Exercicis de variació lingüística i dialectologia

1. Digues a quin bloc i dialecte pertanyen els fragments següents:

- Un homa numés tania dos fills. Al mé(s) joba ba di'l seu para: "Ia (é)s hora ca
sigui'l meu propi amu ca tingui cèntims; ma n'he [me n'haig] d'anà a beura
món. Partiu la bostra harència i duneu-ma al ca'm toqui". "Ai, fill meu", ba dí'l
para, "com bulguis; ets un dulén i Déu at castigarà". I dasprés ba ubrí un
cala(i)x, ba partí la seba harència i ba fer-na [ba fe-ne, en ba fé] dugues parts.
Al cap d'un(s) quant(s) [cont(s)] dias, al dulén sa'n ba 'ná dal pobbla mol tibat i
sensa dí adéu ana (a) ningú. Ba trabassá molta terra erma, mol(s) boscus i
mol(s) rius, i ba (a)rribá a una gran ciutat on [ont, onta, abon] ba gastà tots als
[tot al] cèntims.

- Un homo domés tenia dos fiis. Es mé(s) tjove va dí (a) son pare: "Ja's hora
que sigui's meu propi amo i que tengui dobbés; és necessari que m'n pugui
(a)ná i veure món. Partiu es vostros béns i donau-me lo que me toqui." "Ai, fii
meu", va dí son pare, "com vulguis; ets un dolent i seràs castigat". I llavò va
ubrí un cala(i)x, va partí e(s) tseu(s) béns i en va fé dues pars. Un(s) díes
después [as cap d'un(s) díes], es dolent se'n va (a)ná des pobble tot gojós i
sense dí diós a nigú. Va travessá molts d'ermassos, molts de bots i molts de
rius i va (a)rribá a una gran ciutat on va gastá tots es dobbés.

- Un home només tenie dos filltx. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia's hora que
sigue'l meu propi amo i que tingue dinés: és precís que me'n vatge a vore
món. Partisque la herència i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", li va dir
sun pare, "com vullgues, eres roïn i hu penaràs". I en acabán ba ubrir un caisó
[calais], va dividir to lo que tenie i li'n va donar dos partx. Uns dies después, el
fill roïn se'n va 'nar del poble mol contén i sense dir adiós a ningú. Va travessar
moltes terres ermes, mols boscs i mol(s) rius, i va 'ribar a una gran ciudat on
es va gastar totj els dinés.

2. Elegeix:

2.1. La variació lingüística pot ser:

● funcional i geogràfica

● funcional, geogràfica, social i temporal

 ● temporal, geogràfica i social

2.2. Segons quina sigui la situació de comunicació tindrem diferents:

● dialectes

● registres

● temes

3. Indica si les afirmacions són vertaderes o falses.

3.1. Les varietats temporals poden ser generacionals o històriques.

3.2. La varietat generacional fa referència a la diferència entre els diferents gèneres literaris.

3.3. La varietat temporal històrica fa referència a la diferència entre un text sobre història i
un text poètic.

3.4. L'argot és la parla d'un grup determinat, per tant forma part de les varietats socials.

3.5. El factors que determinen els registres són el grau de formalitat, el canal i el tema de
què parlem.

3.6. Els registres més formals són l'estàndard i el literari. FALSA, són el cientificotècnic i el
literari.

3.7. El registre vulgar és una modalitat del col·loquial però amb menor formalitat, amb
expressions vulgars, incorreccions, paraulotes...

4. A quina varietat geogràfica pertany la frase següent:

4.1. “Este matí he eixit de casa, he comprat dos gallines i ara camine per ací”.
4.2. “Dia dos del mes de malç de l'an 1980 m'han pusat a sota'ls uls lu primé númuru del
periòdic vangut al món pel sacrifici i ra bona gràcia de una manara de fils de bona voruntat”.

4.3. “Em donen el barret: me l'emprovi. Al meu cap hi pot pas entrar: hi ha pas espai.
Espantat, em posi a cridar.”

4.4. “Es dematí m'aixec me bec un tassó de llet, i cap a escola amb un peu davant s'altre”

4.5. “Mane a les xiquetes que te porten una manta i li la tires a eixe ase”.

5. Contesta:

5.1. Per quina raó els textos dels mitjans de comunicació són en varietat estàndard?

5.2. Quins són els dialectes que formen part del bloc oriental?

5.3. Quins dos dialectes fan la primera persona del presenta d'indicatiu sense desinència “jo
cant”?

6. Digues a quin registre pertanyen els textos següents:

6.1. “Aquestes dues zones són degudes a un tipus de captura de les radiacions còsmiques
per part del camp magnètic terrestre anomenat 'ampolla magnètica', el qual no deixa
escapar cap partícula ionitzada”.

6.2. “Ei, que la tia és capaça de fotre una trucada al jefe del departament i s'ha acabat el
bròquil”.
6.3. “El president del govern va rebre el seu homòleg australià el passat mes de juny al
palau de justícia de la Moncloa.”

6.4. “Vós qui amb el mirar matau

matau-me, sols que em mireu.

Que més m'estim que em mateu,

que viure si no em mirau.”

7. Digues a quin registre pertanyen els textos següents (Exercici del vídeo
explicatiu):

7.1. El meu pare és més garrepa que no sé què i està una mica tocat del bolet, perquè diu
que el cotxe, si tira, ha de durar dotze anys com a mínim!

7.2. Per què mon esguard s'afanya

dins aquest silenci estrany? El clap d'ombra a la muntanya sembla un terrible averany.

7.3. El president del govern va rebre el seu homòleg australià el passat mes de juny al
palau de justícia de la Moncloa.

7.4. Aquestes dues zones són degudes a un tipus de captura de les radiacions còsmiques
per part del camp magnètic terrestre anomenat 'ampolla magnètica', el qual no deixa
escapar cap partícula ionitzada

7.5. Hola tios, vau veure aquell àrbit que va pitar aquell penal de merda!

8. Escriu una carta inventada amb un registre molt formal i una altra amb un registre
col·loquial amb alguns vulgarismes (alerta amb aquesta, eh? ;)):