Data:

Nom:

C_A_T_A_L_A_:_A_v_a_l_ua
__c_i_i_n_ic_i_a_1----------------------it

d) Perqu
I!
Perqu
ti
Perqu
t]
Perqu

li va robar el cor la carbonera al prncep?

era molt guapa.
era molt enginyosa.
era carbonera.

El

Per cornencar el conte:

Per acabar el cante:

..

..

:.

3. Escriu els adjectius que es fan servir en ei text per descrlure la nola:

Data:

Nom:

------~

CATAL4: Avoluaci inicial

5. Separa les sfl-Iabes de cada paraula (atenci als dgrafs i diftongs):

aigera
correguda
Enrenou

tovall
lingslic
rnortadel-la

6. Escriu les lIefres iels dgrafs que falten en aquestes frases:

11

He abocat
atre ta es d'aigua i dues d'arr
a la ea ola.
L'Anna baila a i canta a tot el dia.
Aloa no hi havia i ards, per si catar e ebres.
Com s que tens el despa
pie de fotografi s de plant s?

7. Escriu aquestes oracions en passat:

Anem a la muntanya a buscar bolets.

En Llus i l'Anna viuen en una casa molt gran.

8. Completa aquest text amb els connectors

En arribar d'escola,
mare,
aqafo el berenar i

del quadre:

faig un pet a la meya

H' deixo la motxa,
me'n vaig a jugar una

.
estona.

EXPRESSI ESCRITA
DESENVOLUPAMENT O' UNA SESSI
(es tracta d'escriure textos curts i que ens permetin, amb una hora, tenir
temps de ter tot el procs d'escriure. Ms val fer textos curts, clars i ben
treballats ):
- BASE TERICA:
Expliquem als nens quina s l'estructura del text, les seves parts
quin contingut ha de tenir.
Va b lIegir algun exemple del tipus de text treballat.
~ CONNECTORS:
Fem una /lista de connectors que ens serveixin just pel tipus de text
que farem (s molt millor que la pensin i I'escriguin els alumnes que
no que la donem els mestres tot i que va b aportar-ne alguns)
- CREACI:
Individual, per grups, per parelles ... pensem, inventem, creem una
histria per comunicar afs altres
- EXPRESSI ORAL:
L'expliquem oralment als altres.
- EXPRESSI ESCRITA:
Passem al procs de redacci del que ja tenim pensat.
REVISI:
Relleqim, revisern la coherencia, la cohesi i les faltes.
=

PRESENTACI:

Ho passem a net.

La faula s una narraci curta que, igual com el cante, segueix la

mateixa estructura (veure activitat anterior)
A les faules, pero, els protagonistes sempre sn animais que es
comporten com les persones: parlen, ruen ...
Les faules serveixen per ensenyar de forma exemplar: amb un
exemple on hi surten animals ens ensenyen i ens eduquen per la
vida.

Per parelles, inventeu-vos una faula i escriviu-la.

Podeu utilitzar les tcniques apreses: dialeg, narraci i els
connectors adequats.
Recardeu que al final cal que hi hagi un ensenyament
exemplar, s a dir, que cal que serveixi d'exemple perqu
qui ha Ilegeixi aprengui alguna cosa.

ACTIVITAT

6: CARTA PERSONAL

La carta I'enviem per transmetre un missatge.

La podem enviar per correu o b per correu electrnic.
Tamb hi ha altres maneres: postal, telegrama, fax ...

Parts de la carta:
-

ellloc des d'on I'escrvim i la data

la salutaci adrecada al destnatari
el contingut, s a dir, ali que expliquem
el comiat
- la signatura del qui escnu
Connectors:
=

Estimat amic

Una abracada
Benvolgut senyor
Molts records a tots

Atsntament

>

'-

'-.

-,-

Desenllac:

,-._,-.-,,,,

..

'":'

.-..

'.,:,,:
''::'~

se solucionen

els problemes,

es troba all que es

buscava, els antagonistes sn vencuts i s'acaba la historia.

Elements propis de les rondalles:

=

Personatges: el protagonista, I'antagonista i els personatges

secundaris.
Uoes: descripei deis IIoes on passa (a hstrta.
Estructura d'una narraci: plantejament, nus i desenllac

ccnnectors:
Frmules de comencament;
Hi havia una vegada ...
Ja fa rnolts anys ...
Vet aqu una vegada ...
Frmutes d'acabarnent:
1 cante contat, cante acabat.
I vet aqu un gat i vet aqu un gas i aquest conte ja esta fos.
I qui no s'ho vulgui creure, que ho vagi a veure.

Ccnnectors

del pas del ternps:

Al cap deis anys ...

L' endem al mat. ..
Cinc minuts ms tard ...

Exercici
Per parettes, inventeu-vos una rondalla i escriviu-Ia,
I'esquema anterior:
~ El protagonista es perd al mig del bosc

seguint

Molt sovint, al mig del base hi ha una canana misteriosa, el

casteu d'un ogre, fa casa d'un mag o d'una bruixa ...

El protagonista

ha de recorrer a tot el seu coratge per superar

les preves, obstacles i problemes amb qu es traba.
Sovint li regalen objeetes meravellosos o un secret o una
frmula mgica que l'ajudar a superar les proves.
El final, normalrnent s'acaba b, el protagonista torna a casa, o
b es casa i viu telic ...

/-\CTfVIT f.\ T 5: FAUL.l\

S'escriuen utilitzant la tcnica per escriure dileqs, amb guions i

connectors de diateg.

EXERCICI
11

Pensa en acudits que t'hagin fet gracia.

intenta escriure'I en forma de dialeg corn en l'exerctci anterior.
Finalmen, els lIegiras a la resta de la classe.

I
1

1
1

ACTIVIT AT 3: ANECDOT A
Una ancdota s un petit fet particular, ms a menys curis,
d'hist6ria o de la vida d'alg.
Per escriure una ancdota noms ea! tenir en cornpte:
- I'ordre del fet: que va passar primer i que va passar desprs
- va b escriure opinions o sensacions
- tamb ajuda escriure una petita introducci abans de comencar a

explicar l'ancdota.
Connectors:
Cannectars del pas del temps: rns tard, al cap d'una estona,
seguidament, immediatament. ..

EXERCICi
Pensa en alguna ancdota

que t'hagi passat a tu o a alg que

coneouis
.. .
Intenta escriure-la tenint en cornpte les indicacions

ACTIVITAT

4: CONTE O RONDALLA

La rondalla i el cante sn narracions. Moltes vegades els fets que

s'expliquen en els cantes sn fantstics.
Acostumen a utilitzar frmulas de comencament i acabament.
e;

"",.

l\~$truciura:euna narracro:
- Plantejarnent: s'exposa la situaci inicial es presenten els
personatges.
.. Nus: s'inicia la historia, apareixen els problemes les psripcies.

ACTIVITATS

D'EXPRESSI ESCRITA

Segon trimestre 5
1.Dialeg
2. Acudits

3. Ancdota
4. Cante o rondalla
5. Faula
6. Carta

ACTIVIT AT 1: DIlEG
El dialeg s una conversa entre personatges.
Cada cop que parla un personatge cal escriure un gui ( - ).
Tamb pats escriure aclarments. Els aclarments van entre guians.
Quan I'aclariment s'escriu a part, no cal posar guiens.
El dialeg pot ser entre dos personatges o entre ms de dos.
Cal comencar i acabar la conversa.
Connectors (aclariments):
- va dir
va preguntar amb cara de sorpresa
va respondre
va exclamar amb un fort crit
va interrempre de cap i volta
va protestar i va donar un cop de puny a la taula
Li va dir la mestra aJTeo

EXERCICI
Inventa't un dileq entre dues persones. Imagina't que
havien quedat per anar a fer una excursi i una de les dues
s'ha adormit ha arribat tardo

No t'oblidls de posar eIs guions i els actarrnents .

.t\CTIVITAT

2: ACUOi=r

Els acudits son petites histories nurnortstiques que normalment

sexpliquen de forma oral i que tenen per finalitat fer gracia_

PRACTIQUEM ELS ACUDITS

La mestra li demana a I'alumne:
Jaimito, quant sn dos per dos?
Empat
1dos per un?
Oferta

La mestra li pregunta a en Jaimito:

- Jaimito, quant sn 4 x 4?
- Un tot terreny
La mestra li torna a preguntar:
- 13 x 2?
- Carrefour.

Diu la mestra:
- Jamito, has copiat del Pere en l'exrnen?
- No - contesta
- Si, perqu el Pere ha posat: "no ho s" i tu has posat "jo tampoc"

- Mama! Mama! El dinar esta molt bol

- Dones repeteix fiH meu, repeteix
- Mama! Mama! El dinar esta molt bol

- Jaimito, et saps les taules de multiplicar? Derna la mestra ens les

preguntara.

- No
- Dones fes com jo, apunta-te-les al coll de la camisa
A l'endern la mestra diu:
- Jaimito diguem les taules de multiplicar
- Si mestra, tres per dos, sis; cinc per sis, trenta; tres per quatre,
dotze; cent per cent, cot.

EXPRESSI ESCRITA
DESENVOLUPAMENT

O' UNA SESSI

(es tracta d'escriure textos curts i que ens permetin, amb una hora, tenir
temps de fer tot el procs d'escriure. Ms val fer textos curts, clars i ben
treballats):
- BASE TEDRICA:
Expliquem als nens quina s I'estructura del text, les seves parts i
quin contingut ha de tenir.
Va b lIegir algun exemple del tipus de text treballat.
- CONNECTORS:
Fem una llsta de connectors que ens serveixin just pel ti pus de text
que farem (s molt millar que la pensin i I'escriguin e/s a/umnes que
no que la donem els mestres tot i que va b aportar-ne alguns)
-

CREACI:

Individual, per grups, per parelles ... pensem, inventem, creem una
historia per comunicar a/s altres
-

EXPRESSI ORAL:

L'expliquem

oralment als altres.

EXPRESSI ESCRITA:
Passem al procs de redacci del que ja tenim pensat.

- REVISI;
Rellegim, revisem la coherencia, la cohesi i les faltes.
-

PRESENTACI:

Ha passem a net.

Exercici
Has marxat a viure a una altra localitat amb els teus pares i
escrius a un amic o una amiga que s'ha quedat a la localitat on
vivies abans.
- I/oe data
- salutaci
- preguntes eom esta el teu amic o amiga
- comentes com et va la vida a la nova ciutat: escala, casa,
amies ...
- comiat i signatura.

ACTIVITAT

7: DIARI PERSONAL

En el diari personal hi expliquem vivncies personals, pensaments,

opinions, coses que ens passen ... s un bon exercici per conixernos millar a nosaltres mateixos.
El diari personal sempre s'eseriu en primera persona (0) i explica
les coses des del punt de vista del narrador.
Exercici
-

Escriu tot all6 que vas fer ahir: les coses que et van passar a
casa, a l'escola, amb els amics i les amigues ... tamb has
d'explicar les teves opinions.

~'-J

~J(i

--------~---

.. ---

-------------

-- --..

-..1

A v ALUACIO
5e .. ..
_._r__~. . INICIAL
~_,,,_ _~~__.'~'_._~-.
1,_Torna a llegir el cante i tria la resposlo odequodo
A. Quin ttol creus que s el ms adequot
--

La carbonera

o codo pregunla.

per o ocuesl

iex!?

reina.

--

Elsous l'orros.

--

El prncep que volia ser carbonero

B. Que vol dir "cavar"

els ous?

., Vol dir coure els ous.

-, Vol dr amagar

els ous perqu

. Vol dir escalfar els ous perqu

C. Quines proves posa el prfncep

nng no els frobi .

en surtin pollels.

a la filla del carboner?

-, La deis OUS, la de l'orrs la de les flors.

--

La deis ous. la de les riolles i la de les flors.

La de t'orrs.

la de les riolles i la de les flors.

D. Per qu li va robar el cor la carbonera

.....Perque era molt guapa.
Perque era molt enqmvoso.
--

Perqu era carbonera.

01 prncep?

... ...

;'>~orr,

2._Copia les expressions que es tan servir:

A }Per comencor el conte :

B} Per acabar el conte:

3._Escriu e!s odjectius que es fon servir en el text per descriure a la noia:

4._ Penso en alguna altra prova que Ii podria haver posai el prncep a \0
filla del carboner i imagina una resposta enginyosa. Explica-ho:
PROV/\:

RESPOSTA:

Dme

5._lmagina com s la filla del carboner i descriu-Ia. Fxa t b en les

1

paroules que fos servir,en com construeixes les oracions i I'ortografic: