar-ne
l'aprenentatge.
L'especificitat del procs d'aprenentatge d'aquest alumne, sovint incorporat durant el
curs escolar i amb situacions singulars fruit de la diversitat d'edats, procedncies i
processos d'escolaritzaci previs, i especialment el fet de compartir el temps escolar
entre l'aula d'acollida o altres estructures de suport i l'aula ordinria, fa necessria
l'elaboraci d'un pla individualitzat (PI).
Per a ms informaci, vegeu:
http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat/centreseducatius/suports/plans.
El pla individualitzat ha de recollir la informaci obtinguda amb l'avaluaci inicial de
l'alumne nouvingut, ha de prioritzar les necessitats educatives que cal treballar i ha
d'establir els mecanismes de planificaci, seguiment i avaluaci del procs
d'acceleraci del seu aprenentatge, la qual cosa li ha de permetre incorporar-se
plenament, al ms aviat possible, a la dinmica habitual de l'aula ordinria. I tot aix
s'ha de fer tenint en compte la diversitat dels alumnes, la coresponsabilitat de tots els
agents que intervenen en el seu aprenentatge i l'aplicaci de criteris de coherncia, pel
que fa a la planificaci curricular de les rees.
El pla individualitzat per a l'alumne nouvingut ha d'explicitar les seves caracterstiques o
la situaci, les prioritats educatives, la proposta curricular i els emplaaments en qu es
dur a terme, aix com els criteris per al seguiment i l'avaluaci dels aprenentatges. Cal
preveure la dotaci dels suports necessaris amb tots els recursos del centre per als
alumnes amb una escolaritzaci prvia deficient.
d. Avaluaci dels alumnes nouvinguts
L'avaluaci dels processos d'aprenentatge dels alumnes nouvinguts s'ha de dur a
terme amb relaci als criteris d'avaluaci recollits al seu pla individualitzat. L'avaluaci
ha de ser contnua, amb observaci sistemtica i visi global del seu progrs
d'aprenentatge, integrant les aportacions i les observacions efectuades en cada una de
les rees.
e. Mestres tutors de l'aula d'acollida
El tutor o tutora de l'aula d'acollida s el referent ms clar per a l'alumne nouvingut,
379/688
per s responsabilitat de tota la comunitat escolar la resposta que s'ofereix a aquest

alumne perqu s'integri plenament al centre.
s desitjable que el tutor o tutora de l'aula d'acollida sigui un mestre o mestra amb
destinaci definitiva en el centre. Excepcionalment, la designaci pot recaure en un
mestre o mestra que hi exerceix transitriament o provisionalment, quan aix ho
decideixi motivadament el director o directora del centre.
La jornada lectiva del tutor o tutora de l'aula d'acollida s'ha de dedicar prioritriament a
la docncia amb els alumnes nouvinguts.
Corresponen al tutor o tutora de l'aula d'acollida, amb les adaptacions i matisacions
especfiques que cada centre pugui decidir, les funcions segents:
Coordinar l'avaluaci inicial i collaborar en l'elaboraci dels plans

individualitzats, d'acord amb les necessitats educatives de cada un dels
alumnes respecte al seu procs d'ensenyament i aprenentatge.
Gestionar l'aula d'acollida: planificar recursos i actuacions, programar les
seqncies d'aprenentatge, aplicar les metodologies ms adequades i
avaluar processos i resultats.
Aplicar metodologies i estratgies d'immersi lingstica per a l'adquisici de
la llengua.
Facilitar, en la mesura que sigui possible, l'accs dels alumnes nouvinguts al
currculum del seu nivell.
Promoure la integraci dels alumnes nouvinguts a les aules ordinries de
referncia.
Collaborar en la sensibilitzaci i introducci de l'educaci intercultural en el
procs educatiu dels alumnes nouvinguts.
Coordinar-se amb els professionals especialistes dels serveis educatius.
Participar en les reunions dels equips docents i comissions d'avaluaci, per
coordinar actuacions i fer el seguiment dels alumnes a fi d'assegurar la
coherncia educativa.
f. Alumnes de procedncia estrangera

La incorporaci dels alumnes procedents de sistemes educatius estrangers en
qualsevol dels cursos de l'educaci primria s'ha de fer tenint com a referents l'edat i
els coneixements i les possibilitats de progrs que el centre observi en el procs
d'acollida.
En l'educaci primria, es consideren alumnes de procedncia estrangera aquells que
no es poden considerar estrictament nouvinguts i que no tenen com a llengua familiar
cap de les llenges oficials a Catalunya, les necessitats especfiques dels quals es
deriven de les limitacions en el domini de la llengua vehicular necessari per accedir als
aprenentatges i en la possible manca de referents culturals i de coneixements previs
que els permetin seguir amb normalitat els continguts curriculars.
Alumnes de 1r i 2n de primria no castellanoparlants que han iniciat
380/688
l'escolaritzaci a Catalunya, per que tenen un coneixement molt limitat de

les dues llenges oficials i que, per tant, necessiten un suport especfic en
l'mbit lingstic i relacional, especialment pel que fa a la llengua oral.
Alumnes de cicle mitj i cicle superior de primria no castellanoparlants que
s'han incorporat tardanament al sistema educatiu i no tenen com a llengua
familiar cap de les llenges oficials de Catalunya. Tot i que es tracti
d'alumnes que han superat els dos anys o, excepcionalment, els tres anys
d'estada a l'aula d'acollida, encara es troben en procs d'assolir el domini del
llenguatge acadmic que es necessita per accedir al currculum.
g. Atenci als alumnes de procedncia estrangera que necessiten suport lingstic i

social
L'objectiu del centre educatiu i dels professionals que treballen amb aquests alumnes,
ha de ser proporcionar-los les competncies perqu puguin seguir, tan aviat com sigui
possible i de manera normalitzada, el currculum. Per aconseguir aquest objectiu,
correspon al centre educatiu:
Informar la famlia de com pot afavorir en la millora dels aprenentatges dels

alumnes i en la seva participaci social (activitats extraescolars, biblioteques
pbliques, activitats de lleure...).
Avaluar i fer un seguiment del nivell de competncia comunicativa dels
alumnes, de manera que es puguin atendre les seves necessitats a partir del
domini de la llengua vehicular que demostrin.
Afavorir i accelerar el procs d'adquisici de les competncies lingstiques
dels alumnes de procedncia estrangera, tant pel que fa al domini de la
competncia del llenguatge comunicatiu com al domini de la llengua d's
acadmic. S'ha de remarcar que l'objectiu s que, simultniament, els
alumnes millorin en el domini de la llengua i en l'assoliment dels continguts
curriculars de totes les rees.
Atendre, a ms de les necessitats lingstiques, les necessitats afectives,
emocionals, cognitives i educatives que es puguin derivar de la incorporaci
tardana al centre educatiu o d'iniciar l'escolaritat sense tenir la suficient
competncia lingstica en la llengua vehicular dels aprenentatges i que
puguin comportar situacions de risc d'exclusi.
h. Suport lingstic i social

El suport lingstic i social a l'educaci primria s'adrea a alumnes de procedncia
estrangera escolaritzats en centres que estiguin ubicats en entorns sociolingstics on
el catal no tingui una presncia dominant.
L'organitzaci d'aquest suport s un recurs especfic per donar resposta a les
necessitats educatives dels alumnes que es trobin en alguna de les situacions
esmentades en el punt f). En conseqncia, aquest recurs s'adrea a facilitar el treball
de les rees i el domini de la llengua i t com a marc curricular de referncia el mateix
381/688
que s'estableix al projecte educatiu per a la resta d'alumnes de la seva edat o del seu
grup ordinari, prioritzant els aspectes que afavoreixin l'adquisici de les habilitats
comunicatives.
La implementaci del suport lingstic i social ha de tenir en compte que es tracta d'un
recurs de suport a les activitats programades a l'aula ordinria i que, per tant, s'ha de
basar en la cooperaci i la informaci compartida entre els docents de l'equip que atn
l'alumne. Els mestres han de ser conscients de les necessitats lingstiques i
d'acompanyament emocional i relacional d'aquests alumnes i proporcionar un entorn on
puguin assolir els continguts de les rees a la vegada que desenvolupen els seus
coneixements de la llengua d'aprenentatge i es consoliden els seus espais de relaci i
integraci, tant escolar com social.
Des d'un plantejament lingstic, els continguts que caldria prioritzar a l'hora de la
planificaci didctica sn els segents:
Els recursos lingstics que permetin als alumnes interactuar en les

situacions habituals a l'escola.
Les estructures discursives prpies de les matries relacionades amb les
habilitats cognitives (descriure, argumentar, sintetitzar...).
Les habilitats relacionades amb la comprensi i l'expressi orals i escrites. En
el cicle inicial s'ha de prioritzar el treball de la llengua oral.
El vocabulari clau relacionat amb els mbits de coneixement.
Les dificultats associades a les diferncies de referents culturals i a la manca
coneixements previs que calen per adquirir coneixements nous.
Cal recordar que, a ms del coneixement de les rees, l'alumne tamb ha de

progressar en el coneixement de la llengua, amb l'objectiu final que pugui utilitzar-la en
totes les activitats d'aprenentatge i en tots els entorns (dins i fora de l'escola) de forma
autnoma i sense suports especfics. En aquest sentit cal potenciar tamb la llengua
d's, facilitant la participaci d'aquests alumnes en activitats en llengua catalana de
l'entorn.
D'altra banda, l'xit educatiu d'aquests alumnes dependr tamb de la capacitat
inclusiva del centre, la possibilitat de fer-lo sentir "part de". En aquest sentit, si b cal
potenciar la participaci dels alumnes en la vida del centre i l'arrelament al territori,
tamb caldr, des del respecte i el valor a la diferncia, avanar cap a un plantejament
intercultural on es visibilitzin tots els alumnes i es puguin sentir reconeguts. Cal
remarcar que una escola inclusiva comporta un conjunt d'actituds i actuacions que
afecten i impliquen per igual a autctons i alumnes d'origen estranger.
Des d'un plantejament intercultural, els aspectes que caldria tenir en compte a l'hora de
la planificaci didctica sn els segents:
El bagatge lingstic i cultural dels alumnes.

La visibilitat en les activitats de la pluralitat cultural de l'aula.
El respecte a la diferncia en un marc de valors comuns.
El desenvolupament d'identitats mltiples.
382/688
El suport lingstic i social es pot estructurar de manera flexible, en funci de les

caracterstiques dels alumnes que s'han d'atendre i d'acord amb la cultura organitzativa
de cada centre. Caldr preveure la continutat, si escau, l'aula d'acollida amb les
actuacions de suport lingstic i social.
Tenint en compte l'objectiu de normalitzaci curricular del recurs, cal aprofitar
l'oportunitat de disposar del tutor o tutora dins de l'aula ordinria, compartint l'espai amb
el o la docent del grup classe. Aquesta modalitat hauria de ser la prioritria en el cicle
inicial.
Altres formes organitzatives adequades per implementar el recurs poden ser els
agrupaments flexibles reduts, l'atenci individualitzada, la tutoria entre iguals. En el cas
que es facin agrupaments d'alumnes fora de l'aula ordinria, es recomana que el
nombre d'alumnes del grup no sigui superior a 10. En cap cas, aquesta modalitat
d'atenci als alumnes de procedncia estrangera representar que l'alumne rebi ms
del 20% de l'horari lectiu fora de l'aula ordinria ni que faci ms de la meitat de les
hores d'una rea fora d'un grup ordinari.
Pel que fa a les metodologies i estratgies docents, sn d'aplicaci les que tenen a
veure amb els programes d'immersi, el tractament integrat de llengua i continguts, i,
en general, totes aquelles que es basen a proporcionar suports complementaris per
aconseguir que uns mateixos objectius puguin ser assolits per alumnes que no tenen
com a llengua familiar la llengua de l'escola. La implicaci dels aprenents en activitats
d'aprenentatge cooperatiu sn tamb especialment adequades en aquest context ja
que afavoreixen la interacci entre els iguals, el desenvolupament de les habilitats
socials i permeten que els alumnes treballin activitats diferents per amb objectius
comuns. Igualment sn adequades totes aquelles actuacions adreades a avanar els
continguts que es treballaran a l'aula ordinria.
i. Currculum per als alumnes que reben suport lingstic i social
L'especificitat del procs d'escolaritzaci dels alumnes de procedncia estrangera
provocada per la necessitat de consolidar l'aprenentatge de la llengua vehicular a la
vegada que adquireix els continguts de les matries poden fer necessria l'elaboraci
d'un pla individualitzat.
El pla individualitzat ha de recollir la informaci obtinguda en la valoraci del nivell de
les competncies lingstiques de l'alumne de procedncia estrangera, ha de prioritzar
les necessitats educatives que cal treballar i ha d'establir els mecanismes de
planificaci, seguiment i avaluaci del procs d'aprenentatge, la qual cosa li ha de
permetre seguir el currculum de manera autnoma al ms aviat possible i fer crixer
les seves expectatives vers l'estudi. I tot aix s'ha de fer tenint en compte la diversitat
dels alumnes, la coresponsabilitat de tots els agents que intervenen en el seu
aprenentatge i l'aplicaci de criteris de coherncia, pel que fa a la planificaci curricular
de les matries.
El pla individualitzat per a l'alumne de procedncia estrangera ha d'explicitar les seves
caracterstiques o la situaci, les prioritats educatives, la proposta curricular i els
emplaaments en qu es dur a terme, aix com els criteris per al seguiment i
383/688
l'avaluaci dels aprenentatges.

Els centres, en assignar la responsabilitat d'elaboraci i actualitzaci del pla
individualitzat de l'alumne de procedncia estrangera que s'incorpora al centre, han de
preveure la collaboraci dels mestres i de l'EAP si les dificultats d'un alumne
comporten necessitats educatives especials.
j. Avaluaci dels alumnes que reben suport lingstic i social
L'avaluaci dels processos d'aprenentatge dels alumnes de procedncia estrangera es
duran a terme en relaci amb els criteris d'avaluaci del seu pla individualitzat.
L'avaluaci ha de ser contnua, amb observaci sistemtica i visi global del seu
progrs d'aprenentatge, i ha d'integrar les aportacions i les observacions efectuades en
cada una de les rees.
k. Tutoria del suport lingstic i social
El tutor o tutora de suport lingstic i social t un paper destacat en l'atenci als
alumnes de procedncia estrangera en els aspectes referents a les seves necessitats
educatives especfiques, per les actuacions per afavorir l'xit escolar d'aquests
alumnes s responsabilitat de tota la comunitat escolar. Les funcions de tutoria dels
alumnes que reben aquest suport corresponen al tutor o tutora del grup classe al qual
est adscrit.
s desitjable que aquest tutor sigui un professor estable en el centre docent i tingui
domini de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Corresponen al tutor o tutora de suport lingstic i social les funcions segents:
Avaluar el nivell de domini de la llengua dels alumnes que necessiten suport

lingstic i social.
Collaborar en l'elaboraci dels plans individualitzats i, si escau, d'acord amb
les necessitats educatives de cada un dels alumnes respecte al seu procs
d'ensenyament i aprenentatge i d'integraci social.
Participar en la gesti i organitzaci del suport lingstic, conjuntament amb
els rgans de direcci i la resta de docents del centre.
Conjuntament amb l'equip docent, programar els suports i aplicar les
metodologies ms adequades per afavorir tant l'accs al currculum com la
millora del domini de la llengua vehicular dels aprenentatges.
Aplicar i promoure enfocament basats en l'aprenentatge integrat de llengua i
continguts.
Promoure la participaci dels alumnes de procedncia estrangera en totes les
activitats del centre i la participaci en activitats educatives de lleure educatiu
de l'entorn.
Collaborar en la sensibilitzaci i introducci de l'educaci intercultural en el
centre educatiu.
Posar en valor i reconeixement les llenges familiars dels alumnes i la
384/688
diversitat lingstica.
Facilitar la construcci d'identitats mltiples.
Coordinar-se amb els docents responsables de llengua, interculturalitat i
cohesi social del centre o figures equivalents i amb els professionals
especialistes dels serveis educatius.
Participar en les reunions dels equips docents i comissions d'avaluaci, per
coordinar actuacions i fer el seguiment dels alumnes a fi d'assegurar, la
coherncia educativa.
En el cas que el centre tamb disposi de dotaci d'aula d'acollida i si la disponibilitat

horria ho permet, un mateix docent desenvolupar les funcions de tutor o tutora de
l'aula d'acollida i de tutor o tutora de suport lingstic i social.
8.2.3 Atenci als alumnes que pateixen malalties prolongades

La Resoluci EDU/3699/2007, de 5 de desembre, aprova les instruccions per establir el
procediment per tal que l'alumne que pateixi malalties prolongades pugui rebre atenci
educativa domiciliria per part de professors del Departament d'Ensenyament.
Els infants o joves que a causa d'una malaltia requereixen una hospitalitzaci i no
poden seguir temporalment els estudis en el seu centre educatiu, poden rebre atenci
educativa a les aules hospitalries dels hospitals generals amb llits de pediatria, on
se'ls oferiran activitats especfiques adaptades a l'estat clnic i al temps d'estada.
L'objectiu d'aquesta atenci s fomentar el desenvolupament integral, donar continutat
al procs d'aprenentatge i facilitar el retorn a l'escola un cop hagin rebut l'alta mdica.
Aix mateix, en els perodes de convalescncia superiors als 30 dies, l'alumne podr
rebre atenci educativa al domicili familiar. En aquest supsit, caldr garantir que el
tutor o tutora del centre on est matriculat faci el seguiment de la seva evoluci.
8.3 Mesures i suports intensius per als alumnes amb necessitats educatives
especials
Atenent al que disposa el Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenci
educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials, les mesures i suports
intensius han de ser especfics i adaptats a la singularitat dels alumnes amb
necessitats educatives especials i han de permetre ajustar la resposta educativa de
forma extensa. Sempre que sapliquin mesures i suports intensius caldr elaborar un
pla individualitzat (PI).
8.3.1 Plans Individualitzats (PI)

Un pla individualitzat (PI) s una eina per donar resposta a situacions singulars de
385/688
l'alumnat. El pla individualitzat ha de ser una eina gil i funcional i ha de recollir la

prioritzaci de competncies, la planificaci de mesures i suports, els criteris
d'avaluaci del procs d'aprenentatge de l'alumne i la seva evoluci personal, establint
objectius de treball compartits amb les famlies.
El director del centre s responsable que s'elabori i executi el PI, comptant amb
l'assessorament de l'EAP.
El tutor s el coordinador responsable de l'elaboraci i seguiment del pla i compta amb
la participaci de l'equip docent i dels professionals que participen en l'atenci
educativa de l'alumne.
La comissi d'atenci a la diversitat o rgan equivalent ha de promoure les mesures
d'informaci general, ajuda i assessorament al tutor coordinador del pla i a l'equip de
mestres per a la seva elaboraci i aplicaci.
L'elaboraci d'un pla individualitzat pot estar motivat per: un dictamen d'escolaritzaci
o un informe de reconeixement de necessitats educatives especials, un informe de
necessitats educatives de suport derivades de situacions scioeconmiques i
socioculturals desfavorides, una avaluaci psicopedaggica feta per l'EAP, el resultat
de l'avaluaci inicial dels alumnes nouvinguts, o a demanda del tutor o d'un docent , si
identifiquen que no sn suficients per al progrs d'un alumne les mesures d'atenci a la
diversitat que s'han planificat en la programaci general anual i en el suport escolar
personalitzat.
Per als alumnes que tenen un dictamen d'escolaritzaci motivat per necessitats
educatives especials derivades de discapacitats intellectuals i del desenvolupament
s'ha d'elaborar un pla individualitzat durant els dos primers mesos del curs. Si la
comissi d'atenci a la diversitat o rgan equivalent valora que no s necessari, perqu
la discapacitat no afecta el procs d'aprenentatge de l'alumne, se n'ha de deixar
constncia per escrit.
Per a l'elaboraci dels plans individuals es pot consultar la pgina web de la XTEC,
secci Currculum i orientaci > Atenci a la diversitat > Alumnes > Plans
individualitzats.
Si l'evoluci de l'alumne ho aconsella, es pot finalitzar un pla individualitzat en
qualsevol moment, a proposta del tutor de l'alumne o del coordinador del pla, i amb
l'acord de l'equip que el porta a terme i un cop s'ha escoltat la famlia.
Si la famlia o els tutors legals solliciten raonadament la finalitzaci del PI, el tutorcoordinador i la comissi d'atenci a la diversitat o rgan equivalent valoraran la
sollicitud i informaran el director de la convenincia de continuar o no amb el pla
individualitzat de l'alumne. La decisi motivada de finalitzar anticipadament un pla
individualitzat l'ha de prendre i signar el director, amb constncia del coneixement de la
famlia en el document del pla i en l'expedient acadmic de l'alumne.
386/688
Les unitats de suport a l'educaci especial (USEE) sn recursos per facilitar l'atenci
educativa i promoure la participaci en entorns escolars ordinaris als alumnes amb
discapacitats intellectuals i del desenvolupament. Aquestes unitats han d'atendre un
mxim de 10 alumnes i un mnim de 5.
El pla individual d'aquests alumnes ha de recollir la concreci de les competncies,
objectius, mesures i suports aix com l'avaluaci dels seus aprenentatges.
L'equip docent ha d'establir els criteris per a l'avaluaci contnua d'aquests alumnes,
d'acord amb els objectius.
La programaci per a cada alumne cal determinar-la en el seu pla individualitzat.
L'equip docent ha d'establir els criteris per a l'avaluaci contnua d'aquests alumnes,
d'acord amb els objectius que es pretenen aconseguir.
En el cas que el centre disposi d'una d'aquestes unitats, el Departament
d'Ensenyament assigna el nombre de professionals adients per a l'atenci dels
alumnes en la USEE. Les funcions d'aquests professionals seran de
corresponzabilitzaci amb l'equip docent per a l'elaboraci i el compliment del pla
individual de l'alumne. Aquests professionals han de donar suport als mestres del grup
ordinari collaborant en la planificaci i el disseny d'activitats que facilitin la participaci
de tots els alumnes, l'elaboraci de materials especfics o adaptats en cas necessari, i
la concreci d'estratgies per fer possible la participaci d'aquests alumnes a l'aula
ordinria, aix com l'acompanyament, quan calgui, en activitats a l'aula i del centre.
Tamb han de desenvolupar activitats especfiques, individuals o en grup redut, quan
els continguts i les competncies a desenvolupar ho facin indispensable.
8.3.3 Escolaritat compartida entre el centre ordinari i el centre d'educaci

especial
Els centres ordinaris i els centres d'educaci especial, amb l'objectiu de proporcionar
atenci especialitzada i/o d'afavorir la socialitzaci, la interacci i la comunicaci amb
iguals, poden compartir l'atenci educativa als alumnes amb necessitats educatives
especials, si aix s'estableix en el seu dictamen d'escolaritzaci o en el seu pla
individual, d'acord amb la famlia i prvia autoritzaci dels Serveis Territorials i, en el
seu cas, del Consorci d'Educaci de Barcelona.
A fi de garantir la coherncia i la complementarietat d'aquesta acci educativa conjunta
entre un centre ordinari i un centre d'educaci especial, cal que abans de l'inici de curs
els professionals d'ambds centres, conjuntament amb l'EAP, concretin mitjanant un
pla individualitzat l'atenci que cal donar a l'alumne, les prioritats educatives, els
establiments en qu es duran a terme i els criteris per al seguiment i l'avaluaci i que es
facin els ajustaments horaris que correspongui. L'acci conjunta no pot comportar el
trasllat de l'alumne entre els dos centres durant l'horari lectiu.
Correspon al director del centre on l'alumne est matriculat aprovar el pla
387/688
individualitzat. El coordinador del pla individualitzat ha de ser un mestre o un professor

del centre on est matriculat l'alumne. Els professors i els professionals d'ambds
centres que atenen l'alumne han d'aportar la informaci sobre la seva evoluci i els
seus aprenentatges.
El seguiment de l'evoluci d'aquests alumnes i del seu pla individualitzat va a crrec,
almenys i conjuntament, d'un professional de cada centre i del professional de l'EAP
corresponent.
L'alumne, tal com disposa el Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenci
educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials, que s'escolaritza de
manera compartida entre un centre ordinari i un centre d'educaci especial es matricula
al centre en el qual, d'acord amb la corresponent resoluci del director dels serveis
territorials, tingui ms permanncia.
Tal com estableix la Resoluci ENS/280/2015 de 18 de febrer, per la qual s'aproven les
Catalunya i altres centres educatius, en els diversos ensenyaments sostinguts amb
fons pblics, per al curs 2015-2016, pels alumnes que s'escolaritzin de manera
compartida entre un centre ordinari i un centre d'educaci, aquesta escolaritzaci no
pot comportar el trasllat de l'alumne entre els dos centres durant l'horari lectiu.
9 Normativa d'aplicaci (concreci i desenvolupament del currculum de

l'educaci infantil i primria)
Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci (BOE nm. 106 de 4.5.2006),

articles 71-77
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009), articles
20, 21, 52, 57.6 i 7, 77, 79, 81, 82 i 83, 91
Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenci educativa a l'alumnat amb
necessitats educatives especials (DOGC nm. 2528, de 28.11.1997)
de l'educaci primria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007)
Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments del segon cicle de l'educaci infantil (DOGC nm. 5216, de
16.9.2008)
5686, de 5.8.2010)
Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formals del procs d'avaluaci en l'educaci primria (DOGC
nm. 5155, de 18.6.2008)
Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i
requisits formals del procs d'avaluaci del segon cicle de l'educaci infantil
(DOGC nm. 5505, de 13.11.2009)
388/688
Resoluci EDU/3699/2007, de 5 de desembre, per la qual s'aproven les

instruccions per establir el procediment per tal que l'alumnat que pateixi malalties
prolongades pugui rebre atenci educativa domiciliria per part de professorat del
Departament d'Educaci (DOGC nm. 5029, de 14.12.2007)
Resoluci d'11 de juny de 2013, de la Direcci General d'Educaci Infantil i
Primria
pblics, per al curs 2015-2016
Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat

1 Desenvolupament, concreci i aplicaci del currculum (batxillerat)
1.1 Currculum 2015-2016
Primer curs de batxillerat del curs 2015-2016: es produeixen uns ajustaments
organitzatius derivats de la norma bsica sense que afectin el currculum de les
matries, que continua vigent.
Segon curs de batxillerat del curs 2015-2016: continua sent vigent el Decret 142/2008,
d'ordenaci dels ensenyaments de batxillerat.
Per a la promoci 2015-2017, el ttol de batxillerat s'obtindr amb la superaci de totes
les matries cursades al centre. Es mant com a referncia d'accs i admissi a la
universitat l'estructura de les PAU actuals.
1.2 Estructura horria

A primer de batxillerat hi ha matries comunes, matries comunes d'opci, matries de
modalitat i matries especfiques. Les matries comunes d'opci les han de cursar
obligatriament en funci de la modalitat triada per l'alumne; les matries especfiques
completen el currculum personal de cada alumne i sn de 70 hores. En el punt 1.3
s'expliciten quines sn en funci de cada modalitat.
Es mant el currculum actual pel que fa a les matries.
El nombre d'hores setmanals de les diferents matries a primer de batxillerat s la
segent:
Matries de 1r
hores
Llengua catalana i lit. I
2
1*
Llengua castellana i lit. I 2
Llengua estrangera
3
389/688
Filosofia
3
Educaci fsica
2
Tutoria
1
Matria comuna d'opci
4
Matria modalitat
4
Matria modalitat
4
Modalitat o especfiques 4 o 2+2
TOTAL
30
*Hora distribuda equitativament entre totes dues matries.
Es mantenen el treball de recerca i l'estada a l'empresa.
El nombre d'hores setmanals de les diferents matries a segon de batxillerat el curs
2015-2016 (annex 3 del Decret 142/2008, d'ordenaci dels ensenyaments del
batxillerat) s el segent:
Matries de 2n
hores
Llengua catalana i literatura
2
Llengua castellana i literatura 2
Llengua estrangera
3
Histria de la filosofia
3
Histria
3
Tutoria
1
Treball de recerca
Matria modalitat 1
4
Matria modalitat 2
4
Matria modalitat 3
4
Matria modalitat 4 o optativa 4
TOTAL
30
1.3 Configuraci del currculum dels alumnes per al curs 2015-2016
Per als alumnes
A la promoci 2015-2017, en comenar el batxillerat l'alumne tria, d'acord amb el seu
tutor o tutora, una modalitat i les matries comunes d'opci, de modalitat i especfiques
que cursar a primer curs, tenint en compte l'oferta que el centre presenta per al
conjunt de l'etapa. L'alumne, al final del batxillerat, ha d'haver cursat almenys sis
matries de modalitat: la matria comuna d'opci de la modalitat triada i, com a mnim,
dues matries ms de la seva modalitat a cada curs.
Per als alumnes que fan segon de batxillerat el curs 2015-2016 s vigent el Decret
142/2008.
Per a l'oferta curricular del centre
Els centres disposen de la suficient autonomia a l'hora de planificar l'oferta curricular
del batxillerat en funci de les necessitats dels alumnes, el seu projecte educatiu, la
tipologia de centre i els professors de qu disposi (Decret 102/2010, de 3 d'agost).
390/688
Els centres han d'oferir un nombre suficient de matries de modalitat i especfiques (de
primer) i optatives (de segon) que permeti la possibilitat d'elecci dels alumnes en cada
modalitat.
Per als alumnes que cursin, a part de les dues matries mnimes, una tercera de
modalitat, aquesta tindr carcter d'especfica (a primer) i d'optativa (a segon), tamb
per a aquells casos en qu calgui aplicar el rgim establert de convalidacions o
exempcions.
Els centres educatius ofereixen matries especfiques (a primer) i optatives (a segon).
D'entre aquesta oferta, es poden incloure matries de modalitat o especfiques (a
primer) i optatives (a segon) corresponents a modalitats que el centre no t
implantades. Aquest supsit no pot donar lloc, en cap cas, al reconeixement d'una nova
modalitat a l'alumne que el centre no ofereix. El conjunt de l'oferta de cada centre
requereix l'aprovaci del claustre de professors i s'ha de donar a conixer al consell
escolar.
s possible distribuir les matries (especfiques a primer i optatives a segon) d'estada a
l'empresa, de psicologia i de sociologia en qualsevol dels dos cursos de batxillerat.
Tant a primer com a segon, les matries optatives dissenyades pel centre han de tenir
un nom diferent de les matries comunes, de les matries comunes d'opci, de les
matries de modalitat i de les matries especfiques, per tal d'evitar confusions. s
important assenyalar que el centre tamb pot utilitzar les hores de la matria optativa
de centre per ampliar matries especfiques (de primer) i optatives (de segon), de dues
hores.
A ms, en aquells centres que imparteixen cicles formatius d'arts plstiques i disseny,
l'alumne de batxillerat de la modalitat d'arts pot triar mduls teoricoprctics dels cicles
esmentats com a matries especfiques (de primer) i optatives (de segon) de batxillerat.
Amb carcter general, s'ha de comptar que el nombre d'hores de professors de qu
disposen els centres pblics per impartir les matries de modalitat, especfiques i
optatives segons el nombre de lnies de batxillerat, s el que s'indica en el quadre
segent:
Nombre de
lnies de
batxillerat
1
1,5
2
2,5
3
Interval d'hores per impartir matries de modalitat i

especfiques (de primer) i optatives (de segon), entre 1r i 2n de
batxillerat
entre 60 i 64 hores
entre 76 i 80 hores
entre 84 i 92 hores
entre 108 i 116 hores
entre 126 i 136 hores
Per a les matries de modalitat amb continutat de primer a segon, les de nivell II s'han
d'oferir normalment a 2n curs.
Els centres que imparteixin la modalitat d'arts orientaran l'oferta curricular cap a les arts
plstiques, cap a les arts escniques o cap ambdues.
391/688
L'oferta de les matries de modalitat i especfiques (de primer) i optatives (de segon)
que decideix el centre est condicionada a un mnim de deu alumnes per cursar-les.
Queden excloses d'aquesta limitaci les matries llat, grec, i tamb segona llengua
estrangera per donar continutat al projecte lingstic iniciat a l'ESO.
Les matries comunes d'opci de cada modalitat de primer de batxillerat del curs 20152016 sn les segents:
Modalitat de batxillerat
Arts
Cincies i tecnologia
Humanitats
Humanitats i cincies socials
Cincies socials
Matria comuna d'opci

Histria de l'art
Matemtiques I
Llat I
Matemtiques aplicades
CS I
Les matries de modalitat per a 1r de batxillerat del curs 2015-2016 segons les
diferents modalitats sn les segents:
Arts
Cincies i tecnologia Humanitats i cincies socials
Cultura audiovisual I
Biologia I
Economia
Literatura universal
Cincies de la terra
Economia d'empresa I
Anlisi musical I
Fsica I
Grec I
Anatomia aplicada
Qumica I
Histria mn contemporani
Dibuix artstic I
Dibuix tcnic I
Llat I*
Dibuix tcnic I
Tecnologia industrial I Matemtiques aplicades CS I*
Llenguatge i prct. musical
Matemtiques I*
Volum
Literatura castellana
Literatura catalana
*Si no s'ha cursat com a matria comuna d'opci
Les matries especfiques per a 1r de batxillerat del curs 2015-2016 sn les segents:
Matries especfiques
Una altra matria de modalitat
Cincies del mn contemporani (cultura cientfica)
Electrotcnia
Estada a l'empresa
Histria de la msica i de la dansa
Matria optativa de centre*
Psicologia
Religi
Segona llengua estrangera
Sociologia
Tcniques d'expressi graficoplstica
* La matria optativa de centre es pot utilitzar per ampliar matries especfiques de 2 h.
1.4 Matries que es poden cursar a l'IOC
392/688
D'acord amb la Resoluci ENS/1432/2013, de 27 de juny, modificada per la Resoluci

ENS/1252/2014, de 30 de maig, i per la Resoluci ENS/1790/2014, de 23 de juliol,
relativa a les matries d'educaci secundria obligatria i batxillerat dels centres
educatius que es poden cursar en la modalitat d'educaci no presencial, els alumnes
matriculats en centres ordinaris poden cursar alguna matria de modalitat o especfica
(de primer) i optativa (de segon) a travs del batxillerat a distncia, si per raons
organitzatives l'alumne no pot cursar-les en el seu centre ordinari, amb un mxim de
dues matries per alumne i curs. En qualsevol cas, l'adscripci de modalitat de cada
alumne s'ha de correspondre amb alguna de les que el centre on es matricula l'alumne
de manera presencial t autoritzades.
Es pot cursar des de l'IOC la matria de llengua i cultura occitanes com a matria
especfica (de primer) i optativa (de segon).
El centre ha d'informar els alumnes sobre la possibilitat de cursar determinades
matries a distncia. La famlia, o l'alumne si s major d'edat, ha de presentar al centre
la sollicitud de cursar matries a distncia. El director o directora del centre ha de
donar, si escau, la seva conformitat i formalitzar la inscripci de l'alumne a l'Institut
Obert de Catalunya durant la primera quinzena del mes de setembre.
La inscripci en una matria a distncia t carcter gratut si l'ensenyament de
batxillerat en el centre ordinari est sufragat amb fons pblics. En cas contrari, el centre
on est matriculat l'alumne ha d'abonar a l'Institut Obert de Catalunya el preu pblic
que determini el Departament d'Ensenyament.
L'Institut Obert de Catalunya facilita peridicament la informaci referent al seguiment i
l'avaluaci de les matries en qesti per tal que el centre ordinari en qu l'alumne
cursa els seus estudis pugui incorporar-la als documents oficials d'avaluaci.
El centre de batxillerat, a travs del coordinador o coordinadora de batxillerat o la
persona de l'equip directiu que es designi, s el responsable de la gesti de les proves
de les matries de l'IOC que hauran d'aplicar-se presencialment i retornar a l'IOC per a
la seva correcci.
Per tal d'assolir uns bons resultats el centre de batxillerat ha de fer les actuacions
segents:
a. Assignar un professor o professora responsable del seguiment i suport de
l'alumne, que, a ms, s'ha de coordinar peridicament amb els professors de
l'IOC.
b. Informar les famlies de les caracterstiques que suposa cursar aquestes matries
a distncia i del suport corresponent que s'ha de donar al fill.
c. Posar a disposici de l'alumne un espai del centre amb les condicions adequades
perqu pugui cursar la matria a distncia.
En cas que l'alumne, en el primer mes del curs, canvi una de les matries a distncia
393/688
per una de presencial, el centre ha d'informar l'IOC d'aquesta circumstncia. Tamb

l'ha d'informar en cas que es produeixi un trasllat d'expedient, una baixa acadmica o
qualsevol altra circumstncia que alteri l'escolaritzaci de l'alumne en el centre ordinari.
1.5 Especificacions relatives a diverses matries del curs 2015-2016

1.5.1 Matries comunes
Llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura
La programaci de les matries comunes de matries comunes de llengua catalana i
literatura i de llengua castellana i literatura ha de reflectir el treball conjunt en aquestes
dues matries en relaci amb els continguts, objectius, aspectes metodolgics i
avaluaci.
A primer curs, a les dues hores setmanals, s'hi afegeix una hora lectiva que es
distribueix de manera equitativa entre llengua catalana i literatura i llengua castellana i
literatura, amb l'objectiu de reforar aspectes prctics entorn de l'expressi escrita i de
la literatura.
A segon curs de batxillerat del curs 2015-2016 es desdobla una hora setmanal en les
matries de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura de centres
pblics, amb l'objectiu de potenciar i fer possible una tasca ms personalitzada de
l'aprenentatge.
Les matries comunes de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura
tenen la voluntat d'enfortir la literatura, ra per la qual s'han elaborat unes
consideracions sobre el tema. D'altra banda, la llista de lectures prescriptives est
publicat al web de la XTEC.
Llenges estrangeres
Atesa la necessitat de garantir un aprofitament mxim de les hores de contacte dels
alumnes amb la llengua estrangera, aquesta ha de ser el vehicle principal de
comunicaci no sols durant el desenvolupament de les tasques d'aprenentatge sin en
qualsevol moment que requereixi una interacci de carcter funcional dins l'aula.
La possibilitat de disposar de grups reduts en una part de les hores comunes de
llengua estrangera permet programar tasques d'aprenentatge en aquesta part de
l'horari lectiu que incideixen molt especialment en el desenvolupament de les
competncies d'expressi i interacci oral.
Filosofia
La matria de filosofia a primer de batxillerat incrementa una hora setmanal. El
currculum vigent es complementa amb unes orientacions, publicades a la XTEC, per
tal de facilitar la integraci global dels continguts de la matria.
394/688
1.5.2 Matries de modalitat

Anlisi musical, anatomia aplicada, cincies de la terra i del medi ambient, cultura
audiovisual I, dibuix artstic I, dibuix tcnic I, economia d'empresa I, histria de l'art i
tecnologia industrial I
A primer curs, les matries anlisi musical, anatomia aplicada, cincies de la terra i del
medi ambient, cultura audiovisual I, dibuix artstic I, dibuix tcnic I, economia d'empresa
I, histria de l'art i tecnologia industrial I mantenen la consideraci de matries de
modalitat.
Matemtiques
El alumnes han de cursar la mateixa matria de matemtiques (matemtiques I i II, i
matemtiques aplicades a les cincies socials I i II) al llarg dels dos cursos, en funci
de la modalitat de batxillerat escollida.
En la modalitat d'humanitats i cincies socials, les matries de matemtiques (I i II) i
matemtiques aplicades a les cincies socials (I i II) es consideren equivalents als
efectes de matria comuna d'opci. En la modalitat de cincies i tecnologia, la matria
comuna d'opci s necessriament matemtiques (I i II).
Literatura catalana, literatura castellana
Aquestes matries mantenen la consideraci de matries de modalitat. L'enlla de les
lectures est publicat al web de la XTEC.
s una matria de la modalitat d'humanitats i cincies socials i de la modalitat d'arts.
Les lectures prescriptives estan publicades al web de la XTEC.
1.5.3 Matries especfiques

Cincies per al mn contemporani (cultura cientfica)
La matria de cincies per al mn contemporani (cultura cientfica) passa de ser
matria comuna a ser matria especfica a primer de batxillerat. Ha de ser impartida
per professors que reuneixin els requisits per impartir les matries de fsica i qumica o
de biologia i cincies de la terra i del medi ambient.
Psicologia i sociologia
Per a la promoci 2015-2017 (primer de batxillerat del curs 2015-2016) psicologia i
sociologia passa a ser dues matries especfiques que es poden cursar tant a primer
com a segon, de 70 hores ambdues, i per a les quals s'han elaborat unes orientacions.
nicament les poden impartir els professors de l'especialitat de filosofia.
Per a la promoci 2014-2016 (segon de batxillerat del curs 2015-2016), psicologia i
sociologia mant la consideraci de matria optativa de 140 hores. L'annex 1 de l'
395/688
Ordre EDU/554/2008 cont els objectius, els continguts i els criteris d'avaluaci de la
matria.
L'alumne ha de tenir garantia de continutat en l'elecci de segona llengua estrangera
al llarg de l'educaci secundria obligatria i del batxillerat.
Dins de l'oferta de matries, els centres de dues o ms lnies han d'oferir una segona
llengua estrangera, amb una assignaci horria global de 140 hores. Les matries
especfiques de segona llengua estrangera I i II es poden fer en un sol curs. En els
centres d'una lnia es pot impartir tamb la segona llengua estrangera si hi ha un
nombre suficient d'alumnes que ho sollicita i les condicions d'organitzaci del centre ho
permeten.
En tot cas, la garantia de continutat de la segona llengua estrangera cursada a l'ESO
pot assegurar-se mitjanant la inscripci de l'alumne a l'Institut Obert de Catalunya en
els termes establerts a l'apartat Matries que es poden cursar a l'IOC.
Estada a l'empresa
Per a la promoci 2015-2017, el centre ha d'oferir la matria d'estada a l'empresa, amb
una durada de 70 hores.
Per als alumnes que fan segon de batxillerat el 2015-2016 la matria t una durada de
140 hores, de les quals es poden utilitzar fins a 70 per desenvolupar continguts
teoricoprctics al centre educatiu.
L'annex 1 de l'Ordre EDU/554/2008 cont orientacions per al disseny de l'estada a
l'empresa.
Els alumnes que en acabar el primer curs tinguin pendents d'avaluaci positiva ms de
dues matries i, en conseqncia, hagin de repetir aquest primer curs, si tenen
superada la matria d'estada a l'empresa no l'hauran de repetir.
1.6 Treball de recerca

El treball de recerca t carcter individual. En els casos en qu alguna de les seves
parts requereixi, per la mateixa dinmica de la recerca, un treball de grup (p. ex.,
observaci ininterrompuda d'un procs durant llargs perodes de temps, observaci
simultnia d'un fenomen des de diferents ubicacions, exploraci sistemtica d'una gran
superfcie de terreny), pot fer-se en grups reduts, d'entre dos i quatre alumnes. En
aquests casos cal que el tutor o tutora asseguri, en fer el seguiment del treball, que
cadascun dels membres del grup assoleix els diversos objectius plantejats, i ha de fer
una avaluaci individual de cada alumne. En particular, el dossier del treball i la
presentaci que se'n faci han de ser individuals.
s convenient que en el treball de recerca es considerin les etapes o fases segents:
Elecci del tema i de la qesti que es vol investigar
396/688
Plantejament de qestions relacionades

Planificaci de la recerca
Cerca d'informaci
Processament de la informaci
Sntesi de la investigaci i explicaci dels resultats
Revisi de la feina feta
Presentaci de l'informe: redacci del treball i exposici oral
A l'espai del web de la XTEC hi ha ms informaci sobre normativa, orientacions i

recursos de carcter general, d'mbits especfics, programes d'assessorament i suport,
bibliografia, convocatries de premis, trobades o frums, i exemples de treballs.
Durant les diverses fases de realitzaci del treball de recerca els alumnes han de ser
assessorats i supervisats per un professor o professora: el tutor o tutora del treball de
recerca. A ms de l'orientaci sobre les tcniques habituals emprades en qualsevol
recerca, els tutors del treball han de vetllar perqu l'alumne faci les tasques amb
regularitat, utilitzi adequadament les fonts d'informaci, faci una correcta selecci de la
informaci i estructuri adequadament la presentaci final. Amb aquest fi, s'han de fer
entrevistes peridiques per fer el seguiment del treball i establir fites per a les prximes
trobades. El tutor o tutora del treball de recerca ha d'estar present en totes les fases
abans esmentades.
El carcter singular de la matria de treball de recerca permet als centres, en l'exercici
de la seva autonomia, disposar de models organitzatius diferents segons el disseny
curricular establert en el seu projecte educatiu. El director o directora del centre ha
d'assignar la tutoria de cada treball de recerca als professors que consideri ms idonis
en cada cas i, si escau, una assignaci horria que anir a crrec del total de les hores
destinades a impartir el currculum del batxillerat.
El treball de recerca del batxillerat t una assignaci curricular de 70 hores per a
l'alumne. Atesa aquesta assignaci, amb carcter general i a ttol orientatiu, a l'hora
d'assignar les hores totals de professors per impartir el batxillerat, el treball de recerca
es considera com una matria de dues hores setmanals amb una rtio de 20 alumnes.
En aplicaci del que estableix l'article 11.1 de l'Ordre EDU/554/2008, de 19 de
desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals
del procs d'avaluaci i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva
adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn, tota
matria, incls el treball de recerca, pot ser objecte de proves extraordinries de
recuperaci. En tot cas, considerant la singularitat de la matria de treball de recerca,
cal tenir en compte all que s'estableix a l'apartat Criteris generals respecte a
l'avaluaci contnua dels alumnes.
El treball de recerca es pot convalidar o se'n pot estar exempt si es compleixen els
requisits explicats a l'apartat Exempcions i convalidacions.
1.7 Premis extraordinaris de Batxillerat
397/688
Els Premis Extraordinaris de Batxillerat, regulats per l'Ordre ENS/85/2011, sn un

estmul ms per als alumnes i un reconeixement oficial dels seus mrits, que demostra
una preparaci d'excellncia en els estudis de batxillerat. Sn tamb una mostra de la
constncia i comproms pel treball compartit entre estudiant, professors i famlia.
Es poden inscriure als Premis els alumnes que hagin finalitzat el batxillerat el mateix
curs en qu es fa la convocatria i que hagin obtingut una qualificaci mitjana del
batxillerat igual o superior a 8,75. Els premis es convoquen cada curs a travs d'una
resoluci que es publica al DOGC durant el mes de mar.
El web de la XTEC recull les concrecions de la convocatria per a cada curs.
1.8 Doble titulaci de batxillerat i "baccalaurat"

La Resoluci EDU/3741/2010, d'11 de novembre, estableix que els centres, en el marc
de la seva autonomia, poden determinar en el seu projecte educatiu un currculum mixt
que possibiliti a l'alumne obtenir la doble titulaci de batxillerat i baccalaurat.
El currculum mixt est integrat pels continguts propis del batxillerat i pels continguts
essencials per al coneixement de la llengua francesa i la realitat histrica, social i
poltica de Frana.
L'alumne que cursi estudis a Catalunya i hagi obtingut avaluaci positiva en totes les
matries dels dos cursos del batxillerat obt el ttol de batxillerat. Si, a ms, supera
l'avaluaci d'una prova externa de les matries especfiques del currculum mixt, s
proposat per obtenir el ttol de baccalaurat, que atorga el Ministeri d'Educaci
Nacional francs.
Es recomana que els centres que ofereixin la doble titulaci de batxillerat i baccalaurat
cursin el francs com a primera llengua estrangera.
L'esmentada resoluci estableix el procediment i els requisits per impartir el currculum
mixt. A la secci "Currculum i orientaci" del portal XTEC, a l'apartat de batxillerat, es
pot accedir a les orientacions per a l'elaboraci del currculum mixt batxillerat
baccalaurat.
Els centres educatius que vulguin comenar a impartir el currculum mixt n'han d'obtenir
l'autoritzaci, que poden demanar al director o directora dels serveis territorials o, a la
ciutat de Barcelona, al o a la gerent del Consorci d'Educaci. El termini de presentaci
de sollicituds per obtenir autoritzaci per impartir el currculum mixt a partir del curs
2016-2017 finalitza el 7 de mar de 2016.
Els serveis territorials o, si escau, el Consorci d'Educaci de Barcelona han de
traslladar la petici, amb la valoraci corresponent, a la Direcci General d'Educaci
Secundria Obligatria i Batxillerat, que mitjanant resoluci autoritza els centres que
compleixin els requisits a impartir el currculum mixt.
Cada centre autoritzat per impartir el currculum mixt ha de designar una persona que
398/688
exerceixi la coordinaci del programa de doble titulaci, la qual haur de disposar de la

dedicaci horria necessria per a l'organitzaci i l'execuci de les accions prpies
d'aquest programa.
1.9 Batxillerat en rgim nocturn

Els ensenyaments de batxillerat en rgim nocturn s'adrecen especialment a persones
que per causa de la seva activitat laboral o per altres circumstncies troben un millor
encaix en un rgim presencial amb una oferta horria diferent de la del rgim dirn.
Les caracterstiques del rgim nocturn (matries, organitzaci, promoci, acci tutorial,
permanncia i canvi de rgim), aix com els requisits per accedir-hi, s'estableixen als
articles 34 i segents de l'Ordre EDU/554/2008.
1.9.1 Matries del batxillerat en rgim nocturn

Tots els alumnes han de cursar les matries segents:
Filosofia
Histria
Llengua catalana i literatura I i II
Llengua castellana i literatura I i II
Llengua estrangera I i II
Treball de recerca
Les matries comunes d'opci, de modalitat i especfiques (de primer) i optatives (de
segon) que han de cursar els alumnes sn les mateixes, en nombre i currculum, que
per al rgim presencial dirn, amb les adaptacions que es puguin preveure per a les
persones adultes.
1.9.2 Organitzaci
El batxillerat en rgim presencial nocturn es pot fer en tres blocs, cadascun amb una
durada d'un curs.
La distribuci de les matries, expressada en hores setmanals, s la segent:
Matries comunes de la promoci 2015-2018
Bloc I (2015-2016)
Bloc II (2016-2017)
Bloc III (2017-2018)
Llengua
Llengua
2,5 Filosofia
3
3
catalana I
catalana II
Llengua
Llengua
Llengua
2,5
3
3
castellana I
estrangera II
castellana II
Llengua
Treball de
3
-- Histria
4
estrangera I
recerca
399/688
Total
Total
Total
10
El treball de recerca es fa al bloc II.

Matries de modalitat i especfiques de la promoci 2015-2018
Bloc III (2017Bloc I
Bloc II (2016-2017)
2018)
Modalitat
Modalitat 1a
4
Modalitat 3a
4
4
2b
Modalitat
Modalitat 2a
4
Modalitat 1b
4
4
3b
Modalitat
Modalitat 4b/
4
4
-4a/Especfiques
Especfiques
Total
12 Total
12 Total
8
Les matries assenyalades com a *a sn matries de primer, i les assenyalades com a
*b sn de segon.
Distribuci d'hores / curs de la promoci 2015-2018
Matries / Cursos
Bloc I
Bloc II
Matries comunes
8
6
Matries de modalitat i
12
12
especfiques/optatives
20
18
Total d'hores
56
Bloc III
8
10
18
Els alumnes que el curs 2015-2016 tenen les condicions per superar el bloc III i obtenir
el ttol de batxillerat seguiran les condicions establertes en l'Ordre EDU/554/2008.
Els centres han de garantir que els alumnes que inicien el batxillerat nocturn o han de
cursar el bloc II, cursin la matria comuna d'opci de primer curs, d'acord amb la
modalitat escollida. En cap cas es poden cursar les matries comunes d'opci en el
mateix bloc.
Els centres poden oferir als alumnes, a ms de l'organitzaci estndard en tres blocs, la
possibilitat de cursar el batxillerat presencial nocturn en dos anys. Tamb poden cursar
fins a dues matries a cada curs a travs de l'IOC, tal com s'especifica a l'apartat
Matries que es poden cursar a l'IOC.
1.9.3 Requisits per a la incorporaci al batxillerat en rgim nocturn

Noms es poden matricular en rgim nocturn els alumnes que tinguin 18 anys o ms i
els que, en edat compresa entre 16 i 18 anys, acreditin la impossibilitat de seguir
estudis en rgim dirn, per motius laborals o altres que a criteri del director o directora
del centre ho justifiqui (article 34.2 de l'Ordre EDU/554/2008).
1.9.4 Acci tutorial en el batxillerat en rgim nocturn

Sens perjudici de les assignacions de tutors a cada alumne que respongui a les normes
400/688
d'organitzaci i funcionament del centre, i d'acord amb l'article 38.3 del Decret
102/2010, d'autonomia dels centres educatius, el centre pblic ha d'assignar un tutor o
tutora a cada grup d'alumnes. El tutor o tutora de cada grup d'alumnes de rgim
nocturn en coordinar l'activitat tutorial, que correspon a tot l'equip docent (article 38 de
l'Ordre EDU/554/2008).
1.9.5 Permanncia en el batxillerat nocturn

L'alumne pot estar matriculat en el rgim de batxillerat nocturn un mxim de sis cursos
acadmics, en qu es compten tamb els cursos en qu hagi estat matriculat en el
batxillerat en rgim dirn (article 39 de l'Ordre EDU/554/2008). Les inscripcions que un
alumne hagus formalitzat en el tercer curs de BUP i/o en el COU abans d'incorporarse al batxillerat es computen com a inscripcions en el batxillerat, a efecte de
permanncia en el cicle.
1.9.6 Canvi del rgim de batxillerat

L'alumne que hagi cursat ensenyaments de batxillerat en rgim dirn o nocturn i vulgui
canviar-se de rgim amb reconeixement dels estudis cursats, ho ha de fer aplicant les
condicions de pas de curs del rgim dirn (article 40 de l'Ordre EDU/554/2008).
2 Orientaci educativa i plans individuals

2.1 Orientaci educativa i acci tutorial
El director o directora del centre ha de vetllar per la incorporaci en el seu projecte
educatiu d'una planificaci de l'orientaci educativa i de la tutoria que afavoreixi
l'acompanyament de cadascun dels alumnes en el seu procs d'aprenentatge.
L'orientaci educativa dels alumnes requereix continutat i seguiment per part dels
equips docents del centre. Aix mateix, l'orientaci educativa, perqu es pugui
desenvolupar en tota la seva dimensi marcada per la transversalitat, ha de comptar
amb una visi de lideratge pedaggic del director o directora del centre, compartida
amb un equip de docents dels diferents mbits curriculars que configuren el projecte
educatiu de centre. La responsabilitat de l'orientaci educativa i de la tutoria s de tot
l'equip docent.
El tutor o tutora t assignada una hora lectiva setmanal. La tutoria ha de contribuir, en
collaboraci amb les famlies, al desenvolupament personal, social i acadmic dels
alumnes, per afavorir l'aprenentatge, l'autonomia i la formaci integral de l'alumne.
L'acci tutorial al batxillerat t com a objectius principals l'orientaci acadmica present
i de futur, aix com l'acompanyament i guiatge en el treball de recerca. L'acci tutorial
ha de promoure la continutat dels alumnes cap a les diverses opcions acadmiques i
401/688
professionals, d'acord amb les seves possibilitats i interessos.

Tamb ha de contribuir al desenvolupament d'una dinmica positiva en el grup classe i
a la vinculaci dels alumnes en la dinmica del centre.
2.1.1 Transici entre educaci secundria obligatria i batxillerat

L'assoliment de l'xit educatiu dels alumnes s el resultat de la tasca orientadora que
fan els equips directius i els equips docents al llarg de totes les etapes educatives.
El treball pedaggic compartit i la continutat educativa entre etapes sn un factor de
qualitat educativa. Els centres han de planificar la coordinaci entre secundria
obligatria i batxillerat, d'acord amb un plantejament de coherncia pedaggica entre
etapes. Cal establir tamb, si s el cas, la comunicaci necessria entre el centre de
procedncia i el d'arribada que permeti enfortir el procs educatiu i l'itinerari formatiu de
l'alumne.
Abans del comenament del perode lectiu, l'equip directiu del centre ha de preveure
accions de coordinaci encaminades a la comunicaci amb els centres de procedncia
per tal de completar la informaci sobre els alumnes en relaci amb els seus
aprenentatges, i ha de comunicar la informaci pertinent als equips docents. Es
recomana que es faci arribar al tutor o tutora de cada grup de primer de batxillerat
l'informe individual de les proves de competncies bsiques que els alumnes han fet a
4t d'ESO.
El conjunt d'aquestes actuacions de coordinaci ha de formar part de la programaci
general anual del centre i del projecte educatiu de centre (PEC). El coordinador o
coordinadora de batxillerat, els tutors de cada grup o les persones en qu delegui el
director o directora del centre assumiran les tasques de coordinaci.
2.1.2 Seguiment dels alumnes

L'acompanyament de l'alumne en el procs d'aprenentatge s una tasca que ha de fer
tot l'equip docent, amb la coordinaci de la persona tutora i de l'equip directiu del
centre.
El full de seguiment acadmic ha de registrar les observacions, decisions i mesures
realitzades respecte del procs d'aprenentatge de l'alumne. Caldr recollir-hi els
compromisos adquirits amb l'alumne, la famlia i el centre educatiu. Aquest document
s'ha de conservar al centre fins que l'alumne finalitzi l'etapa. Els tutors s'encarregaran
de formalitzar els documents i dipositar-los, en acabar el curs, a la secretaria del
centre, que els guardar i els tindr a disposici de l'equip docent.
L'orientaci en aquesta etapa t dos objectius bsics: el guiatge en l'elaboraci del
treball de recerca i la planificaci del seu itinerari formatiu, encaminat sobretot a la
continutat cap a estudis posteriors, adequats a les seves potencialitats i preferncies, i
tamb a la formaci al llarg de la vida.
402/688
D'acord amb aquests objectius, el centre ha d'elaborar una planificaci de les activitats
d'orientaci acadmica i professional, que formaran part del projecte educatiu del
centre. s important facilitar el progressiu apoderament de l'alumne envers la presa de
decisions i l'autonomia personal i social, aix com la consolidaci dels hbits que li
permetin planificar i organitzar-se en les tasques que ha de realitzar.
Els espais i els temps per fer l'orientaci acadmica i professional sn, especialment,
els de la tutoria, per tamb cal treballar-la en les diverses matries, en el centre i en
l'entorn.
2.2 Plans individuals

El Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments
del batxillerat, regula la possibilitat d'adoptar mesures d'adaptaci i autoritzar plans
individuals al batxillerat. L'Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es
determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci i
diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats del
batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn, desenvolupa aquesta possibilitat.
En el batxillerat es pot elaborar un pla individual en cas d'haver d'adoptar mesures ms
especfiques per a un determinat alumne un cop exhaurides les mesures de tipus ms
general i, en la majoria dels casos, ser la continutat de les adaptacions fetes a l'ESO.
Les possibles casustiques sn:
Alumnes amb necessitats educatives especfiques (NEE).

Alumnes amb trastorns d'aprenentatge o de comunicaci (TA). Certificat de
l'alumne dislctic per al tribunal ordinari especfic (TOE) de les PAU.
Alumnes amb altes capacitats.
Modificaci de la durada del batxillerat. Batxillerat en tres cursos.
Alumnes nouvinguts o de procedncia estrangera.
Alumnes que presenten altres circumstncies singulars: fan estades a l'estranger
durant ms d'un mes; repeteixen batxillerat amb tres o quatre matries suspeses;
no poden assistir presencialment de manera temporal; altres supsits que ha de
valorar el centre.
Simultanetat d'estudis de batxillerat i de msica o de dansa.
Simultanetat d'estudis de batxillerat i la prctica intensiva de l'esport.
El pla individual s una planificaci personalitzada que es recull en un document escrit i

inclou les adaptacions curriculars, de materials d'aprenentatge i de temporalitzaci, si
cal, tant de les activitats d'aprenentatge com de les activitats i criteris d'avaluaci, aix
com les ajudes i suports tcnics. El tutor o tutora que coordina el pla vetlla perqu tot
l'equip docent el conegui i l'apliqui. El pla individual l'aprova el director o directora del
centre, amb el coneixement i la conformitat de l'alumne, i dels seus pares o tutors
403/688
legals si s menor d'edat, i ha d'estar elaborat en un termini mxim de 2 mesos a partir

de l'inici de curs o, en cas de trasllat, de l'arribada al nou centre. El pla individual ha
d'incloure els interessos i les capacitats de l'alumne i l'itinerari formatiu al llarg del
batxillerat per facilitar l'orientaci en finalitzar aquesta etapa.
En el cas de pla individual, s'hauran d'adjuntar a l'expedient de l'alumne les resolucions
individuals, si escau, els informes psicopedaggics i altres informes en qu es
fonamenta el pla.
El pla s'ha de fer constar en el full de seguiment acadmic, en les actes finals
d'avaluaci a l'apartat d'observacions, en l'expedient acadmic i en l'historial acadmic
de l'alumne, dins l'apartat de convalidacions i altres observacions.
En cas de trasllat de l'alumne, cal fer constar el pla en l'informe personal per trasllat, en
l'apartat de la descripci de mesures educatives complementries.
Hi ha orientacions i informaci complementria per a l'elaboraci de plans individuals al
web de la XTEC: "Models i pautes de plans individualitzats de diferents etapes
educatives".
2.2.2 Alumnes amb necessitats educatives especfiques (NEE)

Per a alumnes amb trastorns d'aprenentatge identificats mitjanant una avaluaci
psicopedaggica i per als quals les mesures generals d'atenci a la diversitat no hagin
estat suficients, es podran proposar plans individuals seguint les orientacions
establertes en la Resoluci ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l'atenci educativa a
l'alumnat amb trastorns d'aprenentatge. En el batxillerat, el PI ser la continutat de les
adaptacions fetes a l'ESO a fi de garantir la major coherncia en la resposta
pedaggica ajustada als alumnes que aix ho requereixin. Per tant, de manera general,
els alumnes amb dislxia, TDA o TDAH que inicien primer de batxillerat han de portarho acreditat de l'ESO, fent constar la data de la valoraci psicopedaggica i el curs o
nivell que cursava l'alumne en aquell moment. Aquesta condici ser imprescindible
per poder sollicitar desprs qualsevol adaptaci en l'aplicaci de les PAU a l'Oficina
d'Accs a la Universitat.
Excepcionalment, en casos de canvi de centre de l'ESO al batxillerat s'haur de
reconixer el pla individual de l'alumne durant els dos primers mesos del curs a fi
d'establir l'avaluaci psicopedaggica que l'orientar.
Certificat de l'alumne dislctic per al Tribunal Ordinari Especfic (TOE) de les PAU
El reconeixement de dislxia per a l'alumne de batxillerat no comporta automticament
l'accs a un tribunal especfic a les PAU. Perqu l'alumne de batxillerat amb dislxia es
pugui examinar al Tribunal Ordinari Especfic de les PAU, el centre ha de presentar a
l'Oficina d'Accs a la Universitat, com a mxim fins al 20 de febrer, la sollicitud de
l'alumne acompanyada del model "Pla individualitzat per a alumnes amb dislxia a
l'ESO i al batxillerat" i del model "Certificat per accedir al Tribunal Ordinari Especfic
(TOE) de les proves d'accs a la universitat (PAU)", degudament signat pel coordinador
404/688
o coordinadora de batxillerat o cap d'estudis i el director o directora, i amb el segell del

centre.
2.2.3 Alumnes amb trastorns d'aprenentatge (TA)

Per a alumnes amb trastorns d'aprenentatge identificats mitjanant una avaluaci
psicopedaggica i per als quals les mesures generals d'atenci a la diversitat no hagin
estat suficients, es podran proposar plans individuals seguint les orientacions
establertes en la Resoluci ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l'atenci educativa a
l'alumnat amb trastorns d'aprenentatge. En el batxillerat, el PI ser la continutat de les
adaptacions fetes a l'ESO a fi de garantir la major coherncia en la resposta
pedaggica ajustada als alumnes que aix ho requereixin. Per tant, de manera general,
els alumnes amb dislxia, TDA o TDAH que inicien primer de batxillerat han de portarho acreditat de l'ESO. Aquesta condici ser imprescindible per poder sollicitar
desprs qualsevol adaptaci en l'aplicaci de les PAU a l'Oficina d'Accs a la
Universitat.
Excepcionalment, en casos de canvi de centre de l'ESO al batxillerat s'haur de
reconixer el pla individual de l'alumne durant els dos primers mesos del curs a fi
d'establir l'avaluaci psicopedaggica que l'orientar.

Per a alumnes amb altes capacitats i/o elevat rendiment acadmic, identificats
mitjanant una avaluaci psicopedaggica, per als quals les mesures d'ampliaci
previstes no hagin estat suficients, es podran proposar plans individuals, seguint les
orientacions establertes en la Resoluci ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l'atenci
educativa a l'alumnat amb altes capacitats.
2.2.5 Modificaci de la durada del batxillerat

Excepcionalment, tamb es poden autoritzar plans individuals que comporten la
reducci o l'ampliaci, ms enll dels lmits previstos amb carcter general, de la
durada de l'etapa. Aix inclou la possibilitat que l'alumne, en vista de les seves
circumstncies peculiars, no hagi de tornar a ser avaluat de les matries ja superades.
Una vegada aprovat el pla individual, cal comunicar-ho al director o directora dels
serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al o a la gerent del Consorci d'Educaci,
adjuntant-hi el document escrit del pla individual i tota la documentaci justificativa.
Batxillerat en tres cursos
En exercici de la seva autonomia pedaggica i organitzativa (vegeu articles 97.4 i 98
de la Llei d'educaci) i amb la finalitat d'afavorir l'xit escolar dels alumnes que cursen
el batxillerat, els centres poden establir estratgies didctiques prpies (article 17 del
405/688
Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius) que flexibilitzin el nombre de

matries assignades a cada curs acadmic, de manera que l'alumne pugui optar per
cursar les matries de batxillerat en tres cursos i, per tant, amb menys crrega lectiva
en cadascun. Els criteris a qu s'han d'ajustar els centres i els alumnes en aquesta
opci flexibilitzadora i tamb els criteris especfics de promoci sn a l'article 4 de l'
Ordre EDU/554/2008.
Si s'inicia aquesta opci el curs 2015-2016 cal tenir present que els alumnes es veuran
afectats pels ajustaments curriculars previstos per a la promoci 2015-2017.
El director o directora del centre o, si escau el o la titular, ha de comunicar al director o
directora dels serveis territorials, o al o a la gerent del Consorci d'Educaci de
Barcelona, la descripci dels principals aspectes del projecte que suposar
l'organitzaci del batxillerat en tres anys, a partir del curs 2016-2017. El termini per fer
aquesta comunicaci finalitza el 7 de mar de 2016.
La flexibilitzaci del batxillerat en tres cursos s una mesura organitzativa (similar al
batxillerat nocturn per, a diferncia d'aquest, amb restriccions per al pas de curs)
adreada a determinats estudiants per tal d'afavorir l'xit escolar que s'afegeix a les
existents al batxillerat nocturn i al batxillerat a distncia. Es tracta d'una opci de centre
que t carcter voluntari per a l'alumne. En cas de flexibilitzaci, el centre ha de
formalitzar, per a l'alumne, un pla individual que inclogui la motivaci i la finalitat del pla,
l'itinerari acadmic i el comproms i l'acceptaci de l'alumne, i dels pares o tutors legals
quan sigui menor d'edat. A l'alumne que estigui participant en un projecte de
flexibilitzaci no se li aplicaran els criteris indicats a l'apartat Promoci de curs i
permanncia d'un any ms en el mateix curs de batxillerat sobre permanncia d'un any
ms a primer o a segon curs de batxillerat.
2.2.6 Alumnes nouvinguts o de procedncia estrangera

Vegeu l'apartat Exempci de la qualificaci de la matria de llengua catalana i literatura
.
2.2.7 Alumnes que presenten altres circumstncies singulars

Alumnes que fan estades a l'estranger durant ms d'un mes
Noms per als centres que tenen un programa autoritzat a l'estranger. En aquests
casos el pla individual servir per constatar quines han estat les matries que ha cursat
l'alumne i el resultat de l'avaluaci obtinguda en la seva estada a l'estranger.
Alumnes que repeteixen batxillerat amb tres o quatre matries suspeses
Vegeu l'apartat Promoci de curs i permanncia d'un any ms en el mateix curs de
batxillerat.
Alumnes amb impossibilitat d'assistncia presencial temporal
406/688
Per justificar aquests casos, la famlia o els tutors legals han de fer arribar al centre
docent un certificat mdic en el qual ha de constar la malaltia, el seu carcter temporal i
les possibles implicacions en el rendiment acadmic de l'alumne.
Altres supsits que ha de valorar el centre
En els casos no previstos en els apartats anteriors, degudament justificats, el centre pot
valorar, si escau, de fer un pla individual, que pugui suposar una modificaci en els
criteris d'avaluaci o en les activitats d'aprenentatge. Per al cas que comporti
l'exempci de matria, vegeu l'apartat Exempci per causa de discapacitat, trastorns de
salut o trastorns greus d'aprenentatge.
2.2.8 Simultanetat d'estudis de batxillerat i de msica o de dansa

El procediment que s'ha de seguir en el cas d'alumnes que compaginen els estudis de
batxillerat amb els estudis de msica o de dansa es detalla en els documents
"Simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb estudis de msica" i "Simultanetat
d'estudis d'ESO o de batxillerat amb estudis de dansa".
2.2.9 Simultanetat d'estudis de batxillerat i la prctica intensiva de l'esport

El procediment que s'ha de seguir en el cas d'alumnes que compaginen els estudis de
batxillerat amb la prctica intensiva de l'esport es detalla en l'apartat Convalidacions de
matries de batxillerat per als alumnes que compaginen els estudis de batxillerat amb
la prctica intensiva de l'esport.
3 Exempcions i convalidacions
3.1 Trets generals
L'exempci d'una matria s la dispensa de cursar-la per raons derivades de
circumstncies personals. A efectes administratius, cal fer constar l'expressi "Exempt".
La convalidaci d'una matria s la decisi administrativa de donar-la per cursada
sense haver-ho fet, per raons de currculum acadmic previ. A efectes administratius,
cal fer constar l'expressi "Convalidat".
En el batxillerat es poden concedir, en alguns casos, exempcions i convalidacions de
determinades matries. En cap cas han de tenir efectes en la nota mitjana.
Les exempcions per circumstncies personals sn les segents:
Exempci de la qualificaci de la matria de llengua catalana i literatura.

Exempci del treball de recerca.
Exempci de matries per causa de discapacitat, trastorns de salut o trastorns
407/688
greus d'aprenentatge.
Les convalidacions de matries per haver-les cursat o cursar-ne d'equivalents sn les
segents:
Convalidacions de matries de batxillerat per als alumnes que cursen

simultniament estudis professionals de msica o de dansa.
Convalidacions per a l'estada a l'empresa.
Convalidacions per als alumnes que cursen batxillerat procedents de cicles
formatius.
3.2 Exempci de matries

3.2.1 Exempci de la qualificaci de la matria de llengua catalana i literatura
En aplicaci de l'article 21.7 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica,
l'alumne que s'incorpora a primer o a segon curs de batxillerat procedent de fora del
territori de Catalunya i que no ha cursat mai les matries de llengua catalana, llengua
catalana i literatura o equivalents pot demanar l'exempci de l'acreditaci del
coneixement del catal. Aquesta exempci es concreta en l'exempci de la qualificaci
final de les matries de llengua catalana i literatura I i llengua catalana i literatura II,
d'acord amb el que s'indica ms endavant.
El fet d'obtenir l'exempci de la qualificaci no eximeix l'alumne d'assistir a classe de
llengua catalana i literatura, on ha de seguir un programa especfic que li permeti
assolir, com a mnim, una comprensi oral i escrita de la llengua. Aquest programa
especfic, amb les adaptacions i suports pertinents, s'ha de formalitzar en un pla
individual, en les condicions establertes amb carcter general a l'Ordre EDU/554/2008,
de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i
requisits formals del procs d'avaluaci i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i
la seva adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn.
El pla individual, signat pel director o directora del centre i per la famlia si l'alumne s
menor d'edat, ha de contenir almenys la informaci segent:
Sntesi dels continguts i objectius bsics en relaci amb la matria de llengua

catalana i literatura
Metodologia
Materials i recursos
Criteris d'avaluaci
L'alumne a qui es concedeix l'exempci de la qualificaci final de llengua catalana i

literatura I o de llengua catalana i literatura II s'ha d'avaluar al llarg del curs acadmic
per al qual se li ha concedit l'exempci segons els objectius i criteris d'avaluaci del seu
pla individual, per est exempt de la qualificaci final de la matria llengua catalana i
literatura I o llengua catalana i literatura II, que no comptabilitza per a la qualificaci
mitjana de batxillerat.
408/688
La sollicitud d'exempci de la qualificaci de llengua catalana i literatura I o llengua

catalana i literatura II, signada per l'alumne, o pels pares o tutors legals si s menor
d'edat, s'ha de presentar al centre on l'alumne cursa primer o segon de batxillerat no
ms tard de la finalitzaci del primer trimestre del curs acadmic o en el moment que
s'incorpora al centre, que l'ha d'adrear a la Direcci General d'Educaci Secundria
Obligatria i Batxillerat, acompanyada de la documentaci segent:
Pla individual de l'alumne.

Certificat acadmic, o b fotocpia compulsada de l'historial acadmic o
documentaci equivalent, amb constncia dels ensenyaments i matries cursats al
llarg de tota l'escolaritzaci, dels llocs on s'han portat a terme i de la data
d'incorporaci a un centre educatiu de Catalunya. En el cas que l'alumne s'hagi
incorporat al batxillerat procedent d'estudis estrangers, s necessria una cpia de
la credencial de convalidaci o b del "Volant per a la inscripci condicional en
centres educatius o en exmens oficials".
DNI, NIE o passaport de l'alumne.
Les sollicituds trameses pel centre amb posterioritat a la finalitzaci del primer
trimestre del curs seran desestimades, excepte en els casos d'alumnes incorporats al
centre a partir del segon trimestre.
La resoluci individualitzada emesa per la Direcci General d'Educaci Secundria
Obligatria i Batxillerat sobre la sollicitud d'exempci noms t validesa per al curs
acadmic corresponent. Contra la resoluci, que no esgota la via administrativa, es pot
interposar recurs d'alada davant el secretari o secretria de Poltiques Educatives en
el termini d'un mes. Noms es pot concedir l'exempci en dos cursos acadmics
consecutius. A aquest efecte s'han de tenir en compte tots els anys escolars cursats
per l'alumne en el batxillerat a Catalunya, independentment que per a cadascun
d'aquests anys hagi demanat o no l'exempci de la qualificaci final de llengua
catalana.
La Direcci General d'Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat ha d'analitzar els
casos dels alumnes amb itineraris acadmics singulars.
La resoluci s'ha d'incorporar a l'expedient de l'alumne i ha de constar en el pla
individual i en l'historial acadmic. El director o directora del centre ha de lliurar-ne una
cpia a la persona sollicitant.
L'exempci de la qualificaci de llengua catalana i literatura en el batxillerat no
comporta automticament l'exempci de la prova de llengua catalana a les PAU.
L'alumne que vulgui sollicitar aquesta exempci s'ha d'adrear a l'Oficina d'Accs a la
Universitat (Via Laietana, 2, 08003 Barcelona; tel. 935 526 980).
En tot cas, els centres poden dissenyar un pla individual per a l'aprenentatge de la
llengua a l'alumne que l'hagi de menester, d'acord amb els trets generals esmentats en
l'apartat Trets generals, independentment que compti o no amb l'exempci de la
qualificaci final de la matria de llengua catalana i literatura.
409/688
3.2.2 Exempci del treball de recerca

T dret a l'exempci del treball de recerca l'alumne que es trobi en alguna de les
situacions segents:
Provenir d'una altra comunitat autnoma o d'un altre pas i haver-se incorporat al
nou centre a partir del segon trimestre del segon curs de batxillerat. Tanmateix, en
cas que no completi el batxillerat en l'any de la seva incorporaci, aquest alumne
ha de fer el treball de recerca durant l'any acadmic segent, sens perjudici de la
seva exempci si es troba en la situaci segent.
Provenir d'una altra comunitat autnoma i incorporar-se al sistema educatiu a
Catalunya amb cinc o menys matries per completar el batxillerat.
A segon de batxillerat, tenir la titulaci de tcnic o tcnic superior de formaci
professional especfica, d'arts plstiques i disseny o d'ensenyaments esportius
(article 6.5 de l'Ordre EDU/554/2008).
Haver cursat COU i haver-ne aprovat almenys una assignatura.
La sollicitud d'exempci s'ha de presentar per escrit al director o directora del centre, el
qual ha de resoldre concedir-la, un cop verificat el compliment d'alguna de les
situacions esmentades, ha d'incorporar la resoluci a l'expedient acadmic i l'ha de
comunicar per escrit a l'alumne i, si s menor d'edat, als seus pares o tutors legals.
3.2.3 Exempci de matries per causa de discapacitat, trastorns de salut o

trastorns greus d'aprenentatge
La Direcci General d'Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat ha d'autoritzar les
mesures excepcionals que cal adoptar respecte al currculum i l'organitzaci general
que impliquin l'exempci d'una matria, ateses les dificultats objectives d'aprenentatge
de determinats alumnes per causa de discapacitat, trastorns de salut o trastorns greus
d'aprenentatge. Per sollicitar aquesta autoritzaci, el director o directora del centre ha
de trametre als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci, la
documentaci segent:
Sollicitud signada per l'alumne, o pel pare, la mare o el tutor o tutora legal si s
menor.
Documentaci acreditativa de les causes que motiven la petici: certificat del
centre d'atenci a persones amb discapacitat (CAD); certificat mdic, en el qual hi
ha de constar el carcter permanent o temporal de la malaltia, lesi o trastorn, o
altres.
Pla individual elaborat per l'orientador o orientadora del centre de batxillerat (amb
la collaboraci de l'EAP, si escau).
410/688
competent del Consorci d'Educaci, trameten tota la documentaci, acompanyada d'un

informe de la Inspecci d'Educaci, a la Direcci General d'Educaci Secundria
Obligatria i Batxillerat. Aquesta emet la resoluci pertinent i la trasllada al centre
educatiu. El centre ha de comunicar per escrit al pare, mare o tutor o tutora legal de
l'alumne la resoluci del director o directora general d'Educaci Secundria Obligatria i
Batxillerat. Contra la resoluci es pot interposar recurs d'alada en el termini d'un mes
davant el secretari o secretria de Poltiques Educatives.
3.3 Convalidacions de matries

3.3.1 Convalidacions de matries de batxillerat per als alumnes que cursen
simultniament estudis professionals de msica o dansa
Els alumnes que s'incorporen a primer de batxillerat i al mateix temps cursen o han
cursat estudis professionals de msica o de dansa, han de fer les matries comunes, la
matria comuna d'opci i dues matries de modalitat. Poden sollicitar la convalidaci
de matries especfiques de primer de batxillerat.
Els alumnes que fan segon batxillerat el curs 2015-2016 en qualsevol modalitat i
estudis de msica en conservatoris, centres professionals o escoles de msica
autoritzades, poden sollicitar la convalidaci o el reconeixement corresponent a les
hores de la franja d'optativitat i, segons els casos, d'una matria de modalitat, en els
termes que s'estableixen en el document "Simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat
amb estudis de msica".
Sens perjudici del que s'estableix a l'apartat "Alumnes que cursen estudis de dansa en
un conservatori o en un centre professional", els alumnes que cursen ensenyaments
professionals de dansa en un conservatori o en un centre professional i el batxillerat
podran obtenir del director o directora del centre la convalidaci de determinades
matries de modalitat del batxillerat de la modalitat d'arts escniques, msica i dansa,
tal com disposa el Reial decret 242/2009, de 27 de febrer. En aquest supsit, a segon
de batxillerat, tot i que les matries que es convaliden corresponen a la modalitat d'arts,
per al currculum de l'alumne de batxillerat poden tenir la consideraci de matries de
modalitat o d'optatives.
3.3.2 Convalidacions de matries de batxillerat per als alumnes que compaginen

els estudis de batxillerat amb la prctica intensiva de l'esport
a. Centres educatius d'especial atenci a la prctica esportiva
En el marc dels acords establerts entre el Departament d'Ensenyament i la
Secretaria General de l'Esport, els centres que pertanyen a la xarxa de centres
educatius d'especial atenci a la prctica esportiva poden desenvolupar projectes
411/688
de centre que inclouen adaptacions del currculum de la matria d'educaci fsica

i/o de matries especfiques (de primer) i optatives (de segon) per a alumnes de
batxillerat.
Per sollicitar l'autoritzaci d'aquests projectes en centres que pertanyen a la
xarxa de centres educatius d'especial atenci a la prctica esportiva, el director o
directora del centre ha de trametre al director o directora dels serveis territorials o,
a la ciutat de Barcelona, al o a la gerent del Consorci d'Educaci la proposta de
projecte elaborada pel centre, on cal especificar els continguts i/o objectius de la
matria d'educaci fsica i/o de matries especfiques (de primer) i optatives (de
segon) que, a parer del centre, s'han de suprimir o modificar per als alumnes
d'especial atenci a la prctica esportiva. El director o directora dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci,
han de trametre la documentaci, amb l'informe de la Inspecci d'Educaci, a la
Direcci General d'Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat, perqu dicti
resoluci. En el cas d'alumnes que tenen un currculum diferent a l'establert en el
projecte autoritzat, el centre haur d'elaborar un pla individual.
b. Alumnes amb dedicaci significativa a l'esport matriculats en altres centres
Els alumnes amb dedicaci significativa a l'esport, avalada pel Consell Catal de
l'Esport, matriculats en centres que no pertanyen a la xarxa de centres educatius
d'especial atenci a la prctica esportiva, poden sollicitar, durant el primer
trimestre del curs, al director o directora del centre educatiu que se'ls apliqui, un
pla individual que inclogui el reconeixement de la matria d'educaci fsica i/o de
matries especfiques (de primer) i optatives (de segon) per a alumnes de
batxillerat. En aquest pla individual, que s'ha de sollicitar durant el primer
trimestre, cal adjuntar-hi la documentaci segent:
Sollicitud signada pel pare, la mare o el tutor o tutora legal de l'alumne.
Certificat del Consell Catal de l'Esport (avinguda dels Pasos Catalans, 12;
08950 - Esplugues de Llobregat). Els alumnes han d'obtenir aquest certificat
quan figurin en el programa de tecnificaci (ARC) de la federaci catalana
corresponent.
El director o directora del centre educatiu ha de fer considerar la petici de pla

individual a la comissi d'atenci a la diversitat del centre, si escau, la qual ha de
procedir d'acord amb el que es tingui establert per a l'elaboraci de la resta de
plans individuals de batxillerat. El pla s aprovat pel director o directora del centre
i s'ha de renovar cada curs.
Ats el motiu de la sollicitud, el pla ha de deixar constncia del reconeixement de
la matria d'educaci fsica i, si escau, especificar els continguts i/o objectius de
412/688
la matria o de les matries especfiques (de primer) i optatives (de segon) que, a
parer del centre, s'han de suprimir o modificar per a l'alumne. A efectes de les
modificacions que afecten matries especfiques (de primer) i optatives (de
segon), cal tenir en compte que es consideren especfiques (de primer) i optatives
(de segon) tamb les matries de modalitat que excedeixin de les matries de
modalitat que l'alumne ha de cursar en cada curs de batxillerat.
3.3.3 Convalidacions per a l'estada a l'empresa

Els alumnes que acreditin una experincia laboral igual o superior a 280 hores poden
sollicitar al director o directora del centre l'exempci de la matria d'estada a
l'empresa. La sollicitud corresponent ha d'anar acompanyada d'una breu memria, en
la qual ha de constar el segent:
Descripci de l'empresa.
Descripci de les tasques que hi va desenvolupar l'alumne.
Cpia del contracte laboral.
Els alumnes han de lliurar la documentaci abans del 31 d'octubre.
3.3.4 Convalidacions per als alumnes que cursen batxillerat procedents de cicles
formatius
Els alumnes que s'incorporin al primer de batxillerat el curs 2015-2016 amb el ttol de
tcnic o tcnic superior de formaci professional especfica d'arts plstiques i disseny o
d'ensenyaments esportius han de cursar les matries comunes, la matria comuna
d'opci i dues matries de modalitat. Poden sollicitar la convalidaci de les matries
especfiques de primer de batxillerat.
Pel que fa al segon curs de batxillerat, l'article 6.5 de l'Ordre EDU/554/2008 estableix el
dret a la convalidaci de les matries optatives i del treball de recerca del batxillerat
dels alumnes que s'hi hagin incorporat amb la titulaci de tcnic o tcnic superior de
formaci professional especfica, d'arts plstiques i disseny o d'ensenyaments
esportius.
A l'expedient acadmic dels alumnes que hagin obtingut la convalidaci, i a les actes
corresponents, cal fer-hi constar l'expressi "Convalidat" per al treball de recerca i per a
les matries especfiques (de primer) i optatives (de segon) que escaigui. Pel que fa a
aquestes ltimes, cal usar l'expressi genrica "Matries especfiques" o "Matries
optatives", sense especificar cap nom de matria.
Els efectes i el procediment per tramitar les convalidacions es detallen a continuaci:
La convalidaci de matries optatives que estableix l'Ordre EDU/554/2008 computa

fins a un mxim de 4 hores lectives setmanals a cada curs, que corresponen a les
matries optatives dels dos cursos de batxillerat. La convalidaci del treball de
413/688
recerca computa les hores previstes per dur-lo a terme.

Ats que les convalidacions anteriors afecten noms les matries optatives i el
treball de recerca, no es pot declarar exempt cap alumne de les matries comunes
o de modalitat prenent com a fonament d'aquesta exempci l'Ordre EDU/554/2008.
En tot cas, ats que hi ha alumnes que en cada curs de batxillerat cursen ms de
tres matries de modalitat, es podr demanar la convalidaci d'una matria de
modalitat, quan aquesta excedeixi del cmput de les tres matries de modalitat que
l'alumne ha de cursar en cada curs de batxillerat.
Els alumnes que es vulguin acollir al que preveu l'article 6.5 de l'Ordre esmentada
han de demanar-ho explcitament, en el primer mes de classe, al director o
directora del centre on cursen els estudis de batxillerat, amb el model "Sollicitud de
convalidaci de matries de batxillerat per als alumnes que han superat un cicle
formatiu de grau mitj o un cicle formatiu de grau superior". Els alumnes que aix
ho facin podran estendre els efectes de la convalidaci a totes les matries
optatives a les quals tinguin dret d'acord amb l'Ordre, o b a un nombre de
matries optatives inferior. En la sollicitud han d'indicar quines matries volen fer
constar en el seu currculum diversificat i declarar explcitament que coneixen el
carcter irrevocable de la seva sollicitud.
La matria o matries que els alumnes hagin demanat de cursar s'han de superar
necessriament per obtenir el ttol de batxillerat i comptabilitzaran com qualsevol
altra matria, tant a efecte de cmput de matries pendents per passar de primer a
segon curs com per al clcul de la qualificaci final del batxillerat.
El director o directora del centre ha de resoldre la sollicitud, incorporar-la a
l'expedient acadmic i comunicar-la per escrit a l'alumne i, si s menor d'edat, als
pares o tutors legals.
Per als alumnes de segon de batxillerat que tinguin el ttol de tcnic de formaci
professional i que obtinguin el ttol de batxillerat si superen les matries comunes del
batxillerat, vegeu l'apartat Obtenci del ttol de batxillerat per part dels tcnics de
formaci professional.
4 Avaluaci d'alumnes
L'avaluaci i la promoci d'alumnes de batxillerat estan desenvolupades en l'Ordre
EDU/554/2008, de 19 de desembre.
Tanmateix, no sn d'aplicaci directa les previsions de l'article 21.2 del Decret
142/2008 com a conseqncia de la nullitat de l'article 14.2 del Reial decret 1467/2007
, de 2 de novembre, declarada per sentncia del Tribunal Suprem de 2 de febrer de
2009. A l'apartat Promoci de curs i permanncia d'un any ms en el mateix curs de
batxillerat es desenvolupen els aspectes afectats per la sentncia esmentada.
Criteris generals
414/688
Els criteris generals per a l'avaluaci (contnua, global i diferenciada per matries,
elements a considerar, etc.) s'especifiquen a l'article 2 de l'Ordre EDU/554/2008, i els
criteris i mesures per atendre la diversitat dels alumnes i els plans individuals, aix com
la seva connexi amb l'avaluaci, es regulen a l'article 3.
Per tal que l'avaluaci sigui contnua, s'ha de disposar de pautes per a l'observaci
sistemtica i el seguiment de cada alumne al llarg del seu procs d'aprenentatge. Quan
durant el procs d'avaluaci continuada es detecti que l'alumne no progressa
adequadament, el professor o professora, en qualsevol moment del curs, pot establir
les mesures pertinents de refor educatiu i la realitzaci d'activitats de recuperaci. En
les actes de les sessions d'avaluaci efectuades al llarg del curs hi haur d'haver
constncia expressa dels resultats obtinguts pels alumnes en les activitats de
recuperaci esmentades en cas que s'hagin dut a terme.
Els centres educatius han de fer pblics i informar els alumnes i les famlies dels criteris
d'avaluaci concretats en el projecte educatiu i els que s'aplicaran en l'avaluaci dels
aprenentatges i per a la promoci dels alumnes. Aquesta informaci, i la referida al
rendiment escolar, ha de permetre el comproms de l'alumne i de la famlia en el procs
d'aprenentatge.
Els butlletins de qualificacions sn un element habitual de comunicaci entre les
famlies i els centres. En els butlletins, els resultats quantitatius de l'avaluaci s'han
d'acompanyar amb orientacions qualitatives que permetin a les famlies i als alumnes
trobar, en collaboraci amb els docents, estratgies per aconseguir millorar-ne els
aprenentatges. s prescriptiu que els centres facin arribar a les famlies la informaci
corresponent a les diverses sessions d'avaluaci i s recomanable que aquest
intercanvi d'informaci s'ampli a altres moments del trimestre. Altres informacions
sobre el seguiment de l'alumne es poden vehicular per mitj d'entorns virtuals.
En el cas de les matries de l'mbit de llenges (catalana, castellana i estrangeres),
l'expressi oral ha de representar com a mnim el 25% de la qualificaci final de cada
matria. Es potenciar tamb la producci de textos creatius de tot tipus (descripcions,
argumentacions, valoracions, etc.) i l'avaluaci d'aquests escrits haur de representar
com a mnim el 25% de la qualificaci final de cada matria d'aquest mbit. Aquesta
avaluaci la faran els professors de llenges d'acord amb les observacions prpies i
amb les valoracions que els transmetin els professors de les altres matries. El centre
ha de tenir establertes les directrius de treball de l'expressi oral i escrita per al conjunt
de les matries de batxillerat.
Documents oficials d'avaluaci
Els documents oficials de l'avaluaci s'han de conservar en el centre a disposici de la
Inspecci d'Educaci per a possibles comprovacions.
El material que hagi pogut contribuir a atorgar les qualificacions durant el curs (proves
escrites, treballs, quaderns de prctiques, etc.) s convenient lliurar-lo als alumnes i ferne un retorn adequat, perqu es pugui utilitzar com una eina ms en el procs
d'aprenentatge de l'alumne. Per tal de garantir el dret a la revisi de qualificacions,
l'alumne ha de conservar fins a final de curs el material que se li lliuri i que hagi
415/688
contribut a la seva avaluaci continuada. Tamb, amb aquesta finalitat, els professors
han de conservar el seu registre de qualificacions i el material d'avaluaci que no s'hagi
lliurat a l'alumne (com ara el que s'hagi utilitzat en les avaluacions extraordinries).
Un cop tancades i signades les actes de les qualificacions finals dels estudis de
batxillerat, tant si es tracta de la corresponent a l'avaluaci final ordinria com de
l'avaluaci final extraordinria, qualsevol modificaci de les qualificacions ha de
comunicar-se als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci,
mitjanant un certificat del director o directora del centre que reculli quina era la
qualificaci original i quina la qualificaci un cop modificada, i com queda afectada la
qualificaci mitjana de batxillerat. A ms, ha d'indicar els motius de la modificaci de la
qualificaci (errada de clcul, reclamaci de notes o altres). Aquest certificat, que
s'emet sens perjudici de la funci de la Inspecci d'Educaci de supervisi del
procediment d'avaluaci, s'ha de trametre a la Direcci General d'Educaci Secundria
Obligatria i Batxillerat, que el far arribar, si escau, a l'Oficina d'Accs a la Universitat.
Equip docent
L'actuaci de l'equip docent en el procs d'avaluaci s'ha d'ajustar al que estableix
l'article 8 de l'Ordre EDU/554/2008.
Sessions d'avaluaci
Les sessions d'avaluaci s'han d'ajustar al que estableix l'article 9 de l'Ordre
EDU/554/2008 i l'avaluaci final de curs es regula a l'article 10 de l'Ordre esmentada.
Proves extraordinries
Aquestes proves s'adrecen als alumnes que, a parer del professor o professora de la
matria, no hagin tingut un rendiment global suficient al llarg del curs a partir dels
criteris d'avaluaci establerts en el currculum. Ats que es preveu que en el curs 20152016 les activitats i/o proves extraordinries de recuperaci de 1r de batxillerat,
establertes a l'article 19.4 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, d'ordenaci dels
ensenyaments del batxillerat, es faran entre l'1 i el 5 de setembre de 2016, els centres
han de preveure en l'organitzaci de les activitats del curs la realitzaci en aquestes
dates de les esmentades proves extraordinries i les posteriors sessions d'avaluaci
final de curs, d'acord amb l'Ordre ENS/62/2012, per la qual es modifica l'Ordre
EDU/554/2008.
Les proves extraordinries corresponents al 2n curs de batxillerat s'han de fer al llarg
dels cinc darrers dies de classe del curs, prenent com a referncia el calendari lectiu
que fixa l'Ordre per la qual s'estableix el calendari escolar, per tal que els alumnes que
les hagin de fer, en el cas d'obtenir el ttol de batxillerat, puguin presentar-se a les
proves d'accs a la universitat previstes per a principis del mes de setembre del mateix
any.
Desprs de les proves extraordinries tindr lloc una nova sessi d'avaluaci. Si en
aquesta sessi d'avaluaci, a efectes de pas de curs o d'obtenci del ttol de batxillerat,
es modifica la qualificaci d'alguna matria, cal l'acord de la majoria de dos teros dels
membres presents a la sessi, tenint en compte que en la decisi sobre l'avaluaci de
416/688
cada alumne noms hi han d'intervenir els professors de les matries que hagi cursat
l'alumne, d'acord amb els articles 8 i 11 de l'Ordre EDU/554/2008.
4.1 Reclamacions motivades per les qualificacions del batxillerat

D'acord amb l'article 21.2 d i e de la Llei 12/2009, d'educaci, i el Decret 279/2006, de 4
de juliol, els alumnes, o els seus pares o tutors legals en el cas que siguin menors
d'edat, tenen dret a sollicitar aclariments als professors respecte de les qualificacions
d'activitats parcials o finals de curs, aix com a reclamar contra les decisions i
qualificacions que, com a resultat del procs d'avaluaci, s'adoptin al final d'un curs o
del batxillerat.
Reclamacions per qualificacions obtingudes al llarg d'un curs del batxillerat
Si les normes d'organitzaci i funcionament del centre no ho disposen altrament, les
reclamacions respecte a les qualificacions obtingudes al llarg del curs, si no es resolen
directament entre el professor o professora i l'alumne afectats, s'han de presentar al
tutor o tutora, el qual les traslladar al departament, seminari o rgan equivalent que
correspongui per tal que s'estudin.
En tot cas la resoluci definitiva correspondr al professor o professora. L'existncia de
la reclamaci i la resoluci adoptada s'han de fer constar en el llibre d'actes del
departament o seminari, o registre documental de funci equivalent, i comunicar a
l'equip docent del grup corresponent.
Reclamacions per qualificacions finals del batxillerat
Per a les qualificacions finals de cada curs de batxillerat el centre ha d'establir un dia,
posterior a la realitzaci de les avaluacions finals ordinria i extraordinria, en qu els
professors estudiaran i resoldran les possibles reclamacions. Si l'alumne no est
d'acord amb la resoluci, podr reiterar la reclamaci en un escrit adreat al director o
directora i presentat el mateix dia o l'endem. Per resoldre aquestes reclamacions cal
seguir la tramitaci segent:
a. El director o directora traslladar la reclamaci al departament, seminari o rgan
equivalent que correspongui per tal que, en reuni convocada a aquest fi, estudi
si la qualificaci s'ha atorgat d'acord amb els criteris d'avaluaci establerts i
formuli la proposta pertinent. Si consta noms d'un o dos membres, l'rgan
s'ampliar, fins a tres, amb els professors que el director o directora designi (entre
els professors d'altres matries del mateix mbit o entre els crrecs directius). Les
reclamacions formulades i la seva proposta raonada de resoluci s'han de fer
constar en el llibre d'actes del departament o seminari, o en el registre documental
de funci equivalent.
b. Vista la proposta formulada i l'acta de la sessi d'avaluaci en qu l'equip docent
atorga les qualificacions finals, el director o directora podr resoldre directament la
417/688
reclamaci, o b convocar una nova reuni de l'equip docent. En aquest ltim cas
ha de resoldre en vista dels elements abans esmentats i de la proposta que faci
l'equip docent en la reuni extraordinria, les deliberacions del qual han de
constar en una acta singular elaborada a aquest efecte.
c. La resoluci del director o directora s'ha de notificar per escrit a l'interessat. En el
cas que la reclamaci sigui acceptada, s'ha de modificar, en diligncia signada pel
director o directora, l'acta d'avaluaci corresponent i la modificaci s'ha de
comunicar a l'equip docent del grup. En la notificaci de la resoluci del director o
directora s'han d'indicar els terminis i el procediment que s'especifiquen per
recrrer en el punt d segent.
d. L'alumne, o els pares o tutors legals si s menor d'edat, podr recrrer la
resoluci del director o directora en el termini de cinc dies hbils a partir de
l'endem de la notificaci de la resoluci. Aquest recurs, que ha d'anar adreat al
director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al o a la
gerent del Consorci d'Educaci, s'ha de presentar al mateix centre educatiu, el
director o directora del qual el trametr en els tres dies hbils segents als serveis
territorials (o al Consorci d'Educaci), juntament amb la documentaci segent:
cpia de la reclamaci adreada al director o directora del centre,
cpia de l'acta de les reunions en qu s'hagi estudiat la reclamaci,
cpia de la resoluci recorreguda,
cpia de l'acta final d'avaluaci del grup a qu pertany l'alumne,
cpia de les qualificacions trimestrals i finals obtingudes per l'alumne al llarg
de l'etapa,
qualsevol altra documentaci que, a iniciativa prpia o a petici de
l'interessat, el director o directora del centre consideri pertinent d'adjuntar-hi.
e. La Inspecci d'Educaci elaborar un informe que ha d'incloure tant els aspectes

procedimentals seguits en el tractament de la reclamaci com el fons de la qesti
reclamada. Quan de l'informe i de la documentaci es desprengui la convenincia
de revisar la qualificaci o el procediment d'avaluaci, si el director o directora
dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci
d'Educaci ho considera necessari, pot encarregar aquesta tasca a una comissi
composta per un professor o professora del centre que no hagi estat responsable
directe de la qualificaci objecte de reclamaci, proposat pel director o directora,
un professor o professora d'un altre centre i un inspector o inspectora, proposats
per la Inspecci d'Educaci.
f. D'acord amb l'informe de la Inspecci i, si escau, de la comissi, el director o
directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del
418/688
Consorci d'Educaci ho resoldr definitivament, amb notificaci a l'interessat, per

mitj del director o directora del centre i, si escau, amb els efectes previstos en el
punt c.
A fi que les tramitacions anteriors siguin factibles cal que els professors mantinguin un
registre de tots els elements que han utilitzat per qualificar i cal que conservin en el
centre, o que hagin retornat als alumnes (que els han de conservar fins a final de curs),
tots els elements escrits que hagin contribut a l'avaluaci continuada. Els exercicis
escrits que no s'hagin retornat als alumnes, i les proves extraordinries si escau, s'han
de conservar fins al 30 de setembre de 2016. Transcorregut aquest termini, i si no
estan relacionats amb la tramitaci d'expedients de reclamaci de qualificacions, es
podran destruir, o retornar als alumnes si aquests aix ho havien demanat prviament.
4.2 Promoci de curs i permanncia d'un any ms en el mateix curs de batxillerat

Promoci
Els alumnes passaran al segon curs quan hagin superat totes les matries de primer
curs o no tinguin superades dues matries com a mxim.
Permanncia d'un any ms a primer curs
L'alumne que en finalitzar el primer curs de batxillerat (2015-2016) en rgim dirn tingui
avaluaci negativa en cinc o ms matries ha de romandre un any ms en el primer
curs i l'ha de cursar novament en la seva totalitat.
L'alumne que ha finalitzat el primer curs de batxillerat en rgim dirn el 2014-2015 amb
avaluaci negativa en tres o quatre matries podr matricular-se a primer sense
necessitat de tornar a cursar les matries ja superades. El centre ha de garantir que, en
acabar primer de batxillerat, l'alumne hagi cursat la matria comuna d'opci. En cas
que una de les matries suspeses sigui la de cincies per al mn contemporani,
l'alumne haur de canviar-la per una matria especfica.
L'alumne tamb podr optar per complementar el seu horari d'assistncia, sense
formalitzar matrcula, voluntriament i en funci de les disponibilitats organitzatives del
centre, i estudiar aquelles altres matries que el director o directora del centre consideri
ms adequades per a la seva formaci, com per exemple el treball de recerca. En
aquest cas, el centre ha de formalitzar un pla individual per a l'alumne que justifiqui
aquesta mesura i que inclogui el comproms i l'acceptaci de l'alumne i del pare, mare o
tutors legals quan sigui menor d'edat.
L'alumne al qual li han quedat tres o quatre matries pendents de primer podr optar
per tornar a matricular-se ntegrament a primer curs de batxillerat renunciant a totes les
qualificacions obtingudes. Per exercir aquesta opci, l'alumne, o els seus pares o tutors
legals si s menor d'edat, haur de signar un document on expliciti la seva renncia
expressa a les qualificacions positives que havia obtingut, document que el director o
directora del centre haur de visar i incorporar al seu expedient.
419/688
Permanncia d'un any ms a segon curs

L'alumne que en finalitzar el segon curs de batxillerat tingui avaluaci negativa en
algunes matries podr matricular-se'n sense necessitat de tornar a cursar les matries
ja superades.
Repetici de la totalitat de matries del segon curs
L'alumne que cursi segon de batxillerat en rgim dirn i obtingui avaluaci negativa en
algunes matries al final del segon curs, podr optar tamb per repetir el segon curs de
batxillerat en la seva totalitat, si aix ho sollicita i renuncia a les qualificacions
obtingudes en totes les matries aprovades. No s'hi podr acollir l'alumne que,
procedent del rgim dirn, opti per completar l'etapa de batxillerat en rgim nocturn o a
distncia. De l'anullaci de les qualificacions en queden excloses, en el cas que
haguessin estat aprovades, les matries segents:
Treball de recerca.
Estada a l'empresa.
Les possibles matries pendents de primer curs que l'alumne hagus superat en
cursar el segon curs.
L'anullaci de les qualificacions per renncia t carcter definitiu i irrevocable. L'any

acadmic cursat per al qual es presenta la sollicitud de renncia computa a efectes
d'anys de permanncia en el batxillerat en rgim ordinari dirn. El centre ha d'informar
per escrit l'alumne sollicitant, o els pares o tutors legals en el cas que sigui menor, de
les condicions de la renncia.
Per sollicitar la renncia a les qualificacions de les matries aprovades en el segon
curs, l'alumne, o els seus pares o tutors legals si s menor, ha de presentar al centre
on est matriculat de segon, no ms tard de la finalitzaci del primer trimestre del curs,
una sollicitud signada per l'alumne, o els pares o tutors legals si cal, amb constncia
explcita que coneix el carcter irrevocable de la seva renncia. El centre ha de
trametre la sollicitud a la Direcci General d'Educaci Secundria Obligatria i
Batxillerat, acompanyada de la documentaci segent:
Certificat acadmic amb les qualificacions de cadascun dels cursos en qu

l'alumne ha estat matriculat en el batxillerat.
Informe del director o directora del centre amb valoraci explcita de si la mesura,
de carcter extraordinari, pot afavorir el progrs acadmic de l'alumne en el
batxillerat i en els seus estudis posteriors, i tota la informaci complementria que
consideri pertinent.
Fotocpia del DNI o document acreditatiu de la identitat de l'alumne.
Les sollicituds trameses pels centres amb posterioritat a la finalitzaci del primer
trimestre del curs seran desestimades.
La Direcci General d'Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat dictar resoluci,
contra la qual es podr interposar recurs d'alada davant el secretari de Poltiques
Educatives en el termini d'un mes, a comptar a partir de l'endem de la publicaci de
420/688
l'esmentada resoluci. El centre ha d'incorporar la resoluci a l'expedient de l'alumne,

fer-la constar en el seu historial acadmic i adjuntar-ne una cpia a l'acta d'avaluaci
final del curs al qual s'hagi renunciat. El director o directora del centre en lliurar una
cpia a la persona sollicitant.
5 Matriculacions al batxillerat i canvis en el currculum

5.1 Incorporaci d'alumnes al batxillerat
Amb carcter general, per no exclusiu, poden accedir al batxillerat i cursar primer curs
els alumnes que estiguin en possessi del ttol de graduat en educaci secundria
obligatria (article 5 del Decret 142/2008).
Amb carcter general, per tampoc exclusiu, pot accedir a cursar segon curs de
batxillerat qui, d'acord amb la casustica de l'avaluaci de primer curs, estigui en un
dels supsits que autoritzen promocionar-hi (article 20 del Decret 142/2008), i sens
perjudici del que es determina en l'apartat Promoci de curs i permanncia d'un any
ms en el mateix curs de batxillerat. Vegeu els supsits previstos en l'apartat
Incorporaci d'alumnes a segon curs de batxillerat.
A continuaci es recull la sistemtica dels supsits d'accs a un o altre curs de
batxillerat.
5.1.1 Incorporaci d'alumnes al primer curs de batxillerat

Es pot incorporar l'alumne que es trobi en situacions com les que s'enumeren tot
seguit:
Haver obtingut el ttol de tcnic per haver superat un cicle formatiu de grau mitj al
qual havia accedit mitjanant una prova d'accs.
Haver obtingut el ttol de tcnic superior per haver superat un cicle formatiu de grau
superior al qual havia accedit mitjanant una prova d'accs.
Haver cursat estudis estrangers que hagin estat homologats (o estiguin en trmit
d'homologaci) al ttol de graduat en educaci secundria obligatria, al ttol de
tcnic o equivalent.
Tenir superats els estudis del primer cicle experimental (14-16) d'ensenyament
secundari que s'estableixen en l'Ordre de 4 de maig de 1987.
Haver superat un mdul professional experimental de nivell 2.
Haver obtingut el ttol de tcnic auxiliar de la formaci professional de primer grau
(FP1).
Haver superat els tres cursos comuns d'arts aplicades i oficis artstics del pla de
1963.
Haver aprovat el segon curs del batxillerat unificat i polivalent (BUP), amb dues
421/688
matries pendents com a mxim, en qu s'inclouen els alumnes que, tot i haver
cursat el tercer de BUP, no n'han superat totes les assignatures.
5.1.2 Incorporaci d'alumnes al segon curs de batxillerat

Poden accedir al segon curs de batxillerat, a ms dels alumnes que procedeixin de
primer curs en les condicions que s'estableixen a l'article 20 del Decret 142/2008, els
alumnes que es trobin en alguna d'aquestes situacions:
Haver accedit al segon curs de batxillerat procedent d'una altra comunitat

autnoma.
Haver cursat estudis estrangers que hagin estat convalidats (o estiguin en trmit de
convalidaci) pel primer curs de batxillerat o equivalent.
Haver superat el primer curs de batxillerat experimental.
Haver obtingut el ttol de batxillerat (BUP), en qu s'inclouen els alumnes que, tot i
haver cursat el COU, no n'han superat totes les assignatures.
Haver obtingut el ttol de tcnic especialista de la formaci professional de segon
grau (FP2).
Haver superat l'ltim curs d'especialitat d'arts aplicades i oficis artstics.
En el document "Situacions especfiques dels alumnes" s'indica el procediment per a la

incorporaci d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers i altres situacions
especfiques d'alumnes.
En tot cas, l'alumne que s'incorpori al segon curs de batxillerat sense haver cursat el
primer, a ms de cursar les matries comunes de segon curs s'ha d'adscriure a una
modalitat, de la qual ha de cursar un mnim de quatre matries. Tamb cal que faci el
treball de recerca, excepte en els casos previstos en l'apartat Exempcions i
convalidacions del treball de recerca.
En el cas de matries que tinguin continutat en els dos anys, el centre ha de vetllar
perqu l'alumne pugui adquirir els coneixements essencials de la part que no ha cursat.
5.1.3 Obtenci del ttol de batxillerat per part dels tcnics de formaci
professional
Els alumnes de primer de batxillerat del curs 2015-2016 que tenen el ttol de tcnic de
formaci professional exclusivament s'han de matricular d'una modalitat de batxillerat.
Es poden aplicar les convalidacions que preveu l'apartat Convalidacions per als
alumnes que cursen batxillerat procedents de cicles formatius.
A segon de batxillerat del curs 2015-2016, d'acord amb el que s'estableix a la
disposici addicional de l'Ordre ENS/62/2012, de modificaci de l'Ordre EDU/554/2008
, d'avaluaci del batxillerat, l'alumne que hagi obtingut un ttol de tcnic de formaci
professional exclusivament obtindr el ttol de batxillerat si supera les matries
422/688
comunes del batxillerat.

La inscripci en aquestes condicions, que es pot fer en qualsevol centre de batxillerat,
no requereix una autoritzaci especfica, si b en iniciar el batxillerat l'alumne que
vulgui acollir-se al que preveu la disposici addicional de l'Ordre esmentada ha de
sollicitar-ho explcitament al director o directora del centre on cursi els estudis de
batxillerat.
Ats que l'obtenci del ttol de batxillerat per aquesta via no comporta el dret a
reconeixement de modalitat, si l'alumne vol tenir aquest reconeixement ha d'adscriure's
a una modalitat i cursar-ne les matries corresponents. Pel que fa a les matries
optatives i al treball de recerca, en pot estar exempt si s'acull al que es preveu a
l'apartat Incorporaci d'alumnes procedents de cicles formatius i convalidaci de
matries.
La qualificaci final de batxillerat d'aquests alumnes que ha de calcular el centre
educatiu s la mitjana aritmtica de la qualificaci final del cicle formatiu de grau mitj
d'FP i la qualificaci mitjana de les matries comunes.
A la secci "Currculum i batxillerat" del web de la XTEC podeu consultar els "
Aclariments sobre l'aplicaci de la disposici addicional de l'Ordre ENS/62/2012,
referent a l'alumnat en possessi d'un ttol de tcnic o tcnica de formaci professional
que superi les matries comunes de batxillerat".
5.2 Canvis en el currculum dels alumnes

5.2.1 Canvi de matries sense canvi de modalitat
Durant el primer mes de classes, en qualsevol dels cursos de batxillerat, els alumnes
poden sollicitar el canvi d'alguna de les matries que hagin triat, sempre que aix sigui
compatible amb l'organitzaci horria del centre. En el cas que el director o directora
del centre n'aprovi el canvi, s'ha de considerar, a tots els efectes, que l'alumne ha
cursat des del principi les noves matries.
Matries de la modalitat que cursa
En el cas de les matries de modalitat que tenen continutat en els dos cursos, el fet
d'haver cursat la part de primer curs de la matria de modalitat (o optativa, en cas que
el centre l'hagi distribut en dos cursos) no implica necessriament que l'alumne hagi de
continuar-la a segon curs.
Si un alumne ha cursat la part de primer curs d'una matria de modalitat i decideix no
cursar la part corresponent al segon curs, aquest fet no l'eximeix d'haver de recuperar
la part cursada d'aquesta matria en el cas que no l'hagi superada, tot i que tamb
pot canviar-la per una altra matria de primer curs.
Excepcionalment, l'alumne pot cursar en el segon curs de batxillerat matries que
tinguin continutat en els dos cursos, malgrat que no les hagi cursat a primer. En
423/688
aquests casos, el centre l'ha d'orientar per tal que pugui adquirir els coneixements ms
essencials no cursats.
L'alumne que fa batxillerat pot optar per afegir alguna matria al seu currculum, de
manera que estigui format per un nombre de matries superior al que s'estableix amb
carcter general, sempre que aquesta demanda sigui compatible amb l'organitzaci del
centre educatiu. El director o directora del centre decidir si aquesta petici s viable i
l'acceptar si no hi ha incompatibilitats. A tots els efectes d'avaluaci i de notes,
aquestes matries addicionals rebran el mateix tracte que la resta del currculum de
l'alumne. Si un cop avanat el curs l'alumne decideix renunciar a alguna d'aquestes
matries addicionals ho haur de fer abans del darrer dia lectiu del mes d'abril.
L'alumne que ja hagi superat el batxillerat no pot formalitzar una nova matrcula per
afegir matries suplementries al seu expedient, excepte en el supsit que es preveu
en l'apartat Reconeixement d'una altra modalitat.
Canvi d'idioma
El canvi de matries en el pas de primer a segon curs de batxillerat inclou la possibilitat
de sollicitar, durant el primer mes de classes, el canvi d'idioma, tant dins la matria
comuna de llengua estrangera com dins la matria optativa de segona llengua
estrangera. L'autoritzaci corresponent s competncia del director o directora del
centre, que ha de tenir en compte tant els efectes organitzatius d'aquest canvi com els
coneixements previs de l'alumne per incorporar-se al nou idioma. En tots els
documents obligatoris d'avaluaci cal que consti una referncia a l'autoritzaci
corresponent.
Si l'alumne ha superat a primer curs l'idioma que ara vol deixar, noms haur de cursar
la part corresponent al nou idioma de segon curs. Si l'alumne t pendent l'idioma de
primer curs, podr canviar-lo pel nou idioma, per al qual ser avaluat tant de la part del
primer curs com de la del segon curs.
Cal tenir en compte que un alumne es pot examinar a les PAU d'un idioma que no hagi
cursat en el batxillerat.
5.2.2 Canvi de modalitat

Durant el primer mes de classes els alumnes de primer curs poden sollicitar
d'adscriure's a una modalitat diferent de la que havien triat inicialment, d'entre les que
ofereix el centre. Si el director o directora del centre n'aprova el canvi, es considera a
tots els efectes que l'alumne ha cursat des del principi la nova modalitat.
Si els alumnes de la promoci 2014-2016 que hagin superat el primer curs decideixen
canviar de modalitat al segon curs (2015-2016), el centre podr modificar-los el
currculum, tot assegurant-se que, en acabar el batxillerat, els alumnes hagin cursat el
nombre de matries que s'estableix de manera general i hagin superat un mnim de
quatre matries d'aquesta nova modalitat. Per complir aquest segon requisit s
possible que el currculum d'aquests alumnes estigui format per ms matries de les
424/688
que s'estableixen amb carcter general. El termini per sollicitar aquest canvi finalitza al
cap d'un mes d'haver iniciat les classes.
En el cas de matries que tinguin continutat en els dos cursos, el centre ha de vetllar
perqu l'alumne pugui adquirir els coneixements essencials corresponents que no ha
cursat.
Si un alumne no ha superat alguna matria de primer curs prpia de la modalitat que
ha deixat de cursar, el centre ha de vetllar perqu la superi durant el segon curs.
L'alumne pot optar per canviar alguna de les matries que no ha superat del primer
curs per matries de la nova modalitat.
Les matries de matemtiques i matemtiques aplicades a les cincies socials es
consideren equivalents als efectes de canvis de modalitat.
5.2.3 Canvi de centre sense canvi de rgim d'estudis

En aquest supsit, cal tenir ben present el segent:
El nombre total de matries que ha de cursar un alumne en l'etapa, aix com la

crrega horria, ha de ser el que s'estableix amb carcter general per al rgim en
qu l'alumne estigui inscrit. Si l'alumne ha fet el primer curs en una altra comunitat
autnoma, en el segon curs ha de fer les matries que el centre tingui establertes
en l'itinerari triat per l'alumne.
En cap cas l'alumne no pot tornar a cursar una matria que ja tingui aprovada,
llevat que hagi de repetir curs.
En acabar el batxillerat, l'alumne ha d'haver cursat totes les matries comunes i sis
matries de modalitat. Tamb ha d'haver fet el treball de recerca, excepte si sn
alumnes que procedeixen d'una altra comunitat autnoma o d'un altre pas que
s'incorporen a partir del segon trimestre del segon curs, els quals poden sollicitar
al director o directora del centre l'exempci del treball de recerca.
Si l'alumne es trasllada un cop iniciat el curs, tant a primer com a segon,
s'incorporar a un dels itineraris que ofereix el nou centre i, a efectes de currculum
i avaluaci, es considerar que ha cursat des de l'inici del curs el currculum que hi
ha establert al nou centre.
Si un alumne de la modalitat d'arts que t aprovades totes les matries de la modalitat

de 1r i 2n curs, es trasllada a un centre que no t autoritzada la modalitat d'arts per
cursar les matries comunes que t pendents, caldr que el centre comuniqui aquesta
situaci a la Direcci General d'Atenci a la Famlia i Comunitat Educativa del
Departament d'Ensenyament. El procediment per fer-ho ha d'incloure la tramesa d'un
certificat acadmic de l'alumne on constin totes les matries cursades i les seves
qualificacions.
425/688
5.2.4 Canvi de rgim (amb canvi de centre o sense)

Si l'alumne, un cop iniciat el curs, fa un canvi del rgim dirn al rgim nocturn (dins el
mateix centre o amb trasllat a un altre centre) o passa a cursar els estudis a distncia,
se li aplicar el currculum del nou rgim en qu s'ha inscrit. En tot cas, les condicions
de matrcula han de ser les mateixes amb qu va iniciar el curs en el rgim dirn, tant
pel que fa al curs en qu s'inscriu com al nombre de matries que ha superat o que t
pendents de superar.
5.2.5 Reconeixement d'una altra modalitat

L'alumne que hagi superat el batxillerat en una determinada modalitat i vulgui
adscriure's a una altra modalitat amb la finalitat d'obtenir prioritat en l'accs a
determinats cicles formatius de grau superior, podr matricular-se de les matries de
modalitat que li calguin per poder-ne comptabilitzar quatre de la nova modalitat.
Si l'alumne supera aquestes matries, el centre expedir un certificat on es faran
constar:
les qualificacions de totes les matries de batxillerat que ha superat l'alumne,

les modalitats de batxillerat que t reconegudes l'alumne (tant la superada
originalment com la nova),
la nova qualificaci mitjana de batxillerat: per obtenir aquesta qualificaci cal
aplicar la frmula (20 QMB + Q1 + Q2 + + Qk) / (20 + k), on QMB s la
qualificaci mitjana de batxillerat original, k s el nombre de noves matries que ha
cursat l'alumne i Q1,, Qk sn les qualificacions obtingudes en aquestes matries.
5.3 Anullaci de matrcula i matrcula extraordinria en el batxillerat

Els alumnes podran sollicitar al director o directora del centre l'anullaci de matrcula
del curs que estiguin cursant, o b una matrcula extraordinria si es tracta d'una
cinquena inscripci en el batxillerat dirn o d'una setena en el nocturn.
L'anullaci de matrcula s'ha de sollicitar abans de finalitzar el mes d'abril del curs
acadmic corresponent. Per poder tenir dret a l'anullaci de matrcula l'alumne ha
d'acreditar, documentalment, que es troba en alguna de les circumstncies segents:
malaltia prolongada o accident de l'alumne o d'un familiar,

incorporaci a un lloc de treball,
maternitat,
qualsevol altra circumstncia de carcter excepcional que, a parer del director o
directora del centre, justifiqui la concessi de l'anullaci de matrcula.
La matrcula extraordinria s'ha de sollicitar dins el termini de matrcula establert per al
426/688
curs corresponent, acreditant, documentalment, trobar-se en alguna de les

circumstncies esmentades anteriorment.
La resoluci del director o directora del centre pel que fa a anullaci de matrcula o a
matrcula extraordinria s'ha de comunicar per escrit a l'alumne en els quinze dies
segents a la presentaci de la sollicitud corresponent. En cas de resoluci negativa,
l'alumne pot presentar, per mitj del centre, un recurs al director o directora dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, al o a la gerent del Consorci d'Educaci, que ho
resol definitivament en via administrativa.
L'anullaci de matrcula comporta la nullitat de totes les actuacions acadmiques
dutes a terme en el curs, incloses les qualificacions de matries que ja havien rebut
qualificaci final (p. ex. el treball de recerca o les recuperacions de matries pendents),
i l'alumne no ha d'aparixer amb cap qualificaci a les actes finals d'avaluaci.
Sens perjudici del que preveu l'article 37.4 de la Llei d'educaci en matria de faltes
d'assistncia i de puntualitat injustificades de l'alumne, l'absncia injustificada,
sistemtica i reiterada de l'alumne de batxillerat, durant 15 dies hbils, pot comportar
l'anullaci de la matrcula de l'alumne. En el moment que s'arribi a acumular aquest
perode d'absncia, aquesta circumstncia es notificar a l'alumne absentista i als seus
pares o tutors legals en el cas d'alumnes menors d'edat. Si en el termini d'una setmana
no justifica la seva absncia, el director o directora del centre podr anullar la matrcula
de l'alumne per absentisme continuat no justificat, i la seva vacant la podr ocupar una
altra persona.
6 Normativa d'aplicaci (concreci i desenvolupament del currculum del

batxillerat)
A ms de les disposicions publicades al DOGC, a l'apartat Currculum i Orientaci >
Normativa de la XTEC estan disponibles la totalitat de circulars i orientacions
curriculars i d'avaluaci de batxillerat.

4670, de 6.7.2006)
5686, de 5.8.2010)
Ordre de 4 de maig de 1987, per la qual s'actualitza el Pla d'Experimentaci de la
Reforma del Cicle Superior d'EGB i del primer cicle d'Ensenyament Secundari i es
fan pblics els centres de Catalunya que la duen a terme durant el curs 1986-87
(DOGC nm. 854 de 19.6.1987)
Currculum de batxillerat
Reial decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel qual s'estableix l'estructura del
427/688
batxillerat i se'n fixen els ensenyaments mnims (BOE nm. 266, de 6.11.2007)
ensenyaments de batxillerat (DOGC nm. 5183, de 29.7.2008)
Ordre EDU/340/2009, de 30 de juny, de la relaci de matries de modalitat del
batxillerat que es vinculen a les proves d'accs a la universitat (DOGC nm. 5417,
de 9.7.2009)
Resoluci ENS/1432/2013, de 27 de juny, relativa a les matries d'educaci
secundria obligatria i batxillerat dels centres educatius que es poden cursar en la
modalitat d'educaci no presencial (DOGC nm. 6409, de 3.7.2013)
Resoluci ENS/1252/2014, de 30 de maig, per la qual es modifica la Resoluci
ENS/1432/2013, de 27 de juny, relativa a les matries d'educaci secundria
obligatria i batxillerat dels centres educatius que es poden cursar en la modalitat
d'educaci no presencial (DOGC nm. 6639, de 6.6.2014)
Resoluci ENS/1790/2014, de 23 de juliol, de modificaci de la Resoluci
d'educaci no presencial, per incorporar la matria optativa de llengua i cultura
occitanes (DOGC nm. 6675, de 30.7.2014)
Batxibac (doble titulaci batxillerat "baccalaurat")
Reial decret 102/2010, de 5 de febrer, pel qual es regula l'ordenaci dels

ensenyaments acollits a l'acord entre el Govern d'Espanya i el Govern de Frana
relatiu a la doble titulaci de batxiller i de baccalaurat en centres docents
espanyols (BOE nm. 62, de 12 de mar de 2010)
Ordre EDU/2157/2010, de 30 de juliol, per la qual es regula el currculum mixt dels
ensenyaments acollits a l'acord entre el Govern d'Espanya i el Govern de Frana
relatiu a la doble titulaci de batxillerat i baccalaurat en centres docents
espanyols, aix com els requisits per a la seva obtenci (BOE nm. 191, de 7 de
agost de 2010)
Resoluci EDU/3741/2010, d'11 de novembre, per la qual s'aproven les
instruccions que estableixen el procediment i els requisits per impartir el currculum
mixt relatiu a la doble titulaci de batxillerat i baccalaurat (DOGC nm. 5763, de
25.11.2010)
Avaluaci d'alumnes

batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn (DOGC nm. 5287, de 30.12.2008),
modificada per l'Ordre ENS/62/2012, de 15 de mar (DOGC nm. 6094, de
23.3.2012)
428/688
Atenci a la diversitat
Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica (DOGC nm. 2553, de 9.1.1998)

Resoluci ENS/1544/2013, de 10 de juliol, d'orientacions establertes sobre l'atenci
educativa a l'alumnat amb trastorns d'aprenentatge (DOGC nm. 6419, de
17.7.2013)
Resoluci ENS/1543/2013, de 10 de juliol, d'orientacions establertes sobre l'atenci
educativa a l'alumnat amb altes capacitats (DOGC nm. 6419, de 17.7.2013)
Premis extraordinaris de batxillerat
Ordre ENS/85/2011, de 10 de maig, per la qual s'estableix el procediment per a la

concessi dels Premis Extraordinaris de Batxillerat (DOGC nm. 5880, de
17.5.2011; correcci d'errada en el DOGC nm. 5893, pg. 31829, de 3.6.2011)
Equivalncia d'estudis
Reial decret 242/2009, de 27 de febrer, pel qual sestableixen convalidacions entre

els ensenyaments professionals de msica i de dansa i leducaci secundria
obligatria i el batxillerat, aix com els efectes que sobre la matria deducaci
fsica han de tenir la condici desportista dalt nivell o alt rendiment i els
ensenyaments professionals de dansa (BOE nm. 51, de 28.2.2009).
Ordre EDU/1603/2009, de 10 de juny, per la qual s'estableixen equivalncies amb
els ttols de graduat en educaci secundria obligatria i de batxillerat regulats en
la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig d'educaci (BOE nm. 146, de 17.6.2009)
Concreci i desenvolupament del currculum de l'ESO

1 Desenvolupament, concreci i aplicaci del currculum de l'ESO
1.1 Currculum 2015-2016
En l'organitzaci del currculum d'ESO sn d'aplicaci, pel que fa al 1r i 3r curs, el
decret en trmit pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'ESO, i pel que
fa al 2n i 4t curs, el Decret 143/2007, de 26 de juny.
La nova ordenaci del currculum de l'educaci secundria obligatria s'estableix
seguint un model d'ensenyament i aprenentatge de carcter competencial, amb la
finalitat de l'assoliment per part de l'alumne dels coneixements i les competncies que
afavoreixen l'autonomia necessria per a l'aprenentatge i el desenvolupament personal
i social.
El currculum s'organitza, per a 1r i 3r d'ESO, en mbits de coneixement. Els mbits de
coneixement sn agrupacions de matries que comparteixen competncies bsiques i
orientacions metodolgiques. Per al curs 2015-2016, l'estructura dels mbits de
coneixement i les matries que inclouen s la segent:
429/688
mbit lingstic
Llengua castellana i literatura
Arans
Llenges estrangeres
mbit matemtic
Matemtiques
Matemtiques acadmiques i aplicades
mbit cientificotecnolgic
Cincies de la naturalesa: fsica i qumica
Cincies de la naturalesa: biologia i geologia
Tecnologia
mbit social
Cincies socials: geografia i histria
Cultura clssica
Emprenedoria
mbit artstic
Msica
Educaci visual i plstica
mbit d'educaci fsica

Educaci fsica
mbit de cultura i valors

Cultura i valors tics
Cada matria el currculum s'articula amb l'estructura segent: competncies bsiques

de l'mbit i continguts i criteris d'avaluaci en els diferents cursos. En els annexos (del
3 a l'11) del decret en trmit es concreta el nou currculum. Es pot consultar una versi
provisional del currculum al web de la XTEC.
La secci Currculum i orientaci del portal de la XTEC inclou l'apartat Competncies
bsiques, que cont els documents d'identificaci i desplegament de les competncies
bsiques ja publicats, a l'educaci secundria obligatria, que els centres han de
conixer i anar incorporant en la formulaci de les competncies i criteris d'avaluaci,
en la selecci de continguts, en la presa de decisions metodolgiques i en el disseny
430/688
de les activitats d'avaluaci. Aix mateix, s'hi poden consultar altres recursos i materials
com a eina de suport als centres per millorar l'assoliment de les competncies bsiques
d'mbit dels alumnes.
Les competncies de l'mbit digital, pel carcter transversal, s'han de treballar des de
totes les matries.
1.2 Estratgies didctiques prpies i projectes didctics propis de centre

D'acord amb l'article 17 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres
educatius, i l'annex 5 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix
l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria obligatria, els centres poden
establir projectes interdisciplinaris o globalitzats que requereixin una organitzaci
horria de les matries diferent de la que s'estableix amb carcter general, que
reorganitzin l'assignaci de continguts a les diverses matries, que impliquin
agrupacions en mbits o que suposin la implementaci de determinats mtodes
pedaggics. Aquestes estratgies didctiques prpies o projectes didctics propis s'han
d'adoptar a proposta del claustre i amb l'aprovaci del consell escolar o, si escau, del
titular del centre, a l'empara de l'article 23.8 del Decret 143/2007 esmentat.
Aix, cal recordar que l'estndard de distribuci horria de les matries s el que est
fixat en l'annex 4 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci
dels ensenyaments de l'educaci secundaria obligatria (vegeu-ne el contingut en
l'apartat Assignaci horria de les matries).
1.2 Assignaci horria de les matries

Durant el curs 2015-2016, l'assignaci horria setmanal de carcter general de les
matries per a 1r i 3r curs de l'educaci secundria obligatria s la segent:
Matries comunes
1r 3r
3 3
3 3
Llengua estrangera
3 3
Cincies socials: geografia i histria
3 3
Cincies de la naturalesa: biologia i geologia 3 2
Cincies de la naturalesa: fsica i qumica
2
Matemtiques
3 4
Educaci fsica
2 2
Msica
2 2*
2 Tecnologia
2 2
Religi o cultura i valors tics
1 1
Tutoria
1 1
Treball de sntesi
(1) (1)
Servei comunitari
- (1)
431/688
Matries optatives**
Total
2 2
30 30
(1) Sense assignaci horria

*Transitriament, per al curs 2015-2016, la distribuci horria de les matries de
msica i d'educaci visual i plstica de 3r d'ESO, es pot modificar d'acord amb la
disponibilitat de plantilla i les necessitats de gesti del centre.
**Les hores de les matries optatives es podran utilitzar a criteri del centre per aplicar
les mesures d'atenci a la diversitat que el centre organitzi.
Durant el curs 2015-2016, l'assignaci horria setmanal de carcter general de les
matries per al 2n i 4t curs de l'educaci secundria obligatria s la segent:
Assignatures
2n 4t
3 3
3 3
Llengua estrangera
3 3
Cincies socials, geografia i histria 3 3
Cincies de la naturalesa
3 Matemtiques
4 4
Educaci fsica
2 2
Msica
- Educaci visual i plstica
3* Tecnologies
2 Educaci eticocvica
- 1
Religi / Activitats d'atenci educativa 1 1
Tutoria
1 1
Treball de sntesi
(1) Projecte de recerca
- (1)
Servei comunitari
- (1)
Matries optatives**
2 Matries optatives especfiques***
- 9
Total
30 30
(1) Sense assignaci horria
*Transitriament, per al curs 2015-2016, la distribuci horria de les matries de
msica i d'educaci visual i plstica de 2n d'ESO, es pot modificar d'acord amb la
disponibilitat de plantilla i les necessitats de gesti del centre.
**Les hores de les matries optatives de 2n es podran utilitzar a criteri del centre per
aplicar les mesures d'atenci a la diversitat que el centre organitzi.
***A 4t d'ESO l'alumne ha de cursar tres matries optatives especfiques a ra de tres
hores setmanals d'entre les segents: biologia i geologia, fsica i qumica, educaci
visual i plstica, msica, tecnologia, informtica, llat i segona llengua estrangera.
432/688
1.2.1 Estratgies didctiques i projectes didctics propis de centre que no

Es recorda que no requereixen autoritzaci del Departament les organitzacions
curriculars plantejades a l'empara del que disposa l'article 8.8 del Decret 143/2007,
modificat pel Decret 51/2012, consistents a utilitzar el marge horari d'optativitat per
ampliar la dedicaci horria d'alguna matria del currculum, amb la finalitat de millorar
l'assoliment de les competncies bsiques i promoure l'xit escolar dels alumnes.
A banda del supsit esmentat, les propostes de modificacions horries en els tres
primers cursos de l'etapa no requereixen l'autoritzaci del Departament si respecten els
requisits segents:
L'assignaci global de les hores de cada matria de primer a tercer que es fixa en
l'annex 3 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci secundria obligatria.
En cadascun dels tres primers cursos d'ESO tots els alumnes han de fer les
matries segents: llengua catalana i literatura; llengua castellana i literatura (i
arans a la Vall d'Aran); cincies de la naturalesa; cincies socials, geografia i
histria; educaci fsica; llengua estrangera, i matemtiques.
Les matries educaci visual i plstica, msica, tecnologies, educaci per a la
ciutadania i els drets humans, i religi no s'han d'impartir necessriament en cada
un dels tres primers cursos.
A primer i a segon curs d'ESO el nombre de matries cursades per l'alumne no ha
de superar en dues les de l'ltim cicle d'educaci primria. Per tant, l'alumne podria
cursar un mxim de deu matries simultniament. Cal tenir en compte que en
aquest cmput no s'inclou la religi i que el conjunt de matries optatives de cada
curs es computa com una nica matria.
En cas de tenir oferta optativa, en el conjunt dels tres primers cursos aquesta ha
d'incloure una segona llengua estrangera, la cultura clssica i l'emprenedoria.
L'horari setmanal de l'alumne s de 30 hores.
Quan els projectes didctics propis o les estratgies didctiques prpies reuneixin els
requisits anteriors, el centre pot acordar-los, i els ha de comunicar als serveis territorials
o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci, noms a efecte de coneixement.
1.2.3 Durada mnima dels projectes o de la implementaci de les estratgies

En tots els casos, els projectes didctics propis o la implementaci d'estratgies
didctiques prpies han de dur-se a terme durant un perode de quatre cursos per tal
que la proposta coincideixi amb la durada d'una promoci d'alumnes des de 1r fins a 4t
d'ESO, amb la possibilitat de prrroga un cop avaluat i ratificat el projecte pel centre i,
quan escaigui, pel Departament d'Ensenyament.
433/688
1.3 Gesti del projecte educatiu de centre

D'acord amb l'article 17 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres
educatius, els centres poden establir projectes interdisciplinaris o globalitzats que
requereixin una organitzaci horria de les matries diferent de la que s'estableix amb
carcter general, que reorganitzin l'assignaci de continguts a les diverses matries,
que impliquin agrupacions en mbits o que suposin la implementaci de determinats
mtodes pedaggics.
Durant el curs 2015-2016 s'ha de garantir tant el manteniment de projectes educatius ja
consolidats com les noves propostes organitzatives d'acord amb el marge d'autonomia
dels centres. En tot cas, els projectes que s'impulsen de nou han de tenir en compte en
la proposta organitzadora de 1r la totalitat de l'etapa. Igualment han de preveure com
s'articularan el conjunt de mesures d'atenci a la diversitat, d'acord amb l'apartat
Atenci a la diversitat a l'ESO.
Les modificacions en l'organitzaci de les matries i continguts han de garantir que al
final de l'etapa s'hagin treballat totes les competncies i continguts establerts.
1.3.1 Organitzacions curriculars que no requereixen autoritzaci

No requereixen autoritzaci del Departament les organitzacions curriculars que
consisteixen a utilitzar el marge horari d'optativitat per ampliar la dedicaci horria
d'alguna matria del currculum, amb la finalitat de millorar l'assoliment de les
competncies bsiques i promoure l'xit escolar dels alumnes o per ampliar l'assignaci
horria d'una matria especfica vinculada al projecte de centre.
Aquestes estratgies didctiques prpies o projectes didctics propis s'han d'adoptar, a
proposta del claustre i amb el coneixement del consell escolar i amb l'aprovaci
del director o, si escau, del o de la titular del centre. En el projecte educatiu s'ha de
recollir la proposta per a tota l'etapa.
En tots els casos, els projectes didctics propis o la implementaci d'estratgies
didctiques prpies han de dur-se a terme durant un perode de quatre cursos per tal
que la proposta coincideixi amb la durada d'una promoci d'alumnes des de 1r fins a 4t
d'ESO, amb la possibilitat de prrroga un cop avaluat i ratificat el projecte pel centre i,
quan escaigui, pel Departament d'Ensenyament.
Atesa la situaci del marc legal vigent, els centres han de desplegar els projectes
centrant-se de manera especial en els tres primers cursos de l'etapa.
L'aplicaci del programa intensiu de millora per a 1r i 2n curs (PIM) i/o els programes
de diversificaci curricular de 3r i 4t curs s'han de fer constar en el projecte educatiu del
centre, en la programaci general anual de centre i en les aplicacions de gesti de
dades del Departament.
Condicions per a altres possibles assignacions horries de 1r a 3r
434/688
Els centres poden modificar l'assignaci horria setmanal de les matries establerta
amb carcter general, excepte en el cas de l'educaci fsica, la religi, la cultura i valors
tics i la tutoria. Aquesta nova distribuci s'ha d'establir per a tota una promoci
d'alumnes i ha de respectar les condicions segents:
a. Hores globals de les matries
Per a cada matria, el nombre total d'hores al llarg dels tres cursos no pot ser
inferior a:
Llengua catalana i literatura: 315 h
Llengua castellana i literatura: 315 h
Llengua estrangera: 315 h + 35 h
Cincies socials: geografia i histria: 315 h
Cincies de la naturalesa: biologia i geologia: 175 h
Cincies de la naturalesa: fsica i qumica: 175 h
Matemtiques: 385 h
Msica: 140 h
Educaci visual i plstica: 140 h
Tecnologia: 210 h
b. Presncia de les matries

Les matries de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua
estrangera, cincies socials: geografia i histria, cincies de la naturalesa i
matemtiques han de ser presents en tots els cursos i l'horari global no pot ser
inferior al 60% del nombre total d'hores per curs.

Els centres que desenvolupin projectes educatius que impliquin una organitzaci
horria de les matries que no reuneixin les condicions establertes a l'apartat
Organitzacions curriculars que no requereixen autoritzaci necessiten l'autoritzaci del
Un cop acordada l'estratgia o el projecte pels rgans competents del centre el director
o directora o, si escau, el o la titular del centre, ha de trametre al director o directora
dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al o a la gerent del Consorci
d'Educaci, la sollicitud d'autoritzaci, que ha d'incloure la justificaci i argumentaci
del canvi plantejat, el calendari d'implementaci, aix com els instruments de seguiment
i d'avaluaci previstos.
Per als projectes que s'inicin el curs 2016-2017, el termini de presentaci de les
435/688
sollicituds d'autoritzaci finalitza el 7 de mar de 2016. El director o directora dels

serveis territorials o l'rgan competent del Consorci d'Educaci de Barcelona, a la vista
de l'informe ems per la Inspecci d'Educaci, emetr la resoluci d'autoritzaci o de
desestimaci.
1.4 Especificacions sobre matries comunes

1.4.1 Llengua i literatura
Per aconseguir els millors resultats en el desenvolupament de les competncies
bsiques de l'mbit lingstic i en el desenvolupament dels continguts curriculars de les
matries corresponents, els professors de llenges han de plantejar un treball conjunt i
coordinat. Per orientar els professors com enfocar l'expressi escrita, el Departament
d'Ensenyament ha publicat el document "Orientacions prctiques per a la millora de
l'ortografia".
La literatura
Per ajudar a desenvolupar la competncia lingstica, els centres han de programar al
llarg de l'etapa aquelles activitats que, prenent el text literari com a model
d'excellncia, permetin un aprofundiment de la comprensi lectora, l'expressi escrita i
la comunicaci oral des d'una perspectiva creativa i fomentant el gaudi de la paraula.
En aquesta lnia, el Departament d'Ensenyament posa a l'abast el document
d'orientaci didctica "La literatura a l'aula" en qu, a partir d'una selecci temtica de
textos clssics antics i moderns, s'exposen orientacions metodolgiques i d'avaluaci.
La lectura
Tot i que la lectura en un centre educatiu s responsabilitat de totes les rees, els
departaments de llengua han de potenciar l'autonomia lectora dels alumnes i el gust
per la lectura dins i fora de l'aula. El nombre mnim de lectures per treballar en el marc
pedaggic de l'aula, en cada curs de l'etapa, s de tres obres de literatura en llengua
catalana i tres obres de literatura en llengua castellana (s'ha d'assegurar una presncia
significativa d'autors que escriuen originalment en cadascuna d'aquestes llenges). Les
obres que cal llegir les trien l'mbit i les persones responsables de la programaci
d'aquestes matries.
Les lectures seleccionades han de constar en la programaci didctica i s'han de fer
pbliques, conjuntament amb la llista de llibres de text, abans del 30 de juny anterior al
comenament de cada curs.
A l'espai del Pla d'impuls de la lectura del web de la XTEC, els professors trobaran
adreces d'inters, orientacions, recursos, materials didctics i bones prctiques, perqu
incorporin i sistematitzin estratgies lectores com a eix vertebrador dels aprenentatges.
El Departament d'Ensenyament ha establert com a objectiu estratgic la millora de l'xit
escolar de tots els alumnes. I ho fa potenciant la lectura sistemtica en totes les rees i
matries del currculum al llarg de tota l'escolaritat bsica, per augmentar la
436/688
competncia comunicativa i lingstica i el desenvolupament de l'hbit lector dels

infants i joves, sense oblidar que la competncia lectora s la base de molts
aprenentatges i un requisit per participar amb xit en bona part dels mbits de la vida
adulta.
1.4.2 Llenges estrangeres

Atesa la necessitat de garantir un aprofitament mxim de les hores de contacte de
l'alumne amb la llengua estrangera, aquesta ha de ser el vehicle principal de
comunicaci, no noms durant el desenvolupament de les tasques d'aprenentatge sin
en qualsevol moment que requereixi una interacci de caire funcional dins l'aula.
La possibilitat de disposar de grups reduts en una part de les hores comunes de
llengua estrangera permet programar tasques d'aprenentatge en aquesta part de
l'horari lectiu que incideixen molt especialment en el desenvolupament de les
competncies d'expressi i interacci oral.
Una de les hores assignades a llenges estrangeres a l'etapa es pot emprar per
impartir una matria no lingstica en llengua estrangera, d'acord amb el projecte
lingstic del centre.
1.4.3 Cincies de la naturalesa

Per aconseguir els millors resultats en el desenvolupament de les competncies
d'aquest mbit, podeu consultar el document "Competncies bsiques de l'mbit
cientificiotecnolgic".
Per al curs 2015-2016, les cincies de la naturalesa de 3r consten de les matries de
biologia i geologia, per una banda, i de fsica i qumica, de l'altra, les quals s'han
d'avaluar de manera independent. Els alumnes de 4t que tenen les cincies de la
naturalesa de 3r pendents, cal avaluar-los d'acord amb la normativa vigent en el
moment en qu van comenar el 3r curs.
1.4.4 Religi
D'acord amb la normativa vigent, l'ensenyament de la religi t carcter optatiu per als
alumnes i s d'oferta obligatria per als centres. Per a ms informaci vegeu els
documents per a l'organitzaci i la gesti dels centres "Ensenyament de la religi".
Durant el curs 2015-2016, per a 1r i 3r d'ESO, l'ensenyament de la religi s'avalua amb
els mateixos criteris i efectes que les altres matries.
1.4.5 Cultura i valors tics
437/688
Durant el curs 2015-2016, per a 1r i 3r d'ESO, l'ensenyament de la cultura i valors tics

s d'oferta obligatria i l'avaluaci s'ha de fer amb els mateixos criteris i efectes que la
de les altres matries.
La matria de cultura i valors tics s'ha d'assignar a professors que reuneixin els
requisits per impartir filosofia o cultura clssica.
1.4.6 Educaci eticocvica

La matria d'educaci eticocvica de 4t curs s'ha d'assignar a professors que reuneixin
els requisits per impartir filosofia.
1.4.7 Matemtiques
Les matemtiques de 3r s'adrecen a tots els alumnes que cursen l'etapa
d'ensenyament obligatori. Per aquesta ra s'ha considerat oport fer confluir les
matemtiques acadmiques i aplicades i organitzar activitats d'aula prou mplies que
permetin l'atenci a la diversitat de tots els alumnes. A nivell organitzatiu cal comptar
amb una hora de desdoblament setmanal.
En els continguts curriculars d'aquesta matria, que es poden consultar al web de la
XTEC, s'indica amb un asterisc (*) els que diferencien les matemtiques orientades als
ensenyaments acadmics de les orientades als aplicats. Aquests continguts es poden
impartir a 3r o 4t; en qualsevol cas, cal tenir en compte que s'han d'haver cursat en
finalitzar l'etapa.
Per contribuir a millorar l'assoliment de les "Competncies bsiques de l'mbit
matemtic" i desprs d'analitzar els resultats de les proves d'avaluaci d'ESO, que
mostren una dificultat notable i persistent en el camp de la geometria, el Departament
d'Ensenyament publica el document "Orientacions prctiques per a la millora de la
geometria" per a l'educaci secundria obligatria.
1.4.9 Treball de sntesi de 1r, 2n i 3r d'ESO

El treball de sntesi est format per un conjunt d'activitats d'ensenyament i
aprenentatge que impliquen un treball interdisciplinari que afavoreix la integraci de
coneixements i del treball en equip, tant per part dels alumnes com dels professors.
Aquestes activitats estan concebudes per avaluar si s'han assolit, i fins a quin punt, els
objectius de les diverses matries del currculum i les competncies bsiques. L'alumne
ha de fer un treball de sntesi en cadascun dels tres primers cursos de l'etapa.
L'equip de professors ha de programar un seguit d'activitats interdisciplinries
relacionades amb diferents matries del currculum com de l'alumne. No cal que en
438/688
cada treball de sntesi hi hagi activitats associades a cadascuna de les matries. En

canvi, s que s essencial que les diferents activitats siguin significatives i coherents.
En l'organitzaci d'aquest treball s'ha de tenir en compte l'assignaci d'un professor o
professora de l'equip docent que el tutoritzi. Orientativament, s'ha d'assignar un tutor o
tutora per cada dos o tres equips de quatre o cinc alumnes. El tutor o tutora del treball
de sntesi s'encarrega de fer-ne el seguiment i l'orientaci.
El treball de sntesi admet diverses formes organitzatives: de manera intensiva,
concentrant totes les activitats en un perode que pot oscillar entre els tres i els cinc
dies, o b de manera extensiva. En aquest segon cas, es pot dur a terme al llarg d'una
part del curs o de tot el curs dins l'horari de les matries.
1.4.10 Projecte de recerca de 4t

En el 4t curs tots els alumnes han de fer un projecte de recerca, preferentment en
equip. L'objectiu del projecte de recerca s contribuir al desenvolupament de les
competncies bsiques de l'ESO.
Caracterstiques generals del projecte de recerca
El projecte est constitut per un conjunt d'activitats de descoberta i recerca realitzades
per l'alumne, entorn d'un tema escollit i acotat, en part, per l'alumne mateix i sota el
guiatge dels professors. Al llarg del projecte, l'alumne ha de demostrar capacitat
d'autonomia i iniciativa en l'organitzaci del treball individual, i tamb de responsabilitat,
cooperaci i collaboraci en el desenvolupament de projectes en com.
El projecte de recerca consta d'una srie de tasques que es poden construir a partir de
situacions, problemes o preguntes inicials, sobre les quals els alumnes, en grups
reduts, han de plantejar una hiptesi o objectiu, planificar el mtode de resoluci,
integrar informaci procedent de diverses fonts i, finalment, arribar a unes conclusions
argumentades per mitj d'un informe escrit i una breu exposici oral. Aquestes
situacions inicials que es proposen als alumnes poden tenir un carcter transversal,
per tamb es poden emmarcar dins un mbit de coneixement determinat.
En l'elaboraci del projecte, es posen en acci les competncies comunicativa
lingstica i audiovisual (amb la presentaci escrita del treball i l'exposici oral), la
competncia en el tractament de la informaci i la competncia digital (amb la cerca i
gesti d'informacions en diversos formats) i la competncia social i ciutadana
(participaci, responsabilitat, presa de decisions i capacitat dialgica en el treball en
equip).
Un possible enfocament de les activitats o tasques que es proposin com a projectes de
recerca consisteix a seleccionar preguntes o problemes socials rellevants, ja siguin de
l'entorn proper o lluny, relacionats amb alguna disciplina o b interdisciplinaris;
preguntes o problemes que posin l'alumne en situaci de fer-se noves preguntes,
analitzar i valorar evidncies, reflexionar crticament i avaluar les possibles solucions.
Organitzaci del projecte de recerca
439/688
L'elaboraci del projecte de recerca t una durada aproximada de 35 hores lectives i es

pot distribuir temporalment de manera flexible al llarg del curs o b concentrada en un
perode determinat com, per exemple, en sis dies.
Si s'opta per programar el projecte de recerca de manera extensiva al llarg del curs,
aquest s'ha de dur a terme dins l'horari de les matries. Es pot associar a alguna de les
matries optatives especfiques, per tamb es pot vincular a altres matries, mbits o
projectes del centre. En tot cas, ha de ser una matria on es dugui a terme un treball
especfic de recerca.
Avaluaci del projecte de recerca en el context del bloc de matries optatives
Cada centre ha de dissenyar els criteris d'avaluaci en funci dels tipus de tasques i
dels objectius de la recerca, tenint en compte que es valorar principalment el procs
global del treball realitzat i la perseverana en la consecuci de les fites proposades, i
no nicament els resultats obtinguts. La qualificaci final s individual i computa com a
mnim el 50% de la qualificaci del bloc d'optatives.
Sigui quina sigui l'organitzaci triada pel centre, cal assignar una qualificaci especfica
a la matria del projecte de recerca. Aquesta qualificaci s'incorpora, en l'avaluaci
final de 4t curs, a la qualificaci del bloc de matries optatives (amb exclusi de les tres
matries optatives especfiques que ha hagut de cursar) que l'equip docent ha d'atorgar
a cada alumne.
Aquesta qualificaci del bloc de matries optatives s'ha d'obtenir com a mitjana
aritmtica arrodonida fins a les unitats de la qualificaci del projecte de recerca, d'una
banda, i de la qualificaci aportada pels professors de les matries optatives no
especfiques cursades per l'alumne al llarg del curs, de l'altra.
1.5 Especificacions sobre matries optatives

El centre ha d'organitzar el currculum optatiu de l'alumne des d'una visi global, no
fragmentada.
En comenar el curs, el centre ha d'informar els alumnes de l'oferta programada de
matries optatives. L'alumne ha d'escollir el seu currculum optatiu amb l'ajut del tutor o
tutora, a partir de l'oferta i de les condicions d'organitzaci del centre.
1.5.1 Matries optatives de 1r, 2n i 3r d'ESO

Per als alumnes que inicien l'ESO durant el curs 2015-2016, els centres han de
preveure que les matries optatives de cultura clssica i emprenedoria sn d'oferta
obligatria almenys en un dels tres primers cursos.
L'oferta de segona llengua estrangera, com a matria optativa, s'ha d'adequar al
projecte lingstic contingut en el projecte educatiu del centre, i se n'ha de promoure la
presncia i la continutat al llarg de l'etapa.
440/688
Cada centre pot proposar matries optatives en els cursos de 1r a 3r d'ESO dins el
marge horari establert per reforar o ampliar les matries del currculum, o b pot
utilitzar aquest marge horari per ampliar la dedicaci horria d'alguna matria del
currculum, amb la finalitat de millorar l'assoliment de les competncies bsiques i
promoure l'xit escolar dels alumnes.
En especial, els centres han de prioritzar l'assoliment per part dels alumnes de la
competncia comunicativa lingstica i de la competncia matemtica en tots els mbits
o dimensions. En aquest sentit les hores de les matries optatives es podran utilitzar
per aplicar les mesures d'atenci a la diversitat que el centre organitzi.
L'organitzaci temporal de les matries optatives s criteri del centre, si b durant el
perode en qu l'alumne cursi cadascuna de les matries optatives n'ha de cursar un
mnim de dues hores setmanals.
Cal limitar l'elecci de l'alumne per alguna matria optativa quan no hi hagi un mnim de
10 alumnes per cursar-la. Queden excloses d'aquesta limitaci les matries optatives
de segona llengua estrangera i de cultura clssica.
Emprenedoria
En el curs 2015-2016, els centres han d'oferir a 1r o 3r curs la matria d'emprenedoria,
per contribuir al desenvolupament de les competncies tranversals de l'ESO en l'mbit
personal i social i, especialment, la competncia d'aprendre a aprendre, la competncia
social i ciutadana i la competncia d'autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.
s aconsellable que aquesta matria s'ofereixi a 3r, ats que afavoreix
l'autoconeixement de l'alumne en les opcions d'estudis posteriors, l'orientaci
professional i la iniciativa emprenedora.
D'acord amb el que estableix el Decret 51/2012, aquesta matria s un espai adient
perqu la llengua estrangera sigui una de les llenges vehiculars del projecte
empresarial que desenvolupa la matria d'emprenedoria i perqu es puguin utilitzar
materials didctics en llengua estrangera. Per a ms informaci, consulteu l'apartat
Recursos > Emprenedoria del web de la XTEC.
La matria optativa d'emprenedoria s'atribueix prioritriament als professors que
reuneixin els requisits per impartir economia, cincies socials o geografia i histria.
L'opci de segona llengua estrangera constitueix un pla per a tota l'etapa, i l'opci de
l'alumne s per al conjunt de l'oferta. Ats aquest carcter de continutat, el centre
d'acord amb l'avaluaci inicial de l'alumne ha d'informar i orientar els alumnes que
consideri que poden seguir aquests estudis. Aix inclou la possibilitat que, amb els
criteris que el centre determini, un alumne s'incorpori a la segona llengua estrangera en
un moment diferent de l'inici de la matria.
En casos excepcionals, i considerant l'evoluci acadmica, si es considera ms adient
que un alumne que havia triat l'opci de la segona llengua estrangera cursi unes altres
matries optatives diferents, el director o directora del centre en podr autoritzar el
441/688
canvi.
Cultura clssica
La matria optativa de cultura clssica ha de tenir una distribuci de continguts adient
al nivell en qu s'ofereixi i la decisi d'impartir aquesta matria en un dels cursos de
l'ESO s competncia del centre, si b s aconsellable que aquesta matria s'ofereixi a
3r, perqu representa una bona iniciaci per als alumnes que trin llat a 4t d'ESO. La
matria optativa de cultura clssica s'atribueix als professors que reuneixin els requisits
per impartir grec i llat.
1.5.2 Matries optatives especfiques a 4t d'ESO

D'acord amb el Decret 143/2007, a 4t curs cada alumne ha de cursar tres matries
optatives especfiques d'entre les segents:
Biologia i geologia
Fsica i qumica
Informtica
Llat
Msica
Tecnologia
Els centres d'una lnia han d'oferir un mnim de quatre matries optatives especfiques;
els centres de dues o ms lnies n'han d'oferir un mnim de sis.
Els centres poden organitzar l'oferta de matries optatives especfiques en itineraris, s
a dir, amb les matries agrupades en diferents opcions coherents amb les diverses
opcions laborals o d'estudis posteriors que vulguin fer els alumnes
Els centres han d'orientar l'alumne perqu l'elecci de matries optatives especfiques
serveixi per consolidar-ne els aprenentatges bsics o perqu li puguin ser tils per a
estudis posteriors o per incorporar-se a l'mbit laboral.
En l'avaluaci de final de curs, cadascuna de les tres matries optatives especfiques
que ha cursat l'alumne t una qualificaci diferenciada.
Si el centre opta per fer un projecte didctic propi amb una oferta ms mplia de
matries optatives a 4t curs, ha de disminuir les hores de les matries comunes o de
les optatives especfiques, respectant sempre els horaris mnims de l'annex 5 del
Decret 143/2007, i prvia planificaci d'una estratgia didctica prpia, tal com
estableix l'article 17 del Decret 102/2010.
L'avaluaci final de les matries optatives no especfiques que s'ofereixen dins un
projecte o una estratgia didctica propis del centre s'ha d'incloure dins la qualificaci
global del bloc de matries optatives que s'explicita en els apartats Projecte de recerca
442/688
(4t d'ESO), Caracterstiques generals del projecte de recerca, Organitzaci del projecte
de recerca i Avaluaci del projecte de recerca en el context del bloc de matries
optatives.
Cal limitar l'elecci de l'alumne d'alguna matria optativa especfica quan no hi hagi un
mnim de 10 alumnes per cursar-la. Queden excloses d'aquesta limitaci les matries
optatives de segona llengua estrangera i de llat.
1.5.3 Matries optatives que es poden cursar a l'IOC

D'acord amb la Resoluci ENS/1432/2013, de 27 de juny, modificada per la Resoluci
ENS/1252/2014, de 30 de maig, i per la Resoluci ENS/1790/2014, de 23 de juliol,
relativa a les matries d'educaci secundria obligatria i batxillerat dels centres
educatius que es poden cursar en la modalitat d'educaci no presencial, s'estableix la
possibilitat de cursar algunes matries a travs de l'educaci a distncia, si per raons
organitzatives l'alumne no les pot cursar en el centre ordinari, o b aquest no les
ofereix:
En el 3r curs de l'ESO, per a la matria optativa de segona llengua estrangera.

En el 4t curs de l'ESO, per a les matries optatives especfiques d'informtica i/o
de segona llengua estrangera.
En aquest cas, la famlia ha de presentar al centre ordinari la sollicitud de cursar

matries a distncia. El director o directora del centre n'ha de donar, si escau, la
conformitat i formalitzar la inscripci de l'alumne a l'Institut Obert de Catalunya en la
primera quinzena del mes de setembre.
La inscripci de les matries optatives esmentades de 3r i 4t d'ESO a l'Institut Obert de
Catalunya s de carcter gratut.
L'Institut Obert de Catalunya facilita peridicament la informaci referent al seguiment i
l'avaluaci de les matries en qesti perqu el centre ordinari en qu l'alumne cursa
els estudis pugui incorporar-la als documents oficials d'avaluaci.
El centre ordinari, a travs del coordinador o coordinadora d'ESO o la persona de
l'equip directiu que es designi, s el responsable de gestionar les proves de les
matries de l'IOC, que han d'aplicar-se presencialment i s'han de retornar a l'IOC per
perqu les corregeixin.
Per tal d'assolir uns bons resultats el centre ordinari ha preveure les actuacions
segents:
a. Assignar un professor o professora responsable del seguiment i suport de
l'alumne, que a ms s'ha de coordinar peridicament amb els professors de l'IOC.
b. Informar les famlies de les caracterstiques que suposa cursar aquestes matries
a distncia i del suport corresponent que s'ha de donar al fill.
443/688
c. Posar a disposici de l'alumne un espai del centre amb les condicions adequades
perqu pugui cursar la matria a distncia.
En cas que es produeixi un trasllat d'expedient de l'alumne, una baixa acadmica o
qualsevol altra circumstncia que n'alteri l'escolaritzaci, el centre ordinari n'ha
d'informar l'IOC.
2 Atenci a la diversitat a l'ESO

L'article 91 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, i l'article 5 del Decret
102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, estableixen que entre els
elements que ha d'incloure el projecte educatiu del centre hi ha els procediments
d'inclusi educativa, els criteris que orientin l'atenci a la diversitat i els que han
d'orientar les mesures organitzatives, sempre d'acord amb els principis de l'educaci
inclusiva i la coeducaci.
El "Document d'orientaci sobre l'atenci a la diversitat a l'ESO", recull les orientacions
generals per a l'organitzaci de l'atenci a la diversitat i la diversificaci curricular a
l'ESO.
L'organitzaci i gesti dels recursos del centre per atendre la diversitat ha de tenir com
a objectiu primordial afavorir el desenvolupament de l'autonomia i la iniciativa personal,
la comunicaci, la relaci social i la convivncia de tots els alumnes, aix com
l'assoliment de les competncies de l'etapa.
L'atenci a les necessitats educatives de tots els alumnes ha de plantejar-se des de la
perspectiva global del centre i facilitar la participaci prioritria de tots els alumnes en
entorns ordinaris.
L'atenci a la diversitat consisteix en l'aplicaci de mesures curriculars,
metodolgiques, organitzatives i/o psicopedaggiques que permeten personalitzar
l'acci educativa per a tots els alumnes.
Les mesures d'atenci a la diversitat poden ser de carcter general, especfic o
extraordinari i poden establir-se de forma temporal o permanent en funci de l'evoluci i
les necessitats de l'alumne. Els centres pblics faran constar en la fitxa de l'alumne del
programa SAGA (Esfer@) les mesures d'atenci a la diversitat, especfiques o
extraordiries, que se li apliquen durant el curs acadmic corresponent, en un termini
de dos mesos a partir de l'inici de curs o, en el cas de trasllat, de l'arribada al nou
centre.
Les mesures generals d'atenci a la diversitat suposen el primer gra en l'aplicaci de
les mesures d'atenci a tots els alumnes i s'han d'establir sempre com a mesures
prvies a l'aplicaci de mesures especfiques i/o mesures extraordinries.
Atenci a la diversitat a l'ESO
Mesures generals
Mesures especfiques
Mesures
extraordinries
444/688
Programacions del grup

classe: s'inclouen les
mesures de
refor/ampliaci
convenients i s'ajusten
a les necessitats de
l'alumne.
Diversificaci dels
procediments i de les
activitats
d'ensenyament i
aprenentatge i de les
activitats d'avaluaci:
Mesures
organitzatives*Mesures
estratgiques i
metodolgiques
PIM, programa intensiu

de millora: per als
alumnes de 1r o 2n
d'ESO que no han assolit
les competncies
bsiques de primria.
PDC, programes de
diversificaci curricular
per a 3r o 4t d'ESO:
Aules obertesProjectes
singulars
Atenci als alumnes de
procedncia estrangera
(nouvingut): aules
d'acollida.
Atenci als alumnes de
procedncia estrangera:
suport lingstic.
Alumnes amb altes
capacitats i inters per
l'aprenentatge.
UEC:
unitats
d'escolaritz
aci
compartida.
USEE:
unitats de
suport a
l'educaci
especial.
Eines de planificaci i seguiment dels

alumnes
Pla individualitzat (PI) o programacions grupals
Orientaci i seguiment dels alumnes
*Mesures organitzatives com: intervenci de dos professors a l'aula, agrupaments
flexibles, suport en petits grups, suport de manera individualitzada preferentment dins
de l'aula ordinria, etc.
2.1 Comissi d'atenci a la diversitat (CAD) o rgan equivalent

A fi de planificar, promoure i fer el seguiment d'actuacions que es duguin a terme per
atendre la diversitat de necessitats educatives dels alumnes, s'ha de constituir en cada
centre una comissi d'atenci a la diversitat o rgan equivalent, presidida, en els
centres pblics, pel director o directora o un altre membre de l'equip directiu i, en els
centres privats, per qui designi el o la titular amb criteris d'analogia.
La comissi d'atenci a la diversitat s l'adient per concretar els criteris i les prioritats
per a l'atenci a la diversitat dels alumnes; organitzar, ajustar i fer el seguiment de
l'aplicaci dels recursos de qu disposa el centre i de les mesures que cal aplicar; fer el
seguiment de l'evoluci dels alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu i
les propostes, si escauen, per a l'elaboraci de les programacions grupals i/o dels plans
445/688
individualitzats, i les altres funcions que en aquest mbit li atribueixi el mateix centre.
Per a ms informaci consulteu el document Guia per a l'anlisi, la reflexi i la valoraci
de prctiques inclusives.
2.2 Mesures generals

Les mesures generals d'atenci a la diversitat garanteixen l'atenci i el suport a tots els
alumnes i inclouen el conjunt de les accions de refor i ampliaci que cada docent
preveu per ajustar la programaci general del grup a les necessitats de tots els
alumnes. Aix comporta la diversificaci dels procediments i les activitats
d'aprenentatges i d'avaluaci, tant des de la perspectiva organitzativa com
metodolgica. No suposen cap flexibilitzaci ni adaptaci del currculum, sin el conjunt
d'estratgies que han d'adoptar els professors de les diferents matries per ajustar la
programaci a les necessitats de tots els alumnes del grup classe.
De la mateixa manera, l'orientaci i el seguiment de l'alumne s'estableixen com a
elements clau en les mesures generals d'atenci a la diversitat i incorporen els principis
d'aprenentatge competencial, principis psicopedaggics i el treball collaboratiu dels
equips docents per garantir l'atenci a tots els alumnes. Els criteris d'avaluaci s'han
d'establir d'acord amb els objectius programats i l'objectiu d'assolir les competncies de
l'etapa. A aquest efecte, s'han de diversificar els procediments i les activitats
d'avaluaci per facilitar l'avaluaci contnua i regular el procs d'aprenentatge dels
alumnes. Al mateix temps, cal potenciar l'autoavaluaci i la coavaluaci com a mesures
de regulaci de l'aprenentatge.
Tots els centres pblics disposen d'un nombre d'hores de professors que s'assignen
expressament per poder atendre la complexitat i diversitat dels alumnes, en qu
s'inclouen les necessitats educatives especials dels alumnes amb discapacitat, els
alumnes amb problemes de conducta i els alumnes amb dificultats d'aprenentatge.
L'escreix d'hores de professors que s'assignen a cada centre per atendre la complexitat
que comporta la diversitat dels alumnes t com a finalitat facilitar l'atenci especfica als
alumnes que presenten dificultats per assolir els aprenentatges. Per tal de donar
compliment al principi d'inclusi, cal reservar la figura d'aquests professors per a
aquesta finalitat.
Amb la mateixa finalitat d'atenci a la diversitat de necessitats educatives dels alumnes
de l'etapa d'educaci secundria obligatria, els centres han de prioritzar la dedicaci
de les hores dels professors que estiguin disponibles per ajustament dels horaris
personals, un cop cobertes les prescripcions curriculars dels diferents ensenyaments
del centre. Les hores dels professors per atendre la diversitat dels alumnes no poden
usar-se per disminuir simplement la rtio d'alumnes per grup de manera generalitzada,
sense cap altre criteri.
Les mesures d'atenci a la diversitat de necessitats dels alumnes que formen part del
grup classe no es limiten al refor i a l'ampliaci d'aprenentatges. Per exemple, el fet
d'aplicar estratgies de treball cooperatiu i la intervenci de ms d'un professor o
446/688
professora a l'aula permeten una atenci ms personalitzada als alumnes en general.

Complementriament a les estratgies que han d'adoptar els professors a l'aula per
atendre les necessitats de tots els alumnes, els centres poden aplicar altres mesures
organitzatives per atendre la part comuna del currculum com ara programacions per
mbits pel 1r curs d'ESO.
Per tant, per atendre la diversitat dels alumnes a l'aula ordinria caldr prendre en
consideraci l'aplicaci de mesures organitzatives, mesures estratgiques i
metodolgiques, mesures de refor i/o d'ampliaci dels aprenentatges i les mesures de
seguiment i avaluaci que siguin necessries, tot responent als criteris generals
d'atenci a la diversitat de centre.
2.3 Mesures especfiques

2.3.1 Programa intensiu de millora (PIM)
El PIM s una mesura especfica i temporal d'atenci a la diversitat que s'adrea als
alumnes de 1r i/o 2n d'ESO per promoure la consolidaci de les competncies
bsiques de primria i la progressiva millora de les competncies de l'ESO a 1r i 2n
d'ESO en l'mbit lingstic (catal i castell) i l'mbit matemtic. Per fer-ho, cal
intensificar la dedicaci horria lectiva dels alumnes en aquests mbits i aplicar
metodologies que afavoreixin un aprenentatge personalitzat i adequat a les seves
necessitats educatives.
Per a ms informaci, consulteu el document "Programa Intensiu de millora".
2.3.2 Programes de diversificaci curricular (PDC)

Els programes de diversificaci curricular s'adrecen als alumnes de 3r o 4t d'ESO i
tenen com a finalitat afavorir que els alumnes que ho requereixin puguin assolir els
objectius i les competncies clau de l'etapa mitjanant una organitzaci de continguts i
matries del currculum diferent a la que s'estableix amb carcter general i una
metodologia especfica i personalitzada.
Per a ms informaci, consulteu el document "Programes de diversificaci curricular".
2.3.3 Atenci als alumnes de procedncia estrangera

Alumnes nouvinguts
En l'educaci secundria, es considera alumne nouvingut aquell que s'ha incorporat per
447/688
primera vegada al sistema educatiu en els darrers 24 mesos o, excepcionalment, quan

s'hi ha incorporat en els darrers 36 mesos si procedeix d'mbits lingstics i culturals
molt allunyats del catal.
L'aula d'acollida t, pel que fa al coneixement de la llengua, la primera finalitat de
proporcionar als alumnes nouvinguts un nivell de competncies lingstiques que els
permeti interactuar en l'entorn escolar i social. Per seguir el currculum ordinari, aquests
alumnes necessiten, a ms d'aquest llenguatge comunicatiu, un llenguatge acadmic
especfic de les matries curriculars.
Per a ms informaci, consulteu el document "Alumnat de procedncia estrangera".
Alumnes de procedncia estrangera que necessiten suport lingstic i social
En l'educaci secundria, es considera alumnes de procedncia estrangera aquells que
no es poden considerar estrictament nouvinguts i que no tenen com a llengua familiar
cap de les llenges oficials a Catalunya, les necessitats especfiques dels quals es
deriven de les limitacions en el domini del llenguatge acadmic necessari per accedir
als aprenentatges i en la possible manca de referents culturals i de coneixements
previs que els permetin seguir amb normalitat els continguts curriculars.
Per donar resposta a aquestes necessitats d'accs al currculum ordinari, per al curs
2015-2016, s'han previst, a ms de les aules d'acollida, que continuen sent prioritries,
actuacions relacionades amb l'organitzaci de suport lingstic adreat als alumnes de
procedncia estrangera que, incorporats plenament a l'aula ordinria, necessiten
suports especfics per seguir el currculum ordinari.
Per a ms informaci, consulteu el document "Alumnat de procedncia estrangera".

Consulteu el document "Pla individualitzat".
2.3.5 Mesures de suport als alumnes que passen de curs amb matries pendents
o que no passen de curs
El centres han de disposar de mesures de suport per als alumnes que passin de curs
sense haver superat totes les matries destinades a recuperar els aprenentatges.
Quan un alumne no passa de curs ha de continuar un any ms al mateix curs. Aquest
fet ha d'anar acompanyat de mesures de suport, que ha d'establir el centre educatiu,
per aconseguir que superi les dificultats detectades en el curs anterior. Aquesta
circumstncia s'ha de tenir en compte els efectes generals de promoci.
2.4 Mesures extraordinries
448/688
2.4.1 Unitats d'escolaritzaci compartida (UEC)

Sn programes de diversificaci curricular especfics per a alumnes amb inadaptaci al
medi escolar i risc d'exclusi social.
El recurs UEC es preveu com a mesura extraordinria d'atenci als alumnes, que t per
finalitat prestar atenci educativa complementant la que ofereixen els centres docents a
alguns alumnes de 3r i/o 4t d'ESO, un cop s'han exhaurit les mesures generals i
mesures especfiques d'atenci als alumnes en el centre.
L'objectiu d'aquests programes s afavorir l'assoliment de les competncies clau de
l'etapa i garantir la continutat de la seva formaci, amb una metodologia que motivi els
alumnes per retornar-los la confiana en les possibilitats d'xit personal, reforar-ne els
aprenentatges i evitar-ne l'abandonament escolar.
Aquests programes tenen una organitzaci on els continguts propis de l'etapa es
treballen en relaci amb activitats de tipus prctic que es vinculen a diferents oficis.
Per a ms informaci, consulteu el document "Unitats d'escolaritzaci compartida".

El recurs USEE es preveu com la mesura extraordinria d'atenci als alumnes, que t
per finalitat facilitar l'atenci educativa i promoure la participaci en entorns escolars
dels alumnes amb discapacitat intellectual i/o del desenvolupament, un cop s'han
exhaurit les mesures generals i mesures especfiques d'atenci de tots els alumnes en
el centre. Aquestes unitats han d'atendre un mxim de 10 alumnes i un mnim de 5.
El fet d'assolir aquesta finalitat comportar l'aplicaci d'estratgies didctiques i
metodolgiques a l'aula ordinria que resulten innovadores i suposen canvis i millores
pel que fa a l'atenci dels alumnes del recurs USEE i tamb la resta en general. De la
mateixa manera, s'enforteix la responsabilitat de tot l'equip docent en l'atenci i
acompanyament als alumnes i permet avanar en la gesti de la diversitat d'alumnes
des d'una perspectiva inclusiva.
Per a ms informaci, consulteu el document "Unitats de suport a l'educaci especial".
2.4.3 Escolaritat compartida amb centres d'educaci especial

En l'educaci secundria obligatria, per a aquells alumnes que requereixin l'escolaritat
compartida entre un centre ordinari i un centre d'educaci especial s'ha d'establir el que
disposa l'apartat Escolaritat compartida del document "L'educaci bsica als centres
d'educaci especial".
2.5 Plans Individualitzats (PI)
449/688
En l'educaci secundria, l'elaboraci d'un pla individualitzat s'ha de fer de manera

prescriptiva sempre que es tracti d'alumnes amb dictamen d'escolaritzaci. Es podran
fer plans individualitzats per als alumnes amb necessitats especfiques de suport
educatiu, alumnes que es trobin en circumstncies singulars o b per al reconeixement
de matries per alumnes que simultaniegen estudis de msica, dansa o esports.
Plans individualitzats a l'ESO
A) PI prescriptiu
Alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) amb dictamen
o informe de NEE de l'EAP per: discapacitat intellectual,
pluridiscapacitat, discapacitat auditiva, discapacitat visual,
discapacitat motriu, trastorn de l'espectre autista i trastorn de
conducta.
Alumnes que fan s del recurs UEC
B) PI per a alumnes amb necessitats especfiques de suport
educatiu (NESE) o en altres situacions
PI per a alumnes amb trastorns d'aprenentatge (TA)
PI per a alumnes amb altes capacitats
PI per a alumnes de procedncia estrangera: nouvinguts o amb
suport lingstic
PI per assolir les competncies bsiques de primria
PI per malaltia amb atenci hospitalria o domiciliria
PI per altres supsits a valorar pel centre
C) PI per reconeixement de matries a alumnes que
simultaniegen msica, dansa o esport
PI de reconeixement de simultanetat d'estudis de msica o dansa i
ESO
PI per a alumnes amb dedicaci significativa a l'esport
Per concretar els plans individualitzats a l'ESO consulteu el document "Pla
individualitzat".

Un pla individualitzat (PI) s una eina per a la planificaci de mesures, actuacions i
suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes,
a partir dels acords presos per part de l'equip docent que l'atn.
S'ha d'elaborar un pla individualitzat per a un alumne (article 6.3 de l'Ordre
EDU/295/2008) quan es consideri que, per al seu progrs, sn insuficients les
adaptacions que s'han incorporat a la programaci ordinria i les mesures de refor o
d'ampliaci que s'han previst com a mesures generals. En la majoria dels casos s la
continutat de les adaptacions fetes a l'educaci primria.
El PI ha de recollir les mesures i suports que es duran a terme per donar una resposta
450/688
educativa ajustada a les necessitats de l'alumne i ha d'estar subjecte a una avaluaci

contnua.
2.5.2 Avaluaci, promoci i acreditaci de l'alumne

En els documents oficials d'avaluaci s'han de fer constar les mesures d'atenci a la
diversitat adoptades i l'aplicaci del pla individualitzat.
En finalitzar el curs, els professors que hagin impartit cadascuna de les matries han
d'atorgar a l'alumne la qualificaci que correspongui, tenint en compte els seus plans
individualitzats i els criteris d'avaluaci establerts per a cada matria. Correspon a
l'equip docent decidir sobre la promoci de l'alumne en funci dels criteris acordats a
l'inici de curs i explicitats en el pla individualitzat.
3 La transici entre etapes

El treball pedaggic compartit per facilitar la continutat educativa entre els cursos i les
etapes s un factor d'xit i de qualitat educativa. Els centres educatius han de preveure
mecanismes de coordinaci i trasps d'informaci en les transicions segents:
a. De l'educaci primria a l'educaci secundria per garantir la continutat curricular
i el seguiment personalitzat dels alumnes amb un plantejament de coherncia
pedaggica.
b. Entre els diferents cursos de l'etapa.
c. De l'educaci secundria obligatria a ensenyaments postobligatoris per afavorir
la continutat formativa dels alumnes.
3.1 Mesures estratgiques per optimitzar el procs de transici a l'inici de

l'educaci secundria obligatria i entre cursos
Per donar sentit al seguiment de l'evoluci contnua dels alumnes en general i dels
alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu en concret, al llarg de les
etapes de primria i secundria, s fonamental que els equips directius facilitin als
docents pertinents la seva participaci en les actuacions que faciliten el trnsit dels
alumnes entre les diferents etapes educatives. Trobareu orientacions respecte a les
actuacions que cal dur a terme als Documents d'organitzaci i gesti de centres:
"Coordinaci entre primria i secundria" i "Orientaci i acci tutorial a l'ESO".
451/688
A partir d'aquestes actuacions el centre docent de secundria disposar de la

informaci facilitada pel centre de primria a fi de garantir una bona transici dels
alumnes entre les etapes d'educaci obligatria.
En la configuraci dels grups de 1r d'educaci secundria cal considerar la informaci i
les orientacions que han facilitat els tutors de sis de primria, els professionals dels
equips d'atenci psicopedaggica i/o altres professionals especialistes que coneguin
les caracterstiques i les necessitats educatives dels alumnes. En la configuraci dels
grups cal procurar un equilibri pel que fa a variables diverses com les segents:
nois/noies, repetidors, centres de procedncia, alumnes diversos pel que fa a
necessitats educatives especfiques, altes capacitats, bon rendiment acadmic i/o
lideratge positiu.
La tutoria de 1r i 2n d'ESO t com a objectiu principal motivar l'alumne i implicar la seva
famlia en el procs d'aprenentatge. L'assignaci d'aquestes tutories requereix una
atenci especial dins de l'organitzaci i el funcionament del centre. El fet que el tutor o
tutora de 1r d'ESO sigui el mateix que a 2n permet aprofundir en l'acompanyament de
l'alumne dins de l'aula i del centre, per la qual cosa cal procurar mantenir la tutoria al
llarg de dos cursos, sempre que sigui possible.
En qualsevol cas, cal garantir el trasps de la informaci de l'alumne en cada canvi de
tutoria i cal tenir una atenci especial al trasps de les dades relatives als alumnes amb
necessitats educatives especfiques. A tal efecte, el centre ha de disposar d'un registre
o full de seguiment per recollir i traspassar la informaci ms rellevant de cada alumne
d'un curs al segent i als ensenyaments postobligatoris. Aquest registre ha d'incloure,
entre altres, les dades segents:
a. Nivell d'assoliment dels aprenentatges.
b. Mesures de suport i aprenentatge rebudes (especfiques i/o extraordinries)
c. Interessos i expectatives de l'alumne.
d. Habilitats de relaci i socialitzaci.
Correspon al tutor o tutora assignat a l'alumne la responsabilitat d'actualitzar i gestionar
la informaci continguda en el registre o full de seguiment acadmic.
L'alumne i la famlia, o els tutors legals, han de rebre un consell orientador en finalitzar
cada curs, fonamentat en la informaci del registre o full de seguiment. Aquest consell
l'emet l'equip docent amb les recomanacions de les propostes de mesures de suport
per al curs segent, si escau.
La tutoria entre iguals, per part d'alumnes de segon cicle que acompanyen i orienten
els alumnes de 1r en el procs d'adaptaci, suposa una altra mesura d'xit en la
transici entre primria i secundria. De la mateixa manera, la implicaci dels membres
de l'equip directiu en les classes de 1r permet copsar de manera directa la dinmica
dels grups, el procs d'adaptaci, el nivell d'assoliment de les competncies i les
possibles necessitats educatives especfiques dels alumnes.
452/688
3.2 Mesures estratgiques per optimitzar el procs de transici de l'educaci

secundria obligatria a la postobligatria
Per donar sentit al seguiment de l'evoluci contnua dels alumnes entre l'educaci
secundria obligatria i els ensenyaments postobligatoris, cal que els equips directius
facilitin als docents responsables la participaci en les actuacions de seguiment dels
alumnes en aquest trnsit.
Al llarg de l'escolaritat en l'etapa d'ensenyament secundari, cal haver recollit i
traspassat d'un curs a l'altre la informaci de cada alumne a travs de l'expedient i el
registre o full de seguiment acadmic.
En finalitzar l'escolaritzaci de l'alumne, l'equip docent ha d'emetre un consell
orientador, que ha d'incloure una orientaci especfica amb relaci al seu itinerari
formatiu i/o professionalitzador.
4 Avaluaci
4.1 Proves externes d'avaluaci de les competncies bsiques
En el curs 2015-2016 es faran les proves d'avaluaci de l'educaci secundria
obligatria (4t curs d'ESO) que organitza el Consell Superior de l'Avaluaci de
Catalunya. Les proves s'aplicaran els dies 16 i 17 de febrer de 2016. Per aquest motiu,
el centre no ha de programar, per als alumnes de 4t curs d'ESO, cap activitat que
s'hagi de fer fora del centre durant aquests dies.
D'altra banda, els dies 4 i 5 de maig de 2016 es preveu aplicar les proves d'avaluaci
de l'educaci primria (6 curs), que poden requerir la participaci de professors
d'educaci secundria.
4.2 Avaluaci d'alumnes de l'etapa d'ESO

La regulaci de l'avaluaci dels alumnes de l'ESO es preveu a l'Ordre EDU/295/2008,
de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits
formals del procs d'avaluaci a l'educaci secundria.
Ats que es preveu que en el curs 2015-2016 les activitats i/o proves extraordinries de
recuperaci a l'ESO, establertes en l'article 19.3 del Decret 143/2007, de 26 de juny,
pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria obligatria,
es facin l'1 i 2 de setembre de 2016, els centres han de preveure en l'organitzaci de
les activitats del curs, la realitzaci d'aquestes proves en les dates indicades i les
posteriors sessions d'avaluaci final de curs, d'acord amb el que estableix l'Ordre
ENS/56/2012, de 8 de mar.
453/688
En la decisi sobre l'avaluaci de cada alumne cal que intervingui noms els professors
de les matries que l'alumne hagi cursat en aquest curs.
Els criteris generals d'avaluaci concretats en el projecte educatiu, i els que s'aplicaran
en l'avaluaci dels aprenentatges i per decidir si l'alumne passa de curs, han de ser
pblics i els centres educatius n'han d'informar les famlies i els alumnes.
Especficament, cada famlia i cada alumne han de ser conscients de les activitats de
recuperaci que l'alumne ha de fer a l'estiu i dels objectius que ha d'assolir, perqu tant
l'alumne com la famlia es puguin comprometre en el procs d'aprenentatge.
En aquest sentit, cal considerar els aspectes recollits al document "Document
d'orientaci sobre l'avaluaci a l'ESO", que es pot consultar al web de la XTEC (apartat
Currculum i orientaci).
L'alumne ha d'estar informat en tot moment del seu progrs per tal d'orientar el seu
rendiment cap a l'xit escolar, i ha de poder prendre, amb l'ajut dels professors,
decisions per millorar. De la mateixa manera, les famlies han de tenir informacions
sobre el procs d'aprenentatge dels fills i rebre orientacions, en el marc de la carta de
comproms educatiu, per ajudar-los a millorar, amb pautes de treball per a l'alumne per
aplicar en l'mbit familiar i amb el seguiment d'aquest treball per part de les famlies.
Els butlletins de qualificacions sn un element habitual de comunicaci entre les
famlies i els centres. En els butlletins, els resultats quantitatius de l'avaluaci han
d'acompanyar-se amb orientacions qualitatives que permetin a les famlies i als
alumnes trobar, en collaboraci amb els docents, estratgies per aconseguir millorarne els aprenentatges. s prescriptiu que els centres facin arribar a les famlies la
informaci corresponent a les diverses sessions d'avaluaci i s recomanable que
aquest intercanvi d'informaci s'ampli a altres moments del trimestre. Altres
informacions sobre el seguiment de l'alumne es poden vehicular per mitj d'entorns
virtuals.
Els documents oficials de l'avaluaci s'han de conservar en el centre a disposici de la
Inspecci d'Educaci per a possibles comprovacions.
El material que hagi pogut contribuir a atorgar les qualificacions durant el curs (proves
escrites, treballs, quaderns de prctiques, etc.) s convenient lliurar-lo als alumnes i ferne un retorn adequat, perqu es pugui utilitzar com una eina ms en el procs
d'aprenentatge de l'alumne. Per tal de garantir el dret a la revisi de qualificacions,
l'alumne ha de conservar fins a final de curs el material que se li lliuri i que hagi
contribut a la seva avaluaci continuada. Tamb, amb aquesta finalitat, els professors
han de conservar el seu registre de qualificacions i el material d'avaluaci que no s'hagi
lliurat a l'alumne (com ara el que s'hagi utilitzat en les avaluacions extraordinries).
Quan en un centre educatiu hi hagi matriculats alumnes que temporalment es trobin en
situaci d'escolaritzaci singular, com ara les escolaritzacions compartides entre centre
ordinari i centre d'educaci especial, la realitzaci d'activitats complementries en
unitats d'escolaritzaci compartida (UEC), l'atenci educativa en aules hospitalries o
l'atenci educativa domiciliria, o b internats en centres educatius del Departament de
Justcia, l'equip directiu i el tutor o tutora de l'alumne del centre on est matriculat han
454/688
d'establir els procediments necessaris per fer-ne el seguiment acadmic i l'avaluaci.

L'assoliment de les competncies bsiques des de tots els mbits i l'avaluaci, com a
observaci i diagnstic del progrs dels aprenentatges de l'alumne, necessiten la
integraci de les aportacions de tots els professors que imparteixen docncia a un
mateix alumne. Aquesta necessitat justifica tamb la convenincia de limitar,
particularment a 1r i 2n curs d'ESO, el nombre de professors diferents que han de tenir
aquests alumnes.
L'avaluaci inicial s prescriptiva durant el primer trimestre a 1r i a 4t. En l'avaluaci
inicial de 1r cal incloure la valoraci qualitativa de l'assoliment de les competncies de
6 de primria. (Consulteu el document "Coordinaci primria-secundria").
A l'alumne que superi l'etapa se li ha de calcular la qualificaci mitjana de l'ESO,
definida a l'article 15 de l'Ordre EDU/295/2008.
Les instruccions per calcular la qualificaci mitjana de l'educaci secundria obligatria
mostren amb detall el procediment de clcul d'aquesta mitjana.
L'avaluaci dels alumnes de 1r i 3r d'ESO s'ha de fer d'acord amb all que estableix
l'ordre d'avaluaci corresponent.
Certificat oficial d'estudis obligatoris per als alumnes que no han completat l'ESO
D'acord amb l'article 14.6 de l'Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, sobre l'avaluaci a
l'ESO i d'acord amb el que estableix el nou article 15 bis del Reial decret 1631/2006, de
29 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mnims corresponents a
l'educaci secundria obligatria, segons la redacci feta pel Reial decret 1146/2011,
de 29 de juliol, a l'alumne que no obtingui el ttol de graduat en educaci secundria
obligatria, se li ha d'expedir un certificat oficial d'estudis obligatoris, en qu han de
constar, com a mnim, els elements segents:
a. Historial acadmic de l'alumne.
b. Informe de l'equip docent de l'ltim curs escolar en qu hagi estat matriculat, en
qu s'indiqui el nivell d'adquisici de les competncies bsiques.
c. Informe de l'equip docent de l'ltim curs escolar en qu hagi estat matriculat, en
qu s'indiqui la formaci complementria que hauria de cursar l'alumne per obtenir
el ttol de graduat en educaci secundria obligatria.
Al Catleg de models del Portal de centre del Departament i del Portal de centre
d'altres titularitats es pot descarregar el model del certificat oficial d'estudis obligatoris.
4.3 Reclamacions motivades per les qualificacions de l'ESO

D'acord amb l'article 21.2 d i e de la Llei 12/2009, d'educaci, i el Decret 279/2006, de 4
de juliol, els alumnes o els pares o tutors legals, en el cas que siguin menors d'edat,
455/688
tenen dret a sollicitar aclariments per part dels professors respecte de les
qualificacions trimestrals o finals, aix com a reclamar contra les decisions i
qualificacions que, com a resultat del procs d'avaluaci, s'adoptin al final d'un curs o
de l'etapa.
Reclamacions per qualificacions obtingudes al llarg del curs d'ESO
reclamacions a les qualificacions obtingudes al llarg del curs, si no es resolen
tutor o tutora, el qual les traslladar al departament, seminari o rgan equivalent que
correspongui per tal que s'estudin. En tot cas, la resoluci definitiva correspon al
professor o professora i la reclamaci i la resoluci adoptada s'han de fer constar en el
llibre d'actes del departament o seminari, o registre documental amb funci equivalent, i
s'han de comunicar a l'equip docent del grup corresponent.
Reclamacions per qualificacions finals d'ESO
Per a les qualificacions finals de curs el centre ha d'establir un dia, posterior a la
realitzaci de les avaluacions finals de juny i de setembre, en qu els professors
estudiaran i resoldran les possibles reclamacions.
Si l'alumne no est d'acord amb la resoluci dels professors quant a les qualificacions
de les matries, podr reiterar la reclamaci en un escrit adreat al director o directora,
que ha de presentar el mateix dia o l'endem. Tamb es podran adrear directament al
director o directora, en el mateix termini, reclamacions contra les decisions relatives a
la promoci de curs o l'acreditaci final d'etapa.
Un cop presentada la reclamaci al director o directora, cal seguir la tramitaci segent:
a. Si la reclamaci es refereix a la qualificaci de matries, el director o directora l'ha
de traslladar al departament, seminari o rgan equivalent que correspongui, per
tal que, en reuni convocada a tal fi, estudi si la qualificaci s'ha atorgat d'acord
amb els criteris d'avaluaci establerts i formuli la proposta pertinent. Si consta
noms d'un o dos membres, l'rgan s'ha d'ampliar, fins a tres, amb els professors
que el director o directora designi (entre els professors d'altres matries del
mateix mbit o entre els crrecs directius). Les reclamacions formulades i la seva
proposta raonada de resoluci s'han de fer constar en el llibre d'actes del
departament o seminari, o en el registre documental de funci equivalent.
b. Vista la proposta formulada per l'rgan i l'acta de la sessi d'avaluaci en qu
l'equip docent va atorgar les qualificacions finals, el director o directora podr
resoldre directament la reclamaci, o b convocar una nova reuni de l'equip
docent. En aquest ltim cas ha de resoldre tenint en compte els elements abans
esmentats i de la proposta que faci l'equip docent en la reuni extraordinria, les
deliberacions del qual han de constar en una acta singular elaborada a aquest
efecte.
456/688
c. Si la reclamaci es refereix a decisions sobre la promoci de curs o acreditaci

final de l'etapa, el director o directora podr resoldre directament la reclamaci en
vista de l'acta de la sessi d'avaluaci en qu l'equip docent va atorgar les
qualificacions finals, o b convocar una nova reuni de l'equip docent. En aquest
ltim cas, ha de resoldre en vista de l'acta de la sessi d'avaluaci en qu l'equip
docent va atorgar les qualificacions finals i de la proposta que formuli l'equip
docent en la reuni extraordinria, les deliberacions del qual tamb han de constar
a l'acta elaborada a aquest efecte. Tamb ha de tenir en compte, si escau, la
documentaci generada en el cas que l'alumne hagi presentat prviament un
recurs contra les qualificacions finals de les matries, el procediment del qual ha
quedat descrit a l'apartat a.
d. La resoluci del director o directora s'ha de notificar a l'interessat. En el cas que la
reclamaci sigui acceptada, cal modificar, en diligncia signada pel director o
directora, l'acta d'avaluaci corresponent; la modificaci s'ha de comunicar a
l'equip docent del grup.
e. Contra la resoluci que el director o directora doni a la reclamaci l'alumne o, si
aquest s menor d'edat, el pare, mare o tutor o tutora legal, podr recrrer davant
el director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, davant de
l'rgan competent del Consorci d'Educaci, mitjanant un escrit que ha de
presentar per mitj del director o directora del centre, en el termini de cinc dies
hbils a comptar de l'endem de la notificaci de la resoluci. Aquesta possibilitat
s'ha de fer constar en la notificaci de resoluci que el centre fa arribar a
l'interessat.
En el cas que l'interessat presenti un recurs contra la resoluci del centre, el director o
directora l'ha de trametre en els tres dies hbils segents als serveis territorials o, a la
ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci, juntament amb la documentaci segent:
a. cpia de la reclamaci adreada al director o directora del centre,
b. cpia de l'acta final d'avaluaci del grup a qu pertany l'alumne,
c. cpia de l'acta de les reunions en qu s'hagi analitzat la reclamaci,
d. cpia de la resoluci del director o directora del centre,
e. cpia de les qualificacions trimestrals i finals obtingudes per l'alumne al llarg de
l'etapa,
f. qualsevol altra documentaci que, per iniciativa del director o directora o a petici
de l'interessat, es consideri pertinent adjuntar.
La Inspecci d'Educaci elaborar un informe que ha d'incloure tant els aspectes
procedimentals seguits en el tractament de la reclamaci com el fons de la qesti
reclamada. Quan de l'informe i de la documentaci, se'n desprn la convenincia de
revisar la qualificaci o el procediment d'avaluaci, si el director o directora dels serveis
457/688
territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci ho

considera necessari, pot encarregar aquesta tasca a una comissi, formada per un
professor o professora del centre que no hagi estat responsable directe de la
qualificaci objecte de reclamaci (proposat pel director o directora del centre), un
professor o professora d'un altre centre i un inspector o inspectora (proposat per la
Inspecci d'Educaci). D'acord amb l'informe de la Inspecci i, si escau, de la comissi,
el director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan
competent del Consorci d'Educaci ho resoldr definitivament, amb notificaci a
l'interessat, per mitj del director o directora del centre.
En el cas que la reclamaci sigui acceptada, cal modificar, en diligncia signada pel
director o directora, l'acta d'avaluaci corresponent, i la modificaci s'ha de comunicar a
l'equip docent del grup.
A fi que les tramitacions anteriors siguin factibles, cal que els professors mantinguin un
registre de tots els elements que han utilitzat per avaluar i cal que conservin en el
centre, o que hagin retornat als alumnes (que els han de conservar fins a final de curs),
tots els elements escrits que hagin contribut a l'avaluaci continuada.
Els exercicis escrits que no s'hagin retornat als alumnes i les proves extraordinries, si
escau, s'han de conservar fins al 30 de setembre de 2016. Transcorregut aquest
termini, i si no estan relacionats amb la tramitaci d'expedients de reclamaci de
qualificacions, podran ser destruts, o retornats als alumnes si aquests aix ho havien
demanat prviament.
Properament, el Departament d'Ensenyament publicar una ordre d'avaluaci que
completar aquesta informaci.
5 Normativa d'aplicaci (concreci i desenvolupament del currculum de l'ESO)

A ms de les disposicions publicades al DOGC, a l'apartat Currculum i Orientaci >
Normativa de l'XTEC estan disponibles la totalitat de circulars i orientacions curriculars i
d'avaluaci d'educaci secundria obligatria.
Currculum d'ESO

de l'educaci secundria obligatria (DOGC nm. 4915, 29.6.2007). Correcci
d'errada en el DOGC nm. 5515, de 27.11.2009. Modificat pel Decret 51/2012, de
22 de maig (DOGC nm. 6135, de 24.5.2012).
Resoluci ENS/1432/2013, de 27 de juny, relativa a les matries deducaci
secundria obligatria i batxillerat dels centres educatius que es poden cursar en la
modalitat deducaci no presencial (DOGC nm. 6409, de 3.7.2013).
Resoluci ENS/1252/2014, de 30 de maig, per la qual es modifica la Resoluci
458/688
d'educaci no presencial (DOGC nm. 6639, de 6.6.2014).

Resoluci ENS/1790/2014, de 23 de juliol, de modificaci de la Resoluci
d'educaci no presencial, per incorporar la matria optativa de llengua i cultura
occitanes (DOGC nm. 6675, de 30.7.2014).
Avaluaci d'alumnes

documents i requisits formals del procs d'avaluaci a l'educaci secundria
obligatria (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008). Modificada per l'Ordre ENS/56/2012
, de 8 de mar (DOGC nm. 6088, de 15.3.2012).
Resoluci EDU/3445/2009, de 2 de desembre, per la qual es regula la convocatria
anual de les proves per a l'obtenci del ttol de graduat en educaci secundria
obligatria per a l'alumnat que no l'hagi obtingut en finalitzar l'etapa esmentada
(DOGC nm. 5523, de 10.12.2009).
Atenci a la diversitat
Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica (DOGC nm. 2553, de 9.1.1998)

Resoluci ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l'atenci educativa a l'alumnat amb
trastorns de l'aprenentatge (DOGC nm. 6419, de 17.7.2013).
Resoluci ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l'atenci educativa a l'alumnat amb
altes capacitats (DOGC nm. 6419, de 17.7.2013).
Resoluci de 7 de maig de 2014, per la qual es donen instruccions per a
l'organitzaci del Programa intensiu de millora (PIM) adreat a lalumnat de primer i
segon curs d'educaci secundria obligatria en els centres educatius pblics.
Equivalncia d'estudis
Ordre EDU/1603/2009, de 10 de juny, per la qual s'estableixen equivalncies amb

els ttols de graduat en educaci secundria obligatria i de batxiller regulats en la
Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci (BOE nm. 146, de 17.6.2009).
Ordre EDU/520/2011, de 7 de mar, per la qual es modifica l'ordre EDU/1603/3209,
de 10 de juny, per la qual s'estableixen equivalncies amb els ttols de graduat en
educaci secundria obligatria i de batxiller regulats en la Llei orgnica 2/2006, de
3 de maig, d'educaci (BOE nm. 62, de 14.3.2011).
Coordinaci entre l'educaci primria i l'educaci secundria

obligatria
1 Aspectes generals
459/688
La transici entre les etapes educatives, especialment de l'educaci primria a

l'educaci secundria obligatria, s un dels moments clau en la trajectria educativa
dels alumnes, on es poden evidenciar mancances en l'assoliment de les competncies
necessries per continuar amb garanties d'xit l'etapa segent i on es pot produir una
fractura en el model pedaggic i didctic que desestabilitzi l'alumne i generi situacions
de risc de fracs escolar. La coordinaci entre els equips docents responsables de les
diferents etapes i ensenyaments s fonamental per assegurar una continutat i
coherncia en el procs educatiu.
Els centres han d'adoptar mesures per intentar facilitar que la transici entre les dues
etapes esdevingui un xit, preveient possibles factors de tipus emocional, social i
metodolgics que poden condicionar-ne els resultats acadmics. Cal garantir la
coordinaci entre les etapes que componen l'educaci bsica (primria i secundria
obligatria) per facilitar la continutat del procs educatiu i assegurar, als alumnes, una
transici adequada d'una etapa a l'altra (article 57 de la Llei d'educaci).
El Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius, estableix que el projecte
educatiu de centre ha de tenir en compte els processos que assegurin la coordinaci
entre projectes educatius dels centres que imparteixen les etapes educatives
successives a uns mateixos alumnes. En aquest sentit, els centres educatius han de
planificar la coordinaci entre l'educaci primria i l'educaci secundria obligatria a fi
de donar continutat i coherncia pedaggica entre les etapes. Aix significa establir
entre els centres que imparteixen cada una d'aquestes etapes sessions de treball per
afavorir el coneixement que els centres tenen del seu estil docent i educatiu.
Tal com preveu la normativa per la qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de
l'educaci primria, el Departament d'Ensenyament afavorir i incentivar la
coordinaci entre els projectes educatius dels centres d'educaci primria i els
d'educaci secundria obligatria a fi que el pas dels alumnes d'una etapa a l'altra sigui
viscut com a continutat positiva.
Segons preveu la normativa, l'educaci secundria obligatria ha de mantenir la
coherncia amb l'educaci primria, garantint la coordinaci entre les etapes, per
assegurar una transici adequada dels alumnes entre etapes i facilitar la continutat del
procs educatiu, com a part integrant de l'educaci bsica. Els equips directius de les
escoles i dels instituts han de planificar la realitzaci de les sessions de coordinaci per
oferir una orientaci slida en el procs educatiu i l'itinerari formatiu de l'alumne.
2 Concreci d'actuacions
En el marc de la programaci general anual, els centres han d'establir les actuacions
necessries per garantir una coordinaci correcta entre les etapes d'educaci primria i
d'educaci secundria obligatria. Els continguts d'aquesta coordinaci han d'incloure
una bona planificaci que permeti compartir la informaci sobre aquests tres apartats:
2.1 Projectes educatius
460/688
Per afavorir la coherncia pedaggica entre les diferents etapes d'educaci obligatria,
cal aprofundir en el coneixement mutu entre els centres d'educaci primria i
d'educaci secundria, que cal fonamentar en el coneixement dels respectius projectes
educatius de centre (PEC).
2.2 Transici entre l'educaci primria i l'educaci secundria obligatria

1. Abans del 30 de juny, i amb collaboraci amb el o la professional de l'EAP, si
escau, els tutors del darrer curs de primria i els tutors o la persona que determini
el centre de secundria han d'entrevistar-se per traspassar-se la informaci dels
alumnes. Cal conixer les adequacions metodolgiques i didctiques que han
portat a terme els equips de docents de primria.
Pel que fa als alumnes, el trasps d'informaci ha d'incloure els parmetres
segents:
Nivells competencials assolits.
Capacitats, habilitats i interessos personals.
Desenvolupament personal i social.
Mesures d'atenci i de suport que ha rebut al llarg de la primria.Mesures
d'atenci als alumnes amb necessitats educatives especials (NEE).
2. Els centres de primria han de facilitar als centres d'educaci secundria la llista
d'alumnes de 6 amb activitats de refor d'estiu. Aquestes activitats sn de
carcter obligatori per als alumnes que no hagin assolit un nivell satisfactori en les
competncies de l'mbit lingstic o de l'mbit matemtic, i es tenen en compte en
l'avaluaci inicial de 1r d'ESO (article 5.4 de l'Ordre ENS/56/2012, de 13 de juny).
Cal fer un treball conjunt per compartir els criteris per elaborar aquestes activitats.
Al web de la XTEC, a la secci "Currculum i orientaci> Educaci primria >
Orientacions", hi ha orientacions per a les activitats de refor d'estiu.
3. Els centres d'educaci secundria han de sollicitar, als centres d'educaci
primria:
una cpia de l'historial acadmic de l'alumne i de l'informe individualitzat, amb
la informaci que es consideri convenient per a la millor incorporaci a la nova
etapa educativa (article 3.1 de l'Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny);
els resultats de les proves de competncies bsiques de 6 i, molt
especialment, la informaci d'aquells alumnes amb necessitats educatives
especials, especfiques, amb altes capacitats o trastorns d'aprenentatge. Si
461/688
cal, s'ha de demanar l'assessorament del o de la professional de l'EAP que

n'hagi fet el seguiment en l'educaci primria (article 3.1 de l'Ordre
EDU/295/2008, de 13 de juny).
2.3 Incorporaci a l'educaci secundria obligatria

Quan els alumnes ja han passat a 1r d'ESO, els centres de secundria han de fer el
seguiment del procs d'adaptaci a la nova etapa, tant dels aspectes de
desenvolupament personal i social com de les estratgies didctiques i mesures
educatives adequades per al rendiment escolar. En aquest sentit cal tenir present el
segent:
Els centres d'educaci primria han de facilitar la informaci complementria que

els puguin requerir els centres d'educaci secundria obligatria receptors dels
alumnes.
En els centres d'educaci secundria obligatria, l'equip directiu ha de designar la
persona que, juntament amb l'orientador o orientadora, seran els responsables de
vetllar per aquesta informaci i fer el trasps a la resta de l'equip docent de 1r
d'ESO, per donar continutat a les mesures que s'hagin aplicat a l'educaci
primria.
En la programaci d'actuacions per al procs de transici en el primer trimestre de
curs, els centres de secundria han de preveure la realitzaci d'entrevistes entre el
tutor o tutora del primer curs d'ESO i el tutor o tutora del darrer curs de l'educaci
primria en el curs anterior, per completar la informaci dels alumnes en relaci
amb el procs d'adaptaci a l'institut i l'evoluci en els aprenentatges.
3 Normativa d'aplicaci (coordinaci entre l'educaci primria i l'educaci

secundria obligatria)
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci: article 57 (DOGC nm. 5422, de

16.7.2009)
5686, de 5.8.2010)
nm. 5155, de 18.6.2008)
obligatria (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008). Modificada per l'Ordre ENS/56/2012
, de 8 de mar (DOGC nm. 6088, de 15.3.2012)
462/688
Currculum del primer cicle de l'educaci infantil

1 El primer cicle de l'educaci infantil
El primer cicle de l'educaci infantil s'ajusta al que determina l'article 56 de la Llei
12/2009, d'educaci, i s'organitza d'acord amb els principis d'educaci comuna,
inclusiva i coeducadora, i atenent als criteris establerts a l'article 78 de la Llei
esmentada.
El Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l'educaci
infantil i els requisits dels centres, estableix el nombre i qualificaci dels professionals
que hi intervenen, el nombre mxim d'infants per grup, els requisits dels centres, el
procediment de creaci o d'autoritzaci administrativa d'aquests centres, la participaci
de la comunitat escolar en el control i gesti del centre, aix com la possibilitat de
delegar determinades competncies als ajuntaments.
El Decret 101/2010, de 3 d'agost, d'ordenaci dels ensenyaments del primer cicle de
l'educaci infantil, estableix els principis bsics que han de regir aquest cicle, n'explicita
la finalitat i ofereix orientacions organitzatives i metodolgiques. Els documents i els
requisits formals que cal utilitzar en aquest cicle sn els mateixos que els que
s'estableixen per al segon cicle de l'educaci infantil a l'Ordre EDU/484/2009, de 2 de
novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci
del segon cicle de l'educaci infantil.
La disposici addicional desena del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels
centres educatius, estableix que el Departament d'Ensenyament adaptar
progressivament l'organitzaci i el funcionament de les llars d'infants a l'exercici de
l'autonomia pedaggica, d'organitzaci i de gesti.
2 Currculum i orientacions. Educaci infantil. Primer cicle

El document "Orientacions per al desplegament del currculum 0-3" t com a objectiu
posar a l'abast del personal educador del primer cicle d'educaci infantil elements que
facilitin la seva tasca, consideracions per a la reflexi amb exemples i pautes d'actuaci
que sn coherents amb la normativa vigent, per millorar l'educaci dels infants. Al web
de la XTEC, (secci Currculum i orientaci > Educaci infantil) hi ha recursos i
materials sobre l'organitzaci curricular d'aquest cicle.
3 L'observaci, l'avaluaci i la documentaci pedaggica com a prctica

quotidiana
L'observaci s l'eina fonamental per seguir els progressos dels infants. T com a
finalitat recollir informaci sobre el seu desenvolupament i, a partir de l'anlisi, prendre
463/688
decisions educatives per verificar el grau d'assoliment dels objectius i facilitar

l'adaptaci de l'ajut pedaggic a les caracterstiques individuals de cada infant.
L'observaci tamb ha d'afavorir la regulaci de les prctiques educatives dels
educadors per poder-les modificar quan no s'ajustin a les necessitats dels infants.
El document "Orientacions per a l'avaluaci. Educaci infantil 1r cicle" explicita les
caracterstiques, finalitats i els processos que intervenen en l'avaluaci d'aquest cicle.
L'equip educatiu estableix els aspectes rellevants de l'observaci, els instruments de
registre, la informaci a les famlies i l'altra documentaci pedaggica. El director o
directora del centre ha de vetllar perqu s'informi per escrit, com a mnim una vegada
l'any, els pares o tutors legals; aix mateix, s'ha de garantir una entrevista individual a
l'inici de l'escolaritzaci, una altra al llarg del curs i una reuni collectiva anual.
4 Els criteris d'intervenci: la programaci de les activitats

Partint dels trets que es recullen en el projecte educatiu i que han estat definits a partir
de la reflexi que cada equip ha fet sobre com els infants aprenen i desenvolupen les
capacitats, cada llar d'infants ha de decidir i planificar quins han de ser els criteris
d'intervenci en els diferents mbits.
Totes les situacions i vivncies quotidianes a la llar d'infants poden ser educatives i han
d'estar previstes i considerades com a tal. No hi ha d'haver diferncia, sin continutat
educativa, entre els moments de les activitats de cura i atenci diries, el joc espontani
de l'infant i les activitats estructurades per part del personal educador. Les estones que
els infants sn al pati o al jard es consideren tamb integrades en l'horari lectiu i, per
tant, tamb han de formar part d'aquest, i cal vetllar perqu s'hi respectin els principis
del projecte educatiu propi.
Cada centre ha d'establir en quins mbits s ms necessari establir els criteris
d'intervenci. Pot tractar-se de l'mbit de l'alimentaci, el descans, la higiene, el
desenvolupament del llenguatge oral, el llenguatge artstic, la relaci amb els
companys, la psicomotricitat, l'experimentaci, la reflexi, la relaci i comunicaci amb
les famlies, etc.
La revisi de la prpia prctica en els diferents mbits ha de permetre a l'equip
d'educadors identificar les rees de millora i establir una adequada prioritzaci per
aconseguir una atenci als infants de qualitat.
5 Implicaci i participaci de les famlies: Carta de comproms educatiu

Tal com s'estableix en l'article 56.4 i 56.9 de la Llei 12/2009, d'educaci, les llars
d'infants han de mantenir una estreta collaboraci amb les famlies dels infants atesos
per garantir la coherncia i la coresponsabilitat en el procs educatiu. Amb aquest
objectiu han d'impulsar la seva participaci i els han de facilitar el coneixement del
funcionament de la llar i dels diferents aspectes de l'evoluci dels aprenentatges
464/688
escolars dels fills.

Aix mateix, el director o directora de la llar d'infants ha d'impulsar mesures adreades a
afavorir la participaci efectiva de les famlies en el control i gesti del centre a travs
del consell escolar. La programaci anual de la llar ha de concretar les accions que
s'orienten a aquest objectiu.
D'altra banda, cal tamb que els centres educatius facilitin la participaci de les
associacions de mares i pares (AMPA) en el projecte educatiu i en el funcionament del
centre i afavoreixin les seves actuacions, tot habilitant espais per a les activitats i
reunions. Tamb els han d'oferir la possibilitat de difondre la informaci en els taulers o
sistema d'anuncis del centre i els han de garantir els contactes necessaris amb el
director o directora.
La carta de comproms educatiu s una eina que facilita la cooperaci entre les famlies
i el centre educatiu i ha d'expressar els compromisos que s'avenen a adquirir per
garantir la cooperaci entre les seves accions educatives en un entorn de convivncia,
respecte i responsabilitat en el desenvolupament de les activitats educatives, d'acord
amb l'article 7 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius i l'
article 20 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci.
Els continguts comuns de la carta s'han de formular amb la participaci de la comunitat
escolar, especialment la dels professionals de l'educaci i les famlies, i els ha
d'aprovar el consell escolar.
El centre i la famlia han de formalitzar la carta de comproms amb els seus continguts
comuns en el moment de la matrcula. Aquest document ha d'estar signat pel pare,
mare o tutor o tutora legal de l'alumne i pel director o directora de la llar d'infants o, en
el seu nom, per qui disposin les normes d'organitzaci i funcionament del centre.
D'altra banda, i d'acord amb l'article 7.4 del Decret 102/2010, la carta de comproms
educatiu ha de fer referncia al seguiment de l'evoluci dels infants.
En aquest sentit, i amb la finalitat que la carta de comproms educatiu pugui ser una
eina ms efectiva en el seguiment individualitzat de l'infant, s convenient afegir, als
continguts comuns de la carta, altres continguts especfics addicionals per al seguiment
de cada infant. Per aix, d'acord amb cada famlia, les llars poden completar cada carta
de comproms amb una addenda de continguts especfics addicionals on, un cop
detectades les necessitats de cada alumne, s'especifiquen les mesures que es duran a
terme per millorar i per a la seva integraci escolar i social, els compromisos que cada
famlia i la llar d'infants s'avenen a adquirir en relaci amb aquestes accions i el
seguiment dels resultats de les mesures dutes a terme. Aquesta addenda, que ha de
signar el pare, mare o tutor o tutora legal de l'infant i el tutor o tutora de la llar, es
formalitza durant el primer trimestre del curs i t una revisi anual, com a mnim.
De la carta de comproms, de les revisions successives i de les addendes de continguts
especfics signades, n'ha de quedar constncia documental a la llar i a la famlia.
Per a ms informaci, vegeu "Orientacions per a l'elaboraci de la carta de comproms
educatiu".
465/688
L'organitzaci i la programaci general anual del centre s'han d'adequar a les
caracterstiques del servei educatiu ofert als infants, el qual ha de tenir presents el
respecte a les necessitats educatives, afectives i de relaci familiar dels infants, la
protecci dels seus drets, el foment dels valors i la conciliaci de la vida familiar i
l'activitat laboral dels pares o tutors legals. En el marc d'un sistema educatiu inclusiu
que vol donar resposta i atendre la diversitat present entre els nostres infants, aquesta
atenci adequada a les necessitats de cadascun dels infants necessita de la reflexi de
l'equip educatiu del centre, que ha de treballar des de diferents mbits:
Observar l'infant: cal elaborar, per a cada infant, una graella de desenvolupament
que permeti observar-lo per assegurar que hi ha progrs individual en els diferents
mbits de desenvolupament. Aquesta observaci i seguiment atent permetr donar
el suport educatiu que necessita cada infant.
Reflexionar sobre els agrupaments, les opcions metodolgiques, les formes
organitzatives i els criteris d'intervenci ms adients per donar una resposta
educativa a tots els infants, per tenir cura de les diferents intelligncies, estils
cognitius, ritmes biolgics i estat de salut entre d'altres.
Els infants amb necessitats educatives especials han de rebre l'atenci d'acord amb les
seves capacitats personals i els objectius a assolir des del moment en qu aquestes
necessitats sn detectades.
Atendre la diversitat a la llar d'infants comporta utilitzar estratgies metodolgiques
prou mplies per oferir possibilitats d'aprenentatge a tots els alumnes i altres
estratgies adequades a cada cas en particular. La finalitat s que tots els infants
percebin que tenen expectatives d'aprenentatge.
7 Normativa d'aplicaci (currculum del primer cicle de l'educaci infantil)
Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci

Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l'educaci
infantil i els requisits dels centres (DOGC nm. 4670, de 6.7.2006)
l'educaci infantil (DOGC nm. 5686, de 5.8.2010)
5686, de 5.8.2010)
Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre del procediment i els documents i
466/688
(DOGC nm. 5505, de 13.11.2009)
Currculum dels ensenyaments d'idiomes

1 Organitzaci dels ensenyaments a les escoles oficials d'idiomes (EOI)
L'organitzaci dels ensenyaments a les escoles oficials d'idiomes s'ha de fer d'acord
amb el Decret 4/2009, de 13 de gener, pel qual s'estableix l'ordenaci i el currculum
dels ensenyaments d'idiomes de rgim especial, la Resoluci EDU/1707/2010, de 20
de maig, que desplega els nivells C1 i C2 de llengua catalana per a no catalanoparlants
i la Resoluci ENS/1365/2012, de 20 de juny, que regula la implantaci i el currculum
del nivell C1 d'alemany, angls i francs.
2 Avaluaci dels alumnes

2.1 Avaluacions de curs
L'avaluaci del procs d'aprenentatge dels alumnes oficials de la modalitat presencial i
semipresencial ha de ser contnua i sistemtica, globalitzada, integradora i
personalitzada, a fi de valorar el progrs dels alumnes i contrastar els objectius
establerts amb els resultats que s'obtenen.
Aquesta avaluaci, que pot tenir tres fases diferenciades, inicial, formativa i sumativa,
ha de permetre al professor o professora orientar i ajudar en l'aprenentatge i
l'autoavaluaci dels alumnes, aix com orientar i adequar la seva docncia.
A l'inici del curs escolar, l'escola, des dels mbits que consideri pertinents, i tamb el
professor o professora de cada grup han d'informar els alumnes sobre els objectius que
han assolir a final de curs i els criteris i els instruments que s'utilitzaran per avaluar-los.
Al llarg del curs els alumnes han d'estar informats sobre el seu progrs i els professors
han d'afavorir i facilitar aquesta comunicaci.
L'escola pot elaborar proves finals per fer en convocatria nica al final del curs. Els
resultats d'aquestes proves finals, conjuntament amb els resultats obtinguts en el
procs d'avaluaci contnua, serviran per determinar la qualificaci final del curs.
Tots els documents oficials de l'avaluaci s'han de conservar en el centre a disposici
de la Inspecci d'Educaci per a possibles comprovacions. Tamb, amb aquesta
finalitat, cal tenir en el centre el material que hagi contribut decisivament a atorgar una
qualificaci, fins a la segent convocatria de les mateixes caracterstiques.
L'escola ha d'establir els procediments adients a fi d'assegurar que en els diversos
mbits (departaments, o altres que escaigui, i claustre) es tingui coneixement dels
resultats acadmics dels alumnes, s'estudin aquests resultats i es prenguin, quan
escaigui, les decisions pertinents per revisar programacions, metodologies, aspectes
organitzatius i qualsevol altre aspecte de la docncia que sigui pertinent amb l'objectiu
467/688
de millorar els aprenentatges.
2.2 Certificats
Per obtenir els certificats de nivell intermedi i de nivell avanat cal superar una prova
segons el que estableix l'Ordre EDU/34/2009, de 30 de gener, per la qual s'organitzen
les proves especfiques de certificaci dels nivells intermedi i avanat dels
ensenyaments d'idiomes de rgim especial que s'imparteixen a les escoles oficials
d'idiomes.
Per a l'administraci i la qualificaci de les proves per obtenir els certificats s'han de
seguir les pautes especificades en l'Ordre esmentada.
Els alumnes d'alemany, angls, catal per a no catalanoparlants, espanyol per a
estrangers, francs, itali, rus i rab han de fer les proves que elabora el Departament
d'Ensenyament. Els alumnes de la resta d'idiomes han de fer les proves que elaboren
les escoles mateixes.
Per obtenir els certificats de nivell C1 i de nivell C2 de catal per a no catalanoparlants
cal superar una prova segons el que estableix la Resoluci EDU/1707/2010, de 20 de
maig, per la qual s'organitzen les proves especfiques de certificaci del nivell C1 i C2
dels ensenyaments d'idiomes de rgim especial que s'imparteixen a les escoles oficials
d'idiomes.
Per obtenir el certificat de nivell C1 d'alemany, d'angls i de francs cal superar una
prova segons el que estableix la Resoluci ENS/1365/2012, de 20 de juny, per la qual
s'organitzen les proves especfiques de certificaci del nivell C1 dels ensenyaments
d'idiomes de rgim especial que s'imparteixen a les escoles oficials d'idiomes.
Els alumnes de catal per a no catalanoparlants de nivell C1 i C2 i els alumnes
d'alemany, angls i francs de nivell C1 han de fer les proves que elabora el
En els cursos de certificat, la funci primordial de l'avaluaci contnua s donar
informaci tant a professors com a alumnes sobre l'assoliment de les capacitats que
tamb s'avaluaran en les proves de certificaci. Pel que fa als alumnes oficials, i en el
cas que la puntuaci obtinguda en les proves de certificaci sigui inferior a l'establerta
en la normativa perqu siguin declarats aptes, el professor o professora podr
considerar-los aptes si la informaci recollida sistemticament al llarg del curs ho indica
clarament, d'acord amb els lmits i criteris que s'estableixin en les sessions d'unificaci
de criteris.
Especial emet cada any instruccions sobre la matriculaci i distribuci dels candidats
lliures per a les proves de certificaci, i en fixa tant el nombre de convocatries i el
calendari com les dates de les sessions d'unificaci de criteris.
El Departament d'Ensenyament resol sobre les adaptacions que calgui fer per a aquells
candidats que, per dificultats especfiques acreditades documentalment, requereixen
468/688
unes condicions especials per fer les proves. Aquests candidats ho hauran de sollicitar
prviament i hauran d'acompanyar la sollicitud amb la justificaci documental
corresponent.

Reclamacions per qualificacions obtingudes al llarg del curs, en tots els cursos, i als
exmens finals de primer i quart curs
Les reclamacions respecte a les qualificacions obtingudes al llarg del curs, en tots els
cursos, i als exmens finals de primer i quart curs s'han de resoldre d'acord amb el
procediment previst en els apartats a i b de l'article 14 de l'Ordre EDU/34/2009, de 30
de gener.
En cas que la resoluci sigui objecte de nova reclamaci, aquesta s'ha de presentar als
serveis territorials o b al Consorci d'Educaci de Barcelona, mitjanant un escrit de la
persona interessada, que s'ha de presentar a travs del director o directora del centre.
El director o directora del centre ha de trametre als serveis territorials o al Consorci
d'Educaci de Barcelona aquesta reclamaci juntament amb una cpia de la
reclamaci original, una cpia de l'acta de la reuni en la qual s'hagi estudiat la
reclamaci, una cpia de la resoluci recorreguda i qualsevol altra documentaci que, a
iniciativa prpia o a petici de la persona interessada, consideri pertinent d'adjuntar-hi.
A partir de l'estudi de la informaci rebuda, i de l'informe ems per la Inspecci, els
serveis territorials o el Consorci d'Educaci de Barcelona resoldran definitivament.
Per tal que les tramitacions previstes siguin factibles, cal que el professor o professora
mantingui un registre de tots els elements que ha emprat per qualificar i que el conservi
en el centre.
Reclamacions per qualificacions finals dels cursos ordinaris de certificat (nivells bsic,
intermedi, avanat i C1 i C2) i per les qualificacions de les proves lliures
Les reclamacions respecte a les qualificacions finals dels cursos de certificat i a les
qualificacions de les proves lliures s'han de resoldre d'acord amb el procediment previst
en l'article 14 de l'Ordre EDU/34/2009, de 30 de gener.
3 Cursos especials
D'acord amb la disposici addicional primera del Decret 4/2009, de 13 de gener, i
segons el que determini el Departament d'Ensenyament, les escoles oficials d'idiomes
poden impartir cursos especials per perfeccionar competncies en idiomes.
Els cursos especials poden ser monogrfics o de llengua instrumental.
469/688
3.1 Cursos monogrfics

Es consideren cursos monogrfics els cursos de llengua d'especialitat (negocis,
llenguatge jurdic, mdic, etc.), d'aprofundiment en el coneixement de la realitat
sociocultural dels pasos on es parla la llengua que s objecte d'estudi (literatura,
histria, civilitzaci, costums, institucions, etc.), o b de treball d'actualitzaci lingstica
o de treball especfic per destreses.
Aquests cursos tenen com a destinatari qualsevol persona que acrediti tenir un nivell
igual o superior al cinqu curs de les EOI, tret dels de llengua d'especialitat, que es
poden adrear, sempre que la proposta ho justifiqui, a persones que acreditin tenir un
nivell igual o superior al nivell intermedi de les EOI. Aquests cursos es poden impartir al
llarg de l'any o b a l'estiu, amb una durada mnima de 30 hores i mxima de 45 hores.
3.2 Cursos de llengua instrumental

Les escoles oficials d'idiomes poden organitzar cursos de llengua instrumental
(d'actualitzaci i especialitzaci) a l'estiu o b durant l'any, amb una durada mnima de
30 hores i mxima de 90 hores, d'entre els idiomes impartits a l'escola que els organitzi.
En el cas que la demanda social aix ho requereixi, es poden organitzar cursos d'un
idioma no implantat de manera oficial en una determinada escola; aquests cursos es
poden organitzar sempre que la demanda no pugui ser assumida per una EOI de la
zona que imparteixi l'idioma de manera oficial. Aquests cursos han de tenir una durada
mnima de 30 hores i mxima de 90 hores.
El referent pel que fa als objectius i als continguts dels cursos de llengua instrumental
s el Decret 4/2009, de 13 de gener, pel qual s'estableix l'ordenaci i el currculum dels
ensenyaments d'idiomes de rgim especial.
3.3 Autoritzaci i reconeixement dels cursos especials

Els cursos especials (cursos monogrfics i cursos de llengua instrumental) han de ser
analitzats i informats per l'mbit de coordinaci que estableixi el centre, i aprovats pel
consell escolar, i han de ser autoritzats, previ informe de la Inspecci d'Educaci, pel
director o directora dels serveis territorials corresponents (a la ciutat de Barcelona, per
l'rgan competent del Consorci d'Educaci). La seva aprovaci i posterior autoritzaci
han de prendre en consideraci l'adequaci dels continguts d'aquests cursos a les
necessitats del context en el qual s'ubica l'EOI corresponent.
En el cas dels cursos d'idiomes no implantats a l'escola, cal presentar als serveis
territorials o al Consorci d'Educaci de Barcelona un informe del director o directora del
centre que justifiqui la necessitat del curs i l'adequaci de la proposta, avalat per
professors especialistes en la llengua. No es poden proposar ni autoritzar cursos
470/688
especials que, de manera simultnia, dupliquin el treball que es fa en els cursos

ordinaris.
Els centres han de vetllar per garantir la qualitat dels cursos especials.
Les propostes de cursos monogrfics o de cursos de llengua instrumental han de
seguir les pautes del model "Pautes per a l'elaboraci de la proposta d'un curs especial
d'EOI".
Per sollicitar-ne l'autoritzaci als serveis territorials o al Consorci d'Educaci de
Barcelona, el director o directora del centre ha de presentar la proposta i l'informe de
cada curs i ha de formular la sollicitud segons el model "Sollicitud d'autoritzaci d'un
curs especial".
L'autoritzaci d'un curs especial per part del director o directora dels serveis territorials
o de l'rgan competent del Consorci d'Educaci de Barcelona t validesa nicament
per a l'any o curs escolar per al qual se sollicita. Si el centre vol repetir l'activitat en un
curs o cursos posteriors, n'ha de sollicitar, anualment, la renovaci de l'autoritzaci als
serveis territorials o al Consorci d'Educaci de Barcelona, segons escaigui. Si la
proposta de curs no inclou canvis, el centre ha de presentar el document "Sollicitud
d'autoritzaci d'un curs especial" emplenat, fent-hi constar que es tracta d'una
renovaci de l'autoritzaci.
Els cursos especials poden ser autoritzats com a activitats de formaci permanent dels
professors del Departament d'Ensenyament, segons els parmetres establerts.
Els preus dels cursos especials es determinen en la corresponent normativa (ordre) de
preus pblics del Departament d'Ensenyament. El pagament al personal que els ha
d'impartir i la liquidaci de la retenci d'IRPF a l'Agncia Tributria s'han de fer d'acord
amb el procediment vigent, que s'estableix a l'Ordre EHA/586/2011, de 9 de mar.
3.4 Certificats
L'escola oficial d'idiomes ha d'emetre un certificat on es faci constar el nom del curs, la
durada i si escau la franja del nivell del Marc europeu com de referncia.
El certificat l'ha de signar el secretari o secretria del centre i comptar amb el vistiplau
del director o directora.
Certificats d'assistncia
Els alumnes que assisteixin a un 80% de les classes podran sollicitar un certificat
d'assistncia, en el cas que no hagin obtingut un certificat d'assoliment.
Certificats d'assoliment
Cursos A
En el cas que el nivell del curs ofert es consideri que correspon a la primera part d'un
curs ordinari d'escola oficial d'idiomes, i l'alumne hi hagi assistit amb regularitat i
aprofitament, el certificat que obtingui li permetr l'exempci del test de nivell (TN) de
471/688
les EOI per accedir al mateix curs, en modalitat ordinria o si escau a un curs B en
modalitat flexibilitzada.
Cursos B
En el cas que el nivell del curs ofert es consideri que correspon a la segona part d'un
curs ordinari d'escola oficial d'idiomes i l'alumne hi hagi assistit amb regularitat i
aprofitament, el certificat que obtingui li permetr l'exempci del test de nivell (TN) de
les EOI i l'accs al curs segent, en modalitat ordinria, o si escau en modalitat
flexibilitzada.
En qualsevol cas, en el certificat ems ha de constar:
"Aquest certificat permet l'exempci del test de nivell per accedir a XXXX curs d'una
escola oficial d'idiomes durant l'any acadmic 2015-2016."
4 Normativa d'aplicaci (currculum dels ensenyaments d'idiomes)
Decret 4/2009, de 13 de gener, pel qual s'estableix l'ordenaci i el currculum dels

ensenyaments d'idiomes de rgim especial (DOGC nm. 5297, de 15.1.2009)
Resoluci EDU/1707/2010, de 20 de maig, d'organitzaci experimental dels cursos
d'actualitzaci i especialitzaci per al perfeccionament de competncies en els
estudis de catal per a no catalanoparlants i les escoles oficials d'idiomes que els
imparteixen (DOGC nm. 5642, de 3.6.2010)
Resoluci ENS/1365/2012, de 20 de juny, per la qual s'organitzen els cursos
d'actualitzaci i especialitzaci equivalents al nivell C-1 per al perfeccionament de
competncies en els estudis d'alemany, d'angls i de francs, i s'estableixen les
escoles oficials d'idiomes que els imparteixen (DOGC nm. 6168, de 11.7.2012)
Ordre EDU/34/2009, de 30 de gener, per la qual s'organitzen les proves
especfiques de certificaci dels nivells intermedi i avanat dels ensenyaments
d'idiomes de rgim especial que s'imparteixen a les escoles oficials d'idiomes
(DOGC nm. 5318, de 13.2.2009)
Ordre EHA/586/2011, de 9 de mar, per la qual s'aprova el model 111
d'autoliquidaci de retencions i ingressos a compte de l'impost sobre la renda de
les persones fsiques sobre rendiments del treball i d'activitats econmiques,
premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda i es modifica altra
normativa tributria (BOE nm. 66, de 18.3.2011)
Ensenyaments artstics superiors

1 Documents dels centres superiors d'ensenyaments artstics
Els centres superiors d'ensenyaments artstics han de disposar dels documents
472/688
segents:
Les memries de verificaci dels ttols que imparteix, que han d'incloure els
sistemes de garantia interna de la qualitat.
Els plans d'estudis corresponents.
Els informes anuals de seguiment.
Els plans docents.
2 Ttols superiors d'ensenyaments artstics equivalents a un grau

2.1 Verificaci dels plans d'estudis
Els centres han de tenir, a disposici de l'Administraci educativa, la memria de
verificaci dels plans d'estudis que corresponen als ttols superiors que imparteixen.
Per a la implantaci de nous ttols o especialitats o b en el cas de nous centres,
aquests han de redactar la corresponent memria de verificaci en catal i castell,
que han de lliurar, en format digital i en paper, a la Direcci General de Formaci
Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial.
Aquesta memria s'ha d'ajustar a les prescripcions que estableix el Reial decret
21/2015, de 23 de gener, que modifica el Reial decret 1614/2009, de 26 d'octubre, pel
qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments artstics superiors regulats per la Llei
orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci, i pels reials decrets especfics
corresponents a cada ensenyament superior.
Per elaborar la memria cal tenir en compte la "Guia per a l'elaboraci i la verificaci de
les propostes de titulacions universitries de grau i mster"; el "Procediment per a la
presentaci de la proposta i l'avaluaci dels plans d'estudi dels ensenyaments artstics
superiors", i el model normalitzat de "Memria per a la verificaci del ttol oficial" de
l'Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), segons el que
estableix el conveni signat entre el Departament d'Ensenyament i l'Agncia per a la
Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya per a la verificaci, el seguiment, la
modificaci i l'acreditaci dels plans d'estudi dels ensenyaments artstics superiors.
Quan el Departament d'Ensenyament ha revisat la memria, el pla d'estudis s sotms
a una avaluaci externa per aquesta Agncia de Qualitat. L'informe favorable de l'AQU
s preceptiu perqu aquest pla d'estudis sigui aprovat pel Departament
d'Ensenyament.
2.2 Publicaci al DOGC dels plans d'estudis

Una vegada verificat el pla d'estudis, se n'ha de presentar un esquema a la Direcci
General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial, en format
digital i en catal i castell, per publicar-lo al DOGC. L'esquema ha de contenir els
473/688
punts segents:
1. Especialitats i itineraris.
2. Distribuci del pla d'estudis en crdits ECTS, per tipus de matria.
3. Distribuci dels crdits per matries, assignatures i cursos.
2.3 Informe anual de seguiment del ttol (IST)

Els centres que imparteixen ensenyaments artstics superiors han d'elaborar, cada curs
acadmic, un informe de seguiment de la implantaci del pla d'estudis.
Aquest informe de seguiment ha de seguir el contingut de la "Guia per al seguiment de
les titulacions oficials de grau i mster", elaborat per l'AQU.
D'acord amb aquesta "Guia", l'informe ha de contenir els punts segents:
1. Informaci pblica del desenvolupament operatiu de l'ensenyament.
2. Informaci pblica dels indicadors de l'ensenyament.
3. Anlisi valorativa del funcionament de l'ensenyament a partir de dades i
d'indicadors, en la qual caldr fer esment de la memria d'actuacions fetes i del
pla de treball del curs segent amb les propostes de millora corresponents, si
escau.
4. Idonetat del sistema de garantia interna de la qualitat que ha de seguir la Guia
d'avaluaci del disseny del sistema de garantia interna de la qualitat dels
ensenyaments artstics superiors, elaborada per l'AQU, per al seguiment de
l'ensenyament.
Els centres han de lliurar l'informe a la Inspecci d'Educaci abans del 30 de setembre.
La Inspecci hi adjuntar tamb el seu informe i enviar els dos documents a la
Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial,
que els trametr a l'AQU, en virtut del conveni signat entre el Departament
d'Ensenyament i l'AQU, esmentat a l'apartat Verificaci dels plans d'estudis. El
Departament d'Ensenyament i l'AQU faran un informe de devoluci per a cada centre
amb les mesures i actuacions que s'han de tenir en compte i/o aplicar.
2.4 Plans docents

El pla docent s la concreci per assignatures del punt 5.2 de la memria de verificaci
(vegeu "Guia AQU"). El pla docent de cada assignatura cont els mateixos apartats que
hi ha a les fitxes de les matries, adaptats a les assignatures corresponents.
474/688
Si com a resultat del seguiment anual s'hi detecten disfuncions, els plans docents es
poden modificar anualment.
Els centres que imparteixen ensenyaments artstics superiors han de lliurar al
Departament d'Ensenyament, abans del 30 de juny, els plans docents corresponents
als estudis i cursos oficials que impartiran el curs segent, en els casos de nova
implantaci o de modificaci.
2.5 Accs
Els centres han d'aplicar la Resoluci ENS/458/2015, de 9 de mar, per la qual
s'aproven les bases generals de les proves especfiques d'accs als ensenyaments
artstics superiors adaptats a l'Espai Europeu d'Educaci Superior, i es convoquen les
corresponents al curs 2015-2016, i tamb, si escau, la Resoluci ENS/280/2015, de 18
de febrer, del procediment de preinscripci i matrcula de l'alumnat als centres del
Servei d'Educaci de Catalunya i altres centres educatius, en els diversos
ensenyaments sostinguts amb fons pblics, per al curs 2015-2016.
2.6 Reconeixement i validaci de crdits

Els centres han d'aplicar la Resoluci ENS/2869/2011, de 21 de novembre, del
reconeixement i transferncia de crdits, validaci d'aprenentatges, del reconeixement
de crdits individualitzat i altres procediments especfics en l'mbit dels ensenyaments
artstics superiors.
2.6.1 Reconeixement de crdits

Els centres han de presentar, a la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial, la seva proposta de quadres de correspondncia de
reconeixement de crdits acadmics computables, abans del 30 de maig perqu els
acceptin, si escau.
2.6.2 Reconeixement per a la validaci de crdits

Els centres han de presentar, a la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial, la seva proposta motivada de reconeixement per a
la validaci de crdits acadmics computables dues vegades l'any: abans de la quarta
setmana de setembre i abans de la quarta setmana de gener, per resoldre, si escau.
2.7 Canvi d'especialitat
475/688
Els centres poden autoritzar el canvi d'especialitat dins d'una mateixa titulaci si hi ha
places vacants i es compleixen els requisits establerts a la memria de verificaci. El
canvi d'especialitat requereix que els alumnes superin prviament la prova especfica
d'accs a l'especialitat, llevat que la prova superada i la que hauria de superar fossin
comunes. En el cas d'ensenyaments superiors en els quals una part de la prova s
comuna, noms s'haur de fer la part no comuna.
En el canvi d'especialitat, les assignatures de les matries de formaci bsica
superades en l'especialitat d'origen s'incorporen a l'expedient acadmic de l'especialitat
de dest. A ms, els alumnes poden sollicitar el reconeixement de crdits d'altres
matries o assignatures superades, sollicituds que es resoldran d'acord amb els
procediments i els criteris que hagi establert el centre i aprovat el Departament
d'Ensenyament.
2.8 Permanncia
Els centres pblics i l'Escola Superior de Msica de Catalunya han d'aplicar la
Resoluci ENS/1510/2014, d'11 de juny, dels criteris de permanncia en els
ensenyaments artstics conduents a ttol superior.
2.9 Suplement europeu al ttol

Per a l'expedici del suplement europeu al ttol que preveuen l'article 18 del Reial
decret 1614/2009, de 26 d'octubre, i l'article nic del Reial decret 197/2015, de 23 de
mar, els centres han de seguir les instruccions que, a aquest efecte, establir el
El suplement s'expedir als alumnes que hagin finalitzat i superat els estudis i un cop
hagin sollicitat el ttol corresponent. Els centres facilitaran un fitxer d'acord amb les
caracterstiques que el Departament determini, que com a mnim contindr la
identificaci de cada alumne amb el seu expedient acadmic (pla d'estudis cursat i
resultats obtinguts). Les dades acadmiques que s'incorporin al suplement hauran
d'estar redactades en les tres llenges en qu s'expedir: catal, castell i angls.
3 Ttols de mster en ensenyaments artstics

A partir de les indicacions previstes a l'article 13 del Reial decret 1614/2009, per
homologar un ttol de mster artstic cal seguir els passos segents:
1. Els centres han de lliurar la memria del pla d'estudis del mster artstic, d'acord
amb l'esquema que s'indica a la "Guia per a l'elaboraci i la verificaci de les
propostes de titulacions universitries de grau i mster", perqu la verifiqui la
476/688
Especial, la qual l'enviar al Ministeri d'Educaci, Cultura i Esports.

2. El Ministeri dEducaci, Cultura i Esports la remetr a l'Agncia de Qualificaci
(AQU) per a l'avaluaci externa. Un cop valorada la proposta, la remetr al
Ministeri, que al seu torn l'enviar al Consell Superior d'Ensenyaments Artstics
perqu n'emeti un informe.
3. Vistos els informes de l'AQU i del Consell Superior d'Ensenyaments Artstics, el
Ministeri d'Educaci, Cultura i Esports dictar, en el termini de sis mesos des de
l'inici del trmit, la resoluci d'homologaci del ttol. Posteriorment ho comunicar
a l'Administraci educativa corresponent i l'inscriur al Registre central de ttols.
4 Cpia o plagi i honestedat acadmica

Les noves tecnologies de la comunicaci permeten l'accs universal a la informaci,
per alhora en possibiliten el mal s o l'apropiaci indeguda, per la qual cosa el centre
ha de vetllar perqu tots els alumnes coneguin i respectin la llei i els codis tics de la
bona prctica, les idees bsiques de la propietat intellectual i els drets d'autoria, i la
normativa en relaci amb la cpia i el plagi.
5 Normativa d'aplicaci (ensenyaments artstics superiors)

Marc estatal
Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci (BOE nm.106, de 4.5.2006)

Reial decret 1614/2009, de 26 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments artstics superiors regulats per la Llei orgnica de 2006, de 3 de
maig, educaci (BOE nm. 259, de 27.10.2009)
Reial decret 303/2010, de 15 de mar, pel qual s'estableixen els requisits mnims
dels centres que imparteixen ensenyaments artstics regulats en la Llei orgnica
2/2006, de 3 de maig, d'educaci (BOE nm. 86, de 9.4.2010)
Reial decret 630/2010, de 14 de maig, pel qual es regula el contingut bsic dels
ensenyaments artstics superiors de grau en art dramtic establerts a la Llei
orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci (BOE nm. 137, de 5.6.2010)
ensenyaments artstics superiors de grau en msica establerts a la Llei orgnica
ensenyaments artstics superiors de grau en dansa establerts a la Llei orgnica
477/688
ensenyaments artstics superiors de grau en disseny establerts a la Llei orgnica

ensenyaments artstics superiors de grau en conservaci i restauraci de bns
culturals establerts a la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci (BOE nm.
137, de 5.6.2010)
Reial decret 1618/2011, de 14 de novembre, sobre reconeixement d'estudis en
l'mbit de l'educaci superior (BOE nm. 302, de 16.12.2011)
Reial decret 21/2015, de 23 de gener, modifica el Reial decret 1614/2009, de 26
d'octubre, per establir l'ordenaci dels ensenyaments artstics superiors regulats
per la Llei orgnica de 2006, de 3 de maig, d'educaci (BOE nm. 3, de
07.02.2015)
Reial decret 197/2015, de 23 de mar, pel qual es modifica el Reial decret
1850/2009, de 4 de desembre, sobre expedici de ttols acadmics i professionals
corresponents als ensenyaments establerts per la Llei orgnica 2/2006, de 3 de
maig, d'educaci (BOE nm. 88, de 13.4.2015)
Marc autonmic
Decret 75/2007, de 27 de mar, pel qual s'estableix el procediment d'admissi de

l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons pblics (DOGC
nm. 4852, de 29.3.2007)
Decret 85/2014, de 10 de juny, dels ensenyaments artstics superiors (DOGC nm.
6042, de 12.6.2014)
Resoluci ENS/2869/2011, de 21 de novembre, del reconeixement i transferncia
de crdits, validaci d'aprenentatges, del reconeixement de crdits individualitzat i
altres procediments especfics en l'mbit dels ensenyaments artstics superiors
(DOGC nm. 6024, de 14.12.2011)
Resoluci ENS/1510/2014, d'11 de juny, dels criteris de permanncia en els
ensenyaments artstics conduents a ttol superior (DOGC nm. 6655, de 2.7.2014)
Resoluci ENS/1547/2014, de 23 de juny, per la qual s'aprova el pla d'estudis dels
ensenyaments artstics conduents al ttol superior d'art dramtic de l'Escola
Superior d'Art Dramtic de l'Institut del Teatre (DOGC nm. 6660, de 9.7.2014)
ensenyaments artstics conduents al ttol superior de disseny de l'Escola Superior
de Disseny i d'Arts Plstiques (DOGC nm. 6660, de 9.7.2014)
ensenyaments artstics conduents al ttol superior de conservaci i restauraci de
bns culturals de l'Escola Superior de Conservaci i Restauraci de Bns Culturals
de Catalunya (DOGC nm. 6660, de 9.7.2014)
ensenyaments artstics conduents al ttol superior de msica del Centre Autoritzat
478/688
de Grau Superior de Msica, Liceu (DOGC nm. 6660, de 9.7.2014)

ensenyaments artstics conduents al ttol superior de msica del centre Taller de
Msics (DOGC nm. 6660 de 9.7.2014)
de Disseny i Moda Felicidad Duce (DOGC nm. 6660, de 9.7.2014)
ensenyaments artstics conduents al ttol superior de msica de l'Escola Superior
de Msica de Catalunya (DOGC nm. 6660, de 9.7.2014)
de Disseny IED (DOGC nm. 6660, de 9.7.2014)
Resoluci ENS/458/2015, de 9 de mar, per la qual s'aproven les bases generals de
les proves especfiques d'accs als ensenyaments artstics superiors adaptats a
l'Espai Europeu d'Educaci Superior, i es convoquen les corresponents al curs 20152016 (DOGC nm. 6832, de 17.3.2015)
Ordre EDC/216/2005, de 4 de maig, per la qual es desenvolupa el procediment

d'expedici dels ttols acadmics i professionals no universitaris de Catalunya
(DOGC nm. 4385, de 17.5.2005)
Ensenyament de la religi
1 Aspectes generals
D'acord amb la normativa vigent, l'ensenyament de la religi t carcter optatiu per als
alumnes i s d'oferta obligatria per als centres.
El centre ha d'oferir a l'alumne o alumna de nou ingrs la possibilitat d'optar per rebre
l'ensenyament de la religi mitjanant el full de preinscripci o una declaraci d'acord
amb el model "Declaraci sobre l'opci per rebre l'ensenyament de la religi o l'atenci
educativa alternativa per als alumnes de nou ingrs en el centre" (educaci infantil,
educaci primria, ESO o batxillerat), segons l'etapa educativa que correspongui.
La petici de plaa en un centre privat amb carcter propi que expressi una confessi
religiosa s una manera d'optar per la formaci religiosa i moral que s'hi imparteix.
Els pares o tutors legals dels alumnes, per iniciativa prpia, poden modificar l'opci feta
comunicant-ho per escrit al director o directora del centre abans de l'inici de cada curs.
479/688
2 Segon cicle d'educaci Infantil

Correspon a l'equip directiu del centre adoptar les mesures organitzatives pertinents
per a la deguda atenci educativa d'acord amb l'opci dels seus pares perqu els
infants rebin ensenyaments de religi o no, que s d'oferta obligatria per als centres i
de carcter optatiu per a les famlies, a fi que l'elecci d'una opci o de l'altra no suposi
cap mena de discriminaci.
3 Educaci primria
Per als alumnes de l'educaci primria s'aplica el que disposa el Decret 142/2007 pel
qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci primria.
Les rees de religi i d'educaci en valors socials i cvics sn d'oferta obligatria per als
centres i de carcter optatiu per a les famlies. L'avaluaci d'aquestes rees s'ha de fer
amb els mateixos criteris i efectes que la de les altres rees.
Correspon a l'equip directiu dels centres privats, adoptar les mesures organitzatives
pertinents per tal que els alumnes rebin la deguda atenci educativa d'acord amb
l'opci del seus pares o tutors legals perqu cursin ensenyaments de religi o no, a fi
que l'elecci d'una opci o de l'altra no suposi cap mena de discriminaci.
4 Educaci secundria obligatria

4.1 1r i 3r d'ESO
L'ensenyament de la religi s d'oferta obligatria pel centre i l'avaluaci s'ha de fer
amb els mateixos criteris i efectes que la de les altres matries.
4.2 2n i 4t d'ESO
L'ensenyament de la religi a l'educaci secundria obligatria s'ha d'efectuar d'acord
amb el que determina el Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix
l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria obligatria, modificat pel
Decret 51/2012, de 22 de maig.
La formaci religiosa s avaluable, tant en les opcions confessionals com en l'opci
d'histria i cultura de les religions, i es t en compte en la decisi de promoci al curs
segent per no pas en el clcul de la qualificaci mitjana.
Les activitats d'atenci educativa alternatives a l'ensenyament de la religi s'avaluen
dins el conjunt de matries optatives.
480/688
5 Batxillerat
5.1 1r de batxillerat
La matria de religi s una matria especfica de 70 hores. L'avaluaci dels
ensenyaments religiosos s'ha de fer amb els mateixos criteris i efectes que la de les
altres matries.
5.2 2n de batxillerat
L'ensenyament de la religi al batxillerat s'ha d'efectuar d'acord amb el que determina
el Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments
del batxillerat. La matria comuna de religi s d'oferta obligatria per als centres i de
carcter voluntari per als alumnes i s'imparteix en una de les franges de l'horari
destinada a matries optatives o de modalitat.
La matria de religi s avaluable i es t en compte en la decisi de promoci de curs,
per no pas en el clcul de la qualificaci mitjana de batxillerat.
6 Docncia de la religi en els centres pblics

(Vegeu tamb el document "Personal docent".)
Mestres de religi
Els mestres de la plantilla de les escoles que ho vulguin tenen prioritat per impartir
l'rea de religi. Els interessats han de comunicar-ho al director o directora del centre
abans de finalitzar el mes de maig per tal que puguin ser proposats per les autoritats
religioses corresponents, d'acord amb l'establert respecte a aquesta qesti.
Quan en les previsions per al curs segent no hi hagi prou mestres de la plantilla
habilitats per impartir l'rea de religi a tots els alumnes interessats, el centre ho ha de
comunicar, abans de finalitzar el mes de maig, als serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al Consorci d'Educaci, a fi que es pugui fer arribar la petici als
responsables de la confessi religiosa corresponent i assignar els docents que hagin
d'impartir aquests ensenyaments.
Professors de religi
En els instituts, les opcions confessionals de religi les impartiran els professors
designats en el marc dels acords amb cada confessi religiosa. L'opci no confessional
de la religi (histria i cultura de les religions) la impartiran preferentment els professors
que tenen els requisits de titulaci per impartir les matries de geografia i histria o de
filosofia. Les activitats d'atenci educativa, a l'ESO, i les matries optatives alternatives
a la religi que corresponguin segons l'organitzaci del centre, al batxillerat, les
481/688
impartiran professors adients en funci de l'oferta i de l'organitzaci del centre.
7 Normativa d'aplicaci (ensenyament de la religi)

de l'educaci primria (DOGC nm. 4915, 29.6.2007)
de l'educaci secundria obligatria (DOGC nm. 4915, 29.6.2007)
Decret 51/2012, de 22 de maig, de modificaci del Decret 143/2007, de 26 de juny,
pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria
obligatria (DOGC nm.6135, de 24.5.2012)
Ensenyaments de dansa de grau professional

1 Incorporaci dels alumnes als ensenyaments de dansa de grau professional
La incorporaci als ensenyaments de dansa de grau professional es fa a travs d'una
prova d'accs que es regula a l'Ordre EDU/484/2008, de 12 de novembre, per la qual
s'organitzen les proves especfiques d'accs als ensenyaments professionals de dansa.
El Departament d'Ensenyament convoca anualment aquesta prova, la superaci de la
qual ser vlida per a la matriculaci, exclusivament en el curs acadmic en qu s'ha
convocat.
La convocatria estableix el perode d'inscripci a les proves, que coincideix amb la
data d'inici de la preinscripci a l'educaci primria i a l'educaci secundria obligatria,
el calendari de les proves, l'estructura, les matries per a cada curs d'accs i
especialitat, i tamb els criteris de composici de les comissions avaluadores.
Els continguts i orientacions bsiques per a les proves d'accs a primer curs de totes
les especialitats es poden consultar al web del Departament d'Ensenyament. D'acord
amb l'Ordre EDU/484/2008 i la resoluci anual corresponent, els centres on es fan les
proves han de fer pblica la informaci del calendari i horari detallat de les proves, el
vestuari i el material necessari per a cadascuna de les parts de la prova.
Els centres han de tenir a disposici de l'aspirant la informaci sobre els continguts dels
exercicis de cada part de la prova i els criteris d'avaluaci, d'acord amb les instruccions
del Departament d'Ensenyament.
Cada centre ha de fer pblica l'oferta de places per curs i especialitat, un cop
482/688
descomptades les places per als repetidors i els trasllats d'expedient. L'oferta de places
dels cursos diferents de primer per a cada especialitat la determina el centre, deduint
les places que cobreix per promoci o repetici de curs, i ha de preveure una reserva
adequada de les places vacants per a trasllats d'expedients d'altres centres.
Estan exempts de fer la prova els alumnes que es tornen a matricular en els estudis
reglats, desprs d'un temps d'absncia en un centre, si tenen aprovada almenys una
assignatura del grau professional. Si aquesta situaci comporta un canvi de pla
d'estudis, s'ha d'aplicar, a les assignatures que hagin superat, el procs d'equivalncies
que estableix la normativa corresponent.

Les places de cada curs i especialitat s'assignen per ordre decreixent de la puntuaci
que s'ha obtingut a les proves d'accs.
Els alumnes que provenen de centres integrats pblics tenen prioritat a l'hora d'accedir
als ensenyaments de dansa de grau professional que s'imparteixen en centres integrats
pblics, per tal d'afavorir-ne la continutat de l'itinerari formatiu. Les sollicituds de
trasllat s'han de presentar en el mateix termini d'inscripci a les proves d'accs, que
s'especifica a la resoluci de preinscripci i matrcula. Tamb es pot fer el trasllat
durant el curs acadmic, en funci de la disponibilitat de places vacants.
Si resten places vacants, es podran adjudicar a persones que han superat la prova en
altres centres.
Un cop finalitzada la primera convocatria i efectuada la matriculaci, si resten places
vacants es podr fer una segona convocatria. A la segona convocatria es poden
oferir les places vacants de la primera convocatria i places no ofertes en la primera
convocatria.
2 Simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb estudis de dansa

Els alumnes que cursen ESO o batxillerat i dansa poden sollicitar l'aplicaci de les
mesures de simultanetat en els termes que estableix la normativa corresponent, les
quals es recullen al document "Simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb
estudis de dansa".
Els centres que imparteixen ensenyaments de dansa de grau professional sn els
responsables d'avaluar els alumnes de batxillerat que sollicitin l'aplicaci de les
mesures de simultanetat, durant el procs de la prova d'accs, i d'emetre el certificat
corresponent en superar qualsevol dels cursos, si escau.
3 Avaluaci dels ensenyaments de dansa de grau professional. Promoci i

permanncia
483/688
L'avaluaci ha de ser contnua i integradora, i s'ha de fer d'acord amb els objectius que
s'estableixen per a cada assignatura en l'annex 1 del Decret 24/2008 i tenint en compte
els objectius que el centre estableixi en el projecte curricular. L'avaluaci s
responsabilitat de tots els professors que intervenen en la formaci de l'alumne,
constituts en junta d'avaluaci i coordinats pel tutor o tutora.
L'alumne pot recuperar les assignatures suspeses mitjanant la superaci de les
proves extraordinries dins del mateix curs escolar.
Es pot superar el curs tot i haver susps dues assignatures. Si les assignatures no
superades d'un o ms cursos sn ms de tres, s'haur de repetir tot el curs.
Aix mateix, d'acord amb el Reial decret 898/2010, la no-superaci de les assignatures
que es detallen a continuaci impedir, en tots els casos, la promoci al curs segent:
Per a l'especialitat de dansa clssica: la matria de dansa clssica.

Per a l'especialitat de dansa contempornia: la matria de dansa contempornia.
Per a l'especialitat de dansa espanyola: les matries d'escola bolera, dansa
estilitzada i flamenc.
Les assignatures avaluades negativament que tenen continutat en el curs segent es

poden superar si l'alumne supera la matria vinculada del curs segent i t l'informe
favorable de la junta d'avaluaci. Si les assignatures avaluades negativament no tenen
continutat en el curs segent, l'alumne haur de dur a terme les activitats
d'ensenyament i aprenentatge de les assignatures no superades el curs anterior.
La permanncia en els ensenyaments de dansa de grau professional s d'un mxim de
vuit cursos. No es podr romandre ms de dos anys en el mateix curs excepte en el
cas de 6 curs. El Departament d'Ensenyament, de manera excepcional, a proposta del
director o directora del centre i amb l'informe previ de la comissi avaluadora de
l'alumne, podr ampliar en un any la permanncia en el grau professional.
4 Matrcula en ms d'un curs acadmic en un any

El Departament d'Ensenyament pot autoritzar, a petici del centre, que un alumne es
pugui matricular, excepcionalment, en ms d'un curs acadmic en un any.

L'alumne, el pare, la mare o tutor o tutora legal pot sollicitar l'anullaci de la matrcula
perqu s baixa en el centre o per suspensi de matrcula.
Per anullar la matrcula perqu s baixa en el centre, l'alumne ho ha de comunicar per
escrit.
Per suspendre la matrcula, l'alumne ho ha de sollicitar a la direcci del centre, i se li
484/688
concedir si hi ha causes justificades (malaltia greu o circumstncies familiars greus).

La suspensi implica la reserva de la plaa i que no es comptabilitzi la convocatria o
convocatries a l'efecte de la permanncia al grau professional.
La tutoria i l'orientaci sn activitats docents que han de fer els professors del centre. El
o la docent responsable de la tutoria, per vetllar pel procs d'ensenyament i
aprenentatge i per a la formaci individual de l'alumne, ha de coordinar els professors
que intervenen en la seva formaci i intercanviar informaci amb la famlia de l'alumne.
En els centres integrats, el centre ha de vetllar perqu la tutoria reculli la tasca
pedaggica dels ensenyaments de rgim general i els ensenyaments de dansa.
Correspon a l'equip directiu establir les mesures organitzatives necessries per poder
fer efectiva una correcta orientaci educativa i acci tutorial.
7 Documents d'avaluaci dels ensenyaments de dansa de grau professional

Els documents d'avaluaci dels ensenyaments professionals de dansa sn els
segents: l'expedient acadmic personal, les actes d'avaluaci, el llibre de
qualificacions i els informes d'avaluaci individualitzats.
Els documents d'avaluaci s'arxiven i es custodien al centre. El secretari o secretria
n's responsable de l'arxiu i la custdia, i de l'emissi dels certificats que se sollicitin.
El director o directora, com a responsable de totes les activitats del centre, ho s tamb
de les d'avaluaci, i visa, amb la seva signatura, els documents d'avaluaci oficials.
Expedient acadmic
L'expedient acadmic s un document que t per funci recollir de manera acumulativa
els resultats de l'avaluaci dels alumnes al llarg del grau.
L'expedient acadmic cont les dades d'identificaci del centre; les dades personals de
l'alumne; les dades i la documentaci d'incorporaci al grau i, si escau, la corresponent
a possibles convalidacions; els resultats de les avaluacions finals de curs; les decisions
de promoci; les adequacions curriculars individualitzades, si escau; les observacions
que la comissi d'avaluaci consideri oport de fer-hi constar, i qualsevol resoluci
administrativa de carcter singular.
Actes d'avaluaci
Les actes d'avaluaci de final de curs les han de signar tots els professors de la
comissi d'avaluaci i han de comptar amb el vistiplau del director o directora del
centre.
Llibre de qualificacions
485/688
El llibre de qualificacions es pot sollicitar cada curs a la Secci d'Escolaritzaci del

Departament d'Ensenyament, per als nous alumnes. s el document oficial que
reflecteix els ensenyaments cursats.
Si un alumne cursa ms d'una especialitat, o b canvia d'especialitat, cal emplenar un
llibre de qualificacions per cadascuna de les especialitats cursades, i indicar, si escau,
a la pgina "estudis previs dels ensenyaments professionals en una altra especialitat"
(pgines 18-19) les assignatures comunes superades, les optatives que no ha de tornar
a cursar i la qualificaci obtinguda en l'especialitat d'origen.
El canvi d'especialitat o el fet de cursar dues especialitats s'ha de fer constar en el
mateix llibre de qualificacions de l'alumne, mitjanant la diligncia corresponent.
El llibre de qualificacions ha de contenir les qualificacions obtingudes per l'alumne, la
informaci sobre la seva permanncia en el centre i, si escau, sobre els trasllats de
matrcula. Correspon als centres formalitzar i custodiar aquest llibre.
A la pgina 4 s'ha d'indicar si l'alumne ha accedit al centre havent superat la prova
d'accs, especificant-ne el curs, o b si prov d'un pla d'estudis anterior.
Si els alumnes s'incorporen des de plans d'estudis anteriors, s'ha d'adjuntar al llibre de
qualificacions que s'obri i d'acord amb el pla d'estudis vigent LOE un certificat
d'estudis sobre els ensenyaments cursats segons aquests plans. A ms s'ha d'indicar,
a les pgines 31 i 32, fent la diligncia corresponent, els cursos superats en el pla
d'estudis anterior, les assignatures pendents, si escau, i el curs al qual es matricula del
pla d'estudis LOE.
Els resultats de l'avaluaci de cada assignatura del currculum s'expressen a les
pgines 18-28 del llibre de qualificacions, fent servir l'escala numrica de l'1 al 10,
sense decimals.
Si un alumne passa al curs segent amb alguna assignatura pendent, un cop l'hagi
aprovada, s'ha de fer constar la qualificaci obtinguda a la pgina corresponent a l'any
acadmic en qu s'aprovi.
En el cas que l'alumne no hagi de cursar alguna assignatura, aquesta s'ha d'especificar
a la casella destinada a la qualificaci amb l'expressi "Convalidaci".
Les assignatures que constin com a convalidades no es tenen en compte per calcular
la nota mitjana de l'expedient acadmic.
En finalitzar el curs acadmic, la direcci del centre en qu estigui matriculat l'alumne
ha de certificar l'escolaritzaci a les pgines 16 i 17.
En el cas d'alumnes de sis amb una o dues assignatures suspeses, s'ha d'emplenar
una pgina per cada curs, amb el nom de les assignatures de les quals es matricula. La
mitjana acadmica del curs es calcula sumant totes les notes corresponents a sis
curs, sumant les notes de les dues pgines, si escau.
En el cas que el Departament d'Ensenyament hagi autoritzat l'ampliaci de la
permanncia, aquesta s'ha d'especificar a la pgina corresponent de l'apartat de dades
de matrcula i a la pgina 17 en l'apartat dels anys de permanncia en els
486/688
ensenyaments professionals de dansa.

En el cas dels alumnes que estiguin autoritzats a fer dos cursos en un any, les matries
i les notes s'han de consignar en la mateixa pgina, i aquesta autoritzaci s'ha
d'especificar a la pgina corresponent de l'apartat de dades de matrcula (pgines de 4
a 12).
El trasllat de centre s'ha de fer constar a travs de la diligncia corresponent (pgines
de 13 a 15) al llibre de qualificacions, i s'ha de comprovar que les qualificacions
descrites concordin amb les de les actes d'avaluaci.
Si un alumne es trasllada de centre, el centre d'origen ha d'enviar al centre de
destinaci, a sollicitud d'aquest, l'expedient acadmic personal i el llibre de
qualificacions.
Quan una matrcula s'hagi d'anullar, s'ha de fer constar aquesta circumstncia
mitjanant una diligncia a les pgines 31 i 32, destinades a observacions.
A l'efecte de permanncia al grau professional de dansa, cal comptar tots els anys que
l'alumne hagi estat matriculat en aquests ensenyaments i en la mateixa especialitat, en
qu tamb cal tenir en compte, si s el cas, els procedents de plans d'estudis anteriors.
Un cop superats els ensenyaments professionals de dansa, en el llibre de
qualificacions s'han de fer constar les dades relatives a la sollicitud, per part de
l'alumne, de l'expedici del ttol corresponent (pgina 29), tot i que a les lnies 3 i 4, on
diu "ttol professional de msica" ha de dir "ttol professional de dansa".
Una vegada superats els estudis de dansa de grau professional, s'ha de lliurar a
l'alumne el llibre de qualificacions desprs d'haver emplenat les dades de la pgina 30.
El centre ha de guardar cpia d'aquesta pgina per tenir constncia del lliurament
d'aquest document, i l'ha d'incorporar a l'expedient personal de l'alumne.
Als alumnes que hagin iniciat els ensenyaments de dansa en altres plans d'estudi, se'ls
ha de lliurar el llibre de qualificacions respectiu de cada pla.
8 Altres funcions del conservatori i dels centres de dansa de grau professional

Els conservatoris i centres professionals de dansa podran portar a terme tasques
d'orientaci, assessorament i seguiment als alumnes i a les escoles de dansa
autoritzades o altres centres que aix ho sollicitin dins del marc de projectes de dansa i
per donar suport als itineraris professionalitzadors de la dansa.
Aix mateix, els conservatoris i centres professionals de dansa podran portar a terme
accions per a la difusi de la dansa, en collaboraci amb altres institucions o centres.
9 Normativa d'aplicaci (ensenyaments de dansa de grau professional)
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci: articles 65.5. i 65.9 (DOGC nm. 5422, de
487/688
16.7.2009)
Reial decret 898/2010, de 9 de juliol, pel qual es modifica el Reial decret 85/2007,
de 26 de gener, pel qual es fixen els aspectes bsics del currculum dels
ensenyaments professionals de dansa regulats per la Llei orgnica 2/2006, de 3 de
maig, d'educaci (BOE nm. 169, de 13.7.2010)
L'organitzaci dels ensenyaments de dansa de grau professional s'ha de fer d'acord

amb el Decret 24/2008, de 29 de gener, pel qual s'estableix l'ordenaci curricular dels
ensenyaments de dansa de grau professional i se'n regula la prova d'accs (DOGC
nm. 5060, de 31.01.2008).
Aquest Decret es desplega mitjanant la normativa segent:
Resoluci EDU/1026/2008, de 31 de mar, per la qual s'estableix el procediment

per a l'autoritzaci d'assignatures optatives en els ensenyaments de dansa de grau
professional i en els ensenyaments de msica de grau professional (DOGC nm.
5108, de 10.04.2008)
Resoluci EDU/1025/2008, d'1 d'abril, per la qual s'autoritza als centres que
imparteixen els ensenyaments de dansa de grau professional l'oferta de formaci
prctica en empreses (DOGC nm. 5108, de 10.04.2008)
Resoluci ENS/318/2014, de 13 de febrer, de convocatria de les proves
especfiques d'accs als ensenyaments professionals de msica i de dansa per al
curs 2014-2015 (DOGC nm. 6567, de 21.02.2014)
Ordre EDU/484/2008, de 12 de novembre, per la qual s'organitzen les proves
especfiques d'accs als ensenyaments professionals de dansa (DOGC nm. 5262,
de 20.11.2008; correcci d'errades en el DOGC nm. 5317, pg. 11009, de
12.2.2009)
Ordre EDU/518/2008, de 26 de novembre, per la qual s'estableixen les condicions
per al canvi d'especialitat dins els ensenyaments de grau professional de dansa i
de msica (DOGC nm. 5272, de 04.12.2008)
Ordre EDU/543/2008, de 3 de desembre, per la qual s'estableixen els criteris que
permeten al professorat especialista impartir les assignatures optatives en els
ensenyaments de grau professional de dansa i de msica (DOGC nm. 5280, de
17.12.2008)
Ordre EDU/289/2009, de 26 de maig, per la qual s'estableix el procediment per al
reconeixement de crdits cursats en altres centres en els ensenyaments de grau
professional de dansa i de msica (DOGC nm. 5396, de 09.06.2009)
Resoluci de 8 de gener de 2009, del director general d'Ensenyaments Artstics i
Especialitzats, per la qual s'estableixen les condicions per a la matriculaci, amb
carcter excepcional, en ms d'un curs acadmic en els ensenyaments de msica i
de dansa de grau professional
Ensenyaments de msica de grau professional
488/688
1 Incorporaci dels alumnes als ensenyaments de msica de grau professional

Per accedir als ensenyaments de msica de grau professional cal superar una prova
especfica d'accs que es regula a l'Ordre EDU/31/2009, de 4 de febrer, per la qual
s'estableix l'organitzaci de les proves especfiques d'accs als ensenyaments
professionals de msica.
El Departament d'Ensenyament convoca anualment aquesta prova, la superaci de la
qual ser vlida per a la matriculaci, exclusivament en el curs acadmic en qu s'ha
convocat.
La convocatria estableix els centres, les dates, la composici de les comissions
avaluadores i les caracterstiques concretes de la prova. Els continguts i orientacions
bsiques per a les proves d'accs a primer curs es poden consultar al web del
Departament d'Ensenyament. Els centres han de tenir a disposici de l'aspirant la
informaci sobre els continguts dels exercicis de cada part de la prova en tots els
cursos i els criteris d'avaluaci, d'acord amb les instruccions dictades a aquest efecte
pel Departament d'Ensenyament.
Els centres han de convocar proves d'accs per a totes les places vacants de les
especialitats i cursos que ofereixen.
L'oferta de places dels cursos diferents de primer per a cada especialitat la determina el
centre deduint les places que cobreix per promoci o repetici de curs, i ha de preveure
una reserva del 10% de les places vacants per a trasllats d'expedients d'altres centres,
d'acord amb el procediment segent: s'aplica el percentatge de reserva per trasllat del
10% i, si la fracci resultant s superior a 0,5, s'arrodoneix al nombre superior.
Els centres poden, a ms, convocar proves d'accs per a aquelles especialitats i cursos
per als quals no hagin previst places vacants, per poder cobrir les que es puguin
generar amb posterioritat.
Estan exempts de fer la prova:
a. els alumnes que cursen l'assignatura optativa d'instrument complementari al
centre i volen que aquest instrument sigui el principal o una segona especialitat.
En aquest cas ser necessari un informe positiu de la comissi avaluadora, que
ha d'especificar el curs al qual es pot incorporar l'alumne, sempre que hi hagi
places vacants;
b. els alumnes que es tornen a matricular als estudis reglats desprs d'un temps
d'absncia de matrcula en un centre, si tenen aprovada almenys una assignatura
dels ensenyaments de grau professional. Si aquesta situaci comporta accedir a
un pla d'estudis diferent del que s'havia cursat, cal aplicar el procs
489/688
d'equivalncies que estableix la normativa corresponent a les assignatures que

hagi superat. Aquests alumnes es poden incorporar al curs segent del que van
superar per complet.

Segons el Decret 25/2008, les places de cada especialitat s'assignen per ordre
decreixent de la puntuaci obtinguda en les proves d'accs. Si la demanda de places
s superior a l'oferta de places de l'especialitat, s'han d'adjudicar prioritriament a les
persones que hagin superat les proves d'accs en el centre. Si resten places vacants,
es podran adjudicar a les persones que han superat la prova en altres centres.
L'adjudicaci de places reservades per trasllat s'ha de fer per a cada especialitat,
d'acord amb el criteri segent: primer els alumnes procedents de l'Escolania de
Montserrat, ordenats per la qualificaci de la nota de l'expedient acadmic de l'ltim
curs, i posteriorment els alumnes procedents d'un altre centre reglat, ordenats per la
qualificaci de la nota de l'expedient acadmic de l'ltim curs. En cas d'empat, cal
aplicar els criteris especificats en la resoluci de preinscripci i matrcula.
Les sollicituds de trasllat s'han de presentar en el mateix termini que el de la inscripci
a les proves d'accs, que s'especifica en la resoluci de preinscripci i matrcula.
Tamb es pot fer el trasllat, si hi ha places vacants, durant el curs acadmic. En aquest
cas, el centre d'origen ha de trametre al centre de destinaci l'expedient acadmic
personal i el llibre de qualificacions, a ms d'un informe d'avaluaci individualitzat, en
qu s'ha de recollir tota la informaci necessria per continuar el procs
d'aprenentatge.
Un cop descomptades les places per als alumnes repetidors i les places reservades per
als trasllats, els centres han de fer pblica l'oferta de places per a cada curs i
especialitat, d'acord amb el calendari que estableix la resoluci anual de preinscripci i
matrcula.
Cal adjudicar les places que s'ofereixen, per a cada especialitat, d'acord amb els criteris
de prioritzaci segents:
a. Aspirants que hagin superat la prova d'accs en el mateix centre on volen cursar
els ensenyaments, ordenats per la qualificaci de la prova d'accs.
b. Alumnes que s'han traslladat de centre i que no han accedit a les places
reservades.
c. Alumnes del mateix centre que canvien d'especialitat.
d. Aspirants que han superat la prova d'accs en altres centres, ordenats per la
qualificaci de la prova d'accs.
490/688
e. Alumnes que volen cursar una segona especialitat al centre.

f. Alumnes que han superat la prova d'accs a ms d'una especialitat i que ja han
obtingut plaa en altres especialitats.
g. Alumnes que tornen al centre desprs d'un temps d'absncia de matrcula i que
tenen aprovada almenys una assignatura del grau professional.
Un cop finalitzada la primera convocatria i efectuada la matriculaci, si resten places
vacants es far la segona convocatria.
A la segona convocatria es poden oferir les places vacants de la primera convocatria
i places no ofertes en la primera convocatria.
Per a les places vacants de la convocatria de les proves especfiques d'accs del mes
de juny, l'assignaci s'ha de fer seguint l'ordre decreixent de les puntuacions
obtingudes.
Per a les places no ofertes en la convocatria de les proves especfiques d'accs del
mes de juny, l'assignaci es fa per aquest ordre: en primer lloc s'assigna directament la
plaa als alumnes que, havent-se presentat a la primera convocatria del mateix any,
l'hagin superada i no hagin obtingut plaa, seguint l'ordre decreixent de les puntuacions
obtingudes. En segon lloc s'assigna la plaa a la resta dels alumnes, seguint l'ordre
decreixent de les puntuacions obtingudes.
Per possibilitar que el centre pugui redistribuir les places que puguin quedar vacants un
cop feta la convocatria de les proves especfiques d'accs del mes de setembre, el
centre educatiu ha de fer pblic, abans de l'inici de la convocatria de setembre,
l'acreixement de places entre les especialitats que consideri adients en cas que, un cop
feta la segona convocatria, restin places vacants. L'assignaci de places es fa, en
primer lloc, assignant directament la plaa als alumnes que, havent-se presentat a la
convocatria de juny del mateix any, l'hagin superada i no hagin obtingut plaa, seguint
l'ordre decreixent de les puntuacions obtingudes. En segon lloc s'assignen les places
als alumnes que s'han presentat a la convocatria de setembre, seguint l'ordre
decreixent de les puntuacions obtingudes.
2 Simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb estudis de msica

Els alumnes que cursen ESO o batxillerat i msica podran sollicitar l'aplicaci de les
mesures de simultanetat en els termes que estableix la normativa corresponent i que
es recullen en el document "Simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb estudis
de msica".
Els alumnes podran obtenir del director o directora del conservatori o centre
professional la convalidaci de determinades matries dels ensenyaments
professionals de msica, tal com disposa el Reial decret 242/2009, de 27 de febrer.
491/688
Per obtenir la convalidaci cal presentar un certificat acadmic ems pel centre de
batxillerat que acrediti la superaci de les matries de batxillerat que sn equivalents a
les matries d'ensenyaments de msica de grau professional que es volen convalidar.
Les matries d'ensenyaments de msica objecte de convalidaci no es tenen en
compte en el clcul de la nota mitjana.
Les matries objecte de convalidaci sn:
Matria de
batxillerat
Si s'ha aprovat
Matria dels ensenyaments de msica de

grau professional
Es pot convalidar
Dos cursos d'educaci corporal, o
Anatomia aplicada
d'assignatures de contingut anleg*
Arts escniques
Dos cursos d'interpretaci i escena
Dos cursos d'una assignatura de contingut
Cultura audiovisual
anleg*
Histria de la
Dos cursos d'histria de la msica o d'una
msica i la dansa assignatura de contingut anleg*
Llenguatge i
Un curs de llenguatge musical
prctica musical
(*) En el cas de sollicituds de convalidaci referides a assignatures de contingut anleg
a les determinades pel Reial decret 242/2009, el director o directora del centre de
secundria ha de demanar un informe a la Subdirecci General d'Ordenaci de la
Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial, en relaci amb la
verificaci de l'analogia proposada, per determinar si la convalidaci s procedent o no.
3 Avaluaci dels ensenyaments de msica de grau professional. Promoci i

permanncia
L'avaluaci ha de ser contnua, integradora i individualitzada i cal fer-la d'acord amb els
objectius establerts per a cada assignatura en l'annex 1 del Decret 25/2008 i tenint en
compte els objectius que el centre estableixi en el projecte curricular. L'avaluaci s
responsabilitat del conjunt de professors que intervenen en la formaci de l'alumne,
reunits en junta d'avaluaci i coordinats pel tutor o tutora.
L'alumne pot recuperar les assignatures suspeses mitjanant la superaci de les
proves extraordinries.
Es pot superar el curs tot i haver susps dues assignatures. Si les assignatures no
superades d'un o ms cursos sn ms de tres, s'haur de repetir tot el curs.
Si les assignatures avaluades negativament es refereixen a la prctica i tenen
continutat en el curs segent, es poden superar si l'alumne supera la matria vinculada
del curs segent i t l'informe favorable de la junta d'avaluaci. En la resta de casos
l'alumne haur de dur a terme les activitats d'ensenyament i aprenentatge de les
assignatures no superades el curs anterior. Les assignatures optatives avaluades
negativament poden ser canviades, a sollicitud dels alumnes, amb el vistiplau de
492/688
l'equip docent.
Si en finalitzar el sis curs l'alumne t tres o ms assignatures pendents de superar,
haur de repetir tot el curs. Si les assignatures avaluades negativament sn com a
mxim dues, noms caldr que superi les assignatures pendents.
El lmit de permanncia al grau professional de msica, si s'hi accedeix a primer, s de
vuit anys. No es podr romandre ms de dos anys al mateix curs, excepte en el cas de
sis.
El Departament d'Ensenyament, amb carcter excepcional, a proposta del director o
directora del centre i previ informe de la comissi avaluadora de l'alumne, pot ampliar
en un any la permanncia en el grau professional, en supsits greus que impedeixin el
desenvolupament normal dels estudis.
Aix mateix tamb es podr autoritzar, amb una resoluci de la Direcci General de
Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial, concrecions
individuals ajustades al ritme d'aprenentatge i singularitats dels alumnes, a proposta del
director o directora del centre i previ informe de la Inspecci d'Educaci.
4 Matrcula en ms d'un curs acadmic. Doble especialitat / doble instrument.

Assignatures optatives
El Departament d'Ensenyament pot autoritzar, a petici del centre, que un alumne es
pugui matricular, excepcionalment, en ms d'un curs acadmic.
Els alumnes que cursin una segona especialitat han de completar el pla d'estudis amb
les assignatures que no siguin coincidents:
Les assignatures comunes superades no s'han de cursar de nou. Les

qualificacions obtingudes, per a les assignatures comunes, en l'especialitat d'origen
s'han de traslladar a l'expedient acadmic de la nova especialitat.
Les assignatures d'especialitat superades, que siguin coincidents en les dues
especialitats, no s'han de cursar de nou. Les qualificacions obtingudes, en
l'especialitat d'origen, per a les assignatures d'especialitat s'han de traslladar a
l'expedient acadmic de la nova especialitat.
Les assignatures d'especialitat superades, que siguin anlogues, en continguts i
crrega lectiva, entre les dues especialitats, no s'han de cursar de nou. Les
qualificacions obtingudes, en l'especialitat d'origen, per a les assignatures
d'especialitat anlogues s'han de traslladar a l'expedient acadmic de la nova
especialitat.
Les assignatures optatives superades en una especialitat suposen l'exempci
d'haver de cursar assignatures optatives de la nova especialitat, pel mateix nombre
d'hores. Les qualificacions obtingudes, en l'especialitat d'origen, per a les
assignatures optatives que han generat l'exempci esmentada s'han de traslladar a
l'expedient acadmic de la nova especialitat.
493/688
Els centres poden establir un sistema de canvi d'assignatures optatives durant els dos
primers mesos de classe.
Els alumnes que accedeixen a un curs diferent del primer han de cursar les
assignatures optatives corresponents al curs al qual s'incorporen.
Els alumnes que vulguin accedir al centre fent una doble especialitat han de fer la part
instrumental de la prova d'accs de totes dues especialitats, i obtenir una nota per a
cada especialitat a partir de la mitjana entre la part de llenguatge musical i la de
l'instrument corresponent.
Els alumnes que estiguin cursant o hagin cursat un curs superior en una altra
especialitat noms hauran de fer la part d'instrument de la prova d'accs. La nota de la
prova ser la mitjana entre la nota obtinguda a instrument i la nota mitjana de tots els
cursos de llenguatge musical o harmonia, segons escaigui, que hagin cursat amb
anterioritat.

L'alumne, el pare, la mare o tutor o tutora legal pot sollicitar l'anullaci de la matrcula
perqu causa baixa en el centre o la suspensi de la matrcula per altres causes.
Per anullar la matrcula perqu causa baixa en el centre, l'alumne ho ha de comunicar
per escrit.
Per suspendre la matrcula, l'alumne ho ha de sollicitar al director o directora del
centre, i se li concedir si hi ha causes justificades (malaltia greu o circumstncies
familiars greus). La suspensi implica la reserva de la plaa i que no es comptabilitzi la
convocatria o convocatries a efectes de la permanncia al grau professional.
La tutoria i l'orientaci sn activitats docents que han de fer els professors del centre. El
o la docent responsable de la tutoria, per vetllar pel procs d'ensenyament i
aprenentatge i per a la formaci individual de l'alumne, ha de coordinar els professors
que intervenen en la seva formaci i intercanviar informaci amb la famlia de l'alumne.
En els centres integrats, el centre ha de vetllar perqu la tutoria reculli la tasca
pedaggica dels ensenyaments de rgim general i els ensenyaments de msica.
En el cas d'alumnes amb altes capacitats i un expedient acadmic de msica
excellent, que es preveu que acabaran el grau professional abans de l'edat habitual,
se'ls ha d'orientar a avanar els seus estudis d'ESO i batxillerat per poder accedir a la
prova d'accs abans dels 18 anys, si escau, amb tots els requisits acadmics.
Correspon a l'equip directiu establir les mesures organitzatives necessries per poder
fer efectiva una correcta orientaci educativa i acci tutorial.
494/688
7 Documents d'avaluaci dels ensenyaments professionals de msica

Els documents d'avaluaci dels ensenyaments professionals de msica sn els
segents: l'expedient acadmic personal, les actes d'avaluaci, el llibre de
qualificacions i els informes d'avaluaci individualitzats.
Els documents d'avaluaci s'arxiven i es custodien al centre. El secretari o secretria
n's responsable de l'arxiu i la custdia, i de l'emissi dels certificats que se sollicitin.
Els documents d'avaluaci els signa, en tot cas, el director o directora del centre.
El director o directora, com a responsable de totes les activitats del centre, ho s tamb
de les d'avaluaci, i visa amb la seva signatura els documents d'avaluaci oficials.
Expedient acadmic
L'expedient acadmic s un document que t per funci recollir de manera acumulativa
els resultats de l'avaluaci dels alumnes al llarg del grau.
L'expedient acadmic cont les dades d'identificaci del centre; les dades personals de
l'alumne; les dades i la documentaci d'incorporaci al grau i, si escau, la corresponent
a possibles convalidacions; els resultats de les avaluacions finals de curs; les decisions
de promoci; les adequacions curriculars individualitzades, si escau; les observacions
que la comissi d'avaluaci consideri oport de fer-hi constar, i qualsevol resoluci
administrativa de carcter singular.
Actes d'avaluaci
Les actes d'avaluaci final de curs les signen tots els professors de la comissi
d'avaluaci, i hi ha de constar el vistiplau del director o directora del centre.
Llibre de qualificacions
El llibre de qualificacions del grau professional s el document oficial que reflecteix els
estudis cursats. La seva formalitzaci s regulada per les "Instruccions comunicades de
5 de febrer de 2009, relatives a la formalitzaci dels llibres de qualificacions dels
ensenyaments de msica de grau professional".
El llibre de qualificacions s nic per a cada especialitat. Si un alumne cursa ms d'una
especialitat, o b que canvia d'especialitat, cal emplenar un llibre de qualificacions per a
cadascuna de les especialitats cursades, i indicar, si escau, a la pgina "estudis previs
dels ensenyaments professionals en una altra especialitat" (pgina 18-19), les
assignatures comunes superades, les optatives que no ha de tornar a cursar i la
qualificaci obtinguda en l'especialitat d'origen.
El canvi d'especialitat o el fet de cursar dues especialitats s'ha de fer constar en el
mateix llibre de qualificacions de l'alumne, mitjanant la diligncia corresponent.
El llibre de qualificacions ha de contenir les qualificacions obtingudes per l'alumne, la
informaci sobre la seva permanncia en el centre i, si escau, sobre els trasllats de
matrcula. Correspon als centres formalitzar i custodiar aquest llibre.
495/688
A la pgina 4 s'ha d'indicar si l'alumne ha accedit al centre havent superat la prova

d'accs, especificant-ne el curs, o b si prov d'un pla d'estudis anterior.
Si els alumnes s'incorporen des de plans d'estudis anteriors, s'ha d'adjuntar al llibre de
qualificacions que s'obri i d'acord amb el pla d'estudis vigent LOE un certificat
d'estudis sobre els ensenyaments cursats segons aquests plans. A ms s'ha d'indicar,
a les pgines 31 i 32, fent la diligncia corresponent, els cursos superats en el pla
d'estudis anterior, les assignatures pendents, si escau, i el curs al qual es matricula del
pla d'estudis LOE.
Els resultats de l'avaluaci de cada assignatura del currculum s'expressen a les
pgines 18-28, fent servir l'escala numrica de l'1 al 10, sense decimals.
Les assignatures s'han d'especificar d'acord amb l'ordre segent:
a. Assignatures comunes
b. Assignatures d'especialitat
c. Assignatures optatives
Si un alumne passa al curs segent amb alguna assignatura pendent, un cop l'hagi
aprovada, s'ha de fer constar la qualificaci obtinguda a la pgina corresponent a l'any
acadmic en qu s'aprovi.
En el cas que l'alumne no hagi de cursar alguna assignatura, aquesta s'ha d'especificar
a la casella destinada a la qualificaci amb l'expressi "Convalidaci".
Les assignatures que constin com a convalidades no es tenen en compte per calcular
la nota mitjana de l'expedient acadmic.
En finalitzar el curs acadmic, el director o directora del centre en qu estigui matriculat
l'alumne n'ha de certificar l'escolaritzaci a les pgines 16 i 17.
En el cas d'alumnes de sis amb una o dues assignatures suspeses, s'ha d'emplenar
una pgina per cada curs, amb el nom de les assignatures de les quals es matricula. La
mitjana acadmica del curs es fa sumant totes les notes corresponents a les matries
de sis curs, una vegada superades, sumant les notes de les dues pgines, si escau.
En el cas que el Departament d'Ensenyament hagi autoritzat l'ampliaci de la
permanncia, aquesta s'ha d'especificar a la pgina corresponent de l'apartat de dades
de matrcula i a la pgina 17 en l'apartat dels anys de permanncia en els
ensenyaments professionals de msica.
Per als alumnes que, amb carcter excepcional, estan matriculats en ms d'un curs
acadmic (prvia autoritzaci del Departament d'Ensenyament), s'ha d'especificar
l'ampliaci de matrcula a la part inferior que consta a les pgines 4-12.
El trasllat de centre s'ha de fer constar a travs de la diligncia corresponent (pgines
de 13 a 15) al llibre de qualificacions, i s'ha de comprovar que les qualificacions
descrites concordin amb les de les actes d'avaluaci.
496/688
Si un alumne es trasllada de centre, el centre d'origen ha d'enviar al centre de

destinaci, a sollicitud d'aquest, l'expedient acadmic personal i el llibre de
qualificacions.
Quan una matrcula s'hagi d'anullar, s'ha de fer constar aquesta circumstncia
mitjanant una diligncia a les pgines 31-32, destinades a observacions.
A l'efecte de permanncia al grau professional de msica, cal comptar tots els anys que
l'alumne hagi estat matriculat en aquests ensenyaments i en la mateixa especialitat, en
qu tamb cal tenir en compte, si s el cas, els procedents de plans d'estudis anteriors.
Un cop superats els ensenyaments professionals de msica, en el llibre de
qualificacions, a la pgina 28, s'hi ha de fer constar la nota mitjana dels ensenyaments
professionals, que s'obt a partir de la mitjana aritmtica de totes les notes de totes les
matries superades, dividida pel nombre de matries, arrodonida a la centsima ms
prxima, i en cas d'equidistncia, a la superior.
Tamb un cop superats els ensenyaments professionals de msica, en el llibre de
qualificacions, s'hi han de fer constar les dades relatives a la sollicitud, per part de
l'alumne, de l'expedici del ttol corresponent (pgina 29).
Una vegada superats els estudis de grau professional, s'ha de lliurar a l'alumne el llibre
de qualificacions, desprs d'haver emplenat les dades de la pgina 30. El centre ha de
guardar cpia d'aquesta pgina per tenir constncia del lliurament d'aquest document, i
l'ha d'incorporar a l'expedient personal de l'alumne.
Als alumnes que hagin iniciat els ensenyaments musicals en altres plans d'estudi, se'ls
ha de lliurar el llibre de qualificacions respectiu de cada pla.
8 Institut de referncia
Cada conservatori i centre professional de msica t, com a mnim, un institut pblic de
referncia amb el qual estableix una coordinaci.
L'equip directiu ha de donar suport al projecte, afavorint les estratgies que ajudin els
alumnes a assolir amb xit tots dos estudis, la secundria i la msica, i establint els
instruments necessaris per a una coordinaci entre l'institut i el centre de msica.
Aquestes estratgies es concreten determinant una persona en cada centre que sigui
responsable de la coordinaci; propiciant una acci tutorial compartida entre els dos
centres, i establint, com a mnim, un projecte com cada curs, la difusi del qual s'ha de
fer amb els mitjans de qu disposi cada un dels centres dels projectes comuns.
9 Normativa d'aplicaci (ensenyaments de msica de grau professional)
Reial decret 242/2009, de 27 de febrer, pel qual s'estableixen convalidacions entre

els ensenyaments professionals de msica i de dansa i l'educaci secundria
497/688
obligatria i el batxillerat, aix com els efectes que sobre la matria d'educaci
fsica han de tenir la condici d'esportista d'alt nivell o alt rendiment i els
ensenyaments professionals de dansa (BOE nm. 51, de 28.2.2009
L'organitzaci dels conservatoris i dels centres autoritzats a impartir ensenyaments de
msica de grau professional s'ha de fer d'acord amb el Decret 25/2008, de 29 de gener,
pel qual s'estableix l'ordenaci curricular dels ensenyaments de msica de grau
professional i se'n regula la prova d'accs (DOGC nm. 5060, de 31.1.2008) i el Decret
179/2014, de 30 de desembre, de modificaci del Decret 25/2008, de 29 de gener, pel
qual s'estableix l'ordenaci curricular dels ensenyaments de msica de grau
professional i se'n regula la prova d'accs (DOGC nm. 6780, de 31.12.2014).
Aquests decrets es despleguen mitjanant la normativa segent:
Ordre EDU/289/2009, de 26 de maig, per la qual s'estableix el procediment per al

reconeixement de crdits cursats en altres centres en els ensenyaments de grau
professional de dansa i de msica (DOGC nm. 5396, de 9.6.2009)
Ordre EDU/31/2009, de 4 de febrer, per la qual s'estableix l'organitzaci de les
proves especfiques d'accs als ensenyaments professionals de msica (DOGC
nm. 5317, de 12.2.2009)
Ordre EDU/543/2008, de 3 de desembre, per la qual s'estableixen els criteris que
permeten al professorat especialista impartir les assignatures optatives en els
ensenyaments de grau professional de dansa i de msica (DOGC nm. 5280, de
17.12.2008)
Ordre EDU/518/2008, de 26 de novembre, per la qual s'estableixen les condicions
per al canvi d'especialitat dins de l'ensenyament de grau professional de dansa i de
msica (DOGC nm. 5272, de 4.12.2008)
Resoluci EDU/1026/2008, de 31 de mar, per la qual s'estableix el procediment
per a l'autoritzaci d'assignatures optatives en els ensenyaments de dansa de grau
professional i en els ensenyaments de msica de grau professional (DOGC nm.
5108, de 10.4.2008)
Resoluci de 8 de gener de 2009, del director general d'Ensenyaments Artstics i
Especialitzats, per la qual s'estableixen les condicions per a la matriculaci, amb
carcter excepcional, en ms d'un curs acadmic en els ensenyaments de msica i
de dansa de grau professional
Resoluci ENS/318/2014, de 13 de febrer, de convocatria de les proves
especfiques d'accs als ensenyaments professionals de msica i dansa per al curs
2014-2015 (DOGC nm. 2567, de 21.2.2014)
Ensenyaments en els centres d'adults

1 Oferta educativa
498/688
Els centres de formaci d'adults han d'organitzar l'oferta dels ensenyaments que
imparteixin d'acord amb la planificaci autoritzada pel Departament d'Ensenyament.
D'acord amb l'article 69.2 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educaci, els programes
d'educaci d'adults i les accions formatives corresponents han d'incloure, si ms no, els
mbits de l'educaci general i l'accs al sistema educatiu, l'educaci per adquirir
competncies transprofessionals i l'educaci per a la cohesi i la participaci social.
1.1 L'educaci general i l'accs al sistema educatiu (taules)
Ensenyaments
Educaci
secundria per
a adults
Curs d'accs a
CFGM (b)
Preparaci per
a les proves
d'accs
Nombre
Hores Hores lectives
d'alumnes
lectives setmanals / 35
per grup
anuals
setmanes
(a)
595 3 hores per mdul
35 (mnim
595 3 hores per mdul
15)
Activitats
Nivell I
Nivell II
Curs
Formaci per
a les proves
d'accs a
CFGM
Formaci per
a les proves
d'accs a
CFGS
Preparaci
per a les
proves
d'accs a la
universitat
per a ms
grans de 25
anys (part
comuna)
600
18
35 (mnim
15)
330
12
35 (mnim
20)
10 h per a la part
300 + comuna i 3 h per a 35 (mnim
99
la matria
20)
especfica
280
35 (mnim
20)
(a) Els mnims es refereixen als centres sostinguts amb fons pblics.
(b) Per a centres pblics.
1.2 L'educaci per adquirir competncies transprofessionals (taules)

1.2.1 Ensenyaments de llenges estrangeres (llengua anglesa i llengua francesa)
Ensenyaments Activitats
Hores
lectives
Hores lectives Nombre d'alumnes

setmanals / 35
per grup (a)
499/688
Llengua
estrangera
anuals
105
105
105
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
setmanes
3
3
3
25 (mnim 15)
25 (mnim 15)
25 (mnim 15)
1.2.2 Ensenyaments de COMPETIC (taules)
Ensenyaments
COMPETIC
Activitats
COMPETIC
inicial
Competncia
digital.
COMPETIC 1
Competncia
digital.
COMPETIC 2
Competncia
digital.
COMPETIC 3
Hores
lectives
anuals
Hores lectives
setmanals / 35
setmanes
Nombre
d'alumnes per
grup (a)
105
25 (mnim 15)
105
25 (mnim 15)
140
25 (mnim 15)
105
25 (mnim 15)
1.3 L'educaci per a la cohesi i la participaci social (ensenyaments bsics /

taules)
1.3.1 Ensenyaments de llenges
Llengua
catalana (b)
Llengua
castellana
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Hores
lectives
anuals
105
140
140
105
140
140
Hores lectives
Nombre d'alumnes
setmanals / 35
per grup (a)
setmanes
3(c)
4(d)
25 (mnim 15)
4
3(c)
4(d)
25 (mnim 15)
4
(b) La llengua occitana, denominada arans a lAran, sestructura en els mateixos
nivells i durades que s'estableixen per a la llengua catalana i la llengua castellana.
(c) El centre de formaci dadults pot organitzar aquest ensenyament trimestralment (9
500/688
hores setmanals) o anualment, en funci de la demanda i/o necessitats dels alumnes.

(d) El centre de formaci dadults pot organitzar aquest ensenyament
quadrimestralment (8 hores setmanals) o anualment, en funci de la demanda i/o
necessitats dels alumnes.
1.3.2 Formaci instrumental
Nivell I
Cicle de formaci
Nivell III
instrumental
Nivell III
Hores
lectives
anuals
280
280
350
Hores lectives
setmanals / 35
setmanes
8
8
10
Nombre
d'alumnes per
grup (a)
25 (mnim 15)
Quan en un grup no es disposa del nombre d'alumnes mnim per impartir un
ensenyament, es poden agrupar en un mateix grup alumnes de diversos nivells.
2 L'educaci general i l'accs al sistema educatiu

Els ensenyaments considerats generals inclouen l'educaci secundria obligatria per
a adults i el curs d'accs a cicles formatius de grau mitj. Aix mateix, l'accs al sistema
educatiu inclou la formaci per a l'accs als cicles formatius de grau mitj i superior i a
la universitat per a persones ms grans de 25 anys.
2.1 Educaci secundria per a adults

L'educaci secundria per a adults est regulada pel Decret 161/2009, de 27 d'octubre,
d'ordenaci dels ensenyaments d'educaci secundria obligatria per a les persones
adultes, i per l'Ordre ENS/154/2011, de 14 de juny, del procediment i els documents i
requisits formals del procs d'avaluaci a l'educaci secundria obligatria per a les
persones adultes.
Aquests ensenyaments s'organitzen de manera modular en tres mbits i 34 mduls,
que es distribueixen en dos nivells o cursos. La durada d'aquests estudis s de 1.190
hores. Els mbits i mduls en qu s'organitza el currculum dels ensenyaments de
l'educaci secundria per a adults sn els que s'estableixen a l'article 7 i a l'annex 1 del
Decret 161/2009.
Per obtenir el ttol de graduat en educaci secundria obligatria, l'alumne ha de cursar
i superar, entre els mduls comuns i els opcionals, un total de 34 mduls o, si escau,
convalidar-los o acreditar-los. Excepcionalment, l'equip docent pot decidir, de manera
raonada i un cop s'han escoltat els professors corresponents, que un alumne amb un
501/688
mdul no superat en algun mbit aprovi aquest mbit, tenint-ne en compte la

maduresa, les actituds i els interessos, l'anlisi global dels aprenentatges i les
possibilitats de progrs en estudis posteriors.
Els alumnes que obtenen el ttol amb un mdul no superat de llengua catalana de
l'mbit de la comunicaci no podran obtenir el reconeixement d'equivalncia del nivell
de suficincia de catal (C1).
Dins de les 35 hores lectives de cada mdul tamb es poden computar les hores
d'activitats d'autoformaci i activitats interdisciplinries previstes en la programaci.
Amb relaci als mduls opcionals, els centres i les aules dependents del Departament
d'Ensenyament n'han d'oferir un nombre suficient, que permeti la possibilitat de tria als
alumnes, tot i que la configuraci definitiva del currculum del centre o de l'aula
dependr del nombre total d'alumnes, de la demanda de cada mdul i de la
disponibilitat de recursos de cada centre o aula.
Si, per raons organitzatives, el centre no pot oferir en un trimestre algun mdul o, en
cas que l'ofereixi, l'alumne no el pot cursar per circumstncies degudament justificades,
cal orientar l'alumne a cursar-lo a distncia, a l'Institut Obert de Catalunya (IOC). Si es
dna aquesta circumstncia, el nombre mxim de mduls que l'alumne cursi a distncia
no pot superar el 50% del total de mduls cursats en aquell trimestre.
La direcci del centre de formaci d'adults pot tramitar les sollicituds fins a 10 dies
desprs de l'inici de les activitats del trimestre a l'IOC. Juntament amb la sollicitud, cal
que faci arribar, a l'Institut Obert de Catalunya (IOC), un document de conformitat de
l'alumne o dels representants legals, en el cas que l'alumne sigui menor d'edat, i un
certificat de dades o circumstncies de l'alumne, que indiqui els mduls que cursar
presencialment, els mduls que haur de cursar a distncia i el fet que motiva la
matriculaci.
L'IOC posar a disposici dels centres de formaci d'adults la informaci referent al
seguiment i l'avaluaci dels mduls que els alumnes cursin a distncia perqu la
incorporin als documents oficials d'avaluaci.
2.1.1 Mduls C dels programes de qualificaci professional inicial (PQPI)

necessaris per obtenir el ttol de graduat en educaci secundria obligatria
En el Decret 140/2009, de 8 de setembre, pel qual es regulen els programes de
qualificaci professional inicial, en l'annex 5 del Decret 161/2009, de 27 d'octubre,
d'ordenaci dels ensenyaments d'educaci secundria obligatria per a les persones
adultes, i a l'Ordre ENS/154/2011, de 14 de juny, del procediment i els documents i
requisits formals del procs d'avaluaci a l'educaci secundria obligatria per a les
persones adultes, es regulen els mduls C dels programes de qualificaci professional
inicial, que corresponen a una part del currculum dels ensenyaments de l'educaci
secundria obligatria per a les persones adultes, i tamb la durada, els processos
d'acreditaci i convalidaci de mduls i el procs de tramitaci del ttol de graduat en
educaci secundria obligatria per als alumnes que els superin.
502/688
D'acord amb la legislaci vigent, el curs 2014-2015 es van suprimir els mduls
obligatoris dels PQPI (programes de qualificaci professional inicial). D'acord amb el
punt 3 de la Resoluci ENS/1786/2014, de 21 de juliol, de les instruccions per a la
compleci dels programes de qualificaci professional inicial, els alumnes que van
superar els mduls obligatoris d'un programa de qualificaci professional inicial poden
completar els mduls de carcter voluntari durant el curs 2015-2016.
2.2 Curs de formaci especfic per a l'accs a cicles de grau mitj (CAM)
El curs de formaci especfic per a l'accs a cicles de grau mitj est regulat per la
Resoluci ENS/1245/2012, de 13 de juny, per la qual s'organitza el curs de formaci
especfic per a l'accs als cicles de grau mitj i el curs de formaci especfic per a
l'accs als cicles de grau superior.
Per matricular-se, l'alumne ha de seguir el procediment establert per a qualsevol
ensenyament d'adults i, a ms, justificar el pagament del preu pblic del curs (Ordre
ENS/181/2012, de 22 de juny).
Els centres de formaci d'adults dependents del Departament d'Ensenyament han
d'informar del preu pblic de matriculaci, i de les bonificacions i les excepcions a qu
tenen dret els alumnes. Per fer efectiva la matrcula, els alumnes han de justificar el
pagament de l'import corresponent.
L'estructura del curs i els temaris de les matries estan disponibles a la XTEC:
Currculum i orientaci > Ensenyaments professionals > Curs daccs als cicles
formatius.
L'avaluaci de l'aprenentatge dels alumnes del curs s continuada i integrada en el
procs d'aprenentatge. S'han de fer tres avaluacions al llarg del curs i una avaluaci
final. La sessi d'avaluaci del tercer trimestre del curs escolar normalment es fa
coincidir amb la sessi d'avaluaci final. L'alumne que no hagi superat el curs el mes
de juny, disposar d'una convocatria extraordinria de l'1 al 5 de setembre de 2016,
d'acord amb el calendari escolar, per a les matries amb una qualificaci no positiva
(inferior a 5 punts).
La qualificaci de les matries i mbits, aix com els efectes de la superaci del curs, es
regulen a l'annex 1 de la Resoluci ENS/1245/2012, de 13 de juny.
El certificat de superaci del curs s'ha de fer d'acord amb l'annex 7 de la Resoluci
ENS/1245/2012, de 13 de juny.
En cas de no superar el curs, l'alumne podr repetir-lo una sola vegada i haur de
tornar a cursar totes les matries del curs.
2.3 Preparaci per a les proves d'accs

Els ensenyaments de preparaci per a les proves d'accs tenen com a finalitat facilitar
503/688
l'accs als ensenyaments professionalitzadors o a la universitat als adults que no tenen

la titulaci adient per accedir-hi. En els centres i aules de formaci d'adults n'hi ha de
tres tipus:
Formaci per a les proves d'accs als cicles formatius de grau mitj
Formaci per a les proves d'accs als cicles formatius de grau superior
Preparaci per a les proves d'accs a la universitat per a ms grans de 25 anys
Poden impartir els ensenyaments de formaci per a les proves d'accs als cicles
formatius de grau mitj i de grau superior els centres que disposin de l'autoritzaci
corresponent.
Les hores setmanals de dedicaci lectiva de l'alumne s'han d'establir segons les
matries que ha de cursar i la Resoluci EDU/2898/2006, per la qual es regula, amb
carcter experimental, la formaci per a les proves d'accs als cicles formatius.
La formaci per a les proves d'accs ha de tenir en compte el temari que s'estableix en
la normativa vigent que regula aquestes proves.
3 L'educaci per adquirir competncies transprofessionals

Els ensenyaments per adquirir competncies transprofessionals inclouen la formaci en
llenges estrangeres, angls i francs, i en competncies digitals (COMPETIC).
3.1 Ensenyaments de llenges estrangeres

Els ensenyaments de llenges estrangeres, angls i francs, estan distributs en tres
nivells, i es regulen per la Resoluci de 10 de maig de 2013, per la qual s'estableixen
els currculums dels ensenyaments corresponents a llengua catalana i castellana, a
llengua occitana, denominada arans a l'Aran, i a les llenges estrangeres, d'aplicaci
als centres de formaci d'adults que depenen del Departament d'Ensenyament.
Aquests ensenyaments permeten iniciar el procs d'aprenentatge en llengua
estrangera i tenen com a finalitat, en un primer nivell, formar parlants que siguin
capaos de comunicar-se en situacions quotidianes i familiars senzilles, encaminades a
satisfer les primeres necessitats. En els nivells segents, 2 i 3, l'objectiu s formar
parlants que siguin capaos de comunicar-se en situacions habituals que exigeixin un
intercanvi d'informaci, comprendre i utilitzar expressions sobre temes i assumptes
relacionats amb necessitats immediates i accedir al coneixement en un entorn
multilinge i multicultural.
En l'aprenentatge d'una llengua estrangera s'ha de prioritzar l'ensenyament i
aprenentatge de l'expressi oral; el desenvolupament de la capacitat comunicativa ha
de prevaler sobre el desenvolupament de la capacitat lingstica.
El nivell 1 correspon al nivell d'usuari bsic A1, d'acord amb els nivells comuns de
referncia del Marc europeu com de referncia per a les llenges (MECR).
504/688
Els nivells 2 i 3 corresponen al nivell d'usuari bsic A2.1 i al nivell d'usuari bsic A2.2,
d'acord amb els nivells comuns de referncia del MECR. En finalitzar cadascun dels
nivells d'aprenentatge, l'alumne ha d'haver assolit els objectius que s'estableixen en el
currculum corresponent. Els continguts sn acumulatius i, per tant, els continguts del
primer nivell s'amplien en el segon nivell, i aix successivament.
El centres de titularitat pblica que no depenen del Departament d'Ensenyament poden
demanar l'autoritzaci per impartir amb reconeixement els ensenyaments de llenges,
sempre que compleixin el que estableix la Resoluci ENS/1465/2014, de 19 de juny,
per la qual s'estableix el procediment d'autoritzaci dels centres de formaci de
persones adultes de titularitat pblica que no depenen del Departament d'Ensenyament
a impartir amb reconeixement els ensenyaments de llenges i els de competncia
digital.
Els centres poden certificar aquests estudis mitjanant el model de certificat dels
ensenyaments de llenges publicats al Portal de centres del Departament.
Els centres autoritzats de titularitat pblica que no depenen del Departament
d'Ensenyament poden certificar aquests estudis mitjanant el model de certificat dels
ensenyaments de llenges publicats al Portal de centres d'altres titularitats.
Els alumnes de nivell 3 de llengua estrangera han de fer una prova de nivell bsic (A2
del MERC) abans de finalitzar el curs per mostrar el grau d'assoliment de la
competncia lingstica. El Departament d'Ensenyament far arribar als centres
aquesta prova amb les especificacions i les orientacions corresponents per als
professors.
Els alumnes que acreditin el nivell 3 de llengua estrangera i mostrin inters a seguir la
seva formaci, cal orientar-los per seguir el procediment per accedir a un curs superior
a primer en una escola oficial d'idiomes (EOI). Aquest procediment consisteix a fer la
preinscripci i sollicitar fer el test de nivell.
3.2 Ensenyaments de COMPETIC

Aquests ensenyaments es regulen per la Resoluci de 19 de juny de 2012, per la qual
s'estableixen els currculums dels ensenyaments d'informtica d'aplicaci als centres i
aules de formaci d'adults que depenen del Departament d'Ensenyament.
Els ensenyaments de COMPETIC en un nivell inicial, COMPETIC inicial, tenen com a
objectiu facilitar l'adquisici de les competncies mnimes i els conceptes bsics en
tecnologies de la informaci i la comunicaci per desenvolupar-se en la societat actual.
S'adrecen a persones amb pocs coneixements de les tecnologies de la informaci.
En aquest nivell es treballen tres de les sis competncies del nivell bsic de
l'acreditaci de competncies en tecnologies de la informaci i la comunicaci (ACTIC).
Les tres competncies que es desenvolupen sn les segents:
Tecnologia digital, s de l'ordinador i del sistema operatiu

Tractament de la informaci escrita
505/688
Navegaci i comunicaci en el mn digital

Els ensenyaments de competncia digital COMPETIC 1, COMPETIC 2 i COMPETIC 3
van adreats a les persones que hagin cursat el nivell inicial o que tinguin i puguin
acreditar uns coneixements elementals d'informtica. Sn ensenyaments consecutius i
capaciten en les competncies segents:
COMPETIC 1. Recull les tres competncies del nivell bsic de l'acreditaci de

competncies en tecnologies de la informaci i la comunicaci (ACTIC bsic) no
recollides a la formaci de COMPETIC inicial:
Tractament de la informaci numrica

Tractament de la informaci grfica, sonora i de la imatge en moviment
Cultura, participaci i civisme digital
COMPETIC 2. Recull les vuit competncies del nivell mitj de l'acreditaci de

competncies en tecnologies de la informaci i la comunicaci (ACTIC mitj):
Cultura, participaci i civisme digital

Tecnologia digital, s de l'ordinador i del sistema operatiu
Navegaci i comunicaci en el mn digital
Tractament de les dades
Presentaci de continguts
COMPETIC 3. Recull les cinc competncies del nivell avanat de l'acreditaci de

competncies en tecnologies de la informaci i la comunicaci (ACTIC avanat):

Tractament de les dades
Presentaci de continguts
El centre de formaci d'adults ha d'oferir, pel que fa al nivell de COMPETIC 3, tres

d'aquestes cinc competncies al llarg d'un curs escolar.
Mitjanant la Resoluci ENS/924/2014, de 23 d'abril, s'estableix el procediment
d'adults.
La superaci dels nivells de COMPETIC 1, 2 i 3, respectivament, dna dret a l'obtenci
d'un certificat acreditatiu, que emet el centre de formaci d'adults, en qu cal fer
constar la correspondncia del nivell de COMPETIC assolit amb l'equivalent als
comunicaci (ACTIC), d'acord amb l'Ordre ENS/290/2013, de 12 de novembre, per la
qual s'estableix l'equivalncia entre els certificats de competncia digital (COMPETIC)
506/688
de l'educaci d'adults i els certificats de l'acreditaci de competncies en tecnologies de

la informaci i la comunicaci (ACTIC).
demanar l'autoritzaci per impartir amb reconeixement els ensenyaments de
COMPETIC, sempre que compleixin el que estableix la Resoluci ENS/1465/2014, de
19 de juny, per la qual s'estableix el procediment d'autoritzaci dels centres de formaci
de persones adultes de titularitat pblica que no depenen del Departament
d'Ensenyament a impartir amb reconeixement els ensenyaments de llenges i els de
competncia digital.
Els centres poden certificar aquests estudis mitjanant els models de certificat dels
ensenyaments de COMPETIC publicats al Portal de centres del Departament.
d'Ensenyament poden certificar aquests estudis mitjanant els models de certificat dels
ensenyaments de COMPETIC publicats al Portal de centres d'altres titularitats.
4 L'educaci per a la cohesi i la participaci social (ensenyaments bsics)

Els ensenyaments per a la cohesi i la participaci social inclouen els ensenyaments
de llengua catalana, llengua occitana denominada arans a l'Aran, llengua castellana i
els ensenyaments de formaci instrumental. L'objectiu d'aquests ensenyaments s que
les persones destinatries puguin adquirir el grau de competncia mnima per
desenvolupar-se en la societat actual.
4.1 Llengua catalana, llengua castellana i llengua occitana, denominada arans a

l'Aran
Aquests ensenyaments es regulen per la Resoluci de 10 de maig de 2013, per la qual
s'estableixen els currculums dels ensenyaments corresponents a llengua catalana i
castellana, a llengua occitana, denominada arans a l'Aran, i a les llenges
estrangeres, d'aplicaci als centres de formaci d'adults que depenen del Departament
d'Ensenyament.
Els ensenyaments de les llenges catalana, castellana i occitana, denominada arans
a l'Aran, a l'educaci d'adults tenen com a finalitat l'adquisici de la competncia
comunicativa lingstica per formar parlants que puguin comunicar-se amb prou
fludesa per resoldre la major part de situacions de la vida quotidiana, tant pel que fa a
l'expressi com a la producci, oral i escrita, en diferents suports i mitjanant tamb els
llenguatges audiovisuals i, per tant, esdevinguin suficientment autnoms per respondre
a les seves necessitats personals, laborals, pbliques i educatives.
L'ordenaci curricular dels ensenyaments de la llengua catalana, la llengua occitana,
denominada arans a l'Aran, i la llengua castellana per als adults t en compte les
orientacions, les competncies i els criteris establerts en el Marc europeu com de
507/688
referncia (MECR).
El nivell 1 de llengua catalana, castellana i occitana, denominada arans a l'Aran, es
correspon amb el nivell d'usuari bsic A1, d'acord amb el MECR.
El nivell 2 de la llengua catalana, castellana i occitana, denominada arans a l'Aran, es
correspon amb el nivell d'usuari bsic A2, d'acord amb el MECR.
El nivell 3 de llengua catalana, castellana i occitana, denominada arans a l'Aran, es
correspon amb el nivell d'usuari bsic independent B1, d'acord amb el MECR.
demanar l'autoritzaci per impartir amb reconeixement els ensenyaments de llenges,
sempre que compleixin el que estableix la Resoluci ENS/1465/2014, de 19 de juny per
la qual s'estableix el procediment d'autoritzaci dels centres de formaci de persones
adultes de titularitat pblica que no depenen del Departament d'Ensenyament a impartir
amb reconeixement els ensenyaments de llenges i els de competncia digital.
Els centres poden certificar aquests estudis mitjanant el model de certificat dels
ensenyaments de llenges publicats al Portal de centres del Departament.
d'ensenyament poden certificar aquests estudis mitjanant el model de certificat dels
ensenyaments de llenges publicat al Portal de centres d'altres titularitats.
La formaci instrumental s el conjunt d'activitats i processos formatius que abasten
des de l'aprenentatge de la lectoescriptura i el clcul elemental fins que l'alumne est
en disposici d'incorporar-se amb garanties d'xit als ensenyaments per obtenir el ttol
de graduat en educaci secundria obligatria.
El cicle de formaci instrumental s'organitza en tres nivells d'aprenentatge. Les
persones que assoleixen els continguts d'aquest cicle obtenen el certificat de formaci
instrumental. Aquests ensenyaments estan regulats en el captol 2 del Decret 213/2002
, d'1 d'agost, pel qual s'estableix l'ordenaci curricular de la formaci bsica de les
persones adultes.
Els centres poden certificar aquests estudis mitjanant el model de certificat de
formaci instrumental del Portal de centres del Departament.
Els centres que no disposen del Sistema d'Administraci i Gesti Acadmica (SAGA)
poden utilitzar, per a les avaluacions trimestrals i finals, els models "Acta d'avaluaci
trimestral de formaci instrumental" i "Acta d'avaluaci de final de curs de formaci
instrumental", les quals estan disponibles al Portal de centres d'altres titularitats.
4.2 Cicle de formaci instrumental

La formaci instrumental s el conjunt d'activitats i processos formatius que abasten
des de l'aprenentatge de la lectoescriptura i el clcul elemental fins que l'alumne est
en disposici d'incorporar-se amb garanties d'xit als ensenyaments per obtenir el ttol
de graduat en educaci secundria obligatria.
508/688
El cicle de formaci instrumental s'organitza en tres nivells d'aprenentatge. Les

persones que assoleixen els continguts d'aquest cicle obtenen el certificat de formaci
instrumental. Aquests ensenyaments estan regulats en el captol 2 del Decret 213/2002
, d'1 d'agost, pel qual s'estableix l'ordenaci curricular de la formaci bsica de les
persones adultes.
Els centres poden certificar aquests estudis mitjanant el model de certificat de
formaci instrumental del Portal de centres del Departament.
Els centres que no disposen del Sistema d'Administraci i Gesti Acadmica (SAGA)
poden utilitzar, per a les avaluacions trimestrals i finals, els models "Acta d'avaluaci
trimestral de formaci instrumental" i "Acta d'avaluaci de final de curs de formaci
instrumental", les quals estan disponibles al Portal de centres d'altres titularitats.
5 Autoformaci integrada
La formaci d'adults s'adrea a un pblic molt divers. Persones de diferents edats que
tenen interessos i disponibilitat de temps diferents, aix com uns coneixements previs
que depenen de la formaci anterior, de l'experincia professional i del bagatge
personal. Cal, per tant, que tots els adults que vulguin millorar les seves competncies
bsiques puguin accedir-hi en el moment i en la manera ms adequats a les seves
necessitats. La diversitat de modalitats i de metodologies s clau per a la formaci
d'adults.
L'autoformaci integrada s una metodologia que combina el treball a l'aula, en grup,
amb el treball autnom a l'aula d'autoformaci, d'acord amb una organitzaci dels
horaris i de la programaci didctica del centre. Pressuposa una organitzaci dels
materials i espais, una estratgia didctica, un acompanyament pedaggic i un dileg
constructiu entre aprenent i docent.
Aquesta metodologia afavoreix una formaci personalitzada que s'adapta al ritme i
sistema d'aprenentatge que cada alumne necessita. La finalitat no s que aprengui sol
sin fomentar-ne l'autoregulaci perqu sigui capa de prendre decisions sobre qu,
com i quan aprendre. Aquesta autonomia l'ajudar a afrontar el repte de l'aprenentatge
al llarg de la vida.
L'autoformaci integrada permet:
un ensenyament flexible adaptable als horaris, necessitats i interessos de cada

persona;
treballar de manera individual o grupal en funci de les necessitats i activitats que
ha de desenvolupar;
que l'alumne esdevingui protagonista del seu aprenentatge tenint coneixement des
del principi dels objectius, competncies, activitats, criteris i indicadors d'avaluaci;
a l'alumne, seguir el seu ritme, tot desenvolupant l'itinerari personal, elaborat
conjuntament amb el tutor o tutora en l'inici, i amb seguiment i acompanyament
durant tot el procs.
509/688
L'autoformaci integrada comporta:
una planificaci horria de l'espai d'autoformaci;

una estreta coordinaci de l'equip per atendre, en hores lectives o de permanncia,
l'alumne a l'espai d'autoformaci tot assessorant-lo i orientant-lo en el que pugui
necessitar;
una organitzaci dels materials a disposici de l'alumne que li siguin tils per
avanar en el procs d'aprenentatge;
una sistematitzaci de les activitats planificades, de manera que condueixin a la
construcci del coneixement, i no com a eines allades;
un bon acompanyament i tutoritzaci dels alumnes.
6 Previsi de l'oferta per al curs 2016-2017

Els serveis territorials (o, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educaci), precisen
l'oferta educativa de cada centre dependent del Departament d'Ensenyament, d'acord
amb les prioritats de programaci de l'oferta establertes en cada moment.
7 Normativa d'aplicaci (ensenyaments en els centres d'adults)
Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci: art. 3, 5, 66, 67, 68, 69, 70, 99,
126, 134 i DA 40 (BOE nm. 106, de 4.5.2006)
Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009)
Ensenyaments de llenges i COMPETIC
Ordre ENS/290/2013, de 12 de novembre, per la qual s'estableix l'equivalncia

entre els certificats de competncia digital (COMPETIC) de l'educaci d'adults i els
comunicaci (ACTIC), (DOGC nm. 6508, de 25.11.2013)
Resoluci de 19 de juny de 2012, per la qual s'estableixen els currculums dels
ensenyaments d'informtica d'aplicaci als centres i aules de formaci de persones
adultes, que depenen del Departament d'Ensenyament
Resoluci de 10 de maig de 2013, per la qual s'estableixen els currculums dels
ensenyaments corresponents a llengua catalana i castellana, llengua occitana,
denominada aranesa a l'Aran, i a les llenges estrangeres, d'aplicaci als centres
de formaci d'adults, que depenen del Departament d'Ensenyament
Resoluci ENS/924/2014, de 23 d'abril, per la qual s'estableix el procediment
d'adults (DOGC nm. 6614, de 2.5.2014)
Resoluci ENS/1465/2014, de 19 de juny, per la qual s'estableix el procediment
d'autoritzaci dels centres de formaci de persones adultes de titularitat pblica
510/688
que no depenen del Departament d'Ensenyament a impartir amb reconeixement

els ensenyaments de llenges i els de competncia digital (DOGC nm. 6653, de
27.6.2014)
Cicle de formaci instrumental
Decret 213/2002, d'1 d'agost, pel qual s'estableix l'ordenaci curricular de la

formaci bsica de les persones adultes: captol 2, cicle de formaci instrumental
per a les persones adultes articles del 9 al 15 i annex 1, currculum de la
formaci instrumental per a les persones adultes (DOGC nm. 3694, de 07.8.2002)
Curs especfic per als cicles formatius
Ordre ENS/182/2012, de 22 de juny, de creaci dels preus pblics per la matrcula

en el curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de formaci professional
inicial de grau mitj i als de grau superior impartits en centres dependents del
Educaci secundria per a adults
Decret 140/2009, de 8 de setembre, pel qual es regulen els Programes de

Qualificaci Professional Inicial (DOGC nm. 5463, de 14.9.2009)
2.11.2009)
Ordre ENS/181/2012, de 22 de juny, per la qual es creen diversos preus pblics
per a la matrcula dels cicles formatius de grau superior impartits en els centres
dependents del Departament d'Ensenyament (DOGC nm. 6159, de 28.6.2012)
Resoluci ENS/1786/2014, de 21 de juliol, de les instruccions per a la compleci
dels programes de qualificaci professional inicial (DOGC 6674, de 29.7.2014)
Cursos de formaci per a l'accs a cicles formatius
Resoluci EDU/2898/2006, de 22 d'agost, per la qual es regula, amb carcter

experimental, la formaci per a les proves d'accs als cicles formatius de formaci
professional per al curs 2006-2007 (DOGC nm. 4717, de 13.9.2006)
Resoluci EDU/3983/2010, de 9 de desembre, per la qual s'estableixen els temaris
i els criteris d'avaluaci de les proves d'accs als cicles formatius de formaci
professional inicial, als cicles formatius d'ensenyaments d'arts plstiques i disseny,
i als cicles d'ensenyaments esportius (DOGC nm. 5778, 20.12.2010)
511/688
Ensenyaments professionals d'arts plstiques i disseny:

aspectes curriculars
1 Aspectes curriculars del projecte educatiu
Sota la supervisi de l'rgan unipersonal de direcci que correspongui segons les
normes d'organitzaci i funcionament del centre, els aspectes curriculars que concreten
les previsions del projecte educatiu els elabora el claustre de professors del centre, el
qual tamb els aprova, els avalua, els revisa peridicament i en decideix, si escau, la
modificaci. El consell escolar del centre s informat de les concrecions curriculars
aprovades.
Les concrecions curriculars dels ensenyaments de cicles formatius que s'imparteixen a
les escoles d'art (EA) i a les escoles d'art i superiors de disseny (EASD) s'han
d'adequar al que disposa el Decret 304/1995, de 7 de novembre, pel qual s'estableix
l'ordenaci general dels cicles de formaci especfica d'arts plstiques i disseny
(LOGSE) a Catalunya; el Decret 28/2014, de 4 de mar, d'ordenaci general dels
ensenyaments professionals d'arts plstiques (LOE); el Reial Decret 596/2007, de 4 de
maig, pel qual s'estableix l'ordenaci general dels ensenyaments professionals d'arts
plstiques i disseny (LOE); l'Ordre ENS/59/2002, de 4 de mar, que desplega
l'organitzaci i avaluaci dels cicles de formaci especfica d'arts plstiques i disseny i
la correcci d'errades a l'Ordre ENS/59/2002, de 4 de mar, i els decrets especfics de
cada titulaci. Aquesta normativa especfica es pot consultar al web del Departament
d'Ensenyament: Estudiar a Catalunya.
En les concrecions curriculars dels cicles formatius cal considerar:
La contextualitzaci dels objectius generals, tant del cicle formatiu com del mdul,
a les caracterstiques del centre.
Els objectius corresponents al cicle formatiu en funci, entre altres aspectes, de la
seqenciaci dels continguts previstos.
L'organitzaci i la programaci dels mduls, la formaci prctica en centres de
treball, l'obra final / el projecte final / el projecte integrat.
La selecci de les metodologies ms adients.
La concreci dels criteris i la selecci de les formes d'avaluaci adequades a les
caracterstiques dels alumnes i als propsits educatius.
La concreci de formes organitzatives dels alumnes, dels professors, de l'espai i
del temps que afavoreixin el procs d'ensenyament i aprenentatge.
La distribuci dels recursos humans, funcionals, materials i d'una altra ndole,
adients a les metodologies proposades.
L'organitzaci, l'exercici i el seguiment de l'acci tutorial dels alumnes.
Els criteris i els procediments per a l'atenci a la diversitat dels alumnes i per a la
realitzaci de les adaptacions curriculars necessries per a alumnes amb
necessitats educatives especfiques.
512/688
Els criteris per a l'avaluaci del procs d'ensenyament i aprenentatge i de la

prctica docent dels professors.
Els criteris i els procediments per a l'atenci lingstica especfica dels alumnes que
s'incorporen tardanament al sistema educatiu a Catalunya.
La incorporaci a les diferents matries dels continguts de carcter transversal.
Els criteris i les pautes de seguiment per a l'orientaci educativa.
2 Dret a la informaci i deure d'assistncia dels alumnes

Els alumnes han de disposar de la informaci necessria, tant dels estudis que cursen
com de les sortides acadmiques i professionals, i el tutor o tutora s la persona
responsable de fer-los-la arribar. La informaci que cal donar s, com a mnim, la
segent:
Aspectes organitzatius del centre.

Drets i deures dels alumnes.
Altra informaci derivada de la normativa general o del centre.
Organitzaci dels diferents plans d'estudis que imparteix el centre.

Organitzaci dels continguts en mduls i unitats didctiques.
Distribuci dels crdits al llarg del curs o cursos.
La formaci prctica en centres de treball (FCT): objectius de les prctiques,
previsi del calendari, empreses o institucions collaboradores, exempcions i
documentaci per acreditar-les.
Nombre i distribuci de les convocatries.
Avaluaci dels diferents plans d'estudis.

Avaluacions parcials i avaluaci final.
Criteris d'avaluaci i qualificaci.
Criteris per a la promoci de curs.
Criteris d'avaluaci i qualificaci de la formaci prctica en centres de treball o
de la prctica professional (FCT).
Criteris d'avaluaci i qualificaci de l'obra/projecte final (cicles) i del projecte
final de carrera (estudis superiors).
Clcul de la qualificaci final.
Orientaci acadmica i professional.
513/688
Titulaci acadmica que s'obt.

Formaci complementria.
Itineraris acadmics i professionals.
Situaci de l'entorn i mn laboral.
Adreces tils per a la inserci laboral (Departament d'Empresa i Ocupaci,
serveis locals d'ocupaci o d'inserci, Artesania Catalunya...).

L'assistncia dels alumnes s obligatria (art. 22.1.a de la Llei d'educaci). En cas de
manca d'assistncia sense justificaci, els centres han d'aplicar les mesures previstes
en les seves normes d'organitzaci i funcionament, d'acord amb el que determinen l'
article 37 de la Llei d'educaci i els articles 24 i 25 del Decret 102/2010, d'autonomia
dels centres educatius.
3 Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums dels cicles formatius

d'arts plstiques i disseny ordenats per la LOGSE
Els ensenyaments professionals d'arts plstiques i disseny ordenats per la LOGSE
s'organitzen en cicles formatius. Els cicles de formaci especfica d'arts plstiques i
disseny de grau mitj i de grau superior, agrupats en diferents famlies professionals,
inclouen els mduls que s'imparteixen en el centre educatiu, una fase de formaci
prctica (FCT) efectuada en empreses, estudis o tallers i una obra/projecte final.
El currculum, la durada i l'estructura de cada cicle de formaci especfica s'estableixen
en la normativa especfica.
La durada dels cicles de 950 hores fa possible que els mduls i la fase de prctiques es
puguin completar en un sol curs acadmic.
Els cicles d'una durada compresa entre 1.600 i 1.950 hores requereixen, com a mnim,
que els mduls i la fase de prctiques s'hagin de completar en dos cursos acadmics.
Ordenades per la LOGSE, sn vigents actualment les famlies professionals segents:
art floral, arts aplicades a la indumentria, arts aplicades al llibre, arts aplicades al mur,
disseny d'interiors, disseny industrial, esmalts artstics, joieria d'art i txtils artstics.
El currculum, la denominaci i les hores que s'han de cursar, desglossades, es poden
consultar als apartats Cicles de formaci especfica de grau mitj d'arts plstiques i
disseny regulats per la LOGSE, Cicles de formaci especfica de grau superior d'arts
plstiques i disseny regulats per la LOGSE i Perfils professionals de cicles de formaci
especfica de grau superior d'arts plstiques i disseny regulats per la LOGSE.
3.1 Mduls formatius
514/688
3.1.1 Mduls formatius. Definici i organitzaci

El concepte de mdul es considera equivalent al de matria terica, matria
teoricoprctica o matria prctica. Els cicles de dos cursos s'han de programar de
manera que cada mdul es pugui completar en un sol curs. Quan la durada del mdul
justifiqui un desplegament al llarg de dos cursos, caldr garantir la continutat de
criteris, coordinant la distribuci de continguts i la seva avaluaci. En aquest sentit s
preferible que el professor o professora d'aquests mduls sigui la mateixa persona.

La programaci de cada mdul ha d'incloure, almenys:
el conjunt d'unitats de programaci en qu s'organitza el mdul, fent-hi constar la

durada de cadascuna i la seqncia d'impartici;
les estratgies metodolgiques que s'han d'aplicar en el desenvolupament del
mdul;
els criteris i instruments d'avaluaci que cal emprar.
3.1.3 Mduls formatius. Unitats de programaci

De cada unitat de programaci, se n'ha d'especificar, almenys:
els objectius terminals o criteris d'avaluaci;

els continguts que s'hi desenvoluparan, convenientment contextualitzats en la
unitat de programaci, si escau;
l'enunciat de les activitats d'ensenyament i aprenentatge que cal desenvolupar;
les activitats d'avaluaci previstes.

Els centres educatius han de desenvolupar i completar el currculum dels
ensenyaments professionals d'arts plstiques i disseny, tenint en compte les
caracterstiques dels alumnes i les possibilitats formatives derivades de l'entorn
socioeconmic. La referncia per a aquest desenvolupament la constitueixen les
competncies professionals, personals i socials que es requereixen en el mn laboral, i
especialment, quan hi sn, les unitats de competncia que s'associen als mduls
formatius. Aquesta concreci, en les lnies fonamentals, ha de formar part del
desenvolupament del projecte educatiu.
515/688
3.3 Obra final o projecte final

3.3.1 Objectiu i contingut
L'obra final dels cicles de grau mitj i el projecte final dels cicles de grau superior t
carcter global i integrador dels diferents sabers i tcniques presents en el cicle. La
seva finalitat s demostrar l'assoliment del domini dels coneixements, processos i
tcniques exigibles per a l'exercici professional i, en conseqncia, la capacitat de
desenvolupar una activitat professional en l'mbit propi de l'especialitat i el nivell
cursats.
El currculum de cada cicle de formaci especfica determina les caracterstiques de
l'obra/projecte final que han d'executar els alumnes.
L'obra/projecte final t bsicament un carcter individual. Malgrat aix, es podran
acceptar propostes que suposin la intervenci d'un mxim de tres alumnes, sempre que
el carcter de la proposta ho justifiqui i es diferencin les competncies de cadascuna
de les persones que formen part del grup.
Per tal d'avaluar l'obra/projecte final cal haver superat prviament tots els mduls i la
fase de formaci prctica.
3.3.2 Proposta de l'obra/projecte final

La proposta de l'obra/projecte final ha de reflectir, a grans trets, el contingut del projecte
que s'ha de desenvolupar i l'ha d'avalar un tutor o tutora, membre de l'equip docent. La
proposta pot preveure, si l'alumne ho sollicita, l'assessorament extern, realitzat per
professionals sense vinculaci al centre, i no comporta en cap cas relaci de carcter
laboral o administratiu d'aquestes persones amb el centre.
Perqu s'accepti la proposta de l'obra/projecte final s'han de considerar els aspectes
establerts en el desenvolupament del currculum al centre i, entre aquests, s'ha de
prioritzar:
l'inters artstic, l'originalitat i l'adequaci a la demanda social;

la possibilitat de realitzaci en el termini establert, considerant els mitjans i les
installacions a l'abast de l'alumne.
Els terminis de presentaci i d'inscripci de les propostes per dur a terme l'obra/projecte
final els ha d'establir el mateix centre i han d'estar consignats en la informaci que cal
donar a l'alumne sobre programaci i avaluaci general del cicle, especificada en
l'apartat Informaci als alumnes.
La proposta de l'obra/projecte final, presentada en la forma i termini establerts pel
centre, avalada pel tutor o tutora, que, si escau, en far la direcci, ha de ser acceptada
pel coordinador o coordinadora del cicle (vegeu, al Catleg de models, el document
"Sollicitud d'inscripci a l'obra/projecte final").
516/688
La persona en qui recaigui la tutoria ha de guiar el procs d'execuci de l'obra/projecte i

supervisar l's que l'alumne pugui fer de les installacions del centre. De la sntesi de la
proposta i de l'acceptaci corresponent se n'ha d'arxivar, en l'expedient de l'alumne, la
documentaci pertinent.
3.3.3 Elaboraci i termini d'execuci

Durant la confecci de l'obra/projecte final no s necessria l'escolaritzaci de l'alumne;
malgrat aix, caldr fer les previsions per tal de permetre-li l'accs a les installacions
del centre sense que la seva presncia interfereixi en l'activitat lectiva. El termini
ordinari per a la realitzaci de l'obra/projecte final s al final del primer trimestre del curs
acadmic segent al que s'hagin cursat els mduls del cicle de formaci especfica i la
fase de formaci prctica; aix no obstant, amb la sollicitud prvia de l'interessat i la
corresponent autoritzaci del director o directora del centre, pot fer-se durant l'ltim
trimestre del curs en qu es completin els mduls del cicle.
En el trimestre d'execuci de l'obra/projecte final es pot acabar la formaci prctica
(FCT) i algun mdul que estigui pendent de superaci, els quals s'han d'avaluar
positivament abans de l'avaluaci de l'obra/projecte final.
La comissi avaluadora de l'obra/projecte final pot acordar de manera excepcional,
amb l'informe previ del tutor o tutora i per causes justificades, l'ampliaci del termini de
presentaci de l'obra/projecte final. (Vegeu, al Catleg de models, la "Sollicitud
d'autoritzaci d'ampliaci del termini de presentaci de l'obra/projecte final".) En cap
cas la seva avaluaci no podr anar ms enll de l'ltim trimestre del curs acadmic.
3.4 Avaluaci
S'ha de tenir en compte el contingut de l'Ordre ENS/59/2002, de 4 de mar, per la qual
es desplega l'organitzaci i l'avaluaci dels cicles de formaci especfica d'arts
plstiques i disseny. L'Ordre esmentada estableix que en les concrecions curriculars de
cada centre s'han de determinar els criteris de promoci de curs.
Amb carcter general, passaran de curs els alumnes que en l'avaluaci final de curs
superin amb qualificaci positiva els aprenentatges programats en aquell curs o tinguin
qualificaci positiva en un mnim del 75% de les hores d'aprenentatge del curs.
Els alumnes que no superin un curs l'han de repetir presencialment, llevat dels mduls
finalitzats i avaluats positivament. Aquests alumnes poden cursar mduls del curs
segent quan organitzativament sigui possible.
Per cursar els diferents mduls, la fase de prctiques i la presentaci del projecte/obra
final, els alumnes disposen d'un mxim de quatre cursos acadmics. De manera
excepcional es pot autoritzar un any ms de permanncia al cicle. Aquest criteri de
517/688
permanncia no s'aplica en el cas dels alumnes que s'han matriculat per unitats
formatives o mduls solts; en aquest cas noms s'apliquen els criteris del nombre
mxim de convocatries per a cada mdul.
En el moment de matricular-se en el quart curs acadmic, el centre ha de garantir que
l'alumne estigui assabentat que s l'ltim curs de permanncia en el centre, aix com de
les convocatries que li resten.
3.4.2 Avaluaci final de cada mdul

La qualificaci final de cada mdul es formula numricament de l'1 al 10, sense
decimals, i el nombre mxim de convocatries per a cada mdul s de quatre.
Quan un mdul es distribueix en ms d'un curs la seva qualificaci no consta a
l'expedient fins que no s'ha superat completament. La qualificaci parcial corresponent
al primer curs consta en l'acta d'avaluaci de final de curs.
3.4.3 Avaluaci de la formaci prctica en centres de treball (FCT)

La qualificaci de l'FCT s'expressa en termes de "Apte/a "o "No apte/a".
3.4.4 Avaluaci de l'obra/projecte final

Per a l'avaluaci de l'obra/projecte final es tenen en compte els criteris establerts en els
decrets on s'estableixen els currculums dels diferents ttols dels cicles de formaci
especfica d'arts plstiques i disseny.
Per avaluar l'obra/projecte final cal haver superat prviament tots els mduls i la fase
de formaci prctica (FCT).
L'avaluaci de l'obra/projecte final correspon a una comissi designada pel director o
directora del centre, que ha d'estar integrada per:
President o presidenta. La persona responsable o coordinador o coordinadora de

la famlia professional a la qual pertanyi el cicle de formaci especfica.
Secretari o secretria. Un professor o professora del centre.
Vocal/s. El tutor o tutora de l'obra/projecte final. A ms, tamb podr ser-ho una
persona professional de l'especialitat i/o representant d'entitats o institucions
relacionades amb l'especialitat.
La comissi atorga una qualificaci numrica del 0 al 10, amb un decimal.

Hi ha dues convocatries ordinries i se'n pot fer una d'extraordinria degudament
justificada.
518/688
3.4.5 Avaluaci final del cicle

Per superar el cicle cal que tots els mduls, la fase de formaci prctica i l'obra/projecte
final tinguin qualificaci positiva. Es considera que la qualificaci s positiva quan s
igual o superior a 5 ("Apte/a" en el cas de l'FCT).
La qualificaci final del cicle s'expressa amb un sol decimal i es calcula fent la mitjana
aritmtica entre, d'una banda, la mitjana de les qualificacions de tots els mduls que
integren el cicle, calculada amb un decimal i, de l'altra, la qualificaci de l'obra/projecte
final, tamb expressada amb un decimal. Els mduls convalidats o exempts no es
compten.
Aquestes qualificacions s'han d'anotar en l'expedient acadmic de l'alumne.
3.5 Convalidacions LOGSE en accedir a un cicle

El currculum dels cicles formatius d'arts plstiques i disseny s format per mduls
ordenats des del Departament d'Ensenyament i d'altres per normativa bsica de l'Estat.
Es pot consultar la referncia de l'Administraci educativa competent a l'ordenaci
curricular dels mduls dels cicles (LOGSE) al web de la XTEC.
3.5.1 Mduls comuns a diversos cicles

El director o directora del centre pot convalidar alguns mduls de diferents cicles
formatius segons els criteris i la relaci continguda en l'Ordre ECI/3058/2004, de 10 de
setembre.
Per a la concessi d'aquestes convalidacions s requisit indispensable que la persona
interessada estigui matriculada en els ensenyaments oficials per als quals sollicita la
convalidaci. Les esmentades convalidacions han de ser reconegudes, amb la
sollicitud prvia de la persona interessada, pel director o directora del centre en el qual
estigui matriculat l'alumne, mitjanant un escrit que s'ha de guardar en l'expedient
acadmic de l'alumne juntament amb la documentaci acreditativa original o
compulsada que acrediti la superaci del mdul que es convalida i que sigui necessria
per al seu reconeixement.
3.5.2 Altres convalidacions

Per a altres convalidacions no previstes en l'apartat Mduls comuns a diversos cicles,
l'alumne pot presentar la sollicitud de convalidaci des del mateix moment de la
matrcula. s recomanable demanar-la a primer curs i fer-ho al ms aviat possible, ja
que l'alumne ha d'assistir a classe mentre no hi ha una resoluci positiva. El director o
519/688
directora del centre ha de trametre a la Direcci General de Formaci Professional

Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial les sollicituds de convalidaci dels alumnes
matriculats al seu centre, juntament amb la documentaci necessria.
A l'apartat "Catleg de models" es disposa de dos tipus de sollicituds de convalidaci,
que caldr emplenar per separat, en funci que la competncia per resoldre sigui del
Ministeri d'Educaci, Cultura i Esport o del Departament d'Ensenyament.
Cal tenir en compte que les sollicituds de convalidacions que ha de resoldre el
Ministeri d'Educaci, Cultura i Esport, quan es tramiten mitjanant l'escola d'art i el
Departament d'Ensenyament, s'han de trametre al Departament d'Ensenyament abans
del 15 de novembre.
Cal adjuntar, a cada sollicitud, la documentaci segent:
Resguard de la matrcula.
Cpia del DNI, passaport o NIE.
Titulaci o certificat acadmic dels ensenyaments cursats.
Documentaci justificativa de la formaci cursada. Hi ha de figurar la informaci de
la crrega lectiva, curricular i una descripci breu dels continguts. No caldr
adjuntar aquesta informaci si els ensenyaments superats sn cicles formatius
d'arts plstiques i disseny, cicles de formaci professional, ensenyaments superiors
de disseny o de conservaci i restauraci de bns culturals ordenats per la LOGSE
o per la LOE.
3.5.3 Registre i efectes de les convalidacions

En l'expedient acadmic de l'alumne, en els mduls convalidats s'ha de fer constar
l'expressi "Convalidat". Els mduls convalidats no es tenen en compte per calcular la
qualificaci final del cicle de formaci especfica.
3.6 Organitzaci dels cicles formatius d'arts plstiques i disseny

L'organitzaci del cicle de formaci especfica ha d'incloure, almenys, les decisions
pertinents relatives als aspectes segents:
La distribuci de mduls al llarg del cicle, fent-hi constar, per a cada mdul, la data
prevista d'inici i d'acabament, la durada en hores, el nombre d'hores setmanals i els
professors que els impartiran.
Els espais docents i els recursos que s'han d'utilitzar en el desenvolupament del
cicle.
Els criteris per a l'organitzaci de la fase de formaci prctica.
Els criteris per a l'organitzaci de l'obra/projecte final.
L'equip docent assignat al cicle de formaci especfica ha d'elaborar, de manera
520/688
conjunta i coordinada, la proposta d'organitzaci dels continguts corresponents al

cicle de formaci especfica i els criteris generals del desenvolupament curricular.
Cada any cal fer una valoraci sobre l'adequaci de l'organitzaci i la programaci
dels cicles de formaci especfica a l'entorn socioeconmic i cultural per poder
revisar i actualitzar els aspectes que es considerin convenients.

plstiques i disseny (LOGSE)
3.7.1 Cicles de formaci especfica de grau mitj d'arts plstiques i disseny
regulats per la LOGSE
Ttol
Reial
decret
Currculum
DOGC
Decret/Data
Denominaci
Total
Durada
lectiva
FCT
Obra
final
Arts aplicades al llibre

1387/1995
334/1997,
23.12.1997
2.1.1998 Serigrafia artstica 950
Arts aplicades al mur

270/1999,
Revestiments
1463/1995
14.10.1999
1.600
28.12.1999
murals
Arts aplicades de l'escultura
145/1997,
1385/1995
25.6.1997 Artesania en cuir 1.600
13.5.1997
145/1997,
Dauratge i
1385/1995
25.6.1997
1.600
13.5.1997
policromia artstics
145/1997,
Ebenisteria
1385/1995
25.6.1997
1.600
13.5.1997
artstica
145/1997,
1385/1995
25.6.1997 Forja artstica
1.600
13.5.1997
145/1997,
Fosa artstica i
1385/1995
25.6.1997
1.600
13.5.1997
galvanoplstia
145/1997,
Talla artstica en
1385/1995
25.6.1997
1.600
13.5.1997
fusta
Art floral
268/1999,
1742/1998
14.10.1999 Floristeria
1.600
28.12.1999
Cermica artstica
333/1997,
Decoraci
1459/1995
21.1.1998
1.600
23.12.1997
cermica
333/1997,
1459/1995
21.1.1998 Terrisseria
1.600
23.12.1997
Disseny grfic
282/1996,
1457/1995
31.7.1996 Autoedici
950
23.7.1996
840
85 25
1.550
25
25
1.520
55
25
1.520
55
25
1.450
100
50
1.520
55
25
1.520
55
25
1.520
55
25
1.485
85
30
1.515
60
25
1.515
60
25
840
85
25
521/688
Art final de
950
disseny grfic
Esmalts artstics
269/1999,
Esmaltatge sobre
1743/1998
14.10.1999
1.600
28.9.1999
metalls
Joieria dart
17/1999,
Procediments de
1298/1995
12.2.1999
1.600
26.1.1999
joieria artstica
1457/1995
282/1996,
23.7.1996
31.7.1996
840
85
25
1.545
25
30
1.545
30
25
3.7.2 Cicles de formaci especfica de grau superior d'arts plstiques i disseny

regulats per la LOGSE
Ttol
Currculum
Durada
Obra
DOGC
Denominaci Total
FCT
Reial decret Decret/Data
lectiva
final
Arts aplicades a la indumentria
16/1999,
Estilisme
1460/1995
11.2.1999
1.875 1.725 60 90
26.1.1999
dindumentria
Arts aplicades al llibre
Gravat i
213/1998,
1386/1995
12.8.1998 tcniques
1.950 1.770 90 90
30.7.1998
destampaci
213/1998,
Enquadernaci
1386/1995
12.8.1998
1.800 1.620 90 90
30.7.1998
artstica
Arts aplicades al mur
294/1999,
Arts aplicades
1033/1999
30.11.1999
1.800 1.680 45 75
9.11.1999
al mur
Arts aplicades de lescultura
307/1996,
Arts aplicades
1843/1995
13.9.1996
1.875 1.770 30 75
2.9.1996
de lescultura
Art floral
295/1999,
1741/1998
30.11.1999 Art floral
1.950 1.830 90 30
9.11.1999
Cermica artstica
215/1998,
Cermica
1458/1995
7.8.1998
1.850 1.695 60 95
30.7.1998
artstica
Disseny dinteriors
Projectes i
136/1998,
1464/1995
6.7.1998 direcci dobres 1.950 1.800 60 90
9.6.1998
de decoraci
136/1998,
1464/1995
6.7.1998 Aparadorisme 1.950 1.800 60 90
9.6.1998
136/1998,
Arquitectura
1464/1995
6.7.1998
1.950 1.800 60 90
9.6.1998
efmera
136/1998,
Elements de
1464/1995
6.7.1998
1.950 1.800 60 90
9.6.1998
jard
522/688
1464/1995
1456/1995
1456/1995
1456/1995
1388/1995
1388/1995
1388/1995
136/1998,
9.6.1998
137/1997,
13.5.1997
137/1997,
13.5.1997
137/1997,
13.5.1997
285/1997,
31.10.1997
285/1997,
31.10.1997
285/1997,
31.10.1997
6.7.1998 Moblament
Disseny grfic
Fotografia
25.6.1997
artstica
Grfica
25.6.1997
publicitria
25.6.1997 Illustraci
Disseny industrial
Modelisme i
17.11.1997
maquetisme
Modelisme
17.11.1997
industrial
17.11.1997 Mobiliari
1.950 1.800
60
90
1.950 1.720
140
90
1.950 1.740
120
90
1.950 1.740
120
90
1.900 1.725
100
75
1.900 1.725
100
75
1.900 1.725
100
75
25
80
25
80
1033/199
296/1999,
9.11.1999
Esmalts artstics
Esmalt artstic
30.11.1999 al foc sobre
1.950 1.845
metalls
Joieria dart
1297/1995
15/1999,
26.1.1999
10.2.1999 Joieria artstica 1.875 1.770
1622/1997
1737/1998
113/2001,
2.5.2001
16.5.2001 Art txtil
1.950 1.845
25
80
1622/1997
1737/1998
113/2001,
2.5.2001
Estampacions i
16.5.2001 tintatges
1.950 1.800
artstics
60
90
Txtils artstics
3.7.3 Perfils professionals de cicles de formaci especfica de grau superior

d'arts plstiques i disseny regulats per la LOGSE
Ttol
cicle
Currculum
Decret/Data
DOGC
Denominaci Total
Disseny grfic
EDU/557/2006,
Animaci
Illustraci
28.11.2006
13.11.2006
audiovisual
Durada
Projecte
FCT
lectiva
final
1.950 1.740 120
90
4 Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums dels cicles formatius

d'arts plstiques i disseny ordenats per la LOE
523/688
Els ensenyaments professionals d'arts plstiques i disseny ordenats per la LOE

s'organitzen en cicles formatius. Els cicles de formaci especfica d'arts plstiques i
disseny de grau mitj i de grau superior, agrupats en diferents famlies professionals,
inclouen els mduls que s'imparteixen en el centre educatiu, entre els quals hi ha una
obra final o projecte integrat i una fase de formaci prctica (FCT) efectuada en
empreses, estudis o tallers. El currculum, la durada i l'estructura de cada cicle de
formaci especfica s'estableixen en la normativa especfica.
Els cicles formatius de grau mitj tenen una durada de 1.600 hores i els cicles formatius
de grau superior tenen una durada de 120 ECTS (sistema europeu de transferncia de
crdits), amb 2.000 hores lectives (presencials), per la qual cosa requereixen, com a
mnim, que els mduls i la fase de prctiques s'hagin de completar en dos cursos
acadmics.
Les hores lectives d'impartici dels cicles formatius sn les que determinen els decrets
dels diferents currculums. Les hores que els centres destinin a altres activitats (viatges,
activitats extraordinries, etc.) no es poden incloure en aquests mnims. Les hores
dedicades a activitats de tutoria no es computen com a hores lectives de currculum
dels alumnes.
La formaci prctica en centres de treball s'ha de fer prioritriament en el segon curs.
En cas d'iniciar-se en el primer curs, pot comenar en el segon quadrimestre. En
qualsevol cas, la formaci prctica en centres de treball es pot fer simultniament amb
les hores lectives o b de manera intensiva.
El centre ha de garantir l'elaboraci, per part de l'equip docent, de manera conjunta i
coordinada, de la proposta de planificaci del cicle formatiu i els criteris generals de
desenvolupament curricular, que en tot cas esdevindr complement del projecte
educatiu.
Actualment hi ha publicades dues famlies professionals ordenades per la LOE: la de
cermica artstica, i la de comunicaci grfica i audiovisual. El currculum, la
denominaci i les hores que s'han de cursar, desglossades, es poden consultar als
apartats Cicles de formaci especfica de grau mitj d'arts plstiques i disseny regulats
per la LOE i Cicles de formaci especfica de grau superior d'arts plstiques i disseny
regulats per la LOE.
4.1 Sistema europeu de crdits ECTS en els cicles formatius de grau superior
LOE
El nivell de tcnic superior es constitueix en el nivell 1 de l'ensenyament superior en el
Marc espanyol de qualificacions per a l'educaci superior.
Per facilitar el reconeixement de crdits que s'estableixen entre els ttols de tcnic
superior, els artstics superiors i els ensenyaments de grau universitari (i per promoure
la mobilitat d'estudiants i titulats a l'espai europeu de l'ensenyament superior) s'ha
524/688
incorporat el sistema europeu de reconeixement, transferncia i acumulaci de crdits

(ECTS), com a unitat de mesura, mitjanant la qual s'assigna 120 crdits ECTS als
ttols professionals de grau superior d'arts plstiques i disseny, distributs entre els
mduls professionals regulats pel currculum.
Els crdits ECTS es basen en el treball personal total de l'alumne. No noms en les
hores exclusivament lectives, presencials impartides en el centre educatiu, sin en
totes aquelles que dedica als estudis per superar un mdul, tant dins com fora de l'aula.
En aquesta unitat de mesura s'integren els ensenyaments (terics, teoricoprctics i
prctics), en hores presencials, aix com altres activitats acadmicament dirigides, en
qu s'inclouen les hores no presencials d'estudi i de treball que l'alumne ha de fer per
assolir els objectius formatius propis de cadascuna de les matries corresponents al pla
d'estudis.
En els cicles formatius de grau superior el nombre total de crdits ECTS establert en el
pla d'estudis per cada curs acadmic s de 60 (30 ECTS quadrimestrals o 20 ECTS
trimestrals).
4.2 Mduls formatius. Unitats formatives

4.2.1 Mduls formatius. Definici
El currculum dels cicles formatius s'estructura en mduls formatius. El concepte de
mdul es considera equivalent al de matria terica, matria teoricoprctica o matria
prctica:
Mduls formatius que desenvolupen les capacitats artstica, tcnica i tecnolgica,

associades a un perfil professional.
Mduls formatius relacionats amb l'orientaci i inserci laboral, aix com el mdul
de formaci prctica en empreses, estudis i tallers.
Mdul d'obra final en els cicles formatius de grau mitj.
Mdul de projecte integrat en els cicles formatius de grau superior.
Fase de formaci prctica en empreses, estudis i tallers.
4.2.2 Mduls formatius. Organitzaci

La rtio mxima en els mduls terics i teoricoprctics s d'un professor o professora
per cada 30 alumnes; en els mduls prctics s d'un professor o professora per cada
15 alumnes.
Per als mduls d'obra final i de projecte integrat s'ha de comptar amb la tutoria
individualitzada dels professors que imparteixin docncia en el cicle formatiu.
Quan la durada del mdul justifiqui un desplegament al llarg de dos cursos, caldr
garantir la continutat de criteris i coordinar-ne la distribuci de continguts i l'avaluaci.
525/688
En els cicles formatius de grau superior, els mduls formatius tenen assignats un
nombre determinat d'ECTS que inclouen les hores lectives (presencials) i les hores no
presencials d'estudi i de treball de l'alumne, que el professor o professora ha de tenir
en compte en programar continguts i activitats.

La programaci de cada mdul ha d'incloure, com a mnim, el segent:
El conjunt d'unitats formatives en qu s'organitza el mdul, fent-hi constar la data

d'inici i de finalitzaci i la durada en hores setmanals.
Les estratgies metodolgiques i d'organitzaci que hi cal aplicar.
Els criteris de qualificaci del mdul partint de les qualificacions de les unitats
formatives.
4.2.4 Unitats formatives. Definici

Els mduls s'estructuren en unitats formatives, les quals sn una agrupaci de resultats
d'aprenentatge i continguts d'un mdul que es relacionen generalment amb unes
activitats de treball, amb coherncia didctica per a l'aprenentatge, i que sn de durada
variable.
Les unitats formatives dels estudis superiors tenen assignats un nombre de crdits
ECTS determinat.
4.2.5 Unitats formatives. Organitzaci

Les unitats formatives s'han de programar de manera que cada unitat es pugui
completar en un sol curs.
4.2.6 Unitats formatives. Programaci

La programaci de cada unitat formativa ha d'incloure, com a mnim, el segent:
El conjunt de resultats d'aprenentatge en qu s'organitza la unitat formativa, fent-hi

constar l'organitzaci, la durada i la seqncia d'impartici.
El desenvolupament de resultats d'aprenentatge, continguts i criteris d'avaluaci
L'enunciat de les activitats d'ensenyament i aprenentatge en relaci amb els
resultats d'aprenentatge, continguts i criteris d'avaluaci corresponents.
Els criteris i les activitats d'avaluaci i de qualificaci.
526/688
4.2.7 Resultats d'aprenentatge. Definici

Un resultat d'aprenentatge expressa la competncia que ha d'adquirir l'alumne,
mitjanant l'aprenentatge per poder desenvolupar funcions o processos i obtenir
productes o resultats.
4.2.8 Continguts. Definici

A cada resultat d'aprenentatge li correspon un bloc de continguts. Els continguts sn el
conjunt de coneixements fonamentals que l'alumne ha d'assimilar per assolir una
capacitat professional determinada.
4.2.9 Criteris d'avaluaci. Definici

Els criteris d'avaluaci indiquen les accions i els continguts de l'activitat o condicions
que permeten valorar si s'ha aconseguit el resultat d'aprenentatge establert.

4.3.1 Hores de lliure disposici
Les hores de lliure disposici van associades a determinats mduls del currculum
explicitats a cada ttol. Aquestes hores tenen com a finalitat completar el currculum
establert i singularitzar-lo d'acord amb les necessitats especfiques de l'entorn i de
l'mbit.
En els cicles formatius de grau superior el centre ha de distribuir, juntament amb les
hores lectives de lliure disposici, els ECTS corresponents, en nombre enter, en la
proporci que es consideri.
El centre les pot distribuir de maneres diferents:
Entre una o ms unitats formatives del mdul o mduls, si s'amplien: resultats

d'aprenentatge, continguts i criteris d'avaluaci corresponents.
En una unitat formativa nova del mateix mdul o mduls, si s'elaboren: resultats
d'aprenentatge, continguts i criteris d'avaluaci corresponents.
En un mdul nou, que formi part d'un projecte del centre, si es defineixen:
La justificaci de la creaci del mdul nou.
El nom i la durada del mdul nou.
Les unitats formatives que en formen part.
Els resultats d'aprenentatge, continguts i criteris d'avaluaci corresponents.
527/688
L'especialitat o requisit acadmic de qu han de disposar els professors als

quals se'ls assigna.
El director o directora del centre ha de fer la proposta del mdul nou amb la definici de
mnims, i l'ha d'adrear als serveis territorials o al Consorci d'Educaci de Barcelona,
els quals trametran la comunicaci del centre, juntament amb l'informe de la Inspecci
d'Educaci, a la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de
Rgim Especial perqu en tingui constncia.
4.3.2 Incorporaci de la llengua anglesa als cicles formatius

Les necessitats d'un mercat de treball integrat a la Uni Europea fan que la llengua
anglesa esdevingui fonamental en la inserci laboral dels alumnes dels cicles
formatius. D'altra banda, cal donar tamb resposta al comproms amb els objectius
educatius sobre l'angls plantejats per als propers anys per la mateixa Uni Europea.
Amb la finalitat d'incorporar i normalitzar l's de la llengua anglesa en situacions
professionals habituals i en la presa de decisions en l'mbit laboral, s'han de dissenyar
activitats d'ensenyament i aprenentatge que incorporin la utilitzaci de la llengua
anglesa en almenys un dels mduls del cicle, a excepci del mdul d'angls als cicles
formatius de grau mitj, d'acord amb els resultats d'aprenentatge i criteris d'avaluaci
que s'estableixen en el document d'orientacions de cada cicle formatiu, publicat a
l'apartat Currculum i orientaci > Ensenyaments professionals > Ensenyaments
artstics > Arts plstiques i disseny > Ttols LOE, del web de la XTEC.
Cada centre educatiu ha d'establir el mdul o mduls i les unitats formatives en qu es
desenvoluparan activitats en llengua anglesa.
4.4 Obra final o projecte integrat

4.4.1 L'obra final del cicle formatiu de grau mitj
El mdul d'obra final del cicle formatiu de grau mitj ha de permetre culminar la
integraci dels continguts impartits al llarg del cicle, globalitzant i interrelacionant i, si
escau, completant, els coneixements, destreses i capacitats especfics del camp
professional de l'especialitat a travs de la realitzaci d'una obra, adequada al nivell
acadmic cursat, que evidenci el domini dels procediments de realitzaci, que sigui
expressi de la sensibilitat artstica i que mostri el grau d'assoliment dels objectius
generals del cicle.
L'obra final t una durada de 66 hores lectives (presencials).
El centre ha de programar el mdul d'obra final i concretar, dins el seu projecte
educatiu, els objectius, les activitats i les estratgies didctiques que serviran a
l'alumne per fer l'obra final.
528/688
L'obra final ha de comptar amb un professor o professora de l'especialitat determinada i

la tutoria individualitzada d'un professor o professora o mestre o mestra de taller que
imparteixi docncia en el cicle formatiu.
Els terminis de presentaci i d'inscripci de les propostes per dur a terme l'obra o
projecte final els ha d'establir el mateix centre i han d'estar consignats en la informaci
que cal donar a l'alumne sobre programaci i avaluaci general del cicle, especificada
en l'apartat Informaci als alumnes.
Per avaluar l'obra final es tenen en compte els criteris establerts en els decrets on
s'estableixen els currculums dels diferents ttols dels cicles de formaci especfica
d'arts plstiques i disseny.
L'obra final s'avalua una vegada s'han superat els restants mduls que constitueixen el
currculum del cicle formatiu, amb l'excepci de la fase de formaci prctica en
empreses, estudis o tallers, tenint en compte que s'ha de preveure la necessitat de
tancar la fase de prctiques de l'alumne el mateix curs acadmic i que no es podr
tramitar el ttol fins que la fase de prctiques estigui acabada i avaluada.
En el cas de no poder ser avaluat per no haver superat algun dels mduls del cicle,
l'alumne no perd convocatria i ha de figurar en la corresponent acta com a "Pendent
d'avaluaci (pa)".
El mdul d'obra final s'ha d'avaluar positivament quan l'equip docent apreci que
l'alumne ha assolit en un grau suficient els resultats d'aprenentatge en relaci amb els
objectius generals del cicle formatiu. En cas contrari, l'avaluaci ha de ser negativa.
El centre ha d'informar l'alumne dels criteris d'avaluaci a l'inici de curs i els ha de fer
pblics en els seus mitjans d'informaci (tauler d'anuncis, web o altres).
L'equip docent que hagi participat impartint el mdul d'obra final dels cicles de grau
mitj l'ha d'avaluar de manera collegiada, des d'una comissi avaluadora nomenada
pel director o directora del centre i integrada com a mnim per un president o
presidenta, un secretari o secretria i un o una vocal, nomenats entre el coordinador o
coordinadora del cicle, el tutor o tutora del grup classe, el professor o professora docent
del mdul i el tutor o tutora de l'obra final.
Al web de la XTEC es troben desenvolupats els continguts, procediments i avaluaci de
l'obra final.
4.4.2 El projecte integrat del cicle formatiu de grau superior

El projecte integrat ha de reflectir l'aprenentatge adquirit en relaci amb les
competncies professionals, personals i socials que es requereixen en el mn laboral,
associades al conjunt dels mduls formatius corresponents al cicle formatiu.
La finalitat del projecte s demostrar l'assoliment del domini dels coneixements,
processos i tcniques exigibles per a l'exercici de la professi i, en conseqncia, la
capacitat de desenvolupar una activitat professional en l'mbit propi de l'especialitat i el
nivell cursat.
529/688
El projecte integrat t una durada de 10 ECTS, dels quals un percentatge determinat

d'hores en el currculum sn lectives (presencials).
Aquest mdul s'ha de fer en el segon curs i s'ha de desenvolupar en dues fases
diferenciades d'acord amb la planificaci del centre i els continguts establerts en el
currculum.
Primera fase. Proposta
Aquesta fase tracta sobre la teoria i la prctica del projecte integrat necessries per a
un bon plantejament i desenvolupament de la proposta.
Segona fase. Realitzaci
Validada la proposta, la segona fase es desenvolupa en l'ltim quadrimestre del curs.
Segona fase (apartats):
Procs de treball
Fonamentaci terica del projecte
Realitzaci prctica del projecte
Presentaci pblica
El projecte integrat ha de comptar amb un professor o professora de l'especialitat

determinada i i la tutoria individualitzada d'un tutor o tutora del cicle formatiu.
Per a l'avaluaci del projecte integrat es tenen en compte els criteris establerts en els
decrets on s'estableixen els currculums dels diferents ttols dels cicles de formaci
especfica d'arts plstiques i disseny.
El mdul de projecte integrat s'ha d'avaluar en la seva totalitat, un cop s'han superat els
mduls restants que constitueixen el currculum del cicle formatiu, amb l'excepci de la
fase de formaci prctica en empreses, estudis o tallers, tenint en compte que s'ha de
preveure la necessitat de tancar la fase de prctiques de l'alumne el mateix curs
acadmic i que no es pot tramitar el ttol fins que la fase de prctiques estigui acabada i
avaluada.
En el cas de no poder ser avaluat per no haver superat algun dels mduls del cicle,
l'alumne no perd convocatria i ha de constar en la corresponent acta com a "Pendent
d'avaluaci (pa)".
L'avaluaci final correspon a una comissi designada pel director o directora del centre
i integrada per:
a. President o presidenta: el coordinador o coordinadora del cicle
b. Secretari o secretria: el tutor o tutora del grup classe
c. Un mxim de tres vocals, designats entre els professors del centre i professionals
de l'especialitat i/o representants d'entitats, institucions o empreses de l'entorn del
cicle.
530/688
A la XTEC es troben desenvolupats els continguts, procediments i avaluaci del

projecte integrat.
4.4.3 La tutoria de l'obra final/projecte integrat

Les principals tasques de la tutoria del mdul d'obra final/projecte integrat sn les
segents:
Proporcionar les directrius que ajudin l'alumne a treballar sobre la fonamentaci

terica del treball.
Orientar l'alumne sobre els mtodes de treball ms adients, la planificaci i la
temporalitzaci del treball.
Orientar i assessorar en la realitzaci prctica: els aspectes tcnics i la manipulaci
d'eines i materials amb seguretat.
Assessorar l'alumne respecte als problemes que vagin sorgint i reorientar, si cal,
l'enfocament del treball.
Proporcionar pautes per estructurar correctament la presentaci final.
4.5 Avaluaci dels cicles formatius d'arts plstiques i disseny

4.5.1 Avaluaci del cicle formatiu
L'avaluaci de l'aprenentatge dels alumnes s contnua, ha d'atendre l'organitzaci
modular i s'ha de fer per unitats formatives.
La nota mitjana final del cicle formatiu s'obt una vegada s'han superat els mduls
impartits al centre educatiu i la fase de formaci prctica en empreses, estudis o tallers.
Consisteix en la mitjana aritmtica de les notes mitjanes ponderades dels diferents
mduls que el componen i s'expressa amb dos decimals.
4.5.2 Avaluaci del mdul formatiu

La qualificaci dels mduls s numrica, entre 0 i 10, sense decimals, i s el resultat de
la mitjana ponderada de les unitats formatives que el componen.
Per obtenir la qualificaci ponderada d'un mdul cal multiplicar les hores per la
qualificaci de cada unitat formativa: la suma d'aquests productes es divideix pel
nombre total d'hores del mdul.
La superaci del mdul s'obt amb l'avaluaci positiva de les unitats formatives que el
componen.
Els mduls superats acrediten les unitats de competncia a les quals estan associats,
d'acord amb la relaci establerta en el perfil professional del ttol.
531/688
4.5.3 Avaluaci de la unitat formativa

L'avaluaci s'ha de fer tenint en compte els resultats d'aprenentatge i els criteris
d'avaluaci que s'estableixen en cada unitat formativa.
La qualificaci de les unitats formatives s numrica, entre 0 i 10, amb un decimal. Les
unitats formatives i els mduls superats mantenen la qualificaci. No es pot aplicar cap
mesura per modificar una qualificaci positiva atorgada; s a dir, no es poden repetir
unitats formatives ja superades per millorar-ne les qualificacions, ni es poden establir
frmules (presentaci a segones convocatries de recuperaci ni d'altres) per
incrementar-ne la qualificaci positiva.
Els centres han de generar registres d'avaluaci on es concreti, per a cada alumne, el
grau d'assoliment de cada resultat d'aprenentatge de les unitats formatives.
Aquests registres, com la resta de documentaci acadmica, han d'estar a disposici
de la Inspecci d'Educaci.
4.5.4 Convocatries
En rgim presencial l'alumne pot ser avaluat d'una unitat formativa, com a mxim, en
quatre convocatries ordinries, excepte el mdul de formaci en centres de treball,
que noms ho pot ser en dues. Amb carcter excepcional, l'alumne pot sollicitar al
director o directora del centre una cinquena convocatria extraordinria per motius de
malaltia, discapacitat o altres que condicionin o impedeixin el desenvolupament dels
estudis. El director o directora del centre s l'encarregat de resoldre la sollicitud.
Amb cada matrcula a les unitats formatives l'alumne disposa del dret a dues
convocatries. La presentaci a la segona convocatria s voluntria; si l'alumne no
s'hi presenta no se li ha de comptar, aquesta segona convocatria, a efectes del
cmput mxim i hi ha de constar com a "No presentat/ada" (NP).
La primera convocatria es considera en finalitzar la unitat formativa, a la fi del
trimestre o quadrimestre. La segona convocatria l'estableix el centre, als mesos de
juny o setembre, segons la seva programaci i el calendari escolar.
L'alumne que hagi perdut el dret a l'avaluaci continuada o que abandoni, perdr la
primera convocatria i ha de constar com a "No avaluat/ada" (NA), aix com el dret a la
segona convocatria del mateix curs, i ha de constar com a "No presentat/ada" (NP).
No se li comptar aquesta segona convocatria a efectes del cmput mxim de
convocatries.
El professor o professora del mdul ha d'establir les estratgies de recuperaci de la
segona convocatria, que poden consistir en activitats puntuals o continuades, que han
d'estar previstes en la programaci de la unitat formativa, aix com la forma de
seguiment. No s'han d'entendre les activitats de recuperaci com un sol examen, ni
l'avaluaci contnua com a exmens continus.
532/688
L'alumne ha d'estar informat de les activitats que ha de dur a terme per recuperar les
unitats formatives suspeses, aix com del perode i les dates en qu es faran les
revisions de les activitats i l'avaluaci corresponents en segona convocatria.
L'alumne pot sollicitar, al director o directora del centre, la renncia a la convocatria
de tots o algun dels mduls que componen el cicle formatiu, i/o de la fase de formaci
prctica en empreses, estudis i tallers. La renncia a la convocatria es reflecteix als
documents d'avaluaci amb l'expressi de "Renncia". La renncia afecta els mduls
no finalitzats i es mantenen les qualificacions de les unitats formatives obtingudes fins
al moment de la renncia.
Per concedir la renncia sn causes suficients, si es justifiquen documentalment, les
que generen una absncia prolongada de classe, com ara la malaltia o un accident de
l'alumne o de familiars, l'atenci a familiars, la maternitat o paternitat, un canvi de
condicions en el treball o incorporaci a un lloc de treball, i altres circumstncies
personals de carcter extraordinari. El director o directora del centre s l'encarregat de
resoldre aquesta sollicitud.
4.5.5 Promoci de curs

Per passar de curs en un cicle formatiu s necessari que l'alumne hagi obtingut
l'avaluaci positiva en les unitats formatives, la crrega de les quals sumi el 75% del
conjunt planificat en el primer curs, com a mnim.
L'alumne que hagi superat un nombre d'unitats formatives igual o superior al 75% del
conjunt planificat en el primer curs, pot matricular-se en el segon curs del cicle i ha de
cursar obligatriament les unitats formatives no superades del primer curs.
En cas contrari, s'ha de matricular de les unitats formatives no superades del primer
curs del cicle i, opcionalment, de les unitats formatives del segon curs que no presentin
incompatibilitat horria o curricular de manera significativa, segons el projecte del
centre i la disponibilitat de places.
horries, un alumne ha de matricular-se noms de les unitats formatives de primer
curs, malgrat haver superat el 75% del conjunt de primer curs.
Si l'alumne passa de curs amb unitats formatives pendents se li ha de recomanar
l'assistncia a les classes, si no hi ha incompatibilitat horria. El centre ha de definir
com cal fer el seguiment del progrs dels alumnes amb unitats formatives pendents, les
estratgies i les accions que es duran a terme amb l'objectiu de millorar i optimar els
resultats en el desenvolupament de les competncies necessries.
4.5.6 Procediment per a la mobilitat

Quan un alumne sollicita el trasllat d'expedient acadmic a fi de continuar els estudis
533/688
iniciats en un centre pertanyent a una altra administraci educativa, una vegada

acceptada, s'ha de fer l'adaptaci corresponent a fi que l'alumne s'incorpori al curs que
li correspongui.
A aquest efecte, els mduls aprovats en la seva totalitat que siguin similars en
continguts i durada o valor en crdits ECTS als establerts al seu pla d'estudis, s'han de
reconixer de manera automtica com a adaptats, i per a altres casos es pot preveure
la superaci de complements de formaci que es considerin convenients.
Els mduls adaptats figuren a l'expedient acadmic personal amb la denominaci de
"Adaptat". Quan sigui necessari fer una ponderaci de les qualificacions, els mduls
que figurin com a adaptats s'han de computar amb la qualificaci obtinguda al centre
d'origen.
El director o directora del centre ha de trametre a la Direcci General de Formaci
Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial una proposta argumentada
d'adaptaci dels alumnes matriculats al seu centre, juntament amb la documentaci
necessria.
4.5.7 Convalidacions de cicles LOE

Sn objecte de convalidaci els mduls formatius i les unitats formatives comuns a
diversos cicles formatius d'arts plstiques i disseny, del mateix nivell o superior, sempre
que tinguin igual denominaci i durada, continguts i competncies, objectius i criteris
d'avaluaci, d'acord amb el que estableix la norma que reguli cada ttol.
En el cas dels mduls o unitats formatives convalidats que tinguin la mateixa
denominaci i currculum, i que siguin comuns a diversos cicles, cal traslladar la
qualificaci obtinguda en el primer cicle en el qual s'ha cursat.
Els mduls que siguin objecte de convalidaci figuren a l'expedient acadmic de
l'alumne amb l'expressi de "Convalidat".
Les convalidacions que apareixen publicades a la norma que defineix el currculum
formatiu han de ser reconegudes pel director o directora del centre educatiu pblic en
qu estigui matriculat l'alumne o, si escau, on estigus adscrit el centre privat en el qual
l'interessat cursa els estudis, prvia sollicitud personal acompanyada dels documents
originals o compulsats acreditatius necessaris, que quedaran incorporats a l'expedient
personal de l'alumne al centre.
Les convalidacions dels mduls i les unitats formatives dissenyats pel centre des de les
hores i crdits de lliure disposici han de ser reconegudes pel director o directora del
centre un cop examinada la documentaci acreditativa dels estudis cursats, sempre
que es corresponguin al mateix nivell o superior, quan es treballa sobre les mateixes
competncies amb un mnim del 75% de coincidncia en continguts i el mateix o un
nombre superior de crdits/hores, amb un mnim del 75% de coincidncia en crrega
lectiva.
Les esmentades convalidacions han de ser reconegudes, amb la sollicitud prvia de la
534/688
persona interessada, pel director o directora del centre en el qual estigui matriculat
l'alumne, mitjanant un escrit que s'ha de guardar en l'expedient acadmic de l'alumne
juntament amb la documentaci acreditativa original o compulsada que acrediti la
superaci del mdul que es convalida i que sigui necessria per al seu reconeixement.
Per a altres convalidacions no previstes, l'alumne pot presentar la sollicitud de
convalidaci en el termini comprs des del moment de la matrcula fins a un mes a
partir de la iniciaci oficial del curs en el qual l'interessat est matriculat. El director o
directora del centre ha de trametre a la Direcci General de Formaci Professional
Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial les sollicituds de convalidaci dels alumnes
matriculats al seu centre, juntament amb la documentaci necessria. Aquestes
convalidacions no es computen als efectes del clcul de la nota mitjana final.
L'alumne ha d'assistir a classe mentre no hi ha una resoluci positiva.
4.5.8 Exempci de mduls formatius determinats i de la fase de formaci prctica

per la seva correspondncia amb l'experincia laboral
Es pot determinar l'exempci de mduls formatius determinats en el currculum del cicle
i de la fase de formaci prctica en empreses, estudis i tallers, per la seva
correspondncia amb la prctica laboral, sempre que s'acrediti, com a mnim, un any
d'experincia relacionada amb els coneixements, capacitats i destreses, i si escau
unitats de competncia, prpies dels mduls i/o de l'exercici professional especfic del
cicle formatiu corresponent, d'acord amb el que estableix la norma que regula cada
ttol.
L'exempci del 100% de les hores mdul del cicle s'atorga si l'alumne acredita
l'experincia professional corresponent a un nombre d'hores igual o superior a les del
mdul de formaci en un centre de treball, relacionada amb l'mbit professional i de
treball i les principals ocupacions i llocs de treball del cicle formatiu.
Els criteris d'exempci i la seva tramitaci sn els mateixos que estan recollits en la
publicaci "Normativa de la formaci prctica en centres de treball".
L'experincia laboral a qu es refereix l'apartat anterior s'ha d'acreditar mitjanant la
documentaci segent:
Certificat de l'empresa on hagi adquirit l'experincia laboral, en la qual constin

especficament la durada del contracte, l'activitat exercida i el perode de temps en
el qual s'ha dut a terme l'activitat.
En el cas de treballadors per compte propi, certificat d'alta en el cens d'obligats
tributaris i evidncies de l'activitat exercida.
Els mduls formatius i la fase de formaci prctica que siguin objecte d'exempci per la
seva correspondncia amb la prctica laboral figuren a l'expedient acadmic de
l'alumne amb l'expressi de "Exempt".
Els mduls que hagin estat objecte d'exempci per la seva correspondncia amb la
535/688
prctica laboral no es computen per calcular la nota mitjana final.
4.5.9 Reconeixement d'estudis i crdits ECTS

El Reial decret 1618/2011, de 14 de novembre, sobre reconeixement d'estudis en
l'mbit de l'educaci superior, preveu en funci de la relaci dels estudis cursats i els
que es pretenen cursar el reconeixement de crdits que l'alumne pot sollicitar, que s
variable en funci de la durada dels currculums o plans d'estudi.
Els estudis reconeguts no poden superar el 60% dels crdits del pla d'estudis o del
currculum del ttol que es pretn cursar.
Les sollicituds s'han de presentar en el termini d'un mes a partir de la iniciaci oficial
del curs en el qual l'interessat est matriculat. El director o directora del centre ha de
trametre les sollicituds de reconeixement dels alumnes matriculats al seu centre a la
Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial,
juntament amb la documentaci necessria.
Les sollicituds han d'anar acompanyades de l'acreditaci oficial dels estudis dels quals
se sollicita el reconeixement, mitjanant l'aportaci del ttol oficial d'educaci superior
expedit per les autoritats competents o certificat substitutori d'aquest. En el cas
d'estudis parcials, cal aportar el certificat acadmic oficial corresponent als estudis
superats.
El termini mxim per resoldre i notificar les resolucions s de tres mesos a partir de
l'endem del dia d'entrada de la sollicitud en el registre.
El venciment del termini mxim sense haver-se notificat la resoluci expressa, legitima
l'interessat o interessats que hagin dedut la sollicitud per entendre-la desestimada per
silenci administratiu.
4.6 Organitzaci dels cicles formatius d'arts plstiques i disseny a les escoles
d'art
L'equip docent assignat al cicle de formaci especfica ha d'elaborar, de manera
conjunta i coordinada, la proposta d'organitzaci dels continguts corresponents al cicle
de formaci especfica i els criteris generals del desenvolupament curricular i
d'avaluaci de l'aprenentatge.
Cada any cal fer una valoraci sobre l'adequaci de l'organitzaci i la programaci dels
cicles de formaci especfica a l'entorn socioeconmic i cultural per poder revisar i
actualitzar els aspectes que es considerin convenients.
L'organitzaci del cicle de formaci especfica ha d'incloure, almenys, les decisions
pertinents relatives als aspectes segents:
Mduls. Distribuci dels mduls al llarg del cicle, fent-hi constar, per a cada mdul,
536/688
la data prevista d'inici i d'acabament i la durada en hores dels mduls i de les

unitats formatives que el componen, i el nombre d'hores setmanals.
Desplegament del currculum.
Crdits ECTS i hores lectives de lliure disposici. Criteris per a la distribuci dels
ECTS i de les hores al cicle de grau superior.
Incorporaci de la llengua anglesa als cicles formatius. Mduls professionals o
unitats formatives en les quals es desenvoluparan activitats d'ensenyament i
d'aprenentatge en llengua anglesa als cicles de grau mitj.
Fase de formaci prctica en empreses o tallers. Criteris per a l'organitzaci.
Obra final o projecte integrat. Criteris per a l'organitzaci.
Avaluaci dels cicles formatius d'arts plstiques i disseny. Criteris generals sobre
l'avaluaci dels mduls professionals i les unitats formatives.
Espais docents i recursos que s'han d'utilitzar en el desenvolupament del cicle.
Atribuci docent dels professors.

plstiques i disseny (LOE)
4.7.1 Cicles de formaci especfica de grau mitj d'arts plstiques i disseny
regulats per la LOE
Ttol
Reial decret
BOE
Denominaci
Total
Durada
lectiva
FCT
Obra
final
1.485
115
66
1.485
115
66
1.400
200
66
1.400
200
66
Cermica artstica
37/2010,
15 gener
37/2010,
15 gener
1436/2012,
11 octubre
1436/2012,
11 octubre
Nm.33,
Decoraci cermica
1.600
6.3.2010
Nm.33,
Terrisseria
1.600
6.3.2010
Comunicaci grfica i audiovisual
Nm.265, Assistncia al producte
1.600
3.11.2012 grfic imprs
Nm.265, Assistncia al producte
1.600
3.11.2012 grfic interactiu
4.7.2 Cicles de formaci especfica de grau superior d'arts plstiques i disseny

regulats per la LOE
Ttol
Reial
decret
BOE
Denominaci Total
Durada
lectiva
FCT
Projecte
integrat
Cermica artstica
537/688
37/2010,
15 gener
Nm.33,
6.3.2010
1427/2012, Nm.265,
11 octubre 3.11.2012
1434/2012, Nm.265,
11 octubre 3.11.2012
1432/2012, Nm.265,
11 octubre 3.11.2012
1430/2012, Nm.265,
11 octubre 3.11.2012
1429/2012, Nm.265,
11 octubre 3.11.2012
1428/2012, Nm.265,
11 octubre 3.11.2012
1431/2012, Nm.265,
11 octubre 3.11.2012
1433/2012, Nm.265,
11 octubre 3.11.2012
2.000
h
1.882 h
Cermica
120
113 crdits
artstica
crdits
ECTS
ECTS
Comunicaci grfica i audiovisual
2.000
h
1.720 h
Animaci
120
106 crdits
crdits
ECTS
ECTS
2.000
h
1.720 h
Cmic
120
106 crdits
crdits
ECTS
ECTS
2.000
h
1.720 h
Fotografia
120
106 crdits
crdits
ECTS
ECTS
2.000
h
1.720 h
Grfica
120
106 crdits
audiovisual
crdits
ECTS
ECTS
2.000
h
1.720 h
Grfica
120
106 crdits
impresa
crdits
ECTS
ECTS
2.000
h
1.720 h
Grfica
120
106 crdits
interactiva
crdits
ECTS
ECTS
2.000
h
1.720 h
Grfica
120
106 crdits
publicitria
crdits
ECTS
ECTS
2.000
h
1.720 h
Illustraci
120
106 crdits
crdits
ECTS
ECTS
118 h
7 crdits
ECTS
100 h
9 crdits
ECTS
280 h
14 crdits
ECTS
99 h
9 crdits
ECTS
280 h
14 crdits
ECTS
99 h
9 crdits
ECTS
280 h
14 crdits
ECTS
99 h
9 crdits
ECTS
280 h
14 crdits
ECTS
99 h
9 crdits
ECTS
280 h
14 crdits
ECTS
99 h
9 crdits
ECTS
280 h
14 crdits
ECTS
99 h
9 crdits
ECTS
280 h
14 crdits
ECTS
99 h
9 crdits
ECTS
280 h
14 crdits
ECTS
99 h
9 crdits
ECTS
538/688
5 Aspectes comuns als cicles de grau mitj i grau superior d'arts plstiques i
disseny
5.1 Fase de formaci prctica en empreses, estudis i tallers (FCT)
5.1.1 Caracterstiques generals de l'FCT
La formaci prctica en centres de treball (FCT) es pot fer al mateix temps que els
mduls, o b de manera intensiva al final del curs, o durant la realitzaci de l'obra final
o projecte integrat. La fase de formaci prctica s'ha de fer prioritriament en el segon
curs.
Si per tal de completar el perode de prctiques es depassen les dates previstes per a
l'avaluaci final dels mduls, s'ha de fer constar en l'apartat de la fase de formaci
prctica de l'acta d'avaluaci del final de curs "P. av." (pendent d'avaluaci).
En la sessi d'avaluaci que segueixi a l'acabament de la fase de formaci prctica
tindr lloc la qualificaci, que s'ha de fer constar en l'acta d'avaluaci extraordinria
corresponent.
Distribuci del mdul professional de formaci en centres de treball (FCT)
La distribuci de la formaci en centres de treball la determina cada centre i ha de
seguir, amb carcter general, el calendari escolar. La formaci en centres de treball
s'ha de fer entre les 8 hores i les 22 hores.
La formaci en centres de treball es pot fer en un perode o ms. Es poden fer fins a
quatre hores diries de manera simultnia amb les hores lectives del cicle. Es poden
fer fins a set hores diries, en modalitat intensiva, si no coincideixen en el mateix dia
amb les hores lectives del cicle.
Especial pot autoritzar altres distribucions de la formaci en centres de treball amb la
petici prvia escrita del director o directora del centre, la qual cal raonar en cada cas i
presentar als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci.
En la sessi d'avaluaci que segueixi a l'acabament de la fase de formaci prctica
tindr lloc la qualificaci, que s'ha de fer constar en l'acta d'avaluaci extraordinria
corresponent.
5.1.2 Finalitats de l'FCT

La formaci prctica en centres de treball t les finalitats segents:
539/688
Desenvolupar estratgies que portin cap a un acostament entre l'estructura

acadmica i la laboral, tant en un sentit com en l'altre.
Integrar dins el currculum de l'alumne totes les accions que estan dins el camp de
la transici cap al mn laboral.
Facilitar, tant als alumnes com a l'empresa o instituci, la possibilitat de dur a la
prctica aquestes accions.
5.1.3 Objectius de l'FCT

Sn objectius generals de l'FCT:
Orientar l'alumne perqu pugui tenir un coneixement ms clar de les prpies

capacitats i interessos.
Facilitar la inserci i la qualificaci professional dins el mn laboral.
Sn objectius especfics de l'FCT en matria de qualificaci artstica i professional:
Fer un aprenentatge significatiu dels coneixements i tecnologies actuals en un

ambient real de treball d'empresa o instituci.
Adquirir nous coneixements professionals.
Desenvolupar, en el context laboral, els coneixements curriculars apresos.
Sn objectius especfics de l'FCT en matria d'inserci professional:
Comprendre el procs productiu i/o tasques de serveis i participar-hi.

Adquirir hbits de relacions humanes a l'empresa.
5.1.4 Programaci de l'FCT: pla d'activitats

Cada cicle formatiu t associades una srie d'activitats prpies del perfil professional.
El pla d'activitats defineix les tasques que cal fer a l'empresa, estudi o taller.
El mdul d'FCT en els cicles formatius de grau superior LOE t assignats un nombre
d'ECTS, en els quals es preveuen les hores de treball a l'empresa, estudi o taller i les
hores de treball de l'alumne per compte propi.
L'escola d'art i disseny ha de programar l'activitat que l'alumne haur de portar a terme
per completar el cmput total d'hores dels ECTS a banda de les que hagi fer a
l'empresa, estudi o taller.
5.1.5 Avaluaci de l'FCT

L'avaluaci de la fase de prctiques en empreses, estudis o tallers correspon a la junta
d'avaluaci del centre educatiu, i ha de ser continuada durant l'estada de l'alumne a
540/688
l'empresa.
En acabar la fase de prctiques en empreses, estudis o tallers, la persona responsable
de la formaci a l'empresa ha de valorar l'evoluci de l'alumne, mitjanant un informe
que s'ha d'incorporar al quadern de prctiques.
responsable d'aquesta formaci a l'empresa han de tenir en compte la valoraci que
l'alumne en fa, i corregir-ne, si cal, les possibles deficincies, la qual cosa ha de quedar
Aquesta avaluaci s'ha de fonamentar en els informes emesos pel o per la responsable
de la formaci de l'alumne en el centre de treball. Aquesta fase es qualifica com "Apte"
o "Apta", o "No apte" o "No apta".
En rgim presencial aquesta fase pot ser objecte d'avaluaci en dues convocatries.
Amb carcter excepcional, el departament pot establir una convocatria extraordinria
per a les persones que hagin exhaurit el nombre mxim de convocatries per motius de
malaltia, discapacitat o altres que condicionin o impedeixin el desenvolupament ordinari
dels estudis.
5.1.6 Exempcions de l'FCT

Els criteris d'exempci i la seva tramitaci sn els mateixos que els recollits en la
publicaci "Normativa de la formaci prctica en centres de treball. Instruccions
d'aplicaci del curs corresponent", de la Direcci General de Formaci Professional
Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial.
5.1.7 Accs a l'FCT

L'equip docent responsable de la impartici del cicle formatiu, d'acord amb el director o
directora del centre, pot establir que per iniciar la formaci prctica en centres de treball
calgui l'avaluaci positiva de tots els mduls lectius cursats fins al moment d'iniciar-la, o
b una valoraci individualitzada, per a l'alumne que no els hagi superat tots, del grau
d'assoliment dels objectius dels crdits cursats, de les possibilitats raonables de
recuperaci i del previsible aprofitament que l'alumne pugui obtenir de l'FCT.
5.1.8 Homologaci d'empreses

Per resoluci comunicada relativa a la formaci prctica en centres de treball, la
Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial
regular els sistemes d'homologaci de les empreses i entitats que han d'acollir
alumnes per fer la formaci en centres de treball, per tal de garantir les condicions
adequades i la qualitat requerida.
541/688
5.1.9 Seguiment de l'FCT

Correspon al tutor o tutora de prctiques el seguiment de l'alumne en formaci en
centres de treball, d'acord amb l'Ordre ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual es
regula la formaci prctica en centres de treball i els convenis de collaboraci amb
empreses i entitats, i l'Ordre EDU/416/2007, de 13 de novembre, per la qual es
modifica l'article 5 de l'Ordre esmentada. Per tal de fer el seguiment de l'alumne en la
realitzaci del crdit de formaci en centres de treball, el tutor o tutora de prctiques ha
de fer almenys dues visites de seguiment.
5.1.10 Proposta d'extinci del conveni per cursar l'FCT en una determinada
empresa o entitat
L'equip docent del cicle formatiu, a proposta del tutor o tutora del cicle formatiu, pot
proposar al director o directora del centre l'extinci del conveni per a la realitzaci de la
formaci prctica amb l'entitat o empresa collaboradora. La proposta d'extinci pot
fonamentar-se en comportaments o actituds inadequats o en capacitats notriament no
idnies de l'alumne que, per la permanncia o intensitat, impedeixin o dificultin el
desenvolupament normal de la formaci prctica, o en l'incompliment, per part de
l'empresa, de les condicions que asseguren el carcter formatiu de l'FCT o de les
normes de seguretat reglamentries, o pel fet haver estat sancionada per l'autoritat
laboral en els sis mesos anteriors.
L'equip docent del cicle formatiu, a proposta del tutor o tutora, pot decidir l'avaluaci
negativa de la formaci prctica en centres de treball, tot i que no s'hagi completat el
nombre d'hores previstes, o b diferir la realitzaci de les hores de formaci prctica
pendents.
A les instruccions especfiques d'aplicaci de la formaci prctica en centres de treball
del curs acadmic consta ms informaci respecte a l'FCT.
5.2 Avaluaci contnua

L'avaluaci contnua es fonamenta en la recollida sistemtica d'informaci, per part del
professor o professora, per tal de fer un seguiment del procs d'aprenentatge de
l'alumne. L'alumne ha d'estar prviament informat sobre les competncies requerides,
els sistemes i criteris d'avaluaci que s'aplicaran i el nivell de resultats d'aprenentatge
que es demanen sobre les activitats proposades.
El centre ha de fer un seguiment individualitzat de l'evoluci de l'alumne, que tingui en
compte tant els objectius que ha d'assolir com el progrs aconseguit des de l'avaluaci
inicial. Per tal de disposar de dades per a l'avaluaci, s'han d'establir pautes
d'observaci sistemtica i de seguiment individual al llarg del procs d'aprenentatge.
542/688
Els professors han de fer el seguiment del progrs dels alumnes segons el sistema
establert, preveient estratgies per al desenvolupament individual de l'alumne en les
competncies necessries i les accions que es duran a terme amb l'objectiu de millorar
i optimar els resultats.
L'aplicaci del procs d'avaluaci contnua dels alumnes en rgim presencial requereix
l'assistncia a un mnim del 80% de les classes i l'acompliment de la totalitat de les
activitats programades.
Una assistncia inferior al 80% no justificada impossibilita l'avaluaci corresponent;
aquesta situaci s'ha de reflectir en l'acta amb l'anotaci "No avaluat" o "No avaluada" i
ha d'implicar la prdua de convocatria. L'alumne de rgim presencial no avaluat per
manca d'assistncia ha de complir l'assistncia mnima el curs segent.
5.3 La junta d'avaluaci

La junta d'avaluaci ha d'estar composta per l'equip docent, format per tots els
professors que intervenen en l'activitat educativa del grup classe durant el curs escolar.
La junta d'avaluaci ha de concretar les estratgies d'atenci i orientaci als alumnes
per a l'assoliment d'objectius relatius als ensenyaments.
La junta d'avaluaci ha d'adoptar les decisions per consens. En cas de no poder
arribar-hi, les prendr per majoria simple i, en cas d'empat, decidir el vot de la persona
tutora.
El tutor o tutora de l'alumne coordina i presideix les sessions d'avaluaci i, en
collaboraci amb la secretaria acadmica, s el responsable de la correcta gesti de la
documentaci de la sessi; ha d'estendre acta del desenvolupament, on ha de fer
constar els acords presos, i ha de vehicular l'intercanvi d'informaci amb els alumnes i,
si escau, amb les famlies.
d'avaluaci, dues quadrimestrals i una final.
La junta d'avaluaci pot reunir-se, convocada pel tutor o tutora del cicle, quan calgui,
per avaluar i proposar la certificaci dels alumnes que es matriculen per mduls solts o
unitats formatives.
En cada sessi de la junta d'avaluaci cal qualificar les unitats formatives i els mduls
formatius que hagin finalitzat i s'hi han d'incorporar, si escau, les qualificacions que
corresponguin a les segones convocatries.
Les qualificacions s'han de reflectir a l'acta d'avaluaci i traslladar-les a l'expedient
acadmic.
La junta d'avaluaci, en la sessi final d'avaluaci del cicle, ha d'analitzar, per a cada
alumne, l'aprenentatge en el conjunt dels mduls formatius corresponents al cicle
formatiu en relaci amb les competncies professionals artstiques, personals i socials
expressades en els objectius generals del cicle formatiu.
543/688
5.4 Matrcula d'honor

d'estudis complets.
Sobre el total d'alumnes avaluats del darrer curs del cicle formatiu es pot concedir una
menci MH per cada vint alumnes, i una altra si en resulta una fracci sobrant. Amb
aquests efectes, s'entn per alumnes avaluats del darrer curs tots els que han cursat
els mduls necessaris per completar el cicle, els hagin superat o no.
5.5 Cpia o plagi i honestedat acadmica

Les noves tecnologies de la comunicaci permeten l'accs universal a la informaci,
per alhora en possibiliten el mal s o l'apropiaci indeguda, per la qual cosa el centre
ha de vetllar perqu tots els alumnes coneguin i respectin la llei i els codis tics de la
bona prctica, les idees bsiques de la propietat intellectual i els drets d'autoria, i la
normativa en relaci amb la cpia i el plagi.
5.6 Participaci de les escoles d'art en els projectes dels convenis de

collaboraci del Departament d'Ensenyament
El Departament d'Ensenyament considera necessria la collaboraci amb les
empreses i entitats relacionades amb l'art i el disseny, per a la formaci artstica,
tcnica i tecnolgica adequada per a l'exercici qualificat de les competncies
professionals prpies relacionades amb els diferents cicles.
En aquest sentit, el Departament d'Ensenyament signa convenis de collaboraci amb
la finalitat d'endegar projectes de treball que fomentin la promoci i inserci laboral dels
alumnes dels cicles formatius d'arts plstiques i disseny.
Les escoles d'art i disseny es podran sumar a aquests convenis mitjanant la notificaci
del seu inters al Servei d'Ordenaci d'Ensenyaments de Rgim Especial, per tal de
concretar-ne la participaci.
L'equip docent del centre, a partir de les propostes presentades des dels convenis,
podr elaborar activitats de projectes o de projecte integrat per impartir en el cicle que,
a ms dels aspectes referents a la programaci d'objectius, de continguts i d'avaluaci,
ha d'incloure tamb els criteris organitzatius, funcionals i de recursos humans.
El Departament d'Ensenyament, des del Servei d'Ordenaci d'Ensenyaments de Rgim
544/688
Especial, far el seguiment de la programaci i el desenvolupament dels projectes en

les escoles d'art i disseny que participin.
6 Accs als cicles formatius d'arts plstiques i disseny

6.1 Grau mitj
Per accedir a un cicle de formaci especfica de grau mitj cal tenir el ttol de graduat
en educaci secundria obligatria o equivalent i acreditar les aptituds per cursar-lo
mitjanant la superaci d'una prova especfica. Les persones que no tenen el ttol de
graduat en educaci secundria obligatria tamb hi poden accedir si tenen 17 anys o
els compleixen durant l'any natural d'accs al cicle i superen una prova d'accs. Si se
supera el curs de formaci especfica per a l'accs als cicles de grau mitj es pot
quedar exempt de fer la part general de la prova d'accs.
6.2 Grau superior

Per accedir als cicles de grau superior cal tenir el ttol de batxillerat (o l'equivalent) i
superar una prova especfica d'accs. Les persones que no tenen aquest ttol tamb hi
poden accedir si superen la prova d'accs. Per poder fer la prova cal tenir 19 anys (o
complir-los l'any en qu es fa la prova). A partir de l'any en qu se'n compleixen 18,
tamb la poden fer les persones que acreditin un ttol de tcnic o tcnica d'arts
plstiques i disseny relacionat amb aquell al qual es vol accedir. Si es disposa del ttol
de tcnic o tcnica i es supera el curs de formaci especfica per a l'accs als cicles de
grau superior es pot quedar exempt de fer la part general de la prova d'accs.
La informaci sobre la preparaci i l'organitzaci de les proves d'accs es pot consultar
al web del Departament d'Ensenyament: Serveis i trmits > Proves > Proves d'accs.
La informaci sobre el curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj i
el curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau superior es pot consultar al
web del Departament d'Ensenyament: Estudiar a Catalunya.
7 Compleci dels ensenyaments dels cicles de la famlia de disseny grfic

LOGSE que s'extingeixen
L'alumne que ha cursat els cicles formatius de disseny grfic ordenats per la LOGSE i
que no opta per incorporar-se a les noves titulacions ordenades per la LOE pot
completar les titulacions cursades.
Els cicles formatius d'arts plstiques i disseny es poden completar durant els dos
cursos acadmics segents a l'extinci per la implantaci del nou ttol al centre
educatiu, tant pblic com privat, en el qual l'alumne va formalitzar la darrera matrcula
en el cicle.
545/688
Els centres educatius pblics han de gestionar, de manera unificada, les activitats de
compleci per als alumnes que es trobin en aquesta situaci.
7.1 Procs de compleci

La compleci d'estudis es pot fer mitjanant:
Les activitats de recuperaci i d'avaluaci.

Les proves d'avaluaci.
Per al mateix cicle formatiu i curs acadmic les dues vies sn excloents entre si.
La fase de prctiques en empreses, estudis o tallers (FCT) es pot fer durant els dos
cursos segents a l'extinci del cicle: per poder-ho fer el centre educatiu ha de
matricular els alumnes en aquesta fase i fer-ne el seguiment de l'execuci.

Per accedir als cicles de grau superior cal tenir el ttol de batxillerat (o l'equivalent) i
superar una prova especfica d'accs. Les persones que no tenen aquest ttol tamb hi
poden accedir si superen la prova d'accs. Per poder fer la prova cal tenir 19 anys (o
complir-los l'any en qu es fa la prova). A partir de l'any en qu se'n compleixen 18,
tamb la poden fer les persones que acreditin un ttol de tcnic o tcnica d'arts
plstiques i disseny relacionat amb aquell al qual es vol accedir. Si es disposa del ttol
de tcnic o tcnica i se supera el curs de formaci especfica per a l'accs als cicles de
grau superior es pot quedar exempt de fer la part general de la prova d'accs.
La informaci sobre la preparaci i l'organitzaci de les proves d'accs es pot consultar
al web del Departament d'Ensenyament: Serveis i trmits > Proves > Proves d'accs.
8 Reclamacions motivades per les qualificacions

D'acord amb l'article 21.2.d i e de la Llei 12/2009, d'educaci, i el Decret 279/2006, els
alumnes o els pares o tutors legals, en el cas que siguin menors d'edat, tenen dret a
com a resultat del procs d'avaluaci, s'adoptin en el seu moment.
8.1 Reclamacions per qualificacions obtingudes al llarg del curs
546/688

reclamacions respecte a les qualificacions obtingudes al llarg del curs, si no es resolen
tutor o tutora, que les ha de traslladar al departament o seminari corresponent per tal
que s'estudin.
En tot cas, la resoluci definitiva correspon al professor o professora i la reclamaci i la
resoluci adoptada s'han de fer constar en el llibre d'actes del departament o seminari,
o registre documental de funci equivalent, i s'han de comunicar a l'equip docent del
grup corresponent.
8.2 Reclamacions per qualificacions finals de curs o d'obra/projecte final o

projecte integrat
Les reclamacions respecte a les qualificacions obtingudes i comunicades a l'alumne al
final de cada mdul, si no les resol directament la junta d'avaluaci, cal adrear-les per
escrit al director o directora del centre en el termini de dos dies lectius. El director o
directora ha de traslladar la reclamaci al departament o rgan equivalent que
correspongui per tal que, en reuni convocada a aquest efecte, estudi si la qualificaci
s'ha atorgat d'acord amb els criteris d'avaluaci establerts i formuli la proposta
corresponent. Si consta tan sols d'un o dos membres, l'rgan s'ampliar fins a tres amb
els professors que el director o directora designi (entre els professors d'altres matries
del mateix mbit o entre els crrecs directius).
A la vista de la proposta formulada i de l'acta de la junta d'avaluaci, el director o
directora ha de resoldre la reclamaci. La reclamaci i la resoluci adoptada s'han de
fer constar a l'acta d'avaluaci corresponent i notificar per escrit a la persona
interessada. En la notificaci cal indicar els terminis i el procediment per recrrer que
s'indica a continuaci.
Si l'alumne (o els pares o tutors legals, si s menor d'edat) no est d'acord amb la
ciutat de Barcelona, a l'rgan competent del Consorci d'Educaci, que se seguir el
procediment que es detalla tot seguit:
El centre el trametr, en els tres dies hbils segents, als serveis territorials, o al
Consorci d'Educaci de Barcelona, conjuntament amb una cpia de les actes
n'emeti informe. Aquest informe inclour tant els aspectes procedimentals seguits
en el tractament de la reclamaci com el fons de la qesti reclamada.
qualificaci o el procediment d'avaluaci, si el director o directora dels serveis
547/688
ho considera necessari, pot encarregar aquesta tasca a una comissi integrada per
un professor o professora del centre que no hagi participat en l'avaluaci, un
professor o professora d'un altre centre i un inspector o inspectora proposat per la
Inspecci d'Educaci.
Vist l'informe de la Inspecci d'Educaci i, si escau, el de la comissi, el director
dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci
cal que s'incorpori, amb la diligncia corresponent, a l'acta d'avaluaci a qu es
refereixi.
9 Trasllat d'expedient a un altre centre

Quan un alumne que no ha completat els estudis es trasllada d'una escola d'art a una
altra, el centre de destinaci ha de sollicitar al d'origen una cpia autenticada de
l'expedient acadmic de l'alumne, juntament amb un certificat (vegeu el model
"Certificat de trasllat a un altre centre") i, si escau, l'informe d'avaluaci individualitzat i
el certificat d'estudis parcials, segons el cas.
El centre receptor ha de traslladar a l'expedient acadmic de l'alumne les qualificacions
dels mduls/assignatures superats en el centre d'origen i les dades relatives a
possibles mesures d'adaptaci curricular. L'informe ha d'estar a disposici del tutor o
tutora del grup al qual s'incorpori l'alumne.
10 Anullaci de la matrcula
L'alumne o, si s menor, el pare, mare o tutor o tutora legal, pot sollicitar l'anullaci
total de la matrcula, per escrit i per una sola vegada, al director o directora del centre.
En els supsits d'anullaci de matrcula cal fer constar en l'acta l'expressi "Matrcula
anullada". Aquesta anullaci s'ha de fer constar tamb en l'expedient acadmic.
L'anullaci abasta la matrcula de tot el curs i comprn tots els mduls/assignatures, la
fase de formaci prctica i/o l'obra/projecte final. En casos excepcionals, el director o
directora del centre podr concedir l'anullaci de la matrcula noms de determinats
mduls.
De manera general, l'anullaci de la matrcula s'ha de sollicitar abans que s'acabi el
mes d'abril. En el cas especfic de l'obra/projecte final, s'ha de sollicitar un mes abans
de la data de cada convocatria.
Per concedir l'anullaci sn causes suficients, si es justifiquen documentalment, les
que generen una absncia prolongada de classe, com ara la malaltia o un accident de
l'alumne o de familiars, l'atenci a familiars, la maternitat o paternitat, un canvi de
condicions en el treball o incorporaci a un lloc de treball, i altres circumstncies
548/688
personals de carcter extraordinari. El director o directora del centre s l'encarregat de

resoldre aquesta sollicitud.
En els supsits de concessi de l'anullaci de matrcula, l'alumne afectat:
conserva el dret de reserva de plaa per al curs segent com a alumne del centre
(centres pblics i centres privats sostinguts amb fons pblics);
no perd la qualificaci obtinguda en els mduls superats;
no se li computa la convocatria del curs amb matrcula anullada. Si l'alumne amb
matrcula anullada es torna a matricular al centre, els professors corresponents
han de valorar les parts cursades anteriorment, si escau;
en el cas que, en anullar la matrcula, hagus iniciat, sense completar-la, la fase
de formaci prctica (FCT), en tornar-se a matricular se li computarien les hores
d'aquesta formaci ja realitzades.
11 Documentaci acadmica dels cicles formatius

La principal documentaci acadmica de l'alumne s la segent:
Actes finals de curs. Contenen notes parcials de mduls organitzats en dos cursos
i notes finals de mduls. Les notes finals de mdul es marquen amb un asterisc i
es traspassen a l'expedient acadmic de l'alumne (model "Acta d'avaluaci. Cicles
de formaci especfica d'arts plstiques i disseny").
Actes d'obra / projecte final LOGSE. Contenen les qualificacions parcials, terica i
prctica, i la seva mitjana aritmtica com a nota de l'obra / projecte final o projecte
integrat. Tota la documentaci acadmica generada per l'alumne i per la comissi
avaluadora en relaci amb l'obra/projecte final s'ha d'arxivar a l'expedient de
l'alumne (model "Acta d'avaluaci. Cicles de formaci especfica d'arts plstiques i
disseny").
Actes d'obra final / projecte integrat LOE. Contenen les qualificacions de les fases
de desenvolupament del treball i cadascun dels seus apartats. Tota la
documentaci acadmica generada per l'alumne i per la comissi avaluadora en
relaci amb l'obra / projecte integrat s'ha d'arxivar a l'expedient de l'alumne.
Actes finals de cicle. Contenen la qualificaci final dels mduls, de la fase de
prctiques i de l'obra/projecte final, aix com la qualificaci final del cicle (model
"Acta d'avaluaci. Cicles de formaci especfica d'arts plstiques i disseny").
Expedient acadmic de l'alumne. s el document on consten les dades personals
de l'alumne, aix com els seus resultats acadmics i quan s'han assolit. S'hi han de
fer constar possibles convalidacions i incidncies, com l'anullaci de matrcula i
ampliacions de permanncia en el cicle. El seu contingut s'ha d'ajustar al del model
"Expedient acadmic de l'alumne. Cicles de formaci especfica d'arts plstiques i
disseny".
549/688
Informe d'avaluaci individualitzat. L'informe d'avaluaci individualitzat, que s'usa

en els supsits de trasllat d'alumnes, l'ha d'elaborar el tutor o tutora a partir de les
dades facilitades pels professors i ha de contenir, almenys, els elements segents:
Apreciaci sobre el grau de consecuci dels objectius del currculum cursat
parcialment.
Hores d'aprenentatge de mduls/assignatures cursats parcialment.
Qualificacions parcials orientatives o valoracions de l'aprenentatge, si se
n'haguessin produt.
Aplicaci de mesures educatives complementries, si escau.
12 Acreditaci dels cicles formatius

Certificat d'estudis complets corresponents a cicles d'arts plstiques i disseny
Certificat per a l'accs a estudis universitaris. Ats que el Reial decret 412/2014, de
6 de juny, ha establert noves condicions per a l'accs als ensenyaments
universitaris que s'han d'aplicar a partir de l'any acadmic 2014-2015, els centres
han de certificar els cicles formatius de grau superior superats d'acord amb el nou
model de certificat "Certificat d'estudis de tcnic/a superior per a l'accs a estudis
calculada amb tres decimals. Tamb han d'emetre el model de certificat als
alumnes de promocions anteriors que ho sollicitin i tinguin l'expedient acadmic en
el centre.
universitat, els centres han d'expedir el certificat als alumnes que ho sollicitin
d'acord amb el model "Certificat d'estudis per a la matrcula a la fase especfica de
les proves d'accs a la universitat (PAU)".
Certificat d'estudis complets de cicles de formaci especfica de grau mitj. Si

escau, a petici de l'interessat, els centres han de certificar la superaci d'un cicle
de grau mitj, d'acord amb el model "Certificat d'estudis complets de cicles de
formaci especfica de grau mitj".
Certificat d'estudis complets de cicles de formaci especfica de grau superior. Si
escau, a petici de l'interessat, els centres han de certificar la superaci d'un cicle
de grau superior d'acord amb el model "Certificat d'estudis complets de cicles de
formaci especfica de grau superior".
13 Titulaci dels cicles formatius
550/688
13.1 Tcnic o tcnica d'arts plstiques i disseny

La superaci d'un cicle de formaci especfica d'arts plstiques i disseny de grau mitj
permet obtenir la titulaci de tcnic o tcnica d'arts plstiques i disseny de la
corresponent especialitat d'una famlia professional.
El ttol de tcnic o tcnica d'arts plstiques i disseny, per a l'alumne que ha accedit als
cicles mitjanant la prova d'accs sense disposar de requisits acadmics, dna dret a
cursar el batxillerat.
Les persones que cursen batxillerat de la modalitat d'arts (via d'arts plstiques, imatge i
disseny) i disposen prviament del ttol de tcnic o tcnica d'arts plstiques i disseny
tenen dret a la convalidaci de determinades matries en funci dels mduls de cicles
d'arts plstiques i disseny de grau mitj cursats.
El ttol de tcnic o tcnica i la superaci del curs de formaci especfic per a l'accs als
cicles de grau superior permeten de quedar exempt de fer la part general de la prova
d'accs si es vol accedir a un cicle formatiu de grau superior d'arts plstiques i disseny.
13.2 Tcnic o tcnica superior d'arts plstiques i disseny

La superaci d'un cicle de formaci especfica d'arts plstiques i disseny de grau
superior permet d'obtenir la titulaci de tcnic o tcnica superior d'arts plstiques i
disseny de la corresponent especialitat d'una famlia professional.
El ttol de tcnic o tcnica superior d'arts plstiques i disseny, per a l'alumne que ha
accedit als cicles mitjanant la prova d'accs sense disposar de requisits acadmics,
dna dret a cursar el batxillerat.
El ttol de tcnic o tcnica superior d'arts plstiques i disseny permet l'accs directe als
ensenyaments artstics superiors de disseny i de conservaci i restauraci de bns
culturals i capacita per accedir als estudis universitaris de grau, d'acord amb els criteris
explicitats des de la Secretaria d'Universitats i Recerca.
14 Convalidaci de matries de batxillerat per als alumnes procedents de cicles

formatius
L'Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, estableix el dret a la convalidaci de les
matries optatives i del treball de recerca del batxillerat dels alumnes que s'hi hagin
incorporat amb la titulaci de tcnic/a o tcnic/a superior de formaci professional
especfica, d'arts plstiques i disseny o d'ensenyaments esportius. Tamb s'estableixen
551/688
convalidacions d'algunes matries de batxillerat de la modalitat d'arts (via d'arts

plstiques, imatge i disseny) des d'alguns mduls de cicles d'arts plstiques i disseny
de grau mitj, que es poden consultar a
http://www.xtec.cat/web/curriculum/professionals/artistics/artsplastdis
Els efectes i el procediment per tramitar les convalidacions es detallen a continuaci:
L'exempci de cursar matries optatives que estableix l'esmentada Ordre

EDU/554/2008, de 19 de desembre, computa fins a un mxim de 4 hores lectives
setmanals a cada curs, corresponents a les matries optatives dels dos cursos de
batxillerat. L'exempci del treball de recerca computa les hores previstes per dur-lo
a terme.
Ats que l'exempci prevista afecta noms les matries optatives i el treball de
recerca, no es pot declarar exempt cap alumne de les matries comunes o de
modalitat prenent com a fonament de tal exempci l'Ordre EDU/554/2008. En tot
cas, ats que hi ha alumnes que en cada curs de batxillerat cursen ms de tres
matries de modalitat, es pot demanar l'exempci d'una matria de modalitat, ja
que aquesta excedeix de les tres matries de modalitat que l'alumne ha de cursar
en cada curs de batxillerat.
L'alumne que vulgui acollir-se a les exempcions que preveu l'article 6.5 de l'Ordre
esmentada ha de demanar-ho explcitament, en el primer mes de classes, al
director o directora del centre on cursi els estudis de batxillerat, d'acord amb el
model "Sollicitud d'exempci de matries de batxillerat per als alumnes que han
superat un cicle formatiu de grau mitj o un cicle formatiu de grau superior".
Els alumnes que optin per demanar l'exempci poden fer-ho per a totes les
matries optatives a les quals tinguin dret d'acord amb l'Ordre, o b per a un
nombre de matries optatives inferior. En la sollicitud han d'indicar quines matries
volen fer constar en el seu currculum diversificat i han de fer constar explcitament
que coneixen el carcter irrevocable de la seva sollicitud.
La matria o matries que l'alumne hagi demanat de cursar han de ser
necessriament superades per obtenir el ttol de batxillerat i comptabilitzen com
qualsevol altra matria, tant a efectes de cmput de matries pendents de passar
de primer a segon curs com per al clcul de la qualificaci final del batxillerat.
El director o directora del centre ha de resoldre la sollicitud, ha d'incorporar-la a
l'expedient acadmic i l'ha de comunicar per escrit a l'alumne i als pares o tutors
legals si s menor d'edat.
A l'expedient acadmic dels alumnes que hagin obtingut l'exempci, i a les actes
corresponents, cal fer constar l'expressi "Exempt" o "Exempta" per al treball de
recerca i per a les matries optatives. Pel que fa a aquestes ltimes, cal usar
l'expressi genrica "Matries optatives", sense especificar cap nom de matria.
15 Calendari
552/688
La impartici dels ensenyaments de cicles formatius ha d'atenir-se al calendari escolar

aprovat amb carcter general per als centres educatius d'ensenyaments no
universitaris.
16 Distribuci ordinria de l'horari lectiu

La distribuci ordinria de l'horari lectiu ha de tenir en compte, com a norma general,
els criteris segents:
Cal respectar els lmits mxims de sis hores lectives diries i de trenta hores
lectives setmanals, si es tracta d'horari intensiu de mat, tarda o vespre, o de set
hores i trenta-cinc hores, respectivament, si es tracta d'horari partit entre mat i
tarda.
No s'han de fer ms de tres hores lectives seguides sense un esbarjo mnim de vint
minuts.
La interrupci entre mat i tarda ha de ser almenys d'una hora.
Dins de les possibilitats organitzatives del centre s'ha de procurar fer una oferta
intensiva d'aquells crdits que puguin tenir inters per als adults, per tal de facilitarne la incorporaci a la formaci.
A aquest efecte, els centres han de fer publicitat del calendari d'inici i de finalitzaci
dels crdits i de l'horari en qu es desenvolupen.
En tot cas, correspon al director o directora del centre, prvia consulta al consell
escolar, aprovar l'horari tipus dels diferents cursos (hores d'entrada, de sortida, nombre
d'hores lectives al mat, a la tarda, al vespre, etc.).
17 Caracterstiques de flexibilitat de l'horari dels professors i dels tutors

En funci de la planificaci al llarg del curs dels mduls professionals / unitats
formatives dels cicles formatius, es pot assignar als professors la impartici d'un
nombre variable d'hores lectives setmanals, respectant, en tot cas, el cmput total
anual d'hores.
Se suggereix que, si s'incrementen les hores lectives en determinats perodes, es faci
al comenament del cicle, per facilitar el desenvolupament de la formaci prctica en
centres de treball en els altres trimestres o quadrimestres i possibilitar la participaci
dels alumnes en projectes de mobilitat amb altres pasos.
18 Acci tutorial. Horari dels tutors (centres pblics). Tutors dels grups
d'alumnes dels cicles formatius
L'acci tutorial va adreada a potenciar les capacitats personals de l'alumne i la seva
553/688
autonomia i iniciativa personal. Pel que fa a les activitats d'orientaci acadmica i

professional, s important incidir en els hbits de treball i el coneixement del mn
laboral, aix com proporcionar als alumnes els recursos i l'orientaci necessaris per
accedir al mn laboral o per continuar el seu itinerari formatiu.
L'acci tutorial es concreta indicativament en una hora lectiva setmanal a crrec dels
tutors dels grups d'alumnes. En aquest temps s'han de fer les tasques d'orientaci del
procs formatiu dels alumnes i l'acci tutorial.
19 Mesures per a l'adaptaci del currculum

A fi de donar resposta a la diversitat de necessitats de les persones i de les empreses,
el Departament d'Ensenyament pot regular els ensenyaments professionals d'arts
plstiques i disseny mitjanant una metodologia oberta, adaptada a una oferta singular i
a les condicions de l'entorn dels centres.
Amb carcter experimental, els centres poden sollicitar, en funci de les possibilitats
organitzatives i d'utilitzaci dels espais i equipaments del centre educatiu, a la Direcci
General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial, abans del
15 de juliol:
L'adaptaci del currculum a determinats perfils professionals per tal de respondre

a una necessitat de formaci que permeti donar resposta a necessitats
especfiques d'un determinat sector professional relacionat amb el cicle formatiu.
La formaci en conveni amb una empresa, estudi o taller, que n'estableixi la
collaboraci per impartir unitats formatives o mduls professionals en entorns
laborals, amb la finalitat de poder disposar dels espais, les installacions i els
productes ms idonis per a l'aprenentatge dels alumnes dels diversos cicles.
L'oferta de poder cursar en tres anys dues titulacions (3 x 2), que consisteix en la
combinaci de dos cicles formatius afins, b sigui de tots o d'una part de les unitats
formatives o mduls, la qual cosa permetr a l'alumne obtenir dues titulacions o
una formaci complementria amb estalvi de temps.
La modalitat de l'ensenyament en rgim no presencial o semipresencial per facilitar
el seguiment dels estudis als alumnes que, per raons de treball, pel fet de tenir
cura d'altres persones o b per qualsevol altra circumstncia excepcional, tenen
dificultat per assistir a la totalitat de les hores lectives.
Quan s'hagi estudiat la sollicitud, la Direcci General de Formaci Professional Inicial i

Ensenyaments de Rgim Especial n'ha de resoldre l'autoritzaci i establir el
procediment de cada modalitat de formaci, abans de l'inici del curs.
20 Normativa d'aplicaci (ensenyaments professionals d'arts plstiques i

disseny: aspectes curriculars)
554/688

Reial decret 412/2014, de 6 de juny, pel qual sestableix la normativa bsica dels
procediments dadmissi als ensenyaments universitaris oficials de grau (BOE
nm. 138, de 7.6.2014)
Reial decret 440/1994, d'11 de mar, pel qual s'estableixen les equivalncies entre
els ttols d'arts aplicades i oficis artstics, cermica i conservaci i restauraci de
bns culturals, anteriors a la Llei orgnica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaci
general del sistema educatiu, i els establerts en aquesta Llei (BOE nm. 82, de
3.4.1994)
Reial decret 596/2007, de 4 de maig, pel qual s'estableix l'ordenaci general dels
ensenyaments professionals d'arts plstiques i disseny (BOE nm. 125, de
25.5.2007)
Reial decret 558/2010, de 7 de maig, pel qual es modifica el Reial decret
1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a l'accs als
ensenyaments universitaris oficials de grau i els procediments d'admissi a les
universitats pbliques espanyoles (BOE nm.113, de 8.5.2010)
Reial decret 1618/2011, de 14 de novembre, sobre reconeixement d'estudis en
l'mbit de l'educaci superior (BOE nm. 302, de 16.12.2011)
Reial decret 96/2014, de 14 de febrer, pel qual es modifiquen els reials decrets
1027/2011, de 15 de juliol, pel qual s'estableix el Marc espanyol de qualificacions
per a l'educaci superior (MECES), i 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual
s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments universitaris oficials (BOE nm. 55, de
05.03.2014)
Decret 304/1995, de 7 de novembre, pel qual s'estableix l'ordenaci general dels
cicles de formaci especfica d'arts plstiques i disseny de Catalunya i se'n regulen
els requisits d'accs (DOGC nm. 2134, de 29.11.1995)
4670, de 6.7.2006)
5686, de 5.8.2010)
de 06.03.2014)
Ordre ENS/59/2002, de 4 de mar, per la qual es desplega l'organitzaci i
l'avaluaci dels cicles de formaci especfica d'arts plstiques i disseny (DOGC
nm. 3593, de 12.3.2002; correcci d'errades en el DOGC nm. 4750, pg. 45210,
de 30.10.2006)
555/688
3657, de 14.6.2002)
Ordre ECI/3058/2004, de 10 de setembre, per la qual es regulen determinades
convalidacions de mduls dels cicles formatius d'arts plstiques i disseny conforme
la Llei 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaci general del sistema educatiu (BOE nm.
233, de 27.9.2004)
Ordre EDU/416/2007, de 13 de novembre, per la qual es modifica l'article 5 de
l'Ordre ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual es regula la formaci prctica a
nm. 5014, 22.11.2007)
batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn (DOGC nm. 5287, de 30.12.2008)
Ordre EDU/362/2009, de 17 de juliol, del procediment per completar els
ensenyaments de formaci professional que s'extingeixen, de la Llei orgnica
1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaci general del sistema educatiu (DOGC nm.
5431, de 29.07.2009)
17.12.2010)
Resolucio ENS/2869/2011, de 21 de novembre, del reconeixement i transferncia
de crdits, validaci d'aprenentatges, del reconeixement de crdits individualitzat i
altres procediments especfics en l'mbit dels ensenyaments artstics superiors
(DOGC nm. 6024, de 14.12.2011)
Formaci professional dual

1 Modalitats de la formaci en alternana
En els ensenyaments de formaci professional inicial, la formaci en alternana pot
adoptar dues modalitats:
a. Alternana simple: combina el temps de formaci en el centre educatiu i el temps
d'activitat dels alumnes a l'empresa, sense que comporti el reconeixement
acadmic del temps d'activitat a l'empresa.
b. Alternana amb formaci dual: combina el temps de formaci en el centre
educatiu i el temps d'activitat dels alumnes a l'empresa i comporta el
reconeixement acadmic dels aprenentatges assolits pels alumnes en l'activitat
556/688
que facin en condici de treballadors assalariats, becaris o voluntaris.

2 Lmit horari
Tot i que, amb carcter general, es recomana que la dedicaci mxima, inclosa la
formaci i el treball, no sobrepassi les 40 hores setmanals, i 8 hores diries, sempre
que convingui es podran incrementar aquestes hores, quan sigui la millor opci per dur
a terme els objectius de l'alternana i es reflecteixi en el conveni de collaboraci amb
l'empresa.
El temps d'estada a l'empresa ha d'estar comprs entre les 6 h i les 22 h, amb carcter
general, tot i que s'admet alguna variaci a ttol excepcional en funci del perfil
professional (forneria, restauraci i hoteleria, entre d'altres) quan l'aprenent, major
d'edat, noms pugui desenvolupar les tasques dins un determinat horari nocturn i
l'estada a l'empresa no es desenvolupi amb contracte de formaci i aprenentatge (ats
que aniria en contra de la legislaci laboral). Tots aquests casos excepcionals cal
siguin validats pel Departament d'Ensenyament.
El calendari d'estada a l'empresa ha de desenvolupar-se entre l'1 de setembre i el 31
d'agost de cada any. En el cas de beca, el seguiment ha de quedar garantit des del
centre educatiu, quan no coincideixi amb el calendari lectiu del curs escolar, mitjanant
la designaci d'una persona responsable per part del director o directora del centre.
3 Procediment d'autoritzaci
La collaboraci entre els centres educatius i les empreses, entitats o associacions per
desenvolupar conjuntament la formaci en alternana s'articula mitjanant el conveni
entre el titular del centre i l'empresa, entitat o associaci.
Quan la part signatria del conveni sigui una agrupaci empresarial, cadascuna de les
empreses associades que ofereixi estades a l'empresa ha de donar el seu
consentiment i palesar el seu comproms amb l'assoliment dels objectius del projecte
formatiu, a travs de la signatura d'un document d'adhesi a les clusules del conveni.
Els convenis de collaboraci per a la formaci en alternana es poden aplicar amb
carcter general a tots els cicles formatius, sens perjudici de la concurrncia d'altres
mesures flexibilitzadores previstes en el Decret 284/2011, d'1 de mar, d'ordenaci
general de la formaci professional inicial.
Poden formalitzar els convenis dels centres educatius, tant de titularitat pblica com
privada, en relaci amb els ensenyaments de formaci professional inicial que tinguin
implantats i autoritzats, respectivament:
a. Centres de titularitat del Departament: el titular del Departament i el titular de la
Especial.
557/688
b. Centres d'altres titularitats, tant pblics com privats: el titular del centre.
A cada curs acadmic, la comissi de seguiment del conveni de collaboraci ha
d'acordar l'organitzaci de la formaci en alternana i concretar les activitats formatives
que cal desenvolupar, la distribuci i l'organitzaci horries, els mecanismes de
seguiment i avaluaci d'alumnes, els procediments previstos per a la resoluci
d'incidents i altres aspectes que consideri adients.
Els models de conveni de collaboraci i altres documents organitzatius estan
disponibles Portal de centres del Departament (en el cas dels centres del Departament
d'Ensenyament) i al Portal de centres d'altres titularitats (en el cas de la resta de
centres).
Les sollicituds dels centres s'han de presentar als serveis territorials del Departament
d'Ensenyament o, si escau, al Consorci d'Educaci de Barcelona, de la manera
segent:
a. Centres del Departament: les sollicituds han d'anar acompanyades de la proposta
de conveni. Si la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial, aix ho considera, signar el conveni
corresponent.
b. Centres d'altres titularitats: les sollicituds han d'anar acompanyades del
corresponent conveni signat, tot i que excepcionalment es pot iniciar la
tramitaci de la sollicitud si s'adjunta la proposta de conveni on estiguin
identificades les empreses o entitats signatries. En qualsevol cas, l'autoritzaci
s'atorga un cop el conveni estigui signat.
En ambds tipus de centres, si es proposa o se sollicita ms d'una mesura
flexibilitzadora, cal tramitar una sollicitud o proposta amb el projecte corresponent, per
a cadascuna de les mesures, tot i que estiguin recollides en un nic conveni.
Les propostes de formaci en alternana s'han de fer en els formularis aprovats pel
Departament, disponibles al Portal de centres corresponent, acompanyades dels
documents segents:
a. En el cas d'alternana simple: el full de sollicitud i el comproms de l'empresa (si
s un centre de titularitat del Departament d'Ensenyament) o la proposta de
conveni on estiguin identificades les empreses o entitats signatries o el conveni
signat (en el cas de la resta de titularitats).
b. En el cas d'alternana dual:
I. Full de sollicitud
II. Distribuci curricular dels mduls professionals i unitats formatives (n'hi ha
exemples a http://www.xtec.cat/web/curriculum/professionals/fp/dual
III. Comproms de l'empresa (si s un centre de titularitat del Departament
558/688
d'Ensenyament) o la proposta de conveni on estiguin identificades les

empreses o entitats signatries o el conveni signat (en el cas de la resta de
titularitats).
Per presentar aquesta proposta es podran seguir els models de referncia
d'organitzaci de l'alternana en formaci dual que es detallen en l'apartat
Organitzaci (Model A, Model B i altres).
Els serveis territorials o, si escau, el Consorci d'Educaci de Barcelona, un cop
analitzada la proposta d'implantaci o la sollicitud d'autoritzaci, han de trametre la
proposta motivada amb l'informe de la Inspecci d'Educaci corresponent a la Direcci
General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial, la qual
l'ha de resoldre. Posteriorment s'ha de publicar en el DOGC la llista de centres i cicles
que desenvolupen un projecte de formaci en alternana.
Si el centre s'adapta a un dels models de referncia d'organitzaci de l'alternana en
formaci dual que la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments
de Rgim Especial anir elaborant i publicant a l'apartat Currculum de la XTEC,
s'entendr que la proposta motivada dels serveis territorials o el Consorci d'Educaci
de Barcelona ser favorable en relaci amb aquest apartat de la sollicitud.
Vegeu l'apartat Currculum i reconeixement acadmic de la formaci en alternana amb
formaci dual.
Cal presentar una sollicitud per a cada projecte d'alternana nou o b, tot i ser antic,
del qual es proposi una nova distribuci curricular.
Si s'afegeixen noves empreses o entitats als projectes en alternana ja sollicitats, cal
comunicar-ho als serveis territorials o al Consorci d'Educaci de Barcelona, que les
trametran a la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de
Rgim Especial. En aquesta comunicaci cal adjuntar el full de comproms d'empresa,
en el cas de centres de titularitat del Departament d'Ensenyament, o b el conveni
signat, en el cas de centres de la resta de titularitats.
Si se sollicita un projecte en alternana per a una modalitat de cicles formatius amb
una distribuci conjunta caldr que prviament es demani l'autoritzaci d'aquesta
distribuci conjunta i, posteriorment, es faci la proposta de projecte en alternana.
3.1 Procediment de no-continutat del projecte en alternana

Si un centre autoritzat o amb un projecte d'alternana implantat deixa de portar-lo a
terme ho haur de comunicar, indicant-ne els motius, als serveis territorials o Consorci
d'Educaci de Barcelona, que han de trametre aquesta comunicaci a la Direcci
General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial, abans
d'iniciar-se el perode de matriculaci dels cicles. Aquest fet tamb cal que quedi
constncia a una acta de la comissi de seguiment del conveni.
559/688
3.2 Terminis de presentaci de sollicituds

Les sollicituds per al curs vinent s'hauran de presentar abans de l'inici de les
preinscripcions dels cicles formatius. No obstant aix, es podran presentar sollicituds
amb posterioritat a aquesta data si existeixen raons justificades (retard de la signatura
del conveni amb les empreses, noves empreses incorporades al projecte o altres casos
similars). Aquest retard pot comportar un endarreriment en els procediments
d'implantaci o autoritzaci.
4 Caracterstiques de la formaci professional en alternana

L'oferta en formaci professional en alternana pot ser la segent:
En alternana simple, que s'adrea en general a tot el conjunt d'alumnes que

conformen el grup classe.
En alternana amb formaci dual, que s'adrea en general a tot el conjunt
d'alumnes que conformen el grup classe.
Per a un collectiu singular, d'acord amb els articles del 53 al 55 del Decret
284/2011, d'1 de mar, d'ordenaci general de la formaci professional inicial. En
els centres pblics, l'admissi d'aquests alumnes es fa mitjanant una resoluci
especfica de la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments
de Rgim Especial.
Per reconeixement acadmic individual, a petici de l'empresa. Les empreses que
contractin persones en formaci i aprenentatge poden elaborar un pla de formaci
orientat a la consecuci de la titulaci, o part de la titulaci, corresponent.
L'empresa ha de demanar al centre de formaci professional l'assessorament
sobre el reconeixement acadmic dels possibles aprenentatges que podria adquirir
a l'empresa, a partir del pla de formaci / treball individual. El centre ha de proposar
a l'empresa un itinerari de qualificaci i formaci individualitzat que estigui integrat
per:
accions de reconeixement acadmic de l'experincia laboral;
la matriculaci al centre educatiu del curs sencer o de les unitats formatives o
crdits necessaris per a la compleci de la formaci. En el centre educatiu, la
formaci s'ha de fer segons la modalitat presencial o no presencial que tingui
autoritzada per al cicle formatiu.
560/688
El centre educatiu ha de facilitar, a l'empresa o entitat, les dades

corresponents a la formaci associada a aquesta modalitat de conveni.
En els centres pblics, l'admissi d'aquests alumnes s'ha de fer mitjanant el
procediment ordinari de preinscripci i matrcula.
Per la realitzaci d'una part de les unitats formatives o mduls professionals en un

entorn laboral, per al grup sencer d'alumnes del cicle, d'acord amb l'article 52 del
inicial. L'empresa o entitat collaboradora ha de posar a disposici les seves
installacions i el personal formador d'acord l'article 52.c del Decret 284/2011, d'1
de mar, d'ordenaci general de la formaci professional inicial.
4.1 Formaci professional en alternana simple

La formaci en alternana simple s'ofereix a tots els alumnes matriculats en un cicle
formatiu que, en finalitzar el segon trimestre del primer curs, sigui previsible que puguin
passar de curs. En aquest cas, cal que els convenis establerts amb les empreses o
entitats assegurin el nombre de places suficients per a tots els alumnes del grup classe
que, previsiblement, reuniran aquestes condicions.
Excepcionalment, la formaci en alternana simple es pot oferir a una part del grup
d'alumnes.
Les circumstncies que poden determinar que noms una part del grup faci l'alternana
amb formaci en alternana simple poden ser, entre d'altres, la manca d'ofertes
d'estada a l'empresa o que una part dels alumnes no puguin participar-hi.
Aquesta situaci anmala ha de ser transitria i el centre educatiu ha de tractar
d'aconseguir prou places.
4.2 Formaci professional en alternana amb formaci dual

La formaci en alternana amb formaci dual s'ofereix a tots els alumnes matriculats en
un cicle formatiu que, en finalitzar el segon trimestre del primer curs, sigui previsible
que puguin passar de curs. En aquest cas, cal que els convenis establerts amb les
empreses o entitats assegurin el nombre de places suficients per a tots els alumnes del
grup classe que, previsiblement, reuniran aquestes condicions.
Excepcionalment, la formaci en alternana amb formaci dual es pot oferir a una part
del grup d'alumnes.
Les circumstncies que poden determinar que noms una part del grup faci l'alternana
amb formaci dual poden ser, entre altres, la manca d'ofertes d'estada a l'empresa o
que una part dels alumnes no puguin participar-hi. Aquesta situaci anmala ha de ser
transitria i el centre educatiu ha de tractar d'aconseguir prou places.
561/688
4.3 Actuacions prvies al procs d'alternana simple o dual

El centre pot establir requisits de rendiment acadmic dels alumnes com a condici
prvia a la incorporaci al procs d'alternana simple o amb formaci dual. En aquest
cas, el tutor o tutora del grup, un cop ha escoltat l'equip docent i d'acord amb els criteris
establerts pel director o directora del centre, pot endarrerir la incorporaci d'un alumne
a l'empresa o entitat o, fins i tot, determinar que no s'hi arribi a incorporar. En aquest
supsit, i amb referncia a la decisi de continutat dels alumnes afectats, l'equip
docent, en el marc de la seva autonomia, ha de garantir que els alumnes afectats
puguin completar els aprenentatges que no podran fer a l'empresa.
Els centres educatius i les empreses poden establir convenis o acords per definir
conjuntament el perfil de les persones que cursaran la formaci professional en
alternana simple o amb formaci dual, d'acord amb la Resoluci ENS/1859/2013, de
26 d'agost, de les mesures per facilitar la matrcula en les ofertes formatives
especfiques de formaci professional inicial.
Els centres educatius han de vetllar perqu, abans que els alumnes s'incorporin a
l'empresa, sempre s'hagi impartit la formaci prvia en prevenci de riscos laborals.
5 Estada a l'empresa o entitat

L'estada a l'empresa dels alumnes en la modalitat de formaci en alternana dual es
pot fer mitjanant un contracte laboral o una beca formativa.
En el cas de formaci en alternana simple, els alumnes fan la seva estada mitjanant
un contracte laboral.
Si l'estada formativa en alternana simple o amb formaci dual es fa en una entitat
sense nim de lucre (associaci, fundaci, patronat, etc.), inscrita en el cens d'entitats
de voluntariat, creat per la Resoluci de 7 de gener de 1994, els alumnes faran la seva
estada com a voluntaris o contractats per l'entitat.
Cap alumne pot iniciar una estada en alternana a una empresa o entitat abans que les
parts en signin el conveni i l'acord formatiu.
La modalitat de contracte laboral la determina la mateixa empresa o entitat, d'acord
amb els propis criteris i preferncies. Tanmateix, es considera que el contracte laboral
per a la formaci i l'aprenentatge s el ms adient per a les finalitats de la formaci en
alternana. L'empresa estableix la remuneraci del contracte, d'acord amb la normativa
vigent.
Es poden consultar els models de contractes al web del Ministeri d'Ocupaci i
Seguretat Social.
Prviament a la formalitzaci del contracte de formaci i aprenentatge, l'empresa o
entitat ha de sollicitar la corresponent autoritzaci d'inici de l'activitat formativa, tal com
562/688
recull l'article 6 de l'Ordre ESS/2518/2013, de 26 de desembre, per la qual es regulen

els aspectes formatius del contracte per a la formaci i l'aprenentatge, en
desenvolupament del Reial decret 1529/2012, de 8 de novembre, pel qual es
desenvolupa el contracte de formaci i l'aprenentatge i s'estableixen les bases de la
formaci professional dual.
En la modalitat de beca formativa, la beca s'ha d'establir d'acord amb la regulaci
vigent, i cal fixar-ne l'import en el conveni de collaboraci que signen el titular del
centre educatiu i les empreses o entitats. L'import de la beca formativa es percep per
compensar despeses de transport, manutenci, ajut a l'estudi i altres conceptes
relacionats amb la formaci.
Com a criteri general, l'import de la beca no pot ser inferior a l'IPREM (Indicador pblic
de renda d'efectes mltiples) que s'estableix anualment en els pressupostos generals
de l'Estat, proporcional al nombre d'hores d'estada de l'alumne a l'empresa o entitat.
L'empresa o entitat assumeix les gestions, responsabilitats i despeses derivades de
l'alta a la Seguretat Social de l'alumne becari, en els termes recollits en el Reial decret
1493/2011, de 24 d'octubre, pel qual es regulen els termes i les condicions d'inclusi en
el rgim general de la Seguretat Social de les persones que participen en programes
de formaci, en desenvolupament del que preveu la disposici addicional tercera de la
Llei 27/2011, d'1 d'agost, sobre actualitzaci, adequaci i modernitzaci del sistema de
la Seguretat Social.
La beca s'ha d'establir per un mnim de dos mesos i un mxim de deu mesos per curs
escolar, amb la possibilitat d'una prrroga sempre que el cicle formatiu encara no s'hagi
avaluat i superat ntegrament.
Si l'empresa i/o el centre i/o l'alumne no volen continuar l'estada formativa en beca, per
motiu justificat, cal que les parts signin el document de rescissi de l'acord de beca
establert.
Si l'alumne s'integra en una entitat de voluntariat, l'entitat ha de formalitzar l'estada de
l'alumne d'acord amb la legislaci que s'estableix per a aquestes entitats i n'ha de
subscriure les assegurances d'accidents i responsabilitat civil corresponents que
abastin la totalitat del temps d'estada.
Per concretar la planificaci de l'estada a l'empresa, cal signar un acord formatiu per a
cada alumne on es recullin les activitats formatives que cal desenvolupar, les dades de
l'empresa, el centre educatiu i l'alumne, i les condicions de desenvolupament, segons
el model disponible a la plataforma informtica de gesti de l'estada de formaci en
alternana.
Els centres han de promoure que les empreses o entitats participants en un mateix
grup, ja sigui d'alternana simple o amb formaci dual, acordin un mateix import de la
remuneraci econmica, tant si la relaci s contractual com si s amb beca formativa.
5.1 Tutoria d'empresa
563/688
L'empresa ha de designar un tutor o tutora que ha de fer l'acolliment, la transferncia

de coneixement i el seguiment i les valoracions corresponents al llarg de l'estada de
l'alumne, i la coordinaci amb la persona responsable del seguiment de la formaci
dual designada pel centre educatiu, segons model de seguiment que hi ha disponible al
Portal de centres del Departament (en el cas dels centres del Departament
d'Ensenyament) o al Portal de centres d'altres titularitats (en el cas de la resta de
centres).
L'empresa pot designar, a ms, instructors que, seguint les indicacions del tutor o tutors
de l'empresa, guin i supervisin tasques concretes de l'alumne-aprenent.
Els tutors de les empreses han de rebre, per part dels centres educatius, una formaci
bsica inicial que els capaciti per fer l'activitat com a tutor o tutora d'empresa.
La formaci bsica inicial de tutoria d'empresa impartida pels centres educatius t una
durada de 12 hores, de les quals 4 hores sn presencials. La resta d'hores es poden
organitzar de forma no presencial amb el suport que el centre educatiu consideri adient.
La formaci bsica inicial s'ha de fer d'acord amb el programa establert i recursos
facilitats per la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de
Rgim Especial.
Aquesta formaci ser certificada per la Direcci General de Formaci Professional
Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial i les dades dels tutors certificats quedaran
incorporades en el fitxer automatitzat de l'aplicaci informtica de gesti de l'estada de
formaci en alternana.
Especial organitzar, peridicament, activitats de formaci dels professors que formin
els tutors d'empresa.
6 Alumnes treballadors de les empreses i entitats collaboradores

La collaboraci amb les empreses per a la formaci en alternana simple o dual
ofereix la possibilitat que els treballadors de l'empresa, com a collectiu especfic,
puguin accedir als estudis del cicle formatiu sense reunir els requisits d'accs (article 39
del Decret 284/2011, d'1 de mar, d'ordenaci general de la formaci professional
inicial). En aquest cas, la persona interessada ha de demanar, a travs del centre
educatiu, l'autoritzaci corresponent a la Direcci General de Formaci Professional
Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial. En el moment que compleixi els requisits
d'accs, la formaci rebuda li ser reconeguda acadmicament per a l'obtenci del ttol.
Tamb, en virtut del conveni de collaboraci i a travs de la comissi de seguiment del
conveni, l'empresa o entitat collaboradora pot demanar a la Direcci General de
Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial la realitzaci de
proves d'accs especfiques als cicles formatius, restringides als treballadors de les
empreses, per afavorir les possibilitats d'obtenci del ttol.
564/688
La signatura dels convenis de collaboraci en formaci en alternana simple o

formaci dual permet que el Departament d'Ensenyament pugui obrir el reconeixement
de l'experincia professional dels treballadors de l'empresa. A demanda de l'empresa,
se signar un nou conveni o una addenda al conveni vigent, pel qual el centre educatiu
quedi habilitat per fer el reconeixement acadmic de l'experincia professional dels
treballadors i el reconeixement acadmic de la formaci impartida per la mateixa
empresa, seguint el procediment habitual que s'estableix a la Resoluci
ENS/1891/2012, de 23 d'agost, d'organitzaci de diverses mesures flexibilitzadores i
actuacions en la formaci professional inicial.
Ats que els treballadors de les empreses o entitats collaboradores en l'alternana
poden demanar el reconeixement acadmic de l'experincia professional, s'ha de
valorar individualment la convenincia que es matriculin per cursos, per mduls
professionals o per unitats formatives.
7 Currculum i reconeixement acadmic de la formaci en alternana amb

formaci dual
La formaci en alternana amb formaci dual requereix la reordenaci del currculum
del cicle formatiu per part del centre educatiu, a partir de les especificacions
contingudes en aquest document.
Especial establir models de referncia d'organitzaci de l'alternana en formaci dual,
dels cicles formatius que s'inicin en aquesta modalitat de formaci.
El reconeixement acadmic del temps d'activitat a l'empresa o entitat, per a cada cicle
formatiu, ha de ser com a mnim el 33% de la seva durada horria (660 hores o 460
hores per als cicles de 2.000 o 1.400 hores, respectivament).
Els centres educatius poden proposar un augment d'aquestes hores fins a un mxim
del 50% de les hores del cicle (1.000 o 700 hores per als cicles de 2.000 o 1.400 hores,
respectivament), si aquest augment es justifica en el projecte mitjanant la possibilitat
de fer ms activitats formatives a les empreses implicades.
Les hores formatives que s'han fet a l'empresa, a travs de l'activitat de treball, becada
o de voluntariat, tenen una equivalncia de dues a una: cada dues hores d'activitat a
l'empresa equivalen a una hora del currculum.
Poden establir-se equivalncies diferents en funci de les activitats desenvolupades i
dels resultats d'aprenentatge que s'han d'assolir. En aquest cas, cal justificar-ho en la
sollicitud que es faci arribar al Departament.
El projecte ha d'incloure la formaci que s'ha de fer en alternana amb formaci dual,
que cal especificar mitjanant una llista d'activitats de treball, amb component formatiu
que s'han de fer a l'empresa o entitat derivades de les competncies professionals,
personals i socials establertes en el cicle formatiu i dels resultats d'aprenentatge i
criteris d'avaluaci de les unitats formatives dels mduls professionals o dels objectius
565/688
terminals dels crdits.

D'acord amb la normativa vigent que regula la formaci prctica en centres de treball
(FCT), una hora d'activitat de treball, becada o de voluntariat, relacionada amb el camp
professional del cicle formatiu, possibilita l'exempci d'una hora d'FCT. Les hores
d'activitat a l'empresa computades com a exempci de l'FCT no es poden utilitzar per al
reconeixement d'altres unitats formatives (UF) o mduls diferents de l'FCT.
Quan l'alumne, durant l'estada a l'empresa, assoleix l'experincia professional
corresponent a un nombre d'hores igual o superior a les del crdit o mdul d'FCT,
relacionada amb l'mbit professional i de treball del cicle formatiu, se li reconeixeran les
hores que li manquin per completar el crdit o mdul de l'FCT.
De manera general la reordenaci curricular es fa seguint els criteris segents, sens
perjudici d'altres organitzacions que es puguin fer a proposta del centre educatiu, per
donar resposta a les necessitats de les empreses implicades en la formaci dual.
a. Les hores del mdul de formaci en centres de treball es comptabilitzen com a
hores d'activitat de l'alumne a l'empresa o entitat.
b. Les hores de lliure disposici assignades als mduls professionals es dediquen a
l'activitat de l'alumne a l'empresa o entitat.
c. Totes les hores dels mduls professionals de sntesi o projecte, exceptuant 33
hores que es fan al centre educatiu, s'assignen a l'activitat de l'alumne a l'empresa
o entitat. Aquestes 33 hores poden reduir-se, o substituir-se totalment, sempre
que l'activitat formativa feta a l'empresa o entitat aporti els coneixements
equivalents als objectius d'aquest mdul professional.
d. La resta d'hores a l'empresa o entitat s'obtindran a partir de les hores de les
unitats formatives o crdits dels mduls professionals relacionats amb les
activitats que cal desenvolupar.
Es podran reduir les hores de formaci en el centre educatiu per sobre del 50% de les
hores del mdul professional, sempre que l'activitat desenvolupada a l'empresa aporti
els coneixements i objectius d'aquest mdul professional i sempre que no s'assignin
totes les hores de cada unitat formativa a l'activitat a l'empresa.
Per facilitar l'organitzaci de l'horari lectiu, els centres han d'organitzar preferentment la
reducci d'hores en els mduls professionals per fer activitats a l'empresa, de manera
que els mduls afectats quedin amb una assignaci horria mltiple de 33, mltiple de
22 o 11 o que, si estan assignats a la mateixa especialitat de professorat, sumades
siguin mltiples de 33 (per exemple, reduint 17 hores del mdul professional de
formaci i orientaci laboral i 16 hores del mdul professional d'empresa i iniciativa
emprenedora).
Els centres educatius poden proposar altres reordenacions del currculum derivades de
la planificaci conjunta amb l'empresa o empreses que participen en l'alternana amb
566/688
formaci dual. La proposta, degudament justificada, s'ha d'adjuntar a la sollicitud que

cal presentar als serveis territorials o al Consorci d'Educaci de Barcelona.
8 Organitzaci
L'alternana es pot organitzar per dies a la setmana, per setmanes o per quinzenes o
altres distribucions que s'acordin. Tamb es pot organitzar en franges de mat o de
tarda.
La formaci que s'ha de fer en el centre educatiu s'ha de concentrar, de manera
prioritria i intensiva, durant el primer curs del cicle formatiu, perqu, a finals del primer
curs i, sobretot, durant el segon curs, l'alumne pugui fer preferentment l'activitat
formativa a l'empresa o entitat. S'estima que en el primer curs es poden cursar al centre
educatiu fins a 990 hores lectives, i les restants, durant el segon curs.
s convenient que en els cicles de 2.000 hores de durada, durant el tercer trimestre del
primer curs, l'alumne inici la seva integraci a l'empresa o entitat mitjanant el mdul
d'FCT i que arribi a fer, com a mxim, 100 hores. La finalitat s promoure el
coneixement mutu entre l'alumne i l'equip hum de l'empresa, abans de formalitzar una
relaci contractual, becada o de voluntariat.
Tant en la modalitat de formaci en alternana simple com amb formaci dual pot
establir-se una distribuci del cicle formatiu superior als dos cursos, en general tres
cursos, mitjanant distribucions temporals extraordinries. En aquest cas, cal garantir
que l'alumne ha estat informat d'aquesta distribuci extraordinria.
El centre educatiu pot programar l'alternana amb formaci dual segons diferents
models organitzatius: model A, model B i altres.
8.1 Model A
Les activitats formatives que es desenvolupen a l'empresa o entitat s'avaluen dins de
cadascuna de les unitats formatives, dels mduls professionals o dels crdits amb els
quals estiguin relacionades. Els professors del centre educatiu amb atribuci docent en
cada unitat formativa, mdul professional o crdit en determinen la qualificaci, a partir
de la informaci i valoraci aportades pel tutor o tutora de l'empresa responsable del
seguiment de l'alumne.
Si es dna el cas que alguns alumnes del grup no participen en l'alternana amb
formaci dual, el professorat de cadascun dels mduls professionals implicats en la
formaci dual ha d'organitzar l'activitat lectiva per a aquests alumnes, de manera que
es garanteixi l'adquisici de la competncia professional expressada en els resultats
d'aprenentatge, i que la resta d'alumnes assoliran en l'activitat a l'empresa.
Els professors han de dissenyar activitats d'ensenyament i aprenentatge per als
alumnes que resten al centre educatiu, activitats que s'han de desenvolupar en les
hores que s'han redut de cadascun dels mduls professionals o crdits implicats en
567/688
l'alternana amb formaci dual. Una part d'aquesta formaci es pot fer combinant
activitats presencials i no presencials. El temps que cal destinar a les activitats no
presencials no ha de superar el que preveu la normativa de semipresencialitat (
flexibilitzadores i actuacions en la formaci professional inicial).
Trobareu un exemple de model organitzatiu A al Portal de centres del Departament (en
el cas dels centres del Departament d'Ensenyament) o al Portal de centres d'altres
titularitats (en el cas de la resta de centres).
8.2 Model B
Les activitats formatives que es fan a l'empresa o entitat s'integren en un mdul
professional de nova creaci anomenat "mdul dual en [nom del cicle]".
Les activitats formatives han d'estar clarament identificades amb les unitats formatives i
mduls als quals pertanyen. El professor o professora del centre educatiu a qui
s'assigni el seguiment del bloc d'activitats en fa l'avaluaci, si cal amb la participaci
d'altres membres de l'equip docent, i en determina la qualificaci a partir de la
informaci i valoraci aportades pel tutor o tutora de l'empresa i pel seguiment fet pel
centre.
Si es dna el cas que no tots els alumnes del grup participen en l'alternana amb
formaci dual, l'organitzaci de l'activitat lectiva de les hores del bloc d'activitats en
formaci dual pot fer-se d'acord amb les possibilitats segents:
repartint les hores del bloc d'activitats en formaci dual segons els mduls
professionals dels quals s'hagin redut les hores de formaci en el centre per
fer les activitats en l'empresa;
incrementant les hores del mdul de projecte en els cicles de grau superior o
de sntesi en els cicles de grau mitj, amb la possibilitat d'organitzar
parcialment l'activitat lectiva amb activitats presencials i no presencials;
augmentant les hores de formaci en centres de treball, fins al lmit mxim de
416 hores, sense comptar les hores prorrogables corresponents segons la
normativa vigent.
Trobareu un exemple de model organitzatiu B al Portal de centres del Departament (en

el cas dels centres del Departament d'Ensenyament) o al Portal de centres d'altres
titularitats (en el cas de la resta de centres).
La programaci del "mdul dual en [nom del cicle]" ha d'incloure almenys:
el nom dels mduls dels quals s'han utilitzat hores,

els resultats d'aprenentatge i criteris d'avaluaci,
les activitats formatives que es faran a l'empresa i la seva relaci amb els resultats
d'aprenentatge,
568/688
el calendari d'impartici.
Si no tots els alumnes del grup participen en l'alternana amb formaci dual, el centre
ha de fer una programaci d'aquest mdul per als alumnes que romanen al centre, que
s'ha d'ajustar a la resoluci per la qual s'aprova el document "Cicles de formaci
professional LOGSE i LOE. Cursos per a l'accs a grau mitj i a grau superior".
Aquesta programaci del "mdul dual en [nom del cicle]", i la seva distribuci temporal
d'unitats formatives, ha de restar a disposici de la Inspecci d'Educaci.
8.3 Altres
El centre educatiu pot optar per una combinaci del model A i del model B en
l'organitzaci, per, sigui quina sigui, ha de garantir l'adquisici de la competncia
professional expressada en els resultats d'aprenentatge.
9 Seguiment i avaluaci
L'avaluaci dels aprenentatges adquirits a l'empresa es fa a partir dels resultats
d'aprenentatge i els criteris d'avaluaci establerts en el currculum del cicle formatiu.
El seguiment dels alumnes que cursin la modalitat en alternana simple i amb formaci
dual el fan, conjuntament, l'empresa o entitat i el centre educatiu. Per efectuar el
seguiment de l'estada a l'empresa cal fer, com a mnim, un contacte mensual per poder
seguir i valorar el procs formatiu i d'aprenentatge de l'alumne, i analitzar totes aquelles
mesures que es considerin necessries per millorar-lo o corregir-lo.
Per fer el seguiment en l'alternana amb formaci dual cal utilitzar uns instruments
d'observaci, que ha d'emplenar el tutor o tutora d'empresa i que ha d'avaluar
trimestralment el responsable del seguiment de la formaci designat pel centre
educatiu. El centre ha d'haver establert prviament la ponderaci que ha de tenir
aquesta valoraci de l'activitat formativa a l'empresa a efecte del clcul de les
qualificacions del cicle, i n'ha d'informar els alumnes.
El sistema de seguiment i valoraci de l'activitat formativa per part de l'empresa o
entitat s'ha de fer mitjanant els instruments incorporats al sistema informtic de la
plataforma de gesti de l'estada a empresa en alternana, tot i que, en casos especfics
i per requeriment de l'empresa o entitat es podran utilitzar els instruments d'observaci
en altres formats. En aquest ltim cas, el centre haur d'incorporar el seguiment i
valoraci de l'empresa o entitat en la plataforma informtica de gesti de l'estada a
empresa en alternana.
L'equip docent, si ho considera adient, podr demanar a l'alumne-aprenent que elabori
un dossier de l'estada formativa a l'empresa o entitats on quedin recollides les activitats
desenvolupades de forma detallada (objectius, descripci, fases, resultats, entre
d'altres).
La incorporaci de la qualificaci de l'activitat desenvolupada a l'empresa o entitat a les
569/688
qualificacions dels mduls professionals, els crdits, les unitats formatives o del cicle
formatiu dependr del model organitzatiu previst a l'apartat Organitzaci (Model A,
Model B i Altres) i triat pel centre educatiu.
Per promoure la coresponsabilitzaci de l'empresa o entitat en el procediment
d'avaluaci, es considera convenient fer una valoraci conjunta entre els professors de
l'equip docent i els tutors de les empreses, a partir de la presentaci que l'alumne pugui
fer del dossier de les activitats desenvolupades a l'estada o de qualsevol altre mitj que
l'equip docent consideri adient. La presentaci del dossier podria associar-se al mdul
de projecte o crdit de sntesi.
9.1 Model A
La qualificaci de cada unitat formativa (UF), mdul o crdit s'estableix tenint en
compte els aprenentatges adquirits a l'empresa o entitat i en el centre educatiu. Els
professors que tinguin assignat la unitat formativa, el mdul professional o el crdit
implicat en l'alternana amb formaci dual determinen la qualificaci de les activitats
formatives desenvolupades a l'empresa o entitat que estiguin relacionades amb la
unitat formativa, el mdul professional o el crdit. Per fer-ho, tindran en compte la
graella de valoraci que emplena el tutor o tutora d'empresa i els informes derivats dels
contactes fets amb el tutor o tutora d'empresa en el seguiment de l'alumne. Un cop
determinada la qualificaci, l'ha d'incorporar a la unitat formativa, al mdul professional
o al crdit, seguint la ponderaci que s'hagi establert prviament en la programaci de
la unitat formativa, el mdul professional o el crdit.
9.2 Model B
El professor o professora del centre educatiu que tingui assignat "el mdul dual en
[nom del cicle]" ha de fer l'avaluaci i proposar la qualificaci a l'equip docent, tot tenint
en compte la valoraci del tutor o tutora d'empresa i els informes derivats de les
entrevistes amb el tutor o tutora d'empresa per al seguiment de l'alumne. Aquesta
avaluaci ha d'estar clarament diferenciada per unitat formativa, mdul professional o
crdit.
La qualificaci final del cicle formatiu, que s'expressa amb dos decimals, s'obt com a
mitjana aritmtica de les qualificacions de cada mdul professional, ponderades en
funci del nombre d'hores assignat a cadascun d'aquests.
En cas de no superar un grup d'activitats, els professors responsables del crdit, mdul
professional, unitat formativa o bloc d'activitats en formaci dual dissenyaran les
activitats de recuperaci que haur de fer l'alumne.
En la modalitat de formaci en alternana simple, les activitats que faci l'alumne durant
l'estada a l'empresa o entitat no comporten reconeixement acadmic. Tanmateix, les
valoracions de les activitats desenvolupades a l'empresa o entitat es prendran en
consideraci per part de l'equip docent dins de les qualificacions de la unitat formativa,
570/688
mduls professionals o crdits que tenen relaci directa amb les activitats
desenvolupades a l'empresa o entitat. L'equip docent del cicle formatiu n'ha d'establir
els criteris d'avaluaci i qualificaci corresponent.
Quan un alumne es traslladi a un altre centre sense haver finalitzat les activitats
previstes en el model organitzatiu de la formaci en alternana, el centre d'origen ha de
trametre al de destinaci un certificat amb les qualificacions i la durada de totes les
unitats formatives que hagin estat completament superades en el centre d'origen.
En el cas que el centre hagi optat per la creaci del "mdul dual en [nom del cicle]", cal
identificar les hores i qualificacions de totes les unitat formativa que configuren aquest
mdul, abans d'emetre'n el certificat del punt anterior.
9.3 Convalidaci
En la modalitat d'alternana dual la convalidaci d'unitats formatives, crdits o mduls
professionals del cicle formatiu t efectes en l'horari en el centre i en cap cas implica
una reducci de les hores d'estada a l'empresa establerts en el projecte de formaci
dual.
10 Informaci als alumnes

Prviament a la formalitzaci de la matrcula, el centre educatiu ha d'informar els
alumnes de les caracterstiques de la formaci en alternana i recollir la seva
conformitat amb la signatura del document de comproms, que est disponible al
Portal de centres del Departament (en el cas dels centres del Departament
d'Ensenyament) o al Portal de centres d'altres titularitats (en el cas de la resta de
centres).
Els centres han de preveure en les seves normes d'organitzaci i funcionament de
centre (NOFC) tot all relatiu a la formaci en alternana i les normes de l'estada a
l'empresa. El centre ha d'informar els alumnes de les conseqncies de qualsevol
incompliment d'aquesta normativa.
Igualment l'alumne ha de signar un full de renncia si, voluntriament, decideix
abandonar el projecte de formaci en alternana.
El centre ha d'informar els alumnes dels criteris d'adjudicaci de llocs d'activitat.
L'adjudicaci s'ha de dur a terme mitjanant un procs que tingui el major component
formatiu possible. En aquest sentit, el centre ha d'assessorar i formar els alumnes, a
travs del professor o professora de formaci i orientaci laboral, o de la persona que
designi el director o directora del centre educatiu, en la confecci del seu curriculum
vitae i els processos de selecci de personal.
Els centres han de collaborar amb les empreses o entitats signatries dels convenis en
l'organitzaci de la distribuci dels alumnes per participar en els processos de selecci
dels candidats als diversos llocs d'estada que s'ofereixen. Quan el procs d'adjudicaci
571/688
dels alumnes als llocs d'activitat en alternana tingui com a condici la incorporaci
prvia en la modalitat d'FCT, cal informar l'alumne que no podr accedir a aquest
procs en el cas de tenir aprovat o prviament exempt el mdul o crdit de formaci en
centres de treball.
Abans que l'alumne s'incorpori a l'empresa, el centre educatiu l'ha d'haver format en
seguretat i prevenci de riscos laborals, formaci necessria per desenvolupar la seva
activitat a l'empresa o entitat.
11 Memria del projecte i activitat d'innovaci

Abans del 15 de juliol de cada any els centres educatius han de trametre a la Direcci
General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial una
memria de cada projecte de formaci en alternana que hagi finalitzat al llarg del curs,
d'acord amb el model establert, que com a mnim ha de comprendre:
a. la valoraci qualitativa del procs;
b. els indicadors de l'impacte del reconeixement acadmic en les persones i, si
escau, en les empreses;
c. les propostes de millora del procediment, si escau. Per exemple, el comproms
d'estendre a tot el grup el nombre de places ofertes en modalitat dual;
d. el nombre de persones participants i el nombre d'alumnes que ha participat en el
reconeixement acadmic, amb la indicaci del nombre d'unitats sobre les quals
s'ha fet el reconeixement acadmic dels aprenentatges adquirits a l'empresa;
e. la relaci de professors que han participat en el projecte.
f. la relaci de tutors d'empresa que han participat en el projecte.
La Direcci General de Formaci Professional i Ensenyaments de Rgim Especial
podr sollicitar als centres un avanament de les dades dels projectes en alternana
que finalment s'integraran com una part de la memria final.
La participaci activa dels professors del centre en la coordinaci de qualsevol de les
accions de formaci professional en alternana, aix com en el seguiment dels alumnes
en l'activitat a l'empresa o entitat, es considera activitat d'innovaci a efectes del
reconeixement dels estadis de promoci docent als funcionaris de carrera no
universitaris, d'acord amb el que preveu l'apartat 4.4 de l'Ordre de 4 de novembre de
1994, sobre el procediment de reconeixement dels estadis de promoci als funcionaris
de carrera docents no universitaris.
572/688
12 Coordinaci i suport als centres educatius participants

Els centres poden adrear-se a la coordinaci de formaci professional de cadascun
dels serveis territorials d'Ensenyament o, si escau, al Consorci d'Educaci de
Barcelona, i tamb a la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial, per rebre assessorament i orientaci en relaci amb
l'organitzaci dels models d'alternana simple i dual.
Els centres participants en la formaci professional en alternana s'han d'agrupar en
xarxes de treball, d'assistncia obligada, per rebre la formaci i el suport necessaris i
compartir i intercanviar experincies i bones prctiques. La coordinaci de les xarxes
s a crrec de la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de
Rgim Especial, amb la participaci de la coordinaci de formaci professional
territorial.
Especial organitzar accions de formaci dels professors dels centres que
desenvolupin la formaci professional en alternana per facilitar el que preveu l'apartat
Estada a l'empresa o entitat.
Els centres que ja estan fent formaci professional en alternana han d'adequar
progressivament els projectes al contingut del document "Formaci professional dual".
A efectes de comptabilitzaci, el Departament pot considerar modalitats de
desenvolupament de la formaci professional dual les recollides en l'article 3.1 del
Reial decret 1529/2012, de 8 de novembre, pel qual es desenvolupa el contracte per a
la formaci i l'aprenentatge i s'estableixen les bases de la formaci professional dual.
13 Organitzaci de l'equip dual als centres

El director o directora del centre ha de designar una persona, preferentment de l'equip
directiu o de l'equip de coordinaci, per gestionar els projectes d'alternana que estigui
desenvolupant el centre. El responsable de la gesti de projectes d'alternana del
centre ha de coordinar l'equip de docents (integrat pel cap de la famlia professional i/o
professor o professora responsable, el cap de departament de formaci orientaci
laboral o en qui delegui, els tutors dels alumnes i d'altres que determinin les NOFC)
dels diversos cicles formatius en projectes d'alternana.
El director o directora del centre podr assignar hores de gesti al tutor o tutora de
formaci professional dual de cada cicle en aquesta modalitat. Aquestes hores han
d'anar a compte del conjunt d'hores disponibles per a la formaci en el centre de treball
(FCT) o de les hores d'organitzaci curricular del grup. El nombre d'hores de gesti
assignades al tutor o tutora d'FP dual estaran en funci del nombre d'alumnes que faci
l'estada d'alternana dual a l'empresa o entitat.
14 Normativa d'aplicaci (formaci professional dual)
573/688
Reial decret 1493/2011, de 24 d'octubre, pel qual es regulen els termes i les
condicions d'inclusi en el rgim general de la Seguretat Social de les persones
que participin en programes de formaci, en desplegament del que preveu la
disposici addicional tercera de la Llei 27/2011, d'1 d'agost, sobre actualitzaci,
adequaci i modernitzaci del sistema de la Seguretat Social (BOE nm. 259, de
27.10.2011)
Reial decret 1529/2012, de 8 de novembre, pel qual es desenvolupa el contracte
per a la formaci i l'aprenentatge i s'estableixen les bases de la formaci
professional dual (BOE nm. 270, de 9.11.2012)
inicial (DOGC nm. 5830, de 3.3.2011).
Resoluci de 7 de gener de 1994, per la qual es disposa la publicaci de l'Acord
del Consell Rector de l'INCAVOL relatiu al cens d'entitats (DOGC nm. 1856, de
7.2.1994)
Resoluci ENS/1204/2012, de 25 de maig, d'organitzaci de la formaci en
alternana en els ensenyaments de formaci professional inicial (DOGC nm.
6155, de 22.6.2012)
de 26.09.2012)
Resoluci ENS/1859/2013, de 26 d'agost, de les mesures per facilitar la matrcula
en les ofertes formatives especfiques de formaci professional inicial (DOGC nm.
6455, de 6.9.2013)
Ordre de 4 de novembre de 1994, sobre el procediment de reconeixement dels
estadis de promoci als funcionaris de carrera docents no universitaris (DOGC
nm.1979, de 30.11.1994)
Ordre ESS/2518/2013, de 26 de desembre, per la qual es regulen els aspectes
formatius del contracte per a la formaci i l'aprenentatge, en desplegament del
Reial decret 1529/2012, de 8 de novembre, pel qual es desplega el contracte per a
la formaci i l'aprenentatge i s'estableixen les bases de la formaci professional
dual (BOE nm. 10, d'11.1.2014)
Ordre ESS/41/2015, de 12 de gener, per la qual es modifica l'Ordre
ESS/2518/2013, de 26 de desembre, per la qual es regulen els aspectes formatius
del contracte per a la formaci i l'aprenentatge, en desplegament del Reial decret
1529/2012, de 8 de novembre, pel qual es desplega el contracte per a la formaci i
l'aprenentatge i s'estableixen les bases de la formaci professional dual (BOE nm.
21, de 24.1.2015)
L'educaci bsica als centres d'educaci especial
574/688
1 Introducci
El projecte educatiu de cada centre d'educaci especial ha d'incloure els elements
organitzatius, de gesti del centre, de l'aula i del currculum necessaris per atendre els
alumnes que hi estan escolaritzats.
A ms, per a cada alumne s'ha de fer un pla individualitzat (PI) amb la cooperaci de
totes les parts implicades, que defineixi les tasques concretes de cadasc (famlia,
centre, alumne, mestre, serveis externs, etc.).
2 Currculum
Els centres d'educaci especial han de prendre com a referent per a l'organitzaci i
programaci les competncies bsiques que s'han d'adquirir en finalitzar l'escolaritzaci
obligatria:
1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual
2. Competncia matemtica
3. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
4. Competncia artstica i cultural
5. Competncia digital
6. Competncia social i ciutadana
7. Competncia d'aprendre a aprendre
8. Competncia d'autonomia, iniciativa personal i emprenedoria
Les competncies bsiques s'assoleixen a partir d'una adequada selecci i combinaci
de continguts curriculars, d'una o diverses rees, perqu siguin aplicats de manera
integrada per resoldre els problemes de la vida quotidiana.
Cada activitat d'aprenentatge s'ha de programar tenint en compte el contingut o
continguts que han de ser utilitzats per adquirir una competncia bsica, presentats de
forma contextualitzada amb l'objectiu d'arribar a un determinat resultat d'aprenentatge.
Els continguts de les rees i les matries sn els que s'estableixen en el Decret
181/2008, de 9 de setembre (per al segon cicle d'educaci infantil), en el Decret
142/2007, de 26 de juny (per a l'educaci primria) i en el Decret 143/2007, de 26 de
juny (per a l'educaci secundria obligatria). Cal utilitzar la metodologia especfica i
575/688
personalitzada per atendre les necessitats educatives dels alumnes.

En l'etapa d'educaci secundria obligatria el centre pot elaborar les programacions
corresponents al tercer i al quart curs amb l'estructura de programes de diversificaci
curricular, d'acord amb el que determina l'article 14 del Decret 143/2007, pel qual
s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria obligatria.
3 Pla individualitzat
El pla individualitzat de cada alumne d'un centre d'educaci especial ha d'especificar
els objectius que ha d'assolir (especificant l'etapa, el cicle o nivell de referncia), les
actuacions i els suports previstos. En el cas d'alumnes que estiguin finalitzant l'ESO es
pot especificar, si escau, els criteris d'avaluaci que permetin obtenir el graduat
(GESO).
Per a ms informaci, consulteu l'apartat Plans individualitzats del document
"Concreci i desenvolupament del currculum a l'educaci infantil i primria".
4 Avaluaci
La documentaci acadmica i els requisits formals de l'avaluaci dels alumnes de
l'educaci bsica en els centres d'educaci especial es regeix per l'Ordre
EDU/484/2009, l'Ordre EDU/296/2008 i l'Ordre EDU/295/2008, que determinen el
procediment, els documents i els requisits formals del procs d'avaluaci a l'educaci
infantil, l'educaci primria i a l'educaci secundria obligatria, respectivament.
Els documents administratius que recullen les dades d'avaluaci en l'educaci primria
sn els que determinen els articles del 8 al 14 de l'Ordre EDU/296/2008, i els que
corresponen a l'educaci secundria obligatria sn als articles del 18 al 23 de l'Ordre
EDU/295/2008. Els models corresponents estan disponibles a la normativa relacionada.
Si un alumne finalitza l'etapa d'educaci secundria obligatria en un centre d'educaci
especial i assoleix les competncies, els objectius i els continguts bsics de l'etapa, el
centre d'educaci especial ha de sollicitar, a la Direcci General d'Educaci Infantil i
Primria, l'expedici del ttol de graduat en educaci secundria obligatria. A aquests
efectes, el centre ha de trametre als serveis territorials o al Consorci d'Educaci de
Barcelona, en el cas de la ciutat de Barcelona, la sollicitud d'expedici del ttol,
acompanyada de la cpia del document d'identitat i d'una cpia autenticada de
l'expedient acadmic de l'alumne i del pla individual. La Direcci General d'Educaci
Infantil i Primria ha de dictar una resoluci en qu s'autoritzi l'expedici del ttol, previ
informe de la Inspecci d'Educaci, i ha d'efectuar els trmits pertinents per a
l'expedici.
5 Alumnes que comparteixen recursos dels centres d'educaci especial i dels
576/688
centres ordinaris
Els centres d'educaci especial i els centres ordinaris, del mateix mbit territorial, han
de collaborar per tal de compartir recursos, coneixement, experincies, i materials
didctics i especfics amb la finalitat de donar una atenci de qualitat als alumnes amb
necessitats educatives especials i a les seves famlies i facilitar un itinerari formatiu per
als alumnes.
Aquesta collaboraci tamb ha de contribuir a desenvolupar els projectes educatius
dels centres que hi participin en all que faci referncia a l'atenci als alumnes i la
inclusi.
La collaboraci entre centres d'educaci especial i centres ordinaris es coordina des
de la Comissi d'Ordenaci Educativa de cadascun dels serveis territorials o, si escau,
del Consorci d'Educaci de Barcelona, en base a les necessitats detectades pels
serveis territorials o amb les prioritats i els programes institucionals que el Departament
d'Ensenyament determini, i d'acord amb la disponibilitat pressupostria.
En el marc d'aquesta collaboraci, els centres d'educaci especial poden
desenvolupar programes especfics de suport a l'escolaritzaci als centres ordinaris
dels alumnes amb necessitats educatives especials, en coordinaci amb els serveis
educatius. La Comissi d'Ordenaci Educativa de cadascun dels serveis territorials o, si
escau, del Consorci d'Educaci de Barcelona, n'avalua les propostes i n'aprova
l'aplicaci als centres, i la durada i l'avaluaci en finalitzar el programa.
Els centres ordinaris i els centres d'educaci especial, amb l'objectiu de proporcionar
atenci especialitzada i/o d'afavorir la socialitzaci, la interacci i la comunicaci entre
iguals, podran compartir l'atenci educativa dels alumnes amb necessitats educatives
especials, si aix s'estableix en el dictamen d'escolaritzaci o en el pla individual,
d'acord amb la famlia i l'autoritzaci prvia dels serveis territorials o, si escau, del
A fi de garantir la coherncia i la complementarietat d'aquesta acci educativa conjunta
entre un centre ordinari i un centre d'educaci especial, cal que abans de l'inici de curs
els professionals d'ambds centres, conjuntament amb l'EAP, concretin mitjanant un
pla individualitzat l'atenci que cal donar a l'alumne, les prioritats educatives, els
establiments en qu es duran a terme i els criteris per al seguiment i l'avaluaci.
Correspon al director o directora del centre on l'alumne est matriculat aprovar el pla
individualitzat. El coordinador o coordinadora del pla individualitzat ha de ser un mestre
o mestra o un professor o professora del centre on est matriculat l'alumne. Els
professors i els professionals d'ambds centres en els quals l'alumne fa l'escolaritzaci
compatida han d'aportar la informaci sobre l'evoluci i aprenentatges.
El seguiment de l'evoluci d'aquests alumnes i del la individualitzat va a crrec,
almenys, i de forma conjunta, d'un o una professional de cada centre i del professional
de l'EAP corresponent.
L'alumne que, d'acord amb el Decret 299/1997, de 25 de novembre, s'escolaritza de
577/688
manera compartida en un centre ordinari i un centre d'educaci especial, es matricula

al centre en el qual, d'acord amb la corresponent resoluci del director o directora dels
serveis territorials, tingui ms permanncia. Aquesta escolaritzaci no pot comportar el
trasllat de l'alumne entre els dos centres durant l'horari lectiu, tal com s'estableix a
l'article 11.1 de la Resoluci ENS/280/2015, de 18 de febrer, per la qual s'aproven les
Catalunya i altres centres educatius en els diversos ensenyaments sostinguts amb fons
pblics, per al curs 2015-2016.
6 Programes de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta en

centres d'educaci especial
Finalitat
Els programes de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta en centres
d'educaci especial tenen per finalitat afavorir, a les persones que els cursen,
l'adquisici d'habilitats funcionals que els facilitin participar, de la manera ms
autnoma possible, en els diversos contextos on es desenvolupa la seva vida adulta.
En aquests programes els continguts es treballen de manera funcional, en situacions
de la vida real i de manera diversificada per a cada un dels objectius.
Alumnes
Poden participar en aquests programes alumnes de 16 a 21 anys, escolaritzats en
centres d'educaci especial, que requereixin un suport continuat i sistemtic per
adquirir les habilitats necessries per tal de funcionar amb la mxima autonomia
possible en la vida quotidiana.
Organitzaci
Aquests programes han de prioritzar continguts de tipus prctic i fer servir recursos
didctics adequats a les caracterstiques personals i socials dels alumnes. La finalitat
d'aquests programes s facilitar la inclusi dels alumnes en entorns el ms normalitzats
possible.
En el projecte especfic de cada programa de diversificaci curricular per a la transici
a la vida adulta conv explicitar:
a. Els mbits curriculars que es treballen i les programacions, amb els objectius,
l'organitzaci, la metodologia i els criteris de seguiment i avaluaci dels alumnes.
b. La distribuci horria de les activitats dels alumnes i els professionals que les
impartiran.
c. Un pla individualitzat per a cada alumne que concreti:
la prioritzaci d'objectius per afavorir l'assoliment de competncies
578/688
d'autonomia i iniciativa personal;

les adaptacions de l'entorn que s'han de considerar;
els suports previstos.
d. La intervenci orientadora amb relaci a la famlia, que ha d'incloure:

informaci i contrast amb les seves aportacions;
assessorament sobre els recursos que tenen a l'abast;
valoraci de les expectatives familiars;
orientaci per preparar un pla de futur;
temporalitzaci del seguiment.
Acci tutorial
L'acci tutorial amb els joves que segueixen aquests programes ha de ser constant en
el decurs del procs educatiu i s'ha de caracteritzar per:
identificar les manifestacions de l'alumne i orientar-les degudament;

donar suport als aspectes emocionals i afectius que facilitin millorar la relaci amb
l'entorn;
potenciar all que pot ajudar l'alumne a identificar-se millor com a persona adulta;
collaborar i cooperar amb les famlies en l'orientaci de la vida adulta de l'alumne
un cop finalitzi la seva escolaritzaci.
Seguiment i avaluaci
El seguiment i l'avaluaci dels alumnes que cursen aquests programes s'ha de dur a
terme de manera contnua i sistemtica, i han de tenir en compte l'evoluci funcional de
cada un amb relaci al seu pla individualitzat i amb relaci a l'assoliment de les
competncies generals que preveu el programa.
7 Programes de formaci i inserci adreats especficament a alumnes amb

necessitats educatives especials
Els programes de formaci i inserci, en la modalitat de plans d'iniciaci professional,
es poden oferir en els instituts, en els centres educatius privats i en els establiments de
formaci de titularitat de l'Administraci local o de qualsevol persona fsica o jurdica de
carcter privat.
Cada centre ha d'adaptar el desenvolupament del programa a les caracterstiques dels
alumnes que atn. Aquesta adaptaci pot consistir a flexibilitzar la durada, els
continguts que s'han de desenvolupar o ambdues coses:
a. Fent programes de durada adaptada.
b. Desenvolupant els continguts associats a aquelles unitats de competncia del
579/688
perfil professional que es considerin ms adients per al collectiu destinatari,

centrant-se en aquelles competncies que els alumnes puguin cursar amb ms
garanties d'xit.
Aquests programes estan regulats per la Resoluci ENS/1102/2014, de 21 de maig, per
la qual s'estableixen els programes de formaci i inserci per al curs 2014-2015,
modificada per la Resoluci ENS/241/2015, de 9 de febrer.
Per a ms informaci i normativa especfica es pot consultar el document: "Programes
de formaci i inserci: desenvolupament i aplicaci".
8 Normativa d'aplicaci (l'educaci bsica als centres d'educaci especial)

Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenci educativa a l'alumnat amb
necessitats educatives especials (DOGC nm. 2528, de 28.11.1997)
16.9.2008)
de l'educaci secundaria obligatria (DOGC nm. 4915, 29.6.2007; correcci
nm. 3657, de 14.6.2002)
nm. 5155, de 18.6.2008)
obligatria (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008), modificada per l'Ordre ENS/56/2012
(DOGC nm. 5505, de 13.11.2009)
580/688
Orientaci educativa i acci tutorial a l'ESO

1 Orientacions i criteris generals per a l'organitzaci de l'orientaci educativa,
l'acci tutorial i l'orientaci acadmica i professional
El director o directora del centre ha de vetllar per incorporar en el seu projecte educatiu
una planificaci de l'orientaci educativa i de la tutoria que afavoreixi l'acompanyament
de cadascun dels alumnes en el seu procs d'aprenentatge i escolaritzaci.
L'orientaci educativa dels alumnes requereix continutat i seguiment per part dels
equips docents del centre i, especialment, entre les diferents etapes educatives. Aix
mateix, l'orientaci educativa, perqu es pugui desenvolupar en tota la dimensi,
marcada per la transversalitat, ha de comptar amb una visi de lideratge pedaggic del
director o directora del centre, compartida amb un equip de docents dels diferents
mbits curriculars que conformen el projecte educatiu de centre.
L'acompanyament personalitzat del procs d'aprenentatge i d'escolaritzaci de l'alumne
s'ha de considerar com un eix de la formaci. D'acord amb aquest plantejament, els
centres han d'implementar estratgies organitzatives dins el projecte educatiu per fer
de l'orientaci educativa una eina bsica per atendre la diversitat i la singularitat dels
alumnes.
Per aix, orientar un procs d'escolaritzaci demana una planificaci i una coordinaci
del conjunt de les accions que conformen un centre educatiu, ra per la qual la
responsabilitat de l'orientaci educativa i de la tutoria s de tot l'equip docent.
Les actuacions de tutoria i d'orientaci educativa han de respondre a criteris ajustats
als nivells de l'etapa i tamb a plantejaments adequats als nivells i ritmes
d'aprenentatge de l'alumne, que de manera seqenciada l'ajudin en el procs
d'autonomia, en la maduresa personal i integraci social. Aix demana, al centre, una
intervenci educativa de conjunt i continuada, que s'ha de recollir en una planificaci de
l'acci tutorial mplia que doni resposta a una manera de treballar, de fer i de ser del
centre, que es projecti cap al desenvolupament integral dels alumnes.
L'equip directiu, en la seva funci organitzativa i pedaggica, ha de liderar la tasca de
planificaci, coordinaci i avaluaci de l'orientaci educativa i l'acci tutorial. Els
professors especialistes de l'orientaci educativa han de dinamitzar i assessorar la
tasca i la funci orientadora amb l'equip directiu i l'equip de professors.
1.1 Aspectes generals de l'acci tutorial

La tutoria, com a funci prpia de la docncia, ha de "contribuir, en collaboraci amb
les famlies, al desenvolupament personal i social de l'alumnat en els aspectes
intellectual, emocional i moral", com indica l'article 15 del Decret 102/2010,
d'autonomia de centres, i, per tant, aquesta acci docent ha de tenir garantits l'espai i el
581/688
temps especfics per treballar el currculum de manera que afavoreixi l'aprenentatge i el

desenvolupament de l'autonomia i la formaci integral de l'alumne.
L'acci tutorial ha de ser plantejada com un conjunt d'activitats educatives
interrelacionades, que es destinin a l'entrenament i l'hbit de les competncies
segents:
Aprendre a ser un mateix (amb confiana, responsabilitat, seguretat,

autoconeixement, constncia i autoestima).
Aprendre a ser autnom (a partir de la cura d'un mateix i de l'entorn, de participar i
orientar-se en la presa de decisions en l'espai i en el temps).
Aprendre a aprendre (amb hbits de treball, pautes d'estudi, capacitat d'esfor,
disciplina, atenci, reflexi, escolta activa, pensament divergent, crtic i creatiu).
Aprendre a comunicar-se (a partir de l'expressi de les prpies emocions,
sentiments, necessitats i idees, capa de conversar en grup per construir, tenint en
compte la comunicaci verbal per tamb la no verbal).
Aprendre a viure junts (a partir de les relacions amb els altres, el treball de
cooperaci, la comprensi i interacci amb la realitat social i el valor i respecte per
les diferncies).
El treball d'aquestes competncies ha de formar part d'una planificaci de l'acci

tutorial que respongui als criteris de coherncia curricular, d'ajustament metodolgic i
didctic i d'avaluaci dels aprenentatges dels alumnes. Aquesta planificaci de l'acci
tutorial representa una manera de treballar del centre que es basa en el disseny i
l'organitzaci d'activitats que, tractades globalment, contribueixen al creixement i al
desenvolupament integral i complet de la persona.
L'acci tutorial ha d'emmarcar el conjunt d'actuacions que tenen lloc en el centre
educatiu, tant les de l'equip docent i de l'equip de tutors com les dels professors
d'orientaci educativa.
Per tant, tamb cal planificar i treballar aquestes competncies en el marc d'una tutoria
grupal dins i fora de l'aula, aix com organitzar la tutoria individualitzada com a eina
de centre per potenciar l'acompanyament i l'orientaci dels alumnes durant els tres
trimestres que conformen el curs escolar. Per als alumnes de nova incorporaci,
l'organitzaci del centre ha de planificar un seguiment ms freqent, que inclogui
sessions de tutoria individualitzada d'acollida i sessions de seguiment durant els tres
trimestres.
La prevenci de l'aband escolar ha de ser una prioritat de l'acci tutorial a l'educaci
secundria obligatria. En aquest sentit, la tutoria, com a part de l'acci docent, ha de
donar resposta a la diversitat de ritmes, nivells i estils d'aprenentatge i a les diferents
situacions personals mitjanant la detecci preco de les dificultats i les potencialitats
dels alumnes. Aix mateix, ha de promoure la continutat dels alumnes cap a les
diverses opcions dels estudis postobligatoris existents d'acord amb les seves
possibilitats i interessos.
L'acci tutorial ha d'incorporar elements que permetin la implicaci i l'autonomia dels
582/688
alumnes en el procs educatiu. En aquest sentit, ha de contribuir al desenvolupament

d'una dinmica positiva en el grup classe i a la vinculaci dels alumnes en la dinmica
del centre, tot fent possible que aquest vincle esdevingui eix de la formaci integral de
l'alumne.
D'acord amb el projecte educatiu, el centre ha de concretar els aspectes organitzatius i
funcionals de l'acci tutorial, aix com els procediments de seguiment i d'avaluaci, que
han d'esdevenir el referent per a la coordinaci dels professors i per desenvolupar
l'acci educativa. L'acci tutorial, que s'ha d'incorporar a la programaci anual de centre
amb les actuacions especfiques de cada curs, ha de tenir en compte el conjunt de
l'etapa educativa.
Aix mateix, a travs de l'acci tutorial cal planificar la implicaci i la collaboraci de les
famlies promovent-ne la coresponsabilitat i la participaci activa en el procs educatiu
dels fills, aix com donar-los orientacions i pautes per a l'acompanyament i el seguiment
escolar a casa.
Per garantir aquesta coresponsabilitat, el centre ha de tenir una estructura organitzativa
que faciliti el treball compartit entre famlia i centre. Aquesta estructura ha de preveure
la creaci d'uns espais de trobada i l'establiment de mecanismes organitzats de
comunicaci que mantingui informades les famlies, per facilitar la interacci i la
cooperaci. Aix mateix, aquests espais demanen la creaci d'uns instruments
d'acompanyament que recullin i planifiquin el procs formatiu de l'alumne, aix com els
acords compartits entre la famlia i el centre educatiu.
Entre aquests acords s'inclouen els que s'han pres com a mesura educativa en
resposta a les caracterstiques i necessitats dels alumnes, i que han de quedar recollits
a l'addenda de continguts especfics de la carta de comproms educatiu.
Aix mateix, dins de l'estructura organitzativa del projecte d'acci tutorial, el centre ha
de promoure tamb espais per a les trobades collectives entre les famlies dels
alumnes del centre, o de l'entorn, amb l'objectiu de propiciar la implicaci i la reflexi
compartida, i tamb la formaci sobre estratgies que puguin orientar el procs
educatiu dels fills.
El centre ha de vetllar perqu en aquests espais de trobada, ja sigui en els previstos
per a la tutoria individual com en els destinats a les trobades de famlies, es generi un
clima comunicatiu i emocional adequat que permeti l'intercanvi fluid de creences,
experincies i punts de vista sobre l'educaci, i faciliti la presa de decisions
compartides entre la famlia i el centre educatiu.
1.2 Aspectes generals de l'orientaci educativa. Coordinaci entre l'educaci

primria i l'educaci secundria obligatria
L'assoliment de l'xit educatiu de l'alumne s el resultat d'un procs orientador
continuat al llarg de la seva escolaritzaci.
La planificaci, coordinaci i avaluaci de la tasca orientadora que fan l'equip directiu i
583/688
els equips docents sn factors clau que condicionen i determinen el resultat del procs
orientador dels alumnes en les etapes educatives obligatries. El conjunt d'aspectes
pedaggics que reforcen l'acompanyament de l'alumne reverteix en la formaci integral
d'aquest.
Aix, l'assoliment d'un acompanyament reeixit de l'alumne i del grup classe t a veure
amb les estratgies d'aula (de clima, de gesti i de dinmica) i d'aprenentatge
(metodolgiques, didctiques, d'avaluaci) que els professors i el centre dissenyen per
donar resposta a la singularitat de nivells, estils i ritmes d'aprenentatge de la persona.
El treball pedaggic compartit i la continutat educativa entre etapes sn un factor d'xit
i de qualitat educativa, per la qual cosa els centres educatius han de planificar la
coordinaci entre primria i secundria d'acord amb un plantejament de continutat i de
coherncia pedaggica entre etapes. Aix significa establir, entre els centres, sessions
de treball de cicles i nivells per donar coherncia a aspectes com ara el disseny i la
planificaci de la tutoria, el currculum, la metodologia i l'avaluaci com a base slida
per a la transici entre etapes.
Aquesta dinmica de treball afavoreix tant el coneixement que els centres tenen del
seu estil docent i educatiu com el coneixement i el sentiment de pertinena en el centre
de l'alumne i la famlia.
Amb aquesta finalitat, els equips directius dels centres d'on procedeixi l'alumne han de
planificar la realitzaci d'aquestes sessions de coordinaci amb els centres de
secundria, per oferir una orientaci slida en el procs educatiu i l'itinerari formatiu de
l'alumne.
El conjunt d'aquestes actuacions de coordinaci ha de formar part de la programaci
general anual dels centres implicats, amb la finalitat de compartir i concretar el projecte
educatiu de centre (PEC).
Els continguts que la coordinaci entre l'etapa de primria i la de secundria ha
d'incloure perqu hi hagi una bona planificaci de l'orientaci educativa en el centre es
distribueixen en tres grans blocs:
El primer bloc fa referncia al segent:
La concreci i el desenvolupament del currculum (objectius, competncia,

continguts clau, estratgies didctiques, metodolgiques i avaluaci formativa).
L'organitzaci i el funcionament del centre al servei de l'acci orientadora i del
plantejament d'escola inclusiva.
Quan hi ha la transici dels alumnes (a punt de finalitzar el curs de 6 de primria) cal

intensificar la coordinaci amb aquests altres aspectes ms concrets d'aquest segon
bloc:
Coneixement de l'alumne (nivells competencials, desenvolupament personal i

social i situaci familiar).
Treball conjunt d'escola i institut per elaborar les activitats de refor dels alumnes
que les requereixin. Aquesta tasca vindr facilitada per la coordinaci continuada
584/688
d'orientaci que s'ha fet entre els centres.

Realitzaci d'entrevistes, per concretar les adequacions metodolgiques i
didctiques que l'equip docent ha d'aplicar per acompanyar el procs
d'aprenentatge de l'alumne. Aquestes sessions de treball poden organitzar-se
segons les caracterstiques de cadascun dels centres educatius que s'hagin de
coordinar. Aix, es poden organitzar entrevistes entre els tutors del darrer curs de
l'educaci primria i els tutors del primer curs de l'educaci secundria obligatria
del centre, trobades amb l'orientador o orientadora, el o la responsable de la
coordinaci pedaggica, diferents caps de departament, etc.
Una vegada els alumnes de nova incorporaci ja han passat a 1r d' ESO, s'han d'atenir
als continguts d'aquest tercer bloc:
Seguiment del procs d'adaptaci a l'institut, tant pel que fa a aspectes de

desenvolupament personal i social com de les estratgies didctiques adequades
per al rendiment educatiu.
A tall de sntesi, la coordinaci entre primria i secundria ha de construir-se a partir

d'aquests tres moments i sobre els diversos continguts pedaggics que integra
cadascun dels blocs. Aquesta coordinaci s'ha de planificar d'acord amb el nombre
d'escoles de primria que cada centre t adscrites.
En la transici, l'escola ha de lliurar (en una trobada planificada i amb els professionals
que calgui) el trasps de tota la informaci al centre de secundria. De manera molt
especial, la d'aquells alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu:
alumnes amb necessitats educatives especials, amb desavantatges educatius, amb
trastorns d'aprenentatge i amb altes capacitats. Els centres d'educaci secundria han
de sollicitar, als centres de primria, una cpia de l'historial acadmic de l'alumne i
l'informe individualitzat, amb la informaci que es consideri convenient perqu l'alumne
s'incorpori a la nova etapa educativa al millor possible. Una de les dades rellevants que
l'escola ha de facilitar als centres per afavorir la incorporaci de l'alumne s la dels
resultats de la prova oficial de les competncies bsiques.
El coordinador o coordinadora pedaggic, o la persona en qui delegui el director o
directora del centre, juntament amb el o la professional de l'orientaci educativa, sn
les persones responsables de vetllar per aquest procs.
1.3 L'acci tutorial i l'orientaci educativa a 1r i 2n d'ESO

L'orientador o orientadora, conjuntament amb el coordinador o coordinadora pedaggic,
o la persona en qui delegui el director o directora del centre, ha de donar a conixer la
informaci del trasps de primria a secundria a l'equip de tutors de 1r d'ESO.
L'equip d'assessorament i orientaci psicopedaggica ha d'intervenir en aquesta tasca
en els casos dels alumnes amb els quals hagi exercit les seves competncies
professionals designades en la Resoluci comunicada de 20 de febrer de 2012, de la
585/688
Direcci General d'Educaci Infantil i Primria, que estableix el procediment que cal
seguir i els protocols que han d'utilitzar els equips d'assessorament i orientaci
psicopedaggica (EAP) per a l'elaboraci dels dictmens d'escolaritzaci dels alumnes
amb necessitats educatives especials i d'informes d'alumnes amb necessitats
educatives especfiques derivades de situacions socioeconmiques o socioculturals
desfavorides. (Vegeu l'apartat La coordinaci de l'orientador o orientadora i l'EAP.)
Aquesta activitat de recollida d'informaci s'ha de fer amb la mxima previsi i
programaci anticipada, ats que l'objectiu principal s que l'equip de professors ajusti
l'activitat docent a les caracterstiques del grup classe.
El coneixement d'aquesta informaci per part de l'equip de tutors s'ha de treballar amb
l'equip docent assignat per a 1r d'ESO, amb la finalitat de preveure i consensuar
metodologies d'aula per atendre la singularitat de cada alumne. Els professors de
l'especialitat d'orientaci educativa han de dinamitzar aquesta tasca pedaggica.
Aquests ajustaments i acords s'han d'haver fet abans de l'inici de 1r d'ESO.
La coordinaci entre tutors i docents, tant a 1r com a 2n d'ESO, ha de servir tamb per
prendre mesures especfiques per als alumnes que aix es valori. Es tracta, per
exemple, d'alumnes que puguin comptar amb l'oportunitat de cursar un programa
intensiu de millora (PIM), d'alumnes amb altes capacitats o d'alumnes amb dificultats
d'aprenentatge que requereixin estratgies ajustades a les seves caracterstiques.
L'equip docent s qui ha de prendre aquesta decisi (d'acord amb la famlia) abans
d'iniciar el curs, encara que en algunes casos pugui tamb valorar-se la necessitat de
les mesures un cop iniciat el curs.
La recollida i constncia d'aquestes decisions i l'aplicaci de mesures de grup i
individuals han de recollir-se en el full de seguiment acadmic, d'acord amb l'article 25
de l'Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formals del procs d'avaluaci a l'educaci secundria obligatria.
El full de seguiment acadmic ha de registrar les observacions, decisions i mesures
realitzades respecte al procs d'aprenentatge de l'alumne, i el seu contingut ha
d'actualitzar-se peridicament d'acord amb l'evoluci d'aquest procs.
En aquest sentit tamb caldria recollir els compromisos adquirits pel tutor o tutora, la
famlia i, en el cas de secundria obligatria, tamb els de l'alumne, signats en la part
especfica addicional de la carta de comproms educatiu.
Una vegada finalitzat cada curs de l'etapa educativa, els tutors han de compartir el full
de seguiment acadmic per valorar les decisions, acords i prctiques pedaggiques
aplicades per atendre les necessitats educatives de cada alumne.
Els fulls de seguiment acadmic s'han de conservar en el centre fins que l'alumne
finalitza l'escolaritzaci. Els tutors han de guardar en un nic espai aquests informes i
posar-los a disposici dels altres professors de l'alumne.
L'acci tutorial a 1r i 2n d'ESO t com a objectius principals motivar l'alumne i implicar
la famlia en el procs d'aprenentatge, per la qual cosa l'assignaci de la tutoria grupal
requereix una atenci especial dins l'organitzaci i el funcionament del centre. Per
586/688
aquesta ra, el fet que el tutor o tutora de 1r d'ESO sigui el mateix a 2n d'ESO permet
aprofundir en l'acompanyament de l'alumne dins l'aula i en el centre. De la mateixa
manera, cada alumne hauria de poder comptar amb un tutor o tutora individual que fos
el responsable de guiar i fer-ne el seguiment acadmic i personal.
En aquest mateix sentit, el centre tamb pot organitzar una tutoria entre iguals, en la
qual un alumne dels ltims cursos acompanya un alumne nou al centre amb l'objectiu
d'acollir-lo i orientar-lo en el nou espai educatiu, i cobrir aix els aspectes socioafectius i
acadmics de l'alumne.
El coneixement de l'alumne que es deriva d'aquesta tasca de tutoria ha de servir per
enriquir-ne l'aprenentatge des de l'mbit curricular, des de l'aula, dins o fora del centre
educatiu.
1.4 L'acci tutorial i l'orientaci educativa a 3r i 4t d'ESO. El document orientador

o consell orientador
Un dels objectius principals de l'acci tutorial i l'orientaci educativa a 3r i 4t d'ESO s
guiar l'alumne cap a la concreci de la presa de decisions i l'itinerari formatiu.
El procs orientador, construt a partir de la coordinaci entre primria i secundria,
planificat i coordinat en els dos primers cursos de l'ESO, ha d'haver perms a l'alumne
l'autoconeixement com a referent essencial per a la seva decisi. Aquest
autoconeixement t a veure amb la percepci que l'alumne t de les capacitats i
possibilitats personals.
L'acci tutorial a 3r i 4t d'ESO ha de permetre continuar la detecci i anlisi de les
habilitats i potencialitats de l'alumne. Els tutors d'aquests cursos, a partir de la
informaci dels fulls de seguiment, han de donar a conixer el ritme, l'estil i el nivell
d'aprenentatge de l'alumne. Aquesta informaci ha de permetre planificar de manera
seqenciada activitats de tutoria encaminades concretar l'itinerari formatiu de l'alumne.
El pas de 3r a 4t d'ESO s de major concreci per a la tria de les matries vinculades a
l'itinerari formatiu. El tutor o tutora i l'orientador o orientadora (com a referents principals
del procs orientador que ha rebut l'alumne), conjuntament amb la famlia, han d'ajudar
l'alumne en la tria d'aquest itinerari de quart d'ESO.
Els centres han de proporcionar la informaci suficient i l'orientaci necessria als
alumnes per triar les opcions ms adequades al seu procs d'aprenentatge, d'acord
amb les ofertes acadmiques i professionals existents, tant durant l'escolaritzaci com
en l'accs a estudis o en activitats posteriors. En aquest sentit cal que l'alumne conegui
els programes de diversificaci curricular com a mesura d'atenci a la diversitat
(Document d'orientaci sobre l'atenci a la diversitat).
Amb l'aval del treball global d'un centre i entre etapes educatives, en finalitzar 4t d'ESO,
el centre ha de posar a disposici de la famlia un document orientador per a l'alumne
(tal com preveu l'article 17 de l'Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es
determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci a
587/688
l'educaci secundria obligatria), sobre les opcions ms adequades del futur

acadmic i professional, que ha de tenir carcter confidencial i el contingut del qual no
pot ser prescriptiu.
Aquest document orientador, tamb anomenat "consell orientador", ha de contenir els
aspectes ms rellevants de l'aprenentatge competencial de l'alumne al llarg de l'etapa
educativa (competncies desenvolupades i nivells; interessos, habilitats i participaci
de l'alumne en el centre; actuacions fetes en matria d'orientaci acadmica i
professional, i expectatives acadmiques i professionals). El consell orientador t la
finalitat de fer visible el treball continuat de l'equip docent amb l'alumne, per
acompanyar-lo en el seu procs de presa de decisions acadmiques i professionals.
Aquest document, per tant, ha de ser un recull d'informaci i formaci seqenciada al
llarg dels cursos de l'ESO.
Per donar a conixer i compartir el contingut del consell orientador, el tutor o tutora i
quan es consideri convenient l'orientador o orientadora del centre ha de mantenir una
entrevista amb l'alumne i la famlia per intercanviar la proposta que el centre fa de
l'itinerari formatiu de l'alumne.
Aquest moment ha de ser planificat dins l'organitzaci del centre i ha de tenir la finalitat
de fer que les famlies comparteixin, collaborin i assessorin sobre la presa de decisi
dels fills.
2 Especificacions per a l'orientaci acadmica i professional

L'orientaci acadmica i professional complementa de manera gradual l'aprenentatge
competencial de l'alumne i, per aquesta ra, ha de formar part del projecte educatiu de
centre, encaminat a donar resposta tant a la projecci professional com a la continutat
formativa dels alumnes.
Els objectius d'aquesta orientaci, com a eina de millora de l'alumne des de la
perspectiva acadmica, social i de l'orientaci professional, sn:
Perfilar i concretar l'itinerari formatiu dels alumnes d'acord amb els seus
coneixements, habilitats i actituds.
Detectar els interessos i/o expectatives acadmiques i professionals a travs
d'eines i recursos per identificar les opcions del seu projecte personal.
Enriquir la descoberta de les opcions formatives tot fent s de fonts d'informaci
que permeten relacionar-les amb diversos entorns acadmics i professionals.
D'acord amb aquests objectius, per dur a terme activitats d'orientaci acadmica i
professional els centres han de tenir en compte les orientacions segents:
Donar prioritat a l'orientaci educativa com a eix del projecte educatiu de centre, el
comproms del director o directora i la dinamitzaci i participaci en equip dels
altres professionals.
Transformar les intencions educatives en propostes concretes a partir d'estratgies
588/688
metodolgiques planificades.
Desenvolupar activitats d'ensenyament i aprenentatge que condueixin a resultats
relacionats amb les competncies professionals.
Relacionar les competncies bsiques amb les professionals.
Motivar l'alumne vers un perspectiva de formaci al llarg de la vida.
Millorar les expectatives de les famlies envers els estudis dels fills.
Planificar de manera gradual les actuacions dins l'etapa educativa.
Avaluar el grau d'assoliment de les activitats i la identificaci dels aspectes que cal
millorar i la proposta d'accions de progrs.
El professional referent per dinamitzar, planificar, seguir i avaluar l'orientaci acadmica

i professional s l'orientador o orientadora, conjuntament amb l'equip de tutors.
Els espais per treballar els continguts de l'orientaci acadmica i professional sn, en
especial, els de la tutoria, per tamb cal treballar-la en les activitats d'rea, d'aula, de
centre i d'entorn quan aquestes es dirigeixen a fer visible la projecci de tasques
quotidianes, ja siguin acadmiques, personals o socials.
En aquest treball de projecci acadmica i professional cal comptar amb els agents
educatius de l'entorn i, de manera molt especial, amb la participaci dels referents
familiars.
Les activitats d'orientaci acadmica i professional a 3r i 4t d'ESO han d'ajudar els
alumnes visibilitzar i concretar els itineraris formatius que s'adeqin ms a les seves
potencialitats i s'ajustin als objectius professionals futurs. En aquest sentit, la recent
aprovaci del III Pla general de la formaci professional a Catalunya 2013-2016preveu
el desenvolupament d'un sistema integrat d'informaci i orientaci professional, que
contindr un protocol d'orientaci i una xarxa d'informaci i orientaci. Entre els
objectius d'aquest protocol d'orientaci, hi ha el de donar a conixer els serveis
d'orientaci existents i integrar-los dins del sistema i implantar una metodologia bsica
en el servei d'orientaci professional.
3 Criteris de centre per assignar la tutoria

En l'assignaci de responsabilitats als professors, el director o directora del centre ha
de prioritzar l'acci tutorial i l'orientaci com a processos clau que afavoreixen les
competncies de l'alumne i l'xit educatiu.
L'assignaci de la tutoria, en especial en els primers cursos de l'ESO, ha de respondre
als criteris segents:
Professors que imparteixen matries al conjunt del grup classe, o professor o

professora orientador.
Professors amb experincia al centre.
Continutat de la tutoritzaci grupal per un mateix tutor o tutora durant dos cursos
consecutius.
589/688
A banda de la tutoria grupal, l'organitzaci de la tutoria individual afavoreix

l'acompanyament personalitzat de l'alumne. En aquest cas, tots els professors del
centre poden ser designats tutor o tutora individual.
Les activitats que els professors dissenyen per assolir aquest objectiu han d'afavorir
l'autoanlisi, la reflexi i l'autoavaluaci sobre el procs d'aprenentatge personal,
acadmic i professional, que permetr anar perfilant el projecte singular de vida de
l'alumne.
Els instruments que ajuden a afavorir aquest objectiu sn les eines d'acompanyament,
enteses com a estratgies mediadores per afavorir l'autoorientaci i la presa de
conscincia dels aprenentatges i de l'evoluci personal de cadascun dels alumnes.
Aquestes eines es divideixen en dos grans grups:
a. D'aprenentatge i d'avaluaci formativa inherents als models didctics
competencials i orientadors, dins de les rees (fitxes de reflexi sobre
l'aprenentatge, pautes d'interrogaci, rbriques i carpetes d'aprenentatge).
b. De tutoria, afavoridores de l'autoconeixement, la reformulaci i definici d'accions
de canvi i millora, tant pel que fa a l'evoluci personal com a la relacional i cvica
(els projectes de millora personal i els itineraris d'orientaci acadmica i
professional).
4 Les funcions de l'orientador o orientadora en el centre

L'orientador o orientadora s el perfil professional que ha de promoure la planificaci, la
coordinaci i la dinamitzaci de les tasques d'acompanyament, seguiment i avaluaci
dels alumnes en el centre.
L'equip de direcci ha de vetllar perqu aquesta organitzaci per a l'acompanyament
pugui ser liderada pel professor o professora especialista de l'orientaci educativa
conjuntament amb els diversos equips docents de centre, atesa la complexitat de la
tasca orientadora.
Els professors de l'especialitat d'orientaci educativa han de desenvolupar unes
funcions especfiques i el director o directora ha de vetllar per la distribuci prioritzada i
equitativa d'aquestes funcions d'acord amb les especificitats de cada nivell educatiu.
Aix, doncs, un repartiment equitatiu del marc d'actuaci professional de l'especialista
d'orientaci educativa es dividiria en dos grans blocs: l'atenci directa als alumnes (10
hores) i el suport tcnic a la comunitat escolar (10 hores).
4.1 Atenci als alumnes (10 hores)

En matria d'atenci directa, correspon als alumnes el segent:
590/688
Suport personalitzat dins de l'aula (metodologia, planificaci, avaluaci) a alumnes

amb necessitats educatives especials i alumnes que, per situacions personals o
socials, requereixen una atenci especfica.
Aquest suport dins de l'aula ha de ser el fruit del treball coordinat i acordat entre
l'orientador o orientadora, els departaments didctics i els equips docents i ha
d'afavorir l'intercanvi d'estratgies i ajudes dins de l'aula.
El director o directora del centre ha de vetllar per a l'organitzaci dels espais i el
temps per dur a terme aquestes sessions de coordinaci i d'intercanvi entre els
docents i el professor o professora orientador.
Docncia sobre aspectes competencials relacionats amb l'especialitat

(competncia de l'autonomia i iniciativa personal, competncia aprendre a
aprendre, competncia social i ciutadana i competncia comunicativa) i d'orientaci
professional per ajudar a contribuir a l'xit acadmic i professional dels alumnes.
Els professors de l'especialitat d'orientaci educativa es dediquen, prioritriament,
als alumnes que presenten ms dificultats en l'aprenentatge i, molt particularment,
als que necessiten suports educatius especfics per progressar en els
aprenentatges i per participar en les activitats ordinries del centre. D'aquesta
manera, els alumnes amb necessitats educatives especials, els alumnes amb
dificultats d'aprenentatge i els alumnes amb risc d'exclusi social sn els primers
que s'han de beneficiar de la intervenci d'aquests especialistes. Aquesta tasca
complementa les funcions que desenvolupen els professors de cada matria, pel
que fa a l'atenci de les diferents capacitats, els interessos i els ritmes
d'aprenentatge que presenten els alumnes.
Fer avaluacions psicopedaggiques

L'avaluaci psicopedaggica s un procs que s'inicia a partir d'una demanda o
necessitat educativa d'un alumne, que es duu a terme en collaboraci amb els
docents i altres agents educatius implicats. T per finalitat identificar les fortaleses
de l'alumne i les barreres que en dificulten l'aprenentatge (personals i de l'entorn) i
orientar la presa de decisions sobre la resposta educativa que ms afavoreixi el
desenvolupament personal i d'aprenentatge de l'alumne.
Aquest procs ha de tenir en compte les concrecions segents:
El professor o professora d'orientaci educativa ha de fer, de la mateixa manera

que el o la professional de l'EAP, informes que orientin la presa de decisions del
director o directora del centre, l'equip docent, les famlies i/o els serveis externs en
591/688
relaci amb els alumnes amb ms dificultats d'aprenentatge, de conductes i/o risc
d'exclusi.
El professor o professora d'orientaci educativa del centre ha de fer un informe per
orientar l'escolaritzaci a l'educaci postobligatria dels alumnes amb algunes
dificultats d'aprenentatge i als quals no se'ls ha elaborat dictamen, o no han seguit
cap programa de diversificaci curricular (PI, PIM, PS), durant l'escolaritat
obligatria. El contingut d'aquest informe ha de formar part del consell orientador.
Aix mateix, per a la derivaci d'alumnes a la unitat d'escolaritzaci compartida
(UEC) i desprs de valorar, des d'una visi inclusiva i psicopedaggica les opcions
educatives de l'alumne i havent esgotat les mesures d'aula i d'ajustament del
currculum, l'orientador o orientadora del centre ha de fer un informe, en
collaboraci amb el o la professional de l'EAP, que contingui una valoraci
psicopedaggica, els aspectes que cal prioritzar per compensar les dificultats
d'adaptaci escolar i la justificaci de la convenincia d'assistir a la UEC.
En aquells centres que disposen d'unitats de suport a l'educaci especial (USEE),
l'orientador o orientadora, conjuntament amb el o la professional de l'EAP, s
l'encarregat de cohesionar les accions educatives relatives a la coordinaci
continuada dels professors. Aquesta coordinaci consisteix a concretar els temps i
espais d'atenci als alumnes, acompanyar els docents en la resposta educativa
d'aquests alumnes dins l'aula i, per aix mateix, programar, seguir i avaluar les
competncies descrites en el pla individualitzat de l'alumne (PI).
El procs de l'avaluaci pedaggica i de l'informe requereix fer les corresponents

entrevistes personals amb l'alumne.
4.2 Suport tcnic al conjunt de la comunitat escolar (10 hores)

En matria de suport tcnic, correspon al conjunt de la comunitat escolar el segent:
a. Suport tcnic a l'equip docent
Assessorament per a la funci tutorial, tant als professors tutors com als
equips docents per a un millor acompanyament dels alumnes i de les
famlies.
Suport en la planificaci dels programes i les actuacions especfiques de
l'orientaci acadmica i professional dels alumnes.
Valoraci dels grups classe des del punt de vista psicopedaggic i social per
optimitzar la planificaci de les activitats d'rea i de l'acci tutorial i la creaci
d'un clima adequat de convivncia i treball a l'aula que afavoreixi l'xit
educatiu.
Suport en la planificaci dels programes i les actuacions especfiques per
592/688
millorar la inclusi escolar i social dels alumnes, aix com l'arrelament al

territori, per evitar el risc d'exclusi i afavorir l'xit educatiu.
Collaboraci en la planificaci de les estratgies organitzatives i didctiques
per a l'atenci de les necessitats educatives dels alumnes que garanteixin la
seva participaci en les activitats d'aula i en l'entorn escolar ordinari. En
casos especfics, amb la collaboraci dels professionals de l'EAP.
Donar suport psicopedaggic a l'equip docent, conjuntament amb el tutor o
tutora, o en l'elaboraci, aplicaci, seguiment i avaluaci dels plans
individualitzats.
Assessorament als departaments didctics i als equips docents en aspectes
pedaggics i organitzatius per atendre adequadament els diversos ritmes,
nivells i estils d'aprenentatge.
a. Suport tcnic a l'equip directiu del centre
Suport a l'equip directiu en l'elaboraci, aplicaci, avaluaci i actualitzaci del

projecte educatiu en relaci amb l'orientaci educativa i mesures d'atenci a
les necessitats educatives dels alumnes.
Participaci en la comissi d'atenci a la diversitat o rgan equivalent del
centre per planificar i fer el seguiment i l'avaluaci de les mesures d'atenci
de tots els alumnes.
Coordinaci pedaggica dels recursos, les actuacions dels professionals dels
serveis externs (serveis educatius del Departament d'Ensenyament i altres
serveis, com l'hospital de dia i les aules hospitalries) i del procs d'avaluaci
dels alumnes vinculats a aquests serveis, en collaboraci amb els
professionals de l'EAP.
5 La comissi d'atenci a la diversitat

L'orientaci educativa, com a eix del projecte educatiu, requereix un espai pedaggic
de trobada entre els diferents representants del centre per ajustar i concretar
l'aprenentatge de l'alumne a les seves necessitats.
En els centres pblics, aquest espai s el de la comissi d'atenci a la diversitat (CAD),
si b alguns centres disposen d'espais similars i amb el mateix objectiu que tenen altres
denominacions, com ara l'anomenat equip orientador.
La CAD l'ha de presidir el director o directora o un altre membre de l'equip directiu i, en
els centres privats, qui designi el o la titular, amb criteris d'analogia.
En aquesta comissi CAD hi han de participar els membres segents:
El director o directora o una persona de l'equip directiu

El professor o professora d'orientaci educativa i/o referents d'equip d'orientaci
593/688
Referents de nivell i/o representants dels equips docents del centre

Els professionals designats a les USEE, en cas que n'hi hagi.
De manera puntual, i quan es consideri necessari per la temtica tractada, s'afegiran a

la CAD aquests altres membres:
El o la docent de l'aula d'acollida (en cas que n'hi hagi).

El o la professional de l'equip d'assessorament i orientaci psicopedaggica (EAP),
que interv com a suport extern al centre.
Altres professionals de la comunitat educativa que es considerin oportuns.
Les funcions de la comissi sn les segents:
Establir els trets bsics de les formes organitzatives, metodolgiques i didctiques

d'aula que, en el context del centre, es considerin ms idonis per atendre la
diversitat dels alumnes.
Organitzar, ajustar i fer el seguiment de l'aplicaci dels recursos de qu disposa el
centre i de les mesures adoptades per aplicar els criteris (determinats en el PEC) i
les actuacions per a l'atenci a la diversitat.
Decidir els procediments i criteris que empraran els equips docents per fer les
adaptacions o els plans individuals (PI) que corresponguin.
Collaborar amb l'entorn escolar o, si escau, amb els plans educatius d'entorn o
altres programes socioeducatius en els quals participi el centre, per dissenyar,
planificar i desenvolupar accions de suport escolar i educatiu per atendre la
diversitat dels alumnes.
Promoure i establir els criteris per a l'avaluaci formativa de l'alumne.
Fer una avaluaci de la millora de l'atenci a la diversitat en el centre i del progrs
de l'alumne.
Establir els mecanismes per garantir el seguiment de l'evoluci dels alumnes amb
necessitats educatives especials i especfiques.
Fer el seguiment dels alumnes que han passat de 6 de primria a 1r d'ESO i
valorar les ajudes pedaggiques emprades, en el marc de la coordinaci entre
primria i secundria.
Fer el seguiment i la valoraci de les decisions que es vagin prenent en el marc de
la CAD.
Fer la prevenci i el seguiment dels alumnes amb risc d'aband escolar.
Altres funcions que en aquest mbit li atribueixi el mateix centre.
D'acord amb aquestes funcions, la CAD s l'rgan que ha de promoure les sessions de
treball i l'intercanvi entre equips docents, equips de tutors i departaments didctics.
Per aquesta ra, la comissi ha de ser un espai de treball funcional i gil, i per aix cal
que decideixi la periodicitat de les reunions (dins les hores d'activitats complementries
d'horari fix dels professors) d'acord amb la planificaci de les temtiques plantejades.
594/688
6 La coordinaci de l'orientador o orientadora i l'EAP

Ats que l'orientador o orientadora i l'equip orientador sn els responsables de
promoure i de coordinar la tasca orientadora en el centre, d'acord amb la consulta o
valoraci que facin els equips docents i els equips de tutors, prendran les mesures
adients per donar una resposta educativa adequada a tots i cadascun dels alumnes del
centre. Hi ha, per, situacions i tasques que podran requerir que es coordinin amb els
professionals de l'equip d'assessorament i orientaci psicopedaggica (EAP).
Al comenament d'un curs escolar, la coordinaci entre l'equip directiu, el o la
professional de l'orientaci del centre i el o la professional de l'equip d'assessorament i
orientaci psicopedaggica (EAP) s necessria per planificar les tasques, les accions i
els moments que aquests professionals, a partir de les funcions especfiques i
complementries, hauran d'anar desplegant per atendre i acompanyar els alumnes des
de les seves singularitats i necessitats. Aquesta coordinaci ha de quedar concretada,
al centre, en el pla d'actuaci de l'EAP.
Les tasques que aquests dos professionals han de compartir sn les segents:
En els casos d'alumnes amb informe de reconeixement de necessitats educatives

especials, cal que comparteixin l'assessorament del tutor o tutora i de l'equip
docent sobre aspectes relacionats amb l'elaboraci i el seguiment del pla
individualitzat (PI).
En l'avaluaci psicopedaggica d'aquells alumnes en qu s'observin indicis per
elaborar un informe de reconeixement de necessitats educatives especials, caldr
primer haver adoptat i exhaurit les mesures educatives ordinries del mateix centre
(metodologia inclusiva d'aula, entorns rics d'aprenentatge, entre d'altres) i haver
iniciat, per part de l'orientador o orientadora del centre, el procs d'avaluaci
psicopedaggica d'aquests alumnes.
Collaborar en la proposta, la planificaci i el seguiment de les mesures

organitzatives i metodolgiques que el centre aplicar per millorar
l'acompanyament i aprenentatge dels alumnes.
Cal que tamb es coordinin per orientar i informar les famlies dels alumnes amb
necessitats educatives especfiques sobre serveis i recursos del sector, beques i
ajuts.
En els centres que disposen d'unitats de suport a l'educaci especial (USEE) es fa
necessria, a banda de la coordinaci i de les tasques descrites per compartir, una
coordinaci continuada entre els professors de la USEE, l'orientador o orientadora
del centre i l'EAP, amb la finalitat de programar, seguir i avaluar les competncies
595/688
descrites en el pla individualitzat de l'alumne (PI) i acompanyar els docents en la

resposta educativa d'aquests alumnes dins l'aula. L'encarregat de coordinar i
cohesionar totes aquestes accions educatives s l'orientador o orientadora del
centre.
Cal que tamb es coordinin per orientar i informar la intervenci de serveis externs
o la derivaci d'alumnes a una UEC.
La coordinaci de l'orientador o orientadora i l'EAP ha de permetre i promoure, si
escau, el treball de la cultura inclusiva en el centre.
7 Recursos a l'abast per a l'orientaci acadmica i professional

El Departament d' Ensenyament ofereix suports i serveis als docents, tutors i
orientadors dels centres i serveis educatius.
El web Estudiar a Catalunya informa de l'oferta formativa a Catalunya i de les vies per
accedir a les diferents opcions ocupacionals.
Tamb suggereix activitats, models i eines per al treball intellectual i
l'autoconeixement.
La Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya (XTEC), dins la secci Currculum i
Orientaci > Orientaci educativa, cont materials, enregistraments d'experincies de
centre i fonaments terics de l'orientaci educativa.
El Sal de l'Ensenyament, les fires i els salons comarcals dels municipis ofereixen la
informaci actualitzada de l'mplia oferta d'estudis i formaci ocupacional presencial i a
distncia de manera personalitzada.
El Consorci d'Educaci de Barcelona ofereix, per als professors, a Porta 22 BCN Activa
documents sobre convalidacions i equivalncies d'estudis parcials d'ESO amb altres
estudis.
El web Famlia i Escola. Junts x l'Educaci informa les famlies sobre l'oferta formativa
a Catalunya i dna resposta als dubtes ms freqents sobre l'accs als diferents
estudis. Tamb posa al seu abast eines per dur a terme un treball conjunt d'orientaci
amb el tutor o tutora del centre.
L'aplicaci informtica Escola i Famlia, mitjanant la lnia d'intervenci Acci tutorial
compartida, cont instruments de diagnosi, orientacions i recursos per promoure la
implicaci de les famlies.
8 Normativa d'aplicaci (orientaci educativa i acci tutorial a l'ESO)
Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci: articles 1, 2, 5, 22, 26, 42, 74, 91,
596/688
102, 129, 130, 157, DA 8, DA 22, DT 15 i DF 1 (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009)

Llei d'educaci i desplegament
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci: prembul i articles 2, 2.o, 21.2.m, 57.7,
59.3, 59.6, 62.5, 79.6, 97.3, 104.2 c (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009)
Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius: articles 15.1,
15.2.d i e, 22.1.c, d i e, 38.1, 40.1.b i c (DOGC nm. 5686, de 5.8.2010)
Marc normatiu especfic de l'orientaci i acci tutorial a l'ESO

convivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya: article 16.1
(DOGC nm. 4670, de 6.7.2006)
de l'educaci secundaria obligatria: captol 5 i articles 15.1 i 15.2 (DOGC nm.
4915, 29.6.2007; correcci d'errada en el DOGC nm. 5515, de 27.11.2009, pg.
89641)
, de 8 de mar: articles 3, 16.1, 17, 26.1 i 26.4 (DOGC nm. 6088, de 15.3.2012)
Programacions i recursos didctics

1 Programacions didctiques
La programaci didctica s la planificaci de la tasca educativa que s'adrea als
alumnes de cada curs de l'etapa i per a cada mbit, rea, matria o mdul, en el marc
del currculum vigent. Comporta la concreci, distribuci i temporalitzaci al llarg de
cada curs dels objectius, continguts i criteris d'avaluaci i de l'aportaci d'aquests
elements per a l'assoliment de les competncies prpies de cada etapa. Cada centre
educatiu elabora les programacions didctiques en el marc del projecte educatiu i del
que estableixen els articles 14 i 17 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels
centres educatius.
Les programacions tenen un carcter estratgic de tota intervenci pedaggica i sn
una eina de comunicaci professional; han de ser revisables i s'han de correspondre de
manera flexible amb el que es fa a l'aula. Els components de la programaci han de
donar resposta a les preguntes bsiques que es plantegen a l'hora d'atendre la
planificaci dels ensenyaments: qu, per a qu, com i quan ha d'aprendre l'alumne i
com ha de ser l'avaluaci d'aquest aprenentatge.
En la programaci cal incloure les activitats previstes d'avaluaci que han de permetre,
597/688
als alumnes, l'adquisici dels aprenentatges i la identificaci de les dificultats del seu
procs d'aprenentatge per facilitar-ne la regulaci. En aquest sentit cal fer compatibles
activitats d'autoavaluaci, avaluaci entre iguals i avaluaci per part del o de la docent.
L'avaluaci ha de permetre identificar els continguts i les competncies assolides pels
alumnes d'acord amb els seus ritmes i capacitats.
En l'ensenyament obligatori les programacions didctiques han d'incloure les opcions
metodolgiques, organitzatives i d'atenci a la diversitat de tots els alumnes, de la
mateixa manera que les connexions entre els diferents mbits, rees, matries o
mduls, amb la finalitat de garantir l'assoliment de les competncies bsiques.
Pel que fa referncia a les mesures d'atenci a la diversitat, les programacions
didctiques han d'incloure el conjunt de mesures generals o universals que s'adrecen a
tots els alumnes, aix com les mesures addicionals de carcter especfic que s'orienten
als alumnes de refor educatiu o d'aprofundiment curricular.
Els equips docents han de vetllar perqu la programaci d'rees, matries o mduls
sigui coherent al llarg de cada curs i de l'etapa. Cada centre ha de determinar, en les
normes d'organitzaci i funcionament, el marc organitzatiu, el temps de dedicaci i les
persones responsables d'elaborar, revisar i actualitzar les programacions de les
diferents rees, matries, mduls i projectes. L'adequaci de les programacions s'ha de
fer cada curs. Cal relacionar els processos d'avaluaci dels aprenentatges de l'alumne,
amb les programacions i la seva aplicaci prctica a les aules.
La programaci didctica de cada rea, matria, mdul o mbit s'ha de formalitzar per
escrit d'acord amb el projecte educatiu de centre i amb el currculum establert. El
director o directora n'ha de tenir una cpia a disposici de la Inspecci d'Educaci des
del comenament del curs.
Els centres han d'acordar la manera com la programaci es concreta en unitats
didctiques, projectes i activitats d'una manera que faciliti la coordinaci dels professors
i permeti la flexibilitat necessria per adequar-se a les diferncies individuals i a la
dinmica prpia del grup classe i de les situacions del context.
Les programacions han d'incloure annexat el material curricular necessari perqu sigui
utilitzat en cas de substituci de curta durada del professor o professora. Aquest
material s'ha d'actualitzar peridicament al llarg del curs escolar i ha d'estar a disposici
de l'equip directiu.
1.2 Educaci primria
El director o directora del centre, per a la bona organitzaci de les substitucions de

curta durada i garantir l'atenci educativa adequada dels alumnes, ha de preveure
el segent:
Disposar de material didctic estandarditzat per rees i nivells amb activitats que
els alumnes hagin de fer en cas d'absncia del mestre o mestra. Posteriorment, el
598/688
material lliurat als alumnes s'ha de fer arribar al mestre o mestra absent perqu el
tingui en compte en el procs d'avaluaci de l'alumne.
Que cada mestre o mestra elabori material complementari de refor o d'ampliaci
de les matries que imparteix en cadascun dels cursos.
La direcci del centre ha d'adoptar les mesures organitzatives necessries per
garantir la continutat, o la implementaci, del temps de lectura diria a tots els
nivells de l'etapa. Aquests 30 minuts diaris de lectura, com a mnim, han de
permetre que els alumnes desenvolupin l'hbit lector i tamb que tinguin un
"model" de lectura expressiva i silenciosa del o de la docent.
Els centres educatius disposen d'orientacions i d'informaci complementria per a
l'elaboraci de les programacions al web de la XTEC (secci Currculum i
orientaci), en els documents segents:
El desplegament del currculum i la programaci al segon cicle de l'educaci
infantil
Desplegament del currculum a l'educaci primria
Del currculum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexi
pedaggica a l'educaci bsica
Avaluar per aprendre. L'avaluaci per millorar els aprenentatges de l'alumnat
en el marc del currculum per competncies
Documents d'identificaci i desplegament de les competncies bsiques
Suport escolar personalitzat
1.3 Educaci secundria

En l'mbit de llengua, la programaci ha de reflectir el treball conjunt en llengua
catalana i en llengua castellana de continguts, objectius, aspectes metodolgics i
avaluaci. Aix mateix, el centre ha de tenir establertes directrius de treball comunes
per a l'expressi oral i escrita en totes les matries de l'etapa.
La direcci del centre ha d'adoptar les mesures organitzatives necessries per garantir
la continutat, o la implementaci, d'un temps de lectura (diria o setmanal) a tots els
nivells de l'escolaritat obligatria. Aquest temps ha de permetre que els alumnes
desenvolupin l'hbit lector factor clau per a l'xit escolar i tamb que tinguin models
de lectura per part dels professors.
Hi ha orientacions i informaci complementria per a l'elaboraci de les programacions
al web de la XTEC (secci "Currculum i orientaci"), en els documents segents:
Desplegament del currculum a l'educaci secundria obligatria

Del currculum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexi pedaggica a
l'educaci bsica
Avaluar per aprendre. L'avaluaci per millorar els aprenentatges de l'alumnat en el
marc del currculum per competncies
599/688
Documents d'identificaci i desplegament de les competncies bsiques

Orientacions de les matries d'ESO
Document d'orientacions prctiques per a la millora de l'ortografia
Document la literatura a l'aula
Orientacions prctiques per a la millora de la geometria a l'educaci secundria
obligatria
Orientacions sobre l'avaluaci a l'ESO
La dislxia: detecci i actuaci en l'mbit educatiu
Ensenyaments professionals
Pel que fa a l'atenci a la diversitat:
Document d'orientaci sobre l'atenci a la diversitat a l'ESO

Programa intensiu de millora
Programes de diversificaci curricular
1.4 Educaci d'adults

La programaci didctica anual est formada pels objectius, les competncies bsiques
i/o les especfiques de cada ensenyament, les competncies transprofessionals, els
continguts i els criteris d'avaluaci. La metodologia i els recursos didctics s'han de
derivar del plantejament d'aquesta programaci anual i dels objectius i competncies
que es volen treballar. Aquests aspectes metodolgics s'han de concretar en les
programacions de les unitats didctiques. Els diferents ritmes d'aprenentatge i
adaptacions curriculars que se'n derivin tamb han de constar en la programaci de les
unitats didctiques.
La programaci didctica de centre l'ha d'elaborar anualment l'equip directiu tenint en
compte les propostes del claustre, ha d'estar a disposici de la Inspecci d'Educaci
per a la seva supervisi, i l'ha d'aprovar i avaluar el claustre de professors.
Amb la supervisi del o de la cap d'estudis o persona que en fa les funcions, correspon
a cada coordinador o coordinadora dels ensenyaments i a l'equip docent fer la
distribuci anual dels continguts de cada ensenyament, aix com les opcions
metodolgiques, organitzatives i d'avaluaci en qu es concretaran els processos
d'aprenentatge.
A l'inici de curs, el centre ha d'informar els alumnes de les programacions i, en
particular, dels objectius, els continguts i els criteris d'avaluaci.
1.5 Ensenyaments d'idiomes

Correspon als departaments o mbits equivalents, establerts d'acord amb les normes
d'organitzaci i funcionament del centre en el marc del que disposa el Decret 102/2010
, l'elaboraci, abans de l'inici de curs, de la programaci dels ensenyaments que tenen
600/688
assignats, que complementi i desplegui els currculums establerts.

La programaci de cada idioma ha d'especificar el segent:
a. Els objectius que es pretenen assolir i la temporalitzaci, per cursos.
b. L'ordenaci i la temporalitzaci dels continguts.
c. La metodologia i les situacions de treball que cal utilitzar (individual i en grup).
d. El procediment d'avaluaci que cal seguir.
A l'inici de curs, el centre ha d'informar els alumnes de les programacions i, en
particular, dels objectius, els continguts i els criteris d'avaluaci, i fer-ho pblic al web
del centre perqu l'alumne ho pugui consultar al llarg del curs.
Els departaments o mbits de coordinaci que els substitueixin en les seves funcions,
d'acord amb les normes d'organitzaci i funcionament del centre, han de dedicar, com
a mnim, el temps equivalent a una hora setmanal a fer reunions regulars de treball,
amb la participaci dels professors del mateix curs o nivell, per tal de:
estudiar el desenvolupament de la programaci en els diferents grups i cursos;

consensuar i concretar els criteris d'avaluaci, d'acord amb els objectius del
currculum fixat, i preparar conjuntament el material necessari (exercicis orals i
escrits, proves objectives, pautes de correcci, documents d'observaci sistemtica
de l'alumne i similars);
analitzar els resultats que s'obtenen, per introduir en la programaci les
modificacions que es considerin convenients.
Aquestes reunions han de constar en l'horari dels professors i s'ha d'estendre acta dels
acords que s'hi prenguin.
2 Recursos didctics
2.1 Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement
Les referncies explcites a la incorporaci generalitzada de les tecnologies de la
informaci i la comunicaci en els processos d'ensenyament i aprenentatge es troben
recollides tant a la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, com en el desplegament
normatiu del currculum que estableix les competncies bsiques del sistema educatiu,
entre les quals es troba la competncia digital com a competncia transversal que han
d'assolir tots els alumnes i que ha de ser present en totes les rees o matries.
Les tecnologies digitals ofereixen mltiples recursos per a l'acci didctica i per a
l'aprenentatge dels alumnes i esdevenen un element de motivaci i de dinamitzaci per
a l'adquisici de les competncies bsiques i, en especial, de la competncia digital, i
601/688
de canvi i millora en els processos d'ensenyament i d'aprenentatge, s a dir,

esdevenen tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC).
El Departament d'Ensenyament posa a disposici dels centres educatius diferents
portals, com ara XTEC, Edu365 i Edu3, aix com serveis telemtics on els professors i
els alumnes poden trobar nombrosos recursos educatius i serveis digitals.
2.1.1 Serveis digitals

gora: sistema d'allotjament mltiple de Moodle, intranets i portals web dinmics dels
centres educatius i de les escoles oficials d'idiomes.
EOI Campus: conjunt d'activitats interactives per a l'aprenentatge de llenges a les EOI
.
Alexandria: biblioteca de recursos que cont materials educatius digitals creats pels
professors, com ara cursos Moodle, i activitats amb pissarra digital, per facilitar la
posterior localitzaci i intercanvi.
ARC: espai per compartir propostes docents associades a les competncies bsiques i
al currculum.
XTEC Blocs: servei destinat a tots els usuaris de la XTEC i als centres educatius, que
permet crear blogs i afegir-hi continguts.
Merl: catleg dels recursos educatius disponibles a la XTEC i als serveis educatius del
Departament per a totes les rees i etapes.
La prestatgeria: permet escriure llibres de manera collaborativa a travs d'Internet.
Quaderns virtuals: entorn d'aprenentatge digital que permet crear materials amb
diferents tipus d'activitats per avaluar el progrs i el rendiment dels alumnes.
Zona Clic: biblioteca d'activitats educatives creades pels professors amb el programa
JClic.
Collex: permet crear, consultar i compartir colleccions de fitxes.
Linkat: s la distribuci educativa de GNU/Linux que ha iniciat i ofereix el Departament
d'Ensenyament a la comunitat educativa.
Xarxa docent eduCAT: xarxa social professional dels professors orientada a compartir
experincia i recursos i a la formaci docent entre iguals.
La meva XTEC: el compte XTEC incorpora elements i funcionalitats basats en la
tecnologia Google Apps per a l'educaci, que ofereixen aplicacions avanades de
collaboraci i comunicaci: correu web, calendari (Google Calendar),
emmagatzematge (Google Drive), llocs web (Google Sites), xat (Google Talk), grups
(Google Grups). Les condicions d's sn les mateixes que les de la XTEC.
Els usuaris XTEC tamb poden accedir als serveis Google de vdeo (YouTube),
d'imatges i mapes, que s'incorporen tamb al compte XTEC i que es regeixen per les
602/688
condicions d's generals de Google.

Aquests serveis s'orienten al treball personal i collaboratiu dels professors en l'exercici
de la seva tasca. Es recomana tenir una cura especial en la configuraci de la privacitat
dels serveis quan s'utilitzin per tractar les dades d'alumnes.
2.1.2 Pla TAC de centre

Perqu el procs d'implementaci dels recursos digitals en els processos
d'ensenyament i aprenentatge es desenvolupi de manera harmnica, s necessari un
pla TAC especfic que formi part del projecte educatiu del centre. El pla TAC ha
d'establir unes directrius clares per a l's eficient de les tecnologies, assegurar la
competncia digital dels alumnes, la integraci curricular i l's inclusiu dels recursos
digitals i la innovaci metodolgica.
Per facilitar-ne la redacci i el desplegament, el Departament d'Ensenyament posa a
disposici dels centres l'aplicaci telemtica Pla TAC, dins l'entorn Projecte de Centre
(PD Centre) amb accs des de la XTEC i el Portal de centres.
La documentaci relacionada amb l'elaboraci del pla TAC (recomanacions per a
l'elaboraci del pla, manual d's de l'aplicaci, recursos TAC, plantilles, exemples
d'informe, etc.) es pot consultar a la pgina Pla TAC del web de la XTEC.
2.2 Biblioteca escolar

La biblioteca escolar, de la qual tots els centres han de disposar (article 88.1 de la Llei
d'educaci), s un recurs ms per a l'assoliment dels objectius del projecte educatiu de
cada centre. Les funcions de la biblioteca escolar s'han de preveure precisament a
partir dels objectius del projecte educatiu i les activitats planificades en relaci amb la
biblioteca. D'altra banda, tamb cal tenir en compte que els serveis oferts a la
comunitat escolar, per part de la biblioteca, formen part de la programaci general
anual del centre.
La biblioteca escolar s un espai educatiu i dinmic, un centre de recursos que cont
documents en tot tipus de suport per a l'aprenentatge i per a la recerca. s un servei
per al desenvolupament del currculum i dels altres aspectes del projecte educatiu de
centre adreat als professors, als alumnes i a tota la comunitat escolar. La seva missi
s facilitar l'accs i difondre els recursos d'informaci tot afavorint els processos de
creaci del coneixement.
La biblioteca s un recurs fonamental per a l'adquisici de les competncies bsiques i
el desplegament dels continguts curriculars en totes les rees, matries i etapes
educatives. Esdev, doncs, un element clau per a l'assoliment de la competncia
informacional, l'hbit lector i l'adquisici d'aprenentatges autnoms.
La biblioteca escolar s la principal responsable de proveir els fons que conformen les
biblioteques d'aula. Aquestes, amb una oferta diversificada de gneres i temtiques,
603/688
han de ser una pea clau a l'hora de desenvolupar els "temps de lectura diria".
La biblioteca escolar es comunica i interacciona amb les comunitats d'usuaris utilitzant
les tecnologies de la informaci i la comunicaci i s'integra als entorns virtuals
d'aprenentatge i als sistemes d'informaci del centre. D'aquesta manera, una biblioteca
deixa de ser exclusivament un espai fsic i esdev una biblioteca que cont, tamb,
espais virtuals per a la consulta i per a la comunicaci.
La biblioteca escolar estableix canals de coordinaci amb els serveis educatius, la
biblioteca pblica i altres organismes de l'entorn, especialment en els centres en els
quals es desenvolupa un pla educatiu d'entorn.
El funcionament, l'expansi i la dinamitzaci de la biblioteca escolar al servei de
l'aprenentatge i el coneixement giren a l'entorn de cinc mbits:
L'organitzaci de la informaci i del fons documental

El pla de lectura del centre
La competncia informacional
La dinamitzaci dels seus serveis i recursos
Les biblioteques d'aula
Al web de la XTEC, en el Programa biblioteca escolar "puntedu", hi ha informaci

addicional amb orientacions sobre l'organitzaci i el funcionament de la biblioteca
escolar.
Tot i que els centres disposen d'autonomia per decidir la millor manera de garantir
l'eficincia i l'eficcia en l's del recurs de la biblioteca escolar, es recomana que en
cada centre es designi una persona de l'equip docent que en coordini la utilitzaci i se'n
responsabilitzi expressament. Aix mateix, es recomana la creaci d'una comissi de
biblioteca, que tingui, entre d'altres, les funcions segents:
Establir criteris i formes de funcionament de la biblioteca, d'acord amb el projecte

educatiu i les normes d'organitzaci i funcionament.
Identificar les necessitats lectores i d'informaci dels diferents sectors de la
comunitat escolar i donar-hi resposta.
Elaborar i avaluar el projecte de biblioteca d'acord amb la programaci general
anual del centre.
Donar suport als projectes i activitats que es desenvolupen des de la biblioteca a
tota la comunitat educativa i fer-ne difusi.
2.3 Llibres de text i material didctic

Els llibres de text i altres materials didctics no requereixen l'autoritzaci prvia del
Departament d'Ensenyament, d'acord amb el que estableix la Llei orgnica 2/2006, de
3 de maig, d'educaci.
L'elecci dels llibres de text i d'altres materials didctics correspon al centre educatiu en
el marc de l'exercici de l'autonomia pedaggica. Correspon als professors del centre
604/688
vetllar perqu els materials seleccionats siguin adients a l'edat dels alumnes i al
currculum establert i als documents d'identificaci i desplegament de les competncies
bsiques dels diversos mbits.
Cal que els materials didctics emprats, digitals o no, responguin als principis
d'accessibilitat, amb la finalitat d'eliminar barreres que qualsevol alumne pugui tenir en
l'accs a l'aprenentatge i a la comunicaci.
Els llibres de text escollits pels centres, excepte els de llengua castellana i literatura i
els de llenges estrangeres, han de ser normalment en catal (article 11.2 de la Llei
d'educaci). A la Vall d'Aran, han de ser en arans (denominaci que pren l'occit a
l'Aran) aquells que les disposicions especfiques aix ho estableixin.
Amb carcter general, els libres de text en suport imprs o digital no es poden substituir
abans de transcrrer un perode mnim de quatre anys. Abans d'aquest termini, i si el
motiu est justificat (per exemple el canvi de suport del llibre de text), el director o
directora dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del
Consorci d'Educaci, amb informe previ de la Inspecci d'Educaci, pot autoritzar-ne la
substituci.
D'acord amb la normativa vigent, els centres educatius han de fer pblica, abans del 30
de juny, la relaci de llibres de text seleccionats per al curs segent, per cursos, i se
n'ha d'indicar el ttol, l'autoria, l'editorial i l'ISBN.
S'ha de tenir en compte que els professors i els centres educatius poden reproduir,
distribuir i comunicar petits fragments de material publicat (excepte de llibres de text),
sense necessitat de l'autoritzaci dels autors, d'acord amb la redacci actual del text
refs de la Llei de propietat intellectual. En canvi, la reproducci de llibres de text
sense autoritzaci dels autors est estrictament prohibida per les lleis.
3 Normativa d'aplicaci (programacions i recursos didctics)

5686, de 5.8.2010)
obligatria (DOGC 6135, 24.5.2012)
Programes de formaci i inserci: desenvolupament i
605/688
aplicaci
1 Finalitats i objectius dels programes de formaci i inserci (PFI)
1.1 Finalitats
Els programes de formaci i inserci tenen finalitat educativa, formativa i
professionalitzadora. Han de permetre a l'alumne el desenvolupament personal i
l'adquisici de competncies que li facilitin tant la inserci social i laboral com la
continutat formativa en els ensenyaments postobligatoris.
1.2 Objectius
Els objectius dels programes de formaci i inserci sn els segents:
a. Desenvolupar i consolidar la maduresa personal de cadascun dels joves,
mitjanant el desenvolupament d'actituds, habilitats i capacitats que els permetin
participar com a ciutadans responsables, d'acord amb els valors de convivncia
en una societat democrtica.
b. Proporcionar, en el seu cas, les competncies professionals prpies de
qualificacions de nivell 1 del Catleg de qualificacions professionals vigent a
Catalunya, que en permetin la inserci al mn laboral, d'acord amb les seves
capacitats i expectatives personals.
c. Facilitar la continutat formativa, especialment en els cicles de formaci
professional de grau mitj, mitjanant l'ampliaci de les competncies bsiques i
el desenvolupament de les capacitats clau que afavoreixen l'aprenentatge al llarg
de la vida.
d. Proporcionar orientaci professional i acadmica perqu cada jove pugui
desenvolupar itineraris coherents de formaci i capacitaci professional que li
facilitin la inserci i promoci professional.
e. Implicar les empreses en els processos d'aprenentatge i d'ocupaci dels
participants, tot connectant les necessitats i finalitats de la formaci amb les de
l'entorn empresarial, mitjanant la formaci prctica en centres de treball.
f. Fomentar i desenvolupar el principi d'igualtat d'oportunitats en tots els mbits i,
molt especficament, en l'accs dels joves i de les joves a la formaci i al treball.
606/688
2 Modalitats
Els programes de formaci i inserci tenen tres modalitats:
a. Plans d'iniciaci professional
b. Plans de transici al treball
c. Programes de formaci i aprenentatge professional
3 Implantaci i autoritzaci
La Direcci General de Centres Pblics determina l'oferta dels plans d'iniciaci

professional en instituts.
Especial determina l'oferta de plans de transici al treball que es fan en
collaboraci amb les administracions locals.
La Direcci General de Centres Pblics, a proposta de la Direcci General de
Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial, determina l'oferta
dels programes de formaci i aprenentatge professional en instituts.
Poden impartir els programes de formaci i inserci els centres educatius pblics
de titularitat distinta del Departament d'Ensenyament, els centres educatius privats,
aix com els establiments de formaci de les administracions locals o de qualsevol
persona fsica o jurdica de carcter privat, amb l'autoritzaci prvia del
Els centres educatius privats i establiments han de comunicar l'oferta o sollicitar
l'autoritzaci per impartir programes de formaci i inserci als serveis territorials o
al Consorci d'Educaci de Barcelona, d'acord amb el procediment que estableix la
Resoluci ENS/241/2015, de 9 de febrer.
Especial actualitzar la llista de centres i establiments que ofereixen els programes
de formaci i inserci i la publicar al web del Departament d'Ensenyament
(ensenyament.gencat.cat).
4 Currculum
Els programes de formaci i inserci estan integrats per mduls de formaci general i
mduls de formaci professional. Aquests mduls es completen amb accions de
607/688
seguiment i orientaci al llarg de tot el programa.

Els currculums dels perfils professionals que s'estableixen en la Resoluci
ENS/1102/2014, de 21 de maig, i en la Resoluci ENS/2250/2014, de 6 d'octubre,
estan disponibles en el web de la XTEC.
4.1 Mduls de formaci general

Els mduls de formaci general desenvolupen les competncies bsiques que han de
facilitar l'assoliment de les competncies professionals i afavorir la transici als cicles
formatius de grau mitj de formaci professional i al mn laboral.
4.2 Mduls de formaci professional

Els mduls de formaci professional per a l'assoliment de les competncies
professionals inclouen un mdul de prctiques en alternana en centres de treball.
Aquests mduls completen una qualificaci sencera de nivell 1 del Catleg de
qualificacions vigent a Catalunya i estan inclosos en el currculum bsic dels cicles
regulats pel Reial decret 127/2014, de 28 de febrer, que regula aspectes especfics de
la formaci professional bsica, o pel Reial decret 356/2014, de 16 de maig, pel qual
s'estableixen set ttols de formaci professional bsica del catleg de ttols dels
ensenyaments de formaci professional.
4.3 Mdul de formaci en centres de treball

Els mduls de formaci professional inclouen, amb carcter general, la realitzaci de
formaci prctica en centres de treball. El mdul de formaci en centres de treball ha
de tenir una durada mnima de 180 hores, d'acord amb el currculum.
La formaci prctica en centres de treball es pot iniciar a partir del segon trimestre del
curs, preferentment a partir del mes de febrer, i acaba normalment abans del 30 de
juny de 2016. El termini de realitzaci de la formaci en centres de treball es pot
allargar per motius raonats i sempre que la persona responsable de les prctiques en
pugui fer el seguiment. En cap cas no es pot fer durant el mes d'agost.
La formaci prctica en centres de treball es fa, amb carcter general, en rgim
d'alternana amb la formaci terica i prctica en el centre. Si l'alternana es du a
terme entre el mat i la tarda, cal reduir temporalment l'horari lectiu, sempre que calgui,
per facilitar l'alternana. Tamb es poden organitzar models d'alternana que comportin
2 o 3 dies a la setmana de formaci en el centre educatiu i 3 o 2 dies de formaci en el
centre de treball o, en casos excepcionals, una concentraci ms gran de la formaci
prctica en centres de treball al final del perode formatiu. Tanmateix, en qualsevol
sistema d'alternana cal assegurar l'assistncia al centre formatiu com a mnim un dia a
la setmana, en horari sencer, o b en horari de mat o tarda, fins a finals de curs.
608/688
La formaci prctica en centres de treball es regula per l'Ordre ENS/193/2002, de 5 de

juny, desenvolupada en el document que el Departament d'Ensenyament publica
anualment ("Normativa de les prctiques i estades en les empreses. Instruccions
d'aplicaci"), sens perjudici que la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial pugui dictar instruccions especfiques per a aquests
programes.
4.4 Mdul de projecte integrat

La seva finalitat s aplicar de manera globalitzada diverses competncies
desenvolupades al llarg del procs d'aprenentatge relacionades amb el perfil
professional i amb l'entorn laboral corresponent. S'ha de dur a terme a partir de
l'atenci i l'assessorament a cada jove per part de l'equip de formadors.
La concreci del projecte integrat pot prendre formes diverses i variades, en funci del
perfil professional impartit, de les collaboracions que s'estableixen amb l'entorn i de les
possibilitats que aquest pot oferir. S'aconsella optar per models que promoguin la
mxima vinculaci amb l'entorn productiu, el treball en contextos reals i l'exposici i
difusi del treball a l'exterior.
El mdul de projecte integrat est incls en els mduls de formaci professional, t una
crrega horria entre 40 i 60 hores i es fa, preferentment, cap a finals del curs escolar.
5 Atenci personalitzada i tutoria dels alumnes

La tutoria dels alumnes dels programes de formaci i inserci ha d'incorporar tant
l'atenci personal individualitzada com el seguiment del grup, i s'ha de fer de manera
contnua al llarg de tot el programa.
La tutoria individual t la finalitat de fer el seguiment, l'orientaci personal, acadmica i
professional de cada jove, aix com l'acompanyament en la inserci laboral i educativa
en finalitzar el programa.
Cada centre o entitat que imparteix programes de formaci i inserci ha de concretar
els objectius, els continguts i les activitats que es duen a terme en relaci amb:
l'orientaci personal, acadmica i professional de l'alumne;

la cohesi i dinamitzaci del grup;
la coordinaci de l'activitat educativa entre els membres de l'equip docent;
la comunicaci del centre amb les famlies de l'alumne i altres serveis de l'entorn;
la collaboraci en els aspectes organitzatius generals del centre o de l'entitat.
L'acci tutorial ha de ser compartida per tot l'equip de formadors, i entre els seus
components s'ha de garantir la realitzaci de, com a mnim, una sessi d'atenci
individual a cada jove per trimestre.
609/688
El tutor o tutora de grup s un dels membres de l'equip de formadors, presideix les

sessions d'avaluaci, desenvolupa les sessions peridiques de tutoria grupal i coordina
les actuacions de l'equip docent en l'mbit de l'acci tutorial.
6 Destinataris, accs i permanncia

6.1 Destinataris
L'accs als programes de formaci i inserci s voluntari i poden accedir-hi els joves no
ocupats que compleixin com a mnim 16 anys i com a mxim 21 en l'any d'inici del
programa i que no hagin obtingut el ttol de graduat en educaci secundria obligatria.
6.2 Accs
6.2.1 Centres pblics
El calendari i els protocols de preinscripci i matrcula dels programes de formaci i
inserci organitzats i gestionats pel Departament d'Ensenyament es regulen, per al curs
2015-2016, en l'annex 13 de la Resoluci ENS/280/2015, de 18 de febrer.
6.3 Matrcula
El perode de matriculaci per als alumnes inscrits ha de ser, de manera general, de l'1
al 10 de setembre de 2015. A partir del 12 de setembre de 2015 i fins al 30 de
novembre de 2015 s'ocupen les places vacants segons la llista d'espera o les noves
sollicituds.

Si en el transcurs del programa de formaci i inserci, per canvi de domicili, un alumne
no pot completar la formaci en un centre o establiment, pot sollicitar el trasllat del seu
expedient a un altre centre o establiment on s'imparteixi el mateix perfil professional,
sempre que hi hagi vacants en el nou centre o establiment d'acollida. En aquests
casos, el centre on s'ha matriculat prviament ha de gestionar el trasllat d'expedient al
nou centre o establiment.
6.5 Permanncia
Amb carcter general, tenen preferncia per ocupar les places les persones que cursen
per primera vegada un programa de formaci i inserci. Tanmateix, els alumnes que
610/688
finalitzen un PFI i no superen el programa poden romandre al mateix centre i

especialitat, com a mxim durant un altre curs acadmic, sempre que aix ho justifiquin
circumstncies personals o familiars.
7 Aspectes organitzatius
7.1 Configuraci de grups
Els grups dels programes de formaci i inserci es componen per un mnim de 9 joves i
un mxim de 17. En el cas que totes les persones del grup siguin persones amb
discapacitat, el nombre mnim per grup s de 8 joves i el mxim de 12.
Es pot fer la inscripci d'alumnes amb necessitats educatives especials en grups
ordinaris, sempre que es consideri que poden fer la formaci prctica en centres de
treball i assolir almenys una de les unitats de competncia del perfil professional.
Especial pot autoritzar grups amb un nombre diferent del que estableix aquest apartat
un cop se n'ha justificat la necessitat.

La incorporaci dels alumnes amb necessitats educatives especials a grups ordinaris
s'ha de fer d'acord amb la reserva de places i el procs de preinscripci i matrcula que
estableix la Resoluci ENS/280/2015, de 18 de febrer.
En els grups ordinaris on la plaa de reserva per a alumnes amb necessitats
educatives especials sigui ocupada per un alumne amb necessitats de tipus A, cal fer
una reducci de rtio d'una plaa.
7.2 Durada
Amb carcter general, la durada dels programes de formaci i inserci s d'un curs
acadmic i comprn 1.000 hores de formaci d'acord amb el que estableix la
Resoluci ENS/2250/2014, de 6 d'octubre.
7.3 Calendari i horaris

Les activitats lectives dels mduls dels programes de formaci i inserci es poden
iniciar, amb carcter general, fins a l'1 d'octubre de 2015.
L'horari lectiu compren entre les 8 i les 22 hores, de dilluns a divendres.
611/688
No es poden fer ms de 7 hores diries de formaci terica i prctica en el centre

formatiu. En el perode de realitzaci del mdul de formaci en centres de treball cal
respectar el total d'hores establert en la "Normativa de les prctiques i estades en les
empreses. Instruccions d'aplicaci".
7.4 Cobertura de l'assistncia sanitria i assegurances

Abans d'iniciar les activitats acadmiques els alumnes han d'acreditar que disposen de
cobertura de l'assistncia sanitria.
Els titulars de les ofertes formatives han de disposar d'una plissa d'accidents i una
plissa de responsabilitat civil que cobreixi les actuacions dels alumnes durant tot el
perode de formaci, incls el perode de realitzaci del mdul de formaci en centres
de treball.
7.5 Drets i deures dels alumnes

Als alumnes que cursen programes de formaci i inserci sostinguts amb fons pblics,
els s aplicable la normativa vigent sobre drets i deures dels alumnes i de regulaci de
la convivncia als centres educatius no universitaris de Catalunya.
Per a la resta d'alumnes aquesta normativa constitueix un marc de referncia.
8 Avaluaci dels aprenentatges

8.1 Regulaci
L'avaluaci dels aprenentatges dels alumnes s contnua, formativa i global, i es fa
prenent com a referncia els criteris d'avaluaci establerts al currculum. Ha de tenir en
compte el punt de partida en el moment d'incorporar cada jove al programa, el seu
progrs i les competncies assolides.
S'han de fer, com a mnim, tres sessions d'avaluaci durant el programa, inclosa
l'avaluaci final.
Les sessions d'avaluaci sn responsabilitat de tot l'equip de formadors.
Cal fer un seguiment sistemtic de les activitats fetes pels alumnes i tenir-ne un registre
i una valoraci personalitzats. Cal impulsar les activitats d'autoavaluaci, per implicar al
mxim l'alumne que els cursa en el procs d'avaluaci i aprenentatge i cal utilitzar
activitats i instruments d'avaluaci diversos.
8.2 Documentaci de l'avaluaci
612/688
Els documents d'avaluaci sn els segents:

a. Informe individualitzat d'avaluaci de cada alumne
b. Actes de les sessions d'avaluaci
c. Acta final d'avaluaci del programa per a la formaci i inserci
d. Expedient acadmic
Per a la formalitzaci dels processos de l'avaluaci i de la certificaci, aix com per a
l'expedici dels documents oficials, s'ha d'utilitzar l'aplicaci de gesti de programes de
formaci i inserci del Departament d'Ensenyament, que integra aquestes funcions.
8.2.1 Centres educatius

Els centres on s'imparteixen programes de formaci i inserci han d'arxivar i custodiar
l'expedient acadmic, aix com tots els altres documents oficials d'avaluaci.
8.2.2 Establiments de formaci

Els serveis territorials o el Consorci d'Educaci de Barcelona han de designar l'institut
de referncia als efectes d'arxiu i custdia de la documentaci acreditativa de la
formaci impartida pels establiments de formaci.
8.3 Qualificacions
Cada mdul s'ha de qualificar en termes numrics en l'escala de l'1 al 10, sense
decimals. Es consideren positives les qualificacions iguals a 5 o superiors.
La formaci en centres de treball es qualifica d'"Apte/a" o "No apte/a".
La qualificaci global dels mduls de formaci general es calcula com la mitjana
ponderada dels mduls que el componen amb una xifra decimal, sent el pes de cada
mdul el nombre d'hores que t establertes.
La qualificaci global dels mduls de formaci professional es calcula com la mitjana
ponderada amb una xifra decimal, sent el pes de cada mdul el nombre d'hores que t
establertes.
El projecte integrat s'avalua igual que la resta de mduls i la seva nota compta un 5%
de la qualificaci global dels mduls de formaci professional.
La qualificaci global del programa de formaci i inserci es calcula com la mitjana
613/688
aritmtica entre la qualificaci global dels mduls de formaci general i la qualificaci

global dels mduls de formaci professional, calculada amb dues xifres decimals.
La superaci del programa de formaci i inserci requereix que la qualificaci final del
programa sigui igual a 5 o superior i que la qualificaci de la formaci en centres de
treball sigui "Apte/a".
De manera general, l'avaluaci final positiva d'un programa de formaci i inserci
requereix, com a mnim, el 70% d'assistncia a les activitats de formaci. Quan les
absncies estan justificades per raons de salut o per circumstncies personals o
familiars greus o incorporaci tardana, es pot avaluar positivament un alumne sempre
que superi el 50% d'assistncia i superi les activitats de recuperaci corresponents.
8.4 Certificaci
Els alumnes dels programes de formaci i inserci obtindran un certificat expedit pel
centre o per l'establiment de formaci on han cursat els programes segons el model
establert en l'annex 1.
El certificat s'acompanya de la qualificaci final dels mduls per tal de facilitar, a qui els
superi, el reconeixement de la formaci rebuda.
Els alumnes que no han finalitzat el programa i que, per tant, no poden obtenir el
certificat acadmic, per que han assistit, com a mnim, a un ter de la durada total del
programa, poden demanar un certificat d'assistncia en qu s'especifiqui el nombre
d'hores d'assistncia i el percentatge del que representa respecte del total del curs.
En el cas dels programes de formaci i inserci que s'hagin portat a terme en centres
d'educaci especial per a grups d'alumnes amb necessitats educatives especials, en
finalitzar el programa, cada alumne ha de rebre un certificat, en qu han de constar els
mduls formatius amb avaluaci positiva i la relaci d'unitats de competncia que
acredita en l'mbit professional corresponent.
9 Reconeixement de la formaci. Efectes de la realitzaci d'un programa de

formaci i inserci
9.1 Reconeixement de la formaci en les proves d'accs a cicles formatius de
grau mitj
La superaci d'un programa de formaci i inserci tindr el reconeixement que
s'estableixi en la normativa vigent per a la realitzaci de les proves d'accs a cicles
formatius de grau mitj.
9.2 Formaci professional bsica
614/688
La superaci dels mduls dels programes de formaci i inserci que formin part d'un
ttol professional bsic t carcter acumulable per a l'obtenci d'aquest ttol.
9.3 Acreditaci d'unitats de competncia

Les qualificacions positives dels mduls de formaci professional comporten
l'acreditaci de les unitats de competncia corresponents i donen dret al reconeixement
a l'efecte de l'obtenci del certificat de professionalitat.
9.4 Accs als centres de formaci de persones adultes

Els alumnes que estiguin cursant o hagin cursat un programa de formaci i inserci i
siguin menors de 18 anys podran incorporar-se, amb carcter excepcional, als centres
de formaci de persones adultes per obtenir el graduat en educaci secundria
obligatria.
10 Informe anual per a l'avaluaci dels programes

Als efectes de valorar el desenvolupament dels programes i la seva adaptaci als
objectius previstos, els centres o els establiments que imparteixen programes de
formaci i inserci han d'elaborar un informe anual, i presentar-lo a la Direcci General
de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial, que inclogui el
segent:
Inscripci i mobilitat dels joves inscrits.

Desenvolupament i possibles adaptacions del currculum establert.
Resultats globals d'aprenentatge en els diferents tipus de mduls.
Resultats d'inserci laboral i educativa.
Valoraci global, aspectes innovadors i propostes de millora.
11 Normativa d'aplicaci (programes de formaci i inserci: desenvolupament i

aplicaci)
Reial decret 127/2014, de 28 de febrer, pel qual es regulen aspectes especfics de

la formaci professional bsica dels ensenyaments de formaci professional del
sistema educatiu, s'aproven catorze ttols professionals bsics, es fixen els seus
currculums bsics i es modifica el Reial decret 1850/2009, de 4 de desembre,
sobre expedici de ttols acadmics i professionals corresponents als
ensenyaments establerts en la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci
615/688
(BOE nm. 55, de 5.3.2014)

Reial decret 356/2014, de 16 de maig, pel qual s'estableixen set ttols de formaci
professional bsica del catleg de ttols dels ensenyaments de formaci
professional (BOE nm. 130, de 29.5.2014)
Resoluci ENS/1102/2014, de 21 de maig, per la qual s'estableixen els programes
de formaci i inserci per al curs 2014-2015 (DOGC nm. 6628, de 22.05.2014)
3657, de 14.6.2002)
Resoluci ENS/2250/2014, de 6 d'octubre, de l'estructura dels programes de
formaci i inserci (DOGC 6727, de 14.10.2014)
Resoluci ENS/241/2015, de 9 de febrer, de modificaci de la Resoluci
ENS/1102/2014, de 21 de maig, per la qual s'estableixen els programes de
formaci i inserci per al curs 2014-2015, i s'obre el termini per al curs 2015-2016
(DOGC nm. 6815, de 20.2.2015)
Resoluci de 14 de gener de 2015, del director general de Formaci Professional i
Ensenyaments de Rgim Especial, per la qual es determina la superfcie dels
espais per impartir els cicles de formaci professional bsica a partir del curs 20142015
pblics, per al curs 2015-2016 (DOGC nm 6818, de 25.2.2015)
Simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb estudis de

dansa
1 Simultanetat d'estudis d'ESO amb estudis de dansa
Els alumnes que estiguin cursant ESO i, simultniament, cursin estudis de dansa en
conservatoris, centres professionals o escoles de dansa autoritzades, poden sollicitar
la convalidaci o el reconeixement de matries en els termes que s'indiquen en aquest
document.
Ats que totes aquestes possibilitats es fonamenten en el fet de simultaniejar estudis
ordinaris amb els estudis de dansa, la sollicitud ha de renovar-se cada curs.
Els alumnes que ho vulguin poden sollicitar la convalidaci o el reconeixement d'un
nombre d'hores inferior a aquell a qu tenen dret.
L'alumne que repeteix estudis de dansa no pot tornar a sollicitar la convalidaci o el
reconeixement de la reducci del nombre de matries d'ESO de qu hagi gaudit en
cursos acadmics anteriors.
616/688
Als efectes d'aquest document, les hores d'atenci educativa alternativa a la religi es
consideren dins el cmput global d'hores de les matries optatives.
La relaci dels centres autoritzats (conservatoris de dansa, centres professionals de
dansa i escoles de dansa autoritzades) es pot consultar al cercador de centres del
Departament.
Les convalidacions i reconeixements de matries que s'indiquen en aquest document
no sn d'aplicaci als alumnes que estudien en centres integrats, ja que el currculum
impartit en aquests centres ja t en compte la simultanetat dels estudis. En el cas
d'una escola de dansa en fase d'autoritzaci, l'alumne ha de fer la sollicitud dins el
termini previst i la convalidaci o reconeixement es far efectiu a partir de la data
d'autoritzaci de l'escola de dansa. La famlia haur de fer arribar al centre de
secundria el codi de l'escola de dansa.
1.1 Alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre

professional
Matries convalidables
Es poden convalidar les matries segents:
Educaci fsica.
Msica (la comuna de 1r a 3r curs d'ESO).
Les matries optatives de 1r a 3r curs d'ESO (2 h per curs).
Una matria optativa especfica de 4t curs d'ESO. L'alumne cursar en aquest cas
noms dues matries optatives especfiques, cap de les quals no pot ser la msica.
No sn convalidables ni el treball de sntesi, ni la matria de cultura i valors tics de 1r

o 3r curs ni el projecte de recerca de 4t curs.
Documentaci que cal presentar
"Sollicitud de reducci de matries de l'educaci secundria obligatria (ESO) per

als alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre
professional o en una escola de dansa autoritzada" (Model EDA1).
"Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de dansa en qu
s'acredita el curs que fa l'alumne/a" (Model CDA1).
Procs de convalidaci
L'interessat presenta al centre on cursa l'ESO, durant els dos primers mesos de
classe, la "Sollicitud de reducci de matries de l'educaci secundria obligatria
(ESO) per als alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un
centre professional o en una escola de dansa autoritzada" (Model EDA1),
acompanyada del "Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de
dansa en qu s'acredita el curs que fa l'alumne/a" (Model CDA1).
617/688
Quan l'interessat presenta aquest document, el centre li lliura una diligncia

d'acusament de recepci de la sollicitud, amb data i signatura de persona
autoritzada del centre, formulada sobre una fotocpia de la documentaci que se li
ha lliurat.
El director o directora del centre resol la sollicitud seguint el model de la
"Resoluci per la qual es concedeix la convalidaci de matries de l'educaci
secundria obligatria (ESO) basant-se en estudis de dansa en un conservatori o
en un centre professional de dansa" (Model EDA2).
La resoluci es notifica per escrit als interessats i, en cas de disconformitat, s'hi pot
presentar recurs davant el director o directora dels serveis territorials o, a la ciutat
de Barcelona, davant el o la gerent del Consorci d'Educaci en el termini de cinc
dies hbils a partir de l'endem de la notificaci de la resoluci.
En els documents d'avaluaci de l'ESO cal fer constar l'adaptaci curricular com a
pla individualitzat (PI). En els corresponents apartats d'observacions cal fer constar
la resoluci del director o directora del centre.
Les matries que s'hagin convalidat no tenen qualificaci ni computen als efectes
de clcul de la nota mitjana.
En cas que l'alumne deixi els estudis de dansa, el conservatori o centre
professional de dansa ho ha de comunicar al centre de secundria, que prendr les
mesures oportunes.
1.2 Alumnes que cursen estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada
Matries que es poden reconixer
Les matries es poden reconixer d'acord amb dues situacions diferents, segons les
crregues horries:
Situaci 1. Alumnes amb una dedicaci horria d'entre 5 i 7 hores setmanals
Se'ls pot reconixer la matria segent:
Educaci fsica.
Situaci 2. Alumnes amb una dedicaci horria de 7 hores setmanals o ms

Se'ls poden reconixer les matries segents:
Educaci fsica.
Una matria optativa especfica de 4t curs d'ESO. L'alumne cursar en aquest cas
noms dues matries optatives especfiques, cap de les quals no pot ser la msica.
No es poden reconixer ni el treball de sntesi de 1r a 3r, ni la matria de cultura i

valors tics de 1r o 3r ni el projecte de recerca de 4t curs.
618/688

als alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre
professional o en una escola de dansa autoritzada" (Model EDA1).
"Certificat expedit per l'escola de dansa autoritzada en qu s'acredita el curs i el
nombre d'hores de dedicaci setmanal que fa l'alumne/a per al reconeixement dels
estudis de dansa en l'ESO i/o de la matria d'educaci fsica en el batxillerat"
(Model CDA2).
Procs de reconeixement
(ESO) per als alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un
centre professional o en una escola de dansa autoritzada" (Model EDA1),
acompanyada del "Certificat expedit per l'escola de dansa autoritzada en qu
s'acredita el curs i el nombre d'hores de dedicaci setmanal que fa l'alumne/a per
al reconeixement dels estudis de dansa en l'ESO i/o de la matria d'educaci fsica
en el batxillerat" (Model CDA2).
ha lliurat.
"Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de matries optatives i/o de
la matria d'educaci fsica de l'educaci secundria obligatria (ESO) als alumnes
que cursen estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada" (Model EDA3).
En els documents d'avaluaci de l'ESO s'ha de fer constar l'adaptaci curricular
com a pla individualitzat (PI). En les actes finals, cal introduir el codi PI en la
columna Atenc. Div. Les matries comunes msica i educaci fsica han de constar
com a convalidades; en el bloc d'optatives no hi ha de constar cap matria
concreta com a convalidada: simplement ha de quedar de manifest que no ha
cursat una part o la totalitat d'aquest bloc. En els corresponents apartats
d'observacions cal fer constar la resoluci del director o directora del centre.
Les matries que s'hagin reconegut no tenen qualificaci ni computen als efectes
En cas que l'alumne deixi els estudis de dansa, l'escola de dansa autoritzada ho ha
de comunicar al centre de secundria, que prendr les mesures oportunes.
619/688
Amb una periodicitat quadrimestral, els dos centres estableixen el "Pla de

seguiment per als alumnes que cursen simultniament l'etapa d'ESO i estudis de
dansa en una escola de dansa autoritzada" (Model EDA4).
El director o directora del centre de secundria assigna un professor o professora,
preferentment el que imparteix l'rea d'educaci fsica o b un membre de l'equip
directiu, perqu actu de referent i de responsable de coordinaci amb el centre de
dansa on estigui matriculat l'alumne. El director o directora del centre on est
matriculat dels estudis de dansa actua com a responsable per coordinar-se amb el
professor o professora del centre on l'alumne cursa l'ESO i fer el seguiment de
l'alumne pel que fa al progrs i a l'assistncia.
El reconeixement est condicionat a la valoraci favorable del seguiment de
l'alumne. Els alumnes que no compleixin les directrius establertes en el Pla de
seguiment s'incorporaran a les matries de secundria amb les condicions que
determini el centre de secundria.
2 Simultanetat d'estudis de batxillerat amb estudis de dansa

Els alumnes que cursin batxillerat i, simultniament, estudis de dansa en conservatoris,
centres professionals o escoles de dansa autoritzades poden sollicitar la convalidaci
o el reconeixement de matries corresponents a la franja d'especfiques a primer i la
franja d'optatives de segon de batxillerat; per als alumnes de 2n del curs 2015-2016,
una matria de modalitat (sempre que no l'hagin demanat convalidar a primer) i
l'educaci fsica, en els termes que s'indiquen en aquest document.
ordinaris amb els ensenyaments de dansa, la sollicitud s'ha de renovar cada curs.
Els alumnes que en cada curs de batxillerat cursin ms de tres matries de modalitat
per haver triat com a optativa/especfica una quarta matria de modalitat, poden
demanar la convalidaci d'una matria, encara que sigui de modalitat, si aquesta
matria excedeix de tres el nombre de matries de modalitat que cursen.
En el segon curs de batxillerat els alumnes podran acumular les hores que
corresponien al primer curs si no van demanar aleshores la convalidaci o el
reconeixement de totes o d'una part de les hores que pertocaven, tot i reunir els
requisits per fer-ho.
L'alumne que repeteix ensenyaments de dansa no pot tornar a sollicitar la convalidaci
o el reconeixement de la reducci del nombre de matries de batxillerat de qu hagi
gaudit en cursos acadmics anteriors, si no s que hi ha un informe positiu de l'equip
docent del conservatori, centre de dansa o escola autoritzada.
La relaci dels centres autoritzats (conservatoris de dansa, centres professionals de
620/688
dansa i escoles de dansa autoritzades) es pot consultar al cercador de centres del

Departament.
no sn d'aplicaci als alumnes que estudien en centres integrats, ja que el currculum
impartit en aquests centres ja t en compte la simultanetat dels estudis.
En el cas d'una escola de dansa en fase d'autoritzaci, l'alumne haur de fer la
sollicitud en el termini previst i la convalidaci o reconeixement es far efectiu a partir
de la data d'autoritzaci.
2.1 Alumnes que cursen estudis de dansa en un conservatori o en un centre

professional
Educaci fsica.
Matries corresponents a la franja d'especfiques de primer i d'optatives a segon
(fins a un mxim de 4 hores per curs).
Una matria de modalitat per als alumnes que cursen 2n curs en el curs 20152016, si no la van demanar convalidar a primer.
"Sollicitud de reducci de matries de la franja d'optativitat/especfiques i/o d'una

matria de modalitat i/o de l'educaci fsica de batxillerat basant-se en estudis de
dansa en un conservatori o en un centre professional" (Model BDA1).
"Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de dansa en qu
s'acredita el curs que fa l'alumne/a" (Model CDA1).
L'interessat presenta al centre on cursa el batxillerat, durant els dos primers mesos
de classe, la "Sollicitud de reducci de matries de la franja
d'optativitat/especfiques i/o d'una matria de modalitat i/o de l'educaci fsica de
batxillerat basant-se en estudis de dansa en un conservatori o en un centre
professional" (Model BDA1), acompanyada del "Certificat expedit pel conservatori o
pel centre professional de dansa en qu s'acredita el curs que fa l'alumne/a"
(Model CDA1).
ha lliurat.
621/688
"Resoluci per la qual es concedeix la convalidaci de matries de la franja

d'optativitat/especfiques i/o una matria de modalitat i/o de l'educaci fsica de
batxillerat basada en estudis de dansa en un conservatori o en un centre
professional" (Model BDA2).
En els documents d'avaluaci de batxillerat cal fer constar l'adaptaci curricular
com a pla individual (PI). En els corresponents apartats d'observacions cal fer
constar la resoluci del director o directora del centre.
mesures oportunes.
2.2 Alumnes que cursen ensenyaments de dansa en una escola de dansa

autoritzada
Les matries es poden reconixer d'acord amb tres situacions diferents, segons les
crregues horries:
Requisits
Per poder sollicitar el reconeixement de matries de batxillerat cal complir els requisits
segents:
a. Cursar ensenyaments en alguna de les escoles de dansa autoritzades, que es
poden consultar al cercador de centres del Departament.
b. Haver superat la prova d'accs als ensenyaments de grau professional de dansa
en un conservatori o en un centre professional.
c. Cursar ensenyaments de dansa que incloguin, com a mnim: dansa clssica,
msica i tcniques de dansa contempornia o de dansa espanyola.
Les matries que es poden reconixer sn:
Educaci fsica.
Matries corresponents a la franja d'optativitat/especfiques (fins a un mxim de 4
622/688
hores per curs).

"Sollicitud de reducci de matries de la franja d'optativitat/especfiques i/o una

matria de modalitat i/o de l'educaci fsica del batxillerat basant-se en estudis de
dansa en una escola de dansa autoritzada" (Model BDA3).
"Certificat expedit per l'escola de dansa autoritzada per tal que l'alumne/a pugui
acollir-se al reconeixement amb reducci de matries de batxillerat de la franja
d'optativitat/especfiques, i/o d'una matria de modalitat i/o de l'educaci fsica"
(Model CDA3).
batxillerat basant-se en estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada"
(Model BDA3), acompanyada del "Certificat expedit per l'escola de dansa
autoritzada per tal que l'alumne/a pugui acollir-se al reconeixement amb reducci
de matries de batxillerat de la franja d'optativitat/especfiques i/o d'una matria de
modalitat i/o de l'educaci fsica" (Model CDA3).
ha lliurat.
"Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de matries de batxillerat
basant-se en estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada". (Model
BDA4).
presentar recurs en contra davant el director o directora dels serveis territorials o, a
la ciutat de Barcelona, davant el o la gerent del Consorci d'Educaci en el termini
de cinc dies hbils a partir de l'endem de la notificaci de la resoluci.
En cas que l'alumne deixi els estudis de dansa, l'escola de dansa ho ha de
comunicar al centre de secundria, que prendr les mesures oportunes.

Requisits
623/688
Per poder sollicitar el reconeixement cal complir els requisits segents:

a. Cursar ensenyaments en alguna de les escoles de dansa autoritzades, que es
poden consultar al cercador de centres del Departament.
b. Haver superat la prova d'accs als ensenyaments de grau professional de dansa
c. Cursar ensenyaments de dansa que incloguin, com a mnim: dansa clssica,
msica i tcniques de dansa contempornia o de dansa espanyola.
Educaci fsica.
hores per curs).

"Certificat expedit per l'escola de dansa autoritzada per tal que l'alumne/a pugui
d'optativitat/especfiques i/o d'una matria de modalitat i/o l'educaci fsica" (Model
CDA3).
autoritzada per tal que l'alumne/a pugui acollir-se al reconeixement amb reducci
de matries de batxillerat de la franja d'optativitat/especfiques i/o d'una matria de
modalitat i/o l'educaci fsica" (Model CDA3).
ha lliurat.
624/688

basant-se en els estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada" (Model
BDA4).
La resoluci s notifica per escrit, des del centre, als interessats i, en cas de
disconformitat, s'hi pot presentar recurs davant del director o directora dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, davant el o la gerent del Consorci d'Educaci
en el termini de cinc dies hbils a partir de l'endem de la notificaci de la
resoluci.
constar la resoluci de la Direcci General o del director o directora del centre que
correspongui al cas.
mesures oportunes.

Requisits
Per poder sollicitar el reconeixement cal cursar ensenyaments en escoles de dansa
autoritzades, que es poden consultar al cercador de centres del Departament.
Matria que es pot reconixer
La matria que es pot reconixer s:
Educaci fsica

"Certificat expedit per l'escola de dansa autoritzada en qu s'acredita el curs i el
nombre d'hores de dedicaci setmanal que fa l'alumne/a per al reconeixement dels
estudis de dansa en l'ESO o de la matria d'educaci fsica en el batxillerat" (Model
CDA2).
625/688

autoritzada en qu s'acredita el curs i el nombre d'hores de dedicaci setmanal que
fa l'alumne/a per al reconeixement dels estudis de dansa en l'ESO o de la matria
d'educaci fsica en el batxillerat" (Model CDA2).
ha lliurat.
"Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de la matria d'educaci
fsica de batxillerat basant-se en estudis de dansa en una escola de dansa
autoritzada" (Model BDA5).
de Barcelona, davant el o la gerent del Consorci d'Educaci, en el termini de cinc
mesures oportunes.
2.3 Convalidaci de determinades matries de batxillerat de la modalitat d'arts

amb determinades matries dels ensenyaments professionals de dansa
Sens perjudici del que s'estableix a l'apartat Alumnes que cursen estudis de dansa en
un conservatori o en un centre professional, els alumnes que cursen ensenyaments
professionals de dansa en un conservatori o en un centre professional i el batxillerat
podran obtenir, del director o directora del centre, la convalidaci de determinades
matries de modalitat del batxillerat de la modalitat d'arts, tal com disposa el Reial
decret 242/2009, de 27 de febrer.
Tot i que les matries que es convaliden corresponen a la modalitat d'arts, per al
currculum de l'alumne de batxillerat poden tenir la consideraci de matries de
modalitat o d'optatives/especfiques.
Per obtenir la convalidaci cal presentar un certificat acadmic ems pel conservatori o
pel centre professional de dansa que acrediti la superaci de les matries dels
ensenyaments professionals de dansa que sn equivalents a les matries de batxillerat
que es volen convalidar. Les matries de batxillerat objecte de convalidaci no es tenen
626/688
en compte per calcular la nota mitjana.

Matria dels ensenyaments de dansa de grau
Matria de
professional
batxillerat
si s'ha aprovat aquesta matria
es pot convalidar
1r i 2n curs d'anatomia aplicada a la dansa o
Anatomia aplicada
d'una assignatura de contingut anleg*
1r i 2n curs d'una assignatura de contingut
Arts escniques
anleg*
Cultura audiovisual
anleg*
Histria de la
1r i 2n curs d'histria de la dansa o d'una
msica i de la
assignatura de contingut anleg*
dansa
Histria de l'art
anleg*
Llenguatge i
3r curs de msica
prctica musical
anleg*
(*) En el cas de sollicituds de convalidaci referides a assignatures de contingut
anleg a les determinades pel Reial decret 242/2009, el director o directora del
centre de secundria ha de demanar l'informe a la Subdirecci General
d'Ordenaci de la Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim
Especial en relaci amb la verificaci de l'analogia proposada, perqu determini si
la convalidaci s procedent.
L'alumne de la modalitat d'arts ha de cursar, com a mnim, una matria de modalitat en
cadascun dels dos cursos del batxillerat. En tot cas els alumnes de 1r de batxillerat del
curs 2015-2016 han de cursar la matria comuna d'opci.
2.4 Substituci de la modalitat de batxillerat pels ensenyaments professionals de

dansa ("batxillerat de dansa")
Els alumnes de primer de batxillerat del curs 2015-2016 que cursen simultniament
estudis de 5 i 6 d'estudis professionals de dansa, s'han de matricular d'una modalitat
de batxillerat. Poden ser d'aplicaci les convalidacions previstes en els apartats
anteriors.
Per als alumnes de 2n de batxillerat del curs 2015-2016, s'entn per "batxillerat de
dansa" el que es compon de les matries segents:
Matries comunes de batxillerat (cursades en qualsevol centre de batxillerat).
627/688
Matries d'ensenyaments professionals de dansa (cursades en un conservatori de

dansa o en un centre professional de dansa).
Alumnes de sis d'ensenyaments professionals de dansa

Els alumnes que cursen 2n de batxillerat en el curs 2015-2016 i el curs sis
d'ensenyaments professionals de dansa en un conservatori o en un centre professional
poden cursar noms les matries comunes de batxillerat (el treball de recerca no es
considera matria comuna).
no requereix una autoritzaci especfica, si b en iniciar el batxillerat l'alumne haur
d'indicar que no vol cursar una modalitat, i caldr que presenti al centre un certificat
d'inscripci al curs o sis d'ensenyaments professionals de dansa expedit pel
conservatori o pel centre professional (model CDA1).
En superar les matries comunes de batxillerat i completar els ensenyaments
professionals de dansa, l'alumne pot sollicitar el ttol de batxillerat, si b no t dret al
reconeixement de modalitat en el curs 2015-2016. El clcul de la qualificaci final de
batxillerat d'aquest alumne l'estableix la Direcci General d'Educaci Secundria
Obligatria i Batxillerat, per a la qual cosa el centre de batxillerat li haur de trametre
sengles certificats acreditatius dels estudis de batxillerat i dels estudis d'ensenyaments
professionals de dansa. Per accedir a les PAU sn d'aplicaci les condicions que
s'estableixin en la normativa corresponent.
Canvi d'opci
L'alumne que a primer curs de batxillerat hagi iniciat una de les modalitats de batxillerat
podr canviar a l'opci "batxillerat de dansa" en iniciar el segon curs, tal com s'estableix
en aquest apartat.
L'alumne que a primer curs hagi iniciat l'opci "batxillerat de dansa" i vulgui canviar
d'opci i fer una de les modalitats establertes a l'ordenament, haur de cursar les
matries de modalitat corresponents a primer curs.
2.5 Tramitaci del ttol de batxillerat i proves d'accs a la universitat (PAU) dels
alumnes d'ensenyaments professionals de dansa del curs 2015-2016
Alumnes d'ensenyaments professionals de dansa que han cursat una modalitat de
batxillerat
Els alumnes que, tot i haver obtingut la convalidaci o el reconeixement de les hores
corresponents a la franja d'optativitat i/o d'una matria de modalitat del batxillerat, han
cursat una de les modalitats establertes i han superat totes les matries que conformen
el seu currculum, poden sollicitar la tramitaci del ttol de batxiller, independentment
del fet que hagin completat o no els estudis d'ensenyaments professionals de dansa.
Alumnes d'ensenyaments professionals de dansa que no han cursat cap modalitat de
batxillerat (alumnes de "batxillerat de dansa")
628/688
Els alumnes d'ensenyaments professionals de dansa que noms han cursat les
matries comunes de batxillerat no poden sollicitar el ttol de batxillerat fins que no
hagin superat, a ms de les matries comunes de batxillerat, els estudis
d'ensenyaments professionals de dansa. Un cop superades les matries comunes de
batxillerat i els ensenyaments professionals de dansa, aquests alumnes es poden
presentar a les PAU d'acord amb les condicions que s'estableixin en la normativa
corresponent.
3 Quadres de simultanetat dels estudis de dansa amb l'ESO i el batxillerat

Tot seguit es resumeixen esquemticament les situacions de simultanetat d'estudis
considerades en aquest document.
ESO / Dansa
Escola autoritzada
Situaci
1
Situaci 2
Conservatori o centre
Si
es
cursen
entre
5
i
7
Si es cursen 7 hores o
professional
hores
ms
Reducci mxima per curs
Les matries optatives
Les matries
de 1r a 3r (2 h per curs)
optatives de 1r a 3r (2
Msica (matria comuna
h per curs)
de 1r a 3r)
Educaci fsica
Una matria optativa
Una matria optativa
especfica de 4t (*)
especfica de 4t (*)
Educaci fsica
Educaci fsica
Reducci convalidaci
segons models:
CDA1 - Certificat
conservatori
EDA1 - Sollicitud alumnes
EDA2 - Resoluci
Reducci reconeixement segons models:

CDA2 - Certificat escola de dansa autoritzada (ED)
EDA1 - Sollicitud alumnes
EDA3 - Resoluci
EDA4 - Pla de seguiment quadrimestral
(*) Aquesta matria especfica de 4t d'ESO ha de ser la matria de msica o, en

el cas que l'itinerari escollit per l'alumne no la inclogui, podr correspondre a una
altra matria optativa especfica.
Batxillerat / Dansa
professional
Escola autoritzada
Reducci mxima
629/688
Situaci 1
Si cursen entre 12 i 15
hores
Situaci 2
Si cursen 15 hores o
ms
4 hores franja
d'optativitat/especfi
ques per curs
Educaci fsica
4 hores franja
ques per curs
Educaci fsica
4 hores d'una
matria de
modalitat a 2n si no
lhan convalidat a 1r
Situaci
3
Si cursen
entre 7 i
12 hores
4 hores franja
ques per curs
Educaci fsica
Requisits:
4 hores d'una
Cursar estudis en
matria de
una escola de
modalitat a 2n si no
dansa autoritzada.
lhan convalidat a 1r
Haver superat la
Requisits:
prova d'accs als
Cursar
ensenyaments de
ensenyaments en
grau professional.
una escola de
Cursar, com a
dansa autoritzada.
mnim, dansa
clssica, msica i
tcniques de dansa
contempornia o de
dansa espanyola.
Educ
aci
fsica
Reducci
convalidaci segons
models:
CDA1 - Certificat
conservatori
BDA1 - Sollicitud
alumnes
BDA2 - Resoluci
CDA3 - Certificat ED
BDA3 - Sollicitud alumnes
BDA4 - Resoluci
CDA2 Certificat
ED
BDA3 Sollicitud
alumnes
BDA5 Resoluci
4 Normativa d'aplicaci (simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb
630/688
estudis de dansa)

ensenyaments professionals de dansa (BOE nm. 51, de 28.2.2009)
23.3.2012)
Simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb estudis de

msica
1 Simultanetat d'estudis d'ESO amb estudis de msica
Els alumnes que estiguin cursant l'ESO i, simultniament, cursin estudis de msica en
conservatoris, centres professionals o escoles de msica autoritzades, poden sollicitar
la convalidaci o el reconeixement de matries d'ESO en els termes que s'indiquen en
aquest document.
ordinaris amb els estudis de msica, la sollicitud s'ha de renovar cada curs.
L'alumne que repeteix estudis de msica no pot tornar a sollicitar la convalidaci o el
reconeixement de la reducci del nombre de matries d'ESO de qu hagi gaudit en
631/688
cursos acadmics anteriors.

Als efectes d'aquest document, les hores d'atenci educativa alternativa a la religi es
consideren dins del cmput global d'hores de les matries optatives.
La relaci dels centres autoritzats (conservatoris de msica, centres professionals de
msica i escoles de msica autoritzades) es pot consultar al cercador de centres del
Departament.
no sn d'aplicaci als alumnes que estudien en centres integrats, ats que el
currculum impartit en aquests centres ja t en compte la simultanetat dels estudis.
En el cas d'una escola de msica en fase d'autoritzaci, l'alumne ha de fer la sollicitud
dins el termini previst i la convalidaci o reconeixement s'ha de fer efectiu a partir de la
data d'autoritzaci. La famlia haur de fer arribar al centre de secundria el codi de
l'escola de msica.
1.1 Alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un centre

professional

Una matria optativa especfica de 4t curs d'ESO. L'alumne ha de cursar en aquest
cas noms dues matries optatives especfiques, cap de les quals no podr ser la
msica.
No sn convalidables ni el treball de sntesi, ni la matria de cultura i valors tics de 1r

o 3r curs, ni el projecte de recerca de 4t curs.

als alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un centre
professional o en una escola de msica autoritzada" (Model EMU1).
"Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de msica en qu
s'acredita el curs que fa l'alumne/a" (Model CMU1).
(ESO) per als alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un
centre professional o en una escola de msica autoritzada" (Model EMU1),
632/688

msica en qu s'acredita el curs que fa l'alumne/a" (Model CMU1).
ha lliurat.
"Resoluci per la qual es concedeix la convalidaci de matries de l'educaci
secundria obligatria (ESO) basant-se en estudis de msica en un conservatori o
en un centre professional de msica" (Model EMU2).
pla individualitzat (PI). En les actes finals, s'ha d'introduir el codi PI en la columna
Atenc. Div. La matria comuna Msica ha de constar com a convalidada; en el bloc
d'optatives no hi ha de constar cap matria concreta com a convalidada;
simplement ha de quedar de manifest que no ha cursat una part o la totalitat
d'aquest bloc. En els corresponents apartats d'observacions cal fer constar la
resoluci del director o directora del centre.
En cas que l'alumne deixi els estudis de msica, el conservatori o centre
professional ho ha de comunicar al centre de secundria, que prendr les mesures
oportunes.
1.2 Alumnes que cursen estudis de msica en una escola de msica autoritzada
Les matries d'ESO es poden reconixer d'acord amb dues situacions diferents,
segons les crregues horries:
Situaci 1. Alumnes amb una dedicaci horria a l'escola de msica d'entre 3 i 4 hores
setmanals.

msica.
633/688
No es poden reconixer ni el treball de sntesi, ni la matria de cultura i valors tics de

1r o 3r curs, ni el projecte de recerca de 4t curs.
Situaci 2. Alumnes amb una dedicaci horria de 4 hores setmanals o ms.

Les matries optatives de 1r a 3r curs d'ESO (2 h per curs) .
msica.
No es poden reconixer ni el treball de sntesi, ni la matria de cultura i valors tics de

1r a 3r curs, ni el projecte de recerca de 4t curs.

als alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un centre
professional o en una escola de msica autoritzada" (Model EMU1).
"Certificat expedit per l'escola de msica autoritzada en qu s'acredita el curs que
fa l'alumne/a (Model CMU2).
(ESO) per als alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un
centre professional o en una escola de msica autoritzada" (Model EMU1),
acompanyada del "Certificat expedit per l'escola de msica autoritzada en qu
s'acredita el curs que fa l'alumne/a " (Model CMU2).
ha lliurat.
"Resoluci per la qual es concedeix el reconeixement de matries optatives i/o de
la matria de msica de l'educaci secundria obligatria (ESO) als alumnes que
cursen estudis de msica en una escola de msica autoritzada" (Model EMU3).
La resoluci es notifica per escrit als interessats i, en cas de disconformitat, es pot
de Barcelona, davant el o la gerent del Consorci d'Educaci, en el termini de cinc
pla individualitzat (PI). En els corresponents apartats d'observacions cal fer constar
634/688
la resoluci del director o directora del centre.

Durant el mes de setembre, i amb una periodicitat quadrimestral, els dos centres
estableixen el "Pla de seguiment per als alumnes que cursen simultniament
l'etapa d'ESO i estudis de msica en una escola de msica autoritzada" (Model
EMU4).
El director o directora del centre de secundria assigna un professor o professora,
preferentment el que imparteix l'rea de msica o b un membre de l'equip directiu,
perqu actu de referent i de responsable de coordinaci amb el centre de msica
on l'alumne estigui matriculat. El director o directora del centre on est matriculat
dels estudis de msica actua com a responsable per tal de coordinar-se amb el
professor o professora del centre on l'alumne cursa l'ESO i fer el seguiment de
l'alumne pel que fa al progrs i a l'assistncia.
En cas que l'alumne deixi els estudis de msica, l'escola de msica ho ha de
El reconeixement est condicionat a la valoraci favorable del seguiment de
l'alumne. Els alumnes que no compleixin les directrius establertes en el Pla de
seguiment s'incorporaran a les matries de secundria en les condicions que el
centre de secundria determini.
2 Simultanetat d'estudis de batxillerat amb estudis de msica

Els alumnes que estiguin cursant batxillerat i, simultniament, cursin estudis de msica
en conservatoris, centres professionals o escoles de msica autoritzades poden
sollicitar la convalidaci o el reconeixement de matries corresponents a la franja
d'especfiques a primer i la franja d'optatives de segon de batxillerat i, per alumnes del
curs de 2n del curs 2015-2016, una matria de modalitat (sempre que no l'hagin
demanat convalidar a primer), en els termes que s'indiquen en aquest document.
ordinaris amb els estudis de msica, la sollicitud s'ha de renovar cada curs.
Els alumnes que en cada curs de batxillerat cursin ms de tres matries de modalitat,
per haver triat com a optativa/especfica una quarta matria de modalitat, poden
demanar la convalidaci d'una matria, encara que sigui de modalitat, si aquesta
matria excedeix de tres el nombre de matries de modalitat que cursen.
En el segon curs de batxillerat els alumnes podran acumular les hores que
corresponien al primer curs si no van demanar aleshores la convalidaci o el
reconeixement de totes o d'una part de les hores que pertocaven, tot i reunir els
requisits per fer-ho.
635/688
L'alumne que repeteix estudis de msica no pot tornar a sollicitar la convalidaci o el

reconeixement de la reducci del nombre de matries de batxillerat de qu hagi gaudit
en cursos acadmics anteriors, si no s que hi ha un informe positiu de l'equip docent
del conservatori, centre professional o escola de msica.
La relaci dels centres autoritzats (conservatoris de msica, centres professionals de
msica i escoles de msica autoritzades) es pot consultar al cercador de centres del
Departament.
Les convalidacions i reconeixements de matries que s'estableixen en aquest
document no sn d'aplicaci als alumnes que estudien en centres integrats, ats que el
currculum impartit en aquests centres ja t en compte la simultanetat dels estudis.
2.1 Alumnes que cursen estudis de msica en un conservatori o en un centre

professional
Les matries que es poden convalidar sn:
Matries corresponents a la franja d'especfiques de primer i d'optatives a segon

(fins a un mxim de 4 hores per curs).

matria de modalitat de batxillerat basant-se en estudis de msica en un
conservatori o en un centre professional" (Model BMU1).
"Certificat expedit pel conservatori o pel centre professional de msica en qu
s'acredita el curs que fa l'alumne/a" (Model CMU1).
d'optativitat/especfiques i/o d'una matria de modalitat de batxillerat basant-se en
estudis de msica en un conservatori o en un centre professional" (Model BMU1),
msica en qu s'acredita el curs que fa l'alumne/a" (Model CMU1).
ha lliurat.
636/688
"Resoluci per la qual es concedeix la convalidaci de matries de la franja

d'optativitat/especfiques i/o d'una matria de modalitat de batxillerat basant-se en
estudis de msica en un conservatori o en un centre professional" (Model BMU2).
presentar recurs en contra davant el director o directora dels serveis territorials o, a
la ciutat de Barcelona, davant el o la gerent del Consorci d'Educaci en el termini
de cinc dies hbils a partir de l'endem de la notificaci de la resoluci.
En cas que l'alumne deixi els estudis de msica, el conservatori o centre
professional ho ha de comunicar al centre de secundria, que prendr les mesures
oportunes.
2.2 Alumnes que cursen estudis de msica en una escola de msica autoritzada
Per poder sollicitar el reconeixement de matries de batxillerat cal complir els requisits
segents:
a. Cursar estudis en alguna de les escoles de msica autoritzades, que es poden
consultar al cercador de centres del Departament.
b. Haver superat la prova d'accs als ensenyaments de grau professional de msica
c. Cursar estudis de msica que incloguin, com a mnim: llenguatge musical o
harmonia, instrument i prctica instrumental en grup.
Les matries es poden reconixer d'acord amb dues situacions diferents, segons les
crregues horries.

hores per curs).
"Sollicitud de reducci de matries de batxillerat basant-se en estudis de msica

en una escola de msica autoritzada" (Model BMU3).
637/688
"Certificat expedit per l'escola de msica autoritzada per tal que l'alumne/a pugui
d'optativitat/especfiques i/o d'una matria de modalitat" (Model CMU3).
L'interessat presenta al centre on cursa batxillerat, durant els dos primers mesos
de classe, la "Sollicitud de reducci de matries de batxillerat basant-se en estudis
de msica en una escola de msica autoritzada" (Model BMU3), acompanyada del
ha lliurat.
basant-se en estudis de msica en una escola de msica autoritzada" (Model
BMU4).
En cas que l'alumne deixi els estudis de msica, l'escola de msica ho ha de


hores per curs).
"Sollicitud de reducci de matries de batxillerat basant-se en estudis de msica
638/688
en una escola de msica autoritzada" (Model BMU3).

de classe, la "Sollicitud de reducci de matries de batxillerat basant-se en estudis
de msica en una escola de msica autoritzada" (Model BMU3), acompanyada del
d'optativitat/especifiques i d'una matria de modalitat" (Model CMU3).
ha lliurat.
basant-se en estudis de msica en una escola de msica autoritzada" (Model
BMU4).
La resoluci es notifica per escrit, des del centre, als interessats i, en cas de
disconformitat, s'hi pot presentar recurs davant el director o directora dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, davant el o la gerent del Consorci d'Educaci
en el termini de cinc dies hbils a partir de l'endem de la notificaci de la
resoluci.
En cas que l'alumne deixi els estudis de msica, l'escola de msica ho ha
2.3 Convalidaci de determinades matries de batxillerat de la modalitat d'arts

amb determinades matries dels ensenyaments professionals de msica
Sens perjudici del que s'estableix a l'apartat Alumnes que cursen estudis en un
conservatori o en un centre professional, els alumnes que cursen ensenyaments
professionals de msica en un conservatori o en un centre professional i el batxillerat
podran obtenir del director o directora del centre la convalidaci de determinades
matries de la modalitat d'arts del batxillerat, tal com disposa el Reial decret 242/2009,
639/688
de 27 de febrer.
Tot i que les matries que es convaliden corresponen a la modalitat d'arts (via arts
escniques, msica i dansa), per al currculum de l'alumne de batxillerat poden tenir la
consideraci de matries de modalitat o d'optatives/especfiques.
Per obtenir la convalidaci cal presentar un certificat acadmic ems pel conservatori o
pel centre professional de msica que acrediti la superaci de les matries dels
ensenyaments professionals de msica que sn equivalents a les matries de
batxillerat que es volen convalidar. Les matries de batxillerat objecte de convalidaci
no es tenen en compte en el clcul de la nota mitjana.
Matria dels ensenyaments
de msica de grau
professional
si s'ha aprovat aquesta matria
2n curs d'harmonia
Un curs d'una assignatura de
contingut anleg (*)
Dos cursos d'educaci corporal,
o d'assignatures de contingut
anleg
Dos cursos d'interpretaci i
escena
Dos cursos d'una assignatura
de contingut anleg (*)
Dos cursos d'histria de la
msica, o d'assignatures de
contingut anleg
3r curs de l'instrument de
l'especialitat
Matria del batxillerat, modalitat

d'arts (via arts escniques,
msica i dansa)
es pot convalidar
Anlisi musical I
Anlisi musical II
Anatomia aplicada
Arts escniques
Cultura audiovisual
Histria de la msica i de la dansa
Llenguatge i prctica musical
(*) En el cas de sollicituds de convalidaci referides a assignatures de contingut

anleg a les determinades pel Reial decret 242/2009, el director o directora del
centre de secundria ha de demanar l'informe a la Subdirecci General
d'Ordenaci de la Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim
Especial en relaci amb la verificaci de l'analogia proposada, perqu determini si
la convalidaci s procedent
L'alumne de la modalitat d'arts ha de cursar, com a mnim, una matria de modalitat en
cadascun dels dos cursos del batxillerat, excepte en els centres integrats, que tenen un
currculum singular. En tot cas els alumnes de 1r de batxillerat del curs 2015-2016 han
de cursar la matria comuna d'opci.
2.4 Substituci de la modalitat de batxillerat pels ensenyaments professionals de

msica ("batxillerat de msica")
640/688
Els alumnes de primer de batxillerat del curs 2015-2016 que cursen simultniament
estudis de 5 i 6 d'estudis professionals de msica, s'han de matricular d'una
modalitat de batxillerat. Poden ser d'aplicaci les convalidacions previstes en els
apartats anteriors.
Per als alumnes de 2n de batxillerat del curs 2015-2016 s'entn per "batxillerat de
msica" el que es compon de les matries segents:
Matries comunes de batxillerat (cursades en qualsevol centre de batxillerat).

Matries d'ensenyaments professionals de msica (cursades en un conservatori o
en un centre professional de msica).
Alumnes de sis d'ensenyaments professionals de msica

Els alumnes que cursen 2n de batxillerat el curs 2015-2016, el curs sis
d'ensenyaments professionals de msica en un conservatori o en un centre
professional poden cursar noms les matries comunes de batxillerat (el treball de
recerca no es considera matria comuna).
no requereix una autoritzaci especfica, si b en iniciar el batxillerat l'alumne haur
d'indicar que no vol cursar una modalitat, i caldr que presenti al centre un certificat
d'inscripci al curs sis d'ensenyaments professionals de msica expedit pel
conservatori o pel centre professional (Model CMU1).
En superar les matries comunes del batxillerat i completar els ensenyaments
professionals de msica, l'alumne pot sollicitar el ttol de batxillerat, si b no t dret al
reconeixement de modalitat en el curs 2015-2016. El clcul de la qualificaci final de
batxillerat d'aquest alumne l'estableix la Direcci General d'Educaci Secundria
Obligatria i Batxillerat, per a la qual cosa el centre de batxillerat li haur de trametre
sengles certificats acreditatius dels estudis de batxillerat i dels estudis d'ensenyaments
professionals de msica. Per accedir a les PAU sn d'aplicaci les condicions que
s'estableixin en la normativa corresponent.
Canvi d'opci
L'alumne que a primer curs de batxillerat hagi iniciat una de les modalitats de batxillerat
podr canviar a l'opci "batxillerat de msica" en iniciar el segon curs, tal com
s'estableix en aquest apartat.
L'alumne que a primer curs hagi iniciat l'opci "batxillerat de msica" i vulgui canviar
d'opci i fer una de les modalitats establertes en l'ordenament, ha de cursar les
matries de modalitat corresponents a primer curs.
2.5 Tramitaci del ttol de batxillerat i proves d'accs a la universitat (PAU) dels
alumnes d'ensenyaments professionals de msica del curs 2015-2016
641/688
Alumnes d'ensenyaments professionals de msica que han cursat una modalitat de

batxillerat
Els alumnes que, tot i haver obtingut la convalidaci o el reconeixement de les hores
corresponents a la franja d'optativitat i/o d'una matria de modalitat del batxillerat, han
cursat una de les modalitats establertes en l'ordenament i han superat totes les
matries que conformen el seu currculum, poden sollicitar la tramitaci del ttol de
batxillerat, independentment del fet que hagin completat o no els estudis
d'ensenyaments professionals de msica.
Alumnes d'ensenyaments professionals de msica que no han cursat cap modalitat de
batxillerat (alumnes de "batxillerat de msica")
Els alumnes d'ensenyaments professionals de msica que noms han cursat les
matries comunes de batxillerat no poden sollicitar el ttol de batxillerat fins que no
hagin superat, a ms de les matries comunes de batxillerat, els estudis
d'ensenyaments professionals de msica. Un cop superades les matries comunes de
batxillerat i els ensenyaments professionals de msica, aquests alumnes es poden
presentar a les PAU d'acord amb les condicions que s'estableixin en la normativa
corresponent.
3 Quadres de simultanetat dels estudis de msica amb l'ESO i el batxillerat

Tot seguit es resumeixen esquemticament les situacions de simultanetat d'estudis.
ESO / Msica
Escola autoritzada
Situaci A
Situaci B
Si es cursen entre 3 i 4 Si es cursen 4 hores o
hores
ms
Reducci mxima per curs
Les matries
Les matries optatives de 1r a
optatives de 1r a 3r
Les matries
3r (2 h per curs)
(2h per curs)
optatives de 1r a 3r
Msica (matria comuna de 1r
Msica (matria
Una matria
a 3r)
comuna de 1r a 3r)
optativa especfica
Una matria optativa
Una matria
de 4t (*)
especfica de 4t (*)
optativa especfica
de 4t (*)
professional
Reducci convalidaci segons

models:
CMU1 Certificat conservatori o
centre professional
EMU1 Sollicitud alumnes
EMU2 Resoluci

CMU2 Certificat escola de msica autoritzada
EMU1 Sollicitud alumnes
EMU3 Resoluci
EMU4 Pla de seguiment quadrimestral
642/688
(*) Aquesta matria especfica de 4t d'ESO ha de ser la matria de msica o, en

el cas que l'itinerari escollit per l'alumne no la inclogui, podr correspondre a una
altra matria optativa especfica.
Batxillerat / Msica
Escola autoritzada
Situaci A
Situaci B
Conservatori o
centre professional Si es cursen entre 3 i 5 Si es cursen 5 hores o
hores
ms
Reducci mxima
1r curs:
1r curs:
4 h matries
4 h matries
especfiques
especfiques
2n curs:
2n curs:
4 hores franja
4 h matries
4 h matries
optatives
ques per curs
optatives
una matria de
una matria de
modalitat si no
modalitat si no
l'han convalidat a
l'han convalidat a
1r
1r
Requisits:
Cursar estudis en una escola de msica

autoritzada.
Haver superat la prova d'accs als
ensenyaments de grau professional de
msica.
Cursar estudis que incloguin, com a mnim,
llenguatge musical o harmonia, instrument
i prctica instrumental en grup.
Reducci
convalidaci
segons models:
CMU1 Certificat
conservatori o centre
CMU3 Certificat escola de msica autoritzada
professional
BMU3 Sollicitud alumnes
BMU1 Sollicitud
BMU4 Resoluci
alumnes
BMU2 Resoluci
643/688
4 Centres amb horari adaptat als ensenyaments de msica de grau professional

(centres de referncia)
Els centres de referncia sn instituts que acullen els alumnes que cursen
simultniament els ensenyaments de msica de grau professional i l'ESO o el
batxillerat. Cada conservatori o centre professional de msica ha d'establir un projecte
de coordinaci conjunt amb un centre de referncia, com a mnim.
Per al curs 2015-2016, aquests centres sn els que consten en l'annex 1, apartat 9 de
la Resoluci ENS/260/2014, de 7 de febrer, per la qual s'aproven les normes de
altres centres educatius, en els diversos ensenyaments sostinguts amb fons pblics,
per al curs 2014-2015.
4.1 Prioritat de matrcula

Els alumnes que cursen o opten per cursar els ensenyaments professionals de msica
ho poden fer constar a la sollicitud de preinscripci de l'institut de referncia i, en
aquest cas, i d'acord amb el que estableix l'article 8 del Decret 75/2007, tenen prioritat
per accedir a les places d'educaci secundria obligatria o batxillerat, encara que no
provinguin d'un centre adscrit.
En el moment de formalitzar la matrcula, aquests alumnes han d'acreditar que estan
matriculats o admesos pendents de matriculaci en un centre autoritzat per cursar
ensenyaments de msica de grau professional. Si no ho acrediten i en el centre hi ha
llista d'espera, perdran l'assignaci i se'ls oferir plaa en un centre del municipi que
encara tingui vacants.
4.2 Caracterstiques especfiques dels centres de referncia

L'equip directiu dels centres de referncia ha de donar suport al projecte, afavorint les
estratgies que ajudin els alumnes a assolir amb xit tots dos estudis, la secundria i la
msica, establint els instruments necessaris per a una coordinaci entre l'institut i el
centre de msica.
Aquestes estratgies es concreten mitjanant l'assignaci d'una persona en cada
centre que en sigui la responsable de la coordinaci i que propici:
1. l'adaptaci horria, facilitant el temps necessari per estudiar tant la msica com
les matries d'ESO o batxillerat;
2. una acci tutorial compartida entre els dos centres;
3. l'establiment d'un projecte com cada curs entre els dos centres, com a mnim;
4. la difusi dels projectes comuns a travs dels mitjans de qu disposi cada un dels
644/688
centres.
5 Alumnes amb altes capacitats en msica
Es consideren alumnes d'altes capacitats en msica els alumnes en qu es donen les
circumstncies segents:
1. tenen una edat inferior a la que correspon als ensenyaments de msica de grau
professional que li corresponen;
2. tenen una mitjana dels ensenyaments de msica de grau professional d'excellent
o matrcula d'honor;
3. tenen la voluntat de professionalitzar-se, seguint estudis artstics superiors en
msica.
El conservatori o centre professional s'ha de coordinar amb l'institut per dur a terme la
tutoria i l'orientaci d'aquests alumnes, de manera que puguin tenir tots els requisits per
accedir a la prova d'accs als ensenyaments artstics superiors de msica a una edat
avanada, intentant flexibilitzar els estudis de rgim general d'ESO i batxillerat amb
plans individualitzats.
6 Normativa d'aplicaci (simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb

estudis de msica)

ensenyaments professionals de dansa (BOE nm. 51, de 28.2.2009)
Decret 75/2007, de 27 de mar, pel qual s'estableix el procediment d'admissi de
l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons pblics (DOGC
nm. 4852, de 29.3.2007)
645/688

23.3.2012)
Avaluaci de centre
1 Aspectes generals
L'avaluaci s una eina per al coneixement i la millora constant del servei educatiu.
Sens perjudici del carcter reservat de les dades que se n'obtenen, el conjunt
d'actuacions d'avaluaci han de proporcionar un coneixement aprofundit i
interrelacionat de la realitat educativa als agents que intervenen en la seva millora.
L'avaluaci ha de permetre relacionar els resultats amb els processos d'ensenyament i
aprenentatge, la gesti dels recursos i els objectius que el centre es proposa, d'acord
amb les caracterstiques del context en qu es desenvolupa l'acci educativa.
L'avaluaci ha de ser especialment til per prendre decisions que contribueixin a
incrementar la qualitat educativa que reben els alumnes.
El pla d'avaluaci del Departament d'Ensenyament, d'acord amb el ttol XI de la Llei
d'educaci, inclou la planificaci i l'aplicaci de tota l'activitat avaluadora des d'una
perspectiva que integra l'avaluaci interna i l'avaluaci externa.
Les modalitats d'avaluaci que ha determinat el Departament d'Ensenyament sn les
segents:
Les avaluacions generals del sistema educatiu i de l'Administraci educativa.

Les avaluacions diagnstiques de les competncies bsiques assolides pels
alumnes, que correspon desenvolupar al Consell Superior d'Avaluaci.
Les avaluacions de centres i de serveis educatius, que correspon efectuar a la
Inspecci d'Educaci.
Les avaluacions de l'exercici docent i de la funci directiva, que es desenvolupa per
part de la Inspecci amb la collaboraci dels directius dels centres.
L'autoavaluaci que han de fer els directors dels centres educatius sostinguts amb
fons pblics per tal de deduir-ne les actuacions de millora que cal implementar.
2 Les avaluacions externes dels centres educatius
646/688
El Consell Superior d'Avaluaci duu a terme una prova d'avaluaci externa als alumnes
de 6 curs d'educaci primria i de 4t curs d'ESO. Aquesta prova s una activitat
educativa i, com a tal, t carcter obligatori, ats que est configurada com un deure
dels alumnes, d'acord amb l'article 22.1 b de la Llei 12/2009, del 10 de juliol,
d'educaci. Tots els alumnes que cursen aquests nivells educatius, excepte aquells que
siguin declarats exempts segons la convocatria de la prova, tenen l'obligaci de fer-la.
Aquestes proves mesuren el grau d'assoliment de les competncies bsiques de cada
alumne en acabar aquestes etapes educatives; tenen carcter formatiu i orientador.
Els resultats de les proves proporcionen una informaci valuosa als alumnes, a les
famlies i als centres en relaci amb el nivell competencial assolit per cada alumne, i
faciliten la transici entre etapes i afavoreixen el disseny d'estratgies pedaggiques i
d'intervencions ms personalitzades, especialment en el pas entre l'educaci primria i
l'ESO. Els centres han d'informar els pares o tutors legals dels resultats de la prova
assolits de tots els alumnes que cursen 6 curs d'educaci primria o 4t curs d'ESO. A
ms, cada centre ha d'utilitzar aquesta informaci per identificar i aplicar les millores
oportunes en el marc d'autonomia que permet la Llei d'educaci.
En el cas dels alumnes que no puguin fer la prova en els dies establerts, el centre ha
d'adoptar les mesures necessries que permetin assegurar el compliment de les
finalitats de la prova segents:
Identificar el grau d'assoliment de les competncies i coneixements bsics de cada

alumne i integrar aquesta informaci dins dels processos d'avaluaci de l'alumne
en acabar l'etapa.
Informar els pares o tutors legals dels resultats obtinguts pels seus fills, mitjanant
un informe d'assoliment de les competncies. Una cpia d'aquest informe ha
d'estar a disposici de la Inspecci d'Educaci.
Els directors dels centres educatius, i tamb la Inspecci, han de collaborar amb el
Consell Superior d'Avaluaci perqu les avaluacions externes, que avaluen el
rendiment del sistema educatiu, es desenvolupin cada any en les millors condicions
possibles.
Pel que fa a l'avaluaci de centres i de serveis educatius, la Inspecci d'Educaci ha
desenvolupat tres estratgies que sn complementries:
a. El sistema d'indicadors de centre (SIC), que t una doble finalitat: proporcionar
informaci til als centres educatius per a la seva millora i facilitar informaci a la
Inspecci per desenvolupar la funci avaluadora.
b. L'avaluaci anual de centre (AVAC), que t en compte els rendiments educatius i
les avaluacions externes dels alumnes, aix com dades relatives al context
socioeducatiu, les condicions d'equitat, la prctica inclusiva i els indicadors de
progrs del mateix centre.
647/688
Aquesta avaluaci ha de tenir efectes sobre l'exercici de la funci directiva i

l'avaluaci de l'exercici de la funci docent.
c. L'avaluaci global diagnstica (AGD).
El sistema d'indicadors de centre, format per un conjunt seleccionat de dades que
tenen carcter sinttic i faciliten informaci mesurable d'un conjunt acotat de variables
educatives, s'actualitza cada curs escolar i permet analitzar l'evoluci del centre i la
d'altres centres amb caracterstiques similars, per poder fer-ne valoracions
comparatives.
Aquests indicadors de centre inclouen informaci de context, de resultats, de processos
i de recursos. Entre els indicadors de resultats, s'inclouen els de les proves d'avaluaci
externa (de 6 de primria i de 4t d'ESO) i els de les proves diagnstiques que
s'apliquen als centres en altres cursos de primria i d'ESO.
La informaci referida a aquest conjunt de variables ha de servir per:
millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge i dels resultats;

retre comptes a la comunitat educativa a travs del consell escolar de centre i a
l'Administraci educativa;
aportar informaci per a l'avaluaci de la funci docent i l'avaluaci de la funci
directiva;
aportar informaci per orientar les poltiques educatives.
Amb l'aplicaci d'aquests indicadors cada curs es disposa actualment d'informaci

acumulada (histrica dels darrers cinc cursos) que permet valorar si les millores sn
consistents. Els centres amb un pla d'autonomia de centre (PAC) o un acord de
coresponsabilitat (ACDE) justifiquen l'assoliment dels objectius acordats prioritriament
a partir de la informaci que aporta el SIC.
Correspon a la Inspecci d'Educaci fer anualment una valoraci de l'assoliment dels
objectius establerts per cada centre educatiu i de la millora dels seus resultats, a partir
de l'anlisi dels indicadors de centre que es refereixen als rendiments educatius i a les
avaluacions externes. En aquesta valoraci s'ha de tenir en compte l'autoavaluaci del
centre i la informaci proporcionada per altres indicadors definits pel centre, aix com el
context. Aquesta valoraci es concreta en l'AVAC, que reconeix a cada centre un
determinat nivell d'eficincia segons el grau en qu assoleix els objectius i evoluciona
en la millora dels resultats, en relaci amb la mitjana d'altres centres de la mateixa
tipologia.
En el curs 2015-2016, la valoraci global del centre podr tenir efectes en el
procediment per a l'obtenci de crdits, en el reconeixement dels estadis als professors
dels centres educatius pblics que hagin mostrat un nivell d'implicaci en la millora dels
resultats del centre.
L'avaluaci global diagnstica (AGD) serveix per avaluar el centre en el conjunt, tot i
que no implica l'avaluaci detallada de tots els aspectes. Aquesta avaluaci
648/688
proporciona una visi panormica del centre. En particular, l'avaluaci global

diagnstica s'aplica en centres pblics que en el curs 2015-2016 finalitzen un projecte
d'autonomia de centre. Tamb es podr aplicar en els altres centres, pblics o
concertats, que es determini.
3 L'autoavaluaci dels centres educatius

En el marc de l'autonomia establerta per la Llei d'educaci de Catalunya i el Decret
102/2010, de 3 d'agost, que desplega aquest aspecte, els centres educatius que
presten el Servei d'Educaci de Catalunya han d'avanar en l'elaboraci del seu
projecte educatiu i assolir un major grau d'autonomia pedaggica, organitzativa i de
gesti. Les eines per fer-ho possible sn els diferents documents de planificaci (PEC,
projecte de direcci, programaci general anual i memria anual de centre). Per altra
part, s indispensable l'autoavaluaci i la rendici de comptes.
L'autoavaluaci implica que cada curs escolar hi hagi un pla concret amb objectius
assolibles i mesurables amb indicadors propis del centre. Cal tamb que en finalitzar el
curs es pugui analitzar, mesurar i valorar l'assoliment de les fites que, inspirades en el
projecte educatiu de centre i concretades per quatre cursos en el projecte de direcci i
encara ms detallades en cada programaci general anual, marquin el cam que han
de seguir tots els professionals del centre.
L'autoavaluaci ha de permetre, a l'equip directiu i al claustre, mesurar i valorar els
resultats en funci del context i dels recursos de qu es disposa i reflexionar sobre
l'eficincia del centre. Cal remarcar que alguns dels indicadors del sistema d'indicadors
de centre (SIC) sn fonamentals per a aquest propsit. Tanmateix, el centre ha
d'establir indicadors propis per a aquells objectius que el singularitzen.
3.1 Informaci especfica per als centres pblics

L'autoavaluaci del centre ha de servir tamb per veure com ha evolucionat el centre al
llarg dels quatre cursos escolars d'exercici de la direcci i quin ha estat el nivell
d'eficcia de qui l'ha dirigit. Per aix, en l'avaluaci que s'ha de fer al final del mandat
del director o directora, es considerar la informaci que aporta l'autoavaluaci com un
element ms a prendre en consideraci per part de la Inspecci.
3.2 Informaci especfica per a les escoles oficials d'idiomes

En aplicaci de l'article 55.2 i segents del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres
educatius, les escoles oficials d'idiomes han de dur a terme activitats relatives al seu
projecte d'avaluaci interna, que s'han de centrar especialment en l'anlisi dels
resultats de les proves de certificats, a fi d'emprendre accions de millora del procs
d'ensenyament i aprenentatge. A ms, han de fer les corresponents activitats
d'avaluaci interna en l'mbit de la gesti i de l'organitzaci.
649/688
4 Normativa d'aplicaci (avaluaci de centre)

5686, de 5.8.2010)
Ordre ENS/330/2014, de 6 de novembre, del procediment de promoci docent per
estadis (DOGC nm. 6749, de 13.11.2014)
Convivncia i clima escolar

1 Convivncia i xit escolar. Projecte de convivncia
L'article 30.2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, exposa que tots els
membres de la comunitat escolar tenen el dret a conviure en un bon clima escolar i el
deure de facilitar-lo amb la seva actitud i conducta en tot moment i en tots els mbits de
l'activitat del centre. En aquest sentit, el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia
dels centres educatius disposa, a l'article 23, que les normes d'organitzaci i
funcionament del centre han d'incorporar les mesures de promoci de convivncia.
D'altra banda, la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci, estableix que tots els
centres han d'elaborar un pla de convivncia en el marc del seu projecte educatiu.
En aquest mateix sentit, l'article 18 del Decret 142/2007, de 26 de juny, d'ordenaci
dels ensenyaments de l'educaci primria i l'article 23.3 del Decret 143/2007, de 26 de
juny, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundria insten els centres
educatius a establir, en el projecte educatiu, els principis per elaborar el seu projecte de
convivncia.
El Projecte de convivncia s un document que reflecteix les accions que el centre, en
aplicaci del projecte educatiu i del projecte de direcci vigent, desenvolupa per
capacitar tots els alumnes i la resta de la comunitat educativa en les bases que han de
permetre l'xit personal i social i la gesti positiva de conflictes. Aquestes accions
poden anar adreades a la millora del clima a l'aula, al centre o a l'entorn.
El Projecte de convivncia s un document dinmic. La seva elaboraci no respon a
terminis concrets sin a la necessitat que es percep collectivament amb tota la
comunitat educativa.
Sn nombroses les prctiques reeixides, en matria de convivncia, que els centres de
Catalunya han anat desenvolupant de manera individual o amb el suport de programes
existents.
Per facilitar l'elaboraci del Projecte de convivncia, el Departament d'Ensenyament
posa a l'abast de tots els centres una aplicaci informtica amb instruments de
diagnosi, orientacions i recursos. Aquesta aplicaci respon a un plantejament global i
650/688
integral de la convivncia mitjanant tres nivells d'intervenci: l'aula, el centre i l'entorn,

amb l'objectiu donar continutat i coherncia educativa a les diverses accions.
D'altra banda, tenint en compte la complexitat dels elements que intervenen en la
convivncia, l'aplicaci delimita l'acci a 16 temes, que responen a tres mbits
d'actuaci: valors i actituds, resoluci de conflictes i organitzaci de centre.
Els centres pblics tenen disponible l'aplicaci informtica al Portal de centre.
Els centres privats, els de titularitat d'altres departaments o els de titularitat municipal
2 El centre educatiu acollidor

L'acollida s el conjunt sistemtic d'actituds i actuacions que el centre posa en
funcionament per guiar la incorporaci ptima dels nous membres de la comunitat
educativa en la vida i la cultura quotidianes. En aquest sentit l'acollida no ha de ser
entesa com un fet puntual, sin com un procs continu al llarg de tota l'etapa escolar.
Els processos d'acollida mereixen una atenci especial dins el projecte de convivncia
del centre, perqu afavoreixen l'enriquiment de tots els membres del centre: es
relacionen, es coneixen, creen vincles i progressen plegats.
L'arribada de famlies nouvingudes conjuntament amb la gran mobilitat d'alumnes en
els centres han posat en evidncia, tamb, la importncia dels processos d'acollida.
Aquests processos no van adreats noms als alumnes i a les famlies nouvingudes,
sin tamb a la resta d'alumnes, a les famlies, als docents i al personal d'administraci
i serveis.
Cal remarcar que s imprescindible tenir en compte l'aspecte emocional de l'acollida
inicial, especialment en el cas dels alumnes nouvinguts, per evitar el possible xoc
emocional que suposa l'arribada a un entorn social i cultural completament nou.
D'altra banda, d'acord amb l'article 2 del ttol preliminar de la Llei 12/2009, del 10 de
juliol, d'educaci, els processos d'acollida s'han de regir pels principis de la igualtat
d'oportunitats i la integraci de tots els collectius. Aix mateix, d'acord amb l'article 10
de la mateixa Llei, els centres han de proporcionar una acollida personalitzada als
alumnes nouvinguts.
El projecte lingstic ha de preveure aquells aspectes d'acollida que serveixin per
promoure l'aprenentatge i l's de la llengua catalana com a instrument de comunicaci
en un context multilinge i on es pot establir un tractament de les llenges que doni
resposta a la situaci sociolingstica dels alumnes. El reconeixement d'aquest context
multilinge garanteix la igualtat d'oportunitats i el respecte a la diversitat lingstica i
cultural i la cohesi social.
La programaci general anual del centre ha d'incloure les actuacions d'acollida per a
tots els membres de la comunitat escolar, i tamb aquells processos d'acollida que es
facin en collaboraci amb l'entorn.
651/688
La planificaci de l'acci tutorial ha de contribuir tamb a garantir l'acompanyament

educatiu dels processos d'acollida i d'integraci escolar i social de tots els alumnes.
facilitar els processos d'acollida:
Aplicaci informtica per a l'elaboraci del projecte de convivncia: Acollida

Aplicaci informtica per a l'elaboraci del projecte Escola i Famlia. Junts x
l'Educaci: Acollida per a les famlies
Els centres pblics tenen disponible les aplicacions informtiques dels projectes
educatius al Portal de centre.
tenen disponible les aplicacions informtiques dels projectes educatius al Portal de
centre d'altres titularitats.
3 L'educaci intercultural en un marc de dileg i de convivncia

L'educaci intercultural s una resposta pedaggica a l'exigncia de preparar els
ciutadans perqu puguin desenvolupar-se en una societat plural i democrtica. T com
a finalitat ltima la igualtat en drets, deures i oportunitats de totes les persones en un
marc de valors compartits per a la convivncia. L'educaci intercultural promou espais
d'inclusi que es basen en la igualtat i la necessitat de compartir uns valors comuns
que ajudin a conviure en una mateixa comunitat. Tamb promou l's de la llengua
catalana com a eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilinge, en el marc del
respecte a la diversitat lingstica i cultural, com un element de cohesi i d'igualtat
d'oportunitats.
L'assoliment d'aquest objectiu es veu afavorit si el centre educatiu:
desenvolupa la conscincia d'igualtat;

promou el respecte a la diversitat;
potencia la cultura del dileg i la convivncia;
acompanya en el procs de construcci de personalitats madures amb una
identitat mltiple amb arrels i sentit de pertinena al territori on viuen;
respecta la diversitat cultural en totes les seves formes i, per tant, permet l's de
vestuari o elements simblics, ja siguin de carcter cultural, religis o identitari,
sempre que no impossibilitin la realitzaci de totes les activitats curriculars, la
comunicaci interpersonal, la identificaci personal i la seguretat personal o la dels
altres, o que trenquin de manera ostentosa les normes civicosocials.
Aquest respecte, per, no ha de permetre tolerar els smbols que exalten la
xenofbia o el racisme, o que promouen qualsevol tipus de violncia.
treballar l'educaci intercultural:
652/688
A la pgina de Projectes de la XTEC, hi ha un d'apartat d'interculturalitat que recull

propostes formatives, educatives i recursos.
Mitjanant l'aplicaci informtica per a l'elaboraci del projecte de convivncia:
Educaci intercultural.
Els centres privats, els de titularitat d'altres departaments o els de titularitat
municipal tenen disponible l'aplicaci informtica al Portal de centre d'altres
titularitats.
4 Coeducaci i promoci de la igualtat de gnere

Els centres educatius han de promoure la igualtat d'oportunitats dels alumnes,
incorporar la perspectiva de gnere a l'acci educativa, prevenir i gestionar
comportaments i actituds discriminatoris per ra de gnere i potenciar-ne el
reconeixement, la cooperaci i el respecte mutu. Aquests objectius queden recollits en
el Pla per a la igualtat de gnere del sistema educatiu, aprovat pel Govern el 20 de
gener de 2015.
Aquests principis han d'informar el projecte educatiu del centre, amb la incidncia
corresponent en les programacions d'aula i en les activitats educatives.
Els centres en el procs educatiu han de garantir especialment:
La promoci d'un llenguatge verbal i grfic que tracti equitativament ambds sexes;
L's no sexista dels espais educatius del centre.
La utilitzaci de llibres de text i materials didctics i curriculars que promoguin un
tracte no sexista.
La incorporaci als continguts curriculars de la perspectiva de gnere, dels sabers
de les dones al llarg de la histria i de les tasques de cura envers les persones i els
espais indistintament per part d'ambds sexes.
L'orientaci professional i acadmica no estereotipada i sense discriminacions
sexuals ni socials.
La potenciaci d'una educaci afectiva que afavoreixi la construcci d'una
sexualitat positiva i saludable.
La gesti positiva de situacions de conflicte vinculades a comportaments i actituds
de carcter sexista i d'orientaci afectivosexual.
Els consells escolars de cada centre han de designar una persona d'entre els membres
per impulsar mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i
dones, d'acord amb el que s'estableix en l'article 126.2 de la Llei orgnica 2/2006, de 3
de maig, d'educaci. El Departament d'Ensenyament proporciona accions de formaci
a les persones designades, perqu puguin desenvolupar les seves funcions en
condicions ptimes. La constituci al centre d'una comissi de coeducaci, poltiques
de gnere i d'igualtat d'oportunitats pot afavorir la implementaci d'actuacions
653/688
coeducatives i la implicaci de la comunitat educativa.

El Departament d'Ensenyament impulsa accions i programes de coeducaci que es
troben al web http://www.xtec.cat/web/projectes/coeducacio.
Tamb es poden trobar eines i recursos per treballar la coeducaci per elaborar el
projecte de convivncia, mitjanant l'aplicaci informtica: Coeducaci.
Aix mateix, el Protocol de prevenci, detecci i intervenci enfront de situacions d'odi i
discriminaci ofereix un treball preventiu, amb activitats sobre la no-discriminaci per
raons de gnere i elements de detecci i intervenci davant situacions discriminatries.
5 Promoci de l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginaci

Promoure l'equitat en un centre educatiu s afavorir la igualtat d'oportunitats per
desenvolupar plenament les potencialitats de cada infant o jove i reduir el risc de
qualsevol tipus de marginaci i exclusi. Amb aquest objectiu, cal que els centres cren
les condicions que facin possible que tothom accedeixi a una educaci de qualitat. Aix
es pot aconseguir si el centre est especialment amatent als aspectes segents:
Detectar les necessitats especfiques dels alumnes (fsiques, cognitives, afectives i

relacionals, i socials), preveure'n la tutoria adequada i vetllar pels aspectes
afectius, emocionals i relacionals, fent un mfasi especial en els alumnes ms
vulnerables o amb risc d'exclusi.
Adoptar mesures preventives respecte a l'absentisme escolar i fer-ne un seguiment
acurat. Aquestes mesures poden fer referncia tant a les estratgies del centre per
acollir els alumnes amb dificultats o amb risc d'exclusi, com a les expectatives
dels professors envers aquests alumnes i a la capacitat del centre d'activar accions
positives. Aquestes mesures normalment seran fruit d'un treball coordinat entre els
responsables del centre i els agents de l'entorn implicats.
Fomentar la integraci escolar i social de tots els alumnes i de les famlies.
Collaborar amb els agents i entitats educatives de l'entorn per promoure la
participaci i l'arrelament al territori.
Promoure i collaborar en projectes educatius d'mbit comunitari per millorar la
continutat i la coherncia entre l'educaci formal, no formal i informal, i la
integraci i la cohesi social.
promoure l'equitat, mitjanant aplicaci informtica, per a l'elaboraci del projecte de
convivncia: Inclusi i Absentisme.
654/688
6 Normativa d'aplicaci (convivncia i clima escolar)
Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci (BOE nm. 106, de 4.5.2006).

Articles 121.2, 124.1 i 126.2.
2, 10 i 30.2.
Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infncia i
l'adolescncia (DOGC nm. 5641, de 2.6.2010)
de l'educaci secundaria obligatria. (Correcci d'errada en el DOGC nm. 5515,
pg. 89641, de 27.11.2009) (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007)
5686, de 5.8.2010)
Documents de gesti del centre

1 Introducci
La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educaci i el seu desplegament normatiu (Decret
102/2010, de 3 d'agost d'autonomia dels centres educatius, Decret 155/2010, de 2 de
professional docent i el Decret 39/2014, de 25 de mar, pel qual es regulen els
procediments per definir el perfil i la provisi dels llocs de treball docents) situen la
presa de decisions en el centre educatiu com a element nuclear del sistema educatiu.
L'exercici de l'autonomia per part dels centres, en el marc pels principis rectors del
sistema i orientada a l'xit i excellncia educativa, requereix d'instruments operatius
que permetin l'organitzaci i la gesti del centre per assolir els objectius definits en el
projecte educatiu i retre comptes davant la comunitat i l'administraci educatives.
La legislaci vigent preveu que tots els centres elaborin els seus documents de gesti
com a eines eficaces que els han de permetre un exercici responsable de l'autonomia
reconeguda. Aquests documents sn el projecte educatiu, les normes d'organitzaci i
funcionament, el projecte de direcci vigent, la programaci general i la memria
anuals. En el cas dels centres pblics, el projecte de direcci s la concreci del
projecte educatiu per al perode de mandat dels directors.
2 Les normes d'organitzaci i funcionament del centre (NOFC)
655/688
El projecte educatiu de centre (PEC) s l'element vertebrador del centre i de la seva

activitat i, per tant, en determina l'organitzaci, la gesti i el funcionament.
Correspon al centre educatiu determinar l'estructura organitzativa prpia d'acord amb
els objectius i criteris del seu projecte educatiu. L'organitzaci no s una finalitat en si
mateixa, sin un instrument per desenvolupar i fer possible el projecte educatiu i, en
ltim terme, assolir l'xit educatiu.
Els centres educatius han d'elaborar les normes d'organitzaci i funcionament (NOFC),
d'acord amb el que s'estableix al Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius.
Les NOFC han de contenir elements relacionats amb l'estructura organitzativa del
centre, com per exemple:
a. Criteris organitzatius dels centres pblics:
Estructura organitzativa de govern i de coordinaci
Criteris especfics organitzatius
Les competncies i la composici dels rgans de govern i de coordinaci
Les funcions de govern o de gesti dels rgans unipersonals de direcci
addicionals
El nombre d'rgans unipersonals addicionals de direcci
Concreci de funcions del o de la cap d'estudis
Finalitats addicionals de la coordinaci docent
Formalitzaci dels encrrecs de funcions de la direcci
b. Criteris organitzatius dels centres concertats:

Les funcions atribudes al claustre
L'estructura i les funcions dels rgans de coordinaci docent i de tutoria
c. Criteris i mecanismes pedaggics:

Concreci de l'organitzaci pedaggica
Criteris per a l'organitzaci dels grups d'alumnes
Criteris per a la formaci dels equips docents
Mecanismes de coordinaci docent
Criteris per a l'atenci a la diversitat
Mecanismes per garantir la globalitat de l'acci educativaMecanismes d'acci
tutorial
Mecanismes que han d'afavorir i facilitar el treball en equip del personal del
centre
d. Procediments:
Formulaci, aprovaci, revisi i actualitzaci del PEC
Rendici de comptes al consell escolar amb relaci a la gesti del projecte
educatiu
Aplicaci dels acords de coresponsabilitat
Procediment per cobrir les vacants del consell escolar
656/688
Intervenci del claustre en la formulaci de les NOFC

Determinaci de la manera d'adequar les NOFC dels centres de nova creaci
per fusi d'altres centres pblics
e. Altres elements de l'organitzaci i el funcionament:

La composici i el reglament del consell escolar
Garantia en els centres incomplets de la composici de representants de
professors, mares i pares en el consell escolar
Establiment de comissions d'estudi i informaci en el si del consell escolar i
delimitaci dels mbits d'actuaci i de les seves funcions
Establiment de comissions de treball en el si del claustre de professors i
delimitaci dels mbits d'actuaci i de les seves funcions
Establiment de funcions i rgim de funcionament i de reunions del consell de
direcci
Funci de secretari o secretria en altres rgans collegiats, a ms del consell
escolar i del claustre
Aix mateix, les NOFC han de regular aspectes relacionats amb la participaci de la
comunitat escolar en la vida del centre:
a. Concrecions sobre la participaci en el centre de la comunitat escolar (alumnes,
professors i famlies) i mecanismes de publicitat necessaris perqu les famlies
puguin exercir el dret a ser informades.
b. Concreci de la participaci d'altres professionals d'atenci educativa en el
claustre.
D'altra banda, les NOFC han de concretar les normes de convivncia del centre i
l'aplicaci de mesures per a la promoci de la convivncia i dels mecanismes de
mediaci, i la definici de les faltes lleus dels alumnes i l'establiment de mesures
correctores i sancionadores.
Per ltim, les NOFC poden regular altres aspectes, com els segents:
a. Determinar rgans i procediments de participaci de la comunitat educativa en el
funcionament del centre.
b. Regular la constituci d'altres agrupacions que poden constituir els alumnes, a
banda de les associacions d'alumnes.
c. En els centres pblics, atribuir al claustre de professors, en el marc de
l'ordenament vigent, altres funcions addicionals a les fixades legalment.
d. En els centres privats concertats, atribuir al director o directora, en el marc de
l'ordenament vigent, altres funcions addicionals a les previstes legalment.
657/688
Els projectes i programes d'innovaci que el centre desenvolupa, entesos com a motors
de canvi i de millora de la qualitat, han de quedar recollits en les normes d'organitzaci i
funcionament i, especficament, les concrecions organitzatives i els processos que es
duran a terme per possibilitar l'aplicaci, la implementaci, el seguiment i l'avaluaci
corresponent.
El director o directora del centre pblic o el o la titular del centre privat impulsa
l'elaboraci de les NOFC, amb la participaci del claustre, i de les successives
adequacions d'acord amb les necessitats del projecte educatiu del centre, les aprova
prvia consulta preceptiva al consell escolar i vetlla perqu s'apliquin.
3 El projecte de direcci
La Llei 12/2009, en els articles 143.3 i 144.1, estableix que el projecte de direcci s un
instrument essencial de l'autonomia de centre. Un cop nomenat el director o directora,
la implementaci del projecte de direcci orienta i vincula l'acci del conjunt d'rgans de
govern unipersonals i collegiats del centre (Llei 12/2009, article 144.4).
El projecte de direcci est estretament lligat al projecte educatiu, en concretar-ne el
desplegament durant el mandat del director o directora. D'acord amb la normativa
vigent, el nomenament del director o directora seleccionat per la comissi corresponent
comporta l'aprovaci del projecte de direcci que ha presentat el candidat.
El projecte de direcci vigent que desenvolupa el projecte educatiu, en l'ordenament
jurdic vigent, defineix el marc en qu el director o directora exerceix les seves funcions
(article 142.3 de la Llei 12/2009), en un context de lideratge distribut per l'enfortiment
institucional dels centres educatius.
D'acord amb l'article 144 de la Llei 12/2009, d'educaci, l'article 31 del Decret 102/2010
, d'autonomia dels centres educatius, i els articles 23, 24 i 25 del Decret 155/2010, de la
direcci dels centres educatius pblics i del personal directiu professional docent, per a
l'ordenament, el desplegament i l'aplicaci del projecte educatiu en el perode del
mandat, el projecte de direcci ha de:
precisar els objectius que cal assolir en l'mbit pedaggic, vinculats a la millora
dels resultats educatius, a partir d'una diagnosi actualitzada del centre;
establir les lnies d'actuaci prioritries d'aplicaci del projecte educatiu que s'han
de desenvolupar durant el perode de direcci;
concretar els plantejaments educatius que tingui incorporats el projecte educatiu;
concretar els elements organitzatius que afavoreixin la consecuci dels objectius
fixats, buscant la major sistematitzaci de les activitats del centre;
precisar els indicadors explcits per a l'avaluaci del mandat d'acord amb els
indicadors de progrs establerts en el projecte educatiu, acompanyat dels
mecanismes de rendici de comptes als rgans de participaci i control;
concretar les necessitats derivades del projecte educatiu;
incorporar els elements i mecanismes necessaris per aprofundir l'exercici del
658/688
lideratge distribut i per fomentar la participaci de la comunitat escolar;

incloure, si escau, previsions de modificaci del projecte educatiu.
D'acord amb el projecte de direcci vigent, els rgans de govern poden definir els
procediments per aplicar el projecte educatiu i condicionar-ne l'aplicaci si, en funci de
les necessitats del centre, s'estableixen acords de coresponsabilitat amb l'Administraci
educativa.
Els projectes de direcci en els centres de nova creaci sense projecte educatiu propi
han de preveure'n l'elaboraci durant el mandat del director o directora nomenat, que
ha de formular una proposta de projecte educatiu inicial del centre (article 144.2 de la
Llei 12/2009 i article 23.3 del Decret 155/2010).
La persona designada amb carcter extraordinari per exercir la direcci d'un centre o la
designada per a un centre de nova creaci, sense procs de selecci, ha de presentar
abans d'acabar el primer trimestre del curs escolar un projecte de direcci per al
perode al qual s'estn el seu nomenament (Decret 155/2010, articles 19.3 i 20.3).
En cas de nomenament amb carcter extraordinari per a un curs escolar, el projecte de
direcci es pot referir exclusivament a la programaci anual d'activitats, en
concordana amb el projecte educatiu de centre (Decret 155/2010, article 23.4).
El projecte de direcci es concreta, cada curs, mitjanant les programacions generals
anuals, que han de permetre assolir els objectius formulats.
4 La programaci general anual

Els centres han d'elaborar la programaci general anual d'acord amb el que estableix
l'article 10 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius, en la qual es recull
la concreci de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i el
funcionament del centre per al curs escolar corresponent, dels diferents mbits de
l'autonomia de centre, d'acord amb el projecte educatiu i, en els centres pblics,
d'acord amb el projecte de direcci vigent:
Autonomia pedaggica: concreci anual dels objectius del PEC i del currculum,
aix com de tots els plans d'actuaci acordats i aprovats.
Autonomia organitzativa: concreci anual de totes les prioritats dels projectes i
normes i la previsi de totes les activitats de l'horari escolar.
Autonomia de gesti de recursos: la concreci de recursos destinats per a les
diferents actuacions, els responsables i els mecanismes de seguiment, aix com els
indicadors i procediments per a l'avaluaci dels processos i dels resultats, a partir
dels indicadors definits en el projecte de direcci i dels indicadors de progrs del
projecte educatiu.
El director o directora del centre pblic o el o la titular del centre concertat aproven la
programaci general anual prvia consulta al consell escolar del centre, en una data no
posterior al 15 d'octubre.
659/688
En els centres pblics, el claustre formula propostes i aprova la concreci del

currculum i els aspectes educatius.
Correspon al consell escolar del centre l'avaluaci de la programaci general anual.
Els directors dels centres pblics i els titulars i els directors dels centres privats
concertats, com a responsables de dirigir i coordinar l'aplicaci de la programaci
general anual, han de garantir que la comunitat escolar s informada del contingut de la
programaci general anual i del resultat de la seva avaluaci.
5 La memria anual
Els centres que conformen el Servei d'Educaci de Catalunya o que imparteixen
ensenyaments postobligatoris sostinguts amb fons pblics recullen en la memria
anual, que ha d'estar elaborada no ms tard del 30 de setembre, l'avaluaci de
l'assoliment dels objectius que s'han previst en la programaci general anual, d'acord
amb els criteris, els indicadors i els procediments d'avaluaci definits en el projecte
educatiu de centre i, en el cas dels centres pblics, concretats en el projecte de
direcci.
El consell escolar supervisa i avalua el desenvolupament de la programaci anual, en
l'mbit docent i en l'mbit administratiu, i dels resultats que se n'obtenen, que han de
quedar recollits en la memria anual.
En els centres pblics, correspon al claustre de professors l'avaluaci del
desenvolupament i dels resultats dels aspectes educatius de la programaci general
anual.
El director o directora ha de promoure processos participatius en l'avaluaci de la
programaci anual, en la formulaci de propostes de millora i n'ha d'informar la
comunitat escolar.
6 Acords de coresponsabilitat
El projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius pblics (PMQCE) t
com a finalitat millorar els resultats educatius, reduir l'aband escolar prematur i
potenciar la cohesi social en els centres educatius pblics.
D'acord amb el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, a
mesura que els PMQCE o plans d'autonomia de centre finalitzen la seva vigncia, el
Departament d'Ensenyament impulsa i prioritza acords de coresponsabilitat amb
centres educatius per a l'aplicaci del projecte educatiu d'acord amb el projecte de
direcci, a fi que es desenvolupin estratgies orientades a assegurar l'equitat i a
millorar els resultats educatius en entorns de caracterstiques socioeconmiques i
culturals especialment desafavorides o singulars, o projectes d'excellncia educativa
que aportin experincies de qualitat al sistema educatiu.
660/688
Els equips directius dels centres educatius, que formalitzen amb el Departament
d'Ensenyament un acord de coresponsabilitat (Resoluci de 20 de febrer de 2014, que
estableix el marc per a la formalitzaci d'acords de coresponsabilitat amb els centres
educatius de titularitat de la Generalitat de Catalunya, i per a l'aplicaci del projecte
educatiu del centre d'acord amb el projecte de direcci), de vigncia vinculada a la del
mandat del director o directora del centre, apliquen, en el marc del seu projecte
educatiu i d'acord amb el projecte de direcci que n'ordena el desplegament i
l'aplicaci, un pla d'actuaci on es defineixen els objectius, les estratgies i les activitats
per aconseguir-los.
La concreci anual d'aquest pla d'actuaci d'acord amb el projecte de direcci s, per a
l'equip directiu d'aquests centres, l'element de referncia fonamental per elaborar la
programaci general anual; l'equip directiu ha d'avaluar-ne el grau d'assoliment dels
objectius i el director o directora ha de retre'n comptes al consell escolar i a
l'Administraci educativa, mitjanant una memria avaluadora que forma part de la
memria anual de centre, en els termes establerts en l'acord.
7 Normativa d'aplicaci (documents de gesti del centre)

5686, de 5.8.2010)
del personal directiu professional docent (DOGC nm. 5753, de 11.11.2010)
perfil i la provisi dels llocs de treball docents (DOGC nm. 6591, de 27.3.2014)
Resoluci de 20 de febrer de 2014, que estableix el marc per a la formalitzaci
d'acords de coresponsabilitat amb els centres educatius de titularitat de la
Generalitat de Catalunya, i per a l'aplicaci del projecte educatiu del centre d'acord
amb el projecte de direcci
El tractament i l's de les llenges al sistema educatiu. El

projecte lingstic
1 Introducci
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, en el ttol II, del rgim lingstic del sistema
educatiu de Catalunya, estableix el rgim lingstic del sistema educatiu i, a l'article 14,
determina que els centres pblics i els centres privats sostinguts amb fons pblics han
d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingstic que emmarqui el
tractament de les llenges al centre.
661/688
2 El projecte lingstic
El projecte lingstic de qu han de disposar els centres en el marc del seu projecte
educatiu s'ha d'ajustar al que estableixen els articles 10, 11, 12 i 16 de la Llei 12/2009,
del 10 de juliol, i l'article 5.1.e del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels
centres educatius.
El projecte lingstic ha de recollir els aspectes segents:
El paper de la llengua catalana, i de l'occit a l'Aran, com a eix vertebrador d'un

projecte educatiu plurilinge.
El tractament de les llenges, tant les curriculars com les no curriculars, en els
espais d'educaci formal i no formal del centre.
Els aspectes d'organitzaci i de gesti que tinguin repercussions lingstiques.
Tenint en compte els objectius prioritaris del sistema educatiu, els centres han de
prendre en consideraci, pel que fa a les qestions lingstiques, els aspectes
segents:
a. El catal, com a llengua prpia de Catalunya, i l'occit a l'Aran, s la llengua
normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema
educatiu i cal garantir, en finalitzar l'ensenyament obligatori, el ple domini de les
llenges oficials catalana i castellana i occitana a l'Aran. En la documentaci que
hagin d'expedir, els centres s'ajustaran al que determinen els articles 16.4 i 16.5
de la Llei d'educaci.
b. L'aprenentatge de, com a mnim, una llengua estrangera, la introducci d'una
segona llengua estrangera i la formaci de parlants plurilinges respectuosos amb
la interculturalitat, amb una actitud positiva vers la diversitat lingstica i amb el
desig d'aprendre altres llenges.
c. Una visi estratgica que integri el treball de les rees de llengua i el treball
integrat de la llengua amb el contingut des de totes les rees tenint en
consideraci totes les accions de l'mbit comunicatiu i lingstic.
En el projecte lingstic cal explicitar:
1. L's del catal i de l'occit a l'Aran, com a llenges vehiculars i d'aprenentatge
normalment emprades en totes les activitats internes i externes de la comunitat
educativa: activitats orals i escrites, exposicions dels professors, material didctic
fsic i virtual, llibres de text i activitats d'aprenentatge i d'avaluaci, reunions,
informes i comunicacions, en la interacci entre docents i alumnes i en la
formaci, etc.
2. L's habitual de la llengua catalana, o de l'arans a l'Aran, en les activitats
662/688
administratives i les comunicacions entre el centre i l'entorn, sens perjudici del que
determinen els articles 16.4 i 16.5 de la Llei d'educaci. Cal establir els criteris i
les pautes d's de la llengua catalana o de l'arans per a tots els membres de la
comunitat educativa.
3. La generalitzaci dels enfocaments competencials en l'ensenyament de les
llenges, tant en l'oral com en la lectura i escriptura.
4. La definici dels objectius per nivells o cicles, i als graus mitj i superior de
formaci professional, pel que fa a l'adquisici de les llenges, fent referncia a
les programacions i assegurant la continutat i la coherncia de les estratgies
metodolgiques. Cal determinar escenaris d'aprenentatge que explicitin una
progressi real de continguts al llarg de totes les etapes educatives, amb
propostes de seguiment, avaluaci i millora i que facilitin contextos reals d's de
les llenges.
5. Les metodologies i els agrupaments dels alumnes, que correspon establir al
centre, per afavorir les interaccions per millorar l'aprenentatge i l's de les
llenges, aix com els aspectes organitzatius i de coordinaci que se'n derivin
(espais per a la coordinaci de nivell, de cicle, o de projecte si escau).
6. La determinaci de les diferents accions escolars de dinamitzaci lingstica i
comunicativa en tots els mbits educatius per incrementar el domini de les
llenges a Catalunya i la determinaci dels contextos d's i d'aprenentatge
lingstic diversificats per a la prctica de les diferents llenges i les estratgies
per organitzar-los en els diferents mbits i espais presencials o virtuals.
7. Les accions d'associaci amb altres centres, la mobilitat dels alumnes i la
formaci dels professors.
El projecte lingstic tamb ha de recollir el segent:
1. En els centres en qu el catal no s la llengua de la majoria dels alumnes, l's de
les estratgies educatives d'immersi lingstica per proporcionar als alumnes, de
manera sistemtica, les ajudes necessries per vehicular-ne els aprenentatges a
partir de la llengua segona, tal com estableix l'article 15 de la Llei d'educaci.
2. Les estratgies de comunicaci per a la implicaci i el comproms dels professors,
de les famlies i de la resta de la comunitat educativa en l'assoliment de l'objectiu
final: garantir la igualtat d'oportunitats dels alumnes.
3. Els mecanismes que s'utilitzen per traslladar, als professionals encarregats de la
663/688
gesti d'activitats no docents (menjador escolar, activitats extraescolars, etc.), la

informaci sobre els usos lingstics de l'escola que recull el projecte lingstic, en
qu cal destacar el valor educatiu i marcar lnies d'intervenci per assegurar
situacions d'exposici a les llenges prioritzades al projecte lingstic, en facilitin
l's, motivin els alumnes i que n'afavoreixin la competncia comunicativa.
4. Explicitar les actuacions educatives per a la convivncia en diversitat i
plurilingisme.
5. La coordinaci amb institucions, xarxes i entitats nacionals i internacionals per
dissenyar, aplicar i avaluar programes i projectes especfics de foment de
l'aprenentatge informal i no formal de les llenges.
6. L'impuls de les actuacions que es deriven de l'existncia de plans educatius
d'entorn o d'altres plans socioeducatius en qu el centre s'hagi implicat per travar
xarxes de relaci entre el teixit social i, alhora, afavorir l's de la llengua catalana
en totes les activitats que s'adrecen a la comunitat educativa.
7. El reconeixement i la promoci de les llenges familiars dels alumnes de
procedncia estrangera i la valoraci del bagatge lingstic i cultural diferenciat
que aporten al centre escolar, amb la incorporaci d'aquestes llenges a l'mbit
escolar i amb l'adaptaci de la comunicaci del centre a les famlies quan
escaigui.
3 La participaci en projectes i programes plurilinges

Per desenvolupar el projecte lingstic els centres poden dissenyar projectes o
participar en programes impulsats pel Departament d'Ensenyament o altres organismes
que s'adrecen a millorar la competncia lingstica dels alumnes i afavorir i consolidarne el plurilingisme.
En aquests casos, correspon als centres el segent:
1. Determinar els compromisos de continutat, formaci i participaci que es deriven
de la implicaci en el projecte o programa, que necessriament ha d'estar
emmarcat en el projecte educatiu del centre, i integrat en el projecte lingstic. La
sollicitud d'ajuts i subvencions per dur a terme projectes especfics d'impuls a les
llenges estrangeres requereixen l'aprovaci del consell escolar.
2. Establir criteris per treballar conjuntament tots els professors de les rees
lingstiques i promoure acords i criteris per a la coordinaci, la docncia i el
treball conjunt amb els professors de matries no lingstiques, especialment en
664/688
relaci amb les metodologies integrades de llenges i de llengua i continguts.

3. Fer difusi en el centre i a l'entorn de les activitats i materials elaborats i
promoure'n la visibilitat en els espais virtuals del centre, en el de les entitats de
l'entorn proper i en xarxes internacionals de construcci collectiva del
coneixement i l'expertesa docent.
4. Promoure, conjuntament amb les persones amb responsabilitats en la coordinaci
de llengua, interculturalitat i cohesi social del centre i la persona de referncia de
llenges estrangeres dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan
competent del Consorci d'Educaci, les activitats de recerca, de mobilitat,
d'associaci escolar i de creaci de xarxes i grups de reflexi sobre la prctica
docent per aprofundir en la reflexi pedaggica.
4 Els programes internacionals

Els centres han de garantir que l'alumne que marxa temporalment a l'estranger, en
virtut d'un projecte internacional en qu participa (per exemple, Erasmus +), romangui
matriculat en el centre d'origen.
El centre ha de garantir, a travs de la comissi o junta d'avaluaci, prenent en
consideraci els resultats d'avaluaci en el centre o centres estrangers, l'avaluaci de
l'alumne en el curs corresponent. Igualment, quan el centre rebi alumnes estrangers
per un perode superior a un mes, els ha d'inscriure en l'aplicaci de matrcula del
centre per garantir-ne les cobertures legals de l'escolaritzaci.
5 Els suports lingstics complementaris

Els centres que, dins o fora de l'horari escolar, disposen d'auxiliars de conversa d'altres
pasos, de voluntaris lingstics, de practicants de msters universitaris internacionals o
de professors complementaris de llenges d'origen, han de vetllar per l'acollida
adequada d'aquests professionals, perqu es coordinin amb la resta del claustre i per la
coherncia de les seves activitats en relaci amb el projecte lingstic del centre.
6 Homologaci del batxillerat i del baccalaurat francs (Batxibac) i altres

programes lingstics
Els centres que tenen concedida l'homologaci del batxillerat i del baccalaurat francs
(Batxibac) tenen preferncia en l'assignaci d'auxiliars de conversa en aquesta llengua,
sempre que ho demanin dins dels terminis establerts.
De la mateixa manera, els centres que participen en programes de promoci del
665/688
plurilingisme tenen preferncia en l'assignaci d'auxiliars de conversa, sempre que ho

demanin dins dels terminis establerts i sempre que els recursos disponibles ho
permetin.
7 L'atenci lingstica individualitzada en el primer ensenyament

Quan una famlia ho solliciti, els equips directius o els titulars dels centres han
d'adoptar les mesures organitzatives pertinents per prestar l'atenci individualitzada en
castell en el primer ensenyament a qu fa referncia l'article 11.4 de la Llei
d'educaci, de manera que es faci compatible la pertinena al grup classe amb
l'especificitat dels aprenentatges d'aquests alumnes.
El director o directora del centre ha de comunicar als serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al Consorci d'Educaci les necessitats derivades de l'organitzaci de
l'atenci individualitzada en castell en el primer ensenyament que no puguin ser
ateses amb els recursos propis del centre.
8 L'atenci als alumnes de procedncia estrangera

Es considera nouvingut aquell alumne que s'ha incorporat per primera vegada al
sistema educatiu a Catalunya en els darrers vint-i-quatre mesos o, excepcionalment,
quan procedeix d'mbits lingstics i culturals molt allunyats del catal, quan s'hi ha
incorporat en els darrers trenta-sis mesos.
Correspon a cada centre preveure les mesures especfiques destinades a assegurar un
bon acolliment dels alumnes nouvinguts, entre les quals hi ha, a partir del cicle mitj, el
recurs de l'aula d'acollida. Al web de la XTEC, els centres educatius disposen
d'informaci seleccionada i actualitzada a l'apartat "Alumnat nouvingut" i als documents
"Projecte de convivncia. Acollida" i "Aules d'acollida".
En el procs d'incorporaci d'alumnes d'origen estranger als centres educatius hi ha
tamb alumnes de procedncia estrangera, no estrictament nouvinguts, que no tenen
com a llengua familiar cap de les llenges oficials a Catalunya i que poden necessitar
un suport lingstic per seguir el currculum ordinari:
Alumnes de 1r i 2n de primria no castellanoparlants que han iniciat l'escolaritzaci

a Catalunya, per que tenen un coneixement molt limitat de les dues llenges
oficials i que, per tant, necessiten un suport especfic en l'mbit lingstic i
relacional, especialment pel que fa a la llengua oral.
Alumnes de cicle mitj i cicle superior de primria i d'ensenyament secundari
obligatori no castellanoparlants que es troben en les dues situacions segents:
S'han incorporat tardanament al sistema educatiu a Catalunya i no tenen com
a llengua familiar cap de les llenges oficials de Catalunya.
Tot i que es tracti d'alumnes que han superat els dos anys o, excepcionalment,
666/688
els tres anys d'estada a l'aula d'acollida, es troben en procs d'assolir el domini
del llenguatge acadmic que es necessita per accedir al currculum ordinari.
Alumnes de cicle mitj i cicle superior de primria i d'ensenyament secundari

obligatori d'origen estranger que, tot i haver estat escolaritzats a Catalunya en
algun moment, han fet posteriorment part de l'escolaritzaci en un altre estat.
Alumnes de procedncia estrangera que s'incorporen al sistema educatiu de
Catalunya a l'ensenyament postobligatori.
Algunes de les formes organitzatives que es poden posar en prctica per dur a terme
els suports lingstics que s'inclouen dins d'aquest apartat sn l'atenci individualitzada,
els grups de conversa, els agrupaments flexibles i el suport dins de l'aula ordinria
(especialment en els primers cursos de primria). Caldr coordinar, si escau, l'aula
d'acollida amb les actuacions de suport lingstic.
Consideracions generals:
s prioritria l'atenci als alumnes nouvinguts que s'han d'atendre a les aules
d'acollida.
El director o directora del centre ha de nomenar com a referent un coordinador o
coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesi social que, conjuntament amb
l'equip directiu, participi en l'organitzaci i optimitzaci del recurs i que propici la
coherncia i la continutat dins del centre educatiu.
El centre pot comptar amb el suport de l'assessor o assessora LIC pel que fa a les
orientacions metodolgiques i organitzatives.
El pressupost del centre ha de garantir i preveure la dotaci econmica per a l'aula
d'acollida.
L'adaptaci del currculum a les necessitats immediates d'aprenentatge dels
alumnes nouvinguts i dels alumnes de procedncia estrangera en general quan
escaigui pot fer molt convenient l'elaboraci i aplicaci d'un pla individualitzat.
L'avaluaci dels processos d'aprenentatge d'aquests alumnes s'ha de dur a terme
amb relaci als objectius del seu pla individualitzat i a les adaptacions que s'hagin
fet del currculum.
9 Normativa d'aplicaci (el tractament i l's de les llenges al sistema educatiu. El

projecte lingstic)
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci: ttol II, del rgim lingstic del sistema
educatiu de Catalunya, articles del 9 al 18 (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009)
Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius: article 5.1
(DOGC nm. 5686, de 5.8.2010)
Innovaci pedaggica
667/688
1 La innovaci pedaggica
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, facilita el marc institucional estable i
adequat per a la millora sistemtica de la qualitat del sistema educatiu catal. Els
articles 84 i 85 estableixen que cal afavorir que l'acci educativa es desenvolupi en un
marc que estimuli la innovaci, consolidi les bones prctiques i estableixi el marc
reglamentari per reconixer els centres de referncia educativa.
S'entn per innovaci pedaggica un procs planificat de canvi i renovaci que es
fonamenta en la recerca, que respon a l'evoluci social, que condueix a obtenir una
millora en la qualitat del sistema educatiu i que pot ser transferible a la resta de centres
educatius.
El Departament d'Ensenyament estableix les modalitats, els criteris i els requisits, i en
regula el procediment per reconixer i certificar la innovaci pedaggica dels centres
educatius i dels professors. Per fer-ho, es preveuen les tres modalitats segents:
Prctiques educatives de referncia: sn iniciatives dels professors, vinculades al

projecte educatiu de centre, que evidencien la millora educativa en els entorns
d'aprenentatge.
Projectes d'innovaci pedaggica: sn iniciatives d'un centre educatiu o d'un grup
de centres. El projecte ha de formar part de manera explcita del projecte educatiu
de centre, respondre a objectius de millora prviament fixats en un pla d'acci i
aportar evidncies de la millora que ha significat per al centre o centres en termes
d'organitzaci, de gesti educativa o de millora de les competncies dels alumnes.
Programes d'innovaci pedaggica: sn plans d'acci, que prioritza i impulsa el
Departament d'Ensenyament, que tenen com a finalitat l'adequaci del sistema
educatiu al canvi i a l'evoluci social i la millora dels resultats acadmics dels
alumnes.
Entre els projectes i programes d'innovaci actualment vigents hi ha els segents:
Comunitats d'aprenentatge
Salut integral (SI)
Xarxa de competncies bsiques
Acords de coresponsabilitat
Impuls de la lectura
Pla educatiu d'entorn (centres que en formen part)
Biblioteca escolar "punt edu"
Innovaci a la formaci professional
Pla catal d'esport a l'escola
Servei comunitari
Pla salut escola i comunitat
Promoci escolar del poble gitano
668/688
D'acord amb l'article 85 de la Llei 12/2009, els centres que acreditin la innovaci en les
modalitats esmentades tindran la consideraci de centres de referncia educativa, amb
relaci a la formaci inicial dels nous professors.
El Departament d'Ensenyament disposa d'un nou servei educatiu, el Centre de
Recursos Pedaggics Especfics de Suport a la Innovaci i la Recerca Educativa (
CESIRE), que t com a finalitat conixer la recerca en didctica, i promoure'n i
difondre'n els resultats i adequar-los a les necessitats dels professors per impulsar la
innovaci educativa. Aquest Centre tamb dissenya i difon activitats i recursos didctics
de suport per als professors en la seva tasca docent, especialment relacionats amb
l'adquisici de les competncies bsiques dels alumnes.
2 Normativa d'aplicaci (innovaci pedaggica)

Decret 155/1994, de 28 de juny, pel qual es regulen els serveis educatius del
Ordre ENS/354/2014, de 5 de desembre, de creaci del Centre de Recursos
Pedaggics Especfics de Suport a la Innovaci i la Recerca Educativa (DOGC
nm. 6769, de 12.12.2014)
Objectius prioritaris del sistema educatiu i projecte educatiu

de centre
1 Objectius prioritaris del sistema educatiu
Els objectius prioritaris del sistema educatiu catal sn l'xit escolar i l'excellncia
educativa, mitjanant el desenvolupament mxim de les capacitats de tots i cadascun
dels alumnes com a principi fonamentador de l'equitat i garantia, alhora, de la cohesi
social.
Tenint en compte aquests objectius prioritaris, els centres, seguint el principi de l'escola
inclusiva i d'acord amb les seves caracterstiques, han de concretar en les actuacions
els aspectes segents, recollits en el document "Ofensiva de pas a favor de l'xit
escolar":
El catal, com a llengua prpia de Catalunya, s la llengua normalment emprada

com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu. En finalitzar
l'ensenyament obligatori, s'ha de garantir el ple domini de les llenges oficials
catalana i castellana.
La innovaci metodolgica i didctica a les aules per adquirir les competncies
bsiques, que han de contribuir al desenvolupament personal de tots i cadascun
669/688
dels alumnes. Prioritriament, les comunicatives bsiques dels mbits lingstic,

matemtic, cientificotecnolgic, social, artstic, d'educaci fsica i de la cultura i
valors, i tamb les dels mbits transversals digital i personal i social, per afavorir la
continutat formativa. La lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes
les rees i matries curriculars i la consolidaci d'un temps de lectura independent,
diria i reflexiva, que formi lectors capaos d'accedir al contingut de qualsevol text i
que valorin l'hbit lector.
Accions de dinamitzaci lingstica i comunicativa en els mbits acadmics i
d'interculturalitat per afavorir el plurilingisme efectiu dels alumnes i incrementar el
domini de les llenges a Catalunya d'acord amb el Marc europeu com de
referncia.
La personalitzaci dels aprenentatges a travs de l'atenci individualitzada per
donar la resposta educativa amb atenci metodolgica adequada a les necessitats
de tots els alumnes, l'orientaci educativa i l'acci tutorial.
L'emprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a l'autoconeixement
de l'alumne, per afavorir-ne la creativitat i la innovaci.
La cultura avaluativa i la rendici de comptes per millorar, a travs de la planificaci
i el disseny d'estratgies d'autoavaluaci fonamentades en el sistema d'indicadors,
les avaluacions censals de competncies bsiques, l'avaluaci diagnstica i els
indicadors de progrs del centre per a la prioritzaci d'objectius en la programaci
general anual i en els processos d'aula.
El creixement professional a travs de la formaci contnua que s'orienti a les
necessitats educatives dels alumnes, afavorint-ne l'autoformaci en el centre a
partir de la diagnosi de les necessitats del centre per transferir-les a l'aula.
La implicaci i el comproms de la famlia en l'escolaritzaci i el seguiment de
l'evoluci acadmica i personal de l'alumne, a travs de la carta de comproms
educatiu i l'impuls d'altres estratgies, i tamb la participaci en la vida del centre.
La relaci del centre i l'entorn per afavorir respostes integrals i comunitries als
reptes educatius, adequades al context, amb la collaboraci i el treball en xarxa
entre els centres, els agents socioeducatius, les entitats del territori i el teixit
productiu.
La prevenci i la reducci de l'absentisme i l'aband escolar amb estratgies i
actuacions educatives i organitzatives que impliquin el centre, les famlies i els
serveis socials.
El Decret d'autonomia dels centres educatius i el Decret de la direcci dels centres

educatius pblics sn el marc normatiu reglamentari en qu s'ordena la presa de les
decisions que han d'adoptar els rgans competents de cada centre per complir els
objectius prioritaris enunciats.
2 El projecte educatiu de centre (PEC)
670/688
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci (article 91) estableix que tots els centres
vinculats al Servei d'Educaci de Catalunya han de disposar de projecte educatiu.
Els centres del sistema educatiu catal han de recollir els principis rectors del sistema
educatiu que s'estableixen a l'article 2 de la Llei 12/2009. A ms, els centres de
titularitat pblica hi han d'incloure els principis especfics que s'estableixen a l'article 93
de la Llei 12/2009.
El projecte educatiu, que s la mxima expressi de l'autonomia dels centres, recull la
identitat del centre, n'explicita els objectius, n'orienta l'activitat i hi dna sentit amb la
finalitat que els alumnes assoleixin les competncies bsiques i el mxim aprofitament
educatiu, d'acord amb el marc proporcionat pel Decret 102/2010, de 3 d'agost,
d'autonomia dels centres educatius, que situa la presa de decisions en l'mbit del
centre per enfortir la instituci escolar i el lideratge educatiu.
En aquest sentit, el projecte educatiu de centre s el document estratgic marc de la
instituci escolar que concreta, interpreta i aplica les previsions de la normativa vigent
als trets caracterstics del centre, d'acord amb les necessitats educatives dels alumnes i
els objectius del centre. L'organitzaci i la gesti dels centres han d'orientar-se a assolir
aquests objectius.
La normativa que regula el contingut, l'elaboraci, la difusi i la implicaci dels diferents
agents de la comunitat escolar en el PEC s la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci
(articles 91-95). La legislaci bsica estatal sobre el PEC s als articles 120 i 121 de la
Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci.
Els ttols 1 i 4 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius,
concreten les previsions de la Llei d'educaci de Catalunya en relaci amb l'aplicaci
del projecte educatiu en els centres que conformen el Servei d'Educaci de Catalunya.
El projecte de direcci, com estableix l'article 23 del Decret 155/2010, de 2 de
professional docent, ha d'ordenar el desplegament i l'aplicaci del PEC durant el seu
perode de vigncia.
Els decrets que regulen l'ordenaci curricular i les ordres d'avaluaci consegents
estableixen aspectes relatius a les concrecions curriculars, l'atenci a la diversitat,
l'orientaci i l'avaluaci que el PEC ha de contenir.
A l'apartat Normativa d'aplicaci (objectius prioritaris del sistema educatiu i projecte
educatiu de centre) s'especifica tota la normativa reguladora del projecte educatiu de
centre.
De manera sinttica, el projecte educatiu de centre ha d'incloure els elements
segents:
Definici institucional: la identitat del centre, el carcter propi, les caracterstiques

del centre, els elements de context i les necessitats educatives dels alumnes.
Objectius del centre: les prioritats i els plantejaments educatius en termes d'equitat
671/688
i d'excellncia, de coeducaci, de convivncia, d'inclusi i d'atenci a la diversitat.

Criteris per a la concreci i el desenvolupament dels currculums, l'organitzaci
pedaggica, l'estructura organitzativa prpia, els aspectes relacionats amb la
singularitat dels ensenyaments del centre, l'aprenentatge de la convivncia, la
collaboraci entre els sectors de la comunitat educativa, la relaci del centre amb
l'entorn social i, en el cas dels centres pblics, les seves implicacions en la definici
de llocs de la plantilla docent amb perfils professionals singulars.
Projecte lingstic de centre: el tractament de les llenges al centre d'acord amb la
normativa vigent, que es concreta a partir de la realitat sociolingstica de l'entorn.
Sistema d'assegurament de la qualitat que es fonamenta en els indicadors de
progrs que proporcionen informaci rellevant i ajuda en la presa de decisions: de
context (permeten la interpretaci i la correlaci dels altres indicadors), de recursos
(mesuren l'eficincia en l's i la gesti), de processos (mesuren l'eficcia i
l'eficincia en relaci amb els resultats) i de resultats (mesuren el grau d'assoliment
dels objectius del centre i el comparen amb els estndards).
En els centres pblics correspon al director o directora formular la proposta inicial del
projecte educatiu i fer-ne les modificacions i adaptacions corresponents, impulsar-ne
l'elaboraci tot garantint la participaci de la comunitat escolar i aprovar-ne la proposta
definitiva.
El claustre de professors rgan de participaci dels professors en el control i la gesti
de l'ordenaci de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del
centre interv en l'elaboraci i modificaci del projecte educatiu i aprova els aspectes
pedaggics dels documents de gesti del centre, en especial del projecte educatiu i de
les actualitzacions.
Correspon al director o directora del centre la competncia d'aprovar la proposta de
projecte educatiu, prvia consulta preceptiva al consell escolar del centre rgan de
participaci de la comunitat escolar en el govern del centre, el qual expressa el suport
al projecte per una majoria de les tres cinquenes parts dels membres.
El director o directora aprova el projecte educatiu mitjanant resoluci motivada davant
del consell escolar. Tamb cal seguir el mateix procediment per aprovar la resta de
documents de gesti normes d'organitzaci i funcionament, projecte de gesti i
programaci general anual, per en aquest cas el suport a la proposta corresponent
per part del consell escolar pot ser per majoria simple.
En els centres privats sostinguts amb fons pblics el titular del centre s qui aprova el
PEC, un cop s'ha escoltat el consell escolar, que t funcions d'assessorament i
consulta.
Els centres disposen d'autonomia per definir el procs d'elaboraci del PEC, tot
respectant el principi de participaci dels diferents sectors de la comunitat escolar. Els
processos participatius afavoreixen el comproms i la implicaci de les persones en
l'aplicaci dels projectes. El procediment d'aprovaci, revisi i actualitzaci del PEC ha
d'estar recollit a les normes d'organitzaci i funcionament del centre.
672/688
D'acord amb les disposicions transitries primera i segona del Decret 102/2010, de 3
d'agost, d'autonomia dels centres educatius, en el termini de quatre anys des de
l'entrada en vigor d'aquest Decret, tots els centres han d'haver adaptat les seves
normes d'organitzaci i funcionament, i els centres pblics n'han d'adaptar gradualment
l'estructura organitzativa a les previsions d'aquest Decret, tenint en compte el projecte
educatiu i les concrecions del projecte de direcci.
Els directors o titulars dels centres han de preveure els mecanismes oportuns per
adequar el PEC a l'ordenament jurdic vigent i, alhora, les actuacions necessries per
donar a conixer el contingut als sectors de la comunitat escolar: personal, alumnes i
famlies. El PEC orienta i vincula les actuacions de tots els membres de la comunitat
escolar, que l'han de respectar. L'exercici professional del personal i les seves funcions
es desenvolupen d'acord amb la normativa vigent i d'acord amb els principis, valors,
objectius i continguts del PEC.
El PEC ha d'estar a disposici de l'Administraci educativa, la qual ha de requerir la
que es modifiqui si no s'ajusta a l'ordenament vigent.
Tot i ser legalment preceptiu noms per als centres sostinguts amb fons pblics, es
recomana que els centres privats no sostinguts amb fons pblics disposin d'un projecte
educatiu, amb contingut i finalitats equiparables als que s'estableixen a l'article 91 de la
Llei 12/2009 i a l'article 5 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres
educatius.
3 Normativa d'aplicaci (objectius prioritaris del sistema educatiu i projecte

educatiu de centre)
Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci: articles 1, 2, 6 bis, 22, 40, 58, 118,
120, 122 bis, 123, DA 4a, DF 1a i DF 4a (autonomia); 15, 84, 120, 121, 122 bis,
132 i DF 1a (projecte educatiu); 116, 119, 126, 127, 129, 131, 132, 138, 147, DA
27a, DT 6a i DF 1a (consell escolar); 119, 121, 126, 127, 128, 129, 131, 132, 135 i
DA 17a (claustre de professors), i 104, 116, 122, 122 bis, 123, 126, 127, 128, 129,
131, 132, 133, 134, 135, 136, 137, 138, 139, DA 12a, DT 2a, DT 6a i DF 1a
(directors).
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009): articles
del 91 al 95 (projecte educatiu); 14.1 (projecte lingstic); 22.2.d (alumnes); 25.1 i
25.3 (famlies); 28.3, 29.1.a i 29.2.a (exercici de la funci docent); 30.1
(convivncia); 53.2 (currculum); 56.6 (educaci infantil); 57.4 (llenges); 76.1
(adscripci de centres); 77.2 (criteris pedaggics); 78.2, 79.2, 79.3, 81.2, 82.1 i
83.1 (criteris d'organitzaci pedaggica); 84.1 (innovaci pedaggica); 86.3.h
(serveis educatius); 88.2 (biblioteca escolar); 90.2 (finalitat d'autonomia); 97.4
(autonomia pedaggica); 98.2 (autonomia organitzativa); 102.1 i 2 (autonomia
gesti personal en centres pblics); 104.5 (exercici de la funci docent); 108.1 i 3
(professionals d'atenci educativa i personal d'administraci i serveis); 110.1
673/688
(formaci permanent); 114.2.b, 114.3 i 5 (llocs de treball plantilles), 115.1 i 2 (llocs

de treball docent d'especial responsabilitat), 123.6 i 124.2 (provisi llocs de treball
docent), 142.3, 142.5.a, b, c, d, f i i, 142.7.b (directors de centres pblics); 144.1 i 2
(projecte de direcci); 146.2.0 (claustre de professors centres pblics); 147.7
(equip directiu centres pblics); 148.3.a (consell escolar centres pblics); 150.2.a i f
(directors de centres privats concertats); 154.2.a (directors de centres privats no
concertats), i DA 11a.1.a i 2.a (professionals atenci educativa).
5686, de 5.8.2010): articles 2.1 (projecte educatiu); 4 (definici); 5 (contingut); 6
(aprovaci i difusi); 7.1 (carta de comproms educatiu); 8 (participaci de la
comunitat escolar); 9 (activitats complementries, extraescolars i serveis escolars);
10.2 (programaci general anual); 11 (vinculaci amb l'entorn); 12.1 (acords de
coresponsabilitat); 13 (serveis educatius); 16.1 (innovaci pedaggica i curricular);
17.1 (estratgies didctiques prpies); 19.1.a i b (normes d'organitzaci i
funcionament); 20.1 (estructura organitzativa dels centres pblics); 22.2
(organitzaci pedaggica); 31.2 (projecte de direcci centres pblics); 31.3
(directors de centres pblics); 40.2 (coordinaci docent dels centres pblics); 41.1
(rgans unipersonals de coordinaci de centres pblics); 46.1 (consell escolar de
centres pblics); 48.2 (claustre professors de centres pblics); 49.3 (definici de
plantilles centres pblics); 50.2 (gesti personal centres pblics); 55.1, 57, 58.1,
59.1 i 59.2 (avaluaci del centre); DA 3a.1 (centres titularitat ens locals), i DT 2a.1
(adaptaci estructura organitzativa centres pblics).
del personal directiu professional docent (DOGC nm. 5753, de 11.11.2010): article
2 (grau d'assoliment dels objectius del projecte educatiu); 6 (proposta de PEC i de
modificaci); 8 (adequaci de les NOFC al PEC), i 23, 24 i 25 (el projecte de
direcci i el projecte educatiu de centre).
Decret 29/2015, de 3 de mar, de modificaci del Decret 155/2010, de 2 de
professional docent: articles 1 (procs de selecci de directors), 2 (habilitacions i
acreditacions directors) i 3 (procs selecci 2019).
Decrets reguladors de l'ordenaci curricular i les ordres d'avaluaci consegents:
Decret 101/2010, de 3 d'agost, d'ordenaci dels ensenyaments del primer cicle
de l'educaci infantil (DOGC nm. 5686, de 5.8.2010): articles 7.4 (organitzaci
i horari), 9 (projecte educatiu) i 11.1 (equip educatiu).
l'educaci infantil (DOGC nm. 4670, de 6.7.2006): article 12.2 (proposta
organitzativa).
16.9.2008; correcci d'errada en el DOGC nm. 5317, pg. 11008, de
674/688
12.2.2009): articles 4.5 (llengua), 8.3 (esbarjo), 10.1 (principis pedaggics i

organitzatius), 10.2 (contingut), 10.4 (programacions didctiques), 12.1 (equip
docent de cicle), 13.1 (concrecions individuals), i 14.2 (alumnes nouvinguts).
(DOGC nm. 5505, de 13.11.2009): articles 2.1 i 2.5 (criteris d'avaluaci), 4.1 i
4.2 (equip docent de cicle), 5.5 (altes capacitats) i 6.3 (documents d'avaluaci).
Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci primria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007):
articles 4.3 i 4.4 (llengua catalana), 4.6 (alumnes nouvinguts), 7.3
(desenvolupament curricular), 10.4 (esbarjo), 14.1 (equips docents de cicle),
18.3 (desenvolupament curricular), 18.4 (refor), 18.5 (coordinaci primriasecundria) i DA 1a.2 (alumnes que no cursen ensenyament religis).
Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i
els documents i requisits formals del procs d'avaluaci en l'educaci primria
(DOGC nm. 5155, de 18.6.2006): articles 2.1 (criteris desenvolupament
curricular), 2.5 (criteris d'avaluaci) i 15.1 i 15.2 (documents d'avaluaci).
Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels
ensenyaments de l'educaci secundria obligatria (DOGC nm. 4915, de
29.6.2007; correcci d'errada en el DOGC nm. 5515, pg. 89641, de
27.11.2009): articles 4.2 i 4.3 (llenges), 4.5 (alumnes nouvinguts), 6.3
(currculum), 8.3 (educaci per a la ciutadania i els drets humans), 12.2 (mbits
de coneixements), 13.9 (atenci a la diversitat), 17.1 (equips docents), 23.3
(aspectes curriculars) i DA 3a (ensenyament de la religi).
Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i
els documents i requisits formals del procs d'avaluaci a l'educaci
secundria obligatria (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008): articles 2.5 i 2.8
(criteris d'avaluaci). Aquesta Ordre est modificada per l'Ordre ENS/56/2012,
de 8 de mar, de modificaci de l'Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la
qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del
procs d'avaluaci a l'educaci secundria obligatria (DOGC nm. 6088, de
15.3.2012).
ensenyaments del batxillerat (DOGC nm. 5183, de 29.7.2008): articles 6.2
(concreci curricular), 10.5 (lmits elecci matries) i 17 (atenci diversitat).
procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci i
diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptaci a les
particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn (DOGC nm.
5287, de 30.12.2008): articles 2.7, 2.10 i 6.3. Aquesta Ordre est modificada
per l'Ordre ENS/62/2012, de 15 de mar, de modificaci de l'Ordre
675/688
EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i

els documents i requisits formals del procs d'avaluaci i diversos aspectes
organitzatius del batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats del
batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn (DOGC nm. 6094, de
23.3.2012).
inicial (DOGC nm. 5830, de 3.3.2011): article 13 (desplegament curricular).
Reial decret 1363/2007, de 24 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenaci
general dels ensenyaments esportius de rgim especial (BOE nm. 268, de
8.11.2007): article 18 (contingut).
Decret 4/2009, de 13 de gener, pel qual s'estableix l'ordenaci i el currculum
dels ensenyaments d'idiomes de rgim especial (DOGC nm. 5297, de
15.1.2009): article 5 (desplegament curricular).
Decret 161/2009, de 27 d'octubre, d'ordenaci dels ensenyaments de
l'educaci secundria obligatria per a les persones adultes (DOGC nm.
5496, de 2.11.2009): articles 1.4 (desenvolupament curricular), 5.4 (projecte
lingstic), 5.5 (alumnes nouvinguts), 9.3 (acci tutorial) i 13.4 (criteris
avaluaci).
perfil i la provisi dels llocs de treball docents (DOGC nm.6591, de 27.3.2014):
articles 2 (competncia dels directors dels centres educatius), 3 (classificaci i
mbit territorial dels llocs de treball docents), 4 (condicions de flexibilitat dels llocs
de treball docents), 5 (contingut funcional dels llocs de treball docents), 7 (contingut
mnim de les plantilles de professors), 9 (criteris per definir les plantilles i els llocs
de treball), 15 (concurs especfic), 17 (convocatria pblica de provisi especial de
llocs docents), 18 (requisits i sollicituds), 26 (proposta de destinaci provisional
dels funcionaris de carrera i funcionaris en prctiques), 27 (proposta de
nomenaments d'interins en vacant de plantilla) i 28 (nomenaments de substituts
docents).
Participaci de la comunitat educativa

1 La comunitat escolar
La Llei d'educaci estableix que la comunitat escolar est integrada pels alumnes,
mares, pares o tutors, personal docent, altres professionals d'atenci educativa que
intervenen en el procs d'ensenyament en el centre, personal d'administraci i serveis
del centre, i la representaci municipal i, en els centres privats, els representants de la
titularitat.
El consell escolar s l'rgan de participaci de la comunitat escolar en el govern del
676/688
centre.
El claustre de professors s l'rgan de participaci dels professors en el control i la
gesti de l'ordenaci de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius
del centre.
En els centres del Servei d'Educaci de Catalunya, els membres de la comunitat
escolar estan representats en el consell escolar, la composici i el funcionament del
qual s'estableixen en les normes d'organitzaci i funcionament del centre, d'acord amb
el projecte educatiu i respectant la normativa vigent (articles 27 i 28 del Decret
102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, i, especficament per als
centres pblics, els articles 45 i 46).
D'acord amb els principis recollits a la Llei d'educaci, el funcionament del consell
escolar ha de garantir la seva participaci efectiva en la presa de decisions del centre
(vegeu l'apartat El projecte educatiu de centre del document "Objectius prioritaris del
sistema educatiu i projecte educatiu de centre".
Les funcions del consell escolar estan regulades per la Llei d'educaci de Catalunya
12/2009 i per la Llei orgnica d'educaci 2/2006.
El director o directora del centre ha d'impulsar estratgies per dinamitzar la participaci
dels diferents sectors de la comunitat escolar, adaptades a les seves caracterstiques i
particularitats. Les actuacions previstes han de formar part de la programaci general
anual del centre, d'acord amb els mecanismes que s'hagin establert en el projecte
educatiu.
El grau i la qualitat d'aquesta participaci sn un element clau per assolir un centre
educatiu de qualitat.
2 Escola i Famlia. Coresponsabilitat i xit educatiu

L'educaci s un factor clau per al futur d'una societat i ateny tots els agents implicats
en l'acte educatiu, per principalment la famlia i l'escola.
Davant d'aquesta situaci, cal reforar la famlia com a primer referent educatiu i
responsable del creixement i de l'educaci dels fills. s necessari, a ms, dur a terme
un treball conjunt de l'escola i la famlia que permeti una acci coherent i coordinada.
En aquest sentit, constitueix una prioritat del Departament d'Ensenyament intensificar la
relaci entre l'escola i la famlia. En el web Famlia i Escola: Junts x l'Educaci, el
Departament d'Ensenyament ofereix a les famlies informaci sobre el procs escolar
dels fills i orientacions i recursos per facilitar-ne la tasca educadora.
2.1 Aplicaci informtica Escola i Famlia. Junts x l'Educaci

Aix mateix, el Departament d'Ensenyament posa a l'abast dels centres l'eina de suport
informtic Escola i Famlia: Junts x l'Educaci (accs per als centres pblics al Portal
677/688
de centre, i per als centres privats al Portal de centres d'altres titularitats) amb
instruments de diagnosi, orientacions i recursos per promoure la implicaci de la famlia
en el procs educatiu dels fills i la participaci en el funcionament del centre.
L'aplicaci es desenvolupa a partir de sis lnies d'intervenci: acollida per a les famlies,
carta de comproms educatiu, informaci i comunicaci, participaci, formaci per a
famlies i acci tutorial compartida. Aquestes lnies es plantegen des de tres mbits:
centre, aula i entorn. La continutat i la coherncia entre les diferents accions que es
desenvolupin en els tres mbits han de permetre donar sentit i xit a cada lnia
d'intervenci.
2.2 Carta de comproms educatiu. Implicaci i participaci de les famlies en el

procs escolar i educatiu dels fills i en el funcionament del centre
La carta de comproms educatiu s una eina que, en aplicaci del projecte educatiu,
facilita la cooperaci entre les famlies i el centre educatiu i ha d'expressar els
compromisos que adquireixen per garantir la cooperaci entre les accions educatives,
d'acord amb l'article 20 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, i l'article 7 del
Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.
L'elaboraci de la carta de comproms educatiu amb les famlies s obligatria per als
centres que imparteixen ensenyaments d'educaci infantil i educaci bsica, i
aconsellable per a la resta de centres que imparteixen altres ensenyaments en els
quals la implicaci de la famlia s important.
Els continguts comuns de la carta sn elaborats pel centre amb la participaci de la
comunitat escolar. La carta de comproms educatiu s'aprova dins del projecte educatiu
de centre i l'avaluaci s'emmarca dins de l'avaluaci interna de centre, amb la
participaci de la comunitat escolar i del consell escolar.
El centre i la famlia han de formalitzar la carta de comproms amb els seus continguts
comuns en el moment de la matrcula. Aquesta l'ha de signar el pare, mare o tutor o
tutora legal de l'alumne i el director o directora del centre pblic o titular del centre
privat concertat.
Per a ms informaci vegeu les "Orientacions per a l'elaboraci de la carta de
comproms educatiu".
D'altra banda, i d'acord amb l'article 7.4 del Decret 102/2010, la carta de comproms
educatiu ha de fer referncia al seguiment de l'evoluci dels alumnes. En aquest sentit,
s convenient afegir, als continguts comuns de la carta, altres continguts especfics
addicionals per al seguiment de cada alumne. Durant el primer trimestre pare, la mare
o el tutor legal de l'alumne i el tutor o tutora del centre han de signar aquesta addenda,
que ha de tenir, com a mnim, una revisi anual. A ms a ms, la pot signar l'alumne a
partir del primer curs de l'educaci secundria obligatria. En el cas de l'educaci
primria, tamb cal preveure l'oportunitat que la signin els alumnes del cicle superior.
De la carta de comproms, de les revisions successives i de les addendes de continguts
678/688
especfics, n'ha de tenir constncia documental el centre i la famlia.
2.3 Participaci dels pares i mares i de l'AMPA

D'acord amb l'article 26 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, les mares i els
pares dels alumnes matriculats en un centre poden constituir associacions, que es
regeixen per les lleis reguladores del dret a l'educaci, per les normes reguladores del
dret d'associaci, per les disposicions establertes per aquesta Llei i les normes de
desplegament i pels estatuts de l'associaci. Aix mateix, les associacions de mares i
pares d'alumnes (AMPA) tenen per finalitat essencial facilitar la participaci de les
mares i els pares en les activitats del centre.
L'article 3 del Decret 202/1987, de 19 de maig, del Departament d'Ensenyament pel
qual es regulen les associacions de mares i pares d'alumnes, estableix, entre els
objectius de les AMPA, collaborar en les activitats educatives del centre, cooperar amb
els directors dels centres en l'elaboraci de directrius per programar activitats
complementries, extraescolars o de serveis, promoure les activitats de formaci de
pares, tant des del vessant cultural com de l'especfic de responsabilitzaci en
l'educaci familiar, i promoure la participaci dels pares en la gesti del centre.
Per la seva part, l'article 8 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres
educatius, recull que els projectes educatius han de preveure mecanismes de
participaci de les famlies en la vida del centre per orientar-les a assolir els objectius
educatius. Per facilitar aquesta participaci, els centres han de tenir especialment en
compte les associacions de mares i pares d'alumnes (AMPA).
El Departament d'Ensenyament posa a l'abast dels centres l'eina de suport informtic
Escola i Famlia: Junts x l'Educaci (accs per als centres pblics al Portal de centre, i
al Portal de centres d'altres titularitats per als centres privats) amb instruments de
diagnosi, orientacions i recursos per facilitar, als centres, la dinamitzaci de les AMPA i
la implicaci, participaci i formaci de les famlies.
D'altra banda, des del web Famlia i Escola: Junts x l'Educaci, el Departament
d'Ensenyament ofereix a les AMPA dels centres un seguit d'orientacions i recursos per
promoure la participaci i el comproms de la resta de pares i mares i tamb uns
mduls formatius entre iguals que afavoreixin la seva implicaci en l'educaci dels fills.
3 La comunitat educativa
L'article 19 de la Llei 12/2009, d'educaci, estableix que la comunitat educativa s
integrada per totes les persones i les institucions que intervenen en el procs educatiu:
en formen part els alumnes, les famlies, els professors, els professionals d'atenci
educativa i el personal d'administraci i serveis, l'Administraci educativa, els ens locals
i els agents territorials i socials i les associacions que els representen, i tamb els
collegis professionals de l'mbit educatiu, l'associacionisme educatiu, les entitats
esportives escolars, i els professionals, les empreses i les entitats de lleure i de serveis
679/688
educatius. Aix mateix, aquest article defineix el concepte de comunitat escolar.

L'article 91 de la Llei d'educaci 12/2009 explicita que el projecte educatiu de centre ha
d'impulsar la collaboraci entre els diversos sectors de la comunitat educativa.
4 Projectes educatius territorials

L'article 4 del Decret 102/2010 d'autonomia dels centres educatius defineix que el
projecte educatiu ha de contribuir a impulsar la collaboraci entre els diversos sectors
de la comunitat educativa i la relaci entre el centre i l'entorn social tenint en compte, si
n'hi ha, els projectes educatius territorials.
El centre educatiu ha d'estendre l'acci educadora ms enll del centre i ha de
collaborar en el treball en xarxa amb els diferents agents educatius de l'entorn per
facilitar la continutat i la coherncia entre l'educaci formal i no formal dels infants i
joves.
En aquest sentit els centres han de procurar:
coordinar-se i collaborar amb els altres centres educatius de l'entorn i amb els
serveis educatius que hi intervenen;
potenciar el treball i l'aprenentatge en xarxa amb el teixit associatiu i corporatiu de
la localitat per aconseguir la continutat i coherncia educativa i fomentar la
integraci social dels alumnes i les famlies;
promoure la implicaci de les famlies en els processos escolars i educatius dels
fills i la participaci en la vida del centre i de l'entorn social;
promoure la participaci dels alumnes en el teixit associatiu del seu entorn;
facilitar l'obertura del centre i els espais i recursos necessaris per al
desenvolupament d'activitats lligades amb el treball de l'entorn, i propiciar-hi la
participaci de tots els alumnes, amb una cura especial per als alumnes amb ms
necessitats;
promoure projectes d'mbit comunitari.
5 Plans educatius d'entorn

Els plans educatius d'entorn sn una proposta educativa que t per finalitat donar una
resposta integrada i comunitria a les necessitats educatives dels membres ms joves
de la societat, coordinant i dinamitzant l'acci educativa en els diferents mbits de la
vida dels infants i joves. S'adrecen a tots els alumnes i a tota la comunitat educativa,
per amb una especial sensibilitat als sectors socials ms desfavorits.
Els plans educatius d'entorn tenen com a objectiu aconseguir l'xit educatiu de tots els
alumnes i contribuir a la cohesi social mitjanant l'equitat, l'educaci intercultural, el
foment de la convivncia i l's de la llengua catalana.
680/688
L'element estratgic clau s aconseguir continutat i coherncia entre les accions dels
diferents agents educatius que operen en un territori, tant si pertanyen a l'educaci
formal com a la no formal o la informal.
Els centres educatius que pertanyen a un pla educatiu d'entorn han de:
sensibilitzar i formar els membres de la comunitat escolar en els principis i

objectius del pla educatiu d'entorn;
incloure en el projecte educatiu del centre els objectius compartits amb el pla
educatiu d'entorn;
incloure en la programaci general anual del centre les actuacions previstes en el
pla educatiu d'entorn;
facilitar la participaci dels membres de la comunitat escolar en els grups de treball
del pla educatiu d'entorn;
collaborar en l'elaboraci de projectes d'mbit comunitari (pla de convivncia, pla
lector, pla de famlies, pla d'esport i pla de suport a la tasca escolar);
fer conixer a la comunitat educativa les actuacions del centre respecte als
objectius del pla educatiu d'entorn;
estimular la participaci dels alumnes i de les famlies en les actuacions i activitats
del pla educatiu d'entorn, no noms com a beneficiaris sin tamb com a membres
coresponsables;
coordinar-se i collaborar amb les entitats d'educaci en el lleure i de lleure ms
properes i facilitar, si escau, els recursos i installacions del centre per al
desenvolupament de les activitats.
Al web de la XTEC es poden consultar: el document marc del pla educatiu d'entorn, les
orientacions i prctiques de referncia per a la realitzaci d'actuacions sostenibles en
els PEE i diferents recursos.
6 Personal funcionari pblic docent i/o inspector jubilat collaborador amb els
centres pblics i serveis educatius
L'article 105.4 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, estableix que
l'Administraci educativa ha d'afavorir l'aprofitament de l'experincia professional dels
professors jubilats i dels inspectors d'educaci jubilats que ho desitgin per mitj de la
seva incorporaci als centres i als serveis educatius, sense ocupar-hi llocs de plantilla, i
la disposici addicional setzena del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels
centres educatius, estableix que s'han de preveure les garanties necessries per
assegurar la cobertura de la responsabilitat civil derivada de qualsevol acci o omissi
que resulti de la presncia i actuaci dels professionals jubilats en els centres i serveis
educatius.
s per aix que el Departament d'Ensenyament tramita la cobertura de responsabilitat
patrimonial i civil i d'accidents al collectiu de personal funcionari pblic docent i/o
inspector jubilat que volen collaborar en tasques de suport educatiu en centres pblics
681/688
i/o serveis educatius.

Es disposa d'un protocol per gestionar la collaboraci del personal funcionari pblic
docent i/o inspector jubilat en projectes dels centres pblics, serveis educatius o plans
educatius d'entorn. Aquest protocol distingeix diferents processos: quan els docents i/o
inspectors jubilats es dirigeixen directament al centre o servei educatiu, quan es
dirigeixen als serveis territorials i quan es dirigeixen als serveis centrals. El protocol es
pot consultar al Portal de centres.
La collaboraci dels docents i/o inspectors jubilats ha de ser voluntria, sense
compensaci econmica, i no ha de suplir mai un lloc de treball remunerat.
Si la collaboraci s de suport als alumnes i es fa dins l'horari lectiu, s'ha de dur a
terme sempre conjuntament amb el docent responsable.
Cal, en tots els casos, que el consell escolar avalu l'acci i s'inclogui en la programaci
general anual.
Els centres i serveis educatius que gaudeixin de la collaboraci dels docents jubilats
han de garantir el desenvolupament correcte del servei entre tots els agents que hi
intervenen i respectar els lmits de les atribucions respectives.
7 Normativa d'aplicaci (participaci de la comunitat educativa)

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009), articles
19, 20, 26, 91, 105, 148, 152
Decret 202/1987, de 19 de maig, pel qual es regulen les associacions de pares
d'alumnes (DOGC nm. 854, de 19.6.1987)
5686, de 5.8.2010), articles 2, 4, 7, 8, 27, 28, 45, 46 i DA setzena.
Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement

1 Introducci a les TAC
L'article 2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, recull els principis rectors del
sistema educatiu, entre els quals hi ha la competncia per a la utilitzaci autnoma i
creativa dels sistemes digitals (punt h) i la competncia per a l'anlisi i la contrastaci
de tota la informaci, sigui quin sigui el mitj de transmissi (punt i), a banda d'altres
referncies explcites a la incorporaci generalitzada de les tecnologies de la informaci
i la comunicaci en els processos d'ensenyament i aprenentatge (articles 52, 57, 58, 59
, 61, referits al currculum de les diferents etapes, i 104-2.j, referit a la funci docent).
El desplegament normatiu del currculum, recollit en els decrets 142/2007, 143/2007, i
142/2008, estableix les competncies bsiques del sistema educatiu, entre les quals hi
682/688
ha la competncia digital com a competncia metodolgica que han d'assolir tots els
alumnes.
2 Objectius
Els objectius de l'aplicaci i la integraci de les tecnologies digitals en l'educaci no sn
altres que els de l'educaci mateixa. La relaci amb la tecnologia esdev particularment
evident quan els objectius es formulen en termes que gaudeixen d'un ampli consens en
la comunitat educativa i la societat en general: que els alumnes coneguin i valorin la
cultura i els instruments del seu temps; que pensin per ells mateixos i siguin actius en
el treball; que s'esforcin i siguin responsables; que desenvolupin destreses de
comunicaci i cooperaci en entorns heterogenis; que adquireixin coneixements i
competncies tils per a l'exercici de la ciutadania i la vida professional en un mn
globalitzat i canviant, i que alhora aspirin a viure de manera tica, solidria i racional.
L's de les tecnologies digitals, organitzat de manera sensata, humanitzada i
professional, s un fil conductor per assolir aquests objectius.
L'autonomia dels centres s un dels principis organitzatius que regeixen el sistema
educatiu de Catalunya, juntament amb el funcionament integrat i la gesti
descentralitzada, la flexibilitat per adequar-se a les necessitats canviants de la societat i
la participaci de la comunitat educativa. La governana dels centres educatius i el
lideratge educatiu han de respondre a aquests principis, en el desenvolupament dels
quals les tecnologies digitals sn consubstancials.
L'adequaci del projecte educatiu de centre a les disposicions i, en particular, la
integraci de les competncies bsiques en els aprenentatges sn una oportunitat per
revisar la incorporaci plena de les tecnologies per a l'aprenentatge i coneixement i per
garantir la consecuci de la competncia digital en tots els alumnes.
Aix afecta diferents aspectes en el centre: pedaggic, formatiu, organitzatiu i
tecnolgic. Per facilitar que aquest procs es desenvolupi de manera harmnica, s
necessria una planificaci a curt i a ms llarg termini, com a instrument per formalitzar
la governana de les tecnologies en el marc del Decret 102/2010, d'autonomia dels
centres educatius, i del projecte educatiu de centre.
La referncia a l'organitzaci i als usos de les tecnologies digitals en el centre educatiu
ha d'estar recollida en el projecte educatiu del centre, aix com en el projecte de
direcci.
El pla TAC de centre s l'instrument que facilita la planificaci en els vessants
organitzatiu, pedaggic i tecnolgic, amb el qual es comparteixen responsabilitats entre
el claustre de professors. Correspon al director o directora del centre impulsar-ne el
desenvolupament i vetllar per l'aplicaci i desenvolupament.
Els objectius del pla TAC de centre sn, entre d'altres:
Planificar el desplegament i la inserci de les TIC en els mbits educatiu,

administratiu i comunicatiu.
683/688
Promoure l'assoliment de la competncia digital per part de tots els alumnes.

Promoure l'assoliment de la competncia digital docent per part de tots els
professors.
Impulsar els usos curriculars de les TAC i fer-ne el seguiment i l'avaluaci.
Assignar responsabilitats compartides en la gesti de la tecnologia en el centre.
Vetllar pel compliment de la normativa en els usos de la tecnologia, especialment
en all que s'estableix a la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci
de dades de carcter personal (LOPD) i a la Llei de propietat intellectual (LPI).
Establir criteris per a la definici de les prioritats de dotaci dels recursos
tecnolgics i d'assessorament i de formaci dels docents.
Establir la presncia del centre a Internet (portal del centre, plataforma virtual).
3 El Pla TAC
Per facilitar-ne la redacci i el desplegament, el Departament d'Ensenyament posa a
disposici dels centres educatius l'aplicaci telemtica Pla TAC, dins l'entorn Projecte
de Centre (PDCentre), amb accs des del Portal de centre pblics del Departament i el
Portal de centre d'altres titularitats.
L'aplicaci permet efectuar una diagnosi del centre al voltant dels cinc temes segents,
per a cadascun dels quals s'han considerat tres mbits de referncia (aula, centre i
entorn):
1. Estratgia, lideratge i gesti
2. Usos curriculars
3. Competncia digital docent
4. Seguiment, avaluaci i millora
5. Infraestructures i serveis digitals
A partir de la diagnosi, l'aplicaci assenyala els punts forts i febles i fa d'assistent en el
desenvolupament de la planificaci dels objectius, les actuacions i els indicadors
d'assoliment dels objectius, tot permetent desar les diferents versions del pla TAC al
llarg del temps amb la generaci d'informes en format PDF. s recomanable establir
anualment objectius especfics amb indicadors d'assoliment i actuacions que siguin
realistes per tal d'avanar de manera coherent i sostenible en la implementaci de les
TAC en el centre.
Com a element que pot contribuir a la visi compartida del paper de les TAC en el
centre i propiciar l'adopci d'usos curriculars consensuats, el Departament fa l'oferta
d'un itinerari formatiu guiat a travs de la modalitat de formaci interna de centre (FIC),
que pot ajudar a desenvolupar i consolidar el pla TAC.
La documentaci relacionada amb l'elaboraci del pla TAC (Recomanacions per a
l'elaboraci del pla, Manual d's de l'aplicaci, recursos TAC, plantilles, exemples
d'informe, etc.) es troba a la pgina de la XTEC especfica del Pla TAC.
684/688
4 Aspectes organitzatius de les TAC en el centre

La importncia de l's de les TAC i dels recursos digitals per afavorir la millora de la
qualitat dels processos d'ensenyament i aprenentatge, de la competncia digital i dels
resultats escolars en general, requereix l'adaptaci de l'estructura i del funcionament
del centre.
4.1 La coordinaci TAC de centre

Atesa la complexitat que implica la gesti coordinada de les TAC en un centre educatiu,
les NOFC poden establir la figura d'un coordinador o coordinadora TAC com a
responsable d'aquesta gesti. Les funcions principals del coordinador o coordinadora
TAC de centre sn:
Assessorar els professors del centre en l's didctic de les TAC, aix com orientarlos sobre la formaci en TAC, amb la collaboraci dels serveis educatius de la
zona.
Assessorar el director o directora, els professors i el personal d'administraci i
serveis del centre en l's de les aplicacions de gesti acadmica i
economicoadministrativa del Departament d'Ensenyament.
Vetllar pel manteniment de les installacions i dels equipaments informtics i
telemtics del centre.
Vetllar per complir la reglamentaci normativa i els estndards tecnolgics
segents:
Utilitzar preferentment programari i recursos digitals en catal, d'acord amb el
que estableix l'article 20 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica.
Tenir cura dels criteris d'accessibilitat per seleccionar els recursos digitals als
espais web del centre.
Incorporar la identificaci grfica adaptada al Programa d'identificaci visual de
la Generalitat de Catalunya als espais web del centre.
Fer el seguiment dels serveis de suport TIC, mitjanant les aplicacions
disponibles a aquest efecte, en coordinaci amb el servei de manteniment
preventiu i d'assistncia tcnica.
Vetllar perqu tot el programari installat en cadascun dels ordinadors del
centre tingui la llicncia legal d's corresponent.
Utilitzar formats basats en estndards oberts per a l'intercanvi de documents
electrnics.
Tenir cura que els materials digitals difosos pel centre que siguin accessibles
en lnia respectin els drets d'autoria i les llicncies d's dels diferents elements
que els integren (imatges, esquemes, textos, udio, vdeo, etc.). La publicaci
de continguts que el mateix centre genera i que vol compartir i difondre a la
685/688
xarxa s'ha de fer amb l'adopci de llicncies Creative Commons.

Altres funcions que el director o directora del centre li encomani d'acord amb
les directrius del Departament d'Ensenyament.
4.2 Comissi TAC de centre

Addicionalment, el centre ha de valorar la convenincia de constituir una comissi TAC,
integrada per algun membre de l'equip directiu, pel coordinador o coordinadora TAC del
centre i per professors de diferents cursos, cicles, departaments o seminaris, amb els
objectius segents:
Promoure, concretar i desplegar el pla TAC i fer-ne el seguiment en el marc del

projecte educatiu de centre.
Revisar peridicament les normes d'organitzaci i funcionament del centre (NOFC)
per tal d'adequar-les als usos i a la normativa sobre privacitat i protecci de dades
que el centre faci de les tecnologies digitals i dels dispositius personals dels
alumnes.
Coordinar la integraci de les TAC en les programacions curriculars.
Vetllar pel desplegament curricular de la competncia digital de l'alumne.
Promoure l's de les TAC en la prctica educativa a l'aula.
Vetllar per l'optimaci de l's dels recursos tecnolgics del centre.
Dinamitzar la presncia a Internet del centre (portal, EVA, blog, etc.).
Vetllar per l'aplicaci de les poltiques de privacitat i seguretat de les dades i les
infraestructures digitals del centre educatiu.
5 s de dispositius mbils en el centre

Els centres han d'explicitar la seva visi i les previsions sobre el paper de les
tecnologies digitals mitjanant el pla TAC i en el marc del projecte educatiu.
La universalitzaci dels dispositius mbils i el seu alt potencial educatiu fan que els
centres puguin incloure l's d'aquests dispositius (tauletes grfiques o telfons
intelligents) en les estratgies didctiques que s'empren en el desenvolupament dels
currculums.
La utilitzaci de telfons intelligents en activitats acadmiques requereix un codi de
conducta que potenci la convivncia en el centre i minimitzi els aspectes disruptius. En
aquest sentit, el Consell Escolar de Catalunya va aprovar el document Les tecnologies
mbils en els centres educatius el mar de 2015, en qu ofereix un marc de reflexi i
elements per regular-ne l's en els centres.
El document assenyala que "l's dels mbils dins de les installacions d'un centre
educatiu per part de tots els membres de la comunitat escolar ha de ser coherent amb
686/688
els principis i normes establerts. Per tant, normes similars a les que regeixin per a
l'alumnat tamb han de ser assumides pel professorat i les persones presents en el
recinte del centre. L'exemple del professorat s'estn a la seva actitud davant la
tecnologia, l's que en fa i l'impuls que li dna."
Saber utilitzar responsablement aquests dispositius forma part de la competncia digital
que els alumnes han d'adquirir; han de desenvolupar pautes de comportament
responsable, segur i legal i, si escau, donar compte de les seves accions. En aquest
sentit, la incorporaci dels dispositius mbils als centres educatius ofereix una
oportunitat nica de presentar orientacions sobre el seu bon s i d'articular la
comunicaci entre alumnes, professors i famlies sobre aquesta matria.
L's de dispositius mbils requereix l'establiment d'unes pautes clares i factibles, que
els mateixos alumnes comparteixin i puguin ajudar a aplicar i actualitzar. En tot cas, els
centres han de ser conscients de la necessitat de tenir una visi adaptable i proactiva,
oberta a incorporar nous coneixements i pautes d'actuaci i reflectir-les en les normes
de funcionament i organitzaci. L's de dispositius mbils pot ser diferenciat en funci
de l'espai i del moment, la qual cosa s'ha de determinar de forma clara.
Les pautes d's responsable de dispositius mbils que s'estableixin al centre han de
quedar recollides documentalment i les han de conixer alumnes i famlies mitjanant la
carta de comproms educatiu o qualsevol altre document elaborat pel centre amb
aquesta finalitat.
Aix mateix, per garantir el respecte a la convivncia, les normes d'organitzaci i
funcionament del centre haurien d'incorporar regulacions sobre l's dels mbils, clares i
proporcionades.
Les orientacions i criteris per tractar l's dels dispositius mbils en els centres han de
tenir en compte, entre d'altres, els aspectes segents:
1. El potencial d'aquests dispositius per a l'adquisici de la competncia digital.
2. Incorporar els usos curriculars d'aquests dispositius en el pla TAC.
3. Regular-ne l's en funci dels espais i dels moments per a tota la comunitat
educativa (alumnes, professors, PAS i famlia).
4. Comunicar, difondre i coresponsabilitzar alumnes i famlies en l's adequat
d'aquests dispositius mitjanant la signatura d'un document especfic, o incloure
aquest aspecte en la carta de comproms.
5. Incloure, a les NOFC, la regulaci dels mbils i tamb les previsions d'actuacions
en cas d'incompliment.
Es poden consultar exemples i experincies d's i de regulaci de dispositius mbils en
centres educatius al web de la XTEC Recursos > Tecnologia de la informaci > s dels
dispositius mbils.
6 Normativa d'aplicaci (tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement)
687/688

Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica (DOGC nm. 2553, de
09.01.1998)
Llei 23/2006, de 7 de juliol, per la qual es modifica el text refs de la llei de
propietat intellectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril (BOE
nm. 162, de 8.7.2006)
2, 52, 57, 58, 59, 61 i 104.2.
Reial decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el Text refs de la llei
de propietat intellectual, que regularitza, accelera i harmonitza les disposicions
legals vigents sobre la matria (BOE nm. 97, de 22.04.1996)
de l'educaci secundaria obligatria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007; correcci
ensenyaments del batxillerat (DOGC nm.5183, de 29.07.2008)
5686, de 5.8.2010)
688/688

P-Blics - Instruccions 15 - 16

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

P-Blics - Instruccions 15 - 16

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Documents per a

l'organitzaci i la gesti dels

1 Actuacions del centre relacionades amb la convivncia escolar

2 Actuacions dels centres en supsits de les diverses realitats socials

2.1 Absentisme d'alumnes

2.2 Retard en la recollida d'alumnes a la sortida del centre (escoles)

2.3 Problemes entre els progenitors en relaci amb els fills

2.4 Actuacions de la policia o de la DGAIA

2.5 Presumpta comissi, per part d'alumnes, d'algun tipus de delicte o

2.6 Sospites probables o de constncia de maltractaments a alumnes

2.7 Necessitat d'acreditaci, en les renovacions de les autoritzacions

3 Actuacions en cas de queixes sobre la prestaci del servei que

3.1 Procediment per incoar un expedient administratiu contradictori, no

4 Normativa d'aplicaci (actuacions del centre en diversos supsits)

Aspectes especfics amb relaci als alumnes dels centres d'adults

2 Documentaci especfica per a la inscripci dels alumnes

3 Permanncia dels alumnes

8 Assistncia dels alumnes

Organitzaci curs 15-16

10 Normativa d'aplicaci (aspectes especfics amb relaci als alumnes

Assegurances i assistncia jurdica al personal

1 Assistncia sanitria en cas d'accident escolar i assegurana escolar

1.1 Alumnes de fins a 2n d'ESO, inclosos

1.2 Alumnes a partir de 3r d'ESO

2 Assegurances contractades per la Generalitat de Catalunya

3 Assistncia jurdica al personal

4 Normativa d'aplicaci (assegurances i assistncia jurdica al

Formaci del personal dels centres educatius

1 Formaci permanent del personal docent

2 Formaci del personal d'administraci i serveis i dels professionals

3 Normativa d'aplicaci (formaci del personal dels centres educatius)

Gesti del personal d'administraci i serveis i dels professionals d'atenci

1 Jornada i horari de treball. Assistncia del personal d'administraci i

4 Absncies, faltes de puntualitat o de permanncia en el lloc de

4.1 Justificaci d'absncies per motius de salut de durada mxima de

4.2 Justificaci d'absncies per motius de salut de durada superior a

4.3 Justificaci d'absncies per assistncia a consulta mdica

Organitzaci curs 15-16

4.4 Efectes retributius de les absncies justificades per motius de salut

5 Aplicaci de la deducci proporcional de retribucions

5.1 Supsits d'aplicaci de la deducci proporcional de retribucions

5.2 Procediment per aplicar la deducci proporcional de retribucions

6 Aplicaci de la via disciplinria

7 Exercici del dret de vaga

9 Participaci del personal en els centres educatius

10 Normativa d'aplicaci (gesti del personal d'administraci i serveis i

Gesti del personal de les llars d'infants

1 Jornada i horari de treball. Assistncia del personal de les llars

4 Absncies, faltes de puntualitat o de permanncia en el lloc de

4.1 Justificaci d'absncies per motius de salut de durada mxima de

4.2 Justificaci d'absncies per motius de salut de durada superior a

4.3 Justificaci d'absncies per assistncia a consulta mdica

4.4 Efectes retributius de les absncies justificades per motius de salut

5 Aplicaci de la deducci proporcional de retribucions

5.1 Supsits d'aplicaci de la deducci proporcional de retribucions

5.2 Procediment per a l'aplicaci de la deducci proporcional de

6 Aplicaci de la via disciplinria

7 Exercici del dret de vaga

Organitzaci curs 15-16

9 Participaci del personal

10 Normativa d'aplicaci (gesti del personal de les llars d'infants)

Gesti del personal docent

1 Assistncia del personal docent