MP8 (PRIMER TRIMESTRE)

Eva Jordà

ÚS PÚBLIC DEL MEDI NATURAL:

CONTROL DE L'ÚS PÚBLIC
EN EL MEDI NATURAL
___

Sito a secas

INTRODUCCIÓ
L'ús públic es pot definir com: el conjunt de programes, serveis, activitats

i equipaments que, independentment de qui els gestioni (administració pública o

privada), han de tenir la finalitat d'apropar els visitants als valors naturals i

culturals que defineixen l’espai protegit a gestionar, d'una manera ordenada i

segura i que garanteixi la conservació, la comprensió i l'estimació d'aquests valors

mitjançant la informació, l'educació i la interpretació del patrimoni

(EUROPARC-España 2005)
 2

Índex

● Introducció Técnic d’ús públic…………………………………………………………………….3

● Activitat grupal 1 (lleguir i

debatre)............................................................................4
○ Conclusions activitat 1….…………………………………………………………………7

● Activitat 2 Mirada general (Estany de Montcortés)..……………………………………….8

○ Valors i Perfils dels visitats……………………………………………………………….9
○ Infografia…………………………………………………………………………………..….10

● Activitat 3 Visualització del vídeo………………………………………………………………..11

● Activitat 4 Descobrim els parc nacionals……………………………………………………….12

○ PN Aigüestortes i Estany de Sant Maurici……………………………………………13

● Activitat 5 Espais naturals protegits

(Comarques)......................................................15
○ Descripció dels ENP………………………………………………………………………….16
○ Audiovisual………………..…………………………………………………………………….19
● Activitat 6 Protecció de ENP………………………………………………………………………19

● Activitat 7 Instruments de planificació i gestió………………………………………….23

● Webgrafia………………………………………………………………………………………………...27

● Anexos…………………………………………………………………………………………………….27
 3

Exemple de conjunt de programes, serveis, activitats... que realitza el

tècnic d’ús públic.

 4

Activitat grupal 1 (lleguir i debatre)

“Tots els espais naturals protegits -amb l'excepció d'algunes escasses reserves
integrals- incorporen l'ús públic, entès com un servei als visitants, als seus
objectius, junt amb la preservació dels valors naturals, la contribució a la recerca o
al desenvolupament equilibrat.
Davant d'aquest fenomen, es plantegen, però, dues posicions ben definides: d'una
banda sembla imposar-se un criteri que posa l'accent en la restricció, en les
limitacions en l'exercici d'aquest ús; d'altra banda existeix el criteri, que es defensa
des d'aquestes línies, de posar l'accent en l'ordenació, en la regulació més a través
de la informació, de l'oferta de serveis i equipaments, que no pas de la prohibició.
Potser, darrera d'aquestes dues posicions i amb la voluntat coincident de garantir la
preservació dels valors naturals i culturals, hi ha dues idees subjacents ben
diferenciades: la primera considera bàsicament als visitants com un problema, com
un factor de risc; la segona els considera com un dels arguments més poderosos
per a explicar la pròpia política de protecció.”

1-Repartir-vos una de les dues postures que apareix en l’article i reflexioneu de manera
individual sobre aquesta, perquè després l’haureu de defensar verbalment davant el/la
company/a.

Punt de vista de restriccions i prohibicions (Sito)

Situació actual: En una societat de creixement exponencial i destructiva, és totalment necessari

les prohibicions totals o parcials de l’ús del medi natural, per tal de protegir l’interés natural dels
nostres espais.

En un moment crìtic, en relació a l’estat de la natura, necessitem espais naturals protegits de

l'impacte humà per tal de que es desenvolupa els ecosistemes sense la pressió de la societat,
amb un ús únic d’investigació per poder conèixer i que perduri en el temps un estat salvatge de
les nostres terres.

La prohibició directa i sancionadora és l’única manera de poder regular i solventa el dèficit de

 5

biodiversitat que tan beneficiós per a nosaltres i a més a més, l'enteniment dels ecosistemes
lliures ser una eina de conscienciació i empatia de cara a les següents generacions.

Punt de vista reguladora (Claudia)

Situació actual: Sempre més gent vol gaudir dels espais naturals i això genera una
pressió sobre zones de gran valor paisatgístic (de fauna i flora). Els espais més visitats
són espais naturals o nacionals. Això crea una dicotomia entre l'amenaça dels visitants
sobre els ecosistemes d'aquests espais i la feina de qui hi treballa.

En aquest context s'intenta utilitzar eines d'ús públic per poder trobar un compromís
entre la necessitat de protegir els espais naturals i alhora obrir les portes als visitants
perquè puguin fruir conscientment d'aquests espais. Aquesta posició treballa a partir de
dos paràmetres: la quantitat i la qualitat. La qualitat fa referència a la manera de com
s'apropa el visitant als espais naturals protegits. Les entitats competents, les entitats
locals i estatals haurien de promoure activitats d'educació ambiental a les escoles per
les futures generacions i sensibilitzar les persones majors d'edat a l'entorn natural. En
aquest sentit, es vol promoure, a través de les xarxes socials i els mitjans audiovisuals,
models de referència, persones que amb la seva experiència puguin ser portaveus de
valors mediambientals. Els treballadors mateixos de l'espai podrien ser aquestes
figures: per això cal també una bona formació d'aquests operadors. Moltes vegades les
restriccions no es respecten perquè no s'entén del tot d'on venen i perquè són
necessàries. Es posen en dubte perquè no es comparteixen. Si es pot entendre el
perquè i empatitzar amb aquest discurs, els visitants estaran més disposats a respectar
dites restriccions.
El paràmetre quantitat, en contra, fa referència el nombre de visitants en un determinat
indret. Depenent de la peculiaritat ambiental de la zona, pot ser més o menys
pressionada per l'acció humana. Una restricció total d'una zona no és una via viable,
perquè a part dels costos elevats (manteniment de la zona protegida, sou treballadors
etc.) incrementaria la pressió sobre altres indrets naturals. Tot i que no es veu
pragmàtic prohibir l'accés en zones naturals, es pot intentar desviar el turisme i
impulsar activitats dirigides a la gent local i promoure les entitats locals.

Conclusions conjuntes (Claudia i Sito)

El fet crear restriccions i prohibicions de manera imperativa sobre els espais naturals,
crea una sensació de falta de llibertat sobre els ciutadans i els possibles usuaris.
 6

Des de temps immemorables la carència de llibertat en vers a territoris i espais no

privats ha sigut un motiu de lluita i rebel·lia de les societats estructurades i resoldre
aquest sentiment és un gran esforç per unes societats democràtiques actuals.

Per una part concloem que les prohibicions són necessàries, si més no, impossibles
d'evadir per complet si volem reduir la quantitat de l'impacte ambiental que genera l'ús
dels espais naturals. No obstant això, pensem que la font d'informació d'aquestes
prohibicions ha de ser una font agradable i representativa que empatitzar amb els
usuaris i tingui la capacitat de transmetre la necessitat de les prohibicions.
El que intentem és que les lleis que regulen les prohibicions no siguin només articles
publicats al BOE per uns polítics aïllats de la realitat i basats en informes externs i que
a més, no arribi la raó o funció d'aquests articles de manera clara a la població.
Concloure que arribem a la necessitat de tenir una o diverses figures representatives
sobre el medi ambient, experts i expertes que sàpiguen comunicar i explicar a la
ciutadania la necessitat i la funció d'aquestes prohibicions, algú que faci de pont entre
l'estat i la ciutadania.

De cara al territori o espai protegit, sempre que hi hagi una prohibició o regulació estem
d'acord que hem de tenir in situ uns informadors/es ben preparats. No només amb els
coneixements naturals i legislatius necessaris, sinó també, amb una capacitat de
comunicació òptima, unes habilitats socials necessàries per a un tracte assertiu i
empàtic.

De manera individual, realitzeu l’ AUTOAVALUACIÓ i la COAVALUACIÓ (cada

membre de l’equip s’avalua a si mateix i al seu company/a)
Recorda: Es recomanable fer anar una llista d’arguments i a les conclusions que
heu arribat.

Autoavaluació:
En una etapa inicial de coneixença dels meus companys, he fet el possible per esta
oberta a la forma de treballar a segons de forestals i la seva dinàmica de debat. La
posició i participació en el debat ha sigut, sobretot al principi, d'observació i anàlisis per
estar ben integrat i no imposar la meva dinàmica, amb una participació activa quan s'ha
demanat.
Durant la realització d'aquesta tasca e defensat un punt de vista més dictatorial i amb
arguments més imperialista, contraposant el meu punt de vista personal de compartició
lliure d'espais amb una opinió més extremista en l'àmbit natural. No obstant això,
posicionar-me en un món d'ecofascisme no m'ha resultat pas difícil, perquè tot i ser
utòpic, en part ompliria el món natural de restriccions pels humans.
 7

Coavaluació:
La meva parella, la Clàudia, ha sigut un punt clau per arrancar la feina. La seva actitud
proactiva m'ha acollit tant a l'aula com dins de la participació específica de la tasca. Per
altra banda, a mantingut una comunicació assertiva-passiva que he agraït i a facilitat el
debat.
Clàudia a vegades s'enrotlla massa i dona voltes a l'argument de tal manera que el
debat s'allarga massa, però sense dubte jo participo en aquest allargament
argumentatiu i penso que en part és per la motivació del tema i, per altra part, les ganes
de conèixer-nos.

Tercer i per a concloure l’exercici

1. Ajunteu-vos en una altra parella i compartiu resultats, la finalitat

ampliar perspectives.
2. Inclogueu aquesta ampliació en el vostre dossier.
3. No us oblideu dins d’aquest punt, la coavaluació amb la següent parella
(no es precisa d’autoavaluació).

Conclusions amb altre grup (Anna i Arnau )

És necessari treballar el tema de la prohibició amb l’objectiu de regular l’impacte ambiental als

ecosistemes, de foma temporal mentres es busca una alternativa a l’impacte menys restrictiva..

L’existència d’una figura empàtica que expliqui el motiu de les prohibicions és important. A

més a més, és necessari que es dediquin esforços per la formació dels informadors i que

aquests desenvolupin bones habilitats socials i pedagògiques. Tot plegat, amb la finalitat de

rebre una bona resposta per part de l’usuari, al qual també se li haurien de proposar

alternatives a l’activitat que vol realitzar. Seguint amb el tracte amb els usuaris, també hem

vist necessària una reformulació de l’Educació ambiental impartida en aquests espais per tal de

trencar barreres i distàncies entre les persones i la natura, a més d’estendre-la més enllà del

propi espai protegit. A través d’aquesta educació ambiental, fins i tot es podrien arribar a

alleugerir les restriccions i dinamitzar-les per adaptar-les al moment.

• Activitat individual nº 2
 8

1) Mirada general
Escull un espai natural protegit de Catalunya amb algun programa d’ús
públic (NO POT SER el PARC NACIONAL d’Aigüestortes, ja que el treballarem
més endavant) i escriu amb les teves paraules: la seva localització i quin
són els valors naturals i culturals de l’ENP que el defineixen.

Zona d’especial conservació Estany de Montcortés

1. Descripció
L'estany de Montcortès és un espai privilegiat i pràcticament únic en el terra
Català. Situat a més de 100 metres d'altura al Prepirineu del baix Pallars.

És un estany d'origen natural i càrstic, només comparable amb els estanys de

Basturs, amb la diferència que aquest és l'únic estany d'origen no glacial del
Pirineu. Això vol dir que la seva formació geològica és bassa en la filtració de
l'aigua freàtica i un sorgiment natural ocult en les seves profunditats.

Tenint en compte aquesta formació única, trobem en ell una fauna característica
i específica. On lloc idíl·lic per passejar i observar aus, sempre amb la cura de
malmetre la gran diversitat protegida de flora que conté les seves aigües i
voltants.

2. Localització
L’estany de Montcortés està situat en el Prepirineu de lleida, al Pallars sobirà,sobre uns
1030m del nivell del mar. Just a la sota el Pla de Corts, on trobem la major diversitat
d’aus de les comarques de Lleida, sobretot rapinyaires però també un punt d’aturada
per a aus migratòries d'aigües tranquil·les i càlides. Es pot arribar desde una carretera
que neix a Gerri de Sal i puja cap a Peramea, Bretui i el poble de Montcortés.

2) A continuació, passarem a ser més concisos.

 9

De tots els valors naturals i culturals de l’ENP comentats en l’anterior

apartat, identifica els recursos triats per l’administració pública per a
convertir-los en “accions” pedagògiques. Els valorats com a aptes (=La
vocació per a l’ús públic)

3.Valors cap al ús públic.

L'estany de Montcortés és un lloc únic a Catalunya, literalment és l'únic estany
càrstic a la zona Pirinenca en tota Catalunya. L'administració disposa de panells
informatius en els parkings i zones recreatives explicant la formació de l’estany i
les llegendes adherides.

Les seves aigües tranquil·les formen un lloc idíl·lic pel lleure i el bany, dins d'una
comarca plena d'aigües braves i fredes. El bany en l’estany està regulat amb
ertes recomanacions prèvies, com la no utilització de cremes o olis de protecció
solar i l’utilització de les entrades a l’aigua a través d’unes plataformes de fusta
per no malmetre l'entorn natural com el canyís i les ribes naturals.Tot això
definit en el BAN 2 de Juliol de 2020 pel ajuntament de Baix Pallars.

L’observació de fauna ornitològica és excepcionalment important, tant ocell

migratoris com una gran diversitat d’aus característiques de les zones humides i
aus aquàtiques. Dins de l’estany es poden troben diverses plataformes
destinades a l’observació d’ocells amb informació especìfica d’espècies.

3) Per concloure aquest primer estudi, descriu:

- quin creus que pot ser el principal perfil del visitant de l’ENP (públic
potencial). Exemple: famílies, alpinistes, escaladors, excursionistes... - i
comparteix algunes de les activitats que ja es duen a terme. Es recomanable
incloure qui ho dinamitza: l’administració pública, empreses privades...

Els visitants més pòtencials son families que venen a gaudir de la tranquilitat de
l’entorn, sobretot a l’estiu on és possible el bany a l’estany. Aquestes estan
allotjades als pobles de les valls i algunes a les cases rurals del mateix entorn.
 10

També i apareix una part esporàdica d'excursionistes que aprofiten l'entorn

cultural proper (Gerri de la Sal, Peramea i el Dolmen de la geganta del Pallars)
per fer una parada natural.

En el segon cas gairebé no hi ha perill, ja que es tracta d'un turisme que no

centra la seva activitat a l'estany i la seva permanència és temporal. Però en el
primer cas pot generar certs perills. El pàrquing és limitat i els cotxes generen
un impacte sonor considerable de cara a les aus, a més a més, el fet de tenir
permès el bany pot generar un problema en la contaminació de les aigües per
part dels usuaris, en la utilització de productes a la pell i l'eroció del terreny límit
de la costa.

4) Finalitzada la tasca de recerca, ara comença la part creativa.

- Transforma la informació “més general” recopilada

per donar resposta a la tasca anterior en una
infografia adreçat al seu principal visitant. Pensa
que no pot ser un “copiar i pegar” de tot el que hagis
cercat, perquè NO s’ho llegiran...
Fes tria i elabora un format visual, atractiu i que
convidi a ser llegit per a què els destinataris aprenguin
curiositats rellevants de l’ENP i se’ls desperti les ganes
de visitar-lo a través d’un recull de possibles activitats
a realitzar.
 11

Visualització vídeo. Activitat 3

Activitat individual no 3

Exemple: Vídeo introductori d’actuacions d’ ús públic (Andalusia)

Marca Parc Natural d’Andalusia. Turisme Ornitològic (3:43min)

https://www.youtube.com/watch?v=DXkzNYm53uY

Un mira’t el vídeo, comparteix amb la docent (en format escrit) les conclusions

que en treus? (Resposta breu).

Conclusions
En el vídeo es veu clarament un interès per a la regulació del turisme d'una
manera més respectuosa cap a la fauna i els seus paratges, no sé fins a quin
punt és ecològica amb aquests quilòmetres de diferència entre una zona i una
altra, però de segur que com a mínim una regulació controlada baixarà la pressió
turística en certs paratges natural. Des del meu punt de vista es veu clarament
la intenció de fomentar un negoci tancat d'hostatgeria amb el seu propi segell
de marca, però així també es manté un cert nivell de moviment econòmic, si més
no, sigui el més important o no, està clar que hi ha un treball de divulgació i
conscienciació sobre el medi natural i cultural, cosa molt positiva. Per acabar
remarcaré que és un tipus de turisme destinat a classe mitjana-alta amb cert
poder adquisitiu elitista.
 12

Parc nacionals. Activitat 4

PRIMERA PART:

DESCOBRIM ELS PARCS NACIONALS ESTATALS

1) Primer, crea un “timeline” (línia del temps) que inclogui tant les dates de

declaració dels 16 parcs nacionals estatals com els seus principals trets

característics.

Línea de temps
—--> Enllanç línea cronológica dels Parc Nacionals Estatals

Per concloure la primera

activitat, inclou un mapa i
situa’ls. En cas de trobar

el mapa per la xarxa, a sota de

la imatge indica la font,
gràcies.

Miteco.gov.es —->
 13

SEGONA PART:

EL PN D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI,

l’únic a Catalunya, coneguem el seu engranatge...
(No es pot realitzar cada any)

Cas 1

En el supòsit que el tècnic d’ús públic del Parc Nacional del sector de la Vall
de Boi realitzi una presentació a l’aula del cas específic de l´únic parc
nacional de Catalunya, l’alumnat ha de:

a) Prendre apunts i incloure’ls (format imatge o passats en net) dins

del dossier.
Em sap greu, però vaig arribar 20 min. més tard per estar en reunió
amb la tutora i encara no sabia com funcionava el mòdul ni en què
hi hauria un dossier el qual completar amb aquesta visita. No vaig
prendre apunts.

b) Valora la gestió realitzada dins d’aquest ENP (l’extensió de la resposta

es totalment lliure. Es valorarà molt positivament la comparació amb
altres parcs nacionals coneguts per l’alumne)
La gestió del parc nacional, és molt extensa i encara em considero un
ignorant sobre aquest tema. Falta molt per aprendre, però basat en el
meu punt de vista personal i el coneixement com a usuari i a posterior
l'aprenentatge continu de la gestió puc parlar de diversos assumptes.

Veig que la gestió d'un ENP és molt complexa, però la meva visió
d'usuari és que a part de la gran gestió natural que es fa, té un punt
molt important amb relació a la zona on està situat i en vers a
l'economia del Pallars (principalment), la Ribagorça i vall d'Aran
respectivament. Una forma de gestió necessària per a l'acceptació dels
municipis i ciutadans de l'entorn, però també una forma de privatitzar i
capitalitzar el negoci d'un espai públic. Amb això no vull dir que pensi
que és millor no tenir empreses privades aprofitant-se de l'entorn, això
és una bogeria. Em refereixo més al meu punt de vista com a usuari (i
 14

guia de muntanya) que les empreses amb certs privilegis d'explotació

de la zona adquireixen massa pes i importància a l'hora de prendre
d'accions privatitzant i monopolitzant les activitats fins a un punt que
dubtes si és per generar riquesa a la zona o només a algunes
butxaques.

Conec algun altre parc nacional, com per exemple el proper PN Ordesa
y Monte Perdido i la gestió és un xic diferent. En vers a la imatge de
fora (la meva) en l'àmbit particular Ordesa està menys controlat en
l'àmbit empresarial, cosa que fa la sensació de col·lapse en segons
quina època i segons quina zona, però que no impedeix que hi hagi una
certa llibertat i ofertes que es regulen entre elles i eviten una
explotació privada i monoempresarial.

Per part de la divulgació natural i l'educació ambiental haig de

reconèixer que el PN d'Aigüestortes i Sant Maurici és un espai molt
ampli i ple de recursos que beneficien a la natura i al seu tracte, amb
un poder al parc molt important, tant de senyals, informacions, guies
(material) i interpretes ben preparats i disposats a generar un bon ús
del PN, en contraposició del PN de Ordesa y Monte Perdido, que queda
per sota en el que és la gestió del bé natural dels seus espais. Poder
Aigüestortes i Sant Maurici es compara millor, en aquest aspecte, amb
Doñana com a referent de la necessitat principal de preservar el medi
natural.

c) Valorar l’actuació del tècnic (T’ha resultat interessant? Justifica la

teva resposta)
La intervenció dels dos tècnics del parc van ser, al meu punt de
vista, força interessants en vers a tenir clar com funciona (sobretot
amb l'organigrama) la pressa d'accions i la funció dels diferents
sectors.
Es força important poder accedir a l'opinió i funcions de les persones
de dins per aprendre el funcionament del PN amb els nostres propis
filtres però sense la ignorància d'altres punts de vista. Sí que haig de
 15

dir, per finalitzar, que em va semblar una mica protocol·lari la forma

d'explicació, com si fos un guió i procurant no sortir-se massa del
que havien de dir.

Activitat individual nº 5

PRIMERA PART

a) Fes una recerca de TOTS els espais naturals protegits que hi ha:

• primer, a la teva comarca (en cas que siguis d’una altra comunitat
autonòmica, tria l’Alta Ribagorça)

Comarca del Vallés Occidental.

● Gallifa (ZEC i ZEPA Gallifa-Cingles de Bertí)

● Sant Llorenç del Munt i l'Obac (PNT Massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac
ZEC i ZEPA)

● Gallecs (ENP)

● Serra de Collserola (Parc natural RNP la Rierada-Can Balasc RNP la Font Groga ZEC

● Serra de Collcardús (ZEC i ZEPA Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat)

● Montserrat (PNT Muntanya de Montserrat RNP Muntanya Montserrat Zona perifèrica de

protecció ZEC i ZEPA Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat)

● Riu Llobregat (ZEC i ZEPA Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat)

• i després, a una altra comarca, molt diferent a la teva quant a

paisatge i morfologia (has d’argumentar l’elecció).

Comarca de la Vall d’Aran. Escollit a causa de ser una comarca contraria (en
natura a l’anterior. Es una zona de muntanya alpina i subalpina i el Vallès
Occidental és mediterrani, a més, el clima de la Vall d’Aran és prioritàriament
cantàbric.
 16

● Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Parc nacional Zona perifèrica de protecció ZEC i
ZEPA)

● Naut Aran (ZEC i ZEPA Aigüestortes)

● Capçalera de la Noguera Ribagorçana (ZEC i ZEPA Aigüestortes)

● Marimanha (ZEC i ZEPA Alt Pallars)

● Estanh de Vielha (ZEC)

● Era Artiga de Lin (RNP Baish Aran

● ZEC i ZEPA Era Artiga de Lin-Eth Portilhon)

● Eth Portilhon (ZEC i ZEPA Era Artiga de Lin-Eth Portilhon)

● Montanhes de Les e Bossòst ( ZEC i ZEPA Baish Aran)

● Arribèra deth Garona (Riu Garona)

b) A continuació, redacta una petita descripció de cadascun dels ENP ressaltant

els seus trets més característics i diferenciadors (presentació en format escrit
que has d’incloure en el dossier).

L'Espai Natural de Gallifa és un espai

natural de característiques semblants a les
dels cingles de Bertí. El conjunt de l'espai
forma una gran mola rocosa de gran bellesa
paisatgística, especialment representativa
dels relleus i del paisatge de les serres
prelitorals calcàries. Constitueix una unitat de
relleu d'extrema singularitat dins el context
de la serralada prelitoral catalana.
 17

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i

l'Obac forma part de la Xarxa d'Espais
Naturals gestionada per la Diputació de
Barcelona.L'orografia de tota aquesta àrea és
molt escarpada, plena de cingles i canals,
amb torrents i rieres en totes direccions.
Geològicament hi predominen els
conglomerats, que formen un relleu
semblant al veí massís de Montserrat.

Els Gallecs és un espai rural. El seu gran

interès paisatgístic es deu al fet que es
tracta d'un dels últims espais sense
urbanitzar de la comarca. A més, és un
connector biològic entre les serres del
litoral i els espais naturals de l'interior. És
un espai fràgil i vulnerable de gran interès
ornitològic per espècies nidificants,
migradores i hivernants.

Parc Natural de la Serra de Collserola és la

denominació oficial del parc de Collserola.
Collserola és el pulmó d'aquesta gran zona
urbana, i per aquesta raó el seu valor
ecològic és encara més important. Collserola
conté una àmplia mostra d'ambients naturals
mediterranis, en els que hi trobem
predominantment boscos
 18

La Serra de Collcardús, una petita serralada

pertanyent a la Serralada Prelitoral Catalana
situada entre els municipis de Viladecavalls i
de Vacarisses, a la comarca del Vallès
Occidental. És una serra amb una bona
massa forestal i un bon nombre de camins i
senders, d'important valor ecològic i natural
atès que es troba situada estratègicament
entre les serres de l’Obac-Sant Llorenç a
llevant i del Puigventós-Montserrat a ponent.

El Parc Natural de Montserrat és gestionat pel

Patronat de la Muntanya de Montserrat. Els
motius de la seva instauració es basen en la
importància religiosa i cultural del Monestir i
del Santuari i en la bellesa i la singularitat de la
muntanya.
Els conglomerats de Montserrat tenen un
component calcari molt elevat que
pressuposaria l'existència d'un gran nombre de
formacions càrstiques, però en la realitat, del
més d'un centenar d'inventariades, no arriben
ni a la dotzena les que tenen un cert interès
espeleològic.
El conjunt dels valors esmentats als quals cal
afegir els naturals com sorprenents relleus, la
fauna i la vegetació

El Llobregat és un dels principals rius de

Catalunya. El curs d'aquest riu ha estat molt
aprofitat per la població del país per a
diversos usos: agrícoles, industrials i de
consum, entre altres.
 19

SEGONA PART

c) Per concloure la tasca i treballar la teva creativitat + competències

transversals, realitza una presentació audiovisual per presentar els ENP de
totes dues comarques (duració màxima entre tres i cinc minuts).

Activitat grupal no 6.

PRIMERA PART

Organitzeu-vos en parelles i escolliu una província de fora de Catalunya.

1) Busqueu el seu sistema d’espais naturals protegits i presenteu-me la

informació de forma esquematitzada.

Ha de contenir;

▪ Les diferents figures de protecció.

▪ Un exemple de cadascuna d’elles.

▪ Any de declaració.

▪ Superfície i peculiaritat.

Arnau Riera i Sito a Secas

Classificació d’espais protegits naturals de la Rioja.

 20

Tipus Exemple Any de declaració

d’espai i superfície

Espais Carrascar de Villarroya. 264,4 hectàrees

naturals El carrascar de Villarroya és un dels escassos
Singular vestigis que queden de les deveses, i probablement -1995
s el més bell i més ben conservat de la Rioja.

Parques Parque Natural Sierra de Cebollera. 23 640 hectàrees

naturale La Serra de Cebollera és un enclavament geològic
s privilegiat dins del Sistema Ibèric, per les formacions -1995
glaceres, els "forats". Per sota de l'alta muntanya
predominen els extensos boscos naturals de pi roig,
faig i roure rebollo, amb destacats valors ecològics i
paisatgístics en el curs dels rierols de muntanya, amb
salts d'aigua i petites cascades en un entorn de bosc
de ribera.

Reserva Reserva Natural de los Sotos de Alfaro. 473,60 hectàrees

natural La ribera d'Alfaro ha estat un dels pocs llocs de la
Rioja on els boscos fluvials han aconseguit mantenir -2001
unes condicions naturals acceptables després de les
múltiples transformacions a què els ha sotmès l'acció
de l'home.

Red Montes Obarenes y Sierra de Cantabria. 5.166 hectàrees

natura Alineació muntanyosa que comprèn les serres que
2000 tanquen pel nord la depressió de l'Ebre, les cotes -2003
superiors de les quals oscil·len entre els 1.000 i 1.300
metres d'altitud. Entre els valors més significatius
figuren els pasturatges secs silicis.

Reserva 119.669 hectàrees

biosfera
Valles del Jubera, Leza, Cidacos y Alhama.
-2003
És una reserva de la biosfera que cobreix
aproximadament el 24% del territori de la Rioja a
Espanya. Es combinen valors naturals, com un
paisatge modelat pels usos tradicionals, fonts
d'aigües termals i jaciments paleontològics de
dinosaures (Icnitas), i culturals com els poblats
celtibers.
 21

2) Respon: és molt diferent el sistema al de Catalunya? Argumenteu la

resposta amb exemples.

L’organització amb els espais naturals protegits de Catalunya i de La Rioja, ve a ser el mateix
tipus, amb la mateixa jerarquia i compten amb les mateixes figures de protecció, la diferencia,
és que a Catalunya, els límits entre els diferents espais protegits estan molt definits, per límits
topogràfics, geogràfics i polítics, mentre que a La Rioja estan units els uns als altres i amb els
límits no tan definits.

3) D’aquesta mateixa província, busqueu si hi ha espais que s’adscriuen a les

figures de conservació internacionals. Quins són?

A la Rioja s’hi poden trobar diferents espais protegits que estan inclosos dins de la Red Natura
2000, per tant, content amb protecció europea i internacional. Amb un total de 167.541 ha
protegides, un 33% de la regió total, aquesta xifra la impulsa a una de les comunitats
espanyoles que major proporció de territori aporta a la Red Natura 2000.

Són set els espais que compten amb aquest tipus de protecció, i són els següents:

Nom de l’espai (Red natura 2000) Superfície (ha)

Monte de Obarenes- Sierra Cantabria 5.166

Sierra de Alcarama y valle de Alhama 10.217

Peñas de Iregua, Leza y Jubera 8.410

Peñasd de Arnedillo, Peñalmonte y Peña 3.437

Isasa

Sierras de Demanda, Urbión, Cebollera, y 138.607

Cameros

Sotos y Riberas del Ebro 1.704

Total 167.541
 22

Reserve de la Biosfera : Valles del Jubera, 119.669

Leza, Cidacos y Alhama.

En la Rioja hem d’incloure també la seva reserva de la biosfera que engloba diferents espais
naturals dins del territori de la Rioja i que suposa més del 24% de la comarca. Un total de
119.669 hectàrees. Al ser reserva de la Biosfera està reconeguda per la Unesco i entra en el
pla de “Home i biosfera” (MaB), tot i que la seva gestió es nacional.

Autoevaluació: Per aquesta activitat i en general a tot el dossier m’he trobat desplaçat en
l’horari, és a dir, he anat a molt tard en comparació amb els companys i per aquesta raó no e
pogut trobar parella per realitzar-lo fins a la data d’entrega. Fins que al fanil i per falta de
companys e triat la parella anterior del Exercici 1. Aquest cop però a sigut intercanviat les
parelles entre els quatre.

Coevaluació: L’Arnau i jo ens hem dividit molt bé la feina i cadascun a sigut bastant
independent. Per les preses en acabar hem decidit treballar paral·lelament i cadascun fes un
dels exercicis, de manera més eficient en el temps.

SEGONA PART

1) Adjunteu-vos amb una altra parella i COMPARTIU la vostra recerca

2) De manera individual, escriviu que us ha cridat més l’atenció de l’estudi de la

segona parella.

Anna i Claudia

R:
 23

Activitat individual nº7

Busca en l’enllaç següent cinc Parcs Naturals de Catalunya i fes una

recerca dels instruments de planificació i gestió que hi apareixen
redactats.

http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/xarxa-de-parcs/

A continuació respon a les següents preguntes (es pot donar una única
resposta la qual inclogui totes les respostes)

• Què observes?

El primer que s’observa és que l’estructura en molts és similar. pero si es fa una mirada
al detall s’observa que no és la mateixa plantilla per a tots els parcs i el que ofereixen
de forma destacada varia (entenc que segons els visitants principals) i trobar informació
més específica cosa bastant. tot i que una informació general i resums és molt visual.

• Tots tenen els mateixos instruments?

No. Definitivament estan adaptats a les necesitats del parc, les seves caracterìstiques i
el perfil del visitant. A més alguns estan dirigit cap a les necessitats, segons la
problemàtica que es van trobant.

• Pots trobar tot lo que busques?

No. Extremadament difícil. En alguns parc es molt intuitiu i directe, en altres. no està
situada la informació de manera tan senzilla o simplement no existeix (o no se arribar).

• Digues quins són els instruments de cadascun d’ells.

Cadí-Moixerò ● Plà de prevenció d’incendis forestals

● Pla d’accès motoritzat
● Pla de millora del paisatge
● Pla estratègic d’educació i voluntariat
ambiental
 24

● L’ús públic al parc natural del Cadí

● PN Cadí-Moixerò:Càlcul que capacitat
de càrrega turística.

Cap de Creus

● Desplegament de la planificació
● Gestió, restauració i millora ambiental
● Ordenació de l'ús públic
● Suport a les activitats econòmiques
● Programa de seguiment del Pla
especial.

Zona volcànica de la Garrotxa ● Contaminació acùstica i lumìnica del

parc
● Pla per la fertilització nitrogenada de
la Garrotxa
● Pla sobre la qualitat del parc
● Pla especial del bosc de Tosca
● Pla rector d’us i gestió

Illes Medes i Baix Ter ● Pla de conservació i seguiment de la

biodiversitat
● Ús de l'espai i comportament dels
submarinistes a les Illes Medes
● Projectes d'ordenació forestal
● Pla de prevenció d'incendis
● Pla tècnic de gestió cinegètica
● Pla de gestió pastoral integrada
● Pla de gestió del patrimoni cultural

Serra de Collserola ● Preservació i millora dels valors

ecològics de la serra a partir de quatre
eixos: millora de la connectivitat,
conservació dels elements de valor
ecològic, control de les pertorbacions i
foment de l’economia verda.
● Valorització dels recursos naturals,
amb l’objectiu de fomentar el mosaic
agroforestal i l’economia verda.
● Infraestructures i serveis, en que
s’aposta per minimitzar l’ocupació i la
 25

fragmentació dels espais lliures de

Collserola.
● Espai funcional. Es crea un espai de
transició entre les zones naturals i
urbanes, que té un paper regulador en
les dinàmiques de l’espai natural: les
activitats i usos es concentren en
aquests «espais de vora».
● Ús públic. Es defineix una xarxa
bàsica per a l’ús públic a partir de la
infraestructura existent amb l’objectiu
de fomentar el Parc com a espai de
salut, benestar i coneixement.
● Patrimoni construït. No s’admeten
noves edificacions i s’aposta pel
manteniment i la millora del patrimoni
arquitectònic, històric i cultural
existent, a través del catàleg de
masies i de l’inventari del patrimoni
cultural. Es preveu l’eliminació
progressiva de les construccions
implantades il·legalment.

• Ara centra’t en un únic ENP:

Serra de Collserola.
• Busca el Pla Especial (PORN)

• A continuació, troba l’apartat de zonificació i defineix els diferents tipus de

zones que es troben.
 26

– Zones naturals (N) de valor ecològic i naturalístic. Inclouen al seu interior àrees de protecció
especial (a. p. e.), de vegetació singular (v. s.) i àrees agrícoles. (articles 40 a 45 de les Normes
Urbanístiques )

– Zones seminaturals (SN) de valor paisatgístic, en les quals trobem les de caràcter rural (r) i
les de caràcter de parc (p), amb o sense peculiaritats (*). Inclou en ambdós casos àrees de
vegetació singular i àrees agrícoles.(articles 46 a 51 de les Normes Urbanístiques )

– Zones agrícoles de valor paisatgístic. (articles 52 a 57 de les Normes Urbanístiques )

 27

Webgrafía

● Llista d'espais naturals protegits de Catalunya.

● PN Aiguestortes i Sant Maurici.

● Xarxa de parc naturals.

● PN Collserola.

● Geoparc Montsec.

● Red natura.

● Rioja.org.

● Miteco ENP.

Anexos
28
29