Mostra de dictats

per a Cicle Superior

Dictat 1 (56 paraules)
Larrel (Joana Raspall)
Larrel de larbre no sap
que jo li estimo les branques
perqu fan ombra a lestiu,
i lhivern, al foc escalfen;
perqu puc collir-hi fors
i quan t fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
que quan est assedegada
i els nvols passen de llarg,
sc lamic que li dna aigua.
Dictat 2 (67 paraules)
Don ve la paraula tapa?
Les tapes que avui en dia es prenen daperitiu als bars es diuen tapes perqu durant lEdat Mit-
jana se servien porcions de menjar en plats que es posaven sobre la gerra que contenia la begu-
da per tapar-la. Normalment era un tros de pa amb verdures o carn. Daquesta manera, sevitava
que entressin insectes a la gerra, com ara mosques, mosquits o formigues.
Dictat 3 (64 paraules)
Enigma
Un divendres, tornant de Girona, la Irene es va fcar al llit a les nou del vespre amb la intenci de
dormir fns a les deu del mat del dia segent. Va posar el despertador a les deu. Uns vint minuts
desprs danar-sen a dormir ja estava adormida. Quant de temps va poder descansar abans que
el despertador sons? (Va dormir 40 minuts.)
S
e
l
e
c
c
i

d
e

t
e
x
t
o
s
:

L
a
u
r
a

B
l
a
n
c
o
,

L
l
o
r
e
n

C
o
m
a
j
o
a
n

i

M
o
n
t
s
e
r
r
a
t

V
i
l

S
e
l
e
c
c
i

d
e

t
e
x
t
o
s
:

L
a
u
r
a

B
l
a
n
c
o
,

L
l
o
r
e
n

C
o
m
a
j
o
a
n

i

M
o
n
t
s
e
r
r
a
t

V
i
l

Dictat 4 (62 paraules)

La neu (Joana Raspall)
Prendr un bon grapat
de la neu ms blanca
i la guardar
dintre duna capsa.
Quan vingui lestiu,
que fa calorassa,
la neu em podr
refrescar la cara!

El meu amic diu
que la neu no es guarda,
que sols trobar
la capsa mullada.
Aix no mho crec!
Ves, com sho faria!
Tancant b la capsa,
com sescaparia?
Dictat 5 (64 paraules)
Quins dinosaures tenien les mandbules ms fortes?
Segons una revista anglesa, dentre tots els dinosaures que han poblat la Terra, el Tiranosaurus Rex
s el que mossegava les preses amb ms potncia. Grcies a una simulaci feta per ordinador,
sha demostrat que el dinosaure podia caar grans animals per alimentar-se i trencar els ossos de
les seves preses amb les dents sense cap difcultat.
Dictat 6 (64 paraules)
Lofci que ms magrada (Joan Salvat-Papasseit)
Hi ha ofcis que sn bons perqu sn de bon viure,
mireu lsser fuster:
serra que serrars
i els taulons fan a miques,
i de cada suada deu fnestres ja han tret.
Gronxada dencenalls, et munten una taula;
si ho vols, duna nouera ten faran un cobert.
I caminen de pla damunt les serradures de color de mantega.
Dictat 7 (65 paraules)
Els porcs sn gaire intelligents?
Els porcs sn animals molt intelligents i perfectament aptes per a lensinistrament. De fet, es creu
que s lanimal domstic ms intelligent. A ms, posseeixen una capacitat impressionant per
concentrar-se i memoritzar imatges. En un estudi cientfc es va demostrar que els porcs podien
jugar a un videojoc senzill i es va comprovar que hi jugaven millor que els gossos.
S
e
l
e
c
c
i

d
e

t
e
x
t
o
s
:

L
a
u
r
a

B
l
a
n
c
o
,

L
l
o
r
e
n

C
o
m
a
j
o
a
n

i

M
o
n
t
s
e
r
r
a
t

V
i
l

Dictat 8 (64 paraules)

Com salimenten les plantes carnvores?
Les plantes anomenades carnvores salimenten bsicament dinsectes. Aquestes plantes es
mouen encara que no tinguin msculs. Les fulles reben la pressi de laigua sobre les parets de les
seves cllules i aix fa que es tanquin. Les plantes carnvores cacen per succi o utilitzant pls
enganxosos. Els insectes queden atrapats dins les fulles i aix les plantes poden alimentar-se.
Dictat 9 (68 paraules)
Com es pot distingir un animal carnvor?
La manera ms fcil de diferenciar un animal carnvor dun dherbvor s observant la posici
dels ulls. Els carnvors (gossos, lleons, etc.) tenen els ulls sota el front, cosa que els facilita loca-
litzar el seu aliment. En canvi, els herbvors (aus, conills, etc.), preses dels carnvors, tenen els
ulls als costats, fet que els ajuda a detectar si sacosta cap depredador.
Dictat 10 (69 paraules)
Quines habilitats tenen els pops?
Els pops se saben escapolir molt b i tenen una habilitat especial per resoldre problemes,
camufar-se i navegar. Hi ha casos de pops que han pogut obrir ampolles i entrar-hi sols. A ms,
tenen molt bona memria i els agrada jugar. Si mai teniu dos pops junts, doneu-los una ampolla
de plstic daigua i veureu que se la tiren com si fos una pilota.
Dictat 11 (92 paraules)
El monstre de Banyoles
Ens ho diu la histria dun vell poble
que hi habitava un monstre fa molts anys.
Diuen que treia foc per les orelles
i per la boca, pel nas i pels queixals.
...
Com veureu, tenia tanta gana
que sempassava els bous de tres en tres.
I els cavallers, que amb ell volien gresca,
sels endrapava com qui no menja res.
...
I la gent de tota la contrada
un tracte, amb grcia, amb ell van signar,
donant-li cols, patates i albergnies
perqu aquell monstre es torns vegetari.
Dictat 12 (73 paraules)
Per qu els peixos no tenen parpelles?
Dins de laigua, la intensitat de la llum s molt menor que a fora, de manera que els animals
aqutics no necessiten parpelles i, per tant, no poden tancar els ulls per dormir. Tot i aix, els
peixos necessiten dormir per descansar i recuperar forces. Aix ho aconsegueixen quedant-se
immbils algunes hores, durant les quals nicament fan uns moviments molt lents que els perme-
ten mantenir lequilibri.
S
e
l
e
c
c
i

d
e

t
e
x
t
o
s
:

L
a
u
r
a

B
l
a
n
c
o
,

L
l
o
r
e
n

C
o
m
a
j
o
a
n

i

M
o
n
t
s
e
r
r
a
t

V
i
l

Dictat 13 (79 paraules)

Com es fa la xocolata desfeta?
Primer de tot, posarem al foc un pot amb llet i sucre mentre trossegem la xocolata. Quan la llet
arrenqui el bull, hi tirarem la xocolata remenant fns que es desfaci. En un bol a part, hi posarem
llet freda i desfarem una cullerada de farina sense deixar-hi cap grumoll. Llavors, ho tirarem al pot
amb la xocolata, remenarem una mica ms, apagarem el foc i ja tenim la xocolata desfeta a punt.
Dictat 14 (70 paraules)
Sn bons els caramels per a la salut?
Els caramels contenen un 95% de sucre refnat. Quan sen mengen en excs, poden provocar mal
destmac. Com que lintest prim s incapa dabsorbir-los, passen a lintest gruixut, es contami-
nen amb els grmens i provoquen gasos i malestar. Tamb ataquen les dents i provoquen cries. El
sucre refnat dels caramels aporta calories, no alimenta i fa augmentar el sobreps en les persones.
Dictat 15 (77 paraules)
Com creixen les ungles?
El creixement de les ungles s un fenomen curis: creixen ms a lestiu que a lhivern i s ms
rpid en els infants que en els adults. Tamb creixen ms de pressa les ungles de la m dreta que
les de lesquerra. A ms, la velocitat de creixement de les ungles de cada dit varia segons la seva
longitud. Aix, creix ms lungla del dit del mig i menys la del dit polze.
Dictat 16 (78 paraules)
Com sescampen les olors?
Totes les coses estan formades per unes partcules molt petites anomenades molcules. Quan
entren en contacte amb laire, algunes es desprenen i surten fotant. Quan respirem, el que fem
s aspirar aire carregat daquestes petites partcules. Aix, el que anomenem olor s la sensaci
que provoquen les molcules en el nostre nas. Es diu que hi ha ms de 10.000 tipus dolors i
que les persones poden sentir la mateixa olor de manera diferent.
Dictat 17 (96 paraules)
Per a qu serveixen les gepes dun camell i dun dromedari?
Els camells i els dromedaris es distingeixen pel nmero de gepes: els primers en tenen dues, mentre
que els dromedaris noms en tenen una. En aquesta part del seu cos, emmagatzemen laigua i lenergia
que desprs faran servir en cas que hi hagi sequera. Quan les seves reserves estan esgotades, la gepa
es torna fccida i tova. Els camells tenen la llegendria habilitat daguantar sense beure ni menjar durant
llargs perodes de temps, i poden travessar regions molt rides o deserts gaireb sense beure gens.
Dictat 18 (92 paraules)
Per qu els botons es corden a la dreta o a lesquerra?
Quan els botons van aparixer per primera vegada, eren molt cars i noms en duia gent de la classe alta.
Com que a les dones riques les ajudaven a vestir les seves donzelles, les modistes van posar els botons
a la dreta de la donzella perqu fossin ms fcils de cordar. En canvi, com que la majoria dels homes es
vestien sols, els botons de les camises o pantalons es cosien a la part esquerra de la pea de vestir.
S
e
l
e
c
c
i

d
e

t
e
x
t
o
s
:

L
a
u
r
a

B
l
a
n
c
o
,

L
l
o
r
e
n

C
o
m
a
j
o
a
n

i

M
o
n
t
s
e
r
r
a
t

V
i
l

Dictat 19 (99 paraules)

Un bon jutge (Joana Raspall)
Una forquilla
i una cullera
posen per rbitre
un ganivet
perqu judiqui
qui de les dues
amb les viandes
juga ms net.
Diu la forquilla:
Jo tinc ms traa!,
que les patates
puc aixafar;
i tu, cullera
de panxa grossa,
ni saps xafar-les,
ni saps punxar.
...
Ai, presumida
forquilla seca,
que tot et llisca
dentre les dents!
Remena lolla!,
punxa la sopa!,
veurs la poca
traa que tens!
El ganivet
resol amable:
S, totes dues
teniu ra.
El que fa luna
no ho pot fer laltra.
I el jutge queda
com un senyor.
Dictat 20 (96 paraules)
Com es fa el vidre?
El vidre es fa a partir de la barreja daigua, sorra, cal i sosa. La cal, que sextreu dun ti-
pus de pedra, i la sosa, que s un producte qumic, es barregen en la proporci adequada i
sintrodueixen dins dun forn a una temperatura molt alta, de 1.500 graus. Els materials es fonen
amb la calor i es converteixen en una pasta taronja, tova i bullent. Tot seguit es fa caure una mica
de la pasta dins dun motlle, es deixa refredar perqu es solidifqui i ja tenim el vidre fet.
S
e
l
e
c
c
i

d
e

t
e
x
t
o
s
:

L
a
u
r
a

B
l
a
n
c
o
,

L
l
o
r
e
n

C
o
m
a
j
o
a
n

i

M
o
n
t
s
e
r
r
a
t

V
i
l

Dictat 21 (80 paraules)

Quin s lorigen del brindis?
Fa temps, quan lamftri volia demostrar als convidats que la beguda que oferia era bona, es per-
metia als convidats que naboquessin una mica a la copa i tots bevien al mateix temps de cada
copa. Quan el convidat desitjava mostrar la seva confana a lamftri, no abocava el lquid dins
la copa sin que noms feia tocar-la amb la de laltre. El xocar les copes abans dun brindis s el
que ha quedat daquest ritual.
Dictat 22 (59 paraules)
El gat (Rene Mathieu)
Petja discreta
satansa el gat.
Quina nha feta
dalt el teulat?
T la fnesa
dun advocat
i la fongesa
dun pare abat.
El pl sallisa
net i mudat.
Flaira la brisa
desenfeinat.
Ulls de turquesa
nas vellutat
s tot bellesa
i amic cuat.
Mes quan sexalta
fa feredat
treu lungla i salta
vatua el gat!
Dictat 23 (93 paraules)
Com es juga a tennis de taula?
El tennis de taula o ping-pong s un esport de raqueta. Lobjectiu del jugador s fer botar la
pilota al camp del jugador contrari passant per sobre duna xarxa, de manera que ladversari no la
pugui tornar. Hi poden jugar una o dues parelles de jugadors, situats cadascun a banda i banda
duna taula dividida per una xarxa. El nom de lesport prov duna marca americana que fabricava
material per jugar aquest esport i que vol imitar el so que fa la pilota quan shi juga.
S
e
l
e
c
c
i

d
e

t
e
x
t
o
s
:

L
a
u
r
a

B
l
a
n
c
o
,

L
l
o
r
e
n

C
o
m
a
j
o
a
n

i

M
o
n
t
s
e
r
r
a
t

V
i
l

Dictat 24 (96 paraules)

Com es recicla loli?
No hem de llenar loli domstic que ens queda del menjar fregit ni a laigera ni al vter. Per
qu? Doncs perqu quan loli arriba a les clavegueres i es barreja amb laigua i altres produc-
tes es transforma en una emulsi, com la salsa maionesa, i difculta el tractament de les aiges
residuals. Podem reciclar loli usat i daquesta manera respectarem el medi ambient i evitarem
la contaminaci dels rius i els mars. A ms a ms, loli usat es pot aproftar per crear productes
ecolgics, com el biodisel o el sab.
Dictat 25 (110 paraules)
Qu sn els Drets dels Infants?
Des de fa segles molts nens i nenes shan vist obligats a treballar al camp, a les mines i a les fa-
briques, fns i tot a lluitar; per al segle XX va comenar a haver-hi canvis. El novembre de 1989,
192 pasos van signar la Convenci sobre els Drets dels Infants. En aquest document es diu que
els menors de 18 anys tenen dret a ser protegits dels maltractaments, a ser educats a lescola i
a poder-se expressar sense cap mena de prejudici de sexe, tnia o creena. A partir daquell
moment, cada 20 de novembre se celebra el Dia dels Drets dels Infants.
Dictat 26 (96 paraules)
Per qu el sol s vermell al capvespre?
El sol no canvia de color: sempre s de color blanc. El que canvia s el color de la llum que arri-
ba als nostres ulls. Laire que envolta la Terra s ple de partcules que transformen la llum. Durant
el dia, la llum travessa una capa molt fna daire. Com que la capa no s prou espessa, veiem el
color del sol blanc. A la tarda, la llum del sol travessa una capa ms gruixuda i espessa daire
que fa que la llum blanca es transformi en vermella.
Dictat 27 (98 paraules)
Com sha de portar la motxilla de lescola?
Molts alumnes utilitzen motxilla per anar a lescola, per no sempre la saben fer servir de ma-
nera adequada. Hi ha estudis que demostren que les motxilles poden provocar mal desquena.
Per aix cal vigilar que la motxilla no superi el 10% del pes corporal i noms portar-hi el material
necessari. Tamb cal graduar la motxilla segons el pes i lalada de cada persona. Finalment, per
tal que la motxilla sigui cmoda de portar, cal que tingui tirants gruixuts i amples, un respatller
encoixinat i un cintur que es pugui cordar.
Dictat 28 (88 paraules)
Qui va ser Tutankamon?
Tutankamon fou un fara de lAntic Egipte. Va ser coronat fa ms de 3.300 anys, quan noms
tenia 10 anys. Es creu que va morir als 18 anys a causa dun accident. Tutankamon es va fer fams
grcies al descobriment de la seva tomba, lany 1922, per part dun arqueleg angls. La tomba
no havia estat saquejada pels lladres i shavia conservat molt b. Al sarcfag del fara shi va
trobar una magnfca mscara dor, que avui dia sexposa al Museu Egipci del Caire.
S
e
l
e
c
c
i

d
e

t
e
x
t
o
s
:

L
a
u
r
a

B
l
a
n
c
o
,

L
l
o
r
e
n

C
o
m
a
j
o
a
n

i

M
o
n
t
s
e
r
r
a
t

V
i
l

Dictat 29 (109 paraules)

Com ho fan els avions per volar?
Quan els avions es mouen, les ales parteixen laire en dos corrents, un que passa per sobre de
lavi i laltre per sota. Les ales dels avions tenen una forma especial, que fa que el corrent daire
que passa per sobre de lavi vagi ms de pressa que el que passa per sota. Laire rpid fa que
les ales selevin i lavi pugui enlairar-se. Per entendre com passa aix, agafa un full petit de
paper, posa-tel entre els llavis de manera horitzontal i bufa per sobre. Veurs que el full puja
perqu has creat un corrent daire que fa enlairar-se el paper.
Dictat 30 (95 paraules)
Com s el peress?
El peress s un mamfer herbvor en perill dextinci a causa de la desforestaci de la selva
amaznica i dels caadors. Fa de 40 a 75 centmetres de llargada i sol pesar uns quatre quilos.
Viu als arbres i quasi ha perdut la capacitat de moures per terra. T el cap petit, sense pavell
auditiu, una cua molt curta i un pelatge llarg i verds. El que ms crida latenci daquest animal
sn les tres urpes llargues en forma de ganxo que li serveixen per agafar-se a les branques dels
arbres.
Dictat 31 (103 paraules)
Com es fa un herbari?
Primer de tot, cal que anem a collir unes quantes plantes. A continuaci, posarem cada planta
dins duna una bossa i anotarem la informaci segent: nom de la planta, lloc on lhem trobada
i data. Desprs posarem cada planta entre dos fulls de paper de diari per assecar-les. Assegurat
que queden ben posades i recorda anotar-hi el nom per identifcar-les. Apila tots els fulls i posa-
hi un pes a sobre per premsar-les. Deixa que les plantes sassequin durant uns dies. Finalment,
enganxa cada planta en una cartolina i guarda les cartolines totes juntes com si fos un llibre.
Dictat 32 (75 paraules)
Quines sn les set meravelles del mn?
Una de les llistes ms famoses s la de les set meravelles del mn. Sn set perqu aquest n-
mero sempre ha estat considerat un nombre mgic. Sn les segents: La Gran Muralla Xinesa, La
ciutat de Petra (Jordnia), el monument al Crist Redemptor (Brasil), la ciutat sagrada de Machu
Picchu (Per), el temple de Kukulkan (Mxic), el Coliseu de Roma (Itlia) i el mausoleu de Taj
Mahal (ndia).