Fisiologia General

2016/2017

Codi: 103632
Crdits: 3

Titulaci

Tipus

Curs

Semestre

2502442 Medicina

OB

Professor de contacte

Utilitzaci d'idiomes a l'assignatura

Nom: Xavier Navarro Acebes

Llengua vehicular majoritria: catal (cat)

Correu electrnic: Xavier.Navarro@uab.cat

Grup ntegre en angls: No

Grup ntegre en catal: No
Grup ntegre en espanyol: No

Equip docent
Joaquim Hernndez Martn
Roser Velasco Fargas
Jordi Bruna Escuer
Ruben Lopez Vales

Prerequisits
Tot i que no hi ha prerequisits de matrcula, s convenient que l'estudiant hagi assolit coneixements i
competncies bsiques de les assignatures corresponents a Biologia cellular, Bioqumica i Biologia Molecular,
i Biofsica.

Objectius
L'assignatura Fisiologia General es programa durant el segon semestre del primer curs del Grau de
Medicina i desenvolupa el coneixement dels principis bsics de la funci de les cllules i teixits de
l'organisme hum. L'adquisici de les competncies de l'assignatura permetr a l'estudiant afrontar amb una
base adequada l'estudi de la fisiologia dels diversos sistemes de l'organisme hum durant el segon curs.
Els objectius formatius generals de l'assignatura sn:
Conixer els mecanismes bsics del funcionament dels teixits corporals.
Integrar els coneixements de la Fisiologia amb els adquirits en altres matries bsiques, que tracten
de l'estructura i dels aspectes cellulars i moleculars de l'organisme.
Capacitar l'alumne per aplicar els coneixements fisiolgics en la deducci de les conseqncies de
les malalties.
Adquirir les habilitats prctiques per a la realitzaci de les tcniques d'estudis funcionals ms
freqents en l'mbit biomdic.
Adquirir les actituds destinades a la promoci de la salut i la prevenci de la malaltia, orientades en la
medicina de la salut, i adequades per a la prctica mdica basada en l'evidncia cientfica.

Competncies
Demostrar que comprn les cincies bsiques i els principis en els que es fonamenten.

Demostrar que comprn les cincies bsiques i els principis en els que es fonamenten.
Demostrar que comprn l'estructura i funci dels aparells i sistemes de l'organisme hum normal en les
diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
Demostrar que coneix els fonaments i els processos fsics, bioqumics i biolgics que permeten
comprendre el funcionament de l'organisme i les seves alteracions.
Demostrar un nivell bsic d'habilitats de recerca.
Organitzar i planificar adequadament la crrega de treball i el temps en les activitats professionals.
Realitzar els procediments prctics fonamentals d'exploraci i tractament.
Valorar crticament i utilitzar les fonts d'informaci clnica i biomdica per obtenir, organitzar, interpretar
i comunicar la informaci cientfica i sanitria.

Resultats d'aprenentatge
1. Aplicar els coneixements adquirits en histologia i fisiologia per produir textos estructurats de revisi.
2. Consultar les diferents fonts d'informaci, incloent-hi llibres de text, recursos d'Internet i altres bases
bibliogrfiques especfiques.
3. Demostrar un nivell bsic d'habilitats de recerca.
4. Descriure la funci dels diferents compartiments corporals.
5. Descriure les generalitats de l'organitzaci i la funci dels teixits del cos hum.
6. Descriure les principals tcniques experimentals en fisiologia i la seva utilitat en investigaci bsica i
clnica.
7. Distingir les diferncies bsiques entre els tipus de teixits per les seves caracterstiques histolgiques i
funcionals.
8. Enumerar les principals tcniques utilitzades en laboratoris d'histologia i fisiologia.
9. Identificar els fonaments cientfics de la histologia i la fisiologia humanes.
10. Identificar els mecanismes bsics de la fisiologia cellular i tissular.
11. Identificar les variacions funcionals de l'organisme hum en les diferents etapes de la vida i els seus
principals mecanismes causals.
12. Organitzar i planificar adequadament la crrega de treball i el temps en les activitats professionals.
13. Relacionar les caracterstiques cellulars dels teixits amb la seva funci i les seves possibles
alteracions.
14. Utilitzar correctament la nomenclatura histolgica i fisiolgica internacional.

Continguts
INTRODUCCI A LA FISIOLOGIA
TRANSPORT INIC A TRAVS DE LA MEMBRANA CELLULAR
FISIOLOGIA DE LES CLLULES EPITELIALS
FENMENS ELCTRICS CELLULARS
TRANSMISSI SINPTICA
FISIOLOGIA DEL MSCUL ESQUELTIC
FISIOLOGIA DEL MSCUL LLIS
FISIOLOGIA DE LA SANG I RGANS HEMATOPOTICS
PLASMA SANGUINI
ERITRCITS
LEUCCITS
LIMFCITS I IMMUNITAT
GRUPS SANGUINIS

GRUPS SANGUINIS
HEMOSTSIA
[els continguts ms detallats es proporcionen al programa de l'assignatura]

Metodologia
Classes teriques:
Exposici sistematitzada del temari de l'assignatura, donant rellevncia als conceptes ms importants.
L'alumne adquireix els coneixements cientfics bsics de l'assignatura a les classes de teoria, que
complementar amb l'estudi personal dels temes del programa de l'assignatura.
Prctiques de laboratori:
Sessions de prctiques per l'observaci i la realitzaci de procediments, l'aprenentatge prctic de tcniques
fisiolgiques i la seva aplicaci mdica. S'hi promou el treball en grup i l'autoaprenentage actiu.
Treball sobre casos:
Treball sobre casos o problemes de rellevncia per a l'aprenentatge de l'assignatura. Els coneixements
adquirits en les classes de teoria, a les prctiques i en l'estudi personal s'apliquen a la resoluci de casos
prctics que es plantegen utilitzant l'aplicatiu moodle de l'assignatura.
Docncia tutoritzada:
Disponibilitat de tutories de suport per l'estudi i desenvolupament autnom de conceptes fisiolgics i
d'aplicaci a la resoluci de casos durant tot el quadrimestre.

Activitats formatives
Ttol

Hores

ECTS

Resultats d'aprenentatge

PRCTIQUES DE LABORATORI (PLAB)

8,5

0,34

1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 11, 12, 13,

14

TEORIA (TE)

18

0,72

1, 2, 4, 5, 7, 9, 10, 11, 12, 13,

14

0,2

1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11,
12, 13, 14

ELABORACI DE TREBALLS / LECTURA D'ARTICLES /

INFORMES D'INTERS

7,5

0,3

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11,
12, 13, 14

ESTUDI PERSONAL

30

1,2

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11,
12, 13, 14

Tipus: Dirigides

Tipus: Supervisades
TUTORIES

Tipus: Autnomes

Avaluaci
L'avaluaci de l'assignatura es basar en el temari teric i prctic que consta en el Programa de l'assignatura.

L'avaluaci de l'assignatura es basar en el temari teric i prctic que consta en el Programa de l'assignatura.
Es pot superar l'assignatura per:
- Avaluaci continuada:
S'efectuaran avaluacions durant el curs, que constaran de quatre components:
1. Examen de proves objectives per avaluar els coneixements terics de la matria. La nota d'aquest examen
ser el 75% de la nota final.
2. Examen de proves objectives dels conceptes apresos i tractats a les prctiques de laboratori. La nota
d'aquest examen ser el 10% de la nota final.
3. Qestionaris d'avaluaci de tipus prctic, sobre els resultats assolits durant les prctiques de laboratori, que
suposaran un 5% de la nota final.
4. Qestionaris d'avaluaci sobre casos prctics i resoluci de problemes, efectuats en l'aplicatiu moodle, que
valdr un 10% de la nota final.
Per aprovar l'assignatura caldr treure un mnim de 5,0 en l'examen (parts 1 i 2 conjuntament) i en el conjunt
dels qestionaris d'avaluaci continuada de casos i de prctiques (parts 3 i 4 conjuntament).
- Examen final:
S'efectuar un examen final, al qual l'alumne haur de presentar-se si no ha superat o no s'ha presentat als
exmens d'avaluaci continuada del mateix curs acadmic.
L'examen final ser de proves objectives o de preguntes restringides, comprenent:
1. els coneixements terics de la matria (que suposaran el 75% de la nota final)
2. els coneixements prctics de la matria (15% de la nota final)
3. els coneixements sobre resoluci de casos (10% de la nota final)
Per aprovar l'assignatura caldr treure un mnim de 5,0 en l'examen final (parts 1, 2 i 3 conjuntament), i la nota
final de l'assignatura ser l'obtinguda a l'examen final. Els alumnes tindran opci a presentar-se a aquest
examen per millorar la nota obtinguda en l'avaluaci continuada; en aquest cas, la nota final ser la ms alta
obtinguda a l'avaluaci continuada o a l'examen final.
Es considerar com a "no avaluable" a l'alumne que no es presenti a les proves d'avaluaci parcials i final
expressament programades.
Procediment de revisi:
Els alumnes podran presentar reclamacions a l'enunciat de les preguntes durant els dos dies segents a la
realitzaci dels examens presencials.
La revisi de les qualificacions s'efectuar en l'horari que s'anunciar juntament amb la publicaci de les
qualificacions dels examens parcial i final.

Activitats d'avaluaci
Ttol

Pes

Hores

ECTS

Resultats d'aprenentatge

Avaluaci de tipus prctic

15%

0,04

1, 2, 3, 6, 8, 11, 13, 14

Avaluaci mitjanant casos prctics i resoluci de

problemes

10%

0,04

1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13,

14

Avaluacions escrites mitjanant proves objectives

75%

0,16

2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13,

14

Bibliografia
Llibres de text
- Berne RM, Levy MN, Koeppen BM, Stanton B. Fisiologa: Berne y Levy. 6a ed. Barcelona: Elsevier; 2009.
- Hall JE, Guyton AC. Tratado de fisiologa mdica: Guyton. 13a ed. Barcelona: Elsevier; 2016.
- Tresguerres JAF. Fisiologa humana. 4a ed. Mxico: McGraw-Hill Interamericana; 2010.
- Purves D, et al. Neurociencia. 5a ed. Buenos Aires: Mdica Panamericana; 2016.