prova

grau superior
9.00 h
primera fase

Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci

Instruccions
El quadern dexamen i la plantilla de respostes, amb les seues dades identificadores, aix com el
DNI o un altre document didentificaci, han destar visibles durant tota la prova.
En este quadern dexamen es presenten:
El text corresponent a lrea de comprensi lectora.
Els enunciats de totes les qestions relatives a les rees de comprensi i destructures
lingstiques.
TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA
RECORDE: totes les respostes shan de traslladar a la plantilla.
En la plantilla de respostes escriga amb bolgraf blau o negre, i no use corrector lquid o dun altre tipus.
s molt important que procure no cometre errors quan trasllade les respostes a la plantilla.
Assegures que el nmero de pregunta correspon a la del quadern dexamen.
Indique la resposta correcta marcant una X dins de la casella corresponent. El sistema de correcci no
reconeix com a vlids altres signes (cercles, ratllats, etc.).
Les preguntes poden deixar-se en blanc o amb una nica opci marcada.

Si hi ha ms duna opci marcada, la resposta es considerar errnia.

Si sequivoca i vol anullar una resposta ja marcada, ratlle completament la casella equivocada i
marque amb una X la nova resposta.

Si sequivoca i vol recuperar una resposta que ja havia anullat, faa un cercle al voltant de la casella.

rea de comprensi
Llija el text segent i marque la resposta ms adequada per a cada enunciat.

Sobre el temps i la memria

El temps, al contrari del que se sol creure, no corre de manera igual amb el pas de la
histria i de les vides. El temps hum no s el temps astronmic, no tots els anys sn
igual de llargs, ni tots els segles: nhi ha de rpids i nhi ha de lents, que s tant com dir
que nhi ha de ms buits i de ms plens, perqu la velocitat del temps hum depn de la
densitat dels continguts i de la seua abundncia i acceleraci. Vull dir una cosa molt
simple: com ms coses passen, i ms veloment, ms velo passa tamb el temps i
ms prompte sesvax i fuig, fins que la velocitat esdev la forma del nostre present, que
arribem a sentir com un present continu. Aix, el passat ms proper arriba a escapar-se
tan rpidament que sembla un temps remot, extic i desconegut. No s qesti de
calendaris ni de cronologies, s qesti de levaporaci de la memria, i aix la vida de
fa seixanta anys o cinquanta pot semblar tan distant com la de fa sis segles o cinc.
El resultat s que el present, viscut com a nic horitz de lexperincia, pot arribar a
aparixer com un temps feli i afortunat, per tamb com un temps estrany,
desesperant, incomprensible: precisament per falta dun terme de comparaci i de
mesura, sense el qual tota avaluaci s necessriament vcua i errnia. Com ara la
percepci destos anys dinflexi del benestar general i de leconomia com si foren anys
de catstrofe, desastre implacable, baixada als inferns i risc imminent de caure en no se
sap quins abismes. Hom t la temptaci davaluar este present referint-lo a un passat
del qual ha perdut la memria. Doncs b, qui pense que el lamentable present
(lamentable, sobretot, per als qui han de patir privacions, restriccions, la desesperana
de no trobar faena, els pagaments impossibles) s el pitjor de tots els temps que hem
conegut, qui pense que estem a la vora de labisme o vivint una catstrofe infinita, hauria
dillustrar-se una mica sobre el mn i la vida de fa poc ms de mig segle, el temps dels
emigrants amb maleta de fusta. Hauria de tindre memria i usar-la. I llavors comparar,
donar a qui corresponga (la divina providncia, el comer i la indstria, o el simple pas
dels anys) les grcies per poder viure en este temps i en estos pasos dabundncia, i
deixar de dir i propagar bestieses. Encara que una part de labundncia siga precria o
incerta (o era potser sobrera?), encara que estiga mal repartida i que hom comence a
dubtar de la idea que era possible inflar-la sense lmits.
La velocitat a qu el passat desapareix de la conscincia s tan forta com la velocitat a
qu apareix el present: el fet de viure en temps real tot el que passa, de viure-ho en el
mateix moment que els xinesos o els nord-americans, s una de les grans mutacions
produdes en la societat, i no sabem encara si definix el moment final o el principi duna
altra. No s si levoluci ens ha preparat per a rebre permanentment este intens
bombardeig dinformaci. Les notcies arriben brutalment en qualsevol moment, Internet
s un riu ininterromput on els ms jvens trauen cada vegada ms les informacions i els
continguts que alimenten la seua imaginaci i que els guien en la vida prctica.
Fa noms dos segles, les notcies de guerres, conquestes, matrimonis reials, tractats de
pau, invents o llibres, arribaven en una setmana, o un mes o un any, i les coneixia una
mnima fracci de la gent. Hui arriben en menys dun segon, i sn infinites i dabast
massiu: un aliment tan abundant que no hi ha temps per a digerir-lo. I deformem la
percepci fins a tal punt que, en uns anys dinflaci tan baixa com no es coneixia fa molt
de temps (per qui recorda el 25% de fa vint anys?), continua existint langoixa dun
increment insuportable del cost de la vida. Passe el que passe, els diaris al mat, i els
noticiaris a migdia, a la nit i a qualsevol hora, ens anuncien puntualment sense pietat
cada desgrcia i misria del mn, cada desastre, cada fracs dels poltics, els llocs de
treball perduts, els nivells del deute i els forats del dficit, i altres plagues i signes del
llibre de lApocalipsi. I aix la percepci del temps de cada dia sinfla i roda
vertiginosament, gira sobre si mateixa, es tanca, ocupa el lloc de la memria, el passat
sevapora i, amb este, la possibilitat dentendre res.

La velocitat a qu passa el nostre temps present depn de com de

substanciosos siguen els fets, de la seua qualitat i de la rapidesa amb
qu succexen.

El passat ms lluny pot semblar-nos tan prxim que podem arribar a

sentir-lo com un present continu.

El temps present no s percebut de la mateixa manera per tots:

cadasc el mesura segons les experincies viscudes.

Segons lautor...
a)
b)
c)

Lautor opina que...

a)
b)
c)

b)
c)

a mesura que entra brutalment en les nostres vides, ens allunya rpidament del
passat sense saber si som capaos dassimilar un present reblit de notcies.
que ens arriba a tota hora, de manera incessant, aporta continguts indispensables
per a la formaci dels jvens i el foment de la seua imaginaci.
permanent i massiva a qu estem exposats ens fa viure simultniament la realitat
amb altres pasos i mantindre la societat en una transformaci constant.

Lautor del text...

a)

b)
c)
8

quan el ser hum compara el present amb un referent anterior, sadona que
qualsevol temps passat fou millor.
pensar noms en el present per a valorar la nostra qualitat de vida actual s una
idea enganyosa.
per a entendre el seu present, lhome necessita mirar endavant sense perdre de
vista lexperincia viscuda.

La informaci...
a)

com ms velo transcorre el temps present, ms prompte ens arriba a la memria

el passat ms prxim.
la rapidesa amb qu passa el temps depn que els fets que vivim siguen ms o
menys afortunats.
el temps discorre a tan gran velocitat, que ens fa oblidar el passat tan rpidament
com vivim el present.

no dubta que el temps transcorre a gran velocitat perqu labundant informaci que
ens arriba condiciona negativament tant la percepci que la societat t del present
com el record del passat.
pensa que hem de fer memria i recordar el passat per a valorar el present amb
objectivitat.
opina que el temps no t la mateixa duraci per a tots, que la velocitat a la qual
discorre depn de la capacitat de cadasc per a recordar el passat.

Qu significa esvair-se en loraci: com ms coses passen, i ms veloment,

ms velo passa tamb el temps i ms prompte sesvax i fuig?
a)
b)
c)

acabar-se
oblidar-se
dissipar-se

En loraci: Internet s un riu ininterromput on els ms jvens trauen cada

vegada ms les informacions..., es fa s de...
a)
b)
c)

10

la metfora
la hiprbole
la ironia

Quin text resumix millor les idees del text?

a)

b)

c)

El temps, de vegades, sembla que va a pas de pua, i daltres, al galop. Hi ha anys

que passen volant, i anys que sembla que no acaben mai... I s que quan estem
passant una mala ratxa, les hores no passen i sembla que el temps sallarga.
A ms, la nostra memria ens pot jugar males passades. Com ms de pressa passen
les coses, ms prompte les oblidem... i sembla que tot passa en un present continu
que no t final. No s qesti de calendaris ni de cronologies: s la memria que
deixa de funcionar i oblidem el que va passar fa tan sols unes dcades.
El present pot ser feli o desgraciat. Podem pensar que ara vivim anys de catstrofe,
desastre implacable, baixada als inferns i risc imminent, i s perqu, encara que en el
passat moltes persones tamb es van veure abocades a emigrar, qualsevol temps
passat sempre va ser millor.
Si alguna cosa, per, s interessant del present, s que grcies a Internet podem
estar completament informats del que passa arreu del mn, i podem viure en temps
real tot el que passa a laltra punta del planeta, en el mateix moment que els xinesos
o els nord-americans.
De vegades podem arribar a pensar que el temps no corre de manera igual amb el
pas de la histria i de les vides... Ens passen tantes coses que no tenim temps per a
recordar, i per aix el passat ms proper arriba a escapar-se tan rpidament que
sembla un temps remot i desconegut.
Actualment vivim uns anys dinflexi del benestar general i de leconomia, i sovint
comparem esta realitat amb el passat. Hi ha persones que creuen que ara estem
pitjor que abans i daltres que opinen que, fins i tot en temps de crisi, ara es viu millor
que mai. La gent hauria de tindre memria i usar-la.
Vivim en lpoca de la velocitat; tot passa rpidament. El progrs del ser hum lha
preparat per a rebre tota la informaci a qu t accs en qualsevol moment, i els
jvens estan molt influts per tot el que els arriba via Internet, notcies i continguts que
alimenten la seua imaginaci i els conduxen en la vida prctica.
En el passat, noms una minoria estava al corrent del que passava; ara, els diaris i
els noticiaris ens informen de cada desastre ocorregut en llocs que ni sabem que
existien. Sn els signes de lapocalipsi.
El temps hum no s el temps astronmic. La nostra percepci del temps depn de
la quantitat de continguts que rebem cada dia i de com de rpidament ens passen les
coses. Vivim en una poca tan accelerada, amb tanta sobreinformaci, que no queda
espai per al record, per a la memria.
Esta, per, s una situaci lamentable perqu, si no tenim memria, no podem
comparar la nostra situaci present amb altres temps passats, i, consegentment, no
podem valorar en la justa mesura les circumstncies actuals. Podem arribar a pensar
que vivim situacions desesperants, simplement perqu hem oblidat com sha viscut
en el passat. La vorgine del present ens fa oblidar el passat immediat, de manera
que la percepci que tenim del que va passar fa cinquanta o seixanta anys s
semblant a la del passat remot... Sens evapora la memria.
La informaci en temps real de qualsevol notcia que passa arreu del mn ens arriba
a saturar de tal manera que deformem lapreciaci de la realitat. I esta indigesti de
notcies fa que, en lera de la comunicaci, cada vegada entenguem menys el que
passa.

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

Lxic i semntica
11.

Qu s un esgarip?
a) Crit estrident
b) Tra imperfecte
c) Saliva que s'escup d'una vegada

12.

Qu significa "verbi gratia"?

a) Grcies a Du
b) Amb paraules agradoses
c) Per exemple

13.

Qu significa el verb "abrusar"?

a) Sotmetre a l'acci del foc.
b) Produir un soroll un cos que es mou rpidament per l'aire.
c) Traure llustre a les pedres, els metalls, etc., fregant-los.

14.

El fugitiu est en __________, acusat d'un presumpte delicte __________.

a) busca i captura / d'allanament de morada
b) crida i captura / de violaci de morada
c) crida i cerca / de violaci de domicili

15.

Qu significa l'expressi "fer la gara-gara"?

a) Atraure l'afecte d'alg amb afalacs.
b) Molestar una altra persona constantment.
c) Practicar una afici en el temps lliure.

16.

El ponent no va __________ la conferncia fins que no aconsegu reparar la __________ de

les ulleres.
a) reanudar / cama
b) rependre / patilla
c) reprendre / branca

17.

El soldat sorprs per la __________ va __________ l'espasa per a espantar l'atacant.

a) rereguarda / blandir
b) rereguarda / brandar
c) retaguarda / brandir

18.

Garnatxa, monestrell i boval sn...

a) varietats de ram.
b) fruits comestibles propis del bosc.
c) mamfers de la famlia dels bvids.

19.

Qu significa "rondinaire"?
a) Que parla entre dents.
b) Que va de poble en poble.
c) Que s'encarrega de la vigilncia nocturna.

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

20.

Qu s un borrissol?
a) Sensaci desagradable causada per una cosa que repugna.
b) Pl suau i curt que fa la llana, el cot, etc.
c) Adolescent desemparat que va vagabundejant pels carrers.

21.

Li guany l'ltima partida del campionat amb __________!

a) escac i mat
b) escac i mate
c) escaig i mat

22.

Qu significa l'expressi "tindre el cap a carrerons"?

a) Estar confs, ser molt distret, tindre moltes preocupacions o quefers.
b) Ser molt fantasis.
c) Ser ignorant, curt d'enteniment.

23.

Qu s la calamarsa?
a) Massa de molluscos que es traslladen junts en nombre de molts milers.
b) Grans xicotets de gel procedents de la condensaci del vapor d'aigua atmosfric.
c) Peix menut que atrau l'ormeig de pesca a molta profunditat.

24.

__________: Calmar un estat d'agitaci o de violncia en alg o en alguna cosa.

a) apaivagar
b) apaciguar
c) arremorar

25.

Qu significa el verb "acerar"?

a) Envoltar, rodejar.
b) Convertir el ferro en acer.
c) Aplicar una capa de cera.

26.

Qu significa "ardit"?
a) Valent, agosarat
b) Abrupte, rude
c) Ardu, delicat

27.

Quina paraula apareix en el diccionari?

a) Retn
b) Extradir
c) Solventar

28.

Qu s un bri?
a) Formatge francs elaborat amb llet de vaca semblant al camembert.
b) Tija prima i llarga que arranca de l'arrel en plantes com les gramnies o el cnem.
c) Fora activa d'un sser viu, de l'esperit.

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

29.

Ha __________ el caf quan hi ha posat el sucre i ha __________ el suc quan hi ha afegit la

llima.
a) endolcit / agrit
b) endolat / amargat
c) dolcificat / aigualit

30.

Els especialistes van __________ la corda abans de fer __________ per a assegurar-se que
no tocava terra.
a) medir / pnting
b) amidar / punting
c) medicionar / salt de pont

Morfologia i sintaxi
31.

La reuni va ser un fracs perqu no tenien mitjans audiovisuals. Qui __________?

a) en fou el responsable
b) fou el responsable de la mateixa
c) en va ser el responsable d'esta

32.

__________ la vesprada __________ i matant el temps com hem pogut.

a) Hem passat / jugant a cartes
b) Hem passat / jugant a les cartes
c) Ens hem passat / jugant a cartes

33.

El __________ tribunal va ser __________ va qualificar l'exercici com a excellent.

a) mateix / el que
b) propi / qui
c) mateix / qui

34.

__________ un perode d'adaptaci per a fer front a esta nova etapa.

a) A veure! Vaig a necessitar
b) A veure! Necessitar
c) Anem a veure! Necessitar

35.

__________ esta gratificaci durant anys i desprs d'haver-la aconseguida estic __________.
a) Estic esperant / commogut
b) Vinc esperant / comms
c) Porte esperant / comms

36.

Si vols solucionar el problema, telefona-li __________.

a) com ms prompte millor
b) quant abans millor
c) tant prompte com siga possible

37.

Al final de la representaci, el pblic, meravellat, __________ en un prolongat aplaudiment.

a) prorrump
b) prorromp
c) prorrompix

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

38.

Entrrem a l'esglsia on s'havia de celebrar la cerimnia: __________ vam contemplar la

decoraci i __________ una estona.
a) en / ens n'assegurem
b) en / ens hi assegurem
c) hi / ens n'assegurem

39.

Comprar les entrades del teatre amb els teus diners i __________ jo tinc guardats.
a) amb els que
b) amb els quals
c) amb qu

40.

L'alpinista ha concedit __________ per a parlar sobre l'expedici a la regi ms __________

de Colmbia.
a) un interviu / agresta
b) una interviu / agresta
c) una interviu / agrest

41.

En uns dies tan convulsos, __________ que no han amenaat __________.

a) encara grcies / amb acomiadar-la
b) menys mal / d'acomiadar-la
c) encara sort / d'acomiadar-la

42.

Dem __________ la porta del carrer perqu __________ desps-dem.

a) vernissarem / igual plou
b) cal que vernissem / potser plou
c) s menester envernissar / pot ser que ploga

43.

T molt __________ fer des de fa __________ mesos.

a) a / uns quants
b) que / uns quants
c) que / uns

44.

No els has donat tots els fulls que han d'emplenar; __________ arribar abans de divendres.
a) fes-los-els
b) se'ls has de fer
c) fes-los-los

45.

L'alcalde va obrir l'acte __________ la paraula a l'homenatjat.

a) donant a continuaci
b) i a continuaci va donar
c) donant tot seguit

46.

Si la nevera no __________ en el buit que hi ha en la cuina, li'n demanarem __________.

a) capiguera / una altra de ms xicoteta
b) capiera / una altra ms xicoteta
c) cabera / una altra de ms xicoteta

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

47.

__________ han fet __________ projectes per a la beca de l'any que ve.
a) L'una i l'altra / diferents
b) Una i altra / varis
c) Tant una com l'altra / diversos

48.

Veurem el captol __________ de la srie, perqu __________, no sabrem contestar les

preguntes.
a) u / si no el veiem
b) primer / sin el veem
c) un / sin el veiem

49.

La temporada de les maduixes ha sigut molt fluixa __________.

a) perqu n'hi havia de podrides
b) per qu n'hi havia podrides
c) per haver-ne de podrides

50.

s estrangera i no entn l'idioma i, per aix, no sap arribar fins a l'oficina d'informaci turstica
i jo __________ amb cotxe.
a) la hi he portada
b) l'hi he portada
c) li hi he portada

51.

Ajornarem, __________, el campionat de tenis __________ per al mes segent.

a) possiblement / i el convocarem
b) amb seguretat / convocant-lo
c) de ser possible / i el convocarem

52.

__________ tot l'any, ara no t ms remei que estudiar durant l'estiu.

a) Com que no ha estudiat en
b) En no haver estudiat durant
c) Al no haver estudiat al llarg de

53.

Com havem parlat, __________ els annexos amb les grfiques.

a) adjunte a este missatge
b) hi adjunte a este missatge
c) adjunte

54.

__________ tot all que penses __________ no et ser til.

a) El dir / precipitadament, abundantment i impulsivament
b) Dir / precipitadament, abundant i impulsiva
c) El fet de dir / precipitada, abundant i impulsivament

55.

Hui, __________ parlen del perill d'extinci de les __________ i de la repercussi que tindr
en la flora de la zona.
a) els telenotcies / cama-roges
b) les telenotcies / cama-roges
c) els telenotcia / cames-roges

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

56.

__________ les dades personals, no cal incloure les del propietari de l'establiment,
__________ es preveu en la llei.
a) Amb respecte a / conforme
b) Respecte a / tal com
c) En quant a / segons

57.

Abans de fer la matrcula, es va presentar a quatre proves de nivell, __________.

a) de les quals fcilment en va aprovar una
b) de les que difcilment n'aprov una
c) de qu solament aprov una

58.

Ignsia va perdre __________ quan va fer __________ per a solucionar el problema.

a) els sentits / tot el possible
b) els sentits / tots els possibles
c) el sentit / tots els possibles

59.

Va caure del balanc __________, per no es va fer mal.

a) cap per amunt
b) cap a avall
c) de boca dents

60.

Els socis __________ beneficis del negoci __________ d'any.

a) participen dels / a les primeries
b) participen en els / a la primeria
c) participen dels / de comenament

61.

Quan els dos __________ no gose __________ perqu tenen molt de carcter.
a) discutixen / badar boca
b) discuten / badar la boca
c) discutixen / badar la boca

62.

Merc __________ al seu aniversari si __________ ms relaci amb ella.

a) l'hauria invitada / haguera tingut
b) li invitaria / tinguera
c) l'invitaria / haguera tingut

63.

Repetix a __________ el llibre que resumir este estiu i recorda que Carles no s
__________ per a dir-te com ho has de fer.
a) cada qual / qui
b) cada un / ning
c) cada u / qui

64.

__________ tots a la reuni; __________, ms fora farem.

a) Heu d'intentar vindre / com ms en serem
b) Necessite que veniu / quants ms en serem
c) s precs que vingueu / quants ms en serem

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

65.

L'esglsia t __________ en part per un retaule gtic de gran valor arquitectnic.

a) un absis cobert
b) una absi coberta
c) una absis coberta

66.

__________ pensen que el dest est fora del nostre control.

a) N'hi ha que
b) Hi ha que
c) N'hi ha qui

67.

No __________ que Sergi done la cara, perqu de segur que vos __________.
a) pretingueu / contradiu
b) pretengueu / contradiu
c) preteneu / contradir

68.

En el vostre escrit __________ que ells havien actuat __________ la ciutadania.

a) argeu / en favor de
b) argeu / a favor de
c) argieu / a favor de

69.

No pararem __________ aconseguir que revisen la sentncia i __________.

a) fins a / s'hi pronuncien en contra
b) fins / s'hi pronuncien contra
c) fins / es pronuncien en contra

70.

La part posterior de l'esglsia se substitu per un presbiteri quadrat, __________ l'esglsia va

recuperar l'antiga estructura.
a) amb el que
b) amb la qual cosa
c) cosa amb la que

Normativa ortogrfica
71.

Tot el mn se sentiria __________ si feren un __________ de les seues propietats.

a) ultratjat / espoli
b) ultratjat / expoli
c) ultrajat / expoli

72.

En este __________ volen mostrar __________ de les seues intencions.

a) pamflet / l'honestedat
b) pamflet / l'honestitat
c) panflet / l'honestidat

73.

__________: Que ha complit cinquanta anys i encara no en t seixanta.

a) quinquagenria
b) cinquagenria
c) quincuagenria

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

74.

A la __________ de presentaci dels nous sabors dels __________ hi van assistir ms de

dos-centes persones.
a) gala / xupa-xups
b) galla / xupa-xups
c) gala / txupa txups

75.

El paper __________ es caracteritza per ser impermeable i __________ grcies a la capa

d'estuc que el recobrix.
a) cux / setinat
b) cuix / satinat
c) cuix / setinat

76.

Tenia __________ de totes les mides i __________ per a atraure els peixos.
a) ams / esquers
b) hams / asquers
c) hams / esquers

77.

El robament de la __________ del museu d'antiguitats caus una gran __________ entre els
membres del Patronat.
a) calessa / escaramusa
b) calesa / escaramussa
c) calessa / escaramussa

78.

A la pregunta del professor, tot el grup va contestar a __________ que volien un __________.
a) l'unson / magnetfon
b) l'unson / magnetofon
c) l'unison / magnetfon

79.

Ha viatjat fins a __________, per no ha vist res ms bonic que __________.

a) l'Haia / la Scala de Mil
b) La Haia / la Scala de Mil
c) l'Haia / l'Scala de Mil

80.

Els turistes, sorpresos per l'avinguda d'aigua quan estaven a __________, fugiren
__________.
a) l'atzucac / a corre-cuita
b) l'acsucac / a corre-cuita
c) l'atsucac / a correcuita

81.

s un bon model d'ordinador, compacte i lleuger, amb pantalla de dsset __________, per
__________ principal s l'elevat preu.
a) polzades / l'handicap
b) polsades / l'hndicap
c) polzades / l'hndicap

82.

El __________ s un __________ goms i dol que s'empra com a purgant.

a) man / fluid
b) mann / flud
c) mann / fluid

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

83.

Quina oraci est ben escrita?

a) L'equanimitat s una de les virtuts ressaltades amb major mfasi pel conferenciant.
b) La tintura d'iode est feta d'un mineral que es troba en l'escorsa terrestre.
c) L'anhdrid sulfric s cristal, corrossiu, txic i, a ms, irrita les mucoses.

84.

El __________ s un mineral opac o transparent que t una __________ i s'usa en joieria.

a) quars / llussor vtria
b) quars / lluissor vtrea
c) quarts / llussor vtria

85.

La substncia __________ ha de ser __________, efica i fcil de metabolitzar per

l'organisme.
a) adjuvant / inncua
b) adjuvant / innqua
c) atjuvant / innqua

86.

L'equip mdic ens ha __________ que el __________ cardac ha sigut un xit.

a) revetlat / transplantament
b) revetllat / trasplantament
c) revelat / trasplantament

87.

Ovidi va __________ la idea al __________ per a poder guanyar el premi.

a) arrebassar / fisicoqumic
b) arrabassar / fisicoqumic
c) arrebassar / fsicoquimic

88.

__________ va viatjar a __________ durant les vacances de l'any passat.

a) Isaies / Marraquex
b) Isaes / Marraqueix
c) Isaes / Marrqueix

89.

Quina paraula est ben escrita?

a) xere
b) crislida
c) Ebola

90.

L'estudi cinematogrfic ha produt un __________ de les __________ de l'any 1992.

a) fotoreportatge / olimpades
b) fotorreportatge / olimpades
c) foto-reportatge / olimpiades

Consulta sobre els resultats

1. www.cece.gva.es/jqcv
2. Telfon 012

Calendari i estructura
Primera fase
(15/11/2014)
Segona fase
(29/11/2014)

rea de comprensi

10%

rea destructures lingstiques

30%

rea dexpressi escrita

30%

rea dexpressi i interacci orals

30%

Mnim per a passar a la segona fase: 40% en la mitjana ponderada de les dos rees
de la primera fase.
Mnim per a aprovar: 60%.

prova grau superior

primera fase novembre 2014
9.00 hores

prova
grau superior
segona fase

Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci

rea dexpressi i interacci orals

Trie una de les dos lectures segents i prepares per a realitzar:
a) Una lectura en veu alta, davant dels examinadors, del text que ha triat.
b) Una exposici i una breu conversa, amb els examinadors, sobre el tema de la lectura.

Lectura 1

Els llibres, ara mateix

El negoci del llibre no viu hores tan baixes com el de les cases
discogrfiques, ni de moment albira un futur tan fosc com el de la
premsa de paper. Ara b, llastat per un canvi radical dels hbits de
lectura de les generacions ms jvens, tampoc est en disposici de
tirar coets. Estes, quan lligen, tendixen a afavorir els textos breus i
lleugers i defugen els ms extensos i densos, s a dir, els llibres. Sn
hbits de lectura fragmentria que cal relacionar amb una expansi
vertiginosa de loferta informativa i ldica disponible. El llibre, com a
font de plaer i de coneixement, est deixant de ser una opci que sha
de tindre en compte entre un sector dedat que, no fa tant, era el que
ms llibres consumia.
Les editorials responen a este canvi concentrant-se en grans grups
amb una oferta molt diversificada, per als quals un llibre s un
producte com qualsevol altre. De moment, estos grups insistixen en la
producci massiva de novelles i aposten pels gneres ms fcils i
previsibles o menys originals i arriscats, i esta inflaci de bestsellers intercanviables tamb els passa factura. Per contra, els llibres
de poesia shan fet invisibles, mentres que els dassaig, els de
cincies i els de filosofia han desaparegut prcticament dels catlegs
de les poques editorials potents que hi ha en el nostre mbit lingstic.

Lectura 2

Congelar s conciliar?
Dos multinacionals tecnolgiques han incls entre els incentius que
oferixen a les seues empleades la possibilitat de finanar la
congelaci dvuls per a posposar la maternitat. No es tracta duna
ajuda menor: el tractament destimulaci ovrica i posterior
congelaci costa prop de huit mil euros, ms una quota de quatrecents anuals per manteniment. Tot a perqu les empreses opinen
que ledat de maternitat coincidix amb el perode de mxima
productivitat i exigncia en la carrera professional, i calculen que
amb esta ajuda podran atraure ms dones a un sector, el tecnolgic,
amb escassa presncia femenina.
A primera vista, sona b. Lempresa es preocupa pel benestar
psicolgic de les treballadores que tenen nsies de maternitat, per
que no acaben de trobar el moment de fer el pas perqu pensen que
han de dedicar tota lenergia a la seua carrera. Per, en realitat, s
molt ms que tot aix, i la mesura ha generat controvrsia entre els
que hi veuen avantatges i els que en subratllen els inconvenients. El
plantejament se servix dun discurs explcit dajuda a la maternitat i
de control del calendari de la fertilitat, per el missatge implcit que
lacompanya s que un embars s difcilment acomodable als alts
nivells de competitivitat i exigncia professional, i que per a poder
progressar professionalment cal posposar la maternitat o b
renunciar-hi.

rea dexpressi escrita

Dictat
Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que trasllade a la plantilla de respostes.

Redacci
Escriga un text, com per exemple un article dopini o un assaig breu, en qu expose i
argumente el seu punt de vista sobre un dels dos temes segents:

a) Tradicions populars. Les festes populars en les quals, com a part de diversi, es practica
vexaci, tortura o mort danimals, resten encara com a costums arrelats, sovint disfressats de
tradicions. Si b algunes poblacions han desterrat o atenuat la prctica destes tortures, encara
sn nombroses i significatives les que es mantenen. (300 paraules)

b) Impactes publicitaris. Cada dia rebem centenars de missatges publicitaris que estan presents
en la televisi, en la rdio, en els diaris, en les revistes, en Internet o en el carrer. Qualsevol lloc
s bo per a posar un anunci. Estem envoltats de missatges ideats per a seduir-nos i incitar-nos al
consum. Per, tot shi val, per a vendre? (300 paraules)

Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que trasllade a la plantilla de respostes.

Consulta sobre els resultats

www.cece.gva.es/jqcv
- Telfons: 96 317 52 00 (telfon audiomtic)
012 (o 96 386 60 00, si es telefona des de fora de la Comunitat
Valenciana)

Calendari i estructura de la prova

rea de comprensi

10%

rea destructures lingstiques

30%

rea dexpressi escrita

30%

rea dexpressi i interacci orals

30%

Primera fase

Segona fase

Mnim per a aprovar: 60%

prova grau superior

segona fase novembre 2014
9.00 h

DICTAT
NOVEMBRE 2014

ustres personatges desconeguts. Nocupava tota

Era una pea agenada amb la clssica estufa que
lalada darrere del sof llarg. Lamfitri hi vestia
guarnix tots els antres de la cria. Els tubs
camisa blanca i jaqueta fosca, ressaltant sobre un
travessaven la cambra i sajuntaven en una
fons clar esfilagarsat, com si lexalat selevara
xemeneia damunt el marbre de la qual es veien
superb damunt de laigua dun llac que reflectia una
diversos bocins de pa, triangles de formatge,
difusa llum de glria. Talment com un du amb les
costelletes de porc, gots, botelles i la tassa de
mans a les butxaques. Era un bon retrat, eixit de la
xocolate del passant. Lolor destos comestibles
m dun professional de lafalac.
samalgamava tan b amb el baf de lestufa
Cobrint les finestres daquell sal, hi havia espessos
excessivament
encesa,
amb
la
sentor
cortinatges recollits amb llaades. Condua al
caracterstica de les oficines i de la paperassa, que
menjador un arc rebaixat, quasi pla, que reposava
la pudor duna rabosa no hi hauria sigut sensible.
sobre falsos capitells que figuraven atlants
Prop de la finestra hi havia un arxivador amb els
encorbats. Si venien dalgun claustre espoliat o si
calaixos inferiors plens de cartons esgroguets per
eren una imitaci reeixida, no podreu haver-ho
ls, enrivetats de paper blau. El despatx tenia per
assegurat.
tot ornament eixos grans cartells grocs que
anuncien embargaments dimmobles, vendes i
subhastes: la glria dels despatxos!