prova

grau mitj
12.00 h
primera fase
Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci

Instruccions
El quadern dexamen i la plantilla de respostes, amb les seues dades identificadores, aix com el
DNI o un altre document didentificaci, han destar visibles durant tota la prova.
En este quadern dexamen es presenten:
Els enunciats de totes les qestions relatives a les rees de comprensi i destructures
lingstiques, i els textos corresponents a lrea de comprensi lectora.
Lenunciat de la pregunta dexpressi escrita i lespai per a esborrany desta rea. Lescrit
definitiu ser el de la plantilla de correcci.

TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA

RECORDE: totes les respostes shan de traslladar a la plantilla.
En la plantilla de respostes escriga amb bolgraf blau o negre, i no use lquid correctiu o dun altre tipus.
s molt important que no cometa errors quan trasllade les respostes a la plantilla.
Assegures que el nmero de pregunta correspon a la del quadern dexamen.
Indique la resposta correcta omplint completament la casella corresponent.
Les preguntes poden deixar-se en blanc o amb una nica opci marcada.

A B C

A

B C

Si hi ha ms duna opci marcada, la resposta es considerar errnia.

Si sequivoca i vol anullar una resposta ja marcada, marque amb una lnia transversal que sobresca
del requadro i marque a continuaci lopci que desitja com a correcta.

C

IMPORTANT
El sistema no reconeix com a vlida una resposta correcta si el requadro no est completament ple
amb bolgraf negre o blau.
No hi ha la possibilitat de recuperar una resposta anullada ni anullar dos respostes.

rea de comprensi
Llija el text segent i marque la resposta ms adequada per a cada enunciat.

La festa de sant Antoni

En plena modernitat, les festes shan convertit en un temps especial en qu les persones
poden eixir de la quotidianitat per a celebrar la identitat com a poble i recuperar el sentit davant
dun mn que canvia a un ritme vertigins.
La festa de Sant Antoni, tan estesa de cap a cap del territori valenci, s un exemple ben
representatiu de la connexi entre festa, identitat i patrimoni cultural. Naix a Occident com a
resultat de la cristianitzaci dantigues cerimnies darrel precristiana dedicades a divinitats
paganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals. Com a sant protector dels
animals, sant Antoni Abat ha sigut venerat histricament pels camperols i per tothom que
tractava amb el bestiar o el necessitava per a la seua faena. En terres valencianes la festa
est molt estesa, amb ms concentraci de festejos a les comarques castellonenques i les
centrals.
Sant Antoni Abat se celebra com a mnim en 320 pobles valencians, cosa que no s gens
estranya si considerem que histricament la societat valenciana ha sigut eminentment agrcola
i rural. Esta festa de Sant Antoni del Porquet o de les Barbes Blanques, com s coneguda
popularment, ha sigut la festa per excellncia del perode hivernal i tamb el preludi del
carnaval. Tot i que el sant va viure en el segle IV a Alexandria, hi ha tota una tradici de la vida
de sant Antoni que es transmet durant lpoca medieval i barroca acompanyada duna
arrelada devoci popular, i que es reflectix en diverses confraries que existixen, probablement,
des de la fundaci mateixa del Regne de Valncia.
Al llarg del nostre territori es poden trobar una varietat de formes de celebraci que enriquixen
el catleg de festes. Aix, destaquen des de les santantonades de les comarques
castellonenques, amb celebracions com ara les del Forcall, Vilanova dAlcolea, Vilafranca o
Sorita, fins a la ruta dels porrats de la Safor, passant per grans fogueres com la de Canals.
Amb tot, la festa ha patit transformacions arran de la modernitzaci i la industrialitzaci. De fet,
al comenament del procs modernitzador i urbanitzador la festa va experimentar un gran
retrocs, i en molts llocs va desaparixer, per des del comenament dels anys huitanta,
grcies a la iniciativa de nombrosos grups i associacions locals, ha recobrat una important
vigncia, per amb transformacions rellevants: aix, si tradicionalment sant Antoni era el patr
dels animals de crrega i de faena al camp, ara el seu patronatge sha traslladat tamb a les
mascotes urbanes (gossos, gats, tortugues, pardalets de tota classe, hmsters...) que les
famlies porten a beneir el dia gran del sant. Tamb han anat desapareixent les corregudes de
joies o la solta dun porquet pel poble que era alimentat pel venat fins que es rifava el dia del
sant. Un altre element destacable ha sigut el trasllat de les dates de celebraci, generalment
als caps de setmana prxims al dia de la celebraci litrgica. Per, com hem dit, coincidint
amb lonada de revitalitzar tradicions festives i de considerar-les com a patrimoni cultural
dacord amb interessos identitaris i turstics, la festa de Sant Antoni ha experimentat un gran
revifament en les darreres dos dcades i hui dia gaudix de gran vitalitat.
En lactualitat hi ha dos elements de la festa especialment rellevants: les fogueres i la
benedicci dels animals. La vespra del dia del sant s quan proliferen les fogueres, que shan
de preparar amb la tallada i el trasllat de la llenya, amb la qual sarmen estructures
espectaculars, com la de Canals. Acompanyant les fogueres, solen tindre lloc tamb altres
festejos ben singulars, com per exemple la matxada o el tropell de Vilanova dAlcolea, les
danses de dimonis com ara les del Forcall, les cavalcades com la del Rei Pixaro de Biar o les
barraques on sescenifica la vida del sant, a manera de teatre popular, com ara les que tenen
lloc a la comarca dels Ports. El dia principal sol celebrar-se la benedicci danimals, en qu es
pot tastar una variada oferta gastronmica (torrades dembotit, calderes darrs, coques i
rotllos, farinetes o gachas...) i tamb participar en jocs populars, curses, pirotcnia o
competicions de tir i arrossegament. La festa gran tamb sol arredonir-se amb misses i
processons. Per, ms enll de la religiositat popular, actualment la festa de Sant Antoni
expressa la celebraci de la identitat i lexaltaci del patrimoni cultural propi.

Sant Antoni no s una de les divinitats que integraven el catleg dels

dus pagans en lantiguitat.

Ja en el segle IV, sorigin a la ciutat dAlexandria una arrelada

devoci popular de sant Antoni que trob un ress gaireb immediat a
les nostres terres.

Des del comenament del procs modernitzador i urbanitzador la

festa ha recobrat una vigncia important grcies a la iniciativa de
nombrosos grups i associacions locals.

La festa de Sant Antoni...

a) s ladaptaci cristiana de festes que en lantiguitat shavien dedicat a divinitats paganes
protectores, entre daltres, dels conreus o la fecunditat.
b) s una nova creaci del mn occidental i cristianitzat, que es bastix sobre cerimnies que tenien
com a finalitat aconseguir la protecci del sant envers els animals.
c) ha sigut dedicada, al llarg de la histria, a obtindre el patronatge del sant en aspectes de lmbit
domstic com ara la protecci de la fecunditat.

Segons el text, la festa de Sant Antoni es conserva, almenys, en 320 localitats

valencianes...
a)
b)
c)

Hi ha tota una tradici de la vida de sant Antoni...

a)
b)
c)

perqu la resta de pobles s que es van veure afectats per la industrialitzaci durant el procs
modernitzador i urbanitzador de la societat.
perqu els pobles valencians shan dedicat tradicionalment a les tasques agrcoles i vinculades
al camp.
perqu actualment tota la societat valenciana conserva encara el carcter eminentment
agrcola i rural que lha caracteritzada al llarg dels segles.

que situa el sant a cavall entre lpoca medieval i barroca, i potser, fins i tot, en la fundaci
mateixa del Regne de Valncia.
que sorigina per la tasca que exerciren les nombroses confraries dedicades a la seua
advocaci, algunes de les quals han arribat als nostres dies.
que, a pesar de la distncia geogrfica i temporal de la biografia del sant, es transmet durant
lpoca medieval i barroca en terres valencianes.

La celebraci de Sant Antoni...

a) ha conservat la vitalitat durant tota la modernitzaci i la industrialitzaci, aix s, a costa
dalgunes transformacions rellevants.
b) actualment gaudix de molt bona salut grcies a un corrent cultural de recuperaci de les
tradicions festives que t com a base interessos identitaris i turstics.
c) no arrib mai a desaparixer en cap dels nostres pobles a causa de la tasca que portaren a
terme diversos grups i associacions locals des del comenament dels huitanta.

Segons el text...
a) la matxada o el tropell tenen lloc el dia principal de la festa en alguns pobles de la comarca dels
Ports.
b) les barraques sn una mena de cavalcades populars on sescenifica la vida del sant.
c) la vespra del dia del sant t lloc la cavalcada del Rei Pixaro de Biar, amb lacompanyament de
la foguera.

Quina paraula t un significat ms prxim a revifament en loraci la festa de Sant Antoni

ha experimentat un gran revifament en les darreres dos dcades?
a) reviscolament
b) reconstrucci
c) difusi

10 Quina idea sintetitza millor el text?

a)

A causa de les transformacions patides en lpoca moderna, a hores dara la festa de Sant
Antoni ha quedat desproveda de qualsevol component religis originari, per, a canvi, se
nha assegurat la pervivncia.

b)

El revifament de qu gaudix la festa de Sant Antoni en el moment actual sexplica,

nicament, per interessos de carcter turstic i econmic.

c)

La festa de Sant Antoni ha esdevingut no sols una expressi cultural religiosa, sin, a ms a
ms, una celebraci identitria i cultural.

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

Lxic i semntica
11.

No __________ la lnia groga del terra abans que pare el __________.

a) rebasseu / metre subterrani
b) arrabasseu / metro soterrani
c) ultrapasseu / metro subterrani

12.

s l'nica carnisseria de la zona que ven __________ de __________.

a) costellam / poltre
b) costellar / poltre
c) costillar / potre

13.

Qu significa l'expressi "no trobar aigua en la mar"?

a) Angoixar-se per un problema insignificant.
b) Perdre el temps.
c) Ser intil, incapa de resoldre res.

14.

D'aperitiu volem unes __________ d'olives i anxoves adobades amb __________.

a) banderetes / tim
b) banderilles / romer
c) banderilles / pimenta negra

15.

Qu s un entaulat?
a) Cadafal fet de fustes per a representacions teatrals, concerts, balls o altres espectacles.
b) Taula de grans dimensions que s'usa en les celebracions importants.
c) Parament que adorna la taula en els dies festius, generalment, de flors i pinyes seques.

16.

Qui oli mesura, __________. (refrany)

a) s'emporta la millor part
b) els dits s'unta
c) diners augura

17.

Qu significa l'expressi "no saber a quina porta tocar"?

a) No saber com resoldre una situaci greu.
b) Tindre molta gent disposada a ajudar.
c) Ser molt poc intelligent.

18.

Qu significa l'expressi "fer el gamba"?

a) No treballar amb ganes.
b) No saber comportar-se.
c) Passar el dia dormint i menjant.

19.

Qu significa el verb "bordar"?

a) Fer alguna cosa perfectament.
b) Fer un adorn de fil amb passades d'agulla.
c) Lladrar amenaadorament.

20.

El caador portava palets de __________ en el __________ de pell.

a) regalssia / surr
b) regals / sarr
c) regalssia / sarr

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

21.

Farem una __________ a la solidaritat i a la concrdia.

a) crid
b) crida
c) cridada

22.

Qu significa l'adjectiu "ensinistrat"?

a) Que ha sigut instrut, un animal, per a realitzar una activitat determinada.
b) Que ha sofrit un accident greu, catastrfic.
c) Que ha canviat a funesta una cosa que no ho era.

23.

L'embolcall del regal que teniu a les mans s __________, llumins i brillant.
a) resplandecient
b) resplendent
c) resplandescent

24.

Qu significa l'expressi "bufar a l'orella a alg"?

a) Recordar-li o suggerir-li alguna cosa.
b) Revelar-li, sense voler, una intenci oculta.
c) Enganyar-lo sense que se n'adone.

25.

__________: Bona voluntat envers els altres.

a) benevolena
b) benvolncia
c) benvolena

Morfologia i sintaxi
26.

En el cas que no __________ pels voltants de Valncia, llogaria un pis per a __________.
a) vivira / traslladar-m'hi
b) visquera / traslladar-m'hi
c) visquera / traslladar-me'n

27.

He comprat pimentons per a Maria i Carme; __________ dur uns quants quan tornem del
cine.
a) els els
b) els en
c) lis en

28.

En __________ zona ms tranquilla i agradable vius! Estaria molt b que __________ ms

llocs com estos.
a) quina / n'hi haguera
b) quina / hi haguera
c) que / haguera

29.

Les empreses nacionals de fabricaci d'__________ sn __________ en el sector.

a) intrfons / capdavanteres
b) interfonos / capdavanteres
c) interfones / capsdavanteres

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

30.

He llavat __________ i __________ a m perqu la llavadora est avariada.

a) els sostenidors / les bermudes
b) els sostenidors / la bermuda
c) el sostenidor / les bermudes

31.

La fornera, __________ s'ha jubilat, entrava a treballar __________ de l'esmorzar.

a) que la seua mare / alhora
b) la mare de la qual / a l'hora
c) la seua mare que / a l'hora

32.

L'escalador __________ vaig __________ aquella muntanya s molt vell per a formar part de
l'equip.
a) amb el qu / ascendir
b) amb el qual / ascendre
c) amb qui / ascendir

33.

En la societat de hui en dia tenim __________ necessitats que __________ de nosaltres vol
satisfer.
a) moltes / cadascun
b) prous / cada u
c) bastantes / cadasc

34.

Crec que ha vingut __________ i m'ha regirat les coses. No tens __________ a donar-me?
a) alg / explicaci alguna
b) alg / cap explicaci
c) algun / cap explicaci

35.

No __________ el timbre: __________ directament la porta.

a) tocar / estirar
b) toqueu / estireu
c) tocar / estireu

36.

__________ un control de trnsit, __________ una retenci de tres hores.

a) Hi ha hagut / per la qual cosa s'ha produt
b) Hi ha hagut / produnt
c) Ha hagut / i ha produt

37.

Puc assegurar que, __________ un gran esfor, no passar de curs. __________ estudie,
millor!
a) de no fer / Contra ms
b) si no fa / Com ms
c) com no faa / Com ms

38.

Pagar el prstec amb els diners que tenia estalviats i __________ don son pare.
a) amb aquells que el
b) amb qu li
c) amb els que li

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

39.

Volia donar-li les claus del pis, per __________ va oblidar.

a) se'n
b) s'ho
c) s'hi

40.

Estos excursionites no havien begut __________ aigua des del sopar d'ahir; per
__________, s.
a) res d' / els altres
b) gens d' / la resta
c) massa / els dems

41.

Realitzava el treball __________ des del primer dia que entr en la fbrica.
a) rpidament i immillorable
b) rpidament e immillorable
c) rpida i immillorablement

42.

He comprat __________ per a l'olla i els flams per a __________.

a) els llegums / les postres
b) les llegums / els postres
c) els llegums / els postres

43.

__________ el bolgraf al teu company, __________ molts en el calaix.

a) Li dnes / hi ha
b) Dna-li / n'hi ha
c) Tens que donar-li / n'hi ha

44.

Finalment, __________ que __________ de la ciutat hi havia participants de la cursa.

a) dir / per tot arreu
b) cal dir / per arreu
c) dir / pertot arreu

45.

La rojor de la cara de Llus no era __________ timidesa. Ell __________ ho deia.

a) sin / mateixa
b) sin / mateix
c) si no / mateixa

46.

Tarden ms __________ servir el menjar, __________ la qualitat s infinitament millor.

a) a / per
b) en / ja que
c) en / a causa de que

47.

No vull que em digues __________ sobre el tema __________ estic cansada d'escoltar
mentides.
a) algo / doncs
b) cap cosa / per qu
c) res / perqu

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

48.

Cada vegada que s'acomiada del seu germ i __________ cap a casa, __________ omplin
els ulls de llgrimes.
a) se'n torna / se li
b) es torna / se li
c) s'hi torna / li se

49.

__________ anava __________ vesprada amb els amics a crrer pel llit del Tria.
a) De tan en tan / per la
b) De tant en tant / de
c) De quant en quant / a la

50.

No parar __________ la tercera copa, __________ vaig prometre al meu anterior

entrenador.
a) fins guanyar / tal i com
b) fins que guanye / tal com
c) fins a que guanye / conforme

51.

Poden situar-se __________ la porta principal __________ no siga un obstacle.

a) front a / sempre i quan
b) al costat de / sempre que
c) junt a / sempre i que

52.

__________ les dotze de la nit quan ja __________ a la porta dos hores!

a) Serien / portava esperant-te
b) Igual eren / venia esperant-te
c) Devien ser / estava esperant-te

53.

Mire el cel i __________; aix doncs, __________ a arribar a l'alberg.

a) pot ser ploga / s'haurem d'afanyar
b) va a ploure / hi haur que afanyar-se
c) sembla que plour / ens haurem d'afanyar

54.

Pots anar __________ tot el que diuen els portaveus, __________ els comentaris dels
ajudants.
a) escrivint / fins i tot
b) escrivint / incls
c) escriguent / incls

55.

En el discurs __________ tot all que __________ en un futur a les grans empreses.
a) ha excls / permetrem
b) ha exclut / permitirem
c) ha exclogut / permeterem

Normativa ortogrfica
56.

Un soldat __________ tots els dies la passarella __________ que dna accs al palau.
a) custdia / cuberta
b) custodia / coverta
c) custodia / coberta

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

57.

En quina paraula la grafia "s" no sona igual?

a) asincronia
b) candidesa
c) transalp

58.

Assistix a classes de relaxaci __________ de desembre en una associaci __________.

a) des de l'1 / sociocultural
b) des de l'1 / socio-cultural
c) des del 1 / sociocultural

59.

Quina paraula est ben separada sillbicament?

a) au / to / ac / cep / ta / ci /
b) rein / gres / sar
c) pa / ra / i / ger

60.

El __________ tenia molta __________ de diners i de fama.

a) tramoista / copdcia
b) tramoista / cobdcia
c) tramosta / cobdcia

61.

Quina s la frase que est ben escrita?

a) s provable que el transeunt haja perdut el mvil per la vora del riu.
b) En la proba de juliol feren una escabegina amb el text de tres opcions de resposta.
c) El triomf en el campionat de bitles el va convertir en immortal.

62.

En el __________ van parlar de __________ que sofriren en segles passats.

a) mting / l'expoliaci
b) mting / l'espoliaci
c) mitin / l'expoliaci

63.

Ell __________ anar a la platja de la __________ durant els mesos d'estiu.

a) ansia / Malva Rosa
b) ansia / Malva-rosa
c) nsia / Malvarrosa

64.

__________ de l'hospital va organitzar una ponncia en __________ Congrs de Cures.

a) L'ATS / l'XI
b) El ATS / el XI
c) L'ATS / el XI

65.

Feren el __________ en un jard meravells on __________ la claror de la lluna.

a) convit / lluia
b) convit / llua
c) combit / llua

66.

Aquella __________ no complia els estndards perqu tenia un so massa __________.

a) botzina / melliflu
b) botzina / meliflu
c) bozina / melliflu

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

67.

La __________ sona __________ durant la formaci de les torres humanes d'Algemes.

a) muixaranga / incessantment
b) muixeranga / incesantment
c) muixeranga / incessantment

68.

Sentia una __________ en la mansi que tenia als afores de la ciutat.

a) solitut irremediable
b) solitud iremediable
c) solitud irremeiable

69.

La casa havia estat molts anys buida i per tots els racons __________ les __________.
a) pullulaven / pelusses
b) pululaven / pelusses
c) pullulaven / peluses

70.

Tenia un __________ precis i un __________ de pell negra i potes de fusta.

a) bal / divan
b) baul / divan
c) bal / div

Consulta sobre els resultats

1. www.cece.gva.es/jqcv
2. Telfon 012

Calendari i estructura
Primera fase

rea de comprensi

10%

(07/11/2015)

rea destructures lingstiques

30%

Segona fase

rea dexpressi escrita

30%

(21/11/2015)

rea dexpressi i interacci orals

30%

Mnim per a passar a la segona fase: 40% en la mitjana ponderada de les dos rees
de la primera fase.
Mnim per a aprovar: 60%.

prova grau mitj

primera fase novembre 2015
12.00 h

prova
grau mitj
segona fase
mat

Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci

rea dexpressi i interacci orals

Trie una de les dos lectures segents i prepares per a realitzar:
a) Una lectura en veu alta, davant dels examinadors, del text que ha triat.
b) Una exposici i una breu conversa, amb els examinadors, sobre el tema de la lectura.

Lectura 1

Ordinadors vells
Qu fem quan el nostre ordinador, el mbil, un radiocasset que tenim
abandonat per casa ja no funcionen? Potser els tirem a la vora dun
cam o en els contenidors que hi ha en el carrer, o, en el millor dels
casos, els portem a un abocador. Com a consumidors, hem de saber
que tenim dos opcions per a desfer-nos-en: en els comeros, quan
comprem un aparell de caracterstiques semblants, o en un abocador.
Dall els porten a installacions on els desmunten i els sotmeten a un
procs de descontaminaci dels elements txics que contenen, com el
cadmi, el crom, el plom, el nquel i el mercuri.
Per, malgrat aix, una part dels residus generats a Europa acaben en
pasos en vies de desenvolupament. All desmunten els ordinadors
sense cap mesura de seguretat, buscant metalls aptes per a la venda, i
laigua i el sl es contaminen amb les restes de metalls pesants.
Per a evitar estos fets, lany 1989, una part de pasos del mn
firmaren la Convenci de Basilea amb la finalitat de parar
labocament de residus txics en els pasos del Tercer Mn. Aix i tot,
moltes vegades, s difcil aplicar les regles de la Convenci perqu
els ordinadors hi arriben camuflats com a residus no txics o regals
per part de pasos desenvolupats.

Lectura 2
Caminar al ritme dels bastons
El Servei dEducaci Fsica i Esports de la Universitat de Valncia,
caracteritzat per incorporar les activitats ms innovadores del mercat,
oferix enguany una nova disciplina: la marxa nrdica. Esta prctica, que
consistix a caminar impulsant-nos amb dos bastons especfics, simulant
lacci de lesqu de fons, es remunta als anys trenta, a Finlndia, quan
shi va introduir com a mtode dentrenament fora de lestaci hivernal
per als especialistes en esqu de fons. En lactualitat, cada vegada sn
ms nombrosos els practicants desta modalitat esportiva, i s que els
beneficis que aporta, nafavorixen la popularitzaci: s una activitat
saludable, senzilla i molt beneficiosa per a la salut perqu tonifica el
90% de la musculatura corporal des del coll fins als peus.
Alguns estudis consideren la marxa nrdica lesport ms complet, fins i
tot ms que la nataci. Lavantatge desta caminada rpida amb bastons
s que propicia un augment de lactivitat cardiovascular i de
loxigenaci, amb poc dimpacte per a les articulacions i els lligaments.
A ms, es consumix fins un 40% ms de calories que les que seliminen
durant una caminada normal.
La marxa dels bastons es caracteritza per un gran carcter ldic i
social; a ms, el fet que es realitze a laire lliure ajuda que siga ms
agradable practicar-la, ja que tamb sen pot disfrutar en grup. Qui diria
que un parell de bastons poden ajudar a posar-nos en forma?

rea dexpressi escrita

Dictat
Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que trasllade a la plantilla de respostes.

Redacci. Trie una de les dos propostes segents:

a) Li han posat una multa amb la qual no est dacord perqu no sajusta a les circumstncies reals.
Escriga una carta a lajuntament de la seua localitat en qu relate els fets i pregunte sobre quins
passos cal seguir perqu li retiren la multa. (200 paraules)
b) Hui en dia s molt complicat marxar de la casa dels pares i alguns dels qui ho aconseguixen, amb el
temps, hi han de tornar. Escriga un article dopini en qu argumente a favor i en contra de conviure
amb els pares. (200 paraules)

Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que trasllade a la plantilla de respostes.

Consulta sobre els resultats

www.cece.gva.es/jqcv
Telfons:

96 317 52 00 (telfon audiomtic)

012 (o 96 386 60 00, des de fora de la Comunitat Valenciana)

Calendari i estructura de la prova

rea de comprensi

10%

rea destructures lingstiques

30%

rea dexpressi escrita

30%

rea dexpressi i interacci orals

30%

Primera fase

Segona fase

Mnim per a aprovar: 60%

prova grau mitj

segona fase novembre 2015
9.00 h

DICTAT
NOVEMBRE 2015

Lesglsia s plena de flors. Pel passads que

condux a laltar major hi ha margarides i lliris
primerencs. I desenes de ciris escampats per
tot arreu que hi espurnegen com irregulars
cuquets

de

lharmnium

llum.

Lorganista

unes

notes

prova

agudes

es

desplacen cap al sostre daquell edifici destil

neoclssic. Als carrers llux el sol i la gent
samuntona per a veure el seguici. Duna
berlina conduda per un criat baixa la jove
futura nora. Alguns fan unes passes endavant
amb el desig de contemplar de ms prop la
forastera. Per a penes poden satisfer la
curiositat, perqu la xica duu una espessa
mantellina.
OBSERVACIONS: El Diccionari Normatiu Valenci admet la locuci
adverbial pertot arreu.