Segon de Batxillerat

Valenci, primera avaluaci

Josep Izquierdo, IES La Marxadella
Tria una daquestes dues opcions, i recorda que cada falta restar 0,05 punts.
Opci A
Llig aquest text i respon les preguntes segents.
En Quimet va dir que el nen necessitava aire i carretera: prou terrat i prou
galeria i prou jardinet de la iaia. Va fer una mena de bressol de fusta i el va enganxar a
la moto. Agafava el nen com si fos un paquet, que noms tenia mesos, el lligava al
bressol i senduia un biber. Quan els veia marxar sempre pensava que no els tornaria a
veure. La senyora Enriqueta em deia que en Quimet era poc expressiu per que estava
com boig amb la criatura. Que el que feia no shavia vist mai. I jo, aix que marxaven,
anava a obrir el balc del carrer per sentir de seguida els mecs mecs de la moto quan
tornaven. En Quimet treia el nen del bressol, gaireb sempre adormit, pujava els graons
de lescala de quatre en quatre i mel donava, t, va ple de salut i de vent. Dormir vuit
dies seguits sense parar.
I al cap dun any i mig, just al cap dun any i mig dhaver tingut el nen, la
sorpresa! Altra vegada. Vaig tenir un embars molt dolent, malalta sempre com un gos.
En Quimet de vegades em passava un dit per sota dels ulls i deia, violetes... violetes...
ser una nena. I a mi em feia mal aquell patir de veurels sortir amb la moto i la senyora
Enriqueta em deia que mhavia de dominar perqu, si patia massa, la criatura que
sestava fent es posaria del revs i me lhaurien de treure amb ferros. I en Quimet vinga
dir que a veure si trencaria la columna, que si de cas la tornava a trencar la que tornaria
a posar lhauria de posar amb una nima de ferro a dintre. I deia que ning no podia
saber les ballades que li costava i les que li costaria aquell ball a la plaa del Diamant.
Violetes... entre violeta i violeta, el nassarr de la Colometa. Violetes... violetes...
Va sortir nena i li van posar Rita. Per poc que mhi quedo, perqu la sang em
fugia de dintre com un riu i no me la podien aturar. LAntoni es va engelosir de la nena i
lhavia de vigilar molt. Un dia el vaig trobar enfilat en un tamboret, al costat del bressol:
ficava una baldufa al coll de la nena i quan vaig arribar la nena ja estava mig morta,
amb el seu caparr de coco com una xineta... Vaig pegar a lAntoni per primera vegada
i al cap de tres hores encara plorava i la nena tamb, tots dos plens de mocs i de misria.
I lAntoni, mentre li pegava, petit com era, petit com un tap, em clavava cops de peu a
la cama amb tota la seva rbia i va caure de cul. Mai no mhavia mirat ning amb tanta
rbia com el nen mentre li pegava.

Merc Rodoreda, La plaa del diamant, captol 15.

1. Comprensi del text

a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt]
c) Identifica la tipologia textual i especifica els trets caracterstics daquesta tipologia
presents al text. [05 punts]
d) Digues quina s la varietat geogrfica a qu pertany el text, i posa tres exemples que
ho demostren. [05 punts]
2. Anlisi lingstica del text
a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt; resposta errnia: 0,25]
1. jardinet de la iaia (lnia 2): sorda o sonora?
2. Agafava el nen (l. 3): sona o selideix?
3. bressol (l. 4): oberta o tancada?
4. boig (l. 6): oberta o tancada?
b) Indica quina s la funci sintctica que realitzen els sintagmes subratllats: [1 punt]
I. En Quimet va dir que el nen necessitava aire i carretera (lnia 1)
2. anava a obrir el balc del carrer per sentir de seguida els mecs mecs de la moto quan
tornaven. (l. 7-8)
3. En Quimet treia el nen del bressol, gaireb sempre adormit. (l. 8)
4. LAntoni es va engelosir de la nena i lhavia de vigilar molt. (l. 22-23)
c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indican un sinnim. [1
punt]
1. bressol (lnia 4)
2. graons (l. 8)
3. enfilat (l. 23)
4. baldufa (l. 24)
3. Expressi i reflexi crtica
a) La producci literria de Merc Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges.
Ests d'acord amb aquesta asseveraci? Explica per qu. (Extensi: unes 150 paraules)
[2 punts]
b) Escriu un text de caracterstiques tipolgiques similars al fragment de Merc Rodoreda
que has llegit ms amunt. Pots prendre com a referncia situacions personals, novelles
o contes que hages llegit, pellcules que hages vist, etc. (Extensi: unes 150 paraules)
[2 punts]

Opci B
Llig aquest text i respon les preguntes segents.

El noruec
[...]. El noruec s un cas nic i clssic en sociolingstica per la seva excepcionalitat, per entre
nosaltres s o era poc conegut: nhavien parlat Llus V. Aracil, Llus B. Polanco i Bernat Joan; i
ara el llibre de Conill cont una excellent informaci.
Des del segle XVI fins a 1814 Noruega va estar unida a Dinamarca, i des daleshores fins a la
independncia (1905) ho va estar a Sucia. La llengua formal de les classes altes havia sigut des
del segle XVI el dans, amb trets fontics noruecs. Al segle XIX, a lpoca de les reivindicacions
nacionals, el gran poeta Herik Wergeland devia representar si fa no fa el que fou per a nosaltres
Verdaguer. I aleshores va comenar la situaci singular que diem: les classes altes continuaven
adherides al dans, cada cop ms norueguitzat, que rebia el nom de bokml (llengua del llibre),
per alhora la reivindicaci del nynorsk (neonoruec) adquiria una fora imparable. Knud
Knudsen va ser el primer codificador del bokml i Ivar Aasen ho fou del nynorsk (desprs de
recrrer el pas de punta a punta durant tres anys). No fou pas una situaci pacfica sin que es
polititz immediatament i amena de dividir el pas violentament. Si el nynorsk feia recuperar
lesperit propi i unitari que, en definitiva, va conduir a la independncia, tamb hi havia el perill
denfrontament i divisi dels partidaris respectius de luna o laltra opci.
Durant el segle XX diverses comissions, comits i consells van intentar intilment
aconseguir un estndard nic per evitar la ruptura. Els dos estndards sn significativament molt
similars (i per tant mtuament comprensibles) per contenen poderosos factors psicolgics,
culturals i ideolgics que els separen. Per exemple, el parenostre comena aix en bokml i en
nynorsk: Fader vr, du som er i himmelen! La ditt navn holdes hellig. La ditt rike komme/ ... i
himmelen! Lat namnet ditt helgast. Lat riket ditt koma.
Finalment lany 2005 el Parlament va posar fi a la situaci. El resultat ens pot semblar
salomnic, per era fruit duna realitat histrica i social complexa i dun llarg perode de
temptejos, i a ells els funciona: saccepta que el pas funcioni amb dos estndards oficials de
llengua escrita exactament iguals legalment; les escoles i els municipis recorren a lun o a laltre o
a tots dos al seu gust. Per les modalitats orals no estan sotmeses a tals estndards; s ms:
aquestes modalitats sn nombroses i es respecten a lescola. Avui als municipis el nynorsk t un
s del 12% i el bokml del 42%; i a les escoles el primer representa el 17%.
Joan Sol, diari AVUI, 31-01-2008

1. Comprensi del text

a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1
punt]
c) Digues quina s la varietat geogrfica a qu pertany el text, i posa tres
exemples que ho demostren. [05 punts]
d) Digues si hi ha modalitzaci al text, i assenyala tres caracterstiques que ho
confirmen. [05 punts]
2. Anlisi lingstica del text
a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt]
1.
2.
3.
4.

aleshores (lnia 8): sorda o sonora?

esperit (l. 14): oberta o tancada?
la situaci (l. 8, l. 22): sorda o sonora?
saccepta (l. 24): oberta o tancada?

b) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al

text o indican un sinnim. [1 punt]
1. trets (lnia 6)
2. si fa no fa (l. 7)
3. adherides (l. 9)
4. mtuament (l. 18)
c) Digues quina funci sintctica realitzen les oracions subordinades que
apareixen subratllades en les construccions segents. [1 punt]
1. I aleshores va comenar la situaci singular que diem (lnia 8)
2. Durant el segle XX diverses comissions, comits i consells van intentar
intilment aconseguir un estndard nic (l. 16)
3. diverses comissions, comits i consells van intentar intilment aconseguir
un estndard nic per evitar la ruptura (l. 16)
4. saccepta que el pas funcioni amb dos estndards oficials de llengua escrita (l.
24)
3. Expressi i reflexi crtica
a) Explica les aportacions de Vicent Andrs Estells al gnere potic. (Extensi:
unes 150 paraules) [2 punts]
b) Quina s la situaci del noruec que descriu el text? Qu nopines? Coneixes
altres situacions semblants? Explica-ho. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]