Refor I Ampliació Llengua 3r PDF

785385 _ 0001-0048.
qxd 20/12/04 17:38 Pgina 1
Refor i
Primria
ampliaci
Llengua 3
Fitxes de refor
Fitxa 1 La comunicaci ............................. 3 Fitxa 17 La x, la tx i la ig ........................... 19
Fitxa 2 La c i la q ....................................... 4 Fitxa 18 El nombre dels substantius .......... 20
Fitxa 3 La llengua....................................... 5 Fitxa 19 La coma ...................................... 21
Fitxa 4 La g i la gu ..................................... 6 Fitxa 20 Larticle ....................................... 22
Fitxa 5 Paraules i oracions ........................ 7 Fitxa 21 Ls de br i bl ............................... 23
Fitxa 6 El punt .......................................... 8 Fitxa 22 Expressar opinions ....................... 24
Fitxa 7 Sons i lletres .................................. 9 Fitxa 23 Ladjectiu ..................................... 25
Fitxa 8 La diresi...................................... 10 Fitxa 24 Ls de mb i mp ........................... 26
Fitxa 9 Sllabes i diftongs ........................ 11 Fitxa 25 Gnere i nombre de ladjectiu ...... 27
Fitxa 10 La g i la j ..................................... 12 Fitxa 26 Partici de paraules ..................... 28
Fitxa 11 Narrar una seqncia .................. 13 Fitxa 27 Els pronoms personals ................ 29
Fitxa 12 Classes de sllabes....................... 14 Fitxa 28 El guionet ................................... 30
Fitxa 13 La interrogaci i ladmiraci ......... 15 Fitxa 29 El verb ......................................... 31
Fitxa 14 Classes de substantius ................. 16 Fitxa 30 Els dos punts ............................... 32
Fitxa 15 La r i la rr ..................................... 17 Fitxa 31 Expressar un desig ...................... 33
Fitxa 16 El gnere dels substantius ........... 18
Fitxes dampliaci
Fitxa 1 ............................ 34 Fitxa 6 ............................ 39 Fitxa 11 .......................... 44
Fitxa 5 ............................ 38 Fitxa 10 .......................... 43
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 2
Refor i ampliaci Llengua 3 s una obra collectiva concebuda,

creada i realitzada al departament dEdicions Educatives
de Santillana Educacin, S. L./Voramar S. A., sota la direcci
dENRIC JUAN REDAL, JOS LUIS ALZU GOI i IMMACULADA GREGORI SOLDEVILA.
Text: Empar Tortosa
Illustraci: Toni Cabo

Correcci: Laia Arenas i Antoni Soriano
Composici, confecci i muntatge: Lus Gonzlez i Laura Gil de Tejada
Edici: Empar Tortosa
2005 by Voramar/Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 785385
Depsit legal:
Aquest quadern est protegit per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims daquest
quadern noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a ma-
terial daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos perme-
sos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 3
Fitxa
1 Refor
Nom Data
Recorda
Quan transmetem informaci als altres i els altres entenen la informaci
que els donem diem que hi ha hagut comunicaci.
Hi ha moltes maneres de comunicar-se (mitjanant gestos, sons, senyals
visuals), per la forma de comunicaci ms utilitzada per les persones
s el llenguatge.
1. Relaciona. Quina forma de comunicaci es fa servir?
gestos sons senyals visuals llenguatge

2005 Voramar/Santillana Educacin, S. L.
En vols un?
2. Explica amb paraules el que deu voler dir cada personatge.
La comunicaci 3
785385 _ 0001-0048.qxd 27/12/04 13:00 Pgina 4
Fitxa
2 Refor
Nom Data
Recorda
Davant de a, o, u sescriu c.
Davant de e, i sescriu qu.
1. Escriu els seus noms en la columna corresponent.

ca co cu que qui
2. Completa els buits amb c o qu.
El po et vie> l po er.
No h^ h un v l v eri.
H olli un tom l tom er.
A are l^ agrae> mol e be ile
^ el c i.
4 La c i la q
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 5
Fitxa
3 Refor
Nom Data
Recorda
Quan parlem i escrivim utilitzem una llengua concreta. Hi ha moltes
llenges diferents: el castell, langls, el francs, el rus Per perqu
dues persones sentenguen, han de parlar la mateixa llengua.
Nosaltres ens entenem perqu ara estem utilitzant la mateixa llengua:
el valenci.
1. Llig i respon. Sorry, I dont

understand you.
Em podries dir quina
hora s, per favor?
Creus que les dues xiquetes sentenen? Per qu?
Quines llenges parlen les xiquetes? i
Quina llengua parles tu normalment?
2. Anota tantes llenges com pugues.
Es parlen
a Espanya
Es parlen en
altres pasos
3. Llig i escriu en valenci el que diu el xiquet. Desprs, inventa altres missatges
en qu canvies vocals o consonants i mira si els companys tentenen.
Ul butut du llumu s
ul quu ms mugrudu.
La llengua 5
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 6
Fitxa
4 Refor
Nom Data
Recorda
Per representar el so de la g de gol:

Sescriu g davant de a, o, u.
Sescriu gu davant de e, i.
1. Resol lencreuat. Totes les paraules porten g o gu.

Tria dues paraules de lencreuat i escriu una oraci amb cada una.
2. Relaciona i escriu com en el model.
pig
tort
m>

f^ pige

6 La g i la gu
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 7
Fitxa
5 Refor
Nom Data
Recorda
Per a expressar les nostres idees i els nostres pensaments mitjanant

el llenguatge utilitzem oracions. Les oracions estan formades
per paraules collocades en un ordre determinat.
1. Marca els missatges que siguen oracions.
Mare de la Tornarem a Vols segur

Carles pomes Miquel vol Andreu
les quatre.
menja. ser veterinari. vaja que?
Compta. Quantes paraules tenen les oracions que has marcat?
2. Forma i escriu dues oracions amb aquestes paraules.
Maria juguem un entrep pilota.
de Nosaltres a pernil. es menja
3. Inventa i escriu almenys dues oracions ms per a continuar la histria.
U> di, Jord^ v ana

paseja e bos.
Paraules i oracions 7
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 8
Fitxa
6 Refor
Nom Data
Recorda
Quan escrivim, posem un punt al final de cada oraci.

Hi ha tres tipus de punt: punt i seguit, punt i a part i punt i final.
La paraula que va darrere dun punt sescriu amb majscula inicial.
1. Copia el text posant els punts i les majscules que calga.

Ahir vam anar dexcursi a la muntanya feia un dia esplndid els pares van agafar
una cistella plena de coses bones i vam dinar sobre lherba
Marca. Quin tipus de punt no has emprat en el text anterior?

punt i seguit punt i a part punt i final
2. Dibuixa el teu joguet preferit i escriu un text explicant per qu tagrada jugar-hi.
No oblides els punts ni les majscules.
8 El punt
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 9
Fitxa
7 Refor
Nom Data
Recorda
Quan parlem pronunciem sons. Per a representar els sons per escrit
utilitzem les lletres. En valenci tenim 26 lletres: 5 vocals i 21 consonants.
Totes aquestes lletres ordenades formen lalfabet: a b c d e f g h i j k l m n o
p q r s t u v w x y z.
1. Ordena les lletres i escriu-ne els noms. Desprs, compta les consonants
i les vocals.
r a o f i
m l r a
p a m
l e s g o
Vocals Vocals Vocals

Consonants Consonants Consonants
2. Substitueix cada xifra per la lletra que ocupa aquesta posici en lalfabet
i descobreix el missatge secret.
10 - 15 - 1 - 17 - 21 - 9 - 13 22 - 1 4 - 9 - 19 - 6 - 18 - 5 - 19 - 19 - 1 - 18
5 - 12 7 - 15 - 19 1 - 13 - 2 7 - 15 - 18 - 18 - 1
9 21 - 12 - 12 - 5 - 18 - 5 - 19 6 - 15 - 19 - 17 - 21 - 5 - 19
Escriu les paraules del missatge anterior que porten dgraf i encerclals.
Sons i lletres 9
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 10
Fitxa
8 Refor
Nom Data
Recorda
En els grups gue, gui i que, qui la u no sona.

En els grups ge, gi i qe, qi la u s que sona. Posem diresi ()
damunt de la u per indicar que hem de pronunciar-la.
1. Llig en veu alta les paraules i copia-les on corresponga.
qestionari LaLau usona

sona La u no sona
mandonguilla botiguer
llenges lingista

aqfer quinze
queixa
2. Escriu els seus noms. Tots porten diresi.
3. Posa diresi a les paraules que ho necessiten.
Le anguie nada> e e aige rboe.

Estav conen co u>e pasqe.
Aqell ni, e ege esta> intranqui'e.
Miqe practic e piraguis.
L^ va> di q aqel ungen

no er bo e a qeixa.
10 La diresi
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 11
Fitxa
9 Refor
Nom Data
Recorda
Una sllaba s cada un dels colps de veu amb qu pronunciem

una paraula.
Totes les sllabes han de tindre almenys una vocal per a poder-les
pronunciar. Per hi ha vegades que apareixen dues vocals juntes
en una mateixa sllaba; aleshores diem que hi ha un diftong.
1. Ordena les sllabes i escriu les paraules.

1 2 3
dor sam
sa
or
na ci
en ca
di
Relaciona amb nmeros. Com s cada paraula segons les seues sllabes?
bisllaba trisllaba polisllaba

6

2. Resol aquest encreuat. Totes les paraules porten diftong.
5
1. Per a dinar, has de parar
2. Cau del cel quan fa molt de fred.

3. s de ferro i es posa a les finestres 1

perqu no entren els lladres. 4
4. Els emprem per a caminar.

5. Lloc de la casa on es fa el menjar. 2

6. Cada mat, et rentes la cara amb ella. 3
Repassa amb roig els diftongs que hi has escrit.

Sllabes i diftongs 11
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 12
Fitxa
10 Refor
Nom Data
Recorda
Per representar el so de la g de gerani:

Sescriu j davant de a, o, u.
Sescriu g davant de e, i.
1. Encercla les paraules que sonen com gespa.
gat gira-sol gel juny
jove erugues jaqueta guila
corregir passejar paraigua genoll

poregs major ajuntar enganyar
Classifica les paraules que has encerclat.

ja
ge
jo
gi
ju
2. Completa amb g o amb j les paraules de cada famlia.
taro> , taro> e, taro> in, taro> ad

bot^ , bot^ e, bot^ et, bot^
3. Escriu en singular, com en el model.
truj

truges boges
roges pluges
12 La g i la j
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 13
Fitxa
11 Refor
Nom Data
1. Ordena amb nmeros aquestes vinyetes sobre el creixement de les granotes.
16 setmanes Eixida de lou 12 setmanes 6 setmanes
Completa la narraci del que passa en cada vinyeta.
1
D prie, el culerot no e>e>
2 A ca 6 etma>e, el ie> e

3 A ca , el ceie> e

4 Finalen, a ca 16 etma>e, e granoe
s> adule ^ j no e>e>
2. Ara explica qu passa en cada seqncia i sabrs com salimenten
les granotes. Has de fer servir aquestes expressions.
Finalment De primer A continuaci
localitz l pes ^
Narrar una seqncia 13

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 14
Fitxa
12 Refor
Nom Data
Recorda
La sllaba tnica duna paraula s la sllaba que sona ms forta.

Les altres sllabes de la paraula sanomenen sllabes tones.
De vegades, en escriure, sindica quina s la sllaba tnica
duna paraula posant una ratlleta (`) sobre la vocal. Aquesta ratlleta
sanomena accent grfic.
1. Escriu els seus noms. Desprs, copia la sllaba tnica de cada paraula
i descobrirs lanimal secret.

castany
F
F
l
2. Encercla la sllaba tnica i copia cada paraula en la columna corresponent.
bal cartera poal tmbola mercat mnega bossa alfbega plstic
ltima Penltima Antepenltima

sllaba tnica sllaba tnica sllaba tnica
Encercla amb roig les paraules anteriors que porten accent grfic.
14 Classes de sllabes
785385 _ 0001-0048.qxd 27/12/04 13:00 Pgina 15
Fitxa
13 Refor
Nom Data
Recorda
Escrivim un signe dinterrogaci (?) al final duna pregunta.

Escrivim un signe dadmiraci (!) al final duna exclamaci.
1. Completa amb els signes dinterrogaci (?) o dadmiraci (!).
Aenci, enyoe ^ enyor

No e ere> e nost esectac
Voe> vo el cavall ballarin
Co>eie> el pallasso volador
Ha> vis algun gad u> ho

amb bicicet sob un cord
20 ete altur
Vinge> a nost cir ^ vora>
to aix ^
2. Qu deuen dir? Escriu una pregunta i una exclamaci.
La interrogaci i ladmiraci 15
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 16
Fitxa
14 Refor
Nom Data
Recorda
Els substantius anomenen persones, animals o coses.

Els substantius comuns anomenen persones, animals o coses
de manera general.
Els substantius propis anomenen una persona, un animal o una cosa
concreta.
1. Escriu el substantiu que corresponga a cada dibuix i podrs llegir el text.
Hu^ h vingu u> no clas.

mol simpti! En h conta q aban vivi

e> un enuet, pro
l , amb e e ,
q eni mole ^
Classifica els substantius que has escrit abans.
Anomenen persones Anomenen animals Anomenen coses
2. Fixat en els dibuixos i completa les oracions amb un substantiu com

i un de propi.
A e , l^ die>
A aqest , l^ die>
16 Classes de substantius
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 17
Fitxa
15 Refor
Nom Data
Recorda
El so de r suau sescriu amb r.

El so de r fort es pot escriure amb r o amb rr:
Sescriu r a principi de paraula o darrere de consonant.
Sescriu rr entre vocals.
1. Busca en la sopa de lletres els seus noms i copials al lloc corresponent.
r forta
H M A R T E L L R
C A R A G O L N A
A A U M R C P B
R K T D V C A T O
R I O S E N K U S r suau
O E L B A R S A
B C D T A U R
2. Completa amb r o rr. En acabant, requadra les r fortes i encercla les r suaus.
H^ havi u> esqu^ o omb l c asc.

F a> h ega e o qudê e cossio.
An^ e l ^ h^ coll^ e oele
^ oman.
L^ ha> egala u> @ o colo oi@.
E j d E> i est p fo mige.
La r i la rr 17
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 18
Fitxa
16 Refor
Nom Data
Recorda
Tots els substantius tenen gnere, s a dir, poden ser masculins

o femenins.
Els substantius masculins solen dur davant paraules com el, un, aquest
Els substantius femenins solen dur davant paraules com la, una, aquesta
1. Llig el men i completa les comandes amb un plat de cada apartat.
MEN Malei un ,
1r plat
Consom
l , po et,
Ensalada ^ esp un

2n plat
Carn
Peix
Postres Jo peeris e ,
Pastisset de poma
Quallada e ^, e poste,
u>
Respon.
Quin s el gnere dels substantius de la primera comanda?
Quin s el gnere dels substantius de la segona comanda?
2. Escriu el femen de cada paraula on corresponga, segons com es faa.
pobre bess padr masover porter pediatre
Afegint una -a Canviant la -e per una -a Afegint -na
pobr
18 El gnere dels substantius

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 19
Fitxa
17 Refor
Nom Data
Recorda
Per representar el so de la x de xiquet:

Sescriu x a principi de paraula i desprs de consonant.
Sescriu tx entre vocals.
Sescriu ig a final de paraula.
1. Encercla les paraules que tinguen el so de xiquet.
cuixa mareig maduixa empatxar xarop
xorio xarxa panxa xocolate peix

Completa el text amb les paraules que has encerclat abans.
Ahi, Guile eebr e e anirsar^.

H^ havi entepan , erni
^ format@, ^ u> past enor
. Ce q e> vai@
enja mass ^ e vai@ ,
erq e ei ma l .
A , esta> tot coren,
jugan ^ cridan. Qui> !
2. Escriu els seus noms. Tots tenen el so de xutar.
La x, la tx i la ig 19
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 20
Fitxa
18 Refor
Nom Data
Recorda
Tots els substantius tenen nombre, s a dir, poden anomenar una sola
cosa o ms duna.
Els substantius que anomenen una sola cosa estan en singular.
Els substantius que anomenen ms duna cosa estan en plural.
1. Fixat en el que diuen i anota el que porta cada un en el cabs.

XULLES
PA
OUS POMES

He comprat productes que He comprat productes que
sanomenen amb substantius sanomenen amb substantius
en singular. en plural.
2. Forma el plural daquests substantius.

lle peu pedra

carranc camisa m
20 El nombre dels substantius

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 21
Fitxa
19 Refor
Nom Data
Recorda
Escrivim coma (,):

Per separar els elements duna enumeraci.
En les cartes, desprs de la salutaci.
1. Llig la recepta de cuina i completa la nota amb el que cal comprar

per a fer-la. No toblides de les comes i el punt i final.
Pasts de xocolate
Ingredients: Aqest sprad
200 gr de xocolate desfet.
100 gr de mantega.
compra xocola,
50 gr de sucre
4 ous
100 gr de nous
pelades i trossejades
50 ml de nata lquida
2. El vent sha emportat les comes daquesta postal. Posa-les tu on calga.
Xbi, 28 agos 2005

Estimad Ann
Rf Isa Este ^ jo pase
e di l platj. Hu^ e e
submarinis ^ e vis u> pol
cin cavalet ma algu>e estee
^ molt eixo. J vor qui>e foto!
Un abraad.
Pa
La coma 21
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 22
Fitxa
20 Refor
Nom Data
Recorda
Els articles sn les paraules que solen anar davant del substantiu.
Els articles tenen gnere i nombre:
SINGULAR PLURAL
MASCUL el els
FEMEN la les
1. Completa el text amb els articles necessaris.
escado v arriba a por

amb barc pen eixo.
Rên ^ cridan, tot xiqet
volê> ajuda-lo baixa
xare.
2. Copia aquestes oracions corregint els articles que estiguen malament.
El llibres estan damunt de les taula.
La pare dAndreu s els metge del poble.
Si la riu sasseca, les peixos es moren.
Guarda la pomes i la mel a la nevera.
22 Larticle
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 23
Fitxa
21 Refor
Nom Data
Recorda
Davant de r i l sescriu b.
1. Completa les oracions amb algun daquests grups de lletres.

Pots repetir-los tantes vegades com calga.
bra bla bre ble bri bli bro
No pogu o da aqell ensalad

sier cogo ^ e.
Pe ee va> visita u> po

caee nqe ^ enue.
Qua> A s^ v o e paqe,
h^ v troba u> ca>elo anti.
2. Resol lencreuat de paraules amb br i bl. En les caselles remarcades
llegirs el nom dun animalet molt corredor.

1
1. El quart mes de lany.

2. El contrari de negre. 2

3. Lloc per on passa lelectricitat 3

des de lendoll fins a laparell.

4
4. T arrels, tronc, branques i fulles.

5
5. El contrari de ric.

6
6. En tens si ests malalt
i et poses calent.
l
Ls de br i bl 23
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 24
Fitxa
22 Refor
Nom Data
1. Llig el que diu la mestra i subratlla les seues opinions.
Durant aquest trimestre hem estudiat

com s una mina, com es baixa el riu
i com es treballa al port. Opine que
seria molt interessant visitar algun
daquests llocs per vore com s
en realitat. Per hem de posar-nos
dacord. Trobe que cada un pot dir
el lloc que li agradaria visitar i per qu.
En acabant, tots votarem i decidirem
on anem.
Completa amb les paraules del text que calga.

Pe expessa e ee opinion, l estr
h utilitza e expession
^
2. Els xiquets i les xiquetes volen decidir on van. Quin lloc triaries tu?
Expressa la teua opini i justifica-la amb dues raons.
Jo haure visita
erq
A ,
24 Expressar opinions
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 25
Fitxa
23 Refor
Nom Data
Recorda
Els adjectius sn les paraules que diuen com sn o com estan

les persones, els animals i les coses.
1. Subratlla els adjectius del text i classificals en el lloc corresponent.
Ahir, els alumnes de 3r vam anar dexcursi a la platja.

Recorde que al principi tots estvem molt contents,
perqu el nostre autobs era modern i de color roig
i els seients eren molt cmodes. Per quan tornvem,
desprs de passar tota la vesprada jugant, tots estvem
cansats. A ms, Llcia semblava marejada i Manel
estava enfadat perqu havia perdut el seu bal nou.
La u com
Diuen sonas Diuen com est
2. Ratlla ladjectiu que no puga aplicar-se a cada substantiu i escriu un altre

adjectiu adequat.
tranquilla partida
cida grossa
llima
divertida simptica
verda menuda
xiqueta
pelut juganer
domstic quadrat
gat
Ladjectiu 25
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 26
Fitxa
24 Refor
Nom Data
Recorda
Davant de p i b sescriu m.
1. Escriu els seus noms. Tots porten mp o mb.

l
Escriu una paraula amb mp i una altra amb mb.
mp mb
2. Completa els buits daquestes oracions amb mp o mb.
Qua> arribav e , eparti

bo on ent el co any.
De arat voli aera
habitaci amb ro e color.
S lav ^ ossib q aqel
c e fr ta> es^ ol.
L erado aqel ^ er^
lluny e ei H er.
26 Ls de mb i mp
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 27
Fitxa
25 Refor
Nom Data
Recorda
Els adjectius van en el mateix gnere (mascul o femen) i en el mateix

nombre (singular o plural) que el substantiu a qu es refereixen.
1. Relaciona cada illustraci amb ladjectiu adequat.
simptics oberta oloroses trencat

2. Canvia el gnere i el nombre dels adjectius remarcats per descriure aquestes fruites.
El pltan s>
La poma s groga
i dola i est molt ^ ^ esta>
madura.
mol
El mel Le ciee s> ,
dalger s roig,
refrescant
i delicis.
^
Dibuixa una altra fruita que tagrade i descriu-la amb tres adjectius, com en
el model anterior.
Gnere i nombre de ladjectiu 27

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 28
Fitxa
26 Refor
Nom Data
Recorda
Quan partim una paraula a final de lnia, no es poden separar les lletres
que pertanyen a una mateixa sllaba.
Quan partim una paraula, hem de posar un gui (-).
1. Escriu els seus noms separant-ne les sllabes. Recorda que no pots
separar els diftongs.

2. Ratlla, en cada cas, la partici que siga incorrecta a final de lnia.
pin- no-
yonets pinyo-
vella
nets
novel-
pi- la nove-
nyonets lla
carabas-
sa cara-
pa- pael-
bassa
ella la
caraba-
pae-
ssa
lla
28 Partici de paraules
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 29
Fitxa
27 Refor
Nom Data
Recorda
Els pronoms personals sn les paraules que anomenen les persones

sense dir el seu nom. Els pronoms personals sn: jo, tu, ell, ella,
nosaltres, vosaltres, ells i elles.
1. Subratlla els pronoms personals que trobes en aquest text i copials al costat
dels noms a qu es refereixen.
Escolta, Pau, has vist Anna? Fa estona que Joana

i jo la busquem i hem pensat que potser tu sabies
on est.
No, Marc, no lhe vista. Heu preguntat al seu cos
Toni?
S, i ell ens ha dit que devia estar amb Teresa
i Susanna. Per elles ens han dit que Anna havia
quedat amb Carles i amb tu per a estudiar junts.
Doncs s, per no ha vingut encara.
Quan vosaltres la vegeu, podreu dir-li que
nosaltres la busquem?
s clar.
Grcies, Pau.

Marc Joana i Marc

Pau Carles i Pau
Toni Teresa i Susanna
2. Escriu una oraci amb cada parell de pronoms personals.

nosaltres ell
tu elles
jo vosaltres
Els pronoms personals 29

785385 _ 0001-0048.qxd 27/12/04 13:00 Pgina 30
Fitxa
28 Refor
Nom Data
Recorda
Sescriu un guionet (-) en els nmeros en els casos segents:

Entre el nmero 21 i el 30.
Entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes.
1. Fixat en els preus de la botiga i escriu en lletra les quantitats

que et pregunten.
254
55

143
46
0,63
67
0,25
47
12
12
21
Quant val una bombeta?

Quant val un endoll?
Quant val el fanal?
Quant val el llum amb ventilador?
Quant val el llum del globus?
Quant val el llum ms car de la botiga?
Quant val el llum que ms tagrada?
2. Escriu en lletra.

El nombre dalumnes de la classe

Ledat de ton pare o de ta mare
30 El guionet
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 31
Fitxa
29 Refor
Nom Data
Recorda
Els verbs sn les paraules que utilitzem per a expressar accions.

Cada verb t moltes formes. La forma que dna nom al verb sanomena
infinitiu. El conjunt de totes les formes dun verb sanomena conjugaci.
1. Encercla els verbs que trobes en aquest text.
Magrada molt anar al poble dels iaios. Quan thi acostes

per la carretera, de seguida veus el castell, en la part alta.
La iaia sap moltes histries dels cavallers que hi vivien.
Tamb magraden els carrerets estrets i costeruts
del barri antic. I si ixes del poble pel carrer Verd,
arribes al riu i al pont que hi construren els romans.
Escriu linfinitiu dels verbs que has encerclat on corresponga.
Acabats en -ar Acabats en -er/-re Acabats en -ir
2. Completa les oracions amb el verb corresponent a cada illustraci.
Alr un no. l.
Ann e> un orqestr.
Miqe e> l marat popula.
El verb 31
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 32
Fitxa
30 Refor
Nom Data
Recorda
Sescriuen dos punts (:):

Abans duna enumeraci que sanuncia.
Abans de citar les paraules exactes que ha dit alg.
1. Escriu dos punts (:) on calga.
Faltav po e e ese e pob

qua> Qui v di He e-no
un bon difess. Aeshoe va

coena ensa difese ga,
conil, pallasso... D sob, Ann
v exclama Dindi!. Quin ie
bon! D eguid va anota
e q cali e l difess ploe,
cine, pintue ^ camiee le.
Dibuixa la disfressa que triaries tu i escriu qu et caldria
per a fer-la. No toblides dels dos punts ni de les comes.
Pe e l disess
>eessita
aqest maerial
32 Els dos punts

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 33
Fitxa
31 Refor
Nom Data
1. Llig el desig de Pau i respon les preguntes.
Si tinguera una mquina per a viatjar

en el temps, magradaria anar al futur.
Vull anar-hi per vore com seran
les ciutats, si hi haur robots
a les cases, si els cotxes volaran
en lloc danar per la carretera
Tamb magradaria vore a quins jocs
jugaran els xiquets.
Quin temps voldria conixer Pau?

Quines raons aporta?
2. Tria una daquestes poques i explica per qu tagradaria conixer-la.
poca dels egipcis poca dels romans poca dels cavallers
S^ poger viatja e> e emp, agradari

co>ie poc . Aix podri
vo
Expressar un desig 33
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 34
Fitxa
1 Ampliaci
Nom Data
1. Escriu el nom de cada objecte i relacional amb la persona que el necessita.

Escriu una oraci amb cada una de les paraules que has escrit.
2. Marca el significat correcte de les expressions destacades.
Pobre Jaume! ltimament

no dorm b i fa ulleres.
T taques davall els ulls

Construeix ulleres. a causa del cansament.
Anna t una bena als ulls:

creu que Jordi s amic seu,
No veu una cosa T els ulls tapats per en realitat es burla
evident. amb una bena. della.
34
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 35
Fitxa
2 Ampliaci
Nom Data
1. Copia cada substantiu davall del dibuix que el representa i escriu al costat
el verb corresponent. Fixat en lexemple.
salt llanament passada flexi

fexi fexiona
2. Encercla les expressions que signifiquen estar molt cansat.
estar fet una coca anar sense al estar fort com una roca
estar fresc com una rosa estar baldat

anar amb un pam
de llengua fora
estar content com un gnjol
Tria una de les expressions que has encerclat i escriu-ne una oraci.
35
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 36
Fitxa
3 Ampliaci
Nom Data
1. Forma un derivat acabat en -era de cada substantiu i identifica el recipient

corresponent. Fixat en el model.

A pa pa>er
B sucre
C A
salsa
D sopa
E ou

2. Llig la recepta daquest entrep i encercla tot el que necessites per a fer-lo.
Entrep especial
Amb un ganivet, talleu el tros de pa
que vulgueu i obriu-lo per la meitat.
Ratlleu mitja tomaca damunt
de lentrep. Podeu escampar-la
b amb una cullera.
Obriu la llandeta de tonyina,
aboqueu-ne loli a la pica i,
amb una forqueta, repartiu-la pel pa.
Obriu el pot dolives i poseu-ne
unes quantes sobre la tonyina.
Tanqueu lentrep. Bon profit!
Classifica els elements que has encerclat.
Aliments
tonyin
Utensilis
36
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 37
Fitxa
4 Ampliaci
Data
1. Classifica aquests animals segons la zona del zoolgic on pots visitar-los.
tarntula flamenc balena papagai medusa
escorp boa taur tuc

TERRARI
AQUARI
AVIARI
2. Tria un dels animals segents i escriu una endevinalla en forma

de redol que el descriga, com en el model.
girafa lle hipoptam zebra tigre orangutan
Sc com un ase amb el cos tot ratllat;

diuen que porte el pijama posat.
(la zebra)
( )
37
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 38
Fitxa
5 Ampliaci
Nom Data
1. Escriu en cada acci representada la lletra del verb corresponent.
A sembrar B trasplantar C podar D collir
2. Ordena les lletres i escriu el nom daquests utensilis del viver.
p o d
l s o

a r d a
t e s a
a e o r p
t i
d r
r s t e
e a
a c g
l s r
t
e t o a
3. Marca el significat correcte de la paraula destacada en cada oraci.
Aquesta mnega em queda

curta.
He comprat una jardinera

plena de geranis.
38
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 39
Fitxa
6 Ampliaci
Nom Data
1. Resol aquest encreuat de paraules relacionades amb el fred i descobrirs

el nom dun riu especial. Et donem una pista.
1. Aigua en estat slid

per efecte del fred. 1
2. Casa feta de gel on viuen

2
els esquimals.
3
3. Dau de gel emprat

per a refredar begudes. 4 G L A C I A L

4. Gelat, molt fred. 5
5. Aigua que, quan fa molt de fred, 6
cau del cel en forma de volves

7
o flocs blancs.
6. Boletes daigua congelada
que cauen del cel

amb molta fora.
7. Menjar tou i crems, fet de llet,
L paraul amagad
sucre i altres ingredients, tot
barrejat i congelat.
, u> ri @e.
2. Marca el significat correcte de les expressions destacades.
Quan li ho van dir, es va quedar gelat.
Es va quedar molt sorprs.
Li va entrar molt de fred.
Als meus amics, els encanta pujar a la

roda, per a mi no em fa ni fred ni calor.
T una temperatura agradable.
Li s igual, el deixa indiferent.
39
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 40
Fitxa
7 Ampliaci
Nom Data
1. Relaciona per a formar oracions. Fixat en els diferents significats de galeria.
A Lltima galeria de la mina sexposen quadres molt

interessants.
B La galeria de ma casa
s tan menuda que hi ha botigues de tot tipus.
C En la nova galeria comercial quasi no hi cap la llavadora.
D En aquesta galeria dart fa molt de pendent.
Escriu en cada illustraci la lletra de loraci corresponent.

2. Relaciona cada paraula de la famlia de picar amb la imatge corresponent.
picapedrer picam
pica-soques picaporta
3. Marca el significat correcte de lexpressi destacada.

Pau t una botiga dinformtica que s una mina.
s un jaciment don sextrauen
minerals.
s un lloc fosc amb galeries
estretes.
s un negoci que dna molts
beneficis.
40
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 41
Fitxa
8 Ampliaci
Nom Data
1. Fixat en lexemple i forma substantius acabats en -dor a partir daquests verbs.
nadado

nadar respirar
bussejar pescar
banyar flotar
Encercla les persones i els objectes corresponents als substantius

que has escrit abans.
2. Ratlla les paraules intruses en aquest grup i completa.
riu rialla riera rierol riell riuada
Le paraue ^ no ertane>
l famli
Aprendre el que ja saben

els companys per posar-se
al mateix nivell que ells.
Posar-se al costat de lendoll
per connectar lordinador.
Com que la setmana passada no va anar
a classe, ha de treballar molt per posar-se Aprendre a nadar aprofitant
al corrent. el corrent de laigua.
41
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 42
Fitxa
9 Ampliaci
Nom Data
1. Classifica les expressions segents dacord amb el seu significat.
a lalba a poqueta nit a punta de dia quan clareja

a la posta del sol a leixida del sol al capvespre a la caiguda del sol
Quan es fa de dia
Quan es fa de nit

2. Ratlla la imatge que no corresponga a lexpressi destacada.
No toblides de posar-te
crema, que fa un sol
que bada les pedres.
El sol brilla amb fora Les pedres es baden

i fa molta calor. quan les toca el sol.
Aquest home mareja

ms que el sol
del migdia.
Et fa fer voltes sota el sol Xarra tant que molesta

del migdia. ms que el sol al migdia.
42
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 43
Fitxa
10 Ampliaci
Nom Data
1. Localitza en la sopa de lletres cinc paraules de la famlia de mar.
M A R E J A D A
A U M A R I N E R
R P L R E B H G M
O R U U T B O A
J M A R I N A B R
U A C Q O V F E
D T O T P I X H A
Escriu cada paraula que hi has trobat al costat de la seua definici.

Moviment de les aiges de la mar, que pugen

i baixen per la influncia de la Lluna.
Mar agitada, amb ones molt grans.
Que pertany a la mar.

Conjunt de vaixells dun pas i de les persones
que hi treballen.
Persona que treballa en un vaixell.
2. Encercla i escriu on corresponga el nom dels elements que pots trobar al port.
avi xarxa tractor

dirigible
pupitre moll maroma regadora
arbre grua
ncora salvavides
43
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 44
Fitxa
11 Ampliaci
Nom Data
1. Pinta les paraules referides a mitjans de transport i escriu-les on corresponga.
vaixell cotxe catifa cadira cami
milotxa regadora porta bicicleta

2. Relaciona amb nmeros. A quin mitj de transport fa referncia cada oracio?
1 Va duna ciutat a una altra

seguint un caminet
de ferro.
2 Com que va per davall de terra,
hi pots anar rpidament dun costat
a laltre de la ciutat.
3 Hi pots anar a ciutats o pasos
llunyans en poc de temps,
volant com els ocells.
4 Permet que moltes persones
viatgen juntes per la ciutat
o entre pobles diferents.
3. Digues si aquestes afirmacions sn verdaderes (V) o falses (F).
Dalt de lautobs podem crrer i jugar com vulguem.

Si anem per la ciutat, cal sollicitar la parada amb temps.
No hem de parlar amb el conductor per no distraurel.
Quan pugem i baixem de lautobs, hem despentar
els altres perqu es donen pressa.
44
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 45
Fitxa
12 Ampliaci
Nom Data
1. Fixat en lexemple i escriu el nom de la planta don prov cada aliment.

tomaca tomaqer carxofa

pera llima

fesol pruna
Classifica els aliments anteriors.
Fruites
Hortalisses
2. Explica seguint lexemple.
cam planta elo>ee

melonar
carxofar
tomacar
pimentonar
Menja molta carabassa

Marc creix com les carabasseres: i per aix creix.
ja li vnen curts els pantalons!
Creix molt rpidament.
Porta pantalons de color
carabassa.
45
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 46
Fitxa
13 Ampliaci
Nom Data
1. Fixat en lexemple i escriu el nom de laparell que fa cada acci.
baedor ntilado

batre ventilar

llavar calfar

torrar congelar

esprmer obrir
Anota el nom de quatre aparells ms que funcionen amb electricitat.

2. Completa aquestes oracions amb el llum o la llum.
Ande, @e s^
e enjado est apaga.
S^ > v , en> u> cir^.
Magrad legi e so.
J enja no l cuin.
Aquella casa pareixia un forn.
Hi feia molta calor.
No hi havia quasi llum,

era molt fosca.
46
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 47
Fitxa
14 Ampliaci
Nom Data
1. Llig les definicions i identifica cada element de lentrada al castell.

1 Fossat: excavaci, normalment plena
daigua, que envolta un castell.
2 Pont llevads: pont que travessa
el fossat i que pot alar-se amb cadenes.
3 Rastell: reixa que pot alar-se i baixar-se
per protegir lentrada al castell.
4 Muralla: paret que envolta i defensa
el castell.
5 Espitllera: obertura vertical molt estreta
de la muralla per a vigilar i disparar
als enemics.
Merlets: pilars menuts i quadrats
6
que coronen la muralla i serveixen
perqu els defensors del castell
shi amaguen al darrere.
Escriu dues oracions en qu aparega algun dels elements del castell.
2. Ompli lencreuat doficis que es podien exercir al castell.

Tots acaben en -er.
4
1. Feia objectes de ferro:

armes, ferramentes 1
2. Feia objectes de fusta: 5
mobles, portes
3. Preparava el menjar

a la cuina. 2
4. Portava lescut al cavaller
i era el seu servent.

3
5. Emprava larc per a lluitar
contra els enemics.
47
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 48

Refor I Ampliació Llengua 3r PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Refor I Ampliació Llengua 3r PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

785385 _ 0001-0048.

qxd 20/12/04 17:38 Pgina 1

Refor i ampliaci Llengua 3 s una obra collectiva concebuda,

Text: Empar Tortosa

Illustraci: Toni Cabo

Edici: Empar Tortosa

2005 by Voramar/Santillana Educacin, S. L.

1. Relaciona. Quina forma de comunicaci es fa servir?

gestos sons senyals visuals llenguatge

2. Explica amb paraules el que deu voler dir cada personatge.

1. Escriu els seus noms en la columna corresponent.

2005 Voramar/Santillana Educacin, S. L.

2. Completa els buits amb c o qu.

1. Llig i respon. Sorry, I dont

Creus que les dues xiquetes sentenen? Per qu?

Quines llenges parlen les xiquetes? i

Quina llengua parles tu normalment?

2. Anota tantes llenges com pugues.

Per representar el so de la g de gol:

1. Resol lencreuat. Totes les paraules porten g o gu.

2005 Voramar/Santillana Educacin, S. L.

2. Relaciona i escriu com en el model.

Per a expressar les nostres idees i els nostres pensaments mitjanant

1. Marca els missatges que siguen oracions.

Mare de la Tornarem a Vols segur

Compta. Quantes paraules tenen les oracions que has marcat?

2. Forma i escriu dues oracions amb aquestes paraules.

Maria juguem un entrep pilota.

de Nosaltres a pernil. es menja

3. Inventa i escriu almenys dues oracions ms per a continuar la histria.

U> di, Jord^ v ana

Quan escrivim, posem un punt al final de cada oraci.

1. Copia el text posant els punts i les majscules que calga.

2005 Voramar/Santillana Educacin, S. L.

Marca. Quin tipus de punt no has emprat en el text anterior?

Vocals Vocals Vocals

En els grups gue, gui i que, qui la u no sona.

1. Llig en veu alta les paraules i copia-les on corresponga.

qestionari LaLau usona

2005 Voramar/Santillana Educacin, S. L.

2. Escriu els seus noms. Tots porten diresi.

3. Posa diresi a les paraules que ho necessiten.

Le anguie nada> e e aige rboe.

Miqe practic e piraguis.

L^ va> di q aqel ungen

Una sllaba s cada un dels colps de veu amb qu pronunciem

1. Ordena les sllabes i escriu les paraules.

bisllaba trisllaba polisllaba

3. s de ferro i es posa a les finestres 1

5. Lloc de la casa on es fa el menjar. 2

6. Cada mat, et rentes la cara amb ella. 3

Repassa amb roig els diftongs que hi has escrit.

Per representar el so de la g de gerani:

1. Encercla les paraules que sonen com gespa.

gat gira-sol gel juny

jove erugues jaqueta guila

corregir passejar paraigua genoll

2005 Voramar/Santillana Educacin, S. L.

Classifica les paraules que has encerclat.

2. Completa amb g o amb j les paraules de cada famlia.

taro> , taro> e, taro> in, taro> ad

1. Ordena amb nmeros aquestes vinyetes sobre el creixement de les granotes.

16 setmanes Eixida de lou 12 setmanes 6 setmanes