- -..

• IN D E X ,,• \

l.-
,! EDITORIAL •
NOTICIARI
CORS SOLITARIS,
,ENTREVISTA,
CREACIÓ
PREMIS LITERARIS
, PREMIS ARTÍSTICS
LA CLOTI , .
SERVEI DETECTIUS
DIG.UeS LA TEVA,
FRANCÈS , .
L'ADORMIT DE LA VALL
CUINA , , ,
ES BUSCA
PASSATEMPS,
HORÒSCOP,

r:
"'11111111

, I,

" lli
_""...... I
I ••• I

.-------- Institut de I • •• I Bat\illcrat

UN QUART DE SET
Revista de ,'lnSLitut de Balxillerat
•••••
Cardedeu
.,' III" ••
de Cardedeu

Número 14 - tercer trimestre del curs 91/92

Portada: Ramona Sardaña
Consell de RedacciÓ: Victor Audouard"Olga Càceres,
Mana Castañé, Raquel Civit, Sònia Cjavell, Mercè Edita: LB, Cardedeu
Company, Amonio Cruz, Fer. Diaz, Laura Gonziílez,
Patrícia Jglesias, Yolanda Jurada, Pilar López, Eva Impressió: Arco, SA - 08440 Cardedeu
Manin, Queia Manin-Albó, Eloi MasipI Mar ROlger, TeL 8460905 - Fax 871 1889
Dolors ROVira, Dolors Urbana
,
i Oriol Xibl ' .
"UN QUART DE SET" tU) es respo;"abiiitza de les
Coordinació: Josep Pujol i Neus Aller opinions expressades pels aucqrs en els. seus articles.

'.;;;;-:¡;;::;;;;;:;-;;;;

Dos
Editorial
.......-.-----.-_--- ------ ----------...-.----
.- - ~ _ ----- -..
Potser hi ha .gent que es pensa, ingènua, que tots els finals de curs són iguais. Veuen els verds
brillants de juny, ersol i la florida de mànigues curtes, la mecànica de sempre -exàmens, notes, alegYies,
carbasses... -, i els sembla que tqt és. igual que l'any passat, i que l'altre. S'enganyen. Vosaltres, que
usfi;teu en les coses, sabreu segurament que s'enganyen, que cadafi de curs és dlfúent;si més no perquè
ja no poden ser viscuts com en el passat. Entre altres coses, nosaÚres ja no som tal com úem U/i mi';'
enrera. Encara que l'institUl estigui allà on era ifaci la mateixa calor de cada estiu, hem canviat, hem
crescut i, de més a més. també s' han fet més grans o més velles les coses i la gent que' ens' envolta.
sr, ara tanquem un altre cicle d'aquesta roda dels cursos, i cadascú el tastarà a'la'se"va manera.
N' hi ha que no s' hi posen pedres alfetge,perquè el curs els ha anat bé i després de les vacances n' espe-.
ren un altre, amb ¿'ompanys i professors noits, amb reptes nous. D'altres patira,! una mica fins el
setembre, mes en què es decidirà el seu futur. .¡ potser d'altres sabenja que, el curs que ve, bufaran
nous aires per a ells, en d'altres llocs, en d'altres situacions. Són aquests els qui, probablement, viuran
aquestfinal d'una mane;'a més intensa . .Ells saben que aquests dies calents de juny no suposen només
unti de curs qualsevol, sinó iafi de tota unaet~pa de la seva vida. I potser ho viuen satisfets, esperançats
alnb el que el desti els reserva, però segurament, també,-amo una mica de recança. Qui més, qui menys,
tothom que ha passat per aquest institut, aquest vell convent de frares dominics, i se l' ha sentit tan solS
una mica seu .. no podrà deixar d' enyorar~lo en algun moment. Perquè hi han estimat, s' hi han'~vo¡-rii,
o après, o barallat, ofet amics. ¡ hem volgut deixar-hi rastre,mentre ell ens hi deixava també, molt endins,
una petjada.
De tota manera, la majoria ens tornarem a trobar el proper curs, olímpics ja i bronzejats, i p'otser
més alts i ben plamats que mai. 1 des de la revista tornarem, és clar, a la cita que tenim amb vosaitres
l'er al primer trimestre del curs 92-93: Serà fins llavors. '
Ens acomiadem,. com és ja tradició, amb un poema. Aquesta vegada us presentem un poeta grec,
Konstandinos P Kavafis (Alexandria d'Egipte, 1863-1933), tradui! per Carles Riba. Es diu "Mar
matinal" : el martan dolç d'estiu que ens descriu detalladament a l'inici del poema és, al capdavall, tan
sols un bell record dins la ment del poeta. Esperem que, a partir d'ara, també formi part dels vostres
records. .

DeiXeu que aquí m'estigui.

I gue posi una mica els ulls en la natura.'
Aquest mar mati~al, aquest cel sense núvols,
amb llurs blaus resplendents, i la groga ribera..
Tot bell i immensament illuminat.

Deixeu que aquí m'estigui:

I que m'enganyi com si veiés tot això
(de fet ho vaig veure un instant
.quan aquí .em vaig estar per primera"végada).
i ho també aquí les meves fantasies,
lés meves recordances., les imatges del goig.

TRES
 Noticiari
..,,--.----~~
ITALIA'9t
---.-.-
..
,'~'~ ';'~::-:' :" .
. ,',' '(\' i \ ,',.,', '; " "...... . , ..
. '. .' lli hayia. tina vegàda una gent de l'institut' de
&d~èu,a¡òlpn~deC.O.U.,qiie'ambfo,rçaienipenta
van"aoonsegúir que un sbmiat viatge a Iiàlià eS fes
realitat Així doncs, l'esPerat dia fou el vint de març a
les set de la' tarda. La sortida va ser desesperada:
maletes, boss'e~ i punyetes afuunt i avall; mares, pares;
~ermans i tietes deixant córrer la veu -Que no ·.se'n
van?-i un institut sospirant,-Una setmana menys
fejxuga. ..-
El tragí del viatge coD.lençava, i aquella primera
nít d'autocar ens acompanyà una lluna gegantina que
per alguns ja retreia enyor.
La primera impressió fou rera un parpeUeig,
contemplant un paisatge de benvinguda, amb yessàiíts
plenes de feixes, cobertesd'una vçgetacióun pèl diferent
aladecaSa. Entre cases i plsos, ai fons, unmarqueCl1Íia
el pes d'un cel en¡te gris i gris. Però tots sabeni que'
malgrat que el temps no acompanyà gaire durant
l'estada a Itàlia, l'eufòria no va mancar, sinó ben al
contrari.
. Les activitats foren diverses, i una de les que
sovintejava era el tom de visita cultura!, que gairebé
'sempre es feia pels matins. Encara que de vegades la .
son que arrossegàvem portava a desvalorltzar la
importància d'aquelles visites, a hores d'ara encara les
recordem amb pèls i senyals. Podem esmentar per
exemple la trobada amb l'arquetipus de torre torta, la
fantasiosa Sala dels Oficis, la primera cita amb el
L ....--------- . --
-----";",,,,------ ----~---- ----........------ - .....
David, i.infuúteS obres d'arC ••:'
Venècia, com· és tradicional, ens conmogué,'
. davant aquells canals vorejatsperhabitatges ensilenci,
característics pels seus moribunds fi.nestrons"i de tant
en tant sorgien, d'aquell mar cobert de'calma, gòndoles
que volien prendre el sentit de l'autenticitat. D'altres
ciutats com Siena, sobreunscarrers estrets i empedrats,
que eren tan agradables de passej¡tt, que fins i tot
t'artibaves a perdre...Verona taD.lbé va conquistar cors,
mostrant-nos la tomba de la mitològica J¡¡iieta. I com
aquests, molts altres llocs van ser protagonistes del
nostre viatge. Però especialment la bonica Florència,
que és la que ens va acollir durant més dies, níts, sols
i pluges.
Potser us preguntareu què en va ser, 'd~aquelles
escapades de nít, de les continues visites d'habitacions,.
o bé d'aquelles festes clandestines que tant agraden fer
desprès d'un bon sopar (i). Doncs recordant que aquell
POTSER seria el nostre darrer viatge d'institut, vam
pensar que calia aprofitar-ho al màx.iro, i així va.ser. Va
passar de tot; n'anàvem traient d'aquí, d'a.llà, del son
profund dels professors, de les hores lliures que ens
repartien, de tot allò que.era prohibit que per "nosaltres
passava a ser legali, en defuútiva, de les ganes de viure-
ho tot, fins a només deixar el record.
Bignia.
QUATRI)
~ =::
~--
.... ,~" ----------------------------- -------------- -- .----
TEATRE A .BERG A ,::
El divendres, 24 d'abril del J992,. el grup de
teatre,de.¡'institllt vàrem marxar a Berga per tolel cap'.
de setmana en motiu del Festival de Teàtre a l'Ensen",:
yament Sec.ulldari.,0;gafàrem un, tre\, qUe ens v~ deixar
aPasseig .deyràçia, i des d'all~ lm autqbús,(\~s Berga.
Els pr:of~ss()fs ql;le van. v"e~1Ïf,al11b ~osa~try~:yan"
ser en FrancescALlés i. ell Pe¡-e"'3~Wéso Un .coP a
Berga, l'ALiés es vaeqcarregar de don"!'H~s"els
mapes i tote:; les coses necessàries. . vehícles.
Un cop arribàrem a l;esc¿la'SantaEullÜia: ,~ns.
yam instaLlar. Dormíem als ,passadissos, en els
matalassos, i amb gent de diferents liocs 'de Catalu~-.
ya. Aix<> va sermolt.di~ertjv.~. . ".. ;-. :.. . l~l~ .. : , : '
Les :obres de teatre V~1l Ser :Jorç~. giYerti(jes i
bOlles, i)es farres de les nits.ja us.1es,pocleu 1l1}aginar.
.:, 1;:1 dillll)ellge.a.la ,tarda; amb molta p,ena.i, un~:,
mica Jets caldo, ja érem a .I;larce!ona, " "".' ,ci di ·:.:i
Concllls'ió: un# bqna sortida. Si pot:ser,;l:.'any·.
que ve:wrnem! (FefI:Dia~L .;. :;;').:I::H;l,:.:,.;·,üi¡~)j¡.i¡
.' .'-; "",
...... ,,. .. ;; .
OH! QUE BOl
El divendres 24 d'abril, per acomiadar les festes
i integrare!s alemanysQl1evan venir el dimecres 22 del
mateix mes. es.v~ fer un dinar organitzat per la gent de
EATP d'alemany, en ei' ¡¡ati de l'institut. Var~n cuinar
uns menjars exquisits'.í.que tot ho",. v~:'~$det tastar
.. . ,. ~-
sense por. '.:',' . , .
A la caria hi podíem·lrob~r: iruÍtès de tots els
gustos (d'ous, de pèsols,"'d{, :¡"at'ates, de:xoriço.. :),
escalivada... ;i per'postres, des de la típica trema cata-
'lana i borregos de Cardedeu, passant per I ~arròs amb
. llet i "torrijas". (Raquel-Quelo.3r B)
.......
. UN FINAL SENSE OPCIÓ
, ,_ ,. ..... .'. • T
Eren les deudel matí, aproximada~.~nt,;del dia,
24 d'abril quan la Cristina Filbà i la Ma~àBelivehíes,
van saltar un Stop· anant amb la .moto en direcció a
l'Institut. En aquell mateix moment, en Jaume~ané,
professor de Filosofia,
, . portava el seu fill a la gvarcteria,
~ . .
pel carrer Angel Guimerà, quan les dues noies
s'interposaren en el trajecte del cotxe i, essent massa,
tard, es va produir un fort impact~ ~ntre ambdó;;
La Cristina va rebre un greu cpp al cap, fet que
li provocà la pèrdua d'una gran quantitat de sang, per
la qwil cosa a Granollers li hagueren de fer constants
transfussions, ja que el fluïd que rebia el tornava a
perdre.
Fou traslladada a Vall d'Hebron (Barcelona) i
allà se li diagnosticà, definitivament, commoció cere·
braI, de manera qne durant quatre dies va haver d'estar
a la Unitat de Vigilància Intensiva en 'estat de coma.
La Marta, pel contrari, va quedar-se a Grano,
llers,ja que el seu estat era molt més favorable. Es va
trencar la clavícula i va sonir, fir.alment, de perill un
cop operada del fèmur el qual tenia afectat pel xoc,
Aixídoncs, la Marta millorava progressivament
però, en canvi, l'estat de la Cristina no experimentava
cap canvi.
Fou després de greus proplemes pulmonars, afegits
a la commoció, de la qlial no es recuperava, que el
dimarts 28 d'abril, amb setze anys, va deixar-nos a la
classe de tercer C amb una taula buida.
Tres dies després d'aquesttràgic desenllaç, fo~
traslladada a Sancho d'Àvila i lT dè ,maig va ser
enterrada a Sant Antoni de Vilamajor després d'unà
. missa on s 'hi reuni~en familiars~ pmfessors.i el gran
nòmbre d 'amics que posseïa, segurament. sense saber;
I
ho.
.No t'oblidarem r¡¡ai.
Marta C¡¡stañé, 3r.·C
UN ANY MÉS
"Acampada'92", aquesterael títolilJueencapça:'
va molts projectes sobre la famosa sortidaque..organit:
zen els professors d'Educà'Ció Física, any rera any. És
ben cert,.peril, que aquest curs, van canviar de lloc i
s'instal·laren, els dies 6, 7 i 8 de maig ~ Aiguafreda,
poblet de muntanya, propera Tagainan~nt.
Motxilles, bosses, tendes i d'altre~ andrilmines,
. equipaven els expedicionaris de 2n., els .quals varen
haver de transportar-les durant uns quatre'C¡uilòmetres,
fins arribar al lloc. d'acarnpada. El primc:!r,. dia realitza-
CINC
I·
--..... - ...,.........
ren diferents activiuiís, ~¡ s-egüent de';;a.rx"a ¡.vis'fia ilis" a casa nostra durant deu dies (221M- í/o~) c0It!.~ hqstes'-
pics TagañiàñéntSuiíe·n.un tOlal de 26 KriJ.,'aproxima- de quin~e famfiies d'alurimes' de n:B. Cardedeu:
da~ent, 'rpbf últim el d,arrer di'à'de·tòriuida: !:,'" '~r: VàreriJ fer moltes activitats conjuntes; dins ï .fora del.
i'" Toi va transcónh s~nse cap enírebanc; pètser un" Centre.' i,"' . :C-' 1:-

dèls fets més sorprenent~ fou'el rumor'de visita d'aighna ' - Participar a les classes iais tilll~rs ç1e'Saildotdi..
serp delsvoltilliis. .", ", . '.. .... :,:,,,,,'c" .- Sortides a Batc'elona; (¡itòiÍaf Emp~riés,
. -' Sens' dubte, molts dels alumneS·i profe·ssors.: Figueres, Parc Natural del Montseny, La'GarrÍga, etc..
coincideixen en què; tal vegada, tOl-va séil~úissa·cuit· Quan ens varem· acomiadar a l'estació va ser'el
\ afirmen estar orgullosos'd 'haver éarhinat tanl.'Total: moment en què vaig adonar-mé de ¡'èxit d'aquésta
~na lleugera passejada. primera part de ¡'intercanvi: les famfiiçs catalanes 1els
., ,.. alemanys estaven exultants i alhora' uil'xic tristos, ja
que tots els comiats componen aqúesta barreja de
" sentiments després d'una e.stréta convivència què·
"0 ;."
continuarà amb l'estadà dels·nostres·ahimnes catalans
a Alemanya al llarg de dotze dies (1\lJ06 -'30/06).
INTÈRCANVI :;, ',~.(.
Des d'aquí vull expressar el meu agraïment a.tot
_ ),' '. :1'
," el professorat i aluriJnat del Centre que ha fei po'ssible
I.B. CARDEDEU·
..
MAX-PLANCK
. -'. .
'"
la realització d'aquest intercanví. Cal que aquesta
UND·GOLDBERG GYMNASIUM .
activitat arreli entre nosaltres i que any rera àny ens
il·lusionem ambel fetde viatjarideconviureen'un país
Com jasabeu, els alumnes de l'EATPd'Alem~l)Y estranger. Ara per ara ho fem a Alemanya, properament
participen en un intercanvi escolar atnb:elMax-plat)ck
a Anglaterra, i més tard on? Qui sap, encara queden
Gymnasium de Boblingen i el Goldberg deSindelfmgen,
molts països!!
El grup d'alemanys (tretze noies.i dos nois)varen ser Xavier Vañez

." " ,..

.-

.'
SIS
~_-w- -_ --------- -....-.....,..--- ------ ...--_-------- - ------....
SANT J;ÜRDI .92
. El dijous, 2J d'abril, dia de Sànt Jordi, i el dia següent, va tenir lloc a l'institut la celebració de les
Jornades culturals, amb tot d'actes qUe: molts recordareu. Els nostres reporters d'un quart de set no vari
d?nar l'abast per ass.istir la lès·conferències, activitats esportives i tallers que es van arribar a fer, però'
SJ que van prendre nota d'alguns actes;que us passen a explicar tot seguit. •

LISISTRATA EN FORMA!!!
Per començar l~s festes de Sant Jordi el dimecres Després de tot (trobar cassette, personal i aula)'.
dia 22 d'abril a les set hores de la tarda, els nois i noies va començar el taller d'aerobic, a·càrrec de Mariló.
de l'institut que fonnen el grup teatral, ¡'~sentaven Urbano. . ).,
"Lisístrata", obra grega d' Aristòfaries, al teatre Esbar- La gent va venir força animada i amb prou' ganes
jo de Cardedeu. de treballar perquè la veritat és que les necessiíàv~m.
Els aCtors foren: Per c~me~çar, es va explicar una mica de què tracta
I;aerobic, encara que en general es coneixia força.el
, .
tema. Seguidament vam fer la sessió amb tot.s els seus
Maria Montseny Rodri' LIS r.STRATA l'
Antònia Expòsito. . . KALONIKE requisits i per acaliarentre totS vam muntar una p~tita
Carmen H.rroso. . . M1RRINA coreografia. que va durar els dos dies. ~L ',.
Laura Marín, Meritxeil Pujol Quina marxa que ponaven aquesta gent! '-Es
troben en plena fonna!! (Mariló) .,
Mana Roger i Laura Doma COR DE DONES I.';' :r;~
Mat Bertran LAMPITÓ
Marta Camps LIS í ,STRATA 2" JOCS DE ROL .. '.
Bego Gràcia COiUFEA ,. Els . tallers més nombrosos van' ser els j,,\,s:
, de rol. Concretament, hi havien tres jocs de rol que·
Sònia Pujol LIS l.STRAl'A 3·,
Vfetor Rotger . MAGISTRAT/COR duraven una sola sessió cada un d'ells, i un taliéí-,
D'HOMES muntat per alumnes, que durava totS dos dies.
Albert Rubiella . . . . . NEN/COR Eren jocs de grup. Cada persona triava un
D'HOMES personatge i havia
BenjamíTou . COR D'HOMES d'actuar tal com ho faria aquest D'aquesta manera
Miquel Pocurull KALHlTONIDES' cadascú assumia una personalitat diferent No va ser
CORD'HOMÉS un joc de moviment.però no va ser avorrit. Les noies
Gemma Català DIRECTORA que organitzaven el Joc de Simulació, el Joe qels
Xavier Fernàndez AJúDANT Hàbits i el Joc Internacional penanyien a la Creu Rójil:
Director-FELIU PLACEN CIA Ambdues eren molt amables. (Raquel Civil)
,
(Quelo)
SOO, CAVALL!
UN PETIT ENSURT Un dels tallers que hi havia per fer, a Sant Jordi
El dia de Sant Jordi es va muntar l'estand de la van ser el taller d'equitació. Van venir deu cavalls del
revista, on es venia" 1/4 de 7". Els venedors haviem Recó.
d'estar-hi mitja hora cada un, més o menys, perrepartir Tot va funcionar força bé, la gent es va divertir
i cobrar. molt i en van aprendre moltíssim. AI'princjpi, Ja gent
Un dels torns. es va allargar més del que devia, i que no en sabia tenia força por de my,ntar-hi, però
la persona que estava allà va haver de marxar a un llavors ja no en volien baixar. ,.l
taller. -.. La gentque va fer aquest taller va~:fer trot i van.
El millor ve ara: per una confusió dels membres . fer galop pels voltants de l'institut Tots e~ van divertir' .'
d' 1(4 de 7 els exem¡il'!fs es quedaren sols quasi ona molt a part d'algunes caigudes, però <t~ seguida les
hora sense ningú q\le els vigilés, juntament amb una oblidaren. Els cavalls es varen portar bé.éEn resum, tot
gran quantitat de diners. Per sort, no va volar ni un duro va funcionar sobre ...cavalls. (Sònia Clavell)
ni cap de les nostres revistes. (V.A.G.)

--------------------:'"!' -----------""':"-- . . . . - --- - ----.----- --~- .. :-

~ ET
...--- ----------------------~ -------.... ....
TALLER DE CONDUCCIÓ DE MOTOS
, AI, pati de l'institut, concretament'a l'espai adaptar molt aviat. Va ser molt instructiu per a tots,
~servat ;per. A; a.l.:estacio~ament.d!' ; cotxes, sobrç, "'. En definitiva, vam quedar tots supyr atont!!!s'i relaxats.
asfalt,._es va p'racticarel taller,de çonducció de motos; , ... '
amb un parell de ve.spes de quatre velpcitats cada un~ ; ··ELS ESPORTS
i amb un~ cilindrada de 75 i 150 c;;' c¿bic~;"EI "ri;n'er EI~ 'jocs esportius de Sant Jordi va!! teniimolta.
dia es van fer maniobres passant pels' conos i agafant competició. Hi va participar molta gent, i ¡'ambientera
. pràctica d'equilibri i agilitat. molt agradable, ja que el premi era l'oportunitat d'llOar
, .. Al di~següent va s~r una class~, sense s~rtir de a passar un matí a l'Skating. La classe guanyadora va
l'Ii,.~titut, prot~gpnitzada pels alumnes. í!e l1I1¡lJer i ser COU D amb 670 punts. El segon 'classificat va ser.
sègori, les prime'rl,s duès hores i de tercer i 'CÒtJ'1es . 31' E, amb 600 punts, i el tercer classificat va ser 2n B"
darreres, hores.. . amb 580 punts. (Olga Càceres)
Es' va intèntar donar lliçons de teòrica, però
dég~t al d~sinterés dels alumnes i de les Po<Iues llanes _ CONFERÈNCIA DE J. GARCÍA SÀN·
, dê qDï.s::encarregava, Oriol-Aragonès, es ~an anul.lar,
eiceptè per qili ho deman~va. . CHEZ
, .. El' professor ajudant era Josep',- Ant.oni . A les deu del matí del divendres, a. la s¡¡Ja.
Galeta, .que va encarregar-se de. dur el-material i d'actes, els interessats en literatura v'lm gaudir d''una
d'organitzar-ho. . conferència sobre el romanticisme portada ite,rrne per
.. ,..
Les classes es van donar com a 'esportiveS, per l'escriptor Javier Glircía S:ínchez.
donar empenta a la diada de Sam JÒrdi. Hi va haver La conferència va durar aproximadament una
gent que sense saber portar una moto de marxes hora i quart. El contingut d'aquesta va sér: i.ntens i
acabades les classes, marxaven contents i alguns amb profund, i en ge neral, la conferència va ser entretin-
ganes d'apuntar-se a L'Escola dels carnets". (Oriol guda. Va acabar amb precs i prcguntes per part del~
A.) assistens. (Pilar)

LA TECNICA DEL IOGA FEM UN LLIBRE

El primer dia ens va fer la· classe un monitor,
Ramon. Marpons, el qual va parlar-nos de la finalitat
reiaxant d'aquesta tècnica i vam fer una sèrie d'exer-
cicis pràctics, ::' -.;:,. _ es feia el trebalL Un feia el dibuix relacionat amb el,
EI segon dia Vam fer la classe afora i fou àquesta
classe més forta que l'anterior,ja que els exercicis que
vam fer, amb due; monitores en aquestc~s, eren força
més dificils,
. La conclusió a la qllal vam arribar és que el ioga
no és una tècnica tan passiva com imaginem, i on
la flexibilitat i concentració són factors decisius.
(Marta)
Aquest talleres va fer a l'aula de dibu~x, Consis-
tia en triar un fragment d'un poema. N'hi havia molts
de penjats a la paret. Un cop l'havien tria.t, en parelles,
fragment, i l'altre feia el mateix però escrivint-lo. Un
cop acabat l'esboç, s'havia de passar el dibuix en una
cartolina i al costat d'aquest s'havia d'escriure la.
redacció.
No va tenir molta participació, però els que hi
van anar ho van fer amb moltes ganes, i els resultats
.van satisferalsencarregatsdel tallerque.erenels profes -
de català i de dibuix. (Eloi Masip)

QUINS MASSATGES!!
El ialler de quiro-massatge va ser un taller molt
interessant, Per començar. la monitora gue va venir
ens va donar uns papers per si algú estava interessat en
.algun ilibre sobre aquest tema o en aigu'na escola
especialitzada. '. Al començament en's .ensenyava el
massatge fent-lo a ¡Ugú per mostrar-no¿,eL Ens deia
·el seu nom' específic i llavors ens vàrem deci.dir en .
parelles i ens ho fèiem els uns als altres.
El taller v~ fun'cionar molt 'bé, ía gent s'hi va

.~ --- -----.------- --------------- ---- ----- VUtT

----~--- .
-c-- ors
-~----~.---
Solitaris
- --- ---~- -.....................---- ---....
~--- .....,-..
I LOVEYOU ESTEVE
I will be in your h()rr\~. Te'n recordes, Esteve?
I \piii~ aboui you év~ry daj. No ens coneixiem de res, ni tari 'sols ens havíem
I go to the place for jou. vist mai, i vés per on, ara eStem plegats. És famàstic!
",
I play for' yòu. Saps? Sembla un somni, però com he dit nOmés'
I wam be yo~r girIfriend. ho sembla perquè és realitat.
I béIieve in you. Potser estar amb una p~rsona que et respe~ti, ei'
Baby, I· match sound crazy j -
compre~gui, t'escolti, sigui sincer amb tu, çi sig~i"
fòrthe ~orld rihi~kabout you. fidel, que t'encoratgi, que t'ESTIMI, és meraveJlò<" .
l'rii. crazy for yoü.,.. . I tu, estimat Esteve, em dónes tot això i més, i eC·
My 'problems are fèw demano, et prego, siés necesari que no deixis de fer~¡\o.
we(lt l'.ll be with.you. mai. . ':
. . S.Ò.. II. .T'enfadaràs si et segueixo diem que tinc por,
però és cert. Quan estimes d'allò més a una persona,
quan series capaç de TOT per un altre, quan està's molt
CqRR.EDOR,OEL 9 1 " , erigan~at, tens por que et deixin, i per molt que no
. 30.. de marzo del 91. Hoy hace un año, Parece vulguis hi ha moments que això et vaga per la mem.
memira: Lo rec~e;do~6mo'~i' h~biysy,siçlo"yer.,Me Esteve, et vull, però et vull per sempre inomès
sentia tan feliz! E'or fin creía tener.uria '~~oira';p~rò en perami, noet vullcompaniramb ningú, vull seregoïs-
realidad todo 'era"
Por-
"fàêhada". "; "."detr~s - N~nfan las
.... ".. ,. ...• '.J:::- .'
ta. Ara se ben bé que és estimar i és dur, no us penseu.
malas caras. y las putadas'\ Pera por emonces fue Garbina.
maraviÜosÓ·.· Tu cuerpo jumo al mío, resguardados de
la luna Som tres nois més trempats que unpèsol, que
llena pOr el toldo de la tienda de campaña, beso tras busquem tres favetes per a relació estable amb'aquest
beso.y ese sabor a moscarel ennuestras bocas. No sé tres nois famosos. Aquestes tres favetes han de ser de
si tú aún te acordaras porque, según me han dicho, primer, segon o tercer. Noen volem cap d yCOU,ja les
ahora estlís muy. bien acompañado, Me alegro que tenim massa vistes, a aquestes. Sobretot les del piljor.
hayas cambiado ia botella -por u'na.- amiga de carne y curs, COU C (el nostre). Imeressades, personifiqueu-
hueso peró yo sigo soïa., y hoy, mas q~.e nunca, nO he vos sortim de la biblioteca, al segon banc, el dia en que
podido dejú de pensar en tí nreÍ1 'aquellos viejos suni la revista, i durant la primera setmana després
tiempos. Sé qué des¡Íués, aunque sin raión, me d'aquesta.
·pusisteis. de pUla para arriba' pera, fue mi primera En faveia ataca de nou, després d'un any a la
exp~riéncia, por eso, ~unca:te òlvidaré, ni a tí, ni aese . mili.
Corredor del 91. Els Tres Mosqueters
La Multiusos.

¡ N.ou
 -.

-------- - --------- ------- --...-- - .......----- --- ----- --...... :::::::

A TU, O. TARRlDA
Per tu, que ni tan 'sols saps que existeixo, jo
. ._.. _o. .
~

Tu que ets molt llunyà i que sense' saber-ho•.

, .

que'estic envoltada de geni perÒ a la vègada \an sola i aquest any m'has ajudat molt i que. gr~Si~s' a tu he
que et necesslto..et necessito molt, i al1l més que mai. aconseguit sobreviure a qui dins. mai podré agrair-o .
Tu, que sense dirigir-me una ¡nirada,-. ni una t'ho prou. . '.
paraula i encara menys un dels teus somriurès; . però Tot i que ara s'acosta la pan més difícil d'aquest
que am~ aquests drrers em fas sentir fe1iç. camí. ~ .

. Imagino estones prop teu, o més encara. envol- Un forat fosc que no crec que pugui evitar, Ja
tada pels teus braços. I aquests ulls negres que sense que veig com els nostres camins (que mai han estat
voler-ho desprenen espumes de llum. claror que il.lumina. junts) se separen per no trobar-se !T'ai m~~. n9,')'~~et
un camí fosc i amarg. perÒ que al teu costat es fa fusc. 'puc dir:· No t'oblidaré mai. . . ,.. . .
i la pols que sense voler empasso es transforma en aire. Només pensar que tu seguiràs aquí ijo hauré de
un aire ple d'energia que fa cun el camí. marxarem fa tornar boja i em pregunto perquè a ve-
Si no fos pels encontres momentaris pels passa- gades la vida és tan injusta.
dissos e'l món i la vida serien una porqueria. Per què mai no et podré estimar com jo voldria'!
Ara que tot s'acàba séque no tornaré' a veure els Per què mai no podré besar~te com'jo voldria'! .
teus ulls. el teu cos. i aquest somriure. un somriure que Perquè tu no podràs omplir mai aquest btiitque
no podré esborrar mai. tinc dins el meu'cor? . H
Ara que s'acosta el final sé que no me'n
Perquè' mai poi:lré arranar aC¡uesta p'ünxa que'iiínt
sortiré. i tinc por. ..• de no haver pogut acostar-me a tu de mal em fa'! Per q~è'! ...
i en veu molt baixa, prop de la teva orella. dir-~e un
Una Que No Pol Passar J)e Tu.
T'ESTIMO que. tot i ser .dolç i fluix. faria tremolar el
món.
Per això. encara que séque és inútil. m'agradaria
que. aviat. l'últim somriure que et veuré sigui per a mi.
i dir-te que no permetis que ningú, mai, t'apagui la
llum.i ¡'energia que desprens.
Desitjo 'que molts petons arribin al fons del teu
cor. No saps
qui soc; però desitjo cridar fort el teu nom i el meu.
perquè sàpigues que això va adreçat a tu i perquè
sàpigues que sóc jo qui t'estimo•. ningú més que jo. i
que no vull que s'acabi aquest curs perno separa-me de
tu.

'.
I
L ------- ---------~------------------ ---- ---- ----- -
 -'
n t......__-
'E___......._ I St a
r e V.......__
-

-_~-_- _ ___.,_......_;woP""_-_-_-_-~ ......._______

PARLEM SOBRE "CANYA PLAsnCA" AMB DOLORS GARCÍA

El divendres, 24 d'abri~ vil venir a l'institut la Dolors Garcia, l'esqriptora que molts de vosaltres
coneixereu, seguram,en~ pel llibre "Canya Plàstièa ", tot i que ella n 'ha escrit molts d'altres, de literatura
infantil (com "El drac de Bagastrà "), de joves o d'adults (com "Albert'; la seva primera narració, que li
va valdre el premi Just M. Casero, de Girona).
Una de les seves dar~eres obrès per a joves ha estat "Els joves de Bharuland" (Ed. Pòrtic); una
narració fantàstica que us recomanem. Però ella va venir per parlar-nos de "Canya pld.stica ", i sobre
aquest llibre van girar gairebé totes les preguntes_que li vam fer. Aquf les teniu.

L'autora, la Dolors, ha comnçat fent una petita •

introducció al llibre i a ella mateixa.

- Bé, aquest és el primer llibre que' f:iïg 'per a.

joves. La veritat és que em feia una mica de por, ja que
no tinc cOJl!acte amb j9ves.., jo tinc dos (¡¡ls de nou
aií.ys, Un dia vaig decidir llançar-me a esèriÍlre llibres
pèl: a joves, i vaig començar amb aquestlli1:ire, ':Canya
Plàstica". - . - "
Tot ho vaig situar en un il)still¡t de F.P., però el
problema que jo tenia era que no coneixia com ~ra un
anara
insti;t¡t d'¡¡qQ,,?tes característiques. Vaig buscar
oh amic meu que era professor d'un centre dèF.p., i li
vaig demanar que m'expliqués com -era allÓ. LeS
Qretolades, els sentiments, les relacions entre els
companys.... tot el que necessitava per à escriur.!'_1ill
llibre. - .
Un altre problema que se'm va presentar va ser el
tema de la música. 10 no hi entenc gaire, i pèr això vaig
anar a parlaiambun amic que hi entenia sobre el tema. amb noms possij>les per a titolarelllibre: Un a, unnoi
'EU em va donar tots els det3Us que eàlia per a formar d'un institut em va direl seu raonamentsobre el titoj de
un conjunt musical. Va ser així com vaig començar _Canya Plàstica. Ell deiaque la primeraparaula, Canya,
aquest llibre. li recordava al món rural; i que ia paraula Plàstica li
recordava al mónurba. Lapropostaemvaagradar,però
-SiMgués d'identificar elllibreamb unaparaula, en cap moment és aquest el meu raonament.
quilUlfariaservir, quilUl creu que és lamésadei¡uadà?
_Quins tipus de lUl,;acions li agrada escriure?
- Identificar el llibre amb una paraula, costamolt,
_si un cas el que us pucdirés el que m'bandit. D~nes-bé, _M'agrada escriure narracions per a nens de 10
m'ban comentat d'aquest llibre que és un llibre amb a 11 anys, perquè en elles hi poso molta fantasia, com__
molta sensibilitat. Podríem dir: Sensible: històries estrambòtiques.... En literatura ju~enil em
noto més insegura, quan n'escric.
-
- Per què li va posar el nom de Canya Plàstica? - _Hi haurà una segolUl part, de Canya Plàstica?
- Bé,jo vl'liajades de bonprincipi que eln6mdel-
grup fós el titoi del llibre. Ióacostumo a coJ:!lençar els - Bé, diuen que els finals els faig molt lletjoS. El :
llibrespelprincipi iacabar-Iospel final, no còmd:altres - començament és fàcil, però el final .,,¡ molt difícil
autors, que comencen el llibre pel final, o pelmig. Vaig parar-lo, ja que sempre Pot seguir. No ~eguro que-hi
trigar- uns dies' a posar un titòÍ al llibre. Ho vaig_ -hagi una segona part, no estic gaire decidida.
solucionar amb la llista que em va dónar un amic meu
~
.
"
'
=-. - . '
-~-
------~ - - - - -
ONZE
.. _-.-..-._--- -..-._-_.......------""-" _--.......-._-..,..~..,.....,- ............. ...........,..~~

-Es unahistóriabasada/!nunfetrealo imaginari? • - Ha pensat a exportar els seusUibres a l'extr0!'.8~?

. "- ~

- En general és més aviat imaginària, però té Ai<cò d'exportar els lli'bres se n'encarrega l'editorial.
punts que són reals, com per exemple, el traslla~ ~el Però sé que ei llibre anomenat El .Drac. de Bagarn-d és a
protagonista. Això li vapassar,mentreestavaescnvmt Mèxic gràcies a una colòniil c3taIana.
el llibre, a un noi de Vilobí d'Onyar, un poble de 2.0QO
habitantS, a 15 Km. de Girona. Aquest noi se'n va anar - Ha guanyat algun premi litèrari?
a viure al poble, i la seva mare m~explicava que estava
una mica enyorat de Girona.
, Un altre punt que també és real és bassa dels
pmgüins, Aixòem va passarami. Undiaem vandirque
,
I" -Sí,heguanyatunpremiliterarianomenatJustCasero
" i ci llibre que m'ha permès guanyar aquos!; premi vaSer
Al~rt. També he guanyat un altre premi del Vaixell de
anés a veure una casa molt extranya, que és de principi Vapor i l'he guanyat ¡Íràcies al llibre infantil " El Drac de
de ';"gle, anomenada CanBusquets, en la qual i per allà Bagarn-d". ' " .
al voltant un home havia deixat anar pingüins, i que
encara vivien. Pingüins a la Selva?, em vaig preguntar, - Per què a un professor li ha posat,el sobremon de
però de seguida em vaig adonar que era una bronia. "Fitipa/Lfi "?

- Per què no posa el nom del prot1lgoliisfa al Uibre ? - Pen¡uè Fitipa1di és el hom d'~ ,,!,rredor de ~es •
que ésmolttàpid i aquest profCSl"'rés tan I~ què li và!Jiolt'
- És un joc meu que faig. Esta escrit en primern bé aquest nom en plan de brOma. "",',c',
pelSOna, i quan un pensa amb ell mateix és molt diflcil dir-
se pel nom; De tota manera, ro, ha un parell de pistes molt - Quan va començar a escriure?
clares. Es diu Adrià.
-Esctiviadesdepetita;peròvaigcomençarseticsàment
-Als seUsfills els agraden els Uibres? als, vÏnt-i-nou anys.

,- S¿ ~n ¡>atiem, donen la seva opinió, de vegades ho - Per què en /a re~ió del Uibre va escopir-
canviarien tot. precisament /a ciuJat de Girona? ' '

.-,- QtÍlp1t va trigar afer aquest Uibre?

, - NDm1aJment els escriptors tèndeixen'a ~ ~ a
basar els fets a la ciutat de Barcelona. De Girona s'hi. e:scrit ,
- Vaig tardar un mes, mes i mig. AproxifDadamerrt pOc i a més la ciutat de Girona m'agrada molt. . '
vaig trigar unes sis setmanes. '
- Quan ha acabat defer el Uibre se1 roma allegir,?
J Té algun llibre enprojecte?
-AI ptincipinom'hollegiaperòdespréssi Quant'ho
, - Sí, sempre en tinc de llibres en projecte. A vegades tomes a llegir pots veure els teus propis errors, tomó.arefer
he arribat a tenir tres o quatre llibres o idees dif~nts. alguns i=soo... Amb el temps m'he tornat més critica.
. - Quin és el seu o seva èscript1lra pri.ferida?
: E~criu !l mdquina .o a md?
, ,

,
- Normalment escric amb ordinador: 'Hi ha
es
- Un dels escriptors que més m'agtaden Michael
vegades, però, que quanm'encall6 escric uno dos follS
Ende, autorde Úl Històriíilnterminable, ToIkien, auiordel
amàiràpidaJpenthopassoal'ordinador,peròespotdir
llibre anomenat Hobbit, i per últim Ursula Leguin.
,
, . que escric'tot el llibre a rordinadot.
- Algun dels seus Uibres ha esiot traduït a un a1tte
'? ' , - Ha conegut alguna perSO(llJ que fós ciJm /a.
itJioma.
Marta?
- Sí, el llibre de "El S~cret de /a Tonugd" ha estat
traduï1 al castellà. - Sí, i cree que hi hamoltes personesquesón'molt
semblants.
~ -_-_- ~ _ - _ - _ - ~ - _ - _ - _ -- - __ -_~ ~ 4-

DOTZE
 · ... _-------~ ._-~._-.

~------------------~--------- . . . . =:0----------_ - -_---...

- Què en penses dels professors d'Institut?
- En el llibre de Canya Plàstica rio queden gaire,
bé exceptuant en "Xips" que és el viu retrat, de l'amic
que tan em va ajudat, ell l'S va encarregar de h'!scar 'el:
nom al grup i em va informar sobre tot el que cal saber
de FP: ' ,
- Per què en el seu llibre pOfa Ijue la gent de
l'Institut menysprea a la gent de FP? ' - Sí, vaig començar a escriure quan' em vaig
- Perquè he pensat que!riha laeteeÍ1ça que lagent
de FP va a l'escola per passar l'e$ona i la gent de
l'institut va a aprendre per obtenir una'bona ç¡lrrera,
- Ha arribat a fer algun llibre qUe no 'Phagh'
publicat? .,'" " ., ~
- Sí, m'ha passat, Mira, jo tinc vint llibres escrits'
i solament me n'hah publicat nou.- ,," '
,.. : .. '
- Com considera el que fa:' una professió o un
hobby?
- Moltes vegades m'han preguntat si era un
hobby, però encara que m'agradi moÍt escriure sein¡íre
ho he considerat una professió, .. , ."
- Tots els llibres que ha escrit els hafeta Vilobí?
traslladar a Vilobí i sempre els e,seric allà. '. f· ,
-' Ha dedicat aquest llibre a algú?
- No, aquest llibre no l'he dedicat perquè va ~er
un dels primers que vaig escriure i, mira, no. te~~
costum' de dedicar llibres. En canvi ara sí que els'
dedico.
- Ha escrit algun llibre que estigui basat en la
Seva família?
)

',' .
- L'estatd'ànim influeix en els llibres que escriu?
- No, però en el llibre de "El Drac de Bagastià"
surten una sèrie de nens i entre ellS hi ha e~,m'j1I" fills.
" Sí, en el meu cas 'iilflueix molt; Sóc incapaç
d'escriure la descripció d'un paisatge de primavera si .. ' "
Melania Matin
estem al mes de desembre. J,osep' ,~"Ferreres

::--="""---~ - .~-_----.."",,? ......--- --.......-----.....--.......-----..,

, TRETZE
~'., '
 . . o I
CreaCIO
_-_-_-_-_-_-_-_-_-______ -_ __ -_-----w---_-_ _-___ -"
~-
L'HOME· L'altre sexe
Definició d'home:
ANIMAL mamífer amb mans per iocar, com
més millor, a les' exrremitars roràciquès ·moltes vega-
des aquest tòrax resulta que està buit, que no· hi ha cor
i que es nota la manca de sentiments envers ~Itres
persones que es sentien estimades en algun moment
remOt,d eixant-nos sovint envadalides, i peus a les
qrremitals abdominals amb un instrument com més
cQntundent més home ets, però més-mal fas, que és
dislillgeix sobreIOl de rols els allres allimals pel seu
extraordinari desenvolupament menzal sovint no exis·
teix tal desenvolupament, l'úllic mamlfef que réfacul-
IOl de parlar, facultat que a voltes no arriba a facultat
perquè quan obren la boca ... .,
Illdividu mascle de l'eSpècie huma¡¡a (oposal a
la dOlla), aquesta aclaració és la més important i clara
sobre la qual ells volen demostrar, el qui ha arribal a
l'edal adulla o viril.
L'home co¡¡sideral Com a le¡¡illl iai i ral quaLilar;
pr(~fessiój. condició ... o inconvenient, i~potència,
maldat ...
Illdividu cOllsideral COI1/ a depl!lldelll d'ull allre,
vassall, soldal, obrer, ... si ens fixem tots els noms
anteriors s6n masculins.
Si volem trobar solució primer hauríemde can-
viar qe ·societat. en la que vivim, perquè tota està
., rrmsclitzada, fins i tot els diccionaris 'M
La Diva Amazònica
.EL ENEMIGO
- T~ vida pende de un hilo. Guerra, es la guerra.
Eres la esperanza de tu pueblo; ·no se puede defraudar
a un pueblo que espera lo mejor de tí, Da tu juventud
por ellos!, No des a doblegar el brazo!, recuerda a
quien dejaste en casa.
Tó en el frente luchando, por tu genté, mientras
ellos lloran y esperan ver tu nombre en· la lista de la
muerte, sincera el destino.
Empuña tu emblema que ondea al viento y dilo.
Sí, buscas la paz y eltriunfo de tu condición; codicia
mueve· al hombre.
Cuerpos inertes forjan las barricadas y lÚ te
encuenmis en una de-ellas, Iluso! ¿Eso era lo que
esperabas?, ¿Qué creías que era la guerra?·Chiquiilo,
tu vida no vale nada, si una bala traidora te atravie~a
el alma. Pero arrastratè por la tierr~ sudorosa
mancillada en sangre. .
Empuña tu fusil Yarranca el dolor dil enemigo.
..-..,...------~------~--------..----.
CATOR7.F\ .
Haz bailar la muerte en la palma de tu mano. .... .
Ahora estas aquí, Plldriéndote en un maldito
socavón llenodecadaveres, sabiendo que tó seras, sin
duda, el siguiente de la lista. . ~
Grita, grita, a la impotencia"délos actos que
contemplas. Hombre contra hombre, cuerpo contra
cllerpo, vidas contra vidas que ven como la llama de la
esperanza se extingue.
No rompas Ilantos por compatriotas que ya no
estan porqué para tí tó eres lo mas importante, mas
incluso que esta puta guerra.
Se acercan! Objetivo a la vista!
Mírale a los ojos si te atreves, antes de acabar
con él. Siente su palpitar frenético de aniquilación y
como el sudor que empuña su frente se clava en tus
cames. Tu instinto animal hace que aprietes los dientes
y acabes con su vida. Tus ideales forjan la bandera de
la muerte.
No hay que temer naila, todo eSta justificado.·
La justicia brota por tus poros mientras con un golpe
seco de bayoneta siegas la vida de tu enemigo. Mira
como la muerte arranca una somisa de tus !abios,
labios asperos y. respiración agitada mientras·
obsèrvas eomo el enemigo· escurre su vida entre tus
ma nos. Eres un héroe.
Tus botas pisaran los cadaveres del enemigo y
tu,erguido,contemplaras el·paraíso que has cosecha-
do como un cuadro mortuorio, bajo los ojos de la
desolación.
Fueron todos a defender a la pairia ·en peligro.
Canaron medallas y trozos de metralla que se clava-
ron profundamente en sus cames y. trajeron consigo la
muerte. Pero, eso sí, una muerte gloriosa, . por la
causa. Después elevaron grotescos monumentos para
decirle al mundo lo hermosa que fue esa camicería,
lo heroicos que fueron los combatientes y lo inútil
que fué su sacrificio...
Hermano, ésto eS la guerra,. Demencia humana.
Icarus, ex. 3r C. Jaume
. ,
_.. . . - ---....-.--_---= .
.. ------~---- ~----.--..------------------..---...--.,..------

VEREDICTE DELS PREMIS - En la categoria de primer i segon:

primer premi: Estàs assegut.••. de Susanna
LITERARiS SANT JORDI -1992,
Guivemau.
segon premi: Foscor, de Laia Fortuny.
... El Juratdel concursliterari, integratperlaMònica
FemlÍndez i Jordi Vila (ex-alumnes), ·Jordi Galbany i
- En la categoria de tercer i COU: .
Maribel Huertas (alumnes), Ignacio Gamen i Francesc
primer premi: Fugida, d1nna Vallès.
Viñas (professors) han decidit co,ncedir els premis
segon premi: Paraules pel silenci, de Montse
següents:
Pujolàs
tercer premi: Inquietuds, de Jordi Pizarro.
POESIA
ORATÓRIA
- En la categoria de primer i segon: ·primer premi: Mont¡;e Pujolàsi Mercè Company.
primer premi: Poemes profans, d'Aleix Arurni, segon premi: Samuel Babler.
i Quadern de conceptes, de· Marc Freixe;;.
S'han deixat deserts els segon i tercer pr~inis. GUIONS TELEVISIUS
segon pren¡i: Un assassí decomtança,deMontse
- En la categoria de tercer i.COU: . Senero i Meritxell Morales.
. , de
segon premi: la natura i1es, sevesmeravellés
,.
tercer premi: Amor entre drogues, de Tea
JQrdi .Santamaria. Alcaraz i Eva Cases.
S'han deixat deserts el tercer i prirqe~ preñus.

~~CIÓ . ",.~

~r,(!I'"
GuiÓ ¡ oieuiXOS: ¡VAN 001
;;=;::;~-
---- ---
 ---- -------- ----...,...-- -----_....... -- _..._.......----..--.
PARAULES PEL SILENCI
(2on premi 3r. i cous) . ' . '. . '. '
És quan labella companYIa m'acanclaper última
vegada que brins de soledat m'embriaguen i em. f~
submergir en aquell espai ,tan desolador, on no:nes hi
ha passatges de la meva ment que defalleixet¡, .fent-sé
víctimes del silenci. ' '
Cada salt del meu cor em fa recordar la solitud
, quevessaenaquellracódemón.Josócpartdel'escena?
No, l'escena és part de mi. Sí, em commou en brusques
o incertes circwnstàncies, quan una reminiscència del
més enllà em deixa immòbil, davant una situació d'un
blanc mig transparent que davalla p~lS q>~us u1.Js. El
meu entenimentva donant voltes i méS volteS, i desobte
, recupero el sentit de la paraula., una paraula thassa
somiadora per poder arribar a port..: ' remor d'algun ocell. C¡;minava sola enmig de la ver?or
Vull trepitjar fort però sols artÏDó a 3SSàborir el
pas d'un ahir; vull entendre el que em diuS malgrat que
no cregui res del que em vols dir. To~ acollir la
primera poma seria tomar a rebre el primer somni;
sentir l'últim adéu seria tomar a viure l'última mort·
Recordo aquella veu baixa que fJ.lava per l'aire i
m'ins41uavé\ que erb deixés endUr, quenoseguís elcamí
quecaliaseguir.Emrepetiaindef1UÏdesvegadesq~eno
begués més amor, que no endolcís de nou ¡>quell Vitrall
de promeses...., i així va ser.
He despertat envoltada d'albes irréals, amb
trobades indesitjables. Aqui ja no hi,ha c;unins. tot és
calma impetuosa. La fIna boira trenca le~ extremitats
del paisatge. Les arrels dels arbres, morts, envaeixen i
escanyen la sensibilitat del sòl. Etil'horilzó es crema el
meu millor somiU. Tot és venjança! ,
'M'aixeco, però el meu cos cau com una lleugera
ploma, ' .
Ja no sóc res. Tot el que és ara present ho haVIa
percebut enun passat, sense cap por; ara totés tremolor.
M'agradaria tomar enrera., deiant lluny el marge de
¡:àstig i oblidar tot allò que em va fer renunciar a una
millor mort. , , muntanyes. que el sol cada dia se'n va per allà?". l la
Què? Fusió del cos, tempesta de calvaris, sepul-
tura d'emocions•....paraules pel silenci,
(Mòntse PujiJlàs,COU)
'~-------
~cor·,c
INQUIETUDS
(3r premi de narració 3rs i COUS)
MARINA
Ella tenia per costum, ja fei,,:. una pila d'anys,
d'aixecar-se quan enclttaera fcisè,i imàtalllac a banyar-
se. Aquell dia era Com un altre qualsevo!.,· , ,
Es' desvetllà entre una obscuritat clara; s'¡¡.ïxécà
del seu llit rústic envoltat per una cortina d'una tela
transparent, i mirà cap al cel: "Sembla que hi hagi una
pluja d'estels", es va dir per a ella mateixa. '
Va agafar una tovallola i obrí la porta, que
grinyolà, trencant l'ensordidor silenci de la ?",~da.
Caminavaperuncamí~t,envoltadad'omsltrepltJant
l'herba humida: Les fulles es movien neu~er~e~7
com si aplaudissin al seu paS. Vagament, se sèill1à la
fresca., agradable, esperançadora. '
Vaarribaralllac, i l'aiguaanavai veniasuaumen,r.
melindrosa i mig adormida encara. El sol començava
a puntejardes de llevant. Comsifos unelemeiJ.t més del
paisatge, s'introdui silenciosament i amb. molta cura,
com si tingués por de despertar la freda aigua del llac,
Ella no ho sabia. però ell teuia per costum, des'de
faia una pila d'anys; d'l!ÏXecar-se quan encara era fòsc
i anar al llac a veure com'es banyava.
ANNA
Quan era petit, li ho preguntava molts cops a la
mare i ella., amb'el seu somriure tendre i la seva veu
mel~, sempre em contestava el mateix: "N~ t'hi
amoüús. quan siguis una mica més gran, tu mateIX ho
descobriràs". l ara que sóc una mica més gran, ara que
ja no hi és, a la fI. ho he descobert. l si t'haig de, dir la
verirat, hagués preferit no saber-ho. .'
Ara., deus estar pensant què li preguntava a la
mare tants cops, i per què t'ho dic a tu. Doncs bé,
inmediatamenthosabràs, i aleshores sortiràs de dubtes~
La pregunta era: :'Què s'amaga darrera d'aquelles
resposta es:. "Tu.. 1" ' '.
SI tú i la teva por; tu i els teus ulls de cel llunya;
tu i la te~a pell bruta; tu! Tu i la teva falsedat; tu i el teu
cos lluent;' tu i el teu cor 1I1l!ltractat pertantes i tantes
persones. un dia ,i un altre, d'una manera irre?arable.
PerÒ tot i qu~ja tinc la resposta., em conl1nUo fent
preguntes, preguntes a les que'no sóc capaç de contes-
tar. No ehlenc com has 'pogut caure tan baIX. Tens
diners; tens una faruilili, tens uns alllÏcs que t''?stimem,
però tot i això hi has caigut. He pensat molts copsquina
seria la causa de la teva situació, i potser, no, seg~ qu~. "'.
--
.. -----..--------- ---- - .......-------------------- - --- ----- --- --- ----....
sóc jo. Vull ajudar-te, i encara que no sóc ningú per Arael ventesbategacruelmentsobre els porticons:
donar-te cap consell; crec que ho haig de fer. vol entrar,n'estic segura. Si ara sortís, enmig de la
'"I
L'odi Que sents oer mi. podrjes llençar, amb tempesta, segurament em sentiria lliure, però sóc
covarda: què és la llibertat?
una pedra lligada. al fons del mar. Saps que pateixo"
però, jo sé que ru sofreixes més, i ru també ho saps. ElS Què se sent? Ho suportaria?
problemes s'arreglen parlant, i les teves paraules són És massa fosc. Totes aquestes,absurditats no em
mudes. Penses que els teus amics no h'hem de fer deixaran adormir. Però no; no són bestieses, ni tan sols,
res,però estàs molt equivocada. Esclates de joia quan absurds: potser és el meu subconscie!lt i en aquésts
algú que no coneixes t'agafa la mà, t'ensenya Uns moments estic somiant Si és així m'encantarà llevar-
bitllets, iet parla ento despectiu? No! Ihosaps moltbé! me suada i poruga i abraC;anne a la mare, encara que no
No esperis cap miracle, Anna, Has de' tenir valor ho entengui i em faci fugir. Però:sóc covarda fins i tot
perseguirendavant. No és impossible. Saps que t'estem per intentar pessigar-me o despertar~me: i si no és un
esperant amb els braços oberts. El passat no existeix. somni~ i estic totalment desvetllada?
Si us plau, vine sense por! Tot això és massa obscur i ni jo mateixa entenc
els meus raonats pensaments f¡Josòfics que van d'un
costat a l'altre sense cap sentit aparent, apareixent en la
foscor de la cambra sense que ningú els hagi convidat
FOSCOR
(2n premi J r i 2n)
. ,
a verur o a passar....
Són quasi les dues de la matinada. A baix he Noto per moments que alguna cosa puja amunt~
sentit rondinar la mare i he tancat ell;um. El murmUri amunt, cap el meu cap: He d'obrir el llum!
dels seus passos ha anat desapareixent en la foscor de Res no ha passat: els ninots de la cambra tenen
la cambra. una cara riallera, gairebé de mofa. Però ara no penso:
Crec que no m'ha sentit, i:l potser sí però no m'ha tot és nonnal i els pensaments' ja no ,són irreals o
fet ni cas. grotescos.
Es típic. Ella esperava la mevaadolescéncia amb Quan tinc por,...no,...aixòjaho he dit altres cops.
impaciència, suposava que així canviaria;. que Sembla que em vulgui disculpar, quan re~ent el que
maduraria, que em faria gran... intento és explicar que no és dolent tenir i sentir por.
"Però això era en temps de guerra, ru no ho viuràs Sobretot ara: a les ires menys cinc, amb un fred
mai, però potser et faria servei... !" que pela i totalment sola al pis de dalt. Tot era massa
És que no tenien maipor de res eUs? Potser sí que fosc.
s'ho havien d'empassar a base de canonades;però no
tenien ganes de tomar a ser infants, de poderpassàr por
arrupits al pit de la mare, o de ser criafures que no tenen
por de res perquè els seus pares sempre estaranambell?
Jo, ara tinc setze anys. Però en aquests moments
es com si en tingués cinc: és massa fosc aquí, i no vull
obrir el llum perque ningú em molesti. Necessito estar
sola,
És massa fosc. Arreu sento remors estranyes que
deuen estar a punt d'atrapar-me. No m'atreveixo a
moure/ro... Es com si una presència externa ...
m'inmobilitzés.
Sols faltavaqueco¡nencésa ploure. Estic agafant
fred. Les gotes esclafades al terra són talment com la
meva vida. De!, ténirpor: sols quan tinc por el meu cap,
va d'un costat li l'altre i tots els records de ia meva curta
i poc intensa vida paSsen davant meu com si fos una
pel.lícúla. Un curtmetratge. On anem? d'on venim? Per
què som'aqui? Perquè la solirud és tan silenciosa?
És massa fosc.

- --------- -...--........ - - - ----------------- - -

, .DISSET
---------.-_..-....-_-- ...

..LA NATtmA i LES SEVES'
c."" :ME~VEJ.i.Es.;·:',"
( 2n premi de poesia, 1r i 2n ).
T!Ï'>ta. flor de desembre.
•m el.vent ~l~
nodrida Per lasang
de tants.m~rts que.
en ~u~,ta. terra varen cré~er
.,
«riherbes pe garriga;
q~e ~ ¡a casa pàt!'rna '"
a
i les mateixes pluges'de !'hivérn
foren hQStesalegtes; '.
'aires grjsos;.meniJdeS flòrsboscanes
q~e, com,t:aroma d~.1.tenips,·.
P!'rd!'r!'n I!,s agrest~sjoles.de 4> pri!W,lvyra,'
Tristes joies que graciosament'
foren qtorgad~s.algun dia., ,
Miserable i sè,,;l'rerra. Avarament
intentes sobreviura a I~ Pols
d'aquestes torrènteres desolades
·i a la iríf'11Úta ip.alen~lia delcampèrol
que'llaura sota el crit del voltor:
Dura terra que estimo
en là seva agòrua, .
dura agonia meva
en el·pit-aturada.
No, no hi ha sement que
.pugui, fertilitZar la roea:
. estona sentiré el mateix, però un moment, d~ixa'm
Jordi Santamaria.
- - - - ; - - - - : .... - ... _-
......-..--_-~---------
':"-,....------~ ---~ ... ...---_:.......
Estàs assegut davant del 't"levisoCÀgilf~s.el
a
comandament a distància,i comences i>àsSM ~'àíía~ .
un.darrera l'altre, sense prestar-li atenci!S;i fm*"en¿
deIXes l'aparell enCès, en qualsevol cànal, és iglial.
Gites la vista cap a la.finéStfa. Els'eainpse.staride:
color verd, verd com l'esperança. E1:cil bla~amb
.'.
taques blanques com el cotoflubc. A pc>c a ¡x)Çco';¡mça .
a agafar el color'rosat i vermellós de la ¡:iOStà (¡e sol. ÉS
curiós, però sembla la n;mièixa postà de' Sol d'ahir,.
. ,
d'abans d'ahir... o l'altre? Nò'ho recordo,Ja tints dies,
. ' - , ".
. que som aquí. Matar-te va,ser'una bogeria, peiò... tant
se val, ara ensportarem11Úllòrque abans,.í;losalite:,; d~s,
sols. Mira el cel, comença ~ ennegrlt;com éls teus
cabells. Sembla mentida, però encarà ténen aquella
,,', .'., . '.:~
;:::~.,. , . brillantor tan especial, tan fosca. Això ~teix.! tan
;~ ".
fosca com el teu furor. Tu m'ho deies, te'n recordes?
... "No sempre arribaràs. a alguna partl/~-~'· tan
moralista, i ara, ja veus!! Aquítombat al meu cqstrit,
amb els uils verds, com les.granotes.>!'Ajut!":déies
" 'uda'" .. . ' -' . ,
li]
. m repetIes
. una 1 altra vegada. Potser . ho . vàs fet·
'
quan JO et necessItava? No, era un treball·molt brut
sepanu;-me d'aquell bèstia. No pensav~ en el que.
acabanasentintpertu? Sí, tu! No girisla.cara!! Bèstia,
més que bèstia. En aquell moment no eres n;, es~vei. . .
embravat, enfurismatpel teu passat. Ara.entenc p~r què
em deies: l/No seràs res en aquest m.ó~l.", i tens raó, però
mira'ttu mateix. Què ets tu? Res! Semprehe pensatque
els vestits negres et quedaven força bé: Què se sent en
el gran buit de la mort? S'hi està be? Potserdintr~d'una
veure els últims colors de la tarda, és tan boruè, groc.:..
taronja... blau marí... verd oliva i cannesí.
llys
(Susanna Guivernau, zil D)
fsroY CA6RE;,OO PO~­
Que 1.0& COMPAl'lEROS
DE· LA E5C:UELA .. :
... E5 FiQUEN
AMB Mi, se. ME'N
ENFOTEN i EM
DiUEN ...
. n,.." "' ...
- -- -------...-..-.....-= -----...

..-----.....-~--
-~--~--.--------------------
FUGIDA
1r premi 3rs., COUS
Ja feia dies que es notava estranya. Una sensació
de buidorl'omplia. Tornava a estar insegut¡l. Teuia por .
de sòrtir atcarrer. Li feia vergonya queIa gent la mirés
quan travessava la plaça·per anar a comprar..Quasibé
no parlava amb els dependents de la·botiga i quan ho
feia la veu era fllJÍ;l<a, dèbil.
Tema por. Però de què?
Quan havia de sortir, caminava encongida, amb
la mirada baixa. No vólia veure ui ser vista. Caminava
amb un pas àgil. Es vestia discreta i els cabells llargs
sempre estaven recollits. A la cara tema una expresSió
de rnalencoma, de tristesa..Alguna vegada algú l'havia
vist somriure. Pensavaenrecords dequanell encara era
viu. Era normal que prengués aquella decisió tan
dràstica i ella tema motius per fer-ho. . als prestatges n"ts de pols: Malgrat la Ijumitatque
Però ningú ho va entendre perquè només jo vaig
llegir la nota que ella va escriure abans que es suicidés.
• • _ . .J
"Quan camino tranquiLlapels carrers delpoble,
quanjaésfoscm'envaeixunafortasensaciódepor. És
en aquell moment que desitjo que un t/'aquells cotxes
aparcats al carreró encengui els llums i m¡enlluerni
} alhora que esposa en marxa i comença.aseguirclfle. Es
amb aquella por, amb aquell neguit de fugir que
J m'adIlno que només sóc una peça senSe importància
d'un joc més que la vidll traïdora em té preparat És
llavors que veig que hi ha gent que està asseg!'d4 enel
trO/l del reialme mundial. La gent es fa calla~ els uns
als altres.
Ja /l'estic tipa. No ho aguanto méS. lla veritat?
lla sinceritat?
CAP GROS! ...
~--......-....--_-----~ -~---------
................
.1
------- ...
.
Ja no existeixen aquests valors. Ara només hi ha
falsedllt i hipocresia.
Prou! S'ha acabat!
Sija no puc viure per ell, perqui haig de viure?
Tan se val si visc un· temps més o un temps menys. Ell
ja no hi és.
. Per què cai viure si els altres m'ignoren? .
Per malviure amb enganys val ~éS no viu~e. ;,
Quan vaig arribar a casa seva hi havia gent. Al
veure'ro, de mica en mica, com qui hagués ~càbat d"
cometre un pecat, aquella gent va anar sortint de
l'habitació ambcara çl'esglai ide sorpresa alhora. N~g;¡
no "nteuia res. Ella reposava al terra, .¡Jgú l'havia
estirada a sobre d'aquelles rajoles fredes. Lacasaest:ava
endreçada, objectesinútilsbarrejatsambels seusrecords
regalimava per les parets des del sostre, la ~a Í1uïÍi
com ho volia ella.
Tot estava com sempre, com jo ho havia vist,
menys en aquella habitació.
Ella era allà, al mig de la cambra:
Duia una faldilla fosca, còm la brusa, i llarga,
com els cabells recollits.
Un somriure marcava arrugues que no es vei~n
en aquell rostre des de faia temps. Si hagués tingut les
parpelles obertes la felicitat li hagués brillat e!l el verd
dels seus ulls.
L'única finestra que hi havia en aquelles quatre .
parets eratancada i les cortines també. Qui ho haviafet?
Ella sempre la teuia oberta, perq,!è entrés'el sol
enlluernador i l'aire fresc.
Vaig atansar-me per obrir-la i sentir els cants de
/.
. .
-- --------......- ..
 .
dol <iels. oçells de la t!,u1ada, però vaig ensopegar amb
.' ~ \ .•

alguna cosa.
1 . . • .' . ' • . ~

Toma a marxar.
..
Arriba, seu, escriu, truca, marxa, .dina .i ,torna.

Era la corda.
('. I.,.a <;Çlrda que li.havia !,riv~i de .viUre. ha' corda S'aSseu.
q~~'èom wasèrpenrospada"¡: seu cplll'havil\.b.fegaçla. 'S'ho mirà.
.. La serP egoïSia que se nie l'havia 'ori'!ut. ~;: S'avorreix.
La sel'J?del Paradís que l'h'\via fet {e¡¡çJ.asèip Súrl
era.allà!l1I!bla s~va ¡;res:a:
morlà. ' . "', i es mor.
. . Unà iúSièria desbontr61~darri'envaïa. Bri àquella
habitació rcspiravaun aire angoixant. Ul)a 8.\Ior freda RES MÉS.
a leS mans, úna tremolor a lés .caró.eS~ uria ,:éòYssor a
l'cs~Óm~~, ~a ~g6r a lab<ica,h~IToL; béia d~
fu ir d'allà. ... . ....., SOBRE L'OBS,Essi6
g .' . ' .. '. '. "
... Ràpidament vaig àgafar'àqti,;n pOttà':.t~ttàt¡¡'4e .' :

sobre la taula. lli havia Una fotografia: quèjo li fiiiyia fei L'imperiqsa necessitat d'assóiír ds'objéctius
l'tlltirua i,u,dor. Vaig(:órrer, ~aig biilxaP1êS ~caléS'dêi èstableris, ha condiCionàt, de sobte, la perdUi:àblè
pis d'ella. E.I porta-tetrats va caute, 'la 'trencàdissà de1 amistat que enS unia: ;':.
"'.idre em:v;; èorglaçar. Vaig artepl6gàriafoiografia.
EÍn vaig tallar. Hi k;via una nota,. -.La,'vaíg
""
l\gafàr
.-
i vaig córrer, eó.ITe.r.... . ,", o"
SOBRE L'ERROR
, . c'. Tanit
(lrma Vallès, 3r,B),
Un lloc blanc, un'llibre bonic i un vi bo
POEMES PROFANS o
(1 r premi.de poesia 3rs i COUS) un lloc bo, un llibre blanc i ,un vi bonic
o
SOBRE LA VIDA un lloc bonic, un llibre bo un vi blanc,
és, GAIREBÉ, el mateix.
Es lleva.
Es renta.
Es vesteix. ".
i se'n va.

íJò'5ÓCMA5SA .601\1
Noi; PeRQuÈ 'NO ELS
... S'ESCApeN
FOTO' LLENYA. ÉS GLAR.;.
peL.5 CAR.RERS
É.S QiiÈ TAMPOG PUG, eSTReTsH
PECRQUÈ ....

~-
.. ----
--- . ¿

--
VINT
,~ , . 0-
 " '

~~----_.----~------- ---....--.----~ ----...............- ......._---- -- ..

, ,

SOBRE LES TRADICIONS SOBRE LA INTERPRETACIÓ

3i3i3fan9; És el mateix escrit que es cónverteix, en un

9 i 3 fan 12; .' '.. moment, en mil poemes diferents pèr mil, lectures
12 i 13, vint-i-cinc; diferents. .
au vés qui ho diria!
, .
(cançó popular)

SOBRE EL FATALISME SOBRETOT

Diuen que néixer és començar a: morir. 'Sovint, ens passenpeicapbanalitatsimpertinents, ,

Però el problem'a oè là inorf ' Sónfoiesesquenocop.trolemiensfavergonyaèÒnfessar, '
és que 'no et deixa tornar a neixer. Jo, senzillament, les escric.

',.-'
SOBRE LA SENZILLESA I EL DOBLE SENTIT
. , ,
pRIMERA SEGONA TERCÉRA QUARTA DARRFRA
.~"oc I

Un 'Un. Un Un...
Un
gran gran grap. gran (...ma-,
crit crit. toll sla-:
crit crit -," .
d'un fa maga el
d'un
grill de, grill).
grill
vell pell JU
a fa un,.'
la de no' •....
rut tu res.
fa un
, de no
tu res,
un
no
res.

QUADERN DE CONCEPTES
(1 r premi poesia 3rs i COUS)

, RITME
Ritme,.. divertit,
una rialla, un moviment abstracte, irreal,
un sospir ple de vida. . fantàstic. '\
Ombres nues que pentinen Curiós quan et travessa,
els cossos, ., . divertit quan et sedueix,
al vent de les ones. excitat quan et pPSSeeix.
In1puls frenètic de sons. , , És el ritme," i: '
de llum, és la vida, "

un crit. . , la vida, "

, ,L'existènclà es desprèn amb un ball, vida.

. _~-~---- ~ -,- --
- - 7"0-!"

. :-V-JNT_I~UN
..,--~-
.....
· -' ....... :.. ------- ,

~~-------------.....---.--
,

--......
AMOR " . SOMNI

Dolç despèrla!' de l'ansietat, Desig... albada d'i1.lusions. • • 1"

electro«oc,trepidant, , .• i'.r Realitat irrealitzable,

foc de passions, " ... '.
'
que et pren per' viatjar darrera el cel; '.' .
joc d'amants, darrera el món,
senyera d'il.lusions darrera tot.
que condueix al destí de l'avui, 'quan el demà... Fantasies. dins del cos, quan la llum dels teus ulls
és incert. s'apaga...
Desig de presidi, dorm. ' '.. '.
fal.1era de somnis Reflex en el meu cor de les flames dels teus llavis.
que fa.que visquÍ!; més enllà d'onel móno~re...lesurpes Desperta l'idil.li qUl'c..rl'ma, <.
de la veritat. ' ' ,, quan el gel cobreix tot el que dorm,
¿Què és l'AMOR? ' .. " quan el gebre del'lU\lti, ,
No sé què és el que m'envolta, però m'agrada. aflora en el teu llit de son.

SEXE MúSICA

L'udol del cos, Despren-tedeldolordelsilenci, quan vulguis ser lliure,

la unió entre dos sentits, captiva el s6de la foscor) quan. vulguis riure.
que es captiven. Seu, respir~ crida;
Transició entre el que està viu, i. .. ..;~.
la llei de la jungla, és viure.
el que vol viure, ' Cops de martell en el teu cap, •
Deixa't portar per l'instint de la fera, retronen més'enllà,
que devora allò prolúbit, on les petjades de la vida no es poden retrobar.
deixa que l'impuls Dus gravada en el teu cor l'aventura de la sort,
del desconegut el so, el teu altar.
es presenti amb les seves paraules.
Ets digne de poder reprimir l'irreprimible?
Només el sexe, l'amor, el sortm.i:.. tu, i jo, AVORRlMENr
mngúlués.
Immobilitat, dubte, un badall.
No trobes la manera de ser tu?
busca...
.-.... .......-."
";'';''''
no pots?
et rendeixes...
Quan engrunes les hores i
n~ trobes cap acciÓ, .
Quan contemples les onades
amb desesperació...
Tanques els ulls
i encens una. cigarreta
i contemples el fum com puja,
i t'adorius.

Eden Blues.

-
 .
p rem I s ,

Artístics
--------....:.--------.-....-._--....---..---.... ----------------:..-----------
" , ........ _-......--... ..

VEREDICTE DELS PREMIS

ARTÍSTICS SANt JORDI - 1992

per
El jurat deI concurs d'arts plàstiques, integrat
Neus Aller, Alba Montoliu, Daniel Navarro'i Manel
Villar, han acordat aiorg~ els següents prer¡ru;:

CÒMIC

primer premi: desért

segon premi: Jordi,Prat, amb La cuca fera.
tercer premi: désert. .,,"
COLLAGE

prin1er premi: desert.

seg{)!l premi: desert. ,
t~rcer premi: Mercè Co;"pañy , .unb']¡¡stignia. .
,
Montse Pujolàs, amb Metafisica.,

nmuIX )

".' '
primer premi: desert.
segon pretp.i: Jo~çli Prat, amb L'~utòn;iata gris.
tercerpremi: Bodegó deI2000, d'AguèS Sanchez

·ESCULTURA \, -' /"

.. :. "

'. .
primer'premi: desert.
segon premi: 'desert.
tercer premi: Mercè <;ompany i Montse Pujolàs,
amb Hi havia UDa vegada....
).1 . .'

PINTURA

primer premi: Ramona Sardaña, amb Teinps.

segon preini: Sònia Pujol.

"

--- ........ _----- ·VT~r';'. T'o",,,,

=------
-=- ===- :-......
c:
LA CUCA FERA-
Jordi Prat Pascual3r A
-

~---
~-

~---~--~
. ' - ----:---------..:.._-~-----
. _.......- ------.
-eAIIT l
l&,iJ< .. ~-

" ;.

"

\
\
--

i '
-,
'/.

CAWT :fI
. - ¿'u,.,di;.
.
",Qo'.
- - -- :~'-
'"' ~ .. '
~.

\ , ..

I
r,
l,!
"

.~.
4 blHtlt - d,' u,-a:r.AA..
f"¡,{ r.tJMj. ïY"" _S...J,,: •

•
FI
,
.~----- .~ .~-- --....----- - ---
V.INT-i-QUATRE
~li
LaC Ioti
1I
~---.-----------~--~----------------- ----_-_-w__ _ _-v-__.
I Estimada ciòtii' ., ., Hola, n o i . '
I1
Tinc un problema molt :ròrt, EstiC' passànt He es,iàtllegintla'teva carta i crec que he amba:í
pel pitjor deseògany amorós que cap persona hagi a una petita ~onclusió, El problema és el seguent:
pogut passar. M'han dit que la Susana de 20n D té potser la causa del que una noia tan fantàstica surti amb
II parellil' CoiTI pot ser que una noia tan fantàstica· un altre que 110 ·siguis tu, és penillè ell se l'haurà
ment atractiva pugui tenir parella que no sigui jo? treb3Jlada, cosa que tu no deus haver gosat. f~r;
II F:ès.inè el fa~or de prèguntar.i¡" si el .seu novia és quedan·te amb els braÇos creuats sen~e fer res, Hem
tan èspeciafcom per fer;la feliç tant com jo hí faria~ . ". "
investigat la teva pregunta, i ells ha respost que la
'I Un'cor. trencat. . seva parella, en 'Joan, per ella.és "un tio molt.. ben
Sempre t'estimaré. parit", S.ento dir-t'ho, però és hi' veritat. ,'.
L'únic que pots fer és parlar amb ella, expres-
I sant-li els teus sentiments. Que ja ho dic jo: més' val
tard que maL
'. CLOTI
,.

EtmiraCl,e.· '

.'

\ \ . ~~'7

.
"'¿¿¿.;
,
. 'n
.

'\~/
"-....~ / - '~' .. .....
Jvf U A(I ~'L./."\
' . l ...

tv'1 .U Aoi
. . ..
-.. FI
.,

.>
,
~ ------ ---------...,r-:~
"
. -____ - __....... -- .......- ---..,... ------"""7'-
VINT.I·CINC
 ...,
, o
Detectius
Ser ve-i--d- e-----------..-.
..----~ ------------------_. ......... ~ ......
M'agradaria saber si a en Dani o en Manel els TJñ3 admiradora.
-' ._ ... -
hagués agradat enrotllar·se amb alguna, noia de L' Héctor ens ha contestat: ."Sortia amb una noia
COli al viatg~ a Itàlia. Si la resposta és af1r'mativa, de fora, però !zem talla/:"
amb quinaTJa- posats; tamlJé, voldria saber si en
Dani està ocupat ,o si els van fer alguna proposta.
. Gràcies.. " ,. .' . ','
. ~ . . . .
En Manel ha contestat: "No em vanfer cap pro- Hola, sóc una 'noia de primer i m'agrada un
P.ÓSla, llàstima! Sóc perillós. De tota manera, im!igi: noi del meu curs. que es diu Arnald.Jordà. Les
na' ( el que haguessin dit les altres Mies..." meves amigues m' han dil<¡úe jo també li agrado i
En Dani ha contestat: "Home, hi han forces :m' agradaria saber'qúi li àgrada i així
, podré'saber
;¡òies maques a COU... No, no em vanfer ca¡Jpropos- si sóc Jo o no.
ta. Sí, tinc u'!a xicota que m'ocupa una part del Resposta: "Per què no m' ho dius personal-
temps ..." ment?"

M' a'gr~aria saber algunes coses sobre' ía Hola, Penya!

Maribel Blanco de lD. Estic bojament interessat i enamorat per certa
,.... Surt amb algun tio? noia del nostre insti. Es diu Marta López i és de 2n
- No. C. És el meu soníni i ~m posà a mil revolucions. És
Quin és el dia del seu aniversari? collonuda i té un cos de model, és per. veure·la cent
- EI14 d'abril. cops. Sempre em perdo quan la vèig pe~ l'insti.
Signe? P.D.: Tot és vedtat. Espero.que ho'jmbliqueu
, -AÍ'ie~. ,.i ho comuniqueu a ella. "
Ol]'viu? Preguntes: ."
- A La Roca. Quan vas néixer i quin .signeets?·
·Quan fa que coneix a la Neus'! • Vaig néixer el 30 de gener. Sóc Aquari.
, Un any. Com és el teu noi ideal?
. I a la Susanna? - No tinc cap tipus de noi ideal.
- Des de petites. Què fas per serJan 'pe~fecta?
I a la .vero? - Res. Nil sóc perfecta.
- La vaig conèixer a l' ¡nstitut.
Hola, som uns nois que estem interessats en
Som una colla de nois que ens agradaria saber dues noies de primer. Són la M. Carmen Gegundez
com s'ho fa en Manuel Rodriguez, Pacheco de 2B i la montse Sanchez, de lr C.
per ser tan simpàtic i bon tio. Voldríem saber si els agrada algun tio de
De M.M.M. l'institut, com es diu, si sur.ten amb algú, de l'insti.
P.D. No canvïis mai. tut o de fora, com els agraden els' tios, i també
En Manel ha contestat, després de no saber què voldríem saber si els agradaria sortir amb.algú més
dir: "No em considero tan simpatic i bon tia com diuen. gran que elles. Per últim, ens agradaria saber per
iJeu-ser una broma'" quins llocs es mouen els dissabtes a la tarda. .
Uns Tios Guais
Diu la Cristina Parera que vol conèixer l' La Carme Gegundez ha dit que sí, que li agrada
Albert Oliveras de IC. També vol saber el que,fa els· algun noí de l'insti, però no ha dit qui. No sun amb
caps de setmana. : ' ningú, però si hisonís voldria que fos simpàtic i que
L' Alben ha contestat: "El dissabte ajudo al estigui bo. Sí, li agradaria sonir amb'algú més gran
pare i a la tarda vaig ajugar a !zandball. El diume.nge que eIla, i els dissabtes a la tarda es mou per Cardedeu.
estudio i a la tarda vaig a la discO/eca." En canvi , a la Montse .Sanchez li agrada i sun
,

amb un noi que no és de l'ins'titut, que es 'diu Juan

M'agradaria esbrinar si a l' Héctor Gómez Antonio. A eIla també li agraden els nois simpàtics i
de lD li agrada alguna noia de la seva classe o'de l' que estiguin bons, i els dissabtes a la tarda la trobareu
Institut i 'com és la seva noia ideal. per Card~dç,; "

.. - ---.--.~ - ----- - ------- --- - --- ------ _......-..

·Vll\IT._T .. <:'TC'
 Digues la teva
----------------------..--------- - ----- ------------ ------- -----
~

.. ES POT TOLERAR LA INTOLERANCIA? MI N I S

Penso que la intolerància no es pot tolerar, però el que no es pot fer
és actuar en nom de la tolerància utilitzant la força, perquè és A l'Anna Guimel i Eva Casas" de 2 9C:
incoherent. La força sempre. és al cosiat de la intolerància. sou les millors amigues amb les que m'he topat
m'ai. No canvieu. 1
El colonialisme d'Occident ha enfonsat els països que estaven sota "Galta això"
el seu poder. I ara els volen fer creure que el seu sistema de govern és el
millor. La democràcia imposada per Occident crea una rebel.lió visceral Vull felicitar a la geni de zoe perquè
tots són de conya.
contra aquest sistema.
La gent, d~senganyada "de la democràcia, que no els ha ,
solucionat els problemes, s'enganxa li alguna al~a raó. En aquest Voldriem 'dir·Ji. al Jórdi Galbany de
2'A que es Lalli el cabell méS sovint perquè
moment apareix la religió, que es presenta com a salvadora del que quS!l se 'I ta¡lacstà boníssim. i encara més quan
Occident no ha aconseguit. Els desenganys de la gent els porta va àfaitat.
a arrapar-s'hi amb força. Guapo!!!
Per tant, la intolerància d'Orient l'ha creat i impulsat la
Als potsdeconfitura(Elii Pepi} de2°C:
intolerància d'Occident. aques~polpetitno.cs desanima pas, al contrari.
Tant la imposició de la democràcia per la força com el triomf dels tal Com sóc ja estic bé, sense complexes.
fonamentalistes religiosos destrueix la democràcia real. Te.
S'ha de buscar un altre C"111í per ambar-hi. Protestarnos: queremos helados Frigo.
Sj ia democràcia s'imposa es crea un odi i recel contra aquest Cambiadlos. Gracias.
sistema de govern, per tant nO s'hi ambarà mai del tot. Anónlmo
Si es deixa triomfar el fonamentalisme religiós, la gent pot arribar Sóm quatre npies'que v91driem felicitar
a desenganyar-se i buscar un nOU sistema c!e govern. És aquíon Occident ,.a la Raquel Civit d~3r. A, pels. seus quatre.
pot intervenir, però subtilment, aixó és, donant informació del possible mesos de llunàtica felicital ainb l'Esteve. (25
de maig del 92) ,
i probable mal govern dels religiosos i els avantatges d'altres formes ~er molts anys més!!! '
de govern. Però no es pot imposar cap idea perquè això crearia recel.
El millorés deixar que els països avancin per si sols i així ambaran
a desitjar la tolerància. Pot serque ambin a la democràcia Oque trobin
un sistema de govern millor que doni satisfacció a tots els ciutadans.
Però la política internacional és un joc tan gran d'interessos que la
tolerància i la recerca de la democràcia nO SÓn precisament els
objectius principals. És molt difícil que un país aconsegueixi llibertat'
de govern,
Els països. democràtics haurien de vetllar pel respecte als drets
humans, però la majoria de vegades nO els interessa. 'I
. . Anna Ginestí;3r. A

,,

~----------- - --- ----~-,--------..-.--------­

, -- ............................---"
Tes t

"

;1·'7·' -Ouelle à
,été la plus'grosse bétise de
,'24 -Ouel~.stl~.
¡1.l' 98
votre pére?
_vétement.préléré de voJre.
- Ouelle a
père? -
"8~=,·l),~"~,,'-----"-1"'.';1 ,té la plus grosse bétise de
"1 t
- Oue I est Ie pa ;¡'
otre·mére? . 25 -' Ou ~otre
pè're et v'otre mère ont-ils
préféré de votre mére? passé ensemble leurs'pre-
-9 - Ou'est-ce
.. qui fait le plus rire votre
mi"èrès vaèances?' - .''''
. - Ouel est le piat
préf.,é de votre pére?
pére?
2 6 .. - ouellè.:

1 O ·' '. .2·0 ,:

·été.la plus grande.peur.dè
Ou'est-ce ~otre .père ?
' : Ouél·était 'quï'!ait le plus rire vòtre
I~ jou'et prêféré de:\votre " :mère?

- Oú vos parents
;pére (iuand il ét?it enfant? 27 - Ouelie',a
été.la plus grande peur de
se sont-ils con.nus?
11 - Quel était • Oue lerait
_ votre pére s'il gagnait au
'votre mère ? .,

2 .'Ou votre mère a-

t-elle vécu quand .lIè était
le jouet préféré de ·votre
mére quand elle était en-
lant? .
loto?
28 ,.
- Ouell.": ¡i
petite? '-
12 :2.2.
'."'~'SiiJJe
·Queferait
'.
été la plus grande joie de
votre père ? .

3 - Oú votie pére .--

t-il vécu quand il était pe-
- Ouelle'à
été la plus grande tristesse ~
de votre mère?
'~~,1¡a7:" .. .gagnaít 29
tit? .
13 2'3 .Quelestle
- Ouelle a . vêtement préléré de votr.
- Votre mère a été la plus grande tristesse mère? 30 - Vos pa-
de .Iréres et de votre pêre? ~~. rents sont-its mariés?

.' Votre pére a

14 - Ouel est le'
métier de votre père?
combien . de . Iréres et
sòcurs ? ~
15 - Ouel mé-
6 - lluelle est la sai-
son prélérée de votre
tier votre père rêvait-il de
faire QlJanlJ il"étéi:¡¡ pêtit?

pére? 1. 6 -' Quel esile

7 -OU~lIe est la sai.

son prél¡!réè" de votre
métier" de 'votre mère?
Ouei métier révait-elle de
laire· quand elle était pe-
mère? tite?

-- - -------~---- --- VI"'''' , ,,_.~_

 -------------:------
o
--------------~ ------------- ----..-.......-.-

I:

I
r
;1
"'I
"

II
I
------ -----.~
-----.:::: ~
------ ----
. --....: . --......
.,

I
/"
/
 eU I na
...
•
----------~---- ------------------------- -- --- ~ ---- --------
"COCOTA" BONÍSSIMADE SANT Ptirneramentes fa una barreja amb les tna4ui!<es,
els 100 gde sucre i lamaizena, iesposaal foc fUlS que
BERNAT
s'espesseeixi,Prèviaments'hauràremogutperquènoes
creruí , i quan estiguí espès es treurà del foc ï, es
Per cuinar una coca tencm;;sirna. . '.no fan falta '
.'
guardarà. . ,
molts mals de «"p, si es fa de la següent manera, aquí
Després, posem en un bol ruítjà, I,lfarinil, el
eXJl\(cada: en una pl~ta una ruíca fonda s~ tira 1Úl
llevat, la sal, el sucre i la. mantega. Es barrejarà i es
iogiitt .de,llimona, El mateix recipient del IOgurt de
remenarà tot fins que es fonoi una pasta. ,Una vegada
llimona l'omplirem de sucre dos co~, i els vessarem
feta, se li afegirà la llet i es tomara a remoure poc a poC
ambdós a la plata, De nou, amb el mateix recipient del
.fins que la pasta quedi suau. Llavors, en, aquest punt, la
¡ogiir:f~o~a ruída, fi tirarem tres de farina boníssima
massa es posarà en una plata untada amb mantega, se
· i b@@ii.f¡<,;>irna; arn com una ruída d'oli vegetal per
li afegirà la barreja de ma¡luixes feta abans,i es posarà
cutar'~"'¡:n salut i colesteroL Tres ous ben grans de
¡:¡a~#~çt"peròlsónindispensables,Peiquela ';&ta"
al forn fUlS que es faci.
Un cop estigui fet el p""tís es servirà decorat amb
"". li.ugi'liïés tard al forn, litirafem un RoyaL Ho remenem
un~s quantes maduixesal voltanldefpastís i la canyellà.
ben renienat com va fer. SÏÜ1t Bernat malgrat qud"nia
per sobre. Ja estarà a punt per menjar. .
efbraç trencat, fins que quedi ben lligadoia, La posem'
... , allòm",un;; quarantÍl-cinc riúnuleis o bé tÍés,quaiis
.:, d'horeta segons el forn, fIns que qu~ ben dauradeta i
"t grossot;;, Sant Bernat es va cremar una mà al treure la
Leo Fernandez Cou E
. ~ .
· "cocoui," de.! forn, així que per evitar cremades no RAP AMB CREMA D'ESCAMARLANS.
fIqueu la iiJà al forn a'-!!'eure-Ia, Finalment, tireu-fi un
sobre desucre en pols i quedarà una" cocota:' bonissinIa Recordo que quan era petií ~ 'va dir el 'vell
· de Sant Bernat, a repartir en racions indiferentment; mariner, traient~se la gorra -la meva mare'guisava uns
. "";~Í)jàlg!:at que es recomana donar més-part al gos primer, plats exquisits.' .', '...
.~ 3'1.èbe~iiardescomposicions gàstriques, comli va passar Sempre, bé, vaja, molt sovint, 'anàvem a pescar
":a Sant Be~at \ amb el pare, amb la barca, i tots els aparells de pescar;
quan érem mar enllà, el pare solia xiular una cançó que
Ingredients: ara no recordo. Ens fi passàvem hores i hores, des que
I iogurt de llimona; 2 iogurts de sucre; 1 iogurt d'oli; el sol es llevava, fUlS que era a dalt de to~. Quan
3 iogurts de farina; 1 Royal; sucre en pols; 2 ous de tornàvem, des de molt lluny, se sentia la flaire de la
pagès, mantega d'escamarlans, que feia la ma¡-e, freg\Iil-Ios en
oli. La olor de torrat dels escamarlans es barrejaya amb
la de la ceba i la pastanaga ofegadeS en el mateix oli, i
Pere Guevara Martinez, Còu C tallades a rodanxes molt fmes. Quan entràvem a casa,
la mare, tot just hi llençava els caps i les closques dels
c. 0, u. -c- escamarlans pelats. I després, aquell toc que li agradava
tant al pare: el rajolinet de conyac.
PASTÍS DE MADUIXA Un cop encesa la mescla, tot el poble s'estreruía
i fUlS els peixos sortien a olorar la vianda que allí s'hi
feia. Era curiós veure com la mare afegia la ¡nantega,
Ingredients: i com es fonia com si fos gel.
350 g de maduixes Recordo que sempre em lacava a ruí parar taula.
175 li de sucre Mentre tots estàvem enfeinats, ma gennana rentava el
100 g de farina rap i el posava al forn en una phita oliosa. Ho ama!rl..
40 g de mantega amb sal, suc de llim~nai d'amagatotis, fi afegia un raig
1/2 I de llet . de vi blanc. Farigola, i una fulla de llorer.
1 cullerada de maizena I ves, no havia passat ruítja hora, ja íeníen el phit
1 cullerada petita de llevat a lliula.
canyella en pols i sal,
Preparació:. Marc Freïxas, Cou E

,-- ---- - - -.------....------------------ --- - --- ~~-_----....-

'rD 1:1", 'T'.

i Es-
I ..
Busea
.
--~-----_.--...----------- ---....-_---------------- ----- _-
.............. ........:.
¡ ES BUSCA
Oh, la, ia,.quina serietat! J?oncs 'actualment, de

~
seriosa res! Aquestes galtones, però, si que les té
encara. Sempre envoitada de llibres..: Mare de Déu,
,/ quin embolic de llengües: I és q~è ~questàrrieriuda ja
II de ben petita sabia que el seu eren els idiomes, que
a ella la vergonya no li fa perdre la llengua. Què, sabeu
I qUI. es,
•
no.?
i
i!

.. ... .
.:~~'::i:r< ~
Aquí; tan petit,.ja se'l veia pensatiu i
caviUador. Es veia venir que, de gran -bé, de no tan ¡
grano, sena professor de quelcom que demana molta
reflexió. I, també, es POt comprovar que hi ha ulls ue
sempre seran els mateixos. Qui és?

A la fotografia podem observar

un vailet seriós, distingit, tímid,
diferent de l'actualitat. Sempre
envoltat de noies, amb això no ha
canviat pas. Potser. us
pregunatareu com S 'ho fa. No ha
sabem pas. I vosaltres?

bserveu aquestes ues carones. O, eu fet? Què veleu? Mireu, actualment s n dos solters S'Iu. s e s.va
molt la marxa. Si us fixeu en els seus ulls veW:eu que busque'n queico~ bellugadís.:. sí, sí, com ara u\, ~os femení.
I d'aquestes boquetes de pinyonet en surten acúdits, paraules inCitants, ironies, indirectes molt subtils i,;suposo q~e
.,.pels respectius pobles deuen tirar floretes a les mosses d.'allà. . .'

- _. - - ---
.,
..., ---- -----~---~- ~-~~
!~ ••
 Passa t e fi ps
.. --- -------- - ----------~~----------------------------*-.
LOGOGRIF
A cada lletra correspon el mateix número, encerteu-la i completareu elúxt, (Fefi i Sònia)
~,.--
,
_
• \I

l,_ \I .' .
, ....
17 14
_
IS 8

" "
"

,'OSSOl '71aqVJ sp 'mv¡q ~'I¡I1 .l'I:'!

'/vap! JOIl "isou ¡a vi,",I' 'Jd
-UJas piVI S?UJ uo 'Juvq /pl1bv ua vpn~ •.I',I'v V'DI,I':,! 'do,?
JtJ!.U!Jd JiJd dJna(\ "BIOt\. 1'1 'n)(}!1.1]w!Jd ap J1VUJ lin
, :()1:Jn70S
JEROGLÍFICS
(Olga i Víctor)
On viuen l'Olga i en V(ctor ?
Qui pinta el quadre?
. I.'
'.'

L
I
I

......... -
.-- ----_--------..-.-------~~--
TRE.NTA.l)OS
- ---- ~-~ ...
 -----------.-- - ----- -- ---- --------- -- -- ------ -- ...
MOTS ENCREUATS
¡....2...
S
J-..2
6
3
7 7;'- ~
4

I 1.- Retrat exagerat

2.- Cim • •
3.- Gos
33
¡. I•
4.- Pretèrit
I
i,,..
5.- Xal
6.- Coses mal fetes
7.- Tipus d'embarcació
8.- Mos
J2
.
f----!. I-
lO
•
11
I.
~
14 I-
9.- Nota musical ¡. 17 t--
I
r.!L
10.- Existia al reves 16 t-Tsï
i 11 .- Aires anglesos I • •~
I, 12.- Trucaren
20
21
'13.- Expressió d'admiració
14.- El més llarg és el fèmur
15.- De cost elevat
--:-. >-li-
23
t-E-
25
• • •
26
16.- Camisa llarga
17.- Esposa del gos 27
-".,
• •
18.- Estranyes
28-
19.-lnstrument
29
t2!!-
31 lo
20.- Trip/ics
21.- Joc. anglès
"
32
22.- Infermera
23.- Preposició llatina
-- I.
-
24.- Taxes de Gandia
25,- Fill dels núvols 5JS-o~ÇI¡;¡t1 "
. 26. - Del verb HAVE
27.- !'tiparé a un castellà, capgirat
b' ~ ) 'lf17 ) f7, 1I?J li
28.- Vocal I:i tI )J.l-. tI '2lI ::l " (l ~
29.- Ja!
30.- Escut de protecció
,,~J-~
•• t. V l.. S ..-IJ
Q '-'¡:..g. ,-"
31.- Fa moure els rems
32.- Amicals
33.- Fa cotes
(Tele)

fn/enta realitzar lafigura sense aixecar el bolí- ACUDITS

liraf i sense passar dues vegades pel mateix·carni.
Quina és la mOllja més forra'
Doncs la "Sor Senegucr".

Era ullpríllcep talll/eig. can lleig, q;'e la Venta-

focs va marxar a tres quarts de dotze.

- Escolti, em dóna UI' àcid acctilsalicílic '

- Què vol, Ulla aspirina? :
- Si, això mateix, que mai ho recor(io.

- --------~--'---- ------- - -- --......-. . ........

------- ;:-_
...-..-------- - ------ ----------------------.-. -- ---- ~- -----.-...--...

Relacioneu aquests simpàtics marrecs de l'esquerra amb els rostres de la dreta-_ Són ells mateixos, però
amb alguns anycts més:

.. -- - ------..----.------------------.------- - --- ---- - --

TRENTA. QUATRE
-- ---
 Hor òseop
1
--------------------------. -- --
I(
I: ARlES
Amor: Passe... un bon moment i t'arribaran
boncs oportunitats pero no les vulguis acaparar
¡, totes: escolleix la que t'ompli més.
Estudis: EslUdia perquè si vasambaquest
III, plan no arribaràs enlloc.
SaluJ: Sà com un roure.
Diners; El proposaran bons negocis en els
quals no tindràs res a perdre. Aprofita'ls!!
I1
¡
.I
TAURE
Amor: Nodcixisquc la teva parell;! $ 'apro-
fili de tu, si et tuca molt la moral és una bona
o'ponunitat per deixar-la. No t'hi escarrassis
més, bon venl i barca noval
I ESIw1is: Aprofita pel que fa a ciències.
¡ SaJw: No fumis lanl, ni beguis. ni vagis
amb doncs o homes. és perjudicial per a la
Sal«t.
I1 Diners: Aniràs un pèl escurat la setmana
COlrant. aprofita i gasta memre puguis ... !
II
BESSONS
Amor: Això no és el (CU fon. Busca'l
JO
¡ rotllos sense compromís. sinó et moriràs sense
havcr·los provat IOLo;/loles.
Estudis: Què t'haig de cJir que no sàpigues'?
Tu creus que fcnt ci que fllS arribaràs lluny"! El
sobren mollissimes campanes.
SalU!: Ara que ve ¡'estiu. _ vigila amb
l'excés de sol, lens una pell moll sensible.
Diners: Miraa1!: leUS pcus ... hi ha 20duros!
CRANC
Amoi: Deixa't de relacions fom\als i
Ilença't a la bona vida. S'ha de provar tOl.
Esludis: Comença li pencar. Ja s'apropen
els exàmens finats i a l'estiu has d'~star lliure
pe~ poder anar de vacances.
SalU!: . Vigila amb' aquestes calors.
Comença a posar-t~ provocaliu/va, si 'no el
I començarà a pujar-te la lemperalura.
r DiMri: Has d'estalviar per comprar-te el
¡ Cotxe, deixa d'anar una mi<;a a les festes:
-------------~
-- ----------------- -- -- ------
SAGITARI
LLEÓ
Amor: Ara ve l'estiu, allà on vagis de
.vacanees. trobaràs l'Amor th la l~lIa vida.
.se1t despertés algUna a1ergia,
Estudis: Planleja-t'ho: o estudies o treba-
lles, però no siguis panxacontent/a.
SalU!: No t'engreixis més. has de perfec-
cionar el leu cos per tenir més èxit.
D¡,l€rs: No malgastis les peles, adminis-
tra-les bé per poder gaudir dels leus capritxos.
VERGE
Amor: Canvia de parella; ara està de moda.
Estudis: Segueix així i aconseguiràs
posai una paradela de carbasses al mercat.
SalUl: No hi ha novetats.
Diners: Aix6si que va bé.Molt bé, estalvia
però no els gastis en mals vicis.
BALANÇA
Amor: Positiu. Llença'lal 'atac. Asaci serà
teu!ya.
Esludis: Vigila amb les xuletes. jornades
perilloses.
SaIUl: Algú del teu carrer et podria llençar
un lesl al cap,
Diners: Estaràs en apurs, tens massa apro-
fitats al teu vohant.
ESCORPÍ
Amor: Dediea't a una altra cosa. com per
ex~inp1e "l'esquí",
ESludis: Aixòés el tcufon. no hi haòubte.
Cap problema i passaràs un eSliu com fa anys
que no passes.
SalU!: Canviarà a partir de la segona quin-
zena ... del 1999.
DifU!rs: No esperis ¡es, IOl i que es viu
d'iJ.lusions.
'veuen els resultats, no anWxis.
Ttlf<:NTA_C-INC
e,,'
Salut: Vigila els exteriors, nO'fos'cas que
'-
Amor: La primavera la sang altera. tu
hauries d'alter~-te una mi'ea més.
DifU!rs: Cus-te les butxaques perquè no se
. .
te'n vag'in tan ràpid.
Esludis: Potser. has tingut sort. si apretes
t'ho treuràs. i miljor. tindràs un punt de sort!
CAPRICORN
Salw: Ets com un roure, però sempre hi ha
el perill d'una forta tempesta. No t'arrisquis
massa.
Amor: Ets un calaix de sastre. Pensa una
mica el que vols. no et precipitis.
Diners: La sor~ no 'el seguirà, espavila!
Estudü: Fes l'ültim esp,rint i veuràs com
tot surt millor del que l'esperaves.
ÀQUARI .
SalU!: Convindria fer ~na mica d'esport.
Veuràs com et trobes millor.
An-.or: Està esperam que donis el primer
pa.o;, Noet facis pregar, feu tlfIa parella perfecta.
Diners; Comença a est~lviar. si no aques-
tes vacances no tindràs ni per a pipes.
ESludis: Polser per juny no podrà ser tol,
però cncara tens una altra qportinitat.
PEIXOS
SalU!: Com és que fumés lant'? Com és que
beus tant'? Com és que... ~
Amor: No sap'cl qut:. vol. Millor que ho
deixiseSlaT i vagisdecara·al'csliu. Hi ha bones'
perpeclivcs... : .
Dill.ers: Cap problema. No saps ben' bé
com, però sempre hi Iens peJrs... l
Estudis: Aquest any t'hi has matat i ara es
, .1