QUADERN Dijous 19 de gener de 2012

CULTURA. 3
era el de desinfectant de metafsica. s una operaci per a penetrar en les accions humanes, dexaminar ancdotes, sacsejar-les, revisar-les, fer-ne aproximacions i emetren algun judici, per sense assercions ni cullerades de doctrina. s una provatura parcial, modesta. Lautor fuig del sistema, per ns un auscultador sistemtic. Viu installat en un procs incessant, sempre en marxa. s un vigilant atent, omnvor. Aix dir: la comprensi s un exercici que "cal comenar de nou, a cada instant, amb una excusa o una altra". Lespiral de mesurar el mn i els altres s alhora una manera dassajar-se, de sentir-se, de ser, perqu per a Fuster escriure s viure, i viceversa, viure s escriure". Podria presentar-se com un home de dubte militant i distant, que ho era, per al mateix temps simplicava en cos i nima. Li anava la vida, i tamb, fins a cert punt, la dels altres. Han passat anys, molts anys, i la incitaci i la sorpresa inicials shan dilut en bona part. Tamb ha passat lhora, fet ineludible, dalgunes qestions i idees. La pols no sacumula en va, ni per aquests papers ni per a ning. Tot i aix, molts dels problemes i de les inquietuds, observacions i opinions continuen tenint una gran actualitat, i amb ms fora i tot, per a la nostra cultura i la vida del present. Per sobretot corprn la intelligncia viva, obsessiva i la ferocitat insaciable que corren pels assaigs amb una fluncia espurnejada i estimulant.

A LA LLETRA

El seu carrer
Albert Garcia i Hernndez
els voltants de la ria de Noia (la Corunya) vaig veure un dels grafits ms esperpntics. Deia: "Viva Galizia ceibe e morte a os toreros". No s si era un homenatge a Valle-Incln. En un poble no massa lluny, en una tanca plena de senyals dadvertncia i/o prohibici, com ara pescar, aparcar, un dels senyals encerclat pel tpic triangle preventiu deia: Peligro indeterminado. No em negaran que s un bon exemple, a la gallega, de com pot arribar a ser dindeterminat un perill. Ho deuen saber b, desprs de Franco i de Fraga. Escric a les poques hores de la mort de Fraga, abans que cap tribunal argent haja pogut jutjar-lo per crims durant el franquisme. Quina ha estat, per, laportaci a la cultura daquest prolfic escriptor de llibres? Potser dues frases: Spain is different i 25 aos de paz. De segur que molts seguidors ho consideren cultura, tal com lentenen. Era un xaval quan ja vaig sentir parlar (en veu baixa) dell. Sembla que va estar molt actiu a les vagues dAstries del 1962; evidentment, no del costat dels miners. Desprs de referir-se a Julin Grimau (1963), dirigent comunista executat pel seu govern, com "ese caballerete", va manipular el diari dEnrique Ruano (1969) i orden Torcuato Luca de Tena (ABC) que ho publicara per a intentar mostrar lestudiant com un desequilibrat a punt de sucidar-se. De la Llei de Premsa recorde una ancdota: vaig coincidir a Madrid amb el corresponsal de Le Monde daleshores, que em comentava que al seu fill, a les nits, li cantava durmete nio, que viene Fraga. El seu nacionalisme, no espanyol, es va resumir amb milers de gaiters bramant per a fer oblidar com exili Serrat per intentar cantar en catal a Eurovisi. La srie s inacabable. Realment era molt actiu. Molt autoritari contra qualsevol ciutad. Ara diuen que molt autnom, per sempre va estar a les ordres de lamo. De qualsevol amo, Franco o el govern dels EUA, que anava perdent bombes nuclears per Palomares. Un dels anomenats pares, perqu no es recorda cap mare, de la Constituci aix ens va, va mostrar el seu rostre de demcrata de tota la vida a Vitria, a Montejurra. Massa sang silenciada entre elegies actuals de tota mena. El partit que va fundar reclama gestos que ell mai no va fer: penedirse i demanar perd a les seues vctimes. Un perill que, lluny destar fitat per cap normativa sin per la prpia (la calle es ma), no pot ser ms indeterminat. Viva Galizia ceibe, s: ja en t dos menys que ens van torejar.

valorar que el sentit fort de la responsabilitat es fa especialment patent quan lacci humana esdev punt de debat, de reflexi, cosa que s converteix en angoixant quan es viu sota lopressi duna dictadura. Lescriptor valenci entenia

la literatura com un pensament problemtic. Cal recordar que en la postguerra, abans tamb, els prejudicis i les convencions asfixiants, el terror de la llei, els silencis ensordidors eren el drama de cada dia, i a un agitador didees las-

saig li s un guant perfecte. No s un gnere, s una disposici, un sismgraf per a detectar indicis, conflictes, anomalies tenebroses; un observatori des don participar en el moviment de la histria. Per aix un dels papers que ms li feia illusi

Espill o Llibre de Ramon Ramon

Sobre el poemari Simfonia per a un estat de coma
Llus Roda
o s menys foll Ramon Ramon (Catarroja, 1970) que Llull: Feli s Du, que s mort al parads, diu el vers que obri Simfonia per a un estat de coma (Perifric, 2011), cinqu poemari que acreix el tamb indispensable Cor desmoblat (2004). Ramon Ramon s, potser, el darrer trobador. Amb decasllabs ausiasmarquians amb cesura masculina en la quarta escup la simetria de 69 neosirventesos que hem dengolir: empassar-nos (parle prou clar o el meu trobar s clus?). Hemistiquis tetrasllabs de Jaume Roig, per amb ms mala llet, confegits en dos quartets de rima consonntica ABBA//ABBA, sistemticament combinant i alterant la masculina i la femenina. No patiu: no es nota, com en els versos de J. V. Foix (primer citat en el primer llibre: 1991). A la rigidesa severa de Jaume Roig, sap afegir-hi la ductilitat profunda de Ros de Corella. Ah!, cap de les cent trenta-vuit rimes shi repeteix! Estells ja empr la disciplina del sonet, sense rima, en El gran foc dels garbons per al retrat hum i social, practicat tamb per Antoni Ferrer en Piet i Cant temporal. Ramon Ramon ho fa a lengrs. Sui generis. Profundament hum, no es deixa arrossegar per lenginy. En el seu art no hi ha joc. Sin la fredor forense dun estat de coma allunyat tant del dolor com de la vida. No hi ha tendresa en la mirada. Sin en el fet de mirar. De no abaixar els ulls. Tempestuosament, Ramon Ramon, indaga territoris dombra de la condici humana. Cru, fosc, negatiu, dur i valent, expressa pulsions que ens ajuden a entendrens. Destructiu, agressiu, amb un cert la ra de Kant). La seua no s una reprensi moralitzadora, sin una lletania que constata i retrata virulentament la infmia. La violncia correspon a all observat. Com un boxejador, ens arracona i ens colpeja amb macabra precisi una vegada i altra el fetge. Ens hi obliga a mirar sense amabilitat. Retratant-se en ells, el poeta hi estableix un nosaltres diferent. Desprovet de complicitats. Un revulsiu que incomoda i trasbalsa: Hsties rep qui abandona el carril. Cruel, rigors, asCoberta del llibre de Ramon Ramon. pre: acerb. T prou a mostrar-nos-en 19-X-00). Ho vaig afirmar ba- els resultats. Hi empatitza notasant-me en els tres poemaris rialment. No apte per a tots els primers. Ho corregisc: radical, pblics, s imprescindible per visceral, lcid, franc, original, als lectors exigents. Una literacreatiu, genial, incisiu, pun- tura es fa important amb lliyent, seris, responsable, singu- bres aix. Una societat que no lar, higinic, necessari, crtica- es vulga indiferent. Du s un ment reflexiu (paper mullat s bou que remuga a lestable...

La seua s una lletania que constata i retrata virulentament la infmia

humor negre, s un poeta contundent. No aporta canvis substancials, per t imatges potents i fora emotiva en poemes slidament construts: de passi intensa, simblica, els seus moviments no poden sin cridar-nos latenci" (Avui,