Com fer un comentari de text.

Guia
I. Presentaci
Quan ens veiem obligats a analitzar i comentar un text que ens agrada de forma especial, a
vegades pensem: Quin rotllo! Per qu he danalitzar-lo en comptes de gaudir-ne, senzillament,
de la seva lectura? I tenim tota la ra. Cap autor no ha escrit la seva obra perqu lanalitzin en
un laboratori. Aleshores, la pregunta s bvia: per qu he de comentar textos?
Practicar el comentari ha de servir-nos per a aprendre a llegir, per a entendre la lectura i per
a gaudir-ne ms. Quants llibres, poemes, pellcules, pintures, no ens agraden perqu
senzillament - no els entenem prou b?
Aquesta s una ra fonamental per la qual hem de comentar textos. Per nhi ha una altra:
comentant un text pots demostrar a qui lhagi de corregir que comprens correctament el seu
significat, la seva estructura, els recursos estilstics que ha fet servir lautor, el tema que
desenvolupa, la idea fonamental que ens transmet
Cada text - literari, histric, cientfic, filosfic - t el seu propi codi expressiu, un codi distint,
molt ms complex que el que utilitzem en parlar o en desenvolupar un tema memoritzat quan
ens examinen. Per aix, tot i haver uns punts coincidents en qualsevol comentari, haurem
de tenir en compte quina mena de text hem de comentar.
No hem doblidar que el comentari de text s tamb una tcnica; i, per tant, es millora amb la
prctica.

II. Consells per al comentari de text en filosofia

Els aspectes bsics que cal resoldre en front dun text filosfic sn:

El que diu realment

El que podem dir a partir d'ell

Si ens en sortim b, vol dir que nhem fet una bona anlisi i que manifestem tenir coneixements
suficients i slids com per a dir-ne alguna cosa coherent, o sigui, que dominem el tema. Per
tant, l'objectiu d'un comentari s captar el sentit d'un text original (normalment noms un
fragment), clarificar-lo i aprofundir-lo.
Com a orientaci, les etapes del treball sn:
1. Llegir el text amb molta atenci, almenys un parell de vegades, per saber de qu
va: de quin tema tracta (coneixement, tica, veritat, lgica, psicologia, ....) i quina mena
de text s ( un exemple, una definici, una defensa ... ).
2. Analitzar-ne el contingut. Aqu s on cal examinar cada pargraf o part del text.
Aquest s el moment clau del comentari. Dediquem-hi tota l'estona que calgui i fem un
esquema en brut de tot el que ens suggereixi aquesta lectura lenta i detallada.
Primer busquem la idea principal de cada pargraf o part del text i ho resumim en una
sola frase o paraula. Quan hgim anotat aquestes paraules frase clau, busquem els
lligams lgics que hi hagi entre elles i ho marquem sobre l'esquema inicial en forma de
fletxes o correspondncies. Aquesta tcnica tamb s'anomena fer un diagrama de flux.
3. Iniciar lelaboraci del comentari. A partir de l'esquema que ha sorgit a la fase
d'anlisi, podem afegir les nostres aportacions personals: observacions, crtica,
valoracions, comparacions amb altres autors o amb altres aspectes del tema, vincles
amb diferents corrents de pensament, ...

* s aconsellable que mai quedi barrejat el que diu el text i el que hi aportem.
Posem, desprs, un nmero a cadascuna de les idees que vulguem comentar i,
segons els lligams que tinguin entre elles, sorgir l'estructura base del comentari.
4. Redactar el comentari. Tot comentari ha d'estar redactat seguint les normes
essencials d'un escrit clar i entenedor. Hi ha d'haver una introducci, un
desenvolupament i una conclusi:
a. Introducci: cal situar el contingut del text, respondre un "de qu va el text?"
que diem al primer apartat. Ha de ser breu i clar.
b. Desenvolupament: exposar el contingut de l'anlisi feta en el segon pas i en
l'elaboraci.
c. Conclusi: comentari personal o opini argumentada sobre el text, aix com la
recapitulaci dels punts bsics. El redactat ha de ser fluid i seguit, mai
esquemtic.
s possible que hi hagi unes preguntes que guin el comentari. Aleshores la redacci
ser semblant per cal assegurar-se b que shagi respost adequadament a les
qestions que sens han formulat. Ladequaci s clau. Tamb cal comprovar que hi ha
coherncia (una bona estructura interna i estructura global) i cohesi (la lectura es fa
fluida, hi ha subjectes, bons enllaos entre els conceptes, els temps verbals i els
pronoms sn correctes).
Abans dentregar, sempre!: rellegir l'exercici (i corregir els errors que hagin passat
inadvertits, que segur! - nhi ha algun)

III. Qu no haurem de fer:

1. Un comentari de text no s una parfrasi. No es tracta de dir el mateix que ja diu el text amb
altres paraules. s a dir, no podem confondre el comentari de text amb un resum. Comentar un
text s analitzar, explicar, relacionar, afegir
2. Mai no es repetiran paraules del mateix text, llevat que es tracti de conceptes particulars o
que es faci la citaci dalgun pargraf important. Si s el cas, la citaci sha de posar entre
cometes.
3. El text no sha de prendre com a pretext per explicar tot el que ja sabem sobre lautor, lobra,
el tema, lpoca, sin que hem de seleccionar, de tot all que sabem, el que t una relaci
directa amb el text, all que ens pot ajudar a situar el text i a entendrel millor, res ms. Aix,
podem utilitzar els coneixements daltres matries per a completar el comentari.
4. Un comentari mai pot ser una associaci o acumulaci dobservacions disperses,
desordenades. Ha de tenir un ordre i una coherncia.
5. En un comentari de text no es pot donar res per sabut. Hem de redactar el comentari de text
pensant que ha danar dirigit a un suposat lector que ignora tot el relacionat amb el text:
moviment, poca, autor, obra, tema
6. Mai no enfocarem igual dos fragments distints; tot text exigeix la seva particular glossa. Per
definici, mai dues persones podrien comentar un text de la mateixa manera; sempre, per, hi
haur coincidncies de fons exigides pels continguts objecte de comentari.
IV. Consells, fruit de lexperincia
1. Llegeix unes quantes vegades - i a poc a poc - el text per tal dentendrel. Subratllal, o pren
breus notes, ja que desprs et pot ser til. Cal escriuret alguns conceptes que et semblin
fonamentals. Una estratgia interessant - abans de comenar a escriure - s disposar dun
2

senzill esquema amb les idees fonamentals del text i com hi apareixen relacionades. Aix
evitars les reiteracions que solen aparixer en els comentaris improvisats: shan de veure, al
final, totes les idees, relacionades, per sense repetir-ho massa cops.
2. La presentaci formal s molt important: un exercici net, sense ratllar-lo, sense faltes
dortografia, de presentaci o de sintaxi, amb un vocabulari dun cert estil culte, enriqueix
formalment el comentari.
3. s recomanable introduir les afirmacions de forma impersonal: sha fet notar - sha destacat hom ha arribat a pensar - tal vegada es pot afirmar - fa pensar - potser lautor - segurament s
problemtic decantar-se irreflexivament per, etc.
Conv saber fer referncies interdisciplinries, completar el comentari amb algunes poques i bones - escollides apreciacions que hi aportin originalitat o que, si ms no,
singularitzin el nostre comentari.
4. Abans descriure tracta de recordar tot el que saps de les idees de lautor, mira si surten al
text i com hi surten. Si el text no s dun autor conegut, has dintentar situar els pensaments
que tu tens sobre el qu es diu al text. Mai has de posar tot el que saps, per s pensar-ho: al
comentari noms hi escriurs all que pertoqui pel text que tha proposat.
5. Intenta interpretar, pel context, els significats dels mots i expressions desconeguts, dubtosos
o que et semblin tenir alguna particular accepci particular en el text proposat. (No obstant aix,
sempre tens els recurs del diccionari..., si ets a casa o a una biblioteca: no als exmens!).
6. Mira dentendre el conjunt que formen les idees del text, s a dir, copsa la seva
argumentaci o tesi final. Aclareix, dins daquest esquema general, com shi relacionen les
idees: conv identificar les paraules que les expressen, i ni inventar ni tampoc deixar de banda
res.
7. Fes un esquema clar i lgic de les diferents parts. Aix pot suposar:

Dedicar uns moments a analitzar la coherncia o estructura del text, lordre del discurs.
Coincideix lordre o aparici de les idees amb la seva importncia? Per qu?

Exposar de quin tipus s largumentaci: pot ser la relaci premissa / conclusions o b

idees principals / idees secundries. En qualsevol cas, es mirar de fer una jerarquia
didees. s el moment dexaminar la debilitat lgica o fctica dels arguments exposats.

Pensar el comentari sencer i, en especial, cada frase abans descriure-la.

8. El comentari de text lliure de Filosofia ha destar est estructurat en tres parts clarament
definides:
1. Introducci: en el ttol o pargraf introductori cal (1) determinar el tema, si fos possible
amb una sola paraula, cercant la forma ms punyent i sinttica possible. (2) Localitzar
el text histricament, potser amb ajut dalguna ancdota o dada biogrfica que,
altrament, seria difcil dincloure. Si s factible es preparar (3) lallusi, per ordre
cronolgic, als filsofs que han tractat el tema abans i desprs del nostre autor. Veure
(4) quina soluci aporta el text i lautor, i (5) la seva importncia en la Histria de la
Filosofia.
2. Desenvolupament: el punt fonamental del desenvolupament s (1) la relaci del text
amb el pensament de lautor. Tho has de fer venir b per (2) introduir alguna
referncia justificada a les idees generals de lautor, i, ms breument, a les
especfiques de lobra del text (si s possible). Haurs devitar fer un tema, potser
dissimulant sintcticament amb paraules clau o frases de conseqncia. Ben segur
que el text a comentar s representatiu duna etapa del pensament de lautor.
Passars a (3) una anlisi histrica i crtica on citarem les influncies prvies daltres
autors, o (4) repassars la histria del tema. (5) Comparaci amb altres autors, teories,
3

adversaris. Si s possible, fars referncia a circumstncies histriques, econmiques,

religioses, etc., que facin entenedor el significat del seus conceptes a travs de la
cosmovisi de lpoca en qu visqu lautor. La redacci (*) sempre ha de referir-se
al text, i s una bona estratgia utilitzar expressions introductries dels nostres
comentaris des del text, s a dir, (6) posar cites del text en el teu escrit. Cal (7)
relacionar algun aspecte de lautor del text amb algun altre autor que tamb tracti el
problema que es planteja en el text. La comparaci ser obligada. Un cop tractades les
qestions concretes que es demanin, (8) podrs ampliar la teva reflexi amb alguna
contextualitzaci dart, de literatura, etc. Sempre (9) has de singularitzar el teu
comentari de text.
3. Conclusi: s on es tanca el teu escrit, (1) resumint breument el desenvolupament i
formulant la soluci o destacant amb claredat les conseqncies que es deriven del
que sha dit. Si has plantejat preguntes en la introducci, ser el moment de (2)
respondre-les de forma clara i precisa. La conclusi (3) pot incloure opinions personals,
sempre i quan sargumentin, i, tamb, (4) recursos literaris que impactin
positivament el lector.
V. Normatives per a la correcci de comentaris de text
V.A. Selectivitat
Qestions sobre un text (Plat, Descartes, Hume, Mill o Nietzsche)
1. Explicar breument les idees principals del text, i com hi estan relacionades. (2 punts)
2. Explicar breument el significat d' algunes expressions del text. (1 punt)
3. Explicar les raons de l'autor a favor d'una tesi bsica del text: per explicar aquestes
raons, s'haur de fer referncia als aspectes pertinents de pensament de l'autor,
encara que no siguin explcitament expressats en el text. (3 punts)
4. Comparar un concepte important en el pensament de l'autor (vinculat amb les idees
del text) amb un altre, que pot ser d'un autor diferent. (2 punts)
5. Fer una avaluaci raonada i personal sobre alguna de les tesis defensades en el text.
(2 punts)
Per a la correcci
Primera pregunta - Explicar breument el contingut del text (2 punts).
Lobjectiu de la pregunta s detectar el grau de comprensi del text. La resposta no cal
que demostri que lalumne coneix els detalls de la filosofia de lautor. s important, per,
que l'alumne no es limiti a enunciar idees sin que mostri una mnima comprensi de
l'estructura argumentativa del text.

Segona pregunta - Explicar el significat, en el text, de termes o expressions. (1

punt)
El que es demana no s donar definicions exactes o precises que hagin de ser vlides
per a qualsevol context ds de les expressions, ni tampoc que lalumne utilitzi un
vocabulari tcnic. El que lalumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no t
incorreccions, no haur de comptar en contra seva.

Tercera pregunta - Donar les raons de lautor a favor duna tesi: (3 punts)
Lenunciat demana referir-se al pensament de lautor. En aquest respecte, shaur de
tenir present que el que es demana no s una exposici general del seu pensament.
Noms es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmaci que es
vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen lafirmaci. Un bon
4

examen ser aquell que trobi la justificaci i el paper que lafirmaci particular juga en el
conjunt del pensament del filsof. Ara b: de vegades una exposici general i correcta
del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament
general de lautor justifica la tesi particular que s objecte de la pregunta.

Quarta pregunta - Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre.
(2 punts).
Sha de tenir en compte:
a. La identificaci adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions dun
problema o dos conceptes diferents) de la comparaci demanada.
b. El contrast pertinent dels dos termes de la comparaci que es demana.
En qualsevol cas: lalumne s lliure de triar fer una caracteritzaci de les dues
concepcions o idees de manera prvia i independentment a la comparaci, o fer-ne la
caracteritzaci implcita en termes de les diferncies mtues. Tamb pot escollir fer una
caracteritzaci prvia duna de les dues concepcions qualsevol delles- i descriure laltra
per contrast. Lestratgia escollida no pot afectar lavaluaci. Per tant, lenunciat exacte
de la pregunta sha dentendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la
resposta.
Cinquena pregunta - Consideraci raonada de lestudiant a favor o en contra duna
tesi (2 punts).
Shaur de valorar noms:
a. el grau de comprensi que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherncia de
les raons per les quals podria ser versemblant i
b. la coherncia i pertinncia de les possibles raons que es puguin donar contra la
tesi.
Si lalumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explcitament en raons
contrries: aix implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es
pot donar la mxima qualificaci, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant
coherentment raons que siguin pertinents. Daltra banda, lacord del corrector amb la tesi
defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que lalumne ignori fets o
arguments histricament importants.

V.B. Criteris de correcci generals

Durant el curs lavaluaci es far amb lletres, que corresponen a un criteri qualitatiu ample,
especificat en el quadre segent. Es dna per suposada la mnima correcci gramatical,
ortogrfica, etc.
Les equivalncies bsiques sn: A=9; B=6; C=4 i D=1. Els signes + fan pujar o baixar un
punt lequivalncia numrica.

Valoraci global

Riquesa lingstica

Correspon perfectament a
la tasca sollicitada.

Empra un ventall ample i

variat destructures,
vocabulari i connectors,

Correcci lingstica
Sintaxi, morfologia,
ortografia i puntuaci
correctes, o quasi
5

s coherent, adequat i
perfectament comprensible
en una primera lectura

de forma adequada al
context

correctes

s correspon a la tasca
sollicitada, per presenta
certs problemes de
coherncia, adequaci al
registre i organitzaci.
Cal rellegir algun fragment
una segona vegada per a
qu resulti entenedor

Fa servir un ventall no
massa ample
destructures, vocabulari i
connectors, tot i que s
adequat

Sintaxi, morfologia,
ortografia i puntuaci
bastant correctes per
amb alguns errors

No es correspon massa b
a la tasca demanada o al
que sesperava.
Difcil de seguir; amb fora
problemes de coherncia,
adequaci al registre i
organitzaci

Repeteix estructura i fa
palesa una pobresa de
vocabulari.
No fa servir prcticament
connectors o els empra
malament.
Utilitzaci no adequada
del lxic

Gran quantitat derrors de

tota mena (sintctics,
morfolgics, ortogrfics i
de puntuaci)

No es correspon de cap de
les maneres a la tasca
proposada

No es correspon de cap
de les maneres a la
tasca proposada

No es correspon de cap
de les maneres a la tasca
proposada

V.C. Criteris de correcci especfics

1. Es qualificar com a suspens (C o D) els pressumpte comentari, que no presenti una
relaci explcita amb el text proposat. Aix es pot donar si:
a. aporta idees bibliogrfiques o filosfiques, dhuc genials, per sense explicitar-ne les
relacions amb el contingut conceptual del text, en una concreci clara
b. desenvolupa el tema sistemtic que inclou la problemtica del text per no el
relaciona de manera explcita
c. es limita a fer-ne un resum o parfrasi
2. Saprovar (C+ o B) el comentari que relacioni el tema amb el text explcitament i no
contingui errors en lexposici. El treball que es presenti ha de suposar una reflexi sobre el
fragment proposat i un mnim de comprensi del contingut.
3. Es qualificar amb un notable (B+ o A-) el comentari que, complint amb el punt anterior,
aporti una clara percepci de la tesi nuclear del text i algunes de les secundries.
4. Lexcellent es donar a aquell examen o text que, a ms, aporti la relaci de la doctrina del
text amb altres aspectes doctrinals de lautor, amb altres autors, amb altres perodes de la
6

Histria de la Filosofia, amb altres circumstncies del perode..., o, fins i tot, que expressi la
postura ben raonada de lalumne enfront el text, el tema connex o lautor.
5. Factors complementaris a la pauta de qualificaci, que obliguen a baixar o pujar la
qualificaci segons si sn negatius o positius:
a. negatius: faltes dortografia notables o reiterades; faltes de sintaxi; absncia de
signes de puntuaci o majscules que afecten la comprensi de lescrit, ls dun
argot groller sistemtic...
b. positius: precisi terminolgica, la unitat i la coherncia lgica del treball, la fludesa i
lelegncia literria de lescrit.
6. En casos determinats es podr sollicitar una lectura pblica del comentari per part de
lalumne.
7. Sadjunten un parell dexemples (que es poden consultar a aquest mateix document a la
web de lassignatura)

Exemple 1. Text amb comentari lliure.

Al comenament del mes vint-i-tres linfant ha desenvolupat una mania danomenar coses, de
comunicar als altres els noms daquestes o de cridar la nostra atenci sobre les coses que est
examinant. Mirar, assenyalar o posar la seva m sobre les coses; dir el seu nom i mirar
als seus companys. Una actitud com aquesta no seria comprensible si no fos perqu el nom ha
de realitzar una funci capital en el desenvolupament mental de linfant. Si, quan est aprenent
a parlar, linfant tan sols hagus daprendre un cert vocabulari, imprimir en la seva ment i en la
seva memria una gran massa de sons artificials i arbitraris, estarem davant dun procs
purament mecnic. Seria veritablement feixuc i esgotador, i exigiria un esfor massa conscient
que sens dubte provocaria resistncies per part de linfant, ats que se li estaria demanant
quelcom totalment desvinculat de les seves necessitats biolgiques reals. La fam de noms que
apareix a certa edat en tots els infants normals i que ha estat descrita per tots els estudiosos de
la psicologia infantil, prova tot el contrari. Ens posa de manifest que ens trobem davant dun
problema ben diferent. Quan aprn a anomenar coses, no afegeix una llista de signes artificials
al seu coneixement previ dobjectes emprics acabats; ms aviat aprn a formar el concepte
daquests objectes, a entendres amb el mn objectiu. Daquesta manera linfant es troba en un
terreny ms ferm; les seves percepcions vagues, incertes i oscillants, els seus tnues
sentiments comencen a adoptar una nova forma. Podem dir que cristallitzen al voltant del nom
com el seu centre fix, com un focus del pensament
Ernst CASSIRER, Antropologia filosfica, 1944.

Resum (Versi 1):

Laprenentatge del llenguatge, a partir dels vint-i-tres mesos dedat, no pot ser explicat com un
procs mecnic de memoritzaci dun vocabulari, que exigiria un esfor conscient esgotador i
provocaria resistncies per part dels infants. Una prova que les coses no sn aix s la fam de
noms prpia dels infants daquesta edat. Aix doncs, laprenentatge del llenguatge ha de ser
explicat duna manera ben diferent. Quan aprn a anomenar coses, linfant aprn a pensar
conceptualment, a agrupar les seves percepcions al voltant dun nom que dna fermesa a un
mn fins aleshores incert i oscillant.
Resum (Versi 2):
En aprendre a parlar, a partir dels vint-i-tres mesos, linfant no memoritza un vocabulari: aix
exigiria un esfor conscient esgotador i linfant shi resistiria. No tan sols no ho fa sin que t
una fam de noms que tots els estudiosos han descrit. El nom realitza una funci capital en el
desenvolupament mental de linfant que, quan aprn a anomenar coses, aprn a formar el
concepte dels objectes que anomena tot agrupant les seves percepcions incertes i oscillants al
voltant dun nom que els dna solidesa.
Comentari:
El text dErnst Cassirer s una resposta a la pregunta sobre la naturalesa i les conseqncies
psicolgiques de laprenentatge del llenguatge per part dels infants. Socupa Cassirer, en
primer lloc, de clarificar qu no s laprenentatge del llenguatge: No s la memoritzaci
mecnica duna llista de sons arbitraris (paraules) que cal associar a una llista de nocions de
classe (conceptes) prviament existents. Per aquesta s, precisament, la concepci habitual
del que s laprenentatge del llenguatge, i per aix val la pena analitzar amb detall les dues
raons que Cassirer esgrimeix per refusar-la.
En primer lloc, la feina de memoritzar noms per anar associant-los a nocions de classe sembla
molt poc atractiva per a una criatura de dos anys. Poc atractiva i feixuga en la mesura en qu
no sembla haver-hi res de divertit en una tal memoritzaci. No sense ra diu Cassirer que
realitzar aquesta feina requereix un esfor conscient (i una capacitat de sacrifici) que est ms
enll de les capacitats dels infants de dos anys. Per, malgrat tot, els infants aprenen a parlar
8

sense cap esfor ni cap queixa: no sembla, doncs, que puguem descriure aquest aprenentatge
en termes de memoritzaci.
En segon lloc, la mania danomenar coses, la fam de noms de qu parla Cassirer, ens mostren
laprenentatge del llenguatge com un procs en qu linfant no tan sols no mostra cap mena de
reserva o rebuig, sin que sembla satisfer-lo i estimular-lo. Com pot ser aix? A qu s deguda
aquesta actitud? Laprenentatge del llenguatge no s memoritzaci mecnica (com
laprenentatge de les taules de multiplicar) sin que satisf necessitats biolgiques reals,
talment com les satisf el menjar, observar, jugar o dormir (activitats per a les quals tampoc cal
cap esfor conscient). Per aix resulta atractiu.
La pregunta ara s inevitable: quina mena de necessitats biolgiques satisf laprenentatge del
llenguatge? Respondre-la ser respondre a la pregunta sobre la veritable naturalesa de
laprendre a parlar. Ja sabem qu no s: ara cal saber qu s aprendre a parlar. Quan un infant
aprn a parlar, no est aprenent els mitjans amb qu expressar el que pensa: est aprenent a
pensar. I pensar s, en els humans, una necessitat biolgica: el secret mateix de la
supervivncia duna espcie. Aix doncs, de la mateixa manera que els individus amb escassa
curiositat o amb poca inventiva tenien menys possibilitats de sobreviure que els ms curiosos i
els ms enginyosos, igualment els individus genticament menys predisposats a aprendre a
parlar i/o pensar tenien menys possibilitats de sobreviure que els ms predisposats.
Cal precisar, per: els infants, en aprendre all que t despecfic el llenguatge hum (simblic i
articulat), aprenen all que t despecfic el pensament hum (conceptual). Aix, la pregunta
inicial sobre la naturalesa de laprenentatge del llenguatge es transforma ara en la pregunta
sobre la relaci entre la gnesi del llenguatge simblic y la gnesi del pensament conceptual.
Quan aprn a anomenar coses linfant aprn a formar el concepte dels objectes. En aprendre i
usar adequadament el nom cadira, linfant ha descobert una nova perspectiva des de la qual
mirar-se la realitat. Una perspectiva que mai ms labandonar. El seu mn ja no estar
integrat per percepcions allades, per infinits objectes particulars, sin per classes dobjectes.
En aprendre i usar adequadament el nom cadira, linfant ha aprs a fer abstracci, a prescindir
de determinats trets de lobjecte al que es refereix. Ha aprs que aix s com all altre, tot i no
ser iguals. A partir dara tenen una cosa en com: el nom, que com afirma Cassirer, s com un
focus de pensament.
En conclusi, doncs, i per resumir, direm que laprenentatge del llenguatge no s la
memoritzaci mecnica dun llistat de sons (paraules) que cal associar a un llistat de nocions
de classe (conceptes) prviament existents, perqu aquestes nocions de classe no sn
prviament existents. Laprenentatge del llenguatge consisteix en la projecci sobre la realitat
de la capacitat dabstracci de linfant, grcies a la qual aquest generar nocions de classe a
mesura que vagi designant amb el mateix nom realitats que podran ser ms o menys
semblants, per mai idntiques.

Exemple 2. Text amb comentari dirigit

(fet per Josep M. Terricabras)
L'evoluci individual se'ns presenta com el producte de la interferncia entre dues tendncies:
l'aspiraci a la felicitat, que solem qualificar d'egoista, i l'anhel de fondre's amb els altres en
una comunitat, que anomenem altruista. Les dues designacions no passen de ser
superficials. En l'evoluci individual l'accent sol recaure en la tendncia egoista o de felicitat,
mentre que l'altra, que podrem designar cultural, es limita generalment a instituir
restriccions. Molt diferent s el que passa en el procs de la cultura. L'objectiu d'establir una
unitat formada per individus humans s, de bon tros, el ms important, mentre que el de la
felicitat individual, toti que encara subsisteix, s desplaat a segon pla; gaireb semblaria que
la creaci d'una gran comunitat humana podria ser aconseguida amb ms xit si es fes
abstracci de la felicitat individual.
Freud, El malestar en la cultura (PAU. LOGSE. Curs 2001-2002)
1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]
En aquest text, Sigmund Freud comena per afirmar la idea que el que ell anomena "l'evoluci
individual" s fruit, tot i que no a parts iguals, de la influncia que en nosaltres exerceixen una
tendncia egoista (individual, que ens empeny a cercar el nostre benestar personal) i una altra
d'altruista (cultural, encaminada a la construcci social). Segons Freud, els objectius perseguits
pel projecte individual i el collectiu es contraposen de tal manera que qui busca la felicitat
individual procura allunyar les obligacions altruistes i, al revs, el procs cultural deixa en un
segon terme la felicitat individual i, fins i tot, a aquest procs li seria ms fcil realitzar-se sense
ella.
2. A quina poca de la histria de la filosofia pertany aquest text? Relacioneu-lo amb alguna
caracterstica prpia del pensament d'aquesta poca. [3 punts]
Freud s considerat, segons una classificaci clssica (que sembla haver anat caient en
dess), com un dels tres anomenats "mestres de la sospita", al costat de Nietzsche i Marx. s
cert que el pensament d'aquests tres autors t poca cosa en com per les seves reflexions
sn gaireb contempornies (tenen totes lloc en el marc cronolgic de la segona meitat del
segle XIX, a excepci de Freud, el ms jove, i que viur fins al 1939) i, sobretot, responen a un
mateix esperit d'poca: el de la crtica a la cultura occidental. En el cas de Marx, la crtica ser,
sobretot, de tipus socio-econmic; en Nietzsche hi trobem una crtica integral per amb
predomini de la revisi moral; en Freud, metge psiquiatre, la crtica s'articular a partir del
problema sexual.
Malgrat els interessos divergents que els interessen, Freud i Marx coincideixen, a ms, en un
altre aspecte important: el seu pensament es converteix en un sistema d'interpretaci de la
realitat molt potent per alhora tamb molt unitari, amb una forta cohesi interna. Aquest
carcter sistemtic ha fet que ms d'un pretengus convertir el marxisme o la psicoanlisi en
cincies. Conversi impossible ja que ni l'un ni l'altra no compten amb els necessaris criteris de
demarcaci cientfica (sobretot el popperi de falsaci). Les teories de Marx i de Freud sn,
ms aviat, dos filtres que ens permeten mirar la realitat posant un mfasi molt fort en aspectes
als quals altres teories amb un enfocament menys dirigit no donen tanta importncia. Aix,
per, ens obliga a fer-ne un s crtic, acceptant d'entrada que hi haur aspectes de la teoria
que probablement fallaran (la profecia marxista d'una revoluci dels treballadors n's un clar
exemple), per sempre n'hi haur d'altres que ens continuaran aportant perspectives
interessants.

10

3. Expliqueu el concepte de cultura que es desprn d'aquest text. [3 punts]

En aquest text, Freud utilitza el terme "cultura" per referir-se a tot all que es contraposa al que
s estrictament individual, personal. D'acord amb la caracteritzaci de tendncies que l'autor
realitza, la cultura es construeix aplicant restriccions a la felicitat individual per tal de reforar
els vincles altruistes. Segons Freud, sembla que existeix una oposici irreconciliable entre els
interessos de l'individu i els de la societat. Si l'individu busca satisfer els seus propis desigs ho
ha de fer, forosament, de forma egoista, potser perjudicant la comunitat. Contrriament, si la
comunitat vol erigir-se amb fora noms ho podr fer si aconsegueix temperar el desig de
satisfacci personal dels seus membres, per mitj de restriccions de la felicitat individual. Per
aix, el text de Freud acaba amb una afirmaci molt contundent (noms matisada pel
condicional "semblaria"), segons la qual, la felicitat de la comunitat s'aconseguiria amb ms
facilitat si es prescinds de la felicitat individual dels seus membres.
4. Quin sentit creieu que pot tenir avui denunciar una cultura les exigncies de la qual no tenen
en compte la felicitat dels individus? [2 punts]
Den que Freud va escriure "El malestar en la cultura" (1927) la societat occidental ha canviat
molt. Gaireb podrem dir que la imposici de restriccions amb la qual ell caracteritzava la
societat de la seva poca, ha desaparegut completament, o ho est fent de manera creixent.
Una felicitat collectiva que obligus a pagar el preu de la renncia a la satisfacci dels propis
desigs, avui seria frontalment rebutjada. La nostra societat sembla haver adquirit una slida
conscincia que la felicitat individual no s negociable i que una societat col lectiva feli noms
ho pot ser en la mesura que estigui formada per individus tamb felios. Aquesta presa de
conscincia deriva, probablement, de la creixent importncia que ha anat adquirint la llibertat en
el nostre sistema de valors.
Avui i aqu, seria difcil que alg accepts formar part dun model de societat ms perfecta si
aix suposs una retallada de les llibertats individuals. Aquest s exactament el debat que,
arran dels atemptats de l'11 de setembre, sha installat als Estats Units: lalternativa entre una
societat segura per controladora, i una societat insegura per que continu preservant la
llibertat individual. No deixa de ser sorprenent, per, que la majoria de crtiques a la poltica
"proteccionista" nord-americana hagin vingut d'Europa. Una Europa que ja t poca cosa a
veure amb la de Freud.

11