You are on page 1of 36

EUSKARAREN UDAL PATRONATUA

Konstituzio plaza, 2 20003 Donostia Tel. 943 48 37 50 e-maila: udala_euskara@donostia.org

Bidali zure iradokizunak Envanos tus sugerencias Envians els teus suggeriments Envanos as tas suxestins Envoyez-nous vos suggestions Send us your suggestions Inviaci i tuoi suggerimenti Schreiben Sie uns Ihre Vorschlge

HIZTEGIA ZERTARAKO?

PARA QU UN DICCIONARIO?

PER A QU UN DICCIONARI?

PARA QUE UN DICIONARIO?

Hiztegi txiki honetan euskarazko hainbat oinarrizko hitz eta esaldi aurkituko dituzu, guregana hurbiltzen zarenean lagungarri izan ditzakezunak. Baliagarria izango zaizu zenbait egoeratan. Erabiltzera gonbidatzen zaitugu.

En este pequeo diccionario encontrars palabras y frases elementales en euskera, que te sern de gran ayuda cuando te acerques a conocernos. Te ser muy til en diversas situaciones. Por ello, te animamos a utilizarlo.

En aquest petit diccionari trobars una gran quantitat de paraules i frases elementals en basc, que et seran de gran ajuda quan vinguis a conixer-nos. Et ser molt til en diverses situacions. Per aix, t'animem a utilitzar-lo.

Neste pequeno dicionario atopars cantidade de palabras e frases elementais en uscaro, que che sern de grande axuda cando te achegues a coecernos. Serache moi til en diversas situacins. Por iso, animmoste a utilizalo.

UN DICTIONNAIRE, POURQUOI FAIRE ?

THEN WHY A DICTIONARY?

PERCH UN DIZIONARIO?

WOZU DAS WRTERBUCH

Dans ce petit dictionnaire vous trouverez un grand nombre de mots et de phrases lmentaires en euskara, qui vous aideront beaucoup lorsque vous nous rendrez visite pour nous connatre. Ils vous seront dune grande utilit dans diverses situations. Pour cela, nous vous incitons lemployer.

In this small dictionary you will find basic words and phrases in the Basque language, which may help you when you come to visit us. You will find it really useful in various situations and that's why we encourage you to use it.

In questo piccolo dizionario troverai una quantit di parole e di frasi elementari in euskera, che ti saranno di grande aiuto, nel caso in cui ti avvicini per conoscerci: Ti sar molto utile in diverse situazioni. Per questa ragione, ti invitiamo a utilizzarlo.

Der elementare Wortschatz und die Satzbeispiele, die Sie in diesem kleinen Wrterbuch finden, sollen Ihnen behilflich sein, wenn Sie auf Besuch zu uns ins Baskenland kommen. Sie werden Ihnen in vielen Situationen ntzlich sein und wir mchten Sie dazu anregen sie anzuwenden.

EUSKARA
Agurrak Ni Miren naiz Kaixo, zer moduz? Ni oso ondo, eta zu? Oso ondo, eskerrik asko Egun on Arratsalde on Gabon Kaixo Agur Bihar arte Gero arte Ongi etorri Mesedez Barkatu Eskerrik asko Ez horregatik Bai Ez

ESPAOL
Saludos Me llamo Miren Hola, Qu tal? Yo muy bien, y usted? Muy bien, gracias Buenos das Buenas tardes Buenas noches Hola! Adios Hasta maana Hasta luego Bienvenido(s) Por favor Perdn Gracias De nada S No

CATAL
Salutacions Em dic Miren Hola! Qu tal? Molt b, i vost? Molt b, grcies Bon dia Bona tarda Bona nit Hola Adu Fins dem Fins desprs Benvingut(s) Si us plau Perd Grcies De res S No

GALEGO
Sados Chmome Miren Ola! Que tal? Eu moi ben, e vostede? Moi ben, grazas Bos das Boas tardes Boas noites Ola! Adeus Ata ma Ata logo Benvido(s) Por favor Perdn Grazas De nada Si Non

FRANAIS
Salutations Je m'appelle Marie Bonjour! Comment a va? Moi trs bien, et vous? Trs bien, merci Bonjour Bon aprs-midi Bonsoir Bonjour Au revoir A demain A tout lheure Bienvenue S'il vous plat Pardon Merci De rien Oui Non

ENGLISH
Greetings My name is Miren / I'm Miren Hello, how are you? I'm fine, thanks, and you? I'm fine too, thanks. Good morning Good afternoon/evening Good night Hello! / Hi! Bye See you tomorrow See you later Welcome Please Excuse me / Sorry Thank you / Thanks Not at all / You're welcome Yes No

ITALIANO
Saluti Mi chiamo Miren Ciao! Come sta? Io molto bene, e Lei? Molto bene, grazie Buongiorno Buona sera Buona notte Ciao! Arrivederci A domani A dopo Benvenuto/i Per favore Scusa/Scusi Grazie Prego S No

DEUTSCH
Begrsung Ich heie Miren Hallo, wie geht's? Danke gut, und Ihnen? Sehr gut, danke Guten Tag Guten Tag / Guten Abend Gute Nacht Hallo Tschss / Auf Wiedersehen Bis morgen Bis spter Willkommen Bitte Entschuldigung! Danke Bitte Ja Nein

EUSKARA
Agurrak On egin Ondo ibili Zer da hau? Zenbat da?

ESPAOL
Saludos Buen provecho Que lo pases bien! Qu es esto? Cunto es?

CATAL
Salutacions Bon profit Passa-t'ho b! Qu s aix? Quant s?

GALEGO
Sados Bo proveito Que o pases ben! Que isto? Canto ?

FRANAIS
Salutations Bon apptit Passez un bon moment Qu'est-ce que c'est? C'est combien?

ENGLISH
Greetings Enjoy your meal Enjoy yourself! What is this? How much is it?

ITALIANO
Saluti Buon appetito Buon divertimento! Cos' questo? Quanto fa?

DEUTSCH
Begrssung Guten Appetit! Mach's gut! Was ist das? Wie viel macht das?

EUSKARA
Lekuak Egun on, non dago turismo bulegoa? Zuzen Ezkerrera Eskuinera Goian Behean Azpian Gainean Gertu Urrun Hemen Han Turismo bulegoa Udaletxea Banketxea Liburu denda Liburutegia

ESPAOL
Lugares Buenos das, Dnde est la oficina de turismo? Derecho A la izquierda A la derecha Arriba Abajo Debajo Encima Cerca Lejos Aqu All Oficina de turismo Ayuntamiento Banco Librera Biblioteca Llocs

CATAL

GALEGO
Lugares Bos das, onde est a oficina de turismo? Dereito esquerda dereita Arriba Abaixo Debaixo Enriba Cerca Lonxe Aqu Al Oficina de turismo Concello Banco Librera Biblioteca

Bon dia, on s l' oficina de turisme? Tot recte A l'esquerra A la dreta A dalt A baix Sota Damunt Prop Lluny Aqu All Oficina de turisme Ajuntament Banc Llibreria Biblioteca

FRANAIS
Lieux Bonjour, o se trouve l office de tourisme? Tout droit A gauche A droite Au dessus Au dessous En dessous Sur Prs Loin Ici L-bas Office du tourisme Htel de ville Banque Libraire Bibliothque

ENGLISH
Places Good morning, where is the tourism office? Straight To the left To the right Up Down Under On Near / Close Far Here There Tourism office Town/City Council/Hall Bank Book shop Library

ITALIANO
Luoghi Buongiorno, dov' l'ufficio del turismo? Diritto A sinistra A destra Su Gi Sotto Sopra Vicino Lontano Qui L Ufficio del turismo Municipio Banca Libreria Biblioteca Orte

DEUTSCH

Guten Tag. Wo ist das tourismusbro? Geradeaus Links Rechts Oben Unten Unter ber In der Nhe Weit Hier Dort Tourismusbro Rathaus Bank Buchhandlung Bibliothek

EUSKARA
Lekuak Erakusketa Antzokia Zinema Museoa Jolas parkea Lorategia Parkea Botika Autobus geltokia Tren geltokia Posta bulegoa Ospitalea Eliza (Katedrala, Basilika) Hotela Aterpetxea Landa turismoa Kanpina Aparkalekua

ESPAOL
Lugares Exposicin Teatro Cine Museo Parque de atracciones Jardn Parque Farmacia Parada de autobs Estacin de tren Correos Hospital Iglesia Hotel Albergue Agroturismo Camping Aparcamiento Llocs

CATAL

GALEGO
Lugares Exposicin Teatro Cinema Museo Parque de atraccins Xardn Parque Farmacia Parada de autobs Estacin de tren Correos Hospital Igrexa Hotel Albergue Agroturismo Camping Aparcadoiro

Exposici Teatre Cinema Museu Parc d'atraccions Jard Parc Farmcia Parada d'autobs Estaci de tren Correus Hospital Esglsia Hotel Alberg Agroturisme Cmping Aparcament

FRANAIS
Lieux Exposition Thtre Cinma Muse Parc d'attraction Jardin Parc Pharmacie Arrt de bus Gare Poste Hpital Eglise Htel Auberge de jeunesse Gtes Camping Parking

ENGLISH
Places Exhibition Theatre Cinema Museum Amusement park Garden Park Chemists Bus Stop Train station Post Office Hospital Church Hotel Youth hostel Agrotourism Camping, Camp Site Parking

ITALIANO
Luoghi Esposizione Teatro Cinema Museo Luna park Giardino Parco Farmacia Fermata dell'autobus Stazione Ferroviaria Posta Ospedade Chiesa Albergo Ostello per la giovent Agriturismo Camping Parcheggio Orte

DEUTSCH

Ausstellung Theater Kino Museum Spielplatz / Rummelplatz Garten Park Apotheke Bushaltestelle Bahnhof Post Krankenhaus Kirche (Kathedrale, Basilika) Hotel Herberge Unterkunft auf Bauernhof Campingplatz Parkplatz

EUSKARA
Lekuak Plaza Kalea Auzoa Hondartza Kiroldegia Igerilekua Dantzalekua Kaia Taberna Jatetxea Azoka Ertzaintza Udaltzaingoa Garajea Helbidea

ESPAOL
Lugares Plaza Calle Barrio Playa Polideportivo Piscina Discoteca Puerto Bar Restaurante Mercado Polica Autnoma Polica municipal Garaje Direccin Llocs

CATAL

GALEGO
Lugares Praza Ra Barrio Praia Polideportivo Piscina Discoteca Porto Bar Restaurante Mercado Polica autnoma Policia municipal Garaxe Direccin

Plaa Carrer Barri Platja Poliesportiu Piscina Discoteca Port Bar Restaurant Mercat Policia autonmica Policia municipal Garatge Adrea

FRANAIS
Lieux Place Rue Quartier Plage Salle de sport Piscine Discothque Port Bar Restaurant March Police basque Police municipale Garage Adresse

ENGLISH
Places Square Street Neighborhood / District / Quarter / Area Beach Sports Centre Swimming Pool Discotheque Port Pub Restaurant Market Basque police Municipal police Parking Address

ITALIANO
Luoghi Piazza Via Quartiere Spiaggia Polisportivo Piscina Discoteca Porto Bar Ristorante Mercato Polizia Autonoma Polizia urbana Garage Indirizzo Orte

DEUTSCH

Platz Strae Stadtviertel Strand Sporthalle Schwimmbad Diskothek Hafen Kneipe / Lokal Restaurant Markt Baskische Polizei Stdtische Polizei Garage Adresse

EUSKARA
Hotelean, tabernan, jatetxean Egun on, gela bat nahi dut Gela Gela bikoitza Ohea Komuna Bainugela Giltza Maindireak Estalkia Eskuoihala Gosaria Bazkaria Afaria Berogailua Aire girotua Prezioa Txartela

ESPAOL
En el hotel, en el bar, en el restaurante Buenos das, quera una habitacin Habitacin Habitacin doble Cama Servicio Bao Llave Sbanas Manta Toalla Desayuno Almuerzo Cena Calefaccin Aire acondicionado Precio Tarjeta

CATAL
A l'hotel, al bar, al restaurant Bon dia, voldria una habitaci Habitaci Habitaci doble Llit Lavabo Bany Clau Llenols Manta Tovallola Esmorzar Dinar Sopar Calefacci Aire condicionat Preu Tarjeta

GALEGO
No hotel, no bar, no restaurante Bos das, quera unha habitacin Habitacin Habitacin dobre Cama Servizo Bao Chave Sabas Manta Toalla Almorzo Xantar Cea Calefaccin Aire acondicionado Prezo Tarxeta

FRANAIS
A l'htel, au bar, au restaurant Bounjour, je voudrais avoir une chambre Chambre Chambre double Lit Toilettes, W.C. Salle de bain Clef, cl Draps de lit Couverture Serviette de toilette Petit-djeuner Djeuner Diner Chauffage Air climatis Prix Carte

ENGLISH
At the hotel, pub or restaurant Good morning, I'd like one room Room Double room / Twin room Bed Toilet Bathroom Key Sheet Blanket Towel Breakfast Lunch Dinner Heating Air conditioning Price Card

ITALIANO
Nell'Hotel, al bar, al ristorante Buongiorno, vorrei una camera Camera Camera doppia Letto Toilette Bagno Chiave Lenzuola Coperta Asciugamano Colazione Pranzo Cena Riscaldamento Aria condizionata Prezzo Carta

DEUTSCH
Im Hotel, in der Kneipe, im Restaurant Guten Tag, ich htte gerne ein Zimmer Zimmer Doppelzimmer Bett Toilette Bad Schlssel Bettlaken Decke Handtuch Frhstck Mittagessen Abendessen Heizung Klimaanlage Preis (Kredit-)Karte

EUSKARA
Hotelean, tabernan, jatetxean Taberna Jatetxea Jangela Sagardotegia Kafea Esnea Kafesnea Ardoa Ardo beltza Ardo zuria Ardo gorria Garagardoa Sagardoa Txakolina Patxarana Ura Ogitartekoa Plater konbinatua

ESPAOL
En el hotel, en el bar, en el restaurante Bar Restaurante Comedor Sidrera Caf Leche Caf con leche Vino Vino tinto Vino blanco Vino rosado Cerveza Sidra Chacol Pacharn Agua Bocadillo Plato combinado

CATAL
A l'hotel, al bar, al restaurant Bar Restaurant Menjador Sidreria Caf Llet Caf amb llet Vi Vi negre Vi blanc Vi rosat Cervesa Sidra Xacol Patxaran Aigua Entrep Plat combinat

GALEGO
No hotel, no bar, no restaurante Bar Restaurante Comedor Sidrera Caf Leite Caf con leite Vio Vio tinto Vio branco Vio rosado Cervexa Sidra Chacol Pacharn Auga Bocadillo Prato combinado

FRANAIS
A l'htel, au bar, au restaurant Bar Restaurant Salle manger Cidrerie Caf Lait Caf au lait Vin Vin rouge Vin blanc Vin ros Bire Cidre Txakoli Patxaran Eau Sandwich Plat combin

ENGLISH
At the hotel, pub or restaurant Bar / Pub Restaurant Dining room Sidrera / Cider bar Coffee Milk White coffee Wine Red wine White wine Rose wine Beer Cider Txakoli Patxaran Water Sandwich Mixed grill

ITALIANO
Nell'Hotel, al bar, al ristorante Bar Ristorante Sala da pranzo Sidreria Caff Latte Caffellatte Vino Vino rosso Vino bianco Vino rosato Birra Sidro Txakoli Patxaran Acqua Panino Piatto unico

DEUTSCH
Im Hotel, in der Kneipe, im Restaurant Kneipe Restaurant Speisesaal Cidre- (Apfelwein-) Lokal Kaffee Milch Milchkaffee Wein Rotwein Weiwein Ros Bier Cidre (Apfelwein) Txakoli ( junger Weiwein) Schlehenlikr Wasser Belegtes Brot Gemischter Teller

EUSKARA
Hotelean, tabernan, jatetxean Eguneko menua Karta Janaurrekoa Pintxoa (ogi gainekoa) Lehen platera Bigarren platera Postrea (azken burua) Janaria Edaria Gozoa Gazia (geza, motela, gatzgabea) Mikatza Eskupekoa Zerbitzaria Sukaldaria Haragia Arraina

ESPAOL
En el hotel, en el bar, en el restaurante Men del da Carta Aperitivo Pincho (sobre pan) Primer plato Segundo plato Postre Comida Bebida Dulce Salado (no salado, soso, sin sal) Amargo Propina Camarero Cocinero Carne Pescado

CATAL
A l'hotel, al bar, al restaurant Men del dia Carta Aperitiu Enfilat (amb pa) Primer plat Segon plat Postres Menjar Beguda Dol Salat (no salat, inspid, sense sal) Amarg Propina Cambrer Cuiner Carn Peix

GALEGO
No hotel, no bar, no restaurante Men do da Carta Aperitivo Petisco Primeiro prato Segundo prato Sobremesa Comida Bebida Doce Salgado (non salgado, insulso, sen sal) Amargo Propina Camareiro Cocieiro Carne Peixe

FRANAIS
A l'htel, au bar, au restaurant Le menu La Carte Appritif Canap (sur du pain) Entre Plat de rsistance, plat principal Dessert Repas Boisson Sucr Sal (pas sal, fade, sans sel) Amer Pourboire Serveur Cuisinier Viande Poisson

ENGLISH
At the hotel, pub or restaurant Today's menu Menu Appetizer Pintxo (appetizer) First course Second course Dessert Food Drink Sweet Salty (bland, tasteless, needs some salt) Bitter Tip Waiter Cook / Chef Meat Fish

ITALIANO
Nell'Hotel, al bar, al ristorante Men turistico Carta Aperitivo Stuzzichino (su pane) Primo piatto Secondo piatto Dessert Pranzo Bibita Dolce Salato (non salato, insipido, senza sale) Amaro Mancia Cameriere Cuoco Carne Pesce

DEUTSCH
Im Hotel, in der Kneipe, im Restaurant Tagesmen Speisekarte Aperitiv Tapa (auf Brtchen) Vorspeise Hauptspeise Nachspeise Speisen Getrnke S Sauer (fade, geschmacklos, ohne Salz) Bitter Trinkgeld Kellner(in) Koch / Kchin Fleisch Fisch

EUSKARA
Hotelean, tabernan, jatetxean Kontua mesedez Merke Garesti

ESPAOL
En el hotel, en el bar, en el restaurante La cuenta por favor Barato Caro

CATAL
A l'hotel, al bar, al restaurant El compte, si us plau Barat Car

GALEGO
No hotel, no bar, no restaurante A conta por favor Barato Caro

FRANAIS
A l'htel, au bar, au restaurant La note s'il vous plat Bon march Cher

ENGLISH
At the hotel, pub or restaurant The bill, please Cheap Expensive

ITALIANO
Nell'Hotel, al bar, al ristorante Il conto per favore A buon mercato Caro

DEUTSCH
Im Hotel, in der Kneipe, im Restaurant Die Rechnung bitte Billig Teuer

EUSKARA
Egunak Hilabeteak Astelehena Asteartea Asteazkena Osteguna Ostirala Larunbata Igandea Atzo Gaur Bihar Goiza Arratsaldea Gaua Urtarrila Otsaila Martxoa Apirila Maiatza

ESPAOL
Das Meses Lunes Martes Mircoles Jueves Viernes Sbado Domingo Ayer Hoy Maana Maana Tarde Noche Enero Febrero Marzo Abril Mayo

CATAL
Dies Mesos Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge Ahir Avui Dem Mat Tarda Nit Gener Febrer Mar Abril Maig

GALEGO
Das Meses Luns Martes Mrcores Xoves Venres Sbado Domingo Onte Hoxe Ma Ma Tarde Noite xaneiro febreiro marzo abril maio

FRANAIS
Jours Mois Lundi Mardi Mercredi Jeudi Vendredi Samedi Dimanche Hier Aujourd'hui Demain Matin Aprs-midi Nuit Janvier Fvrier Mars Avril Mai

ENGLISH
Days Months Monday Tuesday Wednesday Thursday Friday Saturday Sunday Yesterday Today Tomorrow Morning Afternoon / Evening Night January February March April May

ITALIANO
Giorni Mesi Luned Marted Mercoled Gioved Venerd Sabato Domenica Ieri Oggi Domani Mattina Pomeriggio Sera Gennaio Febbraio Marzo Aprile Maggio

DEUTSCH
Tage Monate Montag Dienstag Mittwoch Donnerstag Freitag Samstag Sonntag Gestern Heute Morgen Morgen Nachmittag / Abend Nacht / Abend Januar Februar Mrz April Mai

EUSKARA
Egunak Hilabeteak Ekaina Uztaila Abuztua Iraila Urria Azaroa Abendua Eguna Astea Hilabetea Urtea Uda Udazkena Negua Udaberria Aste Santua Gabonak Jaieguna

ESPAOL
Das Meses Junio Julio Agosto Septiembre Octubre Noviembre Diciembre Da Semana Mes Ao Verano Otoo Invierno Primavera Semana Santa Navidad Da festivo

CATAL
Dies Mesos Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Dia Setmana Mes Any Estiu Tardor Hivern Primavera Setmana Santa Nadal Dia festiu

GALEGO
Das Meses xuo xullo agosto setembro outubro novembro decembro Da Semana Mes Ano Vern Outono Inverno Primavera Semana Santa Nadal Da de festa

FRANAIS
Jours Mois Juin Juillet Aot Septembre Octobre Novembre Dcembre Jour Semaine Mois Anne Et Automne Hiver Printemps Semaine Sainte Nol Jour fri

ENGLISH
Days Months June July August September October November December Day Week Month Year Summer Autumn Winter Spring Holy Week / Easter Christmas Bank Holiday

ITALIANO
Giorni Mesi Giugno Luglio Agosto Settembre Ottobre Novembre Dicembre Giorno Settimana Mese Anno Estate Autunno Inverno Primavera Settimana Santa Natale Giornata festiva

DEUTSCH
Tage Monate Juni Juli August September Oktober November Dezember Tag Woche Monat Jahr Sommer Herbst Winter Frhling Ostern Weihnachten Feiertag

ZENBAKIAK NMEROS NMEROS NMEROS NOMBRES NUMBERS NUMERI ZAHLEN

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

BAT BI HIRU LAU BOST SEI ZAZPI ZORTZI BEDERATZI HAMAR HAMAIKA HAMABI HAMAHIRU

14 15 16 17 18 19 20 30 40 50 60 70 80

HAMALAU HAMABOST HAMASEI HAMAZAZPI HEMEZORTZI HEMERETZI HOGEI HOGEITA HAMAR BERROGEI BERROGEITA HAMAR HIRUROGEI HIRUROGEITA HAMAR LAUROGEI

90 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1000 2000 3000

LAUROGEITA HAMAR EHUN BERREHUN HIRUREHUN LAUREHUN BOSTEHUN SEIEHUN ZAZPIEHUN ZORTZIEHUN BEDERATZIEHUN MILA BI MILA HIRU MILA

EUSKARA EUROPAKO HIZKUNTZA ZAHARRENA. Euskara Europako hizkuntza zaharrenetakoa da. Duela 3.000 urte hizkuntza ez indoeuroparrak zituen alboan. Migrazio mugimenduen eraginez, hizkuntza hauek desagertzen joan ziren piskanaka eta Kristo aurretiko lehen milurterako hizkuntza indoeuroparrak (germaniera, latinera, eslabiera) nagusi ziren ia Europa osoan. Euskara, baina, ez zen desagertu eta gaur egun arte bizirik iraun du. Hizkuntza aurreindoeuroparra dugu beraz, ahaiderik ez duen edo aurkitu ez zaion hizkuntza bakarrenetakoa.

EL EUSKERA, LA LENGUA MS ANTIGUA DE EUROPA. El euskera es una de las lenguas ms antiguas de Europa. Durante 3.000 aos convivi junto a otras lenguas no-indoeuropeas. Como consecuencia de los movimientos migratorios, estas lenguas fueron desapareciendo paulatinamente, y ya en el ao mil antes de Cristo, las lenguas indoeuropeas se impusieron prcticamente en toda Europa. El euskera, sin embargo, no desapareci, y sobrevivi hasta nuestros das. Se trata, por consiguiente, de una lengua preindoeuropea, una de las pocas lenguas no-emparentadas o a la que no se le ha encontrado relacin con otras.

EL BASC, LA LLENGUA MS ANTIGA D'EUROPA. El basc s una de les llenges ms antigues d'Europa. Durant 3.000 anys va conviure amb altres llenges no indoeuropees. Com a conseqncia dels moviments migratoris, aquestes llenges van anar desapareixent gradualment, i ja l'any mil abans de Crist, les llenges indoeuropees es van imposar prcticament a tota Europa. Tanmateix, el basc no va desaparixer, i va sobreviure fins als nostres dies. Per tant, es tracta d'una llengua preindoeuropea, una de les poques llenges sense parentiu i que no se li ha trobat relaci amb d'altres.

O USCARO, A LINGUA MIS ANTIGA DE EUROPA . O uscaro unha das linguas mis antigas de Europa. Durante 3.000 anos conviviu xunto a outras linguas non indoeuropeas. Como consecuencia dos movementos migratorios, estas linguas foron desaparecendo paulatinamente, e xa no ano mil antes de Cristo, as linguas indoeuropeas impuxronse practicamente en toda Europa. O uscaro, con todo, non desapareceu, e sobreviviu ata os nosos das. Trtase, por conseguinte, dunha lingua preindoeuropea, unha das poucas linguas non emparentadas ou que non se lle atopou relacin con outras.

LEUSKARA, LA PLUS ANCIENNE LANGUE DEUROPE. Leuskara est lune des plus anciennes langues dEurope. Pendant plus de 3.000 ans elle a cohabit avec dautres langues non indo-europennes. En raison des mouvements migratoires, ces langues ont progressivement disparu, et dj en lan mille av. J.C., les langues indo-europennes se sont imposes dans pratiquement toute lEurope. Leuskara, cependant, na pas disparu et a survcu jusqu nos jours. Il sagit donc l dune langue pr indo-europenne, une des rares langues non-apparentes ou pour laquelle aucune relation na t trouve avec dautres.

EUSKERA, THE OLDEST LANGUAGE IN EUROPE. Euskera (The Basque language) is one of the most ancient languages in Europe. For 3,000 years it coexisted with other NonIndo-European languages. As a result of the migratory movements, these languages gradually disappeared, and by the year 1,000 BC the Indo-European languages were practically imposed throughout Europe. However, Euskera didn't vanish and has survived until today. It is, therefore, a Pre-Indo-European language, one of the few languages not related or with no proven relationship to any other.

LEUSKERA, LA LINGUA PI ANTICA DEUROPA. Leuskera una delle lingue pi antiche d Europa. Per 3.000 anni ha convissuto insieme con altre lingue nonindoeuropee. Come conseguenza dei movimenti migratori, queste lingue poco a poco cominciarono a sparire e gi fin dallanno mille avanti Cristo le lingue indoeuropee si sono imposte in pratica in tutta lEuropa. Leuskera, tuttavia, non sparita, ed oggigiorno sopravvive. Si tratta, quindi, di una lingua preindoeuropea, una delle poche lingue senza parentela o di cui non si trovato alcun rapporto con altre.

DAS BASKISCHE, EUROPAS LTESTE SPRACHE. Das Baskische, das Euskara, ist eine der ltesten Sprachen Europas. Vor 3000 Jahren existierten neben dem Baskischen noch weitere nicht-indoeuropische Sprachen. In Folge der Vlkerwanderungen gingen diese Sprachen mit der Zeit verloren und bereits im ersten Jahrtausend vor Christus berwogen im grten Teil Europas die indoeuropischen Sprachen (Germanisch, Latein, Slawisch...). Das Baskische hingegen hat diese Entwicklung berlebt und ist bis heute lebendig geblieben. Es handelt sich somit um eine vor-indoeuropische Sprache und eine der wenigen, die mit keiner anderen Sprache verwandt ist bzw. der keine Sprachverwandtschaft nachgewiesen werden kann.

EUSKAL HIZTUNAK Euskara 779.788 pertsonek hitz egiten dute gaur egun eta ia beste hainbestek ulertu egiten dute. Euskal hiztunak edo elebidunak bi estatu (Frantzia eta Espainia) eta hiru administrazio-lurralderen artean daude banatuta: Euskal Autonomia Erkidegoa, Nafarroako Foru Komunitatea eta Frantziako Atlantiar Piriniotako Departamentua. Izan ere, hizkuntzen Europa ez dator bat estatuen Europarekin. Hizkuntzen garapena eta hedadura epe luzeko prozesuen ondorio dira eta politikaren eraginez sortzen diren egoera edo egituratze desberdinak gainditu egiten dituzte. Donostian, Euskal Autonomia Erkidego osoan bezalaxe, bi hizkuntza ofizial daude: euskara eta gaztelania. Azken urteetan bilakaera garrantzitsua eman da elebidun kopuruan eta etorkizunean gorakada hau areagotzea aurreikusten da haurrak eta gazteak baitira azken urteetan euskara gehien bereganatu dutenak. Gipuzkoa da elebidun kopuru handiena duen lurraldea, gipuzkoarren %51,5 euskal hiztuna da eta ia beste %20k ulertu egiten du. Donostia berriz, elebidun kopuru handiena duen udalerria da: 60.415 donostiarrek euskaraz daki (%34,7) eta beste ia heren batek ulertu egiten du (%28,3).

VASCOPARLANTES Hoy en da, hablan el euskera 779.788 personas y son casi otras tantas las que lo entienden. Los y las vascoparlantes o bilinges se hallan divididos/as administrativamente en dos estados (Francia y Espaa) y tres territorios: la Comunidad Autnoma Vasca (CAV-EAE), la Comunidad Foral de Navarra y el Departamento de los Pirineos Atlnticos Franceses. De hecho, la Europa de las lenguas no se corresponde con la Europa de los estados. El desarrollo y la extensin de los idiomas son consecuencia de procesos de larga duracin, y a menudo superan las diferentes estructuras o situaciones creadas por razones polticas. En Donostia-San Sebastin, al igual que en el resto de la Comunidad Autnoma Vasca, existen dos idiomas oficiales: el euskera y el castellano. Durante estos ltimos aos ha aumentado notablemente el nmero de bilinges, y est previsto que en el futuro se intensifique dicho crecimiento, puesto que son los nios, nias y jvenes quienes en mayor medida han asumido como lengua el euskera. Gipuzkoa es el territorio con mayor nmero de bilinges; as, un 51,5 % de los guipuzcoanos/as son vascoparlantes y otro 20 % lo entiende. El municipio con mayor nmero de bilinges es Donostia-San Sebastin: 60.415 donostiarras saben euskera (34,7 %) y casi otra tercera parte lo entiende (28,3 %).

BASCOPARLANTS Avui dia parlen el basc 779.788 persones, i gaireb el mateix nombre de persones lentenen. Els bascoparlants o bilinges es troben dividits administrativament en dos estats (Frana i Espanya) i tres territoris: la Comunitat Autnoma Basca (CAB-EAE), la Comunitat Foral de Navarra i el Departament dels Pirineus Atlntics Francesos. De fet, l'Europa de les llenges no es correspon amb l'Europa dels estats. El desenvolupament i l'extensi dels idiomes sn conseqncia de processos de llarga durada, i sovint superen les diferents estructures o situacions creades per raons poltiques. A Donostia-San Sebastin, i a la resta de la Comunitat Autnoma Basca, hi ha dos idiomes oficials: el basc i el castell. Durant aquests ltims anys ha augmentat notablement el nmero de persones bilinges, i est previst que en el futur aquest creixement sigui major, ja que els nens i els joves sn els que principalment han adoptat el basc com a llengua. Guipscoa s el territori amb major nombre de bilinges; aix, un 51,5% dels guipuscoans sn bascoparlants i un 20% lentn. El municipi amb ms bilinges s Donostia-San Sebastin: 60.415 donostiarres saben basc (34,7%) i gaireb una altra tercera part lentn (28,3%).

VASCOPARLANTES Hoxe en da, falan o uscaro 779.788 persoas e son case outras tantas as que o entenden. Os vascoparlantes ou bilinges chanse divididos administrativamente en dous estados (Francia e Espaa) e tres territorios: a Comunidade Autnoma Vasca (CAV-EAE), a Comunidade Foral de Navarra e o Departamento dos Pireneos Atlnticos Franceses. De feito, a Europa das linguas non se corresponde coa Europa dos estados. O desenvolvemento e a extensin dos idiomas son consecuencia de procesos de longa duracin, e a mido superan as diferentes estruturas ou situacins creadas por razns polticas. En Donostia-San Sebastin, do mesmo xeito que no resto da Comunidade Autnoma Vasca, existen dous idiomas oficiais: o uscaro e o casteln. Durante estes ltimos anos aumentou notablemente o nmero de bilinges, e est previsto que no futuro se intensifique o devandito crecemento, posto que son os nenos e os mozos os que en maior medida asumiron como lingua o uscaro. Guipscoa o territorio con maior nmero de bilinges; as, un 51,5% dos guipuscoanos son vascoparlantes e outro 20% entndeno. O municipio con maior nmero de bilinges Donostia-San Sebastin: 60.415 donostiarras saben uscaro (34,7%) e case outra terceira parte entndeno (28,3%).

POPULATIONS PARLANT BASQUE Actuellement,779.788 personnes parlent basque et presque autant le comprennent. Celles parlant basque ou bilingues se retrouvent divises administrativement en deux tats (France et Espagne) et trois territoires : la Communaut Autonome Basque (CAB-EAE), la Communaut Forale de Navarre et le Dpartement franais des Pyrnes Atlantiques. En fait, lEurope des langues ne concide pas avec lEurope des tats. Le dveloppement et lextension des langues sont la consquence de processus de longue dure, et bien souvent dpassent les diffrentes structures ou situations cres par des raisons politiques. A Donostia-San Sebastin, tout comme dans le reste de la Communaut Autonome Basque, deux langues officielles existent : leuskara et lespagnol. Au cours de ces dernires annes le nombre de bilingues a considrablement augment, et il est prvu que dans lavenir cette croissance sintensifie, car ce sont les enfants et les jeunes qui ont adopt leuskara comme langue. Gipuzkoa est le territoire ayant le plus grand nombre de bilingues; ainsi, 51,5 % de ses habitants parlent basque, et 20% de plus le comprennent. La municipalit comptant la plus grande part de bilingues est Donostia-San Sebastin: 60.415 de ses habitants savent parler basque (34,7 %) et quasiment un autre tiers le comprend (28,3 %).

BASQUE SPEAKERS Today there are 779,788 speakers of Euskera, and there are almost as many people who can understand it. The Basque or bilingual speakers are administratively divided into two states (France and Spain) and three territories: the Basque Autonomous Community (BAC-EAE), the Foral Community of Navarre and the French Atlantic Pyrenees Department. In fact, the languages spoken in Europe do not correspond to the European states. The development and expansion of languages are the result of long processes, which often exceed the different structures or situations created due for political reasons. In Donostia-San Sebastin, as in the rest of the Basque Autonomous Community, there are two official languages: Basque and Spanish. In recent years, the number of bilingual people has increased substantially, and this growth is expected to become even higher in the future, since at the moment children and adolescents are the main adopters of the Basque language. Gipuzkoa is the territory with the largest number of bilingual inhabitants; 51.5% of Gipuzkoans speak Euskera and another 20% can understand it. The municipality with the largest number of bilingual people is DonostiaSan Sebastin: 60,415 Donostians can speak Euskera (34.7%) and almost another third can understand it (28.3%).

BASCOPARLANTI Oggigiorno parlano leuskera 779.788 persone e sono quasi altrettante quelle che la capiscono. I bascoparlanti o bilingue si trovano divisi amministrativamente in due stati (la Francia e la Spagna) ed in tre territori: la Comunit Autonoma Basca (CAB-EAE), la Comunit Forale della Navarra e il Dipartimento dei Perinei Atlantici Francesi. Di fatto, lEuropa delle lingue non corrisponde all Europa degli stati. Lo sviluppo e lestensione delle lingue sono una conseguenza dei processi di lunga durata e spesso superano le diverse strutture o le situazioni create per ragioni politiche. A Donostia-San Sebastin, come avviene nel resto della Comunit Autonoma Basca, esistono due idiomi ufficiali: l euskera e lo spagnolo. Durante questi ultimi anni aumentato considerevolmente il numero dei bilingue, e per il futuro si prevede lintensificazione di tale crescita, poich i bambini ed i giovani hanno assunto in maggior misura leuskera come idioma. La Gipuzkoa il territorio con il maggior numero di bilingue; cos che il 51,5 % dei guipuzcoani bascoparlante e laltro 20 % capisce tale idioma. Il comune con il maggior numero di bilingue Donostia-San Sebastin: 60.415 donostiarra sanno leuskera (34,7 %) e quasi unaltra terza parte lo capisce (28,3 %).

BASKISCH SPRECHENDE Heute sprechen 779.788 Menschen Baskisch und etwa ebenso viele verstehen es. Die baskofonen Sprachgemeinschaft oder zweisprachler ist auf zwei Staaten (Frankreich und Spanien) und drei Regionen verteilt: die Autonome Baskische Gemeinschaft (ABGEAE), die Autonome Region Navarra und das franzsische Dpartement Pyrnes-Atlantiques. Die europischen Sprachgebiete und die europischen Staatsgrenzen stimmen nicht immer berein. Die Entwicklung und die Verbreitung der Sprachen sind das Ergebnis lang whrender Prozesse, die oftmals die von der Politik geschaffenen unterschiedlichen Strukturen und Situationen berdauern. In Donostia-San Sebastin gibt es, ebenso wie in der gesamten Autonomen Baskischen Gemeinschaft, zwei offizielle Sprachen: Baskisch und Spanisch. Die Zahl der Zweisprachler hat in den letzten Jahren deutlich zugenommen und es wird davon ausgegangen, dass diese Entwicklung in Zukunft weiter anhlt, da in letzter Zeit vor allem fr Kinder und Jungendliche Baskisch zu ihrer Hauptsprache geworden ist. Gipuzkoa ist die Region mit der hchsten Zahl an Zweisprachlern. 51,5% der Bevlkerung in Gipuzkoa sprechen Baskisch und weitere fast 20% verstehen es. Die Gemeinde mit den meisten Baskisch Sprechenden ist Donostia-San Sebastin: 60.415 seiner Einwohner (34,7%) sind des Baskischen mchtig und ca. ein weiteres Drittel (28,3%) versteht Baskisch.

337.796 (%51,5)

60.415 (%34,7)

656.980 (%30,9)

Euskal Autonomi Erkidegoa (EAE)

Elebidunen kopurua eta ehunekoa N de bilinges y su porcentaje Nm. de bilinges i el seu percentatge N de bilinges e a sa porcentaxe Nombre de bilingues et leur pourcentage Number of bilingual people and percentage N di bilingue e loro percentuale Zweisprachler

779.788 (%27,6)

oharrak notas notes notas notes notes note anmerkungen

oharrak notas notes notas notes notes note anmerkungen

You might also like