Professional Documents
Culture Documents
Opci B
Llig aquest text i respon les preguntes segents.
El noruec
[...]. El noruec s un cas nic i clssic en sociolingstica per la seva excepcionalitat, per entre
nosaltres s o era poc conegut: nhavien parlat Llus V. Aracil, Llus B. Polanco i Bernat Joan; i
ara el llibre de Conill cont una excellent informaci.
Des del segle XVI fins a 1814 Noruega va estar unida a Dinamarca, i des daleshores fins a la
independncia (1905) ho va estar a Sucia. La llengua formal de les classes altes havia sigut des
del segle XVI el dans, amb trets fontics noruecs. Al segle XIX, a lpoca de les reivindicacions
nacionals, el gran poeta Herik Wergeland devia representar si fa no fa el que fou per a nosaltres
Verdaguer. I aleshores va comenar la situaci singular que diem: les classes altes continuaven
adherides al dans, cada cop ms norueguitzat, que rebia el nom de bokml (llengua del llibre),
per alhora la reivindicaci del nynorsk (neonoruec) adquiria una fora imparable. Knud
Knudsen va ser el primer codificador del bokml i Ivar Aasen ho fou del nynorsk (desprs de
recrrer el pas de punta a punta durant tres anys). No fou pas una situaci pacfica sin que es
polititz immediatament i amena de dividir el pas violentament. Si el nynorsk feia recuperar
lesperit propi i unitari que, en definitiva, va conduir a la independncia, tamb hi havia el perill
denfrontament i divisi dels partidaris respectius de luna o laltra opci.
Durant el segle XX diverses comissions, comits i consells van intentar intilment
aconseguir un estndard nic per evitar la ruptura. Els dos estndards sn significativament molt
similars (i per tant mtuament comprensibles) per contenen poderosos factors psicolgics,
culturals i ideolgics que els separen. Per exemple, el parenostre comena aix en bokml i en
nynorsk: Fader vr, du som er i himmelen! La ditt navn holdes hellig. La ditt rike komme/ ... i
himmelen! Lat namnet ditt helgast. Lat riket ditt koma.
Finalment lany 2005 el Parlament va posar fi a la situaci. El resultat ens pot semblar
salomnic, per era fruit duna realitat histrica i social complexa i dun llarg perode de
temptejos, i a ells els funciona: saccepta que el pas funcioni amb dos estndards oficials de
llengua escrita exactament iguals legalment; les escoles i els municipis recorren a lun o a laltre o
a tots dos al seu gust. Per les modalitats orals no estan sotmeses a tals estndards; s ms:
aquestes modalitats sn nombroses i es respecten a lescola. Avui als municipis el nynorsk t un
s del 12% i el bokml del 42%; i a les escoles el primer representa el 17%.
Joan Sol, diari AVUI, 31-01-2008