Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

INDEX:
1.Breu historia del karate 1.1.- Estil Shito Ryu 1.2.- Dojo Kun: jurament del karateka 2.3.4.5.Lequipament Rei (salutaci) Taiso (calentament) Posicions 1 2 5 6 7 7 8 9 11 12 14 15 16 18 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 31 32 34 35 36 36 37

6.- Tcniques 6.1.- Defenses (uke) 6.2.- Tcniques de puny 6.3.- Tcniques amb m oberta y colze 6.3.1.- Roppo Hijiate 6.4.- Tcniques de cama i genoll 6.5.- Encadenament de tcniques (waza) 7.- Kumite (combat) 7.1.- Ippon kumite 7.2.- Sanbon kumite 8.Kata (formes) 8.1.- Pinan Shodan 8.2.- Pinan Nidan 8.3.- Pinan Sandan 8.4.- Pinan Yondan 8.5.- Pinan Godan 8.6.- Bassai Dai 8.7.- Juroku 8.8.- Seienchin 9.- Graus 10.- Regles de cortesia del Dojo 11.- Glossari 12.- Nmeros en japons 13.- Autors i collaboradors

Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

Foto de 1976

Masayuki Kuninaga va nixer el 21 doctubre de 1941 a Amagasaki provncia de Hyogo. Durant dotze anys visqu a Barcelona (1973 a 1985), impartint els seus coneixements per tota Catalunya. A lactualitat hi viu a Akashi provncia d Hyogo.

Li vull dedicar aquest manual al meu mestre el gran Sensei Masayuki Kuninaga, que em va fer veure el cam del Karate, amb la seva seriositat i constncia. Sempre he mantingut viu els seus ensenyaments, procurant evitar la mes mnima desviaci en el cam traat Eduardo Ruiz de Castaeda

Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

1.- Breu historia del karate El karate te els seus orgens al arxipilag de les illes Ryu Kyu, concretament a Okinawa, com a consecuencia de que a lany 1477 lemperador va prohibir lus de les armes per evitar rebel.lions dels pagesos, que van tenir que defensar se amb els tils del camp i amb luni de tcniques de lluita d Okinawa amb lart marcial creat al continent per el monjo shaolin Bodhidarma, i transms als artesans de lilla per els comerciants xinesos. Aquest art de combat dit Okinawa-te (la m dOkinawa) , es va fixar mes a la societat dOkinawa desprs de linvasi japonesa al febrer de 1609, i posterior prohibici total del us darmes i quansevol utensili quotidia que pugues ser utilitzat com a element de defensa, passant a reunir se en secret per a practicar el combat sense armes.

(Dibuix realitzat per el Sensei Eduardo Ruiz de Castaeda)

A finals del segle XIX es va introduir com a ensenyament a les escoles primries de lilla, sent mes una prctica de leducacio fsica que una 1. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

forma de defensa personal. A lany 1921 el Prncep hereu va visitar Okinawa i presenci una exhibici daquest art de combat, quedant tan impressionat que al poc temps sincorpor com a matria destudi de varies universitats japoneses, passant a denominar se karate. En un principi exist dos estils procedents de las regions de Shuri i de Naha, anomenats respectivament Shuri-te i Naha-te, de les cuals deriva la majoria destils actuals. Els mestres mes importants daquests estils varen ser Itosu de Shuri-te i Higaonna de Naha-te. El mestre Itosu fou el responsable de linclusi del karate a les escoles pbliques secundaries dOkinawa i a lany 1905 va desenvolupar les kata Pinan per a facilitar laprenentatge bsic per als principiants. Karate-Do es una expressi en japons que es pot traduir como "el cam de la m buida", que ens fa una idea del sentit daquest art marcial en el que ens trobem amb tot tipus de tcniques de defensa, atacs, luxacions i inmovilizacins per sempre sense armes. Aquesta activitat esportiva est estesa per tot el mon, existint diversos estils com el Shito-ryu, el Shotokan, el Wado-ryu, el Goju-ryu i el ShorinRyu, sent una de les disciplines esportives mes complertes del seu gnere. No es esport olmpic tot i que ho han estat intentant ser durant mols anys. Shito-ryu El 14 de Novembre de 1889 neix a Shuri el fundador del nostre estil de Karate, Shito-ryu, Kenwa Mabuni. Kenwa Mabuni inicia la prctica del Okinawa-te amb Itosu, a Sauri, al 1903, introdut per el seu amic Miyagi Chojun, con Higaonna Kanryo de Naha al 1908. Al acabar els seus estudis i el servei militar, Mabuni ingressa a la policia i es gracies a aquesta ocupaci que te loportunitat de recrrer les illes, desenvolupant, no nomes el Karate, sin tamb gran diversitat de les arts marcials okinawenses, anomenades Ryukyu Kobujutsu. Realitza una demostraci a Okinawa davant lemperador a lany 1918. Al 1929 Mabuni sinstal a Osaka i obre el seu dojo, anomenant 2.-

Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

Shito-Ryu el seu sistema densenyament en honor als seus dos mestres Itosu y Higaonna. Els ideogrames que formen la paraula "Shito" provenen del nom de les primeres lletres daquests dos mestres, ja que en japons hi han dues formes de pronunciaci. "Shi" dItosu i "To" dHigaonna. El smbol que tri com a representant del estil fou el mateix escut de la famlia Mabuni, inspirant lidea de dues persones que es troben de cara envoltades per larmona.

La seva obra, Goshin Karate Tempo, fou publicada al mar de 1934, i Karate Tempo, a lOctubre del mateix any. Mor el 23 de maig del 1950.

3.-

Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

Itosu

Higaonna

Fundador estil Shito-Ryu Kenwa Mabuni

Shito-Ryu

Tsujikawa

Masayuki Kuninaga

Eduardo Ruiz de Castaeda

El Sensei Eduardo Ruiz de Castaeda, amb lajut del seu Sensei, Masayuki Kuninaga, va inaugurar, a lany 1976, el gimns Castaeda, sent el primer gimns de karate de la comarca i un dels pioners de tota Espanya. A lactualitat es un dels dojo de karate mes importants de Catalunya, estant molts dels seus alumnes entre els millors del pas. A lany 2003 es crea lasociaci Kuninaga Kai, sent Eduardo Ruiz de Castaeda el seu president i tenint la seva seu a Vilanova i la Geltr. 4.-

Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

Dojo Kun: jurament del karateka

Els karatekes hem de tenir sempre molt present les segents cinc regles bsiques del karate: 1 Lesfor per perfeccionar el carcter Jinkaku kansei ni Tsutomuro koto: No ens hem de conformar amb els nostres defectes i debilitats, sempre buscarem la superaci personal. 2 Defensar els camins de la veritat Makoto no mishi wo Mamuro koto: Tenim de ser responsables dels nostres actes i paraules, sent fidels davant les persones i les ideas. 3 Esfor i constncia Doryoku no seishin wo Yashinou koto: Sha de fomentar lesperit de lesfor i mantenir se constantment dins dels nostres propsits. 4 Respectar els altres Erig wo Omonzuru koto: Respecte a les persones i regles, tal i com volem per a nosaltres mateixos, el que far millorar la relaci humana. 5 Refrenar i reprimir la violncia Kekki no yu wo Imashimuro koto: Frenar contra el valor impetus i rebutjar qualsevol tipus de violncia, posant per davant sempre la ra sobre la fora.

5.-

Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

2.- Lequipament Lindumentaria bsica del karateka est composta per el kimono blanc (karategui) format per jaqueta i pantal, i el cintur (obi), el color dependr del grau al que pertany el karateka (blanc, groc, taronja, verd, blau, marr i negre).

6. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

3.- Rei (salutaci) Existeixen dos tipus de salutaci, el primer es realitza de genolls i es coneix com Zarei i es fa a linici i al final de la classe, portant se a terme entre el professor i els alumnes.

La segona salutaci es realitza estant en peus i es coneix com Ritsurei. Els karatekes es posant un davant laltre i realitza una inclinaci de 45. Aquesta salutaci sutilitza abans de realitzar exercicis per parella i kata.

4.- Taiso (escalfament) Desprs de la salutaci sinicia lescalfament, que es fonamental per no patir lesions durant la realitzaci de les diferents tcniques i per millorar la forma fsica. Els exercicis descalfament tenen una durada daproximadament de 15 minuts i es realitza des de exercicis aerbics (crrer, abdominals, flexions, ...) fins a estiraments. Aquests darrers son imprescindibles per al karateka ja que la prctica daquests estiraments ajuden a prevenir lesions com a estrebades musculars, doncs un mscul ben estirat, resisteix millor lestrs, que un mscul tens i rgid. 7. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

5.- Posicions (Dachi)

Musubi Dachi (peus separats)

Heiko Dachi (peus paral.lels)

Zenkutsu Dachi

Moto Dachi

Kiba Dachi

Shiko Dachi

Kokutsu Dachi

Kosa Dachi

Neko Ashi Dachi

Sanchin Dachi 8.-

Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

6.- Tcniques Les tcniques que veurem tot seguit es fan amb diferents parts del cos (m, bra, colze, peu i genoll). A continuaci coneixerem les parts de la m, el bra i el peu, utilitzades a les tcniques de defensa i atac. M

Seiken (puny) : Es larma principal de les tcniques en que utilitzem la m per golpejar i est format per els nusos del dit ndex i de el dit mitj.

Nukite (m de llana): Cop amb la punta dels dits, que es posen a la mateixa alada, per fer que tinguin la mateixa superfcie dimpacte.

Uraken (revs del puny): Cop amb el dors del puny.

Haito: Tcnica similar al shuto, per utilitzem el cant contrari (intern) de la m.

Shuto (cant de la m): Tcnica que rep el nom de m de sable, per que la m actua como si fos una espasa, colpejant amb la part exterior de la m.

Tettsui (puny de martell): Cop amb la part exterior del puny, como si fos un cop amb un martell.

9.-

Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

Peu

Teisho (base de la palma de la m): Cop amb la base de la m. Bra

Koshi (base dels dits del peu):La zona dimpacte correspon a la base dels dits del peu, evitant daquesta manera lesions als dits.

Sokuto (cant del peu): La zona de impacte es troba al cant del peu. Ude (avantbra): Sutilitza per executar tcniques de defensa, tals como parades. Cama (genolls i peus) Genolls Kakato (tal): Impacte amb el tal.

Haisoku (dors del peu): Cop amb el dors del peu. Hiza: Cop amb els genolls. 10.-

Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

6.1.- Defenses (uke)

Age Uke

Uchi Uke

Ude Uke

Shuto Uke

Gedan Barai

Juji Uke

Morote Uke 11. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

6.2.- Tcniques de puny (tsuki)

Oi Tsuki: Tcnica de puny que es realitza amb el mateix bra que el peu que es troba al davant.

Gyaku Tsuki: Tcnica de puny que es realitza amb el bra contrari al peu que es troba al davant.

Kizami Tsuki: Cop directe amb el puny del bra que tenim en posici de gurdia. 12.-

Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

Uraken uchi: Cop amb el dors del puny.

Tettsui: Cop amb la base del puny.

Ura tsuki: Cop a prop, de baix a dalt, amb el seiken

13. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

6.3.- Tcniques de m oberta i colze

Teisho Uchi

Shuto Uchi

Nukite

Haito Uchi

Mae Empi

Ushiro Empi

Yoko Empi

Mawashi Empi

Tate Empi

Otoshi Empi 14.-

Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

6.3.1.- Roppo Hiji-ate

Mae Empi

Ushiro Empi

Yoko Empi

Mawashi Empi

Tate Empi

Otoshi Empi

15. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

6.4.- Tcniques de cama (geri) i genoll (hiza)

Mae Geri

Ushiro Geri

Mawashi Geri

Haisoku Geri

Ura Mawashi Geri

Yoko Geri

Fumi Com Geri

Hiza Geri 16.-

Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

Ashi Barai (desequilibri amb el peu)

Kintequi Geri

Yoko tobi geri

17. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

6.5.- Encadenament de tcniques (waza) UKE WAZA

1 Gedan Barai

2 Age Uke

3 Uchi Uke

4 Ude Uke

5 Juji Uke

6 Shuto Uke

TSUKI WAZA

1 Oi Tsuki

2Morote Tsuki

3 Heiko Tsuki

4 Nukite

5 Ura Tsuki

6 Gyaku Tsuki

UCHI WAZA

1 Tetsui Uchi

2 Shuto Uchi

3 Teisho Uchi

4 Haito Uchi

5 Heiko Uchi

6 Mawashi Empi

GERI WAZA

1 Mae Geri

2 Yoko Geri

3 Mawashi Geri

4 Ushiro Geri

5 Kakato Geri

6 Mae Tobi Geri

18. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

RENZOKU WAZA

Uchi Uke

Gyaku Tsuki

Yoko Geri

Yoko Empi Uchi

Gyaku Tsuki

Shuto Uchi

Mae Geri

Mawashi Geri

Shuto Uchi

Ashi Barai

Gedan Tsuki

Lalumne te de desenvolupar el seu waza segons la seva condici fsica, sempre que pugui dominar amb seguretat i fermesa les tcniques presentades. Els explicats anteriorment son un exemple de les diferents direccions que podem fer als waza. A les postures dels waza, es tenen de fer un mnim de quatre tcniques diferents. EMBUSSEN DELS WAZA

UKE WAZA
5 1y6 4

TSUKI WAZA
4 1y6 5

UCHI WAZA
4 5y6 1

GERI WAZA
3 1y6 2y5

19. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

7.- Kumite Laplicaci prctica de les tcniques apreses anteriorment es el Kumite. Per entrenar les tcniques apreses sutilitza el Ippon Kumite on els dos alumnes realitza un sol atac i una sola parada o contraatac i el Sambon Kumite que es basa en una serie de tcniques bsicas de forma encadenades en tres passos. En competici es realitza el Shiai Kumite, que es el combat lliure, utilitzant proteccions a les mans per a no fer mal al adversari.

20. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

7.1.- Ippon Kumite

Age Uke

Gyaku Tsuki

Juji Uke

Mawashi Empi Uchi

Shuto Uke

Mae Geri

Gedan Barai

Mae Empi Uchi

7.2.- Goshin (defensa personal)

Jujy Uke

Uraken Uchi

Agafem canell

Luxaci canell

Mae Geri

Otoshi Empi Uchi

21.-

Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

7.3.- Sanbon Kumite

Kamae

Age Uke

Ude Uke

Gedan Barai

Gyaku Tsuki

Fumikomi Geri

Heiko tettsui

Kamae

Gedan Barai

Age Uke

Ude Uke

Uraken Uchi

Yoko Empi Uchi

Hiza Geri

Otoshi Empi

22. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

8.- Kates El Kata es un conjunt de tcniques, gracies a les quals, el karateka aprenc a realitzar posicions, tcniques i combinacions daquestes. Lexplicaci de les tcniques que es mostra a la Kata es diu Bunkai, on dos karatekes realitzant aquestes tcniques per parelles. Kates bsiques (Pinan): Pinan Shodan, Pinan Nidan, Pinan Sandan, Pinan Yondan, Pinan Godan Kates superiors: Bassai Dai (kata del estil Shuri-te de Itosu que significa trencar grans muralles), Juroku (kata creada per Kenwa Mabuni, que significa setze), Seienchin (kata del estil Naha-te de Higaonna, que significa conquerir lluny i calmar), etc... A continuaci podrem estudiar algunes de les principals kates.

23. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

Pinan Shodan

24. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

Pinan Nidan

Les fotos mes petites i amb el requadre negre indican que la tcnica es realitza en sentit contrari al punt de vista del lector.

25.-

Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

Pinan Sandan

Les fotos mes petites i amb el requadre negre indican que la tcnica es realitza en sentit contrari al punt de vista del lector.

26.-

Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

Pinan Yondan

Les fotos mes petites i amb el requadre negre indican que la tcnica es realitza en sentit contrari al punt de vista del lector.

27.-

Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

Pinan Godan

Les fotos mes petites i amb el requadre negre indican que la tcnica es realitza en sentit contrari al punt de vista del lector.

28. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

Bassai dai

29. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

Les fotos mes petites i amb el requadre negre indican que la tcnica es realitza en sentit contrari al punt de vista del lector.

30. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

Juroku

31. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

Seienchin

32. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

33. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

9.- Graus El karate disposa dun sistema de graus per poder valorar el progrs del alumne, quedant reflexa en el canvi de color del cintur. Per poder examinar se del grau que es desitja aconseguir shan de acomplir uns requisits bsics: 1 Estar al corrent del pagament de la llicencia Federativa del any en curs. 2 Abonar limport de la quota de drets dexamen. 3 Portar el temps mnim exigit amb el grau anterior. A continuaci podem veure el temps mnim per el pas de grau. EXAMEN Per a groc Per a taronja Per a verd Per a blau Per a marr Per a Cintur Negre Per a 1e DAN Per a 2on DAN Per a 3e DAN Per a 4on DAN TEMPS 4 mesos 6 mesos 7 mesos 8 mesos 8 mesos 1 any 1 any 2 anys 3 anys 4 anys CINTUR blanc groc taronja verd blau marr Cintur Negre 1e DAN 2on DAN 3e DAN

de de de de de de de de de de

Quan el cintur marr es major de 16 anys, al examinar sobt el grau de Cintur Negre 1e DAN.

34. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

10.- Regles de cortesia del Dojo

1. Lalumne karateka ha de ser molt escrupols en referent a la neteja i higiene del seu cos (ungles dels peus i mans molt ben tallades, portar els peus ben nets abans dentrar al Dojo, portar els cabells recollits) i del seu karategui. 2. El karateka deu de treures tota mena de joies (anells, arracades, polseres, penjolls piercings) que poden produir ferides als companys, o a un mateix. 3. No es pot dur menjar al Dojo (chiclets, caramels, etc...). 4. Lalumne deixar els seu calat enfilat i amb la punta cap a la pared abans dentrar al Dojo. 5. Quan lalumne entra al tatami, deu de realitzar una salutaci den peus cap el Dojo. 6. Hem de procurar ser puntual a la classe, no arribant tard ja que interromp la concentraci dels dems alumnes. 7. En el cas darribar hi tard per una ra justificada, lalumne romandr den peus a la porta a lespera de que el mestre li convidi a entrar a la classe. Una vegada el mestre li permet lentrada, lalumne realitzar la salutaci (zarei) i sha afegir a la classe sense interrompre el ritme daquesta. 8. Abans de fer la prctica amb un company i al terme de la mateixa, ambds es faran la salutaci den peus (ritsurei). 9. Quan el mestre dona qualsevol explicaci, els alumnes romandran en posici heiko dachi atents a aquesta, en silenci, actitud que es mantindr quan es realitza els exercicis prctics. 10. Si es desitja fer una pregunta al mestre, lalumne sapropar a aquest sense fer crits de lluny. 11. No es pot abandonar el Dojo durant la classe, al menys que el mestre ho autoritza. 35. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

11.- Glossari japons

Bassai Dai Trencar grans muralles Bo: Bokken: Budo: Chudan: Dan: Do Dojo: Pal Llarg Sable Japons de fusta Cam de les arts marcials japoneses Nivell Mig Grau, nivell Cam Lloc on sensenya un art marcial

12.- Nmeros japoneses

ichi = un ni = dos san = tres shi = quatre go = cinc roku = sis hichi = set hachi = vuit ku = nou ju = deu juichi = onze juni = dotze jusan = tretze jushi = catorze jugo = quinze juroku = setze junana = disset juhachi = divuit juku = dinou niju = vint

Embussen: Forma de realitzaci dun Kata Gedan: Godan: Jodan: Juroku Kara Kata: Kiai: Kihon Waza: Kime: Kyu: Mae: Mawashi: Nidan: Obi: Otoshi: Ryu Sandan: Seienchin Senpai: Sensei: Shodan: Tate: Te Tori: Uke: Ushiro: Yoko: Yondan: Nivell Baix Cinqu Nivell Nivell Alt Setze Buida Forma de moviments encadenats Uni amb lenerga en forma de crit Tcniques Fonamentals Concentraci denerga en un punt Graus inferiors Frontal Circular Segon Nivell Cintur Descendent Escola/estil Tercer Nivell Conquerir lluny i calmar Alumne avantatjat, veter al dojo Mestre Primer Nivell Ascendent M El que realitza lacci i acaba guanyant El que rep lacci i acaba perdent Al darrera Lateral Quart Nivell

Harai/Bari: Desequilibri

36. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

13.- Autors i col.laboradors

Eduardo Ruiz de Castaeda

-

President de lAsociaci Kuninaga Kai Shito Ryu Karate Do Espanya Entrenador Nacional de la Federaci Espanyola de Karate Jutge Examinador del Tribunal de Graus de la Federaci Catalana de Karate Jutge Arbitre Intercomunitari de Kumite i Kata Seleccionador de la Federaci Catalana de Karate per Regions (katas) Neix el 22-12-54 a Vilanova i la Geltr (Barcelona) Sinicia al aprenentatge del karate amb 18 anys a Barcelona Cintur Negre 7e DAN

Luis Vidal

- Redacci i fotografa del manual Cam al Cintur Negre - Neix el 12-03-68 a Barbastro (Huesca) - Sinicia al aprenentatge del karate amb 33 anys a Vilanova - Cintur Negre 1e DAN

Els autors desitjant expressar el seu agrament als karatekes que han participat en la realitzaci daquest manual, per la seva desinteressada col.laboraci.

37.-

Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal

COL.LABORADORS:

Igor Montesinos
-

Competidor de la Federaci Catalana de Karate Jutge Arbitre Regional de Kumite i Kata Neix el 2-12-78 a Vilanova i la Geltr (Barcelona) Sinicia al aprenentatge del karate als 5 anys dedat a Vilanova Cintur Negre 4e DAN

Paco Martnez
Competidor de la Federaci Catalana de Karate Jutge Arbitre Nacional de Kumite i Kata Neix el 7-01-70 a Crdoba Sinicia al aprenentatge del karate als 12 anys dedat a Vilanova Cintur Negre 2on DAN

Marc Rubio

- Competidor de la Federaci Catalana de Karate - Neix el 24-02-78 a Vilanova i la Geltr (Barcelona) - Sinicia al aprenentatge del karate als 5 anys a Vilanova - Cintur Negre 2on DAN

Rubn Fernndez
- Competidor de la Federaci Catalana de Karate - Neix el 10-07-83 a Valncia - Sinicia al aprenentatge del karate als 8 anys a Vilanova - Cintur Negre 2on DAN

Abel Rodrguez

- Competidor de la Federaci Catalana de Karate - Neix el 24-05-84 a Vilanova i la Geltr (Barcelona) - Sinicia al aprenentatge del karate als 15 anys a Vilanova - Cintur Negre 2on DAN

Carla Pla

- Competidora de la Federaci Catalana de Karate - Nascuda el 9-12-86 a Barcelona - Sinicia al aprenentatge del karate als 10 anys a Vilanova - Cintur Negre 1e DAN

Igor Ruiz de Castaeda

- Competidor de la Federaci Catalana de Karate - Neix el 25-02-88 a Vilanova i la Geltr (Barcelona) - Sinicia al aprenentatge del karate als 12 anys a Vilanova - Cintur Negre 1e DAN

38. Eduardo Ruiz de Castaeda & Luis Vidal