Edukapolis

Universitat de Girona (UdG) Facultat d'Educaci i Psicologia (FEP)
Treball de Prcticum Estudis d'Educaci Social
EDUCAPOLIS,
CAMP DE TREBALL SOCIAL PER A JOVES EDUCADORS

eSTiu 2010
Alumne: Prez Muoz, Pedro Professor: Jimenez Martinez, Francisco
Treball de prcticum. Estudis deducaci Social. eDuKaPoLiS. CaMP De TReBaLL SoCio-CoMuNiTaRi PeR a JoVes eDuCaDoRS
Convocatria: Setembre 2009 Ttol: Projecte educatiu dintervenci socio-comunitria: Edukaplis. Camp de treball socio-comunitari per a joves educadors. Autor: Prez Muoz, Pedro Tutor: Jimenez Martinez, Francisco Data de presentaci: 1 de Setembre de 2009 Descriptors: Intervenci social, treball comunitari, camp de treball, joves, barris.
SUMARI
Captol introductori............................................................................................... pg.
1.- Contextualitzaci del disseny del projecte dinvestigaci-acci 1.1.- Fonamentaci..................................................................................... pg. 1.2.- Fonamentaci tcnica: relaci entre el tema a treballar i la intervenci educativa.................................................................. pg.
2.- Disseny del marc teric 2.1.- Introducci......................................................................................... pg. 2.2.- Marc Teric....................................................................................... pg. 2.2.1.- Educaci, educaci social i educaci comunitria........... pg. 2.2.2.- Comunitat i desenvolupament comunitari......................... pg. 2.2.3.- Educaci en lmbit comunitari......................................... pg. 2.2.4.- Joves, subjectes dintervenci socioeducativa.................... pg. 2.2.5.- Conclusions i hiptesis teriques........................................ pg.
3.- Disseny del procs de recerca 3.1.- Metodologia de la recerca dinformaci......................................... pg. 3.1.1.- Tcniques de recollida de dades......................................... pg. 3.1.2.- Tcniques danlisis de dades............................................ pg. 3.1.3.- Pla de treball....................................................................... pg.
4.- Resultats de la recerca 4.1.- Introducci........................................................................................ pg. 4.2.- Anlisi de la comunitat ................................................................... pg. 4.2.1.- Context histric.................................................................. pg. 4.2.2.- Poblaci.............................................................................. pg. 4.2.3.- Entitats i serveis als barris de Ponent............................ pg. 4.2.4.- Xarxa comunitria.......................................................... pg. 4.2.5.- Percepcions socials......................................................... pg. 4.2.6.- Joves i Camps de Treball a la Fundaci Casal lAmic. pg. 4.3.- Conclusions de la recerca............................................................ pg.
5.- Formulaci de la problemtica 5.1.- Identificar el problema............................................................... pg. 5.2.- Hiptesis....................................................................................... pg.
6.- Proposta dintervenci 6.1.- Introducci................................................................................... pg. 6.2.- Fonamentaci............................................................................... pg. 6.3.- Contextualitzaci......................................................................... pg. 6.3.1.- Dades identificatives...................................................... pg. 6.3.2.- Dades descriptives.......................................................... pg. 6.4.- Objectius ...................................................................................... pg. 6.4.1.- Objectiu general............................................................. pg.
6.4.2.- Objectius especfics entorn el territori.......................... pg. 6.4.3.- Objectius especfics entorn els i les participants.......... pg. 6.5.- Destinataris.................................................................................. pg. 6.6.- Reserva de places......................................................................... pg. 6.7.- Planificaci de les actuacions...................................................... pg. 6.7.1..- Estratgies metodolgiques.......................................... pg. 6.7.2.- Activitats i tasques........................................................ pg. 6.8.- Execuci...................................................................................... pg. 6.8.1.- Localitzaci.................................................................. pg. 6.8.2.- Allotjament................................................................... pg. 6.8.3.- Intendncia.................................................................. pg. 6.8.4.- Incorporaci al Camp de Treball................................ pg. 6.8.5.- Material necessari........................................................ pg. 6.8.6.- Procs dacollida als joves i a les famlies.................. pg. 6.8.7.- Contactes...................................................................... pg. 6.8.8.- Entitats collaboradores............................................... pg. 6.8.9.- Assegurana................................................................. pg. 6.9.- Recursos..................................................................................... pg. 6.9.1.- Recursos humans........................................................ pg. 6.9.2.- Recursos materials...................................................... pg. 6.9.3.- Recursos econmics.................................................... pg. 6.10.- Sistema davaluaci................................................................ pg. 6.10.1.-. Avaluaci processual............................................... pg. 6.10.2.- Avaluaci final......................................................... pg.
7.- Conclusions 7.1.- Disseny dexpectatives.............................................................. pg.
8.- Bibliografia 8.1.- Referncies bibliogrfiques, documentals i webgrafa........... pg.
9.- Annexos................................................................................................... pg. A.1.- Entrevista a Maria Pallars. A.2.- Entrevista a Jordi Collado. A.3.- Dossier de presentaci A Peu de Carrer. A.4.- Funcions de lequip educatiu del Camp de Treball. A.5.- tems davaluaci del Camp de Treball.
Contraportada
Captol introductori Edukapolis es un projecte dintervenci socio-comunitria amb joves catalans, que es desenvolupa als barris de Ponent de Tarragona. Aquest treball per familiaritat, coneixena i facilitat. Es contextualitza a la Fundaci Casal lAmic, Campclar (Tarragona), dins del projecte A Peu de Carrer. Encara que pel tipus de projecte, es podria emmarcar dins duna altra realitat semblant, a la que jo he contextualitzat. El contingut daquest projecte comena amb una fonamentaci on descric don surt la primera idea i com es desenvolupa al llarg daquest document, les motivacions i valoracions personals que reforcen les raons de ser i de fer que mhan portat a fer aquest treball. Seguidament trobem el disseny del procs de recerca, on hi ha el marc teric i les tcniques que he utilitzat per tal de fer la recerca de dades, que desprs dhaver analitzat, mhan donat pas a entendre i reflexionar sobre la problemtica que pateixen els barris de Ponent. Arribats a aquets punt, queda pensar-hi en les accions que shauran de dur a terme per tal dabordar la problemtica detectada. Aquestes accions queden recollides a la proposta de la intervenci. On trobem tant els objectius a realitzar, com les activitats, finanament, avaluaci, etc. Per finalitzar aquets treball, trobem el disseny de les expectatives, el que podr o podria ser, a ms de les referncies bibliogrfiques que he utilitzat per tal de realitzar aquest projecte. En s, aquest projecte s el resultat duna experincia destiu a la feina. Pel que dalguna manera, em satisf haver produt aquest treball en base daquella experincia tant enriquidora.
1.- Contextualitzaci del disseny del projecte dinvestigaci-acci 1.1.- Fonamentaci Fent una ullada enrere, no vaig comenar a desenvolupar la meva professionalitat fins mes o menys els 20 anys. Mai havia participat en un esplai de premonitor, escolta, etc... Crec que va ser el dest el que hem va portar a fer el CFGS dAnimaci Sociocultural i puc dir que all, va ser on vaig comenar a conixer i aprendre el que volia ser, del que volia viure. Aquest cicle, a nivell teric i de coneixements, va ser molt enriquidor. Per a nivell prctic, no puc dir el mateix. I aix em va quedar clar quan vaig comenar a treballar com educador social en un Centre Obert que portava la Fundaci Casal lAmic. Primer vaig haver de sobreviure i ja desprs comenaria a fer-me amb el meu grup de referncia. Clar que no es tan exagerat com pot semblar, ja que ho vaig gaudir i sobretot quan vaig acabar de treballar all, vaig poguer veure que ja no era el mateix professional que havia entrat al principi. En la meva curta carrera professional com a educador social, he realitzat la meva feina bsicament als barris de Ponent de Tarragona. Sempre amb infncia i joventut i de retruc amb les famlies. Aquets barris (Torreforta, El pilar, etc.) tenen els seus orgens en la industrialitzaci que va sofrir la ciutat de Tarragona als anys 50 i 60, i des de llavors, manquen serveis i recursos que donin resposta a les diferents necessitats socials que pateixen. A ms, aquestes necessitats shan accentuat durant els ltims anys amb larribada de nouvinguts. La sensaci de que a Tarragona ciutat hi ha una visi negativa dels barris de Ponent, els quals arrosseguen lestigma de la pobresa, la delinqncia i la marginaci, entre altres. Es veu reforada pels mitjans de comunicaci, ja que semblen haver-se especialitzat en realitzar programes i reportatges dedicats exclusivament a gravar cmera en m, les situacions vitals ms tristes i morboses que es donen als diversos barris ms pobres de lestat espanyol. De fet, aquesta visi negativa dels barris, s una imatge distorsionada de la realitat. Es a dir, no tot el que sen diu o es pensa s veritat. Daix vaig ser conscient ms que mai, lestiu passat, treballant a un Camp de treball amb joves catalans. La Fundaci Casal lAmic, a traves dun dels seus projectes educatius A Peu de Carrer, el qual basa la intervenci educativa al medi obert, es a dir, al
carrer i en el qual he treballat posteriorment, van realitzar una proposta innovadora al barri de la Floresta. Els i les joves participants del Camp, majoritriament venien de ciutats com Barcelona i Girona. Eren nois i noies amb realitats socioculturals molt diferents a la que es van trobar als barris de Ponent de Tarragona, concretament a la Floresta. I es que la primera impressi que van tindre aquets joves, no tenia res a veure amb lexperincia que sen van endur. Va resultar ser una vivncia molt positiva tant pels usuaris del camp, com per la comunitat acollidora. s aquesta experincia la que em fa plantejar-me la possibilitat de realitzar un Camp de Treball als barris de Ponent. Per, si ja shavia fet un Camp de treball, perque fer-ne un altre? La veritat es que el projecte que es va realitzar des de la Fundaci Casal lAmic era una proposta de pocs fulls que es feia a Generalitat, la qual donava una subvenci per la realitzaci daquest tipus dactivitats. La meva idea s fer un projecte dins de la mateixa Fundaci Casal lAmic i emmarcat en el projecte dA Peu de Carrer, el qual es pogus vendre als diferents serveis i administracions de Tarragona per tal de que collaboressin i aix poder dur terme un treball que destaqui per la seva qualitat i coherncia, a ms de no tindre les mateixes limitacions econmiques que sen deriven per ser una Organitzaci No Lucrativa. La intenci de fer un treball visible de cara a la comunitat, queda reforada per la naturalesa vital dels barris, ja que fer vida al carrer s habitual, sobretot a lestiu. Aquest s un bon moment per a realitzar activitats de lleure al carrer, convertint-lo en un espai positiu de socialitzaci A ms, crec que donar a conixer els barris de Ponent i implicar la joventut catalana en el seu desenvolupament pot ser una idea engrescadora que faci gaudir duna experincia enriquidora que benefici als joves i als barris. I tal com va dir el senyor Josep Flix Ballesteros, alcalde de Tarragona, a una televisi local quan parlava de fer Ciutat amb la intenci dunir el barris amb el centre de la ciutat, Campclar passar de ser un petit cigr negre, a un barri ms.
1.2.- Fonamentaci tcnica: relaci entre el tema a treballar i la intervenci educativa Lestada a un camp de treball, comporta una experincia de voluntariat i formativa, un viatge de coneixement personal. Tot aix, en convivncia amb altres joves darreu de Catalunya. El canvi de context, la feina a fer, lexperincia diria... son reptes amb els quals sha dintervenir educativament per tal de fer daquesta una experincia positiva i enriquidora tant personal com professional. Com educadors hem de fer un acompanyament als i les joves en la vida quotidiana, en totes les activitats de la vida diria com pot ser la compra, la neteja, cuinar, a ms de promoure la socialitzaci amb el grup diguals i la comunitat acollidora. I a traves de la intervenci comunitria, fomentar valors crtics, autonomia de pensament i comproms vers la gent i el territori. Leducador/a social ha de ser el referent dels joves durant el procs dintervenci. La tasca de leducador i leducadora social consisteix en acompanyar als joves en les activitats i processos directament orientats a aconseguir la millor experincia i riquesa personal i professional dels joves participants, per tractar que aquests assumeixin una actitud de respecte cap a si mateixos i de responsabilitat individual i social. A ms, el treball que es realitza a la comunitat es molt significatiu tant per les entitats i vens del barri, com per la mateixa Fundaci Casal lAmic. Les relacions que sestableixen, el treball visible als carrers, parcs i places del barri dacollida, etc.
2.- Marc teric En aquest marc teric faig un recorregut per aquelles accepcions i conceptes que envolten lobjectiu destudi. Aquest recorregut sestructura en diversos apartats al voltant
de leducaci, el desenvolupament comunitari i la joventut. 2.2.- Marc Teric 2.2.1.- Educaci, educaci social i educaci comunitria Etimolgicament el mot educaci prov de dos verbs llatins. D'una banda educare, que significa formar, instruir, guiar. D'altra banda educere, que significa conduir fora de, s a dir treure o extreure. Actualment podem trobar moltes definicions entorn leducaci prpiament dita. Leducaci en s, s un fenomen complex en qu la persona busca al llarg de la seva vida, la plenitud i perfecci a partir d'una acci que li permet desenvolupar-se i esdevenir autnoma i responsable amb el total respecte per la seva dignitat com a persona. Per, aquest s un cam que no pot recrrer la persona sola, sin que necessita estar acompanyada, interrelacionar-se, descobrir als altres i integrar-se en el context sociocultural de referncia. Sarramona (1983) citat a: Civs i Zaragoza, (2006:47). Freire (1972), influent teric de leducaci va plantejar lidea, que avui encara est present, de que leducaci s un procs pel qual totes les persones implicades en ell, eduquen i son educades al mateix temps. Arrel daquesta idea no podem obviar el concepte deducaci social. Quintana (1991) ens diu que la societat en s s educadora i que l'educaci est a la societat. El que passa s que sempre la societat ha necessitat dinstitucions per tal de poder-se organitzar i es per aquest motiu que es va crear l'escola, donant-li les funcions d'instituci educativa, fet que no implica que l'educaci estigui exclusivament a l'escola sin que l'educaci es dna en la societat i l'escola compleix amb alguns aspectes educatius. Fet que ens fa pensar que l'educaci en s, s social. Educaci social entesa com a aquella acci sistemtica i fonamentada, de suport, mediaci i transferncia que afavoreix especficament el desenvolupament de la societat del subjecte (persona grup o comunitat) al llarg de tota la seva vida, circumstancies i contextos, promouen la seva autonomia, integraci i participaci crtica, constructiva i transformadora en el marc sociocultural que lenvolta, contant en primer lloc amb els propis recursos personals (tant del educador com del subjecte) i, en segon lloc, mobilitzant tots els recursos socioculturals necessaris del entorn o creant, al fi, noves
alternatives. Riera (1998) citat a: Civs i Zaragoza, (2006:49). Aix doncs, leducaci a ms de ser social degut al context en qu es dona, s social per la funci socialitzadora que desenvolupa. En resum, la persona per tal de socialitzar-se, ha de ser autnoma, integrar-se, per sobretot participar en la societat de manera crtica, constructiva i transformadora. Conseqentment, la participaci de la persona t un paper molt important en el marc de l'educaci social; participaci entesa com a construcci i transformaci des dun paradigma sociocrtic. Tal i com hem vist, la comunitat s tamb subjecte d'educaci. Pel que podrem dir que quan parlem deducaci comunitria estem fent referncia a l'educaci de la comunitat. Encara que la comunitat tamb s educadora, i ho s en la mesura en qu l'entorn ms proper de la persona, es lentorn on estableix una xarxa de relacions i es desenvolupa. Aix doncs, leducaci comunitria fa referncia a la comunitat com a agent educador i com a subjecte educand. En sntesi, l'educaci comunitria s fruit d'una acci socioeducativa en xarxa que es dna des de la comunitat, per a la comunitat i amb la comunitat com a principal protagonista. 2.2.2.- Comunitat i desenvolupament comunitari El concepte de comunitat no t una definici nica i inequvoca. Entre els terics no sacaben de posar dacord. Aix s degut a lamplitud del terme. Nogueiras (1996) veu la comunitat com una gran diversitat de realitats, creu que tota comunitat fa referncia a un sistema de relacions socials en un espai definit, integrat en base a interessos i necessitats compartides. En Marchioni (1989) senyala que la comunitat s un conjunt de persones que conviuen i shi relacionen, les actituds sn principalment de cooperaci amb els altres, tenen alguns interessos comuns (demanda), i tenen uns recursos per arribar a resoldre aquesta demanda, entre ells les institucions que han de treballar en coordinaci i mitjanant el desenvolupament comunitari per tal dassolir les fites proposades i aix aconseguir una societat participativa i madura.
Tamb minteressa la reflexi de Zucconi (1974) citat a: Grau, Hortensia (curs 2002-2003), Intervenci comunitria. CFGS Animaci Sociocultural, I.E.S Vidal i Barraquer, Tarragona (Materials de lassignatura): Confesso sincerament que mai havia pensat que, parlant de desenvolupament comunitari es podia pensar en una altra cosa diferent a la comunitat territorial. Les diferncies entre comunitats obertes i comunitats tancades, entre societat i comunitat, etc., es refereixen als antecedents daquest treball, s a dir, a les cincies socials, no al treball social de comunitat. Per aix, en qualsevol, als EEUU, a frica o a Itlia, la comunitat s un conjunt de persones que habiten el mateix territori, amb alguns lligams i certs interessos comuns. Entenent aquestes definicions, podem deduir que totes les accions que es duen a terme dins de la comunitat amb lacci de dinamitzar-la fan referncia al fet del desenvolupament comunitari. Per la diversitat dautors que nhan parlat sobre el desenvolupament comunitari, es bo poder conixer tant les semblances com les diferncies daquest concepte.
ONU 1956 Ander-Egg 1980 Kisnerman 1986 Rezsohazy 1988 Nogueiras 1996 Caride 1997 Marchioni 1999 Orduna 2000
Nomenclatura Desenvolupament Comunitari Desenvolupament Comunitari Promoci Comunitria Desenvolupament Comunitari Desenvolupament Comunitari
Taula comparativa de les diferents definicions de Desenvolupament Comunitari Qu Qui A qui Per a qu Poblaci i Millorar les condicions Processos Comunitat govern econmiques, socials i culturals. Tcnica o Prctica social Procs de capacitaci democrtica Agent extern i poblaci Homes L'home Promocionar l'home i mobilitzar els recursos humans i les institucions. Responsabilitzar-se del seu desenvolupament individual i collectiu. Organitzar el procs global d'una comunitat responent a les seves necessitats o demanda social. Accedir a nivells ptims de benestar social i qualitat de vida. Millorar la qualitat de vida. Millorar les condicions de vida. Millorar les condicions de vida.
Com
Participaci de la poblaci. Analitzant problemes, buscant solucions, intervenint en les decisions que els afecten. Participaci dels interessats. Participaci voluntria de la poblaci en el seu desenvolupament. Participaci i responsabilitat de la comunitat. Participaci de la poblaci, administracions i professionals. Participaci activa
Homes
Acci coordinada i Agent extern sistemtica Tcnica d'acci social i procs Transformacions estructurals Millora de les condicions de vida Procs global sostenible de canvi social i interessats Agent extern i poblaci Membres de la comunitat Comunitat Comunitat
Comunitat o poblaci Comunitats subdesenvolupades Membres comunitat Comunitat Comunitat
Acci Comunitria Acci Social Comunitria Desenvolupament Comunitari
Grau, Hortensia (curs 2002-2003), Intervenci comunitria. CFGS Animaci Sociocultural, I.E.S Vidal i Barraquer, Tarragona (Materials de lassignatura)
Observant aquesta taula, podem constatar que bsicament, al llarg del temps el desenvolupament comunitari ha oscillat entre ser reproductiu i conservador o b ser emancipador i generador de canvi. En la majoria de les definicions es parla d'una finalitat que seria la millora de les condicions i qualitat de vida, i la promoci i desenvolupament de la persona. Tamb hi ha coincidncia en el destinatari d'aquesta finalitat que, bviament, s la poblaci. A ms, aquesta s tinguda en compte de manera prioritria en tant que el seu paper s participatiu. No obstant aix, cal destacar algunes diferncies com la forma danomenar el que avui dia coneixem com a desenvolupament comunitari. Tamb podem trobar divergncies en la naturalesa del desenvolupament comunitari, mentre que per uns autors es tracta d'un procs, per altres es tracta d'una tcnica. I per ltim, i pel que fa referncia a la naturalesa dels destinataris, hi ha qui considera que la poblaci que s'atn han de ser comunitats subdesenvolupades o marginades socioculturalment i econmica i d'altres no. 2.2.3.- Educaci en lmbit comunitari Entenent tot el plantejat fins ara, no es pot obviar que el desenvolupament comunitari s un Desenvolupament Comunitari socioeducatiu. Es a dir, fer que lo pedaggico sea ms poltico y lo poltico ms pedaggico (Giroux, 2001) citat a: Civs i Zaragoza, (2006:93). Entenent aquesta dita com la democratitzaci de leducaci per tal de fomentar la reflexi i lacci crtica en els individus i reconixer el coneixement com una eina dintervenci i transformaci social. La relaci entre desenvolupament comunitari i educaci s necessria i inevitable en certa mesura. I si l'educaci s un procs en qu la persona es desenvolupa i el desenvolupament comunitari s un procs en el qual la comunitat es desenvolupa, resulta fcil afirmar que el desenvolupament comunitari esdev aleshores un procs educatiu. Arribat aquest punt, cal preguntar-nos si actualment existeixen prctiques de desenvolupament comunitari socioeducatives. Es a dir, experincies educatives en lmbit comunitari que tinguin com a referent una comunitat educadora o educativa, que parteixin duna visi de l'educaci en xarxa. Estarem parlant duna experincia que mitjanant una xarxa integrada i integradora de leducaci potenci el desenvolupament i millora de la comunitat.
En aquesta lnia, cal esmentar les accions educatives dutes a terme des dels Camps de Treball Sociocomunitaris. Aquest tipus dintervenci, tenen una llarga tradici a Catalunya. Generalment han estat promoguts per institucions pbliques i privades sense nim de lucre, i majoritriament han estat emmarcats en lmbit de leducaci en el lleure. Els Camps de treball, son estades en temps de vacances, en les quals es combina el servei a una comunitat amb espais de lleure i convivncia amb el grup. Tot i que la tendncia s pensar que els camps de treball sn una experincia prpia de leducaci en el lleure, Franch (1986) parlava de la importncia dincorporar aquest model educatiu no formal a lescola, ja que permet treballar aspectes educatius curriculars a travs de projectes dacci que comporten la transformaci de la realitat. Aix doncs, els camps de treball poden ser molt ms que una opci per a les vacances dels joves i convertir-se tamb en una proposta concreta dins dels espais curriculars formals. A ms, els camps de treball sn molt propers a la metodologia de laprenentatge servei, perqu constitueixen un espai idoni per poder realitzar una tasca de servei de millora de l'entorn partint de les necessitats reals de la comunitat; fer-ho implicant directament els joves en l'acci, i integrar en aquesta activitat un conjunt d'aprenentatges. La metodologia aprenentatge servei, s una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo. 2.2.4.- Joves, subjectes dintervenci socioeducativa La joventut com a construcci social que s, en funci de per a que la definim, parlarem dun grup danys que van des de el final de la infncia a la entrada en alguna fase o estncia del mn adult. La joventut s fundamentalment una condici (una condici de transici), i les seves edats dinici i final no es poden fixar duna manera universal. Veritablement no hi ha unanimitat en les edats que delimiten la joventut, els organismes europeus la centren entre els 15 i els 25 anys (Nacions Unides, 1985). Encara que fa ms de 20 anys daquesta definici, avui dia encara est vigent aquest marge dedat. Els joves son ciutadans en transici i el seu itinerari pot ser modificat, estimulat, alterat o dificultat per les condicions en las que es desenvolupen. Poden i deuen
planificar-se accions sobre el seu dia a dia que, sumades, faciliten la realitzaci dun cert projecte de persona. Aquestes accions, estmuls tindran una especial importncia en els anys adolescents, en els que la socialitzaci, la construcci de didentitat i les dificultats per la incorporaci a la societat sn majors. Si saccepta una argumentaci daquest estil, hem de refusar els plantejaments dels qui consideren que no hi ha per que preocupar-se especficament dells i elles, que tan sols sels ha doferir un conjunt de prestacions per a que escogeixin. De la mateixa manera, shaur devitar caure en la tentaci de formar als joves per intencions moralistes. Probablement, a ms, shaur de considerar que els estmuls i les ajudes han de estar dirigides amb criteris de discriminaci positiva cap als que transiten cap a la vida adulta amb majors dificultats. 2.2.5.- Conclusions del marc teric A continuaci vull exposar les conclusions a que he arribat en aquest marc teric. Aquestes conclusions sn el resultat de les diferents teories que envolten el nostre treball, amb la finalitat doferir una sntesi que reforci lidea de crear un camp de treball sociocomunitari als barris de Ponent de Tarragona. La importncia del fet educatiu, neix de la condici innata del esser hum dautorealitzaci. Llavors podem entendre leducaci com una eina, un cam de lindividu cap a aquesta realitzaci personal. I tal com ens confirma la teoria social de leducaci, aquest cam cap a lautorealitzaci, la persona no el fa sola, sin que el duu a terme en comunitat. Ents aquesta com la concreci de l'entorn social en tant que proporciona un context de referncia que esdev alhora educador i educand. Sense voler semblar utpic, la nostra perspectiva com educadors ens diu que hem de fer arribar la nostra prctica educativa a tots els mbits de la vida diria. Daquesta manera podrem arribar al mxim dindividus possibles, generant processos educatius des de, per i amb la comunitat. I aix, els processos de canvi personals, afectaran a nivell social, fent de la societat el que s, reflex dels individus educats que la formen.
Portant el fet educatiu a lmbit comunitari, hem de veure els camps de treball com a una eina socioeducativa capa destablir contactes positius entre el jovent i la comunitat acollidora. Conixer com s "l'altre" ens traur la por d'all desconegut, deixant de banda els prejudicis i anant amb les mans buides i els ulls ben oberts. Per tornar amb les butxaques plenes d'experincies, de somriures i records.
3.- Disseny del procs de recerca 3.1.- Metodologia de la recerca dinformaci 3.1.1.- Tcniques de recollida de dades
s important que durant el procs dinvestigaci sutilitzin tcniques tant qualitatives con quantitatives que ens donin dades objectives i subjectives sobre lobjecte destudi. Es per aix que he utilitzat dues tcniques en la recerca dinformaci: a.- Buidatge bibliogrfic i documental: He de destacar que aquesta tcnica de recollida de dades, lhe utilitzar al llarg de tot el projecte en general, i en el marc teric i lanlisi de la comunitat en particular. Mhe ajudat de llibres i documents digitals dels quals nhe extret la informaci necessria per realitzar el marc teric. I per fer lanlisi de la comunitat, me ajudat darticles, pagines webs, estudis publicats sobre els barris, dades estadstiques i llibres. b.- Entrevistes semidirigides: Tcnica que he utilitzat per obtenir dades subjectives de persones significatives en la intervenci socials als barris de Ponent. Com que lobjecte destudi est determinat, les preguntes van entorn aquest tema. Per lentrevista al no ser tancada, dona peu a fer possibles aportacions sobre el tema, e incls derivar-se cap a altres temes. Per conixer laportaci tcnica sobre la intervenci socioeducativa als barris de Ponent amb joves, he entrevistat a la Maria Pallres, coordinadora dels projectes A Peu de Carrer i Fem Barri A Peu de Carrer, que gestiona la Fundaci Casal lAmic. Per altra banda, tamb he fet una entrevista al Jordi Collado, gerent de la Fundaci Casal lAmic i persona que ha viscut la seva joventut als barris, participant a les diferents xarxes dels barris. Qui ens podr aportar tant una percepci personal com a jove, com la dagent social del territori. c.- Observaci i coneixement dels barris: Com educador durant els ltims anys als barris, he obtingut una visi particular de la realitat de Ponent. Tant de la poblaci resident, com de la xarxa comunitria, de les infraestructures i de les percepcions que hi ha dins del barri cap a ells mateixos i cap al centre de la ciutat. Aix hem servir a lhora dextreuren conclusions al final de lanlisi de les dades de la comunitat. 3.1.2.- Tcniques danlisis de dades Per tal danalitzar les dades obtingudes, he utilitzat dues tcniques per realitzar lanlisi de la informaci:
a.- Anlisi de les dades que consisteix en comprendre les dades obtingudes a traves del buidatge bibliogrfic i documental, per tal dinterrelacionar-les entre elles i amb el context de referncia. b.- Transcripci de les entrevistes, les quals shan dut a terme poc desprs de la seva realitzaci, per tal de tenir present la comunicaci no verbal que sha pogut donar durant lentrevista 3.1.3.- Pla de treball El pla de treball pretn sintetitzar les fases que he dut a terme per tal de realitzar tot lanlisi i proposar el projecte dintervenci. a.- Presa de contacte amb el context: per la meva feina deducador de carrer que desenvolupo als barris de Ponent i la meva vida social que es realitza a la ciutat de Tarragona, aquestes circumstncies hem donen loportunitat dentrar en contacte amb diferents realitats socials de Tarragona. b.- Aproximaci bibliogrfica i documental: recerca que he dut a terme per tal de fer un aproximaci a lobjecte destudi i recollir dades i informaci per conixer la realitat dels barris. c.- Realitzaci de les entrevistes i les transcripcions, per tal dobtenir dades subjectives relacionades amb la temtica a treballar i la seva contextualitzaci. f.- Buidatge i codificaci de totes les dades obtingudes per tal danalitzar-les i relacionar-les entre elles i amb el context de referncia. g.- Redacci del treball: A partir de lanlisi de totes les dades es redacten els resultats de la recerca per tal de conixer la problemtica i fer la proposta dintervenci. 4.- Resultats de la recerca 4.1.- Introducci Els barris de la Zona Ponent es troben situats al voltant del polgon petroqumic de
Tarragona. Estan separats del centre urb de Tarragona per la barrera fsica que representa el riu Francol. La Zona Ponent, comprn una rea a la perifria de ciutat formada pels barris de Torreforta, Campclar, La Granja, Riuclar, la Floresta, El Pilar, Icomar, Torreforta i Parc Riuclar, aix com tamb Bonavista i la denominada Entitat Local Menor de La Canonja, si b aquests dos ltims barris estan geogrficament allunyats dels anteriors i compten amb serveis i recursos pblics especfics. Aquest anlisi es centra especficament en lrea dintervenci dels projectes educatius en medi obert A Peu de Carrer i Fem Barri a Peu de Carrer que gestiona la Fundaci Casal lAmic, i que engloba la zona de Torreforta i barris adjacents (incls Riuclar), aix com tamb Campclar. 4.2.- Anlisi de la comunitat 4.2.1.- Context histric La majoria d'aquests barris es construeixen als anys 60 i 70, com a conseqncia dels moviments migratoris procedents de la resta d'Espanya. Les dures condicions poltiques i socials que comport la dictadura franquista, aix com la manca de previsions de ladministraci municipal, poc preparada per acollir l'allau migratria que va arribar a partir de 1960, van fer que les primeres dcades d'existncia dels barris fossin difcils. El Pla d'Estabilitzaci de 1959 va possibilitar l'acceleraci de la industrialitzaci i l'arribada del turisme a tot lEstat. A Tarragona, aquest procs va tenir un impacte molt important, ja que va propiciar el desenvolupament de la indstria i l'explotaci turstica. Per aquests dos factors, en menys de deu anys es va doblar la poblaci degut a l'arribada d'immigrants procedents majoritriament d'Andalusia, i en menor grau d'Extremadura, Castella, Arag, molts dels quals s'installaren en els terrenys dels actuals barris de ponent. (Piol i altres, 2003:199) . Les construccions dels diferents blocs d'habitatge, en ocasions responien a iniciatives de promotores privades (per exemple, a Torreforta, entre d'altres), d'altres eren les diferents indstries dels polgons les que les promovien (s el cas de Parc Riuclar o del Pilar i de lEixample de Torreforta) i d'altres es tractava dhabitatge social (per exemple, Riuclar). Al llarg daquests anys, cadascun dels barris creix al marge del altres, t una histria i identitat particular i que, encara avui, mant diferenciats uns barris dels altres.
El primer fou Torreforta, el ms gran de tots; la histria del barri modern s'inicia l'any 1940, quan l'Ajuntament decideix crear al voltant de Tarragona altres zones, que anomenen entitats de poblaci, i que amb el transcurs dels anys es convertiran en futurs barris; Les construccions dhabitatges sinicien als anys cinquanta, per els equipaments no arribaran fins dcades desprs: 1982 es va finalitzar la construcci del Mercat Municipal, i el 1988 es va inaugurar el Centre Cvic. Actualment s un barri socialment heterogeni on hi conviuen classes mitjanes i treballadores, poblaci jove i gran, aix com tamb una comunitat magribina important. El creixement de Torreforta ha estat constant, enllaant amb el barri dEl Pilar (1519 habitatges construts els anys seixanta davant mateix del polgon industrial) i La Granja (comenat a construir el 1967 per la Caixa dEstalvis Provincial). Una mica ms allunyats del nucli de Torreforta trobem altres zones dhabitatges desenvolupades tamb als anys seixanta: la urbanitzaci Riuclar (iniciada el 1966 per lObra Sindical del Hogar i actualment gestionada per ADIGSA), Icomar (comenat a construir el 1968), Parc Riuclar (el 1964, per iniciativa dempreses com Alena i Enher, per allotjar els treballadors i les seves famlies) i La Floresta (a partir de 1966). Lltim barri a construir-se, els anys setanta, ha estat Campclar, l'nic que va ser planificat i dotat de xarxa elctrica, d'aigua i clavegueram abans d'iniciar-se la construcci dels habitatges, per tamb el que presenta actualment majors problemtiques especfiques de conflictivitat i exclusi social. En els habitatges construts per ADIGSA shi va allotjar a barraquistes que vivien a la zona, per tamb poblaci desallotjada daltres zones de la ciutat. En un primer moment, aparegueren les mancomunitats de propietaris, que sorganitzaven per garantir que cada bloc tingus un manteniment adequat i per aglutinar queixes; actualment, a ms daquestes mancomunitats existeixen tres associacions de vens en tres zones diferents del barri: loriginria, al nucli ms antic, la de la Zona Esportiva (propera al poliesportiu) i la de Torrenova (que uneix els vens i venes dels blocs amb el mateix nom per una problemtica comuna: la construcci d'un collector d'aiges que eviti les inundacions de garatge quan plou). Aquestes tres associacions de vens reflecteixen, tamb, lheterogenetat social que hi ha segons les zones del barri.
En tots aquests barris es fa palesa, des del seu naixement, la pssima planificaci urbanstica, lallament i la manca de transport, i labsncia de serveis, recursos i equipaments bsics, afegits als problemes mediambientals provocats per la proximitat a la zona industrial, i a la presncia de situacions socials, econmiques i educatives precries. A aix shi afegeix lestigmatitzaci per part dels habitants del centre de Tarragona, molt especialment cap el barri de Campclar, quan en realitat s un barri socialment molt heterogeni, i on les zones ghetto estan molt localitzades territorialment. No obstant, tamb des del principi i per fer front a aquestes greus mancances, els habitants sorganitzaren en associacions de vens primer en la clandestinitat, desprs en la legalitat per tal de defensar els seus drets i aconseguir millores per al barri. Algunes daquestes associacions han protagonitzat escissions anys desprs, per en qualsevol cas, avui continuen aglutinant a una part important de la poblaci dels barris. Lltim creixement daquests barris ha estat els anys noranta, amb la construcci de nous habitatges en diferents zones: lEixample de Torreforta (Plaa Nou Centre i Rambla), zona entre c/Gomera i Carretera de Reus, el carrer Josep Roqu entre Torreforta i Riuclar i la urbanitzaci lAlbada, tocant a La Floresta. Actualment, els barris de la perifria de Tarragona, com els de moltes altres ciutats, presenten un aspecte urbanstic ordenat, amb jardins, equipaments, i tot all que hom pot creure necessari per viure-hi dignament. Histricament, per, no sempre ha estat aix. La creaci dels primers daquets barris, cap a la meitat del segle XX, fou poc planificada, plena de conflictes i amb uns nivells de qualitat de vida sota mnims.
4.2.2.- Poblaci Segons dades de lltim Padr Municipal del 05 de Desembre de 2008, el total dhabitants de la zona (excloent Bonavista i La Canonja) s de 28.563, el que representa un 20% de la poblaci de Tarragona, sent els barris ms grans Torreforta i Campclar,
Distribuci de la poblaci de la Zona Ponent, segons barri

12.000 10.000 8.000 Poblaci 6.000 4.000 2.000 0 Torreforta Campclar La Granja Riuclar La Floresta Parc Riuclar Icomar El Pilar 3.775 1.803 685 9.838 8.751
1.079
1.133
1.499
Barris
Font: Elaboraci prpia, segons dades del padr municipal de lAjuntament de Tarragona.
Valoraci: Tal i com podem observar al grfic, Campclar i Torreforta son els dos barris on lndex de poblaci es ms alt. Tamb sha dentendre que son els dos barris ms grans per extensi. Aix fa que si puguin fer ms vivendes, el que significa ms poblaci. La resta de barris, encara que estan un al costat dels altres e incls es difcil reconixer les barreres fsiques que separen un barri i un altre, sn ms petits pel que la densitat de poblaci es menor. En resum, la densitat de poblaci als barris de Ponent, va relacionada a lextensi daquets barris.
Evoluci demogrfica dels barris de Ponent per gnere
16000 14000 12000 10000 8000 6000 4000 2000 0 Dones Homes 1986 Dones Homes 1996 Dones Homes 2001 Dones 9864 10225 11011 11121 11614 11752 13235
14265
Homes 2006
Font: Elaboraci prpia, segons dades de lAgenda 21 de Tarragona.
Valoraci: Podem observar al grfic levoluci de la poblaci dels ultims deu anys (1996-2006). Aquest creixement considerable, es efecte en gran part als moviments migratoris daltres pasos. Nivell dinstrucci de la poblaci de Tarragona per barris.
2% 2,60% 19% 16,60% 70% 70,50% 10% 10,30% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% Campclar 60,00% 70,00% 80,00%
Nivell alt
Nivell mig-alt
Nivell mig-baix
Nivell baix 0,00%
Torreforta i barris
Font: Elaboraci prpia, segons dades de lAgenda 21 de Tarragona. Valoraci: Segons aquestes dades podem veure que la poblaci majoritriament tenen un nivell mig-baix destudis. Com a conseqncia aquesta gran part de la poblaci no pot accedir a feines amb una gran remuneraci econmica, cosa que agreuja la situaci i visi dels barris. Procedncia de la poblaci estrangera dels barris de Ponent
16%
0% 4%
7% 11% 3%
Amrica llatina UE Europa Est Asia Nord-Africa Resta africa Altres
59%
Font: Elaboraci prpia, segons dades del padr municipal de lAjuntament de Tarragona.
Valoraci: Durant els ltims anys la poblaci dels barris ha augmentat considerablement grcies a la poblaci estrangera. Aquesta procedeix majoritriament de pasos de lfrica, com el Marroc i Algria. Seguit de pasos europeus, de lAmrica llatina i sia. Gaireb no destaca la poblaci vinguda de la resta de pasos com Nord Amrica o Austrlia. La realitat dels barris de Ponent es que t a la seva poblaci una gran barreja multicultural. 4.2.3.- Entitats i serveis als barris de Ponent Al llarg del temps, els barris de Ponent han anat millorant la seva situaci respecte els recursos i serveis oferts a la poblaci. A continuaci hi ha una taula diferenciada entre entitats i serveis als barris, que ens ajudar a veure els recursos que hi ha als barris. I de lentrevista amb el Jordi Collado (Annex A.2.) podem extreure que aquests recursos no arriben a palliar les necessitats reals que sen deriven als barris de Ponent. Hi ha moltes entitats i associacions, per aquestes no sempre arriben a tota la poblaci. En quant als serveis, encara que hi ha els mnims, la dotaci de professionals es mnima. I cada cop sn mes els serveis privats que apareixen als barris. A ms, la sensaci de la comunitat es que anar als serveis de primria, significa que un es pobre. I ning vol donar aquesta aparincia. La conclusi que feia en Jordi Collado, era que als barris de Ponent el recursos que hi havia, no eren ni suficients ni de qualitat.
Entitats Associaci Deportiva de Torreforta Associaci Cultural Islmica de Torreforta Associaci Juvenil Colla Gripafoc Esplai La Floresta Federaci dassociacions de vens de Tarragona Creu Roja Congregaci Germanes de l'Asunci Parrquia Torreforta AVV Torreforta AVV Campclar zona esportiva AVV Amics de Parc de Riu Clar AVV El Pilar AVV Progressista de Torreforta AVV La Granja AVV Torrenova AVV campclar AVV Parc Riu Clar - Mongons AVV La Floresta AVV Riu Clar AVV Albada AMPA CEIP La Floresta AMPA IES Torreforta AMPA CEIP Gual Villalb AMPA CEIP Riu Clar
CEIP Riuclar CEIP La Floresta CEIP Campcalr CEIP Gual Villalb CEIP Mediterrani CEIP Ponent IES Torreforta IES Campclar Escola Bressol El Ninot i la Taronja Aules d'adults Torreforta Promotor escolar tnia gitana TIS (Tcnic d'Integraci Social) Biblioteca Municipal del Centre Cvic de Torreforta Aprendre a aprendre Delegaci dAtenci al Menor als barris de Ponent Equip Bsic de Serveis Socials de Campclar Equip Bsic de Serveis Socials de Torreforta IMSS (Institut Municipal de Serveis Socials) PEC (Projecte Educatiu de Ciutat) PIC (Pla Integral de Campclar) PEE (Projecte Educatiu d'Entorn) Federaci dAssociacions de Vens d'habitatges socials CAP La Granja SIAD (Servi d'informaci i Assessorament a la Dona
Serveis Pla Desenvolupament Comunitari Camp Clar Pla Desenvolupament Comunitari Riu Clar Pla Desenvolupament Comunitari Torreforta Punt Omnia campclar Punt mnia Riuclar Punt mnia Torreforta
4.2.4.- Xarxa comunitria Per realitzar aquest punt, crec que ms important que conixer la xarxa comunitria, ms important, es saber com sorgeix aquesta xarxa a uns barris com els de Ponent i si realment funciona aquesta xarxa. Per aix he realitzat una entrevista al Jordi Collado (Anex A.2.), director de la Fundaci Casal lAmic. A ms de ser una persona que ha viscut i participat de la xarxa de Ponent al haver viscut all durant la seva joventut. Tal i com hem comentava en Jordi respecte la xarxa,entenent aquesta com entitats, serveis i administracions que treballen a, per i des de Ponent. Doncs aquesta xarxa va sorgir dun moviment fora potent per part dels vens. Les mancances que patien als barris de Ponent durant la dcada del 50, 60, i 70 i part dels 80., eren tan reals i evidents, que els vens es van organitzar i es van manifestar, portant a terme diverses accions molt visibles de cara a Tarragona ciutat i lAjuntament. Per la peculiaritat del naixement dels barris de Ponent que coneixem avui dia, ladministraci local estava poc interessada en reconixer i palliar les necessitats i reivindicacions que es feien des de Ponent. Encara que ms tard, Ponent va ser un punt estratgic a nivell poltic. Linteres general per part dels partits poltics, es va centrar en el control de les entitats venals. Daqu avui dia, es poden veure barris molt petits amb dos AVV ben diferenciades. Veritablement es un fet molt contradictori i surrealista, que de cap manera ajuda a la xarxa ni tan sols als propis vens. Aix es reflexa en una xarxa dividida i poc motivada. La poblaci depenent del barri t una implicaci o una altra a la xarxa comunitria. s en barris com la Floresta o Riuclar, on bsicament sn els mateixos vens de sempre, on la gent est molt implicada i participa de la seva xarxa i entitat de vens. En canvi, en barris com Torreforta o Campclar, que sn barris que han rebut molta poblaci de nouvinguts. Els vens noms participen de la xarxa en moments puntuals com poden ser les festes de barri. Tamb t molt a veure la vinculaci ideolgica de les entitats venals amb els partits poltics de la ciutat. On es fa molt evident les relacions dinteressos personals. A ms, la poblaci diana de la xarxa sociocomunitaria de ponent es majoritariament gent inmigrada tant de dins com de fora de lestat espanyol. Aix fa que shagin de dedicar ms recursos a la xarxa. Recursos que mai arriben i els pocs que arriben, no es gestionen de manera eficient. La xarxa est molt limitada tant per ladministraci pblica, com pels mateixos vens. Ja que dalguna manera sembla ser que es busca ms el propi benefici i control de la xarxa de Ponent, que no pas el desemvolupament de la comunitat. I sembla que els esforos que es fa per millorar la realitat dels barris no es suficient, ja que encara Tarragona est a un model de serveis dels anys 90. I encara que la realitat dels barris ha canviat, els problemes que pateixen no.
Pel Jordi, les linies dactuaci de la xarxa comunitaria, haurien danar encaminat a resoldre larrel dels problemes i no posar parches que a la llarga no ajuden a ning. A ms, cita el Projecte Educatiu de Ciutat com una de les linies de treball de tota la ciutat per tal de fomentar i garantir la qualitat dels serveis i recursos que hi ha a Ponent. 4.2.5.- Percepcions socials En aquest punt he trobat interessant fer referncia al llibre Sc Jove, un estudi qualitatiu sobre la joventut a Tarragona. Aquest document es una investigaci realitzada per la Universitat Rovira i Virgili per encrrec i amb collaboraci directa del Departament de joventut de lAjuntament de Tarragona, on sha utilitzat com a material de base les entrevistes a nois i noies del centre i perifria de Tarragona, dentre 16 i 30 anys. El llibre s una investigaci antropolgica i alhora un relat sobre qu significa ser jove avui en dia. Laportaci daquest document al meu treball, es la informaci tant rellevant que sen deriven de les entrevistes als joves dels barris de Ponent. Les conclusions generals que nextrec daquest treball, fan referncia a un trencament molt gran entre el centre i la perifria de la ciutat. Per una banda, la gent del centre amb prou feines mai no es desplaa cap als barris, reconeixen que s un territori desconegut per ells, fins i tot hi ha qui assegura que no sn ben b Tarragona. Jo vaig a Bonavista i em perdo! [...] No me nanir a Campclar, no? Als barris noms hi he anat a jugar [a basquet]. No hi has danar a fer res, all, sn normalment ells els que baixen cap aqu. [...] All daixecar-te i veure trenta edificis iguals i tampoc no s una cosa que em fascini. [...] Jo considero Tarragona el nucli urb. Perqu la gent dels barris ja s diferent. Torreforta, Campclar son guetos, i tothom ho sap. Citat a: Lina i Guillermo (2006:194) Per altra banda, la gent dels barris s es desplacen amb certa freqncia cap al centre, ja que inevitablement hi troben alguns serveis i equipaments bsics, i en el cas dels joves, la majoria de zones doci. Hi en molts casos el centre tamb els hi s ali. Quan vaig arribar a la facultat, per exemple, quan deies que eres del barri, et miraven i et deien: Ui, s un barri xungo. I es t una mala imatge que en part es certa, per que sexagera una mica. [...] Els vens dels barris sempre se senten o ens sentim que estem una mica oblidats. A vegades estem com a marginats, com a fora. Som un barri de la ciutat, per com que no ens consideren. Citat a: Lina i Guillermo (2006:195). Aquesta manca de comunicaci t a veure en primer lloc amb una srie de motius lgics, com sn la distncia fsica o lescolaritzaci dins la prpia zona, ja sigui al centre o a la perifria. Per per sobre daix hi ha el fet que es mantenen i es fomenten uns prejudicis importants sobre aquets barris, que fan que des del centre siguin considerats com de segona categoria. Al mateix temps, des dels barris hi ha una sensaci dinjustcia que dificulta la seva implicaci a la ciutat. Aquestes actituds, fruit del model de naixement i creixement daquets barris, encara es perceben en els joves dels barris.
16
Tamb faig constncia de la divisi centre-perifria, que s tamb un dels motius que expliquen que el model identitari de tarragonisme hegemnic no sigui compartit per tothom, en tractar-se dun model totalment lligat al centre de la ciutat. Aix, les festes de Santa Tecla poden no esdevenir un referent quan ja es disposa dunes festes prpies del barri que es basen en un model molt ms prxim. A ms, aquest problema didentitat va ms enll, ja que el tarragonisme es basa en bona mesura com a part duna identitat nacional catalana, identitat que no s compartida per una part important dels joves dels barris Sempre he viscut a Bonavista i potser hi ha coses de Tarragona que de petita ni coneixia. Sant Mag o Santa Tecla, pels joves de la ciutat sn les festes daqu. Jo de petit ja ho escoltava, per realment he sabut lo que s de fa pocs anys, que em moc ms per la ciutat. [...] Jo era de les que participava a organitzar coses. I molava aix, estava guai. Ms que veure-ho des de fora, intentar ajudar. I en canvi a les festes de Tarragona fas despectador. Citat a: Lina i Guillermo (2006:196). Sn migracions internes dEspanya, no veurs ning parlar catal. [...] El problema s que tot i que Bonavista s un barri de Tarragona queda una mica separat. No nomes de distncia, sin tamb en altres aspectes: de pensament, de forma de viure... s com un submn, a vegades ho veig com un submn. [...] Jo lo dels castells s que ho veig molt didentitat catalana, i jo molt catal com que no. Citat a: Lina i Guillermo (2006:196). 4.2.6.- Joves i Camps de Treball a la Fundaci Casal lAmic En aquest punt, faig referncia a lentrevista a la Maria Pallars Serena, treballadora de la Fundaci Casal lAmic com educadora al projecte A Peu de Carrer i Coordinadora dels projectes A Peu de Carrer i Fem Barri A Peu de Carrer. El motiu daquesta entrevista es la seva experincia com educadora i organitzadora dels camps de treball als barris de Ponent. Amb aquesta entrevista volia reflectir quina es la intervenci que es porta a terme des de la Fundaci Casal lAmic als Camps de Treball, a ms de quins sn els punts forts i febles daquesta. Tamb el fet de conixer lexperincia prvia dorganitzar Camps de Treball a la Fundaci Casal lAmic, a ms, crec necessari conixer la seva valoraci tcnica per tal de fer-ne una proposta millorada amb un anlisi molt ms acurat de la realitat i amb un plantejament de desenvolupament comunitari mes ampli. Aix, cal destacar de lentrevista que una de les lnies dintervenci al projecte A Peu de Carrer, es el treball en xarxa. Que consisteix a donar-se a conixer a tots els serveis, entitats i administracions de la zona per tal de coordinar-se i establir-ne collaboracions. Tenint en compte que un dels objectius
17
principals del projecte, es fer de pont entre aquells infants i joves que es troben al carrer i tota la xarxa comunitria. Tamb des de APC hi ha dues rutes marcades per on els educadors passen diriament per tal de conixer i identificar xavals, per donar-se a conixer i que els coneguin ells. Entre les intervencions que porten a terme, cal destacar un projecte/proposta de Camps de Treball, on venen xavals de tota catalunya per formar-se com a monitors. Daquesta manera poden donar a conixer els barris de Ponent a nivell de catalunya i de retruc, implicar els barris en el camp de treball. Aquesta experincia ha portat a la Fundaci, una millor relaci amb les Associacions de Vens de la zona i les diferents entitats. I de cara als i les participants, conixer i viure una experincia molt diferent del seu dia a dia, ja que provenen de realitats socioculturals molt diferents a la que es troben als barris de Ponent. La Maria tamb valora molt positivament les intervencions daquest tipus, encara que reconeix les limitacions que com a Organitzaci No Lucrativa, existeixen per portar a terme un projecte daquestes caracterstiques als barris. Principalment limitacions econmiques que fan millorable la proposta que fan de Camp de Treball.
4.3.- Conclusions de la recerca Desprs daquest procs de recerca i anlisi de dades, realment es pot confirmar que els barris de Ponent pateixen diverses viuen una situaci social que provoquen la seva estigmatitzaci i exclusi vers el centre de la ciutat. El motiu principal daquest problema s la seva ubicaci a prop de les indstries, encara que aquesta proximitat fou una de les raons determinant per construir-los all. A ms, presenten unes caracterstiques relacionades amb la geografia fsica, com s la distancia entre el centre i la perifria, i el riu Francol com a eix vertebrador. Que no ajuden de cap de les maneres a unificar la ciutat ni el sentiment de pertinena. s mes, fins aquest any, no sha comenat a construir una vorera i un carril bici que arribes als barris. Cosa que ha limitat molt els moviments de la gent de barris cap al centre, generant aix la proliferaci de ghettos. Tamb, les condicions dels habitatges no afavoreix que la gent del centre vagi a viure als barris, ja que son edificis majoritriament petits i vells, sense cap atractiu per ser una primera vivenda. Avui dia, encara queden cases de protecci oficial que estan ocupades per famlies senceres, amb el que suposa aix pel venat A ms, sha de tindre en compte la brutcia que genera la gent cada dia i que no tenen
18
cura de llenar a les papereres, devaluant aix la imatge dels barris. En quant a la poblaci podem parlar duna gran majoria castellanoparlant amb baixa qualificaci i inestabilitat laboral. Tamb hi han grans comunitats de nouvinguts, amb una cultura molt arrelada als seus llocs dorigen. Les relacions entre nous i vells residents, tendeixen a ser conflictives. Fet que provoca a la poblaci autctona, un sentiment damenaa a causa de les diferencies culturals. A ms, el capital social dels barris est limitat, ja que les diferents xarxes existents no arriben a gran part de la poblaci. I el dbil teixit econmic i lacci de les administracions pbliques, fa que es valorin com a poc atractives per la societat en relaci a la qualitat dels altres barris ms normalitzats de la ciutat o al propi centre. En general es pot afirmar que els barris pateixen una acumulaci de dficits vinculats al coneixement, la informaci, el consum cultural, la salut i les xarxes socials. Fet que dificulta a les persones que la pateixen accedir a certs bns, drets i oportunitats que es consideren bsics. A ms de no participar en la vida social dels barris per arribar a constituir-se com a ciutadans plens. Davant daquesta situaci, els Camps de treball son una alternativa per conixer laltra realitat que es viu als barris. Tant de lentrevista a la Maria com de lentrevista del Jordi, podem extreuren informaci interessant per portar a terme aquest treball. A ms, per la meva experincia com a monitor i coordinador als camps de treball de la Fundaci Casal lAmic, tamb puc establir uns perqus que donin sentit a aquest projecte sense entendre una duplicitat en la feina que sha fet. Un projecte daquestes caracterstiques, ha de donar prou confiana a les administracions i serveis que poden aportar el finanament per realitzar-lo. Amb aquest finanament es pot aconseguir millorar les condicions laborals dels educadors del projecte a ms de tindre repercussi en el tipus dactivitats a realitzar durant el camp per als participants. I com a tal, un camp de treball es una molt bon oferta formativa en aquest tipus de context. Ja que si es un territori que necessita de la gent per crixer. 5.- Formulaci de la problemtica 5.1.- Identificar el problema Desprs de conixer la realitat social dels barris de Ponent de Tarragona, podem establir molts problemes socials, culturals i educatius a resoldre. Per coneixent les meves limitacions personals i professionals, ms les de la Fundaci Casal lAmic que es on contextualitzo aquest treball. Crec que la millor aportaci que puc fer es la de dedicar aquest treball a palliar el segent problema:
19
Lestigmatitzaci social dels barris de Ponent de Tarragona. 5.2.- Hiptesis Un cop definit el problema, podem formular les hiptesis, les quals van sorgir arrel de lentrevista amb en Jordi Collado, qui ens parlava de lestigmatitzaci als barris. Aquestes hiptesis duna banda es serviran per establir relacions entre les variables que han anat sorgint al llarg daquest treball i aix ajudar a donar possibles solucions a la problemtica. A menor coneixement duna comunitat, augment de prejudicis entorn aquesta. A major desconfiana entorn una comunitat, major rebuig desperta . 6.- Proposta dintervenci 6.1.- Introducci El projecte dintervenci social Edukapolis, es per a joves catalans de 15 a 17 anys. Es porta a terme durant el perode de vacances destiu, ubicat al barri del pilar de la zona de ponent de Tarragona. Amb la finalitat de fomentar la formaci de caire socioeducatiu i oferir dinamitzacions comunitries als barri. 6.2.- Fonamentaci Als camps de treball els joves realitzen una activitat conjunta de millora de lentorn natural, social i cultural. Conviuen amb altres joves creant un vincle afectiu i de confiana, que facilita el treball a realitzar al camp. s un espai on es treballa lesperit altruista, tot fent una tasca de manera voluntria. Els camps de treball sn un espai idoni per treballar la responsabilitat i lautonomia, mitjanant la realitzaci duna tasca til per a la comunitat, que, alhora, permet que aquests joves sentin que la comunitat els reconeix. La relaci circular que s'estableix entre l'aprenentatge i el servei genera una nova realitat que intensifica els efectes de cada un per separat. L'aprenentatge millora el servei a la comunitat, perqu aquest guanya en qualitat, i el servei dna sentit a l'aprenentatge, perqu all que s'aprn es pot transferir a la realitat en forma d'acci. L'aprenentatge servei s doncs un projecte educatiu amb utilitat social. 6.3.- Contextualitzaci 6.3.1.- Dades identificatives Nom: Fundaci Privada Casal lAmic
20
Adrea: c/ Riu Llobregat Bloc 4, escala 10, 1er 2. C.P. 43006 Tlf/Fax: 977 55 28 34 Tlf.Mov: 650 45 19 39 Web: www.fundacio-casalamic.com A/e: fundacio@fundacio-casalamic.com Personalitat jurdica: Fundaci Privada Casal lAmic Ambit Territorial dactuaci: Tarragona Ciutat Sector temtic: Acci Socioeducativa 6.3.2.- Dades descriptives La Fundaci Privada Casal L'Amic s una organitzaci no lucrativa (ONL) que t com objectiu principal lacci educativa amb infncia, adolescncia i joventut, destinada a la prevenci de situacions de risc social en aquests grups de poblaci. Situada a Campclar des de lany 1983, treballa fonamentalment als barris de Ponent de Tarragona. La seva finalitat ltima es lacci socioeducativa enfocada fonamentalment a la prevenci de situacions de risc social i a la promoci, formaci i integraci personal i social dels collectius dinfncia i adolescencia ms desfavorits que presenten dificultats sociofamiliars i/o psicosocials. Trets didentitat: Missi, Visi i Valors Missi: Lobjectiu principal de la Fundaci Casal lAmic s lacci socioeducativa adreada a la prevenci, promoci, formaci i inserci personal i social de la infncia, adolescncia i joventut en risc social i les seves famlies i adults de la comunitat educadors/es. El seu mbit dintervenci s el municipi de Tarragona i els contextos socioeducatius, en lespai del lleure o com a complement institucional, oferint recursos socioeducatius all on no arriba ladministraci. Visi: Ser una entitat sense afany de lucre que interv professionalment des duna perspectiva comunitria i que acompanya el procs daprenentatge i creixement professional dels seus membres. Tenir una important cohesi interna, amb implicaci activa del seu Patronat i que pren les decisions per acord i consens i potencia el treball en equip. Valors: creiem en la sostenibilitat, leficincia, el comproms amb la realitat social, lautonomia professional i econmica, la creativitat i la innovaci professional, el voluntariat, la construcci de processos interna i externament i la coherncia entre els projectes educatius i lideari. El projecte A Peu de Carrer sorgeix a partir de lexperincia de lequip deducadors i educadores de la Fundaci, qui, en un moment donat, reflexiona entorn la viabilitat de crear
21
i dur a terme un projecte educatiu de carrer, i estableix contactes amb diferents grups del barri de Campclar. En aquest sentit, es troba que hi ha una demanda explcita per part dels vens i venes de la zona, aix com dels professionals dels serveis i recursos que treballen amb i per a joves i infants, i que en aquest moment estan vinculats majoritriament amb la Comissi Scio-educativa del Pla Comunitari de Zona Ponent de Tarragona: es creu en la gran importncia de treballar amb els infants i joves que fan vida al carrer, ja que a nivell de Tarragona hi ha una manca de recursos destinats a aquest collectiu tan especfic, com tampoc existeixen intervencions pensades i realitzades des del carrer. El curs segent, 2003/04, sinicia el cam amb dos educadors des del setembre fins el juny. El treball educatiu va estar centrat a les zones de Camp Clar i Torreforta, tot organitzant diferents activitats, entre elles tallers, malabars al carrer, un torneig de futbol sala, ... Aquesta intervenci es va finalitzar el juny de 2004, i sha tornat a reprendre el febrer de 2005 amb un nou enfocament. El canvi es bas en modificar lacompanyament en activitats per lacompanyament en la derivaci cap a serveis i recursos de la comunitat. A ms de dur a terme un registre peridic de totes les accions. 6.4.- Objectius 6.4.1.- Objectiu general
Promoure una experincia socioeducativa en joves, dins dun territori que generi valors i actituds crtiques de responsabilitat i comproms vers aquest. 6.4.2.- Objectius especfics entorn el territori
Dinamitzar el territori i les diferents entitats i serveis de Ponent. Millorar limpacte visual de la zona. Minimitzar la imatge negativa entorn els barris.
6.4.3.- Objectius especfics entorn els i les participants Participar de la vida dun territori sent motor dinamitzador alhora que rebem la seva acollida. Identificar las diferents realitats de la mateixa ciutat. Descobrir les tcniques que podem fer servir per dinamitzar grups, espais i territoris amb diferents caracterstiques. Actuar des duna vessant educativa en lmbit del lleure i de leducaci no formal.
22
Fer conscient de les diferents sensacions i emocions que es produeixen quan es treballa i es dinamitzen grups de persones. Gestionar positivament el funcionament del grup.
Conixer diferents experincies socials i educatives de la zona.
Gaudir destones doci i lleure a la ciutat de Tarragona. 6.5.- Destinataris Els participants del camp de treball seran joves catalans dentre 15 i 17 anys amb inquietuds socials. I que vulguin integrar-se en la vida de grup, portant endavant la dinmica de treball voluntari i les activitats danimaci sociocultural que shi organitzin. 6.6.- Reserva de places En les negociacions prvies al camp amb la Secretaria de Joventut de la Generalitat, sacordar que 4 places de les 24 que soferten, es gestionaran des de la Fundaci Casal lAmic per tal doferir-les als i les joves del barri que vulguin gaudir daquesta experincia. Les reserves dels Camps de treball es realitzaran a travs del telfon 012 i a travs d'Internet: http://www10.gencat.net/pres_camps. A partir del 29 d'abril a les 9 hores, fins el 22 de juny a les 23.59h. 6.7.- Planificaci de les actuacions 6.7.1..- Estratgies metodolgiques Per tal de que els i les joves aconsegueixin fer daquest camp de treball una experincia personal i professional molt enriquidora, els educadors/es socials hauran dintervenir educativament mitjanant l'acci tutorial, es a dir, portar a terme aquelles accions educatives que contribueixen a desenvolupar i potenciar capacitats bsiques dels participants per tal d'aconseguir la seva maduraci i autonomia i a ajudar-los a prendre decisions coherents i responsables. Entre aquestes accions, cal destacar:
L orientaci: Com a recolzament als participants en el procs daprenentage-servei, per poder fomentar les possibilitats que ofereix una experincia daquest tipus.
Lacompanyament: s treballar per a lacompanyat, sin treballar amb
ell, juntament amb ell i per ell; aix leducador sinstrumentalitza a si mateix com a agent dintervenci educativa i no com a simple administrador de coneixements.
23
La mediaci: Lequip educatiu haur de mediar entre els joves i entre aquestos i la comunitat per tal darribar a acords. 6.7.2.- Activitats i tasques Durant el dia a dia del camp de treball, es durant a terme diferents tasques i activitats, que fan
referncia als objectius especfics daquest projecte. Les activitats i tasques estan dividides en quatre apartats per tal daclarir la seva finalitat. Tasques i serveis a la comunitat, activitats socioeducatives, activitats formatives i activitats de lleure. Tasques i Serveis a la comunitat Anem per feina Descripci: Per tal de collaborar amb el CEIP on viuran, dedicaran alguns matins i tardes a pintar i millorar les installacions educatives. Localitzaci: CEIP CampClar. Barri del Pilar s/n, C.P. 43006 Tarragona
Menja sa, menja b Descripci: Una tasca diria ser la de fer els diferents pats del dia i nit, per tots els companys. A ms de la neteja dels estris i endresar els espais que sutilitzen del centre. Localitzaci: CEIP CampClar. Barri del Pilar s/n, C.P. 43006 Tarragona Sopar popular i cinema a la fresca Descripci: Les i les joves organitzaran un sopar popular i desprs es far una sessi de cinema a la fresca per als vens del barri. Localitzaci: Barri del Pilar. Jocs i cercavilla per infants i joves Descripci:
24
Les i els participants realitzaran durant una tarda activitats i jocs per als infants i joves del Pilar. Localitzaci: Barri del Pilar
Activitats Socioeducatives Visita a la muntanyeta al Centre de Parllisis Cerebral La Muntanyeta Descripci: Sortida a La Muntanyeta per tal de conixer el funcionament i el collectiu dun centre de Parllisis cerebral. Localitzaci: c/ Muntanya de Sant Pere, s/n C.P. 43007 Tarragona. Tlf: 977 21 76 04 Participaci continuada als casals destiu Descripci: Cada mat els i les joves participaran als diferents Casals destiu que es realitzen als collegis dels barris de Ponent de Tarragona i que organitza la Fundaci Casal Amic. Localitzaci: Tarragona i Barris de Ponent. Organitzar activitats ldiques Descripci: Les i els joves hauran de planificar i portar a terme durant una tarda, activitats de lleure per als infants del barri del Pilar. Localitzaci: Carrers, parcs i places del barri del Pilar. Participar en dinamitzacions despais pblics Descripci: Participaci en les dinamitzacions al carrer (ludotiquin i bibliotiquin) que porten a terme els equips eductius de carrer de la Fundaci Casal lAmic. Localitzaci: Parcs i places dels barris de Ponent de la ciutat de Tarragona.
25
Activitats formatives El Joc Descripci: Els i les participants del camp de treball, rebran formaci sobre el joc, la teoria del joc, tipus de jocs... Localitzaci: CEIP CampClar. Barri del Pilar s/n, C.P. 43006 Tarragona
Medicaci i resoluci de conflictes Descripci: Lequip educatiu de la Fundaci Casal lAmic impartir un taller als participants del camp, sobre mediaci i resoluci de conflictes. Localitzaci: CEIP CampClar. Barri del Pilar s/n, C.P. 43006 Tarragona El paper del monitor/educador en el mon del lleure Descripci: En aquesta sessi rebran formaci sobre la incidncia dels perfils educatius professionals en lmbit de loci i el lleure. Localitzaci: CEIP CampClar. Barri del Pilar s/n, C.P. 43006 Tarragona
Activitats de lleure Tarrako Romana Descripci: Recrrer diversos punts de la Tarraco Romana, tant aquells espais ms emblemtics del centre de la ciutat (lamfiteatre, les muralles, el frum,) com aquells que es distribueixen en el territori ms allunyat del nucli urb (el Pont del Diable, el Mdol,) Localitzaci: Tarragona ciutat Platja i Muntanya Descripci:
26
Gaudir dels espais ms verges de la Costa Daurada, tot coneixent les seves platges, la flora i la fauna (Platja Llarga, Bosc de la Marquesa,) Localitzaci: Tarragona ciutat i provncia Visita per Tarragona Descripci: Visitar la ciutat de Tarragona per les seves diferents zones (Barris de Ponent i de Llevant, Part Alta i Part Baixa de la ciutat,etc) tot accedint a espais, que poden o no ser turstics, acompanyats per persones que hi viuen i que ens faran conixer els aspectes ms quotidians. Localitzaci: Tarragona ciutat Concurs de Focs artificials de Tarragona Descripci: Sortida a la platja de Tarragona, per tal de gaudir del concurs internacional de Focs Artificials que es celebra cada estiu a Tarragona. Localitzaci: Tarragona ciutat, platja del Miracle. Un bany desprs de treballar Descripci: Sortides a una de les platges ms populars de la ciutat la qual disposa dinstallacions esportives, sessions daerbic,... Localitzaci: Tarragona ciutat, platja de lArrabassada.
6.8.- Execuci 6.8.1.- Localitzaci El barri del Pilar pertany a la Zona 6 districte de Torreforta, i sinclou dins del que es coneix com els barris de Ponent de Tarragona. Est situat al costat de la N-340, entre els barris del Torreforta i Campclar. Es un barri petit que volta els 1.803 habitants. Els seus edificis tenen els noms de les empreses que van promoure edificis all per als seus treballadors. El moviment venal es reflexa en la seva AVV,
27
que any rere any lluita per la millora de la qualitat del barri. Es un barri amb poca oferta comercial, ja que esta interconectat amb els barris del costat, que ofereixen moltes ms posibilitats. 6.8.2.- Allotjament El lloc on viuran els participants durant lestada al camp de treball, ser el CEIP Campclar. Situat al barri del Pilar s/n, C.P. 43006 Tarragona. El centre disposa de tots els serveis i espais necessaris. Dels quals sutilitzar el menjador, la cuina, lavabos i dutxes, el pati i quatre sales. De les quals una ser per material, una altra pels monitors i dos per als participants. A ms el centre disposa de conserge durant tot lestiu ja que quest viu al propi centre. 6.8.3.- Intendncia Durant els 15 dies que dura el Camp de treball, els joves participants hauran de realitzar tasques relacionades amb la intendncia del camp de treball. Shauran dorganitzar amb els monitors per tal de cuinar, netejar, anar a comprar, etc. Es a dir, shauran de responsabilitzar de totes aquelles activitats de la vida diria que son necessaris pel bon funcionament del camp de treball. 6.8.4.- Incorporaci al Camp de Treball El punt de trobada i lhora de trobada ser aproximadament a les 17:00h. Al CEIP Campclar, barri del Pilar s/n Tarragona.
6.8.5.- Material necessari El material necessari que hauran de portar els participants al Camp de treball s per la realitzaci dactivitats i pel dia a dia s: - Roba cmoda i suficient per a passar el camp de treball - Calat per a anar a la platja i a la piscina. - Calat de muntanya. - Banyador i tovallola. - Sac de dormir. - Matals inflable. - Material dhigiene personal. - Lot. - Cantimplora. - Crema solar. 6.8.6.- Procs dacollida als joves i a les famlies
28
Lequip educatiu del Camp de Treball i lequip del projecte A Peu de Carrer, seran els encarregats de donar la benvinguda a les families i participants del camp de treball. Esperaran a que estiguin tots els nois i noies per tal de donar linformaci necessaria a les families com els numeros de contacte, normes generals, dia i hora de retorn, etc. 6.8.7.- Contactes Fundaci Casal lAmic A peu de carrer Direccio CdT CEIP Campclar Ajuntament de Tarragona Emergncies 977 55 28 34 650 45 19 39 608882142 608883125 977 54 82 80 977 29 61 00 112
6.8.8.- Entitats collaboradores Per tal de portar a terme el Camp de Treball, shan destablir unes negociacions amb diferents entitats, serveis i administracions de la ciutat de Tarragona, tals com:
Direcci del centre escolar (CEIP Campclar) El Camp de Treball es realitza dins dun centre escolar pblic. Pel que shan destablir unes negociacions prvies per tal de deixar clar alguns temes com ser els espais a utilitzar, responsabilitats, instancies administratives, etc. Associaci de vens (AVV.El Pilar) Al tractar-se dun camp de treball sociocomunitari, no podem obviar la importncia de lAVV del barri on es realitza el Camp. Prviament a la lexecuci del camp, shan dhaver tractat temes com possibles intervencions comunitries, materials, coorganitzaci dactivitats amb el barri, etc. Empresa Municipal de Transport (EMT) Amb lEMT es negociar previament a la realitzaci al camp, per tal daconseguir mitjanant conveni de collaboraci, tots el viatges gratuts que es facin en transport pblic dins de la ciutat de Tarragona. Esplai la Floresta Entitat relacionada amb la Fundaci, i que collaborar amb el prstec de materials i utensilis necessaris per cuinar.
29
Regidoria de Joventut de lAjuntament de Tarragona Amb la regidoria de Joventut, ens entrevistarem per tal daconseguir que ens subvencionin una part del cost total de camp. A ms de donar alternatives de collaboraci i mediaci amb altres regidories de lajuntament que ens ajudaran en les activitats que es duran a terme al Camp de Treball. Associaci provincial de parllisis cerebral Abans del camp, lequip eductiu del Camp de Treball, es posaran en contacte amb lAPPC per tal de poder visitar les installacions durant el camp i conixer altres intervencions socials que duen a terme a tarragona. Fundaci Casal lAmic Collabora amb el camp de treball, a traves dels seus diferents projectes en medi obert i casals destiu. Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya Abans i durant el Camp de Treball, es mantindran contactes permanents amb la persona responsable dels Camps de Treball per part de la Generalitat. Per tal de que tots els aspectes tcnics que tinguin a veure amb les inscripcions, avaluacions i justificacions econmiques, es faci correctament. 6.8.9.- Assegurana La Fundaci Casal lAmic contracta una plissa d'assegurana d'accidents per als joves participants al llarg del temps de durada del Camp de treball. La cobertura sanitria per malaltia comuna ser a crrec de la sanitat pblica. 6.9.- Recursos 6.9.1.- Recursos humans 1 Director/a de lleure A jornada completa durant latenci directa al Camp de Treball. A mitja jornada dos mesos abans del camp i dues setmanes desprs, per tal de fer negociacions i memria del 3 Monitors camp. Contractats a mitja jornada durant dos setmanes abans del Camp de Treball per fer la preparaci i tres dies desprs per recollir i fer avaluacions. A jornada completa durant el Camp
30
Coordinador des de APC
de Treball. Des del projecte A Peu de Carrer, es dedicaran dues hores per tal de portar la coordinaci entre la Fundaci Casal lAmic i el Camp de Treball. La Fundaci Casal lAmic donar suport al projecte mitjanant els equips educatius de carrer i lequip destiu de
Equip de suport
la Fundaci. * A lannex podem trobar les funcions generals de lequip educatiu durant el Camp de Treball. (A.3.Funcions Equip Educatiu). 6.9.2.- Recursos materials Els materials que es faran servir durant el camp de treball, son bsicament materials fungibles. Ja que tot el material no fungible es disposar de la Fundaci Casal lAmic, del CEIP Campclar i de lEsplai la Floresta. El material que shaur de comprar es per realitzar les activitats del Camp de Treball, activitats que haur de dissenyar el/la director/a del Camp de Treball. Les activitats proposades en aquest projecte no necessiten de material per realitzar-les. 6.9.3.- Recursos econmics Pressupost Alimentaci Neteja Farmcia Transport Activitats Personal Assegurana Altres TOTAL Fonts de finanament Secretaria de Joventut (Gencat) Subvenci SJ Quotes Ajuntament de Tarragona Joventut Pla Educatiu dEntorn de Tarragona 2.500,00 1.500,00 2.336,40 4.356,00 SUBTOTAL 2.940,00 100,00 75,00 580,60 800,00 8.013,35 208,00 300,07 13.098,45
6.692,40
31
SUBTOTAL Obra Social la Caixa Obra social Caixa Tarragona Obra social Caixa Catalunya TOTAL Balan ENTRADES 13.098,45 SORTIDES 13.098,45 BALAN 0
4.000,00 1.000,00 406,05 1.000,00 13.098,45
6.10.- Sistema davaluaci 6.10.1.-. Avaluaci processual La tasca davaluaci sanir fent de forma continuada per tal de poder anar redefinint el que calgui durant el camp de treball. Aquest avaluaci es treballar a tres nivells: Seguiment diari. Reunions nocturnes: Reunions amb la coordinaci:
On savaluen tant lequip educatiu, com els participants i les activitats i tasques. 6.10.2.- Avaluaci final Al final del Camp de treball, es realitzar una avaluaci entre lequip educatiu del camp de treball i lequip dA Peu de Carrer. (Items davaluaci a lannex. A.4.- Items davaluaci). Tota la informaci quedar recollida en una memria final del camp de treball i que estar realitzada per lequip educatiu. 7.- Conclusions 7.1.- Disseny dexpectatives Difcilment podr exposar una srie de conclusions sobre aquest treball, ja que no lhe portat a terme. Per del que si puc parlar, son de les expectatives creades durant el procs delaboraci del meu
32
treball. Dalguna manera, el que espero amb aquest projecte, o el que magradaria aconseguir en el cas de que es portes a terme, seria principalment assolir els objectius, evidentment. Per estaria molt b que la Fundaci Casal lAmic i en especial el projecte dA Peu de Carrer, tinguessin un proposta dintervenci comunitria a traves dun camp de treball ben pensat. Es a dir, que aquest projecte fes millorar la qualitat de la intervenci educativa que porta a terme lequip de carrer. Tamb, seria molt enriquidor personalment, que els joves poguessin gaudir duna experincia formativa, ldica i socioeducativa on es poguessin realitzar durant la seva estada al Camp de Treball. A ms daconseguir algun canvi positiu en la percepci cap als barris. I alhora, que els joves dels barris que participessin del projecte, mantinguessin algun tipus de relaci o vinculaci amb la Fundaci Casal lAmic a nivell de voluntari o professional. De cara a la xarxa estaria b que es consolidessin les relacions que provoca la realitzaci del camp de treball, a ms de dinamitzar-la i que es vegi reflectit a nivell fsic als barris on es participi. A ms, que provoqui entre els vens expectatives de millora dels barris, per tal de que facin demanda un altre any. De ben segur, que el Camp de Treball portar implcites molts altres aspectes positius pel participant, la fundaci i els barris, per a grans trets, crec que es poden definir en aquest que he esmentat. 8.- Bibliografia 8.1.- Referncies bibliogrfiques, documentals i webgrafa Batlle, Roser, Canelo, Jess, Xifra, Carles (2007). Camps de treball: vacances alternatives i desenvolupament comunitari. Ed. Guix. Casad, Lina, Soler, Guillermo. (2006) SC JOVE, Un estudi qualitatiu sobre la joventut a Tarragona. Arola Editors. Civs i Zaragoza, Mireia (2006). Els projectes educatius de ciutat com a praxi de desenvolupament comunitari de gnesi socioeducativa: Anlisi i interpretaci de la dimensi socioeducativa i sociocomunitria de tres projectes educatius de ciutat de Catalunya.
Jaume Trilla Coord. (1997) Animacin Sociocultural. Teoras, programas y mbitos. Ariel Educacin. Cuadernos de Animacin 2. Actas de la I escuela formativa de ASC. Asocaicin Cultural ASTUACTIVA.
33
La histria dels altres: Exclusi social i marginaci a les comarques tarragonines (segleXIIIXX) ISBN: 84-920912-2-3 Grau, Hortensia (curs 2002-2003), Intervenci comunitria. CFGS Animaci Sociocultural, I.E.S Vidal i Barraquer, Tarragona (Materials de lassignatura). Fundaci Casal lAmic (2009). Documentaci interna de la Fundaci i del projecte A Peu de Carrer. (Material de la fundaci). http://www.tarragona.cat/la-ciutat/poblacio/dades http://www.aprenentatgeservei.org/index.php?cm=02 http://www.aprenentatgeservei.org/intra/aps/documents/Guia%20APS%20de%20butxaca %20igualada.pdf http://www.monografias.com/trabajos13/eduyped/eduyped.shtml#INTRO http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/servei_fitxa.jsp?codi=8213
9.- Annexos
Annex A.1.- Entrevista a Maria Pallars Serena, treballadora de la Fundaci Casal lAmic com educadora al projecte A Peu de Carrer i Coordinadora dels projectes A Peu de Carrer i Fem Barri A Peu de Carrer.
Em podries explicar la relaci entre APC i la intervenci educativa en la comunitat? Eh... si bueno, una de les lnies de treball del projecte es el treball amb la comunitat, el treball en xarxa digussim. Eh... tot i que bueno, si que hi ha una lnia dintervenci dedicat nicament al treball en xarxa que consisteix a donar-se a conixer a tots els serveis, entitats i administracions de la zona per tal de coordinar-nos i establir collaboracions. Tenint en compte que un dels objectius principals del projecte, es fer de pont entre aquells infants i jo ves que trobem al carrer i tota la xarxa comunitria. Pro bueno jo crec que el projecte en s, va destinat a la comunitat de cap a peus.
34
Des de A Peu de Carrer, quines intervencions porteu a terme a la comunitat? Bueno, doncs, al projecte te unes lnies de treball, que una de elles es un segui de rutes, la presncia al carrer. Que tenim dos itineraris marcats en els quals pesem diriament un parell dhores, i bueno pesem per aquestes rutes i lobjectiu es conixer i identificar xavals, per donar-nos a conixer i conixer-los a ells, a mes a mes, a part daquestes rutes, tamb fem unes dinamitzacions despais pblics, que consisteixen en fer activitats en diferents parcs i places per on passem. Que bueno, les activitats que fem son des de una ludoteca al carrer, una biblioteca al carrer i tamb tot un seguit de tallers manipulatius. A ms a ms, tamb tenim petit projectes dins del gran projecte que es A Peu de Carrer, com ja sigui un projecte que es diu Oportunitats, que consistia en prevenir i reduir labsentisme en un centre educatiu de secundaria deducaci post-obligatoria, a ms a ms, tamb tenim un petit projecte que es de muntar un Camp de Treball, que consisteix en un camp de treball de carcter social, on venen xavals de tota catalunya per formar-se com a monitors digussim o com educadors, el ttol es caixa deines per a joves educadors, i consisteix en fer que el Camp de treball reverteixi en la comunitat on est fsicament aquells quinze dies i tamb en que els xavals rebin una petita formaci en format tallers en lmbit socioeducatiu.
Amb quins collectius treballeu al projecte A Peu de Carrer? Bueno, tenint en compte que la Fundaci Casal lAmic es centra en la poblaci en risc social digussim o per prevenir situacions de risc social, pues digussim que la poblaci prioritria es aquesta, per si que abarquem tots els habitants que visquin a la zona. Ja sigui en situacions de risc, o sense situacions de risc.
Tornant al Camp de Treball, as dit que ho feu amb joves, amb quines edats? Si, de 15 a 17 anys.
35
I perqu aquesta franja dedat? Bueno, perqu es el que marca Generalitat. La Generalitat ofereix la possibilitat de fer camps de treball amb xavals de quinze a disset, o amb majors dedat de tota catalunya o amb majors dedat a nivell internacional. Nosaltres, de moment estem ms acostumats a treballar amb poblaci adolescents i infants, per tal bamp prioritzar centrar-nos en aquesta proposta de 15-17 anys.
Que us a portat a fer un camp de treball als barris de Ponent? I que voleu aconseguir? Bueno, volem aconseguir donar a conixer els barris de Ponent a nivell de catalunya, donar a conixer tamb la Fundaci i aportar gent nova que no coneguin res dels barris als barris de Ponent, que per la seva histria han estat mes desfavorits en comparaci a Tarragona centre. I bueno, el que tamb volem que al barri on estiguin fsicament els xavals durant els quinze dies, bueno, pues simpliqui amb els xavals, i que els xavals simpliqui amb el barri, que muntin activitats al carrer i que bueno, puguin marcar durant un dies en aquella zona.
Quina repercussi han tingut els CdT al barris i en els participants? A nivell de barri nosaltres ho notem bastant en la relaci que hem establert amb les Associacions de vens de la zona en concret, tamb es veu fsicament perqu han deixat rastre aquests xavals en la seva estada, pintant coses en el barri, pintant murals al barri, havent fet sopars populars, cinefrums i diferents activitats. I en les participants doncs conixer... bueno el que normalment ens estem trobant, es que coneixen realitats que fins ara desconeixien. Val perqu si que els xavals que venen son de zones molt concretes, principalment benestants amb la qual cosa no coneixien zones com les dels barris de Ponent, i es queden normalment bastant sorpresos.
36
Com valoraries lintervenci que feu amb els Camps de treball? Molt positiva, ja que repercuteix molt positivament a molta gent, a tot un barri i tamb doncs a la vintena de nois i noies que venen de catalunya.
Com a Fundaci, hi ha algun aspecte que limiti les oportunitats que ofereix un CdT? Clar, jo crec que a nivell didea, de projecte socioeducatiu no hi ha cap limitaci, ms aviat al contrari, ja que esta molt obert a la mira la Fundaci en aquest sentit i podem fer el que volem. Ara, econmicament s que es nota. Perqu si que la Generalitat de Catalunya dona una subvenci per xaval que ve, per clar, hem de ser molt austers per que els fons de la fundaci no dona per fer activitats que suposin molt cost. Per aix tamb hem de recrrer a collaboracions amb lAjuntament de Tarragona, patrimoni, transports pblics i aix, perqu ens donin un cop de m amb aix.
Quines altres intervencions portareu a terme des de A Peu de Carrer si tingussiu loportunitat de fer-ho? Bueno jo crec que el que reforaria primerament son les jornades laborals, aix no es una activitat en s, per bueno, amb les jornades laborals es podran fer ms activitats. Activitats concretes... pot ser si faria tallers... poder contractar especialistes en matries concretes que els xavals facin demanda a carrer i poder fer activitats al carrer amb aquestes especialitats, ja sigui un parkour al carrer, no s, ja sigui capoeira al carrer, bueno activitats en s que necessiten dalg que en spiga molt per poder treballar-ho amb els xavals. Ara que se ma acudeixi aix.... no s..
37
Tornant al Camp de Treball, creus possible arribar ms enll en la proposta que feu? Mmm... si, clar sempre es millorable tota proposta, crec que es un molt bon projecte i est molt ben pensat i ideat i dut a terme, per sempre seria millorable, no se en quin aspecte en concret, no se....
Podries valorar dir quins punts fort i quins punts febles pot tindre els CdT? A veure com a punts forts, crec que el treball que es veu reflectit en la comunitat s un molt punt fort, tot i que s es un punt que podria millorar, val, la relaci que no nomes es centres en lassociaci de vens o en lentitat ms forta del barris, sin que els vens i veines que no tenen cap tipus de vinculaci amb les entitats, doncs que tamb visquessin la relaci amb el camp de treball. Llavorans.... punts febles, jo si que insistiria ms en la part formativa perqu si que hi ha unes sessions formatives, per tamb hi ha moltes estones de temps lliure i doci i que tamb es necessari, per potser o equilibraria ms.
FI DE L ENTREVISTA
38
Annex A.2.- Entrevista al Jordi Collado, gerent de la Fundaci Casal lAmic i persona que ha viscut la seva joventut als barris, participant a les diferents xarxes dels barris.
Quins son els seus orgens de la xarxa comunitria a Ponent? La xarxa Ponent es molt rica. A ms Ponent a estat un pol datracci per les administracions com per les diferents entitats que shan anat organitzant en ella i un mica lhistoria de la xarxa comunitria comena amb els moviments dels vens caps als anys 70, principis dels 80. Sorganitza tot una estructura al voltant dels diferents barris per aconseguir fites ben senzilles a lactualitat, ben complicades en aquell moment. Els barris neixen bsicament de la projecci de les empreses qumiques al territori, i llavors ladministraci no la senten com a prpia, es complicat, al principi els carrers no estan asfaltats, sin que son de sorra. La connexi a la xarxa sanitria, daiges negres no est feta, molts barris viuen dels pous que hi havien al territori. Per exemple, el meu barri, Icomar. Dos anys desprs destar construt i que la gent hi viu, es queda sense aigua perqu sasseca el pou que el constructor havia posat i son aquestes les primeres lluites organitzatives que es fan als barris. Aconseguir asfaltar el carrer, urbanitzar-ho, lenllumenat.. Al meu barri era molt tpic que a principis dels vuitanta, fins el 87, que els vens asfaltessin els carrers. A ms a Icomar, hi havia molt vens que eren camioners i
39
asfaltaven les grans carreteres de lestat, i que de retruc marxaven i semportaven par daquest quitr i el portaven al barri i all entre tres o quatre, apanyaven. Va ser arrel daqu que van comenar les grans lluites, es lany vuitanta vuit, vuitanta nou, que amb lalcaldia de Recasens, que va ser el primer alcalde democrtic, aquestes coses es comencen a organitzar, i que per exemple Icomar sassumeix al 89 a la xarxa pblica de llum, aigua i sassumeix els espais pblics com a propis. Per per exemple a Campclar, encara no saconseguit, ADICSA encara est en el procs de donar a lAjuntament la majoria despais comunitaris de Campclar. Tu que coneixes els barris saps que els dos colors de la vorera responen encara a aix, a la part que es dADICSA i a la part que es municipal. I lajuntament no entra a arreglar all i ADICSA no surt dall. Es all el peix que es mossega la cua. Doncs aix va passar durant molts anys amb les mancomunitats de propietaris, llavors una mica aquestes entitats el que fan son grans mobilitzacions, per exemple la N-340 un cop al mes es tallava, algun barri decidia fer manifestaci fins al centre de Tarragona. Una de les mes sonades va ser al 89-90, que tots els vens de ponent, van agafar la brossa de casa seva i la van planta a la porta de lAjuntament, reclamant un servei de neteja pblica com tocava i que no existia. All va ser daquelles imatges que queden per lhistoria. Lajuntament ple de bosses brossa que havien portat tot els vens de Ponent, a ms, pensa que ha estat cau de la major part de la vida associativa, pensa que als 79, la CPV (Candidatura Popular Venal) era una candidatura integrada bsicament per la gent de ponent, que sorganitza i te com a cap de llista al Francesc Chamant que es el pare jesuta, rector de la Floresta. I que treu un regidor a lAjuntament de Tarragona. Aix representa una mica la manera organitzativa de ponent, una manera molt lluitadora i que desprs la CPV sintegra al Partir Socialista, i desapareix com a tal. Per si que lluita amb molta fora.
Quina relaci hi ha des de la xarxa amb ladministraci? Per exemple la primera Federaci dAssociaci de Vens que neix a Tarragona, a Ponent. La FAVT que encara avui existeix. La historia a estat molt clara, des del noranta-u que guanyen les eleccions, que es fa una moci de censura a lalcalde Recasens, amb les eleccions el nou alcalde Nadal, totes les entitats sota un paraiges institucional, fills de lajuntament i esclaus de lajuntament es la tnica general. Els anys noranta, son els anys negres del moviment venal a Ponent. Desapareix tota la lluita, les gran lluites saconsegueixen al principi dels noranta, es guanyen totes. Ja hi ha llum a tot arreu, ja hi ha voreres a tot arreu, carrers asfaltats a tot arreu, petits serveis pblics de dinamitzaci
40
social i cultural ja estan mig aconseguits. I als anys noranta lajuntament busca controlar totes les entitats venals com una manera de mantenir el poder. Aquesta relaci es mant fins als dies actuals. Havent un canvi de govern, el model de lactual equip de govern, continua sent aquest. El control de la xarxa per poder governa amb tranquillitat, es ms, ara lactual president de la FAVT, en Toni Peco t situacions molt complicades a poc que aixeca la veu, les amenaces corren amb molta facilitat. Pel que podrem dir que la relaci entre xarxa venal i ajuntament, es concreta de dos maneres. Des del yugo que direm en castell, o des duna oposici molt lleugera perqu no carreguin.
Quina percepci t la gent de la xarxa, es visible al barri? Es complicat, perqu les decepcions dels 90noranta son molt besties, la gent cada cop veu menys les entitats venals com una eina de transformaci, sin com una forma dhomogenetzaci. La imatge canvia, les mentides son molt constituents. Jo recordo una vegada en una acte amb lAVV la Granja on leix alcalde Nadal tenia grans problemes perqu estava controlada pel govern que estava en aquell moment a loposici. El govern li diu davant de tots, al president de lAVV, al Castro. Li deix anar un... bueno no te quejaras del sueldo que te estoy dando, no? Buscant el descareig total, i aix o aconsegueix. No noms de senyo castro, sin que ho aconsegueix de totes les entitats. Les entitats que intenten lluitar, son viscudes en moltes ocasions com una escala cap al poder. A fet molt de mal tot el trasps de la gent de les entitats venal cap a la vida municipal dajuntament, gent que assolit regidories o gerncies a empreses pbliques, o simplement estan a taules de ladministraci de grans empreses. Actualment hi ha cinc presidents dassociacions de vens en consells dadministraci dempreses pbliques, representant a partits poltics en concret, aix es complicat, no? I per laltra banda hi ha una srie dentitats que intenten no entrar gaire en poltica i que fan treball de formigueta, pro que fan molt de treball a lhora de les festes, de les comparses de carnaval, a lhora dels reis i aquestes son viscudes com a comparses pures i dures, no on viscudes com a elements de transformaci. O yugo o festejo. Aix dura des de fa molts anys i complica molt a les associacions venals a poder fer.
La poblaci participa daquesta xarxa?
41
Depn, es que la malgama de les entitats venal es molt bestia. Per exemple tens entitats que creixen en numero duna manera espectacular per a festes i carnestoltes com pot ser la progressia de Torreforta, on veus sempre a quatre o cinc persones durant lany, i en moments punta, poden arribar a ser seixanta o setanta persones dins de lassociaci de vens. Tens entitats com la Floresta, on aquestes no fan gaire moguda per alhora que hi ha un problema al barri, com les obres de lactual rotonda de la T-11 a lalada de la Floresta, va gener una assemblea, on estava el 98%, noms fan faltar tres o quatre persones dels afiliats a lassociaci de vens i aix eren vuitanta persones. Convocar una assemblea venal i que tapareguin 78, es un lujazo. Depn molt que hi continuen aquelles persones de fa vint anys lo hereters del 90 encara continuen, los Borreros, los Peco, lElena regidora, pro hi ha molta gent que ha marxat, pel que els successors tamb han arribat dalguna manera. Els Faustinos, els Romero, clar es molt complicat, un daquells crtic i nefastos per mi. Un d'ells per exemple es la dinastia Juarez, amb lngel Juarez com a president, surt del barri i constitueix una altra entitat al barri, li cedeix el llinatge al seu fill, al Dani Juarez o lestirp de la Exposito, dins de lAVV dIcomar de la qual es presidenta des de fa vint-i-dos anys. Clar, a Icomar i a la Granja, doncs si, continuen sent els mateixos. A la Floresta, Campclar doncs han hagut successions, gent que marxa i retorna com el Quico del Pilar que deixa lAVV cremat i veu que lhistoria es perd, doncs retorna. Hi ha de tot, es que estem parlant donze barris i sin mequivoco de 18 associacions de vens.
Perqu hi ha diversitat dAVV a un mateix barri? Es part daquesta estructura dels noranta. Aquella entitat que no me la puc quedar. En creu un altra que li faci la competncia i la doto de recursos. Parc Riu Clar es un exemple clarssim, una Elena Regidor, lder venal i presidenta de la FAVT dona comproms amb el Partit Socialista de Catalunya. No dona el el seu bra a trcer i lajuntament li proposa al Ramon Vilella que ha creat lassociaci de vens SIGLO XXI, fent lalternativa a la FAVT i lajuda a crear lAVV Amics de Parc Riuclar. Es pura estratgia, aquella que no hem puc quedar, en crea un altra. Per per desgracia aix va ser molt de la m de convergncia i uni. A la resta de ciutat, Sant salvador, centre ciutat, vall de larrabassada, sant Pere i sant Pau, estar organitzat i preparat pel Partir Socialista. Els dos grans partits de la ciutat, per desgracia han de controlar la xarxa associativa, en tenen que controlant la xarxa associativa, controlen el vot de la zona. Moltes vegades les associacions de vens, son ms parapetos de la critica dels vens a l
42
ajuntament, que critica a lajuntament.
Es veu reflexada la cultura catalana als barris, o mes b es veuen vens arrelats a la seva cultura dorigen? El que succeeix a Ponent, es que es una malgama de territoris. Esta Bonavista, anomenada pels seus vens encara com lAndalucia la pequea i que te una estructura de qualsevol poble andals amb cases baixes i blanquetes que sorganitza al Voltant de carrers molt quadriculat, amb un centre histric incls al voltant de lesglsia que recordaria molt a un poble andals. Hi ha per altra banda barris com Torreforta que en els seu s, son un poble catal en estructura. De la mateixa manera que Torreforta s el primer nucli urb de ponent i es construeix al voltant de masies, aix es reprodueix em moltes zones, petites cases que es continuen mantenint, pero que la poblaci lgicament arribada dExtremadura, de les dos castilles, dandalusia... van transformant. Realment la diferencia entre la cultural popular catalana i la cultural popular als barris de ponent es gran. Hi ha molta presencia de fets culturals no propis dels pasos catalans com son els Rocios, les romeries, les fires dAbril. Que continuen tenint molta fora i molta presncia. Per exemple hi ha altres barris com es Icomar, Parc Riuclar, el Pilar... on els vens venien histricament de territoris catalans com Lleida, Girona, Barcelona i de l catalunya central. Per bsicament qui te el lideratge per poblaci , es la comunitat de fora dels pasos catalans. Ara amb la transici de la nova immigraci es curis i em sembla divertit, tot i que no ho s per desgracia, son aquests els que reivindiquen una cultura popular catalana i espanyola enfront la cultura popular tradicional dels immigrants extracomunitaris, aquets que arriben bsicament del Marroc o de Llatinoamerica que sestan constituen i organitzant, i organitzen les seves festes.
Quines limitacions t la xarxa? Per mi hi ha tres grans limitacions. Una sn les desillusions viscudes, grans plans, grans sistemes organitzatius, grans propostes, grans illusions venudes de ladministraci cap a la massa ciutadana. Que no es compleixen gaireb mai, o que es compleixen de manera precria. Pla Integral de Campclar, es lexemple actual duna desilusin ms. Mira otra oportunidad perdida, que es diu al barri. Una altra per mi, apart daquestes desillusions que mante la xarxa, es la quantitat de vicis organitzatius i rols de poder que
43
es mantenen... lo mio es mio y hasta aqui... oye que hay de lo mio.... Sempre es un pasts, aquestes desillusions mal desenvolupades i mal portades han fet que acabes tot sent un repartiment de pastis. Aix genera uns vicis retroalimentat per aquestes desillusions. I el tercer gran problema per mi de la xarxa es la desafecci que te davant de la ciutadania, no nomes de la xarxa sin tamb del sistema poltic actual. Aquets tres per mi son les tres grans limitacions duna xarxa debilitada, molt rica en quant a contingut i en quant a model per molt debilitada i amb molt poc pes especfic dins de la ciutat, amb mota dificultat per canviar coses. A la que la xarxa proposa canvis, ladministraci les assoleix com a victries prpies, i de seguida qualsevol poltic de torn, arriba a marcar-se el punt. Laltre dia, en Joan Sanaujes, el regidor encarregat del Pla Integral, parlava de les trenta-quatre mediacions del pla integral del barri de campclar, on havien aconseguit baixa la tensi... aquelles trenta-quatre mediacions han estat de risa y de broma. Tcnicament sabem que no han servit de res i els vein ho saben i aix es sap que nomes s una vendida de moto. Llavors a ms, fora de barris, hi ha un cansament per part de la ciutadania tarragonina, dels ciutadans de tarragona en general que veuen com savoquen miler deuros en un territori en concret i que no savana mai res i que no entenen que passa. Davant el deteriorament daltres zones de la ciutat com pot ser Sant Salvador, el serrallo o estan comenant a fer lo mateix que han fet a Ponent. El que demostra que no han ents res. All lestructura urbana, serveis universals que no arriben a ning, es mas de lo mismo, doncs crec que aquestes son les grans limitacions, la base duna xarxa que no pot fer tot all que podria o hauria de fer.
Hi han molts recursos i serveis al territori, realment funcionen? No. Ni s0an notat ni o han aconseguit, es ms el diagnstic del 2003 del pla de desenvolupament comunitari, continuar tan viu com al 2003 com actualment, incls el llibre del Pujades i del Bardagi Els barris de Ponent del vuitanta-sis, t una masa critica molt continuada que es mante. Al meu par, torna el que et deia fa un moment. La historia es que ens veuen com a oportunitats i pelotazos poltics, una histria que es est molt mes integrada a una visi social. Jo recordo participar en diferents grups de discussi, un taller que es va fer a un partir poltic, Esquerra Republicana, hem demanaven la meva visi dequipament de Ponent. Clar la visi dequipaments es estupenda a Ponent, no tot i que faltaria algun recurs socioeducatiu, per hi ha el Pla Educatiu dEntorn, Pla de Desenvolupament Comunitari, Casal cvic de la Generalitat, Centre Cvic de lajuntament,
44
Local Social de la Floresta on es poden organitzar histries, un CAP i un altre en construcci, dos centres deducaci secundaria, vuit centres deducaci primria, tres centres deducaci infantil, llars dinfants, escoles bressol... per equipaments es brutal, el problema es que nomes es mantenen en aquest plantejament de serveis i dedificis. Cap dels diner avocats, shan plantejat, tot es reproducci del que ja hi havia, no hi ha capacitat. Es el que diem a la casa, leducador o lagent social a de ser una barreja dartes i de cientfic. Gent amb molt poca visi estructural del territori, se li acudeixen coses i decideixen fer i aix ens a portat a aquesta barbaritat, on hi ha centenar de propostes, grans plans i centenars de bolets. Lltim aquest plantejat per lajuntament el Mestival, que no deixava de ser un concert al carrer i una mostra dentitats de la qual ja sen fa al novembre al centre de tarragona, a laril als barris de Ponent, all, anem a reproduir coses que fem. Tarragona no projecta es una ciutat molt decaigua i barris de Ponent rep aix. No hi ha hagut un poltica social capdavantera. Veure politiques socials, per exemple el consorci del barri de la mina o propostes daquest tipus a Tarragona ni hi cabrien. Perqu este corralito es mio y aqui gano yo.
Hi han els recursos necessaris per equilibrar els canvis que han sofert els barris en els ltims anys? Ni suficients, ni de qualitat. Pensa per exemple, laltre dia m la gent del Casal del Raval, que saps que estem preparant projectes, una de les coses que li proposarem es fer una mapa de recursos del territori amb tot all que necessitarem. Deficincies que ni Tarragona, n zona de ponent te. Serveis post educacionals en orientaci laboral, el Servei Municipal dOcupaci, tot i que ha crescut es un mnim, i la seva presencia a Ponent s bastant, amb tot el carinyo del mon cap als tcnics, s bastant intil. No tenim cap tipus descola taller que serveixi per promocionar el trasps i joves sense acabar amb titulaci de institut, sense acredita la E.S.O. Per fel la seva incorporaci al mn del treball. La UEC Ponent, que saps que la gestionem nosaltres, continua amb els mateixos recursos que al 2006, quan es va constituir, el pressupost ve a ser el mateix. A nivell sociosanitari, el CAP est petit, la projecci del nou cap est en camno, pero en camino est. No tenim serveis,
45
el CSMIJ que el tanquen i lalternativa es un petit despatx gestionat per la Fundaci Pere mata, amb un model molt privatitzat i que no constitueix una alternativa real, saturada. Els EAPS amb professionals de fa un munt danys, que no tenen prou professionals i es queden relegats. Equips de primria sense professionals, serveis socioeducatius, els Centres Oberts passen a ser curts espais desplais setmanals que no cobreixen les necessitats socioeducatives. Els centre cvic collapsat, el casal cvic collapsat amb manca de professionals, amb sobra despais per sense permetre la participaci associativa dins del casal cvic, a no ser que passen per un sistema burocrtic brutal. Ni suficients ni de qualitat. EL medi obert est completament abandonat. No hi ha cap experincia de carrer a part de la nostra, la que engeguem lentitat, que sestigui desenvolupant. Els educadors no surten, els educadors de primria saturats amb burocrcia, no surten al carrer. Ni medi obert, ni medi tancat. Totes les iniciatives estan sent privades. Fundaci Heura amb la casa dacollida dinfants, fundaci Casa Sant Josep amb els pisos assistits per xavals fent transici CRAE-societat civil. EL trasps dels 18 als 21. Els pisos de tercer grau de la Generalitat, promocionats tamb per Fundaci Heura. A campclar els dos pisos engegats per la comunitat vedruna, per gent sense llar. Centres oberts engegats per entitats com la nostra, projecte de desenvolupament comunitari que no funcionen, sense recursos ms enll del que dota la generalitat, que ja sabem lo minso que es i la gesti per macro empreses a nivell estatal, sense cap arrelament al territori, amb lluites de poder, etc. Tot i sonant pessimista all de lo peor est por llegar, no es cirto, lo mejor est por llegar. Si que es cert que cada cop som mes, la gent que estem assenyalant lacci social i sobretot el medi obert, com lespai de prevenci necessria a aprendre. Se que sc mol pesat amb les frasecitas, magrada molt aquella del Neruda, que diu somos caballeros vencidos de un causa invencible. Una mica es aquesta la historia a Ponent, contnuament los caballeros vencidos van cayendo, els serveis que no funcionen, el canvi deducadors, el canvi de treballadors socials, el canvia dagent. Pel que no paren, el ritmo sigue, no pasa nada. Unos van y otros vendran, que diu la can. En esta historia se anda.
Alguna cosa ms a comentar... Jo per exemple, me nalegro cada cop que alg arriba amb lidea de fer un treball de caire universitari o dins de la universitat sobre el territori. Ja que per exemple una de les coses que mes falta a Ponent, es lescriptura, el fet de escriure, ms registre, mes recollida avalat o dins duna universitat. La UDG en aquest cas, a traves de tu doncs esta fent aquesta tasca, tot i que la fas tu, te una validaci de una universitat i es que per exemple
46
amb la URV esta sent molt difcil tota aquesta part dinvestigaci i de registre. Petits projectes, petites cosetes, des del 2003 que la Autnoma a travs del Pla Comunitari fa el diagnstic i no sha tornat a escriure res a Ponent, a part del que fa la fundaci, que poquito s, amb capacitat i jo crec que un dels problemes que hi ha, es la poca diagnosi i el poc cas que fem a les petites coses que fem en el territori. Ara, amb la idea de que arribi la Fundaci Ferrer i Gurdia a Tarragona, lobjectiu s que no sinstalli a la zona del centre de Tarragona, sin que sinstalli a Ponent.
Com creus que es podria transformar lestigma que pateixen els barris? Si treus totes les coses del estigma, lestigma marxa. Lgicament es que hem danar a larrel de les dificultats que son els estigmes. Quins son els ndex que ens estan portant a una situaci anormal a Ponent? Violncia masclista, baix ndex de formaci, tot aix es que hem danar treballant, per acabar reformular una opci educativa dacci social real. No ens podem permetre el luxe de continuar amb aquestes histories.
Alguna cosa ms a comentar... Bueno, a mi hem que el surt es el canto a la esperana. La frase que et deia abans, estic convenuts que som cavallers venuts, que ja ens han guanyat, que ho tenim molt fotut per mantenir la batalla per que la nostra es una causa invencible. La teva, la meva i la de centenars de companys que estem all fent feina. Haurem de prendre posici i sense eslgans que puguin semblar, daltres organitzacions que no siguin la nostra, nosaltres tamb haurem de dir la nostra. El que es cert, es que ja hem aconseguit a nivell de social, un reconeixement de les necessitats daplicar drets humans, a nivell internacional que hi hagi una xarxa dentitats de cooperaci internacional, on la pobresa apareix, i la propera es la nostra, la nostra xarxa. Tota aquesta validaci i valoraci a nivell internacional de la lluita contra lexclusi i a nivell intern linclusi social. Lacci social que no nomes apareix en forma de pobresa, lhaurem de aconseguir en els prxims anys. Com deia la distancia entre classes cada cop es mes gran, i no es cert que hagin desaparegut les classes, i no es cert que els problemes hagin canviat tant.
FI DE L ENTREVISTA
47
Annex A.3.- Dossier de presentaci A Peu de Carrer.
FUNDACI CASAL L AMIC C/ Riu Llobregat Bl. 4 Esc. 10 1r 2a 43006 Tarragona Apt correus 3054 977552834
FUNDACI CASAL L AMIC
PROJECTE A PEU DE CARRER

48
1. PRESENTACI INSTITUCIONAL 2. EL PROJECTE A PEU DE CARRER 3. OBJECTIUS 4. METODOLOGIA 4.1.- Presncia al carrer. Coneixement del medi. Dinamitzacions despais pblics. 4.2.- Xarxa comunitria: cooperaci amb serveis i entitats. 4.3.- Sistematitzaci de la informaci.
5. AVALUACI
PRESENTACI INSTITUCIONAL
La Fundaci Casal l'Amic s una entitat privada no lucrativa, reconeguda com a Entitat d'Iniciativa Social per la Generalitat de Catalunya. Va iniciar la seva existncia el 12/11/1983
49
com a centre d'esplai setmanal al barri de Campclar-Tarragona, fins que el 29/03/1988 va constituir-se com a associaci juvenil "Casal l'Amic de Campclar" i va crear el servei de Centre Obert, reconegut aquell mateix any pel Registre d'Entitats, Serveis i Establiments Socials de la Generalitat de Catalunya. El 24/04/1998 va passar a ser Fundaci, amb la intenci consolidar-se i ampliar objectius i serveis. L'objectiu principal de la nostra Fundaci s l'acci educativa amb infncia, adolescncia i joventut, destinada a la prevenci de situacions de risc social en aquests grups de poblaci. Situada a Campclar des de lany 1983, treballa fonamentalment als barris de Ponent de Tarragona. de
Trets dIdentitat: Missi, Visi i Valors Missi: Lobjectiu principal de la Fundaci Casal lAmic s lacci socioeducativa adreada a la prevenci, promoci, formaci i inserci personal i social de la infncia, adolescncia i joventut en risc social i les seves famlies i adults de la comunitat educadors/es. El seu mbit dintervenci s el municipi de Tarragona i els contextos socioeducatius, en lespai del lleure o com a complement institucional, oferint recursos socioeducatius all on no arriba ladministraci. Visi: Ser una entitat sense afany de lucre que interv professionalment des duna perspectiva comunitria i que acompanya el procs daprenentatge i creixement professional dels seus membres. Tenir una important cohesi interna, amb implicaci activa del seu Patronat i que pren les decisions per acord i consens i potencia el treball en equip. Valors: creiem en la sostenibilitat, leficincia, el comproms amb la realitat social,
50
lautonomia professional i econmica, la creativitat i la innovaci professional, el voluntariat, la construcci de processos interna i externament i la coherncia entre els projectes educatius i lideari. Les nostres opcions educatives Educar s la paraula per excellncia que resumeix i dna sentit a lactivitat de la Fundaci: Educar per un creixement integral i progressiu. Educar des de lestima i lescolta Educar en el sentiment darrelament, de pertinena al grup, de comunitat. Educar en i des de diferents realitats socials. Educar en la crtica, la reflexi, lexpressi, la creativitat, la imaginaci, Educar en processos daprenentatge personal, manual i intellectual. Educar en hbits.
Educar pel canvi i convertir leducador en propi educand. 1. EL PROJECTE A Peu de Carrer Molts infants, adolescents i joves del nostre entorn tenen moltes dificultats per trobar el seu lloc (personal i autnom) en la societat en qu creixen. Al voltant daix, creiem que ens haurem de plantejar tot un seguit de qestions: realment, hi ha lloc per a tots els infants, adolescents i joves que no segueixen un itinerari estndard d'estudis?, hi ha lloc per a tots aquells adolescents i joves als quals lnica sortida que sels ofereix s accelerar la seva incorporaci al mercat de treball?, hi ha lloc per a tots aquells infants, adolescents i joves que estan en una situaci dinjustcia social?, hi ha lloc per a tots aquells infants, adolescents i joves que viuen en un entorn familiar que no aconsegueix satisfer les seves necessitats? Sembla que, quan altres espais es tanquen, aquestes persones es troben amb el carrer com a punt de referncia de la seva quotidianitat. En general, el carrer representa el conjunt delements externs on es desenvolupa la vida de les persones. El carrer t un paper molt significatiu, tant en el desenvolupament personal com social. s dinmic i, alhora, dctil i, per tant, obert al canvi i a la millora. El procs de socialitzaci necessita daquest espai autnom on linfant pugui fer descobriments, provar-se, relacionar-se,
51
participar des duna identitat prpia que construeix. El carrer, doncs, no t perqu ser un element negatiu per a la socialitzaci. Si no que, ben al contrari, pot ser un espai ric en estmuls, privilegiat per al joc, per al desenvolupament fsic i per a una interacci ms autnoma i lliure amb el grup diguals. Al carrer s on es dur a terme lacci educativa del projecte A Peu de Carrer. El projecte A Peu de Carrer sorgeix a partir de lexperincia de lequip deducadors i educadores de la Fundaci, qui, en un moment donat1, reflexiona entorn la viabilitat de crear i dur a terme un projecte educatiu de carrer, i estableix contactes amb diferents grups del barri de Campclar. En aquest sentit, es troba que hi ha una demanda explcita per part dels vens i venes de la zona, aix com dels professionals dels serveis i recursos que treballen amb i per a joves i infants, i que en aquest moment estan vinculats majoritriament amb la Comissi Scio-educativa del Pla Comunitari de Zona Ponent de Tarragona: es creu en la gran importncia de treballar amb els infants i joves que fan vida al carrer, ja que a nivell de Tarragona hi ha una manca de recursos destinats a aquest collectiu tan especfic, com tampoc existeixen intervencions pensades i realitzades des del carrer. El curs segent, 2003/04, sinicia el cam amb dos educadors des del setembre fins el juny. El treball educatiu va estar centrat a les zones de Camp Clar i Torreforta, tot organitzant diferents activitats, entre elles tallers, malabars al carrer, un torneig de futbol sala, ... Aquesta intervenci es va finalitzar el juny de 2004, i sha tornat a reprendre el febrer de 2005 amb un nou enfocament. El canvi es bas en modificar lacompanyament en activitats per lacompanyament en la derivaci cap a serveis i recursos de la comunitat. A ms de dur a terme un registre peridic de totes les accions. LEquip Educatiu de Carrer est format per:
Educador i educadora de carrer: Pedro Prez i Maria Pallars Coordinaci: Maria Pallars Gerncia Fundaci Casal lAmic: Jordi Collado
Concretament, sorgeix quan el grup de grans del Centre Obert es desarticula per raons diverses a mig curs 02-03. Es aix com leducador daquest grup decideix passar a treballar al carrer, amb lobjectiu de superar el contratemps i continuar la relaci educativa en un altre espai.
1
52
2. OBJECTIUS
DE CARA ALS INFANTS, ADOLESCENTS I JOVES QUE FAN VIDA AL CARRER:
Conixer i establir vincles amb els infants, adolescents i joves per a poder oferir i proporcionar eines, habilitats i estratgies que els permetin potenciar el seu desenvolupament integral com a subjectes actius en els espais de socialitzaci. Detectar necessitats i demandes (tant explcites com implcites) dels infants, adolescents i joves perqu senfrontin a elles. Fer de pont per a canalitzar les demandes i necessitats als organismes i recursos necessaris. DE CARA AL GRUP:
Conixer i analitzar la configuraci i dinmiques internes del grup dinfants, adolescents i joves. Estimular els grups per tal que aprofitin les seves potencialitats en la construcci de dinmiques afavoridores dels processos socioeducatius dels seus membres. DE CARA A LA FAMLIA:
Sensibilitzar la famlia perqu atengui i simpliqui en les necessitats socioeducatives dels infants, adolescents i joves. DE CARA AL CARRER:
Intervenir, millorant i transformant determinades dinmiques del carrer, per tal que sigui un espai ptim per a laprenentatge social, la convivncia i la integraci.
4. METODOLOGIA
Treballem a partir de 3 lnies, complementries entre s:
53
4.1.- Presncia al carrer
On volem aconseguir certa familiaritat amb els infants i joves de la zona, la qual ens permetr tenir un grau de confiana amb ells, que ens ser imprescindible a lhora de treballar scioeducativament. A partir daqu, es promour la tasca de derivaci i la relaci entre els grups dinfants i joves i els recursos de la zona.
Sortim dos cops per setmana en cadascun dels itineraris, en total, per tant, quatre copsa a la setmana. Daquesta manera volem aconseguir certa familiaritat amb els infants i joves de la zona, la qual ens permetr tenir un grau de confiana amb ells, que ens ser imprescindible a lhora de treballar scioeducativament. A partir daqu, es promour la tasca de derivaci i la relaci entre els grups dinfants i joves i els recursos de la zona. Una eina til per a establir aquests contactes s lexperincia del projecte de carrer que es va dur a terme el 2003/04, la qual ens permet facilitar la coneixena amb el collectiu dinfants i joves que hi ha als barris. A ms a ms, tamb partim de la prpia experincia de vida en els barris de Ponent, tant de lentitat com dels membres que la formen.
A partir de la xarxa formada de serveis, entitats i persones ja existent, lequip educatiu de carrer tindr una possibilitat ms dapropar-se als grups. A partir daquest apropament observarem demandes i necessitats les quals ens faran plantejar quines serien les derivacions ms adequades.
Coneixement del medi
Lobservaci que es porta a terme en el projecte s tant participant com no participant i en la qual ens centrem en els segents punts: La ubicaci fsica i laccs a la zona. Lestructura urbanstica. Lestructura de serveis. Lestructura humana.
54
Els fets i situacions rellevants que presenciem.
El treball dobservaci es realitza en funci de dos itineraris establerts prviament, per tal daprofundir en el coneixement de la zona. Sn els segents:
RUTA de dimarts i dijous: La Granja Torreforta Parc Riuclar LAlbada La Floresta RUTA de dimecres i divendres: El Pilar Torreforta Riuclar
Dinamitzacions despais pblics
Lobjectiu de les quals s proposar noves formes destar al carrer, basades en el seu s ldic i educatiu al medi obert. La intenci s que tant nens i nenes saproximin tot sols a lactivitat i puguin gaudir tant dels llibres, tallers, jocs i joguines, a ms de respectar tant les normes com el material. Aquesta activitat es realitza als barris de Campclar, Torreforta, La Granja, El Pilar, Riu Clar, Parc Riu Clar, lAlbada i la Floresta. Amb aquestes dinamitzacions podem conixer nous infants, adolescents i joves, afianar vincles establerts, detectar necessitats i demandes, analitzar ls de lespai pblic i reflexionar conjuntament amb els usuaris i usuries dels espais de com es podrien utilitzar.
55
4.2.- Xarxa comunitria: cooperaci amb serveis i entitats.
Les relacions entre el projecte i les entitats i serveis de la zona creiem que haurien de ser fludes, slides i coordinades. Creiem que treballar des de la xarxa comunitria ens permet potenciar la intervenci per tal dobtenir uns resultats enriquidors per a totes les persones, entitats i serveis que estan vinculats amb els infants, adolescents i joves dels nostres barris. Fem una presentaci general del projecte a cadascuna de les entitats, serveis i administracions de la zona i que treballin amb infants, adolescents i joves. A ms realitzem trobades de seguiment de forma semestral.
4.3.- Sistematitzaci de la informaci
Estem fent un treball de registre de la informaci obtinguda, utilitzant diferents eines de registre i seguiment. Elaboraci dun diari de camp. Creaci de fitxes de seguiment de casos dinfants, adolescents i joves. Creaci de fitxes de seguiment de la relaci amb les entitats, serveis i administracions.
5. AVALUACI Per tal dassegurar un correcte desenvolupament de la intervenci, ens hem dotat de diferents espais davaluaci, en els quals volem vincular peridicament les diferents persones implicades amb APC: Equip de Carrer, Coordinaci de projectes a nivell de fundaci i Xarxa Comunitria. A ms, anualment fem una memria del projecte, avaluem tamb les
dinamitzacions que fem al carrer i treballem a una actitud avaluativa continuada, que forma part del nostre treball en equip.
Tarragona, maig de 2009.
EQUIP EDUCATIU DE CARRER Pedro Prez i Maria Pallars 977552834 / 608882142 apeudecarrer@fundaciocasalamic.com
Annex A.4.- Funcions de lequip educatiu del Camp de Treball.
FUNCIONS AL CAMP DE TREBALL
DEL COORDINADOR/A AL PROJECTE... Atenci directa: Donar a conixer el projecte de referncia tant a la direcci com a lequip de monitors/es. Suport a la direcci en la recerca de personal. Acompanyar a la direcci en el coneixement del territori i les negociacions necessries. Recerca de director/a del Camp de Treball juntament amb gerncia de la FCA. Treball intern: Elaboraci de la convocatria
Fer seguiment de la realitzaci de les inscripcions al Camp de Treball. Fer seguiment del disseny del Camp de Treball. Fer seguiment de la documentaci elaborada. Fer seguiment en lelaboraci de la memria. Suport en lelaboraci de la justificaci econmica. Suport a la direcci de gestions vries de forma puntual. Coordinaci: Reunions prvies a la convocatria Fer trasps de la situaci del Camp de Treball a la resta de lequip de carrer. Acompanyar a la direcci al llarg del Camp de Treball. Tenir presncia a les activitats del Camp de Treball durant unes hores establertes. Suport en la gesti de situacions de conflicte (amb lequip educatiu, amb els participants i amb la comunitat) Formar part de lavaluaci final del projecte. Consensuar despeses econmiques. DEL DIRECTOR/A... Atenci directa: Conixer la zona on es dur a terme el Camp de Treball. Dur a terme negociacions amb la xarxa comunitria per a poder realitzar el Camp de Treball. Vetllar pel funcionament del Camp de Treball tant a nivell dactivitats com dequip educatiu i de participants. Contacte directe amb els joves i la comunitat. Formar part de lequip de recerca i de selecci de personal per a lequip educatiu. Gestionar situacions de conflicte (amb lequip educatiu, amb els participants i amb la comunitat). Treball intern: Dissenyar activitats i definir les tasques que es duran a terme al Camp de Treball. Elaborar la memria del Camp de Treball Comprar i organitzar el material necessari Gestionar les inscripcions al Camp de Treball Gestionar i organitzar lespai del Camp de Treball. Gestionar la documentaci personal dels participants Coordinaci: Establir contacte amb la xarxa comunitria Tenir moments de coordinaci amb la persona del projecte de referncia Preparar i participar a les avaluacions de Camp de Treball a diferents nivells: participants, equip educatiu, amb lequip del projecte de referncia/FCA i la comunitat. DELS MONITORS/ES...
Atenci directa: Conixer la zona on es dur a terme el Camp de Treball Contacte directe amb els joves (realitzaci dactivitats, seguiment dels participants) Vetllar pel compliment dels objectius del Camp de Treball Resoldre conflictes amb els participants Treball intern: Conixer el projecte de referncia (A Peu de Carrer) Conixer en profunditat el projecte del Camp de Treball Suport a la direcci en la preparaci de les activitats Suport a la direcci per a la compra, organitzaci i gesti de material (assumint les tasques que calguin). Suport a la direcci en lorganitzaci i gesti dels espais del Camp de Treball (assumint les tasques que calguin). Coordinaci: Preparar i participar a les avaluacions de Camp de Treball a diferents nivells: participants, equip educatiu, amb lequip del projecte de referncia/FCA i la comunitat.
Annex A.5.- tems davaluaci del Camp de Treball.
TEMS PER A L AVALUACI DEL CAMP DE TREBALL
Lavaluaci es far a tres nivells: amb els participants
PREPARACI
amb lequip educatiu (i tamb coordinaci del CdT i del projecte de referncia) amb les entitats/institucions beneficiries
treball en xarxa (Generalitat, entitats, Ajuntament de Tarragona, etc.) contractaci de lequip definici de les tasques direcci i referent dAPC incidncia en els projectes de la FCA pressupost recursos materials ubicaci i infraestructures participants
EXECUCI
lequip de 3 estructura horria (menjades, torns de treball, dutxes, compres, descansos de lequip educatiu) estructura fsica distribuci de tasques, grups i assoliment daquestes assoliment dobjectius / fidelitat al projecte relacions de lequip amb el grup incidncies rellevants normativa dins del CdT programaci, adequaci i adaptaci de les activitats relaci amb el barri avaluaci amb el grup relaci amb el projecte i la FCA durant el CdT espais de trobada de lequip
A MS A MS...
definir el Camp de Treball en dos paraules
valoraci de la idea/el projecte en general estratgies a tenir en compte de cara a properes edicions
Contraportada: En la contraportada hi figurar un resum del TP (mxim 100 paraules) i shi anotaran fins a un mxim de 5 descriptors per tal de permetre la indexaci del treball. Aquests descriptors shauran dextreure dun thesaurus especialitzat en educaci que es podr consultar a la biblioteca.

Edukapolis

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Edukapolis

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Universitat de Girona (UdG) Facultat d'Educaci i Psicologia (FEP)

Treball de Prcticum Estudis d'Educaci Social

CAMP DE TREBALL SOCIAL PER A JOVES EDUCADORS

Alumne: Prez Muoz, Pedro Professor: Jimenez Martinez, Francisco

Captol introductori............................................................................................... pg.

7.- Conclusions 7.1.- Disseny dexpectatives.............................................................. pg.

8.- Bibliografia 8.1.- Referncies bibliogrfiques, documentals i webgrafa........... pg.

Comunitat o poblaci Comunitats subdesenvolupades Membres comunitat Comunitat Comunitat

Acci Comunitria Acci Social Comunitria Desenvolupament Comunitari

Distribuci de la poblaci de la Zona Ponent, segons barri

Evoluci demogrfica dels barris de Ponent per gnere

Font: Elaboraci prpia, segons dades de lAgenda 21 de Tarragona.

Nivell baix 0,00%

Lacompanyament: s treballar per a lacompanyat, sin treballar amb

Coordinador des de APC

4.000,00 1.000,00 406,05 1.000,00 13.098,45

La poblaci participa daquesta xarxa?

ajuntament, que critica a lajuntament.

Annex A.3.- Dossier de presentaci A Peu de Carrer.

FUNDACI CASAL L AMIC

PROJECTE A PEU DE CARRER

DE CARA ALS INFANTS, ADOLESCENTS I JOVES QUE FAN VIDA AL CARRER:

Treballem a partir de 3 lnies, complementries entre s:

4.1.- Presncia al carrer

Coneixement del medi

Els fets i situacions rellevants que presenciem.

Dinamitzacions despais pblics

4.2.- Xarxa comunitria: cooperaci amb serveis i entitats.

4.3.- Sistematitzaci de la informaci

Tarragona, maig de 2009.

Annex A.4.- Funcions de lequip educatiu del Camp de Treball.

FUNCIONS AL CAMP DE TREBALL

Annex A.5.- tems davaluaci del Camp de Treball.

TEMS PER A L AVALUACI DEL CAMP DE TREBALL

Lavaluaci es far a tres nivells: amb els participants

definir el Camp de Treball en dos paraules

You might also like