Professional Documents
Culture Documents
Eva Jordà
Sito a secas
INTRODUCCIÓ
L'ús públic es pot definir com: el conjunt de programes, serveis, activitats
privada), han de tenir la finalitat d'apropar els visitants als valors naturals i
(EUROPARC-España 2005)
2
Índex
● Webgrafia………………………………………………………………………………………………...27
● Anexos…………………………………………………………………………………………………….27
3
“Tots els espais naturals protegits -amb l'excepció d'algunes escasses reserves
integrals- incorporen l'ús públic, entès com un servei als visitants, als seus
objectius, junt amb la preservació dels valors naturals, la contribució a la recerca o
al desenvolupament equilibrat.
Davant d'aquest fenomen, es plantegen, però, dues posicions ben definides: d'una
banda sembla imposar-se un criteri que posa l'accent en la restricció, en les
limitacions en l'exercici d'aquest ús; d'altra banda existeix el criteri, que es defensa
des d'aquestes línies, de posar l'accent en l'ordenació, en la regulació més a través
de la informació, de l'oferta de serveis i equipaments, que no pas de la prohibició.
Potser, darrera d'aquestes dues posicions i amb la voluntat coincident de garantir la
preservació dels valors naturals i culturals, hi ha dues idees subjacents ben
diferenciades: la primera considera bàsicament als visitants com un problema, com
un factor de risc; la segona els considera com un dels arguments més poderosos
per a explicar la pròpia política de protecció.”
1-Repartir-vos una de les dues postures que apareix en l’article i reflexioneu de manera
individual sobre aquesta, perquè després l’haureu de defensar verbalment davant el/la
company/a.
biodiversitat que tan beneficiós per a nosaltres i a més a més, l'enteniment dels ecosistemes
lliures ser una eina de conscienciació i empatia de cara a les següents generacions.
Situació actual: Sempre més gent vol gaudir dels espais naturals i això genera una
pressió sobre zones de gran valor paisatgístic (de fauna i flora). Els espais més visitats
són espais naturals o nacionals. Això crea una dicotomia entre l'amenaça dels visitants
sobre els ecosistemes d'aquests espais i la feina de qui hi treballa.
En aquest context s'intenta utilitzar eines d'ús públic per poder trobar un compromís
entre la necessitat de protegir els espais naturals i alhora obrir les portes als visitants
perquè puguin fruir conscientment d'aquests espais. Aquesta posició treballa a partir de
dos paràmetres: la quantitat i la qualitat. La qualitat fa referència a la manera de com
s'apropa el visitant als espais naturals protegits. Les entitats competents, les entitats
locals i estatals haurien de promoure activitats d'educació ambiental a les escoles per
les futures generacions i sensibilitzar les persones majors d'edat a l'entorn natural. En
aquest sentit, es vol promoure, a través de les xarxes socials i els mitjans audiovisuals,
models de referència, persones que amb la seva experiència puguin ser portaveus de
valors mediambientals. Els treballadors mateixos de l'espai podrien ser aquestes
figures: per això cal també una bona formació d'aquests operadors. Moltes vegades les
restriccions no es respecten perquè no s'entén del tot d'on venen i perquè són
necessàries. Es posen en dubte perquè no es comparteixen. Si es pot entendre el
perquè i empatitzar amb aquest discurs, els visitants estaran més disposats a respectar
dites restriccions.
El paràmetre quantitat, en contra, fa referència el nombre de visitants en un determinat
indret. Depenent de la peculiaritat ambiental de la zona, pot ser més o menys
pressionada per l'acció humana. Una restricció total d'una zona no és una via viable,
perquè a part dels costos elevats (manteniment de la zona protegida, sou treballadors
etc.) incrementaria la pressió sobre altres indrets naturals. Tot i que no es veu
pragmàtic prohibir l'accés en zones naturals, es pot intentar desviar el turisme i
impulsar activitats dirigides a la gent local i promoure les entitats locals.
El fet crear restriccions i prohibicions de manera imperativa sobre els espais naturals,
crea una sensació de falta de llibertat sobre els ciutadans i els possibles usuaris.
6
Per una part concloem que les prohibicions són necessàries, si més no, impossibles
d'evadir per complet si volem reduir la quantitat de l'impacte ambiental que genera l'ús
dels espais naturals. No obstant això, pensem que la font d'informació d'aquestes
prohibicions ha de ser una font agradable i representativa que empatitzar amb els
usuaris i tingui la capacitat de transmetre la necessitat de les prohibicions.
El que intentem és que les lleis que regulen les prohibicions no siguin només articles
publicats al BOE per uns polítics aïllats de la realitat i basats en informes externs i que
a més, no arribi la raó o funció d'aquests articles de manera clara a la població.
Concloure que arribem a la necessitat de tenir una o diverses figures representatives
sobre el medi ambient, experts i expertes que sàpiguen comunicar i explicar a la
ciutadania la necessitat i la funció d'aquestes prohibicions, algú que faci de pont entre
l'estat i la ciutadania.
De cara al territori o espai protegit, sempre que hi hagi una prohibició o regulació estem
d'acord que hem de tenir in situ uns informadors/es ben preparats. No només amb els
coneixements naturals i legislatius necessaris, sinó també, amb una capacitat de
comunicació òptima, unes habilitats socials necessàries per a un tracte assertiu i
empàtic.
Autoavaluació:
En una etapa inicial de coneixença dels meus companys, he fet el possible per esta
oberta a la forma de treballar a segons de forestals i la seva dinàmica de debat. La
posició i participació en el debat ha sigut, sobretot al principi, d'observació i anàlisis per
estar ben integrat i no imposar la meva dinàmica, amb una participació activa quan s'ha
demanat.
Durant la realització d'aquesta tasca e defensat un punt de vista més dictatorial i amb
arguments més imperialista, contraposant el meu punt de vista personal de compartició
lliure d'espais amb una opinió més extremista en l'àmbit natural. No obstant això,
posicionar-me en un món d'ecofascisme no m'ha resultat pas difícil, perquè tot i ser
utòpic, en part ompliria el món natural de restriccions pels humans.
7
Coavaluació:
La meva parella, la Clàudia, ha sigut un punt clau per arrancar la feina. La seva actitud
proactiva m'ha acollit tant a l'aula com dins de la participació específica de la tasca. Per
altra banda, a mantingut una comunicació assertiva-passiva que he agraït i a facilitat el
debat.
Clàudia a vegades s'enrotlla massa i dona voltes a l'argument de tal manera que el
debat s'allarga massa, però sense dubte jo participo en aquest allargament
argumentatiu i penso que en part és per la motivació del tema i, per altra part, les ganes
de conèixer-nos.
ecosistemes, de foma temporal mentres es busca una alternativa a l’impacte menys restrictiva..
L’existència d’una figura empàtica que expliqui el motiu de les prohibicions és important. A
més a més, és necessari que es dediquin esforços per la formació dels informadors i que
aquests desenvolupin bones habilitats socials i pedagògiques. Tot plegat, amb la finalitat de
rebre una bona resposta per part de l’usuari, al qual també se li haurien de proposar
alternatives a l’activitat que vol realitzar. Seguint amb el tracte amb els usuaris, també hem
vist necessària una reformulació de l’Educació ambiental impartida en aquests espais per tal de
trencar barreres i distàncies entre les persones i la natura, a més d’estendre-la més enllà del
propi espai protegit. A través d’aquesta educació ambiental, fins i tot es podrien arribar a
• Activitat individual nº 2
8
1) Mirada general
Escull un espai natural protegit de Catalunya amb algun programa d’ús
públic (NO POT SER el PARC NACIONAL d’Aigüestortes, ja que el treballarem
més endavant) i escriu amb les teves paraules: la seva localització i quin
són els valors naturals i culturals de l’ENP que el defineixen.
1. Descripció
L'estany de Montcortès és un espai privilegiat i pràcticament únic en el terra
Català. Situat a més de 100 metres d'altura al Prepirineu del baix Pallars.
Tenint en compte aquesta formació única, trobem en ell una fauna característica
i específica. On lloc idíl·lic per passejar i observar aus, sempre amb la cura de
malmetre la gran diversitat protegida de flora que conté les seves aigües i
voltants.
2. Localització
L’estany de Montcortés està situat en el Prepirineu de lleida, al Pallars sobirà,sobre uns
1030m del nivell del mar. Just a la sota el Pla de Corts, on trobem la major diversitat
d’aus de les comarques de Lleida, sobretot rapinyaires però també un punt d’aturada
per a aus migratòries d'aigües tranquil·les i càlides. Es pot arribar desde una carretera
que neix a Gerri de Sal i puja cap a Peramea, Bretui i el poble de Montcortés.
Les seves aigües tranquil·les formen un lloc idíl·lic pel lleure i el bany, dins d'una
comarca plena d'aigües braves i fredes. El bany en l’estany està regulat amb
ertes recomanacions prèvies, com la no utilització de cremes o olis de protecció
solar i l’utilització de les entrades a l’aigua a través d’unes plataformes de fusta
per no malmetre l'entorn natural com el canyís i les ribes naturals.Tot això
definit en el BAN 2 de Juliol de 2020 pel ajuntament de Baix Pallars.
- quin creus que pot ser el principal perfil del visitant de l’ENP (públic
potencial). Exemple: famílies, alpinistes, escaladors, excursionistes... - i
comparteix algunes de les activitats que ja es duen a terme. Es recomanable
incloure qui ho dinamitza: l’administració pública, empreses privades...
Els visitants més pòtencials son families que venen a gaudir de la tranquilitat de
l’entorn, sobretot a l’estiu on és possible el bany a l’estany. Aquestes estan
allotjades als pobles de les valls i algunes a les cases rurals del mateix entorn.
10
https://www.youtube.com/watch?v=DXkzNYm53uY
Un mira’t el vídeo, comparteix amb la docent (en format escrit) les conclusions
Conclusions
En el vídeo es veu clarament un interès per a la regulació del turisme d'una
manera més respectuosa cap a la fauna i els seus paratges, no sé fins a quin
punt és ecològica amb aquests quilòmetres de diferència entre una zona i una
altra, però de segur que com a mínim una regulació controlada baixarà la pressió
turística en certs paratges natural. Des del meu punt de vista es veu clarament
la intenció de fomentar un negoci tancat d'hostatgeria amb el seu propi segell
de marca, però així també es manté un cert nivell de moviment econòmic, si més
no, sigui el més important o no, està clar que hi ha un treball de divulgació i
conscienciació sobre el medi natural i cultural, cosa molt positiva. Per acabar
remarcaré que és un tipus de turisme destinat a classe mitjana-alta amb cert
poder adquisitiu elitista.
12
PRIMERA PART:
1) Primer, crea un “timeline” (línia del temps) que inclogui tant les dates de
declaració dels 16 parcs nacionals estatals com els seus principals trets
característics.
Línea de temps
—--> Enllanç línea cronológica dels Parc Nacionals Estatals
Miteco.gov.es —->
13
SEGONA PART:
Cas 1
En el supòsit que el tècnic d’ús públic del Parc Nacional del sector de la Vall
de Boi realitzi una presentació a l’aula del cas específic de l´únic parc
nacional de Catalunya, l’alumnat ha de:
Veig que la gestió d'un ENP és molt complexa, però la meva visió
d'usuari és que a part de la gran gestió natural que es fa, té un punt
molt important amb relació a la zona on està situat i en vers a
l'economia del Pallars (principalment), la Ribagorça i vall d'Aran
respectivament. Una forma de gestió necessària per a l'acceptació dels
municipis i ciutadans de l'entorn, però també una forma de privatitzar i
capitalitzar el negoci d'un espai públic. Amb això no vull dir que pensi
que és millor no tenir empreses privades aprofitant-se de l'entorn, això
és una bogeria. Em refereixo més al meu punt de vista com a usuari (i
14
Conec algun altre parc nacional, com per exemple el proper PN Ordesa
y Monte Perdido i la gestió és un xic diferent. En vers a la imatge de
fora (la meva) en l'àmbit particular Ordesa està menys controlat en
l'àmbit empresarial, cosa que fa la sensació de col·lapse en segons
quina època i segons quina zona, però que no impedeix que hi hagi una
certa llibertat i ofertes que es regulen entre elles i eviten una
explotació privada i monoempresarial.
Activitat individual nº 5
PRIMERA PART
a) Fes una recerca de TOTS els espais naturals protegits que hi ha:
• primer, a la teva comarca (en cas que siguis d’una altra comunitat
autonòmica, tria l’Alta Ribagorça)
● Sant Llorenç del Munt i l'Obac (PNT Massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac
ZEC i ZEPA)
● Gallecs (ENP)
● Serra de Collserola (Parc natural RNP la Rierada-Can Balasc RNP la Font Groga ZEC
Comarca de la Vall d’Aran. Escollit a causa de ser una comarca contraria (en
natura a l’anterior. Es una zona de muntanya alpina i subalpina i el Vallès
Occidental és mediterrani, a més, el clima de la Vall d’Aran és prioritàriament
cantàbric.
16
● Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Parc nacional Zona perifèrica de protecció ZEC i
ZEPA)
SEGONA PART
Activitat grupal no 6.
PRIMERA PART
Ha de contenir;
▪ Any de declaració.
▪ Superfície i peculiaritat.
L’organització amb els espais naturals protegits de Catalunya i de La Rioja, ve a ser el mateix
tipus, amb la mateixa jerarquia i compten amb les mateixes figures de protecció, la diferencia,
és que a Catalunya, els límits entre els diferents espais protegits estan molt definits, per límits
topogràfics, geogràfics i polítics, mentre que a La Rioja estan units els uns als altres i amb els
límits no tan definits.
A la Rioja s’hi poden trobar diferents espais protegits que estan inclosos dins de la Red Natura
2000, per tant, content amb protecció europea i internacional. Amb un total de 167.541 ha
protegides, un 33% de la regió total, aquesta xifra la impulsa a una de les comunitats
espanyoles que major proporció de territori aporta a la Red Natura 2000.
Són set els espais que compten amb aquest tipus de protecció, i són els següents:
Total 167.541
22
En la Rioja hem d’incloure també la seva reserva de la biosfera que engloba diferents espais
naturals dins del territori de la Rioja i que suposa més del 24% de la comarca. Un total de
119.669 hectàrees. Al ser reserva de la Biosfera està reconeguda per la Unesco i entra en el
pla de “Home i biosfera” (MaB), tot i que la seva gestió es nacional.
Autoevaluació: Per aquesta activitat i en general a tot el dossier m’he trobat desplaçat en
l’horari, és a dir, he anat a molt tard en comparació amb els companys i per aquesta raó no e
pogut trobar parella per realitzar-lo fins a la data d’entrega. Fins que al fanil i per falta de
companys e triat la parella anterior del Exercici 1. Aquest cop però a sigut intercanviat les
parelles entre els quatre.
Coevaluació: L’Arnau i jo ens hem dividit molt bé la feina i cadascun a sigut bastant
independent. Per les preses en acabar hem decidit treballar paral·lelament i cadascun fes un
dels exercicis, de manera més eficient en el temps.
SEGONA PART
segona parella.
Anna i Claudia
R:
23
http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/xarxa-de-parcs/
A continuació respon a les següents preguntes (es pot donar una única
resposta la qual inclogui totes les respostes)
• Què observes?
El primer que s’observa és que l’estructura en molts és similar. pero si es fa una mirada
al detall s’observa que no és la mateixa plantilla per a tots els parcs i el que ofereixen
de forma destacada varia (entenc que segons els visitants principals) i trobar informació
més específica cosa bastant. tot i que una informació general i resums és molt visual.
No. Definitivament estan adaptats a les necesitats del parc, les seves caracterìstiques i
el perfil del visitant. A més alguns estan dirigit cap a les necessitats, segons la
problemàtica que es van trobant.
No. Extremadament difícil. En alguns parc es molt intuitiu i directe, en altres. no està
situada la informació de manera tan senzilla o simplement no existeix (o no se arribar).
Cap de Creus
● Desplegament de la planificació
● Gestió, restauració i millora ambiental
● Ordenació de l'ús públic
● Suport a les activitats econòmiques
● Programa de seguiment del Pla
especial.
– Zones naturals (N) de valor ecològic i naturalístic. Inclouen al seu interior àrees de protecció
especial (a. p. e.), de vegetació singular (v. s.) i àrees agrícoles. (articles 40 a 45 de les Normes
Urbanístiques )
– Zones seminaturals (SN) de valor paisatgístic, en les quals trobem les de caràcter rural (r) i
les de caràcter de parc (p), amb o sense peculiaritats (*). Inclou en ambdós casos àrees de
vegetació singular i àrees agrícoles.(articles 46 a 51 de les Normes Urbanístiques )
Webgrafía
● PN Collserola.
● Geoparc Montsec.
● Red natura.
● Rioja.org.
● Miteco ENP.
Anexos
28
29