You are on page 1of 8

LLETRES de les CANÇONS DE PASQUA recollides als 5 CD’s de PACO MUÑOZ

EL MICALET DE LA SEU EL TIO PEP

El Miqualet de la Seu El tio Pep se'n va a Muro. TIO PEP


xim pum ale pum cata pum MEC de muro que ens portarà?
s'ha obert com una magrana xim pum.
Una tartana i un burro
S'ha obert com una magrana per anar-se'n a passejar
xim pum ale ale pum cata pum MEC
el Miquelet de la Seu El tio Pep ja té el burro
que molts quinzets li ha costat
La culpa la té l'obrer
xim pum ale ale pum cata pum MEC I tota la gent de Muro
que l'ha fet de mala gana XIM PUM diuen que l'han enganyat

Que l'ha fet de mala gana El ruc li ha dat tres potades


xim pum ale ale pum cata pum MEC i l'han dut a l'hospital.
el Miquelet de la Seu.
Té tres costelles trencades
EL MILLOR i tot el cos fa mal.

El millor ho fem amb les mans JO SÓC UN ARTISTA


dubi dubi dubi DU
El millor ho fem am les cames. Jo sóc un artista que arriba de París
El millor ho fem amb el nas. Tu eres un artista que arriba de Parí.
El millor ho fem amb la llengua. Se tocar molt bé.
El millor ho fem amb les orelles. Nosaltres també.
Toque la trompeta
el violí
EL BALL DE LA CIVADA els plats
el saxofon.
El ball de la civada jo el cantaré
el pare quan la sembrava feia així
se'n dava un cop al pit i se'n girava així. LA POLENTA

Treballem, treballen que la civada, que Quando se planta


la civada la vella polenta
treballem, treballem que la civada se pianta quosi
guanyarem. se pianta
se riego
El ball de la civada... se crece
el pare quan la llaurava feia així. tala
El ball de la civada... mole
el pare quan la segava feia així. amassa
El ball de la civada... manja.
el pare quan la molia feia així. I quan es planta
El ball de la civada... la vella polenta
el pare quan la manejava feia així es planta així
es planta
s'arruixa així
i creix així
es talla
es mol
es pasta
es menja.
1
LA MASERETA LA MEUA BURRETA

La masereta se'n va al mercat La meua burreta


el dilluns ens porta lluç: lluç està molt malalteta
el dimarts ens porta naps: Naps el metge recomana
el dimecres ens porta nespres: Nespres una gorreta negra,
el dijous ens porta ous: Ous una gorreta negra,
el divendres faves tendres: Faves sabatetes de llana.
tendres
el dissabte tot m'ho gaste: Tot m'ho La meua burret
gaste. té mala la goleta
el diumenge tot m'ho menge: Tot m'ho el metge recomana
menge. una bona bufandeta.

La meua burreta
EL JOAN PETIT té molt fluix el cor
el metge recomana
El Joan petit quan balla tassetes de poliol.
balla amb el dit
amb la mà La meua burreta
amb el puny està molt reflatosa
braç el metge recomana
colze banys a la Malva-rosa
muscle.
La meua burreta
LA PANDEROLA
li fa mal el culet
el metge recomana
De Castelló a Almassora l'airet de Natzaret.
xim pum trec e trec
va un tren que vola
JO MENEGE EL DITET
leré...
I per això diuen
Jo menege el ditet
la Panderola.
o guli guli guli
Era de gran ajuda
papao mau mau
per als graueros.
papao mau mau
I ara com ja no vola
Jo menege el bracet.
està el 'paseo'
Jo menege el cabet.
Qui fa de guardagulles
Jo menege el culet.
alun llegüero.
UNA MARE TÉ UNA FILLA

EL BALL DE LA POLCA Una mare té una filla


ara va de bo
Quan vaig escoltar una mare té una filla
tocar la polca en vaig animar ara va de bo
i vaig comprovar i la té molt malcriada
que era molt fàcil marcar el compàs. ara va de bo
així, així és com replicaràs les mans que de bo va
així, així és com repicaràs xiulant i la té molt malcriada
així, així és com repicaràs el nas Mare vaga-se'n a Missa
així, així és com repicaràs els dits. que jo li faré el dinar
Quan la mare tornà de Missa
en casa no la va trobar.
I preguntà a les veïnes
que si l'han vista passar.
Si senyora sí l'hem vista
del bracet amb un soldat.
2
LA MAR EN CALMA NAPOLIÓ

Una mare té una filla Napoleò tenia cent soldats


ara va de bo marxant al mateix pas
una mare té una filla All i oli all i oli xups
ara va de bo
i la té molt malcriada PEPE TONO
ara va de bo
que de bo va Pepe Tono cull-me pomes
i la té molt malcriada Concepció que altes que estan
Mare vaga-se'n a Missa si les rames no s'acatxen
que jo li faré el dinar pomes no se'n colliran
Quan la mare tornà de Missa
en casa no la va trobar. Pepe Tono a la Marina
I preguntà a les veïnes els xiquets saben cantar
que si l'han vista passar. me la va ensenyar el Sifo
Si senyora sí l'hem vista i ara la podeu ballar.
del bracet amb un soldat. Pepe Tono és tan preciosa
que si ara la cantem junts
NOSALTRES SOM ELS CAVALLERS voreu com ella ens acosta
el dia que ens trobem lluny.
Nosaltres som els cavallers
i el qui diga que no ELS CAVALLERS DE LA TAULA
no té dret a l'armadura REDONA
i el qui diga que no
no té dret a l'armassó. Cavallers de Taula Rodona
Atenció cavallers tasteu bé el meu vi es bo
la mà dreta entra en acció Si el trobeu bo i agradable
la mà esquerra... no pareu fins a dir jo prou.
és el cap qui entra... Quan després estigueu alegres
el culet entra... ballarem fins a rebentar.
tot el cos... Quan aneu cap a l'Anglaterra
ja sabeu que podeu tornar.
RASARUM Que per molt que volteu la terra
no hi ha vi com el de Rahal.
Allà a l'Etiòpia
hi havia un Rasarum JA NO CANTA EL CAPELLÀ
Tenia una gran barba
li deien barbarum Ja no canta el capellà
Un dia anà a la guerra mentre no li'n donen una...
jugava al pim pam pum. ni una ni mitja ni cap
Una bala enemiga ja no canta el capellà.
li feu un patatús
I ací acaba la història
del pobre Rasarum. LA PASTORETA

EL TREN DE CARCAIXENT Que li donarem a la pastoreta


que li donarem per anar a ballar
El tren de Carcaixent jo li donaria una caputxeta
fent xups xups i a la muntanyeta la faria anar.
el tren de Carcaixent A la muntanyeta no hi neva ni plou
ix quan vol arriba quan pot i a la terra plana tot el vent ho mou.
fent xups xups Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombré,
el tren de Carcaixent. flors i violes i romaní.
2. Ja se'n va el meu trenet.
3.Ja arribem a la vall.
4.Ara ja es veu la mar.

3
i encenen els semàfors
LA PERDIU i amb un xiulet que toquen
el autobusos paren.
La perdiu té nou plometes pi... els paren els cotxes.
que van com el vent les plometes
daurades Que fan els obrers?
que van com el vent les plomes Qui ho sap dir?
d'argent. fan les parets amb pedres
ben grosses i menudes
L'esparver té vuit plometes. i amb el ciment que posen
L'aguilot té set plometes. mai més no podran caure.
El mussol té sis plometes. prom... ells piquen les pedres.
El colom té cinc plometes.
El falcó té quatre plometes.
El capsot té tres plometes. ELS CONILLETS
El pinsà té dos plometes.
Deu conillets jugaven junts prop d'un
El rossinyol té una plometa sequiol
que va com el vent la plometa daurada un es va esverar i ja no en queden sinó
que va com el vent la plometa d'argent. nou.
Un són dos són tres són quatre són
cinc són els conillets
Sis són set són vuit són nou són deu
ORONELLA són els conillets.

Oronella gentil oroneta


oroneta t'acariciaré ELS COLORS
T'acariciaré el cabet Verd és el vestit que porte
el cabet (bis( ocellet(bis)... és tot el que jo tinc
T'acariciaré el teu bec. perquè m'agrada el verd de l'horta
T'acariciaré l'ullet. que el meu amic és un llaurador.
T'acariciaré el pitet.
T'acariciaré el peuet. Roig és el vestit que porte
és tot el que jo tinc
perquè m'agrada el roig flama
que el meu amic és un bomber.
ELS OFICIS
Blanc és el vestit que porte
Què fan els fusters? és tot el que jo tinc
Qui ho sap dir? perquè m'agrada el blanc de farina
Ells claven claus amb força que el meu amic és un moliner.
i serren la fusta,
fan taules i cadires Blau és el vestit que porte
i llits, sofàs i armaris és tot el que jo tinc
srx... ells serrem la fusta. perquè m'agrada el blau de la mar
que el meu amic és un mariner.
Que fan els cuiner?
Qui ho sap dir? Groc és el vestit que porte
ells couen les creïlles, és tot el que jo tinc
fan arròs en paella perquè m'agrada el groc de l'or
i en calderes ben grans que el meu amic és un joier.
fan sopes ben rebones.
Xup... ells couen les creïlles.

Que fan els urbans?


Qui ho sap dir?
Ells fan que els cotxes passen
4
EL CUCUT ELS TRES TAMBORS

Si veniu amb mi al bosc Aixó eren tres tambors


i pareu atenció que vénen de la guerra
sentireu el cucut el més menut de tots
cantant una cançó portava un ram de roses RAM

olariolala.... La filla del bon rei


s'estava a la finestra
Procureu caminar 'Tambor, ai bon tambor!
sense fer cap soroll vols donar-me una rosa?
i voreu els ocells
entonant la cançó. 'A qui done la flor,
la vull jo per esposa
Per dalt de les muntanyes i amb vós no en vull casar
valen el aguilots que sou molt poca cosa'.
si us quedeu en silenci
sentireu la cançó. Aixó eren tres tambors
que vénen de la guerra
el més menut de tots
portava un ram de roses.
EL TRANVIA DE CATARROJA
PUFF
El tramvia de Catarroja
era una cosa especial Puff era un drac màgic
el matí eixia de València que vivia al fons del mar
de vesprada arribava a Albal. però sol s'avorria molt
buscava amb qui jugar.
La cucaratxa, la cucaratxa
a tots ens fa recordar 1. Hi havia un xiquet
aquell tramvia de Catarroja que se l'estimava molt
que arribava sempre tard. anaven a la platja junts
jugant de sol a sol.
Ells llegien novel·letes Ells dos van preparar
i elles feien calcetí un viatge molt llarg
Si tancaves les finestres volien anar a veure món
t'ofegaves allí dins. travessant la mar.

La cucaratxa... 2. Els dracs són fidels sempre


però els xiquets es fan grans
Si arribava un dia a l'hora coneixen nous amics i jocs
on s'havia de creuar i van oblidant.
havies d'esperar l'altre I un matí molt trist
que sempre duia retard. el xiquet no va tornar
i el pobre Puff plorava
La cucaratxa... a la vora de la mar.

Uns volien troleibusos 3. Sacsant el seu coll llarg


i això no va poder ser Puff és va allunar
i posaren autobusos semblava que estava plovent
i quedaren tots contents. però estava plorant.
Si el veus un dia a la platja
vés al seu costat
La cucaratxa...
i li dius que ets el seu amic
a tots en fa recordar
i amb ell podràs jugar.
aquell tramvia de Catarroja
que arribava sempre tard.

5
LES CLAUS DE DEU La lluna la pruna
vestida de sol
A les claus de Déu per dalt de la Plana
Sant Pere i Sant Joan cridant al Raimon.
Sant Pere que anava darrere La veu Caterina
del trico trico trac. i comença a ballar
un núvol s'acosta
LA MANTA AL COLL i la lluna se'n va.
S'amaga espantada
Mira mira a mi no en toques en veure un mussol
i no tingues tant de 'cuento' son pare la crida
perquè fa més de vint dies i sa mare no vol.
que no m'he fumat un puro. Les barques de Dénia
Tot això que tu me dius dormen en el port
estàs molt equivocat i la lluna plena
perquè fumes tots els dies bressola el Montgó.
sempre per la 'matinà'. La meua Mireia
La manta al coll i el cabasset recorda amb amor
'mo' n'anirem al postiguet Marta i Carolina
'Arreando' xim pam pum. Vicent i Raimon.
Per dos quintzets un duro Aïna i Caterina
per tres una pipa Jaume, Marc i Enric
per quatre una guitarra Marieta i Alba
per cinc una xica. i els altres amics.
El puro per a fumar
la pipa per a lluir
la guitarra per a tocar
la xica per a dormir. EN CASA DEL DIMONI
A la vora del riu mare
m'he deixat les espardenyes En casa del dimoni tiroram
mare no li ho diga al pare jo tinc un burro tam tiroram
que jo tornaré a per elles. jo tinc un ram tiroram tam tam
Ja fa quatre o cinc setmanes jo tinc un burro.
les tornares a deixar I per por a cremar-me tiroram
i d'esta no t'escapes no vaig a dur-lo
que ton pare et trenque el cap. En casa del dimoni tiroram
Una volta quan tornava tinc una rella.
el tio Pep de l'horta I per no cremar-me
es va trobar en casa no vaig a per ella.
oberta la porta En casa del dimoni
pujant per l'escaleta tinc un burro i rella
es troba un senyoret I per por a cremar-me
que oberta la bragueta no faig faena.
li mostrava el cacauet.

SERRA DE MARIOLA
LA LLUNA
Serra de Mariola
La lluna la pruna tota a floretes
vestida de dol si, no
son pare la crida On van les socarrades
i sa mare no vol. a fer botgetes
Que coses més bones sí, no
que cria el Senyor
per dalt les teulades
raïm de pastor.

6
LA XATA MELINDRERA MIQUEL

La xata melindrera Jo tinc una perereta Miquel (bis)


vuit, ou, deu que fa flors i no fa peres
com és tan fina Miquel de la mel.
trico trico trau Que fa flor i no fa peres Miquel
com és tan fina lairó que són blaves com el cel
se'n va a Benifaió lairó. Miquel de la Mel
Es pinta els colorets T'he dit més de mil vegades Miquel
vuit, nou, deu que no m'entres el corral
amb gasolina Miquel de la mel.
trico trico trau Que tinc les gallines soltes Miquel
amb gasolina lairó que m'espantaràs el gall
lairó lairó lairó lairó Miquel de la Mel.
L'alcalde de Sollana Jo tinc una perereta Miquel
vuit, nou, deu que fa flors i no fa peres
té una burra Miquel de la mel.
trico trico trau
té una burra lairó ATXÚMBALA
vestida en camisó lairó.
Que es menja les garrofes Atxúmbala catacatxúmbala
vuit, nou, deu atxúmbala la del polissó
en coca fina Atxúmbala les xiques guapes
trico trico trau i les lletges al racó
en coca fina lairó (Sempre trien el millor)
tomaca i pimentó lairó. Ara són dies de Pasqua
que són dies de jugar
XIQUES BONIQUES d'empinar el catxirulo
i després a berenar.
Xiques boniques Aquestos dies de Pasqua
pasqua ja ve, són tres dies de jugar
dies de festa i de plaer. les xiques que no juguen
Si voleu vindre a passejar vénen a dotorejar.
a divertir-se a divertir-se Ja venim de berenar
i a berenar. de la font de la Morera
Portem la mona els xiquets van pel camí
xica remonona els grans per la carretera.
i allà en el campet; Ja venim de berenar
botant la corda i jugant a penyores hem jugat a la tarara
ens divertirem. hem begut un poc de vi
I per berenar i s'ha trencat la catalana.
mona i encisam Les xiques de Real
i un parell d'ouets s'han comprat un guitarró
unes botifarres i llonganissetes per a ballar els diumenges
i un barralet. de punteta i de taló.
Pujarem al carro En este poble hi ha un xic
i anirem a fer-nos que li diuen Campaneta
un bon soparet porta pantalons de xurro
pimentó 'morrongo' i un forat en la bragueta.
tomata fregida i un conillet. Els fadrins d'ací ja no pinten res
I amb la panxa plena que els qui pinten ara són els forasters.
sense cap de pena Sí que pinten sí, sí que pintaran
on hem d'anar. perquè els forasters vénen i se'n van.
A vore les xiquetes Sí que pinten sí, si que pintaran
fines i boniques que les fadrinetes a buscar-los van.
que vulguen ballar.

7
EL POLL I LA PUÇA La tarara sí
la tarara no
El poll i la puça la tarara mare
es volen casar; que la balle jo.
com ens casarem El dia de Pasqua,
si no tenim pa? dia de les mones
Respon la formiga quines pantorrilles
des del formiguer: tenen les xicones.
- Caseu-vos, caseu-vos El dia de Pasqua
que el pa jo el duré. Pepito plorava
De pa, ja en tenim perquè el catxirulo
Vi, com ho farem? no se li empinava.
Respon el mosquit Un dia de Pasqua
del fons del celler: un xiquet plorava
- Caseu-vos, caseu-vos perquè el pa de dacsa
de vi jo en duré. no li agradava.
De vi, ja en tenim
carn, com ho farem? AMPARITO
Respon la rabosa
des del galliner: 'Amparito'
- Caseu-vos, caseu-vos la filla del mestre
de carn, jo en duré. diuen que festeja
De carn, ja en tenim amb un foraster.
però qui tocarà? El diumenge,
Ja en respon el grill quan va a missa d'onze
que és bon sonador : el nóvio darrere
- Caseu-vos, caseu-vos li porta el catret.
que tocaré jo. I, com és tan xicoteta,
Músic, ja en tenim meneja el culet.
però qui ballarà? 'Amparito'
Respon el gripau la filla del mestre
que és bon ballador: abans festejava
- Caseu-vos, caseu-vos amb un foraster.
que ballaré jo. El diumenge quan va a missa d'onze
Ballador tenim ningú va darrere
però amb qui ballarà? portant-li el catret.
Respon la granota I, com és tan xicoteta
amb un gest valent: meneja el culet.
- Caseu-vos, caseu-vos 'Amparito'
que jo ballaré. la filla del mestre
El poll i la puça ja es poden casar ja no se'n recorda
i tots els amics d'aquell foraster.
ho estan celebrant. (bis) El diumenge
quan va a missa d'onze
LA TARARA un xicot del poble
li porta el catret.
El dia de Pasqua I, com és tan xicoteta,
Pepito plorava meneja el culet.
perquè el catxirulo
no se li empinava.
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.
Ell porta pirri
ella porta pirri
ella porta pirri
també polissó.
8

You might also like