MODEL DE PROVA de HISTRIA DE LA FILOSOFIA

(Curs 2005-6)

Aquell que no pugui distingir la idea del b amb la ra, tot separant-la de la resta,
i no pug ui travessar totes les dificultats com enmig duna batalla, ni aplicar-se a
aquesta recerca -no segons laparena sin segons 1'essncia- i tampoc fer la
marxa per tots aquests llocs amb un raonament que no decaigui, no dirs que
aquest home posseeix el coneixement del b en si ni de cap altra cosa bona; sin
que, si adquireix una imatge daquest, ser per lopini, no per la cincia; i que
en la seva vida actual est somiant i dormint, i que baixar a 1Hades abans de
poder despertar aqu, per acabar dormint perfectament all.
PLAT, Repblica

1. [2 punts]
Expliqueu breument (al voltant de 40-80 paraules) les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades.
Redacci alternativa:
Expliqueu breument -al voltant de 40-80 paraules- les tesis i arguments
principals que Plat defensa en aquest text

2. [1 punt]
Expliqueu breument el significat, en el text, de les segents paraules o
expressions (al voltant de 5-15 paraules en cada cas).
a) essncia
b) cincia
3. [3 punts]
Quines raons t Plat per assimilar lestat de mera opini -la mancana de
veritable coneixement- a una mena de somni? (Haureu de referir-vos als
aspectes generals del pensament de Plat que siguin pertinents encara que no
apareguin explcitament en el text).
4. [2 punts]
Compareu la concepci platnica del coneixement amb una altra concepci del
coneixement que es pugui trobar en la histria del pensament.

5. [ 2punts]
Creieu que Plat t ra quan defensa que el coneixement del b en si no pot
obtenir-se mitjanant els sentits? Raoneu la resposta.

MODEL DE PROVA

(Curs 2005-6)

En fi, si encara hi ha homes a qui les raons que he presentat no han convenut prou de
lexistncia de Du i de lnima, vull que spiguen que totes les altres coses de les quals
pensen que potser estan ms segurs, com ara que tenen un cos, que hi ha astres, i una
terra, i altres semblants, sn, aix no obstant, menys certes. Perqu si b tenim
daquestes coses una seguretat moral tan gran que sembla que, a menys que hom sigui
un extravagant, no pot posar-les en dubte, aix no obstant, quan es tracta duna certesa
metafsica sha dafirmar (...) que el fet dhaver advertit que igualment podem imaginar
en un somni que tenim un altre cos i que veiem altres astres i una altra terra, sense que
aix sigui aix, s un bon motiu per deixar destar-ne totalment segurs. Doncs, com
sabrem que els pensaments que sens ocorren durant el somni sn falsos, i que no ho sn
aquells que tenim desperts, si moltes vegades succeeix que els primers no sn menys
vius i manifests que els segons? I per molt que estudin els millors enginys, no crec que
puguin donar cap ra que pugui apaivagar aquest dubte, com no pressuposin lexistncia
de Du. Aix, en primer lloc, aquesta mateixa regla que abans he acceptat, a saber, que
les coses que concebem molt clarament i distintament sn totes vertaderes, aquesta
mateixa regla rep la seva certesa noms del fet que Du existeix, i que s un sser
perfecte.
DESCARTES, Discurs del mtode
1. [2 punts]
Expliqueu breument (al voltant de 40-80 paraules) les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades.
Redacci alternativa:
Expliqueu breument (al voltant de 40-80 paraules) les tesis i arguments
principals que Descartes defensa en aquest text.
2. [1 punt]
Expliqueu breument el significat, en el text, de les segents paraules o
expressions (al voltant de 5-15 paraules en cada cas).
a) nima
b) seguretat moral
3. [3 punts]
Quines raons t Descartes per dir que la seguretat ordinria sobre, per exemple,
lexistncia del meu cos no s una certesa absoluta? (Haureu de referir-vos als
aspectes generals del pensament de Descartes que siguin pertinents encara
que no apareguin explcitament en el text).
4. [2 punts]
Compareu la concepci de Descartes de lexperincia i els sentits amb una altra
concepci de lexperincia i els sentits que es pugui trobar en la histria del
pensament.
5. [ 2punts]
Creieu que Descartes t ra quan defensa que, si no creiem en Du, no podem
estar completament segurs que els sentits no ens enganyen sistemticament?
Raoneu la resposta.

SRIE 3 PAU. Curs 2003-2004 FILOSOFIA

Trieu una de les dues opcions, A o B.
OPCI A
I ocorre aix que, sent lnima immortal, i havent nascut moltes vegades i havent vist
tant les coses daqu com les coses de lHades i totes les coses, no hi ha res que no
tingui aprs; amb la qual cosa no s estrany que tamb sobre la virtut i sobre les altres
coses ella sigui capa de recordar el que per descomptat ja sabia abans. Ja que sent, en
efecte, la naturalesa sencera homognia, i havent-ho aprs tot lnima, res no impedeix
que qui recorda una sola cosa (i a aix anomenen aprenentatge els homes), descobreixi
ell mateix totes les altres, si s home valers i no es cansa dinvestigar. Perqu la
investigaci i laprenentatge, per tant, no sn en absolut cap altra cosa que
reminiscncia.
PLAT, Men
1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]
2. Qu vol dir, en el text, que lnima ho ha aprs tot? [3 punts]
3. Compareu el concepte de reminiscncia que hi ha en aquest text amb el concepte
dexperincia. [3 punts]
4. Expliqueu per qu creieu que lautor del text t ra o per qu creieu que no en t. [2
punts]

OPCI B
El resultat general a qu vaig arribar i que, una vegada obtingut, va servir de fil
conductor als meus estudis, pot resumir-se aix: en la producci social de la seva vida,
els homes contrauen determinades relacions necessries i independents de la seva
voluntat, relacions de producci, que corresponen a una determinada fase de
desenvolupament de les seves forces productives materials. El conjunt daquestes
relacions de producci forma lestructura econmica de la societat, la base real sobre la
qual saixeca la superestructura jurdica i poltica i a qu corresponen determinades
formes de conscincia social. El mode de producci de la vida material condiciona el
procs de la vida social, poltica i espiritual en general. No s la conscincia de lhome
la que determina el seu sser, sin, per contra, lsser social s el que determina la seva
conscincia.
MARX, Contribuci a la crtica de leconomia poltica
1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]
2. En les sis qestions segents, trieu lnica resposta que considereu vlida (no cal
justificar-la). Cada resposta errnia descompta un 33% de la puntuaci prevista per a cada
pregunta. Per contra, les preguntes no contestades no tindran cap descompte. Escriviu les
vostres respostes en el quadernet de respostes, indicant el nmero de la pregunta i, al costat,
la lletra que precedeix la resposta que considereu correcta (a, b, c o d). [0,5 punts per qesti
encertada]
2.1. Les relacions de producci sn:
a) el conjunt de lestructura econmica.
b) les forces productives materials.
c) resultats de la vida social.
d) necessries i independents de la voluntat humana.

2.2. Assenyaleu la frase que considereu que no coincideix amb cap idea del text.
a) Les formes de conscincia social se sustenten sobre lestructura econmica.
b) Cada fase de desenvolupament de les forces productives t les seves relacions de producci
corresponents.
c) El mode de producci de la vida material condiciona el procs de la vida social.
d) La superestructura jurdica i poltica determina les relacions de producci.
2.3. Assenyaleu quina de les frases segents expressa una argumentaci continguda en el text.
a) Com que els homes produeixen la seva vida social, lestructura econmica dependr de la
vida social.
b) Ja que la cosa material sustenta lespiritual, lsser social s la base real de la
superestructura jurdica.
c) Sempre que hi ha conscincia social, apareixen com a conseqncia daquesta unes forces
productives materials.
d) La conscincia de lhome no determina el seu sser social, perqu les relacions de producci
sn la base real de la superestructura jurdica.
2.4. Com es denomina la doctrina poltica de Marx?
a) Conservadorisme.
b) Comunisme.
c) Anarquisme.
d) Esquerranisme.
2.5. Qu s el mode de producci de la vida material en relaci amb el procs de
la vida social?
a) Un efecte.
b) Un resultat.
c) Un condicionant.
d) Un accident.
2.6. Indiqueu la parella correcta en qu el primer membre s la base real del segon.
a) Estructura econmica - superestructura jurdica.
b) Producci social - producci material.
c) Formes de conscincia social - forces productives materials.
d) Estructura econmica - relacions de producci.

3. Compareu el concepte destructura econmica que hi ha en aquest text amb el

concepte de superestructura jurdica i poltica daquest mateix text. [3 punts]
4. Expliqueu per qu creieu que lautor del text t ra o per qu creieu que no en t. [2
punts]

SRIE 1 PAU. Curs 2003-2004 FILOSOFIA

OPCI A
Ats que un fonament principal de lalabana moral est en la utilitat de qualsevol
qualitat o acci, s evident que la ra ha de tenir una participaci notable en totes les
decisions daquesta classe; ja que res, sin aquesta facultat, pot instruir-nos sobre la
tendncia de les qualitats i accions i assenyalar les seves conseqncies beneficioses per
a la societat i per al seu possedor. En molts casos s un assumpte subjecte a gran
controvrsia: poden sorgir dubtes, donar-se interessos oposats i ha de donar-se
preferncia a un extrem, per subtils consideracions i per un petit predomini de la utilitat.
Aix sha de notar, particularment, pel que fa a la justcia, com s natural suposar per
ra daquesta espcie dutilitat que acompanya aquesta virtut. Si cadascun dels casos de
justcia fos til, com els de la benevolncia, a la societat, la situaci seria ms simple, i
rares vegades estaria subjecta a controvrsia. Per com que els casos individuals de la

justcia sn perniciosos amb freqncia en la seva tendncia primera i immediata, i com

que els avantatges per a la societat resulten noms de lobservaci de la regla general i
de la concurrncia i combinaci de diverses persones en la mateixa conducta equitativa,
el cas aqu es torna ms intricat i complex. Les diverses circumstncies de la societat,
les diverses conseqncies de qualsevol prctica, els diversos interessos que poden
proposar-se: tot plegat, moltes vegades, s dubts i subjecte a gran discussi i enquesta.
HUME, Investigaci sobre els principis de la moral
1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]
2. En les sis qestions segents, trieu lnica resposta que considereu vlida (no cal
justificar-la). [0,5 punts per qesti encertada]
2.1. Quina s la facultat capa dobservar la utilitat duna qualitat o acci?
a) La facultat sensible.
b) La intelligncia emocional.
c) La ra.
d) La intuci.
2.2. Assenyaleu la frase que considereu que no coincideix amb cap idea del text.
a) La utilitat no serveix com a criteri per a la justcia.
b) Els homes discuteixen sovint sobre els beneficis duna acci.
c) La justcia pot perjudicar en casos individuals.
d) La benevolncia sempre resulta til a la societat.
2.3. Assenyaleu quina de les frases segents expressa una argumentaci continguda en el text.
a) Com que en un assumpte controvertit no sha de donar mai preferncia a un extrem, la
justcia s objecte de debat.
b) Com que noms la ra pot descobrir la utilitat duna acci, s la ra la que ha de decidir el
que s moralment digne dalabana.
c) Sempre que la justcia interv en un assumpte, alg en surt perjudicat.
d) Com ms grans sn la discussi i lenquesta, ms avantatges sobtenen per a la societat.
2.4. Com es denomina prpiament la doctrina moral de la qual el text de Hume s una mostra?
a) Utilitarisme.
b) Pragmatisme.
c) Intellectualisme.
d) Emotivisme.
2.5. Amb quin nom es coneix el perode o moviment a qu pertanyen el text i el seu autor?
a) Romanticisme.
b) Classicisme.
c) Illustraci.
d) Revoluci.
2.6. A quin corrent filosfic pertanyen el text i el seu autor?
a) A la fenomenologia.
b) A lempirisme.
c) Al racionalisme.
d) A lidealisme.

3. Compareu la idea de justcia que hi ha en aquest text amb qualsevol altra idea de
justcia. [3 punts]
4. Expliqueu per qu creieu que lautor del text t ra o per qu creieu que no en t. [2
punts]

OPCI B
Em pregunta vost quines coses sn idiosincrsia en els filsofs?... Per exemple, la seva
falta de sentit histric, el seu odi a la noci mateixa desdevenir, el seu egipticisme. Ells
creuen atorgar un honor a una cosa quan la deshistoritzen, sub specie aeterni (des de la
perspectiva de letern) quan en fan una mmia. Tot el que els filsofs han manejat des
de fa millennis han estat mmies conceptuals; de les seves mans no va sortir viu res
real. Maten, omplen de palla, aquests senyors idlatres dels conceptes, quan adoren es
tornen mortalment perillosos per a tot, quan adoren. La mort, el canvi, la vellesa, com
tamb la procreaci i el creixement sn per a ells objeccions fins i tot refutacions. El
que s no esdev; el que esdev no s... Ara b, tots ells creuen, fins i tot amb
desesperaci, en el que s. Per, com que no poden apoderar-sen, busquen raons de per
qu sels escapa. Hi ha dhaver una illusi, un engany en el fet que no percebem el
que s: on samaga lenganyador? Ho tenim, criden joiosos, s la sensibilitat!
Aquests sentits, que tamb en altres aspectes sn tan immorals, ens enganyen sobre el
mn vertader.
NIETZSCHE, El crepuscle dels dols
1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]
2. Qu vol dir, en aquest text, lexpressi idlatres dels conceptes? [3 punts]
3. Compareu entre si les dues nocions de realitat que hi ha en aquest text. [3 punts]
4. Expliqueu per qu creieu que lautor del text t ra o per qu creieu que no en t. [2
punts]

SRIE 4 PAU. Curs 2003-2004 FILOSOFIA

OPCI A
Magradaria preguntar a aquests filsofs que basen en tan gran manera els seus
raonaments en la distinci de substncia i accident, i simaginen que tenim idees clares
de cadascuna daquestes coses, si la idea de substncia deriva de les impressions de
sensaci o de les de reflexi. Si ens s donada pels nostres sentits, pregunto: per quin
daquests, i de quina manera? Si s percebuda pels ulls, haur de ser un color; si per
loda, un so; si pel paladar, un gust; i el mateix pel que fa als altres sentits. Per no crec
que ning afirmi que la substncia s un color, un so o un gust. La idea de substncia
haur de derivar-se, llavors, duna impressi de reflexi, si s que realment existeix.
Per les impressions de reflexi es redueixen a les nostres passions i emocions, i no
sembla possible que cap daquestes representi una substncia. Per tant, no tenim cap
idea de substncia que sigui diferent de la duna collecci de qualitats particulars, ni en
possem un altre significat quan parlem o raonem sobre aquest assumpte.
HUME, Tractat de la naturalesa humana
1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]
2. Qu vol dir, en el text, que no tenim cap idea de substncia que sigui diferent de la
duna collecci de qualitats particulars? [3 punts]
3. Compareu el concepte dimpressi de sensaci que hi ha en aquest text amb el
concepte dimpressi de reflexi daquest mateix text. [3 punts]

4. Expliqueu per qu creieu que lautor del text t ra o per qu creieu que no en t. [2
punts]

OPCI B
Locupaci creixent de les mquines i la divisi del treball treuen al treball del
proletariat tot carcter substantiu i li fan perdre amb aix tot atractiu per a lobrer.
Aquest es converteix en un simple apndix de la mquina, i noms se li exigeixen les
operacions ms senzilles, ms montones i de ms fcil aprenentatge. Per tant, el que
costa avui dia lobrer es redueix si fa no fa als mitjans de subsistncia indispensables
per viure i per perpetuar el seu llinatge. Per el preu del treball, com el de tota
mercaderia, s igual al seu cost de producci. Per tant, com ms carregosa resulta la
feina, ms baixos els salaris. Ms encara, com ms es desenvolupen el maquinisme i la
divisi del treball, ms augmenta la quantitat de treball, b mitjanant la prolongaci de
la jornada, b per laugment del treball exigit en un temps donat, lacceleraci del
moviment de les mquines, etc.
La indstria moderna ha transformat el petit taller del mestre patriarcal en la gran
fbrica del capitalista industrial. Masses dobrers, amuntegats a la fbrica, estan
organitzats de forma militar. Com soldats rasos de la indstria, estan collocats sota la
vigilncia duna jerarquia completa doficials i suboficials. No sn noms esclaus de la
burgesia, de lEstat burgs, sin diriament, a totes hores, de la fbrica. I aquest
despotisme s encara ms mesqu, odis i exasperant com ms gran s la franquesa amb
qu proclama que no t altre fi que el lucre. [...]
Una vegada que lobrer ha patit lexplotaci del fabricant i ha rebut el seu salari en
metllic, es converteix en vctima daltres elements de la burgesia: lamo, el botiguer, el
prestador, etc.
MARX I ENGELS, Manifest del partit comunista
1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]
2. En les sis qestions segents, trieu lnica resposta que considereu vlida (no cal
justificar-la). [0,5 punts per qesti encertada]
2.1. En qu consisteix lexplotaci de lobrer pel fabricant?
a) En el pagament dun salari que no sobrepassa el cost dels mitjans de subsistncia i de
reproducci.
b) En la submissi a una estructura jerrquica.
c) En lobligaci de treballar amb mquines.
d) En la submissi a un amo, a un botiguer, a un prestador.
2.2. Assenyaleu la frase que considereu que no coincideix amb cap idea del text.
a) El preu del treball s igual al seu cost de producci.
b) Els obrers sn esclaus de la fbrica.
c) Ls de mquines afavoreix el treballador.
d) Lobrer s explotat pel botiguer.
2.3. Assenyaleu quina de les frases segents expressa una argumentaci continguda en el text.
a) Al fabricant li interessa pagar ms lobrer perqu produeixi ms.
b) Els salaris disminueixen ms com menys carcter substantiu t la feina.
c) Com menys maquinisme, ms augmenta la quantitat de treball.
d) Lobrer rebutja les mquines perqu li prenen feina.
2.4. Indiqueu quina s lanalogia que es fa servir en el text.

a) Fbrica - mquina.
b) Fbrica - exrcit.
c) Fbrica - botiguer.
d) Fbrica - Estat burgs.
2.5. Quina s la seqncia cronolgica correcta?
a) Marx, Engels, Hegel.
b) Descartes, Marx, Hegel.
c) Kant, Hume, Marx.
d) Hegel, Marx, Nietzsche.
2.6. La introducci de les mquines a la fbrica del gran capitalista, segons el text, ajuda a:
a) augmentar el salari de lobrer.
b) augmentar la quantitat de treball per a lobrer.
c) facilitar la feina de lobrer.
d) permetre que lobrer faci feines menys mecniques.

3. Compareu o relacioneu el concepte dexplotaci que hi ha en aquest text amb el

concepte de dignitat. [3 punts]
4. Expliqueu per qu creieu que lautor del text t ra o per qu creieu que no en t. [2
punts]

SRIE 5 PAU. Curs 2003-2004 FILOSOFIA

OPCI A
Em sembla necessari que precisem qui sn els filsofs a qu ens referim quan ens
atrevim a sostenir que han de governar lEstat; i aix, a fi que, sent ben coneguts,
tinguem mitjans de defensar-nos mostrant que a ells els s propi per naturalesa tractar la
filosofia i governar lEstat, i als altres seguir el que governa. [...] Llevat que els filsofs
governin en els Estats o que tots aquells que sanomenen reis i dinastes practiquin
noblement i adequadament la filosofia llevat que coincideixin una i altra cosa: la
filosofia i el poder poltic, no hi ha, amic Glauc, treva per als mals dels Estats, ni
tampoc, segons crec, per als del govern hum.
PLAT, Repblica
1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]
2. En les sis qestions segents, trieu lnica resposta que considereu vlida (no cal
justificar-la). [0,5 punts per qesti encertada]
2.1. Qu defensa Plat en aquest text?
a) La monarquia.
b) La coincidncia entre filosofia i poder poltic.
c) Un govern fort de lEstat.
d) Que mani un de sol.
2.2. Assenyaleu la frase que considereu que no coincideix amb cap idea del text.
a) Els filsofs han de governar lEstat.
b) No hi ha Estat bo sense filsofs governant.
c) Els mals de lEstat noms sacaben amb la monarquia.
d) Als filsofs els s propi per naturalesa governar lEstat.
2.3. Assenyaleu quina de les frases segents expressa una argumentaci continguda en el text.
a) Quan hi ha coincidncia entre filosofia i poder poltic s perqu els reis shan fet filsofs.
b) Sense reis, els Estats no deixen de tenir mals.

c) Arribar a una bona definici de filsof s til per defensar que els filsofs han de governar
lEstat.
d) Com ms filsofs hi hagi en un Estat, ms just ser.
2.4. A quin perode histric pertany la filosofia de Plat?
a) A lantiguitat.
b) A lEdat Mitjana.
c) Al Renaixement.
d) A la modernitat.
2.5. Quina forma de govern es defensa en el text?
a) La plutocrcia.
b) La monarquia.
c) La democrcia.
d) Laristocrcia.
2.6. De quina mena s la relaci que hi ha entre el govern de lEstat i el govern de lhome sobre
si mateix pel que fa a la consecuci duna treva dels seus mals?
a) De total independncia.
b) De consonncia.
c) Dabsoluta contraposici.
d) De proporci inversa.

3. Compareu la idea de govern que hi ha en aquest text amb alguna altra idea de
govern. [3 punts]
4. Expliqueu per qu creieu que lautor del text t ra o per qu creieu que no en t. [2
punts]

OPCI B
El mode de producci de la vida material condiciona el procs de la vida social, poltica
i espiritual en general. No s la conscincia de lhome la que determina el seu sser,
sin, per contra, lsser social s el que determina la seva conscincia. En arribar a una
determinada fase de desenvolupament, les forces productives materials de la societat
topen amb les relacions de producci existents, o, cosa que no s res ms que
lexpressi jurdica daquests, amb les relacions de propietat dins de les quals shan
desenvolupat fins llavors. De formes de desenvolupament de les forces productives,
aquestes relacions es converteixen en traves seves. I sobre aix una poca de revoluci
social. En canviar la base econmica, es revoluciona, ms o menys rpidament, tota la
immensa superestructura erigida sobre ella. Quan sestudien aquestes revolucions, cal
distingir sempre entre els canvis materials ocorreguts en les condicions econmiques de
producci i que poden apreciar-se amb lexactitud prpia de les cincies naturals, i les
formes jurdiques, poltiques, religioses, artstiques o filosfiques, en una paraula, les
formes ideolgiques amb qu els homes adquireixen conscincia daquest conflicte i
lluiten per resoldrel.
MARX, Contribuci a la crtica de leconomia poltica
1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]
2. Qu vol dir, en aquest text, que no s la conscincia de lhome la que determina el
seu sser, sin, per contra, lsser social s el que determina la seva conscincia? [3
punts]

3. Compareu el concepte de forces productives que hi ha en aquest text amb el

concepte de relacions de producci daquest mateix text. [3 punts]
4. Expliqueu per qu creieu que lautor del text t ra o per qu creieu que no en t. [2
punts]

PAU. Catalunya, 2002-2003 Batxillerat: Histria de la Filosofia

SRIE 2 (Tribunal ordinari. Juny 2003)
Trieu una de les dues opcions, A o B.
OPCI A

Certament tot plaer s un b per la seva conformitat amb la naturalesa i, no obstant aix,
no tot plaer s elegible; aix com tamb tot dolor s un mal, per no tot dolor sempre ha
devitar-se. Conv jutjar totes aquestes coses amb el clcul i la consideraci del que s
til i del que s inconvenient, perqu en algunes circumstancies ens servim del b com
dun mal i, viceversa. del mal com dun b.
EPICUR, Carta a Meneceu

1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

2. Expliqueu els conceptes de b i de mal que es desprenen daquest text. [3 punts]
3. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament d'aquesta poca. [3 punts]
4. Quin sentit creieu que pot tenir avui dir que no tot dolor sempre ha d'evitar-se? [2 punts]
OPCI B

Lanimal es troba en identitat immediata amb la seva activitat vital. No es diferencia

della. s ella. Lhome converteix lactivitat vital mateixa en objecte de la seva voluntat
i conscincia. Disposa duna activitat vital conscient. No es tracta duna qualitat amb la
qual coincideix immediatament. Lactivitat vital conscient diferencia els homes
immediatament de lactivitat vital animal. Ja noms per aix viu a nivell despcie. O,
altrament dit, s noms un sser conscient, s a dir, la seva prpia vida s el seu objecte,
precisament perqu viu a nivell d'espcie. Tan sols per aix la seva activitat s activitat
lliure. El treball alienat inverteix la relaci, de manera que 1home, precisament perqu
s un sser conscient, converteix la seva activitat vital, la seva essncia, simplement en
un mitja per a la seva existncia.
MARX, Manuscrits economicopoltics
1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]
2. Expliqueu el concepte de treball alienat que es desprn d'aquest text. [3 punts]
3. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament d'aquesta poca. [3 punts]
4. Quina vigncia creieu que pot tenir avui la denncia de I'alienaci? [2 punts]

10

SRIE 5 (Tribunal d'incidncies. Juny 2003)

Trieu una de les dues opcions, A o B.
OPCI A

La prudncia s fins i tot ms apreciable que la filosofia; della neixen tota la resta de
virtuts, perqu ensenya que no s possible viure feli sense viure de manera assenyada,
honesta i justa, ni viure de manera assenyada, honesta i justa sense viure feli. Les
virtuts, en efecte, estan unides a la vida feli i el viure feli s inseparable delles.
EPICUR, Carta a Meneceu

1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

2. Expliqueu el concepte de felicitat que es desprn d'aquest text. [3 punts]
3. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament d'aquesta poca. [3 punts]
4. Quin sentit creieu que pot tenir avui la connexi entre prudncia i felicitat? [2 punts]
OPCI B

El mode de producci de la vida material condiciona el procs de la vida social, poltica

i intellectual en general. No s la conscincia dels homes la que determina la realitat; al
contrari, la realitat social s la que determina la seva conscincia. Durant el curs del seu
desenvolupament, les forces productores de la societat entren en contradicci amb les
relacions de producci existents, o, cosa que no s ms que la seva expressi jurdica,
amb les re1acions de propietat a linterior de les quals shavien mogut fins aleshores. De
formes de desenvolupament de les forces productives que eren, aquestes relacions es
converteixen en traves daquestes forces. Llavors sobre una nova era de revoluci
social. El canvi que sha produt en la base econmica trastorna ms o menys lentament
o rpidament tota la colossal superestructura.
MARX, Contribuci a la crtica de l' economia poltica

1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

2. Expliqueu el concepte de superestructura que es desprn d'aquest text. [3 punts]
3. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament d'aquesta poca. [3 punts]
4. Quina vigncia creieu que pot tenir avui la revoluci social? [2 punts]

SRIE 3 (Tribunal ordinari. Setembre 2003)

Trieu una de les dues opcions, A o B.
OPCI A

Les llargues cadenes de raons simples i fcils, per mitj de les quals generalment els
gemetres arriben a les demostracions ms difcils, mhavien proporcionat locasi
dimaginar que totes les coses que poden ser objecte del coneixement dels homes
sentrellacen digual forma i que, abstenint-se dadmetre com a veritable alguna que no
ho sigui i guardant sempre lordre necessari per deduir-ne unes dunes altres, no nhi pot

11

haver algunes de tan allunyades del nostre coneixement que no puguem, finalment,
conixer ni de tan ocultes que no puguem arribar a descobrir.
DESCARTES, Discurs del mtode

1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

2. Expliqueu I'expressi "cadenes de raons" inclosa en d'aquest text. [3 punts]
3. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament d'aquesta poca. [3 punts]
4. Quin sentit creieu que pot tenir avui la defensa d'un mtode geomtric per al coneixement
filosfic? [2 punts]
OPCI B

El grau ms gran o ms petit de perill que per a la comunitat, que per a la igualtat hi ha
en una opini, en un estat d'nim i un afecte, en una voluntat, en un do, aix s el que
ara constitueix la perspectiva moral: tamb aqu la por torna a ser el pare de la moral.
Quan els instints ms elevats i ms forts, irrompent apassionadament, arrosseguen
lindividu ms enll i per sobre del terme mitj i de la fondalada de la conscincia
gregria, aleshores el sentiment de la prpia dignitat de la comunitat sesfondr, i la
seva fe en si mateixa, la seva espina dorsal, per dir-ho aix, es fa trossos: en
conseqncia, les coses que ms sestigmatitzaran i es calumniaran seran exactament
aquests instints. Lespiritualitat elevada i independent, la voluntat destar sol, la gran ra
sn ja sentides com a perill; tot el que eleva lindividu per sobre del ramat i infon temor
al prosme s qualificat, a partir daquest moment, de malvat; els sentiments equitatius,
modestos, submisos, igualitaris, la mediocritat dels apetits adquireixen ara noms i
honors morals..
NIETZSCHE, Ms enll del b i del mal

1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

2. Expliqueu la idea de moral que es desprn d'aquest text. [3 punts]
3. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament d'aquesta poca. [3 punts]
4. Quina vigncia creieu que pot tenir avui dir que la por s el pare de la moral? [2 punts]

SRIE 3 PAU. LOGSE. Curs 2001-2002 HISTRIA DE LA FILOSOFIA

Trieu una de les dues opcions, A o B.
OPCI A

Ja he negat que jo tingui sentits ni cos. Amb tot, titubejo, ja que, qu sen segueix,
daix?, sc tan dependent del cos i dels sentits que sense ells no puc ser? Ja estic
persuadit del fet que res no hi ha en el mn; ni cel ni terra, ni esperit ni cossos, i no estic
igualment persuadit del fet que jo tampoc no existeixo? Doncs no: si jo estic persuadit
dalguna cosa, o merament si penso alguna cosa, s perqu jo sc.
DESCARTES, Meditacions de filosofia primera

1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

12

2. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament daquesta poca. [3 punts]
3. Expliqueu el concepte de jo que es desprn daquest text. [3 punts]
4. Quin sentit creieu que pot tenir avui la defensa dun jo independent del cos? [2 punts]
OPCI B

Levoluci individual sens presenta com el producte de la interferncia entre dues

tendncies: laspiraci a la felicitat, que solem qualificar degoista, i lanhel de
fondres amb els altres en una comunitat, que anomenem altruista. Les dues
designacions no passen de ser superficials. En levoluci individual laccent sol recaure
en la tendncia egoista o de felicitat, mentre que laltra, que podrem designar
cultural, es limita generalment a instituir restriccions. Molt diferent s el que passa en
el procs de la cultura. Lobjectiu destablir una unitat formada per individus humans s,
de bon tros, el ms important, mentre que el de la felicitat individual, tot i que encara
subsisteix, s desplaat a segon pla; gaireb semblaria que la creaci d'una gran
comunitat humana podria ser aconseguida amb ms xit si es fes abstracci de la
felicitat individual.
FREUD, El malestar en la cultura

1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

2. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament daquesta poca. [3 punts]
3. Expliqueu el concepte de cultura que es desprn daquest text. [3 punts]
4. Quin sentit creieu que pot tenir avui denunciar una cultura les exigncies de la qual no tenen
en compte la felicitat dels individus? [2 punts]

SRIE 2 PAU. LOGSE. Curs 2001-2002 HISTRIA DE LA FILOSOFIA

Trieu una de les dues opcions, A o B.
OPCI A

Quan diem que el plaer s fi no ens referim als plaers dels dissoluts o als que es donen
en el goig, com creuen alguns que desconeixen o no estan dacord o interpreten
malament la nostra doctrina, sin al fet de no sofrir dolor en el cos ni torbament en
lnima. Ja que ni banquets ni orgies constants ni el gaudi de nois ni de dones ni de
peixos ni de les altres coses que ofereix una taula luxosa engendren una vida feli, sin
que lengendra un clcul prudent que investigui les causes de tota elecci i rebuig, i
dissipi les falses opinions de les quals neix la torbaci ms gran que sapodera de
lnima.
EPICUR, Carta a Meneceu

1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

2. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament daquesta poca. [3 punts]
3. Expliqueu el concepte de clcul prudent que es desprn daquest text. [3 punts]

13

4. Quin sentit creieu que pot tenir avui la uni entre plaer i felicitat? [2 punts]
OPCI B

Totes les idees, especialment les abstractes, sn naturalment dbils i obscures. La ment
no t sin un domini escs sobre elles; tendeixen fcilment a confondres amb altres
idees semblants; i quan hem usat moltes vegades un mot qualsevol, encara que sense
donar-li un significat precs, tendim a imaginar que t una idea determinada annexa. En
canvi, totes les impressions, s a dir, tota sensaci b externa, b interna s forta i
viva: els lmits entre elles es determinen amb ms precisi, i tampoc s fcil caure en
error o equivocaci respecte a elles. Per tant, si tenim la sospita que un terme filosfic
s usat sense significat o sense cap idea (com passa amb massa freqncia), no hem de
fer res ms que preguntar-nos de quina impressi es deriva la suposada idea; i si s
impossible dassignar-nhi una, aix serviria per confirmar la nostra sospita.
HUME, Investigaci sobre el coneixement hum

1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

2. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament daquesta poca. [3 punts]
3. Expliqueu el concepte didea que es desprn daquest text. [3 punts]
4. Quina vigncia creieu que pot tenir avui el contingut daquest text? [2 punts]

SRIE 1 PAU. LOGSE. Curs 2001-2002 HISTRIA DE LA FILOSOFIA

Trieu una de les dues opcions, A o B.
OPCI A

Aquell que no pugui distingir la idea del b amb la ra, tot separant-la de la resta, i no
pugui travessar totes les dificultats com enmig duna batalla, ni aplicar-se a aquesta
recerca no segons laparena sin segons lessncia i tampoc fer la marxa per tots
aquests llocs amb un raonament que no decaigui, no dirs que aquest home posseeix el
coneixement del b en si ni de cap altra cosa bona; sin que, si adquireix una imatge
daquest, ser per lopini, no per la cincia; i que en la seva vida actual est somiant i
dormint, i que baixar a lHades abans de
poder despertar aqu, per acabar dormint perfectament all.
PLAT, Repblica

1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

2. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament daquesta poca. [3 punts]
3. Expliqueu el concepte de b que es desprn daquest text. [3 punts]
4. Quin sentit creieu que pot tenir avui la distinci entre opini i cincia? [2 punts]
OPCI B

14

Nosaltres partim dun fet econmic, actual. El treballador esdev ms pobre com ms
riquesa produeix, com ms augmenta la seva producci en potncia i volum. El
treballador esdev una mercaderia ms barata com ms mercaderies crea. La
desvaloraci del mn dels homes augmenta en proporci directa a la valoraci del mn
de les coses. El treball no solament produeix mercaderies, es produeix tamb a si mateix
i al treballador com a mercaderia, i precisament en la mesura que el treball produeix
mercaderies.
MARX, Manuscrits economicofilosfics

1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

2. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament daquesta poca. [3 punts]
3. Expliqueu el concepte de treball que es desprn daquest text. [3 punts]
4. Quina vigncia creieu que pot tenir avui el contingut daquest text? [2 punts]
SRIE 2 PAAU. LOGSE. Curs 2000-2001 HISTRIA DE LA FILOSOFIA
Trieu una de les dues opcions, A o B.
OPCI A

Per jo no he estat mai mestre de ning; si alg desitja sentir el que dic o veure el que
faig, a ning no mhe refusat, sigui jove, sigui vell, ni tampoc sc daquells que parlen
quan hom els paga i si no sels paga no, ans estic a la disposici tant del pobre com del
ric per a sser preguntat, i qui vol pot respondre i escoltar el que dic. I si alg dels oients
es torna bo o no, s cosa de la qual no fra just de fer-me responsable, no havent proms
mai a ning cap mena densenyament ni havent donat cap mena de lli. I si alg diu
que ha aprs de mi i mha escoltat en particular alguna cosa que no hagin alhora escoltat
els altres, tingueu ents que no diu la veritat.

PLAT, Apologia de Scrates (discurs de Scrates)

1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

2. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament daquesta poca. [3 punts]
3. Expliqueu el concepte de saviesa que es desprn daquest text. [3 punts]
4. Quina vigncia creieu que pot tenir avui aquest discurs? [2 punts]
OPCI B

Si la cultura imposa sacrificis importants no solament a la sexualitat, sin tamb a

lagressivitat humana, podem comprendre millor per qu a lhome li s difcil de trobar
la felicitat en la cultura. De fet, lhome primitiu ho tenia ms b, perqu desconeixia
qualsevol restricci de linstint. En canvi, les perspectives de poder fruir molt de temps
daquesta felicitat eren molt escasses. Lhome civilitzat ha canviat una part de les seves
possibilitats de felicitat per una altra part de seguretat. No hem doblidar, per, que en la
famlia primitiva noms el cap frua daquesta llibertat dels instints; els altres vivien en
una repressi esclavitzant. En aquest perode primitiu de la cultura, el contrast entre una
minoria que gaudia dels avantatges de la cultura i una majoria que nestava privada
arribava a un grau extrem.

15

FREUD, El malestar en la cultura

1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]
2. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament daquesta poca. [3 punts]
3. Expliqueu el concepte de felicitat que es desprn daquest text. [3 punts]
4. Quina vigncia creieu que pot tenir avui el pensament de Freud? [2 punts]
SRIE 5 PAAU. LOGSE. Curs 2000-2001 HISTRIA DE LA FILOSOFIA
Trieu una de les dues opcions, A o B.
OPCI A

Desprs, examinant atentament el que jo era, i veient que podia fingir que no tenia cos i
que no hi havia mn ni lloc on em trobs, per que no podia pas fingir per aix que jo
no exists, sin que, al contrari, del fet mateix que penss a dubtar de la veritat de les
altres coses, sen derivava amb tota evidncia i certesa que jo existia, mentre que,
noms que hagus cessat de pensar, encara que tota la resta del que havia imaginat fos
veritat, no tenia cap ra de creure que jo exists; a partir daqu vaig conixer que jo era
una substncia tal que tota la seva essncia o naturalesa no era sin pensar, i que per a
existir no necessita cap lloc ni depn de cap cosa material. De manera que aquest jo, s
a dir, lnima, per la qual sc all que sc, s enterament distinta del cos, i fins i tot s
ms fcil de conixer que aquest, i, encara que el cos no exists, lnima no deixaria pas
de ser tot all que s.
DESCARTES, Discurs del mtode

1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

2. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament daquesta poca. [3 punts]
3. Expliqueu el concepte dnima que es desprn daquest text. [3 punts]
4. Quina vigncia creieu que pot tenir avui la separaci entre cos i nima que proposa
Descartes? [2 punts]
OPCI B

Mitjanant el rpid perfeccionament dels instruments de producci i la infinita

facilitaci de les comunicacions, la burgesia arrossega al corrent de la civilitzaci totes
les nacions, fins i tot les ms brbares. Els preus baixos de les seves mercaderies
constitueixen lartilleria pesada que enderroca totes les muralles de la Xina i fa capitular
els brbars ms fanticament hostils als estrangers. Obliga totes les nacions, si no volen
sucumbir, a adoptar el mode de producci burgs, les constreny a introduir lanomenada
civilitzaci, s a dir, a fer-se burgeses. En una paraula: es forja un mn a la seva imatge i
semblana.
MARX / ENGELS, Manifest comunista
1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

16

2. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament daquesta poca. [3 punts]
3. Expliqueu el concepte de civilitzaci que es desprn daquest text. [3 punts]
4. Quina vigncia creieu que pot tenir avui el contingut daquest text? [2 punts]
SRIE 4 PAAU. LOGSE. Curs 2000-2001 HISTRIA DE LA FILOSOFIA
Trieu una de les dues opcions, A o B.
OPCI A

La rebelli dels esclaus en la moral comena quan el ressentiment mateix es torna

creador i engendra valors: el ressentiment daquells ssers als quals els est vedada la
veritable reacci, la reacci de lacci, i que es rescabalen nicament amb una venjana
imaginria. Mentre que
tota moral noble neix dun s triomfant dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja
dentrada, a un a fora, a un altre, a un no-jo; i aquest no s el que constitueix la
seva acci creadora. Aquesta inversi de la mirada que estableix valors aquest
necessari adrear-se cap a fora en lloc de tornar-se cap a si mateix forma part
precisament del ressentiment: per sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer
un mn oposat i extern, necessita, parlant fisiolgicament, estmuls exteriors per a poder
actuar en absolut la seva acci s, darrel, reacci.
NIETZSCHE, La genealogia de la moral

1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

2. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament daquesta poca. [3 punts]
3. Expliqueu els dos conceptes de moral que es desprenen daquest text. [3 punts]
4. Quina vigncia creieu que pot tenir avui el contingut daquest text? [2 punts]
OPCI B

El costum, doncs, s el gran guia de la vida humana. Noms aquest principi fa til la
nostra experincia i ens permet esperar, per a lesdevenidor, una successi de fets
semblants als que han aparegut en el passat. Sense la influncia del costum, no sabrem
res de les qestions de fet, tret del que s immediatament present en la memria i els
sentits. Tampoc no sabrem com ajustar els mitjans als fins, ni com fer s de les nostres
capacitats naturals per produir un efecte determinat. Seria la fi immediata de tota acci i
de la part principal de les nostres especulacions.
HUME, Investigaci sobre lenteniment hum

1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

2. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament daquesta poca. [3 punts]
3. Expliqueu el concepte de costum que es desprn daquest text. [3 punts]
4. Quina vigncia creieu que pot tenir avui el contingut daquest text? [2 punts]

17