Manual de Permacultura Urbana (Esp) PDF

Manual de permacultura urbana
EL REBOST
DE LA CIUTAT
MANUAL DE PERMACULTURA URBANA
Jordi Romero
El rebost de la ciutat
Yo, que soy profesor de Universidad, necesito de la colaboracin de los pensamientos aldeanos mucho ms que ellos de los
mos
Jos Ortega y Gasset
Treball elaborat com a projecte per a la llicenciatura de cincies

ambientals de la Universitat Autnoma de Barcelona de Jordi Romero
Lengua sota la direcci de Jordi Miralles i Carme Toms, presentat el
febrer del 2001.
Fundaci Terra
Jordi Romero
Revisi lingstica: Montserrat Lpez
Fotografies: Antigona Garca, Jordi Romero i Fundaci Terra.
Illustracions: Jordi Alba inspirades en:
MOLLISON, B. & SLAY, R. M. Introduccin a la Permacultura. Tagari Books.
Tyalgum, Austrlia, 1994.
Edici a cura de Fundaci Terra, 2002.

Aviny, 44. E-08002 Barcelona. Tel: 936 011 636.
Maquetat amb Adobe Page Maker 7.0 dADOBE SYSTEMS IBERICA
Paper dSTORA ENSO elaborat amb fusta procedent de boscos
sostenibles.
Coberta impresa sobre cartronet reciclat elaborat per lempresa
STORA ENSO Barcelona que cont paper usat procedent de la
recollida selectiva de la brossa urbana.
Dipsit Legal: B.36746-2002
Impressi digital: Romany-Valls S.A.
Printed in Catalonia.
ndex
Prleg ......................................................................................................................... 7
I. Qu s aix de la permacultura? .......................................................................... 11
1.1. Una aproximaci holstica a les cincies de la Terra .................................... 11
1.2. La permacultura: de lagricultura permanent a la cultura sostenible ................... 14
II. La permacultura urbana. Una eina per a la sostenibilitat a les ciutats ............ 23
2.1. La ciutat com a ecosistema ............................................................................ 24
2.2. La ciutat mediterrnia com a exemple de ciutat sostenible ............................. 25
2.3. Principis bsics de la ciutat sostenible ............................................................. 31
2.4. Aportacions de la permacultura a la ciutat ..................................................... 32
2.5. La permacultura com a estratgia dacci ambiental ...................................... 36
III. Principis bsics del disseny en permacultura ..................................................... 40
3.1. Planificaci eficient del sistema ........................................................................ 40
3.2. Creaci de sistemes biointensius ...................................................................... 49
3.3. Principis dactitud ............................................................................................ 53
IV. Ser responsables en els nostres habitatges ....................................................... 54
4.1. Som conscients del que entra i el que surt del nostre habitatge? ............................. 55
4.2. La necessitat dun canvi de mentalitat ............................................................ 68
V. El rac comestible: aplicacions prctiques de la permacultura
a lhabitatge privat .................................................................................................. 70
5.1. Tria de lespai ................................................................................................. 71
5.2. Anlisi de lespai ............................................................................................ 71
5.3. Disseny de lespai ........................................................................................... 74
5.4. Manteniment del sistema ............................................................................... 89
5.5. Alguns conceptes bsics sobre la biologia de les plantes ................................. 96
5.6. Propostes de disseny de racons comestibles ................................................... 99
VI. Aplicacions de la permacultura a lespai urb .............................................. 105

6.1. Aplicacions a larbrat viari ........................................................................... 105
6.2. Accs comunitari a la terra .......................................................................... 106
6.3. LETS ............................................................................................................ 113
VII. La permacultura a lescola ............................................................................. 117
7.1. A les portes dun nou paradigma educatiu .................................................. 118
7.2. Lhort escolar: un instrument pedaggic i integrador .................................. 119
7.3. Ms enll de lhort escolar: el disseny en permacultura a lescola ............... 124
7.4. La permacultura i leducaci ambiental ....................................................... 142
A. Recursos ............................................................................................................ 145
B. Annexos. Green Guerilla ................................................................................. 150
Prleg
El medi ambient va entrar en un perode de crisi

des del moment en qu lsser hum va aconseguir
desenvolupar la tecnologia. Quan els interessos
dels humans es van veure confrontats amb les
barreres de la natura va aparixer el conflicte. No
obstant aix, no tothom t la percepci de
lexistncia daquest conflicte. Per a moltes persones, la natura est al servei dels interessos de lsser
hum i no s res ms que un continent del qual
sen pot extreure tot el contingut i shi poden abocar tots els residus sobrants.
La transmissi cultural i ls de lenergia
exosomtica han proporcionat aquesta
superioritat relativa a lespcie humana que sha
basat en la velocitat de canvi que permet levoluci
cultural. Daquesta forma, levoluci biolgica ha
quedat en un segon pla. I els sectors socials que
han acumulat ms tecnologia, ms coneixements
i que han monopolitzat ms fortament el consum
denergia, sn els que han acabat dirigint el
desenvolupament.
La problemtica sorgeix, tal com diu J. Martnez
Alier, del fet que el consum denergia exosomtica
no t lmits gentics. Aix com el consum denergia
endosomtica (calories que consumim diriament
en la dieta) s que ve regulat biolgicament, no
ocorre el mateix amb ls que fem de lenergia
exosomtica. Per aquesta ra, cal que culturalment
marquem aquests lmits i que incorporem a la nostra
escala de valors la problemtica del medi ambient.
7
La transmissi cultural i
ls de lenergia
exosomtica han
proporcionat aquesta
superioritat relativa a
lespcie humana que
sha basat en la
velocitat de canvi que
permet levoluci
cultural.
La incorporaci daquesta nova moral

scioecolgica s una tasca que cal desenvolupar
entre tots. Des de les institucions ms influents fins
a la persona del carrer, tothom t la possibilitat
davanar en aquesta direcci.
En aquesta lnia dactuaci s on subica el
present manual de permacultura urbana. La
permacultura va ser creada per persones
desencantades de la vida urbana que buscaven
altres formes ms harmonioses de relacionar-se
amb la natura. Es tracta dun sistema de disseny
destinat a la creaci dambients humans perdurables. Lobjectiu principal daquesta tcnica s crear
sistemes que siguin ecolgicament viables, que
cobreixin les necessitats, que no explotin o
contaminin el medi ambient, i que siguin
sostenibles. Per aix, utilitza les qualitats prpies
de les plantes i els animals, combinades amb les
caracterstiques naturals del paisatge per produir
un sistema que sostingui la vida, a la ciutat i al
camp, utilitzant la menor rea possible.
Encara que no fos creada inicialment amb
aquest propsit, la permacultura pot aplicar-se a
la ciutat. En aquest entorn urb, la permacultura
t un aspecte molt ms social i ecolgic, passant a
un segon pla lautosuficincia que es busca en el
marc rural.
Des daquest manual saposta per la
incorporaci de la permacultura a lmbit urb com
a estratgia dacci ambiental capa de mobilitzar
i engrescar certs sectors de la poblaci que sn
passius davant la problemtica ambiental. Aquesta
opci es fonamenta en lopini que limmobilisme
daquests grups socials es deu simplement a la falta de propostes i activitats reflexionades.
El rebost de la ciutat no pretn donar soluci a
8
tota la problemtica ambiental en qu es troba

immersa la ciutat en lactualitat. Rere lanlisi del
model de ciutat imperant i de les conseqncies
de lactual estil de vida, ofereix unes eines bsiques
per implantar sistemes permaculturals a la ciutat.
Com a aplicaci en el marc privat, es proposa la
creaci del rac comestible. Aquesta proposta
tracta dhabilitar un espai de lhabitatge per tal
de combinar el cultiu de diferents tipus de vegetals
(hortalisses, petits arbres fruiters i plantes
ornamentals) amb lobjectiu dobtenir un espai
productiu i amb un alt nivell de biodiversitat al
bell mig de la ciutat. En lesfera pblica es proposen
diferents estratgies de relaci directa entre consumidor i productor i es repassen alguns exemples
dhorts urbans existents a casa nostra. Per ltim,
es proposa la incorporaci de la permacultura a
lescola per tal de desenvolupar el contingut
curricular en medi ambient que exigeix la reforma
escolar.
El rebost de la ciutat es dirigeix a educadors, a
poltics o a qualsevol persona del carrer amb ganes de participar activament en la reconversi de
la ciutat cap a la sostenibilitat. Un dels propsits
daquest manual ha estat complementar la teoria
amb la prctica. s una aportaci que parteix del
convenciment que lnic motor de canvi cap a
lideal de la sostenibilitat es troba en limpuls transformador que pugui donar la societat civil, amb
una participaci activa i amb aptituds positives cap
al futur. Aquesta obra es presenta amb la intenci
de superar el pessimisme crnic propi dels
moviments ecologistes, per la qual cosa ofereix
propostes dactivitats i dactituds que motivin la
gent i a la vegada no els suposi cap trauma afegit.
Perqu no cal confondre la responsabilitat amb la
culpabilitat!
Jordi Miralles, Fundaci Terra
9
El principi bsic de
lecologia s que la Terra
s una comunitat, per
que cal estimar i respectar
aquesta Terra s una
qesti dtica.
Aldo Leopold, 1949.
10
Qu s aix de la permacultura?
La permacultura suposa una aproximaci holstica als sistemes La permacultura permet

agrcoles. En la seva concepci amplia el terme de sistema agr- dissenyar sistemes
cola i li integra totes les relacions socioculturals que aquest porta sostenibles.
associades. A ms, considera aquests sistemes des del punt de
vista ecolgic. Daquesta forma, apareix un nou sistema que inclou
en la seva estructura tant elements agrcoles com culturals o
ecolgics. De fet, es podria dir que amb la permacultura dissenyem
sistemes sostenibles.
En la primera part daquest captol es fa una aproximaci a les
relacions holstiques que des dels diferents pobles i cultures inclosa
la cincia contempornia- shan tingut amb la natura.La part
segent ens introdueix en els orgens i fonaments de la
permacultura i ens mostra la influncia que ha tingut la visi
holstica en la seva gnesi.
1. 1 Una aproximaci holstica a les cincies de la

Terra
Cada poble de la Terra ha tingut les seves prpies percepcions
de la natura fruit de la cosmogonia desenvolupada al llarg de
levoluci i de ltica establerta entre els components de les
societats humanes. Aquestes percepcions han generat un sistema didees sobre els elements bsics que componen la natura i
les seves relacions funcionals, les quals han estat marcades per
lambivalncia entre el respecte pel desconegut i la voluntat de
domini dall que satisf les necessitats o les ambicions. En definitiva, substrats antics en tota cultura.
Al llarg de la histria trobem exemples de pobles que han
mantingut una estreta relaci amb el seu medi ambient. De fet,
den que tenim indicis de cultura humana, els sistemes de
pensament basats en la idea de ser una part ms del sistema viu
(biosfera), han desembocat en aproximacions de tipus panteista,
amb interpretacions vitalistes o animistes, per que reflectien una
harmoniosa relaci entre les persones i la natura.
Les cultures indgenes, tan amenaades en lactualitat per la
11
La biosfera s la capa del

planeta on solidaritzen
tots els ecosistemes i es
fan palesos els grans
fluxos de matria i
energia.
forta pressi que la societat occidental i el seu sistema econmic

causen al seu medi, han conservat aquesta forma de relaci
simbitica amb lentorn en el transcurs de la histria dels seus
pobles. Aix, tant els nadius nord-americans, com les diferents
tribus de lAmaznia o el poble inuit del Pol Nord, professen una
concepci organicista pel que fa a les relacions amb la natura. En
lactualitat, els pobles indgenes estan arraconats en el seu propi
territori, a la vegada que llurs terres sn objecte despeculacions
per la riquesa en recursos minerals o simplement per qestions
geopoltiques. Cap regi, cap pas, cap rea sembla poder-se
mantenir al marge dun ritme imposat per voluntat dels que
condueixen actualment la humanitat.
La cultura occidental, responsable de lestat actual del mn,
tamb tingu en els seus orgens unes aproximacions de tipus
biocntric. Aix, vint-i-quatre segles enrere, Aristtil ja contemplava
amb ulls de filsof all que avui sanomena cicle de laigua. La
seva reflexi el condua a considerar letern moviment de laigua
en la mesura en qu es tracta dun moviment cclic a escala
planetria, i alhora la comparava amb un organisme, sotms, ni
que fos per parts, a la maduraci i lenvelliment.
La primera aproximaci conceptual duna visi de caire planetari
en les cincies naturals, cap al 1920, li atorg mot el cientfic rus
Vladimir I. Vernadski. El neologisme biosfera proposa, per primera vegada en la histria de les idees, prendre en consideraci de
manera completa i rigorosa lenergtica de la vida com a part del
cosmos.
Les idees daquest pensador sobre el funcionament planetari,
com tamb la teoria dels ecosistemes plantejada per Lindemann
van ser desenvolupades per George E. Hutchinson, per a qui la
biosfera era alguna cosa ms que la part del planeta on existeix
la vida. La biosfera era la capa del planeta on se solidaritzen tots
els ecosistemes i es fan palesos els grans fluxos de matria i
energia. Hutchinson, nestudi levoluci al llarg de les edats
geolgiques i den de laparici de la vida fins a demostrar que
actualment aquests fluxos sn pertorbats per les activitats
humanes.
El pensament de Hutchinson aix com el dels seus prestigiosos
deixebles -entre els quals destacaren Raymond L. Lindemann; els
germans Eugen P. i Howard T. Odum; Robert H. MacArthur, un
dels pares fundadors de la Biogeografia Insular, i Rachel L. Carson
(1907-1964), autora de lobra Silent Spring (Primavera Silenciosa), publicada el 1962; lallegat de Carson contra els plaguicides
fou el detonador de lexplosi dels moviments ecologistes
americans sorgits durant la dcada dels seixanta- va marcar el
cam cap a la conscincia duna ecologia global.
12
Les observacions del gegraf Alexander von Humboldt, de

naturalistes com Ernst Haeckel i Piotr Kropotkin, aquest darrer
defensor de la teoria de lajuda mtua com a fora per impulsar
levoluci dels ssers vius ms enll de la simple competncia,
crearen el substrat intellectual i moral que avui ens permet pensar que el nostre planeta no s una suma algebraica despcies
apilades.
Les primeres imatges de la Terra des de lespai i lestudi de les
possibilitats de vida extraterrestre motivaren el preeminent
professor angls James Lovelock1 a formular, el 1972, junt amb
Lynn Margulis la hiptesi Gaia. Segons aquesta teoria actualment
ja hi ha prou evidncies cientfiques per considerar-la com a teoriala Terra actua com un sistema que sautoregula per mantenir-se
en uns nivells ptims per a la vida pel que fa al clima i a la
composici atmosfrica.
El model de Gaia considera la Terra com un sistema viu. Segons
aquesta teoria, lnica aproximaci vlida per comprovar la salut
de la Terra s mitjanant lanlisi del funcionament de la totalitat
del sistema i no pas de la suma de parts separades del planeta
arbitrriament dividies en biosfera, atmosfera, litosfera i hidrosfera.
Lovelock considera que aquestes particions no sn reals, sin simples esferes de coneixement per mantenir parcelles de caire
acadmic.
Aquesta aproximaci holstica formulada per Lovelock i Margulis
sobre el funcionament de la Terra va ser molt polmica, i ho continua sent, especialment entre els cientfics ortodoxos, que acusen la teoria Gaia de ser teleolgica, fantstica i excessivament
metafrica. Per als cientfics que sn contraris al paradigma del
mtode teleolgic, la construcci del coneixement centrat en la
finalitat dels processos s totalment illegtim. No obstant aix,
comencen a aparixer alguns autors, com ara Edward Goldsmith
2
, que defensen la necessitat de les concepcions teleolgiques en
les anlisis de lecologia, ja que la finalitat s una caracterstica
principal del comportament dels ssers vius. De fet, segons
Goldsmith, la histria de lecologia ha contat des de sempre amb
una llarga llista daproximacions teleolgiques que els mateixos
autors shan encarregat de convertir en expressions no
teleolgiques mitjanant un seguit de recursos retrics. Von Brucke
(El Vell) expressa duna manera molt encertada la relaci que ha
tingut la cincia amb la teleologia: La teleologia s com aquell
tipus de dona amb qui alguns no desitgen ser vistos pel carrer,
per tots estan disposats a estimar en la intimitat.
La teoria Gaia ha creat un fort debat entre la comunitat cientfica, ja que molts daquests cientfics no estan disposats a ser el
punt de mira de les crtiques, perqu lacceptaci oberta de la
13
La teleologia s com
aquell tipus de dona
amb qui alguns no
desitgen ser vistos pel
carrer, per a la que
tots estan disposats a
estimar en la
intimitat
Von Brucke
teoria suposaria posar bona part de la cincia i les seves

aproximacions reduccionistes en la corda fluixa. Tanmateix, en
aquests darrers anys, les observacions sobre la dinmica de caire
global del sistema biosfric i el paper que hi juguen els
microorganismes ha enfortit notablement la teoria Gaia.
1. 2 La permacultura: de lagricultura permanent a la

cultura sostenible
La paraula
permacultura s una
contracci no noms
dagricultura sin
tamb de cultura
permanent.
Bill Mollison
La paraula permacultura, tal com diu el seu creador Bill Mollison,

s una contracci no noms dagricultura permanent sin tamb
de cultura permanent sostenible-, ja que les cultures no poden
sobreviure per molt de temps sense una base agrcola sostenible
i una tica de ls de la terra.
1. 2. 1 Orgens de la permacultura
Els sistemes sn simplement conjunts de components que
interaccionen els uns amb els ltres de tal forma que cada conjunt
es comporta com una entitat completa. Quan ens referim als
ecosistemes agrcoles, parlem concretament de sistemes que
contenen components vius i que tenen un propsit agrcola; s
per aix que podem considerar-los teleolgics, ja que tenen un
propsit en la seva gnesi.
Qualsevol concepte de sistema agrcola ha dincloure, com a
mnim, els segents aspectes3:
Objectius per als quals sha dissenyat el sistema.
Lmits. Considerar algun procediment per dir qu est dins i
qu est fora del sistema.
Context. s a dir, lentorn extern en qu opera el sistema.
Components principals que es relacionen per formar el sistema.
Interacci entre els components.
Recursos o, el que s el mateix, components interns del sistema
que susen amb aquesta finalitat.
Aportacions usades pel sistema per procedents de fora dell.
Productes principals desitjats realitzats pel sistema.
Subproductes tils, per incidentals.
Per analitzar el rendiment dels sistemes agrcoles no ens
interessa el rendiment absolut dun producte, sin el producte
per unitat de recurs o factor. Freqentment, hi ha ms dun
producte i una gran quantitat de recursos, i en els sistemes
agrcoles la situaci sovint es resol en termes monetaris. Caldria
14
superar aquesta anlisi amb una aproximaci a leconomia ms

enll de la simple crematstica.
Tot ecosistema agrari funciona dins un context que inclou totes
aquelles parts del mn exterior que afecten el sistema o shi veuen
afectades. s necessari examinar la natura del context, representar-lo mentalment per mitj dun model simplificat. Les decisions
cal prendre-les tenint en compte totes les entrades i sortides del
model.
La permacultura, entesa com una aproximaci agroecolgica a
lestudi dels sistemes agrcoles, s una aproximaci holstica.
Lobjectiu que es planteja s concebre dissenys, les caracterstiques
dels quals permetin que aquests agroecosistemes siguin
permanents. Les particularitats daquests tipus de sistemes els
permeten superar el debat a qu ha estat sotmesa la teoria Gaia,
perqu en aquest cas, en tractar-se dun ecosistema de gnesi
antrpica queda totalment acceptat el fet que la permacultura es
fonamenti en un model ciberntic, ja que ens preguntem per la
funci de cada element integrant del sistema. Tamb s teleolgic,
doncs, s de vital importncia concebre la finalitat de cadascun
daquests. De fet, el propsit del sistema complet s que sigui
permanent en el temps.
La idea bsica daquest mtode de disseny radica en la ubicaci
relativa dels diferents elements del sistema. La posici de cada
unitat condicionar el funcionament global del sistema. Aix,
provocar que aquest sigui deficient en materials o energia, o pel
El fundador de la permacultura
Bill Mollison i David Holmgren van introduir el terme permacultura el 1978, quan es public el
seu primer llibre Permaculture One. Poc desprs, Mollison public el seu segon treball Permaculture
Two, que supos la consolidaci de les bases del seu mtode de disseny, la permacultura.
Desprs dhaver passat per moltes feines, com a guarda forestal, caador de taurons o naturalista, Bill Mollison va ingressar al CSIRO (Wildlife Survey Section) lany 1954, on treball de bileg
conservacionista. El 1966, entr a la Universitat de Tasmnia on va rebre el grau en Biogeografia
i va ser nomenat professor a la Unitat de Psicologia Ambiental. I va ser a partir de 1972, juntament
amb David Holmgren que en aquells temps era estudiant, quan desenvoluparen el concepte de
permacultura. Deix la Universitat lany 1978 i es dedic exclusivament a millorar el sistema de
permacultura i a propagar el concepte i els seus principis per tot el mn. El 1981, Bill va rebre el
Premi Nobel Alternatiu a Estocolm pel seu treball en el camp del disseny ambiental. A principis
dels noranta va rebre el Premi Da Twaalf Ambachten (Holanda) i la Medalla Vavilov per la seva
significant contribuci a les cincies agrcoles (Rssia).
Actualment, Bill Mollison s el director executiu de lInstitut de Permacultura, creat el 1979 per
difondre aquest revolucionari sistema de disseny que es practica en ms de quaranta pasos,
amb ms de sis mil graduats de curs de disseny repartits per tot el globus.
15
La permacultura ens
proposa aprendre del
que ens ensenya la
natura en cadascuna
de les seves
manifestacions.
contrari, igual que els ecosistemes naturals, far que es converteixi

en estable, funcional i dalt rendiment.
La permacultura est basada en la interconnexi de tots els
elements i els processos interns del sistema. No concep els
elements particulars com a entitats allades, ja que el seu objectiu
s el treball de tots ells a la vegada i estudiar-ne totes les
connexions i interrelacions que es poden donar, sense oblidar
lanlisi de la localitzaci relativa de cadascun dels elements del
paisatge4.
Un bon disseny permacultural seria un cicle complet natural on
noms hi hagi sortides denergia. Per, qu suposa aquest fet a
la prctica? Quins avantatges podem treure de laplicaci dels
mtodes de disseny en permacultura? Un disseny ideal en
permacultura s aquell que est completament integrat al seu
entorn (natural o artificial) i naprofita els recursos disponibles al
seu abast. Alhora, ha de permetre mantenir cobertes totes les
necessitats dels elements integrants del sistema, utilitzar tots els
productes -els residus sn productes potencials no aprofitats- que
sobtinguin daquest, tornar a fer circular els materials
horitzontalment i permetre un aprofitament ptim de lenergia
per part del sistema. Aquest funcionament integrat, sembla molt
complicat dentendre i de portar a la prctica, per, no s tan
difcil de concebre. Noms cal que donem una volta per les
muntanyes, que ens passegem per un aiguamoll o, simplement,
que ens fixem en qualsevol manifestaci de la natura. Si som
curiosos i observadors, veurem la gran quantitat dinsectes,
mamfers o aus que conviuen en harmonia mentre ocupen
cadascun dells un nnxol ben definit que els permet ser part
integrant de tot lecosistema. Cada espcie s important per al
funcionament de lecosistema, des del gran rapinyaire al fong
ms minscul. La permacultura ens proposa aprendre del que
ens ensenya la natura en cadascuna de les seves manifestacions.
Si apliquem els seus principis podrem obtenir sistemes sostenibles,
permanents en el temps i que no facin impacte en lentorn. Si
apliquem les qualitats inherents de les plantes i dels animals i les
combinem amb les caracterstiques naturals del paisatge, podrem
crear una ecologia dissenyada per produir ms aliment per als
humans i els animals que el que generalment es troba a la natura 4.
Probablement, Fukuoka s qui millor ha expressat la filosofia
bsica de la permacultura en els seus llibres La revolucin de una
brizna de paja (1978) i La Senda Natural del Cultivo: Teoria y Prctica de la filosofia verde (1999). Breument, aquesta s una filosofia
per treballar amb la natura en lloc de fer-ho en contra i per actuar
duna manera reflexiva a llarg termini. Per aix ens cal observar
les plantes i animals en totes les seves funcions, en lloc de tractar
16
qualsevol rea com un sistema dun sol producte. Tal com ho

explica Mollison duna forma ms planera, es tractaria de realitzar
aikido amb la terra, de rodar amb els cops, per convertir ladversitat
en fortalesa i utilitzar-ho tot de manera positiva i constructiva.
Una altra aproximaci seria la de fer karate amb la terra, per tractar
de sotmetre-la per ls de la nostra fortalesa i colpejar-la fortament.
Aix s, sense oblidar que quan ataquem la natura, ens ataquem
a nosaltres mateixos!
La parbola de la gallina, proposada per Bill Mollison per explicar el significat del disseny en permacultura, s un exemple molt
illustratiu per aclarir de forma prctica el que es proposa.
Imaginem-nos una gallina. Quines caracterstiques innates t?
Quines necessitats i quins productes se li poden associar? La gallina necessita aliment, condicions climtiques moderades, un lloc
per descansar de nit i moures de dia..., t necessitats igual que
COMPORTAMENTS
I PRODUCTES Gratar
CO2
Plomes
Carn
Ous
Met
Fems
Lluitar
Volar
CARACTERSTIQUES
INTRNSEQUES
NECESSITATS
Grava
Aigua
Aire
Aliment
Altres gallines
Alberg
Espcie
Color
Comportament
Tolerncia al clima
Anlisi de les caracterstiques, necessitats i productes duna au de granja.
nosaltres. I els productes? Qu podem obtenir duna gallina?

Realment, ms enll del que podem pensar dun bon principi ens
ofereix plomes, pols de plomes, ous, gallinassa, CO2 en respirar,
i com molts altres animals prop del 13 % de la seva ingesta es
converteix en met. Si es mata, tamb se nobtenen altres
productes, ms coneguts per nosaltres: la carn de pollastre o de
gallina.
Hi ha aix, caracterstiques innates, inputs i outputs. Un disseny
de permacultura facilita que els inputs o necessitats provinguin
de diverses fonts, i que els outputs o productes vagin cap a destins
diferents, per satisfer a la vegada altres necessitats4. Per, per
aplicar-lo, cal lhabilitat de saber quin s el lloc ms apropiat de
cada element, perqu tingui un funcionament adequat en relaci
als altres elements.
Cada necessitat que no s satisfeta lhem de proporcionar
nosaltres mateixos, mitjanant una aportaci exterior denergia o
17
Un disseny de
permacultura facilita
que els inputs o
necessitats provingin
de diverses fonts, i
que els outputs o
productes vagin cap a
destins diferents, per
satisfer altres
necessitats.
Els humans
projectem a la natura
els nostres esquemes
autoritaris i lluites de
poder, i veiem
organitzacions
jerrquiques on en la
realitat el que existeix
sn relacions de
cooperaci.
Nelson lvarez
materials (o fins i tot dinformaci). Hem de desfer-nos de cada

producte que no vagi cap als elements que ho necessiten. Tot
element no dissenyat s polluci, i tota polluci s un producte
no dissenyat. Les necessitats no satisfetes impliquen un esfor
afegit per mantenir el sistema en funcionament, esfor que
haurem de posar nosaltres mateixos en un moment o altre.
No podem imaginar-nos el rendiment que pot tenir una gallina. Pot ser utilitzada per escalfar-nos parcialment la casa; per
mantenir controlades un gran nombre de plagues o doblar la
producci de lestany de peixos; pot incrementar la producci
dun hivernacle i alhora reduir les necessitats dabastament, etc.
En definitiva, una gallina t un gran nombre dusos.
En lagricultura a gran escala -una de les influncies ms
destructives en el planeta Terra-, la gallina es converteix en una
parbola. Com a representant duna varietat danimals
mantinguda pels humans, consumeix molt ms treball daquests
del que torna en aliment 4. Si hom t conscincia daix, no pot
deixar de plantejar-e quin ser veritablement lanimal ms
intelligent, la gallina o lsser hum? La realitat sembla evident:
la gallina s enormement ms intelligent que lsser hum, ja
que s aquest qui treballa molt dur per la gallina, mentre que
aquesta fa molt poc per ell. De totes les collites de blat, el 70 %
del gra per hectrea conreada va destinat a la gallina contra el 30
% destinat a usos humans. A ms, tot el percentatge destinat a
usos humans no s per a alimentaci. Si seguim aquesta anlisi,
conclourem que la gallina s una gran consumidora dels recursos
de lagricultura. Aix, la majoria de la producci agrcola s per a
ella, i per tant la despesa en maquinria (tractors, recollectores,
etc), la majoria de les carreteres i camins, de les infraestructures
rurals shan construt per servir a la gallina4.
1. 2. 2 tica de la permacultura
La permacultura proposa un canvi de mentalitat, una
reorganitzaci mental dels esquemes vigents en la societat on es
prioritzi la cooperaci abans que la competici.
Al llarg de la histria trobem infinitat dexemples dintre
daquesta lnia de pensament. Aix, el gegraf i naturalista Piotr
Alekseievitx Kropotkin (1842-1921), conegut tamb per la seva
activitat poltica a favor de lanarquisme, public entre 1890 i
1896 el llibre titulat Mutual aid. A factor of evolution (Lajuda
mtua. Un factor de levoluci), en el qual argumentava que
lajuda mtua era una llei natural, almenys tant com ho pugui ser
la lluita per la supervivncia. Aquesta teoria va ser concebuda
originriament per combatre la fora creixent del mal anomenat
18
Larbre de la permacultura
roba
calor
medicines
aliments
treball
refugi
fibres
qumics
aliments
combustible
silenci
roba
Productes
animals
control de lerosi
Productes
indirectes
allament
Productes
vegetals
DISSENY
EN PERMACULTURA
puresa de laigua
cosmtics
fusta
aire net
eines
Disseny s la integraci decologies artificials
FRUITS
Germinaci duna idea
ARRELS
Els Sistemes evolucionen en base a una idea
edafologia
ecologia
CINCIES
AMBIENTALS
Cincies
Naturals
Cincies
Qumiques
Cincies
Fsiques
zoologia
Cincies
Mdiques
Cincies
Socials
agroecologia
fisiologia
vegetal
jardineria
qumica
inorgnica
botnica
fisiologia
animal
Cincies
Agrcoles
horticultura
qumica
orgnica
gesti forestal
medicina
fsica
de fluids
geografia
farmacologia
filosofia
bioqumica
climatologia
dinmica
meteorologia
psicologia
social
arquitectura
darwinisme social, i el seu pensament va ser influent en matria

decologia, tal com reconeixen la majoria dhistoriadors de la
biologia, ja que les interrelacions de cooperaci entre els ssers
vivents es posen constantment de manifest a lassaig Lajuda
mtua.
A la Pennsula Ibrica trobem manifestacions daquest corrent
de pensament a principis del segle XX, quan aparegu el naturisme
integral o anarconaturisme en estreta relaci amb els seus
homnims francesos. El naturisme social anarquista en aquests
primers anys es va convertir tamb en un moviment de combat
social que va pretendre ser emancipador i regenerador, va lluitar
per la conservaci de la natura i per lequilibri daquesta amb
lsser hum i va impulsar a nivell tic, moral i sociolgic la prctica
19
Larbre de la
permacultura. La
permacultura,
igual que un
arbre, s un
sistema holstic
lobjectiu del qual
s lobtenci de
rendiments i
productes
alimentaris.
de la nutrici vegetariana i el rebuig de lagricultura industrial.

Aquest moviment, que es va desenvolupar juntament amb el
neomaltusianisme, entn que per realitzar lemancipaci social
no s suficient amb la superaci de la satisfacci de les necessitats
econmiques o crematstiques. Per aix, proposen emprendre la
via ecolgico-humana denominada generaci conscient i
voluntria, respectuosa amb la vida de les persones dacord amb
les lleis naturals5.
La prctica de la permacultura suposa, doncs, un canvi dactitud
davant la vida. El sol fet de plantejar-se don vnen els productes
que consumim o de reflexionar qu sen fa dels residus que
produm, ja s un pas cap endavant. La permacultura proposa
una tica que es vertebra sota tres pilars bsics: cuidar la terra,
cuidar les persones i redistribuir el temps, els diners i les matries
per aconseguir aquestes finalitats.
Cuidar la Terra implica moltes coses; no noms respectar
qualsevol sser vivent, sin tamb els no vivents, com el sl, les
aiges o latmosfera -de fet sn estructures vives en contnua
transformaci. Respectar la Terra i tot el que comprn s, segons
la permacultura, lnic cam possible per sobreviure en aquest
planeta blau. Els recursos es van esgotant, la biodiversitat del planeta es perd a velocitats vertiginoses i, sense adonar-nos-en,
hipotequem les nostres vides i les dels nostres fills. Som conscients
Aplicacions prctiques per implementar ltica de la permacultura a les

nostres vides
Cal planificar qualsevol actuaci abans de realitzar-la, a fi que no ens sorprenguin les
conseqncies a llarg termini que sen poden derivar. Planificar en pro de la sostenibilitat.
Evitar trencar lequilibri natural quan implantem sistemes ambientals. Per aix s aconsellable
utilitzar, sempre que es pugui, espcies autctones de la zona on establim el sistema, per evitar
els possibles riscos associats a les espcies foranes i impedir les invasions destructives.
Conrear el tros de terra ms petit possible. Si planegem sistemes a escala petita de forma
intensiva, evitem locupaci de terrenys ms extensos i el consum dunes quantitats denergia
que sn ms grans en les prctiques extensives.
Cal implantar sistemes dalta diversitat (policultius) per aconseguir una gran estabilitat i resilincia
de lagroecosistema, i aix permetre que sadaptin a les potencials variacions ambientals o socials.
Analitzar el rendiment total del sistema (collites dels conreus, producci dels arbres i dels
animals o estalvi denergia...) per percebren leficincia global.
Utilitzar sistemes ecolgics que necessiten inputs baixos denergia exosistmica (sol, vent i
aigua) i sistemes biolgics (plantes i animals interrelacionats). Aquests conserven i generen energia.
Recuperar el conreu i producci daliments als pobles i ciutats on tradicionalment sempre
shavien fet.
Promocionar la responsabilitat comunitria sempre que sigui possible.
Consumir responsablement i amb conscincia. Reciclar tots els residus.
Veure solucions on en principi noms veiem problemes.
20
del planeta que deixarem dherncia a les generacions futures?

La permacultura proposa un replantejament de leconomia, fentla ms propera als ciutadans, mitjanant estratgies locals
comunitries i valorant com cal els recursos naturals que sn
apropiats o destruts pels fluxos de leconomia. Per aquesta ra,
la permacultura est molt prxima a leconomia ecolgica, que
proposa una redefinici de leconomia neoclssica imperant en
lactualitat, activitat destructora de la natura i malversadora dels
recursos naturals. Defensa la tesi segons la qual leconomia est
imbricada en la societat i en la poltica, i que noms a travs
davaluacions sociopoltiques podrem definir els lmits acceptables
de les externalitats sobre el medi (una externalitat s tot impacte
negatiu o tota aportaci dun recurs o servei ambiental no incls
en els preus del mercat). Argumenta contra la possibilitat de la
internalitzaci convincent de les externalitats, ssent un dels
arguments principals el de labsncia de les generacions futures
en els mercats actuals, encara que aquests mercats samplien
ecolgicament mitjanant simulacions 6.
El principi de cuidar la Terra comporta tamb cuidar les persones. Per, qu sentn per tenir cura de les persones en aquest
context? La permacultura proposa tenir en compte sempre la gent
que hi ha ms a prop, i vigilar que les seves necessitats bsiques
daliment, deducaci, de treball, o de convivncia estiguin sempre
satisfetes. Si podem satisfer les nostres necessitats bsiques des
duna ptica local, no necessitarem ocupar altres terres, ni concertar prctiques destructives a gran escala contra la Terra!
El tercer component de ltica bsica de la permacultura s la
contribuci del temps, lenergia i els materials -recordem que els
diners sn tamb un tipus denergia- per tal daconseguir els
objectius enfocats a la cura de les persones i de la Terra. El
plantejament proposa que primer ens dediquem a canviar
nosaltres mateixos i a dissenyar les nostres vides duna forma ms
conscient; una vegada fet aix, estarem preparats per ajudar els
altres i adrear-los a aconseguir aquest enfocament.
Els sistemes de permacultura reconeixen el valor intrnsec de
cada cosa vivent. Un arbre, per exemple, t valor per si mateix pel
sol fet destar viu. No s necessari treuren un benefici econmic
directe per valorar-lo. De fet, si analitzem atentament les funcions
que desenvolupa un arbre, arribarem a la conclusi que en traiem
un gran profit de les funcions que fa dins la natura: reciclar la
biomassa, proveir doxigen laire de la regi, servir destructura
de suport a altres ssers vius, etc.
Ltica de la permacultura socupa, doncs, tant daspectes dels
sistemes ambientals, com dels socials i econmics. La clau per a la
comprensi daquesta nova tica s la defensa de la cooperaci
21
Els recursos es van

esgotant, la
biodiversitat del
planeta es perd a
velocitats vertiginoses
i, sense adonar-nosen, hipotequem les
nostres vides i les dels
nostres fills.
enfront de la competici dels actuals sistemes socials i econmics. A

la vegada, cal prendre responsabilitat de la nostra prpia existncia i
de la de les generacions futures. I cal que actuem ara!
Bibliografia.
LVAREZ, N. Biodiversidad y agricultura. Dins de: Ecologa Poltica n12, pp. 91-95, Barcelona, 1996
DELAGE, J.P. Historia de la Ecologa.Una ciencia del hombre y
de la naturaleza. ICARIA, Barcelona, 1993.
FUKUOKA, M. The one-straw revolution. An introduction to
natural farming. Rodale Press. 1978.
FUKUOKA, M. La Senda Natural del Cultivo. Teora y prctica
de una Filosofia Verde. Coleccin Terapin.Valencia, 1999.
2
GOLDSMITH, E. El Tao de la Ecologia. ICARIA. Barcelona, 1999.
1
LOVELOCK, J. Gaia. Una Ciencia para curar el Planeta. Integral. Barcelona,1992.
6
MARTNEZ ALIER, J. Introducci a leconomia ecolgica. Rubes
editorial. Barcelona, 1999.
MARTNEZ ALIER, J. De la Economa Ecolgica al Ecologismo
Popular. ICARIA. Barcelona, 1994.
5
MASJUAN, E. Poblacin y Recursos naturales en el Anarquismo Ibrico: una perspectiva ecolgico-humana en el marco del
socialismo de los pobres. Dins de: Ecologa Poltica n 5, pp.
41-54. Barcelona, 1993.
MASJUAN, E. Poblacin y Recursos en el Anarquismo Ibrico:
Neomalthusianismo y Naturismo Social. Ecologa Poltica n 6, pp.
129-142. Barcelona, 1993.
4
MOLLISON, B. Permaculture. A designers manual. Tagari
Books. Tyalgum, Austrlia, 1998.
MOLLISON, B. & SLAY, R. M. Introduccin a la Permacultura.
Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1994.
3
SPEDDING, C. Ecologa de los sistemas agrcolas. Blume, Madrid, 1979.
VV.AA. Biosfera. Vol. 11. Fundaci Enciclopdia Catalana, Barcelona, 1998.
22
II
La permacultura urbana. Una eina

per a la sostenibilitat a les ciutats
Des dels seus orgens la ciutat va ser concebuda com a centre

social, on la gent podia satisfer la totalitat de les seves necessitats,
aspiracions i desitjos. Lessncia de la ciutat era i hauria de ser
encara el contacte, la regulaci, lintercanvi i la comunicaci.
Per facilitar aquestes caracterstiques es potenciava la creaci
dinfraestructures socials comunitries (places i carrers, jardins i
parcs). Aquests espais pblics es convertien en llocs de reuni i
de vida social. La ciutat estava viva i la seva caracteritzaci anava
molt ms enll de ser un simple continent de persones i habitatges.
La mateixa ciutat era el brou de cultiu de la cultura, de les relacions
socials i econmiques.
Aquesta concepci dels sistemes urbans va canviar amb laparici
de la Revoluci Industrial. Les ciutats postindustrials shan convertit
en autntics embornals que sapropien dels recursos daltres espais
llunyans i excrementen residus del seu metabolisme en gran
quantitat. A ms, aquesta transformaci ha anat parallela a un
canvi de valors socials, basats en la cultura de lobjecte i la religi
del consumisme. Lespai pblic ha estat substitut pels espais privats
doci, compra, transport, etc. La casa i el cotxe shan convertit en
autntics castells de defensa de la privacitat, en smbols de la
individualitat i el consumisme.
Quasi ning posa en dubte la necessitat de reparar els desastres ecolgics que produeixen aquestes ciutats. De fet, aquest
manual es fonamenta en aquesta intencionalitatde fer les ciutats
ms habitables.
La ciutat ja no es pot definir nicament com a espai geogrfic.
Sha de concebre com un conjunt de fluxos de materials, denergia
i dinformaci. Per aquesta ra, les relacions que estableixen els
sistemes urbans sestenen fins a les seves antpodes. Les
conseqncies ecolgiques les podem apreciar en lactual perode
de deteriorament ambiental.
En aquest captol sintrodueix lanlisi sistmica de la ciutat des
del punt de vista de lecologia. Per aplicar la permacultura a la
ciutat cal modelitzar-la com a sistema ecolgic per poder conferir-li iniciatives concretes que involucrin els ciutadans com a part
integrant del sistema.
23
Les ciutats postindustrials shan

convertit en autntics
embornals que
sapropien dels recursos daltres espais
llunyans i
excrementen residus
del seu metabolisme
en gran quantitat.
Desprs de lanlisi es fa la proposta del model que ms sadapta

a les nostres necessitats i condicions per caminar cap a la
sostenibilitat urbana.
Finalment, en els darrers apartats, es presenta la permacultura
com una bona eina dacci ambiental per anar cap a la
sostenibilitat i engrescar la ciutadania.
2.1
La ciutat es converteix
en un ecosistema que
sexpandeix en forma
de taca doli, sense
que cap rgan social
pugui controlar-lo.
La ciutat com a ecosistema
La teoria dels sistemes permet aproximar-nos a lestudi de la

ciutat des duna ptica ecolgica. La ciutat estudiada com a
ecosistema presenta unes necessitats metabliques que caldr
tenir en compte a lhora de modelitzar-la i planificar-la.
Lanlisi de lanatomia i fisiologia de les actuals ciutats ens permet
observar que aquestes shan convertit en autntics ecosistemes
malalts. Aquesta malaltia es manifesta en forma de disfuncions
en els fluxos caracterstics del seu metabolisme:
La linealitzaci dels cicles de matria extracci, transformaci,
s i vessament- que imposa lactual model de ciutat provoca un
gran impacte en lentorn.
Els fluxos denergia en els dos sentits de circulaci sn molt
desiguals. La ciutat absorbeix una gran quantitat denergia en
forma delectricitat i de combustibles fssils daltres indrets. A
causa daquest elevat consum i de la baixa producci denergia a
la mateixa ciutat, aquesta provoca grans disfuncions en lentorn.
No existeixen els circuts de realimentaci (feed-backs) necessaris
en els fluxos dinformaci per tal que hi hagi un control adequat
del creixement de la ciutat. Aix, aquesta es converteix en un
ecosistema que sexpandeix en forma de taca doli, sense que
cap rgan social pugui controlar-lo.
Daquesta manera les necessitats metabliques per augmentar
la complexitat de la ciutat la converteixen en una amenaa ambiental. La petjada ecolgica daquestes conurbacions arriba cada
vegada ms i ms lluny. Aquest allunyament, tal com sha
comentat, propicia la pertorbaci creixent del territori que proveeix
denergia, de materials i dinformaci la ciutat. Al mateix temps
es produeix el deteriorament de les zones que actuen dembornal
dels detritus ocasionats per aquests ecosistemes urbans 1.
Els actuals sistemes urbans han passat de ser ciutats, amb tota
la crrega dintencionalitat que portaven associades, a ser
conurbacions difuses geogrficament i social. Aquestes noves
conurbacions ocupen grans territoris interconnectats per una densa xarxa de carreteres per al transport motoritzat i una altra de eis
24
Font: Terradas, 1985.
tcnics. Ha aparegut una total dependncia vers el transport, que

sha convertit en lactivitat amb major consum denergia, a causa
de la dispersi dels usos i de les funcions de la ciutat en el territori.
La separaci de funcions a la ciutat ha vingut acompanyada duna
segregaci social atenent als nivells de renda. Aquest fet provoca
una desestabilitzaci en les relacions socials que repercuteix
directament en la qualitat de vida i lhabitabilitat.
En aquestes condicions el concepte de ciutat desapareix per
donar pas a grans assentaments urbans dispersos, on el territori
queda fragmentat i homogenetzat per la prdua de diversitat
que produeix la dispersi de les seves funcions.
Des del punt de vista de la sostenibilitat forta sostenibilitat
aplicada des de la perspectiva material prpia de lecologia- el
model de creixement urb actual s insostenible. Per aix, urgeix
la necessitat de repensar lactual model de ciutat per definir-ne i
modelar-ne un de ms sostenible basat en la participaci duna
ciutadania conscienciada.
2.2
La ciutat mediterrnia com a exemple de ciutat

sostenible
Tal com hem vist en lapartat anterior, levoluci dels sistemes urbans
porten la ciutat cap a un perills penya-segat dinsostenibilitat. s
necessari un replantejament dactituds i un foment de la participaci
ciutadana per implantar un nou model de ciutat.
Moltes vegades busquem les solucions als problemes en llocs
25
El metabolisme urb i
la seva relaci amb
lentorn.
La ciutat mediterrnia
t una base
epistemolgica molt
adient a lhora de
plantejar una ciutat
sostenible.
allunyats de nosaltres i resulta que les tenim davant els ulls. La

tendncia a menysprear les coses de casa i sobrevalorar les
dels altres ens porta a lencegament i a la conducta irreflexiva.
Aix s el que pot passar en aquest cas si no reflexionem
adequadament, ja que el model de ciutat que ms sadapta als
requeriments exigits en una planificaci urbana de tipus sostenible s, precisament, el de les nostres ciutats. El model que podem
denominar, genricament, com el de ciutat mediterrnia.
La ciutat mediterrnia t una base epistemolgica molt adient
a lhora de plantejar una ciutat sostenible. No podem negar els
avantatges que ofereix, per, indubtablement, t moltes coses
que shan de millorar. Les influncies del model de planificaci
anglosax, que modela la ciutat duna forma dispersa al territori,
han desequilibrat de manera notable els sistemes urbans. Urgeix
la necessitat dapostar pel nostre model de ciutat si volem
aconseguir uns assentaments habitables on la qualitat de vida i
les relacions socials siguin potenciades per sobre de tot.
La concepci de la ciutat mediterrnia permet extreure una srie
de caracterstiques que conformen la base duna ciutat, on podem
aplicar una srie destratgies encaminades a la sostenibilitat urbana i on la permacultura pot contextualitzar-se perfectament.
Una ciutat mediterrnia sostenible inclou les segents dimensions
en la seva concepci:
La ciutat compacta i multifuncional

La ciutat mediterrnia s una ciutat compacta en el territori.
Aquesta compactaci territorial suposa una minimitzaci de
limpacte que produeix el model dexpansi territorial difs. A
ms, a la ciutat compacta sempre i quan no sexcedeixi una mida
mitjana duns setanta-cinc mil a cent mil habitants- es minimitza
de forma notable la repercussi de diversos elements
contaminants, ja que es redueix tant la contaminaci acstica
com latmosfrica produdes per la mobilitat horitzontal
motoritzada. A ms no s necessari desplaar-se a distncies
llargues per accedir a les ofertes que la ciutat presenta, perqu
es facilita laccessibilitat entre tots els punts. De fet, en una ciutat
compacta i multifuncional ideal, la mitjana per fer una compra es
redueix a uns pocs minuts caminant, com tamb el temps que es
necessita per accedir als llocs doci o de treball. Lheterogenetat
funcional i la diversitat dusos que caracteritza a aquesta ciutat,
permet el desenvolupament tant a nivell professional i cultural
com emocional de tots els seus ciutadans 2.
Finalment, afavoreix les relacions socials, ja que en un mateix
barri conviuen persones de diferent estatus social i poder
26
adquisitiu. Daquesta forma es facilita la integraci social i sevita

la segregaci i lexclusi dalguns sectors marginals de la societat.
La ciutat cosmopolita
La ciutat dels nostres dies acull una gran varietat de gent
provinent de mltiples cultures. Una de les caracterstiques de
lactual procs de globalitzaci s, precisament, aquest augment
de la interacci entre diferents formes dinterpretar el mn. La
ciutat ha destar adaptada per poder rebre aquesta gran massa
dinformaci i diversitat cultural, sense perdre la seva identitat
cultural i les seves tradicions. La convivncia harmnica entre tots
els ciutadans sigui quin sigui el seu lloc dorigen s una pea
fonamental per a la consolidaci duna ciutat plural i oberta a la
resta del mn i de les cultures.
La ciutat integradora
La ciutat integradora s aquella que rep amb les mateixes ofertes
(laborals, culturals, sanitries, etc.) qualsevol ciutad del mn i de
qualsevol status social. Aquest atribut de la ciutat est molt
relacionat amb lanterior, perqu la necessitat daquesta integraci
ve propiciada en part pel seu atribut cosmopolita.
s despecial rellevncia que qualsevol ciutad tingui les mateixes
possibilitats per desenvolupar-se tant psicolgicament, com social, laboral o cultural. Lnica forma de lluitar contra la segregaci
social, la marginaci i la creaci de guetos s a travs de la
integraci daquests grups socials marginats en la dinmica dels
barris en concret, i de la ciutat en general.
La ciutat humanitzada
La revitalitzaci dels centres de les ciutats i de les zones
histriques s fonamental per recuperar la histria i la tradici.
La creaci despais verds no comporta una millora social directa. Shan de crear els mecanismes necessaris per tal que aquests
espais de nova creaci siguin ocupats amb el sentit positiu
de la paraula- per la gent. Aquests espais verds es degradaran i es
convertiran en espais marginals, si no sinverteixen esforos per
socialitzar-los. A ms, no saconseguiran els objectius socials i
ambientals plantejats a priori. De fet, molts projectes despais
verds amb bons dissenys shan acabat convertint en centres de
marginaci o abocadors improvisats ds com. I tot aix, pel
simple fet de no haver pensat una estratgia adequada per
socialitzar-los, s a dir, humanitzar-los.
27
La revitalitzaci dels
centres de les ciutats i
zones histriques s
fonamental per
recuperar la histria i
la tradici.
La ciutat naturalitzada
Les investigacions
realitzades en
psicologia ambiental
sobre els paisatges
han mostrat que
aquests incideixen
poderosament sobre
la psicologia dels
ciutadans.
El concepte de naturaci urbana es refereix a la introducci de

la natura a la ciutat. Lobjetiu s que aquesta recuperi el
protagonisme que es mereix, a travs despcies vegetals que
millorin les condicions de vida als sistemes urbans. La naturaci
urbana pot enfocar-se com el tractament tcnic constructiu amb
vegetaci adaptada a les condicions ambientals. Es pot aplicar
tant sobre les cobertes (horitzontals i verticals) dels edificis com a
carrers, places i espais oberts3.
La naturaci urbana pretn transformar els actuals edificis i altres
espais urbans que actuen de barreres arquitectniques en biotops
que actun dhbitat. La connexi es pot fer a travs de corredors
verds intraurbans que facilitin la circulaci atmosfrica i millorin
el microclima urb. La naturaci de cobertes, faanes i espais
oberts actua de filtre anticontaminant i de pantalla acstica, evita la incidncia dels raigs ultraviolats i aconsegueix un equilibri
dhumitat i oxigen molt desitjable.
Les investigacions realitzades en psicologia ambiental sobre els
paisatges han mostrat que aquests incideixen poderosament en
la psicologia dels ciutadans. Pot arribar a dificultar o potenciar els
aspectes ms positius del desenvolupament personal.
mbits dinters i de preocupaci per aconseguir

una qualitat de vida acceptable:
El primer bloc inclou aspectes que es consideren decisius per al benestar general del
ciutad: treball, educaci, sanitat, habitatge i equipaments.
Un segon bloc est relacionat amb la contribuci que t el medi ambient, la qualitat
ambiental, en la qualitat de vida i que ve representada per la qualitat de lambient atmosfric,
el soroll, la qualitat de laigua, etc.
Un tercer bloc de natura psicosocial est vinculat a lmbit interactiu del subjecte: relacions
familiars, relacions interpersonals, oci, temps lliure, etc.
I, per ltim, el quart bloc fa referncia a qestions de tipus sociopoltic, com es ara la
participaci ciutadana, la seguretat personal i jurdica, etc.
Factors de qualitat ambiental. Font: Rueda, 1998.
El paisatge urb tamb influeix significativament sobre

lexperincia psicolgica de lindividu. Demana del subjecte una
gran quantitat denergia per fer front a un complex destimulaci
que quantitativament i qualitativa li resulta inabastable. El resultat
daquesta experincia de sobrecrrega s el que es coneix amb el
nom destrs ambiental. Lexposici persistent a situacions
28
ambientals que indueixen estrs produeix laparici de smptomes

de malestar, reducci de la conducta prosocial i una dismininuci
dels sentiments socials positius. Multitud destudis han corroborat
els importants efectes restauradors de lequilibri i del funcionament
psicolgic del subjecte produts per lexperincia de la natura.
Fins i tot sha vist com lexposici a imatges de la natura
disminueix el temps de recuperaci de lestrs, augmenta els
sentiments positius i disminueix els sentiments negatius4.
A part de laspecte referent al desenvolupament psicolgic saludable, la naturaci urbana fomenta la salut pblica car
disminueix la contaminaci atmosfrica i regula el microclima i
en definitiva, la de la ciutat.
La ciutat saludable
La constataci de laugment del percentatge de poblaci mundial que viu a les ciutats, juntament amb el fet que una gran part
ho fa en condicions insalubres tant fsicament com socialment,
obliga a replantejar-se seriosament les estratgies de gesti de
les actuals ciutats.
Gran part de la poblaci urbana no pot gaudir dunes condicions
dhabitabilitat i qualitat de vida dignes. Sn persones marginades,
segregades socialment, que componen el que sha conegut
popularment amb el malnom de Quart Mn. Shan de potenciar
estratgies per diluir aquesta segregaci i integrar progressivament
aquestes persones en la dinmica de la ciutat, per acabar-les
convertint en ciutadans de dret i de fet.
Laltra part del problema se situa en els altres ocupants de la
ciutat, en els que podrem considerar com a ciutadans de fet.
Prov dels actuals valors de qualitat de vida, basats en la
competitivitat, lindividualisme, el poder i la cultura de lobjecte5.
El procs creixent de comercialitzaci de la cultura ha perms
que aquesta es converteixi en material de compravenda. El
consumisme sha convertit en religi. Les esglsies i altres temples de culte espiritual han perdut ja la importncia que tenien en
lantiguitat. Els grans centres comercials shan convertit en els
actuals temples de culte. Si tenim en compte aquests valors, i els
apliquem en un context de globalitzaci, veurem que lactual estil
de vida urbana s insostenible. Per aix, cal potenciar socialment
altres valors, i fins i tot recuperar-ne daltres antics, per crear una
base tica de convivncia en una societat que va perdent duna
forma inconscient la seva identitat.
Plantejar una ciutat sostenible comporta recuperar la salut de
la ciutat. Tal com hem vist, significa millorar qualitativament les
seves condicions ambientals (atmosfriques, acstiques,
29
paisatgstiques, etc.) i, per extensi, les dhabitabilitat i qualitat

de vida dels ciutadans que la componen. Perqu els ciutadans
vulguin viure a les ciutats, aquestes condicions dhabitabilitat i
qualitat de vida han de satisfer les seves necessitats, expectatives
i desitjos.
La promoci de la salut ha dactuar en dos camps. Duna banda en el social i collectiu, per crear un medi favorable al
desenvolupament de lsser hum. De laltra en lindividual, per
desenvolupar les aptituds personals en el cam dadoptar estils de
vida saludables6.
La desaparici de la
base tica de
convivncia que
marcava la religi
catlica no ha estat
substituda per cap
altre artefacte social
que mostri les
regles duna
convivncia
adequada.
La ciutat educadora
No fa gaires anys la societat tenia uns altres valors de convivncia.
Lescola, igual que la famlia, ha perdut el seu poder de formaci
dels valors. En canvi, els mitjans de comunicaci, amb el
bombardeig diari de publicitat, embriaguen la conscincia de la
poblaci. La desaparici de la base tica de convivncia que
marcava la religi catlica no ha estat substituda per cap altre
artefacte social que mostri les regles duna convivncia
adequada. La societat sha quedat buida de base. Per aix, cal
potenciar leducaci cvica des de tots els mbits possibles.
El concepte de ciutat educadora sorgeix arran del reconeixement
de la importncia de leducaci no formal en la formaci i creaci
de valors del jovent. Comporta considerar que leducaci dels
nens, joves i ciutadans en general no s noms responsabilitat
dels estaments tradicionals (estat, famlia i escola) sin que tamb
ho s del municipi, de les associacions, de les indstries culturals
i de qualsevol estament de la societat. Per aix, cal potenciar la
formaci dels agents educatius no escolars i lenfortiment del teixit
associatiu existent7.
En el marc daquesta ciutat educadora les administracions tenen
limportant paper de promoure la participaci de la gent en la
gesti i transformaci de la ciutat. A ms daquesta promoci, les
administracions locals asseguraran lexistncia dun sistema
dinformaci que garanteixi laccs de tots els ciutadans a loferta
educativa, per tal que no quedi restringida nicament al sector
escolar.
El concepte de ciutat educadora tamb el podem aplicar al camp
ambiental, i aix, mitjanant la implantaci de prctiques
sostenibles, podem convertir la ciutat en un espai docent que
ens conscienci ambientalment duna forma passiva. Si hi ha una
bona estratgia educativa al darrere, qualsevol acci ambiental
es pot convertir en una acci exemplificativa i en un material
pedaggic al mateix temps.
30
La ciutat productora
El concepte de ciutat productora (daliments) safegeix a la ciutat
quan es conreen espcies hortcoles en els espais pblics i en
lhabitatge privat.
Les experincies dhorts urbans comunitaris es troben en ciutats
de tot el mn. De fet, en lantiguitat era una prctica molt estesa
i la integraci de la producci alimentria i la vida urbana eren
universals. El cultiu de cereals i la domesticaci danimals estaven
presents en la ms antiga de les ciutats conegudes, atal Hyk
a Anatlia (ara Turquia), des dels seus orgens pels volts del 7000
aC. En el Mxic precolonial, el sistema altament productiu de
lagricultura a Chinampa, que consistia en terrenys rodejats per
canals, provea la majoria daliments, flors i fibres consumits a la
capital asteca de Tenochtitlan. I a Europa, les collites van crixer
dintre i fora de les muralles de les ciutats medievals8.
No es tracta duna nova tendncia, sin ms aviat, duna bona
manera de recuperar la histria de les nostres ciutats, a la vegada
que en millorem les relacions socials i lhabitabilitat.
La producci de certa quantitat daliments a la ciutat t mltiples funcions:
Millora la seguretat alimentria dels participants en lactivitat.
Potencia la vida del barri en millorar les relacions socials. Obre
noves vies de comunicaci i interacci entre els ciutadans.
Procura una educaci agroambiental que servir de fonament
per a la consolidaci duna conscincia ambiental futura.
Permet una integraci social de persones i grups socials
marginats (jubilats, aturats, immigrants, etc.) que passaran a formar part de la dinmica del barri.
Augmenta el capital cultural de la ciutat amb aquesta prctica
testimonial de la cultura agroambiental.
2. 3 Principis bsics de la ciutat sostenible

Qualsevol ciutat sostenible ha de seguir una srie de principis
bsics que cal aplicar en tot projecte orientat cap aquesta finalitat9:
Analitzar els aspectes bioregionals, que inclouen la protecci
del paisatge, de les espcies vegetals i animals, del microclima i
de les tradicions culturals.
Millorar el desenvolupament socioecocmic i promocinar
activitats que utilitzin els recursos productius de forma equilibrada. Creaci de nnxols de treball per als productes de la terra i
manteniment dels llocs de treball.
Aconseguir un desenvolupament compensat, que permeti les
31
Les experincies
dhorts urbans
comunitaris es troben
en ciutats de tot el
mn.
millores socioeconmiques amb la protecci ambiental. La idea

duna ciutat o duna agricultura sostenible suposa un comproms
entre la utilitzaci dels recursos econmics en benefici propi i la
seva conservaci per a les generacions futures.
Utilitzar ptimament lenergia mitjanant lestalvi energtic, el
consum energtic conscient, leficincia energtica i la utilitzaci
denergies renovables.
Millorar lentorn, mitjanant la intervenci en diferents mbits
del medi ambient: qualitat ambiental de laire, el sl i laigua.
Crear hbitats saludables, a travs del disseny i urbanitzaci
adequats i de la utilitzaci de materials innocus, assequibles a la
poblaci amb menor poder adquisitiu. Hi ha exemples dutilitzaci
de materials autctons en molts llocs del planeta. Un cas
destacable s el de les construccions californianes de palla, que
es veuen sotmeses a moviments ssmics, per que resisteixen
perfectament aquest factor ambiental.
Respectar la histria i la tradici a lhora de dissenyar noves
construccions.
Educar des de letapa de la joventut a respectar la natura i
sensibilitzar envers els problemes ambientals.
Promoure lequitat en la societat i la participaci ciutadana en
la presa de decisions.
La permacultura urbana s una eina per aconseguir la
sostenibilitat urbana. Respecta tots els principis bsics de la ciutat
sostenible esmentats i facilita que la ciutat mediterrnia
aconsegueixi tots els atributs que shan especificat en lapartat
anterior. s per aquesta ra que en aquest manual saposta per la
permacultura urbana com una bona estratgia per aconseguir la
sostenibilitat de les nostres ciutats.
La permacultura
tendeix a fer que es
tornin a produir
aliments a les rees
urbanes i a
redissenyar o
remodelar els edificis
per tal que estalvin i
produeixin la seva
prpia energia.
2.4 Aportacions de la permacultura a la ciutat

Tal com sha mostrat en el primer captol, la permacultura s un
mtode de disseny de sistemes sostenibles. Laplicaci de la
permacultura als sistemes urbans s una bona estratgia per assolir
la meta de la sostenibilitat.
La permacultura tendeix a fer que es tornin a produir aliments
a les rees urbanes i a redissenyar o remodelar els edificis per tal
que estalvin i produeixin la seva prpia energia. Per aconseguir
aquesta finalitat cal potenciar estratgies i utilitzar tcniques que
permetin desenvolupar un disseny solar adequat. Aix noms ser
possible si tenim en compte tant les consideracions climtiques
(fora dels vents, rgim de pluges, temperatures...) com
laprofitament destructures passives (enreixats, allaments,
materials de bioconstrucci, ...). En aquest sentit, el transport de
32
baix cost energtic i la generaci denergia cooperativa tamb

prenen una gran rellevncia.
La permacultura s un mtode de disseny que ofereix diverses
aplicacions depenent de lespai on vulguem aplicar-lo.
Aplicacions de la permacultura en habitatges privats o

comunitaris
Aplicar la permacultura a la ciutat requereix un esfor ms gran
que si saplica al camp. A la ciutat, els espais disponibles per
conrear es redueixen, i sha dutilitzar molta imaginaci per trobar
estructures adequades per a aquesta finalitat. No obstant aix,
ens sorprendrem de la quantitat despais que poden servir per
produir aliment. El podem fer crixer en reixes, balcons o fassanes.
Els terrats ofereixen un espai ideal per dissenyar un bon hortet
que produeixi la major part dels aliments que consumim
diriament.
Lhort del terrat o del pati interior es pot convertir en un lloc
ds comunitari. Aquest plantejament s avantatjs des de moltes
perspectives. La utilitzaci comunitria permet:
Reduir les eines de treball. Sen0 poden tenir diversos jocs que
sutilitzin de forma compartida i es guardin en un espai de lliure
accs per a tota la comunitat.
Potenciar la relaci entre els vens. La prctica compartida de
lhorticultura actua de context per afavorir les trobades entre els
vens i millorar les relacions entre aquests. Aquesta millora de la
relaci influeix notablement en tots els altres aspectes de la vida
comunitria ja que la comunicaci s molt ms freqent i
transparent.
Reciclar els subproductes orgnics domstics en forma de compost
recordem que els residus sn subproductes desaprofitats. Es pot
destinar un espai del sistema per situar el compostador o
vermicompostador. Daquesta manera, podem compostar in situ
la matria orgnica que ens sobra sense cap tipus de molstia. A
ms, com que lhort ja t unes dimensions considerables podrem
utilitzar tota la quantitat de compost que produm.
Noms cal tenir present una cosa si volem tenir xit en la
introducci dun sistema daquest tipus: la necessitat dun bon
disseny. Anotarem les condicions del lloc (espai disponible,
orientaci, hores de llum, vents, vistes...), el temps lliure, gustos i
preferncies, possibilitats i pressupost.
Val a dir que la permacultura no es limita a la producci
daliments. Tal com sha indicat en la introducci daquest apartat,
33
dissenyar amb el mtode de la permacultura significa buscar un

sistema sostenible. I aquest no saconsegueix nicament amb
lautoproducci daliments. Calen altres accions per no solament
adaptar els nostres habitatges sin tamb adaptar-nos nosaltres
mateixos al nou objectiu. Els habitatges cal que siguin ms eficients
energticament. I nosaltres, ms responsables i conscients en lestil
de vida que portem.
Els habitatges de nova construcci de tipus bioclimtic tenen
molt terreny guanyat en aquest sentit. Es poden integrar
estructures de producci daliments. Daquesta manera
aconseguim que lhabitatge tingui un impacte mnim en lentorn,
tant per la seva reducci de demanda daliments i energia
sinstallen captadors denergia solar trmica i fotovoltaica com
per la minimitzaci de la producci de residus la part orgnica
queda compostada in situ i utilitzada com a adob a lhort.
Totes aquestes estratgies permaculturals aplicades en lmbit
privat es desenvoluparan en el cinqu captol daquest manual.
Aplicacions de la permacultura a lespai pblic urb

A lespai pblic la permacultura urbana ofereix diverses
aplicacions. Totes les ciutats tenen terres no utilitzades on es poden implantar horts urbans.
Existeixen exemples de ciutats que shan dissenyat pensades per a la producci daliments i
denergia. Les Village Homes de Davis (Califrnia) tenen un desenvolupament daquest tipus.
Aquesta ciutat presenta una srie de caracterstiques destacables:
Orientaci Solar: totes les cases estan situades tenint en compte lorientaci solar. Saprofita
lenergia que arriba duna forma passiva i tamb mitjanant sistemes de captaci solar trmics i
fotovoltaics.
Sistemes de captaci daigua: tota la ciutat est habilitada amb captadors daigua de pluja.
Laigua que sescola per les superfcies s recollida i utilitzada per a usos privats i comunitaris.
rees comunals: sn espais tancats que tenen usos especfics. Les terres comunals inclouen
no solament un lloc central per reunir-se o esplaiar-se, sin tamb rees extenses per a horts
comunals i plantacions de fruiters. Aix mateix aquestes rees tenen una important funci com a
corredors verds que actuen dhbitat per a les espcies assilvestrades. Aquesta forma de viure la
ciutat, on es potencia la relaci en comunitat, es caracteritza pel repartiment dels recursos i de
les tasques de treball.
Davis s una ciutat que conserva lenergia i laigua. Per poder-hi construir, totes les cases han de
respectar els criteris de larquitectura bioclimtica i de la bioconstrucci. Aix, totes compten
amb sistemes dallament passiu i dutilitzaci eficient de lenergia del sol, tant passivament
amb el disseny de la casa com activament amb sistemes de captaci denergia solar trmica i
fotovoltaica.
Les Village Homes de Davis, Califrnia. Font: Mollison, 1994.
34
Els boscos de fusta urbans que creixen al voltant de les zones

industrials, als cinturons verds o als llocs poc desenvolupats de la
ciutat, no solament sn estticament agradables, sin que a ms
sn filtres per a la polluci de laire. Produeixen oxigen, aporten
fonts de combustible a la ciutat i actuen dhbitat de vida silvestre. Els municipis dalguns pobles de loest dAlemanya tenen
sistemes urbans de silvicultura, tant dintre com fora de la ciutat.
Aix, els abasta de llenya, que venen a les cases, de serradures i
de restes de fusta per fer-ne adob.
Per poder aplicar les prctiques que proposa la permacultura
urbana en lmbit pblic, s necessria la collaboraci de
ladministraci local. En altres pasos, on s freqent laplicaci
daquesta srie de prctiques, hi ha molts ajuntaments que
cedeixen terrenys per cultivar. Daquesta manera hi ha la
possibilitat de laccs comunitari a la terra. Les estratgies per
portar a la prctica aquestes iniciatives sn mltiples. Algunes de
les ms exitoses sn les segents10:
Horts comunals. Sutilitzen terrenys cedits pels ajuntaments.
Si sopta per aprofitar espais urbans abandonats caldr que siguin
condicionats per poder-se usar i ser recomanable demanar a
ladministraci que alliberi aquestes terres. Daquesta forma,
sobtenen contractes a llarg termini que proporcionen una
seguretat a lhora de comenar a cultivar. Normalment, cadasc
t les seves prpies eines de treball i la seva parcella, per les
facilitats daigua es comparteixen.
Cooperativa de productors i consumidors amb connexi
a la finca. Aquest sistema pot ser til per a grups de vint a
cinquanta famlies. Es tracta de vincular-les a una mateixa finca,
ubicada al camp periurb, i establir una relaci directa amb el
pags que porta la finca. Per posar el mecanisme en marxa caldran
una srie de reunions entre els consumidors i els productors en
qu es decidiran quins aliments es produiran i com sen far la
distribuci quan arribi el moment. Aquest mercat estable permet
que els preus siguin ms baixos i que el productor sestalvi haver
denvasar i empaquetar els productes.
El club de la finca. Els clubs dhorts o finques sn adequats
per a famlies que compten amb un capital per invertir en una
quota anual. La propietat es destina a servir els interessos dels
membres, ja sigui en horts, cultius principals, fusta per a combustible, pesca, esbarjo o conreus comercials.
Ciutats com a finques. Hi ha diverses formes dutilitzar les
ciutats com a finques. Un grup de la comunitat o persones
individuals poden recollectar els productes dels arbres fruiters
plantats a lespai pblic. Grups de voluntaris poden recollir els
35
La permacultura
potencia sistemes
deconomia
comunitria que
puguin sustentar de
forma relativa la
comunitat per tal que
aquesta no depengui
tan fortament de les
influncies del mercat
global.
La introducci de la
permacultura en
lmbit escolar pot
esdevenir una bona
eina per desenvolupar
el contingut curricular
en medi ambient que
exigeix la reforma
escolar.
excedents i distribuir-los a la gent sense sostre, o vendrels a

bon preu. Pel que fa al possible vandalisme, hi ha mesures per
evitar-lo com fer una tanca en els espais cultivats.
La permacultura urbana tamb t en compte leconomia local. Els diners sn a la societat el que laigua s a la terra. La
permacultura potencia sistemes deconomia comunitria que
puguin sustentar de forma relativa la comunitat per tal que
aquesta no depengui tan fortament de les influncies del mercat
global. Un sistema daquest tipus altament utilitzat s el sistema LETS (Sistema Local dIntercanvi i Treball). El LETS (Local
Exchange Trade System) se centra en una comunitat. Cada
membre associat ha destar disposat a realitzar transaccions
comercials en moneda simblica local. Cada soci ven un b o
servei, i els diners simblics que nobt li donen un crdit per
comprar o utilitzar els bns o serveis disponibles a la comunitat
que ofereixen els altres socis. Aquests sistemes deconomia local afavoreixen la creaci de riquesa interna de la comunitat
mitjanant lintercanvi de serveis i bns, i milloren la convivncia
i la relaci entre les persones participants10. Ja hi ha molts
sistemes LETS al nostre pas. De fet s molt senzill de crear-ne
un, i la gent sol respondre-hi molt positivament.
Totes aquestes aplicacions de la permacultura comunitria als
espais pblics es tractaran amb ms deteniment al sis captol.
Aplicacions de la permacultura a lescola

La permacultura s una eina molt convenient per aplicar-la a
lescola. La introducci daquesta en lmbit escolar pot esdevenir
una bona eina per desenvolupar el contingut curricular en medi
ambient que exigeix la reforma escolar.
Val a dir que si ja lhort escolar s un bon instrument pedaggic,
laplicaci dun disseny en permacultura a lescola suposa la
tematitzaci daquesta i la creaci dun crdit de sntesi que pot
vertebrar tot el currculum escolar.
A travs daquest disseny de lescola sofereix a lalumnat la
possibilitat de conixer moltes prctiques sostenibles que encara
avui no sn molt freqents per que cal potenciar. Des de
lecoarquitectura a la bioconstrucci; passant per lhorticultura
ecolgica, la utilitzaci denergies renovables, etc. En definitiva,
lescola es converteix en educadora per si mateixa, no solament
pels esforos actius de les sessions dels mestres sin tamb duna
forma passiva.
Tant les potencialitats pedaggiques com els beneficis generals
que comporta la introducci de la permacultura a lescola seran
desenvolupats al set captol.
36
2. 5 La permacultura com a estratgia dacci

ambiental
Tal com sha plantejat en els apartats anteriors, cal que es
busquin accions concretes per materialitzar i vncer lambigitat
conceptual que presenta el terme desenvolupament sostenible.
Hi ha un gran grup de ciutadans, que en el llenguatge planer
sanomena multitud silenciosa, que no participa activament
en lesfera pblica. No perqu no tinguin concepcions ben
definides i diverses sobre com volen que sigui la seva ciutat. Ms
aviat el contrari, es mantenen en lanonimat precisament perqu
no disposen daquells mitjans de participaci que, regularment,
permetin recollir les seves opinions o canalitzar el seu potencial
dacci ambiental. La mobilitzaci, la integraci de les percepcions
de la majoria dels ciutadans i la creaci destructures participatives
estables sn, senzillament, condicions elementals per portar a
terme iniciatives orientades cap a la sostenibilitat11.
La participaci i integraci social necessria per orientar-nos
cap a la sostenibilitat busca una srie dobjectius12:
Fomentar, des de la mateixa societat i des de les
associacions, la participaci (institudora, creativa, alternativa, ...) que faci real aquest tipus de procs. Quan es parla
de participaci no es fa referncia a la simple informaci o consulta dopinions, sin a la presa de decisions compartides desprs
dun coneixement dels problemes i de les alternatives. Per aix,
els poltics, els tcnics i els ciutadans en general han dintercanviar
els seus coneixements i posicions sobre les mesures adequades
de sostenibilitat que shaurien dadoptar.
La igualtat doportunitats i el respecte a les diferncies
de gnere, dedat, etc. Les infraestructures i serveis no shan de
limitar a una concepci parcial, pensada per a lhome en
contraposici a la dona- adult, amb autombil, ... i shan dobrir
per incloure la complexitat dusos de la convivncia. Cal recordar
que integraci no ha de suposar integrar la minoria en la majoria,
sin disposar ntegrament de totes les parts dun conjunt sense
menysprear-ne cap.
La integraci dels sectors populars davant la polaritzaci
de la societat. La societat es pot dividir en tres teros de poblaci
diferenciada. Hi ha un ter dominant que segueix la cultura
consumista. Aquest margina fora del consum un altre ter de la
poblaci i endeuta el ter restant amb consums degradants.
Precisament sn aquests dos teros populars els que poden estar
ms interessats en objectius de sostenibilitat ja que els seus orgens
faciliten el respecte a la multiculturalitat.
37
El canvi de pautes de consum. El canvi cultural que s possible

promoure des de les institucions i les associacions populars s
fonamental per a lautoformaci i la sostenibilitat duna qualitat
de vida acceptada per tothom, que inclogui tots els estrats socials.
Les demostracions teriques no sn suficients. Cal que la societat
assumeixi unes altres pautes de vida i ds de lhbitat, i es
comencin a construir prcticament i amb participaci social
exemples concrets de sostenibilitat que siguin atractius i
responguin a les necessitats profundes de la poblaci.
La permacultura pot aportar una important eina de
materialitzaci destratgies ambientals. Les diverses iniciatives
proposades en lapartat anterior, tant a nivell privat com
comunitari, permeten atraure la curiositat del ciutad inquiet i
faciliten duna forma molt senzilla la participaci de tota la
ciutadania.
En els captols daquest manual on es desenvolupen les accions
prctiques permaculturals es pot observar com aquestes
estratgies permeten aconseguir tots els objectius que es planteja
qualsevol actuaci dirigida a fomentar la participaci i la integraci
ciutadana.
Bibliografia
BOADA, M. i ZAHONERO, A. Medi Ambient. Una crisi
civilitzadora. Edicions de la Magrana. Barcelona, 1998.
3
BRIZ, J. Introduccin y conceptos bsicos de Naturacin Urbana. Dins de: Naturacin Urbana. Cubiertas ecolgicas y mejora
mediambiental, pp. 7-10. Mundi Prensa, Barcelona, 1999.
4
CORRALIZA, J. A. La experiencia del paisaje. Document utilitzat
per a les Jornades Internacionals sobre Xerojardineria Mediterrnia.
Alcobendas, Madrid, 2000.
9
FELIPE, I. Naturacin Urbana en el mbito internacional. Dins
de: Naturacin Urbana. Cubiertas ecolgicas y mejora
mediambiental, pp. 13-26. Mundi Prensa, Barcelona, 1999.
FERNNDEZ, F.J. La agroecologa, til de cambio social. Dins de
La Fertilidad de la Tierra, n 5. L & B. Tafalla. Estiu 2001.
GAVALD, M. Horticultura Ecolgica. Propostes i Aplicacions
per a la Ciutat Sostenible. Projecte final de llicenciatura en Cincies
Ambientals. No publicat. UAB. 1997.
6
LOZANO, A. (1999). Proyecto Ciudades Saludables. Dins de:
Ciudades para un futuro ms sostenible. Edici electrnica:
habitat.aq.upm.es
7
LOZANO, A. (1999).Ciudades Educadoras. Dins de: Ciudades
para un futuro ms sostenible. Edici electrnica:
habitat.aq.upm.es
38
MOLLISON, B. Permaculture. A designers manual. Tagari Books.

Tyalgum, Austrlia. 1998.
10
Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1994
MOLLISON, B. & HOLMGREN, D. Permacultura I. Una Agricultura Permanente para la Autosuficiencia y la Conservacin de los
Recursos. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1978.
MOLLISON, B. & HOLMGREN, D. Permaculture Two. Practical
Design for Town and Country in Permanent Agriculture. Tagari
1
NAREDO, J. M. (1998). Sobre la insostenibilidad de las actuales conurbaciones y el modo de paliarla. Dins de: Ciudades para
un futuro ms sostenible. Edici electrnica: habitat.aq.upm.es
8
NELSON, T. Agricultura Urbana y Residuos Domsticos. Dins
de: World Watch, n 2, pp. 10-17. World Watch Institute, Madrid, 1997.
PUIG, P. Ciudades para vivir. Dins de: INTEGRAL, n 248, pp.
22-27. RBA Revistas, Barcelona, 2000.
5
RUEDA, S. (1998). Habitabilidad y calidad de vida. Dins de:
Ciudades para un futuro ms sostenible. Edici electrnica:
habitat.aq.upm.es
2
RUEDA, S. (1998). La ciudad compacta y diversa frente a la
conurbacin difusa. Dins de: Ciudades para un futuro ms sostenible. Edici electrnica: habitat.aq.upm.es
PRATS, J., TATJER, M. i VILARRASA, A. Icria. Reflexos dutopia
per a una ciutat millor. Dins de: Perspectiva Escolar, n 242, pp.
72-80. Associaci de Mestres Rosa Sensat, Barcelona, 2000.
SCOTTI, A. La cuna de la permacultura. Sostenibilitat prctica
en Austrlia. Dins de Rehabilitar n 2, Fundaci GEA, Olba Teruel.
Hivern 2002.
11
TBARA, J. Acci ambiental. Aprenentatge i participaci vers
la sostenibilitat. Collecci Monografies deducaci ambiental.
Srie Documentaci N 4. Di7 Edici. Illes Balears, 1999.
TERRADAS, J. Un punt de vista ecolgic sobre la ciutat educadora. Dins de : 1r Congrs Internacional de Ciutats Educadores,
pp. 71-78. Ajuntament de Barcelona, 1990.
TERRADES, J. Ecologia urbana. Editorial Rubes i Departament
de Medi Ambient. Barcelona, 2001.
TRILLA, J. 1r Congrs Internacional de Ciutats Educadores.
Introducci, pp. 15-21. Ajuntament de Barcelona. 1990.
12
VILLASANTE, T. (1998). Participacin e integracin social. Dins
de: Ciudades para un futuro ms sostenible. Edici electrnica:
habitat.aq.upm.es
WATKINS, D. Urban permaculture. A practical Handbook of
Sustenable Living. Permanent Publications. Hampshire, England. 1993.
39
III
Els sistemes de
permacultura busquen
convertir els fluxos
materials i energtics
en cicles, per deixar
enrere la linearitzaci
caracterstica dels
fluxos antrpics.
Principis bsics del disseny en

permacultura.
Si utilitzem el mtode del disseny en permacultura, haurem de

respectar una srie de criteris o principis per tal dobtenir-ne els
beneficis. Aquests principis sn lessncia de la permacultura i
provenen de disciplines variades, com ara lecologia dels sistemes,
larquitectura del paisatge i les cincies ambientals. A travs de
lanlisi dels sistemes podrem adaptar aquests principis a cada
cas concret. Daquesta manera obtindrem dissenys especfics per
a cada situaci.
Abans dentrar en ms detalls, seria convenient recordar
lobjectiu daquest manual que no s altre que el de contextualitzar
la permacultura en lmbit urb com a eina per assolir la
sostenibilitat daquests sistemes. Aquest context urb on es pretn
aplicar la permacultura t una srie de caracterstiques que condicionen el disseny dels sistemes permaculturals. El carcter artificial dels sistemes urbans obliga a repensar els principis que la
permacultura havia formulat per aplicar-los al camp.
Tant el disseny del rac comestible, de lhort-terrat urb o del
bosc comestible a les escoles, com el disseny dels horts comunals,
requereixen laplicaci de principis ben diversos que van ms enll
dels simplement ecolgics. A lhora de planificar aquests escenaris
urbans cal tenir en compte a ms dels factors ambientals (espai
disponible, orientaci, hores de llum, vents, vistes, etc.) altres
factors de carcter social, cultural o econmic. En aquest sentit,
els sistemes urbans ofereixen una espcie de repte als permacultors
a causa de la varietat de factors que cal considerar per tal que el
disseny tingui xit.
3. 1 Planificaci eficient del sistema

La clau per obtenir un aprofitament ptim dels sistemes
dissenyats es troba en una planificaci eficient daquests.
Mitjanant la zonificaci i sectoritzaci del sistema i a travs duna
anlisi acurada dels cicles denergia i dels nutrients a linterior del
sistema, podrem obtenir un mxim rendiment del nostre disseny.
La divisi del sistema en zones i sectors permet ubicar-hi els
diferents elements integrants segons les seves propietats. A ms,
40
Principis generals del disseny en Permacultura

Planificaci
eficient del
sistema
Creaci de
sistemes
biointensius
Disseny en
permacultura
Principis
dactitud
Elaboraci prpia
els sistemes de permacultura busquen convertir els fluxos materials

i energtics en cicles, per deixar enrere la linealitzaci caracterstica dels fluxos antrpics. Daquesta manera evitem que lenergia
es dissipi molt rpidament del sistema. Al mateix temps, evitem
la producci massiva de residus i aprofitem els recursos que encara poden aportar aquests subproductes recordem que els
residus sn subproductes no aprofitats. Aix, la matria orgnica
provinent de la cuina es recicla fent-ne compost, els fems dels
animals es retornen al sl, les aiges grises de la casa flueixen cap
a lhort i les fulles caigudes dels arbres saprofiten per fer de ja
protector o mulch.
3. 1. 1 Zonificaci i sectoritzaci del sistema

El nostre sistema quedar dividit en zones i sectors de
caracterstiques diferents, a travs dels segents mtodes de
planificaci1:
Planificaci de les zones
La zonificaci consisteix en dividir el sistema en zones numerades
del zero al cinc. El factor que determina cadascuna daquestes s
la relaci entre la distncia i la intensitat ds.
A lhora de plantejar-se la zonificaci, cal analitzar primerament
la naturalesa del sistema. No s el mateix planificar una casa al
camp que una a la ciutat, com tampoc ho s planificar una finca
sencera en comptes dun simple balc.
Laplicaci de la zonificaci als espais urbans noms tindr sentit
41
en aquells escenaris de certa extensi, com els horts comunals,

els hort-terrats de gran extensi o els dissenys de lescola. La
zonificaci despais ms petits, com el balc comestible, perd el
sentit. En aquests casos noms podrem delimitar una zona i
aquesta delimitaci no tindria cap utilitat.
Posat que apareguin diversos centres dactivitat (Zona 0), caldr
dissenyar tot el sistema tenint en compte les relacions que
sestableixen entre aquests centres.
Les rees que cal visitar cada dia per exemple, lhivernacle, el
galliner o lhort es posen a prop de lhabitatge, mentre que els
llocs menys visitats es posaran ms allunyats. Per ubicar els
diferents elements en les zones, cal comenar des del centre de
lactivitat la casa, ledifici de lescola o si es tracta duna escala
major, tot un poble sencer.
Lelecci de la zona est decidida per la freqncia de visita a
cada element (planta, animal o estructura), ja sigui per raons de
manteniment i atenci o, simplement, per raons ldiques. Cal
situar molt a prop del centre els components que necessiten
observaci freqent, visites constants, molt de treball o tcniques
complexes de manejar. Daquesta manera no malgastarem molt
de temps, esfor i energia per visitar-los.
Ms endavant, en els captols del manual on es desenvolupen
exemples de disseny concrets, es mostraran diferents formats per
adaptar la zonificaci als dissenys urbans.
Les zones que podem trobar en un disseny permacultural

La Zona 0 s el centre de lactivitat (casa, edifici escolar, o poble si el disseny s a gran escala).
Est planificada per conservar lenergia i per suplir totes les necessitats dels seus ocupants.
La Zona 1 s la que est ms a prop del centre dactivitat. s la zona ms controlada i lrea
utilitzada ms intensivament. Pot contenir lhort, el taller, lhivernacle i els planters. En aquesta
rea no trobem animals grans i la presncia dels arbres vindr condicionada pels seus requeriments
datenci.
La Zona 2 tamb es mant intensivament, amb plantacions denses (arbusts grans, fruiters
petits i hort fruiter mixt, paravents, etc.). Aqu trobarem lhort, els fruiters, les basses daigua, els
estables i els galliners.
La Zona 3 cont horts sense podar i sense ja protector, zones lliures per on pasturen els animals
i daltres elements (paravents, bardisses, boscos productors de llenya) que necessiten menys atenci
per al seu manteniment que els de les zones anteriors.
La Zona 4 es caracteritza per necessitar poca dedicaci. De fet, aquesta zona cont lespai del
sistema que est quasi assilvestrat. La interacci humana noms es fa palesa en aquesta zona a
lhora de la recollida de productes. Els arbres es mantenen sense podar. La zona 4 es converteix en
un espai dimitaci de la natura, per experimentar i aprendre.
La Zona 5 es deixa totalment assilvestrada. No es modifica i, aix, serveix de lloc especial per
observar i aprendre de la natura. Pel que fa al disseny complet del sistema, es recomana fer arribar
aquesta zona fins a la zona 0, daquesta manera aconseguirem augmentar significativament lefecte
vora.
42
Fruiters
Bosc
ZONA 3
casa
ZONA 5
ZONA 1
ZONA 2
Estable
Estany
ZONA 4
Hort
Tallavents
Diagrama de zones
Tanca
Corredor biolgic
Vents hivernals
4
3
2
Sol destiu
Cam
ive
rn
Vents hivernals
Sol
dh
Sector din cendis

Vents destiu
43
Planificaci del sistema

per sectors
Planificaci dels sectors

Els sectors vnen condicionats per les energies externes
(naturals) que interaccionen amb el nostre sistema. Segons la
permacultura caldr tenir en compte la influncia daquestes
energies a lhora de dissenyar el sistema. De fet, la idea de la
sectoritzaci s aprofitar en benefici nostre lenergia que arriba
al sistema. I al mateix temps, intentar bloquejar lenergia perjudicial i canalitzar-la per tal que ens afecti tan poc com es pugui.
Per planificar segons la sectoritzaci se sol esquematitzar un
diagrama en forma de cercle on es representa lrea que ocupa el
sistema i on lactivitat central se situa al centre.
Moltes vegades ens referim als sectors com a factors limitadors.
Alguns dells podrien ser:
El sector amb perill dincendi.
Els vents freds o perjudicials.
Els vents calents, salins o polsegosos.
El bloqueig del paisatge (vista indesitjada o contaminaci acstica).
Els angles de sol a les diferents estacions.
La reflexi de la llum en les diferents estructures en les basses
i estanys.
Les rees susceptibles dinundaci.
Latomitzaci i
lespecialitzaci
prpies de la
comunitat cientfica
han impedit la
comprensi completa
de molts processos
que sesdevenen a la
natura.
Igual que en el cas de la zonificaci, les energies naturals tindran

una influncia relativa a les ciutats. Si nosaltres hi pretenem
dissenyar un sistema permacultural (casa, pis o escola), haurem
de tenir en compte que es tracta dun medi o ecosistema artificial
i que, com a tal, actuar dentorn del sistema que dissenyem.
Tenint en compte a, tant la tipologia de vents com el bloqueig
del paisatge o la qualitat de lenergia solar rebuda actuaran com
a factors limitadors a lhora de dissenyar espais permaculturals a
la ciutat. Per contra, factors com el risc dinundaci o dincendi
es diluiran en lentramat artificial que representa la ciutat, per la
qual cosa escaparan a la competncia del permacultor.
3. 1. 2 Ubicaci relativa dels elements que integren el

sistema
Latomitzaci i lespecialitzaci prpies de la comunitat cientfica han impedit la comprensi completa de molts processos que
sesdevenen a la natura. Aquestes limitacions de lenfoc cientfic
ortodox adquireixen la mxima expressi a lhora dintentar solucionar els problemes ambientals que actualment es donen a escala planetria.
Tanmateix, la utilitzaci del mtode cientfic sha ests molt ms
enll de lmbit cientfic i ha marcat la manera dinterpretar el
44
mn i, en conseqncia, la manera de relacionar-nos entre

nosaltres i amb lentorn. El mtode cientfic sha universalitzat
com a forma majoritria de pensar. Des daquesta perspectiva,
vivim en un mn atomitzat, format per multitud delements i
processos allats2.
La permacultura proposa transcendir aquesta atomitzaci prpia
de les especialitzacions en qu es divideix la cincia i aposta per
una concepci interdisciplinria i holstica dels sistemes dissenyats
per obtenir el mxim rendiment.
La permacultura no concep els sistemes com un conjunt
delements individuals. Ms aviat els entn com un conjunt
dinteraccions entre aquests elements. I sn precisament aquestes
interaccions, aquests fluxos denergia, de materials o
dinformaci els que li donen la particularitat holstica. Daquesta
manera, sistemes dissenyats mitjanant la permacultura sn alguna cosa ms que un grapat delements aleatriament situats.
Lexistncia i lubicaci de cada element estan perfectament
estudiades per produir el mxim rendiment.
En permacultura es considera la contaminaci com un
subproducte dun sistema mal dissenyat. La forma devitar que
aquest generi residus ser simplement estudiar cada element i
aprofitar-ne el total de potencialitats que ens ofereix. Per
aconseguir-ho caldr descobrir les caracterstiques intrnseques
de cada element, les seves necessitats i els seus productes. Segons
aix situarem cada element en el seu lloc ptim dintre del sistema. De manera que si seguim aquest principi podrem utilitzar les
aiges grises de la casa per regar lhort; aprofitar la proximitat
duna bassa daigua per refrescar lambient o reflectir la llum a la
casa; ficar les gallines dins lhort de fruiters per controlar les plagues
dinsectes; adossar lhivernacle a la faana sud de la casa per
aprofitar-ne lescalfor... i una infinitat ms dexemples.
Cada element t mltiples funcions
Cada element del sistema sha descollir i ubicar de manera
que compleixi tantes funcions com li sigui possible. Tal com sha
dit abans, una bassa pot ser utilitzada per regar, com a abeurador
per als animals, per treuren collites daqicultura, per proveir
dhbitat a algunes aus aqutiques, per criar-hi peixos, com a
reflectora de llum cap a la casa, etc.
En dissenys ms petits, com pot ser el cas dun rac comestible,
cada espcie cultivada tindr diverses funcions: producci
daliment, reciclatge de residus orgnics a travs del compost
realitzat a casa-, producci de plaer esttic, possible potenciaci
despcies venes per associaci despcies-, etc.
De fet, prcticament a tots els elements els podem trobar ms
45
En permacultura es
considera la
contaminaci com un
subproducte dun
sistema mal dissenyat.
duna funci, noms cal tenir la capacitat i la imaginaci per

aconseguir-ho.
Cada funci recolza sobre diversos elements
Cada funci important del sistema, com ara labastiment
daigua, denergia o de menjar, sha dacomplir de diverses
maneres. s a dir, les funcions importants del sistema se satisfan
a travs de diferents fonts. Segons aix, si en cap moment en
falla alguna, la funci no es parar. Es tracta duna mena de
redundncia funcional.
Per exemple, si utilitzem lenergia solar trmica per escalfar
laigua de la casa, seria recomanable fer passar el mateix circuit
per la llar de foc o per una cuina de llenya. Daquesta forma
tamb tindrem aigua calenta els dies grisos dhivern.
3. 1. 3 Aprofitament de lenergia i dels nutrients del

sistema
La permacultura
aposta per una
distribuci local, que
no depengui dels
subsidis dels combustibles fssils, a travs
de la minimitzaci
dels costos del
transport,
lempaquetatge i el
mercat.
Actualment, els processos de producci antrpics sn lineals.

Des de les matries primeres fins a lelaboraci del producte final
hi ha tota una srie detapes consecutives que constitueixen
lactual model de producci. Aquest model es caracteritza pel
consum duna gran quantitat denergia fssil. El resultat ha estat
lestabliment duna forta dependncia entre els sistemes de
producci actuals i les energies fssils.
Lagricultura convencional ha optat per una srie de mtodes
amb lobjectiu daugmentar el rendiment crematstic de la
producci. Ls massiu de plaguicides i fertilitzants de sntesi qumica, la generalitzaci de les plantacions de monocultius i les
tcniques mecanitzades per conrear-los shan prioritzat en lesfor
de reduir els costos i augmentar el rendiment de la producci.
Com a conseqncia daquestes accions, sha produt una
disminuci de la qualitat dels productes i un detriment de la terra
a llarg termini..
La permacultura aposta per una distribuci local, que no
depengui dels subsidis dels combustibles fssils, a travs de la
minimitzaci dels costos del transport, lempaquetatge i el mercat.
En permacultura sintenta reaprofitar lenergia i els nutrients
de manera que es retinguin a dintre del sistema el mxim de
temps possible. Els bons dissenys utilitzen les energies naturals
que entren al sistema, aix com les generades in situ, per assegurar
un cicle denergia complet. En aquest sentit, laprofitament de
lenergia solar s un dels passos prioritaris. Es pot optimitzar tant
lenergia fotovoltaica per produir la nostra prpia energia elctrica
amb la installaci de panells fotovoltaics com la trmica per
46
escalfar laigua que utilitzarem a casa. Daquesta manera aprofitem

una energia que ens arriba al nostre sistema en quantitat i la
utilitzem en benefici nostre
Dintre daquesta lnia de loptimitzaci eficient de lenergia i els
nutrients trobem altres exemples que podem aplicar amb facilitat.
Una possibilitat s fer servir les aiges grises de la casa per regar
lhort o fer anar laigua de la dutxa al vter per tal destalviar-ne
una gran quantitat. Tamb existeix actualment la tecnologia
adequada per transformar els excrements humans en compost
en els anomenats vters secs, que permeten convertir els
excrements en fertilitzant o directament en biogs. Probablement,
el tractament en sec dels excrements humans s un dels principals
reptes del futur i una de les innovacions que shan dincorporar
en els nostres habitatges3.
Tot un seguit dexemples ens mostren que estem preparats per
assolir el canvi. Laparici de conceptes com ara la casa passiva
(habitatges que no requereixen de cap tipus de sistema addicional
per a lescalfament i refrigeraci de linterior) han revolucionat
lactual forma de relaci de lhabitatge amb lentorn4. Noms cal
un poc de conscienciaci ambiental i tots gaudirem daquesta
revoluci en la qualitat de vida.
3. 1. 4 Aprofitament de lefecte vora i els patrons

naturals
Lecot s una zona de canvi abrupte de les condicions
ambientals que es produeix en el lmit entre dos o ms ecosistemes.
Lecot no es tracta simplement duna frontera o vora; el concepte
assumeix lexistncia dinteraccions actives entre els ecosistemes
adjacents. El resultat s que podem trobar-hi caracterstiques i
propietats que no sn presents a cap dels altres ecosistemes vens.
Aquestes caracterstiques donen lloc al que es coneix amb el nom
defecte vora, grcies al qual lecot ser molt ms ric en espcies
que els ecosistemes vens5. Lecot s una zona que pels seus
trets intrnsecs t una alta producci. Al mateix temps, actua de
zona de transici entre els dos ecosistemes i tampona les possibles
pertorbacions que es puguin donar.
A la natura hi ha molts exemples que manifesten aquest efecte.
Pensem en la rica fauna i flora prpia de les bardisses, que creix al
lmit entre els prats i els boscos. Al mar, les zones ms riques per
a la pesca sn a la desembocadura dels rius, on les aiges fredes
es troben amb les calentes, o b al lmit de la placa continental.
La permacultura proposa aprofitar aquest principi per augmentar
la producci i diversitat dels ecosistemes que dissenyem. Aix, per
exemple, podem ficar una bassa daigua en el nostre disseny per
47
El tractament en sec
dels excrements
humans s un dels
principals reptes del
futur i una de les
innovacions a incorporar en els nostres
habitatges.
augmentar la vora i donar-li diferents profunditats amb el mateix

propsit, fer llindar el bosc amb les pastures o lhort per acumular els nutrients que arrossega el vent o simplement posar tanques per trencar lhomogenetat. Els lmits dels ecosistemes actuen
com a filtre a travs del qual acumulen energia i materials tot al
llarg de la intersecci que es crea. Si en el nostre disseny
saugmenten les vores, es crearan una varietat de microclimes,
apareixeran ms nnxols ecolgics i la complexitat del lloc afavorir
els recursos per al disseny, alhora que li conferir una major
estabilitat. Daquesta manera es facilita que aparegui una major
biodiversitat i es trenca la monotonia dun paisatge pla.
El disseny en permacultura tendeix a la creaci dentorns
parcellaris. Potencia la formaci descenaris de mosaic. Encara
que no es puguin posar en dubte les potencialitats ecolgiques
daquest tipus de paisatge, cal tenir en compte la mida de les
parcelles aparegudes en augmentar lecot. Si la mida daquestes
s massa petita es poden manifestar els efectes negatius de la
parcellaci per sobre dels beneficis positius del desenvolupament
decotons5.
La imitaci de la naturalesa s un dels puntals fonamentals del
disseny en permacultura. Proposa aprendre a travs de lobservaci
de la natura, i mitjanant una imitaci sempre respectuosa
aconseguir loptimitzaci dels recursos.
Cultius de vora en un
hort amb fruiters i en
camps cultivats
Carxofa
Mores
Girasol
Grosella
Blat
Narcisos
Pomera
A: 36 plantes
Userda
Accia
Blat de moro i
mongetes
B: 45 plantes
48
3. 2 Creaci de sistemes biointensius

Aquest principi fa referncia ms directament als sistemes
agrcoles. Segons postula, laprofitament eficient dels ecosistemes
agraris noms s possible si treballem amb un model intensiu.
Mitjanant un aprofitament intensiu de la terra i amb lajuda dun
bon disseny aconseguirem treure el mxim rendiment del nostre
sistema. Daquesta manera sevita lapropiaci dels espais naturals
per part de lagricultura extensiva.
No obstant aix, cal vigilar fins a quin nivell s recomanable
incrementar la intensitat de producci. Molts cientfics es pregunten si augmentar aquesta intensitat de cultiu, en un esfor
per incrementar una mica el rendiment, no fa ms mal que b.
Alguns estudis demostren que la presncia duna quantitat moderada de males herbes pot ser beneficiosa per al conreu, ja que
creen un hbitat per a insectes tils i milloren les condicions del
sl. Altres estudis mostren que els cultius mixtos (policultius) poden produir ms aliment o altres productes per unitat drea que
els monocultius6.
Per aix, la permacultura proposa dissenyar sistemes intensius
amb policultius. Aquests sistemes biointensius intenten
optimitzar els beneficis dun agroecosistema ben dissenyat,
amb les caracterstiques positives dels sistemes intensius i dels
policultius.
3. 2. 1 Utilitzaci de recursos i de sistemes biolgics

La permacultura potencia ls de recursos biolgics ja que
aquests sn sostenibles i renovables, i la seva implantaci s a
llarg termini. No accepta les prctiques que suposin el
deteriorament del sistema o de lentorn a mig o llarg termini.
Aix, potencia la utilitzaci de les plantes lleguminoses en comptes
dels fertilitzants qumics, les tanques vegetals abans que les
metlliques i lassociaci de plantes en comptes de plaguicides.
La clau de ls dels recursos biolgics es troba en el maneig i
en saber intervenir en el moment oport. Les gallines, per
exemple, faran una excellent tasca de control de plagues si les
deixem anar entre els fruiters. En canvi, si les alliberem en un hort
amb ja protector faran destrosses.
Els cucs de terra sn els cavadors del sl a la natura. Rere
lactuaci daquests, el sl queda estructurat i adquireix uns bons
nivells de matria orgnica en totes les seves capes.
A travs de la utilitzaci daquests recursos biolgics podrem
convertir el nostre sistema en permanent, la qual cosa s lobjectiu
de la permacultura.
49
3. 2. 2 Utilitzaci de policultius i alta diversitat despcies
La prctica actual de
lagricultura es
caracteritza per una
dependncia total de
les energies fssils, la
utilitzaci dalts
ensums de fertilitzants
i ls indiscriminat de
plaguicides.
La prctica actual de lagricultura es caracteritza per una

dependncia total de les energies fssils, la utilitzaci dalts ensums
de fertilitzants que contaminen les aiges subterrnies i ls
indiscriminat de plaguicides que eliminen qualsevol forma de vida
diferent a la del cultiu que sestigui conreant. Aquest model s
insostenible.
La culpa daquest s massiu dels plaguicides se sol atribuir a les
contnues plagues que ataquen els conreus. La realitat s ben
diferent. Lnic i veritable culpable s el mal disseny dels
agroecosistemes.
El problema s que lagricultura convencional crea explotacions
monocultivades que sn molt vulnerables a latac de depredadors.
Aquest fet s ecolgicament raonable, ja que qualsevol depredador amb aliment abundant que no trobi cap factor dinhibici
sextendr rpidament. I aix s el que passa a lagricultura industrial. La creaci de monocultius suposa portar a la mxima
expressi dartificialitat i dependncia els ecosistemes agraris. I s
en aquestes condicions on qualsevol espcie es pot convertir en
plaga, ja que es trobar en un espai on no tindr cap factor
limitador per a la seva expansi6.
En permacultura es creen policultius amb diferents varietats i
espcies- i simiten els sistemes agraris tradicionals de les cultures
ms antigues. Daquesta manera es generen sistemes estables,
que sn resistents als atacs dels depredadors perqu amb la seva
varietat dificulten la propagaci de les espcies invasores o
depredadores.
Daltra banda, apareix el debat sobre els majors rendiments
productius de lagricultura convencional. Aquest major benefici
atribut a lagricultura convencional s una fallcia que noms es
produeix crematsticament parlant. Si tenim en compte les
externalitats ambientals (contaminaci daqfers per nitrats,
desertitzaci dels sls, apropiaci de terrenys forestals) causades
en el procs de producci els beneficis obtinguts sn molt menors.
A ms, la suma de rendiments s major en permacultura. Pensem
en un hort dissenyat, aprofitant lestructura duna tanca, per crear
ombra i minvar la fora del vent, del qual se nextreu menjar, mel,
plaer esttic, intimitat i material per compostar.
3. 2. 3 Acceleraci de la successi i de levoluci del

sistema
A la natura cada etapa duna successi prepara les condicions
per a laparici de la segent. Daquesta forma sarriba a un estat
50
de maduresa on lecosistema sestabilitza i sadapta a les

condicions ambientals de la manera ms ptima. En aquesta etapa les relacions entre els ssers vius que integren lecosistema
adquireixen una mxima complexitat i totes les seves necessitats
sn aportades pel mateix sistema. Aquest moment de levoluci
de lecosistema sassoleix quan ls dels recursos, tant lespai com
els nutrients, arriba a un estat de saturaci considerant
lecosistema com a sistema tancat. Aleshores, el ritme de
producci s limitat per la rapidesa de descomposici i regeneraci
de nutrients. La producci bruta (P) sequilibra amb la respiraci
(R), P = R o P/R = 1, per la qual cosa hi ha poca o nulla producci
neta, i cap augment addicional en la biomassa5.
Els sistemes agrcoles sn sistemes artificials. No es comporten
com a sistemes tancats perqu existeixen fluxos de materials entre lecosistema i el seu entorn. Per aix, lassoliment detapes
avanades de la successi no ha de suposar una disminuci en la
producci i per tant en la biomassa. Ms aviat al contrari, a travs
densums exteriors de nutrients (compost, adobs verds, mulch)
podem compensar els nutrients que ens emportem amb la collita.
Daquesta manera no es produir la saturaci de recursos en el
sistema i per tant es mantindr productiu (P>R). A ms, es
beneficiar del grau de maduresa obtinguda i adquirir una
estabilitat davant les pertorbacions ambientals (sequeres, plagues,
forts vents, etc.).
La permacultura, en
canvi, busca
aconseguir la
complexitat estructural
i funcional dels
ecosistemes naturals.
Els principis dactitud

Treballar amb la natura, no en contra seva.
Aprofitar les potencialitats dels subproductes. Qualsevol dells que no sigui aprofitat es convertir
en residu per al sistema. Moltes vegades s el propi problema el que ens dna la soluci.
Minimitzar els canvis per assolir el mxim efecte.
Maximitzar els rendiments del sistema. Sn tericament illimitats. Dependr del disseny que
plantegem.
Lagricultura convencional no permet que es produeixi aquest

procs en els seus sistemes, ja que est contnuament alterant les
seves condicions. Aquest procs provoca que la vegetaci resti a
nivell de les herbcies o de les males herbes, i al mateix temps
lenergia sutilitza per mantenir linvoluci del sistema.
La permacultura, en canvi, busca aconseguir la complexitat estructural i funcional dels ecosistemes naturals. Com els processos
de la natura a escala humana sn bastant lents, el que es pretn
en permacultura s accelerar la successi perqu el sistema
evolucioni. Daquesta manera, aconseguim en uns quants anys el
que la natura fa en uns milers. Hi ha diferents estratgies amb
aquest propsit:
51
Evoluci dun sistema

dissenyat en
permacultura.
Utilitzar en benefici nostre el que ja creix. Laparici de males

herbes pot controlar-se mitjanant la superposici duna capa de
ja protector que evitar que sobrevisquin i, a la vegada, les
aprofitar de fertilitzant.
Introduir plantes que puguin sobreviure fcilment i que aportin
fertilitat al nostre sl. s necessari plantar-les encara que sigui de
forma transitria fins que el sl estigui en bones condicions per
rebre les espcies que volem conrear. Caldr respectar la successi
natural i tenir en compte la fertilitat del sl. Aix, es recomana
seguir la segent successi: gramnies> compostes>
lleguminoses.
Augmentar de forma artificial els nivells orgnics. Mitjanant
el ja protector, ladob verd, el compost i altres fertilitzants orgnics
aconseguirem millorar les condicions del sl, la qual cosa ens
permetr plantar les espcies desitjades amb menys temps. Aquest
mtode es pot combinar amb lanterior.
52
3. 3 Principis dactitud
Tots els principis explicats fins ara es basen en conceptes
ambientals o ecolgics. Tracten de lentorn i del disseny dels
sistemes que hi ha en lactualitat.
En aquest apartat es parlar duns principis que vertebren tots
els abans esmentats. Es tracta de principis orientats a la gent i
que tenen a veure amb lactitud.
Tal com reconeix Mollison, la permacultura s ls intensiu
dinformaci i dimaginaci, no de capital o denergia. Els lmits
dun disseny no vindran determinats per les dimensions o
condicions del lloc, sin per la nostra habilitat per establir relacions
entre els elements existents i crear-ne de nous. Sempre hi haur
un disseny ptim que maximitzi les condicions existents.
Bibliografia
FUKUOKA, M. The one-straw revolution. An introduction to
natural farming. Rodale Press. 1978.
HAZELIP, E. Metodologa para disear en permacultura. Dins de
Rehabilitar n 3, Fundaci GEA, Olba Teruel. Primavera 2002.
2
LOVELOCK, J. GAIA. Una Ciencia para curar el Planeta. Integral. Barcelona,1992.
4
MASSANS, R. i ROCA, L. Ecoarquitectura. Perspectiva Ambiental 19. Suplement de la revista Perspectiva Escolar. Associaci
de Mestres Rosa Sensat, Barcelona, 2000.
3
MIRALLES, J i MASSANS, R. Factor 4. Perspectiva Ambiental
13. Suplement de la revista Perspectiva Escolar. Associaci de
Mestres Rosa Sensat, Barcelona, 1998.
1
6
ODUM, E. Ecologa: Bases cientficas para un nuevo paradigma. Ediciones Vedr. Barcelona, 1992.
5
ODUM, E. Ecologa. Peligra la vida. McGraw-Hill. Mxico, 1995.
PIQU, A. Els Principis de la Permacultura. Document utilitzat
per al curs dIntroducci a la Permacultura del Grup de
Permacultura de lAlt Empord. Girona, 2000.
53
IV
En la nostra societat hi
ha molta gent que
treballa per comprar
coses que realment no
vol, amb diners que no
t, per impressionar
gent que no li importa.
David Watkins
Ser responsables en els nostres

habitatges
Les accions ms senzilles de realitzar sempre sn les que tenim

ms a prop. En aquest sentit lhabitatge es converteix en un espai
en el qual ens podem introduir en les bones prctiques ambientals.
Des de la perspectiva de la permacultura, la casa s un sistema
i com tot sistema cont fluxos denergia, de materials i de
informaci. Tots aquests fluxos sn necessaris per poder realitzar
totes les activitats que pretenem dur a terme al seu interior. La
casa rep aigua, energia, aliments per als seus ocupants, informaci
de tota mena, roba, mobles, etc. A canvi, des de lhabitatge es
projecta tota una srie de productes residuals cap a lexterior:
residus slids, energia dissipada, aiges residuals, etc. Aquests
outputs sn els que caracteritzen lestil de vida que portem. Noms
cal que observem unes quantes dades i ens adonarem que lactual
model de vida no s sostenible: el 20 % de la poblaci consumeix
el 80 % de la riquesa natural del planeta i s responsable dun 75
% de la seva contaminaci. Per a la resta, s a dir, per al 80 %
dels ssers humans, solament queda el 20 % dels recursos, i la
seva capacitat per alterar els grans mbits de la vida resulta molt
escassa.
Poca gent coneix quins sn els orgens del que consumeix. El
consum sha trivialitzat i sha convertit en una acci de pura inrcia.
Una inrcia produda pels grans sistemes dinfluncia comercials.
Els mitjans de comunicaci shan convertit en els grans inductors
del consum. A lhora descollir un determinat producte, la
influncia daquests resulta molt ms rellevant que altres factors
que haurien de prioritzar-se, com poden ser el cicle de vida del
producte, la seva procedncia o quins han estat els seus
productors.
La permacultura lnic que proposa s reflexionar sobre les
nostres accions quotidianes. Aquestes, lluny de semblar
insignificants, sn una gran prova de responsabilitat individual
davant el medi ambient i tots haurem danar ms enll. A ms,
en generalitzar-se com a prctica freqent en tota una comunitat
de vens, es converteix en pea clau com a eina de sostenibilitat,
tant localment com global.
Daquesta manera, tots podem participar en laventura en qu
54
es converteix la vida quan la vivim duna forma plena i conscient.

En aquest captol, sanalitzen els principals fluxos dentrada i
sortida als nostres habitatges i es prepara el terreny per als
posteriors captols on sexplicaran propostes prctiques de
permacultura per a la ciutat sostenible.
4.1 Som conscients del que entra i el que surt del

nostre habitatge?
Tal com sha indicat en lapartat anterior, el model actual de
vida urbana s malbaratador de tota mena de recursos. La
necessitat del canvi destil de vida exigeix passar per la
responsabilitat individual en les accions de la vida quotidiana. Per,
noms podrem ser responsables si ens informem sobre tot el que
consumim i sobre quines repercussions tenen sobre lentorn les
nostres accions.
En el aquesrt apartat es presenten els principals fluxos que es
donen a lhabitatge. A lhora dagrupar-ne els diferents tipus sha
optat per la classificaci utilitzada en el Projecte ECOVILLE de la
UNESCO1.
4. 1. 1 Energia
Per tractar aquest punt, sha dividit lenergia que flueix per
lhabitatge en dos grans grups: combustibles i aliments.
4. 1. 1. 1 Combustibles
La majoria de combustibles que utilitzem prov denergies no
renovables. Les energies fssils sn les principals provedores. Ls
daquestes energies provoca lemissi a latmosfera, entre daltres
residus, de CO2 . Aquest gas s un dels principals causants de
lefecte hivernacle, i per tant, de lescalfament que pateix tot el
planeta Terra, amb les distorsions climatolgiques i ambientals
que aix suposa. Els models de vida dels pasos industrialitzats
propicien aquestes grans quantitats demissions que,
necessriament, cal reduir. A ms de les emissions de CO2 hi ha
altres efectes sobre lentorn derivats de la utilitzaci de les energies
no renovables. Les pluges cides o lenverinament radioactiu dels
sistemes naturals sn dos exemples ms de labast de les
conseqncies perceptibles a qu ens condueix lactual model
energtic. Altres impactes ms localitzats, associats a lenergia,
sn les marees negres produdes pels accidents dels grans
petroliers i per les rutinries operacions de neteja dels tancs en
alta mar-, la destrucci de terres per inundar-les amb grans
pantans hidroelctrics- o la contaminaci daiges ocasionada
55
El model actual de vida

urbana s despilfarrador de tota mena de
recursos.
per mltiples i variades activitats extractives relacionades amb

lenergia2. Com en moltes altres ocasions, aquesta ns una en
qu no hi ha prou paraules a lhora dexpressar el que volem dir.
En aquests casos, el millor s donar unes quantes dades per
contextualitzar la magnitud de la situaci:
El cost anual de la despesa energtica en el nostre mbit poltic
resulta superior als dos bilions de pessetes.
La despesa anual denergia dels dotze milions dhabitatges
espanyols s equivalent a uns 7,4 milions de tones de petroli.
Carb
32,50 %
Petroli
8,50 %
Nuclear
30,20 %
Gas natural
8,00 %
Hidrulica
15,80 %
Energies renovables
4,50 %
Fonts de lenergia utilitzada pels espanyols lany 2000. Font: Arajo,

2000.
El consum denergia als habitatges espanyols representa el

12,2 % del total consumit al pas, incloent-hi indstria, transport
i tot tipus dedificis pblics i privats.
Les famlies espanyoles han duplicat en els ltims vint anys la
despesa energtica en els seus habitatges.
A continuaci es repassa per sectors i electrodomstics, com
es distribueix en la llar la despesa energtica:
La cuina
La cuina s el lloc de la casa on sacumulen una gran part dels
electrodomstics. s per aix que demana una gran quantitat
denergia, lequivalent al 11 % de lenergia consumida a la llar.
Tant el rentaplats com la rentadora utilitzen el 90 % de lenergia
que consumeixen per escalfar laigua que necessiten. Aix, una
forma senzilla destalviar energia i aigua seria no utilitzar-los fins
que no estiguessin plens. Una altra possibilitat, compatible amb
lanterior, s rentar sempre la roba amb aigua freda. Pel que fa a
la roba, s molt ms econmic i ecolgic a ms sobt ms bon
resultat eixugar-la al sol. Les peces quedaran ms netes,
desinfectades i menys arrugades que a lassecadora.
El frigorfic s lelectrodomstic que ms energia consumeix,
ja que funciona de forma ininterrompuda tot el temps. s
important mantenir-lo en perfectes condicions per tal que funcioni
a ple rendiment. Cal situar-lo lluny de qualsevol electrodomstic
que generi escalfor.
El forn. Cada vegada que sobre la porta del forn es perd el
20 % de la calor acumulada. Per aix, s aconsellable utilitzar
forns amb vidre a la porteta per veure el seu interior.
56
El bany
Aquesta s lhabitaci de la higiene personal. Una gran quantitat
de lenergia consumida en aquest espai sutilitza per escalfar
laigua. Per evitar la despesa innecessria denergia ser indispensable prioritzar la installaci descalfadors a gas abans que
els elctrics; situar lescalfador el ms a prop possible de la zona
del bany i no sobreescalfar laigua.
Lassecador consumeix de quatre a cinc vegades ms energia que un
televisor. Una despesa innecessria si podem eixugar-nos els cabells a
laire.
Les bombetes
Per a la majoria de les nostres llars la illuminaci suposa la
quarta part del consum elctric de la casa.
Les bombetes incandescents sn les que ms sutilitzen sn les
ms barates per tamb sn les que consumeixen ms i les que
duren menys.
Actualment es poden trobar al mercat tota una srie de
bombetes de baix consum, que duren fins vuit vegades ms que
les incandescents, proporcionen la mateixa llum o fins i tot millor
i consumeixen noms un 20 % de lelectricitat que necessiten les
incandescents.
La calefacci i laire condicionat
Sobretot ha estat significatiu laugment del consum denergia
per la utilitzaci generalitzada de laire condicionat. Daquesta
manera, el pic de la demanda elctrica es troba durant les caloroses
jornades destiu. Ls daquest aparell resulta molt irnic, refreda
la temperatura de linterior de la casa a costa descalfar la de
lexterior. Aix, mentre disminum la temperatura de les nostres
llars amb aquest aparell, les centrals trmiques es veuen obligades
a augmentar la producci per la qual cosa produeixen tamb ms
contaminaci atmosfrica amb un consegent augment de la
temperatura global.
Histricament, els pobles del Mediterrani shan acomodat a les
condicions climtiques mitjanant tot un seguit dadaptacions
arquitectniques i culturals que ha possibilitat una integraci total en el medi. Amb els actuals estils de vida aix es va perdent i la
distncia amb els cicles de la natura augmenta de forma
accelerada. El pati mediterrani s un exemple daquesta adaptaci.
Utilitzant les plantes sobt un microclima agradable i fresc sense
necessitat dinstallar cap mena daparell elctric. En aquesta lnia
tamb es troba lecoarquitectura que ofereix multitud
doportunitats.
Pel que fa a la calefacci, es podria estalviar gran part de lenergia
57
Bombeta fluorescent
compacta de baix
consum per estalviar
energia.
consumida si en comptes daccionar-la, ens posssim ms peces

de roba. Una prctica molt simple que moltes vegades passem
per alt.
Nevera de Classe A de
baix consum de
lempresa danesa
GRAM.
El Factor 4 es basa en
la duplicaci del
benestar en lmbit
mundial usant la
meitat dels recursos
naturals.
Aparells domstics eficients energticament

Tenir aparells electrodomstics eficients i dilluminaci de baix
consum pot permetre reduir el consum duns 3.200 kWh/any de
mitjana a 825 kWh/any, gaireb la quarta part, emprant aparells
que ja es comercialitzen.
Hi ha una gran varietat daquests aparells eficients o de classe
A. El model de frigorfic (200 litres de capacitat) ms eficient del
mercat noms consumeix 90 kWh/any. Es tracta dun model dans
que estalvia quasi quatre vegades el que consumia un frigorfic
lany 1988. Rentadores de 4 kg de capacitat que abans consumien
uns 400 kWh/any en 200 rentades, actualment, amb models que
preescalfen laigua amb gas, consumeixen uns 40 kWh/any.
Aquests noms sn uns exemples del procs tecnolgic de
millora de leficincia que han experimentat la majoria
delectrodomstics. Sols cal que els consumidors ens interessem
per aquests models, igual que ha passat en altres pasos ms
conscienciats, com Dinamarca, per tal que les empreses es vegin
obligades a produir-los massivament i a invertir en la seva
investigaci.
Factor 4: La revoluci de leficincia
El Factor 4 s laportaci conceptual a lanomenada revoluci
de leficincia. Es basa en la duplicaci del benestar en lmbit
mundial usant la meitat dels recursos naturals. En realitat, no s
altra cosa que una estratgia per promoure la utilitzaci assenyada
dels recursos planetaris i la seva justa distribuci. Les aplicacions
tecnolgiques que proposa suposen el retard del collapse ambiental per la manca de recursos naturals. El canvi de lactual
model energtic no es pot fer esperar. I amb el Factor 4 tenim els
mitjans per fer-ho. Noms cal tenir la voluntat de canviar. Cada
ciutad sha de responsabilitzar del seu consum energtic. El
primer pas s mesurar el consum de cadascun dels elements del
seu habitatge. Tot i que la major part dels aparells van etiquetats
amb la taxa de consum, poques vegades ens entretenim a calcular-lo i menys a comptar-lo per unitat de temps.
Haurem dadquirir lhbit descollir els aparells elctrics dacord
amb la seva eficincia. Molts dells consumeixen fins i tot apagats,
tan sols pel fet destar endollats.
Aquest canvi dactuacions per part dels consumidors pot estimular les empreses a reemplaar lestratgia malgastadora per
la racionalitat de minimitzar el consum energtic. De fet, som
58
els consumidors els que tenim lltima paraula i els que podem
redirigir les tendncies del mercat cap a fites ms racionals.
La implementaci de fonts energtiques alternatives s un
cam molt aconsellable per buscar lautonomia energtica.
Aquestes energies es caracteritzen, precisament, pel seu alt
grau deficincia. Lenergia solar tant la fotovoltaica com la
trmica disposa en aquestes latituds dunes condicions
ptimes per a la seva introducci, molt millors que en altres
pasos on se sol utilitzar amb ms freqncia. A la latitud de
Barcelona la radiaci solar sobre les superfcies inclinades de
30 orientades al sud s de 6.039,174 kJ/m2 que equival a uns
1.678 kW/m2. Actualment un panell fotovoltaic de 50 x 60 cm
pot generar una potncia de 40 Wp que produiria uns 67 kWh/
any. s a dir, que amb lenergia del sol podrem illuminar,
gratutament, una habitaci amb una bombeta de baix consum
(23 W) durant el dia tot un any3 .
Malgrat disposar dels recursos tcnics adequats per donar el
pas, aquestes noves tecnologies energtiques no tindran gaire
futur si no canviem lestil de vida malbaratador. Un habitatge
que funcioni amb energia solar, no es limita a la implantaci de
la installaci fotovoltaica. Requereix un consum racional de
lenergia en uns aparells que a la vegada siguin el mxim
deficients possible. s necessria la implicaci absoluta de tots
els ocupants de lhabitatge. Noms daquesta forma tindr
sentit aquesta inversi ecolgica i solidria.
4. 1. 1. 2 Aliments
Una alimentaci equilibrada s la base per mantenir-nos en un
bon estat de salut. Aquest fet s reconegut per tothom, per no
tots actuem en conseqncia. Les presses, els diners i les influncies
dels mitjans de comunicaci davui en dia condicionen la nostra
alimentaci de forma considerable.
En el nostre cas tenim la sort de disposar duna rica cultura
gastronmica. La dieta mediterrnia aguanta lempenta del fast
food que sendinsa dia a dia a la nostra cuina. La manca de temps
per cuinar s un smptoma inequvoc de lestrs que pateix la
nostra societat. Si no tenim temps per cuidar-nos b nosaltres
mateixos, com podem pretendre tenir cura de la resta de la gent
i del medi ambient?
Amb els nous costums alimentaris maltractem el nostre
organisme. Reparar les malalties a vegades noms es manifesten
a llarg termini quan ja s massa tard provocades per una
alimentaci inadequada costa milers de milions de pessetes4.
Ls dels additius artificials en els aliments sha multiplicat per
deu en els darrers trenta anys. En aquesta ltima etapa,
59
La dieta mediterrnia
aguanta lempemta
del fast food que
sendinsa dia a dia a la
nostra cuina.
La biotecnologia porta
associades un conjunt
dincerteses
ambientals i socials
que demanen un
efica control tic per
part de tots els
estaments socials.
lalimentaci sha caracteritzat per un abs de substncies artificials

utilitzades per millorar-ne lesttica o la conservaci.
Aromatitzants, edulcorants, antioxidants, espessidors, acidulants,
emulsionants i gelificants sn algunes de les substncies
xenobitiques que han passat a formar part del nostre organisme.
Algunes daquestes substncies trampa, que enganyen el consumidor amb el seu fals aspecte, en combinar-se entre elles i
interaccionar amb lorganisme, poden donar lloc a daltres de
nocives. Aquest s el cas dels nitrits que sutilitzaven per conservar la carn, i que quan interaccionaven amb les amines de
lorganisme esdevenien nitrosamines, substncies cancergenes.
Afortunadament, els nitrits ja shan prohibit per a aquest s.
Laparici de la biotecnologia ha suposat la modificaci de la
composici de multitud daliments. Actualment, molts dells
contenen material biolgic modificat genticament. Aquesta nova
tcnica sentreveu com la nova revoluci industrial de la humanitat.
Als anys setanta va ocrrer un procs semblant en generalitzarse la utilitzaci dels pesticides i dels fertilitzants amb la voluntat
aparent de solucionar la fam del mn. Aquesta revoluci, igual
que lanterior, lnic que permet s augmentar els beneficis de
les grans multinacionals a costa de la dependncia que provoquen els seus productes en els agricultors. Empreses com
Monsanto, Novartis i Du Pont es troben al capdavant daquest
nou sector comercial que semporta uns beneficis desorbitats. La
biotecnologia porta associades un conjunt dincerteses ambientals
i socials que demanen un efica control tic per part de tots els
estaments socials. Ja que els beneficis noms sels emporten unes
poques empreses i els riscos els patim tothom!
Des daquest manual es convida a la prctica duna alimentaci
ms responsable. Responsable amb nosaltres i amb lentorn.
Podem comenar per llegir les etiquetes dels aliments que
consumim i informar-nos del que mengem. Daquesta manera
podrem donar suport als aliments sense additius i als productes
amb certificaci ecolgica. La reducci de residus associats a
lalimentaci no es pot fer esperar ms. Cal que qestionem don
provenen els nostres aliments i quin ha estat el seu procs
delaboraci. Noms aix serem nosaltres qui tindrem a les mans
el nostre futur, i no cap empresa multinacional!
4. 1. 2 Materials
La quantitat de materials que entren a interaccionar amb
lhabitatge, duna forma directa o indirecta, s molt elevada.
Aquest s un dels fets ms significatius del nostre model cultural
consumista.
60
En un mn material com lactual, lacumulaci de bns

manufacturats es converteix en un tret definitori de jerarquia social. Daquesta manera es potencia el consum accelerat de
productes, que cada dia tenen una vida ms curta. La naturalesa
del mercat obliga a la rpida reposici dels productes que
sofereixen, perqu cada vegada queden obsolets en menys temps.
Lgicament, aquest model propicia la producci de grans volums
de residus. De fet, sha calculat que cada dia es produeix ms
quantitat, en pes i volum, de residus que de productes
manufacturats!
Shan classificat com a materials els bns manufacturats que
sadquireixen, els residus que es produeixen rere la gesti dels
materials a casa i laigua. Seguidament es tractaran amb ms detall.
4.1.2.1 Aigua
Laigua s un recurs fonamental per al desenvolupament de
les diverses activitats humanes. Aquest fet explica en gran manera la localitzaci de les principals ciutats, polgons industrials i
conreus intensius arreu del mn, situats quasi sempre a prop de
rius cabalosos que en garanteixen el subministrament.
Per tal daugmentar la disponibilitat daigua i garantir el
subministrament daigua dola en la quantitat i el moment idoni,
shan creat multitud dembassaments que han comportat una
millora en la qualitat de vida de moltes persones, per que alhora
han provocat problemes ambientals importants i un greu impacte
social sobre les poblacions de les valls inundades. A lEstat espanyol
existien ms de set-cents embassaments a principis dels anys
vuitanta, dels quals un centenar podien considerar-se grans
embassaments (ms de 50 milions de metres cbics), amb un
volum total superior als 40 quilmetres cbics.
Una altra de les opcions per portar aigua als indrets on hi ha
ms demanda, i que actualment s motiu de polmica, sn els
transvasaments. Cosa que significa el trasllat duna conca a una
altra, on la demanda s superior o t ms inters estratgic. En
aquest cas no sinunden les cases i els pobles per lalteraci profunda del rgim hdric del riu pot amenaar notablement les
poblacions danimals i plantes que hi viuen, i es pot posar en
perill els aprofitaments de laigua de les comunitats humanes
daiges avall del punt de captaci5.
La societat industrial contempornia s una gran consumidora
daigua. Les poblacions, lagricultura i els polgons industrials sn els
principals captols de la nostra despesa, als quals hi podrem afegir
molts usos com ara els del lleure i lesbarjo, els turstics o els esports
daventura. Alguns daquests usos, que podrien semblar-nos
anecdtics, demostren fins a quin punt tenim una dependncia fins
61
Cada dia es produeix

ms quantitat de
residus que de
productes
manufacturats.
La dependncia
creixent dels sistemes
dabastiment daigua
externs a la ciutat fa
perillar en gran
mesura lestabilitat de
les conques
hidrogrfiques i de la
mateixa sostenibilitat
urbana.
i tot psicolgica de laigua. La transcendncia que aquest fet t sobre la seva gesti s molt ms important del que sovint ens imaginem.
A escala mundial lagricultura consumeix entre el 70 i el 75 %,
la indstria entre el 20 i el 25 % i els usos domstics noms un 5
%. Aquests percentatges varien molt en funci de les diferents
realitats culturals, econmiques i geogrfiques. A Catalunya els
usos de laigua es distribueixen de la manera segent: 60 % per
a lagricultura, 26 % per al consum domstic i municipal i 14 %
per a la indstria5. Les dades catalanes sn les caraterstiques dels
pasos desenvolupats, on el consum per part de la indstria es
redueix a base de mesures destalvi i optimitzaci, el consum
domstic s molt elevat i lagricultura encara demana la major
part de laigua per culpa dels deficients sistemes de canalitzaci i
reg de qu disposen.
Aquesta dependncia creixent dels sistemes dabastiment
daigua externs a la ciutat fa perillar en gran manera lestabilitat
de les conques hidrogrfiques i de la mateixa sostenibilitat urbana. Sha de potenciar la minimitzaci daquesta dependncia
per garantir la sostenibilitat dels sistemes urbans sense que sigui
necessari que aquests augmentin cada vegada ms la seva petjada
ecolgica per satisfer les seves necessitats metabliques.
Tal com reclama a crits la major part dels experts sens dubte
la branca racional daquest grup s necessria una gesti racional i justa, a ms de laband radical del malbaratament per tal
daconseguir transformar lescassetat en abundncia.
A fi darribar a obtenir aquesta fita shan de seguir dues
estratgies que cal que siguin complementries per tenir xit:
1. Racionalitzar el consum. Racionalitzar el consum passa per
consumir menys, per tamb per consumir millor. Als nostres dies,
la reducci del consum daigua es converteix en un objectiu
desitjable pel b de tots els ecosistemes de la Terra inclosos els
urbans, s clar. La naturalesa malgastadora de la conducta social
dels pasos rics i la contaminaci dels recursos per ls que en
fem, tamb queden reflectides en la forma de consumir laigua.
Aquests fets propicien que cada vegada ms persones, i ms terres,
tinguin sed.
El consum domstic descomptant les prdues del transport i
el consum dels comeros va generalment dels 100 als 200 litres
per habitant i dia. Encara que aquesta xifra sigui una mitjana de
diferents nuclis de poblaci sha pogut treure una correlaci entre la grandria del nucli urb i el consum daigua. Aix, les grans
ciutats i capitals de comarca consumeixen ms que els nuclis petits
de menys de dos mil habitants. A part daix, el consum tamb
varia en funci daspectes socioeconmics.
62
Amb algunes prctiques quotidianes podem contribuir a estalviar

i no contaminar una important quantitat daigua. Lobjectiu de
limpuls daquests costums no s cap altre que convertir-los en
senzills actes instintius i evitar que sacabin transformant en una
crrega per als seus practicants. Daquesta manera comenarem
el cam cap a la sostenibilitat a travs de lhbit del dia a dia.
2. Potenciar els sistemes alternatius de reutilitzaci
daigua i recollida daiges pluvials. Els sistemes alternatius
de reutilitzaci i recollida daiges pluvials sn necessaris si volem
orientar els sistemes urbans cap a un model de ciutat ms sostenible. No obstant aix, laplicaci daquestes alternatives noms
Distribuci del consum diari daigua per persona en lmbit domstic

50 litres al bany per a totes les variants de neteja personal.
50 litres per a ls del dipsit del WC.
30 litres a la cuina.
5 litres per cuinar i beure.
25 litres per fregar la vaixella i posar la rentadora.
20 litres per a la neteja de la casa.
Font: Arajo, 2000.
tindr xit si sacompanya dun canvi de model de vida de les

societats desenvolupades. Per aix, caldr reformular lactual paradigma de la qualitat de vida i projectar-lo ms enll del
malbaratament de lenergia i dels recursos de la Terra.
Laigua que utilitzem, igual que la totalitat dels recursos que
utilitza la ciutat, prov de pous, mines, rius i embassaments
allunyats. Transportar-la requereix energia i a ms presenta moltes
deficincies. Gran part de laigua es perd durant el transport per
les males condicions de la xarxa de distribuci. En una situaci
com aquesta, la millora de la xarxa es converteix en una necessitat
i la disminuci del transport de laigua passa a ser una destacable
aposta.
La recollida de laigua de pluja a travs de recollectors unifamiliars
a les teulades s una optimitzaci dun recurs escs. Aquesta prctica
ha estat comuna en els pobles mediterranis de lantiguitat i, fins i
tot, la realitzaven els nostres avis. Laigua de pluja que es recull en
una teulada s molt ms neta que la que cau a terra. Pot ser
emmagatzemada en cisternes o dipsits i emprar-se per rentar i
regar.
La reutilitzaci de laigua a lmbit domstic es pot fer de
diverses formes. Si sen t la possibilitat s molt aconsellable recollir
63
Accions quotidianes per racionalitzar del consum daigua
Disminuir la pressi daigua que entra a les nostres llars mitjanant reguladors de pressi
dentrada a la llar, que es poden trobar ja al mercat a un preu raonable.
Mantenir les aixetes en bon estat. Una aixeta que goteja pot perdre fins 100 litres al dia. Si la
tanquem mentre ens rentem les mans, les dents o ens afeitem podem estalviar el 90% de laigua.
I quan rentem els plats podem estalviar-ne el 80% si noms obrim laixeta en esbandir-los.
Utilitzar capals o aixetes amb airejadors que introdueixen aire al flux daigua i formen bombolles
daire per dutxar-nos o per rentar-nos les mans. Amb aix laigua renta millor i treu el sab ms
aviat. Amb menys cabal daigua aconseguim lefecte desitjat. Si laigua s calenta, a ms estalviem
energia i diners. Els airejadors sn molt barats i poden installar-se en moltes aixetes i dutxes que
no els duen.
Deixar la palanca de les aixetes amb monocomandament a la dreta sempre que vulguem aigua
freda o utilitzar aixetes on la posici central correspongui a laigua freda. Algunes aixetes amb
monocomandament ens fan gastar aigua calenta sense que ho sapiguem. Tendim a posar la
palanca al centre per raons esttiques, per en moltes aixetes aquesta posici correspon a aigua
tbia i per aix cada vegada que lobrim fa circular aigua calenta. Si la caldera s una mica lluny i
obrim laixeta durant poc de temps, laigua calenta no arribar a laixeta ies quedar per la canonada
i per la caldera. Haurem gastat energia per no res.
Prioritzar la dutxa sobre el bany. Amb la dutxa consumim entre dos i sis vegades menys aigua
que amb el bany que consumeix 300 litres aproximadament. Quan ens dutxem s aconsellable
apagar laigua mentre ens ensabonem. Es pot aconseguir una perfecta higiene personal amb
noms uns 20 litres per persona i dia.
Utilitzar dipsits del WC de consum reduit o regulable. Hi ha una forma molt senzilla de
disminuir el volum de descrrega de la cisterna. Mitjanant la collocaci duna botella plena
daigua dintre del dipsit aconseguirem que aquesta sompligui menys i en conseqncia descarregui
menys aigua i sestalvi fins a un 20%. Altres solucions poden ser interropmpre voluntriament la
descrrega la qual cosa permet estalviar fins un 50%, o installar reguladors de volum o tiradors
amb dues posicions: una de descrrega plena i laltra petita.
Omplir la rentadora i el rentaplats s preferible prescindir-ne i rentar els plats a m - per fer un
s ms eficient de laigua. Cal dir, tanmateix, que els rentaplats ms eficients actuals renten amb
molt poca aigua.
Evitar fer servir el WC i laigera per llenar-hi brossa. Cal disposar dun petit cubell o paperera
al WC on tirar compreses, preservatius, mocadors de paper, bastonets per a les orelles, etc. A
laigera de la cuina conv tenir-hi una reixeta i buidar-ne peridicament el contingut a les
escombraries. El WC i laigera no sn una paperera!
Regar les plantes i el jard a la nit. Aix evitarem perdre laigua per evaporaci.
Utilitzar detergents sense productes nocius. La legislaci actual obliga els detergents a tenir
un potencial biodegradable mnim del 80%, xifra molt insuficient. Al mercat es poden trobar
molts productes comercials biodegradables en un 90 o 95%. Existeixen productes alternatius als
detergents, com ara sabons vegetals, extractes doli de llavor de cnem, doliva, de coco o de lli
que sn altament biodegradables i resulten una bona alternativa per a la higiene personal i per
rentar la roba.
Emprar remeis casolans i senzills sempre que es pugui. Per posar un exemple, el vinagre amb
aigua s un fantstic netejavidres biodegradable.
64
Sistemes de recollida daiges pluvials.
les aiges grises de les dutxes, banyeres i rentadores per aprofitarles per al dipsit del vter.
Tamb es pot utilitzar laigua emmagatzemada per a altres
finalitats com pot ser el reg dels jardins en aquest cas sha de
mantenir un control acurat per evitar els possibles problemes de
salubritat. El sistema necessari pot installar-se en habitatges
unifamiliars i plurifamiliars, en apartaments i en hotels. Amb aquest
sistema sestalvia entre un 30 % i un 45 % de laigua que
consumeix un habitatge. Aquest sistema s una forma molt
eficient de posar soluci a linconscient s daigua potable per al
vter. En temps passats, ja sutilitzava per al vter laigua que
shavia fet servir per a altres coses i que era prou neta, per es
traginava amb galledes. Avui tenim la tecnologia per a fer-ho
duna forma automtica i senzilla. Noms cal connectar les
canonades duna altra manera, un dipsit per emmagatzemar
laigua, un motoret i un filtre que ens eviti els possibles
embussaments. Amb aquest sistema, que no fa pudor, el vter
funciona com si utilitzs laigua potable de la xarxa. El cost de la
installaci samortitza en pocs anys amb lestalvi del consum
daigua.
Per a les persones que no puguin permetres la installaci
daquest sistema, hi ha una srie de prctiques diries que sense
65
Sistema de recirculaci
daiges grises.
cap esfor signifiquen una notable reducci del consum domstic

daigua. Laigua de la primera neteja es pot utilitzar per regar
algunes plantes, per fregar els sls o per abocar-la directament al
dipsit del vter.
Tal com hem pogut veure, la racionalitzaci del consum entesa
com lestalvi i la disminuci de la crrega contaminant desprs
del seu s i la implantaci de sistemes alternatius, juntament
amb el correcte funcionament de la xarxa de distribuci, comporten una gesti ms efica de laigua. Amb aquesta gesti els
impactes ambientals sobre els ecosistemes naturals es reduirien
de forma molt notable. La previsi de grans embassaments i
transvasaments com el de lEbre o el Roine, o el trasllat daigua
en vaixell a Mallorca perdrien sentit amb aquesta optimitzaci de
la gesti de laigua. Depn de nosaltres!
Estem deixant enrere

el capitalisme industrial per substituir-lo
pel cultural.
4.1.2.2. Bns de consum

La quantitat de bns manufacturats que entren en un habitatge
representen una quantitat molt considerable del total de fluxos
de materials que hi circulen. La causa daquest important consum
es deu a lactual estil de vida que portem. La tendncia general
de la societat al consumisme suposa una adquisici continuada i
renovada de tota mena dobjectes. La vida til dels productes s
cada vegada ms curta, fet que beneficia enormement les
empreses, que daquesta manera obliguen a renovar els objectes
i a comprar-los de nou ms freqentment.
Sembla raonable revisar els processos de producci dels bns,
la seva distribuci i el consum. En la mateixa lnia que en aquest
manual sha argumentat a favor duna ciutat sostenible -on es
prioritza laugment de la informaci organitzada sobre el
malbaratament de recursos-, tamb es pot avanar, en aquest
sentit, evolucionant cap a la desmaterialitzaci de lobjecte. Aix
que sembla una bogeria, no ho s en realitat. La gent no vol
cotxes, sin desplaar-se; no necessita cadires, sin seure; no compra televisors, sin accs a la programaci de televisi6. De fet,
aquest procs ja sesdev ara. Emergeix una nova economia. El
mercat tradicional ha arribat a la seva fi i per substituir-lo apareix
leconomia de lexperincia. s per aix que es pot dir que
leconomia es reinventa i que deixem enrere el capitalisme industrial per substituir-lo pel cultural7.
Les noves tecnologies amb Internet al capdavant redifineixen
la vida econmica dels negocis i del treball. La xarxa dInternet
substitueix els mercats i els reformula des de la base. Fins ara
hem viscut de lintercanvi de bns i productes, hem acumulat
coses defensant la idea de la propietat. s precisament aquesta la
que queda obsoleta actualment. Ja no interessa aplegar objectes.
66
Com la vida til daquests s cada vegada ms curta, el que

interessa s experimentar i accedir a les noves ofertes. Contactar
s el valor duna nova economia que emergeix i que ens obliga a
pensar en un nou contracte social.
Aquesta redefinici dels intercanvis comercials t dues cares.
Una de positiva, com s la desmaterialitzaci de leconomia, i
amb ella dels objectes. Per tamb, una altra de negativa. El nou
capitalisme cultural tendeix a posar preu a tot. Arribarem a una
situaci en qu les relacions socials tindran un cost i es
comercialitzar de forma generalitzada el capital cultural. Aquest
procs ja el podem observar a la indstria biotecnolgica, que es
va apropiant sense cap tipus de cost del capital gentic (propietat
intellectual de la matria viva) dels ecosistemes naturals, fins i
tot, dalguns grups de poblaci humana.
Segons alguns autors la tendncia del mercat ser produir
objectes amb les segents caracterstiques: menors, lleugers,
perdurables, reparables, desmuntables, porttils, degradables,
eficients, multiusos, reciclables, reciclats, reutilitzables, compartits
i efectius, no txics ni perillosos.
La producci daquests bns de consum shaur dadaptar a les
caracterstiques dels mateixos bns. Aix, les indstries hauran
dadoptar mesures de producci neta per tal que tot el cicle de
vida dels productes sigui coherent. Aquesta innocutat de la
indstria permetr poder implantar-la en qualsevol lloc de la ciutat.
Cosa per la qual la ciutat augmentar notablement la seva eficcia
funcional.
s important despertar la cons-cincia sobre el moment de la
histria en qu vivim. Daquesta manera podrem potenciar els factors
positius daquesta nova situaci i controlar adequadament els negatius.
4.1.2.3 Residus
La producci de residus va
ntimament lligada al consum de bns
i daliments. El nostre estil de vida s
propens al consum malgastador, i aix
suposa una gran quantitat de residus.
Grcies a la recollida selectiva els 1,2
kg de fa uns anys shan redut a 1 kg
per persona al dia. Aix no obstant,
aquesta reducci s insuficient, ja que
molts daquests residus podrien haverse evitat amb un consum ms responsable i unes prctiques senzilles de
67
Arribarem a una
situaci en qu les
relacions socials
tindran un cost i es
comercialitzar de
forma generalitzada el
capital cultural.
La nostra preocupaci
pels residus es limita a
desfer-nos-en.
Els residus no
desapareixen pel sol
fet de deixar de
veurels. Podem
intentar amagar-los en
un abocador o cremarlos en una
incineradora, per
daquesta forma lnic
que fem s
externalitzar el
problema.
compostatge casol de la part orgncia de la brossa.

La falta de motivaci en el canvi dhbits, unida a la percepci
parcial de la problemtica dels residus provoca que no sobtinguin
remeis efectius. En la majoria dels casos, la nostra preocupaci
pels residus es limita a desfer-nos-en. Aquest fet suposa lnic
esfor de treure la bossa descombraries fora de casa i dipositarla dins els contenidors. La realitat que volem obviar s que els
residus no desapareixen pel sol fet de deixar de veurels. Podem
intentar amagar-los en un abocador o cremar-los en una
incineradora, per daquesta forma lnic que fem s externalitzar
el problema.
La soluci passa per conscienciar-nos de la problemtica, i entre tots solucionar-la una vegada per totes amb un bon
plantejament.
Si evitem els embalatges superflus, els envasos no retornables
i els productes dun sol s, reduirem en gran manera la producci
de residus inorgnics.
La matria orgnica, que representa un alt percentatge del volum
i pes de la brossa, es pot eliminar quasi totalment mitjanant el
compostatge. Existeixen plantes de compostatge repartides per
tot el territori que reben els residus orgnics domstics dalguns
municipis. Per, per als municipis que no en disposen es pot
incentivar la prctica del compostatge casol. El compostatge dels
residus orgnics en el seu lloc de producci s la forma ms sensata de gestionar aquests residus, ja que redueix la despesa
energtica i sutilitza un recurs desaprofitat.
4. 2 La necessitat dun canvi de mentalitat

Tal com sha reflectit en els diferents pargrafs daquest
captol, la implantaci de les possibles alternatives ambientals
deficincia energtica, de reciclatge, de recollida daigua, etc.noms t sentit si comporta un canvi radical en els actuals
estils de vida.
Amb aquestes paraules no es pretn invocar lutopisme com
a motor de canvi, o potser s. El que realment es desitja es
despertar les conscincies endormiscades dels ciutadans.
Sobretot, daquells que ja han perdut la possessi de la
ciutadania i shan convertit en consumidors, clients o votants.
Recuperar la ciutadania passa per participar en les decisions
poltiques, per accedir a la informaci amb inters-, per decidir per nosaltres mateixos el que volem i el que no volem. La
incertesa de la biotecnologia, el problema dels residus, la
sequera crnica de les nostres terres..., i molts altres desastres
ambientals necessiten dun suport dels ciutadans. Duna
68
solidaritat que lentorn demana a crits perqu el medi ambient

t set i est brut i noms nosaltres podem ajudar-lo.
Bibliografia
5
ABRIL, M. i MALUQUER, J. Laigua. Informaci i recursos

educatius. Collecci Monografies deducaci ambiental. Srie
Documentaci N 2. Di7 Edici. Illes Balears, 1999.
ARAJO, J. La Ecologa en tu vida cotidiana. Espasa prctico.
Madrid, 2000.
1
LOZANO, A. (1999). ECOVILLES. Dins de: Ciudades para un
futuro ms sostenible. Edici electrnica: habitat.aq.upm.es
4
MASSANS, R. i MIRALLES, J. Ecologia de cada dia. Fundaci
Terra. Barcelona, 1994.
MASSANS, R. i ROCA, L. Ecoarquitectura. Perspectiva Ambiental 19. Suplement de la revista Perspectiva Escolar. Associaci de
3
MIRALLES, J i MASSANS, R. Factor 4. Perspectiva Ambiental
MILLER, T. Living in the environment. Eleventh edition. Brooks/
Cole Publishing Company. Pacific Grove, USA, 2000.
2
PUIG, J. i COROMINAS, J. La ruta de la energa. Ed. Anthropos.
Barcelona, 1990.
7
RIFKIN, J. La era del acceso. La revolucin de la nueva economia.
Ediciones Paids Ibrica. Barcelona, 2000.
ROCA, L. i MIRALLES, J. Biotecnologia. Perspectiva Ambiental
6
RUEDA, S. (1998). La ciudad compacta y diversa frente a la
conurbacin difusa. Dins de: Ciudades para un futuro ms sostenible. Edici electrnica: habitat.aq.upm.es
THE EARTH WORKS GROUP. Manual prctic de Reciclatge. Ed.
Blume. Barcelona, 2000.
WATKINS, D. Urban permaculture. A practical Handbook for
Sustenable Living. Permanent Publications. Hampshire, England,
1993.
69
V
El rac comestible
tracta dadaptar un
espai dins la
mateixa casa per
tal de combinar el
cultiu dhortalisses,
herbes aromtiques
i petits arbres
fruiters.
El rac comestible: aplicacions

prctiques de la permacultura a
lhabitatge privat
Aquesta proposta del rac comestible tracta dadaptar un espai

dins la mateixa casa per tal de combinar el cultiu dhortalisses,
herbes aromtiques i petits arbres fruiters. A travs del disseny
daquests espais obtindrem, amb poca terra i poc espai, petits
racons productius.
En aquest context, es proposa descobrir les possibilitats
dincorporar elements propis del medi rural a un espai redut com
sn els balcons, els badius o els patis interiors dels edificis de la
ciutat.
Hi ha moltes raons que ens poden motivar a convertir-nos en
autntics ecoraconers:
El rac comestible es pot convertir en una activitat de lleure,
senzilla, entretinguda i agrada, que ens acosti, a petita escala i
sense necessitat de sortir de casa, al mn natural i les seves
particularitats. Treballar i mantenir dia a dia un petit espai de
conreu representa una manera ptima de trencar amb les tensions
del ritme de vida actual. Aquesta activitat ens pot aportar una
sensaci de benestar que anir ms enll, fins i tot, de la satisfacci
de tenir una collita prpia.
El contacte permanent amb la natura, en el marc dun medi
altament antropitzat com la ciutat, ens permet aprofundir en el
coneixement dels processos naturals. El rac comestible ens
marcar el rellotge de les estacions.
Gaudir dalguns productes de consum cultivats per un
mateix, tendres, acabats de collir i amb tot el seu sabor natural. La utilitzaci de compost com a font de nutrients i
fertilitzant del sl, en lloc de ls de fertilitzants i substncies
qumiques, contribueix a apropar-se als processos que regeixen
el mn natural.
Per qu i per a qu?
Per aprendre de la natura.
Per afecci.
Per consumir aliments frescos i ecolgics.
Per naturalitzar la ciutat i augmentar la seva biodiversitat.
Per esttica.
I tamb, perqu s.
70
Cada rac comestible pot ser una petita ajuda a laugment

despais naturalitzats en un medi fonamentalment artificialitzat.
5. 1 Tria de lespai
Hom no t la percepci de veure la ciutat com un indret que
inclou diversos hbitats on hi poden viure una gran varietat de
flora i fauna i desenvolupar-shi usos agrcoles.
La ciutat ofereix fora diversitat despais per cultivar. Terrasses,
balcons i terrats noms sn alguns dels exemples despais
desaprofitats que trobem als habitatges. Amb el disseny en
permacultura podem convertir aquests espais erms en ecosistemes
productius. Aquests nous espais ens poden aportar una gran part de
la ingesta de vegetals diria, a part del plaer esttic que ens proporcionen. La permacultura urbana se serveix de les qualitats de les
plantes i els animals, i a travs de la combinaci daquestes amb les
caracterstiques de cada espai (terrassa, balc, terrat, etc.) crea
dissenys productius a la ciutat.
Donat que en el nostre cas la disponibilitat despais ser el factor ms limitant, la millor manera de procedir ser la segent:
En primer lloc, triar un espai que pugui servir, ja sigui un
balc, un pati interior, un badiu o un jard.
Estudiar els parmetres ambientals de cada espai com ara les
hores de sol i les condicions meteorolgiques generals.
Escollir les plantes ms adients a cada espai tenint en compte
aquesta informaci, els propis requeriments de superfcie i les
limitacions de les espcies.
5.2 Anlisi de lespai
Una vegada escollit lespai que volem cultivar caldr analitzar
totes les condicions que el caracteritzen. Per a la correcta realitzaci
daquesta fase seguirem una srie detapes:
Observaci de les condicions especfiques de lespai.
Recollida de dades significatives.
Zonificaci i planificaci per sectors del sistema.
Condicions especfiques
No hem doblidar que el rac comestible que dissenyem, encara que estigui situat dintre de la nostra llar, pot afectar tant
positivament com negativament- els nostres vens. Per aix, caldr
tenir cura dels aspectes segents:
Allament: Lespai dissenyat ha de tenir garanties quant a la
impermeabilitat pel que fa a laigua. Aix, en aquells espais on no es pugui
garantir totalment, caldr plantar els vegetals en estructures impermeabilitzades
i recollir laigua de drenatge per tal de poder-la reutilitzar.
71
La ciutat ofereix una

diversitat despais per
cultivar.
Sobrecrrega: Assegurar-se que el balc o la terrassa

aguantar el pes de les estructures que fem servir. La terra s un
material pesat que augmenta molt de pes quan es mulla. Per
tant, caldr tenir en compte la capacitat de resistncia del balc o
terrassa, especialment en el cas dels edificis ms antics. Si tenim
dubtes, sempre s millor consultar un arquitecte.
Molsties als vens: s important que la prctica del rac
comestible no suposi cap molstia per al venat. Per aix, si no
disposem de sistemes de recollida de laigua de drenatge, ser
convenient regar sempre amb moderaci per evitar que laigua
no sescoli per sota del recipient amb a tamb sevita perdre
alhora els nutrients. A ms, caldr eliminar les fulles senescents i
els fruits molt madurs si hi ha el perill que caiguin a baix, i mantenir
el sl del balc o la terrassa net per tal que la pluja no semporti
les restes cap al carrer o obstrueixin els desguassos. Cal compartir
lexperincia amb la comunitat de vens. Ensenyar lhort o compartir els fruits pot suposar lestmul necessari per engrescar laltra
gent.
Hores de sol i orientaci

Cal compartir
lexperincia amb la
comunitat de vens.
La distribuci dhores de sol i dombra al llarg del dia i de lany

s un parmetre fora important. Certes espcies no es
desenvolupen si hi ha excessiva ombra, mentre que daltres no
72
creixen si hi ha massa sol directe. De fet, bona part del

desenvolupament de les plantes es controla a travs destmuls
lumnics als quals la planta pot reaccionar. Processos com lactivaci
del creixement o, al contrari, la senescncia i mort, sn respostes
del vegetal a aquesta mena de senyals.
En aquest sentit, sha de determinar quines zones de la superfcie
que es vol conrear gaudeixen de ms hores de sol o dombra al
llarg del dia i de lany, per tal de situar-hi les plantes segons els
seus requeriments i necessitats. Per garantir una correcta
distribuci de les espcies en lespai, caldr tenir en compte que
durant lhivern el sol s ms baix i projecta ombres ms llargues.
A tall dexemple, si volem conrear una planta que necessita
molt de sol, com s el cas de la tomaquera, triarem un espai que
estigui orientat cap al sud o lest. En canvi, si volem plantar menta, es pot situar en un indret ms ombrvol, s a dir, orientat vers
el nord. En general, per no tenir problemes, optarem per espais
que tinguin ms de sis hores de sol al dia.
Condicions meteorolgiques
A ms de les variables ambientals a les quals hem fet esment,
caldr considerar-ne daltres de caire atmosfric. Davant daquests
condicionaments ambientals, les plantes presenten determinades
preferncies i resistncies que marquen la seva capacitat de
subsistncia i desenvolupament, i en definitiva la seva
productivitat. Entre els condicionaments cal destacar:
La temperatura: incideix principalment en el ritme de
creixement de la planta, en la seva transpiraci i en la possibilitat
de congelaci.
La humitat ambiental: repercuteix bsicament en la capacitat
de transpiraci i en el consum daigua del sl.
Cal tenir present quins sn els indicadors que ens mostren la
influncia de la humitat ambiental o de la temperatura sobre el
desenvolupament de les plantes. El ms evident s lestat dhumitat
de la terra. Daqu es pot extreure una relaci molt directa: si la
terra s seca, la planta necessitar ms aigua.
Per poder tenir un millor coneixement i mesura daquests i altres
parmetres, al rac comestible shi pot installar una miniestaci
meteorolgica. Podrem tenir, per exemple, un termmetre (per
a la temperatura), un higrmetre (per mesurar el contingut
dhumitat), un barmetre (per a la pressi atmosfrica) i un
pluvimetre (per mesurar laigua de pluja).
El vent s un factor que cal considerar en lespai triat. No
obstant aix, no arriba a ser decisori de lxit del cultiu, ja que els
diversos espais mencionats estan, generalment, fora protegits i
73
La zonificaci del rac

escollit ens permetr
poder dissenyar lespai
de la forma ms
eficient possible.
El disseny
permacultural del
sistema vindr
condicionat per les
caracterstiques
intrnseques de lespai
escollit, per les
condicions ambientals
que linflueixen i, en
ltima instncia, per
les nostres
preferncies i gustos,
temps lliure i
pressupost.
meteorolgicament no es veuen afectats per vents forts.

Tanmateix, cal evitar situar les plantes en llocs amb corrents daire.
El vent pot incidir en leficincia de la fotosntesi i, a ms, pot
suposar un estrs fsic per a la planta, davant el qual aquesta
presentar ms o menys resistncia segons les seves
caracterstiques.
Zonificaci i planificaci per sectors

La zonificaci del rac escollit ens permetr poder dissenyar
lespai de la forma ms eficient possible. Tal com es comentava
en el tercer captol daquest manual, la zonificaci es podr
realitzar si lespai disponible t unes dimensions considerables.
Normalment, en el cas del disseny del rac comestible, no suposar
res ms que definir tot lespai com a Zona 1, la ms prxima a la
Zona O zona de mxima activitat, que coincideix amb lhabitatge.
La sectoritzaci de lespai on implantarem lhort passa per graficarlo tenint en compte les condicions ambientals i meteorolgiques
que influiran de forma diferent en els diversos indrets daquest
espai. Tenir el diagrama de sectors ens facilitar la tasca a lhora de
distribuir els diferents elements del disseny. Daquesta manera,
obtindrem la mxima eficincia del sistema.
5.3 Disseny de lespai

Una vegada analitzats els trets de lespai on pretenem installar
lhort, ja podrem comenar a dissenyar-lo. El disseny permacultural
del sistema vindr condicionat per les caracterstiques intrnseques
de lespai escollit, per les condicions ambientals que linflueixen i,
en ltima instncia, per les nostres preferncies i gustos, temps
lliure i pressupost.
Cultiu descarola en
un sac de plstic.
5. 3. 1 Estructures utilitzades al rac comestible

El disseny dun rac comestible adequat exigeix la utilitzaci
destructures diverses que podrem aconseguir fcilment al mercat
o que construirem nosaltres mateixos. En aquest manual, i sempre
dins la lnia de la permacultura, saposta per la segona opci,
sempre que sigui possible. A travs de la reutilitzaci de materials
i amb un poc dimaginaci, obtindrem totes les estructures
necessries per tal de condicionar el nostre rac comestible.
A voltes es t la percepci que la reutilitzaci de certs materials
per construir noves estructures s incompatible amb lesttica.
No hi ha motiu perqu sigui aix. I dependr de nosaltres el resultat
que nobtiguem. Lnic secret s tenir una mica dimaginaci.
74
Recipients i estructures on plantar

Les estructures per cultivar les plantes poden ser molt variades.
Les podem trobar en loferta comercial o, simplement, amb una
mica dimaginaci les podrem crear nosaltres mateixos.
Els testos corrents de terrissa, amb mides molt variades,
permeten que la humitat sevapori a poc a poc a travs de la seva
paret, la qual cosa s favorable per a les plantes. Ara b, donat
que potser s millor no abusar del pes, s recomanable emprarne de ms lleugers.
Per tal de simplificar i clarificar les idees, a continuaci es mostren
els recipients ms habitualment utilitzats:
Sacs de cultiu.
Sembrem i plantem directament a dintre. Hem dadobar i regar
correctament.
Test petit (uns 10-20 cm de dimetre).
Aquests testos sn idonis per a plantes que no necessiten massa
terra per crixer, ja que la capacitat s limitada. Sn els ideals per
a les herbes aromtiques.
Test mitj (uns 20-40 cm de dimetre).
Sempra per a plantes que desenvolupen una arrel de tipus mitj.
s el cas de la majoria dhortalisses.
Test gran (uns 40-60 cm de dimetre).
Hi ha un volum important de terra. s un espai molt aprofitable
per plantar-hi arbres fruiters nans.
Test vertical.
Aquest recipient de fang cuit est especialment dissenyat per
cultivar en el mnim espai. Situat en un lloc adequat es pot convertir en una columna frondosa.
Cistell penjant i de paret.
s una bona idea per tal daprofitar una mica lespai en vertical.
Daltra banda, es tracta duna soluci fora necessria en
determinats espais de mides redudes. Val a dir, per, que
requereixen duna vigilncia constant, ja que han de mantenir-se
sempre humits o necessiten contnues podes. Dos aspectes a tenir
en compte per a la seva correcta conservaci sn:
a) Recobrir el cistell amb un impermeabilitzador i fer-hi uns
petits forats de drenatge en el fons.
b) Fer talls als costats per plantar en els laterals.
Pirmide de plantes enfiladisses i aromtiques.
Si es disposa dun poc despai, es pot construir una petita
pirmide de fusta amb paletes reciclades. Aquesta estructura
ens permetr cultivar plantes enfiladisses i aromtiques a diferents
altures.
Jardineres.
Per raons de pes s preferible que siguin de fusta o plstic. Al
75
Test vertical
Cistell penjant
Jardinera de paletes
recuperades
mercat podem trobar jardineres de diverses mides. Lelecci

dependr dels nostres interessos concrets. Tot i que existeix una
mplia oferta daquestes estructures, la permacultura sempre procura reutilitzar materials ja existents. Amb aquesta idea, podem
construir la jardinera al nostre gust a partir de paletes recuperades
les paletes es poden aconseguir fcilment en qualsevol obra.
Cal vigilar no excedir-se en el reg ja que les plantes que creixin
juntes tendiran a necessitar menys aigua que les plantades en
solitari.
Bidons amb forats.
Aquests recipients sn un dels espais petits on shi pot produir
una bona collita. Sn ideals per a espcies com les maduixes.
Ls de bidons, igual que la resta de recipients, ser possible
sempre i quan shagi practicat prviament una srie de forats al
lateral dels bidons. Els forats sn necessaris per tal que hi hagi un
correcte drenatge de laigua que la planta no aprofita.
Si disposem de bidons grans podem cultivar patates. La collita
estar repartida per tota lalria del bid.
Taula-hort al punt.
El sistema de cultiu en taula es desenvolupa des de fa ms de
cent anys en zones semirides del nostre planeta a Veneuela es
coneixen amb el nom de barbacoas. A Barcelona, Joan Cortina
ha desenvolupat una variant millorada daquest sistema de
producci. s el que ell denomina taula-hort al punt. Aquest sistema pot ser una alternativa que cal tenir en compte si es disposa
dun espai de dimensions adequades per a la implantaci
11
cm
Sistema de cultiu
taula-hort al punt
310 cm
daquesta estructura. Es tracta de cultivar en uns recipients elevats

en forma de taula. Sn impermeables i de dimensions variables.
No obstant aix, es recomana que tinguin uns 3 m de longitud, 1
76
m damplada i uns 20 cm de profunditat. Sobre el fons es diposita

una capa de totxanes encadellades. Damunt es situa el substrat
on creixeran les plantes (una mica menys de mig metre cbic).
Les totxanes del fons del recipient queden prcticament
submergides per una capa daigua, que posteriorment pujar per
capillaritat cap a les plantes.
Aquest sistema de cultiu t importants avantatges. Ats que la
taula saixeca del terra a laltura desitjada, sevita haver dajupirse per a la sembra o la recollecci. Per altra banda, el sistema
permet estalviar aigua, que no es perdr amb el drenatge. Ja que
no s necessari regar i tampoc cal preocupar-se de comprovar si
les plantes passen set.
Les taules es poden construir de diferents materials. El ms
recomanable per al nostre cas seria un taula de fusta per evitar
al mxim el pes de lestructura. Caldria recobrir la fusta amb un
plstic per tal dimpermeabilitzar-la.
La prctica del rac comestible tamb es pot convertir en una
bona oportunitat per reutilitzar molts dels envasos dun sol s
que passen per casa nostra. En la majoria dels casos aquests
envasos tenen com a dest labocador. Per aix, la seva reutilitzaci
es converteix en la millor opci ambiental, ja que aconseguim
allargar-ne la vida til.
Els recipients cal que siguin adequats per contenir el substrat
necessari per al desenvolupament i ancoratge de les arrels. Per
aix, la profunditat recomanable s de 30 a 35 cm en el cas de les
hortalisses amb gran creixement.
Testos amb autoreg. Es poden construir reutilitzant les
nombroses ampolles daigua de plstic no utilitzeu mai les de
PVC. Tallar una ampolla daigua mineral en dues parts i collocar
la part superior cap per avall amb el coll dintre de laltra part.
Cal dipositar dins el recipient unes pedretes per obstruir la boca
i impedir que la terra es precipiti cap avall. En la part superior de
lampolla es posar el substrat i sescamparan les llavors per tal
que creixin. Desprs de sembrar les llavors caldr regar
abundantment fins que la boca de la ampolla quedi en contacte
amb laigua. Amb aquest sistema hi haur una aportaci regular
daigua a la terra per capillaritat. Passades unes setmanes, els
planons shauran de trasplantar a un test.
Pot-maker. s un sistema canadenc de dues peces tornejades
en fusta per crear prctics gots de paper reutilitzat on dipositarem
el substrat i farem crixer els planons. Es tracta duna bona alternativa per germinar les llavors evitant al mxim les tensions que
es poden ocasionar als planons a lhora del trasplantament. Els
gots es fan premsant troos de paper de diari (impresos noms
77
Test amb autoreg
Utilitzaci del pot-maker
amb tinta negra). Poden aguantar la humitat des del moment en

qu plantem la llavor fins que, ja quasi descompost el paper,
portem el plan al lloc final de creixement.
Recipients per al rac comestible

Recipients recuperats
Garrafes daigua de PEHD (polietil dalta densitat) o PET (polietilentereftalat) de 5, 8 o 10 litres.
Pots de vidre de conserves o aliments de totes les mides.
Oueres de cartr.
Teteres i olles de ferro recobert de cermica.
Tetrabriks de totes les mides.
Ampolles daigua de totes les mides, per a testos dautoreg de 2 litres (millor si sn de PET; sha
devitar la compra de les de PVC i les que es comprin cal portar-les al contenidor de reciclatge de
plstics).
Safates de PS (poliestir expandit, o porexpan) de productes alimentaris.
Caixes de fusta o plstic per a fruita.
Cubells de plstic.
pneumtics i paletes.
Escorredors de plats vells.
Bidons de gran volum de plstic o metall (noms els que han contingut productes alimentaris o
no txics).
Envasos de iogurt reutilitzats.
Recipients enginyosos i tradicionals comercials
Test vertical.
Jardineres de fang cuit.
Jardineres de plstic i amb suport per a la barana.
Testos i jardineres amb sistema dautoreg.
Pot-maker.
Llavorers de plstic.
Petits hivernacles.
Taula-hort al punt.
Font: Elaborat a partir de Vlchez, 1999.
Envasos de iogurt. Aquests envasos

poden ser un magnfic recipient per sembrar
les llavors i trasplantar posteriorment els
planons. Per tal de poder aprofitar-lo al
mxim, solament cal que siguem conscients
de la utilitat que donarem a lenvs desprs
de menjar-nos el iogurt. La proposta seria
obrir-lo per la part inferior. Per fer aix haurem
dajudar-nos dunes tisores o un ganivet. Si
ens atrevim a menjar el iogurt daquesta for-
78
ma tan poc ortodoxa, haurem creat duna manera molt senzilla

un recipient de primera qualitat per sembrar. La tapa del iogurt
quedar a la part inferior, la qual cosa ens permetr, quan arribi
el moment, obrir-la amb facilitat per trasplantar el plan sense
cap mena de problema.
Tetrabriks. Aquests envasos tant utilitzats avui en dia tamb
es poden convertir en improvisats testos. Hi ha diferents mides
de tetrabriks. Els dun litre fan 16,5 cm dalria, per la qual cosa
no tindrem espai suficient per al desenvolupament normal de les
arrels mitjanes. Per aix, els farem servir solament per germinar
les llavors o per plantar vegetals de petites dimensions. Els
tetrabriks de 2 litres tenen un format (24 cm daltura) ms apropiat
per al cultiu dhortalisses, ja siguin bledes, espinacs o pebrots.
Entutorar
Els recipients que es trobin a tocar de la paret poden contenir
estructures aprofitables per a les plantes enfiladisses. Aquestes
estructures poden fixar-se a la paret o directament a la part posterior de la jardinera. Un exemple daquest tipus destructura pot
ser una malla metllica dacer plastificat o una gelosia de fusta,
sobre la qual es poden sostenir les tiges de les plantes enfiladisses
i testos solts.
Els tutors o suports per a testos mantenen les plantes en bones
condicions i impedeixen que caiguin per lacci del vent. En cas
que la planta tingui una sola tija, collocarem un sol tutor a prop
daquesta i el lligarem adequadament per tal que pugui sostenirse. Per a una tija de mida ordinria es pot utilitzar una estaca de
fusta de 2 a 4 cm de gruix, tractada amb conservant natural.
Lestaca ha de quedar de 2 a 5 cm per sota de les branques ms
baixes. Assegurem la tija amb dues lligadures ajustables, una a
uns 4 cm de lextrem superior de lestaca i laltra a mitja altura.
Cal cerciorar-se que quedi espai entre lestaca i la tija, per tal que
no es produeixin fregaments.
Les plantes amb moltes tiges se subjecten amb branquetes
clavades a la terra entre les plantes joves, quan tenen una altura
entre 7 i 10 cm. Les branquetes sintrodueixen de tal manera
que les plantes hi puguin crixer a travs i les amaguin.
Un altre suport que es pot utilitzar consisteix en tres o ms
canyes inserides en angle cap a fora al voltant de la vora del
recipient. Les canyes shan de lligar amb uns petits cordills adequats
per mantenir les fulles i les tiges al seu lloc.
Miniestaci meteorolgica
Encara que no sigui imprescindible, s molt recomanable reservar una petita part del rac comestible per posar-hi una
79
Els tutors o suports

per a testos
mantenen les
plantes en bones
condicions i
impedeixen que
caiguin per lacci
del vent.
miniestaci meteorolgica. La installaci dun barmetre, un

higrmetre i un termmetre ens permetr obtenir la informaci
de les condicions climtiques del lloc.
Sistemes de recollida daigua
La implantaci de sistemes de recollida daiges pluvials a les
teulades s una bona opci per aprofitar laigua de la pluja, que
es pot utilitzar per regar les plantes. Amb aquesta prctica
estalviarem un volum important daigua i aprofitarem un recurs
que arriba al nostre sistema.
La installaci pot ser molt senzilla. nicament ser necessari
posar un canal a la teulada. Laigua del canal la podrem dirigir
fins a alguna petita cisterna on lacumularem. Aquesta cisterna
caldr situar-la en un lloc fcilment accessible per agafar laigua
que utilitzarem per regar.
Compostador i vermicompostador
El compostador s un dipsit on, per fermentaci aerbica, les
restes orgniques de la casa es transformen en compost. En cas
que utilitzem cucs de terra en el procs, parlarem de
vermicompostador.
Actualment, es poden trobar compostadors i
vermicompostadors al mercat, especialment creats per al
compostatge casol. La majoria estan fets de plstic o materials
similars. No obstant aix, els ms respectuosos amb el medi
ambient sn els que estan fets amb materials orgnics reciclats i
que sn biodegradables. A lhora descollir-ne un, caldr assegurarse que disposa dun bon sistema de circulaci daire per evitar la
formaci de processos de fermentaci anaerbica. Aquests
processos anaerbics poden produir males olors i a ms
impedeixen que el procs de compostatge es doni correctament.
La majoria de compostadors disposen duns canals laterals per
on circula laire amb facilitat.
Encara que nhi hagi una mplia oferta al mercat, lopci ms
ambiental, i ms barata, s la fabricaci casolana del compostador.
A partir de fusta recuperada de paletes i caixes de fruita podrem
construir-lo a la nostra mida.
A continuaci es mostra tot el procs a seguir per a la
construcci dun vermicompostador casol:
Separar totes les peces de les paletes amb ajuda duna palanca
o duna pota de cabra. Apilar i separar les fustes per mides i qualitat.
Sanejar i netejar dues caixes de fusta. Serrar els laterals duni
i collocar-hi una malla metllica amb grapes. Aquestes dues caixes
seran les que contindran la matria orgnica i els cucs de terra.
Les utilitzarem alternativament. Quan la primera que utilitzem
80
Materials
Eines
2 o 3 paletes recuperades.
2 caixes de fruita, de fusta,
recuperades.
Un tros de malla de galliner
dacer de 6x6 mm de cella.
Claus i grapes per a la malla.
4 frontisses metlliques o
una tela gruixuda enganxada
a la fusta.
Corda de cnem o espart
gruixuda per a les nanses.
Oli de fons vegetal i un
pinzell per pintar.
Una pota de cabra o una palanca per desmuntar les paletes.

Serra de fusta manual o
elctrica.
Tornavs.
Cinta mtrica.
Trepant i broca gruixuda per fer
les nanses
estigui plena comenarem a dipositar les restes orgniques a

laltra. Els cucs passaran a travs de la malla a la nova caixa on
tindran laliment.
Situar les dues caixes juntes amb el lateral de la malla en
contacte. Desprs, podrem recobrir-les amb les fustes ms llargues
de les paletes. Caldr fixar-les i tapar les separacions entre les
fustes. Aix far que el conjunt estigui unit i tancat.
Construir les dues tapes amb les fustes ms curtes. Fixar-les
al caix amb frontisses.
Protegir la fusta amb laplicaci dun preparat ecolgic amb
un oli de fons, tant linterior com lexterior del compostador. El
preparat es pot fer barrejant un 60 % doli de llinosa refinat o cru
s important que no contingui plom com a assecant- amb un
40 % dessncia de trementina pura. Lacabat amb verns natural
quedar b i servir per augmentar la protecci exterior. El verns
el podrem fer amb un 50 % doli de llinosa, un 35 % dessncia
de trementina i un 15 % de resina de pi.
Collocar dues nanses amb corda despart o cnem per facilitar el transport en possibles desplaaments.
5. 3. 2 Condicionament del sistema

Una vegada triat lespai per fer-hi lhort i desprs danalitzar-ne
les caracterstiques ms singulars i descollir les estructures
apropiades, cal condicionar el sistema per rebre les plantes.
Preparaci del sl
El substrat on plantarem s fonamental per al bon
desenvolupament posterior de la planta. Al comer en trobem
81
La millor opci ambiental per tal

dobtenir un compost
de bona qualitat, tal
com ja sha comentat
anteriorment, s
incloure en el disseny
del Rac Comestible
un compostador.
La tcnica del vermicompostatge

Els cucs de terra sn uns grans productors de compost. Cada dia mengen la meitat del seu pes.
Cuidar-los i alimentar-los quasi no requereix esfor, per s un seguiment continuat. Un
vermicompostador s un sistema que sautoregula.
El cuc que sutilitza s el roig de Califrnia (Eisenia foetida). El trobarem en qualsevol pila de
compost en bones condicions. La millor opci per iniciar el nostre vermicompostador s comprar
certa quantitat daquest cuc a un subministrador.
Una vegada construt el caix, cal fer un llit amb paper de diari o cartrons tallats i mullats.
Damunt daquests situarem els cucs de terra (uns mil cucs adults) i els acompanyarem amb una
petita quantitat de fems. Rere aquest condicionament del vermicompostador, ja podrem iniciar
lactivitat i aportar una petita quantitat de restes de matria orgnica de la cuina.
Els cucs de terra necessiten humitat, calor i aliment. Cada dia podrem subministrar restes de
menjar en proporci a la poblaci de cucs de qu disposem. No s convenient afegir molta quantitat
de cop, ja que es poden donar putrefaccions amb les conseqents plagues associades. Al mateix
temps, lapilament duna quantitat de matria orgnica superior als 60 cm pot suposar laugment
de la temperatura de la pila fins al punt dinactivar els cucs. No oblidem que sn termfils per
tenen la seva temperatura ptima entre els 25 i els 30C.
Si utilitzem com a vermicompostador el proposat en aquest manual haurem de seguir el segent
procs: Situem les restes en un dels dos costats i peridicament airegem el seu contingut per
evitar processos anaerobis. Transcorreguts entre 3 i 6 mesos, quan un dels dos costats ja estigui
ple es comencen a dipositar les restes en laltre. Els cucs de terra ja canviaran de costat quan
sacabi laliment i deixaran les restes compostades que podrem utilitzar com a adob.
Amb aquest sistema obtenim un compost daltssima qualitat. Aquest compost s nicament
excrement de cuc i el podrem utilitzar directament com a substrat o barrejat amb un poc de terra.
No hi ha possibilitat de perjudicar cap planta amb lhumus de cuc de terra, ja que el seu pH s
idoni per a la majoria de les plantes (pH =7).
Qu mengen els cucs de terra? Qualsevol residu vegetal que es generi durant la preparaci
del menjar, com restes de verdures, pells de fruita i hortalisses, marros de caf, bossetes i restes de
te o closques dou trinxades (ajuden a mantenir un pH adequat), pols de laspiradora, cabells,
paper de diari sense tints de colors i cartr prviament mullat. Evitar afegir pells de ctrics o tomquets
madurs a causa de la seva alta acidesa. Si el procs de compostatge es fa a bon ritme, es poden
afegir tamb restes de carn o peix. Si en afegir aquestes restes no es troba en les condicions
ptimes, el vermicompostador exhalar mala olor. Cal tenir en compte que la dieta dels cucs
estar influenciada per la nostra. Si no som vegetarians i hi afegim gran quantitat daliments rics
en protenes els haurem dacompanyar amb moltes restes vegetals (restes de poda, per exemple)
per equilibrar la dieta dels cucs.
Quant mengen els cucs de terra? Mig quilo de cucs (prop de 1.000 exemplars adults) pot
consumir mig quilo de restes al dia. Per dependr del tipus de restes orgniques.
nombrosos tipus, per molts sn cars i de dubtosa qualitat. Si

nutilitzem un de comercial haurem dassegurar-nos que no hagi
estat tractat amb adobs qumics. Aquests adobs fan que les plantes siguin ms susceptibles a les plagues i malalties, i menys ric el
seu contingut en minerals. Per aix, el millor substrat s el que
selabora un mateix barrejant diferents materials daquesta manera podem saber amb total seguretat la seva composici. Ha de
82
ser ric en matria orgnica i suficientment permeable, per que

retingui laigua per tal de no assecar-se massa rpid. Una mescla
apropiada pot ser terra dhorta i sorra (50 %), amb humus de cuc
de terra o compost madur (50 %). La sorra, amb les seves
partcules grans, mant la terra porosa i per tant ben drenada.
No obstant aix, pot ser que calgui afegir-li un altre material de
drenatge a la part inferior del recipient. Lhumus o el compost
madur proporcionen molts nutrients essencials i cal reposar-los
constantment.
La millor opci ambiental per tal dobtenir un compost de bona
qualitat, tal com ja sha comentat anteriorment, s incloure en el
disseny del rac comestible un compostador. Daquesta forma
obtindrem un excellent fertilitzant i reduirem en gran manera la
quantitat de residus que produm a casa nostra.
En plantar herbes aromtiques, cal tenir en compte els
requeriments particulars de cadascuna. Majoritriament,
prefereixen sls arenosos, per la qual cosa els percentatges de
barreja dels diversos components variaran: un 20 o 30 % de sorra i la resta terra i una mica de compost.
La preparaci del substrat saconsella fer-la en lluna nova.
La permacultura proposa la creaci de sls permanents en el
nostre sistema. Aquest fet cal tenir-lo en compte a lhora de
dissenyar i distribuir lespai, com tamb a lhora descollir els tipus
de testos i recipients que utilitzarem. Per aconseguir un sl
permanent haurem de seguir diverses estratgies:
Elaborar un substrat dalta de qualitat amb un alt percentatge
de matria orgnica, compost madur.
Recobrir el sl amb una capa de ja protector duns 10 a 15
cm. Aquesta capa est formada per matria orgnica que el
protegeix de pertorbacions ambientals (contaminaci atmosfrica
o canvis de temperatura bruscos) i permet el desenvolupament
de tota una srie de bacteris beneficiosos (per exemple
Azotobacter sp. o Clostridium sp.) que descompondran la matria
orgnica i fertilitzaran el sl lentament. Es pot utilitzar matria
orgnica de diverses procedncies: compost madur, restes de
collita seca, palla, herba segada, restes de paper sense tints de
colors-, llana, etc.
Conrear plantes lleguminoses en alternana als cultius que
ens interessin o creant associacions al mateix temps. Aquest sistema es coneix amb el nom dadob verd. Les plantes lleguminoses
tenen associacions simbitiques amb el bacteri Rhizobium sp. que
t la propietat de fixar el nitrogen atmosfric al sl i deixar-lo en
forma assimilable per a les plantes. s la forma ms natural
dadobar. s la prpia natura la que ho fa!
83
Eines necessries per

regar:
Una regadora o
algun altre recipient.
Si es t un espai ms
gran, una mnega.
Sistema de reg
pors
Preparaci del sistema de reg

Cada planta t uns requeriments daigua concrets. Ser a travs de lobservaci i de lexperincia com arribarem a conixer les
necessitats de cada varietat en aquell lloc concret. Laspecte de la
planta ens pot servir dindicador de les necessitats que pugui tenir
aquesta. Si les fulles estan caigudes i msties al tacte, necessita
aigua. No obstant aix, el pansiment de les fulles no sempre
manifestar escassetat daigua, si la planta t les fulles grogues i
li cauen, probablement el problema ser dexcs daigua.
Laspecte de la terra pot ser un indicador enganys si noms
sen mira la superfcie. Una manera senzilla i rpida desbrinar si
la planta necessita aigua s enfonsar en la terra un objecte
punxegut, per observar, en treurel, si est net o si shi ha enganxat
terra humida. Si no se nhi ha enganxat, la planta est eixuta i
necessita aigua.
Lpoca de lany t una influncia considerable. Com a norma
general a lestiu -inclou tamb lpoca de
creixement i de floraci- cal regar ms que
a lhivern, ja que laigua sol evaporar-se ms
rpidament. Generalment, regarem segons
la humitat relativa de lambient. Aix, en
temps clids i secs regarem amb molta ms
freqncia que en dies frescos i ennuvolats,
i sempre quan el sol no estigui massa alt
per optimitzar laigua evitant levaporaci.
Regar abundantment a intervals s millor
que poc i sovint. Si reguem a miques
humitejarem noms superficialment la terra
i provocarem que les arrels es dirigeixin cap
a la superfcie cercant laigua.
s aconsellable regar les plantes amb
laigua de pluja en lloc de laigua de laixeta
(veure sistema de recollida daigua). Per
si no s possible, agafarem aigua corrent i
la deixarem reposar durant 24 hores per tal que sevapori el clor.
Desprs ja podrem regar.
En aquest sentit, afegir trossos descorces, pedretes o grava
menuda sobre la terra tamb afavoreix la conservaci de la
humitat.
Un altre aspecte a tenir en compte s la quantitat de terra que
t la planta, ja que com ms terra hi hagi ms humitat tindr.
Sistemes dautoreg
Hi ha diverses possibilitats casolanes de sistemes dautoreg:
El reg de metxa. Consisteix en collocar els testos al voltant
84
dun gran recipient daigua i disposar una tira de cot compacte

o de llana entre cada test i laigua, amb la qual cosa les plantes
poden absorbir contnuament i de mica en mica laigua per
capillaritat.
La reutilitzaci dampolles de plstic (que no siguin de
PVC). La forma de construir el sistema dautoreg s molt senzilla
i est explicada en lapartat referent als recipients que es poden
utilitzar al rac comestible.
El sistema de reg pors. Es tracta denterrar un recipient
petit de terrissa dintre del test on collocarem la planta. La part
oberta del recipient quedar al descobert. Per aquesta obertura
hi afegirem laigua, la qual traspuar a travs dels porus del
recipient. Les arrels de la planta envoltaran completament el
recipient i xuclaran laigua a mesura que la planta la vagi
necessitant.
Drenatge
La majoria de les plantes no volen la terra gaire xopa daigua.
Per aix cal posar pedres, elements rids o carb vegetal a linterior
dels recipients, i caldr fer-hi uns forats per tal que laigua de
drenatge pugui sortir.
s recomanable recollir laigua de drenatge en safates per tal
daprofitar-la al mxim i no tenir prdues evitables. Si posem els
recipients dins les safates, laigua shi acumular i ser accessible
per a les plantes per capillaritat quan aquestes ho necessitin.
5.3.3 Espcies que podem plantar al rac comestible

Disposem duna gran varietat despcies que poden ser
cultivades a casa. Lelecci dependr molt ms de les nostres
preferncies i del que ens permeti lespai disponible, que no pas
de les limitacions ecolgiques de les plantes.
La manera ms segura de procedir consisteix en triar aquelles
varietats despcies que es desenvolupen exitosament en el nostre
pas, en tant que aquest fet demostra que la seva adaptaci a les
nostres condicions climtiques s ptima. Tanmateix, no sha
doblidar que les condicions que podem trobar en un balc o pati
interior dun bloc dhabitatges poden diferir substancialment de
les experimentades en un camp de cultiu o un hort. Per aix,
caldr tenir en compte a lhora descollir les plantes, els resultats
obtinguts en la fase danlisi.
En aquest sentit, les plantes que se suggereixen a continuaci
sn les ms representatives del clima mediterrani, adaptades a
les diverses condicions climtiques a les quals poden estar
sotmeses.
85
Disposem duna gran

varietat despcies que
poden ser cultivades a
casa. Lelecci
dependr molt ms de
les nostres
preferncies i del que
ens permeti lespai
disponible, que no pas
de les limitacions
ecolgiques de les
plantes.
Herbes aromtiques
A lrea mediterrnia sn molt abundants les plantes riques en
essncies. Aquesta abundncia sha interpretat com una adaptaci
relacionada amb laigua i el foc. Les essncies sacumulen en les
fulles i tiges, de manera que lolor no prov de les flors, sin del
conjunt de la planta.
Ja en ledat mitjana les herbes aromtiques prengueren una
gran importncia en la cuina, on sempraven per amagar el gust
i lolor del peix i la carn rancis. Tamb sutilitzaven per fer tot
tipus de beuratges i per usos farmacutics. En els segles posteriors,
per, les herbes van ser cultivades gaireb exclusivament amb
finalitats ornamentals. Actualment, ha retornat linters per les
herbes aromtiques, en part a causa de lintercanvi de cultures
derivat del turisme i en part pel gust que confereixen als aliments.
A ms de les caracterstiques culinries i medicinals que sels hi
pot atribuir, les herbes aromtiques no faltaran en el nostre disseny
de permacultura, ja que influixen en la regulaci de les plagues i
permeten al sistema assolir un estat destabilitat desitjable.
Condicions i sembra
En general, les herbes aromtiques prefereixen els sls arenosos i secs, en llocs assolellats i protegits del vent -com pot ser
prop duna paret. Hi ha alguna excepci com la menta, que pot
suportar llocs amb una mica dombra i sls humits.
El sl ha de ser preferiblement arens. En aquests casos una
quarta o cinquena part ha de ser de sorra i la resta terra. Es pot
afegir una mica de compost, per no s massa necessari.
Podem sembrar a partir de llavors o a partir desqueixos a la
primavera. Generalment, la floraci es dna a partir de labril o al
principi de lestiu. No ens hem destranyar si el primer any no
surten gaires flors, perqu s un fet usual.
Tria despais
En general, les plantes aromtiques necessiten poca terra, per
la qual cosa gaireb totes es poden tenir en testos petits.
Una altra idea s posar-ne diverses en jardineres, tenint present
el fet que algunes creixen ms enlaire que altres. Per exemple, la
mariallusa o el llorer sn arbusts una mica alts, mentre que
lalfbrega o la farigola sn ms baixos, tot i que en canvi ocupen
ms superfcie.
Una altra possibilitat s plantar-les en algun espai elevat. Podem
utilitzar el sistema de taula-hort al punt o lestructura piramidal.
Amb tots dos sobtenen diversos avantatges en comparaci al
cultiu en jardineres o testos:
86
El sl est ben drenat i sec, la qual cosa s important per a

moltes herbes. Les que prefereixen sl ms humit i ombra es plantaran en la part frontal o lateral de la base de lestructura.
S ms cmode, estalvien el treball dinclinar-se per plantar,
cuidar i recollir.
Ofereixen una superfcie ms mplia per a les plantes que pengen.
Hortalisses
Les hortalisses tenen una doble funci al rac comestible. Duna
banda, es converteixen en una important font daliment per a la
famlia, i de laltra tenen un valor ornamental fora notable,
especialment quan estan carregades de fruits madurs.
Curiosament, espcies com el tomquet histricament es
comenaren a cultivar com a planta ornamental.
Moltes de les varietats tradicionals dhortalisses ja no sutilitzen.
Han estat desplaades per altres de ms productives. Aquesta
diversitat s un recurs cultural que es va perdent. La prctica del
rac comestible s una bona oportunitat per recuperar totes
aquestes varietats tradicionals adaptades a una mplia diversitat
de condicions. Noms caldr posar-se en contacte amb alguna
entitat de distribuci despcies tradicionals locals i ja podrem
investigar-hi.
Donat que la majoria dhortalisses sn anuals, podrem canviar
les agrupacions i la distribuci del disseny cada any. Daquesta
manera, cada temporada tindrem un nou disseny del rac comestible, fet que beneficiar el sistema tant estticament com
ecolgicament. Aquestes rotacions anuals dels cultius permetran
mantenir la terra en bones condicions, sense que sigui necessari
restituir-la. Aix, per tal com la finalitat de la permacultura s
La prctica del rac
comestible s una
bona oportunitat per
recuperar totes
aquestes varietats
tradicionals adaptades
a una mplia
diversitat de
condicions.
87
obtenir sistemes permanents, haurem aconseguit un dels principals

objectius del nostre sistema.
La majoria darbres
fruiters necessiten
dun sl profund i ric,
amb abundncia de
fems o compost.
Condicions i sembra
La majoria dhortalisses sn plantes anuals que necessiten unes
condicions concretes per al seu desenvolupament: disposar de
fora sol per crixer, estar arrecerades del vent, tenir un bon
drenatge i disposar de sls arenosos, rics i amb compost. Per preparar el medi de cultiu, el millor sl s el que cont entre el 50 i el
60 % duna barreja de terra i argila, i la resta de compost per tal
de contenir ms nutrients.
Des daquest manual es recomana aconseguir llavors
ecolgiques de varietats tradicionals, i a partir daquestes obtenir
els nostres propis planons. Aquests shauran de trasplantar,
generalment, abans darribar a lestiu. Laltra opci s sembrar
directament les llavors o els bulbs a la primavera. Quan comencen
a crixer, les hortalisses shan de regar gaireb a diari i cal donarlos una mica dadob setmanalment. Floreixen normalment a finals
de la primavera i es recollecten a lestiu.
Tria despais
Si el sl cont suficients nutrients, les hortalisses no necessiten
molta terra per desenvolupar-se. En principi, es poden plantar en
testos mitjans o en jardineres. Lavantatge de fer-ho en jardineres
s que es poden dissenyar associacions que permetran mantenir
el sl en unes condicions adequades per a la sostenibilitat dels
cultius. Una altra idea s fer-ho en bosses de cultiu, les quals ja
porten terra adobada i les plantes hi creixeran fora rpid.
Petits arbres
Els arbres requereixen dun espai gran per a desenvolupar-se
b. En el cas del rac comestible, aquests arbres seran de tipus
arbustiu o de varietats nanes seleccionades, ja que el factor
limitant ser la profunditat del sl. A ms a ms, seran arbres que
donin fruits comestibles.
Condicions i sembra
Com a consideracions generals, la majoria darbres fruiters
necessiten dun sl profund i ric, amb abundncia de fems o
compost -cal tenir en compte que tant els arbres com els arbusts
esgoten aviat els nutrients del terreny. El millor sl s aquell que
t entre el 50 i el 60 % duna barreja de terra i argila i la resta de
compost. A ms a ms, cal tenir present que a lestiu, generalment,
cal regar amb abundncia.
88
Els arbres fruiters sacostumen a plantar a la primavera o a la

tardor. Igual que en el cas dels altres tipus de plantes, des daquest
manual es recomana obtenir els nostres propis planons a partir
de llavors certificades (ecolgiques i de varietats tradicionals).
Tamb es poden obtenir a partir desqueixos.
Els arbres joves donen en general ms fruita i amb ms rapidesa
si la terra que cobreix les seves arrels est nua. Aix es pot
aconseguir aplicant una capa de substncia orgnica.
Lpoca de la recollecci dels fruits varia en funci dels arbres.
Aix, per exemple, primer es recullen les prunes, desprs les peres
i les pomes i ms endavant les taronges.
Tria despais
El fet de voler tenir arbres implica ser conscients que al principi
necessiten un espai una mica gran per tal que puguin
desenvolupar-se les arrels. En aquests casos s recomanable plantar-los en testos grans. Els espais ms adients sn jardins o badius.
Bolets
Les dues espcies ms favorables per cultivar sn les grgoles i
els xampinyons.
Per poder-los cultivar necessitarem un substrat on es
desenvolupin. Al mercat es poden trobar diferents preparats de
substrat que permeten cultivar fcilment els bolets si es tenen les
condicions apropiades.
Tria despais per al cultiu de grgoles
Les grgoles es poden cultivar en safates. s recomanable que
totes tinguin les mateixes dimensions (30 x 40 cm) per tal de
poder muntar un cultiu vertical amb la superposici de les safates.
Tria despais per al cultiu de xampinyons
Els xampinyons necessiten despais fora foscos i es poden cultivar en qualsevol poca de lany. Els espais ms adients podrien ser
un soterrani o b una habitaci fosca, sempre i quan la temperatura no superi els 10-16 C. Necessiten ventilaci, per no corrents
daire.
5. 4 Manteniment del sistema

Per tal de poder fruir del rac comestible a llarg termini, i de
convertir el sistema en permanent, cal mantenir una lleugera disciplina i despertar la nostra curiositat investigadora. Lxit del rac
comestible dependr, en gran manera, de la nostra actitud. s
89
Eines necessries:
Una aixada
petita o algun
tipus de pala que
ens permeti cavar
un forat.
normal aconseguir pocs fruits les primeres temporades.

Segurament, fins que no agafem experincia no podrem obtenir
una bona collita. Per, s precisament en aquesta etapa on cal
tenir constncia i pacincia, ja que en qesti de poques
temporades obtindrem un xit assegurat.
5. 4. 1 Com es planta?
En general hi ha dues maneres de plantar els vegetals.
Sembrar la llavor directament en el sl.
Sembrar en un altre lloc per trasplantar en el moment oport.
En cas descollir la segona opci, la sembra es pot fer en caixes
de fusta o plstic poc profundes, en envasos dous de cartr o
en els envasos de iogurt preparant lenvs del iogurt de la forma descrita en lapartat de recipients. En tots els casos cal fer-hi
petits forats de drenatge al fons, per tal devacuar lexcs daigua.
Una possibilitat per foradar el plstic s la descalfar la punta
dun punx.
Eines necessries:
Unes tisores
(desporgar o ben
esmolades) o un
ganivet.
Seguirem els segents passos per germinar les llavors:

Cobrir el fons del recipient amb pedretes petites o trossos
de test de terrissa.
Afegir el medi de germinaci.
Enterrar les llavors. Si sn bulbs, per exemple, aquests han
de quedar enterrats uns 3 cm dins la terra; es disposen amb la
punta cap amunt i safegeix ms terra per tal que noms
sobresurtin una mica les puntes dels bulbs ms alts.
Posar un allant per tal de mantenir la humitat i situar el
recipient en un lloc obac i calent. Les condicions de la temperatura dependran de cada espcie.
Treure lallant la major part del dia quan comencin a aparixer
els planons i prescindir totalment daquest quan surtin les
primeres fulles.
Eliminar algunes plntules quan hagin format el segon parell
de fulles per tal que les ms vigoroses tinguin espai per a crixer.
Esperar que creixin una mica ms i ja es poden trasplantar.
5. 4. 2 Com es fa un viver?
Per tal dassegurar la germinaci dalgunes llavors, la idea s
plantar-ne unes quantes fora juntes en el test o recipient escollit
per sembrar. Les que germinin i creixin fins a formar un plan es
podran trasplantar al lloc definitiu on tinguin ms terra disponible. Seguirem el procs explicat en lapartat anterior.
90
5. 4. 3 Com obtenir un esqueix?

Algunes plantes poden propagar-se agafant-ne un petit brot
de la planta mare. Per tal daconseguir-lo es talla amb una eina
esmolada uns 7 cm de branca, procurant que hi quedi un petit
brot. El tall sha de fer de biaix i just per sota dun nus. Desprs es
planta seguint el mtode abans explicat.
La millor poca per agafar els esqueixos s entre la primavera i
el final de lestiu. Els tallarem de les branques ms vigoroses. No
s recomanable agafar la part florida de la planta.
Les maduixeres sn un exemple habitual de multiplicaci per
esqueixos.
5. 4. 4 Com es fa una poda?

Primer de tot, shan de treure les branques i els brots morts o
malalts.
Cal que arribi llum i ventilaci a la planta. En alguns casos caldr
esporgar branques creuades per tenir una capada oberta.
Es talla uns 2 cm per sobre del borr (punt don brotaran les
fulles), fent un tall net i oblic.
Aquestes restes de poda les dipositarem al compostador per tal
de retornar-les al seu lloc dorigen quan ja estiguin compostades.
Daquesta forma tancarem el cicle de matria i contribuirem a la
permanncia de la planta en concret i del sistema en general.
En principi la millor poca per fer la poda s al comenament
de la primavera.
5. 4. 5 Com es trasplanta?
Trasplantar s passar dun test a un altre, en general a un de
ms gros. No hi ha uns criteris fixats per saber quan sha de trasplantar, per, com sempre, lobservaci pot ajudar-hi. Per exemple,
en adonar-nos que la planta t una mida excessiva per al test que
ocupa o que ha disminut el ritme de creixement, o b si observem
que les arrels sescapen a travs del forat del drenatge, llavors cal
trasplantar la planta. El procediment s el segent:
Dipositar al fons del test uns 2 o 3 cm de petites pedres o
grava i, seguidament, afegir-hi una capa de terra.
Desenterrar la planta a trasplantar suaument del lloc on era,
assegurant-se que porta adherida a les arrels la major quantitat
possible de terra. Per fer-ho cal, primerament, separar la terra del
test, passant-hi un punx o ganivet al voltant. Aleshores sagafa
la planta pel coll de larrel i es treu del test, sense fer gaire fora.
Trasplantar amb delicadesa per evitar qualsevol estrs a la
91
Lassociaci de
plantes s una tcnica
que ens permet
aprofitar de forma
beneficiosa les
relacions ecolgiques
que es donen entre
els vegetals.
planta. Disposar les arrels esteses naturalment de la mateixa manera que abans i afegir una mica de terra.
Finalment, comprimir el sl una mica i regar.
Les rotacions
sassimilen al procs
que tindria lloc a la
natura si un camp
hagus estat
abandonat i
comencs de nou la
successi.
El temps ms bo per trasplantar s el comenament del perode

de creixena, que en la major part dels casos s la primavera.
5.4.6 Associaci de plantes

Lassociaci de plantes s una tcnica que ens permet aprofitar
de forma beneficiosa les relacions ecolgiques que es donen entre els vegetals. Aquest fenomen ha estat observat i utilitzat des
de lantiguitat pels xinesos i els indis dAmrica del sud. Lassociaci
de cultius millora les condicions del sl sense necessitat de
fertilitzants de sntesi qumica-, permet el fcil desenvolupament
de varietats amb requeriments fsics especfics i alhora controla
laparici de plagues i males herbes. Tot a influencia
benficament en el global de la comunitat vegetal i comporta
una millora directa de les collites. Es basa en el fet que cada planta necessita unes condicions especfiques per crixer, aporta al
sl certs nutrients i atrau una fauna concreta. Aix, els nutrients
que una planta necessita poden ser aportats per un individu ve,
com tamb la fauna atreta per una planta pot evitar el que
suposaria una plaga per a una altra.
Organitzar el rac comestible associant plantes beneficioses ser
un factor suplementari dxit. Aix no obstant, les influncies les
podrem experimentar ms o menys fortes segons el tipus de
substrat i altres condicionaments.
Rotaci de plantes
Lassociaci de cultius diferida en el temps sha conegut des de
fa molt temps com a rotaci de cultius. Aquesta rotaci ajuda a
la fertilitzaci del sl i evita el seu desgast prematur.
No hem doblidar que les plantes que cultivarem en el nostre
rac comestible es desenvoluparan a dintre de recipients. s per
aquesta ra que la influncia de la rotaci de cultius ser menys
important que si es tracts dun hort com. No obstant aix, quan
cultivem les plantes en grans testos, taulahorts o jardineres de
Rotacions des del

fruit a la flor
92
grans dimensions, la rotaci de cultius es converteix en una bona

manera de mantenir el substrat en bones condicions de fertilitat.
Noms daquesta manera sobt de forma sostenible un sl de
qualitat -amb bona textura i estructura.
Les rotacions sassimilen al procs que tindria lloc a la natura si
Font: elaboraci prpia
Taula dassociacions
93
Quan en un hort
apareix un excs
dinsectes, la natura
est indicant que
existeix un problema
associat a tot
lagroecosistema.
un camp hagus estat abandonat i comencs de nou la successi.

Aix, desprs dun cultiu que demana una gran quantitat de
nutrients del sl, com sn la majoria de les hortalisses tipus fruit
(carbass, tomquet o cogombre) i tipus fulla (bledes, col o
espinacs), plantarem cultius que no requereixin tants nutrients,
com sn les hortalisses tipus arrel (pastanaga, remolatxa o patata). Darrere aquestes successions, el sl estar pobre en nutrients.
Caldr cultivar espcies donadores de nutrients. Les espcies
tipus flor, com la famlia de les lleguminoses, nhi aportaran. En el
cas de les lleguminoses (faves, psols o mongetes) fixaran el
nitrogen necessari per a la restituci de les condicions de fertilitat
del substrat.
Desprs de la temporada de cada cultiu s recomanable posar sobre el sl una capa de compost, que ajudar a mantenir-lo
en bones condicions.
Complementarietat fsica
La situaci de les diferents espcies vegetals en el rac comestible vindr condicionada per les particularitats i necessitats fsiques
de cada una delles. Podem agrupar les plantes segons els seus
requeriments de la segent forma:
Sol/ombra. Moltes plantes tenen exigncies especials pel que
fa a lexposici a la llum solar. Per exemple, resultar difcil satisfer
les demandes dels cogombres. Necessiten calor, humitat, un sl
ben drenat i un poc dombra. Per aix caldr plantar-los al costat
de plantes ms altes que els protegeixin dels raigs de sol, com ara
les mongeteres ben entutorades proporcionaran una bona ombra
i alhora mantindran unes bones condicions de fertilitat del sl.
Arrels superficials/profundes. Les plantes amb sistemes
radiculars de diferent gruix i profunditat aprofiten zones diferents
del sl.
Cicle vegetatiu curt/llarg. Es tracta de cultivar
simultneament diferents plantes grcies a lescalonament dels
cicles vegetatius i a les diferncies en la velocitat de creixement
de cada hortalissa. En aquesta lnia podem cultivar simultniament
raves, pastanagues, enciams i col-i-flors.
5. 4. 7 Els insectes en lecosisteme equilibrat del rac

comestible
Els insectes, igual que les plantes, tamb formaran part de
lecosistema agrcola que haurem dissenyat. En la complexa cadena alimentria natural, els insectes tenen un paper important
com a part de la dieta de molts ocells, granotes i daltres insectes.
Rere la proliferaci dalgun insecte al rac comestible, en un
94
principi es recomana no actuar i respectar les relacions que es

produeixen entre els insectes i les plantes per tal de permetre que
sestableixi un equilibri en tot lecosistema. De fet, nicament hi

ha una ra per la qual es produeixen plagues als cultius.
Simplement, es deu al desequilibri dels agroecosistemes respecte
a la salut natural daquests. Quan en un hort apareix un excs
dinsectes, la natura indica que existeix un problema associat a
tot lagroecosistema. Caldr aprendre a percebre en cada cas quina
s la font de la inestabilitat. Lobservaci i lacci cautelosa
permetran obtenir el millor resultat.
Si utilitzem plaguicides de sntesi qumica, eliminarem no sols
la plaga sin tamb els altres insectes beneficiosos.
La cura meticulosa del sl, de la salut de les plantes i la creaci
dun entorn diversificat sn uns mtodes ms efectius per reduir
les prdues per plagues que ls de plaguicides de sntesi qumica. Daltra banda, lexistncia dinsectes beneficiosos vindr condicionada per la presncia dinsectes perjudicials ja que els primers
han de tenir menjar. Si no hi ha insectes nocius no tindrem tampoc
insectes profitosos que puguin sevir de poblaci original per a
futures intervencions. Aix, que aparentment pot semblar una
paradoxa, no s res ms que un cas tpic dequilibri natural.
Cada vegada que un insecte o qualsevol altra plaga apareix al
rac comestible ens dna loportunitat daprendre ms sobre els
cicles i equilibris de la natura. Caldr averiguar a qu es deu la
seva presncia i trobar una forma de controlar-los. Ser necessari
trobar un mtode de control especfic i al mateix temps seguir
cercant un equilibri natural a llarg termini en tot lecosistema del
rac.
El cromatisme de les plantes i la fauna que shi relaciona

La majoria de les plantes ornamentals tenen alguna funci
cromtica. Els colors de les fulles produeixen efectes datracci o
repulsi en molts insectes. Per aix el valor de les plantes
95
Alguns insectes noms

sn perjudicials en una
etapa i en les altres
poden fins i tot ser
beneficiosos.
ornamentals en els horts s molt elevat. Quan es colloquen plantes ornamentals entremig de les espcies de cultiu, satrauen tota
una srie dinsectes beneficiosos: insectes pollinitzadors i
depredadors de plagues. Les papallones, abelles i altres insectes
poden ser convidats al sistema permacultural a travs dels colors
i les essncies.
Mtodes permaculturals per al control de plagues

Dintre de la permacultura, i sempre respectant la integritat de
lagroecosistema, hi ha diferents mtodes per tal de controlar les
possibles plagues que apareguin al rac comestible:
Recollida manual. Es poden treure els insectes de les plantes

una vegada es tingui la seguretat que sn nocius per al nostre
cultiu i que han estat aquests els que han provocat el problema.
Cal tenir en compte que alguns insectes noms sn perjudicials
en una etapa i en les altres poden fins i tot ser beneficiosos.
Laspersi. Es tracta de realitzar aspersions de determinades
substncies naturals segons la naturalesa de la plaga. En general,
96
es poden classificar els insectes en dues grans categories: els que

mosseguen o masteguen les plantes i els que xuclen els seus sucs.
Entre els mastegadors o mossegadors trobem les erugues, els
escarabats, els cucs o les llagostes. Per protegir les plantes del
seu atac es poden utilitzar substncies de fort olor i de sabor
desagradable, com ara aspersions dall, ceba o pebre. Entre els
insectes xucladors figuren els afids, les nimfes del cuc de la
carabassa o els pugons. Per controlar aquestes plagues poden
utilitzar-se solucions sabonoses per no amb detergent, que a
ms dels insectes podria danyar les plantes i el sl-, emulsions
amb oli miscible i altres solucions que asfixien els insectes cobrint
el seu cos amb una capa.
Barreres. Aquest mtode es basa en evitar que linsecte pugui
arribar a la planta. Envoltar les plantes dencenalls per evitar el
pas de cargols i llimacs seria un bon exemple. Si situem plantes
(ornamentals, aromtiques) que atreuen els insectes, els
mantindrem ocupats i no atacaran les hortalisses. La farigola es
planta envoltant el rac comestible, daquesta manera creem una
barrera contra les erugues de la papallona blanca. A ms ajudar
a curar-se les altres plantes.
Associaci de plantes. s important incloure un nombre
important de plantes aromtiques en el disseny del rac comestible per controlar les plagues. Lefectivitat daquestes plantes
dependr de la seva edat i del seu nombre. Laroma de les plantes
joves i les secrecions de les seves arrels no sn encara el
suficientment fortes com per afectar els insectes perjudicials o
per atraure els insectes beneficiosos. Caldr mantenir un nombre
adequat daromtiques al rac. Un nombre massa redut de plantes no exercir lefecte desitjat, mentre que un dexcessiu pot
retardar el creixement de les hortalisses i disminuir el seu
rendiment. Les flors de la famlia de les compostes, com les
calndules i els gira-sols, sn importants per atreure insectes
depredadors, per labundncia del seu pollen que els serveix
daliment.
5.5 Alguns conceptes bsics sobre la biologia de le plantes

Per tal de mantenir en bones condicions el rac comestible caldr
que tinguem unes nocions bsiques de la biologia de les plantes.
5.5.1 Lestacionalitat
Primavera
La primavera generalment s lestaci que comporta ms treball
en el manteniment dels cultius del nostre balc. Cal tenir en
compte que les plantes comenaran a necessitar ms aigua.
97
La fotosntesi s el
procs a partir del qual
la planta sintetitza els
productes que
constitueixen la seva
principal font
daliment per a dur a
terme les seves
funcions vitals.
A principis de primavera s lhora de plantar les llavors de les

hortalisses o de les aromtiques, trasplantar les plntules darbres
i fer tasques relacionades amb la neteja com ara treure fulles seques o afegir compost a les plantes a mesura que avanci lestaci.
A finals de primavera es trasplantaran si conv les aromtiques
i les hortalisses.
Estiu
Sobretot cal tenir present les necessitats de reg, donat que amb
les altes temperatures les plantes transpiren ms.
s lpoca de comenar a secar les herbes aromtiques en llocs
ventilats i tamb de recollir els fruits a mesura que aquests van
madurant.
Tardor
Reduir gradualment el reg de les plantes.
s pot plantejar tamb el trasplantament dalgunes plantes o
plantar algunes varietats de cebes, enciams, raves i cols, que
podran crixer i madurar en lestaci hivernal.
Hivern
El ms important s establir la planificaci de cultius per dur-los
a terme a finals de lhivern o al principi de la primavera, s a dir,
comenar a buscar testos on plantar, a preparar vivers per trasplantar-los posteriorment, comprar llavors, plntules, aconseguir
esqueixos, preparar i airejar la terra.
5.5.2 Les necessitats de les plantes per al seu creixement

Els materials primaris necessaris per al creixement vegetal sn
loxigen (important per a la respiraci de la planta), el dixid de
carboni (CO2), laigua i els minerals.
A ms a ms, les plantes necessiten quinze elements que agafen
Assecat de flors i fulles per preparar infusions

Generalment sespera que les plantes comencin a florir i llavors es tallen.
Es posen a assecar en un lloc fosc i ventilat (per exemple una lleixa de roba), sense amuntegarles massa (en cas que siguin flors, cal posar-les de cara cap avall).
Se separen de les tiges.
Es guarden en coixineres de roba en caixes metlliques o de llauna (per exemple, grans caixes
de galetes). Conv posar-hi el nom per evitar confusions posteriors.
No duren per sempre, sin que cada any shan de renovar les reserves.
En el cas de lespgol, la camamilla, el fonoll o el roman cal esperar que les flors siguin obertes
per tallar-les. Es tallen ben entrat el mat, quan ja no hi ha humitat de la nit.
Pel que fa a la slvia, menta, mariallusa, alfbrega o farigola, es recollecten les fulles i flors
quan les plantes floreixen.
98
del sl, per no tots en les mateixes proporcions. Requereixen grans

quantitats de nitrogen, fsfor, potassi, calci, sofre i magnesi; sn
els anomenats macroelements. Els que necessiten en menor
quantitat sanomenen microelements: bor, clor, coure, zenc, ferro,
mangans, molibd, sodi i alumini. Si un element no es troba en el
sl, les plantes no creixen, tot i que aquest sigui un microelement.
La fotosntesi s el procs a partir del qual la planta sintetitza
els productes que constitueixen la seva principal font daliment
per dur a terme les seves funcions vitals. En altres paraules, s un
procs, controlat per la llum solar, de transformaci de matria
inorgnica en matria orgnica assimilable per la planta.
Posteriorment, els productes resultants de la fotosntesi sn
transportats arreu de la planta.
5.5.3 Les etapes del creixement de les plantes

El creixement s una part del cicle vital que permetr que les
plantes retornin al cicle natural tots aquells aliments que han
produt al llarg del seu desenvolupament.
La primera etapa del creixement duna planta s la germinaci
de la llavor. La llavor cont un embri latent, una reserva daliment
i un embolcall que la protegeix. El procs per tal que lembri
comenci a desenvolupar-se depn tant de factors interns (latncia)
com externs (aigua, temperatura, oxigen).
Habitualment, en una llavor, primer comena a desenvoluparse larrel primria per tal dassegurar la disponibilitat immediata
Una finestra ens pot oferir molt espai per al conreu casol.
99
Exemples de dissenys
de racons comestibles
Imatges dels dos racons comestibles

del Sr. Joan Carulla a la ciutat de
Barcelona.
Exemple per a un
aprofitament integral
dun rac comestible.
100
Distribuci esquemtica dels elements dun rac comestible.
daigua i labsorci de minerals en el sl. Posteriorment sorgeixen

les parts aries a partir del material acumulat en la llavor. Quan
comencen a nixer les primeres fulles, la planta ja s capa de
realitzar la fotosntesi.
Una de les funcions vitals de la planta s la reproducci. Les
flors contenen els rgans sexuals i les cllules reproductores de
les plantes superiors. Els factors externs, com la
durada del dia i la temperatura, afavoreixen el
canvi dun desenvolupament vegetatiu
(creixement) a un desenvolupament floral. En
aquest sentit, cal comentar que la gran majoria
de plantes floreixen a la primavera, quan el dia t
ms hores de sol i quan la temperatura comena
a ser ms agradable.
Quan un vul de lovari s fecundat per un nucli
espermtic dun gra de pollen, es forma un zigot,
el qual per divisions successives formar lembri.
Lovari amb lembri a dins es transforma en una
llavor adaptada a la dispersi i supervivncia.
Tornar a comenar el cicle amb el creixement de
la llavor.
101
Aprofitament de
lespai que ens ofereix
per conrear una
finestra.
5. 6 Propostes de disseny de racons comestibles

La gran varietat de possibilitats sn representades en aquest
apartat a travs dels dissenys de racons comestibles en diferents
espais i condicions.
Es poden utilitzar els espais que ofereixen les finestres a travs
de senzilles infraestructures. Es tracta dun rac que si t una
bona orientaci disposar duna elevada quantitat dhores de sol.
Podem construir petites infraestructures tant a linterior com a
lexterior, segons quina sigui la nostra intenci. Les enfiladisses
poden crixer en estructures exteriors i enfilar-se per gelosies
situades als laterals de la finestra. A linterior, es poden construir
petits hivernacles aprofitant els vidres de les finestres per obtenir
una major optimitzaci del sol.
Qualsevol parcella
sense edificar pot ser
convertida en un hort
venal, com aquest
situat en un barri de
Nova York.
102
Els balcons poden oferir ms possibilitats de disseny. En disposar

de ms espai es poden fer un nombre ms gran de combinacions.
El primer que cal s dividir lespai per zones i situar els factors
ambientals que afecten el balc (llum i ombra, temperatura,
direcci del vent, etc.). Noms quan sapiguem totes les condicions
del lloc podrem passar a dissenyar i a proposar distribucions. Hi
ha un gran ventall de possibilitats. Als dibuixos es presenten uns
exemples de possibles dissenys i unes fotos dun rac comestible
aplicat a Barcelona.
Bibliografia
ALTS, A. Hoticultura en bandeja. Cmo cultivar ecolgicamente en
bandeja. Dins de: Vital n 1, pp. 70-71. Vital-DTC. Barcelona, 1998.
ALTS, A. El balcn comestible: a sembrar!. Dins de: Vital n 3,
pp. 64-65. Vital-DTC. Barcelona, 1999.
ALTS, A. Una terraza ingeniosa. Dins de: Vital n 10, pp. 5860. Vital-DTC. Barcelona, 1999.
ALTS, A. La caja de races. Dins de La Fertilidad de la Tierra, n
1. L & B. Tafalla. Estiu 2000.
BARRANCO, Q. Cultiva tu balcn. Qu puedes plantar en tu casa.
Dins de: Integral n 227, pp. 38-43. RBA Revistes. Barcelona, 1998.
BOADA, M. i FLORENSA, A. Guia del Balc Comestible. Centre
Estudis Ambientals. No publicat. Barcelona, 1998.
CARPIO, L., CANTOS, J. y ALTS, A. Manos a la obra!. Dins de:
Vital n 4, pp 78-79. Vital-DTC. Barcelona, 1998.
CARPIO, L. y CANTOS, J. El diseo del balcn. Pequeos espacios con grandes posibilidades. Dins de: Vital n 11. Vital-DTC.
Barcelona, 1999.
CEPA. Manual de compostatge casol. Com reciclar els residus
orgnics que produm a casa. Icria editorial. Barcelona, 1999.
DISEOS SOSTENIBLES. Gua del Balcn Comestible. Madrid,
1999.
ESCUTIA, M. Un huerto en la terraza. Dins de: The Ecologist, n
2, pp. 58-59. Barcelona, 2000.
ESQUERR, J. Guia de compostatge. Regidoria de Ciutat Sostenible. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1998.
FONT i QUER, P. Plantas medicinales. El Dioscrides renovado.
Editorial LABOR. Barcelona, 1985.
GAVALD, M. Horticultura Ecolgica. Propostes i Aplicacions
per la Ciutat Sostenible. Projecte final de llicenciatura en Cincies
Ambientals. No publicat. UAB. 1997.
JEAVONS, J. Cultivo biointensivo de alimentos. Ecology Action
of the Mid-Penninsula. Willits, USA, 1991.
MARTNEZ, E. Horticultura en Barbacoas. Una alternativa para
103
pequeos productores en zonas semiridas. Dins de: Integral, n

122, pp. 116-117. Barcelona, 1998.
MARTNEZ, T. Llvame al huerto!. Un mtodo fcil para cultivar en famlia y en la escuela. Dins de: Vital n 20, pp. 74-76.
Vital-DTC. Barcelona, 1999.
MESANZA, A. Aprovechamiento de agua de lluvia. Dins de Rehabilitar n 4, Fundaci GEA, Olba Teruel. Estiu 2002.
NEZ, M y NAVARRO, C. Balcones comestibles. Una iniciativa
que gana adeptos. Dins de: Integral n 234, pp. 14-15. RBA Revistes. Barcelona, 1999.
PETIT, J. Plantas para curar otras plantas. Dins de La Fertilidad de
la Tierra, n 8. L & B. Tafalla. Primavera 2002.
ROMANI, C. Jabn potsico, limpia de pulgones y otros. Dins de
SINERGIA. El balcn comestible. Dins de: Vital n 2, pp. 65-67.
VLCHEZ, M. Compostaje en casa. Cmo construir un cajn para
producir vermicompost. Dins de: Vital n 7, pp. 72-75. Vital-DTC.
Barcelona, 1998.
VLCHEZ, M. Recipientes para el balcn. Dins de: Vital n 12,
pp. 70-74. Vital-DTC. Barcelona, 1999.
Hort urb en el barri del Bronx (Nova York) promout pel moviment Green Guerilla.
104
VI
Aplicacions de la permacultura a
lespai urb
La permacultura es pot concebre com un sistema de disseny

del paisatge urb que combina duna forma integrada nocions
darquitectura sostenible, de producci daliments, de conservaci
dels ecosistemes naturals, de gesti de recursos hdrics i energtics,
de tractament de residus i de moltes altres variables. Per aix, no
ens hauria de sorprendre trobar ecociutats dissenyades seguint
els seus principis.
La primera ciutat projectada sota els criteris de la permacultura
fou Crystal Waters, a Queensland, Austrlia1. El resultat s una
ciutat dissenyada amb seny, on sha reflexionat sobre cadascun
dels elements que la formen. Totes les cases estan dissenyades i
ubicades de tal forma que sen pugui aprofitar lenergia solar
passiva. A ms a ms tamb aprofiten lenergia solar de forma
activa, els recursos hdrics, reciclen els residus orgnics, etc.
Com podem observar, la permacultura urbana disposa de les
eines per a la planificaci i el disseny duna ciutat sostenible.
Aix no obstant, la implementaci de les seves propostes depn
en gran manera de la voluntat poltica, quasi ms que de la prpia
viabilitat tcnica daquestes demostrada de sobres. Per aix, ser
difcil trobar una ciutat on shagi aplicat de forma integrada tot el
sistema de disseny. Normalment, trobarem aplicacions parcials,
denergies renovables, horts urbans, reciclatge de residus, etc.
En aquest captol, sha optat per explicar les prctiques
comunitries dhorts urbans que proposa la permacultura urbana. A ms, aquestes shan contrastat amb experincies que shan
donat a casa nostra.
6.1 Aplicacions a larbrat viari

Els parcs on creix la gespa en grans extensions poden ser
encatifats amb espcies que a la vegada que sn comestibles,
sn tamb decoratives. Espcies com la mra, la consolda, la grosella o les maduixes es podrien plantar amb aquesta finalitat. Els
pins que donen pinyons poden substituir els pins i xiprers estrils,
les nogueres reemplaar els eucaliptus i els arbusts fruiters
enfiladissos poden comenar a ocupar les parets i les tanques. Un
105
La permacultura es pot
concebre com un
sistema de disseny del
paisatge urb que
combina duna forma
integrada nocions
darquitectura sostenible, de producci
daliments, de
conservaci dels
ecosistemes naturals,
de gesti de recursos
hdrics i energtics, de
tractament de residus i
de moltes altres
variables.
Exemple darbrat viari

comestible a la ciutat
de Barcelona:
tarongers al carrer.
grup de la comunitat pot recollectar els productes dels arbres

fruiters plantats a lespai pblic, tamb poden fer-ho persones
individuals. Grups de voluntaris poden recollir els excedents i distribuir-los entre la gent sense sostre o, fins i tot, es poden vendre
a baix preu2.
En permacultura urbana les fulles i les restes de poda
constitueixen el futur compost i el ja protector que condicionar
els llits de les plantacions. Daquesta manera redum un volum
important de residus i retornem a la terra el que li havem extret.
Pel que fa al possible vandalisme hi ha mesures, com tancar els
espais cultivats, per evitar-lo.
Cal tenir en compte que aquesta iniciativa obliga tota la
comunitat de vens. Per aix, noms ser possible la seva
aplicabilitat en ciutats petites o en el cas de ciutats grans, a nivell
de barri. A ms, caldr que hi hagi la voluntat per part de tots els
vens de la comunitat.
.
6. 2 Accs comunitari a la terra

En aquest apartat es repassen les possibles estratgies urbanes
comunitries per tal daccedir a un tros de terra per poder cultivar. Es
divideix en diferents punts, segons lestratgia proposada. Totes
aquestes experincies han estat desenvolupades a Barcelona i han
tingut una molt bona acceptaci. Aix confirma la viabilitat daquestes
propostes i la necessitat que es portin a terme de noves.
6. 2. 1 Horts urbans familiars i experimentals

A continuaci sexpliquen tot un seguit dexperincies que shan
106
donat dins el projecte dHorts urbans familiars desenvolupat

per Parcs i Jardins a la ciutat de Barcelona. Aquest projecte t
com a objectiu implantar una experincia dhorts urbans a
cadascun dels districtes de la ciutat de Barcelona.
Can Cadena, lltima experincia explicada, no es troba dintre
del projecte dHorts Urbans Familiars. De fet, es tracta dun Centre Experimental dAgricultura Ecolgica i realitza igualment una
tasca de conscienciaci i deducaci agroambiental molt valuosa.
LHort de lAvi
Lany 1985, al vessant nord-oest del Parc Gell, es va inaugurar
lHort de lAvi. Es tracta duna iniciativa per facilitar a la gent gran
del barri un espai on poder conrear la terra. Aquesta s la primera experincia dhorts urbans promoguda a Barcelona. La iniciativa va ser impulsada pels Serveis Socials dAtenci Primria del
Districte de Grcia, amb lobjectiu de fomentar la participaci de
la gent gran dels barris de la zona nord daquest districte
mitjanant una activitat alternativa i saludable. Aix doncs, poden
accedir a les parcelles de lHort de lAvi totes les persones majors
de seixanta anys jubilades o pensionistes, que no duguin a terme
cap activitat remunerada i que resideixin als barris del Coll i la
Salut.
LHort de lAvi s un espai pblic, obert a tots els ciutadans
que desitgin anar a passar una bona estona i gaudir dun indret
tan peculiar al cor de la ciutat. Actualment, lexperincia compta
amb vint parcelles cultivades. Els materials i les eines utilitzats
per realitzar les tasques de manteniment es comparteixen entre
tots els pagesos. Es guarden en una petita caseta.
El responsable del mes sencarrega de les tasques comunitries
de la finca, com tenir cura dels espais comuns (parterres de flors,
camins, zona de bancs, etc.) o fer de portaveu del grup davant la
Direcci del Centre Cvic El Coll, que s qui gestiona lhort. s un
crrec de responsabilitat.
LHort de lAvi, s una experincia dhorts urbans amb un
important carcter pedaggic. De fet, la finca rep nombroses visites descoles de tot el barri i sn els mateixos pagesos els que
fan de guies daquestes visites3.
Can Mestres
La finca de Can Mestres est situada al barri de la MarinaZona Franca, al Districte de Sants-Montjuc. s un terreny duns
11.000 m2 repartits en diferents parcelles que conformen un
agroespai didctic adreat als ciutadans, especialment als vens
del barri.
Lexperincia va comenar lany 1998 quan es condicionaren
107
Imatges de la finca de
Can Mestre, a Barcelona.
set parcelles pilot de 48 m2 cadascuna. Aquestes parcelles van

ser cedides per un perode de sis mesos a set persones jubilades
seleccionades, entre un gran grup de demandants, per la seva
experincia en explotaci de petits horts.
Actualment, les parcelles explotades shan ampliat fins a
quaranta, i fins i tot hi ha una petita llista despera. En aquestes
parcelles es permet plantar hortalisses, flors i verdures durant un
perode de sis mesos. No es poden plantar arbres, ja que el seu
desenvolupament abasta un perode de temps molt superior als
sis mesos ds que satorga a cada adjudicatari. En passar aquest
temps cal deixar la parcella per tal que una altra persona la conre.
Sha estipulat aquest perode de temps perqu permet concloure
un cicle productiu sencer i, a ms, facilita el rpid accs de les
108
persones que estan a la llista despera. Parcs i Jardins, entitat municipal que gestiona la finca, facilita als pagesos les eines que
necessiten per cultivar la parcella. Aquestes eines comunitries
es guarden en un petit cobert construt per a aquesta finalitat.
Les llavors, els planters i els adobs van a crrec dels adjudicataris,
com tamb el consum daigua, per al qual sha fixat una taxa
simblica.
Es calcula que la producci aproximada de cadascun dels horts
pot cobrir les necessitats duna famlia de tres membres durant
tot lany. No es permesa la venda dels productes que se
nobtinguin.
Cal destacar la important activitat que Parcs i Jardins
desenvolupa en la iniciativa. De fet, tenen al seu crrec dues
parcelles que sn conreades amb criteris dagricultura biolgica.
Aquestes dues parcelles serveixen de model de les tcniques
biolgiques que sutilitzen.
Aquesta experincia ha suposat molt per a la comunitat de vens
del barri. Entre les relacions damistat i competncia saludable
que es donen, cal destacar la cooperaci i lintercanvi de productes
aix com de llavors de tot el pas. Aquest fet permet afavorir tant
la millora dels cultius com la plantaci de varietats tradicionals
que en lactualitat no es troben al mercat. Per aix, lactivitat es
converteix, tamb, en un banc gentic de varietats hortcoles
tradicionals.
El grup de jubilats participants en lexperincia manifesta una
gran satisfacci per poder dedicar-se a aquesta activitat, que
segons les seves prpies declaracions, comporta uns beneficis
teraputics i de canvi dhbits molts dells asseguren que les
seves visites al metge han disminut, com tamb les hores que
passaven al casal o al bar. Les mestresses de casa tamb accepten
de bon grat la iniciativa, i s habitual veure-les passar a recollir la
collita abans danar a comprar3.
La Font del Bacall
Hi ha una tercera experincia que es vol tirar endavant en un
altre districte (Horta-Guinard) de la ciutat. Com en el cas de Can
Mestres, la iniciativa permetr recuperar un espai rural, actualment
residual. Es tracta de Can Soler, una finca tamb coneguda com
la Font del Bacall que llinda amb la serra de Collserola i t una
superfcie total de 2.342 m2. La propietat fou afectada lany 1976
pel Pla General Metropolit per la qual cosa va ser expropiada
lany 1980 per lAjuntament de Barcelona.
Desprs de tants anys, finalment sha proposat un projecte
de restauraci i conservaci de la finca. Una iniciativa compresa
dins el Programa dHorts Urbans Familiars que porta a terme Parcs
109
Entre les relacions

damistat i
competncia saludable
que es donen, cal
destacar la cooperaci
i lintercanvi de
productes com tamb
de llavors de tot el
pas.
i Jardins. De fet, es tracta dun projecte de dinamitzaci i s pblic

de lespai de la Font del Bacall que preveu la restauraci de lespai i
dels elements i valors del mn rural, i la seva incorporaci a lentorn
urb per tal de desenvolupar-hi activitats educatives, dexperimentaci
i de participaci ciutadana. Com veiem, en la mateixa lnia dels
objectius perseguits per la permacultura urbana.
Per tal daconseguir aquests objectius, s previst el
condicionament del terreny i de la finca, la posada en marxa del
conreu de les parcelles destinades a horts urbans familiars i
lengegada dactivitats de formaci ambiental (aula de natura,
energies renovables i agricultura)3.
Can Cadena
Can Cadena s una finca situada al barri de Sant Mart. Forma
part dun petit reducte rural del segle XVI que ha sobreviscut al
creixement i expansi de la gran ciutat i del qual destaca com a
element aglutinant lantiga esglsia de Sant Mart de Provenals.
Finca de Can Cadena

amb la masia al fons.
Can Cadena s formada per una antiga construcci i per un

terreny adjacent on es troben les parcelles de cultiu i els corrals per
als animals. s gestionada per Parcs i Jardins i funciona com a Centre Experimental dAgricultura Ecolgica i Jardineria Diferenciada4.
La finca es distribueix en diverses parts: les basses de reg i el
pou, el viver, la zona de compostatge, els corrals del bestiar on
trobem bens, necs i oques, gallines, conills i un ase-, lhort
ecolgic, la zona de fruiters i arbusts de flor i el jard mediterrani
amb plantes aromtiques.
Shi fan tasques dexperimentaci i de formaci: simparteix un
Mdul professional de jardineria i sorganitzen visites guiades per
110
Aquest sistema tracta

de relacionar els
productors amb els
consumidors duna
forma directa.
Vistes dels horts de

Can Cadena.
a escolars, a ms destar obert al pblic els caps de setmana.

Daltra banda, es destaca la tasca de conscienciaci social que es
fa en aquest centre. La zona cultivada s parcellada i cada una
de les parcelles se cedeix a un centre social perqu porti
lexplotaci. Daquesta manera, entitats de reinserci social, de
disminuts psquics o de mestresses de casa tenen loportunitat
de gaudir dun espai on poder fruir de la natura i compartir una
experincia daquesta mena amb altra gent.
Existeixen algunes parcelles que sn explotades per la mateixa
gent de Parcs i Jardins. En aquestes es poden trobar diferents
tcniques de cultiu de lagricultura ecolgica, com el mtode
biointensiu de les parades en crestall o lagricultura biolgica. A
ms, hi ha la intenci dexperimentar amb tcniques de
lagricultura biodinmica.
111
La gent del centre t moltes ganes dassajar noves tcniques,

per es troben amb una limitaci de caire econmic. s lamentable que una experincia com aquesta es vegi restringida per falta
de pressupost.
6. 2. 2 Cooperativa de productors-consumidors
Aquest sistema tracta de relacionar els productors amb els
consumidors duna forma directa. Els avantatges sn els segents:
Ofereix la possibilitat de gaudir dun producte ecolgic de
temporada, de qualitat, local i a un preu just.
Permet assajar relacions ms directes entre consumidors i
productors conscients de la necessitat de gestionar els recursos
naturals duna forma sostenible i respectuosa amb lentorn i amb
les persones.
Potencia les possibilitats del jovent que vulgui viure del camp
i per al camp. Daquesta manera es permet el rejoveniment de la
pagesia.
El sistema tracta de vincular en una mateixa finca, que subicar
al camp periurb, les persones que participin en lexperincia i
tamb, destablir una relaci directa amb el pags que porta la
finca.
Hi ha diversos mecanismes per portar a terme aquesta
experincia. Una de les formes ms prctiques s la distribuci
dun cistell bsic de productes ecolgics. Es tracta dun cistell
amb un mnim de productes diferents (cinc o sis) en funci de la
temporada. Normalment seran verdures, per tamb pot contenir
mel, ous o qualsevol altre producte de la finca. Es paga un preu
fixat per consens entre les dues parts per cada cistell rebut. En
principi, el cistell sha concebut per tal que una unitat familiar de
dues persones gaudeixin de la verdura bsica per passar la
setmana. El cistell o capsa ser retornable per tal que sigui
reutilitzat. s important que hi hagi un comproms de continutat
per part dels consumidors.
Per posar el mecanisme en marxa caldran una srie de reunions
entre els consumidors i els productors en qu es decidiran els
aliments que es produiran i com es far la distribuci quan arribi
el moment. Aquest mercat estable permet que els preus siguin
ms baixos i que el productor sestalvi haver denvasar i empaquetar els productes.
Una altra possibilitat per establir la relaci entre el productor i
el consumidor s crear un grup dunes vint a cinquanta persones
que paguin una quota mensual que permeti al pags mantenir la
finca i treure un cert benefici. La idea s que un o dos cops al mes
112
es faci una festa o reuni per tal que tots els socis puguin agafar
una certa quantitat de verdures i, al mateix temps, tinguin la
possibilitat de fruir de la finca. Es pot articular de tal manera que
els socis puguin visitar la finca sempre que vulguin. Dependr del
que shagi acordat entre les dues parts.
6. 2. 3 El club de la finca
Els clubs dhorts o finques sn adequats per a famlies que
compten amb un capital per invertir en una quota anual. Els diners
es destinaran a comprar o llogar un terreny i a cobrir les despeses
de manteniment daquest. El terreny es podr utilitzar per cultivar hortalisses, per obtenir combustible, per explotar conreus
comercials o, simplement, com a zona desbarjo2.
6. 3 LETS (Local exchange Trade System)

La permacultura urbana tamb t en compte leconomia local.
La permacultura potencia sistemes deconomia comunitria que
puguin sustentar la comunitat de forma relativa per tal que aquesta
no depengui tan fortament de les influncies del mercat global.
Un sistema daquest tipus altament utilitzat s el sistema LETS
(Sistema Local dIntercanvi i Comer). Es tracta duna xarxa
dintercanvi local multilateral que fomenta la solidaritat i lajuda
mtua i que, internament, funciona sense diners. Aquests sistemes
deconomia local afavoreixen la creaci de riquesa interna de
la comunitat mitjanant lintercanvi de serveis i bns i milloren la
convivncia i la relaci entre les persones participants.
El primer LETS es va constituir lany 1983 a Counterbay (Canad)
quan aquest poble va patir una forta crisi econmica. Els vens
daquest poble canadenc, encara que podien oferir bns i serveis,
no tenien els diners necessaris per oferir cap negoci. Per aix,
abans doptar per emigrar del poble, van crear un sistema
dintercanvi local que feia possible un comer sense diners: xarxa
de permutes. Aquesta experincia, que en un primer moment va
sorgir per necessitat, es va consolidar i fins i tot es va transmetre
a altres llocs darreu del mn. Actualment, podem trobar
experincies viables de LETS repartides arreu del planeta amb
milers de membres associats5.
Hi ha diferents models i adaptacions locals del sistema LETS. El
procediment per comenar una xarxa LETS s ben senzill. Es
necessita un petit grup de persones que posi en marxa el procs,
per tal que desprs segueixi endavant el sistema per simple inrcia.
Les persones dinamitzadores han de convocar una reuni per a
totes les persones de la comunitat (vens del poble, del barri, de
113
LETS aplaca les

nefastes
conseqncies de
leconomia neoliberal a
petita escala. Millora
les condicions de vida i
preveu estadis de
marginaci en
situacions de crisi. A
ms, pot participar tot
el mn, perqu tots
tenim alguna cosa per
oferir i alguna cosa per
rebre.
la ciutat, etc.) interessades. Per aix, prviament es necessitar

un perode dinformaci i divulgaci de la proposta. La reuni
servir per conixer tots els membres de la xarxa i fer un primer
contacte per establir relaci. A partir daqu, cal elaborar una llista
amb tots els membres, on sespecifiqui els bns i serveis que es
demanen i que sofereixen. Arribat aquest moment, noms caldr
que una persona solliciti qualsevol servei o b disponible a la
llista.
Quan una persona necessita un servei sha de posar en contacte
amb qui lofereix i arribar a un acord sobre el preu i lhora. En lloc
de pagar, les dues persones signen els seus llibres de comptes i
comuniquen la transferncia a ladministrador central, que controla loperaci mitjanant lordinador central. A finals de mes, es
revisa la situaci de cadasc i tots els membres reben els extractes
dels comptes on es reflecteixen els moviments realitzats. Com es
pot comprovar els intercanvis no sn bidireccionals entre dues
persones, sin que es fan entre les persones i la xarxa. Daquesta
forma alg pot donar classes de matemtiques o dangls als fills
dun soci de LETS i alhora un tercer membre de la xarxa li repara
el congelador al primer.
El sistema LETS valora el treball duna forma ms justa, perqu
sn els mateixos socis els que realitzen la valoraci. No existeix
lnim de lucre que trobem en el sistema econmic convencional.
Cada xarxa LETS cal que contingui un petit grup de persones
que assumeixin diferents responsabilitats. Aix ser necessari
nomenar els crrecs de tresoreria, dinamitzaci, coordinaci,
animaci i secretaria. El bon desenvolupament de la xarxa
dependr en gran manera de leficcia daquestes tasques. El
comptable anotar la situaci de cada membre, els serveis rebuts
i els atorgats. El tresorer porta la comptabilitat de lentitat (despeses
en fotocpies, organitzaci de festes, desplaaments, etc.). El
dinamitzador sencarrega del bon funcionament del sistema. El
coordinador posa en contacte la xarxa local amb altres agrupacions
i mitjans dinformaci. Lanimador sencarrega dorganitzar
activitats (festes, reunions, trobades, etc.) per facilitar la cohesi
de grup, lamistat i lintercanvi. I, per ltim, el secretari porta la
xarxa al dia6.
Per no tot sn avantatges en un sistema com aquest. Hi ha
problemes i dificultats que, en alguns casos, dificulten la seva
extensi i continutat. Les relacions personals entre els membres
de la xarxa poden ser difcils. A ms, moltes vegades la implantaci
del sistema es veu obstaculitzada per lexistncia de barreres
psicolgiques i per falta de temps. I un dels grans problemes
amb qu es troben s el tema de lassegurana del treball.
Normalment, aquest ltim punt es solucionat dalguna o altra
114
forma per la mateixa xarxa. A ms, la majoria dintercanvis no

impliquen cap risc.
Bibliografia
5
BIGUES, J. Petits nmeros, grans impactes. Dins de: Sostenible

n 4, pp. 8-12. Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.
Barcelona, 1999.
FERGUSON, S. Ocupas verdes en la ciudad de Nueva York. Dins
de La Fertilidad de la Tierra, n 2. L & B. Tafalla. Tardor 2000.
GARCA, J.A. i GARCA, F. Huertas okupas en Madrid. Dins de
2
PARCS I JARDINS. Reglamentaci de regimen interno y
funconamiento de los Horts Urbans Familiars. Ajuntament de
Barcelona. Barcelona, 1998.
4
PARCS I JARDINS. Les plantes de conreu i els animals de granja
(Can Cadena). Dossier del professor de 1r i 2n cicle de Primria.
No publicat. Barcelona, 2000.
PARCS I JARDINS. El mn rural dins la ciutat (Can Cadena). Dossier del professor de 3r de Primria i ESO. No publicat. Barcelona, 2000.
3
SALVAD, M. R. Fer de pags a la ciutat. Dins de: Barcelona
Verda, n 72, pp. 24-25. Parcs i Jardins de Barcelona Institut Municipal. Barcelona, 2000.
6
SNCHEZ, A. Vuelve el Trueque. Dins de: The Ecologist, n 3,
pp. 56-57. Servicio de Narraciones Alternativas S.A. Barcelona,
2000.
1993.
1
WHITEFIELD, P. Permaculture in a Nutshell. Permanent
Publications. Hampshire, England, 2000.
115
El compostatge en els
parcs urbans s una
activitat que
sensibilitza sobre la
problemtica dels
residus.
Hort urb al Centre

Cvic de la Sagrada
Famlia de Barcelona.
116
VII
La permacultura a lescola
A mesura que les ciutats sindustrialitzen i els edificis de ciment

sapropien del territori, la connexi directa entre els humans i la
natura arriba a ser cada vegada ms fosca. No s gens estrany
que els nens i nenes creixin pensant que la llet brolla dels tetrabricks
o la mel surt dels pots. Aquesta situaci converteix lactual moment
de la histria en un punt dalienaci perillosa respecte al nostre
entorn, que pot comportar conseqncies insostenibles.
El model de ciutat mediterrnia (compacta) respecte al de la
ciutat difusa, representa una forma dassentament hum ms
sostenible, donat que les altes densitats de poblaci redueixen
les necessitats de transport, el consum denergia i limpacte de
cada individu sobre el medi ambient. No obstant aix, tota ciutat
separa la poblaci del seu entorn i li dna el fals sentit que existim
fora dels lmits imposats per la natura.
Per evitar que aquesta situaci caracteritzi el nostre model de
societat, cal recercar mecanismes que funcionin com a canals
dinformaci ambiental i que obliguin a repensar crticament les
actituds, el sistema de valors i les pautes de comportament.
Lobjectiu s que aquesta informaci sestengui per tots els estrats
socials i cre una base slida de conscienciaci ambiental.
Un daquests mecanismes necessaris per estendre la informaci
ambiental, pot ser laplicaci de la permacultura a lescola. La
creaci dun hort ha estat una opci ambiental escollida per moltes
escoles a lhora de planificar el seu currculum escolar.
En la primera part daquest captol es fa una anlisi dels principals
exemples dhorts escolars documentats al territori espanyol. Les
conclusions pedaggiques que sobtenen formen la base per a la
creaci del disseny de lhort permacultor que es desenvolupa a
continuaci.
En la segona part sexplica la proposta concreta del manual,
lhort permacultor. Amb el disseny permacultural daquest hort
saprofiten ntegrament els potencials ambientals i pedaggics
de la introducci dun hort a lescola. La implantaci daquest
tipus de disseny suposa la integraci de ledifici en el sistema
permacultor. Aix transgredeix la visi actual dhort a lescola, ja
que tant lhort com ledifici passen a ser elements integrants
117
A mesura que les

ciutats
sindustrialitzen i els
edificis de ciment
sapropien del
territori, la connexi
directa entre els
humans i la natura
arriba a ser cada
vegada ms fosca.
dun sistema, el sistema escolar. Daquesta manera, considerant

lescola com un sistema, podrem realitzar un disseny eficient tant
pedaggicament com ambientalment.
7.1
s necessria una
redefinici de
metodologies i
plantejaments per
aproximar-se a
lalumne.
A les portes dun nou paradigma educatiu
En els darrers anys sha obert un fort debat sobre lefectivitat

de lactual mtode densenyament. Els alumnes no estan motivats
i no responen als estmuls escolars i la situaci dels mestres no s
gaire millor. s necessria una redefinici de metodologies i
plantejaments per aproximar-se a lalumne.
A lhora delaborar i aplicar els programes pedaggics cal tenir
en compte una srie de recomanacions perqu el procs formatiu
de lalumne sigui el ms complet possible:
Aplicar una metodologia per convertir les activitats alternatives
realitzades pels alumnes en instruments pedaggics que influeixin
significativament en la seva formaci. Depenent del mtode
utilitzat ser possible aconseguir que merament per mitj dels
sentits -observant i manipulant- lalumne pugui arribar a entendre
millor com funciona el mn. Tal comprensi podr influir en les
actituds i els comportaments de lalumnat.
Tenir present que els alumnes disposen de tota una srie de
coneixements i valors previs que poden condicionar
laprenentatge. Les activitats realitzades han de fer possible que
tots aquests valors i coneixements dels alumnes aflorin. Daquesta
forma, seran els alumnes els que sotmetran a crtica les seves
prpies teories treballant a partir del que saben i pensen.
Estimular lalumne durant tot el procs de formaci per
incentivar la seva participaci activa. Tota lexperincia educativa
ha de concentrar-se en el protagonisme actiu dels alumnes, de
manera que aquest sigui el centre de tota activitat. Daquesta
forma saconsegueix motivar-los i multiplicar les seves capacitats
daprenentatge. Per aconseguir aquest objectiu ser necessari planificar tota una srie dactivitats engrescadores.
Potenciar la interdisciplinarietat en tota activitat educativa.
Daquesta manera lalumne comena a relacionar conceptes i pot
desenvolupar la capacitat de transferir aprenentatges realitzats
en un context a altres contextos.
Fomentar nous valors a travs de les activitats escolars. La
societat de consum noms en promou uns de determinats, i
canviar aquests valors requereix prendre conscincia que hi ha
altres maneres de percebre qu s la qualitat de vida i que sn les
relacions amb lentorn i amb les persones. Aquest procs pot resultar molt difcil perqu lalumne rep una forta influncia en el
context extraescolar on es potencien uns valors socials
118
generalitzats sobre altres que es consideren marginals. Lobjectiu

del programa educatiu ha dsser impulsar aquests valors
marginals que per la seva importncia cal que rebin un tracte
especfic i potenciador.
Avaluar les experincies realitzades durant el procs pedaggic.
Tot procs pedaggic que pretengui respondre a uns mnims
criteris defectivitat i de rigor cientfic sha de basar en un projecte
que programi tot el desenvolupament de lactivitat i acabi amb
una avaluaci. Reflexionar crticament sobre els objectius
aconseguits s una tasca necessria per analitzar lefectivitat del
mtode utilitzat.
Amb lhort escolar

busquem un tipus
deducaci que
permeti a lalumne
trobar una aplicaci
prctica immediata
dels coneixements
terics adquirits.
7. 2 Lhort escolar: un instrument pedaggic i

integrador
Lhort escolar s un instrument efica en el procs deducaci
integral dels alumnes. Amb aquesta activitat es poden fomentar
Objectius perseguits amb lactivitat de lhort a lescola

Valors personals
Crear un nou mbit de relaci escolar entre els participants.
Generar actitud de respecte cap als treballs col.lectius.
Entendre un nou concepte de lobligaci des de la responsabilitat, a travs de la prctiques
concretes a lhort.
Vivenciar el treball en grup i les relacions col.lectives. Fomentar lesperit de cooperaci.
Sentir la relaci entre treball i esfor.
Agroambientals
Incorporar a la nostra experincia el saber de les generacions familiars precedents (avis/vies,
pares/mares).
Apropar lalumne a la natura i fomentar el respecte a ella i a les seves manifestacions.
Sensibilitzar lalumnat cap al mn vegetal. Observar el creixement de les plantes i laparici
de les flors i els fruits.
Descobrir lorgen dalguns aliments.
Educaci alimentria; educar els nous consumidors (els alumnes) sobre la importncia de
consumir aliments ms sans.
Apreciar el valor de la terra, impulsora del creixement de les plantes.
Adquirir coneixements de les tcniques de treball agrcoles (manuals i amb maquinria).
Fomentar el pensament crtic i raonar sobre les causes que porten a collites bones i dolentes.
Reconixer la dependncia de la humanitat de lagricultura.
Posar els fonaments per estimular altres activitats deducaci ambiental.
Font: elaboraci prpia.
119
Lhort escolar ha
perms apropar-se
amb major
curiositat i inters a
problemtiques
mediambientals ms
globals que tamb
cal conixer i sobre
les quals es poden
oferir respostes
individuals i
solidaritat
collectiva.
tots els mbits de la personalitat de lalumne (cognoscitiu, afectiu

i psicomotor) tant a nivell individual com collectiu. Com a
instrument educatiu afavoreix la vivncia interior de lalumne
ajudant-lo a interioritzar millor els conceptes i a comprendre les
relacions entre teoria i prctica.
Seria un error considerar lhort escolar com una activitat
exclusivament extraescolar. Plantejar aquesta activitat duna forma marginal suposa infravalorar el seu alt valor pedaggic. Per
aix cal vincular lhort al conjunt de les disciplines clssiques, i
aix permetre que aquest actu de macrocentre dinters.
Amb lhort escolar busquem un tipus deducaci que permeti
a lalumne trobar una aplicaci prctica immediata dels
coneixements terics adquirits. Daquesta forma lhort es
converteix en un instrument motivador per a lalumne en el seu
procs daprenentatge. Els avantatges duna iniciativa daquesta
mena sn:
Sestableix una relaci directa entre lalumne i el medi natural
a travs del contacte amb la natura conreada. Aix, la finalitat del
projecte s educar dacord amb lentorn.
Permet el desenvolupament dun treball psicomotor i manual
a travs deines que afavoreixen nous valors, com la cooperaci i
lestmul comunitari. Mitjanant el treball en equip els alumnes
aprenen a responsabilitzar-se i implicar-se en les tasques
quotidianes.
Facilita la interrelaci del barri amb la comunitat educativa.
La realitzaci dactivitats a lhort afavoreix la dinamitzaci de
la classe. Els alumnes sorganitzen des de coordenades molt
diferents a les habituals en el context escolar i sapropen ms a
les considerades tradicionalment com a prpies de grups educatius
extraescolars.
Es pot convertir en una eina de treball molt til per integrar a
la classe els alumnes problemtics.
7. 2. 1
El potencial pedaggic de lhort escolar
Lhort escolar possibilita el descobriment i lassimilaci dun

conjunt de valors com sn el respecte, la collaboraci i la
responsabilitat. Aquests valors adquirits durant el procs
daprenentatge formaran el comportament i lautonomia de
lalumne en el futur.
A ms, s un marc nic on es globalitzen una gran part dels
conceptes sobre els quals versen les principals rees de coneixement
de lalumne. A la vegada, es tracta dun recurs per aplicar o experimentar diverses unitats temtiques amb carcter molt empric (cicle
de la matria orgnica, reproducci de les plantes o els insectes, etc.).
120
Si saprofiten totes les seves potencialitats, lhort escolar pot

acabar convertint-se en un element clau al qual es van fent
contnues referncies i que sutilitza com a recurs metodolgic
per globalitzar i aplicar les diverses rees de forma interdisciplinria.
Valors
Coneixements
Respecte
Cooperaci
Responsabilitat
Amistat
Convivncia social
Sensibilitzaci ambiental
Cincies matemtiques
Llenguatge
Cincies naturals
Plstica
Alimentaci
Dramatitzaci
Fig. 2. Coneixements i valors que poden ser desenvolupats

a travs de lhort escolar
7. 2. 2
Valoraci dexperincies dhorts escolars
Com ja ha quedat reflectit, organitzar un hort escolar suposa

apostar per una educaci renovada i de qualitat. Forma part del
grup de propostes amb lobjectiu de lluitar contra lestancament,
el conformisme i la resignaci que actualment viu la comunitat
escolar.
Aquesta aposta per la renovaci no s vista per tothom de la
mateixa manera. El simple fet de plantejar una experincia
daquest tipus pot generar immediatament una resposta de repulsa des dels sectors ms reaccionaris de la comunitat escolar.
Cal que els impulsors de la posada en funcionament dun hort
escolar siguin conscients de tot el que suposa i tinguin una bona
planificaci realitzada. Si no s aix es poden trobar amb tot un
conjunt de detractors que no reconeixen de cap manera el valor
daquest tipus de dinamitzaci i innovaci escolar, tan necessria
en aquests moments.
Lanlisi dun conjunt dexperincies dhorts escolars ha perms
obtenir uns trets caracterstics que shan repetit de forma comuna en totes elles:
Millora de la personalitat dels alumnes participants
Lhort escolar permet el descobriment i lassimilaci dun conjunt
de valors com sn el respecte al medi i als companys, la
collaboraci i la responsabilitat. A ms, els alumnes adquireixen
nous conceptes i noves paraules, fet que produeix un enriquiment
constant del seu vocabulari. Al mateix temps, tot aix facilita una
integraci ms realista i efectiva en la societat.
121
Lhort escolar permet

el descobriment i
lassimilaci dun
conjunt de valors
com sn el respecte
al medi i als
companys, la
collaboraci i la
responsabilitat.
Esmortement de la violncia i millora de la convivncia

En escoles caracteritzades pel seu alt ndex de comportaments
violents, sha comprovat que lhort escolar ha suposat una
revitalitzaci de tota la comunitat escolar. De fet, sha observat un
descens tant qualitatiu com quantitatiu de les agressions i
comportaments violents per part dels alumnes. Aquesta millora de
la convivncia es deu a lhort, que permet satisfer les necessitats
de molts daquests alumnes problemtics. Daltra banda, el simple
fet dinstallar un hort a lescola suposa una revitalitzaci del pati moltes vegades manifesta mancances estructurals i funcionals- que
pot influir en el comportament de lalumne.
Lhort genera actituds

positives cap a la
natura i el medi
ambient. Hort de
Green Guerilla a
Nova York.
Implicaci de la famlia en leducaci

Respecte als pares, lhort escolar els ha suposat una porta
dentrada a lactivitat i a la participaci concreta a lescola (suport
dalgunes activitats, sortides al camp, organitzaci de festes, etc.).
La major interacci entre famlia i escola suposa un gran aven en
el procs educatiu de lalumne i facilita la comunicaci entre aquests
dos mbits. Si es mant la proximitat entre famlia i escola ser
possible desenvolupar una estratgia educativa comuna.
Obertura de lescola a lentorn social i ecolgic
Tal com sha argumentat anteriorment, lactual sistema educatiu
t moltes mancances. Ns una la rutina i desmotivaci que pro-
122
voquen moltes hores escolars. En els llocs on sha portat a terme

lhort escolar, aquest sha convertit en una bona forma de treure
els alumnes de la rutina de la classe. La realitzaci de tasques
dinmiques a lexterior de les aules genera unes actituds diferents
en els alumnes. Al mateix temps, les noves actituds dels alumnes
motiven els mestres. En moltes ocasions, aquestes activitats shan
complementat amb visites a altres hivernacles i installacions. Amb
aquestes visites els alumnes poden veure el treball realitzat a
daltres escoles i comparar-lo amb el seu per treuren conclusions.
Reorganitzaci de lhorari escolar
Desprs de lanlisi de les experincies es pot assegurar que la
posada en funcionament dun hort escolar requereix una bona
dosi dentusiasme i de treball. Abans de comenar ser convenient
tenir-ho clar i assumir-ho. Els horaris de dedicaci al projecte han
exigit en alguns casos lallargament indefinit de les tardes escolars
i la conversi de diversos matins de dissabte en dies lectius.
Creativitat compartida
Les experincies en qu la creativitat ha estat un objectiu
compartit pel professorat i lalumnat, han donat uns fruits
(pedaggics) molt ms grans. En el cas de lensenyant, el cam
ha dsser realitzat amb treball i formaci. Cal llegir, pensar,
dissenyar, experimentar i desprs collocar lalumne en el bon
cam per tal que ell mateix sestimuli i exerceixi la seva capacitat
creativa.
Sensibilitzaci ambiental
Lhort escolar ha generat actituds positives cap a la natura i el
medi ambient. Fonamentalment perqu s un espai proper, fsicament i moltes vegades emocionalment, a lindividu. En totes
les experincies sha percebut posteriorment una major
sensibilitat vers la natura. Sha preparat el terreny per a lestudi
i la interpretaci daltres ecosistemes prxims: riberes,
muntanyes, boscos... i per a la posada en prctica daccions
concretes: tractament selectiu de les brosses de casa, ms respecte per laigua, etc. Tot aix ha perms apropar-se amb major
curiositat i inters a problemtiques mediambientals ms globals
que tamb cal conixer i sobre les quals es poden oferir respostes
individuals i solidaritat collectiva
Valoraci dels alumnes participants
La valoraci feta pels diferents grups de nois i noies participants
sempre ha estat dillusi i de ganes de participar. La realitzaci
dels treballs escolars parallels ha estat molt ms fcil en aquest
123
Lhort es converteix en
instrument
multifuncional, per
aix a ms de ser un
valus contenidor
dinformaci
pedaggica i ambiental, actua dembornal
de residus orgnics i
aiges grises i alhora
de productor
daliments.
estat dnim. I en molts dells lexperincia ha calat i sha convertit

en base enriquidora daltres vivncies escolars.
7. 3 Ms enll de lhort escolar: el disseny en

permacultura a lescola
Amb el disseny
en permacultura
de lescola
aconseguirem un
espai modlic.
La proposta daquest manual s la redefinici dels conceptes

dhabitatge, escola o hort. Com ja hem vist anteriorment,
linstrument utilitzat s el disseny en permacultura.
En aquest captol, hem tractat lhort escolar com a eina de
renovaci i dinamitzaci educativa. Des daquest manual es
proposa anar ms enll. Es tracta dintegrar lescola en un disseny
de permacultura en comptes de, simplement, installar-hi un hort.
Lobjectiu s aconseguir que el sistema sigui el ms sostenible
possible. Per aix, cal concebre tota lescola com un sistema tancat.
Utilitzarem tot un seguit de tcniques de disseny i anlisi de
sistemes per mantenir controlats tots els fluxos de materials i
energia. Igual que lhort, els edificis seran concebuts com a
elements integrants del sistema.
Lhort es converteix en un instrument multifuncional, per aix a
ms de ser un valus contenidor dinformaci pedaggica i ambiental, actua dembornal de residus orgnics i aiges grises i
alhora de productor daliments.
Els avantatges dintroduir un sistema daquest tipus a lescola
sn mltiples. Si es mant el cicle de materials controlat, responem
duna manera activa a lactual problemtica que hi ha al voltant
dels residus. El reciclatge daquests es realitza in situ, mitjanant
un seguit de mtodes -com el compostatge- que seran
desenvolupats posteriorment.
Pel que fa al cicle energtic, es recomana posar una installaci
denergia solar fotovoltaica per satisfer les demandes denergia
elctrica a lescola. Daquesta manera el nostre sistema escolar
ser productor denergia. A ms podrem vendre la resta denergia
elctrica sobrant a la xarxa elctrica, per la qual cosa rebrem una
compensaci econmica considerable.
Amb el disseny en permacultura de lescola aconseguirem un
espai modlic de relaci amb lentorn i convertirem lescola en un
espai que possibilita un aprenentatge molt ms fluid i agradable.
7. 3. 1 Consideracions prvies al disseny permacultural

escolar
El disseny en permacultura adquireix una nova perspectiva quan
el situem a lescola. En aquest context, hem de considerar aspectes
especfics que no tindrem en compte a lhora de dissenyar un
124
rac comestible o un hort permacultural urb, ja que a lescola el

primer objectiu s de caire pedaggic. Els principals aspectes a
tenir en compte sn els segents:
Necessitats i gustos dels nens, del professorat i de la comunitat
escolar en general.
Recursos econmics per implementar el disseny.
Recursos humans (alumnat que intervindr en
lexperincia), espai i aigua disponibles a lescola.
Temps til per implementar, mantenir i desenvolupar
les rees dissenyades.
Recursos locals (materials) de qu disposa lescola o la
comunitat o barri on es trobi.
Potencial del lloc: les seves limitacions, estructures
existents i qualitats positives.
7. 3. 2 Zonificaci de lescola
El primer pas per realitzar el disseny en permacultura
de lescola s la planificaci daquesta per zones. Podem
plantejar lescola com un sistema on hi trobem tres zones:
Zona 0: Aquesta s la zona on es troba el centre de lactivitat i
correspondr a ledifici de les aules. Cal que estigui dissenyada
per conservar lenergia i per satisfer les necessitats dels seus usuaris
(aplicacions darquitectura bioclimtica, bioconstrucci, eficincia
energtica, etc.).
Zona 1: Aquesta s la zona ms prxima a les aules. En aquest
espai situarem el taller, el compostador, lhort biointesiu (mtode
de les parades en crestall), lhort instantani (el mandala) i lespiral Esquema de la
aromtica. Tots els elements daquesta zona es caracteritzen pel zonificaci de lescola.
seu s intensiu i pels requeriments de control que exigeixen.
Zona 2: En aquesta zona subiquen els
elements que necessiten menys manteniment.
Per aix, situarem els espais desbarjo i esport
(pistes esportives i espais de lleure) i el bosc comestible.
7. 3. 3 Zona 0
Tal com sha indicat anteriorment, lactuaci
que proposa la permacultura per a aquesta zona
s maximitzar leficincia energtica i la
innocutat ambiental de ledifici daules. Per tal
daconseguir-ho, es plantegen a continuaci tot
un seguit destratgies que es poden aplicar a
qualsevol escola:
125
Avui tenim la
tecnologia perqu a
les escoles es puguin
installar petites
centrals elctriques
amb energia solar.
Laprofitament de lenergia solar

Podem aprofitar lenergia solar que ens arriba a ledifici de
diferents maneres:
La casa passiva. Els principis bsics que condueixen a la
realitzaci duna casa passiva viable des del punt de vista prctic
i econmic sn la minimitzaci de les prdues de calor i
loptimitzaci de lestratgia solar passiva.
A la regi mediterrnia, la clau resulta ser lallament trmic de
lhabitatge per impedir lentrada descalfor a travs de les parets
a lestiu i la prdua daquesta durant els mesos dhivern. Per tal
dobtenir bons resultats s necessari utilitzar un allament trmic
efectiu. Si laconseguim, es possibilitar que amb mnimes
quantitats dirradiaci solar, i amb la calor despresa pels aparells
elctrics i per les mateixes persones, ja es garanteixin temperatures
interiors acollidores. Daquesta forma no seran necessries
aportacions descalfor excessives a linterior de ledifici.
El disseny duna casa passiva afavoreix lentrada de la llum del
sol per les finestres per tal que sigui absorbida per les superfcies
dels elements interiors. Al mateix temps es pretn que aquesta
escalfor es distribueixi rpidament per tot ledifici i sacumuli en els
materials constructius (parets, sostre i terra) perqu es difongui
lentament fins a esgotar-se. La durada daquest efecte escalfador
ser inversament proporcional a les prdues de calor de ledifici.
Per tal dassegurar el benestar trmic a lestiu, resultar decisiva la relaci entre la qualitat dels materials, lorientaci i la
grandria de les finestres.
La central fotovoltaica escolar. La tecnologia del silici
monocristall dels panells fotovoltaics ens permet generar al
voltant de 1.700 kWh/any per cada 9 m2 installats, amb el
consegent estalvi duns 900
kg de CO 2 lequivalent a
tenir una hectrea de bosc a
la teulada.
Els collectors denergia
solar trmica. Dos m 2 de
collectors solars ens poden
permetre disposar de 150 a
300 litres daigua calenta i
estalviar lemissi de 500 kg de
dixid de carboni a lany.
Tamb es poden utilitzar els
collectors solars de buit, que
permeten escalfar laigua fins
a 120 i emprar-la en un sistema de calefacci convencional.
126
Aprofitament de les aiges pluvials i grises

Per aprofitar les aiges pluvials noms caldr recollir laigua de
pluja de la teulada de ledifici i canalitzar-la fins a una cisterna
que, fins i tot, podem tenir enterrada. Aquesta aigua es podr fer
servir a ledifici o per regar els horts. Si es pretn utilitzar com a
aigua sanitria a ledifici, caldr realitzar uns controls dhigiene
per tal dassegurar-nos que s potable, ja que els nens poden
beure-la.
En aquesta mateixa lnia, les aiges residuals dels lavabos o de
les fonts poden fer-se anar al dipsit del vter o utilitzar-se per al
reg dels horts.
Depuraci verda daiges verdes
s possible depurar les aiges verdes a travs dun procs
totalment natural i que no comporta cap mena de risc sanitari
per als nens que puguin acostar-shi. Es tracta dinstallar un petit
estany en el qual shi hagi plantat una poblaci de canys (planta
tpica daiguamolls). Laparell radicular daquesta planta pot depurar les aiges negres procedents del vter i evacuar-les, un cop
hagin estat depurades, a un dipsit on les podrem acumular per
utilitzar-les per al reg de lhort. Amb aquest procs redum la
despesa pblica en depuraci daiges residuals domstiques.
Les aiges negres es canalitzen fins a lestany subterrniament,
per la qual cosa no es produeix cap mena dolor.
Compostatge dels residus orgnics i dels excrements
humans
Els residus produts a lescola es poden recollir selectivament.
La part orgnica daquests residus es podr compostar directament
a lescola. El compost que sobtingui sutilitzar a lhort.
Pel que fa als excrements humans, a ms de la depuraci de les
aiges negres, hi ha una altra possibilitat. Es tracta del
compostatge dels excrements a travs duns vters especials.
Aquests vters compostadors permeten transformar els
excrements en fertilitzant o directament en biogs. Tal com pensen
la majoria dexperts en eficincia domstica, el tractament en sec
dels excrements humans s un dels principals reptes del futur i
una de les innovacions a incorporar en tots els habitatges.
Estalvi daigua i energia
Totes les propostes anteriors perden el sentit si no es canvien
els hbits malgastadors de consum. Lestalvi daigua s fonamental
per tal que les altres mesures esmentades siguin conseqents.
Airejar laigua que surt de les aixetes i de la dutxa permet estalviar
fins a un 70 % del consum daigua a la llar. En la mateixa lnia,
127
El mtode de parades
en crestall s una
adaptaci del cultiu
biointensiu que
combina lagricultura
biodinmica amb
lhorticultura intensiva francesa de
principis de segle.
existeixen dispositius per controlar la descrrega de laigua de la

dipsit del vter. Tanmateix, al mercat hi ha vters que noms
consumeixen 2 litres daigua per descrrega grcies a un
mecanisme de succi com en els avions. Sempre queda la
possibilitat dinterrompre la descrrega manualment.
Tot el conjunt daparells electrodomstics poden ser de baix consum.
Aquest tipus delectrodomstics sn ms eficients a lhora daprofitar
lenergia elctrica i moltes vegades tenen una vida til ms llarga.
Un exemple daquest cas sn les bombetes de baix consum, que
redueixen en gran manera la despesa elctrica de lhabitatge.
7. 3. 4 Zona 1
Les aiges residuals

dels lavabos o de les
fonts poden fer-se
anar al dipsit del
vter o utilitzar-se per
al reg dels horts.
En aquesta zona subiquen, tal com sha esmentat

anteriorment, els elements dun s i manteniment ms intensius.
A continuaci es desenvolupen els elements ms importants del
disseny que podem trobar-hi:
Lhort biointensiu: mtode de les parades en crestall

El mtode de cultiu de les parades en crestall s una tcnica
dhorticultura ecolgica intensiva que permet el cultiu duna
important quantitat dhortalisses en un espai molt petit de terra,
amb una utilitzaci reduda daigua i poc treball de sembra i
manteniment.
Aquest mtode s una adaptaci del cultiu biointensiu que
combina lagricultura biodinmica amb lhorticultura intensiva francesa de principis de segle. Ha estat desenvolupat amb gran xit
per Gaspar Caballero de Segovia a Mallorca, on actualment hi ha
un nombre elevat dexperincies escolars amb aquesta tcnica.
A continuaci sexplica duna forma general en qu consisteix
aquest mtode i les possibilitats per implantar-lo a lescola dins
un disseny en permacultura.
Com construir les parades en crestall
Per tal de construir les parades de cultiu conv seguir els
segents passos:
1) Delimitar les dimensions de la parcella rectangular (parada) que volem cultivar. Pot tenir una dimensi variable, encara
que es recomana que tingui 6 metres, i una amplada de 1,5 metres.
Per delimitar-la utilitzarem una cinta mtrica, quatre estaques i
un cordill.
2) Preparar el sl fins a 20 o 30 cm de profunditat amb una
fanga, una aixada de dues pues (uns arpiots) o, si el sl es troba
molt endurit, amb un motocultor.
128
3) Rasclar el sl i treuren les pedres ms grans i la terra que

sobresurti.
4) Marcar longitudinalment dos rectangles als laterals de la parcella
(de 60 cm dample cadascun) i deixar un passads de 30 cm al centre.
Les hortalisses les plantarem en aquests dos rectangles laterals.
5) Afegir una capa de 4 a 8 cm de compost sobre els rectangles
laterals on es cultivar.
6) Collocar al llarg del passads central de 30 cm damplada,
sis totxanes de construcci (30 x 40 cm) separades uns 60 cm.
7) Sembrar plantes aromtiques (farigola, orenga, alfbrega,
boixac, etc.) entre les totxanes al llarg de tot el passads central.
8) Installar el sistema de reg. Es tracta duna mnega
dexsudaci daigua disposada en forma de U al llarg de cada
rectangle lateral on es cultivaran les hortalisses. Les mnegues
tenen una sortida cada 20 cm. Un extrem estar tancat amb un
tap i laltre amb una vlvula de pas que es connectar a una
canonada principal de reg. Amb aquest sistema soptimitza
enormement el reg.
Fonaments del mtode
Cal considerar cinc elements bsics a lhora daplicar aquest
mtode de cultiu:
No trepitjar la terra a cultivar. Al voltant de cada parcella o
parada es deixar un cam de 50 cm per poder anar duna banda
a laltra.
Feixa preparada amb el
mtode de les parades
en crestall.
129
Mantenir una humitat constant. El primer cop que es regui la

parada sha de fer durant unes vuit hores. Daquesta forma
sassegura una bona reserva daigua al sl. Desprs daquesta
primera regada, cada dia es regar uns cinc minuts. Aquesta petita
aportaci daigua per exsudaci diria, juntament amb les
condicions de cultiu de les parades estrat de dos dits de compost
permanent i densitat alta de sembra- facilita laparici dun
microclima que mant unes condicions constants molt apropiades
dhumitat. Al mateix temps es donen les condicions per al
desenvolupament dun gran nombre dorganismes que sn
importants per mantenir lestabilitat de lhort. Aix, per exemple,
els cucs de terra milloraran lestructura del terra que li conferir
una major fertilitat a aquell sl. En aquestes condicions, les tasques
de manteniment es redueixen de forma notable.
Realitzar rotacions quadriennals per famlies botniques. La
Funcions de lhumus i del compost en el sl

Millorar lestructura. Lhumus disgrega largila i els terrossos, i aglutina els sls sorrencs.
Ajuda a un millor aireig en sls argilosos i sorrencs.
Retenir la humitat. Lhumus t sis vegades el seu pes sec en aigua. Un sl ric en matria
orgnica absorbir laigua com una esponja i la posar a disposici de les plantes
progressivament, quan aquestes la necessitin. Un sl pobre en matria orgnica no permet
la penetraci de laigua la qual cosa propicia la formaci de crostes superficials i lerosi del
sl.
Airejar el sl. La matria orgnica ajuda a estructurar el sl i en possibilita la lliure difusi
de laire, a ms de contribuir a lintercanvi de nutrients i humitat. A les parades el dixid de
carboni que es desprn en el procs de descomposici de la matria orgnica es difon cap
a lexterior i sabsorbeix pel dosser formada per les fulles de les plantes que se sembren
densament i creen un microclima.
Adobar. El compost cont en la seva composici nitrogen, fsfor, potassi, magnesi, sofre,
per la seva importncia radica en el contingut de micronutrients.
Emmagatzemar nitrogen. La pila de compost s un reservori de nitrogen. El nitrogen
queda retingut en el sl en forma soluble durant el procs de descomposici del compost.
Neutralitzar el pH del sl. Un sl amb una quantitat adequada de compost neutralitzar
els efectes que puguin haver-hi rere canvis sobtats de pH al sl.
Neutralitzar les toxines del sl. Les plantes cultivades amb sls rics en compost orgnic
assimilen quantitats inferiors de plom, metalls pesats i altres contaminants del sl, en
comparaci de les plantes que es cultiven en altres tipus de sl.
Alliberar els nutrients. Els cids orgnics que formen part del compost dissolen els
minerals del sl i els fan accessibles a les plantes. A ms, la matria orgnica allibera nutrients
per a les plantes i per a la poblaci de microorganismes del sl a mesura que es descompon.
Mantenir la vida al sl. El compost s un refugi per als cucs de terra i per als fongs
benfics que ataquen els nemtodes i altres plagues del sl.
Reciclar els nutrients. Amb la tcnica del compost retornem a la terra una part dels
nutrients que ens havia cedit amb les plantes. Daquesta forma tanquem el cicle de nutrients
i permetem que es pugui mantenir una horticultura sostenible de qualitat.
130
rotaci la podem entendre com una associaci temporal, ja que

de fet es tracta duna successi de diferents cultius en un mateix
lloc. El cultiu continuat dun tipus dhortalissa en una parcella
(monocultiu) o fins i tot el cultiu dhortalisses diferents duna mateixa
famlia botnica, propicia laparici de malalties fortes i persistents.
Altrament, una rotaci de cultius dissenyada correctament, a ms
de prevenir laparici daquestes malalties, permet la recuperaci
de la fertilitat del sl. Amb aquestes condicions el rendiment de la
producci de les parades s molt elevat.
La rotaci a quatre anys sobre quatre o ms parades cal que
sempre siguin mltiples de quatre- consisteix en lalternana cada
any, i en cada una de les parcelles, de les plantes de les diferents
famlies que cultivem, fins a completar el cicle quadriennal.
Es proposa una rotaci quadriennal basada en les segents
famlies:
Solancies: tomquet, pebrot i albergnia.
Umbellferes: pastanaga, api, julivert; i/o lilicies: ceba, all i
porro.
Compostes: enciam, escarola, card, carxofa; i/o quenopodicies: bleda, remolatxa, espinac; i/o cucurbitcies: carbass,
mel, cogombre i sndria.
Lleguminoses: mongetes, faves, psols, cigrons, soja; i/o
crucferes: cols, rave i nap.
Preparar el compost
El compost s un element fonamental en aquest mtode. Es tracta
de retornar a la terra els nutrients que li hem extret en conrear les
hortalisses. El sistema que es proposa es basa en laprofitament de
les herbes, les restes de menjar i de poda, i les fulles verdes i seques
que, juntament amb la palla, fermentaran i es transformaran en
compost. Si hi ha la possibilitat de tenir animals, part daquestes
materies sinclouran dins la seva alimentaci. Els excrements dels
animals tamb entraran a formar part del cicle i els podrem afegir
a la pila del compostatge. Una vegada descomposta la matria, es
treu, es colloca en un tancat de bales de palla i es rega
uniformement per accelerar-ne la fermentaci aerbica. La temperatura augmentar significativament. En aquest perode germinaran un gran nombre dherbes, que moriran posteriorment quan
ja no suportin les condicions de temperatura de la pila. s necessari
mantenir un alt nivell dhumitat i unes condicions aerbiques en
tota la pila. Al cap dunes poques setmanes el compost ja estar
llest per utilitzar-se. Caldr garbellar les parts ms grolleres que
encara no shagin compostat i que seran la base per iniciar de nou
el cicle del compost.
131
Materials necessaris
per a la construcci del
mandala:
Un tros de fil o corda
duns 8 metres de
llargada.
3 metres cbics de
compost
1 bala de palla
Peridics, cartrons,
altres restes de paper,
etc., per fer la capa de
ja protector.
1 metre cbic de
matria orgnica o
biodegradable- per als
camins.
Cal escollir materials
que no es
descomponguin
rpidament, com els
cartrons.
Cordes i estaques
utilitzades per
dibuixar el mandala
Mandala
La sembra
En el mtode de parades en crestall la sembra es realitza duna
manera molt ms densa que en els mtodes tradicionals
dagricultura. Noms es deixa a cada planta lespai just per crixer.
Aix, quan les plantes creixen, les fulles es toquen i creen un
microclima molt favorable per al desenvolupament de les
hortalisses. Aquest microclima ret la humitat, impedeix laparici
de qualsevol herba no desitjada i mant un alt grau de fertilitat
grcies al compost i a les rotacions. Daquesta forma sestalvia
molta aigua i molt de treball per mantenir la parada neta de males herbes. El sistema de plantaci s diferent per a cada espcie.
Aix, per exemple, les tomaqueres se sembren a 50 x 40 cm, les
cols a 40 x 30 cm, els enciams i les bledes a 20 x 20 cm i els alls,
les remolatxes i els naps a 10 x 10 cm.
A ms daquests cinc factors, el mtode compta amb una srie
delements funcionals que el caracteritzen:
Les totxanes collocades al llarg del passads central de la parada permeten que es pugui treballar sense trepitjar el terra i serveixen
de refugi a cargols, llimacs i formigues, que daquesta manera poden controlar-se senzillament amb una extracci manual.
Les plantes aromtiques i ornamentals se sembren al voltant
de la parada i entre les totxanes. Aix saconsegueix un hort
equilibrat, on hi ha un control natural dels insectes. Lalta diversitat
despcies, amb una gran variaci cromtica i aromtica, atreu
insectes beneficiosos i afavoreix lestabliment dun equilibri
ecolgic a lhort. Per aix no ser necessria la utilitzaci de cap
plaguicida per al control dels insectes.
Algunes hortalisses com les tomaqueres o les mongeteres sn
enfiladisses (superen els 2 metres dalria) i necessitaran tutors
resistents per al seu desenvolupament. El mtode de les parades
en crestall recomana la installaci duna estructura de canyes
que serveixi per entutorar. Per reforar aquesta estructura
sutilitzen barres de ferro d1 cm de dimetre, 3 m de longitud i
doblegades en U, de forma que lamplada de la U sigui de 60 cm.
Es posen tres barres per parada i es claven 30 cm en el sl
(sobresurten 90 cm). A sobre daquestes es munta lestructura de
tutors, feta amb canyes entrelligades.
El mandala
Lhort mandala es basa en un estructura circular. Es poden crear
molts dissenys diferents segons les necessitats i els condicionaments del sistema. En general, lhort mandala t una srie
davantatges:
132
Maximitza lefecte vora, per la qual cosa augmenta la diversitat

de microclimes que afavoreix el bon desenvolupament de les
hortalisses amb requeriments ecolgics molt diversos.
Facilita laccs a qualsevol part de lhort. El mandala cont
una srie de camins a linterior que faciliten laccs a totes les
hortalisses sense necessitat de trepitjar el sl cultivat.
Es crea un ambient amb una alta diversitat despcies.
Es crea una zona dun notable valor esttic.
133
Resultat final rere la

construcci del
mandala
La construcci del mandala pas a pas

El primer pas per installar un mandala ser dibuixar-lo a terra a
la zona on volem installar-lo. Per aix haurem de seguir els
segents passos:
En poc de temps, el
mandala es converteix
en un jard daparena
saludable on es pot
trobar una alta
diversitat de plantes
hortcoles.
Construir un trpode, amb tres estaques de fusta i tres trossos

de corda de 1,8 metres de llargada cadascuna.
Posar una de les estaques al centre del lloc on volem installar
el mandala. Les altres dues ens situaran on cal que fem les altres
dues marques.
Traslladar el trpode una posici, mantenint dues estaques en
la posici original -una delles sempre al centre. Daquesta manera anirem avanant i construirem tot lhexgon.
Una vegada acabada tota la figura hexagonal, cal dibuixar un
cercle dun metre de dimetre al voltant de cadascuna de les
marques. Ho podem fer amb dues estaques lligades per un tros
de corda dun metre de llargada.
El mandala s un tipus dhort que permet cultivar des del primer moment, sense la necessitat de realitzar el treball dexcavar
per preparar el sl: s el que es coneix amb el nom dhort
instantani. Lobjectiu ser omplir tota la zona que es vol cultivar
amb mulch i plantar-hi a sobre les plantes.
Una vegada dibuixades les dimensions del mandala, procedirem
a la preparaci del llit sobre el qual cultivarem les hortalisses. Caldr
tallar i incorporar al sl totes les herbes que hi hagi al tros on volem
installar-hi el mandala. Aquestes herbes serviran de base per al llit.
A sobre, hi afegirem de 3 a 5 kg/m2 de compost i residus orgnics
de cuina. Cal regar fora aquesta primera capa. La humitat afavorir
que comencin a donar-se els processos de descomposici.
A sobre daquesta capa safegir una altra de diaris, cartrons, o
qualsevol altre material dorigen natural- que es descompongui
lentament i proveeixi de nutrients les plantes. Finalment, hi
afegirem una capa de mulch duns 15 cm a partir de palla, restes
de poda seca, escorces darbres, encenalls o qualsevol daquests
materials mesclats. Es regar aquesta capa fins que estigui ben
humida.
Aquesta tcnica permet crear llits que retenen molt b la
humitat i possibiliten el cultiu immediat sense necessitat de preparar el sl.
La sembra al mandala
Una vegada el llit estigui preparat ja es podr procedir a la
plantaci. Podrem sembrar llavors (mongetes, cigrons), tubercles
(patates, carxofes) i plntules petites (herbes aromtiques,
134
tomquets, apis, enciams i cols). Seguirem el segent procs:

fer un forat petit amb les mans fins a la base del mulch que estar
humit. Trencar la capa de cartr amb un ganivet. Posar una mica
de terra dins el forat i empnyer-hi la llavor o el tubercle, o si s el
cas, plantar el plan directament. Pel que fa a les llavors i els
tubercles afegir-hi un poc de ja protector a sobre. En el cas de
les plntules, agafar les fulles suaument amb una m i posar el
mulch en la base de la tija de la planta.
Els tubercles no creixen molt b el primer any ja que el sl ms
profund est encara compactat. s recomanable sembrar raves
daikon (Raphanus sativus) que tenen arrels de 30-60 cm i poden
trencar el sl compactat. Ser millor plantar els tubercles el segon
any, quan noms sigui necessari remoure la capa superior de mulch
per trobar un sl de color negre, el qual ens indicar que ja s
possible plantar-los.
Aquest sistema de cultiu requereix una gran aportaci daigua
el primer any, ja que les capes dhifes dels fongs i les plantes que
es troben a la base del ja protector es desenvolupen lentament.
Per contra, no hi ha cap necessitat d alternar el tipus de plantes
ni de deixar descansar el sl. En poc de temps, el mandala es
Imatges dun llit calent.
135
Una espiral dherbes

aromtiques permet el
cultiu, en un terrapl
d1,6 metres
damplria a la base
per una alaria d1 a 3
metres, de bona part
de les herbes
necessries per cuinar.
converteix en un jard daparena saludable on es pot trobar una

alta diversitat de plantes hortcoles. Aquesta diversitat de plantes
actua com a refugi duna gran quantitat dinsectes, granotes i
aus, i s el factor ms gran per a un control amb xit de les plagues.
A ms, a la fi del primer any, el sl haur canviat considerablement
destat i contindr centenars de cucs de terra i microorganismes.
Ser necessari afegir-hi un poc de ja protector a sobre per
mantenir el nivell del sl (restes de poda, estelles de fusta, closques,
accules de pins, etc.). Les plantes anuals en necessiten de fresc
desprs de la collita, i als cucs els cal una aportaci continuada
de matria orgnica per mantenir-se actius.
Algunes males herbes resistents poden crixer a travs del ja
protector. En aquest cas, cal pressionar lherba dintre del mulch,
posar-hi capes de paper a sobre i cobrir-les amb una altra capa de
ja protector. Un altre tipus dactuaci s desenterrar les arrels i
incorporar-les al sl amb restes de cuina i tapades per una nova
capa de ja protector.
s important mantenir el mulch sempre tou i esponjs, no deixar
que es compacti. Si mesclem encenalls de fusta amb restes de
poda, accules de pi i escorces aconseguirem aquesta esponjositat.
Menta
Camamilla
Boixac Julivert
Roman
Estany amb crixems
Violetes
Orenga
136
Farigola
Salvia
El llit calent
Aquest petit hivernacle ens permet obtenir els planons a travs de les llavors duna forma molt eficient. Al seu interior cont
uns 30 cm de substrat fet a partir duna barreja de fems, compost
i terra. La temperatura al seu interior es mant constant, al voltant
duns 28 C. s important que es faci circular aire a travs duna
mnega per tal que no es cren situacions danaerobiosi
produirien fermentacions i mala olor.
El llit calent el podem installar en aquesta zona, a la vora dels
horts. Construir-lo s molt senzill.
Lespiral aromtica
Una espiral dherbes aromtiques permet el cultiu, en un
terrapl d1,6 metres damplria a la base per una alria d1 a 3
metres, de bona part de les herbes necessries per cuinar. La lgica
daquesta estructura es que pot oferir orientacions diverses i llocs
de diferent drenatge, com ofereix llocs assolellats i secs per a les
herbes riques en olis com la farigola, la slvia o el roman i llocs
ombrvols i humits per a herbes de fullatge verd com la menta, el
julivert, el coriandre o el ceboll. Al fons de lespiral hi ha un petit
estany a nivell de terra, en el qual poden conrear-se crixens o
castanyes aqutiques (Eleocharis sp.). Lespiral dherbes sirrigar
amb un sistema daspersi situat al cim.
Lespiral es pot construir amb pedres, amb la tcnica tradicional de construcci de paret seca.
7. 3. 5 Zona 2
En aquesta zona del disseny, situarem els elements que no
tinguin una utilitzaci intensiva i que no comporti una gran tasca
mantenir-los. s, precisament, per aquesta ra que els situem ms
apartats de la zona de mxima activitat (zona 0), perqu aquestes
zones les visitarem menys freqentment.
En el cas particular del disseny proposat, a la zona 2 trobarem
lrea desbarjo i jocs dels alumnes i el bosc comestible. Tot seguit
es presenten les particularitats daquest ltim element, que resulta ser tan important en el disseny en permacultura.
El bosc comestible
El bosc comestible s, probablement, el millor exemple dhort
permacultural. s un hort dissenyat imitant lestructura ecolgica
dels boscos naturals. Normalment, quan parlem de bosc comes-
137
Estrats vegetals al
bosc comestible
El bosc comestible s
el millor exemple
dhort permacultural.
s un hort dissenyat
imitant lestructura
ecolgica dels boscos
naturals.
tible ens referim a un hort productiu amb una gran varietat de

plantes i arbres que estableixen relacions de cooperaci que
afavoreixen el seu desenvolupament. Consta de diferents estrats
de vegetaci -un cobricel darbres fruiters, arbusts amb fruits,
plantes herbcies perennes, tubercles i enfiladisses- que es complementen funcionalment i estructuralment, i igual que ocorre
en qualsevol ecosistema natural, estableixen un microclima particular que afavoreix el desenvolupament de les diferents espcies.
Aquests estrats es desenvolupen en moments diferents de lany:
lestrat herbaci primer, al principi de la primavera, seguit de
larbustiu i, en ltima instncia, de lestrat arbori. Daquesta forma no hi ha competncies pels recursos (energia solar, aigua,
nutrients del sl, etc.) en les primeres etapes del desenvolupament.
En poc temps el bosc comestible es converteix en un ecosistema
que aprofita els recursos disponibles (aigua i nutrients) ms
eficientment que qualsevol altre tipus dhort. No necessita quasi
aportaci extra daigua.
Les plantes se situen de tal manera que safavoreixi laugment
de lecot amb conseqent de lefecte vora-, de lentrada de
llum i de laprofitament eficient dels recursos.
El punt important daquest sistema de cultiu s que
saconsegueix un rendiment global molt ms gran que en
qualsevol altre agroecosistema. La producci total del bosc comestible per unitat drea s major, encara que sobtingui ms
producci duna varietat en concret. Al mateix temps sassegura
una collita ms variada (fruites, hortalisses, llegums, etc.) sense la
necessitat de tants ensums energtics.
Els estrats vegetals al bosc comestible
1) Dosser darbres fruiters: pomera, perera, prunera, morera,
codonyer, nesprer.
2) Estrat de petits arbres: bamb, sac, avellaner.
3) Estrat darbusts: Groseller negre i vermell, gerdera.
4) Estrat dherbcies i hortcoles perennes: esparreguera,
borratja, card, ceba bulbfera, carxofera, api, fonoll, consolda,
tarongina, marduix, menta, roman, slvia, llapassa.
5) Estrat de plantes baixes: maduixa silvestre, xicoira, agrella.
6) Estrat rizosfric: nymera, rave, pastanaga, patata.
7) Estrat vertical de plantes enfiladisses: psol, esbarzer, cep,
crixens.
El sl
Lestructura del bosc comestible permet obtenir el mxim
rendiment del sl ja que les arrels de les diverses varietats de
plantes arriben a profunditats diferents. Daquesta manera no hi
138
ha competncia entre elles a lhora dobtenir els nutrients i laigua

necessria per al seu desenvolupament i, al mateix temps, realitzen
una acci estructuradora del sl molt ms eficient. Algunes de
les plantes presents sn particularment eficients per acumular certs
nutrients del sl. Nutrients que seran cedits de nou al sl per les
plantes, quan les parts no comestibles daquestes hi siguin
retornades. Un bon exemple el podem trobar en les plantes
lleguminoses, que a ms de realitzar una important tasca com a
fixadores de nitrogen, sn valuoses acumuladores de fsfor.
El bosc comestible no es llaura. Hi ha moltes raons per tal de no
fer-ho:
Sevita trencar lestructura del sl, part important de la seva
fertilitat.
La diversitat del bosc

comestible ajuda a
mantenir-lo protegit
dels possibles atacs de
plagues.
Passos a seguir per fer el llit de ja protector al bosc comestible

Capa 1. Incorporar al sl totes les herbes que es trobin a la zona on es vulgui implantar el bosc
comestible.
Capa 2. Cobrir lrea amb un estrat de cartr, diaris o qualsevol altre material similar. Aquesta
pot ser una bona possibilitat per reutilitzar material escolar vell -les carpetes sn excellents per
a aquesta utilitat. Lobjectiu daquesta capa s eliminar totes les herbes per exclusi de la llum.
s important que no hi hagi cap forat, ja que les llavors de les herbes vigoroses hi podrien
germinar. La capa ser duns 20 cm de gruix.
Capa 3. Afegir una capa de compost duns 5 a 10 cm. No s necessari que el compost sigui
completament madur. Amb uns
tres mesos dactivitat ja s
suficient.
Capa 4. Plantar les llavors i els
Ja protector
tubercles. Les patates sn
especialment indicades per
Llavor
crixer en aquest tipus de llit.
Compost
Algunes vegades ser preferible
Terra
trasplantar que no sembrar
Cartr amb
directament la llavor. Dependr
forats
de cada tipus de planta.
Fullaraca
Lexperincia ens marcar
Sl
lopci preferible. Cal regar
fora la zona de les plantes.
Noms caldr regar lrea al
voltant daquestes ja que el llit de ja protector conserva la humitat molt eficientment.
Les hortcoles amb llavors molt petites (com les pastanagues) no ser recomanable sembrar-les
perqu tindran dificultat per germinar. No obstant aix, cal recordar que el sl evolucionar al
pas del temps. Els segents anys ho podrem intentar i tindrem una bona probabilitat dxit.
Capa 5. Finalment, cobrir el llit amb una capa duns 20 cm de palla o altra matria semblant.
Donat cas que hi plantem tubercles cobrirem lrea de plantaci. Quan es tracti duna llavor no
li posarem lltima capa de palla, per tal que la llavor germini sense dificultats.
139
Sevita destruir lactivitat dels microorganismes. El 80 % dels

organismes que trobem al sl sn als cinc primers centmetres.
Sevita, en gran manera, el perill derosi del terreny.
Tot el sl del bosc comestible estar cobert per un llit de mulch.
Aquest element del disseny t una enorme importncia, ja que
ens permetr sembrar sense haver de llaurar la terra.
Preparar el llit de ja protector pot ser una tasca molt
entretinguda per als alumnes. Sempre sota la supervisi del mestre,
els alumnes podran preparar-lo sense cap complicaci. s una
feina molt ms senzilla i divertida que la de llaurar el sl, cosa que
acabaria realitzant el mateix mestre.
La llum i lombra a linterior del bosc comestible
Els arbusts sn relativament resistents a les condicions parcials
dombra que trobem al bosc comestible. Lhbitat de moltes
daquestes espcies es troba als boscos naturals, per aix tenen
adaptacions especfiques per a aquest tipus de condicions.
Shi poden fer unes clapes per a plantes perennes helifiles,
on podrien plantar-se, per exemple, la xicoira, la farigola o la
consolda.
La biodiversitat
La diversitat del bosc comestible ajuda a mantenir-lo protegit
dels possibles atacs de plagues. Aquest efecte no saconsegueix
nicament pel fet de combinar tres estrats de vegetaci. Per
obtenir bons resultats s necessari realitzar una rica combinaci
de varietats en cadascun daquests estrats.
On hi ha combinaci de plantes de la mateixa famlia botnica,
els insectes es desenvolupen ms fcilment, fins a assolir nivells
perillosos per al cultiu. Per contra, a les parts del bosc comestible
on shagin combinat varietats vegetals de diferents famlies
botniques observarem que els insectes poden aparixer, per mai
assoliran proporcions significatives per convertir-se en plaga.
El plaer esttic
La separaci rgida entre els espais verds productius (horts) i els
ornamentals (jardins) no s res ms que una convenci social. Un
bosc comestible no cal que estigui totalment dedicat a la producci
daliments. La bellesa del lloc pot ser tan important com els
productes que se nobtenen. No hi ha cap ra que impedeixi
escollir algunes espcies pel seu valor esttic encara que el seu
valor productiu sigui molt baix.
El bosc comestible es pot convertir en un lloc de joc molt indicat
per als nens. Hi ha moltes possibilitats per combinar els arbusts i
140
els arbres en les tres dimensions. Es poden enfilar plantes als arbres,
fer passadissos i tnels, imitar ecosistemes naturals, etc.
Cal tenir en compte que si saprofita el bosc comestible com a
zona de joc per als nens sen reduir significativament el potencial productiu. El sl es compactar i els diferents estrats vegetals
podran sofrir destrosses. Per aix, si es t pensat aprofitar-lo
ldicament, caldr adaptar-lo perqu desenvolupi aquesta funci.
Lagroecologia
Tal com sha comentat, la importncia del bosc comestible va
ms enll de la simple producci daliments. La bellesa del seu
disseny laproxima a la funcionalitat ornamental dels jardins. Al
mateix temps, el bosc comestible ens ofereix una inestimable
oportunitat de conixer el funcionament dels ecosistemes des de
la seva primera etapa de formaci. Lagroecosistema que forma el
bosc comestible comparteix una gran quantitat de caracterstiques
amb els ecosistemes naturals. Aquest fet ofereix una important
rellevncia a aquest espai. El professor podr aprofitar les
particularitats daquest espai per concretar gran part dels conceptes
terics de les cincies naturals que shauran explicat a laula.
Distribuci agregada
Distribuci homognia
El disseny del bosc comestible

Hi ha diverses possibilitats per dissenyar la distribuci de les
espcies vegetals al bosc comestible. A continuaci es mostren
les distribucions ms freqents:
A. Distribuci agregada. Aquesta primera distribuci alterna
zones on predomina lestrat arbori amb altres on predominen els
estrats ms baixos. En les zones on predomina lestrat arbori, els
arbusts tendiran a crixer alts i prims tot cercant la llum del sol. A
les zones ms obertes els arbusts creixeran en un pla ms
horitzontal, aprofitant tot lespai disponible.
Distribuci allargada
Distribuci regular
Canyar
Tanca vegetal
Cam
Cam
141
B. Distribuci homognia. Lestrat arbori i larbustiu estan

combinats sense cap mena dordre. Aquesta distribuci s,
probablement, la que ms sassembla a la que trobem als
ecosistemes naturals.
C. Distribuci allargada. Aquesta distribuci s aplicable en el
cas que disposem duna zona allargada per implantar el bosc
comestible. Lavantatge daquest disseny s que permet entrar
tota la llum a linterior. Fet que beneficiar, enormement, les
hortalisses i els arbusts que hi creixin.
D. Distribuci regular. Sutilitza en zones que poden dissenyarse en qualsevol direcci. En aquest cas, s recomanable que leix
nord-sud sigui parallel als laterals per tal daprofitar la llum solar
tot el dia en totes les zones de lhort.
7. 4 La permacultura i leducaci ambiental
Un rac comestible a
la ciutat s sempre un
oasi i un plaer per a la
comunitat.
Introduir la permacultura a lescola s una aposta arriscada.

Com hem pogut observar, implica moltes ms coses del que
suposaria la simple implantaci dun hort escolar.
Lestabliment de tot el disseny per part de lescola pot fer-se
progressivament. Shi poden introduir els diferents elements a
mesura que la comunitat escolar shi vagi adaptant. I aix poder
gaudir de la totalitat del disseny implementat a mitj termini.
Les potencialitats pedaggiques duna escola que apliqui un
disseny de permacultura sn indiscutibles. En un entorn com
aquest, en el qual els nens passen gran part del dia, es poden
plantejar multitud de programes de temtica ambiental aprofitant
les variades aplicacions prctiques que es tenen a labast. A ms,
les infraestructures cal que es dissenyin tenint en compte la seva
utilitzaci per part dels nens. Aix, una senyalitzaci
adequada de les parts i els processos rellevants ser
indispensable per tal que hi hagi un bon aprofitament
pedaggic.
Bibliografia
AGUADED, J.I. Ver da a da cmo crecen las plantas en un huerto escolar. Dins de: Comunidad Escolar, n 294, p. 13. Centro de Publicaciones del Ministerio de Educacin y Ciencia. Madrid, 1990.
ALTS, A. Horticultura ecolgica intensiva en Mallorca. Dins de: Savia n 2, pp. 22-25. Federacin de
Agricultura Ecolgica FANEGA. Tafalla, 1995.
142
BASTIDA, C. La zanahoria es feliz con la cebolla. Dins de La

Fertilidad de la Tierra, n 8. L & B. Tafalla. Primavera 2002.
BUENO, M. El huerto familiar ecolgico. Editorial Integral. 1999
BUENO, M. El huerto ecolgico en poco espacio. . Dins de La
Fertilidad de la Tierra, n 1. L & B. Tafalla. Estiu 2000.
BUENO, M. El huerto en invierno. Dins de La Fertilidad de la
Tierra, n 2. L & B. Tafalla. Tardor 2000.
BUENO, M. El despertar del huerto. La pre-primavera. Parades
en crestall. Dins de La Fertilidad de la Tierra, n 3. L & B. Tafalla.
Hivern 2001.
BUENO, M. El huerto en verano. Dins de La Fertilidad de la Tierra, n 5. L & B. Tafalla. Estiu 2001.
CABALLERO DE SEGOVIA, G. Parades en Crestall. Lhort ecolgic
fcil. Edici prpia. Palma de Mallorca, 2002.
CANTERO, J.M. I GUTIRREZ, J.M. Vamos a hacer un huerto.
Manual prctico para el huerto escolar ecolgico. Publicaciones
Fhersal. Bilbao, 1995
CORONAS, M. El huerto en la escuela. Cuadernos, n3. Movimiento de Renovacin Pedaggica Aula Libre. Fraga, 1994.
COSTA, Z. Tractores de gallinas. Una gran ayuda en la horticultura ecolgica. Dins de Rehabilitar n 4, Fundaci GEA, Olba Teruel.
Estiu 2002.
CRIADO, J..A. Un huerto en el patio. Dins de: Cuadernos de
Pedagogia, n 190, pp. 26-27. Barcelona, 1991.
HART, R. Forest Gardening. Rediscovering Nature & community
in a Post-industrial Age. Green Earth Books. Devon, 1996.
HAZELIP, E. Qu cultivar en los bancales. Dins de La Fertilidad de
la Tierra, n 9. L & B. Tafalla. Estiu 2002.
JEAVONS, J. Cultivo biointensivo de alimentos. Ecology Action
of the Mid-Penninsula. Willits. USA, 1991.
JEAVONS, J. & COX, C. The Sustanaible vegetable garden. A
backyard guide to healthy soil & higher yields. Ten Speed Press.
Berkeley, California, 1999.
KAUFMAN, M. Huertos, y ms huertos. Investigando en la escuela infantil. Dins de: Investigacin en la Escuela, n 25, pp. 8799. Dada Editora, Sevilla, 1995.
MARS, R. The Basics of Permaculture Design. Candlelight Trust.
Hovea, Austrlia, 1996.
MARS, R. y MARS, J. Getting Started in Permaculture.
Candlelight Trust. Hovea, Austrlia, 1998.
MARTNEZ, T. i CABALLERO de SEGOVIA, G. El huerto ecolgico.
Dins de: Cuadernos de Pedagoga, n 245, pp. 23-26. Barcelona, 1998.
MARTNEZ, T. Llvame al huerto!. Un mtodo fcil para cultivar en famlia y en la escuela. Dins de: Vital n 20, pp. 74-76.
143
MASSANS, R. i ROCA, L. Ecoarquitectura. Perspectiva Ambiental 19. Suplement de la revista Perspectiva Escolar. Associaci de
MEDINA, S. Huertos urbanos. Dins de: Comunidad Escolar, n
376, p.12. Centro de Publicaciones del Ministerio de Educacin y
Ciencia, Madrid, 1992.
NAVARRO, J. Con los pies en la tierra... del huerto. Dins de:
Comunidad Escolar, n 320, p. 14. Centro de Publicaciones del
Ministerio de Educacin y Ciencia. Madrid, 1991.
PLEASE, P.A. Childrens gardening. A month by month guide
advancing educational gardening activities in schools. A
Horticultural Therapy publication. 1993.
ROMON, C. Para llevarse a los nios al huerto. Dins de: Boletn
informativo de Accin Educativa, n 63. Asociacin Accin Educativa, Madrid, 1990.
TOMMES, S. Escuela de Jardinera. Aprende con Topi a cultivar
plantas de exterior e interior. Editorial Acanto. 2002.
SUREZ, A. El invernadero y el huerto. Dins de: Cuadernos de
Pedagoga, n 164, pp. 34-35. Barcelona, 1988.
VV.AA. La agricultura biolgica en la escuela. Dins de: Cuadernos de Pedagoga, n 187, pp. 50-52. Barcelona, 1990.
VV.AA. Lhort a lescola. Guia per a fer un hort a lescola i per al
seu aprofitament pedaggic. Institut de Cincies de lEducaci
de la Universitat Autnoma de Barcelona, Bellaterra, 1986.
VV.AA. Aprender en nuestro jardn. Dins de: Cuadernos de
Pedagogia, n 164, pp.27-29. Barcelona, 1988.
VV.AA. Permaculture. Teachers guide. Permaculture association
/ WWF-UK. London, 2000.
1993.
WHITEFIELD, P. How to make a forest garden. Permanent
WHITEFIELD, P. Permaculture in a Nutshell. Permanent
144
Recursos
REVISTES DINTERS
ReHabitar. Revista trimestral de bioconstrucci, permacultura i vida sostenible
Edita Fundaci GEA, Era Caer 1, 44479. Olba. Teruel. A/e: rehabitar@gea-es.org.
Idioma: castell
La Fertilidad de la Tierra. Revista dagricultura ecolgica
Edita L&B apartat correos n 10. 31300 Tafalla. A/e: lafertilitdad@wanadoo.es.
Idioma: castell.
Agro-cultura. Revista sobre el desenvolupament rural sostenible.
Edita lAssociaci Amics de lEscola Agrria de Manresa. C/Sant Joan den Coll 9,
08240 Manresa. A/e: aeam@pangea.org. Idioma: catal
Ecoagricultura
Edita la Coordinadora de Agricultura Ecolgica (CAE). Apartat Correos n 2580. E08080 Barcelona. Idioma: catal.
Les quatre saisons du jardinage
Edita lAssociaci Terre Vivante. Domaine de Raud. F-38710 Mens, Frana. A/e:
terreviv@alpes-net.fr. Idioma: francs.
LA PERMACULTURA A INTERNET
Informaci general
www.permacultura-es.com. (castell)
Web principal de permacultura al nostre pas. Trobarem articles, cursos i activitats,
publicacions i links a altres pgines dinters.
ATTRA
www.attra.org/attra-pub/perma.html (angls)
Web amb continguts introductoris de permacultura fora interesants. Inclou
informaci sobre els principis de diseny, base tica, bibliografia i un llistat dadreces
dinters.
The Permaculture Activist
www.permacultureactivist.net (angls)
Revista norteamericana de Permacultura de gran difusi. Sedita des de 1985. En
aquesta web podem trobar un complet catleg de llibres, i diversos artcles
interessants sobre dissenys orientat a la prevenci del risc, les ecoaldees, la
permacultura o les energies renovables.
Permaculture Institute
www.permaculture.org (angls) Pgina electrnica de lInstitut de Permacultura
dAustrlia creat per Bill Mollison el 1979 per difondre la permacultura per tot el mn.
Permanent Publications.
www.permaculture.co.uk (angls) Web de leditorial britnica on trobarem la
millor bibliografia publicada a les illes britniques sobre jardineria, agricultura
ecolgica, arquitectura bioclimtica i moltes altres especialitats relacionades amb
la permacultura. Hi ha tamb un recull dels millors articles publicats a la revista
Permaculture Magazine que edita aquesta entitat.
145
Red Brasileria de Permacultura

www.permacultura.org.br. Pgina de la Red Brasilera de Permacultura on
trobarem tota lactualitat permacultural daquest pas llationameric.
Institut de Permacultura Cerrado-Pantanal (Mxic)
www.tortuga.com/permacultura. En aquesta pgina trobarem importants
consells per aplicar els criteris de la permacultura a lespai que volem dissennyar.
Center for Alternative Tecnology
www.cat.org.uk (angls). Centre dinformaci i aprenentatge de tecnologies
alternatives creat ara fa ms de 25 anys. En aquest perode sha especialitzat en en
agricultura ecolgica, productes alternatius, energies renovables, etc., i sha convertit
en un centre de referncia a nivell europeu.
http://www.users.on.net/arachne/reearth.html (angls). En aquesta pgina
es poden trobar links sobre els principals mbits de la permacultura urbana.
The Farm
www.thefarm.org/permaculture (angls). Extensa introducci a la
permacultura: base tica, principis, etc.
EXPERINCIES EN PERMACULTURA
Permacultura Montsant
www.permacultura-montsant.org (castell)
El projecte de permacultura Montsant s una experincia de difusi de conceptes
com larquitectura bioclimtica, la bioconstrucci o el disseny integral de finques
agrcoles i ramaderes.
Can Bosc
www.canbosc.com (angls)
Can Bosc s una finca situada a la comarca de lAlt Empord al nord de Catalunya.
s un dels primers projectes integrals de permacultura que es portaren a terme al
nostre pas. Conten amb ms de 10 anys dexperincia en permacultura.
La Mohea
www.lamohea.com/es (castell).
La Mohea s una finca dissenyada seguint els criteris de disseny de permacultura.
Constitueix un bon exemple de permacultura en terres rides. Sofereixen cursos i
serveis dassessorament..
Escuela de agritectura Fuente de la Dehesa
www.geocities.com/agritectura (castell)
Finca situada prop de Madrid on sest desenvolupant un projecte demostratiu
dun s sostenible i biointensiu del territori.Estan inscrits al programa de voluntariat
WWOOFING i imparteixen cursos dhorta ecolgica, bioconstrucci i energies
renovables.
ECONOMIA COMUNITRIA
Permaculture Credit Union
www.pcronline.org (Angls)
Cooperativa de crdit dels Estats Units. Ofereix loportunitat de realitzar inversions
en projectes relacionats amb la permacultura.
LETS Girons
www.pabordia.com/lets (catal)
Web de la LETS Girons. Inclou un llistat de links a pgines daltres experincies.
AGRICULTURA ECOLGICA
Associaci dAmics de lEscola Agrria de Manresa (AEAM)
www.agrariamanresa.org/ (catal)
Aquest portal, iniciativa de l, pretn ser el pont de comunicaci per a tots els
146

sectors involucrats en el desenvolupament rural i, especialment, per al sector de la
producci agrria ecolgica.
RUAF (Resource Centre on Urban Agriculture and Forestry)
www.ruaf.org (angls)
Organitzaci creada amb lnim dintegrar lagricultura urbana a les poltiques i
plans de les autoritats municipals amb la participaci activa de la ciutadania i
laprofitament del potencial endogen de cada zona.
GRAIN (Genetic Resources Action International)
www.grain.org (angls)
Organitzaci no governamental que promou la utilitzaci de la biodiversitat agrcola,
a travs de laprofitament dels recursos gentics i el coneixement local.
IFOAM (International Federation of Organic Agriculture Movements)
www.ifoam.org (angls)
Plataforma dintercanvi i cooperaci internacional que representa al moviment
internacional de lagricultura ecolgica. Edita peridicament la revista Ecology and
Farming, dun considerable rigor cientfic.
Joves protectors de la Biodiversitat
www.abcd10000ef.org/ (catal)
Programa abcd10000ef promogut per la Diputaci de Barcelona per a la protecci
dels recursos gentics domstics i la recuperaci social de la cultura agrcola.
Gaspar Caballero de Segovia
www.culturadecamp.net/ (catal)
Web on es poden veure imatges del mtode de parades en crestall desenvolupat
per Gaspar Caballero i que saplica amb xit a Mallorca i altres indrets.
Plants for a Future
www.comp.leeds.ac.uk/pfaf/es (castell)
Centre de recursos sobre plantes comestibles i altres plantes tils. Disposa duna
extensa base de dades de plantes per cultivar, aix com tamb un llistat dusos i
aplicacions daquestes.
Festa popular a favor de la presncia dhorts urbans a Manhattan (Nova York).
147
JOCS COOPERATIUS i PERMACULTURA PRCTICA

Els jocs cooperatius sn una manera practicar la solidaritat per entretenir-se on per
guanyar cal cooperar en lloc de competir. Lentitat LUDOMON en disposa duna
important collecci que els presta.
LUDOMON. Mas LLuerna. Partida Los Pedregales. 25617 La Sentiu de Si (Lleida).
Telfon i fax: 973 292 012.
La Fundaci Terra distribueix alguns jocs cooperatius a travs de la seva web http://
www.terra.org. Cal assenyalar els jocs EL VERGER i CORRE GRANGER editats per HABA.
ON ACONSEGUIR LLAVORS ECOLGIQUES

Can Ricastell (llavors biodinmiques)
Per a professionals i amateurs. Envien per e-mail un catleg complet de les llavors
hortcoles biodinmiques que disposen. Tamb es pot solicitar per fax.
Fax: 937 641 784. E/a: esanchez@proyectotrust.net
Can Ricastell 08490 Tordera Barcelona.
Ecoviand Brugaroles (llavors ecolgiques)
Ideal per persones aficionades, tenen un gran ventall de varietats hortcoles
tradicionals, aromtiques i ornamentals. Tamb distribueixen llavors per fer
germinats. Bsicament distribueixen a tendes per poden atendre a
particulars i professionals. El preu de cada bosseta s duns 2 euros
aproximadament.
Tel.: 938 624 700. Web: www.ecoviand.com.
COMPOSTADORS I VERMICOMPOSTADORS
Biohabitat-Fundaci Terra
Es poden adquirir a travs de la web www.terra.org o b de
www.biohabitat.org i senvien per missatgeria. La comanda tamb es pot
fer per telfon: 936 011 636.
Imatges de lhort urb de la Sra. Slvia Blume al Maresme.
148
Fent de pags al Centre Cvic de Sagrada Famlia

El Centre Cvic de la Sagrada Famlia de Barcelona es una
iniciativa que sorg amb la motivaci daconseguir un espai
comunitari intergeneracional i de potenciaci de la vida
associativa on nens i nenes es trobessin amb la gent gran del
barri. Alhora, es volia convertir aquest espai en un recurs
educatiu aprofitable per als tallers del Centre Cvic (de plantes
medicinals i remeieres, de cuina, dalimentaci, etc.). Per tal
daconseguir aquest darrer objectiu, des del primer dia sha
treballat en la creaci dun projecte educatiu de recolzament
que programi les activitats ldiques i docents per a totes les
edats.
Lhort del Centre Cvic s un bon exemple de com sha de
dissenyar un terrat per cultivar a la ciutat. La producci,
lgicament no s molt voluminosa per la principal motivaci
s continuar el projecte amb illusi i convenciment. El
repartiment dels productes sintenta que sigui equitativa entre
totes les persones que participen en el manteniment de lhort.
Amb aquesta iniciativa el Centre Cvic
de la Sagrada Famlia
ha aconseguit demostrar que tamb
es pot fer de pags a
Barcelona. I que tothom pot immersarse en aquesta aventura si disposa, simplement, dun petit
espai on collocar
quatre testos.
El rac comestible
del Centre Cvic est
obert al pblic i obert
a possibles collaboracions.
Contacte: 93 446 2620
149
Hort al terrat del

Centre Cvic Sagrada
Familia (Barcelona)
Liz Christy hort-jard a

Nova York promogut
per Green Guerilla.
Green Guerilla
Lany 1973 lEst del baix Manhattan estava ple de parcelles en

runes i edificis mig enderrocats, resultat dels incendis i abandonaments massius arran de la crisi financera de Nova York. Aquestes
zones estaven esdevenint un focus datracci per la prostituci,
les drogues i la venda dobjectes robats. Com a soluci, lAjuntament havia tancat les parcelles, defugint un problema que afectava tota la poblaci.
Davant aquesta inactivitat oficial, Liz Christy, una artista compromesa amb la societat i una colla dactivistes, encetaren la missi de transformar en alguna cosa til en aquestes zones. Aix,
com una fora dalliberament del paisatge urb, van crear el primer hort en una de les parcelles abandonades de Manhattan. La
seva dedicaci no va ser reconeguda i, poc desprs, van veure
com la construcci dun aparcament esfonsava la seva obra.
Malgrat tot, no es donaren per venuts i el segon hort va nixer
a la cantonada entre els carrers Bowery i Houston. Aquest fou el
150
primer jard comunitari de la ciutat de Nova York, el Liz Christy

Bowery-Houston Garden, un espai de referncia per a tots els horts
que es crearen desprs. L experincia els va inspirar per associarse sota el nom de Green Guerilla.
Tanmateix, Christy i els Guerilla no ho van tenir fcil. Al principi,
van comptar amb el consentiment oficial per netejar aquestes zones, per lAjuntament, sens dubte sotms a lespeculaci financera, els va acabar acusant denvair la propietat i els amena de
fer-los fra. Fou grcies a lajuda dels mitjans de comunicaci i el
conseqent favor de lopini pblica que es van poder constatar
els positius canvis; lany 1974 lAjuntament es va veure obligat a
oferir-los un arrendament. Havia comenat la ms gran revoluci
verda en favor del paisatge urb, de la m duna entitat el nom de
la qual era prou explcit: batallaires per reverdir amb plantes
hortcoles la Gran Poma.
A un ritme sorprenent, els vianants que anaven coneixent els
jardins que es creaven a les comunitats venals, sinspiraren per
dur-los a terme en els seus propis barris. Amb les energies dels
voluntaris que es sumaven a la gesta, sanava dibuixant un paisatge novaiorqus diferent, on uns privilegiats oasis substituen les
parcelles devastades i ermes.
Avui dia a la ciutat de Nova York shi pot trobar ms de 700
jardins comunitaris, que sn lemblema dels que shan anat creant als pobles i ciutats darreu del pas. A alguns dells shi aplica la
permacultura ms avanada, daltres sn horts
de producci biointensiva, i nhi ha alguns que
fins i tot han incls una tarima de fusta per a
actes socials. A Harlem, al Bronx, a Brooklyn
tots tenen personalitat prpia.
Els Green Guerillas, legalitzats des de lany 78,
compten amb ms de 200 voluntaris i 800 membres actius. La seva economia depn de les donacions i aportacions de diverses entitats i tamb dels beneficis que sobtenen de la seva festa
benfica anual. Els integrants dels Green
Guerillas ofereixen tallers per aprendre a crear i
conrear els horts, alhora que assessoren a tots
aquells que vulguin comprovar que s possible
crear bellesa i natura en els espais urbans ms
malalts.
Ms informaci:
Green Guerillas: www.greenguerillas.org
The NYC Community Garden Coalition: http:/
/www.nycgardens.org
151
Un llibre s un petit banc de carboni.

Adquirint i conservant llibres contribum a evitar el canvi climtic.
Dipositem qualsevol paper usat en els contenidors blaus de recollida selectiva.
El paper vell serveix per fer paper nou.
152

Manual de Permacultura Urbana (Esp) PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Manual de Permacultura Urbana (Esp) PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Manual de permacultura urbana