Professional Documents
Culture Documents
Manual de Permacultura Urbana (Esp) PDF
Manual de Permacultura Urbana (Esp) PDF
EL REBOST
DE LA CIUTAT
Jordi Romero
El rebost de la ciutat
Yo, que soy profesor de Universidad, necesito de la colaboracin de los pensamientos aldeanos mucho ms que ellos de los
mos
Jos Ortega y Gasset
El rebost de la ciutat
ndex
Prleg ......................................................................................................................... 7
I. Qu s aix de la permacultura? .......................................................................... 11
1.1. Una aproximaci holstica a les cincies de la Terra .................................... 11
1.2. La permacultura: de lagricultura permanent a la cultura sostenible ................... 14
II. La permacultura urbana. Una eina per a la sostenibilitat a les ciutats ............ 23
2.1. La ciutat com a ecosistema ............................................................................ 24
2.2. La ciutat mediterrnia com a exemple de ciutat sostenible ............................. 25
2.3. Principis bsics de la ciutat sostenible ............................................................. 31
2.4. Aportacions de la permacultura a la ciutat ..................................................... 32
2.5. La permacultura com a estratgia dacci ambiental ...................................... 36
III. Principis bsics del disseny en permacultura ..................................................... 40
3.1. Planificaci eficient del sistema ........................................................................ 40
3.2. Creaci de sistemes biointensius ...................................................................... 49
3.3. Principis dactitud ............................................................................................ 53
IV. Ser responsables en els nostres habitatges ....................................................... 54
4.1. Som conscients del que entra i el que surt del nostre habitatge? ............................. 55
4.2. La necessitat dun canvi de mentalitat ............................................................ 68
V. El rac comestible: aplicacions prctiques de la permacultura
a lhabitatge privat .................................................................................................. 70
5.1. Tria de lespai ................................................................................................. 71
5.2. Anlisi de lespai ............................................................................................ 71
5.3. Disseny de lespai ........................................................................................... 74
5.4. Manteniment del sistema ............................................................................... 89
5.5. Alguns conceptes bsics sobre la biologia de les plantes ................................. 96
5.6. Propostes de disseny de racons comestibles ................................................... 99
El rebost de la ciutat
Prleg
La transmissi cultural i
ls de lenergia
exosomtica han
proporcionat aquesta
superioritat relativa a
lespcie humana que
sha basat en la
velocitat de canvi que
permet levoluci
cultural.
El rebost de la ciutat
El principi bsic de
lecologia s que la Terra
s una comunitat, per
que cal estimar i respectar
aquesta Terra s una
qesti dtica.
Aldo Leopold, 1949.
El rebost de la ciutat
10
Qu s aix de la permacultura?
El rebost de la ciutat
12
13
La teleologia s com
aquell tipus de dona
amb qui alguns no
desitgen ser vistos pel
carrer, per a la que
tots estan disposats a
estimar en la
intimitat
Von Brucke
El rebost de la ciutat
La paraula
permacultura s una
contracci no noms
dagricultura sin
tamb de cultura
permanent.
Bill Mollison
1. 2. 1 Orgens de la permacultura
Els sistemes sn simplement conjunts de components que
interaccionen els uns amb els ltres de tal forma que cada conjunt
es comporta com una entitat completa. Quan ens referim als
ecosistemes agrcoles, parlem concretament de sistemes que
contenen components vius i que tenen un propsit agrcola; s
per aix que podem considerar-los teleolgics, ja que tenen un
propsit en la seva gnesi.
Qualsevol concepte de sistema agrcola ha dincloure, com a
mnim, els segents aspectes3:
Objectius per als quals sha dissenyat el sistema.
Lmits. Considerar algun procediment per dir qu est dins i
qu est fora del sistema.
Context. s a dir, lentorn extern en qu opera el sistema.
Components principals que es relacionen per formar el sistema.
Interacci entre els components.
Recursos o, el que s el mateix, components interns del sistema
que susen amb aquesta finalitat.
Aportacions usades pel sistema per procedents de fora dell.
Productes principals desitjats realitzats pel sistema.
Subproductes tils, per incidentals.
Per analitzar el rendiment dels sistemes agrcoles no ens
interessa el rendiment absolut dun producte, sin el producte
per unitat de recurs o factor. Freqentment, hi ha ms dun
producte i una gran quantitat de recursos, i en els sistemes
agrcoles la situaci sovint es resol en termes monetaris. Caldria
14
El fundador de la permacultura
Bill Mollison i David Holmgren van introduir el terme permacultura el 1978, quan es public el
seu primer llibre Permaculture One. Poc desprs, Mollison public el seu segon treball Permaculture
Two, que supos la consolidaci de les bases del seu mtode de disseny, la permacultura.
Desprs dhaver passat per moltes feines, com a guarda forestal, caador de taurons o naturalista, Bill Mollison va ingressar al CSIRO (Wildlife Survey Section) lany 1954, on treball de bileg
conservacionista. El 1966, entr a la Universitat de Tasmnia on va rebre el grau en Biogeografia
i va ser nomenat professor a la Unitat de Psicologia Ambiental. I va ser a partir de 1972, juntament
amb David Holmgren que en aquells temps era estudiant, quan desenvoluparen el concepte de
permacultura. Deix la Universitat lany 1978 i es dedic exclusivament a millorar el sistema de
permacultura i a propagar el concepte i els seus principis per tot el mn. El 1981, Bill va rebre el
Premi Nobel Alternatiu a Estocolm pel seu treball en el camp del disseny ambiental. A principis
dels noranta va rebre el Premi Da Twaalf Ambachten (Holanda) i la Medalla Vavilov per la seva
significant contribuci a les cincies agrcoles (Rssia).
Actualment, Bill Mollison s el director executiu de lInstitut de Permacultura, creat el 1979 per
difondre aquest revolucionari sistema de disseny que es practica en ms de quaranta pasos,
amb ms de sis mil graduats de curs de disseny repartits per tot el globus.
15
El rebost de la ciutat
La permacultura ens
proposa aprendre del
que ens ensenya la
natura en cadascuna
de les seves
manifestacions.
16
CO2
Plomes
Carn
Ous
Met
Fems
Lluitar
Volar
CARACTERSTIQUES
INTRNSEQUES
NECESSITATS
Grava
Aigua
Aire
Aliment
Altres gallines
Alberg
Espcie
Color
Comportament
Tolerncia al clima
17
Un disseny de
permacultura facilita
que els inputs o
necessitats provingin
de diverses fonts, i
que els outputs o
productes vagin cap a
destins diferents, per
satisfer altres
necessitats.
El rebost de la ciutat
Els humans
projectem a la natura
els nostres esquemes
autoritaris i lluites de
poder, i veiem
organitzacions
jerrquiques on en la
realitat el que existeix
sn relacions de
cooperaci.
Nelson lvarez
1. 2. 2 tica de la permacultura
La permacultura proposa un canvi de mentalitat, una
reorganitzaci mental dels esquemes vigents en la societat on es
prioritzi la cooperaci abans que la competici.
Al llarg de la histria trobem infinitat dexemples dintre
daquesta lnia de pensament. Aix, el gegraf i naturalista Piotr
Alekseievitx Kropotkin (1842-1921), conegut tamb per la seva
activitat poltica a favor de lanarquisme, public entre 1890 i
1896 el llibre titulat Mutual aid. A factor of evolution (Lajuda
mtua. Un factor de levoluci), en el qual argumentava que
lajuda mtua era una llei natural, almenys tant com ho pugui ser
la lluita per la supervivncia. Aquesta teoria va ser concebuda
originriament per combatre la fora creixent del mal anomenat
18
Larbre de la permacultura
roba
calor
medicines
aliments
treball
refugi
fibres
qumics
aliments
combustible
silenci
roba
Productes
animals
control de lerosi
Productes
indirectes
allament
Productes
vegetals
DISSENY
EN PERMACULTURA
puresa de laigua
cosmtics
fusta
aire net
eines
FRUITS
Germinaci duna idea
ARRELS
Els Sistemes evolucionen en base a una idea
edafologia
ecologia
CINCIES
AMBIENTALS
Cincies
Naturals
Cincies
Qumiques
Cincies
Fsiques
zoologia
Cincies
Mdiques
Cincies
Socials
agroecologia
fisiologia
vegetal
jardineria
qumica
inorgnica
botnica
fisiologia
animal
Cincies
Agrcoles
horticultura
qumica
orgnica
gesti forestal
medicina
fsica
de fluids
geografia
farmacologia
filosofia
bioqumica
climatologia
dinmica
meteorologia
psicologia
social
arquitectura
19
Larbre de la
permacultura. La
permacultura,
igual que un
arbre, s un
sistema holstic
lobjectiu del qual
s lobtenci de
rendiments i
productes
alimentaris.
El rebost de la ciutat
20
21
El rebost de la ciutat
Bibliografia.
LVAREZ, N. Biodiversidad y agricultura. Dins de: Ecologa Poltica n12, pp. 91-95, Barcelona, 1996
DELAGE, J.P. Historia de la Ecologa.Una ciencia del hombre y
de la naturaleza. ICARIA, Barcelona, 1993.
FUKUOKA, M. The one-straw revolution. An introduction to
natural farming. Rodale Press. 1978.
FUKUOKA, M. La Senda Natural del Cultivo. Teora y prctica
de una Filosofia Verde. Coleccin Terapin.Valencia, 1999.
2
GOLDSMITH, E. El Tao de la Ecologia. ICARIA. Barcelona, 1999.
1
LOVELOCK, J. Gaia. Una Ciencia para curar el Planeta. Integral. Barcelona,1992.
6
MARTNEZ ALIER, J. Introducci a leconomia ecolgica. Rubes
editorial. Barcelona, 1999.
MARTNEZ ALIER, J. De la Economa Ecolgica al Ecologismo
Popular. ICARIA. Barcelona, 1994.
5
MASJUAN, E. Poblacin y Recursos naturales en el Anarquismo Ibrico: una perspectiva ecolgico-humana en el marco del
socialismo de los pobres. Dins de: Ecologa Poltica n 5, pp.
41-54. Barcelona, 1993.
MASJUAN, E. Poblacin y Recursos en el Anarquismo Ibrico:
Neomalthusianismo y Naturismo Social. Ecologa Poltica n 6, pp.
129-142. Barcelona, 1993.
4
MOLLISON, B. Permaculture. A designers manual. Tagari
Books. Tyalgum, Austrlia, 1998.
MOLLISON, B. & SLAY, R. M. Introduccin a la Permacultura.
Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1994.
3
SPEDDING, C. Ecologa de los sistemas agrcolas. Blume, Madrid, 1979.
VV.AA. Biosfera. Vol. 11. Fundaci Enciclopdia Catalana, Barcelona, 1998.
22
II
El rebost de la ciutat
2.1
La ciutat es converteix
en un ecosistema que
sexpandeix en forma
de taca doli, sense
que cap rgan social
pugui controlar-lo.
24
2.2
Tal com hem vist en lapartat anterior, levoluci dels sistemes urbans
porten la ciutat cap a un perills penya-segat dinsostenibilitat. s
necessari un replantejament dactituds i un foment de la participaci
ciutadana per implantar un nou model de ciutat.
Moltes vegades busquem les solucions als problemes en llocs
25
El metabolisme urb i
la seva relaci amb
lentorn.
El rebost de la ciutat
La ciutat mediterrnia
t una base
epistemolgica molt
adient a lhora de
plantejar una ciutat
sostenible.
26
La ciutat cosmopolita
La ciutat dels nostres dies acull una gran varietat de gent
provinent de mltiples cultures. Una de les caracterstiques de
lactual procs de globalitzaci s, precisament, aquest augment
de la interacci entre diferents formes dinterpretar el mn. La
ciutat ha destar adaptada per poder rebre aquesta gran massa
dinformaci i diversitat cultural, sense perdre la seva identitat
cultural i les seves tradicions. La convivncia harmnica entre tots
els ciutadans sigui quin sigui el seu lloc dorigen s una pea
fonamental per a la consolidaci duna ciutat plural i oberta a la
resta del mn i de les cultures.
La ciutat integradora
La ciutat integradora s aquella que rep amb les mateixes ofertes
(laborals, culturals, sanitries, etc.) qualsevol ciutad del mn i de
qualsevol status social. Aquest atribut de la ciutat est molt
relacionat amb lanterior, perqu la necessitat daquesta integraci
ve propiciada en part pel seu atribut cosmopolita.
s despecial rellevncia que qualsevol ciutad tingui les mateixes
possibilitats per desenvolupar-se tant psicolgicament, com social, laboral o cultural. Lnica forma de lluitar contra la segregaci
social, la marginaci i la creaci de guetos s a travs de la
integraci daquests grups socials marginats en la dinmica dels
barris en concret, i de la ciutat en general.
La ciutat humanitzada
La revitalitzaci dels centres de les ciutats i de les zones
histriques s fonamental per recuperar la histria i la tradici.
La creaci despais verds no comporta una millora social directa. Shan de crear els mecanismes necessaris per tal que aquests
espais de nova creaci siguin ocupats amb el sentit positiu
de la paraula- per la gent. Aquests espais verds es degradaran i es
convertiran en espais marginals, si no sinverteixen esforos per
socialitzar-los. A ms, no saconseguiran els objectius socials i
ambientals plantejats a priori. De fet, molts projectes despais
verds amb bons dissenys shan acabat convertint en centres de
marginaci o abocadors improvisats ds com. I tot aix, pel
simple fet de no haver pensat una estratgia adequada per
socialitzar-los, s a dir, humanitzar-los.
27
La revitalitzaci dels
centres de les ciutats i
zones histriques s
fonamental per
recuperar la histria i
la tradici.
El rebost de la ciutat
La ciutat naturalitzada
Les investigacions
realitzades en
psicologia ambiental
sobre els paisatges
han mostrat que
aquests incideixen
poderosament sobre
la psicologia dels
ciutadans.
28
La ciutat saludable
La constataci de laugment del percentatge de poblaci mundial que viu a les ciutats, juntament amb el fet que una gran part
ho fa en condicions insalubres tant fsicament com socialment,
obliga a replantejar-se seriosament les estratgies de gesti de
les actuals ciutats.
Gran part de la poblaci urbana no pot gaudir dunes condicions
dhabitabilitat i qualitat de vida dignes. Sn persones marginades,
segregades socialment, que componen el que sha conegut
popularment amb el malnom de Quart Mn. Shan de potenciar
estratgies per diluir aquesta segregaci i integrar progressivament
aquestes persones en la dinmica de la ciutat, per acabar-les
convertint en ciutadans de dret i de fet.
Laltra part del problema se situa en els altres ocupants de la
ciutat, en els que podrem considerar com a ciutadans de fet.
Prov dels actuals valors de qualitat de vida, basats en la
competitivitat, lindividualisme, el poder i la cultura de lobjecte5.
El procs creixent de comercialitzaci de la cultura ha perms
que aquesta es converteixi en material de compravenda. El
consumisme sha convertit en religi. Les esglsies i altres temples de culte espiritual han perdut ja la importncia que tenien en
lantiguitat. Els grans centres comercials shan convertit en els
actuals temples de culte. Si tenim en compte aquests valors, i els
apliquem en un context de globalitzaci, veurem que lactual estil
de vida urbana s insostenible. Per aix, cal potenciar socialment
altres valors, i fins i tot recuperar-ne daltres antics, per crear una
base tica de convivncia en una societat que va perdent duna
forma inconscient la seva identitat.
Plantejar una ciutat sostenible comporta recuperar la salut de
la ciutat. Tal com hem vist, significa millorar qualitativament les
seves condicions ambientals (atmosfriques, acstiques,
29
El rebost de la ciutat
La ciutat educadora
No fa gaires anys la societat tenia uns altres valors de convivncia.
Lescola, igual que la famlia, ha perdut el seu poder de formaci
dels valors. En canvi, els mitjans de comunicaci, amb el
bombardeig diari de publicitat, embriaguen la conscincia de la
poblaci. La desaparici de la base tica de convivncia que
marcava la religi catlica no ha estat substituda per cap altre
artefacte social que mostri les regles duna convivncia
adequada. La societat sha quedat buida de base. Per aix, cal
potenciar leducaci cvica des de tots els mbits possibles.
El concepte de ciutat educadora sorgeix arran del reconeixement
de la importncia de leducaci no formal en la formaci i creaci
de valors del jovent. Comporta considerar que leducaci dels
nens, joves i ciutadans en general no s noms responsabilitat
dels estaments tradicionals (estat, famlia i escola) sin que tamb
ho s del municipi, de les associacions, de les indstries culturals
i de qualsevol estament de la societat. Per aix, cal potenciar la
formaci dels agents educatius no escolars i lenfortiment del teixit
associatiu existent7.
En el marc daquesta ciutat educadora les administracions tenen
limportant paper de promoure la participaci de la gent en la
gesti i transformaci de la ciutat. A ms daquesta promoci, les
administracions locals asseguraran lexistncia dun sistema
dinformaci que garanteixi laccs de tots els ciutadans a loferta
educativa, per tal que no quedi restringida nicament al sector
escolar.
El concepte de ciutat educadora tamb el podem aplicar al camp
ambiental, i aix, mitjanant la implantaci de prctiques
sostenibles, podem convertir la ciutat en un espai docent que
ens conscienci ambientalment duna forma passiva. Si hi ha una
bona estratgia educativa al darrere, qualsevol acci ambiental
es pot convertir en una acci exemplificativa i en un material
pedaggic al mateix temps.
30
La ciutat productora
El concepte de ciutat productora (daliments) safegeix a la ciutat
quan es conreen espcies hortcoles en els espais pblics i en
lhabitatge privat.
Les experincies dhorts urbans comunitaris es troben en ciutats
de tot el mn. De fet, en lantiguitat era una prctica molt estesa
i la integraci de la producci alimentria i la vida urbana eren
universals. El cultiu de cereals i la domesticaci danimals estaven
presents en la ms antiga de les ciutats conegudes, atal Hyk
a Anatlia (ara Turquia), des dels seus orgens pels volts del 7000
aC. En el Mxic precolonial, el sistema altament productiu de
lagricultura a Chinampa, que consistia en terrenys rodejats per
canals, provea la majoria daliments, flors i fibres consumits a la
capital asteca de Tenochtitlan. I a Europa, les collites van crixer
dintre i fora de les muralles de les ciutats medievals8.
No es tracta duna nova tendncia, sin ms aviat, duna bona
manera de recuperar la histria de les nostres ciutats, a la vegada
que en millorem les relacions socials i lhabitabilitat.
La producci de certa quantitat daliments a la ciutat t mltiples funcions:
Millora la seguretat alimentria dels participants en lactivitat.
Potencia la vida del barri en millorar les relacions socials. Obre
noves vies de comunicaci i interacci entre els ciutadans.
Procura una educaci agroambiental que servir de fonament
per a la consolidaci duna conscincia ambiental futura.
Permet una integraci social de persones i grups socials
marginats (jubilats, aturats, immigrants, etc.) que passaran a formar part de la dinmica del barri.
Augmenta el capital cultural de la ciutat amb aquesta prctica
testimonial de la cultura agroambiental.
31
Les experincies
dhorts urbans
comunitaris es troben
en ciutats de tot el
mn.
El rebost de la ciutat
32
33
El rebost de la ciutat
Existeixen exemples de ciutats que shan dissenyat pensades per a la producci daliments i
denergia. Les Village Homes de Davis (Califrnia) tenen un desenvolupament daquest tipus.
Aquesta ciutat presenta una srie de caracterstiques destacables:
Orientaci Solar: totes les cases estan situades tenint en compte lorientaci solar. Saprofita
lenergia que arriba duna forma passiva i tamb mitjanant sistemes de captaci solar trmics i
fotovoltaics.
Sistemes de captaci daigua: tota la ciutat est habilitada amb captadors daigua de pluja.
Laigua que sescola per les superfcies s recollida i utilitzada per a usos privats i comunitaris.
rees comunals: sn espais tancats que tenen usos especfics. Les terres comunals inclouen
no solament un lloc central per reunir-se o esplaiar-se, sin tamb rees extenses per a horts
comunals i plantacions de fruiters. Aix mateix aquestes rees tenen una important funci com a
corredors verds que actuen dhbitat per a les espcies assilvestrades. Aquesta forma de viure la
ciutat, on es potencia la relaci en comunitat, es caracteritza pel repartiment dels recursos i de
les tasques de treball.
Davis s una ciutat que conserva lenergia i laigua. Per poder-hi construir, totes les cases han de
respectar els criteris de larquitectura bioclimtica i de la bioconstrucci. Aix, totes compten
amb sistemes dallament passiu i dutilitzaci eficient de lenergia del sol, tant passivament
amb el disseny de la casa com activament amb sistemes de captaci denergia solar trmica i
fotovoltaica.
Les Village Homes de Davis, Califrnia. Font: Mollison, 1994.
34
35
La permacultura
potencia sistemes
deconomia
comunitria que
puguin sustentar de
forma relativa la
comunitat per tal que
aquesta no depengui
tan fortament de les
influncies del mercat
global.
El rebost de la ciutat
La introducci de la
permacultura en
lmbit escolar pot
esdevenir una bona
eina per desenvolupar
el contingut curricular
en medi ambient que
exigeix la reforma
escolar.
36
37
El rebost de la ciutat
Bibliografia
BOADA, M. i ZAHONERO, A. Medi Ambient. Una crisi
civilitzadora. Edicions de la Magrana. Barcelona, 1998.
3
BRIZ, J. Introduccin y conceptos bsicos de Naturacin Urbana. Dins de: Naturacin Urbana. Cubiertas ecolgicas y mejora
mediambiental, pp. 7-10. Mundi Prensa, Barcelona, 1999.
4
CORRALIZA, J. A. La experiencia del paisaje. Document utilitzat
per a les Jornades Internacionals sobre Xerojardineria Mediterrnia.
Alcobendas, Madrid, 2000.
9
FELIPE, I. Naturacin Urbana en el mbito internacional. Dins
de: Naturacin Urbana. Cubiertas ecolgicas y mejora
mediambiental, pp. 13-26. Mundi Prensa, Barcelona, 1999.
FERNNDEZ, F.J. La agroecologa, til de cambio social. Dins de
La Fertilidad de la Tierra, n 5. L & B. Tafalla. Estiu 2001.
GAVALD, M. Horticultura Ecolgica. Propostes i Aplicacions
per a la Ciutat Sostenible. Projecte final de llicenciatura en Cincies
Ambientals. No publicat. UAB. 1997.
6
LOZANO, A. (1999). Proyecto Ciudades Saludables. Dins de:
Ciudades para un futuro ms sostenible. Edici electrnica:
habitat.aq.upm.es
7
LOZANO, A. (1999).Ciudades Educadoras. Dins de: Ciudades
para un futuro ms sostenible. Edici electrnica:
habitat.aq.upm.es
38
39
El rebost de la ciutat
III
Els sistemes de
permacultura busquen
convertir els fluxos
materials i energtics
en cicles, per deixar
enrere la linearitzaci
caracterstica dels
fluxos antrpics.
Disseny en
permacultura
Principis
dactitud
Elaboraci prpia
41
El rebost de la ciutat
42
Fruiters
Bosc
ZONA 3
casa
ZONA 5
ZONA 1
ZONA 2
Estable
Estany
ZONA 4
Hort
Tallavents
Diagrama de zones
Tanca
Corredor biolgic
Vents hivernals
4
3
2
Sol destiu
Cam
ive
rn
Vents hivernals
Sol
dh
43
El rebost de la ciutat
Latomitzaci i
lespecialitzaci
prpies de la
comunitat cientfica
han impedit la
comprensi completa
de molts processos
que sesdevenen a la
natura.
44
45
En permacultura es
considera la
contaminaci com un
subproducte dun
sistema mal dissenyat.
El rebost de la ciutat
La permacultura
aposta per una
distribuci local, que
no depengui dels
subsidis dels combustibles fssils, a travs
de la minimitzaci
dels costos del
transport,
lempaquetatge i el
mercat.
46
47
El tractament en sec
dels excrements
humans s un dels
principals reptes del
futur i una de les
innovacions a incorporar en els nostres
habitatges.
El rebost de la ciutat
Carxofa
Mores
Girasol
Grosella
Blat
Narcisos
Pomera
A: 36 plantes
Userda
Accia
Blat de moro i
mongetes
B: 45 plantes
48
49
El rebost de la ciutat
La prctica actual de
lagricultura es
caracteritza per una
dependncia total de
les energies fssils, la
utilitzaci dalts
ensums de fertilitzants
i ls indiscriminat de
plaguicides.
50
La permacultura, en
canvi, busca
aconseguir la
complexitat estructural
i funcional dels
ecosistemes naturals.
51
El rebost de la ciutat
52
3. 3 Principis dactitud
Tots els principis explicats fins ara es basen en conceptes
ambientals o ecolgics. Tracten de lentorn i del disseny dels
sistemes que hi ha en lactualitat.
En aquest apartat es parlar duns principis que vertebren tots
els abans esmentats. Es tracta de principis orientats a la gent i
que tenen a veure amb lactitud.
Tal com reconeix Mollison, la permacultura s ls intensiu
dinformaci i dimaginaci, no de capital o denergia. Els lmits
dun disseny no vindran determinats per les dimensions o
condicions del lloc, sin per la nostra habilitat per establir relacions
entre els elements existents i crear-ne de nous. Sempre hi haur
un disseny ptim que maximitzi les condicions existents.
Bibliografia
FUKUOKA, M. The one-straw revolution. An introduction to
natural farming. Rodale Press. 1978.
HAZELIP, E. Metodologa para disear en permacultura. Dins de
Rehabilitar n 3, Fundaci GEA, Olba Teruel. Primavera 2002.
2
LOVELOCK, J. GAIA. Una Ciencia para curar el Planeta. Integral. Barcelona,1992.
4
MASSANS, R. i ROCA, L. Ecoarquitectura. Perspectiva Ambiental 19. Suplement de la revista Perspectiva Escolar. Associaci
de Mestres Rosa Sensat, Barcelona, 2000.
3
MIRALLES, J i MASSANS, R. Factor 4. Perspectiva Ambiental
13. Suplement de la revista Perspectiva Escolar. Associaci de
Mestres Rosa Sensat, Barcelona, 1998.
MOLLISON, B. Permaculture. A designers manual. Tagari Books.
Tyalgum, Austrlia, 1998.
1
MOLLISON, B. & SLAY, R. M. Introduccin a la Permacultura.
Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1994.
6
ODUM, E. Ecologa: Bases cientficas para un nuevo paradigma. Ediciones Vedr. Barcelona, 1992.
5
ODUM, E. Ecologa. Peligra la vida. McGraw-Hill. Mxico, 1995.
PIQU, A. Els Principis de la Permacultura. Document utilitzat
per al curs dIntroducci a la Permacultura del Grup de
Permacultura de lAlt Empord. Girona, 2000.
53
El rebost de la ciutat
IV
En la nostra societat hi
ha molta gent que
treballa per comprar
coses que realment no
vol, amb diners que no
t, per impressionar
gent que no li importa.
David Watkins
4. 1. 1 Energia
Per tractar aquest punt, sha dividit lenergia que flueix per
lhabitatge en dos grans grups: combustibles i aliments.
4. 1. 1. 1 Combustibles
La majoria de combustibles que utilitzem prov denergies no
renovables. Les energies fssils sn les principals provedores. Ls
daquestes energies provoca lemissi a latmosfera, entre daltres
residus, de CO2 . Aquest gas s un dels principals causants de
lefecte hivernacle, i per tant, de lescalfament que pateix tot el
planeta Terra, amb les distorsions climatolgiques i ambientals
que aix suposa. Els models de vida dels pasos industrialitzats
propicien aquestes grans quantitats demissions que,
necessriament, cal reduir. A ms de les emissions de CO2 hi ha
altres efectes sobre lentorn derivats de la utilitzaci de les energies
no renovables. Les pluges cides o lenverinament radioactiu dels
sistemes naturals sn dos exemples ms de labast de les
conseqncies perceptibles a qu ens condueix lactual model
energtic. Altres impactes ms localitzats, associats a lenergia,
sn les marees negres produdes pels accidents dels grans
petroliers i per les rutinries operacions de neteja dels tancs en
alta mar-, la destrucci de terres per inundar-les amb grans
pantans hidroelctrics- o la contaminaci daiges ocasionada
55
El rebost de la ciutat
32,50 %
Petroli
8,50 %
Nuclear
30,20 %
Gas natural
8,00 %
Hidrulica
15,80 %
Energies renovables
4,50 %
56
El bany
Aquesta s lhabitaci de la higiene personal. Una gran quantitat
de lenergia consumida en aquest espai sutilitza per escalfar
laigua. Per evitar la despesa innecessria denergia ser indispensable prioritzar la installaci descalfadors a gas abans que
els elctrics; situar lescalfador el ms a prop possible de la zona
del bany i no sobreescalfar laigua.
Lassecador consumeix de quatre a cinc vegades ms energia que un
televisor. Una despesa innecessria si podem eixugar-nos els cabells a
laire.
Les bombetes
Per a la majoria de les nostres llars la illuminaci suposa la
quarta part del consum elctric de la casa.
Les bombetes incandescents sn les que ms sutilitzen sn les
ms barates per tamb sn les que consumeixen ms i les que
duren menys.
Actualment es poden trobar al mercat tota una srie de
bombetes de baix consum, que duren fins vuit vegades ms que
les incandescents, proporcionen la mateixa llum o fins i tot millor
i consumeixen noms un 20 % de lelectricitat que necessiten les
incandescents.
La calefacci i laire condicionat
Sobretot ha estat significatiu laugment del consum denergia
per la utilitzaci generalitzada de laire condicionat. Daquesta
manera, el pic de la demanda elctrica es troba durant les caloroses
jornades destiu. Ls daquest aparell resulta molt irnic, refreda
la temperatura de linterior de la casa a costa descalfar la de
lexterior. Aix, mentre disminum la temperatura de les nostres
llars amb aquest aparell, les centrals trmiques es veuen obligades
a augmentar la producci per la qual cosa produeixen tamb ms
contaminaci atmosfrica amb un consegent augment de la
temperatura global.
Histricament, els pobles del Mediterrani shan acomodat a les
condicions climtiques mitjanant tot un seguit dadaptacions
arquitectniques i culturals que ha possibilitat una integraci total en el medi. Amb els actuals estils de vida aix es va perdent i la
distncia amb els cicles de la natura augmenta de forma
accelerada. El pati mediterrani s un exemple daquesta adaptaci.
Utilitzant les plantes sobt un microclima agradable i fresc sense
necessitat dinstallar cap mena daparell elctric. En aquesta lnia
tamb es troba lecoarquitectura que ofereix multitud
doportunitats.
Pel que fa a la calefacci, es podria estalviar gran part de lenergia
57
Bombeta fluorescent
compacta de baix
consum per estalviar
energia.
El rebost de la ciutat
Nevera de Classe A de
baix consum de
lempresa danesa
GRAM.
El Factor 4 es basa en
la duplicaci del
benestar en lmbit
mundial usant la
meitat dels recursos
naturals.
58
els consumidors els que tenim lltima paraula i els que podem
redirigir les tendncies del mercat cap a fites ms racionals.
La implementaci de fonts energtiques alternatives s un
cam molt aconsellable per buscar lautonomia energtica.
Aquestes energies es caracteritzen, precisament, pel seu alt
grau deficincia. Lenergia solar tant la fotovoltaica com la
trmica disposa en aquestes latituds dunes condicions
ptimes per a la seva introducci, molt millors que en altres
pasos on se sol utilitzar amb ms freqncia. A la latitud de
Barcelona la radiaci solar sobre les superfcies inclinades de
30 orientades al sud s de 6.039,174 kJ/m2 que equival a uns
1.678 kW/m2. Actualment un panell fotovoltaic de 50 x 60 cm
pot generar una potncia de 40 Wp que produiria uns 67 kWh/
any. s a dir, que amb lenergia del sol podrem illuminar,
gratutament, una habitaci amb una bombeta de baix consum
(23 W) durant el dia tot un any3 .
Malgrat disposar dels recursos tcnics adequats per donar el
pas, aquestes noves tecnologies energtiques no tindran gaire
futur si no canviem lestil de vida malbaratador. Un habitatge
que funcioni amb energia solar, no es limita a la implantaci de
la installaci fotovoltaica. Requereix un consum racional de
lenergia en uns aparells que a la vegada siguin el mxim
deficients possible. s necessria la implicaci absoluta de tots
els ocupants de lhabitatge. Noms daquesta forma tindr
sentit aquesta inversi ecolgica i solidria.
4. 1. 1. 2 Aliments
Una alimentaci equilibrada s la base per mantenir-nos en un
bon estat de salut. Aquest fet s reconegut per tothom, per no
tots actuem en conseqncia. Les presses, els diners i les influncies
dels mitjans de comunicaci davui en dia condicionen la nostra
alimentaci de forma considerable.
En el nostre cas tenim la sort de disposar duna rica cultura
gastronmica. La dieta mediterrnia aguanta lempenta del fast
food que sendinsa dia a dia a la nostra cuina. La manca de temps
per cuinar s un smptoma inequvoc de lestrs que pateix la
nostra societat. Si no tenim temps per cuidar-nos b nosaltres
mateixos, com podem pretendre tenir cura de la resta de la gent
i del medi ambient?
Amb els nous costums alimentaris maltractem el nostre
organisme. Reparar les malalties a vegades noms es manifesten
a llarg termini quan ja s massa tard provocades per una
alimentaci inadequada costa milers de milions de pessetes4.
Ls dels additius artificials en els aliments sha multiplicat per
deu en els darrers trenta anys. En aquesta ltima etapa,
59
La dieta mediterrnia
aguanta lempemta
del fast food que
sendinsa dia a dia a la
nostra cuina.
El rebost de la ciutat
La biotecnologia porta
associades un conjunt
dincerteses
ambientals i socials
que demanen un
efica control tic per
part de tots els
estaments socials.
4. 1. 2 Materials
La quantitat de materials que entren a interaccionar amb
lhabitatge, duna forma directa o indirecta, s molt elevada.
Aquest s un dels fets ms significatius del nostre model cultural
consumista.
60
61
El rebost de la ciutat
La dependncia
creixent dels sistemes
dabastiment daigua
externs a la ciutat fa
perillar en gran
mesura lestabilitat de
les conques
hidrogrfiques i de la
mateixa sostenibilitat
urbana.
i tot psicolgica de laigua. La transcendncia que aquest fet t sobre la seva gesti s molt ms important del que sovint ens imaginem.
A escala mundial lagricultura consumeix entre el 70 i el 75 %,
la indstria entre el 20 i el 25 % i els usos domstics noms un 5
%. Aquests percentatges varien molt en funci de les diferents
realitats culturals, econmiques i geogrfiques. A Catalunya els
usos de laigua es distribueixen de la manera segent: 60 % per
a lagricultura, 26 % per al consum domstic i municipal i 14 %
per a la indstria5. Les dades catalanes sn les caraterstiques dels
pasos desenvolupats, on el consum per part de la indstria es
redueix a base de mesures destalvi i optimitzaci, el consum
domstic s molt elevat i lagricultura encara demana la major
part de laigua per culpa dels deficients sistemes de canalitzaci i
reg de qu disposen.
Aquesta dependncia creixent dels sistemes dabastiment
daigua externs a la ciutat fa perillar en gran manera lestabilitat
de les conques hidrogrfiques i de la mateixa sostenibilitat urbana. Sha de potenciar la minimitzaci daquesta dependncia
per garantir la sostenibilitat dels sistemes urbans sense que sigui
necessari que aquests augmentin cada vegada ms la seva petjada
ecolgica per satisfer les seves necessitats metabliques.
Tal com reclama a crits la major part dels experts sens dubte
la branca racional daquest grup s necessria una gesti racional i justa, a ms de laband radical del malbaratament per tal
daconseguir transformar lescassetat en abundncia.
A fi darribar a obtenir aquesta fita shan de seguir dues
estratgies que cal que siguin complementries per tenir xit:
1. Racionalitzar el consum. Racionalitzar el consum passa per
consumir menys, per tamb per consumir millor. Als nostres dies,
la reducci del consum daigua es converteix en un objectiu
desitjable pel b de tots els ecosistemes de la Terra inclosos els
urbans, s clar. La naturalesa malgastadora de la conducta social
dels pasos rics i la contaminaci dels recursos per ls que en
fem, tamb queden reflectides en la forma de consumir laigua.
Aquests fets propicien que cada vegada ms persones, i ms terres,
tinguin sed.
El consum domstic descomptant les prdues del transport i
el consum dels comeros va generalment dels 100 als 200 litres
per habitant i dia. Encara que aquesta xifra sigui una mitjana de
diferents nuclis de poblaci sha pogut treure una correlaci entre la grandria del nucli urb i el consum daigua. Aix, les grans
ciutats i capitals de comarca consumeixen ms que els nuclis petits
de menys de dos mil habitants. A part daix, el consum tamb
varia en funci daspectes socioeconmics.
62
63
El rebost de la ciutat
Disminuir la pressi daigua que entra a les nostres llars mitjanant reguladors de pressi
dentrada a la llar, que es poden trobar ja al mercat a un preu raonable.
Mantenir les aixetes en bon estat. Una aixeta que goteja pot perdre fins 100 litres al dia. Si la
tanquem mentre ens rentem les mans, les dents o ens afeitem podem estalviar el 90% de laigua.
I quan rentem els plats podem estalviar-ne el 80% si noms obrim laixeta en esbandir-los.
Utilitzar capals o aixetes amb airejadors que introdueixen aire al flux daigua i formen bombolles
daire per dutxar-nos o per rentar-nos les mans. Amb aix laigua renta millor i treu el sab ms
aviat. Amb menys cabal daigua aconseguim lefecte desitjat. Si laigua s calenta, a ms estalviem
energia i diners. Els airejadors sn molt barats i poden installar-se en moltes aixetes i dutxes que
no els duen.
Deixar la palanca de les aixetes amb monocomandament a la dreta sempre que vulguem aigua
freda o utilitzar aixetes on la posici central correspongui a laigua freda. Algunes aixetes amb
monocomandament ens fan gastar aigua calenta sense que ho sapiguem. Tendim a posar la
palanca al centre per raons esttiques, per en moltes aixetes aquesta posici correspon a aigua
tbia i per aix cada vegada que lobrim fa circular aigua calenta. Si la caldera s una mica lluny i
obrim laixeta durant poc de temps, laigua calenta no arribar a laixeta ies quedar per la canonada
i per la caldera. Haurem gastat energia per no res.
Prioritzar la dutxa sobre el bany. Amb la dutxa consumim entre dos i sis vegades menys aigua
que amb el bany que consumeix 300 litres aproximadament. Quan ens dutxem s aconsellable
apagar laigua mentre ens ensabonem. Es pot aconseguir una perfecta higiene personal amb
noms uns 20 litres per persona i dia.
Utilitzar dipsits del WC de consum reduit o regulable. Hi ha una forma molt senzilla de
disminuir el volum de descrrega de la cisterna. Mitjanant la collocaci duna botella plena
daigua dintre del dipsit aconseguirem que aquesta sompligui menys i en conseqncia descarregui
menys aigua i sestalvi fins a un 20%. Altres solucions poden ser interropmpre voluntriament la
descrrega la qual cosa permet estalviar fins un 50%, o installar reguladors de volum o tiradors
amb dues posicions: una de descrrega plena i laltra petita.
Omplir la rentadora i el rentaplats s preferible prescindir-ne i rentar els plats a m - per fer un
s ms eficient de laigua. Cal dir, tanmateix, que els rentaplats ms eficients actuals renten amb
molt poca aigua.
Evitar fer servir el WC i laigera per llenar-hi brossa. Cal disposar dun petit cubell o paperera
al WC on tirar compreses, preservatius, mocadors de paper, bastonets per a les orelles, etc. A
laigera de la cuina conv tenir-hi una reixeta i buidar-ne peridicament el contingut a les
escombraries. El WC i laigera no sn una paperera!
Regar les plantes i el jard a la nit. Aix evitarem perdre laigua per evaporaci.
Utilitzar detergents sense productes nocius. La legislaci actual obliga els detergents a tenir
un potencial biodegradable mnim del 80%, xifra molt insuficient. Al mercat es poden trobar
molts productes comercials biodegradables en un 90 o 95%. Existeixen productes alternatius als
detergents, com ara sabons vegetals, extractes doli de llavor de cnem, doliva, de coco o de lli
que sn altament biodegradables i resulten una bona alternativa per a la higiene personal i per
rentar la roba.
Emprar remeis casolans i senzills sempre que es pugui. Per posar un exemple, el vinagre amb
aigua s un fantstic netejavidres biodegradable.
64
les aiges grises de les dutxes, banyeres i rentadores per aprofitarles per al dipsit del vter.
Tamb es pot utilitzar laigua emmagatzemada per a altres
finalitats com pot ser el reg dels jardins en aquest cas sha de
mantenir un control acurat per evitar els possibles problemes de
salubritat. El sistema necessari pot installar-se en habitatges
unifamiliars i plurifamiliars, en apartaments i en hotels. Amb aquest
sistema sestalvia entre un 30 % i un 45 % de laigua que
consumeix un habitatge. Aquest sistema s una forma molt
eficient de posar soluci a linconscient s daigua potable per al
vter. En temps passats, ja sutilitzava per al vter laigua que
shavia fet servir per a altres coses i que era prou neta, per es
traginava amb galledes. Avui tenim la tecnologia per a fer-ho
duna forma automtica i senzilla. Noms cal connectar les
canonades duna altra manera, un dipsit per emmagatzemar
laigua, un motoret i un filtre que ens eviti els possibles
embussaments. Amb aquest sistema, que no fa pudor, el vter
funciona com si utilitzs laigua potable de la xarxa. El cost de la
installaci samortitza en pocs anys amb lestalvi del consum
daigua.
Per a les persones que no puguin permetres la installaci
daquest sistema, hi ha una srie de prctiques diries que sense
65
Sistema de recirculaci
daiges grises.
El rebost de la ciutat
66
67
Arribarem a una
situaci en qu les
relacions socials
tindran un cost i es
comercialitzar de
forma generalitzada el
capital cultural.
La nostra preocupaci
pels residus es limita a
desfer-nos-en.
El rebost de la ciutat
Els residus no
desapareixen pel sol
fet de deixar de
veurels. Podem
intentar amagar-los en
un abocador o cremarlos en una
incineradora, per
daquesta forma lnic
que fem s
externalitzar el
problema.
68
Bibliografia
5
69
El rebost de la ciutat
V
El rac comestible
tracta dadaptar un
espai dins la
mateixa casa per
tal de combinar el
cultiu dhortalisses,
herbes aromtiques
i petits arbres
fruiters.
70
5. 1 Tria de lespai
Hom no t la percepci de veure la ciutat com un indret que
inclou diversos hbitats on hi poden viure una gran varietat de
flora i fauna i desenvolupar-shi usos agrcoles.
La ciutat ofereix fora diversitat despais per cultivar. Terrasses,
balcons i terrats noms sn alguns dels exemples despais
desaprofitats que trobem als habitatges. Amb el disseny en
permacultura podem convertir aquests espais erms en ecosistemes
productius. Aquests nous espais ens poden aportar una gran part de
la ingesta de vegetals diria, a part del plaer esttic que ens proporcionen. La permacultura urbana se serveix de les qualitats de les
plantes i els animals, i a travs de la combinaci daquestes amb les
caracterstiques de cada espai (terrassa, balc, terrat, etc.) crea
dissenys productius a la ciutat.
Donat que en el nostre cas la disponibilitat despais ser el factor ms limitant, la millor manera de procedir ser la segent:
En primer lloc, triar un espai que pugui servir, ja sigui un
balc, un pati interior, un badiu o un jard.
Estudiar els parmetres ambientals de cada espai com ara les
hores de sol i les condicions meteorolgiques generals.
Escollir les plantes ms adients a cada espai tenint en compte
aquesta informaci, els propis requeriments de superfcie i les
limitacions de les espcies.
5.2 Anlisi de lespai
Una vegada escollit lespai que volem cultivar caldr analitzar
totes les condicions que el caracteritzen. Per a la correcta realitzaci
daquesta fase seguirem una srie detapes:
Observaci de les condicions especfiques de lespai.
Recollida de dades significatives.
Zonificaci i planificaci per sectors del sistema.
Condicions especfiques
No hem doblidar que el rac comestible que dissenyem, encara que estigui situat dintre de la nostra llar, pot afectar tant
positivament com negativament- els nostres vens. Per aix, caldr
tenir cura dels aspectes segents:
Allament: Lespai dissenyat ha de tenir garanties quant a la
impermeabilitat pel que fa a laigua. Aix, en aquells espais on no es pugui
garantir totalment, caldr plantar els vegetals en estructures impermeabilitzades
i recollir laigua de drenatge per tal de poder-la reutilitzar.
71
El rebost de la ciutat
72
Condicions meteorolgiques
A ms de les variables ambientals a les quals hem fet esment,
caldr considerar-ne daltres de caire atmosfric. Davant daquests
condicionaments ambientals, les plantes presenten determinades
preferncies i resistncies que marquen la seva capacitat de
subsistncia i desenvolupament, i en definitiva la seva
productivitat. Entre els condicionaments cal destacar:
La temperatura: incideix principalment en el ritme de
creixement de la planta, en la seva transpiraci i en la possibilitat
de congelaci.
La humitat ambiental: repercuteix bsicament en la capacitat
de transpiraci i en el consum daigua del sl.
Cal tenir present quins sn els indicadors que ens mostren la
influncia de la humitat ambiental o de la temperatura sobre el
desenvolupament de les plantes. El ms evident s lestat dhumitat
de la terra. Daqu es pot extreure una relaci molt directa: si la
terra s seca, la planta necessitar ms aigua.
Per poder tenir un millor coneixement i mesura daquests i altres
parmetres, al rac comestible shi pot installar una miniestaci
meteorolgica. Podrem tenir, per exemple, un termmetre (per
a la temperatura), un higrmetre (per mesurar el contingut
dhumitat), un barmetre (per a la pressi atmosfrica) i un
pluvimetre (per mesurar laigua de pluja).
El vent s un factor que cal considerar en lespai triat. No
obstant aix, no arriba a ser decisori de lxit del cultiu, ja que els
diversos espais mencionats estan, generalment, fora protegits i
73
El rebost de la ciutat
El disseny
permacultural del
sistema vindr
condicionat per les
caracterstiques
intrnseques de lespai
escollit, per les
condicions ambientals
que linflueixen i, en
ltima instncia, per
les nostres
preferncies i gustos,
temps lliure i
pressupost.
74
75
Test vertical
Cistell penjant
Jardinera de paletes
recuperades
El rebost de la ciutat
11
cm
Sistema de cultiu
taula-hort al punt
310 cm
76
77
El rebost de la ciutat
78
79
El rebost de la ciutat
80
Materials
Eines
2 o 3 paletes recuperades.
2 caixes de fruita, de fusta,
recuperades.
Un tros de malla de galliner
dacer de 6x6 mm de cella.
Claus i grapes per a la malla.
4 frontisses metlliques o
una tela gruixuda enganxada
a la fusta.
Corda de cnem o espart
gruixuda per a les nanses.
Oli de fons vegetal i un
pinzell per pintar.
Preparaci del sl
El substrat on plantarem s fonamental per al bon
desenvolupament posterior de la planta. Al comer en trobem
81
El rebost de la ciutat
83
El rebost de la ciutat
Sistema de reg
pors
84
85
El rebost de la ciutat
Herbes aromtiques
A lrea mediterrnia sn molt abundants les plantes riques en
essncies. Aquesta abundncia sha interpretat com una adaptaci
relacionada amb laigua i el foc. Les essncies sacumulen en les
fulles i tiges, de manera que lolor no prov de les flors, sin del
conjunt de la planta.
Ja en ledat mitjana les herbes aromtiques prengueren una
gran importncia en la cuina, on sempraven per amagar el gust
i lolor del peix i la carn rancis. Tamb sutilitzaven per fer tot
tipus de beuratges i per usos farmacutics. En els segles posteriors,
per, les herbes van ser cultivades gaireb exclusivament amb
finalitats ornamentals. Actualment, ha retornat linters per les
herbes aromtiques, en part a causa de lintercanvi de cultures
derivat del turisme i en part pel gust que confereixen als aliments.
A ms de les caracterstiques culinries i medicinals que sels hi
pot atribuir, les herbes aromtiques no faltaran en el nostre disseny
de permacultura, ja que influixen en la regulaci de les plagues i
permeten al sistema assolir un estat destabilitat desitjable.
Condicions i sembra
En general, les herbes aromtiques prefereixen els sls arenosos i secs, en llocs assolellats i protegits del vent -com pot ser
prop duna paret. Hi ha alguna excepci com la menta, que pot
suportar llocs amb una mica dombra i sls humits.
El sl ha de ser preferiblement arens. En aquests casos una
quarta o cinquena part ha de ser de sorra i la resta terra. Es pot
afegir una mica de compost, per no s massa necessari.
Podem sembrar a partir de llavors o a partir desqueixos a la
primavera. Generalment, la floraci es dna a partir de labril o al
principi de lestiu. No ens hem destranyar si el primer any no
surten gaires flors, perqu s un fet usual.
Tria despais
En general, les plantes aromtiques necessiten poca terra, per
la qual cosa gaireb totes es poden tenir en testos petits.
Una altra idea s posar-ne diverses en jardineres, tenint present
el fet que algunes creixen ms enlaire que altres. Per exemple, la
mariallusa o el llorer sn arbusts una mica alts, mentre que
lalfbrega o la farigola sn ms baixos, tot i que en canvi ocupen
ms superfcie.
Una altra possibilitat s plantar-les en algun espai elevat. Podem
utilitzar el sistema de taula-hort al punt o lestructura piramidal.
Amb tots dos sobtenen diversos avantatges en comparaci al
cultiu en jardineres o testos:
86
Hortalisses
Les hortalisses tenen una doble funci al rac comestible. Duna
banda, es converteixen en una important font daliment per a la
famlia, i de laltra tenen un valor ornamental fora notable,
especialment quan estan carregades de fruits madurs.
Curiosament, espcies com el tomquet histricament es
comenaren a cultivar com a planta ornamental.
Moltes de les varietats tradicionals dhortalisses ja no sutilitzen.
Han estat desplaades per altres de ms productives. Aquesta
diversitat s un recurs cultural que es va perdent. La prctica del
rac comestible s una bona oportunitat per recuperar totes
aquestes varietats tradicionals adaptades a una mplia diversitat
de condicions. Noms caldr posar-se en contacte amb alguna
entitat de distribuci despcies tradicionals locals i ja podrem
investigar-hi.
Donat que la majoria dhortalisses sn anuals, podrem canviar
les agrupacions i la distribuci del disseny cada any. Daquesta
manera, cada temporada tindrem un nou disseny del rac comestible, fet que beneficiar el sistema tant estticament com
ecolgicament. Aquestes rotacions anuals dels cultius permetran
mantenir la terra en bones condicions, sense que sigui necessari
restituir-la. Aix, per tal com la finalitat de la permacultura s
La prctica del rac
comestible s una
bona oportunitat per
recuperar totes
aquestes varietats
tradicionals adaptades
a una mplia
diversitat de
condicions.
87
El rebost de la ciutat
La majoria darbres
fruiters necessiten
dun sl profund i ric,
amb abundncia de
fems o compost.
Condicions i sembra
La majoria dhortalisses sn plantes anuals que necessiten unes
condicions concretes per al seu desenvolupament: disposar de
fora sol per crixer, estar arrecerades del vent, tenir un bon
drenatge i disposar de sls arenosos, rics i amb compost. Per preparar el medi de cultiu, el millor sl s el que cont entre el 50 i el
60 % duna barreja de terra i argila, i la resta de compost per tal
de contenir ms nutrients.
Des daquest manual es recomana aconseguir llavors
ecolgiques de varietats tradicionals, i a partir daquestes obtenir
els nostres propis planons. Aquests shauran de trasplantar,
generalment, abans darribar a lestiu. Laltra opci s sembrar
directament les llavors o els bulbs a la primavera. Quan comencen
a crixer, les hortalisses shan de regar gaireb a diari i cal donarlos una mica dadob setmanalment. Floreixen normalment a finals
de la primavera i es recollecten a lestiu.
Tria despais
Si el sl cont suficients nutrients, les hortalisses no necessiten
molta terra per desenvolupar-se. En principi, es poden plantar en
testos mitjans o en jardineres. Lavantatge de fer-ho en jardineres
s que es poden dissenyar associacions que permetran mantenir
el sl en unes condicions adequades per a la sostenibilitat dels
cultius. Una altra idea s fer-ho en bosses de cultiu, les quals ja
porten terra adobada i les plantes hi creixeran fora rpid.
Petits arbres
Els arbres requereixen dun espai gran per a desenvolupar-se
b. En el cas del rac comestible, aquests arbres seran de tipus
arbustiu o de varietats nanes seleccionades, ja que el factor
limitant ser la profunditat del sl. A ms a ms, seran arbres que
donin fruits comestibles.
Condicions i sembra
Com a consideracions generals, la majoria darbres fruiters
necessiten dun sl profund i ric, amb abundncia de fems o
compost -cal tenir en compte que tant els arbres com els arbusts
esgoten aviat els nutrients del terreny. El millor sl s aquell que
t entre el 50 i el 60 % duna barreja de terra i argila i la resta de
compost. A ms a ms, cal tenir present que a lestiu, generalment,
cal regar amb abundncia.
88
Bolets
Les dues espcies ms favorables per cultivar sn les grgoles i
els xampinyons.
Per poder-los cultivar necessitarem un substrat on es
desenvolupin. Al mercat es poden trobar diferents preparats de
substrat que permeten cultivar fcilment els bolets si es tenen les
condicions apropiades.
Tria despais per al cultiu de grgoles
Les grgoles es poden cultivar en safates. s recomanable que
totes tinguin les mateixes dimensions (30 x 40 cm) per tal de
poder muntar un cultiu vertical amb la superposici de les safates.
Tria despais per al cultiu de xampinyons
Els xampinyons necessiten despais fora foscos i es poden cultivar en qualsevol poca de lany. Els espais ms adients podrien ser
un soterrani o b una habitaci fosca, sempre i quan la temperatura no superi els 10-16 C. Necessiten ventilaci, per no corrents
daire.
89
Eines necessries:
Una aixada
petita o algun
tipus de pala que
ens permeti cavar
un forat.
El rebost de la ciutat
5. 4. 1 Com es planta?
En general hi ha dues maneres de plantar els vegetals.
Sembrar la llavor directament en el sl.
Sembrar en un altre lloc per trasplantar en el moment oport.
En cas descollir la segona opci, la sembra es pot fer en caixes
de fusta o plstic poc profundes, en envasos dous de cartr o
en els envasos de iogurt preparant lenvs del iogurt de la forma descrita en lapartat de recipients. En tots els casos cal fer-hi
petits forats de drenatge al fons, per tal devacuar lexcs daigua.
Una possibilitat per foradar el plstic s la descalfar la punta
dun punx.
Eines necessries:
Unes tisores
(desporgar o ben
esmolades) o un
ganivet.
5. 4. 2 Com es fa un viver?
Per tal dassegurar la germinaci dalgunes llavors, la idea s
plantar-ne unes quantes fora juntes en el test o recipient escollit
per sembrar. Les que germinin i creixin fins a formar un plan es
podran trasplantar al lloc definitiu on tinguin ms terra disponible. Seguirem el procs explicat en lapartat anterior.
90
5. 4. 5 Com es trasplanta?
Trasplantar s passar dun test a un altre, en general a un de
ms gros. No hi ha uns criteris fixats per saber quan sha de trasplantar, per, com sempre, lobservaci pot ajudar-hi. Per exemple,
en adonar-nos que la planta t una mida excessiva per al test que
ocupa o que ha disminut el ritme de creixement, o b si observem
que les arrels sescapen a travs del forat del drenatge, llavors cal
trasplantar la planta. El procediment s el segent:
Dipositar al fons del test uns 2 o 3 cm de petites pedres o
grava i, seguidament, afegir-hi una capa de terra.
Desenterrar la planta a trasplantar suaument del lloc on era,
assegurant-se que porta adherida a les arrels la major quantitat
possible de terra. Per fer-ho cal, primerament, separar la terra del
test, passant-hi un punx o ganivet al voltant. Aleshores sagafa
la planta pel coll de larrel i es treu del test, sense fer gaire fora.
Trasplantar amb delicadesa per evitar qualsevol estrs a la
91
Lassociaci de
plantes s una tcnica
que ens permet
aprofitar de forma
beneficiosa les
relacions ecolgiques
que es donen entre
els vegetals.
El rebost de la ciutat
planta. Disposar les arrels esteses naturalment de la mateixa manera que abans i afegir una mica de terra.
Finalment, comprimir el sl una mica i regar.
Les rotacions
sassimilen al procs
que tindria lloc a la
natura si un camp
hagus estat
abandonat i
comencs de nou la
successi.
92
Taula dassociacions
93
El rebost de la ciutat
Quan en un hort
apareix un excs
dinsectes, la natura
est indicant que
existeix un problema
associat a tot
lagroecosistema.
94
95
El rebost de la ciutat
ornamentals en els horts s molt elevat. Quan es colloquen plantes ornamentals entremig de les espcies de cultiu, satrauen tota
una srie dinsectes beneficiosos: insectes pollinitzadors i
depredadors de plagues. Les papallones, abelles i altres insectes
poden ser convidats al sistema permacultural a travs dels colors
i les essncies.
96
97
La fotosntesi s el
procs a partir del qual
la planta sintetitza els
productes que
constitueixen la seva
principal font
daliment per a dur a
terme les seves
funcions vitals.
El rebost de la ciutat
98
Una finestra ens pot oferir molt espai per al conreu casol.
99
Exemples de dissenys
de racons comestibles
El rebost de la ciutat
Exemple per a un
aprofitament integral
dun rac comestible.
100
Aprofitament de
lespai que ens ofereix
per conrear una
finestra.
El rebost de la ciutat
Qualsevol parcella
sense edificar pot ser
convertida en un hort
venal, com aquest
situat en un barri de
Nova York.
102
Bibliografia
ALTS, A. Hoticultura en bandeja. Cmo cultivar ecolgicamente en
bandeja. Dins de: Vital n 1, pp. 70-71. Vital-DTC. Barcelona, 1998.
ALTS, A. El balcn comestible: a sembrar!. Dins de: Vital n 3,
pp. 64-65. Vital-DTC. Barcelona, 1999.
ALTS, A. Una terraza ingeniosa. Dins de: Vital n 10, pp. 5860. Vital-DTC. Barcelona, 1999.
ALTS, A. La caja de races. Dins de La Fertilidad de la Tierra, n
1. L & B. Tafalla. Estiu 2000.
BARRANCO, Q. Cultiva tu balcn. Qu puedes plantar en tu casa.
Dins de: Integral n 227, pp. 38-43. RBA Revistes. Barcelona, 1998.
BOADA, M. i FLORENSA, A. Guia del Balc Comestible. Centre
Estudis Ambientals. No publicat. Barcelona, 1998.
CARPIO, L., CANTOS, J. y ALTS, A. Manos a la obra!. Dins de:
Vital n 4, pp 78-79. Vital-DTC. Barcelona, 1998.
CARPIO, L. y CANTOS, J. El diseo del balcn. Pequeos espacios con grandes posibilidades. Dins de: Vital n 11. Vital-DTC.
Barcelona, 1999.
CEPA. Manual de compostatge casol. Com reciclar els residus
orgnics que produm a casa. Icria editorial. Barcelona, 1999.
DISEOS SOSTENIBLES. Gua del Balcn Comestible. Madrid,
1999.
ESCUTIA, M. Un huerto en la terraza. Dins de: The Ecologist, n
2, pp. 58-59. Barcelona, 2000.
ESQUERR, J. Guia de compostatge. Regidoria de Ciutat Sostenible. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1998.
FONT i QUER, P. Plantas medicinales. El Dioscrides renovado.
Editorial LABOR. Barcelona, 1985.
GAVALD, M. Horticultura Ecolgica. Propostes i Aplicacions
per la Ciutat Sostenible. Projecte final de llicenciatura en Cincies
Ambientals. No publicat. UAB. 1997.
JEAVONS, J. Cultivo biointensivo de alimentos. Ecology Action
of the Mid-Penninsula. Willits, USA, 1991.
MARTNEZ, E. Horticultura en Barbacoas. Una alternativa para
103
El rebost de la ciutat
Hort urb en el barri del Bronx (Nova York) promout pel moviment Green Guerilla.
104
VI
Aplicacions de la permacultura a
lespai urb
La permacultura es pot
concebre com un
sistema de disseny del
paisatge urb que
combina duna forma
integrada nocions
darquitectura sostenible, de producci
daliments, de
conservaci dels
ecosistemes naturals,
de gesti de recursos
hdrics i energtics, de
tractament de residus i
de moltes altres
variables.
El rebost de la ciutat
106
107
El rebost de la ciutat
Imatges de la finca de
Can Mestre, a Barcelona.
108
persones que estan a la llista despera. Parcs i Jardins, entitat municipal que gestiona la finca, facilita als pagesos les eines que
necessiten per cultivar la parcella. Aquestes eines comunitries
es guarden en un petit cobert construt per a aquesta finalitat.
Les llavors, els planters i els adobs van a crrec dels adjudicataris,
com tamb el consum daigua, per al qual sha fixat una taxa
simblica.
Es calcula que la producci aproximada de cadascun dels horts
pot cobrir les necessitats duna famlia de tres membres durant
tot lany. No es permesa la venda dels productes que se
nobtinguin.
Cal destacar la important activitat que Parcs i Jardins
desenvolupa en la iniciativa. De fet, tenen al seu crrec dues
parcelles que sn conreades amb criteris dagricultura biolgica.
Aquestes dues parcelles serveixen de model de les tcniques
biolgiques que sutilitzen.
Aquesta experincia ha suposat molt per a la comunitat de vens
del barri. Entre les relacions damistat i competncia saludable
que es donen, cal destacar la cooperaci i lintercanvi de productes
aix com de llavors de tot el pas. Aquest fet permet afavorir tant
la millora dels cultius com la plantaci de varietats tradicionals
que en lactualitat no es troben al mercat. Per aix, lactivitat es
converteix, tamb, en un banc gentic de varietats hortcoles
tradicionals.
El grup de jubilats participants en lexperincia manifesta una
gran satisfacci per poder dedicar-se a aquesta activitat, que
segons les seves prpies declaracions, comporta uns beneficis
teraputics i de canvi dhbits molts dells asseguren que les
seves visites al metge han disminut, com tamb les hores que
passaven al casal o al bar. Les mestresses de casa tamb accepten
de bon grat la iniciativa, i s habitual veure-les passar a recollir la
collita abans danar a comprar3.
La Font del Bacall
Hi ha una tercera experincia que es vol tirar endavant en un
altre districte (Horta-Guinard) de la ciutat. Com en el cas de Can
Mestres, la iniciativa permetr recuperar un espai rural, actualment
residual. Es tracta de Can Soler, una finca tamb coneguda com
la Font del Bacall que llinda amb la serra de Collserola i t una
superfcie total de 2.342 m2. La propietat fou afectada lany 1976
pel Pla General Metropolit per la qual cosa va ser expropiada
lany 1980 per lAjuntament de Barcelona.
Desprs de tants anys, finalment sha proposat un projecte
de restauraci i conservaci de la finca. Una iniciativa compresa
dins el Programa dHorts Urbans Familiars que porta a terme Parcs
109
El rebost de la ciutat
110
111
El rebost de la ciutat
6. 2. 2 Cooperativa de productors-consumidors
Aquest sistema tracta de relacionar els productors amb els
consumidors duna forma directa. Els avantatges sn els segents:
Ofereix la possibilitat de gaudir dun producte ecolgic de
temporada, de qualitat, local i a un preu just.
Permet assajar relacions ms directes entre consumidors i
productors conscients de la necessitat de gestionar els recursos
naturals duna forma sostenible i respectuosa amb lentorn i amb
les persones.
Potencia les possibilitats del jovent que vulgui viure del camp
i per al camp. Daquesta manera es permet el rejoveniment de la
pagesia.
El sistema tracta de vincular en una mateixa finca, que subicar
al camp periurb, les persones que participin en lexperincia i
tamb, destablir una relaci directa amb el pags que porta la
finca.
Hi ha diversos mecanismes per portar a terme aquesta
experincia. Una de les formes ms prctiques s la distribuci
dun cistell bsic de productes ecolgics. Es tracta dun cistell
amb un mnim de productes diferents (cinc o sis) en funci de la
temporada. Normalment seran verdures, per tamb pot contenir
mel, ous o qualsevol altre producte de la finca. Es paga un preu
fixat per consens entre les dues parts per cada cistell rebut. En
principi, el cistell sha concebut per tal que una unitat familiar de
dues persones gaudeixin de la verdura bsica per passar la
setmana. El cistell o capsa ser retornable per tal que sigui
reutilitzat. s important que hi hagi un comproms de continutat
per part dels consumidors.
Per posar el mecanisme en marxa caldran una srie de reunions
entre els consumidors i els productors en qu es decidiran els
aliments que es produiran i com es far la distribuci quan arribi
el moment. Aquest mercat estable permet que els preus siguin
ms baixos i que el productor sestalvi haver denvasar i empaquetar els productes.
Una altra possibilitat per establir la relaci entre el productor i
el consumidor s crear un grup dunes vint a cinquanta persones
que paguin una quota mensual que permeti al pags mantenir la
finca i treure un cert benefici. La idea s que un o dos cops al mes
112
es faci una festa o reuni per tal que tots els socis puguin agafar
una certa quantitat de verdures i, al mateix temps, tinguin la
possibilitat de fruir de la finca. Es pot articular de tal manera que
els socis puguin visitar la finca sempre que vulguin. Dependr del
que shagi acordat entre les dues parts.
6. 2. 3 El club de la finca
Els clubs dhorts o finques sn adequats per a famlies que
compten amb un capital per invertir en una quota anual. Els diners
es destinaran a comprar o llogar un terreny i a cobrir les despeses
de manteniment daquest. El terreny es podr utilitzar per cultivar hortalisses, per obtenir combustible, per explotar conreus
comercials o, simplement, com a zona desbarjo2.
113
El rebost de la ciutat
114
Bibliografia
5
115
El rebost de la ciutat
El compostatge en els
parcs urbans s una
activitat que
sensibilitza sobre la
problemtica dels
residus.
116
VII
La permacultura a lescola
El rebost de la ciutat
7.1
s necessria una
redefinici de
metodologies i
plantejaments per
aproximar-se a
lalumne.
118
119
El rebost de la ciutat
Lhort escolar ha
perms apropar-se
amb major
curiositat i inters a
problemtiques
mediambientals ms
globals que tamb
cal conixer i sobre
les quals es poden
oferir respostes
individuals i
solidaritat
collectiva.
7. 2. 1
120
Coneixements
Respecte
Cooperaci
Responsabilitat
Amistat
Convivncia social
Sensibilitzaci ambiental
Cincies matemtiques
Llenguatge
Cincies naturals
Plstica
Alimentaci
Dramatitzaci
7. 2. 2
121
El rebost de la ciutat
122
123
Lhort es converteix en
instrument
multifuncional, per
aix a ms de ser un
valus contenidor
dinformaci
pedaggica i ambiental, actua dembornal
de residus orgnics i
aiges grises i alhora
de productor
daliments.
El rebost de la ciutat
Amb el disseny
en permacultura
de lescola
aconseguirem un
espai modlic.
124
7. 3. 2 Zonificaci de lescola
El primer pas per realitzar el disseny en permacultura
de lescola s la planificaci daquesta per zones. Podem
plantejar lescola com un sistema on hi trobem tres zones:
Zona 0: Aquesta s la zona on es troba el centre de lactivitat i
correspondr a ledifici de les aules. Cal que estigui dissenyada
per conservar lenergia i per satisfer les necessitats dels seus usuaris
(aplicacions darquitectura bioclimtica, bioconstrucci, eficincia
energtica, etc.).
Zona 1: Aquesta s la zona ms prxima a les aules. En aquest
espai situarem el taller, el compostador, lhort biointesiu (mtode
de les parades en crestall), lhort instantani (el mandala) i lespiral Esquema de la
aromtica. Tots els elements daquesta zona es caracteritzen pel zonificaci de lescola.
seu s intensiu i pels requeriments de control que exigeixen.
Zona 2: En aquesta zona subiquen els
elements que necessiten menys manteniment.
Per aix, situarem els espais desbarjo i esport
(pistes esportives i espais de lleure) i el bosc comestible.
7. 3. 3 Zona 0
Tal com sha indicat anteriorment, lactuaci
que proposa la permacultura per a aquesta zona
s maximitzar leficincia energtica i la
innocutat ambiental de ledifici daules. Per tal
daconseguir-ho, es plantegen a continuaci tot
un seguit destratgies que es poden aplicar a
qualsevol escola:
125
El rebost de la ciutat
Avui tenim la
tecnologia perqu a
les escoles es puguin
installar petites
centrals elctriques
amb energia solar.
126
127
El mtode de parades
en crestall s una
adaptaci del cultiu
biointensiu que
combina lagricultura
biodinmica amb
lhorticultura intensiva francesa de
principis de segle.
El rebost de la ciutat
7. 3. 4 Zona 1
128
129
El rebost de la ciutat
130
131
El rebost de la ciutat
Materials necessaris
per a la construcci del
mandala:
Un tros de fil o corda
duns 8 metres de
llargada.
3 metres cbics de
compost
1 bala de palla
Peridics, cartrons,
altres restes de paper,
etc., per fer la capa de
ja protector.
1 metre cbic de
matria orgnica o
biodegradable- per als
camins.
Cal escollir materials
que no es
descomponguin
rpidament, com els
cartrons.
Cordes i estaques
utilitzades per
dibuixar el mandala
Mandala
La sembra
En el mtode de parades en crestall la sembra es realitza duna
manera molt ms densa que en els mtodes tradicionals
dagricultura. Noms es deixa a cada planta lespai just per crixer.
Aix, quan les plantes creixen, les fulles es toquen i creen un
microclima molt favorable per al desenvolupament de les
hortalisses. Aquest microclima ret la humitat, impedeix laparici
de qualsevol herba no desitjada i mant un alt grau de fertilitat
grcies al compost i a les rotacions. Daquesta forma sestalvia
molta aigua i molt de treball per mantenir la parada neta de males herbes. El sistema de plantaci s diferent per a cada espcie.
Aix, per exemple, les tomaqueres se sembren a 50 x 40 cm, les
cols a 40 x 30 cm, els enciams i les bledes a 20 x 20 cm i els alls,
les remolatxes i els naps a 10 x 10 cm.
A ms daquests cinc factors, el mtode compta amb una srie
delements funcionals que el caracteritzen:
Les totxanes collocades al llarg del passads central de la parada permeten que es pugui treballar sense trepitjar el terra i serveixen
de refugi a cargols, llimacs i formigues, que daquesta manera poden controlar-se senzillament amb una extracci manual.
Les plantes aromtiques i ornamentals se sembren al voltant
de la parada i entre les totxanes. Aix saconsegueix un hort
equilibrat, on hi ha un control natural dels insectes. Lalta diversitat
despcies, amb una gran variaci cromtica i aromtica, atreu
insectes beneficiosos i afavoreix lestabliment dun equilibri
ecolgic a lhort. Per aix no ser necessria la utilitzaci de cap
plaguicida per al control dels insectes.
Algunes hortalisses com les tomaqueres o les mongeteres sn
enfiladisses (superen els 2 metres dalria) i necessitaran tutors
resistents per al seu desenvolupament. El mtode de les parades
en crestall recomana la installaci duna estructura de canyes
que serveixi per entutorar. Per reforar aquesta estructura
sutilitzen barres de ferro d1 cm de dimetre, 3 m de longitud i
doblegades en U, de forma que lamplada de la U sigui de 60 cm.
Es posen tres barres per parada i es claven 30 cm en el sl
(sobresurten 90 cm). A sobre daquestes es munta lestructura de
tutors, feta amb canyes entrelligades.
El mandala
Lhort mandala es basa en un estructura circular. Es poden crear
molts dissenys diferents segons les necessitats i els condicionaments del sistema. En general, lhort mandala t una srie
davantatges:
132
El rebost de la ciutat
En poc de temps, el
mandala es converteix
en un jard daparena
saludable on es pot
trobar una alta
diversitat de plantes
hortcoles.
134
135
El rebost de la ciutat
Menta
Camamilla
Boixac Julivert
Roman
Violetes
Orenga
136
Farigola
Salvia
El llit calent
Aquest petit hivernacle ens permet obtenir els planons a travs de les llavors duna forma molt eficient. Al seu interior cont
uns 30 cm de substrat fet a partir duna barreja de fems, compost
i terra. La temperatura al seu interior es mant constant, al voltant
duns 28 C. s important que es faci circular aire a travs duna
mnega per tal que no es cren situacions danaerobiosi
produirien fermentacions i mala olor.
El llit calent el podem installar en aquesta zona, a la vora dels
horts. Construir-lo s molt senzill.
Lespiral aromtica
Una espiral dherbes aromtiques permet el cultiu, en un
terrapl d1,6 metres damplria a la base per una alria d1 a 3
metres, de bona part de les herbes necessries per cuinar. La lgica
daquesta estructura es que pot oferir orientacions diverses i llocs
de diferent drenatge, com ofereix llocs assolellats i secs per a les
herbes riques en olis com la farigola, la slvia o el roman i llocs
ombrvols i humits per a herbes de fullatge verd com la menta, el
julivert, el coriandre o el ceboll. Al fons de lespiral hi ha un petit
estany a nivell de terra, en el qual poden conrear-se crixens o
castanyes aqutiques (Eleocharis sp.). Lespiral dherbes sirrigar
amb un sistema daspersi situat al cim.
Lespiral es pot construir amb pedres, amb la tcnica tradicional de construcci de paret seca.
7. 3. 5 Zona 2
En aquesta zona del disseny, situarem els elements que no
tinguin una utilitzaci intensiva i que no comporti una gran tasca
mantenir-los. s, precisament, per aquesta ra que els situem ms
apartats de la zona de mxima activitat (zona 0), perqu aquestes
zones les visitarem menys freqentment.
En el cas particular del disseny proposat, a la zona 2 trobarem
lrea desbarjo i jocs dels alumnes i el bosc comestible. Tot seguit
es presenten les particularitats daquest ltim element, que resulta ser tan important en el disseny en permacultura.
El bosc comestible
El bosc comestible s, probablement, el millor exemple dhort
permacultural. s un hort dissenyat imitant lestructura ecolgica
dels boscos naturals. Normalment, quan parlem de bosc comes-
137
Estrats vegetals al
bosc comestible
El rebost de la ciutat
El bosc comestible s
el millor exemple
dhort permacultural.
s un hort dissenyat
imitant lestructura
ecolgica dels boscos
naturals.
138
139
El rebost de la ciutat
140
els arbres en les tres dimensions. Es poden enfilar plantes als arbres,
fer passadissos i tnels, imitar ecosistemes naturals, etc.
Cal tenir en compte que si saprofita el bosc comestible com a
zona de joc per als nens sen reduir significativament el potencial productiu. El sl es compactar i els diferents estrats vegetals
podran sofrir destrosses. Per aix, si es t pensat aprofitar-lo
ldicament, caldr adaptar-lo perqu desenvolupi aquesta funci.
Lagroecologia
Tal com sha comentat, la importncia del bosc comestible va
ms enll de la simple producci daliments. La bellesa del seu
disseny laproxima a la funcionalitat ornamental dels jardins. Al
mateix temps, el bosc comestible ens ofereix una inestimable
oportunitat de conixer el funcionament dels ecosistemes des de
la seva primera etapa de formaci. Lagroecosistema que forma el
bosc comestible comparteix una gran quantitat de caracterstiques
amb els ecosistemes naturals. Aquest fet ofereix una important
rellevncia a aquest espai. El professor podr aprofitar les
particularitats daquest espai per concretar gran part dels conceptes
terics de les cincies naturals que shauran explicat a laula.
Distribuci agregada
Distribuci homognia
Distribuci regular
Canyar
Tanca vegetal
Cam
Cam
141
El rebost de la ciutat
Un rac comestible a
la ciutat s sempre un
oasi i un plaer per a la
comunitat.
Bibliografia
AGUADED, J.I. Ver da a da cmo crecen las plantas en un huerto escolar. Dins de: Comunidad Escolar, n 294, p. 13. Centro de Publicaciones del Ministerio de Educacin y Ciencia. Madrid, 1990.
ALTS, A. Horticultura ecolgica intensiva en Mallorca. Dins de: Savia n 2, pp. 22-25. Federacin de
Agricultura Ecolgica FANEGA. Tafalla, 1995.
142
143
El rebost de la ciutat
MASSANS, R. i ROCA, L. Ecoarquitectura. Perspectiva Ambiental 19. Suplement de la revista Perspectiva Escolar. Associaci de
Mestres Rosa Sensat, Barcelona, 2000.
MEDINA, S. Huertos urbanos. Dins de: Comunidad Escolar, n
376, p.12. Centro de Publicaciones del Ministerio de Educacin y
Ciencia, Madrid, 1992.
MOLLISON, B. Permaculture. A designers manual. Tagari Books.
Tyalgum, Austrlia, 1998.
MOLLISON, B. & SLAY, R. M. Introduccin a la Permacultura.
Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1994.
MOLLISON, B. & HOLMGREN, D. Permacultura I. Una Agricultura Permanente para la Autosuficiencia y la Conservacin de los
Recursos. Tagari Books. Tyalgum, Austrlia, 1978.
MOLLISON, B. & HOLMGREN, D. Permaculture Two. Practical
Design for Town and Country in Permanent Agriculture. Tagari
Books. Tyalgum, Austrlia, 1979.
NAVARRO, J. Con los pies en la tierra... del huerto. Dins de:
Comunidad Escolar, n 320, p. 14. Centro de Publicaciones del
Ministerio de Educacin y Ciencia. Madrid, 1991.
PLEASE, P.A. Childrens gardening. A month by month guide
advancing educational gardening activities in schools. A
Horticultural Therapy publication. 1993.
ROMON, C. Para llevarse a los nios al huerto. Dins de: Boletn
informativo de Accin Educativa, n 63. Asociacin Accin Educativa, Madrid, 1990.
TOMMES, S. Escuela de Jardinera. Aprende con Topi a cultivar
plantas de exterior e interior. Editorial Acanto. 2002.
SUREZ, A. El invernadero y el huerto. Dins de: Cuadernos de
Pedagoga, n 164, pp. 34-35. Barcelona, 1988.
VV.AA. La agricultura biolgica en la escuela. Dins de: Cuadernos de Pedagoga, n 187, pp. 50-52. Barcelona, 1990.
VV.AA. Lhort a lescola. Guia per a fer un hort a lescola i per al
seu aprofitament pedaggic. Institut de Cincies de lEducaci
de la Universitat Autnoma de Barcelona, Bellaterra, 1986.
VV.AA. Aprender en nuestro jardn. Dins de: Cuadernos de
Pedagogia, n 164, pp.27-29. Barcelona, 1988.
VV.AA. Permaculture. Teachers guide. Permaculture association
/ WWF-UK. London, 2000.
WATKINS, D. Urban permaculture. A practical Handbook of
Sustenable Living. Permanent Publications. Hampshire, England,
1993.
WHITEFIELD, P. How to make a forest garden. Permanent
Publications. Hampshire, England, 1998.
WHITEFIELD, P. Permaculture in a Nutshell. Permanent
Publications. Hampshire, England, 2000.
144
Recursos
REVISTES DINTERS
ReHabitar. Revista trimestral de bioconstrucci, permacultura i vida sostenible
Edita Fundaci GEA, Era Caer 1, 44479. Olba. Teruel. A/e: rehabitar@gea-es.org.
Idioma: castell
La Fertilidad de la Tierra. Revista dagricultura ecolgica
Edita L&B apartat correos n 10. 31300 Tafalla. A/e: lafertilitdad@wanadoo.es.
Idioma: castell.
Agro-cultura. Revista sobre el desenvolupament rural sostenible.
Edita lAssociaci Amics de lEscola Agrria de Manresa. C/Sant Joan den Coll 9,
08240 Manresa. A/e: aeam@pangea.org. Idioma: catal
Ecoagricultura
Edita la Coordinadora de Agricultura Ecolgica (CAE). Apartat Correos n 2580. E08080 Barcelona. Idioma: catal.
Les quatre saisons du jardinage
Edita lAssociaci Terre Vivante. Domaine de Raud. F-38710 Mens, Frana. A/e:
terreviv@alpes-net.fr. Idioma: francs.
LA PERMACULTURA A INTERNET
Informaci general
www.permacultura-es.com. (castell)
Web principal de permacultura al nostre pas. Trobarem articles, cursos i activitats,
publicacions i links a altres pgines dinters.
ATTRA
www.attra.org/attra-pub/perma.html (angls)
Web amb continguts introductoris de permacultura fora interesants. Inclou
informaci sobre els principis de diseny, base tica, bibliografia i un llistat dadreces
dinters.
The Permaculture Activist
www.permacultureactivist.net (angls)
Revista norteamericana de Permacultura de gran difusi. Sedita des de 1985. En
aquesta web podem trobar un complet catleg de llibres, i diversos artcles
interessants sobre dissenys orientat a la prevenci del risc, les ecoaldees, la
permacultura o les energies renovables.
Permaculture Institute
www.permaculture.org (angls) Pgina electrnica de lInstitut de Permacultura
dAustrlia creat per Bill Mollison el 1979 per difondre la permacultura per tot el mn.
Permanent Publications.
www.permaculture.co.uk (angls) Web de leditorial britnica on trobarem la
millor bibliografia publicada a les illes britniques sobre jardineria, agricultura
ecolgica, arquitectura bioclimtica i moltes altres especialitats relacionades amb
la permacultura. Hi ha tamb un recull dels millors articles publicats a la revista
Permaculture Magazine que edita aquesta entitat.
145
El rebost de la ciutat
EXPERINCIES EN PERMACULTURA
Permacultura Montsant
www.permacultura-montsant.org (castell)
El projecte de permacultura Montsant s una experincia de difusi de conceptes
com larquitectura bioclimtica, la bioconstrucci o el disseny integral de finques
agrcoles i ramaderes.
Can Bosc
www.canbosc.com (angls)
Can Bosc s una finca situada a la comarca de lAlt Empord al nord de Catalunya.
s un dels primers projectes integrals de permacultura que es portaren a terme al
nostre pas. Conten amb ms de 10 anys dexperincia en permacultura.
La Mohea
www.lamohea.com/es (castell).
La Mohea s una finca dissenyada seguint els criteris de disseny de permacultura.
Constitueix un bon exemple de permacultura en terres rides. Sofereixen cursos i
serveis dassessorament..
Escuela de agritectura Fuente de la Dehesa
www.geocities.com/agritectura (castell)
Finca situada prop de Madrid on sest desenvolupant un projecte demostratiu
dun s sostenible i biointensiu del territori.Estan inscrits al programa de voluntariat
WWOOFING i imparteixen cursos dhorta ecolgica, bioconstrucci i energies
renovables.
ECONOMIA COMUNITRIA
Permaculture Credit Union
www.pcronline.org (Angls)
Cooperativa de crdit dels Estats Units. Ofereix loportunitat de realitzar inversions
en projectes relacionats amb la permacultura.
LETS Girons
www.pabordia.com/lets (catal)
Web de la LETS Girons. Inclou un llistat de links a pgines daltres experincies.
AGRICULTURA ECOLGICA
Associaci dAmics de lEscola Agrria de Manresa (AEAM)
www.agrariamanresa.org/ (catal)
Aquest portal, iniciativa de l, pretn ser el pont de comunicaci per a tots els
146
147
El rebost de la ciutat
COMPOSTADORS I VERMICOMPOSTADORS
Biohabitat-Fundaci Terra
Es poden adquirir a travs de la web www.terra.org o b de
www.biohabitat.org i senvien per missatgeria. La comanda tamb es pot
fer per telfon: 936 011 636.
148
149
El rebost de la ciutat
Green Guerilla
150
151
El rebost de la ciutat
152