ftip r 3 2 T

UNIVERSITATde VALENCIA

Facultat de Medicina i Odontologa

Departament d Histdria de la Ciencia i Documentado

Recerques Etnobotniques al Territori Dinic

o Comarques Centris Valencianes

Tesi Doctoral
Presentada per:
Joan Pellicer Bataller

Dirigida per:
En Josep Llus Fresquet i Febrer, professor titular
d Histdria de la Medicina de la Universitat de Valencia

VALENCIA, a 1 dia del mes de setembre de l any 2004 / -\

 UMI Number: U607535

All rights reserved

INFORMATION TO ALL USERS

The quality of this reproduction is dependent upon the quality of the copy submitted.

In the unlikely event that the author did not send a complete manuscript
and there are missing pages, these will be noted. Also, if material had to be removed,
a note will indicate the deletion.

Disscrrlation Pblish<ng

UMI U607535
Published by ProQuest LLC 2014. Copyright in the Dissertation held by the Author.
Microform Edition ProQuest LLC.
All rights reserved. This work is protected against
unauthorized copying underTitle 17, United States Code.

ProQuest LLC
789 East Eisenhower Parkway
P.O. Box 1346
Ann Arbor, MI 48106-1346
 fl
UNIVERSITAT DE VALNCIA

FACULTAT DE M EDICINA I ODONTOLOGIA DE VALENCIA

En el da de hoy se ha procedido a la lectura de la tesis titulada:

& LM kf - i fti/g f Ak 'i ( I ,TT> ' M M L ic

0 C A nvm ^ VAYB^C<'AA$ ______________________

de D. <Jo/w \ao H m rp u ziL

que ha obtenido la calificacin de

Firmado El Presidente del Tribunal, Dr. D...

El Secretario, Dr. D. ... ............
El Vocal Dr. D ^-C-c / h u ^ r ^
El Vocal Dr. D f/2<nr&ri>
El Vocal Dr. D J& L ... .........................

Valencia 2..J de j i& L .a ,....... de .2.51JE.

El Secretario del Tribunal

El Vocal

Firma del Alumno

J&vSkl
UNIV; :Ki)iTAT DE VALENCIA
bu
j : ; /' " . :* : 7 71

N Reo / 3 S - | ...........
DATA.. 24 / o l l 0 6

SIGNA f rjio T 3 2 $

DO BIS b HZS?97
UB IS : l ) W u i n j k ___
Josep Llus Fresquet i Febrer, professor titular dHistria de la Medicina de
la Universitat de Valencia,

CERTIFIQUE: Que la tesi doctoral adjunta que duu per ttol:

Recerques Etnobotniques al Territori Dinic o Comarques
Centris Valencianes ha estat realitzada sota la meua direcci
per Joan Pellicer i Bataller.

Valencia a 1 dia del mes de setembre de lany 2004

j- ________

Josep Llus Fresquet i Febrer

A Jaumet de Penya i Lola la de la Plaga

i a Arma i Julieta, naturalment

Sense cap desig de garbellar-li laigua a ning, ni rentar-li la cara, ni untar-
li les rodes ni portar-li la botija, ni menys encara, llepar-li la cresta, puix la
llagoteria imperant ens embasca, voldem fer constar ac la nostra sincera
reconeixen^a a tots els membres del Departament dHistoria de la Ciencia i
Documentado per lacolle^a, el recolze i lexemple que ens han ofert a fi
que pogurem realitzar aquesta tesi, especialment a Josep Llus Fresquet i
Febrer per acceptar la seua direcci i donar-nos entenimentats consells,
com tamb a Joan Mic, Mara Jos Bguena Cervellera, Carla Aguirre
Marco i Josep Llus Barona. Molt especialment voldrem expressar la
nostra admirado pe professor Josep Maria Lpez Piero per aquelles
classes en les inquietes aules deis anys 60 i les no menys vibrants i
inoblidables del doctorat. Un bell record de gratitud servem encara per
Pilar Soriano, professora del Departament de Biologia Vegetal de la
Facultat de Farmcia, per les instructives eixides a la muntanya i lhorta
marjalenca i pels seus aclariments i generositats.
 TAULA GENERAL

1. Introducci............................................................................................................10
2. Quadre cronolgic sobre els orgens histories de Petnobotnica............................14
3. Objetius de la recerca etnobotnica...................................................................... 30
4. Metodologa etnobotnica .................................................................................... 35
5. Marc geogrfc..................................................................................................... 42
6. Breu avan? de Pestructura del treball................................................................... 48
7. Lectura i anlisi de les dades i informacions recollides. Conclusions....................52
8. Llistat dinformants ms importants..................................................................... 53
9. Fitxer o catleg florstic general ........................................................................... 76
10. Altres remeis populars dorigen no vegetal.........................................................965
11. Cuina rural silvestre............................................................................................978
12. Formes de preparaci o formulan popular ordenat per accions teraputiques .. 1.039
13. Flora domstica................................................................................................1.053
14. Flora veterinaria i ramadera............................................................................. 1.065
15. Flora m gica....................................................................................................1.075
16. Flora festiva i religiosa.................................................................................... 1.083
17. Flora rondallstica............................................................................................ 1.103
18. Fitonmia popular dinica................................................................................ 1.108
19. Vocabulari rural...............................................................................................1.156
20. Glossari de termes utilizats.............................................................................
21. Index alfabtic de noms cientfcs ...................................................................
22. Index alfabtic de noms populars dinics.........................................................
23. Bibliografa......................................................................................................1.195
24. Apndix iconogrfc .......................................................................................
Altres poden fe r millor, perd nosaltres fem.
T. de Aranzadi

La ciencia combat la ignorancia, perd de cap manera Vemotrntat. La ciencia s tot el

contrari de la fiedor. s elfru it d unapassi: de la p a ssi p er descobrir un univers, per
aclarir coses desconegudes.
Ramn Folch i Guilln. De lIlla - 15

Les Muses, les nou egrgies sorelles habitadores del M ont Parns no han cura sin de
hmens de gran scincia, i no podent-me yo ajudar deis dons de lur gracia, ab humil e
baix parlament proceyr ax com sabr.
Curial e Gelfa

1.- INTRODUCCI: Concepte i abast de 1etnobotnica.

En un sentit ampli es podra definir Y etnobotnica com la cultura de les plantes, i ms

concretament la cultura de la flora dun determinat territori, bastida, al llarg deis segles,
amb mirada lenta i mitjan9 ant una llengua, pels hmens o pobles que 1habiten. U n
concepte on els quatre elements bsics sn: trra, flora, pobl i llengua, observis
diacrnicament i com un tot integrat. La trra que nodreix una flora i el pobl que la
utilitza, la interroga i la interpreta mitjantfant una llengua per tal de satisfer les seues
necessitats fisiques, intel.lectuals i esperituals. Vist aix etnobotnica s tot ali que els
hmens de les distinties societats i cultures han dit i fet, han contat i imaginat, han
cregut i esperat de les plantes que els voltaven.

El concepte que Y etnobotnica abrafa s tan antic com lhome mateix, encara que el
mot oficialment va aparixer dins del camp de la cincia fa noms una centuria i a casa
nostra s ds molt recent. Des de sempre i en totes les terres i continents i en totes les
tnies i cultures, 1home sha servit deis vegetis per a nodrir-se, vestir-se, construir-se i
moblar-se la casa, fer les ms diverses eines, entriquells i estris; i, tamb, per a guarir-se
amb elles o amb substncies extretes delles, associant-les a virtuts i poders. Aix mateix
les ha anomenades, donant-les un nom propi, i sha fet preguntes sobre el seu significa!,
fent-les formar part de les seues rondalles i mites, festes i rites. Fins i tot algunes han
arribat a ser motiu de venerado i de te rn e ra , i per ser capaces de produir substancies
que afecten les fondries del cervell, la ment o lesperit, a ser considerades com a
mediadors sagrats entre lhome i el mn sobrenatural o com a regis deis dus o la
residncia de les divinitats i de daltres forces espirituals, i algunes fins i tot han estat
reverenciades com els mateixos dus. dhuc la idea mateixa de la divinitat i de la
geografa espiritual pogu haver nascut en els orgens de vivncies i experincies am b
alguna o algunes daquestes misterioses i poderoses plantes.

Certament, una part que no es pot negligir, tant des del punt de mira material com
espiritual, en considerar la Histria de les Civilitzacions s la corresponent a les
relacions de lhome amb el mn vegetal que lenvolta estretament denf la seua
aparici sobre el planeta, s a dir, lomnipresent paper i la profunda significado que h a n
tingut les herbes i els arbres en la formaci material, social i espiritual deis pobles
anomenats primitius i en les cultures avanfades, en levoluci cultural de lespcie
humana, en la seua histria, art, arquitectura, cuina, medicina, filosofa, mitolog a i
religi.

10
Bo i evitant la unilateralitat i la fragmentario i prenent un esguard vast, amb una
perspectiva global i integradora, cal entendre 1etnobotnica com lexploraci i estudi
cientfic interdisciplinar, en lespai de confluencia de les cincies naturals i
humanes, que socupa del paper que juguen les plantes en el complex entramat
duna societat humana, de les relacions de lhome amb les plantes, de les societats
humanes amb el mn vegetal que les envolta, amb mires dentendre i explicar la
naixen^a i el progrs daquestes societats, o si es vol, de les plantes usades per les
distintes cultures primitives i tradicionals i del conjunt de sabers, de recursos i de
prctiques a elles lligades, remarcant especialment el component social i cultural. Mai
no sha de perdre de vista, com recorda i remarca Arturo Argueta a la magnfica
introducci a YAtlas de las plantas de la medicina tradicional mexicana, que les plantes
remeieres sn noms una part nicament deis recursos materials dun sistema de salut
que conviu des de fa segles amb altres dos, el domstic i loficial, el recurs material ms
divers i valus de la medicina popular autctona, i que no sn entitats abstractes, ni
poden reduir-se solament a contenidors de principis actius i dipositries daccions
farmacolgiques, encara que tamb ho sn, puix que ensems que entitats fsiques i
bioqumiques, tenen un lloc en lunivers interpretatiu de les diferents cultures, depenent
qu siga ali que sespera delles, el que se nobt, o ms important encara, ali que
simbolitzen ( Carlos Viesca Trivio, 1993 )

La necessria i ardua col.laboraci interdisciplinria i entesa entre els conreadors de les

cincies naturals o biolgiques i els de les cincies socials o humanes, encara continua
estant a casa nostra molt ms lluny que fora desitjable, en bona part degut ais problemes
intrnsecs que planteja el desenvolupament duna nova disciplina, no gens fcil
dorganitzar i portar endavant, accentuats en aquest cas per la progressiva desvinculaci
entre la cultura popular i lacadmica, entre el camp i la ciutat, entre el bosc i lhome,
mentre el temps fuig jugant en contra ja que els dipositaris del saber etnobotnic
autcton per raons elementis dedat risquen en pocs anys a desaparixer.

Com exposa J.L.Fresquet, en aquesta necessria col.laboraci interdisciplinar cal

comptar en primer terme amb la botnica pero una botnica viva, allunyada de gabinets
i despatxos, estretament lligada a lentom paisagstic i a letnografia de camp.
La farmacologa que confirme cientficament els usos emprics de les plantes
utilitzades en la medicina popular i en la cuina silvestre, aillant els seus principis actius i
comprovant els seus efectes biolgics i les seues accions.
Letnologa per a una aproximaci a la societat i la cultura que empra les plantes i
altres productes naturals i s objecte destudi.
La histria que ofereix una imatge diacrnica de ls deis remeis vegetis, animals i
minerals com tamb de les distintes doctrines i teories en que es fonamenten, entre
moltes altres aportacions.
El concurs de la filologa i la lingstica per tal desbrinar els possibles orgens i el
significat deis noms populars de les plantes i de rastrejar la valuosa informaci que des
del ms remot passat atresoren i transporten els fitnims populars sobre els usos,
costums, creences, trets morfolgics, fenolgics, ecolgics o geogrfics i daltres
caracterstiques deis vegetis que denominen, informaci de gran inters per a 1estudi i
comprensi de la cultura tradicional dun territori. Els pobles han sabut anomenar de
manera hbil i sovint molt expressiva i significativa les plantes que els voltaven i
utilitzaven generaci rere generaci fins a desenvolupar un extensssim i complex
corpus de fitnims propi de la seua llengua i de la seua cultura i alhora amb components

11
comuns a totes les altres llenges i cultures; aquests noms i aquest corpus de fitnims
sn un b per ells mateixos com a testimoni de la riquesa lingstica duna trra i una
gent i com una part rellevant del seu patrimoni cultural pero valen ms encara per
1abundosa i valuosa informaci que atresoren i transporten, la qual noms amb les
rigoroses eines de la filologia i la lingstica es pot sondejar i traure a la llum.

Tamb caldria que es feren o, si ms no, es plantejara la possibilitat de fer propostes i

treballs etnobotnics des del camp de lagricultura biolgica, recuperant antiges
labors i llavors, sistemes i eines i tot el seu re mn lingstic amb les velles dites, festes
i can?ons, com les de batre; o des del laberntic i fantstic univers de la rondallstica i
el folklore; o des de lart i la histria antiga i clssica o de qualsevol altra poca
cultural, reportant dades sobre el paper que han jugat les herbes i els arbres en la
literatura i lart, la religi, la mitologia i la simbologia, la histria i la vida quotidiana.

Cal considerar que no es poden estudiar els remeis populars curatius o les virtuts i els
usos de les plantes de forma isolada, ignorant la cosmovisi del grup huma que les
utilitza; entenent per cosmovisi o Weltanschauung, el conjunt artieulat de sistemes
ideolgics, relacionats entre si de forma relativament congruent, amb el qual, lindividu
0 el grup social, en un moment historie, preten aprendre lunivers; en aquest cas el
cosmos relatiu a la salut, la malaltia, el dolor i la mort de lorganisme huma.

Ls popular de les plantes cal entendrel integrat dins del mn empirico-mgico-

credencial de la medicina popular, la qual est constituida pe corpus de practiques i de
creences, rites, cerimonials, ensalms i oracions populars que es realitzen davant de la
existncia de la malaltia i a favor de la recuperado de la salut.

La cultura mdica popular parteix duna soca primitiva comuna a totes les cultures i s
homologable a les formes prehistriques de medicina emprico-credencial. Lhome
antic, del qual els nostres informants sn la darrera baula, portava una vida regida i
ordenada dins dun mn en ntima connexi amb lunivers sencer que lacollia i del qual
formava part. Aquest univers sencer no era una cosa esttica i sense vida, un decorat cec
1 mut, sino dinmica i animada i pletrica de forces, desperits de tota llei, grans i petits,
que el regien a tots els nivells, des de les estacions de lany fins a les ms menudes
qestions quotidianes; calia dones saber relacionar-se b amb aquesta gent, tan real
com ells mateixos, cosa que obligava a conixer les frmules del trete ms favorables,
a fi de poder invocar-los per a lliurar-se de les malalties, les desgrcies i conixer els
perills i els esdeveniments futurs.

Aqestes recerques no poden aspirar a ser ms que una mera aproximaci. Som,
lamentablememt, profans en cadascuna de les disciplines o cincies esmentades, no ens
considerem, dones, capacitats de cap manera per a interpretar fefaentment les moltes o
poques dades que hem pogut recollir al llarg de ms de vint anys i que aportem amb el
desig que en el pervindre puguen servir per a recerques interdisciplinars dutes a terme
per estudiosos ms acien5 ats i especialistes qualificats treballant en com i en sincronia.

Quant a la formaci despecialistes i a la preparado deis investigadors del Pas en

1etnobotnica, cal assumir, fent un serios examen de conscincia, la feixuga feta que hi
ha quasi tota la faena per fer encara. Acadmicamente hui per hui, letnobotnica
valenciana no existeix. Ni nhi ha estudis universitaris detnobotnica, ni un

12
departament universitari o una altra instituci que assumesca el paper daglutinador i
capdavanter deis pocs recercadors voluntaris daquesta materia, la ms gran part
daportacions deis quals sorgeixen de lautodidactisme i rfenes de plantejaments
terics.

Com constata Joan Valles i Xirau (1993) no hi ha, de fet, etnobotnics amb dedicaci
a temps complet o almenys, preferent. No hi ha ensenyaments que incloguin matries
detnobotnica, encara que si que hi ha algunes assignatures amb continguts - pocs-
detnobotnica. Per tant, sembla ciar que si volem que la recerca en aquest mbit
prengui volada i sestabilitzi, una de les primeres coses que cal fer s organitzar la
formado de professionals de la materia que puguin arribar a constituir una escola.

Nosaltres en aquest treball hem sofert aquesta terrible mancan9 a i hem anat avant tot i el
gran desavantatge que significa, bo i tenint com un deis seus objectius el de contribuir,
mal que siga de lluny i a tall dnfima sem eja;, a que temps a venir, un venturos jom hi
haja un espai universitari especialitzat o ctedra detnobotnica en la Universitat de
Valencia, una cadira, un espai, un fogar dedicat exclusivament a Vestudi, la recerca i la
divulgado de la cultura de les plantes valencianes, mediterrnies i de tot el planeta.

Fet i fet, s tant el retard de letnobotnica a casa nostra, que de moment urgeix fer
treballs, mal que siga, noms de recollir ordenadament dades etnobotniques fidedignes
o fer-ne estudis encara que siguen tancats a una sola parcel.la o unes poques
ms.Tractem certament, amb els ltims indgenes, amb les ltimes veres veus dun
passat mil.lenari. Som davant les darreres anelles de la cadena trencada de transmissi
oral de la vella ruralia, de 1ltima perla del collar desfet de la cultura de lantiga agrura
valenciana.

13
 2.- QUADRE CRONOLGIC sobre els ORGENS fflSTRICS de
l ETNOBOTMCA

Shanidar, nord dIraq, 1960, un equip darquelegs dirigit per Ralph S. Solecki de la
Universitat de Columbia descobreix mentre excava unes cavemes fimerries de seixanta
mil anys dantiguitat grups de pol.len de huit plantes floris dins duna de les tombes, a
tocar dun esquelet adult mascul, entre les quals, la famosa palinloga francesa, Arlette
Boyer, muller i estreta col.laboladora dAndre Leroi-Gourhan, va poder identificar set
especies botaniques pertanyents a plantes que encara juguen un paper remarcable en la
medicina popular de la mateixa contrada i en el Vell Mn, com sn ara, la mil-en-rama (
Achillea millefolium) , el malv ( Althaea officinalis), lherba-foc ( Senecio vulgaris) o
la trompera ( Ephedra sp. ). La presencia daqestes restes de plantes de provat valor
medicinal, que b podien haver format part de lequipament medicinal del sanador o
bruixot duna tribu neanderthalenca, ens fa pensar que, si ms no, alguns daquells rudes
ancestres nostres ja coneixien b el mn de les herbes (Andre Leroi-Gourhan, 1969)

A ms dhaver superat el molt arrelat i nefast preju etnocntric, que presuposa que
lnic coneixement vlid s el de la cincia moderna europea, no sha de caure en Terror
com dequiparar la complexitat tecnolgica amb la capacitat intel.lectual; pobles
materialment poc complexos, quan han estat estudiats a fons han demostrat que
rivalitzen en riquesa i complexitat metafsica i en imatgeria potica amb algunes de les
ms grans religions institucionalitzades; fins els pobles considerats els ms primitius
recol.lectors daliments posseeixen sofisticats i efectius sistemes tradicionals de
classificaci del medi ambient natural i alguns dells ja descobriren fa molts segles com
preparar complexos compostos farmacolgics i teraputics que el mn industrialitzat
noms ha comenfat a tindre al seu abast den 9 del naixement de la biologia moderna.

Les grans Cultures Arcaiques:

Mesopotamia:
2650 a. C. Gilgamesh, sobir de la ciutat sumria dUruk.
L Epopeia de Gilgamesh. (Jean Bottro,1992). Els planys i els afanys de lardit
verdanc dUruk, el fill de Ninsuna, la Bfala, la Vaca Sublim, aquell que obr els
passos entre els serris i excav pous en la nuca de les muntanyes La llegenda de
lhome que no volia morir, del bon rei que pretengu esquivar la sort comuna a tots els
hmens. Obra mestra inmortal, ruina soberga i opulenta de la ms antiga de les
cultures arcaiques, la versi ninivita de la qual, clssica , i definitiva, atribuida a
Snleke unnenn ( Oh Du Sin, rep el meu prec!, en acadi), exorcista i erudit, dataria
en conjunt de finis del segon mil.lenni.
Hi trobarem:
El Jard Encantat deis arbres de Pedres Precioses, on figura el garrofer entre altres
arbres fantstics com el comaliner o el lapislazuler, ubicat ms enll de les Muntanyes
Bessones i del seu fondo i fose congost, vigilat pels Hmens-Alacr, devers el Sol
Naixent, en una contrada meravellosa on els arbres, fruits i flors sn de pedrera fina.
El Gran Savi, Utanapisht ( He trobat la meua vida eterna, en acadi ), el Rku ( el
Lluny, en acadi ), lheroi que va sobreviure el Diluvi, coneixedor de YHerba de la
joventud recobrada:

14
Gilgamesh, tu vas arribar ac
Amb gran dolor i fatiga:
Qu et donar
Quan te n tornes al teupas?
Vaig a revelar-te
Un misteri,
A comunicar-te
Un secret deis Dus:
Es tracta d una planta
Amb l arrelpareguda a la del gesmiler bord,
Les espines de la qual
Sn com les de l albarzer
Llestes per a punxar-te les mans.
Si aconsegueixes fer-te amb ella,
Haurs trobat la Vida Rejovenida.

...aquesta s la planta
Contra la por a la mort:
Amb ella,
Es pot recobrar la vitalitat.

...el seu nom s

El vell rejoveneix

I amb esments repetits i elogiosos del cedre ( la Muntanya deis Cedres, casal de Du) i
de la seua perfumada i slida fusta tinguda de luxe ms que cap altra, 1ideal per a la
construcci del ms res edifcis oficiis, palaus i temples; de la murta; del xiprer; de la
canya aromtica; de Pherba Tullall ( Tu purifiques ); de plantes mgiques per a fregar-se
el eos i autoprotegir-te; de la preada fusta de larbre Elammaku; del Mashatu, faria o
plvors perfmats per a cremar en ofrenes fumigarries, etc.

Tabletes dargila de la biblioteca de Nnive: SIN, du medie mesopotmic, a qui les

plantes deuen les seues virtuts.

1900 a. C. Hammurabi, rei de Babilonia. En el seu clebre Cdig, gravat sobre una
columna de pedra negra conservada al museu del Louvre, dedica esments sobre el cultiu
i s de les plantes medicinis ms preades aleshores, unes dues-centes, entre les quals
destaquen lall, la mandragora, el cascall, el ric o el jusquiam.

1600 a. C. Egipte. Isis, dea mare de les plantes. Papir dSmith, Tebes, on sesmenten un
gran nombre de receptes teraputiques en les que intervenen ms de 700 plantes, com s
ara, el sen, la regalssia, el cascall, el jusquiam, el cnem o la mandragora.

- Prsia. Avesta. Ormuz, du de la bondat i instructor en la coneixen?a i s de les

plantes.

-Lndia. poca Veda; senceta amb Tambada a aquest enorme subcontinent de tribus
ries del nord, devers lany 1500 a. C., i finalitza uns set segles ms tard. Els Vedes o les
Cincies o Camins sn els quatre llibres sagrats escrits en llengua snscrita i sn les

15
primeres creacions de la literatura india, si b recullen doctrines que fins llavors es
transmetien verbalment memoritzant-se pels sacerdots i els cantants itinerants.
Rig-Veda o ciencia deis himnes, Sama-Veda o ciencia de les melodies, Atharva-Veda o
conjunt de conjurs i diccions per al cuite domstic; i Ayur-Veda o ciencia de la vida on
es recullen les doctrines i coneixences de la medicina india durant aquell perode
essencial de la seua histria. La medicina ayurveda tamb incloa Fs de les plantes
medicinis, de les que descriu set-centes varietats, entre daltres substncies curatives
extretes de la natura.
poca o perode brahmnic i de la medicina indostnica ( 800 a.C. - 1000 d.C. ).
Desenvolupament i refinament de la primitiva saviesa Ayur-Veda portada a cap
principalment per lobra mdica de tres grans personalitats: Xaraca (s.I d.C.), Susruta (
s.V.d.C.) i Vagbhata ( s.Vd.C.). Entre les plantes utilitzades per la medicina
brahmnica hi ha una que mereix una especial atenci: La rauwolfia, descrita per
Xaraca com un medicament actiu contra les mossegades de serps, els estats febrils, els
espasmes intestinals i tamb contra la malenconia, la por, la inquietud i linsomni.

-Xina i Jap. Dinasta Han o clssica. S. III d. C. Huang Ti, FHipcrates xins. Dinasta
TAng. S. VI-XD. Organitzaci de la medicina xinesa.

800 a. C. Medicina homrica:

- La rossa Agamede, la ms gran de les filies dAugias, coneixedora de tots els remeis i
verins que la vast trra alimenta ( La Hada. Cant Xl, 739-741 )
- Polidamna la dEgipte, on s gran el que lleva la gleva espeltera de simples, molts que
sn bons barrejats amb molts de funestos; i all tothom s un metge, que enlloc del mn
n hi hauria de ms acienciats... ( L *Odissea. Cant IV, 228-236)
- Helena largiva, de la val barrancosa de Lacedemnia, la ms bella de les donzelles de
Grcia, coneixedora denginyosos i bons remeis que Polidamna la dEgipte li havia
donat, i amfitriona perfecta al seu bell casal dEsparta: Llavors pens en un recurs
Helena, de Zeus engendrada: en el vi don bevien tira de sobte una droga ( nepenthes )
contraria al dol i a la ira i que feia oblidar tota pena. ( LOdissea. Cant IV, 219-236,)
- Circe, la gran metzinera de bells bucles. (LOdissea. Cant X )
Moly, lherba de vida: T ben negra larrel; per la flor, una llet en diries; moly s com
lanomenen els dus; i collir-la s difcil per ais hmens morais;
-Macan, pastor de tropes i metge irreprotxable ( La Ilada. Cant XI, 518 ), i Podalrius,
filis dAsclpius, metge i deixeble del centaure Quir.

Les arrels amargoses, que el dolor alleugen, la sang estronquen i la ferida sequen,
picades amb les prpies mans, que Patrocle aplica damunt de la ferida dEurpil, que una
fletxa dAlexandre li produ en travessar-li la cuixa dreta, remei que va aprendre
dAquil.les, el qual, com Asclepi, pare deis princeps i metges Podaliri i Maca, va tindre
de preceptor al mtic rei Quir, el ms savi, just i civilitzat deis salvatges centaures, el
qual els havia ensenyat les arts marcials, medicina i moltes ms coses ( La Ilada. Cant
XI: 828-48 ). Els comentaristes antics pretenien saber que es tracta de les arrels de la
planta anomenada milenrama o milfulles ( Achillea millefolium L. ), una herba (
hemicriptfit escaps ) eurosiberiana, rara al nostre pas, propia de pastures humides
suprameditarrnies i prepirinenqures, com les que es fan ais boscos de Gudar o de Sant
Joan de la Penyagolosa. Pero ben b podra tractar-se de la nostra centaura ( Centaurium
linarifolium ), que no debades porta aquest nom tan per a la cincia com per a la ms
gran part del pobl.

16
Pe, el metge de lOlimp i els seus miraculosos remeis. La cura rabent dAres ferit per
Diomedes: i per sobre va escampar-li Pe remeis que els dolors eliminen i a Vinstant
del tot va guarir el fogs Ares ( La Ilada. Cant V : 900-905 )

Hesiode: La Teogonia. Els Treballs i els Dies.

Segle V a. C. Els orgens de la medicina racional. Lescola de Cos i de Cnido. El

corpus hipocraticus o col-lecci de 53 tractats medies. Lambientalisme: Tractat sobre
els aires, les aiges i els llocs.
Menestor. Escriptor, fisileg i filsof pitagric, fundador de la biologia botnica.

Segle IV a. C. Els Rhiztoms grecs: Diocles de Karystos. El Rhizotomicon, llibre que

s lherbolari o la farmacopea ms antiga.
Fnias. Tractat Sobre les plantes.

371- 280 a. C. Teofrast, deixeble dilecte dAristtil i succesor seu en la direcci del
Liceu. Naixement de la botnica. Historia plantarum. Primer tractat botnic grec; breu
exposici de la ciencia botnica del seu temps. Descripci i classificaci de ms de 500
plantes repartides per diversos llocs de la trra explorada fins aleshores; no solament les
plantes de la Grcia continental, sin tamb de remotes regions, unes per observaci
directa, a voltes mimuciosa, i daltres mitjant9 ant la comunicaci dobservadors
fidedignes. Dividit en IX llibres, linters de Teofrast no saplica unicament al estudi de
la botnica en els seus diversos aspectes: morfologia, fisiologia, distribuci geogrfica,
edafologia, classificaci, etc. sin tamb a qestions que hui diriem etnobotniques,
ats el seu reflx en Vagricultura, en tots els seus aspectes - hi ha tot un tractat
darboricultura -, la vida, economa, construcci i cuina rural, la indstria, la mitologa,
i, principalment, la medicina. El Llibre V, socupa de les qestions relatives a la fusta,
la seua elecci i elaboraci. I el IX que alguns han cregut apcrif, tracta del suc de les
plantes i de les propietats medicinis de les herbes, s lavantpassat de les matries
mediques de Pantigor, i com parla llarg del rizotomistes i darrels de les plantes sha
cregut que el contingut de la perduda farmacopea de Diocles de Karystos deu estar
arreplegada en aquest llibre o almenys una reelaboraci parcialment abreujada.

Segle II i Segle I a. C. Crateuas, metge de Mitrdates ID, rei del Ponto. Autor dun
tractat de materia mdica i dun compendi sobre plantes medicinis il.lustrat amb
figures que va influir poderosament en els tractats posteriors tocant a aquesta materia,
com el mateix Dioscrides.

Nicandre de Colof, autor duna obra o Theriaca sobre els smptomes i el tractament de
les mossegades de serps i daltres animals verinosos; i duna Alexipharmaca sobre els
principis verins i llurs antdots.

28 a. C. P. Virgili Mar: Les Gergiques o la llo a r a de lagricultura i la poesa de la

vida i les faenes del camp amb cura especial per al conreu de la vinya, lolivera i la mel i
amb nombrosos esments darbres i herbes silvestres com la murta, el safra, la tarongina
o melissa, la cama-roja, els oms, la frigola, la llepassa o la genciana.
L Eneida: La Branca d Or:

17
 Dins Pombra dun arbre samaga una rama que dor t la tija lleugera i les fulles,
consagrada a Juno inmortal. Per tot una arbreda lescondeix, i dombriu el volta la fosca
collada. Hom no pot penetrar, pero, dins el cor de la trra sense arrencar primer la
branca dor daquell arbre. s el do que a la seua beutat Prosrpina ordena doferir. (
Cant VI, v. 136-143 ); tamb, v. 187-211; 406-407; 629; 636.
Circe, la filia opulenta del Sol, mestra en ls de les herbes potents ( Cant Vll. v. 10-
20)

100 d. C. Pedaci Dioscrides: La Materia Mdica. Primer gran tractat detnobotnica

mdica i farmacolgica de la nostra cultura, escrit en grec originalment, la llengua de
lautor. Lobra sobre les plantes de major influencia de lAntiguitat clssica al llarg de
ms de mil cinc-cents anys i on es descriuen, a banda de productes dorigen mineral i
animal, sis-centes plantes entre medicinis i verinoses, i amb altres aplicacions.
Dioscrides, natural dAnazarba de Cilcia, ais peus del mont Taurus, Asia menor, fou
metge i cirurgi de lexrcit roma, i tingu ocasi de viatjar pels ms diversos pasos i
recorrer les ms variades terres a la recerca de la coneixen9 a de les virtuts i els secrets
de les plantes i daltres remeis naturals, i la seua Materia Medica representa la
realitzaci escrita de tot aqueix re i dilatat saber medie i farmacolgic arreplegat
pacientment al llarg de tota la seua vida.

E vidi il buono accoglitor del quale,

Dioscoride dico:
I vaig vore al bon ordenador de qualitats ( medicinis de les plantes),
Dioscrides anomenat. La Commedia. Infem. Cant IV; v: 138-139
Per a que es comprenga la gran importancia de lobra i la personalitat de Dioscrides al
llarg de la histria cal dir que el Dant en la seua magna i fabulosa Commedia sita el
mestre Dioscrides dins delprat florit del mgic Castell deis Herois i deis Savis, smbol
de la saviesa humana, junt a savis com Herclit, Demcrit - que Vatzar fa creador
Plat, Scrates, Hipcrates, Gal, Avicena, Sneca o Averrois, i herois i heromes com
Eneas, Hctor, Orfeu, Pentesilea, Lavnia o Camil.la.

Caius Plinius Secundus, Plini lAnci ( 23- 79 d C. ). Infatigable lector, erudit de

passions innombrables, fou un escritor prolix i un deis espirits ms encuriosit del seu
temps. Histria Natural La enciclopdia ms antiga que tenim; tota una biblioteca
sencera deis coneixements de 1poca. En la base de tota la cultura cientfica posterior.
Trenta set llibres. El Llibre XX consagrat ais remeis trets de les plantes amb bones
descripcions i tils indicacions inspirades en un saber empric i en lexperincia
acumulada al fil deis temps, entremesclades amb supersticions i atribucions mgiques i
fantstiques, i un tractament dalgunes plantes modem i entusiasta com en el cas de les
cama-roges, les roselles, els crixens, les lletugues, el poliol, el fenoll o la ruda entre
daltres.

622 LIslam.

La Materia Mdica de Dioscrides traduida a lrab esdev el text del qual partir el
gran desenvolupament deis estudis botnics en el mn islmic medieval, tant a lorient
com a la Pennsula Ibrica, arribant a duplicar el nombre despcies botniques
descrites.

18
En 1Europa medieval fou girada de lrab al llat esdevenint tamb el text etnobotanic
central.

- Mesu el jove. Materia Mdica.

978. Ibn Sina o Avicena. Canon Medicae.

- Abd-al-Rahaman-abu-Mathreph. Granad que al segle XI va escriure una obra

dagricultura en la qual parla de plantes del Montg i voltants.

- Abd-il-Salt Umayya metge dianenc, nat a Dnia el 1067 i mort a Tunssia en 1134. Fu
un Tractat de Medicaments Simples, que va ser traduit i comentat segles ms tard per
Amau de Vilanova en De medicinis simplicibus.

1203. Ibn Baithar, el malaq o el coneixedor de les plantes. Liber Magnae Collectionis
amb 1.400 medicaments dorigen vegetal. Cim de la botnica hispano-rab.

- Muhammed as-Safra. Metge crevillent, va recol.lectar i estudiar les virtuts remeires de

les plantes del Baix vinalop i deis territoris vems.

1232 - 1316. Ramn Llull. Dedica el Llibre V del Flix o Llibre de Meravelles a les
plantes i els arbres. Es tracta possiblement del primer text en llengua catalana que fa
referencia a qestions botniques i de materia mdica. N hi ha comentaris i anotacions
sobre la generaci i la corrupci deis arbres, de les plantes en lo die del Ram, de com
sap lo ca destriar que erba s bona menjar per a purgar la humor que en lo ventre t
per la qual s en malaltia; i de la virtut de les plantes com el safra, que ha virtut a
confortar e alegrar lo cor, e fa bona sang; o el ruibarbre, qui s calt e sech, e s bo a
curar fetge scalfat, e a clarificar la vista e mundar los ulls s molt profltable.

Les plaents tribulacions de L lu ll! El flum de llum de Llull. El verb inaugural, la paraula
auroral de Llull. Car, sense cap ombra de dubte, el valencia ms reeixit s el de Llull. El
ms bo daspirar i de fruir, el ms dctil, el ms net, el ms fluent, el ms plaent... N hi
ha prou amb noms acostar-te ais seus fulls i entrar a peu nu en el boscatge sagrat de la
seua prosa per a confirmar-ho una volta ms.
Cantava Vaucell en un ram de fulles e de flors, e lo vent menava les fulles e aportava
odors de les flors...
En un prat, pres de una font, estoven gran re de pastors qui guardaven bestiar...
Mar, trra, hmens, aucells, bsties, peixs, plantes, herbes, e totes coses vivents, e tot
quan s, s a servii de Nostra Dona.

1238 Amau de Vilanova. Regiments de Sanitat. Aforismes. Consells. Antidotarium.

Versions de lrab al llat. Comentaris a textos clssics de medicina. Tractat generis i
especiis de medicina.

Segle XV. El Mcer o Lo llibre que fu Macer de les erbes quina virtut han. Traducci
valenciana dun ric i ben nodrit tractat gtic sobre herbes medicinis basat en la
Histria Natural de Plini lAnci, la Materia Mdica de Dioscrides i la Medicina de
Marcialis.

19
1450. La Impremta. El comen9 de lexpansi de la divulgado cientfica.

El Renaixement o el retom ais ideis, ais sabers i les practiques de lAntiguitat clssica
de Grcia i de Roma i lapertura a nous espais geogrfics i culturis.

1490. Llus Alcanyiz, metge universitari, escriu en romn? el seu Regimen preservatiu
e
curatiu de la pestilencia, primer text medie originriament imprs en catal.

1492. El descobriment dAmrica. La introducci a Europa de les plantes americanes.

Primeres noticies i descripcions.
Els texts colombins: Les Dcades de Pedro Mrtir de Anglera (1494-1526).
Historia General y Natural de las Indias de Gonzalo Fernndez de Oviedo ( 1535 ).
Historia de las Indias de Francisco Lpez de Gomara ( 1552 ).
La Crnica de Per de Pedro Cieza de Len ( 1553 ).
Primers estudis plenament cientfics i punt de parten?a i referncies obligades deis
treballs posteriors entom a les plantes americanes:
-Francisco Hernndez. Historia de las plantas de Nueva Espaa. Primera expedici
cientfica europea que va estudiar la histria natural americana recorrent la prctica
totalitat deis territoris llavors descoberts de la Nueva Espaa entre 1570 a 1577; obra
concebuda des duna vasta perspectiva de naturalista i no com una mera contribuci
aplicada a la materia mdica; les tres mil plantes mexicanes estudiades perHernndez
no les ordena en epgrafs teraputics, ans prov dagrupar-les segonscriteris botnics,
recolzant-se principalment en les denominacions locis, en nhuatl i altres llenges
amerndies; dedic a les piteres una srie de dotze captols, i una altra de quatorze a les
cactcies, entre les que tract la palera comuna i el peiot; entre els fongs inclogu el
teyhointi seu fungus inebrians o Psilocibe mexicana Hen., els efectes enteognics del
qual destri deis produits pe peiot. Tamb disting les dues principis espcies de tabac
i va descriure lestramoni, congnere americ del mtel asitic; els seus estudis ms
llargs i detallats foren els dedicis a la dacsa i 1arbre del cacao, amb les formes de
preparado mexicanes de la xocolata.
-Nicols Bautista Monardes: Historia Medicinal de las cosas que se traen de nuestras
Indias Occidentales ( 1565-1574 ). Una de les obres cientfiques ms reeditades a
lEuropa de lpoca, on es tracten ms dun centenar de nuevas medicinas a part de
nombrosos animals i minerals. Escrita enterament a Sevilla, port i escala de totes les
ndies Occidentals

La introducci de les plantes americanes a Europa va conduir a un canvi de la vida

deis seus habitadors de primer rang historie. Tots els aspectes, des de 1alimentado, els
farmacs i les drogues, fins les fustes, els colorants, els disolvents i la jardinera
resultaren profimdament modificats. ( J.M.Lpez Piero)

Bemardino de Sahagn: Historia general de las Cosas de Nueva Espaa.

Jacinto de la Sema: Manual de Ministros de Indias para el conocimiento de sus
idolotriasy extirpacin de ellas ( 1656 )
Diego Duran: Historia de las Indias de Nueva Espaa e Islas de Tierra firme.

20
Les ndies Orientis:

Coloquios dos simples, e drogas he cousas mediginais da India ( 1563 ), primer estudi
europeu de gran altara cientfica sobre les plantes de lAsia Oriental del metge
portugus Garda da Orta format a la Universitat de Salamanca i resident a Goa des del
34 al 68.

Tratado de las drogas y medicinas de las indias Orientales, con sus plantas debuxadas
al bivo ( 1578 ) de Cristbal Acosta, metge lligat tamb a limperi portugus i que
probablement havia estudiat a Salamanca. Acosta que conegu Orta a Goa, pos com a
subttol de la seua obra En el cual se verifica mucho de lo que escribi el doctor Garda
de Orta, tot reconeguent els mrits de Orta i el deute amb ell pero es tracta duna obra
original que estudia seixanta-nou plantes, algunes de les quals no havien sigut descrites,
afegint la novetat de les il.lustracions debuxadas al bivo.

Tant Acosta com Orta assimilaren nombrosos aspectes deis sabers botnics i teraputics
de la medicina india i, de forma indirecta alguns de la xinesa.

1533. Francisco Bonafede rep lencrrec de dictar les lli?ons de materia mdica a Pdua
i proposa la creaci dun hort o jard de simples per a acompanyar les explicacions
teriques.
1543. Lucca Ghinni inicia a Pisa des de la cadira de simples o lectura simplicium, les
lli?ons de botnica i la creaci dun hort de simples, considerat el ms antic del mn, en
tant que jard cientfic i docent.
1545. Saprova la creaci de 1 Orto Botnico Padovano, al qual seguirn altres a
Florencia en el mateix any i a 1547 a Bolonia. El model itali sestengu arreu
dEuropa amb la creaci de cadires i horts de simples tais com els de Zurich a 1560,
Leiden a 1577 i Leipzig a 1579 o Motpeller a 1568 i Pars a 1597.

La botnica mdica de la Universitat de Valncia del segle XVI.

La Cadira dherbes i simples:
Pere Jaume Esteve. Nat a Morella. Format a Pars junt a Jacobus Sylvius i ms tard a
Montpeller sota la direcci del naturalista Guillaume Rondelet. Refinat renaixentista va
publicar una edici ( 1552 ) de la Theriaca de Nicandro de Colofon, dedicada ais verins
i els seus antdots. Com a botnic de camp va realitzar nombrases campanyes
dherboritzaci per les nostres terres, fruit de les quals fou la redacci dun Diccionario
de las yerbas y plantas medicinales que se hallan en el Reino de Valencia que no arriba
a publicar i del qual noms es conserva un resum portat a terme per Escolano, ja que el
manuscrit original es va perdre.

Joan Plaza. La figura principal de la Cadira valenciana dherbes durant el segle XVI, la
qual va ocupar des de 1567 al 83. El nomenament de Plaza coincideix amb la fundado
del primer jard botnic universitari deis regnes hispnics.
A banda de dictar les classes teriques, la cadira de simples obligava a Plaza, a realitzar
les herboritzacions comtemplades en les ordenances, i a tindre cura de lhort o jard
botnic de la universitat com era ordenat:
que tinga compte ab hun ort en lo qual se planten les erbes que adaquell parexeran
necesaries, donantli loch opportu hon se fasa dit ort e ortola que tina carree de cultivar
aquell.

21
Relaci cientfica amb el naturalista flamenc Charles de lEscluse, Clusius, que el visita
a Valencia pe 1564, encetant una relaci que es mantingu desprs a travs de la
correspondncia, i que li procura a Clusius molts materials de Plaza que va incloure en
la seua obra Rariorum aliquot stirpium per Hispanias observatorum historia, on figuren
plantes com la sall o el lliri de mar.

Oficina medicamentorum, primera farmacopea valenciana publicada pe col-legi

dApotecaris en 1.601.

Geroni Paget, metge moric de 1amable vila de Ganda, a qui uns il.luminats fiares del
convent de Santa Mara de Simat de la Valldigna se li apareixien en la serra diverses
voltes per a ensenyar-li les virtuts i secrets de les herbes, amb les quals fu moltes
guaricions, inaccesibles al bo i millor de la medicina oficial de 1poca. Un altre bon
valencia, for9 a singular i remarcable, que romn en Pespessa ombra del llarg oblit
daquest pobl.

Jaume Honorat Pomar. Valencia 1.550. Atlas de Historia Natural o Cdice Pomar
(1.590).

La ruptura amb el saber mdic tradicional: Paracels i el paracelsisme. Lalqumia o art

separatoria. Naixement deis remeis qumics. Teora de les signatures.

La creaci de la cadira de medicaments qumics a la Universitat de Valencia ( 1591 ):

Lloren9 C9 ar o la recerca de les propietas ocultes de les plantes, separant el pur de
limpur.

Francesc Franco. Xtiva. Tratado de la nieve y del uso della. Herboritzacions.

Andrs Laguna: Primera traducci castellana de la Materia Mdica de Dioscrides a

Amberes ( 1555 ). Lobra de Laguna, metge segovi cuite, indagador i viatger, basada en
els rigorosos treballs del seu amic i insigne botnic Pietro Andrea Mattioli, no s una
mera traducci, sin conservant integre el text original, hi afegeix saborosos i nodridors
comentaris o anotacions personis.

Segle XVII. Melcior de Villena. Herboritzacions. Herbari de la flora valenciana.

Gaudenci Senach i la mesa en obra del nou hort o jard de plantes medicinis.

1694. Publicaci de De sexu plantarum epstola de Rudolf Jakob Camerarius ( 1665-

1721) on, recollint els a v a ro s enregistrats en la morfologia floral grades a ls de les
lents daugment, fa la descoberta de la sexualitat de les plantes per mitj dun seguit
dexperiments amb el ric, la dacsa, la mercurial, el llpol i el cnem.

Segle XVIII. La botnica daquesta centuria es pot caracteritzar sumriament en tres

grans direccions: una gran creixen9 a de la descripci deis vegetis o expansi deis
estudis sobre la flora, tan europea com extica, i de qualsevol contrada del planeta;
lintent de classificar i denominar les plantes, de sometre tot aquest enorme material
aplegat, mitjant9 ant la formulado de sistemes, a un ordre i a una nomenclatura racionis
i pragmtics; i lorigen deis estudis experimentis sobre fisiologa vegetal.

22
1717. La tesi de la sexualitat de les plantes rep la seua articulaci sistemtica en el
Discours sur la structure des fleurs, leurs differences et Vusage de leurs partie
pronunciat en el Real Jard Botnic de Pars per Sbastien Vaillant (1669-1722).

1753. Publicado de les Species plantarum de Linn, on sapleguen totes les plantes
conegudes fins aleshores, donant-les a cadascuna un nom fixe dacord amb uns principis
de nomenclatura binomial; aquesta obra ser el punt de parten9 a per a la descripci de
noves especies i confecci de flores.

Jos Quer Martnez ( Perpiny, 1695-1764). Primer director del Real Jardn Botnico de
Madrid. Flora Espaola.

Casimiro Gmez Ortega ( Toledo, 1740-1818). Successor de Quer com a director del
Real Jardn Botnico de Madrid. Continuacin de la Flora Espaola de Quer. Edici de
la Historia de las plantas de Nueva Espaa de Francisco Hernndez, dacord amb els
borradors originis ( 1790 ). Coordinador de les grans expedicions botniques a
Amrica, que encap 9 alaren en general naturalistes formats en la seua escola del Jardn
Botnico de Madrid.

1777.- 1787. Real Expedicin Botnica a los Reinos de Per y Chile dirigida per
Hiplito Ruiz y Jos Antonio Pavn.

1783.- Real Expedicin Botnica del Nuevo Reino de Granada dirigida per Jos
Celestino Mutis Bosio ( Cdis, 1732-1808 )

1788-1802. Real Expedicin Botnica de Nueva Espaa, per a continuar, il.lustrar i

actualitzar lobra de Francisco Hernndez dirigida pe metge Martn de Sess, i
integrada tamb pe deixeble de Gmez Ortega, Vicente Cervantes, primer catedrtic de
botnica de Mxic, el naturalista Jos Longinos, un farmacutic, dos artistes, i
descollant entre tots, Jos Mariano Mocio ( Temascaltepec,1757-Barcelona,1820 ),
primer botnic mexic, i Atanasio Echeverra dibuixant i aqarelista indi de quinze
anys, il.lustrador, en pie camp amb exemplars vius, de la majoria de les lmines de la
gran flora.

1789-1794. Expedicin a la costa occidental americana y el ocano Pacfico de

Alejandro Malaspina amb una dotaci de ms de doscents cientfics i tcnics.

Toms Villanova Muoz ( Bigastre 1737-1802 ). Flora Valentina inchoata. Herbari.

Manuscrits de botnica i hidrologia mdica.

Antonio Josep Cavanilles, Valencia ( 1745-1804 ).

Edici de les Observaciones sobre la Historia Natural, Geografa, Agricultura,
Poblacin y frutos del Reyno de Valencia ( 1795-1797 ) amb belles i certeres anotacions
sobre plantes i les seues associacions, i amb alguns remeis populars: Contra la rabia (
Foia de Castalia ) i contra la picadura de sacre, remei conegut en el Regne que es
compon deis plvors de quatre plantes, anomenades vulgarment bufalaga vera, panical,
sardineta i poliol ( a Vilafranca i Ares del M aestrat).

23
Les Icones et descriptiones plantarum ( 1791-1801 ), la major part dedicades a plantes
americanes, filipines i del pacfic procedents principalment de les expedicions de Sess i
de Malaspina, i tamb a les que creixen espontniament a Espanya, entre aqestes vares
exclusives del territori valencia.
Linacabat Hortus Regius Matritensis.

Vicent Alons Lorente, Jarafuel ( 1.758-1.813). Descripci de la Ipomaea sagittata.

Rectificacions a les Observacions de Cavanilles.
Monografies sobre plantes medicinis i ds alimentari o colorants...

1798. 13 de juliol. Aparici, com una florado espontnia i necessria de lesperit, de

Lines written a few miles aboye Tintern Abbey. On revisiting the banks o f the Wye
during a tour, escrit per William Wordsworth per a les Lyrical Ballads.

Segle XIX. Lestudi de la flora de tot el mn va av ad ar tant que des de les acaballes del
segle anterior fins a mitjans daquest segle es descriviren ms de setanta mil especies
noves, abastant una xifra total dunes cent mil.

1804. Retom a Fran?a rere cinc anys de periple per Amrica del Sud dAlexander von
Humboldt, un deis fimdadors de la Fitogeografia.

Simn de Rojas Clemente i Rubio, Titages ( 1.777-1.827 )

Maxim Blasco i Jorro, Callosa dEn Sarri ( 1.778-1.804 ). Compendio de Materia
Mdica ( 1.804 ).
Carlos P a u , Sogorb (1.857-1.927). Herbari i biblioteca.
Manuel Calduch. Almassora. Herbari.

Publicaci entre 1839-1845 deis dos volums de lexcel.lent Voyage botanique dans le
Midi de l Espagne del botnic ginebr Edmon Boissier ( 1810-1885 ), que en 1881 visit
les illes Balears i les muntanyes del migjom valencia.

1855. Emst Freiherr von Bibra publica Die narkotischen Genussmittel und Mensch
( Narctics de plaer i l home ), un deis primers tractats sobre plantes psicoactives i on se
nestudien dsset.

1856. Publicaci de la monumental Gographie botanique de Alphonse de Candolle;

constituci com a disciplina cientfica de la geografa de les plantes encetada per
Alexander von Humboldt.

1860. Publicaci de The seven sisters o f sleep. Popular history o f the seven prevailing
narctics o f the world ( Les set filies del son. Histria popular deis set narctics
predominants del mn ), un treball pioner interdisciplinar sobre plantes psicoactives, de
Mordecai Cubitt Cooke, un micleg britnic, que publica, a ms, diversos estudis
especialitzats sobre fongs.

Publicaci entre 1870-1893 deis tres volums i del suplement del Prodromus Flora
Hispanicae de Heinrich Moriz Willkomm ( 1821-1895 ), primera flora hispnica
moderna, i que aporta informaci sobre lhbitat i la distribuci deis vegetis.

24
1873. Richard Spruce, botnic britnic, publica en el Geographical Magazine, On some
remarkable narctics [ sicj o f the Amazon Valley and Orinoco, Ocean highways, on
descriu per primera volta les seues descobertes sobre les plantes i substncies
psicoactives de PAmaznia.

1883. Aparici a Pars de L Origine des Plantes Cultives de Alphonse De Candolle, el

gran botnic francs i pioner deis estudis sobre lapassionant qesti deis orgens de
1agricultura.

1890. Primera edici anglesa ( 2 vols. ) de The Golden Bough ( La Rama Daurada ) de
Sir James Georges Frazer. Ledici monumental ( 1 2 vols. ) es fu entre 1907-1914, i
Pabreujada per lautor en 1922. La primera edici en espanyol de la versi abreujada s
de 1944.

1898. Naixement oficial del terme etnobotnica, el 4 de desembre, durant una sessi de
PAssociaci Arqueolgica Universitria de Pensylvnia ( USA ), pe botnic, John W.
Harshberger com a P estu di de les plantes utilitzades pels pobles aborgens i
primitius.

1900. Primera tesi doctoral detnobotnica o de Pestudi de les plantes en relaci amb la
cultura humana.

1902. Publicaci a Pars entre aquest any i 1910 de VAtlas linguistique de la France de
Jules Gilliron. Naixement de la Geolingstica o Geografa lingistica com a
conseqncia dun corrent filolgic centrat no en el temps sino en lespai per tal
dobservar la diversitat de trets lingstics, els seus lmits, les seues causes i la seua
difiisi. Antoni Griera, deixeble de Gilliron, introdu la Geolingstica en les terres
ibriques. Aquests treballs centris en principi en la tasca destablir els anomenats Atlas
lingstics o mapes de distribuci de noms en els territoris de les distintes llenges han
propiciat Paparici deis actuals estudis especifics sobre fitonmia popular, vastssim i
complex camp dins de PEtnobotnica.

1908. Publicaci a Londres deis dos volums de Notes o f a Botanist on the Amazon and
Andes ( Notes d un botnic sobre VAmazona i els Andes) de Richard Spruce. Traducci
castellana i impressi en la universitat central de Quito a 1938; i reimpressi anglesa a
Nova York a 1970

1911. Karl Hartwich publica a Leipzig, Tauchnitz, Die menschlichen Genussmittel: Ihre
herkunft, verbreitung, geschichte, anwendung, bestandteile und wirkung, on sestudien
extensament i amb un enfocament interdisciplinar al voltant de trenta plantes
psicoactives, a banda de les esmentades tot passant.

1924. Louis Lewin, una de les figures ms influent en la psicofarmacologia de P poca,

publica a Berln la seua Phantastica- die betaubenden und erregenden Genusmittel (
Fantstica- drogues de plaer, estupefaents i estimulants ), un llibre dextraordinria
profunditat interdisciplinar, on presenta la historia completa de vint-i-huit plantes i
duns quants compostos sinttics.

25
1925. Comenf de les expedicions ruses a Amrica Llatina, dirigides per 1insigne
genetista Nicolai Ivanovich Vavilov, nat en 1887 i mort a causa duna brbara
persecuci poltica en 1942 Aqestes expedicions recorreren les regions muntanyoses,
col.leccionant el ms valus material de germoplasma acumulat fins a les hores. Els
resultis publicis pels cientfics rusos estn continguts en el llibre de Vavilov dedicat a
la memoria dA. De Candolle, Estudios sobre el Origen de las Plantas Cultivadas, del
qual hi ha la versi castellana de Felipe Freier, editada per Acm Agency de Buenos
Aires en 1951.

1928. Heinrich Klver ( 1897-1979 ), gran llum de la psicofarmacologia moderna,

impulsor deis estudis interdisciplinars entre les cincies i investigador incansable,
publica a Londres Mescal, the Divine Plante and its psychological Effects. Una
edici corregida i augmentada apareix en 1966 a Xicago amb el ttol Mescal and
Mechanisms o f Hallucination.

1938. Weston La Barre, titular de la cadira dAntropologa en la Universitat de Duke,

reconegut pe seus brillants treballs de camp en tribus indgenes dAmrica del Nord i
del Sud i al llarg del mn, publica a Yale The Peyote Cult. Edici castellana en 1980 a
ciutat de Mxico.

1939. Publicaci de Teonanacatl, the narcortic mushroom o f the Aztecs ( Amer.

Anthrop. ) del genial etnobotnic Richard Evans Schultes, director del Museu Botnic
de Harvard i titular de la cadira P. C. Magelsdorf de Cincies Naturals en la mateixa
Universitat.

1941. Lestudi etnobotnic ha dabra?ar les relacions entre lhome i les plantes, tant les
derivades de seus usos com a aliment, habitatge, vestimenta, eines i remeis en les
diferents societats com tamb les derivades del comportament hum i de la societat en
relaci amb les plantes ( Jones, reconegut etnobotnic americ ).

1950. Letnobotnica com una cincia ecolgica capa? de n l^ a r entre si la geografa,

la
botnica i lecologia ( Crter )

1958. Publicaci a Pars de Les Champignon sacr au Mexique contemporain de Roger

Heim & Robert Gordon Wasson, associat honorari de recerca del Museu Botnic de la
Universitat de Harward.

1961. Publicaci de Las Plantas Medicinales: el Dioscrides renovado, primera gran

aportado etnobotnica a casa nostra, del mestre Pius Font Quer, pare de 1etnobotnica
catalana i peninsular.

1971. Publicaci de Frank Bruce Lamb a Estats Units dAmrica de Wizard o f the
Upper Amazon. The story o f Manuel Crdova-Ros {Un brujo del Alto Amazonas. La
historia de Manuel Crdoba-Rios, publicada per Olaeta a Palma de Mallorca en
1998)

26
1978. Primera edici en angls de El camino a Eleusis: una solucin al enigma de los
misterios de R. Gordon Wasson & Albert Hofmann & Cari A.P. Ruck. Primera edici
en castell en 1980 a Mxic en Fondo de Cultura Econmica.

1979. Primera edici en angls de Plants o f the gods: Origins ofhallucinogenic use( Les
Plantes deis Dus: orgens de l s deis al.lucindgens) de Richard Evans Schultes i del
genial psicofarmacleg, Albert Hofmann, director deis Laboratoris de recerca
farmacutica- qumica de Sandoz, Ltd. Edicions en castell ( Fondo de Cultura
Econmica, Mxico ) en 1982 i reimpressi en 1993.

1981. Publicaci de: Les plantes Medicinis baleriques de Palau Ferrer.

Els noms de les plantes ais Paisos Catalans de Francesc Masclans.

1982. Publicaci de Plantas medicinales de Margarita Fernndez de la Universidad de

Navarra.

1985. Creaci a Barcelona del Grup Catal dEtnobotnica.

Primers treballs del grup de recerca etnobotnica de Jaca, impulsat per Llus Villar i
Jos M. Palacn.
Creaci de lequip etnobotnic deis doctors Manuel Costa Talens, Gerardo Stbing,
Juan Bautista Peris i Luis Mulet Pascual al Pas Valenci, i de lequip de Granada dirigit
per J. Molero Mesa, M. Casares Porcel i Reyes Gonzalez-Tejero.
Etnobotnica s la ciencia que estudia ls donat a les plantes silvestres o no per part de
la cultura tradicional popular, allunyada de la metodologa i de lacademicisme
cientfics, dins del fet coherent que constitueixen lhome, el seu hbitat i la forma de
vida condicionada per aquest ( Reyes Gonzalez-Tejero ).

1986. Edici a la Universitat de Yale ( New H aven) de la darrera obra de R.G.Wasson,

Persephone s Quest: Entheogens and the Origins o f Religin, amb la col.lobaraci de
Cari A. P. Ruck ( Poetes, filsofs, sacerdots: els entegens en la formaci de la
tradici clssica), dStella Kramrisch i Jonathan Ott. Traducci castellana a Mxico,
Fondo de Cultura Econmica 1992.
Creaci a loctubre de la Socit Franqaise dEthnopharmacologie per tal de promoure
letnofarmacologia, realitzant i afavorint els estudis i les recerques sobre les plantes
medicinis i els productes dorigen natural emprats pels metges tradicionals, bo i
facilitant els intercanvis dinformacions, organitzant reunions cientfiques i desenrotllant
tota sort dactivitats en relaci amb els objectius perseguits.

1988. Publicaci del Catlogo de las plantas medicinales de la flora canaria:

Aplicaciones populares de Inmaculada Medina Medina i Pedro L. Prez de Paz

1989. Edici del Manual de Plantas Econmicas de Bolivia del professor Martn
Crdenas H. de la Universidad Mayor de San Simn ( Cochabamba )

1990. Celebraci a Metz del 22 al 24 de mar? del 1er Colloque Europen

dEthnopharmacologie.
Definici d Etnofarmacologia: Estudi cientific interdisciplinar del conjunt de remeis
d forigen vegetal, animal i mineral, i deis sabers i practiques sobre aquest, que

27
poseeixen les distintes cultures per tal de modificar els estats de Vorganisme amb fin s
curatius, preventius o diagnostics.
Creaci de la Societat Europea dEtnofarmacologia.

1991. Aparici de l Estudio etnobotnico de la provincia de Castelln Luis Mulet

Pascual.
Publicaci del tercer volum del Nou compendi de la Materia Mdica xinesa de Xiao
Pei-Gen, Wu Zheng-Yi i Zhou Tai-Yan, formidable treball que cont al voltant de sis
mil plantes.

1992. Celebraci del Seminari dEtnobotnica, organitzat pe Laboratori de Botnica de

la Facultat de Farmacia de Barcelona i la Instituci Catalana dHistria Natural, amb
treballs de Csar Blanch, Antoni Agelet, Joan Valles, M. ngels Bonet, Joan
Muntaner, M. Dolors Llopart, Montserrat Gispert, etc.

1993. Publicaci de Handbook o f African Medicinal Plant de Maurice M. Iwu,

professor de Farmacognsia de la Facultat de Cincies Farmacutiques de la Universitat
de Nigria; treball iniciat en 1978 en la Universitat de Nigria, Nsukka, que ofereix
informaci sobre ms de mil espcies emprades en la medicina tradicional africana.

1994. Publicaci a Mxico, D.F. per 1Instituto Nacional Indigenista de YAtlas de las
plantas de la medicina tradicional mexicana, treball interdisciplinar coordinat per
Arturo Argueta Villamar, Leticia M. Cano Asseleih, Mara Elena Rodarte, Abigal
Aguilar, Carlos Zoila, Alfredo Lpez Austin.

1999. Publicaci de Plantas Medicinales o tiles en la flora Canaria: Aplicaciones

populares de Pedro L. Prez de Paz i Consuelo E. Hernndez Padrn

Altres publicacions:
Josep M ascarell i Gosp: Amics de Muntanya: Excursionisme i plantes medicinis.

- Els noms populars de les plantes a la comarca de l Alacant. ( Quadems de

Migjom 1. Revista dEstudis Comarcis del Sud del Pas Valenci ) Alacant:
Associaci Cvica per la normalitzaci del valenci 1993
- Aproximado a la fitonmia popular del Baix Segura. ( Quadems de Migjom
2. Revista dEstudis Comarcis del Sud del Pas Valenci) Alacant: Associaci Cvica
per la normalitzaci del valenci 1995
Daniel Climent i G iner: Les Nostres Plantes.
- Els noms populars de les plantes al migjorn valenci.
- Els noms populars de les plantes a la comarca de VAlacant.
-Aproximaci a la fitonmia popular del Baix Segura.
- La Recerca de Regularitats en la Natura.
- E n qu mundo vives ? Biologa y Geologa.
& Caries M artn: Les formacions vegetis de la Ciutat d Alacant.
- & Soler Soriano, Jaume. Des del Cant d E l Mercantil.
- & Solanas i Ferrndiz, Josep Llus & Pont i Solbes, Anna: Aproximaci a
Vetnobotnica de Callosa d En Sarri i de les Valls de Guadalest i de Trbena i
Bolulla.
& Solanas i Ferrndiz, Josep Llus: Botnica i botnics al migjorn valenci

28
 i Etnobotnica i divulgado.

Toni Conca i Ferrs: Plantes medicinis de la Val d Albaida.

- & Rafael Mahiques Santandreu, Ricard Aparici i Fernando Garca Alonso:
Bolets de la Val d Albaida.
- & . Garca Alonso: Estudi botnic de la Val d A lbaida ( Zona occidental).
Peris Juan Bautista, Gerardo Stbing & Ramn Figuerola; Guia de las plantas
medicinales de la Comunidad Valenciana. Les Plantes medicinis deis Ports i el
Maestral
Josep Llus Fresquet i Febrer: Plantes i remeis d s medicinal ais municipis riberencs
de VAlbufera i L s popular de les plantes medicinis en la Ribera Alta.
Luis Mulet Pasqual; Flora txica de la Comunidad Valenciana
Josep Enre Oltra i Benavent: Fer Herbes a Quatretonda

Relaci de botnics actuals lobra deis quals ens ha resultat imprescindible:

Oriol de Bolos i Capdevila
Josep Vigo i Boada
Abelardo Rigual Magallon
Ramn Folch i Guilln
Manuel Costa Talens
Pilar Soriano
Antoni Aguilella Palas
Emili Laguna Lumbreras
Gonzalo Mateo Sanz
Manuel Benito Crespo Villalba
Hermini Boira Tortajada
Ramn Figuerola Lamata
Josep Lluis Carretero Cerver

29
3.- OBJECTIUS de la RECERCA ETNOBOTNICA

Crear unafloreta s una labor de segles.

W illiam Blake

Sipoguerem comprendre unasolaflor sabrem qui som i qu s el mn.

Alfred Tennyson

Els meus documents deflors tenen com a objectiu contribuir a reinstaurar la relaci amb la Naturalesa,
a despertar novament el sentitper la Naturalesa, afer referencia al ric tresor deformes que existeix en la
Naturalesa i a estimular l observadoprpia de la nostraflora natural.
K a rl Blossfeldt, 1932

Els hmens mhan ensenyat a pensar i a discernir, per les coses m'han revelat la bellesa deis misteris
sense explicaci. Davant dun bladar onejant, una surera descorfada, un esteparflorit, sent que la vida
s ms ampia que unsil.logisme i ms bella que unvers ben mesurat.
Miguel Torga.- Cant lliure de l Orfeu re bel ( 1 0 6 )

Tadones que escampen lesflors llurs perfumspreciosos

i ning nopot dir comdun cor tanpetit vnen tantes dolceses,
oblidant que dins aquell cor l Eternitat ben obertes
t lesportes que sempreperduren...
William Blake: del Llibre Segon, Milton.

AndI havefelt
Apresence that disturds me with thejoy
Ofelevated thoughts; a sense sublime
ofsomethingfar more deeply interfused,
Whose dwelling is the light ofsetting suns,
And the roundocean andthe living air,
Andthe blue sky, and inthe mindofman:
A motion and a spirit, that impels
All thinking things, all objects ofall thought,
Androlls through all things.

( I io he sentit

Una presncia que em mou el cor amb la joia

D elevats pensaments; un sentit sublim

dalguna cosa entrellafada molt ms profundament,

que el casal en la llum deis sois de posta,

I al rutund oce i a Taire vivent,

I al cel blau, i a la ment de Thome:

Un impuls i un esperit que mou

Totes les coses pensants, tots els objectes de tot pensament

I flueix a travs de totes les co se s)

William Wordsworth. Lyrical Ballads: Lines written a fe w miles above Tintem Abbey. On revisiting the banks o f the Wye during a
tour, July 13, 1798 ( fragment)

30
 Tis Natures law
That none, the meanest ofcreated thing
The dullest andmost noxious sholdexist
Divorcedfromgood, a spirit andpulse ofgood.
[ s llei de la Natura que cap, ni la ms vil de les coses creades, la ms deslluida i nocivapuga existir
separada del b, un esperit o batee de b. ]
William Wordsworth: Prelude. XIII, 45-7
Es noms un espirit sobir i inexpressable, que amb rabent seny recorre tot l univers.
Empdocles

Qui no s ha sentit corprs per les exquisides corbes de les tiges dherba, la meravellosa inexorabilitat de
la fulla de card, lacre jovenesa deis brots que esclaten; a qui mai no ha captivat laforma massissa
duna arrail, laforga increbantable de l escorga que s ascla, lafinaflexibilitat de la branca de bedoll, la
gran serenor de les ampies escampadisses defullam, bo i sentint-se commogut en el ms pregn de la
seua nima, res no sap de la bellesa de lesformes.
August Endell, 1909

Tentemospois comabandono assduo

Entregar nosso esforgo Natureza
Enao querer mais vida
Que a das rvores verdes.
Ricardo Reis. Odes.

Anemanant anant
deformesplenes de suprbia
a les de la naturalesa
lluminoses i brillantment annimes.
Joan Climent. Contraclaror: Itinerari

Felig elpas, on l home nofa malb la trra on viu.

Alexander von Humboldt

-Bell amich - dix Termita-, considerar devets que aquest mn s per alcuna occasi de b; car sens
occasi de b noporia sser tan bell mn comaquest.
Ramn Llull: Libre de M eravelles

Ivan malmetre els cims que a l'horitzpuc veure

menjatsper lespedreres, onper l Ascenci
s anava afer herbetes, botges que s assecaven
penjades en manolls al bigam del corral.
Hemperdut laparaula ?Hemperdut la histria ?
Noms ens queda elplorper a tota la vida ?
I ens sentim els darrers duna estirp, comcaptaires,
unsentiment banal que tothomha viscut:
l ltimque sap quelcomi veu comvaperdent-se.
s comsi es capgirs elprogrs de la vida.
Gaspar Jan i Urban. LAntic Jard dtaca

Una cultura que mata les guiles i les libl.lules i arrasa els coralls i les orqudies, que afavoreix les
rates de claveguera que porten sutzures i les tristes morelles que encomanen alrgies, per no dir coses
infinitament ms terribles, s una cultura miserable i dnima malalta, per molts oripells que es tire
damunt i se lifaga la boca aiguaparlant deprogrs i de qualitat de vida.

31
L huma sembrador
sembra contra el present,
sembra com a vident
Vespiga delfutur,
sense saber si el terrs s dur
i acull la sement.
Miguel Torga. CantLliure de l'Orfeu rebel (11)

Sc l herba que treu lluc

desprs de la sequera.
Joan Vinyoli. A Hores Petites. Feirta de Vell (2): Circuit Clos ( fragm ent)

L heure vient, l aube du troisime millnaire, o doit naitre et va naitre sans doute, a partir de la
sensibilit et de l thique cologiques, un nouveau monde.
Jean Marie Pelt: Actes du 1er Colloque Europen dEthnopharmacologie -1990

1-. Recuperar i preservar el que encara resta del nostre valus saber popular sobre les
plantes o llegat etnobotnic tradicional, com a una frgil i encara til parcel.la del
lantiga saviesa popular i del patrimoni cultural del Pas, i com a part integrant del gran
patrimoni planetari del saber popular, que en aquest novell segle resultar del tot
imprescindible si s que es vol construir un mn solidari i ecolgic, divers i integrat, un
mn planetari amb una ms equitativa i justa repartici de la riquesa entre les gents i les
nacions, respectus amb els drets de 1home, deis pobles i de la natura.

Aquesta tasca de rescat deis coneixements populars sobre les plantes, que tants segles ha
costat de bastir-se, es presenta, a hores dara, amb una certa urgencia i obliga a actuar
rpid i en tots els fronts, ja que es troba actualment en franca regressi i amb risc de
desaparixer, ats que els possedors de les coneixences i de les prctiques
etnobotniques, per raons dedat, i els vegetis que shi utilitzen, per la brutal eroci
ecolgica existent, corren tots dos el risc de desaparixer alhora, amb la consegent i
lamentable prdua de diversitat cultural i gentica.

Cal, a ms, considerar, seguint els lcids raonaments que apunta Joan Valls Xirau
(1999) reflexionant sobre el futur de letnobotnica catalana, que no es tracta duna
tasca noms cientfica, dobtindre i acumular informaci i reorganitzar-la, tractant les
seues coneixences i les seues prctiques amb la mateixa seriositat, rigor i dignitat que
les restants disciplines cientfiques, sino tamb, en un segon pas, de difondre-la,
reensenyar-la i de restituir-la a la poblaci mitjant?ant la divulgado a centres
densenyament, publicacions cientfiques especialitzades i per al gran pblic, cursos,
conferencies, etc, i encara tamb, fent un pas ms endavant, dutilitzant-la per a bastir
unes condicions de vida ms respectuoses amb la Natura i arrelades amb les tradicions
culturis del Pas.

2 - Aportar dades per tal de propiciar un millor i ms exhaustiu coneixement cientfic

del nostre llegat fitoteraputic tradicional i de la nostra medicina popular.

En aquest sentit cal recordar ali que Rudolf Hansel ressaltava ( Medicinal Plants and
Empirical Drugs Research ): L *experiencia de la medicina popular t un paper molt
important en el descobriment deis constituients vegetis actius...freqentment indicant
el tipus d acci farmacolgica que cap esperar i ms tard verificar... La recerca
farmacoqumica del regne vegetal no est, ni de bon tros prop del final.

32
I tindre en compte que el regne vegetal representa una reserva no explotada de nous
compostos qumics, extraordinriament biodinmics molts d ells... L onada de
recerques fltoqumiques originada pels medicaments meravella no ha fe t ms que fregar
la superficie del regne vegetal...Deis constituients orgnics deis angiospermes, no
coneguem ni el deu per cent; si ms no el noranta per cent continua all per a sser
descobert i investigat...( Richard Evans Schultes: The Future o f Plants as Sources o f
New Biodynamic Compounds )

3.- Ajudar a controlar i preservar les especies botniques tils amena9 ades o
marginades, a fi de poder evitar-ne la prdua, i que puguen conservar-se en baes de
germoplasma i en jardins botnics, i aportar informaci i dades fidels per a una ms gran
i precisa coneixenpa de la nostra biodiversitat botnica, com a valor integrant del
patrimoni natural, mitjantfant el catleg deis vegetis autctons utilitzats amb llurs
noms vemacles, virtuts, usos, creences, festes, curiositats i tot alio que shi relaciona.

Al cap i a la fi, ali que es proposen aqestes recerques, junt a daltres ja fetes en el Pas
i en cam de realitzaci, s poder oferir al chitada del pervindre, un corpus de dades i
dinformacions etnobotniques locis el ms ordenat i exhaustiu possible, i un quadre
global de la medicina i cultura herbolaria popular autctona de les darreries del segle
vint.

4.-Assumir el comproms del cientfic i de lintel.lectual, per minscul que siga el seu
treball, en la divulgado deis valors medioambiental en lmbit de la societat de la qual
forma part, aportant dades, informacions i arguments per a una ms alta consciencia,
sensibilitat i tica ecolgiques.

5.- Permetre a daltres especialistes - antroplegs, etnlegs, folkloristes, socilegs,

historiadors, fillegs, lingistes, psiclegs, etc.- treballar sobre un material vemacle
fidedigne en perfil dextinci, recollit amb cura i estima.

6 .-Insinuar possibilitats per a potenciar leconomia de les comarques ms empobrides,

on amb ms puresa es conserva el saber popular rural, proposant cultius despecies
autctones aromtiques, medicinis, mengvoles i ornamentis; revaloritzaci deis
sistemes agrcoles tradicionals i del maneig i aprofitament deis recursos vegetis
silvestres; processos de reconstrucci paisagstica; disseny i construcci de mobles i
habitatges tradicionals; creaci despais desplai i sendes culturis i ecolgiques, etc; i
detectar i contribuir al coneixement de nous recursos naturals o noves fonts daliments i
de medicaments i daltres sorts de beneficis per a lhome en el marc dun aprofitament
sostenible daquests recursos i fonts naturals.

7.- Contribuir a recuperar el respecte i la dignitat del pobl rural i els seus coneixements
mil.lenaris, tan desprestigiis en els darrers anys a favor deis coneixements urbans i
acadmics, ignorancia que ha sigut causa, entre daltres, del despoblament de la ruralia i
duna poltica forestal i medioambiental no poques voltes nefasta, desconeixedora de
lautntic territori amb la historia, la seua fauna i flora i que ha afavorit estrils
enfrontaments.

33
8 .-
Finalment contribuir a una major i millor coneixen?a i entesa entre els valencians.
No ens estranyem els valencians, ens reconeixem de seguida, pero no ens coneixem
prou, perqu ignoren, sovint, bona part de les singularitats i peculiaritats locis i
comarcis, que ens enriquirien, tan geogrfiques i paisagstiques, com lingustiques i
humanes.

Fet i fet, aquest modest treball aspira a contribuir, mal que siga una mica, a mantindre
encara ben viva Vnima pagesa, a afavorir la continuitat, fsica i espiritual, de la vida
rural tradicional, la cultura de la nostra clara i polida ruralia, la del supeijard ecolgic,
avant la lettre, del nostre re seca i de la nostra ubrrima horta tradicionals, amb la seua
cuina, medicina i artesana. Lartesanat que s eficacia i bellesa. Lartesanat que est a la
base de lart i del millorament espiritual deis hmens. Lartesanat que demana una
atenta aplicado, una coneixenfa mai prou completa de la noble matria primera, sia la
trra, la fusta, el ferro, el fang, la penya, lespart, la paraula, etc. Lartesanat en un temps
que no nhi han oficis sin nomines. Lartesanat que s treball fet amb cura, que el
temps atura i lesperit madura.

Un mn antic i diferent, com tant vivssimament i mestrvolament ha descrit i esculpit

Enre Valor al llarg de tota la seua vasta i impagable obra, continuant, acreixent i polint
lalta tasca ja tot just encetada per Azorn i Gabriel Mir.

Un mn, paraffasejant Valor, de slida coherencia, digne del ms acurat i rigors estudi
i de la mxima considerado, amb unes formes de tcnica i de vida ancestrals, de vella
civilitzaci, pero de provada eficcia i encara vigents i tils, tot i trobar-se desbancades i
a punt de ser arrasades per cmodes i suprflues mecanitzacions i engolides per la vora?
gola del lucre i del consumisme.

Un mn de vida rstega i senzilla, abrasida de faena pero lliure de manaments aliens i

amb totes les necessitats fonamentals cobertes amb una natural autenticitat. Pa del seu
blat i del seu fom; oli de lalmssera del mas; finita abundant quan ns la temporada; vi
pl.lid i escums natural, de grau baix, de sabor exquisit, propi duna taula refinada, fet
del seu ram en el celler propi amb formules antiges; cam abundant criada i
seleccionada.

Un mn on la utilitat i la poesia encara podien anar juntes, i laventura humana era

encara molt arrelada a la natura i acordada ais seus cicles i les seues estacions, i el
treball era duna tranquilla varietat que no eixugava lesperit hum amb una montona
divisi de la faena, i on lhome, arrelat al seu terrer, i que arreplegava en la seua nima
pagesa una inconscient i profunda admiraci i amor pe misteri de les forces infinites
que palesava la muntanya, era rei humil del seu tros i de les solituds ferestes.

34
4.- METODOLOGIA ETNOBOTNICA

Hi ha lopulenta i prodigiosa cultura de les catedrals i deis palaus i deis ampies boulevards de la poesia i
de les arts; per tamb hi ha la lencisadora cultura de les cabanes i de les barraques i deis polsosos
caminalets annims de 1agrura. La cultura s un b de tots i s leix vertebrador deis pobles.
Cada volta que un dona major o un vell llaurador opastor de la nostra ruralia mor s comsi unapetita
biblioteca s esfondrara o esclatara enflames.
Lecleg ha destar amatent a recollir amb simpata les creences que es perden. Tal volta hi trobar
suggerncies per a nous estudis sobre les relacions entre lhome i la naturalesa. Els usos de diverses
plantes, la composici de les dietes alimentries, les creences en ritmes, etc., de tots els pobles, haurien
darreplegar-se i estudiar-se, abans que siguen oblidades per les darreres generacions en les quals
acaba la seua cultura.
Ramn Margalef: Ecologa

I s molt convenient tamb que, a ms, parleu amb els vells, que ho saben tot, o quasi tot, del costumari
poblet. Hi ha costums que han desaparegut per complet, per que romanen vius a la memoria daquells
que un temps, ms o menys lluny, els van conixer. Els vells sn els arxius vivents i, com que no tenen
res ms afer, llevat deprendre el sol, quan alg elspreguntaper qualsevol cosa, aprofiten lavinentesa i
trauen el millor del seu recordper oferir-lo al curios que mostra sana curiositat per tot ali que envolta
les seues vides aparentment anodines, per realment carregades de molt de sentiment, gracia i, sobretot,
originalitat i agudesa.
Bemat Cap. Costumari valenci I. El rosari del genollet.

El mn rural s, sens dubte, l autntic creador i el msfidel dipositari del nostrepatrimoni cultural, que
ha anat enriquint-se i donant llum al medi urb, desconeixedor de tantes facetes de la propia cultura.
Desconeixedor per pura abulia, per deixadesa, per comoditat, per ignorancia. Ais nostres paisans de les
capitals, els plau anar el cap de setmana ais llogarets a gaudir de la cuina autctona, a tostar l embotit,
el conill i les costelletes, si es desplacen a la muntanya; a menjar arrs a banda, el cruet o els molls de
roca si vanprop de la mar. Ning, per, no t temps, ni possiblement ganes, per a xerrar amb els vells,
per a demanar a les mestresses que desvetllen llurs secrets culinaris, per a comprovar comles paraules
oblidades perfalta d's no shanperdut, romanen vives. Calfurgarfins a trobar les prpies arrels, que
hi sn. Res daix nofan. Si burxessen amb inters, descobririen el regal dunfeix de llumque els mostra
un cam sense cruilles, que ve de lluny i que s endinsa en lhoritz del nostrefutur.
Bemat Cap. Costumari Valenci. Els humils usos de les graneres.

Lospeus que calciguen la trra sn lospagesos qui la coiren e la exercitenper llur ofici tostemps.
Fra Francesc Eiximenis. Lo Regiment de la Cosa Pblica: Captol I

Laparaula s l home.
D ita pop u la r tradicional valenciana.

Tot s un do, un regal, un obsequi de Ceres, la primera a enfonsar l arquejatforcat en laferag i dura
gleva i a donar a les ierresfruits i collites i liis assenyadesper ais hmens.
Ovidi. Les M etamorfosis. Llibre V.

...extremaper illos
Iustitia excedens terris vestigiofecit.
....s entre ells que la verge Justicia, en abandonar la trra - quan fin ledat d or - va deixar lltima tra?a
del seu pas, diu Virgili, Gergiques, II; v: 473-4, deis camperols, deis pagesos, deis mugics, deis felh,
deis darrers muntanyards dinics com Tonet de Rosa Mara de Planes, Vicent el pastor de Famorca, El
Morenet de Beneixama o la tia Obdlia dAlcal de la Jovada o Pepica Penads de la Font de la Figuera.

Frommouths ofmen obscure andlowly, truths

replete with honour.
William Wordsworth. Prelude, XIE, 183-4
I com que la imaginado era lliure, jo la treia de la gabieta del meu cap i lafeia volar com si fas un
verderol o ungafarr o unpaixarell, i a un deis indrets on ms li agradava anar era vers les muntanyes,
lAitana i el Puigcampana, aqueixes que es veien llunyanes i mig emboirades ipareixien les muntanyes

35
d un pobl perdut. Per eren una realitat que ressaltava del fons delpaisatge per la banda de migjorn, i
els qui havien pujat pels seus vessants fins aplegar ais cims, i havien baixat ais borrones llurs, ho sabien
ben b i parlaven de les plantes i deis arbres que es criaven entre aquells penyals: heura i falzia,
escabiosa i cards, frula i aurons, teixos i argelaga, albarzers i freixes, dauradelles i vesc. I els homes
cercadors d herbes remeieres amunt i avall amb el cabs i elfalconet i l aixadeta, i en haver arreplegat
la collita per vendre-la sempre es quedaven uns grapats, perqu amb el poliol i la sall farien tassetes
d herbes, la pebrella servira per a perfumar les olives que dormien sobre Hits de sal dins de les gerres, i
el tim i la salvia i la camamirla posats a remulla en aiguardent convertien aquesta beguda en altra ms
bona que es deia Herbero.
Carmelina Snchez- Cutillas. Maria de Bretanya; p. 189-190

E anava per los boscatges, per munts e per plants, e per erms e per poblis, per castells, per ciutats; e
meravellave s de les meravelles qui sn en lo mn; e demanava go que no entenia, e recomptava go que
sabia; e.n treballs e enperills se metia.
Ramn Llull: Libre de Meravelles o Flix

La manera o pa dactuaci que sha utilitzat per a dur a terme la laboriosa i minuciosa,
delicada i apassionant tasca de recollida de dades del nostre valus llegat fitoteraputic
tradicional i la resta de coneixements populars sobre les plantes, o altrament dit, per a
obtindre informaci solvent sobre els usos medicinis i culinaris i tot altre s i relaci
deis vegetis autctons a casa nostra, ha estat basada fonamentalment en el treball de
camp, sobre el terreny a estudiar, mitjant?ant el contacte o comunicado directa amb les
fonts, s a dir, amb el camp i les muntanyes on creixen els vegetis, que no sn
abstraccions sin realitats sempre vivents, fins i tot desprs darrancades, i amb els
pobles, llogarets i masos inmersos, en ms o menys grau, en el mn rural tradicional,
que sn cada dia menys, i on resten persones dedat que fan servir, recorden i es
relacionen directament encara amb les herbes i els arbres.

Aquests contactes i comunicacions shan dut endavant per mitj de nombrases visites
ais pobles i daltres eixides al camp i de moltes i diverses entrevistes o converses amb
persones conegudes com a enteses o expertes en plantes, especialment en les medicinis,
mengvoles i mgiques, o b com a simples posseidors del bagatge cultural propi i
normal de la nostra ruralia tradicional.

Sha cercat que les entrevistes es realitzen en un ambient cordial, campal, comunicatiu,
agradvol, confiat, vera 9 com en una tertulia familiar o amistosa, cosa que no sempre es
presenta fcil i que demana un respecte total al comunicant, que no s cap mquina
descopir informaci ni una eixuta abstracci, sin un ser huma sensible i nic. Per aix
han sigut ells i elles qui han triat el lloc, lhora i el rumb de la conversa, si b ens hem
reservat la cura de redre?ar-la en certes avinenteses, defugint, tostemps, de no
intervindre ni interferir mai en les respostes, que hauran de ser sempre espontnies,
sense suggeriments ni mediacions nostres, posant especial atenci i la mxima fidelitat
en les expressions, girs idiomtics, conceptes, termes i noms populars emprats pels
comunicants al.lusius al mn de les plantes i de les seues utilitzacions en qualsevol deis
seus aspectes ( medicinis, culinaris, cosmtics, agrcoles, forestis, artesanals, txtils,
domstics, arquitectnics, festius, rituals, ornamentis, simblics...), car a travs
daquests noms, daquests termes i daquests girs espontanis, transcendeix un mn i un
saber antics i aflora el solatge de multitud dexperincies, coneixences i prctiques
atresorades i transmeses al llarg deis segles relatiu a aquest mn i aquest saber antics, el
qual s distint en la seua visi del cosmos i en la seua forma dexpressi, diferent del

36
coneixement acadmic, pero vlid i efcag, lgic i funcionant, i encara arrelat
harmnicament en la natura i els seus cicles i en les ms fondes i nobles aspiracions del
cor de lhome. Hem anat sempre a laguait de les locucions i imatges de mxima
irradiaci afectiva, deis mots plens de saba, tibants de clides ressonncies quotidianes i
casolanes, els mots que trobats per instint arriben al cor. Limportant s el testimoni
directe, vivent, de lexpert comunicant, de lhome antic amb el seu mn i la seua llengua
propia, la llengua del terrer.

Sovint hem realitzat una segona o tercera
algunes dades i per allargar i arrodonir les
daquestes entrevistes ha estat molt variable,
tot cas, hem abandonat al menor signe de
comunicant.
entrevista o ms, per concretar i aclarir
informacions ja arreplegades. La duraci
des duns quarts a tres o quatre hores, i en
fatiga o de prdua dinters per part del

En general, no sha utilitzat per a dur a terme les entrevistes, enquestes reglades ni cap
fitxa ni qestionari estructurat i elaborat prviment ms que a primeries, per a no
trencar lespontanetat de linformant ni el fluir ni la vivesa de la seua conversa i
convertir un dileg viu en un fred i eixut interrogatori, per a lhora de les converses
sempre sha tingut en compte en parlar de cadascuna de les herbes, quatre preguntes o
qestions imprescindibles relatives ais noms vemacles, les virtuts o propietats, la part
que es fa servir i la manera de preparar i realitzar aqueix utilitzaci. S que ens servit
dun centenar llarg de fulls dherbari, a fi de tindre sempre a labast les plantes
medicinis i etnobotniques tingudes per ms representatives; com tamb dun petit
qestionari relatiu a la fitonmia, per tal de posar ms llum en les especies botniques
amb noms populars rics en polisemia o en sinmims.

No sha rebutjat cap informaci o s popular per estrany o sorprenent que semblara, i
hem procurat sempre esbrinar lorigen de cada informaci obtinguda, si era personal, de
la familia, del pobl, de la rodalia o per influncia duna rea forana.

Per a la identificado fidedigna del material o determinado de lespcie botnica fins ais
nivells ms exactes ( subespcies, variants... ) i del seu nnxol ecolgic ptim, el primer
pas ha estat comptar sempre amb mostres de plantes que testimoniaren fefaentment que
corresponien a la planta anomenada, mostres unes voltes provinents deis comunicants
per donaci directa durant la conversa o de nosaltres en plecs preparats o fent una collita
selectiva abans de 1entrevista per la rodalia, i en altres casos, a la planta viva en el seu
terreny, marcant-la o recollint-la en el camp acompanyats de la comunicant. Sha
bandejat, en general, tota informaci mancada de mostra. En un segon pas, hem
consultat els millors treballs botnics, especialment La Flora deis Pasos Catalans
dOriol de Bols i el Manual de la Flora Valenciana de Gonzalo Mateo i Manuel B.
Crespo, excel.lents i impagables companys de viatge, i, aix mateix, sha utilitzat la
Flora Ibrica del C.S.I.C, i un ampli ventall de publicacions il.lustrades sobre la flora
general i medicinal, les referncies deis quals es poden trobar en lapartat de la
bibliografa, i, encara hem comptat, en els casos ms ardus, amb lajut inestimable de
professionals de la botnica local i de camp, ais quals mai no es podr fer responsables
de les possibles errades i mancances del text.

Hem indos, sempre que hem pogut, davall de la descripci botnica de cada planta, la
descripci literria, no pas com un simple omat, sin com una visi complementria. De

37
vegades, diu Arstides MailloLdins L Ocell Tranquil de Josep Sebasti Pons, anem a
rondar pels camps, el meu amic Vilarem i jo. Eli s un cientific. Ho explica tot. Coneix
les plantes com un professor. Per el color i la forma, de l esperit de les plantes, no en
sap ni un borrall. Aix ens instrum l un a Valtre. Caldria fer algunes matisacions a
aquesta observaci de Tescultor rossellons, pero diu molt dretament alio que volem
donar entenent amb la incorporaci de la visi del poeta o artista.

El contingut etnobotnic de les converses sha recollit per mitj de notes preses, al vol,
en quadems, quasi tipogrficament, procurant tostemps de ser fidels a les expressions,
girs, locucions i mots utilitzats durant el transcurs de les entrevistes, les quals tot just
arribats a casa o la tenda shan reescrit i reordenat per especies botniques, passat a net
pacientment, per tal de poder a lendem o el ms prompte possible tomar a visitar
linformant a fi que confirme i complemente, si cal, les notes i dades preses.
Posteriorment sha entrat tota la informaci en lordinador per tal destructurar-la,
reorganitzar-la, esporgar-la dimpureses i enmagatzemar-la en documents i arxius. De
comen?, i intermitentment hem fet s de la gravadora, per durant molts anys vam
acabar bandejant-la o arreconant-la per soltesa i comoditat, a fi de no crear
distanciament ni desviar 1inters, ara i ads, cap a la gravado ms que en el dileg, ja
que no sempre s fcil caminar pe camp i incls estar asseguts a casa i aconseguir una
bona gravado; amb tot hem fet per tindre almenys una gravado testimonial de les
persones que hem considerat ms acienciades o interessants, i durant els darrers anys
hem fet servir de nou la gravadora tan sovint com ens ha sigut possible.

El primer pas ha sigut sempre la transcripci a ploma de lentrevista sencera, ajuntant

tota la informaci rebuda per a desprs entrar-la en lordinador en el document on estn
ordenades per comarques i pobles totes les entrevistes, anomenat justament,
Etnobotnica Pobl a Pobl. Cada entrevista va ordenada per especies botniques i va
encap?alada pe nom del pobl, seguit del nom o noms deis informants, amb lofici i la
data de naixen?a i daltres dades dinters, i porta tamb el nom del lloc i el dia en que
es va realitzar. Com la informaci de cada entrevista sha desglossat i ordenat per
especies botniques, i el segent pas ha sigut entrar-la, a fragments, una per una, en el
Fitxer Florstic General, dirigint el seu contingut al camp o apartat corresponent, siga
tocant ais noms, ecologa, etc., com es pot vore, al final, a lesquema duna fitxa del
Catleg Florstic.

En la transcripci de les entrevistes, tot i que sha respectat el llenguatge directe,

espontani i col.loquial, shan bandejat sistemticament alguns deis castellanismes ms
comuns i empobridors com s ara: entonces, puesto, cerdo, hasta, madera, etc.

Tamb hem acolorit i encalidit, tant com hem sabut, la freda terminologia acadmica, el
rgid argot cientific i els eixuts tecnicismes oficiis, bo i procurant sempre que no es
perder rigor i precisi.

Hem visitat tamb els mercats populars de llegums, fruites i hortalisses; les tavemes
tpiques on es fa encara una cuina local; les licoreries on selaboren begudes amb herbes
autctones, - inoblidables les dAielo de Malferit i de Beneixama - , com aix mateix els
museus, els arxius i les biblioteques municipals, les exposicions arqueolgiques o
folklriques a la recerca dinformaci interessant.

38
Quant al perfil o caracterstiques deis informants, en general sha tractat de gent
camperola del Pas de tots dos sexes, persones grans, amb una edat oscil.lant entre
seixanta i noranta anys, camperols i bosquerols habitadors de viles, pobles, llogarets i
masies rurals, de qualsevol ofici tradicional o posici social: herbolaris, curanderos,
sanadors, apanyadors dossos, eixarmadores, versadors, saurs, pastors, criadors de bous
i de vaques, grangers, llauradors, talladors de fusta, esporgadors, netejadors o
decimaladors, sequiers, melers, ca?adors, paranyers, enviscadors, buscadors de caragols
o desclata-sangs i boletaires, cuineres, camissers, oliveros, palmissers, herbessers,
xareros, gavelleros o llenyaters, carboners, calciners, fusters, moliners, cadirers,
matalafers, cistellers, boters, aladrers, mulers, rossiners, carreters, mestres daixa, pedra-
piquers, margenadors, poueros, guardes de terme o forestis, i naturalment dones dedat,
ancianes mestresses de casa, que a ms de conixer la cuina i els altres afers
importantssims i imprescindibles de la casa, sabien, sovint, o havien sabut fer bon s
del lleg i de la corbella.

Amb predilecci hem anat a conversar amb la dona o lhome assenyalats per la seua
petita comunitat com el millor coneixedor de les herbes, els pocs que encara en queden,
a la recerca deis darrers indgenes arrelats al terrer nadiu, deis ms vells i venerables
deis nostres ancians, els que tenien ms anys i brillaven per la paraula i sabien un sens
f l de coses antiges; pero tret daquests fel9 0 s casos, ens hem deixat portar per
lestratgia de Patear, de lencontre ms o menys fortut, sorprenent el comunicant a
casa o al camp en plena faena, sense descartar ning, i segons com era de fecunda la
collita etnobotnica, la continuvem i allargvem en daltres ocasions, aprofitant sempre
lavinentesa per a recaptar noms daltres persones del pobl i de la rodalia que es tenen
per bons coneixedors de plantes i del saber rural.

Aix shan realitzat entrevistes amb llauradors mentre plegaven oliva, espolsaven
lametla, batollaven o ensacaven garrofes o simplement esmorzaven i es fumaven un
cigarret davall la pampolada duna figuera o dun taronger, dun garrofer o duna
anyenca carrasca; amb pastors esbeurant el ramat en els rstics lbits duna font o
remuntant un barranc solitari o a punt deixir o de tancar en el corral. Especialment
grates i profitoses han estat les tertlies improvisades amb un rogle dancians quan
enraonaven bonament en un recer o aombrats davall del benllomat olm de la pla9 a, o
amb un vell matrimoni conversant a lescalf de la llar domstica, o amb un rogle de
dones mentre cosien, cordellaven espart o trenaven llata, assegudes i entretingudes a la
porta de casa al grat de la fresca o del bon sol, o passejaven bo i collint herbes salvatges
pe terme i els veinatges del pobl.

Considerant ledat avadada deis informants, de les poques persones que continen
immerses encara en el mn rural tradicional i practiquen la seua cuina i la seua
medicina, darreres generacions portadores daquesta antiga saviesa popular que sovint
no es transmet a les generacions segents per creures de poc inters, es constata
facilment i tristament la fragilitat de la cadena de transmissi oral del saber etnobotnic i
popular en general i limminent perfil de ruptura amb la consegent prdua daquesta
parcel.la tan rellevant del patrimoni cultural del pas, i sen dedueix una certa urgencia
en la pacient i minuciosa tasca de recollida de dades i informacions etnobotniques i de
qualsevol altre aspecte del mn rural, dades i informacions vives, brollant encara de la
font mil.lenria, i que lamentablement sern les darreres.

39
Ben escaient per a il.llustrar la fragilitat de la cadena de transmissi oral del saber
etnobotnic i del mn rural en general, resulta el resignat testimoni, a peu de bancal,
dun ben colrat llaurador de la muntanyenca i hortolana vila de Cocentaina, confirmant-
ne molts daltres del tot pareguts, el qual sexpressava aix:
-Els meus filis no s que no majuden en cap faena, o que ni tan sois no vinguen mai al
camp ni de visita, s que no saben ni volen saber res don paren les terres que un dia
heretaran.
O aquest altre tamb dun vellard llaurador de Cocentaina: - Ni les fites deis camps de
son pare no sap el meu fill.
O aquest altre novament de Cocentaina: - lo tenia ms trra que vergonya per els que
vnen darrere no volen saber-ne res.
O aquest dun vell llaurador dOliva, amb un bri de tristor: El meu fill t quaranta anys i
ni sap sembrar un fesol.
0 aquest tantes voltes escoltat, amb que sesclamava un vell llaurador de Benirrama:
Mon pare si que li ho havera dit tot

Mentre relligim els papers de camp en el tombant solitari de la vesprada, ens adonem,
entre mil i un records i evocacions, que en realitat desprs de tantes visites i converses
ais nostres pobles, masades i alqueries al llarg de tants anys, potser, noms he enraonat
amb un sol home, un sol vell llaurador de no importa quin rac de les terres valencianes;
un home dedat que tenia sempre una dona al darrere dins lombra de la parra o de la
casa, que al seu tom com un suau degots paraules de seny sempre murmurava. Un sol
home que al llarg deis segles i mudant de llengua i de religi ha passat la relia per
nombrosos bancals, ha plantat Tarros, ha segat Talfals, ha batut el blat, ha espolsat
Tametla, ha plegat loliva, ha ensacat la garrofa, ha pasturat el ramat, ha trenat el vmen,
Tespart i la palma, ha fet llenya i carb, ha tallat la mel, ha traginat la neu, ha tret el peix
de la xrcia i ha fet la verema.. .Una sola veu que s la memoria i la destil.laci de
Texperincia de totes les dones i hmens que treballaren i estimaren aqestes muntanyes
1 valls, aquesta mar i la llum daquests celatges. La veu deis nostres esfor9 ats avant-
passats, que en do damors sempre sonava. Lnica i ltima veu de la nostra
mil.lenria ruralia. La vella veu dun mn arrelat a la trra i acompassat pels astres i on
encara ressona Tantiga saviesa de la trra.

Pero no tot el cam ha estat enramat de murtes i de roses. Especialment en els darrers
anys, a causa de les generacions novelles de menys de 50 anys, en ciar contrast amb les
generacions ms velles, la daquells que foren jvens en les tres primeres dcades del
segle passat. Tal com el llenyater o el ca9 ador ha deludir les punxes i les espines de les
plantes, les mossegades i picades verinoses de les salvatgines i els clots i estrets de la
senda, aix en aquest treball has de saber dominar lardu art desquivar o sortejar o de
passar per alt o de llarg a tota llei de borinots, tavanots, rabosots, trompellots,
manifasserots i restant fauna impertinent del nostre pas tan avergonyit dell mateix, fins
a poder arribar a les veres fonts de la seua substancia: 1indgena, lhome i la dona
nadius que saben de la ruralia i de les plantes, el vell llaurador o la mestressa de casa
dedat orgullosos, com els seus pares i els pares deis seus pares, de la rude i sana vida
camperola.
A voltes, quan arribe a l hort i entre en el bancal pareix com si els tarongers
m esperaren, ens deia un vell llaurador de la nostra comarca, confirmant-ne daltres

40
casos semblants, a tan alt grau arriba, a voltes, lestima que el llaurador pot sentir pe
seu tros i el seu mil.lenari ofici.

s ben cert que la Universitat porta a bon terme molts treballs i recerques dalt nivell
cientific i intel.lectual i fa contines publicacions encomiables, i que tot plegat no seria
possible sense una mnima entesa i un seguit de col.lobacions eficaces. Per val a dir,
encara, que tampoc no ens ha ajudat massa a dur a bon terme la nostra tasca, laferrissat
esperit competitiu que amera, en general, les relacions humanes dins de lmbit
universitari. No s el cas del Departament d Histdria de la Ciencia i Documentado i
daltres honroses excepcions. Pero ali que hi impera s el neodarwinisme social ms
refinat i ferotge, una sort datvica religi actualitzada, apta per a tothom, ateus i
creients, sense gaire ecrpols o no gens. Tenen los pits inflats, ax com si aquella
scincia ocupas loch molt gran e que ais pits no.ls cabs, dira, pe cap baix, lautora del
Curial e Gelfa. A 5 0 s una cosa que escama o afronta a aquells que venen de fra amb
una mica noms dinnocencia i ganes daprendre. Un assumpte que demana urgentment
una tesi doctoral des dalgn departament de psicologia social o de sociologia. Una tesi,
naturaiment, que mai no es far, perqu ali ms ardu i perillos, per ais individus i les
institucions, s atrevir-se a observar-se a si mateix amb una mica dobjectivitat i
comprovar com s de llarga la prpia ombra.

Quant a la bibliografa emprada en la simbologia, mitologa i rondallstica esmentada al

treball, aix com les referncies al mn de lart i de la literatura, de primer hem procurat
cenyir-nos el ms possible al mn local o simplement mediterrani, i hem acudit ais
autors clssics ms eminents, Homer, Hesode, Calmac, Tecrit, Apol.loni de Rodes,
Catul, Horaci, Virgili i Ovidi especialment, sense oblidar les referncies deis grans
naturalistes antics com Teofrast, Dioscrides i Plini lAnci; tamb sha consultat lobra
deis grans compiladors i estudiosos sobre aqestes matries, com James George Frazer,
Robert Graves, Cari Gustav Jung, Joseph Campbell, Mircea Eliade o Juan Eduardo
Cirlot; com aix mateix la literatura catalana, i especialment la valenciana, antiga i
moderna referida dalguna manera a aqestes qestions, on descollen autors com Joan
Amades, Enre Valor, Manuel Snchis Guamer, Josep Pa, Vicent Andrs Estells,
Gaspar Jan i Urban, Carmelina Snchez-Cutillas, Caterina Albert i Parads, Joaquim
Ruyra, Mart Domnguez Barber, Josep Camer, Guerau de Liost, Caries Riba, Salvador
Espriu, Joan Vinyoli, Toms Garcs, Mari Manent, Joan Alcover, Miquel Costa i
Llobera, Josep Sebasti Pons, Bemat Cap, Joaquim Gonzlez Caturla, Pep Coll, Toni
Cucarella, Josep Bataller i Caldern o Joan Soler i Amig. Les obres i traduccions
utilitzades de tots aquests autors poden trobar-se al captol final dedicat a la bibliografa.

Especialment i gotjosament estimades i valuoses ens han estat les magnifiques

traduccions de L Odissea de Caries Riba i les de Virgili - Les Eglogues, Les Gergiques
i L Eneida - de Miquel Dol? - veres i vellesjoies i companyes de cam aix com La
Uada de Miquel Peix i la de Manuel Balasch i Recort, i les meravelloses Metamorfosis
dOvidi tradudes en vers per Jordi Parramon i en prosa per Ferran Aguilera; i aix
mateix les Carmina de Catul de Josep Vergs i Antoni Seva, i Miquel D 0 I9 ; i La
Commedia del Dant, traslladada i saborosament comentada per Sagarra.

41
5.- MARC GEOGRFIC

Jo sc dunapetita trra
sense rius de debd, sovint assedegada depluja.
Pobra darbres, gairebprivada de boscos,
escassa deplanures, excessiva de muntanyes,
estesaper llevant al llarg de la vella mar
que atansa el difcil i sangons dileg
de tres continents.
Unespalmeres que amb els ulls closos
miro sempre immbils sota l oreig
tonquen el meupas pe migjorn.
Pe nord, unes maresmes. I ala posta de sol
hi ha unes altres terres que anuncien el desert,
les nobles, agostades, espirituals terres germanes
quejo estimo tant.
Salvador Espriu. D 'una vella i encerclada trra: M han dem anat que p a rli de la meva Europa

...damunt la trra daquell mn mediterrani solejat i salobreo...La meua trra mare nerviosa i calma,
amorosa i esquerpa.
Enre Valor. Lambici dAleix: p.164

Per damunt les serres de laltra banda de la foia, si ens hi girvem, ja es veien pies que romanien
amagats per a les terres de baix: el potic i remot Montcabrer, de la Mariola, les aspres crestes de la
Serrella i el grandis nuc orogrfic de lAitana; s a dir, unmn immens, catic, trencat i laberntic, que
estenio ais nostres ulls esbalaits la seua espectacularitat.
Enre Valor: Contalles de la boira

AMA la tierra el hombre

congranfuerza,
por una ciega ley del corazn.
Todos los hombres saben
que un dia han de llorar
de amorpor ella.
La ley del corazn es la ley mia.
Francisco Brines: Palabras a la O scuridad: La Vieja Ley ( fragment)

Fins i tot entre els europeus actuals perdura el fose sentiment duna solidaritat mstica amb el terrer
nadiu. s l experiencia religiosa de l 'autoctona: els hmens i les dones se senten gent de la contrada,
filis daquell boc de planeta Terra, i s aquest un sentiment destructura csmica que ultrapassa a
bastanqa el de la solidaritatfamiliar i ancestral.
Mircea Eliade: TerraMater

AndI havefelt
Apresence that disturds me with thejoy
Ofelevated thoughts; a sense sublime
ofsomethingfar more deeply interfused,
Whose dwelling is the light ofsetting suns,
And the round ocean andthe living air,
Andthe blue sky, and in the mind ofman:
A motion and a spirit, that impels
All thinking things, all objeets ofall thought,
Androlls through all things.
William Wordsworth. W. Tintem A bbey

42
 ... abunda en precioses herbes, especialment en les muntanyes, on sen fan de tais que, si eren
conegudes en la virtut, seria gran excel.lncia de la trra; les quals, no res menys, snfort precioses,
aix com s roman, qui molt hic abunda, hisop, eufrasia, moraduix, salvia, julivert, menta, alfbega,
ruda, clavelina, sajorida, gesmir, maramelles, pom damor, gavig, anglentina, lliri, roses, violes
dUltramar e daltresfort precioses, moltes balusties, celednia, besolud, fragasta, herbapastoral,
herba Beatae Mariae Virginis, buglosa, gram, donzell, artemisa, gauda e daltres infinides, les quals
serien llongues de comptar.
Fra Francesc Eiximenis. Lo Regiment de la Cosa Pblica: Proemi. p. 26-27

En aquest regne hi ha dues muntanyes que sn sobre les altres: una lancmenen Mariola i laltra
Penyagolosa ( roca confitera en llat diries) a les quals acut un tropell de metges i herbolaris: car en
elles hi ha unagran abundor despecies i herbes ms rares.
r te l (1 5 8 4 )

La mar renta la cara al meupas,

s el consolper mi, que tant mestime
embarcar amb gent dignssima de mar
que emdeixa sumar les meues mans a les mans seues
i halar laxrcia amb ells
i compartir lamarg delpreu tan baix
de l aladroc a la subhasta i ser unpoc
comells i discutir-los el vent on rolar.
Tono Foms. Diapas amerat: Riu

...enyoranees duna mar que llepava els carrers, que acariciava unapenya, que reflectia una torre.
Encamaci Giner i Parodi: A la Vora de la M ar

...lolor amable i casolana de la mar.

Carmelina Snchez-Cutillas. M atria de Bretanya.

Aquell que vullga aprendre b lexercici de la medicina ha defer ali segent: Considerar primer les
estacions de lany i la influencia respectiva que cadascuna hi exerceix, perqu no solament no
sassemblen unes a daltres, sin que, incls, les vicissituds i mudances de cadascuna presenten
diferencies notables; desprs examinar quins sn els vents clids ifreds, sobretot aquells que sn comuns
a tots els paisos, i de seguida els que snpropis de cada localitat. Cal tamb conixer les qualitats de les
aiges, aquelles que, si b es diferencienpe sabor i elpes, no difereixen menysper llurspropietats. Bon
pun, dones, que un metge arriba a una ciutat per ell desconeguda, haur dobservar la seua situado i
les relacions en que es troba amb els vents i amb l eixida del sol, perqu noprodueix els mateixos efectes
lexposici al nord, al migjorn, al llevant o alponent. Adquirir nocions molt exactes sobre la natura de
les aiges que enfan s els habitadors, si sn llacunoses i blanes, primes o grosses, si naixen de llocs
elevis i pedregallosos, o sn crues, salobres i indigestes; aix mateix estudiar els diversos estats del
terrer, si s sec i despullat darbres, o humit i fronds, o b una val baixa abrasida per les calors
sufocants, o si s indret alt ifred. Dac, segons aqestes nocions, s don el metge ha de comencarper a
jutjar els restants assumpt es.
Hipcrates: Tractat deis Aires, Aiges i Llocs

El Territori Dinic*, - lexplorat i estudiat en aquest treball -, s, entre els distins

territoris o espais naturals en qu ha estat dividit el Pas Valenci i els restants de
parla catalana, amb criteris principalment de geografa fsica, prenent en consideraci
factors com el relleu, el clima, el sol o la vegetaci, un territori que forma part deis

43
 sistemes muntanyencs anomenats prebtic i subbtic banyats per les aiges
mediterrnies, els quals topogrficament representen els ramals termenals ms nord-
orientals de la gran serralada Btica, una de les principis unitats morfoestructural de
la Pennsula Ibrica, que des de la gola del Guadalquivir i la roca de Gibraltar remunta
i travessa el migjom de la pennsula fins ais promontoris costaners deis caps de la
au i el de sant Antoni, perllongant-se cap al NE pe fons de la mar Mediterrnia
sense interrupci i emergint de bell nou per a constituir Pilla dEivissa i la serralada
de Tramuntana de Mallorca. Dins del Territori Dinic, aquest sistema muntanyenc
prebtic acaba en un front o tra? de confluncia i dinterferencia amb el sistema
muntanyenc Ibric en la falla o ensellament de Xeresa o sud-valenciana o nuc
muntanys del masss cretaci del Montdver, Buixcarr i serra Grossa, que arranca
junt a la mar de la poblaci esmentada, passa per Barx, Pa de Corris i Xtiva i tota
la val de Montesa i es perllonga pe corredor dAlmansa cap a terres de La Manxa.

Aquest tros de planeta trra, - ms aviat eixut i aspre per criador i amable -, que b
podra comparar-se, grficament, a una punta de fletxa o una au amb la proa
apuntant al sol naixent o a una illa cenyida per les aiges de tres rius i de la mar: el riu
Xquer per tramuntana, el riu Vinalop per ponent, el riu de la Vila per migjom i la
mar nostra per orient -, abra9 a, si fa no fa, ali que administrativament serien les
comarques centris del Pas Valencia, s a dir, les comarques de la Marina Baixa i
Alta, lAlcoi, el Comtat, la Val dAlbaida, la Costera i la Safor, i es troba solcat i
drenat per una molt complexa, sinuosa i esquerpa xrcia de barrancs i barranquineus
que a la fi van a confluir en modestos rius locis com els tres ja esmentats, i altres no
menys remarcables i familiars com 1Albaida o Clariano, el Vaca o Xeraco, el Negre o
de sant Nicolau, el Serpis, Alcoi o Blanc, el Bullent o Vedat, el Racons o Molinell, el
Girona o Alcal, el Petracos o Gorgos, lAlgar o de La Salut, la Torre i el Verd o
Castalia; i al seu damunt es drecen serres tan imposants i importants com el
Montdver, Mariola ( 1389 ), el Benicadell ( 1027 ), el Carrascar de la Font Roja, el
Maigm, els Plans, el Rontonar, Aitana ( 1558 ), Serrella, Xort, Bmia, Almudaina,
Cantacuc, el Cavall Verd, els Cavals, Segria, la Forad de Gallinera, lAlbureca o la
Safor (1013).

El relleu del Territori Dinic ms jove i ms escarpat, crestallut i vigors i, tamb,

amb una major activitat ssmica que no Tlbric, que t la seua punta ms sud-oriental
en la formidable i criadora serra de Corbera o de les Agulles i en la preciosa illa de la
Muntanya de lOr de Cullera, est constituit majoritriament per roques calcries
originades en el Cretaci i, en menor proporci, en el Jurssic amb algunes dolomies
intercalades, que constitueixen els punts culminants del relleu, al peu de les quals
sestn un vast mantell de materials ms recents, margues blanquinoses del mioc,
que cobreixen la ms gran part de lextensi del territori i sobre el qual sha
desenvolupat lactivitat agrcola tradicional de sec, basada en el cultiu del blat,
lolivera, la vinya, lametler. Aquest relleu calcari prebtic, sarticula en un munt
dampies dorsals o llargs plegaments muntanyosos en caiguda cap a la mar, s a dir,
orientis de ponent a llevant, la qual cosa origina i configura un paisatge de serres i
muntanyes que deixen entre elles passadissos, reclots, foies i valls pregones
recorregudes per rius, riereis, barrancs i rambles, obertes com un ampie ventall al
benfic baf fertilitzant i temperant de la mar.

44
Els cursos alts i mitjants daquestes valls corren i seixamplen sobre un gruixut llit de
margues blanques miocniques dorigen lacustre man, al damunt de les quals, a
voltes, cauen, des deis vessants de les muntanyes i serres, les argiles roges
quatemries, com amb tant de Ilustre podem observar en la Foia del Comtat,
especialment a Tacada de les ardents solanes que davallen des de la penya Roja i la
crestera de la Penya de Benicadell fins el castell de LOrxa. Superada la barrera de
les darreres muntanyes, apareixen ja en contacte amb la mar, els dilatats ventalls
deltaics farcits de materials quatemaris, sedimentats pels rius, rambles, rieres i
barrancs, sobre el qual es cria lubrrima horta i el bosc de tarongerars. Al litoral
alternen valls de costa baixa i arenosa, predominants al nord, amb dorsals que perfilen
imposants penyasegats.

Entre el secundari i el terciari Porogen btic es va formar com a resultat de la

interacci entre la placa euroasitica i 1africana, amb algunes microplaques
interposades; i fa 2 1 milions danys comen5 a la fase de col.lisi de que sorgeixen els
principis plecs i encavalcaments. ( Vicen? Rosell Verger, Geografa del Pas
Valenci, un llibre que reclama una edici molt ms acurada, i que com el de les
Observacions de Cavanilles hauria de figurar en totes les cases valencianes i ser
objecte dhabituals, saboroses i aclaridores consultes.)

Els fenmens crstics, les formes causades per la disoluci de les roques, sn
habituis ais grans massissos calcaris: congost, grotes, covals, balmes, arrimalls,
atansos, avenes, carcalls, cadolles, lapiaz dacanaladura, brolladors, poljes, dolines o
engolidors, hi abunden. Les coves i ms encara les balmes o buits llaurats en les
comises calcries de diverses grandries i fondries, tenen un valor especial ja que
han estat sovint utilitzades pels hmens com a habitatge i com a llen9 de les seues
realitzacions artstico-religioses.

A migjom de les Muntanyes Diniques, abra9 ant la punta ms meridional del Pas
Valenci, es troba el Territori Lucntic o Alacant, format per planures al-luvials amb
contraforts calcaris interiors; s de clima mediterrani per molt ms sec i clid,
netament subrid i de terrenys margosos freqentment salins.

Al nord del nostre territori, separat pe riu Xquer, es troba el Territori Mediovalent
que prcticament s una ampia plana al-luvial, trra baixa martima, de clima
mediterrani martim de tendencia, en general, subrida i dhivem temperat, i que
arriba fins al riu Millars.

I en el costat nord-occidental, fitant amb la Costera, es troba el Territori Serrnic, el

ms muntanys del Pas, format per les estribacions sud-orientals de la serralada
Ibrica, a cavall entre la plana mediovalentina i laltipl manxec. T un clima ms o
menys continental.

El territori dinic gaudeix dun clima mediterrani de tendencia general martima i

subhumid, amb una pluviositat relativament alta. Lespai de ms pluviositat s La
Safor i Pego, s a dir, el nord-est del territori, la qual minva a mesura que entrem cap
a ponent o baixem cap a migdia. Per tot i tractar-se dun sec agrait i criador, com a
tota la mediterrnia, la domesticaci i Teconomia de laigua ha jugat un paper
fonamental en la configuraci i el modelatge deis paisatges del territori, resultat i

45
testimoni de la qual s la rica i rude arquitectura de laigua, des deis monstruosos
pantans i embassaments, i els magestuosos assuts fins el ms senzill trestellador o
petit safareig, passant pels canals, sequials, galeries, partidors, sifons, fonts, ponts,
pous, cistemes, aljubs, alcavons, albellons, cadufades, abeuradors, etc. Adhuc poden
esmentar-se les caves, cases, clots i neveres i tota la for?uda arquitectura de la neu.
Com tan aclaridorament diu, el mestre Vicen? Rosell Verger: No vivim al desert,
els valencians, per tampoc al parads hidrulic; som ms a prop de Foasi que de la
disponibilitat dun europeu temperat . Potser un poc agosaradament, podem
afirmar que la historia de locupaci humana del territori valenci no ha estat ms que
la historia de la lluita per la domesticaci de laigua portada a cap per lenginy i els
bracos deis llauradors.

Els bancals guanyats, pam a pam, a la muntanya, sn la nota dominant en aquesta trra
, diu encertadament Bemat Cap quan admirat per la puixanga de les penyes i les
roques, entra en la tranquilla soledat del llogaret dAbdet, caminant, guaitant i
espigolant pe rostoll morisc. Patria filia tamb, perqu es va fer amb les prpies
mans, hom la va veure crixer i li consagra tota una vida .

Com en les restants comarques costaneres del pas i de la mediterrnia, es tracta duna
geografa molt trescada pels peus i les pengles deis segles, totalment entreteixida amb
la vida i la cultura humana que la volta i lamera ntimament; una geografa sobre la
qual shan desenvolupat i han deixat empremptes molts diferents pobles i cultures i en
que graviten segles i segles de cacera, de pastoreig, dagricultura, de carboneig i deis mil
usos i aprofitaments humans ms; sense poder oblidar la robusta arquitectura de la
guerra amb les seues torres, muralles i castells.

Un territori, a ms, pin 9 at i ben pingat, actualment, per la flagel.lant frula industrial
ponentina ( txtil, calcer, joguet, e tc .) i el gruixut i asfixiant cinyell turstico-residencial
de llevant, i tots dos en creixement imparable i amb tota la voluntat descudar
distancies i de trobar-se i dabrafar-se.

La sensaci de natura dura i salvatge, deserta i feresta, noms es veu i es viu en els cims,
cresteries, carenes i ombries ms altes on encara prosperen alguns esquin9 alls del bosc
caducifoli de gal.lers, fleixeres i aurons que poden donar refugi a alguna parella de
teixons o dguiles, i en algunes felices i poques raconades, fondalades i flocades
esparses 9 a i lia. La resta s geografa humanitzada, amerada, patinada, tatuada de trets i
tra 9 0 s humans, amb bells i encisadors rodis de la ms fina, fera9 i fruitosa ruralia, la
qual ha sigut fins ara 1autntica geografa nostra des de molt abans deis ibrics fins fa
quatre dies.

Fins i tot, a sobre aquesta privilegiada geografa ms virginal, mde i silvestre, i ms

encara, en la restant, sestn un tapit, pintoresc i evocador mantell toponmic, perqu no
n hi ha muntanya, tossal, agulla, puntal o penyal, ni cova, cau o forat, ni pa, foia, clot,
font, corrent o taca daigua que no tinga un nom distintiu, personal, i no haja estat
repetidament xafat, visitat i palpat des de fa segles; i encara, a voltes, hi porta lligada
alguna llegenda, contalla o succet.

I encara, caldria parlar de la mar com a part integrant del nostre territori, amb tota la
fondria i lamplria que es mereix; de la presncia de la mar i del significat cabdal i de

46
la gran influencia i importancia de la mar en la nostra geografa fsica i humana, sense la
qual res no seria igual ni tendra el mateix sentit ni es podra entendre a trra nostra: ni
la temperatura ni la humitat ni el clima, ni la configurado ni espessor deis paisatges ni
cap forma de vida animal o vegetal ni, tampoc, la historia, 1economa, la cuina, els
costums, el sentir i el tarann del seus habitadors per al quals la seua presencia sentida o
presentida s quasi una necessitat sentimental i vital imprescindible, tan gran s la
influncia i la puixan9 a de lample respir i el verd esguard de la mar.

La mar que s el primer i el darrer paisatge, ecosistema o espai natural del territori
dinic, del Pas i de totes les terres que banyen i besen les seues aiges.

La mar amb els seus ocults fondals i serris i les seues vagaroses forestes i ondulants
praderies subaqutiques, i la diversitat de virolats i nutritius peixos i destranyes i
extiques criatures que hi fan cau i amagatall.

La mar que ens fa el regal de la sal elemental i utilssima, i el do deis ms clars i ednics
estius, i s el clid hlid i el caliu, a recer del qual prospera la fera? i fogosa marjal, la
ms fruitosa horta, el taronger, el garrofer i la palmera.

La mar davant, present, ingovemable, venint tostemps com una fabulosa llengua blava,
com una dona enjoiada, seduda i guanyada per la virginal arena, 1ubrrima horta i la
soberga roca.

La mar que s lonejant espill on es reflexen les nostres ms vastes alegries i les ms
pregones tristeses, lamiga ms fidel, la companyia ms antiga, i la solitud ms
flagel.lant i lenemiga ms amarga.

La germana mar, lamant, la mare mar, el gran bressol, el gran rebost, el gran brou de la
vida, on es couen i es congrien tots els ms subtils, enginyosos i ardits projectes i
miracles del seny creatiu de la Natura.

La mar i el seu oneig i la seua remor que duren des de Palba deis inicis del mn. La mar
vella i tostemps novella, que ens transporta sempre ais virginals orgens i ens crea la
fresca il.lusi dun nou comenament.

La mar que s fita i frontera, i porta del radiant i reviscolador sol naixent i deis
fascinadors i enigmtics plenilunis, i la ruta i la planura sempre oberta a la desafiant i
enriquidora llunyania. La mar que
sembla somriure i alear,
com una verge qui somnia;
de mn a mn sembla passar,
com una immensa correntia. **

* Aquest nom tan ben trobat per 1insigne botnic Oriol de Bols, deriva de 1antiga Dianium, nom que
tenia en temps romans Tactual vila de Dnia, principal centre urb aleshores entre Saitabis i Ilici, i
significa ciutat de la Dea Diana, la comare celeste, la sobirana de Tare enamorada de la ca?a i de les
soledats intactes deis boscos, i personificaci de la prolfica natura virginal, tant animal com vegetal.
** Joan Alcover. Cap al Tard: Miramar.

47
6.- BREU AVANg de lESTRUCTURA del TREBALL

Lhome t l ampiara deis horitzons que li caben en els ulls. En els veritables i en els de la imaginaci.
Miguel Torga.- Cant Lliure de l Orfeu Re bel ( 104 )

Nature never did betray

The heart that loved her.
William Wordsworth. L yrical Ballads: Lines written a fe w miles above Tintern Abbey. On revisiting the banks o f the Wye during a
tour, July 13, 1798

Tota singularitat afirmada s la soledat social assegurada, fins i tot si tal singularitat lluny deperjudicar
procura servir els interessos col.lectius.
Miguel Torga.- Cant Lliure de l Orfeu Rebel ( 1 0 4 )

Qu ms podia haverfet ?sser un altre ? Canviar lesfaccions i lafactura ? Vinclar-me a les liis de la
ra prctica ? Entrar en el chor deis encencers del poder ?No ho hefet i no menpenedesc... Som una
cadena de tossuts solitaris incomodes, desconeguts uns deis altres, corredors duna marat que no t
pun deixida, ni meta.
Miguel Torga.- Cant Lliure de l'Orfeu Rebel ( 78 )

Es dna primerament en la introducci una defnici i una aproximaci deis espais i els
horitzons de letnobotnica amb una orientaci cultural i integradora; en segon lloc,
senumeren els objectius de la recerca, adre9 ats principalment a la recuperaci daquesta
parcel,la del nostre llegat cultural i natural i del gran patrimoni universal del saber
popular, i a tall duna vindicaci de lespai i del mn rural, de la cultura i la saviesa
popular en general, com una necessria compensaci deis valors urbans i de lallau
duniformitat imperants, i un tresor de cara a un pervindre on caldria que la cultura del
respecte ecolgic i del desenvolupament sostenible, anara imposant-se a la cultura actual
del consum desenfrenat i de lesbalafiament gratuit deis recursos naturals.
Tracta desprs de la metodologa utilitzada, eminentment de camp, en contacte amb les
fonts, s a dir, les plantes silvestres i les persones grans.
Uns tra9 0 s sobre el marc geogrfc, llargament escorcollat, del qual es compta,
afortunadament, amb bons estudis especialitzats.
Com a contingut principal es dna un llistat, fitxer o catleg de les plantes ( autctones
sobretot, pero tamb algunes extiques, asilvestrades i cultivades ) utilitzades en el
territori estudiat, donant per a cadascuna els noms cientfics i populars referits a cada
localitat; unes breus dades ecolgiques amb localitzacions en el territori; i les dades
etnobotniques on sinclouen totes les categories ds de les plantes:

1.-Medicinis / 2.-Farmacolgics
3.-Alimentaris / 4.-Forestals: utilitzaci de pasturatges, carb, llenya, margallons...
5.-Artesanals i cistelleria / 6.-Fusteria i moblatge
7.-Arquitectnic rural i vivenda i habitatge populars / 8.-Tints i adobera
9.-Txtils/ lO.-Omamentals /11 .-Agrcoles
12.-Construcci dinstruments musicals
13.-Festius, ldics, simblics. Ls i la significaci en el decurs de determinades
celebracions i festes de carcter religis o profa...

- Altres remeis populars dorigen no vegetal.

48
Esquema duna fitxa del Cataleg Florstic:

NOM CIENTFIC
FAMLIA BOTNICA
NOMS POPULARS DIANICS
- ALTRES NOMS POPULARS
- TOPONMIA REFERIDA a la PLANTA
- NOMS de les VARIETATS si la planta en t.

DADES ECOLGIQUES
- Corologia i regi o rea de distribuci.
- Tipus biolgic
- Morfologa
- Ecologa o localitzaci en el territori.
- Descripcions literries. A ms de la descripci cientfica de 1especie botnica, bo i
tractant-se dun treball sobre la cultura de les plantes sha volgut incloure la visi i
lopini deis artistes i poetes sobre les plantes tractades, com una dada etnobotnica a
considerar.
- Arbres vells i venerables

DADES ETNOBOTNIQUES

1.- MEDICINALS

I.-Patologia de laparell digestiu:

Antisptics buco-faringis.
Anti-odontlgics.
Digestives.
Tnics amargs.
Antidisppsia.
Antiespasmdics.
Carminatius.
Afeccions hepatobiliars. Protectors heptics. Antilitisics.
Antiinflamatoris i antisptics intestinals
Antihemoroidals
Laxants: mecnics, colagogs i drstics
Vermfugs.

.-Patologia de la otorrinolaringologia i sistema respiratori:

Antiotlgics
Afeccions faringe i laringe.
Afeccions bronco-pulmonars:
Anticatarrals. Bquics i expectorants i antisptics

El.- Patologa Cardio-vasculars:

Estimulants de la circulaci
Hipoviscositzants / Hipotensors / Depuratius
Antimicrobianes
Antialrgics
Febrfugues.

49
Detoxicants. Antiverins.
Hipoglucemiants

IV.- Dermatolgiques:
Emol.lients
Antiacneicques
Tpics drmics
Vulnerries
Antiberrogosos
Callicides
Antialopciques

V.- Patologa del SNC

Antimigranyosos
Sedant i hipntics

VI.- Patologa oftlmica.

VII.- Reumatologia.

VID.- Patologa ginecolgica.

Demulcents i antisptics vaginals
Emmenagocs
Avortius

EX.- Patologa Renal.:

Dirtics. Antilitisics.
Cistitis.

X.- Parasitologa:
Fer fiigir els insectes.
Polis. Sama.
Raticides.

2.- CULENARIES:

A.- CONDIMENTRIES
B.- COMESTIBLES:
FULLA ( verdura ) / FLOR / BROT / ESPRRECS / ARREL / FRUIT.
DOLAOS, LLEPOLLIES i DARRERIES o POSTRIMERIES
3.- VETERINRIES:
MEDICINALS
VULNERARIS
ANTIPARASITRIES
OBSTTRIQUES
FARRATGES i PASTURES

50
4.- USOS relacionis amb la casa, el camp i la vida rural:
AGRCOLES
DOMSTICS: Elaboraci de lleixiu.
FUSTA, LLENYA i CARB
Altres OFICIS RURALS:
CARRETER / CACERA ( ELABORACI del VISC) / Elaboraci del VI
SUCCEDANIS del TABAC

DADES ANTROPOLGIQUES

I.- CANQONS ICANTARELLES POPULARS

IL- REFRANYS, DITES IENDEVINALLES
ni.- DADES FESTIVES
IV.- DADES MITOLGIQUES
V.- DADES LITERRIES

En el Formulari, sordenen les mescles i preparats medicinis populars segons els rgans
i afeccions del eos huma, com aix els altres usos.

Cuina rural silvestre. Plantes silvestres utilitzades en la cuina rural tradicional. Les
comestibles ( fulles o verdura, fruits, flors, arrels, bulbs, brots...); les aperitives; les
condimentries; i les estomacals o digestives.

- Formes de preparaci o formulari popular ordenat per accions teraputiques.

.- Cuina rural silvestre.
.- Flora veterinaria i ramadera.
.- Flora mgica.
.- Flora festiva.
.- Flora rondallstica
-Fitonmia popular dinica.
.- Personatges etnobotanics. Els llistat de tots els informants, que junt a les plantes sn
els protagonistes del treball, amb trets sobre els seus ofcis i carcters.
.- Glossari de termes botnics i etnobotanics amb un vocabulari rural local.
.- Index alfabtic de noms cientfcs.
.- Index alfabtic de noms populars dinics.
.- Bibliografa.
Apndix iconogrfic.

Hem deixat fra, a contracor, la col.lecci de fotos de les plantes esmentades i deis
paisatges que ocupen dins del territori.
Tampoc no sha pogut incloure el document que arreplega tota la informaci recollida
comarca a comarca, pobl a pobl, amb el nom deis informants, el lloc de la entrevista i
la data.
Un altre document no incls s aquell que recull totes les especies botniques que no
sha pogut classificar cientficament per informacions parcials o dubtoses. Tots tres
documents resten a disposici de qui volgus

51
7.- LECTURA i ANLISI de les DADES i INFORMACIONS RECOLLIDES.
CONCLUSIONS.

Donem ra de 514 especies botniques, desprs deliminar-ne un bon grapat per

informacions dubtoses o incompletes. Lamentablement i de moment no shan pogut fer
ni lectures ni recomptes ni anlisis. No per manca de temps sin de mitjans, de recursos,
davantatges. Sens dubte, fer parlar les dades, la tasca final, s la ms saborosa i lludora
de tot el procs. Pero aquest treball que va comenfar a primeries de lany 1971, continua
creixent. No cerca crdits ni efmers avantatges acadmics, ni creu que mai els
aconseguiria. Aspira, ara, noms, a trames a carregador, per utilitzar una expressi
rural, a fi de poder continuar avant amb menys entrebancs i amb una mica ms de
facilitat. s un treball menut, modest, pero alliberat, no mercenari ni de sometiment. Un
treball que s fruit del comproms, del goig i de la llibertat. Un treball encara inacabat
pero fet, i creixent encara, lentament, pacientment, donant-li temps al temps, amb cura,
amb cor, amb estima. Com escrivia Ada Castells: Quanta gent que encara creu en la
lentitud de les coses ben fetes s ha quedat pe cam ? Molts, pero a qui li importa ?
Cada cop a menys gent. Els joves d'ara han vist Vxit rpid i han aprs que els diners
no es fa n treballant sin especulant. Els productes es valoren segons les vendes. A un el
reconeixen pe cotxe que t o pe barri on viu. Tant se val si l 'anima se li ha podrit. Hi
ha cosmtics per a dissimular-ho.

La conclusi, momentnia, s que cal continuar la recerca dinformaci i la recollida de

dades etnobotniques, atesa ledat avadada deis darrers bons informants. Pensem que
resta encara, si ms no, una tercera part del total dinformacions per recollir i
enregistrar. Fet i fet, com ms informaci es tinga, millors sern les lectures i les
anlisis.

Fa bo recordar, ara, finalment, ali que, fa ja quasi vint anys, reclamava, sense que hi
haja perdut gens dactualitat ans guanyant-ne, Enre Soria, en el lcid article Medicina
Popular a la Safar ( I ), aparegut a la Revista Ullal de Ganda, i que malauradament per
a la nostra cultura no va tindre continuitat: Per acabar direm el ms important: per una
complexa i coneguda serie de causes, les formes de vida rurals tradicionals han
esdevingut inoperants i tendeixen a la desaparici. Arreu del mn, per, l 'historiador i
antropleg poden recorrer, per estudiar-les, a una immensa recopilado de documents,
fruits de recerques llargues i continuades deis estudiosos de camp. Al Pas Valencia, en
canvi, la nostra tradicional incuria ha perms que aquest treball estiga quasi totalment
per fer. A banda d'alguns pocs estudis encomiables, com el modlic de Nuria Vilaplana
sobre La Salpassa a la Safar, la principal fant per conixer les creences i les formes de
comportament deis nostrespredecessors s, encara, l'arxiu de la memria deis nostres
vells. No cal que remarquem quina cosa frgil s la memria humana. Quan
desaparesca ser per sempre.
Nosaltres voldrem encoratjar tots aquells que puguen aportar alguna informaci sobre
aquests temes o b sobre d altres relacionis: costums, festivitats, cangons, refranys,
etc. ens la comuniquen.
No repetirem prou que cada nova aportado per insignificant que puga semblar, s una
contribuci inestimable del nostre propi passat, ni tampoc que hem d'afanyar-nos-hi.
El nostre propi passat s aquesta parcel.la de la histria que sois entre tots podem
comengar a rescatar.

52
8.- LLISTATdINFORMANTS ms IMPORTANTS ( 50)

L A LCOI/El COMTAT
Agres
Antoni Pons Reig. Nat el 16 de giner de 1932. Llaurador, bracer, pe,
camioner, de xiquet a voltes anava a pasturar les cabres de mon pare. He fet
de tot menys anar en globo.
Enre Reig Puente. Nat el 28 de febrer de 1907. Llaurador sense parar. Pastor
de xicotet, ais set anys. Calador. Tres filies i un fill. En total dnou nts. Pilar
Reig Pascual, la filia major amb sis filies i quatre filis; Jess el fill pastor del
mas Abab, en la Solana.
Mara Olena Toms Tremolines. Nascuda el 3 de Maig de 1916. Casada a
Almoines.
Alcoi
Perfecto Sempere Benavent. Nat el 25 Abril de 1925. Senyor del mas de
Borratxina, on viu des del 72. Fill de Librada i Miquel, i marit dAraceli
Camarasa Riera. 60 anys (31 dAgost). I Bel,Tobi, Matxn, Tatxa, Willi i
Lubo. C/ Banyeres, 35-pis 3er, enfront del taller Alonso. Rafael Valls
Villanueva. Nat el 29 de febrer de lany 1924.
Cocentaina
Enre Oltra Bravo. Nat el 26 de novembre de 1927. C / Bisbe Mallol, 24.
Vicent Prez Semper. Llaurador. Nat el 24 de maig de lany 1930. - Vaig
nixer en la caseta del Pantano de 1Alquera i estic batejat en lAlcdia.
Helena Ribelles Pastor. Nada el 13 de marf de lany 1931. La dona, s
germana de la mare de Rafa Enguix. Lster, el gosset blanc i boterut de vora
12 anys.
Alcoceret de Planes
Rigobert Silvestre Silvestre Rigolet Tallador de canyes. Nat a Alcoi el 4
de gener de 1936, i habitador dAlcoceret des de xicotet.
Carme Torregrossa Santjuan. Nada ll dabril de 1936. Pares dAlcoceret.
Dona de Rigolet.
Beniarrs
Miquel Jord Castanyer. Nat. 40 anys tallador de fusta del riu Serpis, des
dAlcoi a LOrxa.
Pep de les Ventes, fill del to Camilo, el Rei.
L Orxa
Antonio Moncho Calafat, El Palls . Nat el 17 de gener de 1922. Calador.
No tenia 8 anys i li furtava lescopeta a ma huelo i me nanava a cafar; una
escopeta dun canonet.

BARONIA de PLANES/ VAL d'ALCAL

Planes
Antonio Andrs Alemany, Tonet de Mara Rosa Nat ll 1 de febrer de
lany 1918. Llaurador, pastor, saur. Fill de Mara Rosa Alemany Lled, filia
de Benirrama. Pare de Planes. Teresa Oltra Molt, la dona, filia de Planes.
Catamarruc
Benjamn Als Calabuig. Tio Malaia. Mare fomera. 85 anys. Quinta del 33.
Nat el 13 de Desembre. Mara Cervera Miralles. Nascuda a Beniaia el 19 de
Mar? de 1919, i casada en guerra amb Benjamn
Alcal de la Jovada
Tia Obdlia Alcaraz Gisbert. Nada el 21 de Novembre de 1921. Perfecto
Conca Mir, lhome; nat el 13 de juny de 1916.
Tobies Catal Serra Tio Tobies . Pastor, llaurador, buscador
desclatasangs, cafador de conills, al rastre i al fur, i no res . Nat en
camiseta el 24 dabril de 1921. Pares dAlcal. Eugnio, el fill. Carme
Camps Mateu, la dona. Nada a Benirrama el 2 de febrer de 1919.
Beniaia
Joaquina Mesquida Cervera. Joaquina de Roe o Quita. Viuda de Josep de
Roe. Nascuda el 21 de juny 1915.

53
Juanita Vidal Giner. Nada el 14 de maig de 1928.Senyora del Rac del
Condoig i telefonista del pobl. Ricard, el fill forestal i ca9 ador.
Bocairent
Manolita Molina Mic. Nada al mas deis Congregants, per les Guidelles, el
10 de desembre de 1952, a les 530 de la vespr en un fred que pelava. Nta
del tio Pep de Guidella. Sc de Mariola pura.
Banyeres
Pedro Leal, lherbero. Santa Lida, 19.
Diego Pastor Martnez. Curandero. Calador. Industrial. Carrer Morera, 28.
Beneixama
Josep Sirera Candela Pepet el Morenet Cabrer. Nat el 20 de giner de
1931. C/Nou de 1Aurora, 53
Joan Prez Paya. Nat ll de juliol de lany 1939. Llaurador assenyat i
entenimentat.
Vicent Luna Cams. Mestre daixa, rovellaire i caragoler. Secretari de la Llar
del pensionista. Nat el 29 dAgost de 1919.
Manuel Snchez Barcel Aranya . Nat el 10 de juny de 1928. Pares de
Beneixama. Carboner, calciner i tallador de pins.
Biar
Llus Galvany Candela Nica . Nat a Biar el 6 de febrer de 1927, fill de
Vicent Galvany Tortosa, llenyater. Carrer Serreta de sant Nicolau.
Mara Grcia Sanjuan. Nada ll l de setembre de 1926. Dues filies. Cura de
grcia. C/. de la Talega, 19. Fa 23 anys mor lhome daccident, conduint el
tractor, sense culpa, 6 anys ms tard en plena desgrcia de mala salut
comen? a curar. s especialista en ossos i junctures i herpes.
Manuel Martnez Martnez Jandrillo, fill de Jandro. Pastor, llenyater,
pescater, escorxador, camicer i jardiner. Nat el 6 de novembre de 1929
La Canyada
Vicent Ballester Galvany. Nat el 30 de juny de 1927. Llaurador des de que
vaig nixer, noms vaig poder caminar ja anava darrere la mua. Joana Pay i
Quiles, la dona. Pares de tots dos tamb de La Canyada.
Petrer
Vicent Verd Moll, Tonyina o Vivi. President del Centre excursionista.
Coneixedor dherbes i de muntanyes.
Pepa Leal Pay la Sogalla. Biloga a linstitut dElda. Nada el 5 de gener de
1954. Avda dElda, 103. Filia del Sogall. Pares de Petrer com lavi de la
mare. Avis del pare de Castalia, lavi va vindre a Petrer a fer algeps a una era
amb una mua i un rul.
Castalia
Paco Mart El Desbarraet . Nat a Onil el 30 de desembre de 1916 i
habitador de Castalia des deis 18 anys on es va casar. Pastor de xiquetet i
llaurador de tota la vida, amb 15 anys de fbrica.
Manuel Pay Prez. Nat el 5 de gener 1939. Llaurador de tota la vida. Fill de
lntic mitger de La Ballestera.
Tibi
Maravilla Mira Cremades. Nada el 26 de maig de 1916; descendeix de
Xixona. C/ deis Llorers, 2; casa cantonera.
Teresa Bemabeu Moll. Ama del bar La Torreta. Cuinera i de tot.
Pasqual El masero . Nat el 13 de gener de 1923. Pastor, calador, furonero,
llenyater... i 15 anys de coeter a Barcelona. Mhe criat en la muntanya
escombrant pins i fent garbons de llenya. No nhi ha un pam de muntanya des
de la Penya Migjom al Maim que no haja xafat.
Xixona
Rafel, el casero del mas de la Garbosa.
Paco Prez Llinares. Batle de La Sarga. Llaurador. Nascut al mas de
Carrasco, dalt del Port, el dia 28 de maig de lany 1929.
La Torre de les Maanes
Vicent Verd Garca Nat el 3 dabril de 1921. Llaurador de tota la vida i
criador de conills.

54
Jos Lus Ivorra Orts. Nat el 24 de juny de 1932. Germ de Paco, el pastor,
Salvador, Amando, i de Carmen i Mara. Senyors del mas de la Foia Boix.
Mare de la Torre i pare dAlcoleja. Cati, la gossa pirinenca.
Penguila
Enre Ortiz Matarredona Veneno . Llaurador, per he fet de tot.. Nat el 9
doctubre de lany 1915. Mara Llorens Llorens, la dona. Mara Teresa Ortiz
Llorens, la filia.
Antonio Pic Gozlbez. Nat a Benifallim el 30 de juny de 22. Passa a viure,
ais 5 anys, al mas de la Manca. Orfe, ais 7 anys mor sa mare i ais 8 anys son
pare. Viu ms tard al mas de La Moleta, desprs el deis Escudellers, i al pa
del Cirer de xicon. Noms era un criadet, que noms cobrava el menjar. Ara
viu a Penguila. Home de seny i muntanyard total.
Alcoleja
Jacinto Lloret Soler. Nat el 14 de desembre de 1926, lany que va caure un
tall de neu de dos metros. Mara Aznar Miralles. Nascuda a Benifallim i cri
en el mas de Pin?ano de Penguila don era sa mare. Pare de Benifallim,
germ de Micalet de Fens.
Jacinto Lloret Aznar. Nat el 9 de maig de 1964. C/ Nou.
Dolores Navarro Garca. Nascuda a Alcoi. Lidia
Pep Pic Ivorra El Castillo . Nat el 18 de desembre de 1911
Salvador Soler Serra. Llaurador tota la vida. He nascut ac, he viscut ac i
cree que em soterraran ac com ais meus pares. I la seua gosseta llesta i
assenyada, Negra.
Ares del Bosc
Joan Baptista Company Pic. I el seu gosset Xeln. Nat el 24 de febrer de
1922. Llaurador.
Amparo Gadea Soler. Nada el 5 de maig de 1919.
Benasau
Josep Catal Oltra. Pastor, llaurador, calador, forestal. Nat el 12 de desembre
de 1930. Berta Bardissa Fuster, la dona, dulls daiguamarina. Nada a
Confirides.
Vicent Mas Grau. Nat el 5 de giner de 1927. Llaurador, al camp tota la vida
Sella
Benjam el Cabo , senyor del mas Sanxet. Pi caminer. Nat el 14 de
desembre de 1936. Cuca, la gossa.
Andrs Giner Prez. Nat el 20 de juliol de 1922. Meler, llaurador, panader,
ferrer, maquinista de cine, he tingut ganao . Mhan desrinyonat les terres,
per voler-ho dur tot endavant.
Pere Sebasti Catal. Toms Prez Soler Pepito el Llop Nat el 13
doctubre de 1923. Pares de Sella. Vicent El Llop . Carboner
Relleu
Antoni Maero Cant. Nat el 13 dagost de 1925. Llaurador, pastor i calador.

VALL de SETA
Famorca
Vicent Mafanet Ma?anet Vicentet dElvira Vicent el Pastor de Famorca
. Nat a Famorca el 10 de febrer de 1923. Pares de Famorca. Casat a Fageca
amb Mara Vidal Mapanet, amb qui viu des de fa ms de 40 anys. Mitger, el
meu ofici ha segut llaurador tota la vida com els meus pares. Com les perdius
en estes muntanyes he nascut, he viscut i em morir .Dos filis. Sara la nteta
de Dnia.
Fageca
Rosrio Segu Alemany, supermestressa de casa, i Ramn Segu Alemany.
Nat el 20 de juliol de 1934. Joan Segu Segu, el fill etnleg, de 30 anys.
Carretera Nova, 9. La Casa Roja.
Femando Gilabert Vidal El Roig Nat el 27 dabril de 1938. Pastor de
menut, llaurador, calador, meler i sobretot margenador i muntanyard que se
sent tan soles a Alcoi com acompanyat trescant per les muntanyes. Adela

55
Chiquillo, de Quatretondeta, casada amb Mart, el fill, i Flix, el ntet. C /
Sant Antoni, 19.
Quatretondeta de Serrella
Juanito Ort Ripoll, El Provincialet Pastor. Pare del Viti. Tots els anys
per Sant Joan anava a fer herbes.
Xavier Vercher Bonet. Nat el 18 de novembre de 1935. Llaurador oracular.
Amador Xiquillo Als. Nat el 10 dabril de 1930. Llaurador. Pares tamb de
Quatretondeta.
Tollos
Kos Segu Nadal. Nat el 7 de mar? de 1926. Pastor, llaurador, margenador,
calador i perdigotero.
Paco Frau Lillo. Llaurador. Nat el 27 de novembre de 1936.
Francesc Nadal Segu. Llaurador. Nat el 21 de desembre de 1926
Vicent Nadal Segu. Nat el 20 dabril de 1936. Llaurador, pastor, he fet de tot.
Joaquim Segu Nadal. Llaurador.Nat el 20 de mar? de 1933
Benimassot
Rafael Cano Ferrndiz. Nat el 30 dabril de 1922. Llaurador tota la vida, i
tamb he fet de pastor. Viudo de fa tres mesos. T una filia casada a Parcent,
all baix, al Marquesat, i un fill, Rafael, que treballa les terres dac, i LluYsa
Lpez, la ora dAlcoi.
Balones
Mara Mart Coderc La Noia .
Pepica Blanes Prez, La Casera .
Cirilo Segura. Vora 90 anys.
Jlia La Colaua . Vora 93 anys.
Pepica Blanes Polo. Nada el 22 de febrer de 1926
Gorga
Ximo Brotons Company El Curro Nat el 3 de juliol de lany 1942.
Llaurador. Jutge de pau.
Milagros Aracil Barrachina. Nada el 24 de giner de lany 1928.
Pedro Alemany Catal Perera . President de la Societat de Cagadors.
Joaquim Pasqual Aracil. Nat el 10 doctubre de 1950. Pastor. Pare pastor,
uelo carreter i hostaler. Vaig naixer pasturant.
Patrocinio Aracil Barrachina. Nada el 23 dabril de 1933.
Joan Pasqual Ferrando. Llaurador i pastor. Nat a 1928.
Benilloba
Rafael Verd Verd. Nat al mas del Moreral i criat al mas de Cant fins els
24 anys. Casat i habitador de Benilloba des de fa 40 anys.
Conxa Domnech Ibnez, nata el 30 juliol de lany 1938. Pares de la Torre de
les Ma$anes
Joaquim Llinares Llinares Xinxilla . Llaurador. Nat 1 11 de giner de 1930.
Millena
Emilio Nadal Catal. Nat el 18 de desembre de 1945.
Femando M ont. Pare de Millena, mare de Muro. Nat 1V11 de novembre de 1925
Benillup
Rosa Jord Agull. Nada a Alcoi el 22 dagost de 192... i batejada a
lesglsia de Sant Francesc. Habitadora de Benillup des del tres anys. Marina,
la mare, Toni, el pare. Uelo nascut al mas de Jord i criat al mas del Fardatxo
de la Font Roja dAlcoi.
Benimarfull
Pilar Palcios Vilaplana. Nada a Benimarfull i des de lany 50 que viu a Alcoi.

La VALLl de TRBENA
Trbena
Teresa Ripoll Molines Tiera . Nada el 25 de febrer de 1921.
Hermenegildo Segu Marc. Nat el 21 de gener de 1914. Agricultor.
Francisco Soliveres Vila Paco Tordo .
Femando Ripoll Sifre. Nat 11 dabril de 1929. Pastor tota la vida.

56
 Josep Sifre Monjo Simen Nat el 12 de juliol de 1937. Entrevistat vora la
font de Benissalim.
Paco Pons Soliveres Garrit Nat el 18 de febrer de 1927. Pastor i carboner.
Josep Ripoll Soliveres. Nat el 14 de maig de 1917.
Vicent Ripoll Zaragossa Xorif . Nat 1 1 dabril de 1915.
Bolulla
Joan Antoni Sells Montiel. 79 anys el dia 27/3/89. C/ Terrer,6.
Llcia Ferrer Ferrer.
Callosa dEn Sarri
Salvador Saval Mayor. Panader, llaurador, espardenyer de cnem i msic (
clarinet i requinto ). Nat el 15 de maig del 33.
El Castell
Josep Gadea. Nat fa 83 anys, i habitador de Callosa dEn Sarri des de fa 40
anys. Pastor i mitger del mas de Sacars, darrere del crestut Cabal.
Pepe Gadea Pasqual. Nat en el mas de la Mona el 10 doctubre de 1922.
Llaurador de tota la vida. Pastor de xiquet quan eixiem descola dos cabretes
que tenem les trea un ratet. Ca?ador de tord paraet, no de vol. Pares tamb
del Castell.
Josep Pasqual Escortell Pep dOndara . Nat el 23 de febrer de 1923. 41
anys al mas dOndara, de Benimantell, davall de la Penya Roja i desprs del
mas de Sabater. Helena, la germana. Set germans i una germana que es va
quedar en el mas amb el uelo fns desprs de la guerra. Els amos eren
principis de la Vil.l.a, quatre germans, dos fadrins i dos que feen poltiques i
el 36 els van fusilar. Ara ho han heretat els retors.
Benimantell
Frederic Pa.
Josep Mora i Mora. He nascut en un mas que es diu del Sabater el 29 de
juliol de 1913, sc el segon de quatre germans, i all mhe criat. El mas est
en terme de Benimantell per part de les terres estn en el del Castell. Mon
pare era del Castell i tamb ma mare. Ais 26 anys em vaig casar i des
daleshores que vise a Benimantell. Noms em queda un fill i un nt.
Antigamnent no dien Guadalest, dien el Castell i el Raval.
Benifato
Miquel Romeu i Frecs. Ex-batle.
Andreu Romeu i Bou.
AdolfRibes.
Miquel Fracs i Fracs El Ventero . Nal el 13 de gener de 1937. Pastor fns
els 23 anys, i desprs ja mhe dedicat a 1agricultura i a viure per ac i en pau,
a viure.
Miquel Beltr i Fracs Quelet .
Confrides
Cndido Ferrer i Ferrer. Nat el 1943. Entrevistat a peu de bancal el 10 de
febrer de 1995.
Pepe Giner Beltran. Nat el 19 de setembre de 1918. Pastor dadolescent,
desprs treballador de la trra. Casat amb Mara Rom.
LAbdet
Palmira Buades i Gomis. Nada el 19 de maig de 1936. Pares del pobl.
Germana menuda de 12 germanes. Lhome s pastor. Eduard, el fill.
Enre Alejandra Pic. Nat el dia 13 de juny de 1932. Pastor, treballador del camp.
Pep Gomis Bardissa. Nat el 8 de juliol de 1920. Pares dac.
Consuelo Pic Ivorra. Nada el 20 de mar9 de 1931. Pares i sogres dac.
Mara Magdalena Ivorra Ivorra. Nada a Alacant 1 1 de gener de 1927 per ais
dos o tres anys ve a lAbdet don sn els pares. Habitadora dAbdet des 1980.
Paco Ivorra Ivorra. Nat el 4 de juliol de 1942. Pastor i cafador.

LaVALLdePOP
Castells de la Serrella
Evaristo Verd Carreres. Pastor de cabres blanques. Llaurador, carboner i
senyor deis cims i de les soledats castellines.

57
Pep Estalrich Reig. Pastor. Gendre dEvaristo. Monte el gos. Nat el 4
dAbril de 1938. C / Verge del Carme, 17.
Jos Vicente Estalrich Verd, Cerd . Nat el 13 de Maig de 1919. Fill de
pastor i pastor de tota la vida, que fa de tot; casat amb Mercedes Toms
Toms
Jos Verd Moragues el Blaio . Nat el 24 de Mar? 1907. Llaurador i ca?ador.
Jos Antonio Toms Toms, Jos el Fiare .Nat el 13 dAbril de 1925.
Pastor de tota la vida, vaig comen?ar ais 11 anys, el primer any de guerra.
Antoni Prez Toms Tonet de Bosc . Nat el 10 de Juliol de 1926. Pastor de
cabres ( 20 anys), llaurador, cagador.
Miquel Prez Toms, germ de Tonet. Nat el 24 de Febrer de 1923.
Llaurador.
Joan Prez Verd Brunet . Pastor, cagador, a escopeta i a fur, matador de
porcs. Nat el 9 de novembre de lany 1941.
gAntoni Vaquer Mas. Nat el 18 de Febrer de 1938. Antic pastor, un munt de
temps.
Alejandro Toms Verd. Nat el 24 dAbril de 1936.
Jos Toms Toms. Nat el 5 de Juny de 1926. Pastor, cagador, tramperet de
rateretes amb formiga dala; podador a Toulousse.
Femando Reig Alemany. Nat a Bellreguard el 12 dOctubre de 1936. Viu a
Castells des del 73, don s la dona. Cagador i llaurador
Jos Rom Bataller Moragues . Nat el 13 de Mar? de 1920. Viu a Muro i
estiua a Castells.
ngel Molt Verd. Nat el 7 de Juliol 1932. Llaurador
Joan Ruiz Toms, Juanito Romero . Llaurador, pastor, cagador, matador
de porc, tallaor de pins. Casat amb Mercedes.
Andrs Vaquer Bataller. Nat el 17 dAbril de 1926. Pastor, cagador,
llaurador. Casat amb Juanita.
Joan Carreres Mas. Saur. Joan El Saur. Nat el 29 dAbril de 1922.
Salvador Carreres Carreres i el seu gosset Mel . Nat el 29 de febrer de
1920. Llaurador, senyor deis olivars del rac del Forat de santa Maira.
Pasquala Bacal . Mare de Joanet de Po, la ms vella de Castells. Cega
per com una xicona de 15 anys.
Batiste Serra Vaquer. Nat el 5 de maig de 1920. Llaurador, un poc pastor,
cagador, buscador desclata-sangs i msic ( saxo alto ). Va servir a Melilla.
Filia pobila, casada a Orba.
Adela Reig Mas. Nada el 13 dagost de 1920. Mestressa de casa i dona de
Batiste
Manuel Toms Toms Sabr . Bouer. Nat el 12 de mar? de 1939.
Josepa Prez Mas. Nascuda fa 81 anys, ens diu, un 21N98. Ve'ina dEnric
Valls
Alexandre Verd Mas Mitxoles . Nat el 29 de juliol de 1936. Llaurador,
lobra,... he fet de tot, tot coses pesades.
Josep Verd Prez. Nat el 12 de febrer de 1917 a Castells i criat amb una
germana a Callosa. Llaurador.
Salvador Carreres Zurdo. Nat el 1920.
Mura
Vicent Riera Sirera, Vicent el Many. Nat el 25 de juny de 1915.C/
Dr.Llorca,6
Josepa Reig Ballester. Nada el 16 de giner de 1931. Emigra a 1963, i porta ja
20 anys vivint a Benitaia.
Parcent
Joaquim Mora Prez Mado . Nat el 14 dabril de 1936. Tel. 640 50 80, casa.
Antoni Mora Poquet El Piolet . Entrevistat vora el pou de Rates el 18 / 5 / 86
Xal
Manolita 1estanquera.
Jaume Noguera Fullana Ribereta . Nat el 28 de febrer de 1949. Llaurador i
pelotari.

58
Andreu Guardiola Snchis. Nat el 3 de juny de 1942. Pastor, llaurador, de tot
hem fet.
Domingo Escoda Mestre. Nat ll 1 de mar? de 1935. Llaurador, pastor de
xicotet. Rai, el fill. Meler.

VALL de LAGUAR
Benimaurell
Joan Batiste Mas Mol Roe . Pastor dovelles, cabres i bous. Em vaig
criar dins del ganao . Nat ll de juliol de 1921. Mara deis ngels Arbona
Ballester, dona de Roe. C/ del Pou, 24.
Salvador Ballester Oliver Toms . Pastor de rama. Nat a Fleix el 20 de set.
1942, i habitador de Benimaurell des del 12 anys. C/ Prncep
Josep Oliver Mengual Pepet el Tarat . Llaurador, muler en guerra. Nat el
25 Oc. 1913.
Campell
Eldia Barber Ballester. Nada el 7 de set. 1923.
Fleix
Josep Riera Mas. Nat el 20/ Oc./1926. Casat a Campell.
Vicent Mas Ballester. Nat el 8F22.
Vicent Ballester Riao. Nat 1 11 de Setembre 67

RETORIA
Dnia
Pepita Bert Reig. Nada el 19 dagost de lany 1932.
Jess Pobre
Teresa Signes Pons, La Carraa. Nada el 23 de desembre de 1939. Pares de
Jess Pobre.
Llus Foms Costa, El Granero. Nat el 10 de giner de 1941. Llaurador els
dissabtes. Pares de Jess Pobre.
Rosa Mas Signes. Nada el 21 de juny de 1919. Amant de les herbes. Pare de
Trbena, mor ais 89 anys, tres anys abans va pujar a soletes al Montg per
a despedir-se . Salvador, el germ pastor i calador.
Setla
Francesc Bixquert Peret. Llaurador. Nat a Setla el 2 de juny de 1932; casat i
habitador del Verger.
Ondara
Blai Giner Prez. Nat el 21 de maig de 1941 a les 7 del mat. C/ Santo
Domingo, 11. Llaurador de trra fins els 25 anys. Venedor ambulant de finita
i verdura.
Pamis
Pepita Cervera Ballester. Nada a Pamis el 17 de giner de 1911.
Antoni Gil Soler. Nat el 28 de desembre de 1917. Mecnic.
Antoni Peris Gil. Nat el 27 dabril de 1923. Llaurador.
Beniarbeig
Ximo Roig Llorens. Nat el 10 dagost de 1937. Sc obrer per sc ms del
camp que Sant Isidre.
Vicent Rossell Ballester. Nat el 12 de juliol de 1923. Melero, netgador i
empeltador.
Sanet i Negrals
Salvador Riera Ballester. Llaurador des de xiquet. Nat a Sanet i casat a
Benimeli. I la seua gosseta Francis, nascuda fa 9 anys a Fran?a, tocaeta de
bretona.
Benimeli
Pasqual Carri Gisbert. Nat a Sagra i habitador de Benimeli. Sa mare
germana de la mare de la ta Abdlia dAlcal de la Jovada.
Mart Moreno Jurez i Rosa Pons Bequio de Gata amb bisavi de Npols.
Caseta a lombria de Segria.

59
Andrs Ginestar Ribes. Nat el 27 de desembre de lany 1917. Pares de
Benimeli. Casat lany 1951 i t una filia i dos nts, tots ve'ins de Benimeli. Fa
versos.
Pep Mut Catal. Pep el de Quico. Nat el 3 dagost de 1934. Pares dac.
Rfol dAlmnia
Joaquim Peret Torrents. Nat a Tormos el 29 de setembre del920, a les 10 de
la nit. Casat i habitador del Rfol.
Vicent Vidal Lull. Nat al Rfol el 21 dAbril de 1927. Ajudant del casino.
Sagra
Alfredo Morant Ferragut, i les seues gossetes Pequi i Linda mare i
filia. Llaurador. Nat el 6 dabril de 1939.
Josep Oliver Estela. Nat el 19 de mar? de 1933. Llaurador, mha criat al
camp i ca?ador, encara tinc tres gossos .
Benidoleig
Joaquina Ordines Mas. Nada el 5 de juny de 1940. Pares dac. Mha criat en
la casa Dur del Seguili. Ama del Bar.
Amparo Pavia Perell. Nada ll l de setembre de 1946 a Sagra. Viu a
Benidoleig des que es cas amb Juan Gilabert Ballester.
Vicent Garda Prats. Pastor de tota la vida i de tot, llaurador, municipal,
rejolaire de lateulera. Nat el 12 de mar? de 1926. Pares dac.
Vicent Pons Tur. Pator i llaurador. Nat el 16 de desembre de 1929. Pares
dac.
Paquita Mas Mengual Cerila. Nada el 2 de febrer de 1946. Pares dac.
Pedreguer
Francisco Carri Ballester Paco Penya . Nat el 10 de maig de 1925.
Llaurador, a la trra sempre. Senyor de la Caseta del Campell ais peus del
tossal deis Caragols. Pere, el fill. Hctor, el nt.
Teresa Calomarte Mulet. Nada el 3 de giner de 1930, Mare de Gata. Joan
Miralles Sim. Juanito Catxete . Nat el 3 de febrer de 1926. Llaurador i
ca?ador.
Antoni Miralles Calomarte Catxo . Nat el 3 dagost de 1961. Maite
Ballester Foms. Senyors de la caseta de Torre Benimarmut i del casup i el
div secanet de la Corona deis Poets. Lluna, la filia.
Josep Dur i Foms El Bolet . Nat el 31 de giner de lany 22 o 23.
Llaurador de tota la vida. Senyor de la Caseta de les Bardaneres.
Miquel Serra Serrat el Sapo . Nat a les onze de la nit del dia deis Innocents
de 1921. Llaurador.
Vicent Cant Miralles. Nat el 15 doctubre de 1932. Pare de la Llosa de
Camatxo.
Joan Sastre Ramis Juan de la Mare de Du , Jou . Nat el 18 de febrer de
1931. Llaurador, ca?ador de jove. La meua escola va ser segar el blat, fer
herbes per ais animals i ajudar els altres en lo que fora
Sebasti Mart Nadal. Nat i criat a Pinella, ara anomenat Torre Carrals, el 16
de febrer de 1928. Casat i habitador de Pedreguer des de fa 44 anys.
Gata de Gorgos
Mariv Pastor Cots. C/ Dr. Moratal, 1. Nada el 21 doctubre de 1977 a la una
de la nit. Maria Mestre Larios. Nada a Sant Juan de las Chimbas ( Argentina)
de pares emigrants dAltea ( mare ) i Xal ( pare ); Ais 18 mesos tomen a
viure a Altea on viu fns els 12 que sen van a Xal, a Mames; casada a
Benissa; a lOlt, baix del Dit, a Canelles. Vora ja 40 anys vivint a Gata.
Maria La Cadena, perqu fou guardagulles. Damaciana Miaa , la besvia
de Mariv..
Miquel Boronat Blasco. Nat el 10 dabril de 1923. Llaurador.
Joan Torres. Pastor, camisser i llaurador. Perico, el gos llanut negre i Cati, la
gossa llanuda rossa.
Rosa Soler Puigcerver. Nada a Jess Pobre el 8 de desembre de 1920, dia de
la Immaculada; i habitadora de gata des deis dos anyets. Amiga de la
infantesa de Rosrio lvia de Mariv. Majoralessa de la Mare de Du
dAgost. El premit de la Mare de Du dAgost, la meua alfabega sempre.

60
Maria Diego Signes. Nada el 3 de maig de 1929, dia de la Santa Creu. Per
aix magraden tant les flors
Xbia
Manolo Cardona Bas, El Retoret . Llaurador i criador de vi. Nat el 9 de
desembre de 1942. Pares de Xbia. Quatre filies, Teresa la menuda.
Benissa
Manolo Ivars Bigot .
Batiste Banyuls i Prez. Bileg arrelat al terrer. Avda. del Pas Valenci, 144.
Pepa Elisa Sendra Giner i Josep Llopis Ivars. Nat el 9 octubre de 1926 a
Benissa don no he eixit en tota la vida . llaurador fns els 40 anys, desprs
a lobra per portant les terres de casa i mho esporgue i empelte tot .
Teresa Ivars ibflez, nada a Pinos el 14 de juny de 1923 i Francisco Ferrer
Ausina, nat el 8 de desembre de 1914.
Vicent Tur Ivars Xacal . Nat el 18 doctubre de 1912 a Argentina.
Habitador del Mas a Canelles de Benissa. Llaurador, pastor, cafador, encara
cace.
Calp
Pere Molines Moragues. Llaurador. Nat el 20 de setembre de 1963. Carrer
Alacant, 4 - 2o G. Tel: 96 583 7 8 24. Mari ngels Tur Ivars.
Antoni Tur Saragoss. Nat el 6 dagost de 1927. Tota la vida treballant pe
camp i si tomara a nixer tomara a fer igual. Vicent, el germ. Nat el 14 de
maig de 1931.
Altea
Josep Ripoll Ripoll. Pescador i llaurador. Nat el 25 de juny de 1932.
Manuel Pasqual Iborra. Llaurador.
Pere Joan Martnez Mart Polaco A mi em diuen Pere Joan per tots em
diuen Polaco. Nat el 22 de giner de 1924. Pares, avis i besavis dAltea. He
pasturat, he llaurat, he segat, he netejat i en Ma vaig ser jardiler 23 mesos.
Pep Lled Riera El Fiare . Nat el 7 de desembre de 1931. Pares tamb
dAltea. Llaurador. Partida del Pontet.
Roe Fuster Prez. Nat el 10 de febrer de 1923. Criat a la partida de lAma,
noms passes les Fonts. Pare del Barranquet i mare de lHorta. No anava a
lescola per anar a pasturar. Mhe criat baix les Penyes Roges. He fet de tot:
pastor, llaurador, jomaler, jardiler, on mhan cridat he anat.

La VALL d ALBAIDA
Fontanars deis Alforins
Enre Snxis Belda. Nat el 8 de maig de 1913.
Ontinyent
Antonio Moll Pa Grau De la casa Les Figueres. Nat el 17 de novembre
de 1931. Tel: 238 65 39. Rafael i Josep, germans. Rafael casat amb Maria
Llinares Pastor, de mare de Montixelvo; Esther, la filia fiesta i bonica com
una
vara florida de salze o una daina.
Paco i Lluisa, matrimoni dedat, entrevistat, mentre collien loliva, oliva
grossal, ais bancals deis volts de la seua caseta de darrere de Permita de sant
Antoni del Porquet de Bocairent
Aielo de Malferit
Vicent Mira Mart Aiximenes . Nat el 7 de novembre 1925. Llaurador,
plantador darrs, segador. El pare de Cristina. Maruja Malchirant Juan,
Maruja de Genaro, la mare.
Salvador Vidal Mart. Nat el 6 dabril de 1926. Anar al camp a tot lo que sha
presentat.
Joan Juan Xfer Juanito dHel.lena, lvia. Nat dany 1939. Gendre de
Vicent, el soci de Paco.
Joaquim Aparisi Vidal Ximo Canut . Nat el 16 doctubre de lany 1942. He
segu de tot, llaurador, fontaner... sc un tot terreno.
Salvador Domnech Calabuig. Nat el 22 dabril de 1935. Llaurador, llenyater,
fomer.

61
Albaida
Rafael Vidal Sempere Serrana Nat el 15 de desembre de 1931. Llaurador,
ca?ador i treballador de la cera. TI. 96.2390248
Emilio Bemabeu Guerrero El Blanco . Nat el 27 doctubre de 1937.
Carme Soler Vila. Nada el 15 dabril de 1932 i batejada a lesglsia de Sant
Domnec de Guzman; i Joan Blanquer, lhome, nat a Sitges el 8 de mar9 de
1931, i criat a Albaida; residents a Castell de Rugat, on els vaig entrevistar
el pie migdia del 15 de gener de lany 2 0 0 2 , anant a fer verdura pels mrgens
del terme.
Atzeneta
Joan Tormo Quilis. Nat el 14 de giner de 1940. Esparter com els uelos i els
pares.
Salvador Ncher Soler, Borrasca . Nat el 23 de novembre de 1927
Josep Pa Mir. Nat el 5 de juny de 1921 a Agres. Venedor ambulant antic ( a
peu, en mua i en carro ) com son pare. Adela Dur Ncher, la dona. Sa mare
s la ms vella dAdzeneta ( 96 anys ) viu al carrer Sant Roe, 5.
Joan Dur Vany Ceba . Nat el 25 de juliol de 1932. El que tocava el
bombo tota la vida.
Carrcola
Pura Xfer Pasqual. Nada el 29 de setembre de 1936. Juan Blasco Altabert.
Nat el 17 dagost de 1935. Pares dac.
Conxa Sanz Quilis. Nada el 4 de setembre de 1935. P1 / de la Constituci, 2.
Rafael Sanz Quilis. Nat el 6 de juliol de 1930. Pares dac. He fet de tot per
principalment la trra.
Carme Blasco Blasco. Nada el 20 de juliol de 1932.
Otos
Antoni Cardona Ribes. Toni Pelosa pastor del mas de Suagres i gran
llaurador. Nat el 21 de mar9 de 1941 a Benissa i al mes dut al mas del
Rentonall dOtos, on sha criat. Actualment s el senyor de la Casa Suagres.
Pares masovers de Benissa, 14 anys a un mas dAlmansa i des del 39 a Otos.
La Mare de Du de Suagres.
Toni Cabanes Serrano Manuel Nat el 10 dabril de 1926. Boletari,
llaurador, tota la vida en la terr. Pares tamb dOtos. Fadr. C/ Sant Josep, 62.
Pau Alfonso Santamara, at ll 1 doctubre de 1928. Llaurador, menos anar en
avi i prendre pe cul he fet de tot.
Ramn Mateu Ferrero. Nat el 25 de maig de 1935. Llaurador.
Enre Pa Lillo. Nat el 17 de febrer de 1939. Llaurador per he fet de tot.
Manolo Cabanes Alfonso. Nat el 6 de maig del 36.
Evaristo Olivares Cabanes. Nat el 7 de setembre de 1941.
Rafael Cabanes Blasco. Nat el 16 de mar9 de 1941. Pastor deis 8 ais 12 anys,
i llaurador en avant.
Beniatjar
Ricardo Pardo Giner. Nat el 1918. Llaurador. C/ sant Roe.
Llcia Ballester Pa. Nada el 8 de novembre de 1937. C/ Rosari, 10.
Santiago Semper Santjoan El Surdo . Nat el 9 de setembre de 1909.
Jlio Pardo Giner. Nat el 4 de maig de 1920. Pastor i llaurador de tota la vida.
Salvador Codina Bauls. Nat el 9 doctubre de 1909. El ms vell del pobl.
Obrer.
Josep Gomar Pardo. Nat 1 1 de giner de 1916.
Josep Prez Prats El Quintanero . Nat el 5 de novembre de 1920. Casat a
Beniatjar perqu em van enganyar fa 54 anys i on viu.
Salem
Enre Gilabert Minyana Picola . Nat el 2 de juny de 1937. Maruja Guerola
Xfer, la dona. Nada a Beniarrs el 4 de mar? de 1942, i habitadora de Salem
des deis 17 anys, mare de Salem. Anna Mara, la filia. Pla?a de la Pau, 24.
Maria i Amparo Sanz Albor?, germanes. Nades el 24 de setembre de 1926 i el
4 de febrer de 1933. C/ Sant Francesc dAsss.
Francesc Orts i Orts. Nat el 28 doctubre de 1925. Llaurador, fomer i
ca?ador. He fet de tot.

62
Eugenio Gimnez Orts. Nat el 23 de desembre de 1934. Sc llaurador per
tota la vida he estat en la fbrica. Ca?ador de conills i de tords.
Rfol de Salem
Albert Millet Fenollar. Nat el 16 de juny de 1932. Llaurador. He fet ms
coses per magrada molt el bancal i estic sempre en el bancal. C/ de les
Animes, 20. Albert Millet Fenollar, el fill metge a Conselleria de Sanitat.
Enre Pastor Fenollar. Nat el 28 dabril de 1933. Llaurador.
Salvador Cloquell Fenollar. Nat el 24 de febrer de 1917. Llaurador.
Castell de les Gerres o de Rugat
Llui'sa Hernndez Snchez. 19 de Maig 1940. Savina, la filia.
Domingo Toms Vidal i Vicenta Capsir Calatayud. C/ Cam de Salem, 16.
Tel: 962 813 693. Forestal 27anys.
Batiste Garda Garda. Nat el 20 de desembre de 1909; home de Carme
Minyana Gil. Nada el 21 de desembre de 1911; pare de Tibrcio. Camisser.
Cura berrugues sense que ho spia qui les t.
Pep Ferrer Carbonell. Nat el 18 de juliol de 1927. Pastor de serra, rejoler,
llaurador, esporgador i empeltador. Pares de Castell, avi patem de
Cocentaina.
Milagro Bataller Boronat. Nada el 10 doctubre de 1915. Pare de Cocentaina.
Josep Gomar Juan El Coeter. Marit de Milagros. Nat el 18 de mar? de
1918. Picaor de pedra per a fer carreteres.
Aielo de Rugat
Manuel Escofet Alabem. Nat el 17 de febrer de 1924. Pastor i de tot, vaquer,
llaurador, pilotari, torero...
Enre Peir Gil. Nat a Alcoi el 6 de juliol de 1931 i habitador dAielo des
deis cinc anys. Pare dIbi. Pastor quan era xiquet, - la serra la conesc pam a
pam - , margenador, llaurador, obrer, llui'dor. !4 anys a Franca.
Montitxelvo
Batiste Faus Penalba. Nat el 15 0 16 de giner 1919. Obrer, llaurador,
boletaire, enviscador...
Benignim
Josep Part Moscard. Nat el 24 de juliol de 1944. Llaurador i nt i fill de llauradors.
Pobla del Duc
Adela Bataller Ferrer. Nada el 3F27. C/ Ausis March, 16. Adelita, la filia.
ngel Urea Berenguer. Nat ll 1 de giner de 1915 a la casa Sarient i
habitador de la casa Andarell des deis 21 anys. Pastor una tempor, llaurador.
Pares caseros, ell dAnjor i la mare dOntinyent.
Vicent Santjoan Garda. Nat el 13 de setembre de 1936 a Daia Vieja ( Oriola
) i habitador de la Pobla des deis 6 anys. Llaurador, bodeguer, manobre, de
tot. C/ Sant Cristfol,17.
Vicent Dur Lluneta . Nat el 30 de desembre de 1934. Agrimensor.
Adelaida, Vicentica, i lia Bataller Bataller, filies de Vicent Bataller Climent
de la casa Tarranet partida font de Trena on hi ha la carrasca del Sargento.
Vicent Santamara Bataller. Nat en novembre de 1933.
Juli Ferrer Miquel. Nat el 8 de juny de 1927. Del comer?, llaurador, artiste-
cantaor.
Quatretonda
Josep Enre Oltra i Benavent. Botnic arrelat al terrer. Maria Benavent
Oriola, sa mare, nada el 2 de desembre de 1939. Josep Oltra Ferrando, el pare
llaurador, nat el 3 de mar? de 1936.
Josep Alberola Oltra Catarro . Nat el 28 de maig de 1932.
Vicent Llcer Bixquert. Vint anys fent de pastor, llaurador. Nat el 17 de mar?
de 1931.
Rosa Benavent i Benavent. Nada el 3 doctubre de lany 1926. Pares
llauradors: Isabel Benavent i Benavent i Emilio Benavent Llcer. Totes les
arrels de Quatretonda. Ma mare sabia de tota classe dherbes, tenia el rebost
pie dherbes: el mesto, lalborcer, larenria, el gorromino, de tot, dins duns
saquets que penjava en els clauets duns llistons que li havia fet el fiister a
postes. C / Benigani, 12.

63
Josep Oltra i Banyuls, el Blanco. Nat el 20 de setembre de lany 1926. Tretze
dies ms que la dona. Nt del tio X Remigio i del tio Vicent el Bou. Pastor
de xicotet, des deis 7 anys a la serra tots els dies, a pasturar cabres per a fer
llet per al pobl. Tamb llaurador i comerciant. lo s que no he anat mai a
Pescla, no poda anar, tenia la meua mare tan malament, io tot lo que s
mho he ensenyat perqu Du mho ha donat aixina. Era tot serra i ganao,
serra i ganao tots els dies, treballar molt cada dia eixe ha segut el meu mestre.
Llutxent
Juanito Valencieta, herbolari.
Pep Canet Prats. Nat el 22 de desembre de 1940. Pare i mare de Llutxent.
Llaurador de tota la vida, boletaire i cantaor dalbaes. Lany 57 emigra a
Franca, al costat de Marsella i a Aiges Mortes, vora Nimes, on treballa
larrs i les hortalisses. Dona dAlmoines, Tere, on viu actualment, al carrer
del Castell o Ecce Homo, 48. Un fill i una filia.
Terrateig
Joan Moreno Bataller. Nat el 6 de maig de 1905. Pastor fns ais 18 anys i
netejador darbres la resta deis anys. Agost Moreno Ferrer, el fill, t una
cosina casada a Bellreguard: Rosario Moreno Prats.
Fina Garca Ferrndis. Nada el 26 de desembre de 1926. T un fill que s
professor a Albaida: Casimiro Romero Garca, i una nteta anomenada
Rosella.
Enriqueta Navarro Garca. Nada el 31 de maig de 1927. Pare molt cacador i
llenyeter. Norbert Sanflix Nolasco, lhome, nat a Montitxelvo.
Rosario Climent Santamargarita. Nada el 28 de desembre de 1908. Cri al
mol Juli de Benicoleig. Pares tamb de Terrateig, com aix mateix lavi
Pasqual i lvia Adelina Santamargarita Moreno, que era una gran entesa en
herbes. Araceli Igualde Climent, la filia nada ll l dabril de 1951. Mon
pare, Ricardo Igualde Gilabert, ve de la casa , del Pas Base, i es va criar a
Castell de Rugat.
Enre Moreno Ferrer. Nat el 7 dagost de 1935. Pastor des deis huit anys i
tamb he treballat la trra. Entrevistat el mat del 6 doctubre de lany 2002
ais riberals del riu Serpis, prop del pont de Daims al Grau de Ganda, mentre
pasturava el seu ramat de cent ovelles, huit mardans, 15 cabres i dos mseles
de cabra, ajudat per la seua gosseta pirinenca anomenada Murta.

La VALL d EBO
Vicent Manfanet Mecu Pastor des deis huit anys. Senyor del corral de
Beni i Felip lassenyat gos

La VALL de GALLINERA
Benirrama
Isabel Vercher Alemany. Nascuda el 3 de Mar? de 1902.
Ximet Vercher Pardo. Nat el 17 de giner de 1922.
Manolo Vicent Alemany Camps. Nat el 14 de mar? de 1930. Llaurador.
Josep Boronat Carrera, El Nostre Senyor . Nat el 23 de juny de 1945 a
Benirrama i casat a Bellreguard
Josep Vercher Camps. Cabrer ( cada cabra tenia un nom ), salaor dolives, pi
caminer i caporal a la for$a. Nat el 28 de febrer de 1923. Dos filis.
Josep Maria Morell Camps. Nat el 14 doctubre de 1931 i criat a Benirrama.
Ais 17 anys a fran?a. Casat a Pego on viu des de 1973. Nascut llaurador, i
desprs serrador, treballador del bosc, agricultor...
Carme Morell Camps. Nada el 7 de juliol de 1934. C/ Major, 37
Rosala Camps Camps. Nada el 25 dagost 1937. Julio Alemany Vercher,
lhome. Nat el 26 dagost de 1926. Tota la vida en la trra.
Jess Vercher Camps. Nat a Benirrama per habitador de Pego. Senyor del
castell de Gallinera.
Benial
Adelaida Mengual Alemany, nascuda el 24 dAbril de 1909 a Benissiv.
Habitant de Benial des que es cas. C/ del Mig n.3.

64
Roberto Alemany Muntaner. Nat 1 1 dabril 35. Senyor deis bancals del Xap.
Vicent Ballester Alemany el Moia , senyor de la cbila del Clot de Benial.
Nat 111 dabril39 a Benidoleig, i des del 74 casat i habitador de Benial, amb
urea Alemany Verger, de mare de Benirrama.
Francerc Agrasot Mengual. Nat a Fran?a, el 25 de mar? de 1924; fill de pares
de Benial. 40 anys de pastor. Carme Domnech Cervera, la dona.
Benissiv
Assumpta Alemany Boronat Tia Sunsion . Nada a Benitaia el 12 de maig
de 1904. Pare de Benitaia i mare de Benial. Home de Benissiv, nat el 1903.
Conxa Vercher Alemany. Nada a Benissiv el 25 de juliol de 1937.
Josepa Palmer Cortell. Nada a Benissiv el 13 de novembre de 1939.
Benitaia
Rafa Verd, arquitecte. Marisa, la dona. Alba, la filia.
La C arreja
Vicentico de la Carreja, senyor de les soledats de la Foradada. Pastor de tota
la vida. Noms ha eixit de la Val quan va anar a servir a Madrid.
Alpatr
Laureano Alemany Camps. Nat el 24 dagost de 1924.
Joan Camps Alemany, el Pardal . Pastor
Enre Pavia Gase. Nat el 27 de mar? de 1937. Emigrant a Austrlia.
Vicent Puig Segu. Nat el 6 de maig de 1914. Pastor i llaurador.
Benissili
Maria Camps Massanet. Nada el 8 doctubre de 1928. Mare de Lirios. Avis
provinents de La Carreja.
Evaristo Domenech Senabre, lhome de Maria. Nat el 30 de juny de 1923.
LAdzbia
Batiste Sendra Mas Panet Nat a Pego el 22 doctubre de 1920; habitador
dAdsbia: el Raval, 5
Joan Pons Canet. Nat el 12 dagost de 1933.
Pego
Carlos Ferrer Penya. Nat el 31 dagost de 1933. Esporgador des deis 20 anys.
Mare, herbolria. Duviquis. C/ Capit Sendra, 44
Carmelo Sendra Rodrguez. Nat el 13 de desembre de 1933. Llaurador.
Ramn Oltra Banyuls. Nat ll de novembre de 1916. Llaurador de tota la
vida. Teresa Mol Torres, la dona. C/ De la Val dAlcal
Carlos Sendra Banyuls Regalo . Nat el 29 de mar? de 1937. Llaurador.
Caries Banyuls Miralles. Nat el 27 de desembre de 1936. Llaurador noms.
Forna
Pepita Feliu Canet. Nada el 24 de juny de 1930, la mateixa Nit de Sant Joan,
per aix volien posar-me Juanita, per com el padr, cosn germ del pare, li
dien Pepe... La menuda de 7 germans. Pares tamb de Forna. Sa mare va
morir ais 55 anys, quan ella tenia 13 anyets. Pare pastor. Rambo, el gos. Josep
Eduard Sampere Gosp, nt de Pepita. Bemat, el fill duna germana de Pepita.
Consol Girau Alemany. Nada a Oliva el 4 de setembre de 1936, any de
guerra, quan anaven els maquis per dalt de les teulades. Casada i habitadora
de Forna. Josep Llus Gosp Girau, el fill ca?ador.
ngel Alemany Pons. Nat el 27 de maig de 1922. Netejador i empeltador,
llaurador tota la vida. Ais 14 o 15 anys feia de pastor amb mon tio. Pare i
mare de Forna. Avi herbolari. Rosa Segu Roig, dona dngel. Nada el 27
dabril de 1928. Pare i mare de Forna; tres germanes, ella la mitjana, Pepa la
menuda i la major que va faltar.
Liduvina Feliu Gosp. Nada el 4 doctubre de 1919. Lvia curava de grcia.
La germana de lvia ja li deien Liduvina i tamb a sa mare. Actualment viu a
lAtzbia. En la carretera, N, 41, al costat de correus.
Femando Corts Garda. Nat a Alcal el 12 de setembre de 1915. Casat a
Foma. Pepita Corts Ase, la filia, casada a Vilallonga amb Andreu Calafat
de Pelut .

65
La CONCA de la SAFOR
Bellreguard
Lola ataller Sala. Ama de casa. Nada el 4 de juny de 1919. Pares del pobl.
Francesc Bohigues Millet, Paco Garberes . Llaurador. Nat el 28 de juny de
1928. Mare de la Font. Entrevista feta, al seu bancal de vora squia mare, el 2
de juny de lany 1998
Joaquim Capellino Terrades. Nat el 21 de setembre de 1943. Llaurador.
Entrevista feta a la seua maij aleta de Rodafam el 7 de setembre del 2001.
Dions Borrs Rocher. Esporgador. Nat el 26 de febrer de lany 1929.
Entrevista feta ran del cam de Gorxa, partida de Rodafam, el mat de 1 11 de
setembre de lany 2002. Salvador Minyana Gadea. Nat el 30 dagost de lany
1931. Sequier. I el seu fogs gos Blai, nat el dia de Sant Blai. Entrevista feta
a peu de bancal, mentre endre?ava lalbardissa de lhort de tarongers, en el
terme de Ganda, ran de lantiga via del tren, el mat del 25 de mar? de lany
2003.
Miquel Arlandis Borrs. Nat el 5 dagost de lany 1927. He segut de tot,
llaurador i lltim obrer. Entrevista feta a lombra dun banc de la mar de
Sotaia, el mat del 8 dagost de lany 2004
Palmera
Amlia Femenia Muoz. Nada el 2 de giner de 1916. Dona de Josep Todol Catal,
El Melero
Alquera de la Comtesa
Salvador Pajaron Fresquet. Nat el 14 de maig de 1930. Dona dAlpatr.
Rafelcofer
Eldia Rocher Crespo. Collidora dherbes mengvoles. Magr de lo ms
lhorta. Casada a Bellreguard.
Rosa Escriv Bas. 65 anys Nada el 3 de febrer, i nevava.
Eduard Part Mflez. Nat el 16 de giner de 1939.. C / Xiquet, 50.
Vicent Llodr Gadea. Nat al Ravalet el 19 dabril de 1939. C/ Xtiva, 1. Pare
de Vicent, Lico, el cmera de Ganda televisi.
Doloretes Pardo Alvarado. Mare del Xato. Nada el 27 de juny de 1912. Pares
de La Font dEn Carrs. Van entrar en un fom i van vindre a viure ac. Ma
uelo anava a fer nyenya amb el burro per ais foms. rem 8 germans, quatre
germanes i quatre germans i un que fea 9 que va morir. C/ Major,
7. Carmela, la nta.
Alquerieta de Guardamar.
Andreu Ciscar Cabrera. Llaurador de tota la vida. Nat ais Pedregals el 17
dagost de 1915; casat i habitador de 1Alquerieta des del 43. Consol Ciscar
Climent, la filia. Paco Snchis Serralta. Gendre dAndreu. Nat a Quatretonda.
Francisco Breco Sempere. Nat el 2 de giner de 1930. Llaurador.
Joan Domnguez Caudeli. Sequier. Llaurador i criador de vaques i bous
durant 50 anys. Nat el 25 de febrer de 1919
M iram ar
Ismael Mut Mari. Nat el 13 de mar? de 1918, lany de la cucaratxa . lo
naixia i mon pare mora de la cucaratxa Glria Torres Escoto, dona; nada
el 1923.
Salvador Vicen? Escoto. Nat el 1924.
Joaquim Mari Sanflix. Nat el 23 dagost de 1930. Esporgador tota la vida,
no he fet altra faena com mon pare.
Assncio Llorca Mari. Llaurador. Nat el 26 doctubre de 1928.
Antonio Mari Moreno. Nat el 1926.
Joan Mart Mari Batistet de la Fesa . Llaurador i comprador de taronges.
Nat el 29 de juny de 1923. Per no saber, els meus filis no saben que s una
penca o una bleda .
Andreu Cnoves Cnoves. Nat ll 1 de giner de 1934.
Batiste Llorca Collada. Nat el 1927.
Vicent Escriv Caudeli. Nat el 12 de mar? de 1924.
Mercedes Viv Gonzlez. Nada el 12 de maig de 1919.
Enre Bert Caudeli. Nat el 27 de febrer de 1938. Llaurador.

66
Jess Torres Caudeli. Nat el 15 de giner de 1915. Llaurador.
Joaquim Cnoves Cnoves. Nat T il dabril de 1930. Tota la vida he segut
llaurador.
Joaquim Torres Torres. Nat 1929. Tota la vida a la trra, des de que vaig
nixer. Entrevistat a peu de bancal, mentre netejava uns soles de carailleres i
de faveres, a la partida de Rodafam el dia de Sant Jordi de lany 2003
Salvador Mari Mari, lias el Rull. Nat el 6 dagost de 1943, el dia de San
Salvador. A mi em diuen Salvador per nixer el dia de Sant Salvador.
Llaurador. Quan tenia 7 o 8 anys ja fea brossa i taronges de trra en cabassets
de mitja barcella de llata i cobrava tres duros i un cigarret. Dos germanes,
una en Miramar, Carolina, i una altra en Oliva. Tota la naturalea lha mor
lherbicida.
Daims
Jess Juli Falquet. Nat el 29 de novembre de 1925. Casat a Bellreguard amb
Remedios.
Antoni Sabater Frasquet. Llaurador. Nat el 28 de mar? de 1935; i habitador
de Gandia des de fa un grapat danys.
Josep Maria Sendra Ferrer, Pep el Fuster. Nat el 30 de gener de 1923. Avis de
part de pare de Bellreguard. Fill i nt de fuster i ell mateix un excel.lent
fuster. Des del huit anys que ja ajudava a mon pare. Mon pare va morir en
1946 i en pena perqu no va acabar densenyar-me el seu ofici, per io
seguint els seus plnols i els del meu avi vaig poder reixir. Per he fet de tot
Salvador Moncho Estruch. Nat el 8 de setembre de 1919. Llaurador de tota la
vida.
Salvador Ferrer Martnez. Nat el 25 de giner de 1925.11aurador.
Eugenio Peir Ortol. Nat a Gandia ll de novembre 1924. Casat a Daims.
Mare de Benissa, pare de Gandia. Llaurador de tota la vida.
Juli Planes Femenia. Nat el dia de Santa Anna, el 26 de juliol de 1926.
Antoni Ferrer Millet. Nat 1935. Casat a Bellreguard. Llaurador i criador de
conills.
Joaquim Juli Vidal. Nat el 2 de febrer de 1927. Llaurador i 14 anys de
jardiner.
Alfredo Cavanilles Pardo. Nat el 18 de juliol de 1931. Tota la meua faena ha
segut de llaurador. I un manoll dhmens ms.
Josep Bert Pasqual. Nat el 20 de febrer de 1929. Llaurador tota la vida.
Piles
Onofre Barber Pons. Nat el 3 de febrer de 1929. Llaurador, vint anys guarda
del terme. Salvador Morant Climent
Emili Ciscar de la Cruz. Nat el 2 de febrer de 1932. Llaurador i criador de
bous i borregos.
Salvador Climent Pons. Nat el 8 dabril de 1932. Panader i llaurador.
Oliva.
Maria Torres Mayans La Ramona , perqu a ma mare li dien Ramoneta i
com no li agradava a mi en va posar Maria. Nascuda el 15 de juny de 1934 en
Oliva, en el carrer Sant Vicent, casada en Oliva i encara vise en Oliva en el
carrer Sant Vicent. Criadora de vaques per a fer llet tota la meua vida. Ja
mon pare de fadr tenia alguna vaca, i encara ha arribat a anar per Gandia a
vendre llet amb la vaca pe carrer amb lesquellot i esmonyia pe carrer. C /
Sant Vicent, 26.
Joan Malonda Snchis, lhome de Mara. Nat el 2 de mar? de 1935.
Empeltador.
Maria Calatayud Oltra. Nada el 7 dabril de 1913. C/ Sant Francesc, 5. Pares
dOliva. Ma mare era una persona bona, no volia mal per a ning ni criticava
a ning, era ms bona que el pa, i mon pare era ms alegret i era tamb bona
persona, on treballava, a ca Canyams, el volien en locura . Tres perles de
filis, Vicent Benimeli, Francesc i Pep, lobrer, aquest darrer finat fa un parell
danys, que porte una pena ac que no me sen va mai, jove, bonico i faener,
ho tenia tot; i un altre que va morir ais 11 mesos, ms guapo que les
estreles. Isabel i Vicenteta, germanes. Mha faltat lensenyan?a, no s lletra,

67
de lletra res, per els meus xiquets ja saben algo Abans no ensenyaven a
quasi ning, no feen escola per ais xiquets quasi, i les mares no passaven
nsia denviar-los. Una ignorncia, abans una ignorncia, una antigor
ignoranta era abans. Ho reconec. Maravilla, la de la planta del dinero ,
vema bellssima.
Maria Albelda Llcer. Nada el 5 de desembre de 1931, dona de Miquel.
Senyors del Clotal.
Domingo Ortiz Vidal. Nat el 19 dOc. de 1919. Placeta de sant Roe.
Juan Salazar Snchez i la seua gosseta ratereta, Cati. Nat el 21 de giner 1930.
Consol Girau Alemany. Nada a Oliva el 4 de setembre de 1936, any de
guerra, quan anaven els maquis per dalt de les teulades. Casada i habitadora
de Forna. Josep Llus Gosp Girau, el fill.
Vicent Salort Valls. Nat el 7 de giner de 1932. Mare procedent de Gandia;
pare fomer i xarero, com el fill fins els 38 anys, que emigr a Pars.
Llaurador. Caseta a Terra Nova-Clotal.
Vicent Pous Tur. Nat el 14 de juliol de 1936. Obrer; i llaurador.
Antoni Tercero Tur. Nat a Oliva el 6 de novembre de 1936. Hem vaig
passar tota la guerra mamant . Casat a Rtova ais 32 anys, on encara viu.
Pare i mare dOliva. Llaurador, tota la vida al terme. Jord, el gosset de color
canella.
Pepe Gisbert Len. Llaurador. Nat el 5 de novembre de 1931. Senyor de la
font de Benirrama i del Rac de Gisbert.
Salvador Barber Devesa. Nat el 29 de juny de 1938. Sequier del motor de
Catiu.
Pepe Llorca Morat El Pallissero . Sequier. Nat 1 11 de juliol de 1961
Salvador Snchis Pizarro. Llaurador. Nat el 2 de giner de 1929. Luky, la
gosseta.
Antonio Moreno Minyana. Auxiliar de farmcia. Nat el 19 de setembre de
1926
Vicent Moreno Ortol. Nat el 5 de setembre de 1923. Llaurador.
Carlos Pay Valls, nat a Ibi, el 5 de giner de 1925, lany de la nev grossa
( quasi un metre de neu dins del pobl ). Pares tamb dIbi. Isidro, el pare
llaurador i fill de llaurador, fea 50 mil cnters ( 11 1. ) de vi a lany, a la seua
finca de La Caseta Nova de Castalia. Fill nic, se li mor una germaneta ais
tres anys. Habitador dOliva des deis anys 60. C/ Verge de la Mar, 110 - 1er.
Esquerra. Platja dOliva. Tel: 696861728. Joan Miquel Pay, el fill, gelater,
casat i habitador a Oliva, i nat a Ibi.
Diego Vidal Garda. Nat el 20 de mar$ de 1925. Llaurador i de tot. Pares i
avis dac.
Alfred Peir Llorca. Nat el 31 de desembre de 1940. Llaurador.
Andreu Grcia Morat. Nat a 1Alquera de la Comtesa el 22 de giner de
1939, per he viscut a Oliva tota la vida.
Salvador Llid Escriv. Nat el 28 de gener de 1940. Llaurador.
Josep Vives i Verd Banlet. Nat el 14 de mar? de 1942. Bodeguer deis
bons.
Francesc Toms i Ortol. Llaurador. Nat el 4 dagost de 1937. Llaurador.
Enre Escriv Pons, E1 Bess. Nat el 9 de setembre de 1918. Llaurador tota
la vida. Pares tamb dac. Pl. Espanya, 6 .
Aurelio Mahiquez Llcer. Nat el 8 de mar? de 1924. Netejador o esporgador.
Francesc Vida Vidal. Nat el 18 de juny de 1924. Obrer, mecnic, fontaner,
rejoler...i cinquanta oficis ms. Casat amb una xitxolina de Bellreguard.
Miquel Llorca Tur. Llaurador tota la vida. Nat el 14 de maig de 1931. El meu
fill t quaranta anys i ni sap sembrar un fesol. La dona s de 1Alquerieta de
Guardamar i viuen a Oliva.
Antoni Alemany Parra. Nat el 28 de febrer de 1925. Netejador. I Pilar Puig
Escriv, la dona. Nada el 4 de setembre de 1924. Quatre filis i dos xiques. Els
dos majors tamb sn netejadors o asporgadors. Cinquanta quatre anys junts.
Paco Savall Gregori. Nat el 12 de juliol de 1937. Netejador. Casat en una
germana de la mare de Xelo Miralles.

68
Femando Berbegall Costa. Nat el 30 de gener de 1942. Netejador. Pares
dOliva.
La Font dEn Carrs
Josep Maria Escriv i Mascarell, Sinforosa . Nat el 12 de Febrer de 1902 i
batejat el 13. C/ Calvo Sotelo, 25. Tel. 283 30 77. Dolores ngel Puig, la
dona, nascuda el 30 dAgost 1912
Paco Cabrera Monz. Paco de Faus . Nat el 30 de novembre de 1921.
Netejador o podador. Amlia Moratal, la dona.
Ramn Puig Peir. Nat el 23 de setembre de 1930. Llaurador, tota la vida per
baix deis crcols. He fet de tot, segador darrs, pedrapiquer..., menys de
lletra.
Francesc Escriv Moratal El Curro Nat el 7 de mar? de 1910. Obrer, he
treballat en lobra des de xicotet. Pares i avis del pobl. Ara ais 92 anys viu
amb la filia cas a Bellreguard en un fill de mobles Pellicer.
Potries
Enre Domnguez Garca, per a servir a Dios i a vost. Educuci ms que un
carro; formalitat cap. Torero ais quinze anys a Sevilla; i des del setze anys,
sequier del motor del Cristo Vellet, fins els 65 anys que ara tinc. A ms,
treballador de la trra; i deis foms de coure cal? per a obrar.
Conxa Morant Ase. Nada el 14 de novembre de 1933. Conxita
lherbolria.
Passa les canyes, cura berrugues i lamfit. Senyora de la caseta del la partida
del rac de Porra. Mare de La Font dEn Carrs i casada a Potries. La mare
de ma mare sabia molt dherbes, i a ma mare tota la vida li han agradat tamb
molt les herbes . Casada amb Vicent Garca Snchis, nt de Salvador
Snchis Cambra, herbolari dAgres, fill duna filia tamb dAgres. Matilde, la
mare, i Rosa lvia, nades a Agres.
Beniarj
Lola Benavent Estruch. Nascuda el 8 de Juliol de 1929. C/ Llus Vives, 1.
Conxn Esquerdo Cuevas. Nascuda a Almoines el 7 dAbril de 1936. Fomera.
Experta en Passar les canyes. LEsquerdo ve de Teul i Cuevas del Real.
Josep Lorente Morant. Nat el 24 de febrer de 1923. Senyor del mas de
Trenelles de la partida de lAlcubla, ran del cam de part de Xtiva, enfront
de la partida de la Quatorzena de Benifl. Ca?ador, venedor ambulant de
fruites, camioner transportant taronges, llaurador...i cura de grcia amb lajud
de la Santssima Trinitat. Mare i pare ( Alejo ) de Beniaij. Dona madrilenya.
Tres filis i una filia menuda, Maite.
Benifl
Josep Verd Estela, Pep del Mol, pare de Rosanna. Nat el 17 de desembre de
1930. Ais setze mesos el van portar a Benifl en quedar-se sense pare ni
mare. Es va criar al mol de Benifl. Tres mesos abans de nixer va morir son
pare i ais setze mesos sa mare. Eren cinc germans i el era el ms menut.
Llaurador. Buscador desclata-sangs. Casat amb Vicenta Costa Frasquet,
nascuda a la casa Florncio de Bellreguard. Pare de Rosanna.
Almoines
Maria Garca Prez. Nada el 20 doctubre de 1912. Mare de Pego.
Jess Banyuls Garca. Nat el 5 de novembre de 1943
Vilallonga
Maria Dolors Mart Estevan i Paco.
Violeta Rocher Palmer, fomera. Eullia Prez Rocher, la filia tamb fomera.
Mare, el fill dEullia.
Andreu Esp Estruch Juli .
Joan Baptista Esp Mascarell, Julio Venturo que ve deis avis. Nat el 21 de
juriol de 1923, al carrer de Santa Teresa, No, 11, barr de lAlcdia. Pastor
fins ais 26 anys. Bracer de faenes del camp. Emigrant a Perpiny, on fu totes
les faenes per a traure el suc del ram o vinassa. Pares tamb nadius de
Vilallonga. Pare pastor i desprs guarda de muntanya, portava carabina i tenia
perms per portar tamb pistola.

69
Emilio Moratal Mira Granera Nat el 4 de setembre de 1932 a la piafa de
Sant Josep. Llaurador tota la vida menys dos o tres anys que vaig anar ais
rejolars. Criador de conills.
Josep Mascarell Prez Geroni de uelo i de pare. Nat el 25 dabril de 1931.
Claridor ( = esporgador ). Quan tenia 10 anys ja fea de tot, cavar, rascar,
traure brosta.... Viu al carrer Sant Llorens.
ngels Esp Mascarell. Mestra. Antonio Esp Garca. Nat el de setembre de
1921. C / Sant Llorens,7.
Ador
Joan Bataller Mascarell. Nat ll 1 de desembre de 1946.
Palma de Gandia
Caries Vidal Minyana. Nat ll de giner de 1929. Consol la dona de Daims.
Matrimoni molt amant de les plantes.
Real de Gandia
Eduardo Morant Ferrair. Nat el 31 de gener de 1924. Viatjant de la casa
Nogueroles i llaurador.
Salvador Signes Faus Sauret de Barbeta . Nat el 8 de gener de 1924.
Llaurador de tota la vida. Mare de Lloc Nou i cri ac.
Gandia
Andreu Pasqual Aznar. Herbolan de rama. Nat el 30 de novembre de 1940, al
voltant de mitja nit. descendent de Manuel de Cambra dAgres, tio de son
pare.
Sor Josefina Navarro Ferrer. Nada al Raval. Monja al Convent de la placeta
del Seg.
Josep Romero. Senyor de la Granja del Rafalet de Bonamira de Lloc Nou de
Sant Jeroni. Dora, la dona.
Francisco Vicent. Nat el 3 de juny de 1933. Casat a Bellreguard, on t trra
vora la squia mare. Podador.
Francisco Bou Burguera. Nat el 9 de mar? de 1923. Llaurador. Pare de
Gandia. Manan ( Mara deis ngels ), la neboda, la filia de Carmen Belda, la
de Modesta.
Grau de Gandia
Vicent Segura Lletges. Nat a la Devesa el 5 de setembre de 1933, don s
habitador.
Antoni Vicent Prez Calamardo. Mariner i pescador com son pare i el seu avi.
Nat el 19 de juny de 1978. Tel: 96 284 16 19. Barca La Safor
Vicent Mascarell Llopis El Mellaet Nat el 2 dabril de 1925. Pescador,
llaurador i portuari.
Paco Escriv Hernndez, pescador, de la barca Miralba, nebot de Salvador
Escriv Snxis, pare de Laura.
Gil Ramos Matoses Andreu . Nat a Valncia el 4 de setembre de 1922, i de
xicotiu que em van portar ac. Mariner. El pare era el busso del port.
Marell de Rafalcaid
Josep Martnez Ros. Nat el 20 de marf de 1936. Llaurador. Pares tamb de
Gandia. Caseta al Marells de Rafalcid.
Josep Andrs Gregori Ibflez, senyor de 1Alquera de Tfiil de Mart. Eli
rebesnet de Tfifi. Antic camioner, i excel.lent llaurador. Rosa Prez Alborch,
la dona, nada a Gandia i des deis 7 anys habitadora del Grau. Anna, la filia
tan bonica. Ximet, el fill espeleleg. Jaume, el gos.
LErmita de la Marxuquera
Vicent Montllor Ordines El Piles. Nat 1 11 de Juny de 1926,
Beniopa
ngel Aparicio Peir. Llaurador. Nat el 23 dabril de 1928. C/ LEsglsia, 8 .
Agost Sabater Abad. Nat el 9 de desembre de 1928. Antic guarda de terme.
Salvador Minyana Santacatalina. Nat el 18 de febrer de 1934. Llaurador de
tota la vida. C/ Llarguer, 34.
Josep Gmez Sabater. Jess de Blantx . Nat el 26 de juliol de 1926.
Jess Selfa Torres. Nat el 22 de giner de 1930.

70
Pep Martnez Martnez. Nat a Beniopa el 26 dAbril de 1927. Habitador de
Benirredr des de fa ms de 30 anys. Maria, la dona. Una filia.
Paco Albanell Mez. Nat a Moneada el 15 de maig de 1933 i criat a Beniopa
des que era de bolquerets. Guardalnies dalta tensi, catador des que em van
parir, encara no caminava i ja anava amb ma uelo a casar dins dun cuamel
del burro; llaurador.
Vicent Piera. Llaurador. Entrevistat tot passant per la font de Sant Joan, cam
del castell de Bairn el 10 de maig de lany 2003
Josep Llopis Castell. Nat el 14 de desembre de lany 1927. Llaurador tota la
vida. Pares dac.
Xeresa
Pep Armengol Minyana. Nat el 3 de setembre de 1921. Llaurador de tota la
vida, llenyater, i florista a Pars. Fanki, el gosset pelut i genit. Antoni
Ranquero , el germ gran de 83 anys, que viu a Natzaret, darr liglsia.
Xeraco
Vicent Rodrguez Escoto. Llaurador. Nat el 19 de maig de 1924. Pares dac.
Josep Lus Leo Pep El Pelat , el fill de la ta Leonarda. Llaurador de tota
la vida. Nat el 4 dabril de 1925. Isabel Ariaga Bemabeu, la dona. Nada ll l
de febrer de 1929. C/ de la Gola o de la Mare de Du del Carme, 15.
Francesc Alcaraz Pastor. Coeter. Nat lany 1941.
Vicenta Martorell Romero. Nada el 4 doctubre de 1919 a Xeresa, i
habitadora de Xeraco den$ que es va casar amb Batiste Rubio Mart, nat el
16 de novembre de 1914. Sogres de Josep Iborra. Escriptor. Tel: 96 289 06
74
Pere Torres, Borreg . Saur.
Rtova
Joan Balbastre Polop. Nat el 29 de febrer de 1932. Encarregat de la custdia
del convent de Sant Geroni, com son pare, que va morir ais 92 anys, i el seu
avi. Joan, el fill muntanyer; i Mrius, el msic. Mariln, la gosseta d11 anys.
Tercera generaci de guades de la familia Balbastre. Ma uelo va ser qui va
comentar venint ac al convent, era el guarda de la finca i el guadaespaldas,
direm, del senyor bar quan eixia a la pin. Ac va nixer mon pare i vaig
nixer io. lo conesc totes les pedres. Vaig anar a Pescla de Rtova i ais 14
anys vaig comentar a treballar, i he fet de tot.
Alfauir
Vicent Balbastre Canet. Nat a Rtova el 22 de juliol de 1933; criat, en morir
sa mare, i habitador dAlfauir des deis tres anys. Cabrer, calador, llaurador i
colombaire. ngela Peir Fernndez, la dona de Vicent, mare barcelonina
que ais 17 anys va vindre a viure a Alfauir on es va casar, i pare esporgador,
catador i un foll deis bolets. Nada a Alfauir.
Castellonet de la Conquesta
Vicent Estruch Puig El Penyet . Fill de Maria Pepa La Penya , de
Rtiva. Pare dAdor. Llaurador tota la vida; a voltes, alguns dies, pastor.
Tete, la gosseta de dos anys. C/ La Font, 1.
Almiser
Enre Camarena Arts. Nat el de desembre de 1932. Jardiner, llaurador, un
poc catador i pastor de xiquet; quan no podia caminar ja anava darrere del
ramat per eixes muntanyes. No he anat mai a escola. Dona de Bunyol. Cinc
filis, un nha faltat.
Amparito Prez Minyana. Nat el 25 de juny de 1914 a Rtova. Habitadora
dAlmiser al mes de nixer. Pare i mare de Rtova. Pare barber. T un fill i
una filia.
Josep Martnez Faus. Nat el 19 doctubre de 1928. Llaurador. Dues filies i
una que es va morir.
Salvador Climent Camarena. Nat ll de maig de 1938. Fomer. Mare de lloc
Nou. Neus, la neteta.
Teodor Sanflix Esp. Llaurador. Nat el 1938. LluYsa, la dona.

71
Pa de Corris
Rafael Hernndez Mahiquez Pelleco i el seu gos de tres anys Kiri. Nat el
22 de giner de 1948. Pastor de tota la vida, des que em van parir com aquell
qui diu, des que podia portar el garrotet. Pastor de cabres blanques. Ara tanca
a Barx i duu un ramat de 210 ovelles i 6 mardans. Calador.
Barx
Joan Miquel Donet Climaco.
Maria Donet Donet. Nada el 20 dagost de 1941, filia de Maria Donet Minyana.
Salvador Camarena Mestre Sauret de la Drova . Nat el 29 de juliol de
1947 a la Drova i habitador de Barx des deis 43 anys. Llaurador, pastor des
deis 7 ais tretze anys, enlloc descola anava a guardar ganao , carreter de
casat amb un matxet que era lo millor que es puga passejar. Teresa Donet
Montagut, la dona. C/ Gandia 52
Batiste Climent Minyana. Nat el 14 de juliol de 1917. Pedrapiquer. Fer
mrgens.
Antonio Rovira Palomares. Nat el 2 dabril de 1925.
Antonio Donet Ivars. Nat el 3 dagost de 1920. Pastor, ais huit anys ja fea de
pastor.
Salvador Donet Donet i el seu gosset IOGUI Nat el 17 de setembre de
1935. Margenen Porte 40 anys posant pedra.
Vicent Climent Pasqual. Margenen Nat el 25 dOctubre de 1936. Viu
actualment a Gandia. Cos deis Pasquals, herbolaris.
Caries Ripoll Serrano. Nat a Simat el 19 de juny de 1950. Viu a Barx. Mha
criat dins dun bar tota la vida, fins que vaig dir ja est b, io men vaig a la
muntanya, perqu io pesava 110 quilos i ara 78 i estic millor, i em guanye la
vida a qui em llogue.

LA VALL DIGNA
Tavernes
Vicent, 96 anys. Avi dEsther Landete Bermell i de David, forestal.
Joan Grau Martnez. Nat el 1935. Bouer, collidor i llaurador.
Pepe Snxis Reig. Nat el 24 de novembre de 1930. Senyor de lHort de
Mesquida. La filia Ins Reyes Altur Palomares.
Vicent Ordinyana Moreno. Cosn germ de Toni Ordinyana. 40 anys vivint a
la Val, a Tavernes: C / Cervantes, 10. Ma uelo Ordinyana va tindre 14 filis i
no sabia ni firmar ni escriure i va fer una casa per a cada. Tenia dos ramats
danimals, tres matxos i dos burros i anaven a vendre gerres a la Manxa, i
quan pujava dalt del port dAlmansa, enviava a casa a un matxo, i tomava
lanimalet sol a casa. I mon pare tota la vida ha anat pe mn tamb venent
gerres i trea tots els comptes de cap i no havia anat en la vida a escola ni sabia
que era.
Joan Flix Magraner. Nat el 27 de desembre de lany 1933. Fill de llauradors
i ell tamb fins ais 18 anys, i en acabant he segut industrial, per les arrels
del llaurador em tiren molt, hi tinc molta aficci".
Joan Serv Grau Vitero . Nat 1955. He segut llaurador, vaquero i de tot.
Ma uelo era de la casa, el pare de mon pare, Serv Expsito.
Kos Sim Gascn Napolen . Ma uelo, el uelo de ma uelo, mon pare, ma
mare i io hem nascut ac, a la Val, i les dos filies que tinc i els quatre nsts, -
dos ntes i dos nets -, tamb han nascut ac. Tota la familia ha nascut ac i tots
estem prou b, grcies a Du. Mon pare tenia 12 vaques i un bou, per io
quan em vaig casar no tenia animals i vaig entrar en una casa de rossiner,
anava en dos cavalls grans llaurant els camps, i desprs men vaig anar a
Pars, on vaig estar 33 anys, i quan mhe jubilat, ja estic ac.
Joan Alminyana Galiana. Nat ll de setembre de 1919. Pares dac i el meu
fill tamb est ac. Io de menut cavava soquetes. Io mhe criat tota la vida en
lhorta.
Simat

72
Mara Josep Vercher Mansanet, mestra a Rtova, desprs al Ros de Corella
de Ganda. On vaig coneixer-la, ara a la Vila Joiosa, i filia de Joana Man9 anet
i Mansanet, la de Mara Pepet. C/ Font Menor, 50; primer pis. Joan Mansanet.
Josep Bataller Mas. Nat a Cullera el 14 dabril de lany 1927. Llaurador.
Casat i habitador de Simat des de fa ms de 50 anys.
Mara lAmncia, Mara Mogort i Climent, mare dEncama. Nada lany 1928.
Remigio Catal Garca. Cavador i versador. Nat a Llutxent el 7 de mar9 de
1921, - dem en 8 dies far els 83 anys . Per quan tenia un any ja vaig
vindre ac.
Llus Soler Faios. Nat el 22 de giner de 1928. He anat a la trra. T caseta al
Fiare de les Foies.

LA COSTERA
Xtiva
Xavier Nadal Senabre, Josep Cerd Ortiz, senyor del mas de Romero, el
gendre. Tel: 96 2273957 ( Xalet). Josep Esplugues, metge.
Toni Cucarella. Nat 1959. Escriptor. Ha fet de manobre, pe, veremador,
fuster, ferrer, barrejador, pe, collidor de maduixots, aprestador de teixits,
repartidor, caeter, agent comercial, llibreter i escatador de tats. Ara viu a
Rotgl.
Canals
Edelmir Prez Cuenca. Nat el 16 de desembre de 1918. He fet molts oficis:
barber, vaquer, treballador del camp, arreplegador de remulla, he fet radolins
Alcudia de Crespins
Mili i Narcs Gmez Belda. Germans jardiners i venedors ambulants. Pare i
avis dAlcdia. Besavi de Villarruengo.
La Llosa de Ranes
Ral Vidal Huertas. Nat el 26 dabril de 1971. Pare de Montesa. Llicenciat en
Dret. Escriptor. C / Sant Roe, 4.
Vicent Tudela Aliaga. Nat el 9 de novembre de 1963. Mare de Novetl.
Fuster, llaurador.
Manuel
Rafael Gregori Gmez LAiguader Nat el 13 dabril, Dijous Sant, de 1922.
Leoncio Lled Mic. Nat el 13 de giner de 1925. Ca9 ador, jomaler, pescador.
Pares de Manuel.
Manola Palls Pedrs. Nada el 23 de febrer de 1929
Vicent Grau Aparicio. Llaurador. Nat ll 1 de Novembre de 1924.
La Font de la Figuera
Leandre Lorente Biosca. Nat 111 dagost de 1949.
Pepica Penads Cambra. Nada a la Casa Soler de Moixent el 26 de desembre
de 1928. All vaig viure 23 anys, em vaig casar de 23, i men vaig anar al
Barranquet a casa el meu sogre, i dall men men vindre ac al pobl, i ac en
el pobl estic. He segut fomera sis anys. Quan tenia sis anys va morir sa mare
de meningitis. Vicent Francs Bas, lhome de Pepica. Nat a Moixent el 25
dabril de 1925. Pastor.
Jess Gimeno Lpez. Bileg. Professor. C/ Beethoven, 22.
Antonio Calabuig Tortosa Cirera i Bess . Llaurador, pastor des de
vora el 50 anys. lo era feli9 per les muntanyes i tancava al corral de la Basseta
de Pigirri.
Vicent Joan Jord. Nat 1 11 de juny de 1923. Pastor. Des deis 11 anys tots els
dies, sense rellevar-me, em deixaven a soles per la muntanya, i apanyat com
pugues, arrea en el ganaet , io soletes, i magarrava por i plorava.
Vicent Botella Belda Moliner . Nat el 19 de maig de 1955.

LA RIBERA
Algemes
Pep Girbs Mra
Vicent Anacleto Esp. Nat el 26 de desembre de lany 1937. Llaurador tota la
vida, des de que sabia lligar-me les espardenyes.

73
 Benifai
Vicent Mart Garca. Ca?ador i boletaire. Amparo Grau, la dona. Vctor, el
fill. C/ Jos Morote, 13 - 1er.
Pep Salvador Sanz. Nat al carrer del Sapo el 20 dabril de 1933. He anat al
camp, he anat a 1obra, he anat en carro... Pares dac.
Francisco Molina beda. Nat el 22 doctubre de lany 1918.
Josep Mari Olmos, Vinyes . Llaurador. Nat el 4 dabril de 1946.
Mart i Garca, nat el 30 de desembre de 1942
L*Alcudia
Vicent Boix Martnez. Nat el 14 dagost de lany 1961. Guarda de terme.
Pares i auelos tamb dac. Francesc Martnez Garca, el uelo. Nat fa 95 anys
a Ibi. Va morir just lany passat ais 94 anys: Vingu a lAlcdia de xicotet
amb la familia i ac es va criar i es va casar amb ma uela Isabel. Ma uelo ha
segut tota la vida llaurador des de xicotet. Era netejador darbres, podador, i
fea verdures i coses deixes.
Josep Alandete Boluda, Pep Patxal o de la caseta o casa Patxal. Nat el 4 de
juliol de 1933, ara este mes que ve farem 71 anys. Tota la vida llaurador i els
meus pares i els meus uelos tamb llauradors, tota la vida van treballar la
trra i no van fer cap gallet, io i els meus filis hem treballat per mos hem
lluit.
Grcia Vendrell San?. La dona de Pep. lo sc de Carlet per vise en Alcdia
quasi 44 anys. A Carlet la parona s Mara i Grcia i el patr sant Bemat.
Quico, el bon gos de casa, de nissaga valero.
Sollana
Ramn Ibor Oroval. Mestre i barquer per capritxo. Nat en la maijal, all en
el Fumeral, una caseta que t un fumeral all, lnic fiimeral que queda en el
terme de Sollana, el 2 doctubre de 1948. All comen? el part, desprs vaig
nixer en el pobl, per ma mare sempre mha dit que el cap ja lhavia
assomat en la maijal.
Ramn Jimnez Alapont, el Brasel. Llaurador de tota la vida; ha treballat a
Franca a larrs i la verema; pescador i ca?ador. Ho he tocat tot. Nat el 22 de
juny de 1942. Ms anys que la muntanya de lAlmguer.
Federico Estarelles Campos, lies el Capotet. Llaurador de tota la vida,
criador de bous, company de treball a Fran?a del Brasel, de peixea i de
cacera. Abanderat de la banda de msica. Ha patit el mal de la rata: de cada
cent sen salva un i tha tocat a tu, em va dir el metge. C/ Capit Ibor, 13.
Sussi, la dona i Laida, la gosseta coixeta de 10 anyets.
Salvador Almarches Rodrguez. Llaurador. Nat el 12 de mar? de lany 1934.
Trenta anys criant alfbegues.
Silla
Filibert Sanramon Primo. Nat el 7 de febrer de 1960.
Lorenzo Carbonell Zaragoz. Escriptor. C / Llaurador, 1-2.
Josep Vicent Primo, peixeater.
Empar Alba Celda. Pares tamb del pobl. Flors La Mora. C / Colom, 67.
Vicent Salvador Mart. Nat el 26 de febrer de 1926. Pares tamb dac i
llauradors.
Alvar Zaragoz Mas. Llaurador des que mhan parit, i mon pare i ma uelo
tamb, tota la familia llauradors.
Pep Mart Ibflez. Nat el 29 de juliol de 1946. Treballe en la cooperativa.
Jess Llopis Ramn, lias Barrenyo de Silla, i Palmira Antich de Llopis.
Mara Teresa, la filia. C/ Sant Roe, 49 - Ia.
Rafael Magall i Tronchoni. Nat el 10 de mar? de 1955. Fill de llauradors, de
pescadors i ca?adors. Totalment indgena. Encama, la mare.
Rafael Magall i Tronchoni. Nat el 10 de mar? de 1955. Fill de llauradors, de
pescadors i ca?adors. Totalment indgena. Encama, la mare.
Vilamarxant
Julio Zarzo Montesinos El Gros . Llaurador. Nat el 29 de maig de 1932.

74
Vicent Betoret Adobes Rual Nat el 17 dabril de 1927. Llaurador,
llenyater, asparter. Lnic representant viu de la darrera generaci de
muntanyards que visqueren la liorna com a mitj de vida, fent espart, la
fomilla o recol.lectant herbes medicinis.
Lola Ferrero Moll, La Mamelluda Nada el 8 de maig de 1929. C / de les
Rodanes, 22.
Catalina Snxis Betoret La Gitana . Nada el 25 de novembre de 1924.

SERBA ESPADA
Artana
Josep Vilar Villalba Pepet . Nat el 9 de maig de 1923. Gavellero.
Joan Vilar Llid Pero . Nat el 18 de setembre de 1931. Treballador de la
trra, gavellero, ca9 ador de conills i traedor de suro: Vaig entrar a traure
suro lany 58 i vaig acabar lany passat. I va entrar Pasqualet Vilar Guinda
. Les conilleres Ligera i Romera.
Josep Pa Bagan Moli . Llaurador, Jardiner de convent de monges
valencianes i catalanes; i ermit de santa Cristina. Nat el 21 de novembre de
1921.
Ain
Josep Piquer Lengua. Nat el 8 dagost de 1924.
Pasqual Esteve Toms. Nat el 29 de desembre de 1932. Ermnia, la dona.
Amos del bar.
Josep Piquer Gmez el Taponero . Llaurador i traedor de suro. Nat el 28
de desembre 1918.
Pasqual Toms Salvador. Nat el 12 doctubre de 1920.
Ambrosio Lengua Esteve. Nat el 23 de febrer de 1907. El ms vell del pobl.

Alfondeguilla
Ivette Miralles . Filila del tio Galan Avelino . Piafa Diputaci, 7; 2n
pis.
Fanny Mistos . Belinda Xolina . Imma Llntia o Puceta . Alicia
lArtanera . Rosa Xovereta . Estudiant de periodisme a Barcinona.. Noem
Mosca , la filia de lalcalde.. Rosanna Gitana . Bea ( Carme Beatriu )
No
Vistabella
Fom de Tometila Safont Peris i Amadeu
Joaquim Claret Tena. Nat el 18 de febrer de 1934. Tender. Pares del pobl.
Joan Mirabet Gual. Nat el 29 de marf de lany 1937. Pastor. Mon pare i io
hem tingut ganao sempre. Pastora, la gossa, i la filia.

DJEBALA
Xauen
Mohamed Zecari. Nat a 1924 ( el 20 dagost de 1936 ). Professor drab
quaranta anys. Fadila, la dona..
Mohamed El Maat Amrani. Entomleg.
Baki. Apotecari, llicenciat en farmcia per la Universitat de Granada.
Abd el Uahid Zroudi. Nat el 15 de febrer de 1963. Hadad o ferrer del fondac
de la Medina de Xauen. Ru khairoubi, 11. Barr Andals.
Mohamed de Nabor, herborista centenari de carrer.
Especiers i herboristes de la Medina i deis mercats de Xauen i Lau de
Gomara.
Fadal, el pastor de 1aduar dAlcal, barr Almudn, o del Coll deis Cedres o
Bab Lars. Els pastors del prat de Milain de Buhal.la.
Abdul Salam de la Partida dAdrar.
Els llauradors de Agerman, Buslaf, Aksur i de Tifrauen, descendents deis
moriscs de Terol, enll de Beni Handil i Agrand Cadi.

75
 9.- FITXER FLORSTIC GENERAL

de YHort de Dinia ( Herbes medicinis, mengvoles, mgiques i festives del Territori

Dinic ). Contribuci a la coneixenga medicinal i etnobotnica de la flora del Pas
Valencia. Primeres dades.

La natura es caracteritza per un ordre que transcendeix la nostra capacitat dordenado i

per una complexitat a priori que ultrapassa de molt la for?a de la imaginado humana.
Barbara McClintock

El nostre esperit cartesi voldria classificar-ho i simplificar-ho tot, per la vida s molt
ms complexa, rica i desconcertant.
Jean-Marie Pelt: Les Plantes: Amors i cmlitzacions vegetis.

Hom pot assajar de resumir en una taula la composici especfica habitual dun alzinar
tipie, i tamb restructura espacial de la comunitat. Cada alzinar concret, bviament,
diferir en aix o en ali del model que ara proposem. Que ning no s escandalitzi: la
vida s dificilment reduible a una matriu matemtica sense fissures.
Ramn Folch i Guilln La vegetado deis Paisos Catalans. P: 66

Que la Natura siga llei per a la ra, no la ra llei per a la Natura.

Giordano Bruno

La ra s la ms presuntuosa i la menys fecunda de les nostres facultis. No t el do

d imaginar ni el coratgeper a transgredir.
Miguel Torga1Cant lliure de l Orfeu rebel ( 59)

Interrogar les flors

ofertes en silenci: calzes, coroides de secret,
s un destper a lliurar-hi
tota una vida.
Joan Vinyoli. Interrogar les Flors. Les Aigles Aturades. El Callat.

En aquell clap de muntanya hi creixien bona barreja d herbes medicinoses que les
pageses deis masos coneixien prou b, recollint-les a son temps amb intent de fer-ne
begudes i cataplasmes per a bsties i persones.
Caterina Albert i Parads. Solitud: cap. XIV: En la Creu

A l mig de la plaga de la ciutat, amb el riu a banda i banda, hi ha l arbre de la vida, que
fa fru it dotze voltes; cada mes dna el seu fruit, i les seues fulles serveixen per a guarir
tots els pobles.
Apocalipsi de Sant Joan: 22-1

La mitologa s un producte tan natural com les plantes, els animals o els elements
qumics.
Cari G. Jung. Paraclsica. P: 82

La mitologa que parla de les fondries i de les altarles humanes. All on no arriba la
llum o llumeta de la llntia de la nostra ra, hi ha la flameta o la flama de Vevocador
cresol auroral deis mites.

76
1.- Acanthus mollis L.
Acanthaceae
Acantcies
Noms populars dinics: Herba camera ( Alcal de la Jovada, Alcoleja, Pedreguer, ),
camera ( Foma, Benirrama, Benissili, Alcoi, Beniatjar, La val de Laguar, Calp, Benissa,
), camassa ( Ontinyent).
Herba del cascat ( Gata, Jess Pobre, )
Bledera borda ( Piles de Mar, ).
Altres noms: Acant; herba geganta.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Vigorosa i gegantina herba, com arreplega un deis
seus noms populars, que viu a les altes i ms ombrives i humides ribes deis rius i deis
barrancs, i ais volts dalgunes fonts, bo i encatifant, amb el seu ampie, rutilant i ben
retallat fullatge el davall deis oms que encara resten de lantiga omeda fluvial o daltres
arbres o arbredes que lhan substituida. La camassa es criava per les ribes humides (
Ontinyent)
Dades etnobotaniques:
Fulla damunt deis grans per a xuplar i traure el pus ( Benissili).
Unglejar una fulla i posar-la damunt deis grans i bultos per a rebentar-los i traure el
pus. Xupla tot lo bmt del mal ( Alcoleja )
La fulla, picat, en un poquet de vinagre, i en forma de cataplasma, per a posar damunt
deis colps i morats; s molt bo per a que no sinflame ( Gata )
Pegat dherba del cascat xafa per a posar damunt deis talls i ferides. Sens refereix el cas
dun llaurador que es va tallar un dit de la m a la redona amb la destral, que es va tomar
a posar al lloc i sel va voltar amb un pegat dherba ben xafa, i es va unir al cap duna
setmana ( Gata )
Si el pegues un bac i el sacses la cama o el bra? i aix el fa mal, es matxica una miqueta
la fulla i senrotlla damunt. I si en un perolet li poses una miqueta de seg i herba dins
millor ( Gata )
El caldo de bullir les fulles per a netejar les ferides en pus ( Alcoleja)
Aix si tens mals i pus, aix sho menja. Xacat i posat damunt, i embenat. T un suc
que en dos dies es menja el pus i tot. Per aix li diuen camera perqu es menja la cam (
Pedreguer )
Si pegaves un colp, la picaves i et feies un pegat daix, igual que la berbena ( Jess
Pobre)
Ho gastaven per a un gir de peu, un retorn. I aix ho picaven i agarraven un peda? de
roba i un peda? dalt i un altre baix i entremig lherba, ho posaven damunt ( Jess Pobre )
Per a curar mals , colps. Es fan pegats de la fulla en vinagre ( Calp, Benissa,)
Fulles begudes per a la inflamado ( Fleix )

Fulles per a fer rams ( Gata )

La camera es cria baix del llavador. Aix ho gastaven les dones per a fer ramells (
Foma)
La segvem quan era el temps, ho dessecvem i feem ramells per a posar-los com un
adomament dins de casa. Noms lespig que tenia flor, la fulla mora ( Foma )

Si prens les fulles i les bulls i fas una cataplasma amb elles, tindrs un bon emol.lient
per ais grans; vullc dir que els reblaneix i els madura ens diu lentusiasta i pioner de

77
 letnobotnica valenciana Josep Mascarell i Gosp al seu inoblidable Amics de
Muntanya.
2.- Acer opalus Miller subsp. granatense ( Boiss.) Font Quer & Rothm [ =Acer
granatense Boiss ]
Aceraceae
Acercies
Noms populars dinics: Aur ( Alcoi, ), or ( Benifato, Benimantell, ), ur ( Alcoi ),
Foro ( Confrides, Abdet, Benifato, Benimantell, El Castell de Guadalest, ), labre de
Toro ( Benifato ).
Altres noms: Blada, erable.
Dades ecolgiques: Mediterrnia Occidental, t lrea de creixement al Nord-oest
dfrica, les illes Balears i la meitat meridional de la Pennsula Ibrica, si b remunta
cap al Nord en la part oriental, de bioclima meso i termo-mediterrani subhumit, sobre
sois generalment calcaris. Precios arbre o arbricell que pot abastar fins ais 10 a 15 m.
daltara, de corfa llisa, i de boniques fulles caduques, les quals sn oposades, simples,
palmatilobades, - palmejades o apampolades -, de tres o cinc lbuls o puntes, amb el
marge irregularment dentat, i un llarg peg esmaltat de color grana. Fa el grum i la
florida ja entrada la primavera, coincidint amb lesclat de la nova brostada. Les flors sn
poc vistents, de color verd grogs, disposades en corimbes sssils. Grana, de maig a
juny, en dismares tpiques, dotades dunes ales estirades en angle recte.

Laur s un habitador de luxe de les ombries i obagues tramuntanals ms enlairades de

lalta muntanya valenciana, larbre que marca els paratges ms freds i ferstecs, ms
abruptes i inaccecibles i per aix ms virginals i intactes, dregant-se esponers sobre els
ardus runars, els empinats pendissos i els ardits cingles, embolcallats de frescor i
dhumitat, sovint en solitari o formant bosquetons caducifolis, ms o menys espessos o
clars, amb el gal.ler, el fleix, la moixera, el comer i el teix.

El gran temps de Faur s la tardor quan estovat enmig deis runars o arrambat a les
sopalmes de les altes i aspres cingleres, muda de color el fronds fiillatge que inventa
les mil i una tonalitats, matisos i subtileses del groe, Focre i el vermell per al grat deis
vents i delicia deis venturosos visitants.

Entre els rodis on encara Faur es mostra ufanos caldria esmentar el bonic bosquet
daurons del formidable ruar deis Teixos dAitana, encatifat de valerianes roges de
fullatge estret, al terme de Benifato, entre el Cantalar i el Peny Mulero.
Els preciosos i nombrosos aurons del fronds i valus bosc del Carrascar de la Font
Roja dAlcoi, fent costat ais gal.lers, els teixos, els fleixers i les moixeres, a ms, deis
coscolls i les carrasques.
El bosquet mixte daurons de les alts ombrius del coll del Rontonar;
Els aurons de les braves ombries que baixen del Buixcarr de Quatretonda a la Penyalba
de Barx.
Els dos geganteses aurons del barranc del Teix dAgres de M arida, possiblement els
ms grans de Dinia.
Laur solitari i elegantssim del ruar de la font Cerquera de LOrxa.
Laur felig i ardit, nascut, com un bonsai, del clavill dun alt arrimall, que senlaira,
arquejada la soca, sobre el teix mare, cinc voltes centenari, del Circ de la Safor.

78
Dades etnobotniques:
Arbre de grandssim inters ecolgic i esttic. Arbre a protegir. Arbre altament
ornamental. Trobem a faltar ls de Tauro en la jardinera valenciana actual,
especialment, per a ornar pares, carrers i avingudes, que a la tardor esclatarien en
madurs colors.

Laur sha gastat, abans, com a vulgar combustible, a tall duna llenya ms, ais pobles
on creix amb una certa presencia.

Dades antropolgiques:

Laur, com el plataner, en virtut de la forma i la muda de la fulla s un smbol de

renovellament; la fulla de cinc puntes pareix la palma duna m verda oberta, que
representa la m creadora de la Deessa Terra amb els dits estesos en el gest de bener.

Si fossin el meu fa t les ierres estrangeres,

m agradara fer-me vell en un pas
on es flltrs la llum grisa i groga, en somrs,
i hi hagus prades amb ulls d aigua i amb voreres
guarnides d argos, d oms i de per eres...
Josep Camer: Blgica

A Vestiu s agradvol vore la ciutat plena de bells aurons: Uargues avingudes de verd i
or. Escriu Hermn Melville, a la fi del captol 6 de Moby Dick, anomenat El carrer,
referit a New Bedford.

Que quina herencia

vos llegar ? Dones peais
per primavera,
cucuts per la cancula
i aurons per la tardor...
Monjo Rykan (1757-1831)

Lanyenc aur, tan bonic, les branques i les fulles del qual a la Tardor formaven una
teulada d'or sobre el sostre de canya, de la humil i xicoteta ermita que el prncep
Genghi, el Resplendent, el ms gran seductor que mai haguera esbalait sia, es fu
bastir a les faldes duna muntanya apartada, per tal de dur, a les seues velleses, lluny
deis afalags i deis records del passat, una vida rude i senzilla a fi daprendre a ben morir,
i on, sense esperar, viur el seu ms dol5 i darrer amor, com ens reporta el frtil mag i
Tencisadora for?a evocadora de Marguerite Yourcenar a les seues delicioses i crues
Rondalles Orientis: Van tardar tres dies a arribar a Vermita situada en pie camp
salvatge. La caseta s alqava al peu d un aur centenari; com era la tardor, les fulles
d aquell arbre tan bonic formaven una teulada d or sobre el sostre de canya.
Lltim amor del prncep Genghi.

3.- Achillea ageratum L.

Compositae vel asteraceae
Compostes o steracies
Noms populars dinics: Herba cuquera ( Quatretonda de la Val dAlbaida ).

79
Corona de rei ( Quatretonda de la Val dAlbaida).
Camamirla loca ( Salem )
Altres noms: Alta reina; al de bou; agrat.
Lapelatiu del nom cientfic, ageratum, deriva del grec i vol dir que mai no envelleix,
pe fet que les daurades inflorescncies una volta tallades mantenen molt de temps el
vigor i el color de les flors sense marcir-se ni esvair-se; talment les semprevives o
botges femateres ( Helichrysum stoechas o H. italicum ), a les quals a primer colp dull
recorden.
Dades ecolgiques: Mediterrnia centro-occidental. Hemicriptfit escaps. s una herba
0 planta herbcia viva9 , provista dun cep endurit o rabassa llenyosa de la quai trau uns
tanys drets molt fullosos, dun a tres pams daltana. Fa les fulletes oblongo-obovades,
obtuses, planes, simples i regularment serrades, dentades o lobulades, amb la lmina
adherida a la tija directament, i les inferiors ordinriament pinnatipartides a la part basal,
totes cobertes de glndules puntiformes. Les flors sn en captols menuts, grogues i
globuloses, tret de les marginis de lgules dlmm, tan petites que quasi no es veuen, i
agrupades en corimbes densos, de 15 o ms cabedles. Sn inflorescncies molt vistents
1 aromades, que esclaten al pie de la primavera i bona part de lestiu, sobretot ais volts
del solstici, i tomen a reflorir a la primavera dhivem. Viu, fent sovint matollars
espessos, ais herbassars, herbis i pasturatges humids i nodrits, inundables a lhivem, de
la maijal i deis vorals de rius, de fonts i de barrancs que porten aigua, sobre terrers
argilencs que retenen molt b laigua. Molt rara al sois silicis. Sen veuen alguns rodis
a les vores deis caminis de la maijal de Gandia, Xeresa i Tavemes de la Valldigna i del
Pa dArrs dOliva i Pego, on fa a voltes pratell magnfics. Lhem trobada pels volts de
la font de Peapa de les Fontanelles de Vilallonga, part de llevant del Maro; i a la font de
Regins, dalt del barranc de lInfem dEbo i Laguar; o ais prats alts del bell avene de la
Donzella de Barx.
Dades etnobotniques:
s una herba que sha gastat popularment com a estimulant, emmenagoga i vulneraria,
per sobretot, al territori, ha gaudit duna bona anomenada com a vermfuga.
Pere Palau i Ferrer lanomena al de bou i diu que a les liles susen les branques florides
en infus al 1 o 2%, i sen pren una tassa en dej, o diverses xicres durant el dia, en
latonia general, perqu s un bon estimulant. Tamb lempren per a rentar ferides.
Lherba cuquera fa unes cabotes com si frajoca-sapos per no s. Fa rametes, no botja
com la joca-sapos. Aix per ais xiquets que tenien cues era bo. Si alguna dona li dia a
ma mare que el seu xiquet tenia cues ella li dia: pren bull aix i fes una novena i
sacabaran els cues. Tamb era bona per ais derrames de la regla o menstruacions
abundants ( Quatretonda de la Val dAlbaida )
Per ais cues deis xiquets, bullideta, en dej, novenari. Lherba ben florida ( Castell de
R ugat).
Per ais cues intestinals. Infusi de cinc o sis cabotetes amb el pe? en mig litre daigua.
Novena en dij ( Quatretonda de la Val dAlbaida )

La camamirla loca va molt b per a tots els mals de ventre fins i tot els de la
menstruaci. s amarga, amarga, amarga totalment. Noms cal mig gotet amb sucre. Tal
i com ests bevent-la, est passant-te el mal de ventre, com si tinguera un sedant. A mi
totes les voltes m ha curat el mal de ventre. Tire les herbes dins 1aigua i quan al9 a el
bull apague el foc, i deixe que repose una miqueta, i desprs me la pose en un got. Ho
faig aixina en esta herba i en general per a totes ( Salem )

80
4.- Adiantum capillus-veneris L.
Polypodiaceae
Polipodicies
Noms populars dinics: Falzia de pou ( La Font dEn Carros, Banyeres, ), falzia (
Bellreguard, Benial, Benissiv, Benissili, Planes, Benialfaqu,), falzies ( Jess Pobre );
franzilla ( Benasau, Gorga, Benilloba, La Torre de les M a?anes,), frenzilla ( Benillup,
Alcoleja, Benissili, Benissa, ), frengilla ( Penguila, ), trenzilla ( Mura, Altea, Callosa
dEn Sarria, El Castell de Guadalest, LAbdet, ), fancija ( Agres )
H erba de pou ( Ondara, Jess Pobre, Castells de la Serrella, Famorca, Benimeli, );
heletxo de pou ( O liva); falaguereta de pou ( Xeraco)
Borronet de pou ( LAlcdia )
H erba tremolosa ( Benimeli), herba tremoloseta ( Sagra )
Julivert d aigua ( Trbena )
G uarda-llibres ( Barx, Xeraco, Carnela ), busca-llibres ( Xeraco ), perqu la fulla es
feia servir per a senyalar les planes o fulls deis llibres.
La trenzilla s molt bonica. La fulleta abans es posava dins deis llibres. s molt bonica,
molt bonica ( LA bdet)
Toponimia:
La penya, el barranc i la font de la Falzia dAlmiser, per labundor de falzies de pou
que shi crien, font tamb anomenada de Batlamala o de la Finestra.
El Mirador de la Falzia de Xbia, arrimat al Cantalar del Rac del Cap Negre, hi ha una
fonteta davall.
La font de la Falzia de la Barraca dAiges Vives dAlzira.

Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Trobarem sempre a aquesta frgil herbeta

enamorada de 1aigua i de la cal?, davall de la boca de les fonts, deis salts, deis regalls i
deis degotissos; en els badalls regalimants de les penyes ombrienques i de les ribes
rocoses deis rius i deis barranes llepades pe corrent; en les velles vores ms
empedreides deis estanys i deis sequials de la maijal, incls en algunes antiges
sequioletes i canaletes sempre humides per laigua de reg i, especialment en la fresca
obaga deis aljubs i deis pous. Es cria dins deis alcavons on hi ha humitat ( Quatretondeta
de la Val de Seta ) Creix baix deis xorraors ( Callosa dEn Sarria ). Creix ais
xorraors daigua ( Penguila ). La falzia ix ais pous ( Bellreguard). La frenzilla es cria
en els alcavons, en els brocals deis pous i rodant les basses ( Benillup). Lherbeta de pou
s cria a les parets deis pous, que senta la frescor de laigua ( Famorca ). La trenzilla est
agarraeta a les parets que hi ha aigua i humitat ( Mura )

Darrera el gros raig d aigua, la roca, mullada pels escorrims i pels esquifaos, s tota
tapissada de molsa i clapada per les primes mates de falsilla, color verd ciar.
Antoni Rovira i Virgili. Teatre de la Natura: Saltant dAigua
Dades etnobotniques:
La falzia de pou s per al pit ( Banyeres )
Deien que era bona per ais constipats ( Oliva )
Per a la regla ( Benissili ). Abans quan una xica deia, s o no ? ( Estic o no preny ),
prenia dos o tres tasses daix ( Benimassot)
Per a aix de les dones, per a avortar. lo men vaig prendre una volta una tasseta
menudiua ( Agres )

81
Per a ajudar a parir els animals i per a regular les menstruacions de les dones
( Benissili).
Per a fer parir les ovelles ( Callosa dEn Sarria )
Per a netejar les cabres desprs de traure el xotet, o un pessiguet de safra ( Alcoleja )
Molt bo per a les ovelles quan tenen el part malament; i per a les dones tamb,
antigament. Tasses. Prou amb dos fulles. Bullir fins que comenc a fer-se laigua verda,
durant prou ms de dos minuts ( Benilloba)
Quan les ovelles o cabres safollaven i no feen el Hit, bulliem la frengilla o la ruda i li
ho donvem a la cabra en una botella ( Penguila )
La frenzilla per a les cabres quan estaven de part per a porgar-les. Bollien dos o tres
fulles en mig litre daigua per damunt de cinc minuts ( Benissa )
Es cria en les squies i humitat. Bullit per a porgar les cabres, i en un canut ho dones
que traguen ( Altea )
Bulliem herba de pou per a traure el Hit de les cabres, com 1esparraguera ( Benim eli)
Lherba tremolosa es cria dins deis pous, t la soqueta negreta. La bullien per a netejar
les cabres desprs de parir ( Benimeli)
Es cria en els marges i la humitat. Quan es quedava la mare dins de la burra ( o de la
vaca, lovella o la cabra ) desprs de parir i no la podia traure, li donaven herba
tremoloseta bullida en una botella ( Sagra )
La franzilla. Aix ho arreplegaven de dins deis alcavons, i ho bollien i ho bevien les
dones compradores de poc per a avortar. Per aix s molt criminal perqu espatlava
la matriu i coses deixes ( Benasau )
La trenzilla fa el mateix efecte que la ruda i la palma marina ( Altea )
Eixa creix en les basses, no est aixina arreu, arreu. Ho feem bollit quan una cabra o un
animal per a que porgara ella ( El Castell de Guadalest)
Per a rebaixar la sang al ganao perqu est massa gros. La bull i li la dna. Per al
basso que agarra un ramat de ganao , que es tira la sang al cap i cauen; en un brinet
que entropessen cauen. Tamb s bo per al basso el gram ( Quatretondeta de la Val
de Seta )
s planta emol.lient i antiinflamatria que es fa servir com a bquica i expectorant en
bronquitis i encatarraments; es afavoridora de la micci i avortiva, til per a les
menstruacions doloroses, i descongestionant.
A Baza, La Peza i Baos de Graena el culantrillo es fa servir en infusi o cuita com a
verdura per a depurar la sang, i per superar la fluixera o decaiment a fi de donar-li for9 a
a la sang; a Santa Fe per ais dolors intestinals; i A Drcal en s veterinari per a expulsar
la placenta en vaques i ovelles, b es msela la infusi amb laigua de beure els animals
o es msela la planta entre el farratge ( M.R.Gonzlez-Tejero:1989 )
La posvem dins les fulles deis llibres com a senyal ( Trbena )
Ho posvem dins deis llibres per a senyalar les fulles ( Xeraco, Benialfaqu)
Quan rem xiquets i anvem a escola, ho gastvem per a ficar-ho dins deis llibres com a
senyal ( Llutxent)
Dades antropolgiques:
Popularment se li atribueix el poder de fecundar la dona que sasseu damunt o la
trepitja, dhuc si respira el seu olor. Menjar fulles crues de falzia de pou la mitjanit de
sant Joan, et fa un ents en tots els jocs i guanyar sempre.
Abans quan alguna xica perdia el novio se li aconsellava que portara fulles de falzia
dins les espardenyes per a llevar-se la tristor ( Benial, Benissiv ).

82
Se la posaven baix les sabates les xicones si les deixava el novio ( Barxeta)

Brollava Vaigua de dins una cova no gaire fonda, ms alta de sostre que un home i d un
parell de braces d ampiara. Estalactites i estalagmites adornaven singularment aquell
lloc amagat, i de les parets humides i molsoses penjaven fresques garlandes de falzia
que feien d all ms bonic.
Enre Valor. L Amor de les Tres Taronges. O.L.C. vol. II; p. 147
Augmentava l amenitat del lloc algn petit altur que feia el terreny, algn penyal
modest rodejat d heura i humitats, on treien l ull l herba falguera, la falzia i el llets.
Enre Valor. Esclafamuntanyes: p.28. Meravelles i Picardies II

5.- Aesculus hippocastanum L.

Hipocastanaceae
Hipocastancies
Noms populars dinics: Castanyer bord, en general a tot el territori, tamb castanyer
dndia o dndies ( Petrer), 1arbre; castanya borda, o dndies, el fruit.
Altres noms:.
Dades ecolgiques: Nefit. s un arbre de gran port i elegancia, originan de la part
central de la pennsula balcnica, un arbre meditermi oriental, un arbre grec, de les
muntanyes de Tesslia i de FEpir, que equivocadament sel va creure orind de lndia, i
que, a trra nostra es cultiva com a arbre dombra i ornamental en masos, jardins,
passeigs i avingudes. Fa unes fulles grans, palmaticompostes amb 5 0 7 folols dentats; i
unes flors blanques o tocades dun rosat o un porpra pl.lid sagrupaden en pancules o
inflorescncies de forma cnica i molt erectes. Rarament es fa subespontani al bosc de
ribera. Els fruits molt semblants a les castanyes de menjar o veritables, per es
diferencien daqestes perqu tenen la base arredonida sense cap apndix; i un gust molt
amarg i no sn comestibles.
Arbres vells i venerables:
A remarcar els rengs de castanyers bords de la font Roja del Carrascar; i els del pare del
Romeral dAlcoi.
Els dos ardits castanyers de davant de la casa de Matilde, a tocar de 1antic mas Sanxet
de Biar.
El vell i gegantesc castanyer dndies de Cat.
Dades etnobotniques:
Les castanyes bordes sn un bon aliment per al bestiar, especialment per a les vaques, a
les quals augmenten la llet, puix sn molt riques en fcula ( Pere C. Palau i Ferrer ).
El nom especfic dhippocastanum, vol dir castanyer de cavall, perqu antigament el
donaven ais cavalls vells per a calmar los la tos.
Aqestes castanyes sn un excel.lent vasoconstrictor, i un deis millors remeis contra les
oneroses almorranes i les pesants varices. Susa en decocci de 40 grams de fruits picats
per litre daigua, i sen prenen un parell de tasses per dia ( David Griny ); o b en
tintura o macerado durant 10 dies, al 2%, en alcohol de 60. Sen prenen 10 gotes de
tintura al dia, diluides en aigua o vi ( Pere C. Palau i Ferrer ).
Com larrel del panical i les carxotetes de sant Joan, les castanyes bordes es fan servir a
tall damulet mgic, portant-ne una o tres o qualsevol nombre imparell, dins de la

83
butxaca o en una bosseta de tela penjant del coll, o simplement tenint-les a prop sobre la
tauleta de nit per a casos dalmorranes, migranyes i reumatismes.
Ma mare quan era xiquet posava castanyes bordes en un tabaquet dins la cmoda per a
les almorranes, i tamb, unes pinyetes ( Leuzea conifera ) en una bosseta ( Beneixama )
Portar una castanya borda a la bujaca per a les almorranes ( Pego ). Canviar quan est
seca ( Rafelcofer )
Castanya dndies per a les almorranes. Trossejada. Tisana. Un got de mat i un altre a la
nit.Una culleradeta de postre per got daigua. Bullir mig minut i deixar reposar. s la
manera habitual de preparar qualsevol tisana normal ( Gandia )
Per a les almorranes portar dos o tres castanyes bordes o dndies a la bujaca, i que
sempre et toque la castanya la pell de la cuixa. lo sempre en tinc ( Bocairent)
Portar damunt una castanya borda per a les almorranes, maldecaps, dolors articulars o
per a lescaldamenta. A nombre imparell, senars: 1 o 3 o 5 ( A lcoi)
Porta en la bujaca per a les almorranes ( Potries )
Dades antropolgiques:
Llegim a la fi del captol 6 del Moby Dick de Hermn Melville, anomenat El carrer,
referit a New Bedford, en trra de dacsa i de vi, ciutat on es podien trobar, mercs al dur
i riscs baleneig, les mansions i els casals ms superbs i luxoxos, i els pares i jardins
ms florits i opulents de tota Amrica:
A lestiu s agradvol vore la ciutat plena de bells aurons: llargues avingudes de verd i
or. I a lagost, elevats en laire, els castanyers bells i magnificients, com canelobres,
ofereixen al vianant els seus cons afuats i drets en floraci tapida.

6.- Agave americana L.

Agavaceae
Agavcies
Noms populars dinics: Pitera, en general a tot el territori, la mata; pita, el fil i la corda
feta amb les seues fibres.
Altres noms populars: Fil-i-agulla; atzavara ( La Jana )
Toponimia:
La Cova de lAlzavara de lAtzbia, al pa, a ponent del pobl prop deis molins de
Batiste i de Tono.
Dades ecolgiques: Nefit orind de Mxic, deis clids deserts de laltipl mexic,
duns 15000 m daltitud mitjana; introdut a Europa al segle XVI. Fa flor cada 10 o 15
anys, mitjanfant una enorme espiga floral de 5 a 10 m daltria, i sasseca tot seguit.

Al Pas sha conreat com a ornamental i per a fixar mrgens i dunes i delimitar els
camps, i des de fa segles es troba enterament naturalitzat i s un element caracterstic del
paisatge habitual de les nostres terres.

I s est en els penyals on mostra Vatzavara

com llanqa medieval el seupal enflocat...
Josep Sebasti Pons. Divertiment: El pobl.

Al costat deis borrones hi ha soses i atzavares;

els mateixos cels, marges, herbes, fonts que deixaren.

84
 Aqestes cases d hort. Tantes coses, Du, tantes !
Gaspar Jan i Urban. La Festa XII: El Ternari

Cavanilles parla de la pitera a les Observacions, en descriure les plantes que es crien en el
terme de Canals:
s molt com la pitera originaria d Amrica, i connaturalitzada ja al nostre terrer, bo i
servint per a tancar els camps i frenar el pas deis ramats; reflllola molt i es multiplica
prodigiosament en terrenys eixuts. Totes les seues fulles sn radicis, ampies, gruixudes,
algunes de cinc peus de llarg, acabades en punta aguda, i armades d espines. Del centre
hi surt una tija arrodonida amb algunes escates alternes, que en menys de dos mesos
abasten mig peu de dimetre, i cinc vares d altara, acabant-se per una ampia pirmide
de flors grogues. Les fulles es componen de fibres longitudinals, fermes, blanques, ms o
menys subtils, embolcades en un humor copis de poca consistencia, i s e n beneficien
d aquesta fais. A l juliol i agost es tallen les fulles ju n t a l arrel, triant les intermitjanes
per ser massa dures les de fora i massa tendres les de dins: es xaquen sobre una pedra, i
es redueixen a bolics, cadascun de dotze fulles, si fa no fa, lligats per la punta amb un
cordell. Hi t l obrer enllestida una taula en form a de pa inclinat, en la part superior de
la qual hi ha una punta de ferro per a clavar el manoll. Fet ag comenga a passar sobre
les fulles una barra acantonada de ferro, prement amb forga a f i de separar la part
sucosa, i deixar soltes les fibres des de la lligadura fins al cap inferior. Canvia desprs la
lligadura al cap oposat, clava novament el manoll, i renova la pressi amb la barra: aix
ja complentament netes i soltes les fibres en tota llur llargria, les estn sobre cordes per
a que s assequen, i per tal de fer-les servir posteriorment en la fabrica de sogalls i
cordons. Aqestes fibres reben amb facilitat qualsevol color, d elles es fian els formosos
cordons i regnes que els tartaners i llauradors de l horta de Valencia empren per ais
seus cavalls. Podra perfeccionarse aquest ram d industria, i prepararse la materia, de
manera que servir per a teles, i altres obres curioses. A Pars hi vaig vore borles,
franges i cintes de fi l de pita, que pareixien de seda. Treia aquell fabricant de la nostra
Espanya la materia primera; per sabia el mitj de donar-li certa suavesa que nosaltres
no coneixem pas. El mateix feia amb l espart, planta abundant en el Regne de Valencia, i
que hauria de conservarse amb ms cura que fins ara.

Dades etnobotniques:
Tradicionalment shan fet servir les fulles per a traure les seues fibres i obtindre el fil de
pita, amb els qual es feien taloneres i capelles despardenyes, cordells, fil de cosir i
dembastar, i sobretot unes resistents i blanques cordes, anomenades de pita. Per a
lextracci del fil de pita semprava una eina molt rudimentaria anomenada rascador de
p ita , amb el qual es treia la molla dentre les nombroses fibres que, a poc a poc, anaven
separant-se. Finalment els manats de fil obtinguts es deixaven al sol a secar-se i
blanquejar-se.
Quan io era xicotet tallaven les soques de les piteres a trossos i les picaven amb una
ma 9 a, com lespart, per a fer corda. Qui tenia una pitera es guardava la soca per a fer-se
corda. Cordes de pita ( Jess Pobre)
Per a fer ramals de les haques amb pita per tal devitar que no sel menjaren com els fets
amb espart o cnem ( Xbia )

85
La pitera per a netejar la roba negra. Xacvem les fulles del cp, les ms blanques, en
una pedra damunt duna post de fusta, i es feia tot sucos i ho posvem en aigua. Per a un
pantal dhome o una falda es posaven un parell de litros daigua de pitera, que cubrir,
i ho fregvem i desprs ho rentvem ben rentat en aigua de la squia, i es quedava un
negre intens i net. Si la pe?a estava molt bruta la deixvem abans mitja hora a remulla (
Bellreguard )
Ma uela la gastava per a llavar la roba negra i deixava un negre lluent ( Xbia )
La picaven i el suc el gastaven per a llavar la roba obscura i la roba delicada ( Albaida)
Per a llavar la roba, igual negra que de color, que blanca i tot. El caldo de la pitera era
lnic detergent per a llavar roba de damunt durant la guerra. Netejava molt. En aix
vam llavar tota la guerra quan no nhi havia sab. El meu germ anava al cam de la
maijal a portar les fulles, i desprs de llevar-les les punxes deis costats, les picavem una
miqueta i ho posvem a remulla en un dibrell gran dos o tres dies amb una llepaiua de
sab perqu no n hi havia molt. La pitera com ms tendreta era ms bona ( Bellreguard)
Abans hi havia qui llavava amb pitera. Agarraven pitera, la picaven ben pic, i en el suc
llavaven roba negra i tot ( Foma )
Anvem al riu i agarrvem dos fulles de pitera, i aplegvem a la squia i les feem ben
picaes i les posvem dins dun poal o safa en aigua, i posvem la roba negra, estaven un
ratet i ho menejaves, i en acabant ho rentaves i es fea una roba negra neta i bonica, i no
perdia mal el color. Abans es gastava molt perqu anaven molt de dol ( Potries)
Feem lleixiu, que dem, del piteral per a llavar la roba negra ( Alcosseret de Planes )

Amb la punta de la fulla de la pitera es feien els punxonets per a bordar i es guardaven
en una caixeta o tabaquet, el punxonet per a punxar la tela i fer els foradets i en acabant
poder bordar ( Bellreguard )

Tamb, talment com ac, en els aduars de Djebala el tronc dret de la colossal
inflorescncia del swar es fa servir encara com a biga de la casa; i les fulles xacades i
macerades per a fer sab.
El pal de la flor de la pitera el gastaven abans quan entoldaven, per a passar les Iones
dun taronger a laltre ( Beniarbeig )
Un meler de Xbia ens afirmava que la flor de la pitera s de les flors que ms nctar fa.
Pot fer 150 o 200 quilos de nctar per arbre . De fet a Mxic del suc que regalimen
les inflorescncies jvens fan les begudes alcliques anomenades mescal i pulque.

Dades antropolgiques:
L 'alegra del fa d r
s un mocador de pita,
una manteta d A lcoi
i una xica ben bonica.
Deia la canf popular enaltint la qualitat del fil de pita.

...eren el Veri i una forastera: ell, amb sabates de vedellet, en comptes d espardenya:
un bon vestit de llana negra estrenat de tot just, camisa com alum, mocador de pita
blava al coll i la barretina nova i vermelleta, acolada com la cresta d un gall: se
l hauria pres per un altre, tan presumit i estirat.
Caterina Albert i Parads: Daltabaix

86
Tots els dinerots que arreplegava els esmergava en mocadors de pita i en flocs virolats
que es lligava al coll...
Caterina Albert i Parads./t/z/z xorc

...i, sota la caputxa, un mocador de pita com un llengol, color de xocolata, amb franja
verda tota vora i enrampat com roba de casulles.
Caterina Albert i Parads;//z7/ xorc

Remei mgic contra la gelosia, per a llevar els zels deis xiquets, com tamb es fa amb la
palera. Es penjava una pitera del sostre de casa, o si ms no, shi amenafava al xiquet
amb la vergonya de declarar pblicament la seua feblesa ( Bellreguard, Tibi, )
Piteres penjades per ais zels deis xiquets. Si nhi havia tres xiquets, en penjaven en un
cordonet tres piteretes en les bigues de casa, i llevava els zels deis xiquets ( Oliva )
La pitereta per ais zels deis xiquets. Agarraven una pitereta menuda i arrancaven arreleta
i tot, i la lligaven o penjaven a les amulaes de casa, i quan els xiquets es barallaven els
dien: mira la pitereta. I aix dien que era per a llevar els zels ( Oliva )
Quan tenien zels els xiquets penjaven una pitereta ( Oliva )
La penjaven de lesmotl per ais zels deis xiquets ( Mura )
La pitera per a penjar-la enmig de casa per ais zels deis xiquets ( Benifai )

Al cim s arrapaven les tanques de les feixes, fetes, a trossos, amb atzavares assocades,
quals fulles, testes i polpudes, ferien Vespai com glavis apomellats, i, a trossos, amb
tamarius de brancada bellugadissa i o rengieres d arns que aleshores comengaven sa
blanca florida tota enrondada de punxes.
Caterina Albert i Parads: Solitud
All les piteres amb llurs grans fulles simtriques i rgides com les d una gegantina flor
de metall inventada per algn artista. All els altssims llucs d atzavara, que semblen
arbres convencionals i d intenci simblica; gentils, esvelts, inusitats; les tornejades
soques com de bronze brunyit; les branques acompassadament distribuides i graduades
de major a menor, dues a dues tan iguals i tan elegantment corbades com els muntants
d una lira grega, Uises, sense entreforcs ni ramatge, i terminant en unes grapes que es
brinden al cel rublertes d una pelusa uria, com dient al dia esplndid: Mira, que
belles, les flotes que hem arrapat del teu pelatge de llum !
Joaquim Ruyra: LIdili dEn Temme.
En els meus records ms llunyans, la veig baixar de la font per la torrentera entre
blavoses atzavares, amb el cantiret al cap, les mans en l atuell i els bragos
graciosament arquejats i nusos, caigudes les maneguetes colzes avll. Aix era en
temps d estiu.
Joaquim Ruyra. Jacob.
Mentretrant ens anvem atansant a la costa, que creixia per moments, esbadellant-se en
escanyalls, per on s obiraven verdes fondalades. Els penyals avangats se destacaven,
creixent tamb, mostrant-nos llur figures rstegues, ornades amb figueres de moro i
atzavares. Se diria que eren una colla de vells gegantins i malgirbats que s havien
posat corones i rams per celebrar, de peus en Vaigua, una festa marinera. Un estol de
veles blanquejava al davant d ells com ales de coloms que ens haguessin tirat per
festejar la nostra arribada.
Joaquim Ruyra. El Rem de Trenta-Quatre.

87
La prima clou. La tenora reprn
amb una persistencia aguda i clara,
i s erilaira ms i ms, i ara s encn,
voluptuosa flo r de l atzavara.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: Per una cobla

Voldria jo una aroma de llaurada,

la sorra entre les penyes de la val,
una atzavara confiada,
un aire de cristall.
Josep Sebasti Pons. L Aire i la Fulla: El dia clou

7.- Agrimonia eupatoria L.

Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Agrimonia ( Gandia, ), gramnica, gramnica ( La Font dEn
Carros, Terrateig, Salem, Rfol de Salem, La Pobla del Duc, Otos, Agres, Artana, )
mnica ( Ontinyent, ), mnica ( Albaida ).
Malastrany o herba del malastrany ( B olulla)
Altres noms: Serverola, herba de sant Guillem.
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Pastures i mrgens, ms o menys ombrejades i
humitenques, voltants frescals de fonts, aiguamolls i rierols, com a la senda del castell
de Rugat, dalt del barranc de la Font, o la senda i pratells de les engires de la font del
mol de lEncantada.
Dades etnobotniques:
Remei molt preat per a guarir la pulmonia i les bronquitis crniques ( Bolulla ).
La mnica per al constipat ( Albaida )
Per a minvar la sang ( Bolulla )
El meu sogre prenia tassetes de mnica per a baixar la tensi ( Ontinyent)
Mixtura per a les inflamacions i infeccions de la boca ( Banyeres ):
Agrimonia
Tim
Salvia
Malva
Gargarismes 3 voltes al dia.
Quan era xiquet anava a fer-lin a mon pare, i se la penjava a secar. Eli via de traure
furn, fora de gramnica, de tabaquera o qualsevol altra herba (La Font dEn Carros )
Ho fumaven en la guerra. La gramnica anvem a buscar-la pels mrgens ( Terrateig )
La gramnica per a fumar ( La Pobla del Duc )
Fulletes de gramnica per a fumar quan no n hi havia tabaco, com en la guerra ( Otos )
La gramnica per a fumar tamb igual que la juliverda o lestepera Rfol de Salem )
Les fulles de gramnica per a fumar, com les de lalbarzer ( A rtana)

88
8.- Ailanthus altissima ( M ili) Swingle [ = A. glandulosa Desf.]
Simaroubaceae
Simarubcies
Noms populars dinics: Arbre pudent ( Beniarrs,), pudeguera, ailant.
Dades ecolgiques: Xinojaponesa. Arbre que pot fer-se de ms de 20 metres daltara.
Dades etnobotniques:
Ornamental.

9.- Ajuga chamaepytis ( L . ) Schreber

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Herba de la inflamaci ( La Font de la Figuera ); iva ( La val
dAlbaida )
Altres noms populars: Herba felera, arttica, herbeta amarga.
Dades ecolgiques: Eurocircunmediterrnia. Planta anual de vora un pam daltria, de la
soca de la qual broten nombroses rametes ascendents, tomentoses i molt fulloses. Les
fulles sn tripartites o partides en tres lbuls liniars, estretes, oposades i amb el marge
revolut. Les flors de color groe molt viu i esguitades de porpra, naixen en laixella de les
fulles en grups de dos a tres. Es cria en matollars subnitrfls aclarits, ressequits i
xafigats, de trra pobra, margosa i crostuda, guaretons, camps perduts, bancals
abandonats, ermots.
Dades etnobotniques:
T la floreta grogueta i li diuen herba de la inflamaci per s per a la diarrera. Amarga
com la retama per s molt bona per a la diarrera. Aix ho talla en seguida. Ara, si li
para la diarrera i en beu dos o tres tassetes ms desprs estar uns dies sense fer res,
perqu s una herba que apreta molt. Si li para cal no beuren ja ms i si no li para
repetir una altra tasseta ( La Font de la Figuera )
Toni Conca reporta al seu pulcre herbari que a la Val dAlbaida les tasses diva es
recomanen per a fer gana de menjar i per ais mals de panxa; i tamb per ais dolors i
inflamacions de 1artritis, el reuma i la gota.

10.- Ajuga iva ( L. ) Schreber

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Sempreviva ( Benimaurell), sempreviva vera ( Benimaurell)
Altres noms populars: Iva, esquiva peluda.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Herbats eixuts subnitrfils, sendes i erms de
muntanya, terrapims, pratells eixuts de corris vells i antics castells.
Dades etnobotniques:
Hi ha el refrany que diu: Iva, tot mal esquiva.
Cura mals . La millor herba per a curar ferides, fresca o bullida, millor encara que
lolivarda. Em va curar un tall de dos dits de fondo ( Benimaurell).
Manollet de sempreviva picat per a damunt deis mals ( Benimaurell)
Per a les almorranes: Es cullen nou ullets i es posen dins una bosseta ogasseta, i es
penja del coll tocant la pell ( Beniarrs)
Per a lalmorrana sagarra un pilotet daix i senrotlla en una gasseta i es porta dins del
cal9 tocant cam ( Pedreguer )

89
La xendebora era una de les poques herbes que no mancava mai en les herboristeries de
Xauen i Djebala, i sordenaven les tasses per al mal de panxa. Alg ens va dir que
abans els vells sho fumaven com el kif, per no ho hem comprovat.
Pere C. Palau i Ferrer, diu que linfus de la planta entera de liva susa, al 2%, com a
antiespasmdic en estats nerviosos ( mal de Sant Pau, histerismes, esglais ), i com a
tnic i antianorxic o estimulant de la gana. Els afectats de persistents estats nerviosos,
en prendran una tassa en dej, que poden repetir, si importa, algunes vegades al dia; i en
els atacs, una xicra cada mitja hora. Contra la desgana, una xicra, sense ensucrar i
paladejant-ho b, deu minuts abans deis pats.

11.- Alcea rosea L. [ = Althaea rosea (L.) Cav. ]

Malvaceae
Malvcies
Noms populars dinics: Malva o malvera reial ( Ganda, Oliva, Pedreguer, ), malva vera
( Benissili, Almudaina); malv ( Gata )
Altres noms: Vara de Sant Josep.
Dades ecolgiques: Planta dorigen desconegut; es creu orinda dsia, possiblement de
Siria. Fa unes fulles trilobades sobre unes guies floris altes, de flors grosses i
cridaneres, agrupades en espesses espigues, de color rosat uns peus i altres de color
variat. Es tracta dun hemicriptfit escaps, que rebrota tots els anys de la seua gruixuda
rabassa. Una planta molt cultivada en jardinera, i molt estimada, tradicionalment, a tot
el territori, on encara es planta vora masos i casetes de camp, don sovint sescapa i
sasilvestra en guarets i bancals abandonats i vores de camins.
Dades etnobotniques:
La part medicinal daquesta esvelta i preciosa planta sn les flors de virtuts pectoral i
emol.lient, tils per a ablanir la tos en les bronquitis i grips, i per a vncer els
estrenyiments, com les altres malves.
Malva vera per ais costipats ( Benissili)
Les flors per ais bronquis. s millor que totes les malves, sobretot les flors roges (
Cocentaina )

12.- Allium cepa L.

Liliaceae
Lilicies
Noms populars dinics: Ceba, lhortalissa. Ceboll o ceba de planter.
Dades ecolgiques: Cultivada a tot el territori des dantic, a lhorta de la plana costanera
i al sec de trra endins. Entre el feix de varietats que es cultiven, les ms habituis sn
la ceba de gra o daurada, molt til per a guardar, que es culi rere lestiu, i la ceba
bavosa, ms sucosa, de collita primaveral.
Si es planta la ceba en lluna nova ix ms trompa, ms flor, i en lluna vella no ix trompa i
la ceba es fa millor ( M iram ar)
Sorts de cebes diniques
Miramar:
Ceba de garba. La que ve a la primavera. Es llarga, no redona. Sha perdut.
Ceba bavosa. Ve al maig i lestiu.

90
Ceba de gra ( o dora ). Ve de setembre en avant. Per a guardar per a rhivem.
Cocentaina:
Ceba de bava: ceba tendr. La ms primerenca.
Ceba seca o de lany. La collien desprs de les Festes, a ltims dagost.
Ceba de gra: per a guardar. Cou ms que no Paltra de bava. Rostir cebes. Ceba rostida al
costat de les brases i es cou. No lleves res, noms li fas un tall pe pe 9 .
Silla:
Ceba bavosa. La ms noble, ms tendr, ms tot.
Ceba de Llria. s una sem blaba entre la bavosa i la de gra. s ms tardana que la
bavosa i ms primerenca que la de gra.
Ceba de gra. s una ceba per a guardar, per aix sn pedres. s una ceba molt redura,
molt fibrosa i s menys acceptable per a menjar

Dades etnobotniques:
Per a rebentar i netejar forncols i grans, aplicant la polpa calenta sobre la part afectada
com un emplast, que es subjecta amb una bena, rere haver deixat la ceba sencera torrar
se al caliu de la llar.
Per al dit allat : una fulla de ceba calenta amb unes gotes doli doliva i es posa
rodant el dit ( Gandia) o fulla de ceba torrada amb oli doliva, arrs bullit amb safra. Es
volta el dit amb la fulla de ceba ( A dor)
Ceba calenta per a rebentar els floroncos ( Callosa dEn Sarri)
Ceba fregida en oli, i encara molt calenta, es posa damunt de lull de poli, tapant-se amb
una bena.
Es torra una ceba al caliu i es posa sobre les bambolles, i desapareixeran. Dues voltes
per dia, al mat i a la nit ( O liva)
Menjar ceba crua sola o amanida per a enfortir els pulmons i el cor i netejar els rinyons i
la sang.
Aigua de ceba per al colesterol . Es pren en dej el brou duna o dos cebes partides,
lleument bullides i deixades en remull tota la nit.
Una ceba crua partida en quatre trossos i posa damunt la tauleta de nit per a llevar la tos
deis xiquets. Tamb hi ha qui posa la ceba talla a rodanxes en aigua ( Pedreguer ).
Una ceba partida al cap9 al del Hit per a la tos ( A lcoi)
Per ais prunyons. Partir una ceba al travs, i amb la superficie interior al descobert
fergar el pruny. Shi poden fer tall a la superficie per tal de facilitar leixida del suc (
Naquera- Pep Rabosa )

Dades antropolgiques:
Plantar cebes i collir flates ( Pedreguer )

Entre les maneres i fets que tenim per a predir el temps , ens reporta Rodolf Ivars
Serra al Calendari deis Brillants, jo faig s dun costum etnogrfic conegut ja pels

91
meus avantpassats, aquest es basa en les observacions de la nit de Sant Joan amb els
clafolls de ceba i en la florida del capoll de ceba silvestre o ceba porrera.
Els clafolls de ceba de la Nit de Sant Joan es fa de la segent manera: agafes una ceba i
la parteixes pe mig i traus dotze clafolls que no estiguen badats, els poses un pessic de
sal i els deixes al replanell de la finestra ( per evitar la rosada ) en fila de llevant a
ponent. A lendem els mires i segons la sal que hi haja desfeta, predirem el temps. Si
no sha desfet s que eixe mes no plora, si sha desfet un poc, plour poc i si sha desfet
s que eixe mes plour. Si sha desfet poc, plour poc, i si sha desfet plour ( sentn
que el primer clafoll correspon al mes de gener i aix successivament.)
Una altra versi del Calendan de les Cebes, ens la donen al singular pobl de Gata: La
Nit de Sant Joan es posen 12 clafolls de ceba, cadascun amb un paperet escrit baix amb
el nom de cada mes de lany, i es posa un pessic de sal dins de cada clafoll. Es deixa tota
la nit a la serena. Lendem hi ha clafolls que la sal sha tomat aigua que indica pluja, i
segons que tiga ms o menys aigua el mes ser ms o menys plovedor. Els clafolls que
la sal est seca indiquen que el mes corresponent ser eixut.
Hi ha la dita popular que sentencia: La mare ceba, i el pare grill, qu ser el fill ?
A Alcoi diuen de Cocentaina: Quan la ceba grilla i Vlficos grana, a Sant Hiplit, bona
diana.
Les coses tan formoses que Pablo Neruda li canta a la ceba en les Odes elementis !:
Rodona rosa d aigua, globus de frescor, ptal a ptal es va formar la teua bellesa i en
el secret de la trra fosca s arrodon el teu ventre de rosada. Voltada en delicat paper,
ixes de trra, eterna, intacta, pura com semenqa d astre. I sobre la taula de les pobres
gents, de les mans del pobl, regada amb oli, empolsimada amb un pessic de sal, mates
la fam del jornaler en el dur cam...

13.- Allium porrum L.

Liliaceae
Lilicies

Noms populars dinics: All porro, a tot el territori.

Dades ecolgiques: Planta conreada dantic com la ceba, a tota la mediterrnia i al sud
dEuropa, derivada de 1 Allium ampeloprasum L.
Dades etnobotniques: Verdura tinguda per molt sana com la ceba.

14.- Allium roseum L.

Liliaceae
Lilicies
Noms populars dinics: All porrit ( Bellreguard, Daims, Benifl, Benissa, Rfol de
Salem, M anuel,), all porr ( Potries, Castellonet de la Conquesta, Sella, ), all porro ( El
Real de Ganda, Foma, Jess Pobre, Xal, Famorca, Trbena, Altea, Salem, Carnela,
Castell de la Ribera, Benifai,), all de bruixa ( Cocentaina)
Dades ecolgiques: Paleotemperada. Vores de sendes i camins dhorta costanera i del
sec. Herbassars subnitrfils.
Dades etnobotniques:

92
Mengvol a tot el territori.
Alls porros bullidets en oli i llima. Qu bons! ( Beniaia)
El meu pare sels menjava a mosset pie en era ( Almudaina)
Ahir en vaig fer un grapat; i la meua dona els bull ( Sagra )
Hi ha qui sel menja ( Castellonet de la Conquesta)
Bo per a menjar ( Trbena )
Per fer tortilles ( A ltea)
Lall porro per a fer una sopa com un condiment ( Salem )
Ac no se lhan menjat mai lall porrit. Ara comencen en estos ltims anys ( Rfol de
Salem )
Els torrvem i aix era bonssim ! ( Jess Pobre )
A mi m agraden els alls porrins quan estn tendrets en tortilla o per a bullir-los en
aigua i sal, i ja en el plat li aboque un rail doli ( Potries)
Lall porro s bo per a menjar, para ms dol? que laltre ( El Real de Gandia )
Els alls porros mesclats en la verdura, bollit, sn bomssims ( F om a)
Anaven a plegar olives o garrofes i sel menjaven. El meu marit larrancava i sel
menjava era. Lhe gastat en tortilla i bollit ( Foma )
Lall porro, alguns sel mengen com un all ver, la cabe?a ( Benifai )
Alls porros en vinagre i una miqueta de sal. Es pela la casporra i un trosset de dalt i es
partix en dos, i es posa a salar com la cebeta o el fenoll mar en vinagre ( Jess Pobre)
La casporra la pots posar en salmorra. Larranques, quan esta tendre, i ho poses en sal i
vinagre ( Foma )

Lall porrit es plantava a la soca del cep per al cuc de la barrineta. Ac no nhi ha ceba
porrina ni margallons ( Beniatjar)

Dades antropolgiques:
Hi ha lexpressi popular quan alg va massa mal vestit que diu: Pie de corfoll, com si
fra una ceba o un all porrit.

S ha mort ara al gener, quan pode les hortncies

i en faig un planter nou amb les branques tallades,
ara que al jard naixen coralls, narcisos, psols.
Tan arriscada estova ais noranta-dos anys
que uns dies endarrera encara va agranar
amb un ramas els marges del jard i la replaga.

Un dia em van contar que quan era xiqueta

fu un ramell de flors d all porrit, tan boniques,
i li crida sa mare pe mal olor que feien.
Ais seus darrers moments potser torna a reviure
aquell instant d infancia, quan tornava a sa casa
contenta amb un ramell de flors lila a les mans.
Gaspar Jan i Urban. LAntic Jard dtaca

93
15.- Allium ampeloprasum L.
Dades ecolgiques: Paleotemperada. Vores de sendes, caminis i bancals d'horta, camps
abandonats, herbassars subnitrfils litorals.
Dades etnobotniques:
All silvestre un poc ms tarda per que sanomena a tot el territori com laltre germ de
flor rosada, i es culi igualment quan est tendre per a bullir-lo o fer tortilles i altres
nutricis menesters.

16.- Allium sativum L.

Liliaceae
Lilicies
Noms populars dinics: All, la mata; cabe?a, les llavors reunides; gra, o grum ( Castells
de la Serrella), la llavor.
A Cocentaina un vell matrimoni llaurador ens parlava de lall i de Talla. Alia s un gra
dall que ix que no s normal, que no el pots sembrar; deixe gra en lloc de fer una guia
nixen cinc o sis, en lloc de fer una cabe9 a ix un pilotet dallets. Per alhora de menjar
sn igual de bons Tall com Talla. Una cabefa dall pot tindre deu alls i una alia.
Forc o trena dalls.
Un forc es fa amb 50 o 60 cabeces dall ( Jess Pobre )
Cgol ( Cocentaina, Muro, Alcoi, Benimarfiill, Beniarrs, Balones, Trbena, Carnela,
Ontinyent, Petrer, Alpatr, ), col ( Palma de Gandia, Terrateig, Castell de Rugat,
Salem, Rfol de Salem, Gorga, Benasau, Sella, Beneixama, Ontinyent, ), cdol ( Gata,
Benissa, Altea, Mura, Alcal de la Jovada, Famorca, Fageca, Tollos, Conlxides, ), cvol
( Benillup, Millena, Benilloba, Catamarruc,), cbol ( La Font de la Figuera ), coculo (
La Canyada ), els grills o grillons de Tall quan sespiga o espigons o brots incipients
dun pam o pam i mig, que es cullen per a fer truites.
El coculo de Tall s lo que ix, la guia de la mata, i era per a fregir en aus ( La
Canyada)
El cgol s lull de Tall, i si en menges quan orines fa pudor com els esprrecs (
Benians )
A Xeraco no diuen cgol sin el grill de Tall.
Dades ecolgiques: Cultivat des dantic a lhorta de la plana al.luvial quatemria i, ms
encara, en els bancals de trra endins.
Lall sembrat el lluna nova, puja; i en lluna vella no sen puja, no salta, i Tall s millor (
Miramar )
Lall el tens que plantar en fosca i divendres i a finis de novembre millor. Hi ha qui el
planta en la fosca de giner. En creixent Tall bota de la trra ( Sollana )
Els alls se planten en fosca, si nhi ha lluna salten. La fosca s el dia que no nhi ha lluna
( Sollana )
Lall se planta en fosca en roda, en fosca plena en roda, per a que no se nisquen, per a
que no sapugen. Quan sacaba el minvant ve la fosca, noms un dia. El dia final del
minvant, abans diniciar-se la lluna nova s la fosca en roda, fosca en pie tota la nit (
Sollana)

94
Dades etnobotniques:

Per al reuma: Menjar grans dall cru sec en dej durant dihuit dies, amb un got daigua;
el primer dia sen menja un, el segon dia dos, el tercer tres i aix fins al dia nou; i
desprs per avall, el dia deu sen mengen huit, lonze, set fins arribar a un ( Ador ). Igual
procediment aplicat per al rauma citica , menjant-se els grans a trossets, hem
arreplegat a Beniaij procedent de Benicolet, del tio Cos el Tort de la Palla , que
repartia bales de palla en dos burros, i li ho va aconsellar al tio Alejo del mas de
Trenelles i es va curar.
Per al reuma: Prendre en dej tres grans dall trossejats, engolits a grapaets amb aigua; a
la nit repetir o menjar-se els tres alls en lensal ( Rugat).
Mon pare sen menjava per al rauma Nou grans, nou denes. Un gra cada dia (
Castellonet de la Conquesta)
Collar de grans dall pelats per a curar laliac. Si es fan groes s que va curant-se
laliac ( Alcoleja)
Per a laliac nou alls pelats al coll i a cada dia reballar-ne un i conforme anava anant-
sen laliac lall es fea groe ( La Font de la Figuera )
Per al mal de queixal lo millor s posar-se un gra damunt ( Alfafara)
Per ais curar o alleujar els prunyons: Sagarra un gall dall tendre i es frega durant dos
o tres dies seguits en cada pruny i aix desapareixen ( Gandia ).
Bany en aigua ben calenta una estona primer i desprs es freguen els prunyons amb un
all ( Daims )
Tres cabecetes dall bullides durant ms dun quart per a que prenga, i en eixa aigua
donar-te llavats per ais cues blanquets deis xiquets o deis grandets. Ho has de fer a la
poqueta nit perqu s quan els cues ixen i molesten. Cal estar un ratet aguantant abans
damollar-ho ( Potries )
Grans dall picats per a fer un emplastre i posar-ho damunt de la pic dalacr i tapaet en
um mocador ( Potries)
Gra dall xacat per untar la pic de les vespes, i lleva la picor i la inflamaci ( Potries )
Alls per a curar borrugues . Granets dall. Tantes borrugues , tants granets dall.
Untat o fregat amb lall, cada borruga un granet i desprs es tira; i a lendem igual amb
un altre granet o granets dall. Durant nou dies. La frega es fa en dej ( Foma )
Per a la pic dabella fregar-se en tres herbes o un all refregat o lleixiu ( La Font de la
Figuera )
Lall contra lalacr, picar-lo ( Famorca )
Un all refregat s molt bo tamb per a la pic dabella ( La Font de la Figuera)
Els alacrans canten de nit. A mi no m han picat mai. Cabe9 a dalls rodant a vost quan
dorm al camp, al ras; i fugien els alacrans ( Alcal de la Jovada )
Quan eixia en el ramat m amportava alls i al voltant fregava un all en quatre pedres i
dormia tranquil. Els alacrans, els sacres i els escupions en tocar lall sen fgen (
Quatretondeta de la val de Seta)
All o ceba tallats a trossos per a rodar el lloc on vas a passar la nit al ras i no anaven els
animals verinosos com lalacr o el sacre ( Otos )

95
Quan rem xiquetes agarraves un all tendre, el pelaves i buscaves un alacr, algant
alguna llosa, i ficaves Tall, la casporreta i lalacr trea el fiss i li picava, i el matava en
seguida ( La Font de la Figuera )
Gra cru dall partit de travs i passar-lo i refregar-lo per la barruga, i desprs el colgues
en una maceta de trra seca sense regar, i quan es seca lall, sen va la barruga ( Salem )
Una compresa dall picat o el refrec amb gasoil tamb calmen els prunyons ( Nquera-
P ep Rabosa )

Els cvols per a fregir-los i fer tortilla Abans quan plantaven una taula dalls, diem,
anem a collir els cvols. I els havem destirar sense alear per a qu no es trencaren i es
quedara dins del canut la canya, i desprs no servia per a trenar les cabeces deis alls (
Benillup )
El col s la flor de lall quan s tendre. El gasten per a fer tortilles , pero a soles
fregit tamb s molt bo. Hi ha qui diu que li dna ms forga a la cabega, ja qui diu aix,
per es llevava ms que res perqu resulta que els alls abans es guardaven en trenes i si
no li llevaves el bast denmig no podien cordellar la corda per a la trena i guardar-los
penjats, i aixina, s. Per aix diem un forcall dalls, que sn dos trenes penjant, i no
duna que no s un forc ( Salem )
Estires poquet a poquet perqu sin enseguideta sha trencat. s molt bo fregit, en
tortilla i de vares maneres ( Rfol de Salem )
Els cols, molt bo en tortilleta o en tot lo que vullgues fer-ne ( Castell de Rugat)
Els cgols en tortilleta no est bona, no ! ( Cocentaina )
Els cgols per a tortilletes o a soles amb oli i sal ( Cocentaina )
El cgol s lall quan t un pam o aix. Ac sempre han dit que no has dalenar per a
collir cgols. Estires, estires, aixina com fent forga i no fent-ne, i aixina es trenquen de
baix, com ms avall millor, perqu s la part ms blanca, tendr i dolga. Lo ms dur de
dalt no es gasta com en lesprrec. El cgol t misteri: a voltes de mat vols collir cgols
i tac tots te se trenquen; i si els pilles per la vespr, mira, ixen, ixen ( Cocentaina)
Els cgols s aix que lleven ais alls, ho frigen i fan tortilletes ( Benimarfiill)
Els cols es fan fregidets ( Ontinyent)
El cgol per a fer tortilletes ( Petrer )
Abans fregits i feien tortilles ( A lcoi)
El cbol se fregia rebolicat en ou i estava molt bo ( La Font de la Figuera)
El cgol per a fregir-lo est molt bo, est molt gustos. Hi ha qui el gasta per a fer
tortilla , com hi han molts que busquen lesprrec silvestre que fan per a tortilla, el
cgol tamb. Fregidet est riqussim ! ( M uro)
El col per a fer tortilles , per fregidet a soles sense res tamb s bo. El lleven per a
que lall grane , si no li lleva forga ( Salem )
Els cols per a fer tortilles ( Gorga )
Solien fer tortilles de cdols ( M ura)
Els cvols, fregidets en oli i rebolicat ( Millena )
Una tortilleta de cvols que bona s ! ( Benilloba )
Els cdols de lall per a fer tortilles igual que lasprrec ( Gata )
s lespig que ix de lall. Nosaltres el feem. Aix s molt bo per a menjar, aix s mel,
bonssim. Primer bullits i desprs trossejaets i amb una miqueta de tumaca passats per la
paella ( A ltea)

96
Els cgols per a fer tortilles ( Ontinyent)
Tortilletes de cebeta i cgols ( Ontinyent)
Aix ho arranquen per a fregir, per a menjar. Lall ac, en este terreno, el sembren en
desembre, a Nadal l 'all en el bancal. Sempre si pot ser en minva, diuen que si es fa en
creixent tan punt ix, la casporra se nix dalt, i sembrant-lo en minva no. El col ve a fer-
se en primavera, de mar? per avant, desprs ja quan grana ja no es pot menjar; a maig ja
est dur i aix ja s per a que cordellen els reforcs dalls. Sarranca el col perqu aix es
fa ms grossa la cabega ( Beneixama )
El cols ixen enmig deis alls. Per a fregir ( Terrateig )
Fregien els cols i feen tortilletes ( Terrateig)
Els cols per a fer tortilletes i fregidets en tomaqueta i pebrereta encara estn ms
bons ( Palma de Gandia )
El col tendret per a fer tortilletes o fregir-ho en ou: i s mel, de categora. Shan de
fer sense respirar, sinos es trenquen, i s de veres en no res es trenquen ( Beniarrs )
Els cdols en tortilla s bo ( Famorca)
Cdols per a fregir-lo com un esprrec. Si no lleves aix, la forga sen va per amunt, lo
que passa s que a voltes es trenca. Si ho lleves, lall, la cabega, s fa ms gros (Fageca)
Els cdols abans no estiguen granats ho friges i fas tortilles ( Benissa )
Per a fregir i fer tortilles s bonssim el cdol a ms no poder. Mestime ms el cdol
que lesprrec ( Altea )
Els cols per a menjar. Aix s molt fi,millor quelall. Ho estiren en Tall i feem
tortilletes i tot en casa ( Benasau )
Els cols sn els alls quan estn tresmesos ifan lull, i si ni li faselscols no fan
cabeces ( Sella)
Cdols s lo que ix de Tall verdader. Tendrets feem tortilla Tendrets que en acabant
fan fil ( F om a)
Aix enguany es venia el quilo a 2 o 3 euros. I abans tot aix es tirava. lo en fea bona
cosa de cgols perqu fea bona cosa dalls, els fea i els donava o els tirava o barata fer-
los, a persones que venien en Alcoi a la plaga ( Cocentaina)
All grillat. El grill de Tall. Per a fer tortilles ( Xeraco )

Alls blancs adobats en vinagre, pebrella, timonet i fenoll ( Cocentaina )

Abans eren molt populars les sopes dall. No n'hi ha pobl ni casa que no les coneguera.
Senzilles, digestes, sanes sopes dalls.
Fins i tot Una sopeta dall i una tassa de camamirla li demana el Gegant del Roman
a Tatemorida i servicial Enriqueta per tal de refer-se quan de sobte es va trobar
malament i li agafa una torba , com ens reporta Enre Valor en la rondalla del
Gegant del Roman.
Dades antropolgiques:
A Nadal Val al bancal, diuen els vells dAgres, per a indicar el temps de la sembra;
per si els plantes en creixent se nixen tots de trra; i si els sembres en minva es queden
tots baix.

97
El pastor, poc desprs d escorxar el llebrot, guarn un fog en un clotarall de roques, hi
posa unes graelles fetes amb brocs retorts d un server solitari que hi havia all prop, i
en les graelles hi espaterr el cadver, obert per la meitat a tall de llibre i ben refregat
de dins i fores amb un gra d all i quatre gotes d oli. Amb aquell adob i el de sa mateixa
sang a mig escrrer, el llebrot es rost i ells se 7 menjaren a cremadent i amb gana...
Caterina Albert i Parads. Solitud. Cap XIV. En la Creu. Pg. 167
Trempada com un all, diu Caterina Albert i Parads a Idili Xorc.
Hi ha la Festa del Cgol en Termita del Pa o de Sant Josep dOntinyent a Pltim de
maig o primeries de juny amb dans i revetla.
Sobre aquest antic rodal dhortol, ara envait de fabriques, i la Festa del Cgol, David
Mira ha fet una composici potica memorable:
Hortes del Pa, que us cantaren un dia
ulls agraits de llauradors que evoque,
com malviviu entre les naus d'industries ?
- ja ho s, que hi ha
trra frtil a sota...
Clapeja el verd, i les squies no corren.
Es buida el camp, i les hortes reculen.
B prou farem si venim a l *ermita,
passat l hivern,
a la festa del Cgol
primaveral, quan tot sembla que torna
i el verd s acreix, i t oblides de tanta
horta per duda entre polgons d indstria.

17.- Aloe vera L.

Liliaceae
Lilicies
Noms populars dinics: Acve ( Bellreguard, Oliva, Rafelcofer, Benirrama, Benissiv,
Beniarbeig, Pedreguer, Gata, Benissa, Cocentaina, )
Sver ( acber o assber ), de sabara/siber en rab.
Dades ecolgiques: Orinda dfrica del Nord-Est. Herba estolonfera de fulles
glauques i flors grogues. Conreada a casa i ais jardins; i a voltes subespontnia.
Recordem amb grat la gran escampadissa de plantes tot voltant la Torre de Moraira.
Dades etnobotniques:
Els loes i les virtuts sn ben coneguts des de Pantigor; actualment sn un medicament
natural i una presncia benefactora a la moda.
El suc o lquid grogs que exsuda la fulla en tallar-la, sempra per via externa com a
vulnerari en ferides i cremades, i tamb com a hidratant de la pell; i per via interna com
a estomacal, depuratiu i laxant suau.
Tradicionalment Tacver, per la seua amargor, sha fet servir per a llevar el xupl a les
criatures ( Bellreguard) i deslletar els xiquets ( Benissa )

98
Pegats de polpa coberts per una gasseta i un drap net per a la psoriasi ( Tavemes de la
Valldigna)
Lo Benmeine diu: qui continuara pendre agver per dies continus no veur en lo seu
cors e membres malaltia que no sia fcil de guarir e preserva de podridura.
Llus Alcanyis: Regimentpreservatiu e curatiu
Dades antropolgiques: Hi ha la dit popular, que tamb saplica a la bracera, la retrama,
Ioliva i la fel, que diu: Ms amarg que l acve ( Bellreguard, Oliva, Rafelcofer,
Benirrama, Benissiv, Beniarbeig, Pedreguer, Gata, Benissa, Cocentaina,)
...i se n hagu d'anar, caent-li llgrimes amargues com Vassver...
Enre Valor: La rabosa i el corb. Obra Literria Completa. Vol. ILp 420.

18.- Althaea offlcinalis L.

Malvaceae
Malvcies
Noms populars dinics: Malv.
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. La trobarem, no lluny del senill i de la bova, en
algunes vores de riu i rierol, i de squies i estanys de la maijal, tan a la de Gandia-
Xeraco-Tavemes com al Pa darrs dOliva-Pego, especialment pels volts de la bassa
de Sineu.
Dades etnobotaniques:
D aquesta planta, meitat malva i meitat hibisc, sn tils medicinalment les flors i les
fulles com la malva silvestre; pero s Parrel la que t les virtuts ms enaltides.
Les arrels trossejades i bullides es prenen, com a expectorants i antiinflamatries, en les
bronquitis agudes i crniques ( Gandia )
Hom dna una arrel de malv ais xiquets que estn dentant ( Gandia )
Dades antropolgiques:
Robert Graves al captol XVIII de la Dea Blanca: El du amb potes de bou, diu que
Altmenes significa el que te cura de la dea Altea , i que Altea - la que fa crixer -,
era un altre nom de la dea de la Lluna deis rfics, Eurinome. El malv, en gals, hocys
bendigaid, malva benei'da - era la flor dAltea, la que estimava Dions, el du de la
vinya; i amb ell fou mare de Deianira.

19.- Alyssum spinosum L. [= Ptilotrichum spinosum (L.) Boiss. ]

Cruciferae
Crucferes
Noms populars dinics: Argilagueta de la sang ( Cocentaina ), bufalaga vera (
Cavanilles)
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Cantalars i roquissars ombrienes i alts com
en els tramuntanals dAitana on abunda molt.
Dades etnobotaniques:
Per a baixar la sang ( Cocentaina )

99
20.- Amaranthus blitum L. ( A. lividus., A. ascendens Lois)
Chenopodiaceae
Quenopodicies
Noms populars dinics: Blet ( Alfauir, Terrateig, Salem, Benimaurell, Beniarrs,
LAtzbia, Alpatr, Ebo, Benirrama, Castells de la Serrella, Alfafara, Biar, Xixona, ),
ablet ( Barx, Almiser, Alcal de la Jovada, Castell de Rugat, ), diablets ( LOrxa ),
abrets ( Canals ), blec ( Rafelcofer, Daims, Castellonet de la Conquesta, Beniatjar,
Carnela, La Font de la Figuera, ), blet roig ( Beniarrs ), blet-bacallar ( Beniarrs ),
bacallar ( Cocentaina ).
Soca-roja ( Bellreguard, Els Pedregals, ), herba-roja ( Miramar ), brossa roja ( Gandia,
Oliva, La Font dEn Carros )
Pinet ( Benidoleig,)
Herba pudenta ( Beniopa)
Dades ecolgiques: ). Paleosubtropical. Terfit escaps. Vergers, herbats nitrfls, horts
de sol profund i relativament humit. Fulles lleugerament escotades.
Cal dir que el llaurador dna el mateix nom i fa el mateix s de la majoria despecies
que pertanyen al genere Amaranthus, incls dalgunes quenopodicies, entre les quals
cal esmentar:
21.- Amaranthus blitoides S. Watson. Introduida dAmrica del Nord. Molt ramificada.
22.- Amaranthus hybridus L. Introduida. Neotropical. Mata ms grcil i ms fosca-
verda que 1Amaranthus retroflexus. Horts, vinyes, vergers.
23.- Amaranthus muricatus Moq. Introduida dAmrica del Sud. Contrades
mediterrnies martimes.
24.- Amaranthus retroflexus L.. Erecta i robusta. Introduda dAmrica del Nord.
Comunitats ruderals i arvenses. Contrades mediterrnies.
25.- Amaranthus viridis L. [ A. gracilis D esf Ex Poiret ]. Latetropical. Comunitats
ruderals. Contrades mediterrnies eixutes martimes. Anual.
En general es tracta de plantes americanes introduides a Europa a partir del segle XVIU,
plantes de rpida creixenfa primaveral per de presncia i de florida, en espiga,
estiuenca, les quals es crien en ambients ruderals i arvenses, horts de tarongers i altres
fruiters, vores de camins i de bancals, ermots, solars, camps perduts i remoguts i
herbassars nitrfils.
Dades etnobotniques:
Lablet s mal de tombar quan planta ( Castell de Rugat)
N hi ha a lo menos cinc classes de blets. Mos molesten molt perqu fan una arrail molt
fonda ( Alfafara)

s culinari:
Les seues llavoretes sn mengvoles, i les seues fulles tendres shan fet servir com a
verdura, amb tot s una planta amb un alt contingut en oxalats i en nitrats.
Menut, abans que isca lespig moltes dones ho gastaven com a verdura ( Benimaurell)

100
El blet ver abans per a posar en les paelles ( Sagra )
Lablet roig es menja ( Alcal de la Jovada )
s com a farratge:
La soca-roja s una brossa molt fresca, s tendr i t molta aigua, i a lestiu els agr molt
ais animals tan els conills com els borregos, vaques i bous ( Bellreguard )
Sho mengen els animals ( Castellonet de la Conquesta)
Els blets per al ganao N hi ha de moltes classes ( Salem )
Els blecs per ais bous ( Rafelcofer)
N hi ha ablets de moltes classes, i tots sn molt bons per al ganao ( Almiser )
Per ais borregos, cabres, bous, se la mengen tots els animals, fins i tot els conills (
Beniopa )
Els blecs descagarriten els conills ( La Font de la Figuera)
Menja daucells:
Quan est gran la soca-roja, les llavoretes se les mengen molt els gafarronets i les
cagameres, al llarg de tot lestiu i sobretot de cara la tardor quan el menjar escasseja (
Bellreguard )
El gra de lherba-roja agrada molt ais pardalets com el ravanell ( Miramar )

26.- Amelanchier ovalis Medicus [ = Crataegus rotundifolius Lam. ]

Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Pomera borda ( Agres )
Altres noms: Pomerola, comer, bellumera, galluvera.
Dades ecolgiques: Mediterrnia nord. Ombries tramuntanals altes fent destrat arbustiu
del bosc caducifoliu de fleixeres, gal.lers i aurons; sovint aquest bell arbricell es fa una
ardida rupcola com dalt del Pouet de la roca del Montcabrer.
Dades etnobotniques:
Rebaixar la sang. Repelent deis insectes.

27.- Anacyclus clavatus (Desf.) Pers. [ = A. tomentosus DC. ]

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Pancotxo ( La Font de la Figuera ), fancotxo ( La Font de la
Figuera )
Bot de Fiare ( La Llosa de Ranes ), camamirla borda.
Altres noms populars. Panigroc
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Captols o flors sempre ligulades, blanques,
abundants i grans. Terfit escaps. 1-4 dm. El- VI. 0-1100m. Molt comuna. Erms i

101
pastures subnitrfiles, vores de camins de sec, ermots, engires deis pobles, voreres de
carrers. Hordeion leporini.
Dades etnobotaniques:
Digestiva.
Bo per a la panxa ( La Llosa de Ranes )

28.- Anacyclus valentinus L.

Compositae vel asteraceae
Compostes o asteracies
Noms populars dinics: Bot de fiare ( La Llosa de Ranes ), camamirla borda.
Altres noms populars: Herba de boligs.
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Terfit escaps. Herba ascendent, ms o
menys pilosa, de flors grogues, reduides i no ligulades o molt escasses. Herbats nitrfils.
Com. m-VIfi. 0-600m. Hordeion leporini
Dades etnobotniques:
Digestiva.
Bo per a la panxa ( La Llosa de Ranes )

29.- Anagallis arvensis (Desf.) [ = A. arvensis var. coerulea i A. arvensis var.

phoenicea J
Primulaceae
Primulcies
Noms populars dinics: Sabonera ( Pedreguer )
Altres noms: Morrons blaus; moragues; borrissol; picapoll.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Herbeta anual, aspatarraeta , de tiges cantelludes,
de secci quadrangular, de flors solitries i provistes dun fi i llarg peg, for9 a corrent
arreu els erms i pasturatges subnitrfiles de les nostres terres, tant costaneres com
interiors; i fins i tot, a voltes, apareix en els tests i cossis de les plantes ornamentis de
casa. Fa dos peus diferents, un de flors blaves i un altre de flors dun vermell lluent
inconfusible; aquesta darrera varietat, menys freqent, s la sintilla, de lantic romn?,
perqu la seua fina flo r de color brillant com el sol, s'assembla a Vespuma o centella
per l encs de la seua color. Aqestes herbetes, com les seues venes les verniques,
constitueixen, per la seua petita i preciosa presencia, una de les estampes ms
encisadores del camp, fent part deis mollencs pratellets que solen criar-se ais vorals de
les sendes, deis bra?als i deis bancals de lhorta. Semblen floretes duna botnica a
lal?ada de la feli? imaginado infantil, o eixides o transplantades de les meravelloses
terres de Lil.liput.
Dades etnobotniques:
s tracta duna planta medicinal molt antiga, que sus com a pectoral, expectorant,
vulneraria i detoxicant. Pero la seua riquesa en saponines, fa ls casol per via interna

102
desaconsellable. Al territori sutilitza molt poc, i se sol considerar perillosa pero hem
sentit parlar alguna volta del seu s com a expectorant i com a vulneraria.
Mon pare em deia: no faces eixa herba que es morirn els conills ( Pedreguer)
La matxuques i tho poses damunt deis talls. Hi havia tamb que se la bullia i se la
repassava pe monyo fa bromera i brillo ( Pedreguer )

30.- Anagyris foetida L.

Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Fesolera mora ( LO rxa)
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Naturalitzada. Vora rues i castells. Arbriss de
fascinadora flor negra i groga que fa a ramells penjants dins lespessa fronda.
Dades etnobotniques:
Les bajoques que fa sho menja molt lovella i la cabra, ho busquen a lestiu. Fa olor
ella, una pudor molt rara ( Benial)

31.- Andryala integrifolia L. [- A. arenaria auct.]

Compositae vel asteraceae
Compostes o asteracies

Noms populars dinics: Herba blanca i herbes blanques ( Alcal de la Jovada, Beniaia,);
cama-roja blanca ( Pedreguer ); herba de lull ( Salem ), herba de Pul blanc ( Salem );
punxonets ( Alcal de la Jovada)
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Atlntica. Terfit / Hemicriptfit escaps. Herba en
general biennal o perennant, darrel grossa, dreta, ms o menys ramificada, tota de color
verd-grisenc-blanc, o si es vol grisenca, laxament tomentosa, d 1-8 dm. daltria. T les
fulles senceres o ms o menys dividides, les basals atenuades en pe?, bo i fent un ben
marcat roset des de la tardor a la nova primavera. Fa la inflorescencia corimbiforme,
ms o menys espessa, dabril a novembre, amb flors dun groe pl.lid. Creix ran de
camins polsosos i carreteres, senderes, bancals, erms, caixers de riu, de vora mar fins a
1500 m.
Dades etnobotniques:
s una herba ms entre les mengvoles del territori.
Verdura ( Beniaia, Pedreguer, )
Lherba blanca per verdura s bona tamb. La meua dona ho fa de verdura, seguit (
Alcal de la Jovada)
Lherba de lull blanc s una verdura dol9 a del tot. Sanomena herba de lull blanc pe
color de lull del creiximent. Fa la fulla blanquinosa i com vellut ( Salem)

32.- Andryala ragusina L.[= A. lyrata Pourr.)

Compositae vel asteraceae
Compostes o asteracies

103
Noms populars dinics: Llonge ( Alcoi, Castells de la Serrella, Penguila, Benifallim,
Fageca, Benimassot, Sella, Montitxelvo, Salem, Beniarrs, )
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Hemicriptfit rosulat. Herba completament
blanca o si es vol blanquinosa, densament tapissada de curts pls estrelats. Planta
perenne, dreta, ramificada, sovint pluricaule, de rabassa ms o menys llenyosa. Flors
grogues. Involucre sense pls glandulfers. Herbats nitrfils, gran amiga de les rambles,
deis arenys i pedruscalls i deis caixers sorrencs, eixuts i codolosos deis rius i deis
barrancs.
Fa boletes en la soca. Es cria en les rambles. Ella molt blanca. Flor groga ( Beniarrs )
Vol llocs arenosos i de sol de cara, sobretot de vespr ( Salem )
Dades etnobotniques:
Per a fer anvisc. Cabotetes de baix, com una cagarruta. Bullir. Desprs picar per a que
traguera la brutea, i es quedava net. Tant per llonge com de trementina, i unes gotetes
doli. Costa menys de fer que el de lletrera ( Benifallim).
El llonge s lanvisc autntic; en trementina i oli. ( Benimassot)
El llonge es fa al mes de maig, a les rambles del riu ( Castells de la Serrella )
Larrail de color mel negrosa sestira i es trau i sarrancaven les boletes que trauen una
llet com la lletrera, i amb trementina i oli es feia el llonge.
Baix trra fa uns nucs, unes botifarres, unes potres com el dit polze, que dall trauen
P anvisc ( Penguila )
El llonge per a fer envisc per a agarrar pardalets ( Sella)
El llonge per a anviscar. Picar i bullir i mesclar en oli i trementina; tamb s bo el llonge
per posar damunt deis grans, els xuplava ( Montitxelvo )
El llonge es cria arrimat a les rambles. Arrancaven la mata i treem les xufetes. Es bulla
en un perol unes hores i es fea una massa. Un quilo de llonge, mig de trementina i oli, el
que admitesca, o dos mesuretes ( Salem )

33.- Anthyllis cytisoides L.

Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabades
Noms populars dinics: Botja blanca ( Xeraco, Foma, Adzbia, Benirrama, Xixona,
Sella, Altea, Callosa dEn Sarri, Alfauir, Llutxent, Beniatjar, Manuel, La Llosa de
Ranes, Nquera, Artana,)
Alb ( Benissa, Calp,), albaida ( Biar )
Ramassera ( Castellonet de la Conquesta, Almiser, ), raspallera.
Botja de graneres ( Vilamarxant)
Botja condonera ( Artana )
Toponimia:
El Botjar Blanc de La Llanera de Ranes
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Solanes eixutes i ben acarassolades, de
terres margoses i de textura arenosa, formant, a voltes, matollars extensos.
Dades etnobotniques:
Planta mel.lfera, molt buscada per les abelles quan est florida.

104
Tisana digestiva. Molt mel.lfera, fa una mel encara millor que el romer i la flor de
taronger ( Nquera- Pep Rabosa )
La botja blanca per a fer ramassos quan anaven a batre ( Xeraco )
Un feix dalbaides per a fer raspalleres - graneres - per a agranar les eres ( Biar ).
La botja blanca per fer ramassos per a la era de batre blat. Tamb per a encendre el foc (
Sella)
La botja blanca per a fer ramassets per a netejar lera ( Callosa dEn Sarri )
Lalb per a fer ramassos ( Calp )
Ramassera perqu servia per a fer ramassos ( Almisser )
Per a ramassar les eres de batre el blat ( Castellonet de la Conquesta )
Per a fer ramassos per a les eres i les quadres ( Alfauir )
La botja blanca per a fer ramassos quan feiem blat a Pera, per a agranar el blat batut, el
gra, i arremontonar-lo ( F om a)
La botja blanca per a fer graneres ( Artana )
Els de Benigani vnien a fer botges blanques per a fer raspalls per a dur-los a la Fira de
Xtiva i vendres per a agranar Farros al sequer ( Llutxent)
Les abelles treballen molt aix ( C alp)

34.- Antirrhinum barrelieri Boreau subsp. barrelieri

Scrophulariaceae
Escrofularicies
Noms populars dinics: Sabateta o sabatetes de la Mare de Du ( Beniarrs, Castells de
la Serrella, Fageca, Famorca, Benimassot, LAbdet, Cocentaina, ), sabateta o sabatetes
del Nostre Senyor ( Parcent, Castell de Rugat, Aielo de Malferit, Planes, Beniaia, ),
sabatetes de Sant Josep ( Adzbia ), sabateta o sabatetes ( Benial , Fageca, Famorca,
Alfondeguilla, ), herba sabatera ( Agres )
Gossets (Alcal de la Jovada)
Boca de gall (Alcal de la Jovada); boqueta de llop (Barx);
Quico-t-fam ( Albaida, Barxeta, ), quico-fam ( Salem )
Lherba sabatera fa les flors com unes sabatetes i es diuen sabatetes de la Mare de Du (
Agres)
Altres noms populars: Brams dase ( Cavanilles ); trencaqueixals; gatets, gatolins;
conillets, mamaconill, boca de conill; boca de drag, gola de llop, morro de vedell;
badells.
Dades ecolgiques: Mediterrnia meridional i occidental. Hemicriptfit escaps.
Herbats subnitrfils, sobre terrers alterats i ben tocats pe sol, vores de camins i de
carreteres, on, a voltes, a la primavera, fa espesses i dilatades motades de duradores i
esplndides florides.
Dades etnobotniques:
Planta ornamental, per les atractives flors, destranya forma i vistent coloraci, i
especialmemt per la curiositat que desperten quan sels apreta el coll i sobrin com una
boca famolenca. Les dones deis pobles del territori solen collir-la quan est florida per a
fer ramells per a lesglsia o per a casa.
El ganao no se la menja ( Agres )

105
A Mor, la Plana Alta, reporta Lus Mulet, utilitzen la planta per via externa com
antiodontlgica, fent glopeigs amb el decuit o aigua de les rames per a llevar el mal de
queixal i per trencar els queixals corcats, dac que lanomenen trencaqueixals; s del tot
semblant al que es fa al territori dinic de la vidriella (Clematis flammula ), que a Gata
anomenen tombaqueixals.

35.- Aphyllanthes monspeliensis L.

Liliaceae
Lilicies
Noms populars dinics: Jun^a ( Benissa, Benasau, Trbena, El Castell de Guadalest,
LAbdet, Confrides, Benialfaqu, Penguila, Alcal de la Jovada, Artana, ), jun cilio (
Vilallonga, Alfauir, Terrateig, Aielo de Rugat, Quatretonda de la Val dAlbaida,
Beniatjar, Otos, LOrxa, Beniarrs, Planes, Catamarruc, Rfol dAlmnia, Sanet i
Negrals, Benimeli, Pedreguer, Biar, ), joncillo ( Oliva, Simat, Almiser, Otos, ),
jonzillo ( Benimassot, ), junquillo ( Rtova, Beneixama, Alcoi, Altea, ); donzillo
(Castells de la Serrella, Fageca, Trbena, Tollos, Parcent, Mura, Pego, Ebo, Pedreguer,
Gata, Benidoleig, La val de Laguar, Orba, Foma, Benirrama, Benial, La Font dEn
Carros,)
Dades ecolgiques: Mediterrnia central i occidental. Matollars calcaris.
Flocaes de donzillo ( Pego )
Dades etnobotniques:
s lherba de muntanya que ms agrada a les cabres i ovelles, i si est florida millor; tal
com la corretjola s lherba que ms agrada de les que creixen dins deis bancals de
lhorta i del sec. De les herbes de muntanya les agrada molt, tamb, el fens (
Brachipodium retusum ), les fustetes o estepetes ( Helianthemum sp. ) i les bellotes de
coscoll; de romer i tim, algn mos per capritxo, no per fam ni per qu els agrade (
Ebo).
El joncillo s molt bo per les cabres i les ovelles. Aix s un menjar que el ganao vol
molt. Aix es fa a la serra per all al Pa de Torrella, al Pa dArarais. On hi joncillo per
al ganao s una meravella. Les cabres quan menjaven joncillo feen molta llet i es feen
molt grosses i feen unes xotades enormes ! ( Quatretonda de la Val dAlbaida )
Herba especial per ais animals de corral i de quadra, matxos, bous, ovelles i cabres
(Parcent).
Lo que ms agr a les cabres i les ovelles ( B iar).
El junquillo, aix sho menjava molt el ganao ( Beneixama )
Aix s bo per a tots els animals. Aix s molt bo ( Terrateig)
El joncillo per ais animals de crrega, conills, molt bo per a ells ( Sim at)
Sho menja molt el ganao ( Benissa )
Sho menja el ganao una animal ( Benialfaqu)
Els conills de la serra ho arrasen, i les cabres ( Aielo de Rugat)
Eixe menjar s molt fort de potencia per al menjar. Dona molt daliment al ganao . s
una cosa especial com el llics ( Vilallonga)
Molt bo per ais conills ( Rtova )
Un animal noms veu una mata de joncillo enseguida li tira mos ( Oliva )
El donzillo t molt daliment per al ganao, per ais matxos tamb ( Benidoleig )

106
El ganao sho menja molt, millor que tot, es fa loco el ganao amb el donzillo (
M ura)
Molt daliment per a cabres, ovelles, bous, burros, matxos i tot ( Fleix )
Ho arrasen les cabres ( Confrides )
La cabra sho menja molt ( LA bdet)
El ganao es fea gord en aix. Eixa se lestimaven molt, treen la part de baix de tant
que els agrada ( El Castell de Guadalest)
Les cabres i ovelles corren a buscar els rodis de junga ( Benasau )
Aix tamb sho menja molt el ganao , quan est tendre i a tothora sho menja aix (
Benimassot)
Aix sho xuplen els animals ( Pedreguer )
El donzillo t molt daliment per ais animals, s un menjar fort. Quan anava de menut a
llaurar amb el matxo, mon pare em dia: ves i fes-li dos gavelles de donzillo al matxo per
a diar ( Benirrama)
El ganao aix sho menja en deliri ( Alcal de la Jovada)
Aix pal ganao s bonssim; en aix es fan grosses, t molt daliment per a les
cabres; es sacien molt menjant-ne; aix vol a ratets, en mitja hora ja en tenen prou; i
desprs ms ( Alcal de la Jovada )
El ganao i els matxos els agrada molt el donzillo, ho arrasen ( Tollos )
El donzillo larrapen les cabres i les ovelles fins a trra ( Fageca )
El joncillo s molt bona pastura per al ganao ( Oliva )
Ais conills de muntanya s lherba que ms els agrada ( Artana )
La junga per a fer raspalls per a les aspardenyes amb les arrails llarguetes que les
arrancvem amb un pie ( Artana)
Dades antropolgiques:

Un present per a la Dea

I vine a tu com a suplicant

amb aquesta garlanda de crisantems
i dagradosa junga.

L *amor joguiner

Afrodita no hi s, i el foll Eros juga com un nin,

cavalcant en la punta de les flors - no me les toques - de la junga.

Del poeta espart Alcm nat entom del 600 aC.

36.- Apium graveolens L.

Umbelliferae vel apiaceae
Umbel.lferes o apiades
Noms populars dinics: Api
Dades ecolgiques: Vores de camps de lhorta maijalenca, sobre terres fresques i
sempre humides i ben acarassolades. Cultivat en la plana dhorta costanera.
Dades etnobotniques:
Entra en la composici de brous depuratius i antiinfecciosos amb lall i la ceba.

107
37.- Arachis hypogaea L.
Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Cacauera, la mata; cacaua, en general a tot el territori, i tamb
cacauet, el llegum; cacauar, el camp. Hi ha qui fa distinci entre cacauet, si t un o dos
gallons, cacaua, si s de tres o quatre i cacauot. Cacauar s el camp o bancal.
A Silla fan clara distinci entre cacau i cacaua. Cacau del terreno. Cacau del collaret. s
de dos grans, xicotet, fa ms oli. Cacau americ. Ms gros, ms llarg, ms gra. Pero fa el
gra igual, s la corfa que s ms grossa.
Cacaua. Si t tres o quatre grans. T menos oli.
Altres noms populars: Chokopa ( Aymara ); inchis ( Quetxua ); kupekana ( Arawak );
manduvi ( Xiriguano ); tlacacahuatl ( Azteca ), que significa cacao de trra. En tota
rAmrica Hispana el nom predominant s mam, dorigen haiti.
Toponimia:
La casa deis Rac deis Cacaueros, on visqu sol a la serra el gruix de la seua fruitosa
vida lhonorable tio Honorio de Quatretonda de la Val dAlbaida.
Dades ecolgiques: Neotropical. Terfit escaps. Planta herbada orinda del sud de
Brasil, possiblement en el vessant oriental deis Andes, i conreada a tota Amrica des
dabans de Tambada del europeus. La seua domesticaci ha de remuntar-se a una poca
bastant remota. Herba anual darrel pivotant que pot afonar-se dins la trra de 20 a 40
cm., de tiges pubescents ramificades des de la base, ms o menys dretes o tombades, que
pot abastar de dl a 3 pams daltara, de fulles alternes, paripinnades, compostes de dos
parells de folols iguals, el.lptics o ovis, llisos i de vores senceres, dun verd daurat
inconfusible, que en arribar la nit, els opostos, saproximen. Fa les flors a Taxil.la de les
fulles, a lestiu, de corol.la apapallonada, solitries, grogues i molt petites.
La cacauera t una forma de fructificar molt curiosa, ja que desprs de produida la
fecundado i espolsades les cobertes floris, per creixement dun meristem situat a la
base de lovari, es desenvolupa un rgan de forma acicular i prou consistent anomenat
ginfor, que porta en la seua extremitat lovari; aquest rgan que est dotat dun
geotropisme positiu, sadre9 a devers trra fienant el seu creixement una volta hi ha
penetrat alguns centmetres, en el qual moment inicia la formado de la beina, que
continua desenvolopant-se fins a assolir el seu complet desenvolupament sense que,
paralel.lament, ocorresca igual en el seu interior amb els vuls, els quals prcticament,
no inicien el seu creixement fins que la beina no est totalment formada. Els ginfors
poden abastar fins a 15 cm., en llur desenvolupament aeri, i un colp soterris, continuar
llur creixement fins a 8 cm. La cacauera pot produir tamb flors subterrnies fertils,
situades en la base de les tiges inferiors que produeixen fruits.
El fruit s un llegum cilndric, ms o menys allargat, reticulat exteriorment, indehiscent,
torulosos, amb estretaments entre els espais ocupats per les llavors, que sol contindre de
dos a quatre gallons, grans o llavors, i excepcionalment, cinc, recoberts per una frgil
pel.lcula rojal o blanco-grogosa.
Planta cultivada a les planes al.luvials costaneres, principalment del Pas Valenci. Al
territori es cultiva tradicionalment amb molta cura i estima, especialment en les terres
litorals de mareny o maijalenques, molludes, toves, soltes i de reg a labast.
Les cacaues es sembren a maig i es cullen en octubre. Larena s molt bona per a les
cacaues. Es poden fer en els bancals de trra pero sen fan ms en larena. Lany 55 en
una fanec i mitja de mareny vaig fer 430 quilos de cacaues, que anaven a 10 pessetes el
quilo ( Alquerieta de Guardamar )

108
 La cacaua se sol sembrar la primera o segona setmana de juny, pero io tinc comprovat
que s millor fer-ho uns dies desprs de sant Pere; ixen ms tardanetes, i s ms menuda
la cacauera pero fan ms cacaues. Es sembren tres gallons per clot ( Daims )
Quan el cacau t la pell rogeta s que s vell ( Silla )

Varietats de cacaues ( Miramar, Piles, Bellreguard, Alquerieta de Guardamar, Daims,

Gandia);
Cacaues del terreno: Llargues i grosses, fan de tres a quatre gallons, i a voltes de cinc o
sis. Sn les que any rera any ms es plantaven a la Safor.
Cacaues tramusseres, de dos gallonets, del collaret o d oli: Ms curtes o xicotetes, dos
o tres gallonets. Sn les ms gustoses. Solien fer-ne dos o tres solquets per a casa.
Cacaues morunes: Sn ms grosses que les tramusseres; fan dos gallonets tamb pero
moradencs i ms grossos. Les morunes fan ms quilos pero van ms barates que les
tramusseres.
Cacauot: Ms gros, de tres o dos gallons. Fa molta cacaua pero agarraven facilment la
manganella i el callos.
Cacaues de Mallorca, ms llargues i grosses que les del terreno ( Daims )
Cacaues bavoses ( Daims)
Cacaues de l 'oli: Fan tres o quatre gallons; ms primes ( Sollana )

Dades etnobotniques: El cultiu de la cacauera s relativament recent, puix Cavanilles

en les Observaciones ( 1791-93 ) noms lesmenta com a planta extica en visitar el
fams jard botanic que a Pu?ol fundara larquebisbe Mayoral; si b ms tard, 1804, va
publicar un treball sobre la cacauera en el qual fa esment del considerable
desenrotllament que anava adquirint aquest conreu a Valencia. Tot pareix indicar que va
ser Valencia el lloc dEuropa on es va cultivar per primera volta la cacaua i des don es
va extendre a Francia i nord dfrica. Actualment el conreu de la cacauera, a ms, de les
dues Amriques, abra9 a quasi tots els paisos intertropicals no desrtics. Entre les plantes
alimentaries, desprs de la queradillera, la cacauera s la ms valuosa contribuci de
PAmrica del Sud, si es considera que a frica s un aliment bsic important.
Les cacaues sn comestibles, i shan fet servir com un aliment hum diettic de primer
orde, ric en proteines i greixos, i tamb per a lextracci de Poli, degut a Pelevada
riquesa en materia greixosa deis cotiledons.
El platet o el cartutxo de tramussos i cacaues que antany no podia faltar mai ni en la
tavema ni en el cinema.
Hi ha millor mos, a mitjan vesprada, que una coqueta de cacau, a penes eixida del
forn ?
Mart Domnguez Barber. L Ullal
Torrons de cacau: Un any la cosina de la meua dona no tenia cacau per a fer torrons per
a Nadal i fc cacaues i no les pogu nugar perqu no tenia oli i al no tindren no
nugava. La meua dona els fa tots els anys que si vost en vol a Nadal ( Silla)
Es una creenfa popular la de que les cacaues torrades estimulen el sexe i que el gall cru
s indigest o, si ms no, pesat per a la digesti quan es consum en quantitat, a causa de
la seua riquesa en oli. Ja els cronistes espanyols de 1poca de la Conquesta deien: Es
menja aquest gra com a fruit regalat i de molt bon sabor, cuit o torrat; pero menjat cru
causa mals de cap, ois i migranyes.
Dades antropolgiques:
Hi havia, obscur, un sentiment litrgic.
Es torraba el cacau, i les cacaues,

109
d assuavides rodonors, serien
vidament buscades.
Vicent Andrs Estells. DEl gran foc deis garbons ( OC 1, p.242 )

38.- Arbutus unedo L.

Ericaceae
Encades
Noms populars dinics: Arbocer ( ); albocer ( Benissiv, Alcoleja, ), alborcer ( Xeresa,
Jess Pobre, Callosa dEn Sarri, Quatretonda de la Val dAlbaida, Rfol de Salem,
Beniatjar, Beniarrs, Benillup, Gorga, Alcoleja, Vilamarxant, ), amborcer ( Potries,
Ador, Castellonet de la Conquesta, Almiser, Alfondeguilla, ), auborcer ( Barx, ),
ambrocier ( Salem, Aielo de Malferit, ), bocer ( Benissa, Benissili, ), borcer ( LOrxa,
Pedreguer, Benissili,), borcera ( Benissili);
Madronyer ( Biar, Beneixama, Tibi, ), madrony ( Petrer ), madronyera ( Tibi ),
modronyer ( Sella )
Arbo?, albo9 ( Benissiv, ), ambor9 ( Potries, Ador, Castellonet de la Conquesta,
Almiser, Alfondeguilla,), aubor9 ( Barx, ), albor9 ( Xeresa, Jess Pobre, Callosa dEn
Sarri, Rfol de Salem, Beniarrs, Benillup, Gorga, Alcoleja, ), ambrcio i ambrociet (
Salem, Aielo de Malferit, ), bor9 , bor9 0 s ( Pedreguer, Benissili, LO rxa,), bo 9 , bo 9 0 S (
Benissa, Benissili, ), madronyo ( T ibi,), modronyo ( Sella,), el fruit.
Toponimia:
El Madronyeral de Petrer, en el vessant tramuntanal o ombra de la penya del Sit.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Amant de totes les terres pero preferint les
descarbonatades, en ambients dun bon equilibri entre el sol i lombra, la humitat i
leixutor. Barrancs i aiguavessants freses i assolellats.
Dades ecolgiques:
Larbocer s larbre ms llustrs i pintoresc de la nostra flora. A la tardor fronds i florit
i enjoiat amb la dol9 a i polcroma crrega deis seus esfrics fruits, s larlequ deis
nostres barrancs i aiguavessants freses i clids; i est considerat una reliquia vivent
dpoques remotes, dara far deu o vint milions danys, quan encara no estaven formats
els nostres litorals actuals i a les nostres muntanyes feia un clima quasi tropical; llavors
formava frondosos boscos amb el llorer, el marfixll i altres arbres i arbusts de fulla ampia
i sempre verda que hom anomena amb el precios nom de laurisilva per haver al llorer
com a arbre principal.
Larbocer, de vigorosa i alegre estampa tropical, fa coincidir la seua grogosa florida amb
la madurado deis seus esfrics i granulosos fruits, els arbo9 0 S, que trigen un any a
madurar, bo i mudant de color a mesura que maduren, passant de verds a groes, per a
desprs fer-se ataronjats i finalment dun roig viu i cridaner que, a poc a poc va
enfosquint-se, alhora que la polpa sendolceix, es daura i sablaneix.

Formidable el bosc darbocers i feixers de lombria de la val de la Murta dAlzira.

Preciosos els arbocers del riqussim barranc de Borr de Rtova, de lombria de la serra
de Navesa i de la Canaleta dAdor i del Circ i lombria de la font de la Mata de la serra
de la Safor.
Arbres anyenes i remarcables:
Larbocer del mas de Torre Redona al Polop Alt, el ms vell de Dinia.

lio
Larbocer del mas nou de la Serreta dAlcoi, el ms geners i dol? de Dinia.
Lardit i solitari arbocer de la solana del cim del Maigm, el ms enlairat de Dinia.
Lalborcer de la Casa Nova dAlfafara.
Lalborzer de la Para del Notari a la partida del Raboser dAtzeneta dAlbaida.
Els alborcers del Planet de Gomar de Beniatjar.
El solitari i polit arbocer de la caseta del Romangat del precios terme de Pedreguer.
El madrony deis algepsars del Blanquisarts ( Petrer )

Dades etnobotaniques:
En medicina popular, laigua de fulles darbocer shan fet servir per a les inflamacions
intestinals i urinries i pedres renals, per a activar la secreci de la fel; i larrel, rica en
flavonoides reparadors deis capil.lars sanguinis, per a millorar larterioesclerosi i
reactivar la circulaci cerebral.
Bullit de llesques de fusta darrel seca darbocer trossejada per a les migranyes i la
prdua de memoria. Un got en dej ( Gandia ).
Mon pare prenia tasses de tronquet tallat dalborcer per a quan no es trobava massa b,
que tenia la tensi alta; pero s molt fort. Cal prendren poquet, una tassa hui i laltra
desps-dem ( Quatretonda de la Val dAlbaida )
Bullit darrel de madronyo amb mica - Jasonia glutinosa - per ais ccemes, granets i
picors de la pell. Dos o tres gots per dia.Queda la pell com la seda ( B iar).
Per a quan una persona tenia la sang puja. Per a minvar la sang. Soques, nyenya vella, li
tallava una rama com quan asporgaven. Ho bullien i fea roget, una cosa com si fora sang
( Benissiv)
Els arbofos sn el mos ms agradvol i complet que ens ofereix el nostre bosc, la nostra
fruiteria silvestre, i es poden comparar a unes polposes i ensucrades fraules o maduixes
tardorals, que no conv abusar ja que ben madurs i en abundncia poden sentar mal i,
incls, arribar a produir una no massa agradable merla puix contenen una certa quantitat
dalcohol; shan de triar b i paladejar-los un a un, com un do exquisit del bosc, i els
sobrants es poden dur a casa per a fer una deliciosa melmelada o confitar-los.

X, mhe menjat dos o tres bossos, i que bons estaven ! ( Benissa)

Els fruits tenen anomenada que si sen mengen molts els prens avorrits. Bufen ( Barx ).
Si ne menges molt alb o ras et picaries, et marejaries Rfol de Salem )
Si en menges molts dambrcios et torbes un poquet perqu t un poquet dalcohol (
Salem )
Es una classe de fruita que se nha de menjar poc perqu pot produir-te agonietes i
malestar ( Salem )
Si ne menges 30 o 40, agarres una bufa de por ( Castell de Rugat)
Un dia, al bancal, comenc a menjar-ne i menjar-ne, i tomant al pobl em deia: ser
possible, ser possible ! ( Castell de Rugat)
Si tencantes menjant ambor9 0 s agarres un pet com un lleg ( Potries )
Vaig comenfar a menjar ambrcios un dia, all en la foia Redona, i vaig agarrar un p e t !

111
( Aielo de M alferit)
A Djebala, on el sasn s extraordinriament present, fan confitura darbo9 0 S i, com
ac, tamb deien que si ne menges molts emborratxa.

El fruit sec servia per a jugar els xiquets amb un canut anellat. Pe canut es bufava i es
tractava de mantindre P esfera o bola del fruit en Paire ( Benial).
Dades antropolgiques:
Ms dolg que l alborg, diuen a Xtiva amb gracia i encert.

uenit hiems: teritur Sicyonia baca trapetis;

glande sues laeti redeunt; dant arbuta siluae;
et uarios ponit fetus autumnus, et alte
mitis in apricis coquitor uindemia saxis.
Ve Phivem: la baia de Sici s mlta per les premses; sadolls de glans, tomen els porcs;
donen arbo?os els boscatges; la tardor deixa caure els seus fruits variats i all dalt,
damunt les roques, a pie sol, acaba de madurar la verema.
Virgili. Gergiques, II; v: 519-22
Per comengar, prescric que les ovelles han d esbrotar Vherba dins cledes agradables,
fins que retornar l estiu fronds, que s'ha d escampar damunt el sl dur una capa
espessa de palla i manades de falaguera, a f l de preservar el delicat bestiar de la fredor
del gel i sostraure 7 a la ronya i les deformitats del poagre. Tot seguit, passant a un
altre lloc, ordene que es donen a les cabres fulles d arbocer i s e ls procure fresques
aiges corrents; que llurs estables, a Vabric deis vens, rebin el sol d hivern, girats cap
al migforn...
Virgili, Gergiques, III; v: 295- 303
Bo i descrivint Ovidi les quatre edats deis hmens al comen? de Les Metamorfosis, quan
glossa ledat dor diu:
Fins i tot la trra mateixa, lliure de tota exigencia, sense ser tocada per la relia, ni
ferida per Varada, ho donava tot espontniament; i els hmens, contents amb aquells
aliments produits sense conreu, tots es delien i collien cireres d arbog i fraules
silvestres, i gerds, mores arramades en aspres esbarzers i glans que havien caigut de
Vampie arbre de Jpiter.
*

I sempre el vent de Vala Sibil, la, que xiulava a Vesquena del casalot. Lliscava sota les
teules i obligava l arbog a exhibir tot el seu esclat.
Josep Sebasti Pons. L Ocell Tranquil.

...si fores la meua muller, no etpodrien faltar les castanyes

ni les cireres d arbog: tots els arbres tindrsper servirte n.
Li canta Polifem, acompanyat del seu flabiol format de cent canyes unides, a la filia de
la blavosa Doris, la nereida Galatea, ms blanca que els rams nevats dolivella.

112
Ovidi. Les Metamorfosis. Llibre Tretz; v: 819-820

Els rojos arbocers per damunt del torrent

eixien d un gorg d ombra. Oh ma nimfa d argent,
que volia en mos braqos, visi fresca i lleugera /
El vent era planyvol en la garriga austera,
i el cel d or verdosenc, i encantat era el riu...
Josep Sebasti Pons. Divertiment: L 'adolescencia

Els brillosos i airosos arbo?os que Bernardo, el miny llenyataire, sol i perdut enmig del
bosc, veu, de sobte, moure i en veu sortir la seua estimada i hermosa Nadaleta portant la
cistella de lesmorzar per a parar la taula sobre lherba, que ens reporta Jacint Verdaguer
en el conte anomenat Nadaleta.
Remarcable per ais valencians un del noms antics daquest arbre, Albuixec, aplicat a
com a gentilici, com a nom dun pobl i de la seua Verge: La contarella tradicional ens
ennova que en el mes de setembre de 1268, un sacerdot de la catedral de Valencia va
enviar a treballar a un bancal seu un camperol; llaurava amb un jou de dos bous, i en
passar per davall dun arbocer els bous sagenollaven. A la tercera volta daquest succeit
va esguardar en el tronc de larbre i va trobar la imatge de la Verge Mara, anomenada
La Moreneta, pe seu color.

39.- Arisarum vulgare Targ.-Tozz.

Araceae
Arcies
Noms populars dinics: Cresolera ( Bellreguard, Miramar, Alquerieta de Guardamar,
Potries, Tavemes de la Valldigna, Real de Gandia, Alfauir, Castell de Rugat, Salem,
Parcent, Benissa, El Castell de Guadalest, ), cresola ( Oliva, La Font dEn Carrs,
Potries, Sella, ), cresol ( Parcent, Mura, Xbia, ), cresolet ( Castell de Rugat, Xbia,
Gata, Benissa,), cresolet de fiare ( Pego - la flor -); farolet ( Castell de Rugat)
Dragoneta (Ebo)
Rapa ( Pego - la fulla Adzbia, Verger, Els Poblets, Rfol dAlmnia, Benimeli,
Sanet i Negrals, Pedreguer, Gata, Xbia, Ebo, Benissili, Castells de la Serrella, Parcent,
Mura, La val de Laguar, Trbena, Callosa dEn Sarri, ),
Rapa-llengua ( Calp )
A Mura, Parcent i altres poblacions de la Marina diuen rapa a la planta o la fulla i
cresol a la flor o espiga, que diuen all.

Cucot ( G ata)
Altres noms: Fiare Cugot.

113
Dades ecolgiques: Mediterrnia. La trobarem abundantment en pasturatges, clotades i
pratells, des del pa costaner de Phorta maqalenca fins les carenes i capsers ms alts de
les nostres muntanyes.
Per a indicar que una trra es bona a Callosa dEn Sarri diuen:
Terra que cria rapa ni es ven ni es barata.
Dades etnobotniques:
Les cabotetes de baix de la rapa que sn sucosetes sn per ais prunyons ( Parcent)
La fulla tendr la donaven ais porcs. Els javalins trauen unes cabotetes de baix trra (
M ura)

Ho fusen els porcs (Ebo)

Aix els porcs comencen a furgar i van a agarrar la caboteta. Els mrgens i tot els desfan
buscant ( El Castell de Guadalest)
La porreta que fa baix la cresola se la mengen els jabalins ( Sella)
Abans es donava ais porcs ( Xbia )
Feem caba?os de fulles de rapa per ais porcs. Pero no se la menjava el ganao ni els
bous ni cap altre animal ( Benimaurell)
Fulles de cresoleres per ais porcs. Pero els animals tant el cavallar com els bous i els
borregos han anat triant-lo i sempre se lhan deixat en el pesebre tamb. Ara lagret sha
apoderat de les cresoleres ( Miramar)
Falcats de rapa pas porcs ( Pego)
Els porcs ho fusen en la muntanya buscant larreleta ( Real de Gandia )
Si tens vaques i segues eixa brossa, les vaques quan estn menjant i tropessen en ella la
tiren a trra, i no la volen ( Tavemes de la Valldigna )

40.- Aristolochia paucinervis Pomel

Aristolochiaceae
Aristoloquicies
Noms populars dinics: Carabasseta de pobre ( Vilallonga, Alcal de la Jovada, Beniaia,
Catamarruc, Benissili, Fageca, Famorca, La Font dEn Carrs, ); herba pudenta;
corretjola borda; brossa de sapo ( Beniaij)
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Macaronsica. Herbats humits, mantell herbaci del
sota bosc caducifoli i semicaducifoli, caixers de riu, vores i mrgens freses de bancals
dhorta. Ms gran que la germana que creix en matollars ms secs - A. pistolochia L.- i
fa les fulles amb el limbe sencer, sense dents en els mrgens i amb un pe 9 ms llarg
que el de la flor. Per al caminant encuriosit aquesta planteta fa lefecte dun hbrid
fantstic, duna filia duna corretjola i duna cresolera, de la primera tindria la fulla i les
tiges repents i de la cresolera les floretes que semblen duna botnica llunar.
Dades etnobotniques:
Les flors daquesta correjola borda, daquesta herba discreta, que repta i gira ran de
trra, recorden molt, certament, els rgans sexuals de la dona. Un colpidor atreviment

114
ms del seny imaginatiu de la dea Flora. Una boca de flor, allargada i alta, de llavis
replegis i onejants que deixen vore el secret negrall que sendinsa per una cova que
munta com una vagina i que acaba en un ventre red, gros, grvid. Tot dissenyat i
esculpit amb una discreci i una gracia exquisides. Per aquesta ra li atriburen els
antics grans virtuts per a facilitar leixida del fetus al moment del part. El mateix nom
cientfic daquesta herbeta expressa la mateixa idea, ja que prove del grec aristos, que
significa, excel.lent, molt bo, i de locheia, secreci del preny o part. Dioscrides la
recomanava beguda amb pebre i amb mirra per a foragitar del ventre el menstru, el Hit i
la criatura; i afigia que fa aix mateix, ficada en la natura de la dona. Larrel dalgunes
especies dartistolquies sha utilitzat en medicina popular com a emmenagogues i per a
facilitar el part.
Tot i tot es tracta duna planta txica capa? de provocar enverinaments.
La refugen tots els animals ( La Font dEn Carros )
La carabasseta de pobre creix en els mrgens i s veneno per a tots els animals (
Vilallonga)
Es cria per les hortes, en els mrgens i aix. Dien que s veneno ( Vilallonga )
Les carabassetes susen per a reblanir les durcies, ulls de poli i callositats :
Bullir en 11. daigua sola o aigua i oli, unes 10 o 12 carabassetes trossejades.
Deixar que bullga mitja hora o tres quarts, fins que agarre un color amarronat esps.
Posar i guardar en una botella quan el lquid estiga gelat.
Untar o xopar les durcies en un trosset de cot-en-pl, i posar damunt i subjectar
desprs. Reblaneix, xupla i mata; i els lleva en una setmana o menys. Tamb va b per a
xopar les carnes i les juntes adolorides. Aquest oli s bo tamb per a curar ferides ( La
Font dEn Carros)
La soqueta. Se li passa un fil i es penja del coll per a fer passar el mal de queixal
(Beniaia)

41.- Artemisia arborescens L.

Compositae vel asteraceae
Compostes o asteracies
Noms populars dinics: Donzell ( Denia, La Xara, Benissa, Calp, Alcal de la Jovada,
Trbena, Alcoi, Cocentaina, Banyeres, Albaida, La Font de la Figuera, en general a tot el
territori.)
Dades ecolgiques: Mediterrnia sud; Mata arbustiva i molt aromada, i suaument
grisenca per tindre les fulles dividides en segments molt estrets i les tiges cobertes duna
sedosa pellusseta. Aplega les flors o cabotetes floris dun groe esmorteit, en espessos
ramells cimalers. Cultivada, a voltes sescampa i es naturalitza pels voltants del antics
cultius.
Donzell pels mrgens ( Alcal de la Jovada )
Dades etnobotniques:
... la ruda i el donzell en elpati...
Caterina Albert i Parads: La Vella
Margotejar com un brot de donzell diu Caterina Albert i Parads a Solitud. Cap V.
Sumant Dies. Pg. 74

115
s una planta que tradicionalment sha cultivat i es cultiva encara, en alguns masos i
cases de camp, en el corral, pati o davant o prop de casa tant com a medicinal i com
ornamental, i especialment per a lelaboraci de L Herberet. s aperitiva; tnica
estomacal; digestiva, indicada en els malestars intestinals; emprada per a traure els cues
del ventre o vermfuga; diurtica; i emmenagoga.
Les feuilles fraiches de chiha sont ajoutes au th au mme titre que la nana ( Mentha
veridis ). En cataplasme contre les morsures de serpents et piqres de scorpions; en
poudre sur les plaies. ( Gattefoss, 1921 )
Les virtuts aperitives i vermfugues estn a 1origen de diverses preparacions. Bumet (
1939 ) reporta que a Tunssia aquesta especie chejret meryem entra en la composici de
la medbach, tisana especialment preparada en la regi de Korbous, composta, a ms del
donzell, de les segents herbes:
Erica arbrea.................................. bruc msele - bouhaddad
Globularia alypum.......................... sall - zeriga
Juniperus phoenicea....................... savina - a r r
Lavandula stoechas........................toman - meharga
Melia azederach.............................mlia - melya
Myrtus communis.......................... murta - rihan
Rosmarinus officinalis................... romer - klil
Ruta chalepensis var. bracteosa... ruda - figel
Thymus numidicus......................... timonet - zaater
Pistacia atlntica..............................matissa - betoum
Periploca laevigata........................ - hellab
Teucrium polium........................... guisoc - jaada
Centaurea suffruticosa.................. bracera - m rart el hanech
Aqestes dues especies darreres sn reservades a les dones perqu afavoreixen la
fecunditat. ( Edouard le Floch: Contribution a une etude ethnobotanique de la Flore
Tunisienne, 1983 ).

Feixets dulls de donzell tendre, anomenat xiba, hi havia a la venda en el sc de Xauen,

capital de Djebala, a fi de fer-lo servir per a aromar el te verd, tal com sovint es fa amb
la naanaa o herba-sana.

Tamb hi ha qui aprofita el poder que t el donzell despantar els insectes, i prepara un
bull de rams per a arruixar els llocs que visiten els grills, les cucatatxes i panderoles. I
encara, hi ha pobles com Trbena o Calp que laprofta, tendr, per a netejar espills i
llantemes.
Sap per a qu gastvem el donzell ? El gastvem per a netejar espills, ens deia un vell
llaurador calp, bo i arrancant un brot del donzell de la seua caseta i oferint-nos-el.
Dades antropolgiques:

116
Totes les plantes anomenades cientficament artemisia estn dedicades a la dea rtemis
o Artemisia, tamb coneguda per Diana pels romans, perqu rtemis s la dea
protectora deis parts, i totes aqestes plantes tenen virtuts emmenagogues i
estimuladores de la musculatura uterina i per tan favorables ais naixements.
Estrany ser que rtemis davalle a una ciutat. Viur en les muntanyes, i noms
prendr contacte amb les ciutats deis hmens quan em criden en la seua ajuda les dones
turmentades pels vius dolors del part; les Moires m assignaren, des de linstant que vaig
naixer, la tasca de socrrer-les, puix ma mare m engendra i em dugu a la seua sina
sense cap sofren^a, i sense esfor? va donar llum al fruit de les seues entranyes. Aix va
parlar la nina Artemisia, diu Calmac en el seu Himme HI, el dedicat a rtemis.
Versos 19-26.
rtemis originriament era un ttol ms de la Triple Dea Lluna, que com la lluna tenia
tres cares, tres poders, tres cuites. La seua obstetricia correspon ms aviat a la lluna o
dona Vella, com les seues fletxes morais; i les sacerdotesses de nou anys sn un record
de que el nombre de la mort de la lluna s tres voltes tres.
La tumultuosa rtemis de cor ardit, la Diana selvtica, laptnia thrn, la sobirana de
les feres, minoico-micnica en el seu ambient ms salvatge, era una dea unida
ntimament a la natura en el seu estat ms ferstec i intacte, a Tarbre, a les feres i al bosc
virginal, era Pexponent de la fecunditat de la vida selvtica.
... perqu Artemisa fo u en el seu origen una gran deessa de la fertilitat, i, segons les
liis de la religi primitiva, la que fertilitza la natura ha de ser al seu torn fertilitzada.
Frazer: La Branca Daurada. Cap. I , El Rei del Bosc Diana i Virbi / Artemisa i Hiplit.

La Donzella de TArc dArgent, TArtemis olmpica, era el membre ms jove de la Trada

drtemis originria. El seu are dargent representa la lluna nova. Per Trtemis
olmpica era ms que una donzella, en altres parts se ladorava en la seua segona
persona, com a Nimfa, una Afrodita orgistica amb un consort bar i amb la palmera, el
crvol i Tabella com els seus emblemes principis. Recorda La Senyora de les coses
Salvatges cretenca, possiblement la dea nimfa suprema de les societats totmiques
arcaiques, una dea orgistica, que tenia a la lasciva codomiu com la seua au sagrada.
Filia deis amors de Leto i Zeus transformis en guatles mentre copulaven. La de pleplo
blavenc, de formosos rnxols i turmell-graciosa Leto, la ms gloriosa filia deis titans
Febe Lluna i Ceo Seny , la sempre dol?a, benvola i la ms amable dins de
TOlimp, coneguda a Egipte i Palestina com a Lat, dea de la fertilitat de la palmera i de
Tolivera, que a Roma esdevingu en Latona, Reina Lat. Nom que es compara amb lada
dona a Licia.
La gelosa Hera va enviar la serp Pit per a que perseguir Leto per tot el mn, i va
decretar que no poguera donar llum enlloc on Huir el sol. Creta i tots els seus pobles,
Tilla Eubea, famosa pels seus vaixells, el traci Atos i els enlairats cims del Plio, les
ombrives muntanyes de TIda i la calitjosa Lemnos, la santa Lesbos, i Quios, la ms
esplndida de les illes que en la mar jauen, Claros, la lluminosa i les escarpades cimeres
del Mcale, Mileto i Cos, Gnido, Texcelsa, Crpatos, Tesventada, Naxos, Paros i la
rocosa Renea: tota aqueixa distncia va recorrer Leto, urgida pe part, per si alguna
daqestes terres volia erigir-se en bressol i dida del seu fill. Per elles tremolaven i
tenien molta para. Cap per fera? que fora satrevia a acollir Leto. Ni el cel, ni la trra,
ni les aiges no donaven acollida a la deessa; el mn lhavia desterrada i ella

117
vagabundejava sense rumb, fins que, la venerable Leto, enduta en ales del vent de
migjom, arriba a la fi a Ortgia, Villa de les guatles, prop de Dlos, on va donar a llum a
rtemis, que tot just nascuda va aidar sa mare a creuar Testret a Tilla flotant de Dlos,
que es va compadir della i li va dir : Tu ets una estrangera que vagues en la trra i io en
la mar, i li va procurar un bellugads refugi; i all, en la rocosa illa flotant de Dlos, un
pur i solitari pedregal, on els polps que viuen en la mar fan els seus caus i les negres
foques tenen una e sta b a tranquilla i donen a llum sobre esculls desrtics, en el vessant
tramuntanal del mont deli Cint, recolzada la seua esquena sobre el tronc duna palmera,
i a tocar duna olivera, i assistida per la mateixa rtemis nina, va ser mare del bess
Apol.lo, rera nou dies i nou nits traspassada de dolors de part.
Himne Homric a Apol.lo Deli. Himne IV de Calmac, dedicai a Dlos. Ovidi. Les Metamorfosis Llibre VI; vers.185-193.
Apol.lodor. Biblioteca de Relats Mitolgics.Llibre I: rtemis i Apol.lo. Hesode. Teogonia: 403-409

Azalais es despulla [ ] sota els seus hbits mongvols, 1esplendor daurada de la pell
clara...Rest penjada al coll la diminuta bossa de lli amb artemisa i coriandre que
portaven les monges entre la roba i la pell per evitar la concepci.
Llus Racionero i Grau. Cercamon. p.28

Fes de la teua veu poncelles negres, llgrimes.

I, donzell amarg, plora la mor que t acompanya.
Gaspar Jan i Urban. La Festa XI: Sant Joan

42.- Artem isia cam prestris L subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser) Batt.in Bat. Et
Trabut [ = A. glutinosa ( J. Gay ex Besser,-A. scoparia auct.]
Compositae vel asteraceae
Compostes o asteracies
Noms populars dinics: Botja rossa ( Benissa, Calp, Gata, ), botja pansera ( G ata,),
herba pansera ( Xbia ), herba escaldaora ( Jess Pobre, Senija )
Altres noms: Llemenosa.
Dades ecolgiques: Mediterrnia Occidental. Holrtica. Camfit frutics de 4 a 10 cm o
nanofanerfit. Planta de color verd brillos, ramificada, poc flairosa, glabrescent, de tiges
molt lignificades, sovint rogenques i de fulles amb segments estretament liniars i
involucres glandulosos i glabres. Normalment s ms o menys viscosa a la summitat,
devers les inflorescncies. Fa la florida des del solstici fins al cor de lestiu i grana en la
primicera tardor. Captols nombrosos estretament oblongs, xicotets, en pancula.
Matollars sobre terrenys abandonats, ermots arenosos, i tamb, no tan abundant, damunt
de sois argilosos profunds. Lhem vista molt abundant en la partida de Cocentari de
Calp; i tamb es cultiva, a matolls, a prop deis riu-raus, en els pobles on no creix
espontniament.

Dades etnobotniques:
Per a donar-li color a la pansa com 1olivarda o la mata de la tomaquera ( Gata de
Gorgos )
Quan escaldaven la posaven dins la caldera per a donar color a la pansa ( Benissa )
Ho gastaven quan escaldaven, aix li donava color a la pansa ( Benissa)

118
Aix fa color. Talles dos rames i les poses dins de la caldera quan bull i fa color.
Lolivarda tamb s bona. Saps on hi ha molta botja pansera ? All ais Fandixs, en tota
la costa eixa pac a Calp es cria molta herba deixa ( Gata de Gorgos)
Quan comen?a a bullir la caldera, abans de passar el ram en la cassa, passar-la noms,
la botja rossa, i enseguida amolla i dna un color meravells, com el calder quan li
poses safra. Ac sen cria molta, de Senija i daltres pobles pujaven a fer-en ( Calp )
Lherba pansera per a donar color a la pansa, i si no en tenien gastaven lolivarda o
incls la tomaquera ( Xbia )
L herba pansera. pe punt de color, diu Mara Ibars i Ibars a Vides Planes descrivint els
preparatius del fomet i el treball meticuls de 1escald de la pansa, el salpasset d herba
pansera que nugat de l ansa escampava la seua substancia colorant.
A Nigelas, Granada, la zancaharea es fa servir en infusi com a dirtica i per a
aprimar-se; a Baza, a glopeigs, com a antiodontlgic; i a Gejar-Sierra es fumen les
llavoretes ( M. Reyes Gonzlez-Tejero Garcia - 1989 )

43.- Arum italicum Miller

Araceae
Arcies
Noms populars dinics: Cresola (Oliva, La Font dEn Carros, Potries, ); cresolera (
Trbena ), cresolera ampia ( Daims ); rapa de fulla ampia ( Pego )
Altres noms: Sarriassa, punta de relia.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Herbats humits i ombrius, horta maijalenca, bancals
de trra fresca, assenyalant el territori de lantiga omeda, especialment, la de la plana
quatemria costanera.
Dades etnobotniques:
Tinguda per txica a tot el territori.
No la volen ni els porcs ni ning ( Pego )

44.- Anindo donax L. subsp. donas.

Gramineae vel poaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: canya, a tot el territori, la mata i la seua tija; plomall (
Bellreguard, Gandia, Oliva, Foma, ), plomell ( Xeresa ); gim de la canya ( LAlquerieta
de Guardamar, Daims, El Real de Gandia,), txim de canya o de la canya ( Bellreguard,
Almoines, Gandia, Grau de Gandia, El Real de Gandia, Marells de Rafalcaid, ), flor de
canya (Cocentaina), aspig de la canya (Carnela), la inflorescencia.
La paraula canya deriva del llat canna, que designa el mateix vegetal.
Arundo, el nom cientfic genric de la canya s el que li donaren els romans, que es
creu derivat al seu tom de la paraula celta aru: aigua, per lntima relaci de la canya
amb aquest element, el qual necessita amb una certa abundor per a crixer.
El nom especfic, donax, s un deis noms grecs de la canya ja utilitzat per
Dioscrides.

119
ASPINDARGA: s el canut llarg de canya fet amb la part que va de Pltim nuc de la
canya al plomall, que mos feem els xiquets per a tirar pinyols de llidons i de cireretes (
A lcoi)

Toponimia:
El Mol Canyar de Potries.
El Mol Canyisset de la Font dEn Carros.
El Canyaret de la Partida de la Seniola de Xbia.
El Canyar de Borras de Bellreguard, antic i puixant, a la vora esquerra de 1entrada del
barranc de Sotaia al pa de la maijal de Miramar.
La Liorna de Sacanyar de Castells de la Serrella, damunt del Rac Xorquet, de la Cova
de Sacanyar i el Pouet de Sacanyar, que fa auia bona i no sacaba mai
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Vores humides de riu, barranc, squia o font; en el
caixer del riu ve a ocupar lespai on antany creixia lalbereda.
La canya s una herba gegant, una gramnia llenyosa colossal, el gram ms elevat, de
bon tros, entre els nombrosos que prosperen ais nostres camps, i com el senill i la resta
deis seus grcils germans productors de grans, t un carcter fortament tribal, tendint a
formar poblacions molt espesses que anomenem amb el sonor i vibrant nom de
canyars. Un clima temperat, una mnima humitat o llacor i terres toves, grasses i
arenoses sn les condicions ptimes per a la bona creixenfa de les canyes que de
vegades en un sol any arriben a crixer ms de sis metres.
Els for9 uts i flexibles canyars, companys del riu, de 1ullal, de lestany i de la squia,
els trobarem sempre ais vorals de laigua i de la humitat, enlairats, fitant el cel, i
ancorats en el fang, tostemps maldant, amb els seus tenafos i turgents rizomes o
rabasses, per envair i ocupar els veinatges, sense importar-los la cror ni les
dificultis del terreny sempre que trobe una mica de llacor.
Dues sorts generis de canyars es poden distingir entre les moltes i bigarrades
poblacions que la canya presenta ais nostres paisatges. Per una banda el canyar
ferstec, salvatge, de port esps, esbullat, desbordant, o si es v o l, majestus, duna
majestat esvelta, el qual pren unes dimensions i un semblant dautntica boscria si la
frescor i la qualitat de la trra acompanyen, com en tantes i tantes vorades i raconades
deis nostres rius on es crien les mostres ms conspcues. I per laltra banda, el canyar
hortol o domstic ms o menys asilvestrat o ensinistrat, que normalment planta de
nou el llaurador o conserva en estret i constant combat per a fixar un marge i
defensar el terreny contra lerosi o per a rodar i marcar les fites deis camps i bancals
i com a recer contra els vents aspres de la mar i els glafats de tramuntana, a ms
daltres menesters. El prototipus ms extrem del canyar domstic seria la bardissa de
canyes vives, fulloses, cenyides ben estretament per mitj de lligasses per d altres
canyes travesseres.
Considerem la canya, arbre, tal com els antics poetes de la verda Irlanda, i alcem el
canyar a categora de bosc, tot for9 ant a gratcient el llenguatge, no solament per
ladmiraci i lestima que li professem a la canya sin per raons objectives de pes, en
primer lloc per labundncia, la seua immensa i repetida presncia en les nostres terres
i paisatges, i la intensa i utilssima relaci que ha jugat amb els seus habitadors des de
sempre, i sobretot per la for9 a i la frondositat de les formacions que fa all on se li
deixa ampie per a criar-se al seu lliure risc i albir com s el cas del caixer del riu

120
Serpis i deis restants rius dinics, valencians i mediterranis, tan tocats i treballats per
les mans, lenginy i la cobejan?a deis hmens des deis orgens deis temps deis antics
llauradors i pastors cavemcoles, en el sol del qual el canyar que sovint guanyava unes
espessors tan impenetrables que noms permet que se li associen plantes enfiladisses i
lianoides com la corretjola gran (Convolvolus sepium), ha vingut a ocupar i substituir
amb voracitat i tenacitat lespai que antany corresponia al bosc dlbers i xops, a
1alegre i espitllejant albereda litoral mediterrnia.
Una temporada de bell esplendor tenen els canyars coincidint amb la fenomenal
florida o emplomallament, que a trra nostra sol comen9 ar a les primeries de setembre,
i, a voltes, a les darreries dagost o abans, segons lany, i allargar-se fins a ben endins
de la dol?a i acollidora primavera dhivem. Els gloriosos i poderosos canyars
setembrals al cim de la crescuda amb el fullatge llis, glauc i bellugads, i els plomalls
nous de trinca, brillants i vibrants, amb tints argentats, purpuris i rojals. Els canyars
enlairats i emplomallats, estremits i arrissats suaument pe grat de la brisa o sacsats
furiosament pe vent ms desfermat en una tumultuosa dansa folla, o ara drets i
immbils al pie de la b o n a z a i de la calma, al?ant un prec i una llo a r a al sol i ais
celatges, constitueixen un deis espectacles ms fins i genuins que hom pot trobar entre
els paisatges de les nostres terres, i junt a 1or antic de la flor de 1olivarda, sn les
dues grans florides, els dos peculiars colors del nostre equinocci de tardor, al qual amb
exuberncia anuncien, engalanen i acomiaden.
Altres tres sorts de canyes es mereixen, si ms no, un esment, a ms del grcil i
cosmopolita senill i de la no tan abundant cesquera (Erianthus ravennae), vens tan
sovint de la canya a la squia, al riu i a la font. Una s la canyamel que tamb podem
anomenar canya dol?a o de sucre (Saccharum officinarum), la canya que produeix
mel sense abelles, com la descriviren ingnuament i meravelladament els soldats de
lexrcit dAlexandre de Macednia (s.IV a C.) en guanyar Prsia i topar-se amb els
primers canyamelars que a lndia i les costes orientis del Pacific es conreaven des
dun mil-lenni abans i que seguint el seu lent i innaturable periple cap a Occident
poblarien amb tanta for?a i rendiment al segle XV i segents les nostres terres, i
concretament la conca saforenca.
Una altra canya important s la canya de bam b (Bambusa arundinacea, B.vulgaris,
Phyllostachys venticosa, Ph. nigra, Dendrocalamus subsp.,etc.) la robusta i
impressionant canya india amb totes les seues varietats. Tota una fenomenal meravella
i una ben reixida obra mestra de la N atura.
I una tercera, la canya d ndies (iCanna indica ), de les ndies Occidentals, ja que s
originria dAmrica Central, dita tamb canya de rosaris, de verd o rojal fullatge
ampie i sumptus i tija prima i llisa, que ateny una al?ria dun a quasi dos metres al
capdamunt de la qual sagrupen les flors color or i flama o escarlata que trobarem en
els pares i jardins ms refinats i tamb a lhorta maijalenca omant les vores deis
nostres sequials. I encara es podra anomenar la menuda i brillosa canyota (Sorghum
halepens) o la ms perita i primssima la canyeta d or (Asperula cynanchica i A.
aristata) i daltres canyes en sentit ampli, originries del Vell i del Nou Mn.
Preem la noblesa i la for9 a simblica de larbre, i encara ms la grandesa i la
sumptuositat deis venerables arbres centenaris i gegants; sospesem la meravella i
lesplendidesa de les plantes i les herbes que sengalanen amb vistents i virolades
flors, per sentim una predilecci especial, una ntima estima per la sobria i senzilla
bellesa, lestilitzada esttica, la grcil gracia deis grams, dentre la mirade deis quals,
la canya s, a trra nostra, la reina ms alta i principal. Entre els vassalls i germans de
lesvelta i elstica canya, excel-leixen per llur prdiga presncia i per les ressonncies

121
que desvetllen a causa de Ps que se nha fet, el tendre i delicis fens o fenasset (
Brachypodium retusum) que s el gram ms genu i feli? de les nostres muntanyes
calcries; la cabelluda i espessa segadissa (Brachypodium phoenicoides) que tan bon
espatller procura al fatigat caminant a les altes i antiges margenades del seca i de
Phorta; Pesmolada i talladissa sisea de la maijal (Imperata cylindrica); el tena?
borr o canya darenal (Ammophila arenaria subsp. arundinacea) el gram ms
capdavanter i ardit de tots; el daurat i esponjs albelatge (Hyparrhenia hirta i H.
podotricha) deis camps abandonats, les carreteres i les vessants assolellades; la cala
o avena cugula (Avena sterilis, A.barbata, A. fatua i daltres); el margall (Hordeum
leporinum i H. murinum); el meravells joiell deis estigmes i les anteres de la
panissola repent (Panicum repens) o el gram d aigua, altrament dit pedrenca
(Paspalum distichum), el gram ms mollut i frese, el que fa els prats ms tendrals i
deliciosos, mai no superis per cap gespa o herbei de pare o de jard, i el vegetal ms
abundant, possiblement, de tota la botnica fluvial.
Les gramnies o pocies formen una gran familia botnica de vora 10.000 especies,
agrupades en 650 generes, distribudes i adaptades a tots els dimes i palsos, des del
durs sois polars a les molludes selves tropicals, des de Paspre rocam i els capcers de
les muntanyes ais arenals i dunars despullis de vora mar. De fet, quasi una quarta part
de la superficie de la Terra est coberta pels verds tapissos deis grams, formant part de
nombrosos ecosistemes, tot arribant a generar formacions paisatgstiques singulars
com els canyars, els senillars o el fenassars i incls a configurar extensssims biomes
com els prats sabanoides del cor dAfrica, les estepes eurosiberianes, les planures de la
pampa sud-americana, els welds australians o les praderies nord-americanes. Per tot
aix i per tractar-se de les plantes ms humils, ms laborioses i, sobretot, ms
resignades, els grams han estat anomenats els proletaris del regne vegetal.
Tot i que els botnics ens informen que la nostra canya s orinda dsia Central si b
molt prompte arrib a les costes i terres mediterrnies, on els plomalls mai no
arribaran a ser frtils com al seu lloc dorigen, i sescamp rpidament seguint les
rutes de laigua ats la multitud dusos i el gran profit que en treia lhome.
El setembre comencen els txims de la canya ( Gandia )

Dades etnobotniques:
Usos medicinis:
Lombra del canyar s la millor de totes, la ms fresca i sana ( Daims )
Fulla de canya bullida per a enfortir la sang (Toms de Barx i Paco de Rtova)
Arrels de canya per a rebaixar la sang ( Gandia)
Cendra de pell de canya en oli per a les cremaes de plvora ( Alcoleja).
Una altra utilitzaci curativa tradicional molt interessant de la canya era contra la
tosferina deis infants, la qual per a portar-la a terme se seguia un procediment senzill i
curios. Es triava una canya jove la qual es tallava per la seua part superior i en
linterior del ca obert sabocava sucre i es deixava aix durant tota la nit. Al mat, el
suc ensucrat resultant sadministrava al xiquet o xiqueta malalt a cullerades.
Canya verda tallada per a la tos ferina. Un rebrot de canya, deis que ixen deprs de
segar un canyar. Es talla la canya en el canyar al vespre i el canut sompli de sucre i a
Pendem sarreplega en un gotet i es pren o es porta a casa per a que sel prenga el
xiquet malalt.( Alcoleja )

122
Xarop pectoral bo per a la gola i els constipis:
Quan els canyars es fan grans i es tallen i tomen a moure, que sn les canyes duna
al9 ria dun mig metre, en talle algunes i me les emporte a casa, i cada nit en talle una
per dalt, ras i deixe un canut obert per dalt, queda com un gotet, i io lomplic de sucre
per la banda de nit i al sandem pe mat, en dej, mel bec. Ve a ser com una culler
sopera; i durant el dia sen poden prendre dos o tres cullerades. Va divinament (
Cocentaina )
El ritual de PASSAR les CANYES
Per a curar o adobar el cluixit cmixit, vencill, estir o esllomadura a causa duna
mala posici o duna focada desmesurada de la columna vertebral.
La canya o les canyes es tallen, duna llargada concreta i secreta, el Dijous Sant o
Divendres Sant, els nics dies en que es pot revelar el preg secret que acompanya el rite
i la llargada de la canya. La canya s millor que estiga feta, grogueta , perqu dura
ms. Si s grossa es parteix longitudinalment en quatre trossos o en creu. Si es primeta
pe mig, en dos. Sern dos tires de canya les que sutilitzaran en el rite curatiu. El
pacient i una altra persona, lacompanyant o qui vullga, un de cara a laltre, es separen,
subjectant els extrem de les canyes amb les mans, sobre la cintura, de manera que
aqestes queden en alt i paral.leles. Si alguna de les persones porta corretja cal que se la
lleve perqu bloqueja les canyes; la roba, encara que siga molt gruixuda, no li fa res.
La o loficiant passa tres voltes per davall de les canyes desprs de signar-se i tot
pronunciant el preg secret. Primer per un costat, no importa quin, i desprs pe contrari.
Si les canyes romanen quietes, s perqu no es tracta de cmixit, sin duna altra
patologia com lhmia discal. Si les canyes vibren, sacosten, corbant-se fins tocar-se i
creuar-se, assenyala el cmixit. Com ms mal nhi ha ms vibren les canyes. Es pot donar
el cas, no freqent, que les canyes es corben cap a fora, que sobliguen; la oficiant
consultada ens diu que aix li ha passat en cinc o sis ocacions i es tractava
dembarassades, una abans de saber-ho ella. Si s psicosomtic el dolor passa de
seguida. Si s una simulaci les canyes no es mouen. Les canyes es passen tres dies
seguits. N hi ha qui millora el primer dia o qui el segon o el tercer/* Desapareix sempre,
cert. En 45 anys que fa, han passat moltssimes persones, dac, de fora i de molts
puestos . Mai he cobrat res a ning. Els diners sn per a mi una ofensa. M agrada
ajudar. Ho faig perqu sc aixina. ( Beniaij )
A Potries una assenyada senyora dedat ens confirma les dades Beniaij sobre el ritual
depassar les canyes i ens aclareix que loraci depassar les canyes sensenya el Dijous
Sant, tot el dia, com la de Yamflt i la de les borrugues, i tamb la de curar els cues
blancs ( floretes blanquetes ). Si porta marca-passos el pacient les canyes no sencreuen,
es fan panxudes, sobrin ( Potries )

Usos veterinaris:
Per a encanyar una cabra o ovella que sha trencat una pota. Canyes partides i pa
mastegat. Primer es posa el pa mastegat com si fora escalla, i damunt lligues les
canyes, ais 28 dies bona ( Alfauir)
Feem canuts de canya per a matar els tallanassos ( insecte xicotet, negret, que t una
forqueta, com una gambeta o una cosa aixina ). Anaven a tota classe darbres, quan els
plantaven i eren encara tendrets, en fer-se larbre granja no anaven. De banda de nit, all
arrimat a la soqueta estacvem dos o tres canuts de canya plantats, a tots els arbres, i ells

123
de nit feen la faena pero de dia quan venia la calor es refugiaven all dins. Els feem
traure i en un poal anvem tirant-los dins, un poal mig pie daigua, perqu sinos... A
voltes nhe tret dun canut noms 40 o 50. Aixina combatem els tallanassos ( Mura )

Usos rurals:
La canya viva o tallada, sola o agrupada, sencera o partida i treballada de totes les
formes imaginables ha estat fins fa poc un deis vegetis ms tils per al llaurador, tant
per al camp com per a la casa i un deis elements ms emprats en lartesania de les
coses necessries. De la canya saprofita tot, tant els gruixuts i bonyeguts rizomes o
rabasses, com les fibroses fiilles, com, sobretot, les elstiques i elevades tiges o
canyes propiament dites. s enorme lajut que ens ha ofert la canya ais hmens al llarg
daquests ltims miMennis, el munt i la diversitat daplicacions, usos i aprofitaments
que se nha tret i fet a trra nostra tradicionalment com arreu la restant mediterrnia
d aquesta tan noble i verstil matria prima que s, a ms, tan abundant i tan a labast.
I tot el que es pot improvisar i inventar, i el que ens pot aportar en un moment
determinat la canya quan u viu o es mou en el mn de la rude i pulcra ruralia. Sempre
ha estat un magnfic recurs tindre a labast canyes, menys ara que vivim voltats per
tantes sofisticades andrmines, tanta requincalla refinada i suprflua i coses intils.
Abans dencetar el dilatat i evocador captol deis aprofitaments i utilitats de la canya i
del canyar, val a dir i remarcar la gran importancia que han jugat i juguen encara les
gramnies en el nodriment i en els quefers de 1especie humana, essent la canya,
lespart, la canyamel, el bamb i, sobretot els cereals les grans aliades de lhome
den9 la transcendental revoluci neoltica que t per scol darrancada i columna
vertebral el conreu deis cereals, - el blat, lordi, la civada i el sgol - fonamentalment
per a lobtenci de la faria, que ja el vell i diamant Homer definia com la medul-la
deis hmens, essent encara actualment la familia botnica ms important de totes des
del punt de mira econmic. Pensem, a ms, que els tres grans nuclis culturis del
mn shan constitut sobre el cultiu dun cereal: la mediterrnia sobre el blat, Poriental
sobre Tarros i lamericana sobre la dacsa.
Els rizomes o rabasses de la canya, que abans eren la llenya o el foc del pobre, a
banda de poder-se utilitzar com a reproductors o multiplicadors del canyar, bo i
colgant-ne trossos escollits a poca fondria, units a la canya i afai?onats en forma de
ganxo, shan usat per a molts menesters domstics i agrcoles des de traure el pa del
fom fins tombar les olives i les garrofes ja madures, enganxant i sacsant les rames i
branques.
Per no sn aqestes les niques utilitats de les rabasses, tronxos o rizomes, que per
un altre costat es presten molt b per a realitzar fantstiques composicions
escultriques, ja que sn en aqestes parts substancioses i ocultes de la canya, les
seues arrels, les ms tils com a medicinis puix contenen en reserva, a ms de
sacarosa, un oli essencial i daltres substncies dacci dirtica i depurativa com el
seu germ i ve el senill i una bona colla de grams entre els que sobresurt el gram
com (Cynodon Dactilon) que sovint forma ben entravats pratells en la llera del riu.
Hom talla a rodanxes o a bocins la rabassa prviament rentada, i sen fan tasses per a
rebaixar la tensi arterial, netejar els rinyons i les vies urinries i purificar la sang de
detritus i toxines. Cal posar a bullir una mica una cullerada de trossets de rizoma per
tassa daigua, i sen podran prendre una o dues al dia.
Pe que fa a les fulles de la canya, ampies, llargues i vincladisses, que llueixen un
tranquil verd claros i glauc, i que en estirar-les tallen amb facilitat per llur riquesa en

124
sais minerals, que arriba a un 70% de slice, aqestes shan fet servir com a farratge
deis animals de corral, haques, vaques i cabres, collides en manolls i garbes o
aprofitant els fullosos i tendres rebrots o tanys novells dun canyar tallat o cremat.
Tamb com a coix o llit mitigador deis colps es posava una tongada de fulles en el
fons de les cistelles i basquets per al transport de les fruites i les hortalisses, com els
santjoanets i lherba falaguera. Unes poques fulles tendres de canya solen posar
damunt la salmorra dolives o tomaques per a que no alce. Amb unes fulles tendres de
canya simprovisava en el camp un tap per ais cnters i les botiges, com tamb es
posaven unes fulles de canya per a recobrir les gerretes i les orcetes de salmorra i
dolives salades per tal devitar que aqestes es reblaniren i es feren sabateres.
Una fulla de canya amb les puntes ben tallades de travs i una pedreta damunt posa el
pastor i el ca?ador sobre el llit de la font per a fer saltar el seu prim cabal i poder beure
al raig. I els ms primmirats amb una fiilla es feien una copa o un got per a beure en la
font, lullal o broll.
Les fulles de canya tamb han fet el seu paper en els joes i imaginacions deis xiquets i
xiquetes dantany i potser felifment dalguns dara. Tallant el brot o full cimaler
enrotllat de la canya j ove es feia una sort de xiulet; amb fulles es feien unes barquetes
lleugeres i veloces que es feien anar per les canaletes, bra?als i sequiols de rec; i
tiretes de fulles utilitzaven les xiquetes a tall de verdures i fideus en el seus jocs de
dinarets.
Quant a ls de la canya estricta o tija aeria, ferina i fistulosa, s a dir, cilindrica i
buida per dins a fi de guanyar la mxima flexibilitat, i refo^ada per nucs
estratgicament intercalats que li confereixen fermesa, i que ja madura esdev llisa i
lluenta, prenent el color daurat tan bonic de la palla, conv dantuvi esmentar les
condicions ptimes per a la seva recoHecci i posterior conservado.
El llaurador dantany, aix com el llaurador actual de seny i trellat, que romn fdel al
ritme del rodar de les estacions i al tradicional faenejar del camp, tallava les canyes
amb la corbella i millor amb el fal9 quan ja no li quedaven fulles verdes i la fusta
lluentejava. Les millors, les ms fortes i duradores, eren les del segon any i tallades en
lluna minvant, preferiblement en la lluna vella de gener. Una vegada fora del canyar,
les canyes saplegaven en feixos o garbons que lligats amb cordell o fil daram es
posaven en alt formant una sort de barraques per tal dairejar-les i protegir-les de la
humitat que les fa negrelloses i aconseguir un bon secat.
Les canyes es tallen en lluna vella de giner, a partir del primer pie de lany, del primer
minvant de la lluna que naix o creix dins de giner, encara que aquest minvant ocrrega
dins de febrer ( Miramar )
Si talles les canyes en lluna vella no es podreixen, o si no en divendres, perqu tots els
divendres s lluna vella ( Beniaij )
La vinva de Nadal per a tallar les canyes i per a tots els arbres i tamb per a podar i
empeltar ( Alfafara)
Cal fer cabal, abans de tirar endavant en la llarga i instructiva llista de les utilitats de la
canya, del captol de visi global que Daniel Climent li dedica a les canyes i els grams
al seu molt recomanable treball sobre Les Nostres Plantes, i especialment, de dues
dones que ha sondejat amb detall, cura i sensibilitat el mn deis usos i aprofitaments
tradicionals de la canya a les nostres terres, Xaro Cabrera i Josepa Cuc, i ais seus
fel9 ment accesibles treballs remetem a tots aquells lectors interessats en eixamplar i
esgotar el coneixement daquesta tan notable com noble matria.
Per a molts quefers i menesters sha fet servir la canya individualment, i a tall de
mostra cal esmentar la canya de pescar de llargria i grossria diversa; la canya del

125
cop de collir figues i bacores que es fabricava badant una de les puntes amb cura i
introduint una pedreta o figonet; la canya esteranyidora; la canya del manee de les
graneres tradicionals de fulles de palma margallonera lligades amb espart; la canya
demblanquinar; la canya llarga i forta per a colpejar les branques i cimals en la
recol-lecci de les ametles i de les garrofes; o la canya de la corda o de la simbomba
nadalenca; o la canya tallada en punta de doble flauta de les forques o pilarets tan tils
per a alleugir els tarongers i els arbres fruiters de la seva dolfa, valuosa i sucosa
crrega; i les canyes per a varejar o colpejar i estovar la llana deis matalafs, desprs
de netejar-la i haver-la posada a recer en uns canyissos, encara que el ms habitual
era utilitzar vares preparades dolivera o llidoner.

A una canya d haure ametles, compara, Enre Valor, la bruixa flaca i alta de la

rondalla de L JAmor de les Tres Taronges.

Eren dies de renda i s aprofitava al maxim cada minut de claror. L era oferia
Vaspecte d una immensa graella amb els canyissos de raim escaldis assecant-se al
sol, pefectament ordenis. El forn d escaldar fumejava esbargint a l aire les olors de
llenya i lleixiu. El nevater deix el carro a l ombra d una garrofera i ana al riu-rau.
Bulla la caldera amb la cassa farcida de raim i sobre els canyissos bregaven mans
enfundades en didals de canya per repartir els xinglots ardents.
Pepa Guardiola. Collidors de Neu. Pg: 85-86

Duna canya paral-lela al sostre de la cambra, del rebost o del celler es penjaven els
rastres de botifarres i llonganisses, bufes, blanquets i daltres embotits, i en els rius-
raus i cases de camp, els penjolls de tomaques denrastrar, nyores i fores dalls.
Deixar les botifarres a aixamorar en els canyissos de la cambra ( Oliva ). Amb tres o
quatre trossos de canya es despleguen els polps abans de posar-los a secar al sol: Els
bontols, escalats, mantinguts oberts mitjantfant canyes travessades, semblen despulles
duna guerra o trofeus duna conquesta ens diu Na Encamado Giner i Parodi
destrmente la Vora de la Mar.
Tamb de canya, dun ca de canya, eren els bufadors o bufafocs d atiar el foc i alfar
les flames de les llars tradicionals; i de canya es feien aquells rstecs i encisadors
canuts amb tapadoreta que duien els matalafers per a guardar les agidles saqueres i
altres ferramentes, o els de les modistes o cosidores per a estotjar les agidles de cosir i
de fer caifa; o els petits canuts amb tap com a saler de camp del llaurador o el ms
prims i llargs que els xiquets feien servir per a llanfar amb forfa els llidons i daltres
pinyols a tall de projectils de joc. Tamb amb una punta de canya es feien els brocals
dalgunes fonts, i els brocs dampolla, botella, barral o de carabass per a beure el vi
al gall, fets cisellant un extrem de la canya en forma de llengeta o de flauta. I aquells
espantamosques de canya i de serrells de paperets de seda de colors que igual servien
per a auixar les mosques com els xiquets.

A l Gimenell hi ha una fo n t benvinguda.

Una meitat de canya s la canal
que li han donat perqu fe s la caiguda
sobre la llosa, el seu llit natural.
Quan hi beurs, tu la trobars fina

126
 i escoladissa amb el seu cantussol,
perqu t el gust de Varrel de Valzina
i del terrer que cria Voriol.
Josep Sebasti Pons. Canta Perdiu: El Gimenell

En un cas apurat i de molta set, una canya i una mata despart ens podran ser de molta
utilitat per a traure laigua dun pou o dun aljub i poder beure el preuat licor. A la
canya se li fa un forat davall de cada nuc i amb les fulles de lespart simprovisa una
trenella per a lligar-li una pedra que fa9 a de contraps.

Recordar, tamb, els vells estufadors:

Els estufadors que un dia s estilaren
en carnistoltes per los xics enjugassats,
que no sabent ja que inventarse
tragueren canuts de canya foradats.
Que ens reporta el bo de Mart Gadea en el seu recull de Coses rares i curioses de la
trra del g. Aquests estufadors eren uns canuts de canya dun pam de llargs, foradats
del tot per un cap i per laltre en un foradet al mig del nuc, que a guisa deixeringues
usaven els xics de les muntanyes dAlcoi i daltres parts, i prenint aigua i apretant el
tap sarruixaven uns ais altres que era un gust.
Cal fer un especial esment duna part prima, petita i oculta en el ca de la canya i
que t un net i concret s medicinal, ens referim a limplecable tel o telet blanc o
meduHa del nuc o animeta de la canya, tan til en el camp per a tallar o estroncar
efica5 ment les petites hemorrgies.

Tant o ms que individualment, les canyes han estat tils per a la casa i el camp
entrellafades i formant conjunts com en el cas remarcable de les bardisses, les
barraques i els canyissos.
Les bardisses de canyes ben tallades, clavades dins la trra i entravades per mitj
daltres travesseres i lligasses despart, que shan fet servir per a tancar, arrecerar i
delimitar un bancal o tros de trra, i alhora, si sescau, per a guiar unes tomaqueres o
pesoleres o per a que senfilen i semparren unes fesoleres, en especial de fesols de
careta, i incls carabasseres.
Les barraques per a posar a resguard els planters o per a guiar i fer de suport de les
tomaqueres, fesoleres, sobretot de la peladilla o garrofons. Tamb les barraques
ceberes, solides i estables, tan freqents a lhorta de la ciutat de Valencia per a
conservar a laire lliure la collita de cebes.
Els canyissos, plans i mbils, per a posar a assecar els fruits del camp, principalment
les figues, el raim o la pansa, i aix mateix les ametles, les garrofes, les cacaues, la
dacsa i daltres fruites, hortalisses i verdures de lhorta. Canyissos que podran
utilitzar-se tamb per a sostindre teulades - Vencanyissat- , formar cel-rasos - el
canyiset - o fer tancats, mampares, tapiats, tabics, citales o barandats, donant-los un
lluit dalgeps.
Pero no sacaba ac ni de bon tros el munt dutilitats deis canyissos, cal si ms no
afegir tota la diversitat dombralls, bardals i parrals dombra fets de canyes, i lample
ventall de persianes de canyes partides o senceres, i les canyissoles fetes de canyes
primes o b partides per a protegir portis i finestrals.

127
Tamb com a construcci culminal no podem oblidar 1ecolgica i sana barraca
valenciana, feta de canyes, a ms daltres materials locis com el senill i la bova, que
fins no fa massa anys eren encara habituis a la Safor i les altres comarques
maijalenques, tant com a vivenda habitual com estival o per a guardar les eines i estris
agrcoles.

Potser el testimoni escrit ms antic tocant a ls de la canya com a material de

construcci de cases o barraques siga aquell referit per Homer en el darrer cant de La
Hada quan descriu la barraca o tenda dAquil.les en arribar Pram al campament deis
mirmdons per demanar-li a Aquil.les les deixalles dHctor, el seu fill dilecte:

Llavors a l alta barraca del fill de Peleu arribaren, la qual els mirmdons bastiren per
al seu amo bo i tallant bigues d avet, amb un sostre de fulloses canyes que havien
segat d un prat, i ais volts de la barraca tancaren un gran pati amb estaques molt
juntes. Noms una barra d avet, com forrellat, guardava la porta tancada, i calien
tres aqueus per posar-la al Uoc quan barraven la porta i tres per a girar la barra
gegant i obrir-la. Per Aquil.les, sense els altres, tot sol, poda col.locarl.la.

La canya tamb ha jugat un paper important en el mn del treball de cistelleria, junt

amb els jones, la palma margallonera, lespart, la sarga i el vmet. Entre els atuells,
veixells o recipients fets amb canya, cal esmentar les cistelles i els cistellots, els plats
i les paneres i el tabaquet de cosir o cistelleta per a al9 ar les agulles, fils, didal, tisores i
altres coses de cosir; i entre els diversos ormeigs de pescar fets de canya o de jone,
les nanses i els mornells que sn ms menuts i susen sobretot per a 1anguila i la
cabotalla.
Aquesta apedagava, posada al raig de sol que entrava per la finestra de la cuina: una
cadira baixa ais peus, el covenet de canya al costat i les ulleres passades amb un vet
negre sobre el mocador del ccp.
Caterina Albert i Parads. Solitud. Cap. XVI: Sospites. pg. 198-9

Entre les roentors d aquella posta, que era un deliri de colors encesos, caminava
serena, reposada, amb una majestat solemnial, com una gran deessa camperola. Son
bust rublert de saba trontollava suaument, amb un ritme sever pie d 'harmona, com lo
d un poema elssie, i, sota del gip, s hi endevinava e lp it dret i sencer com un portent
d ivori, mentre a l entorn del rostre, blanc i masss, com una ametlla tendr, la
cabellera, rossa, mateix que espigues seques, li feia un nimbe d or; i amb aire de
corona d un imperi xams, fundat en les excelsituds de la materia, duia sobre del cap
una panera que no semblava d esquerdalls de canya, sin de Penques d or
entreteixides. Dins de la panereta resplendien, amb son esplet de vives coloraines, les
primcies de la fruita novella, com un dolg Du vos guard de primavera.
Caterina Albert i Parads: LEnveja.

Fins i tot el plomall o gim es feia servir:

De xiquets feem flates amb el gim de canya; i tamb ho gastvem, a lestiu, per a
ventallar-se els mosquits ( Daims )

Faena i divertiment per ais xiquets i adolescents era tamb la canya en els seus jocs,
espiis i ocis. Amb canyes es constrien lleugeres milotxes, giradisses penelles, fel9 0 S
molinets de vent, rstegues flautetes amb un paper de fumar a lextrem, senzilles

128
barquetes i gbies per a tancar aucellets. Esmentar tamb la prctica tan freqent abans
entre els ms fadrinets de jugar amb monedes al canut, que era de canya, com aix
mateix el canut que servia per a lla g a r llidons o pinyols de cirera i daltres. Les
canyes servien tamb per a bastir cabanes i barraques en qualsevol rac de lhorta, de
la maijal o de les motes i muntar un campament, o per a improvisar una llan 9 a, una
espasa o un are, i fins per a inventar-se amb una sola canya un palafr o cavall rpid i
intrpid per a fer trotades i cavalcades o entrar en les lluites i combats. Tan fo^uda s
la imaginaci deis infants!.
Amb la inquieta i flexible canya feien els antics guerrers grecs les fletxes de vol ms
rpid i ferm, i tamb amb canyes els guerrers parts i cretencs, els arquers ms
reputats del mn antic , construien magnfics ares per a la ca?a i la guerra, essent la
ciutat cretenca Cid clebre per les canyes utilitzades amb aqueixa finalitat, com tan
bellament ho esmenta de passada Virgili a la seua X Buclica quan per espaiar la
pena amarga de labsncia del seu amor tria partir a les forests, enmig deis penyals,
deis arbres i deis covals de les feres: Mentrestant, rodar pe Mnal en companyia de
les Nimfes, o ca9 ar els senglars furiosos. Cap gelada no em privar de saltar amb els
meus gossos pels congosts del Mont Parteni. Ja em veig anant per les roques i els
boscos sonors; em plau dengegar amb Tare prtic les sagetes de Cid: com si aix fos
remei per a la meua follia, o com si aquell du se sabera entendrir amb les
desventures deis hmens! Virgili, que tant sab de les subtils i sublims delicies
intimes de lamor i de les seues no menys intenses tortures, pero tamb de la vida en el
camp i de les herbes i arbres, puix no debades va nixer i criar-se en un poblet enmig
dun paisatge de boscoses i boiroses muntanyes, de barranes, pasturatges i fonts
sagrades travessat per un riu, el Minci.

Dades antropolgiques:
La canya possiblement siga un deis vegetis de ms ampies i fondes ressonncies i un
deis ms coneguts perqu no creiem que hi haja ning per urbancola, sedentari o
aprensiu que siga per les plantes que no spia reconixer una canya. Qu no dira de la
canya i del canyar qualsevol que shaja criat en un pobl de lhorta maqalenca o a prop
dun riu, per al qual durant la infantesa el tarongerar era el jard encisador i inacabable,
el vast i laberntic verger; i el canyar salvatge, deixat al seu aire en el riu o en el
barranc, la selva exuberant, inquietant, misteriosa i impenetrable.
La polismia popular del canyar, la seua espessor de significats entre les gents del
pobl. El canyar de canyes espesses, ben arrelades, penombroses per labunds fullam.
Lloc de cites per ais pocs escrupulosos, camp de guerra per ais que volien resoldre
qestions a bofetades i lloc de necessitats per ais qui mancava l edifici. Es tenia a
gala el poder dir que no havien xafat mai el canyar i les de mirament que es veen
constrenyides d anar-hi alguna vegada, es feen vigilancia recprocament, diu
bellament i encertadament Mara Ibars i Ibars a la entranyable novel.leta L ltim serv.

A qu podem reduir la flora de les rambles, la flora del Tarrafa ?. A ali que t un
encs indicible: a canyars i a joncars.
A zoria Agenda.

129
Els teus jdnecs, ells mateixos vindran fins ac, a travs deis prats, per abeurar-se; ac

el Minci posa a les seues verdes ribes una franja de tendres canyes, i des de la

carrasca sagrada brunzen els eixams d abelles.

Virgili. gloga VII ( fragm ent)

Res no crida el meu cor amb ms tendresa, ara,

que aquells camins fondals de xops i de canyars.
Mrius Torres. Poesles. Llibre quart ( fragm ent)

En el caixer del riu,

canyars i ms canyars
acaricien una llengua d aigua
sense parlar...
Xavier Casp. Paisatge del retorn ( fragment)

Riu on cenyeixen l aigua escoladissa,

llances de canya, espases de bardissa.
Josep Crner. Oraci Pascual ( fragm ent)

el salvatge xiscle

del vent entre les canyes diu Salvador Espriu a Les ombres, el riu, el somni perdut.

Que em darien aquests dies

tardorals com nou presents?
Hi ha en ta veu les harmonies
del canyar quan bat el vent.
Josep Camer. Tardar romntica ( fragm ent)

Canyar florit, oh selva del meus somnis !.

Tota la nit tremola dolqament,
en el fullatge prim que la lluna Higa
ambpblids fils d argent.
Serves encar la recordanqa
de Vesguard ciar i el llavi ardent ?
Toms Garcs. Canyarflo rit ( fragm ent)

Dessobre la trra dura

anava fen t ma drecera.
Passava el vent, sorollant
les canyes de la riera;
el vern era sense fulles
i seca la ginestera.
Toms Garcs: Canf ( fragm ent)

130
Enyoro el mar i la muntanya,
la feixa verda, Verm grogs,
el remoreig de cada canya
en el cam silencios,
i aquella veu tan tbia i clara
i els ulls tan purs dins de la nit,
que fan el cel ms ampie encara
i ms estelada la nit.
Toms Garcs: Can 9 dEnyoranfa ( fragm ent)

Assegut sol entre les canyes,

toque el llagut i xiule, xiule, xiule.
Ning no m escolta en la immensa boscria,
per la blanca lluna m enllumena.
Wang Wei. Dinasta Tang.

Dormint rere una paret de canya.

Oh meravella:
entre fins clavills
la Via Lctia.
Kobayashi Issa 1763-1827

Les nits sn brises lentes al canyar.

Joan Climen. Els Colors de l'Arc Iris: Oda a la Safor, 6.

Canyes d amor, canyes,

canyes d amor.

Pe voral d un riu
el canyar estova florit,
canyes d amor.

Pe voral d un gual
el canyar estova granat,
canyes d amor.
Gil Vicente. Cossante.

A les nits reftlaven

els rossinyols dintre els canyars.
Ai com refilaven, canta
la veu popular.
Vicent Andrs Estells. Vaixell de vidre ( fragm ent)

La tarda va tornant-se una campana

amb ocells foscos per camins de canyes.
Joan Margarit. Pietat

Avui tots els colors deis contes,

com els verds de les canyes vora el riu
i els nvols reflectits al safareig,
llueixen en els ulls de la Joana.
Joan Margarit:Llums de Nadal a Sant Just.

131
l a t a mare l han vista en el barranc de l Assut,
amb les carnes obertes i ensenyant la palput,
ensenyant la palput, ensenyant la palput
a ta mare l han vista en el barranc de l Assut.

l a ton pare l hanvist en el barranc de les Canyes

amb les carnes obertes ensenyant les castanyes,
ensenyant les castanyes, ensenyant les castanyes
a ton pare l han vist en el barranc de les Canyes ( Alfondeguilla)

La utilssima canya, en el mn mitolgic desenvolupa el paper genric de la vara o

bast mgic, i en Tantigor se li atorgaven poders oraculars i era un senyal de reialesa.
La canya, a ms, s tinguda per uns deis vegetis de ms forga vivificadora i ms
perdurable, possiblement per la tenacitat que oposa davant de les agressions i intents
dextermini, rebrostant una i una altra vegada amb una vigoria renovellada de davall
de la destrossa del falg o de la fiama.
El Crist de la Canyeta, diu, el pobl pa valenci a lEcce Homo.
Joan Amades en el seu impagable Costumari Caala, el Curs de l Any, parlant de la
festa del Corpus ens diu que: A Nules, en terres de Castell, fan les barraquetes. En
la placeta del Rector, immediata a Tabada, planten dues rengleres de barraques, fetes
amb tres canyes verdes plantades a trra, lligades per la part superior per mitj de
cintes i garlandes, totes guamides de flors i de verdor. Sota de cada barraqueta shi
asseu un infant, que contempla el pas de la process, la qual desfila per entre les dues
rengleres de barraques.
Tamb es guamien barraquetes, per al pas de la process, dins del recinte del convent
de les monges claretes. La canya, amb la qual s construen, com hem dit, les
barraques, s considerada com un deis vegetis de ms forga vital.
En aquest mateix sentit cal anomenar la molt popular, festiva i exultant romera de les
canyes a Termita de la Magdalena de Castell de la Plana.

Primer una minscula i humil formiga, desprs una guila i finalment una torre, i
Tendemig una senzilla i compassiva canya verda del riu, van ensenyar a Tatribolada i
tristssima Psique quina era la seua salvado davant les proves de la ira de Venus, la
canya, daquelles que fan una msica dolga, per inspirado divina i ajudada per Tal
suau de la brisa lleugera, persuadint-la que no sestimbara tirant-se de dalt a baix de la
rocosa riba, bo i ensenyant-li la manera de poder portar-li a Venus el floc de suau llana
dor brillant dunes ovelles salvatges lluents i daurades que pasturaven sense pastor en
un bosc lluny al voltant dun riu, aconsellant-li que samagara b sota dun pltan
esponers del veinatge a fi desquivar la seua furia terrible i les seues mossegades
enverinades i aprofitar mentre elles sestejaven per a sacsejar les branques del bosc
proper per agafar la llana dor que havia quedat enganxada pertot arreu en els rebrots
retorgats i portar-li a Venus la sina plena de suau llana dor brillant.
Apuleu. LAse dOr: Psique i Cupido.

A ms del poder vivificador, tamb se li ha atribut secularment a la canya, com a la

vara de magraner, un poder mortfer, sobretot referit a les serps, les quals resulten ms
facils despantar o de matar amb una canya, a colp de canya, especialment si s verda,
que amb una barra de ferro. Fins i tot es t la creenga que la millor manera doccir una

132
serp s pegant-li damunt la seua esquena colpets molt suaus amb una canya verda
badada. Un poder que sel crea relacionat amb certs components de la seua saba que
resulten insofribles per a les bestioles i salvatgines, per una altra banda del tot
innocents.
Aquest s mortfer el recorda Mara Ibars i Ibars a Vides Planes: Anna Mara, un
tant esporuguida, repass les portes, aguaita pels panys i res d extraordinari no va
columbrar. Pensant en la sep va prendre una canya verda de les que fea replega per a
Vhivern, i es va asseure darrere la porta, enfilis els ulls a la claroreta que baixava
pe forat rod de la ximenera.

Tocant a aquest poder mortfer de la canya, cal dir que la canya ja gaudia, per part deis
romans, de la c r e e r destar investida de poder mgic; i que Bolnia tamb sha
atribuit a la canya una extraordinaria virtut contra les serps; per a acabar amb elles,
nhi ha prou amb noms tocar-les la canya. Entre els camperols deis Abruzos
sobserva que la canya ha de ser verda, perqu la canya verda per xicoteta que siga,
acaba amb les serps, mentre que els ms grans pas no ho aconsegueixen. Val a dir,
que amb la canya es fabriquen flautes per a s deis encantadors i ensinistradors de
serps.

Amb greix de serp es trauen les punxes de palmera

que els palmeres es finquen. Iaix, en matar-ne alguna,
li extirpen els greix, hbils, i en pots de vidre el guarden.

No se les pot matar amb pedra ni amb garrot

sin amb canya lleugera, de moviments flexibles,
que els trenca Vespinada, Venerga que vibra.
Gaspar Jan i Urban. LAntic Jard dtaca
La canya seca si treballes en ella s verinosa, fa rojors i et rasques els ulls, i encara ms
si s un dia que fa calor ( Castell de Rugat)

La vasta i antiga importancia que la canya ha jugat en la vida tradicional nostra es

reflecteix tamb en el llenguatge i aix la paraula canya ha generat una gran multitud i
diversitat de derivats, dites, refranys i expressions ds molt corrent en el trete
col-loquial i, dentre els quals cal esmentar a tall de curiosa mostra i sense voler ser
exhaustius ni de bon tros:
Acanyat: flac, desvalgut, demacrat.
Canell: monyiea o puny de la m.
Canyella, canella: tibia o s de la part ms prima de la cama.
Canya: trquea.
Canyella, canella, ca, canuda o canya de la fo n t: broc, canut o aixeta per la qual
surt laigua de la font.
Canyufla: fluix i beneit, covardot, de poc esperit o curt de gambals.
Canell: caramell o estalagtita.
Encanar-se: ofegar-se de riure o de plors, normalment referit a les criatures
menudes.
Escanyall: pas molt estret, congost.
Escanyar: privar alg de respirar per compressi o obstrucci de la gola, ofegar.
Estar escanyat: tindre la veu badada, esquerdada o rogallosa o simplement que es
produeix amb dificultis.

133
 Escanyapobres: usurer.
Escanyarrals: persona gasiva, avariciosa en extrem.
Escanyamullers, escanyamarits: vidu o vdua queja ha contret terceres npcies.
Escanyapits: cigar prim i dur de tirar, caliquenya.
Escanyagossos: corda o cap llarg amb un nuc escorredor.
Escanyolit: excessivament magre o prim.
Pelacanyes: persona sense ofici ni benefici.
No deixar canya dreta: sinnim de fer una gran destrossa, de destruir-ho tot sense
perdonar res.
Estar ms prim que una canya: es diu dalg que est molt sec i amagrit.
Si jugues amb canyes et tallars o la variant no jugues amb canyetes que et fars
tallets.
Estar mor a canyaes: haver-se cansat molt.
Crrer canyes: jugar els xiquets amb canyes com a llances i espases, expressi que
deriva dun antic joc militar consistent a figurar un tomeig, lluitant amb canyes en
lloc de llances.
Quin canyaret!: quin avalot de crits, especialment de baralles.
Armar-se un canyaret. armar-se un rebombori, avalot, acompanyat de disputes,
crits, paraules grosses i si cal arraps i tirons de grenya.
Anar al canyet: arruinar-se, morir-se.
Enviar al canyer: maleir, enviar a mal viatge.
(e canyer o canyet: lloc suburb o fossar on sn soterrades les bsties i animals.)
No saber fe r la O en un canut.sser un exemple dignorancia total.
Tindre veu de canya: veu molt esquerdada.
Fer la canya a alg: mofar-se dell.
Vore les canyes a alg: vore-li la tela, descubrir les seues intencions, no deixar-se
enganyar dell, lexpressi deriva de les canyes deis filats deis cagadors de tords i
daltres aucells de pas o dentrada.
Esser com una canya vana: sser una persona aparentment molt forta, pero en
realitat molt dbil, (de canya vana: canya molt fluixa, de mala classe).
Fer canya flaca: retres, no poder seguir els altres.
Parixer una canya de traure nius: sser molt alt i prim.
Cantar la canya: cantar les veritats, parlar sense contemplacions.
Tornarse n amb la canya sense peix: no trobar el que cercava, o no poder obtindre
el que s desitjava.
No vos fieu de barques de canya: es diu per aconsellar prudent recel envers alg o
de qualque cosa.
Qui t canyes t flautins.
Pescador de canya perd ms que no guanya.
Vist una canya, pareixer una dama, vist un bast, pareixer un bar.
Amb temps i una canya tot s apanya.

Ms enll deis avantatges prctics, la utilssima canya significa tamb per ais ulls i la
ment humana que 1observa i la considera en la plenitud del seu creixement silvestre,
un smbol palmari i vivent de la conjunci harmoniosa, de lequilibri tan difcil
datnyer entre qualitats i aspectes diversos de la vida tinguts per oposats i contraris,
de la feli? concordaba entre la lleugeresa, la flexibilitat, lesveltesa i la gracilitat tan
femenines, i la solidesa, la fermesa, la vigoria i la fortaria tingudes per ms
masculines, com tamb entre ali til i aprofitable i ali ms gratuitament i

134
estilitzadament bell, entre la vida salvatge i la vida humana, sovint tan poc o massa
humana.
Ara que tant es parla de crisi energtica tot i trobar-nos, els que estem instal-lats en la
part de tramuntana del Planeta, en plena festa de lesbalafiament ms frvol i
trasbalsador, el treball de la canya ens procura un bell testimoni del tradicional
procedir huma basat sobretot en lobservaci i imitado de la Natura per tal daprofitar
plenament les energies i les matries primes que Pentom fsic i paisatgstic li ofereix
sense posar-lo en perill; un magnfc i al9 onador exemple de respecte, dequilibri,
daproftament i destalvi de mitjans i materials posat a labast, un ben il-lustratiu
model dall que podrem anomenar tecnologa orgnica o economa ecolgica
sostinguda, o si es vol, dun estil de viure ms senzill, assenyat, i al cap-davall ms
fecund i feli?.

The pipe o f Pan, to shepherds

Couched in the shadow o f Macnalian pines,

Was passing sweet.

La flauta de Pan, ais pastors

ajaguts a lombra deis pins menalis,

fou dol? passatemps.

William Wordsworth: X - O n the Power ofSound

Fabriols de canya. En fea quan fea de pastor. De ca llarg i boquilla de fusta de

figuera o de pi. Un nuc i sis forats, ms el de la llengeta i el de donar notes de part

davall, i el foraet del nuc o tap de darrera. Total nou forats ( Castells de la Serrella)

dhuc per a construir instruments musicals sha fet servir com a noble materia prima
la canya. Tot un fabuls univers de treball curs i curis, de vibracions agrests i de
dolces melodies sens descobreix al davant en considerar lantiga i ntima relaci de la
canya amb la msica, de la canya com a mquina de produir ritmes i sons. Xavier
Ahuir que sha ben ocupat daquesta bella cosa a casa nostra i ha tingut la lloable
deferencia de donar a conixer algunes de les seues recerques i troballes, apunta que
ha arreplegat fins ara en el Pas quinze instruments musicals tradicionals en canya i
daltres deis quals no se nha esbrinat del tot lorigen i el seu funcionament.
D un trosset de fulla tendr i verda de canya tallat de forma rectangular es feia elfull o
tel que els camperols experts es posaven amb destresa en la boca per a imitar el cant i
els refils deis aucellets de lhorta - verderols, cardeneres, patxarells o gafarrons.
Amb canyes es feien instruments de raspat duna eficcia rtmica notable com el
senzill reguerrec i la ms complexa guitarra de canya i, instruments de colp o de
percussi com les picacanyes, altrament anomenades canyes badaes, amb les quals es
poden instrumentar belles percussions amb repics for9 a originis si es domina la seua
no gens fcil tcnica; els estridents i insistents carrancs que sn unes modestes

135
 carraques de canya o la castanyeta que iguala el toe sec i ferm de les postisses, els
quals plegats amb daltres instruments tradicionals o per separat tant de joc i ritme han
aportat ais balls, aplecs i festes dantany.
Tamb la canya ha servit per a construir un bell ventall dinstruments de bufit o de
vent, en particular flautes. De canya shan fet moltes sorts de flautes, des de la
dolcssima flauta de bec amb disseny ms o menys infantil, rstec o refinat, la syrinx
monocalama deis antics grecs, a lencisadora flauta de do^aina, passant per la
mussolera, mena de flauta de ca9 ador, construida per a estrafer el cant del mussol per
tal datrapar-lo viu; o el rossinyol, una flauta de joguet i de festa, que imita el cant
delicis del rossinyol, la qual est feta amb canuts de canya de grossria distinta
encastats en forma de pipa, en el canut gros de la qual es posa aigua per estrafer millor
els refils lquids del melodis aucell; o el gracis molinet, joguina deis ms menuts,
que s tamb una flauta de bec que t a la punta engalzat un molinet de paper que roda
en fer-la sonar; i encara, el nunut o mirlit fet amb un canut de canya amb un forat en
el centre i una membrana col-locada a un lateral, ideat per a cantar o taral-lejar can?ons
i melodies, amb el qual, acompanyat de diversos instruments de percussi es formaven
conjunts anomenats Murgues que amenitzaven balls i rondaven les xiques a la nit; fins
la peculiar i antiga flauta de Pan o syrinx policalama, siringa o flabiol de 8 canyes,
canons o forats, coneguda al Pas pe cru i grfic nom de bufacanyes, si b, atenent al
seu s o procedencia, se li ha dit tamb rondador, sonaveus, esmolet o flauta
dafilador o esmolador.
I encara, cal recordar ls que es fa de la fibrosa i flexible fusta de la canya per a
confeccionar ben vibrants i temperades embocadures i llengetes de saxo, oboe, fagot,
do^aina, clarinet i sac de gemecs.
Pe que fa a levocador bufacanyes o flauta de Pan cal dir que s de Grecia, de la ms
arcaica i florida Grecia don ens arriba el delicadssim mite de la nimfa Srinx que en
recull el seu origen, i que ara referirem de la m del ms cordial Ovidi i daltres autors
antics com a immillorable fermall daqestes lnies al voltant de les mil utilitats de la
senzilla canya i deis canyars:
En aquells temps remots, a les glaqades muntanyes de VArcadia, la regi ms
silvestre i primitiva de Vantiga Grecia, hi havia una niade que li deien Srinx, que
descollava per la seua anomenada de pdica i virtuosa entre totes les sorts de nimfes
deis rius i de la muntanya. En ms d una avinentesa havia esquivat lapersecuci deis
stirs i de tots els dus que habiten els boscos ombrvols i els fertils camps. Pels gusts
i per la seua virginitat era seguidora fldel de Varquera Diana, la deessa de Villa
d Ortgia, i com ellaportava cenyits els vestits i qualsevol s hauriapogut confondre i
creure-la la dea del carcaix, si Vare de Vuna no haguera estat de banya i el de Valtra
d or; aix i tot les confonien.
Un jorn Srinx tornava del mont Liceu travessant prades i planes quan Pan, el bon du
del camp, assegut davall d una carrasca la va vore passar. Pan, el fill de l gil
Mercuri i de la tendr cabra Amaltea, s una divinitat senzilla i protectora deis
pastors, caqadors i apicultors, amant del dolq sestejar en les ombrives coves i
bosquets, i deis balls amb les nimfes a les nits de pleniluni. Pan duia el cap cenyit
amb una garlanda d aromat p i i es va enamorar de la grcil gracia de Srinx i
adreqant-se-li amb paraules de mel li prega que acceptara la seua companyia, per
Srinx refus els desitjos i les supliques de Pan, i esvelta com era arranca a correr,
fugint camp enll encalqada pe rabassut i panxut, barbut i banyut Pan, fins arribar al
cabals corrent del riu Lad que li imped de continuar endavant. Llavors la casta
nimfa veient Pan apu n t d abraqar-la, es llanq d un capbuss a la sorrenca aigua i

136
 suplica a les seues liquides germanes, les niades del riu, que mudaren el seu aspecte
exterior per tal d ocultar-se ais ulls de Pan i la transformaren en una canya entre les
moltes que creixien gils i dretes a la vora del riu. Pan incapag de distingir Srinx
entre els milers de canyes que s alqaven i es balancejaven a la vora de les plcides
aiges, es desespera i s enfur molt, i agafant un bast va comenqar a colpejar-les a
tort i a dret. Per desprs, veient l 'horrible desfeta se sent avergonyit d ell mateix i
va comenqar a arreplegar les canyes trencades que abraq entendrit contra el seu pit,
i en sospirar, la vibrado de l aire dins d una de les canyes capolades va produir un
so tenue semblant a la veu de Srinx fen t un suau lament que sorprengu molt
gratament Pan, que tot seguit amb el seu ganivet de pedra foguera va tallar les
canyes de distintes mides, en va fe r uns forats laterals i va lligar-les de manera que
formaren una renglera. El resultat fo u un nou instrument musical, la flauta de Pan. El
du enamorads captivat pe nou art i per la dolqor deis sons va dir-se: d aquesta
manera sempre podr conversar amb la grcil Srinx.

La Siringa de Pan era una al. Iota, s cert,

abans que es converts en tany del canyar verd.
Pan una flauta es fu de Vamorosa canya:
calla Apoll quan sent la flauta a la muntanya.
Cap flauta ni llat ni ctara podran
fer msica tan dolqa com la flauta de Pan.
John Lyly: Cang de Pan (fragment)

45.- Asparagus acutifolius L.

Liliaceae
Lilicies
Noms populars dinics: Asparraguera, asparreguera ( Ebo, Castells de la Serrela,
Bellreguard, Gata, Alcoi, Benimarfull, Cocentaina, i a la ms gran part del territori ),
esparreguera ( Benidoleig,), esparraguera borda ( La Font dEn Carros ), aspareguera (
Aielo de Rugat, Castell de Rugat, Otos, Llutxent, Quatretonda, Benignim, Agres,
Alfafara, Xtiva, Vilamarxant, Llria, ), la planta; asprrec ( Ebo, Castells de la Serrela,
Bellreguard, Gata, Alcoi, Benimarfull, Cocentaina, Benidoleig, La Font dEn Carros, i a
la ms gran part del territori,), asprec ( Aielo de Rugat, Castell de Rugat, Otos,
Llutxent, Quatretonda, Benignim, Agres, Alfafara, Xtiva, Vilamarxant, Llria, ), el
grill o brot incipient.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Sotabosc de carrascars, coscollars, omedes i matollars
perennes i espessos, mrgens ombrius, fondals, peu de cingles de cara tramuntana,
obacs, sempre en ambients un poc humits. Termo, meso i supramediterrani.
Dades etnobotniques:
Els esprecs sn dirtics i beneficiosos per al riny i les vies urinries, sempre que no
estiguen inflamades. Sn tils per ais reumatismes i la hidropesia.
Els grills, brots o ulls espigis i tendres o turions sn la part comestible daquesta mata,
i sn molt estimats i buscats rara les pluges, a tot el territori, per a fer tortilles i
condimentar alguns guisats. N hi ha veritables experts i entusiastes de 1asprrec.
Lespareguera fa uns ulls alts i tendres per a menjar ( Alfafara)
Els asprecs sn bons incls per a posar-los en la borreta, la qual admet tota classe de
verdura: bledes, espinacs, trossets de querailla, grans dall, cariota i bajoquetes
denrastrar. Es bull i es posa loli cru i uns trossos de bacallar, i quan ja est quasi bo, un

137
quart dhora abans, es trenca i es deixa caure un ou. Cal que bullga al mnim. Ve a tardar
una hora i mitja ( Agres )
Altres indicacions:
Lesparraguera s bona per al part de les dones ( M anuel)
Quan lovella no haja parit b. Per a traure el llit i netejar 1ovella desprs del part: Un
falcaet dasparraguera sega ben bullida en 3 o 4 1. daigua. Fa un aigua morena. Sen
dna 1 litre per dia, al mat o a la vesprada, mitjan5 ant una botella, durant 2 o 3 dies si
cal ( Ebo ).
Bulliem quatre soques desparreguera quan es mora el cabrit dins de la mare i no
movia. Trau el cabrit mort, a trossos i la cabra queda estril pero no mor ( Benidoleig )
Posar asparraguera rodant el ventre de la cabra o de lovella quan li costa de parir, o
quan no li cau el llit ( Castells de la Serrella )
Usos domstics:
Lesparreguera borda enrotll en el fil de la llum de les lampares, incls la perilla,
rodant, per a adornar i per les mosques ( La Font dEn Carros )
Feem una bola amb asparragueres i la penjvem a les quadres; i les mosques naven all
( A lcoi)
Penjaven una asparraguera gran per les mosques. Totes paraven i es quedaven all (Gata)
Lasparraguera per a les mosques. La penjaven en les motllades, i les mosques acudien i
es quedaven ajocades, i amb un sac les tiraven al pou o les cremaven ( Pedreguer )
Dades antroolgiques:
Lespareguera per a fer rams de flors a Tots Sants ( Castell de Rugat)
A Castell de Rugat un vell matrimoni ens plantej aquesta endevinalla: Una cosa que
naix msele i mor femella. Aix s lespareguera. Si la culis s msele i si no la culis es
fa femella.

46.- A sparagus horridus L. f i l [ = A. stipularis Forsskal ]

Liliaceae
Lilicies
Noms populars dinics: asparraguera, asprrec, aspareguera, asprec
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Comuna ais matollars aclarits, sobre substrats rocosos
calcaris deis faldars i les parts baixes de les serres del territori, sobretot les ms litorals;
desapareix a les parts ms altes i interiors.
Noms populars dinics: Aspareguera borda ( Castell de Rugat)
Dades etnobotniques: Els seus esprecs sn menys apreciats perqu resulten ms
amargosos i corretjonosos que els altres.

47.- A sperula aristata L. f i l subsp. scabra (J. &K. Presl) Nyman [ = A. cynanchica L.
subsp. aristata ( L . f ) Bguinot in Fiori et Paol
Rubiaceae
Rubicies
Noms populars dinics: H erba prim a ( Ares del Bosc, Benasau)
Canyeta d o r ( Foma, Cocentaina, ), canya de oro, canyita de oro (Castells de la
Serrella, Benillup, Ares del Bosc, Beniatjar, Carnela, La Pobla del Duc, La Font de la

138
Figuerta,), vareta d or (), vareta de oro ( Fleix), varita de oro ( Beneixama, Pedreguer,
), vara de oro ( Pedreguer )
Ramell-fet ( Barx ).
Altres noms: Herba pixadora, serpentina.
Asperula s un diminutiu del llat asper, aspre.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Amant de la pedra, del sol i de Pestiu, que s quan fa
la flor. Matollars eixuts calcaris, sobre terrenys pedregallosos o arenosos, sovint sovint,
brostant de la mateixa roca com un floc espars de varetes. s tan primeta i modesta que
ara i ads passa desapercebuda. Fa uns plomallets de floretes de tint rosat al capdamunt
de les seues fines canyetes. s amb Pespigol, 1orenga, Pescabiosa marina i la ceba
porrina una de les poques especies muntanyenques de florado estiuenca remarcable.

Dades etnobotniques:
nfima, minsa canyeta per fora; pero de robust i virtus or per dins.
A Cocentaina diuen tocant a la canyeta dor: Em pixars i no en vors.
Com indica un deis noms populars t uns potents efectes dirtics i s estupenda per
a rentar i descongestionar els rinyons, la bufeta i les vies urinries i per a dissoldre les
pedres i arenetes renals i biliars. s lherba que gaudeix popularment de ms anomenada
com a dirtica i amb una activitat ms rpida i forta, ms encara que la coa de cavall, la
trencapedres, la sanguinria o la cabellera de dacsa. Sarriba a afirmar que posada
directament entre el pantal i el ventre fa pixar. A ms, s un bon tnic digestiu amb
virtuts espasmoltiques i relaxants.
Per a fer orinar ( Gandia).
Lherba ms potent per a fer funcionar el riny; pero sha de gastar amb precauci
(Benimaurell).
Per a mesclar-la amb la orella de Hebra ( Phlomis lichnitis ), brinets da9 i dall, pe
riny ( Pedreguer )
Per a orinar s bona ( La Pobla del D u c)
Per al clic de riny ( Carnela )
Per a la inflamado de la orina ( Benillup)
Pe riny i les arenilles, com la clavellinera ( Phlomis lichnitis ) i la santangrano -
Hemiaria hirsuta - ( Pedreguer )
La canyeta dor per a les arenetes ( Cocentaina )
En dej per a curar laliacr ( Castells de la Serrella).
Lo millor per a la inflamado de lorina i del riny.Dificultis demicci, fins i tot,
anries; sens conta el cas duna malalta amb una anria de nou dies quebeventaigua
de
varita de oro ais dos dies va comen9 ar a orinar i es va guarir de seguida. Bullir en sis
litres daigua un manollot dherba ( Alcoleja )
Bonssima, lherba prim a, per a la inflamado dorina ( Ares del Bosc )
Per a la inflamado dorina amb tim i rabet de gat. Ais dos o tres dies bo. Bullir un
minut. Men faig un pitxer pie i eixe dia noms bec aix i lendem ja no en pica (
Beniatjar)
Eixa s per al mal de ventre i per a lorina; io la gastava; quan tenia la menstruaci de la
regla a mi aix me fea la salvado i sempre lha gastat i em llevava el mal de ventre. Per
a persones que estn inflades, que tenen una inflor en el ventre, una inflamado dorina,
lleva el lquid i es queden b. Eixa herba a mi no me sacaba en la vida. I s bonssima.
Ribassos amunt de la font de Pagirri i la caseta de Cabut, all nhi ha molta, tot una
vareta finiua de floretes blanques, que s una mon ( La Font de la Figuera )

139
Tisana per a la prstata:
Vareta dor i coa de cavall, a parts iguals.
Prendre en dej tots els matins ( Sim at)

Ella s estupenda per a netejar els ronyons i el fetge de totes eixes galimaties
d arenetes... diu En Josep Mascarell i Gosp, i contra el funest cid ric, contra la
irflamaci i tota mena d impureses de la sang. En infusi, poseu un grapadet de varetes
d or per tassa, tres al dia.

Igualment sutilitza lespcie germana:

Asperula cynanchica L.
Dades ecolgiques: Mediterrnia del nord.

48.- Asphodelus fistulosus L.

Liliaceae
Lilicies
Noms populars dinics: Vareta de Sant Josep ( Bellreguard, Rafelcofer, La Font dEn
Carros, Gandia, Barxeta, M anuel,); vareta de la virtut ( Sim at)
Gamoneta (E bo)
Altres noms populars: Gamonet, porrass, porrassina, porrina, porrines ( Cavanilles ),
ceboll, cebollina, cebollassa, ceba de moro, caramuixa.
Dades ecolgiques: Paleotropical. Hemicriptfit escaps bienal, amb arrels fasciculades
un poc engrossides. Herba glabra, de fulles en roseta espessa, ms o menys dretes,
cilndriques, molt poc aplanades cap a la seua meitat basal; tiges florferes dretes,
afil.les, fstuloses, ramificades en pancula de branques erecto-ascendents. Flors de
brctees escarioses amb el nervi medial verd i tpals patents, blancs amb el nervi medial
brunenc o verds. Herbats subnitrfils, abundant a les vores deis camins i carreteres,
camps abandonats, ermots, terrenys eixuts i ressequits de les clides planes litorals.
Hyparrhenetalia. Planta en expansi, que remunta cap al pis mesomediterrani. s la
germana menuda del gam (Asphodelus ramosus L ) i la primera planta a florejar de
lany, aquella que de ms lluny anuncia la primavera des deis vorals deis camins i de les
carreteres.
Dades etnobotniques:
Flor ornamental, que sovint es culi per a fer rams per a la casa o lesglsia.
Sha fet servir com antieccemats, fregant el tubercle frese tallat, i com a farratge per a
alimentar els pores.
Dades antropolgiques:
Se sol anomenar vareta de sant Josep, nom que popularment comparteix al territori
amb els pulcres, pletrics i perfumats rams florits de la celinda ( Philadelphus
coronarius L. ) i amb la rama o vara grumada del salze ( Salix eriocephala Michx. ),
que tamb floreixen i anuncien la primavera molt primerencament.
Com el lliri blanc o assutzena, la vareta de Sant Josep per excel.lncia, s un smbol de
candor i innocencia, amb una possible al.lusi fal.lica.

140
Lanomenvem la vareta de la virtut perqu quan rem xicotetes, dem que si collem
una vareta deixes i la posvem baix del llit i demanvem un desig, mos el concedien.
Eren coses de xiquetes ( Sim at)

49.- Asphodelus ramosus L. [ = A. ceraciferus Gay ]

Liliaceae
Lilicies
Noms populars dinics: Gam ( Ebo, Ibi, Benimaurell, Alcoleja, Llutxent, ), gamonera (
Castells de la Serrella, Benimaurell, Adzbia, Trbena, Beniaia, Castalia, Cocentaina,
Tibi, Biar, Beneixama,); porrassa ( Agres, ); alb ( ), la mata. Gal.la ( Castells de la
Serrella ), baleta ( Ebo ), la cpsula deis fruits.
Toponimia:
El Pa del Gamonar dAlmudaina.
Dades ecolgiques: Mediterrnia central i occidental. Flor solsticial, tot i es veu sovint
florida des de finis de maig i tot el mes de juny. Es fa abundant en matollars arrasats
pe foc o la pengla. Fa la canyeta massissa.
Dades etnobotniques:
Suc deis moniatets per a refregar damunt deis vrbols o pelats de les cabres; tots els dies
( Adzbia)
Els moniatets per ais vrbols - redol en la cara com si fora una ascata -.Es talla el
moniatet a trossets i es refrega el vrbol; quan es seque una altra volta ( Ib i).
Arral de gam per a llevar els vrbols, arrail trenc o talla i untar amb el suquet els
vrbols ( Alcoleja )
Suc de larrel de la gamonera per a untar els ccemes, com el de la garrofa verda (
Benimaurell)
El moniatet de la gamonera lleva els herpes que piquen, el verbos, com les garrofes
tendres ( Cocentaina)
Abans els hmens anaven a fer rails de porrassa per a fer medecina ( Agres )
Alcohol darrels de gam per ais dolors de reuma i de poagre. Posar a remulla 4 o 5
gamons en 1 litre dalcohol, almenys durant 15 dies. Es fan fregus amb la m o amb un
drapet de llana, que es podr deixar en acabant damunt ( Emilia Pastor-Valncia )
Aigua darrel de gamonera per a netejar el braguer de les cabres en la represa de la
llet, quan no ix i sestanca ( Benimaurell)
Fulla molt bona per al ganao ( Ebo ). Fulles per a donar-les a Phivem al ganao (
Benimaurell)
Sho menjava el ganao ( Trbena )
Les gal.les o cabotes se les menja el ganao quan el gra est negre ( Benimaurell)
Segvem la fulla de la porrassa per ais porcs; tamb hi havia qui treia les porres de baix
i les bullia tamb per ais porcs, pero com hi ha molta pedra costaven de traure les porres
i no soliem gastar-les ( A gres)
La porrassa per a fer beuratge per ais porcs: La fulla tallada i bullida amb uns grapats de
faria de civ, seg de blat i pinyols doliva remlts ( Agres )
El carb de vara o canya de gamonera per a fer plvora amb les mescles de pie i martell
( Benimaurell)
Quan trau les boletes, en abril, sestira i es trau, i la punta blanca es caifa al foc i si
desprs es pega contra la paret fa un tro com un coet. Ho feiem en festes per trona ms
encara el gam tronador - Ruscus aculeatus - ( Llutxent)
Els caragols van molt a les fulles de la gamonera ( T ibi)

141
 Ais caragols els agraden molt les fulles de la gamonera, per aix es busquen prop de les
gamoneres, com tamb els atrau el cagarrissal o fallegueral de conill ( B iar).
Per les gamoneres es crien molt els caragols, buscant la frescor i la humitat (Beneixama)
Dades antropolgiques:
Aporta moltes coses profitoses per a menjar: la canya rostida en el caliu s comestible;
i la llavor, si es torra, i sobretot larral, quan es xaca amb figues; com diu Hesode.
Teofrast. Histdria de les Plantes. VII 13,3.
Lasfdel es menja rera haver torrat la llavor i el bulb; pero aquest torrat a la brasa, bo i
afegint desprs sal i oli a ms de ser xacat amb figues, es menja amb especial plaer,
segons parer dHesode.
Plini el Vell. Histdria Natural X X I108

La significado que tenien els asfdels en la geografa espiritual del mn grec antic. El
Camp deis Asfdels, era la regi ms propera al Trtar o Regne del rei Hades i de la
reina Persfone, per sobre deis quals volaven contnuament les nimes, espectres,
ombres o bufs deis hmens que havien fet una vida ni molt bona ni molt dolenta. La
pl.lida prada de perennes asfdels on lombra de larquer encaba, etemament, lombra
de la cabirola.

Dues fugisseres pero vigoroses imatges del Camp deis Asfdels ens dna Homer al Cant
XI de L Odissea, el de la davallada a lHades dUlisses per a prendre consell de lorb
endev, Tirsias, per tal de trobar un retom al terrer nadiu i poder fer cap a taca.
Una s la de 1nima, ombra o buf dAquil.les, el ms valent i rpid a correr deis
dAcaia, caminant a gambades pe Camps deis Asfdels, i allunyant-se tot jois de saber
que el seu fill, Neoptlem, era encara viu i cimejava entre els ms valents amb un urc
que a ning no cedia. I laltra s la visi del gegantesc Ori, enca^ant, pe Prat deis
Asfdels, la salvatgina mateixa que abans ell havia abatut per la gran soledat de les
serres amb un ma?ot al puny, de bronze infrangibie.

- De llunyanes riberes glaqades,

de la memoria fidel de la nit; on no arrela
el somni vagars de l esperanga,
ve per tu, ve per tu, petit home.

Mira com et volta el triom f deis asfdels,

mira com avanga la dama
sense ulls, la barca
del vell solitari.

Ve per tu, ve per tu. A mostrar-te,

per tot el silenci del mar, el reialme
fidel de la nit, on floreixen
pl.lidament, en triomf, els asfdels.
Salvador Espriu. Les Hores II: Missatge

142
50.- Asplenium trichomanes L.
Polypodiaceae
Polipodicies
Noms populars dinics: Falzia roja.
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Parets de pous, de snies i dalcavons, roca
calcria o silcia sempre hmida o banyada.
Dades etnobotniques:
A voltes es fa servir com a substitu de la falzia de pou.

51.- Aster squamatus ( Sprengel) Hieron

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Matacavero ( Oliva, Pego, Ganda, ), matac i matacans (
Terrateig )
Ramassera ( Silla, Sollana,)
Dades ecolgiques: Neotropical. Herbats i pasturatges humits, sobretot de marjal.
Hemicriptfit bianual. Planta esvelta amb una florida terminal en ramells dispersos
plens de floretes o cabotetes amb petites lgules blanques.
Dades etnobotniques:
Sho mengen molt les cabres i les ovelles ( Terrateig )
Feem els ramassos dac. Quan io era xicotet no nhi havia i desprs es va empestar tota
la maijal perqu aix fa auelets igual que els llicsons i sescampa per tot. Menos mal
que les vaques sel mengen i els conills tamb; i ara no en veus en cap puesto. Igual que
el txuligroc est acabant-se tamb ( Silla)
Feen ramassos per a agranar Farros en els sequers ( Sollana)
Si et fas una punx de matacavero desprs de segar-lo, t envenena , no hi ha qui et
salva, et mata. s cent voltes ms roin que el senill ( Pego )

52.- Astragalus baeticus L.

Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Dades ecolgiques: Herba de la mediterrnia sud, terfit escaps, de tija robusta, de 5 a
15 flors en raim compacte i de llegums de 2-4 cm, de secci triangular, amb el marge de
les valves engrossit. Camins, camps abandonats, llocs ms o menys ruderals.
Noms populars dinics: Cafetera ( Gata )
Altres noms: Caf de pobre.
Dades etnobotniques:
Cafetera per les llavoretes negres ( G ata).
Farratge.

53.- Avena barbata Pott ex Link [= A. alba Vahl ]

54.- Avena byzanthina C. Koch
55.- Avena fatua L.
56.- Avena sterilis L.
Gramineae vel poaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Cugula ( Callosa dEn Sarri ), cogula ( Cocentaina, Alcoi,
Bocairent, Ontinyent, An, ), cola ( Tibi, Agres, ), covula ( Trbena ), cagula (
Benimarfull), cala ( Bellreguard, Rafelcofer, Oliva, Vilailonga, Jess Pobre, Ondara,

143
Gata, Alfauir, Beniarbeig, Benidoleig, Sagra, Beniaia, Alcal de la Jovada, Xal, Orba,
Castells de la Serrella, Famorca, Fageca, Ares del Bosc, Benimantell, LAbdet, Alcoleja,
Quatretondeta de la Serrella, Benimassot, Benillup, Planes, Alcoceret de Planes, Muro,
Fraga de Cocentaina, Albaida, Rfol de Salem, Otos, Benignim, Benifai, ); cula (
Beneixama, La Canyada, Aielo de Malferit, La Font de la Figuera, ), les germanes
silvestres (Avena sterilis L., Avena barbata Pott.ex Link,...)
Civ, vena ( Bellreguard, Beniaia, )
CIV
All baix a la civ (Avena sativa) li diuen ordi, pero era civ, io ho vea que aix que
segaven era civ ( Benimassot)
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Iranoturaniana (Avena sterilis L.; Avena barbata Pott
ex Link). Euroasitica (Avenafatua L.). Herbats subnitrfils.
s una herba tan pareguda al blat que quan birbaven hi havia qui arrancava el blat
pensant-se que era cala ( Oliva )
Cal esmentar les espcies (Avena sativa L; Avena byzanthina C. Koch), cultivades des
dantic en camps de sec i escpoles per guarets, bancals abandonats i vells remrgens,
anomenades popularment civada i avena o vena. La cebada castellana correspon a Y ordi
valenci. Civada, en un principi, tenia el sentit general de cosa de menjar per al bestiar
, apareguent com a gra diferent davena. Amb el temps la paraula civada esdevingu
sinnim davena, per ser aquesta preferida com a pinso de cavalls en terres catalanes
Vana avena i estril avena anomena Virgili a la cala, parlant deis treballs del blat:
- interque nitencia culta
infelix lolium et steriles dominantur auenae.
- i enmig de brillants conreus
dominen el jull improductiu i la folla cugula.
Virgili Mar. Gegiques I; v: 153/154. Traduccci de Miquel D 0 I5

La cala eixia molt en el blat, quan sembraven i segaven blat eixia molt ( Benifai )

Dades etnobotniques:
Farratge.
Cala, ho feem per ais animals: haques, burros, cabres, lo que fora ( Planes )
Cola per ais animals abans de traure la flor que t aresta ( A gres)
Aix quan ix, dalt fa una llavor i trau dos aristes i es mal de menjar. Aix sho mengen
els animals, mare ja ho cree, els matxos sho menjaven tot, pero si est molt gran ja no.
La cala quan est tendr, abans de traure larista, que el gra encara est en llet, no fen
cabassos per a donar de menjar ais animals ! ( Benimassot)
La cola, cosa ben roin, la tenien avorrida tots perqu ampestava el blat ( Agres )
Anvem a rascar el blat i arrancvem la cala ( Rfol de Salem )
Lavena ( Avena sativa L .) fa molt darrelum, ms que el blat ( Bellreguard )

En trra de molta cola

de forment collita nul.la.

144
Eres ms bord que la cala ( Ondara )

57.- Ballota h irsuta Bentham [= Ballota mollissima Bentham ]

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Manrbio ( Pego, Benissili, Alcal de la Jovada, Beniaia,
Benimassot, Fageca, Biar, Beneixama, Tibi, Quatretonda, La Font de la Figuera, Gandia,
Sella, i en general a tot el territori), monrbio ( Lloc Nou de Sant Jeroni, Almiser,
Vilamarxant, ). Si coneixen el veritable malrub ( Marrubium vulgare L. ) que
anomenen manrbio ver o blanc, aleshores a aquesta especie li diuen manrbio bord o
verd; malrbio ( Trbena )
Matapu 9 a ( M anuel)
Flors del sagrari ( Oliva )
Dades ecolgiques: Mediterrnia sudoccidental. Camfit propi dherbats eixuts nitrfils,
no falta mai pels volts de corris, masos, torres, ermites, castells o sesters.
Dades etnobotniques:
Es fan servir els cimals florits; i la gent sol anomenar-la, arreplegar-la i utilitzar-la com
el veritable manrbio ( Marrubium vulgare L. ), bo i atribuint-li les mateixes
propietats.
Lleva el greix sobrer de la persona: Tres tasses al dia sense por. Bullir un minut i mig (
LOrxa )

A 9 0 ma uelo va tindre laliac, mal de fetge i van portar una mata del bancal en arrels i
tot i la van plantar al costat del picador daspart, una soca que picaven aspart, i ell
orinava all tots els dies, damunt del manrbio, quan li agarrava gana, fins que es va
secar la planta i ell es va curar ( Quatretonda de la Val dAlbaida)
Nou tasses de manrbio en dej a cada mes. Aix diu que neteja el fetge ( LA bdet)
Aix s per a lenfermetat haptica, lo que diuen liac. Fan un novenari, una tassa en
dej cada mat. Hi ha qui diu una oraci. Aix s un porgant per al fetge ( Altea )

Aquesta espcie, farmacolgicament, s sedant i antiemtica, til sobretot per a tractar el

vmits de lembars ( Stuart, 1981)

Usos veterinaris:
Es fregava amb manrbio les haques per a traure-les el Ilustre (La Font de la Figuera)
Aix, a voltes, ne segues una gavella i ho poses per a les puces del gos ( Alcal de la
Jovada)

Usos domstics:
Els calzes de les flors seques mullaets doli i posats al revs damunt dun rodalet de suro
damunt de loli, fan de minetes ( animetes o palometes ) i de tonuda en les llnties i
cresols; i la flama si b s ms menuda s tamb ms blanca i pulcra i ms duradora (
Benissili, Beniaia, Gandia, LAlmiser,)
Les floretes les arreplegaven i les posaven a la llntia del sagrari ( Catamarruc)
Flors del sagrari, perqu sencenien les llumetes. Posaves la floreta giraeta cul per amunt
en Poli de les llumetes de les nimes en compte de les palometes que feen aix ( Oliva )
Les fulles de dalt del manrbio per a encendre els cresols ( Tollos, )

145
La floreta del manrbio quan est seca la poses aixina en un platet en oli, lencens i fa
llumeta ( Quatretonda de la Val dAlbaida )

En tinc una mata de manrbio que la guarde perqu tinc gust doldre-lo i tindrel all en
el marge ( Sella )

Dades antropolgiques:
Enram de manrbio pels carrers a Corpus amb fulles dhedra ( Castells de la Serrella)
Eixe manrbio, el verd, fa olor. Creix a les solanes, per davant deis corris. Ac el
gastaven per a 1enram de Corpus ( Famorca )
Enramades de manrbo en la provess de Corpus ( Fageca )
El maarbio per a titar en la process del Corpus ( Alpatr )

Cal comptar a ms amb la:

Ballota nigra L. subsp. foetida Hayek
Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Manrbio
Dades ecolgiques: Eurosiberiana. Herbats subnitrfils humitencs.

58.- Bassia scoparia ( L . ) Voss. [ = Kochia scoparia ( L .) Schrad.] subsp. densiflora (

Turcz. Ex B.D. Jacks.) Cirujano & Velayos.
Chenopodiaceae
Quenopodiacies
Noms populars dinics: Bellverd ( Benissa, )
Pinet destaci ( Nules )
Mon pare li dia pinet destaci perqu se solia plantar a les estacions ( Toni Aguilella ).
Altres noms populars: Mirambell, mirambell de jard, mirambell silvestre.
En nom cientfc li fou donat en honor de Ferdinando Bassi ( 1710-1744) metge i
botnic bolonys; i leptet significa escombra, perqu sha fet servir per a fer ramassos
per a escombrar o agranar.
Dades ecolgiques: Planta de port ovoide o esferoidal, molt compacta, amb el fullatge
verd ciar i finalment purpuri, fulles uninervades, liniars, d 1-3 mm dampiada, amb flors
envoltades per una espessa corona de nombrosos pls en llur base de fins 2 mm. I el
fruit amb des ampies, rmbiques o obovades, un bri ondulado-dentades en la seua vora
superior; s ms rara. Cultivada com a ornamental i molt rarament subespontnia;
originada modemament en cultiu.
Pot trobar-se, ocasionalment, la germana: - subsp. scoparia, meditarrnia-
iranoturaniana, mediterrnia estepria, planta laxament ramificada, dun verd fose, ms
aviat grisenc, de fulles trinervades, lanceolades-linears, de 2-7mm dampiada, amb flors
sense pls en llur base o amb alguns pocs i curts, i fruit amb ales triangulars, a voltes
poc desenvolupades, com. Sovint dominant en comunitats molt nitrfiles de sls secs
feblement salins, en contrades mediterrnies poc plujoses, continentals i ms rarament al
litoral. Ha estat cultivada per a fer-ne escombres.

146
D ades etnobotniques:
Planta utilitzada tradicionalment com a ornamental, sobretot en casetes, barraques i
xalets de vora mar pe color i la frescor que comunica al llarg de lestiu.

59.- Beta vulgaris L.

Chenopodiaceae
Quenopodiacies
Noms populars dinics: Bledera, la planta; bleda, la verdura o les fulles, a tot el territori.
Dades ecolgiques: Centroasitica. Hemicriptfit biennal / terfit escaps. Planta
biennal o perenne, dreta normalment. Ali ms caracterstic sn les seues fulles grans i
ampies, de ms o menys 20-40 cm. de longitud, amb el peg blanc ivorenc i aplanat, de
ms de 2 cm. dample. Abasta fins ais 2 m. daltria. Planta molt conreada a lhorta i
bancals de regadiu, a tot el territori, i una de les que amb ms facilitat es fa
subespontnia en camps perduts i herbats nitrfils. Cal fer esment tamb de la bledera
borda o marina [ Beta vulgaris subsp. martima ( L.) Arcang; = B. martima L. ], que se
sol vore en els herbats halosubnitrfils litorals. s planta mediterrnia, perenne i ms
menuda, fins a lm. daltria, de fulles de 3-25 cm. de longitud i amb el peg verds o
rojal i cilndric, de fins 1*5 cm. damplria.
Dades etnobotniques:
La bleda s una de les verdures ms sol.licitades a casa nostra, sola o formant part de
potatges i guisats o a tall de guarnido o de condiment, especialment com a plat
dhivem, en el tipie bullit, en companyia de la ceba, la queradilla i la bajoqueta, tot ben
adobat amb un bon oli dolives. Tamb hi ha qui es fa un pur o una truita de bledes, i
qui afegeix les fulles crues ms tendres a les amanides. Cal anomenar entre els distints
plats elaborats amb el concurs de la bleda: Tarros caldos amb spia i bledes; el guisat de
gambeta de squia amb bledes, les coques de bledes i sobras, el minxos de bledes amb
trossets dallet o els pastissets bledes, delicia de tants bons berenars dantany.
La gambeta mo la menjvem en bledeta, en suquet, b en un platet o en coqueta de
dacsa. Posvem dos culleradetes de gambeta i era de lo millor que hi ha per a la coca.
La gambeta solia criar-se en les squies on hi havia brullol. Anvem rima queixeret de
la squia i en un garbell Tentraves dins lauia i trees la gamba, desprs la triaves i la
portaves a casa per a menjar ( Daims )
- Pastissets de bledes... Acabats de traure del forn, amb la pasta de fora oliosa pero
ben cuita, trencadissa i cruixent, ben farcida de bleda esmicolada, mig fregida, amb
bacall i pinyons, especiada i lleugerament picant pe pebre negre...
Mart Domnguez Barber. L 'Ullal

Usos medicinis:
La bleda s rica en ferro i en vitamines A i C; i s emol.lient, laxant, diurtica i
refrescant.
La bledera t una acci hepatoprotectora pareguda a la carxofera.
Popularment les fulles fresques de bleda shan utilitzat com a antiinflamatries
aplicades en cataplasmes sobre colps i contusions; i de fulles cuites per a madurar els
grans i floroncos. El brou resultant de bullir les bledes es beu en casos dacidesa i
inflamaci destmac.
Suc de fulles de bleda picades per al mal dorella ( Benirrama).
Per les almorranes es posen bledes bullides amb unes gasses ( O liva)
Dades antropolgiques:

147
 Estar bleda o ser un o una bleda, s un sinnim popular, ms o menys amable, dingenu
o ximple.

60.- Borago officinalis L.

Boraginaceae
Boragincies
Noms populars dinics: Borraja o borratja ( Benirrama, Benial, Benissiv, Benissili,
Lloc Nou de Sant Jeroni, Terrateig, Callosa dEn Sarri, Alcoleja, ), borratxa ( Oliva,
Benissiv, Benitaia, Benissili, Barx, la Font dEn Carros, Jess Pobre, Gata, ); borraina (
Ontinyent, Amposta, Sant Caries de la Rpita,)
Pa i-peixet ( Bolulla)
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Iranoturaniana. Camps conreats, prats alterats, vores
de camins de lhorta i del sec ms frescal.
Dades etnobotniques:
Bo per a la tos. Xarop de floreta i fulla. Ho bulls ben bullidet, fins rebaixar la meitat.
Trescolar i posar-li sucre fins que fa?a un xaropet ( Jess Pobre)
Bo per a quan tens la gola seca, un constipat o tos ( Jess Pobre )
Usos culinaris:
La boratxa s bona per bullir quan est tendreta ( Gata )
Verdura ( Beniaia, Alcoi, )
La borratxa per a bullir quan estaven tendretes en companyia de les cama-roges ( O liva)
Per a ensal ( Alcoleja )
Flors comestibles. Tenen un sabor salat, i quan rem xiquets ne menjvem en el berenar
( B olulla)
Tendres estn molt bones ( La Font dEn Carros)
Les borratxes quan estn molt tendriues. Aix vol molt tendriu ( Benissili)
La borratxa fa verdura molt bona, dol?a, i para meloseta ( Benissiv )
Les fulles sarrebossen amb faria i es frigen com les rodanxes dalbergnia ( Benial,
Benissiv, Alcoi, ).
Batien ou i arrebossaven en faria les fulles de borraja i les fregien com la bargina ( Lloc
Nou de Sant Jeroni)
Els crespells de Beceit sn les fulles ms interiors i tendres de la borraja, passades per
una pasta de faria, aigua i sal i fregides en oli, i a les quals saboca, finalment, un rajol
de mel lquida. Sn les postres de Beceit quan fan olleta de borraja.
Les borratges e lengua bovina domstica sn bones per a fer menjar tostemps,
majorment a aquels qui an lo ventre constipat, restret o aspre; a les borratges, per
toldre l asprea pot hom aedir tostemps espinacs o bletz ben tendres e no vermeyls; e
en estiu letugues o verdolagues, ho encare almoyls ho bledes; e.n hivern crxens ho
juyvert, e poques fuyles de menta ho uyls de cois blanques.
Amau de Vilanova. Regiment de Sanitat aJaume II. Cap. XI: De les ortlices e deis fruytz d aqueles.

Es mester menge poch e sovent e les viandes de Jdcil digestid e de molt nodriment com
sn polles, perdius, francolins, capons tendres e algn rovell de ou fresch e cabrit bollit
e rostit, e ag alterat ab such de agrs* viagre, such de magranes, albors e semblants
coses; [...] e si volreu, algunes borratges e camarroges o altres erbes: per s mester
que sien collides exit lo sol per una hora perqu les vapors multiplicades en la nit sien
resoltes
( * ) Agresta o suc aspre de rams verds i per extensi de qualsevol altre frait.
Llus Alcanyis: Regimentpreservatiu e curatiu

148
61.- Brachypodium phoenicoides ( L . ) Roemer & Schultes
Gramineae velpoaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Segadissa ( Benitaia, Benissiv, Castells de la Serrella, Tollos,
Quatretondeta de la Serrella, LAbdet, Confrides, Benasau, Ares del Bosc, Alcoleja,
Penguila, Benifallim, La Torre de les Ma9 anes, Tibi, Castalia, ), segaissa ( Pego,
Beniarbeig, Benidoleig, Sanet i Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, Sagra, Alcal de la
Jovada, Benial, Beniarrs, Benimantell, LAbdet, Trbena, Altea, La Nuria, Famorca,
Fageca, Sella, Penguila, Benifallim, La Torre de les Ma9 anes, Xixona, Tibi, Castalia,
Beneixama, An, ), brossa segadissa ( Aielo de Rugat ), brossa segaissa (Pa de
Corris)
Fens ( Almudaina, Agres, Alfafara, Otos, Ontinyent, ), fens ver ( Beniatjar ), fens llis
( Benial, Beniatjar, ), fens gran ( Alfafara ), fens de marge ( Alfauir ); herba de
marge ( Vilallonga, Ador, Rtova, ), brossa de marge ( Bellreguard, Oliva, Benifl,
Barx, Alcal de la Jovada,), marge ( Alquerieta de Guardamar, Daims, Bellreguard,
La Font dEn Carros, Potries, )
Segam ( Pedreguer, Gata, Benissa, Calp, X al,)
Altres noms populars: Llist.
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Herba cespitosa, estolonfera, de fulles
llargues fins a ms de 40 cm., de tiges noms folioses a la part inferior. Herba molt
abundant i sovint dominant ais pasturatges de la baixa muntanya i de les terres de
tendencia plujosa. Li plau la trra fonda, la molla, els sois profunds i per aix es cria ben
espessa i tofuda ais mrgens i querenes de camps i bancals, ais prats ms o menys
eixuts, entre les brolles i els bosquetons clars.
Ix a les margenaes ( Rfol dAlmnia ). Vol mrgens freses de dalt de bra9 alets (
Benimeli). La segaissa es cria per les querenes deis mrgens ( LA bdet)

Dades etnobotniques:
Qui dir el valor de lherba segadissa en la configuraci paisagstica de la nostra ruralia
? s una brossa impossible de deixar destimar si, ara i ads o de tard en tard, et plau fer
algn passeig o corribanda pe terme. La segadissa de nom feminal i de llarga i lluent
crinera, s, sens dubte, lherba que millors jceres i respatlers dna al llaurador i al
caminant a lhora de descansar o sestejar en el camp o la muntanya desprs dun mat de
fatiga per la senda o pe bancal; el ja 9 ms mollut i tendral. Lherba de marge, a ms,
com dira un bon camperol, fa fort el marge de trra blanca que no t pedres i li dna
resistencia. Els llauradors tracten tot el bancal i els camins pero no volen que ning
toque la segadissa. Eixa herba Higa i fa de paret per a que no fa9 a solsida el marge.

Per a donar de menjar els animals de crrega. El ramat se la menja a boca plena, sobretot
quan ve verdejat, quan ha menjat molt de verd tendre ( Pa de Corris )
Els burros dac no menjaven altra cosa ( Vilallonga )
El marge ho segaven per ais bous, vaques, matxos, burros i haques ( Bellreguard)
El fens per ais animals ( Agres )
El marge per ais animals s bonssima ( Daim s)
Abans segaven la segaissa per a menjar els animals i per a aixuts ( Pego)
No la vol el ganao ( Penguila )

La brossa de marge o segaissa per a aixuts, s millor encara que la herba o botja
femetera ( Alcal de la Jovada )

149
Quan rem xiquets per a arreplegar mores desbarzer les passvem per una canyeta de
segam amb 1espiga baix per a que no caigueren ( C alp)
Amb els ramets de segaissa que sn llarguets i finets, passvem les mores dalbarzer,
com si fora un fil, i feem un rastre de mores per a transportar-les ( Famorca )
Dades antropolgiques:
Eli havia deixat el cavall a la vora d una riba atipant-se de sucosa i bledana segadissa.
Enre Valor. Meravelles i Picardies II. Joan Antoni i els torpall. p:132

62.- Brachypodium retusum (Pers.) Beauv. [ =Brachypodium ramosum Roemer &

Schultes ]
Gramineae velpoaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Fens, fenasset ( Rafelcofer, Vilallonga, Oliva, Alfauir, Barx,
Foma, Pego, Benial, Benitaia, Benissiv, Beniarbeig, Benimeli, Sanet i Negrals, Rfol
dAlmnia, Sagra, Orba, Jess Pobre, Gata, Benissa, Altea, Calp, Castells de la Serrella,
Ebo, Famorca, Fageca, Quatretondeta de la Serrella, Ares del Bosc, Benasau, Beniaia,
Alcal de la Jovada, Beniarrs, Benilloba, Penguila, Alcoleja, Benifallim, La Torre de
les Mafanes, Petrer, Benimantell, LAbdet, Confrides, La Nucia, Sella, Trbena, Xal,
Alelo de Rugat, Castell de Rugat, ); fens rutllet ( Benial, Almudaina, Tollos, Otos,
Beniatjar, ), fens rull ( Beniatjar ); fens de botgeta ( Almudaina, Agres, ), fens bordet
( Alfafara )
Ja9 ( Benifl, La Font dEn Carros,)
H erbam / herbam ans ( Sim at)
Pelosa ( Llutxent)
Server ( Xixona, Tibi, Artana, Ain de la serra de lEspad. ); serveret ( Agres,
Ontinyent, Artana,), servero ( Quatretonda dAlbaida, Castalia, )
Serrello i serrallet ( Biar, Beneixama, Petrer,).
Belatge i belatget ( Beniopa ); erbelatge ( Xeresa )
Altres noms populars: Llist.
Dades ecolgiques: Mediterrnia central i occidental. Prats eixuts, sota bosc de pinedes,
coscollars, rodis rocosos, s sens dubte el gram ms abundant dalt de les nostres
muntanyes.
El serrello dins la muntanya s el rei , deia un vell pastor per a significar la presencia
tan gran daquesta humil i tendrvola herbeta en el nostre bosc ( Beneixama )
Dades etnobotniques:
Per a rebaixar la sang ( Benissa )
Baixa la tensi ! Si et fees tres o quatre tassetes es perdia el comps, no podies caminar (
Trbena)
Fens i fulla dolivera borda m ho pree io per a la tensi amb una fulla de nisprera. Cal
que bullga cinc minuts o ms, que traga coloret i prenga una miqueta ( Famorca )

150
Fens i fulla dolivera borda mho pree io per a la tensi amb una fulla de nisprera. Cal
que bullga cinc minuts o ms, que traga coloret i prenga una miqueta ( Famorca )
Diuen que el fens baixa la tensi ( Benissa )
Fens bullit amb tres ulls desbarzer per a la pulmonia. Si tens prens tres tassetes s com
una sangra ( Jess Pobre )
Tasses de fens per al constipat amb un passiguet dans, tho prens i ablanix la gola,
tuses i arranques i neteja els bronquios ( Altea )
s un deis components de La bossa de les vint-i-cinc herbes de Benissa per a curar els
constipis.
Passar una tijeta medida de fens pe forat que les ovelles i les cabres tenen en la boca
quan sels posa un tel ais ulls ( Castells de la Serrella )
Pastura de cavalleries ( Biar )
lo fea fens per ais animals, per ais bous ( Rafelcofer )
Sho mengen molt els animals ( Famorca)
Sho mengen molt b els animals de faena, burros, matxos, haques... sho bevien (
Llutxent)
Quan brota el fens desprs dhaver-se cremat la muntanya sho mengen molt els
animals ( Beniatjar )
El fens rutllet s ms bo per ais animals que el llarg ( Otos )
El fens solen tocar-lo els animals si sn anys de seca ( Penguila )
Anvem a la muntanya a fer herbamans per a donar de menjar els burros i els animals (
Simat)

El ja? per ais eixuts deis animals i feia fem ( Benifl)

Anvem a fer una crrega de belaget per a fer ja? ( Beniopa )
El fens per a fer ja? o aixuts. s la plvora deis cremats de la muntanya. Aix s lo que
fa encendre la muntanya. Si no nhi haguera aix la nyenya no es cremaria ( Vilallonga )
El fens fa el fem ms rpid que el belatge que tarda ms a podrir-se ( Vilallonga)
Eixut de quadra ( B iar)

El tiraven ais conills, i les corniles, elles mateixa, lagarraven per a fer-se els nius.
Aix ho arreplegava mon pare per ais conills per a que feren el niu ( La Nucia )
El fens de botgeta es tirava per a que els conills feren els caus, i els coloms el niu (
A gres)

Un floquet de fens sec per a fer dencenall amb la pedra foguera i lesclav ( Trbena )
Per a ancenall gastvem el fenasset ( Beniarbeig)
Hi havia qui omplia el matalap daix ( Aielo de Rugat)
Ho collien molt per a envasar els botijons ( Petrer)

151
Dades antropolgiques:

El fens allarga la vista i acurta el pas diuen els pastors i llauradors ( Foma, Pego,
Pedreguer, Orba, ) per la fam que deixa, donant a entendre el poc aliment i la baixa
qualitat nutritiva daquesta herba.
El fens allarga la vista i acurta el pas perqu els burros i els animals que en menjaven
estaven fluixos ( Calp )
Hi ha lexpressi popular que diu: Menjar fens a Vhivern, com a sinnim de menjar
poc o no res. Perdre la temporada valia tant com posar les barres a Pescudeller o
menjar fens a lhivem fa dir a una de les protagonistes de L Ultim Serv, Maria Ibars
i Ibars.

63.- Brassica nigra ( L.) Koch in Rhling

Cruciferae
Crucferes
Noms populars dinics: Mostassa.
Dades ecolgiques: Guarets, camps abandonats, vores de camins i erms.
Dades etnobotniques: Cataplasmes de mostassa, llavoretes fetes pols, mesclada amb
faria de llinassa per a posar sobre el pit congestionats per una bronquitis o una
pulmonia.
Condiment.

64.- Brassica olercea L. subsp. olercea [= B. sylvestris ( L . ) Miller ]

Cruciferae
Crucferes
Noms populars dinics: Col, a tot el territori.
Dades ecolgiques: Camfit sufrutics. Planta perenne o biennal, dreta, poc ramificada,
glabra, de tija sovint sufruticosa, coberta de cicatrius foliars; fa les fulles grans,
obovades o oblongues, sovint disposades en roseta ms o menys espessa a la part
superior de la tija. Cultivada en forma de moltes varietats comestibles ( col verda, col
rulla o arrissada, col de cabdell, brquil, flor-i-col, col lombarda, de Brusel.les,
romanesca, etc. ) i, a voltes, escpola deis bancals i arrelada en herbats nitrfils propers.
Stellarietea mediae. La ra?a silvestre s propia deis espadats litorals de les costes
atlntiques europees. Les cois silvestres probablement ja foren utilitzades pels
recol.lectors paleoltics, i sn una de les verdures de cultiu ms antic; per tant, plantes
sotmeses a mil.lennis de selecci, cosa que ha propiciat la constituci de moltes formes,
no noms diverses de les silvestres, ans molt distintes entre si.
Dades etnobotniques:
Les cois com a aliment, per la seua acci estimulant, com a les altres crucferes, sn
aconsellables a rhivem , siguen crues o cuites, en amanides, sopes o guisats. Sn, a ms,
dirtiques i laxants. Els minxos de col i bledes de Benifato. La paella de baejo i flor-i-
col. Larrs amb flor-i-col i alls. El guisat de rap amb col o el caldero de col, aranya, rap
i polp, adobats amb nyores i una cabe9 a dalls. La fulla de col rulla que, com una
brodada seda de lhorta, embolcalla delicadament les molludes pilotes de Polla deis
diumenges i dies de festa.

152
La col antigament es fu servir com a vulneraria, galactogoga i antdot de 1alcohol. Les
fulles shan gastat popularment com a antiinflamatries i antirreumtiques. s una
planta cicatritzadora i restauradora de la mucosa gstrica, que saconsella menjar-ne en
cas de gastritis.
No hi ha cap aliment ms saludable per a Pestmac i els nervis que la col, afirmaven els
antics metges grecs i egipcis; la col menjada com aliment combat els malestars de la
vista, es digereix molt facilment i purifica tots els rgans, especialment els sensorials; i
recomanaven la col, com a enemiga de la vinya, per a combatre els efectes del vi, ats
que consumida abans dun pat, nevita lembriaguesa i, presa desprs la dissipa.
Fra llarg d enumerar tots els mrits de la col, aix enceta Plini el Vell, la llarga i
entusiasta lloa de la col a la Histdria Natural, de la qual ja abans Pitgores i Cat en
feren les ms belles lloances.
La col, afirmava Cat, s molt bona per a alleujar els mals de cap i combatre els
malestars de la vista, i menjar-ne s particularment saludable per al ventrell i lepigastri.
Bullida, la col evita els insomnis; i esmicolada i picada i beguda en vi evaca lexcs de
bilis. Les virtuts de la col sn tan fortes, continua Cat, que incls aquell que prepara les
seues mescles en sent els efectes enrgicament. Cat va arribar fins a recomanar de
conservar 1orina daquell que ha menjat col, car calfada, s molt saludable per ais
nervis; i va afegir que si hom llava els nadons amb aquesta orina, llur eos no safeblir
mai.
La col afavoreix la digestid i dissipa l embriaguesa, diu Cat a De re rustica, si en un
diar voleu beure i menjar copiosament, preneu-vos prviament cois crues confitades
en vinagre, i vos agradaran tant que les tornareu a prendre en acabar l gap. La col
mant la salut. Triturada, s aplica sobre les nafres i els tumors. Tamb guareix la
malenconia.
La col noms presenta linconvenient, diu Plini, de donar mal al.
Dades antropolgiques:
La col, diu lantiga llegenda, va nixer de les llagrimes de Licurg, prncep de Trcia,
enemig de la cultura del vi i destructor de vinyals, a qui Dions va castigar lligant-lo a
un cep.
Recordar lheroi Cigronet o Petufet de cam pels camps de Du, sorprs pels llamps i la
pluja de la tempesta, bo i cercant aixopluc sota les fulles duna col.
Antany hi havia llogarets on quan naixia un fill era costum de dir a la menudalla que se
lhavien trobat davall duna col.

De mat, i a la fresqueta,
s quan canta el rossinyol,
i quan se n va al camp Pepeta
a collir la bona col
per a fer-se-la en salseta.
Diu una can9 de lhorta arreplegada per Eduard Lpez Chavarri a les seues Proses de
Viatge.

153
A Callosa dEn Sarria hem sentit cantar encara aquesta vella i resignada can? de batre:
La tortuga est que plora
a la vora d un mallol
i el llaurador la consola
amb una fulla de col.

A Calp, diuen, fer-li alg la col, a molestar, fastiguejar, fer-li una mala passada.

A son entorn les cois de fulles ampies i bufades i tons aturquesats, s obrien a flor de sl
com poncelles colossals de roses verdes, llevades d algn mgic roser invisible, i li
amoixaven les carnes coirades amb manyaga suau de mans d amiga. Ms el vell
jornaler no la senta la fresquivla dolqor d aquell refrec, perqu ses carnes estelloses i
endurides pe blanquer de la intemperie no semblaven pas cobertes amb pell humana,
sin amb cuiro de brfol adobat.
Caterina Albert i Parads Vctor Catal Caires vius: Contraclaror

Poques coses tan senzilles i comunes i alhora tan barroques i surrealistes com un camp
de cois, amb les esfriques plantes impecablement arrenglerades al capdamunt de la
querena deis cavallons com colossals roses glauques; o efigies de pulcres i pletriques
nimfes de lhorta; o estranyes llunes naixents, tibants i amerades daigua de mar.

la via
resec los sarmientos
por donde sube el vino,
la col
se dedic
a probarse faldas,
el organo
a perfumar el mundo...
Pablo Nerada. Odas elementales: Oda a la alcachofa

Toda a ciencia est aqu,

na maneira como esta mulher
dos arredores de Cantao,
ou dos campos de Alpedrinha,
rega quatro ou cinco leiras
de couves: mao certeira
com a gua,

154
intimidade com a trra,
empenho do coragao.
Assim se fa z o poema.
Eugnio de Andrade. Rente ao Dizer: A Arte dos Versos

Tota ciencia est ac,

en la manera que t aquesta dona
deis voltants de Cantao,
o deis camps dAlpedrinya,
de regar quatre o cinc bancals
de cois: m certera
com laigua,
intimitat amb la trra,
empenta del cor.
Aix es fa el poema.
Eugnio de Andrade. Prop al Dir: LArt deis Versos

65.- Bromus diandrus Roth

Gramineae vel poaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Blat de perdiu ( Fageca, Famorca,)
Altres noms populars: Estripa - sac, trenca-sac; bromus rgid.

Dades ecolgiques: Mediterrnia. Terfit escaps de 2 a 6 dm daltria. Floreix de

febrer a maig, amb una inflorescencia ampia, amb rames de fins lOcm i aplegades en
grups de 3-6 sobre leix. Espiguetes de 4-7 cm. Herbats subnitrfils, sovint dominant al
sois profnds de vores de camins, mitjanament ruderalitzats, fraus de bancals, vinyals,
olivars.

Es cria dins deis bancals i la relia senganxa com en un aspart ( Fageca)

Dades etnobotniques:
Farratge.

66.- Bryonia crtica L. subsp. dioica ( Jacq.) Tutin

Cucurbitaceae
Cucurbitcies
Noms populars dinics: Tuca ( Benirrama )
Dades ecolgiques: Mediterrnia i Eurosiberiana.
Dades etnobotniques:
Arrel porgant i irritant

155
67.- Bunium bulbocastanum L. ssp. macuca var. balearicum [ = B. balearicum (
Sennen) Mateo & Lpez Udias. ]
Umbelliferae vel apiaceae
Umbel.lferes o apiades
Noms populars dinics: Sorell ( Castells de la Serrella ), serell ( Famorca, Fageca,)
Altres noms: Castanyola.
Dades ecolgiques: Iberollevantina. Planta viva?, gefit bulbos, que guarda les reserves
en una arrel tuberificada o tubercle subglobs, arredonit, negrells per fora i blanc per
dins, d1-4 cm de dimetre. Herba erecta, ramificada, glabra, que sal?a normalment un
0 dos pams de trra, de 2 a 1 0 dm, de tija angulosa i soleada de fulles poc nombrases,
les inferiors llargament peciolades i amplament triangulars, 2-3 pinnatisectes, dividides
en lacnies oblongo-liniars, les superiors ms menudes i subsssils; floreix amb petis
blancs emarginats dabril a juny. Porta la umbel.la principal de 6 a 14 brctees, dl a 2
cm de longitud. Herbats subnitrfils, bancals, rostolls i llocs abandonats.
Hi ha la ssp. bulbocastanum. Holrtica: Europa occidental i Mediterrnia Est i Central.
Umbel.la de 3 a 20 radis i (1)4-10 brctees i (1)4 -10 bractoles, fruit, com tot el genere,
acabat en un estilopodi ms o menys xafat i contret en els estils, dun sol cotiledn.
Alacant i Valencia.
1 la ssp. macuca ( Boiss.) O. Bols et J Vigo [= B. alpinum Waldst. Et Kit. ssp. macuca
( Boiss.) P. W. B all]. Mediterrnia occidental i central. Amb val.lcules amb 3(1) vites
oleferes; pedicels poc papil.losos. Umbel.la principal amb ms poques brctees, d 1 a 4,
de 2-3 mm. de longitud, i amb ms pocs radis. Es cria ais erms pedregosos, runars i
roquissars calcaris i terres cultivades, principalment en contrades austromediterrnies, i
citada tamb a lAlt Palncia, La Safor ( Pau ) i lAlcoi ( Cmara Nio ). De 100-
300m.

Descrita noms com una raresa a les liles de Mallorca i Cabrera hi ha la: - var.
balearicum ( Senn. ) O. de Bols et J. Vigo, amb la umbel.la principal amb ms de 6
brctees, dl a 2 cm. de longitud i descrit a Alacant i Valencia com una especie
rarssima, i que nosaltres hem cregut trabar a Fageca a ms de 700m, grcies ais bons
oficis i servis de Vicentet dElvira, cabrer de la vila de Famorca. Pau va descriure de la
serra Mariola un Bulbocastanum linnaei var. valentinum.
Dades etnobotniques:
Les tuberositats radicis de totes les especies del genere Bunium, juntament a les del
genere Conopodium, especialment, el C. thalictrifolium, molt com al territori, han sigut
mos tradicional de xicons i de pastors i menja dilecta de pores senglars que les busquen
amb avidesa. Conten gran quantitat de fcula i una mica de sucre de canya amb un sabor
que recorda el de la castanya i el de lavellana, i han estat utilitzades com astringent i
fins i tot van arribar a cultivar-se, abans de la introducci de la crella, per tal de
millorar-les i fer-les ms mengvoles. El genere Conopodium a diferencia del Bunium,
no sol portar brctees en les umbel.les ni fa la tija plena, sin ms o menys fistulosa.
El sorell ix pe febrer i mar? i fa la flor blanca i la llavor negra. Es menja la cabota de
baix trra ( Castells de la Serrella)
El sorell t la pell negreta. El peles i tel menges, com una queredilla, cru o el torres
ben torraet i ms bons. Anar a fer o buscar sorellons. N hi han que es fan prou grossets (
Castells de la Serrella )

156
El serell fa larrel fonda i al cadavall fa una credilleta que s bona de menjar. De
xicons anvem a buscar-ne ( Famorca )
Els xicons sho menjaven, les queradilletes deis serellons ( Fageca )
Anem a buscar serellons ! Desprs de la guerra quan nhi havia fam, era una cosa molt
buscada com aliment. Quan la planta est florida s un menjar com una castanya, pero
quan est gran para aspra i inspida. El serell vol sois rids, de pedra i trra, els porcs
la llauren buscant-la ( Fageca )
Aix de xicons estirvem i baix ixien boletes com si foren queradilletes, i aix ens ho
menjvem. La torcvem aixina en la m perqu estn brutes de trra, pelvem la pelliua
fineta i ens ho menjvem. Aix fa flotetes blanques altes, fa tamb gospins, com si fora
gosp. Es cria en trra roja, trra oberta, de pedreta, gravoseta ( Fageca)

6 8 .- Bupleurum fruticescens L.
Umbelliferae vel apiaceae
Umbellferes o apiades
Noms populars dinics: Fenoll o fenollet de rabosa ( Catamarruc, ), fenollet bord (
Beneixama ), fenollet de pastor ( Trbena ), fenolleta ( Ares del Bosc), fenollera (
Benimassot)
Herba sapera ( D nia)
H erba profitosa ( Agres ), profitosa ( Agres )
Topet de bau ( Biar )
Altres noms populars: Escombrall, ajocaperdius, botja groga.
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Planta molt ramificada, glabra, glauca, de
tiges primes, anguloses, dretes i flexuoses, i fulles estretes, lanceolato-liniars, coricies i
agudes. Fa floriues grogues agrupades en umbel.les menudes. Es cria en matollars eixuts
de trra calcria, brolles i pastures camefitiques. s una herba ms entre les herbes de
muntanya, humil entre les humils, pero s una herba abundant i una de les poques
florides destiu, la ms nombrosa i modesta.
Dades etnobotniques:
Glopejar lherba profitosa per al mal de queixal ( Agres )
Usos ramaders:
El fenollet de rabosa ha sigut el pinso destiu, silvestre i selecte, de la cabra i del conill
de la muntanya, el nodriment, la salvaci estival deis ramats de la nostra aspra ruralia
muntanyenca.
El fenollet bord s molt bo per al ganao i per a medicament tamb s molt bo. El
curandero que nhi havia en El Camp, que sho defenia tot, ell a soles, quan venia el mes
de juny agarrava la motet i se nanava a la muntanya i en feia unes feixamaes i
cabassades enormes ! ( Beneixama)
Els agr molt ais animals, sobretot a les cabres blanques ( Trbena)
Sel mengen molt b els conills, cabres i ovelles ( Biar, Beneixama,).
Se la menja el ganao i els conills no deixen ni la soca ( Agres )
Usos agrcoles:
Per a fer ramassos per a agranar lera a lpoca de la batuda ( Benimassot)

157
69.-CaIamintha sylvatica Bromf. subsp. ascendens (Jordn) P.VBall [= C. hirta (
Briq. ) Hayek; C. nepeta ( L.) subesp.glandulosa ( Req. ) P. W Ball; C. officinalis
Moench ]
Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Mentera o herba mentera o mentereta ( Benissili)
Poliol ( Cocentaina), burriol ( ), poliol de menta ( Castell de Rugat),
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Herbats ms o menys ombrius i freses deis volts de
les fonts i rierols, formant part del mantell herbaci i de lorla de les bosquines
caduciflies.
Dades etnobotniques:
Digestiva, com qualsevol menta o el poliol blanc de penya o el poliol verd de riu. La
gent lanomena sovint i la vol com el poliol.

70.-Calendula arvensis L.
Compositae vel steraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Unga o ungleta de gat ( Ebo, Pedreguer, Gata, ), unga (
Beniarbeig )
Gata-rabiosa ( Bocairent)
Pet de fiare ( Castell de les Gerres,)
Herba conillera ( Sanet i Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, Sagra, Fleix, Artana,)
Herba del panet ( Altea )
Boqueta de pardalet ( La Font de la Figuera )
Fartabous ( Llosa de Ranes )
Dades ecolgiques: Paleotemperada. Terfit o planta anual reptant. Herba difusa,
ramificada, pubescent, de fulles oblongues, subenteres i sssils. Fa les flors agrupades
en cabedles solitries de color groe o carabassa; les flors ligulades o exteriors sn les
femenines, i les tubulades o interiors, les masculines fimcionalment. Aquenis arcuats,
sovint amb bec, amb agullons o tubercles, sense papus. Margalideta groga o de color
taronja que creix a escampalls dins deis bancals de lhorta i deis camps del sec, i
formant part de les pastures anuals eixutes, i agrant la proximitat deis montons de fem.
Fa, sovint, al pie de la primavera, al sotabosc deis bancals dametlers i deis fruiters del
sec, sola o entremesclada amb les margaridetes (Chysantemum paludosum ), unes
praderies espesses i esplndides, constel.lades dor i blanc.
Lherba conillera per lhorta est a remuntonades ( A rtana)
Dades etnobotniques:
Falcaet ben picat dungla de gat per a posar en pegat sobre les ferides i fractures ( Ebo ).
Fulleta dherba conillera per a posar damunt deis talls i de les ferides ( Rfol dAlmnia
)
Sho mengen molt els conills ( Rfol dAlmnia )
Aix tots els animals sho mengen ( La Font de la Figuera )
El ganao li pega algn mos pero poc ( G ata)

71.-Calendula officinalis L.
Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies

158
Noms populars dinics: Pet de fiare ( Beniaia, La Xara, Alfafara,), petet ( Benimantell)
Unga de gat ( Dnia, Adzbia, Pedreguer,)
Dades ecolgiques: Cultivada en jardins i cases de camp, i, a voltes, asilvestrada en
herbassars subnitrfls
Dades etnobotniques:
Ornamental.
Dades antropolgiques:
J.G.Frazer, en la seua monumental Rama Daurada, enumerant exemples de mgia
contaminant, procedent de la noci que les coses que alguna volta estigueren juntes
queden desprs, encara que les separen, en tal relaci simpattica que tot el que es fa9 a
a una delles produir pareguts efectes en laltra, esmenta un s molt significatiu de la
calndula entre els eslaus meridionals, on quan una xicona senamora fa un clot en una
de les petges deixades pe peu de lhome que estima i col.loc en un test la trra que
descolga; desprs planta en el cossi una calndula, la flor de la qual creuen que no es
marceix. I si els seus daurats capolls esclaten, floreixen i no es semen, Pamor del seu
nuvi creixer i florir de la mateixa manera i mai no es marcir. Aix el conjur de Pamor
acta sobre lhome per mitj de la trra que va trepitjar ( pg.70)

72.-Calycotome spinosa (L.) Link

Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Cambrona, cambronera ( Ebo, Castells de la Serrella,
Pedreguer, Benissa,), cambronera ( Alcal de la Jovada ), cambrona ( Altea, Pego, ),
cambronera o cambronera borda, per a distingir-la de la cambronera vera -Genista
patens - ( Benirrama ), encambrona ( Benimantell ), cabrona ( Beniarbeig, Jess Pobre,
Pedreguer ), cabronera ( Pedreguer, LOrxa, ), punxa-cabrona ( Parcent ), punxa-
cambrona ( Parcent, Trbena, ), gilaga-cabrona ( Catamarruc ), angilaga cambrona (
LAbdet, Benimassot, ), argilaga o argilagueta negra ( Alcal de la Jovada), argilaga de
fom ( Cocentaina )
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Arbust dun a dos metres daltria,
despines ixides i dures, amb fulles de tres foliols, de groga i generosa florida i fruits
com una garrofeta, propi de matollars secs i coscollars de contrades martimes, en plans,
vessants i faldars de muntanyes, sobretot solanes, ja que en les ombries altes es
substituida per la Genista patens que t un port i un fullatge semblant pero sense
punxes.
Dades etnobotniques:
Flors cardiotniques ( Cocentaina )
Fusta ideal per fer els batalls deis picots i les esquelles de les cabres i ovelles (Castells
de la Serrella,). La cambrona per a fer batalls ( A ltea)
La cambrona la posvem dalt del ras per a que no entraren les raboses ( Pedreguer)
Ms val agarrar-se a una cambrona que a una ona, diuen els mariners de Xbia per a
significar els riscs i perills de la mar.

159
73.-Campanula rapunculus L.
Campanulaceae
Campanulcies
Noms populars dinics: Repunxons ( Beniaia ), mamelletes ( Alcal de la Jovada ),
sogres-i-nores per les flors no aparellades ( Barx ).
Dades ecolgiques: Euroasitica. Pasturatges i pratells mollencs, faldars de bosc
Dades etnobotniques:
Fulles mengvoles, com les altres verdures. Hi ha qui es menja el nabet pelat
(Beniaia).

74.-Cannabis sativa L.
Cannabaceae
Cannabcies
Noms populars dinics: Cnem, la planta; canyam, la grana.
Dades ecolgiques: sia Central. Terfit escaps. Herba dioica, dreta, anual, de fulles
digitades, peciolades i estipulades, oposades a la part inferior i alternes ms amunt. Flors
unisexuals, minscules i verdoses, en peus distints. Cultivada tradicionalment com a
planta textil i per les seues granes, arreu del territori i del pas, com es pot constatar en
les Observaciones de Cavanilles, i encara actualment, si b rarament, a la trra baixa i
muntanya mitjana. A voltes, dificilment, es por fer subespontnia a la vegetaci ruderal
( Chenopodietalia, Onopordetalia)
Tan important com el cnem de cultiu s la varietat de cnem ndic ( Cannabis indica L.
[= Cannabis sativa L. var. k if A. DC. ], ds medicinal i ldic pe contingut en
tetrahidrocanabinol.. Hi ha autors que parlen duna sola espcie botnica i de dues
varietats: vulgaris i indica.
El cnem s una de les plantes ms difoses i diversificades. Creix arreu del planeta en
una gran varietat de dim es i terres.
La classificaci botnica del cnem ha sigut incerta. Els primers investigadors el
situaren en la familia de les urticcies; desprs fou ubiquada en les morcies.
Actualment est assignada a una familia especial, les canabcies, amb noms dos
membres, el cnem i el gnere deis llpols.
Dades etnobotniques:
La relaci del cnem amb els hmens existeix, probablement, des de fa uns deu mil
anys, s a dir, des del descobriment de Tagricultura. s, dones, un deis cultius ms
antics per ser la font duna excel.lent fibra; per les llavors que procuren aliment hum i
animal i un oli; i per les propietats teraputiques i les virtuts sedants, embriagants i
hipntiques.
La fibra ha sigut utilitzada per a la fabricado de tela i de paper durant segles i ha sigut la
ms important font de materia primera per a la fabricado de cordes fins Tambada de la
fibra sinttica. Les llavors shan utilitzat com a menja daus i a voltes com a menja
humana. Loli de les llavors fou utilitzat antigament per a enllumenar i per a la

160
fabricado de sab i actualment encara es fa servir ocasionalment en la manufactura de
vemissos, linleum i pintures.
Les llavors shan utilitzat tradicionalment i copiosament al territori com a aliment de
laviram de corral i deis aucells de gbia, i per a lelaboraci de coquetes al fom salades;
i les fibres per a confeccionar teixits, cordes, espardenyes i tota sort de productes
artesanals.
Encara hem vist personalment vendre flor de cnem ndic femella a les herboristeries
tradicionals valencianes, com en aquella que fins a vora els anys 80 va estar oberta al
principi del carrer Camicers, regentada per una velleta llesta. Hi tenia un calaixet de
fusta envemissada assignat amb el seu nom cintfic gravat dalt del pomet daram, i shi
receptava per ais atacs dasma i com a hipntic lleuger.
La fibra de cnem, territori dinic, sha fet servir tamb en les reduccions de les
fractures ssies i en alguns emplastres.
El principal s del cnem actualment entre la poblado s amb finalitats ldiques,
festives, creatives o artstiques, segons temperaments. El jovent sol anomenar-la herba
de la rialla, o senzillament herba, tal com els llauradors li diuen a lalfals.
Desprs de ms de 5000 anys ds del cnem per centenars de milions de persones en
tot el mn, no nhi ha cap evidencia creble de que aquest b de du haja provocat mai
una sola mort, ni sha descrit lexistncia duna veritable dependencia fsica ni sha
pogut demostrar que el seu consum crnic com a causant dalteracions psquiques o
fsiques a llarg termini ( Consultar Mulet, L., 1997)
Ali realment perjudicial del cnem s la penalitzaci interessada que ho emplastra tot, i
que ha convertit una singular especie botnica, una innocent criatura natural, til durant
mil.lenis per a la humanitat, en una sort de bruixa o dimoni medieval, i el que s pitjor
en una vulgar mercadera, s a dir, en alguna cosa buida dencant i destima.
Actualment savalua la possiblilitat dun s teraputic del cnem o de la seua mol.lcula
el tetrahidrocannabinol, com a agent antiemtic en el tractament deis pacients sotmesos
a quimioterapia.
Des del punt de mira social no ens atrevim a opinar ac, per manca de llums, pero des
del punt de mira cintfic cal simplement seguir amb noves investigacions.
Dades antropolgiques:
Hi ha la dita popular valenciana, recollida per Snchez Guamer, que diu:
Cnem gentil, es sembra en marq i brota en abril
Referida ais durs reballs del cnem hi ha la Tonada de s *espadar de la Pobla de Villa de
Mallorca:
Mala vida s s espadar
ja ho diu se meva Moreta,
tot lo dia ha d estar dreta
amb s espadella amb sa m,
amb s espadella amb sa m,
mala vida s s Jespadar.

161
Es cnyem de son Salat
ha rehentat amb calcigues
i per ses arrels t margalides
i tot ha quedat mascarat.

A n 'En jordi Tixador

dir a n 'es batle que el tanc
perqu va regar de fang
es cnyem de son Senyor.

A la flo r del dia,

a la flor del cnem,
les perdudes veus
deis llauradors canten.
Vicent Andrs Estells. Cant del Russafi IX

75.- Capparis spinosa L. subsp. rupestris ( Sm. ) Nyman [ C. inermis Turra, = C.

spinosa subsp. orientalis ( Veill.) Jafri]
Capparaceae
Caparcies
Noms populars dinics: Taperera ( Bellreguard, Gandia, i tota la Safor, Cullera, Callosa
dEn Sarria, Vilamarxant, ); tapenera ( Castells de la Serrella, Callosa dEn Sarria,
Cocentaina, Alcoi, Alcoceret de Planes, Benialfaqu, Gorga, Beneixama, Biar, Petrer,),
la planta; tpera ( La Safor, Callosa dEn Sarria, Vilamarxant, ); tpena, tpenes (
Callosa dEn Sarri ), la poncella o capoll floral adobat; i taperot ( La Safor,
Vilamarxant,); tapenot, el frait incipient o ms o menys fet i tamb adobat.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Arbust molt ramificat, de branquillons flexuosos, de
fulles alternes de limbe ovat i de flors axil.lars solitries de quatre petis blancs ms o
menys tenyits de color rosa i de nombrosos estams. Planta de branquillons pnduls i
glabrescents, i de fulles poc o gens mucronades i amb estipules no espinoses en la base.
Sol criar-se en matollars eixuts, tarussos argilosos molt rids i assolellats, roquissars i
pedregallars calcaris; i molt especialment en les parets i murs vells i assolellats de
castells com el de Dnia o Rebollet i altres edificis antics.
Hi ha tamb la especie Capparis spinosa L. subsp. spinosa [= Capparis spinosa L.
subsp. canescens ( Cosson ) A. & o. Bols ], de la Mediterrnia occidental, de
branquillons ascendents i sovint pilosos, sobretot els jvens, i de fulles clarament
prolongades en un mucr apical espinos i amb estipules espinoses en la base del pe9 .
Alguna volta s cultivada a la regi mediterrnia, principalment a les liles Balears.

162
Rsteguesparets emmantellades de tapereres, diu Ruyra^4 la f i del mn a Girona.
Dades etnobotniques:
Les ponzelles o capolls floris i els fruits incipients es fan servir a tall daperitius i
condimentaris adobats amb sal, vinagre i herbes aromtiques, a tot el territori.
Primer es posen quatre dies en aigua, canviant-la tots els dies, per a que sen vaja
lamargor un poc; i en acabant, les pose en pots en salmorra - sal, vinagre i mitja llima -
( Benialfaqu)
Nelly Amold a la Contribution a la connaissance ethnobotanique et medicnale de la
flore de Chypre.( Paris: Universitat Ren Descartes 1985. ), remarca les virtuts
aperitives, tniques, antiespasmdiques, carminatives, refrescants, antidiarreiques,
dirtiques, laxants, antisptiques urinries, febrfugues, antianmiques,
emmenagogues, expectorants, hepatoprotectores i afrodisaques de la taperera, tan per
mitja dinfusions de les fulles, la corfa i les arrels com pe consum de les tperes i
taperots, molt apreciats i menjats per tot Xipre.
Dos voltes per any, els xipriotes arrepleguen els ulls o brots incipents ( Cappri ), els
jvens botons floris i incls els fruits primicers en forma de petit cogombre Els
jvens fruits i els botons floris sn adobats en vinagre, de la mateixa manera que els
brots jvens o els ulls fullats ( Cappri).
El Cappri es posa dins de veixells dargila o de vidre que somplin daigua. Es deixa
aix de 7 a 10 dies. Sha de canviar laigua tots els dies. El dia que fa onze, es trau
1aigua o sescorre el Cappri, i sempolsima amb molta sal. Desprs es deixa secar al
sol i sal9 a en veixells de vidre. Es recobreix de vinagre.
En mz, es serveix amb oli doliva i s molt apetitos. En amanida, es talla en xicotets
trossos que es barregen amb la resta de llegums.
Apunta que es beu el decuit de les arrels per a superar lesterilitat masculina i femenina;
i els grans per a la femenina.
Pe que fa a les virtuts afrodisaques atribuides a les fulles, fruits i grans ( Ducros, A.H.,
1930 ), reporta que per tal dafavorir lerecci del penis sapliquen flors xacades sobre
la partie conceme. , indicado tamb esmentada per Chopra et al. ( 1956 )
Fent al.lusi a les suposades virtuts estimuladores del desig camal de la taperera, troben
en la Biblia un esment ertic dins lestremidora visi de Cohlet sobre la vellesa:
Llavors, una costera espanta
i es t por de fe r cam.
L ametler floreix,
la llagosta s engreixa
i la tapera madura,
per l home se n va
al seu estatge etern,
i les ploraneres ja ronden pe correr.
Cohlet: 12-5

163
 A totes les herboristeries de Xauen i de Djebala tenien el saquet de fruits secs de cappar
exposat per a vendre per a fer tasses contra la migranya i el mal de cap.
Dades antropolgiques:
Enll de les evidents virtuts medicinis i de les saboroses utilitats culinries es de lloar
en la taperera el seu singular perfil esttic. Ben b podra tindres la taperera com escut
de la bellesa, com emblema del triomf de la bellesa sobre lestretor i la penuria. Sorprn
i corprn la doble esttica de la taperera: la sobria i retor?uda arquitectura hivemenca del
socam i brancam despullat, i el luxe i Fesplendidesa primaveral i estiuenca quan amb
fronds fullatge nou obri les ampies ales blanques de les nombrases flors. Quines
matallades abocant-se mur avall com vigorosos ullals daiges maragdines i escumoses !
No s un prodigi vore brotar de la pedra vella i seca unes plantes tan ufanoses com les
tapereres ?

76.- Capsella bursa-pastoris (L.) Medicus

Cruciferae
Crucferes
Noms populars dinics: Sarro de pastor ( Castell de les Gerres,), sarronets ( Confrides,
), bolsa de pastor ( Alcoleja ), bosses de pastor.
Formatgets ( Bellreguard, )
Citr bord ( La Font de la Figuera )
Ravanell ( Oliva )
Dades ecolgiques: Cosmopolita. Herbeta anual, semblant en ms menut que el
ravanell, de fruits caracterstic en forma triangular, que habita en herbassars ruderals,
vores de camins, tarongerars i altres camps de conreus, sobre terrenys un poc humitencs
i trastocats.
Dades etnobotniques:
Reguladora del flux menstrual. Tasses per a evitar les prdues excessives de sang durant
la regla.
Suc de la planta fresca damunt les ferides i per tallar la sang que xorra del as.
Tasses de bolsa de pastor per al reny ( Alcoleja )
Tendr com a verdura ( Alcoleja )
El ganao sho menja molt ( Confrides )
Aix s el citr bord i aix sho mengen els animals ( La Font de la Figuera )
Nelly Amold a la Contribution a la connaissance ethnobotanique et medicnale de la
flore de Chypre. ( Pars: Universitat Ren Descartes 1985. ), remarca les virtuts
astringents, dirtiques, hemosttiques i vasoconstrictores deis sarronets tils en les
dismenorrees, varius, hemorroides o la hipertensi, administrant el suc de la planta
sencera, la infusi de la planta fresca o seca o la pols de la planta o de les summitats
florides presa a cullerades; i reporta a ms que: Les jeunes feuilles de la base sont
consommes en salade Chypre. Elle tait aussi employe com telle dans l A ntiquit.

164
77.- Capsicum annuum L. var. longum
Solanaceae
Solancies
Noms populars dinics:
La varietat ms estimada i utilitzada al territori s la gran, llarga, carnuda, de bona
gruixa o colmello, i dol9 a, de coloraci verda o vermella, bona per a farcir o rostir i
torrar i fer espencats i pericanes; tamb quan s encara verda es fa servir per a posar en
aiguasal o salmora; pero les millors per a posar en vinagre o salmorra sn les pebreres o
pebres groes, posant damunt fulles de llimera o de canya.
Sanomena gruixa o colmello la grossria o gruix turgent o molla de la hortalissa com
ara la pebrera o la tomaca: la seua qualitat.

Per forga ha de ser molt bona

una cosa que t quatre noms,
que es diu: piment, pebre i pebrera,
i bajoca all en Alcoi.

Per forga ha de ser bona

una cosa que t quatre noms:
pebre, piment i pebrera
i bajoca all en Alcoi.

Lhortalissa o fruit: P ebrera ( Bellreguard, Alquera de la Comtesa, Oliva, Rafelcofer,

La Font dEn Carros, Foma, Vilallonga, Lrxa, Beniaij, Benifl, Potries, Ador, Palma
de Ganda, Barx, Ondara, Beniarbeig, Benidoleig, Rfol dAlmnia, Dnia, Pedreguer,
LAtzbia, Benirrama, Benial, Benissiv, Alpatr, Margarida, Planes, Alcal de la
Jovada, Beniaia, Mura, La val de Laguar, Senija, Benissa, Calp, Altea, Parcent,
Trbena, Mura, Castells de la Serrella, Famorca, Fageca, Tollos, Quatretondeta de la
Val de Ceta, Callosa dEn Sarri, Benimantell, LAbdet, Confrides, Ares del Bosc,
Benasau, Alcoleja, Penguila, i tamb, a voltes o ara, bajoca, Benilloba, Benimassot,
Castalia, Sella, Relleu, Xixona, Petrer, Artana, Ain, Vistabella, ); pebre ( Miramar,
Alquerieta de Guardamar, Daims, Xeraco, Xeresa, Ganda, Beniopa, Benirredr, Real
de Ganda, Rtova, Alfauir, Almiser, Beniatjar, Simat, Benissiv, Abdet, Alzira, );
pebr ( Oliva ); piment ( Parcent, a voltes, Castell de Rugat, Banyeres, Castell de la
Ribera, Canals, Carcaixent, Sueca, Alzira, Sollana, Silla, Valencia, Vilamarxant,
Benicarl, ), prim ent ( Aielo de Rugat, Castell de Rugat, Rfol de Salem, Salem,
Beniatjar, Carnela, Palomar, Otos, Albaida, Aielo de Malferit, Ontinyent, La Pobla del
Duc, Llutxent, Cullera, Sant Caries de la Rpita, Amposta, ); pemint ( Manuel, La
Llosa de Ranes, Algemes, Castell de la Ribera, ); pebrot ( Granollers, El Principat)
A Pedreguer a la pebrera roja li diuen, amb irona, gamba del terreno
Pebrera coenta ( Sella)

165
Bajoca ( Gorga, Benilloba, Benillup, Beniarrs, Gaianes, Alcoi, Cocentaina, Muro,
Planes - pebrera ara; tota la vida bajoca -, Alcoceret de Planes, Benialfaqu, Almudaina,
Benimarfull, Benifallim, La Torre de les Mafanes, Xixona, Tibi, Onil, Biar, Beneixama,
La Canyada, Agres, Alfafara, Bocairent, Banyeres,); el fruit.
La mata: Pebrer ( Bellreguard, Oliva, Foma, La Font dEn Carros, Beniaij, Potries,
Ador, Alpatr, Ondara, Beniarbeig, Pedreguer, LAtzbia, Margarida, Beniaia, Parcent,
Rfol dAlmnia, Benissa, Alcal de la Jovada, Benialfaqu, Penguila, Trbena,
Mura,); pebre ( Vilallonga, Cocentaina, Benial, Gorga, Benilloba, Benillup, Alcoceret
de Planes, Muro, Quatretondeta, Benasau, Cocentaina, Agres, Alfafara, Bocairent, La
Canyada, Carnela, Ontinyent, Ailo de Malferit, Calp, Benimantell, LAbdet, Relleu,
Xixona, ), pebreter ( Castells de la Serrella, ), pebrera ( Miramar, Alquerieta de
Guardamar, Daims, Gandia, Beniopa, Real de Gandia, Xeresa, Xeraco, Simat, Alfauir,
Beniatjar, Benilloba, Alcoi, Muro, Agres, Alfafara, ), pebretera, pebrerera ( Artana,
Vistabella, ), pebrerera bajoquera ( Alcoi, Benifallim,); pimentonera ( Castell de
Rugat, Bocairent, Alzira, Algemes, Castellar, Pinedo, Vilamarxant ), primentonera (
Salem, Albaida, Castell de Rugat, Aielo de Rugat, Llutxent, La Pobla del Duc,
Beniatjar, Otos, Palomar, Atzeneta, Ontinyent,); primentoner ( Salem, Rfol de Salem
); pemintonera ( Manuel, La Llosa de Ranes, Algemes, Castell de la Ribera, Silla, ),
pebrotera, pebroter ( El Principat). Una taula de pebrer ( Parcent).
Primentonera i pebre si s menut ( Ontinyent)
Una xicota dAlcoi contava que sa uelo deia per marcar la diferencia: la pebrera fa
bajoques; com a Gorga i Cocentaina diuen: el pebre fa bajoques. O la pebrera fa
pebres, com dirien a Miramar o Daims. O el pebre fa pebreres ( LA bdet)
El camp, bancal o col.lectiu: Pebreral ( Oliva ); p eb rar ( Bellreguard, Miramar,
Daims, Rafelcofer, Potries, ); prim entonar ( La Pobla del Duc, ), pim entonar (
Bocairent, Canals, Silla, Vilamarxant, ), pimentonera ( Sollana ); camp de pebres (
Beniaij ).
Pebre-roig o piment-roig en pols: Pepe-roig ( Bellreguard, ); pim entarroig (
Cullera)

El pebre blanc o mata de pebre blanc fa bajoques blanques, bones per a fregir (
Cocentaina )
PEBRE dAULA / Bajoca blanca: Aprofiten per a posar en vinagre ( Cocentaina )
PEBRE de QUATRE MORROS fa bajoques de quatre morros ( Cocentaina )
MORRONGO ( Cocentaina )
El PEBRE de FER PERICANES fa bajoques dENRASTRAR. Shan de collir molt
tendres. Aprofiten per a fregir i fer pericanes ( Cocentaina )

La varietat roja i redona: Pebre morrongo ( Gandia, Rtova, ); morrongo (

Bellreguard, Miramar, Daims, La Font dEn Carros, Rtova, Potries, Penguila,
Castell de la Ribera, ); pebrera m orronga ( Potries ); bajoca roja ( Alcoi ), bajoca
m orruda ( Benifallim, ), bajoca m orrona, llisa i de quatre picos ( Tibi ); bajoca de
m orrongo ( Alfafara ), bajoca de quatre morros ( Beniarrs, Bocairent, La Canyada, );
pebre mullo o de tres cantons ( Beniopa ), pebre de quatre m orros ( Abdet );
piment de tres o quatre cantons ( Castellar, Pinedo, ). . La bajoca de quatre morros o

166
de facir, i millor roja, per a tallar-la i fer-la a tiretes o esgardar o fer lesgardaet (
Bocairent)

El pebre itali ( Bellreguard, Alquera de la Comtessa, Gandia, Silla, ), s verd, llarg,

dol? i de menys colmello que la varietat grossa de farcir. s la millor per a fregir,
aufegaets o tapats, i per a fer pericanes, i incls per a salar en vinagre. s la bajoca
llarga ( Alfafara, Bocairent ). Aquesta varietat sanomena a Penguila, pebrera
denrastrar, i a Alfafara bajoca denrastrar, i s lespecial per a fer pericanes i borres o
per a escudellar-la com a guamici. Bajoca de secar o denrastrar per a fer espencats
dhivem o mullaors ( Agres). Bajoca callosina per a fer pericanes ( Alcoceret de Planes)
La varietat menuda, llarga i coenta:
Lhortalissa o fruit:
Vitet - del llat vectem penis - ( Bellreguard, Miramar, Alquera de la Comtesa,
Xeraco, Xeresa, Simat, La Font dEn Carros, Foma, Potries, Benifl, Gandia, Beniopa,
Benirredr, Real de Gandia, Rafelcofer, Beniaij, Vilallonga, Palma de Gandia, Rtova,
Almiser, Barx, Aielo de Rugat, Castell de les Gerres, LOrxa, Alcal de la Jovada,
Benirrama, Benial, Benissiv, Alpatr, Margarida, Beniaia, Catamamic, Tollos, Gorga,
Benilloba, Ares del Bosc, Benasau, Benialfaqu, Famorca, Benimassot, Benifallim,
Penguila, Alcoleja, La Torre de les Ma?anes, Xixona, Calp, Cullera, Alzira,
Carcaixent, Alberic, Castell de la Ribera, Moixent, Canals, Alcdia de Crespins, La
Llosa de Ranes, Algemes, Cullera, Alginet, Manuel, El Roman, Sollana,); vitet coent i
vitet dol? ( Xixona ). Vitet de piuet de gat, diuen a Sollana a uns vitets llarguets,
coentssims que no sho pot menjar qualsevol.
Ditet ( La Font dEn Carros, Beniaij, Potries, Ador, Ondara, Dnia, Xbia, Pedreguer,
Gata, - pero es diu ms coent -, Senija, Benissa, Altea, Sella, Pego, LAtzbia, Ebo,
Beniarbeig, Rfol dAlmnia, Benidoleig, Sagra, Tormos, Orba, La Val de Laguar,
Parcent, Mura, Benigembla, Fageca, Ontinyent, Albaida, Aielo de Malferit, Salem,
Rfol de Salem, Montabemer, Carnela, La Pobla del Duc, Llutxent, Benignim, Alcoi,
Cocentaina, Alfafara, Bocairent, Beneixama, La Canyada, Onil, Castalia, Monver,
Benicarl, ); ditet picant i ditet dol? ( Castalia).
Vir i vironet ( Castells de la Serrella, Trbena, Bolulla, Callosa dEn Sarri, El Castell
de Guadalest, LAbdet, Confrides, Campello, ); vironer, la mata ( Castells de la
Serrella,). Vir, virons, vironius; i hi ha tamb virons dol?os ( Benimantell). A Altea
fan distinci entre ditet, llarg i coent i vir, xicotiu i coent.
Viss ( Vilallonga, Adzeneta dAlbaida ), vissolet ( Adzeneta dAlbaida ), vissonet (
Vilallonga ). Tamb diem vitet pero la paraula principal s VISS ( Vilallonga)
Vissolet ( Benimarfull, ) amb lo oberta.
Visolet ( Alcal de la Jovada, Planes, Alcoceret de Planes, Almudaina, Benialfaqu,
Benimarfull, Catamarruc, Beniarrs, Benillup, Benilloba, Muro, Agres, Beniatjar,
Atzeneta, Palomar, Otos, Castell de R ugat,). O tancada. Els visolets vals ms que els
mires de lluny ( Atzeneta). Ms coent que un visolet o ms malgnit que un visolet
( Atzeneta ). Abans diem vitet ms que visolet ( Benillup )
El visolet s ms menut i ms picant que el ditet ( Benilloba, Alfafara, Bocairent, ).
Visolet o dimoniet ( Alfafara)

167
Bisolet ( Benilloba, Beniatjar,)
Vetorino ( Oliva, Piles, )
Vitorino ( F om a)
Vit, vitons ( Foma ), diuen a un vitet ms gran.
Txitx ( Fleix )
C om et ( Ibi, Onil, ), com et coent i cornet bovo ( O nil), cuem et coent i dol? ( T ibi,),
cuarnet ( Xixona, Tibi, ), cuernet ( Petrer )
Coralet ( Rtova, Alfauir, Fraga,); coraletera o coralera
Coent ( Gata, Calp, Benissa - al ms llarg -, Fleix, ), cuent, ( Jess Pobre, Gata, Calp, ),
cuentet ( Benissa ), coentet ( Alfondeguilla )
P ebrereta coenta ( Artana ); pebrera coenta ( Ain, Alfondeguilla, )
Fiss ( R elleu)
P ebrera ( Castellar, Pinedo, Silla, Valencia, Alboraia, Vilamarxant,)
Pesteta ( La Jana, Sant Caries de la Rpita, Amposta, )
Mongeta ( Vistabella ): els finets que piquen.

Altres noms: pebre de banyeta, bitxo ( Granollers )...

La varietat menuda, llarga i menys coenta: Q uam et bovo ( Xixona, ),
Els ditets que no couen ac diuen ditets bovos ( Cocentaina )

Cireretes: sort de vitets redonets. Aix s un veneno ( Sollana )

La varietat gran o llarga i picant diuen a Vilallonga viss; i vitet si s ms xicotet.

Pujava de pressa, com la coentor de la pebrera en la boca desprs de mossegar-la,

deia, si fa no fa, un bon escriptor de 1*Albufera.

La mata o planta:
V iter ( Potries, ), vitera ( Bellreguard, Alquera de la Comtesa, Gandia, Beniopa,
Xeraco, Rtova, Canals, Alzira, Algemes, Sollana, ), vitoler ( Alpatr, ), vitoner (
Beniaia, ), visoleter ( Alcal de la Jovada ), vissoner ( Vilallonga ), diter ( Mura ),
cuenter ( Calp,), coenterer ( Gata ).
Nyora, la varietat redona, vermella, menuda, ms o menys picant o dolga i seca,
emprada per a fer borreta, salses o com a condiment, en general a tot el territori.
Borreta dAgres: Sofregir les nyoretes, bacallar espencat, alls tendres i espinacs. Afegir
un poquet de caldo i quan bull posar uns trossets de queradilla, i un ou trencat o deixat
caure per persona quan ja estiga tot cuit.
Nyra dolfa, la que fan el pebre-roig i nyra cuenta ( Benimantell)
La nyra s prou dol?a. La feen a rastres, es secava i endesprs per a fer salses, ho
picaven, ho passaven per oli i per a fer una marinera i moltes coses ( Altea )
Nyra s un deis sinnims de la vulva a Albaida.

168
Nyoreta ( Parcent, Ganda, Oliva, Foma, Potries, Vilallonga, Beniopa, Xeresa, Real de
Gandia, Alfauir, Rtova, Alpatr, La val de Laguar, Benissa, Beniarrs, Penguila,
Alcoleja, Aielo de Rugat, Llutxent, Otos, Ontinyent, Alfafara, ), dentilleta ( Almiser ),
caienes ( Ondara ), la varietat de vitet encara ms menuda, redoneta i molt ms picant o
coenta. Redonetes i piquen com un du ( Xeresa ). Xateta i xicoteta i ms picant (
Beniaij ). La nyoreta coentera encara cou ms ( Benissa). La nyoreta, ms menut i ms
picant que el viss (Vilallonga ). La nyoreta s ms menuda, ms calenta i ms forta (
Rtova ). La nyoreta pica el doble que el ditet ( Ontinyent)
La nyra s dol9 a, i la nyoreta, redoneta, i s ms menuda i picant ( Benilloba )
Nyoreta si s ms xicotet i redonet i ms picant, lo que ms cou ( Vilallonga); cirereta
( Vilamarxant)
Tamb es coneix a tot el territori una varietat de vitet ms coent, xicotet, allargat
anomenat miracielos o miracels, ocasionalment: s com si fra un visoletet pero ms
xicotiu i que mira cap amunt ( Beniarrs )
Dades ecolgiques: Neotropical; originari dAmrica Central, i molt cultivat al territori
en totes les seues varietats. La major variaci deis vitets es dna a Mxic i a Brasil. A
Bolvia i bona part de Sudamrica sels diu ajies, nom originari de les Antilles; a Mxic
sels coneix com a chilis; uchus, en quechua, i huaykas, en aymara; i es pot creure que el
seu consum estimula la circulaci sangunia en ambients enrarits i daire humit i calent.
El pare Acosta en la seua Historia Natural de Las Indias de 1590 ens diu sobre aquests
ardents i estimulants fruits: No se da en las tierras frias, como la sierra del Per; dase
en valles calientes i de regado. Hay aj de diversos colores, verde, colorado y amarillo;
hay uno bravo que llaman caribe que pica y muerde reciamente; otro hay manso y
alguno dulce que se come a bocados. Alguno menudo hay que huele a la boca como
almizcle y es muy bueno. Cmese verde y seco y molido y entero y en olla y guisados.
Hllese esta pimienta de Indias, universalmente en todas ellas, en Nueva Espaa, en el
Per y en todo lo dems descuberto, de modo que como el maiz, es el grano ms
general para el pan, as es el aj, la especie mas comn para salsa y guisado.
Dades etnobotniques:
Amplament cultivat i cuinat a tot el territori i la resta del Pas en totes les seues varietats
i formes de consum, des de cru i torrat ais cent usos com a condiment o
acompanyament.
Pebreres farcides. Sublims.
Coques al fom de pebrera i tomaca. Impressionants.
Pericana. Pebreres denrastrar fregides o torrades amb un vitet si es vol coent; fet a
molletes amb un capell torrat o b bacallar. Agegir dos alls trossejats i oli doliva. Hi
ha qui posa tamb una ceba torrada al fom.
Espencat ( Bellreguard, La Xara, ), esgarrat, torrat ( Pedreguer ), escaliv o caliv.
Pebreres roges, albergnies i tomaques madures torrades al fom o a la brasa o llanda,
pelades i espencades ( esquingant a trossos llargs, longitudinals ). Afegir esguells de
bacallar i alls secs trossejats i regar amb oli cm doliva. Amb un bon pa blanc cuit al
fom i un got de vi negre solemne s, sens dubte, un deis menjars ms deliciosos de la
cuina mediterrnia i mundial.
Espencat de bajoca i tomaca amb bacallar o tonyina, alls tallaets i oli cm ( Benillup)

169
Borra o borreta. Bullit despinaos, crelles tallades, pebrera roja crua o seca si es lhivem
i una cabefa dalls; afegir una ganya de bacallar a trossets i mitja ceba. Quan arranca el
bull saboca una mesureta doli doliva i sal. Es cou a poquet foc; i es pot deixar caure
algn ou al final per a que qualle per damunt.
Anguiles en vitets ( Xeraco)
Gamba amb bledes.
La Vetorin. Coure amb un bon oli doliva, en c a rle ta de test: Sepionets / Allets
trossejats / Vetorinos secs ( O liva)
Dades antropolgiques:
A bailar les danses de Benicolet
una tomaqueta i un pimentonet.
Canten i bailen a la Pobla del Duc.

res no m agrada tant

com enramar-me d oli cru
el piment torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l oli cru, amb els productes de la trra.

m agrada molt el piment torrat,

mes no massa torrat, que el desgracia,
sin amb aquella carn mollar que t
en llevar-li la crosta socarrada.

Vexpose dins el plat en tongades incitants,

Venrame d oli cru amb unpessic de sal
i suque molt de pa,
com fa n els pobres,
en l oli, que t sal i ha pres una sabor del piment torrat.

desprs, en un pessic
del dit gros i el dit ndex, amb un tros de pa,
agafe un tros de piment, l enlaire vidament,
eucarsticament,

me l mire en l aire.
de vegades arribe a l xtasi, a l orgasme.
cloc els ulls i me l fot.
Vicent Andrs Estells. Horacianes I

T he de donar, amor, una casa amb jard.

La veus, ben lluny, i blanca? I cada matinada
el sol, que la desperte. la p o q u eta de nit
i a la llum de la lluna, que vinguen les carcies

170
d olor a gessam i de colors de gerani.
Traurem la taula al ras, parada amb poca cosa:
un roseg de pa, un got de vi de casa
i un plat de piment, torrat amb mola traga
- ali que done el temps i el treball de les mans -.
Ignorarem les places, el desfici deis dies
i ignorarem molt ms: els designis delfat.
T he de donar, amor, una casa ben blanca.

La nostra casa feta de maons i de tendresa.

La nostra casa feta damunt la nostra trra.
Toms Llopis. Palau de cendra: V

- Vaja, donques: trete fet... Mentris Vermitana me deixi el morter per afer una
cuillerada d alioli - perqu sense alioli o pebre els cargols valen pas una escopinyada
de p en ja t!
Caterina Albert i Parads. Solitud. Cap.V: Sumant Dies. pg. 71

L horta de Vicenta-Maria, que estova conreada i bledana com un jard, va ser

arramblada per una forta avinguda d aigua, de llot, de canyes i carrissos i de pedres
codisses...Les flairoses tomaqueres, el bajoquetar pacientment encanyat i carregat de
fruit i de flor, un quart de dacsa esplendorosa de panolles i un bancal de blat esps i
sucos... tot fo u arrabassat i deixat en la ms gran desolado.
Enre Valor. El darrer consell. p: 370 . Obra literria completa, volum II.

Hi ha les picants endevinalles populars referides al vitet o vir, amb il.lusi i al.lusi al
coit, arreplegades per Jordi Colomina i Castanyer:

Entra tes i rabiant,

ix moix i gotejant. ( Sella)

Entra tes i picant,

ix pansit i gotejant. ( Rebolledo )

I a la pebrera al fom

Una cosa que entra tessa i lluenta

i ix arrugada i sucosa. (Castalia )

Amb la variant tamb castalluda:

Una cosa que entra tessa i arrogant

i ix arrugada i sucosa.

0 aqestes, referides al pebrot al caliu, arreplegades a Catalunya

Hi entra ert i triumfant
1 en surt pansit i gotejant ( Amades n 913 )

171
Hi entra sec,
hi pren un bany
i n surt mol
i degotant. ( Pelay n 132 ).

78.- Cardara draba ( L . ) Desf. [ = Lepidium draba L. ]

Cruciferae
Crucferes
Noms populars dinics: Floretes; gata-rabiosa ( Cocentaina)
Dades ecolgiques: Pluriregional o meditarrnia-Iranoturaniana.Gefit rizomats.
Cultius, vores de camps i de camins, herbats nitrfils. Chenopodietalia.
Dades etnobotniques:
Pe seu tast picant hi ha gent que fa servir les ampies fulles basals de verdura fresca per
a barrejar en lamanida.

78.- Carduncellus dianius Webb [= Carthamus dianius ( Webb ) Coincy

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Herba santa ( Dnia, Jess Pobre, ), herba santa del Montg,
card sant ( Dnia )
Altres noms: Card de cingle o de penyal.
Dades ecolgiques: Planta herbcia perenne, de soca endurida i fullatge esps, llustrs,
lleument camut i profundament partit, que arriba a fer un metre daltria. Aquesta planta
la vorem igual ais replans, carcalls i badalls de penya com ais clars matollars, a lombriu
com al solell pero sempre mirant la mar de cara. Fou descrita al Montg el segle passat
pe botnic alemany P. B. Webb. s, sens dubte, la planta que amb ms ufanor i Ilustre
es cria a la roca del Montg i veinatges, la ms fullosa i felif. Es tracta dun endemisme
dinic-eivissenc, ja que noms es fa a la costa nord dEivissa i en alguns rodis de
lesquerpa costa de la Marina Alta, com ais cingles de la Pedrera de la cova Negra de
Teulada, pero sobretot al cap Gros o de sant Antoni i a la roca del Montg, de la qual s
la llustrosa filia dilecta i la seua flor emblemtica, i on els nadius, no debades, li diuen
herba santa. Cap a linterior poden trobar-se alguns rodis fins al terme de Gata. s una
especie catalogada dinters especial, que figura en el Llibre Roig despcies
amenafades dEspanya i es considerada com a rara per la Uni Internacional per a la
Conservaci de la Natura.
Ac no la vors lherba santa, sin all darrere del Montg, a 1ombra i en llocs de
penyes ( Jess Pobre )
Dades etnobotniques:
Planta comestible. Les fulles basals tendres es fan servir de verdura, crues o bullides (
Dnia, Jess Pobre )
Ho portaven a casa els meus germans i ma mare feia ensalaes. Era una cosa bonssima (
Jess Pobre)
s una herba dolfa com el llics. Quan anvem a cafar les fulles mo les menjvem
aixina, crues, com si foren llicsons ( Jess Pobre )
s la primera herba que es mengen les cabres ( D nia)

172
79.- Carlina gummifera ( L . ) Less. [= Atractylis gummifera L.J
Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Cartosanto ( Quatretonda, Llutxent, Castell de les Gerres,
La Pobla del Duc, Pa de Corris, Simat, ), card sant, card negre ( Jess Pobre,
Pedreguer, Gata,), card astaquer ( Gata, ); card de panet ( Vilallonga ), cardinxa ( Palma
de Ganda ); cardet ( Salem ); carxofeta de Pego ( Castell de R ugat); card panical (
M ura), card perical ( Pedreguer,)
Ajoca-perdius ( O tos), perqu les perdius van a ajocar-se sobre la planta.
Dades ecolgiques: Mediterrnia meridional. Planta ruderal i rabassuda, formada per
una forta roseta de fulles punxoses acabada en un sol captol central, o ms, de tres a
cinc cm despessor, que creix, ran de trra, ais herbats subnitrfils de les vores i
margenis de camins, de bancals i de barrancs. Es fa notar sobretot al pie estiu, quan
encara est florida amb totes les seus fulles seques i enmig de lardor i eixutor
imperants; no abunda a tiribaldiri pero tampoc es una raresa, i es fa prou trobadissa al
terme de Quatretonda, localitat on primer ens van ensenyar el seu s culinari. Lhem
vista a les vores deis bra?als de lhorta de Pamis.
N hi ha dos classes de card perical. Un que sespiga pac a munt, que es gasta per
lescaldat; i un altre que fa un nap gros i la flor ran de trra, una carxofa rinxo trra (
Pedreguer )
La trra amorosa cria carto-santos. s una trra grassa, que t molta molla, marronenca.
Una trra molt reboa que no necessita molt dadob, que no t res de crosta i es treballa
molt b ( Quatretonda de la Val dAlbaida)

Dades etnobotniques:
A Quatretonda es feia servir el tronxet , que s grosset i sucs, amb les fulliues
primiceres, eliminant les fulles grans punxonoses.
Arrs caldos amb cartosantos i guixes, antany menja tradicional per al Dimecres
Sant; guisaet de cartosanto , plat molt tipie i sabors per al perode quaresmal (
Quatretonda de la Val dAlbaida )
lo men menjava de xocotet fregidets o cuits o en tortilla . Es menja lull, abans de
voler espigar-se, tallant en la fal? arran de trra, tot lo que es el tronquet llevant-li les
punxes de les fulles, com si foren penques ( Quatretonda de la Val dAlbaida)
El carto-santo es fa pels mrgens, s verd fose, no com el card panical que t un verd
ms esglaiat. Es mengen les penqueretes de baix, tendretes. Llevaves les punxes, en el
ganivet pelaves, pelaves i tallaves. Es molt bo per a fer el diar, arrs caldoset en carto
santos ( Quatretonda de la Val dAlbaida )
La carxofa i la penca de les fulles tendres es menja. Cru, all mateixa en el bancal. Fa
gust a moniato ( Castell de Rugat)
Abans solia menjar-men alguna carxofeta. Les dones feen les penques per a 1arrs
caldos ( Castell de Rugat)
El cor de la carxofeta de la cardinxa s comestible, en cru ( Palma de Ganda )
El card de panet fa fulles punxoses pero sempre est apeg a trra. Larrel es veneno
pero es menja lo de damunt de larrel que no s veneno ( Vilallonga )

Fa una carxofa que era dolfa i quan rem xicotets mo la menjvem. Els animals sel
menjaven quan era molt tendre ( Mura )

173
Tamb es gastava per a Tescaldat. Es posaven una fulla dalt lorella, darrere del pantal
en la corretja, baix del bra? o a les carnes ( Castell de Rugat)
La soca del cartosanto , grossa i llarga com un nap o una xirivia, es bullia en blat o
dacsa com un veri per a matar les rates ( Castell de Rugat)
La meua dona nha fet moltes voltes de cartosantos en companyia les herbes. Els millors
sn els blancs, els que es crien enmig les flotaes deis mrgens, colgats dins la brossa i
no els pega el sol i estn tendres i blancs. Es mengen els nervis blancs i la casporreta (
Quatretonda )
Fa una arrel fonda i grossa com un moniato. Una menja de quan en quan de cartosanto.
N ha menjat io a compte de penques en 1arrs. La vinfa de dins la fulla, com la penca (
Llutxent)
Posaven les fulletes de cartosanto, llevant la punxa, en 1arrs caldos, mesclat en roselles
i cama-roges ( La Pobla del Duc )
Les fulles del card astaquer es mengen, lo venenos s el moniato, que s aixina de gros, i
s venenosssim ( Gata )
Larrel del card negre s venens ( Pedreguer )
Larrel de la cardinxa per a matar les anguiles i els peixos ( Palma de Gandia )
Es tracta sens dubte duna planta txica, en particular la part subterrnia, i custica pero
que t algunes utilitats i efectes beneficiosos.
El cardet el feem per ais conills ( Salem )

Les feuilles, ainsi que les rceptacles de cettee espce, qui ne contiennent que peu de
substances toxiques, sont comestibles, alors que la racine et la tige sont par contre trs
toxiques ( Labb, 1950 )
Le capitule de haddad , charg dune gomme aromatique que lon peut brler pour
dsinfecter, est galment utilis comme masticatoire ( Gattefoss, 1921 ).
En usage externe le chardon glu ( card denviscar ) peut-tre employ comme
caustique sur les abcs et les furoncles ( Pars & Moyse, 1971 )
Des morceaux de ce chardon se vendent en chapelets ( enrastrats, rosaris ) et on fait
brler afn de conjurer le mauvais sort ( Poinsot et Revault, 1937 )
Au Maroc la gomme, issue de la coagulation du ltex de cette espce, est utilise pour la
confection dune glu ( vise ) ( Gattefoss, 1921 )
Edouard le Floch: Contribution a une etude ethnobotanique de la Flore Tunisienne,
1983.
Teofrast ja esmenta no poques voltes aquest card a la Historia de les Plantes, al I i al VI,
i en fa una ressenya interessant al IX o darrer llibre, al comen9 ament del captol XH, on
diu que t una fulla pareguda al cardet de moro ( Scolymus hispanicus ) pero ms
ampia; i una arrel blanca, grossa, dol9 a i dun olor intens. Diuen que cuita es fa servir
per a combatre els fluxos. Se la talla a trossos i senrastren en un jone. Tamb s bona
per a la solitaria; per a tal fi, el malalt ha de menjar una carpa destafisagria i desprs ha
de beure un oxbaf de larrel xacada en un got de vi eixut. s mortfera per a gossos i
pores. I si alg, - afig Teofrast entre altres informacions -, quan un home est malalt,

174
desitja descobrir si recuperar la salut, diuen que hi haur que rentar-lo durant tres dies
amb aquesta arrel, i, si sobreviu, la recuperar.

80.- Carpobrotus edulis (L.) N. E. Br. in Phillips [ Mesembryanthemum edule L. ]

Aizoaceae
Aizocies
Noms populars dinics: Platanera de mar ( Gandia ), la planta.
Platanets ( Bellreguard, Miramar, Daims, Piles,), pltano de mar ( Daims ); dtil de
mar ( Daims )
Ditets ( La Font de la Figuera, Petrer, )
Unga de gat ( Oliva, Vilamarxant)
Cura-talls ( Silla ); curalotodo ( Gandia )
Altres noms: Blsam; herba de tall.
Edulis, vol dir mengvol; i el nom mesembryanthemum, flor de Mesembrya, contrada
situada en la costa ponentina de la mar Negra per on va passar Json i els argonautes en
el seu viatge de tomada de la Clquida.
Dades ecolgiques: Especie introduida, orinda dfrica del Sud. Planta robusta,
perenne, decumbent, ramificada, glabra i llisa; especie termfila i xerfila, de fulles
verdes, oposades, triquetres i molt suculentes; de flors grans, de 8 - 1 0 cm de dimetre,
solitries i pedunculades, normalment grogues o purpurcies, pero tamb rosades,
ataronjades o blanques; de nombrosos estams, els extems de color groe; ptals liniars
nombrosos; fruit cams. Florida primaveral i estival. Naturalitzada i a voltes dominant a
les platges i ais tombants de sois rocosos litorals de la regi mediterrnia, on demostra
una gran puixan?a colonitzadora.
Al territori lucntic pot donar-se el cas de topar cultivada o subespontnia o
naturalitzada ais platjars una especie semblant, el blsam menut (iCarpobrotus
acinaciformis L.), anomenat cuquets al Baix Vinalop; xorrosa al Vinalop Mitj; i
unga de gat a PAlacant. s tamb originaria dfrica del sud, i fa les fulles glauques i
ms curtes i menys ampies, amb la mxima ampiada en el ter? superior, i les flors
sempre purpries, aix com els estams extems, i els intems amb els filaments pilosos a
la base.
Dades etnobotniques:
Planta molt cultivada com a ornamental i per a retindre la trra deis tarussos i per a
subjectar o fixar larena deis muntanyars de dunes i motes deis platjars.
Aix ho plantaven ais montanyars per a que quan fera un temporal no volara larena de
les motes i sescampara ( Xeraco)
Aix s una pesta ( Petrer ), fent al.lusi al carcter invasor de la planta.
Com a medicinal, les fulles, riques en tanins, cids i muclacs, shan fet servir,
popularment, com a vulnerries, bo i aplicant, en emplastres i micapans, les fulles
xacades, sobre ferides, nafres, ccemes i cremades, a fi de desinfectar-les i cicatritzar-
les.
lo gaste la fulla oberta del curalotodo posada damunt de les ferides per a cicatritzar-les,
com lloe vera ( Gandia)

175
Et fees un tall i la buscaves ( Silla )

En altres paisos, les fulles i els fruits fregits shan utilitzat com a alimentaris.
A Italia les fulles es mengen en amanida i els fruits sn consideris comestibles.
Abans era joguina de xiquetes per tal de jugar a fer menjarets amb les seues camudes
fulles, en companyia deis panets o fruits tendres de la malvera i deis formatgets del
sarronet de pastor i altres herbes ( Bellreguard, Miramar, Daims, Piles, )
lo record que quan rem menudes i juvem a vendre o a botiga, collem una rama, la
trencvem i cada fulla era un pltano ( Gandia )

81.- Cartham us lanatus L. [= Kentrophyllum lanatum ( L. ) DC ]

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Cardet o cartet de Pinet
Altres noms: Card fuell, fiiell; card negre; assotacrist; herba espidiera; calcida gran.
Dades ecolgiques: Planta mediterrnia; rara a les contrades plujoses. Herba anual,
erecta, simple o ramificada a la summitat, amb les fulles basals liniar-lanceolades, 4 o 5
voltes ms llargues que ampies i inermes i recobertes de fins pls, i les restants
espinoses i coricies, i les tijes amb una pilositat llanuda, que sol abastar de 60 a 70 cm.
daltara, amb alguns exemplars de quasi un metre, de flors grogues, de maig a agost, i
que es cria ais cardassars eixuts de vores de camins i de bancals, guarets, camps perduts
o bancals abandonats.
Dades etnobotniques:
Les fulles basals que normalment no tenen punxes, si sn molt tendres es cullen per a
bullir-les i, incls, per a menjar-se-les crues.
M.A. Martnez-Tejero (1989) reporta que a Drcal el suc del cardo cuco, nom que a la
provincia de Granada sol portar el panical, matxacat saplica com a callicida; i, com ac
el panical, per a posar remei a les escorcedures es posen una rameta de la planta en el
capell fins que desapareixen les molsties. A Santa Fe per a les amgdales piquen les
fulles, les estenen sobre un paper destra?a i 1apliquen en el coll com una bufanda.

82.- Cartham us tinctorius L.

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Safran.
Altres noms populars: Alasflor, crtam, safr romi, capellans.
Dades ecolgiques: Herba anual erecta, dun a tres pams daltria, de fulles ovato-
lanceolades, coricies, enteres o poc dentades, no es'pinoses o amb xicotetes espines
marginis, de flor estival de corol.la groga intensa o vermellosa i aqueni ms o menys
llisos. Planta agrcola, actualment molt poc cultivada i excepcionalment subespontnia.
Ha estat citada a lAlt Palncia, lAlcoi i Baix Vinalop. Sabem de cultius a la Val de
Gallinera i de plantes assilvestrades ran de la senda del Castell de Benissili.
Dades etnobotniques:

176
Planta tintria o olefera. Els fruits i Poli que contenen sn porgants. Les flors shan fet
servir per a elaborar una tintura que serveix per tintar la seda i altres teles, plomes, etc. i
per a donar bon color al rostre de les dames massa pl.lides.
Abans les flors del safran es venien com substitut o falsificant del safr, tot i que els
brins del safran sn ms grossos, pesats i no sn aromtics, pero servien per a donar-li
color ais potatges de la gent necessitada.
s 1USFUR o petis del Carthamus tinctorius de Marroc que es fan servir de vegades
per a falsificar el safr.

83.- Catananche caerulea L.

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Ull de liebre ( Benifallim )
Altres noms: Cerverina
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Herba remarcable de fulles basals llargues,
primes, oblongo-linears, grisenques, espesses; tiges, com tota la planta, piloses, grcils,
ramificades, quasi afil.les; brctees involucris escarioses, argentades, translcides, amb
un nervi medial opac, que li donen una singularitat i una boniquesa remarcable,
capolls com escates de peix florida a les darreries de la primavera destiu, flors blau-
cel al cadamunt , omplint de frescor els obacs alts, els codolars, margenades o
pasturatges ombriencs, no lluny a voltes de la cama-roja o del juncillo. Pastures
camefitiques.
Dades etnobotniques:
Bona per ais conills ( Benifallim, Alfafara, )
Com a flor seca per a adomament ( Benifallim, )

84.- Catharanthus roseus ( L.) G. Don

Apocynaceae
Apocincies
Noms populars dinics: Baladrina ( O liva), baladret ( )
Alegra o alegries ( Bellreguard, Vilallonga, )
Cacauereta ( Potries, Xeraco,)
Garroferet ( ), garrofereta borda ( )
Pastoreta ( El Grau de Gandia )
Altres noms : Pervinca tropical, vinca de Madagascar o africana.
Dades ecolgiques: Orinda de Madagascar. Arbricell llenys, i molt rams, que no
ultrapassa el mig metre daltria, de fulles verdes lluentes amb la nervadura central
blanquinosa, i abundants flors blanques, rosades o porpra i fruit en folcul. Fa el pie de
la copiosa florida a lestiu, pero floreix de febrer a novembre, per no dir tot lany.
Cultivada en jardinera rarament es fa subespontnia.

177
Dades etnobotniques: Molt apreciada com a ornamental entre nosaltres i arreu les
comarques costaneras, per la seua abundant i llarga florida; amb peus de lluminoses
flors rosades, porprenques o ataronjades i daltres peus de flors blanques o bicolors.
La baladrina , cont dos alcaloides ( vincaleucoblastina i leucocristina ) que shan
utilitzat com a farmacs antitumorals, en algunes formes de leucemia i en linfomes, i es
compta entre les herbes afncanes ms reconegudes en la moderna farmacopea, junt a
la fesolera calabar ( Physostigma venenosum ), lurpa de dimoni ( Harpagophyton
procumbens ), la Rauwolfia vomitoria, el Salix capensis, la nou dAreca,
VStrophanthus o la Kola. Ais pasos tropicals africans sen fa s en medicina popular
com a hipoglucemiant, vermfuga i febrfuga, pero es desaconsella el seu s pe seu
contingut en alcaloides indlics, sobretot a les arrels.

85.- Celtis australis L.

Ulmaceae
Ulmcies

Noms populars dinics: Llidoner, en general a tot el territori; allidoner ( Agres, Alfafara,
), llidroner ( Callosa dEn Sarria, ); lledoner ( La Vila joiosa ); llironer ( Penguila, com
tamb llidoner), lidroner ( Trbena), adrilloner ( La Jana ), Tarbre. Llid, allid, llidr,
lled, llir, lidr, adrill, el fruit.
Altres noms populars: Caicabero ( Sogorb ), larbre; caicaba, el fruit.
El ben posat nom de llidoner, lledoner o llironer pareix derivar, probablement, del llat
vulgar tard Loto, el qual al seu tom s una derivaci del llat clssic Lotus, que s
com Columel-la, el gegraf hispano-rom, anomenava el llidoner, el qual es prengu
del grec Lotos que designava el nostre arbre com ens dna testimoniatge Dioscrides,
encara que tamb designava una herba farratgera, i de vegades el ginjoler.
Celtis, el precios nom genric, era tamb utilitzat pels romans per a designar el
llidoner.
Toponimia:
El Barranc deis Llidoners de la serra de la Marxuquera, al terme dAdor, en el ms
ombriu de la vora dreta del qual naix la generosa i encisadora font de Lloret.
El Barranc del Llidoner de Xbia, partida de La Guardia.
La Cova deis Llidoners de la Val de Laguar. Rac de parets verticals, cap9 alera del
barranc de Cristfol, de breu i escarpat tragat, tributari del riu Girona per la vora dreta.
A 560 m. 35 m. de llarg. Uns 5m. de fondria. Restes de barres i taques de pintures
prehistriques.
La Font de TAllidoner dAgres, a lombria de la serra de Mariola, prop del paratge
anomenat El Calvari , passat lassut, la primera i la segona jordana i la caseta de
Facundo, a uns trescents metres cap a la Mola.
La Costera del Llid al terme dOliva, a llevant de la muntanya del Martxucal, dalt del
barranc de la Cova.
El mas del Llidoner de Bocairent, davant per davant de Termita de Sant Antoni de
Pdova.

178
Dades ecolgiques: Mediterrnia. El llidoner de tron ferm, esvelt i llis de color
cendrenc molt agradvol i cop brancut, rotund, fronds i ampie, i fulles simples,
alternes, caduques dun color verd fose de tacte asprvol, i duna singular forma
lanceolada amb els vorals finament serrats i acabades en una punta corbada que li
donen una peculiar gracia, pot abastar ms de vint metres daltria i viure ms de mig
mil.lenari. s un deis nostres grans arbres, un deis ms populars i peculiars de les
nostres terres i deis restants pasos de clima clid o temperat de la mediterrnia austral,
que t volen9 a pels terrenys solts i freses siguen o no calcaris; i podem trobar-lo
facilment en els nostres rius on ocupa la posici ms alta i allunyada del corrent de les
aiges, puix encara que li s grata la frescor i la humitat del riu, s de tots els arbres
fluvials el que ms sap estar-sen deis favors de laigua i per aix a ms de dalt la
barana del gran caixer del riu i deis seus volts que s on ms es cria, el vorem tamb
onsevol de la plana o de la muntanya, captenint-se com un autntic tot terreny, que
igual pot crixer a les molludes i gruixudes terres del cor de la val com en la mateixa
roca viva, enlairat o abocat al capdamunt deis cingles i de les penyes, fent, a voltes,
curiosos i torturis bonsais naturals, que poden viure molts anys servant sempre el
mateix tamany.
Fa el llidoner unes flors molt menudes i poc cridaneres com els restants arbres del riu,
les quals naixen sobre els nous branquillons ensems que les fulles, sn hermafrodites i,
a voltes noms mseles, i pengen duns fins pe 9 onets que arranquen de laixella de les
fulles; cadascuna t cinc sepis, cinc estams dantera groga, i al centre un pistil com
un ouet allargat i rematat en dos estigmes divergents que semblen uns gruixuts bigots
blancs i afuats.
Els fruits, drupes o llidons, que pengen duns prims pe9 ons, maduren a les darreries de
lestiu o ja dins de la tardor, i sn redons i llisos, de la grandria dun psol, de
primeries color verd, desprs groes, tots dos colors molt nets i fets, per a perdre a poc
a poc la brillantor i fer-se rojals canella i a la fi quasi negres i opacs, seguint la mateixa
gradaci cromtica que els dtils, ais quals sassemblen tamb en el sabor, el qual s
encara ms aromat i agradvol.
El llidoner ais molins, s arbre dombra ( La Font dEn Carros )
Arbres anyenes o remarcables:
El llidoner de davant de lermita de la Consolaci de Llutxent.
El llidoner de davant del convent de sant Geroni de Cotalba.
El monumental llidoner de la bassa de la casa de Merlich dAdor, dalt la vora esquerre
del riu Serpis.
Lesvelt i formidable llidoner de lHort de La Bat de Muro, que ombreja un llustrs i
espigat teix.
El formidable llidoner de la Pla9 a del Consell de Dnia.
El for9 ut i anyenc llidoner de la Villa Rosario o Casa el Xaquero de Bocairent.
Els llidoners deis faldars del castell de LOrxa.
Els llidoners del castell de Planes.
Els llidoners del santuari de la Verge del Castell dAgres.
Els llidoners del Mas de Bod de Mariola en la pura cap9 alera del riu Vinalop.
Els dos llidoners abra9 ats pe brancatge del Pontarr de Biar.

179
Els llidoners del convent de sant Geroni de la val de la Murta.
Dades etnobotniques:
En ftoterpia, el llidoner, re en matries tniques, s una planta astringent sobretot, i
les fulles i particularment els llidons verds shan usat, en decuit, per a tractar les
colitis i la leucorrea, com ms o menys ja ho recomanava Dioscrides, el text de la
Materia Mdica del qual sobre el llidoner o de larbre anomenat Loto pels grecs val la
pena de reproduir:
L arbre anomenat Loto s un arbre molt gran, i produeix el seu fruit dolq, bo de
menjar, confortatiu d estmac, i constrictiu del ventre. El decuit de les raspadures de
la seua fusta, es beu comodament, i es msela amb els nemes contra la disenteria, i
contra el flu x menstrual. Ultra aix, fa enrossir els cabells, i resteny les cmeres. Pe
que fa a la facultat de tomar rossos els cabells, Andrs Laguna en la seua traducci del
text grec de Dioscrides opina, seguint Gal, que ms que tomar rossos els cabells, el
que fa laigua de la fusta del llidoner es detindre la seua caiguda.
Serrara de fusta tendr dallidoner en vi per a quan et pica un alacr. Li lleves la pell a
una rama. I sobre lo dur de baix rasques i ho fas serrara. Desprs es beu un grapat
daquesta serrara en un got de vi, b mesclant-lo dins dun got o b posant-sel
directament dins la boca per a desprs engolir-ho amb lajud del vi. Efecte enseguida, no
notes res de la pica ( Albaida )
Bullir un grapat de fulles de llidoner per al colesterol. Beure al llarg del dia. Tenia el
colesterol pels nvols ( Castells de la Serrella )
Els llidons quan es fan madurs, a les acaballes de lEstiu, es mengen com una llepolia; i
els pinyols es gastaven, els xiquets de tots els llocs, com a projectils ideis per a lla g a r
o tirar en el canut de canya.
Darrere laltar major, en el transagrari, una porteta sobria a un hortet on sois un
lledoner gegant obria el seu poderos brancatge, nica resta de tants predis com
tingueren els frares...
Quan els lledons comen9 aven a madurar, xiquets i xicons penetraven en lesglsia del
Convent en dies de faena, al marge de la doctrina, que era cosa dominical. Aprofitant
absncies de Pescla, o esquivant-lo amb enganyifes, el lledoner es converta per a la
xicalla en un tresor i un bot. A for5 de canyades i pedrades, o el sangoleig deis qui
gosaven pujar-sen a les branques i cimals, la pluja deis lledons es produa acompanyada
deis sorolls triomfalistes de tota la piratera menuda. El lled no madur encara, t un
gust aspre, duna aspror aromtica. Ja madur i molt negre, un gust dol9 atxo. No t cam;
tot s pell. Pell i pinyol. Aqueix era el veritable tresor del lled: el pinyol. Redonet,
durssim, que de les boques infantvoles, per mitj dun canut, es convertia en un bal,
llan9 at pe vent artiller deis pulmonets angelicals. Les xiquetes, les dones, algn vell que
tomava del camp dalt del carro, eren els blancs preferits en els exercicis de puntera.
- Bsties, ganduls, grandassos, desvergonyits !
Mart Domnguez Barber. LUllal. p: 190-191

Tornant al rei, vuiu dir-te que eri un sant home que no tenia atra cuca en la cerveiera
que pregar a Du de dia i de nit i menjar res de plantes per tota vianda i de ms a ms,
qualque lledonot com a llam de compliment.
Caterina Albert i Parads. Solitud. Cap. VI. Rondalles. Pg: 80

180
Els llidons sn molt bons per a les merles i els pardalets com lesclafa-llidons ( Foma )
Pero ms encara que per Ftil medicina i Fagradvola llaminadura deis fruits s per la
seua fusta flexible, tena? i compacta que el llidoner s un arbre preat tradicionalment
pels llauradors arreu les terres on creix, ja que els seus brancs rectes i redons sn els
ms idonis per a fer mnecs de destrals, de llegons i de aixades, o els timons deis
forcats i especialment per a fabricar pales dera i forques desventar el blat i
amuntegar la palla, Farbre que en procura les millors sense pair. Les branques i
rames escollides i ms rectes o les preparades expressament amb podes adequades es
tallen quan ja tenen 5 o 6 anys, desprs es reblaneixen amb aigua calenta o al fom
cordant-les desprs per a donar-les la forma buscada i en acabant es deixen a assecar.
Tamb es fan daquesta fusta peces de carro i rems de barca, i s bona per a cremar a
la llar i per a fer un excel-lent carb.
Per a fer sevilles i guiatos, i dna ms per a voltar-lo que la sevina o el fleitx (Vilallonga
)
Fa una fusta que no pesa molt i s molt forta, ideal per a fer cametes de forcats, mnecs
destraleta i altres ferraments; tamb preparant la seua fusta flexible es fan forques i
guiatos ( Ebo )
Capcingles i cametes del forcat de llidoner ( Benimeli)
Capcingles de llidoner ( Beniarbeig)
Per a fer capcingles, com la savina o sevina ( Juniperus phoenicea ) i el ginebre; els
millors gueatos, com de reboll dolivera, de menler o dom jove ( Castells de la Serrella)
Feen sevilles, mnecs i forques de llidoner que duraven molt ( M anuel)
Procediments per a doblegar, sense que es trenque, la vara i fer lansa del gueato:
Calfar la vara en aigua bullint sense que arribe a saltar la pell, o al caliu que caifa i no
crema. Doblegar recolzant la vara en una botella o tronquet de pi, i lligar i secar a
lombra. Per arredonir i fixar la corbatura de la vara b, untar la fusta en oli i cremar a
flama ( Castells de la Serrella )
lo mhe fet este guiato dun llidoner que nhi ha al barranc de la Xina ( Terrateig )
Per fer barres de carro ( Beniaq )
Per a fer mnecs daixaes, llegons o estraletes ( Penguila )
El llidoner per a fer timons i cametes de forcat, forques, mnecs... ( Fleix)
Per a fer la vara deis assots o tralles de les cavalleries, com lolm i el fleix ( Beneixama )
El llidoner per a fer gaiatos i mnecs daix ( Alfafara )
El llidoner per a fer gaiatos ( Bocairent)
Per a fer els millors guiatos, els que duraven ms; no dna, no esclafix, no es trenca (
Benidoleig )
Per a fer forques i garrots ( Castell de Rugat)
Per a fer mnecs i sevilles ( Carnela )
El llidoner per a fer mnecs daix, timons i cametes de forcat ( Benissa )
Abans buscaven molt el llidoner . Venien a lagost i en tallaven moltes vares i se les
emportaven a Algmia i la Val dAlmoracid per a fer gaiatos, mnecs, timons per a
Taladre o forques de de tres forcons per a la palla i de dotze forcons per al gra ( A n )
Eixe fea unes boletes i mosatros de xicotets anaven a agarrar-en; i daix feen abans les
cametes del forcat per a llaurar, i vellorces i gaiatos ( El Castell de Guadalest)

181
Els gambers per a peixcar gamba de riu o de maijal estaven fets amb un haro de
llidoner i una tela de malla. De llidoner perqu la seua fusta s molt flexible ( El Grau
de Gandia )
Teofrast ens assabenta que al seu temps la fusta de llidoner, del cdec i de xiprer eren
les preferides per a tallar imatges grans.

El vailet tenia a la vora el pilot de les garrigues i anava alimentant periddicament

aquell petit infern, mentre el pastor, amb les carnes estirades i el pelut al clatell, pelava
les vergelles de lledoner que ms tard serien collars pels marrans aixaliats, vergues de
tortellatge pels minyons presumits de les masies i fuets xiuladors pels carreters de
Murons.
Caterina Albert i Parads. Solitud. Cap. VI. Rondalles. Pg: 79

El pastor baixava catxassudament, amb el pelut sobre les celles i el ganxo de lledoner
al plec del brag.
Caterina Albert i Parads. Solitud. Pg. 58

... i d all estant veia sortir la ramada precedida pels crits d En Baldiret, enrondada
pels ahucs i corredisses esperitades del Mussol i seguida pe pastor, a reraguarda,
amb son sarro tofut de pell d ovella encorretjat sobre la geca de burrell, el pelut ben
ficat a la testa, la capa plegada sobre el muscle, susps horitzontalment de la m dreta
el bast de lledoner, i petjant ses sabates ferrades amb catxassa solemniosa, erma de
mandra o entorpiment.
Caterina Albert i Parads. Solitud.Cap. XI: Mal de Muntanya. pg. 133

L aire del mat, tallant com un rasor en aquells cims, Venvest de front, amb topada
franca d amic, i se li emmotll al rostre mateix que una careta de me tall.
El pastor s 'atura, apuntalant-se amb el ganxo de lledoner.
- Veieu quin present de dia, ermitao. Ni un tel de boira sobre la trra ni una volva de
nigulet al cel. Podem pas atrapar mellor, com hi ha mn !
Caterina Albert i Parads. Solitud.Cap. XIII: El Cimalt. Pg. 156

Arribaren a la placeta quan Vermitao, desprs de donar-los les bones tardes,

s encaminava cap a la capellaper retornar la cabellera a son lloc ( ...aquella cabellera
tan llarga i tofuda, que semblava talment un fai, que a la caiguda de la tarda, en la
placeta de Permita, agafava per a donar-li una espolsada... ). Aleshores, l home,
agafant-li el brag amb el ganxo de lledoner, li esbulla l intent.

Caterina Albert i Parads. Solitud. Cap IV. Neteja. Pg. 61

Dades antropolgiques:
El llidoner s, dins de lescatologia sufi, larbre que delimita la frontera del sptim cel,
s a dir, la darrera estanfa celeste. El gran mstic cairota Ibn al-Farid ( 1181- 1235) en

182
 el seu inspiradssim Poema del cam espiritual esmenta el nostre arbre en un deis
arravatats versos, bo i procamant que el cim del Cam s Pembriaguesa mstica davall
del Llidoner:
A la sobrietat tinc per la meua ms msera estanga
pero l embriaguesa s el meu cim , davall del llidoner.
Sobra, potser, aclarir que en el cam sufl dascens espiritual, lembriaguesa i la sobrietat
sentrellacen i es complementen sense preeminncia duna sobre Paltra.
Aquesta relaci del llidoner amb lespiritualitat no ens hauria de sorprendre gens ni
mica ais valencians perqu molt sovint el troben a trra nostra voltant o presidint no
pocs paratges i llocs venerables com en el santuari de la Mare de Du del Castell
dAgres, en un deis quals ocorregu Papando de Nostra Dona un dia de les acaballes
dagost de 1484, o limposant i elegant llidoner del portal del monestir de sant Geroni de
Cotalba o el sumptus llidoner de Pencisadora ermita de la Consolaci de Llutxent,
aqueix petit i polit poema amb versos daustera cal? i rims de rutilants manisetes, o els
que aombren i abracen la ben dregada torre i els vetusts murs del monestir de la Verge
de la Murta dAlzira, sense oblidar la Verge del Lled de Castell i les fonts a ella
dedicades.
En aquest sentit Nelly Amold reporta en la seua Contribution a la connaissance
ethnobotanique et medicnale de la flore de Chypre ( Pars: Universitat Ren
Descartes 1985 ) que cet arbre est li aux vieilles glises, aux monastres, o les fruits
taient mlangs la farine pour la prparation du pain.

Un coster que t la concisi deis caminis llunyans, es precipita torgant-se dins deis
ginebrerals, deis rebrots deis fleixers i llidoners.
Gabriel Mir. Anys i llegues.

Si cloc els ulls i rememore els anys

veig avangar una aigua en lentes fulles,
fulles de fang o costra de les squies,
voltades de flgueres i canyars,
moreres grans i febrils lledoners.
Vicent Andrs Estells. Llibre daigua. 8.

Al cor del pobl, entre els teulats revells,

el lledoner, prim i blanc, s eixamplava.
Ijo diria: On sn els meus ocells,
i la remor secreta que els juntava ?
Josep Sebasti Pons. L Aire i la Fulla: Ocells.
*

Subtil memria, guarda aquesta fo n t

amb els tres lledoners que hi fa n estada
i senten en les res viure un pregn
raig d aigua adelerada.
Josep Sebasti Pons. Cantilena: Subtil memoria

183
*

l i a placeta on el vell lledoner

mou a Vestiu la rama platejada,
l havent cantada, oh poeta, el primer,
guarda el teu nom sa fresca anomenada.
Josep Sebasti Pons.Divertiment: El Lledoner

Aurons i lledoners tamb sospiren,

quan veuen sos ulls blaus que ja no miren.

Jacint Verdaguer. Ccmig. Cant nov.

86.- Centaurea aspera L. subsp. aspera

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Dades ecolgiques: Mediterrnia centroccidental. Herbats subnitrfils, vells remrgens
de lhorta. Fulles caulinars llanceades-liniars, dentades, verdoses o un poc grisenques
Centaurea aspera L. subsp. stenophylla
Dades ecolgiques: Ibero-llevantina. Matollars ressequits costaners, rambles i erms
eixuts de caixer de riu i de barranc. Fulles caulinars estretament liniars i densament
tomentoso- blanquinoses.
Centaurea mariolensis Rouy
Dades ecolgiques: Iberollevantina. Cingles, matollars secs
Noms populars dinics: Bracera, ( Bellreguard, Miramar, Gandia, Pedreguer, Benissili,
Benimaurell, Alcal de la Jovada, Castells de la Serrella, Famorca, Fageca, Benimassot,
Alcoi, Cocentaina, Petrer, Trbena, Benimantell, LAbdet, Benillup, Beniarrs,
Carnela, Biar, La Font de la Figuera, i en general a tot el territori)
Clavellet bord ( Alfauir ), clavellets ( Barx )
Enganya-aladre ( O liva)
Dades etnobotniques:
Ms amarg que la bracera ( Benillup, Famorca, Trbena, Benimantell, LAbdet, )
Est ms amarg que una bracera ( Sagra, La Torre de les Ma?anes, )
La bracera. Aix est ms amarg que una retama ( La Font de la Figuera)
s una planta ben coneguda en la nostra ruralia.
La bracera per al sucre. Bullit i prendre en dej ( Gandia, Oliva, Beniarrs, Tormos,
Castells de la Serrella, ). Un gotet de vi ( un gotet m enut). I no cal pastilles ( Tormos )
Ma mare en prenia per al sucre ( Pedreguer )
Me la pree per al sucre ( Carrcola)
Aix men pree io. Aix est ms amarg que una retama. Aix s bo per a tot ( La Font
de la Figuera)

184
Ram de bracera amb les cabotetes granaes per a escampar pels volts del reclam de
carganeres - gbia amb el msele tancat - ( Castells de la Serrella )
Les llavoretes atrauen molt les cagameres o colorins, que se les mengen molt, i la gasten
molt per a posar on senceven. Eixes llavoretes i les de la lletuga grana, els cards, el
panical i el serrello ( Benimantell)
Aix sho mengen molt les cagameres, en fan manollets quan paren els filats ( Alfauir )
Molt mala darrancar, desvia la relia ( Benimeli)

87.- Centaurea calcitrapa L.

Compositae o asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Obrills ( Castells de la Serrella, Alcoleja, La Torre de les
Ma 9 anes, Barx, La Pobla del Duc, Carrcola, Albaida, Agres, Alfafara, Beneixama,
Beniarrs, La Font de la Figuera, ), obrells (Castells de la Serrella, Barx, Beneixama,
Beniarrs, )
Obrills, perqu si la xafes et punxa i tobri els ulls ( Castells de la Serrella )
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Herba dreta, sovint amb les rames arquejades i
entravades, i baixeta. Fa una roseta basal molt xafada a trra, de fulles partides i dun
verd fose tocat dun lleu borrisol blanc. s una germana de la bracera ( Centaurea
aspera L. ), de molt mal geni, amb les brctees de les carxofetes er9 ades despines
robustes i patents, com a senyal ms caracterstic. Es fa ais pasturatges i herbats ms o
menys nitrfils i un punt frescals de vores de bancals i de camins, sovint no lluny
dalguna calcigada i ombrienca font. Puja fins els 1700 m.
Dades etnobotniques:
T la mateixa amargor i les mateixes virtuts hipoglucemiants que la bracera de la qual s
germana botnicament. Per a ms s una verdura silvestre molt sana.
Tendret s verdura, mesclat amb llicsons dase, roselles, fenoll... Bullir i tirar-li un
rallet doli i unes gotes de vinagre, o fregir amb allets per a menjar sol o per a fer
minxos ( Castells de la Serrella )
Verdura quan est tendreta ( La Torre de les Ma9 anes )
Lobrills es pela el tronquet i es pot menjar en ensal ( Albaida )
Ho penjaven en el corral per al poli de la gallina. Es tallava el Mat de Sant Joan, quan
estava eixint el sol, tota la mata. El portaven a casa, el penjaven en un cordell on estaven
les gallines i els animals, i darrere posaven un pal o un ganxo, i all tots els anys el
penjaven 1obrills per a evitar els polis de les gallines i les puces deis cavalls (
Carrcola)
Ho penjaven al corral per ais polis de les gallines, i era efectiu. Dos o tres penjolls. Mon
pare el collia tots els anys abans de leixir el sol el dia de sant Joan, i mai hem tingut un
poli en el galliner ( Alfafara )
Lobrills punxa molt. Penj dins del galliner per a matar el poli de les gallines ( La
Pobla del Duc )
Lobrills el tallaven el dia de Sant Joan i lhavien de penjar en el corral, abans deixir
el sol, per ais polis de gallina. Fins lany vinent que narrancaven una altra i la tomaven
a penjar ( La Font de la Figuera )

185
Obrills porta l a vendre 7, diuen a Carnela.
Obrills porten a vendre, deien antany a Agres.

88.- Centaurea pullata L.

Compositae o asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Herba clavell ( Alcal de la Jovada); salpa de llop ( ); bracera
negra.
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Herbats i prats espessos, frescals i nitrfils;
vores de sendes dhorta marjalenca
Dades etnobotniques: Verdura quan s tendreta ( Alcal de la Jovada)

89.- Centaurea salmantica L [= Mantisalca salmantica ( L. ) Briq. & Cavillier;

Microlonchus salmanticus ( L . ) DC ]
Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Raspallera ( Catamarruc, Terrateig, Castell de Rugat, Salem,
Llutxent, Quatretonda, Otos, Carnela, Atzeneta dAlbaida, Palomar, Cocentaina,
Alfafara, Ontinyent, La Font de la Figuera, Manuel, ), raspallera vera ( Beniarrs );
herba ramassera ( Benimassot ), ramassera ( Oliva, La Font dEn Carrs, Rafelcofer,
Pego, Adzbia, Pedreguer, Famorca, Fageca, Benimantell,)
Hi ha la raspallera vera i la raspallera borda, que sescampa ( Beniarrs)
Altres noms: Herba escombrera.
Dades ecolgiques: Mediterrnia central i occidental. Hemicriptfit escaps. Herba
biennual o perenne, de gruixuda arrel de la qual brota el primer any una esplndida
roseta de fulles basals fortament partides que recorda molt a la de la cama-roja per ms
peluda i ms espessa, i a partir del segon anys creixen les esveltes i dretes tiges que
poden abastar vora el metre i mig daltria amb poques i curtes ramificacions amb una
cab ed la o carxofeta solitria de floretes tubulars rosades al capdamunt. Es cria a les
vores deis bancals i deis camins del sec, ermots, herbis i pasturatges de les contrades
mediterrnies, des de vora mar a 1500 m.

Dades etnobotniques: Com les germanes les braceres {Centaurea aspera L. subsp.
aspera; C. aspera L. subsp. stenophylla; C. pullata L.) i lobrills {Centaurea
calcitrapa L.) es va servir per a baixar el sucre de la sang prenent una tasseta de
carxofetes bullides en dej tots els matins; i les fulles basals tendres sutilitzen tamb
com una verdura.
La ramassera tendreta per a menjar igual que la llengua de bou ( Pego )
lo me la pose la raspallera per a beure; la caboteta noms ( La Font de la Figuera)

Usos agrcoles:
Lutilitat ms estesa i popular en lantic mn rural del territori era per a bastir, a lestiu,
amb les seues llargues tiges florides segades i lligades per la base, resistents raspalls o
ramassos per a escombrar, agranar, ramassar o netejar lera del blat, els foms i altres
espais lligats a 1agricultura. No poques plantes shan fet servir per a agranar, raspallar o
ramassar lera, la pallissa o el bancal, com el ginest, lespgol de caboteta, el bruc, la

186
bssia, lherba profitosa i, fins i tot, la camamirlera; pero cap tan emprada i estimada
arreu del territori com esta esvelta centaurea.

Quan feem blat i sescampava ho ramassavem en aix ( Oliva )

Segvem aix quan batien a lera per a agranar el blat ( Parcent)
Li diuen raspallera perqu sutilitzava per a segar-la, ara en agost, i fer raspalls per a
lany segent per a agranar el forment o blat de lera. s una planta que es fa molt alta i
resistent ( Alfafara )
A? es fa gran, i antigament quan batien el blat, es segava i lligava i feen una granera
per a agranar lera ( Famorca)
Es procura segar-la abans que ella briga la caboteta de la punta perqu sin sesplana
massa; en acabant es Higa en dos o tres lligasses i es deixa la punta per a agranar lera
quan batien ( Benimassot)
Colliem manolls i feem ramassos quan batien per a agranar la era ( Famorca )
Per a fer graneres, quan abans segaven i batien el blat. Feen les graneres amb un manoll
lligat en dos cordells i de dret agranaven, no com la camamirla que thavies dabaixar (
Fageca)
Feen graneres per a agranar lera per a batre ( Benimantell)
Fa mates grans. lo les arreplegava, i ho posava a estendre que es secara a part i desprs
fea manoll i ho nigava i fea un raspall fort i graneres deixes ( El Castell de Guadalest)
Per a fer raspalls ( Llutxent, Quatretonda, Ontinyent, )
Per a fer raspalls per a agranar les eres quan batien ( Palomar )
La planta de baix es pareguda a la cama-roja i lespig fa uns tronxets llargs i molt
temps de ramificats. I la gastaven per a fer raspalls de les eres i tamb de les cases que
en aquell les raspalleres tenien el piso de trra ( Salem )
Feen raspalls per agranar lera per a batre ( Beniarrs )
La raspallera per a agranar les eres ( La Font de la Figuera)
Per a fer ramassos ( Pego )
Feem raspall de les eres ( Carrcola )

Dades antropolgiques:
Aix fa clavellets, i es cremava la Nit de Sant Joan, enrotllaves un paperet amb un nom,
i ho posvem baix del coix i si lendem havia florit o rebrotat era que et volia el xic
eixe que volies ( Carrcola)

90.- Centaurea seridis L. [=Centaurea martima Dufuor]

Compositae
Compostes
Noms populars dinics: Bracera
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Pas de rere-duna, terrenys i marenys
litorals
Dades etnobotniques: Per a la diabetis (Benissili)
Mixtura per al sucre ( Cocentaina; R.F.C.):
Bracera (C. aspera i c. mariolensis)
Santaula
Fulles deucaliptus de finis de primavera, acabant de soltar la flor.
Fulles de noguer

187
Fulla de periquera
Cor de roca
Quatre-sis pessics / l l . daigua per dia.

91.- Centaurium quadrifolium (L.) G. Lpez & Jarvis subsp. linariifolium (Lam.) G.
Lpez
Gentianaceae
Gencianicies
Noms populars dinics: C entaura ( Beneixama, Benasau, Ares del Bosc, Fageca,
Xixona, Cocentaina, ), flor de santaura o de santaula ( Cocentaina ), santaura (
Famorca, Benillup, Alcoi, Biar, ), centaula ( Palma de Gandia, Benissa, Mura,
Benignim, ), santaula ( Vilallonga, Potries, La Font dEn Carros, Foma, Rfol
dAlmnia, La val de Laguar, Parcent, Jess Pobre, Pedreguer, Gata, Xal, Benimeli,
Beniarbeig, Sanet i Negrals, Benissa, Callosa dEn Sarria, Trbena, Llutxent, Artana, ),
centaula ( Beniopa, Petrer ), santa-taula ( Castells de la Serrella,), sanpaula.
Perico roig ( Banyeres, ), perico roig ( Benissili, La Carroja, Beniaia, La Pobla del Duc,
Otos, ), perico femella ( Otos ), perico ( Alfauir, Salem, Beniatjar, Benirrama, Benissiv,
La Carroja, Benissili, LOrxa, Alcal de la Jovada, Beniaia, Benialfaqu, Planes,
Benifallim, Sella,)
Flor de Sant Joan ( Albaida, Cocentaina,), floreta de Sant Joan ( Altea, Benimantell);
herbeta de Sant Joan ( Ontinyent ); perico de Sant Joan ( Alfafara ); santjoanet i
santjoanets ( Pego, LAdzbia,)
Flor de Sant Pere ( Carnela, Cocentaina, ), herba o herbeta de Sant Pere ( Agres,
Benifato,), herba de Peret ( Fageca), perico el rojo ( La Font de la Figuera )
Santa gueda ( Banyeres )
Pinet ( Penguila )
caba - cases ( Rfol dA lm nia), per les ganes de menjar tan grans que dna.
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Planteta de tija primeta, quatrangular, de
fulles estretes, llises i emparellades, que no salfa mai molt ms dun pam de trra, Es
cria en els matollars, herbassars i fenassars ms o menys clars de la muntanya. s una
herbeta de parar frgil, que noms es fa trobadissa quan est en flor, en plena florida, de
maig a Sant Joan; aleshores coberta per la seua densa i rosada florida, i malgrat la seua
xicotesa, esdev una planta molt atractiva i cridanera fins i tot de lluny, b en solitari o a
petits rodis o ampies escampadisses. El color de les flors s un rosat molt tendre i viu,
en forma destrela de cinc puntes amb lor deis delicats filaments enmig; pero en
algunes rares ocasions es pot topar amb peus albins, enterament blancs, com esdev amb
el romer, lestepa blanca, la favera borda o valeriana roja i lherbeta de la sang o
setsagnies.
Dades etnobotniques:
Centaura, santaura, santaula o sentaula para taula ( Benignim, Parcent, Xal,
Benissa, Benillup,)
Centaura o santaura: dins de tres dies menges a taula ( Gata ), per a donar a entendre la
seua virtut aperitiva.
Centaula para taula, perqu fa gana de menjar ( M ura)
Un o dos brots en aigua a la rosada i prendre en dej per a fer ganes de menjar ( La Font
dEn Carros ).
La centaura s molt amarg ( Ares del B osc)

188
En tassetes per a fer gana de menjar ( Agres, Alfafara, Cocentaina, Salem, ).
Per a les criatures que han perdut la gana. BullitTasseta per dia (Biar)
La centaula per a donar tassetes ais xiquets que tenien poca gana de menjar (
Benignim)
La santaura dna molta gana de menjar ( Benillup )
Ms que res per a fer gana de menjar ( Ares del Bosc )
La centaura per a donar ganes de menjar. Ma mare com rem molt primetes ens donava
aigua de centaura. La posava a remulla en un pitxer, dos o tres dies a la serena, la colava
i desprs ens donava a beure laigua ( Xixona )
Ma huela mos preparava per a fer ganes de menjar, un ramellet de sentaula en un got
dauia, que posava a la serena tota la nit, i mos ho donava en dej ( Petrer )
La santaula ho donaven ais xiquets per a fer ganes de menjar ( Beniarbeig )
Perico per a fer ganes de menjar ( Alcal de la Jovada)
El perico roig per a fer entrar les ganes de menjar ( Otos )
La santaula per a fer gana de menjar ( Pedreguer )
La santaula per a quan hi ha poca gana de menjar ( Xal )
Fer ganes de menjar, pres en dej (Benissili).
Fer ganes de menjar. s ms amarg que lacve. Pas xiquets que no tenien gana de
menjar. Es posa lherba en un got daigua a la serena, i a Fendem es beu en dej (
Rfol dAlmnia )
El perico roig a remulla a la serena i pres en dej per a fer ganes de menjar ( La Pobla
del D uc)
Lherbeta de Sant Joan per fer ganes de menjar ( Ontinyent)
La flor de Sant Pere o de Sant Joan per a fer ganes de menjar ( Cocentaina )
Molt bo ficat en remulla per a entrar ganes de menjar. lo com sempre nhe tingut massa
no narreplegue, pero men demanen moltes dones per a fer entrar ganes de menjar ais
xiquets. Sen fa baix la casa de Raboseta ( La Font de la Figuera)
Posada a remull en vi quinat per a fer ganes de menjar i enfortir ( Vilallonga).
Per a fer gana de menjar, s ms amarg que una fel ( LO rxa)
Perico cap per avall dins Paigua per a fer ganes de menjar ais xiquets ( Benifallim )
Flor de santaula per a fer gana de menjar ( Cocentaina )
Bullir per a fer ganes de menjar ( Foma ).
La santaula per a fer gana de menjar. Ms amarga que lacve ( Benissa )
Per a fer ganes de menjar. Quan no tenien ganes i es trobaven empatxats, es feen tasses
de pinet ( Penguila )
Santaula per a quan els xiquets no tenien gana de menjar ( La Font dEn Carros)
Per a fer gana de menjar ( Potries )
La centaura fa gana de menjar.Una tasseta de caf abans de cada menjar com un
aperitiu ( Fageca )
El sanjoanet per a fer ganes de menjar ( Adzbia )

Ho bollien per al mal de ventre ( La Font dEn Carros )

Tasses de santjoanets per al mal de panxa. Amargueja una barbaritat ( Pego )
Per al mal de ventre ( Fleix )
El perico neteja molt b els budells i millor mesclat en slvia. Bullit un minut i mig (
LOrxa )

189
Preparat per al fetge de santaura ( el doble ). Boldo. Camamirla amarga ( a part igual
que el boldo ). lo li ho preparava a mon pare. Para molt amarg. Es pren un got tots els
dies en dej ( A lcoi)
Per al flato ( Callosa dEn Sarria)
Per ais cues; novenari en dej (Benissili).

s com hipotensor:
La santaula neteja la sang ( La Font dEn Carros)
Lherbeta de Sant Pere per al colesterol ( Benifato)
Bo per al fetge, he sentit io sempre ( Jess Pobre)
La santaula per a rebaixar la sang. Amarga igual que la retrama ( Artana )

Respiratori:
Oli de perico per a llevar els costipats, incls els que afecten els bronquis. Prendre una
culler cada mat o de nit; i refregar lesquena en oli en nom de lEsperit Sant. Loli es
fa en oli pur doliva que es posa en botelletes en companyia de lherbeta i es deixa a sol
i serena durant tres mesos, tapaes hermticament ( Benirrama )
La flor de santaura per al costipat ( Cocentaina )

s molt bona per a la inflamaci i per al sucre. Begut. Ac nhi han unes quantes
persones que han patit del sucre i io els en portava de centaura molts anys ( Beneixama)
La centaula per al sucre ( Palma de Gandia)
La centaula per ais diabtics ( Beniopa )

s vulnerari:
Auia de sanjoanet amb camamirla per a llavar ferides ( Pego )
Oli cicatritzant de perico ( Benirrama ):
Posar a macerar en oli doliva: Un bon manoll de perico ( mata sencera ). I en menys
quantitat: Tronxos de card pemical i brots de romer, florits millor. Omplic la botella
plena dherbes i en un bast de pemical vaig estacant-ho pac a dins. Deixar-ho
almenys 2 o 3 mesos al sol i la serena, de sant Joan a finis de setembre; encara que en
15 dies ja esta bo. Posar damunt en una torfudeta de cot-en-pl en ferides, cremades,
morats, dolors, bonys, colps... ( Benirrama )
Oli vulnerari de les 7 herbes de Sime:
Centaula florida / Flor de Sant Joan / Jolivarda florida / Romer / Timonet / Cabotetes de
camamirla / Rabet de gat, i encara nhi ha una altrea no la record. Tot dins una botella i
omplir-la doli dolives. Auest oli s bo per a tota classe de mals , raquinyaes,
trompaes, mans tallaes, ronya del cap i quea el monyo a rogles. I diu que ho curava, io
nhe gastat i he vist que anava b. Mho va ensenyar un home del pobl que ja ha faltat
(Potries )
Santaula per a netejar i per a les almorranes ( Benimaurell)
La centaula en companyia de la brossa de Sant Joan ( Hypericum perforatum ),
bullideta, s bona glopej quan tens mal de queixals. El caldo ( Potries )

Dades antropolgiques:

Les arrels amargoses, que el dolor alleugen, la sang estronquen i la ferida sequen,
picades amb les prpies mans, que Patrocle aplica damunt de la ferida dEurpil, que una
fletxa dAlexandre li produ en travessar-li la cuixa dreta, remei que va aprendre

190
dAquil.les, el qual, com Asclepi, pare deis princeps i metges Podaliri i Maca, va tindre
de preceptor al mtic re Quir, el ms savi, just i civilitzat deis salvatges centaures, el
qual els havia ensenyat les arts marcials, medicina i moltes ms coses ( La Ilada. Cant
XI: 828-48 ). Els comentaristes antics pretenien saber que es tracta de les arrels de la
planta anomenada milenrama o milfulles ( Achillea millefolium L. ), una herba (
hemicriptfit escaps ) eurosiberiana, rara al nostre pas, propia de pastures humides
suprameditarrnies i prepirinenqures, com les que es fan ais boscos de Gudar o de Sant
Joan de la Penyagolosa. Pero ben b podra tractar-se de la nostra centaura, que no
debades porta aquest nom tan per a la cintia com per a la ms gran part del pobl,

92.- Centranthus ruber (L.) D.C. [= Valeriana rubra L.]

Valerianaceae
Valeriancia
Noms populars dinics: Favar bord ( Parcent, Alcal de la Jovada, Fageca, ), favera
borda ( Castells de la Serrella, Trbena, Calp, ), fava borda ( La Nuria, ), favera ( La
val de Laguar )
Herba de bou ( Benirrama, Benial, Benissiv, ).
Valeriana ( LO rxa,)
Altres noms: Blsam de jard, herba de Sant Jordi
Dades ecolgiques: Mediterrnia. La reina deis runars i de les velles margenades
perdregalloses de lalt sec, tot davallant de marge en marge, de riba en riba fins les
portes de la maijal costenera.
Dades etnobotniques:
De les millors que nhi ha per al nervios. Culler sopera de fulles i flors per got daigua;
bullir minut i mig, com totes les tisanes, reposar i beure ( LO rxa)
Mon pare la fea de verdura lherba de bou ( Benirrama )
Pastura de cabres, ovelles i conills; i un turment per al llaurador ( Castells de la Serrella)
Lherba de bou s bona per a tots els animals ( Benirrama)
El ganao sho menja molt ( Parcent)
La favera borda pas conills, les cabres...( Trbena )
Lherba de bou per a ornar la serpassa en companyia dhedra ( Benirrama )

93.- Cephalaria leucantha (L.) Roemer & Schultes [= Scabiosa leucantha L.]
Dipsacaceae
Dipsaccies
Noms populars dinics: Ramassera, perqu servia per a fer ramasses per a escombrar el
blat ( Pego, Benirrama,); espgol de caboteta ( Castells de la Serrella),
Dades ecolgiques: Mediterrnia central i occidental. Matollars ressequits; la flor blanca
i ms bellugadissa deis eixuts estius de la nostra muntanya.
Dades etnobotniques:
Per fer ramassos descombrar lera ( Castells de la Serrella )

191
94.- Ceratonia siliqua L.
Leguminoseae vel fbaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Garrofer, en genertal a tot el territori, i a voltes, garrofera,
larbre en general i sobretot el femella i lhermaffodita, tamb garrofer ver; garrofa, el
fruit, a tot el territori; garrof, la llavor; aquest nom a voltes tamb saplica a la garrofa
menuda i verda o que esta formant-se.
Garroferal ( Oliva, ), el bancal.
El garrofer fa la mostra i no fa garrofes, i la garrofera s la que fa garrofes. Encara que
se sol dir un bancal de garrofers ( Llria )

En rab el garrof sanomenava quirt, i degut a la seua inalterabilitat era utilitzat com a
unitat de mesura per a pesar substancies medicinis o joies. Actualment el quirat ha
restat com a unitat de pes en joieria.
El nom genric, ceratonia, deriva del grec keratos, que vol dir banya, per la forma del
llegum; siliqua significa fruit allargat.
Garrofer bord: el garrofer femella assilvestrat. Garrof o m ata de garrof o garrofer
bord ( Beniarbeig)
B orrer o garrofer b o rrer ( Oliva, Benirrama, Benissiv, Benitaia, Parcent, Beniarbeig,
Benidoleig, Orba, Pedreguer, Jess Pobre, ), borr o garrof borr ( Pedreguer ), garrofer
borrell o borrell ( Foma, LAdzvia, Alcal de la Jovada,).
Borrer del garrofer ( Pedreguer).
Borrer s la flor del garrofer bord o msele (Pedreguer)
Li fa borrer per a que traga familia ( Pedreguer)
Ampeltaven els garrofer de borrer per a que feren les garrofes ms llargues ( Oliva )
El garrofer s com el datiler. N hi ha el garrofer ver o de garrofa bona i el garrofer bord
o borrer o msele ( O liva). Tota la vida sha empeltat, una plantxeta de dos ullets dun
borrer o bord a una rama de ver per a que li done ms espenta i faga ms renda, fa ms
garrofes i ms llargues ( Oliva )
Li posen enmig un empelt de borrer per a fer les garrofes ms llargues ( Benirrama)
Cada sec o finca t el seu borrer i millor si en t quatre ( Parcent).
El garrofer si no t un borrer no queda com la palmera. Per aix cada bancal de garrofers
tenia el seu borr, o cada garrofer una rameta de borrer que no la deixaven que es fera
gran - feia una botja de flors, feia borr ( Pedreguer )
El borrer no fa garrofes pero fa aix que li dna vida ais altres garrofers ( Jass Pobre)
Borrer per que fa borra, aix que les abelles semporten ( Benirrama ),
El borrer del garrofer fa una polseta que s la que li dna la riquea al garrofer per a fer
garrofes ( Pedreguer)
El garrofer borrer no en fa i en fa fer ( Mura, Benidoleig, )
Lolor esps i dolgot, excessiu per a algunes dones, deis borrells a primeries de la tardor.

Arbocer ( Carrcola ), alborcer ( Otos )

Larbocer ajuda a fer la garrofa llarga ( Carrcola ). El que pol.linitza per a que faga la
garrofa llarga s larbocer ( Carrcola)

Badoc o garrofer badoc ( Vilallonga, Ador, Palma de Gandia, Rtova, Almiser,

Castellonet de la Conquesta, ), badoquer ( Terrateig ), baquer ( Terrateig ), el garrofer
msele que es planta o sempelta per a fecundar les garroferes femelles.

192
Badoc s la rama msele del garrofer, i els espogadors lo primer que feen era
asseguarar-se que el garrofer tinguera badoc i el respetaven tant com el retant del
garrofer (Rtova)
A Vilallonga diuen badoc a la florida del garrofer msele.
El badoc s un empelt que poses a un garrofer, i fa una flor que sescarpolla i no fa
garrofes pero ajuda al garrofer a fer les garrofes ms llargues i en fa ms. Fes-te compte
que s un msele, i fa de pare ( Vilallonga )
Quasi tots el garrofers tenien el seu empelt de badoc per a que collaren les garrofes. El
badoc s una cosa que no fa garrofes, noms fa unes cosetes llargues. El badoc existix
en tots els arbres incls els tarongers, i un taronger fa de badoc per ais altres i collen ms
la renda ( Vilallonga )
Aix es fa per a que el garrofer ver colle ms i faga la garrofa llarg, si no es queden
xicotiues. A cada tres o quatre garrofers vers sempelta un badoquer ( Terrateig)

G arrofer judeo, o simplement judeo ( Sanet i Negrals, Benimeli, Pego, Fleix, Benissa,
Calp, Salem, ), perqu li ajuda a fer garrofes al garrofer . El judeo s el msele per al
garrofer ( Salem ). G arrofer judio, o simplement judio ( Beniaij, Benifl, Potries, El
Real de Gandia, Simat, Pa de Corris, Castell de Rugat, Benignim, Llutxent,
Almudaina, Trbena, El Castell de Guadalest, Benimantell, La N ucia,), garrofer jodio
( Sella, Barxeta, Sim at,)
Garrofer judio o garrofer de flor de judio: no fa garrofes, s per a fer crixer la garrofa,
la seua olor fa crixer la garrofa ( Benimantell)
En poses en tots els garrofers un empelt de judio per a que carreguen sin fa les garrofes
primetes i poquetes ( Castell de Rugat)
A Benissa i Calp diuen garrofer lindar al garrofer que porta una rama de judeo per a que
colle.
Garrofer lindar, s el que necessita el judio ( Benimantell)
El garrofer bord o msele s el judio ( Benifl )
El garrofer judeu fa la mostra o florida que cau i no colla mai pero fa que collen les
garrofes deis altres garrofers ( Benissa )
El judeu s una classe de garrofer que no fa garrofes, noms fa flor, pero que ajuda a que
es desenrotlle la garrofa sino es quedara curteta ( Salem )
Garrofer judeo perqu lajuda a fer garrofes ( Fleix )
Li diuen garrofer jodio perqu xupla i no dna ( Barxeta)
Daccar li deien a Xauen al borrer i unga al que fa renda.
Toponimia:
La Font del Garrofer, la font daigua ms excel.lent de totes les nombrases fonts que
brollen en el terme dOliva, amb un menut cossi i una basseta de reg, enmig dun esps
aixaral de rutilants murieres, en la cara de gregal de la muntanya de lElca o de la font
de lOm.
La Font del Garrofer, que brolla en una gruta de la solana llevantina del Montdver, al
terme de Gandia.
El barranc del Garrofer de Rtova, en la serra de Marxuquera.
La font i barranc del Garrofer de lOrxa, en lOmbria de la serra de lAlbureca dins de
la Partida de Pilatos ( o Pialato o Pi del Lato ), marcat per un morret de la carena de
la serra amb un casupet que t cisterna dins.

193
El Rac de la Garrofera de lEstret del Serpis, en la gran revolta o meandre que fa el riu
a la^ada de la gola del barranc de lEnxina, passada la fabrica de llum de rinfem i
entrant en el terme de Vilallonga de la Safor.
El gorg deis Garrofers del riu Serpis al seu pas per Almoines.
La font de la Garrofera de la val de la Casella dAlzira.
La Solana del Garrofer dEbo, a ponent del corral de la Solana - poblat morics entre el
Tossal de les Foietes i el Tossal de lAlacraner.
La Casa del Garrof, al terme dOliva, prop del seca de Fenollar, baixant del pa de
Bascombs al riu Gallinera.
El Cau del Garroferet de la muntanya de FAlmuixic, gegantesca tortuga adormida
entre el riu Gallinera i el riu Alfadal dalt de la casa de Clavilles.
La Font del Garrofer dAltea la Vella.
El Mas del Garrofero de la partida de Baradell del Sargento.

Dades ecolgiques: Arbre de la Mediterrnia, tingut per orind de la mediterrnia

oriental. s un deis arbres ms bells de la ruralia, amb la seua poderosa i retorguda soca
i la seua copa ampia de brancatge gran i escampat i fullatge esps, lluent i rinxolat. Les
fulles sn compostes, amb els arrodonits folols emparellats. Coincidint amb la
maduraci deis llegums o garrofes, a les acaballes de lestiu i al llarg de la tardor, trau
les diminutes i despullades flors directament de la llenya vella, i en fa de femenines amb
un un i solitari pistil, i de masculines amb cinc estams i encara dhermafrodites segons
el peu perqu la garrofera s una planta polgama, una de les diverses combinacions
possibles de la multiplicitat dacoblaments que porta a la poligmia. A diferencia de
1emborratxacabres o de la morella roquera que t flors femenines mesclades amb
daltres hermafrodites en una mateixa planta, hi ha garrofers amb flors femella, daltres
amb flors masculines i daltres, encara, que les tenen hermafrodites:
Creix cultivat des dantic en el sec ms clid, el ms proper a la mar, pero sovint
sasilvestra o naturalitza ( Ceratonia siliqua var. sylvestris L .) integrat en el matollar i
el coscollar corrent, sempre en forma arbustiva, sense arribar mai a fer-se un arbre gran.
El garrofer vol vore la mar diuen a la Marina.
Il.lustrant aquesta estima del garrofer per les calentes terres costaneres embolcallades
pe clid hlid de la mar, i la manca de presncia daquest arbre i el seu desconeixement
en les terres altes interiors ms crues i fredes, ens baila per la memoria un episodi de la
preciosa historia de Joan Antoni i els torpalls, aquell fill de Castalia, aquell rebrot
casol dUlisses, que un diumenge de mat, avorrit de vores voltat de tanta torpalleria,
sen va anar del seu pobl per les travesses del mn cap a les llunyanes terres de
solixent, pres per aquell esperit de correr el camins i de conixer els costums i els vicis
de la gent, que animava el cor aventurer de lenginys fill de laguilar dtaca;
Hagu de diar enmig del camp, a Vombra d un arbre que no coneixia abans per no
haver-n hi la foia de Castalia a causa del fred: un garrofer. Eli ara ja sabia com es
deia, puix que ho havia preguntat d eng d arribar a la Marina. Quina ombra tan fosca
i tan fresca feia aquell noble arbre, gran com una esglsia !
Enre Valor. Meravelles i Picardies II; p:132
Anant terres endins, Petrer s el darrer pobl on encara es conrea aquesta mena
d arbres.
Enre Valor. El jugador de Petrer. O.L.C. 13; p:210

194
Cavanilles quan descriu els cultius de la Valldigna fa un especial esment al garrofer: Els
garrofers es poden reputar natius per la facilitat amb que crixen i es multipliquen: tots
els borrones i faldars de les muntanyes es veuen coberts de dits arbres; naixen entre
penyes escarnades i ais espenyadors, on amb difleultatpoden pujar els hdmens, l nic
treball deis quals s empeltar-los i arreplegar el fruit. A mesura que es puja a les
altries minva el nombre de garrofers, i ja no se n veu cap en la val superior de Barx,
on noms hi ha vinyals, figueres, moreres i fruiters. Aix dones no s la proximitat a la
mar, com alguns cregueren, la condici precisa per a que que subsistesquen aquells
arbres, sin un clima benigne on mai hi gele. Tres varietats s observen entre els
garrofers de la val, que els naturals anomenen melars, llindars i costelluts. El costellut
t les fulles ms grans que els altres, i el melar ms menudes i ms llargues a proporci,
sent el seu verd ms ciar que en els altres: el llindar ocupa com el mig entre les
varietats. Anomenen melar a una d aqestes perqu en trencar el fru it es descobreixen
com gotetes de mel. Es de doldre la descuranga d aquests arbres: la ms gran par
estn sense empelt msele, i a tots els sobra la meitat de la llenya. Enmig d aquests
defectes els s tan favorable el sl, i sn tan corpulents, que molts donen fins 30 arroves
de fruit.

El mussol cria en els garrofers ( Llutxent)

Arbres vells i venerables:

El Garrofer deis Gitanos de Parcent.
El Garrofer de la Joana del pobl de lAlmiser. Pla9 a, casino, magatzem i punt
referencial capital del pobl de lAlmisser. Fa garrofes costelleres i t alguns for5 uts
rebrotins de meleres. Dna nom a la partida ms fera? de 1Almiser.
El bancal de garrofers gegants part de baix del cementeri dAlmiser.
El garrofer de Les Hortes de Jess Pobre, ais faldars de la solana del Montg, voltat de
brilloses murteres.
El formidable garrofer de Pera deis Cireres de Gata.
El garrofer de la Venta del Bar o de Carbonell de la Llosa de Ranes.
El vetust i venerable garrofer de lesglsia de Sant Domnec de Llutxent.

Dades etnobotniques:
La garrofa s un llegum comestible, de polpa ensucrada i nutritiva, que sha fet servir
secularment com a vianda selecta i nutritiva del bestiar, haques, rossins, ases, mules i
matxos, i en poques descassetat com a alimentaci humana.
La garrofa madura feta faria t propietats astringents i era un remei apropiat per ais
xiquets quan anaven lleugers de panxeta. Les garrofes verdes per contra fan que el
ventre crrega.
La polpa o la faria de garrofa s un excel.lent absorbent de les toxines intestinals, don
que menjar-la siga un bon antidiarreic.
Menjar garrofes en cas de diarrea ( Gandia )
La garrofa madura sha menjat tradicionalment a mos red com un aditament alimentan,
de vegades molt important.
Les garrofes com a aliment deis animals i tamb de les persones; i per a curar les
diarreres ( Barx ).
La garrofa per ais animals, borregos, burros, haques... Per a fer cam, no per a fer llet (
Beniarj)

195
Garrofa molta i msela en el tabaco per a aromar-lo ( Alcoleja )

Xarop de garrofes per a la tos ( Gandia):

Garrofa pica / Suc de llima / Sucre o mel.

Suc de garrofa verda partida per a untar i refregar els vrbols ( Benissiv, Benissili,
Gandia, Cocentaina, Benimaurell, ). O fregar-los amb fulles verdes de garrofera
(Gandia)
Garrofes verdes o tendres per a untar amb el suquet les berrugues i tombar-les ( Castell
de Rugat, Beniaia,).
Flam de garrofa ( Benirredr):
A.- Ingredients:
6 ous.
2 cullerades de sucre per cada got de llet; i a banda el sucre per al caramel. 1 litre de llet.
Faria de garrofa.
Canella en rama i corfa de llima.
B.- Procediment:
Primer que res hem de fer el caramel amb sucre i fcar-lo a les flameres. En un altre
recipient ficarem el sucre ( 8 cullerades grans) junt mig litre de llet, la canella, corfes de
llima i la faria de garrofa ( una cullerada gran per cada got de llet, s a dir, quatre
cullerades).
En un altre recipient batussarem els sis ous i desprs afegirem Vz litre de llet sense
deixar de remenejar. Els primers ingredients esmentats els ficarem al foc fins que
comenc a bullir; aleshores ho retirarem del foc i ho juntarem amb els ous batuts i ho
remenejarem tot junt. Ja ben barrejat, ho colarem amb un colador i aix ja est fet el
flam.
Entretant ficarem una safata amb aigua al fom perqu vaja calfant-se. En aquesta safata
posarem les flameres, i ja tot dins del fom, deixarem primer un foc baix, i quan comenc
a inflar i endurir-se ficarem el foc de dalt junt al de baix fins que es flamegen.
A Xauen fumejaven les garrofes madures, ja caigudes de Parbre, posant-les sobre un
canys de canyes amb foc davall. En acabant es netegen amb un drap sec i en trencar-les
ix com una mel de dins. Es mengen en harira o sopa.

Adobper a netejar els barricots o tonells de vi ( Castells de la Serrella):

Bullir en un veixell duns 20 litres:
Un grapat de figues seques blanques veres o de la gota de mel, en qualsevol cas ligues
blanques ( una quinzena, si fa no fa ).
Un manoll de brots de fenoll.
Un grapat de bones garrofes.
Bullir i regirar, ben bullit, i noms acabar, ben calent, trascolar, posant una tela, al
barricot, que tot seguit es tapa i es roda per a que samere b la fusta. Aquesta operaci
es fa 4 o 5 voltes al dia durant dos dies o dos setmanes si es vol pero a lendem ja

196
podriem fer vi Abans de traure el caldo dadobar cal menejar- lo dins del barricot
ben menejat. En acabant repassar amb aigua, i desprs posar-lo panxa avall durant 3 o 4
dies per a que seixugue, llavors resta lltima operaci que s la de metxar o
densofrar, que consisteix a deixar penjat dins del barricot un parell de pams de metxa
de sofire encesa, amb lajud dun filferro, i desprs tapar.
Aquest adob correspon a un bocoi o bota de 200 litres, i val tant per a netejar barricots
vells en qu sha fet malb el vi com per a pipes noves que cal abobar per a que la fusta
samere i deixe bon aroma al vi.
Sorts de garrofes diniques:
Garrofer roig o norm al: Roja o rojal ( Foma, Benirrama, Laguar, )
Melera. La ms dol?a i ms saborosa ( Benirrama ). s ms menuda i t molt de sucre;
la que antany es gastava per a fer xocolata; i la ms convenient per a preparar el delicis
i nodridor flam de garrofa.
Borrera ( La val de Laguar): Ms prima que la melera.
De Santa Maria ( La val de Laguar ): Primeta i mig rojosa. Ni els burros la volien !.
Melera / Santa Maria ( Xal )
Guindar: la que ms agrada els animals ( Benirrama )
Xers: tot s sucre, ms que la melera ( Foma )
Pedreguer: Garrofer de la Penya. Garrofer de la llei de Dnia: Fa una garrofa molt
bonica, la ms llarga. Garrofer roget: s la garrofa ms menuda.
Benissa: Llindar / Bord de mora. Garrofa ms grossa i ms dol?a. / Meler. La garrofa
ms dol?a ( Benissa )
Calp: .Garrofer Lindar: La millor. Si t msele es fa llarga, i si no curteta.
G. Roig. No li cal msele. / Melera / Costelludes / Judeu o garrofer msele.

Benimantell: Garrofer ver. Fa la garrofa ms grossa i s roja.

Garrofer de Santamara. La ms ron, fa molts quilos pero s molt fluixa.

Almiser, Castellonet de la Conquesta: Rogetes, rojals o normis: grosses. / Costelludes:

ms llargues i flaques que ninguna. / Meloses o meleres: curteta, grossa i ms do^a. /
Valenciana: curteta, pareguda a la melosa. / Fomeres: llargues.
Mura: Garrofer borrer no en fa i en fa fer / Garrofer lindar
Garrofer del terme de Dnia / Melera: curteta i ms dolfa que totes.

Otos: Xopa: s una garrofa prou llarga. / Vera o melera; igual de llarga pero ms grossa.
Roja: ms estreta, ni grossa ni flaca. / Costella de burro: s el doble de gran que les
altres, / Flaca: com la costella pero ms estreta, com una corbella.
Carrcola: Llindar / Xopes / Veres / Costelles de burro: unes aixina com dos dits
dampletes i curtetes / Arbocer ( o garrofer msele )
Real de Gandia: Melera: curteta i com el dit de grossa; dolfa i blaneta. Fornera: la
millor per ais animals; una grandria entre la costelluda i la m[em.Costelluda: no t ni
molla. Valenciana: la ms grossa i llarga; n hi havia poquiues.

197
La fulla brillosa i frescal del garrofer ha tingut diversos usos rurals, com a part del
condiment de la salmorra o per a tapar provisionalment els cnters i mantindre fresca
laigua, com bellament arreplega Vicent Andrs Estells, amb la dignitat amarga deis
pobres en una magistral tercina del seu poemari Antibes, incls dins de la Lluna de
colors; p. 180:
cada setmana
arribava l home de l aigua
duia els cnters tapats amb fulles de garrofer.
Lombra espessa i frescal de la garrofera i la de la carrasca, tan dagrair a lestiu, sn
tingudes com les millors a tot el territori.
El garrofer vol companyia, que estiguen baix dell, aixina es fa negre i esps com una
pelfa ( Parcent)
La llenya de garrofer s molt volguda per a cremar, sobretot per a torrar cam a la brasa; i
la seua fusta, llustrosa, dura i compacta, amb boniques vetes vermelles, ha tingut moltes
aplicacions i ha sigut molt apreciada pels carreters i ebenistes.
Fusta de garrofer per a fer el trull de palla de batre el blat ( Pedreguer )
Els pilons deis camissers eren de garrofer bord perqu s una fusta fibrosa idura (
Pedreguer )
La part de baix de la premsa del vi era de fusta roja de garrofer ( Pedreguer )
La fusta de garrofer per a fer Pesteva del forcat, s una fusta cordell i forta, no tles
males rectes ( Fleix )
Fusta de garrofer per a fer esteves del forcat, igual com la de lom per fer els timons i
tascons i la dolivera per a fer cametes ( Barx )
Esteves de garrofer ( Daims)
Recordar el bolet o pebrs de garrofer.
La millor trra per a criar plantes s la del cor de garrofer, la del tronc podrit del
garrofer; i la del mantell que es fa baix de les fulles caigudes deis garrofers ( Beniarbeig)

Dades antropolgiques:
Engarrofar-se a Sollana s posar-se lluent, embriagar-se. Bevent bevent m angarrofe. X
mira, quina garrofa ha agarrat eixe !

Ferit i esguellat o potser caigut o partit en canal i pie de nous refillols i rebrotins, el
garrofer s un brillant smbol de renaixen 9 a; i una imatge de Pabundncia a les acaballes
de Pestiu caramull de lluent fullatge i foscos llegums.
arran
les velles soques
deis garrovers corcats,
diu Espriu en uns sublims versos del Llibre de Sinera ( X II)

198
...aquells corris espaiosos, fondos, on feia olor a galliners i coloms, a garrofes i
alfls, a rossins i palla i jaq... Quants amagatalls per cambres i graners i pallisses ... /
Mart Domnguez Barber: LUllal. p: 127

A la matinada tocara a la porta de Vhostal, i, dins ja ho vea - encara trobaria el caliu

de la foraca; llavors es calfaria les mans abans de desenganxar la mua, i en acabant li
llevara els aparells suats i glaqats, en el pati, on no bata el vent, i passarien a
Vestable, d atmosfera carregada i calda; en el pessebre posara recapte de bones
garrofes, de bonapalla d ordi...
Enre Valor. Viatge de Nadal
La importancia de les garrofes ha sigut tan gran en el nostre tradicional mn rural que
han vingut a simbolitzar el jornal de la casa, com reflexen algunes dites populars ben
conegudes per tots:
Guanyar-se les garrofes, o guanyar-se la vida.
Portar les garrofes a casa, o portar el sustent, la mantinen9 a, els diners.
Fent referencia a la bona criaba, a la poca cura que demana el garrofer, a la poca faena
que dna per a criar-se i llevar ffuit s diu
Quan l amo dorm, el garrofer vetla.
Du dna garrofes a qui no les pot rosegar.
Xicotet com un garrofi.
Ms perdut que un garrofi en la mar.
La importancia de les garrofes per a lalimentaci humana i animal ha quedat ben
reflexada en moltes dites i algunes cantarelles populars com en aquesta entranyable
can9 oneta corresponent a la tradici de deixar al bale un cabasset de garrofes i de palla
la Nit de Reis, que tots els que tenim ms de quaranta anys hem recitat i escoltat:
Senyor re io estic ac,
la palla i les garrofes
per al seu ross,
i la casca (i totes les coses) per a m.
En juliol, la garrofa es posa de dol. , dita per a senyalar lpoca de comen9 de
madurado, marcada per un lent enfosquiment de la pell de la garrofa.
En al.lusi a la perenne fecunditat del garrofer, que s un deis pocs arbres que sempre t
fruits dalt les branques, perqu al temps de la madurado i de la collita ja t les garrofes
de lany segent formant-se, hi ha un conte popular amb distintes versions, en el qual
un llaurador desesperat ven la seua nima al dimoni a canvi de diners, posant 1astuta
petita condici que li pagara quan acabara de collir les garrofes i no en quedaren en
larbre. Enre Valor en El jugador de Petrer, rondalla arreplegada a Castalia, en fa una
versi en la qual el protagonista s un fadrinot arruinat, lhereu don Pere Mestre,
empedre'it jugador de cartes, que una nit davant la seua situado de fallida total invoca
lajut del dimoni.
Us donar Vnima, tot volenter, a partir deis deu anys comptats des d avui, i ja m s
igual un any ms o menys; perd no podreu venir per ella ms que quan no hi haur

199
 garrofes en els garrofers. Passats els anys. IVhereu, amb cara afable, mostr al dimoni
les garrofetes tendres que hi havia agafades per totes les branques, des de les grosses
fins a les fines, i alguns pomells tamb que en creixien apegats ais potents cimals.
No s ha complit el terme fixat, Capralenc, - sentencia amb veu forta don Pere-, perqu
el garrofer s un arbre que no para mai: quan no en t de madures en t de verdes!
En aquest mateix sentit diu una bonica canf popular mallorquna:
Bon arbre s un garrover
que fa garroves tot l any;
quan li cuien les d enguany
ja t ses de l any que ve.
Hi ha pero, ens agrade o no, ens sorprenga o no, mal que siga marginalment, un costat
sinistre a constatar en rimaginari col.lectiu del territori pe que fa al garrofer, a aquest
arbre tan volgut i beneficis. Hi ha una rondalla popular dita El Garrofer del Dimoni.
En un pobl de La Marina hi ha un robust i vetust garrofer on es tradicional penjar-se. A
La Llosa de Ranes, anant a visitar el garrofer del Venta del Bar, ens comentaven que
en els fotats deis garrofers samaga el dimoni , i que el tio Camotes es va penjar dun
garrofer del cam del Salt o de la Porcatera.
Particularment emotiu i encertat ens sembla El Cant de la Garrofero de Francesc
Almela i Vives, del qual reproduim les dues primeres estrofes:
Ja havem cantat massa vegades
les oliveres argentades,
i les palmeres grcils que tenen penjolls d or,
i els ametlers plens de joguines,
i els tarongers de flors albines,
i les figueres gegantines,
i els pins catedralicis que sonen com un cor.
Ara cantem amb veu sincera,
plena de fe, la garrofero,
aliena a les cantries, dejuna de l estramp,
especie tota proletaria,
titilada a voltes d ordinaria,
que ocupa el tioc humil d un paria
dins l aspra jerarqua que hi ha damunt del camp.

95.- Ceterach officinarum Willd.

Polypodiaceae
Polipodicies
Noms populars dinics: Herbeta o herba doraeta ( Benissiv, Ebo, Foma, ), herba o
herbeta dor ( Palma de Ganda, La Font dEn Carros, Foma, Benial, Benissiv,

200
Alcal de la Jovada, Foma, Barx, Parcent, Benimaurell, Trbena, ), dora ( Beniaia ),
doraeta ( Foma ), doradella ( Benissa ), doradilla ( Beniarbeig, Agres, Planes, Fageca,
Famorca, Ares del Bosc, A n,)
Sardineta ( La val de Laguar,); corbelleta ( Pedreguer ); serpeta ( ); peixets.
Herba o herbeta de la sang o herba o herbeta la sang ( Castells de la Serrella, Altea,
Trbena, Benifato, G ata,); minva-sang ( Pego)
H erba de Santa Teresa ( Jess Pobre )
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Herba menuda, que sobri com un gracis floc o
roset de fulles basal, no mai ms ampie dun pam. Aqestes fulles, o millor frondes
sn lanceolades, pinnatipartides, de lbuls curts, dun verd groguenc per lanvers i
totalment cobertes pe revers desquames daurades, que emmascaren els soms, oblongs,
inserits sobre les ramificacions deis nervis secundaris. s una especie ms prompte
termfila, que suporta b els rodis solejats i secs, que mostra preferncia pels
enclavaments calcaris, que al territori es cria en cingles i penyals no massa freds, i
sobretot en mrgens de cantals del sec. s la falaguera ms trobadissa, la que ms
sovint es posa a labast de lesguard i la curiositat deis caminants perqu a ms de ser
una de les ms nombrases s la que millor suporta leixutesa, i per aix t un espai de
creixenga ms ampie, i igual com grimpa fins ais cingles i capsers no massa freds, pot
davallar fins ais clids bancals de sec i, incls ais pobles de la val, on traba un ambient
ms favorable, colonitzant amb singular grcia els freses i ombrius mrgens de cantals, i
els murs de pedra de les cases, masos i corris, si traba un badall i una mica de reixiu.
Creix a les penyes i a les sospedraes ( Agres ). La doradilla es cria en els mrgens i els
sospedrats - paret o marge de pedra - ( Agres)
Aix es cria en la part ombra entre les pedres, hasta incls en el pobl, en la paret
que cau a 1ombria en t ( Ares del B osc)
Aix es cria ais mrgens de pedra, a 1ombria, aix no florix, aix noms fa fulla i en
lhivem, ara est sec ( Benifato )

Dades etnobotniques:
Per a tot. En un novenari. ( Beniaia )
Per a la tos ( Agres ).
Sardineta i fulles de nyisprer per al costipat ( Fleix )

Com a hipotensor:
Depura la sang i baixa la tensi ( Banyeres)
Lherba doraeta per a minvar la sang ( Benissiv )
Bullida per a rebaixar la sang ( Castells de la Serrella )
La gastaven per a la sang grossa ( Beniarbeig )
Aix es gastava per a la inflamado i per a renovar la sang ( Benifato )
Bullit per a baixar la tensi ( G ata)
En tisana per a netejar la sang ( Benirrama, Beniaia,).
Lherbeta dor per a la sang ( Foma )
Ma mare sen fea dherbeta dor per a la sang, dia que era molt bona per a la sang (
Oliva )
Herbeta dor per a minvar la sang ( Alcal de la Jovada)
Lherbeta la sang la prenien per a la tensi alta ( Trbena )

Lherbeta dor bullida es pren contra laliacr, acompanyat de banys al baix ventre amb
un manoll de manrrbio ( Benial-Benissiv ).

201
Desinflamatria per a tot ( Banyeres).
Per a la inflamaci ( Beniaia, F om a).
Doradilla i rabet de gat per la inflamaci i els mals endenyats; s millor la doradilla (
Agres )

Aix antigament ho gastaven per al qui patia molt de la orina, del riny ( Ares del Bosc
)
Per a la infecci dorina. Tres tasses per dia, una en dej ( Planes )
Per al cor ( A n )

Suc o herba pica per a tancar les ferides i talls i tallar Themorrgia ( Pego ).
Tenia un sec a la part de la riba del riu, i eixa herba eixia per baix deis mrgens, a
Tombria. Larreleta que t, posar-ten dos o tres trossets, penj del coll en una bosseta,
per a les almorranes ( Potries )

s vulnerari:
Polseta rogeta de les fulles per a estancar la sang deis talls i les ferides. Les seca en
seguida ( Castells de la Serrella, Benirrama, Ebo, Parcent, Beniaia, Foma, La Font
dEn Carros )
Polseta per ais colps, talls i ferides lleus i greus, posant-la damunt i tapant i subjectant
amb un drap net. ( Benimaurell)
Agarres la doraeta quan tens mal i la polseta tho seca. Mho he posat poques voltes !
( Foma )
Tamb a Djebala la polseta del harhar es fa servir per a posar damunt deis cremats, talls
i estancar les hemorrgies.

Abans se narreplegava molta de sardineta. Donaven deu cntims per un quilo, i se

Femportaven a Barcelona. ( La Val de Laguar )
Ac nhi havia un home del pobl que en fea molta de doradilla per ais herbolaris
dAlcoi ( Fageca )
Es tracta duna planta dexcel.lents propietats, malgrat ser tan modesta. Dirtica,
millora els ronyons i el fetge. s bona tamb per a les dolncies del pit, acatarrament i
tos ferina. Millora, ensems, la digestid i fa ganes de menjar. ens diu Josep Mascarell i
Gosp al seu inoblidable Amics de la Muntanya.

96.- Cham aerops humilis L.

Palmae vel arecaceae
Palmcies o areccies
Noms populars dinics: Palma margallonera ( Vilallonga, Ador, Benimaurell ),
palmera margallonera ( Alfauir ), margallonera ( Xeraco, El Real de Gandia, ),
margalloner ( El Real de Gandia ), palma de margall ( Tavemes de la Valldigna ),
palmera ( Foma, Pego, Fleix, Jess Pobre, Gata, Benissa, Trbena, Barx, Llutxent,
Benignim, ), palmera de muntanya ( Oliva ), palmera borda ( Almiser ), palma (
Terrateig, Calp, Altea, Mura, Castells de la Serrella, Barx, ); mata de margallons,
margalloner. Diuen margallons per s palmera ( Gata, Benidoleig,)
M argall ( Oliva, Foma, Sagra, Mura, Tormos, Benimeli, Benissa, Ebo, Benimaurell,
Alcal de la Jovada, Bellreguard, La Font dEn Carros, El Real de Gandia, Gandia,

202
 Barx, Almiser, Llutxent, Castell de Rugat, Salem, Rfol de Salem, Benimassot,
LOrxa, Xtiva, Canals, i a tot el territori sense excepci, Artana, Alfondeguilla, ),
margallonera ( Oliva, Beniopa, Xeresa, Almiser, Sella, ), larbre.
Altres noms: Palma nana.
Palma, la fulla feta ( Almiser, Fleix, El Real de Gandia, Oliva, Foma, i en general a tot
el territori)
Cada folol de la fulla o palma sanomena bri, i dac 1operario d esbrinar o procs de
separado deis folols units en la palma ja seca i blanquejada. Bo i trenant dos, tres,
quatre, cinc o sis brins, segons lobjecte a fabricar, es fa la llata.
Ullol, la fulla naixent encara plegada o tancada o un pl oberta, cobertes dun lleu
borrisol o toment blanquins. Lullol es fa al juny i lespart tamb ( Gata ). Es fan en
juliol ( Barx, Foma, Castells de la Serrella, Trbena, Benimeli, Almiser, i en general a
tot el territori). Tamb: ull, fillol, refillol. Els ullols sn el bot dilecte deis collidors de
palma, la materia prima de tota Parte sania de la palma. Ullols per a fer llata ( Benimeli)
Lullol es culi en juny i es seca a lombra si no es fan negres. Desprs les traus i les tens
al camp i vas girant-les i de la ros de la lluna de la nit es fan blanques ( Gata )
Els ullols sn els brots tendres del margall. Quan era xicon encara no shavia fet de dia
ja estava io en la carena de la Cuta per a noms es fera ciar comen?ar a arreplegar ullols.
Desprs baixava a la font Cav i els estenia all per a que es secaren, i abans de migdia
ja estava en casa, i em gitava a dormir lo que no havia pugut dormir per la nit. Al cap
duns quants dies pujava a la font Cav a arreplegar els ullols secs, no secs, tendrosos.
Els ullols tendrosos i plegat es venem per a fer cabassos per a les faenes de la pansa (
Lloc Nou de Sant Jeroni)
Brines o foliols.
Guitarra, guiterra ( Castells de la Serrella), la fulla adulta desplegada. Per a fer graneres
( Castells de la Serrella ). La palma del margall per a fer graneres ( Foma )

M argall, la medul.la blanca i tendr, i comestible, a tot el territori. El brot, la cabota

blanca ( Barx ) El margall s lespig ( Pego ). Lo blanc ( Benissa). El margall s la
molla blanca que traus quan talles una palmera rinxo trra i la trenques ( Jess Pobre )
Filila ( Vilallonga, Oliva, Foma, Tormos, Sagra, Benimeli, Benissa, Canals,), el brot
floral mengvol o branca o espdix que porta els fruits. Est dins i s lo que fa els
palmissons ( Foma ). Les fililes fan el pa de rabosa ( Barx ). La filila s lo que fa la
flor i el palmiss ( Benimeli). La filila tendreta es menja ( Castell de Rugat)
Pa o panets de rabosa ( Beniaij, Ador, El Real de Gandia, Beniopa, Xeraco, Barx,
Terrateig, Aielo de Rugat, Llutxent, LOrxa, Benissa, Gata, Pedreguer, Pamis, Calp, ),
panrabosa ( Xbia ), pa o panets de margall ( Vilallonga ), dtils de rabosa ( Simat,
Benifair, Castell de Rugat, Salem, Benignim, Xtiva, Canals, Altea, Sella,); boletes
de margall ( Xeresa)
Palmiss ( Palma de Gandia, La Font dEn Carros, Oliva, Foma, Pego, Alfauir,
Almiser, Tavemes de la Valldigna, Beniarbeig, Benimeli, Pedreguer, Gata, Jess
Pobre, Benidoleig, Sagra, Tormos, Orba, Mura, Trbena, Alcal de la Jovada, Artana,
Alfondeguilla, ), palmiss de rabosa ( Jess Pobre ), els fruits o dtils. Abans ens
menjvem els palmissons ( Almiser ). Desprs de la guerra com nhi havia fam la gent
sho papava, els palmissons ( Jess Pobre)
El margall fa la filila, i la filila fa el pa de rabosa ( Barx )
Quant al nom cientfic, significa literalment, arbust menut o baixet, o matoll rabassut. El
nom genric, Chamaerops deriva del grec, chamai,q\ie significa, aspatarrat, pegat a o

203
ran de trra, baixet o menut, i rhops que vol dir, arbust o arbret; pe que fa al nom
especfic, humilis, prov del llat, i significa humil, poc ostentos, ran dhumus.
Del llat Palma palmell de la m per comparaci de les fulles de la palmera , en
foma de ventall vegetal, amb la m i els seus dits.
Toponimia:
La Penya del Margall de Barx, dins 1ombria del Buixcarr.
El Palmeral de Quatretonda de la Val dAlbaida, entre la Mola i el Xim.
El Barranc del Palmeral de Moraira
Dades ecolgiques: Mediterrnia centro-occidental. Gran amant del sol i de la calidesa.
Solanes acarassolades, despullades, escamades, no lluny de la mar. Resistent a leixutor
estiuenca i al pas del foc, rere el qual rebrosta facilment amb vigoria. Sovint enfila els
cingles i les penyes i es capt com una ardida rupestre, aconseguint grandries
respetables i adoptant perfils molt pintorescs. Diuen que no arriba a allunyar-se del la
mar ms de cinquanta quilmetres. Ac no nhi han margallons ( Alcal de la Jovada ).
Ac no nhi han margallons. A Tollos, s. ( Benimassot ). Ac no es troben
margallons per tot ( Salem ). Ac no creix el margall ni la ceba ( Otos ). Ac no sen fan
de margallons ( Ares del Bosc ). Ac no creixen margallons, a Planes, s, i a Alcal (
A lcoi)
Dades etnobotniques:
Els dtils que maduren a les acaballes de lestiu sn dolaos i comestibles, encara que
asprvols i poc carnosos. Per la part ms apreciada com a comestible, a tot el territori,
s el brot incipient i encara dins la soca, anomenat margall, i que sol arrancar-se per
sant Antoni a mitjant gener o per sant Blai, a comen9 de febrer. Barrejat amb mel s una
pura delicia.
El margall era un regal de Reixos ( Alfondeguilla )
El margall s lo de dins que s molt bo en mel ( Foma )
Anvem a fer margallons amb un fes; aix t un cor molt bo de menjar ( Llutxent)
A Sant Blai pujvem a Termita del vicari a celebrar la Festeta deis Margallons, i amb
Taix feiem lo blanc ( Benissa )
El dia de Sant Antoni anvem tots a la muntanya a fer margallons, i en un fesset
trencvem les palmeres per traure els margallons. Respectvem les majors, les ms
grans i les que tenien palmissons, noms trencvem les xicotetes, com quan fiem palma
( Jess Pobre )
Anvem els diumenges a fer els margallons i mos els mejvem ( Foma )
Els margallons naixen dunes palmeres cerns de la serra. Abans mo nanvem a la serra
quan rem jovens a fer margallons, quan encara tenien que portar una dona darrere,
perqu no podien els nvios i les nvies anar a soles, i mos escampvem per a poder-nos
besar, i agarrvem el fes i treem lo de dins de la palmera que estava bo i ixien fililes
entremig ( Terrateig )

Les ubqes i omnvores raboses sn grans consumidores de fruits silvestres. A la tardor

no s estranys de vore els penjolls de dtils de la plama margallonera plens de mossecs
de rabosa o de topetar les seues fallegues tapides de pinyols de palmissons, com altres
voltes sn de llavoretes de ginebre i de savina, de garrofins i de pinyolets de ram.
Els panets de rabosa es mengen per tot s un pinyol i no nhi ha res de molla ( Ador )
Els dtils de rabosa m els he menjat quan io anava a cafar, estn dolfos i filosets(Salem)
Els panets de rabosa sho mengen les ovelles, els gossos i les raboses ( Terrateig )
Molts bons els palmissons; i tamb sels mengen els pardals i les raboses ( Tavemes de
la Valldigna)

204
Les fulles naixents, tendres i encara plegades, anomenades ullols, desprs de secar-les,
shan utilitzat, tradicionalment, per a confecccionar caba9 0 s, cistelles, esteres, ventalls,
graneres, cabefols, bargols, barces...( Ebo, Foma, ).
Els ullols es fan en juliol. Per a blanquejar els ullols: primer banyar-los, desprs posar
los en qualsevol gerra o dipsit, i on es posa i crema sofre. La gerra estar tanca un dia
amb el fiim del sofre. Ja blanquejats, primer es fa la llata, i amb llates cosides, barxes -
caba? de comprar
Esbrinar s separar les dues parts simtriques i plegades deis folols de les palmes o
fulles, per a obtindre la materia bsica per a trenar la llata. Els esporgins sn les vores
ms dures de cada bri, que seliminen per tal daconseguir una llata ms fina; i amb ells
es feen pinzells demblanquinar les cases ( Pedreguer, X bia)
La guiterra per a fer graneres ( Castells de la Serrella)
Els esporguins per a fer raspalls i pinzells demblanquinar les parets de cal9 ( Pedreguer)
Lhumil i precios regal de noces dAnna Mara per a Maleneta: dos maruanets, un rod,
d espart i un altre, de palma, quadrat; la granereta pels foguers i un joc de tres
cabassets, amb calats, de diferents grandries, de palma del Montg, amb mostres i
llacets de color.
Mana Ibars i Ibars. Vides Planes

Dades antropolgiques:

El margall quan el busquen, busca-lo, diuen a Ebo.

A sant Blai, ms dolgos que mai. ( Benimaurell)
Ms mudat que un margall , diuen a Pego i a Balones.
Es diu: ms mudat que un margall ( Cocentaina, Alcoi, Muro, Relleu, Sella, ), quan
alg va molt mudat.
Vas ms vestit que un margall, ens digu un vell muntanyard de Benissa pels pallocs
que cal llevar-li per despullar-lo. *

Pastorets que li porteu

al Xiquet que est en la cuna ?
-lo li porte margallons
i Jiges de la Llacuna.
Nadala de Vilallonga
Els habitants de Palma anomenen ais dAdor orengos i aquests motegen els de Palma
com palmissons.
En aquell temps, hi havia poques de lany en les quals no hi havia treball per ais
hmens que vivien dell. Ms sovint a les comarques de sec; i en lhivem. I un de tants
- tan pocs ! - recursos naturls era anar-sen a la muntanya afer margallons.
Mart Domnguez Barber. L Ullal. p: 201
A lhivem, fa molts anys, baixaven altres hmens de muntanya i de mua, amb una
crrega que entusiamava els xiquets.
- Margallons !
Els margallons semblen una planta de jard, fcil de collir. Tenen, per, arrelat a la trra
un rabass fortssim que referma encara ms i ms el veinatge de les penyes, enmig de
les quals naixen i creixen. La part externa i verda i punxosa no val res. El rabass, el
margall, un petit tresor de cam vegetal de tendror incomparable, s la part vlida.
Arrancar-lo de la trra, per, suposa una veritable proesa. Extraurel de la durssima
trra muntanyenca, i ms entre les penyes, com passa sovint, sense fer-li la ms mnima

205
destrossa, exiga ms que for^a habilitat, ofci. A ms danes i estris escaients: el pie
menut, els tallants i punxons, el perpal... Pensareu, amb un somrs invisible, que estic
prop de dir que es tracta sovint doperacions quasi odontolgiques. O de tocolgiques. I
encerteu, perqu s veritat.
El margall comerciable soferia, per dalt, sense les fulles obertes i punxoses, noms
amb el plomall de brot del mig, fulles encara plegades, blanquinoses, tendres... I per la
part inferior, ben net de tot arrelam i terrositats. Sn bonics, els margallons: el seu eos
quasi columnari, amb una lleugera i esvelta corbatura cap endins, com el de les beutats
encotillades de principi de segle, aquell tipus voluptus i vampiresc. I el seu gran
atractiu no resida sois a conquistar les seues porcions ms tendrals i comestibles, sin
tant o ms en la conquesta en ella mateixa. s a dir, a despullar aqueix eos, a desproveir-
lo dificultosament del teixit fibrs que Pembolcalla i faixa, enfortit, encanyat, per les
vares que han anat deixant els manees de les fulles antiges o decapitades, ben agafades
a la base o cabota; i en una tasca tan feixuga hi havia de vegades un o dos premis: que
entre aquells draps aspres eixira una fili la , tendrssima i mengvola, prenyada de
pol.len...Finalment, ja despullat del tot, apareixia el cor tendral, la medul.la novella, de
cam lletosa, i la molla ms compacta - com de castanya - de la cabota, base de tot el
margall. I era com mossegar i mastegar-li - i quasi remugar - els mugronets a la
muntanya.
Mart Domnguez Barber. L Ullal. p: 199- 201

Ferran Zurriaga i Agust reporta en Terra del Llebeig, una can9 de la gent de la Plana
del Montg ( Xbia ) que reflecteix les dures condicions del treball de la palma:
Aquells que van a fe r palmes
sempre van acaminant
amb el cabs a l'esquena
i les mans brutes de sang.

Retornar al temps d'ahir

Dies de pluja i sol Dies de vent,

de ponent o de llevant ( i els anys com passen )
si pogus agranar la pols del temps !

Palmes i canyes i el cordell d'espart; les mans

del granerer sn totes moviment.

Carmelina Snchez-Cutillas. Llibre damic e amada: Granerer !

97.- Chamomilla recutita ( L. ) Rauschert [ Matricaria chamomilla L. ]

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Camamirla do^a, a tot el territori.
Dades ecolgiques: Nefit amant del sol que a voltes sasilvestra en camps abandonats,
vores de caminis i riberals de riu.

206
Dades etnobotniques: s la camamirla de mercat i dherboristeria, encara que hi ha
gent gentil que encara se la planta a lhort, com lherba-sana. Es pren com a digestiva; i
es fa servir tamb per a rentar-se els ulls com a oftlmica, i per a traure brillantor i
rossejar els cabells..

98.- Chelidonium majus L.

Papaveraceae
Papavercies
Noms populars dinics: Celidonia ( Confrides)
Dades ecolgiques: Holrtica. Herbats subnitrfils i ombriencs.
Dades etnobotniques:
Per a cremar les berrugues.

99.- Chenopodium lbum L.

Chenopodiaceae
Quenopodicies
Noms populars dinics: Blet negre ( Benimaurell, Beniarrs,), blet-bacallar ( Beniarrs
), blet blanc ( ), bacallar blanc ( Cocentaina ), blet (Ebo, Benirrama, ); ablet ( Alcal de
la Jovada ); herba sal ( Salem ); pinet ( Benidoleig,)
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Planta propia de dherbats nitrfils, vores de
camins i de bancals.
Aix s una mala pesta ( Alcal de la Jovada )
Dades etnobotniques:
Planta considerada txica pe seu alt contingut en nitrats i oxalats i perqu el seu
consum en cru o cuinat provoca fotosensibilitat.
A voltes es mengen tendrius. A mi no m agr ( Benirrama )
Bons per al ganao ( Benidoleig )
No sel menja ni el ganao ( Benimaurell)
Sho mengen els conills ( Salem )

100.- Chenopodium ambrosioides L.

Chenopodiaceae
Quenopodicies
Noms populars dinics: Te bord ( Bellreguard, Miramar, Alquerieta de Guardamar, )
Bacallar americ ( Cocentaina)
Altres noms populars: Te de Mxic, herba santa, paste ( Mxic, Cuba ), paco macho (
Sudamrica )
Dades ecolgiques: Neotropical, naturalitzat a totes les regions tropicals i subtropicals
de tot el mn, i a Europa circunmediterrnia i nord dAfrica. Herba annual o perennant,
robusta, dreta, ramificada, pubescent-glandulosa o subglagra amb glndules sssils,
dolor forta; fulles curtament peciolades, amb limbe lanceolat, dentat o subenter,
rarament pinnatfid; pancula laxa, foliosa, amb les ramificacions no flexuoses; flor en
glomruls sssils axil.lars. terfit escaps de 3 - 8 dm. Floreix al pie i a les acaballes de

207
lestiu i en la primicera tardor. Herbats nitrfils humits. Abans era dominant i molt
abundant en els herbassars de les vores de camins, de bra9 als i de bancals de lhorta i de
la maijal, sobre terrers ms b humits i ben nodrits, ara sha fet fins i tot rarssima ais
termes deis pobles ms castigats pe turisme salvatge.
Hom fa distinci de dues varietats que, segons, sembla viuen juntes:
- var. ambrosoides ( v. genuinum Wk. ): ordinriament anual de fulles poc dentades,
amb dents espaiades i amb nervis poc prominents pe revers, de glomruls a laxil.la de
fulles que els ultrapassen considerablement.
- var. dentatum Fenzi in Mart. ( ss. sufruticosum [ Willd.] Thell.), planta perennant i
ms robusta, de fulles amb dents nombroses i ms prximes, i amb nervis prominents
pe revers, de glomruls a Paxil.la de fulles petites, sovint ms curtes que aquells.
Dades etnobotniques:
s una planta molt coneguda ais pobles de maijal i dhorta vora mar, la qual es fa servir
com a estomacal, digestiva, per ais cues i per a prendre a tall de te o noms pe gust i la
sanitat de la planta. A Amrica per la seua acrimonia i digestibilitat sha gastat com a
verdura crua o bullida a tall de salsa o condiment de les menges.
Ma uela Virginia, que va morir de ms de cent anys, tots els dies es feia una tasseta de t
bord amb una fulla duna planta que tenia vora la caseta ( Alquerieta de Guardamar )
Ma mare i ma tia Anita quan acabaven de diar anaven al brassal del cam, arrancaven
uns brots de te bord, el rentaven i a la cassola, i a mitjan vespr si volien fer-se una
tasseta calenta tomaven a bullir-se el te bord ( Bellreguard )
Diu J. P. de Barradas a Plantes Mgiques Americanes (1957):
El paico t les mateixes aplicacions entre els pobles mexicans, o siga com a vermfug,
antidiarreic i dirtic, per els indis equatorians creuen que, a ms, t la propietat
daugmentar la memoria. Aquesta propietat pot ser deguda a la riquesa dcid glutmic,
perqu en el tractament continuat amb els discapacitats mentis saugmenta, amb dosis
continuades, ledat mental.

101.- Chondrilla jncea L.

Compositae vel steraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Xicria ( Benialfaqu, Alcoleja, Ares del Bosc, LAbdet,
Benimassot,), xiclina ( Castells de la Serrella ), xicia / xices ( Trbena ), xiclria (
Altea, Benimassot, ), xacria ( LA bdet)
Morret de bou ( Benissili); llonja ( Biar ), perqu deis grumolls de ltex de les arrels es
feia una sort denvisc;
Cama-roja ( Famorca, Fageca, Tollos, Benasau, Alcoleja, La Font de la Figuera,), cama-
roja dolfa ( Cocentaina, Alcal de la Jovada, Margarida), cama-roja amarga
( Benialfaqu), cama-roja vera o vereta ( Alfafara), cama-rogeta vera ( Alfafara ), cama-
roja de bancal ( Alfafara ) per a distingir-la de la cama-roja de cam (Cichoryum intybus)
Altres noms: Masteguera, xicoira dol9 a, estaqueta.

208
Toponimia
La Partida de la Cama-roja dAlcoleja, a lesquerra del corral tombat del cam de la Font
de 1*Arbre.
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Iranoturaniana. Bancals de sec, rambles, preferible en
el sec de la part interior alta. Herba alta, biannual, de roseta basal ben dibuixada i
cenyida a trra, de tiges hirsutes, que poden recordar inicialment a les de la cama-roja de
de cam, que fa una florida primaveral tardana o estiuenca. Es veuen a lo mn de rodis i
exemplars preciosos, dins deis bancals de lalt i ciar Pa dAialt de Castells de la
Serrella.
La xicria es cria enmig del blat ( Ares del Bosc )
La cama-roja ac s la Chondrilla jncea, la Cichoryum intybus ac es veu molt poc,
noms algunes per la rambla ( La Font de la Figuera)

Dades etnobotniques:
Verdura tendr per a lensal, per a bullir, bona per a tot ( Benissili, Castells de la
Serrella ). Verdura per a lensal ( Benialfaqu)
Aix es menja en ensal. Quan s tendre s una ensal molt fina, la ms fina que hi ha
de totes ( A lcoleja)
La xicria tamb s bo per a la verdura la fulleta que t baix. Fa les floretes groguetes i
de larrel trau lleteta quan estires i sapega com si fora lletrera ( Benimassot)
Abans que traguen lespigonet s una verdura estupenda. Es cria dins deis bancals.
Verdura tardana de quan es sembra la dacsa - comen9 ament de juny -. I no els agradaven
ais conills, era tirar-ho i au, a menjar ( Margalida )
La cama-roja d o ^a s per a lensal ( Cocentaina )
La cama-roja s verdura de cara lestiu ( La Font de la Figuera)
Aix es cria en els bancals i en sembradures. Eixa la collem a lestiu per a verdura o per
a compte densal. Tota arranc per ais conills, no es deixaven res, Mare de Du ! La
cama-roja vera a la punta trau llet, i s ms xicotiua que laltra (Cichorium intybus) que,
a voltes, n hi ha mates que ne pots fer un costal o un cabs ( Alfafara )
La cama-roja s verdura per a bullir, i quan ix xicotiua que les fulletes t apegades a
trra es menja era en ensal ( Fageca)
La collem per a posar-la dins lensal. Ix molt dins deis cigrons. Baix sol haver 7 o 8
mates en fulla. Trau les fulletes i desprs tot sn trones i floreta quasi no en trau (
Benasau )
La xiclria per a bullir per a fer verdura de les empanadilles ( A ltea)
La xicria s una bona planta que la feen per a verdura. Tamb per ais conills, de serr i
tot els encanta ( LA bdet)
La xicloina, ho bulls i tho prens com una verdura; tamb hi ha qui se la menja en ensal
( Castells de la Serrella)
Un bra9 at de xicloines per ais conills ( Castells de la Serrella)
La cama-roja de bancal s una herba molt atractiva per ais conills ( Alfafara )

209
s per a la preparado de lenvisc:
La cama-roja tamb es gastava per a Tanvisc. Mon pare treia de la soca llet, tallava i
apretava i treia llet per a anviscar laspart ( La Font de la Figuera)

Arrel per a enviscar, incls es veuen plomes enganxades a les mates i, a voltes, alguna
carganera atrapa ( Castells de la Serrella )
Les berruguetes de baix per a fer vise ( Benialfaqu)
Per a fer vise o envisc.Sagarren les xufetes o cagarrutetes de les arrels i es posen a
bullir en 2 1. daigua, per exemple, durant 3 hores, i es remeneja de tard en tard amb un
bast. En vas de terrolla, en metal no va. Foc ni lent ni fort. Es pot afegir un grapat de
trementina o millor resina de pi mentre bull; fa ms apegals.Traure i picar. Passar la
massa a un altra cassola i abocar aigua damunt per a que es conserve frese el vise, i
guardar.
Espart sec. Platet en oli per a untar amb les mans lespart (Biar).

102.- Chrysanthemum corymbosum L. [= Tanacetum corymbosum L.]

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Camamirla (Alcoi, Cocentaina, Muro, )
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Matollars ombrienes
Dades etnobotniques:
Digestiva ( A lcoi)

103.- Chrysanthemum gracilicaule Dufour [ = Leucanthemum gracilicaule ( Dufuor)

Rouy in Bull; L. valentinus; L. vulgare Lam. subsp. gracilicaule ( Dufour) O. de Bols
& J. Vigo
Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Camamirla (Alcoi, Cocentaina, )
Altres noms: Margarida dinica, fina o valenciana, margarida de ruar.
Dades ecolgiques: Bellssim endemisme iberollevant, del Territori Dinic i terres
veines. Senzilla i il.lustre habitant deis matollars ombrienes calcaris ben formats o
esclarissats, brolles i pastures. Esplendorosa margaridera valenciana, abundant i
resistent malgrat el seu port frgil, que vorem sempre que ens endinsem a la primavera
pels matollars i brossegals espessos o pels ermots i runars despullis de les ombries
diniques humitenques com les del Montg, Safor, Serrella, Xort o Mariola.
Dades etnobotniques:
Digestiva ( Alcoi, Cocentaina)
Dades antropolgiques:
Smbol ertic en el mn antic i Oracle deis enamorats, les radiants i senzilles margarides
sn tamb la imatge de la innocencia.
Margarida s un nom mstic, ens diu amb els ulls oberts Marguerite Yourcenar, i a
travs del grec, que 1ha pres del vell irani, vol dirperla.

210
104.- Cicer arietinum L.
Leguminoseae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Cigronera, la mata; cigr, la grana o llavor.
Altres noms populars: Ciuronera, ciur
Els cigrons lleugerament rostits o torrats i lleument enfarinats i salats sanomenen
torrat.
Arietinum, leptet del nom cientfic, vol dir camerut, per tindre una forta retiran?a el
cigr amb el cap del camer.
Abunda en diversitat de grans, aix com...tramella, faves, ciurons, llentilles... diu fra
Francesc Eiximenis a Lo Regiment de la Cosa Pblica (25.26 )
Toponimia
La Casa del Cigr de la Marxuquera de Gandia.
La Venta del Cigr de Cocentaina.
Dades ecolgiques: Asitica. Terfit escaps de 2-4 dm daltria. Herba erecta, piloso-
glandulosa, de fulles imparipinnades, amb 3-8 parell de folols ovats, fortament dentats,
i flors papilioncies, blanquinoses o blavenques, solitries a laxil.la de les fulles, de
peduncle aristat. Fa un llegum de 2-3 cm amb 1-2 granes grosses o cigrons. Cultivada i,
a voltes, subespontnia o asilvestrada en herbats subnitrfils. La cigronera ha estat
conreada des de temps remots, inmemorials, a Egipte, Grecia i Lndia i actualment es
cultiva a totes les costes mediterrnies.
Els cigrons es sembren per febrer i va la collita seguideta, el cigr fa la carrera prompte (
A gres)
El cigr vol bona trra, trra grossa; i es criava b a la val per quan venia lestiu, quan
ja quasi es podien menjar, si fea un dia de calor, es coscollaven, es quedaven secallosos,
com si es tramutxaren o socarraren, i el granet es quedava parat i xicotet ( Benirrama)
Ara heu faig per gust, perqu sn 84 anys lo que tinc. Tinc un bancalet i mire, el tinc a
Beniassn, all abans hi havien 2 mil fanecades dhorta, en sec. Encara men queda un
costalet de cigrons i la dona fa arrs en cigr, paella, arrs de test. Al cigr la part dall
del riu no li va b, li va millor la trra roja. lo els compre en la comperativa pero
antiguament mon pare es guardava la llavor dun any per a laltre ( Cocentaina)

Dades etnobotniques:
Els cigrons io m els menjava tendres, all mateix en el bancal ( Benirrama )
Els cigrons sn comestibles i sutilitzen principalment en estat sec, desprs dun previ
reblaniment, posant-los a remulla en aigua. Es consideren de gran valor alimentan, tot i
que de vegades poden resultar un poc pesats per al ventrell. Sha dit que la violencia
deis ibrics es deguda a labusiu consum secular de cigrons. Tradicionalment han sigut
un component essencial de Folla, del putxero, i amb ells tamb es preparen uns ben
nodridors plats dhivem. La paella de cigrons i conill. El potatge de cigrons i espinacs
amb un sofregit de querallla, ceba i tomaqueta, una fulla de llorer i el companatge que es
vullga posar, puix ac cap tot, tot li va b. Larrs al fom en cigrons. O el clid i gustos
arrs caldos amb cigrons i penca i unes fulles dherba-sana, que un venturos jom
dhivem ens donaren a tastar a Falta vila dAlcoleja dAitana.
El torrat com les cacaues eren les llepollies deis diumenges i deis dies de festa, deis
anys cinquanta i seixanta, que mai faltaven a lentrada del cinema i en els porrats
populars.

211
El torrat forma part dall que sha volgut anomenarpostre de msic i tamb grana de
capell o nyoca, en companyia de les panses, figues, pinyons, ametlles i avellanes...i, si
sescau, el purr de mistela o moscatell.
Usos medicinis;
Les cataplasmes de faria de cigr es fan servir per a madurar els abscesos.
Laigua de cigrons bullits, a tot beure, s un excel.lent dirtic molt til per a desfer i
eliminar les pedres del riny i de la vescula; tamb sn dirtiques les tasses de fulles
seques de cigronera. Aquest s ja ve de molt antic. Plini, el Vell, en el captol XXV i
final del Llibre XXII de la Histdria Natural, en que tracta de les medecines de les
messes, recomanava beure el decuit deis cigrons contra la dificultat de la orina, per a
tirar les pedres renals i per a guarir laliacr o ictericia.
Els cigrons sn bons per a restituir la calor, i principalment per a esmicolar i dissoldre
les pedretes deis ronyons, i per a aquells que tenen la veu baixa i feble; la manera
d utilitzar-los s beuren el brou abans de menjar-sels, escrivia a comen9 ament del
segle XVn, ffa Miquel Agust, prior del Temple de la Vila de Perpiny, al seu Llibre
deis secrets dagricultura, casa de camp i pastoril.
Els vells criadors de pardalets posen un cigr dins de laigua de beure deis gafarrons
quan fan bolo o embolat o sembotgen, a fi de reviscolar-los ( Balones )
Dades antropolgiques:
Esta maana habernos ya venido de coger nuestros garbanzos, y as, las maanas. Otro
dia los trillaremos. Es lindo manosear estas criaturas mudas, mejor que no ser
manoseados por las vivas.
Juan Yepez lvarez. Carta a doa Ana de Pealosa.

Hi ha el conte de Cigronet, que tantes voltes hem sentit de viva veu, aquells que tenim
ms de 50 anys, durant la infantesa i que, ara, de nou podem gaudir grades a la versi
escrita que Francesc Gascn ha fet de la versi oral de la venerable beneixamuda Na
Lionor Navarro i Ferrero, la seua tieta, dins del recull Rondalles de la Val d A lbaida i
l A lcoi, pulcre treball primfilat amb tota la cura i estima, on tamb figuren rondalles
protagonitzades per plantes tant nostrades com la palmera, lalfabega o la carabassa, i tot
bellament guamit i farcit, al dir de Fautor, de paraules i expressions valencianes de
costum antic, arrelat a la trra que trepitja. Lheroi Cigronet, paradigma de la grandesa
que nia i brolla de la xicotesa, de les coses i criatures menudes, i model de decisi, de
ffndol i de fidelitat. Cigronet amagat davall les fidles duna col a fi daixoplugar-se de
la pluja i deis llamps de la tempesta que el sorprn anant de cam a dur-li la cistella del
diar a son pare. Cigronet, com un nou Joas, en la nit de la panxa del bou que es mou,
on no neva ni plou. Cigronet, on ests? En la panxa del bou que es mou, on no neva ni
plou; quan el bou far un pet, eixir el Cigronet ? Cigronet, renaixent al ciar del dia,
com un heroi solar, enmig deis trons de la tempesta.
Patxim, patxim, patxom,
aneu amb compte quan camineu !
Patxim, patxim, patxom,
i Cigronet no me 7 xafeu !

105.- Cichoryum intybus L.

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies

212
Noms populars dinics: Cama-roja, a quasi tot el territori ( Ebo, Bellreguard, Miramar,
Beniaia, Catamarruc, Parcent, Trbena, Tibi, Biar, Salem, Otos, Benimassot, Alcoleja, ),
cama-roja de cam ( Alfafara ). Cama-roges ( el plural en general, a tot el territori ),
cames-roges ( Trbena,), el plural.
Amargues ( Salem )
Xicria ( Otos ).
Altres noms: xicoina, xicira.
Toponimia:
La Partida de la Cama-roja de la Font dEn Carros, en el pa dhorta dominat pe mol
del Canyisset.
La Partida de la Cama-roja, en la ratlla del terme de Teulada i Moraira.
La Partida de la Cama-roja dAlcoleja.
Dades ecolgiques: Eurasitica. Herba viva?, darrel central gruixuda de la qual rebrota
tots les tardors i al llarg de lany si les condicions savenen; s abundant si la busquem
en els seus llocs dilectes com les vores de camins i de cultius, i en indrets alterats. Fa
una roseta de fulles basals lanceolades, dividides en segments triangulars i aguts amb el
nervi central i part de la lmina o tota rogenques. Les nombrases tiges floris que fa sn
for?a singulars, estriades, poc fiilloses i molt ramificades don naixen flors ligulades
dun celest color blau que sobrin a les hores ms lluminoses del dia.
...et amaris intibafibris, i les cama-roges damargoses fibras, diu Virgili en el vers 120
de la Gergica I, quan esmenta els danys que han de patir els camperols fms i tot desprs
dhaver girat amb el bou la trra fatigosament, com la visita deis aucells, els detriments
de lombra o la invasi dherbes silvestres com la cama-roja que amb les seues arrels
fines i nombrases ofeguen els cereals.
Ac n hi ha poca ( Alcoleja )
Ac es veu molt poc, noms algunes per la rambla ( La Font de la Figuera)
La cama-roja de cam s molt atractiva per al caragol, s all on ells van a reposar
desprs de pasturar per a quedar-se a la nit ( Alfafara)

Dades etnobotniques:
s la verdura tinguda per ms sana i una de les ms buscades a tot el territori.
Verdura (Bellreguard, Miramar, Daims, Ebo, en general a tot el territori).
s la primera verdura que es cria quan arriba la tardor, i per aix s molt apreciada (
Salem )
Cama-roja bullida en oli cru i llima ( Fleix)
Cama-roja bullida amb oli i llima o vinagre. Si s molt tendriua es pot menjar crua (
Catamarruc)
A mi les cama-roges em recorden la meua avia Isabel, que tant li agradaven amb un
ratllet doli per a mullar ( Parcent)
Les cama-roges tendretes per a fer ensal. Ac nixen algunes, en els bancals que tenen
aiguamolls, per sen fa poc. All baix s, al Marquesat, on tinc cas la filia, sen fa
molta ( Benimassot)
La primera moguda per a verdura; i les tiges i les flors per a fer tasses per a les
inflamacions i fer gana de menjar. Es sega al mes de maig, les raines florides ( Otos )
Nosaltres no lhem gast mai la cama-roja perqu amargueja ( Bocairent)
No se la mengen. Posem una rameta o dos ( tija floral ) per a donar color ais ous bullits
de Pasqua, els ous vermellets de Pasqua ( T ibi)

213
s mester menge poch e sovent e les viandes de Jacil digestid e de molt nodriment com
sn polles, perdius, francolins, capons tendres e algn rovell de ou fresch e cabrit bollit
e rostit, e aq alterat ab such de agrs, viagre, such de magranes, albars e semblants
coses; [...] e si volreu, algunes borratges e camarroges o altres erbes: per s mester
que sien collides exit lo sol per una hora perqu les vapors multiplicades en la nit sien
resoltes
Llus Alcanyis: Regimentpreservatiu e curatiu

La tia Isabel de 1Ermita de la Mare de Du de Marxuquera recomanava ls de larrel

bullida de la cama-roja contra el cncer, i ens cont el cas dun cncer tingut per
incurable per la medicina oficial que aconsegu vora 30 anys de supervivencia prenent
dos o tres tasses per dia.

E moltes vegades en les febres pestilencials hi ha cues; no dupteu donar-li aquesta

ajuda: aygua de gram, aygua de camarroges, de casc quatre onqes; oli de ametles
amargues, dues onqes; mantega, uncia semis; sal comuna mitja cullereta.
Llus Alcanyis: Regiment preservatiu e curatiu

Dades antropolgiques:

Hi ha el bon cas de Sa Cama-rogera una veieta bifa, ms seca que l 'dol, que sabia
el dimoni a on es colgava, i tenia ms paraules que un breviari, protagonista duna
rondalla recollida per mossn Antoni Mara Alcover, dins el cicle del tema del prncep
transformat en animal, tan sovintejat i conegut i que compta amb mltiples versions.

Hala, dones!
Cama-roges
fresques i bones!
Hala, dones!
Ara que n 'hi ha!
Que no n 'hi haur per qui en voldr.

I on trobem que una mata de cama-roja , com el romer en el Gegant del Roman o Lo
Roman, rondalla recollida per F. Maspons i Labrs,

Que un dia mentre en cercava per dins un camp molt enfora i molt desolat, en troba
una com un erer. Li pega tirada per arrabassar-la, i n hi hagu de pegar tres per dur-la-
sen; i se troba que, si era tan afavorida de rama, ho era ms de relam. Ene que lhagus
arrabassada, tenia un parei darrels dins sa trra, encara. Per no haver-les de rompre i per
veure lo llargues que eren, se posa a gratar, decantant-los sa trra. I, com hagus gratat
un poc, se fu un forat com sa boca dun fom, i va veure que se travessava amb una
mina. Se n hi entra com una fura, i veu que ali tirava per endins i per endins, sempre
cap avall. I a la fi veu una clarara ben enfora, ben enfora; i com hi arriba, se troba dins
unjard mai vist, amb un grandis casal as mig .

Una mostra del locus amoenus de la litaratura medieval, un mn paradisac, on la vida

plcida, esclata esponerosa i fecunda, on pareix que qualsevol prodigi pot ocrrer, una

214
rplica daquell primer Edn on Eva i Adam vivien innocents. El jard s el complement
perfecte per al palau.

106.- Cinnamomum zeylanicum Breyne

Lauraceae
Laurcies
Noms populars dinics: Canella; canella en rama; canella en pols.
Altres noms populars: Canyella.
Dades ecolgiques: Orinda de la regi indo-malaia.
Dades etnobotniques: Molt utilitzat com a aromatitzant de molts dolfos i plats: Arrs
bullit en llet amb unes corfetes de llima i canella. Pilotes de Tolla amb pinyonets i una
mica de cenella; coca de mida amb sucre i canella per damunt. Etc.

107.- Circium arvense (L.) Scop.

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Calciga (Bellreguard, Miramar, Barx, Castell de Rugat, );
calcida ( Piles, Foma, Benirrama, Benial, Benissili, Beniaia, Alcal de la Jovada, La
val de Laguar, Beniarbeig, Benidoleig, Benimeli, Pedreguer, Gata, Xal, Parcent,
Mura, Benissa, Agres, Alfafara, Bocairent, Castells de la Serrella, Famorca, Fageca,
Tollos, Benimassot, Benillup, Ares del Bosc, Penguila, La Torre de les Mafanes, ),
calcida normal ( Alcoleja), per distingir-la de la calcida amollar.
Dades ecolgiques: Paleotemperada, plurirregional o holrtica. Planta amb arrels
reptants profundes, de tiges dretes, fulles glabrescents i flors unisexuals, aplegades en
cabedles ms o menys pedunculades i agrupades en corimbe. Herba tpica de bancals
dhorta i de sec, dherbassars nitrfils sobre terrenys profimds i frescals. Pot ascendir a
lestatge subalp, fins els 1 0 0 0 m.
Aix punxa, donava molta pena quan segvem ( Alfafara)
Les calcides. No punxen, les putes ! ( Benidoleig)
La calcida fa una punxa mala de traure, molt roin ( Famorca )
...les verdolagues, els lletsons i les calcides envairen Vhorta...
Prudenci Bertrana: LOca de la Molinera
...rebentat de segar ordi i fe t un sentlltzer de punxades de les calcides, diu el mestre
Enric Valor, dun deis seus humils herois del Temps de Batuda.
Dades etnobotniques:
La calcida tendr, quan ix que trau Tullet, sn verdura ( Beniaia)
Fulles i tronxets del brot acabat de nixer, per a bullir i desprs fregir en allets
(Benissili).
La calcida per a verdura quan despunta ( Campell)
Quan ix s verdura ( A gres)
Les dones les feien tendretes i les bullien per a menjar ( Barx )
Ma mare collia roselles, conillets, calcida quan s xicoteta, xicoira i tot mesclat ho bullia
per a fer verdura ( Penguila )
Les calcides molt tendriues ( Ares del Bosc )
Tendreta tamb se la fan per a verdura ( Alcal de la Jovada).
A voltes anvem a entrecavar i colliem les calcides que ixien tendretes ( Alcal de la
Jovada)

215
La calcida tendr s bona verdura, per ha destar molt tendriua ( Benirrama )
La calcida s verdura quan est tendreta ( La Torre de les Ma9 anes)
Les calcides quan estn tendres, tamb es gasten per a fer verdura ( Benimassot)
El suquet de la calciga per a la pica deis mosquits i de les randelles ( Castell de R ugat)
Per a les picades de mosquit i randelles culis unes fulletes de calcida, ho xaques en dos
pedres o un morter, i tho apliques ( Castell de R ugat)
Per a les almorranes, portar damunt, en una bosseta o cartereta, nou cabotetes de calcida
( carxofetes), seguit, incls dormint ( Benimaurell)
Les calcides tendres per ais bous ( P iles)
Les calcides per ais conills ( Benimeli)
Les carganeres es fan loques en els bancals de calcides ( Pedreguer )
Dades antropolgiques:
Bancal de calcides sempre el guardes per a les filies, diuen a Pedreguer, i Terra ( o
bancal) de calcides guarda-la per a les filies, a Benimeli; o trra de calcides ni la
vengues ni la dones a les filies, diuen a Foma i trra de calcides no la dones ni ais filis
ni les filies a Xbia, amb menys generositat, per a indicar la bondat i feracitat de la trra
dun bancal.

108.- Circium monspessulanum (L.) HUI. subsp. ferox (Cosson) Talavera [ =

C.coriaceum Pau ]
Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Encisamet de squia.
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Herbats humits, vores de squia i de rierol,
prats traspuants.
Dades etnobotniques:
Comestible quan s molt tendr. la uela del meu home pelava les penques per a la
verdura ( Beniaia)

109.- Cistus albidus L.

Cistaceae
Cistcies
Noms populars dinics: Estepa blanca ( Benirrama, Castells de la Serrella, Trbena,
benidoleig, Parcent, Benissa, Beniarrs, Potries,); estepera blanca ( Benirrama, Castells
de la Serrella); estepera ( Cocentaina, Ebo, Beniaia, Catamarruc, Ares del Bosc,
Balones, Almudaina, Castalia, Alcal de la Jovada, Benial, Benimassot, Fageca, );
estepa ( Alcal de la Jovada, Benirrama, Benial, Biar, Beneixama, Castalia, Benifallim,
Penguila, Sella, Xixona, Tibi, A gres,), estepa o estepera vera ( Benial).
Olivarda blanca ( A lfauir)
Botja fumaora ( Artana, ).
Botonera, perqu es mengen els botons floris ( Alfondeguilla)
Altres noms populars: Estepa descurar ( Pitises)
Gra destepa ( Beneixama, Alcal de la Jovada, ), les llavoretes.
Aixaral, com a sinnim de matollar o conjunt de xares o esteperes i daltres matolls.

216
Toponimia:
LEstepar del Montg, entre el barranc del Brfol i el de la Llosa.
El Mas de lEstepar de la partida La Canal, a la punta del barranc de la Batalla ( A lcoi)
La Liorna de lEsteperal de la serra de la Carrasca dEbo. s la setena liorna de la serra,
entre els Hedrets, el cim ms alt, i la penya Blanca.
LEstepar o vessant del Morro deis Abrets de lAbdet, a ponent de la Penya Migjom i
del Rac de lliga.

Dades ecolgiques: Mediterrnia central i occidental. Matoll de mig a un metre daltria

amb les branques i les fulles cobertes per una curteta i espessssima borra blanca, que
dna a la planta un color caracterstic verd pl.lid. Fa les flors a la punta de les rames
jvens, aillades o en grups, i sn grans i molt vistents, de cinc ptals de textura fina,
sedosa de color rosat purpuri i aspecte rebregat, amb els estams i el pistil situats al
centre de color taronja. No sn del tot rars els pues albins, com a la senda de llevant del
Montg o en alguns barrancs de cara mar de la Muntanya de lOr de Cullera. El fruit s
una cpsula que a la maduresa sobre en cinc valves.
. Matollars secs, vessants de solana i dombra, carenes.
Dades etnobotniques:
Per ais constipis i les grips. Es bullen unes rametes amb dos figues seques i dos fulles
deucaliptus, afegir mel i prendre ben calentet ( Ebo ).
Fulles destepera amb espig de dacsa trossejat per al constipat ( Benissili).
Bullir ullets destepera, trossets despig de dacsa, figues seques, trossets de llima i
afegir mel per ais constipis ( Beniaia)

Per a fumar com els pmpols de figuera i la pell de romer ( Trbena )

Aix ho fumaven abans ( La Font dEn Carros)
Fulla per a fumar quan no nhi havia tabaco ( T ibi)
Quan mon pare no tenia tabaco fumava estepa ( Benifallim )
Me nhaur fumat io dos o tres tonellades abans, en la guerra i desprs...Tamb
fumvem la fulla de lavellaner i els gatets danouer ( Artana )

Ram o brot destepera per a punxar unflors de picades o ferides com el pemical (
Beniaia)
Punx destepera seca per a punxar ben punxat el rogle de la pic del sacre o de Palacra
i
que sume el veneno com el card aspanical o el cepell ( Alcal de la Jovada)
Per a la inflamaci deis testicles- orquitis- ( Biar )
Lestepa blanca pos baix del matalap per a les almorranes, com lherba blanca o
femetera ( Beniarrs).
Fa el millor fregall per a llevar el greix amb noms aigua clara; se'n va enseguida, incls
els tapons de lescuraora ( Parcent ). Fregall de casa ( Ebo ). Per a quan no nhi havia
fregall; es quedava una escura millor que amb el fregall normal ( Beniaia ). Ho gastvem

217
per a netejar paelles; i quan matvem el porc per a llevar el greix ( Alcal de la Jovada ).
Fregall del caminant i de 1*excursionista, raspall del boletaire i paper higinic del pastor
( Benirrama).
Quatre brots destepera per a escurar, com un fregall ( Fageca )
Lestepera per a fregall descurar ( Balones, Almudaina)

Netejaven els esclata-sangs amb les fulles de lestepera per a dur-los a casa. Tamb s
medicinal ( Benimassot)
Unes fulloses rames destepa posava el pastor damunt la penya per a que li fera de seient
i el guardara de la humitat ( Pedreguer)

Batalls ( de picots ) de fusta destepera seca, com de cepell ( Alcal de la Jovada )

Llenya ( Planes, Benialfaqu)
Les cabres no toquen les fulles de lestepa per es mengen el seu gra - les cpsules
floris ja granades - i les del matagall amb molt de gust ( Beneixama)
Les llavoretes, que sn ms menudes que un pensament, sn comestibles i molt
abellidores, com les pipes, si les proves no pares ( Castells de la Serrella )
Aix, els granets destepa, ho busquen quan nhi ha; les cabres es fan grosses de menjar-
ne ( Alcal de la Jovada)
Ali que fa ms grosses les cabres i les ovelles s el gra destepa al mes de maig. s
com una garrofa. La cabra en menja tot el dia ( Alcal de la Jovada)
Granet destepa. Molt bo eixe granet. Les cabres i ovelles sel mengen molt (
Benirrama)
Trau un gra, quan cau la flor, que sobri i trau unes llavoretes molt xicotetes, i aix el
ganao sho menja, sobretot la cabra, quan encara est tendre, quan tot aix mou i est
tendre; quan est sec, no, ja no ho busquen. Les cabres blanques, que sn de ms
rampinya, no sho menjaven aix ! ( Benimassot)
Lestepera la busca molt Tabella per al pol.len ( Sella )
Lestepa blanca s molt criadora desclata-sangs, en cria quasi sempre ( Beniarrs )
Baix de les esteperes es fan esclata-sangs ( Cocentaina, Castells de la Serrella )
En les esteperes es crien molt els esclata-sangs ( Ares del Bosc )
Quan veig estepa blanca dic, esclata-sangs ( Potries )

Dades antropolgiques:
El cel blavejava entre els cps deis pins, i entre la garriga blavejaven aix mateix les
flors de l estepa, aquelles roses senzilles de petis ampies, obertes sens dubte arran del
reg transitori de la darrera tronada.
Enre Valor.Temps de batuda.p:247
El lloc era un parads. A tramuntana corra un seguit de tossals reblits de carrasques i
pins i encatifats d estepes florides, de verdssimes argelagues ensucrades i de timons i
romanins que omplien l aire d una flaire encisadora. Tais tossals, tots a contraforts,
pujolets, raconades i barrancusseus, venien dolqament a extingir-se en un pa onejat

218
cobert de verdina tendrssima i sucosa, alta de dos pams ben complits. De tant en tant,
aillats enmig del pa, creixien breus bosquets de xops i arbres blancs, que congriaven
en les seues ombres una delitosa fresca, on refilaven rossinyols i busqueretes i xisclaven
oronelles en eterna persecussi deis petits i brumidors insectes.
Enre Valor. Don Joan Panarra. Meravelles i Picardies II, p. 186

110.- Cistus clussi Dunal in DC. [ = C. libanotis auct. mult.,non L. ]

Cistaceae
Cistcies
Noms populars dinics: Romer msele ( Gandia, )
Matagall ( Biar, Beneixama, Banyeres, Alfafara, Relleu, La Torre de les Ma?anes,
Xixona, Tibi, Castalia, Quatretonda dAlbaida, Artana,)
Esteperola ( Cocentaina)
Boaga ( Beneixama,)
Socarell ( Benissa )
Trencaolles ( Altea )
Altres noms: Estepa de fulla de romer, romerola, esteperola, esteperol,.
Romer msele perqu quan no est florida recorda molt el romer com enregistren alguns
deis seus noms populars i cientfcs per sense el seu estimulant perfum.
Dades ecolgiques: Mediterrnia centroccidental. Matoll molt ramificat de tija
blanquinosa, de dos pams a 80 cm daltria, de fulles estretes, llargues, sssils i
oposades i dun verd intens i brillos que recorden molt a les del romer, pero no fan tant
ni el mateix bon olor. Les flor sn blanques, boniques, purs i molt grans en
comparado a laltria de la mata i la finor de les tiges i les fiilles. El fruit s una cpsula
marr, que en madurar sobri en cinc valves per a soltar les llavors. Matollars secs
calcaris. Planta modestssima i resistent, helifila, amant de la cal?, feta per a endurar
els freds i, sobretot, les ms rigoroses seques, propia de les contrades mediterrnies ms
rides en la frontera amb els espartars. s molt abundant a Eivissa i a Formentera s
lestepa que ms domina. Molt rara a Mallorca i manca a Menorca.

Dades etnobotniques:
s lestepa de ms valor medicinal, utilitzada a les nostres terres com a vulnerria,
pectoral i antirreumtica i com un bon regulador i afavoridor de la circulado sangunia,
entre altres usos.
Rebaixar la sang ( Gandia)
Per a fer batalls. Aix s una llenya molt forta, molt dura. Quan es seca, lo ms gros, lo
de baix, agarren la navaixa, zam, per un costat i per laltre, i quan estava ja fineta li feen
un forat i el posaven de batall al picot. Molt dur, aix no es trencava mai ( Beneixama )
Llenya ( Biar )

111.- Cistus monspeliensis L.

Cistaceae
Cistcies
Noms populars dinics: estepa o estepera negra ( Castells de la Serrella, Beniarrs,
Benidoleig, Benissa, i a quasi tot el territori. ); botja amarga ( Artana )

219
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Arbust glutins i olors de fulles estretes i dun verd
fose i lluent. Pobla els faldars i vessants acarassolats de les muntanyes mediterrnies
martimes.
Dades etnobotniques:
Banys destepera negra per a desinflamar i desinfectar els peus unflats ( pal.ludisme,
flebitis, ), com lescabiosa atropurprea a Benirrama ( Benidoleig )
Aigua destepa negra per a llavar-se els peus i per a les varcies ( Benidoleig )
Moltes voltes cria la peluda o poagre que ac no se la mengen ( Beniarrs)

112.- Cistus salvifolius L.

Cistaceae
Cistcies
Noms populars dinics: Estepa o estepera borrera ( ); estepa borda; joca-sapos ( Artana,
An, )
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Matollars secs.
Dades etnobotniques:
Llenya dura i pes i molt varosa ( Artana )

113.- Citrullus lanatus ( Thunb.) Mansf. [ = C. vulgaris Schrad. ]

Cucurbitaceae
Cucurbitcies
Noms populars dinics: Melonera, meloner, la mata; mel dAlger ( Bellreguard,
Miramar, Alquerieta de Guardamar, Daims, Xeraco i tota la Safor, Pego, Beniarrs,
Aielo de Malferit, La Font de la Figuera, Moixent, Alcdia de Crespins, Canals, Xtiva,
), mel dauia ( Callosa dEn Sarri, La Vila Joiosa, Relleu, Alcoi, Cocentaina, Muro,
Planes, Ontinyent, Bocairent, Banyeres, Beneixama, La Canyada, Onil, Xixona,
Campello, Petrer, La Romana, Agost, Elx, Guardamar, La Marina del Pinet al Baix
Vinalop, ), mel de moro ( La Jana, Vinars, Morella, ), mel de sang de bou ( El
Cabanyal), el fruit; melonar, el camp.
Melona sanomena a la Safor a la varietat el.lipsoidal, llarga i gruixuda.
Altres noms populars: Sindriera, sndria.
Dades ecolgiques: Paleotropical. Cultivada i assilvestrada, a voltes. El seu origen ms
probable s frica Central, si b hi ha molts indicis que, de molt antic, va arribar a sia.
Procedent deis trpics africans es va expandir el seu conreu pe Nord dfrica i el
Prxim Orient al voltant del IV mil.lenni a.C. Els melons dAlger cultivis actualment
es consideren botnicament englobats dins del tax Citrullus lanatus var. lanatus,
lancestre natural del qual es considera el C. lanatus var. citroides. Planta anual, reptant,
monoica, pilosa i amb circells, amb una arrel principal que pot aprofundir molt, si b la
resta del sistema radicular es troba distribuit superficialment. Fa les flors grogues de
pol.linitzaci entomfila, i les flors femelles no apareixen en ramificacions allunyades
de la base, com en el cas del mel de tot lany. Els fruits sn baies globuloses,
oblongues o el.lipsoidals, en pepnide, amb la corfa de color verd uniforme, ciar o fose,
o amb llistats ms clars, i la polpa s de color roig o rosat, normalment, tot i que hi ha
varietats de polpa groga i ataronjada.
Dades etnobotniques:
La polpa deis melons dAlger t quasi un 93% daigua i vora un 7% dhidrats de
carboni, s dol9 a, rica en sucres, i molt refrescant i de baix valor calric.

220
La medicina naturista considera el mel dAlger molt grat al paladar i molt dirtic, i el
recomana ais qui pateixen dolors i gasos intestinals, i a les persones propenses ais
encatarraments pulmonars i en les bronquitis empedredes.
Els melons dAlger tradicionalment shan menjat freses, a tall de postres estivals, si b,
a voltes, sen podien fer gelats, gelees i xarops i, fins i tot, confitar-se. Abans els primers
melons dAlger sencetaven el dia de Sant Jaume. Es posaven a refrescar de bon mat
dins dun poal pie daigua fresca i a lombra del pou. Eren les postres radiants, ideis,
que coronaven la solar paella del diar dun dia tan assenyalat, en els portis del temps
de Leo.
Carabassat de corfa de mel dAlger amb sucre roig; per noms la part blanca, la corfa
verda es rasca i es lleva ( Alquerieta de Guardamar )
Els fruits macocs, les corfes i els sobrants es feien servir per a nodriment de laviram del
corral i per al porc de casa.
Dades antropolgiques:
Hi ha lencantadora i infantvola tradici estiuenca deis fanalets dibuixats, fets amb
melons dAlger o de tot lany, buidats amb una cullera i tatuats per fora amb la punta del
ganivet, ais quals hi posaven un ciri i unes anses de cordell. El cas sesdevenia a la fi de
la collita deis melons i saprofitaven els rebutjaets, els ms menuts, encara inmadurs, i
els de mata morta. En el disseny deis dibuixos la gent plasmava la seua imaginado, i
mai no faltaven les siluetes de larc de la lluna, del disc solar, la palmereta, lescaleta i
les estreles de cel. La festa sorganitzava espontniament, no calia un dia senyalat. Era
una humil celebraci de la collita, un afer quasi exclusiu entre el mag i la tendresa deis
avis i els deis ntets en la mgica nit estiuenca.
Se solia cantar alguna tonada com aquella:
Sereno, melero, dis-me quina hora s,
la una, les dos, van a tocar les tres.
0 altres variants com
El sereno i la serena,
se n anaren a pixar,
1pixaren una anguila
com el fondo de la mar.
Com que llavors no nhi ha via encara enllumenat pblic o era molt pobre, la desfilada
deis xiquets, enmig de la clida fosca de la nit, entonant cantarelles, amb el fanalet encs
penjant de les mans, giravoltant pels carrers o pels caminis de lhorta, si anaven a
visitar alguna casa de camp, aconseguia evocadores ressonncies antiges i efectes
visuals encisadors.

Temps era temps un pobl ciar hi havia.

Amb castells d aigua-sucre, capdenassos,
gegantots i, a l estiu, melons d A lger
fets fanals.

Recordeu la maltempsada ?

Vicent Salvador. Calabruix: Tomba-Tossals IV

221
114.- Citrus sinensis ( L.) Osbeck
Rutaceae
Rutcies
Noms populars dinics: Taronger, taronger dolg, 1arbre; hort de tarongers, bancal de
tarongers, camp de tarongers, tarongerar, el col.lectiu.
Toponimia
El barranc deis Tarongers dOntinyent.
El pobl dAlbalat deis Tarongers de la Baronia del Camp de Morvedre, a la vora
esquerre del riu Palncia.
Dades ecolgiques: El taronger dol? s originari del surest de Xina o del nord de
Birmania. s un arbre molt paregut al bord, fins al punt que alguns autors el consideren
una varietat seua, per no s gens espinos o poc i fa els pe9 ons de les fulles estretament
alats.
Present a trra nostra des de molt antic, com les palmeres, per noms conreat a lengrs
des del segle passat en les planes al.luvials de Thorta costanera, on configura estenses i
espesses boscries edniques, i fins i tot aprofitant perillosament els faldars de les
muntanyes ms clides i amb aigua per al reg estiuenc.
Entre les nombrases varietats de tarongers que es cultiven tradicionalment al territori cal
esmentar en primer lloc el taronger bord [ Citrus aurantium L. ( =C. aurantium L. var.
amara; C. vulgaris Risso ] 9taronger agre o taronger amarg, el qual s orind del sudest
asitic i molt possiblement de 1India, per fou introduit molt aviat a Xina. s un arbre
espinos, armat de llargues, fortes i afuades espines, les punxades de les qual tenen molt
mala anomenada; i t com a senyal caracterstic les dues ales prominents en forma de
cor del pe 9 . Es conrea per a aprofitar el fruit i tamb com a ornamental. Fins a
Tapando de la tristea ha jugat un gran paper com a peu o patr del taronger dol9 .
El taronger manden ( Citrus deliciosa Ten. ), manden, manderiner i, ms freqenment,
bander, el fruit del qual, aplanat pels pols, sanomena, manderina i banderina, s orind
de la Xina, probablement; no sintrodu a Europa fins el segle XIX. s un arbret espins,
de fulles el.lptiques estretes. Comen9 ava a madurar pels volts de Nadal. Tenia pinyols
pero al nostre modest parer s la taronja daroma ms fel9 i de tast ms penetrant i
agradvol.
El pomelo o aranger gran [ Citrus granis (L.) Osbeck ] s orind de larxiplag ndic i
es conrea com una varietat ms de taronger. T els brots i el nervi central del revers de
les fulles pilosos. El fruit o aranja es menja, sol o amb mel, sucre o sal, pe grat de
menjar-lo i com a depuratiu.
Altres sorts de taronges dolces tradicionals a esmentar serien: Nvel / Wassintona/
Blanca / Salustiana o soluciana / Cadenera, pareguda a la blanca. / Sang / Sanguineli /
Moriera / Imperial: tardana. / Verda o vema / Peret / Alberola.

Els horts de tarongers estenien llurs drets rengs de copes verdes i redones en ambdues
riberes del riu; brillava el sol en les vernissades fulles; sonaven com brunzits de
llunyans insectes els engranatges de les maquines de rec; la humitat de les squies
unida a les tenues fumeroles de les ximeneres deis motors formava en Tespai una
boirina subtilssima que transparentava la daurada llum de la vesprada amb lluors de
nacre. Blasco Ibfiez: Entre tarongers

222
El temps triomfal de la taronja, el temps del rutilant i fragant bosc de tarongers, del
verger perfumat, en que convivien, en modlica harmonio els tarongers amb els altres
fruiters i els seculars cultius de verdines i hortalises i, alhora, amb la rica fauna i flora
silvestres i tota la geologia i arquitectura i restant escenografa hortolana tradicional. El
temps de les blanques alqueries flanquejades desveltes datileres, deis casups i barraques
de canyes, de les squies i canaletes daiges transparents, de les sendes, mrgens i
bra9 als tapissats de pastura i deis horts llustrosos i nets. Els temps deis aucells, els
cavallets, les granotes, la mustel.la i la serp verda.
Dades etnobotniques:
Sobra recordar 1enorme valor alimentan, diettic i medicinal de les taronges dolces en
totes les seues varietats, a ms de la importancia econmica, o lloar lagradvol tast
agredol9 i la riquesa vitamnica del suc de la taronja.
Les taronges sn tingudes com una excel.lent finita a tot el territori, refrescant i
purificant, i un aliment s i nutritiu. s ben genu el gust del pobl valencia per les
taronges; s una finita molt estimada i consumida, si ms no, pels llauradors.
Les flors que sarrepleguen a primers dabril, es fan servir en tisanes, a tot el territori,
per a calmar els nyervis o com a tranquil.litzants: Ma mare en prenia molt quan
estava nerviosa. lo li afigsc una miqueta de menta o poliol i, a voltes, camamirla . A
lhora de collir les flors es busquen sobretot els blancs i carnosos petis i se solen
eliminar els calzes que amarguegen el tast.
Flors de taronger per a les indigestions, gonies , marejos i angoixes. Bullir les flors
amb poca aigua i beure en calent desprs de menjar, mai en dej ( Almisser )
Bullir flors de taronger per a llevar 1 agonia Sap a mel i es molt efica9 ( Daims )
Si tens una miqueta de sofoco , flor de taronger. Bullir de 5 a 7 minuts ( Foma )
Per ais sustos Posar flors de taronger a bullir en una cassola, i de sobte passar la
impressi
Quan es mora alg, enseguida bolliem tasses de flor de taronger i maria-lluisa com un
tranquilitzant. Aix s lo que he conegut sempre ( Fom a)
Tamb les fulles sn considerades antiespasmdiques, antibilioses i sedants, i bullides
es prenen contra els dolors nerviosos, migranyes, histerismes, encatarraments i tos. Sn
preferibles les fulles del taronger bord per ms aromtiques; medicinalment cal donar
sempre preferencia al taronger bord.
Msela per a dormir tranquil tota la nit: Una tasseta de fiilles de taronger i cabotetes de
camamirla ( LO rxa).
Les fulles posades entre la roba li donen bon olor i la defensen de Fama.

Laigua destil.lada de flor de taronger, que sobt, normalment, de les flors fresques del
taronger bord, sutilitza en perfumera pero especialment en medicina per la seua acci
antiespasmdica i aromatitzant, i es fa servir sola o barrejada amb tarongina o tila, en
estats de nerviosisme, dexcitaci o estrs.
Lessncia de taronja forma part de molts preparats farmacutics.
La corfa bullida es tinguda per pectoral i es gasta, tamb, per a expulsar els cues
intestinals.

223
Tasses de corfa de taronja seca o tendr feta trossets i pell de poma per a les almorranes
( L Orxa).
El vi tonificant del cor, espasmollic i antinervis, recomanat per Pere Palau i Ferrer,
resultant de posar a remull la corfa del taronger bord, al 2 %, en un bon vi de la trra, per
a beuren a copetes sempre que convinga.
Les corfes seques de taronja eren utilitzades no fa tants anys com a encenall per ais
foguers de carb, i tamb per a donar-li bon olor a la casa, sobretot en cas dhaver
malats, cremant-les amb un polsim de sucre. Nosaltres mateix de menuts hem viscut
aquest bell costum aprofitant les brases del foguer de carb i posant-li damunt les corfes
seques de taronja un pessic o polsim de sucre.
Quan sentien males olors a casa o hi havia algn malaltet o quan els morts estaven all,
posaven en un platet unes corfetes de taronja seca, ben seca, fulletes de romer i sucre
damunt, i es cremava i despeda una olor molt bona ( Foma )

La corfa seca de taronja per a perfumar lhabitaci, shi pot posar tamb sucre i espgol (
Naquera - Pep el Rabosa )

El b de du de les confitures i melmelades de polpa de taronja borda i bocins de corfa,

amb sucre o llisquvola mel de taronger, que sn, sens dubte, les millors de totes, ms
que les de taronja dol9 a, de cirera, de bresquilla, dalbercoc, de fraula o de figa, queja s
tirar-la ben llarga.
Salses ab les quals les carns se preparen o per corregir alguna malicia d elles, o
perqu a Vapetit sien ms agradables, car tant com sn ms acceptes a Vapetit, lo
ventrell pus Jacilment les digereix. Hi poden se preparar ab such de magrana, de
taronja, de ponsir o de agrs, ab una poqua de canyella o qucre, squivant pebre,
gingibre, clauells, per la gran calor que tenen.
Llus Alcanyis: Regimentpreservatiu e curatiu.
Amau de Vilanova en el Regiment de Sanitat a Jaume II, al captol de les sabors e deis
condiments, parlant de les agrors que convenen per tal daugmentar la saborositat de les
viandes, escriu: Emper, si en lo temps d estiu, per major sabor, vol alcun usar de la
agror simple, guardar-se deu que suc de limons massa sovn no raeba, cor fo rt nou ais
nervis e encara ais membres nervioses. I continua: La agror del teronge e del naronge
s menys mala que les altres, per qo cor s pus atemprada. En aqestes fruytes deuen
servar una recgla damunt dita, qo s a saber, que no les raeba hom entr en Varbre
sien madurades. Lo limn s lavors complidament madur con ha perduda la durea e la
verdor de la escorxa. Taronge e naronge deuen estar un any en Varbre, si complida
madurea volen que hagen.
Pa pastat amb aigua i una taronja escorreguda ( Bellreguard,)
Usos rurals diversos:
lo he fet esteves i cametes de forcat de taronger, i dammenler i ambercoquer. Manees
daix, de lleg, de fes, dastral o de corbella de fusta de taronger. Els millors manees
sn els de taronger, millor els de taronger bander tamb el bord pero fa massa nucs.
Hi ha qui sel fa de salusti ( Daims )

224
 El manee ideal per al lleg o laix s de taronger i si es bord millor perqu es ms fort,
dna un poquet pero toma al lloc enseguida ( Daims )
La fragant llenya de taronger es compta entre les bones per a cremar a la llar.
Dades antropolgiques:
La flor de taronger s un del protagonistes principis de la canf de bressol de ms
anomenada de la nostra ruralia tradicional, un deis senyals cabdals de la flora
sentimental valenciana. Evocant el seu tranquil.litzant olor shan adormit generacions i
generacions de valencians i valencianes:
La meuaxiqueta s l ama del corral i del carrer,
de la flguera i la parra i de la flor del taronger.

El ventijol salobre i frescal de la mar embaumat del dol? i clid olor de flor de taronger.
Les ampies onades de penetrant perfm de flor de taronger amerant de dolcesa les
clides nits primaverals, inundant els pobles i penetrant en les cases i les cambres ms
intimes, com per celebrar les noces del cel i de la trra.
Tamb la flor de taronger en alguns pobles de la plana costanera ha jugat el paper de
floreta de la salpassa.
Unes rames de flors de taronger per a adornar la serpassa ( Potries )
La flor de taronger per a adornar la tauleta de la serpassa, amb un gotet de sal, un altre
dauia i un ciri ( Xeraco )
Pe Ilustre i el verd de les fulles, lolor de les flors i el delit i el profit deis fruits, per ser
un arbre molt agrait que, a ms, tots els dies de lany va mudat, i, a voltes, sengalana
dor i plata, no s pot dir perfecte un hort o jard meditarrani on no hi creix un taronger.
Lor red, la verda pedrera i el perfumat corall del taronger. Si hi ha un arbre
actualment que per 1estampa, color i brillantor es meresca com cap altre evocar el mtic
pomer dor del Jard de les Hesprides deis temps mtics de la Grecia Antiga, aquest s
el taronger. El pomer dor, regal de noces de la Mare Terra a Hera, la qual el va plantar
al seu jard div, en els vessants de la muntanya de lAtlas, en el lluny ponent, on els
panteixants cavalls del carro del sol acaben llur viatge, la custodia del qual va deixar a
crrec de les tres filies del rei Atlas, les Hesprides, i del drac Lad, que vivia enrotllat a
la seua soca. Les pomes dor del jard de les Hesprides que lheroi Hracles havia de
collir en el seu Xl Treball.
El Ilustre, el perfum, 1elegancia del taronger. Es troba a faltar en els pobles, viles i
ciutats valencianes, a tall dhomenatge, la presncia del taronger en places, pares i
jardins, no solament com a arbre comparsa, bardissa o pantalla ans com a arbre nic i
ocupant el lloc cabdal, i sense desconsiderades podes ni criminis mutilacions, un
taroger amb tot el Ilustre del brancatge i del fullatge desplegat i enlairat. La bellesa i la
riquesa aportada per 1arbre ais valencians el fa ben mereixedor daqueix homenatge.

Sn brases que mostren sobre el brancatge els seus vius colors

o galtes que espen entre les verdes cortines deis palanquins ?
Sn branes que es balancegen, o delicades cintures
per l amor de les quals patesc ali que patesc ?
Veig que el taronger ens mostra els seus fruits

225
que semblen llgrimes colorejades de roig pels turments de l amor.
Hi sn congelis; per, si se ls fonguera, hi serien vi.
Unes mgiques mans modelaren la trra per a formar-los.
Sn com esferes de cornalina en rams de topazi,
i en les mans del zfir hi ha maces per a colpejar-los.
Unes voltes els besem i d altres els olorem
i aix sn, alternativament, galtes o donzelles opom s d olor.
Ben Sara ( m.1123 )
*

He hangs in shades the Orange bright,

Like golden Lamps in a green Night.

A lombra va penjar la Taronja brillant,

Com daurada Llntia en verda Nit.

Andrew Marvell. Bermudas

Ara t adorms en el verger,

dolqa nit de maig platejada;
ajupit en el taronger,
bon rossinyol diu sa tonada...
Josep Sebasti Pons. Divertiment.El mas

Na laranja o sol e a la
dormen de maos dadas.
En la taronja el sol i la lluna
dormen donant-se les mans.
Eugnio de Andrade. Ostinato Rigore: Natureza-Morta com Frutos - 3.

A la tardor els taronjaires

calculen les arroves
amb ritus i converses ancestrals.

Brises noves menegen les cortines

brodades per la iaia fa mig segle.
Joan C lim ent Els Colors de lArc Iris: Oda a la Safor, 24.

L embatol de la ribera
papalloneja pe mar

226
 i f a l aigua tremolar
amb sa caricia lleugera.

I amb lo cant del mariner

porta a les ones llunyanes
perdudes veus de campanes
i aromes de taronger.
Miquel Costa i Llobera: Marina ( fragment)

Olien molt els tarongers. Olien

a ardents amors que busquen matrimoni,
fecunditats d atar antats nocturns
i castedats de llumins origen.
Com un amor, Volor deis tarongers
ens duia, folls, des d una banda a l altra.
Vicent Andrs Estells. Sonata dIsabel

Somni deis tarongers

vora del temps incert,
neixen i creixen, viuen,
arbre de llum, lesplatges.
El mn s saviesa en el cam
deis groes eterns, enamoris de l aire.
Ramn Xirau. Platja del Mn ( fragment)

Vivents taronges,
estranyes dins la boira
- L infern em mostra
el candor i el coratge
i el color del meu somni.
Caries Riba. Tannkas de les Quatre estacions. Tannka XXI

115.- Citrus limn ( L . ) Burm. fil.

Rutaceae
Rutcies

227
Noms populars dinics: Llimera ( La Safor, La Val Digna, La val de Gallinera,
Benimassot, i en general a quasi tot el territori ), llimoner ( Biar, Beneixama, Sella, );
llimeral ( Daims, ), el camp.
Dades ecolgiques: Originan del migjom dsia i cultivat com el taronger des de molt
antic per les virtuts refrescants, vitamniques i medicinis deis seus fruits i pe gust de la
seua presencia, ja que s un deis arbres domstics ms preats a casa nostra junt a la
figuera, la parra i el taronger.
Dades etnobotniques:
La gran estima que les gents deis pobles dinics senten per la llimera i la llima, tant els
pobles de la mar com els de muntanya. La llima que cura i tanca les ferides, rebaixa les
inflamacions, restreny el ventre i neteja la sang i els rinyons.
Suc de llima per a les diarrees. Una variant s la de pastar amb el suc duna llima tres
pltans xafats, es pren a cullerades ( Tavemes de Valldigna )
Beure bullits de te, llima i mel per a mantindre la veu clara i estar despejis ( Benial).
El suc neteja la boca i la gola. Glopejar i beure per a les afonies, bullits dorenga amb el
suc de mitja llima i una bona culler de mel ( Gandia ).
Per a les angines es posen rodanxes de llima amb sucre, o soles i ben calentes, en un
mocador i sapliquen en la gola ( La Font dEn Carros )
De menut patia molt de la gola, me sinflamava molt i me se fea pus i aix, i ma mare
agarrava una llima i la parta en dos, ficava les graelles al foc, i desprs ficava les dos
mitges llimes a calfar-se, la part oberta sobre les brases, i quan ja estaven molt calentes,
que comenfaven a agarrar un color doraet, les trea i mullava, les dos, en un platet de
sucre blanc i me les col.locava en la gola, una ac i laltra ac; temptejava perqu calia
que fora el mxim de calent que poguera aguantar i en un mocador m ho nugava. Mho
ficava fins que es gelaven, uns deu minuts, i desprs ho tomava a calfar amb el mateix
sucre que tenin i me les tomava a ficar i nugar. Finalment en auia calenta em rentava el
suc que m havia corregut per coll i per all, em ficava un mocador net a la gola i a
dormir ( La Font de la Figuera )
Un got de suc de llima i aigua fresca amb un poquiu de mel o sense, pres de bon mat
per a encetar el dia.
Xarop de llima i mel per ais constipats. Tres llimes. Meitat i meitat de suc i de mel.
Prendre a glops o cullerades al llarg del dia ( Beniaij )
Remei per a Tainfit o indigestions: Mig got daigua, mitja llima escorreguda, una o dos
culleraetes de sucre, depn com ho vullgues de dolg, i una de bicarbonato. Ho
remeneges i bull, i vas beguentho, vas rotant i desprs ho tires per dalt o sen va per
baix ( Potries)
Uns ralis de suc de llima per a acabar damanir una paella de gambes o un bon arrs
mariner.Tallaes de llima i daltres fruites destiu per a confeccionar les refrescants i
bquiques sangres.
Unes rallaetes de fragant corfa de llima posen les dones a la faria de la molluda i
daurada coca de mida per aromar-la i fer-la ms digesta; i unes llesquetes fines de llima
i un polsim de canella a la llet gelada quan a Pestiu els agrada denllestir una nodritiva i
refrescant berena.
Dos o tres rodanxes de llima es posen en la salmorra dadobar les olives acompanyant
les herbes aromtiques escollides, b siga la pebrella, el tim, la saj olida o, potser, el
llorer, lorenga o el fenoll.
Un plateret o canastro de llimes acabades de collir posades damunt del taulell de la
cuina o enmig de la taula per a donar-li frescor, color i olor a la pulcra penombra de la
casa.

228
Dades antropolgiques:
Il.lustrant el carcter brfec i irreverent duna bona part del pobl valencia a Sella ens
contaren el cas de la llimonera gegant estril:
Un home diu que tenia en una horta una llimera que es va fer tremenda, una cosa
exagera, pero que no fea llimes. Un dia van anar uns, i li diuen, mos vens la llimera, i la
van comprar i se la van dur. I al cap dun any o any i mig va passar Phome i va
preguntar on era la llimera.Vine, vine i vors que hem fet de la llimera. Van fer un Santo
Cristo. I Phome va dir:
Ets tronc de llimoner
que en ta vida has fe t llimons
els miracles que tu pugues fer
me ls clave io en els collons.

Media fert tristis sucos tardum que saporem _

felicis mali: la Media produeix els sucs cids i el sabor persistent daquest fruit
saludable, ms efica? que cap altre, quan madastres cruels han enmetzinat una beguda,
mesclant herbes alhora que paraules malfiques: s un remei efca? que trau deis
membres els negres verins.... Els medes sen serveixen contra la pudor de Pal i per a
guarir els vells asmtics.
Virgili. Gergiques. Llibre II; v:126-135

Lexcel.lent relat dit precisament Un llimoner de Joaquim Gonzlez Caturla, dins el

recull anomenat Els colors de la solitud . Tot un llampant cant denyor i damor pe
llimoner de casa, del pati o del corral de casa, de la casa on antany tots els valencians i
valencianes naixien i es criaven, i on uns feli?os pocs ho fan encara.

Li furtaren el sol i el cel extens al pobl.

Van fer patis de llum de tres metres per tres
sense llum ni blancor, celoberts que el cel tanquen.
On sn aquells corris on creixien les parres,

llimoners i palmeres ? Cegaren els pous d aigua

clara, profunda, fresca on els melons d A lger
refrescaren l agostpenjant dins d unpoal.
Com sabran els que vinguen l olor d aquelles coses ?

Van fer que les cangons de trenta anys endarrere

s oblidaren per sempre i les cases caigueren.
Per a tots se ns van perdre lentament les paraules.

I al correr i les tendes els del teu mateix pobl

i els xiquets que ara et miren ja no et podran entendre.
Un hivern gris, desert, s estn pe camp deis avis.
Gaspar Jan i Urban. LAntic Jard dtaca

229
116.- Cladium mariscus ( L.) Pohl [ = Mariscus serratus Gilib. ]
Cyperaceae
Ciperacies

Noms populars dinics: Segam ( Bellreguard, Miramar, Piles, Daims, Ganda, ),

segamans ( Miramar, Bellreguard, Piles, Daims, Gandia, Pego,)

Mansega ( Cullera, Sueca, Silla, Sollana, )

Tallamans ( Pego )

Li diem segam perqu segant-lo et tallaves ( Daims )

Toponimia:
La partida de Segamans del Pa darrs de Pego
La Mata del Manseguerot de 1Albufera.
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Gefit rizomats, herba robusta, glabra,
glaucescent, de tija cilindrica, fistulosa, dun a tres cm. de dimetre, a la base i ms o
menys trgona a la summitat, foliosa fins al capdamunt, que pot abastar 2 metres llargs
daltria. Fulles vaginants, rgides, molt escabres, amb petits agullons antrorsos al marge
i a la carena. Florida en pancula discontinua, de juny a agost. Helfit de pastures
humides i senillars de la trra baixa mediterrnia, amb inundaci superficial daiges
traspuants, quietes o lentes durant 1poca tardorenca-hivemal, que suporta, per tant,
llargs perodes de secura; les formacions de segamans salicria, senill i altres com
lhidroctile vulgar ocupen, amb dominncia, els rodal topogrficament ms elevats de
la maijal i constitueixen en poca de grans inundacions, una sort dillots anomenats si
sn grans mates i si sn menutsflatolls ofloc ons, sobre els quals nia i evoluciona gran
part de lavifauna aqutica; la segamans rarament ascendeix a la muntanya
submediterrnia. Dins de tot el sinecosistema vegetal palustre de les nostres rees
humides mediterrnies les formacions de segamans sn potser lassociaci ms
interessant i alhora frgil. El foc, la sega, la manipulaci deis territoris amb finalitats
agrcoles i urbanstiques i altres accidents secundaris sn les principis amenaces per a
la seua supervivncia en incidir de forma alarmant durant els darrers anys, en la drstica
reducci de la seua superficie ocupada (Hermini Boira: Vegetaci de les maijals de la
Safor. Problemtica actual. 1985)
En queda poca de mansega pero nhi ha encara una mata, la mata Redona, que li diem la
Manseguerota ( Sollana )
La segam s pareguda a la cisca pero s gran com el senill i creix dins la squia i talla
ms que la cisca. Ac no sen cria, anvem a fer-la a la maijal de Gandia ( Bellreguard )

Dades etnobotniques:
La segamans s hostal daus aqtiques, algunes de les quals, la trien per a fer el niu.
Talla, el doble que la cisca, per qu la fulla fa serreta, t com si tinguera dents. Sal$a
ms dun metre. Fa uns plomalls blancs. Creix a la maijal de Gandia i Xeraco. lo he anat
all en carro, a segar-la, i portar-la en aixabigons, per a aixuts per ais animals ( Miramar)
La segam s criminal, talla ms que la cisca ( Beniopa )
La segam es cria en la maijal de Gandia; la donvem, com la palla de blat, per ais
animals mesclat amb herbafals o agret ( Daims )
La segamans per ais bous mesclada en agret ( D aim s)

230
La segamans serrat curt per a donar de menjar ais animals, i la resta al fem ( Els
Pedregals)
El segaven per ais bous. Ac no es fea, es fea a la marjal de Gandia on plantaven arrs.
lo he anat a fer-ne all, i, a voltes, The segat amb la maijal gel, encristall, perqu ac a
rhivem no n hi havia menjar per ais animals. En aixabigons el carregava dalt de lhaca
per a portar-lo a casa. El serrava en un serraor, perqu s molt dur, i el donava ais
animals a compte de palla mesclat en agret; i tot lo que sobrava ho tirava daixuts
( Daims )
Abans venien del Grau en carros carregats de segam tendret, per a vendren. El
portaven dall les squies de la Devesa i deis Marenys de Gandia. A mosatros no mos
deixaven segar el ms tendret que es criava dins 1aigua ( Daims )
La segam es cria al Grau. La gastvem per a baix deis animals, per a aixuts. Ho
secvem i ho posvem baix deis animals per a fer fem ( M iramar)
La segam per ais bous. Anvem al Molinell en un carro i llogvem una barqueta per
entrar dins i segar-la. Desprs carregvem el carro i pac a Piles. Abans en totes les cases
nhi havien bous ( P iles)
El segam per a fer barraques i albardisses per ais tomacars. s una mata gran; pegues
un estir en la m i te la vola la m sencera, s lo ms criminal. No la donaven ais
animals perqu tallava la boca deis animals. A la maijal del pa darrs est la partida de
Segam perqu all ne creixia molta ( Pego)
La mansega talla com un rail, la fulla t tres cantos, talla per tres talls i desprs trau la
vara de lespig. En lAlbufera quan sacabaven les tiraes pegaven foc al canyar, el
cremaven perqu ja eren vells i tomaven a eixir nous. Pero ara el Medi Ambient no vol
aixina i es tot vell lo que nhi ha i es mor de vell i no es regenera. Per aix mansega no
nhi ha. Ac diem canyar al senill, la bova i la mansega, tot junt. La mansega per a fer
foc per ais rejolars i per ais foms, s lo ms ardent que nhi ha. La segaven, la feen a
muntons i all en el rejolar anaven cremant-ho. Mosatros la gastvem per a fer nugasses,
feem nugasses de mansega o de bova per a segar brossa. La principal utilitat de la
mansega era per a fer els sostres de les barraques, per a impermeabilitzar-les. Primer era
la canya i desprs damunt la mansega que s dura; la bova s podra que s molla ( Silla
)
La mansega era per fer la part de dalt de les barraques, perqu no xupla lauia a
diferncia del rastoll o la palla, lo que fa s escopir-la i s com si fora impermeable
completament ( Sollana)
Aix ho segvem per a les albardisses de tomatera i per a fer barraques valencianes.
Tamb per a sofrmar els porcs els camissers, i per a fer alguna mrfega, serr en
corbellots ( Sollana)

Dades antropolgiques:
Eres ms fals que la mansega, es diu a Sollana perqu la mansega sarrapa i talla.

117.- Clematis flammula L.

Ranunculaceae
Ranunculcies
Noms populars dinics: Vidriella ( Benirrama, Alpatr, Benissili, Beniaia, Margarida,
Planes, LOrxa, Fageca, Benimassot, Balones, Alcoleja, Benifallim, Sella, ); vedriella (
Benirrama, Benissili, Alcal de la Jovada, Benialfaqu, Almudaina, Planes, Famorca,
Benasau, Balones, Benifato, LAbdet, ); vidriera ( Vilallonga, Pego, Parcent, Calp,

231
Bolulla, LOrxa, Cocentaina, N quera,); vedriera ( Vilallonga, Castells de la Serrella,
Xal, Cocentaina, Aielo de Rugat, Salem, Beniatjar, Quatretonda dAlbaida, A rtana,),
vedriguera ( Castells de la Serrella, Castell de les Gerres, ), vedriguella ( Famorca)
S antjoanera ( Oliva, Foma, ), santjoanet ( Ebo, Trbena, ); santjoanets ( Xbia, Sanet i
Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, Sagra, Tormos, Benidoleig, La val de Laguar,
Castells de la Serrella, Trbena,); flor de Sant Joan ( Ador, Oliva, Mura, ), brossa de
Sant Joan ( Oliva ); corona o coroneta de Sant Joan ( Rtova, Almiser, Pedreguer, );
coroneta del Nostre Senyor ( Lloc Nou dAlmiser ), coronera ( Alfauir, Almiser ),
coronera de Sant Joan ( Alfauir, Almiser, Rtova, Castellonet de la Conquesta, )
Flor d ngel ( Benimantell)
Gesmiler bord ( Aielo de M alferit)
Engarlandera ( ), guerlanda ( Xbia ), esguirlanda ( Xbia, Jess Pobre, );
esguirlandera ( Benissa ), asguirlandera ( La Font dEn Carros, ).
Tom badents ( Gata )
Altres noms populars: Ridorta, virumbelles, herba de les llagues, gata-rabiosa.
Vidriera perqu les llavors cruixen com el vidre ( Parcent)
Toponimia:
El Cau de la Vedriera a Quatretonda de la Val dAlbaida.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Molt abundant, 9 a i lia de la muntanya i de la val. Es
fa notar sobretot ais volts del solstici destiu quan ateny la seua espectacular florida que,
a voltes, allarga fins ben entrat lestiu.
Fa unes margenaes i una olor ms bona ! ( Benifallim )
Dades etnobotniques:
Usos medicinis. El principal s al territori ha sigut com antiodontlgic:
Al meu pobl li diuen tombadents, i quan era xicoteta ma uela em dia: No toques eixa
planta que et cauran les dents ( Gata )
Per a tombar els queixals posant una fulleta en el core o forat ( La Font dEn Carros )
Una fulleta de vedriera xafa i feta una boleta es posa dins el forat corcat del queixal i
lascla ( Castells de la Serrella).
Bullir set ulls de vedriera i glopejar en cas de mal de queixal. Lleva el dolor i en
acabant va caent tot lo roin ( Castells de la Serrella)
Per a glopejar en el mal de queixal ( Parcent)
Pica fulletes de santjoanets per al mal de queixal ( Trbena)
Per a glopejar en la boca quan tenia mal de queixal ( LA bdet)
La vidriella per al mal de queixal. Vaig bullir vidriella i fulles d hedrera, vaig glopejar
dos o tres voltes, i totes les tocades anaven caent i ja no vaig tindre mai ms mal de
queixal ( Sella )
Glopejar per al mal de queixal com les pinyes de ciprer pero si abuses molt et tomba les
dents tant una com laltra. Si la mossega alg li cauen les dents ( Pego )
Per a tombar queixals corcats. Picar i posar dins el forat. Lleva el dolor i trau la dent o
queixal ( Benimaurell)

232
Abans qui li feia mal de queixal, en rosegava un poc i caia ( Benimaurell)
Tomba les dents ( Trbena)
Vedriguera per al mal de queixal. Rosegant ( Castell de Rugat)
La vedriella per a fer corones ( LA bdet)
Ampastraet de trossets de fulla de vedriera per a posar ais forats deis queixals corcats
per a llevar el dolor. Tamb per a posar damunt de lull de poli, pero sense tocar la cam
bona que la ressalta. De xicons mos feem corones de vedriera ( A rtana)
Aix tho xaques xacaet, les fulletes, en una pedra, i agarres una corfeta dammenla o de
cacaua buida per a que ho sostinga i tho poses damunt duna barruga. Lo que val ms s
el suc. La corfeta s per a que el suc no sescampe i rosegue tota la cam. A aix
sapeguen molt els caregols ( Vilallonga )
Fulleta tendr picada i posada en el forat de la cries lleva el dolor, mata larrel i acaba,
al llarg, per trossejar i tombar la dent o queixal ( Nquera- Pep Rabosa )

Altres usos medicinis:

Per ais ulls de poli, picaeta i que noms toque lull de poli ( Benissili)
Un pegaet de vidriella per a ais ulls de poli, sense que se nisca, sin trau bambolla (
Planes )
Pegat dherba tendr damunt de la pic de lalacr ( Cocentaina)

Usos veterinaris:
Collaret de pell de vedriguera fet amb una treneta de tres tires de pell per a posar a les
cabres i ovelles que es constipen, com amb el matapoll ( Castells de la Serrella)
Repelent deis insectes:
La vedriella per a posar al matxo i els animalets com un collar o devantal, quan baties i
garbejaves i hi havia tanta mosca. Lanimal bragueja aixina caminant i aix es meneja i
la mosca fuig ( Benifato )
Quan garbejvem blat li posvem al coll de lanimal o en la pitera, dalt del
mosquejador, vedriguera enrotll per a les mosques ( Castell de R ugat)
Quan llauraven ho portaven els animals davant com si fora un pitral per a les mosques (
Benasau)
Posaven vidriella al coll del matxo quan llauraven ( Balones )
Posvem un collar de santjoanets al matxo per a que li espantara les mosques (Trbena)
Penjvem santjoanets dins del corral per a les mosques. Les atrea. ( Rfol dAlmnia )
Per a posar-ho ais animals, com una collera, per a que els tapara perqu les mosques i
els tabans sels mengen. A voltes en el bancal se mha oblidat el sombrero i m ha fet
aix i mho he posat ( Rfol de Salem )
Si anaves al bancal i no tenies sombrero , tenrotllaves el cap en vedriguera (
Castell de R ugat)
Per a fer fugir les mosques, penjant del fil de la llum ( Tormos )
Farratge:
Les cabres es fan loques per menjar-sel. Mai cap problema per menjar-ne. lo anava a
buscar-lo quan estava florit. La cabra li agrada ms que a lovella ( Benimaurell).

233
Les cabres se la mengen a boca plena ( Benimaurell)
Sho mengen molt les cabres ( Xal )
Les cabres sho mengen molt, sobretot si est florit ( Fageca )
Sho menja molt el ganao i a voltes els xiquets es feien una corona ( Famorca )
La vedriera esta pels mrgens, i se la menja el ganao prou ( Beniatjar)
La vedriera se la mengen les cabres si estn tancaes, pero pe terme quan van pasturant,
no ( Salem )
A les Majones es fan els mrgens tots plens daix. Quan trau la flor s paregut al
jarmil. La vedriera ve a la primavera i dura per lestiu. La pasturaven els animals. Si fas
un feix et fa tota lesquena roja ( Vilallonga)
El gesmiler bord t molta for9 a, s molt rabiosa ( Aielo de M alferit)
Usos agrcoles:
Per a fer un Hit baix, folrar, acotaxar i tapar les cistelles i caixetes de collir cireres (
Benirrama, Benialfaqu, Balones, Ebo, Cocentaina, LOrxa, )
Ho posvem dins deis basquis de pera i feia molt bona olor ( Benasau )
Ho posem damunt de les cistelles quan collim cireres ( Famorca )
Tamb tapaven les cistelles de cireres amb dos manolls daix ( Benimassot)
Tamb per a forrar els basquis de fusta o aspart per a que no punxen la fruita, com a
voltes amb aixarment de vinya tendr o amb ambalatge ( Salem )
Posaven un Hit de vidriella per a guardar la patata ( Andratx )
Dades antropolgiques:
A Xbia i altres pobles dinics per a celebrar el solstici destiu collien, i encara cullen
aquesta planta coincidint amb la seua plena florida per tal de confeccionar unes
garlandes que fan servir de corona. A Rtova a poqueta nit els xiquets coronats amb
tires de flors que els penjaven per lesquena, eixien a donar voltes pe pobl, aturant-se
en les cases deis joans i batistes per tal que els convidaren.
La flor de Sant Joan fa una flor blanca i una oloreta molt bona. Quan arribava Sant Joan
era per a fer corones, corones de Sant Joan. Els xiquets i les xiquetes anaven jugant pels
carrers tot el dia amb la coroneta blanca ( O liva)
Per a fer guimaldes ( La Font dEn Carros ) o esguirlandes ( Xbia ) o corones ( Trbena
) per a la festa de la nit de Sant Joan.
Ens posvem corones, faldes i de tot, ens disfressvem de coronera de Sant Joan (
Alfauir )
Per Sant Joan la floreta sempre est esclat i fa una olor bonssima. Quan era menuda
feem una corona amb un rabo i anvem pe pobl ( F om a)
Per a fer corones i dur-les la Nit de Sant Joan amb el fanalets de mel encesos ( Rtova)
A Sant Joan els xicons ens disfressvem en eixa classe de planta ( Rtova)
Feien corones els xiquets la nit de Sant Joan. Fa una olor molt bona aix ( Castellonet
de la Conquesta ).
Es feien corones els xiquets la nit de Sant Joan i cantaven ( Almiser )
La brossa de Sant Joan samparra i feen corones ( O liva)
Abans es feien corones de flor de Sant Joan la nit de Sant Joan ( A dor)
Quan rem xiquets feem corones de vedriella i tot ( LA bdet)
La vedriella per a fer corones per a jugar ( Balones)

234
La vedriera quan rem xicotetes la colliem per a fer corones ( Salem )
Per a fer corones i adornar els carrers al mes de maig i al Corpus ( Parcent)
La vidriella per a fer corones ( Benimassot)
Els xiquets es feien corones desguirlanda ( Jess Pobre )
Els xics jvens feen una corona daix per Sant Joan ( Mura )
Feem un collar de flor dngel la Nit de Sant Joan ( Benimantell)
Per a adornar els carrers ( Rfol de Salem )
Per a corones ( LOrxa ). Per a fer corones amb una cua caient per darrere a sant Joan
mentre cantvem pels carrers:
Esta nit s Sant Joan, Sant Joan,
han perdut un devantal.
De qui era, qui era,
de Roseta la Fomera.
Per a fer corones de cementeri ( Alcal de la Jovada )
Nelly Amold a la Contribution a la connaissance ethnobotanique et medicnale de la
flore de Chypre.( Pars: Universitat Ren Descartes 1985.), referint-se a una germana
de la nostra garlandera la Clematis cirrhosa L. ens diu: La clemtide de fulles perennes i
de llargs aixarments s particularment apreciada a Xipre per a confecci de corones amb
les seues flors acampanades: s una de les plantes consagrades a Dions que es portava a
les processons bquiques ( antiga Pafos )
La vidalba brotava per tot. Enllagava esbarzers sense por de la mossegada de les
punxes. Vidalba blanca. Vidalba tendr per forta. Vidalba per lligar garbes. Vidalba
per fe r corda perqu salti la canalla.
Mana Barbal: pedra de tartera. Pg: 102

118.- Colutea arborescens L. subsp. atlntica ( Browicz) Ponert

Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Espantallops ( Benirrama)
Dades ecolgiques: Mediterrnia meridional i occidental. Arbricell del tot semblant a
una petita acacia, propi de boscries i matollars espessos i ombriencs. Es veu molt a les
opulentes ombries de la val de Gallinera i a alguns obacs de lEstret del Serpis. Ali
ms singular daquest arbret sn els seus unflats llegums, de tavelles o beines
desproporcionadament grans respecte ais fesolius, els quals en agitar les rames sonen
com un estrany sonall, amb una remor agradvola i encisera, que li ha donat el nom
popular a la planta.
Dades etnobotniques:
Fulles laxants. Vindrien a ser com el sen mediterrani, per de ms mal prendre i ms
violent.

235
119.- Convolvolus arvensis L.
Convolvulaceae
Convolvulcies
Noms populars dinics: Correjola ( Bellreguard, Alquerieta de Guardamar, Daims,
Piles, Oliva, Gandia, El Real de Gandia, Tavemes de la Valldigna, Simat, Benial, El
Verger, Setla, Beniarbeig, Sanet i Negrals, Benimeli, Atzbia, Pedreguer, Benissa, Calp,
Castells de la Serrella, Trbena, Beneixama, La Canyada, Petrer, Vistabella, ),
correjoleta ( Castells de la Serrella, ), corrijola ( Bellreguard, Castells de la Serrella,
Xeraco, Foma, ), corritjola ( Beniaij ), corrinjola ( Bellreguard, Castell de Rugat,
Quatretonda dAlbaida, Benissili, LOrxa, ), corrila, corrioleta ( Cocentaina, Alcoceret
de Planes, Benimassot, La Nucia, Callosa dEn Sarri, El Castell de Guadalest,
Benimantell, Alcoleja, Sella, La Font de la Figuera, La Torre de les Ma9 anes, ), curila,
curioleta ( Ontinyent, ), corrintxola ( Potries, Alfauir, Terrateig, Salem, Carnela,
LAtzbia, Beniarrs, Cocentaina, Agres, Poliny del Xquer, ), currintxola ( Foma ),
cornijola ( Alcal de la Jovada, Catamarruc,), comitxola ( Planes ), corniola ( Altea )
Corrila borda diuen a la Font de la Figuera a la C. altheoides.
Dades ecolgiques: Cosmopolita. Cultius, camps de sec i de regadiu, olivars,
tarongerars. Aquesta inofensiva i innocent herbeta que encatifa els fraus i els mrgens
deis camps i de tota llei de cultius de sec i de regadiu s un malson per al llaurador que
la perca9 a amb tenacitat i per una altra banda la considera una de les millors herbes
silvestres per a donar de menjar ais animals de corral.
No n hi ha qui la mate la corrila. La talles, la talles i toma a eixir ( Cocentaina )
La corrintxola s difcil dacabar ( Alfafara )
Cinc dones, habilment ben acotades entre sole i sole, maldaven amb les aixadelles per
extirpar la cugula i els citrons i les incipients corretjoles que creixien per onsevol.
Enre Valor. L ambici d'Aleix: p. 112
Dades etnobotniques:
Herba colagoga i laxant, les tisanes de la qual es fan servir, popularment, per a tractar
les insuficincies biliars i els estrenyiments, i per via externa com a vulnerria.
Les correjoles sn per a bullir-les per a qui pateix del fetge ( Beneixama )
Tasseta de corretjoles bullides, en dej, per a combatre els clics de fetge ( Beneixama )
Per a alleujar el mal de ventre es posava sobre la panxa un manollet de corretjola en
contacte amb la pell ( Beneixama )
Ambolic de currintxola, un manollet, damunt del melic per a la diarrea. Conforme est,
sense picar, i que li toque la cam ( Foma )
La correjola per a estancar la sang; la xafen i la piquen i la posen damunt de la sang (
Pedreguer )
Quan un es fa un tall, se la posa dins la boca i la mastega, i desprs se la posa damunt
del tall i es tanca la sang. I s molt bona per ais conills ( Gandia )
Arreu el territori llauradors i pastors la consideren una de les herbes silvestres que fa
millors pastures i farratges per a donar de menjar ais animals de corral, especialment els
conills.
Menjar deis conills i del ganao . Molt bon pasturatge ( Castells de la Serrella )

236
Molt bona per ais conills ( Benissa, Benissili, Bellreguard, Beniaij,)
La correjola agr molt ais conills ( El Real de Gandia )
La correjola s la millor brossa que hi ha per ais conills ( Daims)
La corrioleta la feem per ais conills ( Cocentaina )
Molt bona la correjola per ais conills i les vaques i molt mala de matar en la trra
( Tavemes de la Valldigna )
Ma huelo la fea per ais conills ( Petrer )
Aix sho mengen molt les cabres. s una de les que ms es mengen ( A ltea)
Per ais conills i els borregos. La ms fina per a donar de menjar els animals ( Piles )
Per al ramat i els conills ( Agres )
El ganao sho menja molt ( El Castell de Guadalest)
Aix s per ais animals ( Altea )
Sho menja tota classe danimals ( Alfauir )
Els animals sho mengen ( Vistabella)
Molt mengvola per ais conills, se la mengen molt a gust per no els va b, els infla i
sescagarrussen. lo he criat molts conills, en tinc molts de criat ( Oliva )
Capolls i flors de corrinjola per a menjar ( Castell de Rugat)
Les llavors fan les delicies de les cardeneres i deis aucellets de lhorta.
Dades antropolgiques:
...les mares resignades i dcils, amb la docilesa de la inconsciencia, seguien a
rerassaga les ovelles joves, que fantasioses, amb el cap pie de vent, enjogassades i
atrevides, anaven sempre al davant, ara enfilant-se marges en amunt per collir una
blanca margarideta o una corretjola rosada, ara baixant, amb risc d estimbar-se, per
les fondalades escabroses, ara bromejant amb el marra rabis, que hauria fe t cara a un
toro mesell, ara barallant-se de per riure elles amb elles.
Caterina Albert i Parads: El Pastor

120.- Conyza albida Willd. ex Spreng. [ C. sumatrensis ( Retz. ) E. Walker; C.

floribun da Kunth; C. altissima Naudin et Debeaux ex Debeaux ]
Dades ecolgiques: Neotropical. Herbats nitrfils. Terfit escaps. Fulles ampies
oblanceolades, ms o menys dentades, amb nerviaci ramificada; les basals superant 1
cm damplria. 5-20 dm. V-X.
Eixa s lherba ms resistent a lherbicida. Heu carregues dherbicida ben carregaet,
arruixes i li se sucarren les puntetes per ella no mor ( Cocentaina )
121.- Conyza bonariensis ( L ) Cronq. [= C. ambigua DC; Erigeron crispus Pourr. ]
Dades ecolgiques: Neotropical. Herbats nitrfils. Terfit escaps. 2-8 dm.; fulles totes
ms o menys liniars, senceres, uninrvies que no superen 1 cm damplria. I-XII
122.- Conyza canadensis ( L. ) Cronq.
Dades ecolgiques: Nordamericana. Conreus, herbats nitrfils. Terfit escaps. Flors
amb lgules petites sempre presents. Involucre glabre i verd. 2-8 dm.; VI-X.
123.- Conyza chilensis ( L. ) Spreng. [= C. primulifolia ( Lam.) Cuatrec. Et Lourtei ]

237
Dades ecolgiques: Neotropical. Captols pocs nombrosos., de ms o menys 1 cm de
dimetre. Hemicriptfit escaps. 5-15 cm. VII-X. Al territori serrnic. Rara.
Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Morritord ( Bellreguard, Miramar, Daims, Beniaij, Gandia,
Beniopa, ); cnem bord ( Bellreguard, ), cnem ( Oliva, Xeresa, Tavemes de la
Valldigna, Beniarbeig, Pedreguer, ), ramassera ( Piles ), la mata; morritortar ( Daims ),
el conjunt.
s cnem bord per li diem cnem ( X eresa)
Altres noms: Coniza blanca; coniza sumatrenca; coniza bonarienca; coniza canadenca.
Dades etnobotniques:
A Piles i Bellreguard la fan servir per a fer ramassos per a agranar.

124.- Coriaria myrtifolia L.

Coriariaceae
Coriaricies
Noms polpulars dinics: Borratxera ( Vilallonga )
Mata-cabra ( Callosa dEn Sarri, La Nucia ), emborratxa-cabres ( )
Rond ( El Castell de Guadalest, Benimantell, )
Altres noms: Roldor, raudor, rudor, raola.
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Vores i volts de rius com el Serpis o el
dAgres o el riu de Guadalest, on abunda molt.
Aquest menut, brancut i polit arbust que s'alga dun a dos metres, de brancs quadrats i
arquejats amb un fullatge lluent semblant al de la murta s una de les meravelles
botniques deis nostres rius tant per la seua importncia etnobotnica com pe seu port
brillant i sobretot per la raresa, la singularitat, l'enigma i lensucrat veri del seu fruit.
Una meravella tan til i atractiva com pelillosa.

Es tracta d'una mata de ribera, d'una filia de la mediterrnia occidental, de preferncies

i volences litorals que viatja des deis Pirineus a Gibraltar sense entrar en la meseta
central ni en el nord de la pennsula, formant part deis mrgens ombrius i esponerosos
del bosc i de la val i deis herbats deis nostres rius, rambles, barrancs, torrents i rieres,
sobretot al nord del Pas on es fa dominant. Lhem vista abundant en el riu Algar i en
el seu afluent el riu Guadalest, fins i tot ran de carretera, i al riu Serpis la trobarem ben
llustrosa en la doble revolta que fa quan travessa el Rac del Duc, i les seues aiges
abracen i llepen els peus a la penya de lguila, tant en leixut meandre abandonat,
resistint i fent-li un cenyit sotabosc a un ardit floc de jvens lbers, com en el tram de
ms avall desprs de la blanca i llampant fabrica de llum. Tamb podem vore-la
davall lassut de la Mare de Du, i en alguns barrancs de la val de Perputxent i en el
riu Agres.

Les fulles que li donen el nom a l'espcie sn pe Ilustre i la forma realment paregudes
a les de la murta per ms grans i d'un verd ms fi i tenue, amb tres nervis principis
paral.lels que recorden les del plantatge; es disposen a parelles oposades o en verticils,

238
i de les seues bases naixen uns ressalts angulosos que recorren el red tronc de les
rames donant-li un aspecte quadrat.
Fa unes flors que trau de mar? a l'estiu, menudiues, verdenques i arreplegades en raims
al capdamunt deis brancs laterals. s una planta polgama, que fa peus mseles de
flors amb noms estams i peus hermaffodites amb estams i pistils, essent els cinc estils
vermells, ixents i vistents ali ms remarcable de la flor.
El fruit estrete i veritable est format per cinc granets o aquenis lenticulars i durs molt
ben ordenats, bo i formant una estrela de llum negra i brillant entre els rellamps de la
qual es bolquen com en un abra? els cinc ptals que en desenvolupar-se a mesura que
madura el fruit es tomen carnosos, d'un color vermell ciar i brillos primer, desprs
purpuri cada vegada ms fose i finalment negre com l'estrela del fruit.
La polgama raola i set germanes ms escampades pels pasos temperis i clids
formen la breu, til, bella i perillosa familia de les coriaricies que sn laboratoris de
fabricar diverses substancies molt verinoses i matries tniques astringents utilitzades
tradicionalment i des deis temps deis romans per a adobar o assaonar les pells, d'on
tradicionalment i des deis temps deis romans per a adobar o assaonar les pells, d'on li
arriba el femenvol nom botnic de coriria, que deriva del llat coriarius , i vol dir
adobera, blanquera o assaonadora. Brillant, enjoiada, seductora, embriagadora i
verinosa adobera de fulles com de murta.

Dades etnobotniques:
La borratxera fa la fulla com si fora la murta i per aix la tiraven pe carrer i a les
entrades de casa en Corpus i en les Festes, perqu murta en este terme no sen cria sin
poquet. N hi ha vegades que se la mengen les cabres i no fa res i nhi ha vegades que es
moren. Ac shan mort incls vaques ( Vilallonga )
Si les cabres en mengen es moren. Al pont de ferro, anant cap a la Reprmala, nhi ha
tota la que vullga ( Vilallonga )
Tota la planta s txica, molt txica per a l'home i tamb per a alguns animals com el
gos, capaf de matar amb una aparatosa i convulsa simptomatologia semblant a la de
1'enverinament per estricnina, especialment els seus fruits tan particulars, estranyssims i
atraients, els quals sn de primer camuts, lluents i vermells i desprs negres, d'agredol?
i abellidor tast, que poden confondre's amb les innocents mores d'albarzer. Aquest poder
mortfer li ve perqu s rica en un alcaloide que s'acumula preferentment en les fulles, la
corianina, i sobretot en una substancia de sabor amarg present en els fruits, el glucsid
coriamirtina, la qual, tanmateix, s'ha utilitzat en medicina hospitalaria com a analptic,
ja que a dosis molt menudes, inferiors a 1 mg., acta com a excitant de la respirado i
activador de la circulaci sangunea.
El nom popular d'emborratxacabres li ve perqu els camers i especialment les cabres
experimenten en menjar-se els fruits com una sort d'embriaguesa que se'ls esvaeix en
unes hores.
El rod s lo que les cabres semborratxen ( Benimantell)
Fa mores, el ganao sho menja i semborratxa i arranquen a correr i es tiren pels
mrgens i si es presenta sespenyen. Per all baix hi ha molt per hi ha una mata en un
terrapl que acabat de ploure han menjat i nhan mort 14 0 15 per noms eixa mata ( El
castell de Guadalest)

239
Tamb les fulles, riques com la corfa en tanins astringents i indicades en medicina
popular com antiinflamatries i antihemorroidals, poden provocar intoxicacions letals
en cas de confondre-les ingnuament amb les de l'aromada murta o les del sen.
Les fulles com a antiinflamatries s millor substituir-les per les d'altres herbes nostres
ms potents i inocues com l'agrimnia, el rabet de gat, la salicria, el peric groe o la
greixonera.
Com a antihemorroidals, les fulles s'han d'usar noms per via externa, aplicant sobre
les oneroses i sagnants almorranes uns manyocs de cot-en-pl mullats en l'aigua de
1infus de les fulles de la increble i sorprenent emborratxacabres.
El roldor que abans es criava en els nostres rius i ombrius molt ms abundant que no
ara, ha tingut tradicionalment un gran valor etnobotnic a les nostres terres i a totes les
de la mediterrnia occidental on es cria espontniament, i no solament pels seus
poders i usos curatius.
A les comarques altes de la conca del nostre riu es collia per a la fabricado d'un tint de
color blau: Una volta collida deis tossals es posava a secar a l'ombra i desprs es
tallava a trossets molt xicotets: A continuado era llesta per a utilitzar en l'activitat
textil. La seua collita donava faena a moltes persones de les muntanyes properes
d'Alcoi , ens informa Josepa Cuc en el seu captol sobre Taprofitament de la mquia
i la garriga.
En tintorera s'utilitza una tintura negra obtinguda deis fruits madurs. Les fulles shan
emprat per a fabricar tinta. I tamb l'aigua deis fruits esclafats i posats a remulla s'ha
fet servir com a insecticida.
Per s sobretot per les seues virtuts astringents degudes a la seua alta riquesa en
matries tniques, que s'ha utilitzat des de temps antics aquest brillos, firnest i tan til
arbricell per a adobar les pells, d'on deriva el seu nom botnic genric i que fos
batejada tamb com el sumac de Montpeller amb fulla de murta.
Quer en la seua Flora Espanyola al-ludint a aqestes virtuts escrivia en 1764 sobre el
roldor: A Catalunya, els pagesos fa n collita de les fulles d'aquest arbricell en el seu
temps, i quan estn en la seua perfecta disposici les cullen i les assequen; i, desprs
d'haver-ne arreplegat una crescuda porci, les porten en grans costis ais pellers;
aquests les fa n moldre amb una mola, de la mateixa fais que Voliva, i amb aquests
plvors adoben i assaonen els cuirs que serveixen per a formar sles. Aquesta
preparado a parer d'alguns dna a les pells una adobadura ms forta que la de la
corfa de carrasca.

125.- Coris monspeliensis L.

Primulaceae
Primulcies
Noms populars dinics: Sapito real ( Beneixama, Banyeres, ), sinfito real ( Petrer ),
sepito o sempito real ( Planes), pito real ( Aielo de M alferit)
Pinzell ( Quatretonda,)
Herba punxosa ( Benial, Benissiv).
Dades ecolgiques: Mediterrnia centro-occidental. Matollars acarassolats, eixuts,
aclarits; faldars, erms, bancals abandonats... Sestima crixer, sovint, sobre les roques i
crostes calcries.
Dades etnobotniques:
Per a les inflamacions ( Beneixama)
Per a les indigestions, flatulncies i constipats ( Banyeres )

240
Colagoga, i enmenagoga feta pols; dos pessics per tasseta ( Cocentaina, Rafael Ferrer
Cardona)
Tasses molt bones per ais costipats ( Planes)
Per a beure-se-la si no estaves b del pit ( Terrateig)
El pito real per a pixar ( Aielo de M alferit)
Per ais fies deis burros; es donava en un tros de pa i secava el fie ( Planes )

126.- Coronilla scorpioides (L.) Koch

Leguminosae
Lleguminoses
Noms populars dinics: Anemor, nemor, ( Beniaia, Benissili, Trbena, Alcoleja,
Fageca, Famorca, Beniarrs, ), o herba de lenamor, tal com ais Pirineus Aragonesos
sanomena hierba del amor , entre daltres possibles raons perqu amb les seues fiilles
camosetes fresques, de propietats irritants i vesicants, aplicades estratgicament en la
gaita o el coll, es feien una taca rojal els fadrins que simulava una apassionada besada
per tal de presumir aix davant els amics que la novia o altra minyona nestava
enamorada.
Dades ecolgiques: Mediterrnia Iranoturaniana. Camps de conreus, herbassars nitrfils.
Eixia molt en els camps de blat, i quan anvem a bisbar el blat rarrancvem per a secar
la i fer farratge dhivem per al ganao ( Beniaia).
Dades etnobotniques:
Pica la fulla i posa sobre la pell, fa bambolles. Abans eixia molt dins del blat ( Benissili
)
Aix es menja la cam. I s un veneno que el ganao no toca ( Alcoleja)
Tamb s rom com el terri-musterri, i mata els conills que se la mengen ( Beniarrs )

127.- Crataegus azarolus L.

Rasaceae
Roscies
Noms populars dinics: Soroller (. Bellreguard, Oliva, El Real de Gandia, Benirrama,
Agres, Alfafara, Otos, Llutxent, Ontinyent, ), sorollera ( Foma, Jess Pobre, Benissa,
Otos, Alfafara, ), seroler ( La Torre de les Ma9 anes, Alcoi, ), siroler ( Penguila, ),
serolera ( Beniaia, Benmer, Famorca, Tollos, Benimassot, Gorga, La Torre de les
Mafanes, Alcoi, Cocentaina, Muro, Alcoceret de Planes, Beniarrs,), atzeroler, Parbre.
Sorolla ( Bellreguard, Oliva, El Real de Gandia, Jess Pobre, Mura, Agres, Otos,
Llutxent, Ontinyent, ), serola ( Beniaia, Famorca, Alcoi, Cocentaina, Muro, Alcoceret
de Planes, Beniarrs,), sirola, atzerola, el fruit.
Dades ecolgiques: El soroller, originari de la mediterrnia oriental, s el germ gran i
civilitzat de Fespinal. Fa uns fruits pareguts a peretes grogues o roges, molt perfumades,
de polpa sucosa i dagredol? i singular tast.
La serola grogueta s millor ( Beniaia )
Dades etnobotniques: Abans la sorolla era una finita molt estimada i esperada entre les
fruites de les darreries de Festiu. Una llaminadura de luxe, una rara i agradvola fruita
dhorta que servava intactes per fora i per dins totes les virtuts i essncies boscanes.
Dades antropolgiques:

241
 Flor de recanga
atzarola, atzarola.
Tot ju st esclates,
i el vent fa deis teus petis
ales de papallona.
Mrius Torres: Atzarola.

Hi ha la can? popular que diu:

Morena, si io el pillara
en un barranc que est a soles
t havia de fe r passar
d arbogos i de ser oles

Ai roja, si t agarrara
en un barranc, els dos a soles,
te les faria passar
d alborees i de ser oles.

La tradici artrica conta que el mgic Merln jau soterrat davall lombra dun soroller i
dall estant espera ressucitar un jom per a tomar a portar el triomf de la justicia a la
Terra.

128.- Crataegus monogyna Jacq.

Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Espinal ( Castells de la Serrella, Trbena, Tollos, Benimassot,
Gorga, Balones, Benilloba, Almudaina, Benillup, Vilallonga, LOrxa, Foma, Benirrama,
Benissiv, Alpatr, La val de Laguar, Alcal de la Jovada, El Castell de Guadalest,
LAbdet, Ares del Bosc, Confrides, Alcoleja, Penguila, Alcoi, Muro, Agres, Alfafara,
Beniarrs, Vistabella, ), aspinal ( Alcal, Benissiv, ), espinal blanc ( La Torre de les
Ma?anes, ); espino blanc ( La Torre de les Ma?anes )
C irerer de pastor ( Bellreguard, Miramar, Sagra, Tormos, Benmer, ), cirer o cireret de
pastor ( Parcent), cireret de pastor ( Cocentaina ), cireret ( Muro ), cireretes de Laguar (
Pego, Ebo ); cirerer bord ( Castellonet de la Conquesta )
Bolqueret, bolquerets ( Oliva, Rafelcofer, Palma de Gandia, Barx, Almiser, Lloc Nou
de Sant Jeroni, Aielo de Rugat, Salem, Pedreguer, Benidodeig, Benimarfull, Gata, ),
bolqueret, o bolquerets del Nostre Senyor ( Bellreguard, Miramar, Castell de les
Gerres, La Font dEn Carros, Gata, ); bolquerets de la M are de Du ( Beniaij,
Rafelcofer, Alfauir, Quatretonda,); robeta de la M are de Du ( Castell de les Gerres,
Rfol de Salem ,)
G arguller ( Pego, Ondara, Dnia, Jess Pobre, Gata, Llosa de Camatxo, Parcent, Senija,
Benissa, Calp, Mura, El Real de Gandia, Palma de Gandia, Alfauir, Xeresa, Lloc Nou
de Sant Jeroni, Cocentaina, Ontinyent, ), angarguller ( El Real de Gandia, Alfauir,
Terrateig, Rfol de Salem, Carnela, Muro, Cocentaina, Beniatjar, Otos, Atzeneta
dAlbaida, La Llosa de Ranes, ), engarguller de cirereta ( Quatretonda, ), gurguller (
Beniarbeig ), angarbuller (El Real de Gandia, Alfauir, Llutxent, Terrateig, ), engarbuller
de cirereta ( Quatretonda, Castell de Rugat, ), garbuller ( Benissa, El Real de Gandia),

242
garbuller de cireretes ( Aielo de Rugat ), aguller ( Margarida, Catamarruc, Planes,
Benialfaqu, ); arguller ( Benimassot ); grall ( X bia), graller ( Xbia ), gorgoller (
A ltea)
A m er ( Benimarfiill,)
Sorollera borda ( Xtiva ), serolera borda ( La Torre de les Ma?anes, Ontinyent, )
Tapaculs ( Beneixama), larbust.
Cirereta o cireretes de pastor ( Bellreguard, Miramar, Foma, Sagra, Tormos, Alfauir,
Almiser, Pedreguer, Benissa, LAbdet, Confrides, Ares del Bosc, Alcoleja, Gorga,
Benimassot, Benillup, Alcoi, Cocentaina, Benimarfull, Agres, Muro, Trbena,
Penguila, La Torre de les Ma?anes, Artana,), cirereta o cireretes de la Mare de Du (
Castell de les Gerres ), cireretes de bolquerets ( Almiser, Aielo de Rugat ), cirereta o
cireretes despinal ( LOrxa, Alfafara, Benasau, Penguila, Benissiv, Alcal de la
Jovada,), cireretes de garguller ( Jess Pobre ), cireretes daguller ( Planes ), cireretes de
Laguar ( Pego, Balones,), cireretes bordes ( Alcal de la Jovada), cirereta de marge (
Albaida ); grall, els fruits.
El garguller fa les cireretes de pastor ( Benissa, Mura )
Lespinal fa les cireretes de pastor ( Foma, Confrides, Abdet, Ares del Bosc, Muro,
Agres, )
Altres noms: Ar?, ar? blanc, esp blanc, espinalb, ram de sant Pere, cierer del Bon Pastor
o de la Mare de Du; pometes de pastor, del Bon Pastor o de la Mare de Du.
Toponimia
La font de 1Espinal de Quatretondeta, ais peus de les magnifiques Agulles de la
Serrella.
Font de lEspinalar de Confrides davall del barranc deis Esquiladors en la fita amb
Alcoleja.
Pa de lEngarbuller de Quatretonda dAlbaida.

Dades ecolgiques: Paleotemperada. Lespinal s un deis arbusts ms peculiars i

valuosos de les nostres terres i de totes les temperades terres mediterrnies i europees,
un deis ms abundants i coneguts i que ms bells noms porta. Un arbust tena?,
branquellut, intricat i ben armat de punxes, que sestima els terrers rexiuencs i els rodis
humits, on forma part junt a daltres arbusts i lianes punxoses com lesbarzer, el roser
bord o laranyoner, deis embrollats i espinosos embardissats deis liberis de riu i de
barranc i de les orles del carrascar i lalzinar i deis boscos caducifolis eurosiberians, de
la vulnerant, contundent i dissuasria barricada vegetal que en els temps primitius, en
pie naixement i expansi de les antiges boscries, pletriques de vora?os ramats de
grans herbvors, era capa? de barrar el pas a la pengla ms devastadora i agosarada i a
la dent ms esmolada i insaciable. Un arbret fronterer, dre?at entre la fronda forestal i
lespai obert, de fiilles lluentes i singularment retallades, que es despulla a la tardor,
brosta a les darreries de lhivem i floreix espectacularment i pulcrament de blanc al
comen? de la primavera. Un arbret que es fa vore amb posats molt diversos i
contrastants, ara com un elegant i ardit acrbata arrapat a les nes argiles del barranc,
ads despullat i cobert de lquens com un esparracat roder o espentolat pelegr perdut
enmig de les altes soledats muntanyenques entre les boires i les gelors de lhivem, o
desprs com una donzella blanca o una jo ve nvia de maig passejant pels verds camins
primaverals. Un arbret que trobarem igualment dalt les carenes de les antiges ribes de

243
la maijal, a la vora deis oms, i mirant de prop la mar, com ais peus de les cingleres i
cimeres tramuntanals de les serres ms altes i fredes, on es fa puixant i abundant, a tocar
de les tenaces gavarreres, els fullosos aurons, els ardits gal.lers i les argentades moixeres
com a Mariola, Aitana, Xort, Serrella, Safor, Benicadell o la Penyagolosa.

Hi ha la ra?a despinal comima a tots els territoris de parla catalana o Crataegus

monogyna Jacq. ssp. monogyna var. brevispina ( G. Kunze ) Dippel, submediterrnia-
mediterrnia: ibero-balerica, que s molt espinos, de fulles coricies, lluents, ms o
menys glaucescents al revers, i gemmes, branquillons i fulles joves glabres o
esparsament pilosos, de fruit fat amb un estil i un pinyol; i un altre ms rar, Crataegus
monogyna Jacq. ssp. azarella ( Griseb ) Franco; var. hirsuta Boiss, de gemmes,
branquillons i fulles joves espessament pubescents, de fulles flabel.lades, dun verd ciar,
i calze pilos; fa el fruit un pl ms gran, i tamb fat i amb un sol pinyol, i un estil.
El garguller t molta punxa, punxa tremendament ( El Real de Gandia )
A Benasau i a Gorga destrien entre espinal bord i espinal ver.
Lespinal ver fa la fruita gran i es pot menjar i tot, mentre que el bord tamb es menja
per s tot pinyol ( Benasau )
Ac nhi ha dos o tres espinis que fan una cirereta com si fra quasi una serolera (
Beniarrs )
Arbres vells i venerables:
El vetust i tena? espinal del cim del Pa de la Casa.
Lesvelt garguller de la Font de la Mata de Gata de Gorgos, ais peus de les dues vetustes
i robustes mates llentiscleres, amb vora 80 cm de permetre de soca com el del Pa de la
Casa.
Laltssim espinal del barranc dAres del Bosc.
Els tres garrits cirers de pastor del Rac Llobet de la serra Mariola.

Aquell vell i pobre espinal, sense fulles ni espines, que era noms una massa de nucs
retor?ats, dret i no ms alt que un infant de dos anys, abra?at de lquens i duna espessa
crinera de malencniques moiss... que ens canta W. Wordsworth en les seues Lyrical
Ballads.
...je sents tout d un coup, en me revlant, s chapper des aubpines une odeur amre et
douce d amandes, et je remarquai alors sur les fleurs de petites places plus blondes,
sous lesquelles je me figurai que devait tre cache cette odeur...
Marcel Proust A la recerca del teps perdut.

Dades etnobotniques:
El llaurador empra lespinal de bardissa natural per tal daillar i arrecerar els bancals, i
fa servir tamb el seu peu com a patr per a empeltar altres fruiters a fi de millorar el
sabor i la qualitat deis seus fruits.
Lespinal sempelta de serolera i de nespra ( Muro )
Els hmens vells gastaven el peu del garguller per a empeltar les nyespreres i les
seroleres ( Cocentaina)
Dangarguller empelten i fan seroles ( Cocentaina)
Lespinal sempelta de perera i serolera ( Gorga )
Si ne tens alguns bolquerets pels mrgens, lempeltes de perera o sorollera i agarra molt
b, molt fcil ( Salem )
Sobre un peu de garguller sempelten la sorollera i la nesprera ( Benissa )

244
Les millors peres sn les dempelt despinal ( Castells de la Serrella)
Lespinal si lampeltaves de nyespres i fees nyespres ( El Castell de Guadalest)
En el seu peu empelten pereres per sn aspres i dures ( Tollos )
El peu de Tespinal solen gastar-lo per a empeltar seroleres ( Beniarrs )
Peu despinal per a empeltar pereres, pomeres i codonys, el millor peu.
Langarguller per a empeltar pereres i sorolleres ( Carnela )
Lespinal per a empeltar seroles, codonys i pereres. Lo que millor va s la serolera, io no
en conec sin s sobre peu despinal ( Benimassot)

Els fruits sn considerats mengvols a tot el territori.

Els fruits o cireretes de pastor, menudets com un psol, sn tardorals, per b que alguns
ja maduren a les acaballes de lestiu; tenen un bonic color roig i pengen en abundants
ramellets de les to^udes i espinoses branques. Sn llepolia dilecta deis ocells i deis
xiquets, tot i que noms tenen un punt de dol?or i paren un poc farinoses.
Ho menjvem quan rem xicotets ( Pego )
Les cireretes dangarbuller molts se les mengen i sn bones ( Terrateig )
Tirvem el pinyol de les cireretes despinal en un canudet de canya quan rem xiquets (
Benilloba)
Els pinyols de les cireretes despinal, igual que el deis llidons, per a tirar els xiquets en
el canut ( LOrxa )
Els xiquets hala, collien cireretes de pastor, somplien les bujaques, i en un canudet, tuf,
eixia pe forat el pinyol, i en lescola tiraven i el mestre els castigava ( Benillup )
Lespinal fa unes boletes rogetes que mos menjvem de xicons i jugvem desprs a
lla g a r els pinyols en uns canuts de canya ( Alfafara )
El garguller fa cireretes de pastor, rogetes, i els xiquets sho menjaven i el pinyolet el
gastaven per a tirar en un canut de canya llarg com el deis llidons del llidoner( M ura)

Ac sempre han dit, no toqueu la cirereta de langarguller que s veneno ( Adzeneta )

Cireretes de Laguar, mirar i no tocar, diuen a Pego i a Balones.
Les cireretes de Laguar fan polis ( Ebo )

Brots i fulles tendres comestibles pe seu alt contingut en sucre ( Quatretonda )

Ens menjvem els brotets i les fiilletes tendres ( Alfauir)

Roquet esperava Maleneta i una amiga que s havien endarrerit un poc per collir
cireretes de pastor que es posaven a les orelles com arracades de coralls o robins.
Mana Ibars i Ibars. Vides Planes.

Al peu eixe empeltaven pereres, pomeres i els mel.lers i no agarraven malea ( M ura)
El cirerer de pastor per a empeltar la serolera i la nyesprera ( Benmer)
Abans feen per a que un arbre durara el peu de gorgoller, que no mor mai. Fa uns
murtonets rogets ( Altea )
Langarguller sempeltava de soroller i perera ( Terrateig)
Els sorollers sempelten despinal ( Alfafara )

El garbuller s el rebost del botxinet, per les agulles ( Benissa )

El botxinet clava les peces, el menjar, en les punxes del garguller ( Calp )

245
Usus medicinis:
Les flors de cinc blancs i frgils petis i disposades en corimbes, tenen un aroma dol? i
amarg com la mateixa vida, i sn sedants i depuratives i un excel.lent remei per a
regular la pressi de la sang, preses a tassetes en dej.
Fa cireretes. Tassa de flors per al constipat ( O tos)
Flors mesclades amb palonesto per a tensi descompes, la que fa mal darrere del coll i
la nuca, per a regular-la ( Gandia)
Flors en infusi per a la tensi de la sang, tranquilitzants, bo per a anar a dormir ( Ebo ).
Flor per al cor ( La Torre de les Ma9 anes )
Flor i fulla daguller per a la tensi ( Planes)
Boletes despinal bullides per a rebaixar el colesterol i el sucre ( Tollos )

Tisana per a la mala circulado, el cor i regular la tensi arterial (Cocentaina):

Espinal (flors i capolls)
Espgol
Romer
Herbeta de les 7 verges ( Lithodora fruticosa)
Setge

Tisana per a la circulado (Cocentaina):

Espinal
Sanguinaria blanca
Escabiosa ( Scabiosa turulensis Pau)

Les flors de garguller sn sedants i fan dormir. Tamb sn bones per a la sang i per ais
dolors de la regla de les dones ( Cocentaina )
Tamb a Trifauen un aduar de Djebala perdut entre arbocers i murieres, recomanaven
les flors d'admam per a rebaixar la pressi de la sang.
La cendra de la fusta de Tespinal s bona per al riny. La flor de la cendra al9 en una
gerreta o botella. Culleradeta de cendra en un gotet daigua calenta, i prendre en dej.
Agarrava tronxos daspinal, rames tallaes en alicates, i ho cremava; i arreplegava la for
de la cendra amb una cullera, lo blanc no lo negre de baix ( Foma )
Duna punxa daix li van tallar el dit a mon pare; va tocar ls i es va quedar la punxa
dins, i se li va fer negre ( Castellonet de la Conquesta )

Dades antropolgiques:
Lespinal no sois s un arbre fronterer entre el bosc de muntanya i la planura de la val
sin tamb entre la vida salvatge del bosc i la vida de lhome rural.
Per al poblet, resignat o devanit, que de tard en tard li plau deixar-se anar a passejar
pels caminis i les sendetes del terme, i encara ms, si han nascuts a la tan castigada
plana dhorta costanera, lespinal s un arbust emblemtic dun temps en que
lagricultura tradicional comparta el mateix espai vital amb tota la cort darbres, arbusts
i herbes silvestres i tota la fauna salvatge, un deis arbusts que ms sha resistit a
desaparixer, un deis darrers supervivents daquell temps, no massa llunyans, en que
convivien amb harmona el nisprer amb la merla, el cirer amb la fleixera, la garrofera
amb el teix, la tomaca amb la sargantana, la carabassa amb el saboc, 1olivera amb
ler9 , la cariota amb el caragol, la figuera amb lesclafallidons, el taronger amb la
mustela, el parotet amb la dacsa, i la vida del bosc amb la vida humana.

246
 A les nostres terres 1espinal s un arbre favorable sobre el qual s t la creenfa que els
llamps no poden caure, per aix en algunes contrades sen beneeix per Sant Pere mrtir,
com es fa tamb amb el romer a Xal i la Drova, i es penja en la casa i en els camps per
protegir-los deis llamps i les pedregades.

Un altre amic nostre. Amic de la infancia. ens diu Josep Mascarell i Gosp de
lespinal al seu inoblidable Amics de la Muntanya. De menuts, qui no ha menjat les
inspides per atractives cireretes de pastor ? I desprs ja ms fadrins, qui no ha collit
tamb els ramells de flors tan blanques i boniques que aquest arbust ens ofereix, en
arribar la primavera, vora els marges i els barrancs ? Les hem portat a la mare i desprs
a lestimada..

A la banda costanera, la ms clida del Territori Dinic, la tumultuosa i minuciosa

florida de lespinal sol comen9 ar amb lesclat inagural de la primavera i allargar-se per
tot el mes dabril; per en linterior del territori i ms encara en les terres ms altes i
continentals, floreix durant el mes de maig. Per aix les antiges cultures europees
tenien dedicat lespinal al mes de maig, el mes que a Grecia i Roma sescombraven els
temples i es rentaven les imatges sagrades, i es realitzaven les ms grans cerimnies de
purificaci, per tal de preparar el festival del Solstici destiu. I lespinal, com arbre de
maig, era 1arbre de la puresa i de la castedat, i per aix no era convenient el casament
durant el mes de lespinal. Aquest s asctic de lespinal correspon al cuite de la dea
Cardea, la que fetilla amb lespinal , la qual no s sin un deis noms de la Triple Dea.
A ms daquest s asctic, hi ha tamb un s orgistic de lespinal, que s posterior i
correspon al cuite de la dea Flora, atesa la forta olor a vulva que la flor de lespinal t
per a molts hmens, dac que els tures utilitzen una rama florida despinal com a
smbol ertic.

A Grecia antiga les torxes nupcials eren de fusta despinal.

Els anys, rabents, s 'escolaran, Maulayya,

obrint soles en la pell deis camps i en Vargila de la cara
i corcant la crua roca i els subtils arxius de la memria,
per sempre et recordar botant ribes de barrancs i de bancals
ornis d espinis tapits de serenor i de pulcra flor novella,
i obrint-te pas per nflms regalls i estretes senderles de senglar,
fen t cruixir l argelaga i la llenya vella,
alerta i oblidada del sacre i de l alacr,
mirant i admirant-te de tot
el que vibra i viu en la muntanya.

Entre tants borrons que el maig anuncien

deixant la contrada de festa vestida,
rivalitzant per ser el ms audag,
remarqueu la fina florida de l arg
que, guarnit amb un vestidet blanc,
omple l ull vagars de primaveral encant.
Chaucer

247
La perdiu s envola batent ales
Per entre els brucs florits,
Vine, extravient-nos jovialment
I esguardem els atractius de la Natura,
El blat remors i l arg fruits
I tota felig criatura.
Bums

L arg blanc, l arg gentil

obre cent ulls amables, diu William Blake en el seu cant a la primavera dins del Llibre
segon de Milton.

I borrons de llet de l arg ufanos, diu E. M. Holden en el seu exultant Cant de Salutaci
a la primavera.

Argos i grvol,
oculta neu, prim aire
de tramuntana.
Hivern de mar: sol frgil
damunt platges desertes.
Salvador Espriu: Cementiri de Sinera XX

129.- Crepis vesicaria L subsp. taraxacifolia ( Thuill.) Thell. ex Schinz & R.. Keller [=
subsp. haenseleri ( Boiss. ex DC.) P. D. Sell ]
Compositae vel asteraceae
Compostes o asrercies
Noms populars dinics: Cap-roig ( LAtzbia, Alpatr, Alcal de la Jovada, Beniaia,
Catamarruc, Beniarbeig, Parcent, ); cama-rojot ( Castell de Rugat, Albaida, ), cama-
roja roja ( Margarida), cama-roja del capoll o del capollet ( Potries )
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Herba molt freqent, i sovint ben vigorosa, a les vores
deis camins, bancals perduts, herbats nitrfils o herbassars ruderals.
Dades etnobotniques:
Es tracta duna verdura ms.
Verdura ( Parcent)
Verdura quan estn tendres, granats estn massa amargs ( Alcal de la Jovada )
El cap-roig s una verdura dolga i bona ( LAtzbia )
N hi ha a batzem. s amargussima, nhi ha que canviar-li laigua 4 o 5 voltes. Les que
tenen el nervi o pe 9 roig sn les ms amargues i les blanques no tant, ma mare em deia
que fera noms les blanques ( Potries )
Verdura pero sha de canviar laigua ( Albaida)
Usos veterinaris. Farratges i pastures.
Els caps-rojos per ais cerdos; per a les persones sn massa amargs ( Alcal de la
Jovada)
Per ais porcs i conills ( Catamarruc)
A voltes tamb sarrepleguen com a verdura les germanes: Crepis foetida L.
Mediterrnia. Crepis pulchra L. Eurasitica

130.- Crithmum maritimum L.

Umbelliferae vel apiaceae

248
Umbel.lferes o apiades
Noms populars dinics: Fenoll mar ( Dnia, Jess Pobre, Xbia, Teulada, Moraira,
Benissa, Calp, Altea, La Vilajoisa, ), a tot el territori.
Dades ecolgiques: Holrtica. Herba de fulles i tiges camudes i caigudes que pot de
vegades estendres fins alguns metres, amant de la humitat, de la calor i de la brisa
marina. La trobarem ais penya-segats i roquissars costaners, des de les Rotes de Dnia
fins La Vila; o coronant algunes paleodunes i goles de maijal, com les del riu Vaca o de
Xeraco.
Dades etnobotniques:
Herba tonificant, aperitiva i antiescorbtica, sobretot si es menja crua; dirtica i
depurativa. Sabor agrest molt agradable amb tast amarg i salat.
El fenoll mar per a salar amb vinagre. Es culi verd, sense florir, es bull i es sala ( Calp )
Fulles tendres crues en amanida, i per a salar ( X bia,)
El fenoll mar com el ramet de pastoret, sescaldava un poc i es posava en aigua, sal i
vinagre ( Xbia )
El fenoll mar per a fer samorra. Vas a la mar i culis lo tendre del fenoll, mai quan est
florit. Ho neteges a casa i ho bulls sense que es desfa9 a. lo pose un got de vinagre, un
altre de sal i sis o set daigua. Ais dos o tres dies ja tho menges ( Jess Pobre )
Es culi lo tendre, lo florit no. Es pega un bullit i es posa en aigua i sal dins duna gerreta
de test. El vinagre i loli cru es posen quan es trau a taula ( Benissa )
Les fulles del fenoll mar es cullen de febrer a mar 9 , i es posen en aigua-sal i vinagre al
paladar de cada ( Altea )
Les feuilles, confites au vinaigre, servent de condiment. (Edouard Le Floch:
Contribution a une etude ethnobotanique de la flore tunisienne, 1983 )
Hi ha tamb qui talla les fulles tendrals i les sofrg a la paella amb cura i amb oli
dolives i es prepara una truita de fenoll mar.
Antany els mariners la portaven a bord, per amanir les menges amb el seu tast aperitiu i
per combatre lescorbut.

131.- Crocus sativus L.

Iridaceae
Iriddes
Noms populars dinics: Safranera, safr, la planta; saff, els estigmes floris, a tot el
territori.
Dades ecolgiques: Gefit bulbos, dorigen incert, cultivat, sobretot antigament, pels
seus estils floris.
Dades etnobotniques:
Llevar brinets de safr ( Castell de Rugat)
Safr en rama posat entre dos trossos de pa, per a donar de menjar a la cabra quan ha
parit i no trau la placenta ( Beneixama )
Lo safra, que ha virtut a confortar e alegrar lo cor, e fa bona sang.
Ramn Llull. Flix o Llibre de Meravelles. Llibre V o de les Plantes.
Dades antropolgiques:

249
 En el Ion dEurpides, la reina dAtenes en temps pre-olmpics concep un infant del du
Apol.lo en circumstncies decididament ctniques, mentre recollia flors de krokos.
Pels canells blancs va aferrar Apol.lo a Creusa un dia que tota sola collia safr en un
plec del pplum pels rostos tramuntanals de lacrpoli dAtenes.
Ovidi esmenta en el Llibre IV de les Metamorfosis, els amors del jove Crocos i la nimfa
Esmlax, la seua estimada, convertits, un en la flor del safr i laltra en la campaneta de
rartjol ( Smilax aspera.)
Els antics recomanaven sembrar safr a Tentom deis ruscos a fi dacolorir i de perfumar
la mel com es veu a Columel.la ( IX 4,4 ) o a les Gergiques, IV; v: 180-3:
At fessae multa referunt se nocte minores,
crura thymo plenae; pascuntur et arbuta passim
et glaucas salices casiamque crocumque rubentem
et pinguem tiliam et ferrugineos hyacinthos.
Les ms jvens tomen fatigades, a plena nit, amb les potes carregades de tim;
saquegen ac i all damunt els arbofos,
els salzes glaucs, el lloreret, el safr vermellenc,
el tell apegals i els obscurs jacints.
Era de gran anomenada el safr perfumat de Tmolos, muntanya de Lidia, al sud de
Sardes, regi productora de safr. ( croceus ut Tmolus odores: Virgili. Les Gergiques,I;
v: 5 6)

En silenci s ha mort
una dona del pobl.
Deixa perols de fang,
pots d arrds, de cigrons;
aquella pesadeta
de safra en bri damunt
la taula de la cuina
que se li va quedar
sens posar en Varrds
i bacallar d avui;
el botijo pie d aigua;
la pila de Uavar;
sabons, conserves, cnters;
fogaril on rosta
pebreres, cebes, nyores;
el pastador, el forn,
al costat de la casa;
la somera en la quadra.
Gaspar Jan i Urban. La Festa. XVI: Elega de la -vida de la Marededu

250
132.- Crocus serotinus subsp. salzmannii ( Gay) Mathwe
Iridaceae
Iridcies
Noms populars dinics: Safr bord ( Agres, ); safranet ( Pedreguer)
Dades ecolgiques: Mediterrnia sudoccidental. Pasturatges de muntanya, carenes
descamades, rasos.
Toponimia:
El Mas, la bassa, la font i el barranc del Safraner de la Llacuna dAlcoi.
El mas de la Safranera i la font del mas de la Safranera de la val del riu Polop dAlcoi.
Dades etnobotniques:
Per a la cuina com a substitu del normal ( La Xara )
Ma uela collia tota la floreta de les safraneres; les secava en una llanda, i desprs de sec,
separava el safr per a la cuina ( Benimeli)

133.- Cucumis mel L [= C. dudaim L.; Mel sativus auct.]

Cucurbitaceae
Cucurbitcies
Noms populars dinics: Melonera, la mata; mel de tot lany ( Bellreguard, Miramar,
Piles, Alquerieta de Guadamar, Daims, Gandia, Xeraco i tota la Safor, Callosa dEn
Sarri, Beniarrs, Bocairent, Aielo de Malferit, Quatretonda, Moixent, Alcdia de
Crespins, Canals, Xtiva, ), mel dany ( Guardamar del Segura); mel d aulor ( Alcoi,
Onil, Xixona, La Vila Joiosa, Relleu, Campello, Beneixama, La Canyada, ), mel
daul ( Agost, Petrer, ), mel de laul ( Petrer, ), mel de foc ( ), el fruit; melonar, el
camp.
A Petrer diuen mel daul o de laul ais normis i mel de tot lany per ais de corfa
ms dura que es conservaven millor per a la lhivem.

Del llat tard mel, -onis, abreujament del grec melpoma.

A Atzaneta del Maestrat diuen badoc a la flor del melonar que no trau melons.

Dades ecolgiques: Paleotropical. Planta orinda dAfrica i dsia Tropical. Herba

anual reptant, monoica, hspida i amb circells. Cultivada per tal daprofitar els seus
fruits i, a voltes, assilvestrada.

Cal esmentar dues especies del genere Cucumis molt imbricades en la ruralia dinica: el
Cucumis sativus: cogombre, cogobre ( Pego ), cobrombo ( ), cabrombo ( Xbia ),
combrombo ( Castells de la Serrella, Trbena, Callosa dEn Sarri,), orind de lndia,
que es menja cru i frese, en amanida; i el Cucumis flexuosus: lficos ( Pego, Barx,
Cullera, Alberic, Xixona, Elx, ), amfics ( Bellreguard, Palmera, Alquera de la
Comtesa, Rafelcofer, Gandia, Beniarbeig, LAtzbia, Alcal de la Jovada, Beniarrs,
LOrxa, Cocentaina, Canals, Campello, Montabemer, ), ficosi ( Pedreguer ). Es tracta
duna sort de mel de tot lany, molt prim, cilndric, llarguerut i caragolat com una
trompa, de corfa lleugerament soleada de color verd ciar, que tradicionalment sha
cultivat i consumit en amanida com un cogombre especial, al territori dinic i a les

251
comarques alacantines, pero poc conegut a les altres contrades valencianes. Nosaltres
mateix el coneixem com una hortalissa comuna de Testiu de la ubrrima horta
maijalenca de Rodafam. Lamfics per a Tnsala ( Canals ). s Yalfucus deis rabs, que
es veu a la venda, a Testiu, en les socs de Djebala. Pareix que es tracta de Ysnake
cucumber deis anglesos, tamb anomenat serpent meln, s a dir, mel serpent. Els tast i
la textura de Talfics s ms f que el del cogombre normal. Lamanida dalfics tallat
fnament a la redona, amb cebeta tendr, olives xacades i ou dur. A recordar la recndita
fonteta de PAmficosset dAgres, de prim pero selecte broll, ais peus de les feraces
ombries mariolenques, part de llevant de la Moleta i el barranc de Gil, continuaci del
barranc del Teix.

Hi ha la picant tonadeta que diu:

Els socarris es mengen les mans a mossos
de vore que no els creixen els amficossos.

Dades etnobotniques:
Com les llavors de la carabassa, les del mel de tot Tany, picades i posades a remulla, es
fan servir per a expulsar els cues intestinals.
Es tracta duna finita sucosa, refrescant, de polpa plena, redona i molt agradosa, i de
virtuts dirtiques i laxants; una finita molt escaient per a Testiu, la seua poca de la
maduraci, tot i que pot resultar de digestibilitat incerta a alguns temperaments
dispptics i amb estats dirritaci de les vies digestives, i ais diabtics; una finita
deliciosa que cal trobar-li el marge de comestibilitat personal, a fi desquivar els seus
possibles efectes indesitjables. Hi ha qui en pot menjar en el diar per no desprs de
sopar, hi ha qui li irrita la comisura deis llavis o li fa foc, i hi ha qui tot aix no li afecta.
Orxata de pepites de mel de tot Tany. Primer les arremullaves i desprs, en eixos
morters de cul de gerra, all, posaves un grapaet darrs cru, i ho picaves, pivaves, i
menejaves, desprs li afegies auia de la botija fresca de Tare del corral, o duna botella
amorra pac a dins del pou, o poaves un poal i posaves la botella dins, frescor natural, i
sucre a gust de cada, i ben menejat, fees un got o dos o un pitxer i all anaves
berrutxant. Era molt bon refresc per a la panxa i si tenies diarrera tamb ( Quatretonda
de la Val dAlbaida )
A remarcar aquells melons dOntinyent, tendrals, dolcssims, de pell fina i groga, que
solien criar-se ais plans de Fontanars deis Alforins i de Quatretonda. I els melons
dhivem, que solien collir-se un punt abans de madurar, i que, lligats a un cordell, es
penjaven de les bigues i les amotlades de casa o de la pallissa, els llocs ms secs, airejats
i frese de lmbit domstic, i es conservaven fins a Nadal i ms avant.

Dades antropolgiques:

...melons de la carranta que hapenjat l avi Joan

d una biga de fusta al barrac del fons
i duraran a Vaire fin s al proper cap d any.
Gaspar Jan i Urban. LAntic Jard dtaca: El Corral

Mirant la habundncia, consuetut e diversitat de tanta fruyta de aquesta nclita ciutat e

regne, algunes ne scriur, de les quals tindreu libertat segurament poder mengar. Com
sn aquelles que en bona trra cullen e naturalment se maduren, no ab artifici ne ab
multitut de fem com sien molt aparellades a podreir-se: e sn, pomes, peres, prqechs,

252
melons, albudeques*, nesples madurades en l arbre, castanyes, amelles, avellanes,
olives verdes.
( * ) Casta de melons. Nom derivat de lrab al-buttiha, diminutiu de battiha, que ha donat tamb el
nom catal de bateca. Tant Eiximenis com Amau de Vilanova destrien expressament les albudeques deis
melons i deis cogombros; i la Sentencia de Jaume I en 1268 diferencia les albudeques de les sndries.
Tampoc s la pasteca o carabassa per a fer cabell dngel.
Llus de Alcanyis. Regiment preservatiu e curatiu.

134.- Cucrbita maxima Duch.

135.- Cucrbita pepo L.

Cucurbitaceae
Cucurbitcies
Noms populars dinics: Carabassera, la mata; carabassa, el fruit; badoc, la flor ( Castell
de Rugat); estenalles ( Pedreguer ), els circells. Un clot o uns clots de carabasses, diu el
llaurador.
Toponimia: Carrer de les Carabasses de Valencia, prop de la pla 9 a de la Merc, i
desemboca al carrer Mara Cristina.

Tipus de carabasses diniques:

Carabassa de panet ( Bellreguard, Miramar, Beniaij, Alfauir, Pedreguer,
Quatretondeta de la Serrella, ), carabassa panesca ( Bellreguard, Piles, Miramar,
Daims, ), carabassa de panaeta ( Oliva ), carabassa bonyosa, de fe r bunyols o de
torrar ( Altea ), carabassa de pega ( Alquerieta de Guardamar, Daims, Pedregals ),
carabassa de pega de formatge ( La Pobla del Duc ), carabassa de formatge ( A lfauir),
carabassa melera, quan pesa menys de cinc quilos ( Beniopa ), carabassa bunyolera (
Xeresa ), petaca o carabassa petaca ( Gata ), carabassa totana ( Ontinyent), pataca (
Sollana), carabassa pataquera ( Alboraia ). : s la carabassa xata, dita tamb redona (
Foma, Castellar, Pinedo,), de torrar ( Ontinyent) o de menjar i carabassa normal. N hi
ha menudes, les autentiques carabasses de torrar, i grans que poden pesar 40 quilos i
ms. ( Cucrbita maxima Duch.).
La carabassa de panet s la ms menuda de les xates o de torrar, la que s com un panet
red. La millor carabassa de panet s una varietat de color rosat damunt dun
grisblanquins, de pell fina i llisa sense cap talla. s lo ms malfaener que hi ha pero
quan tastes una culler ja no en vols ms de les altres. Un dit de mel, t una dol9 or
descompasa. s malfaenera com ella a soles per aix fugen della ja que un clot en fa 2,
3 o 4 com a molt, quan eixes del viol en poden fer de 20 a 30. Pero sn bresques, aix
s bonssim ( Pedreguer ). Amb lloances semblants ens parlaven a Agres de la
carabassa jodia, com una variant de la redona per ms menuda. Eren dolcssimes com
la m e l!
Carabassa de rostir: per a portar al fom.Tenen ms dol9 or. Les menudes, no les grosses
( Cocentaina )

Carabassa violina ( Alfauir, Castellonet de la Conquesta, La Pobla del Duc, Otos,

Ontinyent, La Llosa de Ranes, ), carabassa viol ( Xeresa ), carabassa de viol (

253
Bellreguard, Agres, ), viol ( Bellreguard, Miramar, Alquerieta de Guardamar, Beniaij,
Gandia, El Real de Gandia, Foma, ) o carabassa llarga, carabassa de la corrila
( Gata), carabassa de cacauet ( Sollana, Alboraia, Castellar, Pinedo, carabassa del huit
( Castellar, Pinedo ): Es fa servir per a torrar, tant o ms que la redona. ( Cucrbita
pepo L .)
Carabassa de masseta ( Alfauir )
Carabassa de pota de burro ( Quatretondeta de la Serrella, )
Carabassa morisca ( Bellreguard, Miramar, Daims, Oliva, Gandia, Beniopa, Beniaij,
El Real de Gandia, Alfauir, Castellonet de la Conquesta, Altea, ) o moruna ( Alquerieta
de Guardamar), carabassa de porc ( Gata, Benignim, Sollana, Alboraia, ) o carabassa
porquina ( Foma, Benifl, Agres, Ontinyent, Quatretonda de la Val dAlbaida, La
Pobla del Duc, Otos, La Llosa de Ranes, Quatretondeta de la Serrella, El Castell de
Guadalest, ). Carabassa gitana ( Beniarrs ). Pell fina, sesmuny com un dimoni (
Daims ). Pell fina com un coral i sesvarava com una anguila. N hi havia algunes que
un home no podia carregar-se-les ( Daims ). Poden pesar 50 o 60 quilos normalment.
s la que es gasta principalment per a donar de menjar ais rossins, haques, porcs i altres
animals de corral. T molt daliment, la donaven a les haques quan anaven a xarugar (
Beniopa). Tamb les de panet gran sn morisques, s a dir que no sn dolces i es gasten
per a donar de menjar ais animals ( Bellreguard). La carabassa morisca s per ais porcs,
cavalls i rossins ( Altea ). Mon pare ne fea que tiraven un metre. Les trossejaven amb
una estraleta, i igual se les menjaven els porcs com els bous i els matxos ( Alboraia). La
carabassa gitana, alta i grossa, per ais animals i per a fer carabassat ( Beniarrs ). La
carabassa de porc la feem per a les haques i els bous ( Sollana)

A Xeraco, en aquell temps que encara anaven en carro, van deixar una carabassa
morisca a la vora de la carretera que li van posar un cartell que deia que si alg se la
carregava a soles dalt del carro se la podia endur; i passaren els mesos i ning se la va
poder carregar, i van haver de partir-la amb una destral. Pesara potser 200 quilos, i com
tenen una pell tan fina... ( Daims )
La carabassa porquina per ais animals, per a fer el beuratge deis porcs; i tamb per a fer
carabassat ( Agres ). La carabassa porquina per ais porcs i per a fer carabassat (
Ontinyent)
La carabassa per ais animals sasvara a la roba pero sapega, sagarra a la cam ( X eresa)
A la vora del cam, agre o porqu ( Pedreguer). Agre com les pomes o magranes bordes
i porqu com les carabasses i tot el que es fa per ais animals, s a dir, ali de menys
valor a fi de no temptar el vianant.
Lagenaria siceraria: Carabass ( Agres, Otos, Bellreguard, Altea, ), carabass de vi (
Otos ); carabassa de vi ( Gata, Altea, Cocentaina, ), carabassa vinatera, vinera o oliera;
carabassa vitxellera o de vitxell ( Pedreguer ); carabassa de pereta ( Agres ), carabassa
porriquera ( La Llosa de Ranes, ), carabassa d aigua ( La Llosa de Ranes ): t forma
de pera de coll ms o ms llarg i estret; poden ser menudes o grans de 25, 50, 100 i fins
200 litres. El seu s principal s per fer-se servir com a recipient, com a veixell i vitxell,
de no importa quin lquid, vi, aigua, oli, etc. La netejaven b i el vi ni sen ixia ni sen
anava ( Cocentaina )
Carabassa de pelegr. Carabassa pelegrina: sn de la mateixa classes que les de vi pero
tenen dos bonys enmig del coll. Sha de criar penjant sin es fa torta. La gastaven els
pelegrins per a anar a Sant Jaume de Galicia ( Cocentaina)
La carabassa ni deixa ni pren, es diu de la bondat daquesta sort de recipient. Carabass
de vi amb tap despig de dacsa ( Otos ). Hi ha qui nelabora un carabassat o confitat.

254
Les carabasses, diu Ll. J. Moderat Columel.la al Llibre X de la seua Agricultura, el
dedicat al conreu deis horts, que al teu grat creixeran biformes: llargues o si et plauen
globoses, com hidrpica panxa; aqestes et servirn per a diversos menesters: o b per
a conservar peixos naricis i dolga mel tica de la muntanya Himeto, o per a traure
aigua, o abocar vi, o encara, per a aidar els teus fillets quan a nadar en els rius
comencen.
Carabassetes de quaranta dies: es diu aixina perqu ais quaranta dies dhaver eixit ja fa
fruita. Sn les que es gasten per a la cuina ( Cocentaina)
Carabasseta per a fregir ( El Real de Gandia )
Carabass o carabassa o carabasseta de fregir.
Carabassa de mona o deis ous ( Pedreguer ). s de menjar a banda del seu posat tan
decoratiu.

Dades ecolgiques: Planta herbcia de formidable grandria i creixement espectacular,

herba gegant, repent i enfiladissa, proveda de llargs circells o estenalles, de flors de
color groe ataronjat, unes mseles i daltres femelles. s orinda dAmrica Central, on
sanomena escarite, paraula haitiana, i zapallo, paraula quetxua, a la varietat axatada
pels pols i de fulles enteres o superficialment lobulades ( Cucrbita maxima Duchesne ),
dorigen sudameric. Les carabasses sn molt cultivades a les terres ms clides, feraces
i fresques de tota la conca mediterrnia i a trra nostra en diverses varietats; foren un
deis primers fraits o llegums portats dAmrica, i guanyaren les terres i el paladar de
tota Europa rapidament.
La rotunditat de les carabasses, la fronjor pletrica deis tomquets, la tibantor
satinada de les esbergnies.
Joan Perucho. De larticle: Els camps llaurats, les herbes, laigua deis recs.

Les carabasses es planten el primer divendres de mar?, com els melons i els fesols; i es
cullen a setembre, pero hi ha que les culi a lagost ( M iramar). La carabassa es planta el
primer divendres de mar?, i es culi en lltim divendres dagost; hi ha qui les aguanta 8
o 10 dies ms ( Alquerieta de Guardamar). Les carabasses es cullen noms entra el mes
dagost, totes, les grans i les menudes; hi ha qui diu que quan la mata ja sha mort (
Daims )
Les carabasses, com la tomaquera, la pebrera o les bargines, cal plantar-les en tocar el
mar? fins 1abril. Pero lhora lhora s quan entra el mar?, i si pot ser, en lluna vella o en
divendres, perqu tots els divendres s lluna vella; i comen?ar a collir-les el primer
divendres dagost, i les que encara estn atrassaes per a laltre divendres, o laltre.
Les carabasses redones es sembren el dia de lAscenci caiga dalt o baix ( Agres )
Sol posar-se 4 o 5 llavoretes per a sembrar en cada clot; i es queda en 2 o 3 (Pedreguer)
La carabassa com menys es rega millor, ms dol?a, com els moniatos. I quan la culis li
agrada que li pegue el sol, incls si cal fins mig any ( Alboraia )
La carabassa s una cosa que io les cullc quan estn bones, no en una data clau. Una
orientativa s lagost. La prova de la carabassera sempre ha segut la unglaeta, estacar
lungla en la corfa. Si veus que tu pateixes per a estacar-la s que ja est gran, ja est
bona. Si la vols per a torrar com ms gran la cullgues millor; per a fer bunyols, sopes o
purs la pots cullir ms prompte. Les millors carabasses, les ms dolces i saboroses, sn
les de la bessa o soca o tronc principal, les primeres que ixen, les de ms a prop de la
soca, de la bessa. Les carabasses de cap de rama sn les ms menudes i les ms roins (
Pedreguer )

255
Una manera de millorar la renda s fer-li soques noves a la planta, tirant trra damunt de
la guia principal, en el tram anterior de leixida del ramal on hi ha una carabassa, a cosa
dun parell de pams ( Pedreguer )
La carabassera vol trra dol9 a i de temps, dun any o ms arrere; no s planta per a
donar-li adob quan ja est creixent; i una volta cada ramal ja tinga un bon grapat de
carabasses collaes, ben apegades a la planta, formades, aigua poqueta, noms per a
sobreviure ( Pedreguer)
A la carabassera li agrada molt emparrar-se, buscant el sol. Un munt o carafal de pedra,
un taronger o una bardissa, i en seguida a emparrar-se i a collar carabasses ( Pedreguer )
La carabassera s una planta molt sensible, a tot. Fixat el que fa la carabassera, tu tires
herbicida a dos metres della, i quan lull entra en la trra herbicida senrotlla, i tot i que
tira endavant sap que toca veri; i un mulliniu de no-res dherbicida, i ja lhas morta.
Tamb li pega molt tord que li meneges o que canvies de lloc els ramals o rebra5 0 S.
Tampoc vol que la desulles; si ho fas s capa? despolsar una carabassa ja ben gran. Si
vols que un ramal no tire endavant, noms amb un apret hi ha prou, no el mates pero el
fas infertil ( Pedreguer )
La carabassa explota molt la trra, els tarongers del costat sho noten ( Pedreguer )
Dades etnobotniques:
La rotunda carabassa ha jugat un paper alimentan inqestionable, quasi tan important
com el moniato o la queradilla, totes tres dorigen americ, a les nostres terres fins no fa
massa temps, especialment durant lestretor de la postguerra. Un senzill tall de
carabassa torrada al fom de llenya era molt ms que un excel.lent berenar. s una menja
fresca, de genu tast molt agradable, i lleugera, si no se nabusa; encara que la seua cam
no s rica en proteines ni greixos, a voltes, s abundant en sucres i en vitamines A i C,
enzims i nombrases sais minerals.
Les llavors o pepites shan utilitzat tradicionalment per ais cues, especialment per a
traure la solitria.
Posar a remulla en aigua un got pie de pepites de carabassa; i en dej i a la nit el malalt
es prendr tot el got i la solitria es morir ( Gandia )
Moldre mitja lliura de pepites de carabassa i mesclar la faria resultant amb un bon
grapat de sucre; de mat, en dej, engolir la msela. Repetir a lendem ( Gandia )
Les pepites crues i pelades tenen un alt valor nutritiu; i sn tils en els trastoms de la
bufeta i de la prstata; fins i tot es creuen afrodisaques, ja que augmenten la producci
dhormones sexuals masculines i lenergia sexual i allarguen la potncia fins la vellesa.
En qualsevol cas no sn irritants ni txiques i poden usar-se sense cap inconvenient; i es
presten a preparacions molt abellidores, ja que es poden mesclar, senceres, trossejades o
mltes, amb mel o sucre, mat, compotes o melmelades.
La polpa de carabassa crua es pot fer servir com a cataplasma emol.lient en cas de
cremades.
Oli de carabassa per a les cremades, ferides, colps i blares. Es posa a remulla un tros de
carabassa trossejada amb corfa i polpa en X A de litre doli doliva, X
A de litre dalcohol i
dues cullerades de sucre. Saplica com una untura sobre la part cremada. Pot fer-se
servir seguit, seguit ( Emilia Pastor-Valencia)
Es pot posar en cas dinsolado mitja carabassa partida a la redona en el cap a tall de case
protector del mal de cap; i tamb en les calenturas molt fortes per a preservar el cervell
del nocius efectes.
La carabassa per a les almorranes. Tindre-la sempre a la vista i de quan en quan passar-li
la maneta ( Ontinyent)

256
La cam o polpa del fruit, de bonic color ataronjat, sha fet servir per a elaborar una gran
diversitat de dol9 os i confitures com el carabassat, que antany a tants berenars
acompanyava i endolcia, els populars i inmillorables bunyols de carabassa, 1amad, les
coques de carabassa, a ms, del sabors i evocador arrop i tallaetes. O plats casolans
com lolleta de carabassa de Beneixama, el putxero de Benissa amb trossos de
carabassa morisca.; els pastissets de carabassa de Nadal de Quatretondeta i Fageca, fets
amb pasta de seg, ametla i faria; les coques cristines de carabassa dOliva i de
IAlquerieta dAlzira.
La flor de la carabassera amb la carabasseta acabada deixir, la parteixes, i es fa a la
planxa, i a penetes. Desprs 1adobes amb oli, sal i herbes. s bona la flor de qualsevol
carabassa. Pura delicia ( Pedreguer )
Fogasses de Tots Sants a Xtiva fetes de faria, carabassa i anous.

Les postres rituals deis dies de Setmana Santa, - per execellncia - en els nostres
pobles, ens diu mestrvolament Mart Domnguez Barbera a LUllal ( p: 112-114 ), era
un dolg dolcssim, dens, pastos, d una suculencia feixuga i atipant: l amad.
Coneixeu un nom ms bonic, i ms propi, en musicalitat i molla, per adequar-se a la
cosa que expressa ? En cassoles d obra, la pasta de carabassa torrada al forn, desfeta,
desaiguada i amassada amb molt de sucre, farcida d ametles blanques i pinyons, i
novament duta al forn, mostra el seu caramull d un or fose, vidrenc, trencads,
encaramel.lat, excitant, abellidor...
De quina arrel remota procedeix aquesta paraula quasi fascinant ? Amad ...I aquesta
fascinado, obeir al fo rt aire autcton amb que sona el mot, i en el qual no falta un
bri, un polsim d exotisme ? El terme amad porta vibrtil a la nostra orella un ressd
ensems casla i extic.
L arnad no es menjava mai calent, acabat de portar del forn; es guardava en rebosts i
armaris de cuina i s escudellava amb el cullerot ais platets menuts en porcions
discretes, veritables esquingalls. La menudalla, que es t per llpola, remugava a les
mares mirant la mesquina raci.
- Si te l acabes - deien les mares - t e n escudellar ms.
I no se l acabaven. Perqu la primera culler d amad s divina. I la segona. La
tercera...ja comenga a embafar...

A Gata anomenen guirlatxe a la pasta de carabassa, mesclada a mel.la mlta i sucre, la

qual es fa abans de Nadal per a que repose.
A Tavemes de la Valldigna anomenen Caramull a un do\g propi de Setmana Santa posat
al fom fet amb pasta de carabassa, pinyonets i terrons de sucre.

La carabassa morisca o de porc o de ross, de corfa verda i ocre, com del color de la pell
de la granota, i polpa blanca, s la que sha fet servir tradicionalment, junt a la mel o el
suc de figues seques o de panses, per a elaborar lobscura i evocadora llepolia
anomenada arrop i tallaetes. Loperaci de fer arrop i tallaetes solia comen9 ar dins de
la tardor posant a coure en calderas de lluent i rogenc coure, la mel o el suc de les fiantes
seques i les tallaes de carabassa. Larrop sha fet tradicionalment amb el most del raim
rosseti bollit durant molt de temps per tal de fer-lo esps; ms tard, per ser ms barat i
de ms fcil elaboraci, larrop es feia amb most de figues dolces i seques. Les tallaetes

257
eren fetes de carabasses de porc tallades a trossos i deixades a remulla en aigua de cal?.
Finalment ho bollien tot junt.
Fins no fa massa anys, s'hi elaborava en gran quantitat, i els mateixos productors, el
portaven a vendre pels pobles, dins de rstegues orcetes o gerretes carregades a llom
duna mua o ase o en carro, si hi havia camins que ho permeteren, anunciant-lo amb el
clssic reclam de dones, arrop i tallaetes, qui me n compra !
Francesc Llop en el volum El de Temes dEtnografia Valenciana ens detalla:
Els viatges duraven quinze o vint dies, dhostal en hostal, fins a la venda total de la
producci transportada. La distribuci i venda arribava a comarques allunyades. Aix, hi
havia gent que anava a vendre per lHorta, a pobles com Catarroja o Paiporta i la ciutat
de Valencia. Altres eixien deis lmits del Pas, i anaven a vendre llur producci a pobles
de Mrcia, com ara Alcantarilla i Lorca, i tamb Jumilla i Yecla. La tmpora durava
del mes de novembre fins al mes de maig; i la resta de lany treballaven la trra.
A Palmera hem vist fer V arrop i tallaetes amb mel i trossos de carabassa panesca o de
torrar endurits amb cal? viva. Primer es talla la carabassa a trossos llargs, i una volta
pelats es posen dins de laigua de la cal? viva una estona, fins que es conega que la
molla de la carabassa es fa dura. Desprs es renten els trossos ben rentats, i es posa la
mel al foc i quan bull i comen?a a traure color, es trau el caramull de bromera i
sescomen?a a posar els trossos de carabassa. Deixar coure a foc lent, unes hores
llargues.
Si hom va a Benignim cal fer una visita al darrer obrador que queda per elaborar
l'autntic arrop i tallaetes, que tanta anomenada ha donat a Benignim des d'antic, fet
amb el suc de les ms dolces i sanes figues seques i amb gruixudes carabasses de porc,
les ms escaients, de pell de granota i polpa blanqussima. Si passem per novembre
podem sorprendre l'obrador en plena cocci i elaboraci amb els foms encesos i les
calderes bullents.
L altra festa, al temps de la verema: la de fer l arrop, amb el most del raim ms madur,
afegint-li les petites llesques de carabassa, les famoses tallaetes, que dormirien desprs
submergides en el bany obscur de l arrop guardat en aquelles orses que reposaven ais
rebosts, cobertes amb lleugeres tapadores de pellorfa. Abans de mesclar-les amb
Varrop, les petites llesques de carabassa, mig cuites, mig dolces, toves per dins, amb
una ferma i trencadissa crosta per fora, s oferien com una llepolia d'urgencia. Itenien
un nom incitant: tabolles. Qu bones !, deien els xiquets de la casa i del vei'nat.
Mart Domnguez Barber. LUllal. p: 57

Unes setmanes ms avant, ja en la tardor, quan les veremes deis pobles muntanyencs
eren acabades, aplegaven altres pregons quasi extics i amb ms dolqor:
- Arrop i tallaetes !
Eren hdmens de les terres del seca que baixaven a les planries del regadiu, amb una
cavalleria tan esllanguida com ells, generalment una mua - els ms modests, un ruc -
carregada amb les gerretes o barrils, ajustats dins la cavitat doble d una gran sria, o
d una civera.
Mart Domnguez Barber. LUllal. p: 196
- No vols una llesca de pa amb arrop i un glop de mistela ?
- Home, aix no es pot menysprear mai. Es vell o novell ?
- D e l any passat, per el trobars igual de bo que acabat de fer. L arrop no es fa ro ni
en deu anys - pontifica mentre s acostava sostenint amb venerado una gerreta que
havia tret d unpetit rebost deparet.

258
Desprs que deix el vaixell sobre la taula, encara fu un altre viatge a Varmariet per
dur un parell de gots, una botella de mistela i una fogassa de pa. S assegu al meu
costat, en talla un parell de llesques i me n ofer una perqu m hi posara la msela.
Mentre em servia, ell mateix trascol un parell de bones mesures. El refrigeri em venia
ben de gust...
Mentre fiem els primers mossos, vam estar sense badar boca; en tenia prou assaborint
la dolqor exquisida de Varrop i adelitant-me en el mos, surenc i esclatant albora, que
proporciona la peculiar textura de le talladetes.
Joan Olivares. Vespres de Sang: Vint-i-quatre almuds.
La carabassa tamb ha sigut utilitzada com a surador, flotador o boia, i encara ms com
a instrument musical, b amb llavors i pedretes dins i sacsejant-la com una maraca, o
com una sort de viol de tres cordes.
Dades antropolgiques:
A l agost, carabasses, diu el refrany popular.
Carabassa ni poca ni massa, es diu per a assenyalar la seua bondat i alhora advertir que
no conv abusar-ne.
Per a indicar que una cosa o assumpte creix, corre o avan?a velo?ment es diu: Se n va
com una carabassera.
Encarabassinar-se s un bell sinnim popular dencabotinar-se i no voler eixir de la
soca.

La carabassera i la carabassa a les nostres terres arriben embolcallades de dos parers

molt distints. Un de simpata sincera puix sn smbol de fertilitat i abundncia i
emblema deis romeus, al capdamunt del bcul, i una altra de rebuig, ja que sn el temor
de lestudiant i la desesperaci de lenamorat, puix sembla que antany es donaven
realment carabasses; i si a casa de la fadrna, en el diar de petici de relacions, servien
al pretenent un plat amb carabassa era senyal de negativa.
El festeig que dura massa sol acabar en carabassa, diuen.
La veritat s que hi ha tot un art en el gest terrible de donar carabassa. Hi ha dona que en
reix amb molta elegancia.
Quatre vegades la n s demanada, quatre vegades me n s dit que no;
quatre vegades, quatre carbasses, Du vos conservi tan bona llavor !
Se li atribueix tamb a la carabassa un carcter mgic; i en les rondalles, de dins duna
carabassa ixen, per art dencantament, dons meravellosos. En la Cendrellosa, una
carabassa, per virtut de ser tocada per la vareta mgica de la fada, es transforma en una
carossa daurada.
Terra de carabasses, s una altre nom de la Utopia, un encantat lloc imaginari, on es
crien enormes carabassars de colossals carabasses, deis quals, els seus pobladors que
sn navegants, nobtenen tot el que es cal per a viure, i amb les carabasses buides fan
barques, amb les fulles, veles i amb les llavors projectils.
Hi ha el joc infantil anomenat: Mare carabassera (B eniaij)

Vora un marge es pararen a partir avellanes i nous. Montgonet dugu una gran mesura
de bunyols de faria i de carabassa encoberts de sucre fi.
Mara Ibars i Ibars. Vides Planes.

Quan va ser Vpoca anrem a fe r collita de carabasses.

Les carabasses torrades agradaven molt a l via.
I vam trobar una criatura

259
 nascuda en un camp de carabasses,
tota bruta de trra, sense esma, tan petita que pensvem
que era una bresquilla en un camp de carabasses.
Amb els ulls oberts com el cel obert
feia olor de carabassa torrada,
aquella criatura de trra i de sorpresa.
Va naixer en un camp de carabasses que sempre s millor
que naixer en un camp de batalla.
Jlia Zabala. Cendres volades: El vol de les guiles ( 1 1 )

136.- Cupressus sempervirens L.

Cupressaceae
Cupresscies
Noms populars dinics: Ciprer, a tot el territori, Parbre; pinyes de ciprer, en general a tot
el territori; pinyetes del calvari ( Sim at), boles de ciprer ( Foma, ), anous de ciprer, els
fruits.
Altres noms: Xiprer.
El nom cintifc deriva de Cupressus, el nom llat de larbre; i leptet sempervirens,
molt ben posat, deriva tamb del llat, semper, sempre i virens, verd, i vol dir per tant,
sempre verd.
Toponimia:
El mas del Cipreret de la Solana dAgres, entre el mas Blanc i el mas de la Carrasca.
LAlt del Cipreret del Rac del Cirer de Mariola, amb fonteta i basseta, entre la
Calabuixa i la casa Nova.
El mas i la font del Cipretet de la Canal Alta dAlcoi.
Dades ecolgiques: Arbre originari de la Mediterrnia oriental, i ms o menys
naturalizat en algunes poques muntanyes del territori. Creix sempre molt dret, llarg i
estret, talment una esvelta, espessa i afilada flama verda, fins a ms de vint metres, a
voltes. Fa les fulles menudes i imbricades, a tall descates, en quatre carreres; flors
mseles i femelles separades en un mateix peu, com la savina o la carrasca; i fruits o
glbuls globosos i polidrics.
Aeria cupressu, anomena Catul a lesvelt xiprer, en Carmina 64, v. 291.
Dades etnobotniques:
Arbre molt utilitzat en agricultura com a bardissa protectora deis vents i tempotals, i en
jardinera pblica i privada, i sobretot en calvaris i cementeris, on sovint hi ha peus
anyenes formidables, moltes voltes, ms que centenaris.
s una de les plantes remeires ms antiges.
Les principis utilitzacions medicinis de larbre deriven deis fruits o glbuls, els quals
abans dabastar la madurado completa, sn rics en matries tniques astringents i
vasoconstrictores.

Laura deis xiprers amerada dessncia s balsmica, i aspirar-la conv ais malalts del
pit.

Al territori s ben conegut ls mgic de les pinyes de xiprer, b portant-les a la bujaca o

deixades damunt de la tauleta de nit, en nombre imparell, per a esquivar certes
afeccions, com la migranya, els mal de queixal, les morenes, la citica i els dolors
articulars reumtics.

260
Portar una o tres o un nombre imparell de boletes de ciprer damunt per al mal de queixal
( Beniaia, Bocairent)
Deixar tres boles de ciprer verdes en la cuina, a la vista, i cada volta que shi entra vore-
les, i no patixes dalmorranes. Cal canviar les boles per unes noves verdes quan es
sequen les velles ( Palmera)
Portar unes quantes anous de ciprer damunt, en la bujaca, per a desinflamar les
almorranes ( A lcoi)
Nou boles de ciprer i una cabe?a dalls; un litre de vinagre; dos quilos de seg de
pallorfa. Tot ben mesclat i bullit. Per a fer fregus i banys, ben calentet, en un animal
que est coixo, un asgarrat , que sesgarra un tros de cam; i a lendem bo ( Fom a)
Les pinyes de xiprer, com les fulles de llorer, posades entre la roba de Palmari la
preserven de Pama i eviten la corrupci.

La fusta de xiprer, perfumada i antisptica, tallada a lhivem i en lluna vella, s tinguda

per excel.lent i incorruptible i inatacable al core, i amb ella es feen arcons i cmodes
per a guardar la roba.
La fusta de ciprer dura molts anys, perqu no Pataca Pama ni es podrix, val per fer
almaris i imatges; per esta vedada per a fer Hits perqu no deixa al9 ar el piu ( Barxeta)

La llegenda diu que la creu del Crist fou obrada amb xiprer i cedre.
La imatge de la Mare de Du de la Pau dAlcoceret de Planes, patrona del pobl, va ser
esculpida duna sola pe 9 a del tronc dun xiprer del calvari de Gaianes.

Dades antropolgiques:
Arbre f l.lic, smbol de la generado, de la mort i de lnima inmortal. El dardell de
Pare dEros i el ceptre de Zeus, dos smbols fal.lics, estaven fets de fusta de xiprer. El
xiprer s el representant vegetal del foc generador, i un vigors besllum del parads
perdut.
El verd, viril i vibrant flamejar del xiprer solitari enmig del silenci deis camps, arrelat a
la trra amb perdurable poderiu i sempre apuntant a la sina del cel.

Hi ha la c r e e r que el xiprer i el llorer allunyen els llamps.

A Grcia antiga el xiprer estava consagrat a Hades i a Roma, al seu homleg, Plut,
divinitats del pas dultratomba o de les estances subterrnies on anaven les animes deis
morts.
Els xiprers oambraven la font del Leteu de lAvem, les aiges de la qual qui les bevia
entrava en un profund son, oblidant la seua vida terrenal.
El xiprer tamb estava consagrat a Hrcules, que havia plantat el fams bosquet de
xiprers a Dafne, i simbolitzava la renaixen 9 a; i la paraula xiprer deriva de Cyprus,
anomenat aix per sa mare Afrodita Ciprina. El cuite del xiprer sagrat s dorigen
minoic i tingu que ser dut a Xipre des de Creta. ( Robert Graves. La Dea Blanca. Cap.
IX: L heretgia de Gwion)
...i tu Silva que portes un tendre xiprer arrencat de soca arrel, diu Virgili a les
invocacions preliminars de les Gergiques, I, vers: 20. Silva, un antic du itlic,
bosquet i camperol, a voltes aparellat a Pan, era representat amb un branc de xiprer a la
m o una canyaferla o b un lliri ( Virgili, Ecl. X 25 )

La tradici xinesa situava, entre les espcies vegetis que guadien de la reputado de
procurar longevitat i comunicar poders mgics, en primer lloc lherba chih o herba de la

261
 inmortalitat, el pi, el xiprer i la bresquillera. El pi i el xiprer passaven per ser rics en
substancies yang. Es tenia per cert que si alg es frega els talons amb saba de xiprer,
podr caminar per damunt de 1aigua sense afonar-se; i si es frega tot el eos, es toma
invisible. El fruit del xiprer, sec, i reduit a pols i posat en una torxa, brilla amb
resplendor sense pair, i si hi ha or o jade soterris en els veinatges, la flama esdevindr
blava i es vinclar cap a trra. Lhome que es nodresca amb aquests plvors de fruit del
xiprer pot arribar a viure fins a mil anys.
Mircea Eliade. Ferrers i alquimistes: Tradicions mgiques xineses ifolklor alqumic

A Roma antiga era tradici plantar xiprers davant de vil.les i masies com a salvaguarda
de la casa i deis camps, perqu hi havia la c r e e r que els xiprers eren estatge de les
volgudes animes deis avantpassats. Encara actualment es poden vore xiprers plantats
davant esglsies, masos i cases de camp com a senyal dacollen^a a caminants,
captaires, pelegrins i frares mendicants. Un xiprer solitari indicava plat a taula segur, i
dos, una invitaci a passar-hi la nit; amb lacord que el caminant acollit, en pagament,
contara la seua vida amb els atzars i les aventures del cam.

...els dos xiprers que a Ventrada de les feixes, ms llongs i esparracats que mai,
s abragaven silenciosament en l altura, com dos gegants vells que es despedissin per a
l eternitat...
Caterina Albert i Parads. Solitud. Cap. XVII: La Nit Aquella, pg. 213

... oh dit senyalador d eternitat.

Josep Camer

Al voltant de la gran cova de la ben rutilada Nimfa Calipso, hi havia crescut una arbreda
plena dufana, trmols inquiets, foscos vems i xiprers olorosos ( Homer: Odissea. Les
Aventures dUlisses. La Cova de Calipso: Cant V )

Pels riis baixa el carro

del sol, des de carenes
de fonollars i vinyes
que jo sempre record.
Passejarper l ordre
de verds xiprers immbils
damunt la mar en calma.
Salvador Espriu. Cementiri de Sinera - 1

Pels portis de Sinera

passo captant engrunes
de vells records. Ressona
ais carrers en silenci
el feble prec intil.
Cap caritat no em llesca
el p a que jo menjava,
el temps perdut. M esperen
tan sois, per fer-me almoina,
fldels xiprers verdssims.
Salvador Espriu. Cementiri de Sinera - V (fragment)

262
 Comterrplo
serens xiprers a l ampie
jard del meu silenci.
Passen dqfins pels lmits
d aquesta mar antiga.
Salvador Espriu. Cementiri de Sinera - VIII (fragment)

Perdut en Vaigua
callada del meu somni.

Jo sol, i l ombra
deis xiprers, esperant-me
mirall endins de Vaigua
del meu somni.
Salvador Espriu. Cangons de la roda del temps: Per a ser cantada en la meva nit (fragment)

Magistral lescenografia botnica escollida del poema VII del Llibre de Sinera de
Salvador Espriu. Laustera botnica de la miseria i de la mort, protagonitzada per tres
rengs de vegetis: les atzavares, els pltans i els xiprers, impecablement alineats i
esgraonats com obeint al ms cru realisme i alhora pletrics de for9 a potica i de crrega
simblica:
Amb els pas els captaires resseguien
un a un els barrots de les reixes del meu carrer.
Basarda de la fosca per l esclat del sol,
venien del cam d atzavares del Mal Temps,
s atansaven a poc a poc des de la pujada
i demanaven almoina de cancell en cancell.
Un cop a la setmana els pobres arribaven,
en una lenta, quasi aturada process,
i ens cridaven amb veus de ronca cantarella
al tenag i obsc mercat de sutzures i mals.
La corrua passava davallant cap a la placeta
i es perda desprs, pels alts pltans polsosos,
enll de l ombra ja llunyana deis xiprers.

Xiprers contemplatius i d amarganta flaire,

que acolliu cap al tard el sol adolorit,
preserveu en tot temps la pau de l esperit,
oh negrssims xiprers suspesos a mig aire.
Josep Sebasti Pons. Primeres poesies: Deis xiprers

Els par dais, pressentint l ombra que ve,

s apleguen dins les cambres del xiprer,
com pelegrins que al toe d A ve Maria
acull alguna franca albergueria.
Josep Sebasti Pons. Contrapunt: Remor d octubre

263
 Deis xiprers emellutats,
verdosencs, assolellats,
la somniosa renglera
entorneja la ribera
i les hortes i els prats.

Xiprers adormits, vos guardeu els horts,

i els lleugers tresors
deis aibres, riquesa blanca de la plana,
i amb el vostre silenci de la tramuntana
ne burleu l esforq.

Altius i solius, amb vostra barrera,

s aixecant austera,
guardeu el misteri de Vhort encantat,
i ning veur si en Vhort amagat
riu la primavera.

Xiprers adormits, ben atapeits,

jo vindr de nits
me seur en els prats que molla Vaiguatge,
caminant que cerca, desprs del viatge,
la fo n t de l oblit.

A l hora tranquilla i de granpuresa

on la lluna estesa
pertot diu son cant d un ritme div,
en la clariana que sap endolcir
la ms gran tristesa.

El cor, el meu cor, vull amurallar

d un negre llindar,
d un semblant qu aturi mirades blavoses,
llavis molsudets i dents verinoses
que el fa n sagnejar.

Aixs no sabran quines blanques roses

en sn mig descloses
darrera el fullam, sota el cel d argent;
aixs no veuran del meu sentiment
les flors misterioses.

Xiprers adormits, vedosencs iforts,

guardeu sempre els horts
de les rufacades i males ventades;
d un amorpassat guardeu lespensades
com en la nit clara vetllau tots els mors.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: Xiprers adormits

264
Les llums erectes sn arbres obscurs
pujant per un trajete indefenit
xiprer de solitud. Xiprer !
Cerca els blaus o les nits o les tronades
o les pluges o sois immensitats
en l espai on s punt de referncies
xiprer.
Mirant cap a l ocs
quan fa un instant mirava a l est
des del verd de la nit
il.lustrant una ermita, un caminal
0 el cementeri vell on una tendr
harmona repassa noms que un dia
portaven a la casa una cistella
d hortalisses primer es.
Avui a la val se sent una canq
cantada per la veu d una xicota
sota el sol de l estiu.
Amorrada a la fo n t d aigua refresca
els llavis i la cara i l existencia.
El parads cont totes les notes
que componen els colors de l A rc Iris.
Joan Climent. Els Colors de lArc Iris: Xiprer

La Uum t la duresa de les gotes

que cauen deis xiprers amb el desgel.
Joan Margarit: Al fons de la nit

Hem aturat el cotxe

vora un mur de xiprers.
Fa trenta anys que vivim junts.
Jo era un jove inexpert i tu una noia
desemparda i clida.
L ombra de l'ltima oportunitat
est ocultant la lluna.
Sc un vell inexpert.
1 tu una dona gran desemparada.
Joan Margarit: Somni duna nit destiu

137.- Cuscuta epithymum L.

Convolvulaceae
Convolvulcies
Noms populars dinics: Cabell de la Mare de Du ( Alcoleja), cabellera de la Mare de
Du ( Carnela), monyo de la Mare de Du ( Palma de Gandia ), manto de la Mare
de Du ( Carnela), cabell del Nostre Senyor ( M anuel), cabellets del Nostre Senyor
( La Font dEn C arros,), cabellets de la Mort i Passi ( Oliva ), cabellets de la Mort i
Passi del Nostre Senyor ( Oliva ), cabellets ( ), monyo de uela ( Calp )
Filatxa ( Fageca )
Confitis ( Pedreguer ).

265
El nom cientfic deriva del nom de la planta en rab, cuxcuta; i del grec, epithymo, que
vol dir, damunt del tim, ja que aquesta planta es cria sobretot damunt del gnere
thymus.
Dades ecolgiques: Euroasitica. Contrades mediterrnies i estat mont i subalp, fins
ms amunt deis 2000 m. Singular herbeta parsita, una herbeta anual, alhora frgil i
provista duna immensa vitalitat; de tiges filiformes sense de fulles i ni clorofila, de
color rojal, i creiximent velo? i embullat formant com una cabellera curosament i
curiosament pentinada; fa floretes petites en forma de campaneta i color rosat o blanc
agrupades en petits cabdellets; s tracta dun altre curios i precios vampir vegetal
com la margalida destepa o el vise, que es fa trobads ais matollars i herbassars eixuts i
solellats, on parasita diverses especies herbcies i fruticoses com ara timons, espgols,
sejolines, cepells, romers, argelagues, pebrelles, xaretes o sallaes. Uns vegetis que ens
sedueixen per llur bellesa i raresa i que noms superficialment i frvolament podem
considerar vampirs vegetis ja que en realitat sn uns enigmtics i indispensables
elements del magnfic trencaclosques del bosc, de limmens laberint de la natura, de
1infinit tauler descacs de la Vida.
Dades etnobotniques:
s una planta medicinal antiga de virtuts laxants, com les seues parentes les correjoles.
Els grecs la tenien per una singular medecina per a porgar els humors adusts i
melangiosos . I encara hui es gasta com un laxant suau per estimulaci de la secreci
biliar.
Per a llevar les almorranes, passar-li la m per damunt de bon mat i dir-li bon dia
( Alcoleja )
Ma mare dia que el manto de la Mare de Du bullit era bo per a la tos ( Carnela)
La cabellera de la Mare de Du per a les barrugues. La culliem de la mata, una gavella, i
quan la tenies, la reballaven pac arrere i diu que la barruga se n anava ( Carrcola )

138.- Cydonia oblonga Miller [ = C. vulgaris Pers.]

Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Codonyer, larbre; codony, i codonya, el fruit.
Codony deriva del llat cotonius, que al seu tom deriva de cydonium malum, que equival
al grec kydonion meln, que significa poma de Kydon, ciutat de Creta.
Dades ecolgiques: Arbret asitic, orind de la regi Irano-Turaniana, del nord de
Prsia, Armenia, sud del Causeas i sia Menor, on encara s possible trobar-lo silvestre.
Fou introduit a les terres mediterrnies dantic pels grecs i romans, on es cultiva per a
laprofitament deis grogosos, aromats, camuts i asprvols fruits. El codonyer fa un tronc
i un brancatge fose, un fullam ampie, blanquins pe revers, i unes flors solitries,
grosses i tnuement rosades que recorden les magnlies, i que sn tot un smbol de la
somrient bellesa i la serena sensualitat de lhorta. Els codonys maduren a finis de
lestiu i al llarg de la fruitosa primavera dhivem. La molla del codony s blanca i dura,
aspra al tast i cruixent al mos. La diversitat de varietats de codonys s molt gran com la
majoria de les altres fruites comunes, per de principi es poden destriar, els allargats i
els redons, aquests darrers sn normalment no tan aspres i ms dol?os i sanomenen,

266
codonyes. Cavanilles en les seues Observacions referint-se ais cultius de Benignim fa
un elogios esment duns codonys quasi esfrics dun tast delicis i sense Paspror tan
comuna deis altres. I aquells tibants i trmuls codonys, enlairats en la suau penombra de
les branques, com un obert i ofert sagrari, amb lolor i la vivor dunes vigoroses sines...
Dades etnobotniques:
La fruita, el codony, aspre i delicadament i deliciosament perfumat, en cru, s tingut per
molt astringent. Cuit en poca aigua o torrat al caliu o al forn perd Paspror i esdev una
menja exquisida.
Elaboraci duna confitura espessa, slida i vibrtil, el popular codanyat:
Pelar els codonys madurs, fer-los a trossos i bullir-los en quatre dits daigua en un perol
0 una cassola. Anar punxant en una forquilla fins que shagen reblanit ( uns vint minuts
). Colar laigua i triturar els codonys all mateix dins de la cassola, en la forquilla o el
turmix, i afegir el sucre. La proporci s de 800 grams de sucre per quilo de pasta de
codony bullit. Remenejar de quan en quan. Utilitzar paleta de fusta si es pot. Deixar
gelar en la cassola. Posar en el motle triat ( Alquerieta de Guardamar )
Senyora donya Isabeth, trobaria io en poder de vosa merc un poc de codonyat per a
guarir unes cambres que m han vingut ?, diu el senyor canonge del Cortesano de Llus
Mil.
Codonys, peres, pomes, peres confites ab qucre e mel se poden segurament menjar.
Codonyat de mel o carn de codony de qucre se pot menjar e aprs lo past.
Llus Alcanyis: Regiment preservatiu e curatiu
Pasts de codonyat i formatge frese i pasta de tort amb caramull de nata i caramel
( Benissa )
Encara hi ha dones de casa que el posen dins deis almaris per a perfumar la roba blanca.
Dades antropolgiques:
Acabant-se lestiu eren moltes les festes de cuina, dues principalment: la confecci del
codonyat - aquells petits sedassos de junes per on es passaven els trossos de codonys
cuits, fins aconseguir una massa suau, homognia, a la qual donara desprs ms finor
encara la barreja amb lalmbar brusent! -, abocat en platets fondos dobra de Manises.
Mart Domnguez Barber. LUllal. P: 57
El codony i la murta sn dos vells i bells smbols ertics, com apareix en aquest
fragment dun cant coral de la Grecia antiga, referit a les noces dHlena i Menelau, i
atribuit al poeta viatger Estescor que resid llargament a Esparta devers lany 600 a C .:
Molts codonys llanqaven dins el carro al sobir,
1molts de brots de murta,
corones de roses i garlandes trenades de violetes.
*

No hi ha flo r com la flo r del codonyer tot verd.

Quan escampa entre els branes el calze mig obert,
rica d un fru it pesant, s la ms vergonyosa.
Josep Sebasti Pons. Primeres poesies. LEixam de lEscamot: Minyona, ve labril

267
L oblit, com un ram de liles a pun de marcir-se;
per, hi ha que patir amb tota Velegancia,
xuclant-se la tristesa, recobrant Vequilibri
de les illes que suren per damunt de la mar.

I en acabant, quan ja no puc ms de tanta boira,

m invente somnis amables..., arreplegue roses...,
trac el cor al sol perqu s estove..., i fa ig codonyac !

Carmelina Snchez CutiUas. Llibre dAmic e dAmat: Quan ja no puc ms de tanta boira

No hi ha flor com la flor del codonyer tot verd.

Quan escampa entre els brancs el calze mig obert,
rica d un fruit pesant, s la ms vergonyosa.
Josep Sebasti Pons. Primeres poesies. LEixam de lEscamot: Minyona, ve 1abril

139.- C ynara cardunculus L.

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Penquera, la mata; penca, en general a tot el territori, card,
cardet ( Algemes, Vistabella), el pe i el nervi gruixut de les fulles.
Herba collera ( Vistabella ), herba-col, les flors.
Altres noms populars: Card de formatger, card coler, carxofera borda o despina, herba
presonera.
Dades ecolgiques: Origen incert. Hemicriptfit escaps. Fa les brctees involucris,
lanceolades, amb una robusta espina terminal; la corola blava o blanquinosa; i el papus
plumos. Planta cultivada per a utilitzar en la cuina les penques; naturalizada, a voltes, en
herbassars ruderals sobre sois fondos, humids a lhivem, ermots i camps deixat, on sol
crixer el card mari.
A Algemes, com a altres poblacions, tan la penca de la penquera com la del cardet es
fan servir per a Polla; per la penquera s una planta que dura molts anys, i el cardet s
ms fi i ms tendre; i es planta tots els anys de nou, de la llavor de lany.
A Cocentaina un vell llaurador de tota la vida ens fea la diferencia entre la penquera, el
card i la carxofera bo i mostrant-nos les tres plantes a peu de bancal: La penquera s la
que fa la carxofa de tota la vida dac, la carxofa de la penquera del terreno. Eco li cu.
Pero es dedica sobretot per a la penca, penques ben bones, per sagarren les dos coses.
Primer es menja la fulla o penca, que s millor que la del card, i a finis de la tempor,
la carxofa. Fins a maig vas collint penques per a Polla, i aleshores comen?a a espigar-se
i fa la carxofa. Es ms bona la carxofa de la penquera, la carxofa dac que laltra, la de
carxofera, pero una mata de penquera en fa noms tres carxofes.
El card fa la mata ms gran. Es ms punxs: t vora les fulles basals punxetes i les fulles
o brctees de les carxofes acaben tamb en punxetes. No s bona la carxofa que fa. Es
gasta noms la penca, que t ms fil, s ms fibrosa i grossa que la de la penquera. Les
cagameres van a picar ac.
Les carxoferes vnen de Benicarl. Eixes noms es dediquen per a fer carxofes. Una
mata en fa ms dun quilo. Fulla ms tapida sense cap punxeta.

268
Dades etnobotniques:
Penca pica per ais colps i ferides com la jolivarda ( Benirrama )
Les tasses de penca per al sucre.
Les floretes seques i picades al morter, anomenades brull, shan fet servir al territori i la
resta del pas, per a tallar o quallar la llet i elaborar mat o brull i altres formatges. A les
tendes de Vistavella, no fa massa anys encara sen venia.
Lherba collera me la portaven a la tenda del mas del Boi. Aix ix duna carxofa i avant.
Quan la carxofa espigue trau com unes herbetes moraetes per dalt i se lleva i se posa a
secar. Desprs es posa una miqueta dherba colera i dauia en un morter, se pique una
miqueta, i desprs eixe caldet picat que ha fet, se tire a la llet i ella colle ( Vistabella )
Lherba collera s la floreta que fa dalt el card, la penquera, que ac diem cardets, que
sn les costelles de les fulles ( Vistabella )
La flor de la carxofa de penques de menjar es gastava per a fer el quall per a fer
formatge ( A gres)
Usos culinaris: Larrs amb fesols i penques, a soles a acompanyat de cam de porc,
cansal i altres verduretes.
Ingredient fonamental de la popular olla deis diumenges i dies de festa.
Penques en salmorra: Primer es netegen les penques i es tallen a trossos de tres a quatre
dits. Desprs sescalden durant uns minuts en una cassola amb aigua bullint i un poc de
sal. Eixugar els trossos de penques i posar-los en un orceta, gerreta o altre veixell amb
aigua sal i vinagre. Com a totes les salmorres, finalment, es col.loquen unes fulles de
canya, o unes rametes de carrasca o de llimera a f devitar que suren o sobreixquen les
penques de la superficie de la salmorra. Al cap duna setmana ja poden comen9 ar a
gastar-les.
Condiment en salmorra: Per a que les penques de guardar no es facen negres, quan
anem a bullir-les primer safig a laigua el suc de mitja llima i aquesta mitja llima
partida en dos i sal, i quan bull es posen les penques. Bullir quasi una hora i mitja fins
que es fan blanetes i groguetes. Desprs es posen dins duna gerreta o pot amb dos parts
daigua i una de vinagre i uns pessics de sal ( Benissa )
Dades antropolgiques:
Al territori dinic les cartxofes de la penquera ( Cynara cardunculus L . ), del card mari
( Sylibum marianum L. ), de la carxofera ( Cynara scolymus ) i de la ramassera o
raspallera ( Centaurea salmantica ) han jugat un paper endevinatori de caire ertic. Les
carxofes de tots aquests cards, florides o a punt de florir, collides la nit de Sant Joan,
shan fet servir tradicionalment a tall dordalies amatries, per a fer averanys
sentimentals o com un Oracle denamorats, normalment de part de les fadrnes per
tamb deis fadrins.
Les fadrnes valencianes, diu el mestre Joan Amades al Costumari Caala, el vespre de
la mgica nit de sant Joan cremaven la flor de tres carxofes que posaven dins duna
cassoleta de terrissa, la qual amaguaven sota el Hit. Cada carxofa la dedicaven a un
galant. Lendem examinaven les carxofes, i creien que es casaran amb el fadr a qui
havia estat dedicada la carxofa que resultava menys cremada de les tres. O b les
fadrnes posaven a la finestra tres carxofes, cada una delles dedicada intencionadament
a un deis joves que els agradava obtinir per marit. La serena feia obrir les carxofes. La

269
que lendem resultava estar ms badada corresponia al miny que la fadrna tenia
destinat rebre per esps.
La Nit de Sant Joan es deixaven baix del Hit tres carxofes de penquera per a saber si
una xicona et volia o es quedava igual. Es sofrmaven un poc i es deixaven en trra amb
tres paperets enrotllaets al pe?onet de les carxofes, cadascun amb el nom duna xicona
que li tenies volen?a, o dun xic si ho feia una xica. Si al sandem una flor sespigava,
brotava i treia el blavet, el volien; i si no, res ( ngel Alemany Pons de Foma )

140.- C ynara scolymus L.

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Carxofera, la mata; carxofa, la cabota floral incipient.
Altres noms: Alcarxofera, escarxofera, carxofer.
Dades ecolgiques: Cultivada, i rarament subespontnia a la trra baixa. Planta molt
pareguda a la penquera, de la qual es creu derivada, per amb les fulles i les brctees
involucris no espinoses, i les fulles, especialment les superiors, no tan dividides.
Les carxoferes vnen de Benicarl. Eixes noms es dediquen per a fer carxofes. Una
mata en fa ms dun quilo. Fulla ms tapida sense cap punxeta.
Dades etnobotniques:
La delicia, laliment i la salut de les carxofes de cor tendral, cuites al caliu de la llar o
bullides amb una poquia daigua i adobades amb un rallet doli i unes gotes de llima o
de vinagre; i, incls, fregides a soles o arrebossades com a acompanyament, o formant
part dalguns guisats; o menjades en cru, arrancant les fulles, una a una, qui ho sabra
d ir?
A lhivem la gent, tradicionalment, ha menjat carxofes per pura delicia i perqu les sap
sanes i digestes, a ms, de convenients per a minvar el sucre de la sang i per al bon
funcionament del fetge.
Larrs en faves i carxofes amb un poquet de cebeta i tomaca. La paella negra de
carxofes i faves. Larrs negre de muntanya amb bacallar i una cabe9 a dall.
Dades antropolgiques:
La carxofa de ms anomenada arreu del territori s la carxofa de Benicarl, actualment
amb denominaci dorigen. s tant el valor de la carxofa a Benicarl-o que el pobl ha
pres la carxofa com a escut i smbol emblemtic.
Abans agarraven una carxofa de menjar, la cremaven, la posaven baix del Hit, i si al
sandem floria, s que valia, el nvio que havies estat pensant ( Alcal de la Jovada )
Recordar la memorable oda que Pablo Nemda dedica a la carxofa dins les Odas
elementales, on tamb es troben altres venturosos poemes adrefats a la ceba, la tomaca,
les flors o la fusta, i memorables esments a la col, la vinya, la menta, lorenga, lortiga,
el gerani, lassutzena i el clavell.
Escata per escata
despullem
la delicia
i mengem
la pacfica pasta
del seu cor verdal

270
141.- Cynodon dactylon (L.) Person
Gramineae vel poaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Gram, a tot el territori, a voltes, gram dhorta, gram de seca (
Xeraco) i gram corredor ( Silla )
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Hemicriptfit o gefit reptant. Herba estolonfera,
dinflorescencia digitada de 2 a 7 espigues, normalment, 4 o 5. Herba abundant que es
cria a les praderies nitrfiles xafigades i gespes pasturades i calcigades, ms o menys
humitenques, ermots de caixer de riu, vores de camins i de bancals i conreus de seca i de
regadiu, sovint dominant, tot fent rodis i escampadisses de gran poder invasor.
... lolium tribulique fatigant
tritceas messes et inexpugnabile gramen.
Ovidi Nason. Metamorphoseon Lib V; v: 485-6
.. .el margall i els trbols devasten
els camps de blat i el gram inexpugnable.
Dades etnobotniques:
s una de les males herbes deis bancals, una de les ms famoses, per la tenacitat i
resistencia a desaparixer, malgrat els esforfos deis llauradors, perqu amb noms un
trosset que en reste de rizoma entre la gleva, hi toma a rebrotar. Per tot i tot el llaurador
sap tamb que s una bona herba remeiera i un bon past per ais conills i altres animals.
Per a netejar la sang. Bullir les arrels o trontxets a la nit i guardar a la serena. Prendre en
dej ( Pego )
Gram tret de la trra, lo blanc, tallat i fet trossets i mesclat en coa de cavall per a la
inflamaci de la orina ( Fom a)
El gram de sec s bo per a pixar ( Xeraco )
El gram s bo per a beure per al riny ( Alfafara )
Arrai'l de gram bullit per a pixar ( Cocentaina )
Gram per a porgar els animals i les persones. Re. Bullit. Mig got en dej ( Alfauir )
El gram de bancal s una pesta. Les eixemgues la treien a trossos i feien unes grans
esteses que embalaven per a enviar-ho fra ( Agres )
Els animals sho mengen i no fa mal. s una herba aixuta, si dones massa tendre, massa
verd, sescagassen. Abans arrancaves les arrails per a bullir-les i fer tasses per a la
inflamaci ( Cocentaina )
Usareu del gram les arrels, o millor dit, els rizomes. Les bullireu i les prendreu sense
por sempre que tingau set o almenys quatre tasses al dia. A 9 0 , per ser dirtica, us
netejar els ronyons. Endems, purifcareu la sang, accelerant lexpulsi de les toxines i
altres residus peijudicials. ens diu Josep Mascarell i Gosp del gram a linoblidable
Amics de la Muntanya.
s de farratge:
El gram segvem i el tirvem ais bous. Abans en totes les casetes se criava un bou de
fat ( Sollana)

Dades antropolgiques:
Que el gram s una de les herbes del camp que ms li costa dextingir al llaurador s una
cosa que ja trobem reflexada dantic, com ho veiem en la ira de Ceres dins de Les
Metamorfosis dOvidi, LlibreV; v: 485-486:
...i els camps de blat es rendeixen
a la zitznia, el ju ll i el gram, que res no detura.

271
Les males paraules fa n com l agram: per tot arrelen i mai ms es desnien... li fa pensar
Caterina Albert i Parads a Mila, lheroina i vctima de Solitud, cap. XVI: Sospites. Pag.
202

142.- Cynoglossum cheirifolium L.

Boraginaceae
Borragincies
Dades ecolgiques: Mediterrnia centrocidental. Floretes vermelles. Vores de caminis
i de sendes de muntanya, bancals de seca abandonats.

143.- Cynoglossum creticum Miller

Boraginaceae
Borragincies
Noms populars dinics: Besneula (El Real de Gandia, La Font dEn Carrs, Ebo,
Castells de la Serrella, Altea, Mura, Trbena, Famorca, Fageca, Tollos, Benial,
Benissiv, Alpatr, Beniaia, Alcal de la Jovada, Pamis, Beneixama, Canals, La Font
de la Figuera, ), bemeula ( Pego, Jess Pobre, Gata, Benissa, Calp, ); herba de gos (
Vilallonga)
Besneula, prov del llat Bisligula, que passa a besleula i desprs a besneula i berneula.
En castell don viniebla.
En sentit figurat besneula s una persona tranquil.la ( Rafelcofer). Aquell que est mig
embovat. Eixe est besneula o s un besneula. ( Rfol dAlmnia ). Besneula s quan
alg li falta un reg ( Beniarbeig)
A La Font de la Figuera besneula s la punta de lestem: tendrum ltim que tenim ac.
Ai la besneula!
Dades ecolgiques: Euroasitica. Floretes blaves. Vores de camins de lhorta costanera i
del sec interior, herbats subnitrfils, sobre trra, normalment en el pa, en la val i no
tan a dins de la serra i de la pedra com la germana.
Dades etnobotniques:
Fulles picades i aplicades en pegat damunt les ferides i embenar desprs (Ebo, La Font
dEn Carrs)
Per ais talls i les ferides, es posava una fulleta damunt; la fulla sense picar, tal com
lagarraves ( Beneixama )
Fulla unglejada i amb unes gotetes doli damunt per a rebentar grans i curar mals
infectats ( Beniaia).
La fulla de la besneula unglaeta amb unes gotetes doli s bona damunt de mals,
infeccions i grans, ho cura, com la ceba torr ( Beniaia )
La fulla de besneula unglej per a les ferides i grans; la fulla pe revers tira, trau lo que
t; i pe dret cura ( La Font de la Figuera )
Eixa tamb s per ais mals ( Alcal de la Jovada)
Tres fulletes o brotets en creu posats damunt de la panxa per a tallar la diarrera.
(Beniaia)
Pic damunt de les ferides ( Pego )
La besneula per a posar damunt deis repelons ( Canals )

272
La bemeula s lo ms gran del mn per a curar ferides. Posa damunt, lendem seca
( Jess Pobre)
La fulla de la bemeula tendr per a posar damunt dun mal ( Benissa )

La besneula ablania la pell. En un micap per a ablanir els grans de baix del bra?
( Altea)
Et feies un tall, agarraves unes fulletes, les picaves i tho posaves damunt ( La Pobla del
D uc)
Una fulleta de besneula picaeta i el treia el pus deis grans ( Pam is)
Es cria en les pedreres i cura les ferides deis pedra-piquers i margenadors. Picar la fulla
en un morter, posar damunt de la ferida i embenar. A lendem net ( Fageca)
Per a curar ferides i talls ( Famorca )
Aix s per curar mals ( Trbena )
La millor per a netejar grans. La fulleta aplicada damunt dun granet, ho xupla
(Famorca)
Aix s molt bo per ais mals. La fulla damunt. Li pegaven unglaes i quan tenies un gra
per a rebentar, un mal que no curava, que tenia pus o aix, agarraves dos o tres fulles
unglaes, les posaven damunt en una bena i enseguida tel netejava, tel sanejava, i ais
dos dies bo ( Altea )

Aleshores jo coneixia totes les plantes, i quan pegava un bac em posava sobre la ferida
un grapadet de fulles de besneula.
Carmelina Sanchez-Cutillas: Matria de Bretanya. P. 83

144.- Cyperus esculentus L. var. sativus Boeckeler

Cyperaceae
Cipercies
Noms populars dinics: Xufera, la mata; xufa, el tubercle, a tot el Pas.
Altres noms: Xuflera; xufla.
Dades ecolgiques: Subtropical; cultivada i naturalitzada en llocs humits, vores de
camins, horts.
Dades etnobotaniques:
Herba provista dun rizoma prim, generalment amb grossos i dolfos tubercles terminis
comestibles, amb els quals es fa, a lestiu, la popular i refrescant orxata.
Per les seues virtuts astringents i el delicis sabor, sol fer-se a casa, posant les xufes a
remulla un o dos dies, canviant laigua.
En Egypte ( Ducros, 1930 ) le souchet comestible sert dans lalimentation et est, en
mdicine, rput expectoral, adoucissant, lgrement excitant et aphrodisiaque.

273
145.- Cypenis rotundus L. [= C. olivaris Targ.- Tozz. ]
Cyperaceae
Cipercies
Noms populars dinics: Jun?a ( Bellreguard, Miramar, Piles, Cocentaina, ), txunga (
Catarroja)
Xufera ( Silla, Alfafara,), xufa ( Alfafara )
Altres noms: Castanyola; jon 9 a de cordellar.
Dades ecolgiques: Subtropical. Molt abundant ais cultius dhorta i de seca, vergers,
herbats subnitrfils de les contrades mediterrnies.
Dades etnobotaniques:
Una altra mala herba per al llaurador, molt difcil deliminar, per tindre la llavor ben
fonda.
Aix s lherba ms bona que nhi ha en el camp perqu no mor mai. Quan io era
xicotet lescarbava i el menjaves la xufeta. Sho mengen els conills pero com no trau
altura no el seguem ( Cocentaina )
Malea i prou ( Miramar )
La junfa, voldria que desapareguera. Quan sempesta sino ho arranques de soca-rel no
pots en ella ( Miramar )

146.- Cytinus hypocistis L

Rafflessiaceae
Rajlessicies
Noms populars dinics: Margalita o margaliteta destepa ( Castells de la Serrella,
Famorca, ), margalida.
Canterelleta ( Calp )
Altres noms populars: Melera, magranetes de mel, mamelletes, filosa, filoseta, filosera,
fiare destepa.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Aixarals. Es tracta duna de les plantes ms curioses i
sorprenents de la nostra flora, que viu parasitant les arrels de les estepes, i que tindrem
lavinentesa dullar a comen? de la primavera si anem per la muntanya i observem els
faldars de les esteperes, sobretot la blanca i la de fulla de romer o matagall.
Pertany a una xicoteta familia que cont unicament una cinquantena despecies tropicals
i subtropicals, de les quals una noms, la nostra margalida destepa, es fa al continent
europeu.
Planta vermellosa, ara tocada de groe viu, desprs de blanc impol.lut, no mai verda, que
floreix arran de trra, de tiges florferes curtes i camoses, i fulles esquamiformes, ovato-
oblongues, densament imbricades, amb una inflorescencia corimbiforme, compacta,
composta de grupets de 5 a 15 flors unisexuals, les inferiors o exteriors femenines i les
superiors o centris masculines; brctees semblants a les fulles; dues bractoles a cada
flor; periant normalment quadrilobat; huit estams soldats entre ells a tot el llarg, s a dir,
units en columna, i inserits sobre la corol.la; fruit en baia, comestible i dolf.
Aquesta agraida filia de lestepar o laixaral produeix dues varietats, una que fa les flors
grogues i parasita esteperes de flors blanques, normalment lestepa de fulles de romer o
romer msele; i una altra que fa les flors blanques i parasita les esteperes de flors
rosades, normalment lestepa blanca.

274
Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. hypocistis
Fa les brctees i periant dun groe viu, amb lpex de les brctees vermell; flors grogues
i els fiuits tamb groes; les flors masculines amb el tub bruscament estretit sota els
lbuls ; parasita esteperes de flors blanques, com 1estepa negra i la borrera i encara ms
lestepa de fulles de romer o romer msele, tamb anomenat matagall, trencaolla,
socarrell i boaga.
Shi fa la subsp. hypocistis, propia de la mediterrnia, de flors femenines amb periante
de 12-15mm i el fruit de 5-7mm de dimetre, amb les brctees quasi iguals que les flors;
i tamb la subsp. macranthus Wettst., propia de la mediterrnia sudoccidental, de flors
femenines amb el periante de 17-30mm, i de fruits ms grans, de ms o menys lOmm de
dimetre; i amb les brctees molt ms curtes que les flors.
Aquesta subespcie s ms menuda que 1altra pero s ms abundant.
Cytinus hypocistis subsp. kermesinus (Guss.) Wettst. [=; C. hypocistis subsp. clussi
Nyman; C . ruber ( Fourr.) Komarov ]
Fa les brctees dun vermell carmes i el periant dun blanc divori; les flors blanques ( o
rosades ), les masculines amb el tub gradualment estretit sota els lbuls; i el fruit blanc;
parasita les esteperes de flors rosades, normalment lestepa blanca.
Pot arribar a fer uns 12 cm de grandria. Recordem haver-la vista i haver-la retratada a
laixaral de dalt de la fonteta del castell dAlcal de la Jovada i en una planisseta - ideal
per a plantar la tenda - vora la senda de dalt del mol de lEncantada. En tots dos casos
sobre peu destepa blanca florida.

La margalida destepa t una parenta tropical que parasita les esteperes deis boscos
plujosos de lilla de Borneo i de Sumatra ( Rafflesia arnoldi ), que fa flors gegantines,
les ms grans del regne vegetal, de quasi un metre de dimetre, la qual mai no sha
aconseguit que floresca en un hivemacle. La flor de corol.la carnosa i roja, creix
solitria i sense ftdles, ran de trra com un bolet colossal, i emet un repugnant olor de
cam putrefacta per tal de seduir les mosques, les quals atretes pe que elles consideren
un bon aroma, es precipiten devers el cor camut i roig de la flor i desprs de llargues i
hbils maniobres internes espapen, empolsegades de frtil pol.len.
Dades etnobotniques:
Lanomenada popular de la margalida no li ve de la seua raresa i bellesa sin pe tast
mels i molt agrados de les seues mamelletes o fruitets.
Referint-se ais fruits de la margalida, camosets i farcits de muclac, entre dol?s i aspre
ens contava un vell pastor: Aix s molt bo. Les mamelletes sn dun agrads
amarguet i dol?, i desprs de menjar-ne, si beus un glop daigua et pareix laigua ms
dolsa i bona del mn ( Castells de la Serrella)
Dades etnobotniques:
Hi ha la cans populkar balear que diu:
En veure estepa florida
corrent vaig a girar-la
perqu s que hi sol haver
davall qualque margalida.

275
147.- Daphne gnidium L.
Thymelaeaceae
Timelcies
Noms populars dinics: Matapoll, a tot el territori sense excepci ( La Font dEn Carros,
Potries, Almiser, Castellonet de la Conquesta, Castells de la Serrella, Ebo, Gallinera,
Benimeli, Pedreguer, Alcal de la Jovada, Agres, Biar, Beneixama, La Pobla del Duc,
Carnela, Benifallim, Penguila, Confrdes, LAbdet, Ares del Bosc, Castalia, Tibi,
Sella, Pa de Corris, La Font de la Figuera,).
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Matollars de solana i dombria. La primera mata en
moure i fer-se vore desprs deis incendis.
Dades etnobotniques:
Collaret de matapoll per al mal de lloms, reuma o qualsevol dolor. Un trosset de vara o
tronquet penjat al coll i quan es seca, 4 o 5 mesos, es canvia ( La Pobla del Duc )
Era per faixar els xiquets, quan estaven trencats i aix, els faixaven en matapoll. De
matapoll feen tamb un collar per a les ovelles quan no podien fer el llit, li poses aix i
enseguida ho expulsa tot. Si agarres una soca de matapoll i la tires dins dun clot on hi
han anguiles, diu que elles pe sabor del veneno les fa eixir ( A ltea)
El matapoll per ais fies, sagarren nou fulletes de matapoll i les refreguen pe dit o el
lloc on est el fie i desprs es colguen ( Gata )

Les arrels se les enduien per a agarrar les anguiles ( Ebo).

Per a pescar languila. Sarranca el moniato de la soca-rel i es xaca sobre una superficie
impermeable i en acabant es posa tot dins dun sac lligat a un cordell; desprs es tira el
sac dins del toll o sequial, i amb el cordell va canviant-se de lloc per a que el veri
sescampe. Tarda un poc a fer efecte; les anguiles van traient el cap i amb la m coberta
amb un mocador sagarren i es trauen. Finalment es trau el sac estirant el cordell per a
que no danye ms del degut les aiges ( Benirrama )
Picavem ben picat en un morter tota la mata, i ho bocaven en un toll, i en una hora
eixien dalt totes les anguiles i peixos . No les matava, les atabollava o adormia
(Benimeli)
Larrancaven i larrel la picaven i la tiraven a un gord i els peixos i les anguiles
eixien cap amunt ( Almiser )
Traus les arrels i les talles, i les piques i ho poses dins dun gort dauia i ho meneges i
tot lo peix ix borratxo o embovat i enseguida els agarres de damunt lauia; i aix est
demostrat ( Sim at)
Encara que estava molt prohibit picaven larrel i el suc el tiraven a un gord i les
anguiles eixien ambovaes. Hi havia qui ho feia bullit ( Castellonet de la Conquesta )
Criminal per a tota classe de peixos. Tirant una rama. Toma laigua blanca enseguida.
Matapollar s tirar la brossa en un gord daigua, en aigua embass ( Pa de Corris)
Per a enverinar laigua i aix el peix ix a flote. Es gasta larrail i les fulles. Noms
embovava el peix i estava bo ( Otos )
Gastvem el matapoll per a molts servicis . Per a curar les enfermetats del ganao
com la pe?unya o la sama. Per a la pe?unya posava mon pare les potes de animals dins
laigua bullida del matapoll, i a voltes afegint baladre, retama i or de les persones. Les
potes dins dun llibrell un ratet. En la sama, que forma una crosteta, luntaven amb un
pinzellet mullat en laigua del matapoll o de la barreja. Cordellvem la pelleta del
matapoll per a fer un collaret per a la diarrea deis animals. Per a solfatar ( pulveritzar )
els albres per a la fruita, amb cal9 i baladre, tot junt bullit. O per ais polis de la gallina.
La posaven en el joquer i desapareixien les puces ( Agres )

276
Bullir Parrel i dacsa per a enverinar els grans i matar les rates.Tamb larrel xacada en
un sac per a pescar (La Font dEn Carros).
Diuen que larrel del matapoll la piquen dins dun sac i emboven el peix ( Benissa )
Tiraven mates de matapoll en les basses i tolls per a peixcar anguiles i peixos ( Salem )

Dos ullets lligaets de matapoll en crueta, i ho tires per a lull de poli (Alcal de la
Jovada)
Collaret de treneta de matapoll sobre pica dalacr o altre bitxo verins ( Bocairent)
Aix s per a quan li pica un alacr a alg. Mon pare fea una corda i la ficava enrotll
en la pica, en la part de dalt, per a que no li passara a dalt el mal ( La Font de la Figuera)

Usos veterinaris
Per curar els constipats de les ovelles. Collar de matapoll, fent amb la pell de la soca una
trena. Primer passes la trena per la boca de Tovella dos o tres voltes, i desprs li la
penges al coll ( Castells de la Serrella)
Es fa un collar o trena amb la corfa de les vares i es passa per la boca i el as de les
ovelles i les cabres per a fer-les estemudar ( Parcent)
Collaret de pell de matapoll pels costipats de les cabres i ovelles ( Pedreguer, Alcal de
la Jovada )
Pelvem el matapoll, treem la pell de la soqueta i feem un collar per a posar-lil a
lovella o la cabra quan s emperlava, quan es fea un ull blanc ( Confrides )
Per a la diarrera de les cabres, que solien agarrar al comenfament de la Primavera
quan est tot ms tendre i bevien ms aigua, sels posava un collaret fet amb tires de pell
de soqueta del matapoll, que es cordellaven en dos o tres caps; a medida que anava
secant-se el collaret la cabra millorava. El mateix collaret es posa en els gossos quan
tenen el malet en els ulls - plorosos i lleganyosos-. - Ac quan alg perd tres o quatre
dies a la brisca o al garrof o qualsevol altre joc, li diem: X, thaurem de posar el
collaret del matapoll per a llevar-te el malet ( Beneixama )
Feen un collaret de la pell del matapoll per a matar el moquillo deis gossos ( Salem )
Trenant un collar amb P e sc la de la tija o branques del matapoll es pot curar el
moquillo ais gossos ( Ontinyent).
La pell del matapoll per a fer un tomiquet en la pic de 1alacr ( La Pobla del Duc )
Abans els ms pobres i els gitanos feen les paneres de vares de matapoll. I tamb quan
et pivava un alacr la pell de la vara de matapoll la gastaven per a nyigar-te com un
tomiquet ( Carnela )
La pell del matapoll per a embenar la pic dalacr, i rebaixa la inflamado ( Agres )

Per a matar les puces deis corris. La tiraves quan treies el femer i el corral savivava de
puces. El matapoll aufegava les puces ( La Torre de les Mafanes ). Pos al corral per a
matar les puces ( Confrides)
Un costalet de matapoll penjat en el corral o el galliner per fer fugir els polis i les puces
(T ib i)

277
Els vells dabans posaven rames penjades de matapoll en el colomer per a que matara
els polis deis colomins ( Benifallim )
Bollit tot, fulla i branca, i desprs sarruixa, com un hisop, per a matar el polinegre deis
menlers . En 24 hores sen van. ( Castells de la Serrella )
Molt venenos Rals trapitjaes dins dun sac, que es posa dins la canal de regper a
matar els animals de baix trra ( Ain )
Per a fer gbies per ais tords en les varetes que sn molt flexibles i dalt la nugaven i feen
uns enganxadors ( Salem )
Mon pare lagarrava per ais cadells. La picava en una pedra en la mateixa canal quan
portava aigua, anava picant-la i anava soltant el suc per a que matara els cadells de la
trra ( Rtova)

Els fruits del matapoll sels mengen les perdius i els torcassos. Pero larrail s
venenosa completament, i tota la mata. Ho tirvem a laigua de rec abans de plantar
per a netejar i preparar la trra i matar els escarabats i bitxos. Tamb si ho tiraves a un
toll es morien tots els peixos ( Ain )
He vist les cabres menjar-se les boletes del matapoll pero les fulles no ( Otos )
El matapoll per a fer lescombrall del fom ( Benissa)
Per a fer escombradors de fom ( Sella )
Matapoll per a escombrar el fom ( Ares del Bosc )
Varetes de matapoll per a fer gabietes de perdigots ( La Font de la Figuera )
Aix abans els gitanos feen cistelles de matapoll ( La Font de la Figuera )

s la llenya o fusta de cremar que fa ms calentor, ms encara que la carrasca, que ja s

dir. Si tires a una foguera un manoll de vares seques de la grossria dun polze, apartat
dall ( Biar ).
La gastvem, a voltes, per a cremar al fom en companyia de les angilagues, el romer i
els petorrets ( El Real de Gandia )

Dades antropolgiques:
Impossible no recordar el nostre matapoll quan es topa amb aquest passatge del Viatge a
VAmrica de Migjorn de Charles Marie de la Condamine: Herbes que embriaguen els
peixos.- En la provincia de Quito, en els diversos paisos travessats per lAmazones, en
Para i en Caiena, es troben moltes varietats de plantes diferents de les comnment
conegudes a Europa, i les fulles i res de les quals, tirades en 1aigua, tenen la propietat
dembriagar els peixos, que en aquest estat suren sobre laigua i poden agafar-les amb la
m. Els indis, per mitj daqestes plantes i de bardissats amb els quals tanquen
lentrada deis rierols, peixquen tants peixos com volen.
Setembre de 1743

278
148.- D atura arbrea L.
Solanaceae
Solancies
Noms populars dinics: Manto de Cristo ( ), tromp de fiare.
Dades ecolgiques: Nefit sudameric, cultivat com a ornamental en cases de camp,
xalets, pares i jardins.
Dades etnobotniques:
Flors antiasmtiques. Es seca tota la flor, ptals i spals, i es plega un cigarret que es
fuma en notar els primers smptomes asmtics ( Gandia, )

149.- Daucus carota L. subsp. carota

Umbelliferae vel apiaceae
Umbel.lferes o apiades
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Hemicriptft biennal. 3-8 dm; Umbel.les
terminis de 5-10 cm de dimetre. CC. Espines de les costelles secundries simples o
bfides. Herbats subnitrfils, vores de camins i carreteres, ermots, camps oberts o
deixats.
150.- Daucus carota L. subsp. maritimus ( Lam.) Batt
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Hemicriptft biennal. 3-8 dm; Umbel.les
terminis de de 3-5 cm de dimetre. Planta poc robusta, glabra o poc setosa. CC.
Herbats subnitrfils, vores de camins i carreteres, ermots, camps oberts o deixats.
151.- Daucus carota L. subsp. maximus ( Desf.) Batt
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Alacant i Valencia. Hemicriptfit biennal. 6-15 dm.
Umbel.les terminis de 12-15 cm. de dimetre. Planta robusta i setosa. M. Espines de les
costelles secundries estrellades. Herbats subnitrfils litorals.
Fa una flor com la xirivia i la cariota, i les llavoretes sapeguen ( A ltea)
Si tens una tauleta de safanria i prop hi ha safanorieres bordes sempelta i ja no fa
renda i la llavor no val res ( Benifato)
Fa unes capfanes blanques ( Beniopa)
Noms populars dinics: Pastanaga ( Gandia, Daims, La Font dEn Carros, Vilallonga,
Palma de Gandia, Alfauir, Rtova, Almiser, Lloc Nou de Sant Jeroni, Castellonet de la
Conquesta, Terrateig, Aielo de Rugat, Castell de Rugat, Salem, Rfol de Salem,
Carnela, Albaida, Llutxent, Foma, LAtzbia, Pego, Pamis, Beniatbeig, Dnia, Jess
Pobre, Pedreguer, Gata, Sanet i Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, Sagra, Benidoleg,
La val de Laguar, Parcent, Mura, Orba, Benissa, Calp, Altea, El Castell de Guadalest,
Benimantell, LAbdet, Benirrama, Benissili, Alcal de la Jovada, Margarida, Planes,
Beniarrs, Alcosseret de Planes Benillup, Almudaina, Balones, Benimassot,
Benimarfull, Cocentaina, Muro, Agres, Alfafara, Bocairent, Benifallim, Alcoleja, La
Font de la Figuera, Ain, ), pastanaga vera ( Benidoleig, O tos,), pastanaga grossa ( Sagra
) per a distingir-la de la gospinera (Torilis sp.) anomenada pastanaga bordeta o fina;
pastanaca ( La Pobla del Duc ), pastenaga ( Oliva, Vilallonga, Pobla del Duc, Otos,
Gata, Orba, Parcent, Castells de la Serrella, Benilloba, Gorga, Benimassot, Benimarfull,
Ares del Bosc, Alfafara,), pastenagueta ( Benialfaqu, )

279
Safanria borda ( Bellreguard, Daims, Oliva, Potries, Palma de Gandia, Beniopa,
Simat, Benirrama, Atzeneta dAlbaida, Palomar, El Castell de Guadalest, Benimantell,
La Torre de les Maanes, La Font de la Figuera, Vilamarxant, ). Safanoriera borda (
Benifato ). A Atzeneta i Palomar serven el nom de pastanaga com a sinnim de llapassa
( Setaria sp. ). La pastanaga senganxa com un comdenat i sapega com una llepassa (
Atzeneta ).
Ac diuen safanria borda pero el seu nom s pastanaga ( Potries)
Carlota borda ( )
Herba niuera ( Alcal de la Jovada), niuera ( Trbena)
Gospins ( Fageca, Famorca,), per les llavoretes que sapeguen.
En general se sol reservar leptet del nom cientfic dit cariota per a lhortalissa de cultiu
de color taronja o carrta com a Castells de la Serrella, i a voltes safanria com a
Beneixama; i pastenaga per a la planta silvestre. Lhortalissa de cultiu de color morat se
sol dir, en general, safanria, o safanria mora ( Beneixama )
Dades etnobotniques:
s medicinal. Depuratiu:
Tasses de llavors de safanria borda per ais granets ( Vilamarxant)
s culinari o comestible:
Arrel tendr i fulles basals, comestibles.
Quan era xicona agarrava, la llavava i em menjava la safanorieta eixa ( La Font de la
Figuera )
Quan s tendre m ha menjat lo de baix i est molt bona ( La Font de la Figuera )
Les fulles tendres sn verdura ( Benimassot)
Mengvola ( Rtova )
s verdura ( Pamis )
Hi ha qui la gasta de verdura ( Otos )
s com a farratge:
El ganao i els conills sho mengen tot.
Molt bona per a les haques, conills, cabres i tots els animals.
La pastenaga fa les flors com si fra la safanria o la cariota. Es buscava molt per ais
conills ( Alfafara )
Molt bo per ais animals ( Pego, G ata,)
La pastanaga se la menjaven molt els conills i els animals, les cabres i el ganao
(Mura)
No nha segat io de pastanagues per ais animals ! Se les menjaven com laigua ! Aix s
igual que la safanria, la flor, la llavor, la fulla, tot igualet ( Foma )
La pastanaga per a les cabres ( Terrateig)
Aix sho mengen els animals. Tota la planta ( Terrateig )
Molt bona per ais conills que teniem en casa, i el ganao tamb sho menja quan est
pasturant. Tota la mata ( Rfol de Salem )
A eixa herba io sempre he sentit que li diuen pastanaga., i se la menjaven molt els
animals ( Carnela)

280
Els animals se la menjaven molt. Al ganao llanar i el cabriu, els agradava molt la
pastanaga ( Vilallonga )
Les pastenagues se les mengen molt les ovelles, les cabres i els conills ( Ares del Bosc )
Aix sho mengen quasi tots els animals ( Daims )
Sho mengen molt els animals ( Rfol dAlmnia )
Eixa brossa se la mengen els burros, els matxos i el ganao ( Oliva )
Se la mengen els bous ( Pamis )
Els animals se la bevien ( Almiser )
Per ais conills ( LOrxa, La Pobla del Duc, Alfafara,)
Molt bona per ais conills ( Alcoleja )
La pastenaga s molt bona per a les cabres i les ovelles i els conills ( Ares del Bosc )
La pastanaga fa una flor blanca igual que una xirivia. A lestiu quan no hi havia pastura,
ho segaven per ais animals, sobretot pels conills ( Jess Pobre )
Per a les cabres quan estaven a punt de parir per a fer molta llet ( La Font dEn Carros )
La safanria borda s una herba bona. Sho mengen les ovelles i les cabres. Larral s
dol?a ( La Torre de les Maanes )
Les pastanagues per ais conills. Sen fan de grans, pels bancals, pels mrgens (
Cocentaina )
Feem la pastanaga per a menjar deis conills ( Beniarrs )
Segvem la pastanaga per ais conills, flor i tot si no estava ja seca ( Agres )
Per ais conills, flors i tot ( Llutxent)
Se la mengen els animals, els conills sobretot, els que ms. Planta destiu. Ix arreu deis
bancals ( Salem )
Aix tamb sho menja molt el ganao. Aix fa una carxofa blanca, que pareix que
siga un niu ( Benimassot)
La pastanaga per ls conills ( Muro )
La pastenaga a lestiu per ais conills ( castells de la Serrella )
La pastanaga se la mengen molt els conills quan est tendre ( La Font de la Figuera )

s antiparasitari:
La pastanaga la collem per a penjar-la al corral i a agarrar mosques ( Benillup)
Ornamentis:
Llevvem les flotetes de lespig de la pastanaga per a fer brontxes de germil ( Palma de
Gandia)
Li llevvem les floretes a la pastanaga i en els piquets enganxvem flors de germil i
feem brontxes ( Alfauir)
Agarrvem la flor i li llevvem les floretes i a cada rabet li posvem una floreta de
gesmil i feia com si fora una flor gran ( Lloc Nou de Sant Jeroni)
Quan era jove, quan estava granaeta, llevvem les llavoretes i estacvem germil i feem
bronges ( Foma )

281
La pastanaga per a fer les bronges deis gesmils. Llevaven les floretes i estacaven els
capollets de gesmil ( Salem )
Llevvem les floretes i feem bronxes de jarmil ( C alp)

Dades antropolgiques:
Est ms bona que una pastanaga, diuen a Palma de Gandia.

152.- Dictamnus hispanicus Webb. ex Willk

Rutaceae
Rutcies
Noms populars dinics: Alfbega de pastor ( Vilallonga, LOrxa, Benirrama, Gandia,
Ador, Palma de Gandia, Lloc Nou de Sant Jeroni, Terrateig, Llutxent, Quatretonda,
Aielo de Rugat, Castell de Rugat, Beniatjar, ), alfbiga de pastor ( Foma, Benirrama,
Benissili, Barx, Xeresa, Alfauir, Terrateig, Castellonet de la Conquesta, Almiser,
Salem, Alcal de la Jovada ), amfbiga de pastor ( Adzbia, Benimaurell, Castells de la
Serrella, Benissili, Beniaia, Benissa, Gandia, Vilallonga, LOrxa, Quatretonda, ),
amfbiga de pastor ( Foma, Pedreguer, ).
Tim real ( Alcoi, Cocentaina, Muro, Agres, Alfafara, Bocairent, Banyeres, Beneixama,
Biar, Castalia, Tibi, Petrer, Xixona, Albaida, Otos, Palomar, Ontinyent, Aielo de
Malferit, La Font de la Figuera, Trbena, Alcoleja, Ares del Bosc, Penguila, Confrides,
LAbdet, El Castell de Guadalest, La Torre de les Ma?anes, Artana, ); tamo real (
Beneixama ), monreal (Bolulla, Sella,)
Tim de Sant Joan ( Confrides )
Altres noms: Gitam, dictam.
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Estesa pe centre i orient de la Pennsula
fins arribar a Andalusia, es distribueix per la major part de les terres valencianes,
enrarint-se devers el migjom. Mateta preciosa i fullosa de boniques i fugaces flors
primaverals tardanes; herba propia de les contrades mediterrnies eixutes on prospera
sobre els pisos bioclimtics termo, meso i supramediterranis, preferentment davall
ombraclimes subhumids, en pie territori del carrascar, de la pineda de pi blanc, del
coscollar i del matollar de romers i cepells, buscant sempre els indrets ms frescals i
herbats, els matollars espessos, els pasturastges ombriencs. La vorem malgrat estar
amplament estesa, rarament i sempre a rodis.
El tim real est claret pero nhi ha ( Abdet ). Lalfgega de pastor est molt escassa,
qu clareta est ! ( Beniatjar ). Et trobaves una mateta de tim real a les mil per les
ombries de la serra ( Otos ). s molt escs ( X ixona). Ac sen cria pero est molt escs,
molt, molt ( LAbdet ). Lalfbiga de pastor es cria noms en els cingles denfront del
Collado, i fa una olor molt bona i molt forta ( Terrateig)

Algunes localitzacions: LOmbria de lEspasa ( serra de Beneixama ). Hi ha un punt

de la muntanya de Bernia on es cria . Sen fa dalt de les Ombries deis Racons ( Barx ).
Es fa a les ombries com 1Alcaid, el Pouet o Esvents ( T ib i). Aix es fa en el monte
i no a tots els puestos : A Sacos o el Serral o a la cova Roja del Coscollar ( Trbena).
N hi ha damunt del castell de Benifallim ( Penguila ). Vol ombra, recingles com al
Morro de la Picaora i el tossal deis Caragols ( Alcal de la Jovada ). Sen fa molta al
Rac de lOrenga, dalt de la Penya de lHedra dret cap ais cingles ( Aielo de Rugat ).

282
N hi havia un roglet baix del cingle de la Cova Negra de Marxuquera ( Palma de
Gandia)
Dades etnobotniques:
s una de les herbes ms conegudes i buscades entre els ca9 adors i tota gent de
muntanya, sobretot la deis pobles que volten la serra Mariola, on li diuen tim real, i s
lingredient principal i imprescindible del popularssim herberet.
Tamb sha fet servir per a la bronquitis, la inflamaci del ventrel, el mal de panxa, les
regles doloroses i per a ajudar a parir les cabres i ovelles; pot prendres en infusi o seca
i feta pols, nhi ha prou amb una sola fulleta.
Encara hi ha qui continuant els vells usos rurals la posa en saquets entre la roba neta per
a preservar-la de lama i comunicar-li bona olor.

Per a la bronquitis (Banyeres).

Per a la diarrea (Banyeres)
Mal de panxa. Pot prendres en infusi (color roig) o seca i feta pols -una fulleta -
(Bolulla).
Bullit per al mal de ventre ( Castell de Rugat)
Lamfbiga de pastor diuen que es bona per al mal de ventre ( Benissa )
Estomacal i til en les menstruacions doloroses. Un pessic per tasseta ( Emilia Pastor-
Valencia )
Tasses de tim real per a la inflamaci del riny tim ( La Torre de les Ma9 anes )

Aix s veneno. El gastaven per a afollar les cabres i ovelles, i les dones tamb pero si
en poses massa pot estirar el peu. La ruda fa la mateixa faena ( Vilallonga)
Per a que les cabres parixquen millor (Barx).
Ai amic, amb lalfbega de pastor n hi ha que anar amb molt de cuidao, ho donaven
ais animals perqu aix no es pot donar a les persones perqu podia incls rebentar-les.
Sempre en tenem en casa un m anollet! Per a quan una cabra o ovella tenia un mal part,
que havia parit malament, i es quedava el llit dins. Si en paria tres o quatre, desprs
havia de tirar tamb tots els Hits eixos. Ho bullien, dos o tres rametes, i en un canut li ho
donaven a lanimal, i no aplegava les 24 hores que paria o es mora, per sen salvaven
ms que sen morien. Sha donat el cas que lanimal sha mort per perqu estava
malament ell no per la tassa dalfbega, per aix ha segut a les mil. Primer li ho
danaven poc carregat i si ais dos dies no ho trea, ja ms carregaeta ( Quatretonda de la
Val dAlbaida )

Usos antiparasitaris:
Alfbega de pastor no n hi ha en tots els puestos, lalfbega de pastor costa de trobar.
Fa bona olor, quan tomava al pobl de pasturar io em posava uns brotets en la bujaca
per a que digueren qu bona oloreta fa el to Cos el Blanco ( Quatretonda de la Val
dAlbaida )
En saquets posats entre la roba per a preservar-la de Fama (Banyeres, Bolulla).
Pos en cmodes i almaris per a donar bona olor a la roba ( Beniarrs )
Tim real nhi ha poquet, per abans sen fea molt. Anaven a les taules de Les Tires
llargues del Port, i a lasplan de la Creu de la Covalta, a m dreta, sen feia molt abans.
Les dones el posaven en la roba per a que no samara; i tamb dos brotets solien posar
dins duna botella dans ( Atzeneta dAlbaida )
Manollet de tim real dins 1almari per a que fa9 a bona olor la roba ( Alcoleja )
Ma uela la posava dins els caixons de la cmoda per a que no anara 1ama ( Alfauir )

283
Lalfbiga de pastor per a posar a Talmari ropero per a Tama, en lloc de boletes (
Benirrama )
Tim real per a la roba ( La Torre de les M a?anes)
Per a guardar la roba i no anava Pama ( Terrateig)
Les dones la posaven en Taiman entre la roba per a guardar-la ( Salem )
Lalfabiga de pastor s una planta molt olorosa, fa una olor molt especial. Sen cria molt
poqueta i fa una flor molt bonica. La posaven dins deis almaris ( Salem )
Abans es gastava per a la roba. Li poses un poquet de tim real a la roba i no sama (
LA bdet)
Fa una olor tan bona! Per ais almaris, enrotll en paper de seda, per a la roba. s una
herba molt forta com la ruda. Quan era pastoret i la collia, me la posava dins de la
bujaca del pantal per portar-la a casa, i madormia la cam de la cama ( F om a)
Mon pare era pastor i portava moltes voltes alfbiga de pastor per a posar-la entre la
roba ( Foma )
Lalfabiga de pastor per a posar-la dins la roba i que no samara; una mata dins deis
caix ( Barx )
Rameta dins lalmari per a la roba, que no samara ( Alcal de la Jovada )
Rametes de tim real ais almaris ( Trbena )
Per a posar-la per Testiu entremig de la roba (Terrateig )
Fa molt bona olor. En lo tratge m ho posava la dona, dins la bujaca del tratge (Beniatjar)
Amfbiga de pastor per a fer aroma. Ho posaven dins de casa ( F om a)
Posaven una mateta de tim real enmig de la roba i ja no samava, ja no entrava Tama
per a res ( Otos )
La posaven entremig quan al?aven la roba dhivem, o desprs de la bugada, per a que no
samara ( Palma de Gandia)
Abans entre les mants posaven alfbega de pastor ( Vilallonga )
El tim real per a la roba per a que no es polille . N hi ha al Clot de Blai a 1Ombra,
s un poet daigua en un rellom ( Artana )
En tinc seguit dalfbiga de pastor en deis almaris, dins duna bosseta penjada per a
Tama ( Benissili)
El tim real per a posar en Talmari i enmig deis llibres per a que no samara ( Aielo de
M alferit)
El tim real per a la roba ( La Font de la Figuera )
Aix la meua dona ho posa a Talmari ropero per a que no same la roba ( Alcal de
la Jovada)

Tamb alg ho ha fiimat, com la juliverda, Tarrail de la figuera, la paraella o la pell de la

soca del romer ( Alcal de la Jovada )
El busca molt el ramat, com els pebrassos ( M uro)

La principal tasca del tim real s la de ser el constituient principal de tots els tan
populars herberets per tal daprofitar les seues virtuts estomacals i relaxants.

Herberet d A lcoi (Perfecto Sempere Benavent)

Tim real. Rabet de gat ver (Sederitis hirsuta). Poliol blanc (Micromeria fruticosa).
Arrail de panical. Santnica (Stachis heraclea )

284
Herberet de Cocentaina
Tim real. Poriol. Camamirla dol9 a. Rabet de gat ver. Santnica ( Manolo Albors
Mahiques)
Tim real. Camamirla. Una fulleta de guardalobo. Santnica. Poliol. Sajoliva. Rabet de
gat. Panical. Slvia. Romer. Phagnalon saxatilis. Cynoglossum. Posar en aiguardent de
pastes de rotllos, anisat. Ans sec Salas. Un mes o mes i mig de macerar ( Santiago
Aparisi Cardona)

Herberet de Guadalest
Es fa amb 28 herbes quasi totes de la serra Aitana, la ms important s el tim real, i
desprs la menta, lherba lluisa, el poliol i el cantaueso. Els meus tios ja el feen per
amb menys herbes i io he anat provant, provant fins que lhe tret perfecte. No nhi ha
cap a la regi valenciana com ell. Aix s digestiu, es pren en dej i desprs duna bona
paella o una menj forta. ( Rafel del Castell de Guadalest)

Herberet de Benissili (Maria Camps Massanet)

Alfbega de pastor. Tim. Romer. Camamirla. Rabet de gat

Herberet de Penguila:
Re de panical. Quatre cabotetes de camamirla. Rameta de maria-lluisa. Mitja anou
partida, coronela; i, a voltes, rabet de gat.

Herberet d A bdet ( Eduard Serralta Buades)

Tim real. Tim ver ( Thymus serpylloides subs. gadorensis ). Arrail i troc daspanical.
Fenoll. Rabet de gat. Slvia. Poliol dAitana. Maria - Llui'sa. Til.la. Ruda. Rompepiedras
( Teucrium buxifolium ). Santnica. Camamirla. Santnica. Romer, un poquet.
Cantaueso, a voltes. Amb aiguardent de Benilloba.

Herberet de Bocairent (Joan Mestre Navarro)

Tim real.Una fulleta.
Slvia vera.Una rameta.
Slvia mariolenca.Un brotiu.
Llimoner.Una fulla.O, una rameta de maria-llusa.
Camamirla.Tres o quatre boletes.
Te de monte.Una rameta.
Tim.Una rameta.
Poliol blanc.Una rameta.
Poliol de riu, menta o herba-sana.Una rameta.
Rabet de gat ver.Una rameta.
Tim mascle.Una rameta.
Romer.Un poquiu per qu fa amarg i fose.

Ams sec de 3 Io i de 37.

Ans dol? de 25.
La mixtura normal s la de Tans sec de 37 i del dol? de 25 al 50%, i queda en 31
(Josep Vicent Alonso Valds de Beneixama).

285
Herbero del Mas deis Congregants de Bocairent
Maria-llusa, rabet de gat, slvia vera ( no posar-ne molta perqu ix negre i amarga ),
tim real ( un trossingo a males penes), fulles de llimera i tarongina.

Herberet de 27 herbes. Banyeres (Diego Pastor Martnez):

Tim real.Un ramet com el dit.
Canyeta dor (Asperula aristata o A. cynanchica).
Poliol de riu.
Poliol blanc.
Armca (Jasonia glutinosa).
Slvia.Un poquiu, sense passar-sen, com amb lmica, i les restants herbes amargues.
Camamirla do^a.
Camamirla amarga.
Maria-Lluisa.
Panical.Un trossiu.
Fenoll.Una branqueta.
Donzell ver, blanc, dol5 o de caseta (Artemisa arborescens)
Rabet de gat ver (Sideritis hirsuta).
Santnica (Stachis heraclea).
Tim.
Tim msele (Teucrium capitatum).
Cantueso (Thymus moroderi)
Romer.Un trossiu.
Tarongina.
Sejolida.Un poquiu o gens.
Peric groc.A voluntat.
Malva.Una branqueta florida.
Orella de liebre (Phlomis lichnitis)
Parauiera (Frula hispanica).Una rameta de dalt amb fulletes i flors.
Orenga. Poquiu.
Espgol.Un poquiu.

Es considera que el tim real i la canyeta dor sn les mares de tot. Lideal sn les 27
herbes per pot fer-se amb 25, 23, 21 o qualsevol nombre impar. Les herbes han de ser
totes de lany. Sol comenfar la recollida a finis de Maig i acabar-la a Juliol,ms o
menys,ho ha de dir el temps. Per sant Antoni s un bon moment per a comenfar. Es
recomana un 75% dans dolf i un 25% de cassalla per lo normal s meitat i meitat. Pot
afegir-se sucre. Les proporcions poden canviar molt. Recomanable lalcohol de les
bodegues de Beneixama -B.Alonso i B.Molina-. Mai no Pais del Mono. La mixtura de
les herbes i 1alcohol ha de posar-se a remulla durant 41 dies. Pot fer-se loperaci dos
voltes i ix de categora. Conv deixar mare en buidar la primera, i cal ara , en deixar la
garrafa a reposar, girar-la.
Lalfabiga de pastor per a fer lherbero mesclada amb tim, romer, camamirla i altres
herbes ( Benissili)
Ac no es cria el tim real, sen cria all a Xort o dalt dAitana com la corona de rei.
Ho cullen i ho posen a la beguda. s molt traidor, si el culi i noms tel poses entre la
roba tunfla la pell i et fa rojors ( El Castell de Guadalest)
El tim real per a lherbero ( LA bdet)

286
Dades antropolgiques:

Toponimia:
La Liorna de les Amfabigues de la Pedrissa de Canelles de Benissa

Jeroni es va algar, posa la tauleta clssica deis berenars- i moltes vegades de tots els
pats de les cases pobres- i els va traure un p a morenet, sobrassada, un plat de bacall
espencat en oli, i fruita seca. Al costat, la catalana plena de vi i una botella
d aiguardent d herbes.
Enre Valor. Sense la trra promesa: p. 490

El tim reial s una de les tres herbes poc comunes de la rondalla arreplegada a Blgida
per Enre Valor, El rei Astoret, que Jeremies, el vell astrleg, tria per a invocar lajud de
la fada Salina, fent-ne una foguera a la porta mateixa de la seua cova, a la qual el tnue
fumetperfum at li arriba en cosa de minuts en ales del ventijol.

Toponimia:
Morro de les Amfabigues en les Pedrisses de la solana de Bernia, en la ratlla deis termes
dAltea i Benissa.

153.- Digitalis obscura L.

Scrcphulariaciae
Escrofularicia
Noms populars dinics: Clavellinera borda ( Gandia, La Font dEn Carros, Gata, Calp,
Catamarruc, Castell de Rugat, Quatretonda, Otos, La Font de la Figuera,)
C orrijola de matxo ( Foma ), comijola de matxo ( Beniaia, Alcal de la Jovada, ),
corrila o corrijola vera ( Castells de la Serrella )
Correga ( Nquera, Vilamarxant,)
Sabatetes ( Agres ), sabatetes de la M are de Du ( Agres ); sabatetes del Nostre Senyor
( Alfafara)
Farolets de la M are de Du ( Agres )
Altres noms populars: Didalera negra ( ), escorrocia ( Morella ), manxiuleta.
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Abundant en matollars calcaris ms o
menys secs i solejats.
Dades etnobotniques:
La clavellinera borda ma mare ho gastava per al mal de cap per s verins ( La Font de
la Figuera)

Vulnerria:
Per a llavar el mals infectis; aixua en seguida la ferida ( Fom a)
Per a rentar ferides, lceres, fumeraetes , malers lletjos, humids i amb pus... Bullir en
una paella, un grapat o manollet dherba - dos o tres o ms brots o tronquets sense flors
o amb flors en mig gotet doli, i aigua, per a no fregir lherba sino coure-la fins que
desaparesca laigua i noms quede loli.Untar amb aquest oli les zones a tractar i repetir
cada tres o quatre hores. Seca i neteja. Medecina per a fora, no engolir. ( La Font dEn
Carros).
Banys de clavellinera borda per a les ferides difcils ( Catamarruc )
Per a llavar mals, talls, ferides, ccemes i floroncos ( Beniaia )

287
Bafs del bull de la planta per tot el eos per ais grans quan ixen per tot el eos, borrara,
ccemes, pigota borda ( Catamarruc)
Estava assust i li vaig donar de mamar al meu fillet, i com era llet de mamella assust a
Pendem el xiquet estava tot fet una bambolla. I en aix un gitano que va tocar a ma
casa i va vore el xiquet, em va dir que ell li curava aix amb una herba que ell
anomenava corregia , i que era la comijola de matxo. Li vaig fer banys al xiquet, i ais
tres dies secat del tot, curat ( Beniaia-Catamarruc )
La corregia per a llavar ccemes i la caspa ( Vilamarxant)
M.R. Gonzlez -Tejero reporta que a Santa F per a guarir la sama ho fan amb aigua de
cruja i beleo.

La clavellinera borda per a fer llavats vaginals ( Castell de Rugat)

Bafs de clavellinera borda i romer bullits per al dolor dos o articular ( Quatretonda)

Antiodontlgic:
Bullir comijola de matxo per a glopejar en el mal de queixal ( Alcal de la Jovada,
Beniaia).
Per a glopejar en el mal de queixal ( Gandia, Xal, Castells de la Serrella),
Les sabatetes per al mal de queixal ( Agres)
Usos veterinaris:
Aigua de clavellinera borda, rabet de gat, pell de carrascot i fulles danouer per a llavar
els tocats deis animals degut al coller o albarda. Ben bullit, cinc minuts o ms ( Otos )
Auia de clavellinera borda per a netejar els mals i tocats deis matxos ( Calp )

154.- Diplotaxis erucoides ( L.) DC.[ D. valentina Pau ]

Cruciferae vel brassicaceae
Crucferes o brassiccies
Noms populars dinics: Ravanell ( Bellreguard, Miramar, Daims, Almoines, La Font
dEn Carrs, Piles, Gandia, El Real de Gandia, Barx, Pa de Corris, Alfauir, Rtova,
Castellonet de la Conquesta, Almiser i tota la Safor, Foma, Pego, lAtzbia, La
Gallinera, La val de Laguar, La val dAlcal, Beniaia, La Retoa, Verger, Ondara,
Setla, Benimeli, Sanet i Negrals, Rfol dAlmnia, Sagra, Orba, Mura, Castells de la
Serrela, Famorca, Benimassot, Tollos, Pedreguer, Xbia, Gata, Xal, Parcent, Calp,
Altea, Callosa dEn Sarri, Benialfaqu, Almudaina, Beniarrs, Salem, Rafol de Salem,
Beniatjar, Otos, Albaida, Aielo de Malferit, Pobla del Duc, Xtiva, ), ravanell blanc (
Beniatjar, Otos, Castell de la Ribera,), per distingir-lo del ravanell groe, ravenell (
Alcal de la Jovada ), revenell ( Trbena, ).
Ravanssia ( Oliva, Alcdia, ), ravanssia blanca ( Silla ), ravenissa
Ravanissi ( Carcaixent)
Citr ( LOrxa, Alcosseret de Planes, Muro, Cocentaina, Alcoi, Millena, Gorga,
Benilloba, Alcoleja, Benifallim, La Torre de les Ma9 anes, El Castell de Guadalest,
Benimantell, LAbdet, Confrides, Sella, Terrateig, Carnela, Llutxent, Quatretonda
dAlbaida, Alfafara, Bocairent, Fontanars deis Alforins, La Font de la Figuera, La Jana,
), la citr ( Beneixama, La Canyada, Biar, Castalia, Ibi, Tibi, Petrer, ), citr blanc (
Atzeneta dA lbaida), la planta. Citronar ( Beneixama, La Canyada,), el camp.
Altres noms populars: Ravanissa blanca.
El nom cientfic de les especies del genere Diplotaxis ve del fet que contenen les llavors,
dins de cada cavitat del fruit, en dues rengleres longitudinals. Emcoides fa al.lusi a la

288
forma de la fulla que pot recordar la de la ruca ( Eruca vesicaria ), germana de familia i,
a voltes, veina de bancal.
Dades ecolgiques: Mediterrnia Iranoturaniana. Herba anual, ms o menys pilosa,
sovint pluricule de fulles inferiors sovint en roseta, oblongues, lirato-pinnatipartides i
les fulles superiors dentades o subenteres i eixamplades en la base freqentment. Fa les
flors de quatre petis blancs o lleugerament rosats, porprencs o violcis, quatre sepis
pilosos, erecto-patens, i silqes toruloses i estigma bilobat. Creix, amb gran abundor,
sobre sois nitrfils o eutrfics profunds, moderadament eixuts, en herbats de cultius de
seca i de regadiu, vinyes, garrroferals, bancals de fruiters del seca muntanyenc,
tarongerars o vergers, tant de lhorta de les clides planes costaneres com del seca
muntanyenc interior, de dalt a baix del territori i del pas. Puja a la muntanya
submediterrnia, fins els 1250 m. Herba de bancal per excel.lncia, herba arvense
genuna, que de vegades fa espesses florides espectaculars, blanques i dol9 ament
perfumades, en qualsevol poca de Pany per especialment al llarg de totes dues
primaveres.
Any de ravanell ixen els esclata-sangs ( O rba)
Dades etnobotniques:
Herba silvestre farratgera, que a voltes, molt puntualment, es fa servir com a mengvola.
Abans si que sel menjaven, abans despigar-se. Quatre llicsons, quatre ravanells i
quatre fulles de moniater perol pie ( La Font dEn Carros )
Quan est molt tendriu, com a verdura ( Castell de les Gerres, Alcoi, )
El citr per a lensal ( Bocairent)
Quan eren molt tendrets els feen en companyia de les altres herbes ( Alfauir )
Miquelet dAstruch, que ja t ms de setanta anys, menja molt de citr en ensal (
Quatretonda dAlbaida)
N hi havia dones que el feen, el citr, de verdura ( Alcosseret de Planes )
Sel menja el ganao ac venia una dona de Vilallonga que el feia tendriu per a
verdura ( Alcal de la Jovada )
Si est tendre amarga per si est ben granat o sec es pot tirar ais conills ( Daims )
El citr per ais conills ( Alfafara, La Jana)
El ravanell per ais conills i quan ms granat millor, sin amarga massa ( Aielo de
Malferit)
Ho segvem i ho secvem per al ganao com lherba - alfals - ( Castellonet de la
Conquesta )
La ravanssia es cria molt pe terme, baix deis tarongers i els hmens ho treballaven per
a que no li xuple la licor de la trra, i ho arrancaven per ais animals. Ravanell no s lo
que s (Oliva)
El ravanell s molt coent, les cabres es cansen prompte de menjar-ne ( LAtzbia )
El ramat sel menja quan est granat, tendr peguen dos mossos i samarguen i fugen (
Terrateig )
El ravanell de farratge per lhivem ( Gata )
Els animals sho mengen molt, i molt b si est pansia, millor que el pinso ( La Torre de
les Ma9 anes)
El ravanell cou pero si estn granats els bous i les vaques peguen algn mos ( Daims )
El ravanell s coent, i no sho menja tant el ganao , i la ravanssia groga s dol9 a i se
la mengen ms ( Benimassot)

289
Les rametes plenes de fesolets tapits de llavoretes sn ben conegudes i utilitzades com a
menja de pardalets de gbia, com les del plantatge gros, i aix ho hem vist fer tota la
vida ais criadors de pardalets.
Per a donar, acabaet de granar, ais pardalets durant lpoca de zel i de cria, com a menja
tendreta, digesta i nutritiva. ( Criador de pardalets o aucellets i canaris de 1Alquerieta de
Guardamar )
Eixa llavoreta se la mengen els pardals, els canaris i les cagameres ( A ltea)
Llavors de ravanell per al gafarronet ( La Font dEn Carros)
La llavoreta del citr s el plat del gafarr ( Alfafara)
Collons no van els pardals ais ravanell! ( Almoines )
Les llavoretes de la ravanssia blanca per ais gafarrons ( Silla )

Dades antropolgiques:
Els ravanells, una brossa de bancal, la ms comuna, que es pot trobar florida i granada
en qualsevol dia de lany; els vells i novells ravanells damarga verdor i dol?a blancor;
els senzills i subtils ravanells que sn amics de les abelles, deis conills i deis aucells, i
que amb la seua pulcra llum i la seua fragant mel ens renovellen lantic sentiment de la
clara ruralia, de la gran pau deis camps llaurats, deis fruitosos bancals de Demter; els
ravanells que de dalt a baix del pas, any per any, com un immens brodat, emblanquinen
i perfumen els camps de la rient horta marinera i del net seca muntanyenc durant les
nostres dues dilatades i ubrrimes primaveres; els ravanells que sn els humils reis del
terme, de la crua gleva del temps, de largila soleada i regada per la suor de les
generacions: els radiants i rudes ravanells deis soles deis segles.

Cinc dones, habilment ben acotades entre sole i sole, maldaven amb les aixadelles per
extirpar la cugula i els citrons i les incipients corretjoles que creixien per onsevol.
Enre Valor. L Ambici d Aleix

Ella no havia desitjat la rosa i no la desitjava si havia d aconseguir-la Uuitant amb

tantes punxes i disgusts. No havia estat sempre feliq fen t poms de les blanques violes del
ravanell o de les grogues margarides del llets ?
Maria Ibars i Ibars. Vides Planes. Pg: 131

155.- Diplotaxis virgata ( Cav.) DC. subsp. virgata [ Sinapis virgata Cav. ]
Cruciferae
Crucferes

Noms populars dinics: Ravanssia ( Foma, Pego, Tollos, Benimassot, ), ravanssia

groga ( Benimassot, Oliva, ), ravanissi groe ( Carcaixent ), ravanell ( Llutxent,
Carnela, Alcoceret de Planes, Beneixama, La Font de la Figuera, Alcoleja, Penguila,
Benifallim, La Torre de les Mafanes, ), ravanell groe ( Beniatjar, Otos, Castell de la
Ribera,)

Citr ( Pobla del Duc, Beniarrs, Trbena, ), citr groe ( Atzeneta dAlbaida,
Quatretonda,)
Dades ecolgiques: Mediterrnia sudoccidental. Herba anual dreta, uni o pluricaule, tija
sovint hspida a la part inferior, pels patents, mai no aplicats, de fulles quasi totes en
roseta basal o b, ms freqentment, esparses, de forma oblonga, dentades, lirato-

290
pinnatfides, pinnatipartides o, rarament, pinnatisectes; petis groes. Vegetaci nitrfila
deis sois molt rids, de tendencia estpica

Es cria sobretot com a ruderal, viria i arvense en el centre i sud de la pennsula,

penetrant en les terres valencianes per Valencia i Alacant, des del teritori lucntic (
alacants i Baix vinalop, e tc.) i ascendint dins a la Ribera baixa i a Phorta de Valencia
). Planta estpica que es considera Ibero-magrib, per els peus africans formen un altra
varietat. La Font de la Figuera i tamb a la Val de Biar hem vist al comen9 ament de la
primavera camps de seca acaramullats pe groe felig i aeri de la ravanssia.
Segons Rigual la planta del Migjom valencia correspon a la ssp. virgata var.
platystylos Wk. De fulles caulinars no sssils ni amplexicaules, bec de la silqua curt,
d 1 a 2 mm, poc contret.
La ravanssia fa la flor grogueta i el ravanell blanca ( Foma )
La ravamssia groga es fa ms gran que el ravanell ( Benimassot)
El ravanell fa la flor groga que la citr i el tronquet o june ms fet ( Beneixama)
Poden ser tingudes per ravanssies grogues les especies: Diplotaxis harra ( Forsk )
Boiss. subsp. lagasca ( DC: ) O. Bols & Vigo, la ravenssia crassiflia, una planta
iberollevantina de fruits madurs penjants i de fulles camosetes, propia derms gipsacis
del territori lucntic i alguns rodis de la Marina Baixa; la Diplotaxis catholica ( L. )
DC., una planta de la mediterrnia sudoccidental, propia de llocs rids, herbats nitrfils
amb subtrats arenososos o salins.
A Castell de la Ribera ens parlaren del ravanell de mosqueta per no vrem poder vore
la planta.
Dades etnobotniques:
La ravanssia tendreta es gasta com a ensal, i para coentosa com la col crua ( Pego)
El ravanell s coent, i no sho menja tant el ganao, i la ravamssia groga s dolga i se la
mengen ms ( Benimassot)
El ravanell fa la flor groga, i s coent com el citr, s molt potent, ho mata tot ( La Torre
de les Maganes )
Aquesta especie s, segons Lzaro Ibiza, el jaramago per excel.lncia deis castellans,
nom que correpon tamb al Sisymbrium officinale, el Raphanus raphanistrum i la
Capcella bursapastoris.

156.- Dipsacus fullonum L.

Dipsacaceae
Dipsaccies
Noms populars dinics: Cardinxa ( Cocentaina, Albaida, ), cardenxa ( Vilallonga ),
card, herba cardaora ( Castell de les Gerres)
Altres noms: Cardassa, card, escarpidor, pinya de cardar.
Toponimia:
El Mas de la Cardadora del Carrascar de la Font Roja dAlcoi, amb font, al capdamunt, i
bassa.
Dades ecolgiques: Euroasitica. Herbassars humits, ribes i rambles fresques com al riu
Serpis, o a la gola de lEncantada, on fa peus gegantins, o al riu Alcal rere passar Ebo,
on creix amb una abundor extraordinria, o quan arriba a la Val de Laguar, a prop de
lEstret dIsbert, sobre aquells ben nodrits brossegals que all es crien.

291
Dades etnobotniques:
La flor seca sha fet servir tradicionalment per a cardar la llana in situ, amb estris
artesanals. Fins fa pocs anys a Villena sutilitzava en el perxat o cardat mecnic de la
llana. Fins fa noms unes dcades la producci daquseta planta a lAlt Vinalop
sexportava, sobretot, ais paisos dEuropa de lEst.
Per a fer ramells quan es sequen, i es pinten els espigons o cabedles ( Vilallonga )

157.- Dorycnium hirsutum (L.) S e r..[ = Bonjeania hirsuta ( L . ) Reichenb ]

Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Coronela ( Gandia, Barx, Vilallonga, Otos, Carnela, Castells
de la Serrella, Beneixama, Benifallim, Fageca, Balones, Gorga, Alcoleja, Penguila, La
Torre de les Ma9 anes, Tibi, LAbdet,)
Pastoral ( B iar), herba del pastor ( Cavanilles )
Altres noms: Botja peluda; trvol pelut; herba de les morenes.

Lherba pastoral s una de les esmentades per Fra Francesc Eiximenis en la quatorzena
de Les Especiis Belleses de la Ciutat de Valencia dins Lo Proemi del Regiment de la
cosa pblica: Abunda en precioses herbes, especialment en les muntanyes, on se n fan
de tais que, si eren conegudes en la virtut, seria gran excellncia de la trra; les quals,
no res menys, sn fo rt precioses, aix com s roman, qui molt hic abunda, hisop,
eufrasia, moraduix, slvia, julivert, menta, alfbega, ruda, clavellina, sajorida, gezmir,
marovelles, pom d amor, gavig, anglentina, lliri, roses, violes de Ultramar e d altres
fo rt precioses, moltes balusties, celeddnia, besolud, fragasta, herba pastoral, herba
Beatae Mariae Virginis, buglosa, gram, donzell, artemisa, gauda e d altres infmides,
les quals serien llongues de comptar. P. 26. Editorial Barcino, 1927.
Dades etnobotniques: Mediterrnia. Matollars deis vessants ombrienes
Dades etnobotniques:
Tassetes de coronela per a la gola, angines, afonies... Segur que cura. Tamb en
gargarismes ( Barx ).
Tasses de coronela per a la gola inflam ( Vilallonga )
Per ais constipats (Biar).
Per a rebaixar la sang alta. Bullir. Dos voltes nhi ha prou ( La Torre de les M afanes).
Ma mare es fea tassetes de coronela per a la tensi ( Benifallim)
Per a rebaixar la sang ( Alcoleja, T ib i)
Per al constipat ( Penguila).
La coronela s bonssima per a la tensi ( LA bdet)
Una tassa de coronela i a fer la m el constipat ( G orga)
Per a rebaixar la sang, la sang grossa, mesel amb fulla dolivera. Es molt fort, i no sha
de prendre ms de quatre dies seguits ( Castells de la Serrella)
lo gaste la coronela quan ve la primavera per a netejar-me la sang, i no m ixen grans.
Faig una novena ( O tos)
Ac la bullien per a baixar la tensi ( Carnela)
Coronela, romer i slvia per a lartrosi ( Fageca, comunicado provinent de Balones)
En infusi sol rebaixar la tensi sangunia i millorar totes les dolncies derivades
daquesta afecci arterial: angines, laringitis, faringitis...Ensems, sol guarir els
acatarraments i et lliura dun constipat nasal en poques hores. I afirmen les velles, que la

292
coronela et neteja el eos de tota mena dinflamacions. ens diu Josep Mascarell i Gosp
de la coronela al seu inoblidable Amics de Muntanya.

158.- Dorycnium penthaphyllum Scop.

Leguminosae vel fbaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Socarell ( Benimantell).
Joca-perdiu (Gandia, Parcent, Benissa,), ajoca-perdiu ( Calp, Benissa,)
Ramas ( Petrer)
Samatxo (Biar).
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Matollars eixuts
Dades etnobotniques:
El feien servir els llenyaters com a abrigall de les mans per a fer llenya de punxoses
argelagues (Biar).

159.- Dorycnium rectum (L.) Ser.[ = Bonjeania recta ( L . ) Reichenb ]

Leguminosae vel fbaceae
Llegumonoses o fabcies
Noms populars dinics: Coronela (Grau de Gandia, ); salamerossa ( Planes ); herba de la
inflamaci ( Planes )
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Impressionant botja darquejades i anguloses rames,
sovint piloses; amb els tres folols de la fulla de revers glaucescent i el marge sovint
pils. s la germana maijalenca de la coronela (Dorycnium hirsutum (L.) Ser. ), i com
ella, ali ms cridaner, ms encara que les seues petites floretes blanques, sn els
estiris i rojals llegums o fesolets, en aquest cas ms prims i dl a 2 cm de llargs, amb
les valves retor?ades desprs de soltar les llavors. s fa notar molt ais joncars,
pasturatges i gespes humides de les vores banyades deis rius i rierols i deis sequials de la
maijal, o pels volts dalguna font copiosa. Al riu Serpis fa a voltes matallades i colnies
formidables, que es vinclen i sestoven al ms mnim pas del vent. De vora mar fins els
lOOOm. Molinio-Holoschoenion.
Dades etnobotniques:
Per a la inflamaci de la panxa ( Planes)
Rebaixar la sang ( Grau de Gandia )

160.- Ecballium elaterium (L.) A. Richard

Cucurbitaceae
Cucurbitcies
Noms populars dinics: Carabasseta pudenta ( Trbena), carabasseta de pobre ( Otos ),
carabasseta punxoseta.
Melonar bord ( Pego ), melonets bords.
Pepinets del dimoni ( LAlcdia )
Altres noms: Cogombrets amargs, cogombre salvatge; cabass bord; esquitxagossos.

293
Dades ecolgiques: Planta mediterrnia.
s una de les dues niques cucurbitcies autctones a les nostres terres, junt a la
carabassina ( Brionia crtica), i una de les herbes ms curioses de la nostra flora per la
singular i sorprenent manera que t de dispersar les seus llavors; una herba viva?,
provista duna arrel grossa i carnuda, de fulles aspres i tiges repents cobertes de pels
rgids. Una herba monoica, de flors bisexuals grogues. El fruit s com un ou de colom
verds, camut i molt aspre al tacte, farcit de nombrases llavoretes. s la dehiscencia
daquest fruit, ali que ms sorprn daquesta planta, ja que en madurar solta el seu
tor?ut pe? i tap i pe forat basal que deixa, llan?a amb for?a les llavoretes i el lquid
viscos que les envolta com una melmelada verda, a lhora que el melonet buit s
llan?ada en direcci contraria. Aquest sorprenent fenmen s degut a una sobrepressi
interior de gas.
Creix per tot el litoral, aquest melonaret de joguina asproset i de mal trete, sobretot en
comunitats ruderals: ermots i herbats ressequits ms o menys nitrfils, vorals de
rambles de riu i de barranc, escombraries i bancals deixats no lluny de masos i vilatges.
Floreix al llarg de lestiu i novament a la primavera dhivem.
Dades etnobotniques:
s una planta txica, que la gent camperola nostra coneix per ni la toca. Per en
lantiquitat era molt coneguda, esmentada en el papir dEbers, i molt utilitzada
medicinalment pels antics egipcis, grecs i romans per tal daprofitar les virtuts porgants,
drstiques, depuratives i resolutives de la seua arrel i els seus fruits; i encara actualment
es cultiva a Anglaterra per a elaborar amb el suc deis seus fruits un preparat medicinal
anomenat Elaterium, dotat duna violenta virtut vomitiva.

Aix noms tocar-ho rebenta i trau un suc, i sense tocar-ho, noms mirantho ( Pego )

161.- Echinochloa crus-galli ( L. ) Beauv. subsp. oryzoides ( Ar d) O. Bols & F.

Masclans
Gramineae vel poaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: cerreig darrs ( Miramar, Piles, Gandia, Pedregals, en general a
tot el territori), cerreig de la ribera ( Miramar, ), cerreig de la creuta ( Pedreguer ).
Altres noms: cerreig o xereix de pota de gall, pota o peu de gall, pota o peu de gallina,
panissola.
Cerreig s una expressi relacionada amb cerra, pl gruixut i aspre.
Aquets cerreig no t res a vore amb el cerreig apgalos ( Setaria viridis i altres )
Dades ecolgiques: For?uda herba tpica deis arrossars, on es fa, a voltes, molt abundant
i molt alta. Espiguetes de 3 a 5mm; branques de la inflorescencia ms curtes que la
subspcie tipus, fins a 5cm, i generalment simples. Planta introduida de procedencia
asitica.
Creixen al territori amb el mateix nom i s, 1Echinochloa crus-galli ( L . ) Beauv. subsp.
crus-galli, que s una herba subcosmopolita; un terfit escaps, propi deis herbats
humits, vores de squia, bra?als, llocs ruderals humits i hortes. Fa espiguetes de 2.8 a
3.8 mm, amb branques de la inflorescencia o rams sovint llargues fins a 10 cm i
ramificades. I tamb 1Echinochloa colonum ( L. ) Link, de les fulles sovint amb bandes
transverses violcies; inflorescencia de 4-15 cm, erecta o poc inclinada, sovint rogenca;
espiguetes pubescents. Hi ha encara ms peus i els hbrids i les varietats.

294
Dades etnobotniques:
Se la recorda com una mala herba tpica deis arrosars, difcil de destriar de Pautntic
arrs quan encara no sha espigat. No nhe birbat io poc deste cerreig per dins de
larrs! ( Miramar)
El cerreig darrs ix dins deis guaxos - manollet de set o huit mates darrs - ( Els
Pedregals )
Els aucellets la busquen quan est grana com a bon menjar, tant que els ca9 adors del
filat lempren com a reclam o encevall per a atraurels ( Miramar, Piles, )
El cerreig de la creueta s per fer de reclam dins Penfilat. Hi van a Pherba perqu els
agrada ( Pedreguer )
Dades antropolgiques:
Aquest cerreig darrs i els germans que sesmenten davall sn unes de les males herbes
ms comunes ais arrossars i regadius
s el temible cerreig del llauradors al qual es refereix Mart Domnguez tot parlant del
conreu de 1arrs en el seu bellssim Ullal: Els jomalers, en plena tasca, pe mig deis
arrossos, avan9 aven molt lentament, corbats, peus i mans al fang i a laigua, en lluita
amb el cerreig i altres males brosses. p: 26-27
Un poc distant, la quadrilla de birbadors avan9 ava entre els guaixos, lentament,
compassadament, corbats dins del fang, alliberant la trra de tantes males herbes,
sobretot del temible cerreig. p: 250

162.- Echinops ritro L.

Compositae vel arteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Panical blau ( Benialfaqu), fent distinci del panical blanc (
Eryngium campestre ); boletes punxonosetes ( Quatretonda)
Dades ecolgiques: Meditarrnia. Mrgens frese, bancals abandonats
Dades etnobotniques:
Bullir una o dos boletes per tallar la diarrea ( Quatretonda )

163.- Echium vulgare L.

Boraginaceae
Borragincies
Noms populars dinics: herba bovina ( Benissili ), bovina ( Foma, Beniaia, Alcal de la
Jovada, Castell de les Gerres, Trbena, Calp, Benimantell, LAbdet, Almudaina,
Benilloba, Gorga, Benimassot, Tollos, Quatretondeta de la Val de Ceta, Alcoleja, La
Torre de les Ma9 anes, Castalia,), herba bovina (Benial, ), bobina ( Nquera )
Sardineta ( Beniarrs),
Dades ecolgiques: Euroasitica. Vores de camins i carreteres, ermots, herbassars
aclarits i ressequits, lleres de rius i barranes...
Eixa planta la collia i la plantava en una masseta i quan era gran lempeltava de
clavellinera i xuplava de la bovina, i si era lesguell roig ixia el clavell roig i morat i si
era blanc, blanc i morat ( La Font de la Figuera )
Dades etnobotniques:
Arrel bullida contra els dolors de la pic de laliacr ( Benissili)
Re bullida de bobina en vi s una meravella contra la picadura dalacr ( Nquera- Pep
Rabosa )
Fulles per a la diarrera , com el gorromino ( Beniarrs )

295
Verdura per de les verdures aspres, per a mesclar amb les altres ( Beniaia )
Quan ix que s tendreta s verdura mesclada en altres herbes ( Benissili)
Abans ho bollien per ais porcs; per les ms tendretes tamb es menjaven a casa en
companyia de les altres herbes ( Almudaina).
La bovina la fan per a verdura ( Alcal de la Jovada )
Bovines, unes que es mengen i altres que no ( Alcal de la Jovada )
Tasses darrail de bovina per a la pic de Palacra ( Benimassot)
Sho mengen els animals molt ( Foma )
Per ais animals ( Alcoleja )
La bovina la bolliem per ais pavos, les fulles noms ( La Font de la Figuera)

164.- Ephedra distachya L. [= E. vulgaris Richard]

Ephedraceaea
Efedrcies
Noms populars dinics: Escubillera ( C alp), escobella ( R elleu); trompera.
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Iranoturaniana. Mata molt ramificada, de vegades
reptant o ms o menys lianoide; fulles adultes blanquines; rametes verd-grogroses de
prop dlm m de dimetre; beines del segon any membranoses, brues i ms o menys
persistents; glbul vermell amplament fusiforme constituit per dos granes protegides per
un involucre de 4-5 parells de brctees. Altria d2-10 dm. Contrades mediterrnies
continentals i sois arenosos martims. Matollars, roquissars solejats.
Familia dun sol genere, Ephedra, un genere molt antic i filogenticament aillat, que no
t cap parent prxim actual, amb una cinquantena despecies de les zones rides i
estepries dAsia, Amrica i de la mediterrnia, sobre terrenys, generalment, calcaris o
guixencs, de les quals nhi ha tres al nostre pas. Sn plantes dioiques, arbustives i
lianoides, molt ramificades, de rametes llargues i primes, verdes o dun verd grisenc, de
vegades articulades, i amb les fulles oposades reduides a una beina curta. De 1 Ephedra
major Host [= E. nebrodensis Tineo ex Guss.; E. scoparia Lange ] sobt lefedrina, un
alcaloide broncodilatador, antiasmtic i antitusgen. Mediterrni-Macaronsica. Planta
dun verd viu, molt espessa, no gaire frgil. Arbust erecte o ms o menys prostrat; fulles
adultes pardenques; rametes verd-grogoses molt fines, de ms o menys 05 mm de
dimetre; beines brues i glbul vermell o groguenc amb una sola grana. Altria d4-10
dm.
Dades etnobotniques:
Sha fet servir per a fer ramassos.

165.- Ephedra fragilis Desf. [-E. altissima auct.]

Ephedraceaea
Efedrcies
Noms populars dinics: Ginesta ( Relleu ); ginesta borda.
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Macaronsica. Liana molt ramificada, alta; raines
jvens duns 2 mm de gruix, verd-grisenques; les branquetes sn molt frgils i es
desarticulen amb facilitat pels nucs; beines de segon any membranoses, clares, amb una
lnia negrosa a la base, i ms o menys caduques; glbul vermell, estretament fusiforme
amb una grana. Altria d4-15 dm. Mquies i garrigues de les contrades mediterrnies
poc plujoses, principalment ais territoris de clima martim. Matollars secs calcaris,
damunt de sois calcaris rids i pedregosos.
Dades etnobotniques:
Sha fet servir per a fer ramassos.

296
166.- Equisetum arvense L.
Equisetaceae
Equisetcies
Noms populars dinics: Coa de cavall, nuguet ( Planes )
Dades ecolgiques: Holrtica. Herbats humits. Hem vist noms alguns flocs o rogles
molt esparsos ais vorals ms ombrius del riu Serpis.
Dades etnobotniques: Com les germanes segents.

167.- Equisetum ramosissimum D esf

Equisetaceae
Equisetcies
Noms populars dinics: C anut ( Bellreguard, Aielo de R ugat,), canudet ( Bellreguard,
Miramar, Daims, ); brossa de canutet ( Sim at)
Nuguet ( Planes, Benialfaqu, Catamarruc, Beniarrs, Benissili, Barr de Fraga de
Cocentaina,)
Besnuga ( Oliva ), bemuga ( Oliva )
Coa de cavall ( Bellreguard, Daims, Piles, Almiser, Foma, Beniaia, Benissili,
Trbena, ), cua de cavall ( Foma, Palma de Gandia, Beniarrs, Rfol de Salem, Salem,
Otos, Agres, Altea, Trbena, Xtiva, Castell de la Ribera, ), coeta de cavall ( Ebo );
herba cavallar ( Benial, Benissiv, ); coa de cavall fina ( Castell de les Gerres).
Rabo dhaca ( Sollana )
Rabet de sarvatxo ( Beniatjar )
Rabo de sargantana ( Beniaij);
Pinet ( Alcoleja ).
Canya - que - quan- es trenca - sapanya ( Mutxamel)
Li diuen alguns canudets per coa de cavall s el nom de llei ( Daims )
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. s la ms abundant de les coes de cavall al
territori. La trobarem ais herbats humits de les vores de sequials, de cultius i de camins
de lhorta maijalenca, fent sovint tofuts escampalls dun o tres pams daltra, encara
que a voltes grimpa i samparrilla pels canyars i els arbres ais quals arriba a cobrir com
una espessa xrcia.
El nuguet sol eixir ms on nhi ha auiamoll ( Beniarrs )
Dades etnobotniques: com la germana segent.
Ac ve gent de Valencia a collir-la a cabassaes per endur-se-la ( Piles )
Tots els anys ve gent dAlzira a segar-ne baix de Miramar, omplin la camioneta i se
lemporten per secar-la i unes dones desprs la posen en bossetes de plstic per a
vendre-les ( Bellreguard)
Eixa la gasten per a medecina, li diem coa de cavall i vnen ac furgones i furgones a
fer-en; per no s quina classe de medecina, no s, no s ( Piles )
Ve una furgoneta de Carcaixent per les maijals a segar-la i la vnen per a medecina (
O liva)

297
La canya-que-quan-es-trenca-sapanya s dirtica mesclada amb la cabellera de pais (
M utxam el)
La cua de cavall s molt mala de rematar. Es fan tasses per a pixar, per a 1orina ( Otos )
La brossa de canutet es cria ais mrgens, per ac baix, arrimat a les ambordissaes, i s
per a les inflamacions. Diu que ho cura tot ( Sim at)
La coa de cavall per a les cremaes. Un bon manoll dherba i mig casset daigua, i deixar
bullir mitja hora per a que traga tota la substancia. Banys i ferida neta ( Bellreguard )
El nuguet per ais conills i animals ( Planes)
Glopeja cua de cavall per al mal de queixal i ho tira ( Altea )
Els animals se la mengen molt: els conills, haques i tot. Aix no ho mates tallantho, ni
tots els dies, nhi ha que cremar-ho en herbicida ( O liva)
La cua de cavall per ais animals de faena. Fees un cabs daix i es tirava T animal a
aix encara ms que al juncillo i el pinso ( Beniarrs)
La cua de cavall per a les ovelles i el ganao s bonssim ( Agres )
La millor brossa que mengen les haques, els bous, les vaques i tots els animals. La ms
sana, els fa pixar i desinflama ( Bellreguard)
Aix no sacaba mai, llaures hui i dem fora. Es cria en els bancals, en les hortes,
entremig deis ceps, per on no passa la relia, i puja amunt. Pero sel mengen molt b els
animals.

168.- Equisetum telm ateja Ehrh.[- E. mximum auct.]

Equisetaceae
Equisetcies
Noms populars dinics: Coa de cavall ( Bellreguard, Daims, Piles, Almiser, Foma,
Beniaia, Benissili, Trbena, i a quasi tot el territori; cua de cavall (Palma de Gandia,
Foma, Aielo de Rugat, Castell de Rugat, Rfol de Salem, Beniarrs, Carrcola, Otos,
Planes, Benimassot, Agres, Bocairent, Barr de Fraga de Cocentaina, Xtiva, Castell de
la Ribera,), coa de cavall grossa ( Castell de les Gerres)
Besnuga ( Oliva )
Pinet ( Benimantell)
Dades ecolgiques: Holrtica. s la coa de cavall ms robusta i alta, i la que amb ms
propietat porta el nom de coa o crinera de cavall. Creix ais herbats humits, volts de fonts
i pratells banyats de vora alguna font, rierol o barranc com davall de la font de la Mata
de Benissili, on fa un prat esps i delicis, o la font de la Carrasca de Turballos, o a la
gola del barranc de lEncantada, al barranc de Bolulla, a les fonts de PAlgar, o en
algunes partides de Phorta maijalenca com a Terra Nova dOliva, prop de la ratlla del
terme de Piles de Mar.
Dades etnobotaniques:
Per a la inflamaci de la orina, mesclada a parts iguals amb la camamirla i el rabet de
gat. Prendren dos o tres gots al dia ( Ebo ).
Per a la inflamaci de la orina (Beniaia).
Per a la inflamaci (Benirrama, La Font dEn Carros ).

298
Bullit per a la inflamaci del ventre ( Aielo de Rugat)
Coa de cavall ( grossa) i gram, la millor tisana per a orinar ( LO rxa).
Ho gasten per a P orina. Ho bullen per a la inflamaci de 1orina ( Benimantell)
Cua de cavall per a la circulado ( Planes )
La cua de cavall per a la circulado de la sang. Bullit durant nou dies en dej, i desprs
nou dies de nit. Es cria en el barranc ( Agres )
Per a les varius ( Benissili).
Coa de cavall per ais ossos ( La Font dEn Carros )
La cua de cavall per a la circulado ( Planes)
Per a netejar talls i mals per a la inflamaci del riny ( Famorca)
Coa de cavall bullida per fer gargarismes i per a la inflado de Forina. Que alce el bull i
bullir un minut; i colar. Tres voltes a la setmana ( Alcoleja )
Les tasses de coa de cavall sn depuratives, bones per a les malalties renals i la
inflamaci de la orina; i per via externa, Paigua de coa de cavall s bona per a glopejar
en cas datfes i herpes, i en cataplasmes, per a drenar i eixugar les mastitis i tumoracions
mamries, floroncos, bultos, injeccions enquistades: es bull la coa de cavall amb
olivarda uns dos o tres minuts, i desprs es pasta un grapat de faria dalfolva amb
Paigua de coa de cavall i olivarda, i saplica en una gaseta cada dos o tres hores ( Emilia
Pastor- Valencia)

Tisana per ais cdlics renals - inflamaci i pedres del riny - (Benirrama) :
Coa de cavall
Herba ronyosa
Pegons de cirera
Cabellera de dacsa
Flors despinal
La cua de cavall per a donar de beure ais monyicots desficiosos que estn dentant i no
baven, per a que denten ( Agres )
La coa de cavall com a remei per a tombar berrugues: Posar dos canuts creuats de coa de
cavall baix duna pedra o colgar-los (Benial-Benissiv)

Ho bulliem per ais animals que tenien mal de ventre ( F om a)

La cua de cavall per al ganao i els matxos ( Benimassot)
La cua de cavall el ganao se la menja tamb molt b, com el nuguet ( Planes )
La cua de cavall per a les ovelles i el ganao s bonssim ( Agres )
Per ais conills ( Catamarruc, Oliva, )
La besnuga, la ms puta ( Oliva )

169.- Erica arbrea L.

Ericaceae
Ericcies
Noms populars: Bmc ( Barx, Pinet, Pa de Corris, Quatretonda, pobles de parla
valenciana de la serra de PEspad ), bmc msele ( pobles de parla valenciana de la serra
de PEspad)
Altres noms: Bmc boal, bmc arbori.

299
Toponimia: Ombra deis Brugars de Quatretonda.
Dades ecolgiques: Mediterrnia i subtropical. Arbust robust, alt, de fulles estretament
linears, revolutes, amb els mrgens contigus pe revers, molt ramificat, que t les
ramificacions o branquillons ms jvens densament tomentosos o piloso-blanquinosos;
amb les flors dun blanc blavenc, agrupades en les gruixudes i lvides inflorescncies
ms o menys cniques o amplament piramidals; i amb la cpsula glabra i les anteres
amb apndix basals. Fa la florida de febrer a abril. Forma part del sotabosc del surar, de
fet ns el matoll ms for9 ut, remarcable i peculiar, acompanyat del seu germ el bruc
d escombres que s ms menut. A rodis sobre sois poc humits, el vorem al territori
dinic a les terres descarbonatades com al bosquet del convent de Cotalba dAlfauir; al
Surar de Pinet, Barx i Llutxent; al Pa deis Suros de Barx; al Pa de Corris; a la
muntanya del Xim de Quatretonda; a Falta ombra del Benicadell, davall del pa de la
Nevera; al Pa de la Llacuna de Benirrama i Vilallonga; a la Balarma de Vallada o a la
Basseta Roja de Montesa a la vora del Port de 1Ollera. La mxima representaci al Pas
valenci la trobarem en la serra de lEspad.
Dalt de la serra, creix el bruc msele, va ms en els llocs gelats. Baix - en els faldars -
tot femella ( A rtana)
Dades etnobotniques:
Sha utilitzat per via interna com a dirtica i per a aprimar-se; i com a astringent i
antisptica de les vies urinries com el cepell.
La ms importants utilitzacions tradicionals del bruc han sigut com a combustible, per a
fer llenya i carb i, especialment, per a la fabricado de pipes de fumar tabac.
Per fer picots i catximbes amb la fusta del seu cep o soca-arrel ( Cocentaina )
El bruc fa una arrel a soles i una porra o rabassa dalt, dura de calent, que sarrancava
amb el fes ( Barx )
Les rabasses del buc per a fer foc de les carboneres ( Quatretonda)
Fusta de bruc per a fer batalls ( Pa de Corris )
Porres de bruc per fer carb i per fer pipes; se les enduien a Aldaia ( Ain )
Treem les rabasses de les arrails per a fer pipes ( Artana)
La rabassa la veniem per a fer pipes, i carb. Per a traure-la es gastava Faix
escarpellera, de dos fulles, una daix i laltra dastral per a tallar la nyenya ( Artana)
Les porres de baix o rabasses, ens contaven els vells llenyaters o gaveeros dAin i
dArtana, en el cor del surar de la serra de PEspad, les arrancvem per a fer carb, i
altres les veniem per a endur-se-les a Aldaia i a Anglaterra per a fer pipes defumar
tabac. La nyenya de bruc com la pinatxa ( rames de pi ), la ramulla dolivera, la
coscolla, lalgilaga, la joca-sapo ( Cistus salvifolius ) i la botja blanca ( Cistus albidus )
sha gastat sempre per ais foms de pa i per a Onda per a coure taulellets. Mosatros
fugiem della perqu pesa com un plom i ens asclava, deia somrient i someguer Pepet,
un vell gavellero dArtana: Portvem al coll o a lesquena, conforme vulgues, trenta
garbons de malea fins al carregador, cada garbo per deu cntims, i si eren dalgilaga,
quaranta, pero els garbons dalgilaga eren ms menuts. Noms ens calia dur vint o trenta
cordells penjant a la cintura i un fal?.

300
A Djebala, al mercat de Xauen i a Gomara al mercat de Lau, vrem vore per a la venda
xetabes o ramassos per a agranar fets de rams de bruc msele i, tal com ais pobles de
1Espada, larrel la feen servir per a fer pipes de fumar tabac. Tamb a Paduar de
Gatzorim, la Cova del Lle, el terrer habitat de ms antic del terme de Xauen, vrem
vore servir-sen deis ramassos de bruc msele.

Dades antropolgiques:
Plau i escau fer esment duna citaci que li ballava per la memoria a Josep Maria de
Sagarra en un moment del rutilant i ldic periple de La Ruta Blava, sobre aquell vell
mariner dun poema de Francis James, que bevia molt de rom de la Martinica i que
amanyagava la seua pipa de bruc, torrada i polida comme le sein d unepetite ngresse...

Un bruc arbori va brotar sobtadament del cofre de fusta que a la fi va encallar a Biblos, a
la costa de Siria, rera haver estat llenfat al Nil, riu avall, fins endinsar-se en la mar, el
qual tot creixent va encerclar dins el seu tronc el cofre de fusta clavat i soldat amb plom
que contenia el eos dOsiris, enganyat per una astuta conspiraci del seu germ Set,
aquell que el grecs anomenaren Tif, i setanta dos sequa?os ms. El rei del pas, admirat
daquell gran arbre, va manar tallar-lo per a que servir de columna en el seu palau,
ignorant que continguera el cofre amb el eos dOsiris. La nova li va arribar a Isis, que va
viatjar fins a Biblos, on a la vora dun pou, humilment, silent i sola, es va asseure,
plorant labsncia del seu estimat, tal com a Grecia Demter plorara labsncia de la
seua filia Core raptada, fins que arribaren les serventes del rei a pouar, sobre les quals va
exhalar el perfum meravells del seu propi eos div, i quan la reina va oldre el suau
aroma que de les seues serventes emanava, va enviar a buscar lestrangera. Piulant
planyvolament, en figura doronella, voleteiava Isis al voltant de la columna que
contenia al seu germ i esps mort. La dea es manifest com a qui era i va demanar la
columna que sostenia el sostre, i obrint-la va traure el cofre i sabraca a ell entre
laments. Va envoltar el tronc del bruc arbori en un lien? de lli i el va ungir, destomant el
leny ais reis, que el col.locaren en un temple dIsis, i fou adorat pe pobl de Biblos; i
Isis va posar el cofre amb el eos del seu estimat Osiris en una barca i salluny navegant.

E como duram ! Feitas de urze ressequida, parecem imortais: I com duren ! Fetes de
bruc ressequit, pareixen inmortals, diu Eugnio da Andrade de Les Mares, essas
mulheres que Goethe pensa que estarem fora do tempo e do espago, anteriores ao Cu e
ao Inferno, assim velhas, assim terrosas, os olhos perdidos e vazios, ou vivos como
brasas assopradas.

170.- Erica multiflora L.

Ericaceae
Ericcies
Noms populars dinics: Cepell ( Castells de la Serrella, Famorca, Foma, Oliva, La Font
dEn Carros, Vilallonga, LOrxa, Palma de Ganda, Tavemes de la Valldigna, Simat,
Beniopa, Barx, Alfauir, Almiser, Castellonet de la Conquesta, Aielo de Rugat, Castell
de Rugat, Otos, Quatretonda, Aielo de Malferit, Xbia, Benissa, Senija, Llosa de
Camatxo, Alcal de la Jovada, El Castell de Guadalest, Benimantell, Confrides, ); cipell
( Foma, Pego, ), xipell (Benirrama, LOrxa, Margarida, ); cepello ( Agres, Alfafara,

301
Bocairent, Beneixama, Biar, Castalia, Tibi, La Torre de les Ma9 anes, Penguila, a
voltes, Sella, Altea, La Font de la Figuera,)
Petorret o petorrets (Bellreguard, Rafelcofer, Gandia, El Real de Gandia, Tavemes de
la Valldigna, Castell de Rugat, Rfol de Salem, Otos, Atzeneta, Fleix, Benimaurell,
LOrxa, ); petorreigs ( Aielo de Rugat, ), petorrell ( Pedreguer, Jess Pobre, Sagra,
Benidoleig, Senija, El Castell de Guadalest); petorrera ( Benifl, Benillup, Penguila,
Benifallim, La Nucia, Alfafara, ); petorro o petorros ( Vilallonga, El Real de Gandia,
Beniopa, Alfauir, Rtova, Castell de les Gerres, Tormos, Alcal de la Jovada, Albaida,
La Font dEn Carros, Oliva, Simat, A ltea,); petorr ( Potries, Alquera de la Comtesa,
Pabna de Gandia, Rtova, Calp, Callosa dEn Sarri, Benimantell, Trbena, La Nucia,
Sella,); petorra ( Ontinyent,)
Cepello s el nom autntic pero tamb li diuen petorrera ( Agres )
Cepell s lo normal, el nom verdader de la planta de la muntanya. Petorro s els xiquets
quan la tiren al foc ( Sim at)
Altres noms populars: Bruc dhivem; bruguera.
Toponimia
La Cova del Cepellar de Calp.
Dades ecolgiques: Planta de la Mediterrnia centro-occidental. Matoll alt, de mig a tres
metres, ramificat, de branquillons erectes i fulles lluents. Fa les flors en espesses
inflorescncies terminis arraimades, i tenen la forma dorceta, com tota la familia de les
ericcies, i sn de color rosa de tonalitat ms o menys viva, sovint suau, per a voltes
dun roig fose i clamors i daltres blanques com la neu; i sempre tendrament i
dol5 ament perfumades. Comen9 a a florir rera els primers ruixats de les acaballes de
lestiu i guanya el gran esclat de la florida al llarg de tota la tardor. Es cria en
abundncia, sovint com a peu dominant, en els matollars de la nostra muntanya litoral
calcria, baixa i mitjana, dhivem temperat, tan a la solana com a lombria, a les faldes
com a les carenes, i va fent-se ms i ms claret cap a les terres de linterior, sense
abastar els gelius domenys suprameditarranis. El cepell en la canviant policromia de les
nostres muntanyes, que muda amb el ritme i el rodar de les estacions, representa el color
tardoral muntanyenc per excel.lncia, la flor deis darrers grans esplendors de lany abans
dendinsar-se en les gelors i els rigors hivemals en que ser substituit pe groe net i fred
de largelaga.
Fa uns tronets quan encens el foc ( Rafelcofer )
El cepell no arriba a Tollos ( Tollos)
El petorrell s com si fra el pare del cor de penya ( Jess Pobre )
Dades etnobotniques:
El cepell a les terres diniques es fa servir medicinalment com a dirtic, per les seues
virtuts destimular la producci dorina, rentar i desinfectar els ronyons i les vies
urinries, i tamb per a depurar i fer minvar la sang, i per a combatre els reumatismes o
aprimar-se.
Usos medies.
Renal:
Bo per a la prstata, flor i fulletes, s meravells per a la prstata, neteja els conductes
urinaris. Bullir un minut ( Agres )

302
Bollit per a la prstata. Quan al9 a el bull, es posa al foc mnim i que estiga 4 0 5 nimuts
bollint. Beure un parell de gots al dia ( Agres)
Tasses per a la inflamaci de 1*orina: bullir durant cinc minuts cepell, cabellera de dacsa
i coa de cavall i deixar reposar ( Beniopa )
Per al reuma. Herba bullida presa, en dej, durant nou dies ( Beniopa )
Respitratori:
El cepell s una gloria per ais constipats ( Castell de Rugat)
Els petorros per a la tos. La bollien amb espig roig i ligues seques. Els espigons que
eixien rojos de les espigues de dacsa blanca. I feen com un xarop per a la tos ( O liva)
El cepello per al cor ( Biar ).
Vulnerari:
Un punx fet de rama de cepell gasta el pastor o el ca9 ador per a foradar la pica del
sacre o de lalacr a la cabra o el gos, tot ben punxat, per a que sue el veneno , i es
cura ( Alcal de la Jovada ).
Si li pica un sacre a un animal es fa una punxa duna vareta de cipell i li punxes i li trau
la sang i el veneno ( F om a)
El cepell era bo per a quan a un gos li picava un escud i sinflava; feien una punta amb
una rameta i li ho clavaven en la inflor i era contraveneno . N hi havia prou amb una
sola punxa ( Almiser)
Vareta de cepell per a punxar les picaes verinoses ( Beniopa)
Bastonet de cepell per a punxar la pica deis animals verinosos i que traga sang; es deixa
el bastonet dins un temps per a que traga sang i desprs es lleva ( Aielo de M alferit)
Per a la pica de sacre posar damunt pegats de card pemical - pe9 de la fulla -, olivarda i
re de julivert, desprs dhaver punxat la unflor de la pica amb un bast de xipell, sec i
en punta aguda. Alces la pell en un dit i estaques el bast en la pell, i ix un rail de lquid.
No sha de punxar mai en acer ( Benirrama)
Quan una ovella tenia un gra es punxava amb una vareta de petorra ( Ontinyent)
Usos rurals:
El cepell s en companyia del romer, largelaga i la ramulla de pi el combustible
tradicional per excel.lncia deis foms de coure pa:
Per a encendre el foc ( Tormos)
Per fer foc ( Alfauir)
El cepell o petorro abans ho gastaven, amb angelaga, romer i pi, per ais foms de xara o
de nyenya per a coure pa ( Vilallonga )
Fa les millors rametes per a estacar les botifarres i torrar-les a la brasa. I per a punxar les
picaes dalacr ( Quatretonda)
La millor fusta per a fer una torra de cam, de costelletes, de botifarres, desclata-sangs
amb ceba i alls. Millor que el garrofer, la carrasca o 1olivera. nica. Es nota la
diferencia de totes les altres ( Beniopa)

303
Eixa nyenya s la millor per a fer foc en la serra, fa una brasa de categora per a torrar
cam, botifarres o cansal ( Beniarrs )
Tantes voltes que he anat io a arrancar-ne de cepell per al foc ! Les arrels ( Tavemes de
la Valldigna)
Fusta per fer batalls de picots ( Benirrama, Alcal de la Jovada,)
La soca per a fer picots i catximbes ( Cocentaina)
Larral del cepello per a fer els batalls, i en el ferro feia un so diferent ( Altea )
Fusta molt dura bona per a fer agidles de cosir cuiro o sacs o per a foradar les orelles
deis animals ( La Torre de les Ma9 anes)
Ve a esment ara Testampa de Gaiet, el pastor druida de Solitud, ajocat en trra bo i
pelant i traient punta a unes rames de bruc, dut expressament per a fer forquilles
destrena per a la caragolada que havien decidit enllestir, aproftant el dia frescot, amb
els boers desdejunats, foscos, bocaforts i ms grossos que castanyes, fets al Pas del Llop,
el clap que els cria ms fanosos de tota la muntanya i portats amb una caragolera
dansa de vims: Tots s havien acomodat i quatre mans, cada una per la seva banda,
esqueixalaren ensems la rodona. Els punxons de bruc furgaven tafaners dins de les
cloves, amb un hbil regirament feien seguir les polpes verdoses, acabades amb un
tirabuixonet blanuc o llots, les rebolcaven en el plat de Vallioli i les portaven a les
boques amb una diligencia extraordinaria.
Per a fer ramells ( T ibi).
El cepell s ben volgut pels melers perqu les seues flors ensucrades sn molt buscades
per les abelles i la mel que en fan s de gran qualitat.
Labella va molt a la flor a arreplegar mel ( Castellonet de la Conquesta )
El cepello fa olor de mel, hi van molt les abelles ( Agres )
El cepell s molt criador desclata-sangs ( Beniarrs )
Alguns fin s asseguren que com el cascall, fa dormir. Jo no ho s. Per ali que si puc
dir-vos s que dna molt de goig anar llangant rametes de cepell al fo c i sentir el seu
grados espetorrec. Llavors si que pot ser us faga dormir de satisfacci !, ens diu el bo
den Josep Mascarell i Gosp a Tinoblidable Amics de Muntanya.

Dades antropolgiques:
El dia de Sant Antoni per a les revetles ho cremaven. Qui no sen feia en comprava una
crrega ( Rtova )
Els cepells estaven consagris pels romans a la dea Venus Ericina. rix, rei de Tilla de
Sicilia, occit per Hrcules, i fill de Venus i, per tant, germ dEneas, va donar el seu
nom a la muntanya que salfava prop de Trapani ( av. Monte San Giuliano ), coronada
per un temple a Venus Ericina. La muntanya dEryx de Sicilia s famosa per la visita de
Tagricultor Butes, fill de Breas, el vent del nord, a qui erigiren un altar dheroi les
nimfes de Venus Ericina.
Lexistncia de la dea del cepell gal.la, Uroica, s testimoniada per inscripcions
trobades en la Suissa romana. El seu nom est a mig cam entre Ura i el del cepell
Ereice.
En el llenguatge secret drudic el cepell expressa el portal simblic que comunica la
trra frtil amb el mn de lignot i numins.

304
 *

- Ara ve la serenor
d aquells diesplens de gracia
quan Vargelaga i el bruc
festegen al peu d un marge.
Joan M. Guasch
*

Pels caminis de la muntanya

hi ha estepes i bruc florit.
Melangia, dolqa companya:
ni una flor no he collit.
Mari Manent
*

i algn boc es deixava elpl d hivernpels brucs...

Hemy Howard. Descripci de la Primavera. Fragment.

La perdiu s envola batent les ales

Per entre les brugueres florides,
Vine, extravient-nos jovialment
Iobservem els atractius de la Natura,
El blat remors i l arq fruits
Itota feliq criatura.
Robert Bums ( 1759-1796 )

lo tinc un hortet all en el Raboset

amb quatre algilagues i algn romeret,
dos botgetes blanques i algn petorr.
Aix ser teu, aix ser teu si et cases en mi.
lo tinc un almari molt ben adornat
amb quatre escudelles i un plat foradat,
un setrill sense oli, barral sense vi
i aix ser teu si et cases en mi.
Callosa dEn Sarria

305
171.- Erica scoparia L.
Ericaceae
Ericcies
Noms populars: Bruc femella ( Pobles de la serra Espada )
Altres noms populars: Bruc descombres
Dades ecolgiques: Latemediterrnia occidental. Arbust amb nombrosos branquillons
erectes, llargs i poc ramificats. Fulles liniars i lluents, de mrgens revoluts, pero no
contigus. Fa la florida dabril a juny, amb les flors verdoses, inconspcues, agrupades en
inflorescncies arraimades folioses, amb la cpsula, com tota la planta, glabra.
Branquillons jvens glabrescents, rarament pubescents.
A brolles sobre sl profund i poc rid, en contrades mediterrnies ms o menys plujoses.
Dades etnobotniques:
Per a fer llenya.

172.- Erinacea anthyllis Link [= E. pungens Boiss]

Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Eri? o ari? ( Fageca, Penguila, Bocairent, Agres, )
C adireta o carreta de pastor ( Alcal de la Jovada, Beniaia, Castells de la Serrella,
Famorca, Penguila, Tibi, Bocairent, A gres,), cadireta de pastoret ( Cocentaina )
Coixinet de monja ( Agres, Cocentaina,)
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental: Ibero-magreb. Camfit pulvinat. Mata
compacta, que forma coixins arredonits amb aspecte derif, de 10 a 30 cm daltria,
molt ramificada i subafil.la, amb les tiges acabades en espines llargues i gruixudes,
fortes. T les fulles simples ordinriament i rarament trifoliades. Fa una florida
primaveral prou primerenca amb flors apapallonades de corol.la dun blau ciar, sovint
violaci. Llegum oblong, comprimit, pilos, de 2 a 4 cm. s una planta que, dins del
territori dinic, assenyala terres de neu, sovint, ombrius freds de neu; no hi ha coixinets
en el termomediterrani ni en les solanes ni en els faldars. Apareix sempre trescant cara
amunt, pujant la serra, en els matollars calcaris alts, les carenes ventoses o costers
ombriencs, definint el fereste espai muntanenc anomenat Erinacetalia. A evocar els
dilatats i lluminosos camps de cadiretes de pastor de lAlt de la Casa i de la Canal de la
Serrella.
La carreta de pastor creix dalt les querenes ( T ibi)
Dades etnobotniques:
El pastor, arribat el moment, fa servir realment la mata derif com a molluda cadireta o
delicat coix per a descansar en plena muntanya, bo i posant la manta al damunt de la
planta i rodant-la en espiral amb una tal habilitat que les punxes es giren cap per avall.
Veu? Som alpeu de l alt deis Erigons, una especie de caporrutxo de la carena.

306
Agafarem un corriol que hi pujava degradat - un caminet de perdius- entre ampies
coixins de punxoses cadires de pastor o eriqons, que sens dubte donaven expressiva
designado a la soberga altura.
Enric Valor. Temps de batuda, p: 125

Les ombres de la nit li queien al damunt com un ruixat de cendra, i vingu moment que
ja no sabia on posavi el peu, petjant les punxes deis coixinets de monja en comptes de
les pedres.
Caterina Albert i Parads. Solitud. Cap. XII: Vida Enrera

173.- Erodium cicutarium ( L. ) LHr in Ait

Geraniaceae
Geranicies
Noms populars dinics: Rellongera ( Trbena ), rellongets, rellongeres.
Agulletes, gulletes, agulletes roges ( Alcal de la Jovada), per a distingirles de les
tamb mengvoles agulletes ( Scandix pecten-veneris ),
Ulleres ( X al,)
Tenedors ( Castell de Rugat)
Dentetes de coiiill ( Alcal de la Jovada )
Filies maries ( Quatretonda ),
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Herba ms o menys pilosa, de tiges prostrades o
ascendents, i flors dun rosat ms o menys purpuris; pratell teroftics.
Dades etnobotniques:
Verdura ( Alcal de la Jovada )
Sho menja el ganao ( Trbena )
Quan la rellongera est seca ho banyes i pega voltes ( Trbena )
Selon Choumovitz et Serres ( 1954 ), les feuilles sont consommes frites ou bouillies
( Edouard le Floch: Contribution a une etude ethnobotanique de la Flore Tunisienne,
1983 ).

174.- Erodium malacoides ( L . ) L Hrit. [ = E. aragonense Loscos ]

Geraniaceae
Geranicies
Noms populars dinics: Agidles ( Xbia ), alles ( Bellreguard ), alletes, agulletes (
Benissa, Benimassot ), gulletes, ulleres ( Xal, ), ulles de Mara ( Castellonet de la
Conquesta ), agidles maries ( Manuel ) agulletes roges ( Alcal de la Jovada ), per a
distingirles de les agulletes ( Scandix pecten-veneris )
Mara fila, maries files ( Rtova, Almiser ), fila maria ( Alfauir ), filies maries
(Quatretonda), gerani filamaria.
Rellongera ( Trbena ), rellongets, rellongeres.
Tenedor o tenedors ( Beniaij, Castell de Rugat).
Dentetes de conill ( Alcal de la Jovada )
Malv de pie de pardal ( Alquerieta de Guardamar )

307
Dades ecolgiques: Eurocircummediterrnia. Latemediterrnia-Iran. Terfit escaps /
Hemicriptfit biennal reptant. Herba anual o biennal, prostrada o ascendent, pubescent-
glandulosa, de fulles ovades o ovato-oblongues, cordades, lobulades de 3 a 5 lbuls.
Floreja en um bees de 3 a 8 floretes de petis dun malva rosat o rosa violaci molt viu.
Herba ruderal i arvense. Herbats nitrfils. Sen fan moltes plantes al mollut sotabosc de
lhorta de regadiu, especialment, en el tarongerar. Els geranis, en general, solen passar
desapercebuts per ais excursionistes i senderistes, tot i la for9 a de la seua petita i
punyent porpra floral i de la gracia del seus aguts fruits que han suggerit els seus noms
populars; pero per al bon botnic i el caminant avesat a la meravella de les coses
menudes, els geranis, i en particular aquest tan abundant, sn dun alt valor ecolgic
dins del teixit paisagstic hortol i ruderal del pas. Ais vorals i fraus del parads de
lhorta de tarongers els geranis fila-maria sn primordials, amb estovis escampalls
enormes i carnes que, a voltes, abasten grandries formidables.
Dades etnobotniques:
Al territori el gerani fila-maria i la resta de geranis noms shan fet servir com a past i
farratge per ais animals, i ocasionalment com a verdura.
Les alles de Mara es cria dins deis horts; la segvem per ais conills ( Castellonet de la
Conquesta )
La buscaven molt per ais conills ( Almiser)
Les maries files s molt bo per ais animals, conills, borregos ( Rtova )
Sho menja el ganao de maravella ( Benimassot)
Les agulletes, aix sho menja el ganao molt tamb ( Benimassot)
Quan la rellongera est seca ho banyes i pega voltes ( Trbena )
El gerani filamaria sha gastat a Castell com a protector de les mucoses en les
inflamacions intestinals i com a planta hemosttica i cicatritzant (Mulet; Amold )
A Tnger ( Gattefoss, 1921 ), Tespce est consomme crue en salade ( Edouard le
Floch: Contribution a une etude ethnobotanique de la Flore Tunisienne, 1983 ).

175.- Erodium moschatum ( L. ) LHrit. in Ait

Geraniaceae
Geranicies
Noms populars dinics: Agulles, gulletes, gulletes, agulletes ( Benissa), agulletes roges
( Alcal de la Jovada), per a distingirles de les tamb mengvoles agulletes ( Scandix
pecten-veneris ), ulleres ( X al,); dentetes de conill ( Alcal de la Jovada ); filies maries
( Quatretonda),

Dades ecolgiques: Mediterrnia; vores de camins, solars, camps abandonats amb el

margall despigueta; herba propia de les contrades mediterrnies martimes, de tiges
erectes o ascendents i flors dun rosa violaci.
Dades etnobotniques:
Verdura ( Alcal de la Jovada)

308
176.- Eruca vesicaria (L.) Cav. [= Brassica vesicaria ]
Cruciferae
Crucferes
Noms populars dinics: Ruca ( Callosa dEn Sarria, Cocentaina, Alcoi, Benimarfidl,
Ares del Bosc, Xtiva, La Font de la Figuera, ), ruqueta ( Benissa ); oruga vera (Ibi,)
Dades ecolgiques: Mediterrnia - Iranoturaniana. Herba anual veina deis pasturatges i
herbats subnitrfils de les vores deis camins i deis bancals de seca. Ali ms vistent de
la planta sn les flors de quatre petis blanquinosos, ms o menys grogencs, amb
venetes marronenques o violcies.
Dades etnobotniques:
Herba mengvola molt preada a tot el territori pe seu tast estimulant.
Bona per a menjar ( Ibi, )
En cru amb pa-i-oli, fa un coent bonssim ( Callosa dEn Sarri )
A ma mare li agradaven molt. En oli i unes gotetes de vinabre ( Cocentaina )
La ruca t un sabor molt bo per a 1ensal, un sabor amarguet. Bonssimes les ruques ! (
A lcoi)
La ruca en ensal s bonssima ( Benimarfidl)
La ruca cou un poquet. lo en sembrava de la llavor que arreplegava ( Ares del B osc)
La ruca est coenteta i s per a menjar en ensal ( Alfafara )
La ruqueta s comestible en cru com el llics ( Benissa )
Els animals aix peguen quatre mossos per aix sho mengen poc ( La Font de la
Figuera)

177.- Eryngium campestre L.

Umbelliferae vel apiaceae
Umbellferes o apiades
Noms populars dinics: card panical, o simplement, panical ( Castells de la Serrella,
Cocentaina, Alcoi, Alfafara, Catamarruc, Almiser, Terrateig, Castell de les Gerres,
Salem, Quatretonda dAlbaida, Albaida, Gandia, Beniarrs, Planes, Almudaina,
Benilloba, Benifallim, Penguila, Petrer, Alcal de la Jovada, Gata, Xtiva, Vistabella,),
card penical ( G ata), panical ( Alcoi, Agres, Benimarfidl, Benillup, Benifato, Benasau,
Ares del Bosc, Penguila, Otos, Carnela, Palomar, Atzeneta dAlbaida, ), card
aspanical ( Alcal de la Jovada ), espanical o aspanical ( Confrides, Abdet, ), panacal (
Aielo de Malferit), panical blanc ( Benialfaqu), panicaldo ( La Font de la Figuera )
Card pamical ( Benissili, Benimassot, ), card pem ical ( Benial, Benissiv, Beniaia,
Parcent, La val de , Trbena, Calp, Fageca, Benimassot, ), pemical ( Alcal de la
Jovada, Gorga,)
C ard perical ( Foma, Adzbia, La Font dEn Carros, Xeraco, Ebo, Sagra, Tormos,
Orba, Fleix, Benimaurell, Ondara, Pamis, Pedreguer, Gata, Xbia, Benidoleig, Benimeli,
Sanet i Negrals, Rfol dAlmnia, Xal, ), cardo perical ( Foma ), perical ( Foma,
Tormos, Benimaurell)
Panicard ( Biar, Beneixama,)
Card quirical ( La Font dEn Carros)
Panicaldo ( La Font de la Figuera)
Card ( Beniopa )
Cardina ( Alfauir )

309
Cardo ( Oliva ), cardo de muntanya ( El Real de Gandia ), cardo burriquero ( Oliva,
Potries, El Real de Gandia,)
C ardinxa ( Salem ), cardinxera ( Canals )
P u n ie ra ( Altea ), punxes ( Balones )
Altres noms: card girgoler, card corredor, centcaps, balairella, herba capitana, espinacal,
espina card.
Dades ecolgiques: Planta mediterrnia, viva?, perenne, helifila, que es seca a la
tardor i brota de nou de cara la nova primavera, duna arrel poderosa que pot tindre la
grossria del dit gros i que sallarga i safona en la trra fins ms dun metre de fondria.
Les flors sapleguen ais cimals de la dreta i redona tija, en una ampia inflorescencia
glomerular corimbiforme. Les petites floretes tenen un calze format per cinc sepis drets
i punxants i una corol.la amb cinc petis blavencs escotis. Tota la planta s de color
verd grisenc ciar, sense cap pl, completament glabra. s una flor solsticial, que fa el pie
de la florida pels volts del solstici destiu o de Sant Joan, i la continua fins a ben endins
de lestiu. Subnitrfila i indiferent al substrat edfic, si b amb certa predilecci pels
terrenys calcaris i argilencs, t un comportament ecolgic molt ampli. De fet s una
planta abundant, ?a i lia, sobretot en les carenes aclarides i escamades altes. Creix a tots
els ecosistemes, i on no hi s la substitueix una germana, com s el panical mar* en
1ecosistema dunar; es fa trobadissa en els caixers de rius i de barrancs, en les vores deis
caminis, les sendes i els bancals de la maijal, de lhorta i del seca, i en general en els
erais i pasturatges de terres eutrfiques de les comarques de la plana al.luvial
quatemria litoral fins a les carenes ms altes de les nostres muntanyes, des de ran de
mar a 1850 m.
Una de les estampes ms formoses que ofereix el ben plantat i recelos panical, en la
seua precisa i rude arquitectura, s la del brot primaveral quan desplega les ampies fulles
de llarg pe? ran de trra, la del gran i precios roset del dilatat i treballat fullam
primicer, tan pie de vida.

Dades etnobotniques:
El panical s una de les plantes silvestres de ms anomenada com a medicinal entre les
gents de la ruralia valenciana. Hom diu que en lantigor poques plantes remeires
gaudiren duna anomenada tan gloriosa com el panical. Era considerada com un escut
protector contra les infeccions i els enverinaments, digestiva, pectoral, emmenagoga,
purificadora de la sang i tonificant, i encara afrodisaca, creen?a molt estesa a Grecia, on
fou planta de mgics i poetes com lardent i ardida Safo, de la qual nera lherba dilecta.
Dioscrides deia que les fulles del panical quan encara estn tendretes se salen per a
menjar, i que laromtica arrel, beguda, sana el retor?ons del ventre, resol les ventositats
i provoca lorina i la menstruaci. Si es beu en vi es fa servir contra les indisposicions
del fetge, contra les mossegades de les serps, i ajuda ais qui prengueren algn veri
mortfer.
Arrancaven les arrels del card pemical i se les emportaven a Alcoi per a vendre-les.
Quan est creixent, rosegues el tronquet i fa un gust de medicina increble ( Fageca)
Ac els herbolaris dabans arreplegaven les arrals del panical ( O tos)

310
En la ruralia dinica es considera 1arrel del panical un excel.lent dirtic, til per a
eliminar lquids i toxines; i les tasses darrel de panical shan indicat per a fer minvar la
pressi de la sang; per a eliminar les pedres i arenetes renals; per a guarir els constipis i
les bronquitis; per a la inflamaci; per a rebaixar el sucre de la sang i per a regular la
menstuaci i evitar les molsties i doloracions, en aquest cas comen9 ant a pendre-la una
setmana abans de Paparici de la regla. En general, sol bullir-se 30-40 grams darrel, un
grapat, en 1 1. daigua durant 3 o 4 minuts. Sen poden beure dos o tres tasses diries.

Les arrels contenen tanins, saponina i una xicoteta proporci dun oli essencial.

A.- Ls del panical, a esmentar, en primer lloc, per ser el ms vigent actualment,
encara, s per a evitar o previndre, tractar o curar lescaldadura, escaldat o escaldamenta,
s a dir, la irritado o crmor cutnia produida per la suor, sovint, a les aixelles o els
engonals o ais peus, que apareix normalment al llarg de les faenes ms dures del camp,
quan anaven a llaurar, segar o fer marge, o durant les llargues caminades.
Aquets s a tall damulet protector, preventiu o curatiu, pot ser considerat com a mgic,
0, si es vol, psicosomtic, pero potser el panical exhale alguna essncia que,
homeopticament, dissipe o anul.le la producci deis components de la suor que irriten
o inflamen la pell.
La manera tradicional de procedir s posar-se un collaret de canuts de panical, fets de
trossets darrel, pero, a voltes, tamb, de la soqueta, del tronquet, i preferentment en
nombre imparell, un o tres, normalment, ais quals sels passa un filet, un cordellet o una
cadeneta, i es penja del coll. Pero tamb hi ha qui es fa una polsereta; i hi ha qui es posa
un bast o nuguet o el pef duna fulla de panical a la panxa, baix la faixa o de la
corretja, o damunt de lorella o a la vora de la gorra o de la sabata, o en la planta del
peu; hi ha qui es posa una fulleta enrotlladeta en un paperet dins de la bujaca del pantal
1, fins i tot, dins de la cartera. Saconsella, en qualsevol cas, que es porte damunt, i
millor que toque la cam. Tamb hi ha qui, a manera de desodorant, sunta les aixelles i
les parts ms sensibles amb el suc de la planta tendr abans de posar-se a treballar. La
majoria diu que cal tallar el panical quan encara est verd, i que sha de secar dins de la
persona; tot i tot, hi ha uns pocs que el prefereixen ja sec. En general ali que es diu i es
creu s que portar el panical damunt alleuja lescaldamenta deis engonals i de baix del
bra? a les persones que suen; ja pot fer calor i suar i ser delicat de la pell.

Mon pare sel posava en la corretja quan anava a llaurar ( Beneixama ).

Tros de canyeta de panical penjada al coll en un cordell per a no escaldar-se ( Petrer)
Portar un trosset darrel, un tronxet, dins la butxaca o damunt contra lescaldat ( Ebo ).
Canut de tronquet de card pemical per a lescaldat; i canviar a lany ( Parcent).
El tronquet del card panical penjat de la cadeneta en el coll per a lescaldat. Per a no
escaldar-se aix va de meravella ( A lcoi)
Dos o tres trossets de tronquet de panical en un collaret per a lescaldat ( Alfafara )
Tot aix es talla a trossius i es fa un collar o una pulsera per a no escaldar-se ( Carnela)
Tronxet de card perical per a lescaldat ( Rfol dAlmnia, Benimeli, Fleix,
Benimaurell,)
Fa una arrel o arral llargueta i grossa i si vost en porta un tros damunt, en la bujaca, no
sua encara que siga molt suaor i no sescalda ( Famorca )

311
Collar de tronxo o canut de pemical per lescaldat. Imparells. ( Gorga)
La soqueta o tronquet del card pamical penj de la cadeneta per a no escaldar-se (
Famorca )
Per a lescaldament. Un nuguet a la panxa, baix la faixa o la corretja ( Foma )
Tronxo sec de card perical, que toque la cam; i no tescaldes ( Foma )
Card perical a la gorra per lescaldat ( Adzbia )
Un brot de card perical en el sombrero per lescaldat, o una fulla esguell denmig del
tronquet, tota sencera amb punxes i tot ( Benimeli)
La soqueta se la posen lligaeta que toque la cam per a que no sescalden ( El Real de
Gandia )
Larral per a lescaldat posa en la gorra ( Ondara )
Pef de la fulla de card perical penjat al coll amb un cordellet per ais escaldats
( Ondara)
Contra lescaldat de la pell en gent suaora, portant un canudet darrel penjat al coll com
un collar ( Benial).
Collaret, filet o cadeneta dun trosset de tronxo o canudet o dins de la bujaca per a
lescaldat de baix del bra9 o de 1engonal. Si toca la cam millor ( Benidoleg )
Portar damunt, dins duna bosseta de tela, un trosset darrel de card perical arrancada la
nit de Sant Joan o un dia de lluna vella, s a dir, a partir del pie, amb cura que no li
pegue mai la llum al trosset darrel, i evita lescaldat i les morenes.
Es posa en el coll un canudet de card panical per a lescaldat ( Almudaina)
Per a lescaldament de la suor. Penjar del coll amb un fil un o dos canudets del tronxo.
Canviar a lany ( Beniarrs )
Fas un collaret en dos o tres trossets de card panical per a lescaldat ( Salem )
Collaret de pe? de fulla de card panical per a no escaldar-se ( Quatretonda dAlbaida)
Collaret de troquet de panical per a lescaldat ( Alcoi, Benimarfull)
El que patix descaldament es posa un trosset de pe? en la bujaca i ja sha acabat (
Benimassot)
Panical per a si sescaldaven. Es posaven un tros dins de la bujaca o una pulsereta o
collar quan anaven a segar per a no escaldar-se. Ma mare sempre en portava tres trossets
( Agres )
Un bast de panical per a lescaldat ( Agres)
Rameta de panical per a no escaldar-se, ha de tocar la cam, la persona ( Cocentaina )
Collaret de tronc de panical per a no escaldar-se. Alivia lescaldat deis engonals i de
baix del bra? ( Cocentaina )
Canut de tronxo de panical per a lescaldat. Tallar quan encara est verd; sha de secar
dins de la persona ( Albaida )
Una rameta deixes i no t escaldars, un tronquet que toque la cam, ja pot fer calor i suar
i ser delicat de la pell ( La Pobla del D uc)
Per a lescaldat, et penges una soqueta al coll ( Castells de la Serrella)
El panical per a lescaldat de baix deis bra?os i deis engonals. Un collar de tres canuts
del tronxo ( tronc o rames, no arral o pe9 de fulla); hi ha qui en posa dos; i que toque
la cam el canudet. Talla els canuts i passa un filet i si vol cadeneta cadeneta i si vol
cordellet un cordellet ( Benifato )
El canudet del card perical per a les persones que patixen descaldar-se, portar damunt i
que toque el canudet la persona ( Tormos )
Portar en la bujaca un tros darrel per ais escaldats ( B iar).

312
Collaret de trossets de canyeta o canudet de panical, amb un nombre impar (3,5,7...),
per a Tescaldamenta ( Castell de les Gerres,).
Per a no escaldar-se. Es talla a trossets el canudet que fa la flor quan la planta est seca.
Es passa un fil o cordonet per dins i es penja al coll. No el preocupes que no
tescaldars mai . N hi ha qui es col.loca el canudet en el peu ( Catamarruc ).
Per a no escaldar-se ( Atzeneta dAlbaida )
Tronquet de panical quan est tendre per a no escaldar-se. Portar-lo a la bujaca o es
passa una agulla amb un filet i sel posa al coll ( Palomar )
Per a no escaldar-se. Arranques la fulla com una penca, lleves lo punxs i ho portes
damunt cru. Hi ha qui porta larrail ( Cocentaina )
Aix s panical. Un collaret fet de la soqueta de panical per a no escaldar-se. Lleves lo
que pica i talles els trossets i tels poses, un o tres, han de ser imparells, per evitar
escaldar-se. lo ho porte sempre, io no el canvie. Tamb a Muro ho gasten ( Almudaina)
Una fulleta de card perical en el sombrero per lescaldat ( G ata)
Aix es gastava en Tescaldat. Quan anaven a llaurar sel posaven un tros en lorella o el
capell o la bujaca ( Beniarbeig)
Si es porta a les bujaques evita escaldar-se ( Quatretonda)
El canut del panical per Tescaldat ( O tos)
El card perical per a Tescaldat ( Xal )
Per a Tescaldat o escaldamenta. Val tota la canya, tronc o spero. Millor els nucs de
baix. Es talla a trossets. Un nuc prou. lo li faig un foraet en un fil daram i desprs li
pose la cadeneta ( Pego )
Canudet del tronxo per a Tescaldat ( Benialfaqu)
Collaret de panical per a no escaldar-se les engonals. Collaret de set trossets i set
nuguets ( Alcoleja )
Collar de tronc o canut de panical per a evitar Tescaldat quan estvem segant blat. Fil de
cot gros i enfilvem el canut per dins entre nuc i nuc ( Penguila )
Per a la suor senganxa un trosset de canudet de panical - tronxo o qualsevol part - que
toque la cam ( Penguila )
Canut de rai'leta de panical per a Tescaldat, en collaret o enganx a la cadeneta, que
toque la cam ( Benifallim)
Per a Tescaldamenta; tronxo o soqueta a lorella, que toque la pell ( Benidoleig).
Bast de card perical - soqueta, no pe? ni arrel -, tel poses a la butxaca i no
tescaldars mai ( Benimaurell)
Aix es bo quan un est escaldat. Un tros de tronxo o pe? de fulla i que toque la cam (
Alcal de la Jovada)
Portar una soqueta de panical en un collar o cadeneta o en la bujaca per a no patir
descaldar-se ( Alfafara)
La fulleta del card perical enrotllaeta en un paperet dins de la bujaca, i li alivia Tescaldat
o escaldamenta de les engonals o de baix del bra? a les persones que suen. Seca i vella
funciona encara ( Pedreguer)
Portar a la bujaca una fulla de card perical, en punxes i tot, dobleg i enrotll en un
paper per a no escaldar-se ( Gata )
El canut del perical per si alg sescaldava. Es passa un fil per dins i un trosset que et
toque la cam prou ( Beniopa)
Canutet de cardina per a les escorcedures o escaldats ( Alfauir)
Portar una fulla dins la cartera per a Tescaldat. Des de que la porte ja no m escalde.
Abans fent marge de la suor i de la pols arribava a fer-me sang en les engonals. Tamb
per a les criatures, penjaeta en el collet dins dun plstic ( Barx )

313
Una fulla enrotll de card penical en un paperet i porta en la bujaca per a Tescaldat (
Gata)
N hi ha dos classes de card perical. Un que fa un nap gros i una flor com una carxofa
rinxo trra; i un altre que sespiga pac a munt, que es gasta per Tescaldat ( Pedreguer )
Tronxet de perical per a les escaldaes i escaldamentes. En contacte amb la pell; penjat al
coll; en les bujaques; el rellotge; i si s un xiquet en el bressol baix del llangolet; i no
sescalda ( Pedreguer )
A9 0 , el bast, molts sho posen en un collaret per si sescalden. Ha de tocar la persona, i
fa efecte, est ciar que en fa ( Beniarrs )
Aix diu que la branqueta passat en un filet s bona per a 1escalda ( Aielo de M alferit)
Si ests escaldat piques el card pemical o el poses un pe? de fulla en la boca ( Trbena)
Larrel del card perical arranc i bullida diu que es bona per a llavar els mals deis
engonals ( Benissa )
B.- Per a calmar el mal de queixal:
Bona per a tot, incls, per al mal de queixal. Bullir arrels, i glopejar ( Castells de la
Serrella )
Per al mal de queixal es posa un trosset darrail que toque la cam, penjant del coll duna
veta negra amb nou nucs ( La Torre de les Ma9 anes )
Rosari o collar darrail de panical amb deu nucs per al mal de queixal. Un nuc per al
trosset darral que penjar del coll, huit en el cordell i el que fa deu per a nugar darrere
del coll ( Benilloba )
Collaret de canut sec de panical per a dentar els xiquets ( Ares del Bosc )
Collaret de trossets de canudet de panical, nombre impar, per a que no baven els xiquets
( Castell de les Gerres, ).
Tros darrail de panical penjant del coll o estac en el sombrero o en la corretja per a
la gent que sescalda, i per a les almorranes ( Otos )
A Baza, reporta M.R. Gonzlez -Tejero, per al mal de queixal recomanen glopeigs
daigua de cardo cuco, i per a guarir les morenes es pengen un tros de Tarrel de cardo
cuco al coll; i a Gejar-Sierra per a guarir la coixera deis animals posen un tronquet de
cardo cuco en el lloc on hi haja xafat Tanimal, i alhora que el tronquet va assecant-se la
coixera va desapareixent.

C.- s vulneran:
Arrel pel i neta baix Taixeta, pic i bullida per a rentar amb laigua les ferides, les
llagues ( Beniaia ).
Banys daigua de quirical per a les roglaes, tocats i taques de les carnes o altres zones (
La Font dEn Carros )
Arrail bullida per a netejar la sang i facilitar la curaci de les ferides i llagues, ccemes i
grans ( Beniaia).
Re bullida de perical per a curar mals ( Tormos )
Per a punxar els mals endanyats ( Beniaia)
Arrel pic de card perical per fer pegats i curar els mals ( Gata )
Larreleta del card perical, llargueta, es bull i es fan banyets ais mals ( Pedreguer)
El suquet o auieta del pe 9 de la fulla del card panical xafat per a refregar damunt de les
picades de vespa ( Vistabella )

314
La re bullida en aigua clara del card perical per a llavar els galapos ( gra o bony al coll )
dun bou, per a marar-lo ( Xeraco )
Arral de panical per a llavar la patxuquera que la cingla repret li feia a la burra. Ais
quatre dies bona ( Penguila, comunicado duna gitana de Cocentaina all pels anys
trenta)

D.- Per a tractar les almorranes:

Panical collit sencer i deixat a trra en casa per a les almorranes ( Benifallim )
Portar en la bujaca un tros darrel per a les almorranes ( B iar).

E.- La virtut ms remarcable del panical s la de ser tingut popularment per un ben
efica9 contra-veri o detoxicant, indicat, com a remei, en les picades i mossegades
verinoses, siguen de vbora - escud, sacre o spid -, o alacr, abella, vespa, aranya de
de muntanya o de mar o cuc de pi o processionria, tan a les persones com ais animals:
gossos, cabres, ovelles, etc.
La manera tradicional de procedir davant del cas de la mossegada verinosa es pot
condensar en uns testimonis escollits entre els escoltis 9 a i lia els pobles de la ruralia
dinica:
El sarvatxo si no t un card a la vista no es baralla. lo vaig vore una volta com es
barallaven; i quan el sacre li picava, el sarvatxo fugia i buscava el panical i es rebolcava
damunt, i tomava al moment a barallar-se; i a les tres o quatre picaes es van quedar els
dos mirant-se parat un davant de laltre, ni el sacre picava ni el sarvatxo es menejava (
T o Tobies dAlcal de la Jovada )
Per a la pic dalacr. Primer es punxa lunflor amb les punxes de la fulla. Desprs es fa
un pegat darrails picaes i es posa damunt de la ferida ( Catamarruc)
Pic de sacre. Punxar amb card panical, desprs amb un punx destepa i finalment
untat en mel ( Tio Tobies dAlcal de la Jovada )
Segons contava ma uela, quan li picava un escud al matxo o a la cabra, normalment en
la mamella, anaven a buscar el card pemical com un contraveneno ( Calp )
A mon pare li va picar un sacre i el card pemical el va curar. Larrail pic i pos damunt
com un pegat ( Beniaia )
Arrel bullida de card quirical per ais mals envenenis pic de vespa o daliac. Si s
el sacre millor el baladre picat ( La Font dEn Carros)
Tronquet i arrel bullida quan li picava a alg un alacr o animal verins ( Benissa)
Quan et picava un aleacr arrancaves un card panical i xuplaves 1arrel ( Alm iser)
Si el pica 1alacr, picaves 1arrel del panical i t ho posaves damunt ( Llutxent)
Si a una cabra o ovella, o un gos li picava un sacre o un escud li pegvem amb una
mata de perical, i comen9 ava a eixir-li una bambollera de sang; i aix li trauia el
veneno i ho curava ( Fom a)
Si el pica una vespa, punxes damunt amb el card perical i et passa ( Pedreguer )
Quan li pega una pic el sacre o un alacr a un gos, una cabra o ovella o a una persona,
ho fa ben punxat, tot el rogle ben punxat, i trau el veneno , i el salves. No para de
suar, de sumar, de xorrar el veneno . Els sacres piquen al morro a les cabres i ovelles,
normalment. Tamb es pot punxar amb un punx fet destepera seca o de cepell. Tot
ben punxat. En qualsevol cas, en tres o quatre hores sen va. Ho he fet 40 mil voltes (
Alcal de la Jovada )
Re de perical xafa per a refregar unflors degudes a picades dabella, alacr, serp o
spid, i llevar el veneno ( Sagra)

315
Un spid li va picar a la meiia gossa i li va fer una cama com la dun cavall. Li vaig
punxar la cama amb una carxofa de card perical, i va comen?ar a plorar-li tot el
veneno de la cama, i ais dos o tres dies bo ( Sagra )
Per a picar la unflor de les picaes deis ascurcions i deis sacres. I desprs de picar amb el
panical, cal refregar la pic amb la cabota del margall per a que no es tapen els forats
fets per les punxes del panical i traure el lquid. Tots els animals mossegats per
lescursi, els he salvat, ningn me lha mort la pic. Lascursi s ms fort que el sacre,
un pam de llarg, coa curta i grossa i t morret. El sacre s ms llarg i porta un rosari
damunt el llom ( Benimaurell)
Panical per a la pic de sacre, spid o alcur9 onet. Es punxa damunt de la ferida
inflamada ( La Torre de les Ma?anes )
Pic de sacre. Punxar la pic amb card perical ( Fleix )
Pic de sacre a un gos: punxar amb el panical tota la pic, i que bega llet ( Penguila)
El panical serveix per a moltes coses. Aix si li pica una serp a un gos, tires a m del
panical i li pegues al gos on t la pic ( Benasau )
Ben punxat de card pemical per a les picaes de sacre i les unflors deis cues de pi o
processionries ( Parcent)
Contra les mossegades de serp, punxant la part afectada amb el seu fullatge ( Benial).
Per a quan un animal li pica un sacre; sarranca una mata i es colpeja sobre la pic;
noms que traga sang ja nhi ha prou ( Benidoleig)
Picaes de sacre i alacr a cabres i ovelles; piquen normalment al morro. Li punxaves
primer amb un punx de xipell ( Erica multiflora ), dun brot tallat en punta, 7 o 8
forats, i desprs amb pemical ( Benial)
Per a la pic de sacre posar damunt pegats de card pemical - pe9 de la fulla -, olivarda i
re de julivert, desprs dhaver punxat la unflor de la pic amb un bast de xipell, sec i
en punta aguda. Alces la pell en un dit i estaques el bast en la pell, i ix un rail de lquid.
No sha de punxar mai en acer ( Benirrama )
Si pica a un gos o ovella cal punxar la pic amb pemical ( Benimassot)
Molt bo per a les picaes de bitxos venenosos. Refregar la pic amb el suc del tronquet, i
com de ms avall millor per que t ms suc o larrail ( Benilloba )
Arrel pic per a les picaes ( Benimeli)
Panical per a punxar damunt de la unflor de les picaes dalacr per a que traga sang i el
veneno ( Penguila )
Contra el ven, punxant, desprs de ratllat ho punxa en aix ( Famorca )
Buscaven larrel del card pemical per a fer banys i tasses si li picava una aranya de mar (
Benissa)

Aquesta virtut ve refo^ada per lobservaci, tantes voltes referida pels pastors, ca9 adors
i llauradors, que quan un fardatxo o sarvatxo es baralla amb un vbora, si no t un card a
la vista no es baralla, i quan el sacre li pica, el sarvatxo fuig i busca el panical i es
rebolca i refrega per damunt, i aix li lleva el ven i lencoratja i de seguida toma a
barallar-se.

Quan es barallen el sacre i el salvatxo aquest es rebolca damunt del perical ( Adzbia)
Quan una serp i un sarvatxo es barallen i la serp li pica al sarvatxo, aquest busca i es
rebolca per damunt i tira el veneno ( Sagra)
Quan es baralla un sarvatxo amb un sacre o escud i li pica, es rebolca sobre el perical i
li lleva el veneno ( Fleix )

316
Els sarvatxos quan sencontren a una serp i li pica, si t un panical propet sen va i es
refrega damunt i es lleva el veneno de damunt dell i a la brega altra volta ( Castell
de R ugat)
He vist barallar-se un sarvatxo amb un sacre, i desprs de picar-li el sacre, anar-sen el
savatxo a refregar-se per damunt del card perical ( Foma )
El sarvatxo si no t un card perical propet no li planta cara o ataca el sacre; i si li pica es
rebolca en el perical, i brega av an t! ( Pedreguer)
Quan un sacre i un sarvatxo es barallen, noms li pica el sacre, el sarvatxo es rebolca
sobre el card perical ( Benidoleg).
El sarvatxo busca el card perical o no nhi ha enfrontament ( O rba)
Si es barallava una serp i un fardatxo, el fardatxo es refregava i es rebolcava en el
perical, per all, i del lquid que treia pels poms la serp es quedava cega ( Pego )
El sarvatxo sino t un card perical prop no es baralla amb la serp ( Rfol dAlmnia)
Contra el veneno de les picaes deis animals; llavat o pegat ( Alcal de la Jovada,
Beniaia,).
El sarvatxo no es barallar mai amb una serp si no t el perical propet i si el mossega
sen va i es rebolca i el veri li ix. El sarvatxo s molt amic de lhome; si ests dormint i
veu que una serp sacosta et desperta ( Beniopa )
El sarvatxo es tira damunt i es rebolca damunt del card perical i ataca quan es baralla en
un sacre ( Pamis )
Quan una serp i un sarvatxo es barallen, si la sep li pica al sarvatxo, aquest es rebolca
damunt les punxes del card per a llevar-se el ven ( Ondara )
Aix s medicinal. Si un fardatxo es baralla en una serp verinosa es rebolca damunt del
card panical. Diuen. ( G ata)
La punxera s un contra-veneno. Els sarvatxos quan es barallen en una serp sempre
busquen una mata deixes per a defensar-se ( Altea )
El sarvatxo es rebolca en el panical si es baralla en una serp ( Cocentaina )
Sempre que un fardatxo es baralla en una vbora o escud es refrega contra el panicaldo
( La Font de la Figuera )
Els vells conten que les serps abans dengolir-se un gripau, es refreguen per les fulles
punxonoses del card panical, per tal de quedar inmunes al veri que porta la presa (
Quatretonda de la Val dAlbaida )
El sarvatxo es salva la vida si es baralla i li pica lascurf o lascupi, posant-se baix del
card pemical ( Trbena )
Contraveneno. Si una serp pica un sarvatxo, el sarvatxo busca el pemical per a punxar-
se la pic ( Benimassot)
Quan li mossega la serp el sarvatxo es rebolca damunt del pamical ( Famorca )

Cavanilles, no poc preocupat pe millorament agrcola, pels recursos i remeis naturals i

per la salut deis seus paisans, en les Observacions dna, bo i descrint el seu pas per les
boscoses muntanyes i terres del Maestrat per Ares i Vilafranca, un remei medicinal
popular en el qual entra larrel del panical:
Hi ha en aqestes muntanyes dilatades pinedes, la fusta de les quals saprofita per a
construir navilis: shi crien vbores dun veri tan actiu, que maten a qui t la desgracia
de ser mossegat, si no fa s del remei conegut en el regne, que es compon de les
plvores de quatre plantes, anomenades vulgarment bufalaga vera, panical, sardineta i
poliol. Els seus noms castellans sn aliso espinoso, que s Yalyssum spinosum de
Linneu, cardo corredor, que s Yeryngium campestre, viborera comn, que s Yechium
vulgare, i melisa fructicosa.

317
 ( Hay en estos montes dilatados pinares, cuya madera se aprovecha para construir
buques: se crian vboras de un veneno tan activo, que matan al que tuvo la desgracia de
ser mordido, si no usa del remedio conocido en el reyno, que se compone de los polvos
de quatro plantas, llamadas vulgarmente bufalaga vera, panical, sardineta y poliol. Sus
nombres castellanos son aliso espinoso, que es el alyssum spinosum de Linneo, cardo
corredor, que es el eryngium campestre, viborera comn, que es el echium vulgare, y
melisa fructicosa.)
El metge valencia, el Dr. Mximo Antonio Blasco y Jorro en el seu didctic i prctic
Compendio de Materia Mdica para el uso de los mdicos jvenes, signat a Alacant i
editat a Barcelona en 1804, en el captol dedicat ais remeis o antdots deis verins
dorigen animal, recomana els plvors de Xixona contra la rabia i la mossegada de la
vbora, els quals estn fets de la msela de les arrels fetes pols de panical, bovina (
Echium vulgare ), bufalaga vera ( Alyssum spinosum ) i poliol blanc ( Neptae
marifoliae;= Micromeria fruticosa ), frmula molt semblant a la referida per Cavanilles,
de la preparaci i eficacia de la qual Blasco y Jorro diu:
Se toma de un escrpulo hasta media dragma de estos polvos en vino, nueve dias
consecutivos, tanto para precaver cuanto para curar la hidrofobia y los efectos de la
mordedura de la vbora. Sugetos muy fidedignos me han asegurado ser cierto que curan
dicho mal tanto en hombres como en los animales que rabian; y as no puedo dexar de
aconsejar su uso porque nada se arriesga, y no conocemos otro en quien podamos
poner toda nuestra confianza. Quando un suficiente nmero de observaciones en una
enfermedad que siempre es la misma que nunca vara de forma, pruevan la eficacia
virtut de un qualquiera remedio, aunque la razn no lo apoye, nos devemos someter
ello sin repugnancia, faltar la humanidad, y la conciencia.

E.- Altres indicacions:

Tasses darral de panical per a la tensi ( Benifallim )

Re de card aspanical per les arenilles ( Alcal de la Jovada)
Panical per ais costipats ( Planes )
Larrail de Taspanical per al constipat ( LA bdet)
Re medicinal. Pa la inflamaci ( Trbena )
Arral de panical per al sucre ( Benifallim )
Alcohol de pemical, romer msele ( aspatarrat) i espgol per a fer fregus en dolors (
Beniaia)

Arrel tendr, es trau, es pela i es menja, com per un capritxo ( Beneixama )

U arral s dol?a, bonssima ( Planes )
El nabet que ix quan Tarranques, es pela com un tronx de vinya, per a menjar-se-lo i es
molt bo ( La Font de la Figuera )
La penca del card panical es pot menjar ( X tiva)
La carxofeta del perical s bona, quan est espig, per a fer formatge (de cabra i ovella
). La pelen i lo de dins ( blanquet) ho fan a trossets i ho bullien en la llet. lo ho tenia en
remulla des de part de nit, i desprs ho agarrava i ho posava dins duna monyiqueta de
tela blanca, ho enrotllava i ho posava all dins de la llet, i ali li fea collar-se per a
formatge ( Foma )

318
Bona mel, bonssima ( Castells de la Serrella )

Collem una mata de panical el mat de Sant Joan abans que isquera el sol; i la penjvem
ais corris on hi ha gallines, per a les puces ( A lcoi)

A ms de les nombrases, curioses i profitoses virtuts, el panical ofereix un darrer i

excel.lent regal, quan rera lestiu la seua part aria sasseca. Es tracta de la carnuda i
saborosa grgola de panical ( Famorca, Alcoleja, Albaida, ) o bolet de card panical [
Pleurotus eryngii ( D. C. ex Fr.) Qul ], la qual es desenrotlla saprofticament sobre les
arrels de la planta de Pany anterior durant la tardor, tot i que tamb rex en les
primaveres plujoses. s fa trobadissa ais vessants alts de cara tramuntana com els de la
Serrella, en ermots i antics guaretons, sempre en altries superios ais 800 metres, don
que no siga massa freqent al nostre territori, si b s molt abundant en els terrenys
esteparis castellans, on s anomenada seta de cardo i s molt apreciada. Hi ha qui
lasseca a la serena enrastrant-la mitjant9 ant un fil i penjant-la, a fi dsser utilitzada uns
quants mesos ms tard.

El panical fa les millor grgoles que hi ha ( Benifato )

Els millors bolets sn els de card pemical o grgoles ( Benimassot)
Grgola de panical, nhi ha anys que si que sen fan ( Albaida )

Dades antropolgiques:

El Bestiari de Mart Domnguez refereix: En l'autoretrat del Louvre, Drer apareix

amb un card panical a les mans. El card s el smbol del dolor i de la fatiga, i
representa en Vart cristi el sofriment deis mrtirs i de Crist. I, en aquest sentit, Drer
s e ns mostra com un mrtir del seu dest, amb un card panical que resulta
extraordinriament real, amb unes punxes com espases. Per aix, sovint, quan veig un
panical, pense en el pobre pintor de Nuremberg, i, tamb, en la difcil vida de qui tria
com ofici la bellesa i Vart.

Toms Garcs plomeja mestrvolament una versi moderna del mite de La Flor Mgica,
- b del Panical o del Lliri Blau - , en un breu relat anomenat precisament La Flor de
Panical, en el transcurs duna clara vesprada de camp, temptats pels colors de la natura,
planejant entre vinyes, ran dolivar desprs, llan9 ats muntanya amunt, voltats sempre de
fonoll i tim i de mil flors silvestres. La flor de panical, la flor que tot ho cura i tot ho
dna, aquella que va trabar el fill petit del rei i que li havia de valdr el reialme, el qual
va ser degollat pe seu envejs germ gran pero que a la fi ressuscita meravellosament.
La perduda flor de panical que ara noms la busca un vell masover, el vell Rom del
mas de la Pallera, que espitregat i esparracat i brillant-li les nines dol9 ament, vaga
enderiat rera la flor mgica: No heu vist les falgueres, a l hivern ? L la fullaraca en el
bosc deis castanyers ? S assequen, per trra, i barrejats amb el fang, ve que es
podreixen. Qui sap si la flor de panical, sobretot si es enterrada com un tresor no s ha
podrit ja ? Lpotser les seues virtuts, xuclades per la trra i exhalades en aquella boireta
dolqa que de vegades en puja, han fe t ms blau aquest cel i ms brillant el sol que ens
il.lumina!

319
Dalt de tot d una muntanya estranya
que s alga, ignota i llunyana, entre nvols
com l espectre emboirat i fantstic
d un du condemnat al pas de les brumes

arrelant dalt del crani d un gran fa llu sp etri

rival, en figura, del cavall bernat
i aillada en un cingle ferstec dejes per abismes,
morais precipicis i penya-segats

all on ja ning no s hi aventura,

no hi belen les cabres, no hi van els isards,
tan enlaire que, a pun de nai/ragi,
les aligues pleguen els rems emplomallats

dissimulant sa nuesa entre malves,

violetes i liles d un ram inmortal...

hi ha la flor que ms m agrada

que s la flor del panical:
la que s flor de les princeses
i remei de tots els mals:
mals d amor i de nostalgia
que sn mals d enamorat.
Pau Riba: El Panical

178.- Eryngium m aritim um L.

Umbelliferae vel apiaceae
Umbellferes o apiades
Noms populars dinics: Card bord ( Piles ); punxera ( Piles ), punxa de muntanyar (
Alquerieta de Guardamar ); cardo ( O liva)
Altres noms: Panical man ( Cavanilles ), card rnar, panical blanc.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Pluriregional. Herba rizomatosa o gefit rizomats
amb les tiges i sobretot la summitat blavenca; petis blavencs propia de muntanyars,
motes o dunes litarais, una de les que ms hi descolla. Ammophiletea. s de port ms
corpulent i punx 5 0 S que el de camp, i mostra sempre un lleuger i patent tint blavenc
envemissant les tiges, rames i fulles.
Dades etnobotniques:
En els muntanyars de la mar es cria un cardo que sagarra una soqueta, es posa en la
cadena i s per a Tescaldat. Ho s pels hmens vells del pobl ( Oliva )
En fan collerons, garren un nuc, fan un foraet i sho fiquen al coll per a no suar i no
escaldar-se ( Alquerieta de Guardamar)
Hem vist gent de Piles amb el collaret de panical rnar al coll per a T escaldamenta.
Andrs Laguna, en les seues imitases i saboroses anotacions a la Materia Mdica de
Dioscrides, fa una referencia al panical rnar: que naze por las costas del mar, y tiene
las hojas harto ms anchas que estotro. La raz del uno i del otro Eryngio, es dulce con
no pequea agudeza, la qual pierde, si se cueze con miel, o agucar. Es caliente en el

320
grado primero, i en el segundo seca. Sirve admirablemente la raz del eringio marino
para arrancar humores gruesos del pecho, como nuestra regaliza vulgar, y an con
mayor eficacia, por ser ms caliente i desecativa, y ans usan della preparada con miel,
todos los estados de Flandes.

179.- Eryobotria japnica ( Thumb.) Lindsey

Rosaceae
Roscies
Nom popular dinic: Nisprer ( Bellreguard, Miramar, Daims, Gandia, Fontanars deis
Alforins, i en general al territori, ); nesprer ( Trbena, Bolulla,); nyesprer ( Callosa dEn
Sarria, Polop, i per al Mespilus germnica, nyesprera ); nisprero ( Pedreguer, Altea, ),
nyisprer, nyisprero ( Altea ); nyesprer ( Polop, i per al fruit del Mespilus germnica,
nyesprer de la corona ); nesperer ( Ares del Bosc ); nyespro ( Catamarruc, ); per a
larbre. I per al fruit: nispro ( Bellreguard, Miramar, Gandia, Pedreguer, A ltea,); nespro;
nyespro ( Callosa dEn Sarria, Catamarruc,); nyispro ( A ltea); nyespr, nyesprons ( La
N ucia); nyespra ( Polop )
Altres noms: Nesprer del Jap, nspura del Gip ( LAlguer), nesprer, nispruner.
Dades ecolgiques: Arbre orind de les contrades centris de la Xina. Introduit a les
darreries del segle XVIII. Es cultiva amplament arreu Europa meridional, sobretot a les
comarques litorals, on es naturalitza sovint. Al nostre territori s molt freqent vorel a
la vora deis bancals, fins i tot fent de bardissa protectora. Molt cultivat a la Marina
Baixa, des de Bolulla cap a Callosa dEn Sarria fins a Polop i la Nucia on esdev
boscria.
Dades etnobotniques:
Els nispros, filis de les primeres flors tardorals, vellutades, blanques, arramades i
perfiimades de nctars, sn el primer suc ensucrat de lany de lhorta, les tibants i
virginals galtes de la ruralia, daurades i endolcides pe primer sol de la primavera.
Varietats de nispros
Altea:
Nisprero bord. Per al gasto de casa; si saclarien es feen ms grans i dolos. De peu
de bord van empeltar el nisprero polop.
Nisprero polop. Ve de Polop. Es diferent pe tamany i la forma.
Nisprero nadal. El ms dol? per a menjar. Va eixir en un camp de Callosa dun home
que li dien el toi Nadal.
Nisprero alger. Eixe nispro el van portar de fora. s el millor per a manejar, es fa ms
gros , fa ms quantitat i es fan ms diners, i ara es gasta ms que cap altre lalger, pero
ens dna ms treball, lhem daclarir molt.

Fulles de nisprer bullides per ais constipats i afonies. Una, dos o tres fulles ben netetes
per tassa. Prendren dos tasses per dia amb mel ( Beniaij ).
Tasses de fulles bullides de nyespro per ais encatarraments en qu et quedes amb la veu
escany, afonic, que no pots ni parlar. Dos o tres tasses per dia, endolcides amb mel
preferiblement ( Catamarruch)
Tisana per ais constipats: Per a una perol daigua, posar: Una fulla de nisprer, una
garrofa, una corfa seca de llima i de taronja, una figa seca i un grapat darrs. Bullir un
bon rato. Beure a gots ben calent ( Albaida )
La fulla de nisprer diu que era bona per a la tos ( Fontanars deis Alforins)
Es pren una tassa de fulla de nesperer i fora diarrea ( Ares del Bosc )
Fulles de nyesprer per baixar el sucre ( Callosa dEn Sarri)

321
 Diu Masanobu Fukuoka en La Senda Natural del Cultiu, quan tracta de Palimentaci
dacord amb les estacions de lany: Els nispros no sn noms un bonic regal per a la
vista i un fruit la cam del qual p o t menjar-se perqu ens la demana el eos, les seues
grans Uavors poden ser mdltes i fer-se servir com a caf , mentre que amb les fulles
p o t fer-se una infusi a tall de t que s empra com la millor de totes les medicines.
Les coses tan boniques i delitoses que el pobl inventa amb els fruits de la trra: els
nyespros fregits arrebossats dou i faria; el pur de nyespros, crella, ceba i cariota; el
flam, la melmelada i lalmvar de nyespros de Callosa dEn Sarria.
Fusta de nisprero per a fer els tascons del forcat ( Pedreguer)

Dades antropolgiques:

Mirava el pobl, les cases, els horts;

desprs pujvem - carrers que tenien
graons de pedra coreada, i estables.
Veiem la fo n t a la porta de casa;
aquell nisprer, opulent, fertilssim.
Vicent Andrs Estells. Lengan conech. Les pedres de lmfora, p. 158.

180.- Eucalyptus globulus Labill.

Myrtaceae
Mirtcies
Noms populars dinics: Eucaliptus, caliptus, a tot el territori.
Dades ecolgiques: Australia SE. Arbre magestus, cultivat com a ornamental en
bancals, horts, jardins, avingudes i casals, i tamb com a forestal; i, a voltes, naturalitzat.
s P eucaliptus com, gegant, que pot al9 ar-se del 20 ais 30 metres, per poc ombrvol, i
que fa uns fruits grans, de 10 a 30 mm.

181.- Eucalyptus camaldulensis Dehnh, ( E. am igdalina ), tamb australi, ms

menut, de 15 a 20 m daltara, de fulles adultes ms estretes i no tan corbades, i de fruit
hemisferio de 7 a 6 mm; s termfil, i resisteix ms la salinitat de Fambient litoral.
Cultivat a petita escala com a arbre ornamental i per a fer ombra, sobretot prop de la
mar.
Evoquem, entre les desenes bells i venerables exemplars deucaliptus repartits entre
masies, corris, places i pratells, Peucaliptus del Pou de la Rana de Gata, presidint dos
rengs de velles moreres; i Peucaliptus de PHort de la Bata de Muro.
Dades etnobotniques:
A tot el territori les fulles i fruits secs de Peucaliptus gaudeixen duna bona anomenada
com a medicinis i es fan servir com pectorals, balsmiques i febrfugues, en bafs i
tisanes. N hi ha prou amb una fulla per tassa. Per ais bafs sn millors els fruits madurs i
secs ben xacats, a fi que exhalen ms facilment lessncia.
Dades antropolgiques:
Els esments o lloances literries ms lluides i sentides, dedicades a aquest formidable
arbre deis boscos dAustrlia i tan estimat per tot el planeta sn, potser, tot i la seua
brevetat, del poeta i fabulador argent, Jorge Lus Borges. Un, en aquell lcid cant de

322
gratitud que modestament creiem que s el seu millor poema, conegut pe nom de Otro
poema de los dones, dins del recull El otro, el mismo, on el poeta caramull de lucidesa i
dagrment dna grcies al div Laberint deis efectes i de les causes, entre una llarga i
memorable enumerado de motius, Por el olor medicinal de los eucaliptos i laltra,
dins d 'El Sur, la narrado considerada pe mateix poeta com la millor, darrer relat del
recull fet a 1944 dit Ficciones, on, una de las costumbres de su memoria era la imagen
de los eucaliptos balsmicos y de la llarga casa rosada que alguna vez fue carmes.

182.- Euphorbia characias L.

Euphorbiaceae
Euforbicies
Noms populars dinics: Lletrera vera ( Jess Pobre, ), Hetera denviscar ( Beniaia,
Catamarruc, ), lletrera denviscar ( Sanet i Negrals, Benimeli, Benial, Beniaia,
Catamarruc, Alcal de la Jovada, Trbena, Castells de la Serrella, ), Hetera (
Bellreguard, Beniaij, Salem, Rfol de Salem, Ontinyent, ), lletrera ( Parcent, La val de
Laguar, Beniaia, Castells de la Serrella, Famorca, Benimassot, Penguila, Trbena, El
Castell de Guadalest, Benimantell, Agres, Beniarrs, Carnela, ), lleterola ( Bellreguard,
Piles, Alquera de la Comtesa, Oliva, Rafelcofer, Vilallonga, La Pobla del Duc, Xtiva,
La Llosa de R anes,), lletrera borda ( Alcal de la Jovada ), lletreguera ( Penguila, La
Torre de les Ma9 anes, Xixona, Castalia, Benialfaqu,); lletranera ( Benial, Benissiv),
lleterol ( Beniaij ), lletrerot ( Altea, Benissa )
Xurrera ( Bellreguard )
Bambollera ( Llosa de Ranes, Manuel, )
Pe que fa a letimologia daquesta familia, tot i que Euforbia s el nom grec de la
planta, alguns lexpliquen b en memoria dEuforbe, guerrer troi, fill de Pntou,
sacerdot dApol.lo, un drdan que els jvens com ell superava a cavalcar, a tirar larc i a
correr amb peus lleurgers, el qual, pe fat funest fat de Febus terrible envoltat desps
vapor, per darrera amb llan9 a punxuda va colpir Patrocle de prop a lesquena entre
espatles ( Cant XVI: 763-767 ), i que posteriorment ser occit pe ros Menelau ( XVII:
9-6 ); b en la dEuphorbius, metge del rei Juba II de Mauritnia, durant el primer segle
desprs de JC.

Toponimia:
El Penyal de lalt de la Lletrera de la serra de Marxuquera en el terme de Gandia.

Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Matollars secs.

Dades etnobotniques:
Per a fer lanvisc per a ca9 ar tords i altres aus i aucells al parany o a les fonts.
Trencar la rameta, i arreplegar les gotes en una botella, i una volta a casa abocar en una
cassola de test, i es posa a calfar, a foc lent, deixant-li caure unes gotetes doli doliva i
remenejant fins obtindre el punt de lanvisc ( Castells de la Serrella )
La trecvem, i agarraves un canut de canya, perqu no tenem botelles, quea la gota dins
del canut, i quan el tenies pie, labocaves en un casset al foc i sadobava en una miqueta

323
de resina i oli, i anaves rodant, i desprs untaves laspart i els pardalets sagarraven (
castells de la Serrella)
Trencar les tiges i arreplegar el ltex en un pot, mesclar amb llonja, que ho comprvem
fet ( Catamarruc ).
Arribes a la mata, trenques i arreplegues la llet, desprs ho bulls, fas lanvisc, untes
Paspart i agarres els pardalets ( Altea )
s el millor anvisc de tots per costa ms de fer perqu has darreplegar-lo goteta a
goteta. Trencar Pullet i arreplegar les gotetes en un pot. Calfar noms una miqueta i
afegir oli ( Benifallim ).
La lletrera vera per a enviscar ( Jess Pobre ). El lletrerot per a enviscar ( Benissa)
La lletrera per a enviscar ( Benimantell). La Hetera per a enviscar. Fa el millor envisc
que nhi ha ( La Font dEn Carros )
La Hetera per a enviscar ( LA bdet)
Per fer anvisc, en quatre gotes doli quan bullia ( Benimassot)
Trencaven la soqueta i arreplegaven el ltex i posant-lo al foc feien Panvisc ( Famorca)
Trenques i ix llet i mosatros abans xicotets lagarraven per a fer anvisc per a agarrar els
pardalets. Ho bullem i tirvem una xorraeta doli i feem anvisc daix ( El Castell de
Guadalest)
Per a fer anvisc ( La Torre de les Ma9 anes )
La lletrera per a Panvisc. Vas trencant els ullets i xorra ( Benimaurell)
Tirvem dos o tres gotes de lletrera dins les codolles daiges brutes, incls en aquelles
que havien cagat el ganao , i en seguida es quedava laigua neta del tot i ja podies
beure. lo sempre bevia aixina ( Agres, pastor de 93 anys)
En una codolla o un xarquet que Paire o lo que siga ha embrutat un poquet, tiraves una
goteta de Hetera i en seguida ho apartava tot, i aigua neteta, i ja podies beure. Qualsevol
Hetera ( Rfol de Salem )
Per a totes les picares, vespa, alacr, un animalet qualsevol que thaja picat, no nhi ha
res ms bo que una goteta de la llet de Hetera, qualsevol Hetera que agarres ( Salem )
Hi ha el cas dun s especial i sdico-burlesc de la hetera que es podra referir a
qualsevol del pobles del Pas:
La lletrera borda o denviscar per ais ulls de poli deixant caure una gota damunt de la
cam bona. Tamb per al morsalat ( rodal de pell en caspeta ), ben untaet amb un brot de
lletrera de banda de nit, es fa pie de bambolletes per no fa mal i desprs ix la pell nova
intacta ( Alcal de la Jovada )
lo vaig a dir-te per a que ho gaste io: quan em pica una vespa la trenque i m ho refregue
damunt de la pic, per si et pica a lorella o la boca no ho pots fer ( Carnela)
Quan era xicotet, jugant a vore qui tenia el piu ms gran, provant provant, em vaig
deixar caure unes gotes daix i em va fer un piu ms gran que un dimoni. Vaig anar al
metge damagat de ma mare i mon pare ( Cocentaina)
Un mal nascut em va dir... ( Piles )
Les ovelles no es mengen la lletrera, les cabres algn mos ( Benial)

324
183.- E uphorbia isatidifolia Lam. [= E. vitellina Loscos ]
Euphorbiaceae
Euforbiacies
Noms populars dinics: Lletrerol (Parcent, Castells,)
Altres noms: Lletera terrera, Hetera de nap.
Dades ecolgiques: Iberollevantina; sestn per les rees nororientals de la Pennsula,
especialment en les rees centris de la val de lEbre i serres valencianes, abastant el
nord de la provincia d Alacant. Herba glaucescent, de la grandria de 2-45 dm, darrel
tuberosa o amb un rizoma provist de tubercles i tija relativament grossa i carnuda,
simple, de color verd grogs, espessa de fulles ampies, enteres amb nervadura ben
marcada. Cpsula feblement rugosa i granes llises. Floreix al pie de la primavera. Si es
talla o trenca deixa brollar un ltex grogs. s una planta que es fa vore en la muntanya
perqu apareix com a pionera en matollars secs i pasturatges calcaris, sovint
pedregallosos, ssent afavorida pels incendis. Rosmarinetalia.
Dades etnobotniques:
Netejar els tonells que feien el vi agre amb el bullit de lherba, com tamb es feis amb
garrofes i figues.
Pastura de cabres i ovelles quan ix de trra; fulla ampia i llet rogenca (Castells)

184.- Euphorbia serrata L.

Euphorbiaceae
Euforbiacies
Noms populars: Igual com la denviscar. Lleterola ( Bellreguard, Oliva, Piles, Alquera
de la Comtesa, Piles, La Pobla del Duc, LAbdet, Xtiva, ), lletrera ( Vilallonga,
Tavemes de la Valldigna, Trbena, Castells de la Serrella, Benimassot, ), lletreguera (
Alcoleja, Penguila, La Torre de les Maganes, ), lletera ( Balones, Cocentaina, Muro, ),
lletereta ( Balones ); lletrerol ( Benimantell); bambollera ( La Llosa de Ranes ); xurrera
( Miramar )
Dades ecolgiques: Mediterrnia- Iranoturaniana. Herbats nitrfils, vores de camins.
Dades etnobotniques:
s la lletera escollida per a quallar la llet:
Quallaven la llet en lletreguera. Bullien la llet i encara calenta reffegaven per damunt un
ramell de lletreguera ( Penguila ).
Per a quallar la llet i fer formatge. Collir-ne un manoll i amb les puntes que suquen
remenar la llet del poal i a poc a poc va quallant-se ( Alcoleja )
s per a fer llet coll. Agarres la llet en un perol, i quan est bollint peguen una remen
amb els brots de lleterola, i la llet roda i roda i quan sen toma pac arrere ja est coll (
LAbdet)
La lletrera per a quallar la llet per fer formatge, no la denviscar, una ms menuda (
Castells de la Serrella)
Esta segons dien els vells la gastaven per a fer formatge. Llavors, la portaven a eixes
dones que feen formatge blanquet, la trencaven i fa unes gotes de llet i la tiraven dins i
quallava de seguida la llet de les cabres i feen formatge blanquet ( Muro )
El lletrerol per a collar llet ( Benimantell)
Per a triar o quallar la llet i fer formatge. Se la menja el ganao , no molt per se la
menja ( La Torre de les Ma9 anes )

325
Per a fer formatge. La tallaves i les gotes les tiraves dins del perol de llet i es quan es
collava ( Vilallonga )
Mon pare que era camisser i tenem sempre cabres, esmunyem 1 o 2 litres de llet, la
posvem en una safeta, i tallaves 3 o 4 varetes de lletrera, i anaves rodant per dins i fea
collar la llet ( Benimassot)
Dos gotetes de lletera damunt laigua dun toll o duna codolla i tota la miseria saparta i
pots beure ( Barr de Fraga de Cocentaina )

Dades antropolgiques:
I les lletereses, de fulles petites i dun verd molt ciar, tiraven gotetes de llet quan
arrancaves alguna fulla, com si foren maretes del criar.
Carmelina Sanchez-Cutillas. Matria de Bretanya. P. 83

185.- Frula communis L.

Umbelliferae vel apiaceae
Umbel.lferes o apiades
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Hemicriptfit escaps. Matollars eixuts calcaris;
mrgens de camins, replans rocosos. Fulles amb lbuls de fins a 5 cm. de llargria, amb
els mrgens plans, i revers glauc. Tija molt robusta de vora 6 cm. de dimetre i d 1- 4 m.
daltria. 0 - 1 0 0 0 m., rr pero comuna a les liles.
186.- Frula tingitana L. [= F. hispnica Rouy ]
Dades ecolgiques: Mediterrnia sudoccidental. Hemicriptfit escaps; matollars secs
calcaris, sois rocosos. Fulles amb lbuls de menys dlcm de llargria, amb els mrgens
revoluts i verdes al revers. Ms baixa que la communis, /T-3 m. Contrades
mediterrnies martimes seques. Alacant i Valencia. 0-3OOm. rrr
Noms populats dinics: Canyafel ( Castells de la Serrella ), canyaferla.
Fenollassa ( Benimaurell, Benissa, Calp, ).
Samarro ( Pego )
Dades etnobotniques:
Tronc de fenollassa per a guardar les agulles espardenyeres ( Benimaurell)
La fenollassa per passar-li la navaixa dafaitar, pe canut de fusta tan fina partit pe mig (
Benissa)
Les barbiers tunesiens sen servent aussi pour repasser leurs rasoirs; la melle quille
contient jouera le rolle de cuir repasser. Les anciens auraient utilis la melle de cette
plante comme meche lente. (Edouard Le Floch ): Contribution a une etude
ethnobotanique de la flore tunisienne, 1983 )
Sho menja el ganao , ms que la canyafel - Thapsia villosa - ( Benissa )
Elle est en gnral ddaigne par les animaux mais il leur arrive de la brouter certaine
stades de vgtation.

Dades antropolgiques:
Sha fet ms alt que un samarro o creix ms que un samarro , duien a Pego.

Aquesta planta t una tija gruixuda, la ms gran de totes les nostres umbil.lferes, amb
una medul.la blanca, esponjosa i seca, que el foc crema lentament sense apagar-se;
aquesta medul.la era utilitzada com a esca i segons Hesiqui es feia servir per a traslladar
el foc dun lloc a daltre. Fins i tot en els temps modems en algunes de les illes gregues

326
encara s el mitj per a preservar els carbons incandescents o per a traslladar-los dun
lloc a un altre

La tradici del robatori del foc per Prometeu, lheroi trgic, ocultant-lo dins del narthex
0 frula gegant.

Per Zeus el va amagar irritat en el seu cor per les burles que li fu l astut Prometeu;
per aix llavors va ordir lamentables neguits per ais hmens i va amagar el foc. Per
heus ac que el bon fill de Jpeto el va robar al provident Zeus per a b deis hmens en
el buit d una canyafel d amagat de Zeus que gaudeix amb el llamp.
Hesode. Treballs i dies.47-53.

Prometeu fou inmediatament a vore Atenea i li va demanar que el deixara entrar

secretament a lOlimp, cosa que li va concedir. Una volta all, va encendre una torxa en
el carro igni del Sol i desprs va arrancar-ne un boc de carb vegetal roent que va
clavar en el buit format per la medul.la duna canyaferla. Desprs va apagar la torxa, va
eixir damagat i va lliurar el foc a la humanitat.
Robert Graves: Els Mites Grecs - Atlant i Prometeu.

Caucasiasque refer uolucris furtumque Promethei.

1 els aucells del Caucas i el fiirt de Prometeu.
Virgili: glogues VI,42

En Les Bacants, narthex, la paraula grega per a la frula gegant, s aparentment sinnim
de la paraula thyrsos; metafbricament, narthex podia ser utilitzada per a descriure un
contenidor de farmacs i daquesta fais fou emprada com a ttol de tractats medies per
diversos metges antics ( Gal 12.398; Aeci 8.45 ), o com un thyrsos dionisac per a la
recol.leci de plantes mgiques i medicinis.

Silva, un antic du itlic, bosquet i camperol, a voltes aparellat a Pan, era representat
amb una canyaferla a la m o b un lliri o un branc de xiprer ( Virgili, Ecl. X 25 )

187.- Ficus carica L. var. caprificus Risso

Moraceae
Morcies
Noms populars dinics: Figuera borda, a tot el territori, larbre; figa borda, el fruit.
Altres noms populars: Cabrafiguera, cabrafc.
Els llatins anomenaven/zcw a la figuera cultivada i al seu fruit, i caprificus a larbre
silvestre, per lolor intens a msele de cabra.

188.- Ficus carica L.

Moraceae
Morcies
Noms populars dinics: Figuera, a tot el territori, larbre; figa, a tot el territori, el sicon o
fruit madur
Fig ( Bellreguard, Almoines, Oliva, Benial, ), taboll ( Bellreguard, La Font dEn
Carros, Xeraco, Gata, Calp,), figa tabollada, el fruit encara verd o inmadur.

327
A Castell de Rugat una velleta de vora 90 anys feia aquesta distinci: Figa verda o
ataboll, quan esta madurant; i figa madura.
Taboll s una figa que no mara mai ( O liva)
Bacora ( La Safor, La Val dAlbaida, Petrer, i a quasi tot el territori, i, a voltes, albacor
o figa de bacor; i tamb, figa-flor, el fruit primerenc, de maduraci pels volts del solstici
destiu.
A Relleu ens marcaren molt b la diferencia entre bacora i figa-flor, tot definint a
aquesta darrera com una bacora que no arriba a collar de sabor, encara que es fa grossa,
pero fa gust a lleterola.
Bacora s un mot derivat de lrab, bcor, amb del mateix significat de fruita
primerenca.
Figa flo r ( Campello)

Diuen a Sant Joan bacores per ac fins desprs de Sant Joan les bacores no apareixen,
al principi cauen els badocs, les que no collen b, sia pe fred o pe clima ( Alfafara )

Figa macoca: figa massa madura, molt blaneta i ja quasi podrida i que sol caure (
Ontinyent, Bellreguard, Petrer, )o bacora seca ( Petrer ). Macoquero s loriol a
Ontinyent. Macoc o macoca sn sinnims d'ambovat a Cocentaina. A la Llosa de
Ranes diuen macoca a una dona fofa.

Figa pansida^/zga secallona, figa coquera.

A la Font dEn Carrs anomenen nyfla a la figa sequellona auberta, mull o unt en la
pasta de bunyols i fregida com un tal. Tamb a Bellreguard. Ma uela fea les nyofles de
figues seques amb pe? i aubertetes per la flor i li posava dins una anou, les arredoma, i
desprs les passava per pasteta de faria i ou i les fregia en oli doliva, i desprs quan
estaven calentetes li tirava mel per damunt. I ma tia Presenta, les obria en dos, i a mitges
figues les arrebossava i fregia i li posava sucre (Bellreguard). Nyfla s la figa seca quan
les dones les agarren i com si foren bunyols les untaven en pasta i les frigien ( Castell
de Rugat ). A Bocairent i Petrer nyfla s un sinnim de bufa o gas intestinal expelit
sense soroll, a Ontinyent ho s de bofet, i a Moixent de persona apoquida, igual com
bacora. Nyfla diuen a la Llosa de Ranes a un xiquet mig embacorat.

Xalefa indica a Benissa dues figues aubertes per la flor i posades juntes per a secar, i
peda? de roba en sentit figurat. Tamb hi ha a Benissa qui entn per xalefa una bacora
oberta de dalt a baix i deixada a assecar al sol. A Pedreguer xalefa s una figa madura
oberta posa a secar, que una volta seca sajunta a una altra. A Calp els vells i bons
llaurador entenen per xalefa dues bacores aubertes pe mig i ajuntades fent-ne una, una
volta ja seques. Obrir i secar i desprs de dos en feen una. Era bonssim aix. Xalefar a
Gata s asclar les figues madures per a posar-les escampades damunt del canys per a
secar-les; i diuen xalefa a una figa molt pansida dalt de larbre; i tamb t el significat
figurat de ximple, embacorat o entabollat o assimplat Eixe s un xalefa , com a
Dnia, Xbia, Pobl Nou, Moraira o Alcanal, on tamb significa galtada o bascoll,
com a Ondara.

A Bellreguard i en genaral a La Safor, en sentit figurat xalefa vol dir bufa, com a Mura,
on tamb significa borin o xufa: A vore si et pegue una xalefa i vors . A Callosa
dEn Sarria xalefa s un del noms populars de la vulva, i a la Vila Joiosa vol dir tumaca
seca al sol.

328
Pamfgol ( Bellreguard, Palmera, LAlquera de la Comtessa, Rafelcofer, Oliva, La Font
dEn Carros, Almoines, Xeraco, Barx, Simat, Tavemes de la Valldigna, Pedreguer,
Alcanal, Rtova, Benicolet, Castell de Rugat, Quatretonda, Albaida, Otos, Ontinyent,
Bocairent, Alcoi, Cocentaina, Beniarrs, La Font de la Figuera, LAlcdia de Crespins,
Carcaixent, Alcudia, Xtiva, ), panfigo o pamfigo ( Ondara, Beniarbeig, Pedreguer,
Gata, Calp, Parcent, Benissa, Moixent, Alboraia, Vilamarxant, ), panfigo darmeles (
Alboraia ); panflga ( Petrer ),pa de figa ( La Vila Joiosa ),pampolfigo ( Ontinyent ),
torrons de pastor.
El pamfgol s aix que fan de la figa seca, anous i almel.les ( Sim at)

Llet de figuera, llet de xurra, xurra ( Bellreguard, Almoines,), el ltex.

Altres noms populars: Figuer.

Toponimia:
La vila de La Font de la Figuera.
LAvene de la Figuera, a la muntanya del Martxucal dOliva, dalt del cau de les
Corones, tot camejant la senda del Gallineret.
El barranc del Figueral o de les Senyoretes de la serra de la Canaleta dAdor, i la Cova
de la Figuera de la muntanya deis Ninets.
El Barranc de la Figuera dAlmiser
La Partida del Figueral de lAtzbia.
La Mall i la Cova de la Figuera, davall de la Liorna de la Vinya del Caregol de la serra
de la Carrasca dEbo.
La Partida del Figueralet, a la part de migjom del terme dEbo.
La Partida deis Frigalets (Figueralets ) de Castells de la Serrella, davall de les Retures i
dalt del cementeri.
El Figueralet de Petrer.

La Font de la Figuera de Xeraco.

La Font de la Figuera en la capfalera del barranc de la Serrella.
El Figueral de Balones.
El Cam del Figueral de Parcent.
El Rogle del Figueralet de Parcent, entre els Pous i Soca-grossa.
Les Figueretes de lombria de la serra del Carrascar de Parcent, davall del tossalet deis
Diners.
El Cau de la Figuera, al barranc del Cloquell; i cau de la Figuereta, al barranc de
Franco, tots dos al terme de Beneixama.
La Font de les Figueretes de Confrides.
El Cau de la Figuera a la partida deis Clotets de Castells de la Serrella.
El Barranc i font de la Figuereta, cara de gregal del penyal dIfach.

329
Les Figueretes de Calp, paratge on es feen les maraes dantany al mes de juliol.
La Cova de la Figuera de 1ombria de Segara.
La Cova La Figuera de Trbena.
El Cam deis Figuerals de Fageca.
La font de la Figuera de Callosa dEn Sarria, cam de Bolulla.
Lantic carrer de La Figuera de Valencia, actual i tradicional carrer de Les Comedies, el
nom del qual possiblement es deu a una figuera que es va plantar en aquest carrer arran
de lassassinmat del poeta Ibn Gabirol, la qual feia les figues ms dolces de Valencia.
La Partida La Bacora de les maijals de Piles i Miramar, on antany es plantava Farros.

Dades ecolgiques: Arbre circunmediterrani monoic ( o dioic sobretot femella en les

races cultivades ), caducifoli, de no massa altara, pot abastar els 6 o 7 m., de tronc curt i
gruixut de corfa llisa, grisenca i lletosa i fresca al tacte, el qual fa una capgada ampia i
ampulosa a causa de la grandria de les fulles i de la llargria de les branques i les rames
baixes que creixen quasi horizontalment. Fa una fusta blanquinosa o grogosa, molt
lleugera, esponjosa i trencadissa, amb unes creueres i branques que sesguellen
facilment, don que no haja sigut mai aconsellable transitar alegrement ni bailar per dalt
de la figuera. Les fulles sn alternes, grans i apampolades, profundament lobulades, amb
cinc lbuls normalment, s a dir, palmatipartides, algunes nicament palmatfides o
dhuc enteres, sempre aspres al tacte i de pe 9 ciar i ben desenvolupat. Les flors,
unisexuals, sn nombrases i extremadament menudes, pedicilades, i es traben aplegades
en inflorescncies - dirigides cap al centre -, dins duns receptacles carnosos i de forma
ms o menys aperada, abaldufada, urceolada o ouada, maduren donant un periant cams
i dol? i aquenis o vertaders fruits o granets, molt petits, redons, endurits i groguencs.
Aquest receptacle florfer s gaireb tancat tret duna xicoteta i redona obertura per la
part distal o apical que desemboca a lull, per on poden entrar i eixir els insectes o
himenpters del gnere Blastophaga ( B. psenes i B. grossorum ) que acten com agents
de la pol.linitzaci a partir del pol.len de la figuera borda o cabrafiguera. El receptacle
en madurar esdev estovat i sabors, voltat duna fina i tibant pell que facilment es
clavilla, de colorado variable, que va de verdosa o verda groguenca, morada o violcia
ms o menys intensa, terrosa, roja o negra,: La figa o siconi, una infrutescencia forya
singular, un fruit col.lectiu molt especial i particular.

Tres liis de flors trobem en la figuera o especie botnica Ficus carica: Les flors
masculines o estaminades o amb estams, noms es fan en la figuera borda. Apareixen en
la primera i tercera collita junt amb les flors femenines amb agalles i ocupant el lloc ms
proper davall les brctees del porus distal. Tenen quatre sepis i tres o cinc estams que
acaben en unes grans anteres portadores del pol.len frtil. Els estams assoleixen la
maduresa devers juny o juliol, dos mesos desprs que les flors femenines de la collita
corresponent siguen receptives, per aix el pol.len duna collita noms pot fecundar les
flors femenines de la segent.

Flors femenines transformades o pistilades destil curt o flors-agalles o agalles. Es

traben noms en la figuera borda i en abundncia i en totes les tres collites seues. Sn el
resultat duna evoluci que han patit les flors femenines per tal dadaptar-se a la posta
del Blastophaga, establint-ne una perfecta simbiosi. El curt estil permet a linsecte
arribar amb loviscapte fins a lovari per pondre-hi lou, on linsecte naixer i es
desenvolupar,

330
dins duna cabrafiga poden trobar-se, a voltes, de 100 a 300 insectes.
Flors femenines o pistilades destil llarg. Sn les que fan el vertader fruit si sn
pol.linitzades i produeixen llavor. Tenen de 3 a 5 petis, carnosos i provists de pls ais
mrgens, a voltes. Entre els petis s projectat 1nic pistil, amb un estil llarg acabat en
un estigma bfid, dividit en V, el qual assoleix el seu estat de receptivitat molt abans que
maduren les flors masculines al mateix receptacle, dac que mai en una mateixa figa
puga ser pol.lnitzada una flor femenina per una masculina de lamateixafiga i collita, ho
fan les de la collita anterior.

s pot dir que la figuera arribades les primeres calors primaverals - de febrer a mar? -
c o m e ta a florir i no para ja mai de produir i madurar figues. La producci de flors de la
figuera no s continua perqu sacaba en esdevindre la caiguda de les fulles, per no la
de fruits, perqu durant la seua latncia hivemal la figuera vegeta de forma ralentitzada,
- i de fet ais paisos ms clids romn en franca vegetaci tot lany -, i mant vius dalt
larbre els seus fruits tardorals que no han arribat a madurar, perqu una vegada collides
les darreres figues de la tardor i caigudes les fulles, els figons o siconis menuts i quasib
formats i els receptacles floris de pocs mil.lmetres de dimetres, esbossos de fiiturs
siconis, que resten en les puntes de les rames, no sespolsen, si ms no totalment, ans
romanen creixent en estat latent i desperten i reinicien el desenvolupament quan tomen
les primeres calors de la primavera segent, desprs duna breu aturada de noms tres o
quatre mesos, per a madurar pels volts del solstici destiu. Aqestes figues de la primera
collita, sanomenen bacores o figues flors.

Figueres unferes o duna collita. Figueres bferes o de dos collites o bacoreres.

La figuera produeix els botons floris o infrutescncies a les axil.les de les fulles. Durant
el reps hivemal sobserven sobre les branques nes els borrons terminis, en forma de
con, tancats per dues estipules, i a les cicatrius de les fulles caigudes sendevina unes
protuberncies que sn els borrons de bacora. A mar?, les dues estipules esclaten i
alliberen la fulla i el nou borr terminal, els borrons de bacora sengreixen.

Borrons de fusta o de llenya i borrons floris o de renda.

La majoria de les figueres cultivades maduren llurs fruits sense pol.linitzaci o

fecundado, sn partenocrpiques, els fruits esdevenen camuts, dol?os i mengvols pe
sol desenvolupament del carpel sense fecundado de lvul, sense que els rudiments
seminis es transformen en llavors i si les fan sn rudimentaris o estrils; no tenen mai
flors mseles, han desaparegut per avortament sota la influncia del cultiu, ni flors
femenines amb agalles o de pistil curt, noms flors femenines de pistils molt llargs que
impossibiliten la posta deis himenpters del gnere Blastophaga. Sn plantes autofertils,
com a conseqncia dun procs de selecci de segles encaminat a la supressi de la
fecundado amb el pol.len de les profigues o caprificaci.

Hi ha alguna excepci entre les figues domstiques, tal s la figuera dEsmima, amb
flors exclusivament femenines i perfectes, que produeixen fruit en sser pol.linitzades.
Les llavors madures i fertils sn oleaginoses i donen una forta aroma i sabor danou,
cosa que augmenta el tast daqestes figues especialment si sassequen.

331
Altres tenen flors diferents en cada collita com lafiguera de Sant P ere, que a la primera
collita, la de les bacores, fa noms flors partenocrpiques, madurant per tant sense
caprificaci; per la segona collita necessita caprificaci.

Hi ha tamb figueres domstiques com la figuera de Cordlia, que fan figues que tenen
flors femelles i tamb mseles, aqestes li resten qualitat perqu en madurar produeixen
una zona dura i rebutjable per a menjar.

Segons les mateixes condicions, les plantes sn caduciflies o de fulla perenne, i, aix,
diuen que en la regi d Elefantina* les vinyes i les figueres no per den la fulla.
Teofrast. Histria de les Plantes. Llibre I. Cap: III, 5.
* Illa del Nil, entre Siene i la Petita Cataracta.

La planta silvestre ( var. caprificus Risso ) o cabrafiguera o figuera borda, cont a

Iinterior del receptacle flors masculines, flors femenines i agalles. Com s lnic arbre
que t flors mseles, es considera el peu msele de Ficus carica. Sol produir tres
generacions cada any de siconis, la tercera collita o mames a la primavera, la primera
collita o profigues a la primeria destiu i la segona collita o mamones entre la darreria
destiu i la tardor. Per a arribar a madurar necessiten ser pol.linitzades o caprificades.
Sn, per, figues eixutes i fibroses, inmenjables.

La figuera borda t el seu hbitat natural, sobretot, en les clides planes i muntanyes
termomediterrnies del territori, on es capt com una planta rupcola gegant o un arbre
bonsai, ancorada en els badalls i forats de les roques assolellades i despenjant-se deis
penyals i cinglons, deis murs vells i incls, de les antiges torres i campanars; i tamb la
trobarem com un arbriss fluvial, sotms a les crescudes temporals, com al riu Serpis,
adoptant llavors un disseny dinmic semblant a les sargues, salzes i baladres de vora el
corrent de les aiges.

El fet de trobar cabrafigueres en llocs abruptes i impensables s degut a que la figa, -

carnuda, dol9 a i resistent a la caiguda -, s especialment adequada per a lomitocria, ja
que atrau molt els aucells que la piquen i facilment dispersen, a voltes molt lluny, els
diminus aquenis.

La figuera s orinda de loest dsia on ha sigut cultivada des dantic. Espontniament

creix en una extensa regi de la qual Siria ns el centre. Arbre molt cultivat des dantic
arreu el territori i el pas, en lhorta i el seca, com a la resta de ierres mediterrnies.
Juntament amb lolivera, la vinya, el blat i la palmera constitueixen els cultius bsics de
les primeres civilitzacions meditarrnies. s evident que el clima ideal per a la
producci de la figuera s el mediterrani i s a la seua conca on sorigin el cultiu i on
encara hui es troben els paisos ms productors de figues com Algria, Turquia, Grecia,
Italia o Espanya. Malgrat aix la figuera ha superat de molt lrea mediterrnia i sha
ests a lndia i la Xina, possiblement introduda pels fenicis, i a frica del Sud,
Austrlia i Amrica des del segle XV.

Tret dalgun bancal allat, rar, la figuera, al nostre territori, es planta aliada ais olivars,
camps dametlers o de tarongers, aprofitant els mrgens.

332
Abans quasi totes les cases tenien figuera, en el pati, si era gran, o dos o tres, i moltes
deixes figueres estaven empeltades de tres o quatre classes; i tamb en quasi tots els
bancals nhi havien figueres ( La Font dEn Carros )

La tpica barraca dAlboraia s el pou, la parra i la figuera, i tamb la llimera.

Un bellssim testimoni de la presencia de la figuera domstica en lantiga mediterrnia

el trobem en lOdissea, cant VH;v:116, bo i formant part de lhort del palau dArete i
Alcnous regat per dos fonts, on entre vinyals i verdures, en rengles perfets, que tot
l any tenen Ilustre, creixen tot d arbres alts i fanosos, per eres, magraners i pomeres
d uns fruits que relluen, figueres de dolqor i oliveres plenes d ufana, i, mai d aquests
arbres no es veu que el fru it s afolle ni manque, ni d hivern ni d estiu, en tot l any; ans
el zfir, que hi bufa sempre, quan l un apunta, en madura ja un altre, i la pera sobre la
pera envelleix, i la poma sobre la poma, sobre el raim el ram i la figa sobre la figa.

Tamb a les acaballes de lOdissea trobem un altre bell testimoni de la presencia antiga
de la figuera, en lhort de la bella i ben conreada heretat de Laertes, al camp, lluny de
vila, on lheroi Ulisses, en tomar a taca rera vint anys, finalment, va per a retrobar son
pare ja cruixit per ledat, el qual sesta tot sol dins del seu erol fruiter, cofat amb una
gorra de pell de cabra i amb una tnica espentolada, entrecavant un arbre. Figueres i
arbres que sern el secret compartit per pare i fill i el senyal evident, la prova irrefutable
de la veritable identidat dOdisseu: ... i si vols et dir quins arbres un dia vas dar-me
dins aquest hort ben bastit; i io volia saber-ho tot, que era un infant i et segua per
l erol; i feiem ressenya del que era meu, i tu deies els noms i tot m ho explicaves. Foren
tretze pereres, les que me n vas donar, deu pomeres i quaranta figueres, i cinquanta
tires de ceps, i cadascuna t la verema al seu temps, amb raims de totes les liis... Cant
XXIV
La figuera es planta a Nadal i a Sant Joan, colgant un tros de rama, i sempre en lluna
vella. Es pot tamb plantar d escabuss, s a dir, estirar i colgar una rama baixeta, que
quasi toque trra, i a l any segent ja haur arrelat; es pot traure i transplantar a un altre
lloc ( Calp )

La millor poca per a empeltar la figuera s maig i sempelta descudet. Al mes

safluixen els cordells i ja shan de vore brotar els empelts. Cal anar llevant els bords,
per a que lempelt agarre for9 a per no tot el bord, a fi que la saba tinga circulado per
tot larbre. Ais dos anys ja poden tallar a rinxo el bord ( Calp )

En son branc trencads negrejava la fig a , diu una bella inscripci de Josep Sebasti
Pons, a tall de divertiment.

Encara que noms existeix una sola figuera silvestre, existeixen vora 700 varietats de
figueres domstiques.

Les varietas de figueres i figues diniques

( Color, forma i sabor, amb el seu temps de madurado )

Bellreguard:
Blanca: blanca de tota la vida, la ms primerenca

333
Poletana: La millor de totes. Fa bacores per no valen res.
Bacorera
Negra. Hi ha que fa bacores i hi ha que no
Lany que fa bacores no s bon any pels oratges i mal temps que pot fer.
Rojaleta: un poquet ms tardana que la poletana. T la forma duna vemesca per s
ms blaneta.
Burjassot: coloraci negra o rojal.
Valencia n est voltada de figueres Burjassots;
encara no estn madures se les mengen els capqots. ( X erta)

Verdaleta. / Gota de mel / Vemesca.

* Piles:
Bacorera. / Poletana: negra. / Blanca. / Verdaletes. / De la gota o goteta de mel. /
Vernesques.

*Rafelcofer
Blanca / Negra o Bacorera. / Poletana.
De la Gota o Goteta de Mel. Blanques tirant a vemesca.
Verdaleta: Aix ho criaven a La Font i les dones venien a vendre-les ac. Xicotiues,
planetes, es criaven per la muntanya. Primerenques.
Verduna: Llargueta, color vemesca. Primerenca, vnen abans de les poletanes.
F. del Coll Torqut. Negra, llarga, primerenca, de muntanya.
Vemesca. Ms tardanetes.
Figuera Borda.

*La Font dEn Carrs:

Bacorera / Blanca / Poletana: la que ms aguanta
Verdaleta: Sn ms de muntanya, i per a secar. / Verduna / Vernesca

* Vilallonga:
Vernesca. Les millors per a menjar tendr sn la poletana, la de Pamis i la vemesca.
Pamis. Blanca. Tmpora dentremig. Molt bona i la millor per a secar.
Negra o Bacorera / Poletana.
Rogeta o De Mosset. Xicoteta. Per a secar s bona.
De l Ullet de Perdiu. Blanca i dura i ms menuda que la de Pamis.
Verdaleta. Rogeta i redoneta.
De Volta Guiato o Gotalamel o Gotamel. La ms primerenca. Fa bacores blanques.
Peluda. Ve a lagost. Valia molt poquet, i en quatre gotes es fan roins.
De Porc. Tardana. Larbre s molt vedrienc, es trenca enseguida.
Borda.

*Rtova r
Figuera d ull de perdiu blanca o blanqueta d ull de perdiu: Es molt primerenca, per
Sant Joan, a lpoca de les bacores.
Bacorera.
Figuera d ull de perdiu vernesca. La ms tardana.

334
*Xeraco:
Bacorera. / Blanca. Molt xata.
Poletana.Tamb fa bacores.
Gota de Mel La ms primerenca i fa una segona collita de figues ms grosses quan
sacaba Testiu. / Vernesca. /Borda.

* Oliva:
De Gos. Fa les millors bacores, s la bacorera vertadera, per les figues no valen res.
Primer fan bacores i desprs les figues dagost que no valen res. s la bacorera dOliva.
Fa bacores a Sant Joan i figues de gos o dagost. Les bacores ixen en la punta de la
llenya vella.
Bacorera o negra.
Ull de perdiu. Primerenca. Pell groguenca, amb lullet o forat floral roig intens.
Peludeta: Les ms primerenques de totes. Blanqueta, molt menudeta, rosaetes, io les
trobe molt dolces, quasi totes treen la goteta de mel. Carreguen molt. Es queden en el
coll tor?ut dalt de la figuera, no cauen mai. Sn redones, no molt grosses i de color
pardo. Es feen ms pels baixos, on estava el terreny humit. s una figuera molt noble,
no la veus patir mai. La figa para asquerdaeta o rasposeta.
Tendraleta: Les ms primerenques desprs de les peludetes. Blanques i ms menudes
que altra cosa.
Poletana. La ms dol9 a. Tamb fa la goteta de mel. N hi ha anys que fan ms bacores
que fulles i desprs en quatre o cinc anys no en fa cap. Aix s un misteri de Du.
Blanca d Ull de Perdiu. s grogosa i paren amorataes quan estn mares, coloret
marronet. Primerenca abans de les poletanes.
De Planta. Allargades i quasi blanca. Collita mitjancera. No en queden ja.
Verdaleta / Vernesca. / Ratll.
Ull de Bou. Sn rallaes, tir a negreta, pareguda a la vemesca.
Vernesca. La figuera vemesca creix ms que la poletana, t ms garra, ms tir, com si
tinguera una altra saba, i si lempeltes a una poletana agarra enseguida, cosa que no
passa si vols empeltar una poletana a una vemesca que li costa molt, si s que agarra.

* Terrateig
Ull de perdiu. Blanca.
Bacorera. Fa bacores a Sant Joan i figues negres a lagost.
Poletana.
Vemesca. La ms tardana. Les rosades les badn.

Castell de Rugat
Bacorera. Fa bacores i desprs figues negres.
Petrosa. La ms primerenca. Blanca i xicoteta. Per a secar.
Gota de mel. / De Pamis. / Vemesca.

* Quatretonda de la Val dAlbaida:

Bacorera / Poletana / Gota de mel /

Ull de perdiu: blanca.
Sang de ross: negra.
Buijassot: negra, dura, compacta i fresca.
Coll de la reina: allargadeta, moradeta, tardana.

335
Vemesca.

* Ontinyent
Figues de Sant Pere dAlcntara.

* Ebo:
Bacorera. La millor per a secar.
Blanca de Pamis. Les millors. N avan?a algunes a voltes com si fora una bacorera.
Bordissot. Blanques. N hi ha poquetes.
Cametes. Rogetes. N hi ha una varietat dita cametes de la val (Gallinera).
Garsales. Sn blanquetes i primerenques.
Gota de mel. Blanques. / Poletana.Tardana. / Ratllaetes.
Tapaculs. Blanques i molt primerenques. Per ais porcs.
Verdaletes. / Vernesca.

* Benirrama:
Garsalina. Les ms primerenques. Verdetes, xicotetes, allargadetes.
Sejdla. Moradeta, xateta. Primerenca.
Bacorera o negra. Hi ha una varietat dita, caular.
Burjassot. Negra, xata, fa una goteta de mel.
De la gota de mel. Llarga, verda / Tapaculs. Grosses, per ais porcs.
De Pamis: blanques i bones / Poletana /. Vernesca.
Gameta, i cameta la Val, ms xatetes.
*Benissili:
Bacorera. Poletana. Vernesca. Pamis: blanques. Cameta: tardana, xicotata, rogeta,
dolceta i molt bona.
*Parcent:
Verdalet. Les ms primerenques. / Verdal d Oriola ( vemesca de Sotaya ).
Blanca vera. Fa bacores. / Bordassot. /Poletana./ Vernesca..
Tapaculs. Pareguda a la verdal per para plana i s ms grossa per tot s pell. Roin.
Cameta. Molt xicoteta, de muntanya, per a secar per ais porcs.
Bacorera. Fa bacores a sant Joan i figues negres a finis dagost.
*Murla:
Bacorera o figuera negra / Poletana
Blanca. Tamb hi ha que fa bacores.
Figa de M el/ Verdal d Oriola / Verdaleta, que no s verdal.
De Cameta / Burjassot

336
*Benimeli
Blanqueta. La ms primerenca. / Bacorera. Fa dos collites. / Poletana. Fa tamb unes
poques per molt bones bacores. / Ratllaetes. / Vernesca, verdol o d Oriola. / De la
Gota de mel. / Blanques. Grossa i plana.
* Benimaurell:
Ruscina: primerenca, un poc mora i molt dolga./ Tapaculs: blanca. Per ais porcs.
Blanca ( = bordissot) / Bacorera o negra. / Poletana / Gines ( = gota de m e l)
Ratllaeta: pareguda a la vemesca / Verdaleta. / Vernesca ( = verdal dOriola )
* Pedreguer:
Poletana / Bacorera: bacorera negra. /Bacorera blanca en goteta de mel, clavill.
Verdal d Oriola: Rojosa i molt bona; la ms tardana
Goteta de mel o blanca de la goteta de mel: fa bacores i figues.
Negra /X a ta / Vernesca
Maueta: negreta, llargueta, menudiua per com si foren bresques.Tardana. Cauen i no es
podreixen mai. Figues mauetes en almbar. Cauen seques.

*Gata
Negra o bacorera.
Bordissot: blanca.
Verdal dOriola ( vemesca )
La figuera centenaria ( verdal dOriola ) deis Cocons de Burra del barranc de Pelaire, ais
peus del tossal Aspre.

* Benissa
Gina: Blanca. Gota de mel a Altea.
Cameta: Primerenca, pardeta, molt bona per a secar.
Bacorera / Poletana / Vernesca / Bordetxot blanca i negra. Xata

*Calp:
Bacorera. Les bacores ixen enmig i la figa a lo tendre, lo que creix, fins a mar? no la
veus. / Poletana. / Bordissot negre. Figa xata. / Bordissot blanc
Verdaleta o agreta. Molt primerenca. / Por quina.
Verdal d Oriola. / Vernesca. s ms tardana que la verdal dOriola. Li cau el pmpol i
encara li queden figues a Nadal. Per no s tan bona.
Ratll imita a verdal dOriola. / Ratll imita a la de cameta.

Bacorera. Figa de bacor. / Poletana.

Burjassot blanca. Gina, que fa la gota de mel.
Verdal d Oriola. / Vernesca. Fa el pegonet ms llarg.

Bordejot. Blanca i xata, s amb la que ma mare fa una melmel bonssima.

337
Goteta de mel / Poletana / Bacorera / De cameta

Agreta: Color entre verds i groe i grandria ms prompte menuda. Madura a agost.
N hi ha una en la partida del barranc Salat.
Bacorera: Dos collites, negres i allargades, la de Sant Joan, ms gran, i la dagost,
aquesta ms xicoteta per molt ms dolfa. A Sant Joan bacores, verdes o mares,
bacores segures.
Bacorera de sang de ross: Pell rogenca com la seua polpa. Allargada. N hi ha una a la
partida de lOlta.
Bacorera cudolar: Forma molt ms xata. N hi ha una a la partida de lEnginent.
Bordeixot blanca o blanca.: Madura de mitjans dagost en avant, a voltes fins
novembre. Pell verdosa blanca. Sen poden trobar a la partida de Canelles.
Bordeixot negra: Pareguda a la blanca per de pell negra. Sen poden trobar a la partida
de Canelles.
Cameta: Madura a finis de juliol i principi dagost. Pell rasposa de color violeta, entre
morat i verds. Grandria ms b menuda. s prou comuna. Antigament, amb la gina,
eren les ms apreciades per a secar i escaldar, ja que venien en el pie de la calor.
Cameta ratllada: Igual que la cameta per amb ratlles pronunciades del pe 9 a la flor.
Gina: Arbre de dues collites. A Sant Joan fa bacores per la seua collita bona s a finis
de juliol i primers dagost. Color verds groguenc. Prou comuna. A Altea li diuen de la
goteta de mel perqu sempre t quan madura una goteta de mel en la flor.
Mora: Pell color morat. Collita dagost. Pareguda a la verdal per ms primerenca i ms
xata. Podem voren una al barranc Salat i una altra a Cocentari.
Poletana: Arbre de dues collites, per Sant Joan fa alguna bacora per les bones vnen a
lagost. Negra. Sovint fa poca collita. Sen veuen al barranc Salat i a la Cometa.
Ullet de perdiu: Madura per agost. Pell de color verds groguenc, molt pareguda a la
gina per ms xata, en la flor el seu color s roig fort i sembla un ull de perdiu. N hi ha
una a la partida de Benicolada.
Verdal o verdal d Oriola: Madura de mitjans dagost fins a novembre. s la figuera ms
abundant de tota la comarca.
Verdal ratllada: Madura igual que la verdal i t unes franges grogues que van del pef a
la flor. N hi ha una a la partida de la Cometa.
Verdaleta: Pareguda a la verdal pero ms xicoteta. Madura a primers dagost.
Vernesca: Mara per agost. Si no t un bon lloc s prou gossa. Possiblement siga la figa
ms dol?a. N hi han a la Canuta.

* Quatretondeta de la val de Seta:

Verdunes. / Bordissots. / Bacors, que fan bacores. / Poletanes. / Negrelles: redonetes i
negres, ja no nhi han.
* Famorca i Fageca:
Bacorera. Primer a Sant Joan fa bacores i ms avant les figues.
De la gota de mel. / Blanca vera ( bordissot en altres pobles )
Negrilla. / Poletanes / Vernesques
Cameta. / Cameta llargueta: llarguetes, rogetes, coloret morenet.
Verdal o verdaleta: verdeta, no s grossa, aplanada.
Sejla: no s una figa bona, bona, per s molt primerenca i s tamb bona.
Blanca de porc: s una figa roin, es collien per a donar-les ais porcs.

338
Cocentaina:
Figa Pujassot: blanques. Poletana. Cameta. Figuera Negra o bacorera.
Figuera de la gota de mel /Bacorera blanca de la gota de mel
La figuera de la gota de mel fa bocores encara que siguen blanques. Les bacores naixen
de la rama de lany passat, de la llenya vella, i les figues de lo nou. Enguany com ha
plogut bona cosa t la sa fonda i ser any de moltes figues.

Figa de gorra: negreta, ampia de dalt.

* Alfafara
La figuera de la gota de mel fa al principi bacores. Enguany s una collita extraordinaria,
en un sol pomellet hi ha ms de cinquanta figues. Les primeres figues venen la primera
setmana dagost, i sn com el puny, i quasi desprs del Pilar encara en queden.

* Benimassot
Figuera bacor o bacorera. / Gota la mel. Tamb fa bacores. / Bordissot. Blanques.
Negrilla. Per ais animals, per ais porcs; aix els ho donaven pastat en seg ais porcs.

Benimantell
Figues de cameta. Primerenques.
Blanca vera. La collita s figa-flor.
Blanca. Es fea ms per a criar els porcs.
Xafarina. Grossa, plana, ampia, bona. s de setembre.
Bacorera. Negra. /Poletana. / Vernesca.
Figues de carabasseta: Sn ratllaetes. Fa el mateix gust de la vemesca. Les ms
tardanes amb les vemesques.

* La Torre de les Ma?anes:

Negrelles. Primerenques. / Poletanes. Les millors.
Xaforines. Molt dolces, a Xixona li diuen de la Gorra.
Gota de mel. /Bacorera. /Burgassot. / Cameta.
De Porc. Blanques. / Vemesques. Les ltimes. Bonssimes.
* Carnela:
Bacorera. Fa bacores i desprs figa negra.
De la Gota la Mel. La ms primerenca. / Poletana. / Vernesca.
Verdaleta. Eixes figues eren paregudes a la vesnesca per ms xicotetes i un poc ms
tardana. Ma uela la portava de la serra i la posava dins dun canter.
Figuera borda.

Beniarrs
De la gota de mel. /Pamis. Blanca. / D ull de bou. Blanca, un poquet coloraeta.
Negra, que fa bacores i figues.

339
Poletana. A la llarga fa alguna bacora per molt claretes.

*La Font de la Figuera

Poletana. s la millor que nhi ha per a secar. Tres o quatre caba9 0 S de figues i amb
almel.les fees pamfgols.
Bacorera. Fa bacores i figues. / Blanca. Sanpedrocantaro. Verdosa.
Por quina. Sn bacorenques. Abans se les menjaven els porcs.

*Carcaixent
Bacorera
Napolitana.

*Alboraia
Cul de burro. Una figa gran, una cosa desproporciona, fins ms gran que el puny. Ni
roja ni negra com lalbargina. Ms primerenca que la napolitana, ve a finis de juliol.
Per s una figa desubtanci, ha destar molt madura per a ser dol?a.
Sang de ross. s una figa blanca per quan Pobris la cam s roja. Fa les figues a bolics,
tres o quatre juntes. Vnen a 1agost. Al pati de la casa de lhorta en tenim una que
tindr vora 2 0 0 anys, amb la soca i les rames plenes de bonys.
Napolitana. / Vernesca.
Figa de cofi. La portaven de Casinos, s una figa de muntanya, blanqueta i xicoteta, de
pe? molt xiconet, la millor per a secar. Les cullen i les sequen i desprs van enfarinant-
les, i amb els dits van fent-les molletes, sense apretar, i les fan xafaetes per a donar-les
forma i finalment encofinar-les, s a dir, posar-les en un cofi de palma, arreglaetes, fent
rogles, comen9 ant per la vora. Vindrien a cabr en cada cofinet uns dos quilos de figues,
ms no. Els cofins eren de palma per a no ferir les figues com faria laspart. Es fea tot
manual.
Porquina. Noms per ais porcs. Mon pare les posava abans a remulla en el pesebre per a
que sunflaren.
Figuera borda.

Hi ha c r e e r confirmada que si es planta una branca sense arrel o enqueix de figuera la

Nit de Sant Joan, agarrar i es reproduir rpidament.
Per a que la figuera agarre, sempelta el dia de Sant Joan abans que isca el sol (
Benimarfull)
Plantar una bacorera de rama el dia de Sant Joan abans que ixca el sol, i mou, i es cria
com una bacorera ( LA bdet)
La figuera es planta a lhivem, al giner o febrer, o la Nit de Sant Joan. Un any vaig
plantar una rama amb una bacora, i va agarrar i la bacora va madurar en el mateix any (
Agres )
A Sant Joan sempelten les figueres ( Pedreguer)
La figuera es planta a Nadal i a Sant Joan, colgant un tros de rama, i sempre en lluna
vella. Es pot tamb plantar d escabuss, s a dir, estirar i colgar una rama baixeta, que
quasi toque trra, i a lany segent ja haur arrelat; es pot traure i transplantar a un altre
lloc ( Calp )
La millor poca per a empeltar la figuera s maig i sempelta descudet. Al mes
s afluixen els cordells i ja shan de vore brotar els empelts. Cal anar llevant els bords,
per a que lempelt agarre for9 a per no tot el bord, a fi que la saba tinga circulado per
tot larbre. Ais dos anys ja poden tallar a rinxo el bord ( Calp )

340
Joan Amades reporta que antigament a Mallorca, per tal que la figuera aferrs fort i fra
ben ufana, demanaven lajut deis aucells, qui sap si succedanis de genis benevolents, i
tot plantant-la cantaven:
Una figuera he sembrada,
roja i fa dos esplets;
voldria que ets bosquerets,
verderols i traiguets,
voldria hi fessin passada.

He sentit dir a mon pare que abans feen pujar Parrel dalt de la figuera valent-se duna
corda amerada de suc de fem ( Pedreguer )
Dades etnobotniques:
Les figues o siconis madurs sn molt riques en glcids dalt poder energtic, un 12% per
un 80% daigua, i resulten refrescants, lleugerament laxatives per les pectines i la
invertasa que bloquegen la reabsorci de laigua, demulcents o protectors no greixosos
de mucoses i pell, dirtiques i detoxicants, indicats en clculs de fetge i de riny,
recomats en les anmies per la seua riquesa en ferro, fosfor i vitamines B i C i es fan
servir molt com a pectorals, i sobretot les figues sn molt estimades a tot arreu del Pas,
en totes les formes i presentacions. Hi ha el miracle de les figues seques o secallones,
insuperables amb un gall dametla dins, i el tresor deis pamfigols i el delitos detall de
les nyojies, s a dir, la figa seca oberta, mulla en la pasta de bunyols i fregida com a tal;
tamb hi ha qui les confita o les fa en almbar. Per sn tendres, crues i madures talment
com les fabrica la natura i sense altre aditament com ms sestimen, tant si arriben
servides en una rstega cistelleta revestida de pmpols o en un senzill plat acabades de
collir i ms encara, si es mengen de bon mat a peu darbre, davall 1ampia pampolada, a
tall de desdejuni, fresques encara del reixiu de la nit, assaborint-les una a una com una
exquisida, energtica i reffescant confitura natural. Bemat Cap recomana eixir de casa
de bon mat, quan encara el sol no sha rentat la cara amb la rosada, prove'ts dunes
llesques de pa blanet, oli doliva i una mica de sal. En arribar a larbre, farem la tria deis
fruits. Pa mullat amb oli i ensalgat i bacora s una msela tan perfectament aconseguida
que, si els gastrnoms de llibre la coneguessen, ja lhaurien posada a labast del pblic
com el millor desdejuni que hom puga degustar.

El ventall de tasts i de textures, de colors i de sabors, de formes i de grandries de les

figues s esps i dilatadssim, capa? sobradament de saciar els gustos ms exquisits i els
desitjos ms vora?os.

La bacora s particularment preada per tractar-se duna fruita de tmpora, i tindre el

privilegi de ser una figa primerenca, molt primerenca, una fruita de primera collita, una
filia en sa de la fresca llum deis matins de juny, per tamb per ser de major grandria i
ms molluda, estovada, aqosa i refrescant.

Per a donar a entendre lestima i lalegria de Du davant del seu pobl escollit diu a
travs dOsees (10: 4-5 ):
Vaig trobar Israel
com qui troba raims en el desert.

341
Vaig mirar els vostres pares
com es miren les figues primerenques.

Tocant al carcter primerenc de les bacores hi ha les dites populars de:

A Sant Joan, bacores. Verdes o madures, per segures, que hem sentit sempre al pobl i
a tots els pobles de la Safor o valencians que hem visitat.
A Sant Joan bacores, i a Sant Pere lers millores, diuen a Pego.

No s que una figa primerenca i jove tot just clavillada i acabada de madurar, una
refrescant i reviscoladora figa destiu, turgent i tesa, no tinga el seu mrit i avantatges.
Per el cas singular del fruit de la figuera s que el clmax i la plenitud de sabor i
dintensitat el guanya, paradoxalment, just quan ja ha traspassat lesplendor i despunta
el lent declivi, quan c o m e ta a pansir-se i una certa lassitud la fina pell arruga i el coll li
dobla, penjant abandonada i oferta de la rama, quan en perdre aigua suprflua els sucs
concentra i per la flor traspua una lluenta gota de nctar de benvinguda. Aquest encomi
espontani sobre lexcel.lncia de la figa madura o tardoral versus la fija jove o estival,
pam dalt, pam baix la dita popular lexplica ms b i breu: La figa per a ser bona ha de
tindre tres senyals: pansideta, clavillaeta i picaeta de pardal.

0 les variants:

La figa per a ser bona ha de tindre tres senyals:

pansideta, esgarraeta i picaeta de pardal.
Alb de Beniaij

La figa per a ser bona ha de tindre tres senyals:

clavillada, bequeruda (rebecada) i pica de pardals.

Unafiga per ser bona, ha de teir tres senyals:

crivellada, secaiona i bequetjada des pardals.

La figa, per a ser bona, ha de teir tres senyals:

camatorta, secallona, pessigada pels pardals.

Diu Vautor i s veritat que l arrds naix de Vespiga,

1de tots els arbres fruitals el millor s la figa;
no la cullgues mai quan trona ni tinga el peg verd,
cull-la sempre quan la dona vullga i tinga el clavell aubert.
Aixina s bona la figa.

Cantarella provinent del Grau de Ganda.

Adu, mon pare i ma mare, adu Josep i Ximet,

adufiguereta blanca d all baix del Faveret. ( Tortosa)

La figa i la dona, quan dobla el coll bona. ( Almoines)

Una auela es tira un p et a la soca d una figuera,

les figues salten i bailen al p et de l 'duela.
Can$ de Pasqua de Callosa dEn Sarri.

342
La figa taboll est rebeca
sin la freguen no madurar.
Tonadeta dAlcoi

S, certament, s molt ampia la pampolada de la figuera, immensa, i des deis seus

cimals, en dies molt clars salbiren totes les forests de la trra, i fins i tot, els confus del
cosmos.

Hi ha llauradors que unten les figues amb oli dolives per la part de lull o de la flor per
tal daccelerar la madurado. Tocant a aquest procediment fia Miquel Agustn diu: quan
les figues comencen a voler inflar, per a madurar unteu-les l ull amb suc de ceba,
mesclat amb oli i pebre.
Per a fer que maduren les figues sunten en oli doliva, en un cot-en-pelet a la floreta,
les ms inflaetes, que estiga la floreta roja ( Bellreguard )
Posant o untant la flor ( la part de la flor de la figa verda ) en oli doliva es fan madurar
les figues ms promte, en un o dos dies ( Benimeli)
Untar en oli les figues per a que maduren ms prompte ( Castell de Rugat)
Les untaes doli es fan ms grosses ( Oliva )
En una miqueta doli les figues de baix les untaven, la flor, i maren abans. Per a la
figuera no li senta b si en pintes moltes i es fa grogrosa ( Oliva )
Quan vas a comprar s bo saber que loli per madurar les figues fa que la flor sobri i ho
notes, i no estn tan bones ( Alboraia )

A tall descarment hi ha propietari que cansat de que li furten les figues o les bacores les
unta banda de nit amb oli ffegit de sapo ( Bellreguard, Almoines, ) o de bufalaga (
Bellreguard, ) a fi que sescagaixe el lladre.
Ma uelo, Miquel de Sanpere, les untava en bufalaga, els ho fea ma uelo, per a que es
cagaren damunt els lladres ( Bellreguard)
Untaven les figues de salapa ( fruita cerril) per a que els vinguera ganes de fer de ventre
( Oliva )
La salapa ho posaven a les figues o les cois que podien furtar per a que es cagaren
damunt.Tamb es diu i es fa a Sueca ( Oliva )
Posa-li salapa i vora com es caga anant anant i les cagar senceres ! ( O liva)
Ens demanen si la salapa ser potser aquella lletreguera que esmenta Cavanilles quan fa
la descripci de les plantes del port dAlbaiba, on desprs desmentar labundor de la
brionia blanca, anomenada all metxoac blanc, diu: en els indrets menys escarnis es
cria una lletreguera que all coneixen amb el nom de jalapa, que pareix ser l euphorbia
apios de Linneu: la seua arrel es turmosa i llarga, a la qual s hi troben agafades
diversos tubercles per mitj d arreletes com fils: a penes es fereix l escorga, ix un suc
groe molt cstic.

Confitura de figa
Es cullen, es trien i es pelen somerament les figues. Per cada quilo de figues es posa mig
quilo o % de quilo de sucre o de mel, incls V* de quilo si sha de menjar prompte la
confitura. Com ms sucre, ms temps de conservaci.
Es posen les figues trossejades i el sucre en una ca?ola de test o de porcel.lana a foc lent
i comencem a remenejar, per a que es barregen b els ingredients i no sapegue la
confitura a la ca9 ola, durant una hora si cal, fins el brillant i mgic punt de caramel.

343
Desprs es deixa que repose i es gele; i ja est llesta per a ser alfada en potets de vidre.
Cap a la f de la cocci pot afegir-se unes corfetes de llima o una rameta de canyella o
un pessic de llavoretes de fenoll o dans per a donar-li ms aroma.

Tortell de Bacora de Djebala: Es trien bacores abans de madurar, quan encara no han
fet cap llavoriua, encara ben verdes, es posen en una cassola forad i baix una altra amb
vapor, que al passar sobre les bacores les fa que traguen i caiga la llet. Posar en una font
i amassar, bo i afegint grans dall xacats i coriandre, llavors picants de nigella o sudani, i
a ms oli doliva. Pastar amb faria de blat, i fer un pa.

Les figues es sequen estenent-les sobre canyissos que sexposen al sol durant el dia i es
guarden de nit a cobert per evitar el reixiu, durant dos setmanes, ms o manco. Lideal
s col.locar les figues una a una i lleugerament xafades amb els dits, i anar girant-les per
aconseguir un secat perfecte. Desprs es poden guardar en orses o cistells, dipositant-les
a tongades i ben empolsimades de faria i algn pessic de llavoretes de fenoll o
matafaluga.
Figues seques: primer secar en un canys o escampades en el bancal. Desprs escaldar
les en una caldera, amb rames de fenoll, en una cistelleta. Posar-Ies a secar de nou,
enfarinar-les i guardar en cabassos ( Castell de Rugat)
Figues verdaletes seques i aplanades amb ans i faria i posades en un cabasset (
Vilamarxant)

Oh tu que has guardada ben estesa l oliva,

les figues verdais i el blat d India tamb,
damunt del meu pobl, conserva, oh graner,
una imatge del temps fugitiva.
Josep Sebast Pons. Divertiment: El graner

Per les contrades pobres de muntantanya, reporta Joan Amades al seu Costumari Catal,
el dia de Tots Sants encetaven els torrons de pastor o pans de figa, fets amb figues
seques ben aplanades o premsades en motllos de fusta a tall de formatges. Shi barrejava
matafaluga, gallons de nou, ametlles o avellanes. Es menjaven a llesques, per lestil del
pa.

Tamb servien les figues seques per a aliment deis porcs. Pero no havia dabusar-en ja
que fa una cam tova i fluixa.
Per ais porcs, el que comprava la cam no volia que els alimentaren en figues i una
setmana abans no en donaven ( Calp )

Sn tendres totes les figues al tacte; les ms madures estn plenes de llavors. Quan van
madurant fa n llet en lloc de suc i, desprs de madurs, mel. S arruguen dalt del seu
arbre i, envellides, estillen una llgrima pareguda a goma i es panseixen. Es costum
guardar les millors en caixes, i sn les de Villa Eivissa les ms excel.lents i millors de
totes.
Plini el Vell. Histria Natural. Llibre XV: cap. XVII
Les figues fresques, diu Andrs Laguna ais seus comentaris sobre la Materia Mdica de
Dioscrides, relaxen el ventre, porguen les arenes deis rinyons, donen molta
mantinenqa al eos i Vengreixa, tot i que engendren una carn fluixa i blanenca.

344
El pamfgol o pa de figa amb la participado de lametla.
El pa o torr de figues amb pinyons, nous i ametlles !

Suplement tnic digestiu per a substituir la llet:

Aigua darrs amb 4 o 5 figues seques, una corfa de llima i una vareta de canyella-en-
rama i mel. Bullir V* dhora o 20. Posar una mitja quarta darrs en dos litres daigua (
Alboraia )

Les figues seques, a ms de ser un popular complement alimentan energtic de reserva i

unes postres delitoses, sutilitzen 9 a i lia com a remeieres, sobretot com a pectorals i
anticatarrals, especialment per a reblanir els pits carregats i facilitar lexpectoraci en les
bronquitis.

Les figues seques bullides en llet s molt bo per a la bronquitis ( Jess Pobre )

Tisanes per ais constipis amb tos:

Figues seques - un grapat -. / Arrs - un pessic -. / Tila - una poqueta.
Bullir b, fins que es rebaixe 1aigua. Colar i afegir una culler de mel .Beure ben
calentet (La Canyada, Fontanars,).

Figues seques bollides amb taronja tall, tim i romer per a glopejar i fer tasses per a la
gola, els bronquis i els constipis ( Alfafara )
*

Una rameta o pessic dorenga

Un grapaet darrs. / Dues o tres figues seques.
Bullir, colar i afegir 1 culler de mel ( Castell de Rugat)
*

Un ramet de tim. / Dues figues seques. / Dues fulles de treponera ( Verbascum thapsus)
Bullir tot en un perolet amb dos gots daigua i mig de vi durant ms de cinc minuts i
menys de deu. Prendren un got ben calent en dej i un altre de cara al llit ( Benial)
*

Ortiga bullida per al constipat amb dos figues seques i una culler de mel ( Beniarrs )

Tocant a aquest s pectoral Discrides diu al Llibre I: cap. 145: L s de les Jiges
seques s molt convenient en les malalties de la gola, de la canya del pulm, de la
bujeta i deis rinyons. Convenen tamb a aquells trencats de color per alguna malaltia
llarga i ais asmtics. El seu decuit begut, en el qual haja entrat tamb Vherba
anomenada hisop, porga els humors del pit, val contra la tos antiga i contra les velles
malalties deis pulmons.

Lo que millor tanca la sang sn dos fulles o pmpols de figuera en creu i sels fica all
com un mocador, i enseguida li tanca la sang ( La Font de la Figuera )

La llet de figuera o ltex que ix de les fulles i els brots, deis figons i les figues quan es
trenquen, sha fet servir popularment per a molts menesters com per a cremar les
berrugues i els ulls de poli i per a aclarir les pigues i les taques de la pell, aprofitant els
enzims proteoltics ( la ficina ) que ataquen les protemes.
La llet que trauen les figues s bona per a secar les berrugues i els ulls de poli ( Barx ).

345
La llet de la soca de la figuera llevar les berrugues, aplicant-la damunt. En pocs dies
desprs dinflamar-la, 1arranca amb tota larrel ( Naquera- Pep Rabosa )
La llgrima de la figuera, diu Discrides, aplicada amb faria de forment, mundifica
la sarna, les cremades del sol, les taques blanques de la cara, les asprors del cuiro i les
nafres del cap.
Feem un ampastre de llet de figuera amb unes gotetes per ais peus uiats i els rodadits i
es calmava. Els peus auiats es feen per estar massa temps dins de lauia, no pots caminar
i havia pus al costat de Punga. Primer punxvem amb una alla la bufeta en pus*
apretvem per traure el pus i desprs posvem unes gotetes de llet de figuera ( Xeraco )

Tamb aquest ltex sha gastat tradicionalment i amplament per a quallar la llet per a
fer-ne quallades i sobretot formatges.
Per a collar la llet sagarra un brot de figuera de tres ullets, i es trenquen les puntes, i
amb el brot va girant-se la llet en la cassola fins que colle ( Benimaurell)
Llet de figues verdes per a collar la llet. Per uns 14 o 15 litres nhi ha prou amb la llet
que puguen traure dos figues verdes. Es trenquen les figues i rodar la llet ( Sella )
Feem formatge. Collavem la llet en figuera. Mon pare agarrava quatre ulls de figuera per
a collar la llet ( El Castell de Guadalest)
Per a collar la llet ma mare agarrava la llet, la bollia i desprs posava sucre, i collia dos
bacores i remenava aixina que ixira la llet de la bacora, i es collava i desprs de diar,
postres ( LA bdet)
Rebrolls de figuera, aix ho remenejaven i collava la llet per a fer formatge (
Benimassot)
Trenques figons de figuera i ho escorres per a quallar la llet. La figa madura no trau
lletr ( Benial)

Tal com el suc de la figuera, agitat, la llet lquida i blanca

qualla, la qual veuprendre s tot d una aquell que remena
diu Homer a tall de compararla amb la fais tan rpida que el du Peon va guarir,
escampant-li remeis que els dolors eliminen, la ferida que al fogs Ares li fu
Diomedes posset duna rauxa enfurida.
La Ilada. Cant V;v: 900-4
Tocant a aquest s del ltex diu Discrides: La llgrima de la figuera salvatge i
domesticada fa quallar la llet ni ms ni menys que el quall; i, pe contrari, tirada en la
quallada la desfa com el vinagre.

Tamb aquest ltex sha utilitzat contra les picades dalacr, refregant o aplicant-lo
damunt de la picadura.
Suc de corfa de figuera per a posar damunt de la pic de lalacr ( Sim at)
La llgrima de la figuera, diu Discrides, instil.lada dins la ferida, s til ais que fe r
l alacr o qualsevol altre verins animal i ais mossecs d algn gos rabis.

La fusta de figuera es gastava aleshores per a fer les taules de lentaulat de les sorres
deis carros, i tamb de les amportaores deis burros i matxos per a carregar cabafos de
taronja, de fruites o de pedra ( La Font dEn Carros )
La fusta de la figuera la gastaven per a fer els taulons del carro perqu no pesa res (
Bellreguard )

346
Les pedreres deis matxos eren de fusta de figuera. Dos taules a cada costat per portar
pedres. La figuera perqu no s una fusta bronca com la del mel.ler, s, diguem,
corretjosa i per aix no es trenca facilment com la del mel.ler ( C alp)

Els broquets de les flates de cridar el mussol eren de fusta de figuera ( Pedreguer )
De fusta de figuera o de pi feen els pastors de Castells de la Serrella la boquilla deis

fabriols de canya.

La barra de la suenya deis pouers ( corrila per a traure la trra ) era de figuera per ser la
ms lleugera, omplir molt i no pesar res ( Pedreguer )

Lencens de lesglsia s de carb de figuera que no fa espumes ( C alp)

En general, totes les fustes que sn flexibles sn facils de doblar. Semblen sobreeixir en
ag la morera i la figuera borda, per la qual cosa llurs fustes s empren per a fer
objectes bonics, aparells de garlandes i, en general, objectes ornamentis.
Teofrast. Histria de les Plantes. Llibre V. Cap. VI, 2.

Per a avivar el foc, la millor fusta s la de figuera i la d olivera: la figuera, perqu s

flexible i de fibra separada, de fais que facilment atrau el fo c i no l deixa escapar.
Teofrast. Histria de les Plantes. Llibre V. Cap. IX, 6.

Totes les esttues gregues deis dus i de les dees estaven originalment esculpides en
fusta de fuiguera, perqu les esttues divines sempre eren pintades i la fusta de figuera
era Tnica sort de fusta prou suau i esponjosa com per a absorbir la pintura, comenta
Robert Graves en el seu article La Tradici Grega.
Hi ha tamb una variant daquella cantarella apostrfica i irreverent del llimoner que
escoltarem a un pastor en els alts dAitana, aplicada a la figuera:
Sant que vas ser figuera,
tes figues jo vaig collir;
els miracles que tu facis
que me ls plantin tots ac.

Hi ha qui recomana tasses de fulla de figuera per a rebaixar el sucre en la diabetis.

Tamb els pmpols de figuera shan emprat com a succedani del tabac o per adulterar
lo.
El fum del foc de llenya de figuera mareja ms que el de cap altra ( Barx ).
Fumvem Parrel de la figuera a soles, que era bonssima, o fulles de queraillera ( G ata)

A Djebala feen s de la bromera blanca que sua la llenya de figuera verda posada
damunt del foc un poc. La rama es trau quan contenga a traspuar la bromera i
sarreplega en un drap, i saplica com la millor pomada per a llagues, ferides, talls,
grans, etc

Hi ha un insecte que ataca la figuera morta, que fa una resina negra que a Djebala es fa
servir contra les berrugues.

347
A Djebala els pmpols groguejant de tardor, quan ja no trauen llet en arrancar-se de
larbre, es donen de farratge a les vaques.

Quant a la controvertida questi de lombra de la figuera, que compta amb bons adietes i
amb no pocs detractors, cal dir que per un costat la figuera fa una ombra espessa, i
adeqadament esporgada i netejada, i hi ha llauradors que en tenen una cura extremada,
deixant espai, altara i ampiara, ais volts de la soca, que no permeta el contacte amb les
tulles, estar-se dins 1ombra verdosa de la figuera s tot un previlegi, sobretot al pie
migdia destiu, per menjar-se una paella i fer una jocosa sobretaula, per a llegir o per a
reposar o sestejar sentint les cigales i les granotes. De fet els ramats i els ases, haques i
animals de crrega sagraden de descansar davall la figuera.

L ombra que fa s fresca, densa i perfumada.

s ampia, com covant i oferint el seu fruit
sabors i dolcssim a qui sap acollir-s 'hi.
Diuen que es complau amb la presencia de l home
i que, agraida, esdev ms frtil.
El seu fruit ha esdevingut smbol delplaer.
Alfons Roig. Ronda deis vens de Termita: La Figuera
lo he dormit moltes voltes baix de les figueres. lo m he criat com aquell qui diu en un
sequer i a lestiu sempre estvem all, a migdia, a diar i a fer la sesta, a la bona ombra
de les figueres, i de nit tamb baix les figueres. Quasi mig carrer venia all per les
vespraes ( O liva)
Lombra de la figuera fa la frescor ms natural, mosatros plantvem baix de la nostra
figuera la barraca de palla tots els anys. La figuera de Paloma era enorme i io la corra
de menut igual que una rata, era una figuera poletana amb un tronc ben gran de vemesca
( Bellreguard )
Escena de Pasqua a Dnia de primeries del segle vint o anys cinquanta i seixanta encara:
Prop de la caseta de Mateu, a l altra part del cam, havia un rogle ombrejat per unes
figueres. Fea msica un orgue i jugaven a la tarara.
Mara Ibars i Ibars. Vides Planes. Pg. 135

Lombra de la figuera s molt malsana, diuen, perqu el que es gitava no sal9 ava i era
per aix roin ( Oliva )
Sempre quan rem menuts hem sentit dir i a voltes hem vist que quan un burro es
posava intractable i a rebolcar-se per trra calia lligar-lo a una figuera per a que
sencalmara.
Diu fra Miquel Agustn: La figuera t tal virtut, que si teniu algn ase que siga
desenfrenat, que no es puga domar, lligue-lo a una figuera, i voreu com aviat estar
domat i perdr la feresa selvtica.

Per laltra banda hi ha qui creu que la seua ombra s ron, que no hi creix res de bo. Hi
ha el ltex, la llet de la figuera que impregna tot larbre, ja que es troba en la corfa del
tronc i de les rames, en les tulles i en el pef i la pell del fruit. El ltex cont
urocumarines fotosenzibilitzants i enzims proteoltics, com la ficina, s molt txic i

348
irritant i vesicant de la pell i les mucoses, i per via interna provoca una acci porgant
drstica.

Certament les rames i tulles a causa de certs components del ltex poden ocasionar, per
simple contacte amb la pell i anexes, quasi al mnim frec, dermatosis, amb crmor i
picor
o erupcions fototxiques amb vescules i hiperpigmentaci permanent com el tim real
o la ruda o el girasol de marge.

Molt bona ombra pero s viscosa, hi ha qui li ixen faves ( O liva)

Lombra de la figuera no s bona, s ms ana picosa per lestiu, i sense haver de tocar
la ( La Font dEn Carros)
Si thas fet un tall no thas de posar davall duna figuera perqu la sal de la figuera pot
endenyar el mal ( O liva)

Hi ha la creencia que cremar llenya de figuera fa recular la llet a les dones que crien,
don que es diga: Llenya de figuera, llet enrer.

Laspecte sinistre i diablic daquest arbre tingut per la rosa de les fruites.
La tradici cristiana ortodoxa no ha mirat la figuera amb bons ulls. Ve a ser un arbre
malet o diablic. Pensem en la figuera que Jess va maler i assecar. Segons tradici
Sant Joan Baptista va ser degollat al peu duna figuera i tamb es diu que Judes es va
penjar duna figuera.

Dades antropolgiques:
Tan si la figuera sal9 a opulenta, rotunda i soberga sobre la fronda de lhorta com una
sobirana de la prosperitat, la pau i la prodigalitat, o es crie sobria, menuda i retorguda
dalt duna vella sospechada de la serra; tant si es mostra pletrica de pmpols i de fruits
al pie estiu o despullada i blanca al cru hivem o despuntant rabent de la nuesa lctia amb
els primers aires de la primavera, la figuera s larbre que ms vvament encomana una
ms ntima sensaci de familiaritat, la duna criatura dotada desperit, de seny, dnima,
quasi humanal.

La figuera borda s un deis arbres meravellosos del territori, a la qual la gent li ha

atribuit virtuts mgiques, particularment les relacionades amb una prctica remeiera
universal, de la qual es troben nombrases variants a trra nostra i arreu dEuropa i la
resta del mn. Ens referim a la prctica de guarir la trencadura deis xiquets passant-los
per dins de la soca esguellada o la branca o rebroll partit dun arbre escollit i considerat
com a sagrat, sia el roure, lalzina surera, la fleixera o la jonquera, o com al nostre
territori el salze o la figuera borda. Cal fer loperaci al punt de caure les dotze
batallades de la mitjanit de Sant Joan i millor mentre dura aquest mgic interval de
temps. La forma ms usual demana la participado de dos actuants, a ms de la criatura
afectada, un anomenat Joan i laltre Pere, i en algn cas Joan i Joana. Cadascun dells es
posa a un costat de larbre, i aix que sona la primera batallada, en Pere pren el xiquet, el
passa per dins del forat de la rama i lil dna a Joan, tot dient-li: Joan, aqu vos done
aquest infant, trencat vos el done, i aquest al seu tom, el toma a passar per 1arbre i lil
dna a Pere dient-li: Pere Vinfant vos torne, curat vos el done. I loperaci es repeteix
tres vegades. Hi ha qui enllestida loperaci amb les benes i faixes de la criatura faixen

349
 la ferida de larbre, i daltres pengen la robeta del xiquet a les branques de larbre. s
creenfa que linfant guarir si larbre es toma a tancar i segueix vivint o la branca o
rebrot partit brosta, i si 1arbre o la branca moren, no guareix; hi ha contrades que es
creu al contrari; o que tarda tant de temps a guarir com a podrir-se la robeta estesa o
aplicada damunt de 1arbre.
Aquesta prctica ha estat documentada per James Geosge Frazer a La Branca Daurada:
A Anglaterra, algunes voltes passen els xiquets per la fenedura d una fleixera com un
rem eiper a l hrnia o el raquitisme, i des d aleshores suposen que existeix una estreta
connexi simpattica entre ells i l arbre. El procedir corrent d efectuar la cura s
fendre un rebrot o refillol de fleixera longitudinalment com al llarg d un metre i passar
i repassar tres voltes o tres voltes tres el xiquet nu a travs de la fenedura oberta a
trenc d alba. Feta la ceremdnia, lliguen fortament l arbre, tancant la fenedura i
empastant-la amb fang o argila. Hom creu que d igual fais que es tanca la fenedura en
l arbre, aix la trencadura del eos de l infant cicatritza, perd si la ferida de l arbre
romn oberta, la trencadura del xiquet restar aix, i si l arbre morir, amb tota
seguretat sobrevindria tamb la mort de l infant.
La Nit de Sant Joan ais trencaets, els xiquets trencats o hemiats, els passaven per una
branca partida en dos de figuera ( Barx ). Tamb a Bellreguard, Altea i Tabarca.
La figuera borda per ais trencats . Rama trenc per no del tot. Rodar la branca
trencada amb la bena que portava el xiquet trencat . Passar per damunt el xiquet
hemiat tres voltes. Un deis hmens li han de dir Joan i laltre Pere. Donam Pere, pren
Joan ( Benimassot)
Passaven els xiquets trencats per dalt de la figuera borda a les 12 de la Nit de Sant Joan.
Entre tres o quatre, dun costat a laltre, noms passar-lo per dalt ( Benimassot)

Figuera borda per guarir els trencats deis xiquets la Nit de Sant Joan amb un home que li
diguen Joan i una dona que li diguen Joana ( Llria )
Una versi daquesta prctica ancestral la dna Francesc Martnez i Martnez al seu
recull de Folklore Valencia, encara que referida a la figuera infernal: La criatura que
sha trencat, en la Nit de Sant Joan es porta a un lloc on hi haja una figuera infernal, la
qual sha dobrir de fais que puga cabr la criatura, i es posen a cada costat dos
hmens que precisament han de portar el nom de Joan i de Pere. En punt de mitja nit ha
de passar la criatura per Pobertura de la soca de la figuera, bo i dient: - Hi has, Pere -,
responent laltre, alhora que la pren:- Dnam, Joan. Seguidament la toma fins la ter9 a
volta repetint: D nam, Pere.. Desprs es lliga amb cura la ferida de la figuera i si
aquesta cura, a 9 s, si les dues parts de lobertura de la soca solden b, formant un sol
tronc, la criatura cura.
La figuera cura la trencara de les criatures. El dia de Sant Joan un Pere i un Joan,
agarren la criatura i la passen tres voltes enmig de la creu duna figuera oberta, una rama
ac, laltra all, i quan acaben i el xiquet... es cura la trencadura ( La Font de la Figuera )
Diu fia Miquel Agustn que per a fer la figuera bona i frtil cal plantar-li prop de la soca
una ceba porrina, tal com al nostre territori la planten els llauradors a la vora de la soca
del taronger, lolivera o la pomera per tal destalviar-li la malea.
Quin valenci de pobl i de ms de cinquanta anys no t plantada una figuera en el cor
de la casa o de lhort de la seua infantesa i a la vora deis sequials i deis caminis deis
seus millors estius, els ms daurats i ednics ?

350
Des daquells sumptuosos jardins de la ms anyenca i llegendria mediterrnia, com s
lhort del palau de la princesa Nausica, fins al pati o corral de la ms modesta casa de
pobl o a la vora de la ms humil alquera de lhorta o maset o casup del seca, no ha
faltat mai a les ierres valencianes i a totes les terres banyades per la nostra mar: el pou,
la parra i la figuera.

El paper social tan gran daquest arbre i deis seus preats fruits ha quedat pals en el
llenguatge popular, donant peu a tot un enfilall de dites, refranys i canfons:

La meua xiqueta s l ama del corral i del correr,

de la figuera i la parra i la flo r del taronger.

En agost, figues i most.

Aix sn figues d un altre paner, vol dir que ali que escoltem no t res a vore amb ali
que estavem tractant.
Ara plouen figues, s una expressi de somegueria i incredulitat quan alg vol fer creure
1impossible.
Mig figa, mig rai'm, es diu dall o dun estat que es considera indecs, inconsistent,
indefinit.
Fer la flguereta un xiquet es posar les carnes enlaire recolzant les mans en trra.
Pesar figues s fer cabotaes o becaetes de son enmig duna conversa.
Ser un bacora o figaflor s ser blanet, mancat de vigor.
Fluix com una pellofa de bacora, es diu daquell home poc despert i vigors.
Estar a la figuera s estar ais nvols o despistat.
Fer figa una cosa s defallir o fallar o fer fallida, doblar-se en senyal de feblesa o
cansament, com les carnes.
Fer la figa a alg, s el gest groller o de baix significat de mostrar el puny amb la punta
del dit gros eixint entre lndex i el denmig, en senyal de burla o menyspreu.
Aix s com tirar una figa a un gos ( Calp)

Les figues de Pamis sn

ja d antic molt afamades,
per les ms dolces i fines
del clot i de les muntanyes.
Mart Gadea.

Els cent ra'tms de panses, els dos-cents panfgols, les m esures de gra torrat, els pans de
forment, els corders adobats i els dos bots de vi que portava, muntada en un ase, la bella i
assenyada Abigall, tot davallant amatent, al ciar de lalba, per un replec de la muntanya a
l'encontre de David, p er tal d'aplacar la seua justa ira pe ronys capteniment de l'enze del seu
marit.

Sobretot la bella i assenyada Abigall muntada en un ase, al ciar de lalba, tot davallant p er un
replec de la muntanya a l'encontre del seu futur marit David.
Primer Llibre de Samuel. 25:18-20

351
Deliciosos versos els que ens reporta Daniel Climent de la seua trra:
Demane a la Fag Divina / estar sempre en Alacant /, en la Nit de Sant Joan.
Itindre coca amb tonyina,/ cistelleta de bacores / i vi de la Condomina.

Any de figues, no te n rigues.

Hi ha Pendevinalla popular, amb la ingenua soluci incorporada al text, que jocosament

diu:
Per dins alegra,
per fora clevilla.
Bacora, qu s ?
*

Mossa d hostal i figa verdal,

palpant-se maduren.

La figa la fava la fo t ( Rafelcofer )

A Castell de Rugat ens cantaren aquesta can? i endevinalla: Damunt de tu em pose i

tu ben b que et meneges. lo amb el gust me n vaig i tu amb la llet et quedes.

Si una dona en la regla puja a una figuera la seca, ens digu un vell llaurador dAielo de
Malferit.

Anar com figues en cof vol dir anar amuntonats, apilotonats, com sardines en llanda.
Arbre smbol dabundor per les dues collites que es capa? de fer en un mateix any.
Nodriment de les gents deis segles, de muntanyards i deremites.

Ella ha dit: Anir darrere els amants,

que em donen el pa i l aigua,
llana i lli, oli i begudes..

Per aix posar f i ais cants alegres,

s acabaran les festes de lluna nova
i els dissabtes
i totes les solemnitats.
Devastar les vinyes i les figueres
que ella tenia per la paga
que li donaven els seus amants.
La convertir en un matollar perqu la brostegen

352
 els animals ferstecs.
Li demanar comptes
del temps que es guarna amb anells i collarets
per anar darrere els seus amants,
mentre s oblidava de m i!
Ho dic io, Javh.
Osees.2:7, 13, 14, 15
A la Biblia la figuera figura enmig del paisatge ideal de la magnificincia de la trra
promesa, que sens mostra com un pas frtil, un pas de rierols i de fonts, on les aiges
abisals afloren per les valls i les muntanyes, una trra de blat i ordi, on creixen figueres
i magraners; una trra d oliveres, d oli i de mel ( Deuteronomi 8-78 ) i com un smbol
que expressa lideal de pau i de prosperitat que es va viure em temps de Salom, que
retomar en els temps messinics: Eli dominava tot el territori a Voccident del riu
Eufrates, des de Tifsah flns a Gaza. Tots els reis d aquesta banda del riu eren vassalls
seus, i ell estova en pau amb tots els pasos del voltant. Mentre va viure, la gent de Jud
i d'israel, des de Dan flns a Beerxeba, estigu segura, cadasc davall la seua parra i
davall la seua figuera ( Primer Llibre deis Reis 4 i 5 )

En un sol dia esborrer

la culpa d aquest pas.
Ho dic io, Javh de VUnivers.
Aquells dia vos convidareu
els uns ais altres
sota la parra i sota la figuera.
Ho dic io, Javh de VUnivers.
Zacaries. 3: 9
A Grecia era smbol de la fertilitat i 1opulencia i tenia un carcter ertic i estava
consagrat a Dions.
En la ndia s un smbol de la coneixenga i sidentifica amb larbre de Bodhi, del qual
Buda va rebre la il.luminaci.
De tots els arbres de Vndia, cap s ms sagrat per a Vhind que Vaswatha ( Ficus
religiosa ), al qual tamb s anomena Vriksha Raja, Rei deis Arbres. Brahma, Vishn i
Mahestar s hostatgen en ell, i la seua adorado s Vadoraci de la Trada. Quasi cada
llogaret hind t un aswatha.
C.G.Jung. Smbols de Transformaci.
El simbolisme sexual i sapiencial de la figa, del fruit de la figuera. Per la gran
quantitat de llavors que fa i per la seua sem blarla amb el genital femen.
s la bblica finita de 1Arbre del b i del mal, la fruita prohibida del Gnesi
...cosiren fulles de figuera per a cobrir-se la cintura, diu finalment el Gnesi.

353
la indifinici de la Biblia a lhora de definir la finita prohibida
que va originar durant lEdat Mitjana i el Renaixement innombrables i enceses
polmiques i controvrsies.
Havia deixat la llet en el pitxer que li amanien damunt del brancalet i marxava sense
cap altre avs que el so de l esquelleta, quan un lleu remoreig de falles el va fe r girar
envers la bacorera. All estova Maleneta, ombrejada la seua bellesa rossa pels fruits
obsidians de Varbre. Qu fresquetes estoven ! Poda collir-ne si li agradava.
El sagal busca el Uesc de pa que li pesava en la butxaca i aproflt Voferiment.
- Tu no ne menges ?
- He vingut a collir-ne amb el meu pare ans d anar-sen al treball; ara estova
arreplegant les ultimes. Mira, mira quina ms bonica, tota clevillada. Per est molt
alta!
- Alta, dius ? -. Aq s alt ? Pren.
Mongonet no sabia que al mn hi ha joiells que oferir a les princeses, per fo n tan
acurada Vacci que acompany Vofrena que fu pensar en la gentilesa del patge que
servix una alta donzella.
Mana Ibars i Ibars. Vides Planes. Pg. 39-40
Diuen els hmens deis pobles de vora mar que t ms forqa un pl de figa que una
maroma de barco.
Molt ms dolqa que la mel
s la figa que t pl.
Hi ha lexpressi ser ms dolq que les figues de les monges9 que enll de la seua
veracitat, t el seu origen, segons reporta Mart Adell, en un crit de venda que formava
part duna canf que es cantava en Vilallonga de la Safor:
Les mongetes de Santa Tecla tenen figuetes en Vhort.
Totes les figues sn bones, i ms dolces que un arrop.
I les dones que van venent van cridant pe carrer:
Dones, figues ! Figues, figues com les de les monges ! A este preu no en trobareu !
Queda encara per a rematar la canfoneta tan popular de
Vicentet, si vas a Vhort
porta figues, porta figues.
Vicentet, si vas a l hort
porta figues i albercocs.

Do de Demter, la figuera i el seu cultiu, com el de les faves, era al principi un misteri
reservat a mans de les dones, la prctica de la cabrificadura o polinitzaci de larbre
domstic amb una rama de silvestre era una prerrogativa exclusivament femenina.

354
Demter a lheroi i rei Ftal, que lhavia acollida bondadosament en els ribatges del
Cefs, li va donar com a present, 1*arbre que fa la primera fruita de la tardor, la figuera,
la primera que es va vore a tica, i el va ensenyar a cultivar-la.
Arbre dilecte deis dus olmpics que tenien els seus fruits per menja sagrada.
La figuera s un arbre fal.lic, diu C.G.Jung a Smbols de transformado. Elfallos era un
pal tallat la majoria de voltes en fusta de figuera quan es tractava de lingam o de les
estates romanes de Prap. s notable que Dions plantara una figuera a lentrada de
lHades, a sem blaba deis fal.lus que es plantaven sobre les tombes. s larbre de la
libido, que en aquest cas representa tant el costat femen com mascul.
Segons la tradici que t ms versemblanga i ms testimonis a favor seu, la successi
deis reis dAlba Longa descendents dEneas havia anat a parar en dos germans: Nmitor
i Amuli. Amuli va dividir lherncia en dues parts, posant enfront del reialme els diners
comptants i lor portat de Troia. Nmitor va triar el reialme. Pero Amuli, tenint els
diners li prengu facilment el reialme; i tement que de la filia de Nmitor, lia, tamb
anomenada Rea i Silvia, poguessen nixer mai filis la va obligar a fer-se sacerdotessa de
Vesta per a que visquera sempre fadrna i verge. Per no massa temps desprs es
descobreix que estava en prenys. Hom diu que el pare era el du Mart. La salva dun
suplid la filia del rei, Anto, suplicant el seu pare; amb tot fou tancada en una pres. A la
fi va deslluirar dos infants, extraordinaris per la grandria i la bellesa, per la qual cosa
Amuli, alarmat, dona ordre a un servidor de foragitar-los; com siga, aquest va posar els
nadons dins una pastera, i davall cap al riu a gitar-los, per veient que aquest baixava
amb un corrent molt fort i enasprit, els posa vora la riba i es retir. El riu a lltim es
desborda, i el sobreeiximent, transporta la pastera en un indret bellament llis, davall
duna figuera salvatge i a prop duna cova que era amagatall duna lloba. All aquests
dos infants, ajaguts en trra, foren alletats per la lloba, i un picot venia tamb per ajudar-
la a nodrir-los i a guardar-los. Aquesta figuera lapel.laven Ruminal, b a causa de
Rmul o b a causa de les bsties que remuguen en anar a sestejar-hi a lombra, puix
remugar s, en llat, ruminari, o ms aviat, perqu aquest infants hi foren alletats. Els
antics llatins de la mamella en deien ruma, i encara avui donen el nom de Rumlia a una
deessa que t cura de la c ria b a deis infants.
Plutarc. Rmul.
Es llaura una figuera en la mateixa Plaga, nascuda en Roma i consagrada ais raig que
all estn amagats, per ms per memria d aquella que s anomen ama de Remo i
Rmul, fundadors de Roma, perqu davall seu es va trobar la lloba que donava el
rumen ais xiquets, que d aquesta fais anomenaven en aquell temps la mamella.
Plini el Vell. Histria Natural. Llibre XV: cap. XVII
Els ms vells santuaris foren els boscos naturals, entre els antics foren corrents els
hoscos sagrats i el cuite a Varbre. Sn abundants les proves del predomini del cuite ais
arbres en la Grecia antiga i Italia. Per en ninguna part del mn antic es va conservar
millor aquesta forma antiga de religi que en el cor de la gran metrpoli mateixa; en el
Forus, en el centre afanys de la vida romana, es va donar cuite a la figuera sagrada de
Rmul fins a Vpoca imperial, i quan es va assecar el tronc, aix fou suficient per a que
s estenguera la consternaci per tota la ciutat.
James George Frazer. La Branca Daurada. Captol EX: El Cuite deis Arbres.
Trobem la figuera silvestre jugant un paper protector i salvador en lOdissea, en la
gegantesca i frondosa cabrafiguera que es dre?ava al capcer de lEscull Caribdis i

355
 ombrejava el seu coval, des del qual tres voltes al dia, el ferest i espantable monstre,
engulia i escupa laigua negra i salada de Pestretssim pas de mar. Cabrafiguera que li
va permetre a Ulisses esquivar la gola de Caribdis, ja que sobre el seu tronc far un bot
per aguantar-se com una rata-pinyada, sense poder-se recalcar amb els peus enlloc ni
enfilar-se, - car les arrels eren lluny, i les branques, llargues i de molt de gruix, penjaven
enlaire i salvar-se aix de la ira xucladissa de Caribdis i duna mort espadada; i des de
la qual finalment i molt ardidament es deixar anar de peus i mans per tal caure a laigua
de la mar a tocar de les fustes, de les restes del vaixell - el pal i la quilla lligats - que
acaba de perbocar Caribdis, i a les quals saferrar i sobre les quals sasseur a cavall, i
es posar a remar amb els dos bra?os, esquivant els seus esguards, abandonat al vents
atzarosos: Nou dies vaig ser endut; i el des, negra nit, m empenyeren els eterns flns a
Villa d Oggia, on habita Calipso, bella amb els seus grans bucles, que m acoll i
m agombol...
Homer. LOdissea. Cant XII. Les Sirenes, Escil.la i Caribdis.

Adonis naix sempre de davall duna figuera.

La figuera com lhedrera, la vinya, el plataner o lesbarcer s un arbre consagrat a la Dea
Blanca per la forma deis pmpols o fulles palmejades de cinc puntes que semblen la m
de la Dea en actitud de beneir.
El panfgol sanador i miraculs amb que Isaies va guarir el rei Azequies, de cor integre i
fidel, quan jeia malalt de mort. El pa de figues que Isaies va manar que aplicaren al
lloc on el rei tenia llcera i es va posar bo . ( Segon Llibre deis Reis, 20:7)
Santa Rita de Cssia duu en les seues imatges i representacions una cistella plena de
figues.
Com a romanent de lantic cuite mediterrani a la figuera fora bo referir aquest costum
perdut en un deis nostres pobles: Ac, a la Font de la Figuera, hi havia el costum que
els quintos quan entraven en quinta se passaven tota la nit adomant la font amb
garlandes de savina que collien eixa nit en la muntanya, i pujaven ais balcons i furtaven
les macetes i les ficaven totes en la font per a adornar-la i escrivien versos referits a les
xiques. Eixa nit tallaven per la soca una de les millors figueres del pobl, i la duen,
sencera, a bra?os o en carro, conforme podien, i feen un forat en la pla<a i la plantaven.
Sha donat casos que eixa nit si alg tenia una figuera que sestimava molt se nanava en
F escopeta a guardar la figuera, havia destar tota la nit en guardia per a que no li tallaren
la figuera. I aixina eliminaren moltes figueres del pobl. Lltima que van tallar fon la
del motor de Cele. Tota la nit adomant la font i feen una foguera gran per a no gelar-se,
puix record que era lhivem, i una gatxa-migas per a sopar, i al sandem llogaven
msics i anaven pe mercat en un pot a arreplegar per a anar-sen de diar.

Vora el vinyot hi verdeja una figuera,

i li feia un somrs, tan vernissada que era,
ja que all dalt semblava, en Vespai abrandat,
filia antiga del sol i de la soledat.
Josep Sebasti Pons. Primerespoesies. L Estel de l Escamot: A l'hora deis eixams

356
Per sempre hauran fu g it les encantades.
No tornaran, a la nit, al prat verd,
eixint com un al de coves ignorades.
El pas del misteri s un desert.

Qu hi fa, si hom veu encar les jovenetes

girar la cara amb un dolg mirar esquiu,
i si dna sa llet a les figues negretes
la lluna clara de l'estiu ?
Josep Sebasti Pons. Cantilena: Per sempre hauran fugit

En la val de Serrabona
hi estara ara tan b !
El cucut de la muntanya
ha cantat pels carboners.

Jo borrona la figuera
en el cam ramader.
El cucut de la muntanya
ha cantat pels carboners.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: Corranda i represa

...sota la carretera, s estenia el pa de Ridorta, abragat al tur i tot ell divs en partions
simtriques, mateix que un gran tauler d escacs. Aquelles partions eren els horts de
regadiu, la riquesa del pobl, esmerqada a bocinis entre tots els veins...[ ] ...una
muni de dones, com peces del gran jo c escampades arreu pe tauler, bellugaven,
feineres i escarrassades com abelles, masegant la trra, fen t muntar i baixar les
poualanques, calcant la vianda, o reposant sota la pampolada d una figuera; tptes amb
les faldilles doblegades, els mocadors sobre la cara i bragos i carnes us, adobant-se i
embrunint-se al sol
Caterina Albert i Parads: Solitud
En la casa no hi quedaven ms que la vaca prenys, dins de la cort, fosca i plena de
teranyines, el garr modegant en el raconot de sota l 'escala, les gallines escarbatant la
ruda i el donzell en el pati, i la padrina a dalt, al porxo, entremig de canyissos de figues
seques, esteses de fesoles grauades, penjolls de tomates, panotxes de blat de moro i
enfllades d orellanes.
Caterina Albert i Parads: La Vella
...en jorns que no l atus la mandra, mai mancava un Hangardaix distret, o una carpa
ensonyada en un reblinc llefiscs de riera, per a fer-los a la brasa. De totes maneres,

357
el temps de les vaques magres era breu i quan Vesbart d ales comengava a batre l espai
i les aiges eren ms temperades a l entorn deis esculls, on s enramaven musclos i
patallides i els alguers i sorres de la llongada es poblaven de garotes punxoses i de
gratonells esquerps, el Roig de can Clau no hauria pas baratat la seva vida de rodamon
per la del ms rumbos potentat de la trra. Una alegra instintiva posaca tornassol de
cel en les seves ninetes blau cendra i batees ms accelerats en el seu cor de ritmes ms
aviat lents. Que no havia de fe r ms que allargar la m perqu tot es poss,
generosament, al seu abast, seguint els dictis del temps: quan no eren figuesflors,
eren les serves o les mores granelludes, els saborosos ametllons tendres, els gerds i les
pomes de Sant Joan, els albercocs, llecorosos com bresques, la faustica abundor de la
verema...i les granotes que raucaven entre el fang deis estanyols i els ouspollats en el
recer deis nius...I desprs deis grans pats venien els complements de les postres, com
en les taules deis gormands, per a millor preparar la dormida de Uassaciat: Uembosta
depinyons o avellanes...
Caterina Albert i Parads. Lenn

Este poema comenga no verao,

os ramos da figueira a rasar
a trra convidavam a estender-me
a sua sombra. Nela
me refugiava como num rio.
A mae ralhava: A sombra
da figueira maligna, dizia.
Eu nao acreditava, bem sabia
como cintilavam maduros e abertos
seua frutos aos dentes matinais.
Ali esperei por essas coisas
reservadas aos sonhos. Urnaflauta
longnqua tocava numa cloga
apenas lida. A poesa rogava-me
o corpo despert at ao osso,
procurava-me com tal evidencia
que eu sofra por nao poder dae-lhe
figura: pernas, bragos, olhos, boca.
Mas naquele cu verde de agosto
apenas me rogava, e pertia.
Eugnio Andrade. Os Lugares do Lume: A Figueira
Els Llocs de la Llum: La Figuera

358
189.- Filago pyramidata L. [ = F. spathulata C. Presl. ]
Compositae vel asteraceae
Compostes o asrercies
Noms populars dinics: Herba capotera ( Agres, Alfafara,)
Herba capotera, perqu el capfot ( Lanius senator ), un aucell estival de les nostres
serres, que sol fer lentrada a primeries de la primavera, un aucell de bec ganxut, la
rapa? potser ms menuda, fa servir aquesta herba fina com a materia primera per a
construir el seu niu en forma de copa, un poc arredonida, que sol situar en les branques
altes deis arbres: oliveres, ametlers, tarongers, pins, garrofers o carrasques. Aquest nom
s un cas ms dhomnia. A Ebo, Benimassot, Benilloba, Beneixama, La Torre de les
Ma?anes s la Paronycha argntea L.\ a Sant Joan, segons comunicaci, de Daniel
Climent, lherba cap?otera s YHelicrysum stoechas; a Aiges de Bussot i al Maestrat el
Teucrium polium subsp. carthaginense.; com a Calp, segons comunicaci de Batiste
Banyuls, s el Teucrium capitatum.; i a Gata, segons comunicaci de Marv Pastor, s el
Phagnalon rupestre ( L. ) DC. o el Phagnalon saxatile ( L. ) Cass, o VScabiosa
atropurprea.
Dades ecolgiques: Euroasitica. Terfit escaps. Planta pilosa, grisenca, ramificada per
bifurcado, de fulles espatulades, que sal?a amb freqncia fins a ms de 40 cm.. Es cria
ais ermots eixarrets, pratells eixuts, herbassars de vores de camins rurals i de bancals de
sec.
Dades etnobotniques:
El cap?ot, que ca?a ratolins i els posa a les punxes deis espins i desprs sels menja,
utilitza noms eixa herba per a fer el niu, la fa quan llauren i lherba es seca ( Alfafara ).

Dades antropolgiques:
A Gata diuen capqot gurguer, deruga, car es tracta duna au insectvora, a aquells que
porten moltes coses entre mans i vam atrafegats.
A Quatretonda diuen que el caganiu del capqot s fa botx.

190.- Foeniculum vulgare Miller subsp. piperitum (Ucria) Coutinho

Umbelliferae vel apiaceae
Umbel.lferes o apiades
Noms populars dinics: Fenoll, en general al territori; fenoller, fenollera ( Callosa dEn
Sarria ); fanoll ( Alquerieta de Guardamar, Miramar, Xbia, Gata, Alcoleja, ); ans de
gos ( Vilamarxant ); tamb sol anomenar-se, anisets o llavoretes , per tindre les
llavors un intens olor a ans i ser la part ms apreciada i utilitzada.
Altres noms: fonoll
Toponimia
La Canyada del Fenollar, darrere de la serra de Fontcalent
Lloc Nou de Fenollet
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Planta esvelta, grcil, aria i solar. Brota amb
exuberncia de trra a lhivem, sespiga a la primavera, floreix al pie de lestiu i grana a
primeries de la tardor. Herbats nitrfils, vores de camins i de carreteres, ermots eixuts de
caixer de riu i de barranc, camps abandonats.
Dades etnobotniques:

359
Per a millorar la vista. Tasses. Bullir un minut i mig; 2 o 3 tasses per dia. Fulles i
floretes ( LOrxa ).
El fenoll en bafs per a la pulmonia ( E b o ).
Bo per al fetge ( Castells)
Llavoretes de fenoll xacades i bullides per a augmentar la llet de les mares. Dos tasses
per dia. I pensant que la llet es molt senyora, i com a tal cal tractar-la evitant-li disgusts
(Gandia )
Tassetes de llavoretes de fenoll per fer llet la mare ( Gandia )
Bullia una rameta de fenoll, el tronc, i bevia la tassa, i al rato tenia el pit a rebentar de
llet.Tallaeta, rentats i bollits. Bullir molt poquet ( La Font de la Figuera)
Activador de les funcions estomacals, ronyons, intestins i glndules mamries.
Flatulncies, afeccions bronquials, asma i tos ferina. Cal teir en compte que mentre les
llavoretes augmenten la secreci de la llet, les arrels la disminueixen... ens diu Josep
Mascarell i Gosp al seu inoblidable Amics de la Muntanya.

Fenoll per ais aires ( A gres)

Llavoretes de fenoll per al mal de ventre, i per les ventositats deis menuts ( Ondara )
Les llavoretes de fenoll per a que tiren gasos els xiquets ( Palma de Gandia)
Un pessiguiu de llavoretes de fenoll per ais aires va molt b, perqu io sc molt flatosa
( Potries )
Les llavoretes de fenoll, que fan gust dans, sn per ais aires ( Foma )
Les llavoretes de fanoll per al sucre ( G ata)
Les llavoretes mo les prenem per ais aires del ventre ( Alcoleja)
Les llavoretes s la matafaluga, i quan han hagut xiquets nascuts, els donaven una
munyequeta de matafaluga i sucre ( LA bdet).

Usos culinaris. Verdura i condiment::

A mi m agrada el fenoll quan est tendre. Fenoll, bledes, quereilles i baejo, aix es fea
seguit, io nhe menjat moltes voltes ( M ura)
Verdura ( Ondara, Beniaia, Alcal de la Jovada, Quatretondeta de la Val de Ceta ).
Per verdura quan est tendr mescl en llicsons. I per a salar olives ( LA bdet)
Les fulles tendres de fenoll per a bullir i fer verdura; els tronquets per a salar olives i les
llavoretes per al mal de ventre ( Famorca )
El fenoll s verdura quan est tendret. Les llavoretes ho gasten per a guisar perqu aix
li dna bon gustet ( Benimantell)
Verdura mesclat amb cama-roges, llicsons i herbes dolces. Unes fulletes de fenoll per a
quan faig caragols ( Benidoleig)
Quatre brins de fenoll enmig de les herbes i dna bona saboreta ( Beniarbeig )
Les fulletes, quan ella c o m e ta a eixir i fa les rametes tan tendretes per ais guisats, i per
ais caragols va molt b ( Potries)
Uns brinets de fenoll per a verdura ( Beniaia).
Verdura les fulles tendres, tronxo i tot ( Alcoleja)
El fenoll el mesclem en verdura amb altres herbes que es diuen conillets, panaella o
panadella, que para dol9 a i s bonssima / tamb posem roselles tendres i calcides quan
estn tendres, tamb es gasten per a fer verdura. Tot aix mesclat ( Benimassot)
El fenoll tendre per a bullir com la cama-roja ( Parcent)
Bullim fulletes i troquets tendres de fenoll, i desprs li posem sal i vinagre
( Benimarfull)
Verdura per a bullir com la cama-roja ( Catamarruc).

360
Fulles tendres per a verdura ( Castells de la Serrella )
El fenoll mel menge cru tot, les fulletes tendres. El rente baix Taixeta i el pose dins
dun plat i vaig menjant. Quan faig herbes - cama-roges, morrets de porc..- en pose
un trosset. Dins deis guisats no el pose ( Gata )
Ullets de fenoll bullits amb un rail doli i un pessiguet de sal i vinagre. Bonssim.
( Castells )
Fenoll j ove o tendre com a verdura ( A gres)
La fulla, quan est tendret, per a lensal ( Gata )
El fenoll en ensal i per ais caragols ( LAdzbia )
Guisaet de cotes i fenoll ( Xeraco )
Verdura per a mesclar ( La Pobla del Duc )
Tendret per a menjar cru o cuit en oli i vinagre ( T ibi). Fenoll bullidet i fregidet ( T ibi)
Fenoll bonssim. Fulles, tronxo i tot. Quan bull laigua el pose. Es pot posar tamb una
pebrera. Rail doli per damunt. s una bona medicina per a lestrenyiment ( Ares del
Bosc )
Caram, fenoll bullit en oli s a l! ( Trbena )
Fulletes tendres de fenoll per a verdura ( Fleix )
El fenoll a voltes tamb s verdura ( Benissili).
El fenoll tendre bullit i fregit amb un rail doli i vinagre esta molt bo. Ara per la
quaresma feem una crrega de fenoll i en teniem per a tota la setmana. De fenoll io nhe
menjat una barbaritat, no hen fet crregues de fenoll mon pare i io ! ( La Font de la
Figuera )

Abans n hi havia persona que no sabia fer arrs si no posava fenoll; i bollit quan esta
tendre com a verdura s bonssim. Tamb s bonssim per a les faves i per ais guisaets
de caragolets en fesols, col i credailla: es posen unes fulletes tendres, per tamb es
poden posar les llavoretes. Les llavoretes es gasten per a moltes coses ( Foma )

Una rameta de fenoll la pose dins quan faig caragols o potatge de fesols ( O liva)
El fenoll per ais caragols i les faves sacsades i bullides ( Adzbia )
El fenoll s per ais caragols. Pose rametes de fenoll en flors i llavors, les trenque, ho
rente i ho pose dins del caragol ( Sim at)
Si fas un guisat li poses una miqueta de fenoll, noms unes fulletes.
Uns ullets o fulletes tendres de fenoll per adobar la caragol i les faves bullides (
Parcent)
El fenoll per a fer guisao amb polp, spia, querai'lla i una ceba i poses un manollet de
fenoll tendre, i fa bon gustet ( O liva)
Rameta sequeta de fenoll quan hem fet faves o xones ( Rafelcofer )
Es tallava a trossets, eslligava en un filet i els posaves dins del perol per a bullir faves o
els caragols i es quedava el sabor ( Benignim)
Fulles tendres de fenoll i trossets de querailles per a fer una caragol ( Pego )
Com les bledes. Sagarrava tot lo tendre, els brotius, no les flors ni les llavors. Dos
menjars especialment bons eren les gambetes de squia amb fenoll i labaejo desalat
amb fenoll ( Tavemes de la Valldigna).
Del fenoll, tot bo, des de les arrels flns les llavoretes. Larrel collida en primavera s
molt bona crua en ensal acompanyada daltres herbes. Tamb les fulles tendres es
posen en lensal i en lolla. Io faig pols de llavoretes. Primer les deixe que es sequen,
desprs les torre i les mole. Esta pols dna sabor a tots els menjars i ajuda a expulsar els
gassos. Especial en Tarros al fom ( Nquera- Pep Rabosa )

361
Farinetes ( de faria de dacsa) de caldo dolla amb fenoll ( Bellreguard, )
Un brot de fenoll per a acompanyar les faves i donar-li un bon gustet ( Benissili)
Fenoll per a les faves ( Ondara)
Fenoll per al caragols amb cebeta i tomaqueta ( Alcal de la Jovada ).
Ullets de fenoll per a posar en els caragols; i tamb a voltes en les faves com lherba-
sana ( Benissa )
El fanoll lhan gastat quan feien caragols. Posaven un manollet per a donar sabor
( Alquerieta de Guardamar )
Un guisat i posavem fanoll ( G ata)
El fanoll per ais guisats de xones ( G ata)
Guisat de caragols amb garro i ossos de porc i fenoll.
Caragol: Per a la qual cal tindre els caragols enganyats i nets previament. Desprs
primer sofregir una miqueta de ceba i tomaca, ms ceba que tomaca. Tot ben sofregidet.
Afegir un pessiguet de pepe roig o pebre roig o una nyoreta o un vitet. Afegir aigua, el
brou, i quan est calent abocar el caragols, que per si fan aigua. Quan est quasi cuit tirar
la picaeta ( ametla, avellana, cacauet, torrat, juliverd, dos grans dall, tot ben picat ).
Deixar coure un ratet, en poquet foc. Bonssim ! Es pot fer un arrs amb el caldo de
la caragol. ( Beniaij )
El fenoll per a posar en els caragols ( Parcent)
Herba tritur dins de les butifarres ( Alfafara )
Una rameta de fenoll per ais caragols ( Cocentaina )
Ullets de fenoll per a adobar-los en aigua, vinagre i sal, desprs de bullir primer lherba.
Es posar en un veixell amb dos parts daigua i una de vinagre i un pessiguet de sal. Es
pot consumir des de lendem a huit dies ( Benissa )
Els brots per adobar olives per ac posem pebrella, i encara hi ha pobles que en posen
en les botifarres ( Alfafara )
Tronquets de fenoll i corfa de llima per a les olives ( Alcal de la Jovada )
Quan est espigat o granat els tronxos durs es gasten per a adobar olives o per a apretar
les tomaques o els cuemets en aigua-sal ( T ib i)
Tronxos verds de fenoll per a adobar olives verdes i negres ( Benirrama )
Salen olives i posen fenoll- tronquets, rametes florides- ( Castells de la Serrella ).
Adob de les olives ( Biar )
Tronquets i fulles de fenoll per a adobar olives ( Elx )
Llavoretes de fenoll per ais caragols i per a fer salsetes i guisaets. Agarre les llavoretes
quan est gran i ho seque ( Rafelcofer )
Llavoretes de fenoll per a adobar les llonganisses de la porquej ( Quatretonda de la Val
dAlbaida )

- Descanseu, descansen, diu Roquet el pastor, Tafalagat del Montg, a una colla de xics
i xiques que avan?aven fatigades pe flanc de la colonia a recerca de caragols, mentres,
jo vos collir el fenoll per adobar els caragols.
Mara Ibars i Ibars. Vides Planes.
Es posa un pessiguet de llavoretes de fenoll en companyia de la pasta per a fer els rotllos
de Sant Jaume ( O liva)
El fenoll per a la llavoreta de les coques i tonyes ( Alfafara )
Llavoretes de fenoll per a aromar les coques dolces o de mida ( Catamarruc ); els
panbenets de sant Antoni ( Bellreguard ); els bollets de dacsa ( Parcent); les rosquilletes
( Castells ); i els rotllos de faria de dacsa ( Catamarruc ); i per enfortir el sabor de les
figues seques durant la delicada operaci del seu secat i de guardar-les en gerres,

362
escampant algunes llavoretes amb uns grapaets de faria entre les ben posades tongades
de figues ( Castells de la Serrella ).
Llavoretes de fenoll per a fer coques seques i llarganolis, una sort de barretes de pa
salaet ( Pego )
Quan feen botifarres posaven llavoretes de fenoll junt a lorenga ( M ura)
Llavoretes de fenoll per a fer coquetes ( Cocentaina)

Llavoretes de fenoll per a fer tasses, per a rotar, per a mesclar en la coca, el rotllo de
carabassa o els minxos ( Beniaij )
La llavoreta de fenoll per a fer coques de llavoreta i tasses per ais xiquets de llet i una
munyequeta per a la boca ( Muro )
Les llavoretes de fenoll les guardvem si feem figues seques; les ficvem en la faria i
damunt les figues i desprs fea un gust daiguardent bonssim ( La Font de la Figuera )

Els grans de fenoll estimulen el cant deis canaris i de tots els aucells, com les llavors de
la rosella, calma Tanimalet ( Criador daucellets i canaris de TAlquerieta de Guardamar)
Cremat en fum quan hi ha malalts a casa, per a desinfectar ( Ebo )
Quan nhi havia malats, que havien de fer de eos en el quarto, cremaven fenoll amb un
poquet de sucre ( Atzeneta dAlbaida)
Quan netejaven les botes de vi, per a que sinflara i sajuntaren les juntes i no perder,
bollien aigua i fenoll i les omplien ( Ib i)
Dades antropolgiques:
A l estiu elspapallons revolen entre els fonolls del cementiri, escrivia Prudenci Bartrana
al seu llibre Els Herois, i ens ho recorda Mart Domnguez Romero al seu esplndit
Bestiari perqu la bellssima papallona reina s Fnic lepidpter dim que salimenta
de fonoll, i a les acaballes de lestiu les femelles revolen entre les mates, buscant els
tanys ms forts i vigorosos, on dipositar els ous de la generado de tardor. Daquests ous
sortiran de seguida unes erugues verdes i gruixudes, amb taques taronja pels costats, que
salimentaran amb avidesa inversemblant, com si menjaren estamordides per Tambada
deis primers freds. Tan bon punt sacosten les primeres gelors, i al mateix temps que el
fenoll sasseca, les erugues es desplacen fins la soca on realitzen el capoll. De tots els
ous que va posar la femella tan sois unes quantes erugues hauran subsistit, i deis capolls
tan sois alguns aconseguiran superar les malvestats de Thivem. Per a la primavera,
quan la sentida deis primers brots de fonoll perfumen Taire gelat, aquells capolls
finalitzen la seua metamorfosi i permeten leclosi de la nova papallona reina. I llavors,
quan la formosa maca emprn el primer vol, es produeizx un deis espectacles ms
sublims de la nostra trra. La reina de les papallones senlaira lleugera i joiosa, amb el
seu delicat vestit de groes i prpures enlluemadors, i al eos encara llueix la flaire del
vell fonoll.

Per aix a tots els menuts els entrava basca desprs del bateig, per les avies i les
comares sabien de bon de veres que aix era flat, i bullien un grapat de llavoretes i en
acabant amb un drap ben net feien una munyequeta i la banyaven en el suc de les
llavoretes i la donaven a la criatura perqu xucls.
Cannelina Sanchez-Cutillas. Marria de Bretanya: p. 85

363
 Entre la vinya e.l fenollar
amor me pres, fem Dus ama

e.ntre sospirs e plors estar.

Ramn Llull. Cant de Ramn. V: 16-18

Cada flor era un smbol, els cards eren el sol,

protegien Vestable; s havien d agarrar
la nit de Sant Joan i, al pesebre, posar-los
totpenjant d una biga, damunt deis animals.

Flors de lantana i roses, clavellines i alfabigues

de la meua infantesa. Ip els Quatre Pilars,
quan a Vagost hi anvem a arreplegar ametles

i duia la botija plena d aigua delpou

que hi ha a ca el tio Sent, a la boca em posava
el sabor refres cant d un ull de fenoll tendre.
Gaspar Jan i Urban. LAntic Jard dtaca

191.- Fraxinus ornus L.

Oleaceae
Olecies
Noms populars dinics: Fleix ( Castells de la Serrella, Trbena, Altea, Famorca, Ebo,
Benirrama, Planes, Catamarruc, Foma, Xal, Tollos, Benasau, Alcoi, Cocentaina,
Agres, Alfafara, Beneixama, Castalia, Tibi, LAbdet, Castell de Rugat, Salem, LOrxa,
Beniarrs, Carrcola, Simat, ), fleixer ( El Castell de Guadalest, Ares del Bosc, Benasau,
Alcoleja, Penguila, Sella, LAbdet, Alfafara, ), fleixera ( Barx, Simat, Ebo, Benirrama,
Benial, Castell de la Serrella, Trbena, Terrateig, Beniatjar, Cocentaina, Alfafara, ),
fleixener ( Benifallim ), fletx ( Parcent, Benidoleig, Mura, Vilallonga, Almiser,
Castellonet de la Conquesta, Xeraco, ), fletxera ( Parcent, Mura, Benidoleig, Sanet i
Negrals, Benimeli, Almiser,), fleitx ( Rfol dAlmnia, Almiser, )
A Alcoleja li diuen fleixer a 1arbre i fleix a la rama o vara.
Altres noms populars: Fleix de flor, fleix dolor.
Dades ecolgiques: Mediterrnia septentrional. Arbre de tronc esvelt i desps i lleuger
fullatge, que pobla barrancs humits i frescals i algunes vorellades de riu, i sobretot les
ombries i obagues tramuntanals ms altes de les serres i muntanyes diniques, on conviu
i forma bosquetons caducifolis amb laur, el gal.ler, el comer i la moixera, deis quals
s el representant ms nombrs i el que resisteix ms la calidesa, cosa que li permet
davallar flns els rius i barrancs de les valls. El trobem ben fronds al Carrascar de la
Font Roja dAlcoi, al Circ de la Safor, on, a lestiu, fat dombrall protector ais darrers
teixos.
El fleix de les nostres muntanyes s un cas singular entre els seus germans que creixen
al nord de la pennsula, al continent europeu i a la resta del planeta, entre daltres raons
perqu s lnic que fa flors amb calze i corol.la, don li arriba el precios nom dtfleix de

364
flor. Aqestes flors sn blanques i perfumades, agrupades en ramells que esclaten junt
ais brots foliars pels volts de lequinocci primaveral, que s quan larbre abasta
Fesplendor de la seua bellesa i de la seua airosa elegncia.
Dades etnobotaniques:
Per a fer la vara de castigar els xiquets quan no eren ais pares.
Els uelos feen vares de fleix i mos pegaven quan mos portaven mal ( B arx).
Les vares de fletx per a fer tralles per a pegar els xiquets i els animals ( Xeraco )
Vares de fleix per a fer la tralla del carro danimals ( Catamarruc ).
Per a fer vares per a pegar els animals quan llauraven ( Benidoleig )
Vares de fleix per a fer assots o tralles, com el llidoner o Polm ( Beneixama)
La pell del fleix, igual com la correja de bou, per a fer la cinta de tires deis assots per a
arrear els animals deis carruatges amb el manee fet duna vara dorm o de llidoner. A
voltes tenia de llargria ms dun metre de pell ( Beneixama )
Vares de fleix per fer tralles deis carreters ( Planes )
Per a la vara deis carreters: Cou per no espatla ( Parcent)
Fusta molt forta, no es trenca, bona per a les vares deis carreters ( Alfafara )
Una vara de fleix per a arrear al ganao i al matxo ( Tollos )
Vara de fleix per a pegar ais animals ( Trbena )
La fleixera per a fer cistellons i la vara deis animals ( Cocentaina )
El fletx per a fer vares per a les tralles del carreter i garrots ( M ura)
Vares de fleix per a espolsar i per a tot. Les vares de fleix sendobleguen com la goma i
no es trenquen,. A voltes, quan alg es portava malament, li dien: tu tens falta duna
vora de fleix ( Altea )
Gaiato de fleix, perqu no pesen tant ( Famorca)
Per a fer gaiatos ( Alfafara)
El millor guiato s el de fleix ( Sim at)
El fleix per a fer gaiatos, es dobla i no es trenca ( Beniarrs )
Abans deien: Far una vara de fleix i farrear. s la millor vara per a pegar perqu
samolla ms, s ms flexible ( Benirrama )
Per a fer vares fortes, garrots fortssims, que no podies rompre-los, pareguts ais de
carrasca, i ventadores de tres o set forcons per a aventar el gra de la era ( Torre de les
Ma9 anes)
El fleixer per a vares. Sn vares molt flexibles i no es trenquen ( Ares del Bosc )
Vares de fleixer per a fer manees ( Sella)
El fleix per a fer manees i barretes de pesar. s lleuger i fort ( Benirrama )
La fleixera servia per a fer guiatos i sevilles per a les cordes ( Barx )
Vares de fleix per a gaiatos ( Carnela)
Una vara de fleix per a fer gaiatos per a espolsar les olives ( Alfafara )
Mata de fleix per a fer gaiatos i sevilles per a les cordes ( Salem )
El fletx per a fer sevilles i guiatos per esclafix massa per a voltar-lo ( Vilallonga )
Rames de fleix per fer guiatos i vares ( LOrxa )

365
La fleixera per a fer gaitos, manees, timons, esteves de forcat i vellorces ( Cocentaina )
Vares de fletxera o fleix per a fer guiatos ( Benimeli, Trbena, Catamarruc, Benidoleig, )
Per a fer garrots. A la calentor del foc es dobla la punta ( T ibi)
s una fusta molt bona, com per a fer gaiatos ( Agres )
Per a fer garrots i garrotets de categora. Millors que els de ginebre i dom. Veiem una
fletxera i la cuidvem com un panbenet. Li donvem la forma i la lligvem i la teniem
dos anys posa ( Almiser )
Per a fer guiatos i sevilles ( Terrateig )
Per a fer guiatos ( Castellonet de la Conquesta)
Fusta bona de doblar si es caifa una miqueta. Fa els millors garrots i guiatos ( Parcent).
El fleix per a fer vares. Ho gastaven molt quan era xic els pedrapiquers per a fer els
mnecs deis martellets de fer matxaca ( Xal )
Vares de fleix per a fer els mnecs de les macetes per a matxacar la pedra ( Benasau )
Els pedrapiquers ho gastaven per a fer mnecs de les macetes perqu no pesa gens
( Benasau )
Mnecs de fleix o de coscoll per les macetes de picar pedra per a fer carreteres. Sn
ms suaus i no feen tanta bambolles ( Vell picaor de pedra de Castell de Rugat)
Per a fer mnecs, vares despolsar meta o forques com el llidoner ( Penguila )
La vara de fleix per a tombar olives ( LA bdet)
El fleixer per a fer villrces i coses deixes ( El Castell de Guadalest)
Vares de fleix, que no pesen, per a fer ametles ( A lcoi)
El fleix per a fer vares de tomaqueres, com canyes, i duren el doble ( A bdet)

En medicina popular el fleix sha fet servir principalment com a dirtic i depuratiu.
Les tasses de fulles de fleix dolor soles o mesclades amb el tamarit i el salicom sha
gastat per a combatre el reuma, a ra de dues tasses diries, una en dej i laltra abans de
sopar. Se sol bullir uns 3 o 4 minuts ( Emilia Pastor-Valncia )
El fleixer, en tasses, dona for9 a a la persona ( Penguila )
Novena de fleix per a la inflamaci de lesquena: desgast dossos, vellea, artrosi, citica.
Posar nou fulles per tassa. Fulles amb tots els seus folols ( A lcoi)
Fulles de fleix per fer tasses per ais dolors reumtics ( Cocentaina)
Dioscrides tracta el fleix en el captol 8 8 del Llibre I de La Materia Mdica on diu que
les fulles aplicades en forma demplastre, i begudes amb vi, i tamb el seu suc, ajuden
a aquells que han estat mossegats de vbores; i Andrs Laguna afegeix en les seues
anotacions que aqestes fulles sn un valus remei contra el veri de les serps; i tant,
que en tot el que pot ocupar la seua ombra, mai no es veu cap animal verins .
Dades antropolgiques:
El mat de Sant Joan arranquen una rama o vara de fleix, abans que isca el sol i la posen
en casa i no veus cap zel en casa. Ho he sentir dir de quan era xicoteta ( LA bdet)

366
 Un bell exemple de ls punitiu de la vara de fleix tradicional a totes les terres de parla
catalana ens el dna Caterina Albert i Parads Vctor Catal a la seua preciosa
historia del Roig de can Clau i el seu gosset Lenn...Diu el pare a la mare davant el
desesperant capteniment de la salvatgina del seu fillet: ...Ah, el dia que torni, li
aplanar Vesquena amb la vara de fieixe, perqu es recordi sempre ms d aqueta
jugada... Imira, no em vinguispas ambploralies niprecsper aturar-me...
Memorable laparici de la Santa de Queralbs, relliscant descal?a pends avall del bosc
amb uns peus blancs i nets com de marbre, talment la darrera melada o nimfa del fleix,
en el relat brevssim de Narcs Oller De Nuria, que a parer de Joan Triad cont les
pagines potser ms boniques que deix el novel.lista, una petita obra mestra il.luminada:
Era petitona, magra, d edat indefinible, molt colrada de cara i rossa de cabells. Vesta
hbit carmelita, de faldilla curta. Un ampie mocador blanc, aquillat damunt del front, li
ombrejava els ulls blau de cel, i due o dotze rosaris de colors virolats, a guisa de grans
collarets, penjaven en son coll trros. Amb una de ses mans duia agafat el davant de les
faldilles, curullat d herbes balsmiques, i recolzava l altra en una vara de freixe ms
alta que tota sa persona. De lluny, talment una figura bblica.
El fleix s la mare de les llances. A la Grcia antiga el fleix estava consagrat a Posid
com un smbol de fermesa i vigoria, i amb les seues vares es feien les millors astes de
llan?a, i el mot fleix designava tamb la propia llan?a.
No sn pocs els esments de la pica o llan9 a feta de vara de fleixera a La Ilada, on els
troians sn el pobl de Pram de bones llances de fleix ( Cant 11:543-544 / Cant IV: 47,
65, 449 / Cant XIX: 361, 389-390 / Cant XX:272, 278, 323 ).
De fusta de fleix i de bell bronze era la llan?a invencible dAquil.les:
D un estoig llavors va traure la llanga paterna,
forta i feixuga, que cap aqueu brandir no podia,
tret d Aquil.les, el sol capag d agitar-la, la pica
feta de fleix, la qual d el cim del mont Peli, havia
dut Quir per a mort del herois i donat al seu pare ( Cant XVI: 141- 145 ) i Cant XIX:
386-391)
Amb la seua bona llan?a punxuda de fleix, Euforbe, jove i estrenu guerrer troi, de prop
va colpir mortalment a 1esquena entre espades Patrocle (Cant XVI: 806-14 )

Per ais celtes antics el fleix era 1arbre del poder que resideix en laigua i de la for^a que
habita la mar, i amb la seua fusta feien els rems i tots els llistons deis navilis. Tamb
eren de fleix les vares mgiques drudiques, sovint decorades en espiral, i tamb les
vares usades per a esperonar o instigar els cavalls, tret de quan es prefera el mortfer
teix. Per a la vella cultura britnica el fleix s larbre csmic, i com a tal apareix en
lalfabet secret celta, autntica reliquia del druisme.
Tal com al territori dinic seguint una secular tradici es curen mgicament les hmies o
trencadures deis xiquets bo i fent-los passar per entre una branca partida de figuera o de
salze el mat de sant Joan, tamb els celtes per a guarir les fractures deis infants els feien
passar pels badalls deis fleixers esbrancats.

367
Entre els antics pobles escandinaus i germnics el fleix s larbre de Wotan o Odn dalt
del qual se li revetl el secret de lalfabet rnic. s Iggdrasil, el forms i formidable du
de la fecunditat que afona les arrels flns la sina ms pregona de la trra i t els cimals
enlairats flns els ms alts i blancs nvols mulladors, el gegantesc arbre sviament bastit
que es drefa etemament per damunt de la font dUrd de la qual viu i della fa viure
lunivers, 1arbre del mn, que abra9 a tot el cosmos ja que amb els seus brancs sost el
Cel i mant amb el seu vigors i elstic tronc la Terra en el centre. Tots els ssers i
criatures vivents dell deriven i innombrables animals sarreceren davall lombra del seu
fullatge. Iggdrasil sempre est verd perqu eterna s la for?a que extrau de la font dUrd,
la qual est custodiada per una de les Nomes, les ames del dest.
Ais peus dIggdrasil els dus germnics es reunien per administrar justicia, tal com els
dus grecs al cim de lOlimp.
En les grans convulsions csmiques, on un mn sanorrea i deixa lloc a un altre,
Iggdrasil romn inmbil, dret i invencible. Ni les flames ni els gels ni les tenebres el
conmouen. Iggdrasil s el smbol de la perennitat de la vida que res no pot destruir, el
recer per ais innocents que, escpols del cataclisme i la desfeta, repoblaran la trra.

192.- Fumaria capreolata L.

Papaveraceae
Papavercies
Noms populars dinics: Julivert bord ( Bellreguard, Alquerieta de Guardamar, Daims,
Marells de Rafalcaid, Gandia, El Real de Gandia, Piles, Oliva, La Font dEn Carros,
Potries, Vilallonga, Beniaij, Benifl, Palma de Gandia, Rtova, Alfauir, Almiser,
Castellonet de la Conquesta, Beniopa, Xeresa, Xeraco, Barx, Pa de Corris, Beniaia,
Campell, Fleix, Trbena, Callosa dEn Sarri, Silla, Artana, ), julivert de rata ( Biar,
Beneixama,)
Herba ponedora ( Castells de la Serrella ), ponedora ( Mura, Benissa, Castells de
Castells, Famorca, Adzbia, Benirrama, Margarida, Verger, Els Poblets, Sanet i
Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, Pamis, Benidoleig, Pedreguer, Gata, Sagra, Xal,
Trbena*, Bolulla, Callosa dEn Sarri, Confrides, LAbdet, Sella, ), ponedora blanca
( L Abdet)
Tita-pon ( Benimassot, Tollos, Fageca, Benidoleig,)
Ferri-busterri ( Beniaia, Catamarruc, Balones, Benilloba, Benasau, Penguila,
Alcoleja, Torre de les Mafanes - si fa la flor rogeta -, Cocentaina, Muro, Albaida,
Beniatjar, Salem, Castell de Rugat, Castell de la Ribera, La Llosa de Ranes, Xtiva,
Canals, La Font de la Figuera,), feli-busterri ( Fageca, Alcdia,), fili-busterri
( Penguila ), ferri- musterri ( Benillup, Gorga, Manuel, ), terri-busterri ( Otos, Ares
del Bosc, Balones, Benifallim, Manuel, ), terri- musterri ( Benifallim, Otos, Beniarrs, ),
serri-musterri ( Castell de les Gerres)
Herba mistera ( Alcal de la Jovada ), mistera ( Famorca)
Unflabous o unflabou ( Daims, Tavemes de la Valldigna, Ontinyent, Silla, ), inflabou
o inflabous ( Beneixama, Castalia, Tibi, Xixona, Quatretonda, ), inflabous ver
( Quatretonda de la Val dAlbaida ), per a distingir-lo de linflabous bord o Platicapnos
sp.

368
M ata-bou ( Bocairent, Aielo de Malferit, ), farta- bous ( Pego )
Mata-conills ( Miramar, Otos, Mura, Altea, La Llosa de Ranes,)
Gatamoro ( Almudaina)
Cendrellosa - flor blanca, ms botja - ( Torre de les Ma?anes )
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Herbats subnitrfils, camps de tarongers i daltres
cultius.
Aix fa aigua, baix sempre est banyat ( Beniarrs )
Dades etnobotniques:
El de flor blanca neteja la sang bruta i la fa clara i bona, com lortiga; laltre s veneno
( Beniaia ).
Per a netejar la sang i fer una cura depurativa de primavera. Novenari de fumaria de flor
blanca. Un brotet per tasseta de caf ( Benimantell)
Depurativa. Una cullerada per tassa. Dos tasses per dia. Una en dej i una altra abans de
sopar ( Emilia Pastor- Valncia )
Ma mare diu que de joveneta tenia floroncos, a la cuixa, a la cara, al bra?.
Nou tassetes de ponedora blanca en nou dies. I ha segut lhora que no li nhan eixit cap
ms ( LA bdet)
Ho posaven a les gallines i les fea pondr ( Famorca )
A les gallines aix i lagret les encanta. De xiquet io en fea de ponedora per a les
gallines. En el camp les tortores si la troben sacosten i vinga picar-la ( Benissa )
Se la mengen tots els animals, conills i tot ( Pastor dAdzbia )
Sho mengen les ovelles i les cabres ( Pa de Corris )
Sho mengen els animals ( Pastor de Xal, Pamis )
La ponedora se la mengen els bous i els animals per no era bo per ser una cosa massa
tendr ( Pamis )
El terri-busterri els animals se la mengen ( Ares del Bosc )
Sho mengen els animals, borregos, cabres, conills... ( Beniaij )
Bona per ais animals ( Oliva, Rtova )
El juliverd bord s bo per ais conills i animals ( Els Pedregals )
Sho mengen els animals ( Beniatjar )
El ganao aix no sho menja molt ( Benimassot)
N hi ha lo menos quatre ponedores, i les cabres se les mengen totes ( Sagra)
Es diu mataconill per no els mata. Sho mengen igual els conills que les cabres ( Altea)
Sho mengen tots els animals, li diuen mataconill per no s mataconills, ais serrans sol
fer-los mal perqu el conill serr sol ser ms delicat ( Altea )
s molt fineta, abans la donaven ais conills, li diem tamb mataconills per no s que
matara els conills sin que al ser molt tendreta si en menjaven molt els escagaxaiva
(Mura)
No s bo per a res per el ganao sho menja ( Xal )
Sho menjaven els animals, per no era una cosa que els apanyara o agradara molt
perqu quan esta madura esta fils, per si anava en la brossa no lapartaven ( Oliva )

369
Se la mengen molt poquet els animals ( Famorca, Fageca )
Sho mengen els animals com les cabres, les ovelles i borregos pero els conills, no
( Vilallonga)
Per ais borregos i per ais conills alg ( Beniopa)
El animals la fugen prou ( Beniarrs )
Fugim della per ais conills ( Artana )
El matabous no s bona per ais conills ( Aielo de M alferit)
Ma uela quan anvem a fer brossa per ais conills mos dia: No la fu, manera que es
muiguen els conills. Per a les gallines els agradava ( Potries)
Aix s veneno ( Benillup )
El ferri musterri s veneno per ais conills ( M anuel)
Aix s una brossa que no val per a res. Si en donaves ais animals els pegava mal, per
aix li diem els vells dabans, unjlabous. Si lin donaves un grapat ais conills, el que en
menjava li entrava diarrera i es mora ( Daims )
Aix n hi ha per tot. Aix diuen que s veneno . Quan anvem a fer herba per ais
conills, dien, aix no ( Benimassot)
El ferri-busterri mata els conills ( Alcoleja ).
Dinflabous es morien els conills ( Beneixama )
Si sel mengen els conills sescagaixen tots ( La Font dEn Carros )
Els conills es moren si mengen ponedora ( Confrdes )
El ferri-busterri s veneno , el de flor blanca i el de flor roja ( Benilloba )
El ferri-busterri s molt roin. Per les cabres sel mengen com la cendrellosa si van pels
bancals. La cendrellosa se la mengen els conills ( La Torre de les Maanes )
No la donaven mai ais conills, dien si portava veneno ( M uro)
La ponedora no la donen ais conills perqu sescagaixen ( Benissa )
s una herba que se la mengen poc els animals. Els conills es moren si es mengen eixa
herba ( La Font de la Figuera)
Aix els conills si en mengen moren, molts; ara les ovelles, cabres i tot aix sho
mengen molt ( La Font de la Figuera )
El terri-busterri si sel mengen els conills es moren ( M anuel)
Els xiquets dem quan anvem a fer brossa: Ferri-busterri moren els conills
( Benignim)
El mata-conills mata les mares que no tenen filis ens cantaven a la Lllosa de Ranes.

193.- Fumaria officinalis L.

Papaveraceae
Papavercies
Dades ecolgiques: Cosmopolita. Fa flors rosades, fruit ms ampie que llarg amb lpex
ms o menys escotat. Herbats nitrfils, cultius.
Dades etnobotniques: Al teritori t els mateixos noms i semblants usos que lespcie
anterior.

370
194.- Fumaria parviflora Lam.
Papaveraceae
Papavercies
Noms populars dinics: Cendrellosa ( Torre de les Ma?anes ); juliverd bord
( Bellreguard, Alquerieta de Guardamar, Daims,)
Dades ecolgiques: Herba poc robusta, erecta o ascendent; raims floris subsssils,
espessos; fruit subglobuls duns 2 mm de dimetre, carinat, mucronat, finament rugs.
Dades etnobotniques: Noms i usos semblants ais de les altres fumries.

195.- Galactites tomentosa Moench [ = Centaurea galactites L.]

Compositae vel steraceae
Compostes o asteraceae
Noms populars dinics: Cardet blanc ( Gata, Benissa,); calciga ( B arx), calciga blanca.
Dades ecolgiques: Mediterrnia centroccidental. Planta molt freqent al camp, ais
herbassars nitrfils, bancals perduts, vores de conreus i de guarets.
Dades etnobotniques:
Pastura de cabres i ovelles.
196.- Galium aperine L.
Rubiaceae
Rubicies
Noms populars dinics: Rapa-llengua ( Benirrama, ), rapa ( Bellreguard ); rbola (
Cocentaina,)
Altres noms populars: Apegalosa, endrapallengua.
Dades ecolgiques: Euroasitica. Terfit lianoide de floretes blanques. Molt abundant
en mrgens dhorta, tarongerars i herbassars nitrfils ombriencs de les clarures
boscanes, sobretot riberenques.
Dades etnobotniques:
Planta dirtica, depurativa, astringent, cicatritzant i antiescorbtica.
La rapa samparrala. Sho menjaven les cabres i els borregos ( Bellreguard)

197.- Galium frutiscescens Cav.

Rubiaceae
Rubicies
Noms populars dinics: Rvola ( Castells de la Serrella, E b o ).
Altres noms populars: Mosquera.
Dades ecolgiques: Iberolevantina. Camfit sufrutics, helifil i subnitrfil,
dinflorescncia blanca ramificada des de quasi la base de la tija. Matollars, cingleres i
roquissars calcaris.
Dades etnobotniques:
Planta txica, la refugen els animals.

371
Mosquera, perqu atrau les mosques i insectes, i per aix es penjava de les bigues deis
corris i de les quadres, com la falaguera o lesparreguera, per tal de poder aix atrapar
les amb un sac.

198.- Galium verum L.

Rubiaceae
Rubicies
Noms populars dinics: Quallallet ( Cocentaina)
Altres noms populars: Espunyidella groga.
Dades ecolgiques: Euroasitica. Hemicriptfit escaps. Herba pluricaule, de tiges ertes
o ascendents i arrodonides o cilndriques amb quatre costes; de fulles liniars en verticils;
dinflorescncies espesses de flors perfumades de corol.la dun groe molt viu; i de fruit
normalment glabre i llis o rarament pelos. Herbats i prats frescals i pasturatges humits.
Planta ms aviat rara, tret dalguns rodis en les muntanyes interiors ms altes. A
recordar els espessos rodis que es fan en els pratellets que volten la Cava Arquejada
dAgres o deis veinatges del pouet del Montcabrer o de la carena del Menetjador.
Dades etnobotniques:
Per a quallar la llet i fer formatge. Es deixa la mata seca surant damunt del llibrell de la
llet ( Cocentaina )

199.- Genista hispnica

Leguminoseae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: argilagueta, argilaga menuda, argelag.
Altres noms populars: Cascaula.

Dades ecolgiques: s una mateta de branquillons ramificis i espinescents, que tendeix

a fer gespes espesses i extenses, de vora un pam daltria, i que cada any dna brots
nous amb fulletes lanceolades, uns i altres coberts de pels tous. Les flors son grogues i
xicotetes agrupades al capdamunt deis brots

Dades etnobotniques:
Els pastors ens diuen que esta herba la refugen els animals.

200.- Genista patens DC. [ - Cytisus heterochrous Webb ex Colmeiro ]

Leguminoseae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Ginesta ( Alfafara, Quatretonda, ); argelaga ( Cocentaina, ),
cambronera vera ( Benirrama, )
Dades ecolgiques: Iberollevantina. Ombries altes. Formidables les daurades florides
primaverals, esclatant contra el fose de la verda fronda.
Creix dalt la serra, part ombra, fa la flor groga i no punxa ( Alfafara )
Dades etnobotniques:
Barranc de les Ginestes de Quatretonda

372
201.- Genista scorpius (L.) in Lam. & DC.
Leguminoseae vel fabaceae
Llegumonoses o fabcies
Noms populars dinics: Argelaga de marge ( Billeneta, ), argelaga parda ( Beneixama
), angilaga parda ( Ain ), angilaga negra ( Famorca, Fageca, Benimassot, Gorga,
Alcoleja, Penguila, Benifallim, La Torre de les Mafanes, Tibi, Castalia, ), angigala
negra ( Benimantell ), angigala negra o vera ( Penguila), angilaga negrella ( La Torre
de les Ma9 anes ), angelaga borda ( Salem ), angilaga borda ( Beniarrs, Agres,
Alfafara, La Font de la Figuera, ), argilaga borda ( Castalia, ); angilaga de conill (
Gorga, Balones, Penguila, Ares del Bosc, )
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Mata molt ramificada, despines estriades,
llargues, que formen amb la tija un angle ordinriament molt obert. Llegum oblong i
comprimit, de 3 a 9 cm de llarg. Pobla matollars, pastures seques, brolles, erms. Pot
confondres amb Targelaga vera o blanca (Ulex parviflorus Pourret ), pero fa la
ramificaci menys espessa i tota ella t un color ms fose, dun verd grisenc; a ms,
floreix a la primavera just quan van marcint-se les darreres florides de laltra argelaga, i
amb unes flors dun groe ms clid i viu, ms acarabassat; i no sol vores a les
muntanyes properes a la mar.
Langilaga vera si es crema es seca; pero esta remou amb ms forfa, tan prompte que es
seca en arruixar-la ! ( Beniarrs )
Dades etnobotniques:
Ma mare la gastava molt per al mal de cap. Tallant un tros i bullint-la. Ma mare sempre
collia langilaga borda florida i la deixava secar, per si la necessitava la collia quan
fora. Se la mengen els conills i tots els animals ( La Font de la Figuera)
Menja escollida per a les cabres i ovelles florida i sense florir i incls per a dur al corral
per al conills.
Langilaga negra s ms tendr que la blanca. Trau garrofetes. El ganao Mare de Du
com se la menja ! Lovella no tant perqu lovella t la boca ms fina per les cabres no
sho mengen aix, i els conills ! Eixa els conills quan comencen a traure les garrofetes
en tinc pocs costis fets per ais conills, io en criava i a voltes tenia 40 o 50 conills dins
del corral ( Benimassot)
Se la menja qualsevol animal, cabres, ovelles, conills... ( Castalia )
Bona per ais conills florides o no ( Penguila)
Punxes coentes, veus linfem, aix s lo ms rom. N he fet tanta per ais conills! ( La
Torre de les Ma9 anes )
Langilaga borda per ais conills ( Agres )
Langilaga borda per ais conills, igual florida com no, millor de moguda ( Alfafara)
Langilaga borda florix ms avant que la vera i trau la brosta desprs de florir. Eixa
angilaga s per al conills, quan est florida s quan ms se la mengen, la pelen
( Alfafara)
Langilaga borda s la que mosatros feem ac quan mou ella per ais conills i els conills
es menjaven fins les soques ( Alfafara )
Sho menja molt el ganao ( Famorca )

373
Langilaga negra se la mengen els conills ( Alcoleja, Gorga,)
Langilaga negra se la mengen ms que la blanca, fa la brosta ms tendr i estira i quan
rev a setembre se la mengen encara molt ms ( Fageca)
Langilaga borda fa fresols o bajoquetes, i els animals se la mengen molt, sobretot, les
bajoquetes ( Beniarrs )
Dades antroplgiques:
Els salzes i les humils ginestes ofereixen, tamb elles, fullatge ais ramats i ombra ais
pastors, aix com bardissa a les plantacions i aliments a la mel.
Virgili. Georgicon II; 434-5-6

202.- Gerarium robertianum subsp. purpureum ( Vill ) Nyman [ = G. purpureum

Vill ]
Geraniaceae
Geraniacies
Noms populars dinics: Rellongets, rellongeres, agulletes, gulletes, agulletes roges (
Alcal de la Jovada ), per a distingirles de les tamb mengvoles agulletes ( Scandix
pecten-veneris); dentetes de conill ( Alcal de la Jovada ); filies maries

Dades ecolgiques: Mediterrnia. Herbats ombrius. Ter. esc. Pol.len groe; el

subcosmopolita tipus el fa ataronjat.
Dades etnobotniques:
Dades antropolgiques:
Les antiges tradicions populars dEuropa consagraren a la gra el petit gerani
silvestre que creix en els terrenys predregosos i fa unes belles floretes de cinc petis
dun forms vermell viu. s el prototipus, el pare de tots els geranis deis nostres jardins,
i el nom li ve del nom grec de la grulla geranos, geranin, perqu la forma de la cpsula
que cont les llavoretes representa bastant b el bec daquesta au, tan terrible per ais
rptils. I probablement per aix en vries regions occidentals el gerani silvestre s
anomenat espantadimonis; per un altra banda, es diu que el particular olor que hi emana
allunya els mals esperits deis llocs on Du el fa crixer.
En les antiga farmacopea popular se servia de les fiilles del gerani silvestre per a
estroncar les hemorrgies; els gitanos encara les utilitzen, fresques o seques i redudes a
pols, per a guarir les ferides sangnants. s notable que aquests mateixos gitanos
relacionen aix mateix la gra amb la seua patrona Santa Sara, a la qual acudeixen a
festejar cada any, i tamb que algunes de les seues dones porten el nom de Cartacolha,
la gra.

Charbonneau-Lassay, Louis. El Bestiario de Cristo: El Simbolismo animal en la Antigedad y la Edad

Media. Vol. II. P: 597-8

203.- Gladiolus italicus Mili. [ =G. segetum Ker-Gawler]

Iridaceae
Iridcies
Noms polpulars dinics: Aspadella ( Cocentaina, )
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Iranoturaniana. Gefit bulbos. Estams amb anteres
ms llargues que els filaments. Llavors sense ales. Herba nitrfila, de conreus i guarets.

374
Dades etnobotniques:
Ornamental.

204.- Glaucium flavum Crantz

Papaveraceae
Papavercies
Noms populars dinics: Cascall banyut, rosella marina; canutera ( Manuel ), canut (
M anuel)
Altres noms: Guix bord.
El nom cientfic, ve del Watjlavum: groe o ros; i del grec, glauks, que significa, glauc,
verd de mar o verd pl.lid amb mats lleugerament blavenc.
Dades ecolgiques: Holrtica. Herba biennal, vistosa, molt ramificada, de dos a quatre
pams daltria, que atrau pe seu fullatge robust, rutllat i retallat, de color verd glauc i
aspecte quasi mineral; per les seues grosses, sedoses, lleugeres i llampants flors
daurades; i els seus fruits capsulars llargs, berrugosos i estiris com una banya.
s una germana de les innocents roselles i deis potents cascalls, i com ells elabora un
suc llets o ltex, en aquest cas groguenc, re en alcaloides, que degota quan es trenca
una fulla o una tija.
Aquesta filia del sol i deis platjars de mar i els codolars de riu, s una de les plantes ms
enigmtiques i lluminoses de la nostra flora. Una planta que estima la mar, del qual pren
el color del seu tronc i fullatge, i tamb les rambles ruderals deis rius i barranes de trra
endins. Es cria en els sorrals, muntanyars i motes de les platges, principalment en les
sopalmes del pais de rera duna, on les arenes contenen una certa quantitat de materia
orgnica acumulada; i entre les graveres i els codolars de les ms recndites i
paradisaques cales i badies excavades en els penya-segats rocosos de cara mar, al llarg
de tot el litoral de La Marina, aprofitant les deixalles que lonatge i les ventades hi
dipositen; i deis caixers de riu i de barranc. Ara i ads apareix en solitari com un roder
enigmtic o formant petits i espessos poblaments, adoptant un posat estrany i greu.
Dades etnobotniques:
Ha estat emprada com a dirtica per a desfer les pedres del fetge i eliminar lcid ric.
Per es desaconsella ls casol per tractar-se duna planta molt rica en principis actius
per mal coneguts.
Com a vulneraria sen pot fer s, en aplicaci sobre les parts danyades, de fulles i flors
fresques picades i barrejades en oli doliva o en banys per a rentar i cicatrizar ferides,
lceres i llagues.
La llet de les rames i fulles sha utilitzat, a tall de custic, per a cremar berrugues.
Llavats de canutera per a les hemorroides, amb vinagre i sal ( M anuel)

205.- Globularia alypum L.

Globulariaceae
Globularicies
Noms populars dinics: Sall ( Oliva, Foma, Benirrama, Ganda, Beniopa, La Font
dEn Carros, Callosa dEn Sarri, LAbdet, Pedreguer, Calp, Benissa, La val de Laguar,

375
Alcal de la Jovada, i en general a tot el territori ); sogull ( Callosa dEn Sarri,
Trbena,)
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Pertany a una petita familia botnica que noms
comta amb una vintena despecies que nicament viuen ais paisos mediterrnis i terres
veines, les quals generalment fan floretes bilabiades i menudetes arreplegades en
cabe9 oles de color blau. La sall viu ais matollars eixuts o acarassolats calcaris, per
tamb es cria ben ufana i llustrosa en els vessants ombriencs. La seua poca dilecta per a
comen?ar a florir s rera les primeres pluges de les acaballes de lestiu i durant tota la
tardor, bo i allargant la florida fins ben entrada la primavera destiu. Ac no nhi ha de
sall ( Alcal de la Jovada).
Dades etnobotniques:
Aix s ms amarg que la fel ( Alcal de la Jovada ). Aix s ms amarg que la retrama
( Pedreguer ). Aix s ms amarg que lacve ( Oliva ). Aix amarga com un dimoni,
com una fel ( Foma )
Usos medicinis. Aperitiu:
La sall s amargussima i es gastava per a fer ganes de menjar ( Beniopa )
t

Es molt amarga. Mon pare la gastava per a fer gana de menjar ( Oliva )
Lo millor per a les ganes de menjar. Prendre un gotet abans de les menjades (
Benimaurell). Per a una persona que no t fam ( Pedreguer ). Per al que no t gana de
menjar ( Benissa)
Digestiu:
Laxant i porgant ( Bolulla ). Per a lestrenyiment ( La Font dEn Carros ). Porgant per
ais estrenyits ( Benirrama ). Per a netejar la panxa ( Pedreguer )
N he pres molta de sall perqu patia molt destrenyiment ( Alcal de la Jovada )
Infeccions de la panxa ( Callosa dEn Sarri ).
La sall ac la gastaven per a la panxa ( LA bdet)
Per a porga i el mal destmac. Ac vivia una ueleta que es va morir de noranta i pico
danys, la tia Pepeta Mara, que ho gastava per a la circulado de la sang (Rfol de
Salem)
La sall per ais cues quan rem menudets. Aix ma mare ho bollia, i de mat, en dej,
mos ho donava per ais cues. Aix s ms amarg que lacve. Primer mos donava una
culleradeta de sucre per a que els cues acudiren, i desprs ens feem beure aix.
Fulletes de sall per ais cues, de mat en dej ( F om a)
Altres usos mdics:
Ho bullien per al sucre ( Carrcola )
Infus per a lartrosi.Trenta fulletes per tasseta en novenaris: Un novenari / Dos setmanes
de descans / Dos novenaris / Descans. ( R.F.C. Cocentaina)
Sall mesclada amb punxeta ( Lithospermum fruticosum ) sho feia mon pare per a
baixar-se la tensi ( Benirrama )
Novenari de sall per a lartrosi. Infus de trenta fulletes. Es fa un novenari en dej. Es
descansen dues setmanes. Es fa un segon novenari. I descans ( Cocentaina)
s vulnerari:
Sall. Si tenies un mal tel llavaves en auia bullida daix com a desinflamant ( Calp )

376
Per ais tocats o pelats deis animals, sovint degut al frec deis arrapons. Untar amb un
drap net banyat en el bull ( Callosa dEn Sarri).
Les seues fulles, menudes i ovis, i la seua flor, morada, en infusi, sn estupend
remei per a depurar la sang derupcions i alrgies, aix que est de moda...Ensems s
excel.lent dirtic, per ais ronyons, per al fetge i en tota molestia pectoral. Amarga s
tamb aperitiva, digestiva i tonificant. ens diu Josep Mascarell i Gosp de la sall al
seu inoblidable Amics de la Muntanya.

En totes les herboristeries de Xauen i de les rodalies de Djebala no mancava mai el

saquet de fulles de tasselga per a netejar el eos i per ais gassos. Es recomanava prendre
tassetes desprs deis menjars o un got a la nit abans de dormir.

206.- Globularia vulgaris L. subsp. valentina ( Willk ) Mlagarriga [ = G. valentina

Willk]

Globulariaceae
Globularicies
Noms populars dinics: Sall ( Agres, Penguila,)
Dades ecolgiques: Iberollevantina; s una planteta herbcia, ms menuda (1 -4 dm ) i
ms resistent al fred que la llenyosa i ramuda germana costanera; hemicriptfit escaps,
t una rabassa ms o menys llenyosa de la qual rebroten unes dretes tiges amb les seues
fulletes de limbe obovat, sovint ms curt que el pe?; creix al cingles i roquissers
ombrius i alts i matollars calcaris i fa unes delicioses flors blaves primaverals.
Dades etnobotniques:
Es gastava a modo de porga ( Agres )
Per a la falta de ganes de menjar, empatx, mal de panxa. Bullir un manollet de sall, no
cal que estiga florida, en tres gots daigua fms que en quede un. No posar sucre. A
voltes en una tassa nhi ha prou ( Penguila, procedent dA lcoi)
207.- Glycyrrhiza glabra L. [= G. glandulifera Waldst. & Kit ]
Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Regalssia ( Bellreguard, Castell de Rugat, Atzeneta, Albaida,
La Font de la Figuera, Petrer, ), regalssia de bast ( Bellreguard, Ganda, Daims,
Tavemes de la Valldigna, Simat, Oliva, Dnia, Pego, Pedreguer, ), regalssia de palo (
Gandia, Beniaij, Vistabella,), regalssia de vara ( Simat, Alzira. Algemes,), regalssia
de vareta ( Barx, LOllera ), regalssia mora ( Castell de Rugat ), regalssia (
Ontinyent), larrel viva de color brunenc.
Regalssia ( Bellreguard, Pedreguer, ), regalssia de moro ( Gandia, Algemes, ),
regalssia en pastilles ( Daims ), puro moro ( Castell de Rugat ), extracte negre (
Aldeneta dAlbaida ), estraite ( Petrer, La Romana ): lextracte negre de larrel de la
planta que solia vendres a barretes.
Regalssia de botifarra ( Gandia,), lextracte negre amb essncia dans.
Dades ecolgiques: Eurasitica. Gefit rizomats. Herba robusta, erecta, glandulosa,
feblement pubescent, amb 4-8 parells de folols, viscosos al revers; de flors violcies o

377
 blavenques, en raim axil.lar, amb el calze bilabiat pubescent i glanduls i estendard ms
llarg que les ales; fa el fruit en llegum comprimit, turuls, amb 2-5 granes lenticulars. La
re i els rizomes, dolfos i emprats en medicina. Prospera en llocs herbosos, pasturatges
humits, principalment ais riberals de riu. Cultivat per les seues arrels comestibles, i a
voltes naturalitzat en caixers argilencs de rius i barrancs, camps deixats, bancals perduts
i prats maijalees sobre sois grassos i humits. Al Pas Valenci es pot vore Baix
Segura i a lAlacants, bo i ascendint fins la Safor i la val de Cofrents. Nero-
Tamaricetea. Tamaricetalia.
Dades etnobotniques:
El principal component de larrel de la regalssia s la glicirricina, una saponina sense
poder hemoltic, que s una sal doble, clcico-potsica de lcid glicirricnic; cont, a
ms, un flavonsid, sacarosa, /-glucosa i una materia amarga insoluble, entre daltres
components.
Ls de la regalssia s antiqussim, principalment com a pectoral. Els vells papirs
egipcis ja reporten la seua utilitzaci. Dioscrides, referint-se a la G. echinata, darrels
tamb dolces i portadores de glicirricina, diu que larrel mastegada s gratssima al
paladar; i el seu suc s til a les asprors de la canya deis pulmons, quan larrel s tingda
davall de la llengua i el suc estil.lat a poc a poc. Tamb serveix contra lardor destmac
i contra les malalties del pit i de lestmac; i cura les ferides quan shi posa damunt.
Gildegardis von Bingen recomanava la regalssia menjada, no importa de quina manera,
per a fer la veu clara, aclarir els ulls, suavitzar lhumor i ablanir lestmac per a la
digesti. Tamb deia que s molt til per al malalt mental si la menja molt sovint,
perqu allunya Tira instalada al seu cervell.
Font Quer diu que les tasses de les arrels, raspades, a fi de llevar la corfa, i esmicolades
a trossets molt menudets i posades a remull durant tota la nit i colades amb un lien?,
shan fet servir, preses lleugerament calentes, per a combatre la tos.
La gent xupla el bast de regalssia com una llaminadura per tamb per les seues
virtuts pectorals i expectorants i per a calmar el dolor de la inflamado destmac i de
llcera gstrica i duodenal.
La regalssia s, a ms, antiinflamatoria, laxant suau, espasmoltica, demulcent i
edulcorant.
La tempor de la regalssia c o m e ta ara, al novembre i acaba en juliol. s molt bona per
a fer la digesti, i molt sana per a la gola, els bronquis i la tos. Tamb s pot prendre
bollida amb una culler de mel ( Gandia)
Per a xuplar per a la grip, la tos, un brotet, tindre-lo en la boca i vas mastegant-la. All
en el Joncarell nhi han soques que quasi sn com el bra?, aix si no ho traballen
sempesta com el gram ( La Font de la Figuera)
Larrel de la regalssia abans es gastava per ais constipats i tamb per a deixar de fumar
( Banyeres )

Dades antropolgiques:
No vullc saber qui ets, ni d on vingueres
fin s a la porta alegre de l Escola,
ni per qu a l edat de ta vellesa
vns obligat de vendre

378
eixes arrels de pell rogenca i fina,
grogues per dins, plaents ms que no sucre
al paladar tendral de la infantesa...

Caries Salvador. Oda a l Home de la Regalssia. Fragment. Almanaque Las Provincias 1947

208.- H eder helix L.

Araliaceae
Aralicies
Noms populars dinics: Hedra i hedrera ( Castells, Beniaia, Penguila, Cocentaina, La
val de Laguar, La val dAlcal i a la resta de tot el territori sense excepci )
Altres noms populars: Heura.
Toponimia:
El topnim Hedra s potser un del ms repetits a tot el territori, no nhi ha pobl que no
tinga la seua penya, cova, barranc o font de PHedra.
La Penya lHedra de Castellonet de la Conquesta i la seua fonteta, a peu de cingle, amb
tres cocons picats sobre la penya viva.
La Penya PHedra de la serra de Quatretonda, a prop del Buixcarr.
La Cova de PHedra dOntinyent, amb pintures rupestres, no lluny del barranc deis
Tarongers.
La Penya de PHedra de la font del Matissal de Castells de la Serrella.
La Penya de PHedra de lAlt de la Casa de Serella al terme de Fageca.
La Penya de PHedra de Pombria de Segria.
La Penya de PHedra i barranquet de la Penya de PHedra dEbo.
Els Hedrets. Morret blanc i cim ms alt de la serra de la Carrasca dEbo.
El Barranc de lHedre, davall del Tossal del Pi de la serra de la Carrasca dEbo.
El formidable barranc de PHedra de la solana ponentina del Montg, al terme de Dnia,
cara Jess Pobre.
Dades ecolgiques: Holrtica o Euromediterrnia. Liana arbrea dampla dispersi en
ambients boscosos, de 5 a 30 metres daltria o llargria, ja que es comporta com a
enfiladissa o arrossegadisa, amb res curtes, fixadores, al costat ombrejat de les tiges
estrils; fa dues classes de fulles sempre alternes i dun verd fose, coricies i lluentes:
triangulars o palmatfides o palmatipardides de 3 a 5 lbuls a les branques estrils, i
ovato-romboidals acuminades, enteres o subenteres, ais brots fertils, florfers i lliures.
Fa la florida pels volts de Nadal i les flors sn grogroses, pentmeres agrupades en
umbel.la globosa; i madura els fruits a la primavera desprs dhaver endurat els freds
hivemals, els quals sn baies redones i negres amb 2-3 llavoretes. Es cria a arrapada a
les penyes i cingleres altes i ombrienques, raconades ombrvoles, o estesa ais runars i
pedregallars ombrius.
Fenomenals les anyenques hedreres del Rac deis Caus de les Jubees de Laguar, davall
del Pa deis Avenes i dalt de la font de Regins; les de dalt les parets de la Canal de la
Serrella; o les que es crien dins de les neveres com la de lAlt del Benicadell o la cava
gran o arquejada dAgres.

La fo n t del Comte raja del cor d un bosc joliu;

379
 los trmols, albes i lladerns que abeura
ombra li fa n d un cortinatge d heura
que travessar no poden los raigs del sol d estiu.
Canig. L Aplec. Jacint Verdaguer

La font del Comte raja gota a gota;

apar una encantada que sanglota,
amagada de l heura en la verdor;
prou canta el rossinyol, mes cada nota
s un gemec que fa partir lo cor.
Canig. L Enterro. Jacint Verdaguer

Dades etnobotniques:
Fulla dhedra mossegada o picada, i aplicada en emplast sobre els talls i les ferides (
Benirrama).
Ungent dhedra per a curar ferides i cabrasses - clavills que es fan a les vores deis
talons i de les mans- ( Benirrama):
Fulles dhedra ben bullides; afegir un poquet doli i cera verge derritida; barrejar b i
colar.
Lhedra bullida sha fet servir sempre com a encobrir les canes, quan no hi havia tints,
aquesta aigua no s dun color molt fose per tapa les canes durant un parell de
setmanes deixant un color daurat molt suau ( Ademuz )
Lhedra per al menjar de les cabres i deis animals ( LA bdet)
Els fruits sn txics ( em'tico-catrtics ) per lalt contingut en saponina triterpnica (
hederina ), la qual tamb es troba present en menor quantitat en les fulles, que a ms
contenen una substancia hormonal de tipus estrgen.
Els fruits sn molt aprofitats pels aucells, especialment les merles, contribuint aix a la
dispersi de les llavors i la propagaci de la planta.
Dades antropolgiques:
Les fulles dhedra, com les de lom, sn molt utilitzades arreu del territori per a fer
enramades en lAscenci, el Corpus i els altres dies de festa senyalada.
Per Corpus enramaven en hedra ( LA bdet)
Lina catifa dhedra reb els tretze pelegrins de les Useres, de retom al pobl rera el seu
llarg pelegrinatge per les soledats i silencis de la muntanya fins el santuari de Sant joan
de la mgica Penyagolosa.
Cobert el seu eos i cenyida la seua cabellera dhedra i de llorer freqentava les
frondosos valls Dions, el fill de la gloriosssima Smele, a qui criaren les nimfes
afectuosament en els barranes del Nisa i en una cova fragant, ens diu lHimne Homric
XXVI, dedicat a Dions.
Una parra pletrica de xinglots creixia de lalt de la vela, i una hedra quallada de flors
semparrillava entom del masteler de la au negra i velo9 de Dions, que borbollava un
olors vi dol? de beure i emanava una aroma dambrosia, ens reporta lHimne
Homric VE, el dedicat a Dions.
Amb els flotants cabells cenyits de frondoses branques dhedra anava Cal.lope, la musa
primera i principal, la ms puixant i augusta, dedicada a la poesia pica, quan en
representado de les altres huit germanes, ( les afortunades filies de Mneme o
Mnemsine, la dea de la memria, titnide filia de Gaia i Ur, i les estatgeres del mont

380
Helic de Becia, Pantiga Ania ), que van deixar en mans della sola tot el pes de la
contesa potica amb les ncies i vanitoses pirides, que tingueren la gosadia de desafiar
les i foren convertides en nou blanques ( garses o urraques) que tot ho imiten i tostemps
queixant-se de la derrota, afinant amb el polze les planyvoles cordes, va entonar la seua
sublim can? per a celebrar i proclamar que tot s un do, un regal, un obsequi de Ceres,
la primera a enfonsar Parquejat forcat en la fera? i dura gleva i a donar a les terres fruits
i collites i liis assenyades per ais hmens.

Musa refert: Dedimus summam certaminis uni.

Surgit et inmissos heder collecta capillos
Calliope querulas praetemptat pollice chordas
atque haec percussis subiungit carmina neruis
Ovidi. Les Metamorfosis. Llibre V. v: 337-340

Avui tancaria el llangardaix en una gbia.

I que fo s la festa deis dits,
la dansa de l heura a cau d orella,
la tendresa de la planta deis peus,
Vor negre de celia i de Vaixella.
Seguira els camins que el deliri oblida
amb pas molt lent
com el del bou que llaura
aquest paisatge de lluna gitana.
Mara - Merc Marfal: Foguera joana V

Pont en Valtura.
Com les hedres, s hi aferren
les nostres vides.
Matsuo Bash ( 1644-1694 )

artius atque heder procera adstringitur ilex

lentis adhaerens brachiis
i estrenyent-me amb els seus flexibles brafos ms fort que no sagafa Phedra a la
corpulenta alzina, diu Horaci a lepode XV.

Ses donzelles voldrient-la distraure

i a sos dolors son pensament s aferra
i a sos records ms ntims sa memdria,
com a les rues d unpalau una heura.
Diu magistralment Jacint Verdaguer a Canig.

Quin delit era el teu, cam del Riberal!

381
Ella amb el seu mirar pie de llum m esperava.
Tremolar de palanca al pas de la canal.
L arbre, escorga vermella, al fons s emmirallava.

Cam del Riberal dins l aband geliu.

Quan l heura davallantpe marge s esmunyia,
sota cada ventada on s allisava el riu,
la neu que porta el vent en sa roba es fonia.
Josep Sebasti Pons. Cantilena: Cam.
Les Mnades o bacants eren les companyes de joc de Dions o Bacus infant i desprs les
gils nimfes que formaven part, amb els stirs i silens, del seu seguici tumultus, posset
pe deliri mstic, que travessava els espessos boscos cantant i llan?ant crits rituals,
coronades dhedra i agitant bastons llarg o tirs omats amb cintes, fulles dhedra,
pmpols i una pinya a la punta.
ubi capita Maenades ui iaciunt hederigerae,
( on les Mnades coronades dhedra sacsegen violentament el cap )
*

harum pars tecta quatiebant cspide thyrsos,

( Amb ell, lleugeres, les Bacants, en llur frenesia, dac dall cridaven embogides
euhoe, euhoe , tot sacsejant el cap. Unes agitaven tirsos de guamides puntes, )
Catul. Poesa LXIII ( mite dAtis ); v:23 i 255
Tamb Virgili en lEneida, cant VII; v: 390 sgg.
Formidable lentrada dAlcibades coronat amb una garlanda dhedra i de violetes i
summament ebri, a les acaballes del Banquet de Plato.
Tot fa avui olor de vida - una olor ms intensa que la genciana - perqu s el triomf de
Tlaloc entre els grans jaciments de pissarra. Com ser el fibl de Tabella reina,
bandejada de l eixam pe caliu deis argelacs ? Com ser la remor deis vens alisis, el
dia que deixen caure sobre els homes el pol.len de noves generacions ? Tot fa olor
d heura; de sangjove, i sobre els graons del Teocali he vist passar un quetzal, Tau
sagrada i multicolor.
Carmelina Snchez Cutillas: Els Jeroglfics i la Pedra de Rosetta -14 ( fragment)

209.- Hedypnois crtica ( L .) Dum-Courset [= H polymorpha DC. ]

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Nom popular dinic: Mamelletes de monja ( Benissili,); rampet ( Trbena); herba plana
( Alpatr, ); herba dol?a ( Potries, Almiser ); herba blanca ( Benidoleig ); herba redona
( Quatretonda ); maria ( Alpatr )

382
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Ter. Esc. Herba sovint tesa ran de trra o arquejant-se.
Creix ais erms, vores de camins, bancals de seca, pasturatges anuals subnitrfils,caixer
deis rius i barrancs.
Dades etnobotniques:
Fulles basals molt apreciades com a comestibles ( Potries, Almiser, Benissili)
s molt dol?a quan est tendr ( Benidoleig )
Verdura ( Trbena)
Les feuilles et les jeunes tiges sont comestibles ( Edouard Le Floch; Trotter, 1915:
Contribution a une etude ethnobotanique de la flore tunisienne, 1983 )

210.- Hedysarum coronarium L.

Leguminasae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Herba mora ( Alcal de la Jovada, Beniaia, Ares del Bosc,
Alcoleja, Benimassot, Tollos, Benilloba, Benillup, Beniarrs, Agres, ); taca-ross ver o
de bancal ( Benimassot)
Altres noms populars: Enclver
Dades ecolgiques: Meditarrnia sudoccidental. Hemicriptfit escaps.
Herba perenne, erecta o ascendent, dun pam a un 8 dm. o un metre, ramificada,
feblement pubescent, de tija ms o menys fistulosa, soleada, angulosa, de fulles
imparipinnades, de 7-11 folols, en nombre de 3-5 parells, el.lptics o obovats, prou
ampies, de 8 a 20mm o 15-40 x ( 3 )8-28 mm.; floreix de mar? a juny, en raims axil.lars,
llargament pedunculats, densos, de 10 a 35 flors vermelles, rarament blanquinoses, de
calze pubescent amb les dents de longitud semblant a la del tub i lestendard de 15-
20mm ms llarg que la carena; fruit glabre cobert dagullons amb 2-5 segments. conreat
com a farratger en algunes contrades meditarrnies dhivem temperat, i a voltes
subespontani. Intensament cultivat a Menorca, al Pas Valencia com a subespontnia s
rarssima.

Tamb rep el mateix nom i s:

Onobrychis viciifolia Scop. /= O. sativa Lam; Hedysarum onobrychis L. ]
Trepadella vera, esparceta, pipirigall.
Mediterrnia nordest ?. Hemicriptfit escaps. Planta verdosa, a voltes, un poc sercea,
robusta, erecta i prou alta, de dos pams a 7dm., sovint glabrescent, de fulles de 13-29
folols, glabres o un poc pelosos en el nervi mitj i base del revers, de ms o menys 1 0 -
35 x 4-9 mm.. Es pot vore florida de finis de maig fins a octubre, amb flors rosades,
amb llistes molt fines i igualades de color carmes, agrupades en espesos ramellets a la
punta dun llarg pe?, les quals tenen les dents del calze, que duen pls ms llargs i ms
patents, fins a dues voltes ms llargues que el tub, que sol tindre de 2-3mm; fa el fruit (
el gnere Onobrychis fa els fruits indehiscents, un tan esfrics o lenticulars, normalment
coberts despines o arestes ) en llegum comprimit, orbicular amb bonyets i dents curtes,
en forma de lluneta minvant, deia Don Pi. Cultivada a gran escala com a planta
farratgera i, a voltes, subespontnia en pasturatges subnitrfls.

Dades etnobotniques:
Lherba mora per ais animals de la quadra ( Benillup )

383
Herba mora plantaven, ho segaven i ho secaven per a lhivem, com a pinso per ais
animals ( Benimassot)
Ho sembraven per ais animals ( Beniarrs )
Herba mora. La segvem i la secvem i a rhivem quan no hi havia menjar, en el serraor
la serrvem i la posvem al matxo en el pesebre i es fea aixina de gros ( Ares del B osc)
Lherba mora t molta for9 a, no admet ser planta amb una altra planta farratgera com els
hedros que sen pugen per la civ ( avena ) i es benefecien ambdues. Incls ni la cula la
mata ( Agres )

211.- Hedysarum boveanum Bunge ex Basiner subsp. europaeum Guitt. & Kergulen
[=H. fontanessi ( D C.) Boiss; H humile Loefl.; H confertum D esf ]
Leguminasae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Estaca-ross ( Alcal de la Jovada, Beniaia, Benilloba, Tollos,
Trbena, Agres, Quatretondeta de la Val de Seta, Ares del Bosc, Benasau, Alcoleja,
Sella, Alelo de Malferit, ), taca-ross ( Fageca, Benimassot, Benillup, ), cata-ross (
Famorca ), estaquera ( Benissa )
A Benimassot un vell llaurador ens feia la diferencia entre el taca-ross o taca-ross bord
o blanc i lherba mora o taca-ross ver o de bancal ( Onobrychis viciifolia Scop. )
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Hemicriptfit escaps / Camfit sufrutics.
Planta sufruticosa, perenne, pubescent, ramificada, de rabassa llenyosa, de tiges erectes
o ascendents, dl a 5 dm; fa les fulles imparipinnades, amb ms de 15 folols oblongs,
prou estrets, dl -5 mm. o 4-14 x l-5mm. damplada, ms menuts que els de lenclver (
Hedysarum coronarium L. ). Florida dabril a juny, en rams axil.lars, llargament
pedunculats, laxos, de 10-25 flors rosat-purpries, de calze pubescent, amb les dents de
longitud igual o superior a la del tub; amb lestendard de 8-14 mm., ms curt que la
quilla. El genere Hedysarum fa els fruits aplanats, amb dos o tres artells disciformes
molt marcats de 5-12 mm damplria, Fruit de 2 a 3 segments, glabre, llis o aculeat. Es
cria entre els matollars, brolles, pastures eixutes, timonedes, vores de camins, erms de
sec. A recordar els estaca-rossins que ornen les vores deis blancs caminis de pols de
Famorca i Fageca i deis restants pobles deis domenys de la Serrella. Rosmarinetalia.
Dades etnobotniques:
Per a laliacr. Abans deixir el sol anaven a fer un manollet; i en creuta es posava
damunt del fetge, llig en un mocador per a que no caiga. Cada mat anaven a fer-la i ho
feem durant 9 dies. El malalt no anava a fer lherba. El verd fa mal ais malalts daliacr,
dien. Per a saber si es tenia laliacr es banyava un drapet en orina; i si quan saixuava
es quedava groe, nhi havia aliacr; i si esquedava blanquet, no. ( Juanita de Beniaia )
El ganao sho menja molt aix. s un poc paregut com lherba mora ( Agres )
El ganao sel menja tot. Hi ha un altre ms llenys ( Fageca)
s molt bo per ais animals, sel mengen molt; i Tabella va molt a la flor ( Famorca )
Sho menja el ganao ( Benillup )
No n he fet io per ais conills ! ( Ares del Bosc )
El busca molt el ganao ( Sella)
El ganao sho menjava ( Trbena )
El taca-ross s com herba mora borda. Quan criaven conills anaves i fees un cabs i
aix era molt bo per ais conills ( Benimassot)
Sho menjaven els conills ( Aielo de M alferit)

384
212.- Helianthenum hirtum (L.) Miller
Cistaceae
Cistcies
Noms populars dinics: Herbeta de la pulmona ( Quatretonda dAlbaida,)
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Matollars secs.
Dades etnobotniques:
Tisanes de rametes florides per ais constipis i daltres infeccions de Faparell respiratori
( Quatretonda dAlbaida).

213.- Helianthemum lavandulifolium Miller [= H. syriacum ( Jacq.) Dum.-CoursJ

Cistaceae
Cistcies
Noms populars dinics: Herba de la pulmona ( Benissa ); romeret blanc ( Beneixama )
Dades ecolgiques: Medioterrnia. Matollars secs calcaris.
Dades etnobotniques:
Bullida per a la pulmona ( Benissa )

214.- Helianthemum marifolium ( L .) Miller [ = H. myrtifolium Samp. ]

Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Comuna. Camfit sufrutics. Port reptant,
decumbent-cespits; fulles ovades, espessament blanco-tomentoses en el revers, les
superiors sense estpula o rudimentaria; floreix de febrer a juny; inflorescncies no
ramificades o amb noms una rama basal; no fa brotets estrils, totes les rametes o
brotets principis acaben en flor. Es cria a llocs eixuts i pedregallosos litorals. 1 a 3 dm.
Comuna.
215.- Helianthemum cinereum ( Cav.) Pers.
Dades ecolgiques: s lnic de port pulvuniforme; amb els rams exteriors decumbents;
t ullets o brotets estrils en Vpoca de floraci. Fulles densament blanco-tomentoses en
el revers. Fa estipules en lltim parell de fulles, ben desenvolupades i tan llargues com
el peg per tamb pot perdre-les. Es cria dins del matollar. Floracions corimboses i
ramificades.
- subsp. cinereum. Planta mediterrniaoccidental, propia dAlacant, generalment dreta,
amb tiges robustes, de fulles amb indument tomentoso-blanquins en ambdues cares, de
contom aovat o ovado-lanceolat, agudes en la punta. Mitjana.
- subsp. rotundifolium ( D unal) Greuter & Burdet [ = H. c. subsp. rubellum ( Fiore )
Maire ]. Planta generalment postrada o ascendent, amb tiges daspecte variable, de
fulles verdoses o vermellenques i glabrescents en lanvers, de contom aovat o ovado-
orbicular, obtuses. Comuna. Floreix dabril a juliol.
216.- Helianthemum origanifolium (Lam.) Pers. subsp. origanifolium
Cistaceae
Cistcies

385
Noms populars dinics: Setge ( Gandia, Beniopa, Planes, Almudaina, Salem, Otos,
Agres, Penguila, Biar, Beneixama, Petrer, Tibi, Sella, Xixona i en general a tot el
territori )
Dades ecolgiques: Petita mateta o estepeta de la mediterrnia occidental, de soques
llenyoses, que no sol algar-se ms dun pam de trra i de port cespits, ja que sovint es
fa espatarradeta, de fulles en forma de coret, de limbe ovat, amb 1ampiada mxima cap
al ter? inferior de la seua longitud, glabescents, verdoses, concolores, si de cas amb pls
setosos en el nervi principal i amb les fulles superiors provistes destipules, i floretes
grogues, de 5-8 mm de dimetre, agrupades en ramells a la punta de les rametes.
Prospera ais matollars secs, onsevol. s una mateta humil entre les humils del bosc per
sorprn molt gratament quan a primeries de la primavera es mostra vora la senda, tota
estesa i florida de petita seda dor, damunt de la trra ms eixuta i enmig del matollar
ressequit. Hi ha la subsp. glabratum, que s un endemisme iberollevant, de Castell i
Valencia, de fulles rgides o un poc crasses, totes sense estpula, i dinflorescncies
simples.
Tamb cal esmentar la subsp. molle ( Cav. ) Font Quer & Rothm. ( H. o. var. majus
Willk.), de fulles molt peloses, blanes, superant lcm damplria la majoria, sense
estipules, i flors, de 5-13mm de dimetre, en cima simple, especie ibero-llevantina, que
es cria a les muntanyes de Castell.
El setge sapega a trra i va escampant-se i fa una floreta grogueta. Quan es crema el
monte ix arreu ( Salem )
El setge vol trra prima ( Almudaina)
A La Font de la Figuera anomenen i tenen per setge Y Helianthemum cinereum subsp.
rotundifolium.
Dades etnobotniques:
Arreu del territori n hi ha qui es pren una tassa de setge en dej, com un dirtic
depuratiu, per tal de fer ms fina i minvar la sang o se la pren desprs de les menjades,
com un digestiu i protector heptic. Popularment el setge es creu molt virtus, com un
medicament per a tot, com tan graficament arreplega el dstic popular, que poden
escoltar encara a tots els pobles de la ruralia, en totes les seues nombroses variants:
El que t el setge no necessita metge ( Salem, Sella, )
Qui beu setge, no necessita metge ( Biar, Xixona,)
El que beu aigua de setge no necessita metge ( A gres)
Qui t setge, mai no necessita metge ( Beneixama )
El que coneix el setge, no necessita metge ( Penguila, Planes, Tibi, Petrer, )
El setge s lherba essencial per a curar. El que coneix el setge no necessita metge (Tibi
)
On hi ha setge, no cal metge ( Benirredr, Beniopa )
Qui coneix el setge no li cal metge ( Almudaina )
El que conega el setge no es menester anar al metge ( O tos)
Setge no cal metge ( Benissa)
El que beu setge no necessita metge ( Terrateig)
A la casa que entra el setge, sen pot ben entornar el metge ( Cocentaina)
Font Quer en 1admirable introducci de Les Plantes Medicinis, el Dioscrides
Renovellat , quan parla de les panacees, del grec panakeia, derivat de pan, tot i akos,
remei, amb el qual designaven aquelles medecines que aprofiten per a tot, que es fan
servir per a guarir tota llei de mals i malalties, entre altres exemples esmenta el setge:
El setge, en la comarca de Bages, s YScrophularia aquatica. Pero en el Regne de
Valencia no s cap escrofulria, sino una esteperola, YHelianthemum origanifolium ssp.

386
genuinum var. glbratum. Lagasca anomen aquesta planta, precisament, Helianthemum
setxe, i ens la don del Regne valenci, sense concretar localitat. Reste molt reconegut al
Prof. Oriol de Bolos perqu me lha dut del Montg, amb un altre dstic semblant,
recollit a Dnia:
Amb el setge, no cal metge.

s com a hipotensor i depuratiu:

s la millor herba per a depurar la sang. Fas una novena en dej, pares 15 dies, i si vols
fas una altra novena ( Benirredr )
El setge per a la tensi; la baixa molt. Para aspatarraeta i fa la floreta menuda i grogueta.
( X ixona)
Linfus de setge neteja el eos i s depuratiu de la sang ( Petrer)
El setge s per a purificar la sang ( Cocentaina )
El setge per al constipat, per a la inflamaci, per a tot s bo posar-ho ( Agres )

Mon pare dia que el que gastava setge no necessitava metge, dia mon pare aix, perqu
pres en tassetes era molt saludable. Tamb si et fees un tall, picaet i posat all curava
molt ( Quatretonda de la Val dAlbaida )
s un desinflamatiri. Mastegar setge - tendre encara - per al mal de queixal. A tots els
passa el mal de queixal ( Planes)
Mastegar un grapat de setge en la boca per al foc; para un poc aspre ( Penguila )

Incls nha portat per ais animals del corral i sel mengen perfectament ( Salem )
El setge sel menja molt el ganao , i es fan els animals molt grossos ( Muro )
Per al mal de queixal; es rosega una rameta de setge i passa ( Benidoleig)

Els burros que carregen trones i es fan tocats i plaques de mals , bullen aix, i ho
netegen, i treballant treballant es curen els mals ( Terrateig)

217.- Helianthus tuberosus L.

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Pataquera ( Alfafara ), la mata; pataques ( Alfafara ), els
tubercles.
Dades ecolgiques: Nord-americana. Vores de bancals. Masos i cases de camp.
Dades etnobotniques:
Tubercles comestibles.
Fa baix petaques, que sn com unes querailles, que mosatros de xiquets mo les
menjvem. No t sabor per t tendror i la fa apetitosa. En octubre s la millor poca per
aarreplegar-les (A lfafara)

218.- Helichrysum serotinum Boiss. [ = H. italicum ( Roth) G. Don fil. in Loudon

subsp. serotinum ( Boiss.) P. Fourn.]
Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Botja ( Ebo, Beniaia, LOrxa, Trbena, Mura, Famorca,
M illena,), botja blanca ( Beneixama,), botja manfanella blanca ( Benifato )

387
Sempreviva ( M anuel)
Botja femetera ( Parcent, El Castell de Guadalest, Penguila, Benifallim, La Torre de les
Ma 9 anes, Castalia, Tibi, Tollos, Fageca, Quatretondeta de la val Seta, Benasau,
Benimassot, Gorga, Benasau, Sella, Benilloba, Benialfaqu, Benissili, Xal, Xixona, ),
botja fematera ( Benillup, Benilloba, ); herba fematera ( Catamarruc, Planes, Penguila,
), herba femetera ( Alcal de la Jovada, Beniarrs, )
s ms botja femetera la gran ( Benimassot)
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Planta llenyosa, erta i alta i aromada.
Matollars subnitrfils i eixuts de vora senda o cam de muntanya, clapers, erms, terrenys
pedregosos, camps abandonats. Florida tardana, des de finis de la primavera fins a ben
entrat lestiu.
Dades etnobotniques:

Si es duu a la bujaca evita Tapando de les almorranes ( Quatretonda)

Per a les almorranes posada baix del matalap recoberta en un drap o gassa ( Biar ).
Un manoll de botja femetera pos baix del Hit per a les almorranes ( Benissili)
Baix del llit per a les almorranes ( Penguila).
La botja fematera est molt busc per a curar les almorranes. La cullen, la seguen arran
darrail, i la posen en una bossa de tela, i la deixen baix del matalap ( Benillup )
Flors per a fer coixins en bosses de tela o coixineres per a posar planet baix del sill o
de
la cadira, i incls baix del matalap per tal dalleujar o curar les almorranes ( Benifallim)
Per a fer rams, i duren tot lany. Ac nhi ha gent que ompli bosses deixes herbes i se
les posen baix del coix i diu que alivia les almorranes ( Benimassot)

La que ms olor fa desprs de ploure ( Biar ).

Per a fer olor. Es posa baix del llit com Tespgol, i fa una oloreta ms bona! ( Beniaia ).
Fa bo de tindre a casa, encara que siga per a noms mirar-la i olorar-la ( Ebo ).

Per a enfortir els cabells ( La Font dEn Carrs ).

Per a fer fem. N he portat molts costis al corral. Es podreix molt promte, en deu o onze
dies, i fa un fem molt bo ( La Torre de les Ma9 anes)
Abans feiem costis deixa botja per a fer fem ( La Torre de les Ma9 anes )
Per a tirar-ho al corral com eixuts ( Alcal de la Jovada )
Per ais aixuts deis corris de ganao que es fea fem ( Penguila)
La botja femetera per a aixuts perqu es podrix molt facilment ( Benimassot)
Per ais eixuts ( Beneixama, Beniarrs, Tollos, )
Una crrega dherba fematera per a que no fera mala olor la quadra quan treem el fem (
Planes)
En quatre xafaes es fa tot fem ( T ib i)
s blaneteta i ho tiraven per a aixuts al corral. Abans no en vees una de tant que es
buscava ( Benifato)

Per ais cues de seda ( E b o ).

Quan est gran es posava dins les botes de vi per a enranciar-lo ( Beneixama)

Posaven botja dins del cossi per a escaldar la pansa quan no nhi via sossa ( M ura)

388
La botja per fer color a la pansa quan sescaldaven ( Trbena )
El riu-rau t sis ulls i a la calg de la caseta li dna ombra una parra; davant crixen
l antic i perfumat jarmiler i Vherba-lluisa i l arbocer que plantrem el pare i jo. A
l altra banda la cisterna de pedra seca i a la vora un ullastre i unes bassetes per a
llavar. Moltes voltes estic al riu-rau de la Quintana i m imagine les festives escaldades
d antany i el sequer reblit de canyissos amb dolcssima pausa daurant-se. Segons Vavi,
quan escaldaven, dins la gerra afegien unes rametes de botja femetera o d olivarda per
a donar color a la pansa. Els secrets que sabien els nostres avis !
Stel.la Francs i Comes: Quaderns de Deventer

219.- Helichrysum stoechas ( L . ) Moench

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Sarpassa o flor de la sarpassa ( Benissa, Calp, ); flor o floreta
de Pasqua ( La Font dEn Carros, Biar,)
Flor de Corpus ( Benillup)
Brossa blanca ( La Font dEn Carros)
Botja ( M illena)
Botja pansera ( Aielo de Malferit,)
Extracte, extractenya ( Cocentaina ), pe seu olor semblant a lextracte de regalssia.
Colonia ( Vilallonga )
Sempreviva ( La Font dEn Carros, Biar, Aielo de Malferit, Manuel, ).
Ajoca-sapos ( Castell de les Gerres, Salem, Beniarrs, ), joca-sapos ( Vilallonga, Lloc
Nou de Sant Jeroni, Castell de Rugat, Quatretonda, la Pobla del Duc, Otos, Rfol de
Salem, Carnela, Pedreguer,)
Penientets de la reina ( La Llosa de Ranes )
Almorranera ( Benimodo )
Mansanilla o camamirla borda ( Gandia, ), Manfanilla borda ( A rtana,)
Dades ecolgiques: Mediterrnia centro-occidental i circunmediterrnia. Camft
sufrutics. Planta poc alta, sovint caiguda o entortillada en la base, i amb olor forta, ms
rarament inodora en les varietats litorals. Molt abundant ais erms, i matollars, en indrets
secs i assolellats. Florida molt primerenca, abans incls de comen9 ar la primavera,
sobretot les magnifiques i precioses poblacions que es crien en les penyes de cara mar
de Cullera i de La Marina.
Dades etnobotniques:
Digestiva com laltra camamirla ( Gandia )
Per a glopejar en mals de queixal ( B iar).
Glopejar la flor per al mal de queixal ( Castalia ).
Per a quan tenien mal de queixal dien que era tan bo un manollet de joca-sapo penjat en
un filet del somier ( Castell de Rugat)
La brossa blanca per a la citica posant un manoll baix del llit i canviar a lany ( La Font
dEn Carros )
Posar un ramellet de flors en casa; o portar larral en la bujaca ( Benimodo)
Dades antropolgiques:
La flor de Corpus es cria en els mrgens. La feen els xiquets i omplien les cistelletes, i
en la provess de dalt del bale, quan passava el pal.li, la tiraven a grapats ( Benillup )
Per a escampar a Corpus ( Planes )
A Corpus anem a fer botja per a enramar ( Millena )

389
Feen ares de joca-sapo per a adornar els carrers. Esta flor s que quan est esclat dura
molt de temps ( Carnela )
La botja blanca per a enramar els carrers en Corpus, en companyia de la murta i la mata
i fulles de canyar tallaes ( Mura )
Abans en festes feen les arcades de canyes i murta, i enramaven els carrers de murta i
duna floreta grogueta ( Helichrysum sp ), que s lo que ms es gastava ( Mura )
Eixa flor s per ornar Les Creus de Maig, en la Festa del Natzar, amb lherba capotera
- Paroniquia argntea i P. capitata - i la garlanda - Lavandula dentata - ( Xbia )
Ho enramaven per les portes i cases i en la tauleta el dia de la serpassa ( C alp)
En La festa de la salpassa, a Benissa, Calp i altres pobles de La Marina, era aquesta
flor, com a Altea YAsteriscus maritimus ( L. ) Less, aquella que en un pitxer omava la
tauleta o altaret de la salpassa.

220.- Heliotropium europaeum L.

Boraginaceae
Boragincies
Noms populars dinics: Herba paissarellera ( Balones, A lcoi,), herba paixarellera ( La
Font, Beniopa, Xeresa, ), herba patxarellera ( Bellreguard, Gandia, Calp, ), herba
paixarella, passarella o herba passerella.
Alacranera ( Cocentaina)
Altres noms populars: Herba berruguera, mira-sol, cua descorp.
El nom cientfic prov del grec, helios, sol i trepo, girar, puix les seues flors giren
seguint el curs del sol.
Dades ecolgiques: Mediterrnia iranoturaniana. Terfit escaps. Herba de bancal, de
rostoll, i dherbat nitrfil, eixut i pedregs, sobretot del sec, -olivars, vinyals,
garroferals o camps dametlers-. s pionera en colonitzar terrenys remoguts. Herba
anual, ramificada, i dreta, dun pam a tres daltria, de color verd blanquins pe suau
toment que cobreix tota la planta, i un poc pudenta. Tija amb pilositat aplicada. Fulles
amb pef de fins 35 cm i limbe ovat, pubescent per no gaire ms grisenc al revers. Fa
la florida a la punta de les rames, amb flors agrupades ramellets o en cimes arquejades o
escorpioides espesses, sovint geminades o temades, al llarg de la primavera i de lestiu.
Flors menudes, oloroses, sssils de calze hirsut i corol.la blanquinosa o violcia. UH.
curassavicum, dAmrica N-S, s una planta glabra, procumbent de fulles liniars o
estretament lanceolades i crasses, naturalitzada en sls calcigats i compactes de la banda
litoral. UH. supinum, tamb neotropical, s planta anual pilosa, de tija amb pls erectes
i fulles ovades o el.lptiques i grisenques al revers, i ramificada des de la base, difusa.
Dades etnobotniques:
Sha fet servir popularment com a vulnerria, colagoga, febrfuga, emmenagoga, cordial
i antigotosa, per s una planta txica ja que tan les arrels com la part area, incloses les
llavors, contenen alcaloides pirrolizidnics, la cinoglosina i heliotrina, i factors
fotosenzibilitzants. Aquests alcaloides sn hepatotxics i poden, a ms, danyar el
sistema nervios perferic amb parlisis.
El suc frese sha utilitzat per a eliminar les berrugues.
Les fulles de 1alacranera xacaes per a les picaes de vespa o mosquit ( Cocentaina)
s lherba escollida per a atrapar o cafar aucellets en el filat, especialment el paissarell o
patxarell ( Balones)
Faig un manoll deixa herba per a cafar el paissarell ( Balones)

390
Seca, seca es quan se la mengen els paissarells i tendr els verderols, quan encara queda
alguna floreta ( Beniopa )

221.- Hemiaria cinrea DC. in Lam. & DC.

Cariophyllaceae
Cariqfil.licies
Noms populars dinics: Arenria ( La Val de Laguar, Gata, Salem, Quatretonda de la
Val dAlbaida,)
Herba urinria ( Benidoleig, ), herbeta urinaria ( Potries ), orinara; herba dorinar (
Alcal de la Jovada )
Mantellina ( LA bdet)
Santangrano ( Pedreguer, Parcent, ), forma degradada de cent-en-grana ( Montseny )
Altres noms: Hemiria.
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Iranoturaniana. Herbats subnitrfils ressequits, vores
de camins, guaretons, venatges de pobles i masies sobre terrenys argilosos o arenosos.
Planta anual. Terfit escaps. Herba grisenca, dun gris verds ciar, densament hirsuta,
de flors amb dos estams i stals desiguals.
Aix es cria en les eres, per les vores de les eres, pels cantons, agarrat a trra, i, a voltes
damunt deis pallussos ( Quatretonda de la Val dAlbaida )

Dades etnobotniques:
Dirtica per a desfer i eliminar les pedres i arenetes deis renyons ( Pedreguer, )
El santangrano s una herbeta rastrera i xixoteta. Lo millor per al riny i lorina
(Parcent)
Larenria per a la inflamaci de lorina. Tasses darenria i cabellera de dacsa. Es pose
al foc un casset de litre daigua i un grapat dherba, i sen prenen dos o tres tasses per
dia. He tingut la veixiga espenj i tenia munt de voltes infeccions. N hi ha una altra
arenria de la mar per s duna altra llei ms grandeta ( Gata )
Per a bullir-la per a orinar. Beure en dej i al llarg del dia, per a tot beure ( Potries )
Aix era molt bo, lo millor que nhi ha per a lorina, tasses, mesclat en coa de cavall o
canyita de oro, tilda i uns brotets de rabet de gat que lleva la inflamaci ( Quatretonda
de la Val dAlbaida)
Aix es fa en tasses per a 1arena del riny i de la veixiga ( Salem )
Per a la inflamaci de lorina ( LA bdet)
Eixa herba para ascamparrallaeta i, a voltes, fa rogles ben grans; la veus en els rostolls
de vena i ordi. Es fa ms en trra arenisca. Les tasses sn per a fer orinar ( Alcal de la
Jovada)

222.- Hordeum murinum L. subsp. leporinum ( Link) Arcangeli

Gramineae vel poaceae

391
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Espigadella ( Alcoleja, Alcoi, ), espigadla ( Penguila,
Benilloba); margall despigueta ( Alcal de la Jovada), margallet despigueta ( Agres),
margall despiga ( Bellreguard, Alquerieta de Guardamar, El Real de Gandia, Sanet i
Negrals, Benimeli, Pedreguer, ), margall despigalla ( Beneixama,), margall espigat (
La Font dEn Carros, Benidoleig, ), margall bord ( Bellreguard, El Verger, Ondara,
Setla, Rfol dAlmnia, Alcal de la Jovada, Otos, Beniarrs, Agres, ), margall dordi (
Benidoleig ), margall darista ( Oliva ), margall punxs ( Oliva ), margall de llepassa (
Beniopa), margall de gos ( Quatretonda de la Val dAlbaida)
Bladet de perdiu ( Tollos, Fageca,)
Civ o civaeta de capell ( Sella )
Civadeta borda ( Petrer )
Ferratge ( Pego ), ferratja de gos ( La Llosa de Ranes ), ferratgeta de gos ( M anuel)
Forment de gos ( Vilamarxant), lherba.
Peixeta de gos ( Silla ); pixags i pixagossos ( Benifai )
Novios ( Bellreguard, Agres, ); tapons ( Catamarruc ), al?a-tapons ( Gorga ); ximet (
Confrides ); fletxes ( Bellreguard, A gres,), a lespiga.
Altres noms: Aristes, cua deuga, blat de Sant Joan.
Dades ecolgiques: Mediterrnia Iranoturaniana. Fa molluts brossalls a les vores de
camins i de bancals, ais marges i llocs ruderals. Ali ms remarcable sn les grosses
espigues que sobrexen de lesps i fose fullatge amb les seues arestes llargues i dretes.
Aquesta subspcie fa lespigueta medial ms curta que les laterals; laltra germana, la
subespecie murinum, la fa ms llarga.
Dades etnobotniques:
A tot el territori s considerada una bona brossa de pastura i una selecta herba de
farratge per a segar i donar de menjar a tots els animals de corral, sempre que no estiga
espigada, perqu, en engolir-se lespiga, aquesta pot escanyar i fins ofegar lanimal. Si
est espigat fa fredat ( El Real de Gandia ). Eixe margall no es pot menjar ( Beniarrs )
Per ais conills ( Bellreguard, Miramar, Piles, Daims, Alcal de la Jovada, )
Sel mengen els animals quan ix que est tendret ( Alcal de la Jovada)
Sho mengen els gossos. El pixags ix ms esps encara que el margall i va escampant-
se ( Benifai).
Hi ha el joc primaveral de tirar espigues de margall bord contra la roba de les xicones
puix amb facilitat shi queda enganxada la punta com un dardell o una fletxa. I tamb el
joc de fregar una espiga damunt del bra< perqu sen puge cap amunt ( Gorga ). Aquesta
propietat de lespiga de lespigadella li ve de les seues teses arestes que permeten
lavan? de lespiga per qualsevol suport rugs que es bellugue; i que fa que siga un
perill posar-se lespiga en la boca ni entre els llavis.
Si sagarra tens novio ( Agres )
Eixe margall sen puja pe camal, pac amunt, el pac amunt ( Beniarrs )
Diuen a Confrides: Ximet, ximet, vs a missa i llevat el sombreret
Li llevaven la punta a lespiga, la partien, i la tomaven a posar i diem: aelet quan vages
a missa llevat el sombreret ( Otos )

392
223.- Hordeum vulgare L.
Gramineae velpoaceae
Gramnies o pacies
Noms populars dinics: Ordi, a tot el territori.
Dades ecolgiques: Paleotropical; naturalitzada.
Dades etnobotniques:
Els gallardos de faria dordi de Fageca. Feien pilotetes de pasta i les aplanaven com
una coqueta i es posava al fom.

224.- Hyoscyamus albus L.

Solanacaea
Solancies
Noms populars dinics: Belenyo, abelenyo ( Benissa, ), benyenyo ( Gandia, Foma,
Castells de la Serrella, Planes, Sella, ), benenyo ( Famorca)
Altres noms populars: Jusquiam, gotets, herba desquelleta, herba de capceta,
mamellera, herba queixalera, queixals de vella, tabac de paret, herba dera, herba de la
Mare de Du, herba de Santa Mara.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Hemicriptfit biennal / Camfit sufrutics. Mata
comuna, velluda, apegalosa, pero no tan robusta i ftida com la germana negra; altria
de 2 a 5 dm; fulles totes amb pe9 ; flors de corola dun groe sofrene pl.lid amb la
reticulaci poc marcada i la gola verdosa o violcia. Sol florir de mar9 a novembre.
Aquesta espcie comprn, segons sembla, dues varietats ( Oriol de Bolos ): var. albus:
anual; corol.la no reticulada, amb la goija verdosa o purpuria; filaments deis estams
blancs.I var. major ( Mili, ) Lowe: perennant; corol.la amb reticle violaci i la goija
violeta o purpuria; filaments deis estams violacis.
Li plau viure a tocar de la pedra treballada i vella, campanars, murs, rodalies de castells,
ermites i antiges esglsies, camps perduts, bancals abandonats, formant part
dherbassars ruderals nitrfils de terrers eixuts i assolellats, a les contrades mediterrnies
ms o menys martimes, no lluny del card mari i de les ortigues. A recordar els
centenars de jusquiams que secularment embellien i dignificaven la torre del Micalet de
Valencia, i que ara, rera la restaurado, lentament i venturosament, tomen a repoblar els
seus antics terrers.
El belenyo negre ( Hyoscyamus niger L . ), s una planta euroasitica. Un terfit escaps
o hemicriptfit biennal, amant deis herbassars ruderals, subnitrfils sobretot en estatges
montans, des de 400 a 1900 m. Pot abastar 1altria de 3 a 10 dm; i fa les fulles caulinars
sssils i amplexicaules; i la corola dun groe pl.lid amb estres molt marcades de color
violeta amb la goija dun violeta fose; floreja dabril a juny. s una herba rara de trobar
al territori.
Dades etnobotniques:
Planta rica en principis actius molt potents, sobretot la germana negra. Posseeixen
diversos alcaloides, especialment atropina, hiosciamina i escopolamina. Planta cabdal
en la historia de les plantes mgiques i de la bruixeria mediterrnia i europea. Era un
deis ingredients de molts beuratges i untures deis fetillers. Els egipcis ja feen s del

393
jusquiam fa ms de 3500 anys. A ledat mitjana es fu servir com a calmant deis dolors i
de les penes.
Tots els usos arreplegats al territori es fan per via externa, ja que les gents sn
coneixedores de la perillositat de la planta.
El benyenyo. Abans mos dien, no toqueu eixa planta que s veneno ( Foma )
Ls local ms generalitzat s com a remei antiodontlgic.
El benyenyo era una de les herbes, junt a la clavellinera borda ( Digitalis obscura ), que
mai no faltava a lantiga herboristera del costat del Palau de Gandia, i es recomanava
per a fer glopeig en cas de mal de queixal.
Per a glopejar quan tens mal de queixal com la clavellinera borda ( Castells de la
Serrella,)
Bullit i glopejat per al mal de queixal. Ac al mateix portal de lalmssera sen fan
alomon de matollaes de benyenyo ( Castells de la Serrella )
El benyenyo fa una c a rle ta que si la glopeges o masteges s bona per al mal de queixal
(S ella )
Abelenyo per a la mala circulaci de les carnes. Banys de peus i carnes amb aigua
dabelenyo bullit ( Benissa )
A 9 0 una fulleta i t vost un malet que est ampostemat amb pus, li clava una fulleta al
granet i ho enrotlla en una veteta o mocador i aix xupla tota la pesta que puga tindre el
granet ( Famorca )
Ma mare si que sabia com es gastava el benyenyo per io no ( Planes )

225.- Hyoseris radiata L.

Compositae o asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Ganxets ( Beniaia,)
Dades ecolgiques: Herba mediterrnis perenne de rabassa llenyosa; tiges florferes
monocfales; fulles totes basals; involucre obert en estrela a la maduritat. Erms teroftics
de les contrades mediterrnies martimes.
Dades etnobotniques:
Comestible ( Benissili). Verdura ( Beniaia )
Lespce est considre comestible ( Edouard Le Floch; Trotter, 1915 ):
Contribution a une etude ethnobotanique de la flore tunisienne, 1983 )

226.- Hyparrhenia hirta (L.) Stapf [ = Andropogon hirtus L., = H podotricha ( Hostch.
ex Schimp.) Andersson ex Romero Zarco ]
Gramineae velpoaceae
Gramnies o pocies
Dades ecolgiques: Paleotropical. Hemicriptfit cespits. Gramnia sabanoide, molt
amant del sol i de la calor; herbats i prats eixuts termfils i litorals, vores de camins i de
capms. Planta ms grcil i ms baixa ( 3-10 dm ), amb el limbe de la fulla d1-3 mm

394
dampiara, que es fa en terra-prims o en ambients eixuts des del nivell de la mar a 1 0 0 0
m, i ssent ms abundant s rara a les terres continentals. T el peduncle com de les
espigues amb llargs cilis ( 2-5 mm) al seu pex, les beines de les brcties de la
inflorescencia provistes de cilis llargs, a voltes molt laxes; la gluma inferior escotada a
lpex, la superior breument aristada, la lgula amb fascicles de llargs pls a banda i
banda i espates glabres.
227.- Hyparrhenia sinaica ( Delile ) Llaurad ex G. Lpez [= Andropogon sinaicum
Delile, = H. pubescens ( Anderson ) Chiov.,H. hirta ( L. ) Stapf in Oliver subsp. villosa
Pignatti ]
Paleotropical. Hemicriptfit cespits. Planta forga ms robusta ( 5-15 dm ) amb limbe
de la fulla de 2-4 mm dampiara, que es cria en terres fondes i en ambients poc secs,
vores de camins i carreteres i fins autopistes, bancals perduts o erms, des del nivell de la
mar a 900 m. T el peduncle com de les espigues amb pls molt curts, de fins 05 mm,
les beines de les brcties de la inflorescencia glabres, la gluma inferior sencera, la
superior sense aresta, la lgula ciliada i les espates piloses.
N hi ha de fulla estreta i baixet, i el de fulla ampia ( Benimeli)
N hi ha dos classes dalbelatge, lalbelatge roig, menut, baixet o de muntanya, i
lalbelatge blanc, ms alt, que es veu per quonsevol cam ( Pego )
Labelatge fi es fa en les solanes de les muntanyes; i el de canya grossa en les cuetes
; nhi ha la gana per les carreteres ( Artana )
Ac no nhi ha alvelatge ( La Torre de les Maganes)

Noms populars dinics: Albelatge ( Oliva, Vilallonga, Xbia, Gata, La Nucia,

Beniarrs, Otos, Carnela, Atzeneta dAlbaida, Xtiva, ), albel.latge ( LAbdet ),
alvelatge ( La Torre de les Maganes ), asbelatge ( Foma, Pego, Benirrama, Ebo,
Beniarbeig, Benidoleig, La val de Laguar, Pedreguer, Rfol dAlmnia, Sanet i Negrals,
Benimeli, Xal, Parcent, Calp, Cocentaina, ), esbelatge ( Verger, Setla, ), belatge (
Potries, Vilallonga, Barx, Castellonet de la Conquesta, Pego, Sagra, Benissa, Albaida,
Beniaia, Benilloba, Benimassot, Castell de la Ribera ), erbelatge ( Benimaurell, );
arbelatge ( An ), ambelatge ( Alfauir, Almiser, Aielo de Rugat, Rfol de Salem,
Llutxent, Aielo de Malferit, Beniarrs, ), arbelatxa ( An ), abellatge curtet i abelatge
llarg ( Artana ), abelatge fi i abelatge de canya grossa ( Artana )
Jag ( Bellreguard, Alquerieta de Guardamar, Simat, ).
Jag de muntanya ( Real de Gandia, Gandia, )
Pil / pilons ( Oliva, Piles, )
Borr ( Xeraco )
Bolo ( Tavemes de la Valldigna )
Rancat ( Beniopa, Gandia,)
Aspartera ( Miramar )
Burro fomer ( Alquerieta de Guardamar )
Fens ( La Llosa de Ranes )
Altres noms: Albellatge; fens de bou
Li diem bolo perqu fa una bola de brossa baix trra. Es cria en les carreteres,
munyanyes i terres ermes. Les vaques no sen mengen quasi gens per el fens si que
sel mengen molt, s molt reb per a mesclar-lo ( Tavemes de la Valldigna )
Dades etnobotniques:
Lalbelatge roig o menut s ms bo de menjar per ais animals; 1albelatge blanc o alt no
el segvem per ais animals; el gastavem per a les quadres, per a fer jag; i per fer bucs
dabelles; el caputxo de dalt o buc ( Pego )

395
Es gastava abans per a fer barraques, i bucs per a les abelles ( E b o ).
Abans per a fer els bucs de les abelles ( Beniaia, Xbia, Beniarrs,).
Per a fer bucs de les abelles ( Almiser, Benidoleig, Rfol dAlmnia, La Torre de les
Ma?anes )
Per a fer caputxos de bucs ( Benimaurell)
Belatge per a fer bucs dabelles. Millor que la caixa de fusta tota la vida, encara que s
ms delicat per a traure la mel. Es fa cusint maeixes de llata de belatge acabades en un
bord i amb una catutxa damunt; i dos canyes dins creuades per a que facen les bresques
les abelles ( Benilloba)
Feen de belatge teulaetes de bucs ( Benimassot)
Lalbalatge per fer bucs; tapaderes o caputxos deis bucs ( Trbena)
Lalbelatge per a fer els bucs i buquets de les abelles. La collien en la Solana de
lEscarpell on sen fea molta, i a manollets, rodant rodant feen els bucs ( Atzeneta
dAlbaida )
Lalbelatge per a fer bucs per a les abelles i els caputxos, rodant-li la malla, enlloc de la
caixa de fusta ( Carrcola )
Lasbelatge per a fer bucs de les abelles, feen com unes persianes ( Parcent)
Les primeres caixes les fea dasbelatge i desprs de fusta ( Beniarbeig )
El belatge segaven i el tiraven ais aixuts. El belatge tendre sho menja molt el ganao ,
ja ho cree ! Tamb per a fer bucs i les tapadores o caputxes. lo encara he conegur fer
bucs de belatge ac, i encara en deu quedar algn per alguna pallissa. Ho passaven en un
cordell, primer com un canys, el doblaven, el cossien cossit, i en acabant li feen la
caputxa i buc ( Benimassot)
Feen els caraputxos o caputxos deis bucs dalbel.latge ( LA bdet)
Per a fer gorbins ( casetes o barraques de camp ) amb el cobert o teul dalbel.large ben
tapit, en costera amb canyes i bigues de pi de puntis o pilars. Lalbel.latge ascupix i no
entra laigua ( LA bdet)
Aix es gastava per a revestir les paneres per al ram, el posaven dins i damunt, per a
evitar el contacte dur de la canya ( Rfol de Salem )

El pil o albelatge per a baix deis animals com eixut; tamb ne pasturaven un poc els
animals ( Oliva )
El ja? de muntanya es fa en els bancals perduts, abans ho gastaven per fer aixuts, fem.
Lanimal sol pegar algn mosset ( Real de Gandia )
lo el tirava baix de lhaca ( Gandia)
Per a fer ja?, eixuts per al fem del corral de les haques i burros, perqu era una brossa
que cundia molt quan els hmens feen feixos, i si volien, per a que el fem fera oloreta,
tiraven frigoles, romer i tot aix de rostoll de muntanya. Els animals es menjaven lo
tendret del pil i lo altre ms dur sho deixaven ( O liva)
El belatge per a aixuts ( P ego)
Un feix de rancat per a eixuts ( Beniopa)
El pil es cria en qualsevol supalma, per ais eixuts ( O liva)
Quan era jovenet io en fea de pilons per a fer aixuts per a lhaca ( Oliva )
Per ais eixuts ( Potries, Benimaurell ). Per fer ja? amb segaissa, olivarda, estepa, romer,
fens...( Trbena).
Lambelatge el segvem amb una corbella i el tirvem a la quadra ais llits deis animals
per a fer fem ( Almiser)
El belatge per a tirar a la quadra i fer ja?; i per a donar de menjar ais animals (
Castellonet de la Conquesta )

396
Feem costis dambelatge per a aixuts de les cavalleries ( Aielo de M alferit)
1albelatge per a fer eixuts i fa molt bon fem ( Xbia )
Larbelatge per a fer ja? o llit del ganao ( An )
El belatge per a fer aixuts per ais animals. El tiraven baix del ganao i deis cavalls i
fea fem, en lloc de palla i era doble millor, fea ms olor i era ms bo. Solien mesclar-lo
amb algn romer o frigola. El fens fa el fem ms rpid, el belatge tarda ms a podrir-se
que el fens per el fem s millor i dura ms. Larrancvem de sa, desprs duna bona
ploguda i era millor perqu les casporres feen ms fem Vilallonga )
Segat per a donar de menjar ais animals. Sho menjaven les haques, cavalls, mules i
burros; les ovelles no, noms algn mos pels ulls ( Vilallonga )
La segaven per ais aixuts i per a envassar el ram quan encara anava en estibes. Hi ha
borr ms gran en la muntanya ( Xeraco )
Abellatge curtet per ais matxos, i el llarg per a les vaques. Les monges on io era jardiner
gastaven les canyetes de 1abellatge curtet bullides per a la tensi de la sang ( Artana )
El rancat el gastaven per fer racer de tomacar i per a aixuts per a baix de lhaca (
Beniopa)

Quan feiem tomacar per a que no es gelaren, si no teniem palla darrs ( Almiser )
El rancat per a fer racer per al tomacar o pebrar ( Beniopa)
El belatge per a fer llisaes per al tomacar, per a sembrar o fer planter ( Castell de la
Ribera )
La palla daspartera de recer per a les almrceres i fer planter de pebrar i tomaqueres (
Alquerieta de Guardamar )
Per a fer gorbins ( casetes o barraques de camp ) amb el cobert o teul dalbel.large ben
tapit, en costera, amb canyes i bigues de pi de puntis o pilars. Lalbel.latge ascupix i no
entra laigua. I tamb feen els caraputxos o caputxos deis bucs dalbel.latge ( LA bdet)
Una garba de belatge per al matxo ( Sagra )

Per a donar ais animals, el matxo o lhaca ( Beniopa)

Molt bona per al matxos ( Alquerieta de Guardamar )
Lasbelatge que es cria a Benidoleig s ms fi i ms bo per ais animals; i el que es cria a
la Val ( de Gallinera), on li diuen albelatge, s ms gran i dur i els animals sel mengen
noms si tenen molta fam ( Un pastor de Benial, casat i habitant de Benial, per nascut
i
criat a Benidoleig)
Lalbalatge de fulla ampia agr poc ais animals ( Trbena)

Abans ho gastvem per a posar damunt deis basquis del raim, dos dits dambelatge, per
a poder apilar-los ( Llutxent)

Lambelatge per a curar les catarates de les cabres ( ull blanc i que no shi veu o boira o
tel ais ulls ). Introduir un canudet llis, sense nuc, pe forat o orifici del paladar ( part
interior superior ) que condueix a lull, i deixar-lo dins, i quan es podreix, ais sis o set
dies, es cura. Per a evitar que li fera mal ais ulls, el canutet ha de tindre un parell de
milmetres menys que la distncia que va des del forat del as a la coa de lull ( Alfauir )

Lambelatge tamb aprofita per a posar-lo ais coloms per a que facen el niu en la seua
palla i no ataca el poli ( Beniarrs )

397
Portam un pessic dasparteres per a fer la remolina, vullc dir canuts per a passar el fil
pels jambrgols per a pescar languila ( Alquerieta de Guardamar)

Per a fer antorxes ( Cocentaina,)

Dades antropolgiques:
Per fer asguirlandos per a la festa de la vespra de Nadal amb manolls lligats en
cordells que sencenien com una torxa i la feien rodar per tal de vore qui treia ms foc.
Els feem despgol i si no nhi havia els feem dambelatge que cremava igual i fea ms
fum. Un manoll com el bra? o la cuixa i amb un cordellet o un aspart lligaven per dalt i
per baix i anaven rodant i cremant. Lautntic manoll s despgol i ara si no nhi havia
el feen dambelatge. Solien mesclar-ho. Normalment el uelo o el pare feen els manollets
o torxes per ais xiquets pero a lo millor no en trobaven i lils feen dambelatge (
Beniarrs)
Per a fer atxes per a Reixos untat amb resina de pi ( Aielo de Rugat)
Toponimia:
Cau de lAlbelatget de les Muntanyetes dOliva, dalt de la casa del Calapatar.
Amb el mateix nom i s es troba tamb un asbelatge paleotropical, ms alt, que s la:

228.- Hypericum ericoides L.

Gutiferae
Gutferes
Noms populars dinics: Cor o coret de penya ( Gata, Xbia, Jess Pobre, La val de
Laguar, Alcal de la Jovada,), cor de roca ( Gandia, Ontinyent, Petrer, ), coret de pedra
( Palma de Gandia, ), cora9 on de penya ( Potries, Quatretonda, ); esperit de penya (
Beniatjar, Otos, Llutxent), esperit de roca ( ), flor de penya ( Parcent, Quatretonda, ),
herbeta de la penya ( Corbera de la Ribera ); coragon de penya ( Sim at)
Rompepiedras ( Biar ),
Altres noms: Pinzell, peric pinzell ( Cavanilles)
Dades ecolgiques: Mediterrnia sudoccidental. El cor de penya s el germ menut
rupcola local del cosmopolita i andarec peric groe, el qual ha escollit la roca
valenciana, andalusa i nordafiieana com a casa i sitial. s una mateta llenyosa i ben
ramificada que no sobrex normalment ms dun pam de la roca, amb fulletes que
recorden per llur estretor i disposici, les deis cepells, la qual creix ais forats, clavills i
badalls deis penyals, cantals, cingles i arrimalls, amb preferencia pels llosars i llisos de
roca, sobre lhoritzontal o en susu pendent, tant ais tossalets i montanyoles ms
properes a la mar com a les cimeres i crestelleres de les serres ms altes del territori tal
com la pedra del voraviu de la timbera del cim del Montcabrer que es troba brodat
literalment matetes de cors de roca. Inoblidables els nombrosos matolls de cor de roca
omplint dor els rocosos voltants del castell de Penguila. El cor de penya sembla el
fruit deis amors entre la venusina erica i el solar peric, daquest hauria heretat les
gentils flors de color groe daurat i les gotetes dessncia transparent dipositades en les
fixlletes; i deis cepells, el cep, el port, la llenya i les fulletes; i de tots dos una bona part
de llurs virtuts.

398
Dades etnobotniques:
Al territori dinic se li atribueixen dues virtuts principis al cor de penya: la de netejar
les vies urinries i desfer les pedres i arenetes renals, i sobretot la virtut destimular la
gana de menjar i de viure, com Porexgen popular per excel.lncia, el ms utilitzat
tradicionalment per a tractar els trastoms de la conducta emocional i alimentaria amb
prdua de lapetit, agrupats actualment amb el nom danorxia nerviosa.
Per a fer ganes de menjar ( Gandia, Parcent).
Ix com un cepellet, finet, pac amunt i fa una floreta grogueta. Aix era molt amarg, es
prenia per a donar ganes de menjar ( Quatretonda de la Val dAlbaida )
Com m auelo patia del cor prenia, bollit, un manollet de cor de penya ( Alcal de la
Jovada)
Ix a les pedres. Ho bullien i feen tassetes per ais que estaven fatigats del cor, que es veen
abofegats, i diu que els alleujava molt ( Potries )
Per al riny ( Biar ).
El coret de penya per a la febra ( Gata )
El cor de penya trenca lenfit. Bullir fins que laigua es rebaixe a la meitat i es fa?a roja (
X bia)
El cor de roca s sedant, antidepressiu, antiepilptic, bo per al mal de Parkinson. Una
culleradeta per tassa, tres tasses diries. Es pot prendre tant de temps com caiga, i no
passa res. Cal ser contant ( Emilia Pastor- Valencia )
Per al mal de ventre de les haques ( Benimaurell)
La seua especialitat s mitigar els temperaments nerviosos, malsdecap i neguits perqu
no ens ix la lotera...Endems, i com a complement final, les infusions del cor de roca
milloren i fins lleven i regulen els mals que pot patir el nostre cor... ens diu Josep
Mascarell i Gosp al seu inoblidable Amics de la Muntanya.

Dades antropolgiques:
Delits esment del cor de roca per part del mestre Lozano a les acaballes d 'El Mut de la
Campana comparant-lo al trgic frare Bemat: Ara vise talment com el coret de roca que
creix i malviu a la muntanya, per tenag arrela en els petits clivells deis roquissars i
noms beu que les escasses gotes de la pluja que cauen, sense esperar massa del mn
que l'envolta...

229.- Hypericum perforatum L.

Gutiferae
Gutferes
Noms populars dinics: Peric ( Gandia, Palma de Gandia, Pego, Petrer, ), peric groe (
Gandia, Barx, ), perico groe o de flor grogueta ( Alcal de la Jovada, Beniaia,
Benirrama, O tos,), herba perico ( LAbdet ), perico msele ( Otos ), perico ( Alcal de
la Jovada, Beniaia, Benillup, Cocentaina, Rfol dAlmnia, Pedreguer, Benialfaqu,
Benimarfull, Abdet, Confrides, Benilloba, Penguila, La Torre de les Mafanes,
Banyeres, Alcoi, Salem, Quatretonda, Ontinyent, ); perico bord ( Benialfaqu ), perico
de Sant Pere ( Alfafara ), pericot ( Artana, ).
Herba o herbeta de Sant Joan ( Pego, Planes, Tollos, Fageca, Famorca, Benirrama, Xal,
Cocentaina, Agres,); flor o floreta de Sant Joan ( Tollos, Carrcola,); herba de sant Pere
( Cocentaina); floreta de la Mare de Du ( A lbaida); flor de Peret ( Fageca)

399
Altres noms: Herba foradada, perqu les fulletes esguardades a contraclaror deixen vore
tot de foradets que en realitat sn gotiues de la seua essncia transparent; tresflorina,
herba militar.
Dades ecolgiques: Holrtica. Vores de camins, caminis i carreteres, pratells freses,
rodalies de fonts, bancals de sec frescals abandonats des deis cultius deis marenys, vora
mar, fins els colls i carenes de les muntanyes ms altes i interiors. Rebrota tots els anys
del seu dur cep subterrani en arribar les primeres calors primaverals; normalment abasta
un o dos pams daltria en arribar la floraci que en les terres ms clides i costaneres
sol ser al mes de maig i primeries de juny, i en els prats i bancals ms alts pels volts del
solstici dEstiu o diada de sant Joan, don pren alguns deis seus noms populars.

Dades etnobotniques:

Oli de peric:
Indicacions: per a les cremades, ferides, talls, raspallaes, bacs, ccemes, fongs...
Un deis procediments ms utilitzats s collir lherba florida un bon mat solejat i en
arribar a casa omplir amb lherba collida i encara tendr, un veixell o recipient de vidre
de broc ampie i abocar desprs oli doliva damunt fins caramullar, de tal manera que no
quede cap rameta ni fulleta sobreeixint o surant per damunt de Poli. Llavors es deixa
quaranta dies al sol i serena procurant estar a la mira i remoure amb suavesa
periodicament. Passat aquest temps, que alguns acurten a un mes o deu dies, es trascola
Poli i s fica dins de flasconets per tal de ben guardar-lo, a lombra i en ambient frese,
fins Phora del seu s.
A les cinc del mat ja estava ma uelo al?at per a poder collir el perico abans deixir el sol
el dia de Sant Joan, per a posar-lo en una botella en oli, i eixe oli curava els mals
deis burros i deis animals ( Benillup )
Loli de perico el posaven a remull en les huitaves de Sant Joan, qualsevol dia, i es
quedava dins de la botella per a sempre ( Otos )
Oli de perico per a curar mals. Posar lherba dins duna botella en oli, i afegir oli a
mesura que es gasta. Dura per a sempre. lo tinc el mateix des de fa ms de vint anys (
Benilloba )
Aix ho maceres en oli dolives en 40 nits i dies, en sol i lluna i es gasta per a curar
cremades. Et cremes, tho untes i no al9 a bambolla. Bollida fa cagar pero no tant com la
bufalaga que s bestial ( Barx )
Oli de perico. Sarreplega el dia de sant Joan, a les dotze de la nit, i el posaven dins
duna botella doli ( Penguila)
Herba de Sant Joan i oli doliva, posar a la serena, colar i guardar en un lloc frese i fose
( A gres)
Oli de perico per a les ferides, granets, esgarranyaes... ( La Torre de les Ma 9 anes)
Oli de perico per a curar els tocats deis animals per lalbarda ( Salem)
Loli de perico ac s de tota la vida, i lhem gastat per a curar tall, ferides i tocats
lletgssims LA bdet)
Fregit en oli o a remulla, per a curar mals ( Benialfaqu)
Oli de perico groe per a curar tots els mals que tinga. Collir el perico a sant Joan.
Tallar lherba, i posar-la en una botella en oli doliva; i deixar 8 dies la botella al sol i la
serena, mentre mentre, posar una gasa o drapet per a que no caiga brutea i entre la
serena ( Beniaia)

400
Eixa herba la posaven en oli doliva, la tenien 40 dies i endesprs la colaven, i aix ho
fea per a les ferides i picadures danimals ( Fageca )
Ma mare nha tingut sempre i sempre ens ha curat en oli de perico ( A lcoi)
Perico per a fer oli per a curar tots els malets ( A bdet)
Oli de perico per ais colps i contusions: ni es fa morat ( Ontinyent)
Es culi i es posa dins duna botella ben apretaet; i sompli doli doliva. El tapes ben
tapaet, i es posa al sol i la serena durant quaranta dies. Per a les cremaes, esguits doli,
almorranes ( Benimarfull)
Per a fer oli. Es posa el dia de sant Joan i es deixa a la serena fins sant Pere que es tanca
( Confrides)
Preparado de lOli de Perico:
Cal collir el perico el mat de Sant Joan, al llarg de tot el mat, si pot ser, perqu hi ha
any que satarda la flor o savan?a.
La base principal del peric esta en la fermentado.
Faig s duna gerreta o ampolla de vidre de broc ampie de 2 litres o 2 litres i un quart, a
la qual aboque un litre doli doliva; desprs pose cent grams de flor, cimals florits,
noms la flor, en un ram segat duns 15 cm, que queda tot dins de loli. Un litre doli i
cent grams de flor; i tape ben tapat. Lherba la pose a remulla el mateix dia o lendem.
Desprs ho colgu en un caix de fem, dins del fem fins la meitat, el cul de 1ampolla al
fons i el tap i la part alta al descobert; i ho pose al sol durant 40 dies. Cal arruixar de
tard en tard el fem per a que no perda fermentaci. El fem hem de traurel en minva.
Finalment, ais 40 dies, colar ben colaet amb tela clareta i posar en botelletes obscures.
Loli de perico es fa servir per a cremats, raspades, bacs o escaldats de suor, o per a les
almorranes. Es fa tamb una crema amb unes gotes de llima per a fregar les doloracions
( Cocentaina)

Altres indicacions:
Et fas una tassa de perico a banda de nit; i dorm tan b que ni somnies; i et despertes
descansat ( A lcoi)
El pericot per a la sang ( Artana )
En infusi, per a la diarrea crnica, acatarrament i gasos intestinals. Tamb s bona
per al fetge i dissoldre les arenetes. I ali que de vegades ens acasiona les contrarietats:
migranya i mal de cap, puix que acta dantinerviosa. Una culleradeta per tassa, tres
delles al dia. ens diu Josep Mascarell i Gosp del peric groe al seu inoblidable Amics
de la Muntanya.
Aigua de perico groe per llavar-se el monyo que li c a u . Bullir ( Beniaia )

230.- Hypochoeris radicata L.

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Coleta ( Bellreguard, Potries, Alfauir, Almiser, Aielo de Rugat,
Castell de les Gerres, Quatretonda dAlbaida, La Pobla del Duc, ), coleta fina (
Castell de les Gerres, per a diferenciar-la de la coleta punxonosa- Picris echioides L .-)
Xicloina ( Beniaia )
Planeta ( Alcosseret de Planes )
Dades ecolgiques: Eurasitica. Herba viva?, ms robusta que la germana costanera, que
trobarem ais pratells mullats i ais joncars sucosos de vora rius, fonts, sequials i barranes.

401
Lhem vista amb abundar ais riberals i prats de la gola del barranc de lEncantada, vora
la font del Collado de Montitxelvo, davall la font de Patirs de Biar...
Es cria ms ais mrgens de les squies que no eren dobra. Abans sen criaven a
borbollons ( Potries )
Es una verdura o herba grossa de terres de ms humitat ( Almiser)
Aix es cria pels llocs humits, per les xopaes anaven a fer-ne de verdura abans, per baix
deis xops que est humit ( Alcosseret de Planes)
Dades etnobotniques:
Mengvola; es cullen les fulles basals, tendres i fresques, com a verdura ( Bellreguard,
Almiser, Castell de les Gerres, Quatretonda dAlbaida, Beniaia, )

231.- Imperata cylindrica ( L . ) Ruschel [= Lagurus cylindricus L. ]

Gramineae velpoaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Cisca ( Bellreguard, Miramar, Daims, Alquerieta de
Guardamar, Piles, Oliva, Beniaij, Gandia, Beniopa, Tavemes de la Valldigna, Simat,
Cullera, Sagra, Pedreguer, A ltea,) ; xisca ( Oliva )
Dades ecolgiques: Subtropical. Herba rizomatosa de fulles glauques, rgides i molt
tallants que sol fer herbats molt espessos o er9 ats, que habita terrers arenencs i pastures
humits de les contrades mediterrnies. Es veu molt pels remrgens i praderies de lhorta
maijalenca.
La cisca s una una planta que necessita un drenatge molt gran i molta argila i molt de
calat. On hi haja pedra no vor vost cisca. La cisca vol trra bona i fonda, que no siga
pedregosa. On veja vost cisca, all es pot rebassar i es pot arreglar i fer un terreny bo (
Tavemes de la Valldigna )
Dades etnobotniques:
La sisea s un gram molt conegut pe llaurador dinic, no sois per la seua presencia
relativament abundant o per ls que en fa s com a farratge, i en la construcci de recer
i barraques, sino pels talls que provoca sense pietat, si no s sap segar.
Posvem tongades de sisea per a tapar dalt de les barraques de canya, per a fer de teulat (
Beniaij )
La cisca per a empaliar o fer recer per a les hortalisses ( Daims)
Ho agarres en la m i et talles. El ganao si est tendre sho menja. Un cabs de cisca
per a tirar al pesebre per ais animals, matxos i burros ( A ltea)
En Ahaggar, la manne ou miel vgtal, exsudation de certains vgtaux, est recueillie
au printemps en gouttelettes ( gotetes ) sur les Tamarix, Imperata cylindrica, Eryanthus
ravennae et entre les branchettes des rgimes de palmiers dattiers pour tre consomm (
Gast, 1968).
Ayant un rendement en cellulose de 38 40 % cette espce est, en Libye, considre
dun grand intrt pour la fabrication du papier ( Trotter, 1915 ) Elle sert aussi,
occasionellement, de combustible. ( Edouard Le Floch: Contribution a une etude
ethnobotanique de la flore tunisienne, 1983 )

402
Dades antropolgiques:

Quan erem xicons feiem fletxes amb les fulles de sisea, esgarrant un brinet dun costat,
plegant-lo i estirant fort ( Sagra )
Endevinalla popular. Sis cassoles cauen de dalt dun campanar, i no es trenquen, qu s
? La soluci esta en ajuntar les cinc primeres lletres de lendevinalla, s a dir : la sisea.
232.- Inula montana L.
Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Arnica fina ( Beneixama)
Altres noms populars: nula de muntanya.
Dades ecolgiques: Mediterrnia centro-occidental. Hemicriptfit escaps. Herba
perenne, erecta, pilosa o llanosa, grisenca, dun pam a pam i mig daltria ( 1 a 4 dm );
de tiges simples, normalment, monocfales, s a dir, amb un sol captol en el seu
extrem, o, ms rarament, amb dos o tres. Fulles inferiors oblongo-lanceolades,
agrupades en la base; les fulles caulinars alternes, rpidament decreixents, s a dir, fent-
se cada colp ms menudes, linears o linears-espatulades, estretes, de 3 a 7 mm
dampiara. Floreix de maig a agost, amb flors grogues, brctees involucris molt
desiguals, i lgules de 15-25 mm. Es cria en terrenys calcaris, vessants pedregallosos,
carcallars, matollars, coscollars, pastures i pradells deis rodis ms alts de les serres
diniques.
Lrnica fina creix en terrenos fondables, bons, i fa un bot groe gran i quan ve el
mes dagost aix es seca. Es ms bona que laltra, la de les penyes, la que creix damunt
les penyes - Jasonia glutinosa - ( Beneixama )
Dades etnobotniques:
Eixa lhe gast io per a fer banys i fregus per ais colps, cascaments, costalades, les
contusions i els pelats o si tens un gra inflamat, matxaques 1rnica i fas un micapanet o
pegaet i el poses damunt ( Beneixama)
s una de tantes miques, totes de flors grogues i la major part de la familia de les
compostes, com la Jasonia glutinosa, Inula viscosa, Inula helenoides, Pallenis spinosa,
Senecio jacobea, etc, que tostemps shan fet servir com la veritable rnica ( Arnica
montana L ) per a calmar el dolor i desinflamar els colps, bacs, bonys, girons de peu,
contusions i les luxacions amb banys o cataplasmes calents de les summitats florides
bullides; o com a vulnerries per a llavar i tancar talls i ferides; o fer fregus en cas de
contusions, esquinas musculars o articulars o en els dolors reumtics. La veritable
rnica es una especie alpina, del centre dEuropa i costes atlntiques, que es cria en
pasturatges i clarures de bosc de conferes, sobre sois de poca cal?, entre 1500 i 2300 m.
i a la Pennsula es troba localitzada, exclusivament, en el nord, a totes les valls deis
Pirineus, la cordillera Cantbrica i les muntanyes de Galicia i del nord de Portugal on es
fa la subespcie atlntica, de trra baixa. s ben sabut per les gents pirinenques que es
tracta duna planta txica en totes les seues parts, dac que en medicina popular o
domstica sempre noms per via externa, evitant la seua ingesti i fins i tot aplicar-la
sobre ferides obertes o sagnants.

233.- Inula viscosa (L.) Aitn [=Dittrichia viscosa (L.) W. Greuter ]

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies

403
Noms populars dinics: O livarda ( Oliva, Bellreguard, Miramar, Alquerieta de
Guardamar, Daims, Marells de Rafalcaid, Gandia, Real de Gandia, Beniaij, Benifl,
Vilallonga, Palma de Gandia, Alfauir, Rtova, Barx, Xeresa, Xeraco, La Font dEn
Carros, Foma, LAtzbia, Benidoleig, Xbia, Gata, Pedreguer, Xal, Parcent, Mura,
Benissa, Altea, Trbena, Biar, Beneixama, Banyeres, Aielo de Malferit, Petrer, Naquera,
Vilamarxant, Artana, Ain,).
Jolivarda ( Cocentaina, Muro, Agres, Benirrama, Benissiv, Benissili, Ebo, Alcal de la
Jovada, Beniaia, Planes, Benialfaqu, Famorca, Benimassot, Gorga, Quatretondeta de la
val de Seta, Sella, Beniarrs, Rfol dAlmnia, Castellonet de la Conquesta, Almiser,
Beniatjar, Atzeneta dAlbaida, Vilallonga, Beniopa, ); joliverda ( Benirrama, Benial,
Pa de Corris, La val de Laguar, Trbena, Callosa dEn Sarri, Famorca, Fageca,
Penguila, Benifallim, La Torre de les Maganes, Xixona, Alcoceret de Planes, Muro,
Agres, Potries, Almiser, Aielo de Rugat, Castell de Rugat, Llutxent, Otos, Manuel, );
julivarda ( LOrxa, Alcal de la Jovada, Planes, Muro, Beniatjar, Callosa dEn Sarri,
Benimantell, Penguila, ); juliverda ( Beniarbeig, Setla, Benial, Pego, LOrxa,
Terrateig, Castell de Rugat, Rfol de Salem, La Pobla del Duc, Albaida, Carrcola,
Catamarruc, Benimarfull, Alcoi, Agres, Bocairent, Ontinyent, Benimantell, Benifato,
M anuel,),
A voltes diuen joliverda per a Barx s 'ha dit sempre olivarda.
Pega-mosques ( Petrer ), mosquera ( Petrer, ) per que la penjaven a les quadres per
atrapar les mosques.
La relaci d'olivarda amb oliva presenta pocs dubtes, pero la composici del mot no s
ben clara. El DECH explica olivarda com un derivat d'oliva, pero fent constar que no s
pe fet duna semblan?a entre les fulles daquesta planta amb les de lolivera, sin
perqu el cecidi glbulos que creix sovint en aquesta planta, produit en els receptacles
floris per les larves del dpter tripdid Myopites limbardae Schiner, t la forma duna
falsa oliva. AlcM analitza olivarda com oliva i el sufix -ard- indicador daproximaci
qualitativa, ( de color, de forma, etc. )
Mart Domnguez Romero sen riu de tot plegat i apunta la possibilitat que derive del
verdejant fullatge de la planta.
Desprs resulta que dins daqueixes gal.les o cecidis, sovint hivema com a especie
hostatjant la pupa de lheminpter, Eupelmus urozonus, un deis pocs parsits de la
mosca mediterrnia. Aqestes gal.les llenyoses, que romanen en la planta ja seca,
constitueixen un segur aixopluc per passar lhivem.
Altres noms populars: Volivarda; matavinya; botja melosa; herba mosquitera;
matapuces.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Mata de soca llenyosa, camfit sufrutics, planta
dreta, ramificada, de 4 a 12 dm daltria, de fulles alternes, llanceolades i allargades,
amb les vores irregularment dentades i sssils -sense pef-, o ms a menys
amplexicaules. Brossa verda i apegalosa, tota plena de pels glandulars molt apegalosos i
daltres ms fins i llargs, sobre els quals, sovint, sadhereix la pols deis camins i deis
dies. Fa la inflorescencia piramidal, en pancules oblongues poc folioses, formada de
captols cilndrics i estrets, molt nombrosos de floretes grogues, les exteriors ligulades i
patents i les centris, tubulars, amb cinc dents iguals, amb brctees liniars-lanceolades.
s la flor de setembre, el darrer or de lestiu. A ms de ser abundant, es fa molt

404
trobadissa per al llaurador i el caminant perqu creix a les vores de les carreteres i deis
camins rurals, en horts abandonats i bancals perduts, rambles, arenys i caixers de
barranc i de riu, terres remogudes, camps oberts, ermots i entoms denderrocs, en terrers
eixuts i solejats, on sovint predomina, i en tots els ecosistemes i espais rurals, tant de
lhorta de vora mar com del sec, del pa i de la muntanya, on pot arribar a mostrar-se
prou ms amunt deis mil metres.
Dades etnobotniques:
s tracta duna herba molt coneguda a tot el territori i molt apreciada com a medicinal,
especialment com a vulnerria:
Aix ests en el bancal i et fas un tall, o ests tallant raim i et fas una fal?on, i ho
piques i fas una pasta i t ho poses damunt ( Castell de Rugat)
Quan estvem segant blat i et fees un tall, agarraves j olivarda ( Planes )
Olivarda. Tamb s bo per a les ferides. Et fas un tall, en un fal?, et poses aix i no
sinfecta ( Calp )
Si et fees un tall en lestral o aix, agarraves unes fulles dolivarda i les mastegaves, i
quan estn sambaies o blanetes, saplica i queda pegat fins que cura ( Aielo de M alferit)
La j olivarda per ais talls per a que no xorre la sang ( Benirrama )
Emplastre de fulles de julivarda picada per a aplicar damunt de ferides i moradures. En
un sol dia es capa? dabsorbir tota la sang duna gran moradura ( Benirrama)
Herba pic i pos en pegat, amb un poc de vinagre, sobre colps i blares, mai en ferides
o colps amb sang. Fa correr la sang i desinflama. Acci efica? i rpida, capa? dabsorbir
en un sol dia un morara gran ( Benial, Benissiv, Benirrama )
Pegat de fulles picaes, mal que siga en dos pedres, per les ferides recents. Estanca la
sang enseguideta ( Catamarruc).
La jolivarda s molt bo per ais talls i derrames o ferides sagnants. Piques, ho poses
damunt i derrame tallat ( Benirrama )
Picaet per a les ferides ( Rfol dAlmnia ).
Ullets tendres es piquen, comprens ? Lullet el trenques i el piques, i quan est picaet el
poses damunt el mal , un tall, un bac que thas pegat i thas fet un merxo, quan ix
sang... li enrotlles una gaseta o veteta i no cal que el toques ( G ata)
Herba pic per a les ferides. Bullit de juliverda, malva i rabet de gat per a llavar ferides (
La Pobla del Duc )
La picaven per a posar-la damunt deis talls i deis mals ( Almiser )
Quan est tendr lestrosses un poquet i ho apretes i cura els talls i les ferides ( Llutxent
)
Olivarda pels mals endenyats ( Pedreguer)
Les fulles de lolivarda, els ullets tendrets, picats, damunt deis mals ( Gata )
Ben bo per a quan tens un mal Ho xafes ben xafat i el suc verd que trau ho cura (
Oliva )
La millor planta per a curar ferides s lolivarda ( Nquera)
Un grapaet picaet de joliverda quan t un floronco per a rebaixar-ho, lleva la inflor (
Famorca )

405
Lolivarda per a rebentar floroncos. Piques lherba i li deixes caure una micona de llet;
es posa damunt del floronco i enseguida rebenta ( Foma )
Picat de fulles, sag o cansal rancia, vinagre i faria de civ per a pastar-ho tot i fer un
emplastre per a posar-lo, amb una gasseta damunt, sobre colps sense ferida, bacs amb
bulto gros i negre i blares. Xupla la sang, primer es fa grogosiu i desprs desapareix (
Agres ).
Bullit de juliverda, en banys calents per a blares i derrames, i desfer el quall (Bocairent
)
Pegats de fulles picades de j olivarda per a tancar els mals i els talls i curar-los, i per a
que no isquen bonys ni blares desprs deis bacs i deis colps ( Ontinyent)
Micapans per a colps, bacs; xupla la sang negra ( Beniaia )
Pic i pos damunt la ferida la fa blanca i neta ( Benirrama).
Banys per a ferides lletges: bullit de jolivarda, xipell i romer ( Benirrama ).
Lo millor per a curar ferides. Incls ferides de ferro rovellat. Herba pic i asguitat de
vinagre; i posar sobre la ferida. Tamb saplica sobre les fractures deis animals, cabres i
ovelles, normalment per posar la pengla dins dun carcall de penya; primer es posa el
pegat de jolivarda, damunt un drap, i damunt una canya partida, i finalment subjectant-
ho tot un drap enrotllat com una bena. En 8 o 15 dies la cabra bona ( Benirrama )
La jolivarda pic es bona per ais mals ( Benirrama )
Olivarda. Xacat per a fer un ampastre en llet i posar-lo damunt deis mals ( Foma )
En pegats per a les ferides com la verbena ( Benissili).
Pic en ferides ( Parcent)
Si es fa un tall o un pelat, pica la jolivarda i sho posa damunt i sho embena; i no nhi
ha cas ( Quatretondeta de la val de Seta )
Ampastre de jolivarda i arrs bullit per ais bacs i ferides ( Cocentaina )
Quatre ulls de julivarda picats amb romer per a estancar la sang de les ferides ( Alcal
de la Jovada )
Per ais talls i malets que no curen. Posar damunt un pegaet de fulletes picaes en una
pedra ( Planes )
Curvem els talls i els mals amb lolivarda, com amb els telets de la canya ( O liva)
Picats quatre ulls amb romer per a estancar la sang de les ferides ( Alcal de la Jovada).
Si tens un mal, tall o pelat, mastegues unes fulles dolivarda i t ho poses damunt i
estanca la sang ( Aielo de M alferit)
Per a fer banys de peus i per a les ferides ( Castell de les Gerres).
Banys de fulles dolivarda, ulls de pi i de romer. Bollit. Mans ferides, tallaes, i endurir
les mans ( Xeraco)
Quan et feies un tall o et pegaves un colp. Ho picvem i ho posvem damunt del mal (
Benial)
Aix es fa a puntellons, a garberes, per on vullgues, a roll ( en abundncia ). Una
maravilla per a les ferides de sang, com una m o un dit rebentat per una solsida o
sospdr fent un marge. Fulla pic, pic i pos damunt la ferida i en una veta senrotlla (
Castell de Rugat)
Bullir lolivarda per a netejar ferides i tocats de cavalleries; desinflama i desinfecta (
A n)
Olivarda pic amb un poquet de vinagre o de llima per ais colps que ixen els morats. Es
posa un drapet damunt. Fa traure el morat fora ( F om a)
La jolivarda per a curar mals ( Benimassot)

406
La millor herba dac s lolivarda. Vost es fa un tall, es posa un manoll da9 i se li
cura ( Altea )
Si et fas una ferida la piques i te la poses damunt ( M ura)
Joliverda pic per a les ferides ( A gres)

Ella va ser una gran i escaient ajuda un jom que el meu pare, sol a la muntanya, es va
fer un tall a la cama prou greu i fons, ens diu Josep Mascarell i Gosp de lolivarda al
seu inoblidable Amics de Muntanya, confirmant aix les excell.lents virtuts vulnerries
daquesta planta: Es trobava aclarint un garrofer i en pegar massa fort es va ferir la
cama. Va caure a trra, precisament sobre un gran matoll dolivarda. Va picar les fulles
sobre una pedra llisa amb la mateixa destral que el danyara. Desprs es fu una
cataplasma i sho apret ben fort... Grades a aix - digu el metge - no sha desangrat
vost i no sha empostemat la ferida. Puix cal dir que el meu pare no pogu vindre a la
vila fins tres dies desprs.

Lolivarda es cria arreu, per tot els caminis. Aix diuen que s molt bo per a fer
amplastres per a colps i ferides ( Vilallonga )
Fulla pic de juliverda per ais tallets ( Sim at)
La juliverda per ais mals ( Pego )
Micap de jolivarda pic, mescl en cansal rncia per a un desbaratat - colp, contussi,
fractura - ( Benialfaqu)
Sap vost per a qu ho gastavem aix ? Quan es trencava la cama duna ovella, duna
pedr o una garrot, llavors feem un canyisset de canuts de canyes tallades, trenat en fil
dempalomar, que s fort, i aix ho picaven i ho aplicaven all. Ais 7 o 8 dies a correr (
Otos )
Fulla de juliverda pos damunt de la pic de lalacr ( Castell de Rugat)
Cataplasma dolivarda i seg en un drap per a posar a 1esquena per al mal delloms (
Xbia )
Cataplasma de fulles de morera i joliverda per a lespatlat de les costelles, derrames i
ossos malament ( Albaida )
Pegat dherba tendr ( o dherba alfals ) sobre la inflor que eixia ais matxos entre les dos
carnes per portar lalbarda massa apret (Ebo).
Pegats de jolivarda i seg de blat, oli i vinagre, bo per ais animals de faenaquan
coixegen per un colp o una punx ( Alcal de la Jovada )
Es fregava amb juliverda la pell roja deis animals per a llevar-la ( Setla )
Bullida per a curar els pegats deis animals ( Penguila )
La juliverda la gastaven per ais animals quan es feen tocats. La bullien i llavaven el mal
( Agres )
Si li pica un mosquit, fregant amb una mata de joliverda li passa ( Alcal de la Jovada )

Altres indicacions:
Banys dauia dolivarda per ais fongs ( Vilamarxant)
Lolivarda tamb es pren per a lestmac inflamat ( Nquera )
Per a baixar la tensi de la sang ( B iar).
Tassonets de juliverda per ais constipis. Sues tota la nit i et cures ( Ontinyent)

Estos dies estava Alberto el barber fent-ne un manoll de juliverda per a la pressi de la
sang ( Rfol de Salem )

407
Per a traure les pedres del riny. Bullir un manollet en un perol de dos litres durant uns
deu minuts. Posar a la serena tapa en una tela o llen9 ol blanc. Posar en una botella de vi,
i beure durant dotze dies un gotet calent de mat i un altre de vesprada ( Penguila )
s amarga i t mal prendre, per per a les pedres i les arenetes del riny s bonssim.
Poses dos ullets, ho bulls i ala ! Ja qui en pren una tasseta en dej i fa un novenari; i ja
qui se la pren de mat i a la nit ( Oliva )
Fulles de jolivarda per a les inflamacions del ventre. Mon pare va anar a la Rpita que
fan arrs, i va beure aigua embass, i se li va tirar al ventre i va vindre molt malalt, i li
vam diagnosticar tressiana, i com no tolerava la medicaci va anar a un altre metge i li
va dir que tenia aleacr, ell anava de sempre molt corrent, i es va curar fent-se tassetes
de fulletes de jolivarda quan acabava de menjar. Ho bullia ( Potries )
Aigua dolivarda per a netejar els ulls. Tassetes per a la inflamaci ( Beniaij)
En tres o quatre tassetes de juliverda sen va el colesterol enseguida. No hi ha altra cosa
millor ( La Pobla del Duc )
Juliverda per a llevar el colesterol ( Albaida )
Juliverda bullida per al mal destmag, i quan no poden fer de ventre ( Pa de Corris )
La juliverda per al sucre. Tasses ( Benimarfull)
I hi ha hagut, tamb, qui ha fet trossets de juliverda i se la pos al coll per a les
almorranes ( Beniarbeig )
Si mama ms del degut, sen fa un got de joliverda i taspaviles enseguida; i no dna
la prova de la bufeta ( Pa de Corris )
Glopejar aigua de re dolivarda bullida per a netejar i desinfectar les dents ( Barx )
Glopejar arrels de joliverda per al mal de queixal ( Fageca )
Arrel bullida glopej, tomba la dent fotuda o toc ( Fleix )
H u es riuran els metges i els ms jvens per io he tingut berrugues i m he curat les
berrugues i nha curat amb olivarda. Agarrava una fulleta i la passava, la fregava per la
berruga i desprs la colgava, i tal com es consumia, la berruga, per obra de 1Esperit
Sant o no s qui ser, se nanava. Hi ha qui creu i qui no creu per la berruga se nanava
( Rtova )

Altres usos rurals:

- Com a substitu del tabac:
Olivarda per a fer tabaco , com la fulla de la figuera i la fulla i els mocs de
lanouer, o trrec, que es fumava ms que tots ( Adzbia)
Arrancvem fulles dolivarda per a fumar quan no teniem tabac ( Benissa )
Aix ho fumaven abans com el trrec, la paraella i la gramnica ( La Font dEn C arros)
Juliverda, ma uelo la fea ben sequeta i desfeta per a fumar ( Benimarfull)
Olivarda i albarzer per a fumar ( Palma de Gandia)
Quan no n hi havia molt de tabaco, ho secaven, ho desfeen i fumaven ( Benimassot)
Per a fumar ( Almiser )
La juliverda per a fumar molts hmens en guerra i en la post-guerra, igual que la
gramnica o lestepera ( Rfol de Salem )

Usos agrcoles:
Per a donar color a la pansa escald ( Mura, Rtova, Barx, LOrxa, Pedreguer, Gata,
Terrateig )

408
Manollet dolivarda quan la caldera bulla cinc minuts i el lleixiu es fa groguet. Desprs
secar ( Parcent)
Posvem tres o quatre brins dolivarda dins la caldera per a donar-li color a la pansa (
A lfauir)
Quan fan la caldera i escalden la pansa, quan c o m e ta a bullir la caldera fan un ramet
dolivarda i la tenen all un ratet i fa un color molt bonico i desprs la pansa fa millor
color ( Mura )
Aix ho gastaven abans per a donar-li color a la pansa ( Beniarbeig )

Serveix per a guardar i que no es facen malb les querailles, per a que aguanten molt i
no es podrixquen, i tamb per a que no grillen tant. Es poden guardar en un caix o en
un rac, sempre a la fosca i que no li pegue laire. En qualsevol cas, la planta es posa a
tongades baix i damunt de les queralles i desprs ms fulles de la planta i ms
queradilles i aix succesivament. Al final es pot tirar una manta damunt ( Barx ).
Bona per ais tarongers, colgat, quan nhi havia poc d abono Fiem una sanca i
colgvem lolivarda acaba de tallar. Tamb posvem altres brosses per lolivarda era
ms calenta ( Oliva )
- Usos antiparasitaris:
Bonssima la joliverda per a matar el poli de les pruneres i bresquilleres; laigua de
bullir ben concentrat ( Fageca )
La joliverda per a que no sacosten els tavans ( Agres )
La juliverda tendr la tiraven al corral per a les puces. Floreix quan ms seca fa (
Benifato )
La julivarda espanta els mosquits i les mosques, la penjaven del corral per auixar les
moscardes ( Muro )

- Usos veterinaris:
Quan brota sho mengen les cabres ( Alfauir )
A tothora se la menja el ganao, all a lestiu, que les jolivardes no paren danar
movent ( Benimassot)
Sho menja molt el ramat ( Terrateig )
Les llavors de lolivarda sho mengen molt les cagameretes i els pardalets ( Vilallonga)
Les llavors per a les cavameres ( Benifallim )
La cagamera ho busca molt aix ( Vilallonga)
La jolivarda s el pa de les cagameres ( G orga)
On hi ha mates dolivarda van les cagameres ( Beniaij)

234.- Ipomoea batatas ( L . ) Lam.

Convolvulaceae
Convolvulcies
Noms populars dinics: Moniatera, a tot el territori, pataquera ( Callosa dEn Sarri ), la
mata; moniato, pataca ( Callosa dEn Sarri ), el tubercle.

409
Dades ecolgiques: Neotropical. La ms gran part deis autors que han estudiat aquesta
planta la consideren definitivament americana. Segons esmenta Bukasov, la patria de la
moniatera estara en les rees tropicals de Centre i Sud Amrica. Shan fet troballes
arqueolgiques de moniatera a Pachacamac, del temps deis Inques, a Paracas, la val de
Nazca, etc, i alguns autors ( Hill ) afirmen que ja era conreada entre els Inques 3000
anys a J.C. Els espanyols trobaren la moniatera extensament cultivada des de Mxic fins
a ms avall de Per. Cieza de Len 1esmenta a la seua Crnica: y crianse muchas
batatas dulces, que el sabor de ellas es casi como de castaas.
Batata deriva de la llengua tunja; el nom nhuatl daquesta re s camotli, don ve
1actual camote. Apichu, s com lanomenen el indis aymara i quechua.
Moniato s una denominado presa del castell boniato, mot dorigen no establert, i s
ben incert que siga americ.
Dades etnobotniques:
La moniatera s una altra curiosa i molt profitosa ipomoea o meravella ben coneguda i
volguda per la diversitat dusos que tenen els seus tubercles en la cuina i repostera
tradicional nostra, i que no volem estar-nos de mostrar com una distingida flor
ornamental que ha tingut com a tal un cert lloc a trra nostra, puix encara hi ha dones
que posen un momiato dins dun pitxer amb aigua per a que grille i fiille i decore un
rac de la casa.
El moniato, la queradilla i la dacsa han sigut la salvaci deis nadius de Dinia i deis
valencians i espanyols en temps de la post-guerra.
La llanda de moniatos per a torrar al fom. Lolla de moniato. Els pastissets de moniato
de Nadal.
Dades antropolgiques:
Durant tot Vany hi havia p a de racionament i les dones noms portaven al fo m llandes
de moniatos i carabasses, coques de dacsa i alguna cassola d arrds, per en algunes
famlies hi havia la vanitat del pa blanc, Vexhibien amb impudor enmig de la fam
general portant en el cap un taulell pie de fogasses daurades, grans i tan perfumades
que t omplien de saliva les ganyes noms de veure-les passar.
Manuel Vicent. Contra Parads: pg. 76

235.- Ipomoea indica ( Burm ) Merr. [ 1. acuminata ( Vahl) Roem. et Schultes]

Convolvulaceae
Convolvulcies
Noms populars dinics: Maravell ( Pedreguer ); campanera morada.
Dades ecolgiques: Neotropical.

Dades etnobotniques:
Fem esment daquesta meravella neotropical per raons de la seua impressionant i
desafiant presencia a les vores deis camins i carreteres, deis mrgens i camps
abandonats, on de vegades arriba a cobrir, com un lien? estampat, arbres ben fets i
incls tarongerars sencers.

236.- Ipomoea sagittata Poiret

410
Convohulaceae
Convolvulcies
Noms populars dinics: Meravella daigua; parreta ( Tavemes de la Valldigna )
Dades ecolgiques: Mediterrnia i subtropical. Senillars litorals, maijals, emparrillant-se
pe senill. s una de les plantes ms decoratives de les grans maijal del territori, tant per
les seues grans flors acampanades rosades com per les elegants i fosques fulles en forma
de sageta.
Dades etnobotniques:
Lhe seg per ais animals, tota classe danimals que vulgues, haques, borregos, ovelles,
conills ( Tavemes de la Valldigna)

237.- Iris germnica L.

Iridaceae
Iridcies
Noms populars dinics: Lliri blau ( Castell de Rugat, Beniarrs, Albaida, Benimassot,
), giri blau ( Albaida, Callosa dEn Sarri, LAbdet, Penguila, Tibi, ), gira blau (
Alcoleja, La Torre de les Ma9 anes, Sella, El Castell de Guadalest, Beneixama, ), lliri
morat ( Potries )
Ganjol i ganjolera ( Bellreguard, Barx, Alfauir, Castell de les Gerres, Beniaia, Alcal
de la Jovada, Benimaurell, Trbena, Castells de la Serrella, Famorca, Fageca,
Pedreguer,), ganjol ( Alfauir, Benidoleig, Parcent, Orba, ), gajol ( Benissa, Calp, ),
ganjol morat ( Alfauir )
Flor de burro ( T ibi).
Dades ecolgiques: Origen incert, possiblement siga una troballa per hibridaci; molt
estimada i cultivada tradicionalment com a ornamental, i sovint asilvestrada o
subespontnia en mrgens i llocs rocosos rurals, ermots eixuts i, a voltes, en plena
muntanya, com pels alts de la senda del Madroal de Beneixama o en els preciosos
bancals de dalt la font del mol de lEncantada. T una germana de flors blanquinoses (
vai.florentina D ykes), dita llir de Florencia.
El ganjol es cria pels sequers vells ( Orba )
Dades etnobotniques:
Laigua de larrel bullida per a reblanir grans ( Xixona )
La porreta de larrel, a trossets, penjant del coll, tocant la cam, per a les almorranes (
Alcoleja )
Aix ho gastaven abans, abans, per a les soques de les oliveres, ara no. Ho posaven a la
soca de lolivera per a laranyeta i per a tot ( Sella)
El uelo del meu home que era herbolari daix fea tinta; i un colorant per a tintar la roba
( Potries )
El ganjol per a fer tinta. La picvem, la flor, i el suquet per a escriure ( Castells de la
Serrella)
La flor del giri blau ho bullien per a donar color ais ous de Pasqua ( Albaida )

El gira-blau s padomo ( La Torre de les Mafanes )

En ganj os morats adomvem la tauleta de la sarpassa ( Alfauir )
Dades antropolgiques:
Hi ha el Conte del Lliri Blau, que hem sentit contar a Beniaij i altres pobles del
territori, i del qual hi ha moltes i diferents versions a les liles i al Principat. La flor del

411
lliri blau com una una versi ms de la Flor Mgica, la flor capa? de tots els prodigis i
meravelles, la miraculosa flor de la salut que cal trobar per a guarir; la flor de la fortuna
i alhora de la discordia; i per ltim la flor de la veritat i de la justicia que assenyala el
veritable criminal i premia el veritable heroi.
La flor del lliri blau, la flor que tot ho cura i tot ho dna, que un bon rei necessitava per a
guarir-se i a per la qual va enviar els seus set filis, aquella que va trobar el fill petit del
rei i que li havia de valdr el reialme, el qual va ser degollat pe seu envejs germ gran
per que a la f ressuscita meravellosament.

Toca, toca, bon pastor,

toca, toca i no m anomenes
per la flo r del lliri blau
m han mort en riu d arenes.

Passa, passa, mal germ.

Passa, passa i no m anomenes,
per la flo r del lliri blau
m 'has mort en riu d arenes.

238.- Iris pseudacorus L.

Iridaceae
Iridcies
Noms populars dinics: Ganjol groe ( Oliva ), ganjol ( Miramar, Alquerieta de
Guardamar, Oliva ), ganjolera, gatjol; bova de ganjols ( Miramar, Daims, Els
Pedregals, ), bova de ganjols groes ( O liva), bova de gatjol ( Daims ); bova granotera (
Bellreguard, Miramar, Daims, Marells de Rafalcaid, Grau de Gandia, Pego,), bova de
granota ( Els Pedregals ); bova plana ( Bellreguard, Gandia, ), bova ampia ( Daims ),
bova fina ( Gandia ), bova ( Piles, Miramar, Daims, Bellreguard, ), bova bavosa (
Bellreguard, Miramar, Grau de Gandia, Beniopa, Xeraco, Tavemes de la Valldigna, ),
bova de la Serpassa ( Xeraco ), bova de flors grogues ( Bellreguard, )
Flor pasquera ( Grau de Gandia )
Lliri groe ( Grau de Gandia)
Txuligroc ( Silla )
Bova bavosa perqu quan la talles trau molta bava ( Tavemes de la Valldigna )

Un rogle de vells llaurador de Daims fea ens fu la distinci de la bova dembovar, la

bova de tres cantons i la bova de ganjols, de la qual sanomena bova, simplement, a les
fulles i ganjol a la flor.

Dades ecolgiques: Paleotemperada. Contrades mediterrnies i estatge mont. Gefit

rizomats que creix ais joncars, maresmes, aiguamolls, vores de riu, destany o de
sequial que porten aigua, de vora mar fins els 900 m. Phragmitetea. Es la primera planta
a florir de lany en la maijal, anunciant de lluny la primavera dinica; i una de les ms
abundants i vistents amb el senill, la bova i els jones, i com aquests i la segamans, s un
deis principis elements de refugi i nidificado de molts aucells aqutics; i encara, per
les seues suradores i singulars llavors, una bona font de la seua alimentado.
Dades etnobotniques:
Al lliri groe se li han trobat poques virtuts medicinis, tret de la porgant i vomitiva del
rizoma. A trra nostra el llaurador tradicional lha fet servir noms per a algunes de les

412
seues quotidianes faenes agrcoles, a les quals, per humils que foren, sempre sola afegir
un toe esttic o un bri de bellesa.
El gruixut i for?ut rizoma del lliri groe, pie de sucs astringents, sha fet servir per a
adobar cuirs i tintar de negre les teles i teixits, i bullit amb ferritja ha procurat una tinta
estupenda, si b en la nostra ruralia es feia servir en aquest menester les flors del lliri
blau o les baies del sac pudent.

Per a les albargines i tomaques. s molt fresca. Ho segaven i ho posaven en els

basquis. Per no val per a res ms ( Bellreguard )
Les fulles de la flor pasquera es gastaven per a embalar les albargines en estibes a fi de
conservar-les ms fresques i que arriben al mercat en millors condicions ( Grau de
Gandia )
Per a folrar cistelles i donar frescor al gnero ( Daims )
La bova granotera per a rodar paneres per ais transport de fruites, bargines i altres
hortalisses ( Daims )
Per a acotxar els basquis de tomaques i altres hortalisses ( Marells de Rafalcaid)
La segvem per a omplir les estibes de bargines ( cabagos grans despart) per a donar
frescor i que en el transport aguanteren ms tendres. La posvem baix i desprs ho
tapavem ( Piles )
Ho posaven baix de les estibes daspart quan collien pebres i morrongos, per a que
laspart no pequdicara el pebre. Posaven la fulla fina baix, rodant i lo gros dalt, i ho
tancaven en un nuc. Era per a portar fra, al mercat ( Miramar )
El ganjol per al tomacar, per a posar baix i ais costats deis basquis per a que saguantara
ms fresca la tomaca ( O liva)
Lescampaven per trra quan collien la taronja per a que aminorara el colp a les
taronges quan en feien un munt ( Piles )
Per ais aixuts ( M iramar)
No s bona per ais animals ( Miramar, Piles ). No se la mengen els animals ( Grau de
Gandia )
Dades antropolgiques:
Abans, en els pobles de vora mar que noms tenen terme maij alee o aquest s
dominant, com a substitu de la murta, quan venia Corpus o les festes del pobl, per a
adornar els carrers, els llauradors que tenien volunta! baixaven a la maijal i segaven
fulles i flors de boves ganjoleres deis mrgens de les squies, i ho enramaven. A qui
contar aquell rude contrast entre la vella argila del carrer, arruixada de frese per a que no
al?ara pols, el pl.lid groe de les flors i el verd lluent de les fulles segades, plenes de
vives tonalilats rojals i virolades, amb el blanc de la calg de les cases i el blau del cel
que salfava deis carrers ? Aquells colors, aquells perfums, aquelles estampes
mil.lenries vingudes dun temps que tamb era nostre i que no ha de tomar mai ms.

Per a odomar els carrers en festes i per a fer les enramaes de Corpus ( Bellreguard,
Miramar, Piles,)

El ganjol venia ara per Pasqua, fea una campana grogueta en els valls on hi ha boves.
Abans quan venia Corpus ho serraven ben serraet i ho tiraven enmig del carrer, i feen
tots els carrers aixina ( Miramar)
En Corpus segaven les boves de ganjols deis valls i les feen trossets i les tiraven pels
carrers i tamb tiraven flors de baladre de les bardisses ( M iramar)

413
Es fea a trossos i sescampava per a les festes del pobl ( Daims )
La bova talla, la que fa uns ganjols groes, per a enramar en Corpus ( Oliva )
Abans quan venia Corpus, els llauradors que tenien voluntat anaven al terme i segaven
bova i floretes de ganjols groes deis mrgens de les squies, i ho escampaven pels
carrers. I tamb murta ( Oliva )
Aix sha enramat en Corpus. lo nha fet per a enramar els carrers, i canyes verdes
tallaes ( Bellreguard)

El lliri groe tamb sha fet servir com a flor de la Salpassa a no pocs pobles com
Xeraco, LAlquerieta de Guardamar, Miramar o Pego:
El dia de la sarpassa segaven les boves deis valls i les feen trossets i les tiraven enfront
de les portes de les cases ( M iramar)
El dia de la sarpassa, posaven flors de la bova granotera, i anvem els xiquets amb les
maces de fusta cantant: Trons ac, trons all, trons a Vescola ( Miramar )
Ho gastaven abans, serr, per a emflocar els carrers el dia de la sarpassa ( Xeraco )
El gajol lescampaven per trra per la Serpassa ( Pego )
La tauleta de la serpassa ladomaven amb lliris groes i morats ( Pego )
El dia de la serpassa el retor benea les cases, i diu que el Nostre Senyor passava a
despedir-se, . Damunt de la tauleta que posvem tots a casa posvem un got de sal, un
got dauia, un ciret, un ramellet de ganjols i un platet on, el que podia posava diners, i el
que no, que tenia gallines en casa, mij a o una dotzeneta dous, o un manollde dacsa, i
anava el retor en lescolanet en un burret que li deixaven i a lo millor arreplegava una
crrega de dacsa lhome ( Alquerieta de Guardamar)
*

Iris, dones, que a les ales lluu, de safra, la rosada

i encarada amb el sol arrossega milers de matisos...
diu Virgili, de la dea missatgera, a la fi del cant de lEneida, en la mort de Dido
*

...Hi havia
campsplaais d'hortalisses conreis amb gran cura
on generosament creixien les verdures.
Camins del Cbanyal, d A lgirs i de Vera.

Hi havia alguns pocs lbers aXllas vora squies

que eren clavegueram deis barris prdxims i on,
en temps de primavera, florien lliris groes
que ens perfumaven Vaire.

Gaspar Jan i Urban. Del Temps Present: Anys setanta.

239.- Jasm inum officinale L.

Oleaceae
Olecies
Noms populars dinics: Jermiler ( Bellreguard, Daims, Oliva, Beniarbeig, Pedreguer,
Alcal de la Jovada, Castell de Rugat, Simat de la Valldigna, Alcdia de Crespins,),
jarmiler ( Daims, S im at,); jesmiler ( Gandia, Benirredr, Otos, Algem es,), jermiler
blanc, jasmiler, jesminer ( Albaida, Agullent, ), jasminer ( Alcoi, Petrer), la planta.
Jermil (Bellreguard, Daims, Oliva, Beniarbeig, Alcal de la Jovada, Castell de Rugat,
Simat de la Valldigna, Alcdia de Crespins, ), jarmil ( Daims, Simat, ), jerm (

414
 Pedreguer), jesmil (Gandia, Benirredr, Otos, Algemes, ), jesm ( Albaida, Agullent,),
jasm ( Alcoi, Petrer ), la flor.
Brontxa, brontxeta ( Bellreguard, Daims, Oliva, Gandia, Benirredr, Beniarbeig,
Alcal de la Jovada, Simat de la Valldigna, Algemes, ), bronja ( ), pomellet (
Ontinyent, Alcdia de Crespins, ), ramellet ( Albaida, Alcoi, Algemes, ), el floquet de
flors que senganxaven abans, dalt del pit, les dones a tall domat i de perfum.
Brontxa de jarmil. Enguany encara li nha fet una a la meua nta dun jarmiler xicotet
que tinc ac ( Sim at)

Altres noms populars: Llessam, gessam com.

Dades ecolgiques: Liana iranoturaniana, glabra, de fulles un poc brillants i un punt

mollenques i flors de corola que es vol totalment blanca. s el peu que se sol plantar
tradicionalment a la Safor i la resta del territori, el qual fa les fulles sense massa
lluentor, sobretot en lanvers, amb un quasi imperceptible curt borrissol aplicat, i de 9 a
3 folols, normalment 7; fa les ponzelles jvens ms i menys envemissades de vermell
vinos, sovint ben viu, que en obrir-se la corol.la, resta, si b molt esvat, en el revers
dalguns petis i en el tub, que s tres voltes ms llarg que els fins segments del calze.
A banda de lnic jermiler silvestre ( J. fruticans L. ) que creix al territori, de flors
grogues per no perfumades, que s amic deis forfuts barrancs i de les esponeroses orles
deis carrascars, a voltes, poden trobar conreat un altre gesmiler (Jasminum grandiflorum
Z.), de florida primaveral molt primerenca per breu. s una liana centroasitica, de
fulles ms menudes que laltre i lluoses i un punt coricies, de flors tamb perfumades i
agrupades en espesses cimes terminis, amb unes ponzelles totalment pintades de
rutilant vermell que esclaten en una corol.la blanca amb el tub totalment rosat i prou
ms llarg que el de laltre germiler.

Hi ha jermil ver i bord. El ver fa ms olor ( Alcal de la Jovada)

Dades etnobotniques: Planta for9 a cultivada com a ornamental a la trra baixa i a la

muntanya mitjana, una de les ornamentis tradicionals per excel.lncia del territori, i
estimadssima noms per la seua perfumada companyia.
Laigua de les flors de gesmil sha fet servir popularment com a remei de les
inflamacions i congestions oculars, lasma i els encatarraments, i com a sedant, til en
casos dinsomni.
Aigua de flors de gesmil per ais ulls ( Otos )

Dades antropolgiques:
Abans en totes les cases, en tots els corralets hi havia jermil. A lestiu totes les xiques es
feen una bona bronxa de jermil per a la poqueta nit per a agradar ais novios. Tot
lestiu. Com no hi havien colnies ni tot aix ni tenem diners. Amb una agulla de cabet
negre, ms gran o ms menuda, un ganxo o un filet enganxaven les floretes. Era un
costum. Encamado la Bolera, que era fadrna i forta, sempre portava la seua bronxa,
totes les nits, sempre, fins que es va morir ( Bellreguard )
Feem brontxetes de floretes de jermil, enganxades en un imperdible o posades dins
duns trauets ( Alcal de la Jovada )
Tots els dies quan era jove i festejvem, que venia Eduard, bronxeta de jesmil que em
posava ( Algemes: Merc la Sarrioneta )

415
- Xiques, gesmils...!
Una doneta vestida de color pansa travessava la gentada en direccions diverses, al
braq, la cistella plana plena de de brotxes de gesmils, collits en capoll i ara noms mig
oberts, de tant junts. El ventijol s havia adormit i comenqaven a importunar els nvols
de rantells i a no deixar viure els mosquits famolencs. El perfum de la blanca
mercadera semblava netejar un poc l aire - deien - deis impertinents voladors. Seria o
no veritat, per bona par de la clientela ho era per pensar aix.
Mart Domnguez Barber. L Ullal

Es creu que lefecte mgic de la lmpida olor del gesmil allunya les malalties,
principalment, les digestives, i propicia una veritable regeneraci psquica a les persones
de carcter inestable i capricis, melanconis i insatisfet, que sota la seua influencia es
fa ms ferm i ser.

El gessam brodava la parra donant a la voluptositat del raim el perfum immaculat de

les blanques corles.
Mara Ibars i Ibars. Vides Planes.

Olor de gesminer. Panals d abelles. Cera.

Calor, ferro, tro, plvora. L *aire no corre gens.
Suor apegalosa. La nit crema la pell.
La gent fa la roa. Marededu de plata.
Gaspar Jan i Urban. La FestaXVII: Inventan de la ro

Quin falcat de gesm aispeus d aquesta dona

de lluna amb corns de plata la vetlla per la n i t !
Rosa blanca, magndlia, armela, blanca dalia,
deslliureu-nos deis mals, Vos de ns l advocada
Gaspar Jan i Urban. La Festa XXV: Les Salves

Hem fe t versos set dies, festa d agost, amb fa,

com si ens anas la vida, borratxos del gesm
Mane que ara encara olore damunt la taula blanca
d e l Hort de Motxo. Sn tots aquests. Som la Festa.
Gaspar Jan i Urban. La Festa XXVI: Dedicatria

240.- Jasonia glutinosa ( L.) DC. [ = J. saxatilis ( Lam.) Guss.]

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Te de roca ( Alquera de la Comtesa, Rafelcofer, Palma de
Gandia, Tavemes de la Valldigna, Simat, Penguila, Petrer, ), te de penya ( Biar ), te de
muntanya ( Real de Gandia, Alfauir, Castellonet de la Conquesta, Almiser, Sagra,

416
Castells de la Serrella, Balones, Fageca, ), te de monte ( Ebo, Catamarruc, Castell de
les Gerres, Beniarrs, Otos, )
rnica ( Palma de Ganda, La Font dEn Carros, Castells de la Serrella, Trbena,
Callosa dEn Sarria, Confrides, LAbdet, La val de Laguar, Ebo, Pedreguer, Jess
Pobre, Benidoleig, Mura, Orba, Gata, Benissa, Xal, Alcal de la Jovada, Beniaia,
Planes, Benialfaqu, Millena, Benimassot, Tollos, Fageca, Famorca, Agres, Cocentaina,
Alcoi, LOrxa, Beniarrs, Benimarfull, Aielo de Malferit, Albaida, Carrcola, Beniatjar,
Salem, Rfol de Salem, Quatretonda de la Val dAlbaida, Terrateig, Biar, Beneixama,
Banyeres, Castalia, Petrer, La Font de la Figuera, Cullera, Manuel, ), tnica ( Benimeli,
B iar,).
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Mateta erecta, multicaule, densament
pubescent-glandulosa, perfumada, viscosa; tiges ms o menys lignificades, dretes, dun
a dos pams de llargues, fulles lanceolades, ascendents, captols groes, brctees liniars.
Rupcola molt freqent en els badalls i clavills de la roca deis cingles i de les penyes,
des deis peus i faldars de les muntanyetes de davant de la mar fins les cingleres ms
altes i ardides.
Lmica pareix lolivarda per t la fulla ms menuda i est en la penya ( Mura )
Lrnica creix per les penyes ( Carrcola )
Lmica creix dins la penya, en els corconets de la penya ( LA bdet)
El te de roca es cria en la llosa ( Sim at)
El te de roca nix damunt de la roca, ix entremig de la pedra ( Tavemes de Valldigna )
Creix en els forats de les penyes ( Castell de les Gerres )
Del corriol en amunt era roca pura, pelada, atalussada, amb petites mates d rnica i
plantes espinoses en els badalls, impracticable.
Enre Valor: Temps de Batuda
Dades etnobotniques:
Usos digestius:
Lmica s bonssima per a la panxa ( LA bdet)
Molt bona per a prendre i per a llevar la gonia ( A gres).
Per a Fagonia i el mal de ventre ( Benial, Benissiv).
Lmica per a la inflamado de lestmac. Mon pare tenia el costum de fer-sen una
tasseta de mat ( Tollos )
rnica per a la panxa fotuda ( Millena )
Prenien tassetes de te de muntanya per al mal de ventre ( Castellonet de la Conquesta )
El t de muntanya s bo per a bollir-lo i prendre-ho com la camamirla ( Real de Gandia )
Per a la inflamado de lestmag ( Almiser )
Lmica per a llcera destmac. Una tasseta desprs de menjar, i cura. Tamb per a
netejar i curar els mals ( Jess Pobre)
Lmica per ais malestars de la panxa ms que res, fins per a les criatures acabaetes de
nixer. Fa com una neteja i la criatura es queda molt tranquil.leta ( Salem )
Lmica per a fer una tasseta desprs de diar, com si fora un timonet, i et senta b el
menjar ( Rfol de Salem )
Quan cabes de diar s bonssim ( Castells de la Serrella )
El te de roca per a fer gana de menjar ( Sim at)
El te de muntanya per prendre en lloc de caf. Es culi pe mes dagorst ( Alfauir)
El te millor que hi ha s eixe, per a prendre acabat de menjar, en lloc de caf ( Tavemes
de Valldigna)

417
rnica i camamirla, meitat a meitat, per al mal destmag i per a curar 1rsula Un,
dos o tres pessics per tassa. Bullir un poc per a que prenga 1aigua i lherba traga ali
que t ( Cocentaina )
Es com si fora 1olivarda per ms menudeta i es cria en les penyes de la muntaya. Ho
bulliem, com les fnules, per a prendre en lloc de caf quan mos alQavem els dies de
cacera, o desprs de la paella ( Sagra )
s fa per Sant Joan. Es cria on nhi han penyes. Un dia que no m assenta b el menjar
men faig una tasseta, sola o amb menta ( Mentha pulegium ) i tim (Alcal de la
Jovada)
Sarreplega all pe setembre, i s molt bo, moltssim bo per a la panxa. lo ne pree
quasi tots els dies ( Famorca )
lo men fea per a mi, per afluixa si en prens molt ( Castell de les Gerres )

Tisana de 14 herbes digestiva i saludable ( Castells de la Serrella):

rnica
Camamirla
Espgol
Romer
Tim
Orenga
Rabet de gat
Orella de rata
Arrail dartjol
Santaula
Puriol
Slvia
Canya doro
A parts iguals. Fulles i flors, menys lartjol tallat a trossets menuts, tot ben mesclat.
Un pessic per tassa. Bullir dos minuts. Trescolar
Va b per ais mals de ventre, estrenyiments, netejar el ventre i per a la salut del eos.
Es cria en els penyascars de la serra. Sen fan tasses per a beure de mat com un
desdejuni o desprs de menjar ( Otos )

Tisana per a la inflamado

Arnica. Slvia. Rabet de gat. Tim. Camamirla. Fulla dolivera borda.
Trossejat i mesclat. Deixar un minut bullint ( Fageca )

Usos vulneraris:
Lmica per a curar els mals s lo ms gran del mn ( X al)
Lmica est dins de les mateixes penyes. Ho picaven per ais talls ( O rba)
Sempre en les penyes. Molt bona per a curar ferides; es pica i es fa un micapanet i es
posa damunt; la ferida es llava en laigua de lmica bullida ( Castalia)
Per a curar ferides i mals deis animals i tamb de les persones ( Benialfaqu)
Bullit per a llavar els mals ( Castellonet de la Conquesta)
Lmica creix dins els forats de les penyes. Alcohol drnica per ais rogles i pelats de la
cara. Macerar en alcohol de 95 lherba durant una o dues setmanes, i fregar els rogles
amb una miqueta dalcohol mullat ( Castells de la Serrella)
Es fa damunt les roquetes. s molt bona. Pas mals. En un pedasset ho fan ben net (
Trbena)

418
Alcohol d rnica: Posar a remulla, un o dos grapaets dherba en un litre dalcohol. Per a
llavar ferides, colps i peus unflats ( Cocentaina)
Alcohol d rnica per a desinfectar pelats, colps, bonys i ferides. Posar en una botelleta
dalcohol de 90 un grapat dherba, i deixar-la dins ( A lcoi).
Lmica es cria en els badalls de les penyes. Mon pare, en gloria estiga, la posava en
alcohol i la gastava per a desinflamar els colps i bacs ( A lcoi)
Per ais colps, contusions, costalades i cascaments per una caiguda. Primer banys i
desprs un pegat dherba picaeta damunt. Deixar-ho tota la nit. Millora espectacular (
Beneixama)
Per a aplicar damunt de les ferides i colps, posant-lo a remull en el suc novell del raim,
el primer suc que ix del cup desprs de xafar el raim ( Benirrama ).
Picat amb julivert i posat sobre tumors i bultos per a calmar el mal ( Ebo ).
Lmica es cria en les penyes. Molt bona per ais mals fets, s molt bona ( Terrateig )

Altres usos:
Lmica s molt bona per a fer tasses per ais constipats, si tens mal de gola, per a les
inflamacions, i si cau un bac per a fer-se banys s bona, i per a tot. Eixa sempre lhe
gast i li tinc molta fe a eixa herba. Eixa se culi en la bimva dagost, en creixent no s
tan bo, quan est en capoll, abans que sbriga, desprs la rente i la seque i la guarde; i
tome a rentar per a gastar-la ( La Font de la Figuera )
Lmica es cria per les penyes, i es gasta per a glopejar la boca ( Aielo de M alferit)
Arnica per a fer tasses pa minvar la sang ( Alcal de la Jovada)
Per ais clics de riny ( LOrxa )
Naix dins la roca. Per al cor ( Benimaurell)

Mon pare tots els anys anava a fer-ne de te de roca ( Palma de Gandia )
Cal collir-lo la setmana de sant Joan ( Catamarruc )

Aquesta planteta s amiga dantic. Tothom ha pres moltes voltes una tasseta de te, ja
desprs del sopar copis, ja els dies que hom es lleva del Hit una mica descompost de
lintest... Aix la podeu prendre per millorar les digestions, com a sedant nervis i per
tractar la diarrea. ens diu Josep Mascarell i Gosp del te de roca al seu inoblidable
Amics de la Muntanya.

241.- Juglans regia L.

Juglandaceae
Juglandcies
Noms populars dinics: Anouer ( Bellreguard, Barx, Benissili, LOrxa, Beniarrs,
Benimantell, Parcent, Mura, Castells de la Serrella, Confrides, Alcoleja, Sella, Tollos,
C alp,), anoer ( Potries ), anoguer ( Agres, Benimassot, ), noguer ( Fam orca), noguera (
Alfafara, Bocairent, Ontinyent, La Canyada, Ares del Bosc, La Font de la Figuera, ),
anoguera ( La Font de la Figuera ), larbre. Anou, en general a tot el territori, tamb nou,
ananous ( C alp), el fruit.
Cues ( Castells de la Serrella ), gatells ( ), gatets ( Algemes ), mocs ( ), les
inflorescncies.
Altres noms populars: noguer, noguera.

419
Toponimia:
La Font de lAnouer de Castells de la Serrella, alcapdamunt de la Canal de Brocon.
La Fonteta de Noguerets de Famorca, baix al riu.
La Font del Noguer de Famorca, dalt de la serra, en la Malla del Llop.
La Partida deis Noguerets de Benimassot
La Font de 1Anouer de la Covalta dAlbaida, enfront de Les Tosquetes i de lAmerador.
La Font de la Noguera dAlfafara, en la vessant de la Cova de la Font.
La Fonteta del Toll de les Nogueretes dAlfafara.
El mas del Nogueral de Bocairent.
Dades ecolgiques: Iranoturaniana. Cultivat en bancals, a rodis i en solitari, per a
laprofitament deis fruits, de la fusta i de lombra.
Arbres vells i venerables:
El descomunal anouer del mas de Clavillons dAitana, el ms grans de Dinia.
Els anouers del mas de 1Arbre i els de la font de Mariola.
Dades etnobotniques:
La fulla danouer per a la sang grossa, netejar la sang, colesterol. Una fulla ( tota ) per
tassa. Una novena ( Beniarrs )
De lo millor com a depuratiu ( LOrxa )
Les avellanes torrades ab poqua sal e les nous, ab una ftga en dej o ans del past,
defensen de tota ley o natura de veri
Llus Alcanyis: Regimentpreservara e curara
La fulla danouer per a fer tasses per a la tensi. Poses les fulles quan ja bull laigua i ho
bulls un poquet i ho deixes reposat un rato. Pot posar sucre o mel ( Alcoceret de
Planes)

Fulla danouer per a lestmac ( Benasau )

Record que mon pare va collir nou anous verds i es va fer un collar per a les tercianes,
perqu a lestiu li apareia fred ( Bellreguard )

Hipoglucemiants:
Per al sucre un gotet de fulles dos o tres voltes per dia. Es bull dos o tres minuts dos o
tres fulletes per got. Comunicaci provinent dAlbaida ( Tollos)
La fiilla de noguera tamb s molt bo per al sucre ( La Font de la Figuera)

Usos vulneraris:
La fulla danoueri per a cicatritzar ferides ( Benasau )
Les fulles per a curar mals msela amb cua de cavall ( Tollos)
Fulles danouer per a netejar ferides ( Sella )

420
Aigua de fulla danouer mesclat en rabet de gat per a llavar ben nets els talls, les ferides
o les callositats infectades. Bullit. Llavar en aigua tibieta, i tots els dies nets tres o quatre
voltes ( Penella)
Fulles tendres aplicades sobre ferides recents per a netejar-les i tancar-les ( La Font dEn
Carros)
Banys de fulles danouer per ais peus en colps i desprs duna operaci ( Beniaij )
Desinfectant i antiinflamatori:
Boca i gola:
Tasses de fulles danouer per a glopejar tots els dies i desinfectar la boca i enfortir les
genives ( Alcoleja)
La fulla per a fer grgares en la gola inflama.
Aigua de fulla danouer per a glopejar en les angines ( Penella )

Vulva:
Per a llavar-te quan tens picor i coentor baix. Cinc o sis fulles, ho bulls una miqueta ( 4
o 5 ). lo lhe gasta moltes voltes ( Potries )
Posar a bullir 4 o 5 fulles durant ms o menys 1 minut en 4 o 5 litres daigua per a llavar
les ferides i mals, i per a fer banys vaginals ( Benissili).
Fulles seques bullides per a fer amb laigua banys vaginals ( Agres ). Bullir 21. daigua
amb 2 o 3 fulles ( Benial-Benissiv ).
Fulles danouer per a llavar-se en la inflamaci dac baix ( Barx )
Fulla bullida danouer per a llavar-se els baixos ( Gata )
Inflamaci dorina. Aigua de fulles danouer bullides per a llavar-se, de mat i a la nit,
fins que desaparesca ( Gandia, )
Per a la inflamaci de baix ( vaginitis ). Banys en el bull de 5 fulles i un grapaet de palla
de civ ( Avena sativa ). En dos voltes sen va. lo he patit molt daix . Es pot afegir
al bull, rabet de gat i/o escarpiosa. El rabet de gat i lescarpiosa a soles tamb van b.
Totes juntes millor ( Catamarruc ).
Fulles danouer en banys per a la inflamaci o vaginitis ( Beniaij);
Fulles seques bullides danoguer per a fer banys locis vaginals ( Agres )

Usos cosmtics:
La fulla de noguera serveix per a tintar-se el monyo . Bull un bon grapat de fulla en
un litre daigua. Ma uela encara es tinta el monyo aixina. Quan acaba lltima aclar,
sel tira ben b i sel seca ( Bocairent)

Usos domstics:
Aigua bullida danouer per a netejar i llevar el gust rom de la fusta de les botes de vi (
Benissili).
Oli danouer, fet fregint unes fulles en oli de casa; aquest oli es passa per la fusta (
portes, cadires...) per donar-li color ( Benissili).
Fulles per a donar color ais draps ( La Font dEn Carros ).
A la flor danouer li dien gatet i es fumava ( Algemes)

421
Cues danouer per a fumar ( Castells de la Serrella )

Anous adobades:
Nous verdes i grosses per a adobar en aigua-sal ( A lcoi).
Quan estn tendrets els anous es fan tallets i es posen a endolcir - a remull, canviant
laigua -; desprs sadoben en vinagre i aigua-sal ( A lcoi)
Les anous es cullen a principis de juny quan encara estn tendretes, el 10 de juny millor
que el 20. Desprs es tallen les coronetes i es fan tres o quatre tallets en una creu; i es
posen en aigua, canviant-la tots els dies durant uns vint dies, quan ja han perdut laspror
i ja no couen; el millor s anar provant-les cada dia fins que hi trobem la dol9 or- aspror
desitjada. Abans, hi havia qui deixava les anous un dia dins dun garbell per a que es
secaren i es faren negres. A la fi toca posar-les a adobar en aigua, pebrella i sal i una
miqueta de vinagre. A les 24 hores ja poden menjar-se ( Agres )
Vi d anous:
1 litre de vi negre normal.
7 anous collits en la Nit de sant Joan.
Posar a remulla durant 40 dies com a mnim.
Filtrar amb una gasseta o tros de llensol.
Afegir 125 gr. de sucre i 90 gr. d alcohol.
Tamb pot fer-se amb aqestes mesures:
5 litres de vi.
14 anous.
Va de sucre i Va dalcohol ( Castell de les Gerres).
Vi de sant Joan o vi d anous:
3 anous collits en la Nit de sant Joan.
1 litre de vi negre.
Posar tres mesos a macerar, desprs traure les anous, colar i afegir un trosset de
canyella-en-rama ( una vareta per 5 litres de v i ) i 125gr. dalcohol ( A lcoi).
Vi danous de la Font de la Figuera:
Ingredients: Tres litres de vi negre, sec i de poca graduaci ( 12-14 0 ) / Mig litre
dalcohol de 90 / Mig quilo de sucre / i set anous verdes trossejades en quatre.
Procediment: Amb un poc de vi es desfa tot el sucre i desprs el barregem amb
lalcohol. Afegim les anous verdes i ho deixem a remull durant dos mesos i millor si ho
fem amb foscor. Com tot en la vida, hi ha diferents perspectives i gent que li agradar
ms fort, ms dol? o amb ms anous. Per el Vi d A nous que tan b li va sentar a la Font
de la Figuera, estava fet daquesta manera.
Si t bon tronc s bo per a tallar-lo per a fer mobles. Quan es va acabar la guerra, que la
fusta estava escassa, ho buscaven molt, i els tallaven i es venien per fer mobles. N ha
tret io bona cosa de soques danoguer en el matxo arrastrant, com no hi havia camins

422
per a entrar a buscar-lo, ho havien de traure fora on pogueren carregar. Vaja si feen
forfa els animals, a voltes ! ( Benimassot)
A Bocairent diuen anoueta a lanou trossejat amb rovell dou i moniato.

Dades antropolgiques:
Quan ms roin s l anou, ms ( ruido) soroll mou.
A Parcent, precisament, arrepleguem lantiga c r e e r que laigua de les fonts que
toquen les arrels dun anouer fa lepra. Ens ho conta un anci com una c r e e r deis vells
dabans. Pensem si el blanc tan especial del tronc i del brancam de larbre haur pogut
suggerir una tan atrevida relaci.
...i les tapides nogueres escampades d a c d allpels marges. D aqestes nogueres ms
que les nous, que sempre assolien bon preu, em va embadalir la bledania de les seues
fulles grosses, gruixudes i verdes i la forta fresca que exhalaven les seues ombres
denses i remoroses.
Enre Valor. Temps de batuda.p:6B
Hi ha Pendevinalla popular referida a lanou que diu:
Una caixeta moltxicoteta
que cap fuster
ha fe t tan ben feta.

Sota un noguer, clara verdor,

tot ho domina l esplanada.
Si el vent no troba aturador,
b dansa la fulla, animada !
Lligada al cercle que descriu,
dansa la fulla t o t l estiu.
Josep Sebasti Pons. Cantaperdiu: Sota un noguer

242.- Juncus acutus L.

Juncaceae
Junccies
Noms populars dinics: June ver ( El Grau de Gandia, i en general a tot el territori),
june dur ( Gandia, Els Pedregals, Tavemes de la Valldigna, ), june mor ( Xeraco); june
( Tavemes de la Valldigna ), junquera ( Tavemes de la Valldigna );
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Atlntica-Paleotropical. Hemicriptfit cespits, robust,
que fa motes hemisferiques amb fulles i brctees molt vulnerants. Planta glabra, de
rizoma curt. Tiges de 2- 4mm de dimetre, estriades amb medul.la continua. Fulles
semblants a les tiges. Cpsula o periant bru, lluent, amplament ovoide. Inflorescncia
compacta de flors solitries o en glomruls, amb una brctea rgida i punxant inserta a la
base. Granes d1-2 mm, doble de llargues que el periant. Altara de 4 -15 o 20 dm.
Pastures salines moderadament humides.
Tacostes a ella i et punxes( Tavemes de la Valldigna )

423
Dades etnobotniques:
El june ver, que s dur, el gastvem per a fer nanses, lligat en fil despart o millor de pita
perqu no Pataca tant la puga de mar. lo el collia de la majal de juny en avant, perqu a
Poctubre c o m e ta a picar-se. El fea arrancat per a aprofitar la mare de baix que es dobla
ms b i no es trenca. El secava al sol i que no li pegue mai la rosa ni Paigua si no es fa
negre. Els haros es feen de varetes de vmen, el de dalt per a la tapadora que sobri i
es tanca, i el de baix o cul per a comenfar a fer la nansa. En un hivem arribava a fer ms
de cent nanses i les cobrava a duro. Per a fer una nansa gran io no gastava ms de dos
hores. Ara ja no n hi ha ning que en fa?a. All pels anys 70 encara he arribat a calar-ne
setanta o huitanta en un dia; i lany passat encara ne vaig fer tres per a regalar-les ( El
Grau de Gandia)
El june per a fer gambosins per a agarrar anguiles, el june dur ( Gandia )
El june mor per a fer nanses. s ms dur que el june mol i la punta punxa ( Xeraco )
El june per a fer gambosins per a agarrar anguiles i nanses per a pescar la spia, posant
coscoll a dins. El june dur, no eixe fofo que tan creix ara ( Els Pedregals)
El june bord per a fer persianes; i el june ver, que s ms dur i punxa el doble, per a fer
nanses per la spia ( Alfauir )
Ho he sentit dir per no s si s cert o mentira que el tallaven i feen cortines per a les
mosques per a que no entreren ( Tavemes de la Valldigna)

243.- Junperas oxycedras L. subsp. oxycedrus

Cupressacea
Cupresscies
Noms populars dinics: Ginebrer ( Castells de la Serrella,); ginebrera ( Real de Gandia,
Castells de la Serrella, Rfol dAlmnia, Benimeli, N aquera,), ginebre ( lOrxa, Barx,
Terrateig, Aielo de Rugat, Carnela, Otos, Llutxent, Planes, Balones, Tibi, Castalia,
Biar, Beneixama, Banyeres, Agres, Calp, Parcent, Trbena, Mura, Benimantell, Xbia,
Castells de la Serrella, LAbdet, Confrides, Ares del Bosc, Alcoleja, Penguila,
Benifallim, Petrer, ), txinebre ( Petrer, ), ginebra ( Beniopa, Rreal de Gandia, Xeresa,
Altea, ), ginebrissa ( Vilallonga de la Safor, Palma de Gandia, Xeraco, Gata, ),
genebrissa ( Vilallonga ), ginebrisa ( LErmita de Marxuquera, Gata, ), genebrisa (
Alfauir ), genebrissa ( Beniopa, Foma, Palma de Gandia, ), ginebrina ( La Font dEn
Carros, Vilallonga, X bia,); oli de cdec ( Vilallonga ).
Altres noms: Ginebre rojal per a diferenciar-lo del ginebre negral o ver ( Juniperus
communis L. )
Toponimia
La Liorna del Ginebrar o Ginebral, a mestral de la foia Ampia, en la falda oriental de
1Alt de Mariola.
El barranc del Ginebrar de Fageca, el segon afluent, part de llevant, desprs del barranc
deis Catalans, que porta aiges de 1ombra de Serrella cap a la mar de Gandia, a travs
del riu Ceta, el riu Penguila i el Serpis. El ve barranc del Rac de Tramuja, el
barranquet de Les Xiques i el formidable barranc del Moro ja duen aiges cap a la mar
de Xbia pe riu Petracos o Gorgos.
Els Puntis del Ginebre de Petrer.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. s un arbust frequent en la major part de les
formacions forestis de carrasca, i per suposat, el fanerfit ms abundant de les carenes

424
altes i fredes del territori, en solitari o a rodis clars, i quasi sempre amb el seu port
cnic tan ardit i peculiar quan encara es jove, o en el posat espentolat i greu amb els
brancs oberts i els branquillons pnduls quan s ms vell i guerrejat per rintemperi i els
seus oratges. Fa peus mseles i peus femella. Cal fer esment del ginebre de mar o cdec
mar ( J oxycedrus L. subsp macrocarpa ( S m ) Ball. ), que tan abunda al Saler i que
podem trobat tamb a Xbia i la serra Gelada.
Per a distingir el cdec del seu germ el ginebre ver o negral cal dir que el cdec fa els
ginebrons, glbuls o fruits del color del cuir roig i el ginebre ver, blaus fose; tamb val a
fixar-se en les fulles linears-trianguiars, les del ginebre rojal, a ms de punxants, tenen
una ratlleta verda estreta i llisa al centre del limb del dret o anvers voltada per dues
ratlles paral.leles blanques i cotonosetes ben marcades, portadores deis entornes
transpiradors; el ginebre ver t una ratlla blanca cobrint tot el centre del dret de les
fulletes. La situado de larbust sovint basta per a saber de qui es tracta. El cdec s un
invent mediterrani, el vorem sempre en muntanyes litorals, ms o menys clides, en el
pis bioclimtic termo i mesomediterrani, de fet al territori s lnic, tret de lexcepci de
la Font Roja; el ginebre ver o negral es sita en els pisos colino, mont i subalp en
rouredes, fagedes, avetars i espinars, i s rar en la regi mediterrnia, on s substituit en
les comarques mediterrnies plujoses, en el pis supra i oromediterrani, pe seu vicariant
el Juniperus communis subsp. hemisphaerica ( J. & C. P resl) Nyman, que s el que
trobem a la Penyagolosa i les grans muntanyes de Castell.
La genebrissa es cria com un campanaret pac amunt ( Foma )
Arbres remarcables:
El ginebre gegant del Pontarr de Biar.
El ginebre gegant de darrere de la fil de les Casetes Noves de Fontanars, a lesquerre de
la carretera de Villena, ben passada la Venteta.
Lamagada ginebrera del barranc de lEncantada, enmig del cru del seu rocs llit i del
seu tram final.
Dades etnobotniques:
Usos medicinis
Com a dirtic:
Baies de ginebre per a eliminar lquids i el reuma, mesclades amb altres herbes
dirtiques ( Gandia)
Les baies de ginebre adarguen la vida. Menjant-ne tres o quatre per dia i bevent-ne en
tisana ( Gandia )
Depuratiu: infus de baies pres en dej durant els tres primers dies de les primeres llunes
minvants de cada estaci ( Lloc Nou de Sant Jeroni).
Per a rebaixar el sucre de la sang es beu una tisana en dej, en forma dinfusi,
preparada amb una cullerada sopera de fulles, fusta i fruits per tassa.
Per a la resta de les indicacions esmentades es prepara laigua de ginebre, feta amb un
bull ben carregat de fulles, fusta i fruits de quasi mitja hora. Amb aquesta aigua es fan
els banys vaginals en les vulvitis; es llaven els peus envai'ts de fongs i les onicomicosis;
sapliquen draps xopats o compreses sobre els hematomes per a xuplar la sang; i es
llaven els herpes zster: Pe que fa ais herpes, de primer es raspen per damunt amb

425
un drapet ben xopat daigua de ginebre per a llevar els granets o vescules, i es tira
aquests drap desprs, i saplica un altre drapet xopat damunt de la lesi amb laigua no
massa calenta, i a lendem es repeteix ( Gandia ).
Molt bo per a la calentura. Dos o tres asclets o trossets de fusta darrail per tassa. Bullir
uns vint minuts fins que quede mitja tassa. Talla la calentura enseguida ( Penguila)
Lo millor per a la calentura. Vares, tendres o seques. Tallar a trossets com el que va de
lindex al polze. Asclar en un martell. Posar a bullir un quart dhora una vareta en un got
daigua i mig. Beure ( Alcoleja )
s medicinal, per a les inflamacions de les carnes ( Altea )
Mastegar boletes de ginebre com a preventiu dinfeccions respiratries. Molt a poc a
poc fins que es desfan en la boca ( Ebo )
Les boletes de la ginebrera sn desinfectants. Per a estar entre malats infecciosos un
queda protegit si al llarg del dia es mastega i xupla huit o deu boletes madures. En fum i
en baf per a desinfectar una habitado o la roba ( Nquera )
Baies per al mal al. mastegades ( Gandia )
Usos dermatolgics i vulneraris:

Per a curar Therpes zster o herpes varicela; els fongs deis peus i les onicomicosis; les
vulvitis; per a reabsorbir o xuplar la sang deis colls o hematomes; i per a rebaixar el
sucre de la sang. Es cullen les puntes fulloses o rametes terminis, i sutilitza tot, la
llenya deis brancs, les fulles i les boletes si nhi han.
Cabotetes de cdec ben picaes i un rallet de vinagre, en emplastre, per rebaixar i i curar
els colps i blares ( Vilallonga)
Per a les berrugues. Es tiren tantes boletes verdes - fruits - com berrugues i quan
sassequen les boletes cauen les berrugues ( Biar ).
Arreplegaven les boletes de ginebre amb una manta i ho destil.laven en calderes i
serpertins per a fer essncia ( Agres )
Abans treien essncia de les boletes o fruits ( Agres ).
Arreplegvem la llenya per a essncia. Aix era abans de lany 20, quan un alemany va
muntar una fabrica dessncies ac. Treballaven ms de vint hmens. Feien essncia de
tot, de ginebre, de romer, de tim, de tot ( A gres).
Per pirogenado o combusti incompleta de la seua fusta sobt la brea de ginebre o oli
de cdec de gran s en dermatologia com antieczemats, antipsorisic, antiseborreic i
antiparasitari.
Usos veterinaris:
Banys de cabotetes de ginebre bullides per a les potes badaes deis animals ( Planes )
Quan els porcs criaven roja, feem una pass de rama de ginebre i es curaven. Colpejant i
fent sang ( Barx )
Usos culinaris:
Boletes de ginebre per a adobar i conservar els pepinets xiquetets:

426
1 litre daigua sala, millor si s de la font Sala de la rambla Canyoles, partida Terol; un
grapat de boletes de ginebre ( 15 o 20 ); i 4 cullerades de sucre per litre ( T ibi)
Boletes de ginebre per a aromar les potes de porc ( A bdet)
Usos domstics:
Hi ha mestressa de casa que encara posa a cremar, damunt dunes brases arreplegades en
un platet, uns ginebrons o boletes de ginebre i unes floretes despgol a fi de desinfectar
i purificar Paire de la casa i perfumar les habitacions.
E venint a la part preservativo, la qual st en la bondat del ayre, en la disposici de
les viandes e del beure, del dormir e del vetlar, del moviment e del reps, deis
accidents de Vnima e de la replexi e del buydament. E perqu Vayre s dotat de
una virtut celestial per la qual altera los cossos nostres e tot lo que circunda. Es
mester primerament se parle de la disposici, elegint loch, vila o ciutat de bon ayre,
ab cmoda habitado e encara alterada ab fum de romer, ginebre, ambre, xilo, aloes,
giprer, estorachs: e aqestes coses semblants en lo hivern; e en lo stiu ab vinagre,
canyes e murta o coses que alteren sa malicia.
Luys de Alcanyiz. Regiment preservatiu e curatiu

Les porres de baix del ginebre per al foc i per a fer carb ( Agres )
La casporra de la genebrissa agarra molt per a fer foc ( Vilallonga )

Usos agrcoles i ramaders:

Fusta per a fer capcingles, i clavilles del collar de les cabres i ovelles ( Castells de la
Serrella)
El ginebre per a fer garrots i gaiatos ( Carnela )
Les boletes del ginebre se les mengen les perdius ( LOrxa )
Aix, les boletes del ginebre, s lo que salimenta la perdiu per lestiu ( Potries )

Dades antropolgiques:
Antany en algunes contrades per a previndre malalties i allunyar les males influencies
cremaven en els portis de casa unes branques de ginebre el dia de Cap dAny.
Un ram de ginebre acabat de tallar va utilitzar Medea per a mullar-lo en el filtre
soporfer preparat per ella i untar amb ell els ulls del terrible monstre dulls insomnes
que custodiava el vello d or penjat de la carrasca sagrada del bosc dAres en la Clquida
per a aconseguir que sadormira i que poguera aix furtar-lo el seu estimat Json.
Apoloni de Rodes. Viatge deis Argonautes. Cant IV.

Oh esquerpa cadena de puigs gegantins !

Ginebrons balsmics, estepes i pins;
sitges que negregen sota Vausinar;
soleiada ardenta que besa el pinar;
ombra esmaragdina del fullatge esps:

427
cntics de revetlla que arriben al mar...
Joan Alcover. La Serra.

Dins l erm desproveda ara s atura

la deu que tot ho omplia de remor.
Aclapat al damunt amb sa foscor,
el ginebre mant son aigua pura.

Imentre viu discreta dins Voblit,

callada i sense espera de Uoanqa,
ofereix, sota el ram engelosit,
intacte, el seu mirall de recordanqa.
Josep Sebasti Pons: Canta Perdiu: Font del Ginebre

Jo veig, bonica infant, ton virginal mirar

com el moscat sota la fulla rossejar,
i tremola el teu s com tremola la liebre
quan tem el caqador a Vombra del ginebre.
Josep Sebasti Pons. Primeres poesies: El vi nou

244.- Junperas phoenicea L.

Cupressaceae
Cupresscies

Noms populars dinics: Savina ( Simat, Otos, Castells de la Serrella, Petrer, i en general
a tot el territori), sevina ( Vilallonga, Benirrama, Ebo, LOrxa, Castells de la Serrella,
Aielo de Rugat, Castell de Rugat, Salem, Rfol de Salem, Beniatjar, Carrcola,
Llutxent, Mura, Benissa, Calp, Altea, Trbena, El Castell de Guadalest, Benimantell,
Tollos, Fageca, Famorca, Catamarruc, Planes, Biar, Alcoi, Agres, Xixona, Sella,
Benasau, Tibi, La Font de la Figuera,).
Altres noms populars: Ginebre bord, savina mediterrnia.
Toponimia:
El Rac del Sevinar dAgres.
La Finca del Savinar de Petrer.
La Val de la Sabina dAdems.
Dades ecolgiques: Arbust o arbriss mediterrani, relativament freqent en les
muntanyes del territori, helifil, de creixement molt lent, que pot abastar 4 o 5 i fins 8 m
daltara i una gran longevitat, el qual sovint adopta un peculiar posat de forma ampia i
arrodonida, que es marca ntidament sobre les blanques calcarles del ruar o de la carena
de la serra, com un xicotet xiprer, o, si es vol, un fose igl o les inflades i endolades
faldes de les velletes dantany o de les menines. Fa les fulles esquamiformes i
imbricades espessament, que recorden les del xiprer. A diferencia de la seua germana la
ginebrera, s monoica, fa flors mseles i flors femelles separades en un mateix peu. Els
fruits redons o glbuls prenen quan sn madurs un color cuir rogenc, don li ve leptet
dephoenicea, porpra, el secret pigment amb que comerciaven els fenicis.

428
Sense ser abundant es fa vore en les faldes, vessants i ms encara en els crestalls i
llomes rocoses de les serres del territori formant part del coscollar, sovint en solitari o a
rogles clars. Indiferent al substrat, prefereix els sois calcaris i els rerrenys secs rocosos.
La tena? i rabassuda savina sinstal.la en els llocs ms inversemblants de la muntanya,
est all on les condicions sn ms adverses, en els seus albergs ms favorables, al bell
mig de laspre i rost ruar, en el voraviu ms atrevit de lalt de la cinglera, en els
terrenys ms migrats, empobrits, ressequits o esqueltics o en els paratges ms rids,
esquerps i esventats de la carena.
Sen coneixen dues subespcies, la phoenicea que s la de muntanya, la normal, una
especie circummediterrnia, la comuna de les comarques diniques i valencianes, que es
cria tamb molt a les illes balears, i que arriba a les illes Canries i ais mrgens del
Sahara; i la turbinata ( Guss. ) Nyman [ = lycia ( L. ) Molinier ], arbust de forma
cnica, molt robust i de glbuls ms grans dlcm, de preferncies litorals i ms
termfila, propia deis sois arenosos o rocosos costaners, comuna a Eivissa i Formentera
i restants illes Balears, i al territori molt localitzada en alguns penya-segats costaners
principalment en el Penyal dIfach i en les Penyes de lAlbir de la serra Gelada.
Hem vist nixer algunes savines en la serra i en el bale de casa i es ben cert ali que li
va dir el pastor de Fredes a Oriol de Bolos que la savina naix ginebre, perqu en
despuntar de trra i al llarg del comen9 ament de la creixen?a fa les fulles allargades,
planes i punxants, com les del ginebre, diferents de les de la planta adulta, que sn totes
menudes i arrodonides com les del xiprer.
Algunes savines notables:
La formidable savina dampies faldars del ruar de la solana de Bernia, a tocar de la
senda que va de la cova del Forat a la font del Fort.
Les brancudes i arades savines de la liorna de la Torreta del castell de Mariola, que
quasi arriben a fer un petit savinar.
Les sevines columnars de la serra de la Carrasca dEbo.
Les ardides sevines de PAspre de Puig de Fageca, fitant la font Roja de Quatretondeta,
on es criaven antany uns conills molt grandots que brostejaven les savines i desprs la
seua cam feia mal gust a sevina.
Les savines del Rac del Sevinar dAgres.
Les savines de la Penya del Falc de Fontanars, en lombriu de la serra, prop de la fita
amb el terme de Villena.
Dades etnobotniques:
Avortiva ( Gandia ).
La sevina mata la criatura i la mare ( Planes )
Aigua de savina i de ruda, bullit, per a traure el Hit de les ovelles i les cabres. Es dna en
una botelleta, posant-li-la al costat de la boca perqu de front ho tapa amb la llengua
( Aielo de M alferit)
Per ais cues deis gossos, els donaven sevina torra al fom i feta pols ( C alp)
Quan els gossos estaven malalts, per la panxa amb poca gana, els donaven aix, torrat
sec i molt, un pessiguet posat en el menjar ( Calp )

429
La sevina per ais cues, per a les llombrices de les criatures i de les gallines, i no
tingueren foc. A les criatures ficvem una fulleta sequeta i desfeteta i en larrs, per
molt poquiu o fulles de bresquilla. A les gallines ficvem un brot de sevina dins laigua
del bevedor i damunt una pedra per a que no se lemportaren elles, i ais tres dies la
canvivem. Ni tenien foc ni tenien res ( La Font de la Figuera )
La sevina la penjaven al galliner per a matar el poli de les gallines ( Benissa)
Com si fra un ciprer pero es fa red. Es gastava per al corral, ho penjaven per a les
mosques ( Altea )

Fusta de sevina o llidoner per a fer capcingles ( Castells de la Serrella,)

Raines de sevina per a fer capcingles; es calfaven al foc i es doblaven ( Famorca)
Per a fer cingles i guiatos la fusta de savina s millor que el llidoner i el ginebre, s ms
forta ( Terrateig )
A voltes feem capcingles de sevina ( Benirrama )
La sevina per a fer sevilletes ( Castell de Rugat)
La sevina per a fer gaiatos ( A lcoi)
La sevina per a fer villorces o el cap de la corda ( M ura)
Feen guiatos i sevilles per esclafix un poc per a voltar-la. Per a fer manees de ma 9 a
retumba massa la ma 9 a ( Vilallonga )
Per a fer garrots la sevina ms que res, anaven de categora. Els millors eren els que es
feen dun retany; all mateix, el voltaven, al peu de larbre i quan era prou gros el
tallaven ( La Canyada )
Embatallaven els picots de sevina ( Benasau )
lo lhe gastat el tronc, el tallava i feia clavilles per ais collars del ganao , s una fusta
molt llisa i bonica ( Altea )
La savina per a fer estaques de vinya ( Otos )
La sevina per a fer piquets o estaques per a la vinya i que aguanten els ceps jvens rectes
( Beniatjar)
La savina per a fer ombra, barraques, aix s ms f o rt! Dura cent anys, no es podrix en
la vida ( Sim at)

La sevina per a llenya ( Agres ). La sevina per a nyenya ( Rfol de Salem )

Per a fer foc s molt bona la sevina ( Castells de la Serrella )
Com la ginebra li treien el nap o soca, el fomer o llenyater per al fom, i nosaltres per a
calfar la casa ( Beniopa)

El tord, la griva i la merla es mengen les boletes de la sevina i del ginebre ( Beneixama )
Aix sho mengen els animals. La sevina s Faliment de les grives, que sn paregudes al
tord ( X ixona)
Boletes de sevina per ais tords ( Famorca)

Dades antropolgiques:
En tallaven algn per a fer larbre de Nadal ( Salem )

430
La sevina per a arbre de Betlem o de Nadal ( A lcoi)
Abans en tallaven alguna sevina darbre de Nadal ( La Canyada)
Pe Bergad, diu, Joan Amades, porten a beneir branques de sabina, que posen a la
finestra perqu s larbre que consideren de ms virtut per allunyar els llamps i les
pedregades. Tamb per tallar les tempestes i les pedregades era corrent cremar sibines
beneides, la cendra de les quals escampaven damunt de les teulades en forma de creu,
com en altres indrets ho feen amb la del llorer, el romer o lolivera i 1escampaven al
vent del carrer o b les tiraven per la finestra.
Una branqueta de sevina sen duen Maleneta i Roquet a casa, bo i ixint de la missa del
mat de Santa Llcia, com a record i talism de ladvocada de la vista, ens refereix
Mara Ibars i Ibars a Vides Planes.

245.- Lactuca sativa L.

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Encisam o ansisam ( Bellreguard, La Font dEn Carros, El
Real de Gandia, i tota la Conca de la Safor, Beniarrs, Castell de Rugat, Salem,
Carnela, Palomar, Quatretonda de la Val dAlbaida, Aielo de Malferit, Moixent,
LAlcdia de Crespins, Castell de la Ribera, Benifai, Alcdia,)
Lletuga ( Vilallonga, Benirrama, Benissiv, Benitaia, Ebo, Alcal de la Jovada, Beniaia,
Ondara, Jess Pobre, Pedreguer, Gata, Sagra, Mura, Orba, Calp, Trbena, Callosa dEn
Sarria, Altea, Benimantell, LAbdet, Benifato, Castells de la Serrella, Famorca, Fageca,
Tollos, Benimassot, Benillup, Benasau, Alcoleja, Sella, La Vila Joiosa, Relleu, La Torre
de les Mafanes, Campello, Elx, Tibi, La Canyada, La Font de la Figuera, ); lletua (
Guardamar del Segura )
Ac hem dit sempre lletuga ( Benimantell)
Ensal ( Alcoi, Cocentaina, Alcoceret de Planes, Muro, Benilloba, Benillup, Agres,
Beneixama, Onil, Bocairent, Ontinyent,)
Lansal s la planta i tamb el plat damanida ( Alcoceret de Planes, Muro, Agres,
Bocairent, Beneixama, ). Es diu: El cp de lensal ( Ontinyent ). Un cop densal (
Bocairent). Un camp densalaes ( Beneixama ). Una tauleta densalaes ( Bocairent)
A Gata lletuga s la planta; encisam, lamanida de ceba i tumaca; i ensal, lamanida
que es fa amb lletuga.
A Algemes a la planta i a la verdura li diuen encisam, per a la unitat li diuen lletuga.
Aix es diu: un camp dencisams o anar al mercat a comprar encisam.. Per a lhora de
comprar es diu: donam una o eixa lletuga. Tamb es diu esfullar la lletuga,
El nom llat, lactuca, del qual deriven els populars lletuga i lletugueta, es deu al suc
blanc o llets que amera o impregna tota la planta.
Altres noms populars: Ensiam.
Dades ecolgiques: Cultivada des dantic i amb molta volen?a, en distintes varietats, per
a la utilitzaci com a verdura del cop de fulles tendrals i frescals del roset basal.
Ensisam llarg o rom ( L. s. var. romana)
Ensisam escaroler o francs o lletuga francesa ( L. s. var. capitata )
Lletuga rutila i lletuga dorella de burro ( Castells de la Serrella )
Dades etnobotniques:

431
Planta refrescant, remineralitzant i tranquil.litzant, molt estimada i utilitzada com a
verdura crua i tendr per a amanir ensalades, normalment amb daltres hortalisses com
la ceba i la tomaca i una escampadeta dolives trencades o senceres, tot ben adobat amb
uns prims pessics de sal i uns generosos rajolins doli dolives i, potser, uns esguits de
llima o de vinagre. Tamb, a voltes, sen fa s com a verdura per a bullir, b sola o
acompanyada despinacs, bledes i daltres herbes de bancal o silvestres.
En el rebost hi havia ous bullits; o formatges; per, la base del menjar quasi ritual del
Dijous i el Divendres Sant, la constituien sempre les mandonguilles, la feixugesa de les
quals podia lubrificarse amb les fulles tendrssimes de les Uetugues, d un or aqus tan
agradvol, i ms en aqueix temps...
Mart Domnguez i Barber. L Ullal

Devetz saber que nuyl temps no s cosa profitosa a cors atemprat que les ortalices*
sien preses crues, ecceptades letugues e verdolagues, les quals p ot hom raebre en los
temps que fa gran crmor, a asuaujar la calor e la crmor de la sane e la calor del
ventrell e de lo fetge. Ax que, val ms, ans de menjar, sien raebudes en un poc de
vinagre enayguat. Letugues, emper, amargoses deu hom esquivar de tot cors atemprat
e qui aya calda complecci. A l estiu valen ms letugues douges, e verdolagues, e
bledes, e almoyls, e carabaces. A Vhivern sn covinentz crxens, e ortigues tendres, e
juyvert, e cois vermeyles ho crespes e vertz.

( * ) E sotz les ortaliqes prenem largament lo nom, entenent totes les coses qui nasquen
sobre la trra de les quals cuynat pusca sser aparaylat, sia que sien erbes, ax con
cois, e bledes, e espinacs, e semblantz a aqestes, ho fruytz d erbes, ax con carabaqes e
melongenes, que vulgarment s anomenen albergnies.
Amau de Vilanova. Regiment de Sanitat a Jaume II. Cap. XI: De les ortalices e deis fruytz d'aqueles.

Usos medicinis:
Tronc bullit de lletuga per a linsomni ( Alcoleja )
Las lletuga que dissipa amb son saludable Venterca malaltia de la fastigosa
malenconia, diu Ll. J. Moderat Columel.la al Llibre X de la seua Agricultura, el
dedicat al conreu deis horts.

Bull ensal i glopeja per al mal de queixal ( Cocentaina )

Per a les doloracions de junctures i ossos: posar mel damunt de la pell i una fulla
densal damunt ( Cocentaina)

Dades antropolgiques:
La festa i concurs de lEncisam de la vila dAlberic del diumenge de Rams amb
pelegrinaci a Permita de santa Brbera.
Ms tendral que una fuia de lletuga diu Gaiet el pastor i druida de Sant Pon? a la
novel.la Solitud de Caterina Albert i Parads, per a ponderar la flor de llebrot, a punt de
muda, que venia datrapar aja?.

Oh, mots meus, productes de la trra !

432
Em reconec en una ceba crua,
en la humitat d una oliva trencada,
en Vensiam que sucava en la sal.

I em reconec en bruscos mots de mar.

Vicent Andrs Estells. Mural del Pas Valencia: Poemes preliminars

246.- Lactuca serriola L.[= Escarila L.]

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Lletugueta ( Sagra, Orba, Beniaia, Benimassot, Algemes,
Benifai, ), lletuga o lletugueta borda ( Castells de la Serrella, ), lletuga borda ( Alcal
de la Jovada, Beniaia, Pedreguer, ); lletosa ( Xeraco, Pedreguer ); encisamet ( Miramar,
Salem, ), encisam o encisamet bord ( Castell de les Gerres, Albaida, ); ansal borda (
Cocentaina ); xicloina ( Cocentaina, ). A Simat diuen lletuga, a la planta silvestre (
Lactuca serriola ), molt comuna al terme, i encisam a la dhorta o de compra ( Lactuca
sativa).
Altres noms populars: Enciam bord; rasca-nvia.
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Iranoturaniana. Terfit escaps / Hemicriptfit
escaps biennal. Planta alta, a voltes abasta els dos metres, dreta, molt robusta,
ramificada sobretot a la summitat, poc olorosa, hspida a la base, de fulles runcinato-
pinnatipartides o oblongues subenteres, les primeres fulles basals tendrals per desprs
rgides i espinuloses al marge i al nervi medial deis revers. Floreja a partir de maig i
juny amb flors petites i grogoses, i fa aquenis pl.lids, de color de palla verds, amb eos
el.lptic, amb 5-7 costes longitudinals i un voraviu marginal estret. Planta brixola, ja
que les fulles, obeint a un enginys mitj natural de protecci contra el puixant sol de
migdia, poden retr?er la base i disposar-se, curiosament, amb el pa del limbe vertical
respecte al trra, i orientat, si fa no fa, en la direcci N-S, tot esquivant aix els puixants
raigs solars que no poden incidir directament sobre la lmina foliar sino sobre els
cantells, cosa que evita Pexcessiu calfament i per tant una forta prdua daigua per
transpiraci compensatoria. Herba prou abundant al territori ais herbassars ruderals i
ermots subnitrfils, sobre terrers fondos, vores de camins i carreteres, camps
abandonats. Rareja a les contrades de tendencia rida. Si hi ha una planta que dna la
perfecta imatge del marginat, aqueixa s la lletuga salvatge.

Cal esmentar tamb la Lactuca virosa L. Planta euroasitica, molt pareguda per de tija
de vegades ms o menys violcia i ms densament foliosa, de fulles subenteres amb el
nervi mitj no hspod, i no retor9 ades a la base. Fa els aquenis madurs negrellosos,
glabres, ms ampies, amb cinc costes i amb voraviu margimal ms ampie. Planta dolor
forta, sobertot a les arrels. Al territori es cria molt poc per pot aparixer en clarures de
bosc, vores de camins forestis, com al Maigm, camps deixats, herbats i ermots
subnitrfils.

Dades etnobotniques:
Pels principis actius continguts en el seu suc llets o ltex la lletuga borda, i en menys
grau la de cultiu, s una planta laxant, balsmica, sedant suau i lleugerament hipntica.
Antigament del ltex dessecat selaborava el lactucarium, considerat un succedani de
lopi per molt ms suau i no crea hbit.

433
Al territori dinic la lletugueta borda s una verdura silvestre ms per a mesclar amb les
altres herbes. Les fulles basals tendres es cullen com a verdura del camp a Xeraco,
Potries, Beniaia, Castell de les Gerres o Benimassot.
La lletuga borda s una verdura bonssima; per amarga un poquet, conv canviar-li
laigua ( Alcal de la Jovada )
La lletosa s lherba ms dolfa que nhi ha ( Pedreguer)
Les lletuguetes ac les mesclem tamb a la verdura ( Sagra)
Bullien les xicloines en companyia de les roselles i les cama-roges i coses deixes. s
prou amarga ( Cocentaina)
Bona per a verdura quan est escampaeta, quan trau lespig ja no val, ja est dura. Sol
ser molt amarg i hi ha que canviar laigua ( Salem )
Ho han fet en verdura ( Famorca)
El ganao sho menja moltssim ( Castells de la Serrella )
Les ansalaes bordes, quan sn xicotetes, ho tallem i a les gallines ( Cocentaina )
s una bona pastura per a les cabres, prou dol?a. La busquen i en mengen molta, i mai
no he notat en elles cap molestia ( pastor de Beneixama )
A voltes tamb es fa de verdura la Lactuca tenerrima (Pourret) Beauv., una tendr
planteta de la mediterrnia occidental, de delicioses floretes blaves, que li plau molt
habitar entre els badalls deis mrgens de cantals i pedra seca deis bancals del terme i de
les parets deis pobles de muntanya.

247.- Lamium amplexicaule L.

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Sogres i ores ( Alfafara ), la sogra i la ora ( Alfafara); centeri
( Beniaia,), cresta de gall ( ); borr negre ( Alcal de la Jovada)
Sogres i ores perqu molt justament una flor sempre mira de cul a laltra ( Alfafara)
Dades ecolgiques: Paleotemperada. Bancals dhorta i de sec, litorals i de trra endins,
herbats nitrfls.
Dades etnobotniques:
s veri, incls per ais animals ( Beniaia)

248.- Lantana camara L.

Verbenaceae
Verbencies
Noms populars dinics: Ou-i-tomaca, ou-en-tomaca ( Albaida, ), tomaqueta en ou (
Rtova,); bandereta ( Vilallonga ), bandera espanyola ( Albaida)
Altres noms populars: banderita espaola; verbena falsa.
Dades ecolgiques: Oriunda de Sudamrica. s un matoll arbustiu, de fulles aspres i
oloroses, que es cultiva a trra nostra com a ornamental i rarament es fa subespontnia.
Dades etnobotniques: Ornamental, cada volta sen fa ms s. Fruits txics.

249.- Lathyrus sativus L.

Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Guixera, la mata; guixa, el llegum sencer i el fruit individual;
guixar, el camp ( Castells de la Serrella, Cocentaina, i a les restants poblacin diniques)

434
Toponimia
La Basseta del Guixar dAlfafara, davall de Testaci del tren. Podra tractar-se dun
derivat de guix per normalment aquest sanomena algepsar.

Dades ecolgiques: Origen desconegut.

Dades etnobotniques: Cultivada dantic. Encara en el transcurs de les recerques hem

topat gents entusiasta de la guixa que encara en planta com a Castells de la Serrella o
Cocentaina.
Ara en el mercat no saben que s aix. Aix s igual que el psol, i es guisa com un
psol, per a fer olla, un arrs o una paella ( Cocentaina)

250.- Lathyrus tremolsianus Pau [ = L. elegans Porta & Vigo ]

Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabacies
Noms populars dinics: Psol o pesolar bord ( Pedreguer), pesolera borda ( Fageca)
Dades ecolgiques: Iberollevantina. Pasturatges humits, margenades de camins i de
bancals, camps perduts.
Dades etnobotniques: Ornamental.

251.- Lauras nobilis L.

Lauraceae
Laurcies
Noms populars dinics: Llorer, en general a tot el territori; llor ( Bocairent ), lloret (
Miramar, Atzeneta dAlbaida, Benimassot, ). Llor, amb o oberta, diuen a Bocairent quan
es parla del ram o de la fulla, i llorer si es tracta de designar larbre.
Altres noms populars: Llor, llaurer; allau agliau ( LA lguer); bacalia, baguer, el peu
femella, el que fa baies o bagues; lloreda, lloret, llorerar, lloredar, llorar, el col.lectiu.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Cultivat i subespontani en boscs humits; naturalitzat
en certes localitats de lentom de les terres martimes. De vegades es veuen vares altes
de llorer sobreixint deis penyals deis barrancs i de les cingleres ombriues i humides,
com al barranc Fondo de Simat o al Circ de la Safor.
Arbre dioic o polgam, destampa frondosa, fosca i llustrosa, de tronc esvelt amb
P esc la grisa i llisa, que sol traure molt refillols o rebrotins de la soca-arrel. Fa les
fulles perennes, lanceolades i senceres o lleument ondulades, aromtiques, de textura
dura, coricia i corretjosa, dun verd fose, lluent, quasi metl.lic, amb la lnia del perfil
marginal translcida quan es mira la fulla a contraclaror; amb flors axil.lars, - naixen a
les puntes de les rames -, en umbel.la de 4 ptals blanquinosos o grogosos, aplegades en
la base deis pe 9 ons de les fulles; les flors masculines porten vora 1 2 estams danteres
que sobrin per dues finestrelles. Fa baies esferoidals, camudes, negres i dun sol pinyol
com olivetes molt menudes o avocats bonsai, d1-1*5 cm. Lessncia sacumula en la
corfa, les fulles i les flors. Alguns autors el creuen orind dsia menor i daltres
autcton de la mediterrnia meridional. s el representant principal dunes singulars,

435
exuberants i sempre verdes formacions boscoses anomenades amb el precios nom de
laurisilva, que generalment sn boscos ocenics, de clima entre tropical i temperat amb
pluges tot lany i hivems benignes, poblats darbres de fiilles grans, ovis o lanceolades,
persistents i recobertes per un cerumen lluent com el llorer, larbocer i el marfull, amb
un sota bosc esps i relligat per nombrases enfiladisses i un sol cobert de falagueres i
duna tofuda catifa de verd mollenc. Les laurisilves es troben situades en els rodis del
planeta que no foren afectats per les glaciacions quatemries, de manera que serviren de
refugi o santuari a les plantes terciries termfiles, com a les illes ms humides i altes de
Canries, al sudest deis Estats Units o al sud de Xina.
Es un arbre germ de lavocater ( Persea gratissima ), de la cmfora ( Cinnamomum
camphora), de la canyella de Ceilan ( Cinnamomum ceylanticum), i de la canyella de la
Xina ( Cinnamomum cassia ) i del sassafrs ( Sassafrs offlcinale )

El llorer no vol lloc aspre i tem molt el fred, i estima la vora de la mar, i trra delicada,
i aire clid i temperat, diu ira Miquel Agustn Al Llibre deis Secrets dAgricultura.
Donava bo, de respirar a boca plena. Laire era sabors i tenia unes flaires especiis i
agradoses: bravada de les borles i serrells xopejants que les aiges i els lquens de les
roques arrossegaven sobre el mar; rancies fortors de voluptuositat que transpiraven de
les grans penyes nes, amoixades per les ones; perfums que, decantada sobre 1abisme,
exhalava la cap?ada balsmica dalgn pi aventurar; aroma que difonien unes mates de
llor crescudes en una esquerda enrubinada; olors que, totes plegades, en formaven una
que no hauria sabut destriar ni definir, per que li era plaent i el confortava. I va
somriure amb un goig purssim, i va beneir el seu ofici de pescador; Per qu quin altre
proporciona uns obradors tan esplndits i ben olents ?
Joaquim Ruyra: LIdili dEn Temme.

Dades etnobotniques:
Certament hi ha una estima pe llorer a les nostres trras; a ms de vorel sovint en els
nostres vells jardins, fent costat a la murta, el xiprer, lolivella, el taronger i el
magnolier, sempre sha tingut el gust de plantar un llorer en una punta de lhort o del
corral de casa, o a la vora del mas, la caseta o el xalet, a fi de servir-sen de la seua pura
companyia, de lombra espessa i de les virtuts de les seues fulles.
La fulla com a antisptica i emol.lient:
Fulla escald en aigua bullint, per a netejar-la; posar una miqueta doli en la fulla i
aplicar sobre grans i floroncos. Encara millor, la fiilla de lhortncia (Beniaia).
La fulla com a repel.lent deis insectes i parasiticida:
Fulles o rametes de llorer per posar en les bujaques de la roba i dins lalmari;
especialment la roba de cuiro.Tamb baix del poal del fem, acta com a repel.lent de les
corredores o cucaratxes. Es posen tamb fulles de llorer dins la faria ( Castell de les
G erres).
Rames de llorer dins de les bujaques i al mig de les mants per a que no se li amen (
Fam orca)
Les fulles de llorer com a tniques estomacals, digestives, estimulants deis sucs
gstrics, carminatives, i tamb emmenagogues.
Dos fulletes de llorer per ais caragols i guisaos ( Sim at)

436
 Ls principal del llorer s el culinari o, millor, condimentan, amplament ests i estimat
a tot el territori com a tota la mediterrnia, que magistralment ha estat recollit per Vicent
Andrs Estells:
A cada casa hi havia una garba de fulles de llorer, que s emplenava de pols al llarg de
Vany, penjada d un clau a la cuina; per hi havia un moment que inevitablement
entrava en acci i Uavors es prenia una fulla de llorer o dues i sortia un guisat - uns
trossos de patata, uns trossos de carn - d una gracia palatal perfecta, fora de tota
ponderado. La fulla de llorer, al plat, era una inutilitat, una generositat, una irrisi;
pero atorgava al menjar un aroma penetrant, grat, perdurable.
Quadems de Bonaire. Una imatge de la Tardor; p. 51

El llorer per a fer moltes salses en la cuina. Tamb sen beneix algn ram el Diumenge
de Rams ( Benimassot)
El llorer cap en tots els plats menys en larrs ( Adzbia )
Les baies del llorer i els murtons eren emprats per a aromatitzar els vins. ( Cat, Agr.
125; Columel.la, X II38 )
El llorer lagarres i el dobles i fas un guiato de categora ( Sim at)

Dades antropolgiques:
Alcal de la Jovada t un llorer triat per a fer rams per al Diumenge de Rams, que creix
en les arriscades cingleres de la penya Roja o penyot de Patr. s el Llorer del Recingle
de la Penya Roja. Un recingle fondo que mira cap a la Val, en la fita de termes. Abans
hi entraven, sempre nhi havia persones atrevides, per a agarrar rames de llorer per al
diumenge de Rams. Sha fet sempre, tota la vida. Ara ja no, amb els jvens que nhi
han... ( Alcal de la Jovada )
A Palomar, a Boicairent o a Ontinyent celebren el diumenge de Rams amb brancs de
llorer.
Rams de llorer i dolivera es beneixen el Diumenge de Rams, ms que tot el llorer, per a
desprs guisar, i abans quan io era menut per a cremar-lo, unes rametes, en la llar quan
amena?ava tempesta o pedregada ( Ontinyent)
El llor es beneix el Diumenge de Rams i dall vas gastant ( Bocairent)
Aquest s litrgic ha estat ben arreplegat per Josep Pa al seu dietari:
13 dabril.- Diumenge de rams. Vaig a lofici. Olor de branques de llorer - que a
lEmpord en diem llor - i de cireres darbo?. Lesglsia s plena. La fressa que fan les
branques arrossegades per les lloses de pedra de lesglsia. El perfum s fort, rstic,
agradable. Les cuixes daurades deis angelets de laltar, la roba de la gent, els racons
foscos, laire, les fustes i les reixes de lesglsia en queden impregnis. Lolfacte en
queda tan saturat que fa lefecte que tot el mn fa olor de llorer. s potser lnic dia de
lany que un altra olor d e s p e a la covada, dol9 a, de lencens, loloreta agra que hi fan
les beates i el gust de la cera. Aquesta olor de llor ens retomar, al as, cada vegada que
a casa facin estofat.
Josep Pa . El quadem gris. Un dietari. P. 615, edici de 1969 de lobra completa; p. 589 en les edicions
posteriors.

Nelly Amold a la Contribution a la connaissance ethnobotanique et medicnale de la

flore de Chypre. ( Pars: Universitat Ren Descartes 1985. ), ens reporta Els rams
fragants de llorer es fan servir a Xipre ( amb daltres plantes: tiges i flors de cabe?uda,

437
de murta, dolivera, e tc .) per a decorar el sepulcre de Crist a la Setmana Santa i Pasqua
i aix benets sn conservats tot lany en lesglsia. Els fidels poden collir-hi les fiilles
bene'des del llorer o de 1olivera a fi de procedir a la fumigado de les cases per a fer
foragitar la presa o mal dull o els mals esperits.
La c r e e r popular diu que un ram de llorer, benet el Diumenge de Rams, lligat a la
porta, la finestra o el bale de casa allunya els mals esperits, esquiva els infortunis de les
persones, cases, camps i animals i atrau la salut. Si es creu que una casa est
embruixada, es crema llorer beneit, fent fiimigacions a fi que el fum arribe a tots els
racons.
Plini, VAnci, al captol XXX del Llibre XV de La Historia Natural, comenta que noms
el llorer, de tots els arbres plantats amb la m i rebuts en les coses, no s mai ferit de
llamp; i ens assabenta que el prncep Tiberi solia, quan tronava engarlandar-se amb rams
de llorer contra la por deis llamps.
Leopardi en VAssaig sobre els errors deis antics, quan parla Del Tro i fa esment deis
molt efica9 0 S remeis que els antics disposaven contra els perills deis llamps, com la pell
de bou man que utilitzava August per a calmar els seus temors o la de hiena que els
navegants col.locaven en la punta de les seues veles com ens conta Plutarc, diu que El
llorer, segons els antics, alliberava del perfil, pensant Plini que aquesta propietat el feia
digne daparixer en el front deis vencedors
Un bell i punyidor testimoni del llorer com a arbre protector deis llamps i de les
tempestes ens el reporta Josep Pous i Pags al seu colpidor relat anomenat justament La
Gropada: Tot d una, un llamp ms prxim els abriga de la seua lvida claror,
enlluernant-los.
- Sant Marc, Santa Creu, Santa Barbera, no ens deixeu ! - mormol la dona esglaiada,
senyant-se rpidament. I girant-se rodona, emboca Vescala, tot ploriquejant endolorida
- : Ai, tristos de nosaltres, quin m a lp u n t! Me n vaig a encendre el ciri del monument i
a cremar llor i roman benet. Verge santa de la Salut ! Fu que estiguem a temps
d aturar la mala cosa ! [...] De la cuina venia el confs mormolar de la seva dona i del
servei, que resaven davant d una estampa de la Verge de la Salut il.luminadape ciri
del monument, bo i fen t fum ar llor i roman beneit damunt les brases de la llar.
Un altre bell testimoni, pie denyor, del llorer com a arbre protector el reporta Joaquim
Ruyra al precios relat El primer Ilustre d amor, mentre descriu des del bale de la seua
cambra, pletric democi, el pas encalmat dun carro pels carrers empedrats de lantiga
Girona, d un deis grans carros daquells temps llunyans, marxant amb gravetat de
congregants en process de Setmana Santa o brandant i cruixint dol9 ament com una au
en mar de b o n aza, el carro ms llarg, ms ampie i ms alt que mai shaja construit, - un
veritable edifici amb rodes o magatzem ambulant -, de vela de lona grogrosa dun gra
setins, tirat per una recula de set animals, - set mquines de sang -, ( cinc mules, un
ventrut cavall gavatx a les barres i de davanter un soberg i ferreny mu de cama nerviosa
i prima ), amb el carreter, mig distret, mig vigilant, a peu al costat, les xurriaques a la
m, ram u lla descordada i el gec penjant del muscle, brollant-li de la butxaca sarronera
el bec dun flabiol de boix amb bells aplacats de llaut, que a estones perdudes, aquest
carreter canut i corpulent, de ffanes i candorosos ulls, faria sonar com un encisat msic,
posant especial atenci al detall del fanal reflector del carro, amarrat amb una argolla a
la perxa, polit com un xarol i amb el vidre ms immaeulat que el del monocle dun
elegant; i al daquell ramet de llor, segurament beneit, com el que les bones mestresses

438
solen posar a les portes i flnestres per preservar-les del llamp, que verdejava en un deis
costats davanters, curosament lligat amb una corretja ensivellada. Viva, dones, all
alguna nima piadosa ? Quina m curiosa i honesta cuidava d aquell fanal i d aquell
ram de llor, que par lava d una fe tota senzilla i d una devoci tota prudent ?
Joaquim Ruyra reporta un nou testimoni, aquest del mn de la mar, del llorer protector
al relat La Xucladora, quan el somnis protagonista descobreix la veritable identitat de
la rient i seductora nedadora de bust d una formosor que ni somiada i ulls
enlluemadors: M ho havien explicat alguns mariners vells i no ho creia. Sembla
mentida que un ser tan forms pugui teir el cor de fe r a ! Ah ! ja fan b, d'enramar
amb llor benet les proes deis llaguts ! Ets dolenta, ets falsa com la mar traidora.
Mara ngels Bonet reporta la informado dun ve de Castellter5 ol de la Val del Tenes
( Valles Oriental ): Quan venia un temporal que es feia que havia de pedregar,
sagafaven tres fulles de llorer i es cremaven al foc. A dalt de la teulada se nhi posava
un brot tot lany.
Trobem el llorer com a smbol de la fecunditat en els primers captols del protoevangeli
de Jaume i de levangeli del pseudo Mateu, que tracten de la Naixen 9 a de la Mare de
Du i sempre Verge Mara, on Anna, la natzaretana i muller del betlemen, Joaquim, ja
molt madura i dolguda a causa de la seua esterilitat prega Du, davall dun llorer, que li
siga concedida descendencia: I Anna, encara que molt afligida, es despulla deis seus
vestits luctuosos, es fu el tocat, prengu els seus vestits de noces i sobre lhora nona va
davallar al jard per a passejar. All va vore un llorer, sassegu a la seua ombra i preg
el Senyor: Du deis nostres pares!, escoltam i beneix-me a mi tal com beneires el
ventre de Sara donant-li com a fill Isaac.I, havent al?at els seus ulls al cel, va vore un niu
daucells en el llorer , i exhala un gemec i esclat en aqestes frases: Senyor Du
omnipotent! Tu que dones filis a totes les criatures: ais animals salvatges, ais ases, ais
rptils, ais peixos, a les aus; atorgant-les el poder-se alegrar amb ells, vas ha exclourem
a mi de la teua benignitat ? , I, mentre aix parlava, es presenta de sobte davant della
un ngel del Senyor, dient-li: No tingues para, Anna, perqu Du ha determinat que tu
tingues un tany i la teua prole ser objecte dadmiraci per tots els segles fins la fi deis
segles.
Tamb el llorer est lligat a la naixen5 a de Virgili com tan elegantment i amenament ens
reporta Miquel Dol? a la introducci catalana de la seua traducci de les Bucliques:
Mgia havia somiat dinfantar una branca de llorer, la qual, en tocar a trra, creixia fins
a esdevenir de seguida un arbre florit; lendem, fent via pe camp, se separ del cam i
deslliur fel5 ment in subjecta fossa, s a d ir , probablement, dins un sole, en la gran pau
deis camps llaurats per a la sembra, al si daquella trra itlica, fecunda mare de messes,
que el nostre poeta havia de cantar com cap altre. El nou nat va emetre un vagit i mostr
una fa? serena.
El branc florit de llorer que les Muses heliconianes donaren a tall de ceptre inicitic a
Hesode mentre pasturava les seues ovelles al peu del div Helic. M infongueren veu
divina per a celebrar el futur i el passat i m encarregaren lloar amb himnes l estirp del
feliqos Sempiterns i cantar -les a elles mateixa al principi i al fin a l Les muses, dames
olmpiques i ubqes, que saben dir moltes mentides amb aparen?a de veritats; i quan
volen, saben proclamar la veritat. Les Muses del tot sabedores, mentre nosaltres noms
escolten la remor sense saber que dir-ne.
Hesode. Teogonia. V: 22-34

439
Vicent Andrs Estells evocant Safo en una de les seues glogues ( XXIV ) parla de la
teua veu entre els llorers, la teua veu que crema i torba ...
Quasi al comen? del viatge dEneas des de Troia, rera les exquies dedicades a Polidor,
el malaguanyat missatger de Pram, en les ribes de Trcia, Eneas i els companys es fan a
la mar de nou per a arribar lassats dins les tranquil.les aiges del port duna ciutat
dA pollo en una trra sagrada i conreada, on coronat de llorer sagrat, el rei Ani,
ministre de Febus, baixa al port a lencontre del seu vell amic Anquises per a dur-lo al
vell santuari de pedra que t un llorer dre?at al seu llindar, on Anquises li pregar a
A pollo on anar a fixar lestada i teir un segur casal, i li damanar un auguri: L antiga
mare cerqueu-la, el sol que des de la soca de Vavior va Uevar-vos rebr la vostra
tornada. Virgili. La Eneida. Cant ffl; v: 80-96
Arbre consagrat a A pollo i a la victria, amb ell coronaven tots els vencedors:
combatents, atletes, poetes o artistes.
De verd llorer li corona, Eneas, les temples a Cloant com a vencedor en les regates, i
amb llorer verdejant el front li corona a Acestes prodigios vencedor al tir a larc durant
la celebraci a Sicilia deis jocs fnebres en honor de raniversari de la mort dAnquises.
Virgili. La Eneida. Cant V; v: 244-246 i 539-540
La fronda peneia, la rama penea, el diletto legno, larbre insigne dApollo, Vamato
al loro, dir encara el Dant del llorer en el proemi del Parads:

O buono Apollo, a l ultimo lavoro Bon Apollo, en el faenejar ms fort,

Fammmi del tuo valor si fatto vaso De la teua valor fes-me tal vas,
Comme dimandi adar Vamato alloro. Que em tome digne del dilecte llor.

La perla associada a la palma o b a la branca de llorer, era 1emblema deis vencedors

recompensis pe triomf. I aqueix s un simbolisme, diu Charbonneau-Lassay, que lart
de la j ove Esglsia cristiana va saber acollir b, perqu en una pintura del segle 13 que hi
ha en la catacumba romana de la via Ardeatina, dues rames de llorer i el collar de perles
representen el triomf deis mrtirs i la seua divina recompensa, se regnans dat in
praemium.
La coronaci del poeta, artista o vencedor amb llorer - comenta Juan Eduardo Cirlot -
no representa la consagrado exterior i visible duna activitat, sino la reconeixen?a de
que eixa activitat, per la seua sola existencia, ja presuposa una serie de victries
interiors sobre les forces negatives i dissolvents de linferior. No hi ha obra sense lluita,
sense triomf. Per aix el llorer expressa la identifcaci progressiva del lluitador amb els
motius i fnalitats de la seua victria, associant tamb el sentit genric de fecunditat que
t tota vegetaci.
Una corona de llorer llancen a Palta mar el dia de la Mare de Du del Carme, els
mariners valencians ( Altea, Vinars,), per la memria deis companys ofegats.

El prodigios llorer de sagrada crinera al?at, com un present reial a Febus, al bell mig del
palau del bon rei Llat, pare de la verge Lavnia i fill de Faune, lendev, i de la nimfa
Marica; don pe llorer, va donar nom de laurents a tot aquell pobl , que ens reporta
Virgili al comen? del Cant 7, versos 5 9 -6 3 .

La nimfa Dafne: la musa Laura, Lorena, Laureana.

440
El fulls i for9 ut llorer en que trasmuda el pare riu Peneu, el riu principal de Tesslia, la
seua filia, la nimfa fugitiva Dafne, per tal que escapara deis ardents i urgents amors
impossibles dApol.lo, nascuts no per un cec atzar, sin pe furor de Cupido, que tan
tendrament reporta Ovidi en el Llibre 1er de Les Metamorfosis; versos 452-565
Dafne va ser la primera estimada dApol.lo.
El jove Apol.lo pie dorgull tot just desprs dhaver venfut la serpent Pit, veu Cupido
tensant el seu are, i li diu: qu fas tu, nen joganer, amb armes dhmens ? Tu acontentat
dencendre amb la teua flama no s quina sort damors, i no vulgues aspirar a una gloria
que noms a mi em pertoca.
Cupido aletej fins el cim ombrvol del Pamas i del seu buirac carregat de sagetes va
traure dues fletxes, una dor i afilada, que produeix amor, i laltra de plom i roma, que fa
fugir lamor. La fletxa de plom la va clavar en la nimfa i amb la dor va ferir Apol.lo,
travessant els seus ossos fins al mol.

; nudabant corpora uenti,

obuiaque aduersas uibrabantflamina uestes,
et leuis impulsos retro dabat aura capillos,
auctaque forma fuga est.

; el vent li marca les formes,

el xoc de loreig les seues robes agiten,
i una brisa suau li llan9 a els cabells cap enrera;
la fgida augmentava la seua bellesa. v: 527-530

Mes el perseguidor, amb lamor alat ajudant-lo,

corre sense parar fins que quasi toca lesquena
de la que fuig, i olora els cabells que pe coll se li escampen.
Ella, ja defallint, tremola en sentir-se v ey u d a
tot i la seua fgida, i sadre9 a a les ones penees:
Pare, ajudam ! Si els rius teniu un poder com a nmens,
treu-me i canviam aquest aspecte massa agradable !
Ha acabat el seu prec tot just, quan sent que li pesen
tots els membres: el eos se cenyeix duna escoba ben fina,
els cabells en fullam es transformen, els bra9 0 S en branques;
aquells peus corredors arrelen formant una soca
i la corona un cimal: noms la bellesa conserva.
Febus, malgrat aix, lestima i, al tronc repenjant-se,
nota encara el seu pit que batega sota lesco^a;
i abra9 at a les branques que havien estat els seus membres
besa la fusta, per la fusta rebutja aquests besos.
I linmortal si no puc fer-te la meua companya

441
diu, el meu arbre et far, i aix et tindran a la vora,
oh llorer, els meus cabells, i tamb el buirac i la lira.
Tu adornars els cabdills contents quan veus satisfetes
canten el seu triomf en la process al Capitoli.
De la casa de 1August sers un fidel sentinella
a cada flanc del portal que al mig ostenta lalzina;
i com els llargs cabells del meu cap, que sempre sn jo ves
i poblats, tu tamb Huirs sempre verdes les fulles.
v: 540- 565
Aquest mite, comenta Robert Graves a la Introducci deis Mites Grecs, ha segut
esmentat per psiclegs freudians com un smbol de 1horror instintiu que sent una xicona
per Pacte sexual; per Dafne era tot tret duna verge esglaiada. El seu nom s una
contracci de Daphoene, la sanguinria , la deessa en estat dnim orgistic, les
sacerdotesses de la qual, les Mnades, mastegaven fulles de llorer per a embriagar-se i
peridicament eixien corrents en nits de pleniluni assaltant viatgers incautes i
espedafant xiquets o bestioles jvens; el llorer cont cianur de potassi. Aquest col.legis
de Mnades foren suprimits pels hel.lens i noms el bosquet de llorer testimoniava que
Daphoene havia ocupat anteriorment els temples: la mastegaci de llorer per alg que
no fora la sacerdotessa profetica de Delfos, a la qual Apol.lo conservava al seu servei en
aquest temple, estigu prohibida a Grcia fins lpoca romana.'4
El bosc de llorers fragants deis Horts Elisis, al capdedins del qual ajaguts sobre la
mollenca herba els felifos hostes es regalen amb delitoses menges i entonen cants
joiosos en honor dApol.lo, descrit al meravells Cant 6 de LEneida, versos 658 i 659,
don el riu Erdan - el Po-, que mulla la forest, cabals surt a dalt al nivell de la trra.
La fresca i esponerosa motada de llorers que li feia de sostre a la cova alta del Cclop,
oberta en un indret que dominava la mar, a lentom de la qual hi havia un bardal elevat,
fet de grossos cantals, i pins esvelts i roures daltiva crinera.

Reposa sota les belles frondoses fulles el llorer

gemmat, i demana la dolqa beguda a la font
per tal que, cansats del treball de Vestiu,
els membres reposes, airejats pe zfir.
Anite de Tgeta ( cap al 300 a C )

252.- Lavandula dentata L.

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Garlanda ( X bia); polillera ( Pedreguer); tamarit ( Calp )
Dades ecolgiques: Meditarrnia-Subtropical. Matoll de branques dretes, de port sovint
subarbustiu, pubescent, que rebrota de trra amb vigor i esponers fullatge; t les fulles

442
oblongo-linears i el marge del limbe dentat. Fa les flors de corol.la violada reunides en
espigues floris que porten al capdamunt un precios floc de brcties estrils i dretes dun
bonic color violaci. s lespgol de lhivem i de la mar, del fred i del salobre perqu
guanya el pie de la floraci a comenfament de lany i viu exclusivament en les
muntanyes ms properes a la nostra mar. La principal rea de distribuci de la garlanda
en la regi iberollevantina est centrada al litoral dinic. s una meravella la florida de
la garlanda, visitar Ifach, el cim de la L lo re ra i el Montg al pie de cru hivem o el
tossal de Bairen de la Safor on la garlanda t la seua fita tramuntanal.
Dades etnobotniques: s lespgol de creixement ms velo? i esponers i el ms
utilitzat com a ornamental.
A voltes es fa gastar com a substitu del cantueso.
El tamarit posat en una bosseta en el cap?al del Hit ( Calp )
La polillera es posa on hi ha roba ( Pedreguer )

253.- Lavandula latifolia Medicus

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Espgol, espigolera, a tot el territori.
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Es veu, claret, a rodis i llenques pels
matollars calcaris: Mariola, Serrella, Xort... Es veuen algunes bones matallades pels
faldars del Montcabrer cam de Cocentaina. Durant molts anys del segle XX, anys de
penria, sha buscat molt per a fer essncia, sovint arrancant de soca-arrel la mata.
Certament les muntanyes diniques, abans, ne criaven molt ms.
A voltes es veu ais jardins a tall de planta ornamental, o es cultiva per a fer essncies,
com ais bancals mariolencs, la Lavandula angustifolia Miller [= L. spica L.J,
anomenada tamb espgol, la qual es propia de la Mediterrnia del Nord, on es fa ais
matollars secs.

Dades etnobotniques:
Per ais pulmons, en tasses i en bafs. Per al reuma. Larreplegvem a costis per a dur-lo
a Banyeres ( La Torre de les Ma?anes )
Lespgol s bo per a la tos i constipat, en tasses; i per a fer perfum ( La Font de la
Figuera )
Tassetes despgol per al colesterol ( Alcal de la Jovada)
Per a lalrgia fer tres bons manolls de brotets ben tallaets de timonet, romer i espgol.
Posar-ho en una tassa gran o ca?oleta vora la tauleta de nit daquell que t lalrgia i
totes les nits ha danar remenejant les herbes ( F om a)
Vosaltres podreu prendren per a calmar el sistema nervios si us saltera, ara siga dolor
de cap, marejos, malesganes i trastoms sobtats del cor. Va b per a augmentar lapetit,
millorar una digesti difcil o cas dalgn clic intestinal. Antimicrobiana, desinfectant,
igual a 1interior que per a les ferides. ens diu Josep Mascarell i Gosp al seu
inoblidable Amics de la Muntanya.
H u encara les dones i mestresses de casa ms acondiciades posen entre la roba neta
saquets o pomets de flors despgol per a perfumar-la i preservar-la de parsits; i cremen
unes espiguetes per a comunicar bon olor a la casa.
Bossetes despgol per a posar en la roba. s un antiama i fa una oloreta ms bona que
per a qu ( Alfafara )

443
E vede como, ao abrir, a arca cheira a alfazema !
I vet com, en obrir, Tarca ol a espgol!
Eugnio da Andrade. As Maes.
Per a fer bon olor. Es cremava amb pols de garrofa seca i un poquet de sucre
(Benissiv).
Per a donar olor a la casa, lleva lolor a fem. A ma casa sempre hem fet quan tenem que
traure el fem, un manollet despgol, una culler de sucre i una garrofa trenca damunt, li
pegues foc i no et dones compte que traus el fem ( Altea )
Per a cremar en braser a casa quan treien el fem, i en les parieres ( Biar ).
Lespgol per a fer olor de casa, quan hi havia alg malalt fea un fumet damunt de dos
brases ( Bocairent)
Cremvem espgol en un plat de porcellana o de ferro o en una cassoleta vella, i fea un
fumet que escampvem quan treem el fem de la quadra i quan buidvem el retrete, i
llevava el mal olor. Ac, faces compter, que noms fa 14 anys, io i eixa i tots els del
pobl cagvem en una gerreta i quan somplia, en un casset vell, hala !, la buidvem i la
mesclvem en el fem per a lhorta, i feem uns encisams aixina de grans i ms lluent, i no
quea ning malalt ( Atzeneta dAlbaida)
En temps vells, teniem Tespgol en garbetes i el cremvem per a fer fum per a evitar
lolor de les quadres quan treem el fem ( Salem )
Ho cremaven en un platet per a quan treem el fem ( Castell de Rugat)
Coixinets despgol de tela o gassa per a perfumar la roba neta ( Biar ).
Quan nhi havia malalts o treen el fem, ficaven una corfa de taronja i un pessic despgol
en un platet i ho cremaven per escampar lolor eixa ( La Font de la Figuera )
Fum despgol per a donar bona oloreta a la casa quan nhi ha malalts o algn part (
Catamarruc ).
Manollets despgol per a Taiman ( Alcal de la Jovada).
Boles despgol per a olor de la roba ( Benifallim)
Tu culis lo que s la floreta, en saquets de tela el claves en els almaris i fa un perfum
ideal ( Bocairent)
Lespgol es posava en els colomers ( Balones )
El manoll despgol encs fa una flama que tenllumena com si fora una pila. lo he anat
de nit dac a la Val ( de Gallinera ) amb noms dos manolls despgol, un encs i laltre
baix del bra?. Eren grossos i ben apretats. Eixia vora les cinc de la matin i hi arribava
cap a les sis a Benissiv ( Alcal de la Jovada )
Lespgol es collia el mes dagost per fer essncia ( Castells de la Serrella )
Per a fer essncies ( Biar )
Per a fer essncia. A Saltes estaven abans les fabriques dessncies ( Alcal de la
Jovada)
Lespgol per a fer colnia i essncia, abans nhi havia una mar i guanyaven ms jornal
que anar a cavar. No Tarrancaven la segaven i els colmeners a lestiu salbitraven en
lespgol. Ara n hi ha ben poquet ( El Castell de Guadalest)

Dades antropolgiques:
Noms de fe r quatre passes per un prat ja em sent confs davant de la meva
ignorancia. Per, grades al meu pare, he aprs tanmateix a observar les plantes.
M agradaven les coldnies d eufrbies, llurs ulls verds o lvids, les fulles cotonoses de la
cua de guilla, perqu a Vhivern recullen una sola gemma d aigua en llurs orelles de
liebre, i sobretot l espgol, perqu perfuma la pobresa deis vessants calcaris. Ah,
l espgol ! Calia sentir com deia aquest nom el pare ! Decididament, li dec moltes

444
coses, i moltes ms a la ta Guida. La cambra de les dues alcoves era tota perfumada
d espgol.
Josep Sebasti Pons: L Ocell Tranquil

Els usos casolans tradicionals de 1espgol han sigut bellssimanent evocats, amb prosa
clara i clida, per lescriptor riberenc Mart Domnguez al seu llibre destampes i
remembrances LUllal:
Ali mateix que l aromtic encens s al cuite eucarstic, era abans l espgol ais cuites
ntims de la llar. La cambra d un malaltfeia olor d espgolfrequentment.. lie s alcoves
de les parieres, ms encara, tant que, sempre que augmentaba la familia, tota la casa,
des de les portes del correr fins a les del corral, feia aqueixa olor. La robeta del
crianq es calfava estesa sobre la pollera del braser, on es deixava caure un bon pessic
d espgol, un ritu puerperal que algunes mares massa tendres, malcriadores,
allargaven i allargaven fen t costum, fins que el fill pren la primera comuni, o quasi a
les portes de l adolescencia.

Les seues floretes blavenques ja seques conserven un perfum agradvol, com de

muntanya, de camp, d aire lliure i obert, de naturalesa saludable. En les practiques
casolanes es consuma no sois per a cremar sin tamb per a omplir petits coixinets
amb els quals es perfumava delicadament - discretament - la roba blanca d armaris,
arques i calaixos....

En no poques cases, per guardar l espgol, tenien una bossa o saquet, quasi sempre
teles riques - setins, velluts, tafetans, organdins, brocatells - de vegades amb petits
brodats floris i rondes. Ais col.legis, escoles i costures, en aquells temps enqu les
jovenetes de bona casa feien treballs d ornament - brodats, mal, punt de marca, de
ganxo, d agulles, bolillos, calats, encaixos de randa... - fe r una bossa per a l espgol o
espigolera representava quasi quasi un doctorat.

Amb les llistes lluentes, del color de la tela, frunzint-li la boca, l espigolera es penjava
en l habitaci, b en el capqal del llit, b en qualsevol altre moble o en una abrasadora
de cortina, aquelles historiades copes de fusta amb cordam de passmaneria, o les de
metall daurat amb relleus rococ de roses i angelets.

Tamb Toni Cucarella en Els camps deis venguts fa un perfecte esment de la flaire de
Pespgol en lassossegada i lmpida intimitat de la casa: Em vaig endinsar en una suau
penombra, estranyament recorfortant. Les dues finestres de l habitaci eren tancades, i
solament els postiguets permetien un estret badall per on s escolava una grapallada de
claredat. Flotava pertot la flaire sedant de Vespgol que perfumava els calaixos on
guardava la roba. El llit, de morera tornejada, em va semblar immens i altssim. No se
m ha traspintat el cobertor, de malla perqu era estiu, tot de flors grans, roges.

Lespigol com a protagonista dun festival gnic al voltant del solstici dhivem, darrels
ancestrals:
Manats despgol sec que es crema pels carrers la Nit de Nadal mentre es canten
cazonetes i ndales.
Per a fer xameles per a la festa de la Nit de Nadal i de Reixos ( Alcoleja)
La xamela s una torxa que es fa en espgol. I abans quan els xiquets no tenem televisi
i tantes coses conforme hi ha ara, ens havem de divertir i feem espgol pe mes de

445
 setembre i el nugvem en tres o quatre cordell per a fer-nos les xameles i quan venia
desembre tots els dies per la nit cremvem les xameles i cantvem canfons fins que
arribava la nit de Nadal. Cada xamela venia a durar un poc ms dun quart dhora, i
enseguida en cremvem un altra ( Alcoleja)
Manollets o manolls despgol ben lligats per a agarrar amb les mans a tall de torxes o
atxes enceses que rodvem els xiquets en la festa de la Nit de Nadal (Alcal de la
Jovada)
Per a fer xameles i jugar i fer festa al carrer. Un costalet despgol per a fer xameles
per a la Nit de Nadal ( Catamarruc)
Lespgol el feem per a volar la xamela a Nadal ( Catamarruc)
lo nha fet de xameles i he anat a arreplegar lespgol per a la Nit de Nadal i la de Reis (
Catamarruc )
Per a fer amb un manoll xameles per a la Nit de Nadal ( Castells de la Serrella)
A Nadal els xiquets feen xameles despgol, io a voltes nha arribat a fer ms de trenta (
El Castell de Guadalest)
Xameles despgol per a la Nit de Nadal ( El Castell de Guadalest)
Ac corrien la xamela, tots els anys en feen els xiquets. Ara despgol en queda molt
poquiu ( Benimantell)
Feem xameles despgol, i aguanta molt, dura molt. Per Nadal moltes nits corriem les
xameles ( LA bdet)
Per a fer xameles. Sino nhi havia espgol es feen de belatge ( Gorga )
Xameles despgol per a la Nit de Nadal. Sen feen costis i se nanaven a voltar; noms
es fea de nit ja comen9 aven a voltar les xameles enceses pels carrers; i desprs del
ressopar anvem a entrar ais corris i les coves per espantar amb les xameles els pardals
adormits i ca 9 ar-los per a fer desprs un esmorzar ( Fageca)
Per a fer les xameles de Nadal. Sega lespgol i per a fer la xamela ms llarga, fa un
manoll, el lliga, en acabant obri de baix, empalma un altre manoll i lliga ac, i fa una
xamela aixina de llarga. I de nit a encendre i a rodar la xamela pe pobl. Era cosa de
xiquets de 9 o 10 anys ( Benimassot)
Lespgol per a fer els asguinaldos de la Nit de Nadal. En realitat per a fer atxes amb
manolls despigol per a arreplegar 1 asguinaldo de Nadal. Quan rem xicotets els
asguinaldos els feem despgol i si no nhi havia o el que no podia fer-los despgol,
agarrava i els fea dambelatge que cremava igual i fea ms fum. Un manoll com el bra 9
0 la cuixa i amb un cordellet o un aspart lligaven per dalt i per baix i anaven rodant i
cremant. Lautntic manoll s despgol i ara si no nhi havia el feen dambelatge.
Solien mesclar-ho. Normalment el uelo o el pare feen els manollets o torxes per ais
xiquets per a lo millor no en trobaven i lils feen dambelatge.
1 mentre anaven rodant i cremant els manolls, pegaven la volta pe pobl acompanyats
pels msics, i a cada cant cantaven una can9 oneta o nadaleta:
Asguinaldo de Tonet:
Tonet no vol anar a escola
i son pare va darrere
pegant-li amb una corda.
o
Pastorets i pastoretes
fu nyenya que tinc fre d
no me la f u d angilaga
fu -me-la de romertet.
O una altra que li dien La Burra.

446
I mentres la gent anava abocant dins del cabs: dins, sobrassaes, caixes de puros,
brafos de gitano, anmenles, figues...lo que donava el temps. I lendem, el dia de
Nadal, per de mat, ho subastaven. Encara, tots els anys, ho fan ( Beniarrs)
Per a fer maixales ( sort de torxes o atxes lligades a un cordell) per a la festa de la Nit
de Nadal.
Els pares mos feen falles. Ho cremaven i anaven pels carrers els xiquets la Nit de Nadal,
i els majors tamb. Era un costum. A Gaianes tamb ho fan i canten. Ara com no nhi ha
despgol o no nhi ha prou, ho fan mesclat dambelatge ( Alcosseret de Planes )
Lespgol es cria pe camp i fa molt bona oloreta. Feen les tximeles despgol. Ho
segvem, ho secvem i lenrotllavem despgol i feem les tximeles per a anar a rodar o
pegar la volta a les tximeles la Nit de Nadal. Tximeletes xicotiues per ais ms menuts
per els pastorots les feen grans i grosses, i posaven una canya enmig i bona cosa
despigol per fora i la feen tot lo gran que volien, tot lligat amb un cordell o aspart.
Anaven pels carrers els menuts i els majors i tots, i es feen batalles colpejant unes
tximeles contra altres, i els menuts acabaven anant-sen cap a casa plorant ( Castells de
la Serrella )
Xameles ( Balones, Gaianes, Onil ). Ximeles ( Famorca ). Jmeles. Matxales (
Almudaina ). Mitxoles ( Castells de Serrella), amb l, oberta. Mitxla ( Castells de la
Serrella ), Maisseles. Maixelles. Aixama ( Tibi, Xixona, ). Falles ( Alcosseret de Planes,
Petrer ). Atxes. Botil o aixama daixames.
Mot dorigen incert, no s dherncia catalana, si b s versemblant que siga arbic,
potser g-m-l, arreplegar . Sempre resta la hiptesi raonable dun gmala manat
creat per lrab valenc. Maixela o maissela resultarien duna mettesi de jamela o
xamela.

Es pot pensar que les xameles o falles - despgol, espart o albelatge - deis pobles
muntanyencs dinics sn una variant nadalenca deis fallaires de les valls pirinenques, els
quals corren en fantstica friera, pels boscos i muntanyes deis vematges, amb falles de
pegunta o tedes enceses, cantant corrandes i can?ons a sant Joan, la nit abans de sa festa.
Diu Jacint Verdaguer:
Del bosc de Canig sn los fallaires
que dansen, fent coetejar pels aires
ses trenta enceses falles com trenta serps de foc;
en sardana fantstica voltegen
i de m en m estirades espurnegen,
de bruixes i dimonis com estrafent un joc.

Evoquem ara a aquella dona anomenada Carme que esmenta Josep Pa a la primera
serie deis Homenots, dins del dedicat a Jaume Bofill i Mates, poeta: Sabia tota mena de
contes i contalles, les velles canqons catalanes, no amanerades encara pels orfeons, i
f i ns algunes de provengis. Sabia tota mena de remeis, gaireb sempre agradables, i
tota mena de perfums i fumerols sanitosos: cremava espgol o hisop o sucre mor,
estergia aiges d olor. Els secrets deis antics herbolaris del Montseny venien a donar a
les cambres resclosides de ciutat una flaire de salubre netedat camperola. I que Josep
Camer a Els Fruits Saborosos en fa la figura duna poesia prodigiosa, Les Serves
Endreqades:
A la polida cambra que fa aroma d herbes,
i s blanca, amb una imatge que ve del temps antic,
Hers treballa tota fina, i amb rostre amic.

447
s ben plaent el viure quan endegueu les serves.

Iquan vindr aquell dia que nostre fa t curulla,

aquell endreq per sempre que no far cap por,
que es cremi un xic d espgol damunt de ma despulla
i aquell estel que em vela s adoni que no hi s.

Una especial sensibilitat pe que fa 1espigol la de Vicent Andrs Estells :

ol a silenci.
ol a casi, ntim tlem:
a part, a espigol.
Vicent Andrs Estells. Cant temporal. P. 177.

Olor d espgol, conjugal i tebi,

d intimitats i costums mol honestos
i episcopal de discretes clausures,

olor de part i penombra de cambra,

besos cremats, com volvetes d espgol

damunt el fo c decent de quatre brases,

intimitat compartida en veu baixa,

els mots trencats entre les dents del bes,

poblacions de llarga olor a espigol,

el mtalas del llit de matrimoni,

plora l infant, tot el mn ol a espigol,

la mare es trau d amagat la mamella,

l espigol cast al fo c central del d ia !

Vicent Andrs Estells. Lespgol. Ram dium

Qui diu que jo he cercat aquesta llunyania,

i que em plau viure lluny de tu ?
La vesta encara em flaira d espgol que em vas dur;
ta lletra encara serve vora el cor, nit i dia.

A l volt de la cintura porte un doble cinyell,

i somnie que ens Higa els cors tota la vida.
No saps que tots amaguen el seu amor ms bell
com una flo r gentil que no p o t ser collida ?
U-Ti: La gent amaga el seu amor

448


i l espigol que ombreja la rocalla

amb el seu cosset sinus,
de dona jove.
Joan Baptista Campos Cruanyes. La Sang: L Estiu

Al peu del munt Elena on creix Vespigol blau, diu un vers de Conversa de Josep
Sebasti Pons.

254.- Lavandula stoechas L.

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Cabe9 uda ( Quatretonda ); bofarull ( Ain, Fondeguilla, Eslida,
Xvar, Almedxer ), bafarull ( Fondeguilla ), campdasa ( Eslida), te de moro ( Eslida ),
Altres noms: Toman, caps dase, cantueso ,
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Matoll grisenc i molt ramificat, de tres o quatre pams
daltara propi de matollars litorals amants deis sois arenosos o pobres en bases o
descarbonatats. Ali ms cridaner sn les flors de corola morada quasi negra i
imbricades i agrupades en quatre rengs, que despunten alcapdamunt de les erectes tiges
en compactes espigues rematades per un gracis plomallet de brcties de color lila. Es
una planta de tacte suau i dun intens i camforat perfum. La podem trobar ben florida a
comenfament de la primavera en els plans que volten la font del Barber, dalt de la
carena de la muntanya de Les Creus de Tavemes de la Valldigna, entre dolines i
engolidors; al Pa de lAlmssita de Potries; en el delicis Pa de la Llacuna de
Vilallonga de la Safor; al bosquet que volta el convent de Sant Jeroni de Cotalba; al
Pa deis Suros de Barx; i sobretot al Surar de Pinet.
Dades etnobotniques:
s una planta digestiva, antiespasmdica, pectoral, detoxicant, astringent.
Antiinflamatria, antirreumtica, desinfectant i vulneraria. s, a ms, una excel.lent
planta mel.lfera. Tasses de cabe9 uda per curar a grips i constipis, angines i bronquitis;
o per a netejar ferides.
Lalcohol de toman, analgsic i antirreumtic, es fa posant a remulla durant un
novenari un grapat despigues en un barralet de vidre pie dalcohol de 96. Es cola i
sal9 a. Fer friccions.
El bufarull com era mollet el gastvem, els gavelleros, ( com un guant) per a collir
angilagues ( Ain )

255.- Lavatera arbrea L.

Malvaceae
Malvcies
Noms populars dinics: Malva vera ( Planes, Trbena, Pedreguer, ); malvera, malva,
senzillament, en general a tot el territori ( Alcoleja, Alfafara, La Pobla del D uc,)
Altres noms: Malva darbre, malva arbrea
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Planta robusta, llenyosa a la base. Herbats nitrfils.
Camps abandonats, vores de camins, sempre pels vematges de pobles i de masos de
muntanya.

449
Dades etnobotniques:
s la malva ms estimada com a medicinal, i sovint es planta al corral o prop de casa
per a tindre-la a m.
La malva t molta propietat. Les tulles per a fer pegats en les inflamacions i colps. Les
flors per a beure i reblanir els constipis. Un grapaet de flors ( de 10 cap am unt) i bullir
com a mnim 10 minuts ( Castalia )
Qu bones sn les malves ! Ma uelo sempre en tenia una en el corral. Per al constipat.
Igual flor que fulleta. I el pef untat doli per ais xiquets que no podien cagar ( la Pobla
del Duc )
Flors de malva vera per ais costipats ( Trbena )
La flor de la malvera per ais constipis ( Alfafara)
Grapaet de flors de malva per a la tos i els costipats ( Alcoleja)
Tasses de malva per ais costipats, grips i inflamacions:
Pessiguet de flors de malva.
Uns brotets florits de pi.
Un ullet de romer ( Planes )
Flors de malva per a la pell ( Planes )

256.- Lavatera crtica L.

Malvaceae
Malvcies
Noms populars dinics: Malva, malvera
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Herbats nitrfils. Camps de tarongers i altres cultius,
vores de camins..
Dades etnobotniques:
Sutilitza com les altres malves.

257.- Lavatera martima Gouan

Malvaceae
Malvcies
Noms populars dinics: Malva blanca ( T ibi)
Altres noms: Malva de roca, malva marina.
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Nanofanerfit. Planta molt llenyosa, forta,
arbustiva, tota grisenca i espessament vellutada ( pls estel.lats curts ), de flors solitries
o geminades dampies petis de color malva o rosat molt suau, quasi blanc, la qual t
preferencia pels rodis i replans muntanyencs rocallosos i ben acarassolats. La flor de la
malva marina s una de les fastuositats ms rexides del seny creatiu de la nostra
muntanya, una subtil sorpresa inesperada de les crues, eixutes i trepitjades rodalies de
covals, corris, castells, torres, ermites o masies. Recordar les malves marines del bell
tossal del castell de Bairn de Gandia o les de ms bon recordar encara, deis entoms de
la cova del Forat de Bernia.
Dades etnobotniques:
Les flors i le tulles tenen les mateixes virtuts emol.lients, suavitzants i antiinflamatries
de les altres malves.

450
Per a la inflamado. Bullida i beguda ( T ibi)

258,-Lemna gibbaZ.
Lemnaceae
Lemncies
Noms populars dinics: Pa de granota ( Xeraco ); farta-patos ( Silla,); llentilla daigua.
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Aquesta llentilla daigua fa les frondes
engrossides, molt convexes al revers o, semiesfriques en llur cares inferiors, i de color
verd ciar en la superior. Es fa vora cada dia ms en les aiges quietes, empantanades i
eutrfiques; resisteix la pol.luci; tamb la vorem en basses, safareigs, canals, valls i
rius daiges sempre embassades sobre les quals sovint fa poblacions molt espesses i
extenses. Menys trobadissa es fa al territori, laltra llentilla daigua o menuda ( Lemna
minor L. ). Subcosmopolita. Frondes ms menudes, primes, disciformes pero molt
aplanades per ambdues cares, practicament sense gruix sensible, de color verd grisaci o
rojal en la cara superior.
Dades etnobotniques:
El pa de granota fa com unes dentilletes verdes damunt de laigua. Bo per ais patos.

259.- Lens culinaris Med. ssp culinaris [ =L. sculenta Moench; Vicia lens; Ervum lens
L]
Leguminoseae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Llentillera ( Beniaij, Benitaia, Agres, Foia de Castalia,
Algemes, ), lentillera ( Castell de la Ribera, ), dentillera (Bellreguard, Almoines, La
Font dEn Carrs, Gandia, Beniopa, Rafelcofer, Pego, Sanet i Negrals, Benimeli,
Pedreguer, Mura, Benirrama, Benitaia, Benissiv, Benitaia, Beniaia, Alcosseret de
Planes, Penella, La Foia de Castalia, Carnela, El Castell de Guadalest, La Canyada,
Beneixama, Bocairent, Ailo de Malferit, ), gentillera ( Vilallonga, Ador, Rtova,
Vinars, ), guentillera ( Ebo, Orba, Benigembla,), entillera ( Castell de la Serrella ), la
mata.
Llentilla ( Beniaij, Benitaia, Agres, Foia de Castalia, Cullera, Benifai, Algemes, ),
lentilla ( Castell de la Ribera,), dentilla ( Bellreguard, Rafelcofer, Almoines, La Font
dEn Carrs, Gandia, Beniopa, Barx, Pego, Sanet i Negrals, Benimeli, Pedreguer,
Mura, Calp, Benissa, El Castell de Guadalest, La Vila Joiosa, Benirrama, Benitaia,
Benissiv, Benitaia, Benitaia, Beniarrs, Alcosseret de Planes, Penella, La Foia de
Castalia, Onil,
La Canyada, Beneixama, Bocairent, Ailo de Malferit, Carnela,), gentilla ( Vilallonga,
Ador, Rtova, V inars,), guentilla ( Ebo, Orba, Benigembla,), entilla ( Castells de la
Serrella ), el gra aplanat i lenticular.
La dona ms vella de Benitaia nada el 1904 deia clarament i repetidament llentilla, tot i
que els restants comunicants ms jvens deien dentilla.
Altres noms populars: Llentia ( liles Balears, Barcelona i en general a tot el catal
oriental), nentilla ( Alt Empord ),
Anomenada en llat lens, i esmentada per Plini; tamb com a sinnim semprava el
diminutiu, lenticular don deriven els mots rom anas.
Abunda en diversitat de grans, aix com...faves, ciurons, llentilles, fesols..., apunta el
diligent Francesc Eiximenis a Lo Regiment de la cosa pblica. ( 25.26 )

451
Dades ecolgiques: Planta dorigen incert. Terfit escaps, herba anual, erecta,
pubescent, de grandaria reduda (1 -5 dm ), puix no puja ms dun pam. T les fulles
partides, paripinnades, amb folols oblongs, de 5-20 x l 5-8 mm; flors blavenques, de 4-
9 mm, en ram axil.lar, amb el calze tan llarg com la corol.la; i fa un llegum glabre,
groguenc, amb 1-3 granes. A voltes es veu subespontania, no lluny deis cultius.
La llentilla es sembra quan entra Toctubre, i es culi a juny quan la bajoqueta es fa
color, quasi roig ( Agres )
La trra roja s la millor per a fer guentilles. Les fa ms bones i es couen millor. La trra
blanca per ais cigrons ( E b o )
Lhora de collir les dentilles s Sant Antoni, com els favons i els hedros que es mengen
els coloms ( Penella)
Dades etnobotniques: Com els cigrons i els psols, les llentilles han estat cultivades per
lhome des de temps remots, per les seues granes comestibles, com testimonien les
deixalles de la Edat del Bronze i dEgipte, per no shan trobat peus de vegetado
espontania.
Un esps i fumejant plat de llentilles per a diar un dia dhivem !
Dades antropolgiques: Tot i ser secularment un llegum associat a pobres i esclaus, els
antics hebreus tenien la llentilla en gran estima i s molt conegut lepisodi dEsa que
per un plat de llentilles va renunciar a la primogenitura.
Esa arriba a ser un excel.lent cagador, que prefera viure al camp, mentre que Jacob
era un home integre, que prefera viure en tendes.
Isaac prefera Esa, perqu li agradava menjar caga, per Rebeca prefera Jacob.
Un dia que Jacob estova coent llentilles, Esa tornava del camp molt cansat i va dir a
Jacob:
- Es tic rendit. D onam un plat d aix rogenc.
Per aixd s anomena Edom ( que vol dir rogenc).
Jacob li contesta:
- Te 7 donar si ara mateix em vens els teus drets de primognit.
Esa va dir:
- M estic morint. De qu em serveixen els drets de primognit ?
Jacob va continuar:
- Jura-m ho ara mateix.
Esa li ho va jurar, i va vendre aix a Jacob els seus drets de primognit.
Aleshores Jacob dona a Esa p a i un plat de llentilles. Esa va menjar, va beure i se
n ana. No va donar cap valor ais seus drets de primognit.
Gnesi - 25 ( 27-34 )

Conte de la Dentilleta
Aix era un home que anava demanant almoina, i aplega a un pobl i sacosta a una casa
i pregunta:
-Germaneta, no em donara una almoineta per Tumor de Du ?
I la dona li contesta: - A i ! lo no tinc res, io no tinc res.
Per en un taulellet hi havia un grapaet de dentilles. I el pobret li diu:
- Vinga, donem mal que siga una dentilleta.
I la dona li dna la dentilleta i Thome Tagarra i sen va.
Aleshores aplega a un altre pobl, i sacosta a una casa i li diu a Tama: Germaneta em
deixaria la dentilleta ac i mentre pegara la volta al pobl ?
- Vinga, deixe-se-la.
I au! Lhome sen va. Pega la volta al pobl i toma a la casa i diu:

452
- Vine per la dentilleta.
Per Tama va i li contesta: - Mire ha eixit la gallina i se lha menj.
- Dones, o em dna la dentilleta o la gallina, la gallina o la dentilleta, quees posa a
reclamar lhome.
- Veges si li donara la gallina per la dentilleta !, sindignava la dona.
- Dones, la dentilleta o la gallina, la gallina o la dentilleta, repeta i exigia el pobret.
I a la fi per tal despolsar-sel de damunt va i li dna la gallina.
Lhome agarra la gallina i sen va a un altre pobl. Aplega a una casa i diu:
- Germaneta, deixaria la gallineta i mentre pegara la volta al pobl ?
- Ei, deixe-la.
Lhome deixa la gallina i sen va.
Quan toma, la dona diu: Mire ha eixit el porc i sha menjat la gallina.
- Dones, o em dna la gallineta o el porc, el porc o la gallineta.
I, com a les altres voltes, la dona a la fi ja cansada va i li dna el porc, i lhome sen va a
un altre pobl, i toma a repetir la mateixa can9 :
- Mire germaneta, em deixaria el porquet ac i mentre pegara la volta al pobl ?
- Ei, dones, deixe-se-lo
Lhome plega la volta, toma i diu: - Donem el porquet, senyora.
I la dona li contesta: Ha eixit el bou i se lha menjat.
- Dones, el porc o el bou, el bou o el porc.
I la dona li dna el bou.
Plega a un altre pobl i diu:
- Germaneta em deixaria el bouet ac i mentre pegara la volta al pobl ?
- Ei, deixe-se-lo.
Pega la volta al pobl, toma i diu: Em dna el bou, germaneta ?
- Ai !, mire, la meua xiqueta volia fetget de bou, quin quiri em cou o sin no filar i em
morir, i io he mort el bou per necessitat i li he donat el fetget a la xiqueta.
- Dones, el bou o la xiqueta, la xiqueta o el bou.
- Veges, deia indignada la dona, si li donara la xiqueta per el bou !
Per a la fi desprs de dir i exigir, va i agarra i li dna la xiqueta.
Aleshores lhome sen va a un altre pobl amb la xiqueta amagada en del serr.
Arriba a una casa, pregunta per lama i diu: - Deixaria el serr ac i mentre pegara la
volta al pobl ?
Lhome, deixa el serr all amb la xiqueta a dins i sen va; i mentre la dona estava
pastant i tenia una altra xiqueta, que li diu: - Mare io vullc un panet.
I senten que alg diu: - Per a mi un altre, a mi un altre.
- Aix que s ? I agarren el serronet i descobreixen a dins la xiqueta.
I ara que li donarem quan vinga pe serronet ?
I pensant pensant va i agarren un gos i un gat i un canter foradat, i omplin el cnter
daigua i hala, deixen el serronet all.
Arriba el pobret i diu: - Germaneta ja venim.
- Mire all t el serronet.
Aleshores lhome agarra i sen va amb el serr al coll a fer cam, i atot aix, el gat cap
ac i el gos cap all, el gat cap ac i el gos cap all, i com el cnter estava foradat, li
regallava damunt.
- Tu et pixes i et cagues per ja la pagars, ja.
I el gat cap ac i el gos cap all i el sac regallant.
I pensant-se que era la xiqueta, tot irat tira el serr a trra i pom !, es trenca el cnter i
sescapen el gat i el gos; i es va quedar sense res.

453
I este s el conte de la dentilleta.

Arreplegat a Beniaia de Na Juanita Vidal Giner, mestra dherbes i remis, senyora del
bell Rac del Candoig i telefonista del pobl.

260.- Leontodn longirrostris (Finch & P. D. Sell) Talavera

261.- Leontodn taraxacoides ( Vill.) Mrat subps. hispidus ( Roth ) Kergulen
Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Coroneta de rei ( Beniatjar ), corona de reina (Castell de les
Gerres); planeta ( Benissili, Alcal de la Jovada ); herba redona ( Quatretonda
dAlbaida,), rampet ( Beniaia), cama-roja dol9 a ( Beniaij ); borrons ( Potries )
Altres noms populars: morro de porcell
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Vores de camins i de bancals, erms i pratells
terofitics. Herba molt abundant.
Dades etnobotniques:
Verdura ( Benissili, Alcal de la Jovada, Beniaia, )
s bonssima, la ms dolga, la millor de les herbes ( Beniaij )
s dolga, peludeta i es cria en els bancals ( Potries)
La coroneta de rei per a mesclar-ho en la verdura ( Beniatjar )

262.- Leontodn tuberosus L.

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Nom popular dinics: Mamelletes ( Alquerieta de Guardamar, Daims, Rafelcofer, La
Font dEn Carrs, Oliva, Beniarbeig, Alcal de la Jovada ), mamelludetes ( Oliva ),
herba de mamelleta de vaca ( Potries ), mamelletes de vaca ( LAtzbia ), mamelletes de
monja ( Benissili)
Cabotetes ( Pedreguer ); cabotetes de gall ( X bia)

Dades ecolgiques: Mediterrnia. Gefit tuberos. Herba provista darrels napiformes

gruixudes o tubercles fusiformes subterranis. Se sol criar en les ribes i pastures de sls
eutrfics, en rodis ms o menys ombrejats. Laparici de les escampadisses de flors de
mamelletes, sovint acompanyades de les grcils flors de les margalides de pastor ( Bellis
silvestris ), bo i constel.lant dor humil i de blanc innocent els pratells, les senderles i
les velles margenades ombrienques constitueix un senyal i una de les estampes
evocadores de larribada de la primavera dhivem a les ierres litorals del territori.
Lherba de mamelletes de vaca es cria on nhi ha margenets de brossa alta i que fa ms
ombreta. Fa moltes arreletes, totes en una, totes en un plomallet, i fondes quan la planta
s gran. Enmig de les fiilles trau uns pegonets i fa prou altet les floretes groguetes, que
sn molt guapetes ( Potries )
Dades etnobotniques:
La fulla com a verdura s de les bones, s ms dolga que amarga. I quan larrancaves
trea uns pitonets com si foren mamelliues, nhi havia voltes que eren llarguiues i
xicotetes, altres eren ms redonetes i grans, i eren bones. Prou voltes me nhe menjat.
Ma mare mentre anvem a fer herbes, fea: mira, pren, tasta-les que estn bones. Sempre
anvem a lhorta i em deia: pren rasca-te-les i menja-te-les, mentre la mare mira per all.
I io me les pelava, les rascava en un gavinet, com la xirivia o la cariota, i eren dolcetes i
blanquetes, molt blanquetes com el marbre de la taula ( Potries )

454
Les mamelletes sn una verdura dolcssima, ac la busquen les dones com a loques
Es cria pe riu i baix la font del Plantat. Quan la fa t unes cabotetes com el dit corrinyer
en larrel, com un penjoll de mamelletes ( Alcal de la Jovada )
Les mamellestes sn una herba molt dol9 a; hi havia qui es menjava les arreletes
( Beniarbeig )
Agarrvem la fulla de verdura ( Alquerieta de Guardamar )
Les xufetes rascaetes es mengen ( Beniaij )
Sent xicons anvem a fer mamelletes. Aix ix ms que res en els mrgens. Fa com si
foren moniatets i estaven bons. Les pelvem i mo les menjvem. Io nhe menjat daix
( Daims )
Les mamelletes es criaven en els mrgens vells, de molta esgol. Es menjaven els
nabets, que mosatros diem xufetes ( Daims )
Quan era menut amb ma mare narrancvem de cabotetes i mo les menjvem com un
moniatet, ho rascvem amb un gavinet o un trosset de canya ( Pedreguer )
s verdura i nabet. N hi ha planta que ne trau tres o quatres. Es cria en llocs humits i
ombralls ( La Font dEn Carrs )
Les fulles de les mamelludetes per a bollir. Baix t uns moniatingos o xufetes llargates
que les pelvem i mo les menjvem ( O liva)
Es menja noms lo verd ( Oliva )
Les cabotetes de gall es mengen per fan caguetes ( Xbia )

263.- Lepidium graminifolium L.

Cruciferae
Crucferes
Noms populars dinics: Morritort (Bellreguard, Cocentaina, Alquera dAznar, Xtiva, ),
morrotord ( A lcoi,)
Altres noms: Morritort de fulla estreta.
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Iranoturaniana. Planta ramificada, glabrescent, de tiges
vimnies, dretes, de 2 a 8 dm. daltria; fulles basals fugisseres, llargament peciolades,
oblongues, dentades o lobulades; les caulinars mitjanes lanceolato-liniars de 2-5 mm.
Florida tot lany. Vores de camins rurals, ermots, vegetaci ruderal deis terrers eixuts,
de la trra baixa mediterrnia a la muntanya mitjana.
Dades etnobotniques:
El morritort per a problemes de reny, retenci de lquids. Regula molt b el reny
( X tiva)
El morrotord per a la inflamaci dorina ( Alcoi)
El morritord s el remei dilecte dAnna, la curandera de lAlqueria dAznar, per a la
inflamaci de lorina.

455
264.- Lepidium latifolium L.
Cruciferae
Crucferes

Noms populars dinics: Te ( LAlcdia )

Altres noms pupolars: Morritort bord o salvatge; herba arenera, herba del mal de
queixal, herba de la fluxi.
Dades ecolgiques: Euroastica. Hemicriptfit escaps. Planta viva?, glauca, dreta, alta,
amb vistents inflorescncies paniculades i blanques. Fulles caulinars ovades o ovado-
lanceolades, les basals de 10 a 15cm. de longitud i 4 o 5 cm damplria, amb les vores
parcialment asserrats, sovint acabades en una punteta o mugr. Es troba en herbats
humits
Dades etnobotniques:
T propietats paregudes ais altres morritorts. En poca quantitat les fixlles fresques
trossejades shan fet servir en amanida a fi daprofitar les seues virtuts aperitives,
tniques estomacals i dirtiques.
Ma uelo li deia te i el gastava per a desfer les pedres i arenetes del riny. Posava en
remull una fulla, una sola, de les de baix, les grans, i sen prenia noms una tassa a la
setmana perqu deia que afluixa molt, i fas unes pixarraes grogues, molt fortes, de molta
olor. Hi havia gent que lin demanava per a les pedres i en dos o tres setmanes
desapareixien. Eli no tenia pedres ni res per ell sen prenia totes les setmanes una tassa
de te; i tamb lhipric sen prenia una tasseta tots els dies de lany, de sempre. s
possible que ma uelo sabera deixa herba, que ell tenia plantada en el seu tros, dIbi, on
va naixer i tenia familiars per no ho s. Ell la va gastar tota la vida ( LAlcdia )

265.- Lepidium d rab a L.[= Cardara drba ( L.) Desv.

Cruciferae
Crucferes
Noms populars dinics: Floretes ( ); gata-rabiosa ( Cocentaina, )
Altres noms populars: Bbol
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Iranoturaniana. Herba perenne, multicaule, pubescent
amb estolons subteranis, de tiges erectes, ms o menys ramificades a la part superior, de
fixlles ovato-oblongues, d15-10 x 07-5cm, les inferiors peciolades, ms o menys
dividides, les mitjanes i superiors sssils, amplexicaules i ms o menys dentades. Flors
de petis blancs. Herbats nitrfils, cultius, caixers de riu, vores de camps i de camins,
vegetaci ruderal teroftica, sobre sois profunds.
Dades etnobotniques:
Hem trobat gent que la collia damanida.
Una ensal dalfcs, endivietes i olives trencades.

456
266.- Leuzea conifera ( L . ) DC. In Lam. & DC. [ Centaurea conifera L J
Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Carxofa o carxofeta borda ( Alfauir, Beniarrs, ), carxofera de
pastor ( El Rfol de Salem, ), carxofeta o carxofetes ( Barx, Castells de la Serrella,
Cocentaina, Alcoi, Bocairent, Gorga, Balones, Beniaia, Potries, Carnela, La Pobla del
Duc, Quatretonda de la Val dAlbaida, ), carxofes ( Beniarrs ), carxofeta de muntanya
( Alcoi, ), carxofeta de Sant Joan ( La Torre de les Ma?anes ), carxofa almorranera (
Lloc Nou de Sant Jeroni, Benilloba,), carxofetes de les almorranes ( Quatretonda de la
Val dAlbaida), carxofa per les almorranes ( Cocentaina ), carxofeta de plata ( Fageca),
perqu en tocar-la fa la mateixa remoreta que el paper de plata; calamars ( Tollos ); ros
de Sant Joan ( Benillup); pinya de Sant Joan (Ontinyent)
Cullereta de pastor ( Petrer )
Pinya de sant Joan ( Petrer )
Sabateta de la Mare de Du ( G ata)
Creix-amfabegues ( G ata)
Dades ecolgiques: Mediterrnia central i occidental. Sotabosc de pinedes, matollars
aclarits de muntanya, romerars, entre lesps brossegal o vora un bancal de sec. Les
flors solen aplegar-se, en diverses cabe?oles al capdamunt de les ertes tiges per ms
sovint, en una sola i grossa cabe?ola, recoberta de brcties escarioses, lluentes i
imbricades, les quals sn rosades i tubulars, i a penes sobreixen de la cabedla. La forma
i la grandria daqestes cabedles que recorden les de la carxofa i la pinya deis pins sn
les que han suggerit els noms populars.
Dades etnobotniques: La virtut daquesta planta ms estesa a tot el territori s la de
previndre, assuavir i assecar o eliminar les molestes i oneroses almorranes, normalment
per via psicgena o mgica.
Per a 1almorrana. La friges i loli sunta. Tamb posant-la en la tauleta de nit o on la
pugues mirar ( Cocentaina ).
Fregit en oli i untar les almorranes. O deixar-ho on ms ests o baix del matalap o del
Hit (Fageca)
N agarres tres carxofetes i les poses dins duna bosseta de cot ben cosideta per a que
no sen vaja la llavor, i el que t almorranes li desapareixen poc a poc. Eixa mateixa flor
bullida i macerada deu dies en oli es gasta per a untar lalmorrana si la tens molt forta (
Barx )
Per a curar les almorranes. Es porten tres cabotetes damunt; o fregir poquet foc, uns cinc
minuts, en oli doliva, es cola i sunta ( Vilallonga de la Safor )
Mon pare li deia carxofeta de Sant Joan i la gastava per les almorranes ( La Torre de les
Ma?anes )
Un floreret de carxofetes, herba femetera i copets de pi. Noms mirant-ho o tocant-ho,
prou, les almorranes no passen avant. Hi ha qui sho posa a la bujaca o baix del capal
del Hit ( Cocentaina)
Carxofa almorranera. Ho frigen i desprs sunten; si ho tens a la vista no piquen les
almorranes ( Benilloba)

457
Les carxofetes per a les almorranes. Portar una carxofeta dins una bosseta en la bujaca.
Eficcia provada ( Castells de la Serrella)
Una, tres o cinc o qualsevolnombre imparell de carxofetes posades damunt de Palmari
per a les almorranes ( Castells de la Serrella)
Carxofeta. Per a 1*almorrana, posat a la vista. O fregides en oli, i Poli untat. A mi se
men van anar ( Gorga )
Les carxofes per a les almorranes. Ho has de posar que la persona passe pe costat i no
ho spia. Tamb la bollien en oli i sho posaven en r almorrana ( Beniarrs )
Les posaves en un lloc on tu les mires i sen van les almorranes ( Bocairent)
Les carxofetes per a posar-ho baix del Hit per a les almorranes ( La pobla del Duc )
Eixes carxofetes sn per les almorranes, per a posar en un lloc on sentre tots els dies, en
un raconet, dalt de lalmari, encara que no la veges ( Balones )
Portar tres carxofetes bordes en una bosseta de roba que toque la cam per a les
almorranes ( Alfauir )
Una tia meua que tenia almorranes sen fea i sho penjava del llit, penjat all darrere en
el tauler, i dia que aix li anava b ( Quatretonda de la Val dAlbaida )

CALAMARS. Carxofetes.
Per a les almorranes hi ha qui la porta damunt i hi ha qui la posa en un got dins de
lhabitaci ( Tollos)
Per a les almorranes ( Beniarrs,)
La carxofeta seca les almorranes ( A lcoi)
Es posen carxofetes damunt de la mesita per a les almorranes ( Palma de Gandia )
Per a les almorranes posant-te-les damunt, dins la bujaca, baix del llit o dins lalmari. En
tres carxofetes prou ( Vilallonga)
Oli d carxofetes per a les almorranes: fregir un grapat de carxofetes en oli doliva a poc
a poc uns cinc o deu minuts sense que es creme mai loli. Colar i posar en un potet.
Afegir si es pot un pessiguet de neu ( Beniaia).
Aix s pa les almorranes. Fer una polseta amb les carxofetes i corfes dou, i posar-la
damunt les almorranes amb un drapet ( Albaida)
La meua germana la fregia i de loli es fregava el cul el meu gendre per a les
almorranes: les pinyetes fan eixa faena ( Cocentaina )
Per a les almorranes feen un ramellet de carxofetes i es penjava en el capfal del llit o
baix
del matalap o en puestos aixina ( Carnela)
Per a cuar les morenes portar una, tres o cinc carxofetes damunt, sempre un nombre
imparell, o castanyes bordes o dndies ( Emilia Pastor-Valencia )
Les carxofetes amb la muda de la serp, ho bullien i es donava a comte de beure aigua
per ais constipats deis animals: burros, matxos i cavalls ( Salem )
La cullen i la posen al costat de les amfabigues per a fer-les crixer ( G ata)
Posaven eixes carxofetes en les amfabigues per a que cresqueren i fer-les ms grans i
boniques. Primer ho bollien, desprs estacaven les carxofetes baix de les amfabigues, i
desprs les arruixaven en laigua de les carxofetes ( Jess Pobre)
El ros de Sant Joan s bo per a la calentura. Bollien les cabotes. Para molt amargos,
amarga com la retrama ( Benillup)

458
Tamb sens ha informat de la utilitzaci de la carxofeta a tall de barmetre casol o
indicador de Toratge, si a m ve, com la carlina a les terres pirinenques; ja que les
carxofetes sobrin quan fa bon oratge o temps sec, i es tanquen quan entra la humitat.

267.- Linum usitatissimum L.

Linaceaea
Lincies
Noms populars dinics: lli, la planta; llins, llinosa, llinassa la llavor o grana; llinar,
el camp.
Del llat Linum, nom de la planta; usitatissimum, degut a les seues mltiples utilitats.
Dades ecolgiques: Herba anual erecta, de dos pams da^ada, de delicades flors
primaverals de color blau pl.lid. Es creu orinda dEgipte. Antigament va ser molt
cultivada i ara noms localment. Subespontnia o naturalitzada ac i all, pels veinatges
de les poblacions i antics cultius, en vores de camins i de bancals i sobre terrenys
xafigats o antropitzats.
Aquesta grcil i frgil herbeta, com la dacsa, no es coneix en estat silvestre; se suposa
derivada del Linum angustifolium Hudson, orind deis paisos mediterranis i millorat per
Thome.
Al Territori Dinic en estat silvestre qualsevol caminant interessat per les plantes, pot
copsar tres llins ms amb relativa facilitat, sobretot si passeja durant la primavera
destiu que es quan estn florits: El ms abundant s el lli blau, Linum narbonense L,
propi de la mediterrnia centro-occidental, de tiges rgides de soqueta lignificada i de
caracterstic creixement radial, i que fa flors dun blau intens i vistent. El bull de les
llavors daquest lli silvestre, ens diu Llus Mulet Pasqual, que a Eslida Tusen en
novenari, com a cordial, activador de la circulado sangunia i per a purificar la sang. El
lli blanc o de la Mare de Du, Linum tenuifolium subsp. sufruticossum ( L. ) Litar.,
propi de la mediterrnia occidental, s anomenat a Castell, mantell de la Mare de Du,
i per un altre costat, botja amarga, potser perqu no la pasturen espontniament ni els
animals i es tinguda per txica. El lli estret, Linum strictum L., tot i que en condicions
favorables, excepcionalment, pot al9 ar-se ms de dos pams de trra i fer-se ramut i
fulls, s el ms menut i prim de tots i el que millor suporta Tardor de les solanes, on
abunda, a voltes molt, com en la solana del castell de Marinyent, sense quasi fer-se
notar. El tendral lli martim, Linum maritimum L., de delicada floreta groga, s propi de
terrenys humids lleugerament salins de les contrades mediterrnies sobretot litorals; el
vorem en les dilatades i greixoses praderies de la fogosa maijaL
Dades etnobotniques:
Cultivat des del comen9 ament del Neoltic i al llag deis segles per totes les grans i
petites cultures sense soluci de continuitat, per a Tobtenci de la fibra de les tiges i
Poli de les llavors. A Europa fins Tambada del coto de Torient durant Tedat mitjana la
fibra de lli va ser la dilecta en la confecci de bons teixits. Actualment Ts de la fibra
del lli ha minvat molt a favor de les fibres sinttiques i el lli noms es cultiva en alguns
pocs pasos com Argentina i en alguns altres llocs determinats.
Les llavors, senceres o partides, preses en infusu o amerades i preses a culleradetes, es
fan servir com a laxants, i per a normalitzar la flora intestinal a conseqncia de les
inflamacions de Testmag i deis intestins. Sn llises, de color castany polit;
sarrepleguen a la tardor, i espolsant-les de les cpsules es posen a secar. Contenen un
40% de greixos, entre els quals descolla Tcid linoleic i altres no saturats.

459
Una culler de llavoretes de lli a la boca i prendre amb un bon got daigua a la banda de
nit per a lestrenyiment ( Tavemes de la Valldigna)
Per a la inflamaci i lestrenyiment: Un grapaet de llavoretes bullides en un litre
daigua. Bullir un minut, colar i beuren tres tassetes per dia ( Gandia)
A Xauen una anciana centenaria mentre lentrevistvem a sa casa ens va servir un
obscur i energtic dol? de llavors de lli amb almvar de sucre, pastat i remenat al foc.
Ens va dir que era un dol? especial per a les festivitats de molt de renom com la vespra
de la naixen9 a de Mohamet.
Faria de lli o de llinassa per a fer cataplasmes i emplastes emol.lients per a reblanir
els encatarraments i calmar els dolors reumtics; i en grans, furncols, abscesos,
inflamacions i espasmes musculars. Millor si la faria s ben fresca.
Loli de llins o llinassa que sobt per premsat de les llavors es fa servir en la
fabricaci de vemissos, pintures i tintes i a nivell domstic per a untar i polimentar
portes, fnestrals i balcons de fusta per les seues propietats secants.
Pe que fa al virtus i pulcre fil de lli i les teles amb ell confeccionades, J. Quer en la
Flora espaola, tom V, p.364:
El lien? que es fa de lli es preferible al del cot i a totes les altres matries per a la cura
de les ferides i lceres, perqu no les inflama, com fa el cot, perqu es ms suau i
flexible, i, per consegent, ms propi per a aquests usos que cap altra tela.
Dades antropolgiques:
El lli s un altre smbol de la vida i de la vegetado abundant.
La planta del lli, com la del cnem, sn dos de les ms significatives domesticacions i de
les ms preades troballes deis orgens de les civilitzacions agrcoles, per les llavors i
ms encara per les fibres. La fibra de lli era la ms usada en lantigor, per a obtindre-la
es deixaven les tiges de les plantes ja granades a remull en aigua per tal der separar-les
deis teixits putrescibles, i desprs es posaven a secar i blanquejar al sol. Es una fibra
molt resistent a la tensi i doradora que es fa servir per a manufacturar fils i tota sort de
teles, fins i tot paper fi descriure i de fumar.
Hi ha una antiga creenfa, potser provinent de lndia, que diu que el lli va ser teixit per
lAurora i lAlba, que hi formaren un vel llumins en el cel. Dac que fora el fil dilecte
per ais teixits sagrats en lantiga Egipte, Grcia, Roma, Asia menor o lndia.
En benes de lli, el du cap de xacal, Anubis, va envoltar el du Osiris mort, rera aplegar
tros a tros el seu eos estrossat amb lajud dIsis, Neftys, Thot i Horus; i desprs va
executar la resta de rites que els egipcis solien acomplir amb el cossos deis difunts. I, en
acabant, Isis va ventallar la freda argila amb les seues ales, Osiris va reviure i des de
llavors va govemar entre els morts com Rei de 1altre mn i Senyor del mn subterrani i
de lEtemitat. James George Frazer. La Branca Daurada: El Mite dOsiris.
Un senzill cabdell de mgic fil de fibra de lli, lliur larquitecte Ddal, abans deixir de
Creta, a la llunar verge Ariadna, la molt santa, com ajud perqu el seu estimat Teseu
poguera entrar a matar el Minotaure i desprs trobar leixida del Laberint que el genial
arquitecte bast per a que la filia dHlios, esposa de Minos i mare dAriadna, Pasfae,
parira i recluir en les fosques fondries deis seus tortuosos i zigzaguejants passadissos,
Asteri, el Minotaure, esglai i misteri de Creta, el monstre amb cap de bou, que va
engendrar en deixar-se violar pe brau blanc de Posid. Un cabdell de mgic fil de lli
que la verge Ariadna sostenia en la m, mentre esperava, a la llinda de 1entrada del

460
Laberint, el qual Teseu tenia que seguir, soltant a mesura que avan9 ava, - per a desprs
cabdellar-lo i eixir a rexterior- fins arribar a la recambra ms recndita de lardu edifici
on sallotjava i dormia el monstre que havia dagafar de la crinera i sacrificar a Posid.
De lli s tamb el fil o estam del cabdell de la vida humana amb el qual les tres Moires,
anomenades Parques pe romans, treballen: Cloto, Lquesis i Atropos, les deesses de
ms edat. El cabdell o fusada o quantitat de fil de lli que es posa al fus que Cloto destina
a cadasc en nixer i que la seua germana Lquesis va filant mentre dura la vida, i que
finalment tropos inflexible tallar amb unes tisores.
Amb senzilla i elemental aigua clara rentaren Febo infant les Dees quan va nixer
desprs que sa mare Leto estiguera nou dies i nou nits traspassada de dolors de part
recolzada al tronc duna palmera a Tilla flotant de Dlos; i desprs, les sol.lcites Dees,
de manera pura i sense taca, faixaren Pinfant Apol.lo amb lli blanc, fi, completament
nou, i el voltaren amb una cinta dor. ( Himne Homric ID, a Apol.lo; v. 120-123 )
Vestida de lli escarlata i amb un gruixut collaret dor penjant del coll, anava la bella i
tendral Polxena acompanyant sa mare, la reina Hcuba, pe terrer fora murs de Troia, la
santa, per visitar el temple dApol.lo ubicat en trra neutra, aquell mat que Aquil.les,
desarmat i oferint sacrificis en el temple, la va topar i se n enamora de sobte i
violentament.
Tamb vestit de lli, de lli blanc i amb els cabells engarlandats es va presentar el virginal
Hiplit a Eleusis per assistir ais festivals inicitics, quan la seua madastra Fedra
senamor d ell, en esguardar-lo des de darrere duna anyenca murtera, malgrat el seu
semblant ferreny que a ella li sembl admirablement sever.
La vaporosa tnica glauca de lli que velava lanci du Tber, - corrent sense minva, el
riu de magnifiques banyes, el Tber blavenc, el riu que el cel ms sestima - , quan es va
aparixer en somnis a Eneas adormit ais costis de la riba sota la volta fresca del cel de
la nit, dreant el du fluvial la testa entre el verd fullam deis xops i cenyits els cabells de
canya ombradissa, i aconsellant-li una alianga amb els arcadis i el seu bon rei Evandre
que sostenen guerra amb el pobl llat, que ens reporta Virgili en el Cant XIII; v: 31-34
de LEneida.
Coronada de flors i de pomes i altres fruites, amb unes espardenyes fetes de fulla de
palma i portant un vestit de lli, teixit de moltssims colors: ara blanc i molt lluit, ads
groe com la flor del safra, ara abrandat amb un color rosat, que fins i tot de lluny
enlluemava la vista, se li va manifestar a Lluci la Dea Lluna o Isis, en el memorable
onz llibre de les Metamorfosis dApuleu o LAse dOr.
Tres personatges amb el nom de Linus apareixen dins la mitologia grega antiga. El ms
antic seria Linus el fill dIsmeni, professor de msica del rude Heracles -el millor arquer
i lluitador dentre els primers invasors doris-, al qual va colpejar pe fet de no estudiar
prou 1escala musical, i Heracles el va matar tustant-lo amb la lira. Un altre s el nin
Linus dArgos, fill de Psmate i Apol.lo, que abandonaren en una muntanya, per temor a
Tira de Zeus, on el trabaren i criaren uns pastors per ms tard fou espedafat pels cans
de Crotopo, pare de Psmate. Un tercer Linus jau tamb soterrat a Argos. Era msic i
poeta, fill de Cal.lope i Eagre, i per tant germ dOrfeu. Va ser el msic ms gran que
havia aparegut en la humanitat i el gels Apol.lo el va matar. Era savi en tot, va inventar
el ritme i la melodia, va compondr canfons en honor a Dions i altres herois antics, i va
ensenyar a Tmiris i Orfeu.

461
Ls del lli a lantic Egipte el troben bellament reflexats en aquets bells i freses cants
damor:
Porte per tu la perfecci del eos vestida
del lli reial ms fi,
un lli amerat d essncies,
totxop d olis d olor.
Cants de Vora l Aigua ( 1 )

Qu li cal perqu tinga el llit ben fe t ?

Mira, servent:
Noms un lli que la cobresca de finors,
res de llenqols ni cobrellits reais,
ans noms un teixit senzill tot blanc
ben ruixat amb polsim d oli flairs.
Cants de Vora l Aigua ( 6 )

A la Biblia com al Talmud i altres tractats rabnics, els esments i els comentaris sobre el
lli sn molt abundants. Al Gnesi ( 41:42 ) llegim dins la gran historia de Josep i els
seus germans com el fara desprs de traures Tanell de la m i posar-lo en la m de
Josep, el vest amb robes de lli finssim Al llibre de lxode ens diu que era molt
cultivat a Egipte (9:31 ) des don era exportat a Tir ( 27:7 ); i en la part dedicada a les
instruccions sobre el santuari i el cuite hi ha esments sobre Ps ritual del lli:
Fes per al tabernacle deu tapissos de lli ben filat i llana tenyida de porpra violeta i
vermella i d'escarlata.
Fes una cortina de lli ben filat i llana tenyida de porpra violeta i vermella i descarlata,
amb figures de querubins brodades artsticamente J.Penja la cortina amb gafets i,
darrere la cortina, posa-hi larca que cont el document de P aliaba. La cortina vos
indicar la separado entre el lloc sant i el lloc santssim.
Per a P entrada de la tenda, fes una altra cortina brodada de llana tenyida de porpra
violeta i vermella i descarlata. Fes-la de lli ben filat.
Al voltant del tabernacle fes-hi un atri, delimitat per teles de lli ben filat.
Lefod lhan de fer de lli ben filat, brodat artsticament amb or, i de llana tenyida de
porpra violeta i vermella i descarlata.
Fes confeccionar la bossa pectoral del judici artsticament brodada, igual com lefod,
s a dir amb lli ben filat, or, i llana tenyida de porpra violeta i vermella i descarlata.
La tnica i la cinta que lliga els cabells sern de lli, i la faixa ser brodada.
Vestida de lli, amb el eos i la cara ungits dun perftun precios i els cabells lligats amb
una cinta, i engalanada amb totes les seues joies, va manar Judit, segura ms que ning
de si mateixa, que li obriren la porta de Betlia, per a eixir, cal?ada amb sandlies,
elegantssima per a atraure lesguard de qualsevol home que la vegs, ais camps solitaris
de la nit, per seduir Holofemes, arrogant i refiat de la seua forfa.
Judit: 10, 3-4 i 16, 7-8

s a P Apocalipsi de Joan, el solitari de Patmos, on trobem el pulcre lli esmentat amb el

carcter sagrat ms elevat:

462
 Aleluia: perqu regna el Senyor Du Totpoders ! Alegrem-nos i cantem amb
gauban9 a, i donem-li gloria !, perqu han arribat les noces de lAnyell i la seua muller
sha enllestit. I a ella li fou donat que sabillara de lli fi blanc, resplendent i pur: perqu
el lli blanc s la perfecta justicia deis sants. Apocalipsi (19, 6 i seg.)
I lexrcit deis qui sn al cel el segueixen dalt de cavalls blancs, revestits de lli
finssim resplendent purificat ( 19:14)
Una bella i petita mostra del carcter sagrat i pulcre del lli i de la religiositat senzilla i
encisada daltres temps, ens la dna aquest retall de poesia antiga que ens arriba mercs
a les traduccions de Mari Manent:
Una esglesiola apacible, amb lli en els altars,
on habite el Bon Du, i resplendesca
la flam a deis ciris
sobre les purs escriptures blanques.
Cant de Permit. Annim irlands del segle IX.

Hera venerable, que el Lacini olors

sovint vns a esguardar des del cel,
accepta el vestit de lli, que amb la seua filia
Nossis la noble Tefilos, filia de Cloca, et teix.
Nossis de Lcrida ( entorn de l arty 300 aC)

268.- Lippia triphylla (L Her.) O. Kuntze [ = Lippia citriodora Kunth ]

Verbenaceae
Verbencies.
Noms populars dinics: Herba-lluisa ( Jess Pobre, Pedreguer, Orba, Altea, Benitaia,
Benigani, Biar, Tibi, Canals, ), maria-lluisa ( Oliva, Bellreguard, Daims, Potries,
Beniaij, El Real de Gandia, Palma de Gandia, Xeraco, Simat, Pego, Benissa, Benial,
Benitaia, Benissiv, Terrateig, Salem, Beniatjar, Agres, Alfafara, Bocairent, Biar,), tots
dos noms, en general, a tot el territori.
Dades ecolgiques: Amable arbricell originari de Xile, molt cultivat a la Mediterrnia,
al Pas i al Territori com a aromtica, ornamental i medicinal; a voltes, arriba a
naturalitzar-se. Se li t una estima especial i se li una gran fe com a salutfera i remeiera,
talment fora una bona companya de viatge.
Dades etnobotniques:
Sobretot s una planta afavoridora de la digesti, antiespasmdica i relaxant de molt bon
beure.
Prendre, en dej, herba- lluisa bullida en poca aigua, sola o amb un poc de sucre, per al
mal de ventre ( Ador )
Tots els matins, ja fa ms de deu anys, tant punt malce, hem pree un gotet dherba
llusa. Ma uela ja m ho dia: aix es molt bo per al ventre, per a la descomposici del
ventre i la diarrea ( C anals)
Si et fa mal de panxa, bulls una tasseta de maria-lluisa i te la prens ( Xeraco)
Per al mal de panxa de la regla ( Palma de Gandia )
La maria-lluisa per a bullir quan les xicones tenen la regla i fa mal de panxa. Per al mal
de ventre. Per a bullir s molt bona. A mi m agrada molt ( Oliva )

463
 Una tassa de maria-llusa per a les indisposicions de la menstruaci de les dones i les
jvens, i per a la mala digesti ( Daims )
Molt bo per a la persona, per a la regla, el mal de ventre, per ais desesperis de la panxa,
quan el menjar no li senta b a alg. Lo millor. Bullida uns cinc minuts ( Beniaij )
Per a casos dagonia ( Palma de Gandia, Benial, Benissiv).
Per al mal de ventre, per la menstruaci; i per a tot ( Beniaij )
La maria-llusa per a tot. Per a relaxar, per al mal de ventre, per gust. Io men pree
mesel en unes fulletes de tilda i 4 o 5 cabotetes de camamirla, i est riqussima. Quan
bull la tape en un platet i la tinc 1 0 minuts, desprs la col en el got, i pose mel o sucre
( Agres )
Tasses de maria-llusa per a fer bona digesti quan a voltes tens mal de panxa
( Beniatjar)
Si no tencontraves b prenies una tasseta de maria-llusa i anava b ( Terrateig )
Lherba lluisa o maria-llusa per a fer tassetes per al constipat, amb tim o salvia
( Benitaia)
Herba-llusa per al mal de panxa, millor mesel amb romer, fulles de llimera o taronger i
tilda. Deixeu-ho una mitja hora bullint-se. Posar sucre o mel, lo que vullgues. I no calen
pastilles per a res, i ara pastilles per a tot ( Jess Pobre)
La maria-llusa en companyia de la frigola i de cabotetes de camamirla, una miqueta de
cada cosa, diu que s molt bona per ais nyervis. Io la gaste molt, i fa bon sabor i va b
( Potries)
La maria-llusa per al nyervi i per a la sang ( LAtzbia )
En lloc de fer-te un caf per la nit que et desveda, et fas a? i dorms ( A ltea)
Tasses dherba-llusa per al sucre. Una tasseta en dej. Poquet ( T ibi)
Lherba-llusa, lo millor per a tallar una diarrea. A la primera tasseta ja millores
( Pedreguer )
La maria-llusa per a fer 1herbero amb rabet de gat, slvia vera ( no posar-ne molta
perqu ix negre i amarga ), tim real ( un trossingo a males penes ), fulles de llimera i
tarongina ( Bocairent)

Dades antropolgiques:

... la p rin cip i d 'octubre,

culi la tia Ramona uns flocs d herba lluisa,

que j a es troba assaonada. Amb una veta negra
els nuga en un manoll i els deixa al sol ja tebi,

penjant d un clau jincat en un mur de la casa.

I cada dia a aix de les deu del mat
se n fa un tass de sopes per al seu esmorzar.
Gaspar Jan i Urban. LAntic Jard dtaca

269.- Lithosperm um fruticosum L. [ =Lithodorafruticosa (L.) Griseb.j

Boraginaceae
Borragincies
Noms populars dinics: Herbeta de la sang o herbeta la sang ( Gandia, Alpatr,
Quatretonda de la Val dAlbaida, Alcoi, Catamarruc, Benimassot, El Castell de

464
Guadalest, Cocentaina, Tibi, Aielo de Malferit, La Font de la Figuera, i en general a tot el
territori ); herba de les set sangries (Oliva, ), herba de les set sangs (Banyeres,)
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Matollars acarassolats i ressequits, 9 a i lla;s
la flor ms primerenca a traure lull a la muntanya de cara la primavera destiu.
Dades etnobotniques:
Herbeta de la sang i romer per a rebaixar la sang ( Gandia )
Bullida en dej, sola, baixa la sang ( Alpatr )
Per a rebaixar i depurar la sang. Molt potent ( Banyeres).
En dej per a la sang grossa i rebaixar la sang ( Aielo de M alferit)
Mon pare tots els anys es fea una novena dherbeta la sang per abril per a regular-se la
sang alta ( Cocentaina )
Lherbeta de les set sangries era per a la tensi, per al que tenia molta sang. La prenien
quan la persona es vea en acalorades ( Oliva )
Tota la vida mon pare i ma mare em dien busca herbeta la sang que aix s bonssim per a
rebaixar la sang ( Benimassot)
A 9 0 s per a fer-se tassetes quan una persona t massa sang, per a rebaixar la sang.
Mosatros encara Parrepleguem, venim a arreplegar-lo els dies de Sant Joan, quan
sarreplega tamb la camamirla i el rabet de gat ( Benimassot)
Per a la tensi alta i per al constipat LA bdet)
Ho bollien quan estaven maralts per a rebaixar la sang ( El Castell de Guadalest)
Com la coronela per a rebaixar la sang en les pujaes ( T ib i)
Per ais constipats ( Catamarruc).
Rebaixa la tensi sangunia i ensems susa amb xit com a minorativa, que vol dir com
a purgant suau. ens diu Josep Mascarell i Gosp de la setsangries al seu inoblidable
Amics de Muntanya.

Cavanilles ja va recollir aquest s a les Observacions, ais pobles de la Valldigna, onja era
coneguda amb el nom d herbeta de la sang; la qual fan servir per a trempar la crmor de
la sang, bevent en dej durant alguns dies una tassa d aigua cuita amb dita planta.

270.- Lobularia m artim a (L.) Desv.[= Alissum maritimum ( L . ) Lam.]

Cruciferae
Crucferes
Noms populars dinics: Floreta de gos ( Pego, LAtzbia, Benissa ), pixa-gossos
( Castells de la Serrella, Parcent, Calp, ); pixat de gos ( Pedreguer, )
Saliveta del Senyor ( Petrer ), saliva de la M are de Du ( Elx ), saliva de monja
( Vilallonga, Tavemes de Valldigna,), saliva del dimoni ( Tavemes de la Valldigna ),
escupiny del dimoni ( Tavemes de la Valldigna ), escupiny ( Barx )
Ravanell de gafarr ( Artana )
Ravanssia borda ( O liva)
Flor o herba de trra ( Moixent)
Torrotito ( Cullera )
Altres noms populars: Herba blanca; caps-blancs; miramars; flor de vuit mesos;
xuclamel; herba de Palacra ( Vilafams, Els Ivarsos )
Alyssum, el seu primer nom cientfic, deriva del llat, i literalment vol dir sense rabia
(dar,sense, i lyssum, rabia,) perqu en Pantigor era remei contra aquesta terrible malaltia.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Camfit sufrutics multicaule, ms o menys cespits, o
altrament dit, herba feblement llenyosa a la base, de nombrases tiges, esteses o

465
ascendents, a tall despessos ramells, que fa xicotetes flors de petis blancs o lleument
violacis, agrupades en raims o cabedles terminis inicialment densos i curts i desprs
allargats, dun molt penetrant i agradvol olor a mel. Es una de les flors ms abundoses
deis camps al llarg de la roda de les estacions; tret dun parell de mesos dhivem, es passa
quasi tot lany florida i flairant. Herba subnitrfila i molt comuna, que es fa ben
trobadissa a les vores deis camins, ais herbassars, matollars i pasturatges trepitjats, ais
solars abandonats, a les clivelles i badalls deis mrgens de pedra seca i de cantals o de
ciment de les contrades martimes mediterrnies dhivem temperat, des de darrere les
dunes i motes de la mar fins a les carenes de les clides muntanyes termomediterrnies.
La ravanssia borda sempre sha criat pels camins ( Oliva )
Dades etnobotniques:
Al territori la planta es considera un bon dirtic i antilitisic renal.
Les tasses de pixagossos per a 1orina ( Parcent)
Lescupiny es gasta per a orinar ( Barx )
El ravanell de gafarr s bo per a desfer i traure les pedres del riny ( Artana )
A la Barona i ais Ivarsos s molt freqent el seu s com a remei contra les picades de
lalacr, bo i aplicant la part aria de la planta sobre la zona afectada, tot renovellant
lemplastre cada 24 hores per tal daconseguir un efecte analgsic i rebaixar la inflamaci
( Luis Mulet Pascual)
Al Marroc i a Xipre les tasses de la planta florida, en infus, shan fet servir com febrgues.

Quan io era jovenet cafaven els pardalets en lenfilat en aix. Sho menjava el patxarell i
el
gafarr ( Cullera )

Dades antropolgiques:
Bancals plens de saliva de la Marededu.
Gaspar Jan i Urban. La Festa XXV: Les Salves

Ma huela li dia saliveta del Senyor perqu eixes floretes ixien de la saliva del Nostre
Senyor quan quea a trra ( Petrer )
Eixes floretes cree que es diuen floretes del dimoni. Io men record quan era xicotiua
que
venien a agarrar flors per a tirar-ne a 1Encontr, i mos dien: eixes floretes, no, que sn
del
dimoni ( Tavemes de la Valldigna)
La pulcritud i laromat nctar que la humil floreta de gos escampa en la geografa
camperola quotidiana i que posa en els ulls i lolfacte deis caminants.
A Vhora baixa, des d una determinada finestra, veig un ramat de xais menjant l herba
del cementiri vell. Hi ha un clap de petites flors blanques - caps-blancs - com si hi
hagus, a sota, alguna criatura enterrada. Ms enll, els camps d herba semblen
tremolar de fred.
Josep Pa: El quadern gris

271.- Lolium rigidum Gaudin [= L. strictum Retz ]

Gramineae vel poaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Margall ( Oliva, Foma, Benimeli, Sanet i Negrals, Rfol
dAlmnia, Benidoleig, Sagra, Jess Pobre, Pedreguer, Gata, La val de Laguar, Alcal de

466
la Jovada, Beniaia, Alpatr, Margarida, Planes, Benialfaqu, Benimassot, Gorga, Tollos,
Fageca, Famorca, Benimarfull, Alcoceret de Planes, Alcoi, Agres, Trbena, LAbdet,
Penguila, Tibi, Otos, Ontinyent, La Font de la Figuera, Artana, Ain, ), m argall ver (
Barx, Setla, El Verger, Ondara, Benidoleig, Beniarrs, ), margall de tota la vida (
Pedreguer ), m argall lluent ( Bellreguard, Oliva, Xeraco, Sagra, Beneixama, Alquerieta
de Guardamar, La Font dEn Carrs, El Real de Gandia, ), margall dret ( ), margall fi (
Beneixama )
El margall lluent s el margall margall ( Sagra ). El margall lluent s el margall
verdader ( Oliva ). N hi ha ms margalls per este s lautntic ( Alcoceret de Planes )
s versemblant, diu Coromines, que derivi del verb amargar, pe gust amarg que donen
els grans del margall quan es barregen amb la faria deis blats.
Dades ecolgiques: Paleotropical. Contrades mediterrnies i estatge monta. Camps de
cultius, llocs ms o menys ruderals, herbats subnitrfils. Herba anual, de tiges rectes i
sovint aspres a la part superior; fulles plegades; raquis de la inflorescencia rgid;
espiguetes
sovint aplicades al raquis i mig amagades per la gluma. Altria de 30 a 60 cm. Es ms
negre, ms lluent i ms suau - no raspa - que els altres margalls ( Benidoleig )
Cal esmentar dues pTantes ms del mateix genere: un altre margall, el raigrs angls (
Lolium perenne L ). Una planta perenne, cespitosa, de tiges llises, simples, sovint
prostrades o ascendents; de fulles lluents, ms o menys planes, de 2 a 4 mm dampiada. I
la zitznia o jull, ( Lolium temulentum L. ). Subcosmopolita. Mala herba deis camps,
herebats subnitrfils. Tija generalment robusta. De 30 a 100 cm daltria. Gluma tan
llarga o ms com lespigueta
Dades etnobotniques:
Una de les brosses ms conegudes a tot el territori i una de les comestibles dilectes de les
ovelles i cabres i per a donar de menjar ais animals de corral:
El margall lluent t molt daliment per a tots els animals. Ms negre, ms bonico que el
margall despiga ( Alquerieta de Guardamar )
Bona pas animals, com la vessa, 1avena i la cala; encara que quan est granat no els
agrada molt ais conills ( Margarida )
Molt bona tendr. Per gran i tot se la mengen els animals si no nhi ha altra ( Penguila)
Eixe margall, el margall lluent s bo per ais animals ( Oliva )
Se la menja molt el ganao ( F om a). Sho menja molt el ganao ( Alcal )
Tendre o sec, en fulla o granat el margall s molt bo per ais animals, ovelles, cabres,
matxos, bous, conills.. .per a tots. Per els conills no sel mengen quan est granat perqu
para aspre ( Benialfaqu)
Margall per ais conills i animals ( Benimarfull)
El margall s molt bord, s molt mal de matar ( Benialfaqu)
Pesta per a la trra i bona per ais conills ( T ib i)
El margall s una pesta; i no s no molt bo per ais animals si est granat ( Otos )
El margall, lenemic del blat ( A in )

272.- Lonicera implexa Aitn

Caprifoliaceae
Caprifoliaceae
Noms populars dinics: Mataserva ( Benirrama,), mariselva ( Alfafara)
Angelera ( Alcal de la Jovada )
Piponera ( Castells de la Serrella ), pipera ( Castells de la Serella, Benimaurell, ), perqu
amb les seues tiges es fan canuts o broquets per a pipes de fumar.

467
Altres noms: Lligabosc mediterrani, mareselva, mare del bosc, sabatetes, ditets o didalets
de la Mare de Du, xuclamel, dolamel, mamellera, herba santjoanera, banya de cabra.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Fanerfit escandent. Luxosa i amable liana de
ramificado abundant, laxa, vincladissa i voluble, que sovint sarqueja, grimpa o es
despenja, bo i enrotllant-se sobre si mateixa i sobre els arbusts veins ais quals entrelliga,
don li arriba el seu nom popular ms expressiu. Fa unes caracterstiques fulles oposades,
molt coricies, persistents, sssils, per amplament connates les superiors, glaucescents al
revers i amb un estret marge translcid. Agrupa les aromades flors a lpex de les rames,
en glomruls sssils protegits per fulles connates, i sn de color blanc divori envemissat
de tendral rosat. Els fruits sn menuts i ovoides, com uns psols datractiu color corall
ataronjat. Es cria en boscries i matollars esclerfils ms o menys ombriencs i espessos,
del termo i mesomeditarranis. Els pletrics lligaboscs de les ombries del Montg o del
Circ de la Safor. Tamb cal esmentar la Lonicera etrusca G. Santi. Una germana, tamb
mediterrnia, per que es cria en muntanyes de ms amunt i en llocs ms freds.

Dades etnobotniques:
El lligabosc s la liana ms amable i el perfum ms lmpid del nostre bosc. La pura
essncia de la netedat. s tamb una bona planta mel.lfera.
A causa del color i del sabor les boniques fruites vermelles de la mareselva poden resultar
temptadores i produir alguna intoxicado pe seu contingut en saponsids.
Menjar de cabres (Benirrama)
Un s generalitzat entre els pastors i llauradors deis pobles on creix la planta, s el de
gastar les tiges, buides per dins, per a elaborar canuts de rstegues pipes i broquets per a
fumar; don deriva el seu nom de pipera o piponera.
Per a fer pipes de pastor aprofitant una tros de tronquet de piponera que est buit i un nuc
de canya. El foc es fea amb un trosset de pedra foguera estacaet en una fusta, que es
colpejava amb un anell dacer o un vidre ( Castells de la Serrella )
Com t ella el tronquet buit ho gastvem per a fer ficar el cigarro ( Llutxent)
Daniel Climent esmenta un s curios del lligabosc etrusc, fill del giny i de la ingenuitat
populars: era emprat pels xiquets de Tibi i alguns altres pobles de la Foia de Castalia,,
com a curios instrument musical paregut a un sonall, grades al fe t que les fulles seques
se separen amb facilitat de la tija i s acumulen a la base que, en ser sacsada produeixen
un soroll caracterstic.

Dades antropolgiques:

En el llenguatge de les flors el lligabosc s un smbol deis vineles perdurables de lamor.

Entre els arbres de Villa delitosa

l enamorat Gentil est adormit;
sn los flonjos coixins a on reposa
de farigola i xuclamel florit.
Jacint verdaguer. Canig

Hi ha un polsim de lluna ais olivers.

Els elfs passen, amb ales subtils Duen lleugers
capells de lligabosc i una faldilla
de flo r de bruc. La boirina irisada com brilla
quan volen entre alzines i roses de pastor !

468
Mari Manent Elfs a Montserrat (fragment)

Ribes en flor del Doon gentil,

per qu floriu tan belles ?
Aucellspetits, Per qu canteu
si em ve tanta tristesa ?

Em trencars el cor, aucell,

cantant dalt de la branca:
m 1has recordat el temps feliq
quan ella m estimava.

Em trencars el cor, aucell,

cantant amb la parella:
ai, tamb amb ella vaig cantar,
ben lluny de la temenqa.

Anava a vore el lligabosc

a vora el Doon, on fa garlandes,
i com d amor canta un aucell
io el meu amor cantava.

Robert Bums. El Doon Gentil.

273.- Lupinus albus L.

Leguminasae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Tramussera, tramussera vera, tramusser, tramusser ver, la mata i
trams, el fruit.
Altres noms populars: Llob ver.
Toponimia:
La Font deis Tramussos dOliva.
LUllal del Tramusser de Xeraco, en el cam de lantiga snia del to Elies.
El Bancal deis Tramussos de Quatretonda de la Val dAlbaida.
El barranc del Tramusser de Sollana.
Dades ecolgiques: Mediterrnia oriental. Flors blanques, tacades de blau, no
virticil.lades, en ram curt, de folols obovats, de 10-18 mm damplada; llavis del calze
poc desiguals, el superior subenter; llegum de 6-10 x 1-2 cm; granes de 9-14 mm.
Cultivada en el clid litoral amb preferencia per les terres silcies o descarbonatades. A
voltes es fa subespontnia, com al Pa de Suros de Barx.

Dades etnobotniques:
Tot i que les propietats nutritives del trams sn prou elevades, la seua importncia
alimentria ha sigut i s molt modesta, ja que el seu s ms que un vertader aliment era
un complement dentreteniment o llepolia de les gents menys afavorides
econmicament, com les cacaues torrades, el torrat de cigrons i, en el millor deis casos,
les anous, avellanes i ametles salades.

469
A evocar els saquets o coixeneres de tramussos secs posat a remulla, penjats de la canal
o la bassa de rec, o dins laigua naixen duna font o ullal de la maijal. Larrelat costum
valencia de menjar cacaues i tramussos. El cartutxo de paper destra?a caramull de
tramussos i cacaues que antany no podia faltar mai al trinquet i al cinema o el platet a la
tavema, el diumenge per la vespr.

Medicinalment, els tramussos shan utilitzat com a hipoglucemiants, dirtics,

emolients, resolutius, vermfugs i com insecticida. Al territori, els tramussos shan fet
servir sobretot per a rebaixar el sucre de la sang en les diabetis. Se sol recomanar fer una
novena; i el procediment a seguir varia des de mastegar i engolir en dej 5 o 6 tramussos
posat a remulla a la banda de nit, o beures noms laigua; o engolir-se, sense mastegar,
2 o 3 tramussos secs, presos a tall de pndoles; o fets pols.
Per a la diabetis. Posar set tramussos a remulla, i menjar-sels en dej, tots els dies (
Canals)
La tramussera es cultiva a voltes per a enriquir el terreny de substancies nitrogenades,
com altres lleguminoses, i algunes varietats sn preades amb fmalitat ornamental.

Dades antropolgiques:
Ms amarg que una faneca de tramussos, diuen els llauradors.

274.- Lycopersicon esculentum Miller [ Solanum lycopersicum L. ]

Solanaceae
Solancies
Noms populars dinics: Tomaquera ( La Safor, Agres, i en general a tot el territori ),
tumaquera ( Gata, Altea, Beniarrs, ), tomatera, ( La Canyada, Ontinyent, Crevillent,
Petrer, E lx ,), la mata.
Tomaca ( La Safor, Agres, Carcaixent, i en general a tot el territori), tumaca ( Gata,
Altea, Beniarrs, ), tomata ( La Canyada, Ontinyent, Crevillent, Petrer, Elx, ), tomaco
(LAlcdia de Crespins, Canals, Ranera, Cerda, ), el fruit.
A Canals fan distinci entre tomaco, si es de tot lany o de fregir, i tomaca, la destiu i
ms grossa.
Tomacar, tomatar, el camp, en general a tot el territori.
Tomata vermella ( Elx )
Tomaques del penjollet ( Pedreguer ); tomaques per pinjar ( Gata ); tomaca de la
teranyina: les tomaques que es destinen a secar en Taire per ser utilitzades a lhivem.
A Beniarrs anomenen renyons de mas ero, a la tumaca partida i portada al fom i que li
posen pebre, all i espcies per fer-ho ms agradable. Tamb a LOrxa.
Els renyons de masero s tomaca que posen al fom amb una miqueta dall i julivert i
una miqueta de pa ( LA bdet)
Els rinyons de masero s tomaca de penjar fregida en alls ( El Castell de Guadalest)
Renyons de masero ( Bocairent)
Dades ecolgiques: Neotropical. Introduida. Cultivada i cuinada amb passi i a gran
escala, i a voltes naturalitzada ais herbassars i ermots ruderals, sovint a partir de les
llavors dejectades.
Uns consideren les tomaques dorigen mexic i altres originries del Per. La paraula
tomaca o tomata s dorigen azteca, de xictomatl. La domesticaci de la tomaquera, b a

470
Mxic o a Per, sorigin en la recol.lecci i el consum de fruits silvestres per part deis
indis atrets pels seus vius colors, tot propiciant la naixen?a de noves plantes pels volts
de les vivendes i en camp obert, car les llavors no salteren en travessar el trete digestiu
sin que saviven. En aquest procs de domesticaci no intencionada es pogu produir
una mutaci que va originar la tomaquera actual.
Dades etnobotniques:
Manollet de fulles o dullets de tomaquera per a desinflamar el riny. Posar lherba en
dos gots daigua dins dun casset i bullir fins que es rebaixe a un got. Trescolar.
( Benimaurell)
Ullets de tomacar per a les pedres del riny. Tres ullets secs. Collits secs o secats a
lombra. Bullir poc, uns dos o tres minuts. Deixar reposar uns cinc minuts. Novena.
Beure tres voltes per dia, com si fora el cafenet. Destrs de cada beure cada tasseta, cal
prendre dos o tres cullerades doli doliva cru. La tomaquera arranca la pedra, i loli
lasvara. Les herbes es sequen per a que no siguen tan fortes; si sn tendres tenen ms
fortor ( B arx)
Arrail bullida per ais mals de queixal ( Beniaia)
Les tomaques per pinjar tenen la pell molt dura, les penges i ara ten menges. Io
m estime ms per a fer diar o per damunt del pa rascar una tomaca deixes que no la
tomaca tendr. La tomaca per pinjar s ms gustosa ( Gata )
Les tomaques sobrants es secaven partint-les pe mig en dos i deixant-les tal qual al sol
damunt dun canys. Hi havia qui espolsava un pessic de sal damunt de cada pe?a, i qui
no en posava. Cal entrar-les per la nit perqu la rosada les fa malb. I quan estn seques
senrastren passant-les un fil de lligar botifarres pe mig i penjan-les del sostre, aixina
aguanten b fins a Nadal, a partir del qual sol entrar-les un insecte que les podrix, per
aix cal posar-les dins dun gerrot apretadetes per a desprs omplir-lo doli doliva, aix
aguanten bones una etemitat ( Pedreguer )
Tomata deixada a secar amb sal, i ja seca per a guisar, o fregir, prviament posada a
remulla ( Petrer )

Les fulles per a fumar quan no n hi havia altra cosa millor ( E bo,)
Dades antropolgiques:
Les tomaques seques, flamerada de color contra la paret de calg, pengen en rastres junt
a les rryores i els alls, esperant pacients el seu torn per a formar part deis ingredients
d un suculent arrs a banda.
Encamaci Giner i Parodi. A la Vora de la Mar.

m estime molt, de bon mat, treballar el meu hort,

les bledes, les lletugues, els raves, les tomaques;
regue els breus soles a poalades lentes,
arrenque les brosses nocives...
Vicent Andrs Estells. gloga XXXV. Fragment.

471
Amor, sostin per a que es moga
la meua fe viril i flaca
perqu estira la pena cap al goig.
A cas no s groga
la flor pueril de la tomaca
que sap anar pe verd al roig ?

Nit d herba-sana en Vhorta

fidel i absorta
del io en tendror...
L *amor en tot, amor !

Xavier Casp: Naturalment, amor

275.- L ythnim junceum Banks et Sol In Russell

Lythraceae
Litrcies
Noms populars dinics: Blauet ( Cocentaina)

276.- Lythrum salicaria L.

Lythraceae
Litrcies
Noms populars dinics: Trencadalla o trencadalles ( Cullera, Sueca, Sollana, LAlcdia)
Herba de la diarrera ( Pego, Quatretonda de la Val dAlbaida,)
Altres noms: Flor de bra?al, salicria, estronca-sang.
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Com la majoria de les seues venes s una planta
viva? que en arribar el fred i els mals oratges prescindeix de la part aria tot conservant,
afonat i ancorat en el fang, una rabassa de la qual trau en acostar-se la nova primavera
unes tiges altes, dretes, de secci quadrangulars i vellutades que poden abastar a voltes
ms de dos metres daltria i que es ramificaran noms en la part superior. Fa les fulles
de forma oval-lanceolades semblants a les deis salzes, no poques voltes veins seus, i
deis quals pren el seu eptet cientfic, sn sssils, semiamplexicaules i normalment
tetrstiques, s a dir, oposades i disposades en parelles entrecreuades formant-ne quatre,
tot i a voltes es disposen en verticils de tres. Les flors, que guanyen el seu esplendor al
llarg del mes de juliol, sn dun color vermell porprenc molt peculiar i viu, de delicada i
arrugadissa textura.
Creix en les vores banyades de riu, estanys i sequials; terrenys inundis, herbassars de
terres humides, joncars i mulladius nitrificats o no, des de les maijals litorals* on ms
abunda formant part dherbassars esponerosos de port esvelt com el senill, la bova o el
malv, des de vora mar fins els 2400 m daltitud.
La salicria s una amiga inseparable de les nostres aiges dol?es i la senyera roja i
airosa deis nostres territoris i paisatges aqutics per el seu domini s vastssim car s
una planta que creix en estat silvestre per tota Asia, Europa i el nord dfrca, i den?
molts anys prospera naturalitzada en Australia i Amrica. La salicria s latreviment de
la maijal, la seua floraci ms jovial i altiva, la reina ardida de lestiu maijalenc i la
predilecci, junt ais nenfars, deis amants deis paratges virginals en que la natura
imposa la seua puresa, alegra i exuberncia.
En un temps en que la maijal agonitza entre els bra?os de la desidia i lambici, les
pales deis tractors i els ruixats dherbicida, descobrir un retall, columna o flocall de

472
salicries florit a la vora duna squia, brafal, estany o ullal ha esdevingut una viva
representado de 1esperaba i el smbol dun mn fabuls i pletric de vida estretament
unit ais ms paradisacs estius dantany.
La trencadalla vol laiua ms sala que la mansega que la vol dolga. La gent que anava
dallant les squies li tenia por perqu fa una soca molt grossa, i si no anava en cuidao
podia trencar la dalla ( Sollana)

Dades etnobotniques:
La salicria a ms de la seua cridanera i festiva bellesa, del seu valor ornamental,
ecolgic i botnic t una antiga i notable importancia com a herba remeiera i culinaria.
Dioscrides la recomanava contra la disentaria i per a soldar ferides, i deia que posada
en els narius estronca les hemorrgies nasals. Blasco i Jorro, en el seu didctic
Compendio de Materia Mdica para uso de los mdicos jvenes, recomanava la
decocci de les tulles de salicria, a ra dun grapat per litre daigua, en els fluxos de
ventre, la leucorrea i les hemoptisis passives. A lexterior laigua de salicria susa per a
netejar i cicatritzar ferides, lceres, nafres i dermatosis. Es tamb una sana i til herba
culinaria. Els seus brots jvens es cullen en primavera i es gasten com qualsevol
esprrec silvestre; les tulles i les medul.les de les tiges sn un bon llegum que es pot
posar en el plat de les amanides i la cassola de guisar.
La indicaci principal s la de ser un bonssim antidiarreic, especialment en nadons i
xiquets menuts, desinflama, calma els malestars i retor9 ons de ventre ja que t un efecte
sedatiu i antiespasmdic a nivell intestinal.
La millor poca per a recol.lectar al territori dinic la salicria - tulles i inflorescncies -,
s durant les primeres setmanes de lestiu, quan comencen a esclatar les flors.
Per a les inflamacions de la panxa i les diarrees. Tota la planta, qualsevol part de la
planta, encara que noms siguen les tulles o un brot quan despunta de trra. Bullir un
poc, uns cinc minuts, tapar en un platet, i que ella porgue. Pots posar sucre, sacarina o
mel. En una tassa notes milloria. Quan anvem a segar arrs a la Ribera la prenem.
Tamb senta b a les criatures ms xicotetes ( Xeraco )
Antidiarrica ( Gandia)
Talla la diarrera. Bullit. Suquet colaet. Bullir cinc o sis minuts per lo menos; que solt,
prendre dos o tres tasses per dia. Serveix igual en flor com sense flor ( Pego )
s lo milloret que nhi ha per a la diarrera. Tho talla en seguida. Per a les criatures, els
lactants i per a tots. La pots mastegar com est, tendr; i quan est seca, bullit. Bullir un
quart o mitja hora fins amolle el suc ( Pego )
Les flors daix s molt bo per a diarrea. Es cria per les squies i a lestiu fa un espig
molt llarguet moratxaet ( Oliva )
s una mata alta, que fa un plomall, un espig pac amunt, morat, que es cria ais
margenots de les squies que sempre tenen auia, sin dins propet de lauia. Aix era
molt bo per a la diarrera, bullit, ben bullit, en una corfa de pa. Mosatros la feem quan
anvem a Xtiva, a la Fira dAgost, del 15 dagost ( Quatretonda de la Val dAlbaida )

473
277.- M alva sylvestris L.
Malvaceae
Malvcies
Noms populars dinics: Malvera i malva ( Bellreguard, Miramar, Alquerieta de
Guardamar, Daims, Oliva, La Font dEn Carros, Ebo, Sagra, Benimassot, i en general a
tot el territori ), malva ( Biar, Beneixama, Fontanars, Benifallim, ). Panets, els fruits
encara verds, que sn comestibles.
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Vores de camins, herbats nitrfils, bancals, caixers
de riu i de barranc de trra endins ms que de la plana costanera.
La malva, que del sol segueix la cursa, i en perdre-la la testa tomba, diu Ll. J. Moderat
Columel.la al Llibre X de la seua Agricultura, el dedicat al conreu deis horts.
Dades etnobotaniques:
Totes les dades recollides estn referides a aquesta especie i tamb a les altres malves,
com la malva dhorta ( Lavatera crtica ), la malva reial ( Altea rosea ), el malv (
Althea officinalis ) i especialment, la malva vera o darbre ( Lavatera arbrea).

Usos medies. Com a expectorant i bronquial:

Uaixarop de les tres flors per a la tos, en els encatarraments, constipats, bronquitis:
Bullir b flors de malva, de violeta i de palera amb els grans duna magrana agra. Afegir
sucre al lquid resultant fins al punt daixarop. Guardar en una botella i prendre a
cullerades ( Benirrama ).
La malva per a fer bafs en els constipats ( Pedreguer )
Flors de malva pels costipats; i per fer de ventre ( Trbena )
Flor de malva per ais constipats ( Benasau)
Flors de malva per a fer bafs, tapat en el Hit, amb salvia i romer ( Benifallim )
Quan io era un xiquelet record que a casa bulliem malva, que s molt bona, per ais
constipats ( Beneixama ).
Flors per ais constipats ( Agres ). Floretes bullides per al constipat ( La Canyada,).
Laigua de malva per ais constipats ( Salem )

Com a laxant:
Malveres bullides per al mal de panxa i la inflamaci del ventre ( Gandia )
Emplaste de malves bullides per la inflamaci ( Gandia )
La malvera per a fer de ventre s bonssima ( Ebo ).
La malva reblaneix molt el ventre ( Xixona )
Llavats laxants de malves amb un poc doli era o sab de la cara ( Gandia)
Abans quan no hi havia medicaments, les dones feen llavats de malva ( Benimantell)
Aix es gastava quan alg anava estrenyit de la panxa, solien fer un llavat de malves (
Benimassot)
Si ser dur de ventre, sia li donada aquesta ajuda feta de seg, malves e fenoll, mel
cuyta, mitja llima e una cullereta de sal comuna e una onga de geripiga e dos onqes de
oli com.
Llus Alcanyis: Regimentpreservatiu e curatiu

Bullit i a cullerades s laxant per ais xiquets ( Albaida)

Abans per a bullir-ho i fer llavats quan es tenia el tap ( Xal )
Llavats de malvera per al mal de ventre ( La Font dEn Carros)

474
Ma mare la gastava en mosotros, quan rem menuts, el peg, com a supositori per a que
ferem de ventre (B ia r)
En el temps antic, quan em vaig casar io, quan un xiquet menut no poda fer de ventre
agarrvem una fulleta de malva, la netejvem, untvem el pegonet doli i ...( Famorca )
Quan els xiquets ploraven que no podien fer de ventre, untaven en ol el pegonet duna
fulla de malvera ( O tos)
Quan un xiquet no poda fer de ventre, agarraven el pegonet, luntaven en ol i lil
clavaven en el cul, llavors fea de seguida ( La Font de la Figuera)
El pegonet de la fulla de malvera untat en ol es posava un pelet dins del fogonet deis
xiquets menuts per a que pogueren fer de ventre ( Miramar )
Pelaven el peg de la fulla de malva i untaet doli... ( Beniatjar)
Quan anaven estrenyits ho bollien i feen llavats ( Benissa )

Antihemorroidal:
Banys daigua de malves tres voltes al dia per les almorranes ( Gandia)
Cistitis:
La flor de malva s molt bona per a la inflamaci de la orina. La cullc verda, la seque i
la bulle ( Famorca )
Ginecolgics:
Tassetes de malva per a llevar les caloraes de les dones ( B arx)

Usos vulneraris:
Per ais grans i avespers , es posa damunt el gra una msela darrs bullit i malveres,
cobert en una gasa o una tela de fil molt fi. Rebenta, xupla i trau el pus; desprs es
neteja b amb aigua de malveres, i a la fi es posa unes fulles de malveres damunt (
Daims, Gandia)
Picat de malvera per a ablanir el gra ( Els Pedregals )
La fulla de la malvera pic i posat damunt deis grans i les inflamacions ( Daims )
Laigua de malva, sobretot de la flor, per a curar mals i ferides ( Salem )

La fulla de la malvera la picaven i la posaven en els mals i ho curava ( Pego )

Usos culinaris:
La malva s verdura ( Benirrama )
La malva com a verdura alg nha posat alguna, pero molt poquiu ( Salem )
Els xiquets es menjaven els panets. Els animals solen pegar alguns mossets a les
malveres ( El Real de Gandia )

Usos veterinaris:
Aigua de malves beguda quan tenien una par els animals: vaques, bous, haques, cabres
( Alquerieta de Guardamar)
Bulliem malveres per a fer banys al braguer de les cabres quan tenien la represa - llet
estanca - ( Sagra )
Segons reporta Edouard le Floch a la seua Contribution a une etude ethnobotanique de
la Flore Tunisienne ( 1983 ), all la malvera, khobiza ( M. sylvesris), es culi, es renta i
es cou al vapor ( per exemple en els couscous ), les fulles prenen llavors un tint groe i
poden, amb una salsa molt condimentada, entrar en altres plats. I tamb shi cullen les

475
 fulles jvens de diverses malves ( M. sylvestris, M. parviflora, M. rotundifolia ), abans
de Tapando deis botons floris i es consumeixen com a espinaos o en sopa.
Nelly Amold a la Contribution a la connaissance ethnobotanique et medicnale de la
flore de Chypre.( Paris: Universitat Ren Descartes 1985. ): hom t el costum aXipre,
dalleujar la picor provocada per la picada dortiga bo i frotant Tindret picat amb les
fulles de malva, anomenada molokha en grec.

Dades antropolgiques:
La malva de tots mals salva, fa la dita popular.
En el llenguatge i simbologia popular les malves signifiquen la bondat extrema, fins al
punt que a una persona de geni molt pacfic, que es capt o obra sense gens de
malccia se Tanomena malva o una malva.
s una persona encantadora. Ahir al vespre sen va anar traient claus pels queixals i
hui ha tomat com una malva, disposat a fer les paus.
Anar a fer o criar malves, vol dir morir-se, perqu s una planta que abundava en els
cementeris, pe seu carcter hipemitrfil.

...el tou d ortigues i malves, com un herbei orat, pujava pie de saba i pie d orgull, bo
i tapant de fosca verdor Vespai estret del fossar que s estenia entre la rectora i
Vesglsia...
... passavaper entre les malves ufanoses, nodridespe greixum deis mors.
Raimon Casellas: Els Sots Ferstecs

Ls de les malves pels antics com a verdura es pot comprovar en la poesia:

et graui
maluae salubres corpori ( les malves saludables a un eos carregat ), diu Horaci a
Tepode n, el ms conegut de tots els seus poemes, una encesa lloa de la vida
camperola.

A quinze anys era soldat:

ais huitanta torne a casa.
Trobe un home al bell cam,
per m a llar li preguntava.
Buida s la teua llar,
i la colguen brossa i arbres.
He vist liebres pels forats
i faisans davall els rafees.
T o tlherbei alpati creix;
vora el pou, malves salvatges.
De l herbei me n far un plat
i una sopa de les malves.
Ja m he cuit sopa i herbei,
i ning no m acompanya.
He mirat cap a Orient,
i les llgrimes em salten.
Poema Antic delXi King o Llibre de les Odes.

476
En lantigor les malves foren smbol de petici de favor o de perd, i amb aqueix
sentit es recull en Part cristi medieval.
Joan Soler i Amig arreplega les creences populars que en crixer en els cementeris
absorbis la bonesa de les animes deis difimts en les seues flors. Tamb que collida la
Mitjanit de Sant oan, rebrota i floreix la Mitjanit de Nadal. I que si una dona sorina
tres voltes sobre una malvera esdev estril, ja que els vapors perniciosos se li filtren
vagina amunt.
Aquella Pirinenca de Toms Garcs que c o m e ta :
Baixen les boires pels camins,
rera les mules ensonyades.
El cel d agost no t veri:
la pluja cau, la boira passa.

Veig les falgueres, el torrent,

la fina llum sota les branques...
El bosc, obrint les seues mans,
entossudit el cel amaga.

Per, de cop, el corriol

troba l oberta clariana.
Perqu hi reposi tanta llum
la trra t coixins de malva.

Ab uns paraments de seda tots brodats de fulles de malves, e tal mateix l estandart; se
ms al torneig lo marqus de Monferrat entre els toes de les trompetes ab molt gran
brogit. Sorprenent aquesta aparici de la pacfica malva en el delitos llibre de Curial e
Gelfa, fent domat de Pendre? dun violent cavaller, que dins lo camp comenq a ferir
a destre e a sinestre tan vigorosament que per totes pars on anava li feyen loch.

278.- M arrubium vulgare L.

Labiateae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Manrbio, en general a tot el territori ( Pego, Benissili, Beniaia,
Benissa, Benimassot, Fageca, Biar, Beneixama, Tibi, Gandia, Sella,), manrbio ver
( Sella ), manrbio blanc ( Famorca, Petrer, ), monrbio ( Almiser, Vilamarxant, );
malrbio ( Trbena)
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Hemicriptfit escaps. Planta herbcia, viva?, de
nombrases tiges dretes i quadrangulars i recobertes duna espessa borra blanquinosa, de
dos a tres pams dal?ria. Fa les fulles oposades, amb un pe? curt, arrodonides,
reticulades, grisenques i tomentoses, sobretot al revers, i amb la vora dentada o
festonejada. Les flors, de corola blanca, xicoteta i bilabiada i calze tubuls i pelut acabat
en deu dentetes punxants i ganxudes, sumunteguen en gran nombre en laixella de les
fulles superiors formant glomruls tapits i arrodonits. Comen?a a florir amb la
primavera i continua fins lestiu. Tota la planta ol de fais especial. Es cria a prop deis
masos, caserius, corris, castells, vora deis munts descombrarles, enderrocs, ermots,
camps i camins de seca, sempre en rodis ruderals ben trepitjats i ben nitrificats.
A Sella un vell llaurador i meler ens conta una contarella per a significar que el
manrbio es fa i assenyala trra bona: Un vell ceg i el seu nt anaven al camp en una

477
burra, i quan arribaren, el vell li va dir al xiquet: nyiga la burra all en un manrbio, i el
xiquet desprs de buscar li va dir: No ne veig cap de manrbio. I el vell va contestar:
Dones tomem a casa, que s trra rom.
Dades etnobotniques:
El malrub t acci tnica; expectorant i fluidificant de les secrecions bronquials;
dirtic i sedant cardac lleuger; colagog i febrfug; i sha fet servir tamb com
hepatoprotector, hipocolesteremiant i antiinflamatori.
El manrbio s depuratiu de la sang ( Fageca )
N he begut moltssim, encara que s mal de beure ! Ais 58 anys, a resultes dun accident
amb el tractor, que em va passar per damunt, vaig estar tres mesos en coma, i
m agarraven uns atacs molt forts i sem va embrutar el fetge. Ais hospitals em van
foradar ms que un garball. I no treia res ni punta de cap metge, i un dia vaig tirar a
1estufa de llenya totes les caixes de pastilles que em prenia, i em van recomanar fer de
primer durant nou dies per la banda de nit, un emplastre amb una llesca de pa sense
escoria plena de mel apegat a lestmag; i de mat i de seguit un una tasseta de caf o
gotet de manrbio blanc fet amb tres brotets per tasseta bullits tres a cinc minuts, ben
bullidet. N hi ha molt poquet pero nhi ha llocs que nhi ha moltssim com al cademunt
o lalt del port de la Carrasqueta de Xixona, vora la carretera, per onsevol ( Famorca)
Per a les afeccions del pit, bronquitis, encatarraments, asma ( Gandia )
Manrbio mesclat amb el purriol - Micromeria fruticosa - ( Ebo )
Pixar tots els matins una mata, sempre la mateixa, fins que es seque per a curar laliac;
pot tardar un parell de setmanes ( Alcoleja )
Antigament quan tenien Paliacr anaven a pixar el manrbio ( T ib i)
Vaig agarrar laliacr, i em van recomanar que posara una garbeta daix en un pot i que
desprs orinara en el pot quan tinguera gana, i anava consumint-ho i em vaig curar
( Rtova )

Manrbio per a desfer les pedres de la vescula. En dej. Prendre primer un gotiu doli
era doliva i desprs un got de manrbio. Una cullereta dherba seca per got daigua.
Bullir mig minut; i deixar reposar ( G andia)

Manrbio bullit per al sucre ( Gandia )

Tasses de manrbio per a aprimar-se.

Cura de manrbio blanc per al greix, per a aprimar-se ( Petrer )

Bullit ben carregat per a fer glopeigs en els mals de queixal ( Pego).

Abans quan esquilven les mules, feiem una gavella de manrbio, i amb un grapat la
refregvem per damunt del llom per a netejar-la de miseria - puces, etc. - ( Beneixama )
Per ais eixuts del corral ( Alcal de la Jovada)
Per a les puces. El tirvem al corral i al podrir-se se nanaven les puces. No en quedava
una ( Benimassot)
El manrbio es tirava al galliner per al poli de la gallina ( Balones)
Un ja? de manrbio per a traure les puces al gos ( E b o )

Dades antropolgiques:
Per a enramar en Corpus amb camamirla i petis de rosa ( Alcal de la Jovada)

478
Diuen, diuen, els antius de per ac que si vols demanar-li alguna cosa bona al manrbio,
dones, quan passes per on est ell, si s de mat, li has de dir, bona vesprada, senyor
manrbio, i si passes per la vesprada, li has de dir, bon dia, senyor manrbio. Pero si
passes una volta i no li dius res, ali que thavia de fer en bo t ho dna tot en roin
( Sella)

Hi ha una pla?a i un carrer anomenats del Monrbio al pobl de LAlmiser.

279.- M atthiola fruticulosa ( L. ) Maire in Jah. [= M. tristis R.Br. ]

Cruciferae
Crucferes
Noms populars dinics: Violeta de nit ( Quatretondeta de la Val de Seta, Fageca, );
violer trist ( Cocentaina)
Altres noms populars:
Dades ecolgiques: Planta mediterrnia perenne, ms o menys sufruticosa, ramificada,
tomentosa, blanquinosa o grisenca, de fulles subliniars, senceres, rarament dentades o
pinnatfides, dl-lOcm de llargria i flors, en ram lax, de curiosos petis llargs, estrets,
de marge ondulat, verdosos, rogenes, lvids o de color violaci, aromtiques a la nit.
Herba propia de vegetaci estpica de les contrades mediterrnies de clima continental,
deis matollars ressequits, costers eixuts i terrers despullats com el que es fan en la Val
de Seta.
Dades etnobotniques:
Hem vist fer un s ornamental daquesta singular planta i cantar les excel.lncies del seu
perfiun noctum a Quatretondeta de la Val de Ceta, Benimassot i Fageca.
Noms fa poqueta nit, vora cosa bona dolor ! ( Benimassot)
A Cocentaina el violer trist arreplegat desprs de florir es recomana com a aperitiu,
estomacal i com a dirtic.

280.- Medicago sativa L.

Leguminosae velfabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Herba ( Bellreguard, Beniaij, Carnela, La Font de la Figuera,
), herba vera ( Algemes, Benifai, ), herba alfals ( Bellreguard, Gandia, Foma,
Carnela, Mura, Canals, Sollana, ), alfals ( A ltea), herba-alfas ( Potries), herba dalfas
( Quatretonda la Val dAlbaida ), alfas ( Pego, Cullera, Alzira, Carlet, Algemes,
Benifai,), herba alfalfa ( Cocentaina )
Melga ( La Font de la Figuera, Vistabella, ), melguera ( La Font de la Figuera, ), la
planta.
s Yherba per excel.lncia deis nostres llauradors, i normalment sanomena
simplement, herba, com el llentiscle s la mata per excel.lncia de les nostres
muntanyes. Se li diu herba alfals vera ( Foma ), per a distingir-la de lherba alfals
silvestre, anomenada herba borda o herba alfals borda ( Foma, Carnela) o alfalf ( La
Torre de les Mafanes ) o fa lp ( Benimassot, ). A Altea diuen alfalf a un alfals silvestre
que no creix per amunt, creix per trra, sescampa, i fa la flor grogueta.
A Fageca sanomena borreta a la primera sega de lalfals, i borr, ais trvols escampats
( Medicago orbicularis i altres ).

479
Al Principat diuen alfals bord o melg a la Medicago sativa subsp. falcata L., de flors
grogues i fruits falciformes i pubescents.
Bessa ( amb l tancada ), anomenen a Ontinyent a larral de 1herba alfals, la qual
picaven amb una massa per donar-la de menjar ais bous.
Altres noms populars: Aufals ( Baix Maestrat, Fraga, La Segarra, Alt Peneds, Valles,
Barcelons, ); userda ( Empord, La Selva, Rossell, Conflent ), melca ( Tarracons,
Priorat, ), melg ( Bergued, Alt urgell, Cerdanya,).
Alfals deriva de lrab al fassa; i medicago, don deriva melga, de Media, regi don es
creu originaria aquesta tan til i beneficiosa herba. Lalfals fou importat de Prsia a
Grecia al temps de les guerres mediques ( Plini, Histria Natural, XVIII, 144 )
Gra de Media - regi de lsia Menor -, anomena Virgili a lalfals en els versos 215-
216 del Llibre I de les Gergiques: Vere fabis satio; tum te quoque, Medica, putres
accipiunt sulci: A la primavera, se sembren les faves ( costum de la val del Po );
aleshores tamb, gra de Media, t acullen els soles esponjosos.
Toponimia:
El Barranquet de 1Herba de Benissili, tributari del barranc de les Rotanxes.
Cam 1Alfassar en el terme de Sollana.

Dades ecolgiques: Holrtica. Hemicriptfit escaps. Herba erecta o ascendent, ms o

menys pubescent, de rabassa gruixuda i fonda, dun a tres pams daltria. Fa les flors en
rams dun blau violaci i fruits en hlix, amb 2 o 3 voltes despira, glabres o feblement
pilosos. Conreada a xicoteta i a gran escala com a farratgera; sovint es fa escapla deis
cultius i es fa trobadissa ais indrets herbosos, pasturatges subnitrfils viva?os, ms o
menys trastocats per lhome, caixers de riu i de barranc o vores de camins.
Lherba alfals. Carrall, no en tinc io sembr i seg ! ( Mura )
Recordar els fanosos bancals dherba alfals que a lestiu floregen a les envistes del
monestir de Sant Miquel de Cuix, remuntant cam de Tauriny i de les velles pedres del
seu robust campanar.
Dades etnobotniques:
En primer lloc lherba alfals, 1herba per excel.lncia de la nostra ruralia, s el millor
farratge que sha criat al territori; el millor pinso; la millor pastura; la minestra ms
saborosa i nodridora per ais animals de forfa.
Lherba alfals abans la plantaven ac per ais animals. Era la menj especial per ais
animals, caram ! ( Foma )
Lherbafals s bona per a tots els animals pero es reservava per ais burros, haques i
matxos ( Bellreguard)
Herba alfals, segar i secar ( Sollana )
Fer melgues per ais conills ( La Font de la Figuera)
La melga salvatge, com si fore borda, molt assemblant a la de bancal, s lherba que ms
els agr ais animals ( Pastor de Vistabella )
Les soques xacaes i esgarraes tenia molt daliment per ais bous, com un bon pinso per a
engrossir-los, per aix en donaven dos o tres mesos abans de vendrels. Mon pare en
feia una monton i amb una branca que tenia a postes li pegava i li pegava i en acabant
les esgarrava ( Bellreguard )

480
La segaven per a les haques i els cavalls ( Quatretonda de la Val dAlbaida)

Les rabasses de baix, picaes i asgarraes, aix era un pinso molt bo ( Canals)

En l estable enxuma el cavall

un brot d userda perfumada,
i, rei delpati, el nostre gall
mostra sa cresta acolorada.
Ens diu Josep Sebasti Pons en un Divertiment dit El mas.
Usos medicinis:
Sha fet s farmacutic de 1herba alfals en convalescncies i debilitis, i en
avitaminosis A, C, E i K.
Novenari dherbalfals tendr o seca per al colesterol ( Beniaia )
Menjar herba tendr, en cru, collida del bancal, com si fra ensal, per ais derrames de
la regla o menstruacions abundants; i quan tenien liac ( Quatretonda de la Val
dAlbaida )
Herba tendr picada amb vinagre per al derrame ( Beniopa )
Emplastre de fulles de terree i herba alfas.
Tot picat i posant una clara dou, i tot pastat posar-ho sobre una tela neta de llan?ol o
una gassa i aplicar totes les nits durant nou dies damunt del colp morat. A lendem est
sec ( Potries )
Usos culinaris:
Millor verdura que res, quan encara est tendr i no ha florit. Ulls & herba tendr per a
la paella, bonssim ( Beniaij )
s bona de verdura, abans es mesclava en la verdura, els conillets, les peixqueres, els
llicsons dase i els de marge... ( Gorga )
He sentit dir que la gastaven en ensal ( F om a)
A Djebala Val fassa se la mengen bullida fent de guamici a les sardines a la graella, en
companyia de trossets de ceba crua i dall, oli doliva i sal.
Fumvem la llavor de lherba feta pols ( Benilloba)
Dades antropolgiques:
Enll on vaja us he de dur
olor de garbes d herba seca.
Entona en el cant temporal el mestre Vicent Andrs Estells.
De vegades era ms divertit encara no eixir ais afores i quedar-se a les cases nostres:
aquells corris espaiosos, fondos, on feia olor a galliners i coloms, a garrofes i alfals, a
rossins i palla i jaq... Quants amagatalls per cambres i graners i pallisses ...!
Mart Domnguez Barber L Ullal. pg. 127
Lolor a herba alfals que feien abans totes les pallisses i graners, com un del ms
exquisits regis de la casa rural. Lolor a camp, a agrura, a ruralia, a verdor neta i
nutricia. Abans, quan a quasi totes les cases tenien animals per a treballar la trra, no

481
faltaven mai els bancals dherba alfals en lhorta, que entre les delicies de la paisagstica
i jardinera hortolana ocupen un lloc cabdal. Solia plantar-se a tauletes llargues, a mates
espesses, fent com rius de vigorosa i creixent verdor, i es segava, amb la corbella, a
manolls, amb els quals es lligaven garbes, que es deixaven a secar uns dies en una vora
del mateix bancal.
La vigoria i la verdor, la suavitat i el somriure de lherba alfals ajupint-se i onejant,
indolent, al grat del ventijol de la primavera. Aquells benaurats dies primerencs quan
brillvem, de menuts, igual que els ngels, rebolcant-nos, aja9 ant-nos i extasiant-nos
damunt de les tendres i aromades garbes dherba alfals acabada de segar.
Veu tardanera en l ombra verda,
sentor del most que borbolleja en el celler,
carro immens abragant Vampiara del correr
on deixa caure un bri d userda.
Josep Sebasti Pons. Divertiment.La font d en Fils

Com lherba falaguera, la vidriella, el perico groe o la verbena, lherba alfals ha jugat,
tradicionalment ais pobles del territori, un paper principal dins deis rituals de fertilitat
del solstici destiu, anomenat, el ros, la fresca, la serena, la rosada de la mgica Nit de
Sant Joan.
Abans anvem a rebolcar-se per Y herba la Nit de Sant Joan, a pegar-se bons rebolcons.
Desprs anvem a xapullar, a banyar-se els peus a una bassa. No sacabava la faena en
tota la nit. No dormem ( Carrcola )

Quan rem xicons la Nit del Ros de Sant Joan i del Ros de Sant Pere, anvem a
rebolcar-nos a les herbes ( Cocentaina )
Abans en el Ros de Sant Joan i en el de Sant Pere, els nvios anaven a rebolcar-se en els
bancals & herba per remullar-se de la fresca ( Cocentaina )
Ac sha dir sempre el Ros de Sant Joan i el Ros de Sant Pere. Te nanaves al camp i
dien que si es rebolcaven en lherba alfalfa que a les dones es fea el monyo rull, dien,
dien. Es fea la vespra de Sant Joan i la vespra de Sant Pere i li dien el Ros de Sant Joan i
el Ros de Sant Pere. Ara sha perdut. Ac s que moltes casetes somplien totes la Nit
del Ros de Sant Joan, i la sandem a fer faena. Anaven a sopar i fer festa, uns tocant la
guitarra, altres ballant, i els que volien anaven a rebolcar-se en lherba alfalfa, que molts
llauradors la regaven per a que no es rebolcaren perqu desprs lhavien de segar
( Cocentaina )

Una molt encertada i bella evocaci daquest s ritual de lherba alfals ens la regala
Toni Cucarella ais seus Ametlers Perduts:
La nit de Sant Joan havem preparat la preceptiva foguera enmig del correr:
andromines velles, branques seques deis ametlers perduts, argelagues... Ben b tot el
barr participaba en la celebrado. Tothom havia tret les taules al correr per sopar a la
serena, al caient de la rosada. No debades aquella nit tamb Vanomenavem del Ros, pe
costum de passar-la tota a l'intemperie, flns a l alba. Hi havia qui alpunt de mitjanit,
enfilaba cap al riu, a Vassut de Valls, per fer-hi la primera capbussada de l any. Els
enamotats buscaven un camp d alfals per rebolcar-s'hi, a f l que els dus de la fertilitat
beneiren el seu amor. Miquel l herbesser, que tenia una taula d alfalspart de baix del
Palassiet, hi feia guardia amb Vescopeta perqu les rebolcades solien deixar-li
l herbasar tot esclafat. I les xiques fadrnes, que dies abans podien haber anat a

482
demanar promes a sant Antoni de Pdua, a la parrdquia del carrer Caputxins, aquesta
nit tiraven les tres faves sota el llitper conixer els havers econdmics deis futurs marits:
abundants si collien la fava sencera, regulars si era la fava mig pelada, i un matrimoni
d estretors i misries si el palp per sota el llit les havia guiades flns a la fava
descorfada.

Recordars, cor meu, la claror verda

i les guatlles que canten dins la userda.
Josep Sebasti Pons. Canta Perdiu: El pags a la font

Dolga perdiu i guatlla de la userda,

que agermaneu la flauta amb el flabiol,
i us refresqueu elp it dins Vombra verda
i escampeu la niada arran del sl
Josep Sebasti Pons. Canta Perdiu: Dolga perdiu

281.- Melissa officinalis L.

Labiateae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Tarongina (Castells de la Serrella, Beniaia, Alcal de la Jovada,
Benial, Alcoi, Bocairent, Planes, Benialfaqu, Almudaina, Benimassot, Benilloba,
Benasau, Ares del Bosc, Penguila, La Torre de les Mafanes, Carrcola, ), alfabiga-
tarongina ( Oliva ); melissa ( Cocentaina,)
Dades ecolgiques: Euroasitica. Ombries frescals i humides, ben herbades, ubrrimes,
de barrancs i fonts i orles de bosc. La trobarem encara en els brossalls deis barrancs de
1ombra de la serra de la Forad de la val de Gallinera, la font de la Mata de
Benirrama, la font del Mol de lEncant, la font del Rac del Candoig de la Crila, en
algunes clotades humides del salutfer i pintoresc Pa de la Llacuna de la Safor, en el
barranc de la Fos de Bocairent, etc.
Dades etnobotniques:
La tarongina com Pherba-sana. ( Beniaia).
Per ais guisats. N hi ha al riu ( Benilloba )
Per a adobar llentilles i guisats ( Benialfaqu)
Per al nervios ( A lcoi).
Per al nyervi. Una tassa mitja hora abans de menjar ( Cocentaina )
Per a fer tasses per a desprs de menjar ( Benial)
Ella s bon calmant del sistema nervios, aix que la donareu per a les rampes o pasmes
de lintest, del cor i de la matriu. Asma bronquial, insomnis i histerisme...cosa que no
volem que patiu ! Recordeu que la famosa Aigua del Carme es diu tamb Alcohol de
Melissa, puix sextrau daquesta planta. ens diu Josep Mascarell i Gosp de la tarongina
al seu inoblidable Amics de la Muntanya.
Diu Hildegardis von Bingen: La tarongina s calenta i quan una persona en menja riu de
bon grat perqu la seua calor toca la melsa i el cor se n alegra.
La tarongina, el romer, la camamirla, el marduix, la slvia i les fulles del llorer sn les
herbes que recomanava el mestre Amau de Vilanova ais Aforismes de la conservado de
la memdria:

483
Lavar sovn los peus ab aygua calda en dej, en la qual haja bullit torongina, fulles de
lor, camamilla, cabotes de tim, spich e semblants coses, a la memria e al cap e ais
ulls molt aproflta.
Levar lo cap ab lexiu en dej de quatre en quatre dies, en lo qual lexiu haja remullat
torongina, salvia, roman, moraduix, fermen e conforten la memria.
En lo cas que vullau fe r algn acte memoratiu, fregau la memria derrera del cap ab
ayguardent: conforten molt la memria e la restauren. L aygua ardent sia feta de vi
vermell, en lo qual sia ms una manada de torongina e de salvia e de roman, e puys sia
posada ab una bena de drap de lli a la memoria, e s gran secret.

Dades antropolgiques:
La tarongina l amor refina, diu la dita popular.
Trita melisphylla et cerinthae ignobile gramen, diu Virgili parlant deis procediments per
a capturar un eixam dabelles, en el llibre IV de les Gergiques, versos: 58- 6 6 , en el
qual es proposa cantar la mel, tot fen t admirar en petites coses un gran espectacle:
Ms tard, quan al?ant els ulls vors 1eixam, eixit del rase, vogant cap ais estels del cel
dins Paire net de Pestiu i et sorprendrs que sure al grat del vent com un nvol obscur,
comtemplaT: sn sempre aiges dolces i un abric fulls el que cerca. s all que has
descampar les sentors presentes: la tarongina engranada i la ceriflor ( Cerinthe maior
L. ), planta comuna; fes-hi dringar el bronze i agita a 1entom els cmbals de la Gran
Mare; les abelles es posaran, elles mateixes, ais indrets talment impregnis; elles
mateixes es tancaran, segons llur costum, al fons del nou bressol.

eix brotflorit de gerda tarongina, diu Jacint Verdaguer de Gentil a Canig.

282.- M entha aquatica L. [= Mentha hirsuta Hudson ]

Labiatae vel lamiaceae
Labides o lamicies
Noms populars dinics: Menta de riu, t de riu.
Dades ecolgiques: Subcosmopolita.Vores de rius, sequials, estanys, sobre aiges
somes i netes, praderies humides. No s abundant, ni de bon tros com la menta borda.
Dades etnobotniques:
Estimulant, digestiva i abellidora com les altres mentes.

283.- M entha pulegium L [= Pulegium vulgare Miller ].

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Menta ( Alcal de la Jovada, Ebo, Rfol dAlmnia,); poliol de
riu ( Banyeres); poliol daigua, herbeta de la Bassa (Benirrama)
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Hemicriptfit escaps. Herba decumbent o
ascendent, ramificada, glabescent o ms o menys pilosa i molt aromtica de precioses
fulles ovades, que fa les flors de corol.la lilacina en graciosos verticil.lastres axil.lars
compactes. Holoschoenetalia. Es fa vore, quan es fa vore, en les vores i pratells humids
de rius, fonts i barrancs, mullats i molls a Phivem i ms o menys eixuts a lestiu.
Extraordinriament abundant, a tot al llarg del riu Alcal, rodant Pencisadora Bassa de
Benirrama, i a la font de Bolata de Tormos i al riu Girona, continuado del riu Alcal, en
P ampia val de la Retoria. Pot crixer a 1000 m. daltria.
E cheiram a migas de alho, a rango, a agurdente, mas tambm a poejos colhidos as
represas, a manjerico quando pelo S. Joao.

484
I olen a llescons dall, a ranci, a aigardent, pero tamb a poliols collits en els assuts, a
alfabiga quan s per Sant Joan.
Eugnio de Andrade. As Maes.

Dades etnobotniques:
s una de les plantes ms conegudes al Territori, al Pas, al Continent i possiblement
arreu del Planeta, i com les altres mentes es fa servir per les seues virtuts digestives,
carminatives, espasmoltiques, refrigerants, antisptiques, culinries, i repelents
dinsectes. s, a ms, una bona planta emmenagoga, que normalitza les regles poc
abundants i endarrerides, tot i que no lhan de prendre mai les embarassades.
Per al mal de ventre i les agbnies ( Benirrama ).
Inflamaci de panxa ( Ebo ). Mal de ventre ( Alcal de la Jovada ).
N hi ha gent que ve a segar-la i nompli el cotxe a falcaes, sobretot gent dAlcoi
( Ebo ), per a donar a entendre labundor amb que es cria en el caixer del riu o barranc
dEbo i la volen 9 a que li t certa gent.
Tisana tonificant i de bon prendre ( Ebo ):
Menta ( Mentha pulegium L . ) / Camamirla {Santolina chamaecyparissus L )
Herba capotera {Paronychia argntea Lam.)

Dades antropolgiques:

En lantigor la menta sanomenava corona d A frodita ( Dioscrides, 11,154 ). En

Apuleu, mentha venerea s un afrodisac.
Minthe era una nimfa de la qual es va enamorar Hades, i que fon sorpresa per
Persefonea en bra9 0 s del seu esps. La deessa gelosa i enutjada transmud el eos de la
nimfa en una herba que duu al seu dedins la frescor de les aiges i el foc del desig
amors.
Ovidi. Les Metamorfosis. Llibre Des; v: 729-730

Amb fulles verdes de menta, quin luxe !, rentava la vella Baucis, arromantgant-se, la
taula de la seua humil barraca per a parar-la i servir Jpiter i el nt dAtlas, Mercuri,
disfressats de captaires. Ovidi. Les metamorfosis.

Hi ha les dites populars que diuen:

L aigua de menta, tot mal renta.
La menta, l estmac renta.

A Menorca diuen:
Sa menta, dona calenta.

Hi ha el refrany:
On hi ha menta,
l amor hi entra.

L 'aire ms prim, la menta,

l aigua del rec, el grill
es cerquen i s apleguen

485
en un mateix cam
de fressa compassada
de silenci tranquil
Salvador Espriu: Llibre de Sinera XXVII ( fragment)

Entre la menta verda, en Valzinar,

clareja pe sorral l aigua amb el da.
On sn els meus ocells? Qui m ho dir?
Iquin camp del passat els juntara?
Josep Sebasti Pons. L 'Aire i la Fulla:Ocells

Una verdor tan valenta

hi ha en els ulls d aquesta dona
que tenen olor a menta.
Francesc Almela i Vives. LIV.

No s veritat, vida,
ets
bella
i entre les sines tens
olor a menta.
Pablo Neruda. Odas elementales: Oda a la vida

L aire ms prim, la menta,

Vaigua del rec, el grill
es cerquen i s apleguen
en un mateix cam
de fressa compassada,
de silenci tranquil.
Salvador Espriu: Llibre de Sinera-XXVII

284.- M entha sativa L.[= M.x verticillata L. ; M. aquatica x arvensis ]

M entha spicata L.[= M. viridis L.; M. crispata Schraber ]
Labiatae vel lamiaceae
Labiades i lamicies
Noms populars dinics: Herba-sana ( Beniaij, Benifl, Adzbia, Foma, Almiser,
Alcal de la Jovada, Benimarfiill, Benillup, Beniarrs, Benimassot, Alcoleja, Alcoi,
Agres, Carnela, La Pobla del D uc,), herba-sana vera ( Fom a,), albarsana
( Bellreguard, Manuel, ), halba-sana ( Oliva, Potries, Lloc Nou de Sant Jeroni,
Almiser, La Pobla del Duc, Cocentaina, Agres, Ontinyent, Beneixama, La Font de la
Figuera, Tibi,),
Dades ecolgiques: Origen desconegut. Sovint cultivada a les vores i cantons deis
camps de regadiu, i a voltes escapada pels vematges.
Eli sadmirava de vore que pensava en tot detall i que no es mostrava neguitejada.
Tenia les virtuts talentoses que veuen el profit de cada cosa. En un pam de trra sobrera
afonava un gra de dacsa; en una tallaruca entre parres, una pepita de carabassa
quarentona; el jolivert i lhema-sana saixecaven entre els geranis... Mara Ibars i
Ibars. L ltim Serv.
Dades etnobotniques:

486
Agarres dos brotets dherba-sana i poses un casset daigua a bullir i al minut talles. Aix
s bonssim si no tha sentat b el menjar ( Benimassot)
Lalba-sana s molt bo per ais cuquis deis xiquets, en tasses; per tamb rosegant-ne
un o dos ullets ( Agres )
Agarraves 4 o 5 ulls dalba-sana, mostrejat un poquet, i els posaves a remull dins un got
de vi uns deu minuts, i pres. I res, en seguida se nanava el dolor de la pica de Palacra
( La Pobla del D u c)
Lherba-sana s lherba preferida a tot el territori per a aromar les delicioses i nodridores
faves sacsaes, i les faves bullides, les farinetes de caldo dolla, Tarros caldoset en
cigrons o els caragols, entre altres plats i guisats, viandes i menges.
Herba-sana per a les faves, s el primer que sens diu sempre arreu el territori en
demanar per Therba-sana:
Per a menjar. Aix ho posem normalment en les faves, les faves sacsaetes i les bollides.
En els caragols, s bonssima. Lherba-sana s bona en tot, en quasi tots els menjars,
perqu s bona ( Foma )
Quan feen faves, quan bullien faves posaven una miqueta dhalba-sana ( Oliva )
Abans Thalba-sana la gastaven per a fregir faves. Dos o tres fulletes i s bona ( O liva)
Lhalba-sana per ais caragols i les faves ( La Font de la Figuera )
Lhalba-sana per a les faves, quan friges faves ( Potries )
Therba-sana per ais caragols i les faves, fa gustet ( Beniarrs )
Lherba-sana per a aromar les faves seques bullides. Primer es posen les faves a remulla
tota la santa nit, i desprs es bullen amb herba-sana i picant o ditet ( Adzbia)
Bo per a la caragolaeta o si fas faves ( Carnela )
Lalba-sana per a fer favetes i caragols ( Ontinyent)
Lherba-sana per a les faves amb una cabe?a dalls i vitet. Tamb per ais caragols i per a
fer salses ( Alcal de la Jovada )
1alba-sana per a les faves i els caragols ( La Pobla del Duc )
Herba-sana si bulls faves, caragols, callos i coses aixina ( Atzeneta dAlbaida )
Quatre brots dherba-sana per a les faves bollides ( Beniaij )
Per ais caragols i les faves sacsaetes ( Almiser )
Lhalba-sana per ais caragols, per a les faves bollides i sacsades en una cassoleta dobra,
per a les dentilles ( Cocentaina)
La gastvem moltssim per ais caragols ( Agres )
Herba-sana per a fer caragols ( Alcoi, Benimarfull)
Lherba-sana per a les faves bollides o sacsaes, i els caragols, si sn anys plovedors
( Benillup)
Lherba-sana per ais caragols; les faves; la sangueta en salseta; el potatge de cigrons; i
els fresols secs en ceba, una fulla de llorer i una cabe9 a dalls ( Cocentaina )
Lalba-sana per ais caragols i les faves ( Beneixama)
Herba-sana per a les butifarres de ceba o coses de ceba ( Alcoleja)

Faves sacsaes:
Primer es posa a sofregir el companatge, - costelletes de porc o uns trossets de
llangonisseta tallats a la redona -, en una cassola de test, i quan est quasi sofregit del tot
es tira una miqueta de cebeta i es remeneja tot, i quan ja est frigideta o rossejaeta la
ceba, es tiren les faves tendres pelaes amb Therba-sana estrossejaeta; i sacsar sovintet
per a que es coguen les faves i no sagarren a la cassola; hi ha qui afig una miqueta
daigua si les faves estn un poc massa madures o dures per a que sacaben de coure; i

487
hi ha qui li plau sentir el tast cru de les faves. Quan esta tot cuit hi ha qui deixa caure un
ou ( Bellreguard )
A primeries de la tmpora, se solen cuinar tamb les tendrvoles cotes, partides com els
fesols de trencar, i en companyia de les faves tendres soltes ms granades.

Melania sempre tenia una gaveta dherba-sana i sempre men portava uns manollets per
a les faves. Abans tenien moltes dones herba-sana en el pati de casa, en una gaveta o
dibrell badat. Tamb hi havia que la gastava per a quan fea farinetes en el caldo de
Tolla. La faria es torrava al fom o a la paella, desprs es desfea en un got amb caldo
gelat, i en acabant sabocava al casset del caldo quan arribava al bull i es remenejava
fins a fer-se espesset; finalment es tirava damunt uns pesiguets dherba-sana seca feta
pols, i fea el gustet de Therba-sana ( Bellreguard )

Farinetes de caldo d olla amb herba-sana

Primer es torra la faria al fom. En acabant es dissol la faria en caldo gelat per a que no
sempilote; mentrestant laltre caldo est al foc i quan bull safig la faria dissolta en
laltre caldo i Therba-sana estrossejada; i a foc lent girar i regirar fins que sacabe de
coure ( Bellreguard )

Guisao de cigrons, queralles i costelletes de porc amb herba-sana ( Adsbia )

Unes fulletes dherbassana per a Tarros caldoset en cigrons, i per ais caragols ( Alcoleja
)
Una poqueta dalbassana per al potatge de cigrons i bleda; i per ais caragols (Tibi)
Lherba-sana per a aromar els patonets o peus de porc a la cassola, amb ametles picades
i a mitjan coure es posa Therba-sana ( TAtzbia )

Dades antropolgiques:
Ve una flairor de gesmil i herba-sana
deis indrets secretssims, invisibles,
on s amaga el misteri.
Mara Beneito. Un home en Taita nit.

D herba-sana s Vale. Sn d herba-sana

les atractives formes braqades,
l acoblament. L amor enamorat...
Joan Climent. Contraclaror: Amants. Pag. 44

285.- Mentha suaveolens Ehrh. [= Mentha rotundfolia L.]

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Mentastre ( ); mandastre ( Benial, Benissiv, Beniaia, Gata, )
Menta borda ( Bellreguard, Miramar, Oliva, Alcal de la Jovada,), herba-sana borda
( Alquerieta de Guardamar, Xeraco, Tavemes de la Valldigna, Foma, Pego, Altea,
Salem,), halba-sana borda ( O liva), halbarsana borda ( Bellreguard, Piles, ); matapoll
( Palma de G andia)

488
Matapu9 a, matapuces ( La Font dEn Carros, Potries, Vilallonga, Castell de les Gerres,
Otos, Carnela, Vilamarxant, ), herba pucera ( La Font de la Figuera)
Joca-sapos ( Rfol dAlmnia, Sanet i Negrals, Benimeli, )
Manrbio ( Aielo de M alferit)
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Herba molt abundant ais herbassars humits de les
vores deis rius, fonts, squies, ullals i estanys. Podrien dir-li menta o herba-sana de
granota.
La joca-sapos t una retiran?a a la menta i el poliol ( Rafol dAlm nia)
Dades etnobotniques:
Per ais cues. Bullir lherba i posar-la a la serena. Prendre-la en dej durant nou dies
( Gandia)
El meu home sen fea de menta borda bollida i glopejava, i si tenies un queixal un poc
foradat, et passava el mal pero el queixal desapareixia, es desfea en dos dies. Li ho va
dir, Canet, un home dAtzbia ( Oliva )
Bona per a fregar les picors de lortiga.
Una gavella de menta borda damunt on es gitaven els gossos per a que no criaren puces
( Alcal de la Jovada )
Solien tirar-ne al gos si tenia puces ( Vilallonga)
Per a les puces. Quan estava servint a Alcoi per a que no en menjaren les puces, que ens
fartaven, em posava una gavella dherba-sana borda, del riu, baix del llit ( la manta
sobre la que dorm ia). Els primers dies no em venia ni una. ( Pego )
Aix ho tiraven ais conills i animals que hi havien al corral, unes rames, i les puces
desapareixien ( Potries )
Un falcaet de mata-puces com llitet per a matar les puces deis gossets ( La Font dEn
Carros )
La segaven i la tiraven a les pallisses i diu que no anaven les puces ( Alquerieta de
Guadamar)
La tiraven a les conilleres per a matar les puces ( Palma de G andia)
Es cria per les squies. Quan hi havia puces en el corral, que hi havia conills, tiraven
halba-sana per a que no nhi haguera puces ( Oliva )
Lherba-sana borda s per ais polis de les gallines, per a eliminar-les ( Tavemes de la
Valldigna)
A? s per a les gallines quan tenien poli, que es rascaven; en tiraves una garba dins del
galliner, on sajocaven les gallines, dins les gbies i caixetes, i es mataven els polis
( Tavemes de la Valldigna)

Per ais gossos per a que no facen puces li fan un collar daf ( Alfafara)
Aix fa pudor. Aix ho gastaven per a tirar-ho ais corris per a les puces, i en seguida,
la pu?a desapareixia, fa una olor molt forta ( Altea )
Tirvem rames dherba-sana borda dins del corral per a la pu?a ( Salem )
La joca-sapos fa lolor forta i es tirava ais corris per a les puces ( Benimeli)
Per a les puces; i per enramar en les provessons ( Aielo de M alferit)
Per a les quadres que tenien puces ( Aielo de M alferit)

489
Per a les puces, pero si est aixuta no fa res, sha de collir arrexiuat ( Otos )

A Xauen i Djebala, on xeferlili, dit tamb sistro, s tan abundant, es fa servir per a molts
menesters. Tasses de mentastre o dherbassana amb sucre per al fred a lestmac.
Banys molt calents amb aigua de mentastre per a les carnes cansades desprs duna
llarga caminata.
Banys de mentastre a la matriu desprs del part per netejar-la i tonificar-la.
Smola de faria i mentastre per ais gassos i meteorismes. Mentastre ben xacat i mesclat
en faria i aigua fins a assolir una consistncia blaneta; desprs saboca damunt dun
plat ben untat previament amb oli i es menja.
Ramassos de rams de mentastre per a netejar el fom.

Dades antropolgiques:
Ho escampaven a la porta de casa deis combregants el dia de Sant Vicent per a donar-li
la comuni ( Aielo de M alferit)

Dins el silenci, la llum hi verdeja.

Hom veu pertot unes fulles dansant,
i ms hom va, ms la val estreteja
juntant la penya amb els gorgs que s hi fan.

Oh val quieta on passa una aleada

de menta borda al ms fo rt de l estiu!
Amb una biga a Vespatla clavada
sol hi trasteja el llenyassaire esquiu.
Josep Sebasti Pons. Canta Perdiu: El Gimenell

286.- Mercurialis annua L. subsp. annua

Euphorbiaceae
Euforbicies
Noms populars dinica: Campanar ( Miramar,)
Pinet ( Bellreguard, Rafelcofer, Almoines, Daims, Sanet i Negrals, Benimeli, Sagra,)
Brossa o herba pudenta ( Daims )
Joca-sapos ( Marells de Rafalcaid-Gandia, Els Poblets, El Verger, )
Alfbega borda ( Trbena )
Joca-sapos perqu sempre trobaves sapos vora la seua soca ( Marells de Rafalcaid)
Altres noms populars: Melcoratge,
Dades ecolgiques: Holrtica. Herbats nitrfils, cultius, tarongerars, horts, espais
ruderals. Herba normalment dioica ( o b monoica la varietat ambigua ( L.) Duby ).
Dades etnobotniques:
s planta de propietats laxants. Amb el nom de melcoratge, Pere C. Palau i Ferrer, en
Les Plantes Medicinis Baleriques, recomana el decuit en tasses amb mel, o en
llavatives, com un purgant bastant suau que va b a les criatures.
No sho menja cap animal. Si clavava alguna mata es quedava en el pesebre, no se la
menjaven ( Daims )
Mal de matar. Ni lherbicida; noms lancoixa ( Sagra )

490
287.- M ercurialis tomentosa L.
Euphorbiaceae
Euforbicies
Noms populars dinics: O relleta de rata (Gandia, Castells de la Serrella, Benial,
Beniarrs, Castell de les Gerres, Carnela, Foma, Ebo, Planes, Pedreguer, Potries,
Alfafara, Bocairent, La Font de la Figuera, ), orella de rata ( Planes, Beneixama,)
H erba blanca ( Benissa, Calp, Alcal de la Jovada ), botja blanca ( Quatretonda de la
Val dAlbaida)
H erba porguera ( Alcal de la Jovada )
Bercolatge ( Gandia), melcoratge, malcoratge ( Gandia,)
Dades ecolgiques: Mediterrnis occidental. Mata de soqueta llenyosa, dun pam i mig a
dos o tres daltria, de tiges dretes amb molta rameta i molta fulla. Crida latenci pe
color tan blanc i brillos, de suau tacte, talment fi vellut, degut a la pilositat curta i molt
espessa que la recobreix completament. Les fulles sn senceres, obovades o oblongues i
oposades i pe seu color, tacte i forma fan honor al seu nom ms popular. Fa peus
mseles i peus femella separats. Es cria ais matollars eixuts i aclarits, ais herbats
subnitrfils ms o menys eixuts i solejats, sobre substrats pobres i trastocis com els
codolars deis caixers de riu, rambles, runars, vores de caminis de muntanya,.
Lorelleta de rata para encendreg ( Fontanars deis Alforins )
Dades etnobotniques:
Al territori lorelleta de rata es considera sobretot un laxant suau, i tamb com a un
antiespasmdic i un dirtic til en els malestars digestius i les inflamacions renals. Aix
mateix sha fet servir tamb contra el reuma en cataplasmes ben calents de la planta
bullida.
Eixa s porga. Com si prengueres oli de ric ( Planes )
Aix ho gastava mon pare per a fer de ventre ( Quatretonda )
Per a cagar ( Ebo ). Bullida contra lestrenyiment ( E b o ).
Per a lestrenyiment, i s ms bona de prendre que la sall ( Alcal de la Jovada)
Per a quan es t la panxa malament i no es pot fer de ventre ( Catamarruc).
Porgant ( Planes, Fontanars deis Alforins )
Per a anar al water ( Castell de Rugat)
Aix es gasta per a lestrenyiment. s molt mal de prendre, io n he pres i s molt mal de
prendre ( Alfafara )
Molt bo per a quan tens mal de ventre. Ho bollies i aix era molt bo. Sha de prendre
sempre tibiet ( Potries)
Molt bo per al mal de ventre. Aix s lo principal quan t mal de panxa, de lo que
siga, enseguida, orelleta de rata ( La Font de la Figuera)
Per a prendre-sho per a la panxa si alg li senta mal alguna cosa, com el gorromino
( Carrcola )
Per a la inflamaci del riny mesclada amb coeta de cavall ( E b o ).
Lherba blanca per a les envestides i picors de sang ( Benissa )
Micapans dorelleta de rata per a trencares dos ( Bocairent)

491
288.- Mesembryanthemum crystallinum L.
Aizoaceae
Aizocies
Noms populars dinics: Herba de plata ( Illa de Tabarca ), herba gelada.
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Terfit escaps. Planta carnosa de fulles ovades,
aplanades, de varis centmetres damplria, que fan la impressi destar permanentment
cobertes de gotetes de rosada a causa de tindre-les cobertes, com les tiges, de grans
papil.les cristal.lines i transparents molt conspcues, plenes de suc o aigua cel.lular, les
quals permeten de reflectir i cemdre una bona part de la radiaci infraroja que reben,
excessiva en els hbitats semidesrtics en que viuen i que calfaria la planta perillosament,
alhora que deixen passar la llum visible que la planta precisa per a la fotosntesi. T
unes flors molt atraients, amb nombrosos petis blancs, els quals sn ms llargs que els
sepis. Creix ais arenals i rodis ruderals costaners davall de la inflncia marina, puix
endura prou b tant les sais nitrogenades com el clorur sdic.. La primera volta que la
trobarem en estat salvatge va ser passejant pels arenys que van del Tantic cmping de
LAlbufereta, on teniem plantada la tenda, al cap dHortes.

Dades etnobotniques: Herba comestible per la camositat i pe seu agrest i salobreo

tast. Precisament bo i dinant a un bon restaurant de Gandia amb Antoni Aguilella un dia
i unes setmanes ms tard amb Daniel Climent ens serviren en lamanida, en companyia
d altres verdures i hortalisses unes fulles grosses i cridaneres que resultaren ser dherba
gelada.

289.- Mespilus germnica L.

Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Nesprer ( Bellreguard, Miramar, LAtzbia, Beniarbeig,
Pedreguer, ), nespler ( Dice. Fabra ), nyesprer ( Gandia, Bellreguard, Otos, Alcoi, ),
nesprera ( Oliva, Petrer, ), nyesprera ( Rtova, Castell de Rugat ), nesplera ( Dice.
Fabra), nyesprera ( Callosa dEn Sarri), nyesprer de la corona ( Polop ), larbre.
Nespra ( Oliva, Bellreguard, Miramar, LAtzbia, Beniarbeig, Pedreguer, Pedrer, ),
nespla ( Dice. Fabra), nyespla ( Cinctorres, Burriana, Llucena, Valncia,), nyespra
( Gandia, Bellreguard, Rtova, El Castell de Guadalest, Benidorm, Castell de Rugat,
Otos, Alcoi, Foia de Castalia, Valencia,), nspola, el fruit.
Teoffast anomena el nesprer, mespilos, i daqueta fais passa al llat amb el nom de
mespilum, esmentat per Plini.
Si en fruites volempensar, ac ha...garrofes, prunes, nesples, codonys...
Francesc Ebdmenis. Lo Regiment de la Cosa Pblica: 25.15

A la Safor i a daltres comarques sempra la paraula nyespra, nespra o nespla com un

sinnim de carxot, galt, bascoll o bolera. Es diu: - Portat b, xicon, o a vore si
tamolle una nyespra.

492
Dades ecolgiques: Arbret espinos, de tronc reto^ut i branquillons pubescents, de la
submediterrnia oriental, de 2 a 4 o fins a 6 metres daltara, introduit, cultivat al
territori tradicionalment com a fruiter, en xicoteta escala, sobre races de conreu sovint
inermes, en peus, ara i ads, solitaris, a la vora del bancal, per aprofitar els seus fruits
tardorals, o del casal, a tall darbre ornamental; a voltes es pot trobar naturalitzat en
boscos i arbreries humides, principalment caducifolis, fins ais 1500 m., com a les
contrades catalanes humides del nord-est, del Conflent a Osona, al Valls i al Maresme.
Fulles grans, de 5-12cm, obovato-oblongues, pubescents al revers, enteres o ms o
menys dentades a la meitat superior. Flors blanques i solitries, de 3-4cm de dimetre,
de sepis lanceolats, ms llargs que els obovats petis. Fa fruits esferoidals, de 2-3 cm.,
pareguts a una trompa o baldufa, de color bru, pubescents o coberts dun fi toment i
coronats pe cercle deis lbuls del calze floral persistent; sn acduls, aspres i carregats
de pinyols.
El nespler es cria salvatge en Anatolia, Armenia, Transcaucsia i al nord dIran. Boija
indica la seua presencia ais ombrius de les muntanyes de la Val de la Murta dAlzira.

Dades etnobotniques:
s una arbre conegut per tots aquells que shan criat en un pobl i tenen ara ms de 50
anys. Sen veien pocs pero sen veien, escampats en solitari pe terme, normalment a la
vora de lhort, ran squia o de barranc. Pero sobretot el fruit era conegut perqu, a la
tardor, es venia en les paradetes de llepolies, sobretot els diumenges, en companyia de la
regalssia de bast i deis codonys.
Les nyespres sn fruita astringent i dirtica, i necessiten, com les serves, una
sobremaduraci en cambra sobre ja? de palla per tal de reblanir la dura i aspra polpa, i
descompondr i transmudar les excessives matries taniques en daltres ms dolces i
saboroses i agradables al tast.
Abans ho posaven en palla per a que madurara ( Rtova )
Les nyespres, com les sorolles, les cireretes de pastor, els mrtols, les mores dalbarzer,
els gnjols, els arbo?os, els llidons, les serves i els codonys pertanyen ais fruits oblidats
dantany, a les fruites perdudes de la tardor o de la primavera dhivem, com tan
bellament les anomena Daniel Climent, ais sabors, les textures i les aromes deis darrers
fruits de lany.

A Marroc sanomena al mzah, i laigua de les fulles i de la corfa de les rames es

considera un astringent til per a fer banys bucals en les estomatitis i per a aplicar amb
un cotonet o drap net, diverses voltes al dia, sobre les aftes. Tamb es recomana menjar
nespres en cas de rampallades destmac.

Dades antropolgiques:

Hi ha lendevinalla popular referida a la nespra que diu:

En Vhorta es cria, en Vhorta es fa,
du coroneta i no s capell.

O la versi que escoltrem al Castell de Guadalest:

En l hort es cria, en l hort est,
t coroneta i no s capell.

493
 290.- Micromeria fruticosa (L.) Druce [= M. marifolia ( Cav. ) Bentham; Satureja
fruticosa ( L.) Briq.; Melissa fruticosa ]
Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Poliol ( Cocentaina ), poriol blanc ( Alcoi ); puriol ( Ebo,
Castells de la Serrella,); poriol ( Castells de la Serrella, Cocentaina, ), pomol
( Famorca ); purriol ( Ebo ); boriol ( Alcal de la Jovada ). En tot cas i en tot lloc del
territori s aquesta planta el poliol, dit en totes les variants possibles incls en la
correcta.
Dades ecolgiques: Mediterrnia centro-occidental. Penyes, pedregallars, replans i
carcalls de roca, clapers assolellats, no lluny deis barrancs, captenint-se com una
rupcola. Al nostre territori es fa molt claret, no com a 1interior de Castell i a Terol, i
s molt volgut, per aix, sovint, la gent de muntanya sen planta unes mates a lhort o al
corral. T anomenada de bo el poliol del barranc de Malafi.
s fnet i naix de dins la penya ( Alcal de la Jovada ).
El barranc de Malafi s la mare del poriol. Sen veuen algunes mates al barranc de
Bitla, i un parells de mates en el del Mol. Tamb una mata, eixint enmig dun carcalliu,
en el crcol de roques que volta el pa de la Llacuna ( Castells de la Serrella )
Cova Vedrera del barranc de Malafi.
La menta ( Mentha pulegium ) es fa en el riu, i el boriol es cria a la muntanya, pels
carcalls de les penyes; i s ms fort que la menta ( Alcal de la Jovada )
Dades etnobotniques:
Per al mal de ventre ( Ebo,Alcal de la Jovada ).
El poliol per fer herbero ( Cocentaina )

Tisana digestiva (Cocentaina):

Menta / Tim / Espgol / Romer / Poriol blanc.
Les mescles han de ser de nmero impar: 3-5-7-9-11... (Manolo Albors Mahiques,
Cocentaina)
Dades antropolgiques:
Enramades de pom ol en Corpus ( Famorca)

291.- Mirabilis jalapa L.

Nyctaginaceae
Nictagincies
Noms populars dinics: Dompedro, a voltes, donpedro ( Bellreguard, Miramar, Oliva,
Rfol dAlmnia, ); mampedro ( Bellreguard, ), llampedro ( Pedro, Barxeta,
Quatretonda de la Val dAlbaida, Cocentaina, Sagunt ), llampedrer ( Quatretonda ),
donpedrer ( )
Altres noms. Flor de nit.
Dades ecolgiques: Neotropical. Orinda de Mxic. Gefit bulbs. Planta perenne,
molt ramosa, nugosa, de fulles aovades i llises, que a trra nostra, brosta totes les
primaveres del seu soberg i negrells nap subterrani, i a lestiu trau unes abundants i
boniques flors en forma dembut deis ms variats colors, b purs - blanc, groe o vermell
- o mesclats de mil maneres. Pot trobar-se, a voltes, naturalitzada en herbats nitrfils.

494
Molt popular a casa nostra com a planta ornamental, per la facilitat de cultiu i per
F poca i la pltora de la seua florado crepuscular i nocturna al llarg de tot Festiu. La
pol.linitzen papallons noctums, atrets per les variades i virolades coloracions de les flors
i sobretot pe b de Du de la dol?a i delicada fragancia que aqestes exhalen quan es
descloen al vespre i a la nit.
Dades etnobotniques:
La flor de nit forma part destacada, en companyia del jesmiler, lherba llrnsa, lamor de
fadr, el bellverd, la vareta de sant Josep o la baladrina, dall que podra anomenar-se la
nostra jardinera casolana tradicional, del pacfic i perfumat estol de plantes extiques
trades pels valencians i, sobretot, per les valencianes al llarg deis segles, per a plantar al
corral o a la vora de casa, a tall domat i de companyia.
Larrel descolgada a la tardor, i posteriorment llavada, tallada a la redona, posada a
secar i feta pols, sha fet servir com a porgant. Pero les niques utilitats medicinis que
hem pogut arreplegar del donpedrer al territori s com a vulnerari i emol.lient.
La fulla de donpedro per a rebentar i netejar els grans ( Rafol dAlmnia )
Larrel del llampedro s bona per a curar. Larrel la piquen i la posen damunt dun mal i
sen va ( Pego)
Antany, a Festiu, les xiquetes es confeccionaven collars i polseres, passant un fl per les
granes i les flors del donpedrer.

292.- M oricandia arvensis ( L.) DC. [= Brassica arvensis L.J

Cruciferae
Crucferes
Noms populars dinics: Coletjo ( Bolulla, ), colejo ( Tibi, Castalia, Fageca, Gorga,
LAbdet, La Llosa de Ranes, ), coletxo ( Petrer ); mata colejo ( Tibi ); alcolejo ( T ibi,),
coletjo ( A ltea), coletxo ( Benissa, Calp, ), colitjo ( ), colitj ( La Font de la Figuera ),
collitj ( La Font de la Figuera,); coleta ( Aielo de M alferit)
Dades ecolgiques: Mediterrnia del sud. Tota la planta s dun verd de tonalitat glauca,
que recorda el de certes cois i que es deu a la capa prunosa, cria, que en recobreix
lepidermis. Ermots, bancals de sec, margenis eixuts.
Dades etnobotniques:
Verdura.
Aixina esmor?ant, a voltes, les fulles, aixina mos les menjaven, s molt bo ( Altea )
Aix ho gastaven quan estava tendre, com la ruca ( La Font de la Figuera )

El coletjo fa una flor moraeta. Els animals se la mengen tota ( Altea )

El ganao se la menja molt ( Fageca)
Sel menjava el ganao , els apanyava molt ( Gorga )
A les cabres els encanta ( La Llosa de Ranes)
Ho gastaven per ais conills ( La Font de la Figuera,)
La coleta per ais conills ( Aielo de M alferit)
La fea per ais conills ( Petrer )

495
Cal esmentar la Moricandia moricandioides (Boiss.) Heywood [= Brassica
moricandioides Boiss.]. Una germana de 1especie anterior, iberollevantina, menys
abundant, que es fa ais bancals de seca i ermots, la qual tamb es fa servir de verdura i
de pastura.
A Baos de Graena, Granada, segons reporta M.R. Gonzlez-Tejero, fan servir la fulla
del curlomal ( Moricandia moricandioides) com a emol.lient, aplicant la fulla, desprs
de llevar-li el tel o cutcula, directament sobre la part afectada.

293.- M onis alba L.

Moraceae
Morcies
Noms populars dinics: Morera, morera blanca, larbre; mora, el fruit.
Toponimia:
La preciosa font de la Morera, a prop de trobar-se el barranc de la Murta i la rambla de
Barxeta, amb basseta i esbeurador.
Lermita Morera dOntinyent, de formidables panormiques a tota la val dAlbaida amb
una singular vista del Benicadell al lluny.
La Font de La Morera dAlfafara, ms avall de la font de Carbonell i abans daplegar a
les Coves de les Finestres.
La partida del Moreral de la Font de la Figuera.
Partida de la Morera, baix del llogaret de Montortal.
Sn nombrosos els carrers i les places dedicades a la morera o les moreres, com el
precis carrer de Les Moreres dOliva o de LAlcdia, la placeta de la Morera de
Benignim o el no menys bonic Portal de la Morera dElx.
El mas de les Moreretes de Moixent, a m dreta del cam del Bosquet.
El pobl de Moraira.
Dades ecolgiques: Asia oriental: Xino-japonesa. Arbre de copa redona que no sol
passar els 1 2 metres daltria; monoic, flors xicotetes, unisexuals; caducifoli, de fulles
truncades o feblement cordades a la base, i glabres a lanvers. Mres blanquinoses,
fades i llargament pedunculades. Cultivada des dantic per a la cria del cuc de seda ( les
fulles serveixen daliment ais cues de seda ), per a fer ombra en places i carrers, i com a
ornamental. Resten encara vetustes moreres deis antics conreus de la seda en alguns
carrers i camins rurals. Es naturalitza a voltes.
La morera de quatre bra?os de la placeta de lesglsia de Benimaurell.
La brancuda, robusta i solitaria morera del barranc del Tramusser de Benifai de la
Ribera, monument vivent i darrer testimoni deis gloriosos temps de la seda valenciana.
La jove morera que ombreja els portis de lesglesiola de Sant Francesc de Pola de
Turballos.

294.- M onis nigra L.

Noms populars dinics: Morera, morera negra.
Dades ecolgiques: Oriunda dsia occidental, de Prsia. Cultivada ms rarament.
Semblant a la morera blanca pero de port ms vigors i amb fulles ms aspres, piloses,
hspides a lanvers, i fortament cordades a la base; i amb mres ms llargues que el

496
peg corresponent, color violeta-negroses o dun fose color de porpra, agredolces, riques
en vitamina C i de virtuts astringent i diurtica; i ms agradvoles que les blanques.
Dades etnobotniques:
Les mres de morera blanca o negra com a fiuita no han fet un gran paper
tradicionalment. Shan menjat noms ocasionalment.
Amau de Vilanova en el Regiment de Sanitat a Jaume II. Captol X. De les fruytes que
hom usa, ens adverteix de Ps abusiu de les mres massa madures: Tot hom qui entena
en si matex conservar sanitat, deu observar generalment esta recgla, qo s a saber: que
nuil temps no vuyla usar fruytes cuytes ne crues entr en Tarbre sien covinenment
asanades, ecceptades mres, les quals no deu hom usar pus sien tan madures que
tornen negres per madurea, per qo cor sn menjar d aranyes, e ensutzen e podrexen la
sang, e engendren e multipliquen floroncos e ntrachs o carboncles e encare bubes
negres. E per qo, en les regions caldes e humides, en l any que sn moltes mres e tal
fruyt s gran s, regna corrupci d aer, qo s pestilencia, si dones per flux de ventre no
s embarguada.
La fusta de morera per fer cadires baixetes i patrones ( poltrones ). Abans quasi totes les
cases ne tenien una de patrona ( Daims )

La morera ocupa un lloc preferent entre els conreus tradicionals de tot el pas i en la
historia agrcola valenciana, tota una poca que no sacab del tot fins no fa massa anys.
Al segle XV quan el cultiu de la canyamel sestenia en plena vigoria ja es plantaven
moreres al Pas pero la seua rellevncia paisatgstica i la seua importancia econmica
arribaren prou ms tard, i a poc a poc, en estreta relaci amb la decadncia de la
canyamel, a la qual acaba per substituir com a conreu preferent i com a comerg de
projecci exterior. El segle XVII, que assist a Pinici de fagonia de la canyamel,
conegu tamb un pararel augment de les moreres i de la cria del cuc de seda, i el segle
XVI que va vore Pesfondrament del comerg del sucre, va marcar tamb lesplendor de
la sedera valenciana.
Mentre en algunes comarques les moreres es plantaven ocupant els camps sencers, com
hui els bancals de tarongers, en altres com la Safor solien plantar-se a la vora de les
squies, camins i hortes, fent daquesta fais el conreu. de la fulla de la morera
compatible amb el ritme deis altres cultius tradicionals. La Safor era llavors comcidint
amb el pas de Cavanilles, un bosc aclarit i ordenat de fulloses i llustroses moreres
aliniades a lentom de camps de blat, ordi, herba alfals, melonar, i bancals de llegums i
llenques dhortalissa per a consum domstic; no faltarien les oliveres, els vinyals, les
garroferes, les figueres ni els primers soles de dacsa portada de Mxic.
La morera com a cultiu dominant va continuar durant molts anys fins la seua gran fallida
a les acaballes del segle XIX, quan a Penorme competncia que representava la
produci de la seda xinesa i japonesa, es va afegir Tambada de \a.pebrina amb carcter
epidmic, que produ la ruina de les collites de fulla i de la indstria sedera. Amb tot la
sericultura continu com un cas a banda en algunes comarques i pobles com la Safor, i
encara a primeries de segle hi havia algunes famlies pobres que dedicaven part del seu
temps a la cria del cuc de seda tot venent els capolls ais corredors de les fabriques. La
primera guerra europea va acabar definitivament amb les restes del cultiu de la morera i
la cria del cuc de seda, tot i que ais anys cinquanta encara es criaven cues en algunes
cases de la Safor.

497
Dades antropolgiques:
Romanalles daquest temps de la morera sn la presencia testimonial dalgunes poques
velles i venerables moreres vorejant alguns carrers i camins rurals; el record en tantes
cases velles de la cambra o Vandana; i certes dites, modismes o cantarelles, encara
vives en la parla diaria del territori:
Donar ms faena que una any de cues ( Pego )
De la tasca d anar a pelar fulla, prov la dita: Qui tinga cues que pele fulla
( Bellreguard, Pego, Pedreguer,).
Estanyar era unglejar pe mig la fulla per a afavorir que el cuc puga menjar per tot.
Anar a fe r botja: anar a fer botges per escampar-les enmig deis canyissos i permetre que
el cuc puga filar.
Descadassar: arrancar els capells de la botja.
Valdr ms les andanes que els cues ( Bellreguard)
La tradici popular diu que en lany 1247, un llaurador dAlgemes, llavors un poblet,
anant un dia cam de lhorta, quan eixia pe portal, anomenat aleshores, de Berca o de
Massaceli, on hi havia una gruixuda i anyenca morera, entre daltres all plantades, hi
va vore dins del buit de la vella soca una imatge de fusta de molt pes i molt bruna de
Nostra Dona la Verge Maria. La Capella de la Troballa, construida sobre els fonaments
duna antiga esglsia romnica.
Moreres
Deis arbres tots, quan ve la primavera,
ningn pot comparar-se a la morera
en brostam i en tendror.
Les branques, per l'hivern, ben despullades,
rebroten, en abril, a flamerades
de sucosa verdor.

Les flors, en altres arbres, sern fruita;

pero s que, en la morera, ja s collita
de la fulla el convit:
l ornament de les vares d'eixa arbreda
s transformat, per al cuquet de seda,
en frescor, taula i Hit.

Escampada la brosta, tan bledana,

pels canyissos estesos en Vandana,
fa goig el verd m antell!
Ja el cuc adult, carn de la teua branca,

498
va filant en la botja fins que es tanca
dins del propi capell.
Mare de Du de la Salut, Tu eres
la ms tendral de totes les moreres,
perqu - del cel espill -
fores ensems la fulla d eixa arbreda
i el virginal capell, flla t en seda,
on es tanca el teu Fill.
LUllal. Mart Domnguez Barber
En al.lusi a les fadrnes peladores de fulla de morera per al nodriment deis cues de
seda, a Beniopa canten:
Les xiques de Beniopa
sn totes molt faeneres,
tenen la panxa rasposa
de pujar dalt les moreres.
Digna de la ms picant inspiraci dEuterpe ens pareix aquesta tonada hortolana,
aquesta Cans de PHorta recollida per Eduard Lpez Chavarri en les Proses de
viatge
Se n ixen les remateres
all a les cinc de Tespr
a espigolar per les eres,
tota la roba esgarra
de pujar a les moreres.

Escoltar, amb Voida a la trra,

pregones veus i moltspregons tambors,
veur arribar, per camins de moreres,
migdies d or i universos depols...
Vicent Andrs estells. Cantata inicial del Pas Valencia
*

El jard t un cant rab i una lluna

com la que aquesta nitpassa creixent,
moreres de la seda i una roda
de snia amb els catfols de llegenda.
Joan Climen. Els Colors de l Arc Iris: Oda a la Safor, 8.

L hivern, com el sol, en la gran serenor,

fa lluir serra amunt les geleres !
Qu s guapa ta plana, quan l or de tardor
va enjoiant del cam les moreres !
Josep Sebasti Pons. Divertiment: Himne de Rossell

499
Morera, us ha plagut sempre la dansa
de Vamistat.
Quan gira la sardana amb alegranga
tot s daurat.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: Sant Pol de Mar ( fragment)

El cas daquell arbre que donava els fruits tot blancs i el contacte amb la sang fu que
granara de negre, s a dir, el cas de la primera morera de fruits negres o morats, que ens
reporta Ovidi al comenfament del Llibre IV de Les Metamorfosis en boca dAlcnoe, la
filia de Minias, el rei dOrcomen, ciutat de Becia, que lescull entre daltres
atractvoles contalles per a referir-la a les seues germanes mentre carden i filen la llana
per tal dentretindre les orelles i alleugerir el seu treball. La faula de la soberga morera
caramulla de mores blanques com la neu que donava ombra al sepiliere de Ninus, el
mtic rei dAssria, fundador de Nnive, a la vora duna font daigua molt freda que va
servir damagatall per a la fatal cita nocturna deis enamorats Tisbe i Pram, i de senyalat
testimoni del sangnant i sublim final deis seus amors:
En temps de Semramis, reina deis assiris, Tisbe i Pram, la ms formosa de les
donzelles dorient i el millor i ms estrenu deis jvens, que residien a Babilonia en
edificis veins es van enamorar, i el seu amor amb el vematge i el temps va anar creixent,
i shaurien unit em matrimoni pero els seus pares els ho van impedir; el que no van
poder impedir s que una ardent passi sensenyorira deis cors de tots dos igual.
I com a la paret comuna a les dues cases hi havia un petit clavill den? que van bastir
la, que ells aviat descobriren, decidiren que els fora el pas que permet que la veu arribe a
les orelles estimades.
Al capdavall van resoldre fugir i van citar-se, aprofitant el silenci de la nit, davall de la
morera que custodiava el mausoleu del rei Ninus, que tenia encara blanc el fruit:
Hbilment, enmig de la foscor, Tisbe fa girar els golfos de la porta i va ixir, burlant la
vigilancia, i amb el rostre cobert per un vel es va dirigir a la tomba i es va asseure davall
de la morera convinguda. Lamor la feia ms valenta. Per vet ac que una lleona amb la
boca tacada de sang duns bous que acabava de matar satansa per apaivagar la set a la
font. Tisbe veient-la a la claror de la lluna amb passos temorenes samaga dins duna
cova obscura, i en la seua fgida se li esvara el vel i li cau. Quan la ferotge lleona es
dirigia de retom al bosc va topar amb el lleuger mantell perdut i va esquin?ar-lo amb la
seua boca sangonosa.
Pram va eixir ms tard i va vore les petjades de la lleona salvatge i la tela tacada de
sang i el seu rostre va empal.lidir del tot, i es va culpar a ell mateixa per no haver arribat
primer i per haver fet venir la seua estimada de nit a llocs plens de perdis, i amerant amb
llgrimes i omplint de petons aquella pe?a de roba tan coneguda es va esfonsar en el
ventre lespasa que portava a la cintura. Tot seguit ja a les portes de la mort la sang li
brollova a una gran al9 ada i els fruits blancs de larbre ruixat es tomaren foscos i larrel,
amerada, va tenyir de porpra les mores que pengen de 1arbre.
Vet ara que ella encara aporegada cerca el seu estimat desitjant explicar-li els perdis, i
dubta en vore que la morera t els fruits foscos, i mentre vacil.la veu que uns membres
tremolosos palpiten damunt el sl ensangonat, i va fer un pas enrere i va sentir un
estremiment semblant al de la mar quan sagita perqu una brisa lleugera passa fregant
la seua superficie, i va reconixer el seu amor. Tisbe es va desesperar, va comenfar a
castigar-se els brafos a arrencar-se els cabells i envoltant amb els brafos el eos de lamat
va omplir de llgrimes la ferida i sembrant de besades el rostre gla9 at, va exclamar:

500
 Pram, respon! s la teua estimada Tisbe qui et crida:
si m ests escoltant, redrega la testa caiguda!
Pram sentint el nom de Tisbe, obri els ulls, en qu pesa
ja la mort, i amb aquesta imatge torna a tancar -los.

...o h arbre, que sota les branques ombreges

ara d un i aviat de tots dos les nostres despulles,
fes que conserve el teu fruit els senyals d aquesta ruina
i, en record del parell de sangs que hi vessem, enfosqueix-te 7.

Aix va parlar i, col.locant la punta de 1espasa davall el seu pit, va deixar-se caure
damunt del ferro, encara calent de la sang de Pram.

Trgica i entendridora historia que Shakespeare refar en Romeu i Julieta, i Cervantes,

en el comen9 ament del captol XIX de la segona part del Quixot, recordar en els amors
de la bella camperola Quitria i Patltic pastor Basili, que tenia la casa al costat de la
deis pares de Quitria, i des deis ms tendres i primers anys senamoraren, on va tindre
lavinentesa lAmor de renovellar el mn deis ja oblidats amors de Pram i Tisbe. .

Tamb el Dant fent al.lusi a lefecte miraculs i encoratjador del nom de la dona
estimada sobre el seu enamorat, fa un esment de la for5 uda morera lligada a la
babilnica llegenda de Tisbe i Pram en La Commedia, quan ja tocant al seu terme el
sant viatge a travs del Purgatori, i deixada enrera la selva de flames on es purifiquen els
trobadors de la seua luxria, es presenta, damunt la riba, de cara el capvespre 1Angel de
la Castedat entonant la sisena de les Benaurances sobre els nets de cor, i recomanant ais
tres poetes viatgers de passar el mur de foc com a darrer turment purificador per a
acabar deixir del Purgatori. El Dant davant del mur de foc resta espaordit i pl.lid,
com pl.lids sn els cossos sebollits :

Ialgant juntes les mans jo m ajupia

mirant la flama i imaginant la sort
d aquells que a la foguera vist havia.

I Virgili lencoratja com a un fillet dient-li que per gran i llarg que siga el turment mai
no el matar ni les flames ni un sol cabell li cremaran. Pero el Dant no es decidir a
llan9 ar-se a les entranyes del foc fins que no sent el nom de Beatriu:

Deixa la por i el teu valor retroba;

gira t, camina, i entra ben segur!
Pero, jo, com caragol dins de la clova,

ferm, no cedia, a contracor i dur;

i ell veient-me digu: Fill, considera
que el mur separa Beatriu de tu.

Com quan al nom de Tisbe els ulls altera,

per esguardar-la, Pram moribund,
llavors que es torna roja la morera,

501
 ma resistencia va ablanir-se al pun;
i al mestre vaig girar-me quan li oia
el nom que al pensament sempre em va junt.

El Dant. La Commedia. Purgatori. Cant XXVII; versos: 16 - 18 i 31 - 45

Aquest efecte salvador del nom de lestimada el trobem referit tamb a casa nostra en la
historia de Curial e Gelfa\ Mas, com Curial s ich parts, Laquesis lo mira, e, ax com
lo per d de veure, tots los spirits li fugiren, e ab tremolosa veu, girant-se a sa more,
dix: - Senyora, yo muir -. E tantost, perduda la color e los labis tornats tots blancs,
cubera de una suor tota freda, caygu. La duquessa, sa mare, crida grans crits, e ab
aygua freda e altres arguments s esforgava reduir-la al primer punt; mas com ag los
valgus poch, la mare, que avisada senyora era e pensava b aquest mal d on podia
venir, crida grans crits: - Laquesis, ve t ac Curial ! -. Per qu Laquesis, al nom de
Curial, no menys que Pramus al nom de Tisbes, obr los hulls e, obrint los bragos,
alarga lo coll; e sa mare bes-la moltes vegades.

295.- M uscari neglectum Guss. ex Ten.

Liliaceae
Lilicies
Noms populars dinics: Catalina ( LA bdet)
Pet de fiare ( Castell de Rugat), flarets ( Alcal de la Jovada, Castell de Rugat, ),
Allets porrets ( Beniaia ), all porr ( Alcoleja), cebeta ( Trbena ), all de sarvatxo
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Herbats subnitrfils, bancals de sec.
Dades etnobotniques:
Quan rem xicones feem ramellets ( Alcal de la Jovada )
Feen tinta quan rem xicotetes ( LA bdet)

Cal fer esment de la calabruixa grossa, cap de moro o guitarreta ( Muscari comosum
( L.) Miller ) Una planta mediterrnia, propia deis herbats subnitrfils i deis bancals
frescals de sec, que nosaltres hem vist, 9 a i ll, a roglets o en solitari, com a la partida
del Matissal de Castells, o en abundor com en els blancs bancals de Benial de la Val
dAlcal. s una sorprenent brosseta de conreus i pratells eixuts, provista de bulbs, i no
tan abundant com la seua germana menuda ( Muscaris neglectum ). Les cebetes que fa
sn molt preades en altres pasos mediterranis per a consumir-les bullides o adobades
en sal, vinagre i herbes; i passen per ser afrodisaques.

296.- M yoporum tenuifolium G. Forster [= M. acuminatum R. Br.]

Myoporaceae
Mioporcies
Noms populars dinics: Gandul ( Bellreguard, )
Dades ecolgiques: Austrlia oriental. Arbret fulls, esps, compacte, de fiilles
coricies, ms o menys suculentes, amb el limbe ovato-lanceolat, de 4-10 cm; que
floreix al comen 5 ament de la primavera amb precioses floretes pentmeres, zigomorfes,
de pulcra corol.la blanca amb delicioses taques purpries, de 10-12 mm de dimetre;

502
drupa negrosa. s un arbret que estima la calidesa i no creix per damunt deis 300 m del
nivell de la mar.
Dades etnobotniques: Cultivat com a ornamental a les comarques costaneres del tenitori i del pas i de
les restants contrades mediterrnies martimes de les terres catalanes, preferentment per a rodar com a
bardissa o tanca protectora els horts i bancals oberts al vent abrasiu de la mar.

297.- M yrtus communis L.

Myrtaceae
Mirtcies
Noms populars dinics: Murta, murtera, en general a tot el territori, murta i murta de
muntanya ( Oliva ), per a distingir-la del Ruscus aculeatus anomenada tamb murta;
murtolera ( Callosa dEn Sarria ), murta i murtonera ( El Castell de Guadalest), 1arbre.
Murt ( Altea, ); mrtol ( Callosa dEn Sarria ), murto ( El Castell de Guadalest), el
fruit.
Toponimia:
La val de la Murta dAlzira, amb la seua font
La Font de la Murtera de Palma de Ganda, a la partida dEdo, a prop del pobl, amb
una esplndida panormica paisatgstica.
La Partida El Murtar dAlfauir, que va des del cementeri fins al castell, abra?ant el Rac
del Sister i el de les Coves, dins de la qual hi ha la fonteta de la Murta i el barranc de la
Murta o de les Coves.
La font, la casa i la partida del Murtatell de Castellonet de la Conquesta, a lombria de
Lloc Nou de Sant Jeroni.
La Font i el barranc de la Murta de Simat, que baixa de les solanes de la muntanya del
Toro i va al Pa de Corris.
La partida del Murteral de Montitxelvo
La font de la Murta de Benicolet.
La font del Murteral de la val de Guadalest, ais peus de la solana de la serra de la Xort,
a la dreta i baix del barranc Fort.
Sa font de la Murta de Trbena.
La partida de la Murtera de Penguila, cam de Benifallim, abans de la Torre de Sena.
La partida de les Murieres Roges de Xal, en el cam de Bernia, abans darribar a
Pesplndid Pi Pepn.
El Murtar de Pego.
La Font de la Murtera de Sella. La que beem ac al pobl .
El Rac de la Murta dOrba.
El Riuet o barranc de la Murta, que naix ais barranquets dOrba i desemboca a la vora
esquerra del riu Girona entre Sanet i Beniarbeig, ms avall del barranc de Bolata que
desemboca en la vora dreta.
El Toll de les Murteretes, riu avall de lestret dIsbert, passat el Toll Blau.
El Barranc de la Murta de Pedreguer.
El Murtar, cara de mestral de lAlbarda de Pedreguer.
El Barranc Murter o Morter de la Vilamarxant.

Dades ecolgiques: Mata mediterrnia per excel.lncia, sempre verda, llustrosa i

aromtica, molt ramificada, de tronc i branquillons drets amb P esc la bruna-
vermellenca, que es desprn a llenques; t el fullatge esps, i les fulles, oposades, sn
subsssils, enteres, ovato-lanceolades, agudes, glabres i coricies, cobert tot el limbe de

503
xicotetes cambres globulars subepidrmiques plenes dessncies, que poden fer la
impressi, a contraclaror, de parixer petits punts translcids foradant la fulla.
Sol florir pe mes de maig i juny amb nombroses flors de cinc petis blancs i abundants
estams danteres daurades. El fruit el dna a finis de Festiu i primeries de la tardor com
tants altres arbres i arbusts deis nostres boscos, i s una baia de la grandria dun psol
de color, ordinriament, blau fose quasi negre o dun blanc-grogs.
La murtera s Tnica planta que es fa de manera espontnia al continent europeu duna
familia botnica, a la qual dna nom, duns 3000 arbres, arbusts i matolls llenyosos, deis
quals 60 corresponen al genere Myrtus, propis principalment de les regions
intertropicals i subtropicals de tot el mn, pero especialment abundants a Sudamrica i
Australia. El clau despcia ( Syzgium aromaticum; Caryophyllus aromaticum ), el
pebre de Jamaica ( Pimenta officinalis ), el caieput ( Melaleuca leucadendron ) i
Teucaliptus sn els germans de la murta ms aromtics, coneguts i de ms relleu
econmic i etnobotnic.
Busca matollars frescals, boscries perennes frondoses, paratges ombrienes i alhora
assolellats i clids, riberals de riu i de rierols, fons de rambles i torrenteres, volts dullals
i sumalls, i preferentment caixers i vores de barranes amb alguna font brollant sense atur
al capdamunt.
Al territori es poden distingir les tres varietats descrites per la ciencia. La var.
communis, de fulles ordinriament de 2-5cm de longitud, la ms general; la var.
leucocarpa Smith, que difereix de la var. communis perqu t els fruits blanquinosos,
descrita a Mallorca, i molt freqent ais barranes orientis de la Val dAlbaida i de la
Safor; i la var. tarentina L. ( var. microphylla Wk. ) de fulles d1-15 cm de longitud,
que trobarem de vegades cultivada ais jardins domstics i pblics.

...et amantis litora myrtos. - i les murtes que estimen els ribatges -, diu Virgili en el vers
124 de les Gergiques, 13.
O, at myrtus ualidis hastilibus, la murta s rica en vigorases astes, diu Virgili a les
Gergiques, II -v:447, al.ludint a les seues raines dretes i espesses.
Fenomenal el fronds i brills murterar deis vematges de la font del monestir de la val
de la Murta dAlzira. Tamb vorem bones matallades de murieres ais voltants de les
fonts de les ombries de la Muntanya de lElca dOliva o Liorna de Peapa de Vilallonga,
sobretot la de la font de lOm i la de la Garrofera, o la font del Grill i les restant de les
Fontanelles. Ais barranes i les ombries de la partida del Murtar dAlfauir i a la font del
Tarro de Castellonet. Ais barranes de Borr i de la Falzia de Rtova, o ais del Collado o
de la font de Ferri de Montitxelvo o de la penya de lHedra o el ve de la Font dAielo
de Rugat. Sn de molt bon trabar les murieres de Les Valls de Jess Pobre, Gata i
Xbia.
N hi ha dos mates noms de murta en el barranc deis Cebots ( La Torre de les Ma 9 anes)
Salvant les grans diferencies i distncies entre Tantiga Hesperia i Tantiga Dinia,
pensem que tocant a la murta i els murtars, pam dalt pam baix, les observacions de
Teofrast sn adients.
Pera podrem equivocar-nos si descrivrem el pas en temps histrics cobert duna
ininterrompuda selva de roures. Teofrast ens ha deixat una descripci de com eren les
selves del Laci en el segle IV a. C. Diu aix: El pas deis llatins s humit. Les planries

504
crien llorers, murtes i meravellosos faigs; all tallen arbres d una tal grandria que un
simple leny val per a la quilla d un vaixell tirr. En les muntanyes creixen pins i avets.
Ali que ells anomenen el pas de Circe s un enlairat pujol espessament arborat de
roures, murtes i llorers exuberants. Els nadius conten que Circe hi va habitar i
ensenyen la tomba d Elpenor, on creixen les murieres amb les quals fan garlandes,
mentre les altres sn grans.
J. G. Frazer. La Branca Daurada. Cap. XIII: El Reis de Roma i Alba.
Jo s una val llunyana,
amagada en lo cor de l alta serra;
tot temps fresca i galana,
coberta de verdor est sa trra.

Tant si de neu blanquegen

los puigs com si lo colren soleiades,
tot l any hi remoregen
les fonts entre murtreres perfumades.
Miquel Costa i Llobera: La Val.

All en els encesos rostolls de migdia,

a la vora-vora del mar adormit,
hi ha una altra montanya, que mostra la via
al nauxer ardit.
Sos peus encatifen flairoses campinyes;
de murta i baladre vestix sos barranes;
i veus a tothora garlandes de vinyes
muntant pels seus flanes.
Teodor Llrente. Les Dos Montanyes.
Dades etnobotaniques:
La murtera forma part essencial deis horts de flor tradicionals i deis seculars jardins
mediterranis, en companyia del llorer, el taronger, el xiprer o la camera. Jardins
dombra, on predomina la presencia deis verds lluents i olorosos creadors duna espessa
ombra perfumada, la qual es recull, sovint, a lentom de la font que brolla i remoreja.

Ali que dota la murtera de virtuts remeieres s labundor en oli essencial ric en
eucaliptol i cineol, amb propietats antisptiques, balsmiques i sedants; les matries
taniques, antiinflamatries; i els floroglucinols complexos, dacci antibitica, molt
actius front a grmens Gram (+).
Les tasses calentes de fulles shan fet servir popularment com a pectorals i anticatarrals,
antiinflamatries i vulnerries.
Banys daigua de murta per a rentar ferides i mals, i carnes unflades (La Font dEn
Carrs).
La bullien per a llavar els mals ( Benissa )

505
Els mrtols o murtons quan comencen a madurar a finis de lestiu o comenfament de la
tardor es fan dun color blau molt fose i, en algunes mates, dun blanc lleument grogs;
sn, com tot en la murta, perfumats i tenen un tast lleument endolcit i balsmic i la
virtut de lastringncia.

...hiems ignaua colono. [...].

sed tamen et quemas glandes tum stringere tempus
et lauri bacas oleamque cruentaque myrta;
...lhivem s temps de lleure per al masover. [...].
Malgrat tot, s tamb moment de collir les glans de la carrasca,
les baies del llorer, 1oliva i elfruit de color de sang de la murta.
Virgili Mar. Gergiques I; v: 299 / 305-6

Els murtons i les baies de llorer eren emprats en lantigor mediterrnia per a aromar el vi
com ens reporten Cat (Agr. 125 ) i Columel.la ( Llibre XII 38 dAgricultura ), i per a tal
finalitat i altres eren recol.lectades a lpoca deis ffeds, quan els camperols solen fruir
dall que han aplegat.

Columel.la recomana el vi de murta com a molt bo per a la debilitat de lestmac i per a

la disenteria i les diarrees. Aquest vi saromatitza mesclant el most del vi amb plvors
de murtons negres collits quan estn madurs desprs de llevar-los les llavoretes i secats
al sol. Tamb recomana el licor de murtons blancs o negres collits i secats al sol un
parell dhores i xafats senses trencar les llavoretes i posteriorment premuts en un lien?.
Aquest el licor de suc de murta, diu Columel.la, pot durar un parell danys sense
malmetres i s encara ms til per a la salut que les altres composicions de la murta.

A Mallorca, diu Palau i Ferrer, a tall daperitiu elaboren el vi de murta, posant a remulla
en un litre dun bon vi eixut tres unces de fulles deis caps de les branques durant uns
quants dies, passats els quals es filtra, i es pren una copeta abans de seures a taula.

Particularment aconsellables sn els banys de murta per a enfortir la pell i conservar-la

fina i elstica, i per a recuperar-nos rere un dia de trescar per la muntanya, ais quals,
potser, podriem afegir uns pessics de floretes despgol i uns brotets florits de romer.

La murta s molt amiga de lestmac, deia Dioscrides. A Crcega aromatitzen les cams
rostides o guisades amb rams de murta, tal com ac fem amb el romer, lorenga, el
timonet o la pebrella.

A Djebala la murta bullida i presa a tasses es fa servir per a fer orinar, i en casos de
dificultis de micci i en prostatismes. Un litre daigua, un grapat dherba i reduir a un
got. Pendre en dej.

Dades antropolgiques:
Trobem ja esments del fronds i fragant arbre de la murta a lantiga Sumria, en
lepopeia de Gilgamesh, el fill de Ninsuna la Bfala, el cercador de lherba de la
duradora joventut, lheroi que obr els passos entre els serris i excav pous en la nuca
de les muntanyes. Aix, a la fi del diluvi, al.ludint al costum deis antics de celebrar els
pats, convits i festins importants, tant per ais hmens com per ais dus, acompanyats
dolorosos fums: Rera haver enviat primer un colom i desprs una oronella, que en no
vore on posar-se van tomar al recer de larca, agafaren un corb i lamollaren:

506
El corb se n va anar
Per en vore que les aiges s havien enretirat,
Picotej, grall i xipollej
I ja no va retornar.

Llavors, ho vaig dispersat tot ais quatre vents,

Iva ig fe r un banquet per ais dus,
Posant les menges
A l cim de la muntanya.
Vaig col. locar a cada banda,
Set vasos rituals,
I ms enrera, en el crema-perfums
Canya aromtica, cedre i murta.
Els dus,
aspirant l *olor,
Aspirant
El bon olor,
S amuntegaren com a mosques
a Ventorn del cap del convit.
TauletaXI, versos 150-170

Cal fer esment en primer lloc del significatiu i ancestral paper que ha jugat la murta,
junt a daltres arbres veins de rius i de fonts com Pom i el baladre, i la no menys
aromtica mata {Pistacia lentiscus L.), a ms daltres herbes i arbres, en les festes
populars tradicionals deis nostres pobles, especialment en les comunions i el dia del
Corpus, i aix com en les festes deis carrers i deis pobles. La murta arqueja i encatifa
els carrers en festa i embauma Pambient.

La murta per a adornar, una nvia o provessons Per festes tencarregaven una
crrega de murta com un lujo , i la pagaven b. Mon pare i io anvem a fer-la a la
muntanya de la font de lOrn i sobretot ais barranes de Benicolet ( Oliva )
Venien en burros des de Gandia i de tots els pobles a fer-ne de murta de la partida del
Murtar ! ( Alfauir )
Escampa de fulles de murta davant la casa on vivia un majoral la vespra de la festa ( La
Font dEn Carros).
La murta per a enramar els carrers en Corpus. Per ara la murta sha convertit en mata
( Rafelcofer )
La murta sha gastat molt ac en Rtova en qualsevol festa. En les comunions deis
xiquets, el Corpus i en qualsevol festeta tot lo mn, els pares i xiquets eixien a pe cabs
de murta. La tirem ms que res per lolor, per laroma, a part que no punxa i s bona de
segar. En una paraula s lolor, Paroma quan la gent la xafa, i fa un contrast entre la
plvora de les traques i la msica, que fa festa. Quan ixes al carrer i sents olor de murta,
dius, ja estem en la festa ! Al barranc de Borr hi ha murta per en Alfoir hi ha ms
murta que en Rtova, perqu s ms ombriu, per aix es diu el Murtar, perqu hi ha
molt de barranquet i para a P ombra ( Rtova)
Ac sen cria molt poqueta. Anaven a Castellonet a fer-la. Ho gastaven abans a Corpus i
quan venien les Festes de la Mare de Du del Rosari, en octubre, el dia de la festa de la
Mare de Du deis Desemparats, per a escampar-la pels carrers ( Real de Gandia )
Sescampava a Corpus, i a les festes deis carrers i del pobl. Les boletes per a menjar

507
 ( Xeraco )
Per ais carrers a festes, quan feien una provess, en una comuni o a Corpus ( Almiser)
Quan venien festes tiraven una escampa de murta per tots els carrers i davant de la casa
deis festers ( Castellonet de la Conquesta)
lo he anat a fer-ne a la font de lOm que esta pie, per a escampar-la en Corpus ( O liva)
Per a escampar-la en la Comuni i el Corpus; i al davant de les cases de les festeres de
la Mare de Du del Carme li pegaven una escampaeta. Tamb al patr del pobl Sant
Roe per ais casats ( Lloc Nou de Sant Jeroni)
La murta sha gastat sempre per a enllocar els carrers i les portes de les festeres. Per
hui enramen la mata ( Llutxent)
Per a enramar els carrers a Corpus ( Aielo de Rugat)
Per a enramar a Corpus amb mata i camamirla ( Salem)
Per a enramar en Corpus lo autntic ha segut sempre la murta, per com est molt llunta
ara enramen amb mata ( Salem )
La murta per a enramar a Corpus. Sen cria dalt, ais costats de la squia del convent de
Santa Anna ( Atzeneta dAlbaida)
La Murta per a Corpus amb baladre i un poc de ciprer. Fea un olor nic ( Silla )
Per al Corpus amb roses ( Alfauir )
Els carrers senramen a Corpus amb murta, fulla de canya i ptals de rosa ( Palma de
Gandia )
Abans feiem lenram de Corpus de murta, ara de mata ( Beniopa )
Per a fer enramats per al Corpus ( Potries)
Escampavem els carrers de murta el dia de Corpus ( F om a)
La murta per a festa, Corpus, per adornar, tota classe de festes. El barranc de la Pipa tot
s murta ( Altea )
Abans en festes feen les arcades de canyes i murta, i enramaven els carrers de murta i de
botja blanca de floreta grogueta, que s lo que ms es gastava ( M ura)

A Pedreguer, a lestiu, durant les festes de Sant Bonaventura fan Ventra de la murta,
abans de comen9 ar els bous, en la qual van les festeres dalt deis carros guamits de
murta, ara substituida per la mata llentisclera.

A Menorca, apunta Joan Amades, s costum que, la nit de Sant Joan, els enamorats
facin enramades davant de les cases de llurs estimades. Les fan amb canyes verdes,
murtra i flors diverses.

Tocant a aquest paper ancestral que ha jugat la murta, en les festes populars
tradicionals deis nostres pobles, cal deixar-nos guiar de la m, del gran coneixedor
deis costums i de les gents, i infatigable viatger deis nostres pobles, Bemat Cap, que
escriu al seu curios i enriquidor Costumari:

A les festes pobletanes, i dintre deis seus programes, figura - precisament el primer
dia - un acte anomenat entrada de la murta . I si sou al pobl en aqueix dia veureu
que, a lhora indicada, apareixen uns carros carregats de murta i baladre que els festers
- i la sempre addicta xicalla - sencarreguen desbargir per sobre els carrers encatifant-
los de verd i de flors ms o menys oloroses, tasca que, malgrat que les dones han de
fer la neteja de la part corresponent a la seua fafana, s rebuda amb la natural alegra
que suposa saber-se de festa. A ms existeix el costum demprar les plantes
anomenades per engalanar les portes de les cases, on hi ha un fester o festera, fent ares

508
que posen de manifest el goig i la satisfaci daquells que han estat elegits per dur
endavant les festes patronals.
El dia assenyalat, els clavaris o maj oris - que tant se val - ixen de bon mat a la cerca
de la murta i el baladre que, com cada any, trobaran per les vorades deis rius - si n hi
ha riu pels voltants - o pels llits deis barranes - daquestos s que en tenen tots els
pobles - fent replega de branques fins carregar els carros a caramull. La murta - o
murtra - t les fulles verdes i persistents, les flors sn blanques i les baies, de color
blavs, es poden menjar. Amb el baladre cal anar amb molta cura perqu les fulles,
tamb verdes, sn verinoses i les flors, segons Pespcie, sn blanques, purpries i
rosades. Una volta rematada la feina, carros i festers sencaminen cap al pobl on sn
esperis pels dol?ainers que obriran pas pels carrers amb el so de les xeremites i
tabalets que conviden el vemat a la festa.
Per qu murta i baladre?. Segurament perqu sn plantes abundoses pels nostres
indrets, per en aquells llocs on en manquen nempren daltres sempre que siguen
oloroses, perqu la tradici aix ho recomana des del vell temps en qu sinicia el
costum de posar pe trra una catifa vegetal per ali on haguera de passar Pheroi de
tom, ja fos esportiu o militar. La prctica es pos de moda a les ciutats gregues primer
i a les romanes desprs on, a ms, circumdaven els caps deis afalagats amb corones de
llorer o dolivera, segons vulguessin retre homenatge a la inteMigncia o a lesfor?
fsic.
A hores dara Ps hi s, per ha esdevingut de caire religis i Pacte dencatifar els
carrers es fa per honorar la patrona o el patr - que han vingut a substituir els
campions esportius i els guerrers victoriosos - i que sern portats en process seguint
la ruta verda que ha mantingut la tradici que els pobles segueixen, rutinriament i
fidelment, sense adonar-se del simbolisme de P entrada de la murta i el baladre que no
s un altre que donar la benvinguda ais ser estimats.

Ecos daquest ancestral i festiu s popular de la murta els sentiren tamb ressonant en la
prosa lmpida i mgica de la fada Carmelina:
lie s dones del carrer escamparen per sobre Vempedrat deis costis i per sobre la trra
d enmig, ramellets de murta i ramellets de flors.
.. i en sentir que ja venia pe cant el tabernacle amb la imatge de Jesucrist cruciflcat
prepararen els ciris, i el criat de mon to Miquel els els encenia i Toniqueta la fadrna
vellaportara les safates d argentplenes de ramells de murta.
... i el sor ol de la plvora i el flaire de la murta encatifant els carrers com si fo s
Venrajolat de les cambres de dalt, i la revel.la en acabar de sopar, era la vida de debo.
Carmelina Snchez-Cutillas. Matria de Bretanya; p: 77 / 80 / 81

Son llit perfuma-li murta aromtica,

sa ona mai trbola guaiten les drades,
i a sa caricia les pedres rstiques
prenen finura d gata.
Miquel Costa i Llobera: Vora una font.

La murta, sempre llustrosa i olorosa, en totes les cultures mediterrnies antiges estava
consagrada a Pamor, Pamor pie i venturos. A Grcia i Roma antiga els bosquetons que
rodaven els temples i santuaris dAfrodita i de Venus eren de murteres, i en les noces els

509
 esposos es coronaven amb murta, tal com ais nostres pobles sn de murta encara les
enramades en algunes festivitats de la Verge Mara.

populus Alcidae gratissima, uitis Iaccho,

formosae myrtus Veneri, sua laurea Phoebo;
Plber s molt grat a Alcides ( Hrcules ), la vinya a Iacus ( Bacus ),
la murta a la bella Venus, els seus llorers a Febus ( Apollo ).
Diu el cabrer arcadi Corid, en els versos 61 i 62 de la Buclica VII de Virgili.

Myrton, a ms de mrtol o fruit de murta, significa cltoris.

Hi ha una irnica endevinalla popular referida al murt que diu:

Una cosa com un cigr
que t pels en el fog. ( Orba )

Lanyenca i espessa murtera que es dre?ava en el recinte del temple dAfrodita de

Trecn, darrere de la qual Fedra es va enamorar perdudament, i tan perdudament, del
virginal Hiplit. Fedra apostada rera la murtera espiava, el mirava i enfollia de desig i
amb les seues mans humides trossejava les fulles tendres i aromades de la murtera, i
quan el desig es fu insuportable, empesa pe seu desig salvatge frustrat, es treia de la
seua cabellera una fbula enjoiada, mentre amb els ulls sotjava tots els moviments
dHiplit, punxava les fulles de la murtera i que aix restaren per sempre foradades.

Un bon esment de la murta en relaci a Pesfera de Pamor i la sexualitat el trobarem en

el nostre Tirant lo Blanc, en la gran process amb que sinicien les Festes de sant Joan a
Anglaterra en solemne seguid de personatges deis distints estaments i gremis: aprs
venien totes les dones pbliques e les que vivien enamorades, e ab tots los rufians qui
anaven ab elles, e cascuna portava en lo cap una garlanda de flors o de murtra perqu
fossen conegudes; e si nhi havia neguna casada que sen fos aada del marit havia de
portar en la m una petita bandera. E anaven ballant ab tamborinos.
Johanot Martorell. Tirant lo Blanc. Cap.29; p. 72. Edici Riquer

Materna murta - materna myrto -, lanomena Virgili en el vers 28 de la primera

Gergica, perqu consagrada a Venus, era mare dEneas i via de Iulius, del qual
pretenia descendir la gens Iulia.

Sense tu els meus dies esdevingueren negres

i amb tu les meues nits eren blanques...
Ploga en tu la joia, en tu que fores
com murta d olor de la meua existencia.
Ben Zaidun: Qasida a Wal.lada

Aquells dos sublims versos dEstells de PEpstola Tarraconina:

A l ombra de la murta sospiren les guitarres.
Per les cuixes de Leda puja un abril de flautes.

Hi ha un vincle cert de la murta amb la mort, un carcter fimerari, pero com una
afirmaci de vida. Sempre verda i aromada la murta esdev promesa de vida en la mort
o penyora de la ressurecci deis difimts.

510
Amb aquest sentit de renaixen?a a Djebala posen rams dar rajan damunt deis tats
cam del cementen.

Lombrs bosc de murieres deis camps deis Plors de lHavem, que ens reporta el sublim
Virgili en el memorable cant VI de lEneida, on samaguen seguint secrets senderols
tots els qui un fort amor amb sinistra metzina arrossega i on Eneas troba errvola
labatuda ombra dadust esguard de la malaurada Dido, que bruscament, fresca encara la
nafra, senfuig malgrat els seus planys i la seua veu daccent endolcit de tendresa.

Amb el regal duna murtera va subomar Dions a Persefonea, quan va davallar per Lema
al Trtar, per a que deixara en llibertat sa mare difunta Smele, amb la qual va ascendir
al temple drtemis a Trecn.

Coberts els polsos i cenyits els fronts de fullatge de murta materna celebra Eneas i els
seus laniversari de la mort del seu pare, Anquises, a Sicilia, i bo i pregant-li un bon
vent.

Corones fetes de rames de murta es posaven damunt deis tats.

Lespessa murtera, eri?ada de brots com a llances, de Polidor del cant HI de lEneida,
brotada de les llances en que fou assassinat vilment el malaguanyat emisari Polidor, en
una trra de Mart, que el tracis correen, perversa contrada tan sacrilega amb lhoste.

Cobertes les espades amb un vel de porpra reial, una fbula dor lligant-li els cabellls,
una aljava lcia i una murta, a tall deis pastors, guarnida amb punta de llan5 a, arriba
Camil.la del pas deis volscos comandant lluents esquadrons de bronze, a la fi del Cant
Vll de lEneida.

Tamb la murta ha sigut smbol de la perfecci potica, i amb rames de murta, com amb
llorer, cenyien el front o coronaven els vers poetes, com ens ho recorda el Dant en La
Commedia, quan en el cercle Ve del Purgatori, els deis avars i prdigs, a ell i el seu dol?
mestre Virgili, sels apareix una ombra que els saluda en la forma que Jess ressuscitat
va saludar els seus deixebles: Pax vobis, que en donar-se a conixer-se resulta ser Publi
Papini Estad, poeta nat a Npols lany 45 desprs de Jesucrist, poeta molt llegit i
admirat en ledat mitjana, el qual sentia una veritable admirado per Virgili:
Tanto fu dolce mi vocale spirto, / Mon cant era tan dolg i reeixit,
Che, tolosano, a s mi trasse Roma, / que de Tolosa ssent, em crida el Laci,
Dove mertai le tempie ornar di mirto / on amb la murta fou-me el cap cenyit.
Purgatori.Cant XXI; vers: 88-90

Una rama de murta es passava dun a altre comensal en els pats grecs com un desafiu a
cantar o compondr.

Els poetes rabs oposen a la bellesa fugissera de la rosa, la bellesa duradora de la murta.

Una garlanda de murta cenyia les temples deis participants deis Misteris dEleusis.

511
A tall de vitic venturos els caminants romans es proveien d un ram de murta quan
anaven a mamprendre un viatge.

Lngel tutelar dIsrael, el profeta Zacaries, el representa enmig de murteres: De nit, en

una visi, vaig vore un cavaller que muntava un cavall roig. S estova a la val
profunda, enmig d unes murteres. Al seu darrere hi havia altres cavalls rojos, grisos i
blancs.
Isaes, mostra la murta com un signe portador desperan?a, que anuncia Tambada dun
temps de pau i prosperitat, el temps messinic.
Far nixer rius
en els turons ms rids,
i fonts al mig de les valls.
Transformar en estanys el desert,
en dolls d aigua, la trra eixuta.
En el desert plantar cedres,
accies, murtes i oliveres;
a l estepa, al costat del xiprers,
hi far crixer boixos i savines.
41:18 i 19
Sortireu de Babilnia
cridant de goig,
i vos conduiran en pau a casa vostra.
En vore-vos
les muntanyes i els turons
esclataran en crits d alegra,
i aplaudirn
tots els arbres del bosc.
En lloc d espines creixer el xiprer,
en lloc d ortigues, la murta.
55:12 i 13

En el Talmud, en un deis seus aforismes de saviesa i virtut per a significar que el b

sempre s b, diu: La murta, incls, enmig deis espinars, sempre s murta, i sempre
s anomena murta.

298.- Narcissus tazetta L. subsp. tazetta

Amarillidaceae
Amaril.lidcies
Noms populars dinics: Nadaleta ( Bellreguard, Miramar, Gandia, La Font dEn Carrs,
Benifl, Xeraco, Benimeli, Carnela, Albaida, Ontinyent, Alfafara, i en general a tot el
territori); flor de Nadal ( Terrateig ).
Santvicentets ( Salem )
Floreta de gos ( Benimeli)
Pixat de burro ( J.I.S: La Val del V em issa)
Altres noms: Nadala; caldereta; narcs.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Gefit bulbos de 5 a 60 cm daltria. Fa les tiges
buides, ms a menys aplanades, estriades i glabres com tota la planta. Les flors, en
umbel.la, ixint duna brctea membrancia, en forma despata, situada al capdamunt de
la tija, i aqestes sn flors perfumades, de periant blanc amb sis gallons en forma

512
destrela i corona groga o acarabassada, la qual s el doble dampia que alta, i porta al
seu interior un estil blanc en el centre i sis estams danteres color carabassa al voltant,
tres davall i tres dalt a 1altara de lestigma. Fa les fulles planes i glabres de 05 a 25
cm damplria per 20 a 50 cm de llargues. Al territori floreix de desembre, a les clides
planes costaneres, fns a primeries de la primavera, en les terres ms interiors. Especie
polimorfa. Al territori, sovint, es cultiva, junt a daltres varietats de jardinera
provinents dHolanda, i a voltes, es pot trobar naturalitzada o subespontnia, com a la
resta de contrades martimes meditarrnies, a les vores de sequials i recs de les hortes i
de tarongerars, prats humits maijalees, entoms de xopades i daiguamolls. Hi ha una
subespcie Atlntica.- Mediterrnia occidental.

Dades etnobotniques:
Els narcissos sn consideris plantes toxiques, degut a la presencia en el bulb de la
narcisina, un alcaloide dacci paralitzant. Tot i tot, tant la cebeta com les flors dalguns
narcissos, de virtuts emtiques, shan fet servir com a vomitiu, a tall de substitut de la
ipecacuana, en tasses, extractes i xarops, per tal de fer front a la tos ferina o convulsiva.
Aquest tractament ocasiona, al cap de deu o quinze minuts, vmits repetits sense fatigar
el eos, bo i encalmant la tos violenta. El suau i dol? perfum de les flors deis narcissos t
virtuts anticonvulsivant i antiespasmdica i s lleugerament hipntic. Narce, en grec,
vol dir, adormiment.
Al territori la nadaleta s una planta molt estimada com a ornamental. Laparici de la
seua flor s anunciadora del solstici hiemal o Nadal, don li arriba el nom popular ms
com i ests.
Prop de les violetes, en els jardinets domstics o en les cases de camp, de solag, florien
tamb les nadaletes, d un blanc d ivori, tan aromtiques, com pomellets d estreles
anunciant la nit prodigiosa.
Mart Domnguez Barber. LUllal: Morat

Dades antropolgiques:

Blanques ndales, quin dolg batre d ales

arran del cor atraieu !
Mal que la guerra castigui la trra,
sou flors humides de pau arreu !
Sebasti Snchez Juan: Nadales ( fragment)

Cap rastre en el narcs

de vilesa humana!
Matsuo Bash

Quan Narcs va nixer sa mare va consultar lendev Tirsies, el qual va anunciar-li que
el seu fillet viuria molts anys sempre que no es comtemplara a si mateix. Narcs va
crixer i va tomar-se molt bell i totes les dones senamoraven dell. Per les rebutjava
dient que no li interessaven, i a la fi la deessa Afrodita va castigar-lo per ser tan tossut,
permetent que contemplara el seu propi reflex en les aiges tranquil.les dun estanyol,
quan estava ajupit a la vora amb la intenci de beure, i va enamorar-se dell mateix.
Per cada volta que intentava acariciar-se i besar-se es banyava la cara i desfeia el seu
reflex. Amb tot no podia sofrir allunyar-se de lestanyol, i a lltim, vctima del seu

513
intil deliri i pie de tristcia i desengany va anar llanguint'se fns morir; llavors Apol.lo
va convertir-lo en una flor blanca de perfum dolg i penetrant, el narcs.
Diu Pausnias, contradient la versi de lelegant Ovidi, que a qui va creure reconixer
Narcs en lespill de les aiges intactes duna ben trabada font boscana, en abocar-se
fatigat de la caga a beure, no fou a si mateix, sin la seua adorada germana bessona que
no veia deng que va es va morir un dia de la infantesa. Vist aix el mite sexplica
millor, ja que un Narcs enamorat de la imatge especular de si mateix s prou trist. Vist
aix, Narcs fra un cagador a 1aventura deis boscos de la vida, un cagador solitari a la
recerca del miracle de la germana del cor o de lnima germana, que enyora i somnia la
primigenia unitat andrgina.

Quant a lestima que tenien el antics pe Narcs cal esmentar Homer: Comenc per
cantar a Demter de formosa cabellera, Vaugusta dea; a ella i a la seua filia d esvelts
turmells, a la qual va raptar Hades, quan apartada de Demter, de formosos fruits,
jugava amb les minyones de cenyida cintura, filies de l Oce, i recollia flors: roses,
safra i formoses violetes, en el tendre prat, i tamb gladiols, i jacint, aix com el narcs,
que, com a reclam, fu brotar per a la jovencella la Terra, segons els desitjos de Zeus,
per a afalagar a Hades, aquell que a molts acull; flor de prodigiosa lluentor,
esbalador de vore per a tots, tant dus inmortals com hmens morais. I s que de la
seua arrel havien crescut cent brots, i al perfumat olor tot l ampie cel en l alt, i la trra
tota somreien, aix com l aspre onatge de la mar.
Homer. Himne II a Demter.

299.- N asturtium offcinalis R. Br. [= Roripa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek subsp.

nasturtium - aquaticum; - Sisymbrium nasturtium - aquaticum L.]
Cruciferae
Crucferes
Noms populars dinics: Creixen i crixens, a tot el territori, sense excepci.
Toponimia:
La font deis Creixenals de Sagra.
El carrer deis Crixens al cor de lantiga Cocentaina.
Dades ecolgiques: Cosmopolita. Herba molt abundant a les vores de riu, estanys,
sequials i fonts, sobre terreny embassats o traspuants. s la primera flor de lany de la
maijal, fns i tot savanga al lliri groe, i ho fa, sovint, tapissant completament de blanc el
eos de les squies i deis valls.

Ais marges, surten els esprrecs i els crixens es badn ais recs.
Josep Pa. Histria del Carrau.

Dades etnobotniques:
Al territori els crixens sn ben coneguts, per ms que com a medecina shan fet servir
com a verdura crua per a casa i farratge frese deis animals i de laviram. Com a verdura
sempren en ensalada, tendres, acabats de collir en la squia o en la font, a tot el
territori.
Els crixens sn bons en ensal ( Bellreguard, Beniopa, Balones,)
Bo per a Tnsala ( Piles, Alfauir, )
Ensal de crixens. Feiem un falcat de crixens a la fonteta deis Tramussos per a
1almorzar ( Oliva )

514
Els crixens de les fonts, rentats sels mengen densal ( Miramar )
Els crixens per a les ensalaes ( Alquerieta de Guardamar, Pego, LAtzbia, )
Es mengen tendres en ensal ( Barx )
Els crixens sn per a fer ensalaes. Ac ho deixen perdre tot, i en altres llocs els vnen
en ramellets de verdura en els mercats ( Tavemes de la Valldigna )
Anar a fer crixens, quan estn tendres, per a 1ensal ( Catamarruc )
Sels menjaven en ensal ( Aielo de M alferit)
Crixens per a fer ensalaes, bonssims ( Gandia)
El creixen per a l ensal ( Almiser )
Per a fer ensalaes ( Beniaij)
A Xauen, capital de Djebala, preparaven una salsa de crixens, tomaca i llavors picants
de nigella o sudani per al peix fregit.

Els crixens per ais patos i per a fer ensalaes ( Daims )

Crixens per ais bous i els ms tendrets per a ensal ( Palom ar)
Els crixens amb palla seca per ais bous ( Daim s)
Per a donar a menjar els pollets i els patos ( Beniaij)
Els tallaven ben tallaets i els tiraven ais patos i pollets i sho menjaven ( Real de Gandia
)
Es criava per les squies, i ma mare ho gastava per ais polits i polis xicotets
(Bellreguard)
Anvem a fer crixens al riu per ais polits ( Alfauir )
El creixen per a les perdius ( Alfauir )
Els crixens per ais titos ( Benifai )
El crixen sel menjaven les oques i els titos molt b ( Silla)
Els crixens per ais perdigots; crixens sense florir, tendres ( Castells de la Serrella )
Per a les vaques. Aix s una menj molt fresca i molt auialosa. Quan fea calor els
hmens anaven a les squies amb el carro a fer crixens i creixenasses, i en donaven una
menj hui i dac quatre dies una altra per a que no es desbarataren les panxes perqu
aix s molt aiguals ( Oliva )
Mon pare i io feiem crixens per a les vaques, all pe maig, i fa molta llet ( Ondara )
Dades antropolgiques:
Davant del mas corrien les gallines, escarbotant la trra i picant les herbetes enmig del
roquer, ipassejaven d ac d all, amb vagarvol senyoriu, acomboiades i totes vestides
de blanc, les oques; ms enllanet, en les aiges trboles de la sequa, nedaven els anees,
bequerejantper divertiment crixens i llentilles, i fent capbussons enmig les balques per
atrapar qualque granoteta distreta.
Caterina Albert i Parads Vctor Catal Creu i Ratlla.

D aleshores en avall, els compareixia quan menys s ho esperaren, ara amb un grapat
de mores com el cap del dit, ara amb un plat de crixens per ensiam.
Caterina Albert i Parads Vctor Catal . Caires Vius: Lamnoreta dEn Piu

16 d abril- Vaig al mas. La tarda s una mica ms clara. Ais recs se sent un rajol
d aigua. En els bassals hi deu haver crixens i herbes aqutiques, que ara sn tanfines,
en ensalada. Els esprrecs de marge ja passen. Estn a punt de sortir, a plaga, els
psols i les faves. Les pastanagues sn dolces. Els espinacs tenen una tendresa
extraordinaria. Les bledes gaireb no ho semblen. Els enciams es fonen a la boca. Ara

515
s el moment de menjar herbes. A la primavera, la botnica t una cosa anglica,
celestial
Josep Pa. Quadem Gris. Un dietari; p. 623; de. 1969

300.- Nerium oleander L.

Apocynaceae
Apocincies
Noms populars dinics: baladre, a tot el territori sense excepci, i a voltes i alhora
tamb, baladrera ( Castells de la Serrella, LErmita de Marxuquera, Almiser )
Altres noms populars: llorer rosa,
Toponimia:
La Font del Baladre de Muro, dins el riu Agres al seu pas per lEstret, just davall del
clebre penyal del Frare.
La Partida i barranc del Baladre dOliva.
La Font del Baladrar de Pego, al bell i frtil ombriu del port de Sagra.
La Font del Baladre de beniatjar, en els ombrius faldars de la serra, ran del barranc del
Benicadell.
La Partida del Baladrar de Calp.
El Toll del Baladre deis Algars de Callosa dEn Sarria.
El Toll deis Baladres dEbo, ms amunt de la font deis Espenyals, i ms avall del toll de
la Rabosa seguint el corrent del riu Alcal, ja esdevingut riu Ebo.
El Gorg del Baladret del riu Vemissa a prop de la seua gola en la vora esquerre del
Serpis, ran de la partida de la Illeta.
Dades ecolgiques: Mediterrnia meridional. El baladre s larbre, sense cap ombra de
dubte, entre tots els arbres i herbes riparis que ms color i tendror posa en els nostres
rius, i encara ms en els barranes, torrents i rambles, sovint amb una exuberancia i
vistositat esbalaidores, i pot considerar-se lesplendent senyal peculiar, el tret
prodigios original, el segell rosat suau i vivssim del ms genu paisatge meridional
mediterrani, cantellut i calcari, eixut i aromat, el qual tan suscintament i pregonament
ha estat vist per la verge pupil-la de Gabriel Mir: escarit i ardent, esquingat per
rambles codoloses, on creix abrasint-se el baladre.
Fa una flor rosada, lluminosa i gran, oferta en generosos ramells cimalers que sn el
luxe i el color deis estius deis rius mediterranis, tota una apoteosi cromtica sense
pari, ben distinta de la florado despullada i discreta deis altres arbres del riu. Una
flor tanmateix nascuda de la trra hmida i ben nodrida, un brancatge llarg i flexible
dissenyat expressament per a esquivar i sortejar les avingudes violentes, i unes fulles
verticil.lades, de tres en tres, filies duna fusi genial, duna sntesi original, amb la
grossria, la duresa i la durada de la fulla deis arbres de la nostra muntanya aspra i
eixuta i la grandria, el color i lafilat perfil de la deis arbres de ran daigua.
Sap fer-sho amb laigua entollada i, com noms ho sap fer la sarga, amb laigua
embravida i enfurida, i sap tamb endurar-ne la fretura sovint sense acusar-la i fins
mostrant el seu semblant ms alegre i esplndid, durant els llargs i implacables
estiatges caramulls de sol i deixutor. Podra dir-se daquesta filia de la rambla i del
barranc, que s una molt fel9 i reexida creaci de les virtuts de la vegetado deis

516
mullats liberis del riu i la de la muntanya seca, bo i seleccionant els millors trets
duna i daltra.
Amant igualment del sol i de laigua amb una mateixa i forta volen?a, podra dir-se
tamb de la baladrera que s una molt ben integrada, prspera i presumida emigrant
escapada dalguns deis paisos clids i tropicals en els quals prosperen la major part
deis arbres i herbes de la seua familia, les Apocincies, el nom de la qual deriva
dapokynon, nom del baladre en grec, que al seu tom deriva dapo, rebuig o repulsi i
de kynos, gos, per haver estat considerat un matac o matagossos. Aquesta important
tribu tropical darbres, arbusts i herbes, sovint grimpadores, comprn uns 180 generes
i al voltant de 1500 especies de les quals solament 4 creixen salvatges en les nostres
terres, el baladre i tres vinques o herbes donzelles que en la impossible simetra i en el
mgic gir de les flors de cinc petis palesen la seua germanor.
Verd tot lany, el molt estimat baladre, creix fins ais 3 o 4 metres, per guanya un port
arbori considerable si sel cultiva i esporga assenyadament. El resultat no pot ser ms
elegant i esplndid.

...aigua de rambla amb codolells tebis de sol i baladres vermells.

Gabriel Mir. Anys i lleges: Aigua de pobl.

...rieres seques cobertes depedregs rambls, on creix algnpi bled i alguna aillada
mata de baladre.
Enre Valor: Contalles de la boira

Dades etnobotniques:
Laplicaci del baladre en medicina popular ha estat per combatre certes dermatosis i
afeccions de la pell que cursen amb picors i molsties, les ulceracions cancerases i,
sobretot, la sama. Aquest s contra la sama va ser molt freqent en la nostra
postguerra i sutilitzaven diversos procediments, el ms habitual deis quals consista a
fregir set fulles de baladre amb oli i desprs, a la nit, untar-se amb aquest oli la zona
afectada; les desficioses picors noctumes de la sama salleujaven des de la primera
aplicaci, i en menys duna setmana desapareixia la parasitosi. Tamb se solien aplicar
fulles seques pulveritzades amb aigua a ra dun grapat de pols per un litre daigua, o
fulles fresques amb mel, o compreses dinfus de dos o tres grapats de fulles en un litre
daigua.
Contra la sama es va gastar molt durant la post-guerra. Es fregien set fulles de baladre
en oli.Untar de nit.A la primera unta ja calma la picor i cura en un o dos dies
normalment o en menys duna setmana ( La Font dEn Carros).
Fulles del baladre, ben picat, per a posar damunt de la pica de sacre ( La Font dEn
Carros )
Si et fas com un pelat i te sandenya, bull baladre i t ho rentes i s bo. Es veneno
per en aigua bullit s bo per a llavar-te els mals ( Oliva )
A Xauen recomanaven fer fumigacions de fulles d al defla per a sanar les taques de pell
rain.
lo vaig tindre de menuda la pigota i ma mare em donava banys de baladre. Em posava
plantaeta dins de la gaveta, en conillet, i vinga llavar-me els malets i les pupetes per tot
el eos amb un cot-en-pelet. I ma mare em dia: tanca la boca que aix s veneno .
Fins que les pupetes es secaren ( Oliva )

517
Una bosseta de garrofetes de baladre en un saquet penjant del coll per a les ferides i
llagues que no sampostemen ( Pego )

El baladre, anomenat en snscrit matacavalls, denominaci en s tamb a Italia, aix

com la de mata-rucs, ha estat utilitzat a casa nostra com a raticida o mata-rates, bollint
les fulles amb blat o triturant i pastant la corfa en faria.
Blat bullit en fulles de baladre per a les rates ( Catamarruc ).
Ho bollien amb dacsa i es tirava per a matar les rates ( Castell de la Ribera )
El baladre es bull per a matar el core ( Sim at)
Rames i fulles de baladre lligades a la soca deis garrofers per a que les rates no es
menjaren les garrofes ( Pedreguer )
Quan plegaven les garrofes a lagost i setembre, queja estaven seques i anaven de colp a
la cambra, tiraven rames de baladre per damunt per a que es conservaren millor ( El
Real de Gandia )
Si agarres una fulla de baladre i la trenques i amb laigua que fa la poses damunt duna
barruga, en una setmana no queda barruga ( Beniarrs )
Tamb la fusta del baladre que fa un excel-lent carb per a la fabricado de plvora,
sha fet servir com a llenya quan no hi ha altra millor, i els seus branes drets i alts per
a confeccionar cortines que barren el pas i foragiten les mosques i daltres insectes
voladors, les quals es penjaven i es pengen encara en alguns pobles a les portes de
casa, deis corris o deis estables. Primer es llevava la corfa a les rames, desprs es
trossejaven i saprofitava el forat central per a passar el fil o cordell.

Baladre per a fer cortines, com amb els sarments de la parra, de nuc a nuc ( T ibi)
Per a fer cortines de canuts de baladre ( Gaianes ); el pelaven, tallaven els canudets de
dins, el secaven i desprs li passaven un fil daram o dempalomar ( Foma )
Feem persianes amb canudets de baladre ( Benimarfull)
Feen cortinetes en canuts de baladre, passant lagulla pels foraets deis cants de baladre
( Benillup )
Lestellaven aixina a dos dits els canudets, i desprs els passaven per la meitat i feen
tires i feen cortines. Tamb hi havia qui posava un trams. Canudet de baladre, trams,
canudet, trams per a que es poguera menejar ( Benimassot)
Els canuts de baladre per a fer cortines ( Benifato )
El baladre per a fer cortines de canudet. lo vaig traure una especialitat de fer cortines de
baladre, i anava pe riu en unes estisoretes manuals i anava buscant el baladre que io
podia foradar en un ferro, i desprs de tallar-me-lo en gavelletes mel portava a casa i,
en una cisalleta damunt duna taula, mels tallava els canuts a mida de 7 o 8 o lOcm i
havia de comparar la vareta en x tallaes per aprofitar tota la vareta, i aixina fea una
cinefeta de 2 o 3 o 4 cm, llavors baixava fins baix en una cinefeta i baix tomava a
empalmar els 2 o 3 cm que faltava i fea una cinefeta graciosa. Damunt posava una
vareta de xop o de pi i posava uns clauets enganxats, i enganxaves els rastres de fil
acerat, i en unes alicatetes de punta redona, puix, tallava el baladre de hui per a dem i
dem ja shavia mort el cor, o siga, ja shavia pensit, i llavors agarrava el baladre i anava
passant-lo, anava passant-lo, i quan ja tenia un cabasset passat, llavors agarrava canut
per canut, pam volteta, tam tallat, com les alicatetes tenen una mida dall que s la vora

518
del canut del garfiet, el mateix baladre fea la mostreta i desprs doblava i fea pim i
aixina anava enganxant-lo i quan tenia tot passat llavors m ho enrastrava en rastres de
dos metres o dos metres i mig, segons 1altura de la prtala, perqu la prtala t 180 o
190 i hi ha portalaes de 2 m, i aixina fea rastres, i en una prtala entrava 40 o 50 rastres.
I llavors io penjava la cortina, i les venia prou b perqu em guanyava prou diners en
elles. Eixa era la meua especialitat, les fea aixina per a que la cortina tinguera joc i
auixara les mosques perqu llavors hi havia molt mosca i la cortina sestilava molt. lo
en tinc moltes, moltssimes fetes, no li puc dir si en tindr deu o vint, en tindr fetes ms
de dos mil de cortines de baladre ( Muro )

Vares de baladre per a fer les perxes de les paraes per a cafar els tords ( Cocentaina,
Benimarfull, Benignim,)
Crregues de vares de baladre per a cobrir les garberes de llenya de les carboneres
( Benirrama )
A Eivissa, Tnica illa de Tarxiplag balear on creix silvestre el baladre, amb les seues
branques seques es feien flautes. I tamb, en histeria, shan fet barrots de cadires i
altres atuells casolans.
Un altre s tradicional del baladre ha estat com estemutatori: la pols feta de les flors i
fulles seques sutilitzava per aspirar-la pe as com el rap a fi de provocar estemuts
que desobstruesquen les narius i alleugeren el cap.

Tot i el seu cultiu ornamental tan freqent en pares i jardins pblics i particulars i el
seu s agrcola per a alfar segures tanques i espesses bardisses protectores deis camps
i deis conreus, aquest arbriss tenaf, alegre i estimat s tamb un vegetal verins que a
les nostres terres ha esdevingut popularment el smbol de les plantes toxiques tot
exagerant les seues propietats metzinoses. dhuc sha arribat a parlar, de persones
enverinades, incls mortes, per haver sestejat a la seua ombra, o per haver begut aigua
dall on viu o per haver menjat cam rostida amb la seua llenya i no sn poques les
dites i tonades populars que remarquen o ens avisen daquest carcter fatal del
baladre, com s el cas daquesta canfoneta tradicional de la Costera, que hem escoltat
fent de canf de batre a Foma:

Xiquetes de les covetes

si voleu matar un lladre
poseu aigua a la serena
amb fulletes de baladre.

La veritat s que les fulles, les flors i la corfa de les branques del baladre sn verinoses
i que el seu ven s mortal per a lhome i els mamfers herbvors i la seua toxicitat no
la destrueix ni Tebullici ni la dessecaci per cal ingerir-lo en quantitat i malgrat
aquesta certa toxicitat el poder dacumulado del baladre en Torganisme s dbil i la
seua eliminado fcil i rpida.
Daquesta toxicitat i poder del baladre shan fet responsables les substncies
glucosdiques que elabora, algunes de les quals, com Toleandrigenina, sn duna
activitat farmacolgica que supera la totalitat deis glucsids de la digital purpria.
Aqestes substncies sempren en farmcia per a la preparado despecialitats
cardiotniques i dirtiques i constitueixen uns medicaments preciosos en el cas
dintolerncia a la digitalina; per ls casol resulta molt delicat i poc recomanable.

519
 Tamb els antics coneixien la toxicitat del baladre. Dioscrides deix dit que les fulles
i flors sn veri mortfer deis gossos, ases i altres animals quadrpeds i que els animals
prims, com la cabra i les ovelles, moren noms beure el seu infus. Per, alhora
recomanava aqestes mateixes fulles i flors begudes amb vi contra les mossegades de
les feres, principalment si es msela amb la ruda; perqu moltes coses preses per un
home sa, el maten, per preses desprs d alguna metzina o contra mossegades de
feres verinoses solen ser saludables.
Pertanyent a una familia rica en especies medicinis importants com els strophanthus
que com ell contenen glucsids cardiotnics i foren usats en frica com a veri de
fletxes, de la Rauwolfia serpentina, arbust de lndia, de les arrels de la qual sobt
1alcaloide reserpina, utilitzat com a tranquil-litzant i antihipertensiu, o la pervinca
tropical (Catharanthus roseus) tan apreciada com a ornamental entre nosaltres per la
seua abundant i llarga florida, amb peus de lluminoses flors rosades i daltres peus
blanques, i que cont alcaloides antitumorals, el futur medicinal del baladre encara
resta obert.

A Xauen planten una mata d'al defla enmig dun bancal o posen una rama a casa o fan
fumigacions de fulles per a la presa dull.

Dades antropolgiques:

En Corpus segaven les boves de ganjols deis valls i les feen trossets i les tiraven pels
carrers i tamb tiraven flors de baladre de les bardisses ( Miramar )

El baladre ha estat cantat com a emblema de lenveja i de la bellesa enlluemadora i

verinosa i alhora en el llenguatge de les flors t la significaci de lamor filial i en
certes contrades es planta i es considera el seu ram florit com la innocent i casta vareta
de sant Josep, que a trra nostra sol ser la salenca muntanyenca, les porrines, tamb
verinoses, o la celinda o filadlfia que al seu tom s smbol de lamor fraternal com
proclama el seu nom.
En lantiguitat el baladre tenia una significaci funeraria com els ve'ins xops, lbers i
salzes. Segons Foci, creixia un baladre sobre la tomba dAmyko, i el que olorava les
seues flors se senta excitat a la lluita.
La paraula baladre sembla que s una antiga forma celta conservada a travs del catal,
que deriva del nom llat del veratre, veratrum, una planta pirinenca veina i semblant a
la genciana groga per molt verinosa ja que cont alcaloides molt potents i txics a les
arrels.
La volenfa del baladre pels rius, els barranes i els paratges aqtics del litoral
mediterrani, la seua preferencia per les muntanyes que miren la mar ve a justificar el
seu nom genric pres del seu nom llat, nerium, que al seu tom deriva del grec,
nerion, relacionat amb Nereu, divinitat marina ms antiga que lolmpic Posid, fill de
Ponto, lOna marina, i de Gaia, la Terra. s una divinitat de les forces elementis del
mn, que personifica, millor que ning, el mtic i llegendari Vell de la Mar. Nereu es
va casar amb la blavosa Doris, filia dOce, i daquesta uni nasqueren les nereides,
nimfes marines com Calipso, Agave, Galatea, Oritea, Talia, Dione, Glauce o Melite,
que personifiquen les ones de la mar i que, de vegades, solien aparixer-se ais antics
navegants lleugerament vestides o nes cavalcant sobre dofins, tritons o altres
fabulosos animals marins.

520
Oleander, el qualificatiu botnic especfic, que es conserva en el catal actual com
oleandre, s un nom cuite del baladre, i fa al-lusi a un imprecs paregut de les seues
fulles i les de lolivera, olea,o les de lullastre, oleaster, que foren consideris antany
arbres de la mateixa familia. La segona part del nom est feta damunt del llat
oleandrum, format per la seua banda duna forma, lorandum, que Sant Isidor explicava
com una deformado de rhododendron,o duna altra varietat com lauridendrum.
El nom adelfa arrib al castell a travs de lrab eddefla, que deriva del grec daphne,
llorer per la sem blaba en el Ilustre i perfil que tenen les fulles del baladre i les del
llorer, laurus en llat. Aquesta semblarla, com la de les flors del baladre i les roses, es
fa palesa en certes denominacions populars com llorer rosa o en altres noms antics
daquest bell arbre, com el grec rododafne, que deriva de daphne, i rhondon, rosa.
Tamb la papallona esfinx del baladre, leruga o pedraferit de la qual s una
devoradora de les tan amargues fulles del baladre, rep el nom cientfic de Daphnis
nerii.

Per tamb hi havia altres plantes voltades de misteri que ens feien por a tota la
menudalla. Una es deia baladre i es criava ais barranes i tenia flors blanques i flors
com el color del corall, i diu que eren verinoses, i qui menjs una flor de baladre es
morira ben aviat.
Carmelina Snchez-Cutillas. Materia de Bretanya. P. 84

T baladres florits la boca del Misteri.

Gaspar Jan i Urban. La Festa XII: El Ternari

Entre un bon gavell de lemes

que em volaven pe cervell,
t'he copat amb el capell
com ttol deis meus poemes.

Entre els dems, per a mi

tu has estat el ms exacte,
car et veig com brot abstrete
del nostre viure i dest...

Qu s sin la teua flor,

tan bella que a tots encisa?
Qu la saba que ens envisca
i enverina sang i cor?

Sois neguit en l alegranga.

Nomsplor en el somrs...
Per aix m atrau l encs
del Baladre, fe t recanga!
Baladre: Pdrtic.

Baladre:
Cara de lladre.
Quan te veig s amb recel...
Tu tens gaia la presncia

521
 i ets amargos com la fel!.
Josep Mascarell i Gosp. Verd i Blau Album de muntanya.

Baladre, lladre del cam, baladre

precipitat, de lluminosa flor,
ah lliri fals de contingut veri,
flo r capital de capitell doctssim,
oh fill darrer d entranyes de barranc,
funesta arrel i generosa gracia,
repartiment general de colors,
cant general tancat amb pany i clau,
segell deis horts i lacre d alqueries,
distribuits els soles, tandes de l 'aigua!

Guaites camins que mai ning endevina.

Vicent Andrs Estells. Baladre.

Flor roja, de sang,

que creix al barranc
i al meu pit.
Tu ets com Vamor
irat pe dolor
de l oblit.

Veri i ets bonica.

Un poc xica.
per x t he collit
i el porte en el flanc
del meu pit,
ac on raja sang
d amor i d oblit.
Caries Salvador. Baladre.

Viu la boga, la canya i el baladre

voltes de riu, resposta al desconsol
que proclama Ventorn abandonat.
Joan Climent.. Noticia de murmuris.

Estoven sois en la vesprada tranquilla. I travessaren riis i barranes codolosos, on

s arrosseguen aiges verdes entre els baladrars, que semblen ser Vamagatall de
verges encisades, sospirants de tedi, plenes d amarguesa, com nodrides del suc del
seu arbriss.
Gabriel Mir. Del viure.

Una sorpresa
de vent omple els baladres
ardents, que frisen
un instant, com les sedes

522
 d una dansa enganyosa.
Caries R iba Baladres. TannkaXVII

Dins la foscria - com un lladre -

mou el gesmil, mou el baladre.
Francesc Almela i Vives. L airetjoliu.

Pensau que les genis sien cegues gallines,

que lo fu st e lo fruit ignoren de vs;
baladre florint, sou fo rt verins,
que vostres amors sn aspres metzines.
Rois de Corella Debal de Caldesa.

Sempre que et veig, amor, se m fa diumenge

per tot el trencaclosques deis meus ossos.

Ai, per aix tinc por moltes vegades,

pensant en la distancia que em separa
deis dies feiners, d aquelles coses
que de tan semilles,
no cal moure la m per a agarrar-les.

Deixa la clau al pany de la certesa

si vols que passe avant, incontenible,
com un riu d enyorances. Per les vores
- del riu i del meu eos -
ja creixen els baladres i la molsa.
Carmelina Snchez Cutillas. Llibre dAmic e Amat: La Clau, al Pany de la Certesa

301.- Nicotiana glauca R. C. Graham

Solanaceae
Solancies
Noms populars dinics: Cura-lo-todo, cura-todo (Ganda, Bellreguard,); gandul.
Altres noms: Karalawa s el nom aymara; karallanta, el nom quechua, que volen dir,
vara o llenya nua.
Dades ecolgiques: Neotropical; originriament descrita de 1Argentina. B abastant una
alt port arbori, b com arbust o herba, aquesta especie a envait tota 1Amrica Tropical,
i se la pot vore tant en llocs baixos com en les valls interandines a 2.500 m. o ms.
Naturalitzada a trra nostra en encontoms litorals nitrificats, munts denderrocs, ermots i

523
abocadors de caixer de riu i de barranc, vores de camins, herbats nitrfils, com la
mugera o ric.
Dades etnobotniques:
Per a curar tota classe de ferides, llagues i talls, tot aplicant la fulla directament i havent-
li llevat el tel del revers previament ( Ganda ).
Ho picava i m ho posava al mal. ( Bellreguard)
Picar la fulleta per a posar damunt de les ferides ( Marells de Rafalcaid )
Les fulles daquesta planta, anomenada pels indis aymara, karalawa, i pels quechua,
karallanta, que signifiquen, vara o llenya nua, desprovistes de la seua epidermis,
sapliquen, a Bolvia, sobre els abscesos cutanis ais quals resol provocant lexpulsi del
pus ( Martn Crdenas)

302.- Nicotiana tabacum L. [ = N. latissima Miller ]

Solanaceae
Solancies
Noms populars dinics: Tabaquera, la mata; tabaco, la fulla seca, adoba i pica.
Tabaco de pols i tabaco de fiim.
Plegar un cigarro o cigarret ( Bellreguard); rullar un cigarret ( Otos )
Dades ecolgiques: Les nefites tabaqueres sn orindes dAmrica, on estn
representades per unes 50 especies, unes salvatges i altres com a resultat de cultius, i
prou diferents unes daltres. La seua grandria oscil.la entre alguns pams daltria a
quatre metres; unes sn herbes, altres sn plantes llenyoses, anuals o bianuals. Les ms
repartides en les plantacions sn la N. rustica, N. undulata, N. paniculata i N. tabacum,
les quals descendeixen daltres Nicotianes salvatges de les mesetes dAmrica Central i
del Sud. La riquesa en nicotina s distinta segons les distintes espcies i varietats, des
del 06 % que en t la N. rustica al 0048-0078 de la N. alata.
Dentre les diverses tabaqueres americanes, les que ms amplia disseminaci pre-
europea obtingueren foren la N. tabacum, que pogu originar-se com un hbrid daltres
dues espcies en les valls orientis deis Andes bolivians, i escampar-se pe nord
dAmrica del Sud cap al Caribe i cap a la part inferior de Mxic; i la puixant N. rustica,
un altre hbrid cultivat que es troba des deis Andes fins el Canad, que en totes parts
continua reservada per a propsits metafisics i teraputics tradicionals, i que rivalitza
amb la dacsa en la seua distribuci pre-europea. En la gran conca de loest deis Estats
Units, particularment en California i en els deserts propers de Nevada i Arizona, altres
tres espcies, la N. bigelovi Watson, la N. attenuata i la N. trigonophylla, eren les
tabaqueres ms importants en el ritual nadiu.
Al nostre territori sha cultivat tradicionalment per a fumar les seues fulles seques i
adobades. No s rar de voren encara algunes mates ben pampolades en una vora de
bancal o, fins i tot, asilvestrades en algn rodal ruderal frescal o en qualsevol barranc
humit deis veinatges deis pobles o deis cultius.
Tres tipus corrents de tabaquera shan cultivat tradicionalment al territori: Tabaquera del
govem, tabaquera morisca i tabaquera peluda, aquesta darrera fortssima ( Pedreguer )
Dades etnobotniques:
Segons comunicado dun vell i venerable llaurador de Pedreguer, Paco el Penya, que
encara hui cultiva i fuma tabaquera de collita propia, el planter es fa dins de febrer en un
cossi a recer de les gelaes; i quan sn guapetes es planten en el bancal a mig metre una
de laltra. La tabaquera vol moniaco i trra ben fem, i li agrada que li facen alguns

524
regons. Abans es feien de seca pero eixia un tabaco massa fort. No pots tirar-li sofre ni
ruixaes de cap color. Al mes de juliol ja es culi. s bo llevar-li 1espig de dalt, tallar-li
la flor, com ais caps de la dacsa. Primer vas collint fulles de baix, les ms grandetes,
fulles granaes, i vas collint a dies. I a la fi la segues, i encara fas una collita ms bona, i
si li deixes un sol ull millor.
Per a fumar: Primer es fan les fulles ben netes en aigua; i desprs les eixues penjades del
sostre o damunt duna estora. Quan estn ben eixutes les enfardes, les tapes en un sac i
les poses dins dun caba9 que no li entre aire; i ais 4 o 6 dies, vas mirant-les, ixen unes
taques color violeta, i va i les poses al sol damunt dun sac o una estoreta, ben
escampaes. Quan estn seques, ho desfas ben desfetet, i garbelles les fulles per llevar
algn tronquet. Tamb pots fer les fulles ben ameraetes en rom, i les poses al soler per a
que saixuen una miqueta; i desprs en una caixa ben apretat. I fa un gustet ms bo que
el mn ( Pedreguer)

Per al cap carregat. Desfer una miqueta de tabaco en el palmell de la m i aspirar pe as

a tall de rap per a provocar lestemut ( Ib i).
Per al mal de queixal posar tabac desfet en la part afectada ( Gandia, )
Pols de tabac mlt per a posar damunt de les ferides recents i fortes.
Fregus per a la caiguda deis cabells: Posar puntes de puro a remull en alcohol alguns
dies i desprs fer fregus en el cap ( Llaurador )
Recepta per a la caiguda deis cabells: Sha de preparar amb temps. Sagarra un pot de
vidre gran de vora un litre, ms o menys, i sompli de romer acabat de collir, i desprs es
cobreix fins a dalt dalcohol de curar de 90, fent que no sobreisca cap rameta del lquid;
desprs sagarra un puro de fumar i sencn b, tot seguit, cal afonar en el pot amb el
romer i 1alcohol el puro encs; es tapa ben tapat i es deixa a remulla durant uns 15 dies
abans de fer-ne s, el qual consisteix a aplicar amb un cot mullat sobre les arrels deis
cabells per a que cresquen sans i no continen caient. El tractament sallargar tot el
temps que caiga i cal renovellar el preparat passats alguns mesos ( Ademuz )
Remei per a la caiguda deis cabells: El fea ma mare a mon pare, i li ho va dir un barber a
mon pare; i li va anar b, la veritat molt b.
Vi negre bollit en puros caliquenyos, quan ms fort millor. Desprs es cola i es posa en
botelletes. Fer friccions tots els matins. No deixa que caiga el monyo ( La Font de la
Figuera )
Per a que la roba de lalmari no samara io agarrava una manilla de tabaco, - feta de 10 o
1 2 fulles, enrotllades amb les millors damunt -, lenrotllava en un paper blanc i la
penjava de lalmari i aixina no hi havia cap ama ( La Font de la Figuera )
La rabassa del tabaco seca era millor per a cremar que la de la dacsa ( Canals )

Dades antropolgiques:
La domesticado del tabac sha de remuntar a una poca molt anterior a Tambada deis
europeus a Amrica en 1492 i pareix cert que ja hi era utilitzat des de temps
inmemorials com a farmac analgsic, com a excitant i font de fruici i sobretot com a
element mgic en les ceremnies religioses.
Ls generalitzat del tabac a Amrica es remunta a una gran antigor, molt probablement
ais primers temps de Tagricultura i potser durant lpoca deis recol.lectors. Durant
lpoca de Colom, virtualment no nhi havia poblaci indgena, des de Canad a la
punta dAmrica del Sud, que no considerara sagrada una o altra de les espcies

525
principis de tabac, i que no la conreara o que no lobtinguera mitjan9 ant la barata amb
llurs veins. La tabaquera no sois gaudia duna distribuci cultural i geogrfica ms
amplia que qualsevol altre embriagant vegetal, sin que tamb es consumia de moltes
maneres i amb molts diversos propsits. Entre els pobles americans era utilitzat de
distintes maneres i per diferents raons. Uns pobles el masteguen o el xuplen o sel
mengen, altres el beuen cuit amb aigua, altres enrotllen les seues fulles en forma de
puro, altres en fan cigarretes plegats amb els petis de la panolla de la dacsa o en
materials daltres plantes, alguns el prenen en enemes i finalment altres el fumen en
pipes de pedra o de fang cuit. Uns lusaven com un excitant profa pero la ms gran part
amb finalitats mgiques, endevinatries o en relaci amb la medicina o la religi, com
un do especial deis dus a la humanitat.
El tabac era un element essencial de la magia i de la religi entre els indis de 1Amrica
tropical. Enrotllar tabac, encendrel, fumar-lo i enviar bocanades de fum cap ais cels i
els esperits invisibles, eren procediments habituis. El cigar de tabac torfat s 1atribu
deis xamans amerindis. La for9 a del bruixot s amb freqncia assimilada al seu buf, i el
fum del tabac marerialitza aqueix buf, afegint-li virtuts complementarles. Al i fum
tenen un i altre poder purificador i vivificant.
Entre els mayas el tabac tenia un s mgic com es pot comprovar en el relat deis seus
mites i les representacions deis cdex; en un mite es conta com els dus deis quatre
vents eren grans fumadors, i els estels fuga9 0 S i els raig eren guspires despreses del seus
grans cigars. Segons el Popol Vuh, els dus Progenitors, Creadors i Formadors feren els
quatre primers hmens de pasta de dacsa, la qual vivificaren amb fum de tabac.
A Mxic el tabac estava relacionat amb el du Tlaloc, el qual quan fumava atreia els
nvols fertilitzants. El vestit de la dea Cikuacoatl, la dea de la Terra, la dea de lamor
deis azteques o la serpent que s dona segons el pare Bemardino de Sahagn, estava
format de fulles de tabac.
Entre els motilones de la serra de Perij, situada en la frontera de Colombia i Vene9 ola,
el tabac sembla tindre noms un s profa. El marqus de Wavrin, en les seues Moeurs et
coutumes des indies sauvages de l A mrique du Sud, ens diu que all tothom fuma, tan
hmens com dones com criatures. Hom pot observar colles de xiquets i xiquetes
asseguts greument, que disputen o juguen i alhora fumen enormes pipes de fang fetes
pels seus pares. Aquest xiquets fumen den9 que poden caminar, i la for9 a del tabac,
negre i aromtic, no sembla incomodar-los massa. Les dones fumen igualment al mateix
temps que fan les ocupacions de la casa o preparen els menjars. Els motilones cultiven,
conserven i preparen el tabac molt b, encara que siga per procediments molt
rudimentaris. El tabac s molt aromtic per si mateix, sense que se li afegesca res per a
mudar el seu sabor. La majoria deis indis saconformen a arrancar les fulles a mesura
que maduren i abans que groguegen i les assequen per a fumar-les enseguida. Els
motilones procedeixen amb gran cura en lelaboraci de les fulles que han escollit i les
posen a secar lentament a lombra, penjant-les, en general, del sostre de la casa. Quan
estn a punt les apleguen i les premsen en forma de llargs bastons de ms dun metre de
llarg i de gruix uns deu cm en el centre i menys en les puntes. Aquests bastons, que
sapreten cada dia amb cordes o lianes amb la finalitat dobtindre la mxima pressi,
sn tan durs com un tros de fusta. El tabac serva aix tot el seu sabor .
No podem estar-nos desmentar el calumet o pipa sagrada deis pells roges dAmrica
del Nord, que figurava en les solemnes cerimnies deis consells de les tribus, i que era
fumada succesivament per tots els assistents. Aqestes pipes que en altres geografies
eren ffeqentment de construcci senzilla, en Amrica del Nord eren sovint veritables
obres dart a les quals es prodigava molta cura i ritual. Senzilles o complexes la

526
manufactura de la pipa mai no era merament un assumpte de tecnologa. Era un art
sagrat proporcionat a la natura divina del tabac i ais propsits metafsics pels quals es
designava la pipa.

Per totes les bigues de la teulada de Vandana penjaven cordells de cnem. Aquells
cordells s empraven per a penjar-hi el tabac i assecar-lo, i tamb la dacsa, fins i tot els
melons de tot l any. I en altres temps ms remots, quan bona part de les ierres de la
Costera, a Vigual que altres comarques valencianes, eren domini de les moreres, ac
dalt criaven els cues de seda...
Toni Cucarella; El lledoner de l home mor

Els dies de mol tenien, a ms, un significat social. Els hmens es trobaven i xarraven i
s intercaviaven experincies profitoses, mentre les seues mans sois deixaven de frenar
l espart per plegar un cigarret de picadura, treta de les plantes que ells mateixos
havien conreat amb el risc de perdre-les a les mans d aquells inspectors que el
monopoli del tabac enviava per tots el racons de les comarques a la recerca d un
misrrim bot.
Bemat Cap. Costumari botnic: Dies de mol.
Un altre testimoni, entre els mil i un testimoni, de les conseqncies de Pescassetat del
tabac, es pot trobar en 1Homenatge a Catalunya de George Orwell:
Un exemple flm, per signifleatiu, de com tot s orientava per a afavorir les classes
ms acomodades Voferia l escassetat de tabac. La fretura de tabac era tan desesperant
que es venien en els carrers cigarretes de picadura de regalssia. Una volta en vaig
provar un. ( Mola gent els prov alguna volta ). Franco retenia les Canries, d on
provenia tot el tabac espanyol i, en conseqncia, les niques reserves eren del perode
previ a l inici de la guerra. Aqestes havien minvat tant que els estaes obrien noms
una vegada per setmana; rera haver fe t cua durant un parell d hores es podia, amb
sort, aconseguir un paquet de tabac. En teora, el govern no permetia que s importara
tabac, perqu aix significara reduir les reserves d or, que havien de destinar-se a la
compra d armes i altres articles vitis. En realitat, hi havia un contraban constant de
cigarretes estrangeres de les marques ms cares, com Lucky Strike, cosa que permetia
obtenir generosos guanys. Aqestes es podien adquirir sense disimul en els hotels
luxosos i, de manera un poc furtiva, en el correr, sempre i quant hom poguera pagar
deu pessetes ( el jornal d un milicia ) per un paquet.
Una molt plstica i deseixida definici de fumar tabac ens dna Panims i trempat oncle
Porra del pintoresc pobl de Penguila, apassionat ca9 ador i millor libador de bon vi de
cap de setmana, en la rondalla El dimoni fumador :
- Fumar s beure fum. Tu no n has begut mai ?
- s ciar - fu el dimoni - All avall on nosaltres vivim, no hi ha res ms que foc i fum.
Per el fum set fica en els ulls i en la gola, i no dna mai gens de gust.
- Ac s una altra cosa - continu Porra - : ac cremem les fulles duna planta plena
doloretes i nengolim el fum, i se ten puja al cap i te lomple de meravelles; et trobes
en el Parads Terrenal.
Enric Valor. El Dimoni Fumador. O.L.C. vol. I. p. 211

527
Encara que a contrapel de Tesperit oficial actual pe que fa al tabac i al fumar, no podem
estar-nos desmentar altres parers:
Ali que, amb altres coses, per ventura feia de Stubb un home tan tranquil i
despreocupat, que empenyia alegrement el fardell de la vida en un mn pie de
quincallaires cerimoniosos, tots ells inclinis cap a trra amb la seua crrega; ali que
l ajudava a mantindre aquell seu bon humor gaireb sacrleg, potser era la seua pipa.
Car, com el seu as, la seua pipa negra i petita era un deis trets regulars del seu rostre.
Haurieu esperat ms vore 7 saltar de la seua llitera sense el seu as que no pas sense la
seua pipa. Tenia una filera sencera de pipes ja carregades, penjades a un restaller, a
Vabast de la m. I sempre que s allitava les fumava totes seguides, encenent-ne una
amb Taltra fins al final de la taringa; aleshores les tornava a carregar per tindre-les de
bell nou a punt, perqu quan Stubb es vesta, enlloc de posar primer les carnes dins els
pantalons es posava la pipa a la boca.
Hermn Melville. Moby Dick: 27. Cavallers i escuders.

303.- Nigella damascena L.

Ranunculaceae
Ranunculcies
Noms populars dinics: Herba de farolets ( Beniarrs )
Aranya ( Cocentaina )
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Terfit escaps. Es cria a les vores herboses deis
bancals i caminis de sec; pastures subnitrfiles.
Dades etnobotniques:
La llavor de laranya es fa servir per a la cuina com el pebre ( Cocentaina)

Nelly Amold a la Contribution a la connaissance ethnobotanique et medicnale de la

flore de Chypre.( Pars: Universitat Ren Descartes 1985. ), ens recorda que la nigella,
esmentada a la Biblia, per Dioscrides i Plini, es cria amplament i es ben coneguda a
Xipre, i ens reporta aquest proverbi rab referit al gra deis farolets: En el gra negre
existeix el remei per a cada malaltia tret de la mort. I entre les moltes utilitzacions
daquests grans esmentarem: Antiespasmdics i estimulants de la gana de menjar,
( grans xacats mesclats amb mel pres en dej al mat ); gargarismes amb el bull deis
grans; grans empolsimats per a les migranyes o frccions amb el remull en alcohol deis
grans per al mal de cap.

A Djebala era al habba sawda de la qual el Profeta preconitzava ja el seu s: Procureu-

vos gra negre ( al habba sawda ) s un preventiu contra les malalties.
Aqestes granes sn carminatives, antihelmntiques i emmenagogues.
A Marroc es fan servir com a fortificants, mesclades en la pasta del pa; o es piquen en
un morter i es mesclen amb mel i es pren de bon mat en dej. Per a grans quantitats
poden resultar toxiques pels alcaloides que contenen.

HABBET es SUDA / / SANUJ / HABBAT al BARAKA / KAMMUN ASSWAD a

Egipte / KAMMUN el AKHAL al sud dAlgria / TDCAMIN en bereber.

528
304.- Nymphaea alba L.
Nymphaeaceae
Nimfecies
Noms populars dinics: Carabassera de squia ( Bellreguard, Daims, ), carabassera
de val ( Miramar ); carabassera de marjal ( Daims ), carabassera de laigua ( Beniopa,
Ganda, ), carabassera ( Grau de Ganda).
Pam polera ( Miramar, Piles,); palera ( Pego ); pota de bou ( Pego ); lliri de squia ( );
panets ( Alquerieta de Guardamar, Daims, Els Pedregals, ), la mata
C arabasseta de squia ( Bellreguard, Miramar, ), carabasseta de val ( Miramar, ),
carabasseta de marjal ( Ganda); bacora de val ( Piles ), bacora de squia ( Bellreguard
), figa de val ( Piles, Oliva ); panet de squia ( Daims ), panets ( Daims, Els
Pedregals, Alquerieta de Guardamar,), el fruit.
Altres no m s: Nimfea.

Dades ecolgiques: Eurasitica. De suradores fulles ampies, arrodonides i lluents a

lanvers. Flors solitaries, blanques, de 10 a 20 cm de dimetre, de quatre sepis caducs i
20-25 petis, amb nombrosos estams.

El fruit s ovoide, cobert de cicatrius

Estanys i sequials de marjal daiges fondes, quietes i netes, de vora mar ais 100 m.
daltara.

Dades etnobotniques:
Els fruits que maduren a les acaballes de lestiu sn comestibles ( Miramar, Bellreguard,
Daims, Oliva, Ganda, Beniopa, ).
Tenen la grandria duna tarongeta menuda o un ou, la cam verdenca, plena de granets
rogets, i un sabor dolcet ( Miramar )
Segvem per baix, i no nhi havien carabassetes ! I no estaven bones, me caguen osme !
( Miramar )
He menjat moltes carabassetes, i no estaven poc bones! ( Miramar )
X, mira quin panet ms guapo. El pelvem i dins era com una bacoreta que tenia
granets ( Alquerieta de Guardamar )
Els panets fan una flor blanca com el gesmil. Abans estaven les squies plenes
( Daims )
Les fulles blanques ( petis ) tamb es mengen. Els panets sassolen baix laigua un o
dos pams, i es mengen al setembre. Com ms fonda era la squia neixien ms
( Daims )
Fa unes figuetes plenes de granets com si foren de pala, que es menjaven ( Grau de
Ganda )
Aix fa carabassetes de marjal i molts sho menjaven ( Ganda )

529
Si teniem set i no trobvem aigua, beviem la rosa de damunt la fulla, que safona pe
mig, com un got ( Beniopa )
Per a les vaques. Ho donaven en temps de la calor, les fulles i tot. I els xiquets ens
menjvem les figuetes. ren com si foren magranetes xicotetes i dins era tot un pinyoliu.
Quan estaven tendretes estaven bones, i si estaven ms granaetes no valien molt ( Oliva
)
Dades antropolgiques:
s la flor maqalenca ms bella, pulcra i universal. s el nenfar del rabs, la nimfa deis
grecs i deis romans, el lotus deis hinds, el lliri o assutzena daigua deis cristians. Una
flor blanca que sobri tots els matins al sol naixent, que vol aiges fresques, quietes i
netes, i que per aqestes qualitats i preferncies ha ha esdevingut el smbol vivent de la
puresa i la serenor. Fet i fet, la paraula grega nimphaea, vol dir verge, donzella.

Un olors nenfar amb ella rivalitza,

quan Vaurora allunya el somni deis seus petis.
Diu Mohidn ibn Arabi recordant lEstimada.

Al sol del cap al tard, sota el vol de colomes,

una verge el cabell s escarpeix lentament.
Ais nenfars del llac son peu nu tendrament
ofereix; tebior per ses mans vagaroses
cerca mullant de sol llurs translcides roses.
Paul Valry: Episodi ( fragm ent)

Era la tarda
un somni de nimfees
entorn del marbre.
11 aire s enjoiava
amb un vol de colomes.
Rosa Leveroni: Pare de la Ciutadella

en les primeres hores de quietud

quan la nit, amb lentitud, desperta el dia,
he tingut la sort de no ser lluny
i teir ulls
per presenciar com la donzella de les aiges
trenca el somni per vestir-se

530
l he vist sorgir de dins d uns petis clucs
que, com les veles d un esquif
de tantes proes com el vent,
es deixondien
fent delicats i entendridors preparatius
per, sense moure s, navegar durant el dia

i, en un borrall de beatitud,
l he vist estirat de bragosper sentir-se
rejlexada en el mirall del llac dirn
oh tu, donzella d entre veles,
com els grecs t anomenaren;
oh tu, nimfea de les aiges
venerada pels romans:
nenfar, bell nenfar,
guarda ns d engreits enganys !

car si un estel indica un tros de cel ser,

tu ets senyal que hi ha un clos
d aiges tranquil les;
i si l estel senyala el nord i un cam cert
tu ets indici de reps
i ansies complides.
Pau Riba: El Nenfar

Al circ de la serra de la Safar, dia per dia, li estn rosegant els arrimalls;
ais nostres us platjars fa anys que s han violat les dunes i les motes;
i, ara, a les marjais de la comarca estn a pun de desaparixer els nenfars.

Ito t aixdpareix que no interessa ning, ni elspoltics ni intellectuals ni encara,

qu fort, els artistes i poetes.

A qu serveix la poesa ? A qui canten els poetes ? A quina sort d etria bellesa ?

On s la dona i la duna en la nostrapoesa ? On els nenfars i les muntanyes?

Si la bellesa no est en les redoneses de les dunes,

ni en els ptals deis nenfars,
ni en el perfil deis crestalls de les serres

531
ni en els ulls de les dones que somnien,
on s, amics, la poesa ?

Quin pas sense dunes ni nenfars

ni cims ni ulls que somnien !

Si alg pogus donar veu

ais encara intactes arrimalls,
ais darrers dunars i rodis de nenfars
i ais ulls de les dones que somnien !

Si ms no, a quina fmestra, a quina oficina, a quina orella,

aqestes silencioses desaparicions es poden denunciar ?

A l a f i potser, sense enyor ni recanga,

noms trobarem recer i nodriment
en els boscatges, estanys iplatjars de l art i de Vnima,
i en el deis ulls de les dones que encara somnien.

305.- Ocimum basilicum L.

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Alfbega ( Ganda, Palma de Ganda, Simat, Gata, Benirrama,
Catamarruc, LOrxa, Beniarrs, Lloc Nou de Sant Geroni, Llutxent, Aielo de Rugat,
Castell de Rugat, Rfol de Salem, Beniatjar, Otos, Carnela, La Pobla del Duc,
Atzeneta dAlbaida, Albaida, Palomar, Quatretonda, Benignim, Aielo de Malferit,
Cocentaina, Alcoceret de Planes, Alcoi, Benilloba, Benillup, Balones, Benasau, Ares del
Bosc, Alcoleja, Benimarfull, Sella, Agres, Alfafara, Bocairent, Ontinyent, Petrer,
Castell de la Ribera, Algemes, Sollana, Silla, Valncia, Alboraia, ), amfabega,
alfabeguera ( X ixona)
Alfbiga ( Bellreguard, Alquera de la Comtesa, Rafelcofer, Oliva, Foma, Potries, Ador,
Beniopa, El Real de Ganda, Xeresa, Xeraco, Tavemes de la Valldigna, Simat, Alfauir,
Almiser, Castellonet de la Conquesta, Terrateig, Aielo de Rugat, Salem, Beniarrs,
Xbia, Calp, Altea, Callosa dEn Sarria, Benissiv, Benitaia, Alcal de la Jovada,
Beniaia, Almudaina, Gorga, Famorca, Quatretondeta de Serrella, LAbdet, Benimantell,
El Castell de Guadalest, Sella, Benimeli, Benidoleig, Orba, M ura,), amfabiga
( Bellreguard, Almoines, Rafelcofer, Piles, Ganda, Potries, Beniaij, Vilallonga de la
Safor, LOrxa, Beniarrs, Pego, Adzbia, Foma, Benissili, Beniaia, Ondara, Beniarbeig,
Pedreguer, Jess Pobre, Benissa, Benimaurell, Castell de la Serrella, Famorca, El
Castell de Guadalest, Confrides, Quatretonda, ), amfabiguera, enfabiguera ( Piles)
Aufbega ( Simat, Gata, Quatretonda,), aufabegueta ( Sim at).
Altres noms: Alfabreguera, alfabrega, alfabriga.
La forma sense -r- va ser general durant molt de temps, fins al punt que no conec
noticies de la forma amb -r- fins al S.XIX ( Joan Coromines )
Del grec, ocymum: jo olore; de basilicum, regi o cosa reial, pe seu excel.lent perfiun
que ha fet que siga considerada una de les reines entre les plantes aromtiques

532
De lrab clssic, hbaqa. Hbac deien a Xauen en el duriya de Djebala.
Dades ecolgiques: Orinda de la ndia, i cultivada sovint a trra nostra des dantic en
lhorta, jardins i cossiols com a aromtica, medicinal, culinaria i ornamental, dificilment
es trobar asilvestrada. Herba aromtica anual d 1 a 3 pams daltria normalment, molt
ramosa, de fulles aovades de 3 a 5 cm de llarg i el pe 9 dlcm, senceres o amb algunes
dentetes, dun pl.lid per brillos i frese color verd. Fa les flors a finis de la primavera i
a sobretot a lestiu, blanques i, a voltes, rosejades, disposades, a rodalets de sis, en
esvelts ramellets terminis.
Existeixen ms de 160 classes dalfbegues. Hi ha alfbegues amb el perfum allimonat
( O. basilicum var. citriodorum ). Al territori dinic es cultiva tamb sovint la varietat
de fullatge menudet i molt esps i dolor ms suau ( O. basilicum var. mnimum )
Dades etnobotniques:
Lalfbiga s bona per a llavar-te els ulls. Quan la planteta ja s guapeta i tens mal ais
ulls, poses un manollet en aigua calenta i quan est tibiet et llaves els ulls ( O liva)

Lalfbega s una excel.lent planta condimentria, de virtuts digestives,

antiespasmdiques i estomquiques, actuant com a tnica i relaxant per al ventrell, molt
til en les disppsies nervioses i les ventositats intestinals. Tamb sn tils les tisanes de
les fulles en els refredats, angines, vmits, nerviosismes, migranyes, angoixes, insomnis,
i vertgens, i tamb augmenta la llet en les dones que crien. A ms a ms, ha gaudit
duna gran estima entre les dones del Pas com a ornamental i de companyia. Molt usada
en lart culinari, la seua contribuci a la cuina llatina s considerable a lhora de
preparar i aromar amanides, salses, sopes, guisats de cam, aus, peix i truites. Lalfbega
sha desmicolar amb els dits no amb el ganivet. Tota la planta s comestible, incloent
les tiges.
Per ais caregols i les faves bullides, sola o mesel amb herbassana ( Aielo de Rugat)
lo la sole gastar per a fer salseta, a vegades per a una ensal tendr destiu li pose unes
fulletes picaetes en companyia de loli i del vinagre ( Lloc Nou de Sant Jeroni)
Bo per al menjar ( Foma )
Lenfabiguera per a fer la salsa per ais spaguetti amb tomaca i all. Fulla tendr, o seca si
es lhivem ( Piles )
lo la pose per a les faves, com lherba-sana, el llorer o lorenga ( Sim at)
Unes fulletes dalfbega per a la salsa de tomaca ( Llutxent)
La gasten si fan un bescuit; fan un bullidet dalfbega i desprs lin posen una xorraiua a
la pasta del bescuit, i dna un aroma molt bo ( La Font de la Figuera )

La meua dona seca lalfbega i la guarda per a posar en les ansalaes, guisats, cam torr
(Sollana )
lo pose a voltes ullets dalfbiga en 1ensal, damunt de les tomaques. Aix m ho han
ensenyat els anglesos del pobl, que no saben cuinar si no tenen alfbigues ( Foma )
Lamfbiga magrada per a fer menjars com guisats o estufaets. Una miquiua, unes
fulletes noms. I per a posar-me pa-oli-sal unes fulletes dins, m ho menge i est
riqussim ( Potries)
Abans a la sopa de granotes li posaven alfbega ( Castell de la Ribera)

533
Lalfabiga s bona per a tot, per a fer olor, per a salmorra, a lanxova solia posar-li ma
mare unes fulletes dalfabiga, i feia bon gust ( Altea )
Lalfabiga sn plantetes que fan les dones per a fer bona oloreta, que shaja gastat per
ais menjars no ho he sentit mai ( O liva)
Fa molt bona auloreta lalfabega. En casa en tinc una, sc de lo ms aficcion a
comprar-en ( Sim at)

A les pilotes de lolla, en lloc dorenga, posen quatre fulletes dalfabiga, i fa un sabor
molt bo. I ho gastaven tamb per ais guisats de queralla i estofis com una salsa ( Altea
)
Les mestresses - ens reporta Bemat Cap al seu amable, sabors i substancis
Costumari - que coneixert les seues propietats Vempren en diferents guisats, salses i
sobretot per millorar el sabor de les pastes i de la cam a la brasa. Per a aquelles que
desconeguen com i de quina manera poden utilitzar les fulles d alfbega els dir el que
jo he vist i provat. Si es tracta de cam rostida la cosa es ben senzilla, quan siga a mig
rostir li poseu per damunt unes fulles procurant que no es cremen del tot, deixaran un
tast forqa agradable que us far repetir la prova. Per a la pasta - macarrons,
espaguettis - caldr picar les fulles amb pinyonets i ju n t a la tomaca ho escampareu per
sobre, donar nous al.licients a la menja. Es pot fe r tamb una salsa amb els
ingredients que vulgau, per tenint sempre com a base la fulla de l alfbega picada i us
aprofitar per a tota una gran varietat de menjars.
Hi ha llauradors feli?ment que encara planten alfabegues entre les tauletes dhortalisses
per a protegir-les deis polis i daltres parsits, ho hem pogut comprovar al llarg
daquesta primavera del 2001 a Cocentaina, Quatretondeta de la Val de Ceta, Ares del
Bosc o Alcoleja; i el costum camperol, que fel9 ment no ha desaparegut, de posar-se un
brot dalfabega a lorella per a gaudir de lolor de les fulletes i per a fer fiigir els
mosquits i les enterques mosques, que encara hui en dia es pot comprovar en alguns
pobles com a Ares del Bosc i com tamb ens recorda Bemat Cap al seu Costumari.
Lamfabiga per a posar-la a la finestra per a que no entren els mosquits ( Almoines )
Lamfabiga s la planta preferida del meu home ( Ondara )
Lalfabega la planten en lhorta, i si la poses en la finestra no van els mosquits ( Millena
)
Es plantava entre les tomaqueres i les pebreres per a que no les atacara la mosca blanca
( Fageca)
Plantvem una o dos mates dalfabega entre els pebrers, dins la taula, per a la xinxa
( Trbena)
Lamfabiga la planten en els bancals per sentir bona aulor. Aix s per laulor ( Pego )
Lalfabega la gastaven per a ficar-la dins del pemintonar i del tomacar, per a que no
anara la mosca blanca. Mon pare, a voltes, ne posava una dotzena de plantes
( Algemes)
Per a olor i per a adorno, i en lestiu quatre massetes vora casa fa una olor molt bona.
Sobretot ho posaven enmig de les pebreres, i es criaven molt b, i desprs damunt deis
cabassos de pebreres i fea una oloreta tan bona ! ( A ltea)
Lamfabiga per a posar-ne quan planten pebrar i tomacar ( Potries)
Lalfabiga s una olor molt bona, molt sana. Es plantava entre els pebrars i fea una
oloreta ! ( O liva)

534
Lalfabega es plantava enmig del pebre ( Albaida )
lo tenia un tio que sempre que fea pebrar posava una tira dalfbegues pe mig del
pebrar per a que agarrara el gustet. Diuen que es bona per a espantar els mosquits ( Lloc
Nou de Sant Jeroni)
Lalfabiga fa molt bona auloreta, comprens ? Ho poses en companyia deis pebres o les
tomaques, es cria i fa molt bona auloreta ( Beniarrs )
Dins del pebrar plantaven 1alfbega ( Terrateig)
La plantaven enmig deis cavallons del pebre ( A lcoi)
Les alfbegues es planten junt al planter de les pebreres ( Sella)
La plantaven entre els pebres i les bargineres perqu fa bona olor ( Quatretondeta )
Lalfbega, sempre la plantaven en les taules on planten pebres i fa una botja redoneta i
espessa ( Benilloba)
La planten on hi ha les pebreres i fa fugir els mosquits ( Alcoleja )
Sha plantat tota la vida enmig de les mates del pebre. Aix s una tradici. s com un
adorno ( Alcoleja )
Alfbega, abans pie. Diuen que lleva els mosquits si la planten en el camp; la planten
baix de les brasquilleres i sen va el mosquit ( Gorga )
Lamfbiga la faig tots els anys per loloreta tan bona que fa. Abans nosaltres la
plantvem dins del pebre ( Confrides )
Ho posen en lhorta, en companyia del primentonar, i a casa i en la roba perqu fa olor i
espanta els mosquits ( Atzeneta dAlbaida )
Diuen que es bo per ais mosquits. La planten en el pebre i desprs la duen a casa com un
adom ( Alcoceret de Planes)
La plantaven al costat del pebrar, rodant ( Piles )
Es plantava en companyia de les pebreres ( Almiser)
Lalfbega es plantava entremig de les pebreres com els clavellons ( Agres ).
La plantaven entre les hortalisses perqu apartava la mosqueta blanca ( Alfafara)
Lamfbiga per plantar-la en les taules deis pebrers i fan ms pebreres ( Benissa )
Quan planten pebre dins del pebre sempre se nha plantat alguna alfabegueta. Es planta
perqu fa molt bona olor, sap ? Algunes dones, tamb, tenen el gust de fer i cuidar
alguna alfabegueta. N hi han alfbegues de fulla ampia i de fulla estreta ( Benimassot)
lo en plantava a lhorta dalfbiga ( Gorga)
Quan portaven el pebre per a plantar-lo dins lhorta portaven lalfbega i igual com
estacaven el pebre estacaven 1alfbega ( Benillup)
Lalfbiga la plantaven en les hortalisses, primentoners, albargines i fesols, en un
cantonet o en una punteta duna horta perqu aix necessita molta aigua, i desprs la
portaven per a adornar el panbenet de Sant Miquel, uns pans molt grans, i la posaven
estacaeta ( Salem )
Abans ho feen en lhorta on fan lhortalissa, el pebre, les tomaqueres, les albargineres i
tot aix ( Salem )
Lalfbega per a quan planten les tomateres ( Ontinyent)
Abans quan els hmens feen pebrer plantaven alfbiguetes en els buits per a la malea

535
( O liva)
Lalfabega s per a plantar entremig de les pimentoneres per a que faga olor ( Canals )
Mon pare plantava alfbegues en els clots de melonar, de melons dAlger, per a que no
agarraren misria, sobretot el poli ( Silla)

Lamfabiga per a sentir auloreta ( Rafelcofer)

Sestilava abans plantar lalfbega a lhorta i en Les Festes del pobl, a Sant Xotxim, la
collien i en un cossiol la portaven a casa com un adomament ( Benasau )
En demanar-li a un vell llaurador que tenia plantades unes mates dalfbegues entre les
hortalisses del seu hortet i que damunt del capell en portava un brotet, per a qu servia,
ens contesta: Per a que faga olor. Si nhi ha aix cap mosquit al voltant meu no ve, i no
em piquen els bragos. Tamb a casa en tinc cinc o sis ms en massetes ( Ares del Bosc )
Lalfabiga es planta per lolor i els mosquits no van ( Sella )
Lalfabega va contra els mosquits, els mosquits no acudixen. La planten dins deis
pebrers ( Beniarrs )
Meneges les mates damfbiga i no sacosten els mosquits ( Beniaij )
Lalfabiga per fer olor ( Benitaia )
Lalfabega s per a fer olor. Aix espanta els mosquits. Tamb les plantaven entremig
de les hortalisses, els pebrers i les albargines ( X ixona)
Ho posaven junt a lhortalissa ( Carnela)
Per a olor. La plantaven en companyia de lhortalissa i fea una aulor ! Hi havia qui se la
posava en el forat de la camisa ( El Castell de Guadalest)
Ma uelo en cada tira de pebreres posava a la punteta una alfbega per a lliurar-les de les
malees i bitxets ( LAlcdia )
Aix s per ais bitxets que nhi han en els pimentonars, per a que no vagen; i plantaes en
macetes per a que faga auloreta. Ens ho diu Na Gracia, veina de la casa Patxal de
LAlcdia, davant dun dilatat i rutilant pimentonar plantat per lhome i floquejat per
ms de cent alfbegues plantades per ella.
En els pimentonars plantaven alfbegues, entre els cavallons, i aix diu que evitava el
que senrojara la mata de piment, que per la part de baix ix com un honguet i se pica i
cau. A ms lo tipie era que les dones al collir agarraren un brot i posar-sel en el si, i
com estaven acataxaes collint eixa aroma els donava una sensaci molt agradable. Tan
si tenien pimentonar com no, era una planta indispensable en una casa, que a ms la
seua olor intensa evitava els mosquits ( Alboraia)
La posaven en els cossiols perqu feia molt bona olor, per bona de veritat ( Gorga )
Per a fer fugir els mosquits ( Piles ).
Lalfbega per ais mosquits perqu fa tanta olor ( Cocentaina)
Quan tenia horta la sembrava de llavoreta com mon pare, i sempre la plantava en el
bancal, entre el pebre i les tomaqueres. Diuen que lleva els mosquits. lo la pose en la
cuina per a que faga olor. Per no per a guisar ( Catells de la Serrella)
Per a adomament ( A gres)
Per a olor ( Piles, Beniaij, Almiser ).
Fa molt bona oloreta ( La Pobla del D uc)

536
Tots els anys plante unes matetes dalfabiga per lauloreta que fa ( Ganda )
Les alfbegues sn per fer olor, no per menjar. Olor, olor, i res, que fa bonic i avant
(G ata)
Lalfabega per a laroma i per a la vista posa en un got ( La Canyada)
Diu que aix llevava els mosquits ( Benimantell)
lo en plante tots els anys per a laulor, i enguany la tenia aixina de gran, i ha anat i els
pardals me se lhan menj tota. s una cosa de tota la vida. Abans la plantaven totes les
dones del pobl. Ma mare les fea a lhorta i fea unes alfbigues tan grans !, i venia el
dissabte i fea uns rams i els portava a lesglsia. Les plantaven entre les hortalisses
perqu diu que aix els pebrers fan ms pebreres. El meu fill enguany tamb n ha
plantat al bancal ( Beniaia)
Lalfabiga la plantaven pe gust de tindre-la en casa. Ho planten enmig duna taula de
pebre o hortalissa, de virons o albargina, i quan venia lagost la portaven a casa en una
masseta i a voltes lhan porta a lesglsia ( LA bdet)
Aix diuen que es posa en el bancal i matxella al pebre i pot fer ms bajoques ( La
Canyada )
Abans ma uela per a fer olor portava en el pit una rameta dalfabiga o una bronxeta de
jarmil ( El Real de Ganda )

Usos medicinis:
La fulla dalfabega fresca aplicada sobre la picadura dun insecte alleuja la irritaci, tal
com tamb ho fa la del plantatge.
Per a fumar ( Castellonet de la Conquesta )
Dades Antropolgiques:
...dalt del terrat (...) estirava cap al cel ses branquetes, de color verd tendre, una mata
d aljabrega, arrelada dins un cntirpartit...
Vctor Catal: Sota el Cel.

Eixe hort est fe t una alfabiga, s un dir del pobl, quan un hort sha netejat i sha regat
i no deixes criar herba desprs i esta molt bonico ( F om a)
Arribades de lndia, les alfbegues foren introduides des de temps molt remots i
cultivades en els pasos mediterranis des de lAntiguitat. Sembla que foren els rabs els
introductors de lalfbega a la Pennsula.
Hi ha lantic, bo i sa costum popular, a tot el Territori Dinic i a la resta del Pas, de
cultivar alfbegues les dones amb molta cura i gust, sobretot les xiques jvens, les
noven?anes i fadrnes, i de posar, a la primavera i a lestiu, cossiols daquesta planta
fullosa i olorosa ais balcons i finestres de les cases i alqueries.
Es fa el planter en Advent, en desembre, ens diu Rosa Soler Puigcerver, majoralessa
de la Mare de Du dAgost de Gata, i es transplanta el Dijous Sant, sempre.
Tinc 1alfbega sempre cara sol, i rodar-la, cara pac ac, cara pac all.
El femet de cavallet eixe s bo, i encara millor de la persona, femta, en perd, ben
sequeta, aix s lo que vol, i aigua, com ms lin tires millor. lo estic tirant-li aigua
seguit. Anar regant i esguitant. Noms vol aigua, aigua. Poses un tros dalfbega quan es

537
gran dins dun got daigua i enseguida trau res. . N hi ha qui posa aigua de cisterna
per a mi en dna igual.
Vas pessigant-la . No deixar que sespiguen. Si deixes de regar-les trauen uns
espigons aixina. Com la regues tant, no est patida, i no pot espigar.
Per Santa gueda, sembra l alfdbega, diu la dita popular, i a Beniatjar afegeixen:
i la ueleta que sabia, ixideta la tenia,
com a Balones: una ueleta que sabia trasplantaeta la tenia,
reproduint la dita tan popular antany a tots els pobles de les muntanyes de
l i a uela que aix dia, plantada ja la tenia.
Per Santa gata, sembra l alfabrega;
dama garrida ja la t eixida, diuen al Principat.
Pe febrer trau l alfdbega del planter.
Al mes de maig es transplanta ( Beniatjar)
Les alfbigues les feien per portar-les a la Mare de Du dAgost. Estaven tot el dia
arruixant-les per a que es mantingueren fresques. Ma uela fins que es va morir pels anys
seixanta en feia tots els anys ( Rafelcofer)
Abans solien fer un xicotet concurs dalfbigues quan es celebrava la festivitat de la
Mare de Du dAgost ( O liva)
Alfbiga, ma mare en porta a lesglsia per la Mare de Du dagost ( Orba )
Pero ali ms remarcable daquesta aromtica i volguda herba s el seu vincle amb el
cuite i la festa de la Mare de Du Git o de 1Assumpci o Mare de Du dAgost, tamb
coneguda popularment com la Mare de Du de les Alfbegues, que en les poblacions on
encara se celebra - Gata, Btera, Elx- va unida a processons i al costum domplir i ornar
laltar i la imatge de la Verge dalfbegues, que a voltes sexposaven al llarg duna
setmana; i a la tradici del seu cultiu exclusiu per a la festivitat que contitueix tot un
ritus i un secret que resta a les mans dunes poques dones o famlies, que rivalitzen
noblement, el qual c o m e ta el 5 de febrer, festivitat de santa gueda, jom en que es
planten les llavoretes, dacord amb la vella i savia tradici, i durant la primera lluna
plena de primavera, s a dir, a Setmana Santa es trasplanten ais cssils i testos.
A Btera les belles fadrnes, abillades amb el barroc vestit tradicional, ofrenen a la Mare
de Du les monumentals i frondoses alfbegues en una fastuosa i flairosa process. s
V Ofrena de les Alfbegues, en la qual es trauen durant la provess les alfbegues criades
i trades expressament, a voltes, de ms de dos metres daltara i una ampiara de ms de
tres metres i mig. A primera hora del mat, ixen els festers, acompanyats de la banda de
msica, per a anar a arreplegar les dues obreres fadrnes que sn les Reines de la Festa.
Tot seguit aniran al corral de les Alfbegues, on durant quatre mesos shan criat les
alfbegues amb la mxima cura per tal que un dia com hui poder-les portar en ofrena a
la Verge. Dac estant ixir la comitiva festera amb les alfbegues, algunes, carregades
en carros, ja que entre el cossiol i la trra arriben a pesar 1300 quilos. La process
recorre els carrers del pobl fins a arribar a lesglsia on les dues obreres casades
esperen a la porta a les obreres fadrnes per tal de cobrir-les el cap amb una mantellina
abans de penetrar en el temple, a tall de smbol protector. Ais peus de Faltar dipositen
les alfbegues on romandran fins el 23 dagost.

538
A Elx s costum el dia de la Mare de Du dAgost traure les alfbegues al carrer.
Aljabigues d agost pels carrers del record;
carrerons arruixats, encara amb sl de trra.
Ornaments de paper de colors que tremolen
en la nit calorosa. Horts de la Marededu.
Gaspar Jan i Urban. La Festa I: Cant a Vicent al Portal del Misteri

Quin falcat de gesmi aispeus d aquesta dona

de lluna amb corns de plata la vetlla per la nit /
Rosa blanca, magnlia, armela, blanca dalia,
deslliureu-nos deis mls, Vos de ns l advocada .

A l capgal, cssils de lliris, mates d alfabiga,

ramells de diameles, estrelles de cinc ptals.
Estrelles de la mar. Estis de matinada.
Gaspar Jan i Urban. La Festa XXV: Les Salves

...damunt una ciutat i un camp que t estimaves,

cossiols d alfabegues a la terrassa
des de Santa gueda a SantAndreu,
llimoners i palmeres.
Gaspar Jan i Urban: Horaciana.

En el cas de Gata, la festa de la Mare de Du de les Alfbegues anava lligada tamb a la

ja desapareguda tradici del Cant de la Paloma, una composici que entonaven els
veins la vespra de la festa mariana.
A Palma de Gandia tamb se celebrava La festa de les Alfbigues, la c ria b a de les quals
corra a crreg de les festeres, clavarieses o maj orales de la Mare de Du dAgost, i el
dia de la festa eren exposades dins de Pesglsia. La dona que ens ho conta ens diu que
sa mare les posava a lombra de baix de la figuera del corral i utilitzava per criar-les el
terrafem de les figueres. Tamb a Gata ens contaven el delicat detall de cobrir la mata
dalfbega amb una finssima gassa mullada daigua; i el de regar-la amb aigua de
carxofetes de Sant Joan, dites precisament creixamfabigues i deixar-li desprs dues
carxofetes ais peus.
Tots els anys per la novena de Sent Anna li porten un manat daufbegues aixina de
grans i boniques a la Mare de Du. Al pobl nhi ha encara una xica, Mara Oltra, que es
dedica i fa aufbegues; per hi ha ms dones que en fan tots els anys. La meua vena tots
els anys per ara em diu: Vols una aufabegueta ? ( Sim at)

539
Portaven les alfbigues a Termita per a la Festa de lAurora, que s la patrona del pobl
i les festeres les posaven a la banda de Faltar ( M ura)
Plantar i criar alfbigues per a ofrenar-les a Sant Bemat, abad de Claravall, patr de
Foma, s una tradici del pobl de tota la vida. Les crien els hmens, per a vore qui
ser el campi, i les crien amb molt de cuidao i van regant-les i aviant-les, i posen
canyes i nigant-les per a guiar-les, i es fan unes alfbigues molt boniques. Uns dies
abans del 20 dagost, festa de Sant Bemat, les porten en una carretilla a lesglsia i tenen
el gust de posar-les en Faltar, i el dia de de la Festa, desprs de la provess , les
beneixen i estn exposades durant tota la missa; i desprs tots els devots agarren unes
rametes i se les emporten a casa. Es fa el planter de llavor per Nadal. Abans no les
criaven en les macetes com ara, no, primer les criaven en el terreno . Quan plantaven
els pebrers, les tomaqueres i albargineres aleshores plantaven les alfbigues a lentr
deis soles. Els llauradors quan passaven prop de lalfbiga li pegaven un calbot i lolor
que desprenia repelia els insectes. I per a Sant Bemat les transplantaven en poals o
cossis per a portar-les a Fesglsia. A Alzira tamb fan alfbigues per a Sant Bemat
( Foma )

En les Festes, el dia del Milacre que va fer Sant Miquel ac en el pobl, en 1694, que
estaven morint-se tots de clera i Sant Miquel ho va apanyar, s tradici posar 1alfbega
a brotets adomant el panbeneit i van repartint-lo entre els vens ( Salem )
Lalfbiga la portaven per a adornar el panbeneit de Sant Miquel, uns pans molt grans, i
la posaven estacaeta ( Salem )
Van passar uns quants anys abans que el jovent em considers ben b del pobl i no una
visita, i per aix, fins que en vaig teir setze, no em van cridar per portar la plata
dalfbrega a la sortida de missa. Aix volia dir entrar a la colla deis joves i prendre part
en tots els trencacolls de la festa: des de buscar el msic fins a tallar la coca que es
reparta en una altra plata al mateix temps que els ramets.
Mana Barbal: Pedra de tartera. Pg: 31

A Sollana trobem lalfbega lligada a les Festes del Crist: En la provess de les Festes
del 1 0 dagost els xiquets tenen una munton dalfbega i van donant-la ais que van a la
provess ( Sollana )
Porte trenta anys criant alfbega per a les Festes. Eixe dia mateixa, el 10 dagost, vnen
ac al bancal a arreplegar les mates per a repartir-les, a ramells, en la provess, enganxat
al ciri, i en acabant es guarda a casa ( Sollana)

Ms encara que la murta, que deis carrers primaverals s la reina; o la mda que amb la
seua presencia de la salut de la casa t cura; o el romer, el llorer i lolivera que amb els
seus rams bene'ts la preserven deis llamps i de les pedregades; o lorenga, la pebrella i
lherba-sana que se nentren fins les entranyes de la cuina; i, encara i tot, el cast espgol,
que amb el seu pulcre perfum les cambres saneja, s lalfbega lherba que, desprs
destar present en lhort, en la finestra i en la cuina, ms fondament sendinsa en la casa,
la que ms ntimament hi penetra, fins el cor de lestanfa ms ntima, el tlem, la
cambra nupcial.

Quin s el secret de lalfbega, ? D aquesta planta tendral i delicada que ens arriba de la
ms antiga ndia i porta un sonor i evocador nom rab ? Quin misteri palpita en el cor
del seu olor ? Aquesta olor que la ciencia anomena olor reial. Lolor de les seues fulles
ovis i dun pl.lid per brillos i frese color verd ?

540
Plini el Vell, gran defensor de les virtuts remeires de P alfbega, desprs de lloar les
propietats refrescants tan tils per a alleujar les inflamacions, i donar una llarga
enumeraci de les seues virtuts i usos, com la de ser un excel.lent remei contra la
picadura de lalacr, afegeix que la seua llavor s un potent afrodisac, i que es donava
de menjar ais ases i les haques a Ppoca de la munta.
Reclam i averany del bon amor P alfbega s una planta de clara significaci ertica, que
simbolitzava la virginitat i la fertilitat, lamor de la dona jove i casadora. En qualsevol
cas la nit de noces no podia faltar mai P olorosa alfbega en la mgica penombra de la
cambra nupcial.
Senta dir ais majors quan era xicoteta, que quan es casaven es posaven ais peus del llit
una alfbega gran per a que fera olor ( Castells de Serrella)
Collida la Nit de Sant Joan t virtuts mgiques i preserva deis mals, a ms devitar els
mosquits. Incita a Pamor i fins sen dna al bestiar per estimular la reproducci. A
Lleida Panomenen herba de fer-se estimar. Barrejada la pols en el menjar o la beguda,
acta com un filtre amors. Trobar un brot dalfbega s averany de prometatge o
daventures amoroses. Portar-ne un brot damunt fa trobar proms o promesa; per si un
proms n ofereix a una altra fadrna enamora a aquesta i prompte es baralla amb la
promesa; i si una xicona en dna a una altra li traspassa el proms. Els galants segueixen
Palfbega, la porte qui la porte, fins i tot assecada i polvoritzada.
Joan Soler i Amig: Fantasa Popular Catalana.
Al sud dItalia antany totes les fadrnes collien un ram dalfbega i sel posaven en la
sina o en el cinyell, com emblema de virginitat, i les dones casades sel posaven en el
cap. Era estrany que un jove camperol anara a visitar la seua estimada sense portar sobre
Porella un ullet dalfbega, per tenia molta cura de no donar-lo, perqu fora prova de
menyspreu.
Joaquim Ruyra reporta un fuga? i brillos exemple de ls popular de Palfbega al
magistral relat La Vetlla deis Morts, on sens descriu les ballades de Tots Sants i les
contalles i casos daparicions que aqueixa nit es contaven asseguts davant del foc de la
llar: Mitja dotzena de pagesos joves, ben vestits i afaitats, amb les barretines
estudiadament encrestades al cap i lluint a tall de joiell un brotet dalfbrega a les
orelles, conversaven a peu dret, enrotllats darrere deis msics. Encara estn roigs de
Pacalorament del ball, i amb llurs mocadors virolats seixuguen de tant en tant la suor,
que els arrosa la cara i el clatell.
Cal recordar P alfbega d Isabetta de Mesina, que ens refereix Boccacio en un deis seus
contes. Lalfbega davall del cossiol de la qual la dissortada jove guardava el cap del seu
amant assassinat pels seus gelosos germans, i que en olorar-la i acariciar-la trobava
consol.
Aquesta relaci de la fosca i aromada alfbega amb lessncia de la feminitat tamb ha
estat bellament copsada i expressada pels poetes:
veies el eos adolescent dempeus
com una vaga i delirant alfbega
dins de la safa; li corra Vaigua
per sobre els muscles, vers els pits i vers

541
el ventre llis, i l entrecuix gratssim.
Vicent Andrs Estells. Sonata a Isabel. Mort a Elx.2; p.35.
Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llenqa flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van algant.

una flaire es va escampant

fresca, suau i candorosa:
les aufabegues la fan:
sn les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.
Donzelles enamorades
d un nuvi esdevenidor,
escabellen les algbegues
perqu facin ms olor.
L aufabega escabellada
s un encencer violent
que al Hangar la flaire en Caire
augmenta l encantament....
Joan Maragall
E cheiram a migas de alho, a rango, a agurdente, mas tambm a poejos colhidos as
represas, a manjerico quando pelo S. Joao.
I olen a llescons dall, a ranci, a aigardent, per tamb a poliols collits en els assuts, a
alfabiga quan s per Sant Joan.
Eugnio da Andrade. As Maes.

Rondallstica:
Lingenu i picant conte de l\Alfbega o de l Alfabegueta, arreplegat a Mutxamel per
Joaquim Gonzlez i Caturla, a la Safor per Josep Bataller i a Gata, en una versi ms
picant per Mariv Pastor, on Palfbega, que aclareix el cor i lleva les penes , juga el
paper dinnocent i efica? reclam damor.
Castell de la Ribera:
Del Conte de l Alfabegueta
Qu bonica alfabegueta!
Ms bonica qui la rega.

542
No em dir bona senyora quantes fulletes hi ha en ella ?
I ella li contesta: No em dir bon cavaller quantes estreles hi ha en el cel ?
Lespardenyot lligat al peu.

306.- Olea europaea L. var. europaea [= O. sativa Hoffin. & Link]

Oleaceae
Olecies
Noms populars dinics: olivera, olivera de cultiu, olivera dempelt, olivera dellei,
larbre, a tot el territori dinic; olivar, el camp, en general a tot el territori;oliverar, a
voltes ( ).
Altres noms: oliu, oliver.

307.- Olea europaea var. sylvestris Brot.[ = O. oleaster Hoffm. & Link; O. sylvestris
M il
Oleaceae
Olecies
Noms populars dinics: olivera borda ( Bellreguard, Miramar, Oliva, Ganda, Simat,
Agres, Terrateig, Montitxelvo, Castell de Rugat, Benirrama, Carrcola, Alcosseret de
Planes, Altea, La Canyada, LAlcdia, ), el bord dolivera ( Simat, Castell de Rugat,
Sella, ), el bord de 1olivera, el bord de les oliveres ( Trbena, ), a la major part del
territori
Ullastre ( Castells de la Serrella, Orba, Parcent, Mura, Trbena, Xbia, Jess Pobre,
Benissa, Calp, Simat, Canals, La Jana, Vistabella, ); ullastr ( Benimeli, Rfol
dAlm nia,)
Olivastro ( Montitxelvo, La Llosa de Ranes, ); oliver ( Pedreguer, Beniarbeig, ),
oliver ( Lloc Nou, Terrateig, Calp, Altea, Mura, Trbena, Sella,), olivar
( Montitxelvo, LAlcdia, ), olivard ( Castell de Rugat, Aielo de Malferit, )
Lullastre i loliver sn de pinyol ( Calp )
Loliver s fill del pinyol i ix salvatge, i fa de peu en agidla ( Beniarbeig)
Lullastre es cria en el cingle. Se nhan fet molts ullastres per a plantar-los i desprs
empeltar-los; per depn on estiga, si est en un punt mal darrancar, no pots arrancar
rarrel. Tamb sempelta amb una vara del bord o olivera borda, el rebroll o rebrotat de
la soca ( Sim at)
Judio diuen a Pa de Corris a lolivera silvestre; olivera borda al judio quan es
planta en un bancal; i olivera vera quan lolivera borda sempelta.
Vaig a fer judios : si puja a la serra a arrancar oliveres silvestres per a plantar i
empeltar desprs.
El peu dullastre mou ms prompte que el de la grossa ( Tollos)
El peu dullastre per a empeltar oliveres ( La Jana)
Anvem a la serra a collir olivardons. El peu dolivard dura tota la vida i el de lolivera
vera noms uns vint anys ( Aielo de M alferit)
Loliver s el reboll de baix, el reboll bord dolivera i tamb larbre si es fa gran. El
reboll doliver serveix de peu per a empeltar la classe dolivera que vullgues ( Altea )
A Mura lolivera borda sn els rebrots que ixen baix i que no estn empeltats.
Lullastre s molt paregut a lolivera borda pero es cria dins de les pedres de la

543
muntanya; i oliver s lo que ix a 1olivera per no lempeltaven i fea olivetes xicotetes,
i es fea gran a voltes.
A Sella fan la distinci entre oliver, que naix dun pinyol, que ix en el monte i has
danar a buscar-lo, i el bord dolivera o rebrot que naix duna olivera. Tanmateix a
Altea entenen per oliver, tan el rebrot que ix de la soca com larbre fet.
Lullastr servia de peu per a empeltar les oliveres. Abans pujaven els hmens a la
muntanya, a Segara, i arrancaven asclonets dullastr, - tros de panna o rabassa amb un
rebrot o refillol -, ( Rfol dA lm nia).
El peu de baix de les oliveres s doliver ( Terrateig )

A Djebala anomenaven a lullastre berri o birri ( ZEBBUJ BERRI). El birri s el pare i

la mare de 1olivera, ens va dir el hadad del fondac de la medina de Xauen trescant per
Palta valleta de Tissemlal.
Oliverassa diuen a Ontinyent a la brosta o fulla dolivera.
Olivar, en general a tot el territori, oliverar, el camp. Les olivars diuen a Beneixama, per
a seua divina tendencia a feminitzar, com tamb diuen la citr o la lliss.
La panna o rebassa dolivera ( Benimeli)

Toponimia:
El Cam de lOlivereta de Piles, ran de la ratlla del terme de Miramar.
El Mas de lOlivar dAlcoi, a leixida de Batoi, ais vorals del mas de Trencacaps.
LOlivar del Calvari de Castells de la Serrella.
La font de 1Olivera de Famorca.
La partida deis Olivareis de Beniarbeig.
La Partida de lOlivereta dAlcosseret de Planes.
El Cam de lOlivar de Fageca, al comen?ament del cam de Quatretondeta, trencant cap
a lesquerre per endinsar-se a les ombries de Serrella o del Pa de la Casa.
El Barranc, la Revolta, el Mas, la Font i la Bassa de lOlivereta de Sant Benet Alt
dAlcoi.
LOlivar del Puig Agut de Llutxent amb el seu pil emblanquinat.
La Penya de lUllastre de Castell de Rugat.
LUllastrar de Quatretonda.
Lhumil fonteta de lOlivereta de Xeraco, enll de la font de lUll.
La partida Olivarons de LAlcdia.

Dades ecolgiques: Mediterrnia. No existeix acord sobre la seua procedencia. De

Candolle i Vavilov la fan orinda de la regi sirio-iraniana, altres del nord dAfganistn,
o ais territoris de Siria i Palestina. Conreada des de ben antic a tota la conca que volta la
Mediterrnia en la seua varietat europaea per a lextracci de loli deis seus fruits i
daltres beneficis. Lolivera borda o silvestre apareix espontnia o subespontnia com
un arbust espinos i de fruits menuts. Abundosos i preciosos els petits i patits ullastres de
la cantelluda i llargueruda carena del Montg i de les ardents solanes de la Segara, que
no es cansen de mirar-se en els espills de la mar i de la maijal.
Les oliveres es netegen quan la lluna est en minva, i la remulla no agarra el core. Si es
netegen en creixent o en el pie saviva i fa un corconet. Tamb en minva es trau el fem i
no saviven les puces; i es trastomba Poli ( A gres)
Lhora de plantar lolivera s de giner a mar?, b siga de plan? o de vara. En el mes de
mar? hi havia gent que acostumava arrancar algn ullastret dun perdut o oliver duna
penya, lagarrava, el tallava rinxo de soqueta i li clavava una agulla o pa, seguidament

544
fea un clot i el colgava, com si dun barbat es tractara. Al mes dabril sempelta
dagidla, descudet o planxeta. El mesos adequat per a esporgar 1olivera sn mar? i
abril. s molt important una volta esporgat llevar el ms prompte possible les branques
de baix de larbre, ja que a les branques seques es fa una aranyeta que desprs puja a
larbre. Les olives, com tants altres fruits, sn millors en rendiment les ms patides, en
anys plovedors sn molt ms grosses i tenen molta molla per poc oli ( C alp)

Ac no n hi ha oliveres; ni arribe la figuera, la gelarie; ni magran tampoc no es crie

( Vistabella)

En aquella aigua, escorrims de totes les vessants de la muntanya, les dones del pobl
baixaven a rentar-hi la roba i a esterrejar-hi les lleixes de fusta; la canalla, a
xapotejar-hi com estols d anees, i les cabres a mullar-hi el morric de vellut, tot
esbrotant els rebolls d olivera borda que ac i all s arrelaven porfidiosament en les
escletxes de la roca viva.
Caterina Albert i Parads: Daltabaix

Algunes oliveres anyenques diniques remarcables:

Lolivera de lEra Soler de la Vilajoiosa, la ms espectacular de totes les que ens han
eixit al cam; i la de la senda dentrada al mas deis Aragonesos, tamb de la Vila, que
trobarem a la riba esquerre del riu de La Torre, desprs de vorejar la llometa de les Foies
cam de Finestrat.
La solitaria i rotunda olivera mil.lenria de Les Valls de Sant Bertomeu de Xbia, a les
faldes de la solana del Montg.
La molt anyenca i robusta olivera del Saltet dAres del Bosc, de peu bord i empeltada de
man?anella, dre?ada i cepada com una columna, la que ms que cap altra ens donar la
formidable estampa i lexacta altara de la Dea Pablas Atenea.
Lolivar de lantic fossar del llogaret morisc de 1Alcdia de Benirrama.
El campet doliveres a prop darribar a Alpatr.
Lolivera dAmbrs dOliva, a la partida de la Casa Blanca, a la vora del cam de la
Carrasca, passada la Casa Blanca, cara Foma, a prop darribar al cam del Carritxar.
Lolivera anyenca dEbo ran del cam del llogaret de Serra ais Tolls i lEspenyal.
Lolivera de lElca en la muntanya de 1Almoixich, la ms vella dOliva.
Lolivera deis Tossals de Beniarbeig.
Lolivera del bancal de davall del mas de Sanxet ( Biar )
Lolivera de la partida de les Murteres Roges de Xal.
Les anyenques oliveres de Toni Mesquita a la partida de 1Olivar o del Calvari de
Castells de la Serrella.
Les oliveres de dalt de la font de Turballos.
Lolivar de La Par de Les Filaes Llargues de Muro.
Les sobergues oliveres del Rac del Forat de santa Maira de Castells de la Serrella.
Lolivar de 40 oliveres ms que centenries de la partida de POlivar de Benimassot, en
que destaquen lOlivera de les Quatre Soques, lolivera de La Camoera, la del Mussol i
la de la Navaixa.
Les oliveres de la Torreta o de lEngolidor de Benimassot.
Les anyenques oliveres deis olivars de la Basseta de Benialfaqu.
Lolivera de la font de Nantes dAlmudaina, en la partida del Sofre.

545
Les tres oliveres de vora mil anys de PHort de la Creu de Salem, en el primer bancalet a
m esquerre del cam principal que va a la font dElca, noms deixar el cam que va a la
Solsida.
Les tres oliveres de vora mil anys del bancalet de la Bassa de la font dElca de Salem.
Lolivera del Pouet de Benimaurell.
Lanyenca olivera i el campet doliveres de la Riba del Clot de Xbia o de les
Barranqueres.
El solitari i esps oliver del Rac del Penya, prop de la caseta de Genot, en la capfalera
del barranc de les Fonts, deis encisadors secanets de la partida deis Poets de Pedreguer.
Lolivera Morruda de la masia Ferrer de la serra de la Calderona, a qui alguns li calculen
vora 1500 anys, una de les oliveres valencianes ms velles i venerables.

Tipus d olives diniques:

Benimarfull t molt dorgull per una miqueta doli que culi; i si la collita serra,
Benimarfull est per trra. Els de Benimarfull per quatre gotes doli i cireres tenen molt
dorgull, diuen a Benimarfull.
Biar:
Cuquillo, menua o menueta o deis moros. Per a adobar olives per fa el millor oli.
Rojal o rojalet.
Sangl real. Un poc ms menuda que la rojal, i s tamb rogeta.
Fafarenca, alfafarenca o dAlfafara.
Cornicabra. s llargueta. ( Ve de Toledo, fa loli ms estable per lalt contingut en
polifenols )

Planes:
Manfanella. / Blanqueta. / Del cuquello. / Grossal: ms grossa que la manganella.

Benimarfull:
Blanqueta. / Man?anella. / Fafarenca. / Banya de cabra: la millor per a posar en aigua-
sal./ Del cuquello o negreta. / De la llei dAgres: per a aigua-sal.
Picual: no val res, para surenca. ( Ve de Jan on li diuen martea)

Muro:
Blanqueta. ( Loli de la blanqueta arrapa una miqueta, i s un oli inestable que
senrancia de seguida com el de larbequina, parenta dolives encara ms menudes, que
fa Poli ms dol9 ) / Alfafarenca. Fulla ms estreta i llargueta. / Genovesa. / Cuquello. /
Queixalet. Llargueta.

Agres:
Alfafarenca, fafarenca o grossal, el 95 % del terme.
Blancaleta / Blanquet
Man?anella / M a^anell
Del queixalet o del morret: Sen fa molt poquia per es molt bona per a 1aigua-sal.
Morquera: Llarguetes, venen de la part dOntinyent.

Salem:
BLANQUETA. La que ms n hi ha ac.
MANQANELLA, GROSSAL o de GALLINERA.

546
NEGRETA. Es gasta normalment per a posar-la en aigua i sal.

Rafal de Salem:
XINGLOTERA: Perqu fa unes olives en penjollets, juntetes, all tres o quatre, all tres
o quatre, a penjollets sempre.
BLANQUETA: La millor que tenim ac. s molt xicoteta per s molt treballadora.
De BANYA de CABRA / GENOVESA / GROSSAL.
ALFAFARENCA
Eixes dAdrin: Grosses. Sn per a salmorra. N hi han molt poquiues, noms pe gust de
tindren.
NEGRETA: Sn mal treballadores. Aix sha perdut. Ja no en queden. Ac mos queden
els troncs de negretes per ja, des deis temps deis nostres pares, shan rempeltades,
primer, de grossals i desprs de blanquetes.

Parcent:
Man9 anella: negra. / Grossal: negra i grossa com un dtil.
Blanqueta: rogeta, menudeta i redoneta. / Torrentina. / Cuquello.

Callosa d En Sarria:
Callosina. / Man 5 anella.

Castells de la Serrella:
Ciprianes. / Grossals. / Man9 anelles. / Cuquello.

Famorca:
Grossal. Oliva llargueta / Man9 anella / Grossa. Molt dol9 a i bona. La millor per a
trencar i salar amb pebrella, llorer i llima / Blanqueta / Morruda. Oliveta llarga.

Benimassot
Manganella. La que ms nhi ha ac./ Blanqueta / Cuquello.
Beniaia, tollera o genovesa. Loli t ms greix que els altres i s un oli ms dol9 , la
prova s que els pardals se les mengen ms.

Benissili:
Man9 anelles: la majoria. / Cuquello: per a salar amb tim.

Pedreguer:
Man9 anella. / Alberquina. / Picual: grossa amb pie. / Banya de cabra. / Morruda./
Grossal.

Castellonet de la Conquesta:
Man9 anella: per a salar. / Blanquetes. / Grossals: la ms grossa; hi ha poques. / Dol9 a:
per a salar. / Gallineres.
Almiser:
Man9 anella. / Blanqueta. / Grossal. / Cornicabra o mamella de vaca.

Quatretonda:

547
 Gallinera: Arriben a fer-ne fins a 30 litres doli per 1000 quilos dolives, quan fer-ne 24
ja est b. Al Buscarr han arribat a les 4 arroves doli ( 48 litres ). A Llutxent diuen
orxanes.
Blanqueta: La seua collita va darrera la romaneta, que s la ms primerenca.
Blanca: Grossa i redona.
Picual: s una oliva moderna. Molt regorda tamb. Sha de fer desprs de Nadal cap
avant per a fer oli, encara que la veges negra est verda per dins.
Alfafara. A Llutxent la diuen fafarenca.
Olives antiges:
Aguilar: Prou grossa, ms llarga que redona.
Romaneta: Menuda. La ms primerenca, pero de menys rendiment doli.
Quixal de llop: Llargueta. / Rojal: Redoneta i rogeta. / Xanglotera.

s important remarcar que les varietats dolivera cultivades a les comarques diniques
sn, no poques voltes, varietats locis, diriem, indgenes, com la blanqueta o vilallonga
0 la man?anella dinica, diferent de landalusa i daltres contrades; i encara hi ha
algunes que sn originries i prpies dun sol pobl i deis veinatges, com s el cas de
lalfafarenca, la cipriana de Castells de la Serrella o la callosina.

L *aire s de gener. I com fredoreja!

La colla ha vingut ben d hora i volteja
1olivar tranquil en son abundor.
[...]
La colla desplega a trra un borras.
Oliva granada, a trra caurs,
i la moselluda, i la sequellina,
que us va arreplegant valenta la nina.
Pe branc que palmeja enlaira la m
i l oliva cau i es deixa esgranar,
Voliva pomal, Voliva menuda,
la guana, la llisa i la bequeruda.
Josep Sebasti Pons. Primeres Poesies: Les olives

Dades etnobotniques:
El cultiu de lolivera ha jugat un paper importantssim en leconomia tradicional del
temtori dinic i del Pas, i a tota la conca mediterrnia, com aix mateix en la seua cuina
i la seua medicina, en el seu art i la seua cultura i en les seues festivitats i creences.
De fet la historia del salvatge ullastre i de la seua civilitzada filia 1olivera, com la del
blat, la de la vinya i la de laigua marina, s a dir la historia de loli, del pa, del vi i de la
sal, s la histria nostra, la de les terres i paisos que banyen les aiges de la mar nostra,
i des deis corneaos aquest arbre dur i fi, aquesta herba grcil i senzilla, aquesta
enfiladissa festiva i generosa i aquest preat mineral que tan prdigament ens ofereix la
mar, han estat sempre presents no solament a la taula i a la casa ans tamb a les
llegendes i mitologies, faules i rondalles, en 1art, la poesia i la simbologia, i han estat
objecte de rites, festes i cuites.

A l gener s estremeix la cautiva,

quan brillen, ais cims, tan serenes, les neus.
A l gener, quan se n ve per Voliva

548
la colla estirant un borras a sos peus.

Mes li torna aviat sa puresa;

tranquilla, rondeja son aibre estimat,
i acatant del seu eos la nuesa,
ensenya a les nines el cant enyorat.

s el cant de la trra abundosa,

que vibra en les conques i cales de mar,
amb la fulla de plata harmoniosa...
Iros, del citrell rajar l oli ciar.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: La drade de l oliu ( fragment)

Per a rebaixar la sang, un grapaet de fulletes dullastre, de 10 a 15, bullides. Una tasseta
en dej. Nou dies ( Castells de la Serrella )
Fulles per a rebaixar la sang ( E b o ).
Mesclades les fulles de 1olivera borda amb nyestro i ortigues per a rebaixar la sang
( Alcal de la Jovada) .
Per a netejar la sang es pren, en dej, durant nou dies seguits laigua bullida amb nou
fulles dolivera ( Ador, Vilallonga )
Brotets de fulles dolivera borda si tens la sang espessa ( Beniaia )
Nou o onze fulles dolivera per a tensi ( Planes)
Tres o quatre fulletes dolivera en el timonet i tel prens per a la tensi, i en un parell de
dies te la baixa fins i tot ais peus, ho dic perqu io la tinc normalment al 1 8 o 2 0 i a l l l
( Bocairent)
Loliverassa (brosta o fulla dolivera) s bona per al constipat ( Ontinyent)
Rebrotets bullits dolivera borda per a llavar les rojors del foc de la pigota borda, o
amb falzia de pou (Beniarrs )
Lolivera borda s per al que t la tensi alta. Mon pare estava mal de tensi, malalts
daix, tenia 27 de tensi i en comtes daigua bevia tasses dolivera borda. Bullia un
grapat dolivera borda i quan estava gel bevia ( M ura)

Bafs de fulles i branquetes per a guarir ms rpidament i efica9 ment els colps,
esquin?os, girons de peu, revencillaes, cam lleva, fisures i fractures sense sang: Bullir
un grapat de fulles i branquetes en un o dos litres daigua, i en traure la cassola del foc
afegir un rail de vinagre, i fer els bafs sobre la part lesionada ( Biar ).
Fulles bullides dolivera per a beure i remullar-se la boca en el mal de queixal ( Gandia )
Un grapat de fulles tendres, lo que agarre la m, bullir en un casso amb un got daigua
fins que alce el bull. Glopejar per calmar el mal de queixal ( Alcoleja )
Fulla dolivera borda, com la ruda, per a traure el llit de les cabres, per si ten passes, la
mata ( Cocentaina, Adzbia )

Per a tombar berrugues, aqestes es compten un dia de lluna nova davall duna olivera
( Gandia ) o sagarren tantes fulles dolivera com berrugues i es colguen en un forat
doblades i quan es sequen les fulles tamb es sequen i cauen les berrugues ( Vilallonga)
Fer un clotet a m en un bancal dolivera i colgar dos fulletes en creu per berruga, fins
40 si calguera; quan es podreix sen van les berrugues ( Otos )

549
Feem una creueta amb dos fulles dolivera i la colgvem a trra i quan es podrix cau la
barruga ( Carnela )
Per a curar un mussol un familiar colgar tres fulles dolivera sense que ho spia el
malalt ( Gandia)

Robert Graves, habitador durant molts anys a les illes germanes, en el captol XVII ( El
lle de la m ferina ) de la Dea Blanca, com un comunicant local forga excepcional, ens
conta que un jom tingu la mala sort de xafar un vbora. Poc desprs dhaver sentit el
primer dolor, la meua vista va comengar a fallar. [ ]. El meu peu va seguir tan inflat
durant un parell de mesos que tenia que ranquejar. A la f un metge catal em va
prescriure foments calents de fulles dullastre, els quals em reduren la inflor al cap de
tres dies. Aquest remei tradicional t un sentit mitolgic aix com un valor prctic:
lullastre o olivera silvestre era la fusta de que estava feta la porra dHrcules, i per
consegent el millor expulsiu del veri lent. Devia haver recordat, per suposat, ledicte
especial de Temperado Claudi enregistrat per Suetoni: No res millor per a la mossegada
de la vibra que el suc del teix. Aquest era el tractament homeoptic correte, com
Tullastre era Taloptic. Descobresc que Topsell, en el seu Serpents ( 1658 ) recomana el
suc de la pervinca; aquest s un altre remei homeoptic, car la pervinca s la flor de la
mort.

Encara, Tolivera procura al llaurador, quan la neteja, esporga, escombra o decimala,

amb la seua brosta i ramulla, un excel.lent farratge per ais animals, i quan mor li fa el
do de la seua llenya i de la seua fusta. La llenya dolivera s de les ms bones per a fer
carb i per cremar i calfar-se a les crues nits dhivem, i la fusta de fibra compacta i
greixosa, ha tingut nombrosos usos domstics i agrcoles com per a fer mnecs, vares,
perxes, cadires, golfos de portal, cabegals de llar o garrots i guiatos, i tamb per a fer
imatges religioses, com recomanava ja Teoffast a THistria de les Plantes, llibre V, al
final del captol tercer: En les fustes de cdec, xiprer, llidoner i boix es tallen les imatges
i, les petites, en les arrels dolivera, que sn incorruptibles i duna mena carnosa ms o
menys uniforme.
La brosta de Tolivera era un aliment molt bo per a cabres i ovelles, tant tendr, millor
aixamorada, com seca, que es guardava a la pallissa com un aliment tan bo o millor que
lalfals ( Calp )
Lo ms imitat al ferro s Tolivera. Una branca dolivera travessera posa el llaurador en
la cisterna per penjar la corrila i el poal. ( Pedreguer)
En els pous es posaven travessers dolivera per a penjar la correjola, on anava la corda i
el poal. Els esporgadors es guardaven les millors blanques de Tolivera per a fer els
mnecs de les seues estrals ( Calp )
La fusta dolivera es gastava per a fer la truja i la roda i els queixals de la snia, de les
snies de fusta antiges. Com t oli, laigua no penetra i dura ms. Per a laigua s la
millor fusta que hi ha. La fusta dolivera t males molt boniques i fa bons mares de
quadros . Tamb es feen dolivera les cametes de forcat; i els rebrots dolivera per a fer
guiatos, en dos anys. Si est ja seca no es pot fer la volta perqu es trenca ( Daims )
Rebolls dolivera per a fer guiatos ( Calp, Trbena)
Per a fer un garrot o guiato es tria un deis refillols, rebolls o rebrotins que ixen de la
soca-arrel de Tolivera, ben dregat, quan encara est ben flexible, tot donant-li, al
capdamunt, amb lajud dun cordell la forma corbada per al mnec; desprs es deixa
crixer un o dos anys o ms, fins que abaste laltria i la grossria desfijada ( Benirrama
). Aquest s el trobem ja en Roma, i vindria de temps molt reculis. Virgili en Tgloga

550
o Buclica VIII, ens mostra el pastor Dam en el gest ancestral i tan peculiar deis
pastors:
A penes Pombra fresca de la nit shavia allunyat del cel, a lhora en que la rosada
sobre Pherba tendr s ms delitosa al ramat, Dam, recolzat en la seua gaiata de polida
olivera... V.13-15
Tamb trobem aquest s elemental i ancestral de la vara dolivera en la rondalla El
Castell d Entorn i no Entorn arreplegada a la bella vila de Xixona per Enric Valor, en la
figura del vell i misterios captaire, espigat i dulls tristos, de posat patem - que tant
recorda a Cat dtica, el porter del Purgatori del Dant - que fa la seua aparici, mentre
avangava, amb la seua llarga barba i la seua blanca i esponerosa cabellera nimbada pe
sol, amb una llarga i fina branca d olivera a tall de garrot, per la senda blanquinosa
que serpejava entre les rides i desolades llomes que davallen de la serra de lEscobella
cap a les delitoses hortes del diu Montnegre on habitaven en felig harmona amb la
muntanya el vell pastor dovelles Frejoan i la seua jove filia Teresa, a la qual fa donaci
o regal dun gruixut llibrot mgic de fulls de pergam i cantoneres daurades.

Fusta escollida per a fer les cametes del forcat ( Barx ), per a la maga de picar espart
( Pedreguer). Capcingles doliver ( Pedreguer )
Vares ideis per fer les raquetes per a la caga del tord al parany, aix com les gbies per
a tancar lenza o tord de reclam ( Quatretonda )
Una rama dolivera que faga forca, fan gastar el nostres saurins per a portar a bon terme
la seua tan delicada i til tasca de trobar laigua amagada ( Planes )

De dura fusta dullastre era la gran porra dHracles.

Un mnec ben ajustat i bellssim fet dolivera tenia la grossa destral de bronze ben
esmolat i amanosa dins els palmell, que li va dar a Ulisses la nimfa de bells rnxols
Calipso per a que tallara els troncs necessaris per a bastir-se un raig per tal de
recomengar el seu retom a taca, lestimadssim terrer nadiu. Homer. LOdissea. Cant
V.
Tamb dun esqueix del llarg duna braga, tallat dun fenomenal tronc verd dolivera,
endurit al foc, estava feta lestaca que Ulisses i els seus companys clavaren a lull del
cclop. Homer. LOdissea. Cant IX
De la fusta compacta de la soca-rel duna olivera alta i esponerosa, cepada com una
columna, i tallada ran de soca, va fer i muntar, Ulisses, el Hit de noces per a Penlope i
ell, el ms inamobible Hit de la historia.
Odissea. Cant XXHI: Ulisses reconegut per Penlope

Sobre el prodigios oli doliva i les seues mil virtuts i utilitats:

Aqestes han estat ben reconegudes i aprofitades al llarg de la nostra historia.
Actualment es fan servir encara les seues propietats colagogues, laxants, emtiques,
vulnerries i tonificants de la pell.
Com a colagog i laxant es pren una o dues cullerades doli era en dej.
Com a emtic loli era es barreja amb una clara dou sense batussar, o amb aigua tbia
tot ben remenat, i es pren per provocar el vmit.
Per al fer llavats emol.lients i laxants loli es barreja amb el decuit de malves i una mica
de mel.
No shan doblidar els avantatges i beneficis que procura ls quotidi de loli doliva
era. A ms de digestiu ha resultat ser molt saludable per a la conservado de la elasticitat
de les artries i per tant per a gaudir duna bona circulado sangunea.

551
A banda del seu immens valor nutritiu loli doliva t un ampli ventall daplicacions
medicinis com a estimulant del funcionament de la vescula biliar, com a laxant i
vermfug.

Tot m ho cure en oli d oliva , ens declarava devanit un anyenyc camperol de Castells de
la Serrella: una culler en dej doli doliva cru.
A Djebala ens parlaren de loli antic az zitn, molt vell de trenta a quaranta anys,
guardat en mfores de terrissa. Dues cullerades en dej com a excel.lent depuratiu, i
remei a pendre en cas de picada verinosa. Tamb deis grans dall pelats i posats en una
gerreta de terrissa amb oli doliva; tapar ben tapat i deixar-ho al sol tres mesos. Es fa
servir com a salsa en els menjar com lallioli.

Oli doliva per a les cremaes ( Bellreguard, Castells de la Serrella, )

Oli doliva calentet per al mal dorella ( Benirrama)
Un poquet doli doliva cru, mullant les puntes deis dits en un platet, a tall de crema,
pren i fa servir el sanador per a trencar els golls ( Pedreguer)

La Verge Maria
quan pe mn anava
en oli de cresol
tot ho curava.
( els mals curava )

Tamb loli doliva sha fet servir popularment com a base per a elaborar moltes untures
analgsiques i vulnerries, fent de vehicle de les virtuts daltres plantes remeires,
posant-les en remull en oli cru durant uns dies o setmanes. Aquest s el cas al nostre
territori de loli de perico, de ruda o dalfabiga.

No fa massa anys encara selaborava casolanament el sab amb oli gastat o que havia
pres massa o mal gust o amb loli de les olives sequillones.

Oli doliva cremat en un cresol per a diagnosticar i curar la presa dull. La presa dull s
una mala mir, feta conscient o inconscientment, qu dius quina mala mira mha pegat
esta persona ! Va junt a lempatx, ve a ser tot lo mateix. La para s la manifestaci
fsica, s com una para que es forma en lestmac. La para i la presa dull sn coses
paregudes i paralel.les. Mullar el dit denmig de la m esquerre, el dit del cor, en loli
dun cresol que la to^ueta haja estat encesa, i deixar caure una gota damunt dun plat
daigua.
Es fan tres gotetes. Si esta pres la primera goteta cau i es perd, es desfa; la segona tamb
es perd pero ja la veus millor; i la tercera ja cau redoneta i no es desfa.
Es fa tres voltes, al mat, a la nit i lendem al mat, i passa. Com medir tres voltes i
passa lempatx. Quan cauen redonetes totes ja thas tret la presa dull. Es diu el Dijous
Sant a les 12 del migdia, i no ho has de dir a ning, sin es perd ( Beneixama )

Oli d oliva
damunt delpa
de la pobresa.
Joan Climent. Contraclaror: Raigs d oli.
Pag. 2 8

552
 Un ditet d oli per al forrellat.
Dins la tasseta d oli
navega, perdurable, la memdria
remota deis difunts.
Canta l oli, rebota
pels graons de la histria.
Veig la breu esveltesa grega de l olivera.
L oli coneix el mn casa per casa,
familia a familia,
propicia a la taula el principi del goig.
Lentament assegura secretes lleugereses.
V.A. Estells. .Mural del Pas Valenci I. Canf del Dia i de les Muntanyes. Serra Espad ( 2 )

Oli de pinyol per a cresols, llantemes i fanals; no mai per a guisar. I oli de morca, ms
rom que el de pinyol ( A gres)
Ning com el genial monstre potic anomenat Vicent Andrs Estells, ha cantat les
excencies de ls alimentan ms elemental de loli doliva, de loli cru doliva, en
especial elpa amb oli i sal, festivitat deis pobres !

obres el pa
Venrames d oli cru amb unpessic de sal
desprs el torres una mica i basta.
La Lluna de colors. Amb la dignitat amarga deis pobres; p.183

Entenc que el pa amb oli i sal ha de menjar-se a m i embrutant-se prudentment els

dits doli i desprs, si hi ha ocasi, que sempre n hi sol haver, llepar-se les puntes deis
dits. s el colof ms digne i suculent dun pa amb oli. Jo ho practique aix, i ho passe
ben de gust.
Aquest berenar era el berenar de tot lany, pero cree recordar que seguint un cert
calendari es menjava ms per la primavera i lestiu. Ho dic i tem la fallida de la
meua memoria, perqu em record sempre jugant al carrer amb el meu tros de pa
regalimant doli, i a lhivem no jugvem pas al carrer. Es feia de nit ms aviat, i com
que
eixem de lescola ens ficvem a casa. La meua mare ho simplificava atro9 ment i
deliciosament, i enramava loli i un pessic de sal, i au!, al carrer. No hi havia, vull dir,
aquella complicitat del tomquet. La meua mare ha estat sempre moltelemental en
matries de menjar. Quadems de Bonaire. Pa amb oli i sal; p. 38-39.

El fruit bicolor de la casta Minerva, anomena Ovidi loliva, en els vers 664 del Llibre
V m de Les Metamorfosis, dins lencisadora histria de Baucis i Filemon.
Baia de Sici, anomena Virgili al fruit de 1olivera, en el vers 520 del Llibre II de les
Gergiques, perqu Sici, ciutat dAcaia, era productora doliveres prestigioses:
Uenit hiems: teritur Sicyonia baca trapetis: Ve lhivem: la baia de Sici s mlta per les
premses.

El mn de les olives salades o en aigua-sal

El ritu de la picada dolives, la rentada en els llibrells i ladob en gerres igerretes amb
herbes de muntanya, trossos de llima, sal i fulles de garrofer...
Mart Domnguez barber. L Ullal. Pg. 56-7.

553
L esgarradet, polcrom de les viandes rostides, les olives trencades entre els brins
d herbes sentides i rodanxes de llima, la melva rogeta i fina, feen ms sabors el vi
claret del terreny.
Mara Ibars i Ibars. Vides Planes.
Una de les pitjors calamitats culinries i nutricionals, amb no poques repercusions en la
salut individual i col.lectiva, s, a banda de la catastrfica desaparici del pa de casa, del
pa, mollut i crostut, pastat i cuit al fom de casa o del pobl, la desaparici de la taula del
plat dolives amargues, que mai ha faltat, des de fa mil.lennis en aqestes terres
banyades per la mar nostra, ni en la taula luxosa ni en la humil, encetant i tonificant
amb la seua crua i divina amarguesa tots els pats, i compensant i depurant els excesos i
les manques.

Quin s el fruit del llorer ? En qu lutilitze ? Ni el menges ni el beus ni hi vages a

untar-te. Per contra, Tolivera s el mos de Thumil que morca anomenen, i altre loli i
altre Poliva en salmorra, de la qual fins Teseu en va beure.
Calmac. lambe IV / Fragment 194

Tota la mediterrnia, lescultura, les palmeres, els abaloris dor, els herois barbats, el
vi, les idees, els vaixells, la resplendor de la lluna, les gorgones alades, els hmens de
bronze, els filsofs, tot aqd pareix emergir del sabor amarg, picant de les olives negres
entre les dents. Un sabor ms antic que el de la cam, que el vi. Un tast tan arcaic com el
de laigua freda.
Lawrence Durrell. El violoncel de Prsper.

...olives verdes perqu tenen propie tat de confortar lo ventrell, bevent aprs un poch de
vi blanch amerat.
Lluys de Alcanyiz. Regiment preservatiu e curatiu.
Oliva speciosa, oliva adobada, s un deis apel.latius de la Verge Mara, que trobem en
alguns precs i retaules de manisetes del Pas, com al museu de LAlmod de Xtiva.

Olives sn past - de tanta dolqura

Quen poden menjar - los jvens hi vells
Hils metges nol veden - ais dbils ventrells
Puix sien menjades - ab tent i mesura.
Jaume Gassull:Zo procs de les olives

Les olives verdes per a fer ganes de menjar adobades amb pebrella, sal i llima ( Barx ).
Manoll dullastre per a posar damunt de les tomaques i pebreres i les olives verdes en
salmorra, i mantindre-les davall de laigua ( Castells de la Serrella ). Tal com a Biar,
amb el mateix propsit, posen uns branquillons de carrasca.
Les olives de loliver per a posa-les en samorra i sn millors que les altres ( Terrateig )
Collir olives bordetes, que sn xicotetes com les del cuquello; i a casa rentar-les, i
desprs posar-les en auia amb una miqueta de sal i una bona xorr doli dolives per a
que les tape i alle, ja que les olives de dalt topolen en Poli. Ais dos mesos es trauen, i es
salen amb pebrella i frigola, i una bona xorr de vinagre ( Oliva )
Tipus d oliva per a abobar:
1. VERDES, encara no madures, no han tret el negre, collides a primers doctubre
( Benirrama ):

554
- Partides:

a.- Xafaes o xacaes. Un sol colp per a cada oliva sense arribar a asclar el pinyol, amb
una massa de fusta o un cantal o pedrot llis sobre una taula o taulell.
b.- Tallaes. Es fan dos o tres talls en la polpa de 1oliva de dalt a baix.
- Senceres.
Adobar amb brotets de pebrella, romer, tronxos tendres de fenoll ( Benirrama )
2.- MORATXADES ( Benirrama ), moragaes ( A gres), que comencen o a mig madurar,
una gaita verda i laltra roja.
3.- NEGRES, madures, senceres, o a lany, que solen ser sovint les del cuquello.
Adobar amb timonet, pebrella, fenoll, ascorfa de llima ( Benirrama)
Quan collim les olives les posem senceres totes en aigua, i a la Lluna Nova dabril es
trauen i es salen i sadoben amb llima, llorer i sal; hi ha gent que li afg uns grans de
pebre. lo pose una garrafa de setze litres i un quilo de sal amb tres o quatres llimes i dos
rametes de llorer. A la Lluna Nova dabril no se li faran mai sabateres ( blanetes, negres
i de mal olor i sabor ) ni morenes encara que les tinga damunt del plat una setmana
( Famorca)
Les molt madures ( i les caigudes a trra ) es posen a secar al sol en canyissos com les
panses i desprs es poden conservar a remulla dins dun gerrotet doli doliva; o en sal
seca.
Etapes de Velaborado:
1.- Collita i transport. Millor si porten pe 9 . s molt important evitar colps tant en la
collita com en el transport.
3.- Rentar les olives a casa amb aigua per a llevar la pols, les busquetes i restes de
ramulla.
4.- Llevar lamargor o endolcir les olives. En realitat es tracta deliminar noms una part
de lamargor per mitj de posar-les a remulla en un llibrell, gerr o altre veixell de fang
vidriat, durant uns dies, que poden ser deu, canviant 1aigua una o dos voltes per dia, i
anar provant fins trobar 1amargor desfijada.
Fer s sempre daigua de font, mai daixeta. Sobretot per a la salmorra s
imprescindible.
Herbes per a adobar olives:
Benirrama: sejolina, pebrella, rodanxes de llima i canutis de fenoll.
Beniaia: pebrella per a les olives xafaes; trossets de tronxo de fenoll, fulles de llorer i
trossos de llima per a les olives senceres; i tim per a les negres. Hi ha qui posa alls
picats o xafats.
Biar: tim per a les senceres o a lany, que sovint sn les del cuquillo, i pebrinella i
sejolia per les trencaes o xafaes.
Beneixama: tim per a les olives senceres o del cuquillo, i pebrenella i sejolia per a les
xacaes. Abans, a voltes, es posava slvia en les olives salaes.
Olives senceres o a l any:

555
Gerrot o gerra dolives. Aigua, sal i tim. Es tiren les olives. A lany es destapa i a
menjar. A la part de dalt se li posa una branqueta de carrasca al final per a mantindre les
olives afonaes i per a endurir-les i que no es facen blanetes. Desprs de posar la sal i les
herbes no tocar mai el contingut del gerrot amb les mans ni amb res perqu es faran
amargues les olives ( Biar ). El gerrot es tapa amb un plat o un tap gran de suro; i les
olives no es trauen mai amb les mans sin amb un culler de fusta, no de metal.
Olives trencaes, xafaes o xapaes :
Es posen les olives a remulla i es canvia 1aigua 5 o 6 voltes i es tasta. Quan estiguen
bones es posen en la gerra amb la pebrinella i la sejolia, i les rametes de carrasca per al
final ( Biar ). En altres llocs per a impedir que les olives suren o pugen, es posa dalt
rametes dullastre o canyes verdes tallades a la mida, que sentrecreuen dins el gerrot.
Les olives en salmorra, en lluna vella per a tot. Les cullc, les trenque, les rente i les pose
en aigua en lluna vella i tamb per a salar-les, adobar-les i per a encetar la garrafa. Tot
en lluna vella. En lluna vella doctubre les cullc, les trenque i les pose dins de laigua i
punt, ja no les toque fins la lluna vella de giner, de febrer o de mar?, i llavors els tire
1aigua, els pegue tres o quatre voltes i llavaes - el mateix dia - i llavors si vullc les
adobe i pose pebrella, orenga i sal i lo que siga, les tape i punt. I quan les tome a
destapar, un mes ms tard o dos o tres, tamb ho faig en llima vella. Tot en lluna vella
( Benimassot)

Caldo dolives negretes adobades per a que remuguen lempatx les cabres ( Tollos )
Hi ha les dites populars recomanant ls moderat de les olives:
Menjar olives, fa son.
Menjar olives per sopar fa n somniar.
Olives poques i bones.
No begues aigua de bassa,
ni d olives en menges massa.

Dades antropolgiques:
Els rams beneits dolivera servien per a protegir la casa de les pedregades quan nhi
havien tronades ( Barx ).
Rams dolivera i de taronger per al Diumenge de Rams ( Mura )
Es cremaven unes rametes dolivera del Dia de Rams a la porta de casa amb els ferros
de la llar a lenrevs ( Beniaia )
Ac nhi havia costum quan nhi havia tempesta dencendre en el portal de casa unes
rametes de fulles dolivera del ram benet el dia del Diumenge de Rams ( Bellreguard )

Loliva i loli han deixat una bona petja en el parlar popular:

Anar com oli en un cresol.
Estar com una bassa d oli.
Escampar-se com una taca d oli.
Aixpassa de taca d oli.
Qui oli remena, el dits s unta.
Qui es menja l oliva, que cague el pinyol.
Per tal de no excedir-se en loptimisme es diu:
No digues oliva si no la tens baix la biga.

556
Hi ha el refrany referent a loli que diu:
Es groe com el safra i per tot es pot posar.
I aquest referit a Talliolli, que hem escoltat a Calp:
Enmig de les carnes el tinc,
i quan ms oli li pose, ms pujat el tinc.

Sobre T origen mitolgic de Tolivera molts autors ens han deixat el seu parer i esments:

I de Tolivera, de qui fon la troballa ? De Pallas, quan amb el que t el casal entre les
algues pletejava per Ttica... Calmac. lambe IV / Fragment 194

...oleaeque Minerua inuentrix, Minerva, creadora de Tolivera, diu Virgili en els versos
18 i 19 de la Gergica I.

Pero on Torigen de Tolivera ens ve descrit amb msdetall s en la llegenda de lantiga

disputa entre Pallas i Posid sobre el nom que calia donar alpas, referida per Ovidi en
el Llibre VI de les Metamorfosis dins la histria de la Dea Pallas i la nimfa Aracne:

Posa, all dret, el du de les ones, mentre colpeja

Taspre rocam amb el llarg trident, i daquella ferida
brolla Taigua amb que vol teir la ciutat favorable;
ella hi porta lescut, hi porta la llan 9 a esmolada,
porta el case sobre el cap i amb Tgida el pit es defensa,
i hi representa el moment que, clavant a trra la llan 9 a,
fa que saixeque fruitant un brot blanquins dolivera
mentre Tadmiren els dus. La Victria Tobra culmina.

Amb els pacfics rams dolivera adorna les vores

fent un ribet, i enllesteix el treball posant-hi el seu arbre. V: 75 -102

Lolivera era larbre sagrat dAtena, la Dea de la Pau.

Hoc pinguem et placitam Paci nutritor oliuam: Cria, dones, la grassa olivera, agradable
a la Pau, diu Virgili en el vers 425 del Llibre II de les Gergiques, perqu el smbol de la
Deessa de la Pau era un brot dolivera.

Fins l oliu ir jo perqu canta

per tot la serena i magnifica pau.
Josep Sebasti Pons. Dtvertiment: La drade de l oliu ( fragment)

Un bellssim, memorable, exemple de Tolivera com smbol de la pau ens el dona Virgili
de la ma de Testrenu fill dAfrodita, Eneas: Mentre la Italia central sarma a la veu de
Tum i Vnul s enviat a la vila del gran Diomedes a cercar ajud, Eneas romn dins la
inquietud i la vacil.laci, corprs per la guerra nefanda; i abatut cau adormit ais vorals
del Tber, el du del qual se li apareix en somnis i el conven9 per a que remunte el riu i
sadrece al rei arcadi Evandre per establir una a lia b a favorable:

Lliscape riu l avet empegat: s admiren les ones,

desavesat, el bosc, deis escuts baronvols s admira,

557
 que espiregen al lluny i del pas de les quilles pintades.
Sense treva fatiguen els rems de nit i de dia,
passen els llargs replecs i, ombrejats per varia arbreda,
solquen els boscos verds reflectits dins aiges immbils.
Ja el sol de foc havia assolit la meitat de la volta,
quan destrien al lluny els murs, el castell, unes cases
espargides, que avui la puixanqa romana ja dreqa
fins al cel: llavors era el migrat reialme d'Evandre.
Giren rabents les proes i es van acostan a la vila.

Tota la flor del jovent, Phumil senat, el rei i el fill del arcadis que oferien un sacrifici
davant la ciutat dins un bosc, veient els alts vaixells riu amunt relliscant en silenci
enmig de lombrvol bosc, corferits pe sobts espectacle, per boca de Tintrpid Pal.lant
demanen:
: Jovencells, quin motiu us incita
a provar camins ignoris ? on aneu ?, els pregunta ?
D on veniu, i qui sou ? ? Ens porteu la pau o les armes ?
El venerable Eneas li diu de dalt de la popa,
allargant amb la dreta un brot dolivera pacfic:
Som troians i les armes que veus, ais llatins sn adverses;
som desterris que ells han impellit a una lluita sinistra.
Virgili. Eneida. Cant VHI; v: 112-118

Atena de pau i Atena de guerra, de la qual s sens dubte el millor estratega.

Una frondosa olivera va ombrejar Demter, la benigna Dea deis sembris i de les
collites, quan amb laspecte duna anciana molt vella i cansada de buscar, intilment per
tot, la seua estimada filleta Core, raptada per Hades, es va asseure afligida a la vora del
pou Parteni, on la trobaren les quatre jvens i belles filies del prudent Cleos, rei
dEleusis, quan hi baixaven a per aigua amb els seus cnters de lluent bronze.
Himne Homric a Demter. V: 98-111

Uns tofuts arbricells bessons, un ullastre i una olivera dempelt, serviren a Ulisses
dinmillorable recer i delitos ja 9 , quan apoquit per una fatiga horrorosa, va guanyar en
plena tempesta els vorals de 1illa de Fecia, amb lajud del mgic vel dIno Leuctea:
No hi penetraven els vens amb l 'emba humit de llurs ratxes
ni mai el sol resplendent amb els seus raigs no hi dardava
ni hi traspassava lapluja: talment creixien d espessos
i d embullis l un amb l 'altre. I Ulisses va entaforar-s 'hi
sota, i s amunteg una colga amb les mans amoroses,
ampia, perqu, de fullam, n 'hi havia tou a balquena,
prou per a dos o tres homes ben b poder protegir-s 'hi
en els dies d hivern, per molt que hi hagus maltempsada.
I, en veure-la, s 'alegra el pacient divinal Ulisses
i va gitar-s 'hi al mig, acotxant-se amb el tou de les fulles.
I com un, quan amaga el ti sota el negre caliu
en un mas apartat, on no hi ha vens a la vora,
salvant la grana del foc, que enlloc ms no l'hagi d encendre,

558
tal amb les fulles Ulisses es va cobrir; i Atenea
li aboca sobre els ulls un son que el refs ben de pressa
de la dura fatiga, velant-li les cares parpelles.
Odissea. Cant V

Lolivera ocupava un lloc principal al mgic hort del palau dAlcnous:

I, part de fora la clasta, hi ha un hort, tocant a la porta, gran, ben b d un jornal, voltat
d una tanca seguida. Creixen all de primer, tot d arbres alts i fanosos, per eres i
magraners i pomeres d uns fruits que relluen, figueres de dolgor i oliveres plenes
d ufana.

Lolivera sagrada dtaca, que desplegava la seua formidable esponera al capdamunt del
port de Forcis, el vell del salobre, a tocar de la qual hi havia una fosca i amable cova
consagrada a les nimfes que hom anomena niades, al fons de la qual Ulisses i Atena
ocultaren totes les riqueses en or, en bronze i en delicades robes que a Ulisses van
regalar-li els hospitalaris feacis, aquells navilers de rem llarg i de gran anomenada.

Aquella divina olivera, aquella olivereta santa i serena, asseguts al peu de la qual, Atena
i el seu estimat protegit Ulisses, ja enllestida la tasca de guardar els preats presents deis
feacis, enraonaren i ordiren, assossegadament, el pa de la mort de la gentalla superba i
perversa deis senyors pretenents, daquell esbart de mal vore que el seu casal i la seua
hissenda amb arrogancia devoraven.
Odissea. Cant XIII: LArribada a taca ( La venjan?a dUlisses ).

A tocar duna olivera, * una olivera de lilla de Dlos, dona a llum la perseguida i dol?a
Leto o Latona ais dos ulls del Cel, Diana i al seu bess Apol.lo, com recull la Poesia
XXXTV de Catul o Himne a Diana:

O Latonia, maximi O filia de Latona, alta

magna progenies Iouis, progenie de laltssim Jpiter,
quam mater prope Deliam tu a qui ta mare infant
deposiuit oliuam, vora 1olivera de Dlos,

montium domina ut fores perqu regnares sobre les muntanyes,

siluarumque uirentium els boscos verdejants,
saltuumque reconditorum les afraus amagades,
amniumque sonantum. o els rius remorosos.

*Segons altres autors, al peu duna palmera, i altres, dun llorer.

Repenjada sobre aquesta olivera santa va descansar Leto desprs de parir Apol.lo:
De quin arbre la soca guarden els de Dlos ? La de lolivera que dona reps a Leto.
Calmac. lambe IV / Fragment 194.

En or va florir el verdanc dolivera que assist al naixement.

Calmac. Himne a Dlos v.262

Asteria deis mil altars, tantes voltes invocada, quin navilier en viatge comercial per
lEgeu passa pe teu costat, en velo? vaixell, sense aturar-se ? Mai no bufen els vents
amb tanta for?a sobre una au, ni la necessitat fa tan rpida la seua navegaci, que no

559
sapresse a plegar veles i decidesca no embarcar-se de retom al teu gran altar, colpejat
pe fuet, i de mossegar el tron sagrat de Tolivera amb les mans a 1esquena: el joc el va
inventar la nimfa Delade per a divertiment dApol.lo infant.
Calmac. Himne a Dlos ( I V ); v. 317 - 324

Pero la cabdal importancia de 1olivera al mn mediterrani antic no estava cenyida

noms a la banda grega i romana ans a totes les costes i cultures que les aiges de la mar
nostra banyen. Una fulla dolivera acabada darrancar duia al bec el colom de lArca de
No, quan va tomar al capvespre, com a viu i verdejant senyal que les aiges havien
minvat i el diluvi havia acabat.
Coronada de branquillons dolivera i repartint rams dhedra amb les mans a les dones
que lacompanyaven, anava Judit al davant del pobl dirigint la dansa de les dones i
entonant davant tot Israel el seu cntic de lloan?a i dacci de grades per a celebrar el
triomf de la bellesa sobre la for9 a i 1arrogancia de tots els exrcits. Judit: 15-16
Horts doliveres, horts de Pal.las, com els deis notres pobles de muntanya, sn el que
conformen tamb els paisatges habituis deis Evangelis.

Sobre lorigen de lamargor de les olives:

nec prius os tacuit, quam guttura condidit arbor.

Arbor enim est sucoque licet cognoscere mores:
quippe notam linguae bacis oleaster amaris
exhibet; ameritas uerborum cessit in illas.

no va callar fins que un arbre li va cobrir la boca.

Ara, en efecte, s un arbre i en els seus sucs es pot reconixer els seus costums;
un ullastre que mostra en els seus fruits amargants com tenia la llengua,
i a ells ha passat laspror de les seues paraules.
Ovidi Les Metamorfosis Lllibre XIV; v: 512-526
Oli, fill essencial de lolivera.
Oli viril, lanomena Calmac en el seu Himne V, el dedicat a Pal.las: Vosaltres les que
prepareu el bany a Pal.las, oh rosses argives, no porteu perfums ni alabastres per al bany
de Pal.las - Atenea no sestima els ungents mesclats -, i no porteu tampoc espill: el seu
rostre s sempre bell. Ella es ffega expertament, aplicant a la seua pell ungents sense
barreja, producte del seu arbre, i un mbor, oh minyones, li puja a les galtes, del color de
la rosa matutina o deis robins de la magrana. Per aix, no porteu ms que oli viril, com
el
que Castor, i tamb Heracles, sunten. I porteu-li una pinta dor pur, per a que puga
pentinar-se els cabells, rera dungir els seus rnxols perfumis.

I Ella a Xipre arriba, Vamant de somriure, Afrodita,

fins a Pafos, on t el seu clos i Vara encensada;
i all les Grades banyaren la dea i la ungiren amb oli
no envellidor, que relluu sobre el eos deis dus que sn sempre;
i li posaren robes gentils, que encisaven de veure.
LOdissea. Les aventures dUlisses. Presentado dUlisses ais feacis: Els Amors dAres i Afrodita.

560
Amb oli doliva, la bella Policasta de Pilos sorrenca, la filia ms tendr de Nstor
lantic,va fregar Telmac desprs dhaver-li procurat un bany, i a lentom va tirar-li un
bonic mantell i una tnica, i de la pica va eixir que pe eos ais etems sassemblava.
Homer. LOdissea. El viatge de Telmac. Cant IH-IV: A Esparta.

El bany que a Ulisses li prepararen i procuraren Circe i les seues quatre diligents i
acondiciades cambreres, aquelles filies de les fontanes i deis boscos i deis rius sagrats
que sescolen devers el salobre:
Quan aleshores ja Vaigua bull dins el bronze que brilla,
fent-m e entrar dins la pica, em bany, del trespeus abocant-me n,
temperada a plaer, per sobre la testa i els muscles,
fins que em lleva deis membres el cansament que ens destrempa.
Iquan m hagu banyat i fregat amb un oli d oliva
i que em tira a l espatla un esplndid mantell i una tnica...
Homer. L Odissea. Cant X.

Tamb a Laertes, ja vellard, rera lencontre amb el seu fill, la seua diligent serventa
siciliana, que zelosa es captenia de lanci al camp, va banyar-lo, i fregar-lo amb un oli,
quan hagu fet cap a la casa dUlisses.

Trobem de nou loli doliva enaltit al llibre de lxode en els captols dedicats a les
instruccions sobre el santuari i el cuite ( 25- 31 ):
Mana ais israelites que et proveesquen doli pur doliva, oli verge, per a alimentar
perptuament els gresols del canelobre que hi ha a la tenda de laplec sagrat, davant la
cortina que es troba enfront de larca que cont el document de P aliaba.
El Senyor va parlar un altra volta a Moiss. Li digu:
Proveeix-te de les millors espcies aromtiques: cinc quilos de mirra lquida; la meitat,
s a dir, dos quilos i mig, de canella; dos quilos i mig de canya aromtica i cinc quilos
de cssia, segons la unitat de pes oficial del santuari. A ms, tres litres i mig doli
doliva. Amb tot aix prepara, tal com ho fa un perfumista, la barreja doli i perfums: s
loli de la
unci santa.
Antany hi havia la creenfa que .lullastre era un arbre que allunya els dimonis; i amb
garlandes de rams fiillosos dullastre coronaven els atletes vencedors que competien en
els jocs dOlimpia o Olimpiades quan TOracle de Delfos ho va ordenar, sustituint els
brancatge de pomer que fins aleshores satorgava com a premi per la victoria.

No sn estranyes a trra nostra les aparicions marianes i les troballes dimatges de la

Verge Mara davall o dins la soca duna olivera; fins i tot, la seua fusta sha fet servir
per a fer imatges seues, com la Verge de la Pau dAlcosseret de Planes. Fets que fan
palesa Taita estima que se li t a aquest arbre, i la relaci de la Verge Mara amb la
verge grega Atena, que tenia Tolivera com a arbre sagrat dilecte:

Tibi. La tradici oral encara conta que un jom de lany 1445 quan Joana Amat, filia de
Tibi i cegueta, anava a portar aigua, se li va aparixer santa Mara Magdalena dalt duna
olivera del capdamunt del pobl, demanant-li que li abaren all mateix una ermita, i per
tal que fora creguda fu que recobrara la vista.

561
Valencia. Verge de Montolivet. La tradici oral afirma que per lany 1350 un soldat
natural de Russafa, Pere Alfons Aleixandre, rere una derrota contra els sarrains fou fet
presoner enterres palestines, i fent per fugir sencoman a la Verge Mara, la qual se li
va
aparixeren un lien? dalt duna olivera; veient el pes del qual es descoratj de poder
endur-sel i, plorant sadorm davall del dit oliu. En despertar-se es va trobar en la seua
propia trra nadiua a tocar de Tolivera miraculosa en que shavia adormit. En el mateix
lloc es constru una ermita a la dita imatge santa.

Verge de 1Olivar dAlaqus, la imatge de la qual fou trobada en un camp, junt a un

olivar, davall duna campana, per un llaurador que passava la relia amb un jou de bous
quan corra lany 1300.

Una tradici diu que la imatge de la Verge del Rebollet dOliva, la ms antiga del Pas,
feta de fusta de bedoll, la va trobar un pastor, que va copsar que les ovelles del seu
ramat
es paraven i sagenollaven ais peus dun rebrot o reboll d olivera, i en escarbar va
trobar
la imatge de la Verge soterrada.

A Beniaia, un grup de dones i dhmens vells ens afirmen que el dia de lAscenci a les
10 ( solars ) del mat totes les fulles de les oliveres fan creu. lo tots els anys vaig a
vore-ho, i s cert

Dant. La Divina Comedia. Cant XXX. Parads Terrenal. Aparici de Beatriu coronada
de brots dolivera ( la pau i la ciencia juntes), sobre un carro, entre nvols de flors i
voltada dngels.

Sovra candido vel cinta d uliva

donna m apparve, sotto verde manto
vestita di color di fiamma viva ( v: 31-33 )

Superats els ardus i ardents cercles de la imponent i fosca gola de lInfem i les aspres
terrasses del puig altvol del Purgatori i enllestits els seus treballs, im mat dabril, en el
penltim jom del seu periple, Dant, entra en el Parads Terrenal, el qual floreja en el cim
de la muntanya del Purgatori. Ha vist el foc temporal i letem, ha travessat un
purificador
mur de foc: el seu albir s ara, sa, lliure i dreturer.
Per les senderes de lantic Jard arriba a un rierol, les aiges del qual, tot i estar
ombrejades per la ms espessa fronda, sn ms transparents i lmpides que les de cap
altre. Vola per Taire llumins una dol9 a msica, i en laltra riba avan?a una process
misteriosa. Dalt dun carro triomfal tirat per un griu enorme, entre quatre animals
fabulosos, i enmig dun nvol de flors que escampen per Taire mans angelicals, una
dona fa aparici, coronada de brots dolivera ajustats sobre un vel blanc, sota un verd
mantell i vestida de color de flama viva.
No pels ulls sino per 1estupor del seu esperit i per la tremolosa alarma de la sang, Dant,
sap que s Beatriu. I el meu esperit, que tant de temps havia passat sense sentir-se abatut
i tremolant dadmirado en la seua presencia, encara que no era possible que la

562
reconeguera per mitj deis ulls, en for9 a de 1oculta virtut que della proceda, va sentir
rirresistible impuls del seu amor antic.

aix en un nvol frese de gessamins,

que les mans angliques arriba
a escampar-se abunds per fora i dins,

coronada amb vel blanc i brots d oliva

dona vaig veure, sota verd mantell
vestida de color de flama viva.

L esperit meu, que des del temps novell

no havia tremolat en sa presencia
ni sentit l estupor a flor de pell,

sense ais ulls teir altra experiencia,

per un ocultpoder d ella preciar,
d antic amor sent la gran potencia. ( v: 28-39)

Iencar que el vel baixant-li de la testa,

coronada amb fullatge de Minerva,
no deixava que es fes ben manifesta ( v: 67-69)
*

Hi ha oliveres que fan olives,

hi ha oliveres que no en fan.
Totes les xiques boniques sn ames de capell.
Cantarella de LOllera

Xiquetes si voleu vindre

a l olivar de ma uelo,
menjareu bacores tendres
i olivetes del cuquello.
Canf de batre de Foma

Els ja r dins d arbres de fulla verda sn sempre una mica lquids, ombrvols, pansits,
estovis. Els nics jardins clars, secs, virils, tibants de vida i de gracia sn els olivars,
ens diu Josep Pa a la narrado Pa i Raim, inclosa dins del recull Aigua de Mar, bo i
parlant del meravells olivar del Jonquet, un deis ms bells, ms ben tinguts i ben
cultivis del terme de Cadaqus.

Coses molt tendres, amables i matemals diu Pa de les oliveres tardorals pletriques de
fruits en Un Novembre Fi, el de 1947, dins de Les Hores; i daltres ms radicis i
contundents en Collir les Olives: L olivera s un arbre antiqussim. Es un arbre curios.
s el ms bell d aquest pas i de tots els del mn. No podia sser altrament per a un cor
encisat pero dominat per una mentalitat pragmtica per a la qual els paisatges ms bells
sn els de rendiment i en un pas o tros de trra on els nics jardins que existeixen sn
els olivars i els cementiris.

563
Enll deis profits i rasquits i de les rendes de Tolivera - la llenya tan bona per al foc, la
fusta tan noble, la fulla farratgera i medicinal i de les excel.lncies culinries, medicinis
i econmiques del suc deis seus fruits -, ali que fa remarcable a Tolivera com a sser
viu, com a arbre, s la vetustesa de la soca, la vellria del tronc i Targent del fullatge, la
llum llunar de Tesponera.

Quan es produeix la girada, Volivar es converteix en una meravellosa escuma blanca

radiant, d una energa rabiosa, enlluernadora, frentica. Les tramuntanades smn
inseparables d hores de sol clares, magnifiques. No he vist mai una llum artificial, per
ms intencionada que sigui, que es pugui comparar amb la llum que desprenen les
fulles d aquests arbres girades per la forqa del vent. A pesar de la seua impressionant
fascinaci, he pogut observar que la gent s ha adonat poc d aquest sensacional
espectacle.

Llarga i lenta ve la serra

p e cam de l olivera.
V.A. Estells. Mural del Pas Valenci I. Can? del Dia i de les Muntanyes. Serra Espad ( 1 )

Cigales del migdia ara en hores de sesta;

el quemenjar de tot el dia al cabasset.

La tapa. L escarmonda. Feixets de palma seca.
Dinars de feina a l ombra de l olivera gran.
Gaspar Jan i Urban. La Festa ( III)

Aquella esglsia blanca a Port lligat

per duda sota els brancs de Volivera, que canta Josep Sebasti Pons a Cantilena.

Les cigales en els olius,

les aiges vives en les prades,
i en la garriga les perdius
me tornen dir les llurs tonades.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: Croquis rossellonencs

La utilssima olivera atrau i encisa per la seua presencia senzilla i lmpida i per la seua
ombra fina i esquiva, i s amiga deis poetes i artistes. Les muses, ubcues i del tot
sabedores, ensenyaven els seus protegits a cultivar-la.

Conta m, vella olivera,

mentre sec alenant sobre la roca,
noves del temps d enrera
que escrites veig en ta surenca soca.
Jo vine a recolzar-me
a tes nuades res, trist d enyoranqa,

564
perqu vulles tornar-me
deis bns que n he perduts sois l esperanza.
J.L. Pons i GaUarza. LOlivera mallorquna. Comen?.

Aleshores serien
els meus versos com llances
inmortals. IVimperi
d eterna llum vindria
per vella plata d arbres.
Les Oliveres. Fragment. Salvador Espriu.

Amb la grisor d aquest cel

la plata de Volivera
deu semblar toe d unspinzells
d una fina transparencia.
Una mar de plom al fons
condensava la tenebra.
Tota la llum ha restat
al brancam de l olivera.
Oliveres. Rosa Leveroni

Les oliveres
miren el temps
i fa n olives.
Joan Climent. Contraclaror: Raigs d oli.
Pag. 28

El darrer llum
s allunya val endins
Imagine els olivars
plens de remors,
solitaris.
Banyats per la cendra
desveden
fulla a fulla
el misteri de lapols.
Wences Ventura. Sensrium: Sobre la nit.

Per damunt de les oliveres

corra el cel, cuixes en l 'aire.
Vicent Andrs Estells. Lletra al pintor valenci Josep Renau.

565
Mai no haurem estimat si Vamor no hagus trucat
Ms velq que la ra i malgrat ella:
Sota les oliveres, les mans enllagades,
Caiguerem en silenci:
Cadasc atent a la resposta de l 'altre,
Del sospir de la desra -
Innocent, suau, atrevit, sofrent i superb.
Davall les oliveres. Robert Graves.

A chuva, outra vez a chuva sobre as oliveiras.

Nao sei por que voltou esta tarde
se minha mae j se fo i embora,
j nao vem varanda para a ver cair,
ja nao levanta os olhos da costura
para perguntar: Ouves ?
Ouqo, mae, outra vez a chuya,
a chuva sobre o teu rostro.
Eugnio de Andrade. Escrita da Terra: Casa na Chuva

Sublim la comparanza que fa Mare Aureli de 1oliva madura i de la mort rera una vida
acomplida: Cal recrrer aquest breu instant del temps conforme a la naturalesa i
acabar la vida alegrement, igual com una oliva quan cau ja madura, tot lloant la trra
que la fu nixer i tot donant grades a l arbre que la produ.
Mare Aureli. Rejlexions: Llibre IV: 48

308.- Ononis aragonensis^rco

Leguminoseae vel fabaceae
Lleguminoses o fabaceae
Noms populars dinics: Nona (Alcoi, Cocentaina, Ares del B osc,).
Urinaria ( Agres ), orinara ( Agres)
Amatxa ( Fageca, Famorca,), amalla ( Benasau)
Amatxa negra, amatxa de serra, per diferenciar-la de lamatxa blanca, de flors rosades-
blanques - Ononis fruticosa - ( Fageca)
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Orles de bosc, .ombries altes i fredes com
les dAitana, Serrella, Mariola, a voltes dins deis runars.
La urinaria s com una angilaga borda pero no punxa i fa la floreta grogueta al mes de
maig. Brota della mateixa de les rametes seques, i hi ha qui la sega i a lany toma a
moure ( Agres ).
N hi ha molt poquiua durinria, es fa caramunt de la serra, a les vores deis runars o
enmig. Cada any toma a remoure del tronc. N hi ha baix la cava del Buitre, pe tros de
Pota, en un fondet o barranquet a 50 passes de lalcav de la fonteta, quasi tupant. Pero
ali est ara tot erm ( Agres )
Lamatxa vera o negra vol trra fresca i gravosa, roca fresca. Fa la base llenyosa i la flor
groga. Les cabres sho mengen com lherba alfals, en locura, es peguen tupades per ella.
Lamatxa blanca si la toca sapega. Fa la flor entre blanca i amorata o rosa i un fesolet
com un cacauet. Se la mengen barbaritats els conills pero fan el seu gust. Costis
damatxa blanca per ais conills ( Fageca)

566
Dades etnobotniques:
s la mare de les herbes del riny, un remei meravells per a les malalties del riny
(Alcoi).
Lo bo s la nenya des de larrail ( A lcoi)
Tisana per a trencar les pedres i desfer les arenetes renals ( Cocentaina ):
Nona (flors, fulles i tronquets)
Trenca-pedres (Teucrium buxifolium)
Cabellera de dacsa
Coa de cavall
Bullir les herbes en 1 i Va 1. daigua fins minvar a 11.
Beure 11. per dia.
La urinaria per a la inflamaci de lorina. Com en la majoria de tisanes es posa un pessic
dherba, es bull uns cinc minuts i tapaet es deixa reposar una miqueta. Es pot posar mel
o sucre. Li diuen tamb nona ( A gres)
Per a orinar millor, per al mal de reny. La bullen i fan tassetes. Si beus aigua durinria
no es menester operar-se mai de la prstata. Igual dona collir-la florida com no ( Agres)
s de bandera per a la inflamaci dorina i per a quan un t la prstata fotuda ( A gres)
Per a la infecci dorina. Collir-la al mes de maig o juny. Val sobretot la llenya, els
bastons, les branquetes ( Agres )
La nona s lo millor que hi ha per a les pedres del riny. Aix la cullc en Aitana, en les
boles del radar. La tallem poc menys per la meitat ( Ares del Bosc )

309.- Ononis viscosa subsp. breviflora (DC.) Nyman

Leguminoseae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Gorromino ( Cocentaina, Carnela, Quatretonda de la Val
dAlbaida, LOllera, Beneixama, Benifallim, Benasau, Benial, Alcal de la Jovada,
Pedreguer, Palma de Gandia, M anuel,)
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Herba anual, erecta o ascendent, dun a dos pams
daltara, robusta, ramificada, piloso-glandulosa o apegalosa i perfumada amb una
penetrant i agradosa olor ben peculiar. Fulles mitjanes trifoliolades amb el marge
lleugerament serrat. Floreix dabril a juny amb flors grogues axil.lars, de corol.la
papilioncia amb els petis ms curts que el calze, i el pe? ms curt que les estipules.
Es cria ais bancals de seca, fenassars, pastures annuals, erms, rostolls, rodis herbosos
eixuts... generalment sobre terrers margosos o pedregosos, ms a menys regirats.
Dades etnobotniques:
s una herba que gaudeix duna gran estima entre les gents pagesvoles, per la virtut
dafavorir les bones digestions, i combatre els mals de ventre i els malestars intestinals,
en especial la diarrea. Herba de bona anomenada tot i el nom tan rnec o coent. Se solen
fer servir els cimals florits de la planta secs, collits en primavera; a ra dun grapadet
dherba per mig litre daigua, i deixar bullir un poc. Es pren una tassa desprs de les
menjades per a facilitar la digestid; o tres al dia, en cas dinflamaci intestinal.

El gorromino per a diarrera. En dej, millor i a la nit. Un ramet dherba i bullir cinc
minuts. Afegir mel ( Cocentaina)
Per a la inflamaci de la panxa ( Benirrama).
Lo milloret que hi ha per a la inflamaci de la panxa ( Pedreguer )
El gorromino para les diarreres ( Alcal de la Jovada )

567
Per a la diarrea ( Beneixama )
Gots duna perol de gorromino sec bullit per a tots els mals de panxa. Bullir fins que es
faga groe ( LOllera)

Per ais nyervis i la digestid ( Quatretonda)

s una herbeta pegaloseta i fa un gustet aixina no molt agradable pero per a digestid
pesa s una meravella, i al cap duna estona estas millor ( Benasau )
Fa una olor aixina molt forta. Per a prendre-sho per a la panxa si alg li senta mal
alguna cosa ( Carnela)

Mixtura per a les diarrees i les colitis (Banyeres):

Gorromino / Moraduix / Espgol / Petis de rosa

Per al mal de panxa i per a lestrenyiment ( Benial)

Per a porgar-se ( Benifallim )
Per ais cues ( M anuel)

310.- Ophrys apifera Huds. subsp. apifera

Orquidaceae
Orquidicies
Noms populars dinics: Abelletes ( Castelld de Rugat, Parcent, ), abellera, flor dabella,
mosques.
Sabatetes de la Mare de Du ( Jess Pobre, Benissa,), sabatetes del Nostre Senyor
( Benissa ), sabatetes ( Pedreguer )
Del llat, apis, abella, i fero, portadora.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Fulles ovades o lanceolades, obtuses; label molt
convex, de color prpura fose, rarament groguenc, amb dues protuberncies basals i
amb un apndix terminal recorbat davall; taca del label en forma descut trilobat,
circuida de groe. Tan aquesta abellera com la germana scolopax, les ms populars, es
fan molt trobadisses quan floreixen, com un vol alegre dabelles, al pie de la primavera
ais pratells i llocs ms o menys humitenes i al cor deis brossals ffescals de les pinedes i
deis boses clars de terres calcries.
Amb el mateix nom es coneixen tamb al territori:
Ophrys scolopax Cav. subsp. scolopax. Del llat, scolopax, perdiu, fent al.lusi a la
forma del ginostem ( part axial, ms o menys adargada, de la flor de les orqudies
formada per la soldadura de les parts femenines i masculines de la flor ), que recorda el
cap i 1 bec daquesta au mediterrnia. Fulles basals lanceolades; espiga laxa, ms aviat
multiflora; label generalment dun prpura brunenc, amb un dibuix irregular, molt
variable. Es veu ms que la germana ais prats ms eixuts.
Ophrys fusca Link, Journ. Bot ( Schrader) [= O. lupercalis ]. Mosques.
Ophrys ltea Cav. [= O. vespifera Brot. ]. Del llat, luteus, groe.
Ophrys speculum Link [= O. vernixia Brot ]. Mosques blaves ( Gata )
s una petita abellera bellssima i inconfusible per Pesmaltada taca blava central del
label, i rara a la Pennsula, fins i tot, al Pas, pero es fa abundant al Territori Dinic i al
Lucntic, com tamb a les liles Balears. Creix ais prats i matollars oberts de la serra ms
o menys ffescals. Fa una florida primerenca, pero no tant com la mosca fosca, a marg ja
es fa trobadissa ais prats i matollars del Convent de San Jeroni de Cotalba o deis
ombrius de la Val dAlbaida i a molts rodis de la Marina.

568
Ophrys tenthredinifera Willd [ = O. grandiflora Ten ]. Del grec, tenthredon, vespa, i
del llat,pherum, portador. s possiblement la nostra abellera ms formosa.
Aqestes sn les niques orqudies silvestres, dentremig de la cinquantena llarga que es
crien en les nostres valls i muntanyes, que porten nom popular particular, perqu les
restants o b signoren o sanomenen lliris .
En els orgens de la conquesta de la trra ferma per part de les plantes es drecen les
fascinadores falagueres i en 1altra punta, al caramull deis boscatges terrestres ms
exuberants i al capdavant de la caravana de levoluci de les especies a travs deis
temps trobem les fantasioses, formoses i famoses orqudies, les quals encara que sn
prpies deis ubrrims boscs humits trapicis, on es crien amb gran abundancia i
elegncia penjant deis entreforcs deis arbres, a les nostres muntanyes se'n poden trobar,
facilment unes voltes i altres amb una mica de sort, una trentena ben llarga de distintes
orqudies, les quals arrelen i es desenvolupen sempre en el sol, i encara que sn prou
ms menudes no els manquen atractius ni cromatisme.
La familia de les orqudies s la ms jove evolutivament i la ms nombrosa del regne
vegetal car t ms de vint-i-cinc mil especies distribudes principalment en els pasos
clids i en menor proporci en els temperats, a ms de les deu mil creades per lenginy
deis hmens ja que sn les flors reines, les de ms prestigi i que ms admiraci
desperten en el mn de la jardinera i de les plantes ornamentis.
Les nostres orqudies sn plantes vivaces que rebroten tots els anys de davall de trra on
tenen dues tuberositats i, a voltes tres, en forma dou, acoplades ais costats de la soca-
arrel, a expenses duna de les quals es desenrotlla la planta nova, tot restant les altres de
reserva per a reviscolar lorqudia lany vinent.
Dades etnobotniques:
Al territori les orqudies i les abelleres tenen nicament valor ornamental. Formen part
de les flors silvestres que les dones cullen per a fer ramells per a casa quan ixen a
passejar pels caminis del camp i els bancals del terme a la primavera.
La part til de les orqmdies i la que ha motivat el seu nom i gran part del seu contingut
mgic i simblic sn precisament els tubercles subterranis, res en mid, muclalg,
sucre, proteines, greixos i sais minerals, els quals sn mengvols i tinguts per un
reconstituient de gran valor energtic. Aquests tubercles de la grandria i forma dun ou
de coloma, si fa no fa, durs i llisos, perfectament acoplats a la soca-arrel i a tocar lun de
laltre, sn els que han motivat el nom popular de la planta, atesa la seua clara
sem blaba a un parell de testicles, que en grec es diuen orquis, dac que el bellssim
nom dorqudia signifique literalment, cruament, herba deis collons, o si es vol, herba
collonera. Aquest paregut, que simposa inmediatament, explica que els grecs
anomenaren a aqestes plantes cynos orquis o testicles de gos, com els romans ms tard
testiculis canis i els rabs qahlep o testicles de rabosa, i nosaltres a ledat mitjana botons
de ca.
Aquests tubercles han estat des de lantigor associats a cuites i rites de fertilitat i shan
cregut afrodisacs; i encara continua viva aquesta creen?a en algunes poblacions
pirinenques i europees continentals, on per a tal fi es porten a la butxaca o b en una
bosseta que es penja al coll.
Teofrast al Llibre DC ( Cap. 14; frag. 3 ) diu: A banda deis seus efectes sobre la salut, la
malaltia i la mort, coses que afecten a les nostres persones, hom diu que les herbes tenen
tamb altres virtuts que modifiquen no sois les energies del eos, sin tamb les de
lesperit. En ali referent al eos, estimulant o aminorint la facultat gensica. Algunes
com lanomenada orqudia, produeixen un i altre efecte. Aquesta herba t la fulla
pareguda a la de la ceba marina, pero ms llisa i ms petita, i posseeix dos tubercles: un

569
gran i un altre menut. El gran administrat amb llet de cabra pasturada en la muntanya,
augmenta, segons diuen el vigor per a realitzar el coi't; en canvi, el menut lafebleix i
Tapoqueix.
Tamb per la sublim bellesa de les seues flors eren en els pasos orientis, a ms dun
smbol ertic, un smbol de puresa espiritual, tot reconciliant aix les orqudies, en la
seua unitat, dues de les forces ms poderoses i tingudes per nosaltres els occidentals per
contrares.
Un deis aspectes ms curiosos i interessants de les orqudies dell la seua alta qualitat
esttica i del seu valor alimentari s el procediment tan arter, original i sorprenent que
un deis seus generes, les ophrys o abelleres utilitzen per a fecundar-se. Com tothom sap
el pol.len ha de ser transportat duna flor a una altra i aquest transport en la ms gran
part de casos sefectua per mitj dun insecte que entra en la flor atret pe bot ensucrat
deis nectaris; pero el cas inslit de les abelleres s que nestn desprovists, s a dir, no
tenen nctar o sucre que oferir per tal datraure els petits visitants alats pol.linitzadors; i,
llavors opten per un procediment datracci molt saga? i suggerent que consisteix a
seduir i provocar lexcitaci sexual deis mseles de certes espcies dinsectes, que es
captenen, aleshores, davant de la flor com si es tracts de la femella de la seua espcie, i
aix durant el transcurs daquests curiosos aparellaments s quan es duu a terme el
transport del pol.len. Aquest procediment de seducci varia considerablement duna
abellera a una altra i les diferents classes dabelleres no atrauen els mateixos insectes;
pero en qualsevol cas tot ocorre com si la planta coneixs ali que s capa? datraure
sexualment o seduir Tinsecte, tot servint-se dun seguit destmuls que sadrecen cap ais
sentits de lolfacte en primer lloc, desprs al de la vista i finalment al del tacte.
Les flors ophrys exhalen perfums molt prxims al de lolor de les feromones secretades
per les glndules deis insectes femella. En general cada sort dabellera atrau
qumicament una sola espcie dinsectes, pero en cert casos desprenen perfums ms
polivalents per tal daugmentar considerablement les possibilitats de ser visitades i
per tant de pol.linitzar-se, fecundar-se i reproduir-se.
Lestmul visual hi juga un paper molt important tant com en el cas de tants hmens que
noms veuen en les dones colors, formes i volums. Totes les flors ophrys evoquen amb
llur forma i colorit laspecte dinsectes, cosa que pot apreciar, fins i tot, lull hum
menys expert i ms escptic i s el primer que ens meravella daqestes plantes. Quant a
lestimulaci tctil que s la que arrodoneix la tasca de la seducci, les abelleres
posseixen zones llises i zones piloses, a voltes delicadament vellutades, la distribuci de
les quals reprodueix de fais molt exacta el dibuix de la part dorsal deis insectes fembra.
Per a acabar darrodonir la meravella i de rematar la faena s, endems, sorprenent
comprovar que la temperatura de la flor pot arribar a ser superior en ms de 10 C. a la
de lambient com un factor de refor? de latracci complementari.
Fet i fet les coses sesdevenen aix. Els inadvertits abellots i altres himenpters mseles,
com tants incauts humans, que revolantiguen a la recerca de lensucrat nctar, el preat
pol.len i altres nodridores i necessries llepolies, passen per atzar pels volts daqestes
flors i sn atrets irresistiblement per la seua flaire tan pareguda a la de lolor sexual de
les femelles de la seua ra?a que tan ntimament reconeixen per instint, i desprs duns
delerosos vols de reconeixement, ja ms a prop, localitzen les flors, la forma i les
coloracions de les quals tant b li recorden les de la seua femella natural; llavors
linsecte es posa sobre una, guiat per la seua estratgica pilositat, i prova daparellar-se, i
en el transcurs deis seus tempteigs i saeseigs, les pol.lnies que contenen el pol.len de
lorqudia es fixen sobre el pelatge del eos, i en la prxima visita durant el nou fictici i
fascinant coit sefectuar la buscada i necessria pol.linitzaci. Aix succeeixen els

570
prodigiosos fets durant algunes setmanes, fins al moment que entren en zel les femelles
naturals deis insectes; aleshores els mseles abandonen les seues amants vegetis, -
il.lustres i no mai superis precedents de les nines unflables i es lliuren a festejar
les seues genunes companyes amb renovellada i redoblada passi.

311.- O puntia ficus-barbarica A. Berger [= O. maxima Mili., - O. ficus-indica auct. ]

Cactaceae
Cactcies
Noms populars dinics: Figuera de pala, palera, la mata; figa de pala, figa palera, el
fruit, a tot el territori.
Altres noms: Figuera de moro; nopal.
Toponimia:
El Cau de la Palera de les Muntanyetes dOliva, baixant del Moli al Pa de la marjal.
Dades ecolgiques: Neotropical, se suposa orind de Mxic. Botnicament les pales sn
fil.locladis gegants i camuts, s a dir, cladodis, rames de creixement limitat, coberts de
les veritables fulles transformades en diminutes punxes. Plantat com a bardissa o sost
de ribes i per al consum deis fruits; i naturalitzat a tot el Pas pels volts de castells,
ermites, masos, corris o velles margenades de pedra seca. La presncia daquesta
planta tan especial, darquitectura tan senzilla i singular, que sembla dissenyada per
lintacte mag dun infant genial, i que perfila una silueta precisa i inconfusible, s, a
pesar del seu exotisme, inseparable, a hores dara, de la nostra geografa i paisagstica.

All lespiteres amb llurs grans fulles simtriques i rgides com les d una gegantina flor
de metall inventada per algn artista. A ll les pales ovis de la figuera de moro que,
vistes de lluny, tenen el Ilustre i la forma de colossals gemmes maragdines. All les
mates de ginesta, que, en comptes de fulles, treuen llistonets verds que aguanten joiells
d or. Joaquim Ruyra: LIdili dEn Temme.

Dades etnobotniques:
Les figues sn molt nutritives, solen estar madures al pie de Festiu, i es cullen a tot el
territori, ocasionalment, per a menjar directament de larbre o per a casa; i no fa tants
anys encara hi havia venedores de figues de pala oferint-les pels carrers. Aquest fruits
sn forfa astrigents a causa deis nombrosos pinyolets que tenen i sacosella el seu
consum en les diarrees; pero conv en menjar-ne, no abusar per tal de no provocar una
severa obstrucci.
M encanten les figues de pala ! lo tots els anys vaig a furtar-ne, amb un poal i les
astenalles, abans que es facen tan roges, per a menjar-ne, i desprs a casa agarre i les
pose dins 1aigua i sense tocar-les vaig rentant-les dos o tres voltes, i en acabant les pele
i a menjar-ne. Mencanten. s lo que ms magr. A mi no mestanquen ( Oliva )

Un comunicant excepcional de la bella vila de Benissa ens confirma lexistncia duna

varietat de figues de pala ms grans i de corona ampia, que noms tenen unes quantes
punxes i sn molt facils de llevar, ja que noms cal tirar-les a trra i amb dos
ramassades amb un ramas dalbades desapareixen les punxes. Fa la matallades ms
robustes i unes pales ms grans les quals sn menys punxoses. I aconsella que sempre,

571
sempre darrera duna bona menj de figues de pala hi ha que beure un bon trago daigua
per tal que no facen tap; no s recomanable beure vi ni alcohol perqu tamb fan tap.
Confltat de figues de pala
Ma fia Rosario del tros de Cervera tots els anys fea un confitat de figues de pala
bonssim. Desprs de pelar les figues, sense triturar-les, les passava per un sedas per a
llevar el pinyol. Desprs afegia el sucre i ho posava a coure. No hi ha una cosa ms
saborosa, una melmelada ms fina ( Benissa)
La palera de la caseta del corral de Castell, dalt del barranc del Mosso de la Font de la
Figuera de fulla ms gran i grossa i figues molt bones i fines. Arriba el mes dagost,
finis dagost i setembre i a menjar. Les agarre en pinces, les tire damunt dun fenasset i
amb rames de romer les agrane b i les passe a un poal i baix laixeta, ale, ale i ja les
agarres i segur que no et punxes. Ali que s fatal s mesclar les figues de pala i el raim,
mai no shan de mesclar ram i figues de palera perqu s com un clic que no pots
cagar, les pepitetes de les figues es posen dins de la pell del ram i aix fa una bola que
li ho tenen que traure tot pe cul ( La Font de la Figuera )

Tasses de flors de palera per ais constipats i bronquitis; i la inflamaci de la panxa i les
diarrees (Benissili)
Les flors sempre sha utilitzat a ma casa, la meua besvia i la meua avia ja ho feen, per
ais constipats i el pit carregat. Les recollien quan ja comen9 aven a secar-se, i les
acabaven de secar a lombra. A la infusi safegia sucre o mel, i podia fer-se tamb
msela amb frgola. ( Benissa)
A Benirrama elaboren un aixarop de flors de palera, malva i violeta per a la tos,
anomenat aixarop de les tres flors.
Remei per a la pulmona ( Benirrama):
Fulla de palera sense punxes i ben calenta bo i fent-li talls al llarg i ampie per fer eixir el
suc; desprs senrotlla en un drap net o una gassa i es posa sobre el pit. I tamb sobre la
panxa en els mals de ventre.
La flor de la palera per a la tos. La pala torra al fom i partida pe mig, amb un drap
saplicava com una cataplasma sobre el pit carregat de les bronquitis ( Albaida)
Fulla de palera partida pe mig com un pa, sompli de sucre i es penja; el suc que regala
s molt bo per al constipat ( Benifallim )
Flor de figuera de pala per a la pulmonia ( O tos)
Fulla de figa palera torra al fom per fer un ampastre per al dolor de genoll ( P iles)
La fulla de figa de pala, pelada i torrada, es posa ais rinyons ( Beniaia)
Usos veterinaris:
El ganao sho menja poc, mossos i passen, ms que a menjar van a beure, i sempre en
el mes dagost, en el pie de la calor ( La Font de la Figuera)
Quan esporgaven el paleram que tenim a la meua casa de camp, a la partida de
Benimarraig, com a lestiu no n hi ha herba tendr, les pales li les donvem a les cabres
( sense netejar les punxes). A les cabres els antxissen les pales, a ms daliment, s com
un aport daigua. Fins i tot les cabres es mengen les pales de les figueres vives, que
sovint no les deixen crixer i apareixen totes rastaes. Tamb les pells de les figues se les
mengen igualment ( Benissa)
Usos agrcoles:
Un altre s de les pales era quan feen hortalisses a lestiu. Quinze o vint dies abans de
plantar les tomaqueres de seca, sagafava una pala i es colgava dins el clot on est el

572
fem i on damunt es planta la tomaquera, per a que laigua de la palera aprofite a la
tomaquera, encara que aquesta no est ni tocant-la perqu amb la calor, de la pala puja
la humitat amunt, i s com si fora un reg. Aix mho va ensenyar el meu avi ( Benissa )
Fulles de palera i cebes porrines per a conservar la humitat en cas de voler plantar un
arbre. Es tiren set o huit cebes i dos o tres fulles ais volts del clot abans de tirar la trra
( Castells de la Serrella)
Dades antropolgiques:
La fulla de palera per a llevar la gelosia o per ais zels:
Es culi la fulla la Nit de Sant Joan. Es lliga en un filet i es penja cap per avall en un lloc
inaccecible ( Castell de Rugat).
Quan un xiquet tenia zels agarraven una palera i la penjaven del seu cap?al del Hit per a
que els zels li se nanaren ( Castell de Rugat)
La penjaven dins de casa per a que se nanaren els zels ( Terrateig )
Quan els xiquets tenien zels uns deis altres agarraven una palera i la posaven en casa
penjant duna amutl per a que els zels passaren ( Rfol de Salem )
Per a que passen els zels deis xiquets enganxen una fulla de palera en un cordell i la
pengen en casa, en una habitado ( Salem )
Penjar una palera darrere la porta per ais zels ( Carnela )
Per ais zels deis xiquets penj del sostre. Si creixia, no sen van. Si sasseca els zels
desapareixen ( Benifl ).
La palera per ais zels deis xiquets ( Benirrama )
Penja-li una palera per ais zels ( Xeraco )
Fulles penjades de figuera de pala per ais zels deis xiquets ( Miramar )
Agarrvem dos o tres fulles de palera i ho penjaven dins de casa, en el ferro de pesar els
pores, i dien que llevava els zels deis xiquets ( Foma )
Penjaven dins de casa, a les amulaes, fulles de palera per ais zels, per a que els xiquets
les vegeren. Ma tia Encamaci tenia els tres xiquets que estaven molt enzelosits i
sempre tenia tres o quatre fulles penjaes ( Foma )
Una pala penj de lamul per a llevar els zels deis xiquets ( Adzbia)
Una fulla de palera penj de lamul de casa per a que ho vegeren els xiquets i els
llevara els zels ( Benifallim )
Penjaven una fulla de pala en una biga de dins de casa quan els xiquets tenien zels
( Vilallonga)
Una fulla de figuera de pala, la penjaven per a que es secara, i conforme anava secant-se
se nanaven els zels. Una fulla prou ( Pego ). Pero si ixia una figa, s que nhi ha zels
( Rafelcofer )
Ma mare penjava la palera per al meu germ que tenia zels de mi. Passava un fil per la
part del pe?o de la fulla i la penjava de lammul. Noms mirant-la llevava els zels
( Almoines)
Com el meu germ i io quan rem menuts mos tenem zels ma mare va penjar una pala
amb dos figuetes juntes en una biga de casa, i quan es van secar les figuetes els zels sen
van anar ( G ata)
Posaven la palereta damunt la mesita o cmoda del que tenia zels ( Jess Pobre )
En posaven per ais zels deis xiquets. Pero daix ara res ( Quatretondeta de Serrella )
La figa de pala per ais zels deis xiquets. Una fulla que el xiquet punxava amb un tenedor
o una cosa o altra, i desprs es penjava dalt on el xiquet dorm per a que la vegera
( Beniaia )

573
La palera pass la fulla per la soqueta en un fil i penj en una biga de casa per ais zels
deis xiquets (Benignim )
Es penjava al somier, baix del llit, unes fulles de figuera de pala per a llevar els zels deis
xiquets ( Beneixama )
Una fulla o dos de palera baix del llit per ais zels deis xiquets quan ells no ho veien
( Bocairent)
Penjaven aix per a que se nanaren els zels. Deu ser cuento pero ho feen ( Altea )
Quan festejaven si un novio era celos de la novia li penjaven una pala de palera a la
finestra o la reixa. I quan es barallaven pintaven una ratlla roja de la casa dell a la casa
della ( Salem )
La posaven darrere de la porta per ais zels deis xiquets ( Albaida)
Per ais zels deis xiquets penjar en la parra del pati una fulla de figuera de pala ( La Font
de la Figuera)
Ficaven una fulla de palera penj en les asmolaes per ais zels deis xiquets ( La Font de
la Figuera )
Penjaven una pala de figuera palera en les asmotlaes i evitava que els xiquets tingueren
zels ( Benimassot)
Una fulla de palera darrere la porta de casa per a llevar els zels deis xiquets ( Alboraia )
La palera per ais zels deis xiquets ( Vilamarxant)

A Benilloba en la Festa deis Fadrins de les Festes de la Mare de Du de Setembre, en

que es fan Les Danses en la pla?a del pobl on hi ha intercanvi de parelles, per tal
desquivar la gelosia, en tots els carrers que aboquen a la pla$a del pobl posen una
corda dun costat a laltre i pengen les fulles de figuera de pala all.
Passen una corda i pengen una pala per ais zels en cada carrer que dna a la pla?a on es
fan Les Danses: una a lAvinguda, i les altres en el carrer de Sant Antoni, Sant Josep i
Sant Cristfol. Ara Les Danses duren quatre dies pero abans duraven una setmana, dun
diumenge a laltre i que quedara el dia de la Mare de Du dins; i es ballava al mat, a la
vesprada i a la nit. Hi havia tamb una provess curteta, i en la Dansa de la nit com
no hi havia llum elctrica encenien dos fogueres. Desprs aprofitant el caliu de les
fogueres arrancaven dacsa i fent de bast el canyot rostien les espigues de la dacsa. Els
meus besavis ja ballaven ( Benilloba )
*

Hi ha lendevinalla popular sobre la figa de pala:

Verd, verd, com el julivert;
groe, groe, com el safra;
t coroneta i no s capell.
*

Elsportons i les squies; el rec d aigua salada;

el prim cabal, deis marges la segaissa aparta;
tamarits del pant, set de baladres porta,
un preludi de palmes cap al cel, colps de llanqa.

Terongers, llimoners, jardins de roses rabs;

cestellets de dtils, plats de flgues de pala;
la palera darrere el corral de la casa.
Gaspar Jan i Urban. La Festa ( I I )

574
 312.- Origanum virens Hoffinanns & Link. [ = O. vulgare subsp. virens ( Hoff. & Link
) Bonnier & Layens ]
Lbiateae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental i macaronsica. Hemicriptfit escaps, molt
af a Iespecie segent pero amb la inflorescencia ms laxa. s una mata un poc ms
baixeta i comen?a a florir un mes abans. Fa les brctees membranoses, dun verd pl.lid,
ms o menys obovades o oblongues, apiculades, sovint dues voltes ms llargues que el
calze; la corol.la s normalment blanca. Creix a les contrades mediterrnies, ais herbats i
pastures altes, espesses i ombrienques que voregen els boscos mixtes i caducifolis
sobretot els esclerofil.les, davall ombroclima subhumit., de 1 0 0 a 1 0 0 0 m.

313.- Origanum vulgare L. [ = O. vulgare subsp. viride ( Boiss.) Hayek ]

Labiateae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Dades ecolgiques: Planta Euroasitica que alguns creuen dorigen mediterrani; camft,
planta herbada o sufruticosa, dreta, aromtica, ms o menys pilosa, de fulles peciolades
amb el limbe amplament ovat, sencer o denticulat, dun a quatre cm. Fa les brctees
herbcies, amplament ovades, ordinriament tenyides de prpura violad, en general no
ms de dues voltes ms llargues que el calze; la corol.la s rosada ms o menys violcia,
rarament blanca. Creix a lestatge mont i contrades meditarrnies ms o menys
plujoses, ais herbats i pastures altes, espesses i ombrienques que voregen els boscos
caducifolis sobretot davall ombroclima subhumit, de vora mar a 1700 m. Geranion
sanguinei. Cultivada comercialment, sobretot en els trpics, per la seua vlua com a
productora doli essencial til en farmcia i perfumera. Herbats espessos i ombriencs,
orles de bosc.
Es pot anar a fer uns bons manats dorenga a les ombries de la serra de la Forad de la
val de Gallinera, on fa matallades Ilustrases i molt altes, a les de la serra de Segria,
per dalt de la font de Catal; ais peus de lardida penya del Xical de Pego; ais ombrius
de les la Puigmola i el Buscarr de Barx i Quatretonda; ais formosos i alts pratells deis
obacs del Circ de la Safor; al Rac del Candoig de la Crila de la Val dAlcal; i en
general a la majoria de vessants i tombants frescals i ombrvols de les nostres principis
valls i serres com el Benicadell, Aitana, Serrella o Mariola.
Sha de collir en juriol. Ac sen fa molta de La Solsida per avall, per lhorta, pels
mrgens i bancals, per tot arreu. No vol terreny renos, vol trra blanca ms que res, que
a la part baixa t tap blanet, fluix, que es desfa quan li pega el sol; i en la muntanya es
cria ms. Terra ben grossa, fondable i ms ama calcinosa, tirant a cal? ( Salem )
Lorenga est ara en plena floraci, est preciosa, enguany ha crescut molt. Ac hi ha
orenga en quasi tots els mrgens i vores deis camins ( Alfafara, un 10 de juliol amb les
dues orengues la verda i la roja )

Noms populars dinics: Orenga, a tot el territori ( Bellreguard, Potries, Alfauir,

Castellonet de la Conquesta, Pego, Ebo, La val de Gallinera, Alcal de la Jovada,
Beniaia, Alcal de la Jovada, Castell de les Gerres, Xixona, Tibi, Castalia, Biar,
Beneixama, La Canyada, Fontanars deis Alforins, Castells de la Serrella, Famorca, Ares
del Bosc, Benimeli, Rfol dAlmnia, Planes, Benialfaqu, Xixona, Agres, )
Toponimia:
El Rac de 1Orenga, darrere del morro del Pesebret, a lombria de lAlfaro que cau al
barranc de Malaf.

575
El Morro del Penyal de F Orenga de la serra de Bernia.
La Cova 1Orenga de Lloc Nou de sant Jeroni.
El Rac de 1Orenga dAielo de Rugat, dalt de la font de la Lollana o de la Penya de
lHedra, dret cap ais ombrius cingles.
La Font de lOrenga dAlpatr, entre airoses crex pndula i espesses flocades doms.
Barranquet de la Penya P Orenga dAgres part de llevant del barranc del Teix.

Dades etnobotniques:
Al nostre territori es recomana la tisana dorenga per a tonificar Pestmac i ajudar a fer
la digesti i molt especialment per a fer glopeigs i gargarismes en les inflamacions i
infeccions de la boca i de la gola, i en partuicular les laringitis; tamb es fa servir en les
infeccions bronquials i pulmonars acompanyades de tos i de mucositats i en Pasma;
aquesta tisana alleuja els malestars de la regla i millora la circulado sangunia; en banys
i compreses aquesta aigua aprofita per a llavar ferides i nafres.
Bullida en tassetes per a les afonies i mals de gola. Glopejar i beure ( Benirrama, La
Gallinera).
Per al mal de gola. Manollet dorenga - set o huit varetes - bullides un o dos minuts i
afegir mel ( Castells de la Serrella)
Lorenga per a quan t la veu presa, ronca ( La Pobla del Duc )
Quan es queda alg afnic que no pot parlar, es fa un parell de tasses dorenga i sho
pren begut i li passa. A mi lorenga me la porta un amic que ne sembra. lo no gaste mel
ni sucre ni res (Quatretonda de la ValldAlbaida)

Per a les sinusitis i mals de gola en bafs, glopeigs, gargarismes i tasses ( Biar )
Remei especial per a la veu escany i les afonies: A una tisana dorenga, afegir el suc de
mitja llima i endolcir amb una bona culler de mel. Fer lents glopeigs i gargarismes en
calent fins esgotar mitja tassa, i beures el suc restant a poquet a poquet ( Gandia ).
Orenga bullida per a la gola gel i escany. Posar aigua al foc i tirar de seguida lorenga,
i quan bull aspirar laromat baf de lherba ( en un em but) fins que calme el malestar de
la gola. Desprs es glopeja i es fan gargarismes amb 1aigua dorenga i mel; i en acabant
sen beu una miqueta. M'ho va dir Pasqualet, el Campaner, quan per beure vi gelat
sem va inflamar la gola i hasta em donava nosa dormir ( Castells de la Serrella )
lo gaste lorenga per a la tos. Tasses. s molt bona pero no es recomanable per ais
xiquets ( La Font de la Figuera)
M.Reyes Gonzlez-Tejero Garcia reporta que a Vznar, Granada, les infusions dorenga
es fan servir com a calmants del mals de cap, i a Pitres com a tranquil.litzant. Com
antitusgen i anticatarral i, en general per les afeccions de les vies respiratries, preparen
una sort de xarop amb mel o sucre, a base dorenga, poliol de riu ( Menthapulegium L.),
figues seques i llima; i a voltes posen tamb camamirla dolga ( Matricaria recutita )
Lorenga bullida per al mal destmag, inflamaci, lcera. Com he patit de lestmag,
nhe pres molta ( Castells de la Serrella )
Tasses dorenga per al mal de ventre desprs de menjar, sola o en companyia ( Alcal de
la Jovada)
Lorenga per a fer essncies ( B iar).
Tasses dorenga bullides per al constipat ( Bocairent)

576
Usos culinaris: com a condiment:
Sobra recordar lagradvol tast i Pestimulant olor que 1orenga dna a les viandes
guisades, les botifarres, les caragolades, les coques de llanda o la sang en ceba per
esmentar noms alguns deis plats i de les menges de la nostra cuina tradicional en qu
aquesta prodigiosa herbeta es fa quasi imprescindible.
La gastaven per a fer les butifarres de ceba. La collem en el mes dagost i la deixaven a
secar dalt en la cambra i quan ja estava ben sequeta, quan ma mare fea el pa, ara a punt
de la matan?a del porc, la despuntava tota, lo de dalt, lo que era bo, les fulletes i les
floretes i la clavava dins del fom i es ressequia ben ressequideta, i quan ja feen pasta de
la butifarra la mesclaven ben carregadeta dorenga. En alguns llocs com Beneixama
posen pebrella ( Bocairent)
Lorenga, tota la vida larreplegava el meu pare per a les botifarres ( Ares del Bosc )
Per a adobar l'embotit ( Alcal de la Jovada, Gallinera, Biar, )
Per a posar en la sang-en-ceba, butifarres de ceba, guisaos .. Un pessiguet dorenga
( Castells de la Serrella ).
Per ais guisaos ( Beniaia)
Lorenga per a les butifarres ( Pego )
Lorenga per a fer botifarres ( Bocairent)
Per a adobar les botifarres de ceba, les de cam no, i aromar fregits de ceba, guisats- ceba
en sang- i altres plats ( La Val de Gallinera, la Val dAlcal,).
Lorega per a les botifarres de porc amb una poca pebrella ( Fontanars deis Alforins )
Lorenga per a la botifarra de ceba ( La Pobla del Duc )
Lorenga per a les botifarres o la sang en ceba, mos agrada molt, bona cosa dorenga,
com ms orenga millor (Quatretonda de la ValldAlbaida)
Lorenga s bo per a fer botifarres.
Orenga ben mlta per a les butifarres de ceba, de cam i darrs ( Castells de la Serrella )
Per a les botifarres de ceba ( Almiser, Famorca )
Per la coca al fom i els macarrons, li pose una polsim dorenga ( Famorca )
La gastem per a la sang-en-ceba i la melva fresca; i la fulleta tendr per a posar en la
verdura ( Alcoleja )
Lorenga per a la matan?a del porc, per a la botifarra ( Otos )
Lorenga per a la sangueta i els frijonets en ceba ( Sella )
Per a posar-en una rameta en les dentilles ( Alm iser)
Per a quan maten el porc, per a fer gust a la botifarra ( Castellonet de la Conquesta )
Lorenga per a les botifarres de ceba; la sang en ceba; i els asparguetis . La feiem a
manolls i la deixvem a secar; desprs estirant les varetes amb la m lesfullvem; i en
acabant la torrvem i la feiem ben desfeteta ( A gres)
Flor seca, esfullada i polsejada dorenga per a les butifarres de ceba. Orenga salvatge
com la que es fa a les ombries del castell de Benifallim ( Penguila)
Per a les botifarres i els gaspatxos. Gaspatxo de Benialfaqu:
Primer sofregir la cam, que podr ser de tota classe, conill, liebre, perdiu, magre,
costelletes de porc, ho admiteix tot. Desprs es frig un poquiu de ceba i tomaca.
En aquests temps de cuites i insomnis, en que preval la competivitat i lacumulaci
sobre la solidaritat i el desenrotllament interior, no hem doblidar que 1orenga s un
deis ms potents tranquil.litzants posat al nostre abast, el qual es pot aprofitar emprant-
la regularment en la cuina o preparant-la en forma de tisana.
Dades antropolgiques:
Orenga, aquell que en sembra ( Ebo ).

577
Hi ha tamb una altra dita popular que diu:
Si vols que Vamor prenga,
dna-li un brotet d orenga.

314.- Orobanche crenata Forsskal [= O. speciosa DC.]

Orobanchaceae
Orobanccies
Noms populars dinics: Fiare de favera ( Bellreguard,)
A Petrer anomenen jopo a una orobanxe groga de muntnya ( Orobanche sp )
Picomoro li deia un home de Rafelcofer.
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Iranoturaniana. Cultius, sobretot, faveres, herbats
nitrfils. 1 a 4 dm; dabril a juliol.
Dades etnobotniques:
Tractem ac tots els orobanxes, no sois el de favera, el ms conegut entre els llauradors.
El jopo; lherba ja seca i feta pols per a fer tasses per a les inflamacions intestinals:
colitis i diarrees ( Petrer)
El picomoro sha de collir quan ja est sec i fer-lo pols, desprs es pasta en auia bullida,
i saplica sobre les almorranes. No nhi ha res millor per a les almorranes ( Vicentico del
Raval de Rafelcofer )
Anomenem orobantxe a l herba que mata els hedros i llegums; i d altres Vanomenen
cynomori, a causa del seu paregut al membre genital deis gossos. Porta un petit reboll
sense fulles, gros i vermell. Es menja per si mateixa, cuita a la cagla, quan est tendr.
Plini, el Vell, captol XXV i final del Llibre XXII de la Histria Natural, en que tracta
de les medecines de les messes.

315.- Oryza sativa L.

Gramineae vel poaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Arrs, a tot el territori; arrossar, el camp.

Varietats locis d arrs:

Pego:
Bomba: El nmero . Gra red i gros. El ms alt de tots, el que fa ms herba i cria ms
vida. Fa menys renda. El ms ciar. s un arrs que no es passa.
Pegonil: s tamb un arrs vell, de mata alta i gra redonet. Ms prop de 1arrs salvatge.
Bomb: Sha tret del bomba.
Snia. Colussa. Francs. Tots tres baixets o menuts.
Oliva:
Bell-lloc: El ms antic. Gra ms redonet. Ms rendible i car. Li cal ms aigua per a
coures, nadmiteix ms. s ms condidor ( Sinfla ms i es fa ms gros).
Bomba. Francs.

578
Daims:
Belloc: Alt. Tarda. Gra llarguet. Bon arrs.
Bomba: Alt. Paregut al Belloc pero millor.
Sollana: Ms alt o per Testil. El millor.
Balilla: Baixet o xicotet. Gra prou grosset. Bo. Feia ms quilos.
Estirpe: Alt. Gra gros. Tarda.
Dades ecolgiques: Paleotropical. Orind del sudest asitic; potser va comenfar a
cultivar-se a lndia des don es va estendre a tot Textrem orient; a travs de Prsia va
arribar a Grecia. A les nostres terres els grans difussors de Tarros feren els rabs. Al
territori dinic sha plantat tradicionalment en les maijals de davant de la mar en la
planura al.luvial quatemria, ais volts de les goles deis rius i deis rierais, com al Pa,
anomenat justament, dArrs dOliva i Pego, i el de la Valldigna, Xeraco, Xeresa i
Gandia, els ms grans i ms llargament i intensament conreats; tamb sha cultivat en
algunes partides maijalenques com LEstany de Daims, El Delest de Bellreguard o els
Fondos de Miramar.

Dades etnobotniques:
La importancia de Tarros en la cuina i Talimentaci humana mundial s molt antiga i
grandssima. Sn mil i una les variacions culinries que permet Tarros, aquest prodigios
gra blanc, en color, textura, sabor i presentaci: arrs al fom, de cassola o passejat ( pe
carrer ) o arrs de cassola al fom amb cigrons, costelletes de porc i dos tomaques
partides; arrs en crosta; arrs en fesols i naps; arrs caldos en xonetes; arrs blanc
senzillament, noms bullit amb, potser un gra dall i una fulla de llorer; arrs en llet i
canella; o la paella, opulent mandala que recull al seu cercle solar tot el bo i millor de la
nostra trra i de la mar nostra: paella de pollastre, de conill, de marisc, de floricol i
baejo, de fesols i carxofes o la paella negra de faves.
En medicina casolana, ais nostres pobles, Tarros sha utilitzat per via externa com a
emol.lient i resolutiu i per via interna com a antiinflamatori, especialment com
antidiarreic.
Cataplasma darrs bullit en ceba per a madurar grans ( Agres ).
Per a madurar i rebentar grans. Pegat darrs ben bullit i fet una pasta, posat en una gasa
damunt de grans i forncols ( Benial-Benissiv ).
Per a rebentar grans i abscesos, es fa una msela darrs bullit, malves i caragols cms
picats i es col.loca sobre el gra ( Gandia,)
Empastres darrs amb llet per a rebaixar unflors: Es bull Tarros i desprs es fa un
empastre al qual se li afig llet i es col.loca sobre la part afectada ( Gandia)
Larrs bullit i amb una mulliua de pa, molt poquet, i una xurrut doli, o un poquet de
seg ranci, escampat en un drapet de fil o tros de llen?ol net i una gasseta damunt i ho
aplicaven com si fra una cataplasma al gra o mal per a madurar-lo, rebentar-lo i ixia
fins larrel. Es posava dos o tres voltes al dia i tants dies com calguera fins que
rebentava i trea el mal ( Bellreguard)
Arrs bullit amb ceba i tomaca per a curar els cercadits: tot junt i ben calentet es posa
sobre el dit malalt, voltat duna gaseta ( Cocentaina )
Per al dit aullat es posa sobre el dit, arrs bullit amb safra i unes gotetes doli
doliva, cobrint-ho tot amb un mocador ( Ador )

579
Empastre darrs bullit amb llet i mel, voltant la barreja amb una gassa, i aplicar sobre
Pestmag inflamat ( Vilallonga, Almiser ) Igual per amb preferencia per la llet de
cabra ( Ador )

Auia darrs ( brou, gelat o tebi, que resulta de bullir arrs en aigua durant uns cinc
minuts ) per a la diarrea; es prendr durant tot el dia sense res ms ( Bellreguard,)
Larrs bullit per a les diarrees. Larrs estrenyix molt. Beuren tan com vulgues. El
caldo per a prendre, i larrs per a curar mals i grans ( Bellreguard )
Per a la diarrea, arrs i xufes en remull desprs de picar-los, obtenint-se aix una orxata
que es beur quatre o cinc voltes per dia; se li pot afegir sacarina ( Oliva )
Lo millor per a la diarrera s el caldo darrs bollit amb un brotet de maria-lluisa quan ja
1arrs est quasi cuit, o cabotetes de camamirla. Lleva la inflamado i astanca la
diarrera, i no menjar res ( F om a)
Cataplasma darrs bullit, calent, sobre el pit per al costipat; o sobre el ventre o estmag
per a menjar per la pell ( Cullera )
Remei per a les descomposicions intestinals ( Agres): Bullir arrs amb corfes de llima i
unes fulletes de maria-lluisa.
Auia darrs amb flor de malva per a la inflamaci i la diarrera ( Cocentaina)
Abans tenien costum quan es constipaven de bollir arrs per a prendre-se-lo, i hi havia
qui li afegia una miqueta de sucre o de mel, o com ma mare que solia posar dos gotetes
dans, i suavissava molt la gola. Calia que larrs bullir de mitja horeta en avant, per a
traure-li el suc, larrs costa molt de coure. Lnic que larrs estrenyix molt
( Bellreguard )

A Xauen preparen un arrs especial, que consisteix a mig bullir larrs, el qual sadoba
amb ceba, pebrera, com, sudani mlt, llavoretes 'ipsar i sal, i a grapadets senrotlla en
fulles de parra; desprs es posen en aigua calenta i es deixen acabar de coure uns 1 0
minuts o ms. Es menja tot, arrs i pmpol.

Dades antropolgiques:
A Sueca, a les darreries de juliol, es fa lofrena de les primcies de Farros ais Sants de la
Pedra, protectors de les collites i de les pedregades. El pobl devot va en provess rural
acompanyant els Benissants, devers la seua bellssima ermita, que sura com un rutilant
rob enmig de lampla marjal. Cada participant a guisa de tirs porta a la m una canya
enllocada la punta amb les primeres espigues i romer o altres herbes aromtiques.
A les Festes del Cristo, que s el patr i lalcalde de Sollana, el 10 dagost, durant la
provess en landa se li fiquen les primeres espigues darrs que es recullen en el terme
( Sollana)

El camp nostre gaudeix tothora de companyia: llauradors, sequiers, desronyadors,

algn xiquet amb una gran botija, alguna dona que ajuda el marit o el fill, quadrilles de
collidors de taronja, colles noctumes de fiimigadors, pescadors matiners en les squies
mares... I quan vnen diumenges i festes, en la soledat festvola de les hortes i els horts,
all hi ha, calenta encara, la presencia de lhome en les primors deis guarets preparats

580
per a la prxima sembra, en els encanyats de bajocars i tomaqueres, en el vellut
tendrssim deis planters de Tarros, en els soles de ceboll o els recers de palla abrigant
Talmixera de les pemintoneres...
Mart Domnguez i Barber: L Ullal
La prodigiosa escudella caramulla darrs dol?, cobert duna espessa capa de sucre
que en el precios conte de Les Mil i uns Nits, Al Xar i Zummurrud, serv per a delatar
els malfactors i reunir els amants separats.
Hi ha la tonadeta popular que hem pogut escoltar a Bellreguard:
A la mar que te n vages
no em donar pena,
en que em deixes
sab i ol, arrs i nyenya.

( L.B.S.- Bellreguard)

316.- Oryzopsis miliacea ( L. ) Asch. et Graebn.[= Piptatherum miliaceum ( L. )

Coss. ; P. multiflorum ( Cav.) Beauv.J
Gramineae vel poaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Nugadella ( Tibi, Benidoleig, La Nucia, Xal, ), nugatella
( Callosa dEn Sarri ), nugaella ( Benimassot, Penguila, La Torre de les Masanes.
Petrer, ), nugavella ( Gata, Calp, ), nugagavella ( Gata ); herba nig ( Aielo de Malferit
), herba-nucs ( La Font de la Figuera ), herba-nuc ( Foma, LAtzbia, Pedreguer, ),
herba de nuc ( Benirrama ), herba nugosa ( Vilallonga ), herba del nuguet ( Rfol
dAlmnia, ), nuguet ( Beniarbeig, Pedreguer ), fens del nuc ( Pego, Parcent ), brossa
de nuc Genovs); fens de Parrosset ( Cocentaina), fens de palera ( Parcent), herba de
palera ( Jess Pobre), fens de canonet ( Quatretonda de la Val dAlbaida )
Herba de canut ( Els Poblets, Verger, ). Herba de cementeri ( Rfol dAlmnia, Sanet i
Negrals, Benimeli, ); herba de burro ( Rtova ); herba de gitano ( Pedreguer ), brossa
gitana ( Rafelcofer, Aielo de Rugat, Castell de Rugat, La Llosa de Ranes, ); brossa de
conill ( Vilamarxant ), brossa dura ( Quatretonda de la Val dAlbaida ), brossa de
cementeri ( Sim at)
Menja-matxo ( O tos)
Arrs de pardalet ( Trbena, Planes, ); ambelatge de cagamera ( Alfauir ); herba de
cagamera ( Xeraco )
Alpiste bord ( LA bdet)
Tremolosa ( Alcal de la Jovada )
Coa de cavall ( La val de Laguar )
Segamans ( X bia)
Herba lluenta ( Sagra)

581
A Gata i Jess Pobre, les dones, anomenen mosquitets, ais rams espigats i florits de la
nugagavelles.
Altres noms populars: Ripoll.
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Iranoturaniana. Herbats nitrfils, abundant a les vores
de camins i de camps, remarges, bancals abandonats, solars, ermots eixuts. A voltes fa
poblaments espectaculars duna subtilesa i esponjositat admirables. Els espessos rengs i
els bellugadissos escampalls de nugadella, sensibles al ms prim oreig o lleu al de vent,
que vesteixen les soledades vores deis caminis, les castigades margenades i els soferts
bancals perduts, al pie de la tenue i lassa espigada primaveral.
Dades etnobotniques:
s agrcola:
Nugaella per a nigar civ ( Penguila )
Feem vencills dherba-nuc per a lligar garbes de blat o darrs ( F om a)
Feem vencills per a nigar brossa, herba-fals ( Planes )
Fens del nuc per a nyigar les garbes de caps de dacsa ( Pego )
Per a fer lligasses ( Benidoleig )
s com a farratge:
Molt daliment per ais matxos i bous o animals molars; si est granat millor (Benidoleig
)
Bonssim per ais animals. s un past que sestimen tots els animals, cavalleries i tot
( G ata)
Lherba de burro es diu aixina perqu els llauradors quan tenien burrets era el pinso que
ms abundava i ms fcil de segar, feen dos garbes i les donaven de menjar ais burros i
cavalls ( Rtova )
Bona per a tota classe danimals ( Gata )
Aix s molt bo per ais animals ( Beniarbeig )
Aix t molt daliment ( Pastor dOtos )
Quan havia cavalleries feen cabassos daix i sho menjaven moltssim ( Calp )
Molt bo per ais animals, matxos, burros, cavalls, tota classe danimals, bany i tot
( Parcent)
Molt bo per ais animals, molt bo, molt bo, sho mengen tots els animals, haques, burros,
borregos, cabres...Mosatros tenem a casa dos burros tota la vida que anaven per la
muntanya i esta brossa li dem brossa de cementeri i se la beven els animals ( Sim at)
Quan est gran no se la menja el ganao ( Penguila)
El matxo sho arrapa tot aix, la nugaella ( Benimassot)
La fan per ais cavalls. Els gitanos noms busquen eixa brossa ( Rafelcofer )
Els gitanos ho fan per a les haques, estn boj os per ell ( Beniopa )
Molt bo per al ganao ( Planes )
La brossa gitana li agr molt ais burros ( Castell de R ugat)
La brossa gitana s dolga, io tinc una haqueta de capritxo, que sho beu (Aielo de Rugat)

582
El segamans es dolcet i a lhaqueta li agr molt ( X bia)
Ho feien els gitanos molt per ais matxos ( Benirrama )
Lherba nucs se la mengen molt els conills i animals de faena o de crrega ( Foma )
s molt bona per ais animals, desprs del canut o coa de cavall s la millor (Bellreguard
)
Les cabres, ovelles, cavalls, conills sho mengen un deliri ( Alfauir)
Sho menja molt el ganao ( La Font de la Figuera )
Sel mengen els burros i cavalls i tots els animals de crrega. Granatsel mengen els
pardalets ( Vilallonga)
Les llavoretes se les mengen molt b els pardalets ( La Torre de les Ma5 anes )
Els verderols i les cagameres es mengen les llavoretes un deliri ( Alfauir )
Agarraven les llavoretes per ais pardalets ( LA bdet)
La tremolosa per omplir ramells ( Alcal de la Jovada)
Eixa brosasa fa el fullatge ms abellidor per a mossegar oqueixallejari porgar-se els
gossos ( Castell de les Gerres)

317.- Osiris alba L.

Santalaceae
Santalcies
Noms populars dinics: Ramassera ( Fleix,), rams ( Potries ), ramassera; raspallera
( Ain ), per qu servia per a fer ramasses o ramassos o raspall per a escombrar el blat en
lera.
Verduguet (Benirrama)
Morrotord ( Pego )
Bai ( Benissa )
Altres noms populars: Ginest.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Orles de boscs, carenes de velles margenades i de
ribes de riu.
Dades etnobotniques:
Servia per a fer ramasses o ramassos per a escombrar el blat en lera (Benial, Benissiv,
Beniaia, Alfauir, ). Per a fer ramassos per a les eres (Fleix). Per a agranar lera ( Potries)
s una floc derm. Bona per a fer ramassos per a 1arrs ( Pego )

583
318.- Oxalis pes- caprae L. [= O. cernua Thunb.]
Oxalidaceae
Oxalidcies
Noms populars dinics: Agret, agrets, en general a tot el territori; agreta, agretes ( El
Verger, Tavemes de la Valldigna, ); magret ( Oliva ); trbols ( Beniaia ), on el nom
dagrets saplica al Rumex intermedius.
Altres noms: Flor davellana.
Oxalis, el nom del genere, s un mot compost que prov del grec, oxis, cid, i hals, sal,
pe tast provinent del seu suc re en oxalat potsic.
Dades ecolgiques: Herba introduida, orinda del Cap de Nova Esperaba. Planta
herbcia amb un rizoma que cont bulbets color avellana, de fulles llargament
peciolades, totes radicis i trifoliades, amb els folols clarament en forma de cor a
linrevs; fa unes llargues i sucoses tiges floris, dretes, amb nombrases i grans flors
grogues en forma de campaneta. s lespcie d'Oxalis ms estesa i esplndida de totes,
la qual sovint fa uns vistents escampalls i praderies molt espectaculars al davall o
sotabosc deis tarongerars, ais bancals i conreus i ais herbassars ruderals fraseis, sempre
sobre sois ms o menys humits i ben nodrits, en les comarques costaneras mediterrnies,
incloses les liles. s una herba molluda, molt tendr i delicada i molt sensible
especialment a la llum, les fulles de la qual tenen un mecanisme que, segons la intensitat
de la llum, els permet de mantindres obertes o de plegar-se contra el pecol, en posici
vertical, com les flors que sobrin davall del sol intens i es mantenen tancades els dies
grisos i rfols.
Forma part duna familia de plantes herbcies composta per vora 900 especies,
aplegades en tres generes, la major part de les quals prosperen dins les regions trapicis
i subtropicals, si b algunes oxalidcies han arribat ais pasos temperats. A les nostres
ierres noms en tenim cinc especies, totes del genere Oxalis. Les distintes espcies
d'Oxalis es caracteritzen pe seu sabor cid, agre, del qual deriven els noms cientfic i
popular, provinent de lcid orgnic que elaboren, lcid etandioic, ms conegut per cid
oxlic. Una sal derivada, loxalat clcic, forma concrecions en alguns vegetis i clculs
renals en els humans.
Lagret s Fesplndid color deis hivems de la plana dhorta litoral, com Fargilaga ho s
de les nostres muntanyes i les valls interiors. Un luxe de princeps s passejar pels florits
prats dagrets deis nostres hivems hortolans i una delicia impagable rebolcar-se com un
infant en la seua molluda i tendrvola gespa. Els tast agrenc de lagret tan ntimament
lligat ais paisatges de la infantesa.
Sn dignes dassenyalar tres agrets ms que a voltes es poden trabar al nostre territori.
Un s el petit agret banyudet ( Oxalis corniculata L .), que ara i ads es pot vora reptant
pe cm de les senderles de lhorta costanera de regadiu mostrant les seues floretes
grogues i els seus fruits banyudets; laltre s lagret hbrid, de flors pletriques de petis
groes, que es pot trabar creixent en solitari o a petits poblaments pels clavills deis
mrgens de paret o de pedra seca o a les vores deis tarongerars i que mai no entra dins
deis bancals; i lagret roig (Oxalis articulata Savigny in Lam; O. floribunda Lehm; O.
violcea ), de petis dun vermell violaci molt viu, sovint plantat a les vores de les
casetes i xalets com una ms de les nostres plantes ornamental tradicionals, i

584
ocasionalment formant part de la vegetaci ruderal i envaint tamb els faldars deis
bancals de tarongers, com a rubrrima partida de La Canaleta dAdor.
El primer agret que vaig vore quan era xiquet - per lany 1935 - va ser en un hort de la
blanca en la partida de Rac, en la ratlla del terme de Miramar i Piles, i prou tapit. No
nhi havia ms en tot el terme ( Bellreguard-Miramar )
Dades etnobotniques:
Per a fer la palla per ais bous, que era agret mesclat en palla de blat. Si ho donaven a
soles, fien diarrea ( Bellreguard )
Herba per a donar de menjar ais animals, msela en palla, sobretot ais bous
(Bellreguard)
El magret es donava ais animals mesclat amb palla i de quan en quan perqu s una cosa
fresca i aigualosa ( Oliva )
Lagret abans els donaven ais bous mesclat amb palla, o segamans o cisca seques
( Daims)
Les agretes agraden molt ais bous i vaques, ms que els xiquets els caramelos. Agretes
mesclat en fens o palla o june segat ( Tavemes de la Valldigna )
En dej mata; pero si ja han pegat quatre mossos, sho mengen sense molsties ( Pastor
dAdsbia )
Lagret fa gasos a les ovelles ( Pedreguer)
La ms ron per ais animals s lagret ( X al)
Lagret s criminal per a les ovelles i cabres; pero si abans peguen quatre mossos poden
tastar-lo. s ms perillos encara quan est florit, quan est granat. A les ovelles els
agrada molt 1agret, sel mengen com a loques, es moririen menjant-ne; fa un nuc i es
lliga dins la panxa i no poden anar. Ais bous no els fa res ( Gata )
Lagret mha esgarrifat sempre ( G ata)
Les jeunes feuilles sont rputes comestibles: Trotter, 1915 ( Edouard le Floch:
Contribution a une etude ethnobotanique de la Flore Tunisienne, 1983 ).
Lagret frena el baf de la trra desprs de les plogudes, i fa que no saigen les taronges,
i, a ms, quan mor deixa la trra bona ( Bellreguard )
Dades antropolgiques:
Penjada d una branca de la mimosa groga
veig una engronsadora on pujava de nen
feta amb uns vells cordams de munyir les palmeres;
veig bancals de tavelles amb raves ja espigis;

veig l agret de talls frgils i campanetes grogues

que al bell mig de l hivern encatifa els bancals
d un verd tendre i florit, groes a la primavera;
veig reviure el camp d Elx, segadissa a les squies...
Gaspar Jan i Urban: LAntic Jard dtaca ( 3 )

585
319.- Pancratium m aritim um L.
Amaryllidaceae
Amarilidcies

Noms populars dinics: Assutzena de mar ( Bellreguard, Miramar, LAlquerieta de

Guardamar,), assutzena marina, darenal o darena; lliri de mar, mar o de platja.
Altres noms populars: Lliri de santa Cristina; nadala marina, nadala o nadaleta de mar,
narcs de mar, nard coronat.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Gefit bulbos, molt com al pie deis dunars de tot el
pas, fent-se notar, al llarg de rhivem i la primavera, pels espessos manyocs de fulles
glauques, acintades i recargolades en espiral, i, a lestiu, pels esplndids ramells de flors
acampanades, grans, blanques i perfumades, les quals presenten, a ms deis sis tpals,
una corona dividida en dotze lbuls que alternen cada dos amb els estams. s la flor per
excel.lncia de 1arena de la mar, la filia ms pura de la duna, la flor i lolor de
Iesplendor del pie de lestiu.
Hi p o t fe r acte de presencia, a mig aire de la duna, el bellssim lliri de mar.
Ramn Folch i Guilln. La Vegetaci deis Pa'sos Catalans: Vegetaci Arencola: Les Comunitats
arencoles deis sorrals costaners: Vegetaci Halfila. Pg: 230
El discret i delicat, pulcre i perfumat lliri de mar, que contra onades i ventades, secors i
solellades trau encara tots els anys, al pie de lestiu, la seua frgil formosor en loblit
deis darrers dunars...

Dades etnobotniques:
Tradicionalment, a lestiu, shan fet ramells com a adomament.

Dades antropolgiques:

Platja del Tamarit, platja de l alegra;

gola de l albufera; Lloc de les Assutzenes.
Carrissars i marjais per l 3estatua d Isis.
Gaspar Jan i Urban. La Festa ( XIV )- fragment -

S, s: aquesta nit havem de ser companyons: esta decidit - afageix amb el to d una
criatura viciada per les moxaines Com jugarem arruixant-nos d aigua lluminosa !
Com vagarem d un banc de musclos a l altre !...Oid ! l acompanyar a una caverna
on hi ha una recortada de sorra fina, un jaq excellen t! s un lloc pie de lliris de platja
que, amb la serena de la nit, s enflairen de les olors ms suaus.
Joaquim Ruyra: La Xucladora

Descaiga i coberta de roba esquingada,

corra salvatge, botant pels esculls;
i encara era bella sa testa colrada,
la flo r de sos ulls.
Color de mar fonda tenia les nines,
corona se feia de lliris de mar,

586
i arreu enfilava cornets i petxines,
per fer-se n collar.
Miquel Costa i Llobera: La cang de Na Ruixa-Mantells

320.- Papaver rhoeas L.

Papaveraceae
Papavercies
Noms populars dinics: Rosella, roselleta a tot el territori, i per a precisar: rosella vera (
Bellreguard, Potries, Alfauir, i en general a tot el territori), rosellera ( Artana), la mata;
monja o mongeta ( Quatretonda, Castell de Rugat, Salem, Otos, Albaida, ), la flor. A
la flor de la rosella ac li diem monja ( Salem )
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Ermots nitrfls, camps de cultius, sobretot del
seca muntanyenc. s la flor del camps oberts, de la trra blanca, deis bancals del seca.
Parlant de les distintes sorts de roselles Teofrast a la Historia de les Plantes ( Llibre IX,
cap. XH; frag. 4 ) nassenyala una que s lanomenada rhois, la qual s pareguda a la
xicoira silvestre, don que siga comestible. Creix en els sembris, sobretot en lordi. T
la flor roja i una cpsula que ve a tindre lamplria de Punga del dit hum. Es culi
abans de la sega de lordi, quan encara est un poc verda. Porga per davall.

Dades etnobotniques:
s una de les grans flors pectorals com la malva, la treponera, la palera i la violeta.
Ptals de rosella per ais bronquis i constipats ( Gandia )
La rosella s estupenda per al constipat ( Xixona )

Les fulles basals tendres estn considerades com una de les verdures ms volgudes,
sanes i saboroses, sobretot, fregides en allets, tant per a menjar-les soles com per a farcir
pastissets, coquetes o minxos.
Les roselles no es bullen mai per a no llevar-les el seu agrest i estupend tast; solen fer-se
ofegaetes.
Les roselles ben fregaetes i fregidetes en baejo, qu bones ! ( Miramar )
Es bullen i rail doli. Les cabres i ovelles no en tenen mai prou ni les gallines ( La Torre
de les Ma9 anes)
Roselletes. Bullir, a penes; fregir en allets i trossets de baejo ( Gandia )
Abans de fregir les roselles, a vegades, cal donar un bullidet per llevar-li la fortor (
Albaida)
Quan ja estn ben netes, lleve el pe? i les fregue ben fregaetes en sal, fins que solten
tota Pamargor o aigua verda; i les escrrec. Gastar paella i millor encara c a rle ta de test.
Oli i all. Creme lall, pose les herbes i vas sofregint-les aufegaetes amb trossets
asguellats de baejo, i quan est ben sofregit pose un poquet daigua per a que es puga
coure b la brossa ( Miramar )
Roselles, oi, si nha fet io ! Quan estn tendres sn dolces, bonssimes, per una volta
que granen no. Hi ha unes que tenen les fulles ms estisoraes i unes altres ms llises,
per sn igual de bones, el sabor s el mateix ( Gata )
Roselles tendriues, bullidetes i desprs fregidetes en allets, estn riqussimes
( Bocairent)
Les roselletes soles fan molta sang ( Beniaia).

587
Quan en menge de roselles per a sopar dore una meravella. Hi ha qui les bull una
miqueta, io les faig aufagaetes i directament fregides. T lefecte de cascall. Ac sen
crien vora cinc classes de roselles comestibles ( Salem )
La rosella no s verdura grossa i no cal bullir-la, noms fregir-la un poc amb allets i
prou ( Benimeli)
Quan s xicoteta la rosella, que s tendreta, la mesclaven en espinacs per a fer-los fregits
0 per a fer cocots i cocotets ( Cocentaina)
Crues, igual com els llicsons, les collies i te les menjaves, all mateix en el bancal. O
tamb la feem bollida o en pastissos i en tot. Bonssima. En temps de guerra, ixies
descola, agarraves tres o quatre rotllos i una taronja o dos i desprs et menjaves llicsons
1 roselles. Ixem descola la meua amiga i io, i mo nanvem a fer brossa i feem brossa
per ais conills i roselles per a les gallines, i en un sac de huit barcelles que mos posvem
al cap, que noms veen dos boixets per baix, tots els dies tomvem a casa amb unes
sacaes de brossa enormes! Estvem flaquetes, que no pesvem vint quilos, per fortes
com a dimonis. Les roselles ma mare les escaldava a voltes, de nit, en morret darrs,
per a les gallines i es feen de pondr ! El morret s aix que li falta a Tarros, aix que t
eixe granessiuets xicotius, i aix ho escaldava, sestovava en les roselles i Tendel ho
donaves i es feen de pondr ! Ais conills els rosella fea diarrera, per a les gallines els
ho tiraven per la vespr, tallaes o senceres, i se les picaven i no deixaven res
(Quatretonda de la ValldAlbaida)

La rosella t molta for9 a, i per aix fa tanta llet. Com ms gran es culi, ms aliment t.
He criat bous i vaques durant 50 anys. Per no hi ha que donar-ne amb excs, una o dos
passaes per dia, perqu sin les vaques paraven borratxes i calia pegarles alg puntell
per a que sabaren ( Alquerieta de Guardamar)
Abans quan sembraven els bancals i nhi havia molt de ganao, quan era sec, les
llavoretes de rosella, ho segaves i el ganao sho menjava, com si menjaren pinso de
faves o dacsa i tot aix. Desprs tiraves el fem per a sembrar i ella ixia i sescampava
( El Castell de Guadalest)
Un grapat de roselleres per ais conills ( Artana )
Les rosselles infla molt Testmac del ganao i de les persones ( La Torre de les Ma9 anes
)
Ac no mos mengem les roselles ni tampoc les cama-roges ( La Canyada )
Les llavors de la rosella, calmen els canaris i tots els pardalets ( Criador daucellets i
canaris de Quatretonda dAlbaida, casat i habitador de TAlquerieta de Guardamar)

Les flors padomo ( Artana ).

Dades antropolgiques:

Amb un pessic, un sol pessic de brisa,

sois amb dos dits, amb dos dits sois de l *aire,

naixes i fuges, criatura aria,

te n vas al regne de les papallones,

588
ets i no ets, predominant rosella
per sobre el blat, i te n vas i no tornes,
deixant ais dits un tacte cereal,
un vague enyor, una suau tristesa,
el breu regal d'efmera durada,
sois una pols, un no-res i ja tot,

filia del du de la millor faria!

Vicent Andrs Estells. Ram Dim: la rosella.

El color lleument rosat

de les primeres boirelles
tremola dins les roselles
que de V a u b a lhan copsat.
Josep Camer. Salutaci de Pasqua

... i les planes

cobertes de roselles,
amb tanta vermellor i al de somni
que els ngels, quan hi passen,
ms blancs et semblarien...
Elizabeth Barrett Browning: Animes de flors ( fragment)

Entre l alfals i elforment,

la rosella va creixent
a penes ve la calor;
per mor sobtadament
en les mans del segador.
Josep Bodria i Roig. Les roselles ( fragment)

El sol, com una rosella

estesa damunt l atzur,
envermellia la selva,
la selva del mes de juny.
Francesc Almela i Vives. Romn? sense paraules.
A la rosella
deixa la papallona
les seues ales.
Matsuo Bash ( 1644-1694 )

321.- Papaver dubium L.

Papaveraceae
Papavercies
Noms populars dinics: Rosella, roselleta, i precisant ms, rosella borda ( Bellreguard,
Castellonet de la Conquesta, i en general a tot el territori ), i tamb rosella gitana o
gitaneta o simplement gitana ( Gandia, Rafelcofer, Potries, Alfauir, Rtova, )

A Alfauir fan clara distinci entre rosella vera ( P. rhoeas ), rosella gitana ( P. dubium )
i la rosella de cementeri que fa les ulletes ms partides i finetes.

589
Dades ecolgiques: Holrtica. Camps de cultius, tarongerars, sobretot de la plana
dhorta costanera.
Dades etnobotniques:
Verdura com Paltra rosella, per s menys apreciada perqu la fulla no t tanta lmina i
es ms peluda i filosa. Per quan es cria b i est tendr s molt bona.

322.- Papaver somniferum L. subsp. somniferum

Papaveraceae
Papavercies
Dades ecolgiques: Eurasitica-Macaronsica. Fulles glauques, dentades i
amplexicaules. Floraci de cap a cap de la primavera. Cpsula glabra de 2 a 7 cm de
llargria, bruscament contreta en la base. Planta glabra. Dents foliars no aristats. 3-12
cm
Papaver somniferum L. subsp. setigerum (DC.) Arcangeli
Noms populars dinics: Cascall ( Gandia, Benial, Castell de les Gerres, Rfol de
Salem, Salem, Pedreguer, Manuel, Algemes, i a tot el territori sense excepci ); tamb,
a voltes, pinta-coques ( Cocentaina), perqu tradicionalment les seues diminutes llavors
es feien servir per a ornar pans, pastissos, coques i altres productes de confitera, els
quals es recobrien amb elles abans de posar la pasta al fom. Cabotetes o cabotes de
cascall ( ), carabassetes de cascall ( Manuel, Algemes, Benifai, Almussafes, ), les
cpsules que contenen els fruits.
Toponimia:
La Partida el Cascall de Tormos.
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Macaronsica. Fulles glauques, dentades i
amplexicaules. Cpsula glabra de 2 a 7 cm de llargria, bruscament contreta en la base.
Floraci de cap a cap de la primavera. Planta setoso-hspida. Fulles amb dents un poc
aristades. 3-7 cm.
Sn plantes cultivades des dantic al territori, al Pas i a tota la mediterrnia, que sovint
es poden vore naturalitzades, amb ms o menys fortuna, ais herbats i pasturatges
nitrfils, en bancals perduts, vorals de camins, bra?als, mrgens de barrancs frescals,
faldars de muntanya transformats i xafigats com els que volten la roca del castell de
Bairn de Gandia, on deng uns pocs anys shi fa totes les primaveres una colonia
fenomenal. Al territori fins a darreries deis anys 70 es podia vore el cascall ben fullat i
ben florit davant de moltes cases de pobl i de casetes de camp, i les llavors es podien
comprar en qualsevol floristera. Actualment encara es pot vore el cascall prou sovint en
alguns horts i jardins particulars tant de cases de pobl tradicionals com en xalets,
masies, com en aquell hort de flors que ara recordem tan senyorial i espais del precis
carrer Colom de la Vilajoiosa, i tamb es podr trobar no poques voltes pels entoms deis
recs i camps abandonats de moltes poblacions de la Marina i daltres ms interiors.
Laltre any va i me nix, all en la Nevera, per tot un bancalot de cascall, i ho vaig
llaurar tot ( Rfol de Salem )
Dades etnobotniques:
El cascall s una molt antiga tradici mediterrnia i valenciana com a planta medicinal,
ornamental i culinria. Ais temps de les nostres primeres entrevistes era prou freqent
que el comunicant ens ensenyara un ramell de cabotes seques de cascall que encara tenia
al?at per casa; i fins fa noms uns pocs anys encara es podia trobar ben criat en alguns

590
horts, patis i jardins familiars, en els quals mai ha faltat des de temps molt reculis, com
ho reporta Enre Valor parlant de lHort de Flors que la seua casa pairal tenia al darrere,
la casa de la seua infantesa:
En la major part de la meua infantesa vaig jugar en un hort de quasi trenta metres de
llarg, costat per costat deis altres horts de les cases veines. Hi tenem una carrasca o
alzina de fulla curta, moltes classes de flors bones per al clima cantellut - roses, violetes
boscanes, cascalls, per exemple - i altres plantes com malveres, malvins, varetes de sant
Josep... Tot el jard tenia tres quadrets i una petita rotonda coberta de plantes
enfiladisses. A les vores creixien accies joves i es podia correr tot per un bon tra?at de
caminis. Vaig passar-hi uns quants anys magnfics. All venien els amics i jugvem
molt, fins amb els gats de casa, ells tan amorosos i egoistes, ben domesticats.
O com aquell hortet modest, esquifit, al darrere de la caseta o xaletet, mirant la mar, a la
platja de la Malva-rosa del pacfic professor don Joaquim Bonastre, que ens descriu
Enre Valor en Temps de batuda ( p. 271 ): reblit de plantes populars: margarides,
alfabegues, flors de nit, cascalls, i alguns arbres no massa grossos per a ombra.
Tamb la maga Carmelina ens fa un report del cascall:
M agradava gaire entrar al paster, sempre amb aqueixa foscoreta i aquell silenci, per
sobretot sempre amb la mateixa olor de rent, que a mi em semblava com una certitud de
renovaci i de cosa viva. Perqu jo pensava que la trra desprs de la pluja tamb feia
olor de rent; i tamb ho feia aquell nou-nat fill de la masovera; i les flors del cascall, que
jo mastegava damagatons per veure quina cosa em passaria, per mai no em passava
res. S, tot el que era vida feia olor de rent.
Carmelina Sanchez-Cutillas. Matria de Bretanya. P: 135
El cascall per a adomament de les casetes ( Pego )
Antigament es venien carabassetes de cascall en la droguera de mon pare. Io encara ho
he vist ( Benifai )
Ls culinari-omamental del cascall, encara vigent en alguns foms del territori, i al qual
fan al.lusi alguns noms populars, es troba ja esmentat entre els menjars per a una festa
de la Grcia antiga, concretament en un cant dAlema, el poeta dEsparta, escrit vers
lany 630 aC:
Set divans i altres tantes taules
ben guarnides de pans de llavor de cascall,
de Ui i de ssam...
Usos medicinis.
Com a hipntic:
Arreplegaven un falcaet de cabotetes, i les feen bullidetes, i desprs mullaven amb una
monyiqueta per a que xuplaren els xiquets que dentaven i quan estaven desvetlats per a
fer-los gana de dormir ( Pego)
Una caboteta seca bullida amb un poc de sucre o de mel per a fer dormir els xiquets
desficiosos o ploraners ( Benial, Benissiv).
El cascall per ais xiquets per a que no ploraren ( Salem )
Xiquet plor, dna-li cascall ( Castell de Rugat)
Cascall baix del coix quan es sentien els xiquets desficiosos ( Pedreguer )

591
Cascall per a dormir els xiquets a la nit ( Castell de les Gerres)
El cascall per fer dormir els xiquets. Bullien cabota i tot, sencera. M han contat moltes
voltes que ma uela, que era de Salem, a una xiqueta, es veu que li va carregar un poquet
massa, i va estar tres dies dormint sense despertar-se, i ma uela ja tenia uns plors ! (
Rfol de Salem )
El cascall per a que callaren i sadormiren les criatures que ploraven molt. Les llavors de
les cabotetes bullides i en una monyiqueta de drapet mullaven i xuplaven, i a callar i a
dormir els xiquets. Va haver una volta que un xiquet dac va estar tres dies dormint; es
veu que ho van fer carregaet. Alg va tirar alguna llavor de cascall i sempre sha criat
silvestre per ac ( Salem )
Posar una caboteta de cascall baix del coix per a fer dormir els xiquets.
Posar una caboteta de cascall baix del llit per a dormir. El meu germ ho feia ( Alcoleja
)
Es prenien tassetes de llavors de cascall i es quedaven ms tranquils que un du
( Benidoleig)
Pectoral:
Calmant de la tos i tranquil.litzant. Cabota seca ( la caixca i les llavors ), pic en un
morter. X
A culleradeta de postre en infus i deixar reposar 5 o 6 minuts ( Cocentaina ).
Una tassa ben calenta per dia de bullir 2 cabotes seques de cascall per ais constipats i
encatarraments ( Rugat)
Antiinflamatori intestinal:
Llavats per a tallar la diarrea: Posar en 11. daigua a bullir 2 cabotes fins reduir a 1/21. Ja
gelat se li afig mitja un 9 a de mid i un rovell dou, i es remeneja ben remenejat. Cada
l/2h. es fa un llavat amb el contingut duna tasseta ( Rugat)
s analgsic:
Bullir la planta i fer bafs amb la boca oberta per al mal de queixal ( Alcoleja )
Altres usos medicinis:
Ma uela tots els anys en sembrava un rogle, i guardava les cabotetes per a netejar la
matriu quan avortaven les ovelles ( Benidoleig ).
Empastre duna caboteta de cascall amb seg per al cascat ( Beniopa)
Dades antropolgiques:
Lethaeo perfusa papauera somno, els cascalls amerats de son de Leteu, diu Virgili a
Gergiques, I, ver: 78, de laigua del riu Lete, que procura el dol? oblit de les dissorts.
No s el mateix el cascall que el cavall. Bioqumicament tenen semblances per
culturalment sn mons absolutament diferents. En aqestes modestes recerques noms
sha volgut constatar ls tradicional del cascall, s a dir, de la planta i no deis seus
derivis qumics, com la morfina, codena, narcotina o papaverina, tan importants dins
de la medicina oficial de tots els temps, ni tampoc de la recent herona, tan important
socialment per dissort entre la poblaci urbana jove en els darrers anys i actualment.
Repetim no s el mateix el cascall que el cavall, culturalment sn mons absolutament
diferents. Nosaltres lamenten no tindre experincies personis ni testimonis actuals de
ls de lheroina o daltres compostos similars. Tocant al gnere papaver tret dalgun

592
exquisit plat de tendres fulles basals de rosella a lhivem abans de la nefasta aparici
deis herbicides, no gaudim daltra vivencia personal. Ens plauria poder aportar la nostra
xicoteta experincia, les nostres vivncies, a tall comparatiu, per noms poden referir
el frese testimoni deis nostres ancians comunicants que noms sabem de Ps medicinal,
culinari i ornamental del cascall.
Encisadora la comparan?a que fa Homer ( La Ilada. Cant VID; v: 300-308 ) de la trgica
mort de Gorgiti, el noble fill de Pram i de la bellssima Castianira, colpit en el pit per
una mortal fletxa de Teucre destinada a Hctor:
Tal com torg a una banda sa testa el cascall en Thort
sota el pes deis fruits i de les pluges primeres,
dones aix ell va torgar el coll a un costat sota el pes del case.

323.- P arietaria judaica L. [ P. difussa Mert. & Koch; - P. offleinalis auct.]

JJrticaceae
Urticcies
Noms populars dinics: Morella roquera ( Bellreguard, Daims, Oliva, La Font dEn
Carros, Vilallonga, Benifl, El Real de Gandia, Beniopa, Grau de Gandia, Castell de
Rugat, Quatretonda dAlbaida, Xtiva, Setla, Verger, Ondara, Pedreguer, Sanet i
Negrals, Benimeli, Benimaurell, Almudaina, Benimarfull, Beniaia, Benissili, Planes,
Alcoleja, Benimassot, Manuel, Silla,), morella ruquera ( Benialfaqu), morella
( Potries, Ador, Palma de Gandia, Benirrama, Benial, Benissiv, Alcal de la Jovada,
Catamarruc, Planes, Margarida, Cocentaina, Alcoi, Confrides, LAbdet, Salem,
Beniatjar, Carnela,), herba morella ( X bia); roca morella ( ); m aria roquera
( Bellreguard, Rafelcofer, Daims, Alquerieta de Guardamar, Miramar, Oliva, Foma,
Pego, La Font dEn Carros, Gandia, Beniopa, Rtova, Alfauir, Almiser, Terrateig,
Castellonet de la Conquesta, Aielo de Rugat,), rapa-m orella ( Ebo ); molla roquera
( Trbena, Altea, ); brossa roquera ( Miramar, Oliva, Tavemes de la Valldigna, ),
brossa de paret ( Bellreguard, ); roquera ( Bellreguard, Rafelcofer, Daims, Potries,
Oliva, Terrateig, Aielo de Rugat, ); herba roquera ( Sagra, Tormos, Mura, Fleix,
Parcent, Castells de la Serrella, Tollos, Benimassot, Callosa dEn Sarri, Penguila,
Pamis, Pedreguer,), herba ruquera ( Famorca )
Paretera ( Alfafara ), herba paret ( )
Brossa caragolera ( Miramar ), caragolera ( Oliva, Pego, Ares del Bosc, Tavemes de la
Valldigna,)
Diuen brossa roquera per s caragolera de tota la vida, perqu all es cria el caragol
( Oliva )
Caragolera perqu els caragols crien baix ( Pego)
Caragolera perqu es crien molt els caragols en eixes plantes ( Tavemes de la Valldigna)
H erba deis pardals ( Grau de Gandia ). Per qu els animals es mengen la llavor per a
curar-se la vista ( Grau de Gandia )
Llavatassa / llavatasses ( Trbena, El Castell de Guadalest, Benimantell, ), renta-
pitxers ( G ata), renta-vitxells ( Pobl Nou de Benitatxell)
Brossa de cementeri ( Bellreguard,)
Apegalosa ( Simat, Benifato, La X ana,), pegalosa ( Artana, Alcdia de V eo,)
Anceni de moro ( A lzira)
Pixagats ( )

593
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Herba hipemitrfila molt abundant en murs, parets,
canal de reg, cultius, sesters i herbats nitrfils, i en general ais ectops amb gran
influncia antropozogena. La morella roquera s un cas ms entre les diverses
combinacions possibles de la poligamia, de la multipliciplat dacoblaments, t flors
femenines mesclades amb altres hermafrodites.
Cal assenyalar que aquesta tendr i enganxadissa herba, que li plau crixer a prop de
Thome, s un veritable flagell deis asmtics, ja que el seu pol.len s un important agent
alerg que provoca, a voltes, casos dalergia amb simptomatologia respiratoria greu.
Li tinc alergia io i totes les meues filies ( Sim at)
s la que fa alergia, el meu fill s alrgic a la maria roquera, els metges de lalrgia li
diuen paritria, i io dic, si aix s la maria roquera ( Miramar )
La morella roquera noms servix per a apegar-se ais pantalons i no llevar-te-la ( Silla )
Dades etnobotniques:
Digestiu:
Per a fer ganes de menjar i per a Pestmag malalt. Una tasseta abans de cada menjar,
diar i sopar ( Castells de la Serrella )
Per al mal de ventre. Empastre de morella roquera, ulls dherba alfals i caragols moros.
Es pica i en era es posa sobre el ventre ( Gandia )
Per a la inflamaci de Pestmag ( Callosa dEn Sarri )
Pegats en Pestmag per a la inflamaci ( Almudaina )
Tassetes de maria roquera tots els dies per a la lcera. Bullir ( F om a)
Tasses per a la panxa ( Alzira )
La morella roquera s laxant. Tasses ( Planes)
Per a les almorranes. s un remei excel.lent. Llavats locis. Es bull un manoll de maria
roquera en dos litres daigua fins que laigua bullga ben bullida; i quan laigua no estiga
ni calenta ni gel es fan dos o tres llavats per dia durant quatre o cinc dies. Mho va
ensenyar un pastor del pobl que sabia molt dherbes quan io era jove. Al meu gendre
anaven a operar-lo i desprs de provar-ho se lin van anar completanent ( Almiser )

Circulaci:
La meua filia sho prenia, una tempor, tots els matins per ala circulaci de la sang. s
molt difcil de matar amb herbicida ( Benimassot)
Morella per a aclarir la sang ( A lcoi)
Per a rebaixar la sang. Bullir la morella amb arrels desbarzer i de canya, i beuren
( Gandia).
Era bo per a rebaixar la sang ( LA bdet)
Bafs de morella per ais constipis: un grapaet de morella, un brotet de romer i un
grapaet de seg de blat. Aspirar en un embut. Suavitza els bronquis ( Benirrama )
Per ais costipats. Baixa la sang una barbaritat, i la seca. Un pessic dherba per tassa i
bullir ( Alcoleja )
Aix s molt bo per al constipat, es pren cada dia una tassa, i aix rebaixa molt la sang
( L Abdet)

Renal:
Per a fer funcionar els rinyons ( Gandia )
Per a la inflamaci de la orina. Un got en dej; al segon diaja es nota millora ( Ebo )
La molla roquera s lo millor per a lorina. Tenia un matxo que no podia pixar i estava
animalet mig mort, i vaig fer olivera, cabellera de dacsa, molla roquera i tot junt vaig

594
bullir una caldera, i lin vaig donar un parell de botelles, i lendem bo. Aix desinflama
molt per a 1orina ( Altea )
Lleva la inflamaci ( Benimassot)
Per a la inflamaci de la veixiga. Io la gaste i em va molt b. Noms que abuse un
poquet de 1alcohol o del caf, em ve la inflamaci. La bulle uns cinc minuts, la tape i
quan est tibieta la col. Un got de mat. Purifica el riny. Tamb s bona per a la
inflamaci de les dones ( Gandia)
La morella roquera s molt bo per a la inflamaci de 1orina ( Benimassot)

La morella roquera per a netejar els ulls ( Xtiva )

Morella roquera per a la inflamaci de les dones. Tasses ( Benimarfiill)
La morella roquera neteja els ulls. Bullit. Colar a tela. Posar el gotet en lull. Dos o tres
voltes per dia ( M anuel)

Picant lherba roquera i posant-la damunt deis colps xupla els morats ( Tollos)
I per a fer banys per ais colps ( Gandia )
La meua germana es fa banys de morella roquera per ais mals de genolls. Calentets
( Planes )
Per a fer crixer els cabells, en escaldat i posant-la al cap com una compreseta durant
una estona ( Xtiva ).

Veterinria:
La morella ruquera, bullit i fregit en oli per ais mals deis animals, matxos, burros
( Benialfaqu)
lo tenia un gosset que menjava maria roquera quan tenia mal de ventre ( La Font dEn
Carrs )
Les ovelles peguen quatre mossos i prou. Les gallines si que sho mengen, i diuen les
dones que fan ms ous ( Terrateig )

Fa que les gallines que en mengen, ponguen ous de rovell ms groe ( Castell de les
Gerres,).
Ho piquen les gallines, la fulleta, sho mengen molt b ( Salem )
La tiraven a les gallines per a que pongueren ( Palma de Gandia )
La morella la tiraven al corral. Se la menjaven molt les gallines ( Carnela )
La morella s molt bona per a donar de menjar a les gallines ( Alcal de la Jovada)

Cria caragols. Els caragols samaguen all, es veu que mingen brossa deixa, escarbes i
nhi han caragols ( Ares del B osc)
All anaen i es criaven molt els caragols ( Mura )
Van molt els caragols on nhi ha herba roquera quan fa reixiu ( Penguila )
All baix samaguen els caragols, les xones i els moros ( Beniopa )
La morella roquera van a buscar-la molt els caregols ( Vilallonga )

Usos domstics:
La morella roquera neteja les botelles. Abans quan anvem a berenar per a netgar les
botelles per a posar laiua la posvem dins, fa un poc de sabonera (La Font dEn Carrs
)
En aquell temps que no hi havien moltes botelles quan estaven brutes, agarraven les
fulles de lherba roquera i les posaven dins i sacsaven i es quedaven netes ( Mura )

595
Per a netejar els cristals segons un herbolari de Valencia que venia per ac ( Benial).
Morella roquera per a netejar botelles i ampolles, posant-la tendr dins i sacsant. Ho
raspa ( Benissili)
Lherba morella neteja els vidres de les botelles, els deixa brillants; si est grana millor.
Es posa lherba, un poquet daigua i sacsar; si est bruta doli millor posar aigua calenta
( Xbia )
Per a netejar les botelles i les marraixes de cristal quan estaven brutes doli o dall que
siga. Posaven la morella en aigua calenteta i anaves menejant-la, menejant-la, i es
quedava el cristal ms net que lor ( Oliva )
Per a netejar marraixes de cristal brutes doli. Arreplega tota la morca que nhi ha dins.
Agarre fulles daix i les tire dins de la marraixa, amb una miqueta de lleixiu o de
detergent, i si fa fred una miqueta daigua calenteta, i la sacse ben sacs. I queda ben
neteta ( Potries )
Posaves aix en el setrill i arena, ho sacsaves i es fea net ( El Castell de Guadalest)

324.- Paronychia argntea L.

Caryophyllaceae
CariofiLlcies
Noms populars dinics: Herba sanguinria ( Potries, La Font dEn Carrs, ),
sanguinria ( Gandia, Beniaia, Gata, X al,).
Arrecaes ( Gata ), recaes ( Parcent, Gata, Jess Pobre,), rac ( Gata ), pendientes
( Beniaia), ), pendientes de la reina ( Vilallonga de la Safor ), pendientets de la Mare de
Du ( Alfondeguilla )
M antellineta ( Bolulla, Agres, ), manto de la Virgen ( Biar ).
Herba de les set sangines ( G ata)
H erba cap?otera ( Ebo, Benimassot, Benilloba, Beneixama, ), cap?otera ( La Torre de
les Ma?anes,)
Plateta ( Castell de les Gerres ); cotonet ( Castell de les Gerres)
Flor de trra ( Benidoleig )
Li diuen herba capotera, perqu larrepleguen els capfots per a fer el niu ( Ebo ), o dit,
altrament, perqu els capfots fan el niu en eixa herba ( Beneixama ) o la que fan els
capfots el niu ( Benilloba ).
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Iranoturaniana. s una de les brosses ms curioses
deis nostres camps i muntanyes, ais quals li plau encatifar de blanc amb uns petits
esguits dor. Herbats nitrfils, vores de camins, faldars xafigats i ressequits, ermots.
Amb el mateix nom i s es fa servir tamb la Paronychia capitata (L.) Lam.. Una planta
mediterrnia, que fa els brots ms gruixuts, per ms curts i molt espessos i blancs.

Dades etnobotniques:
Per a les pedres del riny ( E b o )
Per a fer orinar (Beniaia).
Les recaes per a tensi, i per a lasma ( Jess Pobre)
Per a netejar la sang, fent novenes en dej ( Alfondeguilla)
Per a que circule la sang i es depure ( Potries)
Tisana per a la inflamaci de la orina i les pedres de riny ( Bolulla):
Mantellineta / Cua de cavall / Gram / Gra dordi / Cabellera de dacsa.
Msela per ais Triglicrits:

596
Recaes, soflaina, frgola i romer, tot bullit en un perol. En dos dies ja baixen ( Jess
Pobre )
Dades antropgiques:
Tal com arrepleguen alguns deis seus noms populars, com arracades i mantellina,
1herba sha fet servir per a confeccionar omaments femenins i composicions floris,
sovint, religioses, i especialment dedicades a la Verge Maria.
Per a fer pendientes i pulseres ( Oliva )

Amb iguals virtuts es fan servir tamb al territori:

325.- Paronychia aretioides DC.

Caryophyllaceae
Cariofil.lcies
Herbeta iberollevantina. Anomenada a Gaianes, arenaria, i utilitzada com a dirtica i
antilitisica.

326.- Paspalum dilatatum Poiret in Lam

Gramineae velpoaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Cerreig despigueta ( Miramar,); cerreig de la Ribera
( Bellreguard,).
Dades ecolgiques: Neotropical. Planta sudamericana introduida. Prats, vorals i rodis
ruderals i humits.
Dades etnobotniques:
Se la recorda com una mala herba tpica deis arrosars, difcil de destriar de lautntic
arrs quan encara no sha espigat.

327.- Paspalum distichum L. [ = P. paspalodes ( Michx.) Scribner)

Gramineae vel poaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Pedrenca ( Bellreguard, Miramar, Piles, LAlquera de la
Comtesa, La Font dEn Carrs, Pego, Gandia, Xeraco, Alfauir,); pl gramos ( Pego )
Altres noms: Gram daigua.
Dades ecolgiques: Subtropical. Estolonfera molt abundant a les vores i prats mullats
deis rius i deis sequials; herbats de sois ben humits i ruderals; s ms robusta que el pl
de uela i t la base deis peduncles de les espigues pilosa; noms una espiga
pedunculada.
Dades etnobotniques:
Farratge tingut per molt bo.
Ix en los valls. Ho segvem per ais bous ( Miramar )
Bona per ais animals ( Piles)
Dades antropolgiques:
La pedrenca s la planta que va sembrar Cronos en les liles deis Benaurats i que
alimentava ais cavalls del Sol.

597
328.- Paspalum vaginatum Swartz [= P. distichum L.]
Gramineae velpoaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Pedrenca fina ( Bellreguard, Miramar, ); pl de uela ( Pego );
borr ( Pego )
Dades ecolgiques: Subtropical. Molt semblant a 1especie anterior pero abelleix sois
litorals arenosos humits i salins; i t les tulles ms estretes, la base deis peduncles de les
espigues glabra, i amb pe9 totes dues espigues.
Dades etnobotniques:
Una de les millors pastures per a donar de menjar ais animals de corral ( M iramar)
Li he fet una gavella de pl de uela a lhaca per a que es torbe ( Pego)

329.- Passiflora incarnata L.

Passifloraceae
Passiflorcies
Noms populars dinics: Flor de Passi, passionera.
Dades ecolgiques: Originria dAmrica Tropical. Cultivada com a ornamental i pels
fruits.
Dades etnobotaniques:
Sedant, tranquilitzant i lleugerament hipntica ( Gandia )
Dades antropolgiques:
La passionera pujava pels murs i per les fa^anes agafant-se a largamassa i a lalgeps, i
criava unes flors verdes i grogues i de la color del suc de la mora tot barrejat dins de la
mateixa flor, i hom deia que ali eren els claus de les mans i els claus deis peus del
Nostre Senyor, i la corona de punxes que li tica aquell soldat al cap. I al dessota deis
claus, i de la corona tamb, hi havia una goteta de mel, una mel clara com una rosada.
Carmelina Snchez-Cutillas. Materia de Bretanya. p: 85

330.- Petroselimim sativum Hoffm.[= P. crispum ( Miller) A.W. H ill; P. peregrinum

L a g P . hortense auct.; Apium petroselinum L.) ]
Umbelliferae vel apiaceae
UmbelAferes o apiades
Noms populars dinics: Julivert, a tot el territori; a voltes, jolivert ( M anuel)
Altres noms populars: Givert ( Rosell), juevert ( liles Balears ), junivert ( LAlguer )
Dades ecolgiques: Holrtica. Origen incert, potser oriental, hi ha autors que el creuen
orind de Grcia i Sardenya. Hemicriptfit o herba biennal, dreta, ramificada, glabra, de
tija estriada i tulles dun verd lluent, dividides en folols obovato-cuneats, inciso-
dentats, i umbel.les llargament pedunculades. Cultivat des dantic molt sovint ais horts, i
fins i tot en un cossi al bale o al pati de casa, com a condiment; es pot trobar tamb
subespontani en terres cultivades o ruderals, i, a voltes, en roques i parets ruderalitzades.
Dades etnobotaniques:
Hi ha, a tot el territori, una veritable devoci pe julivert com a condiment culinari. s
un goig voreT sempre tan verd i llustrs omant verdulerires, fruiteries, peixeateries i
camiceries.
Herba diurtica, til com a depuratiu de la sang, en reumatismes i gota, en les pedres
renals i els edemes. Sha fet servir tamb com a estomacal o estimulant de les fimeions
gstriques, carminativa, colagoga, emmenagoga i galactfiiga. Lapiol que cont,

598
dacci avortiva, li dna toxicitat, ats que a dosis altes provoca nefritis, hematria i
parlisi muscular. Esta contraindicada durant lembars.
El jolivert per a les hemorrgies internes. Xupla pels porus. Un bon manollet de jolivert,
tres cullerades de sucre, picat ben picat en un morter fins que fa?a suquet, afegir una o
dos cullerades de sag de porc; posar sobre una gassa, doblar-la i aplicar, a on tinga
lhemorrgia, en forma dampastre ( M anuel)
Contra lestrenyiment deis nadons i deis xiquets menuts, sunta el pe9 duna fulla
tendr de julivert, tal com es fa amb el pef de la fulla de malvera o de gerani, per a
introduir-lo pe culet del xiquets a f destimular el peristaltisme rectal.
Laigua de julivert es fa servir per a netejar-se la cara en casos dacn.

SeT t tamb per avortiu per a persones i per a animals.

A Castell ( Lus Mulet Pascual) sha gastat tradicionalment com a avortiu, introduint
unes fulles de julivert en la vagina durant el dia i descansant per les nits. Per a tallar la
llet de les mares es posa un emplast de fulles picades sobre les mamelles de la dona.
Bullit per a quan malpara una ovella, igual que per ais conills. Mig litre daigua i un
grapat de fulles tendres. Li agarraves el queix a 1ovella i amb la tassa o el got per a dins
( Biar ).
A Granada per a evitar el mareig deis viatges en cotxe soloren fulles de jolivert durant
el viatge ( Gonzalez-Tejero )

Dades antropoldgiques:
Hi ha la dita tan popular que resa: Eixe s com el julivert; es troba en tots els guisaos
( Castells de la Serrella )

Hi ha tamb aquells poema grec antic de Filodem que c o m e ta :

Petita i brunenca s Filnion,
per ms rinxolada que el julivert...
A Silla es fa encara un s mgic del julivert en honor de Sant Pancrs, advocat del
treball i de la salut. s una tradici molt arrelada al pobl. Es pot incloure dins del tipus
de magia que sanomena magia benfica o productiva, que cerca lxit en activitats com
el comer9 , 1agricultura, la ca9 a, etc. Es pot vore encara en algunes cases, bars i xicotets
comeaos de Silla, El Roman i daltres pobles de la Ribera, un pitxeret pie de brots
tendres de julivert a tocar de la imatge del sant, al qual li resen tres parenostres
demanant salut i treball o la seua protecci. La imatge no pot adquirir-se ni comprar-se
per si mateix, ha darribar-li a la persona com un regal sense que ho spia.
- lo el tinc tot lany aixina, amb el pitxeret de txolivert i la moneda de dos quinzets en el
dit apuntant pac a dins de casa, i quan canvie el txolivert, dia si dia no, li demane que no
falte salut i treball per a mi i la meua dona. Ho faig de tota la vida com els meus pares,
ens comentava un pescater, Josep Vicent Primo. Es fea principalment per a que la faena
entrera a casa, pero ara incls demanen diners, ens aclariria un altre ve. Tamb la j ove
florista Empar Alba Celda ens va confirmar la devoci: - Canvie el txolivert quan se
seca i li demane sort i diners.

Aquest s mgic tamb s conegut i practicat amb xicotetes variants a Gandia i altres
pobles de La Safor.

599
331.- Peumus boldus Molina.
Monimiaceae
Monimices
Noms populars dinics: Boldo.
Dades ecolgiques: Originaria de les contrades eixutes de Xile.
Dades etnobotaniques:
Planta dherboristeria molt coneguda i utilitzada en els mbits ms urbans del territori
com a digestiva i heptica.

332.- Phagnalon rupestre ( L. ) DC.

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Dades ecolgiques: Mediterrnia centro-occidental. Mata llenyosa (camft sufrutics),
dl a 3 dm, pareguda a la saxatile pero de fulles linear-espatulades o oblongues,
grisenques o blanquinoses per les dues cares, de marge ms o menys sinuato-dentat, i
prou ms ampies, sovint ms o menys ondulades, amb les inferiors semiamplexicaules.
Fa les cabedles com les altres germanes en la punta de les rametes, pero sempre
solitries; de brcties involucris exteriors ms o menys arrodonides, totes obtuses i
dretes, aplicades amb el marge pa. Creix ais matollars en indrets clids i assolellats,
camps abandonats, ermots de Hit de riu i de barranc, mrgens de pedra seca, de vora mar
ais 800 m. Molt abundant.
333.- Phagnalon saxatile ( L . ) Cass.
Dades ecolgiques: Mediterrnia centro-occidental. Mata llenyosa (camfit sufrutics ),
de 2 a 6 dm, ramificada, de tiges dretes, finament albo-tomentoses, de fulles linears o
lanceolato-linears, planes, poc denticulades, ms o menys revolutes, verdenques a
lanvers i blanques o albo-tomentoses al revers. Fa les cabedles sempre solitries,
finalment eixamplades amb les brctees involucris internes linears-lanceolades, ms o
menys agudes i corbades cap a 1exterior, les externes el.lptico-oblongues, obtuses i
finalment patents o reflexes, i fa el marge de les mitjanes ondulat; totes albes o
brunenques. Creix ais rosts rocosos o pedregosos, principalment en exposici a migjom,
ais mrgens de cantals, a les penyes, ais camps abandonats i ais matollars ressequits, de
vora mar ais 1000 m. Abundant.
Shan observat hbrids entre totes tres especies.
Noms populars dinics: Botgeta, botgetes ( Benirrama, Pedreguer, Parcent, Trbena,),
botgeta blanca ( Benimaurell, ), botja o botgeta d esca ( Castells de la Serrella,
Alcoleja, ), esca ( Catamarruc, La Font de la Figuera), iesquera ( Pedreguer ), iesca
( Sella); botgeta ( G ata)
Herba capfotera ( G ata)
Donzell ( B iar); artemisa borda ( Valencia )
T blanc ( Vilamarxant)
Manfanilla borda.
Altres noms: Ullastre de fiare i camamirla desca per al Ph. saxatile; herba morenera
per al Ph. sordidum.

600
Dades etnobotaniques:
Aix mon pare ho gastava per a 1orina, amb card pamical, el tronc picat, per a la
inflamaci de 1orina ( Otos )
Per a laliacr ( B iar)
El t blanc per a bollir, a tot beure, igual com una camamirla ( Vilamarxant)
Per a fer foc amb lesclav i la pedra foguera. La bulliem amb lleixiu de cendra, en
feiem un pilot i la posvem a secar. Un pessic o cotonet servia ( Castells de la Serrella )
La picaven i feia com un cot-en-pl, i amb lesclav i la pedra foguera, una xispeta,
lencenia. En acabant la guerra no hi havia mistos i les dones anaven de casa a casa
demanant-se una brasa per a encendre el foc ( Pedreguer)
Feiem iesca quan en temps de guerra. Agarrvem una pedra i un ferro doblegat i pegant
pegant sencenia ( Rtova)
Mon pare en portava sempre, en la bujaca, en una bosseta de tela, esca en polseta, i quan
anava a encendre, nagarrava un pessiguet i el posava damunt de la pedra de foc, i quan
li pegava en lesclav, feia la xispa ms forta i sencenia la metxa ( La Font de la
Figuera )

Ma uelo bufava amb la iesca i encenia el foc ( Sella )

Manollets de botgeta desca per a encendre el foc ( Alcoleja)
El ganao sho menja molt, s molt bona ( Benimaurell)

334.- Phagnalon sordidum (L.) Rchb.

Compositae vel steraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Urinaria ( Castell de Rugat)
Dades ecolgiques: Mediterrnia centro-occidental. Mata llenyosa a la base (camfit
sufrutics ), dl a 3 dm, ramificada, de tiges dretes, albo-tomentoses; i fulles
estretament linears, revolutes, ms o menys tomentoses i dun verd pl.lid a lanvers,
densament albo-tomentoses al revers. Fa les cabefoles ms menudes que les altres
germanes, ovoides, subsssils, i en grups de 2 -6 , rarament alguna en solitari; brctees
involucris ovades, ms o menys agudes, falbes i totes semblants entre elles. Es veu a
les fissures i badalls de roques calcries, de vora mar a 800 m.
Shan observat hbrids entre totes tres especies.
Dades etnobotniques:
Tasses darenria per a les pedres del riny i els clics. Tota la planta florida ( Castell
de Rugat)

335.- Phalaris canariensis L.

Gramineae velpoaceae
Gramnies o poacies
Noms populars dinics: Alpiste ( Beniaij ), piste ( Bellreguard ), castellanisme
ests a quasi tot el territori.

601
Altres noms populars: Esquellola ( ), mot dorigen mossrab, enregistrat pels
documents valencians ms antics, aix com al diccionari de Caries Ros i en Mart
Gadea.
Pa de canari ( A lcoi)
Dades ecolgiques: Orinda dfrica Septentrional i Canries. Terfit escaps.
Gramnia despigues precioses, que ara i ads es pot trobar dispersa per les vores deis
camins i carreteres. Stellarietea mediae.
Dades etnobotaniques:
Lutilitat ms estesa de les llavors s com a aliment deis aucellets engabiats. Els
teuladins se les mengen amb avidesa i delicia.
Les llavors sn tingudes per heptiques amb anomenada dhipocolesteremiants; hom diu
tamb que s un bon remei per a la inflamaci de 1orina i el mal de pedra. Es cultiva per
les seues llavoretes feculentes i molt nutritives que sempren com a menja daucellets; i
amb la seua faria es feia pa antigament.
Segons reporta M.R. Gonzlez-Tejero ( Granada 1989 ), el decuit de les llavors, a El
Romeral es fa servir com a hipotensor, i en la Loja com a remei de rarteriosclerosi; i a
Baza el decuit durant deu minuts de les espigues o llavors es fa servir com a cicatritzant
i antisptic.
El bollit per al colesterol. Es prepara amb una cullerada sopera de llavoretes per 1 litre
daigua, deixant que bullga uns cinc minuts. Es pren una tasseta de caf quan acabes de
menjar; tres per dia; i a poc a poc sen va el colesterol ( Beniaij )
Troben el gra descaiola esmenta ja a P Upanishad Chandogya:
Hi ha un esperit que s ment i vidaf llum i veritat i grans espais. Cont totes les accions
i desitjos, i tots els pefums i tots els gustos. Comprn tot Vunivers i en silenci ho estima
tot.
Aquest s VEsperit que hi ha al meu cor, ms menut que un gra d arrs, o que un gra
d ordi, o que un gra de mostassa, o que un gra d escaiola o que un germen d un gra
d escaiola. Aquest s l esperit que hi ha al meu cor.

236.- Phaseolus vulgaris L.

Leguminosae vel fahaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Fesol ( La Safor, Adzbia, Vilamarxant,), fresol ( Castells de
la Serrella, Callosa dEn Sarria, LAbdet, Trbena, Catamarruc, Planes, Alcoceret de
Planes, Muro, Banyeres, Onil, Biar, Beneixama, La Canyada, Alelo de Malferit, ), el
fruit; bajoca, bajoqueta, el fruit verd; fesolera, fresolera, bajoquera, la mata; fesolar,
fresolar, bajocar, el camp.
Dades ecolgiques: Planta terfita, originria de Mxic i Amrica del Sud on era
cultivada des molt dantic com un deis aliments bsics com la dacsa. Un altre gran do
del Nou Mn. Comen?a a cultivar-se a Europa a primeries del segle setze. La primera
descripci i dibuix apareix vers 1542 i s obra deis botnics Tragus i Fuchs. El fet que
els autors clssics com Virgili o Columela hagen escrit sobre el phaselus i el phaseolus

602
no es cap prova de que els antics conegueren els fesols, es referien ms aviat a daltres
llegums, tal volta adscrits al gnere Dolichos.
Varietats locis de fesols:
A.- De mata baixeta; no sencanyen.
B.- De mata amparradora o voluble; trauen campanar i shan dencanyar.
Encanyar els fesols / Lligar les creueres amb un nuc de parra.
I. FESOLS de TRENCAR. Es cullen tendres o inmadurs, per a ser menjats sencers amb
la beina, corfa o tavella i els grans incipients:
FARTET ( Bellreguard, Oliva, Miramar, Gandia, Benifl, ); ROGET ( Gandia ); MOR
ROIG ( Cocentaina ); DE CORFA BONA ( Bellreguard, Gandia ). Curtets i grossets.
Corfa blanca, picarrass de roig viu. Gra roig vinos. Fan un arrs molt bo, collaet. N hi
ha uns ms rogets. Sn de trencar pero tamb de desfer. Es mengen generalment tendres
pero si els deixes granar, es desfan i es mengen els grans; incls hi ha casa, de les que
tot li fa feix, que tamb posa la corfa.
CORFA - i - MOLLA ( Pego ): No t fil. Pell tendr i saborosa. Se sol utilitzar per a fer
paelles, arrosos o guisats. Quan est granat encara s millor. Molt sensible a la calor, si
li pega el sol escombra la flor de seguida; per aix se solia plantar entre la dacsa. Hi ha
qui el sembra a mar? per a collir a finis de maig; i hi ha qui el sembra a Sant Jaume per
a la temporada de setembre. Fesol de tardor.
De FERRARA; De la CORBELLA; simplement De TRENCAR; del PLOMALL. Tot
verd, ms pa.
FESOL de TRENCAR o PERONA VERD ( Valencia ). Es menja corfa i tot en bullit,
paella, arrs caldos o fregits.

FESOL de TRENCAR ROIG o PERONA ROJA ( Valencia ). Al coure es fan verds. Es

menja com laltre.

De CORFA BONA o de MANTECA ( Gandia ).

Tamb es seca i es trau el gra i aleshores es paregut al trams, pa i red desigualat.

DE BUENOS AIRES. Tot verd

DARGENTINA ( Pego); ARGENTINOS. Roig ; i blanc. Per a la paella ( Trbena)
Del METGE. Morat. El ms sabors. Es pot menjar escoria i molla ( Trbena )
ALTEANETS. Molt fartet, molt carregaor. Es menja ascorfa i molla. Arrs calds
( Trbena )
Fesol de CARETA o CARETO ( Vigna sesquipedalis; Vigna unguiculata; Dolichos
unguiculatus ) ( Bellreguard, Miramar, Gandia, ): Quan sn tendres sn de trencar; a
Pego sanomenen BAJOCA de MARJAL; i si estn molt granats, aleshores a Pego els
anomenen CARETOS. A Vilamarxant li diuen BAJOQUETA de METRO. Hi ha qui els
desfa per a traure els granets que donen sabor al diar. Arrs al fom en tollina i fesols de
careta, bonssim; amb una cabe?a dalls i un sofregit de tomaca ( Foma ), o larrs
calds en fesols de careta, i aquell arrs al fom en faves i caretos, plat especial de la
quaresma, i fins i tot paella.

603
Arrs calds de fesols de careta i xones ( LAtzbia)
Els fesols caretos per a Tarrs calds, Tarros al fom i les pebreres facides amb arrs
( Potries )
De CORFA GROGA. Mata alta.
De Manteca ( Gandia ). Amplet. Es menja pell i tot.
BAJOQUETA:
1.- Bajoqueta redona sense fil:
Bajoqueta mata baixa
Bajoqueta mata alta
2.- Bajoqueta damparrar, filosa, amb fil. No sen fa.
Bajoqueta de Buenos Aires - com la del terreno -,
Bajoqueta francesa, ms curta i molt tendreta; i bajoc.
I I . FESOLS de DESFER o per a fer-los secs:
Es cullen quan estanja madurs per a desfer-los o desengrunar-los i trauren els grans; la
corfa es tira, no val ni tendr. Si es deixen secar dalt de la mata servirn per a guardar
los per a Fhivem
De la PELAILLA ( La Safor, Trbena, La Canyada, ) de la PELADILLA ( Aielo de
Malferit, ), PELAILLEROS; del GARROF ( Tavemes de la Valldigna, ),
GARROFONS ( Oliva, Valncia, ), BAJOC ( Vilamarxant, ) butter- bean ( fesol de
mantega ), judia de Lima ( Phaseolus lunatus)
ORXANO, Lorxano o de LOrxa. ORXANO. Pell blanca i gra com el de pinet. Es
planta en barraca. ( El Grau de Gandia )
0 dacseros ( Gandia ). Ms gros, rutllet, es criava entre la dacsa., aprofitant el canyot.
Blancs i pell jaspiada
DACSEROS. Perqu es planten en la dacsa. Corfa blanca tacada de roig vinos. Es per a
pelar i aprofitar el gra tendre, congelat o sec ( El Grau de Gandia )

De DACSAR o de dins la DACSA. Del BARCO. Gra blanc. Sencanyaven. Per a bullir
1 la paella.
DE BARQUETA. Ms menuts que els del pinet. Dhivem, desfets, per a fer-los
estofaets.
Del BARCO. Ms llargs i ms grossos que el de pinet i del plomall. Amparrats.
PINET, o Dacsero, o De la botgeta. Mata baixa, el ms baixet, deis que no trauen
campanar, no sencanyen. Gra blanc normal. Ms fi. Ve destiu.
Del PINET. De secar i es menja el gra, ( El Grau de Gandia )
FESOLS del PLOMALL o del Plomallet ( Fa les flors i els llegums a flocs o pilots), de
MANTECA. Per a bullir. De mata alta i de mata baixa ( Trbena )
BELOS( Trbena)
MORISCOS (Trbena)
Altres varietas: de la tobella, mantequeta, del renyonet...

604
A Castell de Rugat parlaven duns fesols de tavella.
Al Castell de Guadalest, a ms deisfesols del barco o deixos blancs, ens parlaren deis
fesols peloteros o del metge: un fresols que eren groguets i es gastaven per a fer pilotes.
Aquells del mas dOndara no feen pell. Eren bonssims, no s si era laigua o el
terreno. Ara en fan i no valen res. Pero no condien, a cada bajoqueta noms fea quatre
o cinc granets; deis fesols de la seda; i deis fesols de la mongeta, xicotius i blanquets. Es
mengen en gra pero si es presenta tamb trencats, si estn tendre.
Dades etnobotaniques:
El fesol s un llegum molt estimat i dun alt valor nutricional, que sha cultivat, en
nombrases varietats, per a aprofitar els fruits sencers, encara tendrals pero fets, o noms
les llavors ja madures, b tendres o seques. Els fesols sn molt nutritius, contenen quasi
un 25% de proteines, vora el 60% de mid i un 2% de greixos. Els fesols tendres,
acabats de collir, guisats o bullits, sn una menja excel.lent de sabor exquisit.
Tocant a ls medicinal deis fesols, el brou de les tavelles bullides shan fet servir com a
dirtic i antidiabtic.
Dirtica. Tavelles seques de fesol blanc ( de bullir, de fabada ) per a fer funcionar el
riny, per a eliminar lquid i com a depurartiu. Tamb per a les pedres i els clics de
riny, i per al sucre. Bullir mig minut. Prendre dos gots grans per dia. ( Gandia )
Troncs o tronxos de fesols de la pelailla per a fumar igual que les fulles de la llengua de
bou ( Piles )
Dades antropolgiques:
Mirar alg com ais fesols de careta. Diuen a Xtiva a mirar amb certa malfian?a.
Hi ha lexpressi popular, de significat perdut, de cullereta de fesol, per a significar que
les coses ixen b, avinents o propicies per a fer ali que hom vol. Carall ! Eixe t
molta sort, tot li ix o li ve cullereta de fesol.
Bajoca s un sinnim de bovo o ximple en el valencia col.loquial.
Endevinalla: En un convent de monges, pugen i baixen, tocant-se les panxes. s a dir,
els fresols bullint dins de la cassola ( Planes)
El fesolar s un poblat estival de lluminoses barraques, una improvisada alquera de
canyes impecablement plantades a trra i lligades amb nuc de parra, un camping de luxe
de lubrrima horta, a tall de mostra del bon fer, de les habilitats i del sentit esttic innat
del llaurador. Qui dir el rpid rodar del fesolar, famolenc de llum, vestint i
endomassant destiu i de verdor nutricia tot ali que amanolla i abra?a ?
Et vullc com la fresolera a la parra, diuen, amb tota la grcia i encert, a Catamarruc.

337.- Philadelphus coronarius L.

Hydrangeaceae
Hidrangecies
Noms populars dinics: Vareta de Sant Josep ( Bellreguard, Miramar, Palmera,
Alquera, Rafelcofer, Oliva, Potries, Vilallonga, Gandia, Rtova, Simat, Beniarbeig,
Benidoleig, Benimeli, Benissiv, Benitaia, Alcal de la Jovada, Beniaia, Terrateig,
Castell de Guadalest, Benimantell, Benifato, Castells de la Serrella, Alfafara, Bocairent,

605
La Canyada, Beneixama, Cocentaina, i en general a quasi tot el territori ), rameta de
Sant Josep ( Salem ), floreta de Sant Josep ( Ontinyent ), flor de Sant Josep ( Muro,
Benifai de la Ribera ), vareta ( Alfafara )
Querenquillera ( Salem, Carnela, ), quirinquillera ( Barxeta,), queringuillera ( Parcent
)
Salinda ( Vilallonga )
Dades ecolgiques: Eurosiberiana del sud. Mesofanergam. Arbust caducifoli dl a 3
metres daltara. Floraci primaveral primerenca, que allarga, a voltes, fins a les portes
de lestiu. Arbricell sovint conreat en els horts de les cases, masies, alqueries i convents,
i en els jardins i pares pblics, per la bellesa, lexuberncia i la pulcritud del color i el
perfum de les seues blanques flors; ocasionalment pot asilvestrar-se.
Abans nhi havien varetes de Sant Josep en moltes cases, ara noms ne queda una en tot
el pobl. Fa una floreta blanca, molt olorosa; s una vareta molt pobl de flors
(Miramar)

Dades etnobotaniques:
Planta molt estimada com a ornamental a tot el territori.
Per a fer ramells i rams ( Cocentaina )
Dades antropolgiques
Els pulcres i perfiimats rams florits de la celinda sn al nostre territori la vareta de
Sant Josep, nom que popularment comparteix amb els rams drets, us i plens de
gemmes brillants i esclatant en seds argent del Salix eriocephala Michx. i amb
lespig florit de la gamoneta o gam fistuls ( Asphodelus flstulosus L. ) , que tamb
floreixen i anuncien la primavera molt primerencament.
Com el lliri blanc o assutzena ( Lilium candidum ), la vareta de Sant Josep per
excel.lncia, s un smbol de candor i innocencia, amb una possible al.lusi fal.lica. La
vara del pastor, o del patriarca, el ceptre, insignia de la reialesa, el caduceu dHermes, la
frula de Lber, el fal.lus, la vara mgica o mitolgica, el bast cosmognic per
excel.lncia, el fal.lus que penetra en els llocs secrets, que descobreix tresors ocults i
lamagatall del monstre al qual foragita, bo i fent que brote la vida lluminosa en les
tenebres del caos. El triomf del fal.lus s el triomf de la llum.

338.- Phlomis crinita Cav.

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: Orella de cabra ( La Font dEn Carros ), orellola de cabra
( Foma ), orella dovella ( Catamarruc,)
Mantquia ( Benissili), mantquia (
Fulles blanques de la serra ( Planes)
Pvil ( Quatretonda )
Altres noms populars: Salvi ( C av.); cabelluda ( C av.); gresolera, per haver-se emprat
les fulles per a fer togdes o blens de cresols.

606
Dades ecolgiques: Iberollevantina. Matollars secs calcaris. Cavanilles la descriu
botnicament per primera volta a les muntanyes de la Valldigna.
Dades etnobotaniques:
Fulles i flors en tassetes per a constipats i bronquitis; herba molt bona per al riny, per a
netejar la sang; per a orinar, netejar lareneta i desfer les pedres del riny. Herba ben
bullideta, aix rpid no val per a res , cullida abans despigar-se o no molt espigaeta
( La Font dEn Carros )
Digestiva, tasses per ais mals de panxa i les indigestions com la camamir-la; sol partir
se en 9 trossos. Tamb es gasta per ais constipats (Benissili).
Fulles blanques per a curar mals - ferides, llagues - ( Planes)
Antigament era el paper higinic del llaurador i del pastor ( Quatretonda)
Et feies un mal i tho posaves damunt ( Alfauir )
Sho mengen les cabres ( Alfauir )

339.- Phlomis lychnitis L.

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Orella de llebra ( Gandia, Pedreguer, ), orelleta de liebre ( Tibi,
Naquera )
Trenca-pedres ( Parcent)
Candelera ( Bolulla)
Tor?uera ( Petrer)
Clavellinera de pastor ( Pedreguer ), clavellet de pastor ( Pedreguer )
Rabet de gat ( Gorga, Pedreguer), rabet de gat de fulla ampia ( La Font de la Figuera ),
rabet de gat bord ( La vaU de Laguar )
Herbeta blanqueta ( Alcal de la Jovada );
Urinria ( Pedreguer );
Mantquia ( Benillup, Vall, ), mantquia ( La Llosa de Ranes )
Sabateta del Nostre Senyor ( Benimassot)
Pinosella vera ( Aielo de M alferit)
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Matollars i pasturatges secs.
Dades etnobotniques:
La mantquia s de les herbes ms bones que nhi han. s bona per a tot. Vullc dir per a
la panxa, per a fer ganes de menjar; tamb per a la inflamaci del riny. Ai, quina
agonia , i et fas una tasseta daix, una miqueta de camamirla, una miqueta de tim,
mesclaet, i et senta el menjar, i ala ! ( Benillup )
Lorelleta de liebre s digestiva. Tasses per al mal de ventre i malestars del eos; tamb
per a dormir ( Naquera- Pep Rabosa )
Per a estancar la diarrea. Floquets de fulles basals, acabats darrancar, posats damunt, en
la cintura ( calfotets o bragues ), que toque la cam. Quan es seca es canvia ( Alcal de la
Jovada)
Aix s un regal per a les diarrees ( Aielo de M alferit)
El rabet de gat de fulla ampia s molt bo per a la diarrea. Agarra un brotet del pie de dalt
que tinga un o tres nucs o cinc, sempre imparell, el fica dins duna monyiqueta de teleta

607
i sho posa a la boca de lestmac, en un travesser, i sen va la diarrera ( La Font de la
Figuera )
Va b per a la diarrea, colitis i inflacions intestinals, acidesa destmac i per fer bona
digestid. Dues o tres tassetes al dia ens diu Josep Mascarell i Gosp de lorelleta de
liebre al seu inoblidable Amics de la Muntanya.

Fulles seques i fetes pols ideis per les almorranes ( Quatretonda)

Tasses de candelera florida en dej contra el colesterol ( Trbena )

Per a la inflamacioneta del riny ( Parcent).
Per a la pixera, per a fer correr i netejar la orina, pe riny, per a les arenilles i les pedres
( Pedreguer )
Per a les pedres del riny ( Benimeli)
Aix s molt bo per a orinar ( Beniarbeig )

340.- Phlomis purpurea L.

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Slvia ( Barx ), slvia borda ( Barx ), salviera ( Barx ) salviera
borda ( Barx )
AJtres noms pupulars: salvi purpuri.
Dades ecolgiques: Mediterrnia sudoccidental. Matoll arbustiu propi de matollars
termfils desenvolupats sobre terrenys silicis o descarbonats i tamb calcaris, ms o
menys fondos. Planta termomediterrnia, va fent-se clareta conforme sascendeix al pis
mesomediterrani. Es fa abundant ais faldars ombrius de la Drova i Barx. Tamb a les
ombries de Segria i les seues estribacions.
Dades etnobotniques:
Segons reporta M.R. Gonzlez-Tejero ( Granada 1989 ), les tasses de les summitats
florides del matagallos es fan servir per a tractar deis constipats pectorals, les afeccions
heptiques, les pedres biliars, la prstata i com a estomacal i hipoglucemiant; i en banys
de seient per les morenes.
Tamb sha gastat com a dirtic i per a desfer els clculs urinaris ( Laza Palacios,
1939)
Tisana saludable per a la persona: Slvia i frigola. Es bullen les herbes en un litre
d aigua, un ratet ( de 10 minuts a un quart), fins que traga coloret. Beure un got al
dia (Barx )
Per a netejar els calderos, botiges i cnters, fregant amb les fulloses rames de la planta i
trra per aire ( B arx).
Per a tapar els foraets deis cnters ( B arx)
Per a netejar els cnters de la llet, lleva tot el greix de seguida; s tamb com un
torcamans per al pastor ( Pa de Corris )

341.- Phoenix dactylifera L.

Palmae vel Arecaceae
Palmcies o areccies
Noms populars: Palmera, palma, palma datilera, datilera, larbre; dtils, els fruits.
Del llat palma palmell de la m , per comparaci de les fulles de la palmera , en
foma de ventall vegetal, amb la m i els seus dits.
Dades ecolgiques: Paleotropical. Naturalitzada dantic.

608
Dades etnobotaniques:
Molt estimada i utilitzada com a ornamental des dantic. Fruits molt preats
tradicionalment com a fruita fresca, madurada dalt larbre, i, sobretot, adobada. El
riqussim mn de 1artesana de la palma.

El torr de gema, perqu les dues sn delicades; peladilles perqu els agrada guardar
les en la caixa i traure-les a poc a poc; castanyes, per torrar-les de vetladeta al caliu
deis ceps; dtils dolqos i copra perqu sense ells no pareixia el porrat de Santa Llcia.
Amb aquesta dol9 a crrega ompli mocador Roquet, el pastor de Vides Planes de Mara
Ibars i Ibars, triant la millor parada del porrat, com a regal per a Maleneta i sa mare.

Dades antropolgiques:
Trobem lesvelta i graciosa palmera com a suport o sost de la viva imatge de la
perpetuitat en lantic mite de lAu Fnix, que obt letemitat per favor de la mort,
mitjanfant el renovellament incessant deis cicles, i que bellament ens reporta, entre
altres
autors antics i modems, Ovidi al XV i darrer llibre de les seues Metamorfosis ( v:
391-407)
Mai no ha viscut ms que una nica Au de Foc, volant, porprenca i lluenta i sempre
solitaria, per les brises lleugeres de la Terra, i ella sola es rea i es regenera cclicament,
duna vida que trau de si mateixa i no daltra font. s per a ella sola i alhora: Mare i
filia, pare i hereu, dida i cadell. Bennu, la brillant , anomenaren en el misteris i
profetic Egipte antic a esta filia de la flama, a esta savia au mil.lenria, consagrada al
du del Sol, Osiris, Fau ms fabulosa que mai ha creat la imaginaci humana. Fong
Huang, Hermafrodita Fong, vol dir, msele, i Huang, femella, li digueren els antics
xinesos per ais quals era lau del bon averany, associada al nenfar blanc, la flor de la
vida; i la seua imatge era venerada com un talism sagrat. I Fnix, la Porprenca , de
foinikes color porpra , lanomenaren els assiris i els antics grecs, i posteriorment els
romans i desprs els cristians fins lactualitat.

Originaria de les difanes soledats dArabia, i per a daltres duna fabulosa illa llunyana,
en el Regne deis Savis, es creu que no viu de cues ni dinsectes, ni dherbes ni de grans,
sin que es nodreix de llgrimes dencens i suc damom aromat, i noms beu laigua
ms pura. T el plomatge de colors molt vius i sapareix ais hmens i les dones ms
integres en els temps de prosperitat i de pau, i en les poques dolentes i violentes sailla
en les felices soledats remotes, lluny de la vora de la mar i de les ciutats deis hmens. La
seua missi, com el Licom, s dur del Cel a les mares les animes deis seus filis, i
exerceix una gran influencia beneficiosa en la concepci i el naixement deis infants,
com tamb sobre la germinado i la creixenfa deis arbres i les herbes a la Primavera. Viu
vora cinc-cents anys, i quan sent i sadona que sacosta la fi de la seua existencia, al9 a el
vol per a buscar una esvelta palmera solitaria, i al pie del mig dia, damunt del seu
vibrtil cop es prepara, amb les seues arquejades i afuades ungles i el seu bec polit, un
niu singular, ensems sepulcre i bressol, revestit amb espigues de nard suau i
branquillons de canyella, bocins de cinnamom i de mirra groguenca i rametes daltres
preades plantes escollides, i davall 1ardor deis llamps del sol i del caliu perfumat de les
herbes, consumint-se entre flames i fragncies, acaba la vida alhora que un Fnix ms
menut, destinat a viure tants anys com ell, renaix de les cendres del seu eos, pie de
vigoria.

609
Tal com 1olivera estava consagrada a Atena, la palmera ho estava a Isis i Lat. Un segell
dabalori de Tpoca minoica mitjana, que pertany a Robert Graves, mostra la Dea a
tocar duna palmera, vestida amb una falda de fulla de palmera i sostenint una palmereta
en la m; i esguarda un vedell de TAny Nou que naix duna panolla de dtils.

Especialment remarcable ens sembla la palmera de Dbora: En aquell temps, la

profetessa Dbora, muller de Lapidot, feia de jutge a Israel. Sentenciaba sota la
palmera anomenadapalmera de Dbora, entre Rama i Betel, a les muntanyes d Efraim.
All els israelites pujaven a trobar-la quan tenien algn plet.
Llibre deis Jutges. IV: Dbora i Barac.

La palmera Deli, la palmera de Tilla flotant de Dlos, que va donar suport a lrdua
naixenfa dApollo:
La de formosos rnxols i turmell-graciosa Leto, la ms gloriosa filia deis titans Febe
Lluna i Ceo Seny , coneguda a Egipte i Palestina com a Lat, dea de la fertilitat de la
palmera i de Tolivera, que a Roma esdevingu en Latona, Reina Lat. Nom que es
compara amb lada dona a Licia.
Transformats Leto i Zeus en codomius mentre copulaven.
La gelosa Hera va enviar la serp Pit per a que perseguir Leto per tot el mn, i va
decretar que no poguera donar llum enlloc on lluira el sol. Creta i tots els seus pobles,
Tilla Eubea, famosa pels seus vaixells, el traci Atos i els enlairats cims del Plio, les
ombrives muntanyes de lIda i la calitjosa Lemnos, la santa Lesbos, i Quios, la ms
esplndida de les illes que en la mar jauen, Claros, la lluminosa i les escarpades cimeres
del Mcale, Mileto i Cos, Gnido, Texcelsa, Crpatos, Tesventada, Naxos, Paros i la
rocosa Renea: tota aqueixa distncia va recrrer Leto, urgida pe part, per si alguna
daquestes terres volia erigir-se en bressol i dida del seu fill. Per elles tremolaven for?a
i tenien para. Cap per fera? que fora satrevia a acollir Febo. Ni el cel, ni la trra, ni les
aiges no donaven acollida a la deessa; el mn lhavia desterrat i ella vagabundejava
sense rumb, fins que, la venerable Leto, enduta en ales del vent de migjom, arrib a la fi
[ a Ortgia, Villa de les codomius, prop de Dlos, on va donar a llum a Artemis, que tot
just nascuda va aidar sa mare a creuar Testret, ]; a Tilla flotant de Dlos, - que havia
aparegut per metamorfosi dAsteria, germana de Leto, desprs dhaver estat violentada
per Zeus, disfressat daguila -, quan Dlos es va compadir della i li va dir : Tu ets una
estrangera que vagues en la trra i io en el mar, i li va procurar un bellugads refugi; i
all, en la rocosa illa flotant de Dlos, un pur i solitari pedregal, on els polps que viuen
en la mar fan els seus caus i les negres foques tenen una estan?a tranquilla i donen a
llum sobre esculls desrtics, en el vessant tramuntanal del mont deli Cint, prop duna
palmera i duna olivera, la perseguida i graciosa Leto va ser mare de dos bessons, va
infantar els dos ulls de C el, rtemis i Apollo, la Lluna i el Sol.
Durant nou dies i nou nits estigu la titnide Leto traspassada de dolors de part. I set
voltes cantaren els cignes durant el part, les ms melodioses de les salvatgines que
tenen ales, com a aus de les Muses que eren. Aturmentada per una trista desesperaci,
regalimant de suor la seua pell, deia, enmig del dolor: per qu fill meu, fas patir aix ta
mare ?, aquesta s Tilla que sura sobre la mar. Naix, naix fill meu, i ix suaument de les
meues entranyes.
En Tilla es trobaven totes les dees, totes les ms nobles, tret dHera de nivis brafos, i
Ilitia, que provoca i assegura el part, que no shavia assabentat pels ardits dHera que la

610
mantena allunyada per enveja a Leto. Per aix les dees enviaren Iris des de Pilla per a
que portara a Ilitia, prometent-li una gran garlanda entreteixida amb fils dor;
i quan arriba Ilitia a Dlos, a Leto li sobrevingu el part i sent desitjos de donar a llum.
Safluix el cinyell, recolz la seua esquena sobre el tron duna palmera, tira tots dos
bra9 0 s al seu voltant i recolz els genolls en el mol prat.
Somreia la trra al seu davall. I salta ell fora a la llum i nasqu. Llavors les dees els
rentaren en aigua clara i el faixaren amb lli blanc, fi, completament nou. No allet sa
mare a Apol.lo sino que Temis li ofer el nctar i la deliciosa ambrosia amb les seues
mans inmortals. Tot el terrer de Dlos esdevingu llavors, or i en or flor el verdanc
dolivera que havia assistit al naixement. Dlos que fins aleshores era una illa flotant,
resta inmutablement aferrada a la mar i, en virtut dun decret, a ning li s perms
nixer ni morir all; els malalts i les dones en preny sn enviades a Ortgia.
Himne Homric a Apollo Deli; i Himne IV de Calmac, dedicat a Dlos. Ovidi. Les Metamorfosis Llibre
VI;vers. 185-193

he estimat molt una illa

ella volia sser lliure i no es volia casar
alegre i graciosa com una palmera.
Vicent Andrs Estells. La Lluna de Colors. Les illes; p. 166

En tombar-se la vesprada veien

coloms pacfics i nvols grcils
fen t passades sobre la palmera.
Joan Climent. Contraclaror: Invariabilitat

Hi ha lendevinalla popular sobre la palmera amb dtils:

Un gegant amb les castanyes penjant ( Orba, La Vila )
amb les variants:
Un gegant molt alt, molt alt
amb les castanyes penjant ( Elx )
i
Un gegant
amb els pendientes penjant ( Altea )
0
Trenta pams tira, deu de cabota,
les castanyes penjant i el pl a la soca ( Calp )
1 aquesta altra variant, tamb arreplegada a Elx per Jordi Colomina i Castanyer, que diu:
Set pams en tinc, dos de cabota,
les castanyes penjant i els pels a la soca.
Referida a la palmera, els dtils i els filets que es forment a la soca.

342.- Phragmites australis ( Cav. ) Trin. ex Steudel [= P. communis Trin.; Arundo

phragmites L. ]
Gramineae velpoaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Senill, en general a tot el territori ( Bellreguard, Miramar, Piles,
Daims, Gandia, Beniopa, Palma de Gandia, Rtova, Alfauir, Almiser, Xeraco,

611
Xeresa, Tavemes de la Valldigna, Sueca, Silla, Sollana, Oliva, Pego, LAtzbia,
Beniarbeig, Dnia, Xbia, Pedreguer, Gata, Teulada, Benissa, ), senill; canya de senill
( Castell de la Ribera)
Carrs, carrissos ( Cocentaina, Alcosseret de Planes, Benimarfull, Benillup, Benilloba,
Carnela, Tibi, )
Canyeta dauia ( Beniarrs),
Canyamissa ( Otos, La Llosa de Ranes )
Canyufla ( Vilamarxant), la mata.
Plomall de senill ( Bellreguard ), txim de senill ( Gandia ), tximet de senill ( Grau de
Gandia ), gim o gimet de senill ( Daims ), laspig de carrs ( Carnela ), la
inflorescencia.
Altres noms: Canys, canyot, canyissot, canutella.
Toponimia:
El Rac de les Senilleres i la font de les Senilleres de Xeresa.
El Maijaleta i lullal del Senillar de Moraira.

Dades ecolgiques: Cosmopolita. Canyeta de tija prima i poc llenyosa, de llarg i

serpejant rizoma, amb fulles glaucescens i llargament acuminades, que a les grans
maijals del nord del territori comen?a a florir o emplomallar-se quan brama la calor del
mes dagost, un poc abans de les canyes.
Hi ha la:
subsp. australis. Cosmopolita. Ms comuna que la germana, de tiges dl a 3 metres
daltara i amb pancula o plomall o xim dreta, generalment de color bru o terrenc, ms o
menys violaci en la maduresa. Es cria des de vora mar fins ms amunt deis 1500 m.
subsp. chrysanthus ( Mbille ) Kergulen [ P. australis subsp. altissimus ( Benth.) W.
D. Clayton, P. isiacus auct./ Mediterrnia. De tiges de dos a huit metres, pancula
sovint ms llarga fins a 50 cm, bruna, ms o menys groguenca i un poc penjant; t un
desenvolupament ms primerenc, es menys abundant que laltra i es cria a les contrades
litorals des de vora mar fins ais 150 m daltitud.
El grcil i tena? senill posa una espessa i remorosa sanefa en les vores deis rius i de les
squies i floqueja fonts i fondals embassats de muntanya pero sens dubte s el rei de la
maijal, i el senillar el seu esponers i esponjs bosc natural, que penetra, embolcalla i
abrigalla tota la ubrrima vida maijalenca. Si sabandonara la maijal al seu aire, el senill
sensenyorejaria rapidament de quasi tot el terrer de la maijal, deixaria vore noms
algunes tires de boves i algn floc de junes i de segamans, i quedarien com a niques
clarianes i passadissos, els lmpids lluents deis estanys i la pura lmina daigua corrent
deis rius i de les squies. El senillar s el tapit abric que es posa a si mateixa la maijal
per a millor afrontar tots els revesos i recruades deis oratges canviants deis segles, i s
tamb el parads de les aus, per a unes de les quals s casa i llar permanent, i per a
daltres, les originries deis pasos llunyans, posada i hostal, en llur llargues
peregrinacions i esfor?ats viatges entre els freds dEuropa i les calideses dAfrica. I els
perfils i les estampes tan subtils que procura el prim i senzill senill. Els senillars, diu
Ramn Folc i Guilln, sn el smbol d un mn fabuls, curull de vida, que se ns escapa
per moments colpitper la nostra violado d homesprepotents.
A Sollana fan clara distinci entre el senill i el senill. El senill s ms alt i gran, nucs
ms separats i t una pelosa al voltant deis nucs. I fa el plomero groe i llarg. I el senill
s ms fi, ms baixet i creix molt junt; i fa el plumero marr i ms curtet.
Dades etnobotniques:
Usos agrcoles:

612
Material de cobertura de les barraques, almrceres, planters, ombratges i altres
construccions agrcoles.
El senill el gastaven per a fer planter de tomaca, pebres i albargines, i per a fer
albardisses que tapen el vent a les tomaqueres i altres hortalisses ( El Grau de Gandia)
El senill per a fer les llisaes de les vores de les barraques per a anar a estiuar ( Tavemes
de la Valldigna)
El senill per a fer parabandes o albardisses ais arenals i les motes, per a que no entrara
laigua de la mar ( Gandia)
Senill per a fer barraques en la mar. Abans, a lestiu, tots eixos muntanyars estaven
plens de barraques ( Terra Nova: Oliva )
El senill es gastava per a fer recers en la maijal per a melonar i tot aix; i especialment
per a fer les barraques per ais patos, ac se criava molt de pato, i el senill era el material
ms barat i el ms a m ( Sollana )

Altres usos rurals i artesanals:

En feiem una crrega pe riu i la gastvem per al raim, per a fer el Hit deis basquets i per
a tapar-lo damunt ( Almiser )
Collem canyetes de carrs per a fer persianetes ( Benimarfull)

s com a farratge:
El senill segat quan es jovenet t doble alimentado que la pedrenca i el gram ( Piles )
Aix tamb nha segat io per a les vaques ( Tavemes de la Valldigna )

Dades antropolgiques:
La meua dona s un brossegar, un canyaveral.
La meua dona t ms pl en la flga
que senill hi ha en la marjal.
De Flors de Marge de Felip Molina ( Sueca )

... ja passada la mitjanit, arriba al llit del riu, ben prop del pant, i, al sentir roncar les
aiges desfermades, va aturar el cavall. Havia parat de ploure, segua el vent, udolaven
les rambles plenes daigua de tempesta. De9 el riu, a la seua esquerre, va veure, entre
els carrissos, les vimeneres i els salzes, una llumeneta que seclipsava momentniament
pe moviment de les plantes. Quina alegra ! Shi va acostar: era el Mol Nou.
ElXiquet que va nixer depeus, rondalla arreplegada a Castalia per Enre Valor. O. L. C. vol I, p: 271

343.- Phyllitis scolopendrium (L.) Newman [= Asplenium scolopendrium L.;

Scolopendrium officinale Sm. ]
Aspleniaceae
Asplenicies
Polypodiaceae
Polipodicies
Noms populars dinics: Llengua de crvol ( Beniaia, Vilallonga, E bo,)
Altres noms populars: Herba cervuna, falaguera davene, herba melsera, herba feixurera.

613
Dades ecolgiques: Holrtica. Hemicriptfit rosulat. Elegant falaguera de fulles simples,
senceres, amb les vores lleument onejants i els lbuls basals arredonits i molt poc
marcats, i un pe 9 igual o ms gran que la lluenta i esmaltada lmina, i de ms de dos
pams de llargria, les quals recorden les de les paradelles ms Ilustrases. Aquesta
falaguera, enamorada de lombra com cap altra, li plau habitar els avenes i covals,
balmes i roquissars calcaris molt ombrvols i ben humits; i tot i que creix en totes les
contrades temperades de rhemisferi boreal, a trra nostra s molt escassa i una de les
ms amena?ades. Es pot ullar la llengua de crvol en els avenes Estret i Ampie dEbo,
en els avenes Aldaia i Simarro de Barx o en la cova de la Llengua de Crvol de
Vilallonga, en la capfalera del barranc de la Moneda; amb lajud del bon ofici deis
espelelegs, es pot fer una davallada i una troballa memorables. A peu pa, ms
facilment, pero no amb menys sorpresa i meravella, es pot trabar en el ben tancat i
fronds Rac del Candoig de la Crila al terme de Beniaia de la val dAlcal de la
Jovada, on li plau traure lull entre les sucoses i serpejants arrels de les cabrafigueres.

Dades etnobotniques:
Antany guarien amb bullitoris de fulles de la llengua de crvol les afeccions de la
melsa, don el li ve el nom popular dherba melsera; i tamb es feia servir com a
astringent, vulnerria i pectoral. A Ebo recorden encara la seua recol.lecci per part dun
pastor fadr del pobl que baixava ais Avenes a fer-ne per a vendre-la a un herbolari de
Valncia que passava tots els anys, sense saber-nos dir el seu s.
Lnica utilitzaci vigent ais pobles que encara es pot trabar aquesta rarssima falaguera
silvestre s la decorativa. Lhem vista ben llustrosa dins dalgunes cases de Benitaia i de
d altres pobles de muntanya fent dignament el paper dornamental.

344.- Picris echioides L. [= Helminthia echioides (L.) Gaertner ]

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Llengua de bou ( Bellreguard, Miramar, Oliva, Daims, Xeresa,
Potries, Benifl, La Font dEn Carros, El Real de Gandia, Barx, LAtzbia, Ondara,
Beniarbeig, Benidoleig, Jess Pobre, Pedreguer, Xal, Parcent, Mura, Trbena, )
Cresca-porcs ( Benimantell,), creixca-porcs ( LA bdet)
Coleta ( Almiser, Salem, ), coleta punxonosa ( Castell de les Gerres, Salem,
Quatretonda de la Val dAlbaida, M anuel,)
Cama-roges punxoses ( Oliva ); herba punxosa ( Alcal de la Jovada), punxosa ( O liva)
Joca-sapos ( Alcosseret de Planes )
Pastanaga ( Xeraco, Tavemes de la Valldigna, Simat, Silla, ), pastanaga punxonosa
( Sim at,)
Altre noms populars: Arpell.
Dades ecolgiques: Eurasitica. Herba dreta, ms o menys ramificada, hspida, amb pls
ms o menys espinescents i unflats a la base. Fa uns rosetons de fulles basals
formidables, i aqestes sn oblongues, subenteres o ms o menys dentades, i unes flors
grogues voltades de brctees involucris internes i extemes que li donen una presncia
molt elegant. Pot ser anual, biennal o perennant. Pot, a voltes, abastar altries superiors
a un metres. Es cria sobretot en herbassars ms o menys humits i nitrfils propis deis
regadius i hortes maijalenques i tamb de muntanya.
La pastanaga fa les fulles punxosetes, i quan grana les fulles s com un astrgol ( raspall
de metall per a fregar els animals ) que rapa ( Xeraco )
El cresca-porcs es cria pels aiguamolls ( Benimantell)

614
Dades etnobotaniques:
Les fulles basals quan estn tendres es fan servir, a tot el territori, com una verdura ms
entremesclada amb les altres herbes silvestres ( Bellreguard, Miramar, Almiser,
Parcent, Pedreguer, Benimamtell,)
Aix ho feem com a cama-roja mesclat en llicsons ( Bellreguard)
La llengua de bou fa una fulla ampia plena de punxetes i s comestible ( Bellreguard)
Molt bona per a fer verdura quan est tendr. Quatre cama-roges, quatre llicsons i quatre
llenges de bou, fas una bona bullida ( Benidoleig )
La llengua de bou, que a Xeraco li diuen pastanaga, s una de les herbes ms tendres i
bones ( Xeresa )
La pastanaga s mel. Ac la volen molt msela en cama-roges, coletes i llicsons de
cagamera (Xeraco )
La pastanaga meclat en verdura tamb s comestible per a les persones ( Tavemes de la
Valldigna )
La pastanaga s bonssima per mesel, si ne poses molta amarga ( Tavemes de la
Valldigna )
La pastanaga tendr s comestible. Les vaques se la menjaven tamb ( Silla)
La llengua de bou para asproseta per s bona per a bullir ( Mura )
La llengua de bou, que tamb li diuen coleta punxosa i herba punxosa, s una herba molt
dol9 a, que no amarga. La bullen i li posen un rallet doli ( El Real de Gandia )
Les cama-roges punxoses a m m agraden. Mesclaetes en llics s millor que el llics a
soles ( O liva)
Encara no ixen les dones ja estn buscant-la, s de lo bo de la verdura dol9 a que nhi ha
( Alcal de la Jovada )
Sn molt punxosetes i has de collir-la molt tendriua, sin la fulla para dureta i costa de
coure. Quan nhi ha prou de citrons, cama-roges, llicsons i herbes dolces deixes ne faig
poc ( Potries)
Les coletes fan com si foren punxonoses per no ho sn. Es una verdura molt dola
( Salem )

La joca-sapos s verdura i es cria pels bancals, hortes, on se vol ( Alcosseret de Planes )

Aix ho donaven abans ais pores quan est tendre. Sho mengen els pores menuts i es
feen grans per flacs, i desprs els donaves dacsa i faria de civ i es feen gords
( L Abdet)

345.- Pimpinella anisum L [= Anisum vulgare Gaertner J.

Umbelliferae vel apiaceae
Umbel.lferes o apiades
Noms populars dinics: Batafaluga ( Alcoi ), matafaluga ( Alcoi, ), matafeluga ( A lcoi),
botifaluga ( Benissa ), batafalua, matalafua, ans, la planta; llavoretes dans, anisets,
llavoretes de matafaluga o batafaluga o simplement llavoretes, com les del germ el
fenoll.
Matafaluga, s una alteraci de lantic batafala, i aquest de lrab, al-hbba al-hulwa,
que significa el gra dolg, passant per abatalhala
Dades ecolgiques: Originria dAsia. Cultivada des dantic pels seus aromtics fruits.
La botifaluga se la sembra cada ( Benissa )

615
Dades etnobotaniques:
Les llavors sn estomacals, digestives, carminatives, expectorars, dirtiques i
galactgenes.
Llavoretes de botifaluga per a fer tassetes per al flato . Una culleradeta per tasseta, i
deixar-ho bullir un o dos minuts, i deprs tapar i deixar-ho reposar ( Benissa )
Llavoretes de botifaluga per a mesclar en la pasta deis caspells, de les rosquilletes i deis
rotllets. Els caspells sn una sort de coquetes redones com les de dacsa per fetes de
pasta de rosquilleta ( Benissa )
lo fumava matafeluga ! . Les llavoretes ( A lcoi)
Les llavors dans o matafaluga sn la base per a lelaboraci del popularssim licor
dans.

346.- Pinus halepensis Miller

Pinaceae
Pincies
Noms populars dinics: Pi, pi bord ( Vilallonga, Benissa, Quatretonda ), pi carrasc
( Almiser ), pi carrasquer ( Sella ), pi carrasco, en general a tot el territori, pi de
trompot ( Biar, Beneixama, Banyeres,), larbre. Tromp ( Banyeres,), la pinya jove, roja,
encara no oberta.
Altres noms: Pi blanc, pi dAlep
Pinatell ( La Canyada ), pinotell ( Castells de la Serrella), el pi jovenet.
Toponimia:
El Pinaret de les Monges dOliva, ja desaparegut, actualment, cam del Pinaret de les
Monges, tot just passat el cam de Capurri, dret cap a Foma.
El Mas del Pi de Mariola, entre vetusts oms i copudes carrasques, a lesenvistes
ponentines del mas i Permita de santa Brbera i de la font del Pa de Mariola.
El Mas del Pinar dAlcoi, a la partida de Sant Benet Baix.
El Rac del Pi dAlmiser, dalt de la vora dreta del barranc del Castell.
El Cau del Pi, ais peus del Tallat tramuntanal de la muntanya del Castellar dOliva, i cau
del Pi de la solana de Mara Rosa, tamb dOliva.
LAlt deis Tres Pinets ( 1016 m ) de la Solana de Beneixama, dins la senda del
Blanquinal, i dalt de la Liorna Alta o del Cospinar.
El Cau del Pi del mol Lluna, i cau deis Pinets del Corral, al ben solejat paratge del
Limbo de Beneixama.
El Mas deis Pinarets de Banyeres, entre el mas de Les Casetes i el mas de La Colomera,
i el barranc deis Pinarets, tributari del riu Vinalop.
La Font del Pi, en les crestalludes ombries dAitana, davall la penya de Martnez, no
massa lluny de la font de P Almanquer i de les penyes del Comptador.
La Font del Pi Rafalet de lAtzbia.
El Tossal del Pi de la serra de la Carrasca dEbo, dalt del barranc de PHedre. s la
segona liorna de la serra de nord a sud, entre el Morral i la Liorna deis Bous; t ais peus
POlivaret de les Creus.

616
El Barranc del Pinar de Famorca, davall la crestuda Penya de Terra Nova deis faldars de
Tombria del Regall de la Serrella.
El corral del Pinaret de Moragues de Castells de la Serrella, amb dos pouets, el de
Valero i el de Miquel de Cssio, a prop del pa del Clotet i del seu darrer morrusset: la
Talaeta.
La casa del Pi de Moixent, a prop del Bosquet.
La Partida i la Casa del Pi de VAlcdia.

Dades ecolgiques: Arbre de la conca mediterrnia, per ms com a Poest que a lest.
Creix per tot el migjom dEuropa, a la banda llevantina de la pennsula Ibrica i al nord
dfrica, fins a les costes de la mar Negra i Turquia. s possiblement Parbre ms ests i
dominant deis paisatges de les clides comarques litorals i de la trra baixa mediterrnia,
sobretot en els ambients ms assolellats i secs. Un arbre de creixement molt rpid pero
no massa alt, que a tot estirar arriba fins ais 2 0 m, de tronc ms o menys tortus i
cendrenc, de fullarn aclarit, dun verd ciar ms o menys groguenc, i copa cnica i
irregular, amb aspecte dun para-sol desballestat. Maduren les seues pinyes a la tardor
del segon any. Un arbre molt poc exigent, resistent a leixut, que suporta sequeres i
terres primes i rocoses, i que forma grans masses forestis o pinedes des de vora mar
fins els 1 2 0 0 m daltria, preferentment sobre substrats calcaris i eixuts, tot i que tamb
reix damunt substrats silicis. s, sens dubte, Parbre ms protegit, com si es tractara de la
delicada princesa del bosc, i per aix s Parbre ms abundant, malgrat els incendis, que
ell atrau i aviva. Al Pas es cria a les antiges deveses, entre el dunar i la marjal, ais
vessants ms solejats i eixuts de la muntanya, amb predilecci pels que saboquen a la
mar, o ms sovint ocupant el territori del carrascar i del matollar perenne cremats o
devastats, del qual forma part com una etapa de recuperaci. Aquest pi per a les gents
del territori s la mar, Parbre que assenyala la mar. Ms enll de la controversia sobre la
idonetat de les reforestacions amb aquest arbre, que han estat abusives i gens
productives, s el cas que lolor de resina de la fusta del pi bord i la remor de les seues
agulles, que tan recorda la de la mar, sn dues de les ms delicioses i saludables
vivncies ntimament lligades a les nostres muntanyes.
Pins grans i remarcables:
El Pi de Santa Maira o si es vol, pi del Rac del Forat de Santa Maira de Castells de la
Serrella, i encara, pi de la caseta de Paula o del Perdiuero.
El Pi dOnil.
El Pi de Les Fontanelles de Biar, fent costat a les vetustes carrasques.
Els Pins de la finca de Cotilla de Biar, davall del cementen.
El Pi de la partida del Moreral de Parcent.
El solitari Pinet de lOlt, on antany anava a passar la Pasqua el jovent de la contornada.

Dades etnobotniques:
La primera utilitat del pi bord al territori deriva de la seua llenya i la seua fusta. Una
llenya de flama fcil i combusti rpida pero abundant i a labast, i que ha calfat moltes
llars i ha encs molts foms nostres al llarg deis segles; la fusta, de mitjana qualitat, era
utilitzada per a fer bigues, finestres, portes i altres elements de la construcci i de la
casa, tot un enfilall deines i atifells domstics.
Fulles i ulls de pi com a balsmiques i desinfectants deis bronquis.
Pi bullit amb una culler de mel per ais constipats. Dos o tres ullets per tasseta. En tres o
quatre voltes has acabat de tosir ( Penella )

617
Tisana per a les malalties del p it ( Biar ):
Pi, 12 o 15 fulletes. Tim, un ramet. Romer, un ramet.
Bullir molt breu, tapar i deixar reposar. Beure dos tasses per dia.
Pell de pi tendr, que no tinga rosca damunt, conforme es trau de larbre, per a posar
damunt deis talls i de les ferides ( Trbena)
Els grans en decuit sn un bon remei per a la tos; i finament mlts i mesclats en mel,
presos de mat en dej, sn reputis per llurs propietats afrodisaques i espermatgens (
Nelly Amold. Contribution a la Connaisance Ethnobotanique et Medicnale de la Flore
de Chypre. 1985 ).
Resina de pi i clara dou per ais ossos desconcertis. La clara dou ben batuda, que li
done el punt de neu. La clara batuda es posa, escampat, damunt dun drapet de cot,
desprs damunt de la clara sescampa la resina seca pica, com si fora canella o faria. I
en acabant saplica sobre els ossos o juntes desconcertis; finalment es subjecta amb una
bena. A lendem bo ( F om a)
Pegats, compreses o banys de romer amb trompins per a les revencillades i girons de
peu ( Banyeres )
Banys daigua de pi per a la sama. Rames amb fulles i pinyetes. Bullit ben bullit, que
traga tot lo suc. Abocar en una gaveta i en un raspall, amb la part lesionada dins laigua,
fregar i fregar, i cura la sama ( Jess Pobre)
De fusta de pi, preferentment, i tamb de xop i dorm, es feien les macetes de la
Serpassa ( Atzeneta dAlbaida, Gorga,)
El pi com a remei contra les berrugues :
Pelar, tot rodant amb les dents, la soqueta dunpinet jove. Quan el pi mor es sequen les
berrugues de la nit al mat ( Ebo ).
Buscar un pi menut i pelar la soca rodant, i mai passar per all.Quan es seca el pinet es
sequen les berrugues ( Benial, Benissiv).
Veterinaris:
La corfa de la rama de pi per ais conills. Les tires al corral i quan tenien noms 7 o 8
dies o 10 que saixamorava el pi, el mamprenien i el deixaven pelaet com si lhaguessen
pelat en un gavinet ( Benimassot)

Corfa de pi per a reduir fractures de carnes de cabres i ovelles. Es tria una rama jove i
sense cap nuc, es tall per dalt i per baix, la llargada suficient per cobrir la fractura, i
desprs es fa un tall llarg de dalt a baix i sobri com una corfa de canella, i finalment
senrotlla al trencat, el melis de la corfa no deixa que sinfecte. Es pot substituir per un
canyisset de canyes o de romeret per la corfa de pi s millor ( Adzbia)
Altres usos domstics i rurals:
Les pinyes de pins, quan encara sn xicotetes i estn verdes i tancaes, agarres i les culis i
les poses en els racons de la casa, de les habitacions i lo que siga i si n hi han cucaratxes
desapareixen ( Potries )
El pi bord tallat en divendres abans deixir el sol, anaves i el tiraves dins dun corral i
matava les puces ( Vilallonga)
Un manollet dullets o rametes de pi posen ara alguns pescadors lligat al fons de les
sepieres com a substitu del galzeran ( Ruscus aculeatus ), que antany era lherba
escollida per a resistir laigua i facilitar la posta de les spies ( Bellreguard )

618
Rames de pi per a la spia, posant-la dins de les nanses. La spia entra dins la nansa per
a desovar. La spia com el mol ve a desovar a la trra, saps que s la trra ?, la voreta
de la mar, i quan acaba toma al fondo. Ho fan a Testiu ( Alquerieta de Guardamar )
Dades antropolgiques:
La Festa del Pi de la Torreta de Canals, el tres de maig, diada de la Santa Creu, a la
vesprada: gent atrevida i empolvorada dalgeps shan denfilar pe tronc dun pi untat de
greix, al capdamunt del qual hi ha un coet que cal encendre. Qui ho aconseguir
guanyar una paella pagada pels festers. Es tipie daquesta diada el guisat de caragols i
queralles, i les faves bollides.

La Pujada al Pi de Canals el dilluns de la Pasqua de Sant Vicent, per labril, es planta

un pi a la pla?a de la Pres amb els mateixos propsits que dies ms tard, a primeries de
maig, es repetir a la Torreta de Canals.

Per Sant Mart, la pinya cau del p i, diu la dita popular.

Resulta que ac, quan arribava Nadal, que el vi ja estava bo i volien vendre el vi,
posaven un ram de pi en el bale i aix volia dir que en eixa casa venien vi ( Ib i)
*

Mirava un p i al fons de la badia.

Vicent Andrs Estells. DOra marttima

Tu sobretot, caminalet que muntes per la collada, de la vinya al pi.

Josep Camer. La sort sagrada

For what has made the sage or poet write

But the fair paradise ofNature s light ?
In the calm grandeur o f a sober line,
We see the waving o f the mountain pine.
[ Car qui ha fe t que escrivissen el savi i el poeta
sin el bell parads de la llum de la Natura ?
En la grandesa encalmada d un vers soberg
veiem l onejar del p i de la muntanya. }
John Keats: I stood tip-toe upon a little hill.
[ De puntelletes mestava en un petit tur ]

Sobre la cinta de blanca arena,

que besa un aigua de clic blau,
grans pins hi vessen a copa plena

619
olor de blsam, ombra serena,
remor suau...
Oh dolg estatge de bellesa i blau !
Miquel Costa i Llobera. Cala Gentil.

Mon cor estima un arbre ! Ms vell que l 'olivera,

ms poderos que el roure, ms verd que el taronger,
conserva de ses fulles Veterna primavera,
i lluita amb les ventalles que atupen la ribera,
com un gegant gerrer.
Miquel Costa i Llobera. El Pi de Formentor.

Els pins se n venien des de lluny a cercar-me,

portant-me el blau silenci del mat
- aquell deis arbres sota els nvols tmids -
tremolant entre els dits del roman.
Mara Beneito. Record Fluvial. Fragment.

Guardiana de les muntanyes i deis boscos, deessa donzella que, invocada tres voltes,
escoltes les dones jvens en els dolors de Vinfantament i les arrabasses a la mor, oh
deitat triforme,
el p i que domina la masia vull que siga consagrat a tu, perqu cada any, en complir-
se Vaniversari, jo li puga oferir, jois, la sang d un godall que ja s ensinistrava a
clavar dentellades de biaix.
Horaci Flac. Odes, III: XXII

Abans, quan anava pels prats,

una visi sempre tenia,
com la trra d or del migdia
t els seus ametllers enfloris.

Llavors tot parlava a mon cor;

la fo n t freda que s assolella,
amb el seu raig murmurador
un misteri d argent me deia.

620
Estimava un amors pi:
a la soca jo m apretava,
ms i ms fort, com per sentir,
a bell dol hi correr la saba.

Mes ara, Du meu! tot l'encs

s esborra i s mora l 'encantada,
amb el feble degotads
d aquella fo n t arraconada.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: Elega (fragment)

Com estime la serra Aitana ! s el meu delit.

Hi passaria cent anys sense pensar en el retorn.
Em plauria dansar agitant les meues mnigues
i, d un sol colp, acaronar tots els pins de les cimeres.
Li Po. Dinasta Tang

El conreu de les lletres no li cal el trete mundanal.

Ardua s la ciencia de la filosofa, i, per a abastar-la, camine sol.
Estime els purs rierols que serpegen entre les roques.
I estime tamb la meua rstega cabana, tan assossegada enmig deis pins.
Wang Wei. Dinasta Tang

Els udols llunyans es barregen amb el murmuri del rierol.

Cau la pluja lleugera i reviscola la rosa i les flors de la bresquillera.
De tard en tardpassa rabent la tmida gasela.
Corre suau una font,
i el lluny so de la campana no torba el seu murmuri.
Qa i lia els dardells del bamb es claven en el p it de la boira blavenca.
En la vora tramuntanal del tur un salpenja les seues escumes.
A visitar-vos vaig vindre, per no vos trobe.
Retorne melangis i repenge a voltes la meua feblesa en el tors robust deis pins.
Li Po . Dinasta Tang

621
 Davallava ja una brisona fresca deis tossals; el sol post del tot per a nosaltres- els de la
valleta de lAlmussai-, daurava encara les serres de laltre costat de Cassana; la brava
natura de la muntanya presentava Pespectacle habitual de les diades tranquil.les de
lestiu: algn penjoll de boira capvespral que comen9 ava a quallar-se per la fresca en les
ms altes carenes i pies propers; el xoqueig rogalls de les perdius invisibles; els aipegis
deis policroms pigots per dins la fosca pineda; la veu deis gaigs menjadors de glans i
dous de nius, que recordava la deis anees i colls-verds; laccentuaci molt perceptible
de les exhalacions aromtiques de milers de plantes labiades, i lal balsmic del pinar.
66

Enre Valor. Temps de batuda, p: 202

Trobem aquest pi jugant un paper simblic i religis molt remarcable a Pubrrim Bosc
dOrfeu:
Hi ha un altur i, al damunt de l altur, una plana hen ampia,
sense relleus, i pintada de verd per una alcatifa de gespa.
No hi feia ombra al paratge; pero desprs d acudir-hi
el cantor fill de dus i moure-hi les cordes sonores
l ombra s estn per l indret: no hi falta l alzina de Caon,
ni el boscatge helidic, ni els coscolls de fullatge enlairat,
ni els flexibles til.lers, ni el fa ig ni el llorer sense taca,
frgils avellaners ifleixos d on ixen les llances,
gens nugosos avets i carrasques que es vinclen pe pes de tantes bellotes,
i delitoss plataners, i aurons de colors mudadissos,
amb els salzes, que viuen ais rius, i els lotus aqutics,
tamarius delicats i boixos que sempre verdegen,
murieres de dos colors i marfulls de fosques baies blavoses.
Tamb hi reu vosaltres, les hedreres de peus sinuosos
i els sarmentosos ceps, i els oms, on els ceps es congreguen,
gallers i pins de reina, arboqos de fruites vermelles
ben carregats i, en premi al triomf, les palmes flexibles,
i el p i bord, de fullam vellutat i copa eriqada,
molt estimatper la mare deis dus, perqu Atis, l amic de Cbele
en aquest tronc el eos endur quan deixa de ser home.
Dins Taplec, el xiprer, de forma de con, tamb hi era,
que ara s un arbre i abans un jove al qual estimava
aquell du que a la lira i a Vare els nervis afina.
Ovidi. Les Metamorfosis. Llibre XII. v.86-108
Assegut a P ombra duna carrasca i cenyit el cap amb una garlanda de pi sestava el bon
du deis boses Pan quan va vore passar i es va enanorar de la grcil nimfa Srinx.

622
Aquell gran pi, alt i dret, el tronc del qual sostena un ampie brancam, que sal?ava en el
lloc ms allunyat del verger del castell de Tintagel, al peu del qual naixia una font viva,
Pombra amiga del qual serv de protecci ais amors clandestins i noctums de Tristany i
Isolda.
Una teda de pi encesa, com atribu ordinari de la cerimnia nupcial,portaven en el
seguid que es celebrava al capaltard, els jvens que acompanyavenla nviadesposada,
la tendr i perfecta verge, sota perfectes auspicis, a la seua nova llar:
Oh tu que habites la muntanya de lHelic, fill dUrnia,
que arrossegues devers el seu marit la tendr verge...
cenyeix les teues temples amb flors dolors marduix,
pren jois el vel de color de flama i vine,
vine ac portant els groes borsegus en els teus peus de neu;
engrescat per la joia de la festa,
cantant rhim ne nupcial amb veu argentina,
colpeix la trra amb els peus
i branda a la m la teda del pi...
Catul. Carmina LXI; v. 1-15

347.- Pinus pinaster Aitn [= P. martima auct.]

Pinaceae
Pinacies
Noms populars dinics: pi ver ( Castells de la Serrella,), pi rodeno ( Quatretonda ), pi
resiner ( Benissa )
Altres noms: Pi martim, pinastre.
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Arbre de cap<ada cnica, desco^a
gruixuda i molt clavillada. Les pinyes maduren a la tardor del segon any. Espontani i
cultivat. Des de vora mar fins els 1500 m.
Dades etnobotniques:
s el pi dilecte per a traure resina.

348.- Pinus pinea L.

Pinaceae
Pinacies
Noms populars dinics: Pi pinyoner, pi pinyer, en general a tot el territori; pi donzell
( Tibi, Castalia, Petrer,), pi ver ( Mura, Benissa, Quatretonda ). Piny o pinyonet, la
llavor.
Altres noms: Pi parasol.
Dades ecolgiques: Arbre de la mediterrnia oriental; alguns investigadors el creuen
orind de lilla de Creta. Introduit dantic a trra nostra, es pot considerar un arbre
plenament naturalitzat al Pas i a totes les terres mediterrnies. s un arbre bellssim i
poc exigent, que creix sense dificultis a totes les terres de clima mediterrani, amb
preferencia pels sois silicis ms o menys arenosos. En altitud pot pujar fins ais 1000 m.
Normalment el trobarem en solitari, dre9 at com un gegant, amb el seu tronc robust i bru
rogenc i la seua espessa i peculiar cap9 ada en forma de para-sol, com el Pi de la

623
Tosquera de Biar, o a petites motades, voltant algn vell mas, ermita rural com la de
Santa Anna de Ganda, algn convent com el de la Verge de la Murta dAlzira o en
pares, avingudes i passeigs; o ms rarament, formant part del bosc com a la serra de
Biar. Les grosses i arrodonides pinyes maduren a la tardor del tercer any.
Els sis pins vers, tres voltes centenaris, del Tossalet de Brigideta de Mura.
Els esplndits pins pinyoners del tossal de rerm ita de Santa Anna de Ganda.

Dades etnobotniques:
Molt cultivat des dantic a la serra de Biar i a molts masos i rodis per a aprofitar els
seus pinyons o llavors; aquests sarrepleguen a finis de lestiu per menjar-se
directament o a tall daditament culinari selecte, a fi dacompanyar els excitants
figatells, les populars pilotes dolla o les nodridores mandonguilles, i molts plats i
guisats tipies, com laladroquet al fom amb alls tendres i pebre roig; pebreres o calamars
farcits aromats amb pebrella; bontol al fom amb crei'lles, pebre roig i pinyons; filets de
pobre amb salsa de fetge; arrs al fom amb tonyina negra i tomaca; i per a elaborar no
poc do^os, com les coquetes o coques de pinyonets amb confitat i sucre.

Figatells:
Fetge i magre.
Pinyonets i juliverd.
Tot cobert per la mantellina ( Bellreguard) o randa ( Quatretonda) de porc.

Bossa o guisaet de bosses de polp de cama curta farcides ( Plat tipie i exclusiu del pobl
pescador de Miramar ):
Netejar i farcir les bosses amb magre de porc, carnes de polp trossejades, arrs,
pinyonets, canella, pebre roig i julivet, tot ben untat amb uns ralis doli doliva.
Guisar les bosses farcides amb trossets de querailla, penca, ceba, fesols del pinet, safr i
una fidla de lloret.

Mandonguilles de baejo amb pinyonets:

Baejo remullat i escorregut.

Querailles.
Pinyonets.
Ceba.
Julivert.
Pebre roig ( Bellreguard )

Mandonguilles de magre amb pinyonets:

Susen per a ornar i arrodonir la paella darrs, i per a fer deliciosos i nodridors guisats.

Cam de magre pica.

Pinyonets.
Julivert.
Canella.
I una molleta de pa per a que paren ms llacorosetes ( esponjaetes )

Es pasta tot ben barrejat, es fan a pilotetes i es frigen. ( Bellreguard )

624
Guisat de mandonguilles de magre amb pinyonets:

Mandonguilles.
Cebeta.
Carlota.
Querai'lla, si es vol fer ms plat.
Aromar amb una fulla de llorer i uns ramets de timonet. ( Bellreguard)

Calamars farcits amb picaeta de mandonguilles de magre amb pinyonets:

Calamars.
Pinyonets.
Ceba.
Oudur.
Pa ratllat.
La boca de les bosses deis calamars es cus o es tanca amb un furgadent ( Bellreguard)

Dades antropolgiques:

El vent de garb, suau ads, anava creixent de to; algn p i donzell algava solemnement
la seua testa pomposa damunt les carenes margoses d un tossal, i el seu paraigua verd
fose sembl ava arreplegar curosament el vent entre les seues branques poderoses.
Enre Valor. Viatge de Nadal: p.63

Mat de les muntanyes, mat de farigola,

vessants plenes d olius,
cant del vent en les roques, pinyer que el vent bressola,
primer sol de perdius !
Josep Sebasti Pons. Divertiment: Llum del mat

Dun molt alt pi, Apol.lo, va penjar el div flautista Mrcias, per a escorxar-lo desprs i
llevar-li aix la vida, per haver resultat perdedor en la competici dart musical entre tots
dos, en la qual sacord que el guanyador faria el que volgus del ven9 ut; Apol.lo hi
compet amb la ctara girada a linrevs i deman Mrsias que fera el mateix, i aquest no
hi reeix.
ApoLlodor. Biblioteca de Relats Mitolgics. Llibre I: rtemis i Apol.lo. Mrsias.

Oh, p i solitari,
Oh, germ m e u !
sospira emocionat i expirant el prncep Iamato Takeru, enviat a morir, all pe segle
XTV, en unes regions encara no sotmeses, al peu duna muntanya, en un planell desolat,
per son pare 1emperador, ens assabenta la sempre amable i encuriosida Margarida
Yourcenar, per tal de palesar una caracterstica especifcament japonesa, daquest pobl
amb un tradicional sentit didentitat amb lunivers: la contemplaci potica de la
naturalesa a linstant de la mort, els potics adus a la vida, abans de la gran partida
sense oportunitat de retom.

La tradici xinesa situava, entre les especies vegetis susceptibles de proporcionar

longevitat i comunicar poders mgics, en primer lloc lherba chih o herba de la

625
inmortalitat, el pi, el xiprer i la bresquillera. El pi i el xiprer passaven per ser res en
substancies yang. Hi havia que aconseguia, menjant pinyons, aixecar-se pels aires. Les
gents daquesta poca que hi recurriren i consumiren tal aliment diriament abastaren
una edat de dos o trescents anys.
Mircea Eliade. Ferrers i alquimistes: Tradicions mgiques xineses ifolklor alquimic

Un gegantesc pi inmortal es dre9 ava en el centre de les liles del Parads Taoista, voltat
duna boscria darbres i belles flors i bsties que simbolitzaven la vida eterna, dins la
qual es trobava el fong de la inmortalitat, el llegendari Ling Chih. Els habitadors
daqestes illes beneides es conservaven etemament jvens bevent de la font de la vida
que brollava al peu del magnfic pi que mai es marcia, com 1Arbre de la Vida.

349.- Pistacia lentiscus L.

Anacardiaceae
Anacardcies
Noms populars dinics: Llentiscle ( Beneixama, Xixona, Petrer, La Romana, Castell de
la Ribera, Valencia, Naquera, Vilamarxant, ), ventiscle ( Torre de les Ma9 anes ),
dentiscle ( Biar ), gentiscle ( Tibi, Vilamarxant, ); mata llentisclera ( ), mata
ventisquera ( Ares del Bosc ), mata ventrisquera ( Benirrama,)
Mata ( Castells de la Serrella, Parcent, Mura, La val de Gallinera, La val de Laguar,
La val dAlcal, La val dEbo, La val de Guadalest, La val de Trbena, Xbia,
Pedreguer, La Font dEn Carros, Potries, Foma, Xeresa, Alfauir, Barx, LOrxa,
Beniatjar, Quatretonda, Simat, Artana,), mata borda ( Benirrama )
s la mata per antonomsia del territori, com lalfals s Vherba.
Mata s un vell mot dorigen incert, com a les tres llenges romniques de la
Pennsula, la llengua doc i el sard, diu Coromines. En el migjom itali apareix aquesta
paraula amb el sentit de ram, manat o feix i colla de gent o de bsties, i en hispano-
romnic tamb pot teir el significat de conjunt d arbres o arbustos. Per tot aix s
probable que vinga del llat tarda Matta, que es creu dorigen semtic i significa estora
, des don clapa de plantes que cobreix certa extensi de terreny.
Toponimia:
La partida i font del Matissal, daiges bonssimes, davall la penya de THedra, entre el
modest barranc de Molines i el formidable barranc dAialt de Castells de la Serrella.
La font de la Mata, a les aspres i verdes ombries de la serra de la Safor, en el terme de
Vilallonga, que aboca les seues aiges salutferes al barranc de la Parra, tributari del riu
Serpis dins el seu Estret.
La font de la Mata de Benirrama, aromada de tarongines.
La font de la Mata de Benissili, tapissada duna tofiida gespa de coes de cavall grosses.
La font de la Mata de Gata de Gorgos.
El corral de la Mata de la Muntanya Gran de la serra del Castell dAixa, dalt i ran de
lantiga senda de Pedreguer a Xal.
La Font de la Mata de Castells de la Serrella.

626
La Font de la Mata de La val de Laguar, el la solana de la serra del Peny, baixant del
collado de Gargas.
La Font de la Mata del mas de lHeretat dAitana, dalt del bell llogaret de Gines. La
Font de la Mata. Laigua que beem ac s de la font de la Mata ( El Castell de Guadalest
)
El cau de la Mata de Serilo de Beneixama.
La Partida de la Mata dAlfauir, al peu de lombria de la Liorna.
El Rac de la Mata de Quatretonda, part de ponent del barranc de 1Aigua.
La Rambla del Gentisclar de Castalia, tributaria de la rambla de Canyoles, afluent del
riu Verd.
El Cau del Llentiscle de Beneixama.
La Liorna i la Cova del Llentiscle de Vilamarxant.
Dades ecolgiques: Mediterrnia i subtropical. Arbust principal de les muntanyes
diniques que omple matollars de solanes i dombries, tot fent-se ms difcil de trobar
trra endins, en les altries fredes. Fa peus femella i daltres mseles que en alguns llocs
anomenen matots. A diferencia de la seua germana la cornicabra, la mata fe les tulles
ms menudes i paripinnades, amb dos folols terminis, i t el raquis alat.
Arbres vells i venerables:
Les dues vetustes, troncudes, robustes, retor9 udes mates llentiscleres que ombregen la
Font de la Mata de Gata de Gorgos, i que li donen nom a la font. Els dos arbres del
territori i possiblement del pas que fan una impressi ms sencera de vellria i
puixanfa alhora.
Dades etnobotniques:
Llavar-se els peus en aigua de mata quan estn adolorits ( La Font dEn Carros )
Banys daigua de mata, estepa i romer per a desinfectar mals i ferides ( Barx )
El llentiscle amb el romer i la sall a parts iguals per a fer banys i bafs per al reuma
( Nquera- Pep Rabosa )
Fulles de mata per a tombar les berrugues ( Benirrama ):
Samaguen baix de trra o duna pedra, sense que ho spia qui t la berruga, dos fulletes
de mata formant una creu en intenci daquest. Quan es sequen les fulletes es secar la
berruga.
La mata s lo que io cure les berrugues. Tinc que saber el nom; no s menester que
vinga pero ell ho ha de saber. Les berrugues que acaben deixir curen ms prompte que
les que tenen anys ( Alcal de la Jovada)
La mata cura berrugues. Es fan unes creutes de fulletes de mata, tantes com berrugues, i
es tiren. No es colga, es tiren en un lloc on no passe qui t les berrugues ( Alcal de la
Jovada)
Fulla pic de mata per ais tallets ( Sim at)
Quan amollaves el tur dins del cau i mossegava un sapo, picaves mata, una rameta
tendr pic, lo ms tendre i li ho ficaves en la boca i tirava el veneno44. Es un
contraveneno. El tur ataca a tot, tot lo que hi ha dins del cau ho ataca, i si mossega
un sapo tira bromera per la boca, tot baves, tot baves i veus que est malament. Si

627
picaves mata, tirava el veneno i solies salvar-lo, si no pega dos voltes i es mor ( Simat
)

Se la menja molt el ganao els fruits els agraden molt; pero nhi ha una que no la
toquen ( Pa de Corris)
Les ovelles i encara ms les cabres, quan venia la tmpora, anaven loques per
menjar-se els ( fruits ) granets de mata ( Benirrama)
Capcingles de mata o doliver ( Pedreguer )
Per a fer guiatos forts i sevilletes ( Xeresa )
Abans feiem garbons per a dur-lo a Agost per a cremar botijons i cnters ( T ibi)
Per a fer sevilles i sevilletes i ganxos perqu la fulla senrotlla conforme vols ( Oliva )
Sevilletes de mata o de garrofer jodio ( Simat)

La rebassa de la mata per a fer carb, el millor carb que hi ha de tots ( Foma )
La panna de la mata fa molt bon foc ( X bia)
Baix fa una rabassa molt grossa amb reletes xicotetes que sempre van cap avall, mai
pels costats. Per al carb, bon carb de veritat i dur i durador, el millor, ms que la
carrasca i que tot ( Xeresa )
La nyenya de la mata s ms brancosa i pesa que la del bruc ( Artana )
Sap per a qu s bo el llentiscle, per a qu el gastem ac ? Quan vost t un pou buix
i ve un nuvolet destiu i vol omplir-lo, lompli de laigua del nuvolet; pero eixa aigua es
fa roin. Tota laigua de lestiu es fa ron en els pous. Per vost agarra un garbonet
daix, el nuga a una corda i el deixa caure dins el pou, i de quan en quan va baquejant,
va menejant, menejant el bra?alet de llentiscle dins el pou; aix fins a dues setmanes a
voltes. El llentiscle mata la corrupci de laigua ( Xixona )
A Djebala anomenen el llentiscle tarwa i al matissal tro. Rams de mata, darbocer i de
salze i fulles de canya es feen servir al mercat de Xauen, al mes de juny, per a acotxar,
fresquejar i ombrejar les cistelles de fruites i de bacores. Tamb els aiguaders de la
Medina de Xauen tapaven i cenyien el eos deis cnters de rams de mata acabada de
collir per tal de mantindre 1aigua fresca. Loli de llavors de llentiscle per a fer
massatges en reumatismes. Les llavors de llentiscle per a donar a les gallines.

Dades antropolgiques
Per a enramar en Corpus com la murtera ( Oliva )
La mata per a enramar (El Castell de Guadalest)
El dentiscle per a adornar carrers i carrosses ( Biar )
La mata per a fer corones i ramells, i enramaes de Corpus ( Barx )
El llentiscle per a enramar els carrers a Corpus amb baladre i matapu?a ( Vilamarxant)
Per a fer rams per al cementeri ( Parcent)
Brosta de mata per a fer ramells ( Barx, Potries,).

628
Per a fer rams pero ara esta prohibit ( Alfauir )
A Vilamarxant tenen una cantarella que diu:
El llentiscle i el romero,
la botja i la palancana
estn ballant un bolero
en el puntal de la Rodona.

350.- Pistacia terebinthus L.

Anacardiaceae
Anacardicies
Noms populars dinics: Cornicabra ( Benial, Alcal de la Jovada, Ebo, Trbena,
Beniatjar,), conicabra ( Benimantell, LA bdet)
Mata vera ( LOrxa, Benirrama, Benial, Ebo, Castells de la Serrella, Mura, La val de
Laguar, ); matissa.
Altres noms populars: Noguerola, terebint, bitxer, garrofer bord, pdiol.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Arbust de brancam, ramatge i fullatge lax, glabre i
dolor resinosa; a diferencia de la mata llentisclera creix en llocs ms freds i fa les fulles
caduques i ms ampies i grans, imparipinnades, amb un folol terminal. Les flors sn
brunenques, en pancules ampies axil.lars; i la fruita o drupa s inicialment vermellosa i
desprs, pero no sempre, bruna, coloraci que marca la fecunditat de la semen?a. Habita
en els boscs i matollars mixtes, en carrascars i coscollars sobre terrers rocosos i
ambients ms o menys ombrius. Les comicabres del Rac del Candoig i del barranc de
lEncantada. Les comicabres de la Serrella de Benasau. A remarcar el festiu fullatge del
terebint en arribar la tardor, dun vermell vinos o fose i, a voltes, ms alegre i viu.
El nom popular de cornicabra est motivat per les lluentes i, ms o menys, verdes o
vermelles gal.les que es formen a les puntes deis branquillons. Estn produides per un
insecte, el Pemphigus cornicularis, que pica la planta per injectar la posta dous i com a
resposta defensiva ocasiona la formado de les gal.les.
La cornicabra fa la fulla ms menuda que la mata vera ( Benial)
Dades etnobotniques:
Com la mata llentisclera, la cornicabra s una planta astringent, per la riquesa de
matries tniques acumulades en les fulles, la corfa i les gal.les.
La trementina de Xipre, la ms suau, perfumada i virtuosa de lantigor, sobtenia de la
resina del terebint.
Al territori les niques utilitzacions de la mata vera han sigut agrcoles, com a fusta,
vermellosa i compacta, emprada en ebenesteria i en la constmcci deines, com a llenya
per a fer carb i com a fullatge til per a farratge:
La mata vera la tallen i la calfen per a fer billoses o capcingles ( M ura)
La conicabra per a fer villorces per a cordes ( Benimantell)
La mata vera per a fer tralles ( Fleix)
Aix ho seguen per al ganao ( Beniatjar )
Dades antropolgiques:

629
El terebint s larbre Bblic consagrat a Abraham, 1arbre que li donava nom al cinqu
bra? de la Menorah o canelobre del Temple de Jerusalem, que en relaci ais dies de la
setmana li corresponia el dijous o dia de Jove o Jpiter.

351.- Plantago afra L. [ P. psyllium L. ]

Plantaginaceae
Plantagincies
Noms populars dinics: Saragatona ( Parcent, Mura, Ganda, Xixona, LAbdet,)
Herba cuquera ( Banyeres, )
Dades ecolgiques: Mediterrnia.Vores de caminis de muntanya.
Dades etnobotniques:
Per a Porina ( Parcent).
Per ais cues ( Banyeres)
La saragatona s per a decisions de la panxa com la camamirla i el rabet de gat. Seca:
Rametes, fulletes i tot. Quan un es veu ocupat o inflamat sen fa una tassa. Per a netejar
la panxa nou dies, nou tassetes ( Xixona )
Aix s una meravella per a la inflamaci de 1orina, pero les llavoriues que sn com si
fora una gelatina. Aix es pren sense bullir, agarra una cullereta i sho beu en aigua,
aigua ( LA bdet)
La llavor la gasten les dones per al monyo ( Xixona )
Llavors per a fer fija-pelo ( Banyeres).

352.- Plantago albicans L.

Plantaginaceae
Plantagincies
Noms populars dinics: Penosella ( Foma, Pego, Planes, Almudaina, Castells de la
Serrella, Altea, Callosa dEn Sarri, El Castell de Guadalest, Benimantell, LAbdet,
Benasau, Confrides, Ares del Bosc, Benillup, Cocentaina, Beniarrs, Agres, Catamarruc,
Famorca, Fageca, Tollos, Benimassot, Balones, Benasau, Alcoleja, Penguila,
Benifallim, La Torre de les Ma?anes, Xixona, Castalia, Tibi, Beniatjar, Carnela,
Ontinyent, Xtiva, Moixent, ), panosella ( Trbena, ), pinosella ( Biar, Beneixama,
Castalia, Aielo de Malferit, Agres, La Font de la Figuera, ), pelosella ( Castells de la
Serrella, Castell de Rugat, Otos, La Llosa de Ranes, )
Herba-fam ( La Pobla del Duc, Quatretonda de la Val dAlbaida, Llutxent, Benisuera,
Sant Pere, ), herbam ( Benissa ), herbeta la fam ( Castell de Rugat ). Herba-fam
perqu si desdejunes tres dies seguits en esta herba t agarra fam ( O tos)
Herba o herbeta de foc ( Pedreguer, Jess Pobre, ).
M al-llaurat ( Barx, Castellonet de la Conquesta, Benidoleig, Benimeli, Xal, Parcent,
Mura, ). Perqu per molt que llaures sempre en queda ( Castellonet de la Conquesta);
enganyaforcats (Oliva)
R at ( La Llosa de Ranes), de raure o rascar els mrgens.
Li diuen enganyaforcats perqu les orelloles de la relia no la tallaven, les enganyava
( O liva). Passa el forcat i no la talla ( A lfauir). Aix s ms mal de matar ! Es fa en el
bancal donant-nos pena, quan llaurvem en el forcat era molt mal dacabar ( C arnela)
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Erms, terrers magres i precaris, pastures ressequides,
margenades i ribes aclarides i acarassolades.

630
Es cria en terres primes i en les ribes ( Castalia ).
Com ms roin s la trra ms nhi han ( Castellonet de la Conquesta).
Es cria en trra de tap, en argila dura ( Salem )
On ella sapodera ja no es cria res ms ( Otos ). La penosella es cria en terrenos molt
poc fertils ( Benasau )
Dades etnobotniques:
Tasses per ais constipis i les bronquitis ( Biar, A gres,).
La penosella per a la tos ( Agres ).
Lherba-fam s bona per a la tos ( La Pobla del D uc)
Lherbeta la fam s blanqueta i peludeta i es pren en tasses per a la tensi ( Castell de
Rugat)
Tant en tisana com menjat cru ajuda a combatre les pujaes de sang ( Quatretonda)
Desinflamatori en tisanes ( Quatretonda )
A casa ne tinc seguit seguit com de rabet de gat; aix m ho pree io quan tinc diarrea
( Otos )
Colla la sang de les ferides i talls ( Beneixama )
La fulleta xafa per a posar damunt deis mals ( Alfauir )
Si es fa un tall, ho rosega en la boca, sho fica i sho enrotlla i ho cura ( La Font de la
Figuera )
Una persona que patisca dalmorranes, sho bull i sho llava en aix ( Jess Pobre )
Lanimal sho menja molt quan est tendre ( Castell de Rugat)
Els animals se la mengen molt, on hi ha una vorell no els traus dall fins que no se
1acaben ( A ltea)
Es criava per les vores, pels mrgens. Ho fea per ais conills i sho menjaven molt b
( Quatretonda de la Val dAlbaida )

Dades antropolgiques:
Terra de penosella, cagat en ella ( Beniarrs, Tollos, Fageca, )
Terra de penosella, fu ig d ella ( A bdet)
Bancal de penosella, cagat en ella ( BenimassoQ
Penosella arrere d ella o lluny d ella ( Castells de la Serrella)
Terra amb penosella, que es toque els collons ella ( Ontinyent):
per a assenyalar laridesa i la pobresa en fruits de la trra on creix la planta.
Ac diem: He patit ms que una penosella, perqu la penosella es cria dins les penyetes i
pateix set, molta set.

631
353.- Plantago coronopus L.
Plantaginaceae
Plantagincies
Noms populars dinics: R apana ( Beniarrs, ); ram pet ( Alcal de la Jovada, Barx,
Aielo de M alferit,)
M uixana i muixaneta ( Quatretonda de la Val dAlbaida,)
Cameros ( O liva)
Peu de C rist ( Manuel ), peucrist ( Alcosseret de Planes, M anuel); peuet o peuets del
Nostre Senyor ( Castell de les Gerres, Salem, Barx, )
Manetes del Senyor ( Beneixama ), manetes ( Beniaij ); bracets ( Alcal de la Jovada
)
Carnes de rata ( LOrxa ); poteta de pardalet ( Oliva )
Pic de pardal ( LA bdet)
Fila-barbes ( Alcal de la Jovada )
Dragonets ( Alcal de la Jovada )
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Pasturatges freses, amb preferncies pels terrenys
argilenes compactes i humits, erms, vores i centres de caminis rurals, potser siga
1herba que millor endura els trepigs i les xafades de tota llei.
Dades etnobotniques.
Verdura o mengvola ( Alcal de la Jovada, Beniaia, Barx, Beneixama, LOrxa,
Beniarrs, Quatretonda, Oliva, Simat, LA bdet)
Bullir per a fer arrs caldoset com els conillets ( Barx )
s verdura molt dolfa, de la verdura bonssima que n hi ha. Tots el animals de ganao
la busquen ( Alcal de la Jovada )
El peu de Crist s una verdura molt bona per a fer pastissos ( M anuel)
Els cameros quan est tendret es bull com les cama-roges. Ac no diem mai herbes o
verdura. Ac diem: anem a fer cama-roges, i a lo millor cama-roges no en fas ( Oliva )
Els peuets del Nostre Senyor no s una cosa especial pero es msela amb les altres i va
b. s bona verdura pero no la fan tots ( Salem)
El peucrist alguna persona la fea com a verdura pero poc ( Alcosseret de Planes )
Eixa brossa es gasta per a menjar ( Sim at)

Per a les almorranes. Novenari dherba tendr o seca. Tot ben rentat i bullit ( Beniaij ).
Sarranca tota lherba amb les arrels, i tot ben rentat i bullit es fan llavats per a
1almorrana ( Beniarrs )
Per a les almorranes ( LOrxa ).
Posar una creuta dherba en la panxa per a estancar la diarrera ( Beniaia)

632
Edouard le Floch a la seua Contribution a une etude ethnobotanique de la Flore
Tunisienne ens reporta que les graines de cette espce, degaa foumissent un lger
appoint dalimentation; elles sont moulues, comme le bl et lorge, ou crases puis
prpares en bouillies ( Joly, 1910 )
La muixana sescampa per trra i ho feem per ais conills ( Quatretonda de la Val
dAlbaida )

354.- Plantago lagopus L.

Plantaginaceae
Plantagincies
Noms populars dinics: Verbegall ( Foma )
Dades ecolgiques: Eurocircunmediterrnia. Herbats ressequits subnitrfils anuals,
vores de camins, camps abandonats.
355.- Plantago lanceolata L.
Plantaginaceae
Plantagincies
Noms populars dinics: Plantatge ( Beniaia, Famorca,)
H erba de les cinc costelletes ( Trbena, Lloc Nou de Sant Jeroni,), herba cinc costelles
( Benissa ), cinc costelletes ( Parcent), costella, costelletes ( Benissili,)
H erba de les cinc venes o cinc-venes ( La Font dEn Carros, Beniaij, C alp,)
Pistoleta ( Pego ), perqu la flor es feia servir com un projectil doblant i estirant el llarg
pe9.
Dades ecolgiques: Cosmopolita. Praderies humitenques ms o menys ruderals, caixers
de riu humits, bancals freses.
Dades etnobotniques:
Xarop de costelletes per al costipat i la tos ferina ( Benissili)
Posar les fulles sobre els talls i rasquinyades ( La Font dEn Carros ).
Lherba de les cinc venes per a posar damunt deis tallats ( C alp)

356.- Plantago m ajor L.

Plantaginaceae
Plantagincies
Noms populars dinics: Plantatge ( Pego, La Xara, Jess Pobre, Foma, Benirrama,
Benial, Benissili, Beniaia, Catamarruc, Planes, Benidoleig, Fleix, Castells de la
Serrella, Trbena, Mura, Benillup, Confrides, LAbdet, Alcoleja, Sella, Terrateig, Barx,
Cullera, Sueca, A rtana,), plantatge gros.
Coleta borda ( M iramar); bleda borda ( Benidoleig).
Rabet de rata ( Alfafara)
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Pratells humits i ben nodrits, de pas i ben
nitrificats, com els que es fan a les maijals o de vora riu o fonts o aiguamolls.
Dades etnobotniques:
Tasses de plantage per ais constipis ( Sella)

633
Per a les inflamacions i llagues de la boca i la gola, i els mals de queixal; en glopeigs i
gargarismes ( Benial, Benissiv, Planes, ).
Bullit per a glopejar en la puj o boca inflamada, flemons, linguetes...( Catamarruc)
El plantatge lleva la inflamaci de la boca. Bullir-lo, colar, posar mel i glopejar ( Fleix)
Amb plantatge glopejaven la boca inflama ( Alcoleja )
Aix es cria per Les Basses. Bo per a la boca per a que no estiga inflama ( Jess Pobre)
Per a glopejar i llevar el mal de queixal ( Castells de la Serrella)
Per a glopejar en el mal de queixal i a lo millor quea el queixal ( Benillup)
Per al foc deis llavis de les dones prenyaes ( Pego).
Glopejar plantatge bullit per a la inflamaci de la boca, flamons, mal de queixal...Bulle
poquet, vora 5 minuts, talle el foc i pose la tapaora ( Beniaia)
Pels mals ho gastaven aix ( Mura )
Glopejar per al mal de queixal ( Benissili)
Molt bo per a la inflamaci de la boca, genives, llavis, dents. Ho bull ( Benial)
Bullit per a glopejar ( Artana )
El plantatge per al mal de queixal ( Castells de la Serrella )
Per a netejar els ulls en banys i compreses ( Benial-Benissiv)
Xarop depuratiu
Cinc fulles de plantatge / Cinc ulls desbarzer / Cinc fulles de malvera
i Cinc cabotetes de camamirla
Bullir en mig litre de vinagre, en una ca?ola de test que no estiga estrena, fins rebaixar a
la meitat, a foc lent, afegint quatre cullerades soperes o Va Kg. de sucre. Aigua res.
Noms vinagre, sucre i les herbes. Colar. Prendre dos cullerades per dia,al mat, i a la
nit. Desinfecta tota la persona. Paladar de categora. ( Pego, remei arribat fa 50 anys de
la ta Mariana dOliva a la tia Duviquis de Pego , herbolaria.)
Plantatge per a curar el cncer de pulm. Bullir tres o quatre fulles en un litre daigua,
tots els dies. A tot beure. Diagnosticat de cncer va durar 11 anys i va morir ais 89 anys
perqu va caure de Pscala ( Foma )
Antiuament el plantatge el picaven per a posar-lo en els talls i ferides, i desprs ho
voltaven amb una beneta ( Sueca)
Fulla de plantatge per a rebentar els grans ( La Xara )
Tamb a Garotzim, la Cova del Lle, i a tota Djebala les fulles de la massassa es feien
servir per a madurar i rebentar grans.

Per a coure i drenar les vrtoles, segons nostre llenguatge, bubons, lampastres, ntrechs,
carvoncles e altres pstules e exidures malignes, que acostumen aparixer, en los pits o
spatles, anques, cuxes o garrons de la cama, Llus Alcanyis al seu Regiment preservatiu
e curatiu de la pestilencia, recomanava usar d aquesta medecina: Preneu plantatge,
lentilles e una molla de pa, e sia bollit en aygua e sia picat ab unes fulles de squaniosa,
e posat damunt la exidura.

634
Usos veterinaris:
El plantatge per ais bous ( Pego )
Les llavoretes de les espigues granaes del plantatge sn molt apreciades, a tot el territori,
per a donar a menjar ais pardalets de gbia.
Llavors per a les carganeres ( Confrides )
Ho donen molt a les cagameres, Pespigonet del plantatge, sho mengen molt ( Castells
de la Serrella)
Lespigonet del plantatge per ais pardalets ( LA bdet)
Les llavors per ais pardalets ( Artana )
El rabet de rata es cria en les squies. Es diu aixina per lespigueta que fa, com si fra
un rabet. Les penjaven dins la gbia. Les llavoretes del rabet sn molt atractives per ais
pardalets, el gafarr sobretot ( Alfafara )
Collien les espiguetes seques per a fer ramells de floreta seca per a Nadal ( Oliva )
Diu Hildegardis von Bingen: Prengau el plantatge i espremeu-ne el suc i desprs
d'haver-lo filtrat a travs dun drap, mescleu-lo amb vi o mel i que sel prenga qui estiga
turmentat per la gota i la gota desapareixer. Si una aranya o altre insecte toquen o
piquen una persona, ha duntar-se de seguida la picada amb suc de plantatge i estar
millor.

357.- Pltano hybrida Brot.[= P. hispnica Miller ex Mnchh.;P. acerifolia ( Aitn )

Willd ]
Platanaceae
Platancies
Noms populars dinics: Pltano, en general a tot el territori, pltino ( Ib i), platatxuller
( Agres)
Altres noms: Pltan, pltan o plataner dombra o de passeig.
Del grec,pltanos \ i del Hat,platanus.
Dades ecolgiques: Arbre robust, troncut, brancut i coput, que pot assolir vora els 35 m
daltria; de tronc gruixut amb lescorfa llisa, acolorida caractersticament de castanys i
verds que es despren en plaques irregulars que deixen vore taques irregulars grisenques,
grogroses i blancoses de P e sc la interna, de branques obertes i capfada ampia,
espectacular, amb les fulles grans, vistents, palmatfides, amb tres a huit lbuls
triangulars, de llargs pe 9 ons pnduls i caduques. Arbre monoic amb inflorescncies
globoses de flors masculines i femenines separades i anemfiles i infrutescncies
globoses, anomenades popularment boles.
No conegut en estat espontani, se li atribueix un origen suposadament hbrid, entre el P.
orientalis L. i el P. occidentalis L. Molt cultivat en passeigs, pares, places, jardins i
carrers; i en alguns margenis de rius de sois pregons i frescals, on de vegades es troba
naturalitzat. Molt com a tot el territori, al Pas i a tota la Pennsula tret de les regions
molt fredes o molt eixutes. Tota la familia est integrada per un sol genere amb vora
deu especies, prpies de les zones temperades del nord dAmrica, sudest dEuropa,
LHimalaia i Indoxina.

635
S arribava a la fo n t aix com s'arriba a terme en els contes de fades: per una mena
d'avinguda cobricelada de cirerers de pastor. L aigua, invisible encara, hi feia una
remor que transflgurava el cansament en una promesa certa. I quan, de sobte, baixant
un curt pends, arribveu al lloc on brollava la deu del penyal, vieu un gran redol de
pltans gegantins, barrejats amb roures, lbers i pollancres que ben b amidaven vint-
i-cinc o trenta metres d'algada.
Agust Calvet Gaziel Per les Gavarres.
En efecte, des del port, el vent de l 'Est bufava Rambla amunt i sotmetia a dura prova
les parades de les floristes. Feia rodolar les boles rosses deis plataners. Desviava de la
pica els raigs d aigua de Canaletes. El trobaves pertot, fins en el carrero on s obre el
portal d l a catedral.
Josep Sebasti Pons. L Ocell Tranquil
Arbres vells i venerables:
Dins de les comarques centris valencianes, el Pltano de Biar, no solament s,
possiblement, larbre ms corpulent de tot el territori, sin tamb un deis ms estimis, i
per la seua edat i especial ubicaci, un deis ms remarcables simblicament, ja que just
es troba dalt de les aiges del barranc que cenyeix el pobl i lardit castell, i al cap del
Cam de les Llometes de la Mare de Du de Gracia, que et mena dret al blanc i elegant
santuari i la seua font.
El dos voltes centenari plataner de la Lloca de la piafa del pont del riu de Canals.
El plataner que aombra la font de sant Joan de 1Alboi del Genovs.
Lesvelt i pacient plataner de la Placeta de Sant Francecs dAlcoi.
Els plataners de Lalbereda de Xtiva, els deis passeigs dOliva i el de les Germanies de
Gandia, o els del carrer Marqus de Campo de Dnia, obert a la llum i la brisa salada de
la mar, o els deis Pa de la Font de Cocentaina on conviu amb anyencs lbers, o els de la
Gran Via de Valencia o lEixampla de Barcelona, per posar alguns exemples.
...entrrem a diar en un restaurant de l'Albereda, el Uargpasseig ombratper dues
muralles de gegantescos pltans que creua la ciutat de Xtiva ben b de cap a cap.
Toni Cucarella; El lledoner de Thome mor

Els frondosos plataners de la piafa i deis voltants de lesglsia de Prada o de la placeta

de la Font Vella i del carrer del Reg de Codalet.
Dades etnobotniques:
El bullit o remull de les llesques de la corfa del tronc, trossejades, per a fer glopeigs en
el mal de queixal ( G andia).
Aquest s antiodontlgic coincideix amb el que ens reporta per al Platanus orientalis
L.,des del cor de laltra punta de la mediterrnia, Nelly Amold en la seua Contribution a
la Connaisance Ethnobotanique et Medicnale de la Flore de Chypre ( 1985 ), on es
recomana: gargarisme avec le macr de lcorce broye au mortier et macr au
vinaigre.
Altres usatges populars del plataner que ens arriben de Xipre sn el dantirreumtic per
aplicaci de les fulles macerades en vi sobre les parts afectades; i tamb com a
resolutiva de les oftalmies i deis edemes per aplicaci de cataplasmes de fulles fresques
xacades i macerades en vi.

636
Pero la principal virtut i bondat del plataner s lespessor i lamplria de la seua ombra
com ja remarcava Plini el Vell en comenfar el Llibre XH de la Histdria Natural, el
primer que tracta deis vegetis: Qui no es maravellar que un arbre com el plataner
s haja buscat per noms la seua ombra i portat de terres estranyes ? Perqu no serveix
aquest arbre ms que per a impossibilitar l 'entrada del sol a l estiu i admetre-la a
l hivern.
Dades antropolgiques:
El geners i sofert plataner ha estat, i encara s, un arbre molt utilitzat i preferit per a
aombrar i guarnir amb gran elegancia carrers, places, passejos, pares i avingudes que
esdevenen, a voltes, luxosos boscos urbans.
El plataner ocupa un lloc remarcable entre els arbres que han gaudit duna gran
veneraci, entre els arbres sagrats de lantigor mediterrnia, per ledat respectable que
pot atnyer, per la formidable i acollidora grandria que pot abastar i per lespessa i
remorejant fronda dun verd ciar cridaner que anuncia de lluny, al viatger assedegat,
laigua propera i lombra refrescant; pero, sobretot, per lesbalaidora capacitat que t de
cicatritzar els talls, colps i arraps i fer desaparixer les ferides i perqu com la serp,
muda cada any la seua corfa, i com ella, s un smbol de renovellament, i encara, molt
especialment, perqu la seua fulla de cinc puntes que pareix una m verda, representa la
m creadora de la Deessa Terra amb els dits estesos en el gest de beneir.
Jo sc el cedre del Liban, el xiprer de la muntanya de Si, la palmera de Cades i el
plataner a la vora de les aiges.
Un arbre com aquest s el ms bell smbol de Uactitud que pe seu pur existir fa
presents el poder i la dignitat; no cap dubte de que el plataner s un arbre que mereix
ser engarlandat amb cadenes d or i que la seua cura s encomane a guardians especiis,
com pot llegir-se en Herodot.
Erns Jnger. P:177
Teofrast en el Llibre I de Histdria de les Plantes, captol 9, tot parlant deis casos
particulars de conservaci de la fulla deis arbres caducifolis, a ms desmentar un
gegantesc roure de Sbaris que no perdia la fulla i un plataner a Xipre de la mateixa
condici, reporta el cas dun singularssim plataner cretenc, el mtic plataner de Gortina:
Hom diu que hi ha a Creta en la regi de Gortina i en les immediacions duna font, un
plataner que no perd la fulla, mentre que tots els altres arbres veins perdien la fulla. Diu
la fbula que davall daquest arbre tingu lloc la cpula dEuropa i Zeus
Segons altres versions, els amors de Zeus i Europa, els siten davall dun sicmor, arbre
germ del plataner i com ell de fulles de cinc puntes, arbre sagrat de la Dea a Creta i
Esparta; i altres, potser amb ms ra, en un bosquet de salzes serpejat per un rierol,
arbres associats ais rites de fertilitat, i en tots tres casos, a la vora de 1aigua que brolla i
que corre, que nodreix i fecunda, que refresca i renovella.
La llegenda diu que Agnor, fill de Libia i Posid, va abandonar Egipte per establir-se,
molt abans que Moiss, en les terres de Canaan, on es va casar amb Telefasa, que li
dona cinc filis i una filia, anomenada Europa. Un esplndit jom mentre Europa i les
seues cambreres es passejaven i es solagaven pels platjars de Tir, Zeus de dalt estant de
lOlimp descobr Europa, lesguard i sen va enamorar, i disfressat de bou blanc com la
neu, de petites banyes, es deix anar pe sorral tot fent saltirons alegres. Europa el va
trobar mansoi i bell, es va acostar i es va posar a jugar amb ell, posant-li flors a la boca i

637
penjant-li garlandes de les banyes, i incls, lacaronava i li va besar els seus humits
musells; a la fi satrev a enfilar-se i asseures dalt deis seus suaus i robusts llomatges,
deixant-se dur pe llumins platjar fins la vora de la mar, dins les aiges de la qual, de
sobte, el celest bou pos les seues potes i comeng a allunyar-se nadant, mentre
Pencisadora princesa, Europa, es girava enrere adonant-se que era raptada.
Zeus amb la seua dol?a i estremida crrega nadava mar endins, fins a fer peu a les terres
de Creta, on es trasmuda en guila, i a prop de Gortina davall dun plataner viola
Europa; i daquesta gloriosa i gotjosa cpula van nixer tres filis, Minos, Radamant i
Sarped; i mai ms la fronda espessa daquest privilegiat plataner va perdre el seu verd
viu i cridaner.
Una altra sorprenent aparici del plataner i que trobem unit a la serp, justament
enroscada a la seua soca de corfa mudadissa com la serp, la trobem en el Somni del cant
II de la Ilada, dins del discurs dUlisses amb Atenea, ullblavissa, vora seu en forma
dherald, fent que tots els hmens aqueus callassen, des deis primers fins ais ltims, per
a que lescoltassen i el seu consell meditassen. La flota aquea de ms de mil naus, amb
trenta hmens a cada una, shavia aplegat a ulida i era varada ais blancs platjars duna
arrecerada badia de davant de Pilla dEubea:
Mentre els aqueus d abundants cabelleres oferten ais dus hecatombes perfectes, de
davall d un pltan forms, d on brollaven esplndides i lmpides aiges, hi aparegu un
gran portent, un gran presagi: una serp horrorosa, esquena rogenca, que Zeus mateix
va llangar-nos a la llum; la qual va botar de dessota Valtar directament vers el pltan,
on hi havia a la branca ms alta, ajupits de por entre el fullatge, uns aucellics d un
teulad, cries tendres encara. Eren huit, pero nou amb l au que cov aquelles cries.
Dones la serp se ls va cruspir, mentre piulaven que feia tristesa i la mare volava en
cercle plorant la filiada i gemegant, quan la serp es caragol i l enxarp per un ala.
Devor els pardalets i la mare mateixa, i invisible la va fer ara Zeus que ens l havia
mostrat, i enpedra la convert. Aleshores a l acte va dir Calcas en vaticini: tal com la
serp ha devorat els pollets, que eren huit, i la mateixa mare, que fa nou, aix nosaltres
tants anys a Troia hem de fe r la guerra per al des conquerirem la ciutat d ampies
carreres.
Ovidi en el Llibre Dotz de les Metamorfosis ( v, 11- 23 ) ens dna una elegant variant
daquest plataner tan remarcable relacionada amb la serp:
Quan, pels costums ancestrals, a Jpiter un sacrifici
hi preparaven, i al vell altar s encengueren les flames,
observaren els dnaus que un drac blavs s enroscava
en un pltan que a prop del sagrat recinte creixia.
Quatre parelles d ocells hi havia en un niu dalt de Varbre:
tots plegis, amb la mare, que al vol els seus fats resseguia,
els agaf el serpent i els tanc dins de Vvida gola;
se n astor tothom, per un augur sagag i verdic,
el Testdrides, diu. Vencerem ! Alegreu-vos, pelasgos !
Troia caur per abans sern grans els nostres esforgos.
Idedueix que aquells nou ocells sn els anys de la guerra.

638
El que estova enroscat a les verdes branques de Varbre
es fa de pedra, i mant la figura crispada del reptil.
Trobem una variant daquest mite en la nostra rondallstica, concretament en la rondalla
Esclafamuntanyes, dins aquell Hort Encantat on creixia un arbre immensament alt, de
llargues i obertes branques, que tenia un niu molt gran ancorat en el ventall duna branca
esponerosa.
Un nou esment del plataner trobem relacionat ara amb les noces ms sumptuoses:
K Formosa jove, minyona encisadora, tu ets ja mestressa de casa. Nosaltres anirem
enjom a la pista de curses i ais prats florits per a fer garlandes oloroses, pensant molt en
tu, Helena, com ovelles de llet que enyoren les mamelles de lovella parida. Serem les
primeres a teixir per a tu una garlanda de trvol, i la posarem en un plataner fronds;
serem les primeres en prendre oli suau de la mesura dargent i en escampar-lo davall el
fronds plataner. I en la seua escoba hi haur gravada una inscripci per a que
qualsevol que passe a tocar seu llisca a la doria: Veneram, sc larbre dHelena.
Tecrit. Idili XVIII Can? de noces per a Helena. Versos 38-49
Vora mig quilmetre fora de les muralles dAtenes, tot eixint pe portal de migdia del
cam de Mgara, bo i remuntant el caixer del rierol Alisos, poc ms amunt del gual
dAgra, fms al grat de lombra i de laire suau dun pltan molt alt i fronds, amb una
delitosa font a sota rajant un aigua molt fresca i tapissada de gespa en pendent suau,
ideal per seure o, si es vol, per jeure, i a tocar dun soberg i ombrvol aloe en plena
florida amb la seua flaire envamt el lloc, on la sonoritat lleugera de l estiu respon al cor
de les cigales, trau Fedre a passejar Scrates, posant-li davant com a reclam la contalla
del discurs de Lisies sobre materia amorosa. Ell, que rarament abandonava la ciutat per
anar ms enll de les fronteres, ni tan sois per eixir fora de les muralles, puix li agradava
aprendre, i els camps i els arbres no volien ensenyar-li res, pero si que ho feien els
hmens de la ciutat. Al grat de 1ombra i de la brisa suau i flairosa de dos arbres de
laigua, de la lluna, de la dona, de la Dea. Ell que per ais mites, que considerava unes
coses que tenien la seua grcia, no tenia cap temps car encara no shavia pogut conixer
a s mateix, segons la inscripci de Delfos ( gnthi sautn).
Plat. Fedre.

I Joan Teixidor al seu poemari El Prncep, ens dna un poesia denyor, El Jar di,
dedicada a aquest venerable arbre:
El pltan i Varbre de les boles.

No el p i d amor vora la mar salada,

no el faig lluent com un mat de guerra,
no Volivera amb cendra de la vida,
no el roure vell de la malenconia,
no el xiprer fose com estendard de mort.

639
El pltan i Varbre de les boles.

Petita, bona, dolga vida nostra,

com t estimvem!
Cap pensament on s arrels la por.
Tot era nou, felig,
tot era estrany i sense cap recel.

Ms greu, tamb Joan Margarit canta els pltans grisos de la Pla?a Rovira:
Dessota els pltans grisos
les fulles seques, en fregar Tandana,
fa n una lleu remor de batera.
Em recorda la msica al cafe
de la plaga, on la seva gavardina
deu esperar, damunt d una cadira,
desprs de tant de temps, el meu amor.
Sempre he buscat una mateixa dona,
la mateixa ciutat, una mateixa histdria
escoltada al soroll perdut i fred
que en les llambordes fa n les fulles seques.

358.- Poa annua L.

Gramineae vel poaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Margallet; pelet ( Bellreguard, Miramar, ); pelumet ( La Font
dEn Carros,); pelosa ( Tavemes de la Valldigna, Simat, Benifai,), peloseta ( Potries);
rapeta ( Tavemes de la Valldigna )
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Pasturatges subnitrfils, bancals dhortalisses i de
tarongers. Terfit escaps. Anual. Abundant. La vorem florida al llarg de tot lany; fa les
espiguetes amb floretes espesses amb unes anteres de 05-lmm.
Hi ha tamb la subsp. exilis ( Tomm. ) Ascherson & Graebner, un altre terfit escaps
mediterrani ms baixet, despiguetes amb floretes laxes i anteres de fins 03 mm., i de
florida de febrer a novembre.
s la primera herba a crixer i fer-se notar en els camps de cultiu rera passar la llegona o
el tractor, tot fent els pratells ms delicats i tendrvols.
Molt mal de matar. Ho talles i noms que fa9 a una ros ja toma a crixer altra volta,
perqu la pelosa t ms arrel que fulla ( Tavemes de la Valldigna )
Dades etnobotniques:
Els conills sho mengen molt ( Tavemes de la Valldigna)

640
359.- Polygala rupestris Pourr. subsp. rupestris
Poligalcies
Noms populars dinics: Herbeta de la sang vera ( La Torre de les Ma?anes )
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Llocs eixuts i pedregosos.Es comporta com
una rupcola que tant creix en els crestalls deis cims ms ais com al rocal deis faldars
com la sejolina, si fa no fa. Ix entremig de les penyes .
Dades etnobotniques:
Molt bona per a depurar i rebaixar la sang, molt millor que laltra - Lithospermum
fruticosum - ( La Torre de les Ma?anes )

360.- Polygonum aviculare L.

Polygonaceae
Poligoncies
Noms populars dinics: Centinodia (Benirrama)
Herbeta urinaria ( Potries)
Arenria ( Salem )
Almel.leret ( Cocentaina ), ammel.leret bord ( Beniarrs )
Canyaret ( Alcal de la Jovada)
Altres noms populars: Sanguinria; passacamins; trava-bous.
Dades ecolgiques: Cosmopolita. Herbeta anual, terfit repent, de vegades feblement
lignificada a la base, d 1 a 7 dm de llargria, generalment de menys de 4-5 dm, molt
abundant 9 a i lia, especialment ais herbats subnitrfils molt xafigats, vores de camins i
de bancals perduts. Fulletes el.lptiques, oblongues o liniars, de pe9 curt, les basals ms
grans de 5-18 mm damplria i les superiors molt ms menudes. Flors dun verd
blanquins o rasaci. Fruit trgon amb totes les cares plano-cncaves. Especie polimorfa
encara insuficientment coneguda.
Menys abundant pero ms robusta, ais arenys costaners, platjars i pas de rera duna de
tot el litoral sol crixer el passacamins mar ( Polygonum maritimum L. ), una planta
perenne, amb tiges repents gruixudes i fulloses, fortament llenyoses a la base, un
camfit sufrutics subcosmopolita, de fulles persistents, coricies, glauques o dun verd
grisenc i revolutes en els mrgens, que fa les flors blanques o rosades en nombre d1-4 a
laxil.la de les fulles ben desenvolupades. Fruit trgon, lluent, tan llarg com el periant o
ms.
Dades etnobotniques:
Per a netejar els rinyons i les vies urinries de pedres i arenetes. Pot barrejar-se amb coa
de cavall i cabellera de dacsa (Benirrama).
Per a bullir-la per a orinar. Beure en dej i al llarg del dia, per a tot beure ( Potries)
Aix es fa en tasses per a larena del riny i de la veixiga ( Salem )

641
361.- Polygonum persicaria L.
Polygonaceae
Poligoncies

Noms populars dinics: Perseguera ( Sollana ); herba presseguera, herba presseguera

vera, per a destriar-la de la borda ( Polygonum salicifolium o serrulatum ), ms robusta,
estolonfera i dinflorescncies laxes.
Dades ecolgiques: Subcosmopolita / Holrtica. Herba tpica de squia i de riu i de
qualsevol herbat nitrfil humit. Terfit escaps. Herba de tija ascendent, sovint
vermellosa, de fulles lanceolades i molt curtament peciolades, amb 1*ampiara mxima
vers la part mitjana, sovint amb una taca fosca a lanvers; inflorescncia espessa,
cilindrica de flors blanques o rosa apinyades en grups compactes..
Dades etnobotniques:
lo en segava de perseguera per ais bous ( Sollana)

362.- Polypodium cambricum L.[= P. vulgare L. subsp. serrulatum Arcang; P.

australe Fe; P. serratum ( Willd.) A. Kerner ]
Polypodiaceae
Polipodicies
Noms populars dinics: Calaala ( Benirrama, Pedreguer, ), caraala ( Benirrama,
Benissili)
Altres noms populars: herba pigotera, herba pansera, herba deis humors freds, polipodi.
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Atlntica. Amant del rocam enlairat i ombrienc, la
caladla s, entre les nostres falagueres, la reina de les cingleres i timberes tramuntanals,
les ms fredes i ferestes, en els clavills de les quals saferra amb for?a i brosta amb
Ilustre, alfant ms dun pam les seues fulles partides, de llarg i arquejat pef; tot plegant
ales i refugiant-se en el seu dur rizoma quan loratge es fa massa eixut o gelat.
Dades etnobotniques:
El rizoma ben cobert descates rossenques, anomenat regalssia de falaguera, s dol?s
al tast i sha utilitzat tradicionalment com a porgant suau; les fulles shan fet servir a les
nostres valls muntanyenques per a netejar el fetge i contra els esglais.
De la calaala es gastava larrel ( Pedreguer)
Fulles per a Valiac (Benissili).
En tisana per ais sustos (Benirrama)
A Sudamrica anomenen calawala al Polypodium auraea, la re del qual utilitzen com a
expectorant, dirtica i febrfuga.

363.- Populus alba L.

Salicaceae
Saliccies.
Noms populars dinics: Xop blanc ( Planes, LOrxa, La val de Laguar, Castalia,
Castell de Rugat, ), xop ver ( LOrxa, ), per a distingir-lo del xop bord o negre; orm
blanc ( Beniarrs, Alcosseret de Planes, Muro, Penguila, La Torre de les M a?anes,);
arbre i abre blanc ( Alcoleja, Penguila, Benifallim, Trbena, LO rxa,); albre blanc
( T ib i), alber ( Vilallonga, G andia,), larbre. Alberedes o albers, les arbredes naturals
o llocs poblats de xops blancs.
Altres noms: lber, lber cotoner; mosquiter.

642
A 1entoni del nom daquest arbre sha creat una certa confusi. Hi ha qui escriu lber,
hi ha qui li diu alber o simplement arbre blanc. Alber s la forma catalana ms antiga i
la ms utilitzada literariament, la qual deriva del llat tarda albarus, mot estrany en el
llat clssic, el qual prov d albus blanc , amb un sufix duna altra llengua
indoeuropea veina de la llengua de Roma, la qual ha estat substituida en part del
territori per moltes formes homnimes derivades i diferents com alba, auba, alba, albar
o alber que s com al Pas Valenci solen anomenar-lo els llauradors, si b s ms
normal escoltar xop blanc o el precios nom darbre blanc, que possiblement siga una
derivaci dlber blanc. Cavanilles encara anomena la forma ppul blanc o ppul
alber.
Toponimia:
LAlquera deis lbers de Fontanars deis Alforins.
La font de Fontalbres de Biar.
Dades ecolgiques: Paleotemperada. Dentre les set bosquines o arbredes naturals que
conformaven lesponers i gran bosc deis nostres rius dantany i en particular del riu
Serpis o dAlcoi s lalbereda la ms peculiar i preuada i la que abra?a i culmina totes
les altres bosquines. s lalbereda litoral o costanera tpica del nostre Pas, el bosc de
ribera de les terres baixes mediterrnies, que sassenta sobre terres humides i de fcil
inundado, on el nivell ffetic del sol s sempre molt elevat, terres arenoses, incls
gravoses, dorigen al-luvial que tant abunden al llarg del trajete del riu Serpis, sobretot,
baix del conflent del riu amb el barranc de lEncantada, i en el tram final i ms baix, on
encara es poden trobar les millors mostres que resten, escampant-se des deis mrgens
molls de la vora de les aiges corrents, a tocar de les sargues i baladres, fins a les
raconades de la llera del riu ms o menys trasbalsades per les revingudes, a prop de la
sopalma de lalt remarge del Hit, sobre el qual salcen els oms, fugint de lexcessiva
humitat i de les inundacions i atacs de les aiges.
Si b la part herbcia i, en menys grau, 1arbustiva del gran bosc natural del riu Serpis
i, en general, deis altres rius i rierols valencians, resta encara ms o menys present i
viva, la part arbrea no ha tingut la mateixa sort, ja que ha estat arrasada per la
llunyana i perllongada intervenci humana; per aix dlbers, xops i oms lnic que
trobarem sern preuades i petites motades i arbres solitaris, 9 a i lia, afortunadament, de
tot el recorregut i de tota lampla conca, incls floquejant algunes de les seues millors
fonts i daltres sorgncies. Un deis esquin9 0 s o retalls relictes dalbereda del riu
Serpis, el ms esps i ms ben entravat s el que es fa sobre la plana al-luvial
costanera, en el terme de Gandia, a partir del darrer meandre o recolze del riu, sobretot
a la vora dreta, abans dentrar a la marjal pels marenys de Rafalcaid per a obrir la seua
gola i fondres en la mar. Es veuen dos o tres lbers un poc ms amunt, davall del pont
de lantiga via del tren i entre les fabriques del cam de la Vital; i a leixida de la
Reprmala, a la vora esquerra tamb es fa un floc dlbers, com entre la fabrica del
Cntim i lassut de lEsclapiss o en el meandre abandonat abra9 at de roldors; o a
leixida de la revolta de la Mina, en la riba esquerra, amb tot de sargues ais peus,
oriant i enlairant un deis paratges ms excel-lents del riu i del seu Estret; es troba un
floquet solitari de jvens i esvelts lbers enfront de la sempre ben trobada font de
Botero, aigua avall de LOrxa. Dins la conca del riu dAlcoi destaca tamb el floc
fronds de xops blancs del barranc Fondo de Planes aigua avall del mol de la font de
lOr.
Fa de bon recordar, tamb, la formidable i frondosa arbreda de xops blancs que
ombreja la freda font de Partagat al terme de Benifato, i llber solitari que senlaira

643
entre els caserius de dalt de la font de TArbre a les altes planries tramuntanals
dAitana al terme de Confrides.
El vell i venerable xop blanc de Termita de Sant Ramn Nonat de Biar, ben acompanyat
deis robustos xops blancs de la vena font de Patirs.
El elegants xops blancs que volten Tencisadora fonteta de Soriano de Biar i els veins de
Fontalbres.
Lanyenc orm blanc del pont del pobl de La Torre de les Ma9 anes.
Els rodal de xops blancs de la font de TU11 de Xeraco.
Els lbers i els seus germans els xops solen plantar-se tamb en les ciutats, en
avingudes i pares pe seu posat esvelt i per la seua fresca i sonora ombra, o
simplement com a arbres pantalla pe seu rpid creixement i la seua resistncia a la
pol-luci.

LAitana, la magestuosa i enlairada serra, form a all una alta val, llarga i estreta,
oberta per ponent i per llevant, desigual i rocosa, amb comptats conreus i una sola
masia en aquelles solituds. Es deia el mas de VArbre, nom evocador de la sobrietat,
l'aridesa i el silenci. Prop, un arbre blanc gegant, que en les hores llargues i per esoses
emprestava revocadora remor del vent. Tancant Vhoritz de migjorn corre
interminable la carena suprema de la serra, com una lvida balena ptria sobre un llit
de muntanyes convulses i entrelligades que es resumien en la seua alta i semilla unitat.
Enric Valor. LAmbici dAleix. p:5.

Llber que s de tots els arbres de copa ampia el que creix ms velo?, potser no tinga
tota la robustesa de Tom que li fa costat sovint, si b prefereix terres ms altes i
eixutes, pero t un posat encara ms impressionant, cridaner i vistent i el noble gest de
desafiar, dafrontar i dendurar, des de davall mateix del caixer del riu, enmig del
rodal, Pescomesa violenta i la furia de les aiges desbocades. Un arbre valent que fa
una florida al cor del era hivem, fina i fenomenal, sobretot els peus mseles, quan el
seu brancatge esvelt, blanc i despullat sompli de vellutats gatells pletrics de jvens
anteres acarminades.
Un arbre de tronc, brancamen i cap?ada gran, acollidor i protector, que pot abastar ms
de 30 metres dala ria , amb una gran capacitat de defensar el seu terreny contra
inundacions, avingudes i sequeres, i alhora darriscar-se i de reproduir-se. Un arbre, a
ms, amb un estret i mgic vincle amb la parla i el llenguatge, portador de melodies i
missatges, ja que el seu fullatge dna veu a tots els vents, fins ais ms prims i subtils.

Fet i fet es tracta de Tarbre blanc per excel-lncia dentre tots els arbres deis nostres
rius i de les nostres muntanyes, Tarbre dargent, larbre centellejant, que de lluny s
deixa reconixer pels vius reflexos blancs del seu airs fullatge i pe seu tronc i
brancatge tamb blanc, com de flor de faria, paregut al deis blanqussims bedolls deis
rius pirinenes i de les terres ms altes i fredes.

El baladre simposa a tot ull com a Tarbre ms nombrs i abunds en color i tendror
deis nostres rius i rierols, i ms encara rambles, rieres i barranes; i la flexible sarga, a
Tull atent, com a la ms fina i efica?, gil i ardida arquitectura viva que poguera
inventar el seny creador del regne vegetal contra les furies i turbulncies de les aiges
durant les imprevisibles i sobtades crescudes i revingudes deis rius. Pero dentre tots
els vegetis de la selva fluvial - herbes i arbres, mates i matolls, plantes i lianes - s
Tlber, salvant totes les preferncies personis, el que sal?a pe seu port imponent i

644
magnfic com Tarbre culminal, com Tanda i assenyat rei de lexuberant botnica
riparia i Tngel blanc del riu.

Llber gavatx o poli gavatx (Populus alba var. pyramidalis) que tot i el nom popular
catal sembla que s orind del Turquest, s un hbrid de Tlber silvestre que tamb
fa les fulles amb el revers blanc, semblants pero ms grans i apampolades, i les
branques cenyides ms o menys a la soca principal. En els darrers anys sha ests molt
el seu conreu i es planta molt com a ornamental en ciutats i urbanitzacions. s el tipie
arbre pantalla.

Dades etnobotniques:
Entre les virtuts i utilitats de Tlber, cal esmentar en primer lloc la seua fusta que
dantic ha vingut emprant-se per a la fabricado desclops, pasteres, barres i molts
estris i menesters domstics com consta sovint en els documents i inventaris antics o
en tractats dHistria Natural com el de Gil on sens diu : las jssenas deis edificis
grans de ordinari son de fusta de albe per ser fusta lleugera y fort, y si est en lloc sec
que no la toque la aygua es de grandissma durada.
Actualment la fusta rojal i olorosa de Tlber i la del seu germ el xop negre que s
blanca pero una mica bruna, sha bandejat prcticament per a la construcci i el
moblatge, per la seua escassa resistncia, pero en silvicultura tant Tlber, ms encara
el xop negre i molt particularment certes varietats i hbrids especiis seus de fusta
perfectament blanca, sestimen excel-lents com a materia primera per a lobtenci de
pasta de paper o cel-lulosa i per a la fabricado de taulons daglomerat, envasos
dembalatge i caixes de fruita, per Thomogeneftat, la blanor i la blancor de la seua
fusta i per ser capachos de produir-ne grans volums en poc de temps, ats la seua fcil
plantado i la seua velo? creixen?a, que assoleix a voltes ms de tres metres per any.
La fusta dlber com la del xop sha usat tamb per a obtindre carb vegetal que com
a absorbent est indicat en diverses molsties i trastoms digestius.
Tamb el cot de la pelusseta de les llavors sha fet servir com a material de farciment
de coixinets i tapisseria.
Les fulles tendres encara que tenen un tast amargoset sn mengvoles com les de
1espinal (Crataegus monogyna) amb el qual sovint fa comunitat en els paratges ms
silvestres.
En fitoterpia tradicional tant Tlber com el xop negre tenen virtuts semblants i els
seus usos es remunten a lantigor.
La corfa fresca deis branes, aplicada sobre les ferides acta com a cicatritzant.
Aquesta mateixa corfa assecada, feta pols i barrejada amb la de lalzina i la de la
salzera blanca, constitueix un excel-lent febrfug.
Al territori dinic, popularment, les fulles del xop blanc shan fet servir sobretot com a
antiinflamatories i antilitasiques renals:
La fulla de xop blanc per a desfer les pedres i les inflamacions deis rinyons ( Pego)
Les fulles del xop blanc per a lorina ( F om a)
Les fulles de xop blanc sn bones per a les pedres del riny. lo ne pres a munt. 4 o 5
fulles bullides en un litre daigua. Prendre un got en dej ( Foma )
Pero sn les gemmes o brots, borrons o ulls foliars recoMectades, quan ja estn fetes i
turgents pero abans desclatar, especialment les del xop negre, la part fetes i turgents
pero abans desclatar, especialment les del xop negre, la part medicinal ms important i
de ms aplicacions. Aquests borrons que ja es formen a la tardor estn recoberts i
empastifats duna capa protectora de matries resinoses i un oli essencial dolor

645
semblant a la camamirla, i contenen, a ms, tanins, un glucsid cristal-l, la salicina i
flavonoides entre daltres principis actius, que acten com una capa protectora que
defensa els brots de latac de certes bactries, fongs i daltres parsits i de les cruors i
inclemncies de Poratge hivemenc.
Aqestes gemmes, altrament anomenades en farmacologa, Gemmae Populi o Oculi
Populi, en tisana shan usat com a balsmiques i fludifcants de les secrecions
bronquials i com a dirtiques i eliminadores dcid ric, i amb elles, sag de porc
sense sal i daltres subtancies preparades des de temps remots, es fa una excel-lent
untura anestsica ben til per a encalmar i assuavir els dolors deis atacs de poagre, de
les almorranes i de les cremades, i sen fa tamb un oleat amb oli doliva verge que s
antisptic i vulnerari. Les tisanes es preparen posant a bullir una mica les gemmes, a la
proporci duna cullerada per tassa, i sen podran prendre dues o tres per dia desprs
deis menjars.
La resina daquests brots o borrons s recollida per les abelles, les quals sviament
lusen per a impermeabilitzar els clavills i fuites de llurs bucs, tot protegint-les de
latac de parsits i alhora tamb desinfectant-les. Aquesta resina ja era coneguda en
lAntiguitat i sanomenava prpolis. Aquesta sustancia crea enriquida encara ms
pels elements actius de les abelles susa fonamentalment per a combatre les
infeccions gripals.

Trobarem un esment mdic del prpolis al mestre Amau de Vilanova dins del Regiment
de Sanitat a Jaume II, en el captol XVIII o Deis remeys e de la cura de les emoreydes:
Quan les morenes tormenten hom per la lur enflamacion e per scalfament deis lochs
vehins, lavors basta que hom les lau ab aygua dolqa e tbea, en la qual primerament sia
bulida sement cascada de carabaqa, ho de coguombre, ho de verdolaga, ho sempreviva,
ho flors de nenfari. [...]. E aytanbn pora hom untar lo dit loe ab populen* si hom lo
troba firesch. E si hom les dites coses aver no podia totes, age hom aygua tbea dolqa,
ax con si avia stat al sol; e coton ho drap suau e moyl, muyat en Vaygua, sia sovn
posat en lo dit loch
( * ) Ungtlent fet a partir de la pega o resina que recobreix els borrons dlber.

El xop blanc per a fer caixetes per a les taronges ( Pego )

Dades antropolgiques

lber trmolos,
de tard en tard escolte
les teues fulles, que es Uancen
amb un fragor de guerra.
Annim. S. XII .Suibne, el boig.

No creiem que hi haja un arbre ms valent que larbre blanc en les terres valencianes i
meditarrnies, tret noms, potser, del ferm i flexible fleix que trotant i piafant, deis ms
alts ombrius fins ais barranes ms humits i profimds, davala. Per aix no ens pot
sorprendre massa trobar Varbre blanc jugant un paper de muralla defensiva en els
conflictes armats, com s el cas del magnfic arbre blanc que antany salfava davant de
Permita del Santssim Crist de Gata, que durant locupaci napolenica fu el paper de
fita inexpugnable quan els gaters ms ardits es feren forts dins del petit recinte sagrat.
Noms comen 9 aren els soldats francesos a pujar i a acostar-se a Permita, sesdevingu
un succet prodigios i de sobte es quedaren tots cees, de manera que hagueren que

646
tomar-sen enrere Anyenc arbre blanc, que com tants altres arbres vells i venerables
de les nostres terres va tindre una sort miserable, ja que va acabar fent de trist
combustible deis fogons de les locomotores del trenet de la Marina.

Florira com el lliri i la seua soca arrelar com la deis lbers, promet Jahv a Israel.
( Osees 14: 6 )
...pujava des de la Baixura una brisona subtil, aromada de pl.lens i fines exhalacions
de la xara i vaporosa de creosotes i resines; els arbres, fins els ms tardans, ja duien
els vestits nous - ametlers, nogueres, fruitals de pinyol, arbres blancs i ppuls de vora
riu s havien entapissat els grisos guarets del verd fo rt i lluent de la sembradura
ventrellant; creixien alfalsars i panissos airosos i higroscpics per les curtes horteues
de les humides rieres...En fi, aquella val de Cassana, darrere Vencolliment hivernal i
els titubeigs d adolescent de la primavera, s immergia ja francament en la luxria
estival.
Enre Valor. Sense la trra promesa, p: 551-552

D altra banda, jo em senta feliq noms de la seva companyia. Tenem el temps

mesurat, per tot es prestava a la nostra escapada, el cam que s estrenyia fins a
esdevenir un sender, els lbers blancs, de branques escalonades, asil de les cigales,
la correntia paral.lela deis dos candis. Hi havia tantes coses a veure en aquell
sotabosc de la ribera on ella no havia estat mai, d una varietat queproposava encisos
sempre imprevistos.
Josep Sebasti Pons: L Ocell Tranquil

Gegant de vista molt llarga,

tot ho aguaita i ho pressent,
i albira nvols i llamps
o ponents.
Mart Domnguez Barberil. L 'Ullal: L 'lber

lbers suaus d aqestes encontrades,

aloe en flor, caminalet esquiu,
canyar de les msiques regalades,
tot ho festeja dolqament el riu.
Josep Camer .Lloc. La sort sagrada..

Festeja l aigua del riu

i tot festejant s atura.
11 albereda somriu
d encantament ipara.
Guerau de Liost Enyorada valL

L alba de fulles tremoladisses deia al pollancre:

Per qu t enfiles tan amunt ?
I el pollancre, desgarbat i tmid responia a l alba:
I tu, per qu ets tan posturera? totes les teues fulles en fan l ullet.
Pere Coraminas. Les Ugrimes de Sant Lloreng.

Vine ac, Galatea. A qu ve de jugar entre les ones ? Ac la primavera s rosada; ac

la trra escampa per la vora deis rius les seues flors variades; ac Vlber blanc es

647
decanta sobre la meua cova i una parra flexible hi teixeix els seus umbracles. Vine ac:
deixa que les ones boges baten la riba.
Virgili Buclica. IX

Davant del portal hi havia un alt lber de blancor tremoladissa, i en aquells camps

primaverals Varbre gran i blanc semblava arrancat d un paisatge de neu.

Gabriel. Mir& Da camperoL

Els camps travessats de regs blaus, que un rengle d albes acompanyen de tant en tant.

Miquel Llor i Forcada^ Laura.

de la ginesta a un alba on nia l oriol.

Jacint Verdaguer. L Atlntida.

La pollancreda es torg a l hora crua

que el vent, pie de venjances, la malmena;
i va deixant, en incomptable ofrena,
unplor d argent sobre la trra nua.
Josep Camer.Ojrena: Tardor

Mitologa:

Reporta Calmac, en el seu Himne VI, el dedicat a Demter, un lber gegantesc que
arribava fins a lter hi havia en el centre del bosc sagrat que els antics pelasgs
tenien consagrat a Demter, a la vora del qual sovint jugaven les nimfes a Phora del
migdia , entre pins, olms, pereres i pomeres, tan fronds que difcilment passaria un
dardell a travs daqueix bosc , el qual la dea estimava amb follia; don que
sencoleritzara fins a 1indecible quan Erisicton i vint servidors seus, tan desvergonyits
com ell, Pabateren armats de for?udes destrals de bronze per tal denteixinar la sala en
la qual pensava celebrar a diari banquets per al seus amics, amb abundoses menges
, tot fent-se sords durant la sinistra tasca del seu planyvol cant , que els altres
arbres primer sentiren i a la fi tamb Demter. La dea els deix marxar, els servidors
perqu havien seguit el seu amo constrenyits per la necessitat , i per al violent cabdill
procura sofrences, i al punt va posar en ell una fam cruel, salvatge, ardent, enorme, i
en tan terrible mal es candia el miny. Malaguanyat ! Menjava i, inmediatament,
senta apetit de nou..

En un lber es transform la bella nimfa Leuce quan el gels i luxuris Hades provava
de violar-la; lber que al Trtar, mn deis espectres subterrnies i dultratomba i
reialme de Pinflexible i temible Hades i de Persefonea, amb el seu platejat i fronds
fullatge assenyalava i ombrejava les aiges de la font de Mnemsine o del Record,
situada part enll deis camps d asfdels , a la vora del palau fred i gegant dHades, i a
tocar de la porta reixada deis felifos Horts Elisis, on anaven a beure les nimes
iniciades o virtuoses a qui Orfeu havia fet saber prviament una contrasenya, que els
permetia remembrar i parlar de totes les seues vides passades i preveure lesdevenidor,
entre daltres qualitats que provocava la seua ingesti, tal com les aiges de la font
del Lete o de POblit estaven ombrejades per un xiprer blanc, que esquivaven els
iniciis i on saplegaven assedegades les nimes i espectres ordinaris, les quals en

648
beure tot duna oblidaven llurs vides passades de manera que restaven muts sense res a
recordar ni poder parlar.
Aix com el xop negre era un arbre fnebre, que estava consagrat a la dea de
rendevinaci i de la mort Hcate, llber que prometa la resurecci estava consagrat a
Persfone com a dea de la regeneraci i era tamb un arbre dedicat a la memria de
lestrenu i esfor9 at Heracles, l ombriu arbre que forn la corona a Hrcules com ens
recorda Virgili en el vers 6 6 del llibre segon de les seues tan divines com tils
Gergiques, el qual quan tomava del Trtar havent ven9 ut i capturat el terrible i
temible Ca Crber, concloent aix el seu darrer i ms ardu treball, va arrancar una
branca de llber de lestanyol del record i a tall de trofeu amb les fulles es teix i es
ceny una corona, les fulles exteriors de la qual, lliures de tot contacte amb la pell de
lheroi, conservaren el seu color verd fose natural, quasi negre, perqu negre s el
color del mn subterrani, pero les fulles que tocaven la seua heroica front es tomaren
dun color blanc argentat, a causa de la seua noble calor i gloriosa suor, significant
daquesta manera que Hrcules treballa tant en un mn com en altre. Una variant
daquest mite relata que Hrcules es ceny el cap amb rams dlber en senyal de triomf
quan va occir el gegant Caco, el ro o dolent, en el seu cau del mont Avent a Roma.

Tamb els lbers es relacionen amb el sempre instructiu i rabiosament actual mite de
Faetn, limpacient, ingenu, fatxenda i malaguanyat fill gran dHelios, ja que en
lbers, que prometen la resurrecci i ploren llgrimes dambre, transform Zeus les
seues afligides germanes menudes, Proto i Clmene, quan ploraven incansablement la
seua mort escaiguda en estimbar-se Faetn sobre el riu Po mentre conduia de mala
manera el carro del Sol que son pare Helios, rera els insistents i molests precs seus, li
deix conduir un dia, no sense una certa para, provant de meravellar les seues
germanes i animat per la seua afectuosa i consentidora mare Rod. Aix dones i com
Faetn una volta enlairat en el carro Solar no era suficient destre per a utilitzar les
regnes ni fort per a frenar lembranzida deis impetuosos cavalls blancs del carro del
Sol, aquests se li desbocaren i comen9 aren a despla9 ar el Sol, ara tan alt que tothom es
posava a tremolar, com tot seguit queia tan a prop que arribava a socarrimar tots els
arbres i herbes, collites i rostolls de la trra, cosa que enfurism de tal manera Zeus,
que amb els altres dus de lOlimp esguardava la perillosa cursa de Faetn, que en
una arravat dira li va lla g a r un llamp que el fulmin, tot caient de pie i de mort en
les aiges del riu Po.

Llber o arbre blanc per excel-lncia s larbre de lEquinocci dAutumne i larbre del
temps i de lancianitat pe color blanc o cans del seu tronc, del seus branes i del
revers de les seues fulles per tamb per haver-lo tingut com el primer arbre que fu el
Creador, lAdam del regne vegetal, i per tant com el ms vell. Tamb s llber,
larbre escollit deis fabricants descuts. s molt antiga la devoci, el cuite i el respecte
daquest arbre tan nostre i tan elegant i bellssim. Tocats dor de fulles dlber shan
trobat en cementeris mesopotmics de fa ms de 5000 anys. Hrcules endurant uns
ben ardus i onerosos treballs va vncer repetidament la mort, i a lantiga Irlanda -
esmenta Robert Graves - la vara que empraven els fabricants de tats per a amidar els
cadvers era dlber, probablement per a recordar a les nimes deis difunts que aquell
no era el final del viatge.

Les bellssimes fulles de cinc puntes de llber, com les daltres vegetis de fulles
semblants, en especial lhedra, la vinya, lartjol, la figuera, laur i el plataner

649
dombra, estoven consagrades a la Dea Blanca, la Mare de Tota Vida, aquella a la qual
els vers poetes de tots els temps han invocat sempre i a qui els vers amants desitjarien
conixer ms que totes les altres coses. Una altra fulla de cinc puntes ds sagrat era la
del quinquefoli, principal ingredient de lungent per a volar, utilitzat per les bruixes
franceses medievals; una alternativa trobada en una formula mgica s la fulla de
llber.

En temps passats - escriu A. de Gubematis, a les darreries del segle XDC, en el seu
treball sobre la mitologia de les plantes o les llegendes del regne vegetal - en els
camps de Bolonya, a la naixenga d una xiqueta esplantaven, si erapossible fins a mil
lbers, i se n tenia una cura extremada fins al casament de la xiqueta. Llavors es
tallaven, i el producte de la venda era el dot de la nvia. En el nord es plantaven
bedolls amb la mateixa finalitat.

James George Frazer en La Branca Daurada, - elegant i fantstica enciclopedia de

noves meravelloses, vasto i vria selva de les ms curioses i esbalaidores fabulacions -
, refereix, bo i tractant la general presencia deis bosquetons sagrats i del cuite deis
arbres en les ms florents cultures antiges i en els pobles ms primitius i salvatges, -
per ais quals cada objecte natural o criatura, planta, animal o arbre, estova animat per
un esperit semblant a la nostra nima, al qual calia considerar i respectar i amb el qual
es podien estoblir tractes i relacions -, que per ais indis hidatsa dAmrica del nord,
lombra, esperit o nima de llber, larbre ms corpulent de la val de lalt Missouri i
un veritoble gegant, possea una saviesa especial, amb la qual ells aprenien a contactar
per prendre ajuda en certes empreses dificils. Era un trist pecat per a un hidatsa tallar
cap lber i quan necessitoven llenya o fusta la prenien solament de les branques o
arbres caiguts espontniament. Encara darrerament alguns indis ms vells i crduls
afirmen que moltes de les desgracies i penalitots que sofr el seu pobl foren causades
per aquest oblit modem, aquesto desconsideraci actual ais drets deis lbers vivents.

364.- Populus nigra L.

Salicaceae
Saliccies
Noms populars dinics: Xop ( La Safor, Penguila ), xop negre ( Benirrs ), xop del
terreno ( Beniarrs ), xop bord ( Castell de R ugat,), 1arbre, a tot el territori; xop,
xopar, en general, i tamb xopera, les arbredes.
Altres noms populars: Arbre poli, pollanc, pollanca, pollancre, pollncol, populina o
ppul.
Ppul s la seua forma ms antiga i acostada a loriginal llat que encara queda
enregistrada per Cavanilles i per la nostra rica i preciosa toponimia on tantes perles
lingstiques, joies de lidioma i diamants verbals ens podem trobar.Toto aquesto
llarga sinonimia deriva del motpopulus, nom de larbre en llat, dorigen obscur, que
al seu tom deriva del nom pre-rom de larbre en una llengua no indoeuropea.
D altres autors han suposat que la denominaci llatina de populus ho era en el sentit
darborpopuli: arbre de pobl, pe cultiu tan primitiu daquest arbre de part deis grecs
i deis romans. Tamb sha especulat que populus derivara del mot paipallein:
agita, per la facilitat amb qu el vent mou i agito les seues ampies, lleugeres i
pe?onudes fulles.

650
Xop, que s un vell castellanisme, deriva tamb duna variant de populus, que s
cloppu, i s la forma usual en la part sud de Catalunya occidental i al Pas Valencia, on
la forma poli i pollancre fou d esp ead a, si b encara es conserva en la toponimia.
Toponimia:
La squia deis Xops de Xeresa, que naix en lullal de la Creueta tot passant per la
partida de la Creu i la del Pont.
La Font del Xopet de Xeraco.
Lermita del Ppul del Montg, a les faldes de la solana al terme de Xbia.
La val i el castell de Pop de la serra del Cavall Verd i la fonteta del Pol de la val de
Laguar.
La font del Poli del barranc de Xoxim de Pego.
La fonteta del Poli dAlfauir, al peu de lombria del tossal del Castell, baix de la font
del Pintat, a prop del riu Vemissa.
La font i el barranc del Poli de la Llosa de Ranes.
El barranc deis Pollencs de Pinet.
La font del Poli, una de les ms visitades de la serra de la Calderona
El nom del pobl de Polop o del riu Polop.
El carrer del Ppul de Valencia, estret carreronet que va a parar a la piafa de la Merc.
Hi ha el lien? de la Verge del Ppul del convent de Santa Clara de Gandia, atribuit a
Paolo de Sant Leocadio. Tamb la Mare de Du del Ppul de Torrent del segle XIV
plena de serenor. I la Verge del Ppul de Quart de les Valls, lien? trobat un 6 de
novembre de 1649 entre les rues duna paret del palau del bar de Quart de les Valls,
que es desploma dimprovs sense ferir a dos xiquets que estaven jugant al seu davall.

Dades ecolgiques: Paleotemperada. Tot i que s un arbre que creix silvestre en Asia,
a tota Europa i al Nord dfiica, la seua rea natural de distribuci resulta difcil de
precisar per la profussi amb qu sha conreat i plantat des de molt antic en les ribes
del rius, les vores deis camins i en les fites deis camps, facilitant aix el seu
asilvestrament i la seua dispersi. En el riu Serpis, com en els restants del Pas, s un
arbre present i freqent sense que ning el plante, pero els botnics afirmen que el seu
espai originari es circumscriu a lEst dEuropa Oriental i aloest dsia, i que a les
terres valencianes i peninsulars s un arbre que ha estat introduit, ben al contrari del
seu germ llber que t en els nostres rius el seu bressol natural i s deis nostres
boscos de ribera el seu arbre principal i culminal.
El xop negre, i ms exactament el fill o hbrid, el xop canadenc, sper les
circumstancies actuals 1arbre ms nombrs i el que ms fronda verda alfa enlesliberes
del riu, per ser objecte dun intens cultiu tradicional com a arbre fustaner que a hores
dara continua, tot i que no travessa el seu millor moment.
Encara que el xop negre silvestre o ver no resulta difcil de reconixer, no pocs
justificis dubtes ens assalten en provar didentificar amb certesa els seus abundants
filis i germans artificiis, ats que els xops, tan valuosos en silvicultura, han estat
objecte de nombrosos experiments dhibridaci, deis quals han resultat centenars de
peus hbrids i clons especiis procedents de lencreuament darbres europeus amb
arbres americans.
El xop negre, ver o xop del terreno deis talladors de fusta tradicionals s el que naix
silvestre a les vores deis nostres rius i rierols i que trobem, 9 a i lia, al llarg deis seus
trajectes, formant petites motades, flocs o colnies o en solitari i, a voltes,
entremesclat amb el xop blanc i daltres arbres i arbusts riberencs. s el que fa la fulla
ms menuda i com tots els seus germans nigra , variants i hbrids, t les dues cares

651
verdes, dun verd llis i alegre, si b el revers un xic ms tenue. Aqestes fulles brosten
amb un lluent tint rojal a la primavera, rere la floraci, sn llises amb un tirat
romboidal molt bonic i senzill, el marge translcid i finament dentat i normalment
sense glndules a la base del limb. El pef s llarg, peludet i xafat lateralment i porta
dues estipules membranoses caduques a la base.
Tot i que de jove senfila cel amunt amb un posat esvelt i llis, quan arriba a adult fa la
copa abovedada, oberta i clara, sostinguda per diverses branques grans, generalment
ascendents i una soca robusta i rugosa que en fer-se Tarbre vell somple de bonys i
rebaves deis quals brosten nombrosos tanys i refillols. Pot abastar una a la ria de ms
de 30 metres i arribar a viure 300 anys, cosa de gran mrit en un arbre de creixement
tant rpid, i incls ms anys, si fem cabal del que sens ha dit del xop de Permita de
santa Barbera o de la font del pa de la Mariola, possiblement el xop ms gruixut i
antic de totes les terres i muntanyes diniques i aix que ha sigut molt capolat.
Altres vetusts xops negres silvestres dignes desment sn un que senlaira en solitari a
tocar del corrent de laigua en Pesquerpa i ferstega obaga de la revolta de la Mina
que posiblement siga el ms vell de tots els que es crien dins PEstret, o els dos o tres
vegades centenaris xops negres que en reng salcen bonyeguts davall de Lalqueria
Vella, de la partida de Polop Alt, la ms ponentina de la conca del nostre riu, o del xop
ve de la font del mas de Torre Redona tant vell, potser, com el de santa Barbera,
davall duna vella i ardida carrasca que marca els mil metres per sobre la vora de la
mar i a tocar duns esvelts pinsapos centenaris i dun vellssim arbocer.
El xop de lHort dIvancos dnova.

Dades etnobotniques:
La marjal estava inundada i aix facilitava Vactivitat deis gossos. Sn menuts i
nerviosos, i estn ensinistrats per a la caga de la rata. Feia anys que no hi anava i per
aix vaig acceptar la invitado. Agafdrem uns poals i amb fang de les basses d arrds
anavem tapant els caus, els que hi viem, fins a deixar-ne dos. Per un d ells, amb un
poal, agafavem aigua del sequiol i inundvem les galeries. Per l'altre, eixia la rata.
Amb un perx de xop les espervem a Veixida, per a colpejar-les. Molt sovint, com
passa en la vida, la rata sortia d unforat que no havem vist.
Francesc Baixauli Mena: L Ombra del Tamariu: Cagar rates
El xop per a fer perxes o barres de snia ( Marells de Rafalcid de Gandia )
La fusta del xop s lleugerai es dobla, s ideal per a fer els timons deis forcats
( Penguila )

El xop negre sha plantat tradicionalment per a fer arbredes, anomanades xopades,
per hui en dia ha estat despla9 at per altres varietats i hbrids artificiis, en especial pe
xop canadenc (Populus canadiensis ), que s P arbre predominant de les liberes del riu
Serpis actualment, el que sutilitza massivament en les plantacions fustaneres i el que
fa la majoria de les frondoses i esplndides xopades, daquests ben dre9 ats i endre9 ats
camps de fusta i magnfica estampa, que trobem en el nostre riu, sobretot a la
feracssima i mai prou lloada val de Perputxent, des dAlcosseret a LOrxa.
El xop canadenc, que en alguns pobles de la Marina, sanomena xopa, fa la fulla de
contom deltoide, molt ms gran que el silvestre i una copa tamb ms gran, i la fusta
blanca, a diferencia del ver que la fa ms brunenca.
Fer una arbreda de xops, una xop, costa de 8 a 12 anys normalment, tot depn del
terreny, del peu plantat i de la cura i les ganes de treballar de lamo, ens va dir un vell

652
tallador de fusta de Beniarrs. El xop canadenc que abans era talable en 8 o 10 anys,
ara com sha fet al terreny, tarda a fer fusta bona de 12 a 14 anys, per aix estn
introduint-se nous hbrids de creixement ms rpid.
Els esqueixos per estaca es planten sobre els terrenys al.luvials plans i espaiadament.
Sn preferentment esqueixos procedents dun nic individu seleccionat, del qual per
clonado se nhan obtingut innombrables i idntics. La plantado es llaura un parell de
voltes a lany, sesporga i, si cal, es fa un reg. Fem servir i consumim molta fusta i
paper en un espai e ix u t, el mediterrani, que en produeix poca ja que no s lloc de
grans boscries. Per aix cal plantar-ne camps all on el privilegi deis rius fa planes i
rambles fecundes i humides.
Una bellssima i molt encertada descripci de les xopades de cultiu o arbredes de
pollancres s la que ens deix dibuixada amb subtil tra? Josep Pa al pulcre i vast
mural del seu Quadern Gris, un fragment del qual, almenys, no podem estar-nos de
reproduir ac:
Larbre tipie de les arbredes s el pollancre, que t moltes varietats i s alt, esvelt i
elegant i sembla haver estat creat per donar a les arbredes lencant que tenen . El
pollancre t una fulla que quan passa una mica dairet repiqueteja duna manera
alegre i deliciosa, i aix en aquests paratges hi ha sempre un sorollet ms o menys viu
que fascina cndidament els sentits. Per altra part, la fulla daquest arbre gira a
limpuls del ventet - com la de 1olivera - , i aix quan apareix a la llum plena la part
posterior, que s ms clara, sense arribar a ser platejada, pero molt esponjosa, es
produeix en les masses daquests arbres una escuma lleugera que no s tan consistent i
metl.lica com la deis olivars, pero que t una suavitat indicible. Des del tren jo
pensava aquesta tarda en lagradable gracia que tindria allargar-se en lherba de les
arbredes, amb els ulls al cel, i passar una estona contemplant aquests moviments
vegetis tan prodigiosament innocents i divertits.
Les arbredes sn, potser, lespectacle vegetal del pas ms unit a la nostra manera de
ser. s un espectacle molt canviant - duna varietat que de vegades sembla difcil
dexplicar, almenys en a p a re ja . Potser la llum s lelement ms decisiu del seu
esperit. Amb determinades llums les arbredes tenen un acolliment alegre, radiant i
agradable. Altres vegades, tenen un aspecte trist, decaigut i deprimit. De vegades
arriben a produir, cap al tard, tan solitries, una por indefinible.

Un aspecte a lamentar deis xops, don li ve el nom popular de mosquiter, s el tropell i

la diversitat dinsectes que lataquen insidiosament i sense pietat, defoliadors i
barrinadors de tota mena que obrin galeries en els trones i les branques, i tota llei de
larves descarabat i de papallona, dac que alguns errniament el consideren un arbre
frgil per aqueixa pretesa feblesa ms que a la manca de vigor de larbre ha de ser
atribuida a les for?ades i rgides condicions a qu nosaltres sotmetem larbre.
Altres xops dignes de remarcar pe seu valor o perqu ocasionalment podem trobar
naturalitzats o com a ornamentis sn: el xop llombard , el xop dElx, el trmol i la
Carolina.
El xop llom bard o itali {Populus nigra var. itlica), Veskizumarr deis bases,
dorigen incert, sembla originari dItlia o dAsia occidental i deriva dun o diversos
clons masculins seleccionis per cultiu, fa les seues branques dretes molt acostades al
tronc vertical, bo i assolint aix un port columnar bellssim i esvelt com una serena i
formosa flama verda que en la quietud del dia brotara del foc ocult de la trra. A
Fran9 a era tradicional plantar a rengs aquest singular arbre a la naixen9 a duna filia per
tal danar preparant-li el dot.

653
 El xop d Elx ( Populus euphratica), s una de les ms preuades relquies arbries del
nostre Pas, del qual Daniel Climent en el seu am i acurat treball sobre Les Nostres
Plantes ens diu: Aquest arbre s un deis ms escassos a tots els Pasos Catalans i a
tot Europa: tan sois hi viuen un centenar llarg dexemplars (120 nhem comptat
nosaltres) a les vores de les squies daigua dolfa i sala que ixen del pant dElx (Baix
Vinalop) enmig dun desert margs i salat, la qual cosa ens parla ben b del seu marc
ecolgic: helifil, resistent a leixut pero amb necessitat duna certa humitat edfica,
tolerant a la salinitat, etc.
La seua rea de distribuci abarca des deis peus de lHimalia fins al nord dAfrica,
pels desert i semideserts salats on s lnic arbre que resisteix condicions tan dures: el
seu paper ecolgic s, dones, importantssim, i all on ha sigut talat no ha hagut cap
altre arbre que shi haja pogut instal-lar.
Presenta un notable polimorfisme foliar, amb fulles dun verd blavenc allargades com
les deis salzes, aovades com les deis xops o de formes variades i vorades de dents, i
totes aqestes sobre el mateix arbre i fins i tot la mateixa branca!
Els intents que shan fet per aclimatar-lo i reproduir-lo fra de les squies dElx han
resultat fins ara infructuosos o encara poc significatius.
El trmol, trem o tremol (Populus trmula), aix anomenat per la facilitat amb qu
tremolen les seues fulles verdes i peludetes al ms lleu buf de vent, tamb anomenat
lber bord o alba borda, t la soca blanquinosa i llisa, amb una copa ampia,
arrodonida i clara i poques voltes supera els 2 0 metres dalfada encara qu pot
arribar ais 30. s rar en les planes costaneres mediterrnies i molt freqent en els
Pirineus i muntanyes venes on es cria allat o fent petites llenques o colnies en els
mrgens deis rius i rierols, en els vessants i els fons de les valls amb un bon
enllumenament solar i sls freses, associat, a voltes, ais bedolls i ais faigs, des de 500
a 1700 metres i s per aix considerat el ms mont deis xops. La seua rea de
distribuci abrafa sia temperada, fins a la Xina i el Jap, quasi tota Europa i el nord
dfrica. Encara que mai no abasta una alfada fenomenal i s de vida breu que
rarament supera els 1 0 0 anys s un arbre duna gran elegancia, especialment a la
tardor. Fa la fusta molt blanca i lleugera, i s la preferida dentre totes les fustes deis
xops per a fabricar pasta de paper. Les seues fulles i gemmes tenen les mateixes virtuts
que les del xop negre i el blanc. Fa un hbrid amb llber, el Populus canescens, que
sol entremesclar-se en les altes riberes i frescals ombries amb els seus pares.
La Carolina o xop carol o de Virginia (Populus deltoides) s orinda dAmrica del
nord i es planta sovint en les comarques plujoses a les riberes deis rius, en pares i
jardins. Fa unes fulles molt grans, tan ampies com llargues, en forma dun ampie delta
i amb els mrgens ciliats, i glndules a la base del limbe. L a xopa o xop canadenc s
la seua filia o hbrid dorigen artificial amb el xop negre europeu o del terreno, el qual
fa les fulles ms menudes que sa mare i amb alguns cilis noms en el contom de les
vores, i ocasionalment amb glndules a la base de la lmina foliar.

Dades antropolgiques:
Quatre fruits i profits fan els xops com els seus veins i germans llber, lolm i el
slzer deis quals el custic i misgin Jaume Roig, recollint lopini general de
lantigor i de la seua poca, deia en un deis seus sempre vivssims i entremaliats
versos, que com canya vana fruit no fan e al foch van . Un primer fruit capsular, del
qual ja sha dit alguna cosa abans en comentar les caracterstiques de la familia de les
Saliccies, en forma duna capseta tan senzilla i petita com les seues flors, cafida de
diminutes llavoretes amb un floc de pelets per a afavorir el vol fcil i lleuger. El segon

654
fruit del xop s el de ms profit material, el ms rendible, s la fusta clara, lleugera,
manegvola i rpida de fer. El tercer fruit s el ms sabors, sn els mengvols i
agradvols roviols o bolets de xop o pollancrons (Pholiota aegerita), tan estimats deis
nostres boletaires. Pero un altre fruit fan encara els xops que lleven i reserven per al
cor deis seus amants i per a tots aquells que saben mirar-los amb els ulls nets, uns
fruits intocables, impossibles de prendre amb els dits de la m, noms visibles i
assequibles amb la pupil-la de lnima. Aquests polits fruits del xop com tan bellament
i sbriament ha dit un singular i subtilssim poeta lleons que esguarda el mn
apassionadament, com abans els genials Llull i Graves i els enyorats Costa i Alcover,
des de les ben volgudes colines de les nostres encisades i lluminoses illes, els vorem
noms de nit, al cru hivern, entre les seues nes rames: sn les estreles.

Un ben il.lustratiu exemple de la continuitat del cuite a larbre deis antics fins
Pactualitat el constitueixen les populars Festes del Xop que anualment se celebren
encara a les belles viles de Planes, Altea, Benignim, el Palomar i a daltres pobles de
la nostra geografa.
Francesc Martnez parla daquest ancestral s del xop referit a Altea al seu recull de
Folklore Valencia: Els llauradors tenen per patr a Sant Joan i li fan la festa, que
consistix en anar els maj oris la vespra del dia per la vesprada i tallar un arbre, el ms
alt i dret que troben en el terme, de la classe que es diuen xops, siga de qui vullga,
sense ms formalitat que dir-li a lamo que lhan tallat; al so del tabalet i dolgaina el
porten, acompanyats per tota la xicalla del pobl, a la plaga de lesglsia, on el planten
desprs dhaver-lo netejat les rames fins al caramull, el que sois deixen; larbret de
Sant Joan, com se lanomena, permaneix all plantat fins a primers dagost, en que el
tomben i avisen lamo per a que vaja per ell i se lemporte.
A Benignim i el Palomar s darrelada tradici popular la celebraci el dia de la Mare
de Du deis Desemparats, en el segon diumenge de maig, de la festa de la plantada
del xop en honor de la Verge. Al Palomar en aquesta celebraci es bailen les danses
deis Pastorets i de la Bandera i es fa una process. La vespra, o dissabte per la
vesprada, des de la plaga de la Verge la gent es dirigeix a la xopada per a procedir a la
tallada ritual dun deis xops ms forts de la rodalia, prviament triat, que ser dut al
muscle deis hmens i a la veu d amunt, a la plaga del pobl, on, adientment pelat a
excepci del cp, el caramull pbic, ser colgat en la trra per marcar el centre de la
dansa i de lanimaci, la cucanya on els ms ardits i valents aconseguiran premi i
nombradia en el rogle del veinat.
A Millena, quan antany es feia la festa, sanomenava Varbre de sant Josep, perqu era
en la festa del dia de Sant Josep quan els veins plantaven enmig de la plaga un xop
verd molt alt, pelat i ensabonat de dalt a baix, tot deixant-li al cp unes quantes rames
en les quals senrastrava una porci de bunyols i lligaven un pollastre. Una variant es
feia encara ais anys cinquanta a Bellreguard o a Almoines.
Una ben trenada i substanciosa glossa de la Festa del Xop i el seu significat, referit a la
bella i pulcra vila de Planes, s la que fu Alfons Llorens, un deis seus filis dilectes:
El cuite a la Deessa Mare. La Pasqua Granada, a Planes, no t ms denominado
que Festa del Xop, i el xop es el centre de la vida del pobl fins al Corpus, en qu ser
substituit per lenramada. La festa em sembla un ritual a la fecunditat i a la potncia
sexual, no solament de la trra, sin de lhome i la dona i deis seus atributs. Els
smbols fal.lics sn evidents. El totmic arbre no deixa de recordamos cuites a la Gran
Deessa Mare que dna vida, que fecunda i que, potser, per aix, s font dalegra no
continguda, de goig desbordat, de festa. Potser la festa i el seu ritual tinga alguna cosa

655
a veure amb algunes prctiques religioses ben antiges, amb aquells cuites ancestrals a
la for9 a primordial de la vida, a la fecunditat que assegura la continuitat de 1especies,
a les forces ms poderoses i cegues que mouen lunivers, la vida en el seu estat
desbordant i csmic.
El ritual s molt senzill. La vespra de Pasqua Granada, pe mat, a la vegada que
utilitzen begudes alcohliques - sobretot, naturalment, la beguda nacional de la zona,
el caf-licor - es cavava un gran clot a la piafa major. Lexpectaci, la beguda i el lloc
permeten tot tipus dexaltacions de vitalitats. Amb el descans dun menjarot, la
vesprada es dedica a recorrer els barrancs del terme per a cercar xop ms alt, rect i
robust que puga haver en la Val; un peregrinatge mullat dalegria i de beguda. Es pot
tallar el que es vullga, tots els xops del terme estn a disposici de la festa, no regeix
el principi de la propietat privada, sin la comunal, cap propietari no pot protestar ni
exigir que lil paguen. Una vegada triat i tallat, es trasllada a la piafa, amb un bon
acompanyament de xiquets, que aprenen, des de linici, el ritual festvol de la divinitat
boscana abatuda ara, a cops de destral, pero que li espera una enaltidora apoteosi.
En caure el sol sinicia el rite de la plantada. Es tallen les branques sobrants,
intermitges i disperses: el cop deu quedar equilibrat; se ladoma amb garlandes i
branques darbres - cirerers - amb fruits ja assaonats i una senyera oriflama. Se li lleva
la corfa, per a que quede pelat, blanquins i viscos. El ms petits, amb les corfes,
comencen un conat de dansa, donant colps a trra, fent soroll; amb una fulla i dos
trossos de corfa es fan una flauta per a fer altre tipus de soroll. s necessari el soroll,
cal espantar els esperits male'ts que podrien desbaratar la festa. Una vegada lligades a
la soca quatre cordes, en disposici radial, i preparades unes tissores de troncs creuats,
agafats els varons a les puntes de les cordes, comenf a la plantada.
Van introduint el xop en la trra, en el clot. Rtmicament, a cops de mal, van
introduint-lo. Aquest s lnic acompanyament musical. Els de les cordes segueixen el
ritme i en cada estirada donen crits, ara sense contingut, com Oissa!, Oandes. Quan
comenf a a empinar-se lemoci augmenta. Tot el pobl, la vella tribu, mira el que ell
ha fet altres anys, el que ara fan els ms joves, la cadena est assegurada; enyora,
pensa, espera un futur.
El xop, president de la festa
Entre aplaudiments, goig dhomes i dones, que dibuixen el somriure de Torgull de
pertnyer a una comunitat capaf de fer coses com aquesta, queda el xop plantat. La
plantada t aqueix carcter comunal que arreplega el fons col-lectiu de la vella tribu.
El xop es constitueix en el smbol president de la festa. Al seu voltant, no fa massa
anys i en fer-se de nit, sexecutaven unes dances prpies de la festa. En les danfades la
dona ocupava un lloc destacat; tenien un caire jovenvol i exaltaven lharmonia entre
els sexes .

A lantigor, a diferencia del xop blanc que estava dedicat a la dea del renovellament i
de la resurecci, i al triomf sobre totes les travs i treballs del cam de la vida, el xop
negre era considerat un arbre fnebre, consagrat com el salze a la dea de la mort i de
Pendevinaci Hcate, la cara vella i minvant pero pletrica de misteri, de poder i de
saviesa de lantiga triple dea Lluna.

De xops negres esvelts i de vetusts salzes era el bosquet sagrat de Persefonea, ais
costis llunyans de lOce occidental, el qual omava Pentrada principal del Trtar, el
regne del rei Hades i la reina Persefonea situat endins les pregoneses de la Terra.

656
Hi ha una referencia en Plaute (Casina, acte II) a ls endevinatori del xop negre i de
lavet, en el qual sembla que lavet representa lesperanga i el xop la desesperaba, tal
com en certes contrades angleses una xicona donava al seu galant im tros de bedoll
com a senyal destmul, pots comengar, o un tros davellaner, sigues prudent i
desisteix.

Una arbreda de xops, vems i xiprers olorosos, plena dufana voltava el coval de la
bella i solitaria nimfa amb grans bucles, Calipso, a les copes deis quals anaven a
jocar-se aucells d ala llarga, dbiles i esparvers i gralles marineres de llengua
cridadissa, que el nodriment guanyen entremig de les ones.

El xop negre est lligat a la naixenga de Virgili, com tan elegantment i amenament ens
reporta Miquel D 0 I9 a la introducci catalana de la seua traducci de les Bucdliques:
Mgia havia somiat dinfantar una branca de llorer, la qual, en tocar a trra, creixia
fins a esdevenir de seguida un arbre florit; Pendem , fent via pe camp, se separa del
cam i deslliur feligment in subjecta fossa, s a d i r , probablement, dins un solc, en la
gran pau deis camps llaurats per a la sembra, al si daquella trra itlica, fecunda mare
de messes, que el nostre poeta havia de cantar com cap altre. El nou nat va emetre un
vagit i mostr una fag serena. La llegenda semboniqueix ms encara. Segons un
costum del pas, fou plantat un tany de pollancre en aquell indret, el qual es va fer alt
tan rpidament, que aviat sobrepass els pollancres adults; aquesta arbor Vergilii es
considera sagrada i fou objecte de cuite per les dones grvides o sortides de part.

Aquell xop felig i solitari que Ovidi ens mostra de sobte com un miracle, en tombar i
entrar en el vers 555 del llibre des de les seues prodigioses i cabaloses
Transformacions, algat sobre la mollenca gespa, que oport ofer la seua ombra
agradvola ais dolcssims amors dAfrodita i Adonis, davall del qual sajagueren per a
contar-li Afrodita, amb el seu bescoll descansant sobre el pit dAdonis i compassant les
seues paraules amb besos, la rude i dura rondalla de la velog i temerria Atalanta i
lingenu Hipmenes, a tall dadvertencia per a evitar-li danys al seu estimat.

- Oh !, quina cosa ms bonica s un riu, pastor l

- Tot lo del mn s bonic si es mira amb bons uis, ermitana !
- Unes ms que altres... Teniu: d eng que tinc memdria res m ha agradat tant com
aquell tros de la passera a la baixa hora. Quan no hi havia seguit de gent, jo agafava la
mitja, empenyia la barca fins al mig del riu i all m aturava. El corrent era somort i la
barca es gronxava com un bressol, trim-tram... trim-tram... trim-tram, ben a poc a
poquet, com si em volgus fe r adormir; i jo, tot treballant, alo-alo, em mirava el sol
ponent, encs com un maig darrera mateix de les soques deis carolins, i m escoltava els
xerics deis aucells que xerrotejaven per les arbredes de les vores abans d ajocar-se, i
les rialles deis serradors que bromejaven tot serrant a dalt de les pollines. Tot semblava
que fo s lluny, lluny... i els carros que passaven pe gual esquixant Taigua, feien ms
bonic...! Jo no me n hauria mogut mai...Qu vos dir ! M hi trobava a gust, com en
una esglsia quan no hi ha ning...
Caterina Albert i Parads. Solitud. Cap. XII: Vida Enrera. Pg. 139

De vegades aturava el cavall, sense dir res, saltava a trra i comengava a forfollar
entre la brossa, sota els lbers. Tornava amb una grapada de bolets blancs com la neu.
Josep Sebasti Pons: L Ocell Tranquil

657
Menjava i esguardava la val ampia, suau i arbrada. L obria un riu d aiges
silencioses, on s esguardaven les rmules frondes deis xops.
Gabriel Mir. Corpus.

Aquell home feli? que, allunyat deis negocis i lliure de neguits, conrea els camps, que
marida les sarments, ja crescudes, de les vinyes ais alts pollancs ( adulta uitium
propagine altas maridatpopulos ) de lepode II dHoraci, el ms conegut de tots els
seus poemes, tota una encesa lloa de la vida camperola.

Amb una mica de vent, els pins es tornen musicals - com els pollancres, com els
carolins- per la msica que fa n s molt diferent. El repiqueteig del pollancre s
juganer i grcil i fa pensar en la ms ica de Mozart, tan lliure i lquida. Els pins fan
una msica d orgue, de rquiem.
Josep Pa. El Quadem Gris: Un dietari.

Tot es seu eos tremolava com una fuia de poli...

Sa cama-rotgera, rondalla recollida per mossn Alcover.

...i elfipollancre vora el corriol

es torq com una dona enamorada.
Josep Camer

...jove Vherba i esveltes les clares soques deis xops; hi ha en ells una gracia encisadora
i la seua gran alqria impregna d urc a qui al seu davall passeja. En les capqades
encara despullades deis arbres es lliuraven ais seus jocs les oronelles primerenques, a
parelles eixien volant els coll-verds deis canyars que volten els tranquils bassiols, i la
fotja es capbussava silenciosament en llurs fondries.
Emst JQnger. Radiacions.

... i ali que rossejava, en franges par aleles, a cada banda del riu, eren les
alberedes despullades, a les quals segua el dilatat colrament de les ierres de pa.
Caterina Albert i Parads. Soliud. Cap. XIV: En la Creu. Pg. 172

...vaig reparar en el fons d un passads la figura esvelta, greu i melangiosa de la meva

mare. Tota traspostada i esblanqueida, la simptica dama vingu cap a mi, m abraq i
estamp en mon front un llargussim pet. Sos llavis eren freds com una flor d aloc
mullada per l aigua-ros de novembre. Sos ulls grossos i serens expressaven una tristesa
incomprensible [ ... ] No podem entretenir-nos ms - va dir-me a mitja veu. I ambds
sortrem de la casa i, caminrem... caminrem... Record que no feia un al de vent.
Les fulles seques deis polis i carolines, al rompre s de les branques, queien a plom com
ocells mors. A on ens encaminvem, per la ribera d aqueds torrents solitaris ?
Joaquim Ruyra. Avis misteris.

Dolq debatent-se
al vent, feliq pollancre,
em representes
uns braqos vans, la gaita
que abandonant-se es gira.
Caries R iba Tannkas del Retom.

Dna la pau de les boires primeres

658
i del pollancre que vetlen el riu
i del verd tendre de les mongeteres
i de les guatlles que porten Vestiu.
Josep Mara de Sagarra. gloga piadosa

Si cloeu les vostres nines,

el pollanc es posa a fe r
un brunzir de sedes fines
de l amada que ja ve.

I el fullam s, quan oneja

amb mlodics regalims,
boca amant que xiuxiueja
coses ftils i sublims.
Cor QuieL E l conhort

...el pollancre per la fresa

i l alzina per la pau;
i per gaudi, cada nvol
alaests com una au.
Lloc. A muntanya.

Davallen, tot engruntsant-se,

les fulles del xop ombriu:
mocadorets de mans mortes
que diuen: Adu, estiu!
Francesc Almela i Vives.

Vora la squia marjalera

de borinots i samarucs,

els xops s apleguen en renglera

i encar tremolen de porucs.

En l aigua, espill, la imatge sura,

i al fang de llim negre del fons,

es fa les ones la Natura

amb les anguiles i escurqons.

Bemat A rtola. T erra 1935.

Llevam, card, fonollassa,

rosella, cascall, llets,
vinagrella, corritjola,
ginesta, aritja, fonoll,
passionera, cugula,
mareselva, safra bord,
floravia, canyaferla,
baladre, argelaga, alb,
falguera, olivarda, estepa,
clavell de moro, coscoll,
heura, contell, englantina,
vidalba, murta, maigm,
cam-roja, campaneta,
ravenissa, bruc, guix,
( i en Vaire color de vauma
Vesgarrifanqa d un p o li).
Josep Mara Llompart: Cam Florit. Del Llibre Jerusalem.

Fulles del trmol,

qui tingus com vosaltres
en la ribera
un viure tan sensible,
una mort tan secreta.
Mrus Torres. Tannkas, entre l herba i els nvols: La M ort

Vaig passar les hores lliures del mat mirant com abaen un xop davant de la meua
fmestra.
Quina dignitat la d aquella m o rt! Mentre va poder, va aguantar les destralades,
sense estremir-se, a peu ferm com una pura consciencia; quan el fil de la destral li va
tocar el cor, d una sola volta, sense doblar-se, va caure.
Miguel Torga.* Cant Lliure de l'Orfeu Rebel

365 Portulaca olercea L.

Portulacaceae
Portulaccies
Noms populars dinics: Verdolaga, a tot el territori, sense excepci.
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Camps dhorta i de seca, del pa costaner i de la
muntanya. Es fa notar a finis de la primavera i es troba en plena florida i ufanor al pie
de lestiu.
Dades etnobotniques:
s vulnerari:
Micap de verdolaga per a colps i ferides ( Castells de la Serrella )
s culinari:
Ullets en ensal, amb oli, vinagre i sal ( Castells de la Serrella).
Ma mare en feia de verdolagues, tot fregit amb un tros de baejo i pepe-roig, i es feia
ms roig que un perdigot ( F om a)
Per a lensal com els crixens i els llicsons ( La Font dEn Carros)
La verdolaga es gastava abans en ensal ( Alfauir)
Hi ha hagut hmens que se la menjaven amb vinagre i oli ( Piles)
Verdolaga en ensal ( Beniatjar)
Devetz saber que nuyl temps no s cosa profitosa a cors atemprat que les ortalices sien
preses o rebudes crues, ecceptades letugues e verdolagues, les quals pot hom raebre en
los temps que fa gran crmor, a asuaujar la calor e la crmor de la sane e la calor del

660
ventrell e de lo fetge. Ax que, val ms, ans de menjar, sien raebudes en un poc de
vinagre enayguat. A l estiu valen ms letugues douqes, e verdolagues, e bledes, e
almoyls, e carabaces. A l hivern sn covinentz crxens, e ortigues tendres, e juyvert, e
cois vermeyles ho crespes e vertz.
Amau de Vilanova. Regiment de Santat a Jaume II. Cap. XI: De les ortalices e deis fruytz daqueles.

s com a farratge:
Menja tradicional per ais porcs: Sho mengen els porcs a boca plena, i si es bollia sho
menjaven encara millor ( Canals)
Per ais porcs ( Piles)
La verdolaga per ais porcs, els patos i conills de les ndies, els altres animals
sescagaxaven, i els porcs, conills de les ndies i patos si en menjaven molta tamb
sescagaxaven ( Bellreguard )
Per ais porcs, ovelles, cabres i ganao vac; no per al cavallar. T linconvenient que
si en mengen molta fa diarrea; pero si la dones quan ja han caigut les fulles i noms
queden els canuts i les llavors, no fa diarrea; i s una alimentado enorme
( Alquerieta de Guardamar)
Estic enamoraeta delles. Noms me les veig em faig verda i enseguida les arranque i les
tire al cabs perqu noms que un trosset cau es toma a agarrar a trra. Es donaven a les
vaques pero no per a seguit perqu tenen molta auia ( Oliva )

Menja daucells:
La verdolaga la posaven penjant en les gabietes deis pardalets; i tamb alg la posava en
lensalada ( Atzeneta dAlbaida)
Els granets de la verdolaga per ais pardalets ( Alcal de la Jovada )
Fulletes de verdolaga per ais pardalets ( Pedreguer )
Fulletes i llavors de verdolaga pels gafarrons i carganeres ( Pedreguer )
Mosatros quan rem xicons que avivem nius de verderols arreplegvem la verdolaga
per a donar verd ais verderols; i les llavoretes els agraden molt ais gafarrons, que s un
pardalet ms xiquetet ( Alfafara)

Nelly Amold a la seua Contribution a la connaissance ethnobotanique et medicnale de

la flore de Chypre.( Pars: Universitat Ren Descartes 1985. ), remarca les virtuts
antiinflamatries, bactericides, antidiabtiques, refrescants, emol.lients, calmants,
dirtiques, antiescorbtiques i vermfugues de la verdolaga; i apunta que el suc frese es
dna a beure per a calmar els nerviosismes i els mals de cap; i que les cataplasmes de les
fulles fresques es fan servir per a fer madurar els abeesos i guarir les cremades, com la
fumigaci deis grans cremats per a guarir els reumatismes articulars i les ferides; i ens
diu encara que a Xipre les fulles fresques sn consumides sobretot per la gent humil, en
amanides amb tomaca i ceba; aqestes amanides sn tingudes per afavoridores de la
digesti i calmants deis nervis, purificadores de la sang, tniques i molt tils per a tallar
la set. Tamb ens diu que la verdolaga, com semblantment al nostre territori, sutilitza
per a nodrir i engreixar Taviram, els moltons i les tortugues.

E moltes vegades en les fbres pestilencials hi ha cues; si pora pendre lo crestiri prenga
aquesta medecina, que t lo mateix sguart. Preneu lavor de verdolagues, os de banya de
cervo cremada, de casc j:z; lavor de Alexandria, ij.z sia feta plvora e donada mitja
cullereta ab aygua de verdolagues.
Llus Alcanyis: Regimentpreservatiu e curatiu.

661
A Xauen i a tota Djebala la verdolaga, er ruga o rejl, s bkool o verdura comestible,
una verdura molt preada i utilitzada, que es prepara crua en amanida o b bullida o al
vapor i adobada amb com, pebre i daltres especies. La fan amb les llentilles, els
cigrons, les faves i Parrs, amb la cam o amb el peix. Des de mitjan juny la verdolaga es
ven tendr al sc de Xauen a generosos feixets i amb daltres dabletu o blet silvestre
( Amaranthus sp)

Dioscrides ( 11.150 ) recomana la verdolaga contra els mals de cap, la gota, les
irritacions del ventrell, els dolors respiratoris, els de la melsa i per a la cura deis ulls.
Plini ( 20.120 ) allarga fins linfinit la llista de les virtuts de la verdolaga, i esmenta Ps
de la planta portada en amulet per deslliurar-se de tots els mals.

366.- Posidonia ocenica ( L . ) Delile

Posidoniaceae
Posidonicies
Noms populars dinics: Alga, o alga de fulla ampia, la planta; bolos o pilotes, les
egagrpiles, fibroses i brues, formades per ffagments de rizomes i nervis de les fulles
velles trencats, i posteriorment conglomeris per Ponatge i els moviments de Paigua de
la mar. Egagrpiles pe seu paregut amb altres bolos o conglomerats de cabells, del
mateix nom, que es formen en el ventrell de les cabres.
Altres noms: Alga de vidriers, altina.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Abans estava inclosa dins de la familia de les
potamogetoncies. Tot i el nom popular no es tracta duna autntica alga, sino duna
planta superior, duna fanergama, de les poques que han conquerit el medi man, o un
cert i molt redrnt medi mar; un cas comparable al de les foques, o els galfins i els
cetacis, que sn genuins mamfers que shan integrat de pie a la vora de la mar uns i
altres a Palta mar oberta.
Herba de port robust i slid, provista dun rizoma, rabassa o cep del qual broten rames
curtes que trauen fulles paregudes a llargues vetes verdes, fins de 50 cm per 9 mm;
ancora la rabassa, dura, poderosa i gruixuda com el dit corrit, al fons de la mar, sobre
substrats mbils sorrencs o fangosos, en llocs poc pregons, de 25 a 40 m, ( per raons
fotiques ), remoguts per tempestes i terralades periodicament, i no massa lluny de la
costa, on a voltes forma vastes i espesses praderies, anomenades alguers; els quals
constitueixen un deis ecosistemes marins ms productius, car al seu interior bull i
sagita tot un mn de petits peixos, crustacis i animalons de tota sort, segur del rebost
alimentari i del reds que el tapit fullatge li brinda. Les flors verdenques, sense calze ni
corola, es componen de tres estams, i sagrupen en breus ramellets. La floraci, poc
vistent, es produeix molt de tard en tard, cada 1 2 anys si fa no fa, des de la primavera
dhivem a la primavera destiu. Els fruits en baia, amb una sola llavor, camuts i grossos
com una oliva, sanomen, olives de mar. Posidonion oceanicae.
Dades etnobotaniques:
Aquesta planta sarreplegava en els platjars de la Safor i de la Marina, i de tot el Pas,
desprs que el bravenc onatge deis temporals de gregal o de llevant la dipositara en
grans baes damunt larena de vora mar. Els llauradors larreplegaven en sacs o en
aixabigons i la portaven a llom de Tase o a carretades darrere deis muntanyars o al
bancal per fer-ne un munt a fi que es secara i portar-la desprs al corral i la quadra per
a fer molluts ja 9 0 s i, posteriorment, ser utilitzada com un excel.lent fem, adob o
fertilitzant per ais camps.

662
Lalga com es resistent a la humitat pe salobre que cont, es mala de podrir.
Amuntegada a la intemperie tarda a voltes dos o tres anys a podrir-se b, i per tant a
convertir-se en adob vegetal natural, que els llauradors escampaven com un excel.lent
fem.
Lalga sarreplegava a sacs per a fer fem; per tarda molt a podrir-se. ( O liva)
Banyat banyat la treem a muntons o garberes vora un muntanyar per a que saixuara.
All podia estar mig any si calia pero ais tres dies ja la portvem a casa a xabigons dalt
deis matxos i burros per a aixuts de bou, com io que en criava o altres animals. Lalga
aixuava ms que les altres brosses, es bevia molt el caldo que feen els animals.
Tamb hi havia qui el gastava per adobar els camps per poc, no com all a Dnia i la
Marina ( M iramar)
Feem un munt o paller dalt del muntanyar, i quan saixuava - mig any - ho portvem
baix del bous, al fem ( Alquerieta de Guardamar )
Lalga per a fer eixuts per al fem. Feem una garbera damunt trra per a que es secara.
Des de que no tirem aix que les terres no van. Ara les terres a ms de cansades estn
enverinades ( Marells de Rafalcid - Gandia )
Edouard le Floch a la seua Contribution a une etude ethnobotanique de la Flore
Tunisienne, 1983, ens informa deis nombrosos usos de la posidonia a Tunis, Libia i
Egipte, alguns del tot semblants ais fets en aquest cant de laltra vora de la mar nostra,
com que els bolos sn utilitzats com a combustible; que les fulles assecades serveixen
per a la construcci de cases, de teulats i de parets de cambres, com per a reomplir i
colmatar els intersticis i badalls entre les planxes i els troncs del piaf; com tamb de
material dembalatge, i de ja?. Reporta igualment que amuntegada al sol i deixada que
es descomponga durant un any, la posidonia procura un excel.lent fem, i que els fruits,
camuts i amb un sol pinyol o llavor, anomenats, olives de mar, sn recol.lectades en els
riberals i utilitzades en lalimentaci del bestiar.
Lalga, la llarga, la que ix dun temporal, per a omplir una mrfiga ( Benissa )
Ais pobles maijalencs com Oliva, sha fet un altre s de les algues i deis bolos o pilotes
a lhora de fer mrgens de bassots, per tal d acotxar-los . Els bassots per a regar, que
a voltes eren dun quart de trra, es feien obrint primer un clot circular fondo en la trra
fins baix del nivell de laigua; desprs sobrava un marge de pedra entre laigua i el
marge exterior de trra, i el buit entre els dos marges somplia de bolos i algues ben
apretats, que servir per a que es filtre laigua sense arena, i impedir que en poc temps el
clot daigua perda fondo i shaja darrabassar ara i ads.
Els infants deis pobles de mar dabans a lestiu feiem un s especial del bolos per a
tapar i dissimular els enganyabovos, que eren els clots que obriem en larena de la platja
i que amb lajud de tires de canya i bolos partits i esplanats cobriem darena per tal de
camuflar-los, tot esperant i desitjant que algn incaut passara per all.
Tamb en altres contrades les llarguerudes fulles seques de lalga han sigut utilitzades
per a embalar objectes frgils i vidre i incls per a fer-ne, com de la barrella punxosa,
per la molta sal que cont.

Trobem entre els comentaris dAndrs Laguna a La Matria Mdica de Dioscrides,

aquest referit a una de les virtuts de les algues:
Entre els enemics noctums que trenquen el dol? son i reps a lhome, cap ns tan
cruel, tan pemicis ni tan pestfer com s la xinxa, car no solament sel menja a mossos
i li xucla la dol?a sang, ans tamb amb una fetor infernal linfecciona. Hi ha contra les
xinxes alguns preservatius remeis, per el ms excel.lent de tots s Valga marina.
Perqu com hi fes farcir una mrfega, per a posar-la davall deis matalafs, per semblar

663
me molt blanca, neta i lleugera, deng que en el llit shi fic, que ja va per a set anys,
mai ms no he sentit xinxes, les quals em degollaven cada estiu.

Tamb Cavanilles en les seues Observacions, meravellat per les precioses hortes
dOliva, fa un esment daquest s popular de Taiga: Com les hortes i les maijals
dOliva, sn de molta extensi, collint-shi 30 mil lliures de seda, i 7 mil cafissos entre
dacsa i blat, necessiten molt de fem i adobs, i no bastant els coneguts en altres terres,
acudeixen els llauradors a ali que foragita la mar, conegut amb el nom dalga, que s la
zostera meditarrnea de Linneu.

Ls de Taiga com a jag i adob agrcola ha sigut bellament evocat, a trra nostra, per
Carmelina Snchez- Cutillas a la seua inoblidable Materia de Bretanya, en el captol
anomenat Anar a fe r algues ( p. 59-63 ): En altres bandes fan els jagos on han de jaure
els animals amb palla de blat, per al meu pobl els posaven per a eixuts unes bones
cabassades dalga. Per aix, quan bufava el vent llevant, que trau Taiga de la mar,
somplia la platja dhomes i de xicons que narreplegaven tota la que podien, i desprs
la carregaven sobre els mus o els burros que havien dut a posta.

Dades antropolgiques:

Algues resseques
- marees oblidades -
entre les roques.
Takai Kit (1740-1789)

- Comaretes les comaretes,

tireu en orri les mitgetes,
prengueu la pinta d adamant,
l espill de lluna foguejant,
el coiaret d ui de serpent
que fa encegar tota la gent,
el vestit verd de flo r d alguer
brodat d escates de roger,
i les xinl.les de set,
que els homes tornen cap a c !

Caterina Albert i Parads. Solitud. Cap VI. Les Rondalles. El crit de lencantada. Pg. 88

367.- Potentilla reptans L.

Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Peu Crist ( LAbdel ), poteta de Crist (La Font dEn Carros,
Beniarrs,),
Quintrvol ( Nquera )
Dades ecolgiques: Holrtica. Pasturatges humits, vores de bragals i de fonts.
Aix es cria en els aiguamolls, on hi ha aiguamolls ( LA bdet)

Dades etnobotaniques:

664
Les tasses de fulles i tiges shan fet servir com astringents, antidiarrics i febrfugs.
Tamb per a tallar la diarrea de les criaturas, minvar la sang, tractar les afeccions
bronquials, i per a llavar les llagues o els peus cansats ja que guareix els refrecs i rebaixa
les inflamacions ( Villar & col., 1987 )
Arrel bullida contra Faliacr (La Font dEn Carros, )
Posar un manollet de fulletes- 9 o 12- lligaetes del peg i pingades baix de la camisa, a
lalgada de damunt de la mamella esquerra. Quan sassequen es canvien, i en dos o tres
voltes fora ( Beniarrs)
Larrel bullida del quintrvol per al mal de queixal ( Nquera- Pep Rabosa )

368.- Prmula veris subsp. columnae (Ten.) Ldi

Primulaceae
Primulcies
Noms populars dinics: Primavera.
Dades ecolgiques: Mediterrnia septentrional. Forma part junt a les heptiques de
lesps mantell herbad del sotabosc caducifoli de Falta ombra tramuntanal dinica,
davall deis aurons, fleixos, moixeres i de les teixeres, com ais alts ombrius de la serra de
la Safor.
Dades etnobotaniques:
Untura vulneraria amb cera verge ( Vilallonga )

369.- Prunus avium L.[= Cerasus ovium ( L . ) Moench ]

Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Cirerer ( Bellreguard, Miramar, Palmera, Ganda, Oliva, Simat,
Aielo de Malferit, La Vilajoiosa, Algemes,), cirer ( Benirrama, Beniaia, Calp, Castells
de la Serrella, Cocentaina, Agres, Alfafara, LAbdet, Confrdes, Benifato, La Canyada,
), larbre; cirera, el fruit.
Del llat vulgar ceresia, llat clssic cerasium, vocable dorigen grec.
Sanomena cirera guinda o guindola o picota a la cirera ms tardana, grossa i dura.
Si en fruites volem pensar, ac ha...aranges, cireres de diverses sorts, guindles,
albercocs...
F.Eiximenis. Lo Regiment: 25-13

Toponimia:
La Font del Cirer de Simat de la Valldigna, daiges bonssimes, en Fombria de la serra
del Montdver.
La font del Cirer de Sella, en la part alta del barranc de F Are, davall la Liorna Sirventa.
La Font del Cirer dAlfafara, en la vessant de La Tosca, entre el Bassonet deis Borges i
el Barranquet del Rei.
El Rac del Cirer de Mariola.
El Morro del Cirer, prop del Morro deis Comptadors, ais muradals ombrienes dEbo.

Els noms de les cireres diniques:

La val de Gallinera.
Benirrama:
Endiabla: dura i menuda, negra i de bon paladar.
Burlat o francesa: la que ms aguanta la humitat.
Ripolla: la reina, la ms antiga, Fautctona.

665
Tilaua. Gerovina. Segorbina. Salsera: Carregaora, del tio Salsero de Phostal de
Benissiv. Plaera o de Planes. Dull gros o de Serra.
Brucs. La de 4/70: si mou de llevant i fa reixiu es badn. La 4/75
Alpatr:
Agretes ( Beniaia)
De lull gros, de serra o plaeres
Tilaua, perqu les va traure el tio Tilau de Benitaia.
Ripolla
Segorbina
De la senyoreta o del ramellet

La val de Laguar:
Brancal. Molt primerenca. Sha perdut. No en queden.
Segorbina. Primerenca.Blanca.
Tilaua. Primerenca.
Tendral. Bonssima. Dura. Primerenca per no tant.
Ripolla.
Carregaor. Lo ms antic. Mitjana. Bona per un poc blaneta.
Endiablades. Mitjana, darrera la burlat. Molt dol9 a i bona, per menuda, dura com una
penya i negra com la tinta.
Garrofal. Tardana denmig. Negra.
Nadala. Treta pe tio Nadal de Benimaurell. Tardana.
Gerovina. Tardana. Lo ltim. Roja. Per a guardar en aiguardent.
Aquells vers cirerers agrelencs de Sant Pere, que enyorava en una cantilena Josep
Sebasti Pons.

Dades ecolgiques: Eurosiberi. Es considera que el punt dorigen del cirerer s la zona
compresa entre el Cucas, Prsia i sia Menor. Arbre caducifoli, que pot atnyer prou
ms de 10 m. daltria, com al feracssim aduar de Burlaf de Djebala. Cultivat en tota la
mediterrnia per lexcel.lncia deis fruits. Sovint es naturalitza i es rebordoneix pels
riberals fluvials, barrancs i trencalls ombriencs. Vol trra fonda, pobra en bases,
descarbonatada. Al territori dinic es cultiva amb predilecci a les ombies de la val de
Laguar i de la Gallinera, a la val dEbo i dAlcal de la Jovada, i a la Baronia de Planes
i LOrxa. Lesplndida florida blanca del cirerer esclata vora dos mesos ms tard que la
de lametler, de mar? a abril, segons rodis i varietats, per s igualment corprenedora.
Les cireres shan de collir quan el color caracterstic de cada varietat acaba daparixer
completament, perqu durant els darrers dies creixen notablement en pes i en riquesa de
sucre ( que oscil.la entre 3 i 15% ) i minven llur acidesa i aspror.
A Benirrama ens parlaren dun cirer de picota que se li collia 200 quilos de cireres tots
els anys.
Dades etnobotniques:
Les cireres fresques, al punt de la seua perfecta maduresa, sn tan atractives com
saludables i digestes, i convenen ais artrtics i estrenyits. Per massa madures o verdes
es corrompen facilment.
Medicinalment la part ms til de la cirera sn els pe?ons, que contenen cid saliclic,
sais potsiques, fenols i tanins (Chief, 1983 ). Aquesta virtut es ben coneguda i
aprofitada a tot el territori, tot fent-los servir com a dirtics, en afeccions de les vies
urinries, i com antirreumtics i hipotensors.
Tasses de rabets de cirera per a fer pixar (La Font dEn Carros)

666
El rabet de gat per a purificar la sang amb rabos de cirera ( Oliva )

Una combinado deliciosa en aquests temps de juny: postres a base de formatge i

cireres. El gust del formatge i el de les cireres sn, al paladar, al meu entendre,
complementaris. Llstima que els formatges, en aquest pas, siguin tan inspids i
adotzenats. Les cireres millors no sn pas les primerenques, aix s, les blanquelles,
sin les dures, roges cireres de carn atapeida que anomenem de cor de colom o de
matapedra. Les todades lleugeramentpe bec d un pardal sn especialment exquisides.
Josep Pa. El Quadern Gris. Un dietari; p.192

...les cireres en aiguardent - en aquelles ampolles monumentals, amb mspanxa que

Falstajf, collprim, altssim, d un vidre verds; necessitades d una sitrapetita feta de fll
metal, lie, de manee alt, rematat en l extrem inferior en una espiral cncava, per traure
una a una les cireres -.
Mart Domnguez Barber. L Ullal. P: 56

El ram de moscat lespremem amb les mans per tal de no apretar la rapa i el posem en
botes fetes amb fusta de cirerer, aix li dna el punt de gust de finita que Tacaba
darrodonir.
Llus Racionero i Grau. Cercamon. P. 54
La fusta de cirerer s preada. Antigament les dolfaines o xirimites es feen de fusta de
cirerer o de ginjoler o garrofer bord.
La millor fusta per a fer dolfaines s la de cirer o la del nisprer ( Pedreguer )
Dades antropolgiques:
A l Ascenci, cireretes a munt, diu certerament el refrany popular.

Les paraules sn com les cireres, hem sentit dir tota la vida, per a significar que igual
com quan et poses a menjar cireres mai no pararies, igualment amb les paraules quan
comences a parlar. Per tamb perqu en voler traure una cirera dun cistell senganxen
els pe?ons de tal manera que, si estires, van totes darrere.

El 13 de maig se celebra la festa de sant Grau, que s Tadvocat de les cireres i sel figura
amb una branca de cirerer o amb una cistella de cireres. Les contrades cirereres el
reclamen i qualifquen de sant Grau Cirerer.

Rams de cirerer en fruit madur fan de cop al capdamunt del xop en la primaveral festa
de la planta de Tarbre a Planes.

An nos hace estremecer

el milagro de las cosas:
las cerezas milagrosas
como labios de mujer.
Paco Moll Montesinos: La ermita de Cati ( fragment)

El maig s sobretot el mes de la cirera

i a la vegada el mes embalsamat del lliri.
El fruit, perla de foc, demana que hom l admiri.
La flo r guarda el posat d esperar qui Vespera.

667
Vola el dolg gall-puput de cresta fetillera.
Oneja el camp de blat sense que el vent sospiri.
El maig s sobretot el mes de la cirera
i dos enamoris callen davant del lliri.
Josep Sebasti Pons. Conversa:Indecisi

Era el temps que verdeja la cirera

i sospira el cucut en el serrat.
Josep Sebasti Pons. Canta Perdiu: La Vinya de l Aljub

Per prevenir el desig i l afany de l abella,

ms avall una feixa amb els seus cirerers
espera dins la rama els eixams venturers.
Josep Sebasti Pons. Primeres poesies. L Estel de l Escamot: El bugallar
Despertar, ser en el mat d abril
la blancor d aquest cirer;
cremar de les fulles a l arrel,
llevar versos o florir d esta manera.

Obrir els braqos, acollir en les branques

el vent, la llum, ali que siga;
sentir el temps, fibra a fibra,
fin s a teixir el cor d una cirera.
Eugnio de Andrade. As Maos e os Frutos: A urna Cerejeira em Flor.

A lp it de l atzur ben nu
l or del mat regalima.
Una cirereta hi lluu,
una cirereta sola.
La merla que es banya al rec
com una sageta hi vola...

Quan la tardor les vides pondera

quan la fageda sembla mortal,
cirerer de cansada esponera,
t arbores com un coral.

Qu s ha fe t el caliu de cirera ?
Qu s ha fe t aquell ptal carnal ?

Grau de Liost- Moments de Cirerer ( fragments )

370.- P runus domestica L. subsp. domestica

Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Primera ( La Jana, i en general a tot el territori pero referit a
alguna o algunes varietats ), en general sol fer-se servir el castellanisme cirueler
larbre; pruna, ciruelo el fruit.

668
Toponimia:
La Cova de les Pruneres de Muro, no lluny del barranc de la Cabrant de Manola.
Dades ecolgiques: Originari de lorient ( Caucas ); cultivat i ms o menys naturalitzat
amb molta diversitat de classes.
Dades etnobotniques:

Varietats de prunes:
Pruna claudia
Pruna de collons de flare ( La Jana ). Gros i roig.

Dades antropolgiques:

Si vols cantar la pena, ve el delit.

Si cantes el delit, torna la pena.
Aquell pruner esblanqueit
eixint de Tombra verda t asserena.
Josep Sebasti Pons. Cantilena: Si vols cantar la pena

O, dis-me ! Tu, que vns del terrer nadiu,

saps sens dubte moltes coses.
O, dis-me ! El dia que ixires, davall la flnestra agenqada de seda,
florien ja les pruneres d hivern ?
Wang Wei. Dinasta Tang

371.- Prunus dulcs ( Miller) D.A. Webb var. dulcs [ = Amygdalus communis L. ]
Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Ammenler ( Bellreguard, Alfauir, Pedreguer, Ontinyent, );
almeler ( Bocairent, ), almel.ler ( Beniaia, Fageca, Benillup, Agres, Castalia, Bocairent,
La Pobla del Duc, La Font de la Figuera,), armeler; mel.ler ( Parcent, La val de Laguar,
Calp, Trbena, El Castell de Guadalest, Benimantell, ), menler ( Castells de la Serrella,
Famorca, Xixona, ), amerler ( Tibi, Xixona, ), almelder ( Beneixama, Benifallim, ),
amelder ( La Canyada, Sella, La Torre de les Ma9 anes, ), almenl ( Petrer), Tarbre

Ammenla ( Bellreguerd, Alfauir, Ontinyent, Pedreguer, ), almel.la ( Bocairent, La pobla

del Duc, ), almel.la ( Beniaia, Fageca, Agres, Castalia, La Font de la Figuera, Bocairent,
), mel.la (Parcent, La val de Laguar, Calp, Trbena, El Castell de Guadalest,
Benimantell,) almenla ( Petrer ), menla ( Castells de la Serrella, Famorca, Xixona, ),
amerla ( Tibi, Xixona, ), almelda ( Beneixama ), amelda ( Sella, La Torre de les
Ma9 anes,), el fruit.
A Pego diuen queixalet a lamel.la encara verda i mengvola.
A Petrer diuenpetorrera a la corfa dura de 1almenl.
Descorfar ametles s llevar-les la corfa gris ms superficial. Trencar ametles s llevar la
corfa llenyosa i dura.

Amerles torraes o fregies ( Xixona )

La collita de Xixona s Tamenla ( X ixona)
Quan ix lalmel.la del serr. : quan encara est dins del calze ( Castalia )

669
Altres noms: ametler, ametller.
Les almel.les que no badn ni volen badar i es fan rons, es diuen badocs. Badoc s
tamb la flor de lalmel.ler que no t el filet o brinet que fa 1almel.la. Els hmens quan
ve la florida saguien en la flor per a saber la collita. Si veuen moltes flors sense eixe
brinet diuen: Enguany n hi haur poca almel.la perqu tots sn badocs ( Famorca,
Fageca)
Badoc s una mel.la secaina, que t gall per no es pot pelar, es queda la pell apega,
per si la trenques i t gall s bona per no tant com laltra ( Castell de Guadalest)
Badoc s una mel.la que no ha badat, que la fan abans dhora ( Benimantell)
Badoc, aix dien a les mel.les que estn comen?ant a obrir la pell de fra ( Calp )
Badoc s la mel.la verda quan comen?a a obrir la corfa ( Calp )
Badoc s quan la mel.la acaba dobrir la corfa ( Calp )
Badoc s una mel.la que no bada b, que es queda a mig obrir. Tamb un que no est
bn acabat, que li falta una fomaeta ( Benissa )

Toponimia
Toll de TAmmenler del riu Ebo, entre la cara ponentina de la Muntanyeta i la cara
llevantina del tossal de la Cova del Rull; t amunt la Penya de les Animes, ja ben
passats Els Tolls ( de la Finestreta, de la Caldereta - red -, de lAse - el ms gran -, de
la Calenta i el Fondo ) els quals mouen de la font deis Espenyals.
Tossalet del Mel.ler, baix la Liorna Grossa de Parcent, passat cap a ponent, el barranc
del Ruar deis Collarets.
La partida de lAlmeleral dAgres.

Dades ecolgiques: Hom creu lametler orind de Xina i dAsia menor on sha cultivat
des de fa mil.lennaris, i fon introduit a Europa pe grecs al segle VI a. C., on el seu
conreu sestengu i prospera moltssim sobretot ais paisos riberencs de la Mediterrnia.
T lhonor, latreviment, de ser larbre que primer floreix, la seua ardida i llampant
florida s la ms primerenca del rodar de lany, i precisament aquesta auda? i fuga?
irrupci de la claror ms subtil de la primavera enmig de les grisors i cruors hivemencs
el que sempre ens meravella i sempre ha meravellat els hmens primitius i de totes els
temps.
Com un polit i acolorit verger, lametler en companyia de lolivera, el garrofer, la vinya,
la figuera o el magraner ha conformat al llarg de moltes centries el paisatge familiar de
la nostra clara ruralia i la deis restant pobles i pasos que banya la mar nostra.
Aquest arbre en els camps de cultiu es presenta bsicament en dues varietats
morfolgicament iguals, que al seu tom nhan generat moltes altres ms, una de fruits
dol?os i laltra amargs ( Prunus amygdlus var. amara ), la qual est ms prxima a
lametler silvestre que encara hui creix des de les serres de lEgeu al gran Pamir.
Laigua de maig i juny s un veneno per a lammenler ( Ebo )

Varietats dametlers:
Flors rosades:
Marcona
Rumbetes
Flor blanca:
Bordes.
Porqueroles. Les ms primerenques.

670
Adelines. Sn llarguetes.
Planes

Pedreguer:
Lliberana: Fa un arbre grandssim. / Bordeta./ Marcona./ Adzubiana. Planeta: Gran. T
el peu ms fort. La fusta s roja, la millor que hi ha per a fer manees de navaixes. /
Rumbeta. / Amarg. / Anna: Treta ac a Pedreguer, ve de dins dun bancal de la senyoreta
Anna. Ve molt tardana. Molt fullat, molt valent, que treballa molt, que fa moltes
anmenles ( Pedreguer )
Trbena:
Borda o comuna ( D ol?a). / Marcona ( flor rojosa ). / Cametes. / Caboteres. / Saragells.
/ Toueres. / Bufes. / Farteres. / Gar9 alines ( Llarga i dol?a. T foraets a lescorfa ). /
Amollar ( No t quasi escoria. No pesa. La ms cara)
Famorca:
Toueres. Llarguetes. Flor blanca.
Marcones. Flor rosada.
De la blanqueta o bordes.
Mollars. Es trenca facilment. Flor blanca.
Fageca:
Marcona: Totes sn igualades. Susa ms per a la pelalla perqu s tota igualaeta.
Touera. / Gatera / Barrina / Americana: la que ms en fa.
Beniaia: Marcona ( flor ro ja); touera ( allargaeta i de flor blanca ); punx o comuna
( flor blanca)
Benimaurell:
Rumbet / Touera / Marcona / De la punta: llargueta. / Adsubiana
Calp:
De la punteta / Marcona
Cabotera: Mel.la grossa; mel.ler que es fa molt gran.
Mollar / Garsalina: La ms dolfa.
Capaimonera. s la ms ron per en fa tots els anys. La capaimonera sempre sen
recorda de Tamo, diuen.
Benillup:
Marcona / tovera / llargueta / De la pestanyeta: redoneta i planeta.
Beneixama:
Marcona / desmaio / de la pestanyeta ( s una almelda que es trenca a soles, en les dents
la pots trencar )
La Font de la Figuera: ALMEL.LA MOLLAR: Va quinze dies davant de la marcona,
per no en fa ni la meitat de la marcona. ALMEL.LA MARCONA.

Dades etnobotniques:

Usos medicinis:
Agarra corfa dalmel.la ( la d u ra), ho renta, i la fa bullida un ratet i la deixa reposar uns
cinc minuts. Si t roncor en la gola, que no pot parlar, se beu aix i sen va ( La Font de
la Figuera)

Amenles fresques e tendres sn bones en lur temps a aquells qui han trop calt ventrell
car prenen la calor d aquell i poden un poc atemprar la seua crmor; seques, emper, e

671
remuylades e remollides no sn profitoses sin vedar la vapor del vi no pusca pujar e.l
cap. Amau de Vilanova. Regiment de Sanitat a Jaume II. Captol X. De les frvytes que hom usa.

Usos culinaris:
La bondat nutritiva de lametla i les seues mil i una utilitzacions.
Almeldes tendres en aigua-i-sal ( Benifallim).
Almel.les tendres en salmorra. Estn tendres fins a Pasqua grana. Les millor les de la
varietat tendral. I tamb crues i pardides i mullades en mel ( Beniaia ).
Tamb sadoben per a lensal les ammel.les tendres com el raimet de pastor ( Fom a)

Amau de Vilanova en el Regiment de Sanitat a Jaume II, al captol de les sabors e deis
condiments, aconsella ls de salses fetes a base dametles que fora bo recordar: Si en
les arsadures* o rostides de carn en ast d animal de quatre potes, vol hom enadir altra
sabor, basta prea salga vert feta solament ab vinagre, e ab menles, e ab juyvert, e ab
un poch de menta e de caneyla; ho, si les carns sn seques o molt torrades, les quals
diligentment deu hom guardar e esquivar, basta pendre un poc de sal, ab vi ben
enayguat. Pot hom, encare, de caneyla bona e lesta, e d menles, e de vinagre fe r una
sabor covinent a totes arsadures, no solament les carns de coses animades que agen
quatre peus, ms encare de peixs; e en hivern pot-hi hom ajustar un poc de gingebre.
Mas aquela sabor qui.s fa de bona caneyla ab moltes menles e ab vinagre, pot hom en
tostemps usar, si costuma requer de usar sabors ab los dits menjars.
( * ) Arsar s rostir.

Altres usos rurals:

Per a fer batalls; fa els millors guiatos, els ms forts per s el que ms es trenca per la
volta; es fan en larbre triant la rama ( Alfauir)
Fusta de menler per a fer el pil deis camissers ( Castells de la Serrella )

Dades antropolgiques:
Don Xotxim se n va a Xixona;
de Xixona, ? Qu em dura ?
Ametles de la marcona
i un bon penjoll de ram ( Castalia )

A Calp diuen tindre gust de menla tendr, a tindre poc gust per a vestir i per a triar
dona.
La Menorah o canelobre de set bra 9 0 s del temple de Jerusalem tenia les pantalles en
forma dametla i representava la vara dAaron quan floria, ja que lametler era larbre
del qual Aaron va prendre la seua vara mgica, la qual floria durant la nit i produia
ametles. Cada bra$ del canelobre estava lligat a un arbre i representava un deis set
cossos celestes de la setmana: la ginesta al Sol i al dia de la llum; la salzera a la Lluna i
al dia de laigua; el coscoll a Mart i al dia de les pastures i deis arbres; en el quart bra? o
bra9 central o eix del canelobre lametler a Mercuri i al dia de la saviesa, de les
estacions i deis astres; el terebint o cornicabra a Jpiter i al dia de les aus i deis peixos;
el codonyer a Venus i al dia de lamor, al dia de lhome i la dona i els animals terrestres;
i el magraner a Satum i al dia del descans i de la grata peresa.

672
Heus-me ac enmig del cam, Vequipatge a l'ombra, maleint la meua indumentaria
europea, que atrau des de lluny els mirons. D un ashram sikh ix un saddhu vestit de
groe que ve a rebre m, i em pregunta si tinc on passar la nit i amb qu sustentar-me.
[...] Accepte l envitaci del monjo sikh i comenc per reposar una hora en el mandir o
temple, on em porten aigua en abundor per a les meues ablucions, aix com menges de
VIndostan, magranes, bananes i ametles. Aqestes darreres sn ac smbol
d hospitalitat, de reverencia i amor div. El deixeble porta ametles al seu mestre, qui
n 'aparta un grapat per a oferir-li-les al seu torn. I si es tracta del deixeble favorit, el
gur en pela una curosament i li la posa personalment en la boca: s el senyl suprem
de l 'amor del mestre.
Mircea Eliade. India. Diari de THimalaia, 1929: Rishikesh
*

A i ! no t he vist, ametller,
el de la bella florida
damunt el camp hivernal
ungit de ta pluja fina.
Ai, no t'he vist, ametller,
missatger de Valegra,
i m ets un somni tan dolq
dins de la tarda tan grisa !...
*

A mig aire de la serra

veig un ametller florit:
Du te guard bandera blanca,
dies ha que t'he d e lit!
Ets la pau que s 'anuncia
entre el sol, nvols i vens...
No ets encara el millor temps,
pr en tens tota l 'alegra.
Joan Maragall: Lametller

La flor de l'ametller
s el somrs primer
de l 'hivern que pressent la primavera;
s un somrs de neu,
alegre per breu,
d'una esperanqa que, morint-se, espera.
Salvador Albert: La Flor de PAmetller

Feixes amb ordi.

I, en un tossal,
quatre ametllers
amb vestit blanc.
Jordi Pmias i Grau. Terra cansada: Alta Segarra

A i ! la Val de ma esperanqa
si la tramuntana avanqa !
Ai, el meu tendre ametller !
Francesc Martnez Miret: LAmetller

673
Iavui encara sou plaents per ais amics,
ametlles duradores, ametlles delicades
que amagueu les blancors una mica arrugades
en els vostres velluts suaus ifredolics.
Josep Camer: Les Gracioses Ametlles (fragment)

Ja fa dies que en el cel ciar

han fe t brillar en cada branca
els ametlers de vora mar
la llur roba nuvial blanca.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: El mes de marg

Thine arms are asyoung sapling under the bark;

Thy face as a river with lights.
White as an almond are thy shoulders;
As new almonds strippedfrom the husk.

Els teus bra?os sn com jove brot en el tronc;

La teua cara com un riu de clarors;
Blancs com una ametla sn els teus muscles;
Com ametles novelles acabades descorfar.
Ezra Pound. Dance Figure.

- Qu teniu que el mir embadalit

res no veu i la boca se us bada
en somriures de grcil neguit ? -
- Es la flo r d ametll esbadellada:
s la flaire que m entra en el pit.
Joan VinyolL Inventus, 1931. III: Inici Primaveral

372.- Prunus mahaleb L.[= Cerasus mahaleb ( L . ) Mili. ]

Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Velpr ( Castells de la Serrella, Benialfaqu, ), vempr ( El
Castell de Guadalest), verpr ( Trbena, Benifato ), verdpr ( Parcent, C alp).
El verdpr s la mare del cirer ( C alp)
Cirer bord ( Benirrama ), cirerer bord.
Altres noms: Cirerer de guineu.
Dades ecolgiques: Latesubmediterrani o enroasitica. Rouredes clares, boixedes, orles
de boscs caducifolis, ombries tramuntanals de 300 a 1600 m., com lEstret i les ombries
de la val de Gallinera, de la serra de lAlmudaina, on en un runaret sal?a, potser, el
ms coput i vetust verdpr del territori. Flors i fusta flairoses. Memorables, de tebiors i
suaveses, les tardors del verdpr.
Dades etnobotaniques:
s el peu elegit per a empeltar i criar cirerers a tot el territori ( La val de Gallinera,
LOrxa, val dEbo, val de Laguar, baronia de Planes, )
El cirer bord s lo ms fort que hi ha per fer guiatos ( Benirrama)

674
Dades antropolgiques:

No hi ha flor com la flo r del cirerer salvatge.

Sa rama estesa i nuvial sol blanquejar.
Damunt de la canal i lluny de tot mirar
preserva sense nosa el temps del donzellatge.
Josep Sebasti Pons. Primerespoesies. L Estel de l Escamot: Minyona, ve l abril

373.- Pruniis prsica L.

Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Bresquillera ( Calp, Benimantell, La Font de la Figuera, ),
brasquillera ( Bellreguard, El Castell de Guadalest, LAbdet, Benimantell, Cocentaina,),
ambrasquillera ( Bellreguard, Altea, Cocentaina, ), embresquillera ( Albaida,
Quatretondeta de la val de Ceta ), brasquiller;
Presseguer (Oliva), perseguer ( C alp), alperseguer ( Benissa ), larbre.
Bresquilla ( Calp, Alcoceret de Planes, Benimantell, Benimassot, Bocairent, Petrer,
Vilamarxant, ), brasquilla ( Bellreguard, ), ambrasquilla ( Bellreguard, La Font dEn
Carros,), ambresquilla ( Alcoceret de Planes, Muro, Agres, Bocairent, Vilamarxant,)
Prssec ( Oliva, Altea, Benimassot,), prsec ( Benissa ), el fruit.
Albrgic ( Petrer )
Lalbrgic, diuen a Petrer, s el ms red, groe per fra i de cam vermellosa; i la
bresquilla la ms pelueta.
A Calp fan distinci entre la bresquilla, ms xicoteta, i el prsec, ms tard, ms gros,
ms olor, ms bo.
El prsec s, diguem, lo ms antic, abans nhi havien molts, hui aix sha acabat. No era
tan gros com la bresquilla, dins lestiu, vnia prou prompte ( Calp )
La bresquilla s ms auiosa i el prssec ms groe, ms sec ( O liva)
El prssec s ms menut, ms grogs, ms tarda i ms de seca; la bresquilla s ms
grossa i v ms promte; i el cabellico s una ambresquilla redoneta prou primerenca
( O liva)
Pareguda a lambrasquilla pero ja s un altra finita.
Quan el prssec florix i mara,
la nit i el dia van a mesura ( Altea )

Quan l *alperseguer florix i madura,

la nit i el dia estn en mesura ( Xbia )

Prssec s qu s pero ac no nhi ha ( Benimassot)

Albrxica, diu Francesc Eiximenis a una varietat de bresquilla molt groga i obridora.
Albrgic diuen a Ares del Bosc a la bresquilla de primavera.
Alberge a Alcoceret de Planes. Albeija a Cocentaina.
Lalbrgic era com el puny, una part groga i 1altra roja, i per dins blanca, venia a lagost
com la bresquilla, i era molt bo ( Benimantell)

675
 Lalbergi fa olor dambercoc pero ni s brasquilla ni s ambercoc. Ve ara en avant, de
juliol ( LA bdet)
Lalbrgic s ms dura, ms.tardana i un poc ms obscura que la brasquilla ( El Castell
de Guadalest)
Lalbrge s una classe de bresquilla blanca, que colora tamb un poquet i s fa un poc
peludeta. Sol madurar en agost ( Benimassot)
Albrxic ( La Foia de Castalia)
Alberge i albeija ( A lcoi)
Albrgic sembla procedir dun vocable mossrab derivat al seu tom del llat persicu,
com bresquilla, un altre mossarabisme amb la mateixa base etimolgica, puix procedeix
de per si + icula, contaminat de bresca, a causa de la seua dol?or.

Mirant la habundncia, consuetut e diversitat de tanta fruyta de aquesta nclita ciutat e

regne, algunes ne scriur, de les quals tindreu libertat segurament poder mengar. Com
sn aquelles que en bona trra cullen e naturalment se maduren, no ab artifici ne ab
multitut de fem com sien molt aparellades a podreir-se: e sn, pomes, peres, prgechs,
melons, albudeques*, nesples madurades en l arbre, castanyes, amelles, avellanes,
olives verdes perqu tenen propietat de confortar lo ventrell, bevent aprs un poch de vi
blanch amerat; encara que sia parer de alguns se deu beure aygua; los prgechs,
emper, preparis ab vi vermell e aprs lo past, perqu fan davallar la vianda al sol del
ventrell e millor se celebra la digesti. E la quantitat que se n mengara sia poqua. E
tenen altre sguart, que corregexen la malicia de l al e provoquen simplement lo
dormir.
( * ) Casta de melons.
Luys de Alcanyiz. Regiment preservatiu e curatiu
Bresquilla Agostenca / Tardana / Brasilera / Maredeueta de Gorga ( Benimassot)
Brasquilla del bunyol ( Bellreguard), brasquilla bunyolera ( Rafelcofer )
Dades ecolgiques: Arbre orind del sudest asitic; i cultivat a trra nostra, en diverses
varietats, pels delitosos i polposos fruits, de gaita de jo ven? ana.
Toponimia:
Hi ha lexuberant Rac deis Presseguers del barranc de la Tenalla aCastell, per,
segons pareix, referit al cirer silvestre o velpr ( Prunus mahaleb L. ).
Dades etnobotniques:
Es tracta duna de les fruites ms preades pels valencians.
Vindran desprs els prssecs, tibants o mollars de carn adolescent,golosa i fresca,
incitant a la dentada, diu el mestre Pa dins Les Hores, en larticle La Mare de Du
dAgost.
Les fulles de bresquilla per a les llombrices de les criatures. Les ficven a remulla a la
banda de nit i al sandem mat es prenia i la llombri?a se mora ( La Font de la Figuera)
Bullir fulles i rames per a netejar les ferides cagades de mosques deis animals .Tamb,
quan aquesta aigua est tbia, es gasta per a fer banys al braguer de les gosses quan es fa
dur per no donar de mamar ( E b o ).
Un grapat de fulles dembresquillera ben bullit per a prendre les dones quan tenen la
regla i ho passen mal ( Albaida)

676
Fulles de bresquillera fan el mateix efecte que la ruda a les cabres, per a netejar, porgar
si no ha tirat b la paria Unes quantes fulles bullides i li dones en una botella ( La Font
de la Figuera)
Diu el mestre japons en el cultiu natural Masanobu Fukuoka: amb les fulles de la
bresquillera i del dispir pot fer-se una poci per a afavorir la longevitat.
Dades antropolgiques:
I quan haurs tastat la carn embalsamada
del prssec de santJaume, honor del Riberal,
fes rajar del galet un raig d aigua gemada.
Josep Sebasti Pons. Primeres poesies. L Estel de VEscamot: Elpou de la casa

Dins la tradici mgica xinesa la bresquillera s en companyia del pi i del xiprer, una de
les especies vegetis susceptibles d proporcionar longevitat i de comunicar poders
mgics. Shi afirmava que la resina de la bresquillera fa el eos huma llumins.
Mircea Eliade. Ferrers i alquimistes: Tradicions mgiques xineses ifolklor alqumic

Un venturos esment del presseguer es troba al Llibre ID del Curial e Gelfa, durant
lpoca del cautiveri de Curial en terres de Tniz, lo qual Johan se feya apellar. El
presseguer del tresor amagat; el presseguer de lliberaci deis amors de Johan e Camar.
El presseguer de Fort molt ben plantat de molts arbres de la casa deis amors furtius de
Camar i Johan, de Ftima i Berenguer, la casa gentil e molt bella e tan blanca com una
coloma. Diu Camar, aquell ardiment de fembra enamorada fins el fons de 1*nima, al
seu estimat: en l angle de Vort, davant lo presseguer major, mon pare, en algunes
gerres tenia soterrat tot lo seu thesor; e trobars en la paret tres ralles de almguena;
tantost al peu estn les gerres: E aq no ho sap persona al mn, foras yo. Prech-te que
proveesques a la tua llibertat, e que tengas ton cam a la tua trra.

Minyona, i qu direm del presseguer mollar,

tan rosa en el conreu on el bou ve a llaurar ?
No hi ha flor com la flo r d una boca amorosa.
Josep Sebasti Pons. Primeres poesies. LEixam de lEscamot: Minyona, ve labril

Brota la vinya i s rosa nostra presseguereda,

s enflora el cirerer,
la mallerenga vola en aquella verneda,
Vabella en el verger.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: Llum del mat

El presseguer tot vermell

s airs com un donzell
diu Josep Sebasti Pons en un Divertiment a Sol i pluja.

677
Amb la bellesa d una mare forta
que, somrient, olleta la filiada.
Ubrrima, serena, dilatada,
sota el cam de bast reposa Uhorta.

De presseguers sedosos clapejada,

exhala una frescor que reconforta.
Guerau de Liost: L Horta ( fragment)

Pense en la trra on brillen els pressseguers, enll,

i em burle de la vida que duc, buida i cansada.
Tu Fu: Viatge cap al Nord. Fragment.

L any passat, en aquest dia,

sota aquesta porta
les seues galtes i les flors de la bresquillera
es reflectiren, totes roses.
On s el rostre ? No ho s.
Les flors, com antany, somriuen
al vent primaveral.
Tsoei Hu ( vers 800 )

Amb ton anar com un ritme de dansa,

sobre aquell fons d estimada garriga,
tenies tu, tan serena, la gracia
deis presseguers en un temps de florida,
i eren tos besos la pluja esperada
que em refrescava els sentits i la vida.
Josep Sebasti Pons. Primeres poesies

Si directe ais llavis, provoca un calfred

de tacte insolent, rosat i lluent,
esclata de suc si enfonses el as
a les seues galtes.
Carme Rovira. Fruiter dAmor.

678
374.- Prunus spinosa L.
Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Aranyoner ( Agres, Atzeneta dAlbaida, Cocentaina, T ollos,),
arenyoner ( Alcoceret de Planes ), arinyoner ( El Castell de Guadalest), prunyoner (
Famorca, ), carallaner ( Abdet ), agulloner ( Catamaruc ), larbre; arany (Agres,
Cocentaina, Tollos, ), ariny ( El Castell de Guadalest), anyer ( Alcoceret de Planes ),
el fruit.
Dades ecolgiques: Eurasitica. Laranyoner s un arbret molt menut, de brancatge fose,
intricat i espins, que es troba quan es tresca per les fredes ombries muntanyenques,
mitjanes i altes, on sol fer brolles i colnies tamb molt embullades, en les clotades i
raconades humides, no lluny, sovint, del for9 ut roser silvestre i de lespinal. No s un
arbust difcil de topar, tret del domeny termomediterrani, pero plau recordar els
aranyorers geganteses deis caminis que van del Pa dAialt a lArc deis Atansos de
Castells de la Serrella; els que voregen i culminen la senda del castell dAgres a la cava
Gran; i lencisador i tapit rodal que abraga el Toll Vell de la Replana de Beneixama.
A Fabril, coincidint o acabant de florir lespinal, fa laranyoner la seua florida dun
pl.lid i frgil blanc, i no menys espessa i espectacular que la de seu company de rigors i
de boires; sn els fuga9 0 s temps en que el fose i bel.lics aranyoner, que en Fantigor
tenia anomenada dinfaust i era un smbol de la Discordia, ens mostra el seu perfil ms
amable i inofensiu, que es pot aprofitar per a recol.lectar les flors, que en tisana sn un
excel.lent digestiu.
Dades etnobotniques:
Fa unes boletes moraetes i mosatros de xiquets mo les menjvem ( El Castell de
Guadalest)

Aiguarden de fruits d aranyoner:

1 plat de fruits daranyoner.
7 o 8 grans de caf.
1 rameta de canella.
1 litre daiguardent.
Posar en una botella durant 3 mesos, agitar cada 20 des ( Castell de les Gerres).
Licor d aranyons
Collir els aranyons quan estn ben madurs, de setembre a octubre.
Posar-los en aiguardent natural a ra de mitja botella daranyons i acabar domplir
daiguardent.
Deixar tres mesos en reps. Copeta de mat ( Penguila)
Dades antroplgiques:
i sos ulls d arany i son front de lliri
Jacint Verdaguer. Canig: Guisla.

679
375.- Psoralea bituminosa L.
Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Girasol de marge ( Ebo, Catamarruc ), girasol ( Castells de la
Serrella, Parcent, Trbena, Benimantell, Famorca, Fageca, Tollos, Benimassot, Benillup,
Beniarrs, Pedreguer, Benissa, Altea, Ebo, Beniaia, Catamarruc, Benimeli, Foma,
Benirrama, Benial, La Font dEn Carros, LOrxa, Alfauir, Almiser, Otos, Beniatjar,
Albaida, Castell de Rugat, Agres, Alfafara, Artana,), cara-sol ( Alfafara)
Trbols pudents ( Pedreguer ); herba pudenta ( M anuel)
H erba pudenta ( Quatretonda de la Val dAlbaida)
C arbonera ( La Llosa de R anes)
Ajoca-sapos ( Aielo de M alferit)
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Brachypodietalia phoenicoidis. s una herba
considerada ftida per de boniques fulles de folols ovats dun verd fose i brillant i de
flors dun blau violaci ciar, i s, potser, una de les plantes que amb ms Ilustre brosta de
trra i que ms faena li dona al llaurador de sec per la fondria a que poden arribar les
seues arrels. Es cria amb una certa abundancia ais herbats subnitrfils clids i eixuts,
sobre trra fonda, vessants xafigats, mrgens, fenassars, bancals i vores de camins de
muntanya i, incls, urbans; remunta fins vora els 15000 m.
Dades etnobotniques:
Lherba pudenta es cria en els mrgens i fa la fulla redoneta, molt verda, i la flor blaveta
i s pudenta per com. Eixa herba s molt bona per a la infecci del fetge, per a laliac.
El meu xic el vaig tindre un poquet del fetge i vaig anar a un curandero de lnova i ell
mateixa em va donar eixa brossa, i la fea bullida i bevia a tot past, un pessiguet en un
litre dauia. lo tamb la fea per ais conills, molt bo, menjant deixa herba es criaven ms
sans i no es posaven mal els conills ni res ( Quatretonda de la Val dAlbaida )
El girasol per a fer llavats vaginals. Tamb la clavellinera borda ( Castell de R ugat)
Per a donar de menjar ais animals- matxos, -amb fens i palla de casa ( Beniaia)
El ganao sho menja molt. Aix s una pastura meravellosa. lo ne feia per ais conills
( Almiser )
Sho menja molt el ganao ( Benimeli)
El girasol el ganao no el deixen ni moure ( Alfafara)
Eixa li diuen girasol. Aix ho busca molt el ganao ( Benirrama)
Es fan loques les ovelles pe girasol ( A ltea)
El girasol per ais conills ( A lbaida)
Sel menja el ganao per poc ( Trbena)
Tamb sel mengen els animals, en flor i tot ( Agres )
Lajoca-sapos per ais conills ( Aielo de M alferit)
Aix fa mala olor ( Benillup )
El girasol fa oloreta, no s rom per s forta. Sho han menjat els animals de faena
( Beniarrs)

680
Sho mengen molt les cabres pero desprs la llet fa pudor ( La Llosa de Ranes )
El ganao sho menja aix molt ( Benimassot)
Ho feem per ais conills. Fa mal olor. El caragol moro acudix a aix.

376.- Pteridium aquilinum (L.) Kuhn [= Pteris aquilina L.J

Polypodiaceae
Polipodicies
Noms populars dinics: Falaguera, a tot el territori sense excepci ( Vilallonga, La Font
dEn Carros, Foma, Barx, Benidoleig, Fleix, Benirrama, Benissa, Altea, Banyeres, La
Torre de les Ma?anes, Alcoi, Agres, Alfafara, Benasau, ); herba falaguera.
Del llat valgaifelecaria /felegaria.
Toponimia:
La Cava de la Falaguera de la serra de Quatretonda i Pinet, passada la casa de la Bastida
i abans darribar a la caseta del tio Onofre al Rac deis Cacaueros.
Labric de la Falaguera de lombria del Carrascar de la Font Roja, a la riba dreta del
barranc de les Coves, tributan del riu Polop. Shi troba un jaciment prehistric de
lpoca en que els ca9 adors i recol.lectors valencians comenfaven a assimilar les
novetats agrcoles i ramaderes del neoltic.
La Partida de La Falaguera de Barx, a les bravenques ombries de la Puigmola, on sota
bosc tantes falagueres creixen.
La Partida de Les Falagueretes de Famorca.
El soberg barranc de la Falaguera de Navaln, La Font de la Figuera i Moixent, tributari
del riu Cnyoles.
La Font de la Falaguera de la serra de 1Almaguer dAlfarp.
El formidable barranc i la font de la Falaguera, dalt, a m esquerre, cara mar, de la casa
Mosquera, on es fa el millor alcomoc de la serra de lEspad.

Dades ecolgiques: Aquesta planta cosmopolita s la falaguera per excel.lncia de les

muntanyes diniques, la ms gran i comuna, la que fa les poblacions ms vastes i
espesses, les quals tapissen amb el seu alt, dilatat i treballat fidlatge el sotabosc deis
carrascars i deis pinars, els albarzerars, les clarures de boscs i els tombants ombriencs i
humits despullis darbratge, amb preferencia pels sois arenosos i descarbonatats, per
aix s particularment molt abundant a les suredes com al pa deis Suros de Barx i al
Surar de Pinet, o en el costat ombrienc del pa de la Llacuna de Vilallonga o ais volts de
la font de lHedra o de la Mollana dAielo de Rugat per esmentar alguns rodis.

Dades etnobotniques:
Usos agrcoles i rurals:
Ma mare omplia matalafs i coixins, que feia ben grossos, amb fulles de falaguera, que
primer posava a secar al sol i desprs a lombra airejada de la caseta esteses en canyissos
( Vilallonga)
Tallaven les falagueres i feen llits ( LA bdet)
Per a envasar les cireres, omplir ( acotxar i tapar ) els basquis de cireres ( Fleix,
Benimaurell, Rfol dAlmnia,); millor encara que la vedriella perqu feia olor
( Benirrama ). Per a fer llits de basquis de pomes ( Agres ). Aix per a llits s molt
estovat ( Artana )

681
Tamb com lalbelatge, el fens i altres herbes sha fet servir com a material per a fer
eixuts i ja 9 0 s per ais animals de corral, s ja esmentat per Virgili a Gedrgiques, III;
v:295-99: Per comengar, prescric que les ovelles han d esbrotar Vherba dins cledes
agradables, ftns que retornar l estiu fronds, que s ha d escampar damunt el sl dur
una capa espessa de palla i manades de falaguera, a f i de preservar el delicat bestiar
de la fredor del gel i sostraure 7 a la ronya i les deformitats del poagre.
s antiparasitaris:
Penjada del sostre en un manoll per a atraure les mosques, atrapar en un sac i
eliminarar- les ( La Font dEn Carros )

Dades antropolgiques:
Per a renram de Corpus amb fulles dhedra i camamirla ( Fleix )
Per a lEnram de Corpus amb santjoanets i canya jove ( Benimeli)
La falaguera per a enramar els carrers amb ares de murtonera en Corpus o quan una
volta que va vindre larsobispo ( El Castell de Guadalest)
Tallaven les falagueres i enramaven per Corpus, per ara fan fulles dhedra i flors
esfullades ( LA bdet)

Diu Frazer que, partint del principi que ali semblant produeix el semblant, se suposa
que la llavor de la falaguera descobreix or perqu ella mateixa s daurada, i per una ra
similar enriqueix al seu posseidor amb un inesgotable abastiment dor. Per la llavor de
la falaguera es descriu com a daurada i alhora com resplendent i encesa. Per aix, quan
considerem que els dos dies grans per a recollir la fabulosa llavor sn la vespra deis dos
solsticis, ens inclinem a considerar laspecte flamejant de la llavor com a priman i el seu
aspecte daurat com a secundan i derivat. En realitat, com el vise o la mtica i titil.lant
Branca Daurada descrita per Virgili en el memorable cant VI de lEneida ( v. 136-143
), la qual cal arrancar com ofrena a la beutat de Prosrpina a fi de poder davallar al cor
de la trra, es creu que la meravellosa llavor de la falaguera s tamb de natura gnia, tal
com una emanaci del foc solar en els punts crtics de la seua carrera, els solsticis
destiu i dhivem. Aix, a Bohemia es diu que en el dia de Sant Joan, la llavor de la
falaguera floreix en capolls daurats que resplendeixen com a foc. Tamb s una
propietat de la llavor de la falaguera que qui la aconsegueixa, si ascendeix per la
muntanya portant-la en la m la vespra del solstici destiu, descobrir un fil dor o vor
tresors ocults de la trra brillant com una flama blavenca. A Bretanya, els buscadors de
tresors arrepleguen llavor de falaguera en la mitjanit de la vespra del solstici i la guarden
fins al diumenge de Rams de lany segent; aleshores, escampen la llavor pe sl en el
lloc on es creu que existeix un tresor. Els camperols tirolesos imaginen que poden
arribar a vores els tresors enllumenant com flames en la vespra del solstici destiu, i que
la llavor recollida en dit instant mstic amb les precuacions usuals ajudar a traure a la
superficie els tresors soterrats. A Bohemia diuen que qui aconseguesca en aquesta poca
la daurada flor de la falaguera hi t la clau de tots els tresors ocults, i que si les donzelles
estenen una tela blanca davall de lefimera flor, gotejar or roig sobre la tela. I al Tirol i
Bohmia, creuen que aquell que col.loque llavor de falaguera entre els diners mai no li
minvaran per molt que ne gaste.

Robert Graves en el captol II de la Dea Blanca: La batalla deis arbres, diu que encara
que els poetes irlandesos consideraven la falaguera com un arbre, la falaguera
despullada amb que es descobreixen tots els secrets , s probablement una referncia a
la llavor de la falaguera que toma invisible i confereix altres poders mgics.

682
A tot el territori diu la gent vella que la falaguera t la propietat de florir, granar i
espolsar la llavor en punt de mitja nit de Sant Joan, i qui t el coratge danar a collir-la i
lhabilitat i la sort darreplegar la diminuta llavor i guardar-la, obt tot el que vol; per
s tot un repte aconseguir-ho, perqu al punt de mitja nit es produeixen esgarips i remors
estranyes, aguts estrpits de ferro, trons, udols de llop, grinyols del vent, clapits de feres,
arrossegalls de cadenes, gemecs sinistres, i tot ali espantable. Per aix nhi ha pocs que
satrevesquen a anar a arreplegar la llavor de lherba falaguera.

A la serra hi ha una mata

que li diuen falaguera,
que en la nit de sant Joan
fa flor, grana i s *asseca.

A la muntanya hi ha una flor,

que li diuen falaguera,
que en la nit de Sant Joan,
naix, florix i es seca ( C alp)

Els vells dabans deien que de les dotze a la una de la nit de Sant Joan la falaguera
floria, granava i la llavor caia, i per tal darreplegar-la posaven davall la planta 9 plecs
de llen 9 ol; i era el que fa 9 el que la retenia. La llavor donava valenta a qui la possea
( La Torre de les Ma9 anes ).
La falaguera en tot lany no floreix i la Nit de Sant Joan floreix, grana i espolsa la llavor
a les 12 de la nit. Moltes coses molt grans fa la falaguera. Agarren un llen9 ol blanc, fan
nou plecs, si no el forada, i ho posen baix i posen quatre pedres per a que no sho
enduga, i a al sendem de mat est la llavor i la flor. s un misteri aix. El que no ho
sap i no ho ha vist i ho ha provat, no sho creu, ning del mn ( Ares del Bosc )
A mitjan Nit de Sant Joan la falaguera floreix, grana i sasseca. Posaven baix la mata 7
plecs de llen9 ol, i caa la llavor en lltim plec ( Alfafara)
Dien que la nit de Sant Joan floria, granava i es secava, i plegaven un llen9 ol en nou
plecs per a arreplegar la llavor ( Alfafara)
La Nit de Sant Joan es fa un crcol al voltant de la falaguera, i es posa baix seu un
llen9 ol quie fa9 a set plecs per tal darreplegar la llavor, la qual fa crixer les millors
virtuts humanes ( Alcolej a )
La falaguera fa la flor la nit de Sant Joan: brota, sespiga i florix ( Benidoleig)
Florix i espolsa la llavor la mateixa nit, la nit de Sant Joan ( Benissa)
Aix en Sant Joan a les 12 de la nit fa flor, fa el fruit i es seca. Noms en el punt
perfecte de la mitja nit. Hi ha qui arreplega algo , i posen sacs o teles i algo queda
( A ltea)
Planta mgica que cal arreplegar la Nit de Sant Joan, quan trau les flors ( B arx).
La falaguera, la noche de Sant Juan nace, florece i se seca ( Banyeres )
La falaguera en la noche de San Juan florece, grana i se seca.
...diuen que van posar un llan9 ol baix la falaguera i una llavor el va foradar; m ho
contava ma mare que ho havia sentit ais vells ( Planes )
Com abans es segava molt, la Nit de Sant Joan, dien que si un home es posava la
falaguera nug en una m amb la corbella, desprs podia segar tot lo que volia i no es
cansava. lo cree que els cacics mos ho feen creure per a fer-nos fer ms faena, per a que
no pararem, i mos enganyaven ( Beniarrs )

683
A la Nit de Sant Joan a les 12 de la nit diu que la falaguera trau la llavor, esclafix i
sescampa i que arrea trons quan esclafix. Per tantes Nits de Sant Joan que he estat io
per eixes muntanyes i per dins de bancals que est tot un Hit de falagueres i no he sentit
mai cap tro ni res ( Vilallonga)

Les Penyetes o Pedres Tallades deis Dimoniets de la Falaguera: Diuen que la falaguera
s una planta que fa la flor i la llavor i es seca la Nit de Sant Joan, i aleshores diuen que
si eixa nit arrepleguen les llavors i les fiquen dins dun canut de canya i ho tapen en un
suro, quan ve 1estiu i lamo t molta faena, obri el canut i les llavors es convertixen en
dimoniets que noms que demanen faena, faena. Lamo pot manar-los: segueu-me eixe
camp de dacsa o de blat i tel seguen i acaben i et demanen ms faena, ms faena. I
diuen que una volta un amo quan ja li se va acabar tota la faena, que no sabia que
manar-los els diu ais dimoniets, aneu tallant pedra en la munyanya eixa i all queden les
restes de les pedres tallades ( La Font de la Figuera)

- 1 com es diuen aqueixes penyetes tan boniques i pintoresques que hi ha escampades

dalt daqueix coster de la Solana que pareixen tallades per destres mans humanes ? Vaig
preguntar-li a un entenimentat ve de La Font de la Figuera quan tot just havia traspassat
la ratlla del terme, cam daquest singular i fronterer pobl assentat en Falta capfalera de
la val de la Costera.
- Sn les Penyetes deis Diablets de la Falaguera, i el meu avi Batiste, criat a les Alcuses
de Moixent, em contava que sanomenen aix perqu en el barranc de la Falaguera, on
creix una mar de falagueres, en la Nit de Sant Joan la falaguera fa flor i llavors, les quals
calia recollir dins dun canut de canya tancat amb un tap de suro i guardar-lo fins a
1estiu, quan c o m e ta la sega, a fi de comptar amb lajut duns ssers menudets
anomenats els diablets, que ixen en destapar el canut de canya, els quals en sser
alliberats noms volen faena i ms faena i no poden parar de treballar, i quan ja tenien
fetes tota la sega i totes les faenes del seu amo seguien insistint en la seua demanda de
treball, i com lamo no lin quedaven per fer els va enviar dalt de la muntanya a tallar les
pedres i les penyes i aplanar-la per tal desgotar el seu afany de faena, i tal com les
deixaren encara estn.

Els diablets, dits diables boiets a les illes Balears, berruguets a Eivissa, diablorins a
lAlta Ribago^a, minairons o manairons al Pallars, Andorra i lAlt Urgell, ifemilians i
petits en altres indrets de Catalunya, sn ssers fantstics menudssims, quasib
invisibles, dotats duna resistencia i afany de treball que els fa aptes per a escometre i
portar a terme les empreses ms fantstiques i ms immenses en un tancar i obrir dulls.
Sn tan remenuts que en un canut de canya nhi caben a milers i quan hom els destapa,
ixen delerosos exigint faena, i en el cas que lamo no els mane res, lescanyen all
mateix.
Quant a la forma o natura real deis diablets hi ha una gran diversitat de parers. Hi ha qui
els creu uns homenets com qualsevol de nosaltres per infinitament menuts; Francesc
Martnez i Martnez els presenta com unes figuretes roges en banyetes, rabet i ungles
com de gavil, que en tocar trra creixen fent-se de la grandor dun xic ben fadr;
daltres els tenen per una llei de cuques voladores o mosquits i encara hi ha qui els creu
uns borinots o escarabatons a causa de la brunzidera que fan en eixir del canut de canya.

684
Aqestes criaturetes o bestioletes fabuloses formen part, amb els follets, donyets i
barrufets, duna gran tribu de genis diminus que poblen els boscos deis contes de fades
europeus.

Lligat a aquest barranc de la Falaguera i la Nit de Sant Joan hi ha la llegenda de les

penyetes foradades i les coves habitades de fades famolenques dhmens, que encara es
conta a la Font de la Figuera, i de la qual Manuel Asenci nha fet una pulcra versi
literria.

Trobem la llavor mgica de la falaguera a la rondalla lucntica La vareta de les tres

virtuts, bellament arreplegada a La Canyada del Fenollar per Joaquim Gonzlez Caturla;
la vareta mgica que satisfa tots els desitjos i ambicions per aconseguir la qual cal
comptar amb una branca dametler tallada amb tres destralades, los del genoll dun
mort i, finalment i essencialment, la llavor de la falaguera.

Il.lustrant el carcter satric i irreverent de bona part del pobl valenci a Banyeres
canten:
La flor de la falaguera
s herba recoman,
per a fe r vindre la caguera,
si ests malalt de la para.

Ets com la falaguera que la Nit de Sant Joan floreix, grana i sasseca , es diu duna
dona carassera a Fageca.

377.- Pnica granatum L.

Punicaceae
Puniccies
Noms populars dinics: Magraner, en general a tot el territori, larbre; magrana, el fruit.
Altres noms: Mangraner ( Petrer, Elx, Vilamarxant, La Jana ), larbre; mangrana, el
fruit.
La flor que fa el magraner, li diem pipa perqu quan rem xiquets li posvem un
bastonet per a fer-nos una pipa per aju ar ( Alfafara )
El badoc s la flor del magraner ( Real de Ganda, Oliva, Foma, Gata, Altea, Carrcola,
Rfol de Salem, Alcoceret de Planes ). A Foma ens van dir: Els badocs o badoquets
sn les flors roges del magraner. Tot lo que s badoc desprs s magrana. Ac diem:
Mira, el magraner est pie de badoquets, quan est pie de floretes roges . Tamb a
Foma una dona ens va dir: El badoc s la magrana madura oberta. Es diu: Ja shan
esbadocat totes les magranes. I els badoquets sn les flors del magraner. Diem: Mira, el
magraner est pie de badoquets, quan est pie de floretes.

Badoc s la flor del magraner, colle o no colle ( Rfol de Salem ). De la magranera ix el

badoc i del badoc es fa la magrana ( Rafelcofer ). El badoc s la flor de magraner que
desprs fa magranes (Gata ). Badoc s lo que ix abans de la magrana. La magrana ix del
badoc ( Canals ). Badoc s la flor del magraner abans de fer-se magrana ( Carrcola ). El
magraner fa badoc i del badoc la magrana, fa molts badocs i fa menos magranes perqu
en cauen moltes (Alcoceret de Planes).

685
Badoc s la flor de magraner. A la flor de magraner en concret li diem badoc, i a un altre
tipus de flor no li diem badoc, a no ser referit a 1olivera, perqu diem: mira s que ara
esta en badoc no esta colla del tot ( Carrcola).
Badoc s aix que fa el magraner abans deixir la magrana, eixe capoll, que desprs fa
una magraneta ( Quatretonda de la Val dAlbaida)
El magraner abans de traure la magrana trau el badoc, que desprs esclata i fa magrana
( Aielo de M alferit). Badoc s la flor del magraner abans de fer la magrana
( Quatretonda de la Val dAlbaida), amb tot es diu tamb de lolivera quan fa flors que
no faran renda: Mira enguany tot sn badoquets. Badoc s tamb la flor de 1olivera de
lany que no colla. X, enguany tot s un badoc ( Rafol de Salem )

A Almoines com a Terrateig diuen badoc, potser amb ms encert, a la flor del magraner
que no grana. Com a Salem on ens precisaren que el badoc s la flor del magraner que
no colla, que no aprofita per a res, que fa com si digurem de msele, com la flor del
melonar, la de la carabassera o la de la dacsa. Com a Beniarrs, on ens van dir, que el
badoc s la flor roja del magraner que no qualla i cau, ja que la que qualla i no cau es
toma magrana. I a Potries entenen per badoc a la flor de magraner que no fa magranes. I
diuen: Enguany no nhi han magranes, tot s un badoc. Badoc s la flor de la magrana
que cau i no fa magrana. Diem tamb badoc a una cosa fofa o intil ( Benignim)
Badoc s la flor del magraner que no fa magranes ( Almoines )
Badoc s la flor de magraner que no acaba de fer magranes, que no colla i cau ( Tia
Abdlia dAlcal de la Jovada )

Diuen a Sant Joan bacores per ac fins desprs de Sant Joan les bacores no apareixen,
al principi cauen els badocs, les que no collen b, sia pe fred o pe clima.Tamb cauen
els badocs de les pruneres o de les magranes. Les pipes que cauen a trra sn els badocs
i les que es queden dalt sn les magranes ( Alfafara )

Els magraners fan badocs que no fan magranes ens diu un vell llaurador de Benimeli, i
un altre diu que badoc diuen a la magrana quan ix, ali que trau primer, que desprs fa
magrana. I en sentit figurat basdoc s un que no est bn acabat, que li falta un regonet
( Benim eli)
Badoc s la flor del magraner. Tamb hi ha qui diu que quan es clavilla una magrana
( Salem ).
Badoc s la flor del magraner; i tamb li diuen badoc a un bajoca ( La Font de la
Figuera)

Badoc diuen a Oliva a la magrana o qualsevol altra finita auberta o partida.

Sha badocat una magrana. La magrana sempre es badoca o partix ( Xeraco)
Badoc s una magrana quan est oberta ( LAtzbia )
Badoc s magrana ( Bellreguard)

Badoc s lo que fa el magraner i cau; com si digurem una flor de magraner per que no
colla, no fa magrana; tenen la mateixa forma pero cauen ( Benissiv)
Badoc s la flor de la magrana que no fructifica ( Aielo de M alferit)
Badoc s una magrana xicoteta que cau. Mira quants badoquets ! ( Beniarbeig )
Ac sempre hem sentit dir que baboc s quan cauen els petis de les flors de magraner i
queda noms la coroneta i que desprs escombra, cau ( Beniarbeig )

686
Badoc s una flor que tenia que fer finita i no ne fa, i es queda en badoc. Igual potser
una flor de carabassa que no queda i es toma tot badocs, com una flor de pomera que no
colla, o de magraner, qualsevol, i aix li diem badoc ( Alfafara )
El badoc s la flor que trau un arbre i cau abans dhora. La flor que no colla, que no va
avant, que no produix, del magraner i de tots els altres arbres ( Moixent, La Font de la
Figuera )
Abadoc diem ac quan ve una floria de lolivar que no colla, quan s hora que loliveta
es vega i no es veu, com un any que ha hagut una gran collita i lany que ve trau molta
flor per no colla, i a? li diem ac abadoc. s igual per passa el temps, cau i all no es
veu ninguna oliva ( Beneixama )
Badoc s que no colla. Una flor que baix no infla, que darrere no va la renda i cau. Igual
potser damel.ler, que qualsevol, tots els arbres que floreixen fan badoc ( Benimassot)
Badoc era quan eixia una flor que no collava mai la renda, quea a trra, de qualsevol
arbre. Per el badoc verdader s la del magraner; a voltes tamb els mel.lers perqu
havia eixit la flor fora temps o era msele ( M ura)
A Benidoleig preguntant en un rogle dhmens dedat qu s un badoc van contestar:
Badoc s una flor que no colla, una flor que no ha collat aix s badoc.
Badoc s la flor de magraner que no fa magranes.
Badoc s un bercoc verd.
La mateixa enquesta feta a Castell de Rugat dona com a respostes: Badoc s la flor de
la magrana quan s menuda, i colla. Badoc s la flor de la magrana que no colla o es
queda com un perdig. O el grum de lolivera que no colla. Enguany fa molt de badoc.
Badoc s tota flor que cau i no colla, igual t que siga de magraner, dalmel.ler o de
carabassa. Badoc s una oliva que no t pinyol.
El badoc s la magrana sense pinyol que desprs fa la magrana ( Cocentaina )
Lalbadoc s la flor del magraner i queden les magranes que vnen de lalbadoc, i
sempre hem dit albadoc a la flor del magraner. Tots els arbres fruitals fan Talbadoc que
digam, que s la flor que s la que dna el fruit. Vost que diu que ix primer la flor o el
pepino ? Primer ix lalbadoc i endesprs ix la flor. En totes les plantes de trra,
carabasses, pepinos, melons, carabassetes, primer ix lalbadoc que la flor, quan ha tret el
badoc trau la flor ( Muro )
A Atzaneta del Maestrat diuen badoc a la flor del melonar que no trau melons.

Beidac li deien a Djebala al calze de la flor del magraner; i tamb al pi descacs. El

txeig s la corona serrada del calze de la flor del magraner. Rumman, el nom duriya del
magraner.

una boca ni gran ni gica, ab dos llavis rojos com el badoc del magraner diu Francesc
Martnez i Martnez al seu recull de Folklore Valencia.

Badoc s un badall, una penya que sha aubert o una casa ( Alcal de la Jovada)
Els badocs sn els redolinets matissats de fil deis bordats ( Beniaij)
Ets ms burro que badoc, diuen a Agres.

Toponimia
La squia deis Magraners deis Magraners.
Dades ecolgiques: Iranoturaniana. Cultivada tradicionalment per a aprofitar els seus
fruits; sovint naturalitzada en mrgens de camps i en vores de sequials.

687
Varietats:
*Calp: Magrana tendral. / Magrana del gra de plata.
*Castell de Rugat: Magrana tendral. No t granets.
Magrana del pinyolet o pinyolera.. Ms menuda, i gra ms llarguet.
Magraner agre.

Dades etnobotniques:
Portar tres trossets darrel en contacte amb la pell per al sucre. ( Beniaia ).
Tros darrel de magraner bord per al sucre. Es posa lligat a la cadeneta o collar o fent un
collaret en un fil per a portar-lo en contacte sempre amb la pell ( Castell de R ugat)
Per ais cues; sha de bullir arrel de magraner agre; i prendre en dej durant tres dies
( Benirrama ).
Per ais cues de dins la panxa prendre arrail del magraner bord i fulla dolivera. Meitat i
meitat ( Albaida)
Larrel del magraner bord era pels cues deis xiquets. Ho bullien i sho prenien en dej
( Benimeli)
Larrel de magraner bord trossejada, picada i bullida contra els cues intestinals
( Nquera- Pep Rabosa )
Samagaven botigetes i draps que mullaven per llevar-se la runa que la viscor del fruit
els deixava en les mans, i Taire enrarit, la suor, els draps agres, la ferum de les pells de
magrana ja passades, que curava les ferides deis dits, obertes pe fregament deis
pessons. Mara Ibars i Ibars: Lltim Serv.
Vares de magraner bord per a fer tralles ( Lloc Nou de Sant Jeroni)
La magrana s tamb una fruita de temporada prou apreciada que es pot menjar
perfectament baix 1arbre per que es deixa preparar de moltes maneres. Al respecte
Bemat Cap, que est en totes, apunta al seu Costumari:
Els grans que ja sn nets els podeu preparar de moltes maneres. La ms corrent tal
volta ser aquella ben senzilla de posar-los un parell de cullerades de sucre damunt. Una
altra, que us recomane, s la de posar-hi, a ms del sucre, un regalim de mistela i deixar-
ho un temps fins que samare. Modemament hi ha qui posa nata, que tamb fa bona
msela. La imaginaci pot treballar sense fronteres, perqu la magrana admet tota mena
dexperiments que mai no llevaran el sabor agredol?, per si que el mitigaran, encara
que molta gent prefereix menjar-la al natural.

Som dilluns a 15 de marg de lo any de la Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist de 1502.

Un jorn ms a lo regi ducat de Ganda. Aquesta matinada m he aixecat ab mal de
venire, per Uindigest cuixot d ahir diumenge, e atordit, a ms, pe tu f de reines ab qu
darrerament lo meu fill Felip-Pau acostuma a barrejar e moldre les colors. [...] s un
bon moment per fe r recompte e per regraciar lo bon Du que vetlla per la ben
disposada filiada deis San Leocadio. Abans, emper, m hi atanse en un batre d ulls a la
primera magrana grossa que hi trobe per tal de fer-m e un suc que amaine lo mal de
ventre, e per disposar-me millor, en lo silenci de l alba, a recordar quel com de la
misericrdia divina que, durant ms de trenta anys m ha preservat e mantingut, sa i
estalvi, enfora de Reggio. [...] Ep ! per em sembla sentir Vestimada veu d en Felip-
Pau: Pare !, volgut mestre Paolo, no us en recordeu que des de ben d hora us
aguarda a la Seu mestre Dami Forment ? [...] - Creieu-me estimat Felip, lo mal de
ventre del cuixot d ahir entorpeix la meua pensa e afebleix les meues carnes. He estat
com dormit, per b que despert, una llarga estona, e noms lo bon suc de magrana que
m he pres est purgant la maleida pesantor que m arrossega, tant en lo ventre com en

688
les meues afeblides pernes. Excuseu-me tots, per Du, e digueu-li a mestre Dami que
de continent sc amb ell.
Fragments de les Notes del quadern de Paolo da San Leocadio

La vara de magraner t veri, si li pegues a un animal li fa un llarduc, el burro del

llaurador o lhaca del carreter. Com la canya seca si treballes en ella s verinosa, fa
rojors i et rasques els ulls, encara ms si s un dia que fa calor ( Castell de Rugat)

s mester menge poch e sovent e les viandes de fcil digestid e de molt nodriment com
sn polles, perdius, francolins, capons tendres e algn rovell de ou fresch e cabrit bollit
e rostit, e ag alterat ab such de agrs*, viagre, such de magranes, albors e semblants
coses.
Llus Alcanyis: Regimentpreservatiu e curatiu.
( * ) Agresta o suc aspre de rams verds i per extensi de qualsevol altre fruit.
Salses ab les quals les carns se prepren o per corregir alguna malicia d elles, o
perqu a Vapetit sien ms agradables, car tant com sn ms acceptes a Vapetit, lo
ventrell pus ficilm ent les digereix. Hi poden se preparar ab such de magrana, de
taronja, de ponsir o de agrs, ab una poqua de canyella o qucre, squivant pebre,
gingibre, clavells, per la gran calor que tenen.
Llus Alcanyis: Regiment preservatiu e curatiu.
Amau de Vilanova en el Regiment de Sanitat a Jaume 77, al captol de les sabors e deis
condiments, parlant de les agrors que convenen per tal daugmentar la saborositat de les
viandes, desprs de parlar de / agror deis limons, de les teronges e de les naronges, diu:
Entre les altres agrors, meylor s agror de malgrana veyla d un any, per go cor no s
tan fo rt con les altres, e per tal con ha un poc de stipticitat ( poder de restrnyer
lleument), ab la qual pot confortar los membres qui sn dins.

Dades antropolgiques:
Hi ha lendevinalla popular referida a la magrana que diu:
Un marge ben margenat,
que la punta del martell
mai no ha tocat.

Hi ha el refrany que resa: Si vols morir, menja magrana i gitat a dormir.

Mon pare, de menut, em contava una historia relacionada amb les magranes. Era el cas
daquell presoner que estava comdenat a morir en la forca. Els jutges van voler donar-li
una opurtunitat de salvar el coll. Si era capa? de pelar una magrana sense que li caigus
un sol gra en trra salvara la vida i guanyaria la llibertat. El pres va comen?ar a pelar la
magrana i, mira tu si t collons, quan arriba a Tltim gra, va i li cau de les mans. (
LAlcdia de Crespins)

Dos llavis rojos com el badoc del magraner, que es plegaven graciosssimament, fent
somniar a qui els contemplava, diu engrescat i embadalit Francesc Martnez, evocant la
noven?ana del corral dEn Ros dAltea.

689
s del passat, oh minyones, que us ve
la negror de la trena,
Vamable perfecci del vostre s,
la celia remadeta i la serena
claredat del mirar,
i les manyagueries del parlar.

I dones, junteu les mans, alceu els braqos,

en el ritme dolcer,
a dreta i a esquerra entrelligant els passos.
El clzer de la flo r del mangraner,
quan ms viu el peu salta,
sembla que us vol envermellir la gaita.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: A un eixam de minyones

La boixerica, vora els cims,

obre sa porpra; al pasturatge
salta, amors, Visar salvatge;
l amor del maig t uns cants sublims.

La nimfa riu sota la molsa;

dansen les muses pe glever;
i com la flo r del mangraner,
els hi haflorit la boca dolqa...

Ombra flotant damunt del eos,

ms blanc i pur que la gelera,
trena fils d or llur cabellera,
vora del p it voluptus.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: Davant del Crist ( fragment)

La tardor: fulles secanes

i pobresa pels ja r dins...
Per es riuen les magranes
que sn plenes de robins.
Francesc Almela i Vives

La clebre magrana de lhort subterrani dHades que va collir Core, la filia de Demter,
raptada per Hades, de la qual va menjar-ne set vermells grans, trencant aix el seu dejuni
al Trtar, car shi havia negat a menjar ni tan sois un roseg de pa de ^ el seu rapte; i
que li va costar la seua permanencia al costat dHades almenys durant tres mesos a
lany, puix Zeus promet a Demter que tindria de nou la seua filia amb Tnica condici
de que encara no haguera provat cap menja deis morts.

...apuntaven les magranetes noves, nes tot ju st de sos bolquers de grana, mateix que
caparrons de reis de nines, tots amb sa coroneta retallada. Oh aquelles magranetes tan
menudes, si en tenien, d encs, aquella posta !
Caterina Albert i Parads: LEnveja.

690
/ La magrana badada en la polsosa
voravia del com ! Quin desperdici
de robins que s esmicolen trmuls,
intils ! Massa color i encara
un punt de lvids. Es la corfa
de cuiro ressec que s ha esquerdat.
Un glabre cap convuls,
l esventrament d un cor.
Tono Foms. Vol de mans: Fruit

qui dir el gran delit de les carnes obertes

qui dir aquest delit de les carnes compactes
que un amor separava amb mans sagramentals
i qui dir aquest sexe de llavis tremolosos
qui dir aquest secret febril de la magrana
deis robins espargits dignamentper l amor.
Vicent Andrs Estells. Dic Amor; framnent; p. 331

I aquest dies de pluges han fe t crixer per l hort

els esprrecs, l agret i han omplit de citr,
de malves i melvins el jard dur, salvatge.

Per enmig deis bancals hi ha lliqons, cama-roges.

Ais mangraners, la fulla els comenqa a eixir,
un esclat de marrons damunt els nous verducs.

Tots els ametlers verds.

Gaspar Jan i Urban. LAntic Jard dtaca: Primavera dEstiu

A mitja nit; amb botes i llanterna,

regava el pare els horts: girava l aigua
ais mangraners, desembossava squies:

duia el lleg damunt la bicicleta.

Talles ifils que eren sang del camp d Elx,
sang primitiva que mai no hem de perdre,

que no hem d oblidar.

Gaspar Jan i Urban. LAntic Jard dtaca: Squia Major

as romas eu amo
o repouso no coraqao do lume.
En les magranes estime
el repos al cor de la llum.
Eugnio de Andrade. Ostinato Rigore: Natureza-Morta com Frutos - 5.

691
 *

o ardor quase animal

de urna rom aberta.
Eugnio de Andrade. O Peso da Sombra ( fragment)
*

Jo tindr una mor incolora, com un riu antic sense baladres. 11 atzavara i els nvols i
el blindatge fose del vent, soterraran el meu nom a la cripta aztica deis faunes. Per
un jorn, a Vhora del seny del vaticini, tornar ais meus llavis el suc agredolq de la
magrana.
Carmelina Snchez Cutillas. Els Jeroglfics i la Pedra de Rosetta-8 ( fragment)

s precisament aquesta fruita la que marca 1arribada del suf a la quarta etapa del
cam o jard mstic, i simbolitza, segons Bakhtiar, la integrado de la multiplicitat dins
la unitat, en Vestanga de la Uni. En 1annim Llibre de la Certesa, atribuit a Ibn Arabi,
la magrana s la fruita emblemtica de lessncia i la unitat ltima de Du: la magrana,
que s la fruita del Parads de lEssncia, en Pestaea de la uni, s la consciencia
directa de lEssncia.

Gocmonos, Amado,
y vmonos a ver en tu hermosura
al monte y al collado,
do mana el agua pura;
entremos ms adentro en la espesura.

Y luego a las subidas

cavernas de la piedra nos iremos,
que estn bien escondidas,
y all nos entraremos,
y el mosto de granadas gustaremos.
Canto Espiritual
Tamb Juan Yepes lvarez, ms conegut per Juan de la Cruz, fa un s simblic del vi,
com els sufs, i la variant mosto de granadas, per a la coneixen 9 a i el deliri extsic, tot
advertint com sota laparent multiplicitat deis grans de la fruita subjau Tabsoluta i
indiscutible unitat de Du, representada per lenivrant beguda :
Porque, as, como de muchos granos de las granadas un solo mosto sale cuando se
comen, as de todas estas maravillas de Dios en el alma infundidas redunda en ella una
fruicin y deleite de amor, que es bebida del Espritu Santo, bebida divina...
Luce Lpez-Baralt. San Juan y el Islam.

378.- Pyrus communis L. subsp. communis

Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Perera, perera de cultiu, larbre; pera, el fruit; pereral, el camp.
Dades ecolgiques: Euroasitica. La perera de cultiu s un arbre vigors, desco^a
grisosa, de limbe foliar gran, amplament ovat, sovint glabrescent; de flors blanques de
nombrosos estams; i fruits grossos, dol?os i comestibles. A voltes, pot asilvestrar-se. Es
tracta dun cultiu molt antic. Les varietats sn nombrases arreu del mn, diferents en
forma, grandria, color, sabor, textura de la polpa i poca de madurado. A remarcar a

692
trra nostra la pereta de Sant Joan, degut a la seua poca de madurado que s el solstici
destiu; s una pera menuda per dolfa i dura i duu les galtes pintades de roig.
Tot i haver tan gran nombre de pereres, totes demanen la mateixa qualitat i complexi
de trra; a saber, trra grossa i pedregosa, i de tres a tres anys fem de cavalleria
mesclat en cendra, diu Fra Miquel Agustn al Llibre de la Casa del Camp ( I I ).
Dades etnobotniques:
La pera s una fruita comuna al territori, sobretot en la part interior, en la part del seca,
com la poma. Una fruita preada quan est al seu punt de frescor i dol9 or. Fruita rica en
vitamines sobretot A i C, sucres i sais minerals. El seu contingut en yodina mant sana
la tiroides. Hom diu que el seu consum fa la pell bruyida i la cabellera esplendorosa.
Per, la carnositat adolescent del prssec, qu podra superar-la ? La fludesa, fina,
deliciosa, del ram moscat, qu podra igualar-la ? I la pera - tercera gran fruita, al
meu entendre - granulada, aquosa, lleugerament aspra, de suavssima frescor gaireb
carnal, amb qu podra comparar-se ? Aquests sn els tres grans presents que la Verge
d agost ens porta cada any, quan Vesplendor de la fruita ha arribat al moment estel.lar.
La More de Du d agost, tan jove, tan bella, tan aria, sobre el cel tan blau, davant
d una gran plata de peres, de prssecs, de raims moscats, d herbes una mica seques,
intensamentperfumades, diu el mestre Pa dins Les Hores, en larticle La Mare de Du
dAgost.
La pera, diu fra Agust, t una singularitat, que qui empra per a menjar les seues
pepites o pinyolets li ser molt til per al mal de llom.

Dades antropolgiques:
El dia de Sant Joan la perera que no fa peres li posen una pedra que pese prou damunt
de la creura i diuen que fa peres. lo ho he fet i si que en fa ms ( LA bdet)
Hi ha a Benilloba la can?oneta picant de la Perereta que diu:
lo tinc una perereta,
que fa flor i no fa peres
i que s per a les xiques carasseres.

Com pera en el tabac o tabaquet: fel9 ment o meravellosament. Quan em vaig casar
vivia com pera en el tabaquet ( Bellreguard )

La perera figura en lHort del palau del Rei Alcinous de lIlla de Fecia.

En el teu hort del riberal

els perers sn com Destelada,
i Uur blancor verginal
d aiguatge s tota perlejada.

Manyaga, el teu cor s obrir

com una rosa embalsamada,
i el teu llavi mol me dir
lo que ja deia ta mirada.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: El mes de marg (fragment)

693
379.- Pynis malus L. [= Malus domestica Borkn.; Prunus malus L.]
Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Pomera, larbre; poma, el fruit, a tot el territori.
Altres noms: Pomer.
Dades ecolgiques: Arbre bellssim quan est florit i carregat de fruita sucosa i madura.
La subsp. malus [= Malus sylvestris M ili ] o pomera borda s europea i ocupa
albarzerars i boscries caducifolies poc espesses, contrades mediterrnies plujoses. La
subsp. mitis [= Malus domestica Borkh ] s de cultiu.
La poma era anomenada pels grec, meln; i pels romans, malum.
Dades etnobotniques:
Fruita antqussima, nodriment, delicia i medecina de 1home des de temps molt reculis.
s tinguda per un deis ms grans dons de la Natura en benefici del paladar i de la salut
deis hmens i de les dones; es considera molt digesta, lleugerament astringent i
purifcadora de la sang. Les tan suaus, digestes i delicioses pomes torrades al fom; i la
compota de poma.
s preferible menjar la poma amb la pell ben llavada.
Les pomes de Beneixama. Pomes tardanes, de pell vermella i polpa dura, dol9 a i blanca,
ms que cap altra.
...pomes de Beneixama vermelles com una posta de sol i de flnssimes aromes.
Enre Valor

Si has provat altres procediments i han fallat perqu les borrugues sn molt fortes,
agarres una poma dolfa i la partixes en quatre trossos, i amb cada tros fregus per
damunt les borrugues, i desprs aganres la poma i la unixes ben unida com si no
lhagueres partida i la colgues en un bancal; quan es podrix les borrugues desapareixen
( Foma )

Dades antropolgiques:

Cara de pometa roja

no m entres per lo corral
que tinc les gallines soltes
i m *espantars el gall, diu la cantarella valenciana popular.

Es diu p e seca que, en pegar-li mos a una poma, se sent el sabor del si matern, de la
vida rural viscuda; tamb Volor de la pell primera de Valtre sexe. Veritat s que la
poma p o t teir sabor d aiguardent, de donzella, d hivern, d agredolq, flns i tot de
discrdia.[...]. Les infinites semblances erdtiques, serioses i lriques i, a vegades,
desdenyoses, cmiques o grosseres han trobat, en aqestes fruites volubles, de tantes
varietats, una fcil manera de lligar-les ais gestos i a les comparances. No us rieu ! Si
la poma apunta al bust femen, la figa ho fa al pubis, ens reporta Joan Climent en la La
Delic de Ganda. Pag. 129-130

La poma del Jard de lEdn del Gnesi. Les Pomes dOr del Jard de les Hesprides, de
les Tres Filies de lOest, que feren inmortal Heracles. La fbula de la Poma de la
Discordia del ju de Pars. s immensa la la importncia mtica de la pomera. En la
literatura i el folklor europeus la pomera s el smbol de la consumaci, com lou s el
de la iniciaci. La pomera s el smbol de la inmortalitat per la saviesa. Si es talla una

694
poma a la redona per la meitat, cada meitat mostra en el centre una estrela de cinc
puntes, el smbol de la inmortalitat. La poma estava consagrada a Venus- adorada com
Hsper, lestrela vespertina, en una meitat de la poma, i com Lucifer, el Fill del Mat, en
laltra.
Pomes de Dions, diu Tecrit a ledili de La fetillera. Perqu Dions s el du de tot ali
que es natural i espontani i un protector de la vegetaci; i les pomes sn un smbol
dabundancia i un present damor tan antic com el de les roses. Entre els grecs i romans
les pomes eren un regal com per a indicar amor i sempraven com a missatges damor,
com ho esmenta de passada i amb tota la delicadesa possible Catul a Carmina LXV:
com una poma, present enviat d amagat pe proms, s esmuny de la casta falda d una
donzella quan, sense recordar-se, la pobra minyona, que se la posada sota els flonjos
plecs del vestit, en alqar-se d un bot a la arribada de sa mare, la fa caure; la poma, de
l embranzida, corre enll rodolant i a ella, desolada, se li envermelleix la cara de
vergonya.

Entrdose ha la Esposa
en el ameno huerto deseado,
y a su sabor reposa,
el cuello reclinado
sobre los dulces brazos del Amado.

Debajo del manzano,

all conmigo fuiste desposada,
all te di la mano,
y fuiste reparada
donde tu madre fuera violada.
Juan de la Cruz: Canto Espiritual

s juliol. Els camps presenten aquell any uns esplets meravellosos. Tota la taula s
parada, que diuen els llauradors: el blat, l ordi, la civada, que es decanten per les
espigues ja pesants; els cirerers quallats de joies vermelles; el pomerar, on verdegen ja
les petites pomes com maragdes; la curta vinya amb les perles de l agrs.
Enre Valor. La idea de l emigrant: p.59

... vora la Til.lera, al seu temps onejaven bledanes sembradures, florien joves fruitals;

ais estius sonaven llargament els trills i rutllons a l era; a les tardors s omplien les

g o lf es de pomes oloroses...

Enre Valor. La idea de l emigrant: p.23-4

els dona a tastar unes pomes de Beneixama, vermelles com una posta de sol i de
finssimes aromes.
Enre Valor. Les velletes de la Penya Roja: p.46. Rondalles valencianes I. ed. del Bullent

A manh cheia de brilhos e doqura

debruga o rostro puro na maga.
El mat pie de lluors i dolcesa
trau el rostre pur en la poma.

695
Eugnio Andrade. Ostinato rigore: Naturaleza-morta com Frutos.

B em plau, damunt del bosc, un blau crepuscular.

Dos grills humils i ardits, tritllegen una glosa,
sota els brancs del pomer, dolqor meravellosa !
Hom se creuria sois tot a vora de mar.
Josep Sebasti Pons. Primeres poesies. L Estel de l Escamot: La llum, cap al tard

Una llegenda jo s
d una pomera jlorida
amb ses flors d eterna vida,
en un cel sempr ser...
mai del vent geliu l al
ni la pluja l han marcida.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: Paraules d amor

380.- Pyrus spinosa Forsk. [ = P. amigdaliformis Vill. ]

Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Perelloner, larbre; perell, el fruit, a tor el territori.
Dades ecolgiques: Latemediterrnia. Arbust espinos de gemines i branquillons jvens
tomentosos. Flors blanques i fruits globulosos. Al territori es conrea amb preferencia i
amb grans collites a la Val dEbo
Dades etnobotniques: Abans era una fruita de tmpora bastant preada.

696
381.- Quercus coccifera L. subsp. coccifera
Fagaceae
Fagcies
Noms populars dinics: Coscoll ( Foma, Oliva, Beniaij, Beniopa, Xeresa, Simat,
Castellonet de la Conquesta, Rtova, Alfauir, Almiser, Terrateig, Castell de les
Gerres, Salem, Carrcola, Pedreguer, Benissa, Calp, Trbena, Famorca, Fageca, Tollos,
), coscollera (Oliva, Castell de les Gerres, ), coscolla ( Ibi, Biar, Beneixama, Banyeres,
Bocairent, Alcoi, Agres, Alfafara, Benillup, Alcoleja, Ares del Bosc, El Castell de
Guadalest, Benimantell, Sella, La Llosa de Ranes, Vilamarxant,), cascolla ( Alfafara),
carrascolla roja ( Beneixama); mata roja ( Alfafara ); bellotera borda ( Beniaij,
Beniopa), larbust; coscollar, a tot el territori, el camp; bellota, el fruit.
Altres noms: Garric; garriga.
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. s larbust per excel.lncia del territori.
Matollars secs. Fa les fulles verdes i lluentes per ambdues cares i amb la vora
espinescent. Els aglans sempre els fa amargs. s un deis vegetis ms te is i durs del
territori, i el que primer rebrota rera els incendis, i amb ms for?a i eficcia.
El nom especfic de la coscolla, coccifera, que vol dir portador del coccus, li arriba a
causa de linsecte coccus ilicis que diposita la posta deis seus ous en les fulles, don que
com a reacci de la planta a lagressi desenrotlle unes gal.les o agalles de coloracions
vermelles.
Dades etnobotniques:
La seua rabassa era molt preada per a preparar carb; i la seua llenya una de les ms
utilitzades per a cremar en la llar i en el fom.
Treiem la rabassa per al foc, per a cremar. s de la mateixa rafa que la bellotera per no
puja ( Xeresa )
Per fer nyenya per al fom i per a casa. La bellotera borda no fa nap o soca com la
savina i la ginebra, fa rebasses ( res grosses ). La tenies que rebassar per baix ms de
mig metre amb pies o fesos i perpal o palanca ( Beniopa )
El coscoll per a fer nyenya per ais foms de cal? ( Sim at)

Els fruits sn un excel.lent aliment per ais pores i la menja dilecta i ms nodridora deis
ramats a la tardor.
La bellota del coscoll va molt b per al ganao . Bon aliment. Mon pare i io ompliem
sacs de bellotes per ais borregos de casa ( O liva)
Hi ha qui mastega els ullets tendres de la coscolla per enfortir les genives.
Menjar bellotes de coscoll, les persones, fa sords ( Castells de la Serrella)
De les gal.les de la coscolla sobtenia un precis colorant que va servir antigament per a
tenyir de porpra les penyores ms valuoses, anomenat quermez pels rabs, escarlata a
la Biblia i tamb grana de Portugal. Cavanilles a les seues Observacions parla de les
nombrases colles de gent que al mes de mar? ixien de Xixona a la recerca del kermes.

697
Dades antropolgiques:
Amb una vela roja, tintada amb suc de coscolla, en senyal de bon xit, va tomar
triomfant de Creta Teseu a Atenes.
Entre coscolls i caus eri?ats de feres, damunt solitries serres, va criar el rei Mtab la
seua filleta Camil.la, la qual nodria amb la llet salvatge duna euga que a lloure
pasturava, prement sobre els llavis petits la mamella Virgili: LEneida

382.- Quercus faginea Lam. subsp. faginea [=Q. valentina Cav.; Q. alpestris Boiss.J
Fagaceae
Fagcies
Noms populars dinics: Gal.ler ( Alcoi, Agres, Alfafara, Beneixama, Artana, ); gal.lera (
Alcoleja, Benifallim, La Torre de les Ma?anes,); roure ( Penguila ). s lo que diuen
roble pero s gal.ler ( Beneixama ), Parbre; gal.la,
Altres noms: Roure valencia; roure de fulla petita.
Gal.la, a tot el territori on creix. A Atzaneta del Maestrat diuen macarulla a la gal.la de
gal.ler.
El gal.ler fou descrit per Cavanilles lany 1793 ais seus Icones, acompanyat dun precis
icn, i batejat amb el nom de Quercus valentina. Lamark en 1785 el va descriure com
una chne feuilles de htre, un roure amb fulles de faig, don el nom de Quercus
faginea, que s el nom que cientficament ha prosperat com a vlid.
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Boscs mixtes, tramuntanals, acompanyat
de
Tauro, el fleixer, la moixera, algn teix i la pomerola.
Tret del Carrascar de la font Roja dAlcoi, on prospera abundant especialment en alguns
rodis com el Pa deis Gal.lers, on s Tarbre predominant, no es troben boscs ni
bosquines de gal.lers al territori dinic. Hi ha alguns exemplars al Carrascar del Port del
Rontonar, al circ de la Safor, a Tombria de la val de Gallinera; al Rac del Fom, al
barranc de la Mollonera i a la font de la Duenya de la Replana de la serra de Beneixama;
a les formidables cingleres de les Penyes Monteses de Mariola.; al Rac deis Cacaueros
i al barranc de la Cava Seca de Quatretonda; i en alguns fondals i barranquineus del
Surar de Pinet, Llutxent i Barx.
En el Rac del Fom, all nhi han lo menos 50 o 60, i cara avall del barranc de la Duea
en un pilot nhi han 10 o 12 ( Beneixama)
La gal.lera es cria al cadamunt, en la planissa de carrasques, en lo alt, en el cp o pie (
Benifallim )

Dades etnobotniques:
El nom de gal.ler li arriba per unes malformacions o excrecncies globulars de color
marr amb una coroneta de petites protuberncies, anomenades popularment galles, de
la grandria duna oliva, que es formen ais brots i ulls tendres com a reacci protectora
de Tarbre davant la innoculaci de la posta deis ous dun insecte del genere Cynips. Les
gal.les han estat molt preades degut a la seua riquesa en matries taniques, emprades en
farmcies com un bon astringent, i en la indstria com a adop de pell, i en la fabricaci
de tinta i de colorants.
Pols de gal.les de roure per a les cremades.
Les gal.les sn redonetes i sovint buides per dins i de xiquets les bufavem en un canut
de canya ( La Torre de les M afanes)

698
El gal.ler s un albre que fa unes boletes, i aix ho usvem els xiquelets antigament per
ajugar: bufavem i les feem al9 ar i volaven. N hi ha poquets de gal.lers ac, hi ha un vora
la carretera anant a Fontanars ( Beneixama )
El gal.ler un any fa billotes i un altre gal.les ( Alfafara)
Dades antropolgiques:
El roure oracular de Dodona, el roure div dencelat fullatge, des don Zeus consellava,
esmentat per Homer al cant XTV. ( 256 )
Toponimia:
La Costera del Gal.ler, la que correspon a la liorna que fa de vora esquerra del
fenomenal
barranc de la cova Negra que solea el tos ponent de la serra de la Safor i cap?alera del
barranc de Bassiets.
El Pa deis Gal.lers del Carrascar de la font Roja dAlcoi.
El barranc del Gal.ler dAgres, en la Solana de 1Estret de la seua valleta, davall la liorna
de la Creu de la Covalta.
I tamb sescau esmentar el Castell de Rebollet ( o bosc de rebolls o roures ), i la Mare
de Du del Rebollet dOliva, la imatge maana ms antiga del Pas, esculpida en fusta
de bedoll.

... de gal.lers- el roure meridional de fulles d un verd cridaner com una llum enmig de
la fosca de les pinedes -.
Enre Valor. Temps de batuda: p.56

383.- Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) Schwartz ex T. Moris [ = Q.

rotundifolia Lam.; Q. ilex subsp. ballota ( Desf.) Sampaio; Q. ballotaDesf. ]
Fagaceae
Fagcies
Noms populars dinics: Carrasca, a tot el territori, i, tamb, a ms de carrasca, a voltes,
carrasquera ( Oliva, Foma, Alfauir, Castellonet de la Conquesta, Almiser, Benissa, ) i
bellotera, ( Bellreguard, Beniaij, Foma, Beniopa, Xeresa, Cocentaina, Callosa dEn
Sarria, Trbena, Alfauir, Almiser, Castellonet de la Conquesta, Terrateig, Petrer, ),
bellotera vera ( La Llosa de Ranes ), billotera (Salem, Carnela ); carrascolla parda (
Beneixama), a ms de carrasca; es diu, carrasquissos per a la carrasca jove o els rebrots
quan el foc ha cremat larbre adult ( Parcent); carrascot i carrascot diuen a Castell de
Rugat a les botges o rebrots de carrasca, i carrascotar, al conjunt. Carrasco, diuen, com a
diminutiu ( Alpatr, Muro, Cocentaina, Benillup, ). El carrasco no es fa mai gran (
Cocentaina ); Carrascot s el matoll que si es neteja es fa carrasca ( Salem )
bellota, el fruit, a tot el territori; billota ( Fageca, Beniarrs, Salem, Carnela, Alfafara,
Bocairent,). Les carrasques sempre fan les bellotes dolces i els carrascons no ( Benillup
). A Carnela diuen carrasca i billotera si la fa billotes dolces.
Bellotero s com li diuen a Petrer al gaig.
Bellotera, si fa les bellotes dolces ( Terrateig)
A Beniarrs diuen que el coscoll bord fa sempre la billota amarga; el coscoll ver la fa
dolfa; i la carrasca s lo mateix que el coscoll ver, quan aquest saclarix es fa carrasca.
Carrasca s quan el coscoll ver s gran.
El nom carrasca deriva de larrel pre-romana karr.

699
Toponimia:
La serra del Carrascar de la font Roja dAlcoi.
La serra de la Carrasca dEbo.
La serra de la Carrasqueta de Xixona.
La Carrasqueta de Rugat.
El Carrascar de Parcent.
El Carrascal de Benifallim.
El Carrascal de Castalia i el Pou de neu del Carrascal de Castalia.
El Carrascal de Beneixama, davall del Limbo i de la Liorna Prima de la Solana.
La Cresta i 1Ombra del Carrascalet de Beneixama, dalt de la Solana i al nord-oest del
terme, fitant amb el de Fontanars i el del Campet.
El Carrascal de LOrxa.
La Partida del Carrascal de Fageca.
La Partida del Carrascal dAlfafara.
El mas i la font de la Carrasca de Castalia.
El mas de la Carrasca de la Solana dAgres, entre el mas del Xipreret i el mas Nou.
El mas del Carrascal del rac de Bod, a les envistes del mas de Bava.
La Partida deis Carrascalets de Castells de la Serrella.
El Carrascalet dAlcal de la Jovada a la vora deis masos de Capa i Mona de Tollos.
El tossal de la Carrasqueta de la serra de la Carrasca dEbo, s el darrer morro o liorna
deis deu que fa la serra, de nord a migdia, del riu al pa de Petracos.
El Rac de les Carrasques dins deis Atansos de Castells de la Serrella.
La Font de les Carrasques de La Val de Laguar, en una deliciosa raconada de bancalets
i hortetes en plena solana de la serra del Peny o del Cavall Verd.
La font de la Carrasca del mas de Casabona en la Pouassa dAlfafara.
La Font de la Carrasca de la Torralba dOtos o de la caseta del Ceg.
La Partida i cam de la Carrasca dOliva.
La partida de les Carrasquetes de Xbia, a les faldes de la solana del Montg.
El mas del Carrascalet de Benifallim ais plans faldars de la solana de la Serreta dAlcoi.
La Partida i la Casa de la Carrasca, al nord i a prop del llogaret del Salze de Beneixama.
El cau de la Carrasca del pinaret de les Llorences de Beneixama.
El Fom de la Carrascosa, llogaret de les feraces terres de Poliny del Xquer.
La Partida, finca i motor de reg de la Bellotera dOliva.
La font i el cim de la Bellota de la serra dEspad.
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Contrades mediterrnies eixutes. Fruit
sovint dol9 .

700
s larbre principal, larbre rei de les nostres muntanyes, el que culmina el bosc nadiu
dinic, orlat darbusts i lianes espinosos i impenetrables i tapissat de matolls aromtics
amb la carrasca planant sobirana, maternal i segura sobre la densa foresta.
Com els roures i les alzines s un arbre protector del terrer on creix i estimulador de la
vida al seu voltant.
Carrasques gegants i anyenques diniques:
...la visi deis vells arbres, el fe t que estiguen extinguint-se en la Terra, s, de tots, els
mals senyls, el que ms ens fa pensar. Perqu els vells arbres sn els smbols ms
poderosos no sois de la forqa intacta de la Terra, sin tamb d aqueix esperit deis
avantspassats que perdura en la fusta deis bressols, deis llits, deis tats. En els arbres
vells habita com en relicaris una vida beneida, que Vsser huma perd quan cauen a
trra.
Ernts Jnger
Les airoses carrasques deis Erms dEbo.
La formidable i acollidora carrasca de 1Advocat de Parcent, a tocar de la caseta dEmili,
en la partida deis Pous, dalt del pouet del Gel, daigua bonssima, i prop de lAlberca.
Lesvelta carrasca de La Coeta o de lHorta Fonda de Foma.
La robusta carrasca de Nuges de Xixona.
Les imponents carrasques emboscades del mas de Seraf de Mariola.
La carrasca de dos forfuts troncs que ombreja la cal? de la fa?ana del mas deis Arbres
de Mariola, ben acompanyada deis anouers gegantins i del vell i venerable om de la
font.
Les carrasques solitaries del mas de La Cordeta del Polop Alt.
Les carrasques del Pontarr i del cam de lantiga via del tren de Biar a Beneixama.
La carrasca de doble bra? del cam de les Llometes de la Verge de Gracia de Biar.
La carrasca gegant del mas del Batle dAgres.
La imposant i malaguanyada carrasca de Quatre Duros de La Pobla del Duc que feia a
lany ms de 80 barcelles de bellotes.
La solitaria carrasca del tio Simonet o de les Simones de la partida de la Solana de la
Pobla del Duc.
La carrasca tres voltes centenaria del Rac Nadal, a la vora esquerre del cam vell de
Xbia a Teulada, pujant a la partida de lAbiar.
Les carrasques del pa de Petracos.
La carrasca deis Quadrats del tio Pep el Gordo de Castells.
La carrasca de Toni lObrer ais Xorquets de Castells.
La carrasca del Morret de Sim i la del Morret del Soroll a Espetla de Castells.
La carrasca de lera de la font del Matissal de Castells.
Les dues filaes o rastres de for?udes carrasques del mas del Safarig dIbi.
La carrasca tan guapa del masset Xiquet de Benifallim ben acompanyada per dues
garrides til.leres a les faldes de la solana de la Serreta.
La carrasca de 1Amo de vora el mas Blanc de Benifallim de bellotes dolcssimes.
La frondosa i for?uda carrasca del Calvari de Benifallim entremig deis no menys
brancuts i vetusts xiprers.
La carrasca de la font de Mirambell dAlmudaina.
La carrasca del mas de Bot, a la vora dreta del Serpis i de la gola de lEncantada, un
deis arbres ms grans que nhi han en el clot.

701
La rotunda carrasca de la para del tio Ismael dAlfafara.
La copuda carrasca de 1*Auelo, tamb anomenada de Xavier, i la carrasca de la Casa del
Rull de Fontanars.
La formidable Carrasca de la Romana de la rambla del Tarafa, dun tronc que labracen
entre tres hmens i uns enormes cimals recolzats per pilars dobra.
La Carrasca de lAlter de Giner o de la senyora Rosa dnova.

Dades etnobotniques:
Lombra de la carrasca s la preferida, tant o ms que la de la garrofera, i la majoria de
les anyenques carrasques que encara resten en peu a tocar de les eres, masos i corris
sn les que es feien servir per a fer ombra.
La grossa carrasca que feia ombra ais batedors quan en necessitaven.
Enre Valor. Temps de batuda, p. 116.
Lombra ms sana s la de la carrasca, la del pi no val res i la de la figuera s la ms ron
( Adzbia )
Els fruits, glans o bellotes de la carrasca autntica sn dol9 0 S i han estat objecte de
recol.lecci des del paleoltic per al consum huma, per la seua riquesa en midons i
greixos. Plini, ja ben avan?ada la histria, al segle I d C, escriu al llibre XV de la
Historia Natural: Encara hui en dia es pot afirmar que les bellotes constitueixen una font
de riquesa per a molts pobles fins i tot en temps de pau. Aix, en haver fretura de
cereals, sassequen les bellotes, es pelen i samassa la faria per a fer-ne pa. Actualment
fins i tot a les Hispnies, les bellotes figuren entre les postrimeries. Torrada al caliu
encara s ms dol9 a.
Els fruits o bellotes sn a tot el territori menja dilecta del ramat, ovelles, cabres i pores; i
han estat consumides pels humans fins no fa massa anys. Shan menjat crues i torrades
al caliu, i incls una volta seques i mltes i fetes faria per fer pa, papilles i galetes.
Amb les bellotes pelades fins i tot del telet interior, i picades en un morter, hi ha qui es
preparava una sort dorxata per a tallar les diarrees i vencer les dificultis dorinar.
Arreplegvem la billota per ais animals, i tamb per a vendre-les al mercat perqu eren
molt bones ( Alfafara )
A Ibi tenen un refrany referit a la carrasca que diu:
No digues bellota
si l aigua d agost em toca.
Per qu les bellotes si plou en agost no n hi han, al contrari de lesclata-sang, que si no
plou en agost no sen fan.
Pell de les branques i soquetes rascada.Tendra o seca. Un pessic per tassa. Una tassa en
dej per a tallar la diarrea ( Benial, Benissiv)
Pell o corfa de carrasca per a tallar la diarrera ( Benirrama).
Flors de carrasca per a tallar la diarrera, com el gorromino ( Agres ).
La pell de la carrasquera s bona per a totes les inflamacions. Bullit. Cura tota classe
dinflamacions: angines, diarrees...Per a les diarrees cal que estigues 48 hores en pell de
carrasquera i no menges res ( Jess Pobre)
Tasses de pell de carrasquera per al clic del riny i orinar ( Pego )
Una tasseta de pell de carrasca fa orinar ( Beniaia)
Tasses de pell o corfa de carrasca per a la citica ( Adzbia )
Glopejar aigua de corfa de carrasca per a enfortir les dents ( Adzbia)

702
Aigua de pell de carrasquera per a glopejar en el mal de queixal ( Fom a)
Per a enfortir les olives i que no es facen blanetes es posa una branqueta de carrasca
( B iar).
La carrasca fa una mel molt espessa, que no es gela ( Meler de Benirrama)

La fusta de la carrasca:
La fusta i la llenya de carrasca s tinguda per la millor per a cremar, fer foc, calfar-se i
torrar, s la que aguanta la brasa, seguida de la dolivera, i de ms bon tros, la de
garrofera i dametler, i de molt lluny, la de pi, que s resina i au ( Biar, Agres,).
Per a fer la ma9 a de picar espart, manees, bigues i jcines, raigs de les rodes deis carros,
i les millors trompes de jugar els xiquets:
Les trompes de carrasca eren les millors perqu pesen ms i sn ms fortes, per la
majoria eren de faig ( Daims )
La carrasca per a fer els radios de carro ( Fleix )
Ma?a de picar espart de fusta de carrasca ( Atzeneta dAlbaida )
Les millors villortes sn les dallidoner o les de carrasca ( Alfafara)
Guiatos de carrasca ( Beniaij )
La fusta de carrasca s molt dura i aguanta moltssim, feen els radios deis carros ( Altea
)
La millor llenya per a cremar s la de la carrasca, Polivera i el garrofer ( Adzbia )
Fusta de molta vitalitat per a cremar en el fom ( Biar ).
...i passrem dins a asseurens al rac de la cuina. En la llar cremava una crrega
d seles de melis i branquillons secallosos de carrasca congriant una fogatina
magnfica. I ens feia falta, certament, puix al baixar de les mules ens vam trobar
lleument enfredorits.
Enre Valor. Contalles de la Boira.
De fusta indestructible i brillant de carrasca de la trra es feia el parquet o paviment
emboetat, fose i brunyit de les entrades o vestbuls i de les solides baranes de bona talla
de les mplies i sumptuoses escalinates deis millors casals senyorials del Pas, com la
deis Olena i Cardona de Cassana com ens reporta Enre Valor a Temps de batuda, p.
233 i 357. I amb fusta de carrasca de la trra llavorada acuradament es feia tamb el
treginat costos, com el de la casa don Blai, el notari de Cassana a Sense la Terra
promesa ; p. 7 . 1 les calaixeres, com aquella vella calaixera de negrosa carrasca on
Joan Monli, lheroi lcid i mansoi de Sense la trra promesa ( p. 570 ), amagava el
seu diari, tancat a pany i clau, com un avar el seu tresor.
Un bon exemple de les excel.lncies de la fusta de carrasca com llenya de cremar ens el
trobem en el bellssim Idili XI de Tecrit, un deis ms reeixits, el dedicat a Tentendridor
amor del Cclop per Galatea:
Vinga, vine a mi, que no et doldr.
Deixa que la verda mar bategue la costa,
tu passars la nit ms a gust amb mi en la meua cova.
All hi ha llorers, hi ha xiprers esvelts, hi ha fosca hedra,
hi ha una parra de dolqos xinglots, hi ha aigua fresca, beguda de dus,

703
que de la seua blanca neu per a mi envia Varbrat Etna.
Qui a ag preferira la mar i les ones ?
Per si et semble massa pelut, tinc llenya de carrasca
i, davall la cendra, el fo c incansable.

Dades antropolgiques:
Ms fo rt que una carrrasca, se sol dir popularment.
De bona fusta o carrasca ve el trompellot per a que no es corque, diu la veu popular,
traduint la dita romana de Qualis parer, talis filius.

El trobars, el que s ell*, al costat deis porcs, que sencorten

vora la Pedra del Corb, damunt la font dAretusa,
atipant-se de glans a cor qu vols i abeurant-se
daigua negra, les coses que engreixen els porcs amb ufana.
Homer. LOdissea. Cant
*Eumeos, el div porquerol, el qui a taca vigilava els bacons a Ulisses, i el que ms pe
cabal li mirava durant la seua llarga absncia.

Mitologa i la Simbologia de la Carrasca :

La carrasca del bosc sagrat dAres a la Clquida, sobre la qual estava penjada la pell del
floc o vello d'or, semblant a un nvol que el sol en eixir pinta de roig amb els seus
flamants raigs, custodiat per una horrible serp o drac que no dorma, el qual fou pres per
Json, emparant-se en la nit i conduit per Medea, que fu adormir el drac untant els
seus ulls amb un filtre dherbes mgiques i entonant cants mgics, per a fugir desprs
del molt ombriu bosc i salpar en plena fosca, en una au de cinquanta rems anomenada
Argo.
Apoloni de Rodes. El viatge deis Argonautes. Cant IV, v.l 10-170.
Apol.lodor. Biblioteca de relats mitolgics. Llibre I: Json i els Argonutes.

La carrasca i la til.lera anyenques, de soques veines i copes abra?ades - tiliae contrmina

quercus -, encerclats per un xicotet mur, abades entre els turons de Frigia, en que es
metamorfaren els vells amants Filmon i Baucis ja molt ancians i malbaratats pels anys,
un jom que enraonaven i evocaven els dol9 os temps passats davant de lescalinata del
temple en qu Zeus transform la modesta barraca de jones i de canyes de la maijal on
habitaven, testimonis vivents de lamor ms fidel, humil i casla, lencisadora,
meravellosa i entranyable historia deis quals ens reporta Ovidi amb singular grat i una
sublim mestria en el Llibre 8 de les seues Transformacions, entre els versos 618 i el
724.
La malaguanyada i violada carrasca de Deo, de la qual Ovidi ens ennova a les acaballes
del Llibre 8 de les seues Metamorfosis entre els versos 738 i 884. Lanyenca i
gegantesca carrasca que sal^ava en un deis boscatges sagrats de Ceres-Demter-Deo,
que ella sola era tot un bosc sencer, envoltada de cintes i garlandes, davall la qual sovint
les drades feien danses alegres i es prenien les mans totes juntes bo i rodejant el tronc, i
que el curt i cruel Eriscton, el sacrleg fill del rei de Tesslia, menjat de menyspreu pels
nmens i pe ms elemental seny, profana i talla amb el ferro implacable de la seua
destral malgrat els gemecs, els planys i les malediccions de la drade ferida que animava
i vivia dins la seua noble fusta endurida.

704
Tamb sobre el brancatge fose i fort de la carrasca, com enmig del cop vibrtil de la
palmera, la porprenca i lluenta au Fnix, fa el seu niu mgic i perfumat amb el seu bec
polit i les seues afuades urpes quan ha complert un nou crcol de cinc segles de vida,
com ho remarca Ovidi en els versos 395 i 396 del Quinz i darrer Llibre de les
Metamorfosis.
s a la carrasca de Mor ( Ge. 12:6-7 ), a Siquem, on a Abram, desprs dun llarg viatge
des dHaran amb Sara, Lot i tots els seus servidors i bens, se li apareix Du per a
mostrar-li les terres del pais de Canaan i oferir-les a la seua descendencia. I s al
carrascar de Mambr ( Ge. 18:1-15 ), quan la calor del dia era ms forta, on novament
Du acompanyat de dos ngels se li apareix, rere un improvitzat i reposat, rsteg i re
pat davall lombra bona duna carrasca, amb cam rostida de vedell tendre i gras, llet,
mat i panets de faria blanca, per a anunciar-li un fill a Sara, vella i carregada danys
com ell, que sen riu, bo i dient-se: - A les meues velleses tomar a tindre plaer ?
La carrasca de Tabor del territori de Benjam, que serv al jove Sal, acabat de ser ungit
amb loli sant per Samuel com a sobir del seu pobl, de lloc dencontre amb tres
pelegrins divins, que li donaren dos pans per al sustent del viatge, i de fita indicadora del
cam per a arribar a Guib de Du, on una colla de profetes que davallaven del tur
sagrat eixiren a trobar-lo, com ja li havia anunciat Samuel, precedits darpes, timbis,
flautes i citares, i en pie deliri profetic. Llavors, diu el narrador del Primer Llibre de
Samuel, 10:1-10, lesperit de Du sapoder de Sal i es posa a delirar com els profetes,
entremig dells. I des daquell moment es convert en un altre home .
La Val de la Carrasca, esmentada al primer Llibre de Samuel, 17:1-54, estesa entremig
de les muntanyes on acamparen enfrontades les tropes filistees i les israelites
comandades per Sal i Abner, general en cap de lexrcit, on larrogant desafiador deis
rengs filisteus, Goliat, el ms valent deis seus hmens, de ms de dos metres i mig
daltara, armat amb espasa, llan?a i javelina, case i cuirassa de bronze, i un escuder
davant per davant, va ser abatut pe jove David, inexpert soldat pero pastor excel.lent,
avesat a abraonar-se i a torcer el coll ais orsos i lleons salvatges, amb noms un colp de
fona amb un cdol ben llis del barranc, que li va encastar enmig del front, tot tombant-lo
de cara a trra i rematant-lo dun tall al coll amb la seua propia espasa.
La funesta carrasca del bosc dEfraim, que ens reporta el 2n. Llibre de Samuel 18:6-16,
on tingu lloc laferrissada batalla entre les tropes de David i lexrcit israelita que sofr
una gran derrota, en el brancatge de la qual al rebec segon fill de David, Absalom, el
ms ben plantat i admirat deis hmens dIsrael, se li va quedar enganxada la seua
vigorosa i esponerosa cabellera quan passava pe seu davall cavalcant una mua, la qual
fug esverada de sota seu restant penjat de larbre i a merc de limplacable Joab, que
contravenint les ordres del rei, va prendre tres dards i els va clavar al cor dAbsalom.

384.- Quercus sber L.[= Q. occidentalis Gay]

Fagaceae
Fagcies
Noms populars: Surer ( Pinet, Barx, Pa de Corris, Llutxent, Penguila, Trbena, ),
suro ( Barx, Pinet); alcomoc ( Ain, Eslida, Alfondeguilla, Artana, i resta de pobles de la
serra Espada de parla catalana ); surar ( Pinet, Barx, Pa de Corris, Llutxent,
Quatretonda, Benicolet,); alcomocar ( Ain, Eslida i resta de pobles de parla catalana de
la serra de 1Espada ), el bosc; aquesta denominado popular, deguda a la influncia

705
secular i propera del castell, que s laltra llengua de la serra, conserva Parcel llatina
del genere de larbre, quercus, precedit de 1article rab, al.
Altres noms: Surera, larbre; sureda, el bosc.
Toponimia:
El Pa deis Suros i el Clot deis Suros de Barx.
El Surar de Pinet.
El salt del Surer del barranc de la Parca, dalt de la font de la Mata de Vilallonga de la
Safor.
Dades ecolgiques: La surera prospera espontniament a la meditercnia central i
occidental; i es cria principalment al nord dfrica, la pennsula ibrica, Menorca,
Crcega, Sardenya, Sicilia i Italia. El bosc de sureres ms gran que es coneix s el surar
de Mrmora al Marcoc. A Europa els ms grans surars estn al suroest de la pennsula, a
Portugal, Andaluca i Extremadura, on descollen els surars de Jerez de los Caballeros a
Badajoz, i el de la serra del Aljibe a Cadis.
A Catalunya les suredes es fan amb dominancia, sobre sois saulonosos, de base
grantica, a la terca baixa meditercnia de la Selva, del Baix Empord i del Maresme, al
voltant deis quals sal?a tota la puixant indstria tapera selvatana i empordanesa; i
tamb pe Vallespir i per lAlt Empord, sobre els esquists paleozoics dominants en la
contrada. Cap al migjom, arcecerats a les muntanyes i aprofitant els escassos
enclavaments silicis que shi troben, reapareixen rodis dominis per la surera, com s
el cas de les suredes dEscomalbou.
Els surars ms grans de les terces valencianes, els ms opulents i millor conservats, sn
els de la serra Espad de la Plana de Castell, que prosperen sobre sls gresosos;
alladament s poden trobar alguns esquinas de suredes en la vena serra de la
Calderona ( Camp de Tria ), en el Garb ( Camp de Morvedre ) i al Desert de les
Palmes; o algn bosquet solitari com el surar de Barx-Pinet, lnic del territori dinic,
si b flagelat per les plantacions superposades de pi martim deis anys cinquanta, els
incendis i les brutals neteges actuals; a tall anecdtic dir que resta tamb una anyenca
i copuda surera testimonial i algunes poques ms al pa deis Suros de Barx; com aix
mateix en 1ombria de Tagarina a la serra Aitana.
La surera sent afinitat pels sls silicis, pobres en bases o descarbonatats, i millor si sn
frescals i fondos, encara que suporta els arenosos. Ais indrets silicis on el terceny s
molt pobre en ions nutritius ( oligitrfic ) i ms aviat cid, la surera despla?a la carrasca
i lalzina.
La surera s ms exigent en humitat que la carrasca, li abelleix voltar-se duna bona
humitat ambiental, les boires mulladores o de condensaci, les espesses boirines i tenues
calitges, els polsims, els febles plugims, els ventpluigs, les rosades i reixius no
quantificables ( criptoprecipitacions ), a ms de les altes precipitacions, suposen una
aportaci hdrica que els pluvimetres no arriben a enregistrar pero que resulten per al
surar de valor decisiu i inestimable.
Temorenc de les gelades, sobretot les tardanes, li plau un clima suau, que no li permet
al9 ar-se per damunt del mil metres. El seu termotipus ptim s el termo i
mesomeditercani inferior ( m itja).

706
Les ptimes condicions climtiques de la serra Espad o la de Marxuquera. La seua
disposici geogrfica, amb muntanyes altes i allargades orientades cap a la mar propera i
la seua hmida influencia, que la configuren com una barana que ret lhumid i clid
hlid de la mar que penetra facilment en les tancades valls i barrancades formant
calitges i boirines; la seua orografa complexa amb estretes i pregones valls, congosts i
barrancs rodats daltes muntanyes, com el Puntal de lAljub o Solana Bellota, el pie de
lEspad, lAlt de la Pastora ( 1041), la Rpita ( 1106) o el Pinar de Villamalur;
El surar i la surera formen un tronc com amb el carrascar i la carrasca i Palzinar i
lalzina pero constitueixen una variant molt singular. De lluny el surar sanuncia com un
carrascar, pero noms de lluny i encara. A prop la cosa canvia i les sorpreses sn
constants, i no noms pe que fa a larbre que culmina el bosc, la surera, ans tamb a la
colla darbusts i matolls que lacompanyen i labrigallen, i amb els quals forma un tot,
don entre molts vegetis coneguts en el carrascar apareixen plantes tan diferents i
inslites com els dos brucs, el bruc arbori ( Erica arbrea ) i el descombres ( Erica
scoparia ), el bufarull ( Lavandula stoechas ) o el mollerol ( Cytisus villosus ) i la falzia
negra ( Asplenium adiantum-nigrum subsp. onopteris ); i encara, alguna motada de
serveres de cagadors ( Sorbus aucuparia) dins algn clotal i algn solitari roure pirinenc
( Quercus pyrenaica) en els ombrius ms alts.
Hom pot assajar de resumir en una taula la composici especfica habitual dun alzinar
tipie, i tamb lestructura espacial de la comunitat, ens diu Ramn Folch i Guilln en La
vegetado deis Paisos Catalans. ( P: 6 6 ). Cada alzinar concret, bviament, diferir en
aix o en ali del model que ara proposem. Que ning no s'escandlitzi: la vida s
dificilment reduible a una matriu matemtica sense fissures.

La surera fa boscatges ms clars que la carrasca; lombra de les cap9 ades, esparses i
clareres de les sureres, no rex a crear un ambient nemoral per al seu sotabosc que es
vor esclarissat, i re en arbusts tolerants a la llum i silcoles.
Al sotabosc es fa larborcer ( Arbutus unedo ), el marfull ( Viburnus tinus ), el romer, el
tim, la botja amarga i la fumaora, el matapoll, la nyestolera, el ginebre, la mata, el
gasser o galzeran ( Ruscus aculeatus ), el lligabosc, lartjol ( Smilax aspera ), la roja (
Rubia peregrina ), la vidriella ( Clematis flammmula ), la mataselva ( Lonicera implexa
), lhedra ( Heder helix ), el camedri ( Teucrium chamaedrys ), el polipodi, lherba
falaguera i falzia negra ( Asplenium adiantum-nigrum ssp. onopteris ).
A Espad com a Pinet i les altres ierres gresoses i descarbonatades sn freqents els
pinars de pi martim ( Pinus pinaster ), arbre pirfit, que sesten per degradado del surar
sobretot desprs del foc.
La surera t un port ms brancut i enlairat i una estampa ms anyenca, s menys
frondosa, fa cap?ades esparses i clareres, i la forma de la fulla s ms triangular i la
brillantor ms pujada. Pero el tret distintiu, el senyal singular de larbre ens el dna la
unflada, crostuda i asclada corfa del tronc i del brancatge, el suro, feta de cl.lules
especiis de paret molt engrossada, constituides per lignina, suberina, cel.lulosa, cera,
greix i tanins; pero tamb sn caracterstics el port brancut i lestampa anyenca de
larbre, menys frondosa, i la forma ms triangular i la brillantor ms pujada de la fulla.

Es pot pensar que la esponjosa i clavillada i incombustible escor?a del surer s una de
les troballes ms reeixides del seny creatiu mediterrani, un molt hbil giny, una ancestral

707
i molt efica? adaptado del geni inventiu del bosc, lai'llant inmillorable, estticament i
funcionalment perfecte per protegir i defensar larbre contra els atacs i les agressions
externes, especialment les deis foc deis incendis, sempre tan probables en els ardents i
perllongats estius mediterranis.

No fa gens de bon dir, tanmateix, com foren les nostres suredes si lhome no hi hagus
practicat una explotado sistemtica del suro de molts segles en?. Probablement serien
comunitats ms denses i estructurades que no pas les actuals.
Ramn Folch i Guilln. La Vegetaci deis Pal'sos Catalans. p:72

Dades etnobotniques:
Lalcomoc s 1nic arbre que fa dos collites, la de les bellotes i la del suro, diuen
devanits els vells traedors de suro de la serra Espad. Les bellotes sarreplegaven per a
vendre-les a sacs per a les granges de porcs i el ganao llanar, ovelles.. .Era una collita
que no tenia amo.
Els suro sha fet servir des de lantigor per les seues valuoses propietats. Les qualitats i
les virtuts del suro sn de moment insubstituibles: s la materia ideal per a fer els
millors taps i tapons per a caves, vins i licors; amb ell es fan uns excel.lents aillaments
acstics i trmics, no superis per cap producte sinttic; arts de pesca; indstria del
calcer i decorado.
La tempor de la treta del suro c o m e ta a primer de juny, al terme dArtana, o a les
acaballes de juny en el termes de ms amunt, cap a 1interior, quan ja entra la saba, quan
arriba la calor del jove estiu i la saba circula copiosament; i dura fins al 1 0 dagost a
Artana, quan ja sen va la saba. En els llocs ms freses i humids sallarga ms la
tempor. La treta al terme dArtana s juny i juliol. El suro bo, el millor, es fa de la serra
Espad cap avall, cap a la mar. Quan ms amunt, el suro s ms ron. El del terme
dArtana s el millor suro de la serra Espad.

La corfa del surer es trau cada 12 o 13 anys, quan el suro est granat. Ais 8 0 9 anys el
suro ja s igual de gros pero est encara tendre.
A partir de la tercera collita ais 40 anys s quan el suro esdev menys poros i guanya una
excel.lent qualitat, i es fa rendible.
Les eines indispensables per a portar avant la treta del suro sn:
Una destral, Vastral de traure suro, de fulla un poc ms ampia i acabada en punta en un
deis seus extrems, anomenada en la part castellana la segur o la segura. Fa de martell
per a colpejar les cunyes quan entren.

708
Tres estaques ( vares ), acadades en una de les puntes en forma de cunya per a fer-se
servir de tascons per a pelar Tarbre i traure el suro:

Dues curtes, de llidoner, anomenades tamb, tasc curt o estaca curta, blanques i del
gruix de la monyica duna fadrna; i una estaca llarga dolivera, per a tombar o ajudar a
caure les peces ms altes, les que no arriba el traedor.

I un ratllador de suro, semblant a una ganiveta dempeltador, per a ratllar o partir la

pe9 a, quan ja est en trra, en dos o tres trossos, segons la grossria, i facilitar el
trasport.
El suro patr s el que no es trau, el que es queda dalt de Tarbre, en les rames que no es
toquen.
El borns, o suro verge, s el suro que es trau la primera vega, la primera treta o collita, i
no val per a fer tapons.
Baix del suro, en el tronc, hi ha la camisa o corfa interna, i baix la llenya. La camisa s
rica en matries tniques, i en traure-li de damunt el suro i quedar al descobert, soxida
en contacte amb Taire, i pren una fonda coloraci vermella molt cridanera i peculiar.
La treta del suro o T operado de pelar Tarbre, que es podra comparar a una delicada
operaci quirrgica, sinicia, abans de ratllar, buscant-li al tronc un fallo , un badallet,
i per all comenfa. Escarrames una miqueta per a que entre la cunya de llid i
comences; aleshores lastral far de martell.
Es ratlla a Taltura dun metre. Primer de dalt a baix, i desprs rodant, sense tocar mai la
nyenya . La tercera ratlla s la de dalt, i es fa amb uns pocs colps.
s molt important no danyar la camisa. Si lleves a un tros de tronc la camisadesprs
no ix suro. Si es marca la camisa queda marc per a 10 o 12 anys. Pero si es marca
la nyenya quedar marc per a tota la vida. Si toques la nyenya mai es refar.
En arrancar el boms sobre la corfa interna roja, per on corre la saba, s a dir la camisa,
comenfar a regenerar-se sense atur la segona capa de suro, de millor qualitat, ms
estimada en la fabricaci de taps, anomenat suro segundero. El tercer suro, i els que
vindran desprs, es diu suro ras, s el suro ja fet.
Amb la seua finor discemidora, el sofert camperol sobrepassa, a voltes, lull atent i
minucis del botnic, i destria en el surar, quan fa de traedor, dos sorts de sureres, la
surera msele, la ms comuna, i la surera femella, molt ms escassa.
Lalcomoc msele s el que ms abunda, fa el suro gros, i la fulla i la bellota ms
redonetes que la femella.
Lalcomoc femella fa el suro patr ms finet, amb clavillets finets, no creix tant ni es fa
tan gros com el msele pero s millor, i nhi prou poquets, molt menos que mseles. s
de menys grossria pero de ms qualitat. Fa, a ms, la fulla i la bellota ms allargaetes
que el msele, pero aquesta pot ser ms grossa o no. La femella sol fer-se ms gran que
el msele. De fet els alcomocs gegants que es troben en el bosc solen ser femelles, pero
aix no vol dir que ho siguen tots.
Dades antroplogiques:
Hi ha aquella canf popular que Josep Sebasti Pons va arreplegar entre les seues
primeres poesies i que comenta:

709
Ja que ha tornat la pau,fem una cargolada,
al cor de la sureda, enll de tot cam.
Pararem la tovalla al peu del roman,
llisa i tbia, pe sol d hivern iIluminada.

I que tots els amics vinguin a compartir

el cargol arraulit dins sa closca pebrada...

Els hmens m han ensenyat a pensar i a discernir, per les coses m han revelat la
bellesa deis misteris sense explicaci. Davant d un bladar onejant, una surera
descorfada, un estepar florit, sent que la vida s ms ampia que un sil.logisme i ms
bella que un vers ben mesurat.
Miguel Torga." Cant lliure de l Orfeu rebel ( 1 0 6 )

M he tornat una gran roca

basculant sobre Vabs;
fa segles que el sol em toca
i l hurac em porta avs
que s la forqa que enderroca,
per que amb mi es fa subms.

Temple d alzines sur eres:

veig cimals i torrenteres,
no hi ha gent al meu redol;
m embriago de silenci
mentre espero que comenci
l encesaposta de sol.

Sortiu, ara, del vells nius,

bruixes, dimonis i grius,
a la sabtica festa,
ompliu la volta celeste,
que jo sc, entenebrit,
el magia de la nit.
Joan VinyolL A Hores Petites. I. La Paraula: Prsper

385.- Ranunculus bulbosus L. susp. aleae ( W illk) Rouy & Fouc. [= R. B. subsp.
adscendens ( Brot.) J. Neves ]
Ranunculaceae
Ranunculcies
Noms populare dinics: Flor o floreta de la serpassa ( Bellreguard, Almoines, Beniaij,
Alfauir,), flor o floreta de la sarpassa ( P iles)
Flor o floreta de Pasqua ( Bellreguard, Rafelcofer, Alfauir).
Floreta de la Candelaria ( Bellreguard,)
Dades ecolgiques: Mediterrania. Hemicriptfit escaps darrels tuberoses, molt
engrossides, camudes, en llur ms gran part entre 1*5 a 6 mm., rizoma curt i truncat i

710
cep generalment no molt engrossit, subbulbs. Herba de bra?al, de pratells i pasturatges
frescals, de vorellades humides de bancals i de senderles molludes de lhorta de
regadiu, vena, sovint, de lelegant all porrit rosat. Herba verda i ben coberta de pels
blancs fins i setosos, de fullatge basal ampie, arrodonit i partit en tres lbuls partits en
tres al seu tom, amb un elegant perfil, i de remarcables floretes de cinc petis obovats
dun groe daurat i esmaltat, talment un bot o calze dor especialment lluent, les quals
poden comen9 ar a esclatar, alguns anys, per la Candelera i continuar florint fins a ben
entrada la primavera.
Ara esta mal de trobar, eixa floreta, no veus que ruixen tant. Eixia en els bra9 alets, en
una floreta grogueta i redoneta, molt guapeta, molt guapeta. lo anava a fer-ne, anvem
en el retor i tot ( P iles)
La floreta de la serpassa s una floreta grogueta, de color groe de canari, xicoteta,
redoneta, que fa com una cassoleta lluenta ( Alfauir )
La flor de la serpassa s grogueta i es fea en els brassals ( Bellreguard)

Dades etnobotniques:
Amb ramellets destes floretes de groe brillant, posats en pitxers o gots, somaven els
altareis o tauletes de les cases el dia de la Serpassa ( Beniaij ). Tamb a Bellreguard,
Piles, Almoines i a Alfauir, entre daltres pobles.
La Serpassa es fea el Dimecres Sant per al pobl i el dia abans per a les casetes del
camp. A les 9 del mat ixien el retor i els aclics de lesglsia fent sonar unes
campanetes, dos o tres aclics o quatre, a voltes; uns portaven la sal beneda i la
caldereta de coure de lauia beneda i uns altres portaven la cistella o les cistelles per a
larreplega deis ous i altres donatius. Acompanyava el pas de la serpassa, davant per
davant, una colla de xiquets corrents, armats de maces de fusta per a picar les portes de
les cases. Cada casa tenia preparada o parada la tauleta en la primera nav, i la casa
sarreglava i es feia ben neta per a locasi. La tauleta es cobria amb un cobertor roig i
desprs es posava la tovallola de la serpassa, que era una pe 9 a escollida de tela blanca,
ben bordada i amb sanefa o puntilla; i damunt tres platets, i un ciret enees a banda: un
platet era per un got pie dauia; un altre per al saleret pie de sal; i un altre per ais ous que
es podien; i dadomament un pitxeret per a les floretes de la serpassa, unes floretes
groguetes molt boniques que venien per ara. Quan el retor arribava a la casa, tots ens
agenollvem, - les dones amb el vel posat -, i el retor des del portal benea la casa amb
el serpasset, - que solia ser de coure, en forma de mnec acabat en una esfera plena de
foradets, que mullava en la caldereta de lauia beneda i lescampava per la casa - i
enseguida entrava i benea la sal i lauia de la tauleta i ens donava a besar a tots un
cristet que portava en la m, mentre els aclics amb la cistella arreplegaven els ous i
sels emportaven. Lauia beneda els de casa se la bevien enseguida o se la guardaven
per a quan fra menester i la sal beneda es guardava per a lo que vulgueres. (
Bellreguard )

La festa de la salpassa, en la qual es barregen el ritual religis, el joc catrtic i el teatre

sagrat, era la visita cerimonial que abans feia el rector a les cases de la parroquia
acompanyat deis escolanets durant els primers dies de la Setmana Santa, - el dimecres
normalment ais pobles dinics, per tamb el dissabte o el diumenge de gloria -, per tal
de beneir-les aspergint-hi sal dissolta en aigua beneda. Tamb era corrent de fer beneir
els corris i els estables. Es practicava a totes les cases de la parroquia, tants les del
pobl, com les del terme. Salpassa, sarpassa, salisps, solipassa, salpasta, salps o

711
aigua-i-sal, el mot prov del llat sals sparsio, que vol dir espargiment de sal.
Antigament, salpassa significava aigua salada per a beneir. Val a dir, que la salpassa ja
es realitzava a ledat mitjana i que ha pervingut fins ais anys seixanta en quasib totes
les comarques i pobles de les terres valencianes, com aix mateix a les liles i al
Principat, on, correntment, sanomena el salps o solps. Per una altra banda el mestre
Amades creu que el mot salps est format per la contracci deis termes sal ipax, puix
que el rector, en les seues invocacions prpies de la cerimnia, desitja pau ais estadants
de les cases que aspergeix. Hom creia antany que aquesta benedicci guardava la casa
de bruixeries, diables i tota mena de mals esperits.

De bon mat, desprs de beneir laigua i la sal a la sagrestia, solia eixir de lesglsia el
retor, - capell o vicari-, cofat de bonet i revestit de roquet blanqussim, bo i resplendint
sobre la sotana negra, i amb la doble banda morada de 1estola, tot acompanyat pe
seguid descolanets abillats de vermell vivssim i amb ales de tela blanca, portant unes
manegvoles campanetes per tal danunciar al seu pas 1*arribada de la salpassa. Un deis
escolanets porta la caldereta daram polit de laigua beneda i un altre un saquet o platet
de sal. El rector duia en la m dreta la creu de fusta i amb un Crist de metall daurat i en
laltra el salpasset, que podia consistir en una rameta de llorer benet el Diumenge de
Rams, com ais pobles de La Marina, un pomellet de violetes i fulles de malva-rosa, com
al pobles de la Ribera, un brot de roman, una rama de palm o en un manoll de pels
lligats al cap dun mnec o en una bola buida plena de forats que es dipositava en la
caldereta de coure que recollia laigua beneda.
Al davant del capell i deis escolanets, anunciant la inminent arribada de la salpassa
anaven corrents els xiquets del pobl amb unes maces de fusta, que solien ser de pi,
fabricades expressament per a locasi pels fusters, que rebien el nom de maces de la
sarpassa, amb les quals picaven i bastonejaven les voreres, les reixes i, sobretot, les
portes de les cases properes a visitar, acompanyant lenrenou amb cazonetes satriques
tpiques:

A Oliva els xiquets picaven amb les maces que ho trencaven tot, i cantaven:

Ja ve la sarpassa
amb mola maga.
Ja est el vicari
tancat dins l almari,
menjantfarinetes
i resant el rosari.

Ous ac, ous a la pallissa

bastonades a la tia Perevissa.
o les variants:
Ous ac, ous all
bastonades al pleb.
Ous a la pallissa
bastonades a la Perevissa *
o
Ous al ponedor
bastonades al retor.

712
* Senyora fadrna dOliva, molt devota i educa i molt b, de molt bona familia, que
vesta com volia, sense manies. Era primeta i baixeta. Es va morir vora lany 2000. En
sa casa eren els Perevissos.
O:
Ous ac, ous all
bastonades al pleb.
Ous ac, ous al ponedor
bastonades al retor.
Ous ac, ous a la pallissa
bastonades a la Perevissa *
*Una xica, pobreta, que fea molt de b.

Tamb a Oliva amb semblances a les can9 ons de la Val dAlbaida:

Ous ac, ous all
bastonades al pleb.
Qui volpicar amb mi
que la meua s de p i ?
Qui vol picar en maga
que la meua s de carrasca ?

o la variant:
Ous, ous
bones festes, bon dijous.
Al rector caragols
p a mosatros bons bunyols.

A Miramar el dia de la sarpassa, posaven flors de la bova granotera, i anvem els

xiquets amb les maces de fusta cantant: Trons ac, trons all, trons a Vescol.

A Gorga durant la Serpassa, mentre la campaneta ms menuda del campanar de

lesglsia revoltejava amb ardidesa, i la colla deis xiquets amb macetes de fusta de pi,
anaven davant del retor i pegaven i colpejaven les voreres i finestres cantant:

Ous ac, ous all,

bastonades al capell.
Ous ac, ous a la fmestra,
bastonades a la mestra.
Ous ac, ous al finestr,
bastonades al retor.

A Quatretonda de la Val dAlbaida:

Ous ac, ous all,
bastonades a Vescol.
Ous ac, ous al ponedor,
bastonades a senyor retor.

A Pedreguer:
Ous ac, ous all
tres magaes a l 'escol.

713
A Calp:
Ous a la pica, ous al ponedor,
i un grapat de faves pe senyor retor.
i
Torta retorta,
paga m lo que em deus,
que si no m ho pagues,
et far la creu.

A Carlet posaven tulles de flors de roser domat i els xiquets pegaven en les branques a
trra en els cantons, que aleshores tots els carrers i les cases eren de trra, i a cada cant
cantaven el mateix:

Maces i aranyes eixiu del forat

que el Rei de la Gldria ha ressucitat.

Mans a la pallissa, bastonades a Lluisa.

Mans al ponedor, bastonades al retor.

El pobre vicari tancat en l almari,

juant a la tella i resant el rosari.

Tamb els xiquets, entre altres entremaliadures, posaven pasteta de faria en els panys
de les portes per a tapar-los.

A Benassal:
Ous, ous,
bona Pasqua i bon dijous.
La gallina a l olla,
els ous al ponedor...
Bastonades al sinyor retor !
o
Ous, ous al cabestre...
Bastonades al senyor mestre.

0 aquesta tan amable:

Angelets del cel,
qu farem a Pasqua ?
Ous i caragols
1fulletes de carrasca.

Els crits, cntics i colps de Testol de xiquets recorrent els carrers del pobl feia eixir la
gent de casa perqu no feren malb les portes i finestres; i, a voltes, es palplantaven
davant de casa hmens amb bastons i corretges o dones amb graneres i poals daigua per
tal de disuadir la colla salvatge.

A Tambada del capell i deis escolanets les dones ja tenien parat Paitar o tauleta a
T entrada de casa. Aquest consista en una tauleta coberta per un tapet o cobertor i al
damunt un mantellet brodat de tela blanca o tovallola de la sarpassa, que sovint era un

714
element del dot de les dones. Sobre la tauleta o altaret posaven dos gots o veixells o
recipients, un daigua i un altre de sal, i un plat amb els ous de lofrena i, a ms, dos
ciris o animetes, i una imatge amb un pitxer pie de flors, les quals sn conegudes
precisament com aflors de la salpassa, que segons comarques o pobles era una planta
distinta. Aix a Bolulla, El Castell de Guadalest, lAbdet i a Benirrama o a Alcal de la
Jovada anomenen vareta de la serpassa a la flor blava de 1herba donzella ( Vinca
difformis Pouret ); a Benissa, Calp, i altres pobles de La Marina era la sempreviva (
Helichrysum stoechas L. ), a Altea la margalida de mar ( Asteriscus maritimus L. ); a
Bellreguard, Piles, Almoines, Alfauir i altres pobles de la Safor les esmaltades floretes
grogues de la floreta de Pasqua ( Ranunculus bulbosus L. susp. aleae); a Potries, Oliva i
altres pobles saforencs la flor del taronger; a Foma la flor blanca del saquer (
Sambucus nigra L ); a Miramar, FAlquerieta de Guardamar i Xeraco els lliris o ganjols
groes o flors de bova granotera ( Irispseudacorus L.)\ a Pego els lliris groes i morats (
Iris germnica L. ), que adomvem la tauleta de la sarpassa; i a Terrateig posen per a
ornar la tauleta de la sarpassa un platet la gespa de blat grillat, que dies abans han banyat
i tapat, talment com una sola planteta. A voltes per remarcar Pefecte decoratiu la tauleta
es voltava per tot de cossis de plantes.

Era el blat germinat durant la Quaresma a la fosca ms densa de les cambres fosques i
humides de les cases devotes. Els grans de forment sobreixien del test convertits en
grills prims, tendrssims, escampant-se per fora com un broll d escuma filosa, de randa
espendent. Blat eixit, smbol eucarstic, ens explicaren les mares; smbol de ressurecci.
Mart Domnguez i Barber: L Ullal

Quan el capell arribava a la casa, oberta de bat a bat, tots els habitadors eixien i
sagenollaven en el llindar, i el rector acostava la creu ais llavis de cadasc i desprs,
amb la rameta de llorer, el pomellet de violetes o el salpasset mullat daigua beneda,
esguitava la casa i els habitadors, i aix mateix la tauleta o altar, laigua i la sal. Desprs
un deis escolanets amb el cabs o cistell recaptava els ous de lofrena, que servien per
elaborar les mones de Pasqua, per, a voltes, soferien panses, manolls de dacsa o faves,
i incls, diners. Aquesta aigua beneda, antigament, es feia servir per a beuren la
familia en cas de malestars o malalties, sobretot digestives, i tamb per a les del bestiar,
aix com per a laspersi i purificaci de la casa; la sobrant se la guardaven per a la pila
de la tauleta de nit per tal de signar-se amb ella abans de dormir. La sal beneda soferia
ais menuts de casa i al bestiar com una protecci contra les malalties i un mitj
dafavorir la fertilitat i, a pessiguets, es tirava ais pous, aljubs i ullals a fi de purificar les
seues domestiques aiges.

El dia de la serpassa el retor benea les cases, i diu que el Nostre Senyor passava a
despedir-se, . Damunt de la tauleta que posvem tots a casa posvem un got de sal, un
got dauia, un ciret, un ramellet de ganjols de les squies i un platet on, el que podia
posava diners, i el que no, que tenia gallines en casa, mitja o una dotzeneta dous o un
manoll de dacsa, i anava el retor en lescolanet en un burret que li deixaven i a lo millor
arreplegava una crrega de dacsa, lhome ( Alquerieta de Guardamar )

El dia de la sarpassa segaven les boves de ganjols deis valls i les feen trossets i les
tiraven enfront de les portes de les cases ( Miramar )
Eixa bova la gastaven abans, serr, per a emflocar els carrers el dia de la sarpassa (
Xeraco)

715
El gajol Pescampaven per trra per la Serpassa ( Pego)
La tauleta de la serpassa Padomaven amb lliris groes i morats ( P ego)
Eixes flors de color moraet i que sescampen per trra com una alfombreta sn per a
adornar quan paraven la taula de la Serpassa amb el saleret, el got daigua i el platet deis
ous, tot rodant ( LA bdet) i tamb a Bolulla, El Castell de Guadalest, Benirrama, Alcal
de la Jovada.
A La Canyada el dia de la sarpassa posaven sobre la tauleta un mantellet blanc i damunt
un plat amb un got dauia, un altre amb un saler i un tercer amb els ous. El retor eixia al
pobl acompanyat de dos monecillos que portaven cistelles, benea la sal i laiua i
posava un grapadet de sal a laiua que desprs sescampava per tota la casa.

Caben moltes suggerents interpretacions de la salpassa. Evocar-la tot recorrent els

carrers de trra nua i les cases emblanquinades de cal?, en la difana llum dun dia
dabril, com una mostra o manifestaci del cristianisme popular rural, ingenu, humil,
frese, espontani, pintoresc i arrelat a la gleva nutricia i al terrer nadiu, podra entendres
com un ritus de purificaci impartit pe druida o xaman de la tribu, aquell que t cura de
la salut fsica i espiritual del grup, representat per Tactual sacerdot cristi, que beneix les
cases i els seus habitants, i rep a canvi el benefici deis fruits selectes del camp i del
corral, sentetitzats pels ous, smbol germinal i emblema del bo i millor de la casa. Amb
el complementari contrapunt brlese, tan grat i necessari per al sofert pobl de
1engrescada colla camestolenca deis xiquets, de finalitats tamb purificadores o
catrtiques, ja que les punyents imprecacions i les rudes bastonades van adre?ades
contra institucions tan respectables com Tesglsia i Tescola.
Tamb es podrien vore les tauletes i altareis de la salpassa, omats de flors, plantes,
flametes, estampes i figures santes com a menuts monuments sagrats assimilables ais
horts d A donis, div heroi trgic, que igual que Attis, preludi Tambada del Bon Pastor,
com aix mateix la seua mort i ressurecci anual. No sha doblidar que la salpassa s un
cerimonial de la Setmana Santa. Els horts dAdonis eren uns cossis o cistells que les
antiges dones mediterrnies omplien de trra i sembraven de blat a les envistes de la
primavera, Tesdeveniment anual ms impressionant que ocorre en la natura, i que
desprs es guardaven en la foscor i es regaven cada dos dies, a fi que grillaren i brotaren,
talment com encara fan les pulcres dones de Terrrateig i altres pobles de la Val del
Vemissa, els quals servien dofrena per a col.locar en el tmul dAdonis mort davant de
la dolorosa presencia de la dea Astart o Venus o Cbele, que desprs ressucitar,
talment la vegetado mor i renaix anualment.
Adonis era un esperit de la vegetaci, especialment del blat i altres cereals. Els horts
dAdonis tenien per designi que les collites germinaren prompte i brotaren sobre la
trra; essencialment eren encantament per a afavorir la creixen?a de la vegetaci.
En qualsevol cas, la sal, Taigua, els ous, el pixeret de flors escollides, anomenadesflors
de la salpassa, Taspersi amb un ram de llorer, de romer o de violes daigua beneda per
la casa a fi de purificar-la de dolentes influencies i de mals esperits i dassegurar la salut,
la ventura i la fertilitat deis seus habitadors, deis camps i deis animals, la salpassa, en les
vespres del primer pie de lluna de la primavera, clmax inicial del renovellament cclic
de la natura, s una festa agrcola ritual antiga, darrel mgica, animista i pagana,
segurament, s a dir pagesvola, i posteriorment assimilada pe cristianisme, com tants
altres cuites i rites que habilidosament Tesglsia sha enginyat per integrar, bo i
empeltant el tany de la nova fe en la vella soca del paganisme. Una festa centellejant de
trets deis remotssims ritus a la Dea Mare, personificaci de totes les energies

716
reproducctives de la Natura, on la fertilitat de la trra, deis animals i de la dona eren la
finalitat essencial.
Remetem els lectors interessats en aquesta singular i significativa festa popular ais
treballs de Joan Amades, Caries Salvador, Mart Domnguez Barbera, Bemat Cap,
Joan Soler i Amig i molt especialment al bellssim i saborossssim article centrat a la
Safor de Nuria Vilaplana, la de somriures solars i arrels arcaiques, on visualitza
difanament, analitza destrament i ret amorosament la festa, per escrit i per imatge, per
tal de preservar-la del vora? oblit.

386.- Raphanus sativus L.

Cruciferae
Crucferes
Noms populars dinics: Rave, a tot el territori.
Dades ecolgiques: Cultivada. Herba anual o bienal, amb la soca-arrel engrossida,
carnuda, formant un tubercle globs o oblong de color rosat molt viu i, a voltes, amb un
lleu tint violaci. Fa les flors blanques amb venetes violcies, o completament violcies
amb venetes ms enfosquides. Hom creu que el ravenet silvestre ( Raphanus
raphanistrum ) podra haver estat loriginari del rave com conreat en les hortes a
tauletes.
Dades etnobotniques:
Les pulcres i fulloses tauletes de rvens, de nabets blancs i de carlotes del rac ms
frescal i tou de lhort, el de rec ms fcil i de trra ms solta. El vermell de fantasa, el
lleu picant i laigua refrescant que el rave posa a les amanides i ais paladars.
Les bainetes que fa 1espig deis rvens, anomenades tavelletes, tendret es menja (
G ata)
Usos medicinis:
El rave, en amanida, s molt recomanable per a les afeccions biliars, la tos i com a
depuratiu primaveral.
Al territori se sol recomanar menjar rvens per al reuma.
Hildegardis von Bingen recomanava menjar rvens per a purificar el cervell i traure les
mucositats, els humors nocius i la brutcia de les vsceres.
Xarop de rvens per al pit carregat, bronquitis, grips, constipats o tos ferina: Agarrar un
o dos manollets de rvens; netejar-los i partir-los finets a la redona. Posar-ho tot en un
plat; escampar damunt sucre; i deixar-ho tota la nit a la serena. Es pren el suc a
cullerades. Una en dej, i dos o tres ms al llarg del dia ( Ganda )
Rave a trossets pelaets per a la tos deis xiquets. Agarrava el rave i el pelava, li llevava
aix roget, i es quedava blanquet, desprs el fea a trossets, i ho posava en sucre de hui
per a dem, i es fea un aixarupet, i per la nit ho donava ais xiquets i els suavitzava la
gola i els passava la tos. Millor fer-ho tots els dies de nou amb un parell de raves i dos o
tres cullerades de sucre. Tamb es pot preparar amb nabets blancs ( Potries )

Pere Joan Porcar, esmenta al seu dietari de les Coses avengudes en la ciutat i regne de
Valencia un remei contra les tercianes, que fra bo reproduir-lo ac: Pendre un rave ben

717
gros i fer-lo ravanades en una escudella i aquella escudella umplir-la de mel juntament
ab les ravanades del rave, i posar la escudella a la serena de part de nit i a la matinada
escrrer dita mel.

387.- Reichardia interm edia ( Schultz Bip.) Coutinho [ = R. picroides ( L. ) Roth ssp.
intermedia ( Schultz Bip.) Jah. et Maire ]
Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Herba grcil, de 2 a 5 dm., de tija prima, simple o poc
ramificada, nomalment anual i que tamb pot comportar-se com un hemicriptfit
biennal. Fulles principalment disposades en roseta basal, ordinriament poc dividides.
m-XL Brctees exteriors de 1*involucre amb marge hial ampie de ms dlmm. Lgules
verdoses en el dors. Planta comuna que podem vore florida de febrer a novembre, propia
de bancals de seca, erms teroftics i herbats subnitrfils.
Oriol de Bolos al seua Flora descriu a ms dues varietats daquesta planta:
R. picroides ( L. ) Roth ssp. intermedia ( Schultz Bip. ) Jah. et Maire var. gracilis (
Schultz Bip.) O. Bolds et J. Vigo
R. picroides ( L. ) Roth ssp. intermedia ( Schultz Bip. ) Jah. et Maire var. robusta (
Willk ) O. Bolds et J. Vigo
Dades etnobotniques: Verdura de bancal com les altres germanes, Reichardia, i amb el
mateix nom.

388.- Reichardia picroides (L.) Roth

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Bresca-conilla ( Ebo, Benirrama, Catamarruc, Beniarrs, ),
peixca- conilla ( Pego, Alcal de la Jovada,), pesca-conilla ( Pego, Alcal de la Jovada,
), peixca-conillera ( Margarida, Beniaia, ), peixca ( Beniaia ), peixquera ( Alfauir, El
Castell de Guadalest, LA bdet,), pesquera ( Gorga ); conillera de marge o de bancal (
Beniaia ), herba conillera ( Benidoleig ), mama-conilla ( Beniaij, Vilallonga)
Cosconella ( LOrxa, Benissiv, Benitaia, Alpatr, Benissili, Xbia, Benimeli, Sagra,
Tormos, Campell, Fleix, Benimaurell, Mura, Parcent, Trbena, Bolulla, Benissa, Calp,
Famorca, La Llosa de Camatxo, ), casconella ( La Font dEn Carros ), coscanella (
Famorca,), cuscanella ( Castells de la Serrella, Famorca, )
H erba dol^a ( Potries, Foma, LAtzbia, Barx, Montitxelvo, Castell de Rugat,
Albaida, Quatretonda, Mira-Rosa, Sanet i Negrals, Benimeli, )
Llacsonia ( Benirrama )
Cama-rogeta de pastor ( Oliva )
Hi ha les cosconelles dolces que es crien ais mrgens i terraplens i les bordes o de
bancal ms peludetes i amargues ( Campell, Fleix,)
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Herba comuna, perenne, hemicriptfit escaps de 2-5
dm daltria, relativament robusta, molt sovint ramificada, amb les fulles inferiors

718
senceres o irregularment dentades i amb freqncia pinnatipartides. I-IX. Brctees
inferiors de 1involucre netament cordiformes amb marge hial o escaris de menys dl
mm dampiada Lgules ms o menys rosades en el dors. Bancals de seca, mrgens de
cantals, fenassars, prats teroftics, herbats subnitrfils, matollars de muntanya de les
contrades mediterrnies de tendencia martima; ascendeix rarament a la part inferior de
la muntanya submediterrnia. 0-1280 m.
En els penya-segats del litoral apareixen sovint estats suculents daquesta planta, que
han rebut el nom de varietat crassifolia i de var, martima, per segons experiments
dAntoni Escarr, les diferencies desapareixen quan el sol no s sal.
Dades etnobotniques:
Verdura molt preada a tot el territori.
La bresca-conilla s la mare de totes les herbes que es mengen, la ms do^a que n hi ha.
La de marge, no la de bancal, ms blanca, que para amargoseta ( Ebo ).
Aix s bonssim, molt dol? ( Castells de la Serrella)
La peixquera fa la flor groga pareguda a la del llics i ix pels mrgens i querenes. s
dolfa i bona de veres ( LA bdet)
La cosconella per a fer ensalaes ( Calp )
Bo de menjar ( El Castell de Guadalest)
La bresca-conilla s dolcssima ( Catamarruc ).
La cosconella s dol?a ( M ura)
Aix s una verdura bona ( Alcal de la Jovada).
La pesquera, uh, molt bona ( G orga)
La llacsonia s dol9 a ( Benirrama ). La casconella s una herba dol9 a ( La Font dEn
C arros)
La cama-rogeta de pastor s dol9 a, i es podia menjar crua ( O liva)
La cosconella s la ms dol9 a ( Parcent).
La cosconella s molt dol9 a, bona per a lensal ( Sagra, Tormos)
Lherba dol9 a crua fins i tot per a ensal ( Albaida )
N he menjat io poca de cosconella ! s dol9 a, fins i tot s massa dol9 a per ensal (
Benissa)
La que ms volen els conills, molt ms que la corretjola ( Castells de la Serrella )
La cuscanella, bo per a fer una ensal igual que una lletuga. Aix s dolcssim. N ha
menjat io poca ! ( Famorca )
Les herbes dolces sn bonssimes. Les ms dolces que nhi han. A lhivem, si plou solen
eixir-ne moltes ais olivars. Hhi ha una altra herba dol9a que t la mateixa fulla que
lherba dol9 a, dol9 a, i s com si fra la mateixa herba, io a voltes em confundixc; per
s ms blanca, ms grisa i para amargueta i, a voltes, amaigussima ( Potries )

389.- Reichardia tingitana (L.) Roth

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies

719
Mediterrnia sudoccidental. Terft escaps. Herba ordinriament anual, glabra,
rosulada, pluricaule, de 05-5 dm daltria, amb ltex molt viscs, de tiges simples o poc
ramificades i poc folioses, amb brctees cordato-lanceolades, de marge escaris, a la
part superior. Fulles inferiors oblongues, dentades, regularment i pregonament dividides
de 2-17x05-7cm. Lgules dun groe clid, ms o menys ataronjat, rojal fose o prpura
negros a la base. Brctees involucris inferiors cordato-ovades, de 3-8 x 2-5 mm, amb la
banda escariosa marginal de 07- 2 mm damplada. Fa tots els aquenis rugosos, amb
fortes rugositats transversals. II- VII i IX-XII Pasturatges eixuts litorals, erms rurals,
vores de bancal i de camins, herbis i herbassars ruderals, sls arenosos de les contrades
meditarrnies dhivem temperat. Creix alTerritori Dinic rarament, com a totes les liles
i es fa freqent al Lucntic, de vora mar fins els 300 m.
Es pot pensar que aquesta brescaconilla de bancal s una de les margarideres silvestres
ms remarcables sense oblidar els preciosos ulls de bou ( Chrysanthemun segetum ),
per si aquesta t ms llum la brescaconilla t ms mgia.

Dades etnobotniques: Comestible com les altres germanes.

Les feuilles et les racines servent ventuellement dans lalimentation humaine ( Edouard
Le Floch ): Contribution a une etude ethnobotanique de la flore tunisienne, 1983 )

390.- Retama sphaerocarpa ( L. ) Boissier

Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies

Noms populars dinics: Ginestera ( Catamarruc, Beniatjar, Otos, ); retama ( Planes,

Benillup, Alcoi, Cocentaina, Agres, Alfafara, Atzeneta dAlbaida, Beneixama,
Benignim, ); retrama ( Benimarfull, Salem, Beniatjar, )
Berruguera ( Rfol de Salem, Albaida, ); fiquera ( Quatretonda dAlbaida, ), herba deis
fies.
Ara li diuen retama per tota la vida sha dit ginestera ( Catamarruc)
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Arbust alt de vora 2 m. daltria de
brancatge de cimal prim i grisenc molt caracterstic i port inconfusible, de fulles
redudes sovint a un foliol estret, floretes grogues agrupades en ramells molt vistents i
fruit redonet de la grandria dun psol amb una o dues llavors negroses. Es cria en
matollars eixuts, acarassolats i aclarits, com a lardent solana del castell de Perputxent,
en el mrgens de bancals i les ribes altes de rius i barranes de substrat margs; sovint en
solitari. Es fa ms abundant cap a ponent.

Dades etnobotniques:
Ho bollien per al sucre, una tasseta de mat ( Atzeneta dAlbaida)
Banys calent de retama per a la gota. Colgar el peu dins de laigua tot lo calenta que es
puga i aguantar fins que es gele. Va millor que les indiccions ( Planes)

s com antiberrugs. s ls cabdal al territori:

720
Per a llevar les berrugues. Es fa un nuc en cada ull per berruga. Cal nugar fort per
evitant que es trenque, perqu si es trenca o es desfa, no va. Tampoc ha de saber Tamo
de les berrugues on para la ginestera. Cal que el nombre de berrugues donat siga exacte,
si senganya en una per dalt o per baix, tampoc va. Mai m ha fallat ens diu, Benjam,
el vell comunicant. No, s quantes berrugues he tombat en esta vida , i remata la
ora, Incls de Valncia han vingut... ( Catamarruc )
Per a tombar les berrugues i fies fent un nuc amb les puntes de les seues fines i flexibles
rames ( LOrxa)
Si es fa un nuc en una de les seues rames amb la m on han desaparegut els fies, aquests
desapareixen al cap duns dies ( Quatretonda )
Feen un nuc en les rametes per cada barruga i aix dien que desapareixien les barrugues
( Benignim )
Amb el mateix s i tcnica - tants nucs com berrugues - i colgant baix trra dos fulles
dolivera en forma de creu per berruga ( Beniarrs )
Fan nucs a la retrama per al mal de queixal ( Benimarfull)
Per a les barrugues. Agarraves rametes, que pareixen aspart, i a cada barruga un nuc,
tres barrugues, tres nucs ( Beniatjar )
La ginestera per a curar les berrugues i el mal de queixal. Es fa un nuc per berruga, i no
el t de vore ning ( O tos)
Fan nucs en la retama per ais ulls de poli, i sen van. Quan es seca el nuc va
desapareixent Pul de poli ( Cocentaina )
Vas pe terme i veus les retrames plenes de nucs. Eixos nucs sn per a llevar les
barrugues ( Salem )
La berruguera per a les berrugues, es fan nucs en la mateixa rama ( Rafol de Salem )
La retama per a fer nussos i que es sequen les barrugues. A cada rameta un us, i tantes
barrugues, tants nussos. Aix s lo que sha dit ac sempre ( Beneixama )
Per a llevar els fies fent nucs en les rames de la fiquera, a mi, un home dac, men va
llevar 36 fies quan tenia deu o dotze anys ( Quatretonda de la val dAlbaida )

Fer nucs de retama per a demanar que sacomplisquen desitjos ( A lcoi)

Dades antropolgiques:
Ms amarg que la retama ( Bellreguard, Planes, Atzeneta dAlbaida,)
Estar ms amarg que la retrama ( Oliva )
Amarg com una retrama ( Salem)
Estar com una retrama. Estar amarg ( Salem )

Fien un costal de retama i enramaven els carrers el dia de Corpus ( Benillup )

La flor de la ginestera la tiraven per Corpus ( Millena )
L aire est impregnat d exhalacions fresques i humides com desprs d una ruixada;
per que en sn, de flairoses, aqestes fresques exhalacions ! La ruixada ha sigu de
ginesta. Els carrers n estn encatifats, i les noies, que hi ronden, en porten esquitxades
la roba i les cabelleres. Es la nit ms alegre de Blanes, la darrera nit de les enramades.
El vent s suau i temperat, el cel ser, i el juny xams riu entre les estrelles. [... ] Els

721
mares de les flnestres i balcons estn engarlandats d esparreguera. Les baranes se sn
convertides en una tofa de flors. Les parets desapareixen darrera d una verda cortina
de ramatge.
Joaquim Ruira: En Garet a lEnramada.
Com a rossejador deis cabells troben la ginesta en Lo somni de Bemat Metge, i
reproduim el fragment quasi noms pe goig de llegir la prosa medieval fluida i colorida
daquest mestre de la nostra literatura:
E desitjant que llurs cabells negres sien semblants a fil daur, moltes vegades ab sofre,
sovent ab aigues, sabons e lleixius de diverses cendres, e especialment de mares de vin
grec e de ginesta, e a vegades ab sag de serp e de gatlla e ab los raigs del sol,
converteixen aquells en la color que desigen p.108, edici Barcino.
La ginestera solitaria, que apareix enmig del Primer Llibre deis Reis. 19:1-18, on
finalment es va asseure Elies, esgotat i demanant la mort a Du, rere una llarga i feixuga
jomada de caminar desert endins tot sol, fiigint de la ira i la maledicci de la terrible i
poderosa Jezabel, filia del rei deis sidonis i muller dAcab, rei dIsrael, i on es va
asseure i sadorm fins que un ngel el va tocar i li digu: - Algat i menja. I en mirar, va
vore al seu capgal un pa cuit al caliu i un pitxer daigua, i amb la forga daquest aliment
camina durant quaranta dies i quaranta nits fins arribar, encs de zel, a la muntanya de
Du, lHoreb, a la cova on havia estat Moiss, on la paraula de Du se li revela
anunciada pe murmuri dun ventijol suau que salg de sobte a lentrada de la cova.

391.- Rhagadiolus stellatus ( L . ) Gaertner

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: ganxets ( Beniaia)
Dades ecolgiques: Euroasitica. Cultius, herbats subnitrfils. Terfit escaps.
Dades etnobotniques:
Verdura ( Beniaia )

392.- Rham nus alaternus L.

Rhamnaceae
Ramncies
Noms populars dinics: Palinesto ( Gandia ), palonestro ( Potries ), palonesto (
Almiser ), palomesto ( Almiser, Castell de Rugat ), mesto ( Biar, Beneixama,
Castalia, Ibi, Barx, Parcent, Castell de R ugat,), nesto ( Beniopa, Ibi, Beniatjar, Otos,
Ontinyent, Manuel, ), nyesto ( Barx, Montitxelvo, Atzeneta dAlbaida, Otos, Parcent,
Catamarruc, Benillup, Benifallim, Agres, Quatretondeta de la val de Ceta, Fageca,
Altea, LAbdet, Sella, ), niesto ( Benidoleig, Rfol dAlmnia, Xal, Balones, Otos,),
nystol ( Sanet i Negrals, Benimeli, Almudaina, Tollos, ), nyestolera ( Margarida ),
nyestro ( Benialfaqu, Alcal de la Jovada, Benial, Beniaia, Penguila, Ares del Bosc,
Tibi, La Torre de les M aganes,); nestro ( Penguila, ); nyisto ( Beniarrs ); nyistro (
LOrxa, Beniarrs,); emesto ( Banyeres,).
Soflama ( Xbia, Dnia, Jess Pobre, Pedreguer, Gata, ), sofraira ( Xbia, Gata,
Benissa, ).

722
M ampdol ( Benirrama ), mompdol ( Benirrama ).
M am br ( Pego), mombr ( Pego, Adsbia, Foma, ).
Dineret ( La val de Laguar, Rfol dAlmnia, ).
Punxeta ( Oliva, Foma )
Carrasco ( Alfauir)
Coscollera ( Fom a), reservant el nom de coscoll per al Quercus coccifera.
Coscollina ( La Llosa de Ranes )
Herbeta de la sang ( O liva)
Altres noms: aladem, llampuga, boix bord.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Arbust fronds, de fulles ovis endurides i lluentes,
amb dentetes al marge, que recorden les de la coscolla per planes, que pot abastar ms
de 3m. daltaria, i de de fruits ms xicotets que un psol, a primeries rojos i al final
negres; molt com en tota sort de matollars de muntanya, abellint-li ms els vessants
dombra.
Dades etnobotniques:
Pelar les fulletes i bullir el tronquet per a les pulmonies i els constipis ( Alcal de la
Jovada ).
Una tasseta de nyistro, en dej, a la setmana per al colesterol. Bullir, dos o tres
bastonets, cinc minuts o deu si es menester ( Beniarrs ).

Hipotensor:
El nystol minva la sang. lo record que anava a fer-lo per a ma uela que estava de la
tensi. Ho bullia tot, fulla i rama. En lluna vella de maig collia tots els anys nystol,
rabet de gat, camamirla i liva ( Benimeli)
La fulla i el tronquet del nesto per a baixar la tensi ( Beniopa)
El palonestro per a la tensi ( Potries )
Bullit per a minvar la sang ( Beniaia, )
El nyesto minva la sang. ( Parcent).
Per a rebaixar la sang ( Barx, Ibi, Fageca, Quatretondeta de la val de Ceta ).
El nyistro per a baixar la sang ( LOrxa ).
Per a netejar la sang. Aix dien que purifcava la sang ( Oliva )
Una tasseta de nyisto, en dej, cada 8 dies per al colesterol ( Beniarrs )
El mombr per a tensi ( Adsbia)
lo me la pree, la sofraira, per a la sang, la fulleta i les llavoretes, tot junt ( Benissa )
La soflaira per a baixar la tensi ( Benissa)
El meu home en pren de sofraira per a la tensi ( X bia)
La soflaina, mon pare sho pren pels constipis perqu li rebaixa la sang ( Jess Pobre)
Igual que les fulles de 1olivera, per a la puja de la sang i per a la sang grossa. Ma mare
es prenia tasses de nyesto quan es trobava marej ( Catamarruc).
Mampdol mesclat amb fulles dolivera per a minvar o rebaixar la sang: dos rametes de
mampdol i dos dolivera ( Benirrama ).
Per a tensi i el constipat tallen les rames i fulles de la soflaina, i ho bullen uns deu
minuts ( Jess Pobre )
Mon pare dia que la soflaina s lherba ms bona per a la persona. Tots els dies es feia
les sopes amb soflaina i malta i aix era el seu esmorzar. Va morir ais 89 anys, i tres
anys abans va pujar al Montg a soletes per a despedir-se ( Jess Pobre )
El meu sogre ho gastava per a minvar la sang i per al colesterol. Quan notava el cap
pesat o que es marejava, bollia punxeta o coscollera, un bon perol, ben bollida, i talla

723
ben tallaeta, la soqueta ms que la fulla, i sen prenia un tass al mat, en dej, durant
tres dies ( Foma ).
La punxeta per a la sang grossa, la feia ms fineta. Et prenies una tassa daix i et
rebaixava la sang ( Foma )
El mombr anem a fer-lo i agarrem olivera borda, ho posem dins del casset, bull, i eixa
aigua per a beure per a la tensi ( F om a)
El nyestro per a la puj de tensi: A trossets, a trossets; i ho bull. Si en pren molt
afluixa. Bullir un ratet, 5 o 7 minuts. Un casset pie daigua i va minvant, i va quedant la
grassa dall que porta all dins ( Alcal de la Jovada)
Per a minvar la sang ( Foma, Benimeli, ). Per a baixar la sang ( Tibi, Pedreguer,)
Carrasco, aix sho prenia ma uelo per a la tensi arterial mesclat en arrel dalbarzer,
bollit ( A lfauir)
Per a rebaixar la sang en les pujaes que porten costipats . En una tassa, fora, i si
cal una o dos ms, que quasi mai fan falta ( La Torre de les Ma?anes )
Tasses per al costipat, la tossera ( La Torre de les Ma9 anes )
Per ais costipats i les pujaes de sang ( Benialfaqu)
El nyestro per a fer tasses per a minvar la sang, els costipats de sang ( Alcal de la
Jovada)
Per a rebaixar la sang i per al colesterol ( B iar)
Molt bo per a la tensi; tassetes bullides ( Castalia ).
Dos o tres tasses de nyestolera per al constipat i baixar la sang ( Margarida )
El niesto per a rebaixar la sang, per a que no siga la sang tan grossa ( Balones )
Nyesto per a la sang ( Benillup )
La soflaina pels grans, neteja i fa ms fina la sang. Prendre tres matins en dej (
Pedreguer )
Lo ms rpid per a rebaixar la sang ( Castell de Rugat)
Brots de nyesto per a baixar la sang en els constipats. El feia una su i fra ! ( Agres )
El nesto per a la tensi. Tot. Es bull mig minut i sapaga el foguer i es deixa reposar.
Una tassa en dej i un altre de nit ( M anuel)
El nyesto s per a rebaixar la sang. Un parell de tasses i rebaixa la sang ( Famorca)
Per a la tensi, per a rebaixar la sang i els constipats. Aix afluixa molt ( Tollos)
Niesto per a rebaixar la sang; pero has danar alerta ( Benidoleig )
Tasses de nyesto per a rebaixar la sang, la rebaixa molt ( A bdet)
En dos tasses de nyesto es quedava tamballejant, sense sang ( Famorca )
Per a rebaixar la sang, especialment per a les tensions molt altes. Novenari de tasses de
fulla i branqueta bullides ( Nquera: Pep Rabosa )
El nyesto fa la sang molt clara, li lleva lesps. En tres tassetes en sobra ( LA bdet)

Glopegen aigua de nyesto per al mal de queixal ( A ltea)

r
Us veterinan:
La donvem ais animals per si tenien foc a la boca. s una cosa per de ms ( Almiser )
Altres usos rurals:
Tronc per a fer batalls per ais picots i picotets del ganao ( Penguila, Benirrama, )
Dineret, aixina li dia ma uelo, fusta de dins grogueta, per a fer batalls deis picotets de
llanda del ganao ( Rfol dAlm nia)
Sofraira per a fer els estellonets del forcat ( X bia)
El nyesto fa la fusta ms dura que el ferro ( La Pobla del Duc )
Com a farratge:

724
Per a fer farratge per a les cabres ( Benirrama).
Sho menja molt el ganao ( La val de Laguar ). Les cabres sel mengen molt. Els
llaurador i el pastor pengen rames de brosta de mampdol en el corral i la quadra per a
que mengen els animals, com dolivera ( Benirrama )
El nyestro sho menja molt el ganao ( Benial)
Les merles es papen les boletes del mombr estn madures ( Pego )
Molts xics dac el pobl lagarren el palonestro per a fer bonsais ( Potries)

Dades antropolgiques:
Quan el vi estava a la fi llest, els atenesos comenfaven els festivals de febrer de les
Antesteries, que duraven tres dies; sobrien les umes i lesperit de Dions renaixia com
un infant, i les tombes deis morts alliberaven els seus esperits i durant els tres dies
erraven lliurement els fantasmes a Atenes; eren el temps de reconciliaci entre els
dominis, el deis vius i el deis morts; i eren tamb el moment per a honorar una edat
anterior a la humanitat. Durant aquests festivals com a preparaci per a lencontre amb
els morts, els atenesos es purificaven simblicament a si mateixos de la contaminado
que compartien amb laltre domini mastegant trossos de rhamnus, ateses les seues
propietats laxants i dirtiques que porgaven els seus cossos deis contaminants
infernis.

393.- Rhamnus lycioides subsp. borgiae Rivas-Martnez

Rhamnaceae
Ramncies
Noms populars dinics: Busca-baralla ( Ebo ), busca-baralles ( Benimaurell)
Dades ecolgiques: Endemisme de la mediterrnia sudoccidental o iberollevant.
Rupcola. Badall i fissures de cingles, penyes, arrimalls, barrancs i penya-segats de cara
mar. Mateta baixa, sempre aplicada a la penya, prostrada, de fulles subcilndriques amb
el limbe sovint pubescent.
Dades etnobotniques:

394.- Rhamnus lycioides L . subsp. lycioides

Rhamnaceae
Ramncies
Dades ecolgiques: Mediterrnia sudoccidental. Espinars i matollars ressequits perennes
de les contrades mediterrnies eixutes. Arbust alt, molt espinos i divaricat amb les
fulles assentades, ms o menys escbrides de nervis laterals no visibles. Creix des de les
deveses i muntanyes de vora mar fins ais 800 m. s un deis arbusts ms comuns. Prim,
punyent, auster, dur, fose, el garguller, de port emmaranyat i embardissat, s el vegetal
ms ben adaptat fsicament i el que ms sadiu estticament ais cantells, asprors i secors
de la muntanya dinica. s la companyia segura a qualsevol senda o rac de la serra.
Impossible estimar b la nostra muntanya sense estimar les espines i punxes del
garguller.

725
395.- Rhamnus oleoides L. subsp. angustifolia ( Lange ) Rivas Goday & Rivas
Martnez [= Rh. lycioides L. subsp. oleoides ( L . ) Jah. et Maire; Rh. lycioides L. ]
Rhamnaceae
Ramncies
Noms populars dinics: Garguller ( Vilallonga de la Safor, Foma, Beniopa, Castells de
la Serrella, Ebo, Trbena, Sanet i Negrals, Benimeli, Pedreguer, Parcent, ), garbuller
negre ( Quatretonda de la Val dA lbaida), per a distingir-lo del garbuller de cirereta (
Crataegus monogyna )
Busca-baralla ( Benidoleig, Benimaurell, ).
Espinal ( C alp,), esp ( Atzeneta,), espino o aspino ( Castells de la Serrella, Ibi, Tib,
Sella, Fageca, Benialfaqu, Agres, ); espinal negre ( Benial), aspino negre ( La Torre de
les Ma9 anes)
Genebrisa borda ( Alfauir )
Altres noms: Arfot, esp negre.
Dades ecolgiques: Mediterrnia sudoccidental. Matollars ressequits perennes de les
contrades mediterrnies martimes meridionals. Arbust molt espinos amb fulles
peciolades de pe9 curt, de ms de 4 mm dampiada, glabrescents, verdes, no escbrides
i amb els nervis laterals ben visibles. Drupa groguenca. Creix de 0 a 1400 m. Rarssima.
Oriol de Bolos descriu una variant de fulles subsssils, de menys de 4 mm, grisenques,
sovint cobertes duna certa pubescencia; i dmpa negrellosa.
La punxa de la busca-baralla cou ms que la cambrona - Calicotome spinosa (
Benidoleig)
Laspino per no tocar-lo, sho val pagar ( Benialfaqu)
Dades etnobotniques:
Linfus de la part aria de la subsp. lycioides sha fet servir per al tractament deis
desordres hipertensius pe seu contingut en flavonoides, tanins i esteroides triterpnics.
Medicinalment, en algn cas, les tasses de garguller shan gastat com a digestives i
depuratives ( Gandia)

Usos rurals:
Llenya de garguller per a govemar els foms ( Beniopa )
El tronc de 1aspino s ms dur que el ferro i s per a fer els batalls de les esquelles i els
picots de les cabres ( T ib i).
Els millors batalls, ms que els de sevina o de cambrona - Calicotome espinosa - (
Castells de la Serrella)
La branca de laspino seca i prou grossa, la gastaven per a fer batall del ganao (
Fageca )
Tronc per a fer batalls i picots ( Benidoleig). Fer batalls ( Trbena )

726
El garbuller negre per a fer picots de cabres i ovelles o de cepell ( Quatretonda de la Val
dAlbaida )
Lespino per ais batallis del picot. s molt sec i fort. Abans cada ramat tenia tres
mansos que portaven una esquella cada, i cada esquella sonava com li corresponia,
duna manera que depenia de la forma del batall. El que era bon pastor ho mirava molt
aix ( Agres )

396.- Ricinus communis L.

Euphorbiaceae
Euforbiacies
Noms populars dinics: Figuera infernal ( Marells de Rafalcaid, Potries, Carnela, ),
fguereta del dimoni ( M anuel), figuera del diable.
Altres noms: Riciner, ric, figuera de ric; mutxera, mugera; enfiter; fesolera de llum;
herba de les talpes.
Dades ecolgiques: Paleotropical (Lndia i frica ). Arbust dl a 3m daltria a trra
nostra i fins a 1 2 en els trpics, de tija buida i com envemissada de vermell, dampies
fulles de limbe palmejat, i flors monoiques, que esclaten a lestiu. Llavors jaspiades,
coricies i lluents, semblants a un fesol fartet o a una caparra. Cultivat dantic per a
aprofitar les llavors i actualment com a ornamental. Arbust rodamn, es pot trobar
naturalitzat ais vorals de caixers de riu i de barranc, de bancals perduts i camps deixats o
en ermots o solars urbans, sempre sobre munts denderrocs i descombraries.
Dades etnobotniques:
A ms dornamental, molt ocasionalment, actualment encara es cultiva per a lextracci
de loli a Rssia, Lndia i Amrica Llatina
Les llavors sn toxiques ja que contenen ricina, una albmina vegetal molt nociva, que
avantatja en toxicitat a lestricnina, al cianur i lcid cianhdric, ja que a dosi d025mg
resulta mortal, pero s termolbil, a ms deis alcaloides ricinina i ricidina; i
possiblement un potent agent alrgen.
Loli de ric, Oleum ricini, esps, lmpid i incolor, sobt per expressi en calent de les
llavors ( 50%), el qual cont cid ricinleic ( 80% ), cid oleic i linleic ( 10%), i altres
cids, enzims i vit. E.
UOleum ricini, s un oli catrtic, que sha fet servir en farmacia, pres en dej, com a
laxant (2-10gr o ms) i com a porgant (15-50gr), aromant-lo amb algn xarop de fruites
o oli essencial de taronja per tal de millorar el sabor. Es pot tamb afegir al caf i el te o
la llet o mesclar amb el suc de taronja o la cervesa. Ais xiquets no sha dadministrar a
dosis superiors a 8 gr.
En medicina casolana es por fer el decuit de 10 llavors en mig litre daigua durant 10
minuts el qual resulta un enrgic porgant.
Loli de ric sha fet servir tamb per a enllunenar i com a combustible.
En cosmtica loli de ric entra en la formulado de la brillantina, per tal de donar
suavitat i brillantor ais cabells.
Es recomana deixar caure una gota doli de ric en els mussols incipients.

727
Picar fulles dolivarda, verbena i figuera infernal: emplaste per ais dolors reumtics,
artrosis... ( Marells de Rafalcaid )
Les fulles fresques aplicades en les sines de les dones desprs del part provoquen la
pujada de la llet.

397.- Robinia pseudacacia L.

Leguminoseae vel fabaceae
Llegumonoses o fabcies
Nom popular dinic: Acacia, a tot el territori.
Dades ecolgiques: Originria dAmrica del Nord, cultivada com a ornamental i,
sovint, naturalitzada per camins i barrancs. Impressionants les pletriques i penjolloses
florides blanques i ben rutllades de la robinia al mes de juny, en noble competencia i
bell contrast amb el suau blau de les celestes xicrantes !
Dades etnobotaniques:
Arbre ornamental.
Ma mare rebossava les flors dacacia amb pasta dou i faria ( M anuel)

398.- Rosa sempervirens L

Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Roser bord ( Alcoi, Cocentaina, Agres, Benissa, El Castell de
Guadalest, i en general a tot el territori)
Gavamera ( Fageca )
Tapacul ( G orga), tapaculs ( Alcosseret de Planes)
Tapaculs anomenen a Alcoi i Cocentaina al fruit del roser bord.
Altres noms: Gavarrera; roser bosc.
Toponimia
La partida La Rosa de Llutxent.
El Cantal de la Rosa o escull o pedra enorme que hi havia fins ais anys 60 dins del port
de Calp, a unes cinc bra?ades del scol del Penyal, on hi havia un roser salvatge que
floria tots els anys.
El vell carrer de Les Roses del barr de la Vila dOntinyent.
La Rambla Gavamera dIbi, actual barranc dIbi.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Liana molt sarmentosa, dagullons falciformes. Fulles
perennnes, glabres i brillants. Folols ovato-lanceolats, atenuats a lpex i sovint
acuminats, amb el terminal ms gran que els laterals. Flors blanques, amb els estils units
en llarga i un poc pelosa columna ixent i els sepis molt sovint enters, ms o menys
glandulosos, reflexos i caducs desprs de la florida. M. Es fa ais barrancs, fondals,
ombries altes, orles de boscs perennes, sovint a tocar de 1espinal, laranyoner i

728
lesbarzer. El roser bord s la liana ms rebeca i feresta, ms robusta i forta del nostre
bosc; tot el contrari de 1amable lligabosc.
Cal esmentar altres rosers silvestres del territori com la Rosa agrestis Savi.
Eurosiberiana sud. Arbust lax, flexus, dagullons forts, corbats, ordinriament poc
diferents de mida entre ells. Folols ovato-lanceolats, estrets, ordinriament atenuats pels
dos extrems o amb la base molt cuneada, pedicels fructfers sense glndules. M;
matollars, bardisses, orles de bosc. Es fa a tot el pas pero manca o rareja en el territori
lucntic. La Rosa canina L. Holrtica. Arbust lianoide espins de robusts sarments o
turions, arcuats, de fulles glabres i ms o menys piloses al revers, amb folols de dents
simples i sense glndules; fa flors primaverals de petis de color blanc o rosa i fruits
tardorals ovoides dun vermell lluent. R. Es veu a les orles espinoses deis boscs humits.
Els rosers cultivis i de jard solen ser hbrids complexos en qu han intervingut
diversos txons espontanis, entre els quals est la Rosa gllica L., dorigen eurosiberi, i
que al territori es troba a voltes naturalitzada, pero sobretot especies asitiques com la
Rosa foetida, Rosa moschata, Rosa chinensis, etc. Quasib tots fan flors dobles, amb
nombrosos petis supemumeraris provinents de la transformaci deis estams.
Dades etnobotniques:
Sobra dir que els rosers de cultiu sn molt estimats, omamentalment i sentimentalment,
a tot el territori com a tot el pas i arreu del mn.
Diuen els pagesos de l'horta de Lleida, que en el mateix cam d Egipte, la Verge
deman acolliment a una gavarrera. Aqueixa l hi dona de bon grat i voluntat, i en
premi de la seua bona acci les seues fulles i les seues flors sn bones per a medicina.
Jacint Verdaguer: Qu diuen els ocells ?
Hem vist usar els petis del roser de cultiu com a antiinflamatoris, en banys per a les
conjuntivitis o per a rentar ferides i nafres, i en tasses per ais dolors i malestars
estomacals i intestinals.
Deu o dotze fruits sense pinyol de roser bord bullits en mig litre daigua, tres tasses al
dia, per a les pedres del riny ( Nquera- Pep Rabosa )
Els rosers sn usats i preats per a lobtenci dolis essencials, emprats en perfumera.
Laigua de roses, una de les essncies naturals ms preades, per a aconseguir-ne 1 Kg
shan de sotmetre a destil.laci 5000 kg de petis de rosa.

El roser bord fa unes boletes i les obries i estaven plenes de pelets i si les tiraves a les
xiques, fea una picor de mil dimonis ( El Castell de Guadalest)

Dades antropolgiques:

Hi ha la Festa en honor de la Verge de la Rosa del Pobl Nou de Benitaxell.

La rosa val per si mateixa. Rosa nica, rosa sola, gloria i reialesa de les flors. Caldria
una biblioteca sencera per a portar avant una historia de la rosa. Cap flor no ha estat ms
cantada, ms lloada, ms pintada, ms esculpida, ms cultivada, i s immens el paper
que la rosa ha jugat en la mstica, la religi, la mitologa, la simbologia, lart, la
medicina, la perfumera, el disseny, la literatura, la rondallstica, la jardinera o lart
floral.

En la nostra tradici, hom diu, que fou Mides, un rei de Macednia amant deis plaers de
la taula i de la msica, qui primer va plantar un jard de roses; i que en un deis seus

729
rosers un jom es va enganxar Sil, que havia anat i tomat de lndia com a preceptor de
Dions.

Homer anomena incomptables voltes 1aurora, la deis dits de rosa.

La Rosa de Saron del Cntic deis Cntics. La Rosa Nupcial. La Rosa Mstica.
La Rosa dAfrodita:
Mira noms, en el jard, les roses,
ofertes a la dea en vives flames,
fins a la mor, encesa plenitud.
Joan Vinyoli. Les Roses. Les Aiges Aturades. El Callat.

Res ms dolg que Vamor: totes les coses plaents inferiors

li sn: fin s i tot la mel he llangat de la boca.
Aix ho diu Nossis: aquell a qui Cipris no ha estimat
no sap pas com sn les seues roses florides.
Nossis de Locrida: Epigrama amors ( devers l any 300 aC)

La Rosa lluent en el seu tron de sol que acreix a Vesgaurd Vesplendor del mat de
Mohidn ibn Arab.

Ai, aquella tendral gacela !

a qui vaig demanar el licor,
i em regala generosa
el licor i la rosa.
Aix vaigpassar la nit
bevent el licor de la seua saliva,
i prenent la rosa en la seua gaita.
Ibn Zaydun: Qasidas d amorprofa

Celle qui n aime pas Venus sur toutes choses,

Celle-la ne saitpas quelles fleurs sont ses roses.
Andr Chenier

La rosa s smbol de llum, damor, de voluptousitat i alhora de virginitat. La rosa s

tamb del domini de Dions, tan com del dAfrodita.

La rosa dAnacre, que s mbre deis dus i suau delicia deis hmens,
la rosa, que s amable a la ma que la culi,
encara que es defense amb espines de bronze.

Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.
Josep Mara Sagarra: Aigua-marina ( ffagment)

Les roses ffesques que Luci, per indicado dndria, havia de desdejunar-se lendem
com a remei per a deixar de ser ase i tomar a ser Luci, i que noms rera les mil variades

730
 i virolades aventures i peripcies li arribarien per desig dIsis en forma de delicada
garlanda.

Aquella humil i corprenedora estampa rural amb roses, aquella senzilla escena en la
ntima penombra del rac de lestable amb olor a farratge i a ordi, que Apuleu, de
passada, ens mostra quasi al comen? de L \Ase d Or. Aquella imatge de la deessa Hipona
posada en una xicoteta fomcula, a mig aire del pilar mitger que sost les bigues del
sostre, guarnida amb garlandes de roses fresques.
Sha dit que la rosa va nixer de la sang que li brolla a Afrodita quan un dia es va
punxar el peu.

El roser de roses roges que va brotar de la sang que el drac vess en trra en sser
escap?at pe Sant per tal de deslliurar la princesa, la ms formosa de les quals lestrenu
Cavaller a la princesa va oferir. I per aquesta ardida gentilesa Sant Jordi, Jordi el Verd,
a ms de protector deis camps de blat i dordi, s patr deis enamorats.

Rcordes com ens duien

aquelles roses
de sant Jordi, la vella
claror d abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, mirvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
flora, lluny, la soflrenqa
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
Salvador Espriu. El caminant i el mur: Les roses recordades

De sobra s sabut que alg de casa va dir que lnic que faltava a les roses per a sser
perfectes s que foren comestibles, i encara alg ms atrevit ha afegit que la rosa sense
la literatura que li ha caigut a sobre, noms seria una col petita, inspida i de colors
enganyadors. La veritat s que els tendres petis de rosa poden menjar-se freses en
amanida i fer-ne delicioses melmelades, i com en la vida cal que hi haja parers per a tot,
hi ha qui creu que sn les cois les que semblen unes colossals i precioses roses de color
glauc, les quals, a ms, sn mengvoles i remeieres.

Trenar el violer, trenar amb la murta el delicat

narcs, trenar els somrients lliris,
trenar el dolq safra, amb el jacint
de porpra, i les roses amigues deis amors,
perqu damunt les temples d Heliodora
de rnxols flairosos
la meua garlanda inunde de flors la seua cabellera

731
 de bells tirabuixons.
Melagre de Gdara ( cap a 135 a 65 a C )

Les cortesanes i meretrius de Roma celebraven la seua festa el 23 dabril, jom consagrat
a Venus encina, i es mostraven engarlandades, com afrodita, amb roses i murtes.

Tot el pa de Ridorta era pie de clapes rosades, amb tanta profusi que, guinyant una
mica, semblava rosat tot ell.
- Verge Maria ! I que bonic altra vegada ! - pens la Mila, represa de l encegament.
En efecte, sota aquell cel d un blau purssim d ulls de verge, el tur, matisat de verds
primerencs, curull de casetes rosses i cenyit per la banda de glassa del pa rosat, tenia
ms aparenqa de fantasa mgica de pintor lluminista que de cosa real i veritable.
Pero qu era aquella velga d arc de Sant Mart que ella no podia distingir ? La Mila
es decid a preguntar-ho a Vhome que reposava.
- Sn les roses de Sant Pong, bona dona... Les roses que s han de beneir. Ara els horts
en sn plens, mes dem passat no n hi veureu ni una: fugen a la muntanya totes.
L endem passat la Mila pogu conixer la certesa d aquelles paraules.
Ja al llevar-se, a les quatre de la matinada, vei enfilarse per la collada una corrua
primer enea de rosers humans, de toies oloroses que s obrien, tot ascendint, ais aires
fresquvols del mat; i ms tard, a mida que s aixecava el dia, les toies anaven
multiplicantse i espessintse, sorgint de tots costis, per camins i dreceres, per baumes
i carenes, el mateix en el fons deis torrents que en Vestimbada de Peu de Gall. A les deu
del mat tota la muntanya era florida, com un immens jard meravells. Les campanes
de Permita, repicant desenfrenades, semblaven cridar la gent amb tritlleig d alegra
frentica, i la gent, sentint que tota aquella alegra s e ls ficava a les entranyes i els
rebotava en els ulls esplendents, en les veus mgicament entonades i en els gestos
grandieloqents, anaven pujant sense parar, abragats a les roses presentadores que ho
embaumaven tot en sa agona: trra, aires i cervells.

Caterina Albert i Parads. Solitud. Cap.VHI: La Festa de les Roses, pg. 97-8

Ella s amiga de la fulla

i del lluert,
del rierol que all murmura,
i de la rosa en el poal verd.
Josep Sebasti Pons. Divertiment.La rosa i el poal

dolga rosa embalsamada,

dolga com el rajol d una bota de garnatxa,
i com el ventre nevat d una dolzella agraciada.
Josep Sebasti Pons. LAire i la Fulla: La rosa diu

Sempre benvinguda siga

la pluja, la fina amiga,
que al roser del meu llindar
ara ve a murmurejar;
el cel s color de llosa,
i el meu cor que reposa,
ara s hi van remullant

732
 tots els meus records d infant.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: Pluja de maig

Manyaga, el teu cor s obrir

com una rosa embalsamada,
i el teu llavi mol me dir
lo que ja deia ta mirada.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: El mes de mar$

Vivim, morim, i les flades

repetirn el mateix cant;
de nostra cendra brotaran,
enll deis anys, roses porprades.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: Davant del Crist ( fragment)

Remota i inviolada rosa, la ms secreta,

embolcalla m en la meua hora d hores; all on
els qui et buscaren en el Sant Sepulcre,
0 en el bocoi de vi, habiten ms enll del tumult
1l agitado deis somnis caiguts, i en el fons
depl.lidesparpelles, feixugament somnien amb el somni
que els hmens anomenen bellesa. Els teus grans petis embolcallen
les ancianes barbes, els elms d or i rob
deis mgics coronis; al rei els ulls del qual
veieren les Mans Travessades i la Creu d antany aixecar-se
en vapors drudics que afebliren les torxes;
fins que el va frenes el despert i mor;
i a qui va trobar Fand caminant entre el rou flamejant
junt a una platja gris on mai buf el vent,
i per un bes va perdre el mn i a Emer;
i a qui va apartar els dus de la seua pau,
i fins que van florir rojos cent matins,
s adelit i plor els tmuls deis seus mots;
i a Vorgullds rei somniador que lluny va llengar
corona i tristcia, rera cridar a barb i buf,
va habitar entre els rodamons tacats de vi en pregones boscries;
i a qui va vendre llauranqa, i casa, i bens,
i va buscar per ierres i illes innombrables anys,
fins que va trobar, amb rialla i amb plany,
una dona de formosor tan enlluernadora
que els hmens batien a mitjanit per un rull,
un rinxoliu robat. lo, tamb, espere
l hora del teu gran oreig d amor i odi.
Quan saltaran les estreles pe cel,
com les espumes d una ferreria i morirn ?
Ha arribat, sens dubte, la teua hora, bufa ja el teu gran vent,
remota i inviolada rosa, la ms secreta !

William Butler Yeats: A la Rosa Secreta

733
Tot i que Ella pot fe r brotar l herba al seu pas
i fe r florir els rosers noms mirar-los,
i sap, com un adorn del seu saber,
el secret llenguatge de les flors
i els viaranys del cant deis aucells,
no compta sil. labes
ni repara en estils ni esttiques;
ans en la paraula viva
que batega en el fons
del cor deis seus amants.

Inclina-te como a rosa

s quando o vento passe.
Eugnio de Andrade. Criatalizafes
*

Rosa. Rosa do mundo.

Queimada.
Suja de tanta palabra.

Primeiro orvalho sobre o rostro.

Que fo i ptala
a ptala lengo de solugos.

Obscena rosa. Retartida.

Amada.
Boca ferida, sopro de ningum.

Quase nada.

Rosa. Rosa del mn.

Cremada.
Bruta de tanta paraula.
Primer rou sobre el rostre.
Que fo u ptal
a ptal lleng de plors.
Obscena rosa. Repartida.

IZA
Estimada.
Boca ferida, bufit de ning.
Quasi res.
Eugenio Andrade. O Outro Nome da Terra: Rosa do Mondo

Proclamar el canter i la rosa.

Vicent Andrs Estells. Mural del Pas Valencia: Poemes preliminars

399.- Rosmarinus officinalis L.

Labiatae o lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Romer, en general a tot el territori. A Biar li diuen a voltes,
romer ver per a distingir-lo del romer msele o alb, com a La Torre de les Ma?anes; o
romer femella, com a Beneixama i Sella, per a distingir-lo del germ de branquetes
entortillaes dit com lalb, o romer msele,. Tamb a Xal, la val de Laguar i la val
dAlcal, fan distinci daquest romer de soques tortes, que procumbent, que sescampa,
que gira les rames cap avall i fa molts ullets, i Tanomenen romer msele, atribuint-li
ms virtuts que al normal de tronc dret i rames enlairades. A Benidoleig per contra
anomenen romer msele al normal i romer femella al que para aspatarrat.
A la varietat albina se li diu, tamb, romer msele a La Font de la Figuera, Moixent,
Quatretonda dAlbaida, Beniaia, La Torre de les Ma?anes, ), i romer blanc a Banyeres, i
es creu ms potent que el romer normal.
El romer msele fa les rames enrotllades i la flor ms blava i s millor ( Xal )
El romer msele sarribassa cap avall, sespenjolla tot per avall, i nhi ha molt poquet (
Sella )
El romer msele ( o alb ) s millor que el ver per a tot ( La Torre de les Ma9 anes )
Val a dir que no poques voltes algunes persones grans simultanegen romer i romero,
amb la mateixa naturalitat, possiblement sense que siga per influencia castellana, si ms
no recent.
Altres noms: Roman.
Pe que fa a Tetimologia sha interpretat de dues maneres, fent-lo derivar del llat, de
Ros, ros, rou o rosada, i marinus, mar, per ser planta mediterrnia i blau el color de les
flor; o del grec, rhops, arbust, i myrinos, aromtic.

Toponimia:
El Cau del Romeral de Caliu de Beneixama.
Hi ha el llogaret del Roman depenent de Sollana.

Dades ecolgiques: Mediterrnia, sobretot occidental. Nanofanerfit, matoll o arbust,

termfil, de dos pams a un metre daltria, tot i que pot abastar el dos metres, de
branques erectes normalment, i, a voltes, procumbents i sempre verd i aromtic. Fa les
rametes jvens quadrades i minuciosament tomentoses, pero en crixer i envellir es
perden els cantells i pelets i es fan arrodonides i de corfa llisa i estripada. Les fulles
naixen enfrontades i sn estretes, quasi liniars, d15-35 x 15-40 mm, coricies,
revolutes, dun verd fose i brillos per lanvers i albo-tomentoses al revers, amb flors de

735
calze bilabiat, poc pilos i sovint al final glabrescent amb la corol.la dun blau pl.lid i, a
voltes, intens, amb taques allargades violcies o, ms rarament, alb o blanc enterament.
Aqestes flors naixen en l axil.la o encontr de les fulles amb la rama, en breus
ramellets florfers agrupats en verticil.lastres axil.lars pauciflors.
A la Pennsula es fa per tot, com a les liles Balears i Pitises, pero va aclarint-se i
desapareixent o manca enterament al Nord i al Nord-oest. Creix, fent brolles i matollars,
0 formant part del sotabosc deis carrascars, suredes i coscollars aclarits, arreu i
onsevulla de la muntanya, des de vora mar a 1 2 0 0 m, majorment en les carenes, collades
1 solanes, sobre sois eutrpics, amb certa indiferencia edfica, preferint, si de cas, els
substrats calcaris. s uns deis matolls ms abundants, i el que fa una de les florides ms
copioses i llargues, de vegades, des doctubre o abans fins passat el solstici destiu, per
no dir tot lany.

Dades etnobotaniques:
El romer s una de les herbes ms conegudes, utilitzades i estimades al territori dinic i
la resta de comarques valencianes i mediterrnies per la seua olor, les seues virtuts i la
seua galania. s, potser, lherba remeiera que amb ms facilitat i generositat sofereix al
necessitat durant ms dies de lany. De fet s lherba que es culi ms facilment. Ni tan
sois demana que et vineles o t estires: sofereix a les mans i copiosament. En uns
moments sen fa un manoll, i en un mat ompliries un carro, i triant el bo i millor de
cada matoll.

Sobre les virtuts i excel.lncies del romer ning a casa nostra les ha glossades amb tant
dmfasi com Fra Francesc Eiximenis en la quatorzena i la vint-i-dues de Les Especiis
Belleses de la Ciutat de Valencia dins Lo Proemi del Regimen de la cosa pblica:
Abunda en precioses herbes, especialment en les muntanyes, on se n fan de tais que, si
eren conegudes en la virtut, seria gran excellncia de la trra; les quals, no res menys,
sn fo rt precioses, aix com s roman, qui molt hic abunda, hisop, eufrasia, moraduix,
salvia, julivert, menta, alfbega, ruda, clavellina, sajorida, gezmir, maravelles, pom
d amor, gavig, anglentina, lliri, roses, violes de Ultramar e d altres fo rt precioses,
moltes balusties, celednia, besolud, fragasta, herba pastoral, herba Beatae Mariae
Virginis, buglosa, gram, donzell, artemisa, gauda e d altres infinides, les quals serien
llongues de comptar. P. 26. Editorial Barcino, 1927.

" la llenya [ ... ] que la trra aquesta vos dna de fet, s precios fu st e fragant, qo s
romero, de qu en altres ierres envides se n troba una mata, e es planta per los horts en
grans relquies; lo qual romero vos adoba lo p a en lo forn, e el fa fo rt s, e la fragancia
conforta fo rt lo cervell de les genis, ultra les altres propietats que ha moltes e fo rt
precioses. P. 30. Editorial Barcino, 1927.

Interrogat Prosaicas, poeta, quals eren les coses de major dignitat en lo mn, resps
que entre los ocells era l guila major; entre les fer es, lo lie ; entre les bsties brutes,
lo bou; entre los reptants, lo basals; e entre los animals, l hom; entre les pedres, lo
carvoncle; entre les fruites, la figa; e entre los peixos, la ballena; e entre les colors, lo
vert; e entre los metalls, l aur; e entre les herbes, lo romero; e entre les licors, lo vi; e
entre los elements, lo foc... p. 103-104.

Usos relacionats amb lestimulaci de la circulado de la sang i del cor:

736
Molt bo pe cor i moltes coses ms. Bullir un o dos minuts fins que prenga color. Es pot
afegir a voltes rabet de gat, camamirla i timonet ( Trbena)
Per al cor ( Benissili).
El romer s bo per a la circulado i s bo per a moltes coses ( La Font de la Figuera)
Per a circulado, una o dos tassetes per dia ( Cocentaina )
Tassetes de romer, dos o tres per dia, per a la circulaci i recuperar-se de les emblies (
Margalida )
Tisana de 4 herbes per a la circulaci de la sang:
Romer / coscollera / angilaga / i petorr.
Es fa una bullideta, i sen pren una tasseta tots els dies ( Potries)
Bolliem romer, de mat en dej, per a que destil.le la sang ( Atzeneta dAlbaida )
Tisana per al colesterol
Romer / salvia / petorr / boletes de ginebre / maria-llusa / tilda ( Potries )
Tasses de romer per a contra-veneno ( Terrateig )

Usos ginecolgics. Emmenagoga:

Romer bollit per a quan les dones tenen la regla, per a no tindre dolor i modificar-la ,
posar-la b, quan toca. El romer s millor si no esta florit ( Beniaij)

Tnic revitalitzant i antiastnic:

Aigua de romer per a fer ganes de menjar. Bullir el romer un ratet; i a compte de sucre
es posa mel. El tractament pot durar dos o tres setmanes pero s efica9 i ferm
(Benimaurell)
Mastegar fulles tendres de romer per a enfortir lestmag ( B arx).
Les tassetes de romer obrin les ganes de menjar ( Ganda )

Pectoral i broncodilatador:
Romer sec i posat damunt duna planxa calenta per a fer fum per a lasma ( Parcent)
Bafs de romer: Quan un est constipat li fan uns bafs en foc i brases i posen el romer
damunt i lentren a lhabitaci ( X ixona)
s molt bo per fer bafs, quan estn constipats, tot mesclat amb espgol ( Benimassot)

Usos vulneraris com antisptic, hemosttic i antiinflamatori:

Rameta de romer msele ( o alb ) per a punxar unflors de picaes i ferides com el
pemical i lestepera ( Beniaia).

Usos relacionis amb les inflamacions i doloracions ssies, articulare i reumtiques:

Remei excel.lent per a enfortir les carnes i llevar el dolor del reuma ( Margalida)
Una tasseta en dej de romer per al reuma; acompanyat de bafs sobre les carnes; i amb
fregus dalcohol de romer. El millor romer s el vell, grogs i patit; quan est de
moguda no val res ( Agres )
Bafs de romer i caliptus per al dolor del genoll reumtic. Perol i manta per damunt (
Bocairent)
Banys, pegats i compreses de romer i trompins- pinyes jovens, roges, fresques, no
obertes -, per a les revencillaes i girons de peu ( Banyeres ).
Els pastors per a reduir les fractures o trencadures de les cabres i ovelles utilitzaven un
canyisset de varetes o ulls de romer, que entreteixien ells mateixos, el qual senrotllava a

737
la pota o cama a nivell de la fractura, i es subjectava amb una veta o un cordell.
Conforme anava curant-se, el romer es secava ( Castells de la Serrella)
Quan es trencava una cama una ovella feem un canyisset de varetes de romer, brot de
lany amb les fulles, i desprs agarraves 1animal i ajuntaves els ossets i comenfaves a
enrotllar i lligar i ais 25 dies ja li ho llevaves, i aix que un trencat fins els 40 o 60 dies
no es cura per a poder anar b (El Castell de Guadalest)

s ben conegut i emprat a tot el territori YAlcohol de romer:

Poseu un bon grapat de romer florit dins duna botella plena dalcohol de 90, tapeu-la i
deixeu a remull durant nou dies pe cap baix, trescolar i guardar ben tapat. Aquest
alcohol susa sobretot per a fer fregus en les zones afectades per dolors musculars i
articulars, i tamb es fa servir per a fer fregus en el coll i el pit durant els constipats,
afeccions de gola, bronquitis i grips ( Beneixama )

Fregus dalcohol de romer destil.lat o essncia de romer per ais dolors articulars, deis
ssos i juntures per reuma. Es pot afegir eucaliptus ( Agres ).
Lalcohol de romer per a fregar-me els genolls que tinc artrosi ( Benimassot)
Lalcohol de romer per ais dolors reumtics ( Gandia)

A Beniaia vam arreplegar una versi enriquida de lalcohol de romer:

Alcohol de 90 / Romer msele / Arrai'l de card pemical / Espgol.
Es pot afegir un grapat de neu o cmfora.
Per a fregar en dolors deis ossos.

Una versi ms agosarada de lalcohol de romer ens fou donada a Beneixama:

Alcohol de Romer i daltres Herbes per a Fregar el Dolor o el mal dossos i enfortir-los.
Dolors musculars i articulars. Molt bo. Soluci radical.
Es posa a macerar en 1 litre dalcohol de 90 durant 9 dies, una novena:
Un poc de ruda i romer, un brotet dagulles de pi,
9 pastilles daspirina i 2 pastilletes de cmfora.
Es fa un alcohol verd. No es trascola, es deixa la msela, ho deixem sempre dins fins
que sacaba, i anem passant-tho, a mesura que fa falta, a botelletes menes.

El romer msele o de flor blanca s molt bo per a lalcohol, millor que laltre, ens
comentava una garrida camperola dedat de la Font de la Figuera, lalcohol per a fer
banys i fregus per a la reuma acitica . Per a la cuina no, gaste laltre. Per a fer
lalcohol primer rente el romer i quan est rentat fique 1, 3, 5, 7 o 15 brots, segons siga
de gran la botella dalcohol. Ais 15 o 20 dies ja es pot utilitzar. Sempre, fins que
sacabe, el romer es queda dins de lalcohol.
Alcohol de romer: El pose en 1 o 2 litres dalcohol, quan ms estiga millor, en flor o
sense flor, aix s igual. Desprs et fregus i va molt b per a tots els dolors. A mi me se
n anava el dolor i les punxades. Aix s bonssim (La Font de la Figuera )

Fregus dalcohol de romer per ais dolors de carnes i bra 9 0 s. Tots els dies una volta
durant 9 dies ( Foma )

Tnic capil.lar i antialopcic:

Per a llavar-se el monyo bullit el romer amb camamirla, i no caiga el pl ( Ebo ).
Per a la caiguda del monyo posant-lo al remull en alcohol camforat ( Biar ).

738
Laigua de romer s bona per a fer massatges per ais cabells ( Ganda)
Recepta per a la caiguda deis cabells: Sha de preparar amb temps. Sagarra un pot de
vidre gran de vora un litre, ms o menys, i sompli de romer acabat de collir, i desprs es
cobreix fins a dalt dalcohol de curar de 90, fent que no sobreisca cap rameta del lquid;
desprs sagarra un puro de fumar i sencn b, tot seguit, cal afonar en el pot amb el
romer i Palcohol el puro encs; es tapa ben tapat i es deixa a remulla durant uns 15 dies
abans de fer-ne s, el qual consisteix a aplicar amb un cot mullat sobre les arrels deis
cabells per a que cresquen sans i no continen caient. El tractament sallargar tot el
temps que caiga i cal renovellar el preparat passats alguns mesos ( Ademuz )
Recepta per a fer crixer els cabells en rogles o zones pelades: Fer una crema amb els
segents ingredients, un rovell dou, un rail de llima i un altre de rom o de conyac.
Estendre la crema sobre la zona afectada i esperar una mitja hora. Rentar amb aigua
tbia. Aplicar un darrer bany amb aigua de romer bullit ( Ademuz )

Usos digestius i condimentaos:

Una rameta de romer per damunt quan faig macarrons i ja estn coent-se, i a la paella
quan aboque Tarros ( Potries)
Per a guisar. Si fas una paella poses dos rametes de romer ( Terrateig )
Per a guisar ( Benissili).
Per a fer pollastre al fom, posant el romer enseguida que sarregla el pollastre amb alls
en la cassola ( A gres)
Dos rametes o brotets solem posar damunt la paella, i s molt bo ( Beniaij )
Dos brotets de romer per damunt quan es fa una paella ( Beniaia, Llutxent, ).
Dos o tres ullets menuts dins la paella quan c o m e ta a bullir Tarros ( Parcent)
Un brot de romer damunt de la paella, quan ja est tota feta, i tape en un paper blanc (
Famorca )
Romer sequet i fet pols en un molinet per posar al gaspatxo i el conill ( Cocentaina )
Lo ms principal per a la paelleta d arrs en conill s el romeret, ens deia emocionada
una ben endrefada mestresa de casa de Beneixama. Si vaig b de temps el bull a part i li
pose el caldet i si vaig pass de temps el pose en la quiquiriqueta o monyiqueta i la
rod per tota la paelleta.
El romer s bonssim per a la cam, io el romer el cullc, el llave i el penge per a que es
seque i desprs el pique en el morter i el faig una polseta i la guarde en un potet. Per al
pollastre un polset o polsaeta, no molt, sin esta molt sentit. Dos rametes per a la paella
s formidable i per a Tarros en conill ( La Canyada )
Per a fer paella el romero s molt bo, i per a gaspatxos, i incls per a Tarros caldos. En
la paella el pose quan est acabant-se de fer, quan noms queda un poquet de caldo ,
llavors agarre un brot de romer i vaig pegant-li voltes per damunt, i voltes, i no el deixe
all sin amarga; i aix s bonssim. Per a Tarros caldos quan lescudelle men fique un
trosset en el plat i em menge Tarros molt a gust. A mi m agr molt ( La Font de la
Figuera )
Romer i timonet per a quan torres una cuixa de corder al fom. Aix s especial ( Foma )
De romer en els menjars en pose menys que la frigola, perqu s ms amarguet ( Romer
>

Condiment per ais menjars:

Romer, orenga, amfabiga, timonet, frigola, pebrella, tot mesclat quan est sec i es pica
ben picat, i ho tires ais guisats, la cam torr o el peix quan ja ho traus ( Potries )

739
Amor del Benicadell ( tnic i refrescant )
Desfer 300 gr. de sucre en 2 1. daigua que hem posat en un perol.
Tirar 1 grapat de rametes de romer.
Colar i posar en el congelador.
Desfer i beure com un granisat. ( Ontinyent. Colla Foc i casla ).

El romero per a posar-lo en els caragols i facen gust. lo els agarre i els tinc uns dies en el
romero i en acabant quan els enganyes fan gustet de romero. Els tinc tres o quatre dies
dins duna bossa de malla de plstic i en acabant els pose en un got o potet de cristal, en
auia gel, els tape i els pose al sol, i com va calfant-se, calfant-se van traent la molla i ix
tota, una molla aixina. Aixina, ms que rodant de sal el got, senganyen el doble. En
desprs els agarre i rente en auia, els netege ben netets, els pegue un bullidet amb una
miqueta de sal, i au, per fer una caragolaeta, en arrs calds en naps i espinacs i en
fesols secs... Ac fem avellanencs, mongetes, cristians, marinerets, xoneta, moro, pero
lo millor s el marineret, que all a la font de la Garrofera de Guadassuar nhi ha molt (
LAlcdia)
El romer per a criar caragols. Es posen els caragols en la caragolera o en un caix tapat
amb una tela metl.lica en la que shan escampat unes rametes tendres de romer o
simplement una branqueta; hi ha qui tira damunt una mica de faria de blat i ho arruixa
un poc. Cal canviar el romer cada 15 dies i arruixar-lo cada setmana, fins lany. Es trien
caragols grans amb la claixca ben feta. El millor caragol que nhi ha per a guardar s el
dAbril i Maig, el de Juny i Juliol, no tant. Nodridor, sabors larros en conill i caragols
(B iar )
El caragol aguanta molt i la depurado pot durar una o dos setmanes i es fa amb romer, o
fenoll o tim. Si es volen criar sels dna a menjar bledes o pa ( Adzbia)

s tanta lestima i la fe deis camperols i bosquerols dinics en les virtuts salutferes del
romer que: Abans quan anvem per la muntanya i no tenem aigua, si trobvem un cuc
o clotet daigua, q u eja feia un poquet de mal olor, trencvem dos brotets de romer i els
posvem damunt de laigua com un filtro i bevem ( Llutxent)
Mastegar un ullet de romer per a fer passar la set a lestiu ( Ebo ).

Usos agrcoles i domstics:

El perfum del romer s compta entre els olors de muntanya ms volguts i tinguts per
ms salutfers, com lespgol, el ginebre o el timonet. En aquest sentit fa bo recordar el
que un vell savi metge nostre de la Valencia de primeries del segle XVI recomanava: E
venint a la par preservativo, la qual st en la bondat del ayre, en la disposici de les
viandes e del beure, del dormir e del vetlar, del moviment e del reps, deis accidents de
Vnima e de la replexi e del buydament. E perqu Vayre s dotat de una virtut celestial
per la qual altera los cossos nostres e tot lo que circunda. Es mester primerament se
parle de la disposici, elegint loch, vila o ciutat de bon ayre, ab cmoda habitado e
encara alterada ab fum de romer, ginebre, ambre, xilo, aloes, giprer, estorachs: e
aqestes coses semblants en lo hivern; e en lo stiu ab vinagre, canyes e murta o coses
que alteren sa malicia.
Luys de Alcanyiz. Regimentpreservatiu e curatiu

La cendra del romer o garrofer o de carrasca o qualsevol altra cendra s per a fer lleixiu,
el qual es pot fer servir com a detergent i un bon xamp. Primer cal remoure una

740
 quantitat de cendra amb el doble daigua calenta, i posar la barreja a cobert per tal
devitar que hi caiga alguna cosa a dins; i deixar-ho reposar dos o tres dies. El lquid que
queda al damunt s el lleixiu ( Naquera- Pep Rabosa )

El romero per ais foms dOnda. A Eslida diuen romer ( Artana )

El romer s, a ms, una aromtica i excel.lent llenya, junt a largelaga, el cepell i la
ramulla de pi, per a encendre el foc i cremar en els foms deis teulars, de cal? i,
especialment, de coure pa, i tamb de les llars; s gentilment expressat per aquesta
ingenua nadala saforenca. Les evocadores i dolces ndales que es cantaven rere la missa
del gall en el transcurs de la Nit de Nadal en llaor del Minyonet o Jesuset:

Pastorets i pastoretes,
feu -me nyenya que tinc fred,
no me la fe u d angilaga ( o angilagues),
feu -me-la de romeret.

0 la variant no menys corprenedora:

Pastor ets, si aneu per llenya,

no porteu matagallet, *
aneu a aquella serreta
1porteu-li romeret.

* romer msele ( Cistus clussii)

Terra de flors i de mels, entre les quals s de general consens que la blanca i espessa mel
de la flor del romer s la ms bona, la millor que hi ha.

La cagamera menja llavors de romer, de llics de perdiu, de blec, cerreig, cerreig de

squia, olivarda, ravanell i cama-roja ( La Font dEn Carros)
La cabra sel menja molt, brostant encara ms que florit. En el mes dagost es tiren al
romer i el pelen, s quan ms sel mengen, perqu nhi ha poc de menjar ( La Font de la
Figuera)

Dades antropolgiques:

Desprs d aquell reps a la llar, em corra pressa d anar a respirar els aires de la
garriga. Finalment la retrobava. Com havia pogut viure n lluny tant de temps ? Tot
m hi feia senyals, el matoll de roman, les pobres feixes de vinya, el murmuri del p i de
copa ampia, la seua escorqa vermellosa on s immobilitzaven els regalims de resina.
Com em piala l acord sempre igual, el llenguatge mut de la llum, freda sobre el granit,
calenta sobre les feixes de trra !
Josep Sebasti Pons. L Ocell Tranquil

A Bocairent una bella masovera dedat criada en el mas deis Congregants, en el cor de
Mariola, ens aconsellava tindre a casa sempre rams de romer i dolivera perqu la seua
presncia s benfica i lleva els aires corruptes i les males energies de la casa.

741
Antany, ens conten els vells, a les tavemes on venien vi, vinagre i salmorra, per a
assenyalar que soferia bon vi, a tall de reclam, penjaven dalt de la brancal de la porta,
a la banda del carrer, una rama de romer. I daquest ancestral costum naix la dita
popular de: El bon vi no necessita romer ( Bellreguard)

Sempre verd i aromat el romer fou consagrat pe romans a Venus, i era un smbol de
lleialtat i de la constancia en Pamor i de la dolfa remembraba. El romer ha estat
tradicionalment tingut per una flor amorosa, dac les dites populars com el roman, a
qui no t amor li n fa venir,
En el cristianisme popular el romer est ntimament relacionat amb la Verge Mara i el
seu Fillet.
Conta la tradici que el romer va traure nova brosta i sengrand per tal dencobrir la
Sagrada Familia quan fugia deis soldats dHerodes: si tenia fulla verda de ms verda es
revest, diu Verdaguer.
Dac que el romer sanomene arbre de Mara i siga la flor de la Mare de Du, la qual, a
ms, en anar a estendre els bolquers del Jesuset ho fu sobre una mata de romer, i a
linstant es van eixugar i la mata va quedar florida.

La Virquen est lavando

y esteniendo en un romero,
los pacaritos cantavan
y l aiua se va riendo.

Ens cantava una velleta llesta i encantadora dOliva, inoblidable dona, per a lloar les
excel.lncies del romer.

Vet ara com la netedat, la durada i el color de la flor del romer sn interpretis
ingnuament i enginyosament pe mag popular:

En allunyar-se els soldats, lInfant div va parlar aix:

Puix la vida tu em salvares,

roman, bon roman,
tes branques que sn verdes
de flors les vull embellir,
com el mantell de la mare
de color de blau turqu.
A quiscuna de ses festes
perqu vagis ms bonic,
ton vestidet d esmaragda
jo sembrar de safirs...
Jacint Verdaguer: Lo roman

En agrament la Verge li fu al dos regis romer : el do de florir tot lany, fins i tot a
Phivem, a fi que les abelles puguessen trobar flors i fer la seua mel exquisida; i el do de
fer flors blaves i flors blanques, les blaves per a la Mare de Du i les blanques per al
Jesuset.

742
El romer com a protector deis raigs i de les pedregades. Hi ha encara La Festa del
Romer del prsper pobl de Xal, evocadora i colorista, que se celebra en plena
primavera, concretament el 28 i 29 dabril, la vespra i el dia de Sant Pere mrtir o de
Verona, i que actualment es fa el tercer dissabte i diumenge dabril.
La vespra les gents van en animat romiatge a la muntanya i la casa del Fondo, en el cor
de les solanes de la val, a berenar bollets de psols o pastissets o empanades de verdura,
i desprs cullen per la serra els costalets de romer, i a la fi sen tomen al pobl amb el
preat i aromat bot i talism. A Pendem, diumenge, en acabar la missa es fa una
process dins Pesglsia i es beneix el romer amb el salpasset aspergint els costalets,
mentre el rector recita una oraci, i a la fi amb gran alegra els xiquets tiren els costalets
cap amunt i desprs els empomen.

Du i Pare nostre,
vos donem grades pe romer i d altres plantes medidnals
que creixen a les nostres muntanyes.
Protegiu-les del fo c i de tot perill de contaminado.
Protegiu els pobles de la nostra val
I que la vostra benedicci davalle abundosament
vers tots nosaltres, els vostres filis,
perqu no ens manque la vostra gracia
en la tormenta i en la bonesa.
Vos ho demanem
per intersecci de Sant Pere Mrtir,
el vostre protector, que amb Vs,
Pare, Fill i esperit Sant
viviu i regneu pels segles deis segles. Amn.

Els bollos de psols de Xal, de pasta de la mida, que solen fer-se amb faria, oli, aigua
i ous, i ben farcits de psols, ceba i una micona de sobrassada.

La Festa del Romer sha fet tota la vida. Els costalets es guardaven en casa perqu s bo
per a les tronades, si fa llamps o amena9 a pedregades. Ma mare cremava el romer al
carrer quan tronava, ens deia un vell llaurador de retom al pobl amb el cabacet al coll.
Quan trona o fa llamps agarre un brotet de romer deis costalets i mel pose al cap per a
que no caiguen raigs; hi ha qui el penja en la porta... ens comentava amablement
Manolita 1estanquera mentre ens mostrava devanida, penjats de la paret de casa, els
costalets de romer fets en la primavera anterior.
Aquesta tradicional festa del romer o de sant Pere de Verona se celebra tamb, duta des
de Xal, a la Drova lltim diumenge dabril, on els participants fan un romiatge a
Permita amb rams florits de romer per a que els siguen benets.

Lo Roman, rondalla recollida per F. Maspons i Labros, on el seny, esperit o nima que
habita en el romer est representat per un mgic i gentil donzell, molt gallard i re, amo
de la llenya del bosc i senyor dun forms i fabuls palau encantat, ocult davall el forat
de larrel de la planta, endins del cor de la Terra... , per on shi introduir, tal com
Alicia darrere el Conill Blanc dulls de color de rosa, amb la jove llenyatera i futura
esposa, que per excs de curiositat comet un error que desfa lencant del castell i separa
els amants,

743
El romer, la tarongina, la camamirla, el marduix, la slvia i les fulles del llorer sn les
herbes que recomanava el mestre Amau de Vilanova ais seus aforismes per a la
conservaci de la memoria.

Tamb trobem en aquesta rondalla com en els amors dOfelia i Hamlet de Shakespeare,
la relaci del romer amb el record i la facultat de la memoria.
A c teniu romer, diu Ofelia en pie deliri amors, que s per a recordar. Recorda m,
amor meu, recorda m.
I en la nostra rondalla:
colli una mata de romer com a record seu i resolgu, costs el que costs, anar pe
mn a cercar-lo
li enseny el roman que duia, i el jove esps perdut, tornant-li la memdria, la va
reconixer, i se li tira al coll abraqant-la de tot cor...'
Una variant inversa, arredonidora i complementaria, s la que ens reporta la rica
rondalla El Gegant del Roman, recollida a Benifallim per Enre Valor, en qu sens
mostra lardu combat entre el costat llumins del seny del romer, magnificament
representat pe valent i deseixit Adolfet, el nt de Bertolina, mig fada mig bruixa, i fll i
hereu del fomer de Benifallim, i el costat ombriu o infernal del seny o poder del romer,
simbolitzat per un gegant sortiller cruel i sense entranyes, de eos gran com el pi gros
de Vacarises , de quatre braces daltara, ms negre que la sutja, espantos i terrible, i
de veu aspra i amena9 adora, el qual sajupia, com una rabosa en el seu cau, davall dun
romer molt tapit, seds i ufanos, que creixia un bra? alt vora el marge pedregs dun
bancalusseu erm, en les grandioses, geliues i soliues muntanyes del coll de la serra del
Rontonar. Dall estant esperava per vore si algn llenyater, cafador o caminant incaut i
desgraciat li estirava les rames i provava darrancar-lo, i al crit de Si m estires els
cabells, me neixir amb ells , eixir i poder aix segrestar-lo i endur-sel com a esclau o
encantar-lo, tot tomant-lo planta domat de lespais i forms hort del seu grandis i
fabuls castell encantat, sempre nou i polit, ubicat al bell mig duna pelada illa solitaria,
amb ms de deu altes torres i llargues muralles emmerletades, i rodejat duna espessa
arbreda, on tenia captiva una princesa. A aquest castell saccedia a travs duna
llargussima escala enllumenada per unes esparses pedres fosforescents, que davallava
trra avall del forat de larrel de lufans romer, que menava, al capdavall, en una
solitaria cala davant de la mar i no massa lluny de 1illa encantadora.
A la f de moltes proves i peripcies, sortilleries i aventures, el jove Adolfet, com un nou
Teseu local, aconseguir matar Torgulls i horrors gegant i alliberar la princesa
segrestada, bellssimament representada per Enriqueta, una polida joveneta, filia de
Teulada i de pares pescadors.

I miro el cel: que s alt, quin blau desert!

I miro aquesta pau del meu cam;
no n hi ha pas cap al mn de tan obert,
que tinga tant perfum de rom an!
Josep Mara de Sagarra. Chora.

744
*

Quan les volgudes muntanyes

deixava el pobre catiu,
plorant, coll d unapenya
un brotet de roman.

Pass ierres i fortunes,

perd resant cada nit,
besava el pobre, besava
un brotet de roman.

Un dia d hivern, les ones

tragueren un mort, ai tris t!
Estret en la ma tenia
un brotet de roman.
Joan Alcover. Amor de ptria.
*

Yo com de la retrama
y de la flor del romero,
perd no hay comida ms amarga
que olvidar Vamor primero.

Arreplegada a Oliva

400.- Rubia peregrina L. subsps. longifolia ( Poiret) O. Bolds

Rubiaceae
Rubicies
Noms populars dinics: Rapa-llengua ( Benissili, Parcent, Xbia, Benissa, Pinos de
Benissa, Calp, Pedreguer, Fleix, Quatretondeta de la Val de Seta, Benimassot, ); rapa-
llenges ( Salem ); raspa-llengua ( Alfafara ); llengeta ( Benimassot ), llengetes (
Foma ), talla-llengua ( LA bdet), rata-llengua de muntanya ( La Torre de les Ma9 anes )
Llapassa ( B iar,),
Tintorera ( Cocentaina)
Greixolera ( Benimarco ), greixonera ( Benissa )
Llengua de bou ( Adsbia )
Rbia tintrea ( Cocentaina); roja, la mata.
Rubiatet ( F om a), Tarrel.

745
Rubia perqu a causa de les cremors de lestiu acaba prenent un color roig intens, i
peregrina perqu senganxa per les fulles a la roba de la gent i a les potes del bestiar, i
aix viatja i es reprodueix per esqueixos.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Fanerfit escandent o enfilads molt abundant, que pot
amidar fins els 20 metres. Aquesta subespcie a diferencia de la tipus que fa verticils
foliars amb quatre peces el.lptiques o ovis ms curtes, els fa els amb unes sis peces
lanceolades i, almenys, quatre voltes ms llargues que ampies. Es cria ais boscs
perenifolis litorals: pinars, carrascars, runars, margenades, arrossegant-se pe cru
pedregallar i, ms sovint, enfilant-se i emparrallant-se pels arbusts i arbre vens.
Dades etnobotniques:
Per a tallar les diarrees estivals ( La Xara, Benissa,).
Molt bo per a la diarrea ( Castell de les Gerres)
Bullida per a la colitis ( Potries )
Per a la inflamado interior, diarrees, indisposicions ( Benissili)
Un grapaet de fulles de rapa-llenges, bullit un poquet, es fea per a totes les
inflamacions i infeccions, i pucos . En tres gotets bo, curat. Les fulles com ms fetes,
ms velles millor que les deis brots jvens ( Salem)
La rapa-llengua ma mare la fa per a la diarrera ( Quatretondeta de la Val de C eta)
Rail per al riny i les pedres.Tendra o seca. Cinc o sis trossets com el dit per litre. Fa
laigua rogeta (Cocentaina)
Larrel de les llengetes, el rubiatet, s una meravella per a les pedres i la inflamaci del
riny. Ho bulls i tots els matins ne prens un got ( Foma )
La greixolera o rapa-llengua s un deis components ms importants de La bossa de les
vint-i-cinc herbes, que al llumins pobl de Benissa preparen cada any per a guarir-se
els constipats i encatarraments bronquials, el qual est fet amb la msela de les segents
herbes:
Rapa-llengua ( Rubia peregrina subsp.longifolia ). A Benimarco li diuen greixolera.
Molt bona per a la inflamaci. Romer ( Rosmarinus officinalis ). Herba cinc costelles (
Plantago lanceolata ). Herba de la sang ( Paronichia argntea ). Guardalobo (
Verbascum thapsus ). Herba-lluisa. Nou ulls desbarzer. Nou fulles de nspero.
Orenga. Herba-sana. Menta. Frula ( Thymus vulgaris ). Frula vera ( Teucrium
capitatum ). Salvia. Tarongina ( Melissa officinalis /Escabiosa ( Escabiosa
atropurprea ). Pepinella ( Sangisorba minor ). Setge ( Helianthemum origanifolium
). Rabet de gat ( Sideritis angustifolia ). Herbeta dora ( Ceterach officinarum ).
Fens ( Brachipodium retusum ) - rebaixar la sang -. Malva - rosa. Brotonica (
Teucrium homotricum ). Herba escuronera ( Teucrium flavum ). Herba blanca (
Mercurialis tomentosa ). Herba de la pulmona (. Helianthemum lavandulifolium
Miller ).
Es pren una tassa a la nit calenta amb mel, i ten vas a dormir. Les herbes tenen ms
propietats si es cullen al mes de maig.
La rapa-llengua fa les arrels molt llargues, i sn molt buscades pels pores com la xufeta
deis cresols ( Parcent).
La rapa-llengua i el cresolet bullit per ais pores ( Benissa)
Aix aufega els conills; les cabres i les ovelles si que se la mengen pero els conills no.
En les angilagues bordes anava molta raspallengua i nhi havia que triar ( Alfafara )
Aix el ganao sho menja molt ( Benimassot)
Bullit per a donar de menjar ais pores ( C alp)

746
401.- Rubus ulmifolius Schott.
Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Esbarzer o asbarzer ( Ebo, Castells de la Serrella, Parcent,
Pedreguer, Benissa, Ontinyent,), albarzer ( Cocentaina, Alcoi, Muro, Agres, Alfafara,
Benifl, Oliva, Foma, Sanet i Negrals, Benimeli, Jess Pobre, Benirrama, Benissiv,
Planes, Beniarrs, Almudaina, Benimarfull, Benillup, Benimassot, Famorca, Fageca,
Alcoleja, Penguila, Benifallim, La Torre de les Ma9 anes, Sella, Terrateig, Castell de
Rugat, Aielo de Rugat, La Pobla del Duc, Otos, Benicolet, Ontinyent, ), ambarzer (
Simat, Almiser, Llutxent, Albaida, Carcaixent, ), ambraser ( Bellreguard, Daims,
Beniaij, LOrxa, Castells de la Serrella ), ambarcer ( Terrateig ), albarzera ( Artana ),
albardissa ( Alfafara), bras ( La Jana)
Romiguera ( Sant Caries de la Rpita, Amposta,), rominguera ( La Jana )
Sarsal ( T ib i); amet, equivocadament ( Beneixama, B iar,).
Albarzeral ( Artana ), el col.lectiu.
Mora desbarzer o, simplement, mra, el fruit, a tot el territori. A LOrxa diuen quan un
rodal est pie dambrazer: no vages per all que est tot bardissat.
A Alfafara solen dir-li a la mata solitria o menuda, albarzer, i a la poblaci espessa,
albardissa.
Lalbarzer en quatre dies fa un albarzeral, diuen a Famorca.
A LOrxa, tot i que a la planta li diuen ambrazer, quan un indret n est pie, diuen que
est bardissat. No vages per all que no podrs passar, est tot bardissat .
Toponimia:
La Mall de 1Ambrazer de Castells de la Serrella, dalt de la penya del Bosc i de la mall
del Puntal
La Cova de lAlbarcer de Carnela
La Cova de 1Ambarzer de Castell de Rugat.
La Font de 1Albarzer de Llutxent, a la vora esquerra del riu de Pinet, dins del caixer i a
300 metres abans darribar a la font de la Murta de Benicolet.
La Font de lAmbraser de Xeraco, en la capfalera del barranc de les Fonts, voltada
desbarzers, garrofers, galzerans i murteres gegantesques.
El Cau de lEsbarzer del romeral de Capa de Beneixama.
El Cau de lEsbarzer de Santamara i cau deis Esbarzers dHonrio al pas del riu
Vinalop per Beneixama.
El Cau de lAmet del barranc de Beslliure de Biar.

Dades ecolgiques: Euroasitica. Poques plantes per raons evidents i punyents sn tan
conegudes com 1esbarzer, aquesta liana espinosa, tan invasora i abundant a les nostres
valls i muntanyes, on abasta sovint formacions molt voluminoses, brostant incansable
dalt les ribes altes deis rius i deis barrancs, en les orles del bosc i deis camps de conreu,
pels herbassars frescals i arreu on hi haja una mica dhumitat i un marge, un mur, un
arbre, un cam o un tros de trra verge o erma a envar.
Ac ne tenim de dos classes dalbarzers, un en punxes i un altre sense punxes ( Jess
Pobre)

747
Dades etnobotniques:
Usos culinaris:
Els fruits o mores sn molt preats, a totes les comarques i contrades, com a fruita
silvestre de darreries destiu, fruita fresca i abundosa; incls hi ha qui en confita o en fa
pastes.
Els llauradors pelen i es mengen els ulls o brots tendres de lesbarzer com una sort
desprregs:
Ulls dambrazer pelats per a menjar com esprrecs ( Beniaij)
Ulls dalbarzer per a menjar tendres ( Alfafara)
Ulls dalbarzer pelats per a menjar ( Penguila, Pedreguer, )
Mos menjvem els ulls dalbarzer ( Terrateig )
Els ullets de lalbarzer sn bons de menjar, en guerra en colliem ( Benirrama )
Lullet de lalbarzer tamb s bo de menjar ( Benimarfull)
Els ullets dalbarzer sn bonssims, a soles o mesclats en verdura ( Benimassot)
Els ullets trencats dambarzer per a menjar com els de la vinya ( Llutxent)
Cps ( fillols o ulls ) dambarzer, quan es talla la mata i broten, pelats es mengen com
un esprec ( Albaida )
La punta de lalbarzer, tendret, li pegues un mos i tel menges ( Famorca)
Per a la st peles la punta duna rameta dalbarzer i vas xuplant ( Carcaixent)

Usos medicinis:
Laigua desbarzer s bona per a alleujar les inflamacions de la boca i de la gola, i en
tasses es pren en dej per a netejar la sang.
Posar-se un ull dalbarzer en la boca i xuplar per al mal de geniva ( Benirrama )
Ulls desbarzer ( brots terminis ) bullits per a les diarrees llargues o tamb pelats i
xuplats com un cigarret ( Ebo ).
Brots bullits dalbarzer per al costipat ( Muro, Benifallim, )
Fulles bullides dalbarzer per a netejar ferides ( Alcoleja)
Fulla per a posar damunt dun gra ( Cocentaina )
Una fulleta dalbarzer coloca damunt dun malet, un granet que sinfecta i fa pus, xupla
el pus, ho desinfecta i ho rebaixa ( Famorca)
Tisana antidiarreica (Bolulla):
Nou ulls de gall (o desbarzer)
Una fulla de nesprer o dos trossejada

Algunes voltes feem melmelada o confitura de mores madures, de cireres, de poma, de

tomaca, de mel i de tot ( Benillup)
Els peus dalbarzer per a empeltar rosers ( Cocentaina )
Dades antropolgiques:

748
 Que lesbarzer s un enemic declarat per al llamador s cosa que ve de lluny, com es
natural, i aix ho trobem ja enregistrat en lOdissea: Tot sol dins del seu erol fruiter,
entrecavava un arbre, cofat amb una gorra de pell de cabra i amb una tnica espentolada
i guamit duns manegots ais brafos per tal desquivar les esgarrinxades deis esbarzers,
va trobar Ulisses en tomar a taca rera vint anys, son pare Laertes, ja per la vellesa
cmixit. Cant XXIV
S hi passen plans, rius, torrents i congosts forqa dificultosos; hi ha terribles camps
d esbarzers on us engolfarieu i us enganxarieu per mesos o peririeu amb les vostres
robes i carns esqueixades...
Enre Valor: El castell del sol. Obra literria completa, vol.I: p. 96

Mestrestant, Amelia treia la petita taula pagesa i baixava Vampolla de Vaiguardent

d herbes, i una altra de mistela de Beneixama i una ms de xarop de fruites per a les
dones. Desprs va traure una abundosa platera de riques coquetes ensucrades, rotllets
d aiguardent, pastissets d ametla i altres llepolies de mida casolana, i gots i copetes. A
la vora deix la botija d aigua fresca. I en acabant, amb fraterna promiscuitat de criats
i patrons, s esdevingueren els colpets de nuvolets anisats i copes de mistela i bells
gots de xarops de mores amb aigua fresca de l aljub, acompanyant aquelles pastes
delicades cuites per Amelia i VErmnia en el fornet del mas i sota la direcci enrosa de
la mestressa vella.
Enre Valor: Temps de batuda P.203

...com que era fose i ell no sabia on les donava, s havia errat un pe del cam i caigut
enmig deis esbarzers del marge: amb pena i treballs havia pogut eixir-ne, ben
engarrinxat de mans i cara.
Caterina Albert i Parads. Parricidi

M exalta de vegades
encara el net perfil
de la muntanya esquerpa
retallat contra el cel
de llum diamantina.
Per estic en un lloc
de bardissar i malesa
i ja el sol de la tarda
m escalfa de biaix.
Joan Vinyoli: Hlderlin ( fragment)

Preciosa aquesta primicera aparici de lesbarzer a les nostres lletres, de la m del

mestre Amau de Vilanova, el qual compara els humils i vers creients perseguita a
aucellics acults en els espinosos esbarzers: Cells qui amen la veritat del crestianisme e
ara estn amagats aix com perles en arena e moixons en barga d espines e tortres en
selva per la multitud e.l poder deis adversaris.

Dona borrosa i alta, en el silenci

de la tarda que mor vora el sanglot del riu,
una paraula teva
fra cant de bardissa, rossinyol mai no vist.
Jordi Pmias i Grau. Terra cansada: Magndlies

749
DAlcoi ens arriba el refrany popular que diu:
En febrer, fulla ha d haver;
si no de morera, d albarzer.

Quan duna familia mediocre naix alg amb virtuts es diu que tamb: D un albarzer ix
una rosa.

Hi ha lancdota o xicoteta contalla popular referida a Pesbarzer en la qual un fadr

babau shi enganxa, atribolat per la fosca de la nit, quan tomava de festejar la nvia,
vena del pobl del costat, el qual, pres per la por, creu que ha sigut enxampat per algn
fantasma o lladre, ja que no satreveix a girar-se, i es passa tota la santa nit tremolant i
clamant que Passolten, la qual nosaltres hem sentit referida a Almoines i el Real de
Ganda, i que Josep Bataller descriu graciosament en la rondalla La Nit de les Animes,
arreplegada a Ador, referida a Pepet del Rei i Teresa de Palma, i que Pep Coll tamb la
descriu, en una enriquida variant i amb ms gracia encara, a Les Muntanyes Maleides,
referida al poruc sastre Mancurro de Castill de Sos, dins del captol dedicat ais
ximplets o beneitons o faltats dun bull.

El meu pas sap a mores salvatges

en l estiu.
Ning no ignora que no s gran,
ni intel.ligent, ni elegant el meu pas,
per t aqueixa veu dolqa
de qui es despert enjorn per a cantar en els esbarzers.
Rarament he parlat del meu pas, potser
ni tan sois m agrade, per quan un amic
em porta mores salvatges
els seus murs em pareixen blancs,
i me n adone que tamb en el meu pas el cel s blau.
Eugnio de Andrade. O Outro Nome da Terra: As Moras.

El Vernissa conversa amb els baladres,

el castell del Borr amb unes mores
d esbarzers enllaqats a les ruines.
Joan Climent. Els Colors de lArc Iris: Oda a la Safor - 4. Fragment

Groga argelaga
i rid cel blau.
Puny Vaire fred,
l esbarzerar.
Jordi Pmias i Grau. Terra cansada'. Alta Segarra

Cree que una fulla d herba no s menys que el

camrecorregutper les estrelles,
I que la formiga s perfecta, i que tamb ho sn el
gra d arena i l ou de la griva,
I que la granota s una obra mestra, digna de les ms
altes,

750
I que l esbarzer podra ornar les estances del
cel,
I que la ms menuda junctura de la meua m pot
humiliar totes les maquines,
I que la vaca pasturant amb el cap cot ultrapassa
totes les estates,
I que un ratol s un miracle capag de confondre
mil.lions d incrduls...
Walt Whitman. Leaves of Grass: Cant de Mi Mateix - 31

402.- Rumex acetosella L. subsp. angiocarpus Murb.

Polygonaceae
Poligoncies
Noms populars dinics: Griella, riella, com una contracci d agrella ( Penguila );
agret-i-dolcet ( Cocentaina); vinagrella ( Fageca, Famorca, Tollos, )
Altres noms: agrelleta.
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Terfit escaps. Herba multicaule, sovint
vermellosa; rizoma repent. Tpals intems ovats, sense grnul, i adherits a la ncula; a
diferencia de la subespcie tipus que no els t addherents. Rarssima al sud de lEbre.
Creix en pratells teroftics sobre substrat sorrenc, com al Rac de Sanxo i la Planeta del
Portixol de la serra Grossa, assenyala Toni Conca.
Nosaltres Phem trobada al barranc del Salt de Penguila, davall del mgic pont de Santa
Llcia, que s un barranc molt ombriu i empinat, acarat a tramuntana.
Dades etnobotniques:
Mengvola en cru i cuita. Molt coneguda encara, i abans molt estimada, a Penguila com
a verdura per a consumir en frese directament de la muntanya o a casa, per a adobar
ensalades i per a coure o fregir sola o amb altres herbes silvestres com roselles,
conillets, xicoires o calcides i fer cocotets i minxos. Els braus habitadors de Penguila,
la tenen com una herba i una verdura exclusiva del barranc del Salt i per tant del pobl.

403.-Rumex crispusZ.
Polygonaceae
Poligoncies
Noms populars dinics: Esparadella ( Grau de Gandia, Oliva, Ebo, Benissili,),
esparadelletes ( Beniaia), asparadella ( Beniaia, Benidoleig,), esparaella ( Alquerieta de
Guardamar, El Real de Gandia, Beniopa, ), asparaella ( Grau de Gandia, Almiser,
Verger, Setla, Benimeli, Atzeneta dAlbaida, ), paradella ( Beniarrs, Alcal de la
Jovada, Cullera, ), paraella ( Bellreguard, Potries, ), panadella (Beniaij, Benial,
Benissiv, Beniarrs, Benimassot,), aspanadella ( Benial), panaella ( Beniaij, LOrxa,
Pego, ), panaellera ( Pego ), esparavella ( Xal, Castell de les Gerres ), paravella (
Castell de les Gerres, Salem, Quatretonda de la Val dAlbaida, Famorca,)
Coleta borda ( Miramar )
Llengua de bou ( Piles, Gata )
Llengua de gos ( Nquera)
Bledana ( La Xara )
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Hemicriptft escaps. Pastures, guaretons,
mrgens ffescals, herbassars alts sobre sois humits, normalment ais vorals deis rius,

751
regadores i sequials com el Rumex conglomeratus Murray, per s endinsa ms pels
bancals d horta o del seca amb terreny humits.
Dades etnobotniques:
s molt bo de verdura ( E b o ).
La fulla s verdura com els espinacs, i lespig granat medicinal ( Benial, Benissiv).
Tamb ho posvem en la verdura ( Benissili, Beniarrs,).
Fea aspanadella per a verdura amb roselles ( Benial)
Panaelles bollides en arrs caldos ( Beniaij )
Ma mare que volia molt les herbes, mos fea 1arrs caldos en panaelles, en lloc de bledes
(Beniaij).
Han de ser molt tendretes. A vegades hem anat a fer herbes i no nhan trobat moltes, i
hem dit, mira all quines paraelles tan tendretes que estn, i nhan fet, i les hem bullides
en companyia de les herbes que hem agarrat ( Potries)
Lesparadella a voltes alg nha fet en companyia de les cama-roges per poc ( Oliva )
La paravella la bullien primer ben bullideta i desprs la fregien ben carregaet doli en un
allet tallaet, i tot lo mn a mullar i menjar pa ( Salem )
Quan estn tendres per a bullir-les mesclades amb cama-roges ( Llutxent)
s bo per a verdura ( Famorca)
Aix s verdura amb cama-roges i llicsons ( Alcal de la Jovada)
Quan vivia a Cullera de jovenet mos menjvem les paradelles mesclades en les cama-
roges ( Sim at)
Les paravelles si eren tendretes, a voltes, les feem tamb, aixina, mesclades, per aix
ho feem ms per ais conills ( Quatretonda de la Val dAlbaida )

Usos medicinis:
Fulla pos damunt deis grans per a rebentar-los i aixuar-los La part que mira a trra
per a rebentar i la que li pega el sol per a eixugar ( Beniarrs)
Res dasparadella per a la diarrea. Soqueta es rosega i es xupla com la regalssia de
bast ( Benidoleig )
Per a beure-se-la per a la diarrea. No n hi ha res com lesparavella per a la diarrea.
Bullidet. Rams floris granats quan la planta es seca perduda en el bancal. Una o dos
tassetes i desapareix; no una tasseta xicotiua; normalment a la primera tasseta sestanca
la diarrea; i si desprs no est estanc, sen pren una altra. Si es pot prendre en dej
millor per a la persona. Es quan ms b va ( Castell de Rugat)
Susa larrel fresca trossejada contra les almorranes. Es fan tres trossets darrel i es
posen dins una bosseta de tela que es penja al coll, tocant el eos. A mesura que es
sequen el trossets darrel van secant-se i desapareixent les almorranes. s millor fer-ho
en lluna minvant ( Nquera- Pep Rabosa )

Com a substitut de tabac:

Ac ho gastaven en guerra per a fer cigarrets, com a tabaco, i sapanyaven. Mon pare la
secava per a fer-se cigarrets ( Bellreguard)
Hi ha hagut qui sho fumava, paraella, quan la guerra, i fulles de favar ( Bellreguard)
En temps de guerra collien les fulles de lesparaella i les secaven i se les fumven (
Alquerieta de Guardamar)
Fulles per a fumar ( Grau de Gandia).
Els hmens la secaven en guerra per a fumar ( Almiser )
La llengua de bou no t punxes, eixa brossa es cria per les squies, i no es menja com
les clotxines i els llicsons; mosatros mo la secvem i mo la fumvem ( P iles)

752
N hi ha qui ho gastava per a fumar quan no nhi havia tabaco. Ho desfeen sec, ho
plegaven i ho fumaven, era quan es va acabar la guerra i en la guerra ( Piles )
Els vells, quan la guerra, ho secaven, la fulla, i ho famaven ( Grau de Gandia )
Ho segaven i ho secaven per a fumar quan no nhi havia ( El Real de Gandia )
Abans ho gastaven quan no nhi havia tabaco. Ho secaven i fumaven aix ( Beniarrs )

404.- Rumex intermedius DC. in Lam. et DC.

Polygonaceae
Poligoncies
Noms populars dinics: Agret ( Beniaia, Alcal de la Jovada, ); agret-i-dolcet (
Cocentaina); vinagrella ( Fageca, Famorca, Tollos, )
Altres noms populars: Saladet.
Dades ecolgiques: Mediterrnia nord-occidental. Hemicriptfit escaps. Herba de
rabassa gruixuda; amb les aurcules basals de la fulla sovint bilobulades; pancula
ampia, repetidament ramificada; tpals intems ms o menys circulars, amb un grnul a
la base. Creix ais pasturatges i herbassars de vessants dobaga, ais boscs clars i
ombriencs.
Dades etnobotniques:
Quan anvem a fer almel.les o olives els menjvem crus ( Beniaia ).
Sho menjaven conforme estn ( Alcal de la Jovada )
Siguent xicons anvem a buscar-la i ens la menjvem, i para agreta ( Famorca )
Lagarrava, lespolsava i me la menjava com un burret ( Fageca)

405.- Rumex palustris Sm. {= R. maritimus auct.}.

Polygonaceae
Poligoncies
Noms populars dinics: com el Rumex crispus.
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Terfit escaps. La trobarem quasi nicament a les
parts baixes del riu, com al Serpis, on es fa vore en herbassars alts i nitrfils sobre els
sls entollats o embassats deis vorals.
Dades etnobotniques: Com les altres paradelles.

406.- Rumex pulcher L. subsp. Woodsii (De N ot) Arcangeli

Polygonaceae
Poligoncies
Noms populars dinics: Penqueta ( Beneixama, ) i en general paradella com els restants
congneres.
Dades ecolgiques: Mediterrnia macaronsica o holrtica. Hemicriptfit escaps.
Herba nitrfila que es fa prou trobadissa a tot el territori en les vores deis bancals i de
les senderles i en medis ruderals. Fa una fulla dun verd ms fose i dun perfil
inconfusible, una fulla panduriforme, que sestreny al mig, i recorda els contoms de la
caixa dun viol.
Dades etnobotniques: comestible com els restants congneres.

753
407.- Ruscus aculeatus L.
Liliaceae
Lilicies
Noms populars dinics: Rusc ( Benirrama ), brusco ( Benissa ), brusgo bord ( Agres )
Gasser ( Grau de Gandia, Benifl, ); gassar ( O liva)
Cuetes de tro ( Castells de la Serrella ), coeta ( Pinos ); gam tronaor ( Llutxent,
Quatretonda), gamonera ( Terrateig ), gam ( Benirrama)
Llengua de dona ( Ondara ), perqu t una punxa ennmig.
Murta ( Oliva, Jess Pobre, Gata, Artana, A in,); murta vera ( Artana, Ain, )
Altres noms: Cirerer de Betlem, boix man.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Pe que fa a ali que en aquesta dreta i punxant planta
ens fa pensar en les fulles cal remarcar que es tracta realment dunes tiges comprimides
o rames de creixement limitat, laminars i verdes, amb tot laspecte i dhuc amb les
fimcions de les fulles, anomenats botnicament, fil.locladis, que soriginen a les axil.les
de les diminutes i veritables fulliues, sovint atrofiades; llur natura caulinar es fa palesa
quan descobrim que fan flor i fruit just en el seu centre. Planta de tendncia dioica, amb
petites i poc vistoses flors de color blanquins que naixen solitries o geminades a la
cara superior del fil.locladi i a 1axil.la duna brctea purpurada. Fruit en baia, red,
cams i de fina coloraci vermella intensa. Creix noms a les ombries altes,
humitenques i tramuntanals del territori, fent de sotabosc ais carrascars, els matollars
espessos o els boscos de feixeres, aurons, gal.lers, moixeres i comers.; puja fns vora els
1400 m.
A recordar el seu germ el galzeran major o prim ( Ruscus hypophyllum L.), planta
monoica de flors que naixen, una o ms, tan a la cara superior deis cladodis com a la
inferior, i de baies del mateix color roig intens per ms grosses, duns 2 cm. s una
planta que es cultiva prou com a ormanental, en les cases i en els passejos, pares i
jardins, i encara que es propia de la mediterrnia del sud, fent de sotabosc de les zones
boscoses ms clides, en la Pennsula solament apareix espontnia amb certa abundor en
el camp de Gibraltar, existint a les ierres valencianes una nica poblaci coneguda,
acantonada en els rodis ms elevats i menys xafigats de la roca del Montg.
Molt forta i molt dura, no es seca ni es mor mai ( O liva)
Dades etnobotniques:
Gassar per a les sepieres. Sen fa a la penya de lliga ( Oliva )
Abans el feien i se lenduien a Dnia i a Gandia per a peixear la spia amb els momells
( Benirrama)
Abans els pescadors del Grau anaven al castell de Benirrama a fer gasser per a peixear
spies, posant-la al fons de les nanses fetes de june i en forma de campana amb un
embut a la boca per on entren les spies per a desovar. Es tiren a la mar no massa dins,
lligades a una corda i lendem ja es pot anar a arreplegar el bot ( Pescador de Benifl
al Grau de Gandia )
El gasser el gastaven per a peixear la spia. Posvem dos rametes en el cul de la nansa
doblaetes, i les spies entraven all a cagar ( o fer la posta deis ous ), entren i ja no
poden eixir. No n ha fet io de gasser en Lloc Nou; es cria a lombriu, en el mateix
repeu de la muntanya, pujava a segar-lo amb el tio Pepet del Ravalet, i el feiem a
feixets. Ara hi ha qui posa rametes de pinet per no dura res, noms una setmana, i el
gasser pot durar 25 o 30 dies. Les nanses poden tindre 1altria de la cintura duna

754
persona, i estn fetes de canya pela i refina i june, sn paregut a un almomell que es
gasta per a peixear 1anguila a les squies ( El Grau de Gandia )

Dades antropolgiques:
Abans es feia un dia de festa a lany, durant la qual rere calfar al caliu Parrail blanca de
la cueta, es colpejava fort la rama sobre trra tot fent un gran tro ( Castells de la Serrella
)
Trona ms que Paltre gam. Per festes pegvem contra les parets i feia un tro com si
fora un petardo Primer es calfaven els tronquets, clavant-los un pam o un pam i mig
en les fogasses pero sense que es cremara, fins que comen9 aven a traure pelletes, en un
minut nhi havia prou; i en seguida, si es gela no trona, li pegaves al cant de la paret i
tronava. Quan era menut mon pare i io anvem ais cingles de Terrateig en el burro a fer-
en una crrega per a les festes i ho veniem a dotzenes. Estiraves el tronquet i eixia amb
la part blanca. Com ms llargs millor ( Llutxent)
En Llutxent eixa herba, les arrels que cria les calfen en el foc i peguen en trra i fa plom
! ( Terrateig)

408.- Ruta angustifolia Pers.

Rutaceae
Rutcies
Noms populars dinics: Ruda, a tot el territori, tamb rudera ( Beniaij ); per en alguns
casos hem escoltat tamb, ruta, com en alguns llauradors de Castells de la Serrella.
Dades ecolgiques: Mediterrnia centroccidental. Matollars eixuts calcaris, solanes
castigades. s una planta que es deixa vore arreu del territori. Amb igual nom i s es
crien tamb a trra nostra altres rudes com la Ruta chalepensis L Mediterrnia central i
occidental.

409.- Ruta graveolens L.

Noms populars dinics: Ruda, a tot el territori, tamb rudera ( Beniaij ); ruda o ruda
vera ( Benissa)
Dades ecolgiques: Mediterrnia oriental. Sol trobar-se vora les velles alqueries i deis
antics masos, on es cultivava per a protegir la casa i fer-ne s com a remeiera i mgica.
Les gegantesques rudes veres del Mas de Cardos de Canelles de Benissa, prop de
lEstret.
Dades etnobotniques:
Ma mare prenia ruda quan li pareixia, perqu li agradava, anava a Phortet collia dos o
tres brotets i sen fea una tasseta. Ella sabia de tota classe dherbes, tenia el rebost pie
dherbes: el mesto, lalborcer, larenria, el gorromino, de tot, dins duns saquets que
penjava en els clauets duns llistons que li havia fet el fuster a postes ( Quatretonda de la
Val dAlbaida )

Per a netejar la sang, en grans, forncols i czemes. Novenari: dos brotets tendres per
tassa ( Bolulla).
Per a les calentures grans, convulsivants: picar i pastar en un mortetret: un bon manoll
de ruda - dos o tres brots ben fullats -, un raget o unes gotetes de vinagre i tres caps

755
rovellats de sardina salada. I posar, en forma demplastre, baix de la planta del
peus.Tamb per ais peus freds ( La Font dEn Carrs).
A casa nhem tingut sempre una planta de rudera. Ho gastvem per a la inflamaci deis
ulls. Molt bona per a rebaixar la inflamaci deis ulls rojos i apegats. Ruda bullida i amb
un cot-en-pl es netejaven els ulls. Posvem una rameta en un got daigua o ms i
bullia uns vint minuts o mitja horeta, que traguera color. Feia una aigua verda i una
aulor lletja ( Bellreguard)
Banys de peus en aigua de ruda per ais mals dossos o esperons del tal ( Benissili)
Ruda bullida per a rentar els mals i pelats deis gossos i els escaldats deis animals de
crrega; tamb per a la inflamaci deis ulls o de la vista de les persones. Bullir un
grapaet de ruda en un casset daigua ( O liva)
CERATO de RUDA o UNTURA VULNERARIA de RUDA: Tres ullets de ruda, tres
de romer msele (Rosmarinus officinalis var. albina), tres de tim msele ( Teucriwn
capitatum), tres de perico (Hypericum perforatum) i posava tamb tres ullets de
juliverda, i afegia una culleradeta de sag de porc msele, un tallonet de cera verge que li
arreplegaven els meleros i una xorraeta doli doliva. Fea una frigideta que li pareixia
b, no molt fregit, i quan perdia la calentor ho colava, en un colador de tela, i omplia un
gerrotets xicotius groguets i vemissats. Per a tall, si cauies un bac i et fees alguna cosa
en el genoll, t ho netejava i tho untava. Durava fins que sacabava i aleshores ho
tomava a fer (Quatretonda de la ValldAlbaida)
Digestiu:
Tasses de ruda per al mal de panxa ( Biar ).
Molt bona per al mal de panxa, amb retor9 ons i rampes ( La Font dEn Carrs )
Mon pare patia dalgo de mal de ventre, i quan tenia mal agarrava un brotet de ruda i dia
que li passava ( Carrcola )
Tasses de ruda per les indigestions. Posar unes branquetes per tassa i beuren noms
mitja ( Naquera- Pep Rabosa )
Per ais mals de panxa. Rosegar i xuplar a poc a poc un bast o tronxo dun brot de ruda
com la regalssia; io ho faig moltes voltes; per si rosegues molt de temps el crema les
vores deis llavis. Mon pare sho bollia per al mal de ventre amb diarrera; un bon grapat
per litre daigua. Prendre en dej, una o dos tassetes, a migdia i a la nit ( Benidoleig )
Oli de ruda per al mal de panxa, una para o una mala digesti. Es calfaven fulles de ruda
en oli doliva i se fea una maceraci que en fregus servia per a calmar el mal de panxa.
La ruda que crien en casa ( Silla )

Usos ginecolgics:
Per al mal de panxa perla regla, un parell dullets, i bullir uns deu o dotze minuts, i
posar sucre. Tamb per a prendre els dies desprs de parir ( Vilamarxant)
La ruda per a avortar les dones, lo millor del mn ( B arx)
La ruda per a quan desprs de parir el llit li penja a lovella o la cabra; en 24 hores ho
asporga tot ben asporgat. Bullir una rameta de ruda en un litre daigua fins que es
reduesca a la meitat ( Barx )

La ruda per a llevar els dolors desprs del part. lo lhe utilitz sempre desprs de parir i
tinc sis filis. No ms m arribava io li dia al meu home, Vicent, ves a buscar la ruda. Un
pitxer pie. Fa que isca el llit i te lleva els dolors. Posaves 3 o 4 rametes, bullit, 4 o 5
minuts ( Vilamarxant)

756
Ma uela deia que la ruda s bona per a avortar; i tamb per a eixir els colors de cara (
Castell de Rugat)
La ruda es gastava abans per a avortar. Tamb es laxant ( Fageca )

Anvem all a les Foies a fer-la per a les vaques, quan no feen el llit ( Barx )
Un falcaet de ruda per a traure el llit de les cabres ( Pastor dAdzbia)
Quan una cabra safollava, paria i viem que no podia fer el llit, bulliem cinc o sis brots
de ruda en un casset daigua ( 1 litre ) i li ho donvem en una botella a la boca (
Beniaij)
Quan les cabres safollen, que crien malament, abans dhora i no va b puix es mor el
cabritet, s a dir, avorten. Es posen 5 o 6 rametes de ruda a bullir durant cinc o sis
minuts en un litre daigua; lherba es deixa caure quan laigua est encara gel. Quan
est tibieta es posa en una botella i se li dna a la cabra. En una volta nhi ha prou;
noms de tard en tard calia una altra bullidura ( Alcal de la Jovada)
Ruda bullida quan un animal safollava i es quedava el llit dins ( Agres )
La ruda s molt bona per ais parts de les cabres, per a quan una cabra malpara, quan
paria fora dhora o malament o quan safollava. s molt bo donar-li aleshores botelles
daigua de ruda per a que puga porgar ella tots els mals que tinga dins i traure el llit (
Agres )
Quan les ovelles safollaven o malparien donvem ruda i eixa herba que creix a les
parets deis pous ( Adiantum capillus-veneris). Bulliem les dos herbes, cosa dun grapat,
i en una botella ho donvem a lovella per un costat de la boca ( X al)
Quan un animal que malparix, vost li fa una botella daix en aigua dolives verdes, ho
bull tot junt, i li ho dna en una botella i ho tira tot, pria i tot ( La Font de la Figuera )
Per a beure i porgar el llit les ovelles i les cabres quan parien, i tamb les dones. Ruda
calenta ( Altea )
Ruda per a quan avortava una cabra, per a netejar-la ( Otos )
La ruda fa una olor forta. A voltes lhem don per al part de les cabres, per a que porgue
i va molt b ( Altea )
La ruda per a que les cabres tiraren les pries o llit ( La Llosa de Ranes )
Els matxos de cabres es tupen, es refreguen molt el cap en la ruda, o amb altres plantes
com el matamoro ( Thapsia villosa), i a voltes tamb ho fan les cabres ( Agres )
Ho bolliem per a un mal part duna ovella. Mesclat el caldo de ruda amb caldo dolives
negres - aiguasal- ( A lcoi)
Per a quan safollava un animal, que no trea el llit, per a que isquera b li donaven la
ruda. La ruda mescl en conyac, una bassa doli ( Benifato )
La ruda per al ganao per a netejar, porgar si no ha tirat b la pria. Posaven tres o
quatre brots de ruda en dos o tres litres daigua. Li ho donaven en una botella. Ho feem
tres o quatre voltes, sobretot si estava dun o ms dies, si era recent, noms un poc. Io
posava la ruda en laigua i quan arranca el bull, bona ( La Font de la Figuera )

Una tassa de ruda per al constipat va molt b. Un ull florit i bullit per damunt de cinc
minuts com en les altres herbes; aix de noms salta el bull i es lleva, no ( Benissa)

La ruda per a evitar la caiguda de cabell. Poses 4 o 5 brotets a bullir 5 o 10 minuts, trau
laigua i quan est fresqueta o tibieta, fa banys en els cabells. Ma uela ja ho fea (
Benimassot)

757
Oli de ruda:
Oli de ruda per ais dolors musculars i articulars, reuma, artrosi o clics. Antigament es
feia a trossets i es ffegia en oli (Biar).
Oli de ruda: fregir en oli la planta, per a untar les ferides del animals per tal de curar-les
i
per a que no hi vagen i piquen la ferida les mosques ( Rfol dAlm nia)
Oli de ruda per a fer fregus en parts dolorides; per a destapar les orelles inflamades o
taponades. Loli es prepara fregint en una paella, amb oli doliva, a foc fluixet, la planta
fins daurar-la per sense cremar-la. Es deixa refredar i es cola. Ben guardat, hermtic,
dura tota la vida ( Naquera- Pep Rabosa )
Oli de ruda per a les otitis: Posar a remull uns brots de ruda en oli doliva. Trascolar i
guardar en una botelleta. Instil.lar una goteta en lorella ( Benimodo )
Cerat doli de ruda per a curar els mals i tocats deis gossos. Remei de cafadors: fregir en
una paella tronquets i ullets de ruda en oli doliva fins que negregen, colar i afegir cera
verge. Aplicar, a tall duntura, damunt de la part afectada ( Benimodo)
Pomada per ais dolors de ruda amb cera verge ( Cocentaina )

Portar unes fulletes de ruda en la bujaca per a llevar els dolors del reuma ( Benial-
Benissiv ).
Portar un ramet de ruda damunt, la bujaca, per ais vrbols.
Un brot de ruda damunt del cap, baix la gorra, per a llevar el mal de cap ( Beniaia )
Fas un nuc de ruda i te se cura el mal de ventre ( Alcoceret de Planes )

La ruda se la menja el ganao ( A gres)

Ruda fresca on hi ha ratolins i desapareixen mentre fa olor ( Fageca )

La ruda per a fer olor i fer fugir els ratolins i les rates. Ma mare en t una en casa i un
altra en la caseta, a la porta de la caseta, plant en una masseta ( Silla )

Per a mi lolor de ruda s bonssima, agradable ( Altea )

Posar una rameta de ruda en casa i sen van totes les males olors ( LA bdet)

Dades antropolgiques:
Es bo tindre la ruda a casa ( Dnia ).
Posa una ruda al bale mateix per que no li pegue el sol fort; si tens ruda a casa les
bruixes no et prenen dull ( X tiva)

La casa que no t ruda la Verge no la saluda ( A ltea)

On hi ha ruda Du ajuda ( A lcoi)
Hi ha la dita: Ms coneguda que la ruda.
IV a ltra planta de la por era la ruda, petita i lletja, i la seua color era com si alg
hagus afegit un perol de pintura negra, dins del cossi en el qual el Nostre Senyor
acabava d amanir la pintura verda i brillant de tintar les plantes. La ruda feia pudor, i
encara que estigueres lluny de la mata senties la bafarada.. L no s si seria per la pudor
o per qu, per s el cas que la ruda espantava les bruixes, i per aix quan naixia un
nen la comare posava una branqueta de ruda en la finestra de la cambra de la partera,

758
i la ficava dins d un gotpie d aigua per fer-la durar ms dies. I quan bolcaven el nen de
bolquers, tamb li lligaven una altra branqueta de ruda, i li la lligaven amb la mateixa
agulla del relicari de domas brodat que duien totes les criatures. I en acabant la mare i
les avies i la comare, i les veines que entraven a tafanejar l aixovar del menut i el
cobertor del llit de la partera, sospiraven tranquil, les perqu grades ais dos amulis ja
no se 7 podrien emportar ni les bruixes ni el dimoni.
Carmelina Snchez-Cutlas. Matria de Bretanya: p. 84

... Primavera al camp d Elx

amb els marges tapits de margalides grogues;

copines de fenoll; ruda, que era avortiva;
ribot, bo per ais grans; per a les dents, la salvia.

M encomana de sobte una estranya alegra

la riquesa d uns noms oblidats que em revenen
i anomenen les plantes i les flors deis remeis.
Gaspar Jan i Urban. LAntic Jard dtaca: Camps Florits

Hi ha una deliciosa can? sefard que canta Savina Iannatou, que comen?a aix:
Una matica de ruda,
una matica de flor,
hija mia, mi querida,
dime a mi quien te la di.

Me la di un mancevico
que de mi s enamor.

410.- Salix alba L.

Salicaceae
Saliccies
Noms populars dinics: Salze.
Altres noms: salzer o saule blanc.
Dades ecolgiques:
s, amb els seus 15 a 25 m. dalfria, la seua frondosa i argentada cap<?ada i el seu
brancatge ascendent de brots llargs i pnduls que facilment el vent arrisa, un deis
salzes ms robusts, alts i airosos, el qual fa les fulles adufres en forma de lia rla amb
lanvers dun verd peculiar blavenc i llustrosenc i el revers blanc argentat i els
mrgens finament serrats. Les seues flors mseles porten 2 estams i 2 nectaris, i les
femelles un pistil i un nectari solament.
Natural o introduit des de la ms fosca antigor creix espontniament a tota Europa,
sia i nord d Africa, ais ribatges deis rius i llacs i pot pujar fins ms enll deis 1 0 0 0
metres, tamb conreat fent de fita o tanca dhorts i prats, resseguint riis i sequials a fi

759
de subjectar els seus mrgens, i encara com a ornamental on de vegades abasta unes
al?ries perilloses quan el vent bufa desfermat o huracanat ja que la seua fusta de
creixement rpid com els restants salzes s blana i fluixa, i en solitari no compta amb
la protecci deis altres arbres del bosc.

Dades etnobotniques:
Si la veina canya oculta les seues virtuts medicinis dins deis rizomes o rabasses i en
Iinterior asptic del ca deis entrenucs, el salze ms extrovertit i ms re
qualitativament en forces curatives ens les ofereix generosament en la pura superficie,
a flor de pell: en les fulles i les penjants inflorescncies i sobretot en la corfa deis seus
branes.
El salze blanc no s solament el salze deis nostres encontoms i de tota Europa de ms
fortria i a la ria fsica sin tamb medicinal perqu s el que ms anomenada ha
gaudit i ms sha utilitzat com a remeier en lAntigor, i el que encara continua
utilitzant-se arreu el Planeta, sobretot a travs deis seus derivis sinttics.
El salze com a vegetal remeier ha protagonitzat un llarg paper molt curios i rellevant
dins la historia de la medicina i de la farmacologa que encara no sha acabat ni de bon
tros sin que continua amb una esbalaidora vigoria molt eloqent i interessant com ho
posen de manifest les noves virtuts que se li descobreixen i les xifres del consum
mundial de lcid acetilsaliclic, lies aspirina, que sestima en 50 mil tones per any
aproximadament i porta en escena des de ll de febrer de 1899, el qual no s ms que
un deis filis de laboratori o derivats sinttics de 1esperit curatiu o arca deis salzes deis
antics, dit en nomenclatura cientfica moderna salicina,un glucsid, una mgica i
prodigiosa mol-lcula qumica, un potent principi actiu responsable de les virtuts
reconegudes empricament pels hmens antics ais salzes i que sn, si fa no fa,
superposables a les propietats febrfugues, sedants, analgsiques, antiinflamatries i
antisptiques que se li atribueixen a laspirina, que sacumula en la corfa o escorfa
deis branes, en les fulles i, encara ms, en les inflorescncies o aments femenines, que
sn les parts de larbre que la medicina popular encara utilitza per a alleujar les
febres, els dolors i les inflamacions agudes associades al fred i la humitat, factors,
curiosament, tots dos dominants deis llocs on creixen de natural els salzes.
I s que el salze s un cas reeixit com el clquic o lavocater per a iMustrar la
vigncia de 1ancestral teora de les signatures que noms pot sser compresa des
duna visi o actitud unificadora i integradora que partesca de la unitat original i de la
interdependncia de tot en aquest mn, per mitj de la qual els metges i les metgesses
primitives dotades dall dit perspiccia fisiognmica copsaven i capien les virtuts
curatives i mortferes de les herbes i arbres atenent el senyal o signatures o simpata
analgica i mtua de les seues formes, costums, condicions o localitzacions,amb els
membres i rgans humans i les seues malalties, perqu la Natura no deixa res sense la
seua signatura, i les herbes i arbres a travs de paraules secretes ens parlen i ens
ofereixen els seus tresors ocults, i com els salzes habiten a les vores de 1aigua sobre
terrenys fangosos i en ambients humits hauran de posseir alguna substncia o esperit
que els protegir del ptrid mal aire daqueixos tombants enllotats i tarquimosos i de
les pestilncies que shi crien sense minva de la seua bona crian?a i salut, el qual
servir per a guarir les malaties i malestars que aqueixos ambients produeixen en els
hmens, sovint dolors articulars de tipus reumtic i febres, especialment les febres
intermitents del paludisme o de la malria, tots dos noms molt expressius, ja que
volem dir literalment febres deis estanys o del mal aire.

760
 Lescola hipocrtica indicava la corfa del salze per al tractament del dolor i la febra, i
tamb els espartans preparaven un beuratge amargant amb la corfa del salze per a
guarir o alleugerir els atacs reumtics que deuen haver sofert molt a les seues valls
humides interiors. I tamb era costum deis emperadors de la dinasta Tang purificar-se
amb un bany el dia Xangki i oferir ais seus cortesans rams de salze, a qui atribulen
meravelloses virtuts curatives, nugats junt a aqestes paraules: porteu-les a fi devitar
els miasmes enverinats i les pestilncies.
Dioscrides tracta el salze en el primer llibre de la seua Materia Mdica, concretament
al captol 114, abans de parlar-nos de lolivera de fullatge de plata com el salze i
desprs de concloure les saboroses anotacions que li dedica a Paloc ( Vitex agnus-
castus L.) que s un ben singular i menut arbricell de la familia de les Verbencies,
altrament dit mata de riu i tamb, segons Cavanilles, salze ver, palesant aix les seues
volences ripries ja que naix en els indrets incultes i asprvols prop de les riberes deis
rius i deis barrancs per de terres ms altes i fredes que les de la conca del Serpis on
noms hem trobat un nic matoll, de tots oblidat i molt tena?, en el terme de Gandia,
ran de la carretera dAlacant, que cada primavera fa imes florides blavenques
fenomenals malgrat sser brutalment segat per 1estulta i implacable maquinaria
netejadora deis vials . Dioscrides li atribueix a les belles fulles palmejades de Paloc,
entre daltres virtuts, la de fer fugir els animals verinosos si aqestes sescampen per
trra o es cremen en sufumigacions, i ens reporta la creen?a antiga, que entre nosaltres
continua viva, si b atribuida al card panical, de protegir el caminant que duga una
vareta daloc a la m contra tota mena de peladures i escaldarures prpies del sa
exercici de caminar.
Quant al salze paga la pena de reproduir el text sencer de la Materia Mdica del gran
viatger i metge grec, el qual diu:
El salze s un arbre que tothom coneix, del qual el fruit, les fulles, la corfa i el suc
tenen virtut estptica. Les fulles xacades amb una mica de pebre i begudes amb vi,
valen contra el dolor iliac. Preses soles amb aigua, fan a les dones que no
s emprenyen. La seua llavor beguda serveix ais que arranquen sang delpit. Igualment
fan la corfa: la cendra de la qual barrejada amb vinagre, sana les berrugues com
claus, i les callositats que s *hi untaren. El suc de les fulles i de la corfa, cuit amb oli
rosat en una closca de magrana s til al dolor de les oides. La fomentado feta amb
el decuit d ambdues coses s molt convenient alpoagre, i mundifica la caspa de tot el
eos. Ferida la seua corfa quan floreix, s arreplega del salze un licor que es troba
congelat en la mateixa fenedura, i es eficacssim per a llevar tots els impediments que
enfosqueixen la vista.
Oswald Crollius, deixeble dilecte del gran i genial Paracels, recomanava en la seua
Baslica Chymica (1608) els banys de la decocci de la fusta de salze com un gran
remei i ajut deis membres quasi corromputs. I durant els segles posteriors les corfes de
salze arribaren a sser considerades les quines europees.
Actualment la corfa del salze blanc continua emprant-se en fitoterpia i venent-se en
les herboristeries europees, valencianes i saforenques com a calmant deis dolors i
inflamacions reumtiques i com a depuratives. I qualsevol, arribat el cas, pot fer-ne
s.
Laigua o colaci treta del remull o maceraci de 4 o 6 cullerades de corfa esmicolada
en un litre daigua durant 1 0 hores, en banys, compreses i glopeigs, pot ser-nos molt
til contra els dolors reumtics, la leucorrea, les infeccions bucals i de la gola, i les
ferides de difcil guarici, o per a mitigar la suor excessiva deis peus i de les mans.

761
Tamb aquesta aigua de corfa de salze feta noms amb 2 cullerades i calfant-la un
poquet, es podr beure a glopets per a facilitar Teliminaci de toxines.
Com a tnic i sedant en recepta de don Pius es prepara el vi de salze, fet amb la
macerado de dues unces de corfa esmicolada per 1 litre de vi blanc sec o de Xers. La
macerado durar 9 dies, un novenari, i es remour sovint la botella, desprs es colar
el vi i es guardar. Sen podr pendre una copeta abans de diar i de sopar.
La corfa del salze es podr recol-lectar a la Tardor quan es despullen els arbres i al
llarg de lhivem pero el millor temps de recol-lecci s a Tabril, en la primera Lluna
de la primavera, com tantes altres bones herbes remeieres nostres, i escollirem els
branes ms sans i que tinguen, si ms no, tres anys, deis quals una volta tallats es
separa la corfa del leny, es posa a assecar sobre un lien? net i, en acabant, sal?a a
recer de la pols i de la humitat.
Altres utilitats tenen els salzes a ms de les derivades deis seus elstics vims i de la
seua amarga i medicinal corfa; tamb els salzes ofereixen fullatge ais ramats i ombra
ais pastors, aix com bardissa ais horts i aliment a la mel ( Virgili. Georgicon II; 434-
5-6 ). I amb la seua fusta flexible i lleugera es fabricaven en temps de Teofrast els
millors escuts.
Encara el salze, tan sensible ais corrents daigua i a certes zones geopatgenes que
aquests generen, li s molt til al saur que talla i es fa la seua vareta de treball dun
entreforc triat de salze perqu el guie i li assenyale les zones afectades i, sobretot,
1aigua subterrnia.

Dades antropolgiques:

No cremes el noble salze

que en poesa s arbre sagrat;
van a libar a la seua flo r les abelles:
totes es deleixen per aqueix petit cofre.

Annim. s. X E Cntic deis arbres del Bosc.

Sota d un salzer - sentada la nina,

trena jo yo sa -so n richcabell d or...
Clav. Las ninas del Ter.

La fo n t on ella eixia-li a l encontr,

lo marge frese del rier on s asseien,

lo salze que els dona reds ombrvol.

Jacint Verdaguer. Canig. Cant des: Guisla.

A l ombra d un arbre vell amarre la barca a la vora del riu,

recolzat en un elegant bast passe a ponent del pont.
El rou de les flors de la bresquillera mulla la meua tnica
i em ventalla el rostre la brisa suau deis salzes.
Sun Xe Kao. Dinasta Tang

Les flors deis salzes s assemblen

762
 a les volves de la neu.
Indecises i errants com ells
ignoren Vindret del seu dest
i es lliuren mansuetes al vent i a la pluja
Ian Tsen Tsai. Dinasta Xing

Arran de marge
on el sequial borbolla
al peu deis salzes
m he dit: - Bah, una estoneta..-
Iencar no en sc fora.
Monjo Saigy 1118-1190

Confia al salze
els neguits i desigs
que el cor et punyen.
*

El trmul salze
somnia que es transforma
en rossinyol
*

A cada ramiol de vent

la papallona es desplaga
sobre el salze.
Matsuo B asha 1644-94

Baixant al Kamo
per rentar les verdures,
de colp i volta,
des d un salze, a la riba,
un rossinyol esclata.
tagaki Rengetzu ( 1790-1875)

El salze esguarda al revs

la imatge de la garsa.

Kikaku.

...y l eterna complanta

que el rossinyol entre las sargas canta.
Mestres Marg. 81

Com una aigua tranquilla, cap al tard,

els nvols, els cignes i els saules,
jo veig passar pe llac profund del teu esguard
Vombra de les teues paraules.

763
 Mrius Torres. Cang a Mahalta. 1937.

Davall del salze que et plora

Dcrvall del salze que et plora
t he esperat de matinada.
I s ha esgotat la vesprada
en un fll d hora per hora.

L herbei, que s en riu a fora,

sent desmais amb la rosada
quan comencen bella albada
renocs i ocellsper la vora...

Ja he dormit el meu condol

esperant la matinada
en un fil d hora per hora.

I ara que j a escalfa el sol

i esdev nova vesprada...
el salze - no jo ! - te plora!
Josep Mascarell i Gosp. Verd i Blau. Davall del salze.

De primer, els arbres es reprodueixen diversament per mitjans naturals. De fet, els
uns, sense sser-ne forgats per l home, vnen ells mateixos espontniament i
cobreixen al lluny les planes i les sinuoses vores deis rius, com el vmet lleuger i les
flexibles ginestes, elpollancre i les blanquinoses salzeredes de glauc fullatge...
Gergiques. UibreTl.

En una vora, a la fita del camp ve, la bardissa de salzes en flor tothora xuclada
per les abelles de l Hibla, t invitar sovint a abandonar-te al son amb el seu lleuger
remoreig.
Virgili. Buclica. I

IVnim a del saule jo era encara,

que dna a tota fo n t son ombra clara.

Jo a n M aragalL L es M untanyes.

Amb quin silenci arriba l 1aigua en aquell tombant!

Ni el murmuri ms lleu a les branques no enva
deis salzes decantis: i llisca, lenta,
vora l herba i les ombres amb el sol barrejades.
Jo h n K eats. De puntelletes m 'estova en un tossalet

Llavors, en chor planyvol, els lleus mosquits murmuren

el seu dol entre els salzes del riu, portis enlaire
o avall, segons la brisa...
Jo h n K eats: A la Tardor

764
 o el salze que en silenci creix,
voltat de lluna.
Vicent Alonso. Cercles de la mirada.: Del Vol i del Desig II.

Aquella fo n t del salze tan gemada

eixint d un canalotprecipitada.
Josep Sebasti Pons. Canta perdiu: El pags a la font

Un paneret de sargua per teir lo pa beneyt.

doc. a. 1485. (arx. de Montblanc)

411.- Salix atrocinerea Brot.

Salicaceae
Saliccies
Noms populars dinics: Salze ( Catamarruc, Planes, Benialfaqu, Alfafara, ), salzer (
Alfafara)
Vimenera, vmen ( Castells de la Serrella, Tollos, Benimassot, Ares del Bosc, Alcoleja,
Penguila, Benifallim, Benasau, Benilloba, Benillup, Gorga, Cocentaina, Agres, Sella,
), vmen ( Benifato ), vmet ( Castells de la Serrella )
Gatell ( Ontinyent ). A Carnela hi ha la font del Gatell, i ens parlen dun arbre de
barranc anomenat gatellera.
Sarga o sarguera de fulla ampia.
Cisteller ( Oliva )
Altres noms: Sarga o salzera cendrenca, gatelleta. Gatellar, gatellera, gatelleda, el
conjunt.
Salze, deriva del nom llat de larbre, Salix, el qual ha donat el nom botnic genric ais
salzes, i que no s ms que un desenvolupament de larrel sal, que significa de color
gris trbol o fose, que s el color dominant deis salzes.
El substantiu gatell, s un diminutiu de gat que deriva del llat cattu, i designa en primer
lloc la inflorescncia o espigueta floral deis salzes que sn suaus i atapeits de peluix
com la coa o el llom deis gats, i tamb s'aplica a l'arbre, en concret a la salzera
cendrenca o sarga negra (Salix atrocinerea), per a voltes a altres salzes, i encara al
tamarit. Per la mateixa ra la salenca muntanyenca (Salix capraea) que fa els gatells o
aments encara ms suaus i vellutats, s'anomena gat-saule. Per raons de sem blaba amb
el gat, de forma, tacte o per les punxes o espines que recorden les ungles afilades del fel
domstic, existeix tot un manoll de vegetis nostres en el nom deis quals participa el
substantiu gat que no est fora de lloc esmentar ara, com el gat-maim (Tamus
communis) o corrila de cavall, una dioscorecia dioica que s'enfila amb vigoria i molt
de Ilustre pels arbusts de les nostres obagues deixant en assecar-se sobre els us
brancatges els bells collars i brafalets de perles vermelles deis seus fruits. O la gatosa,
un sinnim de la nostra argelaga (Ulex parviflorus), o la gata-rabiosa aplicat a la
vidriella (Clematis flammula) i a la floreta de la Candelria o bot d'or (Ranunculus
bulbosus), o els gatolins (Antirrhinum molle), una rupcola pirinenca germana deis
dragonets del Mondver (Antirrhinum valentinus), o els gatovells (Launaea cervicornis)

765
deis pedregallars de les liles, germans deis llicsons de mar (Launaea resedifolia) deis
nostres dunars i arenals.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Bosc de ribera, a tocar de laigua deis rius i rierols.
La sarga negra s larbust ms robust i misterios deis nostres rius, el qual pot abastar
facilment els 10 metres dalfada. Brancut, fose i coput, fa una fulla oval ampia i amb
un curt pef que recorda la del llorer i del taronger per amb la tendencia
caracterstica deixamplar-se per la part apical i dun verd fose per lanvers i argentat,
ms o menys brut o negrells, pe revers al qual fa al-lusi el seu nom botnic
especfc derivat de ladjectiu llat cinereus , que vol dir de color de cendra o
cendrenc, amb el prefix atro - : negre, fose.
No solament s el salze ms abundant, amb la sarga comuna, deis nostres rius i de les
terres valencianes, sin tamb de la Pennsula, tot baixant fins al nord dfrica i
pujant fins Anglaterra, encara que manca a les Balears.
La sarga negra es deixa vore al llarg de tot el recorregut del riu Serpis i pels barranes i
fonts ombrius deis encontoms i de tot el territori dinic, sovint fent-li costat a la sarga
comuna i al baladre, amb preferencia pels costis de ms ombra i humitat i de terres
ms gruixudes. Dins lestret de LOrxa la trobarem sovint a la vora dreta, la ms
ombriua i en els llocs ms tancats i frondosos. Especialment precioses sn les que es
fan en els ombrienes barranes deis volts dalguna font com la de la Mata de La Safor
entre brilloses murtes i enjoiats arborcers, o a la font de la Penya de lHedra o de la
Mollana dAielo de Rugat. O un msele i una femella fenomenals que es crien en la
pura vora esquerra davall de la casa de Merlich i del seu gegantesc llidoner, que a
mitjan hivem, caramulls de flors, sn la joia de les diligents abelles i deis caminants.
Pero on fan de ms bon vore s ais voltants i a partir del conflent del Serpis i
lEncantada, all on es besen les aiges negres dun i les clares de laltra, en el pie del
bo i millor de la val de Perputxent, quan el riu frega i llepa els purs faldars de la serra
del Cantalar, davall lesguard de la cova deis Nou Forats i sobretot els de la serra de
lAlbureca, travessant les ubrrimes hortes i les codoloses rambles de les antiges
alqueries morisques de Benitixer a la vora dreta i de Benillup a 1esquerra, on fa
encara a banda i banda una espessa bosquina. entrellafada a la sarga comuna i algn
que altre floc de vells lbers.
Un altre bon rodal dins la conca del Serpis per a vore la sarga negra o cendrenca ben
feta i formant un petit bosquet, voltada pels oms, els xops, els llidoners i tot un
mollut i esps mantell herbaci on predominen la coa de cavall grossa, el rusc, el crex
pndul, la segadissa, lagrimnia i lorenga, i fins la melissa i la llengua de crvol en
lobac ms tancat, s a la font del Rac del Candoig de la Crila, tota una ben
il-lustrada i il-lustrativa pgina dun lbum de vegetaci fluvial, oberta al visitant
curios i respectus, a la ratlla del terme de Margarida i Beniaia, les aiges de la qual
arriben al Serpis a travs del barranc de lEncantada.
Dades etnobotniques:
Tasses de pelletes de rames de salze per al catarro bronquial i els costipats. Msela de
Ramonet, curandero dAlcoi de fa ms de 50 anys:
Unes pelletes de salze
Un ramet de fulletes i flors de violeta
Dos o tres fulles dhedra
Uns brotets de falzia ( Planes)
La vimenera per a fer cistelles. Trobe que noms nhi ha una dalt de la font del
Rontonar, dins un barranc ( Benifallim)

766
Els vmens per a fer cistelles de canya i vmen. Els gitanos en feen garberes ( Benillup
)
El vmen per a fer sillons ( Agres )
Per a fer cistelles amb canyes tendres: Anses i costis. Al mol Pereres n hi havia una
vimenera que passaven els xiquets trencats la nit de sant Joan ( Penguila )
El salzer per a fer manees ( Alfafara)
Un costal de fulla i brosta de salze per ais conills ( Benialfaqu)
Per a fer vares i gaiatos. All baix al barranc nhi havia una mata de vimenera si no
lhan tall ( Benimassot)
Feien cistelles de vmen antigament. ( Tollos)
Aix era per a fer cistelles ( Benasau)
El vmen fa la fulla ampleta com si fora un alborcer. Les gastaven per a fer cistelles (
Benifato )
Feen forques de cisteller per a larrs o el blat ( Oliva )
De vims era Pansa de la caragolera de Gaiet, el pastor druida de Solitud de Caterina
Albert ( Cap. V: Sumant D ies )
Dades antropolgiques:
Per ais xiquets trencats. A les 12 de la nit de Sant Joan. Rama partida per la meitat. Un
que li diguen Joan i laltre Pere ( G orga)
Es fa un are amb una branca o rebrot partit en dos trossos de dalt a baix per a que
passen per ell el xiquet trencat la Nit de Sant Joan.Un que li diguen Joan i un altre
Pere (Benilloba )
Mon pare que li dien Batiste, anava amb un que li digueren Pere, el dia de Sant Joan a
les 1 2 de la nit a passar el xiquet trencat per la vimenera, i si estava hemiat ais dos
mesos estava bo ( Ares del Bosc )
La vimenera per a passar els xiquets hemiats o trencats el dia de Sant Joan. Havia danar
un home que li digueren Joan i un altre que li digueren Pere. Si la vareta o vmen sunia
el xiquet es curava. Es triava un rebrot que mou de baix, de la grossria dun dit o
menys, i sobria pe mig, pe centre, de dalt a baix, sense tocar-li lull, fent un forat per
on poguera passar el xiquet. Joan laguantava i lil passava a Pere, i desprs Pere lil
tomava a Joan. Dient ac va Pere, ac va Joan. Desprs sajuntava en un fil, cinta o
cordonet de seda, nigant-lo ben nigaet. Si desprs sunia o agarrava, el xiquet estava
curat, i si no, a lany que ve el tomaven a passar, i es curaven tots ( Benasau )
Ve a tomb esmentar linteressant article de Jaume Soler i Soriano La Festa i el Rite del
Vimer a la Vila Joiosa, referit a un exemplar solitari que, abans deis anys trenta, creixia
prop del Mol Llinares de lEra Soler, el qual, pels pobles deis encontoms, era objecte
dun gran renom i de fe en les seues virtuts remeires sobretot pe que fa a la trencara
deis xiquets. La visita al vimer es feia la nit del 23 de juny, la nit del solstici destiu, la
nit de Sant Joan: Arribada lhora decisiva, les mares amb els seus fillets al bra?
sencaminaven al Mol Llinares, acostant-se al vimer a la recerca de la salut per ais seus
menuts.
En arribar a larbust, es col.locaven en cercle, tallaven unes rametes fent-les uns talls, en
acabant es situaven formant dues files, una enfront de 1altra, amb els seus fillets en
bra 9 os i les rametes en les mans, llavors comen?ava la fase final del ritual, les mares
intercaviaven els seus filis i resaven la formula mgica:
- Nyas, Pere.
- Nyas, Joan.
- Que teniu trencara.
- Que el que tot ho cura vos cure la vostra trencara.

767
Aquesta frase es repeta vries voltes i si al poc temps els talls de la vareta es juntaven,
el xiquet estava curat.

Toponimia
La Partida de la Vimenera dAlcoleja
La fonteta deis Gatells de Carnela.

Mitologa:

Smbol de renaixenfa per la facilitat que t de rebrostrar en ser danyat o capolat per la
furia de les aiges o de Thome, emblema de la delicadesa per la gracilitat deis seus
flexibles rams i sobretot per la seua subtil i sublim floradissa que tant atrau ais insectes
i les abelles, i temple de puresa per la facultat que t de regenar les terres i de purificar
Taire deis entoms, el salze s sens dubte, dentre tots els arbres sagrats del bosc, un
deis que ms mites, art, i sobretot poesa ha generat al seu entom den? les ms
antiges civilitzacions fins hui, arreu les terres i cultures on creix de natural, des de la
Mediterrnia i Europa nrdica fins a Torient asitic, sense oblidar els pobles indis
cafadors deis llargs rius i les vastes praderies dAmrica del nord.
A Tantiga Xina, com a Grecia, el salze era un arbre fnebre, relacionat amb el sagrat
misteri de la mort i la seua fantstica geografa. Per sser el salze el smbol de la
immortalitat i de Tetemitat, del ressorgir rera el somni de la mort, els xinesos sen
servien en les cerimnies fnebres i cobrien els feretres amb rams de salze com a un
consol per ais supervivents respecte al dest ulterior del difunt.
La Dea Blanca sumria anomenada Belili, predecessora dIshtar, era la dea deis
Arbres com tamb la dea de la Lluna i la dea de TAmor i de Tlnfem, i en relaci
essencial amb el seu nom troben encara la paraula eslava beli, blanc i la llatina bellus,
bell. Originalment tots els arbres pertanyien a la dea Belili per sobretot era la Dea
del salze, deis pous i de les fonts.
En una tauleta sumria de Tany 2000 a.de C. trobada a Ur que contenia la faula de
Gilgamesh i el salze, un esperit del vent o dona diablica anomenada Lillake habitava
el tronc dun salze guardat per la dea Inanna en les liberes de TEufrates.
Quan el pobl jueu, en els gloriosos temps del savi rei Salom, encara era fidel no sois
a Jahv sin tamb a la dea Anatha i tenia cada divinitat suprema un temple a
Jerusalem, el salze era 1arbre consagrat a Anatha com a portador i faedor de pluja
fins que els estrictes sacerdots de Jahv foragitaren la Gran Dea i recaptaren el salze
com a arbre de la pluja, dedicant-li un dia especial, el dia deis Salzes, el Gran Dia de
la culminaci del ceremonial de foc i daigua de la festa deis Tabernacles que
comenfava a la tardor, en la qual es portava en solemne process laigua des de
lestany de Siloam.
A Grecia antiga el salze estava consagrat a Hera, Persfone, Circe i Hcate com a
divines personificacions de la Gran Dea Triple Lluna en el seu aspecte relacionat amb
els misteris de resurecci i etemitat del mn de la Mort.
Robert Graves especulant- en el captol XXI de la Dea Blanca: Les aiges de lEstgia
- els orgens de la paraula egea salma que ha donat nom a molts llocs, tribus i reis de
Tantigor, i que sembla relacionar-se sempre amb la idea de la orientalitat, diu que
Salma o Salim era evidentment el du semita del sol ixent o renovellat, per que s
probable que Salma prenguera el seu ttol com semidu del sol naixent de la seua
nvia llunar Circe, o Belili, la Mare Salze, Sal-Ma, en honor de la qual brandaven
rames de salze en la tardor, i que el significat relacionat amb Test siga secundari.

768
La reina i augusta deessa Hera, filia de Cronos el gran, la dulls de bou sempre alerta i
vigilants, de bra?os blancs i celles blavenques, tenia en el palau de POlimp un tron
divori al qual sacceda enfilant tres graons de cristall, el respatler del qual estava
embellit de fulles de salzes i pica-soques daurats, i per damunt portava suspesa una
lluna plena.
El bosquet de 1*espantable i bellssima regina Persfone que voltava el portal del
Trtar situat a la vora de lOce occidental, on Hera conduia les animes deis hmens i
les dones que acabaven de morir, era de salzes i pollancres.
Quan Json amb la au Argo i els restants estrenus argonautes salp de Iolcos cap a
lorient, un comen? de primavera, a la recerca del Vell dOr, en arribar a la Clquida
situada a laltre costat de la mar Negra, va passar per la prada de Circe, la irresistible i
terrible nimfa metzinera i fascinador falc despietat, en la qual hi havia plantat un
bosquet de salzes a tall de cementeri sagrat, en les copes deis arbres del qual
apareixien penjats diversos cadvers, puix eixa era la manera de sepultar propia deis
clquids, els quals creien que aix ressusitarien els difunts, com a part integrant de
larbre.
Per ais grecs antics el salze era un arbre que possei'a una poderosa influencia llunar i
estava associat a la magia aqutica sagrada de la dea Hlice, que s el nom grec del
salze, la sacerdotessa de la qual lutilitzava en tota sort darts fetilleres i de magia
aqutica. I del salze o hlice varen prendre nom lHelicon o estan?a de les Nou Muses,
sacerdotesses orgistiques de la dea Lluna, i el riu Helicn que roda la muntanya del
Pamas poblada de llorers, on vivien les Muses de la Triple Dea de la inspirado
muntanyenca.
Una pintura grega a Delfos de molta anomenada representa Orfeu, fill de CaHope,
una de les nou Muses inspiradores deis poetes, rebent el do de leloqncia mstica
tocant els salzes en un boscatge de Persfona. I amb un branc de salze a la m ha estat
representat tamb Vinconsolable enamorat dEurdice i incomparable tocador de lira,
mentre verifica el seu atrevit periple infernal pe Trtar, per endur-se la seua tan bella
com infortunada esposa.
Segons Plini lAnci, un salze va crixer fora de la cova de Creta on va nixer Zeus. I
tamb alguns autors grecs creien que va ser enmig duna salzeda on el molt
enamorads i enginys suprem Du olmpic va violar Europa desprs dhaver-la
seduda i raptada metamorfosat en un bou mansuet i blanc com la neu, un dia que feia
molt bon oratge quan es passejava per una platja lencisadora princesa que ha donat
nom al nostre continent, que no s solament Eur-opa, la d ampie rostre, s a dir, la
Lluna Plena, sin tamb Eu-ropa, la deis vims florents.
La relaci del salze amb la bruixeria fou molt gran en el nord dEuropa, on 1escombra
de les bruixes es feia amb una vara de fleix i rams de bedoll nugats amb una lligassa
de salze triada en honor a Hcate, antiga titnide a qui Zeus conced dons i honors
extraordinaris com el dacomplir els desigs que els humans li pregaren, i dea de la
Lluna Vella, de la magia i de la fetilleria, sempre present en el naixement i en la mort
deis humans s tamb la dea de les animes, i se la invoca per a guarir la follia.
La principal au orgistica de la Dea Lluna, el menut, prim i grisenc colltort (Jynx
torquilla), cos deis pica-soques, anomenat tamb formiguer i llenguerut, au
migratoria que xiula com una serp, nia preferentment en els salzes.
El salze s larbre de lencs i de la inspiraci i el seu mes s el que sestn des del 15
dAbril fins al 12 de Maig, fams en lantigor per les seues xales orgistiques i el seu
seren mgic, i s molt possible com apunta Graves que portar rams de salze el

769
Diumenge de Rams, festa variable per que habitualment cau a mitjant Abril, siga un
costum que pertany propiament al comen5 del mes del salze.
En el llenguatge de les flors el salze significa amor a la llibertat i a la soledat que fet i
fet sn les dues cares duna mateixa virtut.
Impossible en considerar els salzes, no recordar el salze dAlfred de Musset,
immortalitzat per Lucie, i a Shakespeare, lantiga i tristssima Cang del Salze que
Desdmona no es podia traure del mag recordant la pobra Brbera, 1enamorada i
abandonada donzella de sa mare que va morir cantant-la, i que ella tamb fatalment
cantar poc abans que Otelo 1estrangule. O aquell salze abocat a la riera que el gris
fullatge copia en el corrent de les aiges, que ha estat considerat el ms literari deis
salzes, arrapada al decantat brancatge del qual senfil enfollida la dol?a Ofelia,
lestimada de Hamlet, per penjar-hi fantstiques garlandes de flors camperoles, i sota
del qual va caure en esguellar-se una envejosa branca , bo i estenent-se inflades
les seues robes que sobre les aiges, com a sirena, la sostenien, mentre ella canta
sempre retalls de dolcssimes can?ons antiges, com si esment no tinguera del que
passava, o fra un sser ja nascut i apte per a aqueix element, consumant aix el ms
bell i sublim sucidi jamai ocorregut o imaginat.

412.- Salix babylonica L.

Salicaceae
Saliccies
Noms populars dinics: Plori ( Cullera,), plor; desmai.
Altres noms: salze ploraner.
Dades ecolgiques: Aquest arbre lnguid i ensonyat, fronds i fantasmal, sempre
majestus; aquest fill sospirs de laigua, com certerament el defin el poeta deis
fruits saborosos, que pot al?ar-se, brancut i coput, fins ais 15 m., de fiillatge estret i
lanceolat i branes prims i tan llargs i flexibles que en fullar acaben cedint al propi pes,
tot despenjant-se desmaiadament fins palpar la hmida trra o lespill blavs de
laigua; aquest arbre nic que els grecs tenien consagrat a la gloriosa Hera, que ha
sabut tocar la vora ms adolorida i romntica de Pnima humana, que en llangoroses
cascades li plau abocar el dol de les seues penes i enyorances sobre el llis silenci de
laigua, s verament el ms sorprenent i estrany deis salzes, tota una fantstica
meravella, tota una reeixida creaci deis tallers del mag de la natura, la qual ha
esdevingut el smbol vivent de la tristcia, del dol i de la nostlgia.
Creix silvestre en certs indrets dsia i es creu orind de Xina i no de Babilonia com
podra fer-nos creure el seu qualificatiu especfic que Linn li pos no per eixe motiu
sin en record deis salzes del conmovedor i terrible cant deis exiliis o salm Super
flumina babylonis (137), els salzes deis ribatges deis rius de Babilonia davall deis
quals els jueus derrotats i deportis pels caldeus anaven a asseures per plorar el seu
desterrament i el seu enyor de la delicada i dol9 a Si i en el brancatge deis quals
penjaren de tristesa les seues lires i instruments.
Dades etnobotniques:
Cultivat com a ornamental entre nosaltres den9 que sintrod al segle XVII, en
jardins i pares, en horts i remrgens, en els quals de vegades sasilvestra, s
actualment, potser, un deis arbres que ms es planta en espais pblics i en particulars,
tant o ms que les capricioses i sensitives mimoses, les brillants i exuberants
buguenvl-lies o les paradisaques xicrantes. Hi ha com una moda, una sort de nova

770
devoci pe desmai no s sap ben b a causa de quins sentiments pero en qualsevol
cas larbre ha guanyat el cor i 1admirado de molta gent.
Per al seu conreu sol emprar-se el peu femella, que facilment es propaga per estaca,
com els altres salzes; i sovint els exemplars que trobem en les nostres comarques sn
peus hbrids amb la vimenera groga ( Salix vitellina ), anomenada cientfcament
(Salix vitellina var. pndula) de ms al?ada i vigoria i que fa els branquillons ms
groguencs, color al qual fa al-lusi el nom especfic vitellina, que deriva del llat
vitellus : rovell dou i del sufix- ina que indica paregut o retiraba.

413.- Salix elaeagnos Scop. subsp. angustifolia (Cariot) Rech. fil.

Salicaceae
Salicacies
Noms populars dinics: Sarga i sarguera ( Ebo, Castells de la Serrella, Famorca, Fageca,
Tollos, Benimassot, Benifato, Catamarruc, Agres, Sella, Altea, Benimantell, i en general
a tot el territori) -
Vimenera ( Benillup, Millena ), vmen ( Castells de la Serrella, Benialfaqu, Benillup, ),
vmet ( Castells de la Serrella, ), vim ( Millena ). Vimenera la mata gran, vmen, les
varetes ( Benillup )
Cisteller ( Vilallonga )
La vimenera es cria ms en laigua. Ac nhi havia. Fa la fulleta esteteta i llarga (
Millena)
El nom de sarga com el de carrasca, alzina i de tants altres s de procedencia basca, i
deriva de leuskera zrika, forma presa del nom cltic del salze, saliko.
Quant al nom especfic daquest salze tan nostre, Eleagnos, deriva del grec
elaagnos, que ja esmenta Teofraste com el nom dun arbre o arbricell que creix a les
vores del llac dOrcmeno amb el senill, la canya, la bova, el nenfar i la llentilla
daigua, i que pot ser la sarga comuna o tamb la salenca muntanyenca o la vimenera
comuna i encara laloc o salze ver.
Dades ecolgiques: Arbust eurosiberi, molt ramos, de vares grcils, llargues i
flexibles, que normalment sol tindre 2 o 3 metres dal9 ada per que pot fer-se molt
ms alt, de fulles estretes i allargades que recorden molt a les del romer per dos o tres
vegades ms grans, amb lanvers verd fose i brillant i el revers blanc cobert duna
pelusseta blanquinosa amb el nervi central molt prominent i un pe9 molt curt amb
estipules molt reduides o nul-les. Aments assentats, prou peluts amb dos estams les
flors masculines i un pistil les femenines, i una i altra amb un sol nectari.
Vora els corrents daigua, rius, rierols i barranes, rambles. s el salze ms abundant al
territori i al pas.
A diferencia de la sarga negra que soculta en els revolts i trams ombrvols i tancats
del riu, la sarga comuna, ms menuda, flexible, ardida i amant del sol li plau mostrar
se per lample del ribatge i deis trams oberts del riu, on es fa ms trobadissa per a
1excursionista o el caminant que sovint la sorprn creixent en solitari amb el seu
peculiar port radial, com un tofut feix obert de branques altes, primes i dretes per
molt flexibles, com sol fer tamb el matapoll (Daphne gnidium) dalt les muntanyes.
Una bellssima i molt elegant mostra de sargar s el que es fa cenyit al tra9 corbat del
barranc de lEncantada quan entra i travessa la deliciosa valleta del Llombo banyant
les faldes de la serra de lAlbureca i sota lesguard de lantic mas dAlmadec. No fa la
sarga comuna al pie hivem una florida tan vistent, esclatant i pletrica com la sarga
cendrenca ni menys encara com la de la salencia muntanyenca, veritables cims, totes

771
 dues, de la bellesa despullada i delicada, pero les guanya en acolorida i primmirada
petitesa.
Dades etnobotniques: Aprofitar les vares.
Els salzes encara ms que els xops i els lbers sn poc apreciats com a matria prima
per a la construcci i el moblatge, puix la seua fusta s tinguda de baixa qualitat per
ser massa blana i fluixa. A banda de ser molt utilitzats en jardinera i en agricultura
com a ornamentis i per assegurar mrgens de camps i rierols, i del seu
importantssim s medicinal a causa deis potents principis actius de la corfa del salze
blanc i daltres germans, el seu principal aprofitament s per a P artesana i els treballs
de cistelleria en qu sn molt estimis per a la fabricado de paneres i cistelles, per a
vestir ampolles i marraixes i confeccionar molts atuells, adomaments i utilitats de la
casa, amb les seues rames o vares llargues, primes i flexibles, i la sarga comuna s un
deis salzes que fa ms rpidament els branquillons ms adients, la que procura el
millor vim indgena, si b es conreen amb preferencia la vimenera comuna (Salix
fragilis), la vimenera vermella ( Salix purpurea), el salze triande i la vimenera
clssica (Salix viminalis), que no s autctona de la pennsula tot i que pot asilvestrar-
sh i .
Servem encara la imatge del riu Serpis al seu pas per Gandia quan encara hi havia tot
de baladres i sargues enmig del seu ampie caixer, ocupat aquest pe campament
dalguna caravana de gitanos amb les mules i ases pasturant al seu aire, i les dones
damples i acolorides faldes treballant a 1ombra del pont, diligentment i pacientment,
les canyes partides i les vares ja pelades de la sarga.
Les vares, branquillons o vims es tallen a rhivem , a febrer o mar?, a toms de 2 a 5
anys a fi de no castigar massa Parbret i abreujar-li la vida, es lleven els brots laterals i
a manolls es posen a remull de 1*aigua fins el mes de maig que es trauen, es lleven la
corfa, es posen a assecar i es guarden per a Ps.
Els gitanos gastaven la sarga per a fer cistelles ( Benimantell )
Els gitanos feen les cistelles de sarguera ( A ltea)

Dades antropolgiques:
Un bell exemple de Ps antic i divers deis vims o vares del salze el trobem en
P Odissea tan prdiga en detalls concrets de la vida domstica i marinera on veiem
Ulisses muir de cledes de vmet, a tall de baluard contra Pona, el xai que es bast amb
troncs de trmols, vems i avets a fi de partir de Pilla de Calipso devers el volgut terrer
nadiu per les rdues rutes de P ampia esquena del plag.
Toponimia:
La presncia de la sarga en la geografa i en la vida tradicional de les nostres terres ha
deixat la seua empremta en la sempre eloqent i evocadora toponimia, batejant amb el
seu nom fonts, barranes i rodis.
El barranc de les Sargues dEbo, afluent per la vora esquerra del riu Alcal o Ebo, que
ms tard ser el riu Girona, i on abunden tant les dues sargues amb el taps mullat de
la menta poliol.
Corral de Les Sargues dAlcal de la Jovada, en la fita dEbo pels Comptadors.
Les Alqueries, el Pa i el Barranc de la Sarga de Xixona, en la ratlla del terme dAlcoi,
paratge tan saludable i remarcable dins la conca del Serpis, on t la cap?alera el
barranc de la Batalla, que ms avall esdevindr el riu Molinar.
El mas Sarganella de Castalia vora la ratlla del terme dIbi.
La rambla i Palqueria de La Sarganella dAgost a la solana del Maigm.

772
El Santuari de la Mare de Du del Sargar, al nord de la vila dHerbers (Alt Maestrat),
la imatge de la qual fou trobada per un pastor en 1interior duna cova, en el barranc
del Sargar, a la qual va acudir atret pels raigs de llum que hi sorgien.

414.- Salix eriocephala Michx.

Salicaceae
Saliccies
Noms populars dinics: Vareta de Sant Josep.
Dades ecolgiques: Es un arbust de socam i brancam fose que pot abastar fins ais 6 m.
daltara, de fulles glabres de llarg pef i grans estipules, oblongo-lanceolades,
oblongo-el.lptiques o el.lptiques, de vores serrulat-crenat i pex agut.
Com els restants salzes aqestes especies tenen moltes varietats i nombrases formes
intermedies. No conv oblidar la facilitat amb qu els salzes shibriden uns amb altres
i donen peus hbrids en els quals poden intervindre gran nombre despecies, fent molt
difcil la seua identificado, dac que els salzes hagen estat batejats com botanicorum
crux et escandalum, creu i escndol deis botnics.

Dades etnobotaniques: s el salze ms colpidorament potic, el que escriu els ms

lmpids versos i entona els ms subtils rims, pacientment ordits al llarg de rhivem i que
esclaten de sobte i fugisserament tot anunciant la primavera; el salze que ms sha
plantat tradicionalment a la Safor i la conca del Serpis com a ornamental, noms superat
darrerament per la moda de la tendr gespa i del melangis salze desmai. Es plantava en
patis, corris, jardins i horts per la volenfa que se li tenia a les seues dretes i despullades
rames hivemals plenes de rojals i brillants gemmes que a partir de mitjan febrer esclaten
en denses inflorescncies, primer dun suavssim i seds, premut i platejat cot i
desprs, si el peu s msele, en un radiant groe daurat, i si s femella en un verd platejat,
i que la gent sol anomenar vareta de sant Josep, nom que popularment comparteix amb
els pulcres i perfumats rams florits de la celinda ( Philadelphus coronarius L. ) i amb
lespig florit de la gamoneta o gam fistuls ( Asphodelus flstulosus L. ) , que tamb
floreixen i anuncien la primavera molt primerencament. En granar les llavors que estn
provistes dun plomissol, els aments prenen el semblant dunes esbullades borles de
llana blanca que facilment 1aleada del vent desfa i escampa.

415.- Salsola kali L.

Chenopodiaceae
Quenopodicies
Noms populars dinics: Herba arenaria ( Gata )
Mal-ve ( Beneixama, ) per qu quan es seca i sassolta, embruta els bancals deis veins.
Calicmio ( La Font de la Figuera), selicmio ( La Font de la Figuera)
Altres noms populars: Barrella punxosa o espinosa, espinadella, capitana.
Dades ecolgiques: Paleotemperada o holrtica. Terft escaps. Herba anual,
polimorfa, difusa o amb aspecte de matoll esferic, en general molt ramificada,
glabescent o curtament hspida; tiges flexuoses; fulles estretes, liniars, suculentes, ms o
menys dilatades en la base, amb una espina apical, les inferiors oposades i les superiors
alternes; flors en fascicles axil.lars amb dos bractoles que ultrapassen la flor i tpals
que, en estat fructfer, solen portar una ala transversal ms o menys desenvolupada.

773
La diferenciaci racial daquesta especie polimorfa encara no s pas ben aclarida.
Actualment Oriol de Bolos fa distinci entre la ssp. collina ( Pallas ) O. Bolds et J.
Vigo, planta coberta de pls cetacis curts, dinflorescencia llarga i estreta, especiforme;
de brctees ms o menys aplicades, que ultrapassen les bractoles; ala menuda o nul.la i
fulles semiamplexicaules.
- ssp. kali, planta densament coberta de pls setacis curts, de tpals erectes, rgids, aguts,
amb el nervi mitj prolongat en una punta erecta espinescent. Holrtica: Euro-
Mediterrnia.
-ssp. ruthenica ( Lljin ) So, planta glabra o amb pocs pls cetacis curts, dinflorescncia
ms o menys ampia i amb brtees ms o menys patents. Holrtica: Iran-Mediterrnia -
Europea. Hi ha la varietat ruthenica, de mata grossa, hemisfrica, de fulles en general
primes i glabescents, la qual a la tardor, quan ja es seca, s transportada pe vent com
una pilota ( espepicursora ); i la var. crassifolia Reichenb. De fulles estretament liniears
( f. tenuifolia ), i na altra de fulles gruixudes, molt suculentes ( f. crassifolia )
Es cria ais platjars i arenys, sobretot davant les dunes pioneres i al pas de rere-duna, i es
fa ms o mnys abundant segons la quantitat de matria orgnica dipositada i
acumulada. Es veu tamb ais cultius de sec, en els rostolls, en comunitats viries i
ruderals de sois argilosos ms o menys salins.

Dades etnobotniques:
La fea per a ma mare que tenia pedres en el riny. Creix en larena, es fa redona i punxa
una micotiua ( Gata )
El selicmio es cria en els bancals pero es fa una botja gran. Es bo per al reny ( La Font
de la Figuera )
Aix s bo, vost aix sho pren, una tasseta i si no pixa aix fa pixar ( La Font de la
Figuera )

416.- Salvia blancoana Webh & Heldr.subsp. mariolensis Figuerola

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Slvia, a tot el territori.
Dades ecolgiques: Iberollevantina. Aquesta slvia de fulla tan clara i aromtica s la
que fa unes escampadisses formidables a les altes i ampies, tramuntanals i despullades
ombries dAitana, Mariola i Serrella; i s la varietat dinica de la slvia oficinal. Es pot
trobar tamb en abundncia en algunes obagues de la serra de Penguila ( Alt de la
Campetxana, Rac de Canasto, Masos de Btol, Pa de la font del Cirer...), en el forgut
Carrascal de Benifallim o en tants altres rodis ombriencs del Rentonar i en algunes
carenes i cresteries com les de la formidable serreta dAialt, a tocar del malaguanyat pa
de Moragues i de lesguard del Cocoll de Castells de la Serrella i en daltres rodis
freses i alts, com al tossal de la Slvia i la liorna de les Mates de dins el circ de la Safor
o roglets com el que hi ha dalt del barranc del Toll Vell de Beneixama en plena Replana
o a la llometa de Toni Gora dAlcal de la Jovada.

774
Toponimia:
El Tossal de la Slvia del Circ de la Safor de Vilallonga.
El Morro de la Slvia de Serrella, dalt de barranc Fondo.
El masset de la Slvia en plena serra de Penguila.
El barranc de la Slvia de 1Ombra del Reconco de Biar, enfront del mas de Campaneta.

Dades etnobotniques:
Cullir-la al ms dagost ( Conrdes). Es culi a setembre ( A lcoi). Collir la slvia al mes
de maig ( Agres ). La slvia es culi a tota hora. Quan te sacaba puges a la serra ( A gres)
Cullir Iherba dAgost fins la moguda ( Agres ). Sarreplega a juny quan est florida (
A bdet)
Per a prendre desprs deis menjars per gust i per la digesti; en les indigestions, el
malestar o gonieta. Bullir 1 o 2 minuts ( Agres )
Bullidures de slvia a compte de poleo , per al mal de panxa ( Alcal de la Jovada )
Molt bo per al mal de ventre. Es pot posar slvia i tim ( Alcal de la Jovada )
Tasses de slvia per a la panxa i per a tot. En arrancar el bull, fora i deixar reposar. La
slvia sha de cullir a juny quan est florida com la camamirla ( Agres )
La slvia s una cosa superbona. Es gasta per a tot. Per a fer gana de menjar, per al
ventre rebolicar, per a la regla. De mat, desprs de menjar o quan vullgues. s com una
medecina. Sola o amb timonet, camamirla o maria-lluisa ( Agres )
Per a fer tasses desprs de menjar, quan fa mal de panxa. Relaxa. Tres o quatre brotets
per un got gran daigua. Es pot mesclar amb camamirla ( Agres )
La slvia s lo millor. Es pren quan no li senta b una cosa, malestars o quan es sent
gonieta . En cas que el menjar no li ha sentat b, va per dalt o per baix. Bullir un poc,
de dos a cinc minuts. Es culi dagost fins la moguda ( Agres )
La slvia o li assenta el menjar o ho trau ( Agres )
La slvia ho trau o ho assenta ( Benimarfull, Muro, )
La slvia per al mal de panxa ( Alcoi ). La slvia quan et senta mal alguna cosa. Ho
assenta o ho traus ( A lcoi)
La slvia bullida per al mal de ventre i per a quan tens agonia desprs de diar o sopar,
lo agarre la mata de slvia, men segue un manoll i dalt del terrat la seque i ja tinc per a
fer quatre tasses ( A lcoi)
Per al mal de ventre, ardor, indigestions, mal destmag, diarrea. La slvia neteja.
Bullida, que bullga un minut i enseguideta col, sense sucre. Una tasseta en cada menj.
O en dej i en anar a gitar-se ( A gres)
La slvia s una meravella io me la pree tots els dies per a la circulaci ( colesterol); i
tamb per a les regles doloroses. A voltes me la mescle amb un poquet de timonet i una
rameta de romer. Es bull tres o quatre minuts i es deixa reposar un poquiu ( A lcoi)
Slvia desprs de menjar. Per a la panxa malament ( LA bdet)
Slvia quan tens agonia o quan fa mal el sopar ( Ares del Bosc )
Bullida per al mal de ventre ( Conrdes )
Bollit, la slvia s oli en un cresol per a quan et trobes empatxat o malament del eos. s
pot mesclar amb camamirla ( Benilloba )

775
La slvia s pren com un laxant ( Benasau )
Per ais marejos. Quan el menjar no senta b. Relaxa ( Ebo ).
Sempre em pree una tassa de slvia i camamirla desprs de menjar ( Castells de la
Serrella)
Per al mal de panxa i 1agonia ( Benissili, Beniaia, Catamarruc, ).
La slvia per a quan un es carrega la panxa molt i a lendem sen pren una tassa i el eos
es queda en pau ( Cocentaina)
La meua dona ne gasta moltssima, la gastem enorme. La slvia per a la menj; quan et
gites i tha fet mal el sopar i tagarra agonia, falces i et fas una tasseta de slvia i oli en
un cresol ( Penella )
La slvia es culi a lagost. La slvia neteja la panxa. Prendre slvia i carbonat com a
vomitiu deis bufats ( Benifallim)
Per a baixar la tensi ( Castells de la Serrella)
Per a quan les dones tenen la regla ( La Torre de les M aanes).
Per a les acaloraes de la menopausia ( Gandia)
La slvia per al mal de ventre quan estn les dones aixina de la regla ( Cocentaina )
Lo millor pas costipats amb dos rametes de menta ( A lcoi)
Per a netejar la panxa, i per a orinar ( Castells de la Serrella )
Slvia per a tot. Malestars. A mitjan mat, cabat de menjar... ( Dona de Benifallim)
Per la panxa. Lo que ms prompte fa la digesti. A voltes tres tasses al dia. Bullir dos o
tres minuts. Reposar dos o tres minuts ms, i colar ( Gorga)
Sempre quan teniem mal de panxa ma mare era fer tassetes de slvia, una en dej,
desprs de diar i laltra desprs de sopar, i ais tres dies bones totes. La posava al foc,
bullia una miqueta i la parava, la tapava, la deixava reposar un quart dhora i la colava.
Era ms amarga que la fel per anava de meravella. Es podia posar una miqueta de mel (
Bocairent)
Gargarismes de slvia per a la gola ( Gandia )
La slvia en dej per a lestmac, tamb baixa el sucre i es bona per a la circulaci (
Agres )
La slvia per a la gonia . Molt bona per a lestmac. Tres o quatre brotets bollit uns
quatre o cinc minuts. Sarreplega al mes de juny. Es pot mesclar amb camamirla, rabet
de gat i timonet ( Famorca )
La slvia est bona per a collir quan est blanquinosa, a lestiu, i millor a lltim
dagost; al setembre s quan est millor; abans est creixent i est tendr ( Agres )
Slvia i camamirla. Lo que ms m agr a mi, pero carregat de slvia, que estiga ben
amarg. A mi m agr lo amarg, en fa millor a la panxa. Bullit, quan alfa el bull, ho deixe
per que no bullga massa, uns cinc minuts ( El Castell de Guadalest)

Te sanador de Manuel Cambra, herbolari dAgres:

Slvia, samarrilla o herba cuquera i romer.

Tisana calentaper al mal de pa n xa , quan el menjar no senta b ( Alcoi)

Slvia / Tim / Santnica / Romer / Poriol blanc i negre / Camamirla

Mixtura per a la circulaci ( Banyeres ):

Slvia / Moraduix / Menta

Mixtura per a les almorranes ( Banyeres ):

Slvia / Tim / Camamirla / Espgol / Corfa de til.ler.

776
Abans, a voltes, es posava slvia en les olives. Normalment la pebrinella i la sejolia es
gasta per a les olives xacaes, i el tim per a les olives senceres o del cuquillo
(Beneixama)

La Salvieta o licor de salvia ( Banyeres):

llitre de licor ( 3A dans dol? i 1 de cassalla ).
2 rametes de slvia. 3 rametes de poliol blanc.
A Cocentaina es fa La Salvieta amb mig litre dans sec i mig del dol? i uns ullets de
slvia, i es deixa reposar uns quaranta dies.

La slvia no em fa molta grcia perqu afluixa molt ( Agres )

Dades antropolgiques:

Qui t salvia dins son hort

gran remei t molt a prop.

Admirables, a hores dara, les enramades de slvia olorosa en la Festa del Pa Beneit de
la Torre de les Mafanes, el 9 de maig, dia de sant Gregori, o a la Mare de Du de Grcia
de Biar, en el ben arbrat caminet de les Llometes de la Verge i dins el seu esplndid
santuari, el 1 0 de maig, dia de la seua festa i baixada de la imatge a la vila a boqueta de
nit; i el 3 de Setembre, dia de la pujada o retom al santuari. O les enramades de slvia,
camamirla i tim a Agres per a la process del Corpus i les festes de setembre en honor
de la Mare de Du del Castell.
Fa una oloreta ms bona! ( B iar)
A Corpus escampaven pels carrers slvia i fulles dorm ( La Canyada )

Quan se nanaren les neus de 1ombra de PAitana i les altes cosieres sengarlandaven
del to violeta de la slvia, ell, amb el ramat, sallunyava del mas, Aitana amunt, fins a
una hora de distncia, al penyal del coster obac on sarreplegava gran quantitat de neu,
que, en anar-sen a la primavera, deixava una font tot lestiu. Ali es deia el Ventisquer.
Ms avall sa^ava un mas solitari. En aquella ombra hi havia slvia, bufalagues veres,
corones de reina agafades a les roques, i, al bon temps, no shi acabava mai una verdina
sucosa molt grata per al ramat.
Enre Valor. La idea de Vemigrant: p. 81-82.

...olien ms penetrantment les plantes aromtiques, abundantssimes (em semblava

percebre singularment forta la flaire de la slvia )...
Enre Valor. Temps de batuda: p.141

417.- Salvia microphylla Humb. & Bonpl. et Kunth [= S. grahamii Benth]

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies

777
Noms populatrs dinics: Amor de fadr ( Parcent, Benissa, Calp, Callosa den Sarria, El
Castell de Guadalest, Castell de les Gerres, Benimassot, Balones, La Torre de les
Mafanes, ), amor de xic fadr ( Castell de les Gerres)
Sogra i ora ( Llutxent, Ontinyent, Llria, )
Fantic ( Lloc Nou de Sant Jeroni)
Dades ecolgiques: Petit i brillos arbust orind de Mxic, i molt volgut i cultivat com a
ornamental en patis i corris, en fronteres de xalets i masies, a tot el territori
tradicionalment, tan en els pobles de la plana de vora mar com ais de 1interior
muntanyenc. Fa un fullatge ovat dun a tres centmetres, generalment fulles crenato-
serrades, i flors de corol.la dun viu vermell.
Fa rameta verda i una floreta roja molt boniqueta i xicoteta (El Castell de Guadalest)
Dades etnobotniques: Voluminosa i brillosa salvia, que pot abastar vora un metre
daltara, utilitzada al territori tradicionalment com a ornamental, normalment en el pati
o al davant del mas, la casa o el xalet.
Aix sha plantat tota la vida, io la reconec de molts anys ( Benimassot)

Salvia sclarea L.
Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Cura-lo-todo ( La Torre de les Ma?anes, Benissili, ); oropesa (
Alcal de la Jovada ), tot i que aquest nom sol aplicar-se, normalment, a la Salvia
aethiopis L, que t un port i un s semblants.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Planta robusta i molt olorosa, bienal o viva?, verdosa,
viscosa i vellosa, ja que est coberta de pls glandulosos. Fa les flors blanquetes ms o
menys rosades i violcies. Es cria a rodis menuts i escassos, en velles margenades del
sec com al Pa de Petracos o pels volts del llumins poblet de Benissili o Alcal de la
Jovada. Hi ha qui la planta vora el mas o al corral de casa, com a remeiera i decorativa,
perqu s molt formosa.
Dades etnobotniques:
Tot i que t les mateixes virtuts que la slvia, al territori susa quasi sempre com un bon
remei vulnerri.
Per ais mals , llagues i grans ampostemats. Posar la fulla ungaeta amb una miqueta
doli i posat damunt del gra. Ho xupla ( Alcal de la Jovada)

418.- Salvia verbenaca L [= S. clandestina L. J.

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Trrec ( Foma, Benirrama, Beniaia, Castells de la Serrella,
Trbena, La val de Laguar, Xal, Parcent, Mura, Benimeli, Pedreguer, Benissa, Calp,
Altea, Adzbia, Alcal de la Jovada, Terrateig, Aielo de Rugat, Castell de Rugat, La
Pobla del Duc, Otos, Cocentaina, Agres, Alfafara, Ontinyent, Aielo de Malferit, La Font
de la Figuera, Manuel, Tibi, Alcoleja, Sella, Peter), trrec ( Potries, Vilallonga, Xeraco,
Tavemes de la Valldigna, Pego, La Val de Laguar, Alfafara, ), trric ( Beniaia), terri (
Xeresa, LOrxa ), terre ( Xixona,), amb l primera oberta sempre.
Herba de Sant Blai ( Cocentaina)

778
Cura-ulls ( Cocentaina )
Dades ecolgiques: Pastures, sopalmes de margenades frondoses de volts de fonts,
barrancs, ermots, vores de caminis, sempre sobre terres frescals i nodrides.
Dades etnobotniques:

Us vulnerari:
Per a curar mals i ferides ( Gandia)
El tarree per a ferides i mals andenyats ( nafres rebels ). Netejar en un cot-en-pl i
faixar en una garsa hmida en laigua del tarree ( Castell de Rugat)
Pica per a les ferides ( Benimeli)
Fulletes de tarree, xafaes en Punga, per a posar damunt de les ferides, i et lleva tota la
inflamaci del mal ( La Font dEn Carros )

Tarree pe costipat ( Pedreguer)

El tarree en tasses per a desinflamar s bonssim ( Altea )
El tarree pres s bo per a la lcera; i per a les ferides ( M anuel)
Aix aprofita tamb per a una altra cosa, quan alg li passa que t fred, que diu queja fa
temps que t fred, piquen les floretes i fulletes eixes i com un amplastret, ho posen en un
drap o una veta en la monyiea i li passa el fred ( Tavemes de la Valldigna )

s oftlmic:
Les llavors, dos o tres, per a traure una busqueta a 1ull ( Beniaia, ).
Posar 5 o 6 llavoretes ais ulls abans de dormir per a netejar-los ( LOrxa ).
Llavoretes per a netejar els ulls ( Castells de la Serrella )
La llavoreta del tarree, si t encegues lull t arreplega tota la brutea i la trau; la llavoreta
quan ja est form encara que estiga blanca ( Castell de Rugat)
Tres o quatre llavors de tarree en els ulls per a netejar-los. Primer posar les llavors a
remulla per a llevar la polseta ( M anuel)
Les llavoretes del terree per a quan els ulls senceguen o quan tha entrat una palleta o
serritja de ferro en Pul. Sen posen tres o quatre llavoretes dins Pul, depn com est
dencegat. Que estiguen un ratet, 4 o 5 minuts, amb Pul tancat, i elles van unflant-se i
arreplegant tot lo que nhi ha, i en obrir Pul elles mateixa ixen a poquet a poquet sense
donar-te compte. Quan els ulls senceguen no hi ha que refregar-sels mai, si n es fan
ms rojos i fa ms mal ( Potries)
Les llavoretes de terree mo les posaven ais ulls per a quan mos cagava una moscarda i
feen cues correguent per dins deis ulls, i posvem les llavoretes de trrec ( Vilallonga )
Una llavoreta de trrec o cura-ulls a cada ull quan entra pols o sinflamen ( Cocentaina )
Mos posvem llavoretes de trrecs ais ulls per a netejar-los i llevar-los les buruballes (
Petrer)

Us com a substitu del tabac:

El trrec es cria per vora els caminis. Per a fumar, com la favera ( Vilallonga)
Fulles per a fumar ( La Font dEn Carros).
Aix ho fumaven moltes persones ais anys quaranta ( Xeraco )
Quan era xicon com anava mal de tabaco em fumava aix io, les fidletes del trrec (
Tavemes de la Valldigna )
Feem trrec per a fumar quan un paquet de tabaco valia un dineral ( Benillup)
El trrec sel fumaven quan no nhi havia tabaco en la guerra, com tamb fumaven la la
fulla de la parra i de lestepera ( Sella)

779
Fulles de trrec, estepera i figuera, ben picat i ben mltet per a fumar ( Alcoleja )
Abans es fumaven les fulles quan no teniem tabac ( Benirrama).
Abans fumvem trrec ( Castells de la Serrella, Trbena, Fom a,)
Trrec pa fumar en pipa ( Benimaurell)
Aix sec es fumava ( Pego)
En lloc de tabaco la secaven i gastaven aix ( Mura )
La fulla del trrec la gastvem per a fumar, seca o torr al fom quan treien el pa (
Benissa )
Antigament, quan la guerra, fumaven aix igual que queraillera ( Calp )
Molts fumaven aix, abans quan no nhi havia tabaco, i fulles dalbarzer, i tamb de
figuera per tagarrava mal de cap ( Terrateig )
Abans ho fumvem mosatros. Fulles seques i desprs ho desfeiem ( Xeresa )
Abans quan no nhi havia tabaco per a fumar ( Alfafara )
El trrec tamb es fumava ( Ontinyent)
Aix sap per a que ho gastaven ? Per fer tabaco ( La Font de la Figuera)
Les fulletes de terre s molt bo per a fumar. Es sequen i desprs es fan cigarrets (
Xixona)
No nhe fumat io cigarros de trrec! Les fulles grans, torraes al fom ( T ibi)
Es fumava en guerra en compte de tabaco; i tamb 1estepa blanca ( Castell de Rugat)
Com no nhi havia tabaco en guerra es fea trrec per a fumar les persones que no podien
passar sense fumar ( Alcal de la Jovada )
El trrec es fumava ms que tot, que la fulla i els mocs de lanouer, la fulla de la
figuera o lolivarda ( Adzbia )
El secaven, el desfeen i sel fumaven mesclat en fulla de nisprer ( La Pobla del Duc )
Aix abans fumaven daix, de la fulla. lo nha fumat molt de trrec. Agarrava, el
rentava, laspoltia aixina i el posava a secar, desprs ho desfea i a fumar. Quan menys
bastons nhi havia millor ( La Font de la Figuera )

s veterinari:
s molt bo per ais conills ( Adzbia)
Sho menja molt els conills ( Benimeli).
Mon pare m enviava a buscar trrec per ais conills ( Benissa )
Quan anvem a segar brossa, els pares mos dien, no porteu trrec que es moren els
conills i el ferri busterri igual, aix no ho porteu ( La Font de la Figuera)
El ramat es menja el trrec ( La Font de la Figuera )

419.- Sambucus ebulus L.

Caprifoliaceae
Caprifolicies
Noms populars dinics: Sac bord ( Castells de la Serrella), sac pudent ( )
Matapuces ( Castells de la Serrella, Agres, )
Evo ( Aielo de M alferit)
Dades ecolgiques: Mediterrnia i eurosiberiana. Herbats espessos, humitencs i
subnitrfils, deis vorals deis barrancs i de rius, de les muntanyes interiors diniques. Els
fullosos sacs bords deis verds caminis de Falta Valleta dAgres de Mariola o de la
gran obaga dAlcoleja dAitana o del barranc del Joncar dAielo de Malferit.

780
Dades etnobotniques:
Tirvem un manolls dins del corral i lolor que treia, feia fugir les puces ( Castells de la
Serrella)
La segaven i la posaven estesa en el corral; i les puces desapareixien ( Agres )
En tiraven un falcat a les quadres ( Agres )
Tiraven evo on hi havia gallines i el poli desapareixia ( Aielo de M alferit)
Feiem tinta per a escola amb les boletes i una miqueta daigua ( Agres)
Matapu?a cordell al coll de les cabres que tenien diarrera. Si no passava es donava
beguda ( A gres)

420.- Sambucus nigra L.

Caprifoliaceae
Caprifolicies
Noms populars dinics: Sac ( Castell de Rugat, Beniarrs, Alcoleja, Quatretondeta, );
saquer ( Alcoi, Foma, Castell de Rugat, Beniaia, Alcoleja, )
Altres noms populars. Sabuquer.
Dades ecolgiques: Eurosiberiana. Vores de rius i rierols, orles de boscos caducifolis; i
cultivat, a tocar deis masos. Certament, no s un arbust massa corrent al territori. Els
pocs peus que es veuen sn a la part ms alta i ombriva de les grans serres, com a
Aitana, al terme dAlcoleja, a la Serrella, al terme de Quatretondeta, o al Benicadell,
com a la casa de la Penyalba. Sen poden vore tamb alguns saquers salvatges al riu
Barxell; i molts a qualsevol riu de Prada, junt ais blancs bellolls i ais negres vems, on, a
lestiu, les cademeres sadeliten amb llurs fosques baies; i aiges avall de Ras al Ma de
Xauen de Djebala, bo i fent espessa galera amb les vimeneres, les bacoreres, les
figueres bordes i de dol?or.
Dades etnobotniques:
Existeixen poques plantes medicinis tan preades popularment com el saquer. No s el
cas del nostre territori, que resta fora de la distribuci natural del saquer, per, tot i tot,
la ressonncia del seu prestigi hi arriba.

Les flors s la part de la planta que ms sutilitza medicinalment, com a sudorfiques, en

casos de constipis i bronquitis, i com antirreutiques; tamb se les considea un deis
millors depuratius de la sang a fi de netejar les impureses de la pell i eliminar el mal
olor corporal

Ac nhi ha una mata de saquer dalt la bassa del Candoig. Aix s molt bo per ais ulls.
( Beniaia)
Les flors de sac sn pectorals ( Gandia )
La flor blanca del saquer bullit amb mel per ais constipats i bronquitis a fi de reblanir
les mucositats i ajudar lexpectoraci ( Ademuz )
Nou canudets de tronquet per a alleujar els xiquets quan estn dentant. Seca la salivado
excessiva ( Beniarrs)

781
El sac per a dentar els xiquets . Sagarra una vareta llarga, de nuguet a nuguet, ho talles
i ho penges al coll del xiquet ( Quatretondeta)
Altres usos:
Penjolls de flors tendres arrebossades en faria i rossejades al foc en oli en una paella (
Alcoleja).
Rames per a fer canuts de pipa o boquilles ( Alcoleja )
El sac. Aix ix en els rius. lo he estat a Fran9 a i la flor eixa la gastaven per a donar-li
sabor al moscatell i a la mistela ( Alcoleja)
Dades antropolgiques:
El saquer gaudeix de la bona anomenada de ser casal o residencia deis dus domstics
bondadosos, dac que no siga casual vorel crixer a tocar de les cases de camp, masies,
vivndes pageses, corris o pallers.

Ramell de flors de saquer per a adornar la taula de la salpassa, en companyia del got
daigua, deis ous i duna miqueta de sal ( Foma )
Setembre. Vinyes costaneres. Les pomposes raimades groguegen amb Ilustre de mel
entre el flamareig deis verds pmpols. En Bonosi Ramoneda, assegut sota una figuera
amb la seua dona i els seus filis, sona un flabiol que acaba de fer-se amb una branca de
saquer desmollada.
Joaquim Ruyra. LIdili dEn Temme
La ramada s esbargia destriant-se pels pendents i repujades, sempre de morro al sl,
arranant el pallenc que ressortia com serrellades verdes enmig de les berrugues del
pedreny; el Mussol s ajaqava de cara al sol aclucads, parprejant i amb el ram de
la cua sobre la cuixa; En Baldiret feia xeringues de sabuquer amb branques collides en
la plana...
Caterina Albert i Parads. Solitud. Cap. XII: Vida Enrera. Pg. 137

- Digues, Quimet, on la vas comprar la teua baldufa ?

- No en podrs teir mai cap com la meva. L oncle Cisco me la va tallar d una re de
boix. L oncle sap fer-ho tot. Ara m est fent una sarbatana de sac que ja t
l ensenyar quan estar llesta.
Jopsep Sebasti Pons. LOcell Tranquil.

421.- Sanguisorba m inor Scop.

Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Pimpinel.la ( Pedreguer ), herba de pimpinella ( ppotries ),
peripinel.la ( Jess Pobre ), peritinel.la ( Parcent ), peritinenla ( Parcent,), pretinel.la (
Pedreguer), pepinella ( Beniarrs, Benissa,)
Altres noms populars: Plantinella, pentinella, peretxinela, herba forrera, herba de talls,
sanguinaria, enciam de cavaller.
Dades ecolgiques: Hemicriptfit escaps. Planta herbcia, amb tiges ms o menys
dretes i folioses. Els folols sn ordinriament el.lptics, ovats o oblongs ms o menys
estrets, i de vores serrades. Es veu molt aquesta planta, i sempre amb simpata per a

782
verdor i retalls de les fulles, vora les sendes i caminis de muntanya, formant part deis
erms, pradells i pasturatges v iv ao s ms o menys freses, de sol eutrfic. Ali ms
cridaner i notable daquesta estranya i despullada flor sense corol.la ni nctar, sn, a ms
deis tres llargs estams que tremolen al ms mnim buf del vent, els bells plomallets
vermells deis femenins estigmes, els quals sn un bell exemple deis remarcables
esforfos i de la imaginado desplegada de part deis rgans femenins de la flor per a
captar i retindre el preat pol.len en Taire. Es tracta duna planta quasi intrusa dins la
seua familia, fins i tot la seua germana major, la Sanguisorba officinalis serva una bona
relaci amb els insectes i a lhora de repartir i recollir el pol.len confia en els seus bons
oficis com la resta de les roscies.
Al territori es pot vore la subsp. minor. Holrtica. Al pas creix noms a Castell i
Valencia. Fa els fruits amb angles prominents i amb cares reticulades; i la subsp.
balerica. Mediterrnia. De fruits amb angles alats i cares irregularment cobertes de
berrugues agudes.
Dades etnobotniques:
Si vols criar-te sana i bella, beu aigua de pimpinella.( Potries )
La pimpinel.la sha gastat popularment com a astringent i hemosttica, per a casos
dinflamacions intestinals i per a tallar les hemorrgies. Tamb les fulletes crues i
tendres shan fet entrar en Tamanida.
La pepinella per al foc de la boca amb granets. Bullir i fer llavaets ( Beniarrs, )
Para amarga; per a fer gana de menjar ( Parcent)
Tasses de peripinel.la desprs de menjar per a que assente b el menjar ( Jess Pobre )
La pretinel.la pels xiquets quan tenien cuquets; de mat begudet ( Pedreguer)
Es un deis component de la bossa de les vint-i-cinc herbes de Benissa per al constipat.
N he fet munt de voltes per a beure-me-la en tassetes, i ma uela deia qusfea ms jove
la persona ( Potries)

422.- Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Camamirla, a tot el Territori Dinic, camamirlera ( Gata, ), a
voltes i alhora, com tamb, camamirla borda ( Benillup,), amarga o de serra ( Benillup
), per a distingir-la de la vera o dol<?a ( Matricaria recutita )
Man9 anella ( Calp ), manfanilla ( Calp, Tavemes de la Valldigna, ), tot i que , sovint,
aquest castellanisme es reserva per a dol?a, de cultiu o de compra.
Santolina, s el bell nom itali llatinitzat, el qual deriva de Sant, en al.lusi al carcter
sagrat de la planta. El qualificatiu chamaecyparissus, s el nom antic grec daquesta
camamirla, i vol dir xiprer menut, puix deriva de Chamae, arrapat a trra o baixet, i
cyparissus, xiprer; squarrosa, Tapelatiu particular de la nostra especie, deriva del llat
squarrosus, un mot referit al cutis aspre.
Dades ecolgiques: Mediterrnia centro-occidental. Herba daroma greu, molt abundant
arreu les nostres muntanyes, en matollars secs i ben assolellats i fins en els ombrius, i
aix mateix en vores de bancals, camps abandonats, guarets o mrgens de camins rurals,
on sovint fa uns matolls formidables. On no la trobarem mai s en les muntanyes de cara
mar, en les muntanyes que reben lembat de les llevantades de pie i directament.

783
Aquesta planta tan abundant passa quasi tot lany desapercebuda, pero quan est florida
s una de les que ms llum i encs posa en la muntanya al pie de la primavera.
Ac camamirla gens, molt poquiua, hi ha mates comptades, per darrere lOlt nhi han
moltes ( Calp )

Manganilla ac sen cria poca. Aix es cria molt en el terme de Xtiva ( Tavemes de la
Valldigna)

Dades etnobotniques:
s una de les plantes silvestres ms conegudes i estimades a tot el territori, especialment
com a digestiva contra els mals de ventre. Sol fer-se servir a soles i tamb formant part
de moltssimes mescles amb altres herbes. Penjada duna biga o convenientment
guardada en un pot o en un calaix la camamirla mai no ha faltat en la casa o el mas
rural.
Es culi el mat de Sant Joan, abans que isca el sol. De Sant Joan a Sant Pere ( Beniaia).
El mes de maig s quan es culi la camamirla, es fan manollets ( Gata )
Lo millor per a mi desprs de menjar s la camamirla. Ma mare em deia posa set
cabotetes per tassa, i ho deixava bullir cinc minuts. Ella li posava sucre, la mel la
gastava quan tenia mal de gola o els bronquis carregats ( Calp )
La camamirla la gastaven molt. Per a la panxa si has menjat massa o et senta mal: ho
assenta el eos o ho trau ( La Torre de les Maganes )
Pe gust de prendre-la desprs de menjar. Per al mal de ventre. Per a netejar els ulls. Per
a dormir. Per a rentar ferides. Laigua de camamirla fresca, de nevera, s molt bona per
a curar les nafres i ferides lletges, de gent major o amb mala circulaci. Primer es llava
tot en una pastilla de sab i desprs es fa una bona repass amb aigua fresca de
camamirla ( A gres).
Aigua de camamirla per a porgar o netejar la panxa mesel en una xorraeta doli.
Sempra una pompeta. Bullir una miqueta, en % de litre llarg daigua, una dotzena de
cabotetes de camamirla. Deixar que es faga tibieta i afegir el rallet doli ( Castells de la
Serrella)
Per a desinfectar. Per a netejar els ulls. Per a beure-la de mat per a rebaixar la sang; i
quan vols ( Pego )
Antigament quan els xiquets tenien lleganyes en els ulls agarraven camamirla o rabet de
gat ( G andia)
Set o huit cabotetes de camamirla per a llavar els ulls amb una gaseta o drapet net (
Vilallonga de la Safor)
Per a la inflamado deis ulls mesel a parts iguals amb el rabet de gat i els ptals de rosa.
Tot bullit. Unes quantes llavaes dos o tres voltes per dia. Aquesta msela tamb es bona
per ais mals inflamats ( Alm iser)
La manganilla s molt bona per a llavar-te els ulls ( Tavemes de la Valldigna)

Desinfectant deis ulls ( Castells de la Serrella)

784
La camamirla ms que tot per a llavar-se els ulls. Ara, es culi la setmana de Sant Joan (
Planes )
La camamirla per a llavar els ulls plorosos ( Benissa )
Aigua de camamirla calenta per a rentar-se els ulls ( Salem)
Aigua de camamirla bullida amb algunes gotetes de llima per a netejar els ulls (
Tavemes de la Valldigna)
Tisana pe gust de beure:
10 o 15 cabotetes de camamirla.
1 ramet de rabet de gat.
1 ramet de timonet.
Quan bull laigua, es deixen caure les herbes i es tapa ( Castell de Rugat).

Tisana per a quan est la panxa malament:

Dos brots de camamirla florida. / Dos brots de slvia. / Dos brots de rabet de gat.
Bullir un poc, uns cinc minuts noms i prou ( Benidoleig )
Tisana saludable
Camamirla / Rabet de gat / Romer / Timonet.
A parts iguals. Quan bull es posen les herbes dins i es bull uns cinc minuts, quan ja trau
coloret, o una bromereta com el romer. Es deixa reposar una miqueta fins que es puga
beure. Es cola i prendren un got en dej ( Trbena)
Camamirla amb flors de taronger mesclat, a tot hora. Veig el calderet i men faig un got.
lo pose herbes i tot en auia gel, i noms salta el bull, talle el foc i tape el calderet i ho
deixe que repose ( LA tzbia)
Bona per al ventre i per a llavar-se els ulls. Bullir nou cabotetes amb un brotet de romer.
Quan arranca el bull, ho pare i tire les herbes, i ho deixe uns vint minuts tapaet ( Planes )
Camamirla per a tot. Llavar els ulls, mal de ventre. Hi ha qui sen fa tots els dies una
tasseta desprs de diar. Un pessic, ho pose arreu, i ho deixe cinc minuts a bullir. Ho
tape i ho deixe ( Alcal de la Jovada )
Aigua de camamirla i un poquet de sucre, lo millor que hi ha per ais pelats, els mals i
els ulls. Ben fregaet. Tamb per a les cremaes. Ni angent ni res, com aix res ( Otos )
La camamirla lo millor per a llavar i curar ferides fins les ms difcils. Bullida ms de
mitja hora i quan est molt bollida posar una miqueta de sal. La ferida es llava amb un
cot-en-pl banyat en el caldo de camamirla gelat cada quart dhora si cal ( Ondara )
Aigua de camamirla per a netejar talls i ferides, desinfecta molt ( Agres )

E com en les febres pestilencials se acostumen de mostrar bubons o vrtoles segons

nostre llenguatge: vull asumadament tractar la cura de aquells en qualsevol loch que
sien, ax com engonals, exelles, darrere les orelUes. Ser la intenci del cirurgi sempre
traure la materia apart defora, lunyant lo veri deis membres principis com cor, fetge e
cervell, e ag caldejant ab saquets fets de camamirla, corona de rei o maganella,
caldejant sovent; e aprs posat un empastre fe t de diaquilon com o de armoniach
disolt en vinagre.

785
La camamirla i el rabet de gates es bull per a netejar els tocats deis animals, pero el rabet
de gat seca massa ( Terrateig )
Aix ho gasten les dones per a tintar-se el monyo; tamb s bo per a medecina ( La Font
de la Figuera)

La camamirla per a escombrar, per ais fomets antius. Nigaven un manoll i arreplegaven
la brasa per a desprs posar el pa. Per a fer ramassos per a agranar el blat o els pallerocs
de damunt del blat ( LA bdet)
Dades antropolgiques:
Escampen la camamirla en el dia de la comuni o del Corpus ( Beniarrs)
La flor de la camamirla s un deis elements decoratius ms buscat al nostres pobles de
muntanya per fer les enramades de 1Ascenci i del Corpus ( Beneixama, Biar, Agres, )
Enramaven els carrers en Corpus i en les festes de setembre o de la Mare de Du amb
slvia i camamirla, i feia una oloreta ms bona ! ( Agres )
Les fogueres de camamirla per ais xiquets de la Nit de Sant Joan ( Fageca)

423.- Sarcocapnos enneaphylla (L.) DC.

Papaveraceae
Papavercies
Noms populars dinics: Oreja de ratn ( Alcoi, Cocentaina, Banyeres, )
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Planta rupcula, de flors blanques, amant
igualment del sol i de lombra; es cria a les cingleres, penyes i murs de castells.
Recordar la magnfica colonia a les bocanes de migjom del Forat de Bernia. Cal fer
esment de la germana, digual nom i s, amb la qual sovint shibrida, anomenada
cientficament Sarcocapnos saetabensis G. Mateo & Figuerola, un endemisme
iberollevant de flors tendrament rosades o lilcies, ms rarament blanques, i un punt
ms grans.
Com un joiell vorem aquesta frgil herbeta de fulles tendrvoles i flors rosades, i a la
seua germana de floretes albes, floquejant el sostre de les balmes, els portis de les
coves o penjant de les cingleres ms arriscades i no massa solejades, i incls en els
clavills deis murs vells de les ermites, esglsies, torres i castells. Com una cosa tan
tendral, frgil i bonica pot viure penjada de les ms horribles timberes, al grat deis atzars
deis vents i de les tempestes, s un secret de la subtil arquitectura de la gran mestra
natura.

Dades etnobotniques:
Planta pectoral ( A lcoi). Per a la pulmonia ( Alcoi )
Per a la pedra del riny ( Banyeres)
Ma uela en fea un macerat en oli per al mal dorella ( Cocentaina)

424.- Satureja obovata Lag. subsp. valentina ( G. Lpez) M.B. Crespo

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Sejolina ( Agres, Barx, Gandia, Foma, Oliva, Adzbia, La Val
de Gallinera, La val dAlcal, Catamarruc, Planes, Benialfaqu, Almudaina, Benillup,
Beniarrs, Tollos, Benimassot, Gorga, La val de Laguar, Salem, Rfol de Salem, ),

786
sejolia ( Almiser, La Pobla del Duc, Albaida, Biar, Beneixama, Agres, Salem, Atzeneta
dAlbaida, Beniatjar, Manuel, ), sejolida ( Llutxent, Otos, Albaida, Agres, Alfafara,
Bocairent, Banyeres, Onil, Fontanars deis Alforins, Ontinyent, Benimassot, Benidoleig,
El Verger, Els Poblets, Beniarbeig, Sanet i Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia,),
saj olida ( Alcoi, Cocentaina, Albaida, Fontanars deis Alforins, Ontinyent, Petrer, Ibi, ),
sajolia ( Albaida, La Canyada, Biar, Canals, ), serjolida ( Castell de Rugat, Otos,
Algemes, ), sarjolida ( Xtiva, Benidoleig,), sajulida ( Barx ), sejoliva ( Beniarbeig,
Ondara, Pamis, Pedreguer, Jess Pobre, Mura, Xal, Agres, Palomar, Carrcola,
Castell de Rugat, Alcosseret de Planes, Canals,), sajoliva ( Carnela, Xbia, Manuel,
), serj oliva ( Catadau ), sarj oliva ( Castell de la Ribera ), sartxoliva ( Benimodo ),
serj oliva ( Pego, ), sorjoliva ( Castell de la Ribera ), sertxioliva ( Benimodo ),
sortxoliva ( Silla ), saj olis a ( Beniatjar ), sejolisa ( Beniatjar ), saborila ( Artana );
gerovina ( Beniarrs ), sanjolina ( Pego )
Tim, timonet (Piles, Oliva, La Font dEn Carros, Vilallonga de la Safor, Potries,
Rafelcofer, Ador, Palma de Gandia, Rtova, Alfauir, El Real de Gandia, Benifl, Pego,
), tomello ( Beniopa ), timonet de muntanya ( Calp ), tim real ( Castells de la Serrella,
).
Frigola ( Potries)
Pebrella ( Callosa dEn Sarria)
Herba salaora ( Jess Pobre )
Herba o herbeta dolives ( Xeraco, Tavemes de la Valldigna, Simat, Manuel,
Vilamarxant, Alfondeguilla, An, ), herba de les olives ( Xeraco )
El timonet s el timonet i la frigola s la frigola ( O liva)
Per all dalt diuen timonet a la frigola, per no s cert, el timonet no s la frigola, s una
altra cosa ( Oliva )
El timonet s bo per a les olives negres i la frigola s diferent, s per a fer tassetes (
Potries )
La frigola s la frigola i el tim s el tim. La frigola fa matallaetes xicotetes ( El Real
de Gandia)
Dades ecolgiques: Iberollevantina. Herbeta rupcola i de terres rocoses i primes,
llenyosa, aromtica, molt abundant, que no creix ms de dos pams daltria, propia de
faldars i carenes de muntanyes clides, no lluny de la mar. s la sejolina de les terres
baixes trmiques del litoral valencia, des del sud dAlacant fins la gola del Xquer. Una
planta verdosa, que fa unes fulletes senceres inconfiisibles, glabres o glabrescents, dun
verd fose i brillant, amb el limbe amplament obovado-espatulat, obtuses, en ocasions un
poc emarginades en lpex.
C o m e ta la florida a lestiu amb flors dun rosat esvat i, a voltes quasi blanques, i en
algn cas, dun porpra o vermell encs. Les dents del calze sn ms curtes o iguals que
el tub, a diferencia de la germana un poc ms menuda, que els t ms llargs, i t les
fulles amb lpex menys obts, les flors blanques o lleugerament rosades i creix en les
serres ms altes i fredes de interior del territori ( Satureja intricata Lange ). En
lactualitat es reconeixen dos subespcies, la tpica, ja descrita, de fulles verdes i calze
ultrapassant els 3mm, i la subespcie canescens ( Rouy ) Rivas Martnez, la saborija
blanca, cendrosa o dAlacant, una planta blanquinosa, de fulles ms densament cobertes

787
de pls molt curts, blanquinoses-tomentoses i calze de fins o menys 2-3 mm,
restringida a la meitat sud de la provincia dAlacant.
Sempre ais badalls i foraets de la penya, al terrer no mai ( Adzbia )
Sejoliva o sejolida ac no la coneguem ( Benimassot)
Ac no nhi ha com tampoc la pebrella ( Gorga)
Amb igual nom i s creix a les muntanyes ms altes i interiors la:
Satureja intricata Lange subsp. gracilis Rivas-Mart'inez ex G. Lpez
Dades ecolgiques: Iberollevantina. Camfit sufrutics. Calze lleugerament bilabiat,
duns 4-5 mm. Fulles, a voltes, un poc dentades devers lpex. 1-4 dm.
Satureja innota (Pau) Pau ex Zapater [= S. montana subsp. innota (Pau) Font Quer]
Dades ecolgiques: Iberollevantina. Camfit sufrutics. Calze duns 5-6 mm., amb dents
ms o menys iguals. Fulles senceres. Castell i Valncia. 2-5 dm.

Dades etnobotniques:
Tassetes dherba bullida per ais constipis ( Beneixama, Oliva, )
La sej olida mo la donava ma mare per a la tos. Ma mare no tenia ni termmetre i va
criar nou filis, i tots els anys arreplegava les herbes en la vinva de maig ( Fontanars deis
Alforins )

Tasses per a la inflamaci de la panxa; i per a desinfectar mals mesclat en camamirla (

Pego)
Sajolida per al mal de panxa com el tim ( Ib i)
De mat en al?ar-se, igual que el te ( La Font dEn Carros )
Que bo el timonet ! lo el gaste per a lestmac, mel pree tots els matins.Lafaig
bullideta, io pose dentr aigua i timonet tot mesclat i ho bulle cinc minuts i ho tape. La
frigola s per a fer salsetes i cams ( Rafelcofer )
Que bo el timonet ! lo el gaste per a lestmac, mel pree tots els matins.La faig
bullideta, io pose aigua i timonet tot junt dentr i ho bulle cinc minuts i hotape. La
frigola s per a fer salsetes i cams ( Rafelcofer )

Com a vulnerria. Glopeigs desprs de les extraccions dentis. Estanca, desinfecta i

eixuga la ferida ( Benissili).
Per a glopejar per al mal de queixal ( Castells)

s culinari i condimentan:
La sejolia per a les faves com lorenga o lherbassana ( Albaida)
La sejolida per a adobar les olives junt a la pebrella ( Alfafara )
El timonet per al peix o el pollastre al fom; i per a les olives ( Pego)

788
El tim real creix dins la penya. Es gasta per a fer tassetesiper adobar olives verdes,
tomaques verdes...amb fenoll i unes fulles de canya per damunt ( Castells de la Serrella
)
Timonet per a desprs de menjar; i per a les olives ( Oliva )
El timonet de muntanya es cria damunt de la penya, aix ho posen a les olives ( Calp )
El timonet s cria per les penyes i s per a les olives com la pebrella, per a adobar i el
gust de les olives ( Vilallonga )
El timonet s per a les olives ( Oliva )
Per a adobar, junt a la pebrella, les olives trencaes, xafaes o picaes ( B iar)
Saj olida per a les olives verdes trencaes ( Ib i)
La sej olida per a posar en les olives en samorra ( Llutxent)
La sejolia mesel en la pebrella per al gerr de la samorra, igual olives com pimentons o
tomacos ( Canals)
Sejolina per a les olives negres senceres amb un grapat de sal ( Foma )
La sej olida per a ladobat de les olives amb pebrella, unes fulletes de llorer i, alguns,
llima
( Alfafara )
Una miqueta de sej olida per a adobar les olives negres o senceres amb timonet ben
carragadet ( Bocairent)
El timonet per a les olives negres; com la pebrella s per a les olives blanques ( Oliva )
Per a abobar olives, ac no nhi ha pebrella ( Almudaina )
Per a les olives senceres o tallades, com la pebrella s per a les olives xacaes o xafaes (
A lcoi).
Per a adobar 1oliva verda, com la pebrella s per a les olives xacades i el tim per a les
olives negres senceres.
Les olives verdes shan de cullir en Tots Sants i es posen en aigua fins a abril, que
sadobaran amb sejolina i en aigua dabril. Laigua de maig s rom per a adobar, per a
les cistemes i per a pastar els botijons (Agres).
La sejolia per a adobar les olives trencaes o picaes ( Biar )
Sejolia per a les olives ( Albaida). La seijolida per a les olives ( O tos)
La sejolia per a les olives i les tomates ( M anuel)
El timonet s bo per a salar olives. Quan sales olives poses un ramellet de timonet.
Tamb per a fer salmorres, si fan pebrera i tot aix, posen unagavelletade timonet (
Oliva )
El timonet per a adobar les olives a compte de pebrella ( La Font dEn Carros )
Lo que ms gastem ac per a les olives s la sej oliva. Ac no nhi pebrella ( M ura)
La sejolina per a salar olives. Ac no es fa pebrella ( Alcal de la Jovada)
Per a les olives. Sejolina diuen a Tollos, ac no n hi ha ( Benimassot)
La sej olida per a les olives mesclat en la pebrella. s una olor divina aix ( La Font de la
Figuera)
Bona per a adobar aigua-sals. Quasi no la conec la sej olida ( Benimassot)
La saborija per a les olives verdes trencaes; hi ha qui posa romero i llima per la
saborija s la mare ( Artana )
Lherba dolives per a adobar les olives verdes (Alfondeguilla, An, ); per a les negres
el tim ( A n ) o fulla de garrofera msele ( Alfondeguilla)

789
La sej oliva els alemanys li diuen boning crow i la gasten per a fer bajoques bullides i
diuen que s afrodisaca per a la dona ( Gandia )
s antiparasitari:
El timonet per a la mosca blanca penjat baix del taronger ( La Font dEn Carros)

Dades antropolgiques:
- I d e l embotit ? Qu me n diuen ?
Era de Cassana - llonganisses d aquells temps, no soflsticades; botifarres de ceba
oloroses de sajolida i poc carregades d especies, segons sembla a ma mare-. Tot, com
aquell grapat de peres i pomes de Sant Joan collides del dia, regal de Lloreng, de
collita seua, pertanyia a Tautenticitat rural que es resista a morir.
Enre Valor. Temps de batuda: p. 80.
Un significatiu esment de la saj olida o herba dolives fa Vicent Andrs Estells en el
Noctum que obri les seues Festes Llunyanes de La Lluna de Colors; p. 207:
Rodes cansades,
veus del meu pobl. Llenya,
herba d'olives,
els bocois on ressonen
futurs herois incgnits.

425.- Saxfraga longifolia Lapeyr. var. aitanica

Saxifragaceae
Saxifragcies
Noms populars dinics: Corona de rei ( Castells de la Serrella, Famorca, Fageca, Sella,
Confrdes, LAbdet, Benifato, Ares del Bosc, Benasau, Alcoleja, Penguila, Benifallim,
Xal, Benissa, Calp, Bolulla, Dnia, Jess Pobre, ), corona de reina ( Callosa dEn
Sarria)
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Planta rupcola, de roca calcria, alta i
ombriua, com al Cantalar i ais arrimalls de la cova de Forata dAitana, la Canal de la
Serrella, les cingleres de la Penya Xort i de la Penya de Benicadell, la cinglera de dalt
del ruar de la Corredora de Bernia i, fins en algn barranc alt de la fo^uda roca del
Montg.
Dalt de les penyes est, en Aitana, en la part ms alta, en els tallats. En eixos tallats es
cria molt la corona de rei, s senyor ( Alcoleja)
Es cria per dalt dAitana. Per est molt clareta ( Ares del B osc)
La corona de rei, diu Narcs Garolera a ledici del Canig, se cria en los esqueis i
petits relleixos deis cingles, com per aconhortar-los de llur esterilitat i nuesa. Ses fulles,
sortint de l'arrel com los raigs d una estrella, s 'aplanen a trra en form a de corona, del
mig de la qual surt Vespig, que ms que flor n s una toia de blanques i petites, pujant
fins a l altura de dos palms. Pastors i botnics la tenen per la reina de les flors deis
Pirineus. Una de ses especies s exclusiva de Montserrat, d on penja sovint escaienta i
rumbosa com una arracada.
Dades etnobotniques:

790
Aix es gastava per a les dones per a abordar Les xiques que a lo millor es quedaven
prenyades gastaven aix ( Benifato )
Per a regular i fer baixar la regla ( Bolulla ).
Per a fer afollar les dones ( Castells de la Serrella)
Diu que s avortiva ( LA bdet)
Fa com una carxofa asclafa i era per a avortar ( Xal )
Anaven a arreplegar-les a Bernia amb una canya. Ac els vells aix ho gastaven per a
porgar les parteres ( Benissa )
Per a avortar ( Alcoleja)
Per a fer que isca el Hit de les cabres i ovelles quan parixen ( Castells de la Serrella )
Ms de cent sacs n haur fet io deixa herba que pareix una carxofa esclafa. Aix era
pels anys quaranta i cinquanta per a portar-la a Alacant a un particular per a avortar.
Anvem una volta a lany a Aitana i omplien els sacs ( Benifallim )
Poquetes per nhi han al Montg. s per si les dones volen avortar ( Jess Pobre )
Ho gastaven per a avortar ( Fageca )
Per a fer avortar les dones ( Famorca )
En una corbella i una canya anaven i segaven la corona de rei, i aix ho gastaven les
dones per a avortar. Ara aix est molt protegit, i ara hi han en piso pa i nagarres.
Abans aix estava ben perca9 at, ara hi ha altres coses , altres solucions ( LA bdet)
Era per a avortar les dones. Es cria al llis com si fora una carxofeta i anaven en canyes i
noms que ho toques cau, hi ha molt daix a Aitana ( El Castell de Guadalest)
La corona de rei ac Phan gast sempre quan una xicona joveneta es quedava embarass
per a tirar-ho fra, per a avortar i no fallava. Com io he avortat una xicona que vaig
prenyar ho s. En les cimes dAitana est tot pie. Tamb Santiago el pintor en Milleneta
va prenyar una xicona i vam anar a collir-ne al radar dAitana i fra que ho va tirar (
Ares del B osc)
Dades antropolgiques:
Es la flor del Pirineu
en lo pie de sa florida,
s la corona de rei;
un rei se n coronaria.
Diu Jacint Verdaguer al Canig de lencisadora filia dEudes.

426.- Scabiosa atropurprea L. [ S. martima L. ]

Dipsacaceae
Dipsaccies
Noms populars dinics: Escabiosa ( Benissa, Quatretonda, ), herba esquibiosa (
Benirrama ), asquibiosa ( Bolulla ), escapiosa i ascapiosa ( Beniaia, Fageca, Famorca, ),
escarpiosa ( Catamarruc, Alcal de la Jovada, Benimassot, ); llisibiosa o llisiviosa (
Benimaurell)
Raspallera borda ( M anuel)
Dades ecolgiques: Mediterrnia- Macaronsica. Vores de camins i carreteres,
herbassars ms o menys nitrificats.
Dades etnobotniques:
Per a la diarrea ( Bolulla)
Tasses descarpiosa per a la inflamaci ( Benimassot)
Per a netejar els mals i curar ferides ( Benimaurell)
Per ais mals, ferides, colps ( Bolulla, Catamarruc, Beniaia, )

791
Aix per a llavar ferides ( Fageca )
Micap descapiosa, ulls desbarzer i dherba alfals. Picat en un morter. Per al foc o la
infecci de lestmac ( Fageca)
Pic per al mals s molt bo. Tenia la cama negra i els metges li van dir que es
morira si no li la tallaven. Ara t ms de 80 anys i encara no li lhan talla ( Benirrama )
Per a les ferides i colps en banys repetits i ben carregats de fulles bullides. Acci efica? i
rpida. La velleta que ens informa, Encamaci Camps Boronat, vena de Benirrama, t
una gran fe i amor per esta planteta i ens conta que de menuda un ve tenia cangrena
en una cama i anaven a tallar-li-la, quan ocorregu que un dia estant a la porta de casa
amb la cama allargada va passar un pobret amb el sarr al coll i li pregunta que li
passava i en dir-li-ho, li contesta que ell podia amb una herbeta que creixia all enfront
mateix curar-li la cama en un sol dia. Eixa herbeta era 1escabiosa.
Tasses descarpiosa pa lanflamaci ( Alcal de la Jovada)
Bullida per a la inflamado ( Beniaia)
Lescabiosa sempra com antinflamatria i desinfectant per a desinflar colps i netejar
ferides infectades i cremades ( Adem uz)
Es un deis component de la bossa de les vint-i-cinc herbes de Benissa per al constipat.

Tisana per a les inflamacions:

Rabet de gat
Escapiosa
rnica
Es gasta tamb per a curar mals ( Beniaia )
Una fulla descapiosa per a rebentar grans; millor, una fulla de llorer; i encara millor,
una fulla dhortncia.Cal primer escaldar la fulla amb aigua bullint per tal de netejar-la i
entendrir-la una miqueta ( Beniaia ).
Per a qualsevol inflamado del eos, rentant la part afectada amb 1aigua de la seua
infusi ( Quatretonda )

427.- Scandix pecten-veneris L.

Umbelliferae vel apiaceae
Umbel.lferes o apiades
Noms populars dinics: Agulletes ( Beniaia, Alcal de la Jovada, Benirrama, Orba,
Fageca, ), gulletes ( Castells de la Serrella, Famorca, Fageca, ), agulles de pastor.
Dades ecolgiques: Holrtica: Mediterrnia-Europea-Iraniana / Subcosmopolita. Terfit
escaps. Planta sense aroma ni olor a ans com la seua rara germana lagullola ( Scandix
australis L.). Floreja al llarg de la primavera. Flors externes amb petis generalment
desiguals, els extems ms o menys radiants. Camps de cereals sobre sol eutrfic,
herbassars subnitrfils, vorellades fresques de bancals de sec, es tracta duna amiga
deis brafals i deis terrers ffescals del sec.
Dades etnobotniques:
Les fulles basals tendres shan collit com a verdura a Beniaia, Alcal de la Jovada,
Benirrama, Castells de la Serrella, Famorca, Fageca, Orba, etc.
Verdura tendretes ( Benirrama )
Bonssimes les gulletes ( Castells de la Serrella )

792
Sho menja el ganao ( Famorca )

428.- Scirpus holoschoenus subsp. holoschoenus L. [= H. vulgaris Link]

Cyperaceae
Cipercies
Noms populars dinics: June, a quasi tot el territori ( Bellreguard, Palma de Gandia,
Oliva, Planes, La val de Laguar, Alcal de la Jovada, Catamarruc, Benimarfull,
Benillup, Beniopa, Almiser, Castell de Rugat, Aielo de Rugat, Rfol de Salem,
Llutxent, Albaida, Ontinyent, Aielo de Malferit, Alcoi, Penguila, Alcoleja, LAbdet,
Confrides, Altea, Artana, Alfondeguilla, ), june blanet ( Daims, Pego ), june mollet (
Xeraco ), junquet ( Pedreguer, ), jone ( Planes, Jess Pobre, Algemes, Artana, Ain, ),
june buit ( Piles ), jonquera ( Benissa ), june boval ( Daims, El Grau de Gandia, ), june
bord ( Alfauir ); junquera ( Oliva, Grau de Gandia, Alfauir, Almiser, Castell de Rugat,
Rfol de Salem, Llutxent, Ontinyent, Catamarruc, Planes, Benimarfull, Alcal de la
Jovada, Albaida, Alcoi, Penguila, Confrides, Tibi, Artana, ), jonquera ( Ebo ), juncar,
en general a tot el territori ( Oliva, Piles, Beniopa, Castell de Rugat, Alcal de la
Jovada, Abdet, Artana, ), o joncar ( Ain, ), les comunitats.
Toponimia:
Barranc i font del June de LOrxa, a lOmbria de la serra de lAlbureca, ms a llevant
del barranc del Garrofer de la Partida de Pilatos o Pialato o Pi del Lato.
La font de la Junquera de Barx.
La senda de la Junquera en els barranes de la font de lOm dOliva.
El Junqueret de Benimassot, al cademunt del barranc del Perellonet o de la font de Baix.
La font del Joncaret dAin, en el cor de la serra de lEspad, enll del barranc de la
Caritat, passant el mol i la seua font.
La Codolla de la Junquera de Barx, en la Solana, ms a ponent de Sirvent.
El Barranc del Joncar dAielo de Malferit.

Dades ecolgiques: Paleotemperada. Pastures humides de maijal, vores de riu, de

barranc, de font i de sequial. Mata duna altria de ms dun metre normalment, amb
una inflorescencia amb nombrases cabedles o glomruls esfrics de ms o menys 1 cm.
de dimetre i pedunculades. Hi ha tamb, menys trobads, Y Scirpus holoschoenus
subsp.romanus ( L.) G. Mateo & Figueroa [= H romanus ( L .) Fritsch ]. Mediterrnia.
Pastures litorals; arenals costaners. Mata ms menuda que 1anterior, amb menys
cabedles ( una o unes poques m s) i ms menudes ( Vi cm de dimetre ms o menys ) i
sense pe9 .
Dades etnobotniques:
Un grapat de cabotetes de june, bullit en un got daigua per a estancar la diarrera
( Alcoleja)
Lo blanet per a fer tassetes en les tremolors de mans i nervios. Dej ( La Torre de les
Mafanes )

793
 Per a tombar berrugues: Sarranca un jone i es freguen les berrugues amb el suc de la
punta de trra, i desprs es clava novament en el mateix forat on sha arrancat, i quan el
jone es seque les berrugues desapareixen ( Ador, Vilallonga,)
Fer un nuc de june de junquera i colgar baix trra. Quan es podrix es seca la berruga (
A lcoi)
Lo de baix ho picaven i era bo per a refregar les barrugues. Si neren moltes, un genoll
pie, en feien un manoll per a aplicar-ho damunt en un emplastre ( A gres)
Per a curar les berrugues, a uns i a altres no. Per no puc dir-ho. El Dijous Sant ho
ensenyen uns a altres ( Rfol de Salem )
Ali que diuen era que quan tenies una barruga anaves i arrancaves un june i el tros
blanc el refregaves per la barruga i desprs agarraves el june i lestacaves al revs, la
punta per avall i el blanc per damunt, i quan es secava el june se nanava la barruga (
Salem )
El june per a lull de poli. Estiraves un june i la part blanca tho poses a Pul de poli, i
desprs duntar-tho ben untat, en acabant ho estacaves al lloc on lhavies arrancat, i
estaves molt de temps sense passar per all fins que ell es morir, i se nanaven els ulls
de poli ( Potries )
En el june et passa el xinglot. Aix mon pare mho va dir quan era xicotet. Io a voltes
tinia xinglot, i mon pare em dia, pensa on hi ha una junquera i vors com sen va el
xinglot. No em s cap, li dia. No ten rcordes daquella junquera de la muntanya que
sempre t nucs fets per a les berrugues ? em deia, pensa en ella i vors com se ten va. I
me se nanava sempre i no m ha fallat mai ( Castell de Rugat)

El cor tendre i blanc de la base o peu de les tiges a prop de les arrels, anomenat
margall, que es trau estirant amb delicadesa i fermesa, s comestible, i sol ser menja de
xiquets i dexcursionistes.
Lo blanc de baix del june sho xuplaven els xiquets ( Agres )
Aqueixa part blanca tamb es bona per a menjar, io nhe menjat molts ( Potries )
Astirvem i tot lo blanc de dins ens ho menjvem ( Ontinyent)
A ms del consum del cor tendre de les tiges per part del xiquets, Gast ( 1968 ), senyala
que les grains sont comestibles. ( Edouard le Floch: Contribution a une etude
ethnobotanique de la Flore Tunisienne, 1983 ).

Usos veterinaris com a farratge:

El june boval el segvem per ais animals ( Daims)
El june boval o blanet per a donar ais bous i els altres animals amb bova de tres cantons
i palla ( Daim s)
El june buit tendre per a donar de menjar els animals; i quan estava sec per a fer ja? (
Piles)
El june mollet quan ix, que est tendret sho mengen els animals ( Xeraco )
Ho segvem i ho donvem ais bous ( Benissa)
Tamb sel mengen els animals de quan en quan ( A ltea)

Usos artesanals:

794
Cofecci de cortines i persianes destiu; i de vencills o lligasses o lligalls fets amb un
manoll de carnes de blat o altre cereal, o de ginestera, espart, sarment o jone per a lligar
garbes, feixos de llenya, bardisses i rodats de trones o canyes, etc.
Tamb feien de les jonqueres cortines de les portes, tallat a trossos de dos o tres dits, hi
passa Taire i no les mosques i els mosquits (Benissa )
El june boval era per a fer el fil de fer gambosins ( El Grau de Gandia )
Abans feen els gambosins de june blanet ( Pego )
El june bord per a fer persianes; i el june ver, que s ms dur i punxa el doble, per a fer
nanses per la spia ( A lfauir)
Segvem la mata, tallvem a trossets i en una agulla amb un fil dempalomar feem
cortines de corral i de pati i no entraven les mosques ( Aielo de M alferit)
Abans anaven a fer una garbera de junes per a fer cortines ( Altea )
Acabant-se Vestiu eren moltes les festes de cuina, dues principalment: la confecci del
codonyat - aquells petits sedassos de junes per on es passaven els trossos de codonys
cuits, fins aconseguir una massa suau, homognia, a la qual donara desprs ms finor
encara la barreja amb Valmbar brusent ! abocat en platets fondos d obra de
Manises.
Mart Domnguez Barber. LUllal. P: 57
Tamb la vella i valenta Meg Merrilies, la gitana que vivia sempre al comellar, del
poema de John Keats, que cada mat feia garlandes de lligabosc i cada nit entrella?ava
tell cantant,
amb els seus dits bruns i vells teixia
estores de jone f i
i ais camperols les dava
passant entre les mates d albesp.
Per a fer cortines. Ho segaven, ho secaven i ho tallaven a trossets tots iguals i en acabant
ho passaven amb un fil dempalomar per dins ( Oliva )
El june per a fer cortines amb una agulla i fil dempalomar ( Alcal de la Jovada )
El june per a fer cortines. Es tallaven a trossets i ho passaven en fil de cnem. Podien ser
noms de june o de june i baladre. A voltes per a adornar ms la cortina, cada dos
trossets, posaven tramussos travessaets ( Salem )
Una mata de jone per a fer cortines ( Artana )
El june per a fer cortines, tallat a trossos i passant fil de cnem ( Alfondeguilla )
Feem vencills de jone per a lligar civ ( Planes)
Ls del jone com a lligassa o vencill de les faenes del camp Tesmenta Enre Valor:
-Tu arreplegars jones de la vora el rierol i en fars vencills per a lligar la tanca de
tronquis. El castell del sol: p.106.
Tirar june al corral o la quadra quan es trau el fem a lestiu per a que estiga ms frese (
Alcal de la Jovada)
Dades antropolgiques:

795
Ms sola que un jo n e, diu Mara Ibars i Ibars a Vides Planes referint-se a la dol9 a i
delicada Maleneta rera el mal pas del matrimoni.
Dant en el Cant I del Purgatori fa una preciosa al.lusi al jone, del jone que a dins el
fang hum.it es fa, com a smbol de despullament i dhumilitat, i concretament duna mata
de jone miraculosa, digna dun manual de botnica fantstica, la qual, tenia la virtut de
renixer en el moment dsser arrencada, puix de sobte, al lloc del qual l havia
arrabassat, d un plegat, la planta humil sencera renaixia.
Els poetes viatgers, Dant i el mestre estimat Virgili, deixada enrere la severa topografa
infernal amb les seues horribles visions:
ell primer, pujant sempre, i jo segon,
del cel vrem copsar les coses belles
quan arribrem al forat, per on
sortrem a reveure les estrelles.
Es troben amb la blavenca fulgidesa de lalba dilatant-se per laire ciar i polit, i veuen
Venus, el bell planeta que en lamor conforta, omplint de somriure lorient i velant la
constel.laci deis Peixos que li fa descorta; i desprs de girar lesguard a la dreta i a
lesquerre es troben amb la presencia dun solitari i venerable anci de rostre que
irradiava una claror de mel, de barba blanca i bruna, llarga i plena com el cabell que li
venia cascadejant pe pit en doble trena, model de virtut i dhonestedat, que s Cat
dtica, el guardia del Purgatori. I un volta concedit el perms per a anar endavant el
savi i venerable anci, prescriu que el Dant siga purificat, que, amb la rosada de les
herbes molles i agradoses, se li rente la cara de les ombres que li han deixat les visions
del seu pas per lInfem, i que, amb els colors naturals recuperats i el rostre descobert,
sel cenyesca amb un llis i senzill jone:
Vs, i al teu protegit cenyeix primer
amb un jone llis, i el rostre fe s que sia
rentat de la sutzura que ara t; ( v:94-96)

En aquella illa i en el pun ms pa,

que s all baix mateix on l ona es trenca,
a dins el fang humit el jone es fa. ( v:100-103 )
**

L alba venca l hora matutina,

que fugia davant; tant, que de lluny
conegu el tremolar de la marina. ( v: 115-117)

Junts arribaren al sorral desert... ( v:130)

***

All em ceny tal com el vell volia;

796
i, oh meravella!, veig que, d unplegat,
la planta humil sencera renaixia
al lloc del qual l havia arrabassat. ( v:133-136)
El jone llis, polit i vinclads representa la humilitat, al contrari de les branques nuoses i
torgades de la selva dolorosa que representen la suprbia perqu no es dobleguen al pas
o colp de Tonada.
Bocaterrs al joncar, del riu decantant-se, va besar Ulisses, la gleva espeltera, rera posar
la petja en la riba de Tilla de Fecia, sense al i sense parla, amb el eos tot inflat i rajant-
li Taigua de la mar per la boca i el as, car dos dies i dues nits va estar nadant a
Taventura de Tona compacta.
Aquella humil i sublim sort de dones que fa n com els jones, referida pe mestre Ruyra
en el memorable relat Les Coses Benignes, quan el pare Armengol i ira Benetic, el
lleguet que Tacompanyava, atalaien a unes passes ms enll del corriol, un esbart de
dones dretes, camanues, amb els faldillots recollits retorgadament a lentrecuix i les
mans arregussades, rentant la roba en un rec daiges corrents i clares deis sorrals de
Blanes: La major part de les quals eren unes bruixes vermellenques, daspecte
repulsiu, ja magres, rostes i anguloses, ja camudes, panxudes i bonyegudes; per nhi
havia, tamb, algunes de joves i xamoses i d altres que, si tenien rstegues les mans i la
cara, feien com els jones: en descobrir la part colgada mostraren unes albors i fineses
que ning no hauria endevinat.

429.- Scolymus hispanicus L.

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: cardet, card de moro.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Planta anual, a voltes bisanual o fins i tot vivag, molt
punxosa, de tija recta i ramosa, provista de prolongacions marginis alades, de flors
grogues amb brcties espinoses, de la subfamilia de les liguliflores, per tant productora
de ltex blanc. Sembla un llics de terres eixutes, que es defensa, recelos, amb espines, i
esdev card; de fet s lnic card , amb els seus germans de genere ( Scolymus
maculatus ), amb les flors ligulades; per els fruits no fan vil.l - angelets o uelets - o el
fan molt rudimentari. Sel veu a les vores de camins, guarets, rostolls, solars i bancals
abandonats. s una planta prou freqent; ais volts de la caveta de lHabitaci de Mariola
sen crien uns peus preciosos, encesos de groe a comeng de lestiu.
Dades etnobotniques:
Verdura comestible. El ltex sha fet servir per a quallar la llet.
en bonne place parmi les espces apprcies pour leurs tiges et leurs feuilles, est plus
particulirement recerche pour la nervure de ses feuilles qui va trs bien dans le
couscous (Edouard Le Floch; Gobert; 1955 ): Contribution a une etude
ethnobotanique de la flore tunisienne, 1983 )
Les penquetes de les fulles del roset basal de la guernina, eliminades les punxetes, es
venen com a verdura comestible molt preada al mercat de Xauen a la primavera.

797
 Els salmantins, diu Lcluse, es mengen les plantes tendres amb larrel, rera rentar-les,
tant crues com guisades amb cam. El seu ltex qualla totes les menes de llet; i amb la
seua flor adulteren el safra, tot i que abunde pels voltants. ( Font i Quer: Plantas
Medicinales, 1972 )
Els cardets sn comestibles i de bon gust; la llet deis cardets no s ni amarga ni
metzinosa, i pot emprar-se per a quallar la llet i fer aix la tpica quallada, que abans es
venia pels carrers dAlacant. ( Daniel Climent i Caries Martn: Les Formacions
vegetis de la ciutat d Alacant, 1990 )
Diu Teofrast al llibre VI, cap. IV, de la Histria de les plantes, tocant a aquest cardet tan
til, nic i bonic, al qual anomena card deis prats: Una caracterstica del cardet de
moro s no noms que la seua arrel siga carnosa i mengvola com el snkhos o llics,
tant cuita com crua, sin que quan ms saborosa resulta s quan la planta est en flor i
que, una volta que sendureix, produeix suc. Lpoca de la floraci tamb s peculiar: t
lloc ais volts del solstici.
Cavanilles al seu pas pels erms de la Baronia de Llutxent, tan rics en vegetis, just a la fi
de le seues observacions de 1ampia val dAlbaida, fa un esment del cardet de moro,
junt a lescor9 onera hispnica i del card sant, tres plantes comestibles remarcables, que
ell anomena respectivament, el cardillo de comer, lesco^onera de Espanya i la
tractlide aljongera o atractlide sentada ( Atractilis gummifera).

430.- Scorpiurus subvillosus L [= S. muricatus subsp. subvillosus ( L.) ThelLJ.

Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Dades ecolgiques: Herba mediterrnia, repent, de fulles espatulades i camosetes, dun
verd fose, que es cria ben llustrosa, ampia i fullosa dins deis erms i bancals de sec,
prats secs, pastures subnitrfiles, vores de camins i de carreteres de muntanya, des de
vora mar ais 1000 m. Es fan atractius els seus curiosos llegums recorbats o cargolats i
coberts de breus agullons o espinetes, fent la impressi duns cabdellets deruguetes
peludes retor9 ant-se entre elles, en una massa tridimensional, dissenyades per a una
millor disseminaci animal. Fa les dents del calze ms llargues que el tub; i el peduncle
floral ms llarg que la fulla.
431.- Scorpiurus sulcatus L [= S. muricatus subsp. sulcatus ( L.) Thell.].
Dades ecolgiques: Herba de la mediterrnia sud. Creix ais erms teroftics de vora mar
fins els 300 m. Fa els llegums cargolats en un sol pa i els agullons disposats laxament;
les dents del calze ms curtes que el tub; i el peduncle floral ms curt que la fulla.

Noms populars dinics: Llengua d ovella ( Catamarruc, Benialfaqu, Benissili, Castells

de la Serrella, Balones, Ares del Bosc, LAbdet, El Castell de Guadalest, Aielo de
Rugat, Castell de Rugat, La Pobla del Duc, Otos, Beniatjar, Carnela, Albaida, Aielo
de Malferit, M anuel,), llengeta dovella ( Castells de la Serrella), llengua o llengeta
de bou ( Alcal de la Jovada), llengua de borrego ( Benillup, Benimassot, Benasau, );
llengua de pardalet ( Beniaia,)
Orellola, orelloles ( El Verger, Els Poblets, Beniarbeig, Sanet i Negrals, Benimeli,
Rfol dAlmnia, Jess Pobre, Xbia, Benissa, Calp, Parcent, Benim aurell,), oreles (
Jess Pobre ), orellotes ( Foma ), orellots ( Alcal de la Jovada ), orelleta de liebre (
Trbena), orelletes de conill ( Beniarrs ); verellola ( G ata)

798
Conillets ( Potries, Simat ). A Potries tenen dos conillets de verdura, aquests i els
tronets, perqu les flors fan tronets ( Silene vulgaris )
Dades etnobotniques:
Les fulles tendres basals sn verdura ( Simat, Beniaia, Alcal de la Jovada, Parcent,
Benialfaqu, Trbena, Fom a,)
Tendriua s bona verdura ( Benissili)
Verdura msela amb les cama-roges i llicsons ( Pedreguer)
Llengeta dovella densal ( Castells de la Serrella )
Els conillets es gastaven molt per compte de bledes a Tarros caldoset amb penca i nap i
tot aix; sen posava un manollet i diu que donava ms sabor que la bleda ( Potries)
Aix per bullir s bo ( Jess Pobre )
Verdura quan esta tendreta, i quan est gran, que fa olor de ganao , s quan es culi
per ais conills ( La Pobla del Duc )
La llengua dovella s per a fer herbes, com una verdura ( M anuel)
Les oreles per bullir i fer verdura ( Jess Pobre )
Lorellola en alguns llocs sho mengen ( Beniarbeig )
Per al ganao s molt bona i quan est gran millor ( O tos)
La llengua dovella s menjar de conills ( Albaida )
Molt bo per ais animals ( Beniatjar )
Se la menja molt el ganao ( Catamarruc )
Lorellot es fa escamparrallat. Sho menja molt el ganao ( Alcal de la Jovada )
Les ovelles se la mengen molt ( Castells de la Serrella )
Agr molt a les ovelles ( Aielo de Rugat)
Sho menjava el ganao ( Carnela )
Per al ganao ( Alcal de la Jovada )
El ganao la busca molt ( Benimassot)
Aix els borregos sho menjava molt ( Benillup )
El ganao es menja molt la llavor de la llengua dovella, s molt bon past per a elles (
El Castell de Guadalest)
Molt bona per ais animals ( Parcent, Benialfaqu, Castell de Rugat)
Sho mengen els conills i els animals ( Benimeli)
Lorellola la buscaven molt els animals ( Benimeli)
Aix s molt bo pels conills, la que ms els agr ( Jess Pobre)
Sec, com lherba alfalfa, agr molt ais animals ( Benasau)

432.- Scorzonera laciniata L. ( Podospermum laciniatum ( L .) DC.

Compositae vel asteraceae
Compostes o asteracies
Noms populars dinics: bossibarba ( Quatretonda), barball
Dades ecolgiques: Pluriregional; herba propia de les contrades mediterrnies i estat
mont; herba glabra de tiges ms o menys folioses, i cabe9 ples floris solitries
dinvolucre cilindroide; flors grogues poc ms llargues que Tinvolucre; creix a llocs
herbosos secs.
Dades etnobotniques:
Bon farratge per ais conills i animals de corris ( Quatretonda )

799
Cal fer esment de 1* Scorzonera hispnica L subsp crispatula ( Boiss.) Nyman.
Noms populars: Escur9 onera, herba escurfonera; farinetes
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Herba glabrescent de pastures eixutes i
romerals i altres brolles; fulles en roseta basal densa, de 5-25 x 1- 45 cm, fortament
ondulades al marge i sovint dentades; tija molt poc foliosa; aquenis marginis rugosos o
tuberculats. Contrades mediterrnies i estatge mont. No es fa notar tant com la seua
germana, tamb de la mediterrnia occidental ( S. angustifolia L./ = S. graminifolia auct.
) tant freqent al comen9 i al llarg de tota la primavera.
Dades etnobotniques:
Larrel t com a substancia de reserva, inulina..
Referint-se a V Scorzonera undulata Vahl: Lespce est essentiellement comme tant
un aliment. La racine pivotante, dont le gout rapelle celui du salsisis, est consomme
comme aliment dappoint, soit crue aprs en avoir racl lcorce, soit cuite leau.
Espce tres recherche pour ses fleurs, gout de chocolat, ses feuilles, sa tige et sa
racine chamue repute savoureuse. La racine pile avec oignon entre dans la prparation
de galettes. (Edouard Le Floch ): Contribution a une etude ethnobotanique de la flore
tunisienne, 1983 )

433.- Scrophularia valentina Rouy [ = S. auriculata subsp pseudoauriculata ( Sennen

) O. Bolds & J. Vigo; S. pseudoauriculata Sennen; -S. aquatica auct. J
Scrophulariaceae
Escrofularicies
Noms populars dinics: Sabonera ( Gandia, Grau de Gandia, Manuel, ), sabonria (
Grau de Gandia )
Altres noms populars: Conillets de squia o de fulla ampia, herba dorelletes.
Dades ecolgiques: Endemisme iberollevant. Molt abundant a les terres valencianes i es
presenta amplament distribuida pels territoris litorals de la meitat oriental de la
Pennsula i les liles. Hemicriptfit escaps. Herba perenne, molt robusta i vigorosa,
glabra, de tija grossa, quadrangular i estretament alada i buida, de ms dun metre
daltara, de fulles oval-lanceolades senceres i amb un o dos parell de lbuls estrets i
allargats cap a la base, de singulars floretes roig-purpries, en grups ramosos situats
devers la punta de les tiges, que trau a lestiu i a la tardor. s una habitadora de luxe de
les vores de squies i de rius, de joncars i deis herbats humits, sempre sobre terrenys
entollats i molt res en materia orgnica, una de les plantes que millor i ms sana i
llustrosa es cria en aquests rodis aigualosos i fangosos.
Dades etnobotniques:
Quan no tenem sab mos llavvem en sabonria ( Grau de Gandia )
Quan rem xicotetes agarrvem les fulles i les fregaven i treien bromera ( G andia)

434.- Sedum lbum L. var. micranthum ( Bast.) DC.

Crassulaceae
Crassulcies
Noms populars dinics: Raim de pastor.

800
Dades ecolgiques: Holrtica. Herba sufrutescent, laxament cespitosa, de fulles
camudes esparses, verdes, ms arrodonides o menys planes i comen?a a vores florir a
finis de maig amb flors blanques, un mes abans que el seu germ el raim de pastor
gros. Es fa com laltre ais replans de penyes, codines, sois poc profunds, eixarreits.
Abundant en la comunitat de Parietarietalia judaicae del territori.
Dades etnobotniques:
Detersiva i refrescant.
Picat de part area, en emplast, sobre colps, ferides sangnants, mals de panxa,
almorranes
suc o fulles picades en un morter i posades a remull tota la nit, o bullides, com a
protector gstric, gastritis i lceres
Tamb hi ha qui se la fa en vinagre i aigua-sal.
A Benigani, uns flarets ermitans que vivien dalt de la muntanya ens parlaren de les
propietats fortament sedants del decuit de les flors.

435.- Sedum dasyphyllum L.

Crassulaceae
Crassulcies
Noms populars dinics: Raimet de pastor de muntanya ( Fom a); caspinell blau
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Lateeuropea. Roques calcries.
Al territori dinic, com al territori lucntic i les liles, sol fer-se la var. glanduliferum (
Guss. ) Morris, de fulles i tiges densament pubescent-glanduloses, propia de regi
mediterrnia sud. La var. dasyphyllum, s una planta glabescent, nicament pubescent-
glandulosa a la inflorescencia, i es fa sobretot a lestatge mont, per senlaira fins lalp
i davala al nivell de la mar en el domini del carrascar amb llentiscle.. Al territori dinic
es fa en les muntanyes de la part superior ( La Ribera Baixa, La Costera, etc ).
Dades etnobotniques:
Tassetes. Un grapat en un litre daigua. Tirar Therba a punt de bull; i es deixa bullir uns
cinc minuts; tapar i reposar. Prendre en dej ( Foma )

436.- Sedum sediforme (Jacq.) Pau [=Sedum altissimum Poiret ]

Crassulaceae
Crassulcies
Noms populars dinics: Raim o raimet de pastor ( Bellreguard, Vilallonga, Alfauir,
Barx, i restant pobl de La Safor, Castells de la Serrella, Benial, Ebo, Parcent,
Benidoleig, Pedreguer, Dnia, Jess Pobre, Alcal de la Jovada, Beniaia, Tollos,
Famorca, Fageca, Benimassot, Trbena, La Vila Joiosa, Sella, La Torre de les Mafanes,
Xixona, Otos, Salem, La Font de la Figuera,), rimet de pastor ( G ata), raim de pastoret
( Castellar, Pinedo ); raimet de bruixa ( Cocentaina, com a La Codonyera, al
Matarranya ); raim de gat ( Parcent); raim de pardalet ( Vilamarxant).

801
 Caspinell ( Xbia, Benissa, Calp, Benissili,); gaspinell ( Benial), gapinell ( Benial ),
crespinell ( Artana )
Diem raimet de pastor per el meu bisaelo Pasqual deia caspinell ( tia Obdlia
dAlcal de la Jovada)
Altres noms: Crespinell gros, raim de sapo, raim de gallina, pa de pastor, pinyons de
rata, arrs de pardal, pinets de teulada.
Dades ecolgiques: Circunmediterrnia. Herba robusta entre les seues germanes del
territori, ms o menys lignifcada en la base, de fulles camudes, dun verd grisenc, i
ms o menys aplanades. Adaptat a 1estricta secor grcies a la crassitud de les fulles, les
quals sn veritables reservoris daigua que li permeten resistir leixutor deis llargs estius
i de les seques, prospera sobre tota llei de substrats i des de vora mar fins els rodis ms
enlairats de les nostres serres. s una planta molt abundant a trra nostra, un vegetal de
gran plasticitat ecolgica, un planta amant del cantal i de la pedra, que li plau mostrar-se
en matollars, bosquetons, pastures eixutes, en sois rids i assolellats, en roquetars,
terrenys pedregallosos i ressequits on troba ben poca companyia, i aprofitant replanells
de penya i badalls de cingle amb una mica de trra per a criar-shi. Es pot trobar tamb
en les velles margenades del pa dhorta maijalenca o en el pas de rera duna creixent en
1arena de les motes com una reliquia de les nostres antiges deveses com es pot
apreciar encara en la gola del riu Vaca; o sorprendrel en indrets impensables,
despenjant-se o arrapat ais mrgens de cantals o sospedrades o els murs i parets de pedra
seca rurals o surant sobre les teulades tal com diu un deis seus noms ms ben trobats,
pinet de teulada, o proclama la cang popular: Que coses ms bones que cria el Senyor,
per dalt les teulades raims de pastor
El crespinell es cria en les teulaes ( Artana )
Hi ha la subsp. sediforme ( Jacq. ) Pau, de fulles basals poc aplanades, ms o menys
cilndriques i flors de color groe pl.lid o blanquins; i la subsp. dianium ( O. de Bolds)
O. Bolds, mata ms robusta i alta, de fulles basals ms ampies, ms grans i quasi planes
i flors de color groe viu intens, que s un endemisme iberollevant; hi ha encara una
altra raga intermdia entre aqestes dues varietats, habitant del territori mediovalent,
descrita com var. saguntinum O. Bolds.

Entre tant de branc espinos i penya cantelluda, el raim de pastor s, per la fresca finor i
turgent tendresa del fullatge i la senzilla, frgil i pintoresca arquitectura, un deis vegetis
ms buscats i populars i que ms simpata desvetlen, i trobat enmig del era rocam o
clapejant els terrers ms eixarreits sembla, sovint, ms que de cosa real, aparenga de
fantasia mgica descenari preciosista, capag de suspendre lempedreda incredulitat
imperant i deixar aflorar la visi del meravells com una consciencia ms subtil i
penetrant.

Dades etnobotniques:
Usos medicinis:
Antiinflamatori heptic:
Per al mal de fetge i laliacr : Picar 1herba i posar-la en un got daigua a la serena.
Prendre en dej durant nou dies ( Gandia)
Bo per a desinflamar, sobretot el fetge. Novena. Picat i deixat a remull a la serena, tapat
en un colauret; a l'endem es beu en dej ( Barx )
El raim de pastoret es posa a remulla a la serena, i es pren en dej ( Castellar, Pinedo, )
Antinflamatori bucal:

802
Per a quan tenien foc els xiquets en la llengua o dins de la boca. Primerxacaves les
fulletes, i fa com una aigeta, i desprs afegies una miquiua de sucre per a matar
laspror i 1agror, i en acabant saplica damunt de les llaguetes del foc, i alleuja molt (
Potries)
Antiinflamatori gstric:
Rosegar i engolir a poc a poc un brot per a que et passe labranor o agror de 1estmac (
Alcoleja)
Per a llevar lagror de lestmag: mastegar lentament un capollet i xuplar el suc
(Benial, Benissiv )
Rosegar-ne una miqueta per a fer passar la crmor ( Vilallonga de la Safor )
Per a 1agror destmag, mastegar lent un ullet de raim de pastor; neteja ( Castells de la
Serrella )
Mossegar un o dos granets per a la crmor de lestmac ( Famorca )
Tendre per a curar les lceres destmag ( Barx )
Cru para agrosset i aspret, pero a mi m agrada molt, aixina tendret, els ullets eixos. Un
xic que tenia una llaga en lestmac es fea el raim de pastor picat i eixe suc sel bevia i
es va curar de llcera ( Quatretonda de la Val dAlbaida)
Mastegar un ullet o una fulleta si tens cid en la panxa ( Benifallim)
Per a llcera destmag. El to Merescal el garrava ( ramets de tronxo i fulla ) i el
bullia com la camamirla, i es bevia laigua aquella per a llcera, i era una meravella; i si
li feia mal en el bancal xafava unes fulletes i xuplava el suquet, i li passava. Hi havia qui
el preparava xafat en un morter, ben xafaet, i el posava a la serena, i a lendem el
trescolava en un drapet ben pretaet, i el prenia en dej ( Pedreguer)
El raimet de pastor per a lrsula destmac, ben picat i es beu el suc en dej
(Adzbia)

s vulnerari:
Si encara camine s grcies al raimet de pastor; s lo millor, picat, per a posar damunt
de les ferides lletges ( Vilallonga de la Safor )
Raimet de pastor picat per a posar damunt de les punxaes, picaes, rojors i inflamacions.
Lo que ms cura ( O tos)
Per a reblanir els ulls de poli, posant damunt la planta fresca i xacada ( Barx ).

Usos culinaris:
Es pe seu s com a condiment culinari que el raimet de pastor s tan popular. El raim
de pastor es culi quan esta tendre, preferiblement en la moguda jove del mes dabril i en
qualsevol cas sempre abans despigar-se. Primer es renta, desprs sescalda una micona
en una cassola o perol per a llevar-li aspror, i en acabant es trau per a abocar-lo en un
gerrotet i salar-lo i adobar-lo en aigua, uns ullets de fenoll o de frigola o pebrella i unes
corfes de llima, vinagre i sal. Hi ha qui li afg, com a les olives en salmorea, unes fulles
de canya o unes rametes de llimera o de carrasca per damunt. Les mesures recomanables
de ladob del raim de pastor venen a ser en general de 1 0 gots daigua, 1 o % de sal i 1
de vinagre.
Ho culi, i ho faig ben rentat, i ho pose en una cassola dins el foc uns dos o tres minuts
noms bullint a Paire, perqu sin es desfa tot. Desprs ho pose en aigua gel per a que
es queden les rametes senceres, tot ben ertet, i en acabant ho arregle amb pebrella, corfes
de llima i una xorraeta de vinagre i sal ( Potries )

803
Es fan tendres, ho bulls un poquet i ho pots posar en salmorra: sal i aigua i un xorrollet
de vinagre; i el reimet era bo ( Oliva )
Per a salar-lo ( Benial). El raimet de pastor per a salar amb llima i vinagre ( Adzbia)
Abans sen salava molt ( Ebo ).
Primer li faig un bullet, noms un bullet, perqu si es bull massa es solten les billetes;
en acabant ho vaig rentat, canviant-li laigua, per a llevar-li lamargoreta. Desprs el
pose en aigua, sal, vinagre i llima ( O liva)
Ho bullen les dones i fan una samorra ( Famorca )
Es sala i es posa pebrella ( Beniaia ).
Per a menjar. Es bull una mica, en un perol, un grapat de planta collida abans despigar
se, es fica en un gerrot i sadoba amb pebrella i frigola ( B arx).
Adobar-lo en salmorra. Bullir al punt, poc s aspre, i massa es desfa. Aigua, vinagre i
sal. ( Benissili).
Es pega un bull i desprs sadoba com si fra olives en samorra ( Quatretonda de la Val
dAlbaida )

Quan est tendret, no quan sespiga, ho bullen i li posen unes gotetes de vinagre ( La
Torre de les Ma9 anes )
El raimet de pastor per a posar-lo en samorra ( Sella )
El raimet de pastor es sala ( Trbena )
El bulle un poquet, no molt, sin es fa blanet i cauen les billetes; noms un poquet per a
que es quede tes. Lleve 1aigua que est aspra, li pegue dos rentaetes, i li pose aigua,
vinagre i sal. Dos parts daigua i una de vinagre ( Xixona )
El raim de pastor es culi en la moguda jove del mes dabril; primer sescalden, s a dir,
quan arranca el bull es posa el raimet i quan toma a bullir sapaga el foc; desprs es fica
un ferro roent dins de laigua per a que conserve el color i es deixa fins que es gela i es
pot traure per a adobar-lo en aigua, uns ullets de fenoll, vinagre i sal ( Agres )
Mesures de l adob del raim de pastor:
10 gots daigua / 1 o Va de got de sal / I got de vinagre. Afegir pebrella i fulla de
llimera.
Hi ha qui posa unes fulles de canya o unes rametes de llimera per damunt ( Alfauir )
i per lentremig passejava el jovent mossegant delitosament el companatge salat pres
per les llesques del pa bru del terreny i caspinell en salmorra. Mara Ibars i Ibars.
L ltim Serv.

Les ovelles sho mengen quan est tendret, quan sespiga, no ( La Torre de les Ma9 anes)
Sel menja el ganao, les flors ms encara que el raim, all pe juliol o abans, es
mengen tota la floreta eixa ( La Font de la Figuera)

Dades antropolgiques:
Que coses ms grosses que cria el Senyor,
per dalt les teulades raim de pastor. ( Salem )

s un vell costum aquest de convidar els raimets de pastor a taula, a tall daperitiu o de
guamici. Un vell i senzill costum, molt lloable i saludable, que en plena navegaci pe
novell i incert mil.lenni continua encara viu i compta amb nauxiers afeccionis a prova

804
dapocalipsis i utopies, i que com el tast picant de la pebrella o el gust de lherba-sana
en les faves o el del fenoll en els caragols o el de Porenga en Pembutit, i sense oblidar
Pamarg de loliva verda, la fulla de llorer, el pebre roig i Pallioli, ha marcat, al llarg de
les centries, amb agrests i precisos perfils el paladar i Pnima del pas.
Diaren amb lapau de Du, sota l emparrat que es brodava d inquiets rodolins de sol.
Els senzills esdeveniments de la jornada eren llur conversa. Les gallinetes havien post
dos ous; un conillet deis ms menuts s havia mort; el raimet de pastor es fea gran i
l haurien de segar per adobar-lo; s havia trobat un niu de mussols, tot esclafat, que el
Uebeig hauria Uenqat del cingle roig...
Mara Ibars i Ibars. Vides Planes. Pag. 33

437.- Sedum telephium L. subsp. mximum [=S. purpurascens W.D.J. K och.]

Crassulaceae
Crassulcies
Noms populars dinics: Favandesca ( Benirrama, Benissili, )
Altres noms populars: Fabria, herba de la cascadura, curatodo, herba de foc, herba de
tall.
Dades ecolgiques: Eurosiberiana. Mediterrnia oriental i centroeuropea. Cultivada en
jardinera i naturalitzada en mrgens, murs, tarussos i cingleres. Fa les fulles
engrossides, grasses, pero molt diferents i molt ms aplanades i grans que els seus
germans els raimets de pastor; i unes floretes de coroides diminutes dun rojal fose com
del color del garrof. s una especie molt comuna en la Mediterrnia Oriental i en
Europa Central; es cultiva en balcons, patis i jardins i es pot vore naturalitzada en murs,
cinglons i remrgens ombrvols i frescals. Podrem vore unes mates dalt de la font de
Benirrama, damunt dun sospedrat o margenet de cantals duns bancalets de dins la
frescal i fera? obaga de la serra.
Dades etnobotniques:
Les fulles crues llevant-li el fmssim tel de lepidermis, que sal?a facilment, bo i
deixant al descobert la seua polpa o molla pletrica de tanins i de muclacs, es fan servir
com a un hemosttic local per a ferides, talls, cremades i per a reblanir grans, abscesos,
nafres endanyades, callositats i durcies, don li arriba el seu nom castell de hierba
callera.
Es lleva la pell o tel del revers de la fulla i saplica directament sobre les ferides
endanyades i reinfectades, durant un dia, i es renovar per una fulla nova Pendem (
Benissili).
Llevaes la pelleta de la fulla i t ho posaves damunt deis pelats i ho curava ( Benirrama )

438.- Senecio vulgaris L.

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies

805
Noms populars dinics: Herba de foc ( Barx ), herba-foc ( Barx, Llutxent, ), herba
foguera ( Alcal de la Jovada, Beniaia, ), foguera ( Alcal de la Jovada, Beniaia, )
Herba prunyonera ( A lcoleja)
Mel.lerets ( Castells de la Serrella, )
Dades ecolgiques: Cosmopolita. Herbats nitrfils, camps de sec i de regadiu, abunda
en el mollut sotabosc del tarogerar entre els agrets, ravanells, ponedores, malveres i
llicsons dase.
Dades etnobotniques:
Refregar els prunyons amb 1herba tendr per a llevar la picor ( Alcoleja )
Per ais conills ( Daims, Beniaia )
El ganao sel sol menjar ( Alcal de la Jovada )

439.- Setaria veridis ( L . ) Beauv.

Gramineae vel poaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Cerreig ( Oliva, Miramar, Bellreguard, Beniopa, i en general a
tot el territori). Cerreig pegals ( Pedreguer, Pedregals,)
Llepassa ( Cocentaina, Beniarrs, Otos, Carnela, Fageca, Trbena, El Castell de
Guadalest, Sella, ), llapassa ( Benimantell, Ontinyent, La Font de la Figuera,)
Dades ecolgiques: Paleotropical. Contrades mediterrnies i estat mont. Ter. esc.
Herbats subnitrfils, conreus, terres remogudes. Polygono- Chenopodietlia. Pels del
raquis de lespiga llargs i densos; setes amb denticles antrorsos, drefats cap a lpex, de
manera que la inflorescencia s aspra de dalt a baix.
La llepassa quan fas hortalisses a lestiu i regues, s quan ix ella i senganxa a les
aspardenyes ( El Castell de Guadalest)
Dades etnobotniques:
Mala herba . Farratge abans que sespigue.
Si sho menja un conill sofega ( La Font de la Figuera )

Amb el mateix nom es coneixen:

Setaria verticillata ( L . ) Beauv.
Subcosmopolita. Contrades mediterrnies i estat mont. Ter. esc. Herbats subnitrfils
humits, horts, llosc ruderals. Polygono- Chenopodietalia. Pels del raquis de lespiga
ms curts: setes amb denticles retrorsos, dre9 ats cap a la base, de fais que la
inflorescencia s aspra si es passa entre els dits de baix a dalt; i sadhereix fortament a la
roba.
Setaria puntilla ( Poiret) Schultes & Schultes fll. [ = S. glauca auct. ]
Cerreig fi ( Pedregals ). Paleotropical. Contrades mediterrnies i estat mont. Herbats
humits nitrfils, conreus, llocs ruderals. Polygono- Chenopodietalia. Anual amb res
ms o menys tenues. Fulles glaucescents; setes amb denticles antrorsos, dre9 ats cap a
lpex, de manera que la inflorescencia s aspra de dalt a baix.
I encara caldria esmentar: Echinochloa crus-galli ( L. ) Beaux. propia deis herbats
humits; coneguda pels noms de cerreig de la ribera ( Miramar, ) cerreig darrs (
Gandia, Pedregals,), cerreig de la creuta ( Pedreguer).
N hi ha una llepassa alta, despiga marr, eixa larreplegvem per ais conills; una altra
que sescampa; i la llepassa que sapega, la ron ( Beniarrs )

440.- Sideritis angustifolia Lag. [ = S. tragoriganum Lagasca; S. setabensis Rouy ]

806
Labietae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Rabet de gat, a tot el territori, i a voltes, rabo de gat ( Picassent
); rabet de gat bord ( Banyeres, Alcoi, Beniarrs, ), per distingir-lo del germ, el rabet
de gat ver o fi ( Sideritis hirsuta )
Dades ecolgiques: Iberollevantina. Mateta llenyosa, olorosa i punxoseta, de nombroses
rametes dretes de color llimonenc i grisenc, de fulletes estretes, senseres, agudes i amb
algunes dentetes, a voltes, en el ter? superior, de flors grogroses, bilabiades, disposades
en rodalets o verticil.lastres sobre brctees palmeado- espinescents. La vorem en
matollars calcaris esclarissats, eixuts i assolellats de les muntanyes de mitjana i baixa
altitud properes a la mar, no lluny del romer i del cepell, de sendes i caminis o de llocs
un poc degradats i nitrificats, i sempre a flocaes, roglaes o rodis ms o menys grans i
aclarits. Especie molt polimorfa, de la qual existeixen diverses nissagues molt variables
en color, distancia entre verticil.lastres i nombres daquests, aix com en la nerviaci de
les brtees.
Els rodis de dins del Circ de la Safor i de les Majones. Els de la muntanyola de Termita
de santa Anna de Gandia i els de Termita dAdor. Els de lardit castell de Vilella. Els
deis volts de la caseta de Castell de Beneixama i a tota la Solana en general. Els de Les
Llometes de la Mare de Du de Biar. Els del comen? de la senda del castell de Rugat,
dalt deis transparents tolls del barranc pletric de murieres i baladres. Els de la senda de
la font de la casa Forestal de Tombria del Benicadell. Els de la senda que remunta els
ombrius, cada pas ms verds i herbats, de la Covalta. Els de la senda que serpeja fins la
recollida font Centella de Tormos. Els de la solana de la fosca serreta de TAlmirant; els
de lantiga senda del pa de Petracos a la font del Matissal, i els de la senderla del
soberg pi de Santa Maira de Castells de la Serrella...

Dades etnobotniques:
El rabet de gat s, sens dubte, una de la grans plantes medicinis valencianes. La gent la
vol com una de les millors. En general es t per un efica? antiinflamatori, pero tamb
com una excel.lent planta digestiva i vulnerria, i moltes virtuts ms.

s antiinflamatori:
Per a la inflamaci interior ( Gandia, ). Per a la inflamado, tota classe dinflamado (
Catamarruc, Beniarrs, Beniatjar,).
Molt bo per a la inflamaci ( La Torre de les Ma?anes )
Bullit per a la inflamaci mesclat en malves. El rabet de gat seca i lesmalves
reblaneixen ( La Pobla del D u c)
El rabet de gat el prenen en dej i desprs de diar per a les inflamacions i els mals
desquena ( Vilallonga)
En companyia de la camamirla ho gaste molt per a la inflamaci de baix , per a
llavar-me perqu com estic oper de la matriu. I sen va la inflamaci ( Potries)
Per a la diarrea, la inflamaci, Tardor...qualsevol inflamaci: panxa, boca, ulls... (
Beniarrs )
El rabet de gat si tens inflamaci ( Penella)
Contra les diarreres i els mals de panxa (Benial-Benissiv).
Les tassetes de rabet de gat per a la inflamaci. Glopejar rabet de gat s lo millor per ais
flemons i les llagues de la boca ( A gres)

807
Per al mal de renyons bullit en dej ( Gandia )
El rabet de gat per a purificar la sang amb rabos de cirera ( Oliva )
El rabet de gat cura les almorranes ( Foma )
En dej per ais cues ( Benissiva).
Per a fer tassetes per ais constipats, quan tens el pit carregat. Aix neteja molt els
bronquis ( Oliva )

Usos digestius:
El rabet de gat per a fer una bona digesti i per a la inflamaci interior. Dos rabets per
tasseta i prou ( Benirrama)
Tisana digestiva i sana:
Tres espiguetes de rabet de gat
Poriol ( Satureja fruticosa )
Salvia. I unes gotetes de llima que halaga molt. ( Castells )
Ac sen fa de rabo de gat de calent. Ac sempre el gasten per al mal de ventre i per a
netejar els mals de les persones i deis animals. Mon pare tots els dies quan acabava de
menjar es fea una tasseta de rabet de gat, i va morir de ms de 90 anys ( Alcal de la
Jovada)
Tisana per a llcera destmag i de duod:
Rabet de gat / camamirla / herbeta dor / i herba de pedra. A parts iguals. Bullir un
poquet i deixar reposar. Prendre tres gots per dia ( Palma de Gandia)
El rabet de gat bullit per a la panxa ( Ebo, Beniarrs, A lcoi)
El rabet de gat bullit per al mal de ventre ( La Font dEn Carros, Alcal de la Jovada ).
El rabet de gat s lo millor que nhi ha, lo millor. lo tots els dies mel pree. Bo per a
tot, la digesti, les ferides ampostemaes o per a desinfectar els ulls ( Castells de la
Serrella )
Tots els matins glopege en rabet de gat per a les genives, per a fer-les fortes ( Otos )
s molt amarg com la slvia pero el volen molt per a les inflamacions delestmac i
llcera ( Benissili)
El rabet de gat per a fer de ventre i tamb per ais constipats amb el tim ( La Font de la
Figuera)
Novena de rabet de gat per ais cues ( Benissili)

sos vulneraris:
El rabet de gat bullit (11. daigua per lA dherba) per a rentar ferides i secar-les; tamb
per a curar i secar 1escaldadura amb sang i granets del coll deis matxos provocada per
la suor a causa de la collera (o amb camamirla si no nhi havia rabet de gat); i en banys
per a les faves, bambolletes i picaetes de rondalles ( E b o ).
Per a tot fins per a curar ferides. T molt anomenada ( A gres)
Lo millor per a les ferides i llagues difcils i la inflamaci ( B iar).
En temps vells per a llavar ferides. Cura pero tanca massa apressa i dins es pot quedar
sense curar. Tamb es bo glopejar aigua de rabet de gat en la puj a la boca. Lleva la
inflamaci ( Beniatjar)
Ac el gastaven per a llavar ferides, s com un desinfectant. I en tasses quan tenies una
inflamaci de lorina. Pero no sha de prendre en quantitat perqu aix afluixa (
Benimassot)

808
Banys locis dherba bullida per a les inflamacions de la pell, i de tot el eos si es vol
tindre una pell sana i fina ( Gandia ). Per a la pell, ccemes ( La Font dEn Carros )
El rabet de gat s per munt de coses. Mira si s bo que estava fent marge i asclant una
pedra em va saltar una llenca en lull, i amb banys de rabet de gat i camamirla sem va
curar ( Pedreguer )

Netejar ferides, mals i tocats tant de les persones com deis animals ( Alcal de la
Jovada, Biar, Catamarruc,)
s bo per a la inflamaci i a part si vost t un mal endenyat, llavat en aix va molt b (
Benimassot)
Els hmens vells que tenien animals de faena bollien rabet de gat i en aix curaven els
tocats i els mals ( Beniarrs)
Per a netejar les ferides de sang ( Agres ).
Per a llavar ferides, sarpaes de conill, trompaes. s un desinfectant fort, bo per a les
inflamacions. Tamb per netejar i desinfectar les conilleres, i per a fregar i matar la
sama deis conills ( A gres)
Tasses per a les anflamacions . Neteja ferides com la camamirla ( Alcal de la Jovada
)
Per a netejar i secar les ferides en banys i compreses. Seca molt les ferides, per aix cal
no fer una aigua no massa carregada perqu sin seca rapidament la superficie de la
ferida i no arriba al fondo. Millor fer un bullit lleuger i fer banys ms sovint (
Benirrama)
El rabet de gat per a curar-te un mal pero el tanca massa rpid i baix es queda per a
curar. Abans el gastaven molt per a curar els tocats deis burros ( Vilallonga )
El rabet de gat per a curar els mals, pero trobe que resseca ( La Font dEn Carros )
Aigua de rabet de gat i camamirla per a curar les ferides de les cabres i ovelles (Adzbia
)
El rabet de gat i lanoer bollit per a qualsevol ferida, tall o lo que siga, i desprs netejar
en un drapet, pero el rabet de gat cura tan rpid per dalt i que sovint queda el mal per
baix ( LA bdet)

El rabet de gat per a fregar els mals i els ulls, com la camamirla. Tamb per a fer
tasses per al mal de panxa ( Otos )

Oftlmic:
Laigua de rabet de gat s bona per a llavar-te els ulls i els mals ( O liva)
Banys per ais ulls inflamats ( Gandia, B iar).
El rabet de gat s tan bo com la manfanilla per a llavar-te els ulls ( Tavemes de la
Valldigna )
El rabet de gat per a curar les ferides i netejar els ulls, sol o amb camamirla ( Castells de
Castells)
Banys de rabet de gat per a traure punxes ( Sagra)
El rabet de gat per a desinfectar els ulls ( Castells de la Serrella)
Se gastava abans i tamb hui encara per ais ulls quan estn lleganyosets i tal; agarraves
en un cotonet mullaves el caldet del rabo de gat i et llavaves els ulls i era molt bo (
Picassent)

809
Els tocats deis burros ho banyen en laigua daix i ho seca ( Terrateig)
Per a la caiguda deis cabells, per a llavar-te el monyo, aigua de rabet de gat mentre
tensabones i al final per a rentar-lo ( A gres)
Dades antropolgiques:
Pitxers d aiguallim. Gotets de licor d herbes.
Onces de xocolate. Mates de raboigat.
Gall blanc de Varmela. M el Rollis d aiguardent.
Orxata amb fogasseta. Maredeuetes Manques.
Gaspar Jan i Urban. La FestaXVII: Inventan de la roa

441.- Sideritis hirsuta L.

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Rabet de gat ver ( Alcoi, Banyeres, Beniarrs, ), rabet de gat de
Mariola ( Castell de Rugat), rabet de gat de Sant Antoni ( Cocentaina )
T de Mariola ( Cocentaina )
Dades ecolgiques: Mediterrnia centroccidental. Matollars eixuts calcaris aclarits, a
rodis, en terrenys pedregallosos i de pas hum o de ramat. Es fa ais tres pisos, si b en
el supramediterrani va minvant amb laltura.
La senda del collet deis Caragols de la Drova al pa del Surar de Pinet, sobre tot al
fondal prop de Vavene Simarro, i a prop del bosc del Surar.
Hi ha un roglet entre la font del Xop i el mas del Rac Llobet. I un espars rodal voltant
el mas de Borratxina en el cor de Mariola.
La trobarem tamb en la bella senda que va del pa dAyalt al formidable Are deis
Atancos de Castells de la Serrella.
Dades etnobotniques:

Estomacal, antiulcerosa, cicatritzant, antiinflamatria, antieccematosa...al territori on s

reconegut t els mateixos usos que el germ de fulla estreta pero seT prefereix puix es
creu ms potent i virtus.
El rabet de gat normal s per a les inflamacions exteriors i per ais animals i el rabetde
gat ver per a les interiors i per a les persones. ( Alcoi, Cocentaina).
A Vznar, Gjar-Sierra i el Romeral les tasses de zaharea es recomanen per al mal de
cap; i a Beas de Guadix com a sedants nerviosos ( M.Reyes Gonzlez-Tejero, 1989 )

442.- Silene latifolia Poiret [ = S. alba ( Miller) Crause ]

Caryophyllaceae

810
Cariofillcies
Noms populars dinics: Xiulitera ( Benirrama, Beniaia, Alcal de la Jovada, Castells de
la Serrella, Famorca, Fageca, Tollos, Salem, ); pitera ( Famorca ), perqu dalt fa pitets.
Xiulitera, perqu sha utilitzat per a fer xiulits amb les cpsules floris granades i
seques.
Quan es seca fa dalt unes flautetes i xiules ( Beniaia)
Dades ecolgiques: El gnere Silene, a ms de posar molt de verd i color a les nostres
muntanyes, t lhonor daportar dos endemismes dinics preciosos, la Silene d Hifach i
la Silene diclinis o conillets del Buixcarr, i tres herbes comestibles, una molt estimada,
la Silene vulgaris, els populars conillets, una altra la Silene rubella L. subsp. segetalis (
Dufour) Nyman o conillets de Rafalguaraf i la xiulitera, una herba paleotemperada,
robusta, dreta i pubescent, de flors blanques i grosses, un hemicriptfit escaps que es
cria en els pasturatges de les orles de bosc, matollars ombriencs, freses i espessos i
obacs humits ms o menys trepitjats. La recordem, ben florida i posant claror i serenor,
ais ombruius que volten el Santuari de la Verge del Castell dAgres; entre Tesps
brossall deis bancals de 1ardida caseta de dalt les fredes i solitries carenes del port del
Rontonar o ais mollencs pratellets de 1increble Rac del Candoig, on fa uns
formidables rosetons basals ampies i ullosos.
Dades etnobotniques:
s verdura (Benirrama, Beniaia, Castells de la Serrella, Famorca, Fageca, Tollos, )
Aix tamb s bo per a la verdura ( Alcal de la Jovada )
Per a fer xiulits amb les cabotes floris granades i seques ( Alcal, Beniaia, Castells... )
La pitera fa unes fulles prou ampletes, escampaetes i quan est tendr, en temps dabans,
la feen per a fer verdura ( Famorca )
La xiulitera s una herba destiu. Quan la fan i fan arrs en ella, fa gust darrs en faves
( Salem )
Hi ha dones que arrepleguen les xiuliteres ja seques per a fer rams i composicions
floris amb les semprevives i els espigons granats i secs de les paradelles.

443.- Silene rubella L. subsp. segetalis ( Dufour) Nyman

Caryophyllaceae
Cariofil.lcies
Noms populars dinics: Conillets de Rafalguaraf ( Quatretonda)
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Iranoturaniana. Cultius, herbats nitrfils.
Dades etnobotniques:
Verdura silvestre. Fulles i brots tendres mengvols ( Quatretonda)

444.- Silene vulgaris ( Moench ) Garcke [ = S. inflata Sm.; S. latifolia ( Miller )

Britten; S. cucubalus Wibel]
Caryophyllaceae

811
Cariofllcies
Noms populars dinics: Conillet, conillets, a tot el territori ( Bellreguard, Oliva, Foma,
La Font dEn Carrs, Almiser, Barx, Benissili, Catamarruc, Alcal de la Jovada,
Beniaia, Pedreguer, Ebo, Benirrama, Benial, Benissiv, La val de Laguar, Castells de
la Serrella, Famorca, Trbena, Abdet, Confrides, Millena, Ares del Bosc, Almudaina,
Penguila, Tibi, Planes, Benialfaqu, Benifallim, Castalia, Alfauir, Aielo de Rugat,
Castell de les Gerres, El Rfol de Salem, Otos, Alcoi, Agres, Alfafara, Bocairent, Biar,
Beneixama, Banyeres, Fontanars deis Alforins, La Font de la Figuera, Artana, An, ),
cunillets ( Ares del Bosc, Alfafara, ), herbeta de conillets ( Beneixama ); tamb,
conillets de pastor ( Trbena ), conillets de marge ( Castell de les Gerres ), conillets
sense ulls ( Castell de les Gerres), conillets deis petets ( Benialfaqu).
Orelleta de conill ( Xeresa, X eraco,)
Trons ( Castells de la Serrella, ), tronets ( Potries ); petorretes ( Balones ), petets (
Benialfaqu ); xuplons ( Castell de les Gerres), els inflats calzes de les flors, perqu
semblen bombolles que en estampar-les sobre el front esclaten fent un esclafit o xicotet
tro. Tronets, perqu les flors fan tronets ( Silene vulgaris )
Les campanetes deis conillets quan floreixen es diuen farolets de la Mare de Du
(Agres)

Dades ecolgiques: Paleotemperada. Mrgens i fraus de bancals de lhorta de regadiu i

del sec, herbats frescals subnitrfils del pa i de la muntanya baixa i alta. Fa peus a
voltes de fulles molt ampies.
Els cunillets es crien enmig del rostoll del blat ( Ares del B osc)
Dades etnobotniques:
En general, a tot el domini geogrfic, els conillets es consideren una verdura excel.lent,
fina i deliciosa, una cosa a banda.
La millor verdura que n hi ha ( Benissili). Verdura ( Catamarruc )
Els conillets tots per a fer coques i pastissets ( La Font dEn Carros )
Bullidet i en acabant ffegidet, i divinament; i per a fer coquetes en verdura. Mare si
m agradava els conillets ! N ha fet io poques mates aixina ! Aixina quan plou molt, en
aquests temps, nhi ha puestos que es fan uns conillets aixina de tendres ! Ma mare,
en gloria estiga, li agradaven molt, i no li portava io pocs manolls de conillets ! (
Benimassot)
Els millors conillets sn els que es cufien desprs del desgel de les darreres nevades,
que es quan ms tendrets i fullosos estn ( Famorca )
Els conillets es fan en mrgens. Abans com passvem ms fam que un sereno, ens
matvem a bacs per fer-ne i menjar-ne. Es preparen fregits com els espinacs ( A lcoi)
Es cufien, es llaven i es fan aufegaets com els espinacs o fregits amb alls tendres o secs (
La Font de la Figuera )

Conillets tendres per a lensal, per a fer tortilles , potatges, sofregits amb allets,
ofegadets a la casla amb un rajol doli i uns esguits de suc de llima, coquetes i,
sobretot, per a aparellar arrossos, especialment, una senzilla i agrest paella ( Famorca )
Paella de bacallar i conillets. Qu bo! ( Castells de la Serrella)
Un grapaet de conillets s molt bo damunt la paella ( E b o ).
Posvem en la paella darrs conillets quan no teniem verd ( Benial-Benissiv).
Bullit o fregit s bonssim aix ( F om a)
Agarraven els brotets deis conillets per a fer arrs calds ( Alfauir )
El conillet s mel, de verdura i en arrs calds ( Albaida )

812
Aix s una cosa molt bona. Molt fi, molt bo. Io tots els anys en faig. Una tortilla en
conillets s mel. O arrs en conillets ( El Rfol de Salem )
Sofregit de conillets per a fer arrs calds o paella ( Beniatjar )
Arrs calds en conillets, cama-roges i roselles ( O tos)
Sescalda, es frig en allets i estn bonssims ( Bocairent)
Molt bons els conillets bullits o aufegats i fregits en allets. Abans sen criaven molts en
la fond entre la vega de la Canyada i la de Biar ( La Canyada )
Lorelleta de conill per a fer arrs calds amb fesols secs, nap i penca ( Xeraco )
Es gastava molt per compte de bledes a Tarros caldoset amb penca i nap i tot aix; sen
posava un manollet i diu que donava ms sabor que la bleda ( Potries)
Conillet per a fer paelles i tortilles ( Pedreguer)
Els conillets per a fer pastissets amb roselles i espinacs ( O tos)
Hi ha qui bull els conillets un poquet i desprs els sofrig en allets i son millors que els
espinacs, ms fins. Hi ha qui en fa arrs i tortilles ( Agres )
Els conillets per a Tolla i Tarros calds en fresols, penques i naps ( Biar ).
Igual que els espinacs. Es frigen com els espinacs amb allets. Arrs en fresols i conillets.
Lolleta de conillets de Fontanars deis Alforins.
Lherbeta de conillets per a fer olleta ( Beneixama )
Conillets per a fer arrs i tortilla s molt bo ( Castell de Rugat).
Conillets per a Tarros calds dhivem, les tortilles i els potatgesde Quaresma o de
Setmana Santa ( Castell de les Gerres).
Aix ho posaven les dones en larrs calds ( Aielo de Rugat)
Aix s per verdura, per fer arrs i fregits, i pots fer cocotets, igual com lesroselles (
Alcoceret de Planes )
Els conillets fan un arrs calds molt fi i sabors ( Oliva )
Ma uela, que en glria estiga, els fea en Tarros caldoset; i mesclatsquan ixim a fer
herbes, sobretot en Thivern, en la tmpora de les roselles ( Alfauir)
Conillets per a bullir i fregir i fer empanaes i cocots o cocotets ( Benifallim )
La verdura deis conillets s molt bona, riqussima! ( Penguila )
Conillets bullits primer i desprs fregits amb trossets de fetge, ara mateixa men faria un
plat! ( Penguila)
Ho mescles en espinacs i bledes i fas uns cocotets ( Millena )
Aix s molt bo per a la verdura ( Alcal de la Jovada)
Bullits i fregits per a fer pastissets de verdura i minxos ( Almudaina ).
Conillets en Tarros ( Barx ). Per a Tarros calds ( Barx )
Acabats de collir sn molt bons per a fer arrs calds en unesfavetes tendres amb
vainetes i tot ( Benialfaqu)
Uns trossets de bacall i conillets i feem una paella darrs ( Trbena)
Una verdura molt sabrosa. Lherba ms sabrosa. Abans de Therbicida nhi havia una
mar de conillets. Una paella de conillets s meravells. Un manoll de conillets, una
miqueta de costella de porc, cuixot, una cabega dalls, tot sofregit. No n hi havia una
paella com eixa ( Trbena )
Els conillets fregits igual que els espinacs pero era millor ( La Font de la Figuera)
Els conillets per a menjar ( Artana)
Els conillets per a fer tortilletes ( A n )
Potatge de conillets per a la Quaresma o la Setmana Santa:
Posar el dia abans els cigrons a remulla.
Sofregir un poquet de baejo i traurel.
Sofregir els conillets amb tomaqueta, penques i 1 o 2 tulles de bleda.

813
Posar a bullir els cigrons i fesols, i coure-ho tot junt.
Afegir pasta de pa sec ratllat en ou, donant-li la forma dun ou ( Castell de les Gerres).
Arrs calds en conillets i una tomaca del penjoll, una cabefa dall pic i oli dolives
(Gata)
A Tibi es prepara una sort dolleta que anomenen Llegum feta amb fresols, penques,
nap,
queralla i conillets.

Les tasses de flors i fulles de collejas shan fet servir per a netejar la sang i en afeccions
heptiques. A Lanjarn, Los Brchules i Trevelez es recomanen per ais clics
acompanyats de vmits ( M.Reyes Gonzlez-Tejero, 1989 )

445.- Silybum marianum ( L.) Gaertner [= Carduus marianus L.]

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Card mari ( Gandia, Penguila, ), card de la Llet de la Mare de
Du ( Xtiva ), card blanc ( Pedreguer ), cardo borriquero ( Gandia )
Altres noms populars: Card de Mara, escardot de Nostra Senyora, card lleter, card
clapat, card calapats, card gros, card gallofer, cardot, cardassa, espinot i, abusivament,
card dase, card burral i carxofa de burro.
En farmacologa els fruits sense vilans sanomenen: Fructus o Semen Cardui Mariae.
Els vilans, papus o llavors coronades de pels plomosos i sedosos blancs, s a dir, les
llavors emplomallades voladores, per tal de facilitar la seua disseminaci per mitj de
Paire, del card mari i daltres cards i compostes com els llicsons, els morrets de porc (
Urospermum picroides, la dent de lle o la penquera, com aix tamb la favera borda (
Centranthus ruber ) i les valerianes, sanomenen:
Uelets ( Bellreguard, Alquera de la Comtesa. Rafelcofer, Miramar, Gandia, Barx,
Cullera, Quatretonda de la Val dAlbaida, Barxeta, Xtiva, Pobla de Famals, ), auelets (
Simat, Beniarrs, Otos ), auelos ( Ontinyent, Albaida, Castell de Rugat, Algemes, ),
uelos ( Tavemes de la Valldigna ),
Animetes ( Cullera)
Angelets ( La Vilajoiosa, Elx, )
Dimoniets ( )
Bruvxetes ( Xeresa, Xeraco, Alfondeguilla,)
Molinets ( E lx )
Borriols ( Cocentaina )
Pinta-raims ( Petrer ): perqu assenyalen la madurado del ralin i en envolar-sen
sapeguen ais penjolls de raim.
El borriol a la punteta t la llavoreta i quan grana laire se lemporta al ve ( Cocentaina
)
Quan rem menuts assoltvem els uelets i demanvem un desig ( X tiva)

Les taques blanques com la llet que ornen les enormes fulles basals, han donat molts
deis seus noms populars i han desvetlat la imaginaci de les gents de totes les poques;
la llegenda cristiana les atribueix al fet que un jom mentre la Verge Mara alletava
linfant Jess a la porta de casa, aquest va soltar, per uns instants, la turgent mamella,
del div mugr la qual es va escapar un rajol de llet que va caure sobre les fulles dun
card que creixia a la vora, bo i restant-hi per sempre esguitat. Aquesta llegenda s la

814
reelaboraci cristiana, com tantes altres voltes, duna altra grega ms antiga entre la
nimfa-cabra Amaltea, dida de Pinfant Zeus, que a partir dun situado pareguda tractava
dexplicar lorigen de la Via Lctia.

Dades ecolgiques: Mediterrnia-Iranoturaniana. Hemicriptfit biennal de 4 a 15 dm

daltara. Planta vigorosa, de rubusta guia floral dreta i poc ramificada. s un deis cards
ms grans i bells per lespectacular roset de fulles basals, dun verd lluent i
glabrescents i bellament tocades de blanc o com esguitades de llet a lanvers, amb les
vores lobulades i onejants, armades duna imposant espinescncia groguenca de 3-8
mm., i pels grossos captols solitaris terminis, semblants a una carxofeta, de flors entre
rosades i purpries, voltats de brctees, les mitjanes i inferiors acabades en una potent i
llarga espina recta o corbada cap a fra. Al clid litoral del territori ve a fer la florida
dabril a mitjan maig i grana de mitjan juny a juliol, i a les comarques interiors floreix al
juliol i grana dagost a setembre. Els fruits, de 5 a 7 mm. sn llisos i jaspiats. Es fa
trobads ais solars i descampis, bancals perduts i camps abandonats, sopalmes de murs
i caixers de riu i rambles, i en algunes vores de camins i carreteres, sempre sobre terres
fondes no massa eixutes i ms o menys nitrificades, formant cardassars on sovint es fa
dominant.

Dades etnobotniques:
Tota la planta s tnica de la circulado sangunia, hipertensora, antihemorrgica,
febrfuga i estimulant de la gana de menjar, i resulta til en els estrenyiments crnics,
afeccions respiratries, asma, alrgies, cefalees i menstruacions massa llargues.
Medicinalment es pot fer s de les fulles basals, de les arrels i sobretot de les llavors, el
component ms important de les quals s la silimarina o silibina, un flavonol
responsable de lacci protectora i regenerativa del fetge, en casos de congesti,
hepatitis aguda, aliacr i pedres biliars. Aquesta substancia com la resta de components
de la planta ( oli essencial, tanins, substancies amargants i diverses amines com la
tiramina i histamina ) s innocua i no t efectes secundaris i resulta extraordinriament
efica?.
Les tisanes es preparen amb una culleradeta de fruits mlts o picats per got daigua
bullent, tot deixant-ho reposar un quart dhora. Cal beure-les calentes i a glopets, en
dej i mitja hora abans de diar i danar-sen a dormir; hi ha qui li afig uns brins de
menta per a millorar el sabor i leficcia. Aquesta aigua tamb es pot gastar,
intemament, contra les varius i les morenes. El suc de les fulles fresques pot utilitzar-se
per ais mateixos propsits.

A Marroc ( A. Sijelmassi ) es fa servir contra el mareig deis viatges laigua de les

semences del txc lahmar, a ra dun gram per got daigua, bullides durant 5 o 10
minuts, bevent un got al dia durant la setmana anterior al viatge. Tamb podra fer-se
aquesta aigua deixant a remulla uns trossets de fulla i arrel i un pessic de llavors i
endolcir-se amb mel.

Al territori les penques i les ampies fulles, amb les vores retallades per tal deliminar les
espines, sn comestibles, tant crues i amanides com bullides i fregides.

Mon pare en fea a cabassaes i els conills sho bevien ! ( Potries)

Les carganeres van a pasturar ais cards blancs ( Pedreguer)

815
 Dades antropolgiques:
En el mn cristi els cards, en general, sn smbols del dolor i la sofrena deis mrtirs i
de Crist, apareixent en algunes obres dart com una alegora de la redempci. A la Xina
els cards sn emblema de longevitat o llarga vida.

Al territori dinic el card de Mara, junt a la penquera ( Cynara cardunculus L. ), la

carxofera ( Cynara scolymus ) i la raspallera ( Centaurea salmantica ) han jugat un
paper endevinatori i amatori. Les carxofes de tots dos cards florides o a punt de florir
collides la nit de Sant Joan shan fet servir tradicionalment per a fer averanys
sentimentals o com un Oracle denamoris.

Desprs de collida la carxofeta florida del card mari la vespra de sant Joan, es
cremaven les floretes i sapagava i desprs es retallava la part cremada; finalment es
posava la carxofeta baix del llit. Si a lendem havia reflorit o no, el xic amb qui havies
estat pensant en el llit aqueixa nit et volia i et convenia, o no ( Mara Aznar Llinares de
la venta Pingano de Penguila )

Aquest s endevinatori o oracular, Parreplega tamb Francesc Martnez parlant de la

prova de la carxofa del card burriquer que fan les fadrnes, consistent a sofiimar en el
foc la punta duna carxofa de card i tirar-la baix del llit de la interessada; i si al mat
segent la carxofa ha florit, ag s, ha seguit obrint-se per a formar la flor, la fadrna es
casa aquell any.

Tamb al Principat, a moltes contrades, practicaven antany aqestes ordalies o judiis de

carcter amors, que s anomenavenfer florir els escardots, com arreplega Joan Amades
al Costumari Caala. Al Valls les donzelles el vespre de sant Joan cremaven les flors
deis escardots i embolicaven les cendres en tres paperets, en qu hi havien escrits els
noms deis tres fadrins pels quals elles sentien certa simpata. Tiraven els paperets sota
del llit, i lendem, en llevar-se, els cullien. El nom escrit en el paperet que shavia mig
descls creien que seria el de qui rebrien per marit.

A voltes es collien dos o tres o ms carxofes segons les mires i dubtes de la fadrna, un
per cada possible fiitur novio. Les socremaven i les enrotllaven en un paperet per a cada
card amb el nom del xicon o lligat a cintes de colors diferents, i al punt de mitja nit es
posaven davall del llit tot dient:
Sant Joan Baptista, apstol i evangelista,
per la virtut que Du t ha donat,
fe s -me conixer el meu enamorat.

O altres cantarelles o invocacions. El nom o color del card que a lendem apareixia ms
florit seria el del futur novio o pretendent.

446.- Smilax aspera L.[=S. nigra Willd.]

Smilaceae
Esmilaccies
Nom popular dinic: Artjol, arjol ( Castells de la Serrella, Pego, Jess Pobre,
Benimeli, Pedreguer, Benidoleig, Sagra, Orba, La val de Laguar, Benirrama, Benial,

816
Benitaia, Benissiv, Alpatr, Benissili, Ebo, Parcent, Beniaia, Xbia, Benissa, Calp,
LO rxa,), arnjol ( Foma, Adzbia,).
Llengeta de pardalet ( La Font dEn Carros, Vilallonga, Rafelcofer, Palma de Gandia,
Real de Gandia, Rtova, Foma, Barx, ), llengeta de pardal ( Beniaij, Palma de
Gandia, Alfauir, Castellonet de la Conquesta ), llengua de pardalet ( Foma, Rtova ),
llengeta de perdiu o de perdiueta ( ), llengetera ( Almiser)
Sarsa-parrella ( ), sarsa-parrilla ( Gata, Pedreguer, Gandia, Pa de Corris, Beniarrs,
El Rfol de Salem, Beniatjar, Otos, Banyeres, Xixona, Ain, ), parrilla ( Benimantell ),
parrillera ( Canals )
Fetgera ( Carnela), fetgera de bou ( Ontinyent), fetget ( Ontinyent)
Banyetes ( Ador ), banya de bou ( Ador )
Sabatetes ( Oliva )
Dades ecolgiques: Mediterrnia- Paleotropical. Mata lianoide amb circells i punxes,
amant deis carrascars i matollars perennes ben entravats i amb una certa humitat; pero
tamb pobla margenis fondos i frescals encara que estiguen despullats. Ali que no li
plau s el fred, per aix noms el trobarem en les muntanyes ms costaneres i clides,
faltant a les ms fredes de 1interior, on no la coneixen ni tan sois t nom, com la palma
margallonera o la ceba porrina.
La fetgera s ms borda que Vhedra ( Carrcola ), deia un llaurador de Carrcola per a
remarcar el carcter invasor de la planta.
Lartjol semparrala i punxa com un ham ( Benirrama )
Molt mal de matar, t les arrels molt fondes ( Oliva )
La sarsa parrilla no es seca. No hi ha de moment cap herbicida, ninguna, que la mate (
Rfol de Salem )

Dades etnobotniques:
Usos medicinis. Depuratiu de la sang:
Arrails dartjol per a netejar i rebaixar la sang ( Castells de la Serrella )
Arrels bullides per a netejar la sang en les fogonaes, grans, intoxicacions...( La Font
dEn Carros).
El millor depuratiu de la sang i de la pell. Larrel blanca, no la de color. Arrel trossej.l
o 2 cullerades soperes per tassa o Va 1. Arrel ben rebollida, a foc lent. Reposar llarg, 3 o 4
hores o fins lendem( Banyeres)
Sarsaparrilla i ortiga per a depurar la sang. Especialment per a lacn juvenil ( Gandia )
Larrel de lartjol s molt bona per al mal de rinyons ( Pego )
La sarsaparrilla per a la inflamaci de lorina ( Xixona )
Si es tracta dacn pot afegir-se tim, slvia i menta ( Banyeres ).
Ralis bullides per a curar-se la sang de floroncos ( Beniarrs )
Bullir artjol per a netejar la sang quan es t granets, barrets a la cara... ( Pego )
Per a la desinflamado de la sang ( Pedreguer )
Per a baixar-se el colesterol ( Benirrama)

Treballava en un pou i vaig baixar suat, i vaig agarrar un catarro molt gran; que em
vaig curar prenent arrels bullides dartjol durant quasi vint dies ( Benissa )
Fulles bullides per al cor ( Vilallonga)
Larrail s molt bona per al cor ( A in )
Arrel dartjol bullit per a glopejar en el mal de queixal ( Castells de la Serrella)
Es fan servir les arrels bullides ( Benirrama).
Les arrails de la sarsa-parrilla es gasten pero no s quin benefici tenen ( O tos)

817
s culinari:
Lartjol punxa ms que un dimoni. Els ullets estn bonssims ( Benirrama )
Els ulls o brots terminis sn mengvols com els de lesbarzer ( La Font dEn Carros,
Benissili,)
Quan rem xiquetes ens menjvem les fulletes rogetes, les ms tendretes i xicotiues,
que estaven molt bones ( F om a)
Diem sabatetes per la forma de les fulletes. I nosaltres ens menjvem els ullets com si
foren dalbarzer, pero la fruita, no ( Oliva )
El brot de lartjol s menjvol com el de lalbarzer ( Benissili)
Els trontxets de la llengeta de pardal es mengen com els deis albarzer(Palma de
Gandia)
Susa della especialment les arrels, tpicament, efica9 ment depuratives, per a
combatre les erupcions cutnies: grans, furncols, ccemes... Com s natural, esdev
ensems diurtica i combatix lartritisme, reumatisme i gota...Arrels ben matxucades
bullides una culleradeta per tassa, tres o quatre al dia ens diu Josep Mascarell i Gosp
de la sarsaparrella al seu inoblidable Amics de la Muntanya.
Larjol s bo per al ganao , la cabra sho menja molt aix ( Benial)
Dades antropolgiques:
Prim com un artjol ( Xbia )
Ms fort que lartjol ( Fleix )

L artjol que lliga amb filferro salvatge el sagrat tresor del carrascar per a amagar-lo
ais estranys.

Mitologa:
s abundosa la iconografa de lartjol en la cermica i lart ibric dinic i general.

Ovidi esmenta en el Llibre IV de les Metamorfosis,els amors del jo ve Crocos i la nimfa

Esmlax, la seua estimada, convertits, un en la flor del safr i laltra en la campaneta de
1artjol o smilax aspera.

L *artjol filador a l olm s enarbra,

braqos d esposa que a Vesps se lliguen
diu Jacint Verdaguer a Canig.

447.- Solanum melongena L.

Solanaceae
Solancies
Noms populars dinics: Barginera ( Bellreguard, Miramar, Piles, La Font dEn Carros,
Beniaij, Castells de la Serrella, Millena, Beniarrs, La N u d a ,), albarginera ( El Real
de Gandia, Tavemes de la Valldigna, Benimaurell, Alcal de la Jovada, Abdet, Alcoi,
Agres, Otos, Albaida, Palomar, Ontinyent, Castell de Rugat, Ailo de Malferit, La
Llosa de Ranes, Castell de la R ibera,); barginier, barginiera ( Castells de la Serrella),
bargingera ( Trbena, Callosa dEn Sarri,), basinier ( Gata ), basiniera ( Pego, Verger,

818
Setla, Pedreguer, ), bassiniera ( Calp ), asbarziniera ( Gata ), arbasiniera ( Gata ), la
mata.
Bargina ( Bellreguard, Miramar, Piles, Beniaij, La Font dEn Carros, Castells de la
Serrella, Millena, Beniarrs, La Nucia, ), albargina ( Benimaurell, Benimeli, Alcal de
la Jovada, Abdet, Sella, Benillup, Alcoi, Agres, Castell de Rugat, Otos, Albaida,
Palomar, Ontinyent, Ailo de Malferit, El Real de Gandia, Tavemes de la Valldigna,
Carcaixent, Canals, La Llosa de Ranes, Castell de la Ribera, Benifai, El Roman, La
Font de la Figuera, Vilamarxant, Llria, ), albergnia ( Benimaurell,), albargenya ( La
Canyada ), bargnia ( Castells de la Serrella ), asbacnia ( Parcent ), asbaznia (
Benimeli, ), asbarznia ( Ondara, Gata, Benissa, ), asbarznia ( Xbia ), albarznia (
Ondara, Beniarbeig, Dnia ), barznia ( Pedreguer, C alp ,), basnia ( Pego, LAtzbia,
Pedreguer, Verger, Setla, Calp, Benissa, Fageca, ), bassnia ( Dnia, Fleix, Calp, ),
arbasnia ( Gata ), barginja ( Callosa dEn Sarria, Trbena, ), el fruit. Basini diuen a
Pedreguer al fruit de la varietat redona.
Del lrab al-badingana.
Altres noms populars: Aubergnia ( M enorca), ubergnia ( Eivissa ), esbergnia ( Catal
oriental)
Dades ecolgiques: Originria de lndia, sembla que a trra nostra i a la resta de la
Pennsula Ibrica va ser portada pels rabs. s una planta de flors i de fruits digna de
figurar en el millor deis jardins. Les primeres i ms antiges receptes europees
documentades sn de receptaris catalans del segle XIII; les albergnies apareixen al
Libre de Sent Sov del segle XIV, considerat el primer receptari europeu. La planta
prospera a tota la mediterrnia: el Magrib, Tunssia, Egipte, Liban, Siria, Turqua, Xipre,
Grecia, Provenga, ais paisos catalans; en canvi, s prcticament desconeguda
popularment a Portugal, Galicia i Euskadi.
Dades etnobotniques:
Lalbargina passa per ser una bona aliada deis qui tenen aturada la bilis i alt el
colesterol. Se sol fer una novena, un got en dej, amb laigua resultant de posar a
remulla lhortalissa tallada a la redona durant una nit.
A la cuina nostra, a hores dara, li mancara un sabor inimitable sense la 1albargina:
Arrs al fom amb llenques de queradilles i dalbargina; fins i tot la imita dalbargnia o
la confitura dalbargnia. s tamb un ingredient bsic per a aparellar un deis plats rurals
ms sans i saborosos, ms populars i preats, anomenat:
Espencat o aspencat ( Bellreguard, Piles, Gandia, Beniaij, La Font dEn Carros, El
Real de Gandia, Gata, Alcal de la Jovada, Calp, La Nucia, Callosa dEn Sarri, Abdet,
Sella, Benillup, Alcoi, Agres, Castell de Rugat, Otos, Albaida, Llutxent,).
Albargina per a fer espencat amb bajoca roja, bacallar, oli i sal ( Agres ) o amb
priment, tomaca, alls, abaejo, oli doliva i sal ( O tos)
Esgarrat, asgarrat ( Tavemes de la Valldigna, La Font de la Figuera, Algemes, );
asgarraet ( Carcaixent, Castell de la Ribera, Algemes, Vilamarxant, Llria, ), asgarrat
dalbargina amb abaejo ( La Font de la Figuera )
Asgarrat de baejo, pebre i albargina ( Tavemes de la Valldigna ).
Esgardat ( Agres, Ontinyent,), asgardaet ( Ailo de M alferit)
Asgardat, perqu asgardes el baejo ( Ontinyent).
Asguellat ( Canals, La Llosa de Ranes,), asguell o esguell ( La Llosa de Ranes )

819
Llescaet ( Benifai ). Llescaet dalbargina, bago, allets, ou, oli i sal ( Benifai )
Tabollat ( Gata )
T o rrat ( Pedreguer, ), torraet ( D nia); rostit ( Pedreguer,)
Escaliv ( Gandia, Benirredr, Alcoi, )
Mullaor ( Benissa, Gata, ), mullaor torrat ( Benissa); mullaor, si es frig ( Pedreguer )
Albargenya torra ( La Canyada )

A Xauen ens parlaren deljlwa al badinjn o dol? de bargina, fet amb bargines negres
punxades amb una forquilla i bullides en una ca9 ola de test amb molt aigua durant un
quart dhora, bo i afegint-li gingebre; nou mosca, un got de llima i almbar de sucre o
mel calfada durant un minut.

Usos veterinaris:
Per ais fes de les haques a resultes de quan crien, com en el pasterol en els pores, es
forma un fie com una magrana, sense pl. Aleshores sagarra una bargina i es penja en el
pesebre, davant de la cara de lhaca pero que ella no puga pegar-li mos, i quan es
consumeix la bargina es seca el fe i ja no en tindra mai ms en la vida ( Otos )

Dades antropolgiques:
... lia p a g esa va i les culi,
provant-les amb la m,
primer, fluixet, no fo s que es malmatessin,
les albergnies que ms tard, en el casull,
enfarinades, fregir a fo c lent.
Joan VinyolL A Hores Petites: Els Horts

M agraden molt les albergnies

i tu les fa s molt b,
exactament les deixes en el seu punt sucos d'oli i de faria.
s una delicia de les dents,
com abans ho s de la mirada,
en Uesques com palaies.
gustosament se m desfan a la llengua.

demore el got de vi per fruir-lo ms.

Per aquelles belles i molt agradables albergnies

que tu m has enllestit

820
faria l n ica cosa que nopensavafer:
casar-me, casar-me, s ciar, amb tu.

allarga m el pitxer.

grades.
Vicent Andrs Estells. Horacianes L

448.- Solanum nigrum L.

Solanaceae
Saloncies
Noms populars dinics: Tomaquera borda ( Bellreguard, Daims, Beniopa, El Real de
Gandia, Rtova, Alfauir, Terrateig, Carnela, Adzbia, Ebo, Benial, Beniaia, La val de
Laguar, Parcent, Altea, La Nucia, Alcoi, Beneixama, C arlet,), tomaquera del diable (
Ebo ), tomatereta ( Silla )
Arsnic ( Bellreguard, Piles, La Font dEn Carros, ), argnic ( Beniaij, Potries, ).
Morella-en-gra ( Bellreguard, Sanet i Negrals, Benimeli, )
Ajoca- sapos ( Foma, Pego,), joca-sapo o joca-sapos o enjoca-sapos ( Oliva,)
Brossa pudenta ( Sim at)
Dades ecolgiques: Cosmopolita. Herbats nitrfils de tota llei, camps de tarongers,
vores de camins, bancals de sec...
Aix no val per a res. Aix fa una boleta negreta tota plena de vinces ( Silla )
Dades etnobotniques:
En general la gent del camp la coneix i la t per una planta verinosa o si ms no
perillosa. Tot i i tot s una planta til.
No sho menja cap animal ni conill ni cabra que spia io ( Sim at)
Per al riny, per al reuma. Una tasseta en dej ( Ebo ).
Aix diu que pres s bo per a lestmac. Hi ha qui se lha pres ( Oliva )
Mon pare aix sho ha bullit i sho ha begut per a la inflamaci. No podia beure vi,
acabava sentant-li mal a la panxa i bevia aix, i desprs tomava a beure vi. Mon pare
sabia molt dherbes i va estar de jove a lArgentina. Va viure vora 96 anys (
Bellreguard)
Bafs de les tomaquetes verdes o vermelles bullides en una cassoleta per al mal de
queixal, tot tapant-se el cap amb una tovallola i aspirant el baf dins la boca ( Beniaia )
Xacar la tomaquera borda, tota la planta, fer un micap i enrotllar amb ell la zona
afectada per a lherpes zster ( C arlet)
La cabra sho menja, tot ( A lfauir)
Quan ms gran, millor se la mengen les ovelles i les cabres ( Terrateig)

821
Els animals no la volen. Per a voltes peguen un mos mesclat en una altra herba ( Altea
)
Les tomaquetes per a netejar les cadenes de ferro ( Adzbia )

Teofrat en el captol 7 del Llibre VE de La Historia de les Plantes, el dedicat a les

verdures silvestres, junt a la cama-roja dolfa ( Cichoryum intybus ) i amarga (
Chondrillajuncea ), dent de lle ( Taraxacum sp. ), les coletes (Hypochoeris radicata),
agulletes ( Scandix pecten-veneris) i altres herbes del tot conegudes a trra nostra com a
comestibles, esmenta la tomaquera borda com una verdura que es menja cuita al foc
com la malvera, la paradella, la bleda i lortiga, i tamb crua, i alguns, en temps antics,
1estimaren digna de ser cultivada en jardins.

449.- Solanum tuberosum L.

Solanaceae
Solancies
Noms populars dinics: Carai'llera ( Bellreguard, Miramar, ), queradillera ( Penguila,
Ontinyent, ), crellera, la mata; caralla ( Bellreguard, Miramar, ), queradilla ( Penguila,
Ontinyent, ), caredilla ( G ata), crella, el tubercle.
Dades ecolgiques: Originria de Centroamrica. Cultivada, i, a voltes, asilvestrada. La
queradillera ja cultivada en moltes varietats fou trobada a 1arribada deis espanyols ais
paisos andins, a Colombia, Eqiiador, Per i Xile; i Pantigor del seu conreu se suposa
enorme; sha trobat el chuo ( preparat de queradilla deshidratada ) en tombes peruanes
molt antiges. Hawkes i Salaman estableixen el centre de Torigen del cultiu de la
queradillera en les vores del Llac Titicaca, o en les regions muntanyenques situades
entre el Llac Titicaca i el Cuzco perqu all ateny un alt ndex de variaci especfica i
varietal. Per a aquests mateixos autors aquesta regi hauria sigut alhora el bressol de
Pagricultura peruana. Les diferents especies i varietats que es cultiven ais paisos andins
han hagut doriginar-se de la domesticaci de vries especies silvestres.
La caralla es planta a giner ( Miramar )
Dades etnobotniques:
Encara que s conegut de tots, dantuvi cal lloar el valor importantssim de la crella en
lalimentaci mundial, tant en la casa rica com, sobretot, en la humil.
Es desment obligat la lloa a la crellera tan encertada que fiu el gran Knut Hamsun en la
seua sempre fresca novel.la La Benedicci de la Terra : Oh! La crella s una cosa
incomparable: resisteix Peixut, resisteix la humitat i, a pesar de tot, prospera. Desafia
els elements, ho suporta tot, i, per poca tra9 a que lhome tinga en la manera de tractar-la,
dna sempre el quinze per u almenys. Les creilles no tenen la sang del raim, per s, la
polpa de la castanya; es poden guisar i fregir, i sn bones de tota manera. Un hom pot
quedar sense pa, per si pot arreplegar creilles ja no es quedar sense aliment. Les
creilles poden rostir-se al caliu, i ja teniu sopar; poden coures amb aigua, i serveixen
perfectament com a desdejuni. Requereixen ben poc complement. N hi ha ben b prou
amb una tassa de llet i una arengada per a acompanyar-les. Els res les condimenten amb
mantega, per els pobres en tenen prou tirant-hi per damunt un pessic de sal.
Usos medicinis:
Brou de queradilla bullida per a la inflamaci i Plcera destmac. A tot beure. Millor si
al brou safig regalssia, rabet de gat, coa de cavall, camamirla dolfa, llavoretes dans i
maria lluisa. Primer bullir la queradilla fins que traga tot el que porta dins, colar; i
desprs bullir la msela dherbes en el brou, reposar i tomar a colar ( Gandia
Micap de queradilla ratll per a llevar el mal de cap i la cansera deis ulls. Ulls tancats.

822
Portar-ho tota la nit amb una bena ( Alcoleja )
Per a les cremades: Posar damunt les cremaes queralla crua ratllada (Bellreguard,
Oliva, Pego, Ganda, Benirrama,)
Emplastre de clara dou a punt de biscotxo amb queradilla ratllada, i posar damunt
de la cremada.
Aplicar sobre les cremaes, a tall duntura, queralla bullida.
Caredilla partida pe mig, en frese, per a les cremades doli o dauia calenta ( Gata )

Dades antropolgiques:
Terral i elemental crella, grvid grumoll, nutrid quall de la trra, manegvol i mengvol
trros, gleva feta providencial polpa i do deis soles deis segles; plenitud de la boca i del
ventrell, terral caricia de les nostres entranyes com prvida filia que ets de les entranyes
de Gaia.

Una gran platera excitava Uapetit amb el suculent guisat de reixura amb crelles. La
negror pastosa de les botifarres contrastaba amb la lluentor enoliosa de les anxoves
casolanes, rodones i platejades. L esgarradet; policrom de les mandes rostides, les
olives trencades entre els brins d herbes sentides i rodanxes de llima, la melva rogeta i
fina, feen ms sabors el vi claret del terreny que dna forqa al eos i llangor al cap.
Mara Ibars i Ibars. Vides Planes.

450.- Sonchus asper ( L . ) Hill [= S. glaucescens Jordn ]

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Llics dase punxons ( Beniopa, Castells de la Serrella, ),
llics
repunxons ( Castells de la Serrella ), llics punxonoset ( Montitxelvo ), llics punxs (
Palma de Ganda, Terrateig, Pego, Els Poblets, Pamis, Sanet i Negrals, Benimeli,
Pedreguer, Xal, Confrides, ), llins punxs ( Almoines ); llics de cardo ( Castell de
les Gerres, ), llics aspre ( )
Serralla ( Alcal de la Jovada )
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Herbats nitrfils, bancals de lhorta i del seca de la
plana costanera i deis altiplans de muntanya. La serralla s un llics que para
ascamparraet i punxoset; o com el llics pero asplan i punxosa ( Alcal de la Jovada )
Dades etnobotniques:
En general son consideris els millors llicsons ( Castell de les Gerres).

451.- Sonchus oleraceus L.

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Llics ( Bellreguard, Oliva, Rafelcofer, La Font dEn Carros,
Potries, Benifl, Palma de Ganda, Ador, El Real de Ganda, Terrateig, Castell de
Rugat, Salem, Rfol de Salem, Beniatjar, Ontinyent, Beniarrs, Vilallonga, Pego,
Verger, Els Poblets, Beniarbeig, Sanet i Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, Jess
Pobre, Alcal de la Jovada, Penguila, Abdet, Xtiva, La Llosa de Ranes, ), llics ver (

823
Beniopa, X al ,), llics verdader ( Alcal de la Jovada ), llins ( Almoines, Alcoleja ),
llicsi ( Beneixama, ), llissi ( La Canyada,), llacs ( Benirrama), llecs ( Benirrama ),
llics gros ( Jess Pobre ), llics pa ( Beniarbeig ); llics normal o natural ( Terrateig ),
llisc ( Aielo de M alferit); llitx ( Andratx )
La llicsi o el llicsi, s neutro44, ens digueren a Beneixama. A la Canyada diuen la
llissi i les llissions.
Llics dase ( Castells de la Serrella, Calp, Benissa, Trbena, Callosa dEn Sarri,
Benimantell, Confrides, LAbdet, Penguila, Tollos, Fageca, Famorca, Benimassot,
Millena, Gorga, Ares del Bosc, Xal, Xbia, Benissa, Altea, Fleix, Tormos, ), llins
dase ( Alcoleja, S ella,); llics de burro ( Pamis, Jess Pobre, Pedreguer, Benirrama,
Benial, Benissili, Catamarrac, Almudaina, Planes, Benillup, Tollos, Benasau,
Benidoleig, Montitxelvo, Beniaia, ), llacs de burro ( Alpatr, ), llics burrero (
Benialfaqu,).
Llics despasa ( Alcoleja ); llics de bancal ( Alcoleja, Pedreguer, ), llics llis ( Fleix, ),
llics ampie ( F om a), llics de fulla ampia ( Sagra, Alcal de la Jovada, )
Serralla ( Castalia, Petrer, Tibi, Alcoleja, Penguila, La Torre de les Ma?anes,
Benilloba - mas de Cant - pares de La Torre de les Maanes -, Xixona,)
Els vilans o papus o llavoretes emplomallades voladores deis llicsons tan freqents de
vore en el camp primaveral i estival els dies de vent reben distints noms segons
comarques o pobles, com els de altres compostes, que hem arreplegat i transcrit dins de
lapartat dedicat al card mari (Silybum marianum ( L.) Gaertner [= Carduus marianus
LJ)
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Herbats nitrfils, tarongerars, vores de camins i de
bancals. Herba abundant a tot el territori i molt coneguda i apreciada en tots els pobles
sense excepci. Especialment grans pero que molt grans es crien els llicsons a tota la
Retoria des deis marenys de vora mar ais bancals de les muntanyes ponentines.
s el llics que creix dins deis bancals, i laltre, el llics roquer, s el de marge ( Otos )
Dades etnobotniques:
s culinari:
Bo per a menjar ( Planes ), frase que val com a model sobre ls i estima daquesta
planta, perqu les fulles sn molt preades a tot el territori com a verdura per a fer
ensalaes, bullir i fregir.
Un falcat de llicsons i bledes per a bullir ( Adsbia )
El llics dase antigament el feen bullit en verdura, tamb el frigen les dones (
Benimantell)
Laltre dia en vaig fer una pual io, de llicsons dase, i ho vaig bullir i vaig canviar
laigua perqu s molt amarg, i em vaig fer una plat de verdura. Bonssim ( Benimassot
)
Bonssims per a bullir ( Salem )
Fa la fulla ms ampia, es menja igual que laltre ( Altea )
La serralla per a lensal per s ms dura que lalliss ( Xixona )
Ac es fea antiuament quan nhi havia fam. Es fea en vinagre, com si digurem una
ensal, i posaven llicsons ( Cocentaina )
Qui ens dna una bona IU9 0 i ens fa una lloa justa de ls culinari deis llicsons s
Bemat Cap, al seu sabors i substancis Costumari Valenci, dins del captol dedicat

824
ais Lletsons, p: 139. Us convidem que fu una prova i amaniu una bona ensalada. Cal
arreplegar un bon manoll de lletsons i anar arrancant-ne les branquetes, les quals, una
volta separades del tronquet, rentareu i deixareu en aigua una estona perqu
senduresquen una mica. Si en teniu a m, hi podeu afegir ceba, rvens, tomaca i olives
verdes trencades i tota la msela ben amanida - daqu el seu nom - amb abundancia
doli, un raget de vinagre i molt ensalgada. El refrany ho diu ben ciar: L ensalada,
salada i molt oliada. I una recomanaci final: si la mengeu a pessics li trobareu un sabor
ms plaent, ja que, per for9 a, haureu danar xuplant-vos els dits.
El llics tendre el gastaven per a ensal ( Cocentaina)
El llics de burro para un poc amarg i no es gasta per a Tnsala, com el de perdiu (
Benillup)
Usos medicinis.
Llet de llics per a llevar la crmor de panxa com les fulletes del ram de pastor ( La
Llosa de Ranes )
El llics s el carbonato de marge ( Pedreguer)
Els llicsons van molt b per ais que van estrenyits, en tres o quatre menjades note queja
te sarregla un poc. Els faig bullits pero tamb poden, desprs de bullir-los un poc, fer-se
frigidets ( Daims )
Vulnerari:
Llet de llics per a tancar els talls ( Castells de la Serrella )
s com a farratge: Els llicsons, tan aquest com el de marge o el punxons, sn
considerats arreu del territori com una de les millors brosses o herbes per a donar de
menjar els conills:
Tamb el gastaven per a donar-los ais conills ( Cocentaina )
Sa madrina em fea anar a buscar llitxons per ais conills ( Andratx )

452.- Sonchus tenerrim us L.

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Llics de perdiu (Castells de la Serrella, Confrides, Abdet,
Foma, Pego, Adsbia, Vilallonga, Ador, Benirrama, Ebo, Xbia, Pedreguer, Parcent,
Alcal de la Jovada, Beniaia, Catamarruc, Almudaina, Gorga, Benimarfull, Benillup,
LOrxa, Beniarrs, Castellonet de la Conquesta, Terrateig, Montitxelvo, Aielo de Rugat,
Castell de Rugat, Llutxent, Quatretonda, Albaida, LAbdet, Barx, Alfafara, La Llosa de
Ranes, Vilamarxant,); llins de perdiu ( Alcoleja); llics de perdiueta ( Castells de la
Serrella,), llicsonet de perdiu ( Bocairent, ), llics de perdigot ( Pego, Benimassot),
llics perdiguer ( Jess Pobre ), llics perdigotero ( A lcoleja); llics dull de perdiu (
Foma ), llics de llengua de perdiu ( Bellreguard )
Llics de perdigot, perqu el donaven ais perdigots ( Benimassot)

Llics de pardalet ( Bellreguard, Oliva, La Font dEn Carros, Rafelcofer, Potries,

Benifl, Beniaij, Almoines, Gandia, El Real de Gandia, Rtova, Benimeli, Benirrama,
Beniaia, Salem, Cocentaina, Muro, Penguila, ); llecs de pardalet ( Benirrama ), llins
de pardalet ( Almoines ), llicsi de pardalet ( Benifallim ); llics de llengua de pardalet
o simplement, llengua o llengeta de pardalet ( Grau de Gandia, Beniopa, Benirredr, ),

825
llics de pardal ( Palma de Gandia, Alfauir ), llics de fulla de pie de pardal ( Daims );
llics de cagarnera ( Artana)
Llics de penya ( Pamis, Sagra, Benirrama,); llics de penyeta ( Beniarbeig ); llics
de m arge ( Benirrama, Benissili, Beniaia, Castells de la Serrella, Pedreguer,
Benidoleig, Tormos, Sagra, La val de Laguar, Xal, LAbdet,); llics de paret ( );
Llics de m untanya ( Sagra )
Llics de pastor ( Sanet i Negrals, Benimeli,)
Llics de p arreta ( Els Poblets ); llics m il o rullet ( Bellreguard, Fleix, Rfol de
Salem, Benilloba,)
Llics ( Benial, Benissiv, Fleix, Benissa, Calp, Altea, Trbena, Benimantell, Ares del
Bosc, Famorca, Fageca, Tollos, Benimassot, Millena, Gorga, Alcoleja, ), llins ( Sella,
Petrer, ), llics ver ( Benialfaqu ); alliss ( La Torre de les Ma9 anes, Xixona, Tibi,
Castalia,), allics ( Castalia, T ibi,),), llics verdader ( Benissa), llics ver ( Benasau)
Llics f ( Rfol de Salem ), llics finet ( La Font de la Figuera ); llics densal (
Muro, Ares del B osc)
Llics roquer ( Otos ), roquer ( Otos ), roquero ( Beniatjar ), roqueret ( Beniatjar,
Ontinyent ), ruqueret ( Ontinyent, ), roquera ( Aielo de M alferit), ruquera ( Aielo de
M alferit)
Llics bord ( La Font de la Figuera )
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Hemicriptfit escaps. Herba molt, molt comuna, de
copiosa i llarga florida, practicament es pot vore florint al llarg de tot lany deis
mrgens, parets i sospedrats del territori de Thorta de regadiu i del sec, com ais herbats
nitrfils, vores de camins i de bancals, murs de cantals, baranes de ponts, cingles i
penyals. Una varietat daquest llics, bastant freqent a les muntanyes valencianes
costaneres, amant deis penya-segats calcaris martims del litoral oriental de la pennsula
i illes venes com les Columbretes, Medes i Pitises, s el que podra dir-se llics de
penya-segat ( Sonchus tenerrimus var. dianae; S. tenerrimus var. pectinatus ), que
alguns autors li confereixen rang taxonmic perqu manifesta certes diferencies
morfolgiques com la major lignifcaci de la base de la tija i la posessi de fidles amb
segments ms espessos i consistents; variacions que potser noms responguen a les
particulars condicions ecolgiques en que viu.
El llics de pardalet es cria ms pels mrgens i parets ( O liva).
El llics de perdiu es cria pels mrgens ( Llutxent)
Dades etnobotniques:
s una herba molt coneguda i volguda, i el llics preferit a tot el territori per a menjar
cru i tendre en ensalada. s tamb la planta que ms piquen els pardalets i les perdius
per a menjar, i lescollida pe camperol per a criar perdiuetes i altres aucellets, don li
vnen alguns deis seus noms populars, la millor herba per a alimentar les perdiuetes de
niu i els pollets de perdiu que shan quedat sense mare, rfens, a causa de la cafa, i que
el camperol arreplega per a criar-los a casa, empapussant-los amb grills i llics de
perdiu.
El llics de perdiu sel mengen en ensal. Els hmens quan estn almorzant Tagarren i
sel mengen densal. Tamb el pengen de les gabietes per a que el piquen els pardalets
( Ador )
El llics de penya s el llics tipie per a 1ensal ( Sagra )
El llics de pardalet s el que fan les ensalaes ( Benimeli)
El llics dull de perdiu t la fulleta finiua i fa una ensalaeta molt bona ( F om a)

826
El llics de penyeta fa una encisam molt bona. Encara record a ma uelo amb el pa i la
sardina en una m i en laltra arrancant del marge un llics i posant-sel a la boca, un
mos dac i un altre dall ( Beniarbeig )
s el que fa Tensal ( Benimantell). A? s ensal ( Beniatjar )
El llics de marge s ms finet que el normal i el punxs i el ms bo ( Benifato)
El llics de perdiu fa Tnsala i s bonssima, s ms finet i deis mrgens ( LA bdet)
Per a Pensal aquest llics s meravells, millor que les lletugues ( Ares del B osc)
Res com el llics ver per a fer ensal i fa bon menjar ( Benasau )
El llics de perdiu s ms finet, s un llics dol?, el que es gasta per a Tensal (
Benillup)
Lalliss per a Tensal i s ms tendre que la serralla ( Xixona )
El llics de pardalet s el ms dol? ( La Font dEn Carros )
El llics de perdiu s el millor per a menjar: en ensal o b telposes a la boca (
Beniarrs )
Es fan quan ve el mes de novembre per a fer unes ensalaes que et mors de gust ( Jess
Pobre )
Este, no el dase, s el llics, el llics de tota la vida, el ms bo per a menjar en ensal, i
per al perdigots s millor que la lletuga ( Sella)
El llics es gasta ms per a Tensal que el llics dase ( Fleix )
El llicsonet densal s molt finet i es cria per les mrgens ( Muro )
Els llicsons de pardalet tendres sn molt bons, en ensal i en cocotets de verdura (Muro)
Per a menjar cru en ensal ( Ebo, La Font dEn Carrs, Beniarrs,)
Tendres i ben llavaets per a fer ensalaes ( Beniaia ).
Llics de perdiu per a ensal ( Aielo de Rugat, Castell de Rugat)
En ensal igual com la lletuga ( T ib i).
Tendres en oli i vinagre ( Benifallim )
Lalliss t una ensal molt bona ( La Torre de les Ma9 anes )
Quan est tendre es gasta per a menjar, pero majorment es dna ais perdigots ( Alcoleja
)
Dieta de llics de penya per ais problemes digestius. s el millor i el ms medicinal deis
llicsons. Dieta a base de pa, ganyeta de baejo torrat a la brasa, oli cru doliva; i ensal de
llicsons de penya ( Benirrama )
Menjar llicsons de perdiu per a la gastritis i lardor ( Vilamarxant)
Fa la fulleta finiua, no ampia com el llics de ase, i es culi per ais pardalets ( Gorga )
El llics el donen per a les cagameres ( Millena )
Per a donar a menjar les perdius. Este mat n ha fet io. Ac dalt ne tinc quatre perdius.
Els tire dos llicsonets i sho mengen ( Vilallonga)
Mon pare sempre ha tingut perdigots i els fea llicsons deixos per a que els picaren (
Rfol de Salem )
El llics per ais perdigots ( Benimassot)
Hi ha un llics primet que ix a les parets i s per ais verderols i les cagameres (
Bellreguard)
El llics de pardalet les cagameres i les perdius el piquen molt ( Rtova)
El llics de pardalet per a les cagameres ( La Font dEn Carrs)
Lo millor que n hi ha per ais conills s el llics, i io ne tinc de criats molts de conills (
O liva)

Usos medicinis:

827
El llics per a curar ferides. Llics picat i posat amb tot el suc damunt la ferida o del
tall. El pica ben picat ( LAbdet, Castells de la Serrella,)
Eixos llicsons per a menjar no valen, per lo menos io no mels he menjat mai. Eixe el
gastaven per ais cremats, si es fa un cremat una persona o altra, es pica i es posa damunt
del cremat ( La Font de la Figuera )

Dades antropolgiques:

Jo,
parent de les brosses
sempre annimes deis mrgens,
comenc a saber triar
els llicsons mengvols
i bevia sense got
l aigua de les squies
d entre els camps que no canvien.
Xavier Casp.
Io he sentit aix, que n hi havia un llics destos en el campanar de Moixent ( La Font
de la Figuera )
Tot i no ser aquest el llics dase o de burro, sino el de pardalet o de perdiueta, per la
seua ubicaci, s el que ms li escau la contalla o ancdota popular i no poc comuna en
les seues variants, del llics crescut i penjat dun campanar, el llics del ja el llep, que a
la Safor sol referir-se al vetust pobl dOliva especialment pels de Foma, en la Marina a
la bellssima Xbia, en lHorta de Valncia a Catarroja, i en alguns altres pobles ms
com lAlcora i nguera, els quals solen batejar-se amb el mal nom de pobl del llics o
del ja 7 llep o deis lleps. La contalla diu que fa molts anys, en temps molt reculats, va
eixir un llics dalt del campanar, i la gent del pobl comentava com llevar-lo dall, i es
decid lligar amb una corda un ase del coll, Tase del tio Fartera, puix ais ases els agrada
molt els llicsons, i la passaren per una corrila que havien fermat dalt del campanar en
el ferro de la penella, i es posaren a estirar, estirar i estirar per a enfilar lase cap amunt a
fi que es menjara lardit i desvergonyit llics, pero la corda escanyava cada volta ms
lase i lofegava, i quan estava aplegant al llics, amb les dents i dos pams de llengua
fora, la gent deiaja el llep, ja el llep, ja el llep. Com a altres pobles deien/Yz es r iu . O b
era el burro que en pie desesperat esfor? llen?ava el crit.
Tamb Enre Valor en una de les seues rondalles, Joan- Antoni i els torpalls,
arreplegada a Castalia, ens dna una versi particular de la contalla del llics, amb el
nom de la lletjor de la serralla , referida a una vila, entre dos caps de mar, que sestn
a la vora de laigua, en el campanar de la qual, entre dos carreus, havia eixit una
serrallota molt descompassada, negrosa i mig secallosa i deu voltes reverdida, perqu
cada any anava assecant-se i tomant a brostar, prop de la campana grossa i juntament
davall duna comisa. Tamb ac es determina lligar dalt del campanar una corrila i
avall un ase, el de Batistet lAlfics, per a ser hissat com un peix maraix Lase
anava enlairant-se arran de la paret del campanar. Ja era a du braces alt; ja era a quinze;

828
ja sacostava a la serralla! Pero estava ofegant-se! La baga se li havia estret al coll, i el
pobre animal comenf ava a traure una llengua que feia por.
Ja havia arribat el cap de lase a la serralla! De la gentada que omplia la piafa, va eixir
un crit de goig.
- Ja llepa! Ja llepa! Ja llepa!
Qu havia de llepar! El que passava s que lase shavia ofegat! I all va estar amb un
pam de llengua fora.
Mara Ibars i Ibars tamb dna la seua versi del pobl del llets a la seua amorosa i
greu novel.leta L Ultim Serv, en boca duna deniera rona que li lestampa en la cara a
una xabiera En un pobl va eixir al campanari un llets, i tot el pobl sel volia
menjar. Lalcalde man que el seu ase sel menjara perqu era el poll del qui manava.
Amb cordes, des de dalt, anaren pujant-lo i tot el venat estava embadalit els ulls en
amunt, fent-se-li aigua el paladar quan la boca de lanimal arribava al mur en que estava
lherba. Ja el llepa !, Ja el llepa !, cridava la gent. Lase el llepava pero encara no se
lha menjat ara. En el teu pobl tespera.
Tamb, com no, el bo de Mart Gadea i En Llus Cebrian Mezquita en les Coses
Curioses i Rares de la Terra de G, ens reporta 1ancdota del burro del llics, del qual
diu que saplica al burro que van pujar lligat en cordes al campanar per a que es menjara
el llics que hi havia eixit, i al vore que shavia ofegat quan ja anava a tocar-lo en el
morro, exclamaren tots els de la piafa: Ja el llep !

453.- Sorbus domestica L.

Rosaceae
Roscies
Noms populars dinics: Servera ( Castells de la Serrella, Trbena, Oliva, Alcoleja,
Penguila, Benissa, i en general a tot el territori ), servall ( Alfafara ), larbre; serva (
Alcoleja, Benissa,) el fruit.
Toponimia: Mas de la Servera de la Torre de les Mafanes amb el seu vetust i formidable
pi solitari.
Dades ecolgiques: Eurosiberiana meridional. La servera de cultiu s encara fcil de
trobar, relativament. Es un fronds i forms arbre dalegres fulles compostes de vores
serrades que a trra nostra sha cultivat tradicionalment pels volts deis masos i a les
vores deis bancals del sec ms fred, on la podem trobar encara com una solitria i
darrera reliquia de la vella ruralia. Recordar les serveres de la font de la Murta de
Trbena, les de la font del Garrofer dOliva o les deis bancals del mas del Carbo de la
Penyagolosa.
Esmentar la moixera ( Sorbus aria ( L.) Crantz). Paleotemperada; boscs caducifolis de
lalta ombra tramuntanal dinica. Aquesta servera fa una fulla senzilla, ntida de vores
serrades i una estampa molt sobria i elegant; creix a les nostres muntanyes sempre dins
les ombries tramuntanals ms altes i fredes formant part del bosc caducifoli de fleixeres,
gal.lers, aurons i pomeroles. La vorem pie de vermelles serves a finis de lestiu al
Carrascar de la font Roja o en el cru cor del Cantalar dAitana, com aix mateix en la
serra de Salinas, la Penyagolosa o els Ports de Morella.
I la moixera de pastor ( Sorbus torminalis ( L.) Crantz ). Arbre de les regions
paleotemperades com laltra moixera. s una servera robusta de boniques fulles
apampolades pero menuda i poc abundant a les terres valencianes.. Es pot trobar al
Carrascar de la font Roja i en alguns rodis caducifolis de les muntanyes humides de
linteror de Castell.

829
Dades etnobotniques:
Les serves, collides a la tardor, quan prenen un precis color rogenc, passades i
assaonades sobre un Hit de palla, es mengen com a finita astringent rica en vitamina C, i
amb elles poden preparar-se melmelades, confitures i arrops que tenen, a ms, virtuts
pectorals i depuratives. Les serves com ms verdes ms aspres i ms astringents.
Al personal no li agrada la serva, para massa aspra. La servera sempelta despinal (
Penguila )
Les arreplegvem en cabassos. I les posvem damunt la palla per a que acabaren de
madurar; es feen marronetes. Sho menjaven molt els porcs; els jabalins es fan
locos per les serves ( Trbena )
Les serves i les serveres sn els darrers tasts i les darreres llui'ssors deis nostres camps i
boscos, el de les ierres ms altes i fredes, i sn quasi un mn a banda entre els fruits
silvestres, un mn dantiga ruralitat alhora boscana i casolana, feresta i assenyada.
Dades antropolgiques:
Es ben plaent el viure quan endegueu les serves, diu Josep Camer a Els Fruits
Saborosos, en un deis seus poemes ms reixits, anomenat Les serves endreqades.

454.- Sorghum halepense ( L . ) Pers.

Gramineae velpoaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Canyota, a tot el territori, sense excepci.
Dades ecolgiques: Paleotropical ( i Mediterrnia oriental ); introduda. Contrades
mediterrnies des del nivell de la mar a vora els mil metres. Comuna. Herba rizomatosa
vigorosa, de fullatge llarg, relativament ampie amb una lnia blanca enmig, elegant, i de
plomall polit i rojal, molt vistent. Herbassars subnitrfils, cultius, vores de camins i de
bra?als, llocs ruderals i frescals. s molt abundant i una de les herbes que es cria ms
brillosa i sana.
La canyota noms aprofita per a embrutar els bancals ( Canals )
La canyota, aix si que s roin per ais bancals ( Penguila)
Dades etnobotniques:
Usos medicinis: Mal de queixal: bullir menta i arrails de canyota, i deixar entrar el baf
dins la boca ( Penguila )
Usos rurals: La canyota la segvem per ais animals, pero poquet, era calenta, s molt
pes ( P ego)
La canyota fresca s bona; pero calenta dna mal de ventre ( Benimaurell)
Els matxos se la mengen pero no t aliment, no val, no aprofita per a res ( V A bdet)
Seg i calenta ( quan samuntona i li pega el so l), mata, igual com si se la mengen al pie
sol destiu; pero pasturant, ara un mos o dos, ara un altre, no fa res ( Adzbia)
s molt pelillosa per ais animals. Si se la mengen calenta pe sol fa com si
semborratxaren, caminen malament. Desprs es recuperen ( Benimaurell)
Dna mal de panxa ais animals ( Tormos)
Destiu quan brota i est poderosa, fa una polseta baix que pot matar els animals que se
la mengen. Pero a lhivem, les arrels blanques i grosses que pareixen rosaris sn bones
de menjar ( Xeraco)
La fulla trossej de la canyota se la mengen els perdigots i tota classe danimals (
Penguila )
Dades antroplgiques:

830
Eres ms fals que la canyota diuen a Pego i a tota la ruralia, perqu la canyota s una
herba que es cria brillosa i ufanosa pero s un menjar calent i perillos per ais animals
com la favera.
Ms enll del parer, justificat, del llaurador, la canyota, sovint ben alta i verda, i de
generoses espigues de vius tints rojals, s una bona amiga deis aucells, que aprofiten la
seua grana, i deis qui senten la magia palpitant de la vida quotidiana de lhorta al llarg
del rodar de les quatre estacions. s una brossa, entre les brosses de lhorta, comuna,
que es fa de voler per lhumil vigor i Ilustre.

455.- Sparganium erectum L.

Sparganiaceae
Esparganicies
Noms populars dinics: Bova de tres cantos ( Bellreguard, Miramar, Daims, Marells de
Rafalcaid, Grau de Gandia, Gandia, Beniopa, Xeraco, Tavemes de la Valldigna,); bova
de tres cantons ( Bellreguard, Miramar, Daims, Grau de Gandia, Xeraco, Tavemes de
la Valldigna, Sollana, Silla,); bova de tres talls ( Piles ); bova borlera o de borles ( Pego
)
Altres noms: Bova borda; platanria; espargani erecte.
Dades ecolgiques: Holrtica. Hidrfit radicant. Herba aqutica. Planta relativament
rara, robusta, dreta, glabra de fulles llargues i rgides, les radicis triquetres i vaginants.
s una habitant tranquilla i elegant deis ullals, estanys, rierols i sequials daiges lentes
de les nostres maijals. Ms que les altres boves li plau laigua, i com a lalisma o
plantatge daigua sempre la trabaren amb els turmells dins del suau corrent. El tall
triangular de la fulla i els glomruls esferics o boles cantelludes deis fruits ens servirn
de detall inequvoc per dintingir-la de les altres boves i identificar-la. Vhragmitetalia.
Hi ha la subsp. neglectum ( Beeby) K. Richter [= S. ramosum Hudson; S. neglectum
Beeby ], de fruits cnico-fusiforme, de 3 a 6 mm damplria, uniformement engroguits i
brillants, que s ms propia dAlacant. I la subsp erectum, de fruits piramidals,
angulosos, de 5 a 10 mm damplria, de color trros fose devers llur pex i brillants
devers llur base, ms habitual a Valencia
Dades etnobotniques:
A diferencia de les altres dos boves, la de puros o dembovar cadires ( Thypha sp. ) i la
ganjolera o granotera ( Iris pseudacorus ), aquesta s una brossa bona per a donar de
menjar ais animals.
Molt bona per ais bous i els animals; s dol?a. ( Miramar )
Per
r
ais animals ( Miramar )
Es bona per ais animals. Parava tendr. No nhe segat io per ais bous amb laigua al coll
! ( Piles).
La bova de tres cantons era bona per ais animals ( Daims )
La segvem per ais animals ( Beniopa ).
La bova de tres cantos lha seg per ais bous. s tendre com si fora cot-en-pl (
Tavemes de la Valldigna)
Eixa bova se la mengen els bous i les vaques i els animals ( Tavemes de la Valldigna )
La bova de tres cantos se la mengen un poc els animals i no tots ( Bellreguard )

456.- Spinacia olercea L.

Chenopodiaceae
Quenopodicies

831
Noms populars dinics: Espinaos, a tot el territori.
Dades ecolgiques: Terfit escaps / hemicriptfit bienal. Planta cultivada i a voltes,
assilvestrada.
Dades etnobotniques:
Emplastre daspinacs per ais tallets de lanus que fan molt coentor.
Es fan cinc fulles despinacs ben picaes i quan ja estn ben picaes poses quatre
cullerades doli dolives i es fa ben menejaet. Aix es fa una o dos hores abans de gitar-
se, i es deixa reposar, i en anar a gitar-se, en unes gasses es posa aix damunt de la zona
afectada tota la nit. A lendem es leva i es llava ben net, i sunta en oli dolives a soles (
O liva)

457.- Stachis heraclea^f//. [ =Stachis valentina Lag.]

Labietae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Santnica (Alcoi, Cocentaina, Agres, Banyeres, Beneixama,
LAbdet, Castell de Rugat, Aielo de Malferit ), herba santnica ( Cocentaina ); herba
de Sant Blai ( Cocentaina )
Dades ecolgiques: Mediterrnia nord-occidental. Matollars eixuts, terrenys xafigats,
sendes de muntanya, carenes passejades, com la del cim del Montg. Cal esmentar la
betnica, una sort de panacea per ais antics ( Stachys officinalis ( L. ) Tresvisant [ =
Betnica officinalis L. ] ), herba de bon trobar en els pratells ben herbats de les altes
ombries de les serres diniques fent de mantell al bosc de gal.lers, fleixers, aurons,
comers i moixeres.

Dades etnobotniques:
Bullida per a la inflamado i digestiva com el poliol ( Banyeres ).
Tasses de santnica per a desinflamar. Per al mal de ventre. Per al constipat ila gola
irrit. Dos tassetes per dia ( Aielo de M alferit)
La santnica per a lestmac s bonssim ( LA bdet)
La santnica contra la diarrea digestiva, i per a llevar els malestars de la ressaca de
beure ( Castell de Rugat)
La santnica per a les males digestions ( Castell de Rugat)
lo gaste la santnica per a Pestmac i si vaig mal de eos tamb ( Castell deRugat)
Novena de santnica per a la gana de menjar ( A lcoi)
Per a la gola i les bronquitis ( Banyeres ).
La santnica per al riny, el fetge i la sang. s molt amarga i forta, prendren noms una
tassiua, sino afluixa molt ( Cocentaina)
La santnica per a rebaixar la sang ( Cocentaina)
Banys calents, seguits de massatges, dherba santnica per a regular o millorar la
circulado de la sang rere accidents vasculars o infarts. Els massatges shan de fer de dalt
a baix, sense apretar massa, i mai circulars. Molts bons resultis ( Cocentaina )
Per a les ferides de difcil curado. Via intema.( A lcoi).

458.- Stachis oeymastrum ( L. ) Briq. [ = S. hirta ]

Labietae vel lamiaceae

832
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Ajoca - sapos ( Bellreguard, Daims,), joca-sapos ( Sagra )
Altres noms : espinadella, alfbega borda.
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Herba erecta, ramificada, pilosa, de fulles
inferiors peciolades amb el limbe ovat, obts i dentat i la nervadura ben marcada.
Pastures efmeres sobre sois humids ombrejats i alterats, vores de camins, conreus de
regadiu i de seca, molt tpica del sotabosc del tarongerar.
Dades etnobotniques:
Popularment sha gastat com a digestiva i carminativa.

459.- Stellaria media (L.) Vill.

Caryophyllaceae
Cariofillicies
Noms populars dinics: Borr ( Benissili, Alfafara, La Font de la Figuera, ).
Herba sabonera ( Trbena)
Pollet blanc ( Miramar )
Gorrara ( Bocairent)
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Mollenca herbeta molt bona de vore dins deis
molluts herbats nitrfils humitencs deis horts de tarongers i deis bancals de sec.
Dades etnobotniques:
Herba per ais porcs i gallines ( Benissili)
Ho piquen els coloms i les gallines ( Alfafara )
El borr per a les gallines ( Alfafara )

460.- Stipa offneri Breistr. [= S. jncea auct.]

Gramineae o poaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Saima i saima fineta o menua , per a distingir-la de la saima
grossa ( Beneixama, Biar,)
Palla fina ( )
Serillo ( Foma, Benirrama, Alcal de la Jovada, LOrxa, ), serrello ( Beniarrs, )
Barbeta ( Pedreguer)
Ja 9 ( La Font dEn Carrs )
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Matollars eixuts i solejats.
Dades etnobotniques:
Per a fer ja 9 0 S i eixuts.
En les saimetes es fan rovellons ( Beneixama )
La barbeta revinguda se la papen els animals que s un content ( Pedreguer )
Toponimia:
Tossal del Serrillo o de les Coves Boniques de Planes al capdamunt de 1ombra de la
serra de 1Albureca.

461.- Stipa tenacissima L.

Gramineae vel poaceae
Gramnies o pocies

833
Noms populars dinics: Espartera o aspartera, la mata, en general a tot el territori;
totxera ( Relleu, Tibi, Beneixama, Petrer, La Font de la Figuera,), atotxera ( Beneixama
), la mata; espart o aspart ( Tibi, Petrer, en general a tot el territori ), totxa ( Relleu ), la
fulla. Atotxons diuen a Beneixama a les espigues de la totxera encara inmadures o quan
sespiguen.
Toponimia:
El Rac de TEspartal en la Solana dAgres, baix de la Covalta.
LAlt del Rac de TEspartal del Despenyador de la serra del Maigm.
La valleta de T Espart, ais vessants de Penyallarga de Cassana. Sense la trra promesa:
p. 333
La partida de TAtotxar de Beneixama, a ponent de la Replana de Rita, part esquerre de
la carretera cap a Fontanars deis Alforins.
El Cau de la glapa de lAtotxeret del riqussim barranc de la Mollonera o de TEsquerre
de Beneixama.
Dades ecolgiques: Mediterrnia sud-occidental. Solanes eixutes, migrades, ossudes,
escamades, ressequides, de trra prima on es fa la mata dominant amb la seua tena? i
esponerosa presncia.
Dades etnobotniques:
Usos medicinis:
Aspart verd per a orinar. Lleva la inflamaci. s molt fort. Dos gots per dia, no ben
plens. Un de mat, i Taltre pe dia o a la nit. Se li pot posar maria-lluisa ( B arx)
Aspart sec o tendre bollit per a glopejar en el mal de queixal ( Millena )
Dos o tres asparts picats o secs bullit; al minut la cabra ja ha tirat el xotet a trra ( O tos)
Per a les berrugues es fa una treneta o rutllaneta de nou voltes amb nou asparts crus o
verts i es colga en algn lloc de la casa de qui t les berrugues, com pot ser el fem del
corral. Quan va desfent-se o podrint-se Taspart, van caent les berrugues ( Castells de
Castells)
lo llevava barrugues, per ja no puc llevar-ne perqu ja ho he dit a un altre. Sagarra un
aspart, es conten les barrugues, i a cada barruga un nuguet en Taspart. Totes que no en
quede ni una, i ho colga en un clot, i conforme va podrint-se van desapareixen les
barrugues. No queda senyal ni res ( Ontinyent)

Collar daspart en cinc nucs al coll per al moquillo deis gossos ( La Font de la Figuera )
Collar despart verd, acabat de collir, sense picar, per a la sama deis gossos ( O tos)
En un aspart feen el sogall i fees nou nucs i ho posaven a les ovelles per ais constipats,
que els ploraven els ulls, posaves aix i ais quatre dies ja estaven bones. Molts no volen
creure per io ho he fet i s aixina ( Altea )
Quan una ovella est malalta descoraes, malalta per dins, es fa una cordeta daspart i li
fas cinc nucs o set i la lligues per la vora de les potes de davant, per darrere, i es cura (
La Font de la Figuera )

Els atotxons de Taspart i de la saima sels mengen les cabres a boca plena ( Beneixama
)

Els mil i un usos de Tespart, de preparar-lo i de trenar-lo, des de per a ser enviscat i til
per a la ca?a fins per a fer cordell, sogalls, espardenyes, estores, ffegalls, tacs per a la
crrega de Tescopeta, seients de cadires baixetes, etc.
Cordellar Tespart. Corda. Pleita o llata. Aguila de cosir i agulla de passar les cordes.
Cordellot o millor estisores de podar, si sn bones. Caba? de veremar ( de posar ram ),

834
estiba ( cabag de posar nyenya ), caba? terrer ( o domplir enderrecs o sobres dobra ),
cabacet fruiter ( o de posar ametles, panses, figues seques...)
Sogall o corda despart verd per a lligar o fer garbes ( Petrer )

La brusa de pisana quadrejada i els cabassets del recapte deis que vivien lluny
quedaven penjats de qualsevol clau de les parets mestres i les espardenyes de cnem i
veta negra eren rellevadesper les d'espart que resistien millor l'estrop del treball.
Mara Ibars i Ibars. L ltim Serv.
Fer P esparta per al tord ( Llria)

Dades antropolgiques:
Tradicionalment els xiCons de Petrer, els dies de Nadal i posteriors, pujaven a les serres
venes del pobl a collir els avells despart - espart ja sec deis voltants de la totxera o
espartera - amb els quals fabricaven una sort datxes o torxes anomenades falles o
fallons que desprs encenien i feien girar durant la process de lencisada Nit deis Reis
Mgics dOrent per tal dassenyalar-los el cam. A Onil i altres pobles del Vinalop
mitj les falles sanomenen fa txo s. Tenen gran popularitat el fatxos gegants dOnil,
gruixuts i de ms de tres metres i mig de llargs, per a fer-los girar cal que sagarren amb
les dues mans, i formen part duna arrelada tradici que passa de pares a filis.

Amb espart es feen torxes o atxes o aixames, all on no creixia lespgol. Foc daixama,
aixames de foc ( Llria)

A les aixames de les matines

si no tireu nous, tireu-nos figues ( Llria)

Si el Montdver t ( o porta) capa i el Montg capell

pica espart i fe s cordell ( Bellreguard)
o
Si el Bernia ( o quan el Bernia) t ( oport a)
capell, pica aspart i fes cordell ( Trbena )
o
Segara i Montg amb capell
pica espart i fes cordell ( Benissa )
0
Quan Mariola fa cassola,
1Benicadell capell,
pica espart i fe s cordell ( Albaida )
o
Boira en Pipa, boira al Castell
pica espart i fe s cordell.
Amb el contrapunt de
Boira en Pipa, boira en el Garb
vs a la taverna a beure vi ( Alfondeguilla )

A la duresa de les condicions de treballar lespart tradicionalment respon la lletra

daquest cant xafat de Crevillent:

835
Tot el dia estic fentpleita,
sense menjar de calent,
malaida siga la pleita
i Vespart de Crevillent.

Trenar lespart fent cordell: Els preparatius per cordellar comengaven picant l espart
que s havia recollit a les muntanyes properes. El procs de batuda es realitzava damunt
d una pedra anomenada batedor i emprant la maga, una pega de fusta gruixuda i de
manee curt.
Bemat Cap. Costumari Valenci I: Dies de mol.

11 Amerador, platfa de pedra on es posava a amerar l espart per a ablanir-lo, pas previ
per a la seua transformado en f il matxucat dctil i aprofitable per a la confecci
d estores, de cabagos, d espardenyes,...
Encamaci Giner i Parodi: A la Vora de la Mar

... va entrar i es va asseure vora el banquet deis canters, en una cadira baixa de
cordatge d espart, rstega, comodssima.
Enre Valor, Sense la trra promesa: p.290

La casa ( de porta gruixuda i folrada de llanda i amb una entradeta de sol d algeps
moreno ) estava molt llepada i endregada, i era en bona part com moltes d aquelles
encontrades: a l'entrada mateixa, la llar; vora la llar la boca del forn; dos baes
d obra a banda i banda, llargussims; al mig una taulaper a les menjades, tres cadires
baixes i dues altssimes, les cinc de barres vigoroses i seients d espart picat i cordellat,
i dins es passava a una cambra on hi havia un llit tamb descompassadament llarg, i el
rebost. Potser a la part-darrere tenia el corralet, amb llenya, joquer de gallines i les
conilleres.
El rei Astoret: p.315. Arreplegada a Blgida per Enre Valor.

Ella calgava unes blanques espardenyes de careta, i igual anava don Joan. All a
Cassana tothom usava espardenyes per a anar al camp i fins per dins el pobl, fo s
senyor, burgs o camperol. La distinci no es marcava pe calcer, sin pe vestit...
Enre Valor. Sense la trra promesa: p. 341.

Ella, fardellet en m, segua el caminet vora aquells tossals boscosos... Duia un senzill
vestit blanc, mitges de cot, vistoses espardenyes catalanes amb vetes encreuellades
turmell amunt, i els cabells en dues castanyes, una a cada costat del cap.
Enre Valor. El rei Astoret p. 314

Llavors Rafelot duia tamb, penjada en bandolera, la bossa on hi havia el saquet de la

plvora, el deis projectils, la capseta deis pistons i un gros motroll de fregall d espart
de qu es feien els tacsper a la crrega de l arma.
Enre Valor. Sense la trra promesa: p. 251.

Abans d eixir del pobl se ls un Benjam el traginer que portava sota les botes unes
astoretes d espart per evitar enfonsar-se en la capa de neu i estirava del ramal un ase
tapat amb una manta.
Pepa Guardiola. Collidors de Neu. Pg. 56

836
Els homes comengaren la faena. Les cavalleries foren protegiles amb flassades per
evitar la gelor de la crrega. Uns arguenells de fusta i espart acollien els cabassos
plens de neu sobre els lloms deis animals.
Pepa Guardiola. Collidors de Neu. Pg. 56

462.-Tam arix africana Poiret

Tamaricaceae
Tamariccies
Noms populars dinics: Tamarit ( Tibi, Petrer, Pobl Nou de Benitaxell, Gandia, Foma,
Vilallonga, ); tamar, tamarins ( Miramar, Alquerieta de Guardamar, Els Pedregals,
Piles, Oliva, La Font dEn Carrs, Gandia, Almiser, Altea, Callosa dEn Sarria,
Benimarfull, Cocentaina,)
Altres noms: Tamariu, tamariua, tamarill, tamarell, tamarisc i tamar.I tamarigar,
tamariguer o tamarellar, les seues arbredes o bosquines.
El bell nom de tamarit de sonoritat vibrant, lmpida i arcaica podra vindre de tamarix,
un deis noms de larbre en llat que ja apareix en Celsus i en ColumeMa, amb la
variant de tamarice que arreplega Plini o la de tamariscus de Pal-ladi dinfluencia
hel-lenstica. Totes aqestes formes podrien tindre origen en un nom pre-rom,
possiblement lbic, germ del grec, myrice, proveit de larticle lbico- bereber ta - .
Altres autors han opinat que el nom genric Tamarix pot derivar del riu Tamaris de
lantiga Tarraco, que podra sser Tactual Tambro, en les ribes del qual safirmava que
creixia copiosament aquest adust i vapors arbre.
El catal s la llengua romnica on el mot tamarix ha deixat una prole ms nombrosa i
robusta, dentre les quals les formes tamarit i tamariu sn les ms antiges i ms
extensament documentades, seguides en importncia pels diminutius tamar, tamarill i
tamarell. De totes aqestes formes i variants, la de tamarit s la que ms petja ha deixat
en la nostra llengua i la nostra geografa donant nom a molts topnims, viles i pobles, i
cognom a famlies i llinatges. Per posar alguns exemples esmentarem el Tamarit de la
Fontana o de la Punta de lEstanyol de Xbia; el Morro Tamarit de Pobl Nou de
Benitaxell, entre la Punta de moraira, al sud, i el morro del Bou i la cala de llebeig, al
nord; el barranc del Tamarit de Finestrat davall limponent Ponoig; lestany del Tamarit
de Moncofa; el barranc deis Tamarits de Beniarrs tributari del Serpis; la partida i el
popular carrer Tamarit dOliva; lantiga Alquerieta deis Tamarits, Tactual Guardamar
de la Safor o la Torre de Tamarit, la torre de guaita que es dre9 a enmig de les salines de
Santa Pola, i la platja del Tamarit de la mateixa localitat sobre larenal de la qual
lonatge de la mar va dipositar un bonancvol mat hivemenc de les darreries de 1370
una arca centellejant que contenia la imatge jacent de La Verge Mara amb la
inscripci sc per a Elx i el manuscrit original del Misteri segons conta la tradici
popular. I encara que siga una altra variant, es fa obligat recordar 1incomparable rac,
amb olor de resina i danxova salada literalment exquisida, del llogaret de msers
pescadors i 1adorable cala remota de Tamariu de Palafrugell, sobre el verd fose deis
pins, paradisac rodal que tantes vegades esmenta i visita amb agra volenfa Josep Pa i
el rialler i molt caminador Gori. La concreci de la vida lliure era la platja de Tamariu.
Encara la carretera nova no era feta. Shi arribava pe cam vell, per Vila-Seca i la font
dEn Gruanyes, cam que a lhivem t redossos divins. I, en arribar-hi, la cala recndita i
verge era com una clova de nou resguardada dinclemncies, molt amagada i pacfica,
allunyada deliciosament.
Josep Pa: Un viatge frustrat.

837
Dades ecolgiques: Mediterrnia sud. Recolzes arenosos i goles de rius, pas de rere-
duna, rambles, etc.
El tamar es cria rrima arena, vora mar ( Oliva )
Al colp de la ona, on aguanta el llevant, normalment es fea una albardissa de tamarins (
O liva)
En les arenoses, salabroses i ben nodrides goles deis nostres rius, riis, rieres i riuets;
en la hmida sopalma de les motes o dunes primitives i ben assentades; en els recolzes
i raconades margoses o arenoses discretament salines deis cursos fluvials amb dret a
algn embassament passatger; en els terrenys argilencs, humitencs i salats de les
planes continentals voltant estanys i llacunes; o en els caixers de les rambles de la
conca Mediterrnia occidental ms calurosa i eixuta, es formen els singulars
bosquetons de tamarits, els touts i cabelluts tamarigars de clarosa i finament
garbellada ombra, que s una comunitat de caixer de riu i de rambla que estima els
terrenys res en materia orgnica i aigua com les salzeres, per que estiguen com a
preferencia personal discretament tocats de sal, b a causa de la proximitat de la mar,
per penetracions daigua marina, com s el cas de les goles o desembocadures, o per
la salinitat alta de la mateixa aigua del riu, per rentat de capes geolgiques riques en
sais, com les margues trisiques, per a gaudir i suportar la qual compta amb la
capacitat dexcretar la sal sobrant a travs de les fulles, com fan tamb la salsona
(Inula crithmoides), el fenoll mar i les flors de paper (Limonium sp.) que es crien en
els dunars i la roca de cara mar, o com sua les sobrances de cal? la corona de rei
(Saxfraga longifolia var. aitanied) que penja i agen?a el front de les ms altes i
ombrvoles cingleres diniques.
El tamarit o com li diu Cavanilles, tamarill, s un arbricell de 3 a 4 m. dalria, per
que abasta de vegades una certa corpulncia, de soca fosca i forta, brancatge obert i
capricis, rams llargs, prims i flexibles amb fullatge poc esps que grogueja i fins cau
a la tardor, de fulles molt menudes, dun verd molt viu i joliu, i esquamiformes,
paregudes a les del xiprer i la savina amb els quals de jove pot confondres. Dna un
tirat o port adust i esparracat quan sel veu de lluny per mostra una gran suavesa i
elegncia de prop si es cria en bons terrenys o es conrea amb cura. Fa flors
hermafrodites color rosa tendre o blanques, pentmeres, s a dir, de cinc sepis, cinc
petis i cinc estams units a un disc glandular de cinc lbuls, agrupades en denses
inflorescncies o espiguetes estirades sobre les puntes de les elstiques i fines rames,
les gemmes deis quals grumen durant els sois i els rigors de febrer, i un fruit
capsular duna sola cavitat caramulla de llavors emplomallades o voltades de llargs
pls.
Al riu Serpis i restants rius dinics no es veuen els espessos i esponjosos tamarigars
que fa el riu Vinalop quan travessa les eixarreides terres azorinianes, embellides
pertot d escarits i aromats muntijols de colors, ni es crien ja els bells tamarigars
dantany. El tamarit sempre assedegat daigua, famolenc de fem i vid de sal, tot i que
s un deis arbres amb ms nombre de peus creixent dins del caixer deis nostres rius i
barranes, especialmemt del Serpis, mai no arriba actualment a formar bosquetons ni
arbreries espesses ni rodis on la seua presencia simpose sobre la resta de la
vegetaci, s a dir, veritables tamarigars, i es limita a sobreviure i a marcar el seu antic
territori all on encara li s possible, entremesclant-se, recolzant-se i barallant-se amb
el canyar, els baladres i les sargues, fent-se notar en certs verals i recolzes ms ben
conservats i virginals, o a traure vares soltes i refillols enmig del codolar despullat
entre jones bovals, matacaveros {Aster squamatus), la segadissa (Brachypodium

838
phoenicoides), 1olivarda i el restant herbassar nitrfil, obert a les crescudes ms o
menys fortes i a les inundacions temporals. Lltim bell tamarigar del riu Serpis, del
que noms resten unes minses mostres per molt eloqents i significatives, es feia
sobre els purs i sorrencs llavis de la seua gola o desembocadura, en el salobreo
aiguabarreig de les aiges del riu i de la mar, de larena de la rera duna i del llot i
tarquim de la maijal, entre boves, paraelles, pedrenques, senill i jones bovals, barrelles
i raves de mar, llepasses i cnems bords, i voltat del ms esps i for9 ut canyar
imaginat, ara ja del tot arrabassat pe sever i barroer darrer adobament.
En el territori dinic i a tot el litoral valencia el tamarit com s Pafric, per al seca
lucntic prou ms eixut que el dinic, es cria un tamarit especial, tota una veritable
joia que fa unes inflorescncies rosades prou ms grosses que el com i la resta deis
tamarits, s lanomenat tamarit valencia (Tamarix boveana), tot i que no s exclusiu
de les nostres terres sin de les contrades ms rides de la Mediterrnia occidental i
meridional, el qual fa les flors tetrmeres, s a dir amb quatre peces per verticil: quatre
spals, quatre petis i quatre estams, les fulles ms primes i menys agrupades i
provedes de glndules.
La familia de les Tamariccies comprn 4 generes i al voltant de 120 especies
escampades pels terrenys humitenes i salabrosos deis paisos temperats i clids del Vell
Mn, per tot i ser noms una petita tribu darbusts i arbricells, aquests sn molt
variables i han generat moltes races noves i sovint no gens facils didentificar amb
precisi.
A casa nostra es poden trobar tamb el tamarit gl-lic (Tamarix gallica) i el tamarit
canari (Tamarix canariensis) dinflorescncies ms fines i laxes i flors pentmeres
com Pafric per amb les fulletes glauques el canari; i en pares, jardins i horts, el
tamarit de flor menuda (Tamarix parviflora) de ramets i inflorescncies molt grcils
que li donen a 1arbre en 1poca de florida una grcia indicible.
Cal esmentar encara un arbre clebre daquesta familia, el tamarit del Sina (Tamarix
mannifera) que segrega com a defensa a Patac duna cotxinilla (Coccus maniparus)
un ltex dol? i blanc mengvol que segons alguns autors seria el miraculs mann
bblic, blanc com una llavor de celiandre, i de tast com de coquetes de mel.

Dades etnobotniques:
Arbre re en matries tniques, les seves rames senceres o la corfa shan utilitzat en
medicina popular com a astringent per a tallar les diarrees. A la Plana Baixa segons
comunicado de Luis Mulet al seu minucis i increble herbari castellonenc, tot un
monument de Petnobotnica valenciana, el decuit de les rametes susa per a desfer i
arrancar les pedres del riny i calmar els dolors deis clics renals.
Tamb sha utilitzat la corfa del tamarit com a tnic, aperitiu, refrescant, dirtic,
sudorfc, expectorant i carminatiu, i el suc com a hemosttic per a tallar les
hemorrgies.
Rames i fulles de tamar per fer funcionar el riny. Per a eliminar lquids i netejar la
sang. Dos o tres tassetes per dia ( Gandia )
Els tamarins per a fer bardisses o albardisses ( Miramar, Oliva, Gandia, )
Ho plantaven ais muntanyars per a parar Paire i per a fer bardissa en els horts (
Miramar)
Varetes primetes de tamar per a ambovar caires. Queda una caira molt forta, i dura
ms que un cul de canter dalt del terrat ( Oliva )
En agricultura, com els tamarits es reprodueixen facilment per vares i estaques,els
nostres llauradors els han emprat molt per a fixar les motes o dunes del platjar i els

839
 remrgens del riu i deis sequials, per en altres contrades ms rides tenen
rinconvenient que busquen amb deler la sa del mantell fretic i transpiren molta
aigua, contribuint al descens de Phumit mantell.
Feem cistelles de tamar; i cadires amb la fusta. Per ara no es poden ni tocar els
tamarins de la mar perqu enseguida et denunciarien ( Piles )
Les gal-les o agalles produides per les picades de certs insectes del genere Coccus i
molt riques en matries tniques astringents, a ms dutilitzar-se per a adobar les pells
i tenyir el cuir, en decuit i inxsi a Tunis susen per a combatre les almorranes, i
jugular la disenteria i les cagarruixes, i preparar coHiris astringents i dentrfics
refrescants.
Andrs Laguna en els seus comentaris a la Materia Mdica de Dioscrides el
considerava un sobir remei contra la hidropesa i bo per a les obstruccions del fetge i
de la melsa per a les quals es fabricaven veixells de fusta de tamarit perqu el malalt
en fera s a lhora de beure aigua i aix guarir-se.

Dades antropolgiques:
El tamarit, arbre que de vegades fa un semblant de vell barbut i fantasmal, sobretot
quan creix solitari i lesguardem de nit o entre dos llostres, i que en astrologia est sota
el govem del pacient Satum, ha entrat tamb a formar part de cuites i mites deis
pobles antics com testimonien la Biblia, i PAlcor i els versos deis ms sublims
poetes.

El tat del du egipci Osiris era fet de fusta de tamarit i al seu damunt, com fan pals
nombrosos papirs i relleus decoratius antics, creix tamb un tamarit, al brancatge del
qual nia laucell Benu o nima dOsiris.
Encara que YOdissea, el gran poema de la fabulosa mar i de Patzarosa aventura, tot i
estar embellida de colors i de fragncies de tantes herbes i arbres, horts i boscatges, no
porta cap noticia ni referncia del tamarit, per contra la Hada, el colossal poema de la
trra i de la guerra, menys rica en escenografies i geografies paisatgstiques, ens dna
dos esments breus per il-lustratius del nostre arbre que en el llenguatge simblic de
les flors significa crim. Un en el Cant VI, en els versos 38 i 39, on el tamarit
principia i desencadena una de les escenes ms cruels i despiadades, descrita en tota la
seua cror, del molt violent i innocent primer poema homric. s el tamarit que
podriem anomenar dAdrast, lheroi troi, el tamarit plantat enmig de la plana, guaita
i protagonista inesperat de la cruenta batalla, en una branca del qual van topar els
cavalls esverats del dissortat guerrer Adrast i an a caure, bo i desplomant-se de cap
per avall, de bocaterrosa, quedant a merc del ros Menelau, el de fort crit de guerra,
que el captura apuntant-li la llarga llan?a.
En Paltra referncia al tamarit, aquest forma part duna escena encara ms terrible i
cruel, s en el comen? del Cant XXI, quan Homer entona les ferotges gestes del
doblement irat Aquil-les ais vorals del voragins riu Escamandre, el riu daiges
llisquents i profundes amb remolins dargent i fondos engolidors , en uns tamarits
deis quals el divinal heroi va recolzar la seua llan?a per a llan?ar-se igual que un du
famolenc de camatge dins les aiges, sois amb 1espasa, contra la cavalleria i les
tropes troianes que fugint esbojarrades davant la seua irresistible i devastadora
empenta al corrent del riu terrible es tiraven.
Virgili ms mol i pacfic que no Homer per no menys sublim, en la Buclica IV, la de
ms volada i la ms arravatadora, desprs dinvocar les Muses de Sicilia, esmenta els
humils tamarits, i en la VIE novament, estil-lant de llur escor?a Tambre apgalos .

840
Tamb en la Biblia, en el Primer Llibre de Samuel, 20:6 i 31:13, trobem el tamarit a
prop i en relaci amb la mort violenta. En tots dos casos protagonitzats per Sal,
prototipus de rei guerrer despietat. Un s el tamarit del tur de Guib, al davall del qual
trobem Sal amb la llan?a a la m, envoltat de tots els hmens de la seua cort, ais quals
encoratja, pie de gelosia i de rancor per David, a dur a cap la matan?a deis sacerdots de
Nob per haver-lo ajudat, i a passar a fil despasa tots els restants hmens i dones,
xiquets i criatures de pit del dissortat pobl, sense oblidar els bous i ases, ovelles i
cabres.
Laltre s el tamarit de Jabeix, on soterraren els ossos de Sal i deis seus filis desprs
dincinerar-los i dhaver rescatat abans,els hmens ms valents de Jabeix, els seus
cossos en poder deis filisteus que els tenien clavats a la muralla de Betxean desprs de la
gran derrota anunciada de la batalla de Guilboa, en les muntanyes de la qual moriren
Sal i els seus tres filis.
Un perfil del tamarit, fel9 ment diferent, a tall de smbol tel.lric, de religi tan
primigenia, que ni coneix ni reconeix cap du, ens el reporta Francesc Baixauli i Mena
en la vigorosa i virolada novel.la, anomenada precisament, L Ombra del Tamariu; la
meitat de la qual discorre en lestany de lAlbufera i laltra en el desert nord afric. s
el colossal tamariu de dimensions inslites, que podrem anomenar de lerg Xebbi,
gran com un castell, dregat en solitari enmig del desert ms extrem: Sota una copa
atapeida com un tendal, la ratlla de Tombra sobre el trra era com el Uindar d un
temple i una mirade de flors blanques i rosades exhalaven aromes de mel.Un
microclima frese i humit preservava les flors delicades, que brollaven irregularment,
com estrelles, filies d un firmanent vegetal, d un para-sol viu de branques i fulles,
verdes de pura alegra d existir.
Les histdries parlen de l arbre, que ja era vell quan els meus arribaren a aqestes
ierres, diu lhome de gel.laba blanca assegut a la seua soca com lesperit de lombra
de 1arbre. El clima era distint i ac hi havia una selva. D aix fa vint-i-cinc mil anys,
com diuen les pintures sobre eixa fauna que es conserven a coves i en roques
abrigades. Ha canviat el clima, la selva dona pas a la sabana, la sabana al desert. El
pobl ha canviat de nom, de llengua i de vegades el color de la pell.. Per Varbre, que
era vell quan la sabana era jove, romn quiet i acollidor.

Entre els tamarins d al-Naq hi ha una niada de perdius,

la bellesa ha plantat la seua tenda sobre elles,
i en el cor deis deserts d Idam
pasturen a tocar d elles camells i gaseles.
Mohidn ibn Arabi: Qasides d amor mistic.

Platja del Tamarit, platja de l alegra;

gola de l albufera; Lloc de les Assutzenes.
Carrissars i marjals per l estatua d lsis.

La Uegenda de l Arca, auri Sc per a Elx

lleg Francesc Cant. A l alba. Esperon

841
el cavall per donar al Consell d Elx la nova.
Gaspar Jan i Urban. La Festa ( XTV )

Vaig vore en el record joves espardenyers,

llauradors serra amunt en les festes sonades,

la rambla que cercava els ravals i la vila,

tamarits i baladres adornant e lfil d aigua.
Ms avall el salar travessant pels assarps.
Gaspar Jan i Urban: LAntic Jard dtaca ( 4 )

Ni un sol ocell, entendrint Vhora.

Ni un moviment, p e meu esguard.
La brisa no s atura i va a la vora
deis tamarius i de la mar.
Josep Sebasti Pons. Cantilena: Tan lluny de mi

Creuaven el blau, ja pal-lid\ aucellics que tornaven a la volenga deis seus arbres.
Fumejava una boira castssima. La llacuna era cel caigut, i els tamarits, fortaments
abrandats pe sol d ocs, encenien bardisses de fogueres en el bell somni de Vaigua.
Una moixeta engeg un crit de llstima des del remot olivar d una serra i palpitava
en la quietud del crepuscle un cor d insectes.
Gabriel Mir. Dia camperol

Era el mn transparent i primitiu.

El daufi blau i negre capbussava.
El perdigot segua la perdiu;
Vocell entorn d un altre ocell volava;
tot Vunivers embalsamaba:
la canya llargaruda, el tamariu,
i la menta de riu,
els bolets blancs, la molsa, l herba fina,
i la cera i la mel, i la reina.
Del cel baixava una immensa claror,
alleugerint el pas de les donzelles:
alaplegada en la foscor,
com els raims de serva, en penjarelles,
els ratspenats movien les orelles.
Josep Sebasti Pons. L Aire i la Fulla: Faula de Venus

463.- Taraxacum officinale Weber in Wiggers [= T. dens-leonis auct.; T. vulgare (

Lam.) Schrank]
Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Dent de lle ( Castell de les Gerres,),

842
Dades ecolgiques: Holrtica. Herbats subnitrfils. Fulles profundament dividides quasi
totes. Cal esmentar el Taraxacum obovatum ( Willd.) DC. .Noms populars dinics: Dent
de lle. Dades ecolgiques: Mediterrnia centroccidental. Herbats subnitrfils. Fulles
ms o menys ovades amb el limbe doble de llarg que ampie i superficialment dentades.
Al territori es veu molt en els herbats alts de les muntanyes, com al port del Rontonar o
pujant mariola des dAgres. I el Taraxacum palustre ( Lyons ) Symons. Noms populars
dinics: Dent de lle. Dades ecolgiques: Eurosiberiana. Herbats humits. Fulles ms o
menys lanceolades, prou ms llargues que ampies.
Dades etnobotniques:
Plantes molt conegudes al territori pels cercadors de verdura silvestre. Les fulles tendres
es fan servir per a fer amanides o bullir-les, com una bona verdura silvestre.

464.- Taraxacum taraxacoides ( Koch) Willk [ = T. erytrospermum Andrz. Ex Besser].

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Dent de lle ( Castell. de Rugat); cama-roja amarga.
Dades ecolgiques: Paleotemperada. Herbats subnitrfils. Fulles profundament
dividides en segments bastant estrets; fruits rojals.
Dades etnobotniques:
Planta molt coneguda al territori pels cercadors de verdura silvestre. Les fulles tendres
per a fer amanides o bullir-les, com una bona verdura silvestre.

465.- Taxus baccata L.

Taxaceae
Taxcies
Noms populars dinics: Teix ( Ares del Bosc, Confrides, LAbdet, Penguila, Alcoi, ),
teixer ( Ares del Bosc ), teixera ( Agres, Alfafara, LAbdet, ); varita de oro ( Xal,
Benissa,)
Taxus, el nom llat de larbre probablement es relaciona amb toxon, el nom grec de Tare,
i amb toxicon nom grec del ven amb que suntaven les fletxes. Alguns pocs el fan
derivar de taxis, reng, per la disposici linear de les seues agudes i lluentes fulletes.
Dades ecolgiques: Eurosiberiana. Arbre dioic, fort i fose, dur i durador, amant de la
neu i de la boira, que sol ocupar els obacs tramuntanals ms gelats i recndits o enfilar
se per les ombriues i escarpades cingleres aferrat ais badalls i carcalls de la roca; sovint
solitari, a voltes sagrupa i fa petits bosquetons molt ben aliat a laur i la fleixera.
Bacchus amat collis, Aquilonem et frigora taxi,- Bacus, la vinya, estima els tossals
esbaijosos; els teixos, TAquil ( la freda tramuntana, el vent del nord o Breas ) i les
gelades -, diu Virgili en la Gergica II, v:l 13.
A la serra de la Safor en la cara tramuntanal del Circ, creixen una dotzena de teixos
esparsos, el ms gran, una fembra solitria arraconada davall rarrimall ms ombriu del
Circ, se li calcula una edat que ultrapassa el mig mil.lenari.Vorem alguns teixos en els
recingles de la Canal de la Serrella i en 1ombra ms alta de la Xort, on troben la font
deis Teixos. Ms teixos vorem a Aitana, en el ruar deis Teixos, en el Cantalar, en els
obacs de la Moleta, en Forata, davall del Bardalet i ais peus del Pas de la Rabosa, i en el
barranc de la partida deis Camarells deis Basilios dAres del Bosc. A Mariola al barranc
del Teix, fins on fa molt pocs anys creixia el bosc de teixos ms meridional dEuropa.
Un cas remarcable sn els preciosos teixos del Carrascar de la font Roja, que sumaran
vora el centenar, amb el mil.lenari teix del mas de Tetuan. Teixos tamb a Bernia en la

843
sopalma de la ringlera tramuntanal ms ombrienca i alta, enmig deis runars i davall del
reringle del penyal de lOrenga, enmig tamb dun ruar.
La teixera del mas de la Basseta dAlfafara.
El teix de la placeta deis Reis Mgics dAlcoi.
El jove i esponers teix deis portis de Benillup.
Toponimia:
El Barranc del Teix dAgres i el Pie del Teix o de dalt del barranc del Teix.
El Pas de la Teixera del Circ de la Safor
La font deis Teixos de la serra de la Xort
La serra de la Teixereta dIbi, solana del Carrascar de la Font Roja.
La Costera els Teixos del Pa de les Moletes, ms a ponent del Castellet del Moro o de
Confrides.

Dades etnobotniques.
Hi ha el cas nic i especial del teix gran de Bernia, que s emprat danys per la bona
gent de Xal i de la contornada com a herba remeiera sense miraments ni recels, amb
linnocent nom de varita de oro. La indicaci principal del teix s per a la inflamaci
de la orina , segons terminologia popular, on sengloben un enfilall de malestars
urinaris diversos, com ara, cistitis, prostatismes, uretritis i tota clase de dificultis de
micci. Com la Solidago virga aurea i YAsperula aristata, que porten tamb aquest
curis nom popular de varita de oro, sol prendres tots els matins, en dej, un tass de
fulles bullides.
La varita de oro per al mal de rinyons i poder orinar. Sha gastat tota la vida fins que els
farmacutic va dir que aix era molt verins ( Xal )
La varita de oro, abans sho prenien ( X al)

La polpa deis fruits, dolfa i melosa, anomenada en botnica aril, s mengvola.

De jvens anvem al barranc del Teix per a menjar boletes de teixera. Tamb les
grives, que sn pardals de vinguda, molt pareguts ais tords per ms grans, anaven per a
menjar-ne, cosa que aprofitaven els cafadors per a ca9 ar-les; a les quatre del mat ja sen
pujaven els cafadors, a voltes ms de quinze, i era una barbaritat les grives que
mataven; i les escopetades que han hagut de patir les teixeres!. Aix era en la segona
dena daquest segle, entre 1915 a 1920. N hi havia teixeres que tenien una soca que no
podien abrafar entre dos hmens, amb rames de deu a quinze metres de llargria ( Agres
)
Les grives es menjaven les boletes de les teixeres, i els ca9 adors pujaven de nit per a
estar all en fer-se de dia per a ca9 ar-les ( Agres )
Les teixeres per a adomament en una festa molt gran, en les romeries i coses molt
especiis. Arcades de teixera a 1entrada del pobl i a ca tros de carrer, tot el pobl a
arcades ( A gres)
Les teixeres per a adomament. Feiem crregues per a fer ares i enramar els carrers en les
festes de setembre ( A gres)
El teix fa un verd molt bonico, molt bonico. Abans en colliem una branca per a fer
darbre de Nadal ( Ares del B osc)
El teixer s un arbre precios, un arbre molt bonico, de categora, verd, verd i espigs. Al
terme noms n hi ha una trentena al Rac deis Basilios de la partida deis Camarells, dalt
del port de Confrides a m dreta. Ac el gastaven en Corpus per a enramar el poblet, per
a la provess i tot aix ( Ares del B osc)

844
El teix ha estat molt utilitzat en jardinera on ocupa un lloc destacat. A trra nostra
trobem dos bons exemples en lantic Hort de Romero i actual jard de Montfort de
Valencia, i en el jard de Santos de Penguila, on senlairen frondosos encara dos
magmfics teixos anyencs i incls un simblic laberint de teixos amb un cedre del Liban
en el centre. O a lhort de Bata de Muro. Ais portis del poblet de Benillup hi ha un jove
i robust teix. A Gandia hi ha un msele fenomenal en el xalet de Gorrita, o ms ben dit,
hi havia, ja que al llarg de 1999 ha anant lentament assecant-se; i un altre en el jardinet
de Tactual edifici de telesafor.

Dades antropolgiques:
A Grecia el teix era consagrat a Hcate, la savia lluna vella de la mort i de
Pendevinaci, la cara ms oculta i misteriosa de la Dea. Un deis cinc arbres mgics de la
sempre verda Irlanda era el teix, descrit com una divinitat inflexible i recta. Tots els
pobles ca?adors i guerrers de Pantiga Europa envernaven les seues fletxes amb el suc
del teix; i amb la seua fusta dura, flexible i duradora es feien els millors ares. Ituraeos
taxi torquentur in arcus - els teixos es vinclen en ares dIturea ( contrada palestina
habitada per tribus de roders hbils en el maneig de Pare ) ens diu Virgili en la
Gergica IV, v: 448.
El teix s encara Parbre herldic de Guipuzkoa i la llegenda conta que els antics guerrers
bascons durant les lluites que sostenien contra les invasores legions romanes
impregnaven llurs fletxes amb el suc verins daquest arbre, i quan queien presoners
abans de ser torturis sengolien una certa quatitat de pinyols de teix que duien sempre
penjant del coll, tot afrontant la mort sense dolor entre cntics, malediccions i insults ais
enemics que esguardaven lespectacle corpresos desbalament i de temor.
Shakespeare Panomena el teix doblement fatal, i fa que Poncle de Hamlet enverine el
rei abocant-li en seu suc a Porella. Ls del teix en el cuites a les bruixes angleses s
recordat en Macbeth on la caldera dHcate contenia esqueixos de teix esguellats durant
l eclipsi de lluna.
Era un deis Cinc arbres mgics d Irlanda, el qual era descrit com una divinitat
inflexible i dreturera; i tamb era el tat de la vinya ja que els barricots de vi es feien
amb llistons de fusta de teix.
Entre moltes boires i llegendes ha crescut el vetust teix en les muntanyes mediterrnies i
europees per potser la llegenda ms encisadora que sha escrit sobre aquest ancestral i
reverenciat arbre s aquella que sarreplega en el romn? irlands deis dissortats amants
Deirdre i Naoise, una de les ms tendres histries damor contingudes en els diferents
cicles de lpica galica. Deirdre, la de les blanques mans, tota tendresa, candor i
vitalitat, s la filia del sever rei Conchobar OConnor, i senamora de Naoise, el ms
menut deis tres filis dUsna. La revenja del pare s brutal i insaciable, i hom diu que a la
fi per tal de mantindreTs separats desprs de morts, els clavaren unes estaques de teix,
les quals brostaren ms tard fins a esdevindre arbres, les altes i brancudes copes deis
quals acabaren abra?ant-se sobre la catedral dArmagh.

El rei de Connaught, Guaire mac Colmin Aidne, segle VE, va a la cabana del seu
germ Marbhn i li pregunta per qu ha deixat el mn deis hmens. Marbhn li contesta
descrivint-li la seua assossedada vida:

Tinc en els hoscos una cabana. Ning,

845
tret de Du, l haur vista.
A cada vora una fleixera, rera els avellaners
i un gran arbre damunt.
r

Es una llar petita, per no massa,

i abunden all les senderles;
s escolta en la volada el refil d un aucell
vestit com una merla.

Un gran teix, de verda escorqa, amb les seues crineres,

s columna del cel.
Bell lloc ! El verd dilatat d un roure
mira all la tempesta.

All tinc una pomera. Qu generosa! Es vasta

com un gran hostal;
una bardissa, com un puny tancat, en la seua espessor,
d avellaners molt verds i xicotets.

Una font escollida i pura, aigua de princeps,

per a beguda tinc;
all crixens d abril, baies de teix
i unes hedres espesses com el eos d un home.

En torn del meu cau mansuets porquerols descansen.

All cabres, lletons,
crvols que van pasturant, senglars;
i un teix viu all amb la seua camada.

El Rei i lErmit. Annim irlands ( fragment)

Vell teix arrapat a les lloses

on hi ha el nom deis morts que a sota jeuen:
la testa sense somnis entre les teues flbres
s presa, i amb arrels els ossos embolcalles.

L any roda i la flo r torna

i el temps porta al ramat altres primales,
per en la teua pols el rellotge batega
i va comptant la vida breu deis hmens.

No t escauen la llum i la florida,

tu que no mudes mai en cap tempesta,
i ni els sois de l estiu, com ferro encs, no poden
commoure els teus mil anys de melangia.

I si et mire, arbre rfol,

i em desplay ta duresa tossuda, semblara

846
 que la sang em decau i em sene crixer
fos en ta vida d arbre.
Alfred Tennyson: In memoriam II

Hi ha un teix, orgull de la val de Lorton,

que encara avui es dreqa en el bell centre
de la propiafoscor, i ja fa temps que hi s.

Quina vasta capqada, quina pregona tristesa

aquest arbre solitari!

Per encara ms notables

sn els quatre teixos germans de Borrowdale
units en una pinya solemne i generosa:
trones enormes ! i a cada un deis trones
una xrcia de flbres confortes...
Sn columnes d ombra
que s alcen en el coix sec de color rogenc
fe t per la pinassada plorada...

William W ordsworth: Teixos ( fragments )

Els llargs caminis que petjava no semblaven acabar-se. Travessava deliciosssims

parquets d'arbres d*adomament, com til.leres, faigs, teixeres, xiprers, pinastres
sucosos ,pinatells vers, ginebres tendres, tots ells enredis de verdssimes i tentaculars
mates de lligabosc... Ali era talment unparads...
Enre Valor. L'Hort Encantat. Esclafamuntanyes, p.28

Venia el tren antic d'ntre muntanyes

portant abrils de la ciutat d Alcoi.
Era el tren del viatge en via estreta.

Jo sabia motius de lledoners,

de teixos i de neus de Mariola.
Sent per primera volta la Safar...
Joan Climent. Els Colors de l'Arc Iris: Oda a la Safar, 13.

466.- Teucrium buxifolium Schreber

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Trenca-pedres ( Planes), Rompe-piedras, rompe-penyas
Dades ecolgiques: Ibero-levantina. Cingleres, penyes, cantals de roca calcria, des deis
faldars de les muntanyes fins les altes cimeres, solanes i ombries.
Dades etnobotniques:

847
Dirtic molt preat a tot el territori per a la inflamaci de T orina i per a desfer i
foragitar les pedres i arenetes del riny ( Ganda, Planes)
Es fa en el cor de les penyes i desfa les pedres del riny ( Terrateig )
Amb el mateix nom i s creix tamb la:

467.- Teucrium capitatum L. [ = Teucriumpolium subsp.capitatum (L.) Arcangeli]

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Tim msele ( LAtzbia, Ebo, Benirrama, Benial, Benissiv,
Benissili, Planes, La val de Laguar, Foma, Oliva, Ganda, Castell de les Gerres,
Quatretonda, La Pobla del Duc, Otos, Carnela, Beniarrs, Albaida, Benilloba,
Cocentaina, Agres, Beneixama, Ibi, Tibi, Petrer, La Font de la Figuera, ); tomello
msele ( Barx, Manuel, Vilamarxant); tim ver ( LO rxa,); tim blanc ( Cocentaina )
Frgola vera ( Pedreguer, Jess Pobre, Benissa, ), nula vera ( Jess Pobre, Sagra,
Benidoleig, Mura, Benissa, Xal,), nula blanca ( Benidoleig,), frgola msele ( Pego,
Beniarbeig, Rfol dAlmnia ), frgula msele ( Sanet i Negrals, Benimeli, ), frula
msele ( Sagra, Parcent, Benimeli, )
Herbeta del mal-de-ventre ( Benirrama, La Font dEn Carrs, Potries, )
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Matollars acarassolats, erms, vores de camins i de
bancals de muntanya.
Dades etnobotniques:
Es pren per a les indigestions amb retor?ons i rampallades. Un ramellet per tassa en
infusi ( Benirrama ).
Com el rabet de gat. Per a la inflamaci del riny i de la panxa ( Benimaurell)
La frula o frula borda per a les olives i guisaos i la frula vera o msele per a fer
tilda i coses deixes, infusions que diuen. Ho bullen com la camamirla ( Sagra )
s bonssima per al mal de ventre. A casa sempre en tenem una garba ( Calp )
El tim msele s bo per a una persona que estiga aixina emboton, fa rotar i es
despeja la persona ( Quatretonda de la Val dAlbaida)
El timonet msele per a rebaixar la sang; i per al mal de panxa; i s millor que Taltre per
a la inflamaci ( Foma )
El tim msele s ms gris, i t un prendre molt amarg. Per a la inflamaci com el rabet
de gat ( Ib i)
El tim msele s molt bo per a desprs de les menjades pesades ( La Pobla del D uc)
Tim msele per a la inflamaci del mal de ventre ( Beniarrs )
El tim msele per al mal de ventre i coses deixes ( Carnela)
El tim msele per al mal de ventre amb rampallaes ( A gres)
Tasses de tim msele amb suc de llima per a lapara.
Eixe tim s bo per al sucre perqu com s amarg; es pren en tassetes, sense sucre, quan
vullga; i tamb s bo per a fer-te tasses per al mal de ventre ( La Font de la Figuera)

848
Tisana bonssima, digestiva i sana:
Tim msele. / Camamirla. / Rabet de gat.
Tim msele per al colesterol ( Benissili)
Aix, en tasses, ho gasten ms les dones a per tirar o porgar-se desprs del part ( La
Font de la Figuera)
Frgola msele per ais mals i pelats deis animals, amb el rabet de gat i la camamirla (
Rfol dAlmnia)

468.- Teucrium chamaedrys L.

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Brotnica ( Cocentaina, Muro, )
Escarlpia ( La Val dAlbaida ), escolpia ( Agres )
Iva ( Parcent),
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Matollars alts, nodrits i ombrejats, a lombra deis
coscolls i de les carrasques, runars, a tocar de la roja, del centrant i de la petita Teucrium
botrys L.
Dades etnobotniques:
Novenari diva per a curar les calentures, especialment les febres malteses, les de Malta.
Puix no mos vam curar amb liva ! Iva que tot mal priva ( Parcent).
Per a inflamacaci del ventre i la diarrea.
Amarg convenient en les anorxies ( Cocentaina)
Bona per al mal de ventre, molt bona. lo la rosegava ( Agres )
Molt bo per a la panxa ( Agres )
Dades antropolgiques:
Les fulles del camedri, xacades en oli d oliva, sn a propsit per a les fractures, per a
les ferides i ulceres rosegadores de la carn. Diuen que el fruit porga la bilis. Es tamb
bo per ais ulls. Per a les taques de la crnia es posa la fulla xacada en oli d oliva i,
desprs, s hi aplica. T les fulles com el roure per l altara de la planta sencera s
com d unpam. Fa bona olor i t un gust agradable.
Teofrast. Histria de les Plantes. Llibre IX. Cap. 9.

469.- Teucrium flavum L. subsp. glaucum ( Jordn & Fourr. ) Ronninger [=

Chamaedrys glauca Jordn & Fourr. ]
Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Cordial ( Dnia )
Quina ( Pego, Benirrama)
Herba escur^onera, ( Parcent, Benissa, C alp,), escur9 onera.
Herba gossera ( )
Altres noms: Teucri groe; camedri groe; poliol negre.
Dades ecolgiques: Planta mediterrnia occidental, des de Grecia i Itlia fins la
Pennsula Ibrica i nord del continent afrc. Mata dreta, ramosa, pubescent, dun a tres
pams per que pot assolir ms dun metre daltria, de precioses i brilloses fulles

849
oposades, ampies, aovades, peciolades, de marge festonejat o crenado-lobulat que
recorden, en menut, les duna alzineta. Les flors, de corol.la unilabiada de color grogrs,
es disposen en verticil.lastres ms o menys tapits en lpex de les dretes rames, i
despunten de maig a finis de juliol. La trobarem en cingleres, matollars alts i ombriencs
de muntanyes properes a la mar com al Montg, la serra de la Forad de la val de
Gallinera o el Carrascar de Parcent. Al Pas Valencia s escassa i amb prou faenes
saparta del litoral, amb una distribuci restringida a algunes muntanyes diniques i
serris propers. A les illes es cria en diversos punt de Mallorca, i es pot trobar amb
facilitat a Eivissa en les serralades que miren a ponent, a Dinia, com a Roques Altes,
prop de Sant Josep.
Aquesta remarcable planta s un bell exemple de la via migratoria insular que han hagut
dutilitzar moltes plantes mediterrnies. Des de la Pennsula Helena i la Itlica, passant
per les illes de Crcega, Sardenya i les Balears, i deixant de banda el territori
mediterrani continental francs, fins a lixent ms oriental de la Pennsula Ibrica o
Territori Dinic.

Dades etnobotniques:
Salvador Soliva y Joaqun Rodrguez al volum ID, p. 17, de les Observaciones de las
eficaces virtudes nuevamente descubiertas o comprovadas en varias plantas (Madrid
1787-90 ), la consideren amarga i un poc acre, i la recomanaven com a tnica,
balsmica, febrfuga, resolvent, antiptrida, sudorfica i vermfuga, entre daltres virtuts,
molt til en problemes de pell amb grans, picors, errupcions, crostes, etc. Font Quer
apunta que per a aquests problemes podra utilitzar-se el decuit o infs, una un?a
dherba per litre daigua, a ra de 4 tasses per dia.
Les tasses dherba escur?onera sn per a pixar ( Parcent).
Lherba escur9 onera per ais cues deis gossos, barrejant lherba seca i feta pols amb el
menjar ( Parcent).
Lherba escurfonera, picat amb pemical, quan li picava un escud al matxo o a la cabra
( C alp)
El cordial s per a quan tens ois o ganes de bossar ( Dnia)
Es un deis component de la bossa de les vint-i-cinc herbes de Benissa per al constipat.

470.- Teucrium polium L.

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Brotnica ( A lcoi); samarrilla ( Ganda, Beneixama, Petrer )
Dades ecolgiques: Mediterrnia; mata ms o menys pilosa, grisosa, amb els glomruls
en grups apicals i pedunculats, les dents del calze planes i la corol.la blanquinosa.
Matollars secs calcaris. Rosmarinetlia.
Dades etnobotniques:
Planta digestiva i sedant del ventrell.

471.- Teucrium polium subsp. homotricum ( Font Quer) O. de Bolos etJ. Vig [ = T.
homotrichum ( Font Quer ) Rivas-Martnez

850
Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Herba cuquera ( Ebo, Famorca, )
Brotnica ( Calp, Benissa ), bretnica ( C alp,), botrnica ( Pinos de Benissa )
Herba melera ( C alp), perqu les abelles van molt.
Guisoc ( Parcent)
Samarrilla ( Beneixama )
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental: Iberolevantina. Matollars alts, aclarits,
ombriencs o no de les contrades mediterrnies eixutes. Summitat de la planta coberta
dun indument esps i uniforme, format per pls curts, glomruls ordinriament
solitaris.
Dades etnobotniques:
s un deis components de La bossa de les vint-i-cinc herbes de Benissa per a curar el
constipat.
Pal fetge i el dolor de vescula. Bullida un o dos minuts. Tapar i deixar reposar. Prendre
una o dos tassetes al dia ( Benissa)
En banys tibiets dherba bullida per a les ferides deis animals i nostres, incls ferides
grans ( Beneixama )
De fregall va molt b per a netejar la recaptera ( dalumini o altre metal ), la neteja
millor que 1estepa blanca ( Benissa )
El guisoc per a fer un coix o ja? per a sestejar o acampar ( Parcent).

472.- Teucrium pseudochamaepitys L.

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Herba melera ( La Font de la Figuera )
Iva ( Pedreguer)
Xiva ( Biar )
Ull de bou ( Benimaurell)
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Matollars i pasturatges eixuts.
Dades etnobotniques:
Per a les colitis ( B iar).
Fa molta mel per a les abelles ( La Font de la Figuera )

473.- Thapsia villosa L. subsp. villosa

Umbelliferae vel apiaceae
Umbel.lferes o apicies
Noms populars dinics: Penquera o penca de moro ( Foma, Alcal de la Jovada,
Beniarrs, ), penca mora ( Cocentaina )
Matamoro ( Agres)

851
 Canyafel ( Calp, Benissa)
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Herba robusta, de fullatge basal ampie i tija
gruixuda i dreta, prpia de matollars i pasturatges eixuts, estepars. Herba afavorida pels
incendis, que fa esplanades precioses al mes de maig en plena, esfrica i alada florida,
com ais plans de la val dAlcal.
Dades etnobotniques:
Sho menja molt el ganao , tot, ho pela tot ( Foma )
El matamoro no sel menja el ganao ( A gres)
El ganao no ho toca; ni ho miren ( Alcal de la Jovada)

474.- Thuja orientalis L.

Cupressaceae
Cupresscies
Noms populars dinics: Tuia ( ), cedro ( Bellreguard, Miramar, ), pi.
Altres noms populars: Arbre de la vida.
Dades ecolgiques: Xinojaponesa. A iferncies deis xiprers i deis ginebres i savines, fa
les ramifcacions disposades en un sol pa i les pinyes oblongues, ms llargues que
ampies, amb les esquames acabades en un apndix agut i recorbat. Abasta de de 2 a 10
metres daltria.
El cedro s un ciprer de palmeta ( Miramar)
Dades etnobotniques: Molt cultivat i utilitzat tradicionalment en el camp, com la
canya, el baladre i el ciprer, per a fer tancats, rodats i bardisses protectores contra el
vent; i tamb, a voltes, com a ornamental en jardins i pares.
La masada de la Casa deis Rojals resultava una possessi de gran bellesa amb el seu
casalici desigual, amagat entre accies que cantaven amb la brisa, el seu caminal
fronds i mediterrani de grans xiprers, p ins blancs i tuies camforferes, el seu petit pany
d hortes all avall vora riu, els seus canyars en els braqals i les squies, les bardisses
de codonyers olorosos, i els vinyals desbordis, de boval vigors uns, de dolcssim
monastrell altres, i en les margenades, com petites cascades de verdor, les parres de
ram de liis.
Enric Valor: Temps de Batuda

s 1arbre que el metge que va atendr Vincent van Gogh els darrers mesos de sa vida va
plantar en la seua tomba, tria de cap manera involuntriament pattica, no debades la
tuia s la millor factora per a elaborar la tuiona, el contituent principal de labsenta.

475.- Thymelaea hirsuta ( L.) Endlicher [ = Passerina hirsuta L.]

Thymelaeaceae
Timelecies
Noms populars dinics: Bufalaga ( Ganda, Xeraco, Barx, Terrateig, Petrer, A gost,)

852
Palma marina ( Benissa, Calp, Altea, Xixona, Bolulla, ), palmerina ( Castalia, T ibi,)
Moc de gall ( Beniopa, LAlcdia,), moc de polit ( M anuel)
Herba verderolera, perqu els verderols es mengen els seus diminuts fruits, i susa per
atraurels i casar-ios.
Altres noms populars: Passerina; barra; mogregall.
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Iranoturaniana. Camft sufrutics, arbust de branques
flexuoses i pndules, de branquillons o tiges jvens blanco-tomentoses, recobertes per
un toment o borra blanca i cotonosa, que normalment tamb recobreix lanvers de les
fulles ovato-lanceolades, de revers glabre, curtes, ampies i obtuses, gruixudes, cncaves
i poc o molt imbricades o aplicades al voltant de les tiges. s la bufalaga ms robusta
de les terres valencianes, ja que pot abastar quasi dos metres daltara, i un port, com de
bonsai monstruos, gegantesc. Comensa a florir amb la tardor, i allarga la florida, per tot
rhivem, fins acabada la nova primavera. Com les restants timelecies del territori, del
pas i dEuropa, t les flors sense petis, formades per 4 stals soldats daspecte
petaloide, amb huit estams disposats en dos verticils, sn flors hermafrodites o
unisexuals, sense brctees, formen grupets en les puntes de les rames, tenen el calze
xicotet, vellos, de color groe amb quatre lbuls obtusos. El s fruit ovoide i glabre.
Creix a la vegetado litoral, en matollars secs, erms molt rids, al llarg de tota la costa i,
a voltes, a molts quilmetres a 1interior.
Noms pe seu singular i marginal posat, de petit gegant amb la vespa penjant, entre
mata, arbust i arbre, la bufalaga t un lloc destacat dins del bosc de Dinia.
Dades etnobotniques:
La palma marina pica i feta pols per ais cues del gossos, com la sevina ( Calp )
Per a netejar la panxa. Qui tenia la solitaria li donaven, en dej, tasses daigua de palma
marina i la trea. Que laigua isquera carregaeta ( Altea )
La palma marina per ais cues ( Bolulla )
La porga ms forta. Qui la beu est quatre dies cagant a manta ( Barx )
La seua acci purgant drstica ha estat aprofitada pe llaurador per a dissuadir els
xiquets o escarmentar els lladres de fraites ( figues, albercocs, pomes, peres, raim,
cireres, ), i, a voltes, verdures i hortalisses, sobretot les de vora de cam, les ms
susceptibles de temptacions irresistibles. Ho feia, b arruixant la fruita amb laigua
bullida de la planta; - aquests fruits, si es llaven, noms en aigua, o es pelen, perden tota
toxicitat -. En el cas de les figues o altres fuites, es preparava loli de bufalaga, i amb ell
suntaven, les bacores, figues o fruites trades. Tamb, cal afegir, que en alguna ocasi,
podia donar-se, que algn gracis, per a gastar una broma , de mal gust, nafegia,
damagat, uns polsims o un branquill, a la paella.

Fa cagar, amb bufalaga untvem les figues perqu no ten deixaven una ( Xeraco )

Sap per a qu gastaven la palma marina antigament, agarraven una mata i la penjaven a
la quadra del matxo; i aix atreia molt les mosques i mosquetes; i per la nit clavaves un
sac i les agarraves totes ( Xixona )
La palma marina per a escombrar el fom ( Calp )
La palma marina per a fer villorces ( Calp )

853
Per a fer villorces per a una corda, com de pi o de mata ( Benissa )
Feen villorces de palma marina ( Benissa)
Secvem els canuts del moc de gall i dac feiem metxa per a encendre amb lesclav i
la pedra de foc ( Beniopa)

476.- Thymelaea tinctoria (Pourret) Endl.

Thymelaeaceae
Timelecies
Noms populars dinics: Merdacruix ( Biar, Banyeres, Beneixama, )
Merdacruix, pels seus efectes purgants, que antany alguns camperols aprofitaven per a
netejar-se o porgar-se, amb un pessic de pols de fulles seques, mesclat amb mel i engolit
amb lajut duna tasseta dherbes.
Tinctorea, perqu en lantigor es fu servir per a tintar la llana de color groe.
Dades ecolgiques: Mediterrnia Nord-occidental. Xicotet arbust, de soca i tija llenyosa
i flexuosa, sovint, tortuosa, de color cendrenc, molt ramut, de rams terminis tendrals i
fullosos, de tiges dretes o ascendents, gruixudes i recobertes de nombrossssimes
cicatrius foliars prominents, de 2 a 3 pams daltria. Fulles gruixudes, oblongo-liniars,
les novelles pubescents i finalment glabrescents. Floreix a la tardor, al llarg de tot
lhivem, i ben entrada la primavera. Fa flors verd-groguenques, glabres, netes, amb
estams ataronjats, isolades, i amb el periant completament glabre, amb dues brctees
ovades, obtuses, bo i emergint de laxil.la de les fulles, de corol.la duna sola pe?a,
tubular en la base i dividida en quatre lbuls, que sobrin en creu a la part superior. Fruit
ovoide i glabre. Mata ordinriament dioica: hi ha peus hermafrodites i peus mseles, de
flors amb noms estams i que no fan fruit. Creix en matollars i pasturatges eixuts, en
terrenys ms o menys margosos.
Dades etnobotniques:
Ls popular ms ests, com indica el nom, s com a purgant, i verament ho s, un
purgant drstic, ja que irrita la mucosa intestinal, fins i tot a xicotetes quantitats.
Ls popular ms conegut a tota la val de Biar s de planta porgant ( B iar)

477.- Thymelaea tartonraira ( L . ) All. subsp. valentina ( Pau) O. Bolos & Vigo
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Mata molt llenyosa amb branques cobertes amb
cicatrius foliars prominents. Matollars secs calcaris. Flors groguenques, piloses, amb
nombrases brctees a la base; fulles obtuses o subagudes, ms o menys espatulades,
superant els dos mm damplria, coricies, grises, cobertes de pls curts, aplicats, o ms
o menys glabrescent. A.V.
Noms populars dinics: Bufalaga ( Villamarxant)
Dades etnobotniques:
Untaven els raims de les vinyes o els albercocs de vora cam amb bufalaga per a que no
els frutaren ( Vilamarxant)

854
478.- Thymus capitatus (L.) Hoffmanns. & Link [=Thymbra capitata (L.) Cav.;
Satureja capitata L.; Coridothymus capitatus ( L . ) Rechb. fll. ]
Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamiaceae
Noms populars dinics: Pebrella (Xbia, Pobl Nou de Benitatxell, Teulada, Gata,
Benissa, C alp,)
Altres noms populars : Frgola de Sant Joan; tim de cap gros o de penya-segat; sajolida
rosa.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Contrades mediterrnies eixutes martimes. Mateta
llenyosa, amb fort aroma a pebrella, molt ramificada, amb les tiges jvens albo-
tomentoses, de fulles linears fasciculades, i flors de corol.la rosada molt viva o ms
suau, aplegades en unes cabe?oles floris terminis espesses, esferodals o ms o menys
oblongues, dun a dos cm. Fa la florida de juny a novembre sobre matollars secs litorals
com a la badia de Xbia, Pobl Nou, Moraira o a la partida de Fandix o la Pedrera de la
mar de Benissa, cap a linterior lhem vista encara en abundor i molt ben florida al pie
de juny en Les Comes de Gata. Es cria al Territori Dinic, al Lucntic, i a les liles:
Mallorca i Pitises.
Dades etnobotniques:
Condimentria i per a adobar olives com lautntica pebrella ( Xbia, Benissa, )
Per a les olives i guisats de cam ( X bia)
La pebrella per a les olives. Vaig a la Granadella i all larranque ( G ata)

479.- Thymus moroderi Pau ex Martnez /= T. longiflorus Boiss var. ciliatus Sandwith
ex Lacaita ]
Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Cantueso ( Benissa, Xixona, Mutxamel, Petrer, ), cantahueso (
La Vilajoiosa, Petrer )
Altres noms populars: Tim de flor llarga ( neologisme ), tim capdellat, tomello de
cabdell ( Cavanilles )
No confondre aquesta mateta amb el cantueso deis castellans, que s el nostre toman (
Lavandula stoechas )
Dades ecolgiques: Iberollevantina; endemisme de la banda dAlacant que penetra
lleugerament en Murcia. Mateta llenyosa, pubescent, molt ramificada, de fulles linears,
senceres, oposades, amb els mrgens revoluts. Dabril a juny fa les flors, aplegades en
una sort despigues terminis, desvelta i tubulosa corola dun tendral rosat, a voltes,
purpuri abra9 ades per unes brctees membranoses ovades, ampies i imbricades de color
vins-violaci. Es cria en sois calcaris i algepsosos degradats i eixuts en el pis bioclimtic
termomediterrani dombroclima semirid, ais clars matollars calccoles i gipscoles
xrics. Forma part, en els punts ms eixarreits i degradats de les solanes, de la timoneda
alacantina, de llarg inventari, composat sobretot de labiades oloroses com el tim
vulgar, el rabet de gat ( S. leucantha ), a ms dalgunes cistcies, papilioncies i

855
daltres. Comen?a a deixar-se vore en alguns pocs rodis de Benissa i Calp i es troba ja
abundos ais bells solells costers de la Vila.
s una planta legalment protegida al Pas des de 1986, bo i entenent aquesta protecci
com una prohibici darrabassar o darrancar de socarrel la planta, i no tant de tallar-ne
alguna rameta florida.
Dades etnobotniques:
Planta estomacal i digestiva. Es pot fer s de les rametes florida, per normalment es fan
servir noms les brctees floris seques.
s una de les principis bases tradicionals per a aromatitzar licors estomacals a Elx,
Crevillent, Novelda i altres poblacions del migjom valenci, el ms conegut deis quals
s lanomenat justament, cantueso, un licor anisat envellit en barricots de roure, de
consum prou habitual ais pobles del territori lucntic.
s un costum recollir les rametes del cantueso per sant Pasqual o 17 de maig.
Tasses de cantaueso per a prendre com a digestiu desprs deis menjars i per ais
constipats ( Petrer)
Tisana per ais constipats: Flor de malva, timonet, cantaueso i slvia ( M utxamel)
El cantaueso per a bullir s ms dol? que la frula ( Benissa )
Tassetes de cantaueso de bon mat, est riqussim ( Xixona )
Mon pare el gasta prou el cantaueso. Tasses per a la panxa i els nyervis. Desprs de
menjar ( La Vilajoiosa )

Dades antropolgiques:
Vine. Rondarem junts el silenci i la vida
i a la pell tornarem a sentir com s estn
Voratge f i del vespre per olivars i vinyes,
pels horts de tarongers, per les files de palmes,

per pobles i comarques que el Vinalop creua

des de la Mariola al mar de Santa Pola
per cims de trencaolla, raboigat i cantahueso,

assedegats barrancs, baladres i atzavares.

Gaspar Jan i Urban. Cants a la Memria de Vicent Andrs Estells ( 2 )

480.- Thymus piperella L.

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Pebrella ( La Safor, La Val dAlbaida, El Comtat, Agres,
Alfafara, Bocairent, Silla, i en la major part del territori; pebrinella ( Biar, Beneixama,
El Campet dAlmizra, La Canyada,); febrella ( Pego); pebrilla ( nguera)
Tim bord ( Ador )

856
Altres noms populars: Pebrerola ( L. Pardo Garca, Vocabulario de nombres vulgares
valencianos, A.C.C.V, 1930, V, 151 )
El nom vibrant i feminal de pebrella, tot un encert del mag del pobl, com el de
pebrinella i pebrerola, li vnen, precisament del tast ardent i picant, com de pebre, que
posa en la boca quan es mastega la fulla.
Toponimia:
El cam de La Pebrella de la Drova en la solana del Montdver, continuaci de lantiga
senda de Barx a Xeresa.
Dades ecolgiques: Planta iberollevantina. Mateta petita de fins a 30 cm daltara, amb
nombrases tiges erectes que arranquen des de prop de la soqueta, amb fulletes ampies de
contom el.lptic o oval, planes i amb nervadura ben marcada. Floreix des de finis de
primavera, lestiu i sobretot a la tardor. La seua rea de distribuci sinclou en la seua
majoria en la provincia de Valencia i nord dAlacant irradiant-se dbilment cap a
Albacete i Mrcia. Matollars secs i ombriencs. Especialment creix en abundancia dins
les criadores ombries del Circ i de la serra de la Safor, en la del tossal del castell de
Foma, en la de Mariola, terme dAgres i, sobretot, en el dAlfafara; lhem vista molt
abundant tamb en les ombries que baixen devers la font deis Gamellons dOntinyent,
especialment ran de la senda deis Enginyers.
Dades etnobotniques:
Ls dilecte i general de la pebrella entre nosaltres ha sigut com a planta condimentria,
especialment per a adobar olives, les olives verdes trencaes o xafaes, no les negres,
madures o de lany. Per es fa servir tamb per a aromar i potenciar el sabor i la
digestibilitat de molts plats tradicionals com guisats o rostits de cam al fom o cam
torrada a la brasa o a la paella, o botifarres farcides o gaspatxo o coca de ceba i de
tomaca, ensalades, verduras i cruatges.
La pebrella per a les olives trencades; i la sejolida per a les olives negres ( Bocairent)

Amb corfes de llima per a adobar les olives del morret o morretes ( morrudeta i llarga);
i
per a adobar 1oliva grossal que la xafen, canviant Paigua i endol?, ben carregadeta de
pebrella, sal i llima ( Bocairent)

Per al pollastre al fom amb xampiny, ceba i tomaca ( Alfafara )

Per a adobar olives trencaes o xafaes amb sejolia, i el gaspatxo ( B iar)
Per a adobar la coca de tomaca, les ensalades, les olives salaes, els guisats i el gaspatxo (
Castell de les Gerres).
Gaspatxo de pebrella:
Cam de conill i de pollastre.
Sofregit de ceba i tomaqueta.
Garba dalls.
Garbeta de pebrella, de timonet i de julivert que es cour amb la cam ( Castell de les
Gerres).

Conill al fo m amb pebrella ( La Font dEn Carros):

Es posa la pebrella damunt a ltimhora.
Seca i desfeta amb timonet, noms les fulletes, per al pollastre rostit i el guisat
(Almiser)
La gaspatxada de perdius adobada amb pebrella abocada damunt la coca grossa que

857
ens reporta Enre Valor, en un diar de bona germanor en la gran taula de baix de la
Casa Gran ais Temps de batuda (p. 289) Les perdius, vedettes de la cinegtica,
riqussimes amb aquell guis que sadoba amb pebrella i altres herbes...
Arrs caldos en pebrella: quan aboques Tarros li poses piment verd trencat i una
rameta de pebrella. Bonssim ( Alcdia)

...la pebrella servira per a perfumar les olives que dormien sobre Hits de sal dins de les
gerres...
Carmelina-Snchez-Cutillas. Materia de Bretanya; p:190

Dades antropolgiques:
El crit i la cantarella que antany entonava el venedor dherbes pels carrers de la tardor de
la nostra ruralia:
Porte serjolida i pebrella
per a la xica jove i la vella ( Algemes)
Te, poleo i pebrella per a la xica jove i la vella i rabo de gat ( Silla )

481.- Thymus vulgaris L

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Tim, tim onet ( Bellreguard, Miramar, LAlquerieta de
Guardamar, Daims, Ganda, Foma, La Val de Gallinera, Beniarrs, La val dAlcal,
Castells de la Serrella, Famorca, Fageca, Tollos, Benimassot, La Nucia, Confrides,
LAbdet, Ares del Bosc, La Vila Joiosa, Benialfaqu, Planes, Benimarfull, Penella,
Alcoi, Cocentaina, Albaida, Beniatjar, Agres, Alfafara, Bocairent, La Canyada, Castalia,
Ibi, Tibi, Xixona, La Font de la Figuera, Canals, Castell de la Ribera, Algemes,
Artana, ), tim femella ( Foma, ), tom an ( Tavemes de la Valldigna ), tomanil ( Simat,
Pa de Corris ), tomello ( Manuel, Benifai, Valencia, Alboraia, Vilamarxant,
Benavites de les Valls, )
Frigola ( Rafelcofer, Piles, Oliva, La Font dEn Carros, Potries, Beniaij, Benifl,
Ador, Palma de Ganda, Alfauir, Rtova, Benirredr, El Real de Ganda, Beniopa, Barx,
Xeresa,), frgola ( Vilallonga, Pego, Ondara, Els Poblets, Pedreguer, La Xara, Dnia,
Jess Pobre, Xbia, Gata, Benissa, Calp, Benimassot, ), frula ( Jess Pobre, Sagra,
Tormos, Benidoleig, Pamis, Benimeli, Xal, Parcent, Mura, Benigembla, La val de
Laguar, Senija, Benissa, Calp, Altea, ); frgula ( Sanet i Negrals, Benimeli, Rfol
dAlmnia, Pedreguer, ), frgola borda, a ms de frgola ( Jess Pobre, Pedreguer ),
frula borda, a ms de frula ( Benidoleig, Sagra, ) per a distingir-la de la frgola vera o
frula vera o msele ( Teucrium capitatum ).
Botja ( Xbia, Callosa dEn Sarri, O liva,)
Ontineta ( Callosa dEn Sarri)
La frigola s la frigola i el tim ( Satureja obovata ) s el tim.
La frigola fa matallaetes xicotetes ( El Real de Ganda)
El timonet s timonet i la frigola s la frigola ( O liva)
El timonet s bo per a les olives negres i la frigola s diferent, s per a fer tassetes (
Potries )
A Benimassot fan distinci entre dos tipus de tim vulgar un que diuen tim o timonet,
que gasten com a medicinal i culinari, i un altre que anomenen frgola. Anomenen
frgola a una variant del Thymus vulgaris subsp. vulgaris, que tenen per poc virtus, i

858
timonet, al nostre endemisme el Thymus vulgaris subsp. aestivus, el qual reconeixen
com lautntic timonet i en fan s com a medicinal:
Diuen: el tim fa la flor ms rogeta, i la rameta ms sequeta, i es cria ms en la sena. El
tim s diferent de la frgola en Polor, la floreta i en la fulleta tamb. La frgola s molt
pareguda al tim, la persona que no ho sap laneplega com lo mateix, per fa la flor ms
blanca, fa ms botja de rama, i sol criar-se pe bancalat.
Tamb a Beninama fan una distinci semblant entre el tim o timonet i la frgola que
para ms blaneta i floreix ms tard.

Toponimia
El Pa del Timonar o deis Timons de la Llacuna dAlcoi.
La malla deis Timons de Tollos.
El M ono deis Timons dAitana al terme de Benimantell.
El Rac deis Timons del bananc de Tagarina al terme de Sella.
La Partida del Timonar de Cullera.
Dades ecolgiques: Latemeditennia occidental o meditennia occidental europea: des
de la meitat est de la Pennsula Ibrica, fent-se rara cap al sud, fins a Italia. El timonet el
trobarem sobretot en els tombants solejats i pedregallosos, i en qualsevol paratge i
teneny de la muntanya, des deis rugosos erms del senat ais plans bancals abandonats,
formant deliciosos pratells amb el fens, i tamb floquejant clotals i ombrius, i encara
escalant la roca alta, obrint-se pas entre els clavills i badalls de les penyes, i coronant
cingles i carenes. Fa, si les pluges acompanyen unes precioses i grans florides
primaverals, de mar9 a juliol, principalment dabril a juny; i una de nova reflorida, no
menys encisadora i copiosa, a la tardor.
s una herba molt polimorfa amb nombrases varietats descrites i per a descriure. s una
planta de comportament ecolgic i fitosociolgic molt ampie, trobant-se en gran part de
les comunitats dominades pe romer, al qual a voltes avantatja, formant grans
timonetars.
Caracterstiques morfolgiques diferenciadores ms remarcables del Thymus vulgaris (
L .) subsp. vulgaris:
Mata erecta de fins a 30 cm. daltria, sovint intricada.
* Olor timolada.
* Fulles relativament ampies, clarament discolors, amb Fanvers pubescent ( pls curts i
suaus, com el pl moix duna adolescent), i revers blanc tomentos ( pls entrella9 ats o
ramificats, molt tapits, formant com una borra o feltre ). Quan la planta disposa daigua
suficient, les fulles poden arribar a ser quasi planes; en aquest cas varia la pilositat
general, fent-se menys espessa.
* Brctees o fulles floris, generalment o a voltes, un poc ms ampies que les fulles
normis o caulinars. La presncia de brcties en el gnere Thymus va associada
generalment amb lescur9 ament deis entrenucs per a donar lloc a una inflorescncia
capituliforme.
* Inflorescncies amb verticilastres aproximis, acabe9 olades, ms o menys esferiques,
rarament allargades.

859
* Pedicels floris d1-2 mm. El calze s 1estructura que ms caracteritza el genere
Thymus, la seua forma s prou constant, tret de Thymbra capitata que el t ben diferent.
El calze s bilabiat i es compon dun tub recorregut per deu nervis o costelles, que acaba
en cinc dents. En aquest cas s acampanat d35-45 mm; tub d15-2 mm., glabre o
pubescent amb pls molt curts; dents superiors de fins 0 8 mm, generalment no ciliats.
* Gran florida primaveral, de mar? a juliol, principalment dabril a juny; pot florir
espordicament a febrer i setembre.
Viu preferentment sobre substrats rics en bases, sobretot en calcries i margues; tamb
en terrenys algepsosos quan la seua influencia no s molt acusada; rarament sobre sls
sorrencs. Es fa trobads en sls predregosos, esquerdes i clavills de penya o sobre
penyasegats. s una planta de comportament ecolgic i fitosociolgic molt ampie,
trobant-se en gran part de les comunitats de la clase Ononido- Rosmarinetea, a voltes
com a planta dominant, formant grans timonetars. Creix des del nivell de la mar fins a
2000 m. Es cultiva i sasilvestra amb facilitat.

482.- Thymus vulgaris subsp. aestivus ( Reuter ex Willk) A. & O. Bols

Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Els mateixos que el tim vulgar.
Dades ecolgiques: Endemisme de la regi llevantina o iberollevant amb una rea de
distribuci majoritriament centrada en el Pas Valencia, especialment en el territori
dinic o comarques centris, remuntant bo i amparant-se en les serres litorals fins
Castell, on al nord desapareix; pe migjom es fa escapla molt lleugerament devers
Murcia; tamb sha descrit a Eivissa, al voltant dhabitacions humanes, probablement
introdut.
Mata d1-5 dm daltria o llargria, ms alta o llarga que la subespcie tipus, i de port
ms irregular, a voltes decumbent, de branquillons molt erectes, de fulles ms primes i
no tan piloses al revers, quasi concolors; mata calccola, abundant, que a voltes es cria
sobre arenisques trisiques, s molt freqent en matollars helifils instal.lats sobre sls
generalment calcaris i freqentment degradats, formant part de comunitats caldcles
xriques, des del nivell de la mar fins els 900 m..
* Olor ms camforada.
* Fulles ms primes que la subespcie tipus, puberulentes o pubescents per lanvers i, a
voltes, glabres, verdoses, i no tan piloses al revers, sempre quasi concolores o de color
paregut en anvers i revers.
* Inflorescncies de poques flors, disposades en falsos verticils o verticilastres, de
tendncia ms laxa, oblonga o espiciforme.
* Les brctees o fulles floris no eixamplades, tan estretes com les fulles normis o
caulinars.
Pedicel floral generalment de ms de 2 mm, amb pls glandulars.
Calze de major tamany, de 4-55 mm, amb el tub ms llarg que les dents, generalment
pubescent i amb pls glandulars, ms llarg que les dents inferiors; dents superiors ms
llargues i generalment ms o menys ciliades.
* Florado ms tardana, de maig, final de primavera o comengament destiu;
espordicament en qualsevol mes de lany; unicament no shan vist testimonis de
plantes florides en mar?. Fa una gran reflorida a la tardor.

860
Essent les dues subespcies morfoldgicament molt prximes i a voltes difcils de
diferenciar, el fe t d haver-les considerat taxons diferents es justifica pe seu distint
nivell de ploidia i poca de florado. Es troben exemplars dificils d adscriure a una o
altra subespcie, de possible origen hibridogen. Sota unes mateixes condicions
ambientis de cultiu, la florado de la subespcie diploide es invariablement en
primavera, mentre que la tetraploide floreix sempre en estiu i tardor ( Ramn Morales
Valverde: Taxonoma Thymus en la Pennsula Ibrica )

Cal fer esment, a ms, de dues varietats locis de tim vulgar:

Un que podra dir-se tim allimonat, de fi olor i delicis tast a melissa i herba-llusa, de
nombrosos branquillons llargs i fullatge verd daurat, que es cria en el herbats de certes
vessants i ombries com les de la Cuta, el barranc de la Falzia dAlmiser, lesPlanes del
cap Gros del Montg o dins de la Canal de la Serrella. Es tractapossiblementduna
varietat de la susp aestivus, ms o menys abundant.
Laltre el tim de Sant Joan de Castells de la Serrella i de La Marina, anomenat tamb
tim i timonet verdader a la val de Laguar. s, possiblement, una varietat rupcola de la
susp aestivus, poc abundant, que t un color de fulla griss, i fa una olor entre orenga i
pebrella, que creix ais ombrius i sempre agarrat a les penyes o la roca, que la gent estima
especialment i fins a arriba a cultivar-lo a casa a fi de tindrel a labast pels seus usos
culinaris.
El timonet s ms mal de trobar que la frula, vol penyetes on fa ombra ( Fleix)
s un tim que ve a florir per Sant Joan. Es pot trobar al rocam ombrienc de la font del
Matissal i a la Penya de 1Altar Gelat de Castells; o en la Penya del Fiare de Catamarruc.
Dades etnobotniques:
Lhumil timonet s una de les herbes ms conegudes i estimades. s menut de tamany
per gegantesc en virtuts remeires; i s un deis regis ms alts que ens fa la muntanya, a
la qual ompli de boniquesa i sanitat i perfuma agradvolament amb variadssims matisos
i diferents intensitats. Lolor del tim s possiblement el perfum essencial de la
muntanya dinica, lolor ms agrest i estimulant dentre totes les herbes i arbres del
nostre bosc tan prdig en fustes, fulles i flors perfumades, en que descollen vegetis
daromes tan excel.lents com el romer, la salvia, la sejolina, lalfabega de pastor, la
menta, la tarongina, la murta, la mata, la ginebrera, el pi o lespgol.

Estimulant i desintoxicant: Els ca9 adors solen bullir tim ( Castells ) o frules ( Tormos
) per a prendre en dej, a tall de caf purificant, rere una nit de fartera i de beure; es
poden afegir unes gotetes daiguardent a la tisana ( Benial ). La frgola amb unes
gotetes de cazalla s el caf del ca9 ador ( Vilallonga )
En lloc de fer caf pe mat et fas un tim. Quan ten vages a ca9 ar fes-te un timonet i
vors com et cansars menys ( Ares del B osc)
El timonet de mat a compte del caf s bonssim ( Beniaia )
Tasses de timonet de mat per a compte de caf. Hi ha qui es fa tasses de sopes de pa en
timonet ( Alcal de la Jovada)
Tim a compte de caf. s molt bo, ms bo que ens pensem ( A gres)
Ho feen quan anaven a la muntanya enlloc de fer caf. Arrancaven una frgola i au!, a
fer caf ( Vilallonga )
Mat bullidet com un poliol ( Albaida )

861
El tim s especial, a compte de poliol s div ( La Font de la Figuera)
Ma mare tots els matins es fa un got de tim ( O tos)
Posa dos brots de tim de mat en un casset daigua, ho bull, i tots els matins en pren un
got, i al cap de 8 o 9 dies vor com diu, x, em prova ! ( Benimassot)
Diu que s molt bo el tim, de mat o pe dia, per a fer alguna tasseta per a la sang, nhi
ha persones afectades ( Benimassot)
Ac mos ham acostumat a fer el timonet de mat. Hi ha qui es fa un timonet, qui es fa
lherbero, o un cantaueso o una salvieta ( Cocentaina )
El tomanil per a fer tasses. Les amigues, cada dilluns anem a una casa i n hi ha que
volen caf i nhi ha que volen tomanil, una tasseta de tomanil i llima, un rallet o unes
gotes de suc de llima ( Sim at)
El toman s molt bo per fer tasses, per loloreta que fa. Aix tamb s molt bo per a
posar a les olives, si no trobes pebrella. Ac timonet, no es diu ( Tavemes de la
Valldigna)
Tots els matins em faig una tasseta de tim, salvia i camamirla ( Agres)
El tim tan bo que s per a fer calentet! Tim, un poquet de sucre i unes gotetes dans,
no est poc bo ! ( Alfafara)
Ho bullen i s molt bo ( Beniatjar )
Si vols prendre una tassa de timonet tots els matins, va b. Tamb es pot gastar per a
llavar els mals ( Terrateig )
Diu que s molt bo per a la circulado de la sang, ac nhi ha molta gent que quan salfa
de mat, en dej, sen fa. lo tamb el gaste per a salar les olives i per a la cam torra amb
romer ( Benimassot)

Digestiu:
El tim per a lestmag i pe gust de fer-mel quan acabe de menjar en lloc de fer-te un
caf ( Beniatjar )
El timonet s bonssim desprs de diar, amb un poquet de mel. s una meravella,
relaxa i t moltes qualitats ( Benasau )
La frigola, unes cabotetes de camamirla i unes fulletes de maria-lluisa amb mel per a
quan acabes de menjar ( Potries )
La frigola s bona per a la persona, per a la panxa, si a vost li fa mal lestmac s bo
bullir-se-la i beure-sen una tasseta ( O liva)
La frigola per a la inflamaci de la panxa ( B arx)
La frigola per a netejar el ventre ( La Font dEn Carros )
El timonet per a la inflamaci s molt bo. Per cert que la meua dona hui nha fet desprs
de diar ( Artana )
Bollidures de timonet quan acaben de diar ( Benissiv)
Bullir-lo en una menja forta ( T ib i)
El tim quan acabes de diar, quan has menjat una menja forta ( Penella)
Per a desprs de diar per a fer millor la digesti i pe gust de beure. Molt bon prendre.
Pot mesclar-se amb rabet de gat, tim msele o altres herbes digestives, com per
exemple aquest timonet digestiu , especial per a convidar, que ens recomana Mara
Camps Massanet de Benissili: Tim. Tim msele. Un brot destepera blanca. Una fulla
de garrofer. Un brot de fens ( Brachypodium retusum ). Herba mentereta ( Calamintha
sylvatica subsp. ascendens)

Antisptic i pectoral:

862
El tim per a bullir si ests constipat amb una bona culler de sucre ( Benitaia)
Tim per a la gola; i per a la tos amb llima i mel ( Agres )
La frula per a la tos. Lleva els mocs i s antisptica. Bullir un poquet, posar mel i mitja
llima escorreguda. Beure ben calentet ( Tormos )
Tim begudet en mel per al constipat. Poses les herbes en aigua gel i poses el casset al
foc; i noms al9 a el bull ho lleves, i poses un platet damunt ( Benissiv )
Xarop de timonet i llima per ais mals de gola ( Bolulla ):
Bullir un manollet de timonet i colar. Sobre el bull colat tirar una llima partida en quatre
trossos i quatre o cinc cullerades de sucre. Es pren el xarop a cullerades.
Tim per a la bronquitis: Tim. Fulla deucaliptus. Liquen dIslndia. Flors de palera.
Flors de sac. Plantatge. Tuslag. Regalssia. Afegir mel i suc de llima. I anar bevent al
llarg del dia, quan arriba la tos. ( Gandia)
Tim bullit amb corfa de llima i mel per ais constipats i bronquitis a fi de reblanir les
mucositats i ajudar lexpectoraci ( Adem uz)

La frgola borda t ms sabor que la vera ( Pedreguer )

Una tasseta de timonet i ruda per a calmar els dolors de la regla de les dones ( Alcoleja )
La frigola per a baixar la tensi ( La Font dEn Carrs)
Tim per a refinar la sang ( Benimaurell)
Molt bona bullida per a fer ganes de menjar. s lo ms gran del mn. Bullir un minut o
dos, tapar i deixar reposar com totes les plantes ( Benissa)
La frula s bona per a tot, per a fer tasses i per a cuinar ( A ltea)
La meua medicina s la frgida. La pree tots els dies msela amb la urinaria ( Phlomis
lichnitis), la camamirla, lmica ( Jasonia glutinosa) i la sall ( Globularia alypum ).
Ho bulle tot. Pose primer les herbes, desprs tire laigua i ho bulle tres o quatre minuts
fins que 1aigua es fa groga, i ho trac del foc. En bec tots els dies, de mat un got, a la nit
un altre, i en deixe un damunt de la tauleta de nit. Des de fa ms de deu anys que la
pree i mhan desaparegut els dolors del reuma, la tensi, els mals de cap, llcera
destmag i els ungleros infectis. La frgida, s la principal. Urinaria, fa crrer la orina.
Camamirla, sempre. Arnica, una miqueta, no massa; a voltes si i a voltes no. Sall, s
bona per fer crrer el ventre, per a porgar; poquiua cosa, a voltes si i a voltes no. (
Pedreguer)
El tim per ais cues ( A gres)
La frigola per a llavar-se els ulls ( Alfauir )
Timonet per a glopejar i curar la ferida de les dents i queixals arrancats ( Fleix )
Glopejar timonet bullit s bo per la inflamaci deis queixals ( Trbena )

Usos com a condiment culinari:

La frigola s per a menjar quan fas pollastre. Bullida tamb m agr. Una tasseta de
frigola a mi m encanta. La pots mesclar en el timonet. Les tisanes io les faig de tota la
vida posant la frigola o les herbes en laigua gel, i quan noms bull, apague el foc, la
trac i la tape, i de la calentoreta sacaba de fer. Li pose sucre i ja est ( O liva)
La frigola si fas una salsa ( Alfauir )

863
La frigola per a guisar ( Piles )
La frigola per a fer salsetes i cam ( Rafelcofer)
La frigoleta per ais menjars ( Xeresa)
Timonet i romer. Ho seca, lleva la llenya i ho mol en un molinet. Per a rostits de cam,
per damunt, abans de posar-la al fom ( Benial)
Tim i romer per adobar les espatletes de corder al fom amb vi blanc, all, pebre roig
coent i dol?, oli i mantega ( Castells de la Serrella)
Per a donar-li un bon gust de serra al conill, quan ests fent-lo, mig fet, li poses un bon
manoll de timonet i quan est doraet el traus ( Famorca )
Frigen la cam i li posen un brot de tim, i est bonssim ( La Font de la Figuera )
La frula per a fer cam mstida ( Benidoleig )
Un brotiu de tim i de pebrinella per al gaspatxo ( La Canyada )

Sopa de farigola. Recepta de Josep Pa:

Posar en un tup quatre cullerades doli doliva i coure-hi un all pelat fins que quedar
lleugerament rossejat. Desprs shi posaran dos-cents grams de pa tallat fi i una mica
torrat. Donar dues voltes al que diem, shi posa un litre de brou lleuger, amb un bon brot
de farigola, i amb la sal corresponent es deixa coure a poc a poc.
Com que la cocci s lenta, tot queda espesset. Quan tot s cuit, shi tiren dos ous
batuts, per lligar la totalitat, que sha de moure molt de pressa per alleugerir i fer-la ms
gustosa. Desprs, tot junt es passa per un seds ben fi, perqu quedi com una crema.
Sha de servir calenta.
Aquesta sopa s una de les ms bones i saludables daquest rodal. El pa ha de ser bo. El
millor que hi havia, el pa moreno, ja no es fa. El pa de les fleques actuals - salvant rares
excepcions - s molt dolent, immenjable. Escrits empordanesos; p. 292
Sopa de farigola de Granollers:
Per a quatre persones: Un litre daigua. Com ms herba millor. Seca i noms la fulla.
Amb dues versions. Versi Fam : Tot bullit en pa dur sobrer desfet.
Versi Gourmet : Llescar el pa sec, llesques fines o pa torrat. Quatre o cinc
llesquetes.
Bullir la farigola amb dues cullerades doli i sal.

Sopa d all i tim de Sant Joan de Castells de la Serrella:

Sofregir en oli doliva, un o dos grums dall pelats i sencers, fins rossejar; afegir una
micona daigua i, desprs, un feixet de tim de Sant Joan, una fulla de llorer i julivert;
calfar durant dos o tres minuts, i deixar caure unes llenques de pa torrat o fregit. Servir
ben calent.
La frula borda per a les olives i guisaos ( Sagra)
El tim de Sant Joan s per a les olives verdes, com la pebrella, els guisats de
caragolets.. . ( Castells de la Serrella )
Tim de Sant Joan per a les olives i la cuina ( Castell de Castells )
El tim verdader s per a posar en les olives i per a la cuina ( La val de Laguar)
Per a adobar olives ( T ib i)

864
Tim per a salar i adobar olives negres ( madures i senceres ), sempre; com la pebrella
les verdes ( Benissiv)
El tim s el nmero per a adobar olives negretes. Tamb per a fer tassetes (
Beniarrs)
Tim per a salar les olives del cuquello ( Benissili).
Ac ms que tim diem frula, i sempre Them gasta per a prendre com a tisana i per a
salar olives verdes o trencaes. Ac no nhi pebrella ( M ura)
A voltes fas un grapaet de timonet per ms que tot per posar-lo en les olives negretes
quan vas a adobar-les ( Planes)
El tim per a les olivetes negres ( La Font de la Figuera)
La pebrinella i la sejolia per a les olives xacaes, i el tim per a les olives senceres o del
cuquillo ( Beneixama)
El timonet el gastaven per a ladob de loliva i de les tomaques ( Alfafara)
El tim de Sant Joan floreix per Sant Joan i fa altre olor que Taltre. s bo persalar
olives ( Castells de la Serrella)

Altres usos:
El tim s tamb una excel.lent planta mel.lfera:
... atfessae multa referuntse nocte minores,
crura thymo plenae: les ( abelles ) ms jvens tomen fatigades, a plena nit, amb les
potes carregades de tim, diu Virgili al versos 180 i 181 de la IV Gergica.
Vejam amb quina precisi i concisi defineix Virgili un rusc,
Feruit opus, redolentque thymo fragantia mella
Bull el treball, i la mel fragant exhala una olor de farigola.
Virgili Mar. Gergiques,IV; v:169

Usos domstics.
Com a encenall: Lo millor que nhi ha per a encendre el foc, ms encara que langilaga i
la rama de pi sequeta, s el timonet o la frgola. Ten vas, en fas un sac i quan est
sequet dins del sac, i en acabant agarres un manollet per a encendre i enseguida encs (
Benimassot)

Dades antropolgiques:
El tim en el llenguatge de les flors s un smbol de for5 a i valenta, sentit que ja
arreplega el seu nom llat thymus, derivat del grec thymo, un deis mots ms freqents a
La Ilada dHomer, que significa, precisament, coratge, empenta, frndol. Thymos, diu
W.K.C. Guthrie, comentant lobra de Plato, en termes generis, pot definir-se com la
part fogosa del carcter hum. En els conflictes entre la ra i els desitjos, la fund del
thymos s posar-se del costat de la ra, i aleshores equival a la for?a de la voluntat. En
lnima sana, organitzada per a realitzar de la millor manera possible la fund de viure,
el thymos s qui li donar valor a lhome per a portar avant ali que la ra li diu que s
el millor. De fet lolor del tim s un olor expansiu, que comunica energia i vigor.
Durant TEdat Mitjana, les dames, en els tomeigs, omaven els cavallers amb un ramellet
de tim florit per a encoratjar-los.

865
En mitologa el tim esta associat a la Muntanya Sagrada que cont ocult el Sant Graal,
que tot ho guareix amb la seua subtil influncia.
Deien els mgics i fetillers que el timonet beu la rosada de la nit i rep les irradiacions
solars duna fais molt especial. La major part deis elixirs de llarga vida preparats pels
bruixots antics i alquimistes contenien tim.
- Els camperols hem de menjar una mica ms fo rt que vosts de bon mat. Cal encendre
el fo c per fer, com ara, unes bones miques, o rostir-nos unes botifarres, i, darrere, si a
m v, bullir-nos una tassa de tim o de camamirla...
Enre Valor. Temps de batuda: p.127
Desprs de l esmorzar conversaren de temes de la muntanya. Isabel s alg i li dugu
brots de diverses plantes. Angel la informava: aq tim, per a fe r aiges bullides que
curen la tos; aq salvia reial, que lleva el mal de cap; aq poliol, per a prendren
desprs de menjar...Els parla del seu treball, de les llargues neus de VAitana, deis
falcons, de les guiles que se li havien endut algn cabrit.
Enre Valor. La idea de lemigrant: p. 95
- Quina flaire ! - crida la Mila, sorpresa.
- Sops de pastor, ermitana - contesta En Gaiet, anant a deixar Eolia -. Un gran d ai,
un brotet de farigola, quatre gotes d oli i que bullin. Els homes sabem pas fere gaire
belles trifulques, com vosatros...
Per, malgrat aquelles paraules, la Mila trob que les sopes tenien tots els gustos: a
cada cullerada se senta retornar els esperits perduts, i quan no en queda gota al plat,
ella aixec vers l homenet remirgolat sos ulls humits d agraiment i plens d una gran
admirado: quina sort haver trobat all aquella nima bona !
Caterina Albert i Parads: Solitud. II Fosca. Pg: 36

...i beurem el timonet criat en serralades,

endolcit amb la mel de les abelles svies,
borratxes de romer, en ser que el sol s'enfila
per l es roques rosades del meu Benicadell.
Salvador Jfer: L'Oraci a la Val

Banda all de la Canal, estesos pels pendissos i rampants, hi havia olivis de soques
esparracades; band aq era un roqueter sembrat de claps de garrigues i tim florit,
qual flaire esventada arribava fin s a dalt com purssim al d ngels.
Caterina Albert i Parads: Solitud. I La Pujada. Pg: 24

Jo quedo com embriagat per una olor meravellosa, inusitada. La llenya que aquest
home utilitza per a torrar les castanyes cont trones i arrels seques de farigola i
roman. La seua ignici produeix una olor forta i ampia que s afina en l aire del carrer.
r

Es un perfum sec i penetrant i t - com els grans perfums - una superficie d absorci
suau. En diluir-se en el ventet nocturn, el rodal urb en queda impregnat; la seua
presencia s e m transforma en una reminiscencia mental - en el record d una olor
captada anys enrera en el fons d un sot de muntanya, en la vorera d un olivar, en el
marge d un barranc, una tarda de tardor quieta i clara.

866
Josep Pa. Les Hores: La vida opaca.

Angle del vent.

Turons suaus.
A la garriga,
tim fragant.
Carena incerta.
lu n viarany
per on s *enfila
Vltim ramat.
Jordi Pmias i Grau. Terra cansada'. Alta Segarra

Lo lit volia
lia hon dorma,
flux, mol e bla,
egual e pa:
ab fls e rama,
ab timiama,
lo perfumaba.
Jaume Roig. Spill, 4100
Diu Jacint Verdaguer que quan ja de la trra Jess senvolava, deis seus peus va brotar
una herbeta eixerida la qual de flors es van esmaltar, i
Des d aquell sant dia
de l A scenci
taps de Mara
se diu lo tim.
Abelleta, vola
per la farigola,
abelleta, vola
pe farigolar.
Ms que entendridora la com paraba que fa Virgili sobre el timonet en la Buclica VII
per boca de larcadi cabrer Corid:
Nerine Galatea, thymo mihi dulcior Hyblae,
candidior cycnis, heder formosior alba...
Que en improvisada versi casolana dira:
Filia de Nereu, Galatea, ms dol?a per a mi que el tim de Mariola,
ms blanca que els cignes, ms bella que lhedra blanca...

483.- Thymus serpylloides Bory subesp. gadorensis ( Pau ) Jalas

867
Labiatae vel lamiaceae
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: tim ver ( Confrides, Abdet, Ares del Bosc, ), tim msele (
Confrides, LA bdet,)
Dades ecolgiques: mata generalment prostrada i amb tiges procumbents, amb fulles de
revers curtament pubescent. Comunitats xeroacntiques. Al Pas Valenci es cria noms
al Territeri Dinic: Ombries dAitana: Forata. 1500-1550 m. Mediterrani munt sud
occidental.
El tim msele s el que est en Forata, no es cria en altre lloc. Va pac avall ( LA bdet)
Dades etnobotniques:
El tim creix per onsevol per el tim ver es fa noms en Aitana, ais ombrius de la font
de Forata. s pa, aspatarraet. 01 que tira molt a pebrella. Bo per a les olives ( LAbdet,
Confrides, )
El tim msele per a la cuina i per a F herbero ( U A bdet)

484.- Tilia platyphyllos Scopoli. [= T. offlccinarum Crantz ]

Tiliaceae
Tilicies
Noms populars dinics: Til.ler ( Ontinyent, Xal, ), til.lera, larbre; tilda, les fulles i
brcties; til, el fruit.
Altres noms: Tell
Dades ecolgiques: Arbre eurosiberi occidental que abasta la regi mediterrnia en
boscos de ribera. Arbre corpulent, de cap?ada ampia i frondosa, que pot abastar vora 30
m daltria. Vol fondals i congosts fluvials, obacs i llocs frescals fent companyia ais
aurons, avellaners, bedolls i oms de muntanya, per no li plau el fred fort ni puja ms
amunt de 1500 m. Cultivat en horts i jardins, pares i avingudes.
Els graciosos til.lers de la Casa del Bale o de Torre Vellisca de Fontanars deis
Alforins, encimbellant un altet i ombrejant una antiga snia.
El til.ler gegant del Calibet, en el mas de Porcellanes, en la ratlla deis termes de
Cocentaina i Benimarfull.
Dades etnobotniques:
Planta dirtica, antiespasmdica, colertica i detoxicant. s un deis vegetis ms
utilitzats en el territori, potser el que ms, per tal daprofitar les seues virtuts relaxants,
tranquilitzants, digestives, i depuratuves. Susen normalment les inflorescncies amb les
brctees, que se solen confondre amb les fulles, per a calmar lexcitaci nerviosa i per a
aparellar un bon son. Sedant i apaivagadora tilda. Hom diu que activa les forces
defensives del eos, don que convinga en els primers simptomes de refredats
acompanyats de calentura. Es recomana una tisana de tilda rera els menjars quan es
pateix dacidesa destmag. Hi ha qui es creu a recer de 1angina de pit perqu pren de
tard en tard tisanes de tilda.
C o m e ta a florir en juny i al llarg de lestiu madura els seus fruits. s important recollir
les flors poc desprs que esclaten, a tot tardar ais 4 dies, quan ms principis actius tenen.
Cal conservar-la a recer de la pols i de la llum.
Per ais sustos. Fulles i flors ( Biar, Gandia, )
Per al nervis. Fulles i flors ( G andia,)

868
Fusta de larbre de la tilda per a desfer i eliminar lcid ric, mesclada amb tulles de
sen, coa de cavall, bruc o arenria ( Gandia )
Tisana de benestar: Tilda, una miqueta, i un pessic de timonet, rabo de gat, camamirla i
romer. En general agarre i pose Taigua al foc, rente les herbes, i a continuado quan alfa
el bull tire les herbes dins i apague el foc i tape per a que repose una miqueta, 7 o 10
minuts ( Albaida )
Dades antropolgiques:
En una til.lera i un roure anyencs, de soques veies i copes abrafades - tiliae contrmina
quercus -, drecats entre els turons de Frigia, es van convertir els vells amants Baucis i
Filemon, ja molt ancians i malbaratats pels anys, un jom que enraonaven i evocaven els
dolfos temps passats davant de 1escalinata del temple en qu Zeus transforma la
modesta barraca de jones i de canyes de la maijal on habitaven, testimonis vivents de
lamor ms fidel, humil i casla. Lencisadora, meravellosa i entranyable historia deis
quals ens reporta Ovidi amb singular grat i una sublim mestria en el Llibre 8 de Les
Transformacions, entre els versos 618 i el 724.
La til.lera s un deis smbols de la feminitat i de la mort, com apareix a la saga deis
Nibelungs, on Theroi Sigfrid era invulnerable per haver-se banyat en la calenta sang del
drag Fafiier, al qual havia venfut, que va mullar i enfortir tot el seu eos, tret del lloc
entre els muscles, sobre el qual havia caigut una fulla de til.lera mentre es banyava en la
mgica sang. Per aqueix indret ser occit ms tard per decici de Brnhild, reina
dIslndia, que sotmetia els seus pretenents a rdues proves, i a mans de Hagen, que
lapunyala en vinclar-se Sigfrid a beure en un rierol rera una cacera en la qual havia
matat un porc senglar, un lle, un bis, quetre braus i un orso. Sigfrid abans de morir
tomba Hagen; desprs, l home de Kriemhild cau sobre les flors.
los tells que el bes de l aire fa remoure, diu Jacint Verdaguer a Canig.

485.- Torilis arvensis subsp. neglecta [ = T . infesta ( L . ) Clairv. ]

Umbelliferae vel apiaceae
Umbel.lferes o apiades
Noms populars dinics: Gospinera, gospins ( Castells de la Serrella), cospinera, cospins
( Alcal de la Jovada ); ferruss ( Trbena ), juliverd bord ( Pedreguer), pastanaga borda
( O tos), la mata; gosp, cosp, ferruss, les petites i enganxadisses llavoretes.
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Herbats subnitrfils, vores de camins, carreteres,
camps abandonats.
Dades etnobotniques:
Un esment molt adient amb la gospinera el trobem en la rondalla deis quatre germans
del maset de les Nou Soques del cor de les muntanyes de Penguila, vius i bellugadissos
com la coa duna sargantana, donadors de quefer i rons de mena:
Esclafamuntanyes, amb la seua mafa, que dos homes no podien manejar; Arrancapins,
amb el seu perpal, que pesava deu arroves; Plegallana amb el rasclet a rossegons, que
feia una polseguera del dimoni, i el seu sac pie de borrellons de llana a lesquena, i
Passaponts, tot cofoi, amb la seua barba negra, que li pegava dues voltes a la cintura per
no dur-la per trra i que se li ompls de llavor de calcides i cospins. Enre Valor.
Esclafamuntanyes.O.L.C. vol. II; p. 27

869
486.- Trachelium caeruleum L.
Campanulaceae
Campanulcies
Noms populars dinics: Orogal ( Benirrama, Alcal de la Jovada, Castell de Rugat,)
Flor de Sant Joan ( Planes, A lcoi,)
Pastanaga mor ( Salem )
Cirerets ( Beniaia, Catamarruc, )
Altres noms: Setge blau, hermosilla blava, campaneta dortiga, traqueli.
Eixa planta per a mon pare era la flor de Sant Joan ( Planes)
Dades ecolgiques: Remarcable planta viva? eurosiberiana, proveda dun cep don trau
tiges dretes ms o menys ramificades, de fulles alternes ovato-triangulars i dentades,
dun verd fose i brillant Al capdamunt de les rames trau a finis de la primavera les
seues flors blau porprenc o violaci agrupades en ralms en forma dombrel.la i amb els
caracterstics estils ixents. Lorogal s la nimfa fetillera de les nostres fonts i una gentil
companya deis caminants assedegats daigua i de bellesa pero li plau tamb crixer en
totes les penyes mullades i cinglons que traspuen de les obagues i ombries, i el trobarem
sempre all on hi haja cal?, ombra i aigua. Abunden els orogals en les feraces i
bravenques ombries de Benirrama i en tota la magestuosa i maternal ombra de la val
de Gallinera, dins la qual la cova de Moragues ocupa un lloc descollant com a mostrari
dherbes fontinals i rupcoles. Es troben orogals en lEstret del Serpis i es bo de vore en
el barranc de la Falzia dAlmiser on festoneja el fronds i sucs brossegal que volta la
pintoresca sequioleta de teules que baixa laigua de la font de la Finestra o de Batlamala.
Dos llocs excel.lents per a admirar els orogals prosperar plens dufana i en abundncia
sn els Tolls dEbo i el barranc de lEncantada, especialment pels volts del solstici
destiu quan les frescals i virginals aiges esdevenen irresistibles i el blau prpura i
perfumat deis orogals arriba al seu esplendor. Recordem els orogals deis vessants
ponentins de la Penyagolosa, especialment, els que agencen el paradisac toll del Salt de
Dalt del riu Carbo.
Dades etnobotniques:
Els ullets, les fulles tendres i les arrels desta planta sn una saborosa verdura que pot
menjar-se crua en amanida.
Els cirerets sn verdura ( Beniaia ).
Aix sho mengen; hi ha qui el fa de verdura ( Alcal de la Jovada).
Es cria en marges de frescor. Bona per a menjar i bullir ( Benirrama).
Verdura com la cama-roja i els llicsons; bullida o tendr en ensal ( Benirrama).
La fulla dorogal aplic damunt de tocats i ferides, i enrotll, i cura ( Castell de R ugat)
Lemplaste de fulles picades sha fet servir a Drcal - Granada -, com a emol.lients per a
drenar floroncos ( M.Reyes Gonzlez-Tejero, 1989 )

487.- Tribulus terrestris L.

Zigoflllaceae
Zigofll.lcies
Noms populars dinics: Revet, revetons ( Oliva ).
Talons ( M ura).

870
Queixals de uela ( Foma ).
Cigronera ( Pedreguer )
Revetons, perqu reveteja la vora de la senda o del cam.
Altres noms: Punxa-rodes, punxa-claus; obrell, punxa-rabiosa, gata-rabiosa, gatets,
espins, claus de gos, trbol.
Andrs Laguna al text del trbol de La Materia Mdica de Dioscrides fa aquest
comentari: Prengueren nom del trbol, segons diuen, les tribulacions humanes, i aix,
anomenem atribolats aquells hmens que per totes parts sn perseguits.
Dades ecolgiques: Cosmopolita. Terfit reptant, helifil i nitrfil. Bonica herba anual
repent, amb nombrases tiges escampades ran de trra que poden amidar de dos o tres
pams de llargues, ms o menys pilosa, fins a prendre de vegades un aspecte blanquins,
de precioses fulletes compostes i floretes grogues, pedunculades, naixent de les axil.les
de fulles, i solitries, que comencen a esclatar a les acaballes de la primavera per a
granar al pie i sobretot a les darreries de lestiu. Ali ms remarcable desta joliua
herbeta, a ms deis preciosos encaixos i enjoiades sanefes que escampa ran de trra, sn
els fruits esquizocrpics formats per cinc carpels endurits, mgosos, cadasc amb dues
espines laterals llargues i altres ms curtes. Herbeta propia de voreta cam o de senda, de
bancals xafigats i calcigats, camps fressats o perduts, formant herbats ruderals i
hipemitrfils, en les contrades martimes i sobre lestatge mont. Ruderali-Secalietea.
La familia de les zigofilcies esta formada per unes 250 especies esteses per paisos
clids ( trapicis, subtropicals i temperis ), les quals estn adaptades a terres eixutes i
salines. Tenen les fulles oposades i compostes, amb estipules de vegades transformades
en espines, i les flors, en general sn tetrmeres o pentmeres. A les terres diniques
noms es crien quatre especies: els talons; les tavelles ( Zygophyllum fabago L. ), que
recordem pels volts de lestaci de trens de Sacs, ombrejada de moreras; el ramos i
punxs, precios i prostrat roser de camp ( Fagonia crtica ), que orna els penyals
dIfach i del Benacantil: i la mgica ruda borda o hrmala ( Peganum harmala L. ), que
un dia de juny vam conixer en els erms del castell de Biar.
La cigronera s herba dermetat, derm, de tros que no es treballa, tamb es fa ais
sequers o a les vores de la via del tren ( Pedreguer )
Sescampa per trra, fa unes floretes groguetes i unes caparretes que punxen molt,
sn molt perilloses per a les rodes, punxa les rodes de les bicicletes i amotos ( Foma )
Eixa brossa punxa les rodes de les bicicletes, forada les cobertes i tot. Les llavors (
Pedreguer )

Dades etnobotniques:
Tassetes de quixals de uela per al riny, bona per a les pedres. A tot beure ( Foma )
Tot i els saponsids esterodics de la part aria, sobretot de les summitats florides, que a
certes dosificacions poden causar una pelillosa fotosensiblilitat i fins hemolisis per via
interna, aquesta planta, especialment les punxants llavors, sha fet servir popularment
per via interna com a dirtica, analgsica i antiespasmdica en el tractament deis clics
nefntics i heptics, a fi de desfer i facilitar lexpulsi de les pedres renals i biliars; i per
via externa se n ha fet s com a detersiva i astringent.

871
Planta ja emprada en lantiga ndia com tnic per al rejoveniment i molt utilitzada
encara popularment a diversos paisos mediterranis. A Marroc i Egipte els fruits shan
gastat com a tnics en casos despermatorrea, neurastnia i vertgens, i a Xipre com a
afrodisac.
Actualment troben els trbols en les modemes herboristeries recomanat per a augmentar
1espermatognesis, la manca dimpuls sexual o de la massa muscular; assegurant que
pot augmentar la producci de lhomona testosterona grcies a 1activado de la secreci
destradiol. Sen dna 750mg / dia preses durant el diar. No shan descrit efectes
secundaris.
Caldria, dones, fer les anlisis i estudis farmacolgics i medies adients per tal de trobar
el marge teraputic de les seues indicacions, a fi de potenciar els efectes beneficiosos i
esquivar els efectes no desitjats.

488.- Trifolium pratense L.

Leguminosae vel fbaceae
Llegumonoses o fabacies
Noms populars dinics: trvol, trbol, en general, trebolera ( Beniopa,) trvol roig.
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Praderies humides, caixers de riu, prats
maijalencs, joncars... del nivell de la mar fins ais 2400 m. Des del Territori Dinic ais
Pirineus.
489.- Trifolium repens L.
Noms populars dinics: Trvol blanc, trevolera, trebolera ( Beniopa, ). Tots dos es tenen
pe mateix trevol. A Piles diuen trbol escampat.
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Praderies humides, caixers de riu, prats
maijalencs, joncars... del nivell de la mar fins ais 2400 m. Des del Territori Dinic ais
Pirineus.
Dades etnobotniques:
Banys oculars.
Incloem aqestes especies, per la seua abundncia i bellesa, tot i la confusi que alguns
llauradors tenen amb la Medicago orbicularis i altres germanes o amb alguns Melilotus.
De fet pensem que els usos donats corresponen ms a aqestes darreres espcies que ais
Trifolium. Shi vol donar entenent, les moltes comprovacions que shan de fer, a voltes,
per tal de traure una poca daigua clara.
Ls popular ms com s el de farratge:
Trbol. Mos barallvem per a segar- lo per ais animals ( Bellreguard)
El trbol verd sel mengen els animals; i sec sec sel beuen, els encanta ( Pedreguer)
Molt bo per ais animals, el trbol escampat; laltre, el trbol alt o del blat s ms calent,
i el donvem ais animals molt poquet ( P iles)
Dades antropolgiques:

872
Olwen, la de la senda blanca, la filia del gegant Hawthom, tenia el cabell ros com la flor
de la ginesta, els dits pl.lids com les anemones del bosc, les galtes rosades i de les
emprempes deis seus peus brotava el trvol blanc. El trvol blanc per a mostrar que era
Paspecte estival de Pantiga Dea Triple.
Homer Panomenava loto i deia que era un bon pinso per ais cavalls.
Leguassera Esparta:
a taca, de cavalls, no en dur: val ms que tels deixe
ac per a omament; car tu ets senyor duna plana
vasta, en la qual hi ha trbol en abundancia...
Homer. Odissea. Cant IV: A Esparta; v: 600-603.
...desprs pass la llarga i fresca collada que separava el meu regne del regne que hi
havia a migjom; all atipa cavall i be dalfals silvestre i dun trvol bled que
entapissava el sol de trra, i ompl dues cantimplores de laigua dun rialler fontinyol.
Enre Valor. L amor de les tres taronges. O.L.C. vol H. p. 135

490.- Triticum aestivum L. [=T. sativum Lam.; T. vulgare Host ]

Gramineae velpoaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Blat; forment ( del \\dX,frumentum ), la planta i el gra, a tot el
territori; faria de blat o de forment, faria, el gra mlt. Seg, el conjunt de pericarpis,
embolcalls o corfes del gra.
A Agres entenen per forment noms el blat guisat.
Regata s la lnea de grans duna espiga de blat o daltra gramnia.
Una parva s una estesa de garbes de blat disposades a Pera per a batre-les.
Fer una parva de blat s escampar-lo en Pera i batre-ho en el ringl o rungl per a que
sespolse el gra, i desprs n una forca desventar separar la palla del gra. Tamb podien
fer-se parves despgol o dherba mora i aleshores sutilitzava una forca ampia per a
separar el fullam i les tiges de la flor i la grana. N hi havien ringlons redons que
deixaven la palla fineta i els ringlons de cantos per a trencar la palla i fer-la ms
mengvola per a lanimal.
La trilla era una post amb llengetes de pedra de foc per a tallar la palla ( Agres )
Les diverses varietats de blat tenen noms propis, alguns compartits amb la resta de les
parles del Pas i de vegades exclusius duna rodalia. N hi ha blats arestats, amb arestes
curtes i, a voltes, molt llargues; i nhi ha sense arestes.
Els tipus de blat ms coneguts sn aquells que sanomenen rojal, que s el millor, pero
s ms delicat; el pelut, que s el segon en qualitat; el tarto o assolacambres, el de gra
ms gros, i el tarbener, despiga curta, molt productiu, pero que es desgrana facilment.
Bemat Cap. Costumari Valenci / Coses de pobl. Temps de sembra; p: 210
Benifl:
Ventana'. Altara normal. Tenia prou arista. Espiga i gra rogenquet.

873
Notancantes: Blat curtet. Gra ms blanc. Poca arista o res. Si no el segaves a temps
sespolsava el gra.
Candeal: No tenia arista o molt xicotiua. El gra ms blanquet.
Solacambres: El ms gros i ms fluix, tirant ms a la dacsa. Blat alt, espiga curta i
grossa, gra molt gros, el ms cundidor. El fart s el mateix.
Rojal: Granet roig. Alt.
Com ms blats mesclaves era millor la faria.
La Font dEn Carrs:
Fart o assolacambres: Espiga gran. Feia molts quilos, pero un pa tells, dur.
Notencantes: Perqu sespolsava tot si no el segaven a lhora. El ms primerenc. Gra
menut, roget. Feia bon panet.
Ventana: Roget. Bon pa. Collita denmig, ni primerenc ni tard.
Foma:
Rojal: espigues llargues i negres. Molt bona faria.
Solacambres: gra un poquet ms grandet.
Ventana / Centeno
Oliva:
Blat roget: Poca aresta i no tan alt. Blat de tota la vida. Sespolsava molt, lhavies de
portar a casa de nit per a que no sespolsara ( el g ra). Molt bona faria.
Ventana: Sempre lhe conegut.
Solacambres: Altssim, espigues grosses i arestes llargues.
Ordi: Per ais animals. Tamb feien pa, un pa negre, en aquells anys de la guerra.
Centeno: Sen feia poc. Farratge.
Pedreguer:
Rojal: El millor blat que ha. Sempalia molt i fa les arestes ms llargues.
Solacambres.
Gateta: Poqueta aresta i espigueta menudeta.
Fart:fa. uns grans que se nixen de lespiga. Candeal
Benial:
Roig: t aresta.
Solacambres: gra ms gros.
Alcal de la Jovada:
Solacambres: gra blanc i ms gros. Ms eixut i ressec. Fa ms faria pero s ms roin.
Es mesclava amb el rojal i ixia una faria millor.
Rojal o del terreno: t ms magre. Ms humid. Gra de cor rojos. Bon pa.

874
Ventana: portat en guerra de lestranger. No fa aresta. Gra blanet. Faria candeal, la
millor.
Blat russet: xicotet i molt bo. No feia palla, que era tan necessria.
Almiser:
Llevant: el ms primerenc. / Rojal: punxa o resta rogenqueta. Molt bo per a fer faria.
Fart: feia quilos pero no valia res la faria. / Amors: espiga de punxa negra.
Ventana: Molt bona faria.
Castell de Rugat:
Fart: redonet i curt i ms blanc, el de gra ms gran, el que ms faria feia. La majoria
dac el feien. / Candeal
Quatretonda de la Val dAlbaida:
Fart: El de tota la vida. Espiga grossa, doble com una trena de dona. Aristes llargues i
fosques.
America'. Espigueta menuda i sense arista i poca pallorfa. Palla fineta. No tan alt.
Benillup:
Solacambres / Tresmes. Ms fi. / Candeal. Bo.
Ares del Bosc:
Tremes: el ms primerenc. Molt bo. El millor que hi havia. Molt poquiua aresta.
Amors: Bonssim.
1Solacambres: ms bord, ms rom. Espiga amb ms aresta, ms aspra i negra.
El Castell de Guadalest:
Solacambres / Trobat / Tresmes
LAbdet:
Trobat: Per a fer quilos. T aresta.
Xamorro: No t aresta. No feia tanta faria pero era millor.
Alcoi. Benimarfull:
Solacambres /Aresta. Molts quilos i qualitat poca. La mesclaven.
Florencio: Nons fea un espigonet sense aresta.
Agres:
Fart o *.S olacambres. Molta aresta. A soles el pa no valia res.
Tremas o ardito. Savanfava molt. Sense arestes. Gra un poquet ms xicotet.
Ontinyent:
Fart: El ms atractiu, alt i gran. Espiga ms gran. Gra ms gros. Ms aresta. Arribava a
bolcar-se del pes de lespiga. Faria fluixa.
Florencio
La Pobla del Duc:

875
Blanquet. Molt primerenc. Ms baixet. No feia arista. Bo, el millor / Solacambres o
fart / Florence. Poca arista
Otos:
Amors: mata baixoteta, xicoteta; gra gros; poquiua arista. s el ms vell, el del terreno,
un blat molt bo.
Solacambres / Fart: s ms gros encara que el solacambres, i com este fa una faria
rom, noms per a fer quilos.
Ardito: Blat primerenc, xicotiu pero bonssim. Fa la millor faria. El tenien que segar
prompte perqu sespolsava soles.
Tremes. Ventana.
Llria:
Forment o blat normal
Xeixa o candeal
Blat de moro, el ms pobre.

An:
Tresmes:E\ ms primerenc i baixet. Faria de qualitat.
Masseta: No feia bona faria per en feia molta. Fart.
Xeixa: Tarda. Bon blat.
Xamorro,
Mare: xaparret.
El tiss era el blat negre a causa . Eixe blat pesava menys que el normal. Per a
descontaminar-lo es passava el blat abans de sembrar-lo per aigua de solfate de coure en
pedra. En un dibrell grandot, amb mig poal daigua verda i ho banyaves tot. Es secava i
a lendem a sembrar ( Bellreguard, Benifl)
Dades ecolgiques: Eurasitica occidental. Cultivada des de molt antic, es tracta duna
de les primeres plantes ensinistrades i conreades pels hmens; difosa per lhome per tot
el planeta; naturalitzada.
El blat el sembrvem en un forcat. Fea una ratlla i per all tirvem el gra, i al tomar la
mateixa trra que fea el forcat tapava el gra que havies sembrat. Quan ja thavies
sembrat tot el bancal aleshores pillaves una aplanaora, una taula de fusta en dos anelles i
langanxaven a lanimal, i anava un darrere, damunt, i ho deixava tot planet; i tapaves
tot el granet que havies tirat ( Cocentaina )

Dades etnobotniques:
De primer, el pa s un aliment essencia!, bsic, fonamental.
Qui t ol i blat, est ric i no ho sap.
Ms bo o ms bona que el p a de blat, diu la saviesa popular.

Oh, lluent gra de blat:

876
vida i forga infon !
Ets la cosa ms sagrada
que hi ha en lo mn.

Usos medicinis:
Pegats de faria escalda amb vi. Bullir un poc de vi. Escaldar un grapaet de faria i
afegir un xorret de vi sobre la faria escalda. Pastar i posar sobre una unga inflama o en
les bambolles (Alcal de la Jovada).
Posar vi negre al foc en una cassola, noms bullir afegir faria de blat per a escaldar,
desprs afegir una miqueta doli; sen fa una pasteta per a fer pegats per a ferides, ungles
endanyades o blares (Beniaia).
Emplastres de blat bullit per a les llagues de mala circulaci de les persones majors (
Gandia )
Per-a fer baixar la regla sagarrava pa arremullat en llet i un pessic de sucre i es posava
com una cataplasma en la boca de lestmac, de mat a migdia, fins que es quedava
aixuta la molla, i de nit altra volta, i es repeta fins que li baixava, hasta que va ser dona
( Albaida)
Grinyons o blat picat amb la ma?a de picar espart, dins un morter amb dos passaes
daigua, i cuit com un potatge ( Benimaurell).
Mentirons o blat picat: ho posavem a remulla. Ho picavem un poquet amb un morter
per a traure-li la pelleta ( Benimarfull)
Hom calfava seg i el posava dins duna coixinera per a donar calor al eos, en cas de
dolors articulars, migranyes o en els encatarraments ( Bellreguard, Pego, )
Amplastre de seg de blat o coixinera de seg, calent i estampat al pit en constipats (
Alfafara )
Empastre de seg amb una caboteta de cascall per al cascat ( Beniopa )
Bafs de seg de blat directes al cul, dos quilos seg amb una o dues cullerades doli
doliva, per a ralmorrana.
El seg com a laxant, incorporant-lo al menjar diari, en la llet, en el iogurt, en lensalada
o en sopes ( Gandia )
El seg, a ms, era un pinso molt estimat per a nodrir laviram, pores i cavalleries.
Vescaldat de seg per a les gallines o el beuratge deis pores, eren un deis plats ms
nutritius, abellidors i selectes deis habitants del corral. Tamb hi havia persones i hi ha
encara que es posaven seg a la llet per a desdejunar o berenar.
La palla servia per a fer recers i barraques per a protegir del vent i les gelades els
planters i els soles de tomacar, pebrar i altres hortalisses; i tamb es donava ais animals
que se la menjaven de molt bon grat, sola o ms sovint acompanyada de garrofes, alfals
o daltres herbes; i tamb es gastava molt per a tirar a la quadra com eixut del fem. Cal
remarcar, a ms, el color tan bonic de la palla.
La palla no es perdia gens, a aixabigons la portaven tots a casa. Palla sen gastava molta,
per a menjar els animals msela en herba alfals o herba mora, per a eixuts, i la palla
sencera per a fer recers, encara que hi havia qui els feia de junes ( Agres )

877
Ventalls de canya de blat, de ventar el carb, del fogueret de carb de tota la vida (
Cocentaina)
Dades antropolgiques:
Al juny la corbella alpuny ( La Pobla del D uc)
Pe juliol les garbes al sol, diu el refrany popular per a assenyalar el temps de la sega.
A juliol, mules a l era i bous al sol
El que no bat a juliol no bat quan vol ( La Pobla del Duc ), per les tronaes dagost.
Entre Sant Jaume i la Malena, no tires parva a l era.

Multa adeo glida melius se nocte dedere,

aut cum sol nouo trras inrorat Eous.
Nocte leues melius stipulae, nocte arida prata
tondentur; noctis lentus non dficit umor. [ . . . ] .
A t rubicunda Ceres medio succiditur aestu
et medio tosas aestu terit area fruges.
Nudus ara, sere nudus.
Molts treballs, a ms, es fan millor a la frescor de la nit
0 quan lEstel del mat, a sol ixent, amera les terres de rosada.
De nit se seguen millor les tiges lleugeres; de nit, les praderes seques;
durant les nits no manca la humitat que estova les plantes. [...].
Pero la cabellera daurada de Ceres es talla al mig de les calors, al mig de les calors l era bat les garbes
torrades pe sol. Nu llaura, sembra nu.
Virgili Mar. Gergiques I; v: 287- 290 / 297-9

No sn poques, evidentment, les sentides i evocadores can?ons de batre referides al blat:

Trilla, trilla rossinet

que la parva ja est seca
1si no apreta la calor
a la nit no est seca
Can9 de Batre de Llria

Anem a batre,
arre que arre muletes
anem a batre,
que les muletes sn meues
i el blat d un altre.
Arre que arre muletes
anem a batre.
Can9 de Batre dAlfafara

Omplim el serr de pa
si vols que et guarde les cabres
que les jiges ja s acaben

878
i raim ja no n hi ha.
Malaguenya de Barxeta
Per a nosaltres els meditarranis el pa s laliment per excel.lncia; i per aix, per Fs
secular i Festima que se li ha professat, sha carregat de signifcacions i smbols.
Com el pa, noble,
com el noble pa d horta.
De rpida faria
que rpidament puja
amb una antiga pena.
V.A. Estells. Mural del Pas Valenci: Can$ del Dia i de les Muntanyes.

El veritable pa t alegra. T el tast de trra i la llum del sol. I s de tots !

Miguel Torga: Cant lliure de l Orfeu rebel (96)

Dites i expressions tan populars com aqestes avalen Festima:

No digues blat que no estiga en el sac i ben Uigat.
De forment ni un gra.
Anar al gra.
Si enorme, excepcional s la seua dimensi gastronmica, nomenys ho s la simblica.
Smbol de divinitat. El pa ultrapassa de molt la seua realitat material.
Aquell pa que cada mat i cada vespre li portaven els corbs a Elies quan vivia amagat al
torrent de Querit, a laltra banda del Jord.
Primer Llibre deis Reis. 17: 2-5
I aquell altre pa cuit al caliu que es va trobar Elies al seu cap?al amb una gerreta daigua
quan un ngel el va despertar mentre, en pie desert, davall duna ginestera solitaria
dormia la gran cansera que va endurar fugint de lira de Jezabel. I amb la forqa d aquell
nodriment camina quaranta dies i quaranta nits fins a la muntanya de l Horeb, a la
cova on havia estat Moiss.
Primer Llibre deis Reis. 19: 1-13

Com en qualsevol ofici o aficci nhi ha un lxic, un mn de paraules i girs, al voltant

de la faria i el pa. Pe que fa a la parla del pastar el pa, cal esmentar: el sedas o garbell
per a cendre la faria; la cernedora, o parell de varetes o llistonets de fusta que es
recolzaven sobre el llibrell per a facilitar el sacseig rtmic del sedas i poder cendre la
faria; el llibrell ( Almoines, Oliva, Gata, ) o dibrell ( Bellreguard ) de pastar, de test
o fang, amb esmalt per dins, sense anses, exclusiu per a fer pa; la post de fusta; el manil
o mandil de virolada pelfa; la flass de cot, si feia molt de fred; el drap de tela de
llen?ol sobre el qual es posaven els pans acabats de fnyer; les tavelles o plecs o
cavallons que es feien en la tela del drap entre els pans, a fi de mantindrels separats i
que no sapeguen o es besen en courels; i que en el fom li servien al fomer per a traure

879
els pans de la post i posar-los en el fom, bo i fent un rpid i hbil estirament de la tela;
el senyl que es posava en cada pa, particular per a cada dona o casa. Ocasionalment
podia utilitzar-se la capgana per ais transport del pa al fom; pero era ms utilitzada per
al transport de la bugada i deis cnters.
Una munt de cases, pe regular, pastaven cada dos o tres dies per setmana. Els
ingredients indispensables eren: la faria, el llevat o rent, laigua i la sal, aquesta molt
poquet. El rent era per a que trumfara ( Bellreguard) o estufara ( G ata) la faria. Totes
les cases tenien rent, i en cas de perdreT, se lampraven. El rent ( Bellreguard, Gata,
A ltea,), llevat ( Bellreguard, Almoines,) o lleudo ( B iar) es llevava al final de la massa
de cada pastada, un tros o boc, i es guardava en una casoleta de test tap en un platet
per a que es fera agre, per a que es fera bo i poder pastar un altre dia. Quan a lendem
shavia de pastar de nou, per la banda de nit, la mestressa de casa acudia a refer el llevat,
s a dir, a observar-lo per si estava massa agre o clavillat, aleshores, hi afegia una mica
de faria i ho repastava. Pastar ifnyer. Primer es pasta i desprs es feny. Pastar s
amassar en el llibrell de test, amb els dos punys, la msela de la faria, la sal, el rent
desfet i laigua, girant i girant la massa fins a aconseguir una massa bona, fina. Fnyer s
modelar els pans, donar-li forma a cada pa individualment, separant-ne un cantell o boc
de la massa pastada fins al punt ptim, amb el qual es far un pa. Desprs que est ben
pastaet, talles i ve la fenyuda, fnyer el pa per a posar-lo a la posteta.
Hi ha una picant endevinalla, que hem escoltat a Almoines i altres pobles saforenes,
referent al fet de tapar o abrigallar la pasta del pa amb un lien? i el mandil, que diu: Una
cosa sense os ni espina, que baix del llengol s empina.
Com abans la majoria de dones pastaven el pa aponades, tocant al temps que calia per
pastar la massa de faria i aigua, solia dir-se: Quan tingues el cul suat ja est bo el
pastat ( Almoines )
Fer-se el pa oliva o dir que el pa ha fe t oliva o que fa oliva era quan posaven al fom el
pa quan encara no estava bo, i es clavillava i feia bonyets en el fom perqu la pasta
estava ( Bellreguard, Almoines,)
Pa allat o estovat ( Bellreguard); tou i bo ( Benissiv ). Pa llat o coca ull (Benissiv )
Es diupa enllibit a aquell pa que sha encollit, apretat o mollenc, semat, al pa passat
sense arribar a fer-se malb del tot, a florir-se o podrir-se.
El pa es fa estants quan es t al?at massa dies, tant que floreix i est per a tirar.
Pa correjons.
Desengrunar el pa es fer-lo engrunes, desfer-lo. El pa es desengrana quan t molts dies,
si ms no, el pa dantany, el dara es fa rpidament dur com una pedra, sense
desengrunar-se ( Bellreguard). Desgrunar ( Castell de Rugat)
Pa de casa. Pa blanc. Pa negre o moreno o de seg.
Pa torrat: unes llesques de pa torrat.
Una llesca de pa. Una punteta de pa. Un cantell de pa. Un roseg de pa. Un crost de pa.

Els dons treballats de Ceres ( VARIETATS de Pasta de Pa i de Faria):

Coca semiesferica, de molla molt tova, feta amb faria de blat, ous, oli dolives, sucre,
rent i aigua.

880
MONA ( Bellreguard, Miramar, Pego, Simat, Quatretonda de la Val dAlbaida,
Ontinyent, Benissa, Guardamar, LAlcdia, Massalavs,). Pa-de-mona ( Pego )
PANOU ( Ganda, El Real de Ganda, Xeraco, Algemes,). Contracci de pa-amb-ou.
P A d O U ( Sueca)
MONA de PANCREMAT ( Xbia ). PACREMAT ( Xbia, Callosa dEn Sarria,
Vilamarxant, )
PA-SOCARRAT ( Gata ), PA-SUCARRAT ( Callosa dEn Sarria, La Font de la
Figuera, Aielo de Malferit,)
COCA BOVA ( Xeraco, Pego, Pedreguer, Benimeli, Parcent, Mura, Ebo, Planes, Alcoi,
Cocentaina,)

TONYA ( Altea, La Vilajoiosa, Benidorm, Polop, Castalia, Bocairent, Beneixama,

Tavemes de la Valldigna, )
A Ibi diuen tonya a la coca dol?a que porta matafaluga o llavoretes dans.
FOGASSA ( Biar, Bunyol, ). A Biar la fan afegint crei'lla bulla desfeta a la massa de
la faria. Fogasseta ( Elx, Santa Pola, Bunyol)
FORNS ( Lima )
COCA dAIRE ( Alzira )
PA-dAIRE ( Alberic )
PANOET de Benimeli. Eren menuts, de la mateixa pasta i forma que la coca bova. Els
feen a festes.

MONA o MONA de PASQUA ( Bellreguard, Pego, Quatretonda de la Val dAlbaida,

Bocairent, Ontinyent,), mona ( Alcoi, Ebo, Pedreguer, Gandia, Planes, ): Mona, coca
bova o tonya que porta ou. La MONA de PASQUA es fa amb la mateixa pasta que la
tonya pero amb lou ( Bocairent)
A Callosa dEn Sarria diuen mona a la que t forma planeta i redona i berlina a una
allargada amb crema dins.
MONA de PASQUA amb ou i anissets ( Vilamarxant)

Els dies de Pasqua que anvem a berenar la mona, a lhora de menjar-nos-la se solia
recitar prviament aquesta cantarella, prenent lou en la m amb el gest de persignar-se:
Ac em pica, ac em cou,
ac trenque la mona
i ac em menge l ou ( Bellreguard )

REGANY. La mateixa pasta que el panou, pero xafa i afegint-li ametles, panses i
anous per damunt ( Gandia ). La mateixa pasta que la mona amb pansetes, anmenles,
nous, i para ms plana ( Miramar )
REGANY de PANSES i ANOUS ( Vilamarxant)
COFAFA. Pasta de pasucarrat ms anous, panses, corfa de llima i canella.. Era el
berenar de Tots Sants. Anavem a berenar la cofafa al cementeri ( Aielo de M alferit)
FOGASSA, com la regany de Gandia amb anous i panses. Es cosa de Tots Sants pero
ara es fa durant tot lany ( Ontinyent)
FOGASSA de TOTS SANTS. Pasta de mona mesclada amb carabassa ( Quatretonda de
la Val dAlbaida )

881
TONYA: pa pa amb ametla crua damunt, cuita al fom. El dia que es menja la tonya s
el de la festa de la Verge del Fonament. El 9 de setembre, el dia de les Verges
Desaparegudes, sen van a menjar la tonya a Benissan ( Llria )
FOGASSES de TOTS SANTS a Xtiva fetes de faria, carabassa i anous.
ALMOIXVENES de Camestoltes a Xtiva fetes de faria, ous, sag de porc. Oli, sucre
i canella.
MONJVENA
Sort de bunyol fet amb pasta de faria, aigua, oli i ous, cuit al fom, i una volta cuit se li
tira per damunt uns pessics de sucre en pols.

Coca dol9 a que es cou en una llanda rectangular i porta, a ms de la faria de blat, ous,
sucre, un gotet doli dolives, llet, llimonades, corfa de llima, amb sucre i canella per
damunt:
COCA de MIDA ( Bellreguard, Quatretonda de la Val dAlbaida)
COCA MARIA ( Pedreguer, Gata, Benimeli, )
COCA MORENA ( Tavemes de la Valldigna, Sim at). Amb oli, faria, ou i canella.
COCA de LLANDA ( Xeraco, Bocairent, Quatretonda de la Val dAlbaida )
COCA en LLANDA
COCA de CANONGE. Coca de llanda amb canella, sucre i corfa de llima ( Cocentaina )
COCA de MALENETA ( Ontinyent)
COCA ESCUDELL ( Quatretonda de la Val dAlbaida ), dol^a.
COCA BOVA amb canella, sucre i corfa de llima ( Beneixama )

COCA dherbes o tomaca al fom.

COCA de la MIDA ( G ata) / COCA TAP ( G ata).

En el barranc de l A ssut
a ta mare Vhan vista
menjant-se una coca
que li xorrava el suc.

PASTISSOS o PASTISSETS dherbes ( Bellreguard, Simat, Quatretonda de la Val

dAlbaida, Ontinyent, ) o de verdura ( Xeraco, )
COCOT i sobretot COCOTET ( Alcoi, Cocentaina, Alcoceret de Planes,). Cocotets o
coquets de verdura, roselles, cama-roges, fenoll i llicsons ( Alcoceret de Planes,).
COCOT ( Llria ): pastisset salat amb tomaca, etc, empanadilla.
BOLLO o bollet ( Jess Pobre, Pedreguer, X al,). Els bollos de psols de Xal, de pasta
de la mida, que solen fer-se amb faria, oli, aigua i ous, i ben farcits de psols, ceba i
una micona de sobrassada. Bollo a Mura s un minxo de dacsa.
AMPANADETA ( Bocairent) al pastisset salat.

Pastisset de Nadal o de moniato. Coquetes escaldades. Coca de ceba o tomaca. Bollet de

pasta escalda. Redons com les coquetes de verdures, anxoves o salara ( Benimeli)

COCA de dacsa ( Bellreguard, Pedreguer, G ata,)

MINXOS. Minxos de faria escalda amb melva, anxova o tomaca de casa en conserva (
Fageca)
COQUES de TALL: Coca sal redona amb sardina o botifarra o pemil ( Sim at)
COCA de CRELLA. Poden posar una sardina sal damunt ( Beneixama )

882
PASTISSET - dolg - ( Pedreguer, ), nicament quan s dol?.
PASTISSET de NADAL ( Bellreguard, Quatretonda de la Val dAlbaida,)
PASTISSET de MONIATO ( Bellreguard, Simat, Bocairent, )
PASTISSET de M ELLA o dANS o AUAIARDENT ( G ata)
PASTISSET de les MONGES ( Bocairent)

MALLORCA ( Bellreguard, Xeraco,)

ENSAIM ( Bellreguard, Quatretonda de la Val dAlbaida, Ontinyent,)
BAMBA ( Pedreguer, Gata, Castells de la Serrella, Bocairent, Aielo de Malferit,)
BAMBA s de pasta de pa-sucarrat, pero llargueta (Aielo de M alferit,); s de pasta de
tonya pero com un panet ( Beneixama )
BAMBA: Sort de panet en forma de mallorca de pasta de coca bova o tonya, bo per a
desdejunar ( Beneixama, Castells,)
Bamba o panet de pasta de mona amb sucre per damunt ( LAlcdia, Carcaixent)

PANELLET. Panellet de Sant Blai: coqueta redona, sal amb llavoretes ( Bocairent)
CASPELL, diuen a Benissa a una sort de coquetes redones com les de dacsa pero fetes
de pasta de rosquilleta mesclada amb llavoretes de botifaluga.

ROSEG ( Bellreguard, Beniatjar, ); CARQUINYOL ( Bellreguard, Valencia, ),

CARCANYOL ( Planes, Cocentaina,); RONYOSA ( Gata )

PAMBENET. La mateixa pasta que la mona o el pa-socarrat, posant-li llavoretes

daniset per damunt ( Bellreguard ) i, a ms, pinyonets ( Callosa dEn Sarri, ).
PAMBENET de Sant Antoni, amb pasta doli ( Xeraco )
PABENEIT ( Ontinyent)
PA de SANT BLAI o de LLAVORETES ( Vilamarxant)
A Ibi diuen TONYA a la coca dol?a que porta matafaluga o llavoretes dans.
El SERVATXO s un dol? de Tavemes de la Valldigna, propi de Pasqua, que es fa amb
la mateixa pasta de la tonya donant-li la forma dun servatxo, amb anissets per damunt i
un ou a la boca.
La CORRIOLA, a Cocentaina, s una sort de pa redonet, obert pe mig, com una rosca,
dun pam i mig dample; s el pa especial que el dia de la Purssima o Immaculada la
gent del pobl porta per a pujar en romiatge a Permita de Santa Barbera i berenar amb
sobrass o llonganissa roja.
La Talla de Sant Antoni ( Bocairent)
La Fogassa de Bocairent: Feta amb pasta de tonya, pero planeta, amb almeles, anous i
sucre per damunt (Bocairent)

ROTLLET dans o auiardent i de taronja ( G ata)

BESCUIT / TORT / BRAQ de GITANO ( Gata, Bellreguard, )

PERUANA
Feta amb pasta de mel.la mlta, cabell dngel i finita confita. s un dol? de Nadal
(Gata)

883
 Quants ne cria la faria i ella fina que fina.
Ser ms bo que el pa o ser un tros de pa.
Terra negra fa bon blat, i la blanca migfallat.
Migjorn, el pa en el fom .
De Vaigua d octubre i el sol de maig naix el blat.
Desembre nevat, bon any per al blat.
Any de peres, mal p a les eres.
Bon batre, mal hivern.
Any gelat, any de blat.
Any de blat, el riu eixut i el cam banyat.
( Al setembre ) A l novembre qui tinga blat que sembre o a sant Andreu si no heu
sembrat sembreu diuen els refranys populars pe que fa a la sembra del blat o al perode
escaient per a llaurar i tirar la llavors de blat ais soles.
El blat es sembra el primer dia de novembre, a Tots Sants, i pot fer-se tamb fins a
primer de giner; i es segava de juny a juliol ( A gres)
Sescau esmentar la bella descripci que Enre Valor fa de les feines de la sembra del
blat just en els bancals de Les Planisses, dins les corprenedores Contalles de la Boira:
La trra del bancal era fina i fosca, de gran proporci d humus fertilssim; prviament
havia estat aplanada per la taula, i el bancal apareixia ras com un caminal arenat de
pare. Davant, anava Vicentet obrint el sole; la relia s afonava sense esforq i quasi sense
fressa. Darrere, amb singular pericia, Roseta hi deixava caure un raig uniforme de
grans de blat, de la seua m quasi closa; per f i unes passes darrere tots, llaurava Pere
exactament per damunt les carenes que formaren els soles oberts pe fill, i aix hi
colgava la llcrvor. Era una tasca humil, senzilla en aparenga, per no em conserva de
mirar-la. AU era la veritat del treball sobre la veritat de la mare trra; una tcnica
que es repeta amb xit des deis romans en aquells mateixos paratges.

Un aleteig de papallona
ais bancals, damunt tiges de blat tendre.
I, d un clap de garriga, que es vesteix
amb la groga argelaga punxeguda,
arriba el cant insomne d un cucut.

Frese llindar de la casa del bon temps.

Jordi Pmias i Grau. Terra cansada: Mar$

Com taques d ombra,

vells alzinars.
I, a la planura,
lleng de bancals.
Claps de garriga.
Terra de blat.

884
Jordi Pmias i Grau. Terra camada: Alta Segarra

Hi ha el joc de paraules, que reprodueix el cant duna au:

Diu la guatla, diu el blat:
Qu fa s guatla, qu fa s blat ?

Aquesta joveneta dolqament

creixia entre les albes de la vida,
i ara, prima com s i alleugerida,
hom dira una espiga de froment,
i si per cas li acut el pensament
de penetrar en un mn de meravella
al davant del mirall ve la donzella
i com per art d encantament
una altra espiga hi veu, fina com ella.
Josep Sebasti Pons. Conversa: Espiga

Vestit de drap burell, hi ha Sant Galdric, portant

tres espigues de blat amb una m pagesa, canta Josep Sebasti Pons en visitar la ben
petita i ben quieta esglsia de lempobrit monestir de Marcvol.

Isis va descobrir el blat i Vordi, que creixien silvestres, i Osiris va introduir el cultiu
d aquests cereals entre les gents, que aviat es fer en afeccionis a menjar-los, bo i
abandonant el canibalisme inmediatament.
James George frazer. La Branca Daurada. Cap. XXXVIII: El Mite dOsiris
*

Els seus brots creixeran

i tindr la ufana de l olivera
i la fragancia del Liban.
Es refaran els qui visquen
a la seua ombra,
sern fecunds com el blat,
promet Jahv a Israel. ( Osees 14: 7,8 )

Aigua plujana
arrega la vessana
i fes grillar el bon blat.
Blat grillat, blat granat,
blat granat, blat segat:
que Du vetlli p e sem brat!

885
De En Pelifet de Caterina Albert i Parads
*

... i les dones cosien

a la porta de casa, i trencaven el fil
de cosir amb les dents, i el p a es coi'a amb llenya,
i hi havia pels pobles una olor de pinassa.
Vicent Andrs Estells. Llibre d exilis. p: 290

Entrar en el pobl i trepitjar els seus carrerets humils i estimis, li produ una emoci
pregonssima. La seua olor caracterstica, ara de colp recordada, feta deis fumets deis
forns, que cremaven roman, tim i brosta de pi, deis lleugers bafs deis sopars coent-se
a la llar o en els foguers de les cuines... se li n entrava pels sentits i li evocava
fortssimament, dolorosament i tot, la seua llunyana infantesa.
Enre Valor. El darrer consell: O.L.C.IL p:382

Casa toncada
ambpany i clau.
Placeta fosca,
lluna d aram.
Pels carrerons,
flaire de pa;
liba immdbil,
al campanar.
Jordi Pmias i Grau. Terra cansada: Alta Segarra

M agradava gaire entrar al paster, sempre amb aqueixa foscoreta i aquell silenci, perd
sobretot sempre amb la mateixa olor de rent, que a mi em semblava com una certitud de
renovaci i de cosa viva. Perqu jo pensava que la trra desprs de la pluja tamb feia
olor de rent; i tamb ho feia aquell nou-nat fill de la masovera; i les flors del cascall,
que jo mastegava d amagatons per veure quina cosa em passaria, perd mai no em
passava res. S, tot el que era vida feia olor de rent.
Carmelina Snchez- Cutillas: Matria de Bretanya. P. 135

Que daltres vindiquen les excel.lncies de la colossal arquitectura moderna i els

enormes avantatges deis espectaculars avan?os de la informtica, lenginyeria i la
tcnica, i refilen les lloances de la ms refinada i exquisida cuina moderna i de la
genialitat deis pots de melmelada dAndy Warhol. Menys cridaners, ms primaris i
modests, nosaltres vindiquem i alabem el pa elemental, el pa de casa, el pa dantany,
mollut i crostut, pastat i cuit al fom de llenya, el que sempre sha menjat en aquest Pas,
en cada pobl i en cada casa.
El pa que s fill del pare foc i de la mare faria. El foc que cou el pa i convoca
converses, el foc, celeste pare del pa i de la paraula.
Ning com Estells, que pertanyia a una familia de fomers, i conserva a dins sempre la
pruija de lofici, ha expressat i cantat les delicies i virtuts del pa, del pa dantany, el que
sempre sha fet en aquest Pas, en cada pobl i en cada casa:
Enyore molt aquell pa que es menjava abans: tota relaci amb el pa que es menja avui
dia no s ms que una aberraci. Hi havia moltes classes de pa, i el pa dhorta era duna
solidesa assaborida perfectament inigualable. Hi havia pa delaboracions molt distintes i
a ms, en la presentado deis pans, hi havia una imaginado senzillament fastuosa: els

886
 rotllos, les pataquetes, les vienes, els cardenalets... Tot aix se nha anat a pacte. [ ]. Tot
sn barres inspides, cossos de pa com de goma.
Abans hi havia aquell pa cruixidor que queia a les paneres prcticament queixant-se. Era
un pa daurat, llumins. Arribava a la nit en la plenitud de les seues facultats. Ara, el pa,
que no cruix, que no t tampoc aquelles arestes que feien perillar delitosament les
genives, rarament arriba a migdia; de banda de nit s un animal mol i infecte, un animal
de bassa.
Comprenc, per aix, que la gent menge cada dia menys pa. [ ].
Daquesta manera savia i ancestral de fer el pa, sen beneficiaven els pobles: els pobles
olien a fom, a llenya cremada. Peridicament arribaven els carros, que cruixien amb
aquelles monumentals crregues de garbons de pinassa. Lactivitat de la xemeneia dun
fom era una cosa revolucionaria, incendiaria.
Quadem de Bonaire. Pa amb oli i sal; p. 39 - 41
Tamb trobarem un magistral cant a lofci de fomer en el seu Llibre de Meravelles, en
un deis seus millors poemes, titulat precisament, L Ofici.
Mentrestant, el pa, dins el fom , s inflava i s estovava com llavor dins bona trra. Poc
desprs esdevenia de color d or, i calia veure maniobrar en Daniel per muntar-lo a la
pala i atraure-se 7 enmig del riu de flames que li disputara la presa.
Narcs Oller. El Transplantat.
Lo pa deu sser tostemps mijangerament levat e poch salat, e no deu sser desss salgat
de faria, e per squivar constipado de ventre seria molt profitosa cosa si la sisena o la
setenapart era breny*; e deu-se hom, emperd, guardar que no.l menuc cal ne dur, per
tal que no enduga set.
Amau de Vilanova. Regiment de Sanitat a Jaume II. Captol VIII. De les coses qui donen nudriment, qo
s, deis grans, ax con de forment, ordi, sguel, miyl, avena, pais e arrds e de sos semblantz, de que hom
fa p a .
( * ) Seg, bren, furfur

Venint a les viandes, lo p a sia de forment net e ben pastat e quiti de seg e
minjangerament cuyt, perqu si molt se cohia tindr dispositi de engenrar humors
cremades, e ques menge lo primer dia ques pastara o lo segon si ser possible.
Llus Alcanyis: Regimentpreservatiu e curatiu
Bemat Metge en Lo Somni ens parla de la secreta virtut del pa frese de pura faria
pastat.
Medul.la deis hmens, anomena Homer la faria, \forina opa de forga deien antany els
nostres camperols que dells sobretot es nodrien; i no debades un deis herois ms forts
de la rondallstica valoriana, Joanet, el fill deis fomers de Finestrat, aquell jove espigat i
deseixit, magnfic cadell de la trra deis cingles i deis barranes, es va criar menjantpa
blanc i bla alternat amb el nodriment de p it d una mare bona i sana, mentre creixia,
ms que un verdanc de xop, i es feia fort, caminant a culades per entre magnifiques
fagasses de faria de blat i de faria de dacsa...

Mana ais aqueus que es busquen p a i vi devora els navilis,

ja que en ells es troben frndol i forga. Cap home

887
no s capag, dej de pa, d afrontar la batalla
tot un dia sencer fins que el sol s haja post.
Homer. La Ilada. Cant XIX; v: 160-164

El gra per les ones covat, el blat del naufragi salvat, en les set naus troianes reunides ais
ribatges deis tiris, que Eneas i els seus companyons sans i estalvis pero famolencs i
esgotats, amb els cossos encara mullats de salobre, rera improvisar una foguera, al foc
van torrar per moldrel amb pedres.
Eneida. Cant I; v: 170-179

Coques de flor de faria serviren daliment per a esmorzar a Eneas i Iulus, estesos per la
gespa, davall el brancam dun altvol arbre, en arribar al desitjats ribatges itlics, la trra
que els fats el devia, els camps que els llatins ferstecs ocupaven en una llarga i delitosa
pau.
Eneida. Cant VII; v: 107-110

Pensaments i fantasies lleugers, lliures, plens de forga espiritual. Els atribuesc a Paire
de muntanya i a la forga nectria de la mel, Vantic nodriment no tan sois deis dus,
sin tamb deis ermitans i els solitaris, i de la qual he viscut principalment aquests dies.
Si hom ne tingus sempre a bastament, a ms de pa blanc i vi negre, estendria les ales
de l esperit com un papall.
Ems Jnger. Diaris de Pars: Voroxlovsk, 6 de gener de 1943

A remarcar el testimoni que ens aporta Margueritte Yourcenar que es feia ella mateixa
el pa a casa. Testimoni, a ms, for9 a allifonador, tant des del vessant artstic com en el
domstic i artesanal, i ms encara, en Thum:
No es rellegeixen mai les receptes. Noms els mals cuiners consulten el llibre cada
cinc minuts. Cal variar, segons lhumor, cal canviar, segons les substancies que es tenen
a m. El p a mai no es igual. I tamb nhi ha de fallits. A lhivem, per exemple, hi fa
massa fred, ac; costa molt de fer triunfar el pa, si no sescalfa la cuina com un fom. Mai
no sest segur daconseguir-ho. Hi ha estadis que recorden molt els de lescriptura.
Primer de tot una cosa informe, que senganxa ais dits: una pasterada. I desprs aquesta
pasterada es fa cada volta ms ferina. Ms tard, hi ha un moment en qu esdev elstica.
Finalment, arriba linstant en qu sentim que el rent sha posat a treballar: la massa est
viva. Noms sha de deixar reposar.
Un pa i tres bonssims consells va donar-li el vell seid de la val dAlcal, reclot
muntanyenc i amagat amb aspecte de parads, Guillem el Renegat a Andreu el pastor, el
millor de la val dAlbaida, abans dalliberar-lo, en la rondalla arreplegada a Blgida per
Enric Valor El darrer consell . Tres consells per a saber captenir-se i no perdres en el
cam de tomada a casa; i un pa red, com un garbell, que pesava molt, i que dins la
crosta, amb gran sorpresa el trobarenpie de monedes d or com a sois, que erenprouper
a fer-los, com els feren, juntament amb el seu treball, un bon passament per a tota la
seua vida.

El pa primaveral de Ronsard assaborit a la vora de la font Bellerie:

Quant moi, j aime mieux ne manger que du pain
et boire d un ruisseaupuis dedans la main,
sauter ou m endormir sur la belle verdure,

888
ou composer des versprs d une eau qui murmure...

Tamb Joan Vinyoli al seu poemari Tot s ara i res ( p. 11), ens parla de lalt do del pa
elemental compartit:
Qu no dara per la mareselva,
pels girasols del vell correr del Camp.
Qu no dara per un tros de pa
menjat amb tu,
sois vora el foc,
mentre el ventxiula
i l dbilaxiula.

I encara en el millor Ausis March trobem un sublim esment del pa quan amb lenginy
doblat per contemplar amor, sadrega finalment, famolenc damor, a la seua estimada
amb aquests senzills i suprems vers:

Plena de seny, donau-me una crosta

del vostre pa, qui em lleve l amargor
Poesa 2, v. 41-42

491.- Typha latifolia L.

Typhaceae
Tifacies
Dades ecolgiques: Subcosmopolita.Vores banyades de rius, estanys, sequials, canyars,
senillars... Fulles ampies, dun a tres cm, de color verd fose; inflorescencia masculina a
tocar de la femenina.
492.- Typha angustifolia L .
Dades ecolgiques: Holrtica. Fulles estretes, de Vi a lem, de color verd ciar;
inflorescencia masculina separada de la femenina.
La boga es fa en els auiamolls ( Agres)
Noms populars dinics: Bova (Bellreguard, Daims, Piles, Miramar, Gandia, Oliva,
Pego, Xeraco, Xeresa, Alfauir, Xbia, Beniarrs, ), bova vera ( Oliva , ), bova
dembovar cadires o bova dembovar ( Oliva, Marells de Rafalcaid, i en general ), bova
de cadires, bova carrera ( Grau de Gandia, Beniopa, ), bova de puro o de puros (
Miramar, Bellreguard, ); boga ( Calp, Trbena, Fageca, Benillup, Millena, Benimassot,
Benilloba, Benasau, Conffides, Benifato, Alcoleja, Planes, Penguila, Tibi, Sella,
Relleu, Alcoi, Cocentaina, Agres, Palomar, Otos, Ontinyent, Vilamarxant, )
Puro, en general a tot el territori; cuet ( Vilamarxant), la inflorescencia

Toponimia
La Partida del Bovetar, a lhorta maijalenca de lAlquerieta de Guardamar o antiga
Alquera deis Tamarit ( La Safor ).
La Partida del Bovetar de Miramar.
La partida, el val i les maijals del Bovar dOliva.
El Bovar de Banyeres.
La fenomenal squia de la Bova de Tavemes de la Valldigna.

889
La Bassa de la Bova de Quatretonda, dins del cru de la Rambla, entre els seus afluents el
gran barranc deis Cssins i el barranc de 1Aigua.
El Bogar de Tibi.
Dades etnobotniques:
s medicinal. Vulneran:
La bova per a les quebraces o talls en les mans i els dits. La fulla de bova crema i
matxac, la cendra mesclada en oli per a fer una pasteta i aplicar-la damunt ( X bia)
Ls popular ms important daquesta esvelta i elegant planta amant del fang i de
Iaigua d o ^a s la derivada de les seues fulles, les quals sn posades a secar per a
desprs embovar o trenar seients de cadires i sillons; i per a fer rastres per a guardar els
alls i altres usos agrcoles. Se solia tallar abans de lestiu i desprs es secava al sol.
Per a embovar o embogar caires ( Bellreguard, Oliva, Otos, Planes, Penguila, Tibi, i a
tot el territori)
Per a embovar cadires, fer lligasses per a nugar alls, bledes i altres verdures i hortalisses.
Es segava, sestenia al sol a secar damunt la trra, i li pegaven alguna volta. Plegar a
garbes i alfar a la pallissa. La bova de riu s ms alta ( Marells de Rafalcaid )
Per a fer forcs dall, per a lligar les carlotes, les bledes o lencisam. Sha de secar b, si
li pega la rosa a la bova la picoteja i es fa negrellosa ( Tavemes de la Valldigna )
La boga per a lligar tomaqueres i canyes ( Fageca )
Per a embogar caires, nugar el tomatar i lligar garbes dhortalisses ( Vilamarxant)

s com a farratge:
La fulla per ais animals. Tenem a casa bous i no en segvem ! ( Miramar )
Quan est tendr per ais animals ( Grau de Gandia)
Repelent deis mosquits:
Enceniem els cuetons per ais mosquits ( Vilamarxant)
A casa a 1estiu sempre hem posat en un jarr dos canyetes de bova i enceniem les
puntes i va cremant pac avall i s per a espantar els mosquits ( Sollana )
Al Pa darrs els puros de bova els cremaven per ais mosquits ( Oliva )

Per a fer les varetes deis coets. Es fan a giner quan estanja quasi del tot secs, i desprs
sacaben de secar al sol ( X eraco)
La canyeta de la boga per a fer coets ( Benifato)

Els puros per a fer ramells ( Bellreguard, LAlquerieta de Guardamar, Miramar, Piles,
Oliva )

Dades antropolgiques:
Fum de bogues, diuen a Calp a la cosa de poca consistencia i descassa durada.
De Pentendridor article dedicat al noble ofci deis cadirers del costumari de Bemat
Cap:
El cadirer poblet ho sabia tot al voltant de la boga - anomenada tamb bova o balea -
des deis mesos de la sega, fins al petit secret del blanqueig, que no era un altre que

890
saber-la segar i secar a temps. A les acaballes de juny i fins mitjan agost havia danar a
les maijals i aiguamolls on la trobaven a balquena. Aleshores, i desprs de segada, es
posava a secar a un lloc on el vent fra col.laborador del sol. Fet tot daquesta manera la
boga esdevenia blanca. Si la sega es feia ms tard, si hom shavia descurat una mica, la
planta maijalenca es tomava morena, la qual cosa sempre suposava un entrebanc a
lhora de la seua venda.
Dades antropolgiques:
Aquest amor tan gentil de la bova,

com l he de dir, flor antiga del fang ?

El teu dest solemne de cadires,
qui el podra dir, ms que siga en veu baixa ?
Lnguida flor, alta habitant del llac
que des del Uim, el teu origen frtil,
toques, febril, Vestatura de Vaigua...
Vicent Andrs Estells. Ram Dim.

493.- Ulex parviflorus Pourret

Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Argelaga ( Banyeres, Castalia, ), argelaga vera ( Banyeres ),
argilaga ( Alcal de la Jovada, Cocentaina, Beneixama, La Canyada, Bocairent,
Ontinyent, La Nucia, Carcaixent, Vilamarxant, ), argilaga vera ( Castalia, Alfafara,);
angilaga ( Bellreguard, Oliva, El Real de Gandia, Alfauir, Almiser, Castellonet de la
Conquesta, Jess Pobre, Banyeres, Beniaia, Planes, Almudaina, Alcossetet de Planes,
Benillup, Cocentaina, Castells de la Serrella, Calp, Trbena, Penguila, Agres,
Quatretonda, La Font de la Figuera, Alzira, Artana, Alfondeguilla, Ain, ), angelaga (
Sanet i Negrals, Benimeli, Terrateig, Benicolet, Beniatjar, Carnela, Quatretonda,
Llutxent, ), angilaga vera ( Beniarrs, Agres, Alfafara, Bocairent, Banyeres, Castalia, ),
angelaga vera ( Salem ), per a distingir-la de la borda ( Genista scorpius ), argilaga
roja ( Beneixama ) per distingirla de la parda ( Genista scorpius ); angilaga blanca (
Benimassot, La Torre de les Ma?anes, Castalia, ); angilaga roja ( Benifallim); angilaga
de forn o de fomer ( Gorga, Ares del Bosc, ), angilaga de foc ( Ares del Bosc );
angilaga de rostir pores ( Cocentaina); gilaga ( LOrxa, Petrer, ); angegala ( Beniatjar,
), angigala ( Benirrama, Benial, Benissa, Benimantell, Castells de la Serrella, Alcal
de la Jovada, Benilloba,), angigala roja o borda ( Penguila); angingala ( Llutxent,)
Punxa ( Trbena)
Altres noms: Al Principat sol anomenar-se argelaga a la Genista scorpius i gatosa a 1
Ulex parviflorus, i argilaga negra a la cambronera ( Calicotome spinosa ). Cal esmentar,
a ms largilagueta, argilaga menuda, argelag o cascaula ( Genista hispnica ), i dir
que totes aqestes plantes sn papilioncies, lleguminoses o fabcies.

891
El mot argelaga, segons Coromines, s dorigen incert, possiblement de Pibric o
protobasc o pre-ram pirinenc, AIEL-AGA o AGELAGA, canviat primer en algelaga,
amb la intrusi de larticle arbic; i aquest per dissimilaci va passar desprs a
argelaga, o b, a 1*alternativa angelaga i a la lleu variant angilaga.
Larrel del mot AIEL fa al.lusi a nom de plantes punxents; i s ben sabut que - aga s
un sufix col.lectiu de noms de planta: sufix dorigen obscur, pero en tot cas europeu,
generalment hispnic, del qual un origen ibric ha estat postulat i se n ha assenyalat
repetidament moltes afinitats basques ( arteaga alzinar arte alzina ).
Toponimia:
El Cau de lArgilagueret de la partida de la for9 uda i acollidora font de Patirs de Biar.
LArgilagar de la Rambla de la val de Beneixama, a la part ponentina de la preciosa
liorna que separa el barranc del Toll del barranc del Toll Vell.
La font de 1Argilaga del Rodesnar de la Penyagolosa.
La Partida de P Argilagar del Rullo, al nord de les Rodanes de la Vilamarxant.
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental, des del sud de Portugal, vorejant el
mediterrani peninsular fins a la Proven?a. Abundant a Eivissa, falta a Formentera i a les
Balears. Mata subarbustiva, helifila o amant de la llum del sol i molt espinosa, de
ramificaci molt densa, que creix des de vora mar fins els 1250 m. Quan es cria b pot
arribar a assolir Paltana dun home, i el seu verd s glabrescent i polit, amb les fulles
transformades en espines - filodis - rgides i vulnerants. Floreix des de novembre a
mar?. Les nombrases flors de corol.la papilioncia i calze groes, tenen vora 1 cm de
llarg i estn sostingudes a les espines per un breu pe?. Els fraits, de 7-8 mm, sn uns
llegums peluts de color marronenc i quasi ocults pe calze ja sec. Evita les terres
interiors dhivem fred, i es fa abundant a les comarques litorals sobre diverses brolles i
matollars secs de solana i ombra, amb preferncia pels llocs oberts i assolellats,
especialment en els vessants i costers cremats o deforestat, on el bosc primitiu ha estat
destrut per lhome, en els quals arriba a voltes a fer-se dominant, abastant extencions
considerables, magnifiques, que es fan notar molt quan a lhivem guanyen la seua
lluminosa florida o quan a lestiu hem dacarar-les durant una excursi.
Es una planta xeromorfa, i la seua adaptaci a lariditat la fa per mitj de la reducci de
la superficie foliar per tal de disminuir la transpiraci a travs deis estomes de les fulles,
convertint aqestes en punxes, que alhora farn de mecanisme defensiu davant deis
vorafos herbivors, i adquirint per part de la tija i deis branquillons la fund
fotosintetitzadora.
Cal, a ms, comptar amb linters ecolgic de laustera argelaga que adoba i enriqueix
en compostos nitrogenats, sempre escassos, la trra que ocupa, preparant-la per a una
ms rpida i efica? recuperado del bosc, grades a la relaci simbitica que mant, com
les restants lleguminoses, amb unes bactries fixadores de nitrogen atmosfric que
colonitzen les seues arrels, formant-ne uns xicotets nduls. Tot plegat fa que 1argelaga
tinga una gran capacitat de poblar, indiferent a la natura del substrete, els terrers ms
eras i empobrits i els costers i vessants despullats, on el bosc primitiu ha estat cremat o
arrasat per la m de lhome. De fet esta demostrat que la carrasca germina i creix amb
ms abundor i for9 a al caliu dun argelagar que sobre un sol despullat.
Langelaga vera s la deis poras. s ms tapida, ms botja que la borda. Quan es crema
sescampa la llavor, i desprs ix tot un pa dangelagues.
Langilaga vera si es crema, es seca, i la borda remou amb ms for9 a ( Beniarrs )

892
 Dades etnobotniques:
Pareix que estigues pixat de Vangigala, es diu a Benimantell quan alg est de mal
humor.
Dir que ning no vol 1argelaga fra fer-ne un gra massa, pero fet i fet no ens
allunyariem massa de la veritat. Hi ha herbes o arbres que simposen per la seua soberga
estampa com el pi donzell i el roure; daltres que sorprenen per 1esplendor deis seus
colors com larbocer i Paur al cor de la tardor i Pespinal i la valeriana roja a la
primavera; que corprenen per la seua delicadesa i humil tendresa com les violetes i les
fritil.lries; que ens meravellen per la imaginado de les seues formes i coloracions com
les orqudies i les margalides destepa; que excel.leixen pe seu exquisit perfum com
Pespgol, la tarongina o Palfabega; que ressalten per la seua esveltesa i airositat com la
fleixera i Plber; que es fan preades per les seues indubtables virtuts medicinis com la
salvia, el romer, el tim o la camamirla, o pe seu valor culinari com la cama-roja, els
llicsons i les cosconelles; que fascinen per la mgia deis seus potents components
qumics com el jusquiam, o del seu simple contacte fsic com el panical; que es fan
respectables pels seus letals verins com la cicuta, Pemborratxcabres i el baladre; que
enlluemen pe seu rutilant i perenne Ilustre com la murta i la mata; que es posen de
relleu pe seu pregn significat o crrega simblica com el vise, la branca daurada\ o
que inspiren reverencia per la seua venerable vellria com Polivera, la carrasca i el tex.
Pero de Pargelaga no sen recorda ning, o quasi ning, a lhora denaltir les meravelles
botniques del bosc, si de cas noms se la recorda per les molsties que comporten les
seues punyents punxes, i passa per ser la intil i enutjosa brivalla de la muntanya.
Tanmateix de Pargelaga sen deriven no pocs avantatges i utilitats rurals; i, a ms, el
groe primerenc de les seues petites i pletriques flors, t el privilegi de ser la llum ms
llampant i exuberant de la nostra flora i el color que broda la rude vesta que a lhivem es
posa la nostra muntanya.

Abans era prctica comuna en tots els pobles la matan?a del porc. I amb argelagues
seques socarraven o soflimaven la pell deis pores desprs de degollar-los, entre grunys,
gemecs i esgells aguts, estridents, terribles, enmig del carrer. L olor del porc
socarrimat, emplenava Tairepicant del mat d hivern d efluvis d hecatombe antiga, diu
el mestre Pa en larticle La Matanqa dins Les Hores.

Largilaga s lencenall escollit i ms a labast del ritual tradicional darmar o fer un foc,
de Part de botar foc i mantindrel viu i tranquil, tot embotint-li llenya.
Fer uns angilagonets per a encendre el foc ( Beniaia)
Langilaga per a escaldar, i per encendre el foc de casa com la figola ( Jess Pobre )
Per a fer llenya, fer foc ( La Torre de les Maganes )
Per a fer dencenall ( A lfauir)
... / Tilda encengu unes argelagues i dues cuetes de sarments en la llar.
Enre Valor: Temps de Batuda
A TAmelia li havia curtejat el pa aquella setmana i feia fo m un dia abans, per a ella i
per a nosaltres. Els xicons j a li havien dut les argelagues seques per a fe r bona i rpida
flam a quan calgus enllunenar la fornada coent-se. Per a daurar Tescorqa de la cuita,
tenia tamb algunes cuetes de sarments sequssims de l hivern, s ciar.
Enre Valor: Temps de Batuda
Langilaga vera per a encendre el foc, i per a sucarrar el porc ( Agres )

893
Eixa angilaga punxa molt i fa una pepiteta que es seca de la calor i sobri. s la que
sucarren els pores, i la gastvem per al foc, per a encendre el foc i el fom i tot ( La Font
de la Figuera )
Per a fer feixos de nyenya per ais taulars , i per a socarrar els pores ( Castellonet
de la Conquesta)
Les angilagues per al fom; i quan mataven els pores els feen ben netets amb langilaga (
Oliva )
Langelaga encesa per a pelar els pores, quan els mataven ( Terrateig)
Langilaga vera per a cremar els pores ( Beniarrs )
s langilaga de socarrimar els pores. Ac nhi ha poca ( Gorga )
Per a calfar els foms per a fer pa. Embotien els foms amb estes angilagues. Tamb per a
sucarrar o sofrimar els pores ( Ares del Bosc )
Langilaga blanca la que cremen per a sucarrar els pores i per a encendre. Ms espessa,
ms punxosa, i no creix ni trau tants ulls com la negra ( Benimassot)
Sucaraven els pores amb argilaga vera ( Alfafara)

Largelaga es feia servir tamb per a netejar les ximeneres, bo i lligant-ne un feix, esps
i arrodonit, a dues cordes igual de llargues, per tal que un poguera estirar de dalt i
desprs un altre de baix i fer caure tota la sutja del fumeral:
Langilaga per a netejar les ximeneres. Posaven una corda llig i per amunt i per avall, i
anaven netejant la sutja. ( Oliva )
Per a netejar la ximenera, llig en dos cordes igual de llargues; un estira de dalt i un
altre de baix i cau tota la sutja ( Alfauir)
Per a netejar les aixemeneres. Posaven una corda de dalt a baix i feen una bola grossa
dangelaga, i de dalt un estirava i laltre de baix i aixina la netejaven ( Terrateig )
Les argilagues per a netejar la ximenera. Quan cau la sutja, neva ( Cocentaina )

Aproftant la seua vulnerant espinescncia Pargelaga es posava damunt de les parets

deis corris, per tal que no hi entraren les raboses i daltres salvatgines(Castells de la
Serrella)
Amb argelagues i altres plantes punyidores tapa el llaurador la porta del seus bancals i
vinyals, per a que no li entren lladres de dos o de quatre potes; i al.ludint a aquest
humilssim i rsteg costum compara el Dant, en el Cant IV de La Comedia, lestretor i la
dificultat del senderol de comenfament de la muntanya del Purgatori: Aquesta s la
vostra sendera ! Deixa un espai ms ampie el camperol si amb argelagues i aranyoners
tapa la porta de la vinya perqu no li roben els raims que verolen.
Un manoll dargelagues posa el camperol a la boquera de 1entrada daigua a la cisterna
o aljub per tal que fa?a de filtre; com aix mateix en el prempsat del ram.
Una angilaga gran es posa en lambell de laljub per si vnen busques ( Calp )
...vaig passar vora la capella de Valjub i em vaig entretenir una mica a veuren la
contrabassa i el filtre de l aigua de pluja, que era un simple caduf atape'it de timons,
romanins, argelagues negres de muntanya, ben pitjats i olorosos, que donava entrada
per la part superior de la contrabassa al gran dipdsit subterrani de l aljub. Eren formes
de tcnica i vida rural, antiga i provada.
Enre Valor: Temps de Batuda

Ma uelo rodava la soca de la figuera dangilagues per a que no pujaren les rates ( La
Font dEn Carrs )

894
Tinguts per fortssims i bellssims sn els guiatos i garrots dangilaga.
Feen garrots i guiatos dangilaga molt bons, langilaga deis pores; s una fusta que no es
trenca. Els que portaven guiatos deixos s que tenien dins. Aix noms ho portaven
els senyors ( La Font de la Figuera )

Amb el nctar de les seues flors elaboren les abelles una mel finssima. Les primeres
abelles i la primera mel de lany.

Florida s el millor menjar deis conills ( Benissili).

El ganao tamb se la menja langilaga blanca ( Benimassot)
Eixa angilaga la segaven per ais conills quan esta florida, la floreta eixa se la mengen els
conills ( La Font de la Figuera )

Per a fer formiguers de fer cendra per a escampar en els bancals com a adob. Es fa
un
munt dangilagues i daltres mates en el soler del bancal, es tira damunt trra a cabasset
i terrossos, i es cala foc, sense que fa?a flama; quan la llenya sha reduit a cendra
sescampa amb la trra cremada ( Castells de la Serrella)
El corriol que seguem s encaixonava entre ginebres terrers i argelagues espesses, i ens
cala obrir-nos pas amb compte de no esqueixar-nos la roba.
Enre Valor; Temps de Batuda
Encara caldria afegir que largelaga s, actualment, la prova inicial que posa la
muntanya al personal de tota llei que la visita, propiciant aix una prudent autoselecci.
La veritat s que hi ha argelagues tan formidables i tan eri?ades que topades de trascant
no saps si volen trauret a bailar o trencar-te la cara, i que haver de travessar un matollar
ben entravat dargelagues pot esdevindre una tortura sobretot si es fa al pie de 1estiu
quan se sol portar pantal curt i la secor fa ms punyents les punxes. Per normalment
el seu rpid refrec, ran de senda, s ms aviat un esperonador de lnirn del caminant i
un bon estimulant de la circulado sangunia de les carnes.

Dades antropolgiques:
- Si tens zels mira que el penjarem una angilaga, ens dien abans ais xiquets, per io no
he conegut mai arribar a penjar-la ( Alcossetet de Planes)

Com fum d argelaga, diu el pobl de les coses efmeres i fugisseres, que el temps
esborra o esvaeix rpidament.
Foc d argelaga, fo c de rialla, canta la dita popular a causa de la seua rpida, crepitant i
fuga? combusti; o com dira Prudenci Bartrana per aquella gaia resplendor i aquell
repetellejar de festa que fa el fo c de les gatoses.

Lit, ms que marbre, / dur, fret, banyat, / acompanyat d escorpions...; / tot Vaparell /
sginjoler, / garaller/ e gavarrera, /d e rom aguera/e d argilaga/
Jaume Roig: Spill, 8475

les fosques argelagues, per un sobtat caprici,

com un floc de Jas se ns fan daurades
Coventry Patmore. Hivem

895
L nima de les persones la construeixen les aromes de la infancia, les primeres visions
de la llum, els sabors que abans de l s de rao ja havien nidificat al cel del paladar.
[ ...j.M agradava el perfum de rent en el fo m de Ballester, on m entretena veient rodar
la pastadora, les dents de la qual anaven lentament donant successives formes a la gran
massa de faria esgarrant-la, tamb Varoma de muntanya que en el fo m s establia
quan cremaven les argelagues.
Manuel Vicent. Contra Parads: pg. 108-109
En sentir-nos reclamis correm rabents serra avall, saltant, sortejant les argelagues
que ens rasquinyaven les carnes nes, diu el mestre Cucarella ais Ametlers Perduts de
les joioses corribandes, a tot estrop, de la infantesa.

Entre gatoses un cam s esmuny,

arrecerat del sol a mitja tarda.
Mena al serrat on us trobpe juny,
entre fonolls parada i olivarda.
Un ginebre llampat no gaire Uuny
com un senglar fell feia basarda.
Grau de Liost: Ofrena Rural ( fragment)

Esguarda la figuera, l aigua dcil,

el fum deis formiguers en el crepuscle;
comtempla el pas deis camins sense fita,
mentre fendeix l *arada temps i somni.
Josep Mara Llompart: Cementiri en el Camp ( fragment)

A i ! caminet, caminet,
a i ! caminet de muntanya
tot carregat de sentors,
dret per la costa solana
no tens ms ombra que els pins
ni ms flor que Vargelaga.
Joan Maragall

494.- Ulmus minor Miller [= U. campestris auct.]

Ulmaceae / Ulmcies
Noms populars dinics: om ( Bellreguard, Miramar, Alquerieta, Daims, Oliva, Gandia,
Beniaij, Vilallonga, Palma de Gandia, Rtova, Alfauir, Almiser, Salem, Otos,
Quatretonda, Barx, Simat, Foma, Xbia, Sagra, Rfol dAlmnia, Benimeli, Sanet i
Negrals, El Verger, Els Poblets, Benissa, Fleix, Benirrama, Ebo, Castells de la Serrella,
Famorca, Fageca, Castell de Rugat, Salem, Quatretonda de la Val dAlbaida, La Pobla
del Duc, Castell de la Ribera, Vilamarxant, Vistabella,), orm ( Beniarrs, Cocentaina,
Quatretondeta de la Serrella, Catamarruc, Planes, Margarida, Benimarfull, Almudaina,
Millena, Benilloba, Palomar, Albaida, Agres, Alfafara, Ontinyent, Biar, Beneixama, La
Canyada, La Font de la Figuera, Alcoleja, Ares del Bosc, Benasau, Penguila,
Benifallim, La Torre de les Mafanes, Tibi, LA bdet,); olm ( Alfafara, Bocairent, Petrer,

896
Millena, Benasau, Sella, Relleu, ); omer ( Miramar ), omera ( Palma de Gandia ); orm
negre ( Alcosseret de Planes, Beniarrs, Muro, ) per a diferenciar-lo de llber dit orm
blanc; mosquiter ( Miramar, Daims, ): s lom per ac diem mosquiter, perqu fa
unes boles plenes de mosquits ( Miramar )
Orina, ormaes ( La Canyada, La Font de la Figuera,), el col.lectiu.
Altres noms: Om campestre; ormeda, olmeda, ornar i omer, el col.lectiu.

El nom om i les seues variants ms antiges orm i olm, tan vives encara en el nostre
territori deriven del nom llat de larbre Ulmus, que al seu tom es creu que prov del
nom celta Elm.
Els apelatius especfics botanics de lom, campestris i minor, li vnen per tal de
distingir-lo de lom de muntanya, altrament dit orna (Ulmus montana), que a
diferencia del nostre om que creix en els camps de la ruralia, es cria a les muntanyes
altes i hmides deis Pirineus i del nord de la Pennsula, t ms algada puix pot assolir
els 40 m, una copa ms arrodonida per menys espessa que el nostre; i tamb per a
diferenciar-lo de lom nan o pmila, de poc port i fulla ms menuda i allargadeta, el
qual com lom de muntanya s tamb feliment resistent a la grafiosi, dac que
darrerament es conree i es plante molt en pares, jardins i avingudes, i sasilvestre a
voltes.
Toponimia:
La Font de lOm de la Drova, a les ombries
El cam, el corral, lOratori i la font de lOm, voltada doms blancs o lbers ( Populus
alba L. ), una de les ms belles i conegudes de les moltes fonts del terme dOliva, ais
ubrrims peus de la muntanya que ella dna nom, tamb coneguda per la muntanya de
lElca o Liorna de Peapa.
Lantic barranco deis Oms de la vila de Benignim, ara ja esdevingut carrer.
La placeta deis Olmets de Bocairent.
El Pa de lOmet de Quatretonda.
La partida deis Omets dOliva.
LOmbra, fonteta, costera i barranquet deis Oms de Castells de la Serrella, continuado
del barranc de la Sarrella que naix en les altes ombries tramuntanals de la serra en la
font de la Figuera, i t la gola a la vora dreta del barranc de Famorca desprs de fer la
revolta pe rac del Forat de santa Maira, rebre el barranc de Retura i a punt dentrar en
la rambla de Castells de la Serrella.
La plaga de lOmet de Benilloba.
A La Pobla del Duc hi ha una antiga plaga anomenada de lOm, i ha Pego, Simat i
Xtiva el carrer de lOm
La font de lOmet de Picassent.
El Barranc deis Oms de la Vilamarxant, volta les Rodanes pe ponent i nord.

Dades ecolgiques: Eurasitica. Vores humides de rius, normalment dalt de les ribes,
volts de font.
Aliniats i enlairats al capdamunt deis alts ribatges del gran caixer deis rius, on
esbossen a voltes algn retall de bosquina, o caramullant i afermant els remrgens del
seus barranes, afluents i les fondalades humides, i voltant la majoria de les fonts deis
faldars i dalguns deis alts vessants de les nostres muntanyes, sobre terrenys freses,
molluts, profunds i ben desenvolupats, fugint sempre del contacte directe de 1aigua i
deis entollaments, a voltes acompanyat del llidoner, el magraner i la cabrafiguera, fent

897
pont i frontera entre el carrascar de Paspra muntanya i el tendral bosc fluvial, trobarem
drets, forts i foses els nostres oms i el que resta de les antiges omedes, que sn de
totes les arbredes o boscatges fluvials les menys freturoses quant a humitat de terreny.
Lom i el llidoner, lom camperol i el llidoner austral sn els dos magnfics i nics
representants a trra nostra de Parbria i boreal familia de les Ulmcies, integrada per
16 generes i prop de 2 0 0 0 especies distribudes pels paisos tropicals, subtropicals i
temperats.
El nostre om es fa en sia occidental, en la majoria de pasos dEuropa i en el nord
dfrica, pero com s un arbre que sha cultivat molt des dantic, el seu lmit real s
forga difcil de precisar. A trra nostra s molt possible que siga silvestre per alguns
autors pensen que el portaren els romans i daltres que tant ell com les seues varietats
ibriques provenen de Fran9 a i foren introduides a la Pennsula Ibrica pels celtes, on
almenys a la comisa cantbrica no s autcton.
Siga como siga lorn ha crescut b, molt b i ha poblat grans extensions del nostre
territori i ha jugat una fund en la vida i la cultura tradicional del nostre Pas molt
important, i encara ara el trobem, malgrat tot, fent ombra bona en solitari en moltes
places i entrades deis nostres pobles com a Millena, Planes, Fageca o Albaida ( Porrn
del mestre daixa ), o en fonts i alqueries com el vell i fenomenal om que ombreja el
bon reps deis caminants que visiten la font del Mas deis Arbres de Mariola,
possiblement el ms gran i elegant de tota la conca del Serpis, o Pesvelt i robust om
de 1'alquera de l'Olivero deis marenys de Rafalcaid de Gandia; o formant belles i
frondoses arbredes i petits boscatges com ais entoms de la beneida Font Roja del
Carrascar dAlcoi; els banys de Benimarfull, convivint amb els elegants plataners
dombra i altres vetusts i nobles arbres; el barranc del Condoig de la Crila, el del
Rac Vedat del castell dAgres o ais peus de la font de la Cova dAlfafara; o algant
precioses i esponeroses avingudes ais volts de la font i del barranc com a Alcoleja,
Benifallim o Penguila, en aquella costera de vora el pobl que davala vorejada
d oms gegantins i frondosos, i al capdavall hi ha una fo n t abundantssima, que trona
pels seus vint-i-tants canonets de bronze, davall Pesguard de Pare del Pont de Santa
Llcia, o el barranc de la Font de Gaianes, on es forma una de les omedes ms
conspcues del territori.
A plnyer el robustos oms del bell llogaret del Salze de Beneixama, assecats en els
darrers anys.
Assenyalant a un vell pastor Pom del santuari de Sant Joan de la Font Cubera de la
Penyagolosa, ens comentava: Eixe om que sha secat no s quants anys t, tota la vida
lhe conegut igual des que era xicotet.

Fa el nostre om un tronc dret, robust, corfut i rugs amb tot de refillols ais peus i una
capgada que salga, a voltes, fins ais 30 metres, ms o menys oval, frondosa, de fulles
simples, alternes, de revers verd fose, rugoset i ms o menys brillant, i anvers ms ciar
i un poc peludet, dun perfil oval de punta breu i aguda, i vores ben asserrades i
asimtriques en la base, amb un peg curt i pelut, tipie de la varietat ibrica vulgaris
dalguns autors i no llarg i glabrescent com la varietat tipus, i estipules precogment
caduques.
A les darreries o en pie hivem, fins i tot amb neus i rigorosos freds, fa Pom la seua
primerenca, minscula i sorprenent florida sobre les branques encara despullades, molt
abans que broten les fulles. Sn unes floriues hermafrodites, agrupades en petits
cabdellets o glomruls mostrant els seus ixents i encisadors estams dantera
vermellosa o prpura, que confien el seu pol-len al buf i latzar del vent, i es perfilen

898
contra el cel com una boirina carmes, les quals ms tard es convertirn, en madurar la
grana, en fruits secs i alats, anomenats fruits en smara, amb la llavor recoberta i
voltada per una expansi foliar de textura papircia lleugerssima, talment una vela o
una ala llesta per a volar i viatjar.

Porta tristor ara considerar lom, aquesta estampa vivent de la frondositat i de la

robustesa, aquest emblema de la longevitat, aquest arbre ttem de la vida pblica de
tants pobles de les nostres muntanyes i de tants altres de la pennsula, on cimalleja i
presideix les places principis, donant el seu recer i la seua fresca i fonda ombra ais
vens i les seues converses i contalles, una generaci rera laltra.
Es fa difcil parlar de lom perqu, senzillament, ferits i secallosos els nostres oms
sen van i no sap ning com evitar-ho. Lentament, any per any, un a un o a poblacions
senceres els oms sen van deis nostres camps i muntanyes com ahir els llops, les
lldries, el linx, el crvol o la fenomenal albereda originaria. Els oms de fronda fosca,
els nostres oms ara, desprs deis seus germans dEuropa i de la Pennsula. Els oms de
les altes ribes del riu, deis barrancs i de les fonts, deis prats i pasturatges, deis camins i
avingudes, de les masies i alqueries, de les places i ermites. Sen van els oms perqu
damunt daquest antic arbre nostre, daquest prncep deis nostres camps i de la nostra
pulcra ruralia, ha caigut, a ms deis incendis, de les tales, deis aterraments i de les
restants calamitats compartides amb els altres arbres i bestioles del bosc, una pertina?
malura, una devastadora plaga anomenada pels experts grafiosi*, que potser sinici
en alg rac dAsia i sestengu primer per tota Europa i avan?ant del nord i del centre
de la pennsula sestn ais territoris restants any rera any, particularment aquests
darrers anys pels efectes afegits per la dura sequera.
* La grafiosi est produda per un fong, lascomicet Ceratocystis Ulmi, que sinstal-la dins els vasos conductora daigua del
leny de larbre ais quals ataca mitjanfant un txic i acaba obstruint-los per la secreci duna substncia gomosa provocant de
primer un esgrogue&nent preco? del fullatge, desprs el mustigament i lassecament de la branca, i, a poc a poc, la mort de
larbre en cosa dun a quatre anys.
Aquest fong es transmet dun arbre a laltre mitjan^ant uns escarabats del gnere Scofytus que barrinen i crien dins la
crostada i rugosa corfa deis oms, inoculant aixl en atacar els jvens branquillons, les espores del fong.

Shan assecat tots. N hi havien uns orms ac tremendos, en la pla?a de lesglsia i unes
ormaes precioses pac all i no en queda cap, tots, tots shan assecat ( Alcosseret de
Planes)
Els orms estn secs, abans els barranquets estaven tots plens, no se nha salvat ni un (
Alfafara )
Al pobl noms queda un om gran baix del pont que va a Alcoi ( Salem )

Un om, alguns oms

alqaven
morts brancatges
al carrer sense nom,
gaireb sense cases,
cor enll de canqons
esborrades.
Salvador Espriu. Record de Palma: In memoriam R.-P.

Dades etnobotniques:
El nostre om com quasi tots els oms produeix molta i molt bona fusta, marronenca,
dura, tena?, de gran robustesa i durabilitat, fcil de treballar i difcil de foradar i molt

899
resistent a la putrefacci si es mant hmida, dac que antigament shaja utilitzat molt
per a la conducci daigua i que fra una de les fustes ms preades per a la
construcci naval.
Ha segut tamb escollida la fusta de 1om per a peces de grans dimensions i altres usos
molt diversos, des deis rstecs i encisadors esbeuradors de fonts rurals, dics marins,
suports de ponts i de mines, jssines de casa, cadires, mobles, entarimis, peces de
maquinria, premses, bolos, pilons de camisser i fins i tot tats.
Teofrast, el deixeble dilecte dAristtil, nat en una petita ciutat de Pilla de Lesbos a
lany 372 a.C., en el llibre V de la seua ben ordenada i curiosa descripci o Histdria
de les Plantes, on tracta extensament les qestions relatives a la fusta, esmenta
repetidament la fusta dom, considerant-la, junt a la del fleix de flor i la de la morera,
les millors i les ms utilitzades en la construcci de naus, per la llisor i la fortalesa que
tenen. Tamb creu que s la fusta ideal per a fer les pollegueres de les portes per ser la
menys propensa a garsar-se o torcejar-se, i encara per a fer martells, trepants i barrines.

Basteix treballant a casa dos forcats distints, un duna sola pea i laltre articulat;
puix aix ser molt millor, i si en trenques un, podrs enganxar laltre ais bous. Els
timons de llorer o dolm sn ms segurs; la relia dalzina i el dental de carrasca.
Hesode. Els Treballs i els Dies. Treballs de la Tardor; v. 433-436

Tot seguit, es pren dins els boscos un om que es fora amb violencia a vinclar-se per
fer-ne una cameta i se li imprimeix la forma duna arada corba; se li ajusta, pe costat de
Panel, un tim que ateny huit peus de llargria, dues orelles i un dental de doble
esquena.
Virgili. Gergica I, v: 169-172

Lorm es talla en la minva dagost ( La Font de la Figuera )

Fusta per a fer puntis, tascons i timons del forcat ( La Font dEn Carrs, Barx,)
Per a fer garrots de pastor, raquetes per a la caa del tord ( Quatretonda dAlbaida)
Fusta dom per fer les bigues de les cases, i per a fer la barra dapretar Poli en
lalmssera ( Castells de la Serrella).
Per a fer garrots, ventadores o forques per a aventar el blat, bigues i galges o frens de
carro ( La Torre de les M afanes)
Lorm per a fer gaiatos, i per a netejar el forcat quan el treem de la trra i sembossava (
Alcoleja)
Lom cria molts mosquits en les fulles. Feen sevilles i guiatos ( Vilallonga)
Per a fer timons del forcat ( Planes, Xbia,)
Sha assecat molt lorm negre en este terreno. La fusta la gastaven per fer els timons
deis forcats, i leix i les barres de carro ( M uro)
Els fusters la buscaven la fusta dorm per a fer mobles. Les barres del carros les feen
dorm i els timons del forcat ( Planes)
Lom per a fer barres de carro ( Sagra)
Lom per fer la barra de lalmrcera ( Beniatjar)
Per a fer gaiatos i mnecs daix, timons deis forcats i bigues per a les cases ( Salem )
Per a fer mnecs daix ( Benissa)
Astraleta de mnec dom, perqu s un arbre que no pesa ( Famorca)
Mnecs domera ( Palma de Gandia)
Per a fer guiatos, forques, sevilletes i mnecs de lleg ( Marells de Rafalcid - Gandia )
Fusta molt forta per a fer cametes i esteves de forcat ( Alquerieta de Guardamar)

900
Fusta ideal per a fer perxes de snia; si es tallava en bona lluna, en minvant, durava ms
de deu anys. Tallaven el tron a mida i revetxinaven desprs una punta. Una perxa valia
quan io era jove de dos o quatre duros; ara no queda cap snia pero aleshores n hi
havien ms de 60 snies a Daims i 25 a 1*Alquerieta ( Alquerieta de Guardamar )
Per a fer mnecs i les barres, els mossos, la travessanya i les galges deis carros. Lom
dna ( La Pobla del D u c)
Per a fer timons del forcat, gaiatos, galges del carro - lo que va baix del cup de la roda (
Benilloba )
Per fer timonets per llaurar, jssines per obrar, mnecs daix, de fes, de masses
dasclar pedra o dastraletes. Per fer mnecs s millor que el llidoner, que fa la fusta
ms dura i pesa ms i retrona la m quan li pegues; lom, no ( Trbena )
Per a fer tubos de carro ( ali que roda la ro d a); aros de carro; els mossos ( els pilareis
que aguanten el carro a soles sense 1anim al)
Lom per a fer barres de carro ( Orba, Foma, )
Lom per a fer barres de carro, lom fa la fusta cordell, no t les males rectes ( Fleix)
Lom per a fer rodes i barres de carro i per a fer aladres ( Otos )
s lo que feen sevilles i sevilletes, i guiatos. Lo millor, lo ms fort. Ho calfavem a la
calentor del foc i ho doblvem conforme voliem ( Beniaij )
Fan sevilletes de mosquiter ( Miramar )
Larbre dom per a fer perxes de snia, barres de carro, timons de forcat i mnecs. Lom
es ms fort que el llidoner ( Daims )
Guiatos dom o de llidoner, pero lom s ms fort, t el cor ms negre i s ms forta.
Timons dom. Lom t ms fibra i es dobla, dna ms i no es bona per a fer mnecs
daix. Perxes de snia dom, si els fees de xop quasi sempre es trencava ( Daims )
Lorm per a fer bigues ( LA bdet)
Fusta dilecta per fer birles o tascons grossos i de ms de mig metre daltria del popular
joc de birles o bolos del pobl de Quatretonda dAlbaida.
Per a fer garrots com la fletxera i el ginebre pero s ms fals ( Almiser)
Per a fer caixes o bucs dabelles ( Castellonet de la Conquesta)
Lorm, la fusta ms ron ( Penguila )
Fusta fluixa per a tot, ni per al foc val ( Benilloba)
Pero lom, a ms de la seua noble i resistent fusta i de la seua ampia i espessa ombra,
ens ofereixen tamb els favors de la medicinal corfa de les seues branques jvens rica
en tanins, mucHags i un principi amarg, la qual collida en qualsevol de les dues
primaveres ens ser til en bany per a tractar czemes, picors i dermatosis, i beguda
en tisana per a tallar les diarrees i enteritis. El licor mucilagins que raja de la corfa
daqestes branques jvens, batut amb aigua, era considerat com un deis millors
remeis contra les cremades.
Dioscrides recomanava el decuit de les fulles i de la corfa de les arrels, aplicat a
manera de foment, per a soldar rpidament els ossos trencats, i aqestes fulles quan
estn tendres com a mengvoles, cuites com qualsevol hortalissa.
Tasses descorfa dorm per ais tumors ( Balones, Benimassot)

Arrai'l dorm que s porosa per a fumar-la desfeta, com la fulla de lestepera, la de
queredilla o querailla o la cabellera de dacsa ( G orga)
Collem arrals seques dorm i fumvem quan rem xicons, sense paper, directament (
Benilloba)
La rail de lolm, aix ho he fumat io. Escabvem i treem larrail seca ( Benasau )

901
Les arrals dorm que tenen per dins un foraet, les secava i a fumar ( La Font de la
Figuera)

La brosta de lom s molt bona per ais animals ( Barx )

El fullatge de lom, com el de la fleixera i el de la carrasca fa un bon farratge hivemal,
s un fullam que sel menja molt b el bou, lovella i la cabra, que esbrotonen larbre
sovint quan escassegen els pasturatges.

Sobre les virtuts deis olms Fra Francesc Eiximenis en la dessetena de Les Especiis
Belleses de la Ciutat de Valencia dins Lo Proemi del Regiment de la cosa pblica: ...los
olms en especial han eficacia de conservar lo vi qui per ells passa o que en ells est o
en qu ha alguna poca de cendra del dit olm mateix; e aqd seria bo en especial a
vosaltres per los vins que no es mudassen ni tornassen agres.
Pag. 29

Dades antropolgiques:
Lom, estampa vivent de la frondositat i de la robustesa i emblema de la longevitat, s
un arbre ttem de la vida pblica deis pobles de les nostres muntanyes i de tants altres
de la pennsula, on cimalleja i presideix les places principis, donant recer i fresca i
fonda ombra ais veins i les seues converses i contalles, una generaci rera laltra.
Lom era el lloc que donava forga a la paraula.

Les enramades de fulles dorm i hedrera i cabotetes de camamirla del Corpus de la vila
de Penguila.
Les enramades de fulles i ares de branques dorm del Corpus de Benifallim.
Les enramaes de rames i branques dorm per a ornar les cases i carrers el dia de Corpus
a Almudaina.
Les enramades dorm i camamirla del Corpus dAlbaida.
Lorm per al Corpus, a rames plantades per les parets de les cases ( Agres )
Fulles dorm i flors de camamirla per a enramar els carrers pe Corpus ( Benilloba )
Fulles dorm i de llorer per a enramar els carrers en Corpus ( Palomar )
Rames i fulles i camamirla per a enramar en Corpus, i a les faganes i parets plantaven
orm i xop ( Alcosseret de Planes)

Lom est associat principalment al cuite de Dions, pe costum deis grecs i ms tard
deis romans denllagar i enfilar els ceps i parres ais oms, costum que encara sobserva
a Itlia, i al qual tantes voltes fa esment Virgili en el llibre II de les seues Gergiques,
el dedicat a cantar les exceHncies de Bacus, el du del cup i de tots els arbres
fruiters. Una trra que exhala un b u f lleuger i una calitja voladissa que beu la
humitat i, quan vol, la rebutja, que no rosega el ferro amb un corrosiu i salabrs
rovell, aquesta enllagar per a tu els oms amb les vinyes fecundes.
Els oms es plantaven en les tombes per tal com les fulles i la corfa acten com a
vulneraris, i ho sn ms si provenen dun om que ombreja la tomba o les tombes de
princeps morts a conseqncia de moltes ferides.

Laspecte ms tenebrs de lom ens el reporta Virgili en el cant sis de LEneida en la

seua davallada al Regne de Plut, lInflexible. s aquell om gran, solitari i ombrvol
algat al mig de les goles de lOrc, entre el Dol i el Remordiment, les grogues
Malalties, la trista Vellria, la Fam, la Sofrenga, la mortfera Guerra, la folla

902
Discordia, les Escil.les biformes, la serp salvatge de Lema, la flamejant Quimera, les
Grgones, les Arpies i molts animals ferestes i monstres. Lom en els brancs seculars
del qual nien els somnis vans:

Gran, al mig, i ombrvol, estn un om els seus braqos

seculars i els seus rams: s brama que hi nien els Somnis
vans, una mica pertot, aferrats a totes les fulles. ( v. 282-284 )

En el llenguatge de les flors lom simbolitza la bellesa divina.

A la trra on vaig nixer hi ha un poeta.

Eixe poeta ets tu, mestre de la inquietud
serena!
Miguel Torga: A un olm

Dispars de caqadors sobtant la tarda clara!

Vet aqu que Vestiu - un altre estiu - s mort.
Flor iren lli i espgol; el bruc s rosa encara.
S han esgroguit els oms de cara al nord.
Mrius Torres. Poesies. Llibre V, 72.

Tenia el riu margenis de misteri

tapits de jovenvols xops i oms vells...
La palma rompuda.

El riu-rau est encalat. Prop grinyola una snia. Un om puja torqat, i entre el negre
encaix del seu fullatge sembla ms blau el cel.
Gabriel M ir Del viure.

I ana mitja hora avall, fins que trob un rsteg pon de troncs d om i gleves de
segadissa que travessava el riu davantper davant d un mol.
Enric Valor. Home roig, gos pelut i pedra redona. O.L.C. vil, p.259

L artjol filador a l olm s enabra

braqos d esposa que a l espds se Uiguen
i entre ses branques lo colom deis hoscos
parrupejant a sa coloma crida...
Jacint Verdaguer. Canig: Cant des. Guisla.

s aqu que he viscut l amor del meu pas,

del correr esgraonant un seguit de teulades,
de la plaqa de l om, del portal ombrads
que enclou en la paret ses pedres arquejades.
Josep Sebasti Pons. Primeres Poesies L Estel de TEscamot: L 'al de la mar

Ie ls oms de negra cima entre estrelles gelades...

Jo h n K eats: A Reynolds

La llum del vespre s atura

903
a la carena deis oms.
Quan l *estelada fulgura,
tremola Vaigua d unpou.
Jordi Pmias i Grau. Terra cansada'. El buit

495.- Umbilicus rupestris ( Slisbury) Dandy

Crassulaceae
Crassulcies
Noms populars dinics: Sombreret, sombrerets ( Pego, Castells de la Serrella, Castell
de Rugat,)
Cura-mal ( Bolulla,)
Campanillos ( Alcal de la Jovada )
Altres noms populars: Herba de melic, melic o llombrgol de Venus, orella de monjo,
barrets de capell, capellets de teulada, coques de paret, capadella, tassa de jueu, herba
llombriguera.
Dades ecolgiques: Eurasitica. Roquissars, mrgens de pedra seca. Desplegant el red
fullam o dre9 ant lespig floral dentre els cantals duna sospedr o deis forats de la
penya, el melic de Venus, sembla una fantasia o somni tranquil de la pedra.
Dades etnobotniques:
Per a les ferides i grans posant la fulla crua i amb tel llevat damunt ( Bolulla)
Oli per a curar talls i ferides. El dia de 1Ascenci a les 11 del mat omplies una botella
doli i posaves dins els campanillos, tot, fulles i espig ( Alcal de la Jovada)
Oli de sombrerets per a curar mals. Fulla sencera ( Castell de Rugat)
Llevar el tel de la fulla i posar directe sobre la ferida ( Pego )
Passar una fulla per damunt de les berrugues per a que sen vagen ( Gandia )

496.- Urginea martima (L.) Baker

Liliaceae
Lilicies
Noms populars dinics: Ceba porrera, en general a tot el territori ( Rafelcofer, Pego,
LAtzbia, Beniarbeig, Pedreguer, Xbia, Gata, Jess Pobre, Benissa, Benimeli,
Parcent, Famorca,), ceba porrina ( Potries, La Font dEn Carros, Oliva, Foma, Alcal
de la Jovada, Benissili, Castellonet de la Conquesta, Llutxent, Castell de Rugat,
Beniarrs, Sella, lAbdet,), ceba porra ( Benissili, Beniopa, Almiser ); ceba borda (
Alfauir )
Altres noms: Ceba marina.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Herba notable, molt abundant a les clides muntanyes
costaneres, prpia de matollars eixuts litorals, no massa lluny del clid hlid de la mar.
De la serra de Penguila cap a ponent ja no creix ni la coneixen, com lartjol o el
margall. Al llarg de lany es fa ben visible el seu forgut roset de fulles basals esclatant
com a ampies flames verdes ran de trra; i quan ja tomba lestiu, en pie setembre, sense
esperar les primeres pluges tardorals, ens sorprendr vore en plena serra, descollant
devanida i humil sobre el ressequit matollar, lesvelta i fresca espiga de la ceba marina
florida de blanc com un lliri salvatge de muntanya.
Dades etnobotniques:

904
s una planta molt coneguda i tinguda per txica a tots els pobles de les muntanyes
termomediterrnies del territori on creix.
Usos antiparasitaris:
Una, tres o cinc cebes dins duna caixa de sabates i posades baix del Hit a tall de vacuna
contra les grips, bronquitis i encatarraments de rhivem ( Gandia )
Tres cebes baix del llit dins duna caixeta s bo per ais constipis i grips.Tamb
penjades al corral o en la caixeta per al poli de les gallines ( Benissili).
Es penja una ceba en el corral per a que no crien els polis de les gallines. Penjada i
creixent en laire ( Parcent)
Dos o tres cebes porreres penjant al corral per al poli de les gallines ( Parcent)
Per a penjar ais corris i fer fugir els polis i els insectes ( La Font dEn Carros )
Les cebes eixes les posaven ais galliners per al poli de la gallina ( O liva)
Ma mare la parta per la meitat i la deixava en el corral de les gallines per al poli ( Pego
)
Mon pare xacava un parell de cebes porreres ben grosses dins dun sac i les posava en
un rac del corral per al poli ( Pego )
La ceba porrera la penjaven on hi havia animals ( Benimeli)
Penjaven cebes porreres en el corral i tot el poli de la gallina se nanava. Mon pare tenia
el gust descarbar els cantals per a traure alacrans, i desps en una aix parta una ceba
porrera i li la posava a lalacr que picava pero desprs ja no volia picar ms ( Gata )
Anaven al Montg a per dos o tres cebes i les tiraven dins el galliner per a que els
animals no tingueren poli ( Jess Pobre)
Penj, una, dos o tres, en el galliner i sen van els polis ( Alfauir )
Penjaves set o huit cebes dins del galliner i no tenies polis ( X bia)
La ceba porrera per al poli de les gallines ( LAtzbia )
Aix ho gastaven, abans, en les quadres per a les puces i caparres, i ara encara ho posen
per ais coloms ( Beniarbeig )
Ho gastaven abans, ho penjaven ais llocs on estaven les gallines o els coloms per llevar
el poli ( Jess Pobre)
Ho penjaven al galliner per al poli de les gallines i del matxo ( Famorca )
Larrancaven i la penjaven de lescaleta que tenien les gallines per a ajocar-se, i ma
mare dia que aix anaven els polis all, i a les gallines i animalets no ( Potries)
La ceba de baix per a penjar-la per a que no vagen les mosques ( Foma )
Quatre cebes penjades en el corral per ais mosquits ( Alcal de la Jovada)
La ceba porrera per a les almorranes posant-la baix del llit ( Xbia )

Usos veterinaris:
Per a curar els tocats de les haques. Ho bullien i partien i enratll en un drap la posaven
damunt deis tocats. Trau la inflamaci com la caralla que es ms fina ( Beniopa)
Usos agrcoles:

905
Els uelos dabans ho plantven al costat de les oliveres per a que no agarraren malea; si
hi creixia prop no la tocaven i si no la plantaven ( Almiser )
Abans plantaven la ceba porrina a les soques de les oliveres per a la malea (
Castellonet de la Conquesta )
Ho plantaven a la soca de 1olivera per a que no agarrara el cuc, la barrineta, i quasi totes
les oliveres de la serra tenien una ceba porrina plant, arrim a la soca ( Llutxent)
Plantaven cebes porreres baix de les pomeres per al poli ( Gata )
Li plantaven aix al costat de lolivera per a que no acudir tant la formiga ( Benissa)
Abans quan encara treballaven la trra amb ferramentes plantaven cebes baix deis
tarongers a postes, al costat de la mateixa soca ( Palma de Gandia)
Tocant a aquest s diu fra Miquel Agustn que per a fer la figuera bona i frtil cal
plantarli prop de la soca una ceba porrina.
Usos rurals:
La canya o tija, buida per dins a diferencia del gam, els pastors i ca9 adors dabans la
gastaven per a traure i beure laigua de les codolles, introduint-hi la canya i xuplant (
Ebo, Castells de la Serrella).
Els joven 9 ots posaven una ceba davant de lalacr, i si picava la ceba amb la seua
esteva de picar, mora ( Alcal de la Jovada )
Feiem una crrega de cebes porrnes i li les portvem a lamo de la pelaora vella i que
desprs en treia lessncia ( O liva)
Dades antropolgiques:
Penj a la biga de casa per ais zels deis xiquets ( Xbia )
Les cebes porrnes contenen un veri irritant - valus contra els ratolins i les rates - i se
les utilitzava com un porgant i dirtic abans dintervindre en un acte ritual; dac que
arribaren a simbolitzar leliminaci de les males influencies ( Plini, el Vell: Historia
Natural xx39 ), i la imatge de Pan era fuetejada amb cebes porreres si la ca9 a era
escassa. Robert Graves: Los Mitos Griegos, Naturalesa i Fets de Pan; nota 3ra.
Totes les plantes bulboses, pero sobretot lescil.la, saferren a la vida. En efecte,
penjada, continua vivint i resisteix aix per moltssim temps. Es fa servir incls per a
conservar altres fruits emmagatzemats com la magrana, si shi introdueix el pe9 . Les
plantes ingerides en ella, germinen abans. Hom diu tamb que, si es planta a lentrada de
casa, es preservatiu contra la desgracia que lamena9 a.
Teofrast. Histria de les Plantes. Llibre VII; cap.13, frag.4.

497.- Urospermum dalechampi (L.) Scop. ex. F.W. Schmidt

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Cama-roja de porc ( Potries)
Dades ecolgiques: Mediterrnia Centro-occidental. Hemicriptfit escaps. Herba ms
aviat menuda pero amb molta presncia pe gruix de les fulles vellutades i de les flors

906
dun groe ciar pero molt llumins, propia deis herbats mesofitics subnitrfils, com en
algunes vores de camins.
Dades etnobotniques:
Verdura pero has de canviar-li laigua dos o tres voltes i sen va lamargor; i com s
fidloseta i encamaeta sn bones igual ( Potries )
Quan s tendre es fa en companyia de les altres herbes ( Alfauir)

498.- Urospermum picroides (L.) Scop. ex. F.W. Schmidt

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Morro de porc ( Benimaurell, Ondara, Pedreguer, Gata, Jess
Pobre, Ondara, ), morret de porc ( Beniaia,).
Coleta de porc ( Benimeli)
Coleta ( Vilallonga, Palma de Gandia, Benirrama, Benial, Benissiv, Benitaia,
Benissili, Beniaia, Trbena,)
Citr ( Bellreguard, Beniaij, Potries, La Font dEn Carrs, Benipeixcar, Almiser,)
Cap-roig ( X al,)
Borr ( LA bdet)
Borratxa ( Salem, Rfol de Salem, Albaida,), borratxa borda ( Albaida)
Pastanaga ( Sim at)
Llics dase (Tormos ), col borda ( ),
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Terfit escaps. Herba tendral semblant al llics dase
propia dherbassars eixuts subnitrfils com els que es fan a les vores deis camins i deis
bancals, i en alguns vessants de muntanya xafigats i aclarits.
La coleta de porc fa la fulla ampia i redona i es cria molt per baix deis garrofers (
Benimeli)
Dades etnobotniques:
Verdura de les bones ( Potries, Vilallonga, Palma, Benipeixcar, Bellreguard, Simat,
Tavemes de la Valldigna, Benimaurell, Castells de la Serrella, Xal, Beniaia, Tormos,
Trbena, Jess Pobre, Benimeli, LA bdet,)
s molt bona verdura ( Almiser )
La coleta s molt bo com a verdura ( Benial)
Aix s mel ( Albaida)
Aix ho faig io per a verdura ( Benirrama )
La fem per a verdura, sn ms gruixets que els llicsons ( Benissiv )
El morro de porc, aix s bonssim bullit ( Pedreguer)
La borratxa, la ms bona de totes. Bonssima. Li diem borratxa pe color tirant a marr
quan es soleja i si es fa a lombria es fa blanca ( Salem )
La borratxa no s una verdura d o^a pero mesclant-ne una poca va b, pero si carregues
daix, no. Fas quatre borratxes per a mesclar-ho ( Rfol de Salem )

499.- Urtica urens L.

Urticaceae
Urticacies

907
Noms populars dinics: Ortiga ( Pego, Beniaia, La Font dEn Carros, Daims, Gandia,
Xeraco, Xeresa, Simat, Beniaij, Potries, Alfauir, Castell de Rugat, Beniarrs,
Beniatjar, Otos, Palomar, Trbena, Ares del Bosc, Alcoleja, Alcdia de Crespins ),
ortiguera ( Daims )
Gordianes ( Alcal de la Jovada ), guardians ( Alcoi, Cocentaina, Alcoceret de Planes,
Petrer,)
Serenator ( Tavemes de la Val Digna )
Sema ( Sella). Amb l, oberta.
Pica-carnes ( Gorga ), pica-mato ( Gandia, Castell de les Gerres, Pego, ), mara-gato (
Bellreguard ), pica-sapos ( Xtiva ), pica-patos ( Cocentaina, Beniarrs, Gorga,
Benidoleig,), pato ( Pedreguer,)
Els ms vells no hem dit mai pica-mato sin ortiga ( Castell de Rugat)
Ac sempre hem dit ortiga, en un atre pobl no ho s. Pica com un dimoni ( Benimantell
)

Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Herba cuberta de pels urticants, rgids i

trencadissos, de fulles oposades amb el marge asserrat, de flors verdoses unisexuals. s
molt abundant al sotabosc deis camps de tarongers, les engires de corris, sesters de
muntanya sempre en ectops mderals, formant part de pastures i herbats freses, ben
nodrits i adobats o nitrificats. La base deis pls urticants t una vescula amb suc irritant
que cont cids orgnics, histamina, serotonina i acetilcolina, el qual s el responsable
de la reacci cutnia de tipus no inmunolgic o acci revulsiva amb ardent cossor que
causa el seu contacte amb la pell, el qual pot produir en alguns individus ms sensibles
una fava que pot ser transitria o durar ms dun dia.
Les especies congneres, Urtica dioica L. ( Subcosmopolita. ), Urtica membrancea
Pouret ( Paleosubtropical ) i Urtica pilulifera L. ( Mediterrnia. ), tenen els mateixos
usus medicinis populars, les mateixes qualitats alimentries i causen els mateixos
smptomes txics.
Dades etnobotniques:

En tisana neteja i fa la sang clareta ( Beniaia )

Les ortigues per a la circulaci de la sang ( La Font dEn Carrs )
Molt bona per a la circulaci de la sang, fins en carnes que cal amputar ( Cocentaina )
Purifica i rebaixa molt la sang ( Almudaina)
Ma uelo per a rebaixar la tensi es fea ortigues bullides ( Alcdia de Crespins )
El pica-sapos per a la circulaci ( X tiva)
Lortiga per a la tensi de la sang. Bollida, i prendre-la en dej ( A lfauir)
Els guardians per a la sang ( Cocentaina )
Lo millor per a circulaci de la sang sn les tasses dortigues. Bullit ( Beniatjar)

Tasses dortiga contra lansietat. Mon pare sen fa una botella de dos litres i va bevent (
Palomar )
Per al reuma ( Beniaia )
Per al constipat bullida amb dos figues seques i una culler de mel ( Beniarrs )
Per a desinflamar derrames, blares i moradures produides per colps o contusions. Picar

908
un bon falcat dortigues i aplicar sobre la part afectada, cobrint-ho amb un lien?, drap o
bena. En pocs dies ho desinflama i ho fa desaparixer tot ( Gandia)
El serenator bullit es beu per a certes enfermetats ( Tavemes de la Valldigna )

El serenator per a rascar-se 1esquena i les carnes pal mal dossos i rauma ( Tavemes de
la Valldigna)
Per a ortigar-se o flagelar-se els brafos, les carnes o les zones afeblides o paralitzades
per
un accident vascular ( Benimaurell)
Per a ortigar-se o refregar-se , com un massatge, les carnes o els brafos cansats per excs
de treball amb un pilot dherba fresca a tall de liniment ( Cocentaina )
Aix que pica tant abans ho usaven per al dolor. Agarraven un manollets dortiga, i
vinga pegar-li i diu que donava alivio ( Benasau )
Per a refregar damunt deis dolors del reuma ( Pego )

Per ais prunyons: Posar els peus afectats en aigua calenta dortigues bullides ( Ador )
Picar ortigues i amb el suc fer fregus sobre els prunyons ( Almisser )
La xacaven i ho posaven, en un drap de lien?, com a un ampastre per a madurar els
grans ( Xeraco )
Les bollien per a rentar i curar la roja deis porcs ( La Font dEn Carros )
Excitant: ma mare les tirava a les gallines per a que pongueren ms ous ( Pego )

s culinari:
Ortigues per a lensal i bollides. Les dones les collien en companyia de les roselles, les
cama-roges i els llicsons ( Beniaij )
Verdura. Es fan tortilles ( Beniaia). Verdura ( Pego )
La ta Mara Rosa els fea per compte de verdura, ho bollia ben bollidet ( Benidoleig )
Noms que fa9 a un reixiu ja est pie de gordianes. Ac no shan menjat mai ( Alcal de
la Jovada)
Hi ha qui se la menja tamb ( Xeraco )

Les ortigues, hi ha qui ho gasta per a llavar-se el cap ( Beniarrs )

A la provincia de Castell ( Luis M ulet) ha estat utilitzada com a dirtica, hipotensora,

detoxicant, antipletrica o hipoviscositzant sanguini, hipocolesteremiant, anti-
reumtiques i tnic vens.
Nelly Amold a la seua Contribution a la connaissance ethnobotanique et medicnale
de la flore de Chypref Pars: Universitat Ren Descartes 1985. ) tracta extensament
les ortigues a les quals reconeix virtuts dirtiques, hipoglucemiants, antidiarriques,
tniques, antianmiques, galactagogues, emmenagogues, antiescorbtiques,
hemosttiques i cicatritzant.
En cas de blessures par projectile, application du suc de la plante fraiche en usage
externe, puis cataplasme d orties crases appliqu pendant douze heures, pour faire
sortir le projectile.
La plante entire cuite est efficace comme nourriture des convalescents aprs la
typhoide, en cas d anmie et de tuberculose.
Tamb reporta que tant 1urtica urens, com lapilulifera o qualsevol de les altres, ha
estat utilitzada per a desvedar els desigs camals, augmentar la puixanfa sexual i
reputada afrodisaca: grans mlts amb el suc de larrel o barrejats amb mel i absorbits;

909
o consumits com un aliment; o prenent la inusi aquosa de la planta. Popularment hi
ha la creenfa que aquests grans tamb ajuden les dones estrils a esdevindre fertils, a
estar en preny. Aquests grans mesclats amb fulles sn un excel.lent aliment per a les
gallines i aucells; i hom diu que afavoreixen la posta preco9 dous.

Diu Hildegardis von Bingen : Lortiga acabada de brotar de la trra i cuita s til per a
la digesti de 1home perqu depura lestmac eliminant les mucositats. Una persona
que siga involuntriament desmemoriada, que pique ortiga per extrauren el suc i
afegesca un poc doli i quan sen vaja a dormir que sunte el pit i les temples. Que ho
fa?a amb freqncia i la seua memoria augmentar.

Lortiga. Eixa vost no sap per a qu s bona ? Lo que dna molta faena, vost agarra un
grapaet dortiga, la bull en aigua, i quan laigua est gel, arruixa i ja pot haver poli de
fresols, darbre o de tot, que el mata. N hi ha prou amb dos matetes per 4 0 5 litres
daigua ( Ares del B osc).
Les fulles del plantatge, la malva, la menta i el raim de pastor shan fet servir
popularment per a assuavir la irritado cutnia refregant-les sobre la pell afectada.
Les llavors que han estat usades com a febrfugues s consideren toxiques ja que poden
provocar una acci purgant drstica.
Ls de les ortigues en infusi era molt freqent entre els romans com a remei per a la
tos, igual que les malves. Aquest s ve ben arreplegat per Catul en la seua Poesia 44, on
refereix molt agrai'dament la seua grata estada en la seua heretat ais afores de Tbur (
Tvoli), - ciutat que era llavors una de les estacions destiueg de la societat romana ms
distingida -, on es refugi per tal de traures del pit una maleida tos que la seua
golafreria
li havia fet agafar:
Llavors, un ffed encatarrament i una tos persistent em sacsaren fins que em vaig
refugiar al teu recer i em vaig curar amb reps i ortigues ( et me recuraui otioque et
urtica.)
Tamb Celso, 4,10, 4 : Vtilis etiam in omni tussi est...cibus interdum mollis ut malua et
urtica.

Dades antropolgiques:

Abans els xiquets cantaven, davant de les ortigues, bo i senyant-se cada volta:

Ortiga, ortiga,
si em punxes et lleve la vida.
0
Ortiga maleida,
si em piques et llevar la vida.
1
Ortiga, ortiga si em punxes
i el capell ho sap ( o, si Sant Sebasti ho sap )
et llevar el cap.

Mitologa:

910
Les ortigues juguen un paper penitencial i alliberador, inicitic, en la bella rondalla
popular d'Els set germans encantis, arreplegada a Agost per Joaquim Gonzlez i
Caturla, on Tnica forma de vncer Tencantament sobre els set filis del rei obrat per les
males arts de la reina-bruixa deis ulls de color de maragda s que totes les nits, a
mitjanit,
la princesa-germana-herona, sense dir-li-ho a ning, ha danar al cementeri a collir
ortigues, amb les quals haur de teixir set tniques, una per a cadascun deis germans...

Precisa i preciosa aquesta aparici de les ortigues en aqestes dues memorables lnies de
Valor:
...Pabaixaven dins el tat per la carretera del port, cam de la vila silenciosa, cam del
cementeri humil i aromat dherbes flairoses i bordons dortigues...
La idea de l emigrant". p.52

500.- Verbascum sinuatum L.

Scropholariaceae
Escrofularicies
Noms populars dinics: Tarponera ( Planes ), talponera ( M anuel), trap ( Pedreguer);
salponera ( Planes )
Orella de burro ( Beniarrs, Trbena,)
Animetes santes ( Catamarruc ), per la caiguda lenta de les flors en colpejar la soca.
Panets de formatge ( O tos), per la forma deis capolls floris.
Altres noms populars: Ploranera, tamb per la caiguda lenta de les flors en colpejar la
soca.
Dades ecolgiques: Mediterrnia-Iranoturaniana. Herbats subnitrfils, vores de camins i
de carreteres, camps deixats.
Lorella de burro fa sa flor com el matalobo ( Trbena )
Dades etnobotniques:
Anem a vore les animetes santes . Animetes santes caieu , joc infantil a
Catamarruc.

501.- Verbascum thapsus L.

Scrophulariaceae
Escrofularicies
Noms populars dinics: Treponera ( Xal, Callosa dEn Sarri,), traponera ( Benirrama,
Fleix, Benimaurell), herba traponera ( Jess Pobre ), taponera ( Ontinyent), talponera (
O tos)
Col de moro ( Ebo )

911
Guardalobo ( Castells de la Serrella, Famorca, Beniaia, Catamarruc, Alcoi, Benimarfiill,
Benimassot, Balones, Alcoleja, Sella, Beniarrs, Tibi, La Torre de les Maanes, Agres,
G ata,), guardallobo ( Sella ), guadalobo ( Castells de la Serrella, Beniaia, Catamarruc,
Benimassot, ), gordolobo ( LOrxa, ), gordollobo ( LAbdet ), bordellobo ( Parcent );
mata-lobo ( Trbena)
Orellot ( Alcal de la Jovada ), orella de burro ( Catamarruc, A lbaida,), orella de llop (
Benimassot)
Tor5 udera ( Orba )
Sabatera ( La Torre de les M afanes)
Altres noms populars: Ciri de Nostre Senyor ( La Val del Tenes )
Dades ecolgiques: Eurosiberiana. Ermots i matollars xafigats, volts de masos, corris i
barrancs, vores de camins de muntanya.
Dades etnobotniques:
Fulles molt bones per ais constipats ( Beniaia)
Per ais constipats no nhi ha altra cosa millor. Bullir en aigua una fulla dorella de burro,
dos o tres figues seques i un trosset despig de dacsa. Beure ben calentet. Millor amb
mel. Dos o tres tasses al dia ( Catamarruc )
El guardalobo s molt bo per a la tos, per al constipat ( Famorca)
Traponera per ais constipats. Lespig s lo bo, la fulla no ( Benirrama)
Guardalobo per ais costipats ( A lcoi)
Fulles dorellot per al constipat ( Alcal de la Jovada )
Fulles bullides de traponera per a la tos i per ais constipats. Afegir sucre o mel ( Fleix )
Per a la tos ( Alcoleja )
La fulla de guardalobo per al constipat ( Sella)
Mata-lobo per ais costipats. Bonssim. La fulla; es pot posar corfa de llima i mel (
Trbena)
Lherba traponera s bona per al constipat. Lhe bullida moltes voltes ( Jess Pobre )
Frmula popular de Benial per a guarir un refredat: un ramet de tim, dues figues
seques, dues fulles de treponera ( Verbascum thapsus ), bullit tot en dos gots d'aigua i
mig gotet de vi. S'ha de deixar bullir ms de cinc minuts i menys de deu, i s'ha de
pendre un got en dej i un altre cara al llit.

Xarop de guardalobo per a la tos ferina:

Tres fulles de guardalobo
Tres ulls de romer
Tres ulls de pi
Tres fulles de nesprer
Tres ullets de tim
Bullir en un litre daigua i un quilo de mel o de sucre; bullir a foc lent i llarg, que prenga
el color de totes les herbes.
Prendre una culler sopera en dej, i una altra de nit ( Castells de la Serrella)
El guardalobo per ais constipats. A soles o mesclat amb lestepa. Hi ha qui posa tim. El
guardalobo i 1estepa tenen un beure dol? ( Agres )
Pegats de fulles de traponera en el ventre per a la diarrera ( Benirrama)

912
Contra les febres tifoidees: Es pica ben picat, fulles de traponera, grans de raim verds i
ulls dherba alfals, i sesguita la barreja amb vinagre. Pegats en baix ventre ( Benirrama
)
Fulles bones per a fer banys i bafs per a les almorranes ( Castells de la Serrella )
Lo millor del mn per al pit, el fetge i les almorranes. Tasses de fulles i flors; si no n hi
han flors es posen noms fulles ( LOrxa )
Banys de fulla bullida de guardalobo per la inflamaci interior, colps... Tovallons o la
mateixa fulla ( T ib i)
Per a curar ferides posant-ne una fulla al damunt ( Ebo ).
Quan segvem, si alg es fea un tall senrotllava el dit en una fulla de guardalobo (
Benimassot)
Enmig del raspall es posava lespig de la talponera i durava ms, feia de puntal ( O tos)
Dades antropolgiques:
L Elvira era llesta com una guineu, havia aprs a pescar a mans i noi se li n escapaven
gaires. Aix sense males arts, que si espicava l aigua amb blanera, al cap d una estona
les truites anaven borratxes i s abandonaven a les mans encara que fossin inexpertes.
Pero aquesta lluita no s lleial i no et deixa satisfet, deis l 'Elvira. s una trampa.
Mara Barbal: Pedra de tartera. Pg: 73-4

502.- Verbena officinalis L.

Verbenaceae
Verbencies
Noms populars dinics: Verbena ( Bellreguard, Palma de Gandia, Beniaia, Tormos,
Trbena, ), berbena ( Pego, La Xara, Jess Pobre, Benirrama, La val de Laguar, Castells
de la Serrella, Alcal de la Jovada, Planes, Trbena, Terrateig, Carnela, Quatretonda de
la Val dAlbaida, ), berbena borba ( Planes, Catamarruc, Beniarrs, Cocentaina, );
cuquets ( Cocentaina)
Dades ecolgiques: Cosmopolita. Herba de pratells humits i ben nodrits de maijal, volts
de fonts i de sequials, sempre sobre terrenys frescals. T davall i arran de trra un guixut
rizoma del capdamunt del qual tots els anys rebrota a tiges quadrades ben dre?ades, altes
i ramificades en canelobre, en les puntes del qual trau les seues floretes blavenques i
porprenques, que podrem vore en tot el seu esplendor al pie solstici destiu, i al llarg de
lestiu i bona part de la tardor. Fa unes fulles ampies, de vores retallades duna manera
singular i inconfusible com el seu color verd brillos i intens.
Dades etnobotniques:
Per a reblanir i netejar grans endanyats, forncols, mamelles endurides per llet entumida
( mastitis ) i Asures de mugr infectades. Unes quantes rames fiilloses i Ilustrases,
picades i trossejades. Posar en una cassola a remollir amb seg ranci o un bon oli
doliva, a poquet foc. En acabant es batussar una clara dou al punt de bescuit i mesclat
amb lherba saplica tot sobre el gra a rebentar o la zona afectada amb una gassa i un
drapet ben net. Canviar a lendem. Xupla, desinflama i cicatritza.

913
 Al mes de donar de mamar me se van fer tallets, i no poda donar llet, i al entumir-se
la llet i dir ac estic io, ali es va fer dur com una pedra, que si no pesava mig quilo, una
quarta segur; i la inflamaci pujava i pujava, i hasta em va arribar un poquet al coll.
Mara, la mare dAlfredo Caudeli, que era cosina germana de Teresa que teniem
moltssima amistat, em va dir que Candideta tenia un cercadits que negre li pujava hasta
dalt de la munyica, i que sel va curar en berbena, que s una herba que creix en les
squies.
A mi me la portava Sauret, el de les Nanetes, de la maijal de Pego, que anava carrejant
bous pac ac pac all.
Primer la rentava en aigua neta, i la tallava ben menudeta amb les tisores netes en
alcohol. Desprs, la posava al foc en una cullereta de seg ranci, per a tibiar-la un
poquet, en un casset de porcel.lana dedicat noms per a aix. I en acabant la msela de
Therba i el seg la posava damunt dun drapet net i una gasseta, i en seguida damunt
posava la clara dun ou batussat a punt de bescuit; i per a tapar- ho, posava damunt de
tot una altra gasseta, que es la que toca la pell en aplicar lemplastre sobre la inflamaci.
Lemplast es pot sostindre amb una faixa, o en el sost com portava io. Si se neixia una
miqueta de berbena i tocava la pell no passava res. La gasseta s ms per sostindre
millor lherba damunt del mal.
Aix cada 12 hores a primeries i desprs quan estava ms bo, cada 24 hores; sempre
segons mal.
A poquet a poquet anava desinflant-se pero el m a l, lo dur i inflamat, ali anava fent-se
com una llagueta que obria els poros i anava traient-ho. Com anava una bona bona bola
dins, vaig fer-ho molt de temps, un mes i mig potser, hasta que el pit sablania, i la
llagueta quan va traure-ho tot, anava tancant-se, posant-me lo mateix. La berbena igual
com va obrir va tancar. Es va eliminar tot, total, total ( Bellreguard ).
La que s la fulla la picvem, i ben matxuc i amb una clara dou, laplicavem, en una
gasseta o drapet net, damunt dun gra ( Bellreguard)
Pegats de berbena pas colps, genollaes i moraes, per traure la sang: Tres o quatre fulles
de berbena. Un blanc dou batut. Nou faves crues picaes ( fetes faria ). Nou draps o un
doblat en nou plecs. Nou dies. Canviar cada dia ( Trbena )
La picvem verda i ho posvem damunt per a les morares i xuplava ( Quatretonda de la
Val dAlbaida )
Aquest s de la berbena i les faves ha sigut enregistrat per Mara Ibars i Ibars com a
propi de Dnia tradicional a la seua bella novel.leta L ltim serv: Com el peu se li fea
negre, una experimentada li fu promesa dun micap que no marrava Uns brinets
de berbena borda, ben picats i pastats amb una clara dou i al damunt la pols de nou
faves seques. Escampar-ho per tot el rogle alterat i tapar-ho amb un drap fet amb nou
plecs. A les vint-i-quatre hores lempastre shauria xuplat tota la sang roina.
Per ais colps, bacs o mals de gola forts. Es pica b la planta i es batussa amb clara dou i
saplica sobre la part a tractar, tot sobreposant-li nou drapets damunt ( Benirrama).
Aix em va salvar la vida. Tenia aliacr i una par al pit, un colp de sang pe disgust i
la costal que em vaig pegar fent una carrera darrere duna cabra golosa. La berbena
m ho va traure i netejar. Picat de fulles i tronxo en un morter. Afegir un blanc dou. Fer
una pisma dou amb lherba, i escampar una miqueta de cnem, estopa de corda. Que
lherba no toque la cam que se la menjaria. Renovar tots els dies. ( Benimaurell)

914
La berbena ben pica en un morter, i es posa damunt dun pedacet amb una clara dou en
lo punt, i es tapa en una gasseta, i posar sobre el colp o la lesi, i finalment part de fora o
damunt de tot, set plecs de roba, que sn els que es xuplaran tot ( Jess Pobre )
Picada en vinagre o seg per a fer pegats per ais colps i morats ( Benissili).
Micapanet de fulletes picaes de berbena borda per a les buanyes endenyaes. Neteja,
destruix i trau ( Concentaina )
Ampastre de berbena borda i cera verge damunt una gasa i damunt un drap, posat
damunt de lestmac amb rsula ( Cocentaina )
En pegats per a les blares ( Beniaia),
Pegats de verbena borda per ais colps de sang i blares ( Catamarruc)
Per ais colps de sang i blares. Trau la sang. Falcat de fulles picades. Trenques un ou i li
poses la clara a les fulles i ho fas tot ben batut. Ho poses damunt duna tela i saplica
sobre la ferida o la blara i damunt poses huit draps, teles o gases ms. Lherba no toca
directament la pell ni la ferida. La sang puja. Lhedra igual pero s millor la berbena (
Pego )
Aix es pica. Si et pegues un colp, agarres un manoll de berbena borda i en fas un pegat,
lesguites de vinagre, i ho poses damunt com un emplastre ( Planes )
Pica i esguit de vinagre per ais colps, bacs, cascats i morares; xupla la sang ( Planes )
Posat sobre els colps i la sang truida ho xupla ( Beniarrs )
Pegats de berbena per ais colps amb fulles de penquera i dherba alfals, picat amb faria
dordi ( Alcal de la Jovada )
Pegat de berbena, clara dou i faves seques picades, tot mesclat, per a traure la sang deis
colps. No conv posar mai aquests pegats sobre ferides obertes ( La Xara )
La verbena per a fer pegats ( Trbena)
Tassetes de berbena per a curar les tercianes ( Alcal de la Jovada )

Mixtura per a Venuresi ( Banyeres ):

Verbena
Sej olida
Ans
Una tasseta en anar a gitar-se.
Bona per ais conills, es fa prop de squies, dauia ( Cocentaina )
Dades antropolgiques:
Ab fin amor vos am, senyora bella,
tan liamn com requer amor franca;
per go us present de berbena una branca
e us do el bon jorn p er ventura novella...
Joan Basset ( s XIV-XV)

503.- Vibumum tinus L.

Caprifoliaceae
Caprifolicies
Noms populars dinics: Llorer bord ( Benirrama, Benial, Penguila, Benidoleig,
Benimaurell, Alcal de la Jovada, ), lloreret ( Castell de la Serrella, ); marfull (
Banyeres, Callosa dEn Sarri, Penguila,)
Altres noms populars: Santjoanera ( Alt Camp )

915
Toponimia:
El Mas i el paratge del Marfullar, en el terme de Banyeres, dalt de la font de
1Extremera, en la cresta mateixa de la serra de la Fontanella.
El pobl de Benimarfull, a la ribera dreta del riu Serpis.
A diversos indrets de lHorta dAlacant, apunta Daniel Climent, saplica el nom de
marfull a un insecte llarg i prim que, en picar, produeix ronxes molt marcades i
doloroses.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Arbust fose, verd tot lany, de dos a tres metres
daltria, de branques adultes grisenques i les jvens vermelloses i pubescents, de fulles
que recorden les del llorer, persistents, oposades, coricies, enteres, amb el limbe ovat,
agut o subagut, glabre i de color verd lluent i intens en lanvers i ms pl.lid i ms o
menys pubescent al revers, especialment en el pe9 i en les venetes. Comenfa a florir
noms tombar lany, en pie hivem, i trau les flors en la punta de les rames, en ramellets
aparasolats espessos, sn blanques o vemissades lleument de color rosat, i inodores. Els
fruits, estiuenes o tardorals, sn el.lipsoidals, primer vermellosos i finalment dun color
blavenc molt fose, quasi metl.lic, els quals poden continuar dalt de larbre molt de
temps, a no ser que sels mengen les merles. El marfull, ms o menys sensible a les
gelades, s fill de les ombries tramuntanals de les contrades mediterrnies martimes i de
tendencia muntanyenca, de clima humit o subhumit, on forma part de boscams i
matollars perennes sobre terrers humitenes.
Es troba el marfull florit, al cor de lhivem, en els obacs i barranes ms tancats i frescals
de les ferestes ombries de la muntanya dinica, amb els seus enlairats i aparasolats
pomells blancs, enjoiant i enllumenant laspra fosca del bosc i deis penyals.
El marfull, que estima lombra frescal i difana deis ferestes barranes, s 1arbust ms
noble i senyorial de tots els que poblen la nostra muntanya, el de bellesa ms sobria i
serena, un autntic representant de lalta aristocracia vegetal, i una valuosa reliquia
d poques remotes ms clides i fecundes, quan amb el llorer, larbocer i daltres arbres
de fulla ampia i persistent formava frondosos boscos coneguts ara amb lagradvol nom
de laurisilva.
Dades etnobotniques:
Les verdes i amargues fulles de marfull shan utilitzat com a febrfugues; i els foscos
fruits com a porgants.
El marfull com a flor mel.lfera apareix en el llibre IV de les Gergiques de Virgili:
ipse thymum tinosque ferens de montibus altis
tecta serat late circum: que ell mateix duga tim i marfull des de les altes muntanyes,
per a plantar-ne en abundncia a lentom deis bucs. Pero el marfull no figura en la llista
darbres mel.lfers donada pe seu deixeble Columel.la.
Dades antropolgiques:
Era el temps que largelaga groguejava les solanes i el marfull blanquejava els ombrius,
fra una escueta i certera manera de referir-se ais nostres temperis hivems
muntanyenes.

504.- Vicia ervilia ( L . ) Willd. [= Ervum ervilia L. ]

916
Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Nom popular dinic: Edro; erb.
Dades ecolgiques: Irano-turaniana. Origen possiblement oriental. Herba anual, erecta,
ramificada, glabrescent, de fulles amb foliols mucronats, sense circell o poc
desenvolupat, de flors blanquinoses, amb estres violcies i de llegum glabre, molt
turulos, amb 2-4 granes. Cultivada a xicoteta escala i subespontnia poc estable en
vinyes, camps, camins, etc.
Levo s paregut a la versa vera pero amb ms potencia, i lhedro fa les fulles ms
menudes, es queda ms menut i fa la bajoqueta ms menuda ( Parcent)
Dades antropolgiques:
Eixa s ms calenta que els edros, hem sentit que diuen a Bellreguard.
Dades etnobotniques:
Farratge a tot el territori.
Els tudons saceven all on es crien edros ( Pedreguer )

505.- Vicia faba L [= Faba vulgaris Moench ].

Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Favera, la mata; fava, el llegum sencer i el fruit individual;
favar, el camp, a tot el territori. Es diu, fava de celia negra, a la ms gran, la que es
gasta per a bullir i per a secar per a lhivem. Cotes, sanomenen a la Safor les faves molt
tendres senceres amb corfa, beina o tavella. A Alcoi anomenen casaques a les tavelles
de les faves tendres.
Dades ecolgiques: Mata herbcia, de tronquet sempre dret i quadrat, de coloraci verda
molt especial tocada de blanc llunar i blau daigua. Cultivada; alguna volta naturalitzada
o subespontnia en herbats subnitrfils. Herba introduda, des de molt antic; orinda
possiblement del nord dfrica o sia.
S apropava Pasqua i en totes les casetes se notaven preparatius. Fins les deis estiuants
s obvien per refer Vemblanquinat. Vora d elles els favars, regal per a les berenes
festvoles, mostraven les beines primer es entre les mates en flor i la vinya s ador nava
amb tendres brots.
Mara Ibars i Ibars. Vides Planes.
Sorts de faveres i faves:
La fava es sembra o planta a Tots Sants. A Adsbia es diu que les faves plantades en
Tots Sants sn tardanes pero no agarren cap malea i sn ms bones.
La Safor: Faves panesques o de Xtiva. Ms tardanes i ms llargues.
Faves calentes o de Mutxamel. Ms primerenques, ms curtes pero fan menys collita.
Faves moraes. Vnen a Nadal, sn faves calentes. Eixa llavor io The perduda, lha deix
perdre, perqu mestime ms latra ( Tavemes de la Valldigna )

917
Bellreguard:
Fava agostenca. La llavor ve de Mutxamel. Li diem agostenca perqu es sembla a
lagost. Fa ms faves que la del terreno si es planta en agost i pot comenfar a collir-se
per la Purssima. No s tan gran com la del terreno, que t ms temps per a fer-se, pero
fa molt bona fava.
Fava del terreno o de Tots Sants, perqu es planta en Tots Sants.
Pedreguer: Favar mor o del terreno. Ms curteta que la fava calenta, de 8 o 9 gallons; i
ms farinosa. Favar de faves de Mutxamel o calentes. Ms primerenca i ms llarga.
Trbena: Faves del terreno, de 4-5 gallons. Les millors. / Faves de Mutxamel, de 10-12
gallons, ms llarga.
Per ais bous, tota la mata, i es feien aixina de grossos ( Miramar )
Dades etnobotniques:
Ulls de la favera per a fer pegats per al parads o mal de dits ( Jess Pobre)
Portar una fava damunt com una castanya borda per al mal de queixal.
Hi ha la creenga arreu el terrotori que les faves fan sang, que fan la sang nova, que la
renovellen.
La fava f a mola sang he sentit dir tota la vida a casa i al pobl, Bellreguard, i per tota la
comarca de la Safor.
Les faves en la cuina dinica:
Faves sacsaes:
Primer es posa a sofregir el companatge, - costelletes de porc o uns trossets de
llangonisseta tallats a la redona -, en una cassola de test, i quan est quasi sofregit del tot
es tira una miqueta de cebeta i es remeneja tot, i quan ja est frigideta o rossejaeta la
ceba, es tiren les faves tendres pelaes amb lherba-sana estrossejaeta; i sacsar sovintet
per a que es coguen les faves i no sagarren a la cassola; hi ha qui afig una miqueta
daigua si les faves estn un poc massa madures o dures per a que sacaben de coure; i
hi ha qui li plau sentir el tast cru de les faves. Quan est tot cuit hi ha qui deixa caure un
ou.
A primeries de la tempor, se solen cuinar tamb les tendrvoles cotes, partides com els
fesols de trencar, i en companyia de les faves tendres soltes ms granades. ( Bellreguard
)
Al pobl del Castell de Guadalest un vell i amable llaurador ens va mostrar una bella i
vella canf popular que ell havia sentit cantar tota la vida:
L andvia s bona tendreta,
la Uetuga ben copada,
les favetes en vaineta
i una xica ben templada.

Faves bullides. Es un plat de final de tempor, quan les faves ja tenen la celia negra. Es
bullen en aigua amb un poquet de sal, i herbassana. A lhivem, com estn seques, es
posen abans, almenys, un dia a remulla.

918
Les faves sn Tingredient selecte i imprescindible de molts plats tradicionals com s ara
Texquisida paella negra o de faves, o el nodridor i sabors arrds al forn en faves, plat
peculiar durant la quaresma.
Moraga de faves, diuen a Gata, a les faves tendres torraes, i es trau el gall, i ho poses
en un platet en oli i sal.
A Jess Pobre diuen/r moraga a una festa popular que celebren per Pasqua, en la qual
cullien les faves, i les sacsaven i sacsaven amb herba-sana, butifarra i cansal, oli,
pebre-roig i sal; i un bon vi.
La Moraga, a LAbdet, sn els cigrons torrats desprs de posar la mata o cigronera
tendr damunt de la brasil de la foguera de Sant Joan; i desprs sengruna i es menja.

La faria de faves.
L home del mediterrani s un devorador de faves. Aix de ciar i contundent ens ho diu
el mestre Pa. Tot i que el cultiu i Ps de les faves en la cuina s antic i general, no s
freqent vore grans camps de faveres, favars espectaculars, en les nostres contrades. Les
faves shi fan, habitualment i puntualment, a la menuda i amb la mxima cura. Com qui
fa un bord en un j ard. El nostre llaurador sol plantar les faves a soles curts i comptats a
les vores i fraus del bancals de tarongers o doliveres i ametlers. Sota els ametlers
florits, formen un deis paisatges millors que es puguen vore, confirma Pa en el seu
certer article sobre les faves incls en Les liles.
Dades antropolgiques:
L alegria de Vabril resplendia en el cel sense nvols i sobre les ierres conreades. En
Vhoritz es retallaren les muntanyes clares, com primes Uaunes d argent, i les esteses
de faverars en flor embaumaven els aires amb una flaire suau i exquisida.
Caterina Albert i Parads: Ombres.
L *aire s transparencia
i la llum s or;
l aire beu Vessncia
deis favars en flor.
Oliver de les liles.
Les faves han donat motiu a moltes dites i locucions populars:
Aix sn faves comptades Dit duna cosa certa. Aix s un trete ciar, i no vingues
en histories ( Bellreguard ).
Ser faves comptaes una cosa s que sha comptat moltes vegaes, i no deu ja posar-se
en ducte per estar massa i tot asseguraes , remata el bo dEn Llus Cebrian Me 9 quita en
les seues Coses rares i curioses de la trra del g.
Estar fava . Que est bovo, que li falta un regonet, que no t prou capacitat una
persona. ( Bellreguard)
Traure ja faves de lolla . Quan una xicona o un xicon ja fa alguna mostra de
fadrinatge, de sagala, coses de Tadolescencia, es diu: Mira eixa ja va traent faves de
Tolla ( Bellreguard)

919
Equival a fer-se fadr o fadrna un xic o una xica, a saber guisar, treballar, llegir, escriure
i fer tota classe de faenes, igual que a festejar, espavilar-se, vestir-se de ms moda o
vanitat, etc., que vol dir principiar a altre gnero de vida, a mudar un altra etapa de la
vida:
Traure ja faves de Tolla
ho solen dir molt els pares,
quan veuen que els filis i filies
es lliguen les lligacames.
I en general quan noten que van espigant-se molt i que es mengen un rotllo sancer cada
menj ens diu el bo i jocos Mart Gadea en Coses rares i curioses de la trra del g.
Les faves, o donades o furtades.
Any bixest, la fava al revs.
Hi ha el joc infantil de Fava munta i clava:
Fava munta i clava,
el burro que sescagaixa
eixe la paga. ( Bellreguard )

Sembla que la plantaci de faves i el cultiu de la figuera eren al comen9 un misteri

limitat a les dones. La prohibici que els hmens sembraren faves sembla haver
sobreviscut a la del cereal, a causa de 1ntima relaci de les faves amb els espirits. A
Roma tiraven faves ais espirits en el Festival deis Difunts i si una planta brotava dun
deis grans i una dona en menjava, quedava prenyada per lesperit. La ingesti de faves,
i la de fesols, per part deis hmens pareix que estava prohibida en lpoca prehelnica;
els pitagrics seguiren abstenint-se de menjar-ne, alegant que les faves contenien sang, i
les animes deis seus avantpassats b podrien residir en elles, i si un home, no una dona,
menjava una fava podia privar a un avantpassat seu de renixer.
La fava ha estat preada de manera ambivalent, tant culinariament, simblicament com
sexualment. Els antics atribulen qualitats afrodisaques a la fava. Segons Plutarc (
Qestions romanes ) aquest efecte es deuria a la seua tendncia a generar gasos
intestinals; i per aquesta mateixa ra es vinculava la fava a lnima opsyche i al vent i,
tamb ais Tritopators, aqueixos dus que sembla que tenien lligams amb el vent i
1engendrament. Els antics grecs, al vent li atribulen la capacitat de fecundar les eges,
si giraven les seues anques al vent tramuntanal, o les voltors i les gallines; fins i tot, la
dea Hera.
Aristtil comparava la fava amb els rgans sexuals. Lluci, com el llaurador valencia,
amb el penis o rgan sexual mascul - fava o punta la fava o gland del penis -. Altres
amb els testicles. Segons Ioannes Lydus ( De mensibus 4.42 ), la fava s un afrodisac i
tamb estara vinculada a 1esperma i la sang menstrual de les dones, que mantenen un
vincle latent.
Anna Caterina Emmerich va tindre la visi en la qual lEsperit Sant en forma de fava
penetrava en els flanes de la Verge.

920
Pero Gal diu que una cataplasma de faves sobre el pubis dun miny fa que es retarde
la pubertat; i Artemidors, diu que somniar amb faves o altre llegum significa
avortament.
Fertilitat, engendrament, esperma, sang menstrual, sang que brolla de les ferides, pero
tamb, incls, sang bruta o impura i, encara, tot ali que es llbreg, els camatges i la
mort. En moltes cultures antiges, lorigen de la vulva s una ferida, feta que la seua
sang peridica recorda.
Segons Varr les faves tenen afinitats amb els Lmurs, espectres romans que entronquen
amb els espectres grecs femella que formaven el seguid infernal dHcate. El sentit
funerari de les faves en els antics. Menja dilecta deis difunts. En algunes part dItalia es
mengen faves el dia de Difunts.
Els autors antics deien per un costat que les faves eren tab per ais pitagrics i per un
altre cant que era un plat favorit de Pitgoras.
Lluci, en les Histdries Verdiques, aqueixa mena de petita enciclopedia de la ficci,
parodia i exageraraci deis prodigis i de les meravelles, fa un esment de les faves i del
div Pitgoras:
A continuado van coure faves, com tenen costum de fe r quan ixen triomfants d una
guerra, van celebrar la victria amb un convit i van fe r una gran festa. L nic que no hi
va participar va ser Pitgores, que va seure tot sol, sense menjar res, a causa de la seua
aversi a ingerir faves. Llibre 2n. Cap. 24
La fava es portadora de sort i abundancia com palesa el tortell de Reis o el de Sant
Antoni. Trobar una tavella amb set faves dins porta sort.
Ritus adivinatori. La nit de sant Joan per a conixer el cabal econmic o la fortuna del
futur proms les xiques fadrnes tiraven tres faves baix del llit. Una pela, 1altra a mig
pelar i la tercera sencera; i desprs a palpes nagarrava una i segons quina ixira seria el
proms ( Xtiva )

Es pot trobar una molt encertada i bella evocaci daquest s ritual de les faves durant la
mgica Nit de Sant Joan ais Ametlers Perduts de Toni Cucarella: I les xiques fadrnes,
que dies abans podien haver anat a demanar proms a sant Antoni de Pdua, a la
parrquia del carrer Caputxins, aquesta nit tiraven les tres faves sota el llit per
conixer els havers econmics deis futurs marits: abundants si collien la fava sencera,
regulars si era la fava mig pelada, i un matrimoni d estretors i misries si el palp per
sota el llit les havia guiades fins a la fava descorfada.

Tamb aquest s larreplega Antoni Barber i Valls a la costa de la Marina Alta:

Sagarren tres faves, una amb pell, una a mig pelar i 1altra peladeta del tot, i es tiren
sota el llit, caiguen on caiguen. Lendem sagarra una fava, sempre sense mirar: si la
fava que sha agarrat s aquella que t tota la pell sencera, aqueix any ser re; si s la
fava mig pelada ser mig re; i si s la pelada del tot, ser any pobre.

La favera i la fava tenen un lloc preeminent en la bella rondalla Les Faves del Cel
magnficament arreplegada a Mutxamel per Joaquim Gonzlez i Caturla, i per Gloria
Mahiques Vidal a Quatretonda amb el nom El Conte de la Favereta i amb una versi
ms complexa; on la mata juga el prodigios paper simblic dScala Dei o Arbre Csmic,

921
que posa en comunicaci el Cel amb la Terra i lInfem de la ignorancia humana; el Cel
no solament com a espai paradisac sin com a consciencia; i la fava hi juga tota la seua
rica i picant polisemia popular, i apareix com a redemptora de la pobresa fsica i tamb
anmica o espiritual.
Troben tamb la favera i les abellidores faves en la rondalla La raboseta i les faves
arreplegada a la Safor per Josep Batallen
Encara trobem les faves jugant un paper miraculs en la ingnua llegenda Les Faves de
Sant Medir, acuradament arreplegada per la barcelonina Carme Garriga i Vilaresau en el
seu petit i preadssim recull de llegendes nostres, on ens ennova que a aquest sant o div
sembrador de faves, que visqu amb suavitat en el seu dol? i gemmat retir lluny del buf
de la ciutat, sel venera en una ermiteta situada en una val de Collserola. La seua festa
se celebra el 3 de mar9 i s una de les poques darrel camperola que resten en la rodalia
de Barcelona. Els pelegrins porten com a smbol del sant una fava amb la seua medalla
penjant.

506.- Vicia narbonensis L.

Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Favera borda ( Alcal de la Jovada), favar bord ( Benirrama ),
pesolar bord ( Teulada ), la mata; fav ( Pego, Alcal de la Jovada, Calp, ), favonet (
Gandia, Pego, ), favoll ( Benirrama ), faveta negra ( Pego ); pesolina ( Cullera, ), el
llegum.
Altres noms populars: Moreu.
Dades ecolgiques: es veu sovint a les vores deis bancals, creixent, molt dreta i sana,
especialment, en les ombries de la val de Gallinera.
Dades etnobotniques:
Farratge, a tot el territori.

507.- Vicia sativa L . subsp. sativa

Leguminosae vel fabaceae
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Vefa ( Trbena ), versa vera ( Parcent,); edros ( Bellreguard,
Pedreguer, ), evo ( Bellreguard, Benirrama, Calp, Benissa, Trbena,)
Guixes de burro ( Valncia ), les llavors.
Altres noms populars: Vecera
Dades ecolgiques: Holrtica. Planta anual, ms o menys pubescent, herba enfiladissa,
sovint ms o menys erecta, de fulles amb folols mucronats, les superiors amb circell
ramificat, destipules dentades, sovint maculades, i flors purpries o ms o menys
violades; llegun negre, glabre o pubescent, de 5-12 granes.

922
Planta robusta, sense flors cleistgames, de folols obcordats i llegum turulos. Cultivada
i sovint silvestre com a arvense o ruderal i tamb ais herbassars teroftics.
Herba cultivada, i sovint espontnia com a arvense o ruderal en els herbats nitrfils,
llocs herbosos, bancals de tarongers i terres cultivades, i tamb ais herbassars teroftics;
de fruits duns 6 a 9 mm damples, contrets entre les llavors, i sovint pelosos en les
vores.
Es una especia polimorfa, amb una divisi convencional de tres especies, no del tot
satisfactoria, dins de les quals es poden distingir diverses varietats i formes locis.
Shi fa, en el herbats subnitrfils, la variant mediterrnia, menys alta, de 2 a 5 dm, de
fruits ms ampies, de 9 a 11 mm, no contrets entre les llavors i glabres, i molt rara (
Vicia sativa L . subsp. macrocarpa ( Morris) Arcang.)

Vicia angustifolia ( L .) Reich [ = V sativa subsp. nigra ( L . ) Ehrh; V cuneata Guss. ]

Vecera borda. Paleotemperada. Planta sense flors cleistgames; folols estretament
oblongs o linears, dents del calze ordinriament ms curtes que el tub. Herba cultivada, i
sovint espontnia en els herbats subnitrfils, llocs herbosos, bancals de tarongers i
camps de cultius. General en una gran part del pasos de llengua catalana. Farratge a tot
el territori.
Dades etnobotniques:
Herba verinosa per a Phome i bona per a farratge i pinso deis animals. Les granes
redonetes i fosques shan fet servir com a nodriment de coloms.
Dades etnobotaniques:
Ser ms roin que la vega, es diu dalg molt dolent.
Guanyar-se les veces s un popular equivalent de guanyar-se les garrofes.

508.- Vinca difformis Pouret

Apocynaceae
Apocincies
Noms populars dinics: Flor o floreta de la serpassa ( Bolulla, El Castell de Guadalest,
LAbdet, Benirrama, Alcal de la Jovada, ), vareta de la serpassa ( Alcal de la Jovada )
Flor o floreta de Pasqua ( Benial, Benissiv, Benissili, )
Flor del sol post ( Planes )
Gesmil bord ( Castell de Rugat)
Altres noms populars: Herba donzella, vincapervinca, viola de bruixa, pruenga, herba
queixalera.
El nom cientific de vinca deriva de vine ir, lligar, don ve el nostre vencill o lligassa, o
la vinga de les cams i hortalisses; possiblement per la facilitat amb que la vinca esten els
seus rams i entrelliga ali que lenvolta o li ix pe cam.
Herba queixalera perqu laigua de pruenga s bona per al mal de queixal.

923
Dades ecolgiques: Mediterrnia occidental. Camfit reptant. Planta herbcia de soca
llenyosa, de tiges estrils decumbents o ascendents radicants, de fcil arrelament, i tiges
florferes ascendents o dretes. Fa les fulles ovades, sovint cordades a la base, i sempre
verdes, fosques i Ilustrases, i flors pentmeres de corol.la color blau celeste o malva
molt esvaits, obrint-se en cinc lbuls regirats en forma dhlix, talment estiguessen
dotats dun enigmtic moviment giratori, com aquells molinets de paper clavats al
capdamunt dun tros de canya, que tots els xiquets ms menuts feien volar a les fires i
porrats dantany. Herba invasora, escampadissa i entravadissa, amant de lombra i la
humitat, es cria ais herbats de terres frescals, riberals i remrgens ombrius i tancats de
riu, de la trra baixa mediterrnia, com a restes del mantell herbaci de la trossejada i
saquejada albereda antiga litoral. s una de les flors que anuncien de lluny, amb els seus
ulls esparpellats, la primavera. Magnifiques les formidables escampadisses i els tapissos
espessos de vinca brillosa i florida de lEstret de Gallinera en plena navegado del mes
de febrer; o les esmaltades flocades de vinca que es fan al bellssim Estret de les Aiges
de Bells acompanyades del rosat viu i primerenc deis conillets del Buixcarr ( Silene
diclinis )
La flor de la serpassa fa la floreta de color moraet i sescampa per trra com una
alfombreta ( LA bdet)

Dades etnobotaniques:
Ls medicinal de les fulles de la vinca s molt antic. Dioscrides recomanava fer-ne
pegats per a posar-los sobre les mossegades de les serps; i mastegar-les en cas de mal de
queixal. Laigua de fulla de vinca s vulneraria, hemosttica, antiinflamatria intestinal i
pulmonar, regeneradora de la sang i un bon tnic amarg convenient ais diabtics,
anmics i temperaments melangiosos; i tamb talla la llet de les mares que no poden
donar de mamar.
Planta ornamental, sobretot, la germana gran ( Vinca major L.), de flors de color blau
fose intens, que rarament vorem ais nostres rius per que sovint es pot trabar, encara,
formant part deis vorals ombrius deis vells casalicis i deis antics horts de flors de les
cases valencianes tradicionals, siguen humils o senyorials. Les vinques de lombradiu de
lalbereda del riu o de lhort de casa. Les vinques sempre escampant-se o despenjant-se
en la banda de tramuntana, la de ms ombriu de la casa, del pati, de Permita o de la font.
Es podrien evocar les vinques domestiques de la casa de Peapa de les Fontanelles de la
Font dEn Carros o les tenaces vinques de la caseta de Burillo, un deis darrers testimonis
del parads perdut de lhorta maijalenca de Miramar de la Safor.
Dades antropolgiques:
Eixes flors sn per a adornar quan paraven la taula de la Serpassa amb el saleret, el got
daigua i el platet deis ous, tot rodant ( Bolulla, El Castell de Guadalest, LAbdet,
Benirrama, Alcal de la Jovada)
Mai encara no m havia semblat tan bella, amb el menut capellet...que li aombrava Vor
del cabell i la blancor del rostre, mentre els seus ulls de pervinca Iluten dolgament
darrere la teranyina del vel.
Agust Calvet Gaziel
La vinca s la primera llum de la fosca hivemenca; lestrela de color violeta que gira i
clareja en la darrera ombra de l hivem que sen va; la primera calor titil.lant de la

924
primavera, la nimfa de foc blau ms primerenca del riu, seductora, manyaga i amb el ja?
sempre mol i llest. La vinca comunica fantasies damors furtius, vedats, encesos,
passionals.
La vinca arriba de lantigor enlla?ada a la medicina i la jardinera pero tamb a la
poesia, la magia i lamor. Flor de fetillers, mai no falt com a ingredient deis filtres
mgics i amatoris, ni en cap aventura damor ni aquelarre.

Referit a la germana gran de flors molt fosques ( Vinca major L.), no sabem estar-nos
desmentar aquests bells versos de William Wordsworth amerats destima a la Natura:
Through primrose tufts, in that green bower,
The periwinlde trailed its wreaths;
A nd tis my faith that every flower
Enjoys the air it breathes.
The birds around me hopped andplayed.
Their thoughts I cannot measure: -
But the least motion which they made,
It semmed a thrill o f pleasure.
( A travs de manats de prnules, en la verda enramada,
La pervinca tren les seues garlandes:
i io cree que cada flor
sadelita en laire que respira.
Els aucells al meu volt saltaven i jugaven,
llurs pensaments no puc amidar: -
per el ms menut deis moviments que feien,
semblava un estremiment de plaer.
William Wordsworth : Lines Written in Early Spring / Lnies escrites en primavera primerenca

509.- Viola alba Besser [= V dehnhardtii Ten. J

Violaceae
Violcies
Noms populars dinics: Violeta, a tot el territori; violera borda ( Alfafara )
Altres noms populars: Violeta de bosc, violeta salvatge, viola silvestre.
Toponimia:
LAvene de les Violetes de Barx.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Hemicriptfit rosulat. Herba viva? amb una arrel o
cep del qual ix directament la brosta i el grum, s a dir, les tulles i les flors, i uns
estolons o brots repents que arrelen a trams, bo i multiplicant i estenent la planta. Es cria
en vorals i pratells de les ombries ms fresques del territori, sobretot en les de les serres

925
ms altes com el Benicadell, la Safor, Manola, Aitana, Serrella, Bmia, o la
Penyagolosa; pero tamb pot trobar-se en els faldars ombrius, fins i tot en els mrgens
tramuntanals deis bancals. Particularment el lloc on ms ens han sorprs 1abundancia
de violetes ha estat en la solitaria ombra de la serra de la M acanera de la val de
Laguar, a llevant del laberntic barranc de lInfem dEbo. s una de les flors ms
primerenques de lany, la filia gentil del primer al clid de lany, a comenfament
d hivem poden ja vore-la florida en Pombriu de qualsevol remarge tramuntanal, i
guanya 1esplendor al llarg de febrer anunciant humilment la proximitat de la nova
primavera.
La violeta dolor (Viola odorata L.) de distribuci silvestre euroasitica, s la violeta
que tradicionalment es cultiva, a rodis i escampalls, en un cant de Phort o a la vora de
les casetes de camp, masos i alqueries, i en pares i jardins, si b ms al nord del Pas s
fa silvestre.
A la primavera dhivem, en els llocs ms clids de la serra, entre cantals i matolls, s
fcil de trobar, ran de senda, una altra violeta ( Viola arborescens) de flor ms menuda i
clareta, distinta pe port arborescent i lestretor de les fulles. s una violeta molt
desconeguda, popularment, tot i ser molt bonica i trobadissa. s la violeta de tardor.

Trob violes...
en lo meu h o rt!,
e morritort,
donzell, ab malva.
Jaume Roig. Spill, 2290
Com diuen alguns jardiners, les roses i les violetes naixen ms oloroses a prop deis alls
i de les cebes, per tal com aquests atrauen cap a ells i xuplen tota la mala olor que hi
ha en la trra.
Michel de Montaigne. Assaig. Llibre III
Dades etnobotaniques:
La violeta en primer lloc s una flor molt estimada al territori, pe perfum exquisit i pe
valor ornamental i sentimental; una planta que sempre ha tingut un rac dilecte en la
jardinera casolana.
Medicinalment les tasses de flors de violeta shan utilitzat per a reblanir el pit o com a
expectorants, antitusgenes, antiinflamatries, sudorfiques, cordials i sedants.
La flor de la violera borda per ais constipats ( Alfafara )
Aixarop de les tres flors per a la tos - encatarraments, constipats, bronquitis- :
Bullir b flors de violeta, de malva i de palera amb els grans duna magrana agra. Afegir
sucre al lquid resultant fins al punt daixarop. Guardar en una botella i prendre a
cullerades ( Benirrama ).
Feem colonia de violetes amb alcohol ( U A bdet)

Si alg, diu Hildegardis von Bingen, t l esperit oprimit per la melangia i el tedi, cosa
que perjudica elspulmons, que bullga violeta en vi i ho filtre a travs d un drap de tela

926
i que s ho bega i aix far fugir la melangia i el tornar alegre i els seus pulmons
sanaran.
Les violetes per a fer ramells, pe gust de tindre un ramell de violetes perqu aix s
molt bonico ( Cocentaina )
Dades antropolgiques:
En lart cristi tradicional, sobretot en la literatura i la pintura, la violeta apareix com un
smbol mari. Un smbol de lamor fidel i la veritat encamada en la Verge Mara. Bemat
de Claravall lanomena violeta de la humilitat, no debades s una planta menuda i fosca
i creix ran de trra i a lombra, i, a ms, fa les flors torfades cap avall, com no volent-se
fer notar, tot i la llum i el perfum, tot i la bellesa i la noblesa.
Per a Josep Pa lolor de la Quaresma, del temps de la Quaresma, s lolor dol9 a i
deliciosa de les violetes silvestres. En aquest temps, diu Pa, prleg de la primavera, es
produeix la florado i la intensificado mxima de la fragancia exquisida i lleugerament
ensucrada de les violetes salvatges, lligada per una relaci misteriosa pero certa amb el
vent humit i insidis de garb: Les violetes han estat elogiades per la seua humilitat, per
la seua modestia, per la tendencia a amagar-se deis ulls de la gent, i les persones que
estimen la discreci de les seues esposes i aspiren a passar desapercebudes han trobat
en aqestes flors un pun de referencia. Les virtuts de la modestia de les violetes davant
de la petulancia de les roses, deis clavell, de les orqudies.
Josep Pa. Les Hores: L 'olor de la Quaresma
Fes com la violeta
que s *amaga en la gespa, modesta i pura.
No sigues com la rosa,
que de lloes i honors noms t cura.
Diuen uns versos anmins.
El fullam de la violetera s abunds, dens, atapeit. I les fulles, ampies, ertes, bledanes,
dominants. Les petites flors quasi no gosen guaitar, com mongetes de clausura darrere
del verdssim locutor i...
Mart Domnguez i Barber: L Ullal

Per nostre amor

eren les nostres penes amoretes
roses e violetes,
les quals aor.
Ramn LlulL Li. De Home
Els grecs antics tenien la violeta com una flor sagrada dedicada al du Pan, un du
bosquerol i ancestral que es plaa bo i tocant la flauta o sestejant davall les alzines
dArcadia. En honor seu se celebraven anualment festivals de fertilitat durant els quals
els participants es coronaven amb garlandes de violetes, entre daltres raons perqu
l'olor de violeta t la virtut de dissipar els mals humors i aclarir les terboleses de les
embriagueses.

927
Memorable 1entrada dAlcibades, completament ebri, coronat amb una garlaida
dhedra i de violetes, sostingut per una dona flautista i alguns acompanyants, demarant
amb grans crits per Agat, a les acaballes del Banquet de Plat, rera el discurs o encomi
pronunciat per Scrates en honor de la puixanfa i valenta dEros, segons les
ensenyances de Diotima de Mantinea.
A lentom de la gran cova de la ben rutilada Nimfa Calipso, verdejaven uns prats
mollencs de violetes, on un du shi hauria embadalit mirant i hi hauria esbargit el seu
nim ( Homer: Odissea. Les Aventures dUlisses. La Cova de Calipso: Cant V )
Et nigra uiolae sunt et uaccinia nigra, diu Virgili en la Buclica X, en defensa cb la
bellesa de la negror o brunor de la pell.
La mar violeta dHomer, la mar de color violeta soleada per naus de gaita pintad* de
mangre.
Perfiimades violetes i lliris cndids collia, joganera, la verge Prosrpina, i n omplii la
falda i el cistell, - diu Ovidi en el llibre V de Les Metamorfosis, v: 391-3 -, ei el
boscatge dHenna, que abra9 ava un llac, i on sempre era primavera, quan per Dis, . rei
de la llar tenebrosa i senyor de la mort silenciosa, traspassat el cor per la fletxa ms
afilada i obedient de Cupido, va ser sorpresa, desitjada i raptada de dalt estant del seu
carro de negres cavalls, en un rabent rapte amors, que fins a tal punt Pamor, incls en
els dus, no t espera.
Blue! -gentle cousin to the forest green,
Married to green in all the sweetest flowers -
Forget-me-not - the blue-bell - and, that queen
O f secrecy, the violet.
[ El blau! Gentil cos de la verdor deis hoscos,
maridat amb el verd en totes les flors dolces:
miosotis, campnula i la reina
de tot el que s secret: la violeta. J
John Keats: Answer to a sonnet by J.H. Reynolds

Sovint, en el recs de les falagueres,

com un a qui trencassen el primer son, la prmula
0 la viola miren, desvetlant-se
astorades, si s temps de la florida;
Conventry Patmore. Hivem

La primavera s alga a l hort festiu

com el Seny de VAmor arreu sentit;
1 totes les herbes i flors de la fosca sina de la trra
despertaren del somni del reps hivernal.

928
El lliri de neu i desprs la violeta,
es dregaren amb el mullim de la pluja clida;
i llur al es msela amb el dolg aroma
de la gespa, com el so amb l instrument.
Percy Bysshe Shelley

...i un escampall
de violetes es desmaia
entre les herbes de la val
Toms Garcs: Irem a collir violetes

Sota la neu de Vametller

va s allunyar la primavera,
nina que arrega un violer
en l hort de vora la ribera.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: Croquis rossellonencs

lie s violes, tan cantadespelspoetes,

pels ms joves i humils, qui les oblidar ?
Felig qui al senderol, bosc endins, pot lligar
d una herba un ramellet, violes, violetes !

Sota el cobert deis branes, ardides o discretes,

s estn en un ribas, a qui ms flaire fa.
A la fo n t que, a la nit, trepitja el singlar,
al temps de la vidaula obren les caputxetes.

Des que rebrota el salze en tot ram gronxolat,

un mat de febrer gaiment assolellat,
la viola s la flor ms preuada i ms dolga.

Amb sa fina blavor engalana ta m.

Minyona, bosc endins, de genolls en la molsa,
culi violes, que encara s prou lluny el singlar.
Josep Sebasti Pons. Primeres poesies. L Estel de VEscamot: I les violes.

929
Vora els brolls del Dove ella vivia,
en terres solitries,
una donzella que no llo ning
i ben pocs estimaven:

violeta ran d algunapedra amb molsa,

que cap ull no veuria,
gentil com una estrela quan al cel
una, noms, en brilla.

Ignorada visqu i ben pocs saberen

quan es clogu sa vida;
per a la tomba s ella i ai! per mi
tot, ara, com canvia !
William Wordsworth. Llcia
Culliren a faldades les donzelles
psols d olor, violes i roselles,
i al veure dins lo temple lo cavaller Gentil,
entre ell i Sant Mart les comparteixen.

A l centre de la roda harmoniosa,

de les nines somriu la ms hermosa,
coronat de violes de bosc son front ser.
Gentilprou la coneix, puix se somriuen
com dues flors que al mateix arbre viuen
de la mateixa saba d amor que les sost.
Jacint Verdaguer. Canig: L 'Aplec

Sure thou didstflourish once! and many Springs,

Many bright mornings, much dew, many showers
Past ore thy head: many ligh Hearts and Wings
Which now are dead, lodgd in thy living bowers

And still a new succession sings andflies;

Fresh Groves grow up, and their green branches shoot
Towards the od and still enduring skies,
While the low Violet thrives at their root.

[ Ferm un jom flories ! i moltes primaveres,

Molts clars matins, moltes rosades i xfecs
Caigueren sobre el teu cap: molts cors encesos i ales
Queja estn morts, reposaren en els teus vius brancatges.

930
I encara una nova niuada de cants i vols;
Tendres arbredes creixen, i els seus verds rebrots
Es disparen cap al vell i pacient cel,
Mentre baixos matolls de Violetes creixen en les teues arrels. ]

Herny Vaughan: The Timber ( fragment)

A l entrant: sobre coixins,

d on remiren, les donzelles;
d or...llurs vestedures belles
sn de diverses colors;
de violes e de flors
al cap porten garlandelles.
Anselm Turmeda. Div. Mal.

La bruixa ha sortit aquesta nit

i ha enredat els meus cabells
amb violetes i papallones grogues.
A l bell mig de la plaga
la lluna plena em declara el seu amor etern
i a poc a poc
desenreda els meus cabells
fent-m e una trena d estels emblanquits.
Montserrat Anfruns.

510.- Vitex agnus-castus L.

Verbenaceae
Verbencies
Noms populars: Salze ver ( Cavanilles ). Aloe ( Menorca, Baix Empord, Maresme ).
Agnocast. Pebreboner, pebre de frare. Mata de riu. Arbre de Sant Josep. Herba de la
castedat. La bosquina dalocs sanomena alocar ( Oriol deBols )
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Arbricell ramut, de fulles palmejades i flors dun
color blau suavssim, que pot abastar amb el temps els quatre metres. Al territori es fa
trobads rarament ais vorals de camps perduts i de carreteres.
No tenim la fortuna de comptar amb una bona pujada de Cavanilles al Montg, com les
que fu al Montcabrer, al Maigm, al Benicadell o al cim d'Aitana o de la Penyagolosa.
Cavanilles va passar per Les Planes cam de Xbia i del seu riu i de les seues costes on
en una de les seues hortes o snies, la pertanyent a Clara Maria Trelles va vore una
palma margallonera l'astil de la qual tenia quasi 20 peus d'altara, i d'altres dos ms

931
jvens que passaven de 7 peus; i en el fons del barranc de la Granadella a mig quart de
la cala, va trobar Valoc o vitex agnus-castus de Linneu, arbust rar en el regne de
Valencia.
Dades etnobotaniques:
Arbre ornamental. No s fcil pero tampoc rar trobar-lo formant part deis antics horts de
flors tradicionals, com hem vist a la partida del Murtatell de Lloc Nou de Sant Jeroni, o
en jardins ms o menys actuals com a Quatretonda de la Val dAlbaida. A voltes pot
vores assilvestrat com vora Fantic Moli de Vent de la Carretera de Gandia a Oliva, on
des de fa molts anys hi ha un exemplar solitari que rebrota i refloreix amb vigoria totes
les primaveres malgrat les feixugues agressions que ha dendurar.
Dades antropolgiques:
El pastor no respongu, perqu va veure a quatre passes un jovenet que s enfilava pe
penis escarpat, tot capbaix, amb una verga d aloc a la m dreta i balance]nt
l'esquerra com una pndola. Darrere seu un escamot de cabres, la carota avespada i la
barbeta inquieta, diablejaven esgarriades pe pedreny.
Caterina Albert i Parads. Solitud. Cap.XUI: El Cimalt

...vaig reparar en el fons d un passads la figura esvelta, greu i melangiosa de la meva

mare. Tota traspostada i esblanqueida, la simptica dama vingu cap a mi, m abrag i
estampa en mon front un llargussim pet. Sos llavis eren freds com una flor d aloc
mullada per l aigua-ros de novembre. Sos ulls grossos i serens expressaven una tristesa
incomprensible [ ... ] No podem entretenir-nos ms - va dir-me a mitja veu. I ambds
sortrem de la casa i, caminarem... caminarem... Record que no feia un al de vent.
Les fulles seques deis polis i carolines, al rompre s de les branques, queien a plom com
ocells morts. A on ens encaminvem, per la ribera d aquells torrents solitaris ?
Joaquim Ruyra. Avs misteris.

Estareu vs d alabaust en figura,

treta del viu; imatge de Helena
en lo quart dit tenint un esmaragde,
i, en l altra m, un ram de agnus castus,
sobre lo qual planyer una tortra.
Joan Ros de Corella. La Sepultura

511.- Vitis vinifera L.

Vitaceae
Vitcies
Noms populars dinics: Cep, parra, la mata; vinyal, parral, el col.lectiu; sarment ( Agres,
La Pobla del Duc, Xbia, Jess Pobre, Beneixama, Ontinyent, ), el sarment ( La Font de
la Figuera ), la sarment ( Benim assot), el sarment ( La Canyada, Petrer, ), serment (
Otos, Alcoceret de Planes, Xbia, Pedreguer, Gata, Benissa, Famorca, El Castell de
Guadalest, ), aixarment ( Castell de Rugat, Rfol de Salem, Salem, Beniarrs, ),

932
aixerment ( Alcoceret de Planes, ), xarment ( Pedreguer ), la rama. Laixarment s la
defensa del cep ( Beniarrs ). En mascul ( Alcoceret de Planes), en femen ( )
Paloma ( Otos ), gatimell ( Xbia, Pobl Nou, Teulada,), el brot o ull que ix del serment
o rebrot que cal eliminar; i desgatimellar ( Xbia ), desmondar ( Pedreguer, Famorca, )
o desbrostar ( Gata ), Poperaci deliminar els gatimells sobrants
Ullera ( Otos ), astisores o astisoretes ( La Pobla del Duc, Cocentaina, Benissa, ),
astenalles ( Pedreguer, Jess Pobre,), els circells.
Broc ( Otos, Famorca,), els brotadors de dalt del cep, els que produeixen; la pu 9 a s el
brotet xicotiu o serment que noms trau dos o tres fulletes i ix del tronc del cep ( Otos )
Raim, el fruit, a tot el territori, o rim ( Gata ). Ram o penjoll, un penjoll de fruits ( Rfol
de Ralem, Otos, Ontinyent, ), penjoll de raim ( Beneixama, Petrer, Alcoceret de Planes,
), raim ( Calp, Otos, La Canyada, La Font de la Figuera, ); xinglot ( Bellreguard, La
Pobla del Duc, Otos, Famorca, i en general a tot el territori ), xanglot ( La Pobla del
D uc,), el penjoll de fruits sencer.
Xinglot ( Calp, Beniarrs, Alcoceret de Planes, Rfol de Salem, Ontinyent, ), xanglot (
La Font de la Figuera ), sangl i sanglonet ( La Canyada ), aixangl ( Beneixama ),
sengl ( Petrer ), una part dun penjoll o raim. Bagot de raim ( Artana )
. .fugisser com els bagots del raim, desprs de la verema, diu el grauer castellonenc,
criat a Simat, Joan Baptista Campos Cruanyes, sota el llen9 ol al seu poemari La Sang.

Cabrerot, raimet xicotet tard de punta de rama ( Otos ), raim ms xicotet, deu o dotze
granets, de cap de rama o arrimats a la bessa ( Pedreguer, Gata ). El cabrerot s: quan
brota la vinya trau, prop del cep, dos, tres, quatre, cinc o huit raims, els que siguen, i
desprs ms tard toma a traure raimets ms xicotets. Aix sn els cabrerots. Estn en
la punta. Quan despunten la vinya, all trau altra volta la flor i sn els cabrerots. Un raim
de la primera flor encara que siga xicotet s un raim. El que ha nascut en el temps de
raim encara que siga xicotet s raim. I un de la segon flor o de la punta encara que siga
grandot s un cabrerot ( Rfol de Salem ). Cabrerot s el penjoll tard ( Beneixama ).
Cabrerot s lo que trau darrere, en la punta de laixarment, al tallar el raim ( Beniarrs )
Cabrerot de bessa, el primer; i cabrerot de cap de rama o de rebrot, el ms tard ( C alp)
Ja no quedar raim. Algn cabrerot de f l de rama encara es veu, contesta Beatriu
lherona de L ltim Serv de Mara Ibars i Ibars, allargant-lin dos al mendicant que
saprop a la seua solitria caseta del Montg per demanar aigua.
Granulla s els grans solts de raim. ( Calp ) o de pansa ( Dnia )
Pmpol, la fulla, a tot el territori.
Arjol, diuen al gra o pinyolet del raim ( Ontinyent); omjol ( Fontanars deis Alforins ),
arujo ( La Font de la Figuera ); vinceta del raim o pinyolet ( Petrer )
Raspa, les tiges camudes del raim que aguanten els grans.
Brisa ( Xbia, Jess Pobre, Calp, Beniarrs, Alcoceret de Planes, La Font de la Figuera,
), granillo ( Famorca, Beniarrs, Alcoceret de Planes, ), la part slida del premsat del
raim, pell, raspa i pinyols. La brisa s lo que n hi ha desprs de xafat el raim separat del
suc: raspa, pinyolets i pells. Lo que no s caldo s brisa ( Rfol de Salem). La brisa s la
vin 9 a del raim quan ja est fet el premsat ( Beneixama ). La brisa s la pell del raim i
larjol ( Ontinyent ). La pell s la brisa ( Beniarrs ). El granillo o la brisa ( raspa,
pinyol... ) de moment, quan estava tendre, els primers dies, el ganao sho menjava,

933
per una vega que es seca no ho volen. Les gallines si ho tiraves al corral sempre anavn
picant, sec i tot ( Benimassot)
Vinya s el bancal de ceps ( Benissa )
Sanomena mallol el cep del primer o segon any, quan encara s bord, abans dempeltar-
lo ( O tos)
Una vinya jove s un mallol ( Rfol de Salem ). Un mallol s una vinya abans
dempeltar.
Mallol s la planton de vinya ( Castells de la Serrella )
Mallol s la vinya quan est fent-se ( Beneixama)
Mallol o vinya jove ( La Font de la Figuera, Petrer, )
La vessa s la soca on es parteix en les grans branques ( C alp).
Sanomena una cueta a un garbonet de sarments duns 30 cm, lligat en el mateix
sarment per a llenya de cremar en la llar o per a fregir, sobretot cuinar a la nit ( La Font
de la Figuera )
La ripria s la primera sarment que poses a trra, la que al mes de giner li talles les
riparietes per a transplantar-les desprs, i lo que ve s el barbat ( Jess Pobre )
El barbat s el bord abans dempeltar, la vara quan fa arrel ( Rfol de Salem )
Es diu que el raim est bragant quan est creixent, quan est posant ( Otos )
Estar cement es diu, a la Canyada, al raim xicotiu volent-se fer gra de raim, aix es diu
que el raim est cement i cemut quan t el gra fet.

Raim. Cabrerot. Raspa ( Famorca )

A Banyeres anomenen vi d espardenya, al vi xafigat; amb raim monastrell.
Varietats de ceps o de vinya diniques o varietats vinferes.

Empdocles diu que els fruits sn Vexcedent de fo c i aigua de les plantes. Les
diferencies de sabor provenen de la varietat de la composici de la trra i es deu a que
les plantes prenen diferents elements del sdl que les nodreix, com ocorre amb les vinyes,
que sn les diferencies deis sls les que fan els vins bons sense que dependesca del cep.
Aeci V 26,4

Vi negre:

Boval. Requen. Tinto de Requena. Considerat autcton de la zona de Requena. Boval

segons Alcover i Mol pot derivar del llat bovis, en referencia a la forma del gra que
pareix un cap de bou. Definida per primera volta per 1eminent ampelgraf valenci
Simn de Rojas Clemente i Rubio com a Vis vinifera austerissima. La seua antiguitat es
remunta almenys fins ledat mitjana, perqu ja s esmentada per Jaume Roig al seu Spill
com un de les ms representatives de Valncia, juntament amb la monastrell, la negrella,
la montalbana i la ferrandella.

Monastrell. Ros ( Sagunt). Garrut ( Tarragona ). Es t tamb com a prpia del litoral
catalanovalenci, don es va difondre cap a linterior de la pennsula i el sud de Franca.
La seua principal zona de conreu en lactualitat es troba en la comarca del Vinalop i en
els veinatges com Fontanars deis Alforins, Almansa, Yecla i Jumilla. Resisteix molt b
el clima rid i produeix vins molt negres i forts, aptes per a lenvelliment, base de vins

934
dol?os de gran anomenada i rancis com ara el dAlacant o fondellol, que ja
selaborava al segle XIV, tenint com a base una collita del raim deixat al cep per a que
madure al mxim fins i tot que es pansisca un poc. Antany va ser la varietat reina de les
vinyes de Sagunt, que li va donar el seu nom medieval de morvedre. Segons Alcover i
Mol, el nom de monastrell deriva del llat monasteriellu, per la possible intervenci
deis fiares en la seua difusi per Catalunya i Valencia.
Posa en un gotet un poc de fondellol, el vi reanimador , diu Mara Ibars i Ibars a
Lltim Serv.

Gamatxa negra. Tinto aragons. Negrella ( Valencia). Gir ( Xal, M allorca).

Ull de perdiu. Tempranillo. El noble cep de la Rioja.

Varietats franceses dintroducci recent:

Cabemet sauvignon.
Merlot.

Vi blanc:

Moscatell. Muscat pe seu tast a mese. Li cal la companyia de la mar del baf humid i
clid de la mar.

Malvasies. Procedeix del sud de Grecia. Destinat a fer vins do^os de postres. A
valencia noms sen fa a Tors.

Macabeu. Cep catal. Una de les millors varietats de la pennsula. Molt productiu, dna
vins aromtics i vigorosos.

Parellada. Montnec. Els seus ceps fan alomon de raim, baixa graduado alcohlica i
poc resisten al pas del temps. Vins jvens.

* Parcent:
Per a fer vi:
Gir (= gamatxa )
Trapat
Boqueta de dent
Marseguera
Per a fer pansa:
Moscatell
Per a menjar:
De-per-cos. El ms primerenc, per sant Joan. Molt fluix.
Roget
Valenc negre
Valenc blanc. Primerenc.
Planta nova. Tard.
Cardinali. Nou. Primerenc.
* Xbia:
Moscatell. La gran majoria per no dir tot, els altres eren per a casa.

935
Gir. Negre. Gironella. / Monastrell. Sen feia molt poquet. Madura abans que les altres
varietats. Es gastava ms per a tintar. Ha arribat a fer 17./ Merseguera o marseguera.
Blanc.

*Jess Pobre
De vi: Gir: negre / Pampolot: negre, de gra gros / Monastrell: negre. Tempranillo:
negre / Marseguera: blanc, fa el vi fluix. / Tintorera: per donar-li tint, per fer-lo negre; t
encara menys graduado que la marseguera.
De menjar:
Moscatell / De parra: Valenc blanc i negre. / Mamella de vaca. / Planta Nova.

*Benissa:
De fer vi:
Gir o gironet. Negre, negre. / Tintorer. Molt negre.
Monastrell. / Marseguera. Blanca. Lleva graus.

*Calp:
Raim trapadell. Blanc. Com la planta per no tan fi. Gra gros i raim gran.
Marseguera / Gironet.
Boval Gros i negre, per donar color.
Mamella de parra. s de parral. Roig, gran, per a menjar.

*E1 Castell de Guadalest

Vencill negre / Vencill blanc.
Bot de gall. De taula. N hi havia poquet, ara no nhi han. Grans llargs.
Monastrell. Mesclat en vencill.
Gironet. Que s granet xicotet.
Marseguera. Blanc.
Moscatell. Ac sen fa poquet per de quan en quan alg t una parra.

* La Pobla del Duc

De vi:
Messeguera. Blanc / Malvesia. Blanc / Pedro Jimeno. Blanc / Tortos. Redonet, blanc /
Gamatxa. Negre / Boval o tintorera. Negre. En temps antic / Planta Nova. Blanc / Ros.
Blanc / Arcos. Roig / Tempranillo. Negre de molla blanca. Gra allargaet com el rosseti. /
Roget de Vinya. Gra menut i roig / Perpol. Gra xicotet i blanc.
De taula:
Rosseti / Planta Nova / Grumer blanc i grumer negre de raims grans / Moscatell itali,
laltre ac no pro va / Mamella de vaca / Rams antics per a casa: Franceset. Primerenc,
blanc xicotet / Albillo. Molt primerenc / Gateta. Xicotet, primerenc.
Otos
De vi;
Ros: negre. El millor vi que es feia aleshores. Un vi molt bo.
Boval: negre.
Tintorera o gamatxa: el que tinta, negre. Va fent-sen ms.
Tempranillo. Modem.
Planta Nova / Planta Fina
Malvesia. Verdil tortos. Franceset. Pedro Jimnez.
De taula:

936
Rosseti / Cor d ngel: roig cirera i allargat / Grumer blanc i negre / Planta Nova: blanc /
Forcalla / Moscatell roma o del terreno: noms algn cep per a casa per no prova. /
Roget de vi.
* Agres:
De menjar
For calla. Gra negre, llarguet, i claret, no apretat i aix saireja i s ms bo per a menjar.
Pell un poc bronca, tenia aguant i el penjaven per a rhivem
Grumer roig i grumer blanc. Gra paregut al moscatell, ms gros que el forcall.
Planta Nova. s ms tarda, i aguanta ms, el de la Nit de Nadal. / Rosseti /
Verdil o verdilet. El ms primerenc. Granet menut i groguet.
Mamella de vaca. Gra gros, color rogenc morat.
Moscatell Poc, ac no prova, vol brisa de mar. Feia bones parres per raim poquet, no
rendia. Sen feia noms per al gasto de casa, quatre cistelles. El penjaves i en
menjaves tot lany.
De fer vi. Vi noms en feien al mas de Sirvent, al del Batle, al de Verdejo, anant a
Alfafara, i al mas del Bancal Red.
Vinya n hi havia poca, ac sen feia poc de vi. Nosaltres noms feiem vi blanc ( Manolo
Valor del mas del B atle)
Boval. Raim de pell molt grossa. Vi negre.
X. Vi negre, el que ms es feia a Agres.
Txasla. Gra menudet i apinyat. Molt dolcet. Vi blanc.
Pedro Jimnez. Grans xicotets, molt apinyonats. Vi blanc.
*Foia de Castalia:
Monastrell / Gamatxa. / Messeguera. / Forcallat.
*Benimassot
Vi de gironet. El millor que hi ha.
Boval / Gamatxa / Cardador / Planta blanca

* Sella
El raim ms antic que nhi havia ac era el Clotet i el Sarro, tots dos negres.
El forcallat es fea per a penjar-lo. Ara quasi tot s Gironet.
Marseguera.

Toponimia:
El bell i vermell Pa de la Vinya Vella de Pinet.
La Liorna de la Vinya del Caregol de la serra de la Carrasca dEbo, la novena liorna de
les deu de la serra de nord a migdia.
La Vinyeta dAgres, a comen9 de la senda dAgres al refugi i la cava Gran, a la vora del
Pinar de dalt del santuari de la Mare de Du del Castell.
La font de la Vinyeta de Quatretondeta de Serrella, voltada per una bellssima xopada,
baix del cam deis Carrascars i deis Fiares.
El Rac de les Parres dEbo, va des del barranc de les Sargues a la Solana.
La Font del Parral de la Llacuna dAlcoi.
La Casella de les Parres o de lassut de lInfem, la del to Blai, cap de via i dobres, de
lantiga via del tren dAlcoi-Gandia en lEstret de LOrxa o del riu Serpis.

937
La Font del Vi dAlfafara.
La pla?a de la Vinya dAlacant.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Cultivada tradicionalment a gran escala a tot el
territori i, sovint, subespontnia; a voltes apareix amb aspecte silvestre en els boscs de
ribera, en lalbereda litoral mediterrnia. No es pot entendre el paisatge valenci i
mediterrani sense les vinyes ni les oliveres.
Setembre. Vinyes costaneres. Les pomposes raimades groguegen amb Ilustre de mel
entre el flamareig deis verd pmpols. En Bonosi Ramoneda, assegut sota una figuera
amb la seua dona i els seus filis, sona un flabiol que acaba de fer-se amb una branca de
saquer desmollada. La xicalla salta i aplaudeix, i la dona i els dos nois grans
somriuen. L ermita de Santa Cristina blanqueja entre les capgades d un fronds pinar
que davala fins emmirallar-se en les aiges xarolades d un mar adormit a reds de la
costa, blau i oratjat de dolces brises ms enfora. Cap a llevant i cap a ponent, penyals
grisos i daurats fins all d enll. A lp eu mateix de la vinya, unaplatja ideal, d un to tan
delicadament rosat, que les nimfes, en eixir del bany, podrien ajeure-s hi nes sense
temor d sser descobertes per cap ull indiscret, perqu la color de llurs cossos gentils
es confondria amb el de les fines arenes.
Joaquim Ruyra. LIdili dEn Temme
Les vinyes sn l element que dna color al paisatge - una canq canviant i diversa. Ara
sn d un gris daurat elegantssim. Solen sser posades sobre les ondulacions, ben
deixades com el p it d una adolescent d aquest pas. A cada vinya hi ha un pou per a fe r
el sulfat i una barraqueta. Aquesta escampadissa d elements urbans en la trra
humanitza el paisatge i el fa sser de mola companyia. Tot s petit, ordenat, endreqat,
amable.
Josep Pa. Quadem Gris. 18 de setembre.

Ja ben lluny del pobl, les ondulacions de la val es feien ms marcades; la ruta
remuntava Uawors una liorna de camps d oliverar i vinya associada, tan caracterstics
de l agricultura de les altes valls. L oli diu al vi: vine ac, cos , deien els llauradors
experimentis.
Enre Valor. Temps de Batuda.
L s est en els penyals on mostra l atzavara
com llanqa medieval el seu pal enflocat;
s assolella i s acata el parral de moscat,
al damunt de les gorgues de la ribera clara.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: El pobl

Les vinyes de David creixien en un terreny ben llaurat, en pols, sense una calcida, sense
un arany, sense ni tan sois una inofensiva mata de corretjola. Davall de cada cep hi
havia el seu clot fe t a pala d aixada per tal que el raim, en fer-se gros, no tocas en trra
i es fe s malb de les humitats; al llarg de les camades, un sole fondo prevena la
distribuci uniforme de les aiges de tempesta; els marges, escotis a conciencia, es
veien sense la ms mnima ermura que pogus furtar sa o aliment a les plantes
conreades; aprofitant les carenes deis marges, de tant en tant hi havia una noguera,
una per era o un ametler... Tot bled i pulcre i, com sol dir-se, a s i costum de bon
llaurador .

938
Enric Valor. Temps de Batuda.

Dades etnobotaniques:
Els ulls trencats de la vinya per a menjar sn divins ( Llutxent)
Per ais cues: un tarronet de sucre en dej i prendre en seguida mig gotet de vinagre. El
meu fill, ens digu Adelaida Mengual Alemany, veina de Benial, va traure aixina un
cuc per la boca.
Vi calent en sucre per al constipat ( Beniaia )
El vi calent s molt bo per ais constipats ( Beniaij)
Vi bollit per ais constipats. Quan bull li apliques un misto i quan sapaga la flama ja est
bo. Desprs deixar que es gele un poc. Fa suar una animal. Quan el meu home est
constipat la millor medecina s eixa. Cal tindre a m una mud ( Alfauir)
Mon pare quan estava molt constipat es prenia una tassa calenta de vi, es gitava, pegava
una bona su i a lendem ja estava bo ( Ib i)
Quan rem xicotets ma mare mos donava vi negre quan estvem constipats. Un gotet.
Agarrava un casso tirava el vi i una bona xorr de sucre, i al foc i remenejava calfant i
quan comen?ava a bullir apagava el foc, i ho deixava fins que no et cremares, i mos ho
prenem calent all al llit. lo record que suava molt ( La Font de la Figuera )
Vi bollit en canella en rama per a que la cabra traga el llit desprs de parir. Es bull
durant cinc minuts mig litro de vi amb una branqueta de canella. Deixar reposar i que es
gele un poquet, i donar-li-ho a beure a la cabra en una botella ( Alfauir)
Vi bullit per al constipat. s molt mal de prendre per tel pren et poses bo ( Otos )
Un gotet de vi calent i al llit a suar per ais constipats ( Beneixama )
A Djebala preparen el Smet o dol? alimentan molt energtic, estimulant i afrodisac. Es
fa amb 10 litres de suc de raim posats al foc fins a rebaixar-se a 1 litre. Es pren quan fa
molt de fred. Tamb com un aditament culinari.
A Thospitalari pobl dOtos ens donaren aquesta saludable tisana per a tot, composta
de: Dos trossos de serment. Dos o tres railetes de gram i dos railetes de canyota. Es pren
en una novena, en dej. Bullir dos o tres minuts. Afegir sucre.
A Beneixama per a rebaixar el sucre, a ms de fer s de la centaura, la slvia, Tortiga i
la ruda, prenien tassetes de sarments bullits.
Un remei contra la gota recomanat a Quatretondeta de Serrella s el del vinagre i la sal.
Primer es fan fregus amb vinagre, i per a acabar amb sal i vinagre.
Quan teniem molta calentura ma mare posava a calfar vinagre i un grapaet de sal i mos
fea fregus i en seguida la calentura mos deixava ( Fontanars deis Alforins)
Pere Joan Porcar, esmenta al seu dietari de les Coses avengudes en la ciutat i regne de
Valencia un remei per al mal de queixal, que fra bo reproduir-lo ac: Remei provat per
a dolor de queixal: pendre dos pars de aigua i una de vinagre i mitja onqa o una
cullerada de mel rossa, colar-ho i mesclar-ho, i glopejar de rato en rato, i s bo.

s mester menge poch e sovent e les viandes de fcil digestid e de molt nodriment com
sn polles, perdius, francolins, capons tendres e algn rovell de ou fresch e cabrit bollit

939
 e rostit, e ag alterat ab such de agrs*, viagre, such de magranes, albors e semblants
coses.
Llus Alcanyis: Regimentpreservatiu e curatiu.
Salses ab les quals les carns se preparen o per corregir alguna malicia d elles, o
perqu a Vapetit sien ms agradables, car tant com sn ms acceptes a Vapetit, lo
ventrell pus fcilment les digereix. Hi poden se preparar ab such de magrana, de
taronja, de ponsir o de agrs, ab una poqua de canyella o gucre, squivant pebre,
gingibre, clauells, per la gran calor que tenen.
Llus Alcanyis: Regiment preservatiu e curatiu.
( * ) Agresta o suc agre extret de raims verds. s ms suau que el vinagre. Per extensi
pot referir-se a qualsevol altre finit.
Amau de Vilanova en el Regiment de Sanitat a Jaume II, al captol de les sabors e deis
condiments, parlant de les agrors que convenen per tal daugmentar la saborositat de les
viandes i confortar los membres qui sn de dins, diu que Vagror ms saludable, per
damunt de la magrana, la taronja, la naronja i la llima, s Vagraq de tenrums o brotz de
sarments, e com hom troba d aquela, de totes les altres se deu hom lexar.
Cal esmentar els grans de raim en aiguardent que solen consumir-se amb delectan?a per
les festes nadalenques. A Aielo de Rugat sen feia una variant amb granets de raim de
moscatell aromats amb alfabiga de pastor, bo i posant de comen9 ament una mata
daquesta herba en companyia deis grans dins la botella de cazalla.
Abans quan algn pollet del corral de casa es desmaiava per un colp de calor o de fatiga,
lempapussaven amb una molla de pa amerada de vi negre, i reviscolava en un punt;
tamb li donaven pa en vi a les gallines per a reanimarles desprs de la maniobra de
traure la pepita de baix la llengua.
La brisa per al corral, per a fer aixuts junt a la corfa de pi i lalga, i per a donar de
menjar a les gallines; a les tortugues les encanta ( Calp )
La brisa, anys arrere aix ho deixaven a secar i ho donaven ais coloms ( Jess Pobre)
El granill: ho treien de lesport, ho secaven i ho donaven al ganao si estava sucos
a voltes eixien borratxes les cabres ( Famorca )
Carb de xarment de cep de vi per a fer plvora ( Pedreguer)

Al Principat anomenen postre de msic ( Granollers ) o grana de capell o nyoca ( Vic )

a les panses, ligues, pinyons, ametlles, avellanes... ms el purr de mistela o moscatell.

Vinyes, moreres, blat, olius, garroferes, Cavanilles referint-se ais cultius i les collites de
lhorta de Benignim fa un elogios esment d'uns codonys quasi esfrics -codonya en
diguem a la Safor- d'un tast delicis i sense l'aspror tan comuna deis altres, i tot seguit
ens parla deis setanta mil cnters de bon vi que es feien a Benignim tots els anys i deis
trenta mil d'arrop, el ms estimat del Regne, per a elaborar el qual trien el raim
assaonat, que no estiga massa madur, i n'espremen el suc amb netedat: a aquest licor
abans que fermente li afegeixen marga blanca sumament calissa, el pes de la qual ha de
ser la dotzena part del lquid, i amb aquesta barreja el posen al foc en una caldera, on
bullir mitja hora, passada la qual el trauen, i es precipita al fons la fem ta i la trra,
restant damunt el licor sumament net. Aix defecat el passen a una altra caldera, i el
fa n bullir com dos o tres hores fins que prenga la consistencia que es reputa necessria.
Hom coneix que ha arribat alpunt escaient, quan deixant caure una gota d'arrop en un

940
got d'aigua es precipita al fons, i torna a pujar a la superficie sense mesclar-se amb
l'aigua. En aquest estat posen en cnters l'arrop, i el conserven o l'empren en confitar
codonys i d'altres fruites.

Dades antropolgiques:

En la Pobla de Rugat
ja no planten moscatell,
que diuen que el monastrell
dna millor resultat.
Canten a la Pobla del Duc o de Rugat

El pa fa carn
i el vi fa sang, canta la dita popular,

o El vi fa sang i l auia fang ( Xtiva )

Ais trenta vinya i al quaranta mallol. Es diu a la Costera deis vells verds.

...i en la parra de l hort, que pujava arrimada a la finestra, les caderneres refilaven
alegrement.
Caterina Albert i Parads. Parricidi

Un gala parral l entornejaria,

a la tardor rossejant,
un parral a on brunzinejaria
de les abelles l eixam.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: El cant endaurat

Damunt el marbre blanc de la taula, a la cuina,

hi ha un botijo d aigua i unplat de raim blanc.
Gaspar Jan i Urban. L A ntic Jardi d taca: Paisatge

Cada bago de uva sabe de cor

o nome dos dias todos do verao.
Cada gra de raim sap de cor
el nom de tots els dies destiu.
Eugnio de Andrade. Ostinato Rigore: Natureza-Morta com Frutos - 4.

A l uria clastrapenges d Afrodita,

penjoll tapit del suc de Dions;
ja ta mare, la vinya, no t abrogar amb Vamable
sarment, ni et cobrir amb pmpols de nctar.
Mero de Bizanci: Ofrena d un penjoll de raim ( entorn de l any 300 aC)

Una gran platera excitava Vapetit amb el suculent guisat de reixura amb creilles. La
negror pastosa de les botifarres contrastava amb la lluentor enoliosa de les anxoves
casolanes, rodones i platejades. L esgarradet, policrom de les viandes rostides, les
olives trencades entre els brins d herbes sentides i rodanxes de llima, la melva rogeta i
fina, feen ms sabors el vi claret del terreny que dna forga al eos i llangor al cap.

941
Mara Ibars i Ibars. Vides Planes.

Qui t pansa
baila la dansa ( Pedreguer )

Tot per damunt del Castell de Corbera

planeja Vesparver dins Taire llis.
Verds cirerers agrelencs de Sant Pere,
que oferiu vostra fruita en el pends,

aqu altre temps els avis hi venien;

vinya perduda, els puc oir parlar
sense els conixer i respirar
la mel de les branquetes que hi collien
Josep Sebasti Pons. Cantilena: Vinya Perduda

A la val fosca on vos heu trastejat

tot per damunt del castell de Corbera,
amb el bast a la m jo m he aturat.
Era el temps que verdeja la cirera
i sospira el cucut en el serrat.
La vinya de l aljub, on s, padrina,
si han rodolat les feixes pels ermots,
i aquella burriqueta que camina,
balancejant la sarria amb els picots,
i el cistellet i la blanqueta fina ?
Josep Sebasti Pons. Canta Perdiu: La Vinya de l Aljub

I els esquellots de la tragineria

i els cants de la verema, ara, on sern ?
Sois dins ma pietosa poesa,
com un ress de somni, reviuran.
Josep Sebasti Pons. Canta Perdiu: Cam Vell

Oh fosca
deis horts a Vhora en qu s acosta
la nit hmida, xofogosa,
d estiu ipassen lesparelles
ardents, que no tothora saben
com podran fer-s ho per cagar plaer
dins el vinyar.
Joan VinyolL A Hores Petites: Els Horts
Hi ha la lluminosa i enlluemadora compararla de Maragall entre les formes vegetis en
granada fructifcaci, - els ceps plens de rams i les formes de la humana matemitat:

942
La flor de l 'abrogada ja ha granat
i ets com el cep que duu la dolqa carga:
tota tu t has ests i reposat,
com pie de pmpols el serment s allarga.

Hi ha les dites populars: Any de fred tard, la vinya poc raim far.
Lluna de gener, lluna raimera.
Al juliol la cistella al mallol ( La Pobla del Duc ). El mallol s la vinya jove de menys
de tres anys.
En agost, flgues i most.
Parra florada, raim agre.
A Xbia hem sentit aquesta deliciosa Nadala:
Els Tres Reis s acosten per la costereta
i a Jess li porten una samarreta.
Els Tres Reis s acosten per la porta falsa
i a Jess li porten un carro de pansa.

Hi ha La Festa del Cabrerot de Jess Pobre.

Els antics nodriments de la trra, amiga del Montg i del Clot de la Mota, les delicies
que lleva la vella gleva nutricia: aquells regalats cabrerots nadalencs de Carnela,
aquelles exquisides i tendrals perles que esclataven en la boca i regalimaven pe paladar.
Aquells daurats i turgents mugrons que portaven tota la llum i la mel de lestiu i de la
primavera dhivem en el seu suc. Aquell senzill mat esmorzant com dos germans, com
dos antics veremadors deis vinyals de Dinia, asseguts al bon sol de la riba dun bancal
deis faldars de les ombries de la Penya del Benicadell.
Hi ha les inoblidables vinyes verdes vora el mar de Sagarra, vinyes verdes del coster que
diuen adu al llagut i la gavina; i aquell pujol fe t a graons, vestit de vinya retallada i
neta.

De vegades hi cree. Llavors el mn s una parra clara

que deixa passar el sol de principis de juny.
Raims petits i florts com nens de parvulari enjogassats.
Llavors tot s igual: si tindrem una casa amb un sostre
de canyes o una barqueta de pinassa per a jugar-hi, al riu, o
un pet, simplement, com una flor de neu.
Anna Aguilar-Amat. Trnsit ente dos vols: Estacions
I encara hi ha:
Aquells raims negres i grans cruixien
entre les dents com mugrons de delicia.
Regalimava ja lliure el seu sucre
per un cant de la boca, arribava
ais pels del p it en flils de negra mel.

Vicent Andrs Estells. DOra martima

943
Lentament, per entre les tires, en Toms Llevaneres resseguia la vinya amb el cap baix,
el cistell de canyes en una m i la viurella en Taltra. Davant de cada cepada s aturava
un moment, a f i d anar escollint elspenjolls ms sans i madurs, elspenjolls de servar,
que Uigats a parell per un f il i penjats en les restelleres de claus del graner, havien
d'alegrar les festes d hivern, evocant records de sol i de bonanga, en escampar la seua
dolgor, essncia concentrada de llum, per la boca de joves i vells, d amos i mossos,
aplegats entorn de la llargaruda taula en aquella retornadora tebior de la cuina.
Josep Pous i Pages. La Gropada.
*

Optuma uinetis satio, cum uere rubenti

candida uenit auis longis inuisa colubris,
prima uel autumni sub frigora...
El temps millor per a plantar les vinyes s la primavera acolorida,
quan retorna Tocell blanc, odiat de les llargues colobres,
0 b cap ais primers freds de la tardor...
11
La primavera que guarneix els boscos de fullatge; a la primavera, s inflen les ierres i
reclamen les sements vivificants. Aleshores l 'Eter davala en pluges fecundes al si de la
seua muller prolflca i, unit en una poderosa estreta amb el seu eos poderos, anima tots
els grmens. Aleshores els melodiosos ocells fan ressonar les espessors impenetrables i
les ramades reclamen Venus: partereja el camp nutrid i la trra desnua el cinyell;
pertot esclata una saba tendr; els borrons gosen conflar-se sense por ais raigs del sol
novell i la sarment no tem l'algament deis Austres ni el xfec precipitat del celper la
forga deis Aquilons, sin que trau gemes i desplega totes les fulles.
Virgili Mar. Les Gergiques, II; v: 319-321- 335

Isis va descobrir el blat i l ordi, que creixien silvestres, i Osiris va introduir el cultiu
d aquests cereals entre les gents, que aviat es fe r en afeccionis a menjar-los, bo i
abandonant el canibalisme inmediatament. Per un altre cant, es conta que Osiris va
ser el primer a recol. lectar els fruits deis arbres, emparrar les vinyes i xafar el raim.
James George frazer. La Branca Daurada. Cap. XXXVIII: El Mite dOsiris

Els cent raims de panses, els dos-cents panfgols, les mesures de gra torrat, els pans de
forment, els corders adobats i els dos bots de vi que portava, muntada en un ase, la bella
1 assenyada Abigail, tot davallant amatent, al ciar de 1alba, per un replec de la muntanya
a 1encontr de David, per tal daplacar la seua justa ira pe ronys capteniment de lenze
del seu marit.
Primer Llibre de Samuel. 25:18-20

Sempre he defensat el vi. Aquell que serveix per animar les converses, que ens apropa
ais amics, que ens atorga el do de la paraula gil, Ueugera. Qui s'imagina un bon
sopar sense vi, un diar de veritat sense la seva presencia ? Els menjars que es
converteixen en ritual, en trobada amb alg, en espai per a la conversa, sempre van
acompanyats d un bon vi. A la nostra cultura, fa anys ipanys que el vi ha acompanyat
la celebrado, la trobada entre les persones, el jo c de seduir. La capacitat d estimular
els somnis, la puixanga transformadora del vi no t lmits.
Mara de la Pau Janer. Des del Mol: El Vi

944
El vi no fou inventat a Grecia; pareix que hi va ser importat per primera volta en cnters
de Creta. El vi procediria de les costes meridionals de la mar Negra on escrien vinyes
silvestres, i des dall el cultiu sestendria per Palestina al mont Nisa de Libia, i aix fins
a Creta.

El vi jois que s fru it de la trra ( Ilada. Cant ID; v: 246 )

El vi dol? com mel que Ulisses i Diomedes, els ms braus de les tropes argives, libaren
en honra dAtena, en retomar a les naus corredores del camp deis aqueus, rera la ruta
nocturna per espiar els troians, coronant els beneficis deis catrtics i purificadors banys
de mar i de les uncions relaxants amb oli doliva, descrits en una for9 uda estampa, en
una escena memorable, a la fi del Cant X de La Ilada:

Van entrar aprs dins de la mar per traure s la copiosa suor

que els recobria del cap a les cuixes i carnes.
Quan l ona de la mar els hagu rentat la grossa suada,
neta la pell i ms tranquilla l entranya,
dins de brunyides banyeres es ficaren i un bany hi prengueren.
Iquan s hagueren banyat i untat amb un oli d oliva
van seure per a sopar i, un crter pie fin s dalt tot buidant,
oferiren libacions d un vi dolg com mel en honra d Atena.

Quan de vi s hi begu! I els moltons que en aquella ribera

van escorxar-se, i les vaques redones, de peus giradissos !
Sexclama Ulisses en el comen9 del relat del seu cam des de Troia en la cort de la reina
Arete, recordant 1arribada a les terres deis ccons rera sortir dlion, i prendre a sac la
ciutat de Tsmar.
Aix llavors tot el dia sencer, fins que el sol es va pondr,
vam estar, regalant-nos amb carn a desdir i amb vi dolg;
i quan el sol es pongu i damunt ens venia la fosca,
vrem llavors adormir-nos tocant al rompent de l onada.
Cant EX, El Cclop. V: 546-500

Impressionant la presencia i el consum del vi al llarg de tota lOdissea, del vi que t un

cor de mel, del vi pie de flama, del vi roig, del vi que dna un cor dhome ( Cant IV, v:
623 ), comen9 ant pe sublim vi de Mar de Tsmar, el vi negre dol9 que a Ulisses li va
donar aquest sacerdot dApollo, quan deis ccons prengueren la vila sagrada, per tal que
li estalviara la vida amb el fill i lesposa; un vinet que aboca en una bona dotzena de
gerres, dol9 i sense barreja, per beuren els dus, que a la casa no hi havia ning que el
sabs fra dell i lesposa estimada i una intendenta.
Iquan volien beure d aquell vi roig, que era un sucre,
n abocava una copa per vint mesures d aigua,
i era tan dolga llavors la flaire que de la crtera
pujava, tan divinal, que estar-sen, ben cert, noplaia.
El vi pie de flama que desprs, Ulisses, portara en una bota de pell de cabra com a
provissi en endinsar-se a explorar Tilla deis Cclops i que far servir per embriagar i
adormir Polifem. I el vi que es feia a la illa deis Cclops, duns grossos carrolls que sn
rajolins dambrosia i de nctar.

945
La copa dor de vi delectable, del vi que s un sucre, que a Tambada a Pilos, sorrenca,
Pisstrat, el fill de Nstor, va fer-li a mans a Atenea i Telmac, rera instal.lar-los, en
unes llanes flonges, damunt la sorra marina, per a ser libat com un prec ais etems, que
deis dus tots els hdmens en tenen fretura. ( Odissea. Cant 13: A Pilos )

El vi de Calipso, la solitaria Nimfa amb bell rnxols; el bot de vi negre que Calipso li va
posar en el recapte a Ulisses, abans de donar-li comiat de Tilla dOggia i desfermar-li
una brisa innocent i tbia en popa.

Aquell vi dol? de Circe, Topulenta filia del Sol, que tenia cor de mel, amb el qual
amerant un gran vas dargent, va obsequiar Ulisses, abans de mesclar-se tots dos en el
ja? i en Tamor a fi de poder fiar-se un de Taltre.
Aquell vi de Circe, que ms tard, durant un any sencer en bra?os de lopulncia, regara
les goles dUlisses i deis seus companys:
Da per dia llavors, fin s al cercle perfet d una anyada,
vam estar, regalant-nos amb carn a desdir i amb vi dolg.

El vi de Nausica, lardida princesa de brafos blancs:

Ella m ha dat el p a que em calia, i un vi pie de flama,
[ i m ha banyat al riu i m ha dat les robes aqestes. ]
contesta Ulisses, referint-se a Nausica, a requeriment de sa mare, la reina Arete, durant
la seua entrada al palau dAlcnous.

El vi dAlcnous. El vi que el magnnim Alcnous, assegut al seu setial, desquena al

foc, bevia com un inmortal.

I el vi de Demdoc, el digne cantor, que la Musa va estimar i li enseny els secrets

viaranys del cant. El cantaire per la Musa inspirat, a qui va entenebrir els dos ulls per li
donava el cant dol? i inefable:
Per ell Pontnous posa una cadira clavada de plata
enmig deis convidis, adossada a l 'alta columna,
i a la clavilla penj la seua lira sonora,
sobre el seu cap mateix, i li enseny d assolir-la
amb les mans, i a l abasi li posa un canastro i una bella
taula i la copa del vi, per beure si el cor li ho manava.

El vi pie de flama deis ancians que bevien els feacis al palau de la reina Arete bo i
escoltant la veu del div aede cantaire recitant les gestes troianes dins la sala ombradissa
on Tencs els tenia a tots presos.

El vi de cor de mel de Pontnous, el vi del bon comiat que els feacis libaren en honor
ais dus venturosos per demanar un cam sense dany per a Ulisses, en el darrer tram de
mar, devers el terrer pairal dtaca.

El vi dtaca. De Tilla que tan es pareix a Dinia:

Cert que, d aspriva, ho s, i poc feta per cavalcar-hi;
ara, no s massa pobra, si b tampoc s vasta;
car el forment s hi fa en abundor, que ni un du ho diria,
com el vi; i en tot temps t pluja, i rosada ufanosa;

946
bon pas de cabrall, i tant, i de porcs; amb boscria
de tota mena; i abeuradors de tot l any que s hi troben.
Homer. LOdissea. Cant XIII. Larribada a taca. Atenea.

El vi dacollida, el vi dhostatgia, pie de foc, que Eumeos, el div porquerol, fa a mans

dUlisses, a honor daquest hoste que s de lluny . El vi que per molt sensat que un
siga, lengega a cantar i a bailar i a riure amb amable rialla, i li fa dir paraules que ms
valien secretes. ( Cant XTV: Al Camp ).

I els gots que li van caure deis dits en que faenejava Eumeos barrejant un vi pie de foc,
preparant lesmorzar per Ulisses i ell, dins la barraca desprs dencendre el foc i aviar la
turba deis porcs amb els hmens, quan, esbalat i fent un bot, va decobrir aturat al
llindar, Telmac, dolcssima llum !

Llet d A frodita anomena el vi Aristfanes; i sang de la Terra tamb ha estat anomenat.

Aquella oda, aquella lloa dHoraci a lmfora pia dun vi sublim: consta, fins i tot, que
Tausteritat del vell Cat sovint s'havia escalfat amb un vi pur. Tu estimules amb una
dolqa tortura un carcter habitualment sorrut, tu, per obra del plasent Lieu, reveles les
preocupacions deis hmens assenyats i els designis ocults, tu tornes Vesperanqa ais
esperits angoixats i dones forqa i ardiment al pobre, el qual, rera teu, no tem ni les
tiares irades deis reis ni les armes deis soldats.

El vi de la Biblia: el vi que alegra el cor de lhome. Aquell vi novell que embriaga

dinnocencia No, que va ser el primer a treballar la trra i va plantar una vinya.

Florir com el lliri i la seua soca arrelar com la deis lbers.

Els seus rebrots creixeran i tindr la ufana de Volivera i la fragancia del Liban.
Es refaran els qui visquen a la seua ombra, sern fecunds com el blat,
creixeran com una parra i es parlar d ells com del vi del Liban.
Promet Jahv a Israel. ( Osees 14: 6,7,8 )

En lEclesistic, Jess, lassenyat fill de Sira, 200 a C, en la seua Lloa de la Saviesa, per
a significar que aquesta sha ests per tot el Pobl, es val duna dansa sublim dimatges
del mn vegetal, on la vinya apareix com a smbol de lesplendor final:
Hi he crescut com un cedre del Liban,
com un xiprer de les muntanyes de THermon.
M hi he fe t gran com la palmera d Engued,
com el roser que brota a Jeric,
com la bella olivera de la plana;
com un pltan hi he crescut.
He escampat el meu perfum com el cinnamom i la ginesta,
com una planta de mirra flnssima,
com la resina perfumada del glban, nix i estorac,
i com el fum de l encens de la tenda santa.
He eixamplat les meues branques com una carrasca,
branques esplndides i boniques.
Sc com una vinya que trau brots plens de bellesa,

947
i els meus fruits sn esplndids i abundants.
Jo sc la mare del bell amor...

El vi deis Evangelis. El mgic vi de les noces de Cana de Galilea, aquella aigua

convertida en el millor vi, amb el qual el jove i bon Jess va comen5 ar els seus senyals
prodigiosos per tal de manifestar la seua glria. I el vi de la darrera cena esdevingut sang
vivent del Crist.

Jo sc el cep veritable i el meu Pare s el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el
Pare les talla, perd les que donen fruit, les neteja perqu encara en donen ms.
Jo sc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui est en mi i jo en ell, dna molt de
fruit, perqu sense mi no podeu fe r res. Si alg se separa de mi, es llanqat fora i
s asseca com les sarments. Les sarments, una vegada seques, les recullen i les tiren al
foc, i cremen.
Evangeli segons Sant Joan. 15:1-2 i 15:5-6

El vi de Li Po. El vi tan dol? que una nit Li Po bevia passejant en un llagut per un
estany, quan es vincl per a abra9 ar la lluna reflectida en les aiges.

Abans de Valbada
la claror del vi
fa de llantiol.
Abu - Nuws
El vi de la rosa, de la lluna i del rob. El vi de Khaiam:
Una copa
caramullo de vi daurat,
a la vora del caliu d una dolqa amiga,
en un rac de la serra,
escoltant el murmuri d una font,

tot aix trie

al parads
proms ais morais.

El vi de lamor div del suf:

Pren-lo pur, sense barreja:
El suprem b es troba en el vi
deis llavis de VEstimada.

Fenomenal el cant al vi, rera tants bells cants que se li han fet al llarg deis segles, de
Vicent Andrs Estells al seu inoblidable poemari, Llibre de Meravelles, dit El Vi ,
el
vi que no podia faltar damunt la taula, el vi que una vella liturgia el posava a la taula
el vi que encenia la taula, encenia la casa, encenia la vida:
El vi begut, en casa, a l hora de menjar.
S oficiava el vi, lentament i greument.
Parle del vi deis pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un roseg de pa.

948
I un got de vi, solemne. Parle del vi deis pobres,
begut solemnement...

La vinya sassocia a tot arreu amb la inspirado potica, com a arbre principal de Dions.
El vi, comenta Robert Graves, s la beguda adient deis poetes, com sabia molt b Ben
Johnson quan va demanar que li pagaren amb vi blanc geners els seus honoraris com a
poeta llorerat.

Mira els brots nous que trauen tarongers i llimeres,

els xiquets que, amb nous llibres, tornen a anar a escola
sota un cel que travessen colors de desfets nvols.

Mira aquests llargs capvespres de finis de setembre

i la lluna que creix en la nit i elpaisatge.
Han eixit ja les Pliades i els vells mariners grecs

regressaran a casa. Mira la pluja nova

que, abundant, caigu ahir i ha fe t vius i lluents
els colors i les vetes deis marbres, els xanglots

de raim blanc que resten ais emparris encara,

les manises i els ferros deis palaus modernistes,
i ha enfosquit, colors d aigua, els troncs de les palmeres.
Gaspar Jan i Urban. Cants a la Memria de Vicent Andrs Estells ( 3 )

Brindarem junts, si vns, amb vins de fondellol

i malvasia dolqa; et collirem un ram
de flors de la paloma, que sn rosa, tirant

ms ana a morades, del gerani que creix

en un rac del vell jard de Vhort de Motxo.
Aviat hi haur mangranes i les podrs tastar

i ms endavant, dtils. I un agost tornars

amb els teus a la Festa: de nou entre palmeres,
nocturns de nard i d Elx que en carn viva estimaves.
Gaspar Jan i Urban. Cants a la Memria de Vicent Andrs Estells ( 5 )

Per sempre i per molts anys vull recordar

aquell vi de Maury que tu triares;
com si haguessis volgut m amanyagar,
un xic ms del compte me n vessaves.

Oi! Quinperfum d espgol dins la nit!

Quina sentor de borratxa i de pega!
Escapqant el garnatxa mig pansit,
feliq el vinyater qui Varreplega!

A cada tast fa aclucar Vull un xic;

949
a tot moment demana una alabanga.
Oh Margarida, ho creurs si t ho dic
que senyoreja en els cellers de Franga.

Que s amors nostre vi caala,

davant del mas, sota de la flguera,
quan redreqant el cap n hom veu all
l acatament delicat de l A lbera!

Qui no es creuria allavors rei del mn,

mirant com tota cosa s tan perfecta!
La inspirado sagrada puja al front.
Margarida, el bon vi fa el bon poeta.

La paraula hi retroba Vabundor,

al mig de les converses amistoses,
i sentim en la cara la tebior
esfulladissa i tendr de les roses.
Josep Sebasti Pons. Divertiment: Per sempre i per molt anys

512.* Xanthium italicum Moretti

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics : Pega-monyos ( Potries ), arranca-monyos ( Pego ), ranca-
monyo ( Pego), rasca-monyo ( Parcent), rasca - monyos bord ( Vilamarxant), enganxa-
monyos ( Albaida )
Caparra ( Xeraco )
Dades ecolgiques: Herbats nitrfils humits. Fruits coberts de grosses espines ganxudes
per llur superficie, i acabats en dues grosses puntes corbades convergents. Hi creix
tamb
el Xantium strumarium L., amb els fruits coberts en llur superficie de pls rgids, a
voltes un poc corbats pero no ganxuts, acabats en dues puntes erectes i divergents.

513.- Xanthium spinosum L.

Compositae vel asteraceae
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Arranca-monyos ( Pego ), ranca-monyo ( Pego ), rasca-monyo (
Parcent ), enganxa-gossos ( ); enganxa- monyos ( Albaida ), rasca - monyos (
Vilamarxant)
Gospinets ( Margarida, Planes,), gospins ( Cocentaina)
Dades ecolgiques: Neotropical. Terfit escaps. Fulles dun verd lluent provistes en la
base de tres fortes espines. Herbats nitrfils.
Dades etnobotniques:
Bullitori de les cabedles punxoses per a les pedres del riny ( El Real de Gandia )
Per a laliac. Bullir mig quilo de cam de vedella; picar-la amb enganxa-monyos i fer
dos
pilotes o mandonguilles, que si es donen a un gos - un que no vullgues, m entens -, quan

950
el gos mor, laliac se nha anat ( Albaida, remei del tio Conill de Benissoda)

514.- Zea mays L.

Gramineae velpoaceae
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Dacsera, la mata; dacsa, el gra; dacsar, el camp ( Bellreguard,
Miramar, Daims, Piles, Oliva, Foma, Xeresa, Gandia, Real de Gandia, Simat,
Almiser, Setla, el Verger, Sanet i Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, La val de
Laguar, Benissa, Calp, Castell de la Serrella, Famorca, Trbena, Cullera, Benidoleig,
Benial, Alcal de la Jovada, Beniaia, Margarida, Catamarruc, Planes, Alcoceret de
Planes, Benialfaqu, Almudaina, Benimarfull, Benillup, Benilloba, Penguila, Alcoi,
Beniarrs, Benimassot, Balones, Llutxent, Atzeneta dAlbaida, Albaida, Alzira, Castell
de la Ribera, Sollana, Silla, Castellar, Pinedo, ).
Panissera, mata de pais ( Agres ), la mata; pais, el gra; i panissar, el camp (Biar,
Beneixama, Monver, Onil, Alcoi, Muro, Agres, Bocairent, Ontinyent, Benifallim,
Penguila, ara, Alcoleja, Benilloba, i ara diuen, dacsa, Sella, Xixona, Castalia, Tibi, La
Torre de les Ma9 anes, Crevillent, Vallada, Benicarl, Sant Caries de la Rpita,
Amposta,).
Altres noms: Moresc, blat de moro. Ens acostem a l Estartit. Veiem lesparets blanques
del pobl i les panotxes de blat de moro posades a assecar a les fmestres. Josep Pa: Un
viatge frustrat.
A Sollana ens van parlar del dacs, com una varietat pero ms baixet, de panolla de gra
molt xicotet. Es criava de farratge per ais animals.
A p o tr a s un bony negre que ix a la soca del pais ( Ontinyent)

La tija o tronc:
Canyot, en general a tot el territori; clar ( Alfafara ):
La plomera o inflorescencia masculina o 1ampia pancula terminal on sagrupenles
nombrases flors masculines:
Cap ( Bellreguard, Gandia, Foma, La Font dEn Carros, Vilallonga, Xeresa, Xeraco,
Barx, Rtova, Almiser, LAtzbia, Beniarbeig, Aielo de Rugat, La Pobla del Duc,
Llutxent, Alcosseret de Planes, Mura, Benissiv, Catamarruc, Benilloba, LAbdet,
Sollana, Silla, Castellar, Pinedo, Alboraia, en general a tot el territori ); plomall (
Miramar, Daims, Oliva, Relleu, ), plomell ( Petrer, ); espig ( Cocentaina, Muro,
Agres, Alfafara, Atzeneta, Ontinyent, La Canyada, Altea, Sella, Benimantell, ); floc (
Beniaij, Beniarrs, Almudaina, Agres, Alfafara, Bocairent, Benasau, El Castell de
Guadalest, Benimantell,); txim i gim ( Real de Gandia).
Cap del canyot ( Xeraco)
El cap al final trau el txim o gim ( Real de Gandia)
Floc i tamb espig, per espig s ms lo que hi ha dins Tespigaquan Tangrunes (
Benimantell)
Despigonar ( La Canyada)
Descabar o tallar els caps ( Benissiv)

Soca s la part que es queda a trra desprs de tallar el canyot ( El Grau de Gandia )

951
Espiga, en general a tot el territori. Panolla ( Sollana, Silla, Alboraia, Horta de
Valencia, )

El raquis o espiga desengrunada o sense grans ( Ali que resta duna espiga o panolla
desprs de desgranar-la o desengrunar-la):
Espig ( en general a tot el territori, Bellreguard, Miramar, Piles, Gandia, Beniarbeig,
Alcal de la Jovada, Catamarruc, Xixona, Tibi, Castalia, La Torre de les Ma?anes,
Benasau, Onil, Llutxent, Beniatjar, Ontinyent, La Canyada, Alfafara, Muro, Alcoceret
de Planes, Agres, Alfafara, Altea, Sella,). Espig de dins ( Altea ). Panolla ( Atzeneta ).
Palloc de dins ( Ontinyent ). C or ( Cocentaina ). Suro ( Silla, Alboraia ). Espigot.
Barrusca. Tabissot.
Lespig, a ms de les flors de dalt, s ali blanc que queda quan engrunes una espiga (
Sella ). Lespig s ms lo que hi ha dins lespiga quan langrunes ( Benimantell ).
Desengranar dacsa ( Beniarbeig ) o engrunar dacsa ( A ltea), despigonar dacsa ( Alfafara
): llevar el gra de lespig.

Cabellera de dacsa, en general a tot el territori, tamb pe de dacsa o de pais o de

panolla ( Castellar, Pinedo, ), m onera de la dacsa ( Xeraco ), monyera ( Atzeneta ),
bigotis ( Granollers ) els llargussims estils de les flors femenines que sobreixen a
lpex de les espigues.
Les fulles, brctees folicies o membranes exteriors que embolcallen l espiga o
panotxa:
Pallorfa - de pellofa a pellorfa, per influncia, potser, de corfa ( Bellreguard, Miramar,
Daims, Piles, La Font dEn Carros, Oliva, Foma, Gandia, Beniopa, Beniaij, Benifl,
Ador, Rtova, Almiser, Xeresa, Xeraco, Tavemes de la Valldigna, Simat, Barx, El
Verger, Ondara, Beniarbeig, Setla, Sanet i Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, Cullera,
Alcal de la Jovada, Sueca, Alzira, Castell de la Ribera, Sollana, Silla, Vilamarxant,)
Pellorfa ( Altea )
Palleroc ( La val de Laguar, Orba, Mura, Parcent, Castells de la Serrella, Trbena,
A bdet,)
Pallerot ( Castells de la Serrella, Trbena, )
Palloc (Xixona, Castalia, Tibi, La Torre de les Mafanes, Onil, Benifallim, Alcoleja,
Penguila, Benasau, Relleu, El Castell de Guadalest, Benimantell, LAbdet, Ebo,
Benirrama, Benissiv, Alpatr, Alcal de la Jovada, Beniaia, Pedreguer, Senija, Benissa,
La Vila Joiosa, Beniarrs, Catamarruc, Planes, Alcoceret de Planes, Benimarfull,
Almudaina, Benimassot, Benilloba, Gorga, Tollos, Benimassot, Fageca, Famorca,
Benialfaqu, Alcosseret de Planes, Alcoi, Cocentaina, Muro, Agres, Alfafara, Bocairent,
Petrer, Beniatjar, La Pobla del Duc, Quatretonda dAlbaida, Llutxent, Castell de Rugat,
Aielo de Rugat, Atzeneta, Ontinyent, Canals, La Canyada,)
Pallot ( LAdzbia, Jess Pobre, Pedreguer, Gata, Benissa, Calp, ).
Fullola ( Callosa dEn Sarri,).
Pallarofa ( Artana, Ain, )
Pellorfa ( Castellar, Pinedo, Alboraia ). A Cocentaina diuen palloc despiga de dacsa i
pellorfa de lammel.la.
Pelar dacsa.
Pelar panolles ( Sollana). No en tenien pelaes abans les dones ! ( Sollana)
Despallorfar ( Beniarbeig)

952
Espiga de dacsa ( Miramar, Bellreguard,)
Panolla de dacsa ( Beniopa, Alcal de la Jovada, Benissa, Beniatjar, Castellar, Sollana,
Silla, Pinedo, Alboraia, Ain, Sant Caries de la Rpita, Amposta,)
Panotxa ( Agres, Alcoi, Petrer,)
Penjoll ( Miramar, Beniatjar, ), fiare ( Alcoi ), pom ( Ain ), el manoll de panolles o
penjoll despigues amb les brcties al?ades i lligades per tal de penjar-les a les amulaes
per a guardar-les i propiciar el seu secat.
Un fiare de pais o rastre despigues s una variant del penjoll fet amb un filferro al qual
de dos en dos es lligaven les espigues amb una cordeta de baga escorredora ( Agres )
Per a fer els penjolls de pais o pais penjat, deixaven de cada espiga dos palloquets. I
es penjaven de les bigues, damunt les amulaes ( Agres)
Quan despallorfavem el pais, sen deixaven dos pallarofes en cada panolla per a lligar-
les amb les altres i fer el pom, que penjvem deis claus deis cabirons ( bigues de fusta )
de dalt de les voltes ( Ain )

Els noms deis grans de dacsa esclaflts o torris per acci del foc:
Monges o mongetes i fiares o fiareis, els fallats ( Bellreguard, Palmera, Piles,
Almoines, Beniaij, Benifl, Potries, Rafelcofer, La Font dEn Carros, Ador, Rtova,
Xeraco, Benirredr, Real de Gandia, Gandia, Almiser, Aielo de Rugat, Barx, Simat,
Foma, Adsbia, Benirrama, Ebo, Xal, Ondara, Rfol dAlmnia, Llber, Mura,
Benidoleig, Dnia, Pego, La val de Laguar, );
Monges i torris ( Miramar )
Monges i matxos ( Xeresa )
Monges i esclafltons ( Benial, Alpatr, Mura, Benissa, )
Monges o mongetes i uelos ( Grau de Ganda, Beniatjar, ), monges i uelets ( Simat de
la Valldigna), monges i ueles ( Ondara )
Monges o mongetes ( Potries, Benissiv, Beniarbeig, Pedreguer, Verger, Setla, Sanet i
Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, Orba, Calp, Benimarfull, Benicarl,).
Roses ( Benifallim, Fageca, Castalia, Xixona, Relleu, Sella, Parcent, Alcal de la
Jovada, Beniaia, Margarida, La Carroja, Balones, Aielo de Rugat, Ontinyent,
Carcaixent, Vallada, O sona,);
Roses i fiares ( Ador, Beniopa,)
Roses i quicos ( Benimarfull, G ata,)
Roses i tostons ( Alcoi, Benilloba, Benillup, Gorga, Ibi, Onil, Tibi, La Canyada, Petrer,
Alcal de la Jovada, Almudaina, Benialfaqu, Benimarfull, Alcoleja, ), roses i tostonets
( Alfafara)
Roses i uelos ( Gandia, Beniopa, Montitxelvo, Castell de les Gerres, Quatretonda, La
Pobla del Duc, Fageca, Planes, Cocentaina, Bocairent, Alboraia, ); roses i auelos (
Agres, Ontinyent, Relleu, Canals, Castell de la Ribera, Vilamarxant, ), roses i uelets (
Salem,), roses i auelets ( Cocentaina, Sollana, Silla,)
Roses i vellets ( Atzeneta ).
Roses i esclafltons ( Alpatr, Alcal de la Jovada, Catamarruc, Planes, Almudaina,
Bocairent, Agres, Alfafara, Fageca, Tollos, Llutxent, Castell de la Ribera); Anem a fer
esclafltons ( Fageca)
Roses i gallofols ( Alcoleja, Penguila).
Roses i flamons ( La Torre de les Ma 9 anes).
Roses i muflons ( Albaida )

953
Roses i dimoniets ( Cocentaina)
Roses i txoflos ( Beniarrs )
Roses i torronets ( Muro, Alcosseret de Planes)
Roses i coixos ( Aielo de M alferit)
Boles i vellets o uelos ( Atzeneta dA lbaida)
Borles i esclafitons ( Oliva, ); borles i uelos o uelets ( Oliva, Alzira,); borles i fiares (
Oliva ), borles i cegos ( Oliva ), borles ( Poliny ). Els fiares sn les borles quan no
esclaten ni boten ( O liva)
Bombetes ( Gandia )
Cotufes i fiares (Gandia, ). Cotufes ( Sueca, Catarroja, Sant Caries de la Rpita,
Amposta, ), catufes ( Catarroja )
Esclafidetes o esclafites ( Vilallonga ), esclafites i quicos ( Vilallonga)
Xofes - o oberta - ( Castells de la Serrella, Callosa dEn Sarria, Trbena, ). Xofes i
esclafitons ( Famorca ). Xofes i fallanques ( Callosa dEn Sarri ), xofes i uelets ( El
Castell de Guadalest), xofes i torrons ( Benimantell)
Mrfega de pallocs ( Alfafara). Mrfiga de pallocs ( Benimantell)

Bombes ( Xbia )
Bombes o coixos ( Xeresa )
Gallets ( Xal, Llber,)
Clotxes ( Benissa, La Vila Joiosa, Altea, Polop, La Nucia, Beniard, Benifato,
Confrides, LAbdet, ). Clotxes i clotxons ( LA bdet)
Bufes i uelos ( Tavemes de la Valldigna, Cullera )
Bufetes ( Castell de la Plana)
Bufes i pets ( Artana )
Tostons ( Benimassot, Cocentaina), xoflos ( Salem ), esclafitons ( Bocairent): els grans
de dacsa blanca tendr, fregits en oli doliva del terreno i sal en una paella, remonent
fins que es dauren.
Els xoflos sn els quicos que diuen ara, i es fan en dacsa blanca fregida ( Salem )
Els xoflos sn grans de dacsa blanca fregits amb sal i un poquet doli ( Salem,
Benignim, )
Crispetes ( Granollers )

Dacsa o espiga:
Dacsa mongera (Potries, Miramar, Real de Gandia, Beniopa, Barx, Xeraco, Ebo,
Benirrama, Benial, Benissiv, Ondara, Beniarbeig, El Verger, Setla, Sanet i Negrals,
Benimeli, Rfol dAlmnia, Pedreguer, Jess Pobre, Senija, Orba, Mura, Calp,
Benimarfull,)
Dacsa torratera ( Bellreguard, Miramar, Daims, Gandia, Rafelcofer, Beniaij,
Benifl, Potries, Alquera de la Comtesa, ). Dacsa torronera ( Piles )
Dacsa tostonera ( Atzeneta )
Dacsa rosera ( Alcoi, Benilloba, Gorga, Benasau, Alcoleja, Fageca, Benimassot,
Parcent, Alpatr, Alcal de la Jovada, Catamarruc, Margarida, Almudaina, Benillup,
Benimarfull, Alcosseret de Planes, Beniarrs, Cocentaina, Montitxelvo, Canals, Castell
de la Ribera, Castellar, Pinedo, Sollana, Alboraia, ). N he sembrat tota la vida de dacsa
rosera; mosatros en tenem una que es dia dacsa de la maneta, i era dall ms bo pero

954
tenia la forma duna maneta. Ara ha vingut tot lo hbrid o estranger o don siga, que la
qesti s que ja no traem trellat ( Cocentaina )
Dacsa de rostir ( T ibi).
Dacsa de fer boles ( Atzeneta)
Dacsa borlera (Oliva)
Dacsa esclafitosa ( Vilallonga ); dacsa esclafitonera ( La Font dEn Carros, Ador,
Xeresa, Aielo de Rugat, Castell de les Gerres, Beniatjar,); dacsa clafitonera ( Aielo
de Rugat, Llutxent, ); dacsa esclafitora (Almiser, Castell de Rugat, La Pobla del
Duc, Carcaixent, ); dacsa esclafidora ( Foma, Rtova, Salem, Quatretonda, Silla, )
Albaida, Cullera, Carcaixent); dacsa esclafitona ( Real de Gandia)
Dacsa xofera ( Castells de la Serrella, Famorca, Callosa dEn Sarria, El Castell de
Guadalest, Benimantell,); dacsa xofidora ( Trbena )
Dacsa clotxera ( La Vila Joiosa, Benissa, Altea, La Nucia, LAbdet, ). Tota dacsa fa
clotxes per esta s la millor. No ne fallen la meitat com les altres ( Altea )
Dacsa de bombes ( Xbia )
Dacsa tostonera ( Vilamarxant)
Pais roser ( Xixona, La Torre de les Mafanes, Tibi, Castalia, Onil, Alfafara,
Bocairent, Ontinyent, Aielo de Malferit, La Canyada, Petrer, Penguila, Benifallim,
Benilloba, Muro, ), pais rosero ( Sella, Relleu,); Espiga rosera ( Muro )

Dacsa farinera ( Daim s), o blanca, per a fer faria.

Dacsa tendr ( Piles ) per a menjar. ( Piles ).Dacsa tendr fregideta o torr ( Beniarrs )
Dacsa de m ala cara. Fa unes carreres molt llargues i el granet el fa esclafaet de dalt. Es
molt condidora i fa ms bona faria que laltra, la groga que veritablement fa els grans
molt lluents ( Benimassot)
La dacsa blanca tendr per a fer tostons ( Cocentaina )
Dacsa del queixalet. La donaven ais coloms ( Castellar, Pinedo,)
Dacsa perleta ( Castellar, Pinedo, )

Torrons de gat ( Bellreguard, Vilallonga, ): fet amb monges, ( gallons de cacaues ) i

mel cuita.

Desgranar (S illa )

Toponimia
Tossal del Pa de Dacsa, desprs del Passet de dalt de la penya i font Blanca de
Benigembla.
El pie del Pa de Dacsa de Mura.
Levocador i enardidor Tossalet Alt o Panet de Dacsa de Castells de la Serrella, a orient
del pobl, en les estribacions tramuntanals de la Xort que baixen cap al Pa dAialt.

Dades ecolgiques: Neotropical o originria de lAmrica tropical, on ja era cultivada

4000 anys enrere. Gegantesc gram anual de creixement espectacular que pot assolir
facilment els 2 metres daltria i en condicions molt favorables pot arribar ais 6 m. Fa la
tija massissa, simple i sense ramificar i les fulles ampies i molt llargues de vores
onejants sn aspres al tacte. Les flors masculines, ms primerenques, les trau aplegades
en una pancula al capdamunt de la planta i les femenines en les axil.les de les fiilles en

955
 forma de panolla, la qual cont gran nombre de flors femenines sobre un eix arrodonit i
gros, anomenat espig, sobre el qual ms tard sinsertaran els grans de la dacsa ja secs i
disposats en nombrosos rengs. De cada flor femenina ix un llarguerut estil i tots junts
trauen el cap per la punta superior del revestiment de la pallorfa, formant en el seu
conjunt, la cabellera de la dacsa.
La dacsera prospera a tota sort de sois i dimes, sempre que no li falte suficient aigua,
pero especialment ais pai'sos tropicals, on sarriben a produir fins a tres collites Tany.
Molt cultivada al nostre territori a partir deis segles posteriors a la descoberta espanyola
dAmrica, en bancals de regadiu i de seca, on s un cereal destiu, cultivat des de la
trra baixa i Thorta maijalenca fins a zones muntanyoses. Per la forma i la grandria de
les panolles i deis grans i pe color i la natura del contingut daquests, es coneixen vora
trescentes varietats de dacsa.
Vol trra molluda, solta i fresca pero es cria en tota sort de sois, tan en Thorta
maijalenca com en el seca, vora mar fins ms amunt deis 2000 m. La dacsa a trra
nostra s una filia de lestiu, una collita destiu, que es sembra a la primavera i es culi a
les acaballes de lestiu.
Terreno albars molt bo per al pais, diuen els vells dAgres, els quals distingeixen
entre trra rufenca, roja i amb moltes pedretes, i la trra albarissa, que s blanca, sense
pedres i fresca, ja que aguanta ms la sa i suporta ms la sequetat, i fa el doble de
collita de pais i de blat encara que ploga o es regue menys. Sense regar fa les espigues
de pais i de blat ms grans que la trra rufenca, la qual s ms calenta i fa ms moguda,
inicialment creix ms la mata de pais per aguanta menys la sa i es seca ms promte;
per un altra banda, els cigrons, les llentilles, les faves i llegums sembrats en trra
rufenca es couen ms prompte en el perol que les dalbarissa, el doble de b, en no res
es coien. Lhortalissa de trra albarissa para ms telloseta. No tota la trra blanca s
albarissa, ni ha trra blanca que no val res i aix no s albarissa. La trra albarissa fas un
clot fondo i tot s trra bona. T ms aguant, aguanta ms la calo, i a lltim fa ms
collita que la rufenca.
A Alfafara anomenen/fore a la mata de pais que ix estril enmig de les altres, que no
fa flor ni espiga ni res; noms el canyot i les fulles, i com ms fiares, menys pais. Per
aix no es pot saber quan de pais far un camp, dependr del fiares que isquen. N hi
ha voltes que tot s ha tornatfiares.
No hi ha hagut cap civilitzaci que shaja al?at sense el concurs del blat, Tarros o la
dacsa, els tres cereals essencials o aliments bsics que permeteren el desenvolupament
de totes les cultures conegudes a Asia, la Mediterrnia, Africa i Amrica. Abans de la
Conquesta Espanyola, no hi havia a Amrica sino dacsa, el conreu del qual va permetre
el desenvolupament de cultures tan avanfades com la Maya, Azteca i Inca. El seu cultiu
s molt ms ests que el del blat o el de Tarros, i segons algn autoritzat estudis, que el
de qualsevol altra planta cultivada en el Mn; prospera molt b la dacsa des del nivell de
la mar fins els vora quatre mil metres daltria. dhuc en Tactualitat, hi ha pasos com
Mxic, Guatemala o Nicaraua que consumeixen quantitats considerables de dacsa,
essent
per ais seus habitadors Taliment bsic de preferencia. A Mxic s impressionant la
producci i el consum de dacsa que fins en la taula de gent ben acomodada apareix sota
la forma de les populars coquetes o tortillas en lloc del pa de forment occidental.
Ninguna planta cultivada ha sigut tan estudiada des de el punt de vista etnobotnic com
la dacsa, que en molts aspectes ha cridat latenci deis botnics, genetistes, fitotecnistes,
antroplegs i economistes de tots els temps. No sha investigat la citogentica de cap
altra planta amb la minuciocitat dedicada a la dacsa. Tanmateix, a pesar que han

956
transcorregut ms de quatre segles de la introducci de la dacsa a altres continents
seguim ignorant el seu origen i 1enigma de la seua morfologa en relaci a la seua
reprodcelo natural. Est comprovat que la dacsa no era coneguda fora dAmrica abans
de Iarribada de Colon a 1Amrica Insular en 1492, encara que botnics de prestigi con
Edgar Anderson han sostingut la hiptesi que aquest cereal shaguera originat en la Val
dAssam del continent asitic on sha trobat una gran variaci de formes daquest
misterios i curios gra.
La dacsera tal com la coneixem hui, s incapa? de reproduir-se en la natura sense la
intervenci de lhome perqu la seua espiga que porta les llavors est massa protegida
per brcties com per a que els grans en caure la planta a trra puguen germinar. En
conseqncia, la dacsa actual prov dun avantpassat de morfologa diferent que
teoricament ha sigut descrit de diversa manera. El problema relatiu a 1origen filogentic
de la dacsa encara continua en el terreny de les hiptesis per no aix el lloc geogrfic
on haguera pogut ser domesticat; no es coneix fins ara cap forma silvestre de dacsa.
Pe que fa al centre geogrfic dorigen de la dacsa domestidada es va pensar ( F.G.
Brieger, 1944 ) que estara en la regi que hui correspon al Chaco Boliviano-Paraguayo i
la part oriental de lEstat de Matto Grosso, per durant els anys seixanta es feren a
Mxic descobertes arqueolgiques molt importants que fixen aquest origen all, donant
per cert que entre els anys 3.400 i 2.300 a J.C. ja era la dacsa una de les plantes
establertes junt a les cucurbites, els amarants, els vitets i els avocats. Els carcters
botnics fonamentals de la dacsa, un deis cereals ms nutritius, de ms fcil cultiu i de
ms alt rendiment i que fon abans de Colon i encara ara un producte alimentari bsic, no
han sofert modificacions substanciis en els 7.000 anys que se suposa que va durar la
seua evoluci des de lestat silvestre a Tactual de planta cultivada. Sobre la dispersi de
la dacsa resta encara molt que investigar tot i acceptant el seu origen mexic. Hi ha
clarcies que certifiquen que va haver comunicaci entre Sud Amrica i Mxic; i la
dacsa andina del Per i de Bolvia pogu haver sigut duta de Mxic en una poca molt
remota; amb tot, aquest s encara un enigma etnobotnic.
Dades etnobotniques:
Cabellera de dacsa per a orinar ( Beniaia ); molt bo per a Torina ( Alcal de la Jovada),
millor mesel amb santangrano ( Parcent); cabellera bullida per a la inflamaci de la
orina, s bonssim i cura en uns pocs dies ( Parcent, Foma, ). Cabellera de dacsa per a
orinar, per a la inflamaci de la orina; i desfer les pedres del riny ( Fom a)
Cabellera de dacsa bullida i beguda per a la inflamaci de Torina ( Gandia ); molt bona
fins per ais matxos ( Benissa )
Cabellera de pais per a orinar i la inflamaci ( Agres )
La cabellera de dacsa per a la inflamaci de Torina ( Benimarfull, Cocentaina,)
Quan pelvem dacsa sempre arreplegvem la cabellera. s lo millor per la inflamaci de
Torina ( Cocentaina)
Cabellera de dacsa per a orinar, sola o mesel amb gram i una herba que creix en el riu
que li diuen coa de cavall ( Penella )
La cabellera de dacsa s molt bo per a la inflamaci deis renyons i de Torina. Bo de
veritat ( Beniaij )
La cabellera de pais s bona per a la infecci dorina ( Bocairent)
Cabellera de pais per a bullir i fer tasses per a Torina ( Alfafara)
Bo per a Torina, la cabellera de dacsa ( Llutxent)
Com patisc un poc de Torina, arreplegue els pls de la cabellera i la pree bullida (
Canals )
La cabellera de dacsa per a les persones que no poden pixar aix s bonssim ( G ata)

957
Cabellera de dacsa i pegons de cirera per orinar s de categora ( Ondara)
La cabellera de dacsa per a orinar amb coa de cavall ( Potries )
Novena per a la inflamaci del riny:
Per a quan no pots orinar i quedes coent i en gana. Aix neteja.
Rabet de gat / Cabotetes de camamirla / Canyita de Oro / Cabellera de dacsa / Arrels de
gram/ Coa de cavall / Arreletes de llengueta de pardalet / i frgola. Un pessigiu de
cadauna en 1 litre daigua. Bullir 4 o 5 minuts. I tapar. Posar una miquiua de sucre o
mel. Fer-se tassetes, una tasseta en dej; o beure al llarg del dia aigua deixa ( Potries)
Mixtura per ais constipis
Cabellera de pais.
Espig de pais xafat.
Fulla de guardalobo.
Rametes destepera negra.
Figues seques.
Dos garrofes. Bullir i prendre ben calent ( Mas de P ica o , Benifallim )
Cabellera de dacsa i pe?ons de cirera per a orinar ( Fageca)
Secvem la cabellera perqu era bona per a la inflamaci de Torina ( Benilloba )
Monera de la dacsa. Bo bullir per a pixar. Tota la vida sha fet eixa medicina en una
novena ( Xeraco )

Les pallorfes, pallerots o pallocs es fan servir per a donar de menjar ais animals, sovint
com a farratge dhivem; i per a omplir o farcir una sort de matalafs o matalaps rurals
anomenats, mrfegues (Bellreguard, Foma, La Font dEn Carros, Agres, Alzira, Canals,
Sollana,) o mrfigues ( Rfol dAlmnia, Mura, Fageca,)
Les pallorfes eren bones per les vaques i bous mesclat en agret. Lagret a soles agarren
una diarrea de por ( Vilallonga )
Mon pare quai tots els hivems anava a Oliva en el carro a comprar tres xbigues de
pallorfes de dacsa per ais animals ( Miramar )
Abans feien mrfegues de pallocs ( Alcosseret de Planes ). Les pallorfes per ais animals
i lo ms tendre de dins ho posaven per a les mrfegues ( Oliva ). Lo ms blanc de la
pallorfa per a fer mrfegues per a dormir i lo ms rom per ais animals ( Gandia ). El
palloc, ho arreplegvem en unes estibes o aixavigons i el guardvem en les pallisses per
a donar menjar ais animals ( Muro )
El palloc per a fer mrfegues en temps antic; tamb sho menjaven molt les haques i les
mules ( Alfafara )
Matalafs o mrfegues de pallocs per a dormir els xiquets ( Atzeneta )
Mrfega de pallorfes de dacsa ( Bellreguard, Ondara, Alzira, ). Pallocs per a fer
matalaps de pallocs ( Castell de Rugat ). Marfegueta de pallocs ( Beniarrs ). Un
matalap de pallocs o mrfega ( Ontinyent ). Matalap de pallocs o mrfega, amb els
tocons llevats ( Agres ) Els desplomaven els pallocs per a fer mrfigues ( Fageca ).
Secavem els pallots en els sequers per a fer mrfegues per a dormir ais riu-raus durant
tota Vescald que comengava a la primera o segona setmana dagost i sacabava a la
segona setmana doctubre ( Jess Pobre ). Mrfiga de pallocs ( Benimantell); marfeg
de pallocs( Dnia)
Els pallocs els animals sho menjaven i en temps vells feen mrfigues., io encara ho
record perqu ma uela era molt guardadora ( Benimassot)
La pallorfa per a fer matalaps per a dormir. lo si que he dormit en mrfegues deixes,
que dormint fea ms roido que la banda de msica de Llria. Encara no et merejaves, ja

958
estava ma mare esta-te quiet. No feen mal rodo marededeusenyor ! I si una fulla grossa
deixes tagarrava el llom et fea un verduc ( Sollana )
Mrfega. Matalap o mrfega de pallorfes ( Silla )

Els pallocs per a fer fregalls de paella i mrfegues ( Pedreguer )

A Xeraco diuen: Estar com una mrfega per a significar, estar engossat o ensorrat; i
a una persona grossa d li diuen x, ests fet un marfegot.

De les tres classes de pallerocs que fa cada espiga, la de dins o ms fineta, es feia servir
com a paper de fumar tabac i altres herbes com el trrec ( Fleix, Ganda,)

Els caps o plomalls els tallaven abans de la collita de les espigues i es feien servir com a
farratge a tot el territori.
Quan la dacsa estava ja granant i estava traent el pl negre, de roget a negre, tallaven els
caps per a donar-lo de menjar ais bous i borregos, i, a ms, facilitava a la planta per a
que granara ms i fera ms bona espiga ( Bellreguard )
Els caps els tallaven tendres i sels menjaven els bous i les haques ( Bellreguard)
Els caps es tallaven per a fer les pallaes per ais animals, i els donaven serrats en un
falf enganxat a la paret, amb palla de blat i herba alfals (El Grau de Gandia)
Els caps tallats rinxo espiga s molt bo per ais animals ( Miramar )
Despigonaven lo de dalt i ho portaven a gavelles per ais animals ( La Canyada )
Fer espigons de dacsa per ais animals ( Cocentaina )
Trencaven els flocs i sarreplegaven per ais animals ( Alfafara)
Ho tallaven per dalt de 1espiga, un nuc per dalt, perqu si talles per baix es desangra, i
ho aprofitaven per ais animals, i a la dacsa li provava, per a que no tapira i perqu li
lleva altura i si fea una vent no la tirava ( Altea )
Els caps per a donar ais bous i els animals ( Beniarbeig )
Els caps per al matxo ( Tollos )
Els caps, segats ran de panolla, per ais animals ( Silla )
El plomall t com si fora serrara dins i no sel menjaven els animals ( Oliva )
El floc s la flor de dalt, i el cap el tros que va del floc fins lespiga i ho segaven arran
despiga per a Fhivem igual que lherba, lherba amfalfa, per a donar-ho ais animals (
Beniarrs )
Ho tallaven per a donar-ho ais animals ( Alcosseret de Planes )
Tallaven 1espig arran despiga per ais animals, els deixaven al costat del cavall i es
secaven per menjar els animals ( Muro )
Lespig o cap, ho segaven ran despiga i serraet sho menjaven els animals molt b (
Canals )

Desfer dacsa per posar al talec per a anar al mol ( Canals )

Els canyots es tallaven i a gavelles es cremaven en el bancal ( A gres)

El canyot per a fer bardissades, barraques... i per a donar a menjar dhivem a les vaques
( Xeraco )
Els canyots de dacsa tallats per a fer albardisses de tomacar i tot aix i tamb albardisses
de dalt del muntanyar per a retindre larena quan fea molt de vent o temporal ( Daim s)
Feem barraques dndios els xiquets de canyots. Mosatros feem un cavall, estvem
entonces mig cerrils ( Sollana )

959
Les beses o soques de canyot arrancades i espolsades i seques per a fer foc i calfar-se (
Daims )
La soqueta del canyot espols per a fer foc ( Piles )
La rabassa seca per a cremar ( Canals)

Lespig s bo a trossets per al constipat amb figues seques, flor de malva i fulla de
guadalobo ( Bocairent)
Lespig partit o xacat per a donar a menjar els animals ( Piles, Agres, )
Lespig de dins lespiga per a fer foc; sempre teniem un caba? despigons al rac del
foc ( A gres)
Lespig de dins per al foc, i feen tapons, i bevedors en la botella amb un forat enmig,
en una agulla, per a beure ( A ltea)
Lespig per al foc, per encendre el foc ( Beniatjar, Llutxent, Canals,)
Com de llenya estvem fluixos, lespig el gastvem per al foc ( Alcosseret de Planes)
Lespig per a torcar-se el cul ( Catamarruc, M uro,)
La panolla per a cremar-ho i fer foc; per a donar ais bous i els animals; i per a fer de tap
de garrafes ( Atzeneta dAlbaida )
Lespig per a fer tapons de barral; i per a tirar al foc ( Beniarbeig )
El suro el proftaven per a encendre el foc i per a les estufes. lo encara he cuinat en suro.
Tamb per fer de tap posant-li una gasseta ( Alboraia )
Surets per a fer paelletes i sopars i tot; i per a tapar les garrafes ( Silla )
s sabut per tots aquells que ens hem criat en la ruralia que fins a fa poc lespig de la
dacsa es feia servir per a torcar-se el cul.
A aquest esmer? fa esment la vella dita popular que resa:
Per a torcar-te el cul no gastes paper de tina;
gasta un espig, que neteja, rasca i pentina.

Tibi, Tibi,
carreret i mig,
magranetes dolces ( o agres )
i farinetes de pais.

La dacsa ha jugat al nostre territori un paper alimentan excepcional, tant en

lalimentaci humana com animal, especialment durant les poques descassetat, sota la
forma de faria per a elaborar pa i coques per tamb en espiga sencera i en gra.
Pa de dacsa. La pasta es fa pastant la faria de dacsa amb aigua i una miqueta de rent o
llevat. Se li dna la forma dun panet de mona amb un coponet damunt; i per a que no
sesbadoque o claville i arrodonir la forma, abans dentrar-lo al fom se li posa per
damunt el beuratget ( pasteta ni espessa ni clareta de faria de forment i aigua).
Coques de dacsa o minxos.
Per a fer coques de faria. En un got daigua per un de faria escaldes la pasta, i si poses
un poquet de forment mesclat millor perqu lliga ms. Per a escaldar-la quan bull
1aigua trenques el bull i tires la faria, i remeneges b amb una cullera de fusta. Desprs
ho repastaves ben repastaet i posaves el fregidet de cama-roges bullides o bledes, i en
acabant posaves unes molletes de baejo ben remullaet, i ho portaves al fom. Era una
menj bonssima, i lo que contentava ! Menjaves una menj daix i en tot el dia no
tagarrava fam ( Oliva )

960
Xeraco: Pa de dacsa. Coca de dacsa, a lascalfor, molt fineta i redona.Minxos. Tamb
de dacsa per ms gros i no red sino llarguet, pa compte de pa.

Les dones de Tavemes de la Valldigna fan de recapte deis hmens per a quan van a
collir o a treballar a Thorta, una coca al fom que anomenen coca-de-ms-tall, amb faria
de forment (2/3 parts) i de dacsa (1/3 part) i trossos de cansal, embutit i sardina sala.
Pilotes dolla de dacsa amb cansal i creilla, i voltades de fulles de col ( Castells de la
Serrella )
Facedures de faria de dacsa, pa, cansal de porc, ou, oli, julivert i pebre roig,
embolicades amb una fulla de col per a lolleta o putxero.
Pilotes de dacsa i xixarrons ( pncrias del porc ) o trossets de cansal, enroll en una
fulleta de col per a Tolleta ( Fageca )
Rotllo de dacsa ( Beniarrs )
Faria de pais per a fer uns cocotots grandots que portaven en una llanda al fom per a
diar o berenar o sopar ( M uro)
Cocotets i minxos de pais ( Alfafara)
El pais per a fer minxets i facedures de faria de pais, oli i trossets de cansal per a
Tolla amb fesols, naps i penca ( Sella )
Farinetes de faria de dacsa amb caldo dolla ( Daims)
Farinetes de dacsa i caldo dolla amb fenoll.
Els gallardos de Benasau, sort de coques grosses de dacsa amb uns quants foraets pe
mig.
Saranda diuen a Quatretonda de la Val dAlbaida a la coca de dacsa.
Palleret: sort de torr fet amb roses dolces, s tipie de Reixos (Quatretonda de la Val
dAlbaida )
Torrons de gat
Mel, dacsa esclafitosa ( o mongera), gallonets de cacaua pelats, ametles i panses.
Es fan primer les esclafites o monges en un perol o olla de ferro amb un poquet doli.
Desprs en un altre perol calfarem la mel; i quan ja estiga ben calenta la mel li aboquem
les esclafites, les cacaues i ametles, en quantitat suficient per a que no estiga calds, i
boneguem un poc.
En acabant saboca tot damunt de la pedra del banc o del taulell o duna post, - i millor
si hi posem damunt neules per a que desprs resulte ms fcil desapegar - , i fem una
pasta ben planeta com si fora una coca i la deixem gelar; i ja gelada amb lajuda dun
ganivet la desapegarem. I finalment ho farem a trossos i ja estn a punt per a ser servits i
assaborits.
( Vilallonga de la Safor: Pepa Muoz )

El beuratge de seg de dacsa per a criar les gallines i els pores.

Grans de dacsa xacats i fregits en oli de morca, per a envemissar portes i cadires (
Fageca)

Dades antropolgiques:

Ms srio que un palloc diuen a Alcoi.

Foc de canyots s una expressi equivalent a foc d'encenalls, dalguna cosa
aparentment impressionant per fuga? i superficial.

961
A Alcoi fan servir lexpressi eixir fullola de moro, una expressi semblant a eixir
carabassa, quan alg o alguna cosa frustra, decepciona o defrauda lil.lusi o confiaba.

Pelar dacsa o desplomar: Quan eixia una espiga roja era ocasi per a besar una xica, si
eixia amb noms uns pocs grans de color, el jove sa^ava i deia: Es mereix una besa o
no ? ( Fageca)

Vida ! Vida que es conquesta en la lluita com la del brot de dacsa que espenta, espenta
i aconsegueix algar el trros i vore el sol.
Miguel Torga.* Cant lliure de VOrfeu rebel ( 90 )
la vesprada amb els carrers roents de dacsa.
Mara Josep Escriv. Remor al: La impenetrable soledat de les tortugues

Esclataren com la dacsa en oli bullint, deia, si fa no fa, un bon escriptor de 1Albufera.

Potser ning com Enre Valor ha descrit tan vvament el mn de la dacsa i el seu conreu:

Era darreries de la primavera; calfava ja un sol estiuenc, i per dalt les torres del castell
eixien altres torres glorioses, de nvols, que alguns dies es tomaven violacis i esclataven
en tempestes que aclarien Taire i els esperits. Les sangs es calfaven aix mateix...pujava
des de la Baixura una brisona subtil, aromada de pl.lens i fines exhalacions de la xara i
vaporosa de creosotes i resines; els arbres, fins els ms tardans, ja duien els vestits nous
- ametlers, nogueres, fruitals de pinyol, arbres blancs i ppuls de vora riu -; shavien
entapissat els grisos guarets del verd fort i lluent de la sembradura ventrellant; creixien
alfalsars i panissos airosos i higroscpics per les curtes horteues de les humides
rieres...En fi, aquella val de Cassana, darrere Tencolliment hivemal i els titubeigs
dadolescent de la primavera, simmergia ja francament en la luxria estival.
Enre Valor. Sense la trra promesa, p: 551-552

En les hortes de ms avall del mas, la dacsa feia una remor de pallocs i canyots
secallosos.
-Quan la cullen?-vaig demanar.
-Ara ja no t panolles. Cal noms arrancar els canyots i preparar el bancal. Dem
comen
r
9 arem si Du vol.
-Es de veres!- jo m avergonyia de la meua distracci-. S ja he vist en la cambra el munt
de panolles per pelar!
Magradava forfa aquella faena olorosa i plcida deis dies foses de pluja de la tardor. El
munt despigues de dacsa, i vinga llevar pallocs! N apareixien algunes de roseres amb
els seus grans com a robins, punxosos, i napareixien tamb algunes del gra com, per
vermelles... LAmbicidAleix:p.69

Al final de la verema, sesdevenia la pela de panolles de dacsa, de la rosera i de la

comuna, i jo hi intervena enmig de la colla, vora la gran taula de Tentrada tot engrescat
dil.lusi. Temps de batuda: p.22.

A la nit, li deixaren el Hit de matrimoni, i ells es gitaren damunt duna mrfega de

pallocs en el sol de la cuina.
El xiquet que va nixer de peus: p.265 ( O. L. C. vol. I )

962
 .. .de nit ben gitat al seu marfegot de pallocs de dacsa, anava pensant i repensant..
Home Roig, Gos Pelut i Pedra Redona. O.L.C. II; p. 254

I tenia el cor tan pie de poesa, que parava esment en coses que mai no havia ats, com
ara la dol?or del ventijol, que en aquelles hores movia els plomalls tendres de les accies
i gronxava amb delicadesa els panissars de les hortes del riu dAlcoi
LAlbarder de Cocentaina. Meravelles i Picardies II; p. 95

El corral fondo, ms ampie encara que la casa, seixamplava per darrere de les del
veinat. Un pou, i una pica i una parra, a leixida. A la dreta, cara al sol ponent, una gran
figuera. I un gran ginjoler. Al fons de tot, el gran estable; damunt, la pallissa, fent olor a
palla de blat, i garrofes, herba seca ( alfals), a drols tendres, a caps de daesar.
Mart Domnguez Barber. L Ullal. Pg.135.

... regirant-se en el Hit de posts amb marfeg de pallocs que cruixia com un torturat,
diu Mara Ibars i Ibars de bell comen? a Vides Planes.

Inoblidables tamb les evocacions i esments que fa la fada Carmelina del Puig
Campana:

L estiu era com les partides de llargues que jugaven els hmens els diumenges al carrer
Fondo; pilota ve, pilota t envie. I les pilotes eren la gent que carregava els mus amb
les eines ms necessries i les mrfegues de pellorfes de dacsa seques, que quan et
ficaves al l lit feien ric rae, com si tots els ratolins del mn correguessen per damunt de
totes les pellorfes seques de dacsa del mn. I l estiu era el carrer Fondo per on venien
les pilotes i se n anaven.
Carmelina Snchez-Cutillas. Matria de Bretanycr. p. 42. Tamb a la p. 102

Al paster tamb hi havia altres coses, per aqestes no m agradaven gens: la gerra
gran amb l aixeta d on s esmunyia sempre una gota d oli de morques, i el sac de la
faria de dacsa. Aqueixes coses tan semilles eren la representado de l hivern i de la
fam i de la humiliaci deis pobres, perqu quan hi havia temporal i les barques
romanien a trra sense poder anar a la mar, els mariners enviaven els seus filis a
demanar, i ma mare sempre els donava una ampolla d oli de morques i un valent
grapat de faria de dacsa, perqu aix podrien menjar bollos a la paleta i no es
moririen de fam. I aquells bollos eren una mena de coques de faria de dacsa
escaldada, i s e ls afegia un raig de l oli del setrill i es farden amb bledes o amb
espinacs i molletes de peix blanquet o de melva.
Carmelina Snchez- Cutillas: Matria de Bretanya. P. 135-136

Hi havia, obscur, un sentiment litrgic.

Es torrava el cacau, i les cacaues,
d assuavides rodonors, serien
vidament buscades; o b es feien

roses, o b hi havia carabassa.

Despellorfavem les panolles, i

963
record el pl de les panolles, un
pl incognit encara, una familia

de pl que suscitava les rialles.

Desprs sorgia la panolla, erctil,
una panolla d or, de pell suau.

No comprenem res i ens divertem.

Hi havia un ambient conjugal dens.
Pixvem al corral, sota un cel cru.
Vicent Andrs Estells. Recomane Tenebres: El gran foc deis garbons: 72

El dia que em vaig aturar a la vora d un camp de dacsa i vaig escoltar el cruixit deis
llargs canyots secs moguts per l aire, vaig recordar alguna cosa que havia oblidat feia
temps. Darrere del camp, un terreny en costa, hi havia el cel buit. En aquest lloc
caldr que hi torne ", vaig dir, i vaig fugir gaireb de seguida, amb la bicicleta, com si
haguera de portar la noticia a alg que estiguera lluny.
Cesare Pavese: II campo de granturco
Un altre perfil deis dacsars trobem en la jocosa i evocadora Lluna de Colors de Vicent
Andrs Estells
Recordava els dacsars i dintre els soles
Els soles de trra fina com feta per l amor
Per Vamor clandest de les lentes besades
De les fondes carcies com de tota la vida.
O aquest aborronador crit denyor dins del Cant del Russafi:
Un fiil de veu em queda
perdut entre els canyars,
lledoners i figueres
lentes del cap al tard
dacsar d una infantesa
que mai no ha de tornar.

964
ALTRES REMEIS d ORIGEN NO VEGETAL

Remeis casolans per al llarg viatge: oli de tortuga per a cicatritzar les ferides, oli de
fetge de peixos per ais ulls, ous de Dijous Sant, embolcats en un drape t, per a guarir els
cerca dits, i un llarg etctera que la mare precavuda posava en el cofret del seu fill que
tant de temps havia d estar a la mar.
Encamaci Giner i Parodi: A la Vora de la Mar

Amb greix de serp es trauen les punxes de palmera

que elspalmeres es finquen, laix, en matar-ne alguna,
li extirpen els greix, hbils, i en pots de vidre el guarden.

No se les pot matar amb pedra ni amb garrot

sin amb canya lleugera, de moviments flexibles,
que els trenca Vespinada, Venerga que vibra.
Gaspar Jan i Urban. LAntic Jard dtaca

Per desfer Vaverany li he posat una canya

amb una closca d ou al damunt, cap avall,
com antigament feien per combatre el mal d ull.
Gaspar Jan i Urban. LAntic Jard dtaca

Elles... per haver especialment la carn lluent e clara... pinten-se ab innumerables

ungents e colors. E per tal que milis en puixen venir a la f i que desigen, aprenen
d estillar, de fer untaments, de conixer herbes e saber llur virtut, e la propietat de les
figues seques, del vermell de Vou, d el pa frese de pura faria pastat, de les faves seques
e de la llur aiga, de la sang e sag de diverses animals, e de la llet de la somera.
Bemat Metge. Lo Somni

1.- Origen animal

Serp. La pell de la serp, quan les serps la muden, anomenada camisa o despullaes ,
sutilitza, bullida, per ais constipats i les bronquitis ( Agres, Barx, Otos, ), per a
lerisipela ( Alcoleja )
Per a curar els constipats de les ovelles. Un tros de camisa o pell de serp, dins un tros
de pa o duna figa seca, i sho menja tot una o dos voltes per dia, un o dos dies (
Castells de la Serrella)

965
La camisa de les serps per a quan els animals tenien constipat. La bulliem i donvem
Iaigua. Mon pare que era marxant de ganao , les arreplegava totes i en tenia sempre
guardades ( Agres )
Bollien la camisa o despulla de serp per ais constipats deis animals ( A gres)
Pell de serp, ho arreplegvem, i en acabant bollit per a la gola, la tos, la inflamaci del
pit o Pasma ( Beniaij )
Pell de Serp per a la calentura per estar constipat. Un trossiu de pell tallat al revs s
suficient i fora calentura; es pot fer en timonet i arrs. Aix afluixa una barbaritat ( La
Font de la Figuera)
El caldo de la pell o muda de la serp bullida en arrs per a la tos ( Salem )
La muda de la serp bullida en companyia de carxofetes ( Leuzea conifera ) es donava a
beure, a compte de beure aigua, per ais constipats deis animals: burros, matxos i cavalls
( Salem )
Pell o muda de serp per ais constipats deis animals i de les persones. Bullit, un trosset de
pell o llesqueta ( O tos)
Pell de serp en un tros de pa mesclat en mel i li ho donaven a la mua si es constipava (
La Font de la Figuera )
Pell de serp en un tros de pa per al constipat del matxo ( Terrateig)
La pell de serp per ais constipats deis cavalls ( Castell de R ugat)
Camisa de serp port damunt per al constipat. Quan baixe al riu i veig una camisa de
serp la plegue ben plegadeta i me la guarde dins de la cartera. Des de que la porte que no
em constipe.( Almoines provinent de Cocentaina )
Camisa de serp enrotll per a traure punxes ( Benirrama )
Qui aconsegueix una pell, muda o camisa de la serp com eixa, acabadeta d abandonar,
es casa prompte, dins del mateix any encara.
Mara Ibars i Ibars. Vides Planes. Pag. 47-49
Sargantana. Per al reuma es fica una sargantana dins dun canut de canya que es tap.
El malalt portar la canya en una bujaca i quan la sargantana muiga, es curar el reuma (
Ador ).
Sargantana viva dins dun canut, i deixar-la al sol; quan ella muiga, les barrugues sen
van ( Albaida )
Sagrantana per a les almorranes: Sagarra una sagrantana i es colpeja per tal datarantar
la i desprs es posa dins dun canut de canya que es tapar amb fang, i a mesura que
sasseca la sagrantana van desapareixent tamb les almorranes ( Xtiva )
SAGRANTANA per a les almorranes. Agarrar un parell de sargantanes vives i sense
que es trenquen els rabos, posar-les dins duna coixinereta o saquet de tela, cosir-lo i
amb un impedible penjar-lo en el somier baix del Hit de la persona que t les
almorranes. Quan elles moren i es sequen, les almorranes van secant-se tamb. Hi ha la
versi de posar les sagrantanes en un canut de canya tapat ( Carcaixent)
Sargantana cafada al mes de maig. Untar les berrugues amb oli doliva amb el qual sha
fregit una sargantana cafada al mes de maig ( Beneixama)
Sapo. Si els xiquets no podien dentar, si no dentaven, posaven un sapet dins duna
coixenereta penjant baix del llit, i anava dentant mentre es mora el sapet ( Pedreguer)
Pejaven un sapo dun arbre per a que els xiquets dentaren sense patir ( Benimarfull)

966
lo tenia ac, de jove, baix del coll, 1 2 fies i una xica que enea viu, fa: si me portes un
sapo dins dun sac te lleve els fies. I com io anava segant brossa pels mrgens per ais
animals, va i men ix un sapot aixina, el vaig agarrar, i veges lasco que fa aix, i io li
vaig portar el sapo en un sac i men vaig anar a casa, i ni em va preguntar res ni com ni
quina manera. Aquella xica no s lo que faria per a mi ais dos o tres mesos, a poc a
poquet, van anar semant-se i semant-se i me sen van anar ( LAlcdia )

Rabosa: Fetge de rabosot sec per a la palmunia ( Beniaia ). Fetge de rabosa msele
sec per a guarir la pulmona (Castalia ).
Es seca al fom, es pica ben picaet per a fer-lo una polseta i sal?a. Es pren dins del caf
o en qualsevol altra cosa forta ( Beniaia ).
Fetge de rabosa sec i desfet i pres en un got de llet per a curar la pulmona ( La Llosa de
R anes)
El fetge de rabosa s lo millor per a la pulmona ( Agres )
El fetge de Rabosa sec per a la polmonia ( Fontanars deis Alforins)

Fetge de Rabosa Msele contra la pulmona. Primer es posava el fetge a torrar al fom,
desprs es ratllava i es picava. Somplia una culleradeta de fetge ratllat i pac a dins. La
milloria es notava prompte. Ac n hi ha gent que se lha pres i es va curar la pulmona
quan ja el metge no donava ni du cmtims per ells, i encara estn vius ( Beneixama )
El fetge de rabosa diu que si era bo per ais que estaven tsics ( Benimassot)
FETGE de RABOSA MASCLE per a la pulmona. Matar-lo en bimba, ficar-lo en el
fom, en una llanda per a que es torre i es seque i desprs agarren i ho piquen i en una
tasseta, amb un poquet de sucre, sho prenen. Es molt bo, per a mi aix no ho vullc,
aix fa un gust molt ron i la pell de serp s tan bona com el fetge de rabosa per a la
pulmona ( La Font de la Figuera )
En la molt divertida i allifonadora rondalla Comencinda, Segundina i Acabilda, on
Enre Valor trau el seu fil cmic ms morda? i fi, hi ha un esment daquest s del fetge
de rabosa, desprs que la genial comare rabosa, deixara sense mel el gerrot del llop:
...del tercer li trac el fetge !...Perqu diuen que s molt bo el fetge sec de rabosa per a
les pulmonies...
Osset de la juntura de la pota de la rabosa. Penjat al coll en un cordonet per a tota
classe de dolors; tamb la reuma li sen va al cap dun mes que el porte penjat ( La
Pobla del Duc )
Llebra: Cor de Liebre del mes de Maig sec. Es seca al fom i es pren per ais sustos.
Pegat de pell de llebra seca per a posar damunt duna punxa enclavada ( de taroger
mandan ) i traure-la ( Pego )
Orelles de LLebre Msele. Ma mare posava orelles de liebre msele torrades al fom i
les picava i les tenia sempre en un potet per si alg es fea un tall o un derrame (
Fontanars deis Alforins)
Fel de Porc Msele
La fel de porc msele amb alcohol per a curar ferides. La fel acabadeta de traure, la
rebentes i la poses en una botelleta amb alcohol, meitat i meitat. Neteja i ho trau tot.
Dura si cal dos anys, i es gasta com si fora mercromina ( LA bdet)
Barretes de Fardatxo ca?at o matat en la bimba del mes de maig per a que denten les
criatures i no patisquen. Matar-lo, llevar-li les barretes, deixar-les secar, desprs fer una

967
munyequeta i ficar-les dins i penjar en un collaret. Perqu la barra del fardatxo s la
dentadura ms forta que n hi ha, on mossega senyala encara que siga el canut de
lescopeta, senyala les dents en el ferro ( La Font de la Figuera )
Fardatxo del mes de maig per a elaborar una loci capil.lar infal.lible. Bullir, el fardatxo
viu, durant vint minuts a foc lent, en 11. doli doliva, en una ca?ola de test. Trascolar en
una orfa. Fer un massatge cada dia. Fa molt de pl per de tres colors, i conv tintar-los
( Alcoleja)
Colom. Posar mig colom sagnant sobre el cap del malalt de paps per a que se lin vagen;
el malalt portar la gola rodada dalguna cosa allant ( A dor)
Un colom xicotiu, que encara no vola, pelaet, un pitx, sobria viu, sense matar-lo, i lil
ficaven a ma mare damunt del cap, en el celebro, per a que la salvaren de la
miningitis, per a que xuplara el mal, i des daleshores que no puc vore matar un colom
ni cap animal deixos, la cosa que ms em pot a mi ( La Font de la Figuera)

Mondonguet de cabrit que no haguera menjat res, tret de llet de sa mare, posat a secar
com a quall per a tallar la llet per a fer formatge ( Biar )
Amb el ventre deis xotets de llet, o millor la llet quallada del seu interior, sequet i molt,
fet pols feiem quall per fer a formatge. Sen posava un rabet de cullera per a dos o
quatre litres de llet ( Agres )
Budellet de corder de llet sec i tallat a trossets per a collar la llet i fer formatge (
Beniaij )
Oli de llambrgols: Nou cues fregits en una cassoleta de test amb oli. Trescolar, i ve a
quedar com la meitat dun quinto . Es fa servir per a untar les angines i el bocio. A
la meua filia se lin va anar i a la meua cosina tamb. En una fregideta doli lin va
sobrar ( Benissili ). Es frigen llambrgols de trra en oli, i amb loli resultant sunten els
paps i les pars unflades ( Benirrama ).
Oli descarabats de celler o bodeguers per al foc de la boca. Begut perqu el foc ve de
dins. Sn uns escarabatots negres, com el dit gros, que nosaltres diem retors. (
Penguila)
Alacr.
Remei contra els dolors reumtics: Portar damunt un canut de canya grossa dins del
qual shan posat 4 o 5 alacrans vius. El canut es tapa amb portland. Conforme van
morint-se els alacrans va passant el dolor ( Benial-Benissiv)
Pegat dalacr picat i pastat amb pa per a posar damunt de la pic del mateix alacr que
tha picat ( Castells de la Serrella, Benial, B iar,).
Lo millor per a la pic dalacr s xafar Palacra i posar-ho damunt de la pic amb una
bena ( Pego)
Oli dalacr per a untar les picaes dalacr, vbora o vespa. Es prepara posant un alacr
viu a remull dins una botella amb Va de litre doli dOliva. Ais quinze dies ja est bo (
Albaida)
Quan et picava un alacr, si lagarraves i el matxacaves i el posaves damunt de la
picadura, et llevava la for9 a del veneno . Aix s el que he sentit io deis vells ( Salem
)

968
Es matava Palacra i es picava i es posava el mateix alacr picat damunt de la pic (
Vilallonga )

Per a la picada dalacar, agarrar-lo i xafar-lo i posa-te1 damunt de la ferida ( Aielo de

M alferit)
Per a la pic dalacr: se pica Palacra i se fica damunt de la pic. ( La Font de la Figuera
)
Formigues roges xicotiues. Menjar-ne cinc o sis vives en un poc de vinagre o posant-les
simplement en la boca i engolint-les per ais gasos ( Alcoleja )
Tocacampanes. Portar en la bujaca un capoll dous de tocacasmpanes, anomenatp et de
rabosa per a llevar el mal de queixal ( Jess Pobre )
Caragols. Per al mussol es passa un caragol per damunt del mussol i la bava el cura
( Gandia)
Bava de caragol moro per a les borrugues. Primer cal refregar les borrugues en la bava i
la bromera groga del caragol, i no sha de llavar fins que no estiga sec. Desprs es penja
el caragol de la molla en un espart, i quan es seca cauen les borrugues ( Alfauir )
Els caragols moros curaven les barrugues posant-li sal per a que tragueren mocs amb els
quals suntaven les barrugues ( Alfafara )
Per a tombar berrugues, primer es compten i desprs es pren un caragol menut per
cadascuna, i es tiren tots dins dun got, quan aquests es sequen les berrugues cauen (
Benirredr )
Refregar-se damunt la barruga una xona o qualsevol caragol. I desprs deixar-la dins
dun canut, arreu i amagat ( Cocentaina )
Banyes de caragol. Prendre en dej nou banyes de caragol durant nou dies per a curar
llcera destmac ( Alcoleja )
Caragolets xicotets de squia o de barrineta. Sagarren tants caragolets com borrugues i
els poses en un foraet dun marge, on spies que el pacient ha destar molt de temps
sense passar per all, i dius el nom de la persona, i conforme vam morint-se es moren les
borrugues ( Potries )
Els caragols de marina sn allargaet, i se gastaven per a llevar els mussols i les berruges
i fies, refregant-sels; o b se contaven els fies o berrugues i es colgaven tants caragolets
com nhi havien ( LAlcdia )

Ratol. Oli de ratolinet tendret fregit en oli doliva, per al mal dorella ( Benignim)
Oli de tres ratolinets fregits, abans dobrir els ulls, xicotius, bo per al mal dorella.
Abocar una goteta. La resta de Poli es guarda ( La Font de la Figuera)

Toni Cucarella en Els camps deis venguts fa un molt viu i il.lustatiu esment daquest
reculat s: - Prepare Voli de ratol - va dir Va de categora per al mal d o'ida deis
xiquets... Idels majors tamb. Acosta t i ho voras ms b...
M hi vaig atansar a poc a poc. Encuriosit per alhora aporegat. Sebastid tenia una
certa fam a de bruixot; espampolaven que preparava pcimes i beuratges estranys per
curar. En aquell moment que jo el mirava, Sebasti va abocar, en una paella que tenia
al foc, un raig d oli d oliva. Tot seguit va agafar una cistelleta i me la va acostar. N hi

969
havia un grapat, de cries de ratol, encara vives, no gaire ms grans que una boleta de
vidre.

- N has de fe r servir set noms - em va dir, com si m acabara d investir el seu

aprenent -. Set s un nmero especial
Va clavar la seua m ampia i ennegrida en el cistellet i va grapallar un nombre incert
de cries. L oli ja comengava a calfar en la paella. Sebasti comptava els ratolins d un
en un mentre els hi tirava. Els que en sobraren, els va tornar al cistellet. Els animalons
crepitaren en precipitarse sobre l oli calent. Sebasti va comengar a remoure ls en la
paella amb un cullerot de fusta. A l cap d uns instants, la va retirar del foc.
- Ara hem d esperar que es gele. I desprs colar em l oli. Si algn dia tens mal d o'ida,
t hi poses un parell de gotes i, en dos o tres dies, fora mal

Granota. Per a les barrugues. Fregar una granota viva damunt de les barrugues, i que la
persona no es llave en tres o quatre dies. La granota es penja dun albre, un lloc per a
que no la toque ning; i quan es seca i cau a trossos, sen van les barrugues ( Albaida )
Granota per a les berrugues. Sagarra una granota, deixa que es menja, i la passes per la
berruga i fa una bromera i vas fregant, i desprs la penges duna poteta en una rama de
figuera, i quan la granota es seca, sen va la berruga ( Ares del Bosc )
Sangoneres. Aplicar sangoneres en el lloc del colp o del gir de peu, i una cataplasma
de seg i vinagre ( Piles ). Per a rebaixar la sang, aplicar sangoneres en la pell per a que
xuplen la sang, o posar-les en un got i desprs introduir la ma ( Ador )
Si una persona ha tingut per un bac una blara o derrame, li ficaven una sangonera i trea
la sang ( La Font de la Figuera )

Seg de porc ranci.

Del porc es trea el seg, que es passava pe foc, en una cassoleta o paella, i es tallava ben
tallaet i abans que es coliara sabocava en un veixell. Es fea servir per a fer crosta,
perqu sino no trumfava, i per a untar en el pa amb un poquet de sucre per a desdejunar,
o berenar, o de postre o quan es volia. El seg quan tenia prou temps es fea ranci i no
valia res, fea un sabor lleig, i es guardava per ais mals, i en totes les cases nhi havia.
Eixe seg era el bo per a les rasquinyaes, talls i bacs deis xiquets o per ais grans. Es
rentava primer ben rentat i en seguida es posava damunt del bac i al sandem bo (
Bellreguard)
El seg ranci per a untar colps, bacs, topolons... ( Bellreguard )
El sag de porc per a fer pastes, i si el sag est ranci s molt bo per al mal de gola,
sunta en paper destrafa i se posa calent all ( La Font de la Figuera )
lo s fer una medecina que em va ensenyar la meua sogra amb mantega blanca de porc o
sag blanc i plvors de la cara ( Madera dOriente) per a que cresca la cam quan tens els
mals que no set curen i els tens ulcerosos i no creix la cam. Vas pastant-tho i
pastant-tho ( Salem )

Greix de carro
Cabrassa s una cosa que es resseca i aleshores sagrieta i se fa una cabrassa. N ha patit
seguit seguit i m he ficava el greix de carro, el que es gastava per a untar leix del carro
quan llevaven la roda. Io jugava al bal en el sequer i m he llevava les aspardenyes

970
perqu sin portava vara perqu trencaves les aspardenyes, i aleshores jugava deseis, i
danar per damunt deis rejols corrents amunt i avall mhe fea una cabrassa; i mhe
posava greix de carro o cera de ciri, encenia un ciri i les gotetes de cera les deixava
caure damunt de la cabrassa per a tapar-la. El millor greix per a les cabrasses, dien els
vells, era el greix de sabata, anar en sabates, tapaet els peuets ( Sollana )

Greix de conill per a fer massatges i eliminar les bultos de greix de les persones, en
menys dun mes sen van ( Petrer )
Greix de gallina en fred per a fer fregus en el cor en cas de mal o dolor de cor (
Vilallonga ) i per a fer-en diriament en cas de tindre el cor malalt ( A dor)
Ou batussat per a lesgarrat de peu o de m cobrint amb un cot-en-pl ( Gandia )
Clara dou i sucre, ben batut, per ais tocats deis animals, i no els ix el pl blanc ( O tos)
Ou frese. Inflamaci dalgn dit de tant de tocar lauia, per estar netejant squia o
segant arrs. Posar el dit inflamat dins dun ou frese, un quart dhora durant 4 o 5 dies
(Gandia)
Corfa dou
Torraves les corfes al fom molt poquet, fins fer-se coloraetes, podia tardar vora un quart
dhora; desprs es picaven en el morter, i la polseta eixa la posaves en Tarros, ais
cantonets, per a que els xiquets sho menjaren i agarraren cal?. Aix ho he fet io amb els
meus xiquets ( Potries )
Ou de gallina negra
Per a curar els que estn trencats. Es posa lou en un forat duna paret de pedra el dia de
Sant Joan a les 12 de la nit i es tapa en algeps, i conforme va descomponent-se lou, sen
va lhmia. Ma mare estava trenca i io tamb, i ais dos mos va llevar lhmia ( Potries )
Una gallina negra el dia de lAscenci, pon un ou, i vost agarra lou i lil porta a una
criatura que estiga hernia, i esta sen va a missa, oix missa amb lou all apegat i desprs
agarra i ho fica dins duna paret, sencer, sense trencar-lo, ni res, i conforme va
consumint-se lou la trencadura sen va ( La Font de la Figuera )

Tortuga.
Closca de tortuga viva per a passar-la sobre la zona afectada per 1erisipela
- La sipela es guarix amb la tortuga, deixant-la per Vhabitaci del malalt.
Mara Ibars i Ibars. Vides Planes. Pg. 49

Aranya. Tel de taranyina per a posar damunt de les banyes despuntades ( Castells de la
Serrella ). Taranyines en sucre per a les ferides deis animals i de les persones. Primer
posar el sucre damunt de la ferida i desprs la taranyina. Estanca la sang i cura ( Alfauir
)
Tallarines que pengen de les aranyes aplicades directament damunt deis mals per a
estancar la sang ( G ata)
Tallarina per a estancar la sang quan et fas un tall ( Benissa )
La talarinya s molt bona xopaeta en vinagre per a les llombrices; posat al melic,
damunt un drap, enrotllaet ( La Font de la Figuera )

Abella roja per a llevar el zel de les gosses ( Sim at)

971
Queixal dabaejo. Molt bo per a mossegar els xiquets quan estn dentant. El queixal,
que a voltes era ms gros que el dit, el llevava, el rentava, li fea un foraet, el refinava, li
ficava un filet i el xiquet a xuplar en la boca ( La Font de la Figuera )

Caixco de la pota deis animals de ferradura bullit i bocat en un orinal net per ais que
pateixen de les almorranes. Fer bafs assegut en 1orinal, tot lo que es puga resistir (
Benissa, comunicado procedent de Melilla, on va servir el comunicant i li ho va dir un
moro )
Bonyigo dhaca negra o de ross negre fregit en sag de porc per a curar les cremaes
deis coets. Es fa ben fregit fins que es queda blanc. Aix ho preparava ma mare tots els
anys en festes ( O tos)
Tortuga
- La sipela es guarix amb la tortuga, deixant-la per Vhabitaci del malalt.
Mara Ibars i Ibars. Vides Planes. Pag. 49

Sipela mata o pela ( Bellreguard )

Mel
Amplastret de mel per a curar colps i trompaes i els cercadits. Posaves la mel en un
trosset de tela blanca de llan9 ol o millor dins un corfoll de ceba que aguanta millor la
humitat de nit, i enrotllaves el dit ( Potries )
Untar amb mel els colps, bonys i blares ( Bellreguard, Miramar, Oliva, ).

2 - Origen huma
Llet de dona per al mal dorella. La llet sarreplega en un didal, acabada dextraure, i,
encara tbia, es tira, a poc a poc, dins lorella afectada. A voltes, la llet es posa, molt
calenta, amerant un cot-en-pl que es fica dins o darrere lorella, que es podr portar
alguns dies, renovellant-lo, fins que cure lotitis; si no es troba llet de dona es podr
posar de vaca ben calenta ( Bellreguard, Benirrama, Alcoleja, ). Quan els xiquets tenien
mal dorella i ploraven, esmonyien llet duna dona i li la posaven a lorella i se n anava
el mal completament ( Ares del B osc)
La llet de mama de dona per al mal dorella. Un didal de llet calentiu abocat dins
lorella, lo que pot caure dins, i es tapa amb un cot-en-pelet ( Potries )
Una goteta de llet de la mare en lorella, directament de la mamella, per al tumoret de
lorella de les criatures, que es queixaven ( Salem)

Llet de dona per a calmar el mal dorella deis xiquets o les otitis. Per a les otitis deis
xiquets la llet ha de ser de mare que dna a mamar a una xiqueta, i si es xiqueta la
malalta la llet ha de ser de mare que dna de mamar a un xiquet ( Beneixama)

Llet de dona per al mal dorella. Li fica en lorella llet de dona, acab de traure,
calenteta, en un didalet. Si es xic fica-li duna xica; i si s xica dun xic ( La Font de la
Figuera )

972
Toni Cucarella en Els camps deis venguts fa un esment daquest popular remei: Per al
mal d o'ida deis ms menuts tamb existia la llet invertida Aquesta la sabem tots,
perqu sovint les dones que donaven p it eren requerides per procurar la llet guaridora.
Si era xiquet el qui patia el mal, havien de posar un didal de llet d una dona que
alletara una xiqueta; i al contrari si era xiqueta la que patia el dolor.

Sang menstrual. Compresa de gassa amb sang menstrual per a posar damunt de la pica
de 1alacr ( Benial, Castells de la Serrella,).
Lo millor per a la pica dalacr s fer-se pegats en aix de quan la dona est en la regla.
Un pegat cada 3 o 4 hores, i en dos o tres prou. Noms et poses el primer notes
enseguida alivio. A mi me n han picat cinc o sis, i si no et poses els pegats ests
rabiant 24 hores, com fa uns mesos desprs de tancar el corral, ja de nit, dalt de la
muntanya, es veu que la vaig xafar i com portava aspardenyes em va picar, i no tenia
ganes de baixar al pobl...( Terrateig )
Abans quan rem xicones i anvem al raim, si mos picava un alacar com sempre hi
havia alguna en la regla, agarravem un poquet de regla i en un drapet ho posaven
damunt ( Aielo de M alferit)
La naturalea de la dona s per a ficar damunt de les picades dalacr. ( La Font de la
Figuera )
Fer la Tasson era donar a beure alg, sense que aquest ho sabera, un got de vi amb pols
de les ungles i sang menstrual de la dona que fea el sortilegi per a llevar-li la voluntat (
X tiva)

Orina humana. Rentar-se les mans tallaes en el propi pixum, o per a les cabrasses i
per a fer bombolles i callos a les mans quan anaven a tonyar ( Gandia, Bellreguard,)
Lor per a les mans crostades, tallaes i coentes pe fred de lhivem i per escurar en aigua
erta. Havies dorinar-te-les de nit ( Potries )
La pixarr per ais talls ( Aielo de M alferit)
Per a la liacr o tiricia , es mulla un panet amb el pixum del pacient, i es tira al
carrer tot guaitant qui lagarra; si lagarra un gos i sel menja, llavors el malalt queda
lliure de la liacr ( Gandia).
Or propi glopejat per al mal de queixal; s de puta mare, i talla les hemorrgies ( Otos )
Lor per un cremat; les mans tallaes o els prinyons; per al mal de queixal ... Hi ha qui
sempre sha llavat les mans en pixum ( La Font de la Figuera )

Segant arrs em va picar un alacar, i un em va dir: tu vols llevar-te el dolor ? Ciar que
si, i va i va refregar la pelila per damunt de la pic, i sen va anar ( Aielo de M alferit)

3.-Origen mineral o qumic

Argila: Per a colps, ferides i lceres difcils, pegats dargila ben pastada posats en gassa
doble sobre la part afectada, la qual conv rentar abans amb banys de rabet de gat i
camamirla ( Benial-Benissiv ). Argila roja en vinagre per a bacs, blares, morats...
Trau tota la sang fora ( Beniaia )
Fang. Posar un pilotet de fang tendre i frese damunt de la pic de vespa o dabella,
inmediatament desprs de produir-se. O, simplement, fregar la zona amb el fang. A tot
el territori.

973
El fang de lhorta per a llavar. Larreplegvem, i millor si era roig, i en acabant
rentvem la roba i es quedava neta, neta, al menys la negra ( Potries )

Tarquim o txarquim
El posvem en una tassa o poalet, quan escurvem en la squia, posaves aigua i
netejaves plats, culleres, cassoles, paelles, tot, i es quedava net net ( Potries)

Pedres. Per a lampatx deis animals. Triar tres pedres que formen triangle sobre trra,
que ja estiguen aix, sense tocar-les. Primer es pega la volta a una i es passa al costat
contrari; desprs es fa el mateix amb una altra; i per ltim es pega la volta a la de dalt i
es posa baix. Si ais cinc minuts no li ha passat, repetir loperaci, i la cabra es posa bona
( Alfauir )
Feen un castellet de pedres, 4 0 5, ho deixaven i quitiravales pedresli se passava el
mussol ( La Font de la Figuera)

Sab fet de casa per a llavar i curar b les feridesi llagues dificils( Biar).
Banys d'aigua de mar o, millor, de bicarbonat per ais ccemes amb picors, sama, etc.:
Laigua ha destar ben calenta, tan com es puga resistir, i, en acabant cal fregar-se amb
oli doliva. Aquests banys tamb van molt b per a les durcies i les callositats deis peus
(B iar ).
Sal
Calfar, ben torraeta, un quilo de sal en una llanda.
Abocar en una coixenera de tela i recobrir amb un llenfol.
Posar damunt del pit inflamat i carregat ( Castell de les Gerres).

Cal? per a posar damunt de les banyes despuntades ( Castells de la Serrella ).

Algeps mesclat en faria com a mata-rates ( Atzeneta )

Cendra per a fer lleixiu per a netejar i desinfectar roba, portes, baes o portetes
dalmariets. Sagarrava la flor de la cendra, el coponet denmig de la cendra de la llar,
del fom, del camp o don fora i es posava en un poal que somplia daigua i es
remenejava ben remenejat i ho deixaves. La cendra sassolava i el caldo es quedava
dalt, ms claret, com si fora aigua. Li deiem lleixiu i aprofitava com si fora lleixiu. Era
molt bo ( Bellreguard )
La cendra del romer o garrofer o de carrasca o qualsevol altra cendra s per a fer lleixiu,
el qual es pot fer servir com a detergent i un bon xamp. Primer cal remoure una
quantitat de cendra amb el doble daigua calenta, i posar la barreja a cobert per tal
devitar que hi caiga alguna cosa a dins; i deixar-ho reposar dos o tres dies. El lquid que
queda al damunt s el lleixiu ( Naquera- Pep Rabosa )

La cendra per a llevar 1amargor i adobar olives verdes senceres. s millor i ms sana
que la sossa. Sn molt gustoses eixes olives. Posaves la cendra, tiraves laigua dins, i
remenejaves, i eixa aigua la posaves en les olives. Per a uns tres quilos dolives posaves
un parell de grapats de cendra i laigua que correspon per a cobrir les olives. Tardaven
quatre o cinc dies en fer-se o ms si eren grossetes, i cada dia calia remenejar fins que

974
laigua prenia un color grogossiu i estava esvarosa, que era el senyal que shavia fet ja
llixiu, i per a poder posar-la en les olives. Es feen unes olives tan groguetes i tan bones !
Aquest llixiu servia tamb per a escurar i llavar la roba negra ( Potries )

Lleixiu. Lo millor per ais prunyons ( Ib i):

Posar el peu dins una safa i amb un pinzell untar-se els prinyons amb lleixiu sense
rebaixar. Dos o tres voltes abans de dormir.
Per al foc deis llavis. Aplicar sobre el foc amb cura cot-en-pl mullat en lleixiu
(Gandia)
Per a la pic dabella fregar-se en tres herbes o un all reffegat o lleixiu ( La Font de la
Figuera )

Serritja de ferro
La serritja de serrar el ferro per a fer gana de menjar. Sagarrava la serritja com una
polseta, ho garbellaves per si nhi havia alguna ms grosseta i fer-ho finiu, i ho pastaves
en faria de forment, i fees unes boletes, una coseta com un psol, i aix ho prenies tots
els dies a totes les menjaes durant una setmana, i aix fea gana de menjar. Aix ho fea la
uela del meu home que era dAgres ( Potries)

Perdigons
Oli de perdigons. Es posaven els perdigons ( nous ) en una botella i desprs loli, i
anaves sacsantho de quan en quan, i aix era bo per a curar llaguetes, cremaes i mals
de la pell. Ho fea ma uela a casa ( Potries)

Plvora negra i mel

Untar la zona dolorosa de lherpes de la pigota borda ( Beniarrs )
Mistos o llumins per al mal destmag. Es posen tres o quatre mistos clavats en una
llesca de pa damunt la boca de lestmag, i es cala foc tapant desprs amb un got (
Vilallonga)
Una clau de ferro gran es recomanava de posar de travs en el bescoll per tal
destroncar la sang al as ( Pedreguer)
Vidre. Pols de vidre per a posar damunt de les ferides velles, crniques.
Si alg es feia un bony, saplicava un xavo o una pe?a o moneda redona, enmig del
bony recent, pressionant, i es lligava amb un mocador per a subjectar-lo; i si el bony era
en el front, primer de tot es posava sobre el bony un tros de paper destrassa untat en
mel i damunt el xavo amb el mocador ben apretat ( Bellreguard, Miramar, O liva,).

4 .-Aiges
Aigua de font
Sn ben conegut a la comarca de la Safor els beneficis deis banys a la font Sala de la
maijal o Pa darrs dOliva per a guarir ccemes rebels, dermatosis, escaldaments i
altres malalties i afeccions de la pell.

975
Lhome de Paquita la comare, germ del tio Coca, es va curar una ferida molt lletja de la
cama amb banys daigua de la font Sala dOliva ( Oliva ).
Aigua de neu i oli, guardat dins duna botella per a untar cremades, ferides, etc. com
Poli de perico. Shi afegix mel per ais colps i esquinas ( Beniaia ).
Sarreplega la neu en una botella, i sacaba domplir doli. Saplica en una gasseta o
cot-en-pl sobre les cremades ( Alcal de la Jovada)
Oli de neu per a les cremades de foc i de sol. Igual de neu i doli ( La Pobla del Duc )
Oli fet de Neu per a les cremaes deis coets ( Salem )
La neu la gastvem per a la cansal per a que no es fera groga. Mon pare larreplegava
quan estava gel. Labocaven al salador on estava la cansal i aixina cobrint-la
aguantava tot lany ( La Font de la Figuera )

5.-Origen divers
Sutja o foll: Foll pastat en oli doliva per a untar els tocats i ferides deis animals; i en
acabant posar un pilot de teranyina damunt per estancar la sang com uns compresa
asptica ( Beneixama ). Sutja i oli dolives per untar els mals deis animals ( Gata )
Sutja i oli per a untar les parts deis animals i evitar que les piquen els mosquits ( LOrxa
)
Sutja en oli per ais pelats deis animals ( Rfol dAlmnia )
Preparvem un plateret de sutja i oli per a quan esquilaven les ovelles per a posar
damunt de les ferides i talls. Al posar la msela damunt, sapega i no deixa que les
mosques piquen la ferida ( Castells de la Serrella )
Foll o sutja mesclat en oli per a untar els tocats deis animals ( O tos)
Pasteta doli, sutja i vinagre per a untar el melic i els llocs tendres i sense pl deis
matxos i les haques i que no vagen les rantelles i les mosques ( O tos)
Sutja de ximenera i oli per ais pores quan els capaven o les ovelles quan les esquilaven,
per a que no anara la moscarda ( Benissa )
Sutja en una miqueta doli, ben remenejaet i ho posaves en els mals en els tocats
deis burros i haques o en les picaes que els animalets fan a les gallines ( Potries)
Aquest s ancestral ha sigut tamb esmentat per Enric Valor en les seues rondalles:
Els corsers nisqueren plens de cremallades, pero no cap de prou greu que els impeds
seguir avant. Al poc, tots dos joves veren una cabanya de pastors, shi acostaren i els
demanaren sutja i oli per a les nafres deis cavalls. Hi havia dos fadrins, que els en
donaren, i els animals tingueren un gran alleujament a luntar-los-hi.
El Castell del Sol. O.L.C. p: 116
El foll per al disgust que t una persona, noms un poquitiu desfetet, en un poquet de
vi, sho beu i sen va el disgust ( La Font de la Figuera )

Gasolina. Em va picar un alacr al dit i el vaig posar dins la gasolina, i oli en un cresol
( La Pobla del Duc )

4.- Origen credencial, mgic o religis

Matxo amb mal de panxa. Entrar-lo dins dun corral de ganao ( cabres o ovelles ). A
la mitja hora bo ( Alfauir )
Portar un ramet de ruda damunt - la bujaca - .

976
Fer un nuc en la tela de la camisa al costat esquerre i sen va el mussol ( La Font de la
Figuera )

VRBOL / VERBO. Taques de pell seca i rasposa, que sol fer picor, normalment a la
cara, que poden correspondre a una tinya, liquen simple o qualsevol dermatitis o
malaltia de la pell amb taques.
Un remei per ais vrbols ens donaren a Benirrama:
Els vrbols es lleven enganyant-los, passant un dit mullat de saliva per damunt dells bo
i fent ratlles tot dient:
Al mat en dej:
Vrbol la verita et dic
que ben fa rt estic.
A migdia ja ben dinat i pie:
Vrbol la veritat et dic
que ben dej estic.

I a Sueca per a llevar els vrbols en fan una variant en la qual resen, en dej, Foraci
segent tres voltes: Vrbol encarnat aixina el cures com io ia he almorzat, a lhora que
marquen tres creus sobre el vrbol amb el dit ndex mullat en saliva. Esta maniobra es
repeteix nou dies seguits.

BERRUGUES
Trescentes berrugues planes tenia la meua filia menuda en la cara i li les compraren
comprades, li van dir te les compre a cinc duros la berruga i li pagaren i li donaren els
diners i li se nanaren. Va estar mig any visitant un homepata, prenent-se boletes i no li
se nanaren. Li paga ella, la xiqueta i coincid que a les dos setmanes desaparegueren.
Era un home de Carlet que viu prop de lestaci ( LAlcdia )

Fil dempalomar per a les berrugues: Es fa un nuc en el fil per cada berruga, i si nhi han
moltssimes que no es poden comtar b, un per cada berruga gran. Desprs el pacient no
ha de tocar aigua, i si per la faena en toca, desprs quan es torque no sha de rascar (
O liva)

977
CUINA RURAL SILVESTRE

RECERQUES ETNOBOTNIQUES al PAS VALENCIA:

Contribuci a Vestudi de la Flora Etnobotnica mengvola i culinaria del Territori
Dianic.

PRIMERES DADES

TAULA

1.- Breu introducci

2.- Plantes culinries silvestres del Territori Dinic

3.- Agraments

1.- BREU INTRODUCCI

Dins de la vasta i verda multitud duna flora de ms de 2600 plantes, vestint valls i
muntanyes, el pobl valenci ha sabut triar, primmiradament, vora setanta herbes,
batejades amb nom particular, tils com a verdura sana i saborosa per a la cuina
casolana, b com a nodriment preferent o com a aditament o complement o a tall
docasional llaminadura. Setanta especies botaniques, setanta noms populars, setanta
herbes, setanta fulles, setanta tasts, setanta textures, setanta delicies i delicadeses
seleccionades pe lent esguard i el golut paladar deis segles, que ara la ruralia llega per a
cuina del tercer mil.lenni, a les quals caldria afegir, sense comptar el fascinant i suculent
univers deis esclata-sangs i deis bolets, les arrels, tubercles, bulbs, brots, esprecs, flors,
llavors i fruits salvatges, que alfarien el nombre total a ms dun centenar despcies
vegetis autctones,

Tot plegat constitueix la materia primera de la nostra cuina rural silvestre, una de les
parcel.les del ric mosaic de camps que conrea Petnobotnica, i una nfima pero ntima
Henea del nostre patrimoni cultural i natural. La cuina que depn de la flora espontnia i
de la seua recol.lecci selectiva in situ , la cuina ms primitiva, o, si es vol, la de les
poques ms estretes i dures, la deis darrers recursos, la rude cuina de la fam i de la
supervivencia, pero tamb, la cuina de les ms agrests i inesperades delicadeses i de les
ms crues i curioses exquisiteses, dhuc durant les poques dexuberancia, com la dara
en aquest cant privilegiat del planeta.

Aquest formidable feix de verdures salvatges o dherbes bordes que, a voltes, porten
noms tan suggerents i sucosos per a Pauster mn rural tradicional com conillets, morrets
de porc, pa-i-peixet, sardinetes, llenges dovella o de bou, cama-roges, manetes del
Senyor, mamelletes o herbes dolces, est integrat per txons que pertanyen, la majoria, a
la prolfica familia de les compostes, seguida de lluny per les crucferes i amb algunes
poques umbel.lferes, plantagincies, campanulcies, cariofil.lcies, urticcies,
lleguminoses, poligoncies o boragincies.

978
Una de les parcel.les del re mosaic de camps que conrea 1etnobotnica s la deis usos
alimentaris i culinaris de la flora silvestre en 1interior, sempre dinmic i farcit
dinterrelacions, duna determinada cultura i deis territoris concrets en qu es
desenvolupa, en el nostre cas, dins de la cultura rural tradicional de la mediterrnia
occidental bastida en el Pas Valencia, i ms concretament en les seues comarques
centris o, altrament dit, en el Territori Dinic.

Hem excls daquesta petita parcel.la etnobotnica triada, la flora cultivada, tot i tindre
ms pes i importncia dins la cuina rural tradicional, i ens hem cenyit, exclusivament, a
la cuina silvestre, la que depn de la flora espontnia i de la seua recol.lecci selectiva
in situ , la cuina ms primitiva, o, si es vol, la de les poques ms estretes i dures, la
deis darrers recursos, la rude cuina de supervivncia, pero tamb, la cuina de les ms
agrests delicadeses i de les ms crues i curioses exquisiteses, dhuc durant les poques
dexuberncia, com la dara en aquest cant privilegiat del planeta.

De saber quines espcies shan buscat i, encara, es busquen i es fan servir en la nostra
cuina rural tradicional dentre les dues mil llargues que prosperen en les nostres valls i
muntanyes, de determinar-les i identifcar-les cientficament, i, com selaboren i en
quines condicions, tracta aquest treball, aquesta modesta contribuci parcial a
1etnobotnica valenciana, que ms que un manual prctic de cuina rural o un planflet
per a incitar a collir i menjar alegrement herbes del camp, es vol un motiu de futures
recerques i comprovacions cientfiques a fi de propiciar una millor coneixen?a i una ms
segura, saludable i exquisida utilitzaci.

Tractar desbrinar quines espcies sn ms nutritives, gustoses al paladar, facils de

recol.lectar o de cultivar

2.-PLANTES CULINRIES SILVESTRES del TERRITORI DINIC

Entenem per tais, les plantes silvestres de les valls i muntanyes del territori estudiat que,
en llur totalitat o en alguna de les seues parts, entren en la cuina tradicional del seus
pobles, b com a matria prima alimentria o element principal o com a aditament o
complement.

Quadre general:

1.-Plantes mengvoles o comestibles

RGANS VEGETALS UTILTTZATS

A. - PARTS ARIES

1.1.-Fulles o verdura

1.2.-Fruits i llavors o grans

1.3.-Flors

1.4.-Esprrecs i brots tendres

979
B. - PARTS SUBTERRANIES:

1.5.-Arrels, res o arrails

1.6.-Tubercles

U .-B ulbs

1.8.-Rabasses o rizomes

2.-Plantes aperitives

3.-Plantes condimentarles

4.- Plantes digestives

1.- Plantes mengvoles o comestibles

Sinclouen ac les herbes i els arbres que en llur totalitat o en alguna de les seues parts
shan fet servir a trra nostra, tradicionalment, com a alimentarles, s a dir, per a
menjar, b com a nodriment preferent o com a complement alimentan o a tall
docasional llaminadura.

Al fet deixir al terme a collir plantes a tall de verdura la gent sol utilitzar unes poques
frmules. O b diu simplement anar a fer verdura com a Xeraco, Tavemes de la
Valldigna, Pego, LAtzbia, Benissiv, Benitaia, Alcal de la Jovada, Mura, Castells de
la Serrella, Benimassot, Muro, Agres, Albaida, Aielo de Malferit, Carnela, El Rfol de
Salem, Terrateig o LAbdet, o anar a fe r verdures ( Benimeli); o b anar a fe r herbes
com a Bellreguard, Alquerieta de Guardamar, Miramar, Daims, Simat, Alfauir,
Beniarbeig, Gata, Pedreguer, Calp, Alfafara o Benifai.
I de vegades, alhora, hi ha qui diu anar a fer cama-roges com a Bellreguard, Palmeres,
Daims, Rafelcofer, Oliva, Alfafara, Benifai, Algemes, etc.
Ac no diem mai herbes o verdura. Ac diem: anem a fe r cama-roges, i a lo millor cama-
roges no en fas ( O liva)
Mosatros diem anar a fe r cama-roges pero ho tirvem tot dins del cabs ( Daims )
Ac diem anar a fer cama-roges o lletuguetes ( Algemes)
Ac diem anar a fer verdura ( LA bdet)
Men vaig a fer herbes ( Pedreguer )
A Benirrama fan la distinci entre anar a fer verdura, si s per a les persones; i anar a
fe r herbes, si s per ais conills i animals. I a Parcent, diu anar a fe r verdura, si es fan
llenges de bou i les altres verdures del camp, i anar a fer cama-roges, si es fan noms
cama-roges i fenoll.

Els noms de les coses de menjar han estat, en la lexicografa, molt matisats i poetitzats,
sobretot a les cuines comarcis.
Josep Pa. Les Hores: Les Minves de Gener

980
1. 1 : Fulles o verdura silvestre

Sn les plantes que sota la denominado danar a fer herbes o verdura o, simplement,
cama-roges, han collit per a la cuina de casa, des de sempre, les dones i els hmens de la
nostra clara i aspra ruralia per entre els bancals de lhorta i del seca, els vells mrgens i
les vores deis camins o en els pratells i pasturatges deis barrancs i de les fonts, al llarg
de tot lany pero preferentment des de les primeres pluges de la primavera dhivem fins
a les primeres cremors de la primavera destiu, escollint la planta o herba de fullatge
ms llustrs i tendral, que correspon, normalment, a la roseta naixent o basal, la qual
sarrancava, i, ms sovint, es tallava, habitualment, de soca-arrel, dun sol colp de
ganivet, de corbella o de navaixa, passant la punta de lesmolada fulla, amb un
moviment rabent i destre, ran de trra.

Les herbes espigades i velles o en mal estat, deslludes, trencades, assedegades o massa
seques o afectades per parsits- cues, polis, pugons, fongs i floridures- es rebutjaven
sempre.

Les fulles sn, sense ombra de dubte, ms encara que els fruits o les arrels, lelement
vegetal que ha tingut una ms ampia acceptaci i ms variats usos en la cuina popular
tradicional de les nostres terres; possiblement per la diversitat i labundncia de plantes
que en proporcionen i pe seu fcil accs; en un recompte global sobserva que la
majoria pertanyen a la prolfica familia de les compostes, la ms nombrosa del regne
vegetal junt a la de les orqmdies, seguida de lluny per les crucferes i amb algunes
poques umbel.lferes, plantagincies, campanulcies, cariofl.lcies, urticcies,
lleguminoses, poligoncies o boragincies.

Actualment encara queda molta bona gent, camperola o no, que ix al camp a fer herbes
pero atesa la generalitzaci del motor dexplosi i la irrupci i extensi deis herbicides i
pesticides simposen severes mesures complementarles per tal devitar possibles
intoxicacions i enverinaments, com la de fugir de les vores deis camins i de les
carreteres transitades per tractors, autos i motos, per la contaminaci amb plom de les
plantes o, simplement, per lexcessiva pols i detritus no sempre fcils deliminar, i la de
vigilar i observar amb molta cura al recollir herbes a les rodalies deis pobles o de les
cases de camp i de les vores de les terres de cultiu, que no shi haja herbicidat i, si s
possible, preguntar ais treballadors o veins, perqu la presencia dalguns herbicides s
tan tradorenca que no shi nota fins passats alguns dies dhaver-se aplicat.

Aqestes herbes, a mesura que anaven collint-se, sarreplegaven en cabassos grans o en

cistelles o poals, i en arribar a casa es rentaven ben rentades en aigua del pou, o, per
estalviar-se lesfor? de tantes poalades, es portaven en cistelles de canya o de vmen a la
font o llavador del pobl o a la squia de rec de pou per a rentar-les facilment i
eficafment en laigua, aleshores sempre ben neta i clara, submergint la cistella plena
dherbes i al?ant-la dins del lquid i lmpid corrent tantes voltes com calguera; o b es
rentaven baix laixeta quan ja portaren laigua potable ais pobles, tot i eliminant, al
mateix temps, les fulles tocades o picades que shagueren pogut quedar, i, incls, per
acabar de traure tota la pols i la trra, es deixaven una bona estona a remulla en la pica o
en una safa o poal net; desprs ja estaven Uestes per a fer-se servir.

981
Les herbes ms tendres i dolces amb un alt contingut daigua, per exemple els llicsons
de perdiu o de paret, els crixens, la ruca, les xicloines o les bresques conilleres, es
gastaven crues per a fer amanides o ensalades pe seu tast refrescant, sovint, adobades
amb oli, vinagre i sal, i les ms amargues, grosses o durenques, les cama-roges,
rampanes, cap-rojos, xiuliteres, coletes o borratges, per a bullir-les o fregir-les com
qualsevol verdura de lhorta i aparellar plats de verdura bullida adobada amb uns
rajolins doli i de vinagre o uns esguits de llima; saborosos frigitoris dherbes amb allets
i bacallar; coquetes, cocotets i pastissets dherbes, minxos, sarandes o coquetes de
dacsa, guisats, potatges, arrossos, truites, i un llarg i exquisit etc.

El plat dherbes bullides, senzillssim i saludable complement de la dieta diaria deis

nostres avantpassats ms recents durant els eras i freds mesos dhivem, a voltes, podia
ser duna sola herba, si a m ve, la cama-roja, el llics, el fenoll o la rosella, pero molt
sovint era una bella barreja de moltes i diferents herbes.

Algunes dones, de vegades, no bullien les herbes per tal de conservar tot el seu sabor
natural, i preferien fregir-les aufegaetes en una paella; en el cas concret de les
roselles, per parar ms sucosetes, aquest era el procedir normal.

Els pastissos o pastissets de cama-roges o dherbes bordes, nutricia delicia de tants sans
dinars i berenars hivemals dantany, eren i sn encara, sens dubte, la menja dilecta i ms
popular i enyorada dentre totes les que saparellen amb herbes. Normalment es feien al
fom de pasta de mida o de pasta de fariaescalda pero tamb podien fer-se fregits en
oli. La pasta bona, ms molluda i graixuda, esreservava per a les coques dherbes, de
tomaca o de ceba i psols al fom, que tamb podien fer-se de pasta de mida o escalda;
les coques de pasta bona dherbes podien fer-se normis, s a dir, descobertes o, b,
tapaes una miqueta, amb una capa de pasta primeta per tal devitar que, al fom, es
sequen tant les herbes.

La pasta de mida sobt amassant els segents ingredients i mides:

Un got pie de vi blanc o de cervesa.
Un got doli que li falte un bon dit.
Un polset de sal i un pessiguet de sucre.
Un quilo de faria. En realitat la faria es posa a ull, i es pasta ben pastaeta, afegint-ne
fins que abaste la massa la consistencia perqu es puguen fer els pastissets.
Aqestes sn les mides tradicionals pero es pot fer tamb, i sovint es fa, amb dos gots de
vi blanc i un doli.
El got de vi o de cervesa pot substituir-se per un got de gasosa o llimon o, com
antigament, per un daigua amb una copeta de cazalla que seca la pasta i fa que no pare
molla.

Feta la pasta, sen fan pilotis que posteriorment sesplanen amb el palmell de la m
sobre el banc ben net o sobre una posteta de fusta, i al damunt sescampa la msela
dherbes. En acabant es dona la forma deis pastissets i es posen en llandes que
prviament shan untat amb oli per a evitar que sapeguen, i ja ben disposats els
pastissets dins la llanda sunten per damunt un per un amb un pinzellet mullat en ou
batussat per a que paren ms lluentets i asseaets , i es fiquen finalment en el fom fins
que estiguen cuits, que ve a tardar una mig hora llarga.

982
La pasta de faria escalda es prepara amb aigua i faria a parts iguals, per exemple, un
got daigua i un altre de faria. Primer es posa 1*aigua al foc en un perol o una cassola, i
safig un poquitiu de sal quan va a bullir, i quan bull es posa la faria, i es va menejant i
menejant un bon ratet per a que no sempilote i es fa?a ben fi, i desprs es tira un poc
doli per a fer la pasta ms fineta, i es continua menejant fins que la massa aconseguesca
la consistencia ptima. Desprs es trau a pilotis quan est encara calenta perqu si es
gela la pasta es fa erta, per aix a voltes la cassola es posava al bany de maria per a
mantindre-la calenta i poder acabar de fer els pastissets.

La pasta bona es fa amb aigua, faria i llevat, com la del pa normal, per quan es t ben
pastaeta safig un poquet doli per a repastar-la. I desprs sestn sobre la llanda untada
doli per a que trumfe, amb la msela de les herbes escampada damunt, i quan ho fa, ja
est bona i llesta per a portar al fom.

El contingut, msela, fregit o mullerengue dherbes per a omplir les coques,

pastissos, minxos o sarandes, que podia ser noms de cama-roges o de qualsevol altra
herba escollida, o, ms sovint, una saborosa msela de moltes herbes silvestres a la qual
algunes dones li podien afegir, a voltes, unes fulles de bledes, es feia pegant-les primer
un bullidet, s a dir, bullint una micona les herbes en una cassola o perol, sense passar-
sen, amb laigua ben ajustada; desprs les herbes sescorrien, si calia, i en acabant, es
posaven a sofregir en una paella amb oli, on abans shavien posat a rossejar un o dos
grans dall; hi havia qui afegia tamb unes molletes de bacall o tonyineta o uns trossets
de cansal, i, quan es podia, un ou dur.

Aquesta mescladissa o fregit d'herbes es feia servir, a ms de per a fer pastissos i

coques, per a omplir un molt mengvol plat, que si portava baejo i ou, feia a lhivem, en
moltes cases dabans, de primer plat per a sopar, i, sovint, d ltim, atesa lestretor en
que vivien la majoria de les gents.

Donem daquesta bona garba dherbes dos llistats, ordenis seguint lorde alfabtic deis
noms cientfics, i on sespecifica per a cada vegetal, la familia botnica, els noms
populars del territori estudiat, la regi botnica i les ubicacions dilectes de la planta, i
per ltim, la part i les aplicacions en la cuina local.

El primer llistat inclou tant les herbes ms volgudes, ms utilitzades i tingudes per ms
sanes i saboroses en la nostra cuina rural i tradicional, com les que es cufien per a
omplir o ocasionalment.

I el segon llistat s de les herbes que malgrat no tindre un s preferent en la nostra cuina
ho tenen en la daltres contrades i paisos, i podrien introduir-se rere les comprovacions i
recerques cientfiques adients.

No sha doblidar que aqestes petites recerques etnobotniques a banda denregistrar

uns noms, unes propietats i unes aplicacions assentades en la tradici popular i en un
saber empric, busquen propiciar, a ms, una millor, i ms actual i racional utilitzaci,
incitant a que es facen treballs cientfics des de molts camps sobre aquesta nfima per
ntima parcel.la del nostre patrimoni cultural i natural.

983
1.1.A

Andryala inegrifolia L.
Compostes o astercies

Noms populars dinics: H erba blanca ( Alcal de la Jovada )

Borago officinalis L.
Boragincies
Noms populars dinics: B orraja, borratxa, borraina, pa-i-peixet.

Campnula rapunculus L.
Campanulcies
Noms populars dinics: Repunxons, mamelletes, sogres-i-nores

Carduncellus dianius Webb [= Carthamus dianius ( Webb ) Coincy

Compostes o astercies
Noms populars dinics: Herba santa ( Dnia, Jess Pobre, ), herba santa del Montg,
card sant.
Altres noms: Card de cingle o de penyal

C arlina gummifera ( L. ) Less. [= Atractylis gummifera L.]

Compositae vel asteraceae
Noms populars dinics: Card sant, Cartosanto ( Quatretonda, Llutxent, Castell de
les Gerres, La Pobla del D u c,); card negre ( Pedreguer, G ata,), card astaquer ( G ata,);
cardinxa ( Palma de Gandia ); ajoca-perdius ( Otos ), perqu les perdius van a ajocar-se
sobre la planta.

Carthamus lanatus L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: C ardet o cartet de Pinet
Altres noms: Card fiiell, fuell; card negre; assotacrist; herba espidiera; calcida gran.

Centaurea calcitrapa L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Obrills, obrells.

Centaurea pullata L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Herba clavell ( Alcal de la Jovada); salpa de llop ( ); bracera
negra.

Chondrilla jncea L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Morret de bou ( Benissili); llonja ( Biar ), perqu deis grumolls
de ltex de les arrels es feia una sort denvisc; xicria ( Benialfaqu), xicloina ( Castells

984
de la Serrella ); cama-roja ( Famorca, Fageca, Tollos, ), cama-roja do^a ( Cocentaina,
Margarida ), cama-roja amarga ( Benialfaqu)
Altres noms: masteguera, xicoira dolga, estaqueta.

Cichoryum intybus L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Cama-roja

Circium arvense (L.) Scop.

Compostes o astercies
Noms populars dinics: Calcida, calciga.

Crepis vesicaria subsp, haenseleri ( Boiss. Ex DC. ) P. D. Sell [ - C. taraxacifolia

Thuill ]
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Cap-roig, cama-rojot

Crithmum maritimum L.
Umbel.lferes o apicies
Noms populars dinics: Fenoll mar

Diplotaxis erucoides (L.)DC.

Crucferes
Noms populars dinics: Ravanell, citr

Echium vulgare L.
Echium sabulicola Pomel
Borragincies
Noms populars dinics: Bovina i herba bovina, sardineta, viborera

Eruca vesicaria ( L . ) Cav.[ = Brassica vesicaria L.]

Crucferes
Noms populars dinics: ruca, oruga vera

Foeniculum vulgare Miller subsp. piperitum ( Ucria) Coutinho

Umbel.lferes o apicies
Noms populars dinics: Fenoll, fenoller, fenollera

Hedypnois crtica ( L . ) Dum.-Cours. [= H. polimorpha DC. ]

Compostes o astercies
Noms populars dinics: Mamelletes de monja, herba plana, herba redona, herba
blanca.

Hypochoeris radicata L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Coleta, coleta fina

985
Lactuca serriola L. [= L. scariola L.]
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Lletuga borda, lletugueta, ensisam bord, encisamet
Mediterrnia - Iranoturaniana. Vores de camins, ermots, bancals alterats

Leontodn longirrostris Talavera [= L. taraxacoides subsp. longirrostris Finch &

P.D. Sell]
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Corona de reina, herba redona, rampet, cama-roja dol(a

Leontodn tuberosus L.
Compostes o astercies
Nom popular dinics: Mamelletes ( Alquerieta de Guardamar, Daims, Rafelcofer, La
Font dEn Carrs, Oliva, Beniarbeig, Alcal de la Jovada ), mamelludetes ( Oliva ),
herba de mamelleta de vaca ( Potries ), mamelletes de vaca ( LAtzbia), mamelletes de
monja ( Benissili)
Cabotetes ( Pedreguer ); cabotetes de gall ( Xbia )

Malva sylvestris L.
Malvcies
Noms populars dinics: Malvera; malva.

Medicago sativa L.
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Herba ( Bellreguard, Beniaij, Carnela,), herba alfals (
Bellreguard, Foma, Carnela, Mura, ), herba-alfas ( Potries ), alfals. s Yherba per
excel.lncia deis nostres llauradors, i normalment sanomena simplement, l herba, com
el llentiscle s la mata per excel.lncia de les nostres muntanyes. Se li diu herba alfals
vera ( Foma ), per a distingir-la de lherba alfals silvestre, anomenada herba borda o
herba alfals borda ( Foma, Carnela).
Falp ( Benim assot,), herba alfals silvestre. A Fageca sanomena borreta a la primera
sega de l alfals, i borr, ais trvols escampats ( Medicago orbicularis; )
Bessa ( amb l tancada ), anomenen a Ontinyent a larrail de lherba alfals, la qual
picaven amb una massa per donar-la de menjar ais bous.

Mesembryanthemum crystallinum L.
Aizocies
Noms populars dinics: Herba de plata ( Illa de Tabarca ), herba gelada.

Moricandia arvensis ( L.)DC.

Moricandia moricandioides (Boiss.) Heywood
Crucferes
Noms populars dinics: Colitjo

986
Nasturtium officinalis R. Br.
Crucferes
Noms populars dinics: Crixens

Papaver rhoeas L
Papavercies
Noms populars dinics: rosella, rosella vera, roselleta, a tot el territori.
Papaver dubium L.
Noms populars dinics: Rosella, rosella borda.

Picris echioides L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Llengua de bou, coleta punxonosa

Plantago coronopus L.
Plantagincies
Noms populars dinics: Rampana, rampet, muixana, manetes, manetes del Senyor,
peuets del Nostre Senyor, dragonets

Portulaca olercea L.
Portulaccies
Noms populars dinics: Verdolaga

Reichardia picroides (L.) Roth

Reichardia intermedia ( Schultz Bip.) Couthinho
Reichardia tingitana (L.) Roth
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Mama-conilla, bresca-conilla, peixca-conillera, conillera,
herba dola, cosconella, casconella, cuscanella, llacsonia

Rum ex crispus L.
Rum ex palustris Sm.
Rum ex pulcher L. subsp. woodsii (De Not) Arcangeli
Poligoncies
Noms populars dinics: paradella, paradla, panadella

R um ex intermedius DC. in Lam. et DC.

Poligoncies
Noms populars dinics: Griella i riella ( Penguila ); agret-i-dolcet ( Cocentaina)
Altres noms populars: Saladet.

Samolus valerandi L.
Primulcies
Noms populars dinics: Dolceta

Scandix pecten-veneris L.
Umbel.lferes o apicies
Noms populars dinics: Agulletes, gulletes.

987
Scolymus hispanicus L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: cardets, card de moro;

Scorpiurus muricatus subsp. subvillosus ( L . ) Thell.

Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Llengua dovella, orelloles

Silene alba ( Miller) Krause [= S. latifolia Poiret ]

Cariofil.lcies
Noms populars dinics: Xiulitera
Silene rubella L. subsp. segetalis ( Dufour) Nyman
Cariofil.lcies
Noms populars dinics: Conillets de Rafalguaraf

Silene vulgaris (Moench) Garcke [ Silene inflata Sm.]

Cariofil.lcies
Noms populars dinics: Conillets, en general a tot el territori; tamb, conillets de
marge, conillets sense ulls, conillets deis petets; i trons, xuplons, petets, els calzes de
les flors.

Sonchus asper (L.) HUI.

Compostes o astercies
Noms populars dinics: Llics de card, llics punxons
Sonchus oleraceus L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Llics, llicsi, llics dase, llics de burro, serralla

Sonchus tenerrimus L.
Compostes astercies
Noms populars dinics: Llics de pardalet, llics de pie, llics de pie de pardalet,
llics de perdiu o de perdiueta, llics de marge, llics de paret, llics rutllet

Taraxacum officinalis Weber in Wiggers [= Taraxacum dens-leonis auct.; T. vulgare

(Lam.) SchrankJ
Taraxacum obovatum ( Willd.) DC.
Taraxacum palustre ( Lyons) Symons.
Taraxacum taraxacoides ( Koch) Willk [=T. erythrospermum Andrz. Ex Besser ].
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Dent de lle

Trachelium caeruleum L. [= Campnula trachelium L ].

Campanulcies
Noms populars dinics: Orogal, cireret

Urospermumpicroides (L.) Scop. ex F. W.Schmidt

Compostes o astercies

988
Noms populars dinics: Morro o morret de porc, coleta, col borda, llics de burro

Urtica urens L.
Urica dioica L.
Urtica membrancea Pouret.
Urtica pilulifera L.
Urticcies
Noms populars dinics: Ortiga, pica-mato, mara-gato, guardians, serenator

Vernica anagallis-aquatica L.
Escrofularicies
Noms populars dinics: Anagall daigua
Vernica beccabunga L.
Escrofularicies
Noms populars dinics: Becabunga

1.1.B.

Tamb shan fet servir ocasionalment al nostre territori i en daltres, incls,

abundantment, els ulls, brots o fiillam naixent de les segents espcies:

Adianum capillus-veneris L.: Falzia de pou, herba de pou, capil.lera

Asphodelusfistulosus L.
Lilicies
Noms populars dinics: Gamoneta (Ebo), vareta de Sant Josep ( ),
Asphodelus tenuifolius Cavan. [ = A. fistulosus var. tenuifolius ( Cav.) Baker ]
Lilicies
Noms populars dinics: Gamoneta (Ebo), vareta de Sant Josep ( ),
Cakile martima Scop.: Rave de mar
Capsella bursapastoris ( L. ) Medicus: Sarronets
Carthamus tinctorius L.: Safor
Centranthus ruber ( L. ) D.C. : Herba de bou, valeriana roja
Crataegus monogyna Jacq. : Espinal, cirerer de pastor, bolquerets, garguller

Chenopodium lbum L.
Quenopodicies
Noms populars dinics: Blet blanc ( ), blet (Ebo); ablet ( Alcal de la Jovada ); pinet (
Benidoleig,), bacallar blanc ( Cocentaina )

Chenopodium botrys L.: Blet, soca roja

Draba hispnica Boiss.: Floretes
Erodium cicutarium ( L . ) L Hrit.
Geranicies
Erodium malacoides ( L . ) L Hr.
Geranicies
Galium aparine L.: Rapa-llengua
Hyoseris radiata L.

989
Compostes o astercies
Noms populars dinics:
Lactuca tenerrima ( Pourret) Beauv. .Encisamet
Launaea fragilis ( Asso ) Pau [= L. residifolia auct. ]: Llics de mar
Lythrum salicaria L. : Salicaria, flor de bra?al
Medicago sativa L.: Herba alfals, alfals
Onobrychis viciifolia Scop.[=0.sativa; Hedysarum onobrychis L. ]: Pipirigall,
trepadella
Oxalis pes- caprae L. [= O. cernua Thunb.]
Oxalidcies
Noms populars dinics: Agret, en general a tot el territori; magret ( O liva)
Altres noms: Flor davellana.
Plantago lagopus L.
Plantago lanceolata L.. Costelletes o herba de les cinc costelletes, herba de les cinc
venes
Plantago maior L.: Plantatge
Prmula veris subsp. columnae ( Ten.) Ldi: Primavera.
Sanguisorba minor Scop.: Pimpinela, peritinel.la, pepinella

Silybum marianum ( L . ) Gaertner [= Carduus marianum LJ: Card mari

Sisymbrium erysimoides Desf: Ravenssia
Sisymbrium irio L.: Matallums
Sisymbrium officinale ( L . ) Scop.: Citr
Sisymbrium sophia L.: Sofa
Stachis officinalis ( L . ) Trevisan [=Betonica officinalis L. ]: Betnica
Stellaria media L .: Morrons

El llistat podra, encara, allargar-se amb unes quantes espcies ms, pero si b un deis
objectius bsics, i el ms urgent, daquesta recerca s enregistrar, amb una exposici el
ms ordenada i difana possible, la totalitat de la flora silvestre alimentria i culinria
dun territori i de la cultura que f habita i la utilitza amb les seues formes i usos, no
oblidem que de poc servira sin sadrefa tamb, com altres publicacions, devers noves
recerques multidisciplinars ( farmacolgiques, botniques, antropolgiques i
bibliogrfiques, especialment ) per tal de contrastar el mxim de dades fiables,
confirmar i millorar els usos i evitar possibles perills.
Tal com hi ha un marge teraputic per a qualsevol medicament o herba remeiera, hi ha
tamb un marge culinari que fa que una planta en unes condicions de recol.lecci, de
creixenfa o de preperaci siga un txic ms o menys marcat i en unes daltres, un
aliment molt nutritiu i sa.
Lideal fora que totes les herbes pe simple fet de ser silvestres o naturals foren bones,
saboroses i sanes, per no s aix, ni tan sois les herbes escollides acuradament pels
hmens al llarg deis segles ho sn totes, i daltres desconegudes per la tradici podrien
demostrar-se tils per a la cuina rere estudis farmacolgics i bromatolgics actuals.

990
1.2.-Fruits i llavors silvestres

Arbutus unedo L.
Ericcies
Noms populars dinics: Arbocer, arborcer, alborcer, albocer, asborcer, auborcer,
borser, bosser, larbre; arbo?, albor?, bor?, bo?, el fruit.

Celtis australis L.
Ulmcies
Noms populars dinics: Llidoner, lledoner, larbre, i, llid, lled, el fruit

Chamaerops humilis L.
Palmcies o areccies
Noms populars dinics: Palma margallonera, palma, palmera, margall, palmiss,
larbre; pa de rabosa, dtils de rabosa, palmissons, els fruits.

Cistus albidus L.

Cistacies
Noms populars dinics: Estepera o estepa, estepa o estepera blanca. Aixaral i
esteperal com a sinnims de matollar o conjunt de xares o esteperes i daltres matolls.

Crataegus monogyna Jacq.

Roscies
Noms populars dinics: Espinal, cirerer de pastor, bolquerets, bolquerets del Nostre
Senyor, bolquerets de la Mare de Du, robeta, robeta de la Mare de Du, garguller,
cirereta de Laguar, tapa-culs, a larbre, i, cirereta de pastor, al fruit.

Cytinus hypocistis ( L . ) L. subsp. hypocistis

Cytinus hypocistis subsp. clussi Nyman [ =Cytinus ruber subsp. kermesianus ( Guss )
Wettst.]
Raflescies.
Noms populars dinics: Margalida destepa.

Fragaria vesca L.
Roscies
Noms populars dinics: Fraula silvestre

Myrtus communis L.
Mirtcies
Noms populars dinics: Murta, murtera, murtolera, la mata; murt, mrtol, el fruit.

Nymphaea alba L.
Nimfecies
Noms populars dinics: Carabassera de squia, la mata; lliri daigua, la flor; i
carabasseta de squia, fga de val, panet de squia, el fruit.

991
Opuntia ficus-barbarica A.Berger
Cactcies
Noms populars dinics: Figuera de pala, palera, la planta, i, figa de pala, el fruit.

Pin us pinea L.
Pinaceae
Noms populars dinics: Pi ver, pinyer o donzell, larbre; i piny o pinyonet, la llavor.

Pin us pinaster Aitn [=Pinus martima auct.J.

Noms populars dinics: pi martim, rodeno o ver, larbre, i, pinyonet, la llavoreta.
Prunus spinosa L.
Roscies
Noms populars dinics: Aranyoner, larbret; i, arany el fruit o pruna silvestre.

Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) Schwartz ex T. Moris [ = Q. rotundifolia

Lam.; Q. ilex subsp. ballota ( Desf.) Sampaio; Q. ballota Desf. ]
Fagcies
Noms populars dinics: Carrasca, carrasquera, carrascolla, bellotera, larbre; i,
bellota, agl, el fruit.

Rubus ulmifolius Schott.

Roscies
Noms populars dinics: Esbarzer o asbarzer, albarzer, ambrazer, albardissa, arnet,
i el fruit, mra desbarzer o, simplement, mra.

Sorbus domestica L.
Roscies
Noms populars dinics: Servera, a larbre; i serves, els fruits.
Sorbus aria (L.)Crantz
Noms populars dinics: Moixera

Sorbus torminalis (L.)Crantz

Noms populars dinics: moixera.

Altres fruits silvestres aprofltables:

Amelanchier ovalis Medicus

Roscies
Noms populars dinics: Pomera borda, pomerola, crner

Rosa canina L.
Roscies
Noms populars dinics: Roser bord

Taxus baccata L.

992
Taxcies
Noms populars dinics: Teix, varita de oro

Ulmus minor Miller

Noms populars dinics: Olm, orm, om

1.3.-Flors

Poden entrar en el conjunt de fulles i hortalisses duna ensalada els petis de les flors de
les segents espcies:

Borago officinalis L.
Borraja, borratxa, pa-i-peixet

Calndula arvensis L.
Calndula officinalis L.
Pet de fiare

Cichoryum intybus L.
Cama-roja

Prmula veris subsp.columnae (Ten.)Ldi

Primavera

Viola odorata L.
Viola, violeta

Salvia blancoana Webb & Heldr. subsp. mariolensis Figuerola

Slvia

1.4.-Esprrecs i brots tendres

Asparagus acutifolius L.
Lilicies
Noms populars dinics: A sparraguera, asparreguera, aspareguera.

Asparagus horridus L. fil. [ = A. stipularis Forskal ]

Es fa ms freqent en territoris amb un ombroclima semirid i eixut, especialment sobre
sois degradats amb trra fonda.

Altres esprrecs aprofitables o a considerar:

Bryonia crtica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin

Tuca
Orobanche sp.
Fiare
Tamus communis L.
Maim

993
Brots o ulls tendres:

Rubus ulmifolius Schott.

Esbarzer, albarzer.

Crataegus monogyna Jacq.

Espinal

Ulmus m inor Miller

Olm, orm, om

Vitis vinifera L.
Vinya, parra, cep, la mata; ram, els fruits; xinglot, el penjoll de fruits; vinyal, el
col.lectiu.
Els ulls trencats de la vinya per a menjar sn divins ( Llutxent)

1.5.-Arrels

Campnula rapunculus L.
Campanulcies
Noms populars dinics: Repunxons, sogres-i-nores

Daucus carota L.
Umbel.lferes o apicies
Noms populars dinics: Pastenaga, cariota borda, safanoria borda

Cichoryum intybus L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Cama-roja

Echinophora spinosa L.
Umbel.lferes o apicies
Noms populars dinics: Carlota marina.

Eryngium campestre L.
Umbel.liferes o apicies
Noms populars dinics: Panical, card panical, parnical, pernical, perical, pernecal o
quirical, panicard.

Eryngium maritimum L.
Umbel.liferes o apicies
Noms populars dinics: Panical mar

Oenothera biennis L.: Onagre, vi de salvatgina; evening star. Oenothercies. Originria

dAmrica del Nord, importada a Europa, Padua, en 1619 des de Virginia. Es veu

994
pletrica de flors primaverals i a grans colnies, ais prats ruderals del bancals perduts
deis marenys dOliva i voltants del Pa darrs de Pego.
Larrel carnuda i rojal, dolor a vi i tast agradable ha estat de vegades consumida com
les del salsif.

Scirpus holoschoenus subsp. holoschoenus L. [= H. vulgaris Link]

Cipercies
Noms populars dinics: june, jone; i les comunitats, joncars o juncars

Scorzonera hispnica L.
Compostes o astercies
Noms populars: Escur^onera, herba escur^onera; farinetes

Typha angustifolia L.
Typha latifolia L.
Tifcies

Tragopogn porrifolius L.
Compostes o astercies
Noms populars: Barba cabruna o de cabra
Re do^a. Crua o fregida.

1.6.-Tubercles

Asphodelus ramosus L.
Lilicies
Noms populars dinics: Gam, porrassa
Ms que per a lalimentaci humana sha gastat per a Palimentaci deis pores, desprs
darrancar-los i secar-los a les darreries de lestiu, per tal dacabar dengordir-los de cara
la matana de lhivem.

Bunium bulbocastanum L.
Umbel.lferes o apicies
Noms populars dinics: Sorell ( Castells de la Serrella), serell ( Famorca, Fageca,)
Altres noms: Castanyola

Helianthus tuberos us L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Pataca

Orchis sp.
Orquidicies
Orqudies

1.7.-Bulbs

Allium ampeloprasum L.
Allium roseum L.

995
Lilicies
Noms populars dinics: All porrit

Altres bulbs aproftables:

M us caris comosum ( L . ) Miller

Lilicies
Noms populars dinics: Flarets, morets

L8.-Rabasses o rizomes

Nymphaea alba L.
Nimfecies
Noms populars dinics: C arabassera de squia

Arundo donax L.
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Canya

Typha angustifolia L.
Typha latifolia L.
Tifcies
Noms populars dinics: Bova, bova d embovar, bova de cadires, bova de puros,
boga

2.- Plantes condimentries

Sn les plantes que solen afegir-se ais aliments i menjars per tal de refor?ar o millorar el
seu sabor, fent-los ms abellidors i digeribles.

Les ms utilitzades i estimades sn:

Foeniculum vulgare subsp. piperilum ( Ucria) Coutinho

Umbel.lferes o apicies
Noms populars dinics: fenoll, fenollera

Laurus nobilis L.
Laurcies
Noms populars dinics: Llorer, lloret.

M entha sativa L.[= M.x verticillata L.; M. aquatica x arvensis ]

M entha spicata L .[-M . viridis L.; M. crispata Schraber ]
Labiades i lamicies
Noms populars dinics: H erba-sana vera, albarsana, albassana

Ocimurn basilicum L.
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Alfbega, amfabega; alfbiga, amfabiga; alfabrega, alfabriga.

996
Origanum virens Hoffinanns & Link
Origanum vulgare L.
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Orenga

Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris

Thymus vulgaris subsp. aestivus ( Reuter & Willk JA. & O. Bolds
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Tim, timonet, farigola, frigola, frgola, frula.

Thymus piperella L.
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Pebrella, pebrinella, tim bord.

Rosmarinus officinalis L.
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Romer

Satureja obovata Lag. subsp. obovata

Satureja intricata Lange
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Sejolina, sejolia, sajolida, sajoliva, serjoliva, gerovina, herba
d olives.

Altres herbes aromtiques utilitzades ocasionalment:

M enta arvensis L.
Menta comuna

Salvia blancoana Webb & Heldr subsp. mariolensis Figuerola

Slvia

Shan desmentar, si ms no, per 1estima que li serven una part de la poblaci, els fruits
de dues varietats de pebreres, pebres, pebrots o pimentons: les nyores i els vitets,
altrament dits ais nostres pobles i vilatges: ditets, vironets, vissolets, coralets, comets
quamets, xitxons, fissons o vetorinos. Amplament cultivats i cuinats a tot l territori i la
resta del Pas en totes les seues varietats i formes de consum, des de eras i torrats ais
cent usos com a condiment o acompanyament: Pebreres farcides. Borra o borreta.
Pericana. Espencat, escaliv o esgarrat. Les anguiles en vitets de Xeraco. Les gambes
amb bledes... La Vetorin dOliva.

5.- Plantes aperitives

Sn les plantes, ms o menys amargoses, que begudes o menjades abans deis menjars
desperten o obrin la gana de menjar i, descreix, faciliten la digesti. Unes es beuen en
tisanes uns moments abans de seure a taula i les altres es mengen adobades, abans i
durant les menjades.

997
Begudes en tisana uns minuts abans de menjar:

Centaurium quadrifolium ( L . ) G. Lpez & Jarvis subsp. linariifolium ( Lam.)

G. Lpez
Genciancies
Noms populare dinics: Santaula, sant paula, perico roig.

Centaurea aspera L. subsp. aspera

Compostes o astercies
Noms populare dinics: Bracera

Artemisia arborescens L.
Compostes o astercies
Noms populare dinics: Donzell

Ajuga chamaepitys Schreber

Labiades o lamicies
Noms populare dinics: Iva, herbeta am arga

Adobades i menjades en comen?ar els pats:

Olea europaea L. var. europaea

Olecies
Noms populare dinics: Olivera, i oliva per al fruit
El mn de les olives salades o en aigua-sal

Sedum sediforme ( Jacq.) Pau

Crassulcies
Noms populare dinics: Raim de pastor, ran de bruixa, raim de gat, caspinell

Caparis spinosa subsp. canescens ( Cosson JA. & O. Bolos

Caparcies
Noms populare dinics: Taperera o tapenera, la mata; i per ais capolls floris, tperes
o tpenes, i per ais fruits tendrals, taperots o tapenots.

Altres hortalisses utilitzades tradicionalment per a salar i servir com a aperitives:

Ceba, pebrera, tomaca verda, cariota, penca...

4.-Plantes digestives

Plantes que ajuden o afavoreixen la digesti, estimulant lacci de les glndules

digestives i afavorint la secreci deis seus enzims o relaxant les tensions deis trams
digestius. Es prenen en forma de tisana, desprs de les menjades, ben calentes i, a poc a
poc, a ra duna rameta o pessic o culleradeta dherba seca per got o tasseta daigua. Es
pot preparar una tisana amb una sola planta escollida, pero sovint es fa amb una msela
de vries herbes.

998
Calamintha sylvatica Bromf. subsp. ascendens ( Jordn) P. V.Ball
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Herba mentera, menterera, burriol, puriol.

Foeniculum vulgare Miller subsp. pperitum ( Ucria) Coutinho

Umbel.lferes o apiades
Noms populare dinics: Fenoll

Jasonia glutinosa ( L . ) DC.

Compostes o asterdes
Noms populare dinics: Te de roca, te de penya, te de muntanya, te de monte,
rnica.

Lippia triphylla (L Her.) O. Kuntze [ = Lippia dtriodora Kunth ]

Verbencies.
Noms populare dinics: Herba-lluTsa, maria-lluisa.
Melissa offidnalis L.
Labiades o lamicies
Noms populare dinics: Tarongina, melissa.

M entha pulegium L.
Labiades o lamiades
Noms populare dinics: Poliol de riu o negre, herbeta de la bassa.

Micromeria fruticosa ( L . ) Druce

Labiades o lamiades
Noms populare dinics: Poliol, poriol, puriol, purriol, boriol

Ononis viscosa subsp. breviflora (DC.) Nyman

Lleguminoses o fbdes
Noms populare dinics: Gorromino, melosa.

Salvia blancoana Webb & Heldr. subsp. mariolensis Figuerola

Labiades o lamicies
Noms populare dinics: Salvia

Santolina chamaecyparissus L. subsp, squarrosa ( DC. ) Nyman

Compostes o astercies
Noms populare dinics: Camamirla, camamirla amarga

Sideritis angustifolia Lag.

Labiades o lamicies
Noms populare dinics: rabet de gat, rabet de gat bord.

Sideritis hirsuta L.
Labiades o lamicies
Noms populare dinics: Rabet de gat ver, rabet de gat de Mariola.

999
Teucrium capitatum L. [ = Teucrium polium subsp. capitatum (L.) Arcangeli ]
Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Tim msele, herbeta del mal-de-ventre.

Thymus vulgaris subsp. aestivus ( Reuter ex. Willk.) A. & O. Bolos

Labiades o lamicies
Noms populars dinics:Tim, frigola, frgola, frula.

1.1. A

Andryala integrifolia L.
Compostes o astercies

Noms populars dinics: H erba blanca ( Alcal de la Jovada)

Mediterrnia. Herba grisenca-blanca, alta dun a huit dm., de re grossa de fulles

senceres o ms o menys dividides, les basals atenuades en pe?, i inflorescencia
corimbiforme ms o menys espessa, dabril a novembre. Creix ran de camins, erms,
bancals, de vora mar o 1500 m.

Verdura ( Alcal de la Jovada )

Borago officinalis L.
Boragincies
Noms populars dinics: B orraja, borratxa, borraina, pa-i-peixet.
Mediterrnia-Iranoturaniana. Vores de bancals de seca i dhorta; enderrocs, camps
deixats i solars trastocats.
Fulles tendres per a bullir-les; les flors crues es menjaven abans amb pa, a tall de berena,
per tindre sabor salat que recorda el del peix, don deriva un deis seus noms populars.
Les fulles es poden arrebossar amb faria i fregir-se com les rodanxes dalbergnia

Campnula rapunculus L.
Campanulcies
Noms populars dinics: Repunxons, mamelletes, sogres-i-nores
Eurasitica. Pasturatges i pratells mollencs i freses de la val i deis repeus de bosc, volts
dalgunes fonts i rierols.
Fulles basals comestibles, com les altres verdures; tamb es menja larrel tendr o nabet
pelat.

Carduncellus dianius Webb [= Carthamus dianius ( Webb ) Coincy

Compostes o astercies
Noms populars dinics: Herba santa ( Dnia, Jess P obre,), herba santa del Montg,
card sant.
Altres noms: Card de cingle o de penyal

1000
Dades ecolgiques: Planta herbcia perenne, de soca endurida i fullatge esps, llustrs,
camut i profundament partit, que arriba a fer un metre daltara. Aquesta planta la vorem
igual ais replans, carcalls i badalls de roca com ais clars matollars, a lombriu com al
solell pero sempre mirant la mar de cara. Fou descrita al Montg el segle passat pe
botnic alemany P. B. Webb. Es tracta dun endemisme dinic-eivissenc, ja que noms
es fa a la costa nord dEivissa i en alguns rodis de la brava costa de la Marina Alta,
com ais cingles de la Pedrera de la cova Negra de Teulada, pero sobretot al cap Gros o
de sant Antoni i a la roca del Montg on es cria molt fullosa i feli? i li diuen herba santa;
n s la seua filia dilecta i la seua flor emblemtica. s una especie catalogada dinters
especial, que figura en el Llibre Roig despecies amena?ades dEspanya i es considerada
com a rara per la Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura.
Ac no la vors lherba santa, sin all darrere del Montg, a Pombria i en llocs de
penyes ( Jess Pobre)
Dades etnobotniques:
Planta comestible ( Dnia, Jess Pobre)
Ho portaven a casa els meus germans i ma mare feia ensalaes. Era una cosa bonssima (
Jess Pobre)
s una herba dol?a com el llics. Quan anvem a ca9 ar les fulles mo les menjvem
aixina, crues, com si foren llicsons ( Jess Pobre )
s la primera herba que es mengen les cabres ( D nia)

Carlina gummifera ( L.) Less. [= Atractylis gummifera L.]

Compositae vel asteraceae
Noms populars dinics: Card sant, Cartosanto ( Quatretonda, Llutxent, Castell de
les Gerres, La Pobla del D u c,); card negre ( Pedreguer, Gata, ), card astaquer ( G ata,);
cardinxa ( Palma de Ganda ); ajoca-perdius ( Otos ), perqu les perdius van a ajocar-se
sobre la planta.
Mediterrnia meridional. Planta ruderal i rabassuda, formada per una forta roseta de
fulles punxoses acabada en un sol captol central, o ms, de tres a cinc cm despessor,
que creix, ran de trra, ais herbats subnitrfils de les vores i margenis de camins, de
bancals i de barrancs. Es fa notar sobretot al pie estiu, quan encara est florida amb totes
les seus fulles seques i enmig de 1ardor i eixutor imperants; no abunda a tiribaldiri pero
tampoc es una raresa, i es fa prou trobadissa al terme de Quatretonda, localitat on primer
ens van ensenyar el seu s culinari. Lhem vista a les vores deis bra9 als de lhorta de
Pamis.
Dades etnobotniques:
A Quatretonda es feia servir el tronxet , que s grosset i sucs, amb les fulliues
primiceres, eliminant les fulles grans punxonoses.
Arrs caldos amb cartosantos i guixes, antany menja tradicional per al Dimecres
Sant; guisaet de cartosanto , plat molt tipie i sabors per al perode quaresmal.
La carxofa i la penca de les fulles tendres es menja. Cru, all mateixa en el bancal. Fa
gust a moniato ( Castell de Rugat)
El cor de la carxofeta de la cardinxa s comestible, en cru ( Palma de Ganda )
Tamb es gastava per a lescaldat. Es posaven una fulla dalt Torella, darrere del pantal
en la corretja, baix del bra9 o a les carnes ( Castell de Rugat)

1001
La soca del cartosanto , grossa i llarga com un nap o una xirivia, es bulla en blat o
dacsa com un veri per a matar les rates ( Castell de Rugat)
La meua dona nha fet moltes voltes de cartosantos en companyia les herbes. Els millors
sn els blancs, els que es crien enmig les flotaes deis mrgens, colgats dins la brossa i
no els pega el sol i estn tendres i blancs. Es mengen els nervis blancs i la casporreta (
Quatretonda)
Fa una arrel fonda i grossa com un moniato. Lina menj de quan en quan de cartosanto.
N ha menjat io a compte de penques en Farros. La vnica de dins la fulla, com la penca (
Llutxent)
Cartosanto per a Farros caldos ( La Pobla del D uc)
Les fulles del card astaquer es mengen, lo venenos s el moniato, que s aixina de gros, i
s venenosssim ( G ata)
Larrel del card negre s venens ( Pedreguer)
Larrel de la cardinxa per a matar les anguiles i els peixos ( Palma de Ganda )
Es tracta sens dubte duna planta txica, en particular la part subterrnia, i custica per
que t algunes utilitats i efectes beneficiosos.
Les feuilles, ainsi que les rceptacles de cettee espce, qui ne contiennent que peu de
substances toxiques, sont comestibles, alors que la racine et la tige sont par contre trs
toxiques ( Labb, 1950 )
Le capitule de haddad , charg dune gomme aromatique que Fon peut brler pour
dsinfecter, est galment utilis comme masticatoire ( Gattefoss, 1921).
En usage exteme le chardon glu ( card denviscar ) peut-tre employ comme
caustique sur les abcs et les furoncles ( Pars & Moyse, 1971 )
Des morceaux de ce chardon se vendent en chapelets ( enrastrats, rosaris ) et on fait
brler afn de conjurer le mauvais sort ( Poinsot et Revault, 1937 )
Au Maroc la gomme, issue de la coagulation du ltex de cette espce, est utilise pour la
confection dune glu ( vise ) ( Gattefoss, 1921)
Edouard le Floch: Contribution a une etude ethnobotanique de la Flore Tunisienne,
1983 .
Teofrast ja esmenta no poques voltes aquest card a la Historia de les Plantes, al I i al VI,
i en fa una ressenya interessant al IX o darrer llibre, al comen?ament del captol XH, on
diu que t una fulla pareguda al cardet de moro ( Scolymus hispanicus ) per ms
ampia; i una arrel blanca, grossa, dol9 a i dun olor intens. Diuen que cuita es fa servir
per a combatre els fluxos. Se la talla a trossos i senrastren en un jone. Tamb s bona
per a la solitaria; per a tal fi, el malalt ha de menjar una carpa destafisgria i desprs ha
de beure un oxbaf de larrel xacada en un got de vi eixut. s mortfera per a gossos i
pores. I si alg, - afig Teofrast entre altres informacions -, quan un home est malalt,
desitja descobrir si recuperar la salut, diuen que hi haur que rentar-lo durant tres dies
amb aquesta arrel, i, si sobreviu, la recuperar.

Carthamus lanatus L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: C ardet o cartet de Pinet

1002
Altres noms: Card fuell, fuell; card negre; assotacrist; herba espidiera; calcida gran.
Planta mediterrnia; rara a les contrades plujoses. Herba anual, simple o ramificada a la
summitat, amb les fulles basals inermes i recobertes de fins pls, i les restants espinoses
i coricies, i les tijes amb una pilositat llanuda, que sol abastar de 60 a 70 cm. daltria,
amb alguns exemplars de quasi un metre i que es cria ais guarets, camps abandonats,
vores de camins i de bancals i cardassars viaris secs.
Fulles basals liniar-lanceolades, 4 o 5 voltes ms llargues que ampies, bones per a bullir
i, incls, per a menjar crues si sn molt tendres.

Centaurea calcitrapa L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Obrills, obrells.
Subcosmopolita. Herbats nitrfils un punt frescals, caminis i rasos alts i trepitjats de
muntanya.
Tendret s verdura, mesclat amb llicsons dase, roselles, fenoll... Bullir i tirar-li un
rallet doli i unes gotes de vinagre, o fregir amb allets per a menjar sol o per a fer
minxos ( Castells de la Serrella)

Centaurea pullata L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Herba clavell ( Alcal de la Jovada ); salpa de llop ( ); bracera
negra.
Mediterrnia occidental. Herbats i prats espessos, frescals i nitrfils; vores de sendes
dhorta maijalenca
Verdura quan s tendreta ( Alcal de la Jovada )

Chondrilla jncea L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Morret de bou ( Benissili ); llonja ( B iar), perqu deis grumolls
de ltex de les arrels es feia una sort denvisc; xicria ( Benialfaqu), xicloina ( Castells
de la Serrella ); cama-roja ( Famorca, Fageca, Tollos, ), cama-roja dola ( Cocentaina,
Margarida ), cama-roja amarga ( Benialfaqu)
Altres noms: masteguera, xicoira dola, estaqueta.

Mediterrnia - Iranoturaniana. Camps i caminis de sec, rambles.

Fulles tendres molt apreciades per a fer ensalades, per a bullir o fregir.
Verdura tendr per a lensal, per a bullir, bona per a tot ( Benissili, Castells de la
Serrella). Verdura per a lensal ( Benialfaqu)
Abans que traguen lespigonet s una verdura estupenda. Es cria dins deis bancals.
Verdura tardana de quan es sembra la dacsa - comenament de juny -. I no els agradaven
ais conills, era tirar-ho i au, a menjar ( Margalida)
La cama-roja dola s per a lensal ( Cocentaina )

1003
La cama-rofa s verdura per a bullir, i quan ix xicotiua queles fulletes tapegades a
trra es menja cru en ensal ( Fageca )
Bra?at de xicloines per ais conills ( Castells de la Serrella)

Cichoiyum intybus L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Cam a-roja
Eurasitica. Vores de camins i de cultius de Phorta costanera i del sec muntanyenc.
Fulles basals crues per a fer ensalades si sn molt tendriues.
Sn les fulles ms buscades i apreciades com a sanes per a fer ensalaes,per a bullir i
fregir, i aparellar desprs tota sort de plats i menjars.

Circium arvense (L.) Scop.

Compostes o astercies
Noms populars dinics: Calcida, calciga.
Paleotemperada. Bancals dhorta i de sec.
Bona verdura si es culi quan ix i trau lullet. Fulles i tronxet per a bullir i desprs
fregir amb allets.

Crepis vesicaria subsp. haenseleri ( Boiss. Ex DC. ) P. D. Sell [ - C. taraxacifolia

Thuill. ]
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Cap-roig, cama-rojot
Mediterrnia. Vores de camins i de bancals.
Fulles basals per a bullir com una verdura ms.

Crithmum maritimum L.
Umbelliferae vel apiaceae
Umbel.lferes o apicies
Noms populars dinics: Fenoll m ar
Holrtica. Penya-segats i roquissars costaners; paleodunes i goles de maijal.
Fulles tendres per a fer ensalades, i per a salar amb aigua, vinagre i herbes, com a
aperitives.

Diplotaxis erucoides (L.)DC.

Crucferes
Noms populars dinics: Ravanell, citr
Mediterrnia-Iranoturaniana. Camps de cultius de la plana litoral i del sec de muntanya.
Fulles molt tendriues per a bullir com una verdura ms.

Echium vulgare L.
Borragincies
Noms populars dinics: Bovina i herba bovina, sardineta, viborera
Eurasitica. Vores de camins; camps i solars alterats; ermots i caixers de riu.
Verdura de les aspres, que es fa servir barrejada amb daltres ms dolces, com la seua
germana amant deis marenys i de larena la:
Echium sabulicola Pomel
Mediterrnia centro-occidental. Arenis costaners.

1004
Eruca vesicaria ( L . ) Cav.[= Brassica vesicaria L.]
Crucferes
Noms populars dinics: ruca, oruga vera
Mediterrnia - Iranoturaniana. Camps de sec, herbats subnitrfils.
Fulles basals mengvoles.

Foeniculum vulgare Miller subsp. piperitum ( Ucria) Coutinho

Umbel.lferes o apiades
Noms populars dinics: Fenoll, fenoller, fenollera
Fulles tendres, ulls i brots com una verdura ms entre les altres, a les quals comunica el
seu digestiu i penetrant olor.
El fenoll com les bledes. Sagarrava tot lo tendre, els brotius, no les flors ni les llavors (
Tavemes de la Valldigna ).
Ullets de fenoll bullits amb un rail doli i un pessiguet de sal i vinagre. Bonssim.
( Castells)
Tendret per a menjar cru o cuit en oli i vinagre ( T ibi)
Ullets de fenoll per a adobar-los en aigua, vinagre i sal, desprs de bullir primer lherba.
Es posar en un veixell amb dos parts daigua i una de vinagre i un pessiguet de sal. Es
pot consumir des de lendem a huit dies ( Benissa)
Fenoll bonssim. Fulles, tronxo i tot. Quan bull laigua el pose. Es pot posar tamb una
pebrera. Rail doli per damunt. s una bona medicina per a lestrenyiment ( Ares del
Bosc )

Hedypnois crtica ( L . ) Dum.-Cours. [= H. polimorpha DC. ]

Compostes o astercies
Noms populars dinics: Mamelletes de monja, herba plana, herba redona, herba
blanca.
Mediterrnia. Vores de camins, ermots, caixers ressequits de riu i de barranc, bancals de
sec.
Fulles basals mengvoles com una de les millors verdures.

Hypochoeris radicata L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Coleta, coleta fina
Eurasitica. Pratells mullats i joncars sucosos de vora riu, de barranc, de font i de
sequial.
Fulles basals tendres considerades com a una bona verdura.

Lactuca serviola L. [= L. scariola L.]

Compostes o astercies
Noms populars dinics: Lletuga borda, lletugueta, ensisam bord, encisamet
Mediterrnia - Iranoturaniana. Vores de camins, ermots, bancals alterats
Fulles basals tendres en amanida i bullides, com una verdura ms.

Leontodn longirrostris Talavera [= L. taraxacoides subsp. longirrostris Finch &

P.D. Sell]
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Corona de reina, herba redona, rampet, cama-roja dola

1005
Mediterrnia. Pasturatges eixuts subnitrfils. Fulles ms o menys hirsutes amb pls
ramificats com el taraxacoides i el tuberosus. Molt comuna. Floreix de finis de
Fhivem a finis de la primavera.
Fulles basals i arrels tendres mengvoles, com les de la germana:
Leontodn tuberosus L.
Mediterrnia centroccidental. Ms alta i provista dun feix de tubercles fusiformes
subterranis. Floreix a la tardor i a lhivem.

Malva sylvestris L.
Malvcies
Noms populars dinics: Malvera; malva.
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Herbats nitrfils.
s verdura ( Benirrama ).
Segons reporta Edouard le Floch a la seua Contribution a une etude ethnobotanique de
la Flore Tunisienne ( 1983 ), all la malvera, khobiza ( M. sylvestris), es culi, es renta i
es cou al vapor ( per exemple en els couscous ), les fulles prenen llavors un tint groe i
poden, amb una salsa molt condimentada, entrar en altres plats. I tamb shi cullen les
fulles jvens de diverses malves ( M. sylvestris, M. parviflora, M. rotundifolia ), abans
de 1aparici deis botons floris i es consumeixen com a espinacs o en sopa.

Medicago sativa L.
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Herba ( Bellreguard, Beniaij, Carnela,), herba alfals (
Bellreguard, Foma, Carnela, Mura, ), herba-alfas ( Potries ), alfals. s Y herba per
excel.lncia deis nostres llauradors, i normalment sanomena simplement, l herba, com
el llentiscle s la mata per excel.lncia de les nostres muntanyes. Se li diu herba alfals
vera ( Foma ), per a distingir-la de lherba alfals silvestre, anomenada herba borda o
herba alfals borda ( Foma, Carnela ).
Flp ( Benimassot,), herba alfals silvestre. A Fageca sanomena borreta a la primera
sega de lalfals, i borr, ais trvols escampats ( Medicago orbicularis; )
Bessa ( amb l tancada ), anomenen a Ontinyent a 1arrai'l de lherba alfals, la qual
picaven amb una massa per donar-la de menjar ais bous.
Dades ecolgiques: Holrtica. Hemicriptfit escaps. Conreada com a farratgera; sovint
es fa trobadissa ais pasturatges subnitrfils vivafos, ms o menys trastocis per lhome,
caixers de riu i de barranc, vores de camins.
Sha fet s farmacutic de lherba alfals en convalescncies i debilitats, i en
avitaminosis A, C, E i K.
Millor verdura que res, quan encara est tendr i no ha florit. Ulls & herba tendr per a
la paella, bonssim ( Beniaij )
s bona de verdura, abans es mesclava en la verdura, els conillets, les peixqueres, els
llicsons dase i els de marge... ( G orga)
Mesembryanthemum crystallinum L.
Aizoaceae
Aizocies

1006
Noms populars dinics: Herba de plata ( Illa de Tabarca), herba gelada.
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Terfit escaps. Planta carnosa de fulles ovades,
aplanades, de varis centmetres damplria, que fan la impressi destar permanentment
cobertes de gotetes de rosada a causa de tindre-les cobertes, com les tiges, de grans
papil.les cristal.lines i transparents molt conspcues, plenes de suc o aigua cel.lular, les
quals permeten de reflectir i cemdre una bona part de la radiaci infraroja que reben,
excessiva en els hbitats semidesrtics en que viuen i que calfaria la planta perillosament,
alhora que deixen passar la llum visible que la planta precisa per a la fotosntesi. T
unes flors molt atraients, amb nombrosos petis blancs, els quals sn ms llargs que els
sepis. Creix ais arenals i rodis ruderals costaners davall de la inflncia marina, puix
endura prou b tant les sais nitrogenades com el clorur sdic.. La primera volta que la
trobarem en estat salvatge va ser passejant pels arenys que van del lantic camping de
LAlbufereta, on teniem plantada la tenda, al cap dHortes.

Dades etnobotniques: Herba comestible per la camositat i pe seu agrest i salobreo

tast. Precisament bo i dinant a un bon restaurant de Gandia amb Antoni Aguilella un dia
i unes setmanes ms tard amb Daniel Climent ens serviren en Tamanida, en companyia
daltres verdures i hortalisses unes fulles grosses i cridaneres que resultaren ser dherba
gelada.

Moricandia arvensis ( L.)DC.

Cruciferes
Noms populars dinics: Colitjo
Mediterrnia. Ermots i bancals de sec.
Fulles basals comestibles com les de la:
Moricandia moricandioides (Boiss.) Heywood
Iberollevantina. Ermots i bancals de sec.

Nasturtium ofjicinalis R. Br.

Cruciferes
Noms populars dinics: Crixens
Cosmopolita. Squies, vores de riu i de font, sogre terreny embassat o traspuant.
Fulles basals tendres ideis per a aparellar sucoses i sanes ensalades.

Papaver rhoeas L
Papavercies
Noms populars dinics: rosella, rosella vera, roselleta, a tot el territori.
Subcosmopolita.Ermots nitrfils, camps de conreus, sobretot de sec i de Tinterior
muntanyenc.
Les fulles basals tendres com una de les verdures ms volgudes i saboroses, sobretot,
fregides en allets, tant per a menjar-les soles com per a farcir pastissets, coquetes o
minxos.
Les roselles no es bullen mai per a no llevar-les el seu agrest i estupend tast; solen
coures ofegaetes.
Es bullen i rail doli. Les cabres i ovelles no en tenen mai prou ni les gallines ( La Torre
de les M aganes)
Roselletes. Bullir, a penes; fregir en allets i trossets de baejo ( Gandia )

1007
Quan ja estn ben netes, lleve el pe? i les fregue ben fregaetes en sal, fins que solten
tota P amargor o aigua verda; i les escrrec. Gastar paella i millor encara c a rle ta de test
Oli i all. Creme lall, pose les herbes i vas sofregint-les aufegaetes amb trossets
asguellats de baejo, i quan est ben sofregit pose un poquet daigua per a que es puga
coure b la brossa ( M iramar)
Les roselletes soles fan molta sang ( Beniaia ).
Parlant de les distintes sorts de roselles Teofrast a la Historia de les Plantes ( Llibre IX,
cap. XII; frag. 4 ) nassenyala una que s lanomenada rhois, la qual s pareguda a la
xicoira silvestre, don que siga comestible. Creix en els sembris, sobretot en lordi. T
la flor roja i una cpsula que ve a tindre Pamplria de Punga del dit hum. Es culi
abans de la sega de lordi, quan encara est un poc verda. Porga per davall.
Tamb es cullen les fulles tendres de la:
Papaver dubium L.
Noms populars dinics: Rosella, rosella borda.
Holrtica. Camps dhorta i tarongerars de la plana costanera.

Picris echioides L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Llengua de bou, coleta punxonosa
Eurasitica. Prats i bancals de maijal, herbats humits de la costa i de Pinterior
muntanyenc.
Fulles basals com una verdura ms mesclada amb les altres.

Plantago coronopus L.
Plantagincies
Noms populars dinics: Rampana, rampet, muixana, manetes, manetes del Senyor,
peuets del Nostre Senyor, dragonets
Subcosmopolita. Pasturatges freses i eixuts, vores de camins i de bancals.
Fulles basals comestibles i refrescants, bones per a bullir i fregir; si sn ben tendres
poden menjar-se crues i posar-se en Pensalada o salar-se com les tperes o el raim de
pastor.
Edouard le Floch a la seua Contribution a une etude ethnobotanique de la Flore
Tunisienne ens reporta que les graines de cette espce, degaa , foumissent un lger
appoint dalimentation; elles sont moulues, comme le bl et lorge, ou crases puis
prpares en bouillies ( Joly, 1910 )

Portulaca olercea L.
Portulaccies
Noms populars dinics: Verdolaga
Subcosmopolita. Camps de conreus de lhorta.
Ullets i fulles tendres en ensal amb oli, sal i vinagre.

Reichardia picroides (L.) Roth

Compostes o astercies
Noms populars dinics: Mama-conilla, bresca-conilla, peixca-conillera, conillera,
herba dol^a, cosconella, casconella, cuscanella, llacsonia
Mediterrnia. Bancals de sec, mrgens de cantals, matollars de muntanya
Fulles basals molt preades com a verdura tant en cru i com per a bullir i fregir; tinguda
per la verdura silvestre ms dola com arreplega un deis seus nombrosos noms populars.

1008
Amb el mateix nom i s es gasten igualment les especies congneres:
Reichardia intermedia ( Schultz Bip.) Couthinho
Mediterrnia.
Reichardia tingitana (L.) Roth
Mediterrnia sudoccidental.

Rum ex crispus L.
Poligoncies
Noms populars dinics: paradella, p arad la, panadella
Subcosmopolita. Herbats humits nitrfils, vores de bancals, de sendes i bra 9 als de
lhorta.
Fulles basals com a verdura, talment els espinacs i les bledes. Arrs caldos en panaelles.
Amb el mateix nom i s es fan servir tamb:
Rum ex palustris Sm.
Subcosmopolita. Herbats humits de la plana litoral, caixers de riu, vores de sequial,
praderies de maijal.
Rum expulcher L. subsp. woodsii (De Not) Arcangeli
Mediterrnia-Macaronsica. Herbats nitrfils. Sendes de lhorta

Rum ex intermedius DC. in Lam. et DC.

Poligoncies
Noms populars dinics: Griella i riella ( Penguila ); agret-i-dolcet ( Cocentaina)
Altres noms populars: Saladet.
Mediterrnia nordoccidental. Boscs clars i ombriencs.
Mengvola en cru i cuita. Molt coneguda encara i abans molt estimada a Penguila com
a verdura per a consumir en frese directament de la muntanya o a casa per a adobar
ensalades i per a coure o fregir sola o amb altres herbes silvestres com roselles,
conillets, xicoires o calcides i fer cocotets i minxos.

Samolus valerandi L.
Primulcies
Noms populars dinics: Dolceta
Subcosmopolita. Vores de squia, riu i font, sobre terrenys traspuants.
Fulles basals per a fer amanides.

Scandix pecten-veneris L.
Umbel.lferes o apiades
Noms populars dinics: Agulletes, gulletes.
Subcosmopolita. Herbassars freses de bancals de sec.
Fulles basals tendres com una bona verdura.

Scolymus hispanicus L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: cardets, card de moro;
Mediterrnia. Composta de flors grogues de la subfamilia de les liguliflores, per tant
productora de ltex blanc. Sembla un llics de terres eixutes, que es defensa, recels,
amb espines, i esdev card; de fet s lnic card , amb els seus germans de genere (

1009
Scolymus maculatus ), amb les flors ligulades; pero els fruits no fan vil.l - angelets o
uelets - o el fan molt rudimentari. Hemic. bien.;. Vores de camins,
guarets, solars i bancals abandonats.
Dades etnobotniques:
Comestible.
en bonne place parmi les espces apprcies pour leurs tiges et leurs feuilles, est plus
particulirement recerche pour la nervure de ses feuilles qui va trs bien dans le
couscous (Edouard Le Floch; Gobert; 1955 ): Contribution a une etude
ethnobotanique de la flore tunisienne, 1983 )
Els salmantins, diu Lcluse, es mengen les plantes tendres amb P arrel, rera rentar-les,
tant crues com guisades amb cam. El seu ltex qualla totes les menes de llet; i amb la
seua flor adulteren el safr, tot i que abunde pels voltants. ( Font i Quer: Plantas
Medicinales, 1972 )
Els cardets sn comestibles i de bon gust; la llet deis cardets no s ni amarga ni
metzinosa, i pot emprar-se per a quallar la llet i fer aix la tpica quallada, que abans es
venia pels carrers dAlacant. ( Daniel Climent i Caries Martn: Les Formacions
vegetis de la ciutat d Alacant, 1990 )
Diu Teofrast al llibre VI, cap. IV, de la Historia de les plantes, tocant a aquest cardet tan
til, nic i bonic, al qual anomena card deis prats: Una caracterstica del cardet de
moro s no noms que la seua arrel siga carnosa i mengvola com el snkhos o llics,
tant cuita com crua, sin que quan ms saborosa resulta s quan la planta est en flor i
que, una volta que sendureix, produeix suc. Lpoca de la floraci tamb s peculiar: t
lloc ais volts del solstici.
Scorpiurus muricatus subsp. subvillosus ( L . ) Thell.
Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Llengua dovella, orelloles
Mediterrnia. Pastures subnitrfiles, bancals de sec, vores de camins i carreteres de
muntanya.
Fulles tendres collides com a verdura.

Silene alba ( Miller) Krause [ S. latifolia Poiret ]

Cariofil.lcies
Noms populars dinics: Xiulitera
Paleotemperada. Orles de bosc, matollars ombriencs.
Fulles i brotets tendres mengvols.

Silene rubella L. subsp. segetalis ( Dufour) Nyman

Cariofil.lcies
Noms populars dinics: Conillets de Rafalguaraf
Mediterrnia-Iranoturaniana. Herbats nitrfils, cultius.
Fulles i brotets tendres mengvoles.

Silene vulgaris (Moench) Garcke [ Silene inflata Sm.]

Cariofil.lcies

1010
Noms populars dinics: Conillets, en general a tot el territori; tamb, conillets de
marge, conillets sense ulls, conillets deis petets; i trons, xuplons, petets, els calzes de
les flors.
Paleotemperada. Herbats nitrfils, mrgens de cultius i ombries altes.
Brots i ulls basals tinguts per una de les millors verdures silvestres. Paella de conillets;
arrs calds en conillets, fresols, penques i naps o amb unes favetes tendres amb les
tavelletes i tot; conillets tendrets per a Vensalada o per a lolla; els potatges de conillets
de Quaresma; conillets fregits en allets; les coquetes i pastissets de conillets...

Potatge de conillets de Quaresma:

Posar el dia abans els cigrons a remulla

Sofregir un poquet de baejo, i traurel a banda
Sofregir els conillets amb tomaqueta i una o dos fulles de bleda
Posar a bullir els cigrons i els fesols, i coure-ho tot junt
Afegir pasta de pa sec ratllat en ou, donant-li la forma dun ou

A Tibi es prepara una sort dolleta que anomenen Llegum feta amb fresols, penques,
nap,
querailla i conillets.

Sonchus asper (L.) Hill.

Compostes o astercies
Noms populars dinics: Llics de card, llics punxons
Subcosmopolita. Herbats nitrfils, bancals de la plana costanera i deis altiplans de
muntanya.
Fulles basals tendres com una de les millors verdures.

Sonchus oleraceus L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Llics, llicsi, llics dase, llics de burro, serralla
Subcosmopolita. Herbats nitrfils
Fulles tendres molt volgudes per a bullir a la casla o el plat densalada.

Sonchus tenerrimus L.
Compostes astercies
Noms populars dinics: Llics de pardalet, llics de pie, llics de pie de pardalet,
llics de perdiu o de perdiueta, llics de marge, llics de paret, llics rutllet
Mediterrnia. Herbats nitrfils, mrgens de cantals i dobra, baranes de ponts, cingleres i
penyes de davant la mar i de les muntanyes ms altes.
Fulles basals crues tingudes com les millors i ms tendres per a fer ensalades. Es
lencisam del pastor i del llaurador.

Taraxacum officinalis Weber in Wiggers [ Taraxacum dens-leonis auct.; T. vulgare

(Lam.) Schrank]
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Dent de lle
Holrtica. Herbats subnitrfils, vores de caminis i bancals de muntanya.

1011
Fulles basals tendres per a fer amanides o per a bullir-les soles o amb altres herbes.
Amb el mateix nom i s es cullen tamb les fulles del:
Taraxacum obovatum ( Willd ) DC.
Mediterrnia centroccidental, de fulles ms o menys ovades amb el limbe doble de llarg
que ampie i superficialment dentades.
Taraxacum palustre ( Lyons) Symons.
Eurosiberiana, que creix en els herbats humits, de fulles ms o menys lanceolades, molt
ms llargues que ampies.
Taraxacum taraxacoides ( Koch ) Willk [= T. erythrospermum Andrz. Ex Besser ].
Paleotemperada de fulles profundament dividides en segments bastant estrets, i fruits
rojals.

Trachelium caeruleum L. [= Campnula trachelium L ].

Campanulcies
Noms populars dinics: Orogal, cireret
Mediterrnia occidental. Roca calcria mullada o traspuant, fonts, barrancs, parets de
safareigs i de pous
Fulles basals encara tendres per fer ensalades i bullir-les com una verdura ms.

Urospermum picroides (L.) Scop. ex F. W.Schmidt

Compostes o astercies
Noms populars dinics: Morro o morret de porc, coleta, col borda, llics de burro
Mediterrnia. Herbats secs subnitrfils; vores de camins i bancals dhorta i de sec, fins
i tot entremig del matollar de la muntanya si est una mica xafigat pe ramat, com dins
del Regall del Benicadell.
Fulles basals com una verdura de les bones.

Urtica urens L.
Urticcies
Noms populars dinics: Ortiga, pica-mato, mara-gato, guardians, serenator
Subcosmopolita. Herbats nitrfils; tarongerars i corris.
Fulles tendres com una bona verdura per a bullir o per a posar a les llentilles o fer
tortilles com les restants germanes que creixen onsevol del territori:
Urtica dioica L.
Subcosmopolita. Flors amb pe 9 ons no alats. Herbats nitrfils humits.
Urtica membrancea Pouret.
Paleosubtropical. Flors amb pefons alats a modo de membrana blanquinosa. Herbats
nitrfils.
Urtica pilulifera L.
Mediterrnia. Fulles ms o menys triangulars. Flors femelles disposades en cabedles
espesses sobre llargs pe^ons. Herbats nitrfils. Corris de muntanya, sesters de ramat.

Vernica anagallis-aquatica L.
Escrofularicies
Noms populars dinics: Anagall daigua
Cosmopolita. Herbats humits, vores banyades i corrents de riu i de sequial de maijal;
aqutica.
Fulles crues i tendres per a fer refrescants i sanes ensalades.

1012
Vernica beccabunga L.
Escrofularicies
Noms populars dinics: Becabunga
Eurasitica; herbats humits i praderies banyades per alguna font de terres altes i fredes.
Ms rara de trabar al nostre territori que 1anterior.
Fulles crues i tendres per a fer ensalades com la germana anterior.

1.1.B.

Tamb shan fet servir ocasionalment al nostre territori i en daltres, incls,

abundantment, els ulls, brots o fullam naixent de les segents especies:

Adiantum capillus-veneris L.: Falzia de pou, herba de pou, capil.lera

Asphodelus fistulosas L.
Lilicies
Noms populars dinics: Gamoneta (Ebo ), vareta de Sant Josep ( ),
Dades ecolgiques: Paleotropical. Abunds a les vores deis camins i carreteres, camps
abandonats, ermots, terrenys eixuts i ressequits de les clides planes litorals. Planta en
expansi. Germana menuda del gam s la primera planta a florejar de lany. Herba de
la mediterrnia su d ,.
Sn sobretot les fulles, ali que es consumeix en lalimentaci humana. Les fulles
tubulars, daquesta especie bouzlim, cuites al vapor, com les malves i les bledes
salvatges selq es mengen en ferfouch ( Gobert, 1940, 1955 ). Els manolls dAsphodelus
fistulosus L. sn venuts a la primavera (Choumovitz et Serres, 1954 ); les fulles
serveixen per a preparar una salsa apreciada per ais couscous, per poden igualment ser
consumides fregides en la paella amb oli o bullides com les de YErodium cicutarium L
Hrit. ( Edouard le Floch: Contribution a une etude ethnobotanique de la Flore
Tunisienne, 1983 ).

Asphodelus tenuifolius Cavan. [ = A. fistulosus var. tenuifolius ( Cav.) Baker ]

Lilicies
Noms populars dinics: Gamoneta (Ebo ), vareta de Sant Josep ( ),
Gast ( 1968 ) indica que, a Ahaggar, les fulles bullides sn consumides desprs que es
tira laigua de cocci. Apunta que les llavors sn apreciades i consumides en galetes, en
bullit o mesclades amb dtils xacats. Les llavors sn recol.lectades b directament dans
les fourmilires, formiguers soit par o per cueillette, collita . Per atenuar la seua olor
forta, la faria es msela a la de daltres llavors en els bullits. El consum daqestes
llavors s reputat bo per al cor per la ingesti en excs provocarria greus accidents en
lhome. Gattefoss ( 1921 ) ha reportat tamb un gran nombre dusos. ( Edouard le
Floch: Contribution a une etude ethnobotanique de la Flore Tunisienne, 1983 ).

Cakile martima Scop.: Rave de mar

Capsella bursa-pastoris ( L. ) Medicus: Sarronets
Carthamus tinctorus L. : Safor
Centranthus ruber ( L . ) D.C.: Herba de bou, valeriana roja
Crataegus monogyna Jacq. : Espinal, cirerer de pastor, bolquerets, garguller

1013
Chenopodium lbum L.
Quenopodicies
Noms populars dinics: Blet blanc ( ) , blet (Ebo); ablet ( Alcal de la Jovada ); pinet (
Benidoleig,)
Dades ecolgiques: Subcosmopolita. Herbats nitrfils, vores de camins i de bancals.
Dades etnobotniques:
Bons per al ganao ( Benidoleig )

Chenopodium botrys L.: Blet, soca roja

Draba hispnica Boiss.: Floretes
Erodium cicutarium ( L . ) L Hrit.
Geranicies
Selon Choumovitz et Serres ( 1954 ), les feuilles sont consommes frites ou bouillies
( Edouard le Floch: Contribution a une etude ethnobotanique de la Flore Tunisienne,
1983 ).
Erodium malacoides ( L . ) L Hr.
Geranicies
A Tnger ( Gattefoss, 1921 ), lespce est consomme crue en salade ( Edouard le
Floch: Contribution a une etude ethnobotanique de la Flore Tunisienne, 1983 ).
Galium aparine L.: Rapa-llengua
Hyoseris radiata L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics:
Dades ecolgiques: Herba mediterrnis perenne de rabassa llenyosa; tiges florferes
monocfales; fulles totes basals; involucre obert en estrela a la maduritat. Erms teroftics
de les contrades mediterrnies martimes.
Dades etnobotniques:
Comestible ( Benissili)
Lespce est considre comestible ( Edouard Le Floch; Trotter, 1915 ):
Contribution a une etude ethnobotanique de la flore tunisienne, 1983 )
Lactuca tenerrima ( Pourret) Beauv. ;Encisamet
Launaea fragilis ( Asso ) Pau [= L. residifolia auct. ]: Llics de mar
Lythrum salicaria L.: Salicria, flor de bra?al
Medicago sativa L. : Herba alfals, alfals
Onobrychis viciifolia Scop.[=0.sativa; Hedysarum onobrychis L. ]: Pipirigall,
trepadella
Oxalis pes- caprae L. [= O. cernua Thunb.]
Oxalidcies
Noms populars dinics: Agret, en general a tot el territori; magret ( Oliva )
Altres noms: Flor davellana.
Dades ecolgiques: Oriinda del Cap de Nova Esperaba. Introdmda. Tarongerars,
camps i herbassars ruderals i frescals, ms o menys humits de les contrades
mediterrnies martimes, on sovint, fa uns escampalls i praderies espectaculars.

1014
Dades etnobotniques:
Herba per a donar de menjar ais animals, msela en palla, sobretot ais bous (
Bellreguard )
En dej mata; per si ja han pegat quatre mossos, sho mengen sense molsties ( Pastor
dAdsbia )
Les jeunes feuilles sont rputes comestibles Trotter, 1915 ( Edouard le Floch:
Contribution a une etude ethnobotanique de la Flore Tunisienne, 1983 ).

Plantago lagopus L.
Plantago lanceolata L.. Costelletes o herba de les cinc costelletes, herba de les cinc
venes
Plantago maior L. : Plantatge
Prmula veris subsp. columnae ( Ten.) Ldi: Primavera.
Sanguisorba minor Scop.: Pimpinela, peritinel.la, pepinella
Scolymus hispanicus L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: cardets, card de moro;
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Composta de flors grogues de la subfamilia de les
liguliflores, per tant productora de ltex blanc. Sembla un llics de terres eixutes, que es
defensa, recelos, amb espines, i esdev card; de fet s 1nic card , amb els seus
germans de genere ( Scolymus maculatus ), amb les flors ligulades; per els fruits no fan
vil.l - angelets o uelets - o el fan molt rudimentari. Hemic. bien.;. Vores de camins,
guarets, solars i bancals abandonats.
Dades etnobotniques:
Comestible.
en bonne place parmi les espces apprcies pour leurs tiges et leurs feuilles, est plus
particulirement recerche pour la nervure de ses feuilles qui va trs bien dans le
couscous (Edouard Le Floch; Gobert; 1955 ): Contribution a une etude
ethnobotanique de la flore tunisienne, 1983 )
Els salmantins, diu Lcluse, es mengen les plantes tendres amb larrel, rera rentar-les,
tant crues com guisades amb cam. El seu ltex qualla totes les menes de llet; i amb la
seua flor adulteren el safr, tot i que abunde pels voltants. ( Font i Quer: Plantas
Medicinales, 1972)
Els cardets sn comestibles i de bon gust; la llet deis cardets no s ni amarga ni
metzinosa, i pot emprar-se per a quallar la llet i fer aix la tpica quallada, que abans es
venia pels carrers dAlacant. ( Daniel Climent i Caries Martn: Les Formacions
vegetis de la ciutat d Alacant, 1990 )

Silybum marianum ( L . ) Gaertner [= Carduus marianum LJ: Card mari

Sisymbrium erysimoides D esf: Ravenssia
Sisymbrium irio L.: Matallums
Sisymbrium officinale ( L . ) Scop. : Citr
Sisymbrium sophia L.: Sofa
Stachis officinalis ( L . ) Trevisan [=Betonica officinalis L .]: Betnica

1015
Stellaria media L .: Morrons

El llistat podra, encara, allargar-se amb unes quantes especies ms, per si b un deis
objectius bsics, i el ms urgent, daquesta recerca s enregistrar, amb una exposici el
ms ordenada i difana possible, la totalitat de la flora silvestre alimentaria i culinaria
dun territori i de la cultura que lhabita i la utilitza amb les seues formes i usos, no
oblidem que de poc servira sin sadrefa tamb, com altres publicacions, devers noves
recerques multidisciplinars ( farmacolgiques, botniques, antropolgiques i
bibliogrfiques, especialment ) per tal de contrastar el mxim de dades fiables,
confirmar i millorar els usos i evitar possibles perills.
Tal com hi ha un marge teraputic per a qualsevol medicament o herba remeiera, hi ha
tamb un marge culinari que fa que una planta en unes condicions de recol.lecci, de
creixen9 a o de preperaci siga un txic ms o menys marcat i en unes daltres, un
aliment molt nutritiu i sa.
Lideal fora que totes les herbes pe simple fet de ser silvestres o naturals foren bones,
saboroses i sanes, per no s aix, ni tan sois les herbes escollides acuradament pels
hmens al llarg deis segles ho sn totes, i daltres desconegudes per la tradici podrien
demostrar-se tils per a la cuina rere estudis farmacolgics i bromatolgics actuals.

1.2.-Fruits i llavors silvestres

Arbutus unedo L.
Ericcies
Noms populars dinics: Arbocer, arborcer, alborcer, albocer, asborcer, auborcer,
borser, bosser, larbre; arbo?, albor?, bor?, bo?, el fruit.
Mediterrnia. Barrancs i aiguavessants freses i clids sobre terres calcries i millor
encara descarbonatades. s ben remarcable el bosc darbocers i de fleixeres de les
ombries de la val de la Murta dAlzira; els del barranc de Borr de Rtova, de lombria
de la serra de la Canaleta dAdor i de dins del Circ de la Safor.
Tres arborcers anyenes: el precios arborcer del mas Nou de la Serreta dAlcoi, el del
mas de Torre Redona del Polop Alt i el del cim del Maigm, sens dubte el ms ardid i
elevat de tot el territori dinic.
Fruits polposos, com una fraula pastosa, dol?a i redona, i maduren a comen? de la
tardor, passant del color groe al taronja, al roig ciar i finalment al roig intens i tou, que
assenyala el punt perfecte per a degustar-los amb tot el seu sucre i sabor.
Ms dol? que lalborf diuen a Xtiva.

Celtis australis L.
Ulmcies
Noms populars dinics: Llidoner, lledoner, larbre, i, llid, lled, el fruit
Mediterrnia. De tronc ferm, llis i esvelt de color cendrenc molt agradvol i cop brancut,
rotund, fronds i ampie, el llidoner pot abastar els 25 m daltria i viure ms de mig
mil.lenari. T volen?a pels terrenys solts i freses siguen o no calcaris, i poden trobar-lo
onsevol de la plana o de la muntanya, captenint-se com un autntic tot terreny, tant dalt
de les carenes de les ribes deis rius i deis barrancs, com tamb en qualsevol rac deis
nostres camps i muntanyes, des de les terres molludes del centre de la val fins a la
mateixa roca viva, enlairat al capdamunt deis cingles o de les penyes, fent, a voltes,
curiosos i torturats bonsais naturals.
Arbres anyenes o remarcables:

1016
El llidoner de davant de Termita de la Consolaci de Llutxent.
El llidoner de davant del convent de sant Geroni de Cotalba.
El monumental llidoner de la bassa de la casa de Merlich dAdor, dalt la vora esquerre
del riu Serpis.
Els llidoners deis faldars del castell de LOrxa.
Els llidoners del castell de Planes.
Els llidoners del santuari de la Verge del Castell dAgres.
Els fruits de la grandria dun psol, maduren a les acaballes de Testiu, prenent primer
un color groe i desprs marronenc, com els dtils.

Chamaerops humilis L.
Palmcies o areccies
Noms populars dinics: Palma margallonera, palma, palmera, margall, palmiss,
larbre; pa de rabosa, dtils de rabosa, palmissons, els fruits.
Mediterrnia centroccidental. Molt resistent a leixutor i al pas del foc, rere el qual
rebrosta facilment i amb vigoria. Solanes acarassolades, escamades, no lluny de la mar;
sovint enfila els cingles i grimpa per les penyes, en els clavills de les quals trau lull i es
capt com una ardida rupcola que aconsegueix grandries respectables, dun a tres
metres, i perfils molt pintoreses.
Els dtils que maduren a les acaballes de Testiu sn dolos i comestibles encara que
asprvols i de poca molla. La part ms preada daquest singular arbricell s lanomenat
margall o coret, que s la medul.la o brot incipient i encara dins la soca i que sol
arrancar-se a primers de febrer o per sant Blai i oferir-se en els mercats i porrats
populars. Mesclat amb mel s una pura delicia.

Cistus albidus L.

Cistcies
Noms populars dinics: Estepera o estepa, estepa o estepera blanca. Aixaral i
esteperal com a sinnims de matollar o conjunt de xares o esteperes i daltres matolls.
Dades ecolgiques: Mediterrnia central i occidental. Matollars secs, vessants de solana
i dombra, carenes altes.
Les cabres no toquen les fulles de Testepa per es mengen el seu gra - les capsules
floris ja granades - i les del matagall amb molt de gust ( Beneixama )
Les llavoretes, que sn ms menudes que un pensament, sn comestibles i molt
abellidores, com les pipes, si les proves no pares ( Castells de la Serrella )

Crataegus monogyna Jacq.

Roscies
Noms populars dinics: Espinal, cirerer de pastor, bolquerets, bolquerets del Nostre
Senyor, bolquerets de la Mare de Du, robeta, robeta de la Mare de Du, garguller,
cirereta de Laguar, tapa-euls, a larbre, i, cirereta de pastor, al fruit.
Paleotemperada. El trobem des de les altes i antiges ribes de la marjal fins ais peus de
les cingleres i cimeres ms altes com a Mariola, Aitana , Xort, Serrella, Safor,
Benicadell, etc.

1017
Fruits rojos mengvols com pometes xicotetes, per un poc farinosos i maduren a les
darreries de Testiu.

Cytinus hypocistis ( L. )L. subsp. hypocistis

Cytinus hypocistis subsp. clussi Nyman [ =Cytinus ruber subsp. kermesianus ( Guss )
Wettst.]
Raflescies.
Noms populars dinics: M argalida d estepa.
Mediterrnia. Aixarals, sobre tot destepa blanca i de matagall.
Fruits o mamelletes dun agradvol amarg-dol?, que dna a laigua que es beu desprs
un tast ensucrat inoblidable.

Fragaria vesca L.
Roscies
Noms populars dinics: F raula silvestre
Eurosiberiana. Ombries boscoses i fresques; rara de trobar al nostre territori.

Myrtus communis L.
Mirtcies
Noms populars dinics: M urta, m urtera, m urtolera, la mata; m urt, m rtol, el fruit.
Mediterrnia. Matollars freses i boscries perennes, ombries fresques, volts dalguna
font ombrienca, barrancs amb alguna font al capdamunt. Fenomenal el murterar deis
venatges i de davall de la font del monestir de la Murta dAlzira. Tamb vorem bones
murteres a les ombries de la Muntanya de lElca dOliva o de la liorna de Peapa de
Vilallonga, sobretot ais volts de la font de lOm i la de la Garrofera. O ais barrancs de
Borr o de la Falzia de Rtova, o ais barrancs del Collado o de la font de Ferri de
Montitxelvo o el ve barranc de la Font dAielo de Rugat.
Els murtons tenen un tast balsmic, i poden ser color blau-fosc o blanc.

Nymphaea alba L.
Nimfecies
Noms populars dinics: C arabassera de squia, la mata; lliri daigua, la flor; i
carabasseta de sequa, figa de val, panet de squia, el fruit.
Eurasitica. Estanys i sequials de la maijal amb aiges netes i tranquil.les.
Els fruits maduren al final de Testiu, i es mengen acabats de traure de laigua.

Opuntia ficus-barbarica A.Berger

Cactcies
Noms populars dinics: Figuera de pala, palera, la planta, i, figa de pala, el fruit.
Neotropical. Vora ermites i castells, masos i corris, sobres vells mrgens de pedra seca
fent de tanca inexpugnable.
Figues saboroses i sucoses, a pesar de la pltora de pinyolets, i rere la delicada operaci
de pelar-les que alguns camperols dominen a la perfecci; hi ha qui en fa un aixarop.

Pinus pinea L.
Pinaceae
Noms populars dinics: Pi ver, pinyer o donzell, Tarbre; i piny o pinyonet, la llavor.
Mediterrnia oriental. Introduit dantic a trra nostra.

1018
Molt cultivat des dantic a la serra de Biar i a molts masos i rodis per a aprofitar els
seus pinyons o llavors; aquests sarrepleguen a finis de Testiu per menjar-se
directament o com a aditament culinari selecte per a fer els exitants figatells, les
populars pilotes dolla, les nodridores mandonguilles i, molts plats, guisat tipies i no poc
dol?os, com Taladroquet al fom amb alls tendres i pebre roig, pebreres o calamars
farcits aromats amb pebrella, bontol al fom amb crelles, pebre roig i pinyons, filets de
pobre amb salsa de fetge, arrs al fom amb tonyina negra i tomaca, coquetes o coques
de pinyonets amb confitat i sucre, i multitud de dol9 0 s.

Figatells:
Fetge i magre.
Pinyonets i juliverd.
Tot cobert per la mantellina ( Bellreguard ) o randa ( Quatretonda ) de porc.

Bossa o guisaet de bosses de polp de cama curta farcides ( Plat tipie i exclusiu del pobl
pescador de Miramar ):
Netejar i farcir les bosses amb magre de porc, carnes de polp trossejades, arrs,
pinyonets, canella, pebre roig i julivet, tot ben untat amb uns ralis doli doliva.
Guisar les bosses farcides amb trossets de querallla, penca, ceba, fesols del pinet, safra i
una fulla de lloret.

Mandonguilles de baejo amb pinyonets:

Baejo remullat i escorregut.

Querailles.
Pinyonets.
Ceba.
Julivert.
Pebre roig ( Bellreguard)

Mandonguilles de magre amb pinyonets:

Susen per a ornar i arrodonir la paella darrs, i per a fer deliciosos i nodridors guisats.

Cam de magre pica.

Pinyonets.
Julivert.
Canella.
I una molleta de pa per a que paren ms llacorosetes ( esponjaetes)

Es pasta tot ben barrejat, es fan a pilotetes i es frigen. ( Bellreguard)

Guisat de mandonguilles de magre amb pinyonets:

Mandonguilles.
Cebeta.
Cebeta.
Carlota.

1019
Queralla, si es vol fer ms plat.
Aromar amb una fulla de llorer i uns ramets de timonet. ( Bellreguard)

Calamars farcits amb picaeta de mandonguilles de magre amb pinyonets:

La boca de les bosses deis calamars es cus o es tanca amb un furgadent ( Bellreguard )

Pinuspinaster Aitn [=Pinus martima auct.].

Noms populars dinics: pi m artim , rodeno o ver, larbre, i, pinyonet, la llavoreta.
Mediterrnia occidental.
Poden menjar-se els pinyonets tot i ser molt menuts.

Prunus spinosa L.
Roscies
Noms populars dinics: A ranyoner, larbret; i, arany el fruit o pruna silvestre.
Eurasitica. Ombries altes amb el roser silvestre i lespinal.
Els fruits o primes dun fosqussim color blau sn mengvols per paren massa agrencs;
el seu s preferent s per a preparar un licor estimulant i estomacal.
Aiguardent de fruits d aranyoner:
1 plat de fruits daranyoner.
7 o 8 grans de caf.
1 rameta de canella.
1 litre daiguardent.
Posar en una botella durant 3 mesos, agitar cada 20 dies.

Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) Schwartz ex T. Moris [ = Q. rotundifolia

Lam.; Q. ilex subsp. ballota ( Desf.) Sampaio; Q. ballota Desf. ]
Fagcies
Noms populars dinics: C arrasca, carrasquera, carrascolla, bellotera, larbre; i,
bellota, agl, el fruit.
Mediterrnia occidental, la ms eixuta. s larbre principal deis nostres boscos.
El fruit o agl o bellota s sovint dolfa i mengvola en cru; hi ha qui en fa una orxata.

Rubus ulmifolius Schott.

Roscies
Noms populars dinics: E sbarzer o asbarzer, albarzer, am brazer, albardissa, arnet,
i el fruit, m ra d esbarzer o, simplement, mra.
Euroasitica. Vores altes de rius i de barrancs, orles de boscs, herbassars humids.
Els fruits o mores sn molt preats, a tot el territori, com a fruita silvestre de darreries
destiu; incls hi ha qui en confita.

Sorbus domestica L.
Roscies

1020
Noms populars dinics: Servera, a larbre; i serves, els fruits.
Eurosiberiana meridional. Cultivada pels volts deis masos i en bancals de sec.
Les serves es mengen, ja assaonades i passades, com a finita astringent. Com ms
verdes ms aspres i ms astringents.
Tamb cal comptar amb les serves silvestres del:
Sorbus aria (L.)Crantz
Noms populars dinics: Moixera
Paleotemperada. Ombries altes formant part del bosc caducifoli de fleixeres, aurons i
pomeroles.
Sorbus torminalis (L.)Crantz
Noms populars dinics: moixera.
Paleotemperada.

Altres fruits silvestres aprofltables:

Amelanchier ovalis Medicas

Roscies
Noms populars dinics: Pomera borda, pomerola, crner
Mediterrnia nord. Ombries tramuntanals altes fent destrat arbustiu del bosc
caducifoliu de fleixeres, gal.lers i aurons; sovint aquest bell arbricell es fa una ardida
rupcola com dalt del Pouet de la roca del Montcabrer.

Rosa canina L.
Roscies
Noms populars dinics: Roser bord
Holrtica. Orla espinosa deis boscs junt a P espinal, 1aranyoner i lesbarzer.

Taxus baccata L.
Taxcies
Noms populars dinics: Teix, varita de oro
Eurosiberiana. Arbre dioic, fort i fose, dur i durador, amant de la neu i de la boira, que
sol ocupar els obacs tramuntanals ms gelats i recndits o enfilar-se per les ombriues i
escarpades cingleres aferrat ais badalls i carcalls de la roca; sovint solitari, a voltes
sagrupa i fa petits bosquetons molt ben aliat a Paur i la fleixera. A la serra de la Safor
en la cara tramuntanal del Circ, creixen una dotzena de teixos esparsos, el ms gran, una
fembra solitria arraconada davall rarrimall ms ombriu del Circ, se li calcula una edat
que ultrapassa el mig mil.lenari.Vorem alguns teixos en els recingles de la Canal de la
Serrella i en 1*ombra ms alta de la Xort, on troben la font deis Teixos; ms en vorem
a Aitana, en el ruar deis Teixos, en el Cantalar, en els obacs de la Moleta, en Forata,
davall del Bardalet i ais peus del Pas de la Rabosa. A Mariola al barranc de la Teixera,
fins on fa molt pocs anys creixia el bosc de teixos ms meridional dEuropa. Un cas
remarcable sn els preciosos teixos del Carrascar de la font Roja, que sumaran vora
el centenar, amb el mil.lenari teix del mas de Tetuan. Teixos tamb a Bernia en la
sopalma de la cinglera tramuntanal ms ombrienca i alta, enmig deis runars i davall del
recingle del penyal de POrenga.

1021
Fruits mengvols amb la precauci de no engolir els seus verinosos pinyols; maduren al
pie i a les darreries de lestiu i tenen la textura i el sabor del caqui madur i el color roig
intens de la lluna naixent.

Ulmus minor Miller

Noms populars dinics: Olm, orm, om
Eurasitica. Vores humides de barrancs i rius, normalment dalt de les ribes del gran
caixer, volts de fonts.
Lom anyenc de la plaga de Fageca, de Billeneta, de Planes, etc.
Lom de lalqueria de lOlivero deis marenys de Rafalcaid.
Lom de la font del mas deis Arbres de Manola
Formant belles i esponeroses arbredes i boscatges com ais entoms de la bemda Font
Roja del Carrascar dAlcoi o ais banys de Benimarfull convivint amb els elegants
plataners dombra i altres vetusts i nobles arbres, o en el barranc i les fonts deis
pobles de Benifallim, Penguila o Alcoleja, o en el barranc del Condoig de la Crila,
el de la Font de Gaianes o el del Rac Vedat del castell dAgres.

1.3.-Flors

Poden entrar en el conjunt de fulles i hortalisses duna ensalada els petis de les flors de
les segents especies:

Borago officinalis L.
Borraja, borratxa, pa-i-peixet

Calndula arvensis L.
Calndula officinalis L.
Pet de fiare

Cichoryum intybus L.
Cama-roja

Prmula veris subsp. columnae (Ten.)Ldi

Primavera

Viola odorata L.
Viola, violeta

Salvia blancoana Webb &Heldr. subsp.mariolensis Figuerola

Slvia

1.4.-Esprrecs i brots tendres

Asparagus acutifolius L.
Lilicies
Noms populars dinics: A sparraguera, asparreguera, aspareguera.
Mediterrnia. Boscries i matollars perennes, mrgens frescals i ombrius.

1022
Els turions o esprrecs es fan servir per a confeccionar delicioses i saboroses truites.
Adhuc actualment hi ha encara veritables entusiastes deis esprrecs.

Asparagus horridus L. fil. [ = A. stipularis Forskal ]

Es fa ms freqent en territoris amb un ombroclima semirid i eixut, especialment sobre
sois degradis amb trra fonda.

Al tres esprrecs aprofitables o a considerar:

Bryonia crtica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin

Tuca
Orobanche sp.
Fiare
Tamus communis L.
Maim

Brots o ulls tendres:

Rubus ulmifolius Schott.

Esbarzer, albarzer.
Els llauradors pelen i es mengen els ulls o brots tendres de 1esbarzer com una sort
desprregs:
Ulls dambrazer pelats per a menjar com esprrecs ( Beniaij)
Ulls dalbarzer per a menjar tendres ( Alfafara)
Ulls dalbarzer pelats per a menjar ( Penguila, Pedreguer, )
Els ullets de 1albarzer sn bons de menjar, en guerra en colliem ( Benirrama)
Lullet de lalbarzer tamb s bo de menjar ( Benimarfiill)
Els ullets trencats dambarzer per a menjar com els de la vinya ( Llutxent)
Cps ( fillols o ulls ) dambarzer, quan es talla la mata i broten, pelats es mengen com
un esprec ( Albaida )

Crataegus monogyna Jacq.

Espinal
Brots i fulles tendres comestibles pe seu alt contingut en sucre ( Quatretonda)
Ens menjvem els brotets i les fulletes tendres ( Alfauir)

Ulmus minor Miller

Olm, orn, om

Vitis vinifera L.
Vinya, parra, cep, la mata; raim, els fruits; xinglot, el penjoll de fruits; vinyal, el
col.lectiu.
Els ulls trencats de la vinya per a menjar sn divins ( Llutxent)

1023
1.5.-Arrels

Campnula rapunculus L.
Campanulcies
Noms populars dinics: Repunxons, sogres-i-nores

Daucus carota L.
Umbel.lferes o apiades
Noms populars dinics: Pastenaga, cariota borda, safanria borda

Cichoryum intybus L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Cama-roja

Echinophora spinosa L.
Umbel.lferes o apiades
Noms populars dinics: Carlota marina.

Eryngium campestre L.
Umbel.liferes o apiades
Noms populars dinics: Panical, card panical, pamical, pernical, perical, pernecal o
quirical, panicard.

Eryngium maritimum L.
Umbel.liferes o apiades
Noms populars dinics: Panical mar

Oenothera biennis L.: Onagre, vi de salvatgina; evening star. Oenothercies. Originria

dAmrica del Nord, importada a Europa, Padua, en 1619 des de Virginia. Es veu
pletrica de flors primaverals i a grans colnies, ais prats ruderals del bancals perduts
deis marenys dOliva i voltants del Pa darrs de Pego.
Larrel carnuda i rojal, dolor a vi i tast agradable ha estat de vegades consumida com
les del salsif.

Scirpus holoschoenus subsp.holoschoenus L. [= H vulgaris Link]

Cipercies
Noms populars dinics: june, jone; i les comunitats, joncars o juncars
Paleotemperada. Pastures humides. Mata duna altria de ms dun metre normalment,
amb una inflorescncia amb nombres cabe9 oles o glomruls esferics de ms o menys 1
cm de dimetre i pedunculades.
Encara que no s ni arrel ni rizoma, incloem ac, com a menja de xiquets i
dexcursionistes, el cor tendre i blanc de la base o peu de les tiges a prop de les arrels,
que es trau estirant amb delicadesa i fermesa.

Scorzonera hispnica L.
Compostes o astercies
Noms populars: Escur^onera, herba escur^onera; farinetes

1024
Larrel t com a substancia de reserva, inulina.

Typha angustifolia L.
Tifacies
Holrtica. Fulles estretes, de X A a lcm, de color verd ciar; inflorescencia masculina
separada de la femenina.
Typha latifolia L.
Subcosmopolita.
Noms populars dinics: Bova o bova dembovar cadires o, simplement, de cadires, bova
de puros; boga ( Planes, Penguila, Tibi, Trbena,)
Edouard Le Floch en la seua Contribution a une etude ethnobotanique de la flore
tunisienne ens reporta nombrosos usos alimentaris sobre la bova:
Le pied des tiges est mang era ( Gast, 1968)
Les fleurs males et femelles sont consommes avant leur panouissement.
Les feuilles, les parties bsales et souterraines sont galment rcoltes.
Les vieilles racines, broyes, corces, dbarrasses des fibres trop dures, mises
secher, sont reduites en farine que Fon consomm aprs Favoir humecte ou prprare
en bouillie ou en galettes.

Tragopogn porrifolius L.
Compostes o astercies
Noms populars: B arba cabruna o de cabra
Re dol?a. Crua o fregida.

1.6.-Tubercles

Asphodelus ramosus L.
Lilicies
Noms populars dinics: Gamo, porrassa
Ms que per a Falimentaci humana sha gastat per a lalimentaci deis pores, desprs
darrancar-los i secar-los a les darreries de lestiu, per tal dacabar dengordir-los de cara
la matan?a de Fhivem.

Bunium bulbocastanum L.
Umbel.lferes o apiades
Noms populars dinics: Sorell ( Castells de la Serrella ), serell ( Famorca, Fageca, )
Altres noms: Castanyola
Dades ecolgiques: Hi ha la ssp. bulbocastanum. Holrtica: Europa occidental i
Mediterrnia Est i Central. Es cria ais erms pedregosos, herbats subnitrfils, bancals,
rostolls, llocs abandonats, de contrades mediterrnies, principalment martimes. Alacant
i Valencia. Planta viva?, gefit bulbos, que guarda les reserves en una arrel tuberificada
o tubercle subglobs, arredonit, negrells per fora i blanc per dins, dl-4cm de dimetre;
herba erecta, ramificada, glabra, sal?a normalment un o dos pams de trra, de 2 a 10
dm, de tija angulosa i soleada de fulles poc nombrases, les inferiors llargament
triangulars, 2-3 pinnasectes, dividides en lacnies oblongo-liniars, les superiors ms
enudes i subsssils; floreix amb petis blancs emarginats dabril a juny. Umbel.la de 3 a
20 radis i (1)4-10 brcteees i (1)4 -10 bractoles, frait, com tot el genere, acabat en un
estilopodi ms o menys xafat i contret en els estils, dun sol cotiledn.

1025
La Ssp. macuca ( Boiss.) O. Bolds etJ. Vigo [= B. alpinum Waldst. Et Kit. Ssp. macuca
( Boiss.) P. W. Ball ]. Mediterrnia occidental i central. Amb val.lcules amb 3(1) vites
Oliferes; pedicels poc papil.losos; de vegades umbel.les amb ms poques brctees i amb
ms pocs radis. Erms i terres cultivades, principalment en contrades
austromediterrnies. De 100-300m. Descrita noms com una raresa a les liles de
Mallorca i Cabrera: - var. balearicum ( Senn. ) O. de Bolds et J. Vigo; i citada tamb a
lAlt Palncia, La Safor ( Pau ) i lAlcoi ( Cmara Nio ), i que nosaltres hem cregut
trobar a Fageca a ms de 700m. Pau va descriure de la serra M arida un Bulbocastanum
linnaei var. valentinum.
Dades etnobotniques:
La tuberositat radical cont gran quantitat de fcula i una mica de sucre de canya amb un
sabor que recorda el de la castanya i el de Vavellana, i ha estat utilitzada com astringent
i fins va arribar a cultivar-se com a comestible. Es menja de xicons, de pastors i de
porcs.
El sorell ix pe febre i mar9 i fa la flor blanca i la llavor negra. Es menja la cabota de
baix trra ( Castells de la Serrella )
El serell fa larrel fonda i al cadavall fa una credilleta que s bona de menjar. De
xicons anvem a buscar-ne ( Famorca )
Anem a buscar serellons ! Desprs de la guerra quan n hi havia fam, era una cosa molt
buscada com aliment. Quan la planta est florida s un menjar com una castanya, pero
quan est gran para aspra i inspida. El serell vol sois rids, de pedra i trra, els porcs
la llauren buscant-la ( Fageca)

Helianthus tuberosus L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Pataca

Orchis sp.
Orquidicies
Orqudies

1.7.-Bulbs

Allium ampeloprasum L.
Allium roseum L.
Lilicies
Noms populars dinics: All porrit
Alls porrits bullidets en oli i llima.

Altres bulbs aprofitables:

Muscaris comosum ( L. ) Miller

Lilicies
Noms populars dinics: Fiareis, morets

1.8.-Rabasses o rizomes

1026
Nymphaea alba L.
Nimfecies
Noms populars dinics: C arabassera de sequa

Arundo donax L.
Gramnies o pocies
Noms populars dinics: Canya

Typha angustifolia L.
Typha latifolia L.
Tifades
Noms populars dinics: Bova, bova d embovar, bova de cadires, bova de puros,
boga

2 Plantes condimentarles
Sn les plantes que solen afegir-se ais aliments i menjars per tal de refo^ar o millorar el
seu sabor, fent-los ms abellidors i digeribles.

Les ms utilitzades i estimades sn:

Foeniculum vulgare subsp. piperitum ( Ucria) Coutinho

Umbel.lferes o apiades
Noms populars dinics: fenoll, fenollera
Mediterrnia. Herbats nitrfls, vores de camins i de carreteres, camps deixats.
Uns brinets o ullets de fenoll per a aromar els guisats.
Quatre vells menjars tradicionals especialment bons aromats amb la fulla tendr de
fenoll: Les gambetes de squia amb fenoll, labaejo desalat amb fenoll, les faves
bullides amb fenoll, i els caragols bullits o caragol amb fenoll. Tamb cal recordar
les farinetes ( de faria de dacsa ) de caldo dolla amb fenoll.
Llavoretes per a aromar les coques dolces o de mida, els panbenets de sant Antoni, els
bollets de dacsa i els rotllos de faria de dacsa; i per enfortir el sabor de les figues
seques, quan es posen a guardar en gerres, escampant algunes llavoretes amb uns
grapaets de faria entre les ben posades tongades de figues.
Tronquets, rametes florides i fulletes per a adobar les olives salaes.
Alls blancs adobats en vinagre, pebrella, timonet i fenoll ( Cocentaina )

Laurus nobilis L.
Laurdes
Noms populars dinics: Llorer, lloret.
Dades ecolgiques: Mediterrnia. Sen veu algn peu silvestre branquejant entre les
cingleres frescals i altes, com al circ de la Safor o al barranc Fondo de Simat; es cultiva
amb veritable passi a tot el territori.
La fulla de llorer sempre present en la nostra cuina i tan estimada i discretament
utilitzada per totes les esfor9 ades i endre?ades mestresses de casa.

Mentha sativa L.[= M.x vertidllata L.; M. aquatica x arvensis ]

Mentha spicata L.[= M. viridis L.; M. crispata Schraber ]
Labiades i lamiades

1027
Noms populars dinics: H erba-sana vera, albarsana, albassana
Origen desconegut. Sovint cultivada a les vores i cantons deis camps de regadiu, i a
voltes escapada pels venatges.
Lherba-sana s Therba preferida per a aromar les delicioses i nodridores faves sacsaes,
les farinetes de caldo dolla, Tarros caldoset en cigrons o els caragols, entre altres plats i
guisats, viandes i menges.
Faves sacsaes:
Primer es posa a sofregir el companatge, - costelletes de porc o uns trossets de
llangonisseta tallats a la redona -, en una cassola de test, i quan est quasi sofregit del tot
es tira una miqueta de cebeta i es remeneja tot, i quan ja est frigideta o rossejaeta la
ceba, es tiren les faves tendres pelaes amb Therba-sana estrossejaeta; i sacsar sovintet
per a que es coguen les faves i no sagarren a la cassola; hi ha qui afig una miqueta
daigua si les faves estn un poc massa madures o dures per a que sacaben de coure; i
hi ha qui li plau sentir el tast cru de les faves. Quan est tot cuit hi ha qui deixa caure un
ou.
A primeries de la tempor, se solen cuinar tamb les tendrvoles cotes, partides com els
fesols de trencar, i en companyia de les faves tendres soltes ms granades.
Farinetes de caldo d olla amb herba-sana
Primer es torra la faria al fom. En acabant es dissol la faria en caldo gelat per a que no
sempilote; mentrestant Paltre caldo est al foc i quan bull safg la faria dissolta en
Taltre caldo i Therba-sana estrossejada; i a foc lent girar i regirar fins que sacabe de
coure ( Bellreguard )

Guisao de cigrons, queralles i costelletes de porc amb herba-sana ( Adsbia )

Unes fulletes dherbassana per a Tarrs caldoset en cigrons, i per ais caragols ( Alcoleja
)
Una poqueta dalbassana per al potatge de cigrons i bleda i tamb per ais caragols (Tibi
)

Ocimum basilicum L.
Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: Alfbega, amfbega; alfbiga, amfbiga; alfbrega, alfbriga.
Les mestresses - ens reporta Bemat Cap al seu amable Costumari - que coneixen les
seues propietats Tempren en diferents guisats, salses i sobretot per millorar el sabor de
les pastes i de la cam a la brasa. Per a aquelles que desconeguen com i de quina manera
poden utilitzar les fulles dalfbega els dir el quejo he vist i provat. Si es tracta de cam
rostida la cosa es ben senzilla, quan siga a mig rostir li poseu per damunt unes fulles
procurant que no es cremen del tot, deixaran un tast forfa agradable que us far repetir
la prova. Per a la pasta - macarrons, espaguettis - caldr picar les fulles amb pinyonets i
junt a la tomaca ho escampareu per sobre, donar nous al.licients a la menja. Es pot fer
tamb una salsa amb els ingredients que vulgau, pero tenint sempre com a base la fulla
de Talfbega picada i us aprofitar per a tota una gran varietat de menjars.

Origanum virens Hoffinanns & Link

Origanunt vulgare L.
Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: Orenga

1028
Per a adobar l'embotit, especialment, les botifarres de ceba; un pessiguet dorenga
per a posar en la sang-en-ceba i altres guisats, o per a adobar les llentilles.

Thymus vulgaris Lsubsp. vulgaris

Thymus vulgaris subsp. aestivus ( Reuter & Willk JA. & O. Bolds
Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: Tim, timonet, farigola, frigola, frgola, frula.
El timonet s molt volgut per a posar en els guisats i rostits, i en les olives verdes en
salmorra, sobretot, les senceres o de tot lany. La varietat rupcola, dita de sant Joan,
dolor com de pebrella i orenga, s la preferida.

Sopa d all i tim de sant Joan

Sofregir en oli doliva, un o dos grans dall pelats i sencers, fins rossejar; afegir una
micona daigua i, desprs, un feixet de tim de sant Joan, una fulla de llorer i julivert,
calfar durant dos o tres minuts, i deixar caure unes llenques de pa torrat o fregit. Servir
ben calentet ( Castells de la Serrella).

Thymus piperella L.
Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: Pebrella, pebrinella, tim bord.
Es la millor herba per a adobar les olives verdes salaes, sobretot les xacaes, com tamb
per a aromar alguns guisats i plats, les ensalaes i les coques de tomaca al fom.

Gaspatxo de pebrella:
Cam de conill i de pollastre.
Sofregit de ceba i tomaqueta.
Garba dalls.
Garbeta de pebrella, de timonet i de julivert que es cour amb la cam ( Castell de les
Gerres )

Conill al forn amb pebrella ( La Font dEn Carros):

Es posa la pebrella: damunt a ltim hora.

Rosmarinus officinalis L.
Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: Romer
Uns brotets de romer per ais guisats de cam; unes rametes de romer per damunt quan es
fa una paella. Rametes de romer i tim per a les espatletes de corder al fom.

Satureja obovata Lag. subsp. obovata

Satureja intricata Lange
Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: Sejolina, sejolia, sajolida, sajoliva, serjoliva, gerovina, herba
d olives.
Per a aromar guisats i olives verdes en salmorra.

Altres herbes aromtiques utilitzades ocasionalment:

1029
Menta arvensis L.
Menta comuna

Salvia blancoana Webb & Heldr subsp. mariolensis Figuerola

Salvia

Shan desmentar, si ms no, per lestima que li serven una part de la poblaci, els fruits
de dues varietats de pebreres, pebres, pebrots o pimentons: les nyores i els vitets,
altrament dits ais nostres pobles i vilatges: ditets, vironets, vissolets, coralets, comets
quamets, xitxons, fissons o vetorinos.
Amplament cultivats i cuinats a tot el territori i la resta del Pas en totes les seues
varietats i formes de consum, des de crus i torrats ais cent usos com a condiment o
acompanyament: Pebreres farcides. Borra o borreta. Pericana. Espencat, escaliv o
esgarrat. Les anguiles en vitets de Xeraco. Les gambes amb bledes...
La Vetorin. Coure en cazoleta de test:
Sepionet
Allets trossejats
Vetorinos secs ( Oliva )

3.- Plantes aperitives

Sn les plantes, ms o menys amargoses, que begudes o menjades abans deis menjars
desperten o obrin la gana de menjar i, descreix, faciliten la digesti. Unes es beuen en
tisanes uns moments abans de seure a taula i les altres es mengen adobades, abans i
durant les menjades.

Begudes en tisana uns minuts abans de menjar:

Centaurium quadrifolium ( L. ) G. Lpez & Jarvis subsp. linariifolium ( Lam.)

G. Lpez
Genciancies
Noms populars dinics: Santaula, sant paula, peric roig.

Centaurea aspera L. subsp. aspera

Compostes o astercies
Noms populars dinics: Bracera

Artemisia arborescens L.
Compostes o astercies
Noms populars dinics: Donzell

Ajuga chamaepitys Schreber

Labiades o lamicies
Noms populars dinics: Iva, herbeta amarga

Adobades i menjades en comenfar els pats:

1030
Olea europaea L. var. europaea
Olecies
Noms populars dinics: Olivera, i oliva per al fruit

El mn de les olives salades o en aigua-sal

Loliva en salmorra ha sigut, sens dubte, Paperitiu popular tradicional per excel.lncia
del Pas, tan senceres com xafaes o xacaes, tallaes i marcides, adobades en pebrella,
tim, sajolida o fenoll.
Una de les pitjors calamitats culinries i nutricionals, amb no poques repercusions en la
salut individual i col.lectiva, s, a banda de la catastrfica desaparici del pa de casa, del
pa, mollut i crostut, pastat i cuit al fom de casa o del pobl, la desaparici de la taula del
plat dolives amargues, que mai ha faltat, des de fa mil.lennis en aqestes terres
banyades per la mar nostra, ni en la taula luxosa ni en la humil, encetant i tonificant
amb la seua crua i divina amarguesa tots els pats, i compensant i depurant els excesos i
les manques.

Quin s el fruit del llorer ? En qu rutilitze ? Ni el menges ni el beus ni hi vages a

untar-te. Per contra, P olivera s el mos de rhum il que morca anomenen, i altre Poli i
altre loliva en salmorra, de la qual fins Teseu en va beure.
Calmac. lambe IV / Fragment 194

Tota la mediterrnia, P escultura, les palmeres, els abaloris dor, els herois barbats, el
vi, les idees, els vaixells, la resplendor de la lluna, les gorgones alades, els hmens de
bronze, els filsofs, tot aq pareix emergir del sabor amarg, picant de les olives negres
entre les dents. Un sabor ms antic que el de la cam, que el vi. Un tast tan arcaic com el
de laigua freda.
Lawrence Durrell. El violoncel de Prsper.

Oliva speciosa, oliva adobada, s un deis apel.latius de la Verge Mara, que trobem en
alguns precs i retaules de manisetes del Pas, com al museu de LAlmod de Xtiva.

Les olives verdes per a fer ganes de menjar adobades amb pebrella, sal i llima ( Barx ).
Manoll dullastre per a posar damunt de les tomaques i pebreres i les olives verdes en
salmorra, i mantindre-les davall de laigua ( Castells de la Serrella ). Tal com a Biar,
amb el mateix propsit, posen uns branquilons de carrasca.

Tipus d oliva per a abobar:

1. VERDES, encara no madures, no han tret el negre, collides a primers doctubre (
Benirrama):
- Partides:
a.- Xafaes o xacaes. Un sol colp per a cada oliva sense arribar a asclar el pinyol, amb
una massa de fusta o un cantal o pedrot llis sobre una taula o taulell.
b.- Tallaes. Es fan dos o tres talls en la polpa de Poliva de dalt a baix.
- Senceres.
Adobar amb brotets de pebrella, romer, tronxos tendres de fenoll ( Benirrama)
2.- MORATXADES ( Benirrama), moragaes ( Agres ), que comencen o a mig madurar,
una gaita verda i Paltra roja.

1031
3.- NEGRES, madures, senceres, o a lany, que solen ser sovint les del cuquello.
Adobar amb timonet, pebrella, fenoll, ascorfa de llima ( Benirrama )
Quan collim les olives les posem senceres totes en aigua, i a la Lluna Nova dabril es
trauen i es salen i sadoben amb llima, llorer i sal; hi ha gent que li afig uns grans de
pebre. lo pose una garrafa de setze litres i un quilo de sal amb tres o quatres llimes i dos
rametes de llorer. A la Lluna Nova dabril no se li faran mai sabateres ( blanetes, negres
i de mal olor i sabor ) ni morenes encara que les tinga damunt del plat una setmana (
Famorca )
Les molt madures ( i les caigudes a trra ) es posen a secar al sol en canyissos com les
panses i desprs es poden conservar a remulla dins dun gerrotet doli doliva; o en sal
seca.
Etapes de l'elaborado:
1.- Collita i transport. Millor si porten pe?. s molt important evitar colps tant en la
collita com en el transport.
3.- Rentar les olives a casa amb aigua per a llevar la pols, les busquetes i restes de
ramulla.
4.- Llevar lamargor o endolcir les olives. En realitat es tracta deliminar noms una part
de lamargor per mitj de posar-les a remulla en un llibrell, gerr o altre veixell de fang
vidriat, durant uns dies, que poden ser deu, canviant laigua una o dos voltes per dia, i
anar provant fins trobar lamargor desitjada.
Fer s sempre daigua de font, mai daixeta. Sobretot per a la salmorra s
imprescindible.
Herbes per a adobar olives:
Benirrama: sejolina, pebrella, rodanxes de llima i canutets de fenoll.
Beniaia: pebrella per a les olives xafaes; trossets de tronxo de fenoll, fulles de llorer i
trossos de llima per a les olives senceres; i tim per a les negres. Hi ha qui posa alls
picats o xafats.
Biar: tim per a les senceres o a lany, que sovint sn les del cuquillo, i pebrinella i
sejolia per les trencaes o xafaes.
Beneixama: tim per a les olives senceres o del cuquillo, i pebrenella i sejolia per a les
xacaes. Abans, a voltes, es posava slvia en les olives salaes.
Olives senceres o a l any:
Gerrot o gerra dolives. Aigua, sal i tim. Es tiren les olives. A lany es destapa i a
menjar. A la part de dalt se li posa una branqueta de carrasca al final per a mantindre les
olives afonaes i per a endurir-les i que no es facen blanetes. Desprs de posar la sal i les
herbes no tocar mai el contingut del gerrot amb les mans ni amb res perqu es faran
amargues les olives ( Biar ). El gerrot es tapa amb un plat o un tap gran de suro; i les
olives no es trauen mai amb les mans sin amb un culler de fusta, no de metal.
Olives trencaes o xafaes:
Es posen les olives a remulla i es canvia laigua 5 o 6 voltes i es tasta. Quan estiguen
bones es posen en la gerra amb la pebrinella i la sejolia, i les rametes de carrasca per al

1032
final ( Biar ). En altres llocs per a impedir que les olives suren o pugen, es posa dalt
rametes dullastre o canyes verdes tallades a la mida, que sentrecreuen dins el gerrot.
Caldo dolives negretes adobades per a que remuguen lempatx les cabres ( Tollos)
Hi ha les dites populars recomanant Ps moderat de les olives:
Menjar olives, fa son.
Menjar olives per sopar fan somniar.
Olives poques i bones.
No begues aigua de bassa,
ni d olives en menges massa.

Sedunt sediforme ( Jacq.) Pau

Crassulcies
Noms populars dinics: Raim de pastor, raim de bruixa, raim de gat, caspinell
Es culi a la primavera, molt abans despigar-se i florir, quan els brots tenen les fulles
llustroses i turgents. A casa sescalda o bull una mica, en un perol; bullir al punt, puix
massa es desfa i poc queda encara aspre; i es posa dins dun gerrotet amb aigua, sal i
vinagre; pot adobar-se amb pebrella, farigola o sejolina. Al cap duns pocs dies ja pot
traures a taula.
Per a salar-lo ( Benial).
Abans sen salava molt ( E b o ).
Ho bullen les dones i fan una samorra ( Famorca )
Es sala i es posa pebrella ( Beniaia).
Per a menjar. Es bull una mica, en un perol, un grapat de planta collida abans despigar-
se, es fica en un gerrot i sadoba amb pebrella i frigola ( B arx).
Adobar-lo en salmorra. Bullir al punt, poc s aspre, i massa es desfa. Aigua, vinagre i
sal. ( Benissili).
Quan est tendret, no quan sespiga, ho bullen i li posen unes gotetes de vinagre ( La
Torre de les Ma$anes)
El raim de pastor es culi en la moguda jove del mes dabril; primer sescalden, s a dir,
quan arranca el bull es posa el raimet i quan toma a bullir sapaga el foc; desprs es fica
un ferro roent dins de laigua per a que conserve el color i es deixa fins que es gela i es
pot traure per a adobar-lo en aigua, uns ullets de fenoll, vinagre i sal ( Agres )
Mesures de Vadob del raim de pastor:
10 gots daigua / 1 o Va de got de sal 11 got de vinagre. Afegir pebrella i fulla de
llimera.
Hi ha qui posa unes fulles de canya o unes rametes de llimera per damunt ( Alfauir )

Caparis spinosa subsp. canescens ( Cosson) A. & O. Bolds

Caparcies
Noms populars dinics: T aperera o tapenera, la mata; i per ais capolls floris, tperes
o tpenes, i per ais fruits tendrals, taperots o tapenots.
Sadoben, com el raim de pastor, amb sal, vinagre i alguna herba aromtica.

Altres hortalisses utilitzades tradicionalment per a salar i servir com a aperitives:

Ceba, pebrera, tomaca verda, cariota, penca...

1033
4.-Plantes digestives

Plantes que ajuden o afavoreixen la digesti, estimulant lacci de les glndules

digestives i afavorint la secreci deis seus enzims o relaxant les tensions deis trams
digestius. Es prenen en forma de tisana, desprs de les menjades, ben calentes i, a poc a
poc, a ra duna rameta o pessic o culleradeta dherba seca per got o tasseta daigua. Es
pot preparar una tisana amb una sola planta escollida, pero sovint es fa amb una msela
de vries herbes.

Calamintha sylvatica Bromf. subsp. ascendens ( Jordn) P. V.Ball

Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: H erba m entera, menterera, burriol, puriol.
Mediterrnia. Herbats frescals, volts de fonts.
Es pren amb poca herba, ja que s molt forta de sabor.

Foeniculum vulgare Miller subsp. piperitum ( Ucria) Coutinho

Umbel.lferes o apiades
Noms populars dinics: Fenoll
Les llavoretes de fenoll fan les millors tisanes carminatives.

Jasonia glutinosa (L. ) DC.

Compostes o astercies
Noms populars dinics: Te de roca, te de penya, te de m untanya, te de monte,
rnica.
Mediterrnia. Rupcola molt freqent en els badalls i clavills de la roca deis cingles i
penyes altes i deis faldars.
Molt estimada com a digestiva i vulnerria.

Lippia triphylla (L Her.) O. Kuntze [ = Lippia citriodora Kunth ]

Verbencies.
Noms populars dinics: Herba-llusa, maria-lluTsa.
Arbricell originari de Xile, cultivat a la Mediterrnia com a ornamental, on a voltes
arriba a naturalitzar-se.
Unes fidletes dherba-llmsa basten per a fer una tisana propicia per a llevar els ois i
tranquil.litzar el ventre. La nostra gent estima molt, i com un ms de casa, aquest discret
arbret extic.

Melissa officinalis L.
Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: Melissa, tarongina
Delicioses i alleuj adores les tisanes de melissa, sobretot si s silvestre, de les fresques
ombries de Gallinera, de la val dAlcal o de la barona de Planes.

Mentha pulegium L.
Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: Poliol de riu o negre, herbeta de la bassa.
Subcosmopolita. Vores i pratells humits de riu i de barranc, de bassa i de font; abundant
a tot el recorregut del riu Alcal o Girona.

1034
Micromeria fruticosa ( L. ) Druce
Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: Poliol, poriol, puriol, purriol, boriol
Mediterrnia centroccidental. Rupcola, escassa al territori dinic, amant de les penyes
de les rambles i deis barrancs, com el de Mala.
s, amb la camamirla, lherba preferida per a prendre amb grat desprs de menjar.

Ononis viscosa subsp. breviflora (DC.) Nyman

Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Gorromino, melosa.
Mediterrnia. Bancals de sec, pastures annuals.
Per a la inflamaci i el mal de panxa.

Salvia blancoana Webb & Heldr. subsp. mariolensis Figuerola

Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: Salvia
Ibero-llevantina. Altes ombries tramuntanals diniques, com les dAitana, Serrella,
Xort o Manola.

Tisana calenta per al mal de panxa, quan el menjar no senta b ( Alcoi)

Slvia
Tim
Santnica
Romer
Poriol blanc i negre
Camamirla

Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa ( DC.) Nyman

Compostes o astercies
Noms populars dinics: Camamirla, camamirla amarga
Mediterrnia centroccidental. Matollars acarassolats i eixuts, bancals de sec
abandonats, guaretons.
Un ramet de cabotetes de camamirla no faltava mai en els masos i cases deis nostres
pobles de muntanya.

Sideritis angustifolia Lag.

Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: rabet de gat, rabet de gat bord.
Iberollevantina. Matollars esclarissats i eixuts calcaris, no lluny del romer i del cepell i
de sendes i caminis o de llocs un poc degradats i nitrificats, i sempre a rogles i rodis
ms o menys grans i aclarits.
Els rodis de dins del Circ de la Safor i de les Majones. Els de la muntanyola de Termita
de santa Anna de Gandia i els de Termita dAdor. Els de Tardit castell de Vilella. Els
deis volts de la caseta de Castell de Beneixama i a tota la Solana en general. Els del
comen? de la senda del castell de Rugat, dalt deis transparents tolls del barranc pletric
de murteres i baladres. Els de la senda de la font de la casa Forestal de Tombria del
Benicadell. Els de la senda que remunta a la recollida font Centella de Tormos. Els de la
solana de la fosca serreta de TAlmirant; els de Tantiga senda del pa de Petracos a la

1035
font del Matissal, i els de la senderla del soberg pi de santa Maira de Castells de la
Serrella...

Tisana digestiva i sana:

Tres espiguetes de rabet de gat
Poriol ( Satureja fruticosa )
Salvia
I unes gotetes de llima que halaga molt ( Castells )

Sideritis hirsuta L.
Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: Rabet de gat ver, rabet de gat de M ariola.
Mediterrnia centroccidental.. Matollars eixuts calcaris aclarits, a rodis, en terrenys de
pas hum o de ramat.
La senda del collet deis Caragols de la Drova al pa del Surar de Pinet, sobre tot al
fondal prop de 1avene Simarro, i a prop del bosc del Surar.
Hi ha un roglet entre la font del Xop i el mas del Rac Llobet; i un espars rodal voltant
el mas de Borratxina en el cor de Mariola.
La trobarem tamb en la bella senda que va del pa dAyalt al formidable Are deis
Atanfos de Castells de la Serrella.

Teucrium capitatum L. [ = Teucrium polium subsp. capitatum (L.) Arcangeli ]

Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: Tim msele, herbeta del mal-de-ventre.
Mediterrnia. Matollars acarassolats, erms,
Es pren per a les indigestions amb retor9 ons i rampallades. Un ramellet per tassa en
infusi ( Benirrama).

Thymus vulgaris subsp. aestivus ( Reuter ex. Willk.) A. & O. Bolds

Labiades o lamiacies
Noms populars dinics:Tim, frigola, frgola, fraila.
Fa unes tisanes delicioses per a desprs deis menjars, sobretot la varietat amb olor
allimonat o dherba-lluisa; sovint es msela amb el rabet de gat i la camamirla.

3.-AGRAMENTS especiis a:

Joaquina Mesquida Cervera i Juanita Vidal Giner, jovenssimes i entenimentades

mestresses de casa de Beniaia.

Mara Camps Massanet del ciar i benet poblet de Benissili de la val de Gallinera.

1036
Antoni Prez Toms, Tonet de Bosc llamador, cagador i pastor de cabres de

Castells de la Serrella.

Mara Benavent, cuinera de luxe de Quatretonda dAlbaida.

Llusa Hernndez Snchez de Pacondiciada vila de Castell de les Gerres.

Lola Bataller Sala de lantic llogaret de Sotaia.

I alomon de bona gent de lhorta i del sec, del pa i de la nostra muntanya.

1037
1038
FORMULARIDINIC

Les plantes no sn entitats abstractes, ni poden reduir-se solament a contenidors de

principis actius i dipositries d accions farmacoldgiques, encara que tamb ho sn,
puix que ensems que entitats fisiques i bioqumiques, tenen un lloc en l univers
interpretatiu de les diferents cultures, depenent qu siga ali que s espera d elles, el
que se n obt, o ms important encara, ali que simbolitzen.
Carlos Viesca Trivifio, 1993

Complementa el catleg o fitxer florstic un captol de formulacions o de preparis

medicinis en els quals interv ms duna planta.

POCA de RECOL.LECCI:
La millor collita dherbes s la bimba de maig, s la bimba de collir ( La Font de la
Figuera )

FORMES de PREPARACI

TISANES:
Preparado d una tisana:
En general la ms gran part de la poblaci tradicional sol preparar les tisanes o tasses
deixant que bullga Therba una miqueta la qual equival sovint a un mnim de cinc
minuts fins a deu o vint. s a dir la gent ha fet i encara fa les tisanes en forma de decuit,
si b hi ha excepcions i actualment sobserva una esmena devers la infusi. A tall
dexemples donem una xicoteta pero representativa mostra:

Tendr mai. Les seque sempre. Ben bullideta: un, dos, tres o cinc minuts, tinc igual.
Aix dun bullit rpid no fa res ( La Font dEn Carros)

Un pessiguet dherba per a una tasseta o tasseta i mitja.

Ho rente i ho pose dins de laigua quan encara est gel, i ho bulle ( 4-5 ). Desprs ho
deixe tapaet, i quan est tibiet pose una miqueta de sucre o de mel i mh bec. El uelo
del meu home que era herbolari, em dia que: No prengues cap herba sense sucre o mel.
Posan una micoteta i no patisques que no et sentirs mai mal. Si no en poses rosega
lestmac si est buit. Diuen que les herbes afluixen pero no. Totes les herbes sn bones
pero amb una miqueta de sucre o mel ( Potries )

Si ho poses en un cass, quan al?a el bull la deixe bullir un poquet, un o dos o tres o
ms minuts fins que laigua traga el coloret. Ja est bona per a prendre ( Rosa Jord
Agull de Benillup )

Que bo el timonet ! lo el gaste per a lestmac, mel pree tots els matins. La faig
bullideta, io pose aigua i timonet tot junt dentr i ho bulle cinc minuts i ho tape. La
frigola s per a fer salsetes i cams ( Rafelcofer )
Quan arranque el bull fique lherba. Deixe uns cinc minuts reposar, i en seguida col. En
ma casa sha fet aixina tota la vida ( La Font de la Figuera )

1039
Tot al foc, des del principi, auia i herbes, tot dins i que bullga, quan ms bull millor, i
que repose; si amargueja s ms bo ( La Font de la Figuera )
Tire les herbes dins 1aigua i quan alga el bull apague el foc, i deixe que repose una
miqueta, i desprs me la pose en un got. Ho faig aixina en esta herba i en general per a
totes ( Salem )
Tire lherba i tot en 1aigua gel en el foc i quan comenga a bullir apague, tape i ho deixe
reposar ( herbolan de rama de Gandia )
Forma de preparar una tisana:
Pose al foc el casset amb un poc dauia i un grapaet dherbes, tot gelat, i quan alga el
bull la trac del foc, la col i pose una culleradeta de sucre o de mel ( A lcoi)

1.1.- Principis Aplicacions de les Plantes Medicinis:

Usos citats amb ms freqncia:

I.-Patologia de laparell digestiu:

Antisptics buco-faringis.
Anti-odontlgics.
Digestives. Tnics amargs. Antidisppsia. Antiespasmdics. Carminatius.
Afeccions hepatobiliars. Protectors heptics. Antilitisics.
Antiinflamatoris.
Antisptics intestinals
Laxants: mecnics, colagogs i drstics
Vermfugs.
Hipoglucemiants
Laxants

H.-Patologia del sistema respiratori:

Afeccions faringe i laringe.
Afeccions bronco-pulmonars:
Anticatarrals. Bquics i expectorants i antisptics

ID.- Patologa Cardio-vasculars:

Sobre la sang
Hipotensors
Depuratius
Antimicrobianes
Febrfugues.
Antitxiques. Antiverinoses.

IV.- Dermatolgiques: emol.lients:

Antiacneicques. Tpics drmics. Callicides. Antialopciques.

Patologa oftlmica.
Vulnerries.
Reumatologia.

Patologa ginecolgica.

1040
Patologa Renal.:
Dirtics. Antilitisics. Cistitis.
Parasitologa. Fer fugir els insectes. Polis. Sama. Raticides.

I P a t o l o g a de laparell digestiu.

Aperitives:

Centaurium quadrifolium (L.) G. Lpez & Jarvis subsp. linariifolium (Lam.) G.

Lpez ( Gencianicies )
Centaura, flor de santaura, santaura, santaula, santa-taula, sanpaula. Flor de sant Joan.
Perico roig, perico roig, perico, Santa gueda, Pinet, caba - cases, per les ganes de
menjar tan grans que dna.
Centaura o santaula para taula ( Benignim, Parcent), per donar a entendre la seua
virtut aperitiva.
Un o dos brots en aigua a la rosada i prendre en dej per a fer ganes de menjar ( La Font
dEn Carros).
Per a fer gana de menjar. Per a les criatures que han perdut la gana. BullitTasseta per
dia (Biar)
Perico per a fer ganes de menjar ( Alcal de la Jovada )
La santaula per a fer gana de menjar ( Pedreguer)
Fer ganes de menjar, pres en dej (Benissili).
Fer ganes de menjar. s ms amarg que lacve. Pas xiquets que no tenien gana de
menjar. Es posa lherba en un got daigua a la serena, i a lendem es beu en dej (
Rfol dAlmnia )
Posada a remull en vi quinat per a fer ganes de menjar i enfortir ( Vilallonga ).
Per a fer gana de menjar, s ms amarg que una fel ( LOrxa )
Perico cap per avall dins Paigua per a fer ganes de menjar ais xiquets ( Benifallim )
Bullir per a fer ganes de menjar ( Foma ).
La santaula per a fer gana de menjar. Ms amarga que lacve ( Benissa)
Per a fer ganes de menjar. Quan no tenien ganes i es trobaven empatxats, es feen tasses
de pinet ( Penguila)

Plantes digestives

Plantes que ajuden o afavoreixen la digesti, estimulant Pacci de les glndules

digestives i afavorint la secreci deis seus enzims o relaxant les tensions deis trams
digestius. Es prenen en forma de tisana, desprs de les menjades, ben calentes i, a poc a
poc, a ra duna rameta o pessic o culleradeta dherba seca per got o tasseta daigua. Es
pot preparar una tisana amb una sola planta escollida, pero sovint es fa amb una msela
de vares herbes.

Calamintha sylvatica Bromf. subsp. ascendens ( Jordn ) P. VBall.

Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: Herba mentera, menterera, burriol, puriol.
Mediterrnia. Herbats frescals, volts de fonts.
Es pren amb poca herba, ja que s molt forta de sabor.

1041
Foeniculum vulgare Miller subsp. piperitum ( Ucria) Coutinho
Umbel.lferes o apiades
Noms populars dinics: Fenoll
Les llavoretes de fenoll fan les millors tisanes carminatives.

Jasonia glutinosa ( L. ) DC.

Compostes o asterdes
Noms populars dinics: Te de roca, te de penya, te de muntanya, te de monte,
rnica.
Molt estimada com a digestiva i vulnerria.

Lippia triphylla (L Her.) O. Kuntze [ = Lippia dtriodora Kunth ]

Verbendes.
Noms populars dinics: Herba-lluisa, maria-lluisa.
Unes fulletes dherba-llusa basten per a fer una tisana propicia per a llevar els ois i
tranquil.litzar el ventre. La nostra gent estima molt, i com un ms de casa, aquest discret
arbret extic.

Melissa offidnalis L.
Labiades o lamides
Noms populars dinics: Melissa, tarongina
Delicioses i alleujadores les tisanes de melissa, sobretot si s silvestre, de les fresques
ombries de Gallinera, de la val dAlcal o de la baronia de Planes.

Mentha pulegium L.
Labiades o lamides
Noms populars dinics: Poliol de riu o negre, herbeta de la bassa.

Micromeria fruticosa ( L . ) Druce

Labiades o lamides
Noms populars dinics: Poliol, poriol, puriol, purriol, boriol
s, amb la camamirla, lherba preferida per a prendre amb grat desprs de menjar.

Ononis viscosa subsp. breviflora (DC.) Nyman

Lleguminoses o fabcies
Noms populars dinics: Gorromino, melosa.
Per a la inflamaci i el mal de panxa.

Salvia blancoana Webb & Heldr. subsp. mariolensis Figuerola

Labiades o lamides
Noms populars dinics: Slvia

Tisana calenta per al mal de panxa, quan el menjar no senta b ( Alcoi)

Slvia
Tim
Santnica
Romer

1042
Poriol blanc i negre
Camamirla

Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa ( DC.) Nyman

Compostes o astercies
Noms populars dinics: Camamirla, camamirla amarga
Un ramet de cabotetes de camamirla no faltava mai en els masos i cases deis nostres
pobles de muntanya.

Sideritis angustifolia Lag.

Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: rabet de gat, rabet de gat bord.

Tisana digestiva i sana:

Tres espiguetes de rabet de gat
Poriol ( Satureja fruticosa ) .
Salvia
I unes gotetes de llima que halaga molt ( Castells )

Sideritis hirsuta L.
Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: Rabet de gat ver, rabet de gat de Mariola.

Teucrium capitatum L. [ = Teucrium polium subsp. capitatum (L.) Arcangeli ]

Labiades o lamiacies
Noms populars dinics: Tim msele, herbeta del mal-de-ventre.
Es pren per a les indigestions amb retor9 ons i rampallades. Un ramellet per tassa en
infusi ( Benirrama).

Thymus vulgaris subsp. aestivus ( Reuter ex. Willk JA. & O. Bolds
Labiades o lamiacies
Noms populars dinics:Tim, frigola, frgola, frula.
Fa unes tisanes delicioses per a desprs deis menjars, sobretot la varietat amb olor
allimonat o dherba-llusa; sovint es msela amb el rabet de gat i la camamirla.

Protectors heptics.

Ceterach officinarum Willd. ( Polipodicies )

Herbeta doraeta, herba o herbeta dor; dor, doraeta; sardineta; corbelleta; herba o
herbeta de la sang; minva-sang

Lherbeta dor bullida es pren contra laliacr, acompanyat de banys al baix ventre amb
un manoll de manrrbio ( Benial-Benissiv ).

1043
Desinflamatria per a tot ( Banyeres ).
Per a la inflamado ( Beniaia, F om a).

Antiinflamatoris.
Antisptics intestinals
Salicaria, Rubia, Ononis glutinosa, Hypericum perforatum
Centaurium quadrifolium (L.) G. Lpez & Jarvis subsp. linariifolium (Lam.) G.
Lpez ( Gencianicies )
Centaura, flor de santaura, santaura, santaula, santa-taula, sanpaula. Flor de sant Joan.
Perico roig, perico roig, perico, Santa gueda, Pinet, caba - cases, per les ganes de
menjar tan grans que d n a.
El perico neteja molt b els budells i millor mesclat en slvia. Bullit un minut i mig (
LOrxa)
Per al flato ( Callosa dEn Sarria )
Per ais cues; novenari en dej (Benissili).
Pal mal de ventre ( F leix)
Santaula pa netejar i pa les almorranes ( Benimaurell)

Antidiarreic:

Ceratonia siliqua L. ( Lleguminoses o fabcies )

Garrofer, garrofera, larbre femella; garrofa, el fruit; garrof, la llavor
La garrofa madura feta faria t propietats astringents i era un remei apropiat per ais
xiquets quan anaven lleugers de panxeta. Les garrofes verdes per contra fan que el
ventre crrega.
Menjar garrofes en cas de diarrea ( Gandia )

Laxants: malva, mercurial, sall.

ANTIODONTLGIQUES:

Clematis flammula L.
Ranunculaceae
Ranunculcies
Noms populars dinics: Vidriella ( Benirrama, Beniaia, Margarida, Planes, LOrxa,
Alcoleja, Benifallim, ); vedriella ( Benirrama, Benissili, Alcal de la Jovada,
Benialfaqu, Almudaina, Planes,); vidriella ( Margarida, ), vidriera ( Pego, Parcent,
Bolulla, LOrxa, Cocentaina, ); vedriera ( Castells de la Serrella, Cocentaina,
Quatretonda,), vedriguera ( Castells de la Serrella ); santjoanera ( Oliva, Foma, ), sant
Joanet ( Ebo, Trbena, ); sant Joanets ( Xbia, Sanet i Negrals, Benimeli, Rfol
dAlmnia, Sagra, Tormos, La val de Laguar, Castells de la Serrella, ); corona o
coroneta de sant Joan ( Rtova, Pedreguer, ); coroneta del Nostre Senyor ( Lloc Nou
dAlmiser ); engarlandera ( ); esguirlanda ( Xbia); asguirlandera ( La Font dEn
Carros,).
Per a tombar els queixals posant una fulleta en el core o forat ( La Font dEn Carros)
Una fulleta de vedriera xafa i feta una boleta es posa dins el forat corcat del queixal i
lascla ( Castells de la Serrella ).

1044
Bullir set ulls de vedriera i glopejar en cas de mal de queixal. Lleva el dolor i en
acabant va caent tot lo roin ( Castells de la Serrella )
Per a glopejar en el mal de queixal ( Parcent)
Glopejar per al mal de queixal com les pinyes de ciprer pero si abuses molt et tomba les
dents tant una com laltra. Si la mossega alg li cauen les dents ( Pego)
Per a tombar queixals corcats. Picar i posar dins el forat. Lleva el dolor i trau la dent o
queixal ( Benimaurell)
Abans qui li feia mal de queixal, en rosegava un poc i caia ( Benimaurell)
Tomba les dents ( Trbena )

II.- PATOLOGIA de les VIES RESPIRATRIES:

Antisptics bucofaringis:

Mixtura per a les inflamacions i infeccions de la boca ( Banyeres ):

Agrimonia
Tim
Slvia
Malva
Gargarismes 3 voltes al dia.

Bronco-pulmonars. Anticatarrals.

Agrimonia eupatoria L. ( Roscies )

Agrimonia ( Ganda, ), mnica ( ); malastrany o herba del malastrany ( Bolulla )
Altres noms: Serverola, herba de sant Guillem.
Remei molt preat per a guarir la pulmonia i les bronquitis crniques ( Bolulla ).

Arundo donax L. subsp. donax. ( Gramnies o pocies )

canya.
Una altra utilitzaci curativa tradicional molt interessant de la canya era contra la
tosferina deis infants, la qual per a portar-la a terme se seguia un procediment senzill i
curios. Es triava una canya jove la qual es tallava per la seva part superior i en
Tinterior del ca obert sabocava sucre i es deixava aix durant tota la nit. Al mat, el
suc ensucrat resultant sadministrava al xiquet o xiqueta malalt a cullerades.
Canya verda tallada per a la tos ferina. Un rebrot de canya, deis que ixen deprs de
segar un canyar. Es talla la canya en el canyar al vespre i el canut sompli de sucre i a
lendem sarreplega en un gotet i es pren o es porta a casa per a que sel prenga el
xiquet malalt.
( Alcoleja)

Cistus albidus L. ( Cistcies )

Estepa o estepera blanca; estepera, estepa, estepa o estepera vera. Gra destepa, les
llavoretes.

1045
Per ais constipis i les grips. Es bullen unes rametes amb dos figues seques i dos fulles
deucaliptos, afegir mel i prendre ben calentet ( Ebo ).
Fulles destepera amb espig de dacsa trossejat per al constipat ( Benissili).
Bullir ullets destepera, trossets despig de dacsa, figues seques, trossets de llima i
afegir mel per ais constipis ( Beniaia)
Centaurium quadrifolium (L.) G. Lpez & Jarvis subsp. lmariifolium (Lam.) G.
Lpez ( Gencianicies )
Centaura, flor de santaura, santaura, santaula, santa-taula, sanpaula. Flor de sant Joan.
Perico roig, perico roig, perico, Santa gueda, Pinet, caba - cases, per les ganes de
menjar tan grans que dna.
Oli de perico per a llevar els costipats, incls els que afecten els bronquis. Prendre una
culler cada mat o de nit; i refregar lesquena en oli en nom de lEsperit Sant. Loli es
fa en oli pur doliva que es posa en botelletes en companyia de Pherbeta i es deixa a sol
i serena durant tres mesos, tapaes hermticament ( Benirrama )
La flor de santaura per al costipat ( Cocentaina)

Ceratonia siliqua L. ( Lleguminoses o fabcies )

Garrofer, garrofera.
Xarop de garrofes per a la tos ( Ganda):
Garrofa pica / Suc de llima / Sucre o mel.

Ceterach officinarum Willd. ( Polipodicies)

Herbeta doraeta, herba o herbeta dor; dora, doraeta; sardineta; corbelleta; herba o
herbeta de la sang; minva-sang
Per a tot. En un novenari. ( Beniaia )
Per a la tos ( Agres ).
Sardineta i fulles de nyisprer per al costipat ( Fleix )

Zea mays L. ( Gramineae vel poaceae )

Dacsera, la mata; dacsa, el gra; dacsar, el camp.
Panissera, mata de pais ( Agres ), la mata; pais, el gra; i panissar, el camp.
Altres noms: Moresc, blat de moro.

Mixtura per ais constipis

Cabellera de pais
Espig de pais xafat
Fulla de guardalobo
Rametes destepera negra
Figues seques
Dos garrofes
Bullir i prendre ben calent ( Mas de Pinfano, Benifallim)

1046
EL- PATOLOGIA CARDIOVASCULAR

Hipotensors:

Ceterach officinarum Willd. ( Polipodicies )

Herbeta doraeta, herba o herbeta dor; dor, doraeta; sardineta; corbelleta; herba o
herbeta de la sang; minva-sang
Depura la sang i baixa la tensi ( Banyeres )
Bullida per a rebaixar la sang ( Castells de la Serrella )
En tisana per a netejar la sang ( Benirrama, Beniaia,).
Per a la sang ( Fom a)
Herbeta dor per a minvar la sang ( Alcal de la Jovada )

Patologia oftlmica

VULNERRIES

Ceterach officmarum Willd. ( Polipodicies )

Herbeta doraeta, herba o herbeta dor; dor, doraeta; sardineta; corbelleta; herba o
herbeta de la sang; minva-sang
Suc o herba pic per a tancar les ferides i talls i tallar lhemorrgia ( P ego).
Polseta rogeta de les fulles per a estancar la sang deis talls i les ferides. Les seca en
seguida ( Castells de la Serrella, Benirrama, Ebo, Parcent, Beniaia, Foma, )
Polseta per ais colps, talls i ferides lleus i greus, posaiit-la damunt i tapant i subjectant
amb un drap net. ( Benimaurell)

Ajuga iva ( L . ) Schreber ( Labiades o lamiacies )

Sempreviva, sempreviva vera.
Cura mals La millor herba per a curar ferides, fresca o bullida, millor encara que
lolivarda. Em va curar un tall de dos dits de fondo ( Benimaurell).
Manollet de sempreviva picat per a damunt deis mals ( Benimaurell)

Calndula arvensis L. ( Compostes o astercies )

Falcaet ben picat per a posar en pegat sobre les ferides i fractures ( Ebo ).
Fulleta per a posar damunt deis talls i de les ferides ( Rfol dAlmnia )

DERMATOLGIQUES:

Asphodelus ramosus L. [ = A. ceraciferus Gay ] ( Lilicies )

Gam ( Ebo, Ibi, Benimaurell, Alcoleja, ), gamonera ( Castells de la Serrella,
Benimaurell, Adzbia, Trbena, Beniaia, Castalia, Cocentaina, Tibi, Biar, Beneixama,);
porrassa ( Agres, ); alb ( ), la mata. Gal.la ( Castells de la Serrella),
Suc deis moniatets per a refregar damunt deis vrbols o pelats de les cabres; tots els dies
( Adzbia )
Els moniatets per ais vrbols - redol en la cara com si fora una ascata -.Es talla el
moniatet a trossets i es refrega el vrbol; quan es seque una altra volta ( Ib i).

1047
Arraifl de gamo per a llevar els vrbols, arral trenc o talla i untar amb el suquet els
vrbols ( Alcoleja )
Suc de larrel de la gamonera per a untar els ccemes, com el de la garrofa verda (
Benimaurell)
El moniatet de la gamonera lleva els herpes que piquen, el verbos, com les garrofes
tendres ( Cocentaina )
Aigua darrel de gamonera per a netejar el braguer de les cabres en la represa de la
llet, quan no ix i sestanca ( Benimaurell)

C eratonia siliqua L. ( Lleguminoses o fabades )

Garrofer, garrofera, larbre femella; garrofa, el fruit; garrof, la llavor
Suc de garrofa verda partida per a untar i refregar els vrbols ( Benissiv, Benissili,
Gandia, Cocentaina, Benimaurell, ). O fregar-los amb fulles verdes de garrofera (
Gandia

EMOL.LIENTS

Allium cepa L. ( Lilicies )

Ceba.
Per a rebentar i netejar forncols i grans, aplicant la polpa calenta sobre la part afectada
com un emplast, que es subjecta amb una bena, rere haver deixat la ceba sencera torrar
se al caliu de la llar.
Per al dit allat una fulla de ceba calenta amb unes gotes doli doliva i es posa
rodant el dit ( Gandia ) o fulla de ceba torrada amb oli doliva, arrs bullit amb safra. Es
volta el dit amb la fulla de ceba ( A dor)
Ceba calenta per a rebentar els floroncos ( Callosa dEn Sarria )
Ceba fregida en oli, i encara molt calenta, es posa damunt de lull de poli, tapant-se amb
una bena.
Es torra una ceba al caliu i es posa sobre les bambolles, i desapareixeran. Dues voltes
per dia, al mat i a la nit ( Oliva )

ANTffiERRUCOSES:

C eratonia siliqua L. ( Lleguminoses o fabades )

Garrofer, garrofera.
Garrofes verdes o tendres per a untar amb el suquet les berrugues i tombar-les ( Castell
de R ugat, Beniaia,).

Callicides:
Clematis flammula L. ( Ranunculcies )
Vidriella.
Per ais ulls de poli. Picaeta i que noms toque lull de poli ( Benissili); un pegaet, sense
que se nisca, sin trau bambolla ( Planes )

1048
METABOLISME:

HIPOGLUCEMIANTS

Centaurea aspera L. subsp. stenophylla ( Compostes o astercies )

Bracera; clavellets; enganyaladre.
Per al sucre. Prendre en dej ( Ganda, Oliva, Beniarrs, Tormos, Castells de la Serrella,
). Un gotet de vi ( un gotet m enut). I no cal pastilles ( Tormos)
Ma mare en prenia per al sucre ( Pedreguer )

Mixtura per al sucre ( Cocentaina; R.F.C.):

Bracera (C. aspera i c. mariolensis)
Santaula
Fulles deucaliptus de finis de primavera, acabant de soltar la flor.
Fulles de noguer
Fulla de penquera
Cor de roca
Quatre-sis pessics / l l . daigua per dia.

TNICS VENOSOS / ANTIVARICOSES:

ANTIHEMOROD ALS:

Circium arvense (L.) Scop. ( Compostes o astercies )

Calciga; calcida.
Per a les almorranes, portar damunt, en una bosseta o cartereta, nou cabotetes de calcida
( carxofetes), seguit, incls dormint ( Benimaurell)

Cistus albidus L. ( Cistcies )

Estepa o estepera blanca; estepera, estepa, estepa o estepera vera. Gra destepa, les
llavoretes.
Posa baix del matalap per a les almorranes, com lherba blanca o femetera ( Beniarrs ).

Cuscuta epithymum L. ( Convolvulcies )

Cabell de la Mare de Du, cabellets del Nostre Senyor, cabellets; confitets.
Per a llevar les almorranes, passar-li la m per damunt de bon mat i dir-li bon dia (
Alcoleja)

Sobre la sang:
Hipotensors
Depuratius
Dirtics

1049
Asperula aristata L. fll. subsp. scabra (J. & K. Presl) Nyman [ = A. cynanchica L.
subsp. aristata ( L . f ) Bguinot in Fiori et Paol.
Rubiaceae
Herba prima ( Ares del Bosc )
Canyeta dor ( Foma, ), canya de oro, canyita de oro (Castells de la Serrella, Ares del
Bosc, ), vareta de oro ( Fleix ), varita de oro ( Beneixama, Pedreguer, ), vara de oro (
Pedreguer)
Per a fer orinar ( Gandia ).
Lherba ms potent per a fer funcionar el riny; que sha de gastar amb precauci (
Benimaurell).
Per a mesclar-la amb la orella de Hebra ( Phlomis lichnitis ), brinets dag i dall, pe
riny ( Pedreguer)
Pe riny i les arenilles, com la clavellinera ( Phlomis lichnitis ) i la santangrano (
Paronychia argntea ) ( Pedreguer )
En dej per a curar Paliacr ( Castells de la Serrella).
Lo millor per a la inflamado de 1orina i del riny. Dificultis de micci, fins i tot,
anries; sens conta el cas duna malalta amb una anria de nou dies que bevent aigua
de
varita de oro ais dos dies va comenfar a orinar i es va guarir de seguida. Bullir en sis
litres daigua un manollot dherba ( Alcoleja)
Bonssima, 1herba prim a, per a la inflamaci dorina ( Ares del Bosc )

Ononis aragonensis y4&?o ( Leguminoseae vel fabaceae )

Nona (Alcoi, Cocentaina,); urinria ( Agres )
Orinara ( Agres ); amatxa ( Fageca, Famorca, )
Amatxa negra, amatxa de serra, per diferenciar-la de lamatxa blanca, de flors rosades-
blanques ( Ononis fruticosa )
N hi ha molt poquiua durinria, es fa caramunt de la serra, a les vores deis runars o
enmig. Cada any toma a remoure del tronc. N hi ha baix la cava del Buitre, pe tros de
Pota, en un fondet o barranquet a 50 passes de lalcav de la fonteta, quasi tupant. Pero
ali est ara tot erm ( Agres )
Lamata vera o negra vol trra fresca i gravosa, roca fresca. Fa la base llenyos i la flor
groga. Les cabres sho mengen com lherba alfals, en locura, es peguen tupades per ella.
Lamatxa blanca si la toca sapega. Fa la flor entre blanca i amorata o rosa i un fesolet
com un cacauet. Se la mengen barbaritats els conills per fan el seu gust. Costis
d amatxa blanca per ais conills ( Fageca)

Dades etnobotniques:
s la mare de les herbes del riny, un remei meravells per a les malalties del riny
(Alcoi).
Lo bo s la nenya , des de larral ( A lcoi)
Tisana per a trencar les pedres i desfer les arenetes renals ( Cocentaina ):
Nona (flors, fulles i tronquis)
Trenca-pedres (Teucrium buxifolium)
Cabellera de dacsa
Coa de cavall
Bullir les herbes en 1 i Vi 1. daigua fins minvar a 11.
Beure 11. per dia.

1050
La urinaria per a la inflamado de 1orina. Com en la majoria de tisanes es posa un pessic
dherba, es bull uns cinc minuts i tapaet es deixa reposar una miqueta. Es pot posar mel
o sucre. Li diuen tamb nona ( Agres )
Per a orinar millor, per al mal de reny. La bullen i fan tassetes. Si beus aigua durinria
no es menester operar-se mai de la prstata. Igual dona collir-la florida com no ( Agres)
s de bandera per a la inflamaci dorina i per a quan un t la prstata fotuda ( Agres )
Per a la infecci dorina. Collir-la al mes de maig o juny. Val sobretot la llenya, els
bastons, les branquetes ( Agres )

Zea mays L. ( Gramineae vel poaceae )

Dacsera, la mata; dacsa, el gra; dacsar, el camp.
Panissera, mata de pais ( A gres), la mata; pais, el gra; i panissar, el camp.
Altres noms: Moresc, blat de moro.
Cabellera de dacsa per a orinar ( Beniaia ); molt bo per a lorina ( Alcal de la Jovada ),
millor mescl amb santangrano ( Parcent ); cabellera bullida per a la inflamaci de la
orina, s bonssim i cura en uns pocs dies ( Parcent, F om a,). Cabellera de dacsa per a
orinar, per a la inflamaci de la orina; i desfer les pedres del riny ( Foma )
Cabellera de dacsa bullida i beguda per a la inflamaci de lorina ( Gandia ); molt bona
fins per ais matxos ( Benissa )
Cabellera de pais per a orinar i la inflamaci ( Agres )
Cabellera de dacsa per a la inflamaci de lorina ( Benimarfull)
Cabellera de dacsa per a orinar, sola o mescl amb gram i una herba que creix en el riu
que li diuen coa de cavall ( Penella)
La cabellera de dacsa s molt bo per a la inflamaci deis renyons i de lorina. Bo de
veritat ( Beniaij )
Cabellera de dacsa i pe9 ons de cirera per a orinar ( Fageca )

Antimicrobianes
Patologia ginecolgica
Emmenagogues:

Adiantum capillus-veneris L. ( Polipodiacies )

Falzia de pou, falzia, franzilla, frenzilla, frengilla, trenzilla; herba de pou; herba
tremoloseta; busca-llibres.
Per a la regla ( Benissili). Per a ajudar a parir els animals ( Benissili).
Per a fer parir les ovelles ( Callosa dEn Sarri)
Per a netejar les cabres desprs de traure el xotet, o un pessiguet de safra ( Alcoleja )
Abans quan una xica deia, s o no ? ( Estic o no preny) Prenia dos o tres tasses daix.
( Benimassot)
Molt bo per a les ovelles quan tenen el part malament; i per a les dones tamb,
antigament. Tasses. Prou amb dos fulles. Bullir fins que comenc a fer-se laigua verda,
durant prou ms de dos minuts ( Benilloba )
Quan les ovelles o cabres safollaven i no feen el Hit, bulliem la frengilla o la ruda i li
ho
donvem a la cabra en una botella ( Penguila )
Bulliem herba de pou per a traure el llit de les cabres, com lesparraguera ( Benimeli)

1051
Quan es quedava la mare dins de la burra ( o de la vaca, lovella o la cabra ) desprs
de parir i no la podia traure, li donaven herba tremoloseta bullida en una botella (
Sagra)

A sparagus acutifolius L. ( Liliaceae )

Asparraguera, asparreguera ( Ebo, Castells de la Serrela, i a la ms gran part del territori
), esparreguera ( Benidoleig, ); aspareguera ( Benignim )
Quan lovella no haja parit b. Per a traure el llit i netejar lovella desprs del part:
Un falcaet dasparreguera sega ben bullida en 3 o 41. daigua. Fa un aigua morena. Sen
dna 1 litre per dia, al mat o a la vesprada, mitjan^ant una botella, durant 2 o 3 dies si
cal ( E b o ).
Posar asparraguera rodant el ventre de la cabra o de lovella quan li costa de parir, o
quan no li cau el llit ( Castells de la Serrella)
Bulliem quatre soques desparreguera quan es mora el cabrit dins de la mare i no
movia. Trau el cabrit mort, a trossos i la cabra queda estril per no mor ( Benidoleig )
Patologia androlgica:

Cistus albidus L. ( Cistcies )

Estepa o estepera blanca; estepera, estepa, estepa o estepera vera. Gra destepa, les
llavoretes.
Per a la inflamaci deis testicles- orquitis- ( Biar )

Antinervioses:

C entranthus ru b er (L.) D.C. [= Valeriana rubra L.J ( Valerianacia )

Favar bord, favera borda, fava borda, favera; herba de bou; valeriana.
De les millors que nhi ha per al nervios. Culler sopera de fulles i flors per got daigua;
bullir minut i mig, com totes les tisanes, reposar i beure ( LOrxa )

Tarongina
Til.la
Flor de taronger

1052
BOTNICA DOMSTICA RURAL DINICA

USOS relacionis amb la casa, Tagricultura i la vida del llaurador.

Agave americana L. ( Agavaceae )

Pitera, pita, fil-i-agulla; atzavara.
Tradicionalment shan fet servir les fulles per a traure les seues fibres i obtindre el/?/ de
pita, amb els qual es feien taloneres i capelles despardenyes, cordells, fil de cosir i
dembastar, i sobretot unes resistents i blanques cordes, anomenades de pita. Per a
lextracci del fil de pita semprava una eina molt rudimentaria anomenada rascador de
p ita , amb el qual es treia la molla dentre les nombroses fibres que, a poc a poc, anaven
separant-se. Finalment els manats de fil obtinguts es deixaven al sol a secar-se i
blanquejar-se.
Quan io era xicotet tallaven les soques de les piteres a trossos i les picaven amb una
mafa, com lespart, per a fer corda. Qui tenia una pitera es guardava la soca per a fer-se
corda. Cordes de pita ( Jess Pobre )
Per a fer ramals de les haques amb pita per tal devitar que no sel menjaren com els fets
amb espart o cnem ( Xbia )
La pitera per a netejar la roba negra. Xacvem les fulles del cp, les ms blanques, en
una pedra damunt duna post de fusta, i es feia tot sucos i ho posvem en aigua. Per a un
pantal dhome o una falda es posaven un parell de litros daigua de pitera, que cubrir,
i ho fregvem i desprs ho rentvem ben rentat en aigua de la squia, i es quedava un
negre intens i net. Si la pe?a estava molt bruta la deixvem abans mitja hora a remulla (
Bellreguard )
Ma uela la gastava per a llavar la roba negra i deixava un negre lluent ( Xbia )
La picaven i el suc el gastaven per a llavar la roba obscura i la roba delicada ( Albaida )
Per a llavar la roba, igual negra que de color, que blanca i tot. El caldo de la pitera era
lnic detergent per a llavar roba de damunt durant la guerra. Netejava molt. En aix
vam llavar tota la guerra quan no n hi havia sab. El meu germ anava al cam de la
maijal a portar les fulles, i desprs de llevar-les les punxes deis costats, les picavem una
miqueta i ho posvem a remulla en un dibrell gran dos o tres dies amb una llepaiua de
sab perqu no nhi havia molt. La pitera com ms tendreta era ms bona ( Bellreguard )
Abans hi havia qui llavava amb pitera. Agarraven pitera, la picaven ben pic, i en el suc
llavaven roba negra i tot ( Foma )
Anvem al riu i agarrvem dos fulles de pitera, i aplegvem a la squia i les feem ben
picaes i les posvem dins dun poal o safa en aigua, i posvem la roba negra, estaven un
ratet i ho menejaves, i en acabant ho rentaves i es fea una roba negra neta i bonica, i no
perdia mai el color. Abans es gastava molt perqu anaven molt de dol ( Potries )
Feem lleixiu, que dem, del piteral per a llavar la roba negra ( Alcosseret de Planes )

Amb la punta de la fulla de la pitera es feien els punxonets per a bordar i es guardaven
en una caixeta o tabaquet, el punxonet per a punxar la tela i fer els foradets i en acabant
poder bordar ( Bellreguard )

1053
Tamb, talment com ac, en els aduars de Djebala el tronc dret de la colossal
inflorescencia del swar es fa servir encara com a biga de la casa; i les fulles xacades i
macerades per a fer sab.
El pal de la flor de la pitera el gastaven abans quan entoldaven, per a passar les Iones
dun taronger a Taltre ( Beniarbeig )
Un meler de Xbia ens afirmava que la flor de la pitera s de les flors que ms nctar fa.
Pot fer 150 o 200 quilos de nctar per arbre . De fet a Mxic del suc que regalimen
les inflorescncies jvens fan les begudes alcliques anomenades mescal i pulque.

Ballota hirsuta Bentham [= Ballota mollissima Bentham ] ( Labiatae ve! lamiaceae)

Els calzes de les flors seques mullaets doli i posats al revs damunt dun rodalet de suro
damunt de loli, fan de minetes ( animetes o palometes ) i de tonuda en les llnties i
cresols; i la flama si b s ms menuda s tamb ms blanca i pulcra i ms duradora (
Benissili, Beniaia, Gandia, LAlmiser,)
Les floretes les arreplegaven i les posaven a la llntia del sagran ( Catamarruc )
Flors del sagrari, perqu sencenien les llumetes. Posaves la floreta giraeta cul per amunt
en loli de les llumetes de les animes en compte de les palometes que feen aix ( Oliva )
Les fulles de dalt del manrbio per a encendre els cresols ( Tollos, )
La floreta del manrbio quan est seca la poses aixina en un platet en oli, lencens i fa
llumeta ( Quatretonda de la Val dAlbaida )
Abans quan esquilven les mules, feiem una gavella de manrbio, i amb un grapat la
refregvem per damunt del llom per a netejar-la de misria - puces, etc. - ( Beneixama )
Per ais eixuts del corral ( Alcal de la Jovada )
Per a les puces. El tirvem al corral i al podrir-se se nanaven les puces. No en quedava
una ( Benimassot)
U nja? de manrbio per a traure les puces al gos ( Ebo )

Celtis australis L. ( Ulmcies )

Llidoner, llidroner, lledoner, llironer, lidroner.
Per ms encara que per Ftil medicina i lagradvola llaminadura deis fruits s per la
seua fusta flexible, tena? i compacta que el llidoner s un arbre preat tradicionalment
pels llauradors arreu les terres on creix, ja que els seus brancs rectes i redons sn els
ms idonis per a fer mnecs de destrals, de llegons i de aixades, o els timons deis
forcats i especialment per a fabricar pales dera i forques desventar el blat i
amuntegar la palla, 1arbre que en procura les millors sense pair. Les branques i
rames escollides i ms rectes o les preparades expressament amb podes adequades es
tallen quan ja tenen 5 o 6 anys, desprs es reblaneixen amb aigua calenta o al fom
cordant-les desprs per a donar-les la forma buscada i en acabant es deixen a assecar.
Tamb es fan daquesta fusta peces de carro i rems de barca, i s bona per a cremar a
la llar i per a fer un exceHent carb.
Fa una fusta que no pesa molt i s molt forta, ideal per a fer cametes de forcats, mnecs
destraleta i altres ferraments; tamb preparant la seua fusta flexible es fan forques i
guiatos ( E b o ).
Per a fer capcingles, com la savina o sevina - Junperas phoenicea - i el ginebre; els
millors gueatos, com de reboll dolivera, de menler o dom jove ( Castells de la Serrella
)

1054
Procediments per a doblegar, sense que es trenque, la vara i fer lansa del gueato:
Calfar la vara en aigua bullint sense que arribe a saltar la pell, o al caliu que caifa i no
crema. Doblegar recolzant la vara en una botella o tronquet de pi, i lligar i secar a
lombra. Per arredonir i fixar la corbatura de la vara b, untar la fusta en oli i cremar a
flama ( Castells de la Serrella)
Per fer barres de carro ( Beniaij )
Per a fer mnecs daixaes, llegons o estraletes ( Penguila)
Per a fer la vara deis assots o tralles de les cavalleries, com lolm i el fleix ( Beneixama )
Per a fer els millors guiatos, els que duraven ms; no dna, no esclafix, no es trenca (
Benidoleig )
Per a fer forques i garrots ( Castell de Rugat)
Abans buscaven molt el llidoner . Venien a Pagost i en tallaven moltes vares i se les
emportaven a Algmia i la Val dAlmoracid per a fer gaiatos, mnecs, timons per a
Paladre o forques de de tres forcons per a la palla i de dotze forcons per al gra ( An )
Teofrast ens assabenta que al seu temps la fusta de llidoner, del cdec i de xiprer eren
les preferides per a tallar imatges grans.

Ceratonia siliqua L ( Leguminoseae vel fabaceae )

Garrofer, i a voltes, garrofera.
Adob per a netejar els barricots o tonells de vi ( Castells de la Serrella):
Bullir en un veixell duns 20 litres:
Un grapat de figues seques blanques veres o de la gota de mel, en qualsevol cas fgues
blanques ( una quinzena, si fa no fa ).
Un manoll de brots de fenoll.
Un grapat de bones garrofes.
Bullir i regirar, ben bullit, i noms acabar, ben calent, trascolar, posant una tela, al
barricot, que tot seguit es tapa i es roda per a que samere b la fusta. Aquesta operaci
es fa 4 o 5 voltes al dia durant dos dies o dos setmanes si es vol pero a Pendem ja
podriem fer vi . Abans de traure el caldo dadobar cal menejar- lo dins del barricot
ben menejat. En acabant repassar amb aigua, i desprs posar-lo panxa avall durant 3 o 4
dies per a que seixugue, llavors resta Pltima operaci que s la de metxar o
densofrar, que consisteix a deixar penjat dins del barricot un parell de pams de metxa
de sofre encesa, amb Pajud dun filferro, i desprs tapar.
Aquest adob correspon a un bocoi o bota de 200 litres, i val tant per a netejar barricots
vells en qu sha fet malb el vi com per a pipes noves que cal abobar per a que la fusta
samere i deixe bon aroma al vi.

Cistus albidus L. ( Cistaceae )

Estepa blanca, estepera blanca, estepa, estepa vera; olivarda blanca; botja fumaora;
botonera.
Fa el millor fregall per a llevar el greix amb noms aigua clara; se'n va enseguida, incls
els tapons de Pescuraora ( Parcent ). Fregall de casa ( Ebo ). Per a quan no nhi havia
fregall; es quedava una escur millor que amb el fregall normal ( Beniaia ). Ho gastvem

1055
per a netejar paelles; i quan matvem el porc per a llevar el greix ( Alcal de la Jovada).
Fregall del caminant i de lexcursionista, raspall del boletaire i paper higinic del pastor
( Benirrama ).

Clematis flammula L, ( Ranunculaceae )

Vidriella; vedriella; vidriella, vidriera; vedriera, vedriguera.
Santjoanera, sant Joanet; sant Joanets; corona o coroneta de sant Joan; coroneta del
Nostre Senyor, coronera, coronera de Sant Joan.
Engarlandera, guerlanda, esguirlanda, asguirlandera.
Per a fer un llit baix, folrar, acotaxar i tapar les cistelles i caixetes de collir cireres (
Benirrama, Benialfaqu, Ebo, Cocentaina, LO rxa,)
Per a fer fugir les mosques, penjant del fil de la llum ( Tormos )
Quan garbejvem blat li posvem al coll de lanimal o en la pitera, dalt del
mosquejador, vedriguera enrotll per a les mosques ( Castell de Rugat)
Penjvem santjoanets dins del corral per a les mosques. Les atrea. ( Rfol dAlmnia)
Si anaves al bancal i no tenies sombrero , tenrotllaves el cap en vedriguera (
Castell de Rugat)

Cynara cardunculus L. ( Compositae vel asteraceae )

Penquera, la mata; penca, el nervi gruixut de les fulles.
Herba collera ( Vistabella), herba-col, les flors.
Altres noms populars: Card de formatger, card coler, carxofera borda o despina, herba
presonera.
Les floretes seques i picades al morter, anomenades brull, shan fet servir al territori i la
resta del pas, per a tallar o quallar la llet i elaborar mat o brull i altres formatges. A les
tendes de Vistavella, no fa massa anys encara sen venia.
La flor de la carxofa de penques de menjar per a fer el quall per a fer formatge ( Agres )
Lherba collera me la portaven a la tenda del mas del Boi. Aix ix duna carxofa i avant.
Quan la carxofa espigue trau com unes herbetes moraetes per dalt i se lleva i se posa a
secar. Desprs es posa una miqueta dherba colera i dauia en un morter, se pique una
miqueta, i desprs eixe caldet picat que ha fet, se tire a la llet i ella colle ( Vistabella )
Lherba collera s la floreta que fa dalt el card, la penquera, que ac diem cardets, que
sn les costelles de les fulles ( Vistabella )

Euphorbia charadas L. ( Euphorbiaceae )

Lletrera vera, Hetera o lletrera denviscar.
Tirvem dos o tres gotes de lletrera dins les codolles daiges brutes, incls en aquelles
que havien cagat el ganao , i en seguida es quedava 1aigua neta del tot i ja podies
beure. lo sempre bevia aixina ( Agres, pastor de 93 anys )

1056
Euphorbia serrata L. ( Euforbicies )
Lletreguera, Hetera, lletrera.
s la Hetera escollida per a quallar la llet:
Quallaven la llet en lletreguera. Bullien la llet i encara calenta refregaven per damunt un
ramell de lletreguera ( Penguila).
Per a quallar la llet i fer formatge. Collir-ne un manoll i amb les puntes que suquen
remenar la llet del poal i a poc a poc va quallant-se ( Alcoleja)
Per a triar o quallar la llet i fer formatge. Se la menja el ganao no molt per se la
menja ( La Torre de les Maganes )

Frula communis L. ( Umbelliferae vel apiaceae )

Frula tingitana L. [= F. hispnica Rouy ]
Canyafel, canyaferla; fenollassa.
Tronc de fenollassa per a guardar les agulles espardenyeres ( Benimaurell)
La fenollassa per passar-li la navaixa dafaitar, pe canut de fusta tan fina partit pe mig (
Benissa )
Les barbiers tunesiens sen servent aussi pour repasser leurs rasoirs; la moelle quille
contient jouera le rolle de cuir repasser. Les anciens auraient utilis la moelle de cette
plante comme meche lente. (Edouard Le Floch ): Contribution a une etude
ethnobotanique de la flore tunisienne, 1983 )

Fraxinus ornus L. ( Oleaceae )

Fleix , fleixer, fleixera, fleixener, fletx, fletxera, fleitx.
Per a fer la vara de castigar els xiquets quan es portaven mal ( Barx ).
Vares de fleix per a fer la tralla del carro danimals ( Catamarruc).
Per a fer vares per a pegar els animals quan llauraven ( Benidoleig)
Vares de fleix per a fer assots o tralles, com el llidoner o Poln ( Beneixama )
Vares de fleix per fer tralles deis carreters ( Planes )
Per a la vara deis carreters: Cou pero no espatla ( Parcent)
Fusta molt forta, no es trenca, bona per a les vares deis carreters ( Alfafara )
Una vara De fleix per a arrear al ganao i al matxo ( Tollos )
Per a fer gaiatos ( Alfafara )
Abans deien: far una vara de fleix i Farrear. s la millor vara per a pegar perqu
samolla ms, s ms flexible ( Benirrama)
Per a fer vares fortes, garrots fortssims, que no podies rompre-los, pareguts ais de
carrasca, i ventadores de tres o set forcons per a aventar el gra de la era ( Torre de les
Ma9 anes)
Per a fer guiatos i sevilles per a les cordes ( Barx )
Vares de fletxera o fleix per a fer guiatos ( Benimeli, Trbena, Catamarruc, Benidoleig,
>
Per a fer garrots. A la calentor del foc es dobla la punta ( T ibi)
s una fusta molt bona, com per a fer gaiatos ( A gres)

1057
Per a fer garrots i garrotets de categora. Millors que els de ginebre i dom. Veiem una
fletxera i la cuidvem com un panbenet. Li donvem la forma i la lligvem i la teniem
dos anys posa ( Alm iser)
Per a fer guiatos ( Castellonet de la Conquesta )
Fusta bona de doblar si es caifa una miqueta. Fa els millors garrots i guiatos ( Parcent).
Per a fer mnecs, vares despolsar meta o forques com el llidoner ( Penguila )
Vares de fleix, que no pesen, per a fer ametles ( A lcoi)
El fleix per a fer vares de tomaqueres, com canyes, i duren el doble ( A bdet)

Lauras nobilis L. ( Lauraceae )

Llorer, en general a tot el territori; lloret ( M iramar)
Fulles o rametes de llorer per posar en les bujaques de la roba i dins Palmari;
especialment la roba de cuiro.Tamb baix del poal del fem, acta com a repel.lent de les
corredores o cucaratxes. Es posen tamb fulles de llorer dins la faria ( Castell de les
Gerres ).
Rames de llorer dins de les bujaques i almig de les mants per a que no se li amen (
Famorca )

Mentha suaveolens Ehrh. [= Mentha rotundifolia L.] ( Labiatae vel lamiaceae )

Matapu9 a, matapuces, mentastre, mandastre, menta borda, herba-sana borda, albarsana
borda, matapoll.
Una gavella de menta borda damunt on es gitaven els gossos per a que no criaren puces
( Alcal de la Jovada )
Per a les puces. Quan estava servint a Alcoi per a que no en menjaren les puces, que ens
fartaven, em posava una gavella dherba-sana borda, del riu, baix del llit ( la manta
sobre la que dorm ia). Els primers dies no em venia ni una. ( Pego )
La tiraven a les conilleres per a matar les puces ( Palma de Gandia )
Per ais gossos per a que no facen puces li fan un collar daf ( Alfafara )

Parietaria judaica L. [= P. difussa Mert. & Koch; - P. qfficinalis auct.]

La morella roquera neteja les botelles. Abans quan anvem a berenar per a netejarles
botelles per a posar Pama la posvem dins, fa un poc de sabonera (La Font dEn Carros
)
En aquell temps que no hi havien moltes botelles quan estaven bmtes, agarraven les
fulles de lherba roquera i les posaven dins i sacsaven i es quedaven netes ( Mura )
Per a netejar els cristals segons un herbolari de Valencia que venia per ac ( Benial).
Morella roquera per a netejar botelles i ampolles, posant-la tendr dins i sacsant. Ho
raspa ( Benissili)
Lherba morella neteja els vidres de les botelles, els deixa brillants; si est gran millor.
Es posa lherba, un poquet daigua i sacsar; si est bruta doli millor posar aigua calenta
( X bia)

1058
Per a netejar les botelles i les marraixes de cristal quan estaven brutes doli o dall que
siga. Posaven la morella en aigua calenteta i anaves menejant-la, menejant-la, i es
quedava el cristal ms net que Por ( O liva)
Per a netejar marraixes de cristal brutes doli. Arreplega tota la morca que n hi ha dins.
Agarre fulles daix i les tire dins de la marraixa, amb una miqueta de lleixiu o de
detergent, i si fa fred una miqueta daigua calenteta, i la sacse ben sacs. I queda ben
neteta ( Potries)
Posaves aix en el setrill i arena, ho sacsaves i es fea net ( El Castell de Guadalest)

Posidonia ocenica ( L.) Delile ( Posidoniaceae )

Alga, o alga de fulla ampia.
Aquesta planta sarreplegava en els platjars de la Safor i de la Marina, i de tot el Pas,
desprs que el bravenc onatge deis temporals de gregal o de llevant la dipositara en
grans baes damunt larena de vora mar. Els llauradors larreplegaven en sacs o en
aixabigons i la portaven a llom de lase o a carretades darrere deis muntanyars o al
bancal per fer-ne un munt a fi que es secara i portar-la desprs al corral i la quadra per
a fer molluts ja?os i, posteriorment, ser utilitzada com un excel.lent fem, adob o
fertilitzant per ais camps.
Lalga com es resistent a la humitat pe salobre que cont, es mala de podrir.
Amuntegada a la intemperie tarda a voltes dos o tres anys a podrir-se b, i per tant a
convertir-se en adob vegetal natural, que els llauradors escampaven com un excel.lent
fem.
Lalga sarreplegava a sacs per a fer fem; pero tarda molt a podrir-se. ( O liva)
Banyat banyat la treem a muntons o garberes vora un muntanyar per a que saixuara.
All podia estar mig any si calia pero ais tres dies ja la portvem a casa a xabigons dalt
deis matxos i burros per a aixuts de bou, com io que en criava o altres animals. Lalga
aixuava ms que les altres brosses, es bevia molt el caldo que feen els animals.
Tamb hi havia qui el gastava per adobar els camps pero poc, no com all a Dnia i la
Marina ( M iram ar)
Feem un munt o paller dalt del muntanyar, i quan saixuava - mig any - ho portvem
baix del bous, al fem ( Alquerieta de Guardamar )
Lalga per a fer eixuts per al fem. Feem una garbera damunt trra per a que- es secara.
Des de que no tirem aix que ls terres no van. Ara les terres a ms de cansades estn
enverinades ( Marells de Rafalcid - Gandia )
Edouard le Floch a la seua Contribution a une etude ethnobotanique de la Flore
Tunisienne, 1983, ens informa deis nombrosos usos de la. posidonia a Tunis, Libia i
Egipte, alguns del tot semblants ais fets en aquest cant de laltra vora de la mar nostra,
com que els bolos sn utilitzats com a combustible; que les fulles assecades serveixen
per a la construcci de cases, de teulats i de parets de cambres, com per a reomplir i
colmatar els intersticis i badalls entre les planxes i els trones del piaf; com tamb de
material dembalatge, i de ja?. Reporta igualment que amuntegada al sol i deixada que
es descomponga durant un any, la posidonia procura un excel.lent fem, i que els fruits,
camuts i amb un sol pinyol o llavor, anomenats, olives de mar, sn recol.lectades en els
riberals i utilitzades en lalimentaci del bestiar.
Lalga, la llarga, la que ix dun temporal, per a omplir una mrfiga ( Benissa )
Ais pobles marjalees com Oliva, sha fet un altre s de les algues i deis bolos o pilotes
a lhora de fer mrgens de bassots, per tal d acotxar-los . Els bassots per a regar, que
a voltes eren dun quart de trra, es feien obrint primer un clot circular fondo en la trra
fins baix del nivell de laigua; desprs sobrava un marge de pedra entre laigua i el

1059
marge exterior de trra, i el buit entre els dos marges somplia de bolos i algues ben
apretats, que servir per a que es filtre T aigua sense arena, i impedir que en poc temps el
clot daigua perda fondo i shaja darrabassar ara i ads.
Els infants deis pobles de mar dabans a lestiu feiem un s especial del bolos per a
tapar i dissimular els enganyabovos, que eren els clots que obriem en larena de la platja
i que amb lajud de tires de canya i bolos partits i esplanats cobriem darena per tal de
camuflar-los, tot esperant i desitjant que algn incaut passara per all.
Tamb en altres contrades les llarguerudes fulles seques de Taiga han sigut utilitzades
per a embalar objectes frgils i vidre i incls per a fer-ne, com de la barrella punxosa,
per la molta sal que cont.

Ls de Taiga com a ja ? i adob agrcola ha sigut bellament evocat, a trra nostra, per
Carmelina Snchez- Cutillas a la seua inoblidable Materia de Bretanya, en el captol
anomenat^Hflr a fe r algues ( p. 59-63 ): En altres bandes fan els ja?os on han de jaure
els animals amb palla de blat, pero al meu pobl els posaven per a eixuts unes bones
cabassades dalga. Per aix, quan bufava el vent llevant, que trau Taiga de la mar,
somplia la platja dhomes i de xicons que narreplegaven tota la que podien, i desprs
la carregaven sobre els mus o els burros que havien dut a posta.
Tamb Cavanilles en les seues Observacions, meravellat per les precioses hortes
dOliva, fa un esment daquest s popular de Taiga: Com les hortes i les maijals
dOliva, sn de molta extensi, collint-shi 30 mil lliures de seda, i 7 mil cafissos entre
dacsa i blat, necessiten molt de fem i adobs, i no bastant els coneguts en altres terres,
acudeixen els llauradors a ali que foragita la mar, conegut amb el nom dalga, que s la
zostera meditarrnea de Linneu.

Pteridium aquilinum (L.) Kuhn [= Pteris aquilina L.] ( Polypodiaceae )

Falaguera, en general a tot el territori.
Ma mare omplia matalafs i coixins, que feia ben grossos, amb fulles de falaguera, que
primer posava a secar al sol i desprs a lombra airejada de la caseta esteses en canyissos
( Vilallonga)
Per a envasar les cireres, omplir ( acotxar i tapar ) els basquis de cireres ( Fleix,
Benimaurell, Rfol dAlmnia, ); millor encara que la vedriella perqu feia olor (
Benirrama). Per a fer llits de basquis de pomes ( A gres)
Penjada del sostre en un manoll per a atraure les mosques, atrapar en un sac i
eliminarar- les ( La Font dEn Carros )

Quercus coccifera L. subsp. coccifera ( Fagaceae)

Coscoll, coscolla.
La seua rabassa era molt preada per a preparar carb; i la seua llenya una de les ms
utilitzades per a cremar en la llar i en el fom.
Treiem la rabassa per al foc, per a cremar. s de la mateixa ra?a que la bellotera per no
puja ( X eresa)
Per fer nyenya per al fom i per a casa. La bellotera borda no fa nap o soca com la
savina i la ginebra, fa rebasses ( res grosses ). La tenies que rebassar per baix ms de
mig metre amb pies o fesos i perpal o palanca ( Beniopa)

1060
Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) Schwartz ex T. Moris [ = Q. rotundifolia
Lam.; Q. ilex subsp. ballota ( Desf.) Sampaio; Q. ballota D esf ] ( Fagaceae)
Carrasca, a tot el territori, i, tamb, a ms de carrasca, a voltes, carrasquera i bellotera.
Lombra de la carrasca s la preferida, tant o ms que la de la garrofera, i la majoria de
les anyenques carrasques que encara resten en peu a tocar de les eres, masos i corris
sn les que es feien servir per a fer ombra.
La grossa carrasca que feia ombra ais batedors quan en necessitaven.
Enre Valor. Temps de batuda, p. 116.
La fusta de la carrasca :
La fusta i la llenya de carrasca s tinguda per la millor per a cremar, fer foc, calfar-se i
torrar, s la que aguanta la brasa, seguida de la dolivera, i de ms bon tros, la de
garrofera i dametler, i de molt lluny, la de pi, que s resina i au ( Biar, Agres,).
Per a fer la ma?a de picar espart, mnecs, bigues i jcines, raigs de les rodes deis carros,
i les millors trompes de jugar els xiquets,
Guiatos de carrasca ( Beniaij )
Fusta de molta vitalitat per a cremar en el fom ( Biar ).

407.- Ruscus aculeatus L. ( Liliaceae )

Rusc ( Benirrama ), bmsco ( Benissa ), bmsgo bord ( Agres )
Gasser ( Grau de Gandia, Benifl,); gassar ( O liva)
Cuetes de tro ( Castells de la Serrella ), coeta ( Pinos ); gam tronaor ( Llutxent,
Quatretonda ), gamonera ( Terrateig), gam ( Benirrama )
Llengua de dona ( Ondara), perqu t una punxa ennmig.
Murta ( Oliva, Jess Pobre, Gata, Artana, A in ,); murta vera ( Artana, Ain, )
Altres noms: Cirerer de Betlem, boix mar.
Gassar per a les sepieres. Sen fa a la penya de lliga ( Oliva )
Abans el feien i se lenduien a Dnia i a Gandia per a peixear la spia amb els momells
(Benirram a)
Abans els pescadors del Grau anaven al castell de Benirrama a fer gasser per a peixear
spies, posant-la al fons de les nanses fetes de june i en forma de campana amb un
embut a la boca per on entren les spies per a desovar. Es tiren a la mar no massa dins,
lligades a una corda i lendem ja es pot anar a arreplegar el bot ( Pescador de Benifl
al Grau de Gandia)
El gasser el gastaven per a peixear la spia. Posvem dos rametes en el cul de la nansa
doblaetes, i les spies entraven all a cagar ( o fer la posta deis ous ), entren i ja no
poden eixir. No nha fet io de gasser en Lloc Nou; es cria a Pombriu, en el mateix
repeu de la muntanya, pujava a segar-lo amb el to Pepet del Ravalet, i el feiem a
feixets. Ara hi ha qui posa rametes de pinet pero no dura res, noms una setmana, i el
gasser pot durar 25 o 30 dies. Les nanses poden tindre Paltria de la cintura duna
persona, i estn fetes de canya pel i refin i june, sn paregut a un almomell que es
gasta per a peixear languila a les squies ( El Grau de Gandia )

1061
Abans es feia un dia de festa a lany, durant la qual rere calfar al caliu larrail blanca de
la cueta, es colpejava fort la rama sobre trra tot fent un gran tro ( Castells de la Serrella
)
Trona ms que laltre gam. Per festes pegvem contra les parets i feia un tro com si
fora un petardo Primer es calfaven els tronquis, clavant-los un pam o un pam i mig
en les fogasses pero sense que es cremara, fins que comen?aven a traure pelletes, en un
minut n hi havia prou; i en seguida, si es gela no trona, li pegaves al cant de la paret i
tronava. Quan era menut mon pare i io anvem ais cingles de Terrateig en el burro a fer-
en una crrega per a les festes i ho veniem a dotzenes. Estiraves el tronquet i eixia amb
la part blanca. Com ms llargs millor ( Llutxent)
En Llutxent eixa herba, les arrels que cria les calfen en el foc i peguen en trra i fa plom
! ( Terrateig)

ELABORACI del VISC:

Andryala ragusina L.[= A. lyrata Pourr.) ( Compositae vel steraceae )

Llonge ( Alcoi, Castells de la Serrella, Penguila, Benifallim, Fageca, Benimassot,
Montitxelvo, Beniarrs,)
Per a fer anvisc. Cabotetes de baix, com una cagarruta. Bullir. Desprs picar per a que
traguera la brutea, i es quedava net. Tant per llonge com de trementina, i unes gotetes
doli. Costa menys de fer que el de lletrera ( Benifallim ).
El llonge s 1anvisc autntic; en trementina i oli. ( Benimassot)
Larrail de color mel negrosa sestira i es trau i sarrancaven les boletes que trauen una
llet com la lletrera, i amb trementina i oli es feia el llonge.
Baix trra fa uns nucs, unes botifarres, unes potres com el dit polze, que dall trauen
lanvisc ( Penguila )
El llonge per a anviscar. Picar i bullir i mesclar en oli i trementina; tamb s bo el llonge
per posar damunt deis grans, els xuplava ( Montitxelvo )
Chondrilla jncea L. ( Compositae vel asteraceae )
Llonja ( Biar ), perqu deis grumolls de ltex de les arrels es feia una sort denvisc;
xicria ( Benialfaqu), xicloina ( Castells de la Serrella); cama-roja ( Famorca, Fageca,
Tollos, ), cama-roja dolfa ( Cocentaina, Margarida ), cama-roja amarga ( Benialfaqu );
morret de bou ( Benissili)
Altres noms: masteguera, xicoira dol9 a, estaqueta.
Arrel per a enviscar, incls es veuen plomes enganxades a les mates i, a voltes, alguna
carganera atrap ( Castells de la Serrella)
Les berruguetes de baix per a fer vise ( Benialfaqu)
Per a fer vise o envisc.Sagarren les xufetes o cagarrutetes de les arrels i es posen a
bullir en 2 1. daigua, per exemple, durant 3 hores, i es remeneja de tard en tard amb un
bast. En vas de terrolla, en metal no va. Foc ni lent ni fort. Es pot afegir un grapat de
trementina o millor resina de pi mentre bull; fa ms apegals.Traure i picar. Passai la
massa a un altra cassola i abocar aigua damunt per a que es conserve frese el vise, i
guardar.

1062
Espart sec. Platet en oli per a untar amb les mans lespart (Biar).
E uphorbia charadas L. ( Euphorbiaceae )
Lletrera vera, Hetera o lletrera denviscar.
Per a fer 1*anvisc per a cafar tords i altres aus i aucells al parany o a les fonts.
Trencar la rameta, i arreplegar les gotes en una botella, i una volta a casa abocar en una
cassola de test, i es posa a calfar, a foc lent, deixant-li caure unes gotetes doli doliva i
remenejant fins obtindre el punt de 1anvisc ( Castells de la Serrella )
Trencar les tiges i arreplegar el ltex en un pot, mesclar amb llonja, que ho comprvem
fet ( Catamarruc).
s el millor anvisc de tots pero costa ms de fer perqu has darreplegar-lo goteta a
goteta. Trencar lullet i arreplegar les gotetes en un pot. Calfar noms una miqueta i
afegir oli ( Benifallim).
La lletrera vera per a enviscar ( Jess Pobre). El lletrerot per a enviscar ( Benissa)
Lletera per a enviscar. Fa el millor envisc que nhi ha ( La Font dEn Carros )
Per fer anvisc, en quatre gotes doli quan bullia ( Benimassot)
Trencaven la soqueta i arreplegaven el ltex i posant-lo al foc feien lanvisc ( Famorca )
Per a fer anvisc ( La Torre de les M afanes)

SUCCEDANIS del TABAC:

Agrimonia eupatoria L. ( Roscies )

Agrimonia, gramnica, mnica; malastrany o herba del malastrany.
Quan era xiquet anava a fer-lin a mon pare, i se la penjava a secar. Eli via de traure
fum, fora de gramnica, de tabaquera o qualsevol altra herba (La Font dEn Carros )

Cistus albidus L. ( Cistaceae )

Estepa blanca, estepera blanca, estepa, estepa vera; olivarda blanca; botja fumaora;
botonera.
Fulla per a fumar quan no nhi havia tabaco ( T ib i)
Quan mon pare no tenia tabaco fiimava estepa ( Benifallim )
Me nhaur fumat io dos o tres tonellades ; abans, en la guerra i desprs...Tamb
fumvem la fulla de lavellaner i els gatets danouer ( Artana )
Aix ho fiimaven abans ( La Font dEn Carros )

Inula viscosa (L.) Aitn [=Dittrichia viscosa (L.) W. Greuter ] ( Compositae vel
asteraceae )
Olivarda; jolivarda, joliverda, julivarda, juliverda.
Olivarda per a fer tabaco , com la fulla de la figuera i la fulla i els mocs de
lanouer, o trrec, que es fumava ms que tots ( Adzbia)
Arrancvem fulles dolivarda per a fumar quan no teniem tabac ( Benissa )

1063
Aix ho fumaven abans com el tarree, la paraella i la gramnica ( La Font dEn Carros)

Salvia verbenaca L [= S. clandestina L. ]. ( Labiades o lamicies)

Tarree, terree, trric, terri.
Fulles per a fumar ( La Font dEn Carros ).
Abans es fumaven les fulles quan no teniem tabac ( Benirrama).
Abans fumvem tarree ( Castells de la Serrella, Trbena, Fom a,)
Tarree pa fumar en pipa ( Benimaurell)
No nhe fumat io cigarros de tarree! Les fulles grans, torraes al fom ( T ibi)
Es fumava en guerra en compte de tabaco; i tamb lestepa blanca ( Castell de Rugat)
Com no nhi havia tabaco en guerra es fea trrec per a fumar les persones que no podien
passar sense fumar ( Alcal de la Jovada )
El trrec es fumava ms que tot, que la fulla i els mocs de lanouer, la fulla de la
figuera o lolivarda ( Adzbia )

Phaseolus vulgaris L. ( Lleguminoses o fabcies )

Fesol, fresol.
Troncs o tronxos de fesols de la pelalla per a fumar igual que les fulles de la llenguade
bou ( Piles )

Ulmus minor Miller [= U. campestris auct.] ( Ulmaceae )

Om, orm, olm, omera, mosquiter.
Arrail dorm que s porosa per a fumar-la desfeta, com la fulla de lestepera, la efe
queredilla o queralla o la cabellera de dacsa ( Gorga )
Collem arrals seques dorm i fumvem quan rem xicons, sense paper, directament (
Benilloba)
La ral de lolm, aix ho he fumat io. Escabvem i treem larrail seca ( Benasau)
Les arrals dorm que tenen per dins un foraet, les secava i a fumar ( La Font de la
Figuera )

1064
FLORA VETERINARIA i RAMADERA DINICA

1.- Plantes veterinries

2.- Plantes silvestres alimentarles:

A.- Plantes de pastura. rees de pastura:

- Bancals, rostolls.
- Muntanya estricta o salvatge o la serra.
En general les faldes i les solanes solien pasturar-se durant la tardor i lhivem; i les
ombries i les carenes altes durant els mesos clids i lestiu.

B.- Plantes farratgeres.

- Arbres i herbes relacionades amb 1*agricultura:
- Arbres i herbes silvestres, no relacionades amb 1agricultura:

Apetencia o comestibilitat de les plantes pels animals domstics:

1.- Plantes molt comestibles

Aphyllanthes monspeliensis L. ( Lilicies )

Jun9 a; juncillo, junquillo; donzillo.
Es lherba de muntanya que ms agrada a les cabres i ovelles, i si est florida millor; tal
com la corretjola s lherba que ms agrada de les que creixen dins deis bancals de
lhorta i del seca. De les herbes de muntanya les agrada molt, tamb, el fens (
Brachipodium retusum ), les fustetes o estepetes ( Helianthemum sp. ) i les bellotes de
coscoll; de romer i tim, algn mos per capritxo, no per fam ni per qu els agrade (
Ebo).
Herba especial per ais animals de corral i de quadra, matxos, bous, ovelles i cabres
(Parcent).
Lo que ms agr a les cabres i les ovelles ( B iar).
Sho menja el ganao una animal ( Benialfaqu)
El donzillo t molt daliment, per ais matxos tamb ( Benidoleig )
Molt daliment per a cabres, ovelles, bous, burros, matxos i tot ( Fleix )
Ho arrasen les cabres ( Confrides )
Aix sho xuplen els animals ( Pedreguer )
El ganao aix sho menja en deliri ( Alcal de la Jovada)
Aix pal ganao s bonssim; en aix es fan grosses, t molt daliment per a les
cabres; es sacien molt menjant-ne; aix vol a ratets, en mitja hora ja en tenen prou; i
desprs ms ( Alcal de la Jovada )

Asphodelus ramosus L. [ = A. ceraciferus Gay ] ( Lilicies)

Gam, gamonera; porrassa; alb, la mata. Gal.la, baleta ( Ebo ), la cpsula deis fruits.
Fulla molt bona per al ganao ( Ebo ). Fulles per a donar-les a lhivem al ganao (
Benimaurell)
Sho menjava el ganao ( Trbena)
Les gal.les o cabotes se les menja el ganao quan el gra est negre ( Benimaurell)

1065
Ais caragols els agraden molt les fulles de la gamonera, per aix es busquen prop de es
gamoneres, com tamb els atrau el cagarrissal o fallegueral de conill ( Biar ).
Per les gamoneres es crien molt els caragols, buscant la frescor i la humitat (Beneixana
)
Els caragols van molt a les fulles de la gamonera ( T ibi)

Bupleurum fruticescens L. ( Umbellferes o apiades)

Fenollet bord; fenollet de pastor; topet de bau.
Sel mengen molt b els conills, cabres i ovelles ( Biar, Beneixama,).
Els agr molt ais animals, sobretot a les cabres blanques ( Trbena )

Calndula arvensis L. ( Compostes o asterdes )

Herba conillera; ungleta de gat; pet de fiare.
Sho mengen molt els conills ( Rfol dAlmnia )

Capsella bursa-pastoris (L.) Medicus ( Crudferes)

Sarro de pastor, sarronets, bosses de pastor; formatgets.
El ganao sho menja molt ( Confrides )

C entranthus ru b er (L.) D.C. [= Valeriana rubra L.] ( Valerianda)

Favar bord, favera borda, fava borda, favera; herba de bou; valeriana.
Pastura de cabres, ovelles i conills; i un turment per al llaurador ( Castells de la Serrdla
)
Lherba de bou s bona per a tots els animals ( Benirrama )
El ganao sho menja molt ( Parcent)
La favera borda pas conills, les cabres.. . ( Trbena)

Clematis flammula L. ( Ranunculdes )

Vidriella, vedriella, vidriera, vedriera, vedriguera; santjoanera, sant Joanet, sant Joanets,
corona o coroneta de sant Joan, coroneta del Nostre Senyor, esguirlanda, asguirlanderi.
Les cabres es fan loques per menjar-sel. Mai cap problema per menjar-ne. Io anavi a
buscar-lo quan estava florit. La cabra li agrada ms que a Povella ( Benimaurell).
Les cabres se la mengen a boca plena ( Benimaurell)

Cistus albidus L. ( Cistdes )

Estepa o estepera blanca; estepera, estepa, estepa o estepera vera. Gra destepa, les
llavoretes.
Les cabres no toquen les fulles de lestepa pero es mengen el seu gra - les cpsiies
floris ja granades - i les del matagall amb molt de gust ( Beneixama )
Les llavoretes, que sn ms menudes que un pensament, sn comestibles i molt
abellidores, com les pipes, si les proves no pares ( Castells de la Serrella )

1066
Aix, els granets destepa, ho busquen quan nhi ha; les cabres es fan grosses de menjar-
ne ( Alcal de la Jovada )
Ali que fa ms grosses les cabres i les ovelles s el gra destepa al mes de maig. s
com una garrofa. La cabra en menja tot el dia ( Alcal de la Jovada)
Granet destepa. Molt bo eixe granet. Les cabres i ovelles sel mengen molt ( Benirrama
)
Circium arvense (L.) Scop. ( Compostes o astercies)
Calciga; calcida.
Les carganeres es fan loques en els bancals de calcides ( Pedreguer )

Convolvolus arvensis L. ( Convolvulcies)

Correjola, correjola, corrila, corrijola, corrinjola, currintxola, comijola, com itxola.
Arreu el territori llauradors i pastors la consideren una de les millors herbes silvestres
per a donar de menjar ais animals de corral, especialment els conills.
Menjar deis conills i del ganao Molt bon pasturatge ( Castells de la Serrella )
Molt bona pas conills ( Benissa, Benissili, Bellreguard,)

Chondrilla jncea L. ( Compostes o astercies)

Morret de bou; llonja; xicria, xicloina,; cama-roja dol?a, cama-roja amarga.
Abans que traguen lespigonet s una verdura estupenda. Es cria dins deis bancals.
Verdura tardana de quan es sembra la dacsa - comenfament de juny -. I no els agradaven
ais conills, era tirar-ho i au, a menjar ( Margalida )
Bra?at de xicloines per ais conills ( Castells de la Serrella)

Daucus carota L. ( Umbel.lferes o apicies)

Carlota borda, safanria borda; pastanaga, pastenaga, pastenagueta; herba niuera, niuera.
Molt bona per a les haques, conills, cabres i tots els animals.
Sho mengen molt els animals ( Rfol dAlmnia)
Per ais conills ( LO rxa). Molt bona per ais conills ( Alcoleja )
Per a les cabres quan estaven a punt de parir per a fer molta llet ( La Font dEn Carros )
La safanria borda s una herba bona. Sho mengen les ovelles i les cabres. Larral s
dol?a ( La Torre de les Ma5 anes )

Erodium malacoides ( L . ) L Hrit. [ = E. aragonense Loscos ]

Geraniaceae
Alles ( Bellreguard ), agulles ( X bia), alletes, agulletes, gulletes, en general a tot el
territori, ulleres ( Xal, ), ulles de Mara ( Castellonet de la Conquesta), agulles maries
( M anuel)
Mara fila, maries files ( Rtova, Almiser ), fila maria ( Alfauir ), filies maries
(Quatretonda), gerani filamaria.

1067
Tenedor ( Beniaij ).
Malv de pie de pardal ( Alquerieta de Guardamar)

Es cria dins deis horts; la segvem per ais conills ( Castellonet de la Conquesta )
La buscaven molt per ais conills ( Almiser )
Molt bo per ais animals, conills, borregos ( Rtova )
Echium vulgare L. ( Borragincies )
Bovina, herba bovina; sardineta.
Sho mengen els animals molt ( Foma )
Abans ho bollien per ais pores ( Almudaina ).

Equisetum ramosissimum Desf. ( Equisetcies )

Canut ( Aielo de Rugat, ), canudet ( Miramar, Daims, ); nuguets ( Catamarmc,
Benissili, ); rabo de sargantana ( Beniaij ); coa de cavall ( Bellreguard, Daims, Fona,
Beniaia, Benissili, ), cua de cavall ( F om a,), coeta de cavall ( Ebo ); herba cavalla- (
Benial-Benissiv, ); coa de cavall fina ( Castell de les Gerres ); besnuga ( Oliva );
pinet ( Alcoleja ). Li diuen alguns canudets pero coa de cavall s el nom de llei * (
Daims )
Equisetum telmateja Ehrh[- E. mximum auct.] ( Equisetcies )
Coa de cavall, a quasi tot el territori; tamb, cua de cavall ( Planes, Foma, Aielo de
Rugat, Benimassot, ), coa de cavall grossa ( Castell de les Gerres ); besnuga ( O liva)
El nuguet per ais conills i animals, i la cua de cavall per a la circulaci ( Planes )
La cua de cavall per a les ovelles i el ganao s bonssim ( Agres )
La millor brossa que mengen les haques, els bous, les vaques i tots els animals. La ms
sana, els fa pixar i desinflama ( Bellreguard )
Aix no sacaba mai, llaures hui i dem fora. Es cria en els bancals, en les hortes,
entremig deis ceps, per on no passa la relia, i puja amunt. Pero sel mengen molt b sis
animals.
Ho bulliem per ais animals que tenien mal de ventre ( F om a)
La cua de cavall per al ganao i els matxos ( Benimassot)
La cua de cavall el ganao se la menja tamb molt b, com el nuguet ( Planes )
La cua de cavall per a les ovelles i el ganao s bonssim ( Agres )
Per ais conills ( Catamarmc, O liva,)

Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver [= Andropogon hirtus L.; Cymbopogon hirtis (
L .) Thompson ] subsp. pubescens ( Vis.) Paunero [= H. pubescens ( Vis) Chiov. ]

Hyparrhenia hirta ( L. ) Stapf in Oliver subsp. villosa Pignatti [= H. podotricha

(Hostch ex Steudel) Andersson ] ( Gramnies o pocies )
Albelatge, alvelatge, asbelatge, esbelatge, erbelatge; ja?; pil; aspartera; burro fomer.
Altres noms: Albellatge; fens de bou
Una garba de belatge per al matxo ( Sagra )
Molt bona per al matxos ( Alquerieta de Guardamar)

1068
 Lasbelatge que es cria a Benidoleig s ms fi i ms bo per ais animals; i el que es cria a
la Val ( de Gallinera ), on li diuen albelatge, s ms gran i dur i els animals sel mengen
noms si tenen molta fam ( Un pastor de Benial, casat i habitant de Benial, pero nascut
i
criat a Benidoleig)
Lalbalatge de fulla ampia agr poc ais animals ( Trbena )

Lolium rigidum Gaudin [= L. strictum Retz ] ( Gramnies o pocies)

Margall, margall ver, margall de tota la vida, margall dret, margall fi, margall lluent.
Una de les brosses ms conegudes a tot el territori i una de les dilectes de les ovelles i
cabres i per a donar de menjar ais animals de corral:
El margall lluent t molt daliment per a tots els animals. Ms negre, ms bonico que el
margall despiga ( Alquerieta de Guardamar)
Bona pas animals, com la vessa, Tavena i la cala; encara que quan est granat no els
agrada molt ais conills ( Margarida)
Molt bona tendr. Per gran i tot se la mengen els animals si no nhi ha altra ( Penguila
)
Se la menja molt el ganao ( Foma )
Tendre o sec, en fulla o granat el margall s molt bo per ais animals, ovelles, cabres,
matxos, bous, conills.. .per a tots. Per els conills no sel mengen quan est granat perqu
para aspre ( Benialfaqu)

Ononis aragonensis Asso ( Leguminoseae vel fabaceae )

Nona (Alcoi, Cocentaina,); urinria ( A gres)
Orinria ( Agres )
Amatxa ( Fageca, Famorca, )
Amatxa negra, amatxa de serra, per diferenciar-la de lamatxa blanca, de flors rosades-
blanques ( Ononis fruticosa )
Lamata vera o negra vol trra fresca i gravosa, roca fresca. Fa la base llenyosa i la flor
groga. Les cabres sho mengen com lherba alfals, en locura, es peguen tupades per ella.
Lamatxa blanca si la toca sapega. Fa la flor entre blanca i amorat o rosa i un fesolet
com un cacauet. Se la mengen barbaritats els conills per fan el seu gust. Costis
damatxa blanca per ais conills ( Fageca)

Phragmites australis ( Cav. ) Steudel [ = P. communis Trin.; Arundo phragmites L. ]

subsp. australis ( Gramnies o pocies)
Senill, en general a tot el territori ( Bellreguard, Miramar, Piles, Daims, Gandia, Pego,
), senill; carrs ( Cocentaina, Tibi, ); canys ( ), la mata. Gimet del senill ( Daims ),
la inflorescencia.
Segat quan es jovenet t doble alimentaci que la pedrenca i el gram ( P iles)

Pistacia lentiscus L. ( Anacardcies )

Mata; mata llentisclera, mata ventrisquera, llentiscle, ventiscle, dentiscle, gentiscle.
Se la menja molt el ganao , els fruits els agraden molt; per nhi ha una que no la
toquen ( Pa de Corris )
Les ovelles i encara ms les cabres, quan venia la tempor, anaven loques per
menjar-se els ( fruits ) granets de mata ( Benirrama )

1069
Portulaca olercea L. ( Portulaccies )
Verdolaga, a tot el territori.
Menja tradicional per ais porcs: la verdolaga per ais porcs, els patos, els conills de fes
Indies; els altres animals sescagaixaven ( Bellreguard )
Per ais porcs ( Piles)
Per ais porcs, ovelles, cabres i ganao vac; no per al cavallar. T linconvenient que
si en mengen molta fa diarrea; per si la dones quan ja han caigut les fulles i norrs
queden els canuts i les llavors, no fa diarrea; i s una alimentado enorme (
Alquerieta de Guardamar )

Quercus coccifera L. subsp. coccifera

Fagaceae
Coscoll, coscolla.
Els fruits sn un excel.lent aliment per ais porcs i la menja dilecta i ms nodridora cbls
ramats a la tardor.
La bellota del coscoll va molt b per al ganao . Bon aliment. Mon pare i io ompliem
sacs de bellotes per ais borregos de casa ( O liva)

Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) Schwartz ex T. Moris [ = Q. rotundifolia

Lam.; Q. ilex subsp. ballota ( Desf.) Sampaio; Q. ballota D esf ]
Fagaceae
Carrasca, a tot el territori, i, tamb, a ms de carrasca, a voltes, carrasquera i bellotera.
Els fruits o bellotes sn a tot el territori menja dilecta del ramat, ovelles, cabres i porcs; i
han estat consumides pels humans fins no fa massa anys.
Arreplegvem la billota per ais animals, i tamb per a vendre-les al mercat perqu eien
molt bones ( Alfafara )

Rhamnus alatemus L. ( Ramncies )

mesto, nesto, nyesto, niesto, nystol,, nyestolera, nyestro, nestro, nyisto, nyisfro,
soflaina, mampdol, mompdol, mombr, dineret, punxeta.
Sho menja molt el ganao ( La Val de Laguar ). Les cabres sel mengen molt. Els
llaurador i el pastor pengen rames de brosta de mampdol en el corral i la quadra per a
que mengen els animals, com dolivera ( Benirrama )

Salvia verbenaca L [= S. clandestina L. ]. Labiades o lamicies

Trrec, terree, trric, terri.
El trrec s molt bo per ais conills ( Adzbia )
Sho menja molt els conills ( Benimeli).

Sparganium erectum L. subsp. neglectum ( Beeby ) K. Richter [= S. ramosim

Hudson ] ( Esparganicies )
Bova de tres cantos ( Daims, Marells de Rafalcaid, ); bova de tres cantons ( Miramar,
); bova de tres talls ( Piles ); bova borlera o de borles ( Pego )
Molt bona per ais bous i els animals; s dolfa. ( M iramar)

1070
s bona per ais animals. Parava tendr. No nhe segat io per ais bous amb laigua al coll
! ( Piles )

Trifolium pratense L. ( Llegumonoses o fabcies )

Trvol, trbol, trvol roig, trebolera ( Beniopa,)
Trifolium repens L.
Trvol blanc, trevolera, trebolera ( Beniopa, ). Tots dos es tenen pe mateix trevol. A
piles diuen trbol escampat.
Farratge: Trvol. Mos barallvem per a segar- lo per ais animals. ( Bellreguard )
El trbol verd sel mengen els animals; i sec sec sel beuen, els encanta ( Pedreguer )
Molt bo per ais animals, el trbol escampat; laltre, el trbol alt o del blat s ms calent,
i el donvem ais animals molt poquet ( Piles )

Ulmus m inor Miller / = U. campestris auct.] ( Ulmaceae )

Om; orn; olm; orm negre.
El fullatge de lom, com el del xop blanc, la fleixera i el del coscoll i la carrasca fa un
bon farratge hivemal, s un fullam que sel menja molt b el bou, Tovella i la cabra,
que esbrotonen 1arbre sovint quan escassegen els pasturatges.
La brosta de lom s molt bona per ais animals ( B arx)

Vicia faba L [= Faba vulgaris Moench ]. ( Lleguminoses o fabcies )

Favera, la mata; fava, el llegum sencer i el fruit individual; favar,
Per ais bous, tota la mata, i es feien aixina de grossos ( M iramar)

Vitis vinifera L.
Vitaceae
Cep, parra, la m ata;; vinyal, el col.lectiu.
Brisa ( Xbia, Jess Pobre, Calp, ), granillo ( Famorca ), la part slida del premsat del
ram, pell, raspa i pinyols.
La brisa per al corral, per a fer aixuts junt a la corfa de pi i 1alga, i per a donar de
menjar a les gallines; a les tortugues les encanta ( Calp )
La brisa, anys arrere aix ho deixaven a secar i ho donaven ais coloms ( Jess Pobre)
El granillo: ho treien de lesport, ho secaven i ho donaven al ganao ; si estava sucos
a voltes eixien borratxes les cabres ( Famorca )

Zea mays L. ( Gramineae vel poaceae )

Dacsera, la mata; dacsa, el gra; dacsar, el camp.
Panissera, mata de pais ( Agres ), la mata; pais, el gra; i panissar, el camp.
Altres noms: Moresc, blat de moro.
La tija: Canyot, en general a tot el territori; clar ( Alfafara ).

1071
La plomera o inflorescencia masculina o Vampia pancula terminal on s 'agrupen es
nombroses flors masculines:
Cap, en general a tot el territori ); plomall; espig; floc.
Despigonaven lo de dalt i ho portaven a gavelles per ais animals.
Descabar o tallar els caps ( Benissiv )
Caps per al matxo ( Tollos)
Fer espigons de dacsa ( Cocentaina )

Les pallorfes, pallerots o pallocs es fan servir per a donar de menjar ais animals, sovnt
com a farratge dhivem; i per a omplir o farcir una sort de matalafs o matalaps runls
anomenats, mrfegues ( Bellreguard, Foma, La Font dEn Carros, Agres, Alzira, } o
mrfgues ( Rfol dAlmnia,).
Lespig partit o xacat per a donar a menjar els animals ( Piles, Agres, )
El beuratge de seg de dacsa per a criar les gallines i els porcs.

2.- Plantes poc o ocasionalment comestibles

A m aranthus blitum L. ( A. lividus., A. ascendens Lois ); Am aranthus blitoides S.

Watson.; A m aranthus hybridus L.; A m aranthus m uricatus Moq.; Amaranthus
retroflexus L..\ A m aranthus viridis L. [ A. gracilis Desf. Ex Poiret ]. (
Chenopodiaceae )
La soca-roja s una brossa molt fresca, s tendr i t molta aigua, i a lestiu els agr rrolt
ais animals tan els conills com els borregos, vaques i bous ( Bellreguard )
Sho mengen els animals ( Castellonet de la Conquesta )
Els blets per al ganao . N hi ha de moltes classes ( Salem )
Els blecs per ais bous ( Rafelcofer )
N hi ha ablets de moltes classes, i tots sn molt bons per al ganao ( Almiser )
Per ais borregos, cabres, bous, se la mengen tots els animals, fins i tot els conills (
Beniopa)
Els blecs descagarriten els conills ( La Font de la Figuera )

A risarum vulgare Targ.-Tozz. (Araceae )

Rapa; cresolera, cresola, cresols, cresolet, cresolet de fiare; farolets; dragoneta; cucot;
fiare cugot.
Ho fusen els porcs (Ebo)
Abans es donava ais porcs ( Xbia )
Feem cabafos de fulles de rapa per ais porcs. Per no se la menjava el ganao ni els
bous ni cap altre animal ( Benimaurell)
Fulles de cresoleres per ais porcs. Per els animals tant el cavallar com els bous i els
borregos han anat triant-lo i sempre se lhan deixat en el pesebre tamb. Ara lagret sha
apoderat de les cresoleres ( Miramar )
Falcats de rapa per ais porcs ( P ego)

1072
Brachypodium retusum (Pers.) Beauv. [ =Brachypodium ramosum Roemer &
Schultes ] ( Gramnies o pocies )
Fens, fenasset, fens rutllet, fens de botgeta; serrello, serrallet; server; servero.
El fens solen tocar-lo els animals si sn anys de seca ( Penguila )
El fens allarga la vista i acurta el pas diuen els pastors illauradors de Pego i de
Pedreguer per la fam que deixa, donant a entendre elpocaliment i la baixaqualitat
nutritiva daquesta herba.

Psoralea bituminosa L.
Leguminosae vel fabaceae
Girasol de marge ( Ebo ); girasol ( Castells de la Serrella, Trbena, Famorca, Fageca,
Tollos, Ebo, Beniaia, Catamarruc, Foma, La Font dEn Carros, Alfauir, Almiser,
LOrxa, Pedreguer, Agres, ); trbols pudents ( Pedreguer ); carbonera ( La Llosa de
Ranes )
Per a donar de menjar ais animals- matxos, -amb fens i palla de casa ( Beniaia)
El ganao sho menja molt. Aix s una pastura meravellosa. lo ne feia per ais conills
( Almiser )
SeT menja el ganao pero poc ( Trbena )
Tamb se1 mengen els animals, en flor i tot ( Agres )
Sho mengen molt les cabres pero desprs la llet fa pudor ( La Llosa de Ranes)

Plantes que procuren brots i llavors comestibles p er les aus i Vaviram:

Amaranthus blitum L. ( A. lividus., A. ascendens Lois ); Amaranthus blitoides S.
Watson.; Amaranthus hybridus L.; Amaranthus muricatus Moq.; Amaranthus
retroflexus L..\ Amaranthus viridis L. [ A. gracilis Desf. Ex Poiret ]. (
Chenopodiaceae )
Quan est gran la soca-roja, les llavoretes se les mengen molt els gafarronets i les
cagameres, al llarg de tot lestiu i sobretot de cara la tardor quan el menjar escasseja (
Bellreguard )
El gra de lherba-roja agrada molt ais pardalets com el ravanell ( Miramar )

Centaurea aspera L. subsp. stenophylla ( Compostes o asteracies)

Bracera; clavellets; enganyaladre.
Ram de bracera amb les cabotetes granaes per a escampar pels volts del reclam de
carganeres - gbia amb el msele tancat - ( Castells de la Serrella )

Heliotropium europaeum L. ( Boraginaceae )

Herba paissarellera ( Balones, A lcoi,), herba paixarellera ( La Font, Beniopa, X eresa,),
herba patxarellera ( Bellreguard, Gandia, Calp, ), herba paixarella, passarella o herba
passerella.
Alacranera ( Cocentaina)

1073
Altres noms populis: Herba berruguera, mira-sol, cua descorp.
s lherba escollida per a atrapar o cafar aucellets en el filat, especialment el paissareL o
patxarell ( Balones )
Faig un manoll deixa herba per a cafar el paissarell ( Balones)
Seca, seca es quan se la mengen els paissarells i tendr els verderols, quan encara queda
alguna floreta ( Beniopa)

Inula viscosa (L.) Aitn [=Dittrichia viscosa (L.) W. Greuter ] ( Compostes o

astercies )
Olivarda; jolivarda, joliverda, julivarda, juliverda.
Llavors per a les cavameres ( Benifallim )
La jolivarda s el pa de les cagameres ( Gorga )

Parietaria judaica L. [= P. difussa Mert. & Koch; - P. officinalis auct.J ( Urticciesj

Morella roquera.
Fa que les gaines que en mengen, ponguen ous de rovell ms groe ( Castell de [es
Gerres,).

Portulaca olercea L. ( Portulaccies )

Verdolaga, a tot el territori.
Els granets de la verdolaga per ais pardalets ( Alcal de la Jovada )
Fulletes per ais pardalets ( Pedreguer). Fulletes i llavors de verdolaga pels gafarrons i
carganeres ( Pedreguer )

Urtica urens L. ( Urticcies )

Ortiga; gordianes, guardians; serenator; pica-mato, mara-gato, pica-pato, pato.
Excitant: ma mare les tirava a les gaines per a que pongueren ms ous ( Pego )

Plantes no comestibles. Plantes toxiques. Rebuig.

Matapoll
Lletregueres

Coronilla scorpioides (L.) Koch ( Lleguminoses)

Anemor, nemor, herba de Penamor.
Aix es menja la cam. I s un veneno que el ganao no toca ( Alcoleja )

1074
BOTNICA MGICA DINICA

Sovint amb finalitats teraputiques i altres voltes no, trobem que les plantes han estat
utilitzades i encara ho sn envoltades dun enfilall de creences i rituals que perviuen
actualment portats per la tradici des de lantigor.

Adiantum capillus-veneris L. ( Polipodicies )

Falzia de pou, falzia, franzilla, frenzilla, frengilla, trenzilla; herba de pou; herba
tremoloseta; busca-llibres.
Abans quan alguna xica perda el novio se li aconsellava que portara fulles de falzia
dins les espardenyes per a llevar-se la tristor ( Benial, Benissiv ).

Aesculus hippocastanum L. ( Hipocastancies )

Castanyer bord; castanya borda.
Com larrel del panical i les carxotetes de sant Joan, les castanyes bordes es fan servir a
tall damulet mgic, portant-ne una o tres o qualsevol nombre impar, dins de la butxaca
o en una bosseta de tela penjant del coll, o simplement tenint-les a prop sobre la tauleta
de nit per a casos dalmorranes, migranyes i reumatismes.
Ma mare quan era xiquet posava castanyes bordes en un tabaquet dins la cmoda per a
les almorranes, i tamb, unes pinyetes ( Leuzea conifera ) en una bosseta ( Beneixama
)

Agave americana L. ( Agavcies )

Pitera; fil-i-agulla; atzavara.

Remei mgic contra la gelosia, per a llevar els zels deis xiquets, com tamb es fa amb la
palera. Es penjava una pitera del sostre de casa, o si ms no, shi amenafava al xiquet
amb la vergonya de declarar pblicament la seua feblesa ( Bellreguard, Tibi, )

Ajuga iva ( L . ) Schreber ( Labiades o lamiacies)

Sempreviva, sempreviva vera.
Per a les almorranes: Es cullen nou ullets i es posen dins una bosseta o gasseta, i es
penja del coll tocant la pell ( Beniarrs)

Allium cepa L. ( Liliaceae )

Ceba.
Una ceba crua partida en quatre trossos i posa damunt la tauleta de nit per a llevar la tos
deis xiquets. Tamb hi ha qui posa la ceba talla a rodanxes en aigua ( Pedreguer).
Entre les maneres i fets que tenim per a predir el temps , ens reporta Rodolf Ivars
Serra al Calendari deis Brillants, jo faig s dun costum etnogrfic conegut ja pels
meus avantpassats, aquest es basa en les observacions de la nit de Sant Joan amb els
clafolls de ceba i en la florida del capoll de ceba silvestre o ceba porrera.
Els clafolls de ceba de la Nit de Sant Joan es fa de la segent manera: agafes una ceba i
la parteixes pe mig i traus dotze clafolls que no estiguen badats, els poses un pessic de
sal i els deixes al replanell de la finestra ( per evitar la rosada ) en fila de llevant a

1075
ponent. A lendem els mires i segons la sal que hi haja desfeta, predirem el temps. Si
no sha desfet s que eixe mes no plora, si sha desfet un poc, plour poc i si sha desfet
s que eixe mes plour. Si sha desfet poc, plour poc, i si sha desfet plour ( senn
que el primer clafoll correspon al mes de gener i aix successivament.)
Una altra versi del Calendan de les Cebes, ens la donen al singular pobl de Gata: La
Nit de Sant Joan es posen 12 clafolls de ceba, cadascun amb un paperet escrit baix anb
el nom de cada mes de lany, i es posa un pessic de sal dins de cada clafoll. Es deixa tota
la nit a la serena. Lendem hi ha clafolls que la sal sha tomat aigua que indica pluji, i
segons que tiga ms o menys aigua el mes ser ms o menys plovedor. Els clafolls que
la sal est seca indiquen que el mes corresponent ser eixut.

Aristolochia paucinervis Pomel ( Aristoloquicies )

Carabasseta de pobre, herba pudenta, corretjola borda, brossa de sapo.
La soqueta. Se li passa un fil i es penja del coll per a fer passar el mal de queiial
(Beniaia)

A rundo donax L. subsp. donax. ( Gramnies o pocies )

Canya.
El ritual de PASSAR les CANYES

Per a curar o adobar el cluixit , cruixit, vencill, estir o esllomadura a causa duna
mala posici o duna forqada desmesurada de la columna vertebral.
La canya o les canyes es tallen, duna llargada concreta i secreta, el Dijous San: o
Divendres Sant, els nics dies en que es pot revelar el preg secret que acompanya el te
i la llargada de la canya. La canya s millor que estiga feta, grogueta , perqu dir
ms. Si s grossa es parteix longitudinalment en quatre trossos o en creu. Si es primita
pe mig, en dos. Sern dos tires de canya les que sutilitzaran en el rite curatiu. El
pacient i una altra persona, lacompanyant o qui vullga, un de cara a laltre, es sepann,
subjectant els extrem de les canyes amb les mans, sobre la cintura, de manera cue
aqestes queden en alt i paral.leles. Si alguna de les persones porta corretja cal que se la
lleve perqu bloqueja les canyes; la roba, encara que siga molt gruixuda, no li fa res.
La o loficiant passa tres voltes per davall de les canyes desprs de signar-se i tot
pronunciant el preg secret. Primer per un costat, no importa quin, i desprs pe contnri.
Si les canyes romanen quietes, s perqu no es tracta de cruixit, sin duna altra
patologa com lhmia discal. Si les canyes vibren, sacosten, corbant-se fins tocar-se i
creuar-se, assenyala el cruixit. Com ms mal nhi ha ms vibren les canyes. Es pot doiar
el cas, no freqent, que les canyes es corben cap a fora, que sobriguen; la ofichnt
consultada ens diu que aix li ha passat en cinc o sis ocacions i es tractava
dembarassades, una abans de saber-ho ella. Si s psicosomtic el dolor passa de
seguida. Si s una simulado les canyes no es mouen. Les canyes es passen tres des
seguits. N hi ha qui millora el primer dia o qui el segon o el tercer. Desapareix semp*e,
cert. En 45 anys que fa, han passat moltssimes persones, dac, de fora i de molfc
puestos . Mai he cobrat res a ning. Els diners sn per a mi una ofensa. M agrida
ajudar. Ho faig perqu sc aixina. ( Beniaij )
A ms del poder vivificador, tamb se li ha atribut secularment a la canya, com a h
vara de magraner, un poder mortfer, sobretot referit a les serps, les quals resulten ms

1076
facils despantar o de matar amb una canya, a colp de canya, especialment si s verda,
que amb una barra de ferro. Fins i tot es t la creen?a que la millor manera doccir una
serp s pegant-li damunt la seua esquena colpets molt suaus amb una canya verda
badada. Un poder que sel creia relacionat amb certs components de la seua saba que
resulten insoffibles per a les bestioles i salvatgines, per una altra banda del tot
innocents.

Circium arvense (L.) Scop. ( Compostes o astercies)

Calciga; calcida.
Per a les almorranes, portar damunt, en una bosseta o cartereta, nou cabotetes de calcida
( carxofetes ), seguit, incls dormint ( Benimaurell)

Cistus albidus L. ( Cistcies )

Estepa o estepera blanca.
Lestepa blanca posa baix del matalap per a les almorranes, com lherba blanca o
femetera ( Beniarrs).

Cuscuta epithymum L. ( Convolvulcies )

Cabell de la Mare de Du, cabellets del Nostre Senyor, cabellis; confitis.
Per a llevar les almorranes, passar-li la m per damunt de bon mat i dir-li bon dia (
Alcoleja )

Cynara cardunculus L. ( Compositae vel asteraceae )

Penquera, la mata; penca, el nervi gruixut de les fiilles.
La Nit de Sant Joan es deixaven baix del Hit tres carxofes de la penquera per a saber si
una xicona et volia o es quedava igual. Es sofrimaven un poc i es deixaven en trra amb
tres paperets, cadascun amb el nom duna xicona o xic que li tenies volen9 a, enrotllaets
al pe 9 onet de les carxofes. Si una flor sespigava, brotava i treia el blavet, el volien; i si
no res ( Fom a)

Eryngium campestre L. ( Umbelliferae vel apiaceae )

Card panical, o simplement, panical.

A.- Per a evitar, previndre o tractar, curar les irritacions o cremors cutanies produides
per la suor o lescaldat de les aixelles o engonals o peus, que apareixen normalment
durant les faenes dures del camp o les llargues caminades:
Aquets s es pot qualificar de mgic, a tall damulet preventiu, pero potser el panical
exhale alguna essncia que dissipe o anul.le els components de la suor que irriten o
inflamen la pell.
Mon pare sel posava en la corretja quan anava a llaurar ( Beneixama ).
Portar un trosset darrel, un tronxet, dins la butxaca o damunt contra lescaldat ( Ebo ).
Tronxet darrel de card pemical per a lescaldat; canviar a lany ( Parcent).
Tronxet de card perical per a lescaldat ( Rafol dAlmnia, Benimeli, Fleix,
Benimaurell,)

1077
Collar de tronxo o canut de pemical per lescaldat. Imparells. ( Gorga)
Tronxo sec de card perical, que toque la carn; i no tescaldes ( Foma )
Larrail per a lescaldat pos en la gorra ( Ondara )
Contra lescaldat de la pell en gent suaora, portant un canudet darrel penjat al coll com
un collar ( Benial).
Es posa en el coll un canudet de card panical per a lescaldat ( Almudaina )
Per a lescaldament de la suor. Penjar del coll amb un fl un o dos canudets del trono.
Canviar a lany ( Beniarrs )
Collaret de troquet de panical per a lescaldat ( Alcoi, Benimarfull)
Panical per a si sescaldaven. Es posaven un tros dins de la bujaca o una pulsere o
collar quan anaven a segar per a no escaldar-se. Ma mare sempre en portava tres trossts
( Agres )
Canut de tronxo de panical per a lescaldat. Tallar quan encara est verd; sha de secar
dins de la persona ( Albaida )
Una rameta deixes i no tescaldars, un tronquet que toque la cam, ja pot fer cala i
suar i ser delicat de la pell ( La Pobla del D uc)
Per a lescaldament. Un nuguet a la panxa, baix la faixa o la corretja ( F om a)
Per a lescaldat, et penges una soqueta al coll ( Castells de la Serrella )
El canudet del card perical per a les persones que patixen descaldar-se, portar damuit i
que toque el canudet la persona ( Tormos )
Portar en la bujaca un tros darrel per ais escaldats ( B iar).
Si ests escaldat piques el card pemical o el poses un pef de fulla en la boca ( Trbena
)
Collaret de trossets de canyeta o canudet de panical, amb un nombre impar ( 3,5,7..),
per a lescaldamenta ( Castell de les Gerres,).
Per a no escaldar-se. Es talla a trossets el canudet que fa la flor quan la planta est seci.
Es passa un fl o cordonet per dins i es penja al coll. No el preocupes que no
tescaldars mai N hi ha qui es col.loca el canudet en el peu ( Catamarruc).
Per a no escaldar-se. Arranques la fulla com una penca, lleves lo punxs i ho poites
damunt cru. Hi ha qui porta larral ( Cocentaina )
Una fulleta de card perical en el sombrero per lescaldat ( Gata )
Si es porta a les bujaques evita escaldar-se ( Quatretonda)
El card perical per a lescaldat ( Xal )
Per a lescaldat o escaldamenta. Val tota la canya, tronc o asper. Millor els nucs de
baix. Es talla a trossets. Un nuc prou. lo li faig un foraet en un fl daram i desprs li
pose la cadeneta ( Pego)
Canudet del tronxo per a lescaldat ( Benialfaqu)
Collaret de panical per a no escaldar-se les engonals. Collaret de set trossets i set
nuguets ( Alcoleja )
Collar de tronc o canut de panical per a evitar lescaldat quan estvem segant blat. Filde
cot gros i enfilvem el canut per dins entre nuc i nuc ( Penguila )
Per a la suor senganxa un trosset de canudet de panical - tronxo o qualsevol part - que
toque la cam ( Penguila)
Canut de raleta de panical per a lescaldat, en collaret o enganx a la cadeneta, que
toque la cam ( Benifallim )
Per a lescaldamenta; tronxo o soqueta a lorella, que toque la pell ( Benidoleig ).
Bast de card perical - soqueta, no pes ni arrel -, tel poses a la butxaca i no
tescaldars mai ( Benimaurell)

1078
Aix es bo quan un est escaldat. Un tros de tronxo o pe? de fulla i que toque la cam (
Alcal de la Jovada )
La fulleta del card perical enrotllaeta en un paperet dins de la bujaca, i li alivia 1escaldat
o escaldamenta de les engonals o de baix del bra? a les persones que suen. Seca i vella
funciona encara ( Pedreguer )
El canut del perical per si alg sescaldava. Es passa un fil per dins i un trosset que et
toque la cam prou ( Beniopa )
Canutet de cardina per a les escorcedures o escaldats ( Alfauir)
Portar una fulla dins la cartera per a lescaldat. Des de que la porte ja no m escalde.
Abans fent marge de la suor i de la pols arribava a fer-me sang en les engonals. Tamb
per a les criatures, penjaeta en el collet dins dun plstic ( Barx )
Una fulla enrotll de card penical en un paparet i port en la bujaca per a lescaldat (
Gata)
Larrel del card perical arranc i bullida diu que es bona per a llavar els mals deis
engonals ( Benissa )
Per al mal de queixal es posa un trosset darrail que toque la cam, penjant del coll duna
veta negra amb nou nucs ( La Torre de les Ma?anes )
Rosari o collar darrail de panical amb deu nucs per al mal de queixal. Un nuc per al
trosset darrail que penjar del coll, huit en el cordell i el que fa deu per a nugar darrere
del coll ( Benilloba )
Collaret de canut sec de panical per a dentar els xiquets ( Ares del B osc)
Collaret de trossets de canudet de panical, nombre impar, per a que no baven els xiquets
( Castell de les Gerres,).
Tros darrai'l de panical penjant del coll o estaca en el sombrero o en la corretja per a
la gent que sescalda, i per a les almorranes ( O tos)
Panical collit sencer i deixat a trra en casa per a les almorranes ( Benifallim )
Portar en la bujaca un tros darrel per a les almorranes ( B iar).
Colliem una mata de panical el mat de Sant Joan abans que isquera el sol; i la penjvem
ais corris on hi ha gallines, per a les puces ( A lcoi)

Ficus carica L. ( Moracies )

Figuera.
La Nit de Sant Joan ais xiquets trencats o hemiats els passaven per una branca partida en
dos de figuera ( B arx).
Figuera borda pas trencats . Rama trenca pero no del tot. Rodar la branca trencada
amb la bena que portava el xiquet trencat . Passar per damunt el xiquet hemiat tres
voltes. Un deis hmens li han de dir Joan i laltre Pere. Dame Pedro, toma Juan (
Benimassot)

Leuzea conifera ( L . ) DC. In Lam. & DC. [ Centaurea conifera L.]

Compositae vel asteraceae
Carxofa o carxofeta borda, carxofeta o carxofetes, carxofeta de muntanya, carxofeta de
sant Joan, carxofa almorranera, carxofa per les almorranes, carxofeta de plata); sabateta
de la Mare de Du; greixamfabegues;

1079
Eixes carxofetes per a les almorranes, deixar-ho on ms ests o baix del matalap o el
Hit ( Fageca )
Per a curar les almorranes. Es porten tres cabotetes damunt ( Vilallonga de la Safor )
Portar tres carxofetes bordes en una bosseta de roba que toque la cam per a es
almorranes ( Alfauir)
Per a les almorranes hi ha qui la porta damunt i hi ha qui la posa en un got dins de
Thabitaci ( Tollos)
Per a les almorranes ( Beniarrs,)
La carxofeta seca les almorranes ( A lcoi)
Es posen carxofetes damunt de la mesita per a les almorranes ( Palma de Gandia)
La cullen i la posen al costat de les amfabigues per a fer-les crixer ( Gata )
Posaven eixes carxofetes en les amfabigues per a que cresqueren i fer-les ms grans i
boniques. Primer ho bollien, desprs estacaven les carxofetes baix de les amfabigue, i
desprs les arruixaven en laigua de les carxofetes ( Jess Pobre )
Tamb sens ha informat de la utilitzaci de la carxofeta a tall de barmetre casoli o
indicador de loratge, si a m ve, com la carlina a les terres pirinenques; ja que les
carxofetes sobrin quan fa bon oratge o temps sec, i es tanquen quan entra la humitat.

Ballota hirsuta Bentham [= Ballota mollissima Bentham ] ( Labiatae vel lamiaceae)

Manrbio, en general a tot el territori, manrbio blanc, monrbio; malrbio.
Pixar tots els matins una mata, sempre la mateixa, fins que es seque per a curar Paliar;
pot tardar un parell de setmanes ( Alcoleja )
Antigament quan tenien Taliacr anaven a pixar el manrbio ( T ibi)
Vaig agarrar laliacr, i em van recomanar que posara una garbeta daix en un pot i cue
desprs orinara en el pot quan tinguera gana, i anava consumint-ho i em vaig cura* (
Rtova)

Olea europaea L. var. europaea [= O. sativa Hoffm. & Link ] ( Oleaceae)

Olivera, olivera de cultiu o dempelt, Tarbre, a tot el territori.
Per a tombar berrugues, aqestes es compten un dia de lluna nova davall duna oliven (
Gandia ) o sagarren tantes fulles dolivera com berrugues i es colguen en un fcrat
doblades i quan es sequen les fulles tamb es sequen i cauen les berrugues ( Vilallongi)
Fer un clotet a m en un bancal dolivera i colgar dos fulletes en creu per berruga, fns
40 si calguera; quan es podreix sen van les berrugues ( Otos )
Per a curar un mussol un familiar colgar tres fulles dolivera sense que ho spis el
malalt ( Gandia)
Una rama dolivera que fa?a forca, fan gastar el nostres saurins per a portar a bon teme
la seua tan delicada i til tasca de trobar laigua amagada ( Planes )
Els rams beneits dolivera servien per a protegir la casa de les pedregades quan nhi
havien tronades ( B arx). Es cremaven unes rametes dolivera del Dia de Rams a la pcrta
de casa amb els ferros de la llar a lenrevs ( Beniaia)

1080
Potentilla reptans L. ( Rosaceae )
Poteta de Crist.
Posar un manollet de fulletes- 9 o 12- lligaetes del pe? i pinfades baix de la camisa, a
Pagada de damunt de la mamella esquerra. Quan sassequen es canvien, i en dos o tres
voltes fora ( Beniarrs )

Retama sphaerocarpa ( L.) Boissier ( Leguminosae vel fabaceae )

Ginestera; retama; retrama; fiquera, herba deis fies.
Per a llevar les berrugues. Es fa un nuc en cada ull per berruga. Cal nugar fort pero
evitant que es trenque, perqu si es trenca o es desfa, no va. Tampoc ha de saber Tamo
de les berrugues on para la ginestera. Cal que el nombre de berrugues donat siga exacte,
si senganya en una per dalt o per baix, tampoc va. Mai m ha fallat ens diu, Benjam,
el vell comunicant. No, s quantes berrugues he tombat en esta vida , i remata la
ora, Incls de Valncia han vingut... ( Catamarruc)
Per a tombar les berrugues i fies fent un nuc amb les puntes de les seues fines i flexibles
raines ( LOrxa)
Si es fa un nuc en una de les seues rames amb la m on han desaparegut els fies, aquests
desapareixen al cap duns dies ( Quatretonda )
Amb el mateix s i tcnica - tants nucs com berrugues - i colgant baix trra dos fulles
dolivera en forma de creu per berruga ( Beniarrs )
Fan nucs a la retrama per al mal de queixal ( Benimarfull)
Per a les barrugues. Agarraves rametes, que pareixen aspart, i a cada barruga un nuc,
tres barrugues, tres nucs ( Beniatjar )
La ginestera per a curar les berrugues i el mal de queixal. Es fa un nuc per berruga, i no
el t de vore ning ( Otos )

Ruta graveolens L.
Ruda vera ( Benissa )
Vora antics masos, on es cultivava per a protegir la casa i fer-ne s com a remeiera.
Bo tindre-la a casa ( D nia).
Portar unes fulletes de ruda en la bujaca per a llevar els dolors del reuma ( Benial-
Benissiv).
Portar un ramet de ruda damunt - la bujaca - per ais vrbols .
/ / altra planta de la por era la ruda, petita i lletja, i la seua color era com si alg hagus
afegit un perol de pintura negra, dins del cossi en el qual el Nostre Senyor acabava
d amanir la pintura verda i brillant de tintar les plantes. La rudafeia pudor, i encara que
estigueres Uuny de la mata senties la bafarada.. I no s si seria per la pudor o per qu,
pero s el cas que la ruda espantava les bruixes, i per aix quan naixia un nen la comare
posava una branqueta de ruda en lafinestra de la cambra de la partera, i laficava dins
d un gotpie d aigua per fer-la durar ms dies. I quan bolcaven el nen de bolquers, tamb
li lligaven una altra branqueta de ruda, i li la lligaven amb la mateixa agulla del relicari de
domas brodat que duien totes les criatures. I en acabant la more i les avies i la comare, i
les veines que entraven a tafanejar l aixovar del menut i el cobertor del llit de la partera,
sospiraven tranquil, les perqu grades ais dos amulis ja no se 7 podrien emportar ni les
bruixes ni el dimoni.

1081
Carmelina Snchez-Cutillas. Matria de Bretanya: p. 84

Hi ha una deliciosa can9 sefard que canta Savina Iannatou, que c o m e ta aix:

Una matica de ruda,

una matica de flor,
hija mia, mi querida,
dime a mi quien te la di.

Me la di un mancevico
que de mi s 'enamor.

1082
BOTANICA RELIGIOSA i FESTIVA DLANICA

Mar, trra, hdmens, aucells, bsties, peixs, plantes, herbes, e totes coses vivents, e tot
quan s a servil de Nostra Dona.
Ramn Llull. Blanquerna: Llibre de Ave Maria

Quan a Vhora foscant Viniciat s encaminava a la cova sagrada amagada en la soledat

del bosc, a cada pas noves impressions provocaven en el seu cor una emoci mstica.
Les estreles que brillaven en el cel, el vent que agitava les fulles, la fo n t o ullal que
corrien remorosos cap a la val i fins i tot la trra que xafava amb els seus peus - tot era
div ais seus ulls, i tota la natura que el voltava despertava en ell un piets estremiment
davant els poders infinits que acten en l univers.
Franz Cumont, Die Mysterien des Mithra, esmentat per C.G. Jung a Smbols de Transformaci, per tal
dil.lustrar ali tocant a la relaci deis antics amb la natura.

Al comenfament del segle XVII, sir Thomas Browne va poder escriure: La natura s
Vart de Du. El concepte de que hi havia dues Escriptures Sagrades, la Natura i la
Biblia, era com en el Renaixement Tot era una imatge reflexa de letemitat.

Fem esment ac de les herbes i arbres que per llur s formen part cabdal o marginal en el
transcurs dalguna festa popular o celebraci religiosa. A ms reproduim el llistat de
plantes que porten algn nom directament relacionat amb la vida religiosa o alguna
festivitat.

Les herbes i els arbres tamb han jugat un paper cultural i social ms ntim, bo i entrant
a formar part de les festivitats religioses i dorigen paga, o en les dites i can?ons del
pobl, en la rondallstica, les contarelles i llegendes, en la pintura, la literatura, la poesia
popular i culta i daltres manifestacions artstiques. Com les rondalles i les llegendes, les
festes populars pertanyen al territori de Tnima, de la imaginaci, deis somnis,

El cristianisme popular t poc a veure amb la Teologia o la llista deis papes i s

susceptible de ser estudiat com qualsevol altre sistema de ritus i creences. Daltra banda,
segons sembla, en ell hi subjauen idees i comportaments que, estrictament parlant, no
sn cristians, fins i tot shi podrien detectar de precristians. sobre aquest tem a, complex
i apassionant, veure uns escassos pero suggestius apunts a La primitiva cristiandat
valenciana dEnre Llobregat. La bibliografa, pero, s descoratj adora. No disposem de
cap estudi antropolgic sobre les festes populars valencianes que pose de relleu les
seues vinculacions amb el mn religis precristi. Hi ha, aix s, alguns articles i
ressenyes interessants, pero puntuis i esparsos, a ms de les extravagants especulacions
acostumades.
Enre Sria. Medicina Popular a la Safor. Revista Ullal 7-8 / Tardor-85

Cal esmentar entre les especies botniques relacionades amb alguna festivitat religiosa o
ritual religis, sovint darrel paga, i encara vius, hui en dia, dins del territori:

La planta primaveral de larbre ( Populus nigra L. / Salicaceae ) a Planes.

1083
 Les enramades de murta ( Myrtus communis L / Myrtaceae ) i de fulles dhedn (
Heder helix )o dom o olm ( Ulmus minor Miller [= U. campestris auct.] / Ulmaceae
), de salvia ( Salvia blancoana Webb & Heldr.subsp. mariolensis Figuerola ), de
manrbio o malrub pelut ( Marrubium vulgare L. / Labiateae vel lamiaceae )
Lofrena de les alfabigues ( Ocimum basilicum L / Labiatae vel lamiaceae ) a Gata,
Foma, Sollana o Btera.
La romera de les canyes (Arundo donax L. subsp. donax / Gramineae vel poaceae ) de
Castell de la Plana.
La festa camperola i romiatge del romer (Rosmarinus officinalis L. / Labiatae o
lamiaceaes ) de Xal.
La festa camperola i romiatge a Permita deis cgols a Ontinyent.
La benedicci protectora de 1olivera ( Olea europaea L. var. europaea [= O. saWa
Hoffin. & Link ] / Oleaceae ) i del llor o llorer ( Laurus nobilis L. / Lauraceae ) el
Diumenge de Rams.
La flor de la salpassa ( Helichrysum stoechas ( L. ) Moench / Compositae ?el
asteraceae; Vinca difformis Pouret / Apocynaceae; Ranunculus bulbosus L. susp. aleie
La recerca solsticial de la llavor de la falaguera ( Pteridium aquilinum (L.) Kuhn [=
Pteris aquilina L.J
Les garlandes i corones de Santjoanets, flors dngel o vidriella (Clematis flammula l. /
Ranunculaceae ) i de verbena la nit de Sant Joan a Xbia oRtova.
Les arcades de teix ( Taxus baccata L .) a Agres.
El ritual protector deis brots de julivert a Sant Panera? de Silla o el Roman o la Safor.
Ls de la palera (Opuntia ficus-barbarica) com a remei o ritual mgic contra la gelosia
en les festes de la Mare de Du de Benilloba.

Ls pirotcnic del galzeran ( Ruscus aculeatus L ), anomenat justament cueta de tro a

Castells de la Serrella i gam tronaor a Llutxent.

El festival de foc en el solstici dhivem amb atxes,torxes o xameles o mitxoles i

maixales despgol ( Lavandula latifolia Medicus / Labiatae vel lamiaceae ) a Castell,
Famorca o Fageca; de belatge a Beniarrs o despart a Petrer o Onil.
Les aparicions i construccions religioses conspcues al voltant del llidoner o lledoner (
Celtis australis L. / Ulmaceae ) a Agres, Llutxent, Sant Jeroni de Cotalba, La Murta
d Alzira o la Verge del Lled de Castell.

El Dia de lAixbiga. Era el Dia de Cendra. Anaven pe terme bufant els coms i les
caragoles amb laixbiga ( Fageca)

1084
Arundo donax L. subsp. donax.
Gramineae vel poaceae
Canya, a tot el territori, la mata i la seua tija; plomall ( Bellreguard, Gandia, F o m a,);
gim de la canya ( Daims, ), txim de canya o de la canya ( Bellreguard, Grau de Gandia,
Marells de Rafalcaid,), flor de canya ( Cocentaina ), la inflorescencia.
La utilssima canya, que en lantigor se li atorgaven poders oraculars i era un senyal de
reialesa, s, a ms, tinguda per uns deis vegetis de ms for5 a vivificadora i ms
perdurable, possiblement per la tenacitat que oposa davant de les agressions i intents
dextermini, rebrostant una i una altra vegada amb una vigoria renovellada de davall
de la destrossa del fal? o de la flama.
Joan Amades en el seu impagable Costumari Caala, el curs de l any parlant de la
festa del Corpus ens diu que: A Nules, en terres de Castell, fan les barraquetes. En
la placeta del Rector, immediata a T abada, planten dues rengleres de barraques, fetes
amb tres canyes verdes plantades a trra, lligades per la part superior per mitj de
cintes i garlandes, totes guamides de flors i de verdor. Sota de cada barraqueta shi
asseu un infant, que contempla el pas de la process, la qual desfila per entre les dues
rengleres de barraques.
Tamb es guamien barraquetes, per al pas de la process, dins del recinte del convent
de les monges claretes. La canya, amb la qual s constmen, com hem dit, les
barraques, s considerada com un deis vegetis de ms for?a vital.
En aquest mateix sentit cal anomenar la molt popular, festiva i exultant romera de les
canyes a Termita de la Magdalena de Castell de la Plana.

Celtis australis L.
Ulmaceae
Llidoner, en general a tot el territori; allidoner ( Agres ), llidroner (Callosa dEn Sarria,
); lledoner ( La Vila joiosa ); llironer ( Penguila, com tambllidoner ), lidroner (
Trbena), Tarbre. Llid, allid, llidr, lled, llir, lidr, el fruit.
El llidoner s, dins de Tescatologia sufl, Tarbre que delimita la frontera del sptim cel,
s a dir, la darrera e sta b a celeste. El gran mstic cairota Ibn al-Farid ( 1181- 1235 ) en
el seu inspiradssim Poema del cam espiritual esmenta el nostre arbre en un deis
arravatats versos, bo i procamant que el cim del Cam s Tembriaguesa mstica davall
del Llidoner:
A la sobrietat tinc per la meua ms msera estanga
per l embriaguesa s el meu cim , davall del llidoner.
Sobra, potser, aclarir que en el cam sufl dascens espiritual, Tembriaguesa i la sobrietat
sentrellacen i es complementen sense preeminencia duna sobre laltra.
Aquesta relaci del llidoner amb lespiritualitat no ens hauria de sorprendre gens ni
mica ais valencians perqu molt sovint el troben a trra nostra voltant o presidint no
pocs paratges i llocs venerables com en el santuari de la Mare de Du del Castell
dAgres, en un deis quals ocorregu Taparici de Nostra Dona un dia de les acaballes
dagost de 1484, o Timposant i elegant llidoner del portal del monestir de sant Geroni
de Cotalba o el sumptus llidoner de Tencisadora ermita de la Consolado de Llutxent,
aqueix petit i polit poema amb versos daustera cal? i rims de rutilants manisetes, o els
que aombren i abracen la ben dre?ada torre i els vetusts murs del monestir de la Verge

1085
de la Murta dAlzira, sense oblidar la Verge del Lled de Castell i les fonts a ela
dedicades.
En aquest sentit Nelly Amold reporta en la seua Contribution a la connaissarce
ethnobotanique et medicnale de la flore de Chypre ( Pars: Universitat Ren Desearles
1985 ) que cet arbre est li aux vieilles glises, aux monastres, o les flruits taimt
mlangs la farine pour la prparation du pain.

Helichrysum stoechas ( L . ) Moench

Compositae vel asteraceae
Salpassa o flor de la salpassa ( Benissa, C alp,); flor o floreta de Pasqua ( La Font dEn
Carros, Biar,)

Per a escampar a Corpus ( Planes)

Per a ornar Les Creus de Maig en la Festa del Natzar amb lherba capotera -
Paroniquia argntea i P. capitata - i la garlanda - Lavandula dentata - ( Xbia )

La festa, ritual, joc i teatre de la salpassa, que de tot a9 t un poc o molt, s la vista
cerimonial que fa el rector a les cases de la parroquia acompanyat deis escolanets durmt
els primers dies de la Setmana Santa per a beneir-les amb aigua i sal. El mot prov el
llat salis sparsio, que vol dir espargiment de sal. Antigament, salpassa significaba
aigua salada per a beneir. Val a dir, que la salpassa es realitzava des de larribada deis
colons catalans a ledat mitjana fins ais anys seixanta en quasib totes les comarques i
pobles de les terres valencianes com aix mateix a les liles i el Principat, on sanomena
el salps o solps.
Entre les huit i les deu del mat, desprs de beneir 1aigua i la sal a la sagrestia, solia
eixir de lesglsia el capell vestit amb roquet i casulla, i antigament hi portava bonet,
amb el seguid descolanets abillats de roig i de blanc i portant unes manegvoles
campanetes per tal danunciar al seu pas larribada de la salpassa. El rector portava en
una m la creu i en laltra el salpasset, que podia consistir en una rameta de llorer, ccm
ais pobles de La Marina, o en un manoll de pls lligats al cap dun manee o en una bola
buida amb forats que es dipositava en una caldereta de coure que recollia laigia
beneida.
Al davant del capell i deis escolanets anaven tots els xiquets del pobl amb ures
maces, fabricades expressament pels fusters que rebien el nom de maces de la salpasia,
amb les quals colpejaven la vorera de la casa propera a visitar, acompanyant lenrerou
amb unes cazonetes tpiques:

Ous ac, ous all

bastonades al pleba.
Qui vol picar amb mi
que la meua s de p i ?
Qui vol picar en maga
que la meua s de carrasca ?

Les dones ja tenien parat laltar a lentrada de casa. Aquest consista en una taula
coberta per un tapet i al damunt un mantellet o tovalla de la salpassa, que sovint era un
element del dot de les dones. Sobre la taula o altaret posaven dos recipients amb aigia i

1086
sal, i un plat amb ous, i, a ms, dos ciris o llumetes, una imatge i una pitxer pie de flors
conegudes precisament com aflors de la salpassa, que segons comarques o pobles era
una planta distinta. Aix a La Marina era YHelichrysum stoechas ( L. ) Moench, a la
Safor el Ranunculus bulbosus L. susp. bulbosas i a Bolulla la Vinca dijformis Pouret
(Apocynaceae ).
Quan el capell entrava a la casa, la benea junt ais seus habitadors, i aix mateix Paitar,
laigua i la sal. Aquesta aigua beneda, antigament, es feia servir per a beuren la familia
en cas de malestars o malalties, sobretot digestives, i tamb per a les del bestiar, aix
com per a P aspersi de la casa; la sobrant se la guardaven per a la pila de la tauleta de
nit per tal de signar-se amb ella abans de dormir. La sal beneda soferia al bestiar com
un mitj dafavorir la fertilitat.
Laspersi amb un ram de llorer, la sal, el fet descampar aigua beneda per casa per tal
dassegurar la bona ventura, la fertilitat deis seus habitadors, del camp i deis animals.
La salpassa est esguitada de trets deis remotssims ritus a la Mare Natura, on la fertilitat
de la trra, deis animals i de la dona sn la finalitat essencial.

Laurus nobilis L.
Lauraceae
Llorer, en general a tot el territori; lloret ( Miramar )
Alcal de la Jovada t un llorer triat per fer rams per al diumenge de Rams, que creix en
les arriscades cingleres de la penya Roja o penyot de Patr. s el Llorer del Recingle de
la Penya Roja. Un recingle fondo que mira cap a la Val, en la fita de termes. Abans hi
entraven, sempre nhi havia persones atrevides, per a agarrar rames de llorer per al
diumenge de Rams. Sha fet sempre, tota la vida. Ara ja no, amb els jvens que nhi
han... ( Alcal de la Jovada )
A Palomar celebren el diumenge de Rams amb brancs de llorer.
Aquest s litgic ha estat ben arreplegat per Josep Pa al seu dietari:
13 dabril.- Diumenge de rams. Vaig a lofici. Olor de branques de llorer - que a
lEmpord en diem llor - i de cireres darbo?. Lesglsia s plena. La fressa que fan les
branques arrossegades per les lloses de pedra de lesglsia. El perfum s fort, rstic,
agradable. Les cuixes daurades deis angelets de laltar, la roba de la gent, els racons
foscos, Paire, les fustes i les reixes de lesglsia en queden impregnis. Lolfacte en
queda tan saturat que fa lefecte que tot el mn fa olor de llorer. s potser lnic dia de
lany que un altra olor despla?a la covada, dol9 a, de lencens, Pobreta agra que hi fan
les beates i el gust de la cera. Aquesta olor de llor ens retomar, al as, cada vegada que
a casa facin estofat.
Josep Pa . El quadem gris. Un dietari. P. 615, edici de 1969 de lobra completa; p. 589 en les edicions
posteriors.
Nelly Amold a la Contribution a la connaissance ethnobotanique et medicnale de la
flore de Chypre.( Pars: Universitat Ren Descartes 1985. ), ens reporta Els rams
fragants de llorer es fan servir a Xipre ( amb daltres plantes: tiges i flors de cabe?uda,
de murta, dolivera, etc. ) per a decorar el sepulcre de Crist a la Setmana Santa i Pasqua
i aix benets sn conservis tot lany en lesglsia. Els fidels poden collir-hi les fulles
benedes del lloer o de lolivera a fi de procedir a la fumigaci de les cases per fer
foragitar el mal dull o els mals esperits.
Lavandula latifolia Medicas
Labiatae vel lamiaceae

1087
Espgol, espigolera, a tot el territori.

Manollets o manolls despgol ben lligats per a agarrar amb les mans a tall de torxes
enceses que rodvem els xiquets en la festa de la Nit de Nadal ( Alcal de la Jovada)
El manoll despgol encs fa una flama que tenllumena com si fora una pila. lo bie
anat de nit dac a la Val ( de Gallinera) amb noms dos manolls despgol, un encs i
laltre baix del bra$. Eren grossos i ben apretats. Eixia vora les cinc de la matin i hi
arribava cap a les sis a Benissiv ( Alcal de la Jovada)
Per a fer xameles i jugar i fer festa al carrer. Un costalet despgol per a fer xameles
per a la Nit de Nadal ( Catamarruc ).
Per a fer amb un manoll xameles per a la Nit de Nadal ( Castells de la Serrella)
Per a fer xameles. Sino nhi havia es feen de belatge ( Gorga )
Per a fer xameles per a la festa de la Nit de Nadal i de Reixos ( Alcoleja )
Xameles despgol per a la Nit de Nadal. Sen feen costis i se nanaven a voltar; noms
es fea de nit ja comenfaven a voltar les xameles enceses pels carrers; i desprs el
ressopar anvem a entrar ais corris i les coves per espantar amb les xameles els pardils
adormits i cafar-los per a fer desprs un esmorzar.
Per a fer maixales ( sort de torxes lligades a un cordell) per a la festa de la Nit de Nadal.
Aixama ( T ib i). Falles ( Petrer ). Atxes. Botil, aixama daixames.

M arrubium vulgare L.
Lbiateae vel lamiaceae
Manrbio, en general a tot el territori ( Pego, Benissili, Beniaia, Benimassot, Fageca,
Biar, Beneixama, Tibi, Gandia, ), manrbio blanc ( Famorca ), monrbio ( Almiser,);
malrbio ( Trbena)
Per a enramar en Corpus amb camamirla i petis de rosa ( Alcal de la Jovada )
Enramades de manrbio en la provess de Corpus ( Fageca referit sobretpt a la ballota
hirsuta )

M yrtus communis L.
Myrtaceae
Murta i murtera, en general a tot el territori; murtolera ( Callosa dEn Sarri ), larbre.
Murt ( ); mrtol ( Callosa dEn Sarri), el fruit.
La murta per a adornar, una nvia o provessons Per festes tencarregaven una
crrega de murta com un lujo , i la pagaven b. Mon pare i io anvem a fer-la a la
muntanya de la font de lOm i sobretot ais barrancs de Benicolet ( O liva)
Escamp de fulles de murta davant la casa on vivia un majoral la vespra de la festa ( La
Font dEn Carros).
Per ais carrers a festes, quan feien una provess, en una comuni o a Corpus ( Almiser
)
Quan venien festes tiraven una escamp de murta per tots els carrers i davant de la casa
deis festers ( Castellonet de la Conquesta )
La murta sha gastat sempre per a enflocar els carrers i les portes de les festeres. Pero
hui enramen la mata ( Llutxent)
Per a enramar els carrers a Corpus ( Alelo de Rugat)
Per al Corpus amb roses ( Alfauir )
Abans feiem lenram de Corpus de murta, ara de mata ( Beniopa )

1088
Cal fer esment del significatiu i ancestral paper que ha jugat la murta, junt a daltres
arbres veins de rius i de fonts com lom i el baladre, i la no menys aromtica mata
{Pistacia lentiscus L.), a ms daltres herbes i arbres, en les festes populars
tradicionals deis nostres pobles i ho farem de la m, del gran coneixedor deis costums
i de les gents, i infatigable viatger deis nostres pobles, Bemat Cap, que escriu al seu
curios i enriquidor Costumari:

A les festes pobletanes, i dintre deis seus programes, figura - precisament el primer
dia - un acte anomenat entrada de la murta . I si sou al pobl en aqueix dia veureu
que, a lhora indicada, apareixen uns carros carregats de murta i baladre que els festers
- i la sempre addicta xicalla - sencarreguen desbargir per sobre els carrers encatifant-
los de verd i de flors ms o menys oloroses, tasca que, malgrat que les dones han de
fer la neteja de la part corresponent a la seua fa9 ana, s rebuda amb la natural alegra
que suposa saber-se de festa. A ms existeix el costum demprar les plantes
anomenades per engalanar les portes de les cases, on hi ha un fester o festera, fent ares
que posen de manifest el goig i la satisfaci daquells que han estat elegits per dur
endavant les festes patronals.
El dia assenyalat, els clavaris o maj oris - que tant se val - ixen de bon mat a la cerca
de la murta i el baladre que, com cada any, trabaran per les vorades deis rius - si nhi
ha riu pels voltants - o pels llits deis barranes - daquestos s que en tenen tots els
pobles - fent replega de branques fins carregar els carros a caramull. La murta - o
murtra - t les fulles verdes i persistents, les flors sn blanques i les baies, de color
blavs, es poden menjar. Amb el baladre cal anar amb molta cura perqu les fulles,
tamb verdes, sn verinoses i les flors, segons lespcie, sn blanques, purpries i
rosades. Una volta rematada la feina, carros i festers sencaminen cap al pobl on sn
esperats pels dol9 ainers que obriran pas pels carrers amb el so de les xeremites i
tabalets que conviden el veinat a la festa.
Per qu murta i baladre?. Segurament perqu sn plantes abundoses pels nostres
indrets, pero en aquells llocs on en manquen nempren daltres sempre que siguen
oloroses, perqu la tradici aix ho recomana des del vell temps en qu sinicia el
costum de posar pe trra una catifa vegetal per ali on haguera de passar lheroi de
tom, ja fos esportiu o militar. La prctica es pos de moda a les ciutats gregues primer
i a les romanes desprs on, a ms, circumdaven els caps deis afalagats amb corones de
llorer o dolivera, segons vulguessin retre homenatge a la intel-ligncia o a lesfor9
fisic.
A hores dara ls hi s, pero ha esdevingut de caire religis i lacte dencatifar els
carrers es fa per honorar la patraa o el patr - que han vingut a substituir els
campions esportius i els guerrers victoriosos - i que sern portats en process seguint
la ruta verda que ha mantingut la tradici que els pobles segueixen, rutinriament i
fidelment, sense adonar-se del simbolisme de lentrada de la murta i el baladre que no
s un altre que donar la benvinguda ais ser estimis.
*

Ecos daquest ancestral i festiu s popular de la murta els sentiren tamb ressonant de la
prosa lmpida i mgica de la fada Carmelina:
I les dones del carrer escampaven per sobre lempedrat deis costats i per sobre la trra
denmig, ramellets de murta i ramellets de flors.

1089
 i en sentir que ja venia pe cant el tabernacle amb la imatge de Jesucrist crucificat
preparaven els ciris, i el criat de mon tio Miquel els els encenia i Toniqueta la fadriia
vella portava les safates dargent plenes de ramells de murta.
i el soroll de la plvora i el flaire de la murta encatifant els carrers com si fc>s
lenrajolat de les cambres de dalt, i la revel.la en acabar de sopar, era la vida de debo.
Carmelina Snchez-Cutillas. Materia de Bretanya; p: 77 / 80 / 81

Ocimum basilicum L.
Labiatae vel lamiaceae
Alfbega; amfbega; alfbiga; amfbiga; aufbega.
Hi ha lantic, bo i sa costum popular, a tot el Territori Dinic i a la resta del Pas, de
cultivar alfbegues, amb molta cura i gust, les dones, sobretot les xiques jvens, les
novenganes i fadrnes, i de posar, a la primavera i a lestiu, cossiols daquesta plaita
fullosa i olorosa ais balcons i finestres de les cases i alqueries.
Per Santa gueda, sembra l alfbega, diu la dita popular, i a Beniatjar afegeixen:
i la ueleta que sabia, ixideta la tenia, reproduint la dita tan popular antany a tots els
pobles de les muntanyes de
l i a uela que aix dia, plantada ja la tenia.
Per Santa Agata, sembra l alfabrega;
dama garrida ja la t eixida, diuen al Principat.
Pe febrer trau l 'dlfabega del planter.
Al mes de maig es transplanta ( Beniatjar )
Per ali ms remarcable daquesta aromtica i volguda herba s el seu vincle amb el
cuite i la festa de la Mare de Du Git o de lAssumpci o Mare de Du dAgost, tamb
coneguda popularment com la Mare de Du de les Alfabegues, que en les poblacionson
encara se celebra - Gata, Btera, Elx- va unida a processons i al costum domplir i onar
Paitar i la imatge de la Verge dalfbegues, que a voltes sexposaven al llarg drna
setmana; i a la tradici del seu cultiu exclusiu per a la festivitat que contitueix tot un
ritus i un secret que resta a les mans dunes poques dones o famlies, que rivalicen
noblement, el qual comenfa el 5 de febrer, festivitat de santa gueda, jom en que es
planten les llavoretes, dacord amb la vella i svia tradici, i durant la primera lima
plena de primavera, s a dir, a Setmana Santa es trasplanten ais cossis i testos.
A Btera les belles fadrnes, abillades amb el barroc vestit tradicional, ofrenen a la Mire
de Du les munumentals i frondoses alfbegues en una fastuosa i flairosa process.
A Elx s costum el dia de la Mare de Du dAgost traure les alfbegues al carrer.
En el cas de Gata, la festa de la Mare de Du de les Alfbegues anava lligada tamb a la
ja desapareguda tradici del Cant de la Paloma, una composici que entonaven sis
veins la vespra de la festa mariana.
A Palma de Gandia tamb es celebrava La festa de les Alfagigues, la criab a de les qmls
corra a crreg de les festeres, clavarieses o majorales de la Mare de Du dAgost, i el
dia de la festa eren exposades dins de lesglsia. La dona que ens ho conta ens diu cue
sa mare les posava a lombra de baix de la figuera del corral i utilitzava per criar-les el
terrafem de les figueres. Tamb a Gata ens contaven el delicat detall de cobrir la mita

1090
dalfbega amb una finssima gasa mullada daigua; i la de regar-la amb aigua de
carxofetes de Sant Joan, dites precisament creixamfabigues i deixar-li desprs dues
carxofetes ais peus.
s una planta que simbolitzava la virginitat i la fertilitat, lamor de la dona jove i
casadora. En qualsevol cas la nit de noces no podia faltar 1alfbega a la cambra nupcial.
Collida la Nit de Sant Joan t virtuts mgiques i preserva deis mals, a ms devitar els
mosquits. Incita a Pamor i fins sen dna al bestiar per estimular la reproducci. A
Lleida Panomenen herba de fer-se estimar. Barrejada la pols en el menjar o la beguda,
acta com un filtre amors. Trobar un brot dalfbega s averany de prometatge o
daventures amoroses. Portar-ne un brot damunt fa trobar proms o promesa; pero si un
proms nofereix a una altra fadrna enamora a aquesta i prompte es baralla amb la
promesa, i si una xicona en dna a una altra li traspassa el proms. Els galants segueixen
P alfbega, la porte qui la porte, fins i tot assecada i polvoritzada.
Joan Soler i Amig: Fantasa Popular Catalana.
Aquesta relaci de la fosca i aromada alfgega amb Pessncia de la feminitat tamb ha
estat bellament copsada i expressada pels poetes:
veies el eos adolescent dempeus
com una vaga i delirant alfbega
dins de la safa; li corra Paigua
per sobre els muscles, vers els pits i vers
el ventre llis, i Pentrecuix gratssim.
Vicent Andrs Estells. Sonata a Isabel Mort a Elx.2; p.35.
Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llen?a flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van al9 ant.

una flaire es va escampant

fresca, suau i candorosa:
les aufbegues la fan:
sn les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.
Donzelles enamorades
dun nuvi esdevenidor,
escabellen les algbegues
perqu facin ms olor.

1091
Laufabega escabellada
s un encencer violent
que al lla g a r la flaire en laire
augmentaPencantament....
Joan Maragall
Mitologa:
Lingenu i picant conte de lAlfabega o de lAlfabegueta, arreplegat a Mutxamel jer
Joaquim Gonzlez i Caturla, a la Safor per Josep Bataller i a Gata, en una versi ns
picant per Mariv Pastor, on lalfabega, que aclareix el cor i lleva les penes , jugael
paper dinnocent i efica? reclam damor.

Olea europaea L. var. europaea [= O. sativa Hoffm. & Link]

Oleaceae
Olivera, olivera de cultiu o dempelt, Tarbre, a tot el territori.

Els rams beneits dolivera servien per a protegir la casa de les pedregades quan rhi
havien tronades ( Barx ). Es cremaven unes rametes dolivera del Dia de Rams a la pcrta
de casa amb els ferros de la llar a Tenrevs ( Beniaia)

No sn estranyes a trra nostra les aparicions maanes i les troballes dimatges de la

Verge Mara davall o dins la soca duna olivera; fins i tot, la seua fusta sha fet seivir
per a fer imatges seues, com la Verge de la Pau dAlcosseret de Planes. Fets que hn
palesa Taita estima que se li t a aquest arbre, i la relaci de la Verge Mara amb la
verge grega Atena, que tenia lolivera com a arbre sagrat dilecte:

Tibi. La tradici oral encara conta que un jom de lany 1445 quan Joana Amat, fllade
Tibi i cegueta, anava a portar aigua, se li va aparixer santa Mara Magdalena dalt duia
olivera del capdamunt del pobl, demanant-li que li abaren all mateix una ermita, i jer
tal que fora creguda fu que recobrara la vista.

Valencia. Verge de Montolivet. La tradici oral afirma que per lany 1350 un sollat
natural de Russafa, Pere Alfons Aleixandre, rere una derrota contra els sarrains foufet
presoner enterres palestines, i fent per fugir sencoman a la Verge Mara, la qual se li
va
aparixeren un lien? dalt duna olivera; veient el pes del qual es descoratj de poler
endur-sel i, plorant sadorm davall del dit oliu. En despertar-se es va trobar en la soxa
propia trra nadiua a tocar de Tolivera miraculosa en que shavia adormit. En el mateix
lloc es constru una ermita a la dita imatge santa.

Verge de TOlivar dAlaquas, la imatge de la qual fou trobada en un camp, junt aun
olivar, davall duna campana, per un llaurador que passava la relia amb un jou de bcus
quan corra lany 1300.

1092
Una tradici diu que la imatge de la Verge del Rebollet dOliva, la ms antiga del Pas,
feta de fusta de bedoll, la va trobar un pastor, que va copsar que les ovelles del seu
ramat
es paraven i sagenollaven ais peus dun rebrot o reboll d olivera, i en escarbar va
trobar
la imatge de la Verge soterrada.

A Beniaia, un grup de dones i dhmens vells ens afirmen que el dia de P Ascenci a les
10 ( solars ) del mat totes les fulles de les oliveres fan creu. lo tots els anys vaig a
vore-ho, i s cert

O puntia ficus-barbarica

A Benilloba en la Festa deis Fadrins de les Festes de la Mare de Du de Setembre, en

que es fan Les Danses en la plaga del pobl on hi ha intercanvi de parelles, per tal
desquivar la gelosia, en tots els carrers que aboquen a la plaga del pobl posen una
corda dun costat a laltre i pengen les fulles de figuera de pala all.
Passen una corda i pengen una pala per ais zels en cada carrer que dna a la plaga on es
fan Les Danses: una a lAvinguda, i les altres en el carrer de Sant Antoni, Sant Josep i
Sant Cristfol. Ara Les Danses duren quatre dies pero abans duraven una setmana, dun
diumenge a laltre i que quedara el dia de la Mare de Du dins; i es ballava al mat, a la
vesprada i a la nit. Hi havia tamb una provess curteta, i en la Dansa de la nit com
no hi havia llum elctrica encenien dos fogueres. Desprs aprofitant el caliu de les
fogueres arrancaven dacsa i fent de bast el canyot rostien les espigues de la dacsa. Els
meus besavis ja ballaven ( Benilloba)

Petroselinum sativum Hoffm.[= P. crispum ( Miller) A.W. Hill.; P. peregrinum Lag.;

P. hortense auct.; Apium petroselinum L.)] Umbelliferae vel apiaceae) JULIVERT.

A Silla es fa encara un s mgic del julivert en honor de Sant Paneras, advocat del
treball i de la salut. s una tradici molt arrelada al pobl. Aquesta prctica es pot
incloure dins del tipus de mgia que sanomena magia benfica o productiva, que cerca
lxit en activitats com el comerg, lagricultura, la caga, etc. Es pot vore encara en
algunes cases, bars, restaurants i xicotets comergos de Silla i de la Ribera, un pot o
pitxeret pie de brots tendres de julivert a tocar de la imatge del sant, al qual li demanen
salut i treball o la seua protecci, bo i resant-li, segons devoci, tres parenostres. La
imatge no pot adquirir-se ni comprar-se per si mateix, ha darribar-li a la persona com
un regal sense que ho spia.
- lo el tinc tot lany aixina, amb el pitxeret de txolivert i la moneda de dos quinzets en el
dit apuntant pac a dins de casa, i quan canvia el txolivert, dia si dia no, li demane que no
falte salut i treball per a mi i la meua dona. Ho faig de tota la vida com els meus pares,
ens comentava un peixeater, Josep Vicent Primo.
- Abans es fea principalment per a que la faena entrara a casa, pero ara incls demanen
diners, ens aclariria un altre ve.
Tamb lama del restaurant El Sequer i la j ove florista Empar Alba ens van confirmar la
devoci: - Canvie el txolivert quan se seca i li demane sort i diners.

1093
Populus nigra L.
Salicaceae
Xop, xop negre, xop del terreno, xop bord ( Castell de Rugat, ), Tarbre, a tot el
territori; xop, xopar, en general, i tamb xopera, les arbredes.
El xop negre o pollancre, que en el llenguatge simblic de les flors significa valenta,
com el seu germ blanc i tants daltres arbres notables nostres ha estat objecte de cuite
i admirado pels pobles primitius i antics, per les grans cultures arcaiques i clssiques,
i pels artistes i poetes darreu del mn i de tots els temps com ho podem rastrejar a
travs de les grans obres literries i deis mites, smbols, llegendes, faules, festes i
contalles de la tradici popular, fins en la nostra propia com ho mostren les populars
Festes del Xop que anualment se celebren a les belles vila de Planes, Altea, Benignim
o el Palomar i a daltres pobles de la nostra geografa.
Francesc Martnez parla daquest ancestral s del xop referit a Altea al seu recull de
Folklore Valencia: Els llauradors tenen per patr a Sant Joan i li fan la festa, que
consistix en anar els majoris la vespra del dia per la vesprada i tallar un arbre, el ms
alt i dret que troben en el terme, de la classe que es diuen xops, siga de qui vullga,
sense ms formalitat que dir-li a Tamo que lhan tallat; al so del tabalet i d o lam a el
porten, acompanyats per tota la xicalla del pobl, a la pla?a de lesglsia, on el planten
desprs dhaver-lo netejat les rames fins al caramull, el que sois deixen; Tarbret de
Sant Joan, com se Tanomena, permaneix all plantat fins a primers dagost, en que el
tomben i avisen Tamo per a que vaja per ell i se Temporte.
A Benignim i el Palomar s darrelada tradici popular la celebrado el dia de la Mare
de Du deis Desemparats, en el segon diumenge de maig, de la festa de la plantada
del xop en honor de la Verge. Al Palomar en aquesta celebrado es bailen les danses
deis Pastorets i de la Bandera i es fa una process. La vespra, o dissabte per la
vesprada, des de la pla?a de la Verge la gent es dirigeix a la xopada per a procedir a la
tallada ritual dun deis xops ms forts de la rodalia, prviament triat, que ser dut al
muscle deis hmens i a la veu d amunt, a la pla 9 a del pobl, on, adientment pelat a
excepci del cp, el caramull pbic, ser colgat en la trra per marcar el centre de la
dansa i de Tanimaci, la cucanya on els ms ardits i valents aconseguiran premi i
nombradla en el rogle del venat.
A Millena, quan antany es feia la festa, sanomenava Varbre de sant Josep, perqu era
en la festa del dia de sant Josep quan els veins plantaven enmig de la pla 9 a un xop
verd molt alt, pelat i ensabonat de dalt a baix, tot deixant-li al cp unes quantes rames
en les quals senrastrava una porci de bunyols i lligaven un pollastre. Una variant es
feia encara ais anys cinquanta a Bellreguard o a Almoines.
Volem per a agen9 ar i enllestir aquests comentaris sobre Talbereda litoral i els xops
afegir una ben trenada i substanciosa glossa sobre la Festa del Xop i el seu significat
referit a la bella i pulcra vila de Planes i de la m dun deis seus filis dilectes:
El cuite a la Deessa Mare
La Pasqua Granada, a Planes, no t ms denominaci que Festa del Xop, i el xop es
el centre de la vida del pobl fins al Corpus, en qu ser substituit per Tenramada. La
festa em sembla un ritual a la fecunditat i a la potncia sexual, no solament de la trra,
sin de lhome i la dona i deis seus atribus. Els smbols fal.lics sn evidents. El
totmic arbre no deixa de recordamos cuites a la Gran Deessa Mare que dna vida,
que fecunda i que, potser, per aix, s font dalegra no continguda, de goig desbordat,
de festa. Potser la festa i el seu ritual tinga alguna cosa a veure amb algunes prctiques
religioses ben antiges, amb aquells cuites ancestrals a la for9 a primordial de la vida, a

1094
la fecunditat que assegura la continutat de lespcies, a les forces ms poderoses i
cegues que mouen lunivers, la vida en el seu estat desbordant i csmic.
El ritual s molt senzill
La vespra de Pasqua Granada, pe mat, a la vegada que utilitzen begudes alcohliques
- sobretot, naturalment, la beguda nacional de la zona, el caf-licor - es cavava un gran
clot a la pla9 a major. Lexpectaci, la beguda i el lloc permeten tot tipus dexaltacions
de vitalitats. Amb el descans dun menjarot, la vesprada es dedica a recorrer els
barrancs del terme per a cercar xop ms alt, rect i robust que puga haver en la Val; un
peregrinatge mullat dalegria i de beguda. Es pot tallar el que es vullga, tots els xops
del terme estn a disposici de la festa, no regeix el principi de la propietat privada,
sin la comunal, cap propietari no pot protestar ni exigir que lil paguen. Una
vegada triat i tallat, es trasllada a la pla9 a, amb un bon acompanyament de xiquets, que
aprenen, des de linici, el ritual festvol de la divinitat boscana abatuda ara, a cops de
destral, pero que li espera una enaltidora apoteosi.
En caure el sol sinicia el rite de la plantada. Es tallen les branques sobrants,
intermitges i disperses: el cop deu quedar equilibrat; se 1adorna amb garlandes i
branques darbres - cirerers - amb fruits ja assaonats i una senyera oriflama. Se li lleva
la corfa, per a que quede pelat, blanquins i viscos. El ms petits, amb les corfes,
comencen un conat de dansa, donant colps a trra, fent soroll; amb una fulla i dos
trossos de corfa es fan una flauta per a fer altre tipus de soroll. s necessari el soroll,
cal espantar els esperits malets que podrien desbaratar la festa. Una vegada lligades a
la soca quatre cordes, en disposici radial, i preparades unes tissores de troncs creuats,
agafats els varons a les puntes de les cordes, c o m e ta la plantada.
Van introduint el xop en la trra, en el clot. Rtmicament, a cops de mal, van
introduint-lo. Aquest s lnic acompanyament musical. Els de les cordes segueixen el
ritme i en cada estirada donen crits, ara sense contingut, com Oissa!, Oandes. Quan
c o m e ta a empinar-se lemoci augmenta. Tot el pobl, la vella tribu, mira el que ell
ha fet altres anys, el que ara fan els ms joves, la cadena est assegurada; enyora,
pensa, espera un futur.
El xop, president de la festa
Entre aplaudiments, goig dhomes i dones, que dibuixen el somriure de lorgull de
pertnyer a una comunitat capa9 de fer coses com aquesta, queda el xop plantat. La
plantada t aqueix carcter comunal que arreplega el fons col-lectiu de la vella tribu.
El xop es constitueix en el smbol president de la festa. Al seu voltant, no fa massa anys
i en fer-se de nit, sexecutaven unes dances prpies de la festa. En les dan9 ades la dona
ocupava un lloc destacat; tenien un caire jovenvol i exaltaven Tharmonia entre els
sexes.

Pteridium aquilinum (L.) Kuhn [= Pteris aquilina L.]

Polypodiaceae
Falaguera, en general a tot el territori ( Vilallonga, La Font dEn Carros, Foma, Barx,
Benidoleig, Fleix, Benirrama, Benissa, Banyeres, La Torre de les Ma9 anes, Agres,
Alfafara,); herba falaguera.
Per a lenram de Corpus amb fulles dhedra i camamirla ( Fleix )
Per a lEnram de Corpus amb santjoanets i canya jove ( Benimeli)

1095
Com el vise, la mtica i titil.lant Branca Daurada descrita per Virgili en el memorable
cant VI de 1Eneida ( v. 136-143 ), la qual cal arrancar com ofrena a la beutat de
Prosrpina per tal de poder davallar al cor de la trra, es creu que la meravellosa llavor
de la falaguera s tamb de natura gnia, tal com una emanaci del foc solar en els purts
crtics de la seua carrera, els solsticis destiu i dhivem.

Robert Graves en el captol II de la Dea Blanca: La batalla deis arbres, diu que encara
que els poetes irlandesos consideraven la falaguera com un arbre, la falaguera
despullada amb que es descobreixen tots els secrets , s probablement una referncia a
la llavor de la falaguera que toma invisible i confereix altres poders mgics.
A tot el territori diu la gent vella que la falaguera t la propietat de florir, granar i
espolsar la llavor en punt de mitja nit de sant Joan, i qui t el coratge danar a collir-la i
lhabilitat i la sort darreplegar la diminuta llavor i guardar-la, obt tot el que vol; pero
s tot un repte aconseguir-ho, perqu al punt de mitja nit es produeixen esgarips i remers
estranyes, aguts estrpits de ferro, trons, udols de llop, grinyols del vent, clapits de feres,
arrossegalls de cadenes, gemecs sinistres, i tot ali espantable. Per aix nhi ha pocs que
satrevesquen a anar a arreplegar la llavor de lherba falaguera.
La falaguera fa la flor la nit de sant Joan: brota, sespiga i florix ( Benidoleig )
Florix i espolsa la llavor la mateixa nit, la nit de sant Joan ( Benissa)
Planta mgica que cal arreplegar la Nit de Sant Joan, quan trau les flors ( Barx ).
Els vells dabans deien que de les dotze a la una de la nit de sant Joan la falaguera floria,
granava i la llavor caia, i per tal darreplegar-la posaven davall la planta 9 plecs de
llen5 ol; i era el que fa 9 el que la retenia. La llavor donava valenta a qui la posseia ( La
Torre de les Ma9 anes).
Dien que la nit de sant Joan floria, granava i es secava, i plegaven un llenfol en nou
plecs per a arreplegar la llavor ( Alfafara)
La falaguera en la noche de san Juan florece, grana i se seca.
...diuen que van posar un llan?ol baix la falaguera i una llavor el va foradar; m ho
contava ma mare que ho havia sentit ais vells ( Planes )
Ets com la falaguera que la Nit de Sant Joan floreix, grana i sasseca , es diu duna
dona carassera ( Fageca )

Trobem la llavor mgica de la falaguera a la rondalla lucntica La vareta de les tres

virtuts, bellament arreplegada a La Canyada del Fenollar per Joaquim G. Caturla; la
vareta mgica que satisfa tots els desitjos i ambicions per aconseguir la qual cal comptar
amb una branca dametler tallada amb tres destralades, los del genoll dun mort i,
finalment i essencialment, la llavor de la falaguera.

A la serra hi ha una mata

que li diuen falaguera,
que en la nit de sant Joan
fa flor, grana i sasseca

La falaguera, la noche de sant Juan nace, florece i se seca ( Banyeres )

La flor de la falaguera
s herba recoman,
per a fer vindre la caguera,
si ests malalt de la par ( Banyeres).

1096
Ranunculus bulbosus L. susp. bulbosus
Ranunculaceae
Floreta de la salpassa ( Beniaij,); floreta de la Candelria ( Bellreguard,)
Amb ramellets destes floretes de groe esmaltat, posats en pitxer o gots, somaven els
altareis de les cases el dia de la Salpassa ( Beniaij )

Rosmarinus officinalis L.
Labiatae o lamiaceaes
Romer, en general a tot el territori.
El romer s, a ms, una aromtica i excel.lent llenya de cremar, sobretot per a encendre
el foc del fom i de la llar; s gentilment expressat per aquesta ingenua nadala saforenca,
les evocadores i dolces ndales que es cantaven rere la missa del gall en el transcurs de
la
Nit de Nadal en llaor del Minyonet o Jesuset:

Pastorets i pastoretes,
feu-me nyenya ( llenya ) que tinc fred,
no me la feu dangilaga ( o angilagues),
feu-me-la de romeret.

0 la variant no menys corprenedora:

Pastorets, si aneu per llenya,

no porteu matagallet,*
aneu a aquella serreta
1porteu-li romeret.

* romer msele ( Cistus clussii)

El romer com a protector deis raigs i de les pedregades. Hi ha encara La Festa del
Romer del prsper pobl de Xal, evocadora i colorista, que se celebra en plena
primavera, concretament el 28 i 29 dabril, la vespra i el dia de Sant Pere mrtir o de
Verona, i que actualment es fa el tercer dissabte i diumenge dabril.
La vespra les gents van en animat romiatge a la muntanya i la casa del Fondo, en el cor
de les solanes de la val, a berenar bollets, pastissets dherbes i empanades de psols, i
desprs cullen per la serra els costalets de romer, i a la fi sen tomen al pobl amb el
preat i aromat bot i talism. A lendem, diumenge, en missa es fa una process dins
lesglsia i es beneix el romer, i a la fi amb gran alegra els xiquets tiren els costalets cap
amunt i desprs els empomen.
La Festa del Romer sha fet tota la vida. Els costalets es guardaven en casa perqu s bo
per a les tronades, si fa llamps o amena9 a pedregades. Ma mare cremava el romer al
carrer quan tronava, ens deia un vell llaurador de retom al pobl amb el cabacet al coll.
Quan trona o fa llamps agarre un brotet de romer deis costalets i mel pose al cap per a
que no caiguen raigs; hi ha qui el penja en la porta... ens comentava amablement

1097
Manolita lestanquera mentre ens mostrava devanida, penjats de la paret de casa, els
costalets de romer fets en la primavera anterior.

Aquesta tradicional festa del romer o de sant Pere de Verona se celebra tamb a la
Drova lltim diumenge dabril, on els participants fan un romiatge a Permita amb rans
florits de romer per a que els siguen bene'ts.

Mitologa i simbologia:
Antany, ens conten els vells, a les tavemes on venien vi, vinagre i salmorra, per a
assenyalar que soferia bon vi, penjaven dalt de la brancal de la porta, a la banda el
carrer, una branca de romer. I daquest costum naix la dita popular de: El bon vi no
necessita romer ( Bellreguard )
Lo Roman , rondalla recollida per F. Maspons i Labros, on el seny, esperit o nina
que habita en el romer est representat per un mgic i gentil donzell, molt gallard i c,
amo de la llenya del bosc i senyor dun forms i fabuls palau encantat, ocult davallel
forat de Parrel de la planta, endins del cor de la Terra... , per on shi introdur, tal ccm
Alicia darrere el Conill Blanc dulls de color de rosa, amb la jove llenyatera i futxra
esposa, que per excs de curiositat comet un error que desfa lencant del castell i separa
els amants,
Tamb trobem en aquesta rondalla com en els amors dOfelia i Hamlet de Shakespeare,
la relaci del romer amb el record i la facultat de la memoria.
Ac teniu romer, diu Ofelia en pie deliri amors, que s per a recordar. Recordam,
amor meu, recordam.
I en la nostra rondalla:
coll una mata de romer com a record seu i resolgu, costs el que costs, anar pe
mn a cercar-lo
li enseny el roman que duia, i el jove esps perdut, tomant-li la memoria, la va
reconixer, i se li tira al coll abra9 ant-la de tot cor...
Una variant inversa, arredonidora i complementaria, s la que ens reporta la rea
rondalla El Gegant del Roman , recollida a Benifallim per Enre Valor, en qu se'ns
mostra lardu combat entre el costat llumins del seny del romer, magnifcament
representat pe valent i deseixit Adolfet, el nt de Bertolina, mig fada mig bruixa, i l i
hereu del fomer de Benifallim, i el costat ombriu o infernal del seny o poder del romer,
simbolitzat per un gegant sortiller cruel i sense entranyes, de eos gran com el pi gios
de Vacarises , de quatre braces daltaria, ms negre que la sutja, espantos i terrible, i
de veu aspra i amena?adora, el qual sajupia, com una rabosa en el seu cau, davall d\m
romer molt tapit, seds i ufanos, que creixia un bra? alt vora el marge pedregs d\m
bancalusseu erm, en les grandioses, geliues i soliues muntanyes del coll de la serra del
Rontonar. D all estant esperava per vore si algn llenyater, cafador o caminant incait i
desgraciat li estirava les rames i provava darrancar-lo, i al crit de Si mestires rs
cabells, me n eixir amb ells , eixir i poder aix segrestar-lo i endur-sel com a esclai o
encantar-lo, tot tomant-lo planta domat de lespais i forms hort del seu grandics i
fabuls castell encantat, sempre nou i polit, ubicat al bell mig duna pelada illa solitia,
amb ms de deu altes torres i llargues muralles emmerletades, i rodejat duna espeisa
arbreda, on tenia captiva una princesa. A aquest castell saccedia a travs dina

1098
llargussima escala enllumenada per unes esparses pedres fosforescents, que davallava
trra avall del forat de Tarrel de Tfanos romer, que menava, al capdavall, en una
solitaria cala davant de la mar i no massa lluny de Tilla encantadora.
A la fi de moltes pro ves i peripcies, sortilleries i aventures, el jove Adolfet, com un nou
Teseu local, aconseguir matar Torgulls i horrors gegant i alliberar la princesa
segrestada, bellssimament representada per Enriqueta, una polida joveneta, filia de
Teulada i de pares pescadors.

Ruscus aculeatus L. ( Liliaceae )

Cuetes de tro ( Castells de la Serrella ); gam tronaor ( Llutxent, Quatretonda ),
gamonera, gam ( Benirrama)
Abans es feia un dia de festa a Tany, durant la qual rere calfar al caliu Tarrail blanca de
la cueta, es colpejava fort la rama sobre trra tot fent un gran tro ( Castells de la Serrella
)
Trona ms que Taltre gam. Per festes pegvem contra les parets i feia un tro com si
fora un petardo . Primer es calfaven els tronquis, clavant-los un pam o un pam i mig
en les fogasses pero sense que es cremara, fins que comen?aven a traure pelletes, en un
minut nhi havia prou; i en seguida, si es gela no trona, li pegaves al cant de la paret i
tronava. Quan era menut mon pare i io anvem ais cingles de Terrateig en el burro a fer-
en una crrega per a les festes i ho veniem a dotzenes. Estiraves el tronquet i eixia amb
la part blanca. Com ms llargs millor ( Llutxent)

Salvia blancoana Webb & Heldr.subsp. mariolensis Figuerola

Labiatae vel lamiaceae
Slvia, a tot el territori.
Admirables, a hores dara, les enramades de slvia olorosa en la Festa del Pa Beneit de
la Torre de les Maanes, el 9 de maig, dia de sant Gregori, o a la Mare de Du de Grcia
de Biar, en el ben arbrat caminet de les Llometes de la Verge i dins el seu esplndid
santuari, el 10 de maig, dia de la seua festa i baixada de la imatge a la vila a boqueta de
nit; i el 3 de Setembre, dia de la pujada o retom al santuari. O les enramades de salvia,
camamirla i tim a Agres per a la process del Corpus i les festes de setembre en honor
de la Mare de Du del Castell.
Fa una oloreta ms bona!

Taxus baccata L. ( Taxaceae )

Teix ( Penguila, A lcoi,), teixera ( Agres ); varita de oro ( Xal, Benissa, )
Les teixeres per a adomament en una festa molt gran, en les romeries i coses molt
especiis. Arcades de teixera a Tentrada del pobl i a ca tros de carrer, tot el pobl a
arcades ( A gres)
Les teixeres per a adomament. Feiem crregues per a fer ares i enramar els carrers en les
festes de setembre ( A gres)

Ulmus minor Miller [= U. campestris auct.] ( Ulmaceae )

Om; orm; olm; orm negre.

1099
Les enramades de fulles dorm i hedrera i cabotetes de camamirla del Corpus de la va
de Penguila.
Les enramades de fulles i ares de branques dorm del Corpus de Benifallim.
Les enramaes de rames i branques dorm per a ornar les cases i carrers el dia de Corpis
a Almudaina.
Les enramades dorm i camamirla del Corpus dAlbaida.
Lorm per al Corpus, a rames plantades per les parets de les cases ( Agres )

Vinca difformis Pouret (Apocynaceae)

Floreta de la salpassa ( Bolulla ), floreta de la serpassa ( Benirrama ), vareta dla
salpassa ( Alcal de la Jovada ); flor o floreta de Pasqua ( Benial, Benissiv, Benissli,
)

LLISTA dESPCIES amb NOMS relacionis amb MOTIUS RELIGIOSOS:

A ntirrhinum barrelieri Boreau subsp. barrelieri ( Scrophulariaceae )

Sabateta o sabatetes de la Mare de Du ( Beniarrs, Fageca, Famorca, ), sabatete o
sabatetes del Nostre Senyor ( Parcent, Castell de Rugat, Planes, Beniaia, )
Asphodelus fistulosus L. ( Lilicies )
Vareta de Sant Josep ( Bellreguard, Ganda, M anuel,)
Carduncellus dianius Webb [= Carthamus dianius ( Webb ) Coincy ( Compositae >el
asteraceae )
Herba Santa ( Dnia, Jess Pobre,), herba santa del Montg, card sant.
C arlina gummifera ( L. ) Less. [= Atractylis gummifera L.] 8 Compositae 7el
asteraceae )
Card sant, Cartosanto ( Quatretonda, Llutxent, Castell de les Gerres, La Pobla le
D uc,)
Centaurium quadrifolium (L.) G. Lpez & Jarvis subsp. linariifolium (Lam.) G.
Lpez ( Gencianicies )
Flor de Sant Joan ( Albaida ); herbeta de Sant Joan ( Ontinyent); perico de Sant Joai (
Alfafara ); santjoanet ( Pego )
Herba o herbeta de Sant Pere ( Agres )
Santa gueda ( Banyeres)
Ceterach officinarum Willd. ( Polypodiaceae)
Herba de Santa Teresa ( Jess Pobre)
Clematis flammula L. ( Ranunculcies )
Santjoanera ( Oliva, Fom a,), sant Joanet ( Ebo, Trbena,); sant Joanets ( Xbia, Sanrt i
Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, Sagra, Tormos, La val de Laguar, Castells dla
Serrella,); corona o coroneta de sant Joan ( Rtova, Almiser, Pedreguer, ); coromta
del Nostre Senyor ( Lloc Nou dAlmiser ), coronera de Sant Joan ( Almise,
Castellonet de la Conquesta,)
Crataegus monogyna Jacq. ( Rosaceae )
Bolqueret, bolquerets o bolquerets del Nostre Senyor ( Bellreguard, Miramar, Castl
de les Gerres, La Font dEn Carros, ); bolquerets de la Mare de Du ( Beniai,

1100
Quatretonda, ); robeta de la Mare de Du ( Castell de les Gerres ); bolqueret,
bolquerets ( Oliva, Palma de Ganda, Barx, Almiser, Aielo de Rugat, Pedreguer,
Benimarfiill,),
Cuscuta epithymum L. ( Convolvulaceae )
Cabell de la Mare de Du ( Alcoleja ), monyo de la Mare de Du ( Palma de
Ganda), cabellets del Nostre Senyor ( La Font dEn Carros,)
Helichrysum serotinum Boiss. [ = H. italicum ( Roth ) G. Don fil. in Loudon subsp.
serotinum ( Boiss.) P. Fourn.]
Helichrysum stoechas ( L . ) Moench ( Compositae vel asteraceae )
Salpassa o flor de la salpassa ( Benissa, C alp,); flor o floreta de Pasqua ( La Font dEn
Carros, Biar,)
Hypericum perforatum L. ( Gutiferae )
Herba o herbeta de Sant Joan ( Planes, Tollos, Fageca, Famorca, Benirrama, Xal,
Agres, ); flor o floreta de Sant Joan ( Tollos, ); herba de sant Pere ( Cocentaina );
floreta de la Mare de Du ( Albaida ); perico de Sant Pere ( Alfafara )
Leuzea conifera ( L. ) DC. In Lam. & DC. [ Centaurea conifera L.] ( Compositae vel
asteraceae )
Sabateta de la Mare de Du ( Gata ); carxofeta o pinya de Sant Joan.
Lobularia martima (L.) Desv.[= Alissum maritimum ( L . ) Lam.] ( Cruciferae )
Saliva de monja ( Vilallonga, Tavemes de Valldigna,), saliva del dimoni ( Tavemes de
la
Valldigna,)
Paronychia argntea L. ( Caryophyllaceae )
Pendientets de la Mare de Du ( Alfondeguilla). Manto de la Virgen ( Biar ).
Plantago coronopus L. ( Plantaginaceae )
Manetes del Senyor ( Beneixama ); peuet o peuets del Nostre Senyor ( Castell de les
Gerres, Barx,); peu de Crist i peucrist ( M anuel)
Potentilla reptans L. ( Rosaceae )
Poteta de Crist (La Font dEn Carros, Beniarrs,),
Ranunculus bulbosus L. susp. bulbosus ( Ranunculaceae)
Floreta de la Candelaria ( Bellreguard, ), flor o floreta de la salpassa ( Beniaij, Alfauir,
); flor de Pasqua ( Alfauir )
Salix eriocephala Michx. ( Salicaceae )
Vareta de Sant Josep
Silene vulgaris ( Moench ) Garcke [ = S. inflata Sm.; S. latifolia ( Miller ) Britten; S.
cucubalus Wibel] ( Cariofilcies )
Farolets de la Mare de Du (Agres), les campanetes deis conillets quan floreixen.
Silybum marianum ( L.) Gaertner [= Carduus marianus L.] ( Compositae vel
asteraceae )
Card de la Llet de la Mare de Du ( X tiva)
Altres noms: Card mari.
Stachis heraclea^//. [=Stachis valentina Lag.] ( Labietae vel lamiaceae )
Santnica (Alcoi, Cocentaina, Agres, Banyeres, Beneixama, ), herba santnica (
Cocentaina); herba de sant Blai ( Cocentaina )

1101
Trachelium caeruleum L. ( Campanulcies )
Flor de Sant Joan ( Planes, A lcoi,)
Vinca difformis Pouret (Apocynaceae )
Floreta de la salpassa ( Bolulla ), floreta de la serpassa ( Benirrama ), vareta dla
salpassa ( Alcal de la Jovada ); flor o floreta de Pasqua ( Benial, Benissiv, Benissii,
)

1102
BOTNICA RONDALLSTICA

Helena era per a mi com una font del llenguatge, sabia ali que no s aprn a l escola,
ali que no es troba en els diccionaris, la ciencia que no t nom i que s la de la vida.
Sovint havia observat en la seva manera de dir i en les seves ms petites expressions
com un eco viu del passat;
Ali que Helena havia aplegat finament en el temps de la infantesa, romana gravat en
la seva memoria.
Pero jo ignorava encara que Helena tenia el do d inventar un conte de carcter
tradicional.
Josep Sebasti Pons: L Ocell Tranquil

...i com al vinent dia senta una nova rondalla, i una altra i una altra desprs - perqu
la verbaglia majesttica del pastor semblava eterna i incansable com les onades de la
mar - , la Mila acaba per perdre de vista sa propia vida migradeta i esquifida de
modest sser huma, per entrar de pie en la vida fantstica de la muntanya. Al
conjurament de la fantasa prdiga i afoguerada de son amic, la dona veia eixamplar-
se els confins deis Roquissos fins a teir la cabuda de mons sencers, que es poblaven
seguidament de visions, de somnis i de quimeres extraordinries. De cada paratge, de
cada roca, de cada branquill, en veia brollar una llegenda, i el sentit de lo meravells
es despert en ella com una nova consciencia superior. Al mateix temps se li despert
una devoci exttica per aquell homenet remirgolat, que a forqa de d'engeny i
bonavolenqa l havia feta remuntar fins a espais ser ens que mai havia conegut encara.
Un dia, quan ell acabava de parlar, ella, mirant-sej amb una mirada rendida
d enamorada i resumint en quatre mots totes les admiracions, li pregunt:
- Com ho ho feu, pastor, per a saber tantes coses ?
El pastor somrigu senzillament.
- Jo no fa i res per a sebre res, ermitana.
- Dones Qui vos les ha ensenyades, totes aqestes rondalles ?
El pastor estir el pelut enrera, i la pal.lidesa de son front, prenyat de pensaments,
sembla fer una mena de resplendor.
- Unes, les ms petites - respongu amb lentitud -, me les contaren els avis de Sant
Ponq: les atres... Nostro Senyor...
I com veis que la dona segua mirant-lo sense pestanyejar, aclar la misteriosa
resposta:
- Com vegi un paratge nou de la muntanya, m assegui tot solic i me 7 miri b una bella
estona: i mirant-me % senti una escalfar en la boca del cor, i de mica en mica aqueia
escalfar me s e n pugi en amunt com una fumera, i m ompli el cap i me fa rumiar,
rumiar... I com si una veu me les ans dient, me vnen totes les coses que hi deuen
havere passades en aqueis paratges... I per aix jo digui que me les conti Nostro
Senyor, perqu, digueu: pot ssere atra que la veu de Nostro Senyor aquesta que hom
se sent ac dedins con rumia ?
Caterina Albert i Parads. Solitud: XII. Vida Enrera.

1103
Afeg una rabassa de carrasca plena de llargues arrels, com un polp, a la part de
darrere del foc, al capdadins de la foraca. Es fu un fo c " xarrador ", com diuen en
aquelles ierres, i Pere ens cont el segent esdeveniment.
Enre Valor: Contalles de la boira, p. 28
El foc que cou el pa i convoca converses i contalles.
La pau d aquella tertulia patriarcal ( ac matriarcal podra ben b dir-sen ) era
quelcom tan dolg i insolit ( i llavors tan frgil ja ), que em retrotreia a temps vells, a
contes sentits deis avis, a un mn que ja havia passat per sempre. I era tal la sensaci
plaent que es veu que experimentvem tots, que la conversa decaigu, i gaudem quasi
en silenci d aquells rars moments de pie benestar fisic i espiritual. Fou una de les
estones ms plcides que passrem a VAlmussai, digna de recordado.
Enre Valor. Temps de Batuda.

Hi ha dos temps. Un s el temps histric: Valtre el temps de Les Mil i Una Nits, el
cabals temps de Xahrazad, que ens deixa sempre el tast de la delicia.
Jorge Lus Borges

Quan ja tots els convidis hi foren i desprs d haver menjat, begut i parlat entre ells i
haver rigut i sentit els cants i els jocs deis intruments, es posaren a la redona, seriosos i
silents. I Sindbad el Mariner, va parlar d aquesta guisa: Heu de saber, amics meus, que
a la tornada del meu sis viatge...
Annim. Les Mil i Una Nit: Els Set Viatges Extraordinaris de Sindbad el Mariner

Les aventures del xaman en Valtre mn, les proves per les quals passa en els seus
davallaments exttics ais inferns i en les seues ascencions celestes, recorden les r

aventures de personatges de contes populars i d herois de la literatura pica. Es molt

probable que un gran nombre de "temes o de motius pics, a l igual que molts
personatges, imatges i clitxs de la literatura pica, siguen, en ltima instancia,
d origen exttic, en el sentit de que foren presos de les narracions deis viatges i
aventures deis xamans en els mons sobrehumans.
Mircea Eliade: Epleg a ElXamanisme i les tcniques arcaicas de Vxtasi

La mitologa s un producte tan natural com les plantes, els animals o els elements
qumics.
Cari G. Jung. Paraclsica. P: 82

The Child is the father o f the Man, diu el poeta, desprs de trenar aquests deliciosos i
admirats versos:
My heart leaps up when I behold
A rainbow in the sky:
So was it when my life began;
So is it now l a m a man;
So be it when Ishall grow od,
Or let me die !

1104
( El meu cor salta quan esguarda
larc de Sant Mart en el cel:
Aix era quan la meua vida comen?ava;
Aix s ara que sc un home;
Aix siga quan em fa?a vell,
o em muiga!
William Wordsworth )

Les herbes i els arbres, a ms deis seus usos prctics, han estat smbol a totes les
cultures antiges de ladquisici de limpossible, del prodigi o del meravells: La vareta
mgica, la flor que retoma la salut o la jovntut, la llavor que dna totes les virtuts,
larbre de fruits dor o meravellosos, lArbre Sagrat o Csmic, de la Inmortalitat o de la
Saviesa es troben ais mites, llegendes i rondalles de totes les cultures arcaiques. Larbre
com a imatge exemplar o arquetpica de tota la vegetado, i que revela el misteri de la
regenerado peridica del Cosmos. El cuite a larbre esta arrelat en les cultures ms
antiges. Arbres vells i venerables com a smbols de perdurabilitat i renaixen?a. Com a
ms antic testimoni tenirn la recerca de Gilgamesh de la planta anomenada el vell
rejoveneix, la planta de la jovntut recuperada o de la vida perllongada, la planta contra
la por a la mort, amb la qual es pot renovellar la vitalitat perduda pels anys.

Els ms antics santuaris foren els boscos naturals. El bosc com espai simblic i mgic.
El bosc com a smbol de linconscient, don poden brollar tots els somnis i totes les
imaginacions i fantasies. El bosc com un univers carregat de significats ocults i de
missatges cifrats que cal saber interpretar o descifrar amb lajut del mites, com un
cosmos que viu i que parla, no un mn mut i opac, una cosa inerta.

Tamb els arbres i les plantes, a voltes, sn protagonistes principis o imprescindibles

en la nostra rondallstica.

Relaci despecies botniques del territori que protagonitzen o ocupen un lloc

remarcable en algunes de les nostres rondalles:

1.- Cicer arietinum L.

Cigronet ( Leonor Navarro i Ferrero - Francesc Gascn)

2.- Cichoryum intybus L.

Sa Cama-rotgera ( Mossn Antoni Mara Alcover )

3.- Cucrbita

4.- Eryngium campestre L. ( Umbelliferae vel apiaceae )

La Flor de Panical ( Toms Garcs )
ElPanical (P a u R ib a )

1105
5.- Iris germnica L.
El Conte del Lliri Blau ( Beniaij, Relleu, i altres pobles del

6.- Lens sculenta [= Vicia lens; Ervum lens ]

El Conte de la Dentilleta ( Beniaia )

7.- Murta

El Murterar del Rei de Franga ( Mossn Alcover )

8.- Ocimum basilicum L.

El Conte de VAlfbega o de VAlfabegueta ( arreplegat a Mutxamel per Joaquim
Gonzlez i Caturla, a la Safor per Josep Bataller i a Gata per Mariv Pastor )

9.- Origanum mejorana

El Brot de Marduix (F. Maspons i Labros )

10.- Phoenix dactilfera

La Palmera. ( Versi escrita de Francesc Gascn basada en la versi oral de la
venerable beneixamuda Na Leonor Navarro i Ferrero, la seua tieta, arreplegada dins del
recull Rondalles de la Val d A lbaida i VAlcoi, pulcre treball primfilat amb tota la cura
i estima, bellament farcit, al dir de Fautor, de paraules i expressions valencianes de
costum antic, arrelat a la trra que trepitja. Es tracta duna variant del conte de La
Favereta o de Les Faves del Cel, o simbol de Scala Dei.

11.- Pltano hybrida Brot.[= P. hispnica Miller ex Mnchh.;P. acerifolia ( Aitn )

Willd ]

12.- Pteridium aquilinum (L.) Kuhn [= Pteris aquilina L.J

Les Penyetes o Pedres Tallades deis Dimoniets de la Falaguera ( La Font de la Figuera)
La llegenda de les penyetes foradades i les coves habitades de fades ( la Font de la
Figuera - ngels Cirujeda - Manuel A senci)
La vareta de les tres virtuts ( arreplegada a La Canyada del Fenollar per Joaquim
Gonzales Caturla)

13.- Rosmarinus officinalis L.

Lo Roman, ( recollida per F. Maspons i Labrs )
El Gegant del Roman, ( recollida a Benifallim per Enre Valor )

1106
14.- Rubus ulmifolius Schott.
La rondalla La Nit de les Animes, arreplegada a Ador, per Josep Bataller Caldern,
referida a Pepet del Rei i Teresa de Palma, i que Pep Coll tamb la descriu, en una
enriquida variant i amb ms gracia encara, a Les Muntanyes Male'ides, referida al poruc
sastre Mancurro de Castillo de Sos, dins del captol dedicat ais ximplets o beneitons o
faltats dun bull.

15.- Urtica dioica L. /U rtica urens L.

Els Set Germans Encantis, ( arreplegada a Agost per Joaquim Gonzlez i Caturla )

16.- Vicia faba L [= Faba vulgar is Moench ]

Les Faves del Cel, ( arreplegada a Mutxamel per Joaquim Gonzlez i Caturla )
El Conte de la Favereta ( arreplegat a Quatretonda per Gloria Mahiques V idal)
Les Faves de Sant Medir, ( arreplegada per Carme Garriga i Vilaresau )

1107
FITONMIA POPULAR DINICA

Les PLANTES i les PARAULES

L idioma general deis pables s l Valencia. s ric, breu, enrgic, suau i harmonios. Encara que elfondo
de la llengua siga un mateix en dits pobles, hi ha, aixd no obstant, mots propis a alguns d ells, i la
manera de pronunciar-la s prou diversa per a conixer si aquell que parla s de les riberes del Xquer,
de l horta de Valencia, o de la Plana. No hi ha tanta varietat en el vestitpe que fa ais llauradors, ssent
en tots uniforme, i redui't quasi al necessari.
Antoni Josep Cavanilles. Observacions: 188

Un dia, vaig comprendre que sobre aquella trra que trepitjava hi havien viscut molts d altres homes i
aquests homes l havien observada llargament, la trra, amb mirada lenta, i havien tractat de posar noms
a les coses que veien. Tamb, a ali que imaginaven a partir de les seues observacions.
Gabriel Janer i Manila. Presentaci de lAucellari de Miquel Ray i Ferrer

...hi sotjava lesparaules de la trra amb la mateixa ofici amb qu un botnic herboreja en una comarca
ufaosa i poc visitada.
Joaquim Ruyra. Vetlles dEstiu

No hi ha ms musa que el llenguatge com i popular, del qual tota gracia brolla, i que s el que parla,
fins i tot en la poesa culta, quan e l poeta t l art de llevar-se d enmig una mica.
Agustn Garca Calvo: Prleg a Ramo de Romances y Baladas

El bon llenguatge s ms amagat que la malaquita, i tanmateix es troba en possessi de les esclaves que
molen gra.
Ptah - Hotep ( IV Dinasta, vers 2500-2350 )

De vegades aturava el cavall, sense dir res, saltava a trra i comengava a foifollar entre la brossa, sota
els lbers. Tornava amb una grapada de bolets blancs com la neu.Botnic a la seva manera, sabia donar
un nom vulgar a totes les plantes del cam. Du sap on havia aprs aquella ciencia del vocabulari, en la
qual, cal dir-ho, no tenia pari. Per a ell, les plantes, que anomenava, ms simplement, herbes,
s agrupaven en dues categories. Les unes rebien llur nom de la Mare de Du o deis sants del calendan,
sobretot deis sants apstols. Les altres el devien a llurs qualitats curatives. Religi, botnica i medicina,
tot es confonia en una ciencia nica.
Josep Sebasti Pons. L Ocell Tranquil: El vell Zep de la Moia, mosso de quadra i cotxer

Helena era per a mi com una font del llenguatge, sabia ali que no s aprn a Pescla, ali que no es
troba en els diccionaris, la ciencia que no t nom i que s la de la vida. Sovint havia observat en la seva
manera de dir i en les seves ms petites expressions com un eco viu del passat.
Josep Sebasti Pons: L Ocell Tranquil
Salvvem els mots
de la nostra llengua
el meu pobl ijo.
Salvador Espriu: Pompeu Fabra. En homenatge ( fragment)

Ah, joves llavis desclosos desprs

de la foscor, si sbieu com Valba
ens ha trigat, com s llarg d esperar
un algament de llum en la tenebra!
Per hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perqu segussiu el rede cam
d accs al pie domini de la trra.
Salvador Espriu: Inici de cntic en el temple ( fragment)

1108
No l espectre deis despatxos i salons, ni el fantasma deis passadissos i corredors o el lmur deis sofans i
de les moquetes, que tenen enfetillades i empapussades les generacions; ans el seny de la comarca, el
geni del pas, Vnima de la trra.

S a l erudit i a Vexquisit, pero abans el druida que canta la llegenda i guarda les paraules del pobl,
l'aede pe fot i el geni del lloc posseit.

Obrills, llepassa, segamans, rapa-llengua, trrec, panical, herba-fam, mata-cabra, unflabous, belatge,
bufarull, ullastre, cgol, cascall, cailla.

Conillets, morrets de porc, pa-i-peixet, sardinetes, llenges doca, dovella o de bou, orelloles, costelletes,
cama-roges, pa de granota, manetes del Nostre Senyor, mamaconilles, mamelletes de monja, herbes
dolces.

Slvia, soflaina, savina, vimenera, frgola, falzia, rosella, falaguera, pedrenca, verdolaga, rnica,
segadissa, herba gitana, nugadella, cendrellosa, herba-sana, palmerina, ginebrissa, pebrella, tarongina,
olivarda, pimpinel.la, favandesca, dauradella, herba rossa, bacora, fga-flor, coixinets de monja, ruda,
llengua de dona.

Amor de fadr, donzell, artjol, senill, borrell, gal.ler, cor de roca, margall lluent.

Santnica, flor dngel, herba santa. Bolquerets, robeta, mantell, arracades, cabells, saliva, llet i pometes
de la Mare de Du.

Enganya-aladres, fila-barbes, pinta-rams...

Don han eixit tots aquests mots arrelats al terrer nadiu, a la trra que es trepitja, aquests noms de costum
antic, tibants de saba, aqestes paraules pletriques de frtils enyorances i belles ressonncies, autntiques
joies de 1idioma, perles lingstiques i diamants verbals?

Quines sn les fites del mag i del giny del pobl, de la inventiva, de la grcia, de la capacitat creadora de
la veu del pobl?

Hom dira que arriben fins ais cims deis serris del sublim i, ensems, fins ais fera^s i laberntics fondals
de les entranyes de la trra.

Noms que mai no sn gratuits, ja que tostemps responen o fan referncia a alguna caracterstica o qualitat
de la planta, tocant a les virtuts i aplicacions, a algn tret morfolgic, fenolgic o organolptic, a la
localitzaci o distribuci geogrfica, o b en comparaci a un objecte o en analogia a noms danimals, a
motius ldics o religiosos, etc.

On, quan va ser que alg se li acud dir-li al plantatge plantage i al plantatge blanc, enganya-forcats ?

El vast i penetrant lligam del mn vegetal amb la llengua, la qual lembolcalla i 1amera enterament,
lligam que es veu reflexat en la riquesa acolorida de noms populars, veritables troballes del giny popular, i
en les copioses dites i girs de la parla diria, com aix mateix en la toponimia i la hidronmia.

Un camp interessant, vast, variat i no poc complex, del conjunt total de coneixements populars referits a
les plantes o saber botnics del pobl, s, sens dubte, el de la Fitonmia popular, el deis noms de les
plantes, els quals ens arriben farcits dinteressants i belles informacions sobre la distribuci geogrfica,
trets morfolgics, fenolgics i ecolgics i altres caracterstiques de la planta o sobre les seues virtuts i
usatges o costums...

...descobrir les actituds humanes favorables o desfavorables i tot ali que expressen les metfores fsils
ocultes en les etimologies deis noms populars

1109
La fitonmia popular pot definir-se com la branca de la filologa que sencarrega de lestudi deis noms de
les plantes; es tracta dun espai lxic a cavall entre Petnobotnica i letnolingstica, i es considerada per
alguns lingistes com a part del camp de lOnomstica.

El concurs de la filologa i la lingstica per tal desbrinar els possibles orgens i el significat deis noms
populars de les plantes i de rastrejar la valuosa informaci que des del ms remot passat atresoren i
transporten els fitdnims populars sobre els usos, costums, creences, trets morfolgics, fenolgics,
ecolgics o geogrfics i daltres caracterstiques deis vegetis que denominen, informaci de gran inters
per a lestudi i comprensi de la cultura tradicional dun territori. Els pobles han sabut anomenar de
manera hbil i sovint molt expressiva i significativa les plantes que els voltaven i utilitzaven generaci
rere generaci fins a desenvolupar un extensssim i complex corpus de fitnims propi de la seua llengua i
de la seua cultura i alhora amb components comuns a totes les altres llenges i cultures; aquests noms i
aquest corpus de fitnims sn un b per ells mateixos com a testimoni de la riquesa lingstica duna trra
i una gent i com una part rellevant del seu patrimoni cultural per valen ms encara per 1abundosa i
valuosa informaci que atresoren i transporten, la qual noms amb les rigoroses eines de la filologa i la
lingstica es pot sondejar i traure a la llum.

CATEGORIES de NOMS. Les plantes prenen o basen el nom en:

El mecanisme denominador ms com s per comparaci, atenent al camp semntic que es fa servir de
comparaci:

1.- Referents a les virtuts i aplicacions

2.- A motius religiosos
3 Per comparaci a un obj ecte
4.- En analoga a noms danimals
5.- Hbitat: localitzaci o distribuci geogrfica
6.- Caracterstiques o trets morfolgics
7.- Trets fenolgics
8.- Trets organolptics
9.- Daltres caracterstiques de la planta
10.- Amb el nom duna altra planta
11.- El nom pres directament de la denominaci cientfica
12.- Prstecs: Arabismes, gal.licismes, castellanismes, anglicismes, occitanismes o orindes daltres
llenges ( Antiges, orientis, extiques...)
13.- Noms singulars

1.- Referents a les virtuts i aplicacions.

A. - Medicinis:
Acanthus mollis L. ( Acantcies)
Herba camera ( Alcal de la Jovada, Alcoleja, Pedreguer,), camera ( Benissili, Alcoi, La val de Laguar,
Calp, Benissa, ), camassa ( Ontinyent). Aix si tens mals i pus, aix sho menja. Xacat i posat damunt,
i embenat. T un suc que en dos dies es menja el pus i tot. Per aix li diuen camera perqu es menja la
cam ( Pedreguer )
Herba del cascat ( Gata, Jess Pobre, )
Achillea ageratum L. ( Compositae vel asteraceae)
Herba cuquera ( Quatretonda )
Agrimonia eupatoria L.( Roscies )
Malastrany o herba del malastrany ( Bolulla)
Centaurium quadrifolium (L.) G. Lpez & Jarvis subsp. linariifolium (Lam.) G. Lpez ( Gencianicies)
caba - cases ( Rfol dAlmnia), per les ganes de menjar tan grans que dna.
Ceterach officinarum Willd. ( Polypodiaceae)
Herba de la sang o herbeta la sang ( Castells de la Serrella, Trbena, Gata,); minva-sang ( Pego)
Lithospermum fruticosum L. f=Lithodora fru ticosa (L.) Griseb.J ( B oraginaceae )

1110
Herbeta de la sang ( Ganda, Quatretonda, Alcoi, Catamarruc, Tib, i en general a tot el territori); herba de
les set sangs (Banyeres, )
Polygala rupestris Pourr. subsp. rupestris ( Poligalcies)
Herbeta de la sang vera ( La Torre de les Ma?anes)
Paronychia argntea L. ( Caryophyllaceae )
Sanguinria ( Ganda, Beniaia, Gata, Xal,). Herba de les set sangines ( Gata )
Clematis flammula L. ( Ranunculcies )
Tombadents ( Gata)
Crataegus monogyna Jacq. ( Rosaceae )
Tapaculs ( Beneixama )
Dorycnium rectum (L.) Ser.[ = Bonjeania recta (L.) Reichenb ] ( Leguminosae vel fabaceae)
Herba de la inflamaci ( Planes); salamerossa ( Planes)
Helianthenum hirtum (L.) Miller ( Cistaceae)
Herbeta de la pulmona ( Quatretonda dAlbaida,)
Helianthemum lavandulifolium Miller [= H. syriacum ( Jacq.) Dum.-Cours.]
Cistaceae
Herba de la pulmona ( Benissa )
Leuzea conifera (L.) DC. In Lam. & DC. [ Centaurea conifera L.] ( Compositae vel asteraceae)
Carxofa almorranera ( Lloc Nou de sant Geroni), carxofa per les almorranes ( Cocentaina )
Mercurialis tomentosa L. ( Euphorbiaceae)
Herba porguera ( Alcal de la Jovada)
Phlomis lychnitis L. ( Labiatae vel lamiaceae)
Urinria ( Pedreguer);
Plantago afra L. [ P, psyllium L. ] ( Plantaginaceae)
Herba cuquera ( Banyeres,)
Teucrium polium subsp. homotricum ( Font Quer ) O. de Bols et J. Vig [ = T. homotrichum ( Font
Quer ) Rivas-Martnez ( Labiatae vel lamiaceae)
Herba cuquera ( Ebo)
Retama sphaerocarpa (L.) Boissier ( Leguminosae velfabaceae)
Fiquera ( Quatretonda ), herba deis fies.
Senecio vulgaris L. ( Compositae vel asteraceae 9
Herba prunyonera ( Alcoleja )
Teucrium buxifolium Schreber ( Labiatae vel lamiaceae)
Teucrium buxifolium subsp. thymifolium ( Schreber) Fernndez Casas [ = T . thymifolium Schreber ]
Trenca-pedres ( Planes), Rompe-piedras, rompe-penyas
Teucrium capitatum L. [ = Teucrium polium subsp. capitatum (L.) Arcangeli ]
Labiatae vel lamiaceae
Herbeta del mal-de-ventre ( Benirrama, La Font dEn Carrs )
Teucrium flavum L. subsp. glaucum ( Jordn & Fourr. ) Ronninger [= Chamaedrys glauca Jordn &
Fourr. ] ( Labiatae vel lamiaceae )
Cordial ( Dnia); herba escur9 onera ( Parcent, Benissa,).
Thymelaea tinctoria (Pourret) Endl. ( Thymlaeaceae)
Merdacruix ( Biar, Banyeres, Beneixama, )
Mentha suaveolens Ehrh. [= Mentha rotundifolia L.] ( Labiatae vel lamiaceae)
Matapu?a, matapuces ( Castell de les Gerres, Otos, ); matapoll ( Palma de Ganda )
Sambucus ebulus L. ( Caprifoliaceae)

1111
 Matapuces ( Castells de la Serrella, Agres, )
Daphne gnidium L. ( Thymelaeaceae)
Matapoll, a tot el territori sense excepci ( Almiser, Castellonet de la Conquesta, Castells de la Serrella,
Ebo, Gallinera, Benimeli, Pedreguer, Alcal, Agres, Biar, Beneixama, La Pobla del Duc, Benifallim,
Penguila, Confrides, Abdet, Castalia, Tibi, Pa de Corris,).

Altres utilitzacions ( agricoles, domestiques...)

Adiantum capillus-veneris L. ( Polipodiacies)

Busca-llibres ( Xeraco ), perqu la fulla es feia servir per a senyalar les pgines deis llibres. Ho posvem
dins deis llibres per a senyalar les fulles ( Benialfaqu, Cocentaina)

Anagallis arvensis (Desf.) [ = A. arvensis var. coerulea i A. arvensis var. phoenicea ]

( Primulaceae )
Sabonera ( Pedreguer )
Scrophularia valentina Rouy [ = S. auriculata subsp pseudoauriculata ( Sennen ) O. Bols & J. Vigo; S.
ps eudoauriculata Sennen; -S. aquatica auct. ] ( Scrophulariaceae )
Sabonera ( Ganda, Grau de Ganda, Manuel,)
Andryala ragusina L.[= A. lyrata Pourr.) ( Compositae vel asteraceae )
Llonge ( Alcoi, Castells de la Serrella, Penguila, Benifallim, Fageca, Benimassot, Montitxelvo,
Beniarrs,)
Chondrilla jncea L. ( Compostes o steracies)
Llonja ( Biar ), perqu deis grumolls de ltex de les arrels es feia una sort denvisc.
Euphorbia charadas L. ( Euphorbiaceae)
Lletera denviscar ( Beniaia, Catamarruc, ), lletrera denviscar ( Sanet i Negrals, Benimeli, Beniaia,
Catamarrac, ), lletera ( Beniaij, Ontinyent, ), lletrera ( Parcent, La val de Laguar, Beniaia, Famorca,
Benimassot, Penguila, Trbena, Agres, ), lleterola ( Piles, Alquera de la Comtesa, Vilallonga, La Pobla
del Duc, Xtiva, La Llosa de Ranes, ), lletreguera ( Penguila, La Torre de les Maanes, Xixona, Castalia,
Benialfaqu, ); lletranera ( Benial, Benissiv ), lleterol ( Beniaij ), lletrerot ( Benissa )
Bambollera ( Llosa de Ranes, Manuel, )
Anthyllis cytisoides L. ( Leguminosae velfabaceae )
Ramassera ( Castellonet de la Conquesta, Almiser,), raspallera.
Cephalaria leucantha (L.) Roemer & Schultes [= Scabiosa leucantha L.J (Dipsaccies)
Herba ramassera, ramassera, perqu servia per a fer ramassos per a agranar o escombrar el blat de lera (
Pego, Benirrama,); herba raspallera.
Mantisalca salmantica ( L.) Briq. & Cavillier [= Centaurea salmantica L.; Microlonchus salmanticus (
L.) DC ] Compositae vel asteraceae
Raspallera ( Llutxent, Quatretonda, Alfafara, Ontinyent,); ramassera ( Oliva, ).
Altres noms: Herba escombrera.
Lutilitat ms estesa i popular en lantic mn rural era la de bastir a lestiu amb les seues llargues tiges
florides lligades per la base resistents raspalls o ramassos per a escombrar, agranar, ramassar o netejar
Pera del blat, els foms i altres espais lligats a 1agricultura.
Quan feiem blat i sescampava ho ramassavem en aix ( Oliva )
Osiris alba L. ( Santalaceae )
Rams ( Potries ), ramassera, per qu servia per a fer ramasses o ramassos per a escombrar el blat en Pera;
Artemisia camprestris L [ = A. glutinosa J. Gay ex DC ] (Compositae vel asteraceae)
Botja pansera ( Gata)
Calndula arvensis L. ( Compositae vel asteraceae )

1112
 Herba cortillera ( Sanet i Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, Sagra, Fleix, ); fartabous ( Llosa de Ranes )
Hordeum murinum L. subsp. leporinum ( Link) Arcangeli ( Gramineae velpoaceae) Ferratge ( Pego ),
ferratja de gos ( La Llosa de Ranes), ferratgeta de gos ( Manuel )Cistus albidus L. ( Cistaceae)
Botj a fumaora ( Artana, ).
Clematis flammula L. ( Ranunculcies )
Engarlandera ( ), guerlanda ( Xbia ), esguirlanda ( Xbia, Jess Pobre, ); asguirlandera ( La Font dEn
Carrs, ); coronera ( Alfauir, Almiser )
Lavandula dentata L. ( Labiatae vel lamiaceae)
Garlanda ( Xbia ); polillera ( Pedreguer )
Coronilla scorpioides (L.) Koc ( Lleguminoses)
Anemor, nemor, ( Beniaia, Benissili, Trbena, Alcoleja, ), o herba de lenamor, tal com ais Pirineus
Aragonesos sanomena hierba del amor , entre daltres possibles raons perqu amb les seues fulles
camosetes fresques, de propietats irritants i vesicants, aplicades estratgicament en la gaita o el coll, es
feien una taca rojal els fadrins que simulava una apassionada besada per tal de presumir aix davant els
amics que la nvia o altra minyona nestava enamorada.
Dipsacus fullonum L. ( Dipsacaceae )
Herba cardaora ( Castell de les Gerres ), cardinxa ( Cocentaina, Albaida, ), cardenxa ( Vilallonga ),
card.
Fumaria capreolata L. ( Papaveraceae)
Herba ponedora ( Castells de la Serrella ), ponedora ( Benissa, Castells de Castells, Famorca, Adzbia,
Benirrama, Margarida, Verger, Els Poblets, Sanet i Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, Pamis,
Pedreguer, Gata, Sagra, Xal, Trbena*, Bolulla, Callosa dEn Sarri, Confiides, Abdet,)
Tita-pon ( Tollos, Fageca,)
Helichrysum serotinum Boiss. [ ~ H italicum ( Roth) G. Don jil. in Loudon subsp. serotinum ( Boiss.)
P. Fourn.]
Helichrysum stoechas (L.) Moench ( Compositae vel asteraceae )
Botja femetera ( Penguila, Benifallim, La Torre de les Maanes, Castalia, Tibi, Tollos, Fageca,
Quatretondeta de la val Seta, Gorga, Benilloba, Benialfaqu, Benissili, Xal, ); herba fematera (
Catamarruc, Planes, Penguila, ), herba femetera ( Alcal de la Jovada, Beniarrs, )
Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver [= Andropogon hirtus L.; Cymbopogon hirtus ( L.) Thompson ]
subsp. pubescens ( Vis. ) Paunero [= H. pubescens ( Vis ) Chiov. /H yparrhenia hirta ( L. ) Stapf in
Oliver subsp. villosa Pignatti [= H. podotricha (Hostch ex Steudel) Andersson ]
Ja? ( Bellreguard, Alquerieta de Guardamar,).
Leuzea conifera (L.) DC. In Lam. & DC. [ Centaurea conifera L.J ( Compositae vel asteraceae)
Creixamfbegues ( Gata)
Lonicera implexa Aitn ( Caprfoliaceae)
Piponera ( Castells de la Serrella), pipera ( Castells de la Serella, Benimaurell, ), perqu
amb les seues tiges es fan canuts o broquets per a pipes.
Oryzopsis miliacea ( L.) Asch. et Graebn.[= Piptatherum miliaceum (L.) Coss.; P. multiflorum ( Cav.
) Beauv.J ( Gramineae vel poaceae )
Nugadella ( Tibi, Benidoleig, La Nucia, Xal,), nugatella ( Callosa dEn Sarri), nugaella ( Penguila, La
Torre de les Mafanes ), nugavella ( Gata ), nugagavella ( Gata ), ; herba-nucs, herba-nuc ( Foma,
Pedreguer, ), herba de nuc ( Benirrama ), herba del nuguet ( Rfol dAlmnia, ), nuguet ( Pedreguer ),
fens del nuc ( Pego, Parcent), brossa de nuc Genovs )
Nugaella per a nigar civ ( Penguila )
Feem vencills dherba-nuc per a lligar garbes de blat o darrs ( Foma )
Papaver somniferum L. subsp. somniferum ( Papaveraceae)

1113
Pinta-coques ( Cocentaina ), perqu tradicionalment les seues diminutes llavors es feien servir per a onar
pans, pastissos, coques i altres productes de confitera, els quals es recobren amb elles abans de posarla
pasta al fom.
Paronychia argntea L. ( Caryophyllaceae)
Arrecaes ( Gata), recaes ( Parcent, Gata, Jess Pobre,), rac ( Gata), pendientes ( Beniaia),), pendieras
de la reina ( Vilallonga de la Safor), pendientets de la Mare de Du ( Alfondeguilla).
Mantellineta ( Bolulla, Agres,), manto de la Virgen ( B iar).
Herba capotera ( Ebo, Benimassot, Benilloba, Beneixama, ), capotera ( La Torre de les Ma?anes,).Li
diuen herba cap?otera, perqu larrepleguen els capfots per a fer el niu ( Ebo ), o dit, altrament, perqu tls
cap$ots fan el niu en eixa herba ( Beneixama) o la que fan els cap9 0 ts el niu ( Benilloba).
Parietaria judaica L. [= P. difussa Mert. & Koch; - P. officinalis auct.J ( Urticcies)
Llavatasses ( Trbena,), renta-pitxers ( Gata), renta-vitxells ( Pobl Nou de Benitaxell)
Phagnalon rupestre (L.) DC. ( Compostes o asteracies)
Phagnalon saxatilis (L.) Cass. ( Compostes o asteracies)
Botja o botgeta desca ( Castells de la Serrella), iesquera ( Pedreguer)
Per a fer foc amb lesclav i la pedra foguera. La bulliem amb lleixiu de cendra, en feiem un pilot i la
posvem a secar. Un pessic o cotonet servia ( Castells de la Serrella )
La picaven i feia com un cot-en-pl, i amb lesclav i la pedra foguera, una xispeta, lencenia. En
acabant la guerra no hi havia mistos i les dones anaven de casa a casa demanant-se una brasa pe a
encendre el foc ( Pedreguer )
Ruscus aculeatus L. ( Liliaceae )
Cuetes de tro ( Castells de la Serrella); gam tronaor ( Llutxent, Quatretonda).
Silene latifolia Poiret [ = S. alba ( Miller) Crause ] ( Caryophyllaceae )
Xiulitera ( Benirrama, Beniaia, Alcal de la Jovada, Castells de la Serrella, Famorca, Fageca, Tollos, )
Xiulitera, perqu sha utilitzat per a fer xiulits amb les cpsules floris granades i seques.

2.- Motius religiosos:

Antirrhinum barrelieri Boreau subsp. barrelieri ( Scrophulariaceae)

Sabateta o sabatetes de la Mare de Du ( Beniarrs, Fageca, Famorca, ), sabateta o sabatetes del Nostre
Senyor ( Parcent, Castell de Rugat, Planes, Beniaia, )
Asphodelus fistulosus L. ( Lilicies )
Vareta de Sant Josep ( Bellreguard, Ganda, Manuel, )
Carduncellus dianius Webb [= Carthamus dianius ( Webb) Coincy ( Compositae vel asteraceae)
Herba Santa ( Dnia, Jess Pobre,), herba santa del Montg, card sant.
Carlina gummifera (L.) Less. [ Atractylis gummifera L.] 8 Compositae vel asteraceae)
Card sant, Cartosanto ( Quatretonda, Llutxent, Castell de les Gerres, La Pobla del D uc,)
Centaurium quadrifolium (L.) G. Lpez & Jarvis subsp. linariifolium (Lam.) G. Lpez ( Gencianides
)
Flor de Sant Joan ( Albaida ); herbeta de Sant Joan ( Ontinyent ); perico de Sant Joan ( Alfafara );
santjoanet ( Pego )
Herba o herbeta de Sant Pere ( Agres )
Santa gueda ( Banyeres)
Ceterach officinarum Willd. ( Polypodiaceae)
Herba de Santa Teresa ( Jess Pobre)
Clematis flammula L. ( Ranunculcies)
Santjoanera ( Oliva, Foma, ), sant Joanet ( Ebo, Trbena, ); sant Joanets ( Xbia, Sanet i Negrals,
Benimeli, Rfol dAlmnia, Sagra, Tormos, La val de Laguar, Castells de la Serrella, ); corona o
coroneta de sant Joan ( Rtova, Almiser, Pedreguer, ); coroneta del Nostre Senyor ( Lloc Nou
dAlmiser), coronera de Sant Joan ( Almiser, Castellonet de la Conquesta,)
Crataegus monogyna Jacq. ( Rosaceae )

1114
Bolqueret, bolquerets o bolquerets del Nostre Senyor ( Bellreguard, Miramar, Castell de les Gerres, La
Font dEn Carrs, ); bolquerets de la Mare de Du ( Beniaij, Alfauir, Quatretonda,); robeta de la Mare
de Du ( Castell de les Gerres ); bolqueret, bolquerets ( Oliva, Palma de Gandia, Barx, Almiser, Aielo
de Rugat, Pedreguer, Benimarfull, ),
Cuscuta epithymum L. ( Convolvulaceae)
Cabell de la Mare de Du ( Alcoleja ), monyo de la Mare de Du ( Palma de Gandia), cabellets del
Nostre Senyor ( La Font dEn Carrs, )
Helichrysum serotinum Boiss. [ = H. italicum ( Roth) G. Don fil. in Loudon subsp. serotinum ( Boiss.)
P. FournJ
Helichrysum stoechas (L.) Moench ( Compositae vel asteraceae )
Salpassa o flor de la salpassa ( Benissa, Calp,); flor o floreta de Pasqua ( La Font dEn Carrs, Biar,)
Hypericum perforatum L. ( Gutiferae )
Herba o herbeta de Sant Joan ( Planes, Tollos, Fageca, Famorca, Benirrama, Xal, Agres, ); flor o floreta
de Sant Joan ( Tollos, ); herba de sant Pere ( Cocentaina); floreta de la Mare de Du ( Albaida); perico
de Sant Pere ( Alfafara)
Leuzea conifera (L.) DC. In Lam. & DC. [ Centaurea conifera L.J ( Compositae vel asteraceae)
Sabateta de la Mare de Du ( Gata ); carxofeta de Sant Joan ( La Torre de les Ma9 anes ); pinya de Sant
Joan ( Ontinyent)
Lobularia martima (L.) Desv.[= Alissum maritimum (L.) Lam.] ( Cruciferae)
Saliv de monja ( Vilallonga, Tavemes de Valldigna, ), saliva del dimoni ( Tavemes de la
Valldigna,)
Paronychia argntea L. ( Caryophyllaceae)
Pendientets de la Mare de Du ( Alfondeguilla ). Manto de la Virgen ( Biar ).
Plantago coronopus L. ( Plantaginaceae )
Manetes del Senyor ( Beneixama ); peuet o peuets del Nostre Senyor ( Castell de les Gerres, Barx, ); peu
de Crist i peucrist ( Manuel)
Potentilla reptans L. ( Rosaceae )
Poteta de Crist (La Font dEn Carrs, Beniarrs,),
Ranunculus bulbosus L. susp. bulbosus ( Ranunculaceae)
Flor o floreta de la serpassa ( Beniaij, Alfauir, ), floreta de Pasqua ( Alfauir ).
Floreta de la Candelria ( Bellreguard,)
Salix eriocephala Michx. ( Salicaceae)
Vareta de Sant Josep
Silene vulgaris ( Moench ) Garcke [ = S. inflata Sm.; S. latifolia ( Miller) Britten; S. cucubalus Wibel] (
Cariofilcies )
Farolets de la Mare de Du (Agres), les campanetes deis conillets quan floreixen.
Silybum marianum ( L.) Gaertner [= Carduus marianus L.J ( Compositae vel asteraceae)
Card de la Llet de la Mare de Du ( Xtiva )
Altres noms: Card mari.
Stachis heraclea All. [=Stachis valentina Lag.] ( Labietae vel lamiaceae)
Santnica (Alcoi, Cocentaina, Agres, Banyeres, Beneixama,), herba santnica ( Cocentaina ); herba de
sant Blai ( Cocentaina)
Trachelium caeruleum L. ( Campanulcies )
Flor de Sant Joan ( Planes, Alcoi, )
Vinca difformis Pouret (Apocynaceae)
Floreta de la salpassa ( Bolulla ), floreta de la serpassa ( Benirrama), vareta de la salpassa ( Alcal de la
Jovada); flor o floreta de Pasqua ( Benial, Benissiv, Benissili, )

3.- Comparaci a un objecte:

Anacyclus clavatus (Desf.) Pers. [ = A. tomentosus DC. ]

1115
Anacyclus valentinus L. ( Compositae vel asteraceae )
Bot de fiare ( La Llosa de Ranes)
Antirrhinum barrelieri Boreau subsp. barrelieri ( Scrophulariaceae)
Herba sabatera ( Agres ), sabateta ( Fageca, ), sabateta o sabatetes de la Mare de Du ( Beniarrs, Fageia,
Famorca, ), sabateta o sabatetes del Nostre Senyor ( Parcent, Castell de Rugat, Planes, Beniaia, ),
Arisarum vulgare Targ.-Tozz. ( Araceae)
Cresolera ( Bellreguard, Miramar, Alquerieta de Guardamar, Potries, Alfauir, Castell de Rugat, Parceit,
Benissa, ), cresola ( Oliva, La Font dEn Carrs, Potries, ), cresols (Parcent, Xbia, ), cresolet ( Castel
de Rugat, Xbia, Benissa,), cresolet de fiare ( Pego - la flor -); farolets ( Castell de Rugat)
Arum italicum Miller ( Araceae )
Cresola (Oliva, La Font dEn Carrs, Potries,); cresolera ( Trbena)
Astragalus baeticus L. ( Leguminosae velfabaceae )
Cafetera ( Gata); altres noms: Caf de pobre. Cafetera per les llavoretes negres.
Capsella bursa-pastoris (L.) Medicus ( Crucferes)
Sarr de pastor ( Castell de les Gerres, ), sarronets ( Confiides, ), bosses de pastor; formatgets (
Bellreguard, )
Coris monspeliensis L. ( Primulcies )
Pinzell ( Quatretonda,); herba punxosa ( Benial, Benissiv).
Equisetum telmateja Ehrh.[- E. mximum auct.] ( Equisetcies)
Canut ( Aielo de Rugat,), canudet ( Miramar, Daims,); nuguets ( Catamarruc, Benissili, ).
Erinacea anthyllis Link [ - E. pungens Boiss] ( Leguminosae velfabaceae )
Cadireta o cafreta de pastor ( Castells de la Serrella, Famorca, Penguila, Tibi, Bocairent, Agres,),
cadireta de pastoret ( Cocentaina ); coixinet de monja ( Agres, )
Erodium cicutarium ( L. ) LHr in Ait ( Geraniaceae )
Rellongera ( Trbena), rellongets, rellongeres.
Agulletes, gulletes, agulletes roges ( Alcal de la Jovada ), per a distingirles de les tamb mengvoles
agulletes ( Scandix pecten-veneris ),
Ulleres ( Xal,)
Tenedors ( Castell de Rugat)
Dentetes de conill ( Alcal de la Jovada )
Filies maries ( Quatretonda),
Erodium malacoides (L.) L Hrit. [ = E. aragonense Loscos ] ( Geraniaceae )
Alles ( Bellreguard ), agulles ( Xbia ), alfiletes, agulletes, gulletes, en general a tot el territori, ulleres (
Xal, ), ulles de Mara ( Castellonet de la Conquesta ), agulles maries ( Manuel)
Mara fila, maries files ( Rtova, Almiser ), fila maria ( Alfauir ), filies maries (Quatretonda ), genni
filamaria.
Tenedor ( Beniaij ).
Erodium moschatum ( L. ) LHrit. in Ait ( Geraniaceae )
Agulles, gulletes, gulletes, agulletes roges ( Alcal de la Jovada ), per a distingirles de les tanb
mengvoles agulletes ( Scandix pecten-veneris), ulleres ( Xal,); dentetes de conill ( Alcal de la Jovzda
); filies maries ( Quatretonda)
Gerarium robertianum subsp. purpureum ( Vill.) Nyman [ = G. purpureum Vill ]
Geraniaceae
Rellongets, rellongeres, agulletes, gulletes, agulletes roges ( Alcal de la Jovada), per a distingirles de bs
tamb mengvoles agulletes ( Scandix pecten-veneris ); dentetes de conill ( Alcal de la Jovada); filies
maries
Gladiolus italicus Mili. [ =G. segetum Ker-Gawler] ( Iridaceae)
Espadella ( Cocentaina,)
Hordeum murinum L. subsp. leporinum ( Link) Arcangeli ( Gramineae vel poaceae)
Tapons ( Catamarruc ), alfa-tapons ( Gorga ); ximet ( Confiides); fletxes ( Bellreguard, Agres, ), Nvics (
Bellreguard, Agres, ), a 1espiga.
Hyoseris radiata L. ( Compositae o asteraceae )

1116
Ganxets ( Beniaia,)
Leontodn longirrostris (Finch & P. D. Sell) Talavera
Leontodn taraxacoides ( Vill) Mrat subps. hispidus ( Roth) Kergulen
Compositae vel asteraceae

Coroneta de rei ( Beniatjar), corona de reina (Castell de les Gerres)

Mercurialis annua L. subsp. annua ( Euphorbiaceae)
Campanar ( Miramar,); pinet ( Bellreguard, Daims, Sanet i Negrals, Benimeli, Sagra, )
Nigella damascena L. ( Ranunculaceae )
Herba de farolets ( Beniarrs )
Ophrys apifera Huds. subsp. apifera ( Orquidicies)
Sabatetes ( Pedreguer)
Verbascum thapsus L. (Scrophulariaceae)
Sabatera ( La Torre de les Maanes)
Paronychia argntea L. ( Caryophyllaceae)
Arrecaes ( Gata ), recaes ( Parcent, Gata, Jess Pobre, ), rac ( Gata ), pendientes ( Beniaia), ), pendientes
de la reina ( Vilallonga de la Safor ), pendientets de la Mare de Du ( Alfondeguilla ).
Mantellineta ( Bolulla, Agres,), manto de la Virgen ( Biar ).
Phlomis lychnitis L. ( Labiatae vel lamiaceae )
Candelera ( Bolulla);
Pistacia lentiscus L. ( Anacardiaceae )
Mata llentisclera ( ), mata ventrisquera ( Benirrama, ), llentiscle ( Beneixama, Xixona, ), ventiscle (
Torre de les M afanes), dentiscle ( Biar ), gentiscle ( Tibi).
Saxfraga longifolia Lapeyr. var. aitanica (Saxifragaceae)
Corona de rei ( Castells de la Serrella, Famorca, Fageca, Confrides, Abdet, Benifato, Ares del Bosc,
Alcoleja, Penguila, Benifallim, Xal, Bolulla, Dnia, Jess Pobre, Benissa, ), corona de reina ( Callosa
dEn Sarri )
Scandix pecten-veneris L. (Umbelliferae vel apiaceae)
Agulletes ( Beniaia, Alcal de la Jovada, Orba, ), gulletes ( Castells de la Serrella, Famorca, Fageca, )
Umbilicus rupestris ( Salisbury) Dandy (Crassulaceae )
Sombrerets ( Castells de la Serrella,); campanillos ( Alcal de la Jovada )

4.- Analogia a noms danimals:

Antirrhinum barrelieri Boreau subsp. barrelieri ( Escrofulariacies)

Boca de gall (Alcal de la Jovada); boqueta de llop (Barx)
Gossets (Alcal de la Jovada)
Arisarum vulgare Targ.-Tozz. (Araceae)
Dragoneta (Ebo); cucot ( Gata ); fiare cugot.
Calndula arvensis L. ( Compositae vel asteraceae)
Unga o ungleta de gat ( Ebo, Pedreguer, Gata, );
Carlina gummifera (L.) Less. [= Atractylis gummifera L.] 8 Compositae vel asteraceae)
Ajoca-perdius ( Otos), perqu les perdius van a ajocar-se sobre la planta.
Centranthus ruber (L.) D.C. [= Valeriana rubra L.J ( Valerianaceae)
Herba de bou ( Benirrama).
Ceterach officinarum Willd. ( Polipodicies)
Sardineta ( La val de Laguar,).
Chamaerops humilis L. ( Plmae vel arecaceae )

1117
Pa o panets de rabosa ( Beniaij, Beniopa, Barx, Aielo de Rugat, Llutxent, LOrxa, Benissa, Gata,
Pedreguer, Pamis, ), panrabosa ( Xbia ), pa o panets de margall ( Vilallonga ), dtils de rabosa (
Castell de Rugat,); palmiss de rabosa ( Jess Pobre), els fiuits o dtils.
Chondrilla jncea L. ( Compostes o asteracies)
Morret de bou ( Benissili)
Cistus clussi Dunal in DC. ( Cistaceae )
Matagall ( Biar, Beneixama, Banyeres, La Torre de les Maanes, Xixona, Tibi, Castalia, Quatretonda
dAlbaida, Artana,)
Colutea arborescens L. subsp. atlntica ( Browicz) Ponert ( Leguminosae velfabaceae )
Espantallops ( Benirrama )
Coriaria myrtifolia L. ( Coriariaceae)
Mata-cabra ( Callosa dEn Sarri, La Nucia), emborratxa-cabres ( )

Cynoglossum cheirifolium L. ( Boraginaceae)

Cynoglossum creticum Miller

Herba de gos ( Vilallonga)
Dorycnium penthaphyllum Scop. ( Leguminosae velfabaceae)
Joca-perdiu (Ganda, Benissa,), samatxo (Biar).
Echium vulgare L. ( Borragincies )
Bovina (Foma, Beniaia, Alcal de la Jovada, Castell de les Gerres, Trbena, Almudaina, Benilloba,
Gorga, Benimassot, Tollos, Quatretondeta de la Val de Ceta, Castalia, La Torre de les Maanes, ), herba
bovina (Benial, ), sardineta ( Beniarrs ),
Equisetum arvense L. ( Equisetaceae)
Coa de cavall ( Planes )
Equisetum ramosissimum Desf. ( Equisetaceae)
Coa de cavall ( Bellreguard, Daims, Piles, Almiser, Foma, Beniaia, Benissili, ), cua de cavall ( Foma,
Palma de Gandia, Agres, Otos, ), coeta de cavall ( Ebo ); herba cavallar ( Benial, Benissiv, ); coa de
cavall fina ( Castell de les Gerres ).
Rabet de sarvatxo ( Beniatjar )
Rabo de sargantana ( Beniaij);
Equisetum telmateja Ehrh.[- E. mximum auct.] ( Equisetaceae)
Coa de cavall ( Bellreguard, Daims, Foma, Beniaia, Benissili, a quasi tot el territori. ), cua de cavall (
Foma, ), coeta de cavall ( Ebo ); herba cavallar ( Benial, Benissiv, ); cua de cavall ( Planes, Foma,
Aielo de Rugat, Benimassot,), coa de cavall grossa ( Castell de les Gerres)
Erinacea anthyllis Link [= E. pungens Boiss] ( Leguminosae vel fabaceae)
Erif o arif ( Penguila, Bocairent, Agres,)
Fumaria capreolata L. ( Papaveraceae )
Unflabous ( Daims, Tavemes de la Valldigna, ), inflabou o inflabous ( Beneixama, Castalia, Tibi,
Xixona, ), farta- bous ( Pego); mata-conills ( Miramar); gatamoro ( Almudaina)
Helichrysum stoechas (L.) Moench ( Compositae vel asteraceae )
Helichrysum serotinum Boiss. [ = H. italicum ( Roth) G. Don fil. in Loudon subsp. serotinum ( Boiss.)
P. Fourn.]
Ajoca-sapos ( Castell de les Gerres, Beniarrs, ), j oca-sapos ( Quatretonda, la Pobla del Duc, Otos,
Pedreguer,)
Iris germnica L. ( Iridaceae )
Flor de burro ( Tibi).
Lobularia martima (L.) Desv.[= Alissum maritimum (L.) Lam.] ( Cruciferae)
Floreta de gos ( Benissa), pixa-gossos ( Castells de la Serrella, Parcent, ); pixat de gos ( Pedreguer, )

1118
Saliv de monja ( Vilallonga, Tavemes de Valldigna, ), saliva del dimoni ( )
Mercurialis annua L. subsp. annua ( Euphorbiaceae)
Joca-sapos ( Marells de Rafalcaid-Gandia, Els Poblets, El Verger,)
Mercurialis tomentosa L. ( Euphorbiaceae )
Orelleta de rata (Gandia, Castells de la Serrella, Benial, Castell de les Gerres, Foma, Ebo, Planes,
Pedreguer,), orella de rata ( Planes, Beneixama, )
Nymphaea alba L. ( Nymphaeaceae)
Pota de bou ( Pego)
Ophrys apifera Huds. subsp. apifera ( Orquidicies)
Flor dabella, abelletes ( Parcent, Castell de Rugat, );
Ophrys speculum Link [= O. vernixia Brot]
Mosques blaves ( Gata )
Oryzopsis miliacea (L. ) Asch. et Graebn.[= Piptatherum miliaceum (L.) Coss.; P. multiflorum ( Cav.
) Beauv.] ( Gramineae vel poaceae )
Ambelatge de cagamera ( Alfauir )
Coa de cavall ( La val de Laguar )
Arrs de pardalet ( Trbena, Planes, )
A Gata i Jess Pobre, les donen, anomenen mosquitets, ais rams espigats i florits.
Paronychia argntea L. ( Caryophyllaceae)
Herba capotera ( Ebo, Benimassot, Benilloba, Beneixama, ), capfotera ( La Torre de les Mafanes,). Li
diuen herba capotera, perqu larrepleguen els cap?ots per a fer el niu ( Ebo ), o dit, altrament, perqu els
cap9 0 ts fan el niu en eixa herba ( Beneixama ) o la que fan els capots el niu ( Benilloba ).
Phlomis crinita Cav. ( Labiatae vel lamiaceae)
Orella de cabra ( La Font dEn Carrs ), orellola de cabra ( Foma ), orella dovella ( Catamarruc, )
Phlomis lychnitis L. (Labiatae vel lamiaceae )
Orella de Hebra ( Gandia, Pedreguer, ), orelleta de liebre ( Tibi)
Rabet de gat ( Gorga, Pedreguer ); rabet de gat bord ( La val de Laguar )
Phyllitis scolopendrium (L.) Newman [= Asplenium scolopendrium L.; Scolopendrium officinale Sm. ]
(Polypodiaceae )
Llengua de crvol ( Beniaia, Vilallonga, Ebo, )
Picris echioides L. [= Helminthia echioides (L.) Gaertner J (Compositae vel asteraceae)
Llengua de bou ( Bellreguard, Miramar, Daims, Potries, Benifl, La Font dEn Carrs, Barx, Benidoleig,
Jess Pobre, Pedreguer, Parcent, Trbena, )

Plantago coronopus L. ( Plantaginaceae )

Carnes de rata ( LOrxa)
Poteta de pardalet ( Oliva)
Dragonets ( Alcal de la Jovada)
Manetes ( Beniaij); bracets ( Alcal de la Jovada)
Reichardia picroides (L.) Roth ( Compositae vel asteraceae)
Reichardia intermedia ( Schultz Bip.) Coutinho [ = R picroides (L.) Roth ssp. intermedia ( Schultz Bip.
) Jah. et Maire ]
Reichardia tingitana (L.) Roth
Bresca-conilla ( Ebo, Benirrama, Catamarruc, ), peixca- conilla ( Pego, Alcal de la Jovada, ), pesca-
conilla ( Pego, Alcal de la Jovada, ), peixca-conillera ( Margarida, Beniaia, ), peixca ( Beniaia ),
conillera de marge i conillera de bancal ( Beniaia ), herba conillera ( Benidoleig ), mama-conilla (
Beniaij, Vilallonga )
Scorpiurus subvillosus L [= S. muricatus subsp. subvillosus ( L.) Thell.]. ( Leguminosae velfabaceae)
Scorpiurus sulcatus L [=S. muricatus subsp. sulcatus ( L.) Thell.].

1119
Llengua dovella ( Catamarruc, Benialfaqu, Benissili, Castells de la Serrella, Balones, Abdet, Aielo ie
Rugat, Castell de Rugat, La Pobla del Duc, Otos, Manuel, ), llengua de bou ( Alcal de la Jovada),
llengua de borrego ( Benimassot); llengua de pardalet ( Beniaia,)
Orellola ( El Verger, Els Poblets, Sanet i Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, Jess Pobre, Benissa,
Parcent, Benimaurell,), oreles ( Jess Pobre), orellotes ( Fom a), orelleta de liebre ( Trbena), orelletes
de conill ( Beniarrs); verellola ( Gata)
Sideritis angustifolia Lag. [ = S. tragoriganum Lagasca ] ( Labiades o lamicies)
Rabet de gat, a tot el territori; rabet de gat bord ( Banyeres, Alcoi, Beniarrs, ), per distingir-lo el
germ, el rabet de gat ver o fi ( Sideritis hirsuta )
Silene rubella L. subsp. segetalis ( Dufour) Nyman ( Caryophyllaceae)
Conillets de Rafalguaraf ( Quatretonda)
Silene vulgaris ( Moench ) Garcke [ = S. inflata Sm.; S. latifolia ( Miller) Britten; S. cucubalus WibelJ (
Cariofilcies )
Conillet, conillets, a tot el territori ( Bellreguard, Barx, Foma, Almiser, Benissili, Catamarruc, Alcal de
la Jovada, Beniaia, Pedreguer, Ebo, Benirrama, Benial, Benissiv, La val de Laguar, Castells de la
Serrella, Famorca, Trbena, Abdet, Confrides, Ares del Bosc, Almudaina, Penguila, Tibi, Planes,
Benialfaqu, Benifallim, Castalia, Aielo de Rugat, Castell de les Gerres, Otos, Agres, Biar, Beneixama,
Banyeres, Fontanars deis Alforins, Artana, An, ); tamb, conillets de pastor ( Trbena ), conillets de
marge ( Castell de les Gerres ), conillets sense ulls ( Castell de les Gerres), conillets deis petets (
Benialfaqu).
Smilax aspera L.[= S. nigra Willd.] ( Smilaceae)
Llengeta de pardalet ( La Font dEn Carrs, Vilallonga, Palma de Gandia, Foma, Barx, ), llengiieta de
pardal ( Beniaij, Alfauir, Castellonet de la Conquesta ), llengua de pardalet ( Foma, Rtova ), llengeta
de perdiu o de perdiueta ( ), llengetera ( Almiser )
Fegera de bou ( Ontinyent), fetget ( Ontinyent)
Banya de bou ( Ador )
Solanum nigrum L. ( Solanaceae)
Ajoca- sapos ( Fom a,), joca-sapo o joca-sapos ( Oliva,)
Sonchus oleraceus L. ( Compositae vel asteraceae)
Llics dase ( Castells de la Serrella, Trbena, Fleix, Tormos, Confrides, Ares del Bosc, Penguila,
Tollos, Fageca, Famorca, Gorga, Benimassot, Callosa dEn Sarri, Xal, Xbia, Benissa, ), llins dase (
Alcoleja ); llics de burro ( Pamis, Jess Pobre, Pedreguer, Benirrama, Benial, Catamarruc, Almudaina,
Planes, Tollos, Benidoleig, Montitxelvo, Beniaia, ), llacs de burro ( Alpatr, ), llics burrero (
Benialfaqu,).
Sonchus tenerrimus L. ( Compostes o asteracies)
Sonchus tenerrimus L. ( Compositae vel asteraceae)
Llics de perdiu (Castells de la Serrella, Confrides, Abdet, Foma, Pego, Adsbia, Vilallonga, Benirrama,
Ebo, Xbia, Pedreguer, Parcent, Alcal de la Jovada, Beniaia, Catamarruc, Almudaina, Gorga,
Benimarfull, LOrxa, Beniarrs, Castellonet de la Conquesta, Montitxelvo, Aielo de Rugat, Castell de
Rugat, Llutxent, Quatretonda, Barx, Alfafara, La Llosa de Ranes, ); llins de perdiu ( Alcoleja ); llics de
perdiueta ( Castells de la Serrella, ), llics perdiguer ( Jess Pobre), llics perdigotero ( Alcoleja); llics
de llengua de perdiu ( Bellreguard )
Llics de pardalet ( Bellreguard, Oliva, La Font dEn Carrs, Rafelcofer, Potries, Benifl, Beniaij,
Almoines, Gandia, Benirrama, Beniaia, Cocentaina, Penguila, ); llecs de pardalet ( Benirrama), llins
de pardalet ( Almoines ), llicsi de pardalet ( Benifallim ); llics de llengua de pardalet o simplement,
llengua o llengeta de pardalet ( Grau de Gandia, Beniopa, Benirredr, ), llics de pardal ( Palma de
Gandia, Alfauir), llics de fulla de pie de pardal ( Daims); llics de cagamera ( Artana)
Stachis oeymastrum ( L.) Briq. [ = S. hirta] ( Labietae vel lamiaceae)
Ajoca - sapos ( Bellreguard, Daims,), joca-sapos ( Sagra)
Taraxacum officinale Weber in Wiggers [= T. dens-leonis auct.; T. vulgare ( Lam.) Schrank] (
Compositae vel asteraceae )
Taraxacum palustre ( Lyons ) Symons
Taraxacum taraxacoides ( Koch) Willk [ = T. erytrospermum Andrz. Ex Besser].

1120
Dent de lle ( Castell de les Gerres, ),
Teucrium flavum L. subsp. glaucum ( Jordn & Fourr. ) Ronninger [= Chamaedrys glauca Jordn &
Fourr. ] ( Labiatae vel lamiaceae )
Herba escurfonera ( Parcent, Benissa, ).
Ulmus minor Miller [= U. campestris auct.] ( Ulmaceae)
Mosquiter ( Miramar, Daims, ). s lom per ac diem mosquiter, perqu fa unes boles plenes de
mosquits ( Miramar)
Urospermum picroides (L.) Scop. Ex. F.W. Schmidt ( Compositae vel asteraceae)
Morro de porc ( Benimaurell, Ondara, Pedreguer, Gata, Jess Pobre, Ondara, ), morret de porc ( Beniaia,
).
Verbascum sinuatum L. ( Escrofularicies )
Orella de burro ( Beniarrs)
Verbascum thapsus L. ( Scrophulariaceae)
Guardalobo ( Castells de la Serrella, Beniaia, Catamarruc, Alcoi, Benimarfull, Benimassot, Balones,
Beniarrs, Tibi, La Torre de les Maganes, Agres, Gata, ), guadalobo ( Castells de la Serrella, Beniaia,
Catamarruc, Benimassot,), gordolobo ( LOrxa, ), bordellobo ( Parcent); mata-lobo ( Trbena )
Orellot ( Alcal de la Jovada ), orella de burro ( Catamarruc )
Verbena officinalis L. ( Verbenaceae )
Cuquets ( Cocentaina )

5. - La localitzaci o distribuci geogrfica:

Adiantum capillus-veneris L. ( Polipodicies)

Falzia de pou ( La Font dEn Carrs, Banyeres, ), herba de pou ( Ondara, Jess Pobre, Castells de la
Serrella, Benimeli,)
Brachypodium phoenicoides (L.) Roemer & Schultes ( Gramineae vel poaceae)
Fens de marge ( Alfauir ); brossa de marge ( Bellreguard, Oliva, Benifl, Barx, Alcal de la Jovada, ),
marge ( Alquerieta de Guardamar, Daims, Bellreguard, La Font dEn Carrs, Potries, )
Hypericum ericoides L. ( Gutiferae )
Cor o coret de penya ( Gata, Xbia, Jess Pobre, La val de Laguar,), cor de roca ( Gandia, Ontinyent, ),
coret de pedra ( Palma de Gandia, ), esperit de penya ( Beniatjar, Otos, Llutxent), esperit de roca ( ), flor
de penya ( Parcent, Quatretonda, ), herbeta de la penya ( Corbera de la Ribera )
Jasonia glutinosa ( L.) DC.[ = J. saxatilis ( Lam.) Guss.J ( Compositae vel asteraceae)
Te de roca ( Palma de Gandia, Tavemes de la Valldigna, Penguila, ), te de penya ( Biar ), te de muntanya
( Alfauir, Castellonet de la Conquesta, Almiser, Sagra, Castells de la Serrella, Balones, Fageca,), te de
monte ( Ebo, Catamarruc, Beniarrs, Otos,)
Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.[= Piptatherum miliaceum (L.) Coss.; P. multijlorum ( Cav.
) Beauv.J ( Gramineae vel poaceae )
Fens de palera ( Parcent), herba de palera ( Jess Pobre)
Herba de cementeri ( Rfol dAlmnia, Sanet i Negrals, Benimeli,)
Parietaria judaica L. [=P. dfussa Mert. & Koch; - P. officinalis auct.] ( Urticaceae)
Morella roquera ( Bellreguard, Daims, La Font dEn Carrs, Beniopa, Castell de Rugat, Quatretonda
dAlbaida, Setla, Verger, Pedreguer, Sanet i Negrals, Benimeli, Benimaurell, Almudaina, Benimarfull,
Beniaia, Benissili, Planes, Alcoleja, Benimassot, ), morella mquera ( Benialfaqu), morella ( Palma de
Gandia, Benirrama, Benial, Benissiv, Alcal de la Jovada, Catamamic, Planes, Margarida, Cocentaina,
Alcoi, Confrides, Abdet, Beniatjar, ), herba morella ( Xbia ); roca morella ( ); maria roquera (
Alquerieta de Guardamar, Oliva, Foma, La Font dEn Carrs, Ganda, Beniopa, Rtova, Alfauir,
Almiser, Castellonet de la Conquesta, Aielo de Rugat,), rapa-morella ( E bo); molla roquera ( Trbena);
brossa roquera ( Miramar, Oliva, ); roquera ( Bellreguard, Daims, Potries, Oliva, Aielo de Rugat, );
herba roquera ( Sagra, Tormos, Fleix, Parcent, Castells de la Serrella, Tollos, Callosa dEn Sarri,
Penguila, Pamis, Pedreguer, Benimassot,); paretera ( Alfafara), herba paret ( )
Caragolera ( Oliva). Diuen brossa roquera per s caragolera de tota la vida, perqu all es cria el caragol.

1121
Sonchus tenerrimus L. ( Compositae vel asteraceae)
Llics de penya ( Pamis, Sagra, Benirrama, ); llics de paret ( ); llics de marge ( Benirrama, Benissili,
Beniaia, Castells de la Serrella, Pedreguer, Benidoleig, Tormos, Sagra, La val de Laguar, Xal,); llics
de muntanya ( Sagra )
Llics roquer ( Otos ), roquer ( Otos ), roquero ( Beniatjar), roqueret ( Beniatjar, Ontinyent), ruquerct (
Ontinyent,)

6.- Trets morfolgics

Asperula aristata L. fil. subsp. scabra (J. & K. Presl) Nyman [ = A. cynanchica L. subsp. aristata ( Lf.
)Bguinot in Fiori et Paol. ( Rubicies )
Herba prima ( Ares del Bosc)
Canyeta dor ( Foma, ), canya de oro, canyita de oro (Castells de la Serrella, Ares del Bosc, Beniatjar,La
Pobla del Duc,), vareta de oro ( Fleix), varita de oro ( Beneixama, Pedreguer,), vara de oro ( Pedreguer)
Calycotome spinosa (L.) Lin ( Lleguminoses ofabcies )
Punxa-cabrona ( Parcent), punxa-cambrona ( Parcent, Trbena,), gilaga-cabrona ( Catamarruc),
Campnula rapunculus L. ( Campanulaceae)
Sogres-i-nores, per les flors no aparellades ( Barx).
Lamium amplexicaule L. ( Labiatae vel lamiaceae)
Sogres i ores ( Alfafara ), la sogra i la ora ( Alfafara), perqu molt justament una flor sempre mira de
cul a laltra ( Alfafara)
Centaurea calcitrapa L. ( Compositae o asteraceae )
Obritllls ( Castells de la Serrella, La Torre de les Maanes, Barx, La Pobla del Duc, Agres, Alfafra,
Beneixama, Beniarrs, ), obrells (Castells de la Serrella, Barx, Beneixama, Beniarrs, ). Obrills, pequ
si la xafes et punxa i tobri els ulls ( Castells de la Serrella )
Chamaerops humilis L. ( Palmae vel arecaceae)
Palma margallonera ( Vilallonga, Benimaurell), palmera margallonera ( Alfauir), palmera ( Foma, Pego,
Fleix, Jess Pobre, Benissa, Trbena, Barx, Llutxent, ), palmera borda ( Almiser ), palma ( Castells de la
Serrella, Barx,) , larbre.
Palma, la fulla feta ( Almiser, Fleix, Oliva, Foma, i en general a tot el territori)
Palmiss ( Palma de Gandia, La Font dEn Carrs, Oliva, Foma, Pego, Palma, Alfauir, Almiser,
Benimeli, Sagra, Tormos, Pedreguer, Gata, Jess Pobre, Trbena, Alcal de la Jovada, Artaia,
Alfondeguilla,), palmiss de rabosa ( Jess Pobre ), els fruits o dtils.
Del llat Palma palmell de la m , per comparaci de les fulles de la palmera , en foma de venall
vegetal, amb la m i els seus dits.
Quant al nom cientfic, significa literalment, arbust menut o baixet, o matoll rabassut. El nom geniic,
Chamaerops deriva del grec, chamai, que significa, aspatarrat, pegat a o ran de trra, baixet o men, i
rhops que vol dir, arbust o arbret; pe que fa al nom especfic, humilis, prov del llat, i significa hunil,
poc ostents, ran dhumus.

Crataegus monogyna Jacq. ( Rosaceae)

Espinal ( Castells de la Serrella, Trbena, Tollos, Benimassot, Gorga, Vilallonga, Foma, Benirrama, La
val de Laguar, Alcal de la Jovada, Almudaina, Abdet, Ares del Bosc, Confrides, Penguila, Alcoi,
Muro, Agres,), espinal blanc ( La Torre de les Mafanes,); espino blanc ( La Torre de les Maanes)
Garguller ( Pego, Ondara, Dnia, Jess Pobre, Gata, Llosa de Camatxo, Parcent, Senija, Benissa, Cdp,
Palma de Gandia, Alfauir, Xeresa, Ontinyent,), angarguller ( Muro, Cocentaina, Beniatjar, Otos, La Lbsa
de Ranes, ), engarguller de cirereta ( Quatretonda, ), angarbuller ( Llutxent), engarbuller de cirerea (
Quatretonda, Castell de Rugat, ), garbuller de cireretes ( Aielo de Rugat), aguller ( Margarida, Piares,
Benialfaqu,); arguller ( Benimassot); gralll ( Xbia), graller ( Xbia)
Cuscuta epithymum L. ( Convolvulaceae )
Cabellets ( ); cabell de la Mare de Du ( Alcoleja), monyo de la Mare de Du ( Palma de Gandir),
cabellets del Nostre Senyor ( La Font dEn Carrs,); filatxa ( Fageca); conftets ( Pedreguer).
Cynara cardunculus L. ( Compositae vel asteraceae )

1122
 Penquera, la mata; penca, el nervi gruixut de les fulles.
Daucus carota L. ( Umbelliferae vel apiaceae )
Herba niuera ( Alcal de la Jovada), niuera ( Trbena)
Dorycnium hirsutum (L.) Ser..[ = Bonjeania hirsuta (L.) Reichenb ] ( Leguminosae velfabaceae)
Coronela ( Ganda, Barx, Otos, Castells de la Serrella, Beneixama, Benifallim, Fageca, Balones, La Torre
de les Mafanes, Penguila, Tib, ); pastoral ( Biar )
Dorycnium rectum (L.) Ser.[ = Bonjeania recta (L.) Reichenb ] ( Leguminosae vel fabaceae)
Coronela (Grau de Ganda, ); salamerossa ( Planes ); herba de la inflamaci (Planes) Equisetum
ramosissimum Desf. ( Equisetaceae )
Canut ( Bellreguard, Aielo de Rugat,), canudet ( Bellreguard, Miramar, Daims,).
Nuguet, nuguets ( Planes, Catamarruc, Benissili, )
Besnuga ( Oliva ).
Equisetum telmateja Ehrh.[- E. mximum auct.] ( Equisetaceae )
Besnuga ( Oliva).
Erica multiflora L. ( Ericaceae)
Cepell ( Castells de la Serrella, Famorca, Oliva, La Font dEn Carrs, Vilallonga, Palma de Ganda,
Foma, Beniopa, Barx, Alfauir, Almiser, Castellonet de la Conquesta, Aielo de Rugat, Castell de Rugat,
Quatretonda, Aielo de Malferit, Xbia, Benissa, Senija, Llosa de Camatxo, Alcal de la Jovada, ); cipell (
Foma, Pego, ), xipell (Benirrama, LOrxa, Margarida, ); cepello ( Agres, Alfafara, Bocairent, Beneixama,
Biar, Castalia, Tibi, La Torre de les Mafanes, Penguila, a voltes,)
Hordeum murinum L. subsp. leporinum ( Link) Arcangeli ( Gramineae velpoaceae)
Espigadella ( Alcoleja ), espigaella ( Penguila, Benilloba ); margall despigueta ( Alcal de la Jovada ),
margallet despigueta ( Agres ), margall despiga ( Alquerieta de Guardamar, Sanet i Negrals, Benimeli,
Pedreguer,), margall despigai'lla ( Beneixama, ), margall espigat ( La Font dEn Carrs)
Lavandula angustifolia Miller [= L. spica L.] ( Labiatae vel lamiaceae)
Lavandula latifolia Medicus
Espgol, espigolera, a tot el territori.
Lavandula stoechas L. ( Labiatae vel lamiaceae)
Cabe9 uda ( Quatretonda )
Leontodn longirrostris (Finch & P. D. Sell) Talavera
Leontodn taraxacoides ( Vill.) Mrat subps. hispidus ( Roth) Kergulen
Compositae vel steraceae
Coroneta de rei ( Beniatjar ), corona de reina (Castell de les Gerres); planeta ( Benissili, Alcal de la
Jovada); herba redona ( Quatretonda dAlbaida,)
Nymphaea alba L. ( Nymphaeaceae )
Pampolera ( Miramar, Piles,); palera ( Pego)
Panets ( Alquerieta de Guardamar, Daims, Els Pedregals, )
Opuntia ficus-barbarica A Berger ( Cactaceae )
Palera, paleres.
Oryzopsis miliacea ( L.) Asch. et Graebn.[= Piptatherum miliaceum (L.) Coss.; P. multiflorum ( Cav.
) Beauv.J ( Gramineae vel poaceae )
Nugadella ( Tibi, Benidoleig, La Nuca, Xal,), nugatella ( Callosa dEn Sarri), nugaella ( Penguila, La
Torre de les Mafanes ), nugavella ( Gata ), nugagavella ( Gata ), ; herba-nucs, herba-nuc ( Foma,
Pedreguer, ), herba de nuc ( Benirrama ), herba del nuguet ( Rfol dAlmnia,), nuguet ( Pedreguer ),
fens del nuc ( Pego, Parcent), brossa de nuc Genovs )
Herba de canut ( Els Poblets, Verger, )
Segamans ( Xbia)
Phoenix dactylifera L. ( Palmae vel Arecaceae )
Palmera, palma, palma datilera, datilera, larbre; dtils, els fruits.

1123
Del llat Palma palmell de la m per comparaci de les fulles de la palmera , en foma de ventall
vegetal, amb la m i els seus dits.
Pistacia terebinthus L. ( Anacardiaceae )
Cornicabra ( Benial, Alcal de la Jovada, Ebo, Trbena, ), conicabra ( Abdet); mata vera ( Benirrama,
Benial, Ebo, Castells de la Serrella, Mura, La val de Laguar, ); matissa. La cornicabra fa la fulla ms
menuda que la mata vera ( Benial)
Plantago albicans L. ( Plantaginaceae )
Pelosella ( Castells de la Serrella, Castell de Rugat, Otos, La Llosa de Ranes, ), pinosella ( Biar,
Beneixama, Castalia, Agres, ), penosella ( Foma, Planes, Almudaina, Castells de la Serrella, Callosa dEn
Sarri, Abdet, Confrides, Ares del Bosc, Cocentaina, Beniarrs, Agres, Catamarruc, Famorca, Fageca ,
Tollos, Benimassot, Alcoleja, Penguila, Benifallim, La Torre de les Ma9 anes, Xixona, Castalia, Tibi,
Ontinyent, Xtiva, ), panosella ( Trbena,)
Plantago lanceolata L. ( Plantaginaceae )
Plantatge ( Beniaia, ); herba de les cinc costelletes ( Trbena ), cinc costelletes ( Parcent), costella,
costelletes ( Benissili, ); herba de les cinc venes o cinc-venes ( La Font dEn Carrs, Beniarj, Calp, );
pistoleta ( Pego ), perqu la flor es feia servir com un projectil doblant i estirant el llarg pe?.

Plantago major L. ( Plantaginaceae)

Plantatge ( Pego, Jess Pobre, Foma, Benirrama, Benial, Benissili, Beniaia, Catamarruc, Planes, Fleix,
Castells de la Serrella, Confrides, Alcoleja, Barx, Altana,), plantatge gros;
Poa annua L. ( Gramineae vel poaceae )
Pelet ( Bellreguard, Miramar, ); pelumet ( La Font dEn Carrs,); peloseta ( Potries )
Prunus spinosa L. ( Rosaceae )
Aranyoner ( Agres, Cocentaina, Tollos, ), prunyoner ( Famorca, ), carallaner ( Abdet ),agulloner (
Catamaruc ), larbre; arany, el fruit, a tot el territori.
Quercus faginea Lam. subsp. faginea [=Q. valentina Cav.; Q. alpestris Boiss.J
Fagaceae
Gal.ler ( Alcoi, Agres, Alfafara, Beneixama, ); gallera ( Benifallim, La Torre de les Maanes,); roure (
Penguila). s lo que diuen roble per s gal.ler ( Beneixama )
Rhamnus oleoides L. subsp. angustifolia ( Lange ) Rivas Goday & Rivas Martnez [= Rh. lycioides L.
subsp. oleoides (L.) Jah. et Maire; Rh. lycioides L. ] ( Rhamnaceae)
Garguller ( Vilallonga de la Safor, Foma, Castells de la Serrella, Ebo, Trbena,Sanet i Negrals, Benimeli,
Pedreguer, Parcent,)
Busca-baralla ( Benidoleig, Benimaurell, ).
Espino o aspino ( Castells de la Serrella, Ibi, Tibi, Benialfaqu, Agres,); espinal negre ( Benial), aspino
negre ( La Torre de les Maanes)
Altres noms: Ar$ot, esp negre.
Setaria veridis (L.) Beauv. ( Gramineae vel poaceae)
Cerreig, en general a tot el territori, cerreig pegals ( Pedreguer, Pedregals,); llepassa ( Cocentaina, Otos,
)
Setaria verticillata (L.) Beauv.
Setaria pumilla ( Poiret) Schultes & Schultes fil. [ = S. glauca auct. ]
Cerreig fi ( Pedregals).
Verbascum sinuatum L. ( Scropholariaceae )
Tarponera ( Planes ), talponera ( Manuel), trap ( Pedreguer); salponera ( Planes )
Verbascum thapsus L. ( Scrophulariaceae )
Treponera ( Xal, Callosa dEn Sarri,), traponera ( Benirrama, Fleix, Benimaurell), herba traponera (
Jess Pobre); talponera ( Otos)

1124
 Guardalobo ( Castells de la Serrella, Beniaia, Catamarruc, Alcoi, Benimarfull, Benimassot, Balones,
Beniarrs, Tibi, La Torre de les Maanes, Agres, Gata, ), guadalobo ( Castells de la Serrella, Beniaia,
Catamarruc, Benimassot,), gordolobo ( LOrxa,), bordellobo ( Parcent); mata-lobo ( Trbena)
Orellot ( Alcal de la Jovada ), orella de burro ( Catamarruc)
Sabatera ( La Torre de les Ma?anes )
Xanthium spinosum L. ( Compositae vel asteraceae )
Enganxa- monyos ( Albaida )
Gospinets ( Margarida, Planes,), gospins ( Cocentaina )

7.- Trets fenolgics:

Anthyllis cytisoides L. ( Leguminosae velfabaceae )

Botja blanca ( Xixona, Foma, Altea, Callosa dEn Sarri, Alfauir, Llutxent, Beniatjar, La Llosa de Ranes, )
Alb ( Benissa), albaida ( B iar)
Artemisia camprestris L [ = A. glutinosa J. Gay ex DC] (Compositae vel asteraceae)
Botja rossa ( Benissa, Gata,)
Ceterach officinarum Willd. ( Polypodiaceae)
Herbeta doraeta ( Ebo, Foma, ), herba o herbeta dor ( Palma de Ganda, La Font dEn Carrs, Foma,
Benial, Benissiv, Alcal de la Jovada, Foma, Barx, Parcent, Benimaurell, Trbena, ), dor ( Beniaia ),
doraeta ( Fom a), doradilla ( Agres, An,)
Cichoryum intybus L. ( Compostes o astercies )
Cama-roja, a tot el territori ( Ebo, Bellreguard, Miramar, Beniaia, Catamarruc, Trbena ). Cama-roges (
en general, a tot el territori), cames-roges ( Trbena, ), el plural.
Convolvolus arvensis L.
Correjola ( Bellreguard, Verger, Setla, Sanet i Negrals, Benimeli, Pedreguer, Benissa, ), correjola i
correjoleta ( Castells de la Serrella, ), corrijola ( Bellreguard, Castells de la Serrella, Foma, ), corrinjola (
Bellreguard, Quatretonda dAlbaida, Benissili, ), corrila, corrioleta ( Cocentaina, Callosa dEn Sarri, La
Nucia, ), currintxola ( Foma ), comijola ( Alcal de la Jovada, Catamarruc, ), comitxola ( Planes ).
Cuscuta epithymum L. ( Convolvulcies )
Cabell de la Mare de Du ( Alcoleja), cabellets del Nostre Senyor ( La Font dEn Carrs, ), cabellets ( );
confitets ( Pedreguer)
Euphorbia characias L. ( Euphorbiaceae )
Lletrera vera ( Jess Pobre, ), lletera denviscar ( Beniaia, Catamarruc, ), lletrera denviscar ( Sanet i
Negrals, Benimeli, Beniaia, Catamarruc, ), lletera ( Beniaij, Ontinyent, ), lletrera ( Parcent, La vah de
Laguar, Beniaia, Famorca, Benimassot, Penguila, Trbena, Agres, ), lleterola ( Piles, Alquera de la
Comtesa, Vilallonga, La Pobla del Duc, Xtiva, La Llosa de Ranes, ), hetreguera ( Penguila, La Torre de
les Mafanes, Xixona, Castalia, Benialfaqu, ); lletranera ( Benial, Benissiv ), heterol ( Beniaij ),
hetrerot ( Benissa )
Xurrera ( Bellreguard)
Euphorbia isatidifolia Lam. [= E. vitellina Loscos ] ( Euphorbiaceae)
Lletrerol (Parcent, Castells,)
Euphorbia serrata L. ( Euphorbiaceae )
Igual com la denviscar. Lleterola ( Piles, Alquera de la Comtesa, La Pobla del Duc, Xtiva, ),
hetreguera ( Alcoleja, Penguila, La Torre de les Maganes, ), bambollera ( La Llosa de Ranes)
Fumaria parviflora Lam. ( Papaveraceae)
Cendrehosa ( Torre de les Ma9 anes)
Helichrysum serotinum Boiss. [ = H. italicum ( Roth) G. Donfil. in Loudon subsp. serotinum ( Boiss.)
P. Fourn.]
Helichrysum stoechas (L.) Moench (Compositae vel asteraceae)
Sempreviva ( La Font dEn Carrs, Biar,)
Helichrysum stoechas (L.) Moench ( Compositae vel asteraceae )
Botja blanca ( Beneixama,)

1125
 Iris germnica L. ( Iridaceae )
Lliri blau, en general a tot el territori; giri blau ( Callosa dEn Sarri, Penguila, Tibi, ), gira blau (
Alcoleja, La Torre de les Ma9 anes,)
Lactuca sativa L. ( Compositae vel asteraceae )
Lletuga ( Benirrama, Abdet, Famorca, Fageca, Tollos, La Torre de les Maanes, Lactuca serriola L.[=
L.scariola L.J ( Compositae vel asteraceae)
Lletosa ( Pedreguer ); lletuga o lletugueta borda ( Castells de la Serrella,), lletuga borda ( Alcal de la
Jovada, Pedreguer,); encisam bord ( Castell de les Gerres)
Mercurialis tomentosa L. ( Euphorbiaceae )
Herba blanca ( Alcal de la Jovada)
Narcissus tazetta L. subsp. tazetta ( Amarillidaceae)
Nadaleta (Bellreguard, Miramar, Benifl, Benimeli, Alfafara, i en general a tot el territori)
Nasturtium officinalis R Br. [= Sisymbrium nasturtium - aquaticum L.J ( Cruciferae)
Creixen i crixens, a tot el territori.
Papaver rhoeas L. ( Papaveraceae)
Rosella, roselleta, rosella vera, rosellera, la mata, a tot el territori.
Papaver dubium L. ( Papaveraceae)
Rosella, roselleta, i precisant ms, rosella borda ( Castellonet de la Conquesta, i en general a tot el territori
), i tamb rosella gitana o simplement gitana ( Ganda, Rafelcofer, ).
Psoralea bituminosa L. ( Leguminosae velfabaceae )
Carbonera ( La Llosa de Ranes )
Sonchus asper (L.) Hill [= S. glaucescens Jordn ] ( Compositae vel asteraceae)
Llics dase punxons ( Beniopa, Castells de la Serrella, ), llics
repunxons ( Castells de la Serrella ), llics punxonoset ( Montitxelvo ), llics punxs (
Palma de Ganda, Pego, Els Poblets, Pamis, Sanet i Negrals, Benimeli, Pedreguer, Xal,
Confrides, ), llins punxs ( Almoines); llics de cardo ( Castell de les Gerres, ), llics
aspre ( )
Sonchus oleraceus L. ( Compositae vel asteraceae)
Llics ( Bellreguard, Oliva, Rafelcofer, La Font dEn Carrs, Potries, Benifl, Palma de Ganda, Castell
de Rugat, Beniatjar, Ontinyent, Beniarrs, Vilallonga, Pego, Verger, Els Poblets, Sanet i Negrals,
Benimeli, Rfol dAlmnia, Jess Pobre, Alcal de la Jovada, Penguila, Abdet, La Llosa de Ranes, ),
llics ver ( Beniopa, Xal, ), llics verdader ( Alcal de la Jovada ), llins ( Almoines, Alcoleja ), llicsi (
Beneixama, ), llacs ( Benirrama ), llecs ( Benirrama )
Sonchus tenerrimus L. ( Compositae vel asteraceae)
Llics ( Benial, Benissiv, Fleix, Benissa, Trbena, Ares del Bosc, Famorca, Fageca, Tollos, ), llics ver
( Benialfaqu ); alliss ( La Torre de les Maanes, Xixona, Tibi, Castalia,), allics ( Castalia, T ibi,),),
llics verdader ( Benissa)
8.- Trets organolptics: Borago officinalis L. ( Boragincies)
Pa-i-peixet ( Bolulla ). Perqu les flors sn comestibles. Tenen un sabor salat, i quan rem xiquets ne
menjvem en el berenar ( Bolulla)
Chenopodium lbum L. ( Quenopodicies )
Blet-bacallar ( Beniarrs)
Helichrysum serotinum Boiss. [ = H. italicum ( Roth) G. Don fil. in Loudon subsp. serotinum ( Boiss.)
P. Fourn.]
Helichrysum stoechas (L.) Moench ( Compositae vel asteraceae )
Extracte, extractenya ( Cocentaina), pe seu olor semblant a 1extracte de regalssia.
Lolium rigidum Gaudin [= L. strictum Retz ] ( Gramineae vel poaceae)
Margall ( Oliva, Foma, Benimeli, Sanet i Negrals, Rfol dAlmnia, Sagra, Jess Pobre, Pedreguer, Gata,
La val de Laguar, Alcal de la Jovada, Beniaia, Alpatr, Margarida, Planes, Benialfaqu, Benimassot,
Gorga, Tollos, Fageca, Famorca, Benimarfull, Alcoi, Agres, Trbena, Abdet, Penguila, Tibi, Ontinyent,
Artana,), margall ver ( Barx, Setla, Verger, Ondara, Benidoleig,), margall de tota la vida ( Pedreguer ),

1126
margall dret ( ), margall fi ( Beneixama ), margall lluent ( Oliva, Sagra, Beneixama, Alquerieta de
Guardamar, La Font dEn Carrs ) El margall lluent s el margall margall ( Sagra )
s versemblant, diu Coromines, que derivi del verb amargar, pe gust amarg que donen els grans del
margall quan es barregen amb la faria deis blats.
Melissa officinalis L. ( Labiateae vel lamiaceae )
Tarongina (Castells de la Serrella, Beniaia, Alcal de la Jovada, Benial, Alcoi, Bocairent, Planes,
Benialfaqu, Almudaina, Benimassot, Benilloba, Penguila, La Torre de les Ma9 anes, ); melissa (
Cocentaina,)
Oxalis pes- caprae L. [ - O. cernua Thunb.] ( Oxalidaceae)
Agret, agrets, en general a tot el territori; agreta, agretes ( El Verger ); magret ( Oliva )
Psoralea bituminosa L. ( Leguminosae velfabaceae )
Trbols pudents ( Pedreguer );
Reichardia picroides (L.) Roth ( Compositae vel asteraceae)
Herba dol?a ( Foma, Barx, Montitxelvo, Castell de Rugat, Quatretonda, Mira - rosa, Sanet i Negrals,
Benimeli, )
Rumex acetosella L. subsp. angiocarpus Murb. ( Polygonaceae)
Griella, riella, com una contracci d agrella ( Penguila ); agret-i-dolcet ( Cocentaina );vinagrella (
Fageca, Famorca, Tollos,)
Altres noms: agrelleta.
Rumex intermedius DC. in Lam. et DC. ( Poligoncies )
Agret ( Beniaia, Alcal de la Jovada, ); agret-i-dolcet ( Cocentaina ), vinagrella(Fageca, Famorca,
Tollos,)
Thymus capitatus (L.) Hojfmanns. & Link [=Thymbra capitata (L.) Cav.J
Pebrella ( Xbia, Ploble Nou de Benitatxell, Teulada, Gata, Benissa, Calp, ),
Thymus piperella L. (Labiatae vel lamiaceae)
Pebrella, en la major part del territori; pebrinella ( Biar, Beneixama, ); febrella i pebrella
( Pego)

9.- Altres caracterstiques de la planta :

Adiantum capilius-veneris L. ( Polipodicies)

Herba tremoloseta ( Sagra)
Antirrhinum barrelieri Boreau subsp. barrelieri ( Escrofularicies)
Quico-t-fam ( Albaida )
Aster squamatus ( Sprengel) Hieron ( Compositae vel asteraceae)
Matacavero ( Oliva, Pego, Gandia, )
Brachypodium phoenicoides (L.) Roemer & Schultes ( Gramineae vel poaceae)
Segadissa ( Castells de la Serrella, Tollos, Abdet, Confrides, Penguila, Benifallim, La Torre de les
Ma9 anes, Tibi, Castalia, ), segalssa ( Benidoleig, Sanet i Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, Alcal de la
Jovada, Benial, Famorca, Beniarrs, Trbena, Altea, La Nuca, Penguila, Benifallim, La Torre de les
Ma9 anes, Xixona, Tibi, Castalia, Beneixama, A n,), brossa segadissa ( Aielo de Rugat), brossa segaTssa (
Pa de Corris)
Segam ( Pedreguer, Gata, Benissa, Calp,)
Bupleurum fruticescens L. ( Umbelliferae vel apiaceae)
Profitosa ( Agres)
Calndula arvensis L. ( Compositae vel asteraceae)
Pet de fiare ( Castell de les Gerres,)
Centaurea calcitrapa L. ( Compostes o astercies )
Obrills ( Castells de la Serrella, La Torre de les Ma9 anes, Barx, Beneixama, Beniarrs, ), obrells
(Castells de la Serrella, Barx, Beneixama, Beniarrs, )
Coronilla scorpioides (L.) Koch ( Lleguminoses)
Anemor, nemor, ( Beniaia, Benissili, Trbena, Alcoleja,)

1127
Erica multiflora L. ( Ericaceae)
Petorret o petorrets (Bellreguard, Ganda, Castell de Rugat, Atzeneta, Fleix, Benimaurell,); petorreigs (
Aielo de Rugat, ), petorrell ( Pedreguer, Jess Pobre, Sagra, Senija, ); petorrera ( Benifl, Penguila,
Benifallim, La Nuria, ); petorro o petorros ( Alfauir, Rtova, Castell de les Gerres, Tormos, Alcal de la
Jovada, Albaida, La Font dEn Carrs, Oliva, Altea,); petorr ( Potries, Alquera de la Comtesa, Palma de
Ganda, Rtova, Calp, Callosa dEn Sarri, La Nuria,); petorra ( Ontinyent,)
Foeniculum vulgare Miller subsp. piperitum (Ucria) Coutinho ( Umbelliferae vel apiaceae)
Llavoretes, per ser les llavors la part ms apreciada i utilitzada.
Fumaria capreolata L. ( Papaveraceae)
Ferr-busterri ( Beniaia, Catamarruc, Benilloba, Penguila, Alcoleja, Torre de les Ma?anes - si fa la flor
rogeta -, Cocentaina, Albaida, Castell de Rugat, Castell de la Ribera, La Llosa de Ranes, Xtiva,), fili-
busterri ( Penguila), ferri- musterri ( Gorga), terri- busterri ( Ares del Bosc, Balones ), terri- musterri (
Benifallim, Otos,), terri- busterri ( Benifallim, Manuel,), serri-musterri ( Castell de les Gerres)
Herba mistera ( Alcal de la Jovada), mistera ( Famorca)
Hedypnois crtica (L.) Dum-Courset [= H. polymorpha DC. ] ( Compositae vel asteraceae)
Mamelletes de monja ( Benissili, ); rampet ( Trbena); herba plana ( Alpatr, ); herba dol?a ( Almiser );
herba blanca ( Benidoleig); herba redona ( Quatretonda); maria ( Alpatr)
Hedysarum confertum Desf. [ - H. humile auct.; H. fontanessi ( DC.) Boiss. ]
Leguminasae vel fabaceae
Estaca-ross ( Alcal de la Jovada, Beniaia, Benilloba, Tollos, Trbena, Agres, Quatretondeta de la Val
de Seta,), taca-ross ( Fageca, ), cata-ross ( Famorca ), estaquera ( Benissa )
Orobanche crenata Forsskal [= O. speciosa DC.] ( Orobanchaceae)
Fiare de favera ( Bellreguard, )
Papaver somniferum L. subsp. somniferum ( Papaveraceae)
Papaver somniferum L. subsp. setigerum (DC.) Arcangeli
Cascall ( Ganda, Benial, Castell de les Gerres, Pedreguer, Gata,), en general a tot el territori
Silene vulgaris ( Moench) Garcke [ = S. inflata Sm.; S. latifolia ( Miller) Britten; S. cucubalus Wibel] (
Cariofilcies )
Trons ( Castells de la Serrella ); xuplons ( Castell de les Gerres); petorretes ( Balones ), petets (
Benialfaqu ), els inflats calzes de les flors, perqu semblen bombolles que en estampar-les sobre el front
esclaten fent un esclafit o xicotet tro.

10.- El nom duna altra planta:

Acanthus mollis L. ( Acantcies)

Bledera borda ( Piles de Mar,).
Aesculus hippocastanum L. ( Hipocastanacies )
Castanyer bord, en general a tot el territori, castanyer, larbre; castanya borda, el fruit.
Alyssum spinosum L. [= Ptilotrichum spinosum (L.) Boiss. ] ( Crucferes)
Argilagueta de la sang ( Cocentaina)
Amaranthus hybridus L.
Amaranthus retroflexusZ..
Amaranthus viridis L. [ A. gracilis Desf. Ex Poiret ].
Amaranthus blitoides S. Watson.
Amaranthus muricatus Moq.
Blet ( Benimaurell, Beniarrs, Ebo, Benirrama,), ablet ( Barx, Almiser, Alcal de la Jovada, Castell de
Rugat, ); blec ( Castellonet de la Conquesta,
Amelanchier ovalis Medicus [ = Crataegus rotundifolius Lam. ] ( Rosaceae)

1128
Pomera borda ( Agres )
Anagyris foetida L. ( Leguminosae vel fabaceae )
Fesolera mora ( LOrxa )
Aphyllanthes monspeliensis L. ( Liliaceae)
Junfa ( Benissa, Benialfaqu, Abdet, Confrides, Penguila, Trbena, Alcal de la Jovada, Artana, ),
juncillo ( Alfauir, Aielo de Rugat, Otos, LOrxa, Planes, Catamarruc, Rfol dAlmnia, Sanet i Negrals,
Benimeli, Pedreguer, Biar, ), joncillo ( Oliva, Almiser, Otos, ), jonzillo (Benimassot, ), junquillo (
Rtova, Beneixama, ); donzillo (Castells de la Serrella, Trbena, Tollos, Parcent, Ebo, Pedreguer, Gata,
Benidoleig, La val de Laguar, Foma, Benirrama, Benial, La Font dEn Carrs, )
Aristolochia paucinervis Pomel ( Aristolochiaceae)
Carabasseta de pobre ( Alcal de la Jovada, Beniaia, Catamarruc, Benissili, Fageca, Famorca, La Font
dEn Carrs,)
Asperula aristata L. fil. subsp. scabra (J. & K. Presl) Nyman [ = A. cynanchica L. subsp. aristata (L.f.
) Bguinot in Fiori et Paol. ( Rubiaceae )
Canyeta dor ( Foma, ), canya de oro, canyita de oro (Castells de la Serrella, Ares del Bosc, Beniatjar, La
Pobla del D uc,), vareta de oro ( Fleix ), varita de oro ( Beneixama, Pedreguer, ), vara de oro ( Pedreguer)
Bupleurum fruticescens L. ( Umbelliferae vel apiaceae )
Fenollet bord ( Beneixama ), fenollet de pastor ( Trbena ); profitosa ( Agres )
Calycotome spinosa (L.) Link ( Leguminosae velfabaceae)
gilaga-cabrona ( Catamarruc ), argilaga o argilagueta negra ( Alcal de la Jovada ), argilaga de fom (
Cocentaina )
Centaurium quadrifolium (L.) G. Lpez & Jarvis subsp. linariifolium (Lam.) G. Lpez ( Gencianicies
)
Peric roig ( Banyeres, ), perico roig ( Benissili, La Carroja, Beniaia, La Pobla del Duc, Otos, ), perico
femella ( Otos ), perico ( Alfauir, Beniatjar, Benirrama, Benissiv, La Carroja, Benissili, LOrxa, Alcal
de la Jovada, Beniaia, Benialfaqu, Planes, Benifallim, )

Centranthus ruber (L.) D.C. [= Valeriana rubra L.J ( Valerianaceae)

Favar bord ( Parcent, Alcal de la Jovada, ), favera borda ( Castells de la Serrella, Trbena, ), fava borda (
La Nuria,), favera ( La val de Laguar
Chamaerops humilis L. ( Palmae vel arecaceae)
Palma margallonera ( Vilallonga, Benimaurell), palmera margallonera ( Alfauir ), palmera ( Foma, Pego,
Fleix, Jess Pobre, Benissa, Trbena, Barx, Llutxent, ), palmera borda ( Almiser ), palma ( Castells de la
Serrella, Barx,).
Palmiss ( Palma de Gandia, La Font dEn Carrs, Oliva, Foma, Pego, Palma, Alfauir, Almiser,
Benimeli, Sagra, Tormos, Pedreguer, Gata, Jess Pobre, Trbena, Alcal de la Jovada, Artana,
Alfondeguilla,), palmiss de rabosa ( Jess Pobre), els fruits o dtils.
Chenopodium lbum L. ( Quenopodicies)
Blet negre ( Benimaurell, Beniarrs, ), blet-bacallar ( Beniarrs ), blet blanc ( ), bacallar blanc (
Cocentaina ), blet (Ebo, Benirrama, ); ablet ( Alcal de la Jovada ); pinet ( Benidoleig,)
Chenopodium ambrosioides L. ( Chenopodiaceae)
T bord ( Bellreguard, Miramar, Alquerieta de Guardamar, )
Chondrilla jncea L. ( Compositae vel asteraceae)
Cama-roja ( Famorca, Fageca, T ollos,), cama-roja dol?a ( Cocentaina, Margarida ), cama-roja amarga (
Benialfaqu ); xicria ( Benialfaqu ), xicloina (Castells de la Serrella) Cistus clussi Dunal in DC. (
Cistaceae )
Romer msele ( Gandia,)
Conyza albida Willd. ex Spreng. [ C. sumatrensis ( Retz.) E. Walker; C. floribunda Kunth; C. altissima
Naudin et Debeaux ex Debeaux ]

1129
Conyza bonariensis ( L ) Cronq. [= C. ambigua DC; Erigeron crispas Pourr. ]
Conyza canadensis ( L. ) Cronq.
Conyza chilenss ( L. ) Spreng. [=C. primulifolia ( Lam.) Cuatrec. Et Lourtei ]
Compositae vel asteraceae
Cnem bord ( Bellreguard,), cnem ( Oliva, Xeresa), ramassera ( P iles), la mata; morritortar ( Daims ),
el conjunt.
Morritord ( Bellreguard, Miramar, Daims, Beniaij, Ganda, Beniopa,)
Crataegus monogyna Jacq. ( Rosaceae)
Cirerer de pastor ( Bellreguard, Miramar, Cocentaina,), cirer o cireret de pastor ( Parcent), cireretes de
Laguar ( Pego, E bo); cirerer bord ( Castellonet de la Conquesta)
Serolera borda ( La Torre de les Ma?anes, Ontinyent, )
Crithmum maritimum L. ( Umbelliferae vel apiaceae)
Fenoll mar ( Dnia, Jess Pobre, Xbia, Teulada, Moraira, Calp,), a tot el territori.

Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. hypocistis

Cytinus hypocistis subsp. clussi Nyman [= Cytinus ruber subsp. kermesianus (Guss.) Wettst.y
Margalida, margalita o margaliteta destepa ( Castell de la Serrella)
Daucus carota L. ( Umbelliferae vel apiaceae)
Safanria borda ( Bellreguard, Palma de Gandia, Beniopa, La Torre de les Maanes, )
Carlota borda ( )
Dictamnus hispanicus Webb. ex Willk. ( Rutaceae)
Alfbega de pastor ( LOrxa, Benirrama, Palma de Gandia, Llutxent, Aielo de Rugat, Castell de Rugat,
Beniatjar, ), alfbiga de pastor ( Barx, Xeresa, Alfauir, Castellonet de la Conquesta, Almiser, Alcal de
la Jovada ), amfbiga de pastor ( Benimaurell, Castells de la Serrella, Benissili, Beniaia, Benissa, Ganda,
LOrxa, Quatretonda, ), amfbiga de pastor ( Foma, Pedreguer, ).
Tim real ( Alcoi, Cocentaina, Muro, Agres, Alfafara, Bocairent, Banyeres, Beneixama, Biar, Castalia,
Tibi, Albaida, Otos, Beniaia, Trbena, Alcoleja, Ares del Bosc, Penguila, Confrides, Abdet, Artana, );
tim de sant Joan ( Confrides ); tamo real ( Beneixama ), monreal (Bolulla)
Digitalis obscura L.
Clavellinera borda ( Ganda, La Font dEn Carrs, Catamarruc, Quatretonda, Otos,)
Corrijola de matxo ( Fom a), comijola de matxo ( Beniaia, Alcal de la Jovada,), didalera ( ), correga (
)
Ecballium elaterium (L.) A.Richard ( Cucurbitaceae)
Carabasseta pudenta ( Trbena ), carabasseta punxoseta; melonar bord ( Pego ), melonets bords;
cogombrets amargs,
Echinops ritro L. ( Compositae vel arteraceae)
Panical blau ( Benialfaqu), fent distinci del panical blanc.
Frula communis L.
Umbelliferae vel apiaceae
Frula tingitana L. [=F. hispnica Rouy ]
Canyafel ( Castells de la Serrella), canyaferla; fenollassa ( Benimaurell, Benissa,).
Foeniculum vulgare Miller subsp. piperitum (Ucria) Coutinho ( Umbelliferae vel apiaceae)
Anisis, per tindre les llavors un intens olor a ans i ser la part ms apreciada i utilitzada.
Fumaria capreolata L. ( Papavercies )
Juliverd bord ( Bellreguard, Alquerieta de Guardamar, Daims, Marells de Rafalcaid, Ganda, Piles,
Oliva, La Font dEn Carrs, Ppotries, Beniaij, Beniopa, Rtova, Alfauir, Almiser, Castellonet de la
Conquesta, Barx, Pa de Corris, Beniaia, Campell, Fleix, Trbena, Callosa dEn Sarri, Artana, ),
juliverd de rata ( Biar, Beneixama,)

1130
Genista scorpius (L.) in Lam. & DC. ( Leguminoseae vel fabaceae)
Argelaga de marge ( Billeneta, ), argelaga parda ( Beneixama ); angilaga negra ( Famorca, Fageca,
Penguila, Benifallim, La Torre de les Ma9 anes, Tibi, Castalia, ), angigala negra o vera ( Penguila ),
angilaga negrella ( La Torre de les Ma?anes ); argilaga borda ( Castalia, Agres, Alfafara, ); angilaga de
conill ( Penguila )
Helianthemum lavandulifolium Miller [=H. syriacum ( Jacq.) Dum.-Cours.]
Cistaceae
Romeret blanc ( Beneixama )
Helichrysum serotinum Boiss. [ = H. italicum ( Roth) G. Don fil. in Loudon subsp. serotinum ( Boiss.)
P. Fourn.]
Helichrysum stoechas (L.) Moench ( Compositae vel asteraceae )
Manfanilla o camamirla borda ( Gandia, )
Hordeum murinum L. subsp. leporinum ( Link) Arcangeli ( Gramineae vel poaceae )
Margall despigueta ( Alcal de la Jovada), margallet despigueta ( Agres), margall despiga ( Alquerieta
de Guardamar, Sanet i Negrals, Benimeli, Pedreguer, ), margall despiga'lla ( Beneixama, ), margall
espigat ( La Font dEn Carrs ); margall bord ( Bellreguard, El Verger, Setla, Rfol dAlmnia, Otos,
Agres, ), margall dordi ( Benidoleig ), margall darista ( Oliva ), margall punxs ( Oliva ), margall de
llepassa ( Beniopa ),
Bladet de perdiu ( Tollos, Fageca,)
Hypochoeris radicata L. ( Compositae vel asteraceae)
Coleta ( Bellreguard, Alfauir, Almiser, Aielo de Rugat, Castell de les Gerres, Quatretonda dAlbaida,
La Pobla del Duc, ), coleta fina ( Castell de les Gerres, per a diferenciar-la de la coleta punxonosa- Picris
echioides L .-)
Inula viscosa (L.) Aitn [ =Dittrichia viscosa (L.) W. Greuter ] ( Compositae vel asteraceae)
Olivarda ( Bellreguard, Miramar, Alquerieta de Guardamar, Daims, Marells de Rafalcaid, Gandia,
Beniarj, Palma de Gandia, Alfauir, Barx, Xeraco, Oliva, La Font dEn Carrs, Foma, LAtzbia,
Benidoleig, Gata, Pedreguer, Xal, Parcent, Mura, Benissa, Biar, Beneixama, Banyeres, Trbena, Xbia,
Artana, An,).
Jolivarda ( Cocentaina, Muro, Agres, Benirrama, Benissiv, Benissili, Ebo, Alcal de la Jovada, Beniaia,
Planes, Benialfaqu, Benimassot, Gorga, Quatretondeta de la val de Seta, Beniarrs, Rfol dAlmnia,
Castellonet de la Conquesta, Almiser, Beniopa, ); joliverda ( Benirrama, Benial, Pa de Corris, La val
de Laguar, Trbena, Callosa dEn Sarri, Penguila, Benifallim, La Torre de les Mafanes, Xixona, Agres,
Almiser, Aielo de Rugat, Llutxent, Otos, Manuel, ); julivarda ( LOrxa, Planes, Callosa dEn Sarri,
Penguila, ); juliverda ( Setla, Benial, LOrxa, Castell de les Gerres, La Pobla del Duc, Albaida,
Catamarruc, Benimarfull, Alcoi, Agres, Manuel, ),
A voltes diuen joliverda per a Barx sha dit sempre olivarda.
La relaci d'olivarda amb oliva presenta pocs dubtes, per la composici del mot no s ben clara. El
DECH explica olivarda com un derivat 'oliva, per fent constar que no pe fet duna semblaba entre les
fulles daquesta planta amb les de 1olivera, sin perqu un cecidi globuls que creix sovint en aquesta
planta t la forma duna falsa oliva. AlcM analitza olivarda com oliva i el sufix -ard- indicador
daproximaci qualitativa, ( de color, de forma, etc. )
Iris pseudacorus L. ( Iridaceae )
Bova de gatjol ( Daims); bova granotera ( Bellreguard, Miramar, Marells de Rafalcaid, Grau de Gandia,
P eg o ,); bova plana ( Bellreguard ), bova ampia ( Daims ), bova ( Piles ), bova bavosa ( Bellreguard,
Miramar, Grau de Gandia, Beniopa);
Jasonia glutinosa ( L.) DC. [ = J. saxatilis ( Lam.) Guss.]( Compositae vel asteraceae)
rnica ( Castells de la Serrella, Trbena, Callosa dEn Sarri, Confrides, La val de Laguar, Ebo,
Pedreguer, Jess Pobre, Benissa, Xal, Alcal de la Jovada, Beniaia, Planes, Benialfaqu, Benimassot,
Tollos, Fageca, Famorca, Agres, Cocentaina, Alcoi, LOrxa, Beniarrrs, Benimarfull, Albaida, Beniatjar,
Quatretonda, Biar, Beneixama, Banyeres, Castalia, Palma de Gandia, Cullera,), mica ( Benimeli, Biar,).
Lactuca serriola L.[= L.scariola L.J ( Compositae vel asteraceae)
Lletuga o lletugueta borda ( Castells de la Serrella,), lletuga borda ( Alcal de la Jovada, Pedreguer,);
encisam bord ( Castell de les Gerres)

1131
Lathyrus latifolius L. ( Leguminosae vel fabaceae )
Psol o pesolar bord ( Pedreguer )
Lathyrus tremolsianus Pau [ = L. elegans Porta & Vigo ] ( Leguminosae velfabaceae)
Psol o pesolar bord ( Pedreguer ), pesolera borda ( Fageca)
Leuzea conifera (L.) DC. In Lam. & DC. [ Centaurea conifera L.] ( Compostes)
Carxofa o carxofeta borda ( Alfauir, Beniarrs,), carxofeta o carxofetes ( Cocentaina, Alcoi, Beniaia,),
carxofeta de muntanya ( Alcoi, ), carxofeta de Sant Joan ( La Torre de les Ma?anes), carxofa
almorranera ( Lloc Nou de sant Geroni), carxofa per les almorranes ( Cocentaina), carxofeta de plata (
Fageca ), perqu en tocar-la fa la mateixa remoreta que el paper de plata; calamars ( Tollos ); pinya de
Sant Joan (Ontinyent)
Matthiola fruticulosa (L.) Maire in Jah. [= M. tristis KBr. ] ( Cruciferae)
Violeta de nit ( Quatretondeta de la Val de Seta, Fageca,)
Mercurialis annua L. subsp. annua ( Euphorbiaceae)
Alfbega borda ( Trbena )
Micromeria fruticosa (L.) Druce [= M. marifolia ( Cav.) Bentham; Satureja fruticosa ( L.) Briq.;
Melissafruticosa ]
Labiatae vel lamiaceae
Poriol blanc ( Alcoi ); puriol ( Ebo, Castells de la Serrella, ); poriol ( Castells de la Serrella ); purriol (
E bo); boriol ( Alcal de la Jovada ). En tot cas i en tot lloc del territori s aquesta planta el poiliol, dit en
totes les variants possibles incls en la correcta.
Moricandia arvensis ( L.) DC. [= Brassica arvensis L.J ( Cruciferae)
Colitjo, coletjo ( Bolulla,), colejo ( Tibi, Castalia, Fageca, La Llosa de Ranes,); mata colejo ( T ib i);
alcolejo ( Tibi, ), coletxo ( Benissa )
Nymphaea alba L. ( Nymphaeaceae)
Carabassera de squia ( Bellreguard, Daims, ), carabassera de val ( Miramar ); carabassera de maijal (
Daims ), carabassera de laigua ( Beniopa ), carabassera ( Grau de Gandia ), la mata.
Carabasseta de squia ( Bellreguard,), carabasseta de val ( Miramar,); bacora de val ( P iles), figa de
val ( Piles, Oliva ), el fhiit.
Opuntia ficus-barbaricaA Berger ( Cactaceae)
Figuera de pala, la mata; figa de pala, figa palera, el fruit, a tot el territori.
Oryzopsis miliacea ( L.) Asch. et Graebn.[= Piptatherum miliaceum (L.) Coss.; P. multiflorum ( Cav.
) Beauv.] ( Gramineae vel poaceae )
Fens del nuc ( Pego, Parcent), fens de larrosset ( Cocentaina ), fens de palera ( Parcent)
Ambelatge de cagamera ( Alfauir)
Arrs de pardalet ( Trbena, Planes,),
Coa de cavall ( La val de Laguar)
Paspalum dilatatum Poiret in Lam ( Gramineae vel poaceae)
Cerreig despigueta ( Miramar,); cerreig de la Ribera ( Bellreguard,).
Phlomis lychnitis L. ( Labiatae vel lamiaceae)
Clavellinera de pastor ( Pedreguer), clavellet de pastor ( Pedreguer )
Rabet de gat ( Gorga, Pedreguer); rabet de gat bord ( La val de Laguar )
Phlomis purpurea L. ( Labiatae vel lamiaceae)
Slvia ( Barx ), slvia borda ( Barx), salviera ( Barx)
Picris echioides L. [= Helminthia echioides (L.) Gaertner ] (Compositae vel asteraceae)
Coleta ( Almiser ), coleta punxonosa ( Castell de les Gerres, Quatretonda)
Plantago major Z. ( Plantaginaceae )
Coleta borda ( Miramar); bleda borda ( Benidoleig).
Psoralea bituminosa L. ( Leguminosae vel fabaceae )
Girasol de marge ( Ebo ); girasol ( Castells de la Serrella, Trbena, Famorca, Fageca, Tollos, Ebo,
Beniaia, Catamarruc, Foma, La Font dEn Carrs, Alfauir, Almiser, LOrxa, Pedreguer, Agres,)
Trbols pudents ( Pedreguer );

1132
Ricinus communis L. ( Euphorbiaceae)
Figuera infernal ( Marells de Rafalcaid,), figuereta del dimoni ( Manuel), figuera del diable.
Solanum nigrum L. ( Solanaceae)
Tomaquera del diable ( Ebo ), tomaquera borda ( Bellreguard, Daims, Beniopa, Rtova, Alfauir,
Benial, Ebo, Beniaia, La val de Laguar, Parcent, La Nuria, Alcoi, Beneixama)
Morella-en-gra ( Bellreguard, Sanet i Negrals, Benimeli, )
Sedum sediforme (Jacq.) Pau [ =Sedum altissima Poiret] ( Crassulaceae)
Rato o ratoet de pastor ( Bellreguard, Vilallonga, Castells de la Serrella, Barx, Benial, Ebo, Parcent,
Benidoleig, Pedreguer, Jess Pobre, Alcal de la Jovada, Famorca, La Torre de les Ma9 anes, Otos, ),
rimet de pastor ( Gata ); rato o ratoet de bruixa ( Cocentaina ); rato de gat ( Parcent).
Sorghum halepense (L.) Pers. ( Gramineae vel poaceae)
Canyota, a tot el territori.
Sparganium erectum L. subsp. neglectum ( Beeby ) K. Richter [= S. ramosum Hudson ] (
Sparganiaceae )
Bova de tres cantos ( Daims, Marells de Rafalcaid, Beniopa, ); bova de tres cantons ( Bellreguard,
Miramar, Grau de Gandia, ); bova de tres talls ( Piles ); bova borlera o de borles ( Pego )
Altres noms: Bova borda; platanria.
Teucrium capitatum L. [ = Teucrium polium subsp. capitatum (L.) Arcangeli ]
Labiatae vel lamiaceae
Tim msele ( Ebo, Benirrama, Benial, Benissiv, Benissili, Planes, La val de Laguar, Foma, Oliva,
Gandia, Castell de les Gerres, Quatretonda, La Pobla del Duc, Otos, Beniarrs, Albaida, Agres,
Beneixama, Ibi, ); tim ver ( LOrxa, )
Frgola vera ( Pedreguer, Jess Pobre, Benissa, ), frula vera ( Jess Pobre, Sagra, Benidoleig, Benissa, ),
frula blanca ( Benidoleig, ), frgola msele ( Rfol dAlmnia ), frgula msele ( Sanet i Negrals,
Benimeli, ), frula msele ( Sagra, Parcent, Benimeli, )
Teucrium flavum L. subsp. glaucum ( Jordn & Fourr. ) Ronninger [= Chamaedrys glauca Jordn &
Fourr. ] ( Labiatae vel lamiaceae)
Quina ( Pego, Benirrama)
Thapsia villosa L. subsp. villosa ( Umbel.lferes o apiades )
Penquera o penca de moro ( Alcal de la Jovada, Foma, Cocentaina,)
Thymelaea hirsuta (L.) End. ( Thymelaeaceae)
Palma marina ( Benissa, Xixona, Bolulla,), palmerina ( Castalia, Tibi,)
Thymus capitatus (L.) Hoffinanns. & Link [=Thymbra capitata (L.) Cav.; Satureja capitata L.;
Coridothymus capitatus (L.) Rechb. jil. ] ( Labiatae vel lamiaceae)
Pebrella ( Xbia, Benissa, Calp, ),
Altres noms: Frgola de sant Joan; tim de cap gros o de penya-segat; sajolida rosa.
Urginea martima (L.) Baker ( Liliaceae)
Ceba porrera, en general a tot el territori ( Pedreguer, Xbia, Gata, Jess Pobre, Benissa, Benimeli,
Parcent, ), ceba porrina ( Potries, La Font dEn Carrs, Oliva, Foma, Alcal de la Jovada, Benissili,
Castellonet de la Conquesta, Llutxent, Castell de Rugat,), ceba porra ( Benissili, Beniopa, Almiser );
ceba borda ( Alfauir)
Altres noms: Ceba marina.
Urospermum picroides (L.) Scop. Ex. F.W. Scbmidt ( Compositae vel asteraceae)
Coleta ( Vilallonga, Palma de Gandia, Benirrama, Benissili, Beniaia, Trbena,), col borda ( ),
Verbascum thapsus L. (Scrophulariaceae)
Col de moro ( Ebo )
Viburnum tinus L. ( Caprifoliaceae )

1133
Llorer bord ( Benirrama, Penguila, Benidoleig, Benimaurell, ), lloreret ( Castell de la Serrella, )

11.- Directament de la denominaci cientfica:

Allium sativum L. ( Liliaceae )

All, la mata, a tot el territori.
Agrimonia eupatoria L. ( Roscies )
Agrimnia ( Ganda, ), gramnica ( La Font dEn Carrs, Agres, La Pobla del Duc, Otos, Artana, )
mnica ( Ontinyent, ).
Arbutus unedo L. ( Ericaceae)
Arbocer ( ); albocer ( Benissiv ), alborcer ( Xeresa, Jess Pobre, Callosa dEn Sarri, ), amborcer (
Castellonet de la Conquesta, Almiser ), auborcer ( Barx, ), bocer ( Benissa, Benissili, ), borcer (
Pedreguer, Benissili, ), borcera ( Benissili);
Asparagus acutifolius L.
Asparagus horridus L. fil. [ = A. stipularis Forsskal] ( Liliaceae)
Asparraguera, asparreguera ( Ebo, Castells de la Serrela, Bellreguard, Gata, Alcoi, Benimarfiill,
Cocentaina, i a la ms gran part del territori), esparraguera ( Benidoleig,); aspareguera ( Aielo de Rugat,
Llutxent, Quatretonda, Benignim, Agres, Alfafara,), la planta; asprrec, asprec, el grill o brot incipient.
Borago officinalis L. ( Boraginaceae )
Borraja ( Callosa dEn Sarri, ); borraja o borratja ( Benirrama, Benial, Benissiv, Benissili, ), borratxa
( Benissili, Barx, la Font dEn Carrs, Jess Pobre, ); borraina ( Ontinyent,)
Centaurium quadrifolium (L.) G. Lpez & Jarvis subsp. linariifolium (Lam.) G. Lpez ( Gencianicies
)
Centaura ( Beneixama, ), flor de santaura ( Cocentaina ), santaura ( Famorca, Alcoi, Biar, ), santaula (
Vilallonga, La Font dEn Carrs, Foma, Rfol dAlmnia, La val de Laguar, Parcent, Jess Pobre,
Pedreguer, Gata, Xal, Benimeli, Sanet i Negrals, Benissa, Callosa dEn Sarri, Artana, ), santa-taula (
Castells de la Serrella,), sentaula ( Palma de Ganda, Benissa,), sanpaula.
Chelidonium majus L. ( Papaveraceae)
Celidnia ( Confrides )
Cupressus sempervirens L. ( Cupressaceae )
Ciprer, a tot el territori.
Cydonia oblonga Miller [ = C . vulgaris Pers.] ( Rosaceae)
Codonyer, larbre; codony, i codonya, el fruit.
Codony deriva del llat cotonius, que al seu tom deriva de cydonium malum, que equival al grec kydonion
meln, que significa poma de Kydon, ciutat de Creta.
Eruca vesicaria (L.) Cav. [= Brassica vesicaria] ( Cruciferae)
Ruca ( Callosa dEn Sarri, Cocentaina, Alcoi, Benimarfull,), oruga vera (Ibi,)
Eucalyptus globulus Labill. ( Myrtaceae )
Eucaliptus, caliptus, a tot el territori.
Ficus carica L. ( Moraceae )
Figuera, a tot el territori, larbre; figa, a tot el territori, el sicon o
Foeniculum vulgare Miller subsp. piperitum (Ucria) Coutinho ( Umbelliferae vel apiaceae)
Fenoll, en general al territori; fenoller, fenollera ( Callosa dEn Sarri); fanoll ( Alquerieta de Guardamar,
Miramar, Xbia, Gata,);
tamb sol anomenar-se, anisets o llavoretes , per tindre les llavors un intens olor a ans i ser la part
ms apreciada i utilitzada.
Fraxinus ornus L. ( Oleaceae )
Fleix ( Castells de la Serrella, Ebo, Benirrama, Planes, Catamarruc, Foma, Tollos, Alcoi, Agres, Alfafara,
Beneixama, Castalia, Tibi, Abdet, ), fleixer ( Penguila, Alfafara, ), fleixera ( Ebo, Benirrama, Benial,
Castell de la Serrella, Trbena, Alfafara,), fleixener ( Benifallim), fletx ( Parcent, Benidoleig, Almiser,

1134
Castellonet de la Conquesta,), fletxera ( Parcent, Benidoleig, Sanet i Negrals, Benimeli, Almiser, ), fleitx
( Rfol dAlmnia, Almiser, )
Heder helix L. ( Araliaceae )
Hedra i hedrera ( Castells, Beniaia, Penguila, Cocentaina, La val de Laguar, La val dAlcal i a la resta
de tot el territori)
Hypericum perforatum L. ( Gutiferae )
Peric ( Gandia, Palma de Gandia, ), peric groe ( Gandia, ), perico groe o de flor grogueta ( Alcal de
la Jovada, Beniaia, Benirrama, Otos, ), perico msele ( Otos ), perico ( Alcal de la Jovada, Beniaia, Rfol
dAlmnia, Pedreguer, Benialfaqu, Benimarfull, Abdet, Confrides, Benilloba, Penguila, La Torre de les
Mafanes, Banyeres, Alcoi, Ontinyent, ); perico bord ( Benialfaqu), perico de Sant Pere ( Alfafara ),
pericot ( Artana,).
Junperas oxycedrus L. subsp. oxycedrus ( Cupressacea)
Ginebrer ( Castells de la Serrella,); ginebrera ( Castells de la Serrella, Rfol dAlmnia, Benimeli, ),
ginebre ( Barx, Aielo de Rugat, Planes, Balones, Tibi, Castalia, Biar, Beneixama, Banyeres, Parcent,
Trbena, Xbia, Abdet, Confrides, Ares del Bosc, Alcoleja, Penguila, Benifallim, Agres, ), ginebra (
Beniopa, Xeresa ), ginebrissa ( Vilallonga de la Safor, Palma de Gandia, ), ginebrisa ( LErmita de
Marxuquera ), genebrisa ( Alfauir ), genebrissa ( Beniopa, Foma, Palma de Gandia, ), ginebrina ( La Font
dEn Carrs, Vilallonga, Xbia,)
Lactuca sativa L. ( Compositae vel asteraceae)
Lletuga (Ondara, Benirrama, Abdet, Famorca, Fageca, Tollos, La Torre de les Ma9 anes,)
Lactuca serriola L.[= Lscariola L.J ( Compositae vel asteraceae)
Lletuguetes ( Sagra, Orba, Beniaia), lletuga o lletugueta borda ( Castells de la Serrella,), lletuga borda (
Alcal de la Jovada, Pedreguer,)
Laurus nobilis L. ( Lauraceae)
Llorer, en general a tot el territori; lloret ( Miramar )
Malva sylvestris L. ( Malvaceae )
Malvera ( Bellreguard, Ebo, Sagra,), malva ( Biar, Beneixama, Fontanars, Benifallim, ).
M arrubium vulgare L. ( Labiateae vel lamiaceae)
Manrbio, en general a tot el territori ( Pego, Benissili, Beniaia, Benimassot, Fageca, Biar, Beneixama,
Tibi, Gandia,), manrbio blanc ( Famorca ), monrbio ( Almiser, ); malrbio ( Trbena )
Mentha pulegium L [= Pulegium vulgare Miller ]. ( Labiatae vel lamiaceae)
Menta (Ebo, Alcal de la Jovada); poliol de riu ( Banyeres ); poliol daigua, herbeta de la Bassa
(Benirrama)
Mentha suaveolens Ehrh. [= Mentha rotundifolia L.] ( Labiatae vel lamiaceae)
Mentastre ( ); mandastre ( Benial, Benissiv, Beniaia,)
Menta borda ( Bellreguard, Miramar, Alcal de la Jovada,), herba-sana borda ( Xeraco, Foma, Pego, ),
albarsana borda ( Bellreguard, Piles, )
Morus alba L. ( Moraceae )
Morera, morera blanca, larbre; mra, el fiuit.
Morus nigra L.
Morera, morera negra.
Myrtus communis L. ( Myrtaceae )
Murta i murtera, en general a tot el territori; murtolera ( Callosa dEn Sarri ), larbre. Muri, en general a
tot el territori; mrtol ( Callosa dEn Sarri ), el fruit.
Nicotiana tabacum L. [ = N. latissima Miller J ( Solanaceae )
Tabaquera, la mata; tabaco, la fulla sec, adob i pic.
Olea europaea L. var. europaea [= O. sativa Hoffm. & Link ] ( Oleaceae)
Olivera, olivera de cultiu o dempelt, larbre, a tot el territori dinic; olivar, el camp, en general a tot el
territori; oliverar, a voltes ( ).
Altres noms: oliu, oliver.

1135
Olea europaea var. sylvestris Brot.[ = O. oleaster Hoffm. & Link; O. sylvestris Mil.
Oleaceae
Olivera borda ( Bellreguard, Agres, Castell de Rugar,), el bord dolivera ( Castell de Rugat), el bord
de lolivera, el bord de les oliveres ( Trbena,), a la major part del territori
Ullastre ( Castells de la Serrella, Parcent, Trbena, Xbia, Jess Pobre,); ullastr ( Rfol dAlmnia,)
Olivastr ( Montitxelvo, La Llosa de Ranes, ); oliver ( Pedreguer), oliver ( Trbena ).
Origanum virens Hoffmanns & Link. [ = O. vulgare subsp. virens ( Hojf. & Link) Bonnier & Layens ] (
Labiateae vel lamiaceae )
Origanum vulgare L. [ = O. vulgare subsp. viride ( Boiss.) Hayek ]
Orenga, a tot el territori ( Bellreguard, Potries, Alfauir, Castellonet de la Conquesta, Ebo, La val de
Gallinera, Alcal de la Jovada, Beniaia, Alcal de la Jovada, Castell de les Gerres, Xixona, Tibi,
Castalia, Biar, Beneixama, La Canyada, Fontanars deis Alforins, Castells de la Serrella, Famorca,
Benimeli, Rfol dAlmnia, Planes, Benialfaqu, Xixona, Agres,)
Oryza sativa L. ( Gramineae vel poaceae )
Arrs, a tot el territori; arrossar, el camp.
Passiflora incarnata L. ( Passifloraceae)
Flor de Passi, passionera.
Phaseolus vulgaris L. ( Leguminosae vel fabaceae )
Fesol ( La Safor,), fresol ( Castells de la Serrella, Callosa dEn Sarri, Trbena, Planes, Biar, Beneixama,
O nil,), el fruit; bajoca, bajoqueta, el fruit verd; fesolera, fresolera; bajoquera, la mata; fesolar; fresolar;
bajocar, el camp.
Pimpinella anisum L [= Anisum vulgare Gaertner ]. (Umbelliferae vel apiaceae) Ans, aniset, llavoretes
Pinus halepensis Miller ( Pinaceae)
Pi, pi bord ( Quatretonda ), pi carrasc ( Almiser ), pi carrasco, en general a tot el territori, pi de trompot
(Biar, Beneixama, Banyeres,).
Pinus pinaster Aitn [= P. martima auct.]
Pi ver ( Castells de la Serrella, ), pi rodeno ( Quatretonda ), pinastre, pi resiner, pi martim.
Pinus pinea L.
Pi pinyer, pi pinyoner, en general a tot el territori; pi donzell ( Tibi, Castalia, ), pi ver ( Quatretonda ).
Piny o pinyonet, la llavor.
Pltano hybrida Brot.[= P. hispnica Miller ex Mnchh.;P. acerifolia ( Aitn) Willd]
Platanaceae
Pltano, en general a tot el territori, platatxuller ( Agres )
Pnica granatum L. ( Punicaceae)
Magraner, mangraner, larbre; magrana, mangrana, el fruit.
Prunus prsica L. ( Rosaceae )
Presseguer (Oliva), larbre; bresquilla, brasquilla, ambresquilla i prssec, el fruit.
A Calp fan distinci entre la BRESQUILLA, ms xicoteta, i el PRSEC, ms tard, ms gros, ms olor,
ms bo. PERSEGUER.
Pyrus communis L. subsp. communis ( Rosaceae)
Perera, perera de cultiu, larbre; pera, el fruit.
Pyrus malus L. [= Malus domestica Borkn.; prunus malus L.J ( Rosaceae)
Pomera, larbre; poma, el fruit, a tot el territori.
Quercus coccifera L. subsp. coccifera ( Fagaceae)
Coscoll ( Foma, Oliva, Beniaij, Beniopa, Xeresa, Castellonet de la Conquesta, Rtova, Alfauir,
Almiser, Castell de les Gerres, Pedreguer, Benissa, Calp, Trbena, Famorca, Fageca, Tollos, ),
coscollera (Oliva, Castell de les Gerres,), coscolla ( Biar, Beneixama, Banyeres, Alcoi, Agres, Alfafara,
Ontinyent, La Llosa de Ranes, ), carrascolla roja ( Beneixama); bellotera borda ( Beniaij, Beniopa ),
larbust; coscollar, a tot el territori, el camp; bellota, el fruit.
Quercus sber L.[= Q. occidentalis Gay] ( Fagaceae)
Surer ( Pinet, Barx, Pa de Corris, Llutxent, Penguila, Trbena,), suro ( Barx, Pinet); surar ( Pinet,
Barx, Pa de Corris, Llutxent, Quatretonda, Benicolet, )

1136
Retama sphaerocarpa (L.) Boissier ( Leguminosae velfabaceae)
Ginestera ( Catamarruc, Beniatjar, Otos, ); retama ( Planes, Agres, Alfafara, ); retrama ( Benimarfull,
Beniatjar, )
Rosa canina L. ( Rosaceae )
Rosa agrestis Savi
Rosa centifolia L.
Rosa sempervirens L.
Roser bord ( Agres, Benissa, i en general a tot el territori); gavamera ( Fageca )
Altres noms: Gavarrera.
Rosmarinus officinalis L. ( Labiatae o lamiaceae)
Romer, en general a tot el territori. A Biar li diuen a voltes,
Ruta chalepensis L.
Ruta graveolens L.
Ruta angustifolia Pers.
Ruda, a tot el territori, per en alguns casos hem escoltat tamb, ruta, com un llaurador de Castells de la
Serrella.
Salix alba L. ( Salicaceae)
Salze.
Salix atrocinerea Brot. ( Salicaceae)
Salze ( Catamarruc, Planes, Benialfaqu, Alfafara,), salzer ( Alfafara); sarga o sarguera de fulla ampia.
Altres noms: sarga o salzera cendrenca, gatelleta. Gatellar, gatellera, gatelleda, el conjunt.
Salze, deriva del nom llat de larbre, Salix, el qual ha donat el nom botnic genric ais salzes, i que no
s ms que un desenvolupament de larrel sal, que significa de color gris trbol o fose, que s el color
dominant deis salzes.
Salvia blancoana Webb & Heldr.subsp. mariolensis Figuerola ( Labiatae vel lamiaceae)
Slvia, a tot el territori.
Sambucus nigra L. ( Caprifoliaceae)
Satlc ( Castell de Rugat, Beniarrs, ); saquer ( Castell de Rugat, Alcoleja, )
Sambucus ebulus L. ( Caprifoliaceae )
Sac bord ( Castells de la Serrella ), satlc pudent ( )
Scabiosa atropurprea L. [= S. martima L. ] ( Dipsacaceae)
Escabiosa ( Benissa, Quatretonda, ), herba esquibiosa ( Benirrama ), asquibiosa ( Bolulla ), escapiosa i
ascapiosa ( Beniaia, Fageca, Famorca,), escarpiosa ( Catamarruc, Alcal de la Jovada, ); llisibiosa o
llisiviosa ( Benimaurell)
Sorbus domestica L. ( Rosaceae)
Servera ( Castells de la Serrella, Trbena, Oliva, Alcoleja, Penguila, Benissa, i en general a tot el territori
), larbre; serva ( Alcoleja, Benissa,) el fruit.
Tamarix africana Poiret ( Tamaricaceae )
Tamarit ( Tibi, Pobl Nou de Benitaxell, Gandia, ); tamar, tamarins ( Miramar, Alquerieta de Guardamar,
Els Pedregals, Piles, Oliva, La Font dEn Carrs, Gandia, Almiser, Callosa dEn Sarri, Benimarfull,
Cocentaina,)
Altres noms: Tamariu, tamariua, tamarill, tamarell, tamarisc i tamar.I tamarigar, tamariguer o
tamarellar, les seues arbredes o bosquines.
Taxus baccata L. ( Taxaceae )
Teix ( Penguila, A lcoi,), teixera ( Agres); varita de oro ( Xal, Benissa,)
Taxus, el nom llat de larbre probablement es relaciona amb toxon, el nom grec de larc, i amb toxicon
nom grec del veri amb que suntaven les fletxes. Alguns pocs el fan derivar de taxis, reng, per la
disposici linear de les seues agudes i lluentes fulletes.
Thymus vulgaris ( L.) subsp. vulgaris ( Labiatae vel lamiaceae)
Thymus vulgaris subsp. aestivus ( Reuter ex Willk) A. & O. Bols

1137
Tim, timonet ( Bellreguard, Gandia, La Val de Gallinera, Foma, La val dAlcal, Castells de la
Serrella, Famorca, Fageca, Tollos, La Nuda, Confrides, Abdet, Ares del Bosc, Benialfaqu, Planes,
Benimarfull, Penella, Albaida, Agres, Bocairent, Tibi, Xixona, Castalia, Ibi, ), tim femella ( Foma, ),
tomanil ( Pa de Corris).
Thymus serpylloides Bory subesp. gadorensis ( Pau) Jalas
Labiatae vel lamiaceae
Tim ver ( Confrides, Abdet, Ares del Bosc,), tim msele ( Confrides,)
Tilia platyphyllos Scopoli. [= T. officcinarum Crantz ] ( Tiliaceae)
Til.ler ( Ontinyent, Xal, ), til.lera, larbre; tila, les fulles i brcties; til, el fruit.
Altres noms: Tell
Trifolium pratense L. ( Leguminosae velfabaceae )
Trvol, trbol, trvol roig, trebolera ( Beniopa,)
Trifolium repens L.
Trvol blanc, trevolera, trebolera ( Beniopa,). Tots dos es tenen pe mateix trvol. A Piles diuen trbol
escampat.
Ulmus minor Miller [= U. campestris auct.] ( Ulmaceae)
Om ( Bellreguard, Miramar, Alquerieta, Daims, Gandia, Oliva, Beniaij, Palma de Gandia, Rtova,
Alfauir, Almiser, Otos, Barx, Foma, Xbia, Rfol dAlmnia, Benimeli, Sanet i Negrals, El Verger, Els
Poblets, Benirrama, Ebo, Benissa, Castells de la Serrella, Castell de Rugat, Quatretonda, La Pobla del
Duc, ), orm ( Beniarrs, Quatretondeta de la Serrella, Catamarruc, Planes, Margarida, Benimarfull,
Almudaina, Millena, Albaida, Agres, Ontinyent, Biar, Beneixama, Penguila, Benifallim, La Torre de les
Maanes, Tibi, ); olm ( Bocairent, ); omera ( Palma de Gandia ); orm negre ( Beniarrs ) per a
diferenciar-lo de llber dit orm blanc.
Urtica dioica L. ( Urticaceae)
Urtica membrancea Pouret
Urtica pilulifera L.
Urtica urens L.
Ortiga ( Pego, Beniaia, Beniarrs, La Font dEn Carrs, Daims, Ganda, Beniaij, Alfauir, Castell de
Rugat, Otos, Palomar,).
Els ms vells no hem dit mai pica-mato sin ortiga ( Castell de Rugat)
Verbena officinalis L. ( Verbenaceae)
Verbena ( Bellreguard, Palma de Gandia, Beniaia, Tormos, Trbena, ), berbena ( Pego, Jess Pobre,
Benirrama, La val de Laguar, Castells de la Serrella, Alcal de la Jovada, Planes, Trbena,), berbena
borba ( Planes, Beniarrs, )
Vicia faba L [= Faba vulgaris Moench ]. ( Leguminosae vel fabaceae)
Favera, la mata; fava, el llegum sencer i el fruit individual; favar, el camp, a tot el territori.
Viola alba subesp. dehnhardtii
Viola odorata L. ( Violaceae )
Violeta, a tot el territori; violera borda ( Alfafara)

12.- Orindes daltres llenges ( Antiges, orientis, extiques...)

Arundo donax L. subsp. donax. ( Gramineae vel poaceae )

Canya, a tot el territori, la mata i la seua tija; plomall ( Bellreguard, Gandia, Fom a,); gim de la canya (
Daims,), txim de canya o de la canya ( Bellreguard, Grau de Gandia, Marells de Rafalcaid,), flor de
canya ( Cocentaina), la inflorescncia.
La paraula canya deriva del llat canna, que designa el mateix vegetal.

1138
Arundo, el nom cientfc genric de la canya s el que li donaren els romans, que es creu derivat al seu
tora de la paraula celta aru: aigua, per 1ntima relaci de la canya amb aquest element, el qual necessita
amb una certa abundor per a crixer.
El nom especfic, donax, s un deis noms grecs de la canya ja utilitzat per Dioscrides.

Cynoglossum cheirifolium L. ( Boraginaceae )

Cynoglossum creticum Miller

Besneula (Ebo, Castells de la Serrella, Trbena, Famorca, Fageca, Tollos, Benial, Benissiv, Beniaia,
Alcal de la Jovada, La Font dEn Carrs, Pamis, Beneixama, ), bemeula ( Pego, Jess Pobre, Gata,
Benissa,); herba de gos ( Vilallonga)
Besneula, prov del llat Bisligula, que passa a besleula i desprs a besneula i bemeula. En castell don
viniebla.
Ocimum basilicum L. ( Labiatae vel lamiaceae )
Alfbega ( Gandia, Palma de Gandia, Gata, Benirrama, LOrxa, Llutxent, Aielo de Rugat, Castell de
Rugat, Beniatjar, La Pobla del Duc, Cocentaina, Alcoi, Benimarfull, Agres, Alfafara, ), amfbega,
alfabeguera ( Xixona )
Alfbiga ( Bellreguard, Alquera de la Comtesa, Potries, Beniopa, Xeresa, Barx, Alfauiur, Almiser,
Castellonet de la Conquesta, Aielo de Rugat, Xbia, Alcal de la Jovada, Famorca, ), amfbiga (
Bellreguard, Piles, Gandia, Beniaij, Vilallonga de la Safor, LOrxa, Foma, Benissili, Beniaia, Ondara,
Pedreguer, Benissa, Benimaurell, Castell de la Serrella, Famorca, Quatretonda, ), amfabiguera,
enfabiguera ( Piles )
Aufbega ( Gata, Quatretonda,)
Altres noms: Alfabreguera, alfbrega, alfbriga.
La forma sense -r- va ser general durant molt de temps, fins al punt que no conec noticies de la forma amb
-r- fins al s.XIX ( Joan Coromines )
Del grec, ocynum: jo olore; de basilicum, regi o cosa reial, pe seu excel.lent perfum que ha fet que siga
considerada una de les reines de les olors.
De lrab clssic, hbaqa.
Pimpinella anisum L [= Anisum vulgare Gaertner ]. ( Umbelliferae vel apiaceae)
Matafaluga ( Alcoi,), matafeluga ( Alcoi), botifaluga ( Benissa)
Pistacia lentiscus L. ( Anacardiaceae )
Mata ( Castells de la Serrella, Parcent, Mura, La val de Gallinera, La val de Laguar, La val dAlcal, La
val dEbo, La val de Guadalest, La val de Trbena, Xbia, Pedreguer, La Font dEn Carrs, Foma,
Xeresa, Alfauir, Barx, Quatretonda,), mata borda ( Benirrama), mata llentisclera ( ), mata ventrisquera (
Benirrama,)
s la mata per antonomsia del territori, com lalfals s Yherba.
Pistacia terebinthus L. ( Anacardiaceae )
Mata vera ( Benirrama, Benial, Ebo, Castells de la Serrella, Mura, La val de Laguar, ); matissa.
Mata s un vell mot dorigen incert, com a les tres llenges romniques de la Pennsula, la llengua doc i
el sard, diu Coromines. En el migjom itali apareix aquesta paraula amb el sentit de ram, manat o feix i
colla de gent o de bsties, i en hispano-romnic tamb pot teir el significat de conjunt d arbres o
arbustos. Per tot aix s probable que vinga del llat tard Matta, que es creu dorigen semtic i significa
estora , des don clapa de plantes que cobreix certa extensi de terrery.
Smilax aspera L.[=S. nigra Willd.] ( Smilaceae)
Artjol ( Castells de la Serrella, Pego, Jess Pobre, Benimeli, Pedreguer, La val de Laguar, Benirrama,
Alpatr, Ebo, Parcent, Beniaia, Xbia, Benissa, LOrxa,), arnjol ( Foma,).

1139
Ulex parviflorus Pourret ( Leguminosae vel fabaceae )
Argelaga ( Banyeres, Castalia, ), argelaga vera ( Banyeres ), argilaga ( Alcal de la Jovada, Cocentaina,
Beneixama, Ontinyent, La Nuria, ), argilaga vera ( Castalia ); angilaga ( Bellreguard, Oliva, Alfauir,
Almiser, Castellonet de la Conquesta, Jess Pobre, Banyeres, Beniaia, Planes, Almudaina, Castells de la
Serrella, Penguila, Agres, Quatretonda, Alzira,), angelaga ( Sanet i Negrals, Benimeli, ), angilaga vera (
Agres, Alfafara, Bocairent, Banyeres, Castalia, ) per a distingir-la de la borda ( Genista scorpius ),
argilaga roja ( Beneixama) per distingirla de la parda ( Genista scorpius); angilaga blanca ( La Torre de
les Maanes, Castalia, ); angilaga roja ( Benifallim); gilaga ( LOrxa ), angigala ( Benissa, ), angigala roja
o borda ( Penguila); angingala ( Llutxent,); punxa ( Trbena)
Calycotome spinosa (L.) Link ( Leguminosae vel fabaceae)
Argilaga de fom ( Cocentaina); gilaga-cabrona ( Catamarruc ), argilaga o argilagueta negra ( Alcal de la
Jovada),

13.- Noms singulars:

Allium sativum L. ( Liliaceae )

All, la mata; cabera, les llavors reunides; gra, o grum ( Castells de la Serrella ), la llavor.
Un forc es fa amb 50 o 60 cabeces dall ( Jess Pobre)
Cgol ( Cocentaina, Alcoi, Benimarfull, Xixona, Trbena, Ontinyent, Alpatr, ), cols ( Palma de Gandia,
Gorga ), cdols ( Gata, Benissa, Famorca, Fageca, Tollos, ), els grills o grillons de lall quan sespiga o
espigons o brots incipients dun pam o pam i mig, que es cullen per a fer traites.
Avena sativa L.
Avena byzanthina C. Koch ( Gramineae vel poaceae )
Cugula ( Callosa dEn Sarri ), cogula ( Cocentaina, Alcoi, Ontinyent, An, ), cotila ( Tibi, Agres, ),
covula ( Trbena ), cagula ( Benimarfull ), catlla ( Bellreguard, Jess Pobre, Gata, Alfauir, Benidoleig,
Beniaia, Alcal de la Jovada, Xal, Abdet, Planes, Muro, Otos, ); cula ( Beneixama ), les germanes
silvestres ( Avena sterilis L., Avena barbata Pott.ex Link,...)
Civ, vena ( Bellreguard, Beniaia, )
Bupleurum fruticescens L. ( Umbelliferae vel apiaceae)
Profitosa ( Agres)
Plantago coronopus L. ( Plantaginaceae )
Rapana ( Beniarrs,); rampet ( Alcal de la Jovada, Barx,)
Muixana o muixaneta ( Quatretonda)
Fila-barbes ( Alcal de la Jovada )
Prunus mahaleb L.[= Cerasus mahaleb (L.) Mili ] ( Rosaceae)
Verdpr ( Parcent), velpr ( Benialfaqu, )
Ruscus aculeatus L. ( Liliaceae )
Llengua de dona ( Ondara, Palmera, ), perqu t una punxa enmig.
Salsola kali L. ( Chenopodiaceae )
Mal-ve ( Beneixama, ) per qu quan es seca i sassolta, embrata els bancals deis veins.
Salvia microphylla Humb., Bonpl Et Kunth [= S. grahamii Benth.] ( Labiatae vel lamiaceae)
Amor de fadr ( Parcent, Castell de les Gerres, Callosa den Sarri, La Torre de les Maanes,
Benimassot, ), amor de xic fadr ( Castell de les Gerres)
Sanguisorba minor Scop. ( Rosaceae)
Pimpinel.la ( Pedreguer ), peripinel.la ( Jess Pobre ), peritinel.la ( Parcent), peritinenla ( Parcent, ),
pretinel.la ( Pedreguer ), pepinella ( Beniarrs, Benissa, )
Sedum sediforme (Jacq.) Pau [=Sedum altissima Poiret] ( Crassulaceae)
Caspinell ( Xbia, Calp, Benissili,); gaspinell ( Benial), gapinell ( Benial), crespinell ( Artana)

1140
Diem ranet de pastor per el meu bisaelo Pasqual deia caspinell ( tia Obdlia dAlcal de la Jovada )
Sedum purpurascens Koch [= Sedum telephium subsp. mximum L.] ( Crassulaceae)
Favandesca ( Benirrama, Benissili,)
Senecio vulgaris L. ( Compositae vel asteraceae 9
Herba de foc o herba-foc ( Barx), herba foguera o foguera ( Alcal de la Jovada, Beniaia,);
Melerets ( Castells de la Serrella,),
Teucrium chamaedrys L. ( Labiatae vel lamiaceae)
Brotnica ( Cocentaina, Muro, ); escarlpia ( La Val dAlbaida ), escolpia ( Agres); iva ( Parcent),
Teucrium polium subsp. homotricum ( Font Quer) O. de Bolds et J. Vig [ = T. homotrichum ( Font
Quer) Rivas-Martnez ( Labiatae vel lamiaceae)
Guisoc ( Parcent), samarrilla ( Beneixama); brotnica ( Benissa), botrnica ( Pinos de Benissa)
Tribulus terrestris L. ( Zigofillaceae )
Revet, revetons ( Oliva ); queixals de uela ( Fom a)
Revetons, perqu reveteja la vora de la senda o del cam.
Viburnum tinus L. ( Caprifoliaceae)
Marfull ( Banyeres, Callosa dEn Sarri, Penguila,),
Vinca difformis Pouret (Apocynaceae)
Flor del sol post ( Planes)

Total de lexemes diferenciis o recull de noms populars referits al nombre despcies estudiades.

El nombre de noms no documentats o grau de novetat o originalitat en la designaci de les plantes.

POLISMIA ( un sol nom per a vries plantes )

HOMONMIA:
Coincidncia del mateix nom popular per a diferents espcies.
Primer estn els casos en que es designa amb un mateix nom espcies diferents dun mateix gnere. Aix,
amb el nom de coa de cavall es coneixen igualment diferents espcies dEquisetum, o de Ruta, rosers
bords,
Daltra banda, ens trobem que un mateix nom popular es fa servir per a designar plantes pertanyents a
famlies diferents, si b aix no es dna mai en rees superposades. Aquest s el cas de
AJOCA-SAPOS
Helichrysum stoechas (L.) Moench ( Compositae vel asteraceae )
Helichrysum serotinum Boiss. [ = H. italicum ( Roth) G. Don fil. in Loudon subsp. serotinum ( Boiss.)
P. Fourn.]
Ajoca-sapos ( Castell de les Gerres, Beniarrs, ), joca-sapos ( Quatretonda, la Pobla del Duc, Otos,
Pedreguer,)
Mercurialis annua L. subsp. annua ( Euphorbiaceae)
Joca-sapos ( Marells de Rafalcaid-Gandia, Els Poblets, El Verger,)
Stachis ocymastrum (L.) Briq. [ = S. hirta ] ( Labiades o lamidcies)
Ajoca - sapos ( Bellreguard, Daims,), joca-sapos ( Sagra )
Solanum nigrum L. ( Saloncies )
Ajoca- sapos ( Foma, ), joca-sapos ( Oliva, )

1141
HERBETA de la SANG

Lithospermum fruticosum L. [=Lihodora fruticosa (L.) Griseb.] ( Borragincies)

Herbeta de la sang ( Ganda, Quatretonda, Alcoi, Catamarruc,
Tibi, i en general a tot el territori); herba de les set sangs (Banyeres,)

Ceterach officinarum Willd. ( Polipodicies)

Herba o herbeta de la sang ( Castells de la Serrella, Trbena,); minva-sang ( Pego)
Polygala rupestris Pourr. subsp. rupestris
Herbeta de la sang vera ( La Torre de les Maanes)

CITRONS

Diplotaxis erucoides ( L.) DC.[ D. valentina Pau ] ( Cruciferae )

La citr ( Beneixama, Biar, Castalia, Ibi, Tibi, ), citr ( Cocentaina, Millena, Benifallim, Llutxent,
Quatretonda, Abdet, Confrides,)
Urospermum picroides (L.) Scop. Ex. F. W. Schmidt ( Compositae vel asteraceae)
Citr ( Beniaij, Potries, Benipeixcar, Almiser,)

BOVES/BOGUES:

Typha angustifolia L
Typha latifolia L.
Bova (Bellreguard, Daims, Piles, Miramar, Gandia, Oliva, Pego, ), o bova dembovar cadires o,
simplement, dembovar ( Marells de Rafalcaid, ) o de cadires, bova de puros ( Miramar ); boga ( Calp,
Trbena, Planes, Penguila, Tibi, Alcoi, Ontinyent, )
Iris pseudacorus L. ( Iridaceae)
Bova de gatjol ( Daims); bova granotera ( Bellreguard, Miramar, Marells de Rafalcaid, Grau de Gandia,
Pego, ); bova plana ( Bellreguard ), bova ampia ( Daims ), bova ( Piles ), bova bavosa ( Bellreguard,
Miramar, Grau de Gandia, Beniopa );
Sparganium erectum L. subsp. neglectum ( Beeby ) K Richter [= S. ramosum Hudson ] (
Esparganicies )
Bova de tres cantos ( Daims, Marells de Rafalcaid, ); bova de tres cantons ( Miramar, ); bova borlera o
de borles ( Pego)
Altres noms: Bova borda; platanria.

ARGELAGUES:
Calycotome spinosa (L.) Link ( Lleguminoses o fabcies)
Argilaga de fom ( Cocentaina); gilaga-cabrona ( Catamarruc), argilaga o argilagueta negra ( Alcal de la
Jovada),
Genista scorpius (L.) in Lam. & DC. ( Leguminoseae velfabaceae)
Argelaga de marge ( Billeneta, ), argelaga parda ( Beneixama ); angilaga negra ( Famorca, Fageca,
Penguila, Benifallim, La Torre de les Ma?anes, Tibi, Castalia, ), angigala negra o vera ( Penguila ),
angilaga negrella ( La Torre de les Maanes ); argilaga borda ( Castalia, Agres, Alfafara, ); angilaga de
conill ( Penguila )
Ulex parviflorus Pourret ( Leguminosae vel fabaceae )
Argelaga ( Banyeres, Castalia, ), argelaga vera ( Banyeres ), argilaga ( Alcal de la Jovada, Cocentaina,
Beneixama, Ontinyent, La Nuca, ), argilaga vera ( Castalia ); angilaga ( Bellreguard, Oliva, Alfauir,
Almiser, Castellonet de la Conquesta, Jess Pobre, Banyeres, Beniaia, Planes, Almudaina, Castells de la
Serrella, Penguila, Agres, Quatretonda, Alzira,), angelaga ( Sanet i Negrals, Benimeli,), angilaga vera (
Agres, Alfafara, Bocairent, Banyeres, Castalia, ) per a distingir-la de la borda ( Genista scorpius ),
argilaga roja ( Beneixama) per distingirla de la parda ( Genista scorpius ); angilaga blanca ( La Torre de

1142
 les Maanes, Castalia,); angilaga roja ( Benifallim); gilaga ( LOrxa), angigala ( Benissa,), angigala roja
o borda ( Penguila); angingala ( Llutxent,

RAMASSERES / RASPALLERES:
Anthyllis cytisoides L. ( Leguminosae vel fabaceae )
Ramassera ( Castellonet de la Conquesta, Almiser,), raspallera.
Cephalaria leucantha (L.) Roemer & Schultes [= Scabiosa leucantha L.J (Dipsaccies)
Herba ramassera, ramassera, perqu servia per a fer ramassos per a agranar o escombrar el blat de lera (
Pego, Benirrama,); herba raspallera.
Mantisalca salmantica ( L . ) Briq. & Cavillier [= Centaurea salmantica L.; Microlonchus salmanticus (
L . ) DC ] Compositae vel asteraceae
Raspallera ( Llutxent, Quatretonda, Alfafara, Ontinyent, ); ramassera ( Oliva, ).
Altres noms: Herba escombrera.
L utilitat ms estesa i popular en lantic mn rural era la de bastir a lestiu amb les seues llargues tiges
florides lligades per la base resistents raspalls o ramassos per a escombrar, agranar, ramassar o netejar
l era del blat, els foms i altres espais lligats a 1agricultura.
Quan feiem blat i sescampava ho ramassavem en aix ( Oliva )
Per a fer raspalls ( Llutxent, Quatretonda, Ontinyent, )
Osiris alba L. ( Santalaceae )
Rams ( Potries ), ramassera, per qu servia per a fer ramasses o ramassos per a escombrar el blat en lera.

PEBRELLES
Thymus piperella L. ( Labiades o lamicies)
Pebrella, en la major part del territori; pebrinella ( Biar,
Beneixama, ); febrella i pebrella ( Pego ); tim bord ( Ador )
Thymus capitatus (L.) Hojfmanns. & Link [=Thymbra capitata (L.) Cav.]
Pebrella ( Xbia, Pobl Nou, Gata, Benissa, Calp, ),

CAMAMIRLA:

Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman ( Compostes o astercies)

Camamirla, a tot el Territori Dinic, i alhora, camamirla amarga, per a distingir-la de la dol?a ( Matricaria
recutita); i tamb, manganilla, tot i que , sovint, aquest castellanisme es reserva per a dolpa, de cultiu o
de compra.

SINONMIA
Diferents noms per a una sola espcie.
Les rees de distribuci daquests noms no se sobreposen.

Les ms remarcables:
Capsicum annuum L. var. longum ( Solanaceae)
Pebrera ( Bellreguard, Foma, Oliva, La Font dEn Carrs, LOrxa, Beniaij, Benifl, Potries, Palma de
Gandia, Barx, Ondara, Benidoleig, Rfol dAlmnia, Dnia, Benirrama, Benial, Benissiv, Alpatr,
Margarida, Planes, Alcal de la Jovada, Beniaia, Mura, La val de Laguar, Senija, Benissa, Calp, Parcent,
Trbena, Castells de la Serrella, Famorca, Fageca, Tollos, Callosa dEn Sarri, Confrides, Ares del Bosc,
Alcoleja, Penguila, i tamb, a voltes o ara, bajoca, Benilloba, Benimassot, Castalia, ); pebre ( Miramar,
Alquerieta de Guardamar, Daims, Xeraco, Xeresa, Rtova, Alfauir, Almiser, Gandia, Beniopa,
Benirredr, Benissiv, Abdet, Alzira, ); pebr ( Oliva ); piment ( Parcent, a voltes, Castell de Rugat,
Banyeres, Castell de la Ribera, Sueca, Valnci, Benicarl,), priment ( Castell de Rugat, Aielo de
Rugat, Otos, Albaida, Ontinyent, Cullera, ); pemint ( La Llosa de Ranes )

1143
Bajoca ( Planes - pebrera ara; tota la vida bajoca Benialfaqu, Almudaina, Benimarfull, Gorga,
Benilloba, Beniarrs, Gaianes, Alcoi, Cocentaina, Muro, Agres, Benifallim, La Torre de les Maanes,
Xixona, Tibi, Onil, ); pebrot ( El Principat), el fruit.
La mata: Pebreter ( Castells de la Serrella,), pebretera ; pebrera ( Miramar, Alquerieta de Guardamar,
Daims, Beniopa, Xeresa, Alfauir, Alcoi, Muro, Agres,); pebrer ( Oliva, Foma, Beniaij, Alpatr,
Margarida, Beniaia, Parcent, Rfol dAlmnia, Benissa, Benialfaqu, Penguila, Trbena, ); pebre (
Cocentaina, Benial, Gorga, Benilloba, Agres, Ontinyent, ); pebrerera bajoquera ( Alcoi, Benifallim, );
pimentonera ( Castell de Rugat), primentonera ( Albaida, Castell de Rugat, Aielo de Rugat, Otos,);
pebrotera, pebroter ( El Principat). Una taula de pebrer ( Parcent)
Una xicota dAlcoi contava que sa uelo deia per marcar la diferencia: la pebrera fa bajoques; com a
Gorga i Cocentaina diuen: el pebre fa bajoques. O la pebrera fa pebres, com dirien a Miramar o Daims.
El camp o col.lectiu: Pebreral ( Oliva ); pebrar ( Bellreguard, Miramar, Daims, ), camp de pebres (
Beniaij ).
Pebre-roig o piment-roig en pols: Pepe-roig ( Bellreguard,); pimentarroig( Cullera)
La varietat roja i redona:
Pebre morrongo ( Ganda, Rtova, ); morrongo ( Bellreguard, Miramar, Daims, La Font dEn Carrs,
Rtova, Potries, Penguila, Castell de la Ribera, ); pebrera morronga ( Potries ); bajoca roja ( A lcoi),
bajoca morruda ( Benifallim, ), bajoca morrona, llisa i de quatre picos ( Tibi ); bajoca de quatre
morros ( Beniarrs ); pebre mullo o de tres cantons ( Beniopa ), pebre de quatre morros ( Abdet );
piment ( ),
El pebre itali, s verd, llarg, dol? i de menys colmello que la varietat grossa de farcir. s la millor per a
fregir, aufegaets o tapats, i per a fer pericanes, i incls per a salar en vinagre. Aquesta varietat
sanomena a Penguila, pebrera denrastrar, i s 1especial per a fer pericanes i borres o per a escudellar-la
com a guamici. Bajoca de secar o denrastrar per a fer espencats dhivem o mullaors ( Agres )
La varietat menuda, llarga i coenta:
Vitet - del llat vectem penis - ( Bellreguard, Miramar, Xeraco, La Font dEn Carrs, Xeresa, Foma,
Potries, Benifl, Ganda, Beniopa, Benirredr, Rafelcofer, Beniaij, Vilallonga, Palma de Gandia,
Almiser, Barx, Aielo de Rugat, Castell de les Gerres, LOrxa, Alcal de la Jovada, Benirrama, Benial,
Benissiv, Alpatr, Margarida, Beniaia, Tollos, Gorga, Benilloba, Ares del Bosc, Benialfaqu, Famorca,
Benimassot, Benifallim, Penguila, Alcoleja, La Torre de les Maanes, Xixona, Alzira, Castell de la
Ribera, La Llosa de Ranes, Alzira, Cullera,), vitet coent i vitet dol? ( Xixona ), el fruit; viter ( Potries, ),
vitera ( Beniopa, ), vitoler ( Alpatr, ), vitoner ( Beniaia,), la mata.
Ditet ( Beniaij, Potries, Ondara, Dnia, Pego, Adsbia, Rfol dAlmnia, Benidoleig, Sagra, Tormos,
Orba, La Val de Laguar, Parcent, Mura, Benigembla, Fageca, Ebo, Xbia, Senija, Benissa, Altea,
Ontinyent, Albaida, Alcoi, Cocentaina, Onil, Castalia, Monver, Benicarl, ); ditet picant i ditet dol? (
Castalia ).
Vir i vironet ( Castells de la Serrella, Trbena, Bolulla, Callosa dEn Sarri, Abdet, Confrides, );
vironer, la mata ( Castells de la Serrella,).
Viss i vissolet ( Vilallonga, Adzeneta dAlbaida ), vissonet ( )
Vissolet ( Benimarfull,) amb lo oberta.
Visolet ( Planes, Almudaina, Benialfaqu, Benimarfull, Beniarrs, Muro, Agres, Otos, ). O tancada.
Bisolet ( Benilloba,)
Vetorino ( Oliva, Piles, )
Vitorino ( Foma )
Vitons ( Fom a)
Txitx ( Fleix )
Cornet ( Ibi, Onil, ), cornet coent i cornet bovo ( O nil), cuernet coent i dol? ( Tibi, ), cuarnet (
Xixona, Tibi, )

1144
Coralet ( Rtova, Alfauir, Fraga, ); coraletera o coralera
Coent ( Fleix, Benissa - al ms llarg -), cuentets ( Benissa )
Fiss ( Relleu )
Altres noms: pebre de banyeta, bitxo...
La varietat menuda, llarga i menys coenta: Quarnet bovo ( Xixona, ),
La varietat gran i picant: Viss
Nyora, la varietat redona, vermella, menuda, ms o menys picant o dol?a i seca, emprada per a fer
borreta, salses o com a condiment, en general a tot el territori.
Borreta dAgres: Sofregir les nyoretes, bacallar espencat, alls tendres i espinacs. Afegir un poquet de
caldo i quan bull posar uns trossets de queradilla, i un ou trencat o deixat caure per persona quan ja estiga
tot cuit.

Nyoreta ( Parcent, Gandia, Oliva, Foma, Potries, Beniopa, Xeresa, Alfauir, Alpatr, La val de Laguar,
Benissa, Penguila, Alcoleja, Aielo de Rugat, Otos, ), dentilleta ( Almiser ), caienes ( Ondara ), la
varietat de vitet encara ms menuda, redoneta i molt ms picant o coenta. Redonetes i piquen com un du
( Xeresa ). Xateta i xicoteta i ms picant ( Beniaij). La nyoreta coentera encara cou ms ( Benissa)

Cistus albidus L. ( Cistaceae )

Estepa blanca ( Benirrama, Castells de la Serrella, Parcent, Benissa, Beniarrs, ); estepera blanca (
Benirrama, Castells de la Serrella); estepera ( Cocentaina, Ebo, Beniaia, Catamarruc, Castalia, Alcal de
la Jovada, Benial, ); estepa ( Alcal de la Jovada, Benirrama, Benial, Biar, Beneixama, Castalia,
Benifallim, Penguila, Xixona, Tibi, Agres,), estepa o estepera vera ( Benial).
Olivarda blanca ( Alfauir )
Botja fumaora ( Artana, ).
Botonera, perqu es mengen els botons floris ( Alfondeguilla )
Gra destepa ( Beneixama, Alcal de la Jovada, ), les llavoretes.
Aixaral, com a sinnim de matollar o conjunt de xares o esteperes i daltres matolls.

Clematis flammula L. ( Ranunculaceae )

Vidriella ( Benirrama, Beniaia, Margarida, Planes, LOrxa, Alcoleja, Benifallim, ); vedriella ( Benirrama,
Benissili, Alcal de la Jovada, Benialfaqu, Almudaina, Planes,); vidriella ( Margarida, ), vidriera ( Pego,
Parcent, Bolulla, LOrxa, Cocentaina, ); vedriera ( Castells de la Serrella, Cocentaina, Aielo de Rugat,
Quatretonda dAlbaida, Artana,), vedriguera ( Castells de la Serrella, Castell de les Gerres, )
Santjoanera ( Oliva, Foma, ), sant Joanet ( Ebo, Trbena, ); sant Joanets ( Xbia, Sanet i Negrals,
Benimeli, Rfol dAlmnia, Sagra, Tormos, La val de Laguar, Castells de la Serrella, ); corona o
coroneta de sant Joan ( Rtova, Almiser, Pedreguer, ); coroneta del Nostre Senyor ( Lloc Nou
dAlmiser ), coronera ( Alfauir, Almiser ), coronera de Sant Joan ( Almiser, Castellonet de la
Conquesta,)
Engarlandera ( ), guerlanda ( Xbia), esguirlanda ( Xbia, Jess Pobre,); asguirlandera ( La Font dEn
Carrs,).
Tombadents ( Gata )

Ceterach officinarum Willd. ( Polypodiaceae)

Herbeta doraeta ( Ebo, Fom a,), herba o herbeta dor ( Palma de Gandia, La Font dEn Carrs, Foma,
Benial, Benissiv, Alcal de la Jovada, Foma, Barx, Parcent, Benimaurell, Trbena, ), dor ( Beniaia),
doraeta ( Fom a), doradilla ( Agres, A in,)
Sardineta ( La val de Laguar,); corbelleta ( Pedreguer); serpeta ( ); peixets.
Herba de la sang o herbeta la sang ( Castells de la Serrella, Trbena, Gata,); minva-sang ( Pego)
Herba de Santa Teresa ( Jess Pobre )

1145
Crataegus monogyna Jacq. ( Rosaceae )
Espinal ( Castells de la Serrella, Trbena, Tollos, Benimassot, Gorga, Vilallonga, Foma, Benirrama, La
val de Laguar, Alcal de la Jovada, Almudaina, Abdet, Ares del Bosc, Confrides, Penguila, Alcoi,
Muro, Agres,), espinal blanc ( La Torre de les Mafanes,); espino blanc ( La Torre de les Maanes)
Cirerer de pastor ( Bellreguard, Miramar, Cocentaina,), cirer o cireret de pastor ( Parcent), cireretes de
Laguar ( Pego, Ebo); cirerer bord ( Castellonet de la Conquesta)
Bolqueret, bolquerets ( Oliva, Palma de Gandia, Barx, Almiser, Aielo de Rugat, Pedreguer, Benimarfull,
), bolqueret, bolquerets o bolquerets del Nostre Senyor ( Bellreguard, Miramar, Castell de les Gerres, La
Font dEn Carrs, ); bolquerets de la Mare de Du ( Beniaij, Quatretonda, ); robeta de la Mare de Du (
Castell de les Gerres )
Garguller ( Pego, Ondara, Dnia, Jess Pobre, Gata, Llosa de Camatxo, Parcent, Senija, Benissa, Calp,
Palma de Gandia, Alfauir, Xeresa, Ontinyent, ), angarguller ( Muro, Cocentaina, Beniatjar, Otos, La Llosa
de Ranes, ), engarguller de cirereta ( Quatretonda, ), angarbuller ( Llutxent ), engarbuller de cirereta (
Quatretonda, Castell de Rugat, ), garbuller de cireretes ( Aielo de Rugat), aguller ( Margarida, Planes,
Benialfaqu,); arguller ( Benimassot); gratlll ( Xbia), graller ( Xbia)
Amer ( Benimarfull,)
Serolera borda ( La Torre de les Maanes, Ontinyent, )
Tapaculs ( Beneixama ), larbust.
Cirereta o cireretes de pastor ( Bellreguard, Miramar, Foma, Almiser, Pedreguer, Benissa, Abdet,
Confrides, Ares del Bosc, Penguila, La Torre de les Maanes, Benimassot, Cocentaina, Benimarfull,
Agres, Muro, ), cireretes de la Mare de Du ( Castell de les Gerres ), cireretes de bolquerets ( Almiser,
Aielo de Rugat ), cireretes despinal ( Penguila, ), cireretes de garguller ( Jess Pobre ), cireretes
daguller ( Planes ), cireretes de Laguar ( Pego ), cireretes bordes ( Alcal de la Jovada ); gratlll, els
fruits.
El garguller fa les cireretes de pastor ( Benissa )
Lespinal fa les cireretes de pastor ( Foma, Confrides, Abdet, Ares del Bosc, Muro, Agres, )
Altres noms: Ar$, ar9 blanc, esp blanc, espinalb, ram de sant Pere, cierer del Bon Pastor o de la Mare de
Du; pometes de pastor, del Bon Pastor o de la Mare de Du.

Daucus carota L. ( Umbelliferae vel apiaceae)

Pastanaga ( Gandia, Daims, La Font dEn Carrs, Palma de Gandia, Alfauir, Rtova, Almiser,
Castellonet de la Conquesta, Aielo de Rugat, Pego, Pamis, Dnia, Jess Pobre, Pedreguer, Sanet i
Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, Sagra, La val de Laguar, Parcent, Benirrama, Benissili, Alcal de la
Jovada, Margarida, Planes, Beniarrs, Cocentaina, Muro, Agres, Alfafara, Benimarfull, Albaida, Llutxent,
Benifallim, Alcoleja, Almudaina,), pastanaga vera ( Benidoleig, Otos,), pastanaga grossa ( Sagra) per a
distingir-la de la gospinera ( Torilis arvensis ) anomenada pastanaga bordeta o fina; pastanaca ( La Pobla
del Duc ), pastenaga ( Oliva, Pobla del Duc, Orba, Parcent, Castells de la Serrella, Benilloba, Gorga,
Benimassot, Benimarfull,), pastenagueta (Benialfaqu,)
Safanria borda ( Bellreguard, Palma de Gandia, Beniopa, La Torre de les Maanes, )
Carlota borda ( )
Herba niuera ( Alcal de la Jovada), niuera ( Trbena)

Equisetum ramosissimum Desf ( Equisetaceae)

Canut ( Bellreguard, Aielo de Rugat,), canudet ( Bellreguard, Miramar, Daims,).
Nuguet, nuguets ( Planes, Catamarruc, Benissili,)
Besnuga ( Oliva).
Coa de cavall ( Bellreguard, Daims, Piles, Almiser, Foma, Beniaia, Benissili, ), cua de cavall ( Foma,
Palma de Gandia, Agres, Otos, ), coeta de cavall ( Ebo ); herba cavallar ( Benial, Benissiv,); coa de
cavall fina ( Castell de les Gerres ).

1146
Rabet de sarvatxo ( Beniatjar)
Rabo de sargantana ( Beniaij);
Pinet ( Alcoleja).
Li diuen alguns canudets per coa de cavall s el nom de llei ( Daims)

Fumaria capreolata L. ( Papaveraceae)

Juliverd bord ( Bellreguard, Alquerieta de Guardamar, Daims, Marells de Rafalcaid, Gandia, Piles,
Oliva, La Font dEn Carrs, Ppotries, Beniaij, Beniopa, Rtova, Alfauir, Almiser, Castellonet de la
Conquesta, Barx, Pa de Corris, Beniaia, Campell, Fleix, Trbena, Callosa dEn Sarri, Artana, ),
juliverd de rata ( Biar, Beneixama,)
Herba ponedora ( Castells de la Serrella ), ponedora ( Benissa, Castells de Castells, Famorca, Adzbia,
Benirrama, Margarida, Verger, Els Poblets, Sanet i Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, Pamis,
Pedreguer, Gata, Sagra, Xal, Trbena*, Bolulla, Callosa dEn Sarri, Confrides, Abdet,)
Tita-pon ( Tollos, Fageca,)
Ferri-busterri ( Beniaia, Catamarruc, Benilloba, Penguila, Alcoleja, Torre de les Ma?anes - si fa la flor
rogeta -, Cocentaina, Albaida, Castell de Rugat, Castell de la Ribera, La Llosa de Ranes, Xtiva, ), fili-
busterri ( Penguila), ferri- musterri ( Gorga), terri- busterri ( Ares del Bosc, Balones ), terri- musterri (
Benifallim, Otos,), terri- busterri ( Benifallim, Manuel,), serri-musterri ( Castell de les Gerres)
Herba mistera ( Alcal de la Jovada ), mistera ( Famorca )
Unflabous ( Daims, Tavemes de la Valldigna, Ontinyent, ), inflabou o inflabous ( Beneixama, Castalia,
Tibi, Xixona, ), farta- bous ( Pego ); mata-conills ( Miramar, Otos, La Llosa de Ranes, ); gatamoro (
Almudaina )
Cendrellosa - flor blanca, ms botja - ( Torre de les Maanes )

Helichrysum stoechas (L.) Moench ( Compositae vel asteraceae)

Botja ( Ebo, Beniaia, LOrxa, Trbena, ), botja blanca ( Beneixama, )
Botja femetera ( Penguila, Benifallim, La Torre de les Maanes, Castalia, Tibi, Tollos, Fageca,
Quatretondeta de la val Seta, Gorga, Benilloba, Benialfaqu, Benissili, Xal, ); herba fematera (
Catamarruc, Planes, Penguila, ), herba femetera ( Alcal de la Jovada, Beniarrs, )
Salpassa o flor de la salpassa ( Benissa, Calp,); flor o floreta de Pasqua ( La Font dEn Carrs, Biar,)
Extracte, extractenya ( Cocentaina ), pe seu olor semblant a 1extracte de regalssia.
Sempreviva ( La Font dEn Carrs, Biar,).
Ajoca-sapos ( Castell de les Gerres, Beniarrs, ), joca-sapos ( Quatretonda, la Pobla del Duc, Otos,
Pedreguer,)
Penientets de la reina ( La Llosa de Ranes)
Man$anilla o camamirla borda ( Gandia, ), Manganilla borda ( Artana, )

Ononis aragonensis Asso ( Leguminoseae velfabaceae)

Nona (Alcoi, Cocentaina,); urinria ( Agres )
Orinria ( Agres); amatxa ( Fageca, Famorca,)
Amatxa negra, amatxa de serra, per diferenciar-la de lamatxa blanca, de flors rosades-blanques ( Ononis
fruticosa )

Parietaria judaica L. [= P. difussa Mert. & Koch; - P. officinalis auct.] ( Urticaceae)

Morella roquera ( Bellreguard, Daims, La Font dEn Carrs, Beniopa, Castell de Rugat, Quatretonda
dAlbaida, Setla, Verger, Pedreguer, Sanet i Negrals, Benimeli, Benimaurell, Almudaina, Benimarfull,
Beniaia, Benissili, Planes, Alcoleja, Benimassot, ), morella ruquera ( Benialfaqu ), morella ( Palma de
Gandia, Benirrama, Benial, Benissiv, Alcal de la Jovada, Catamarruc, Planes, Margarida, Cocentaina,
Alcoi, Confrides, Abdet, Beniatjar, ), herba morella ( Xbia ); roca morella ( ); maria roquera (
Alquerieta de Guardamar, Oliva, Foma, La Font dEn Carrs, Gandia, Beniopa, Rtova, Alfauir,
Almiser, Castellonet de la Conquesta, Aielo de Rugat,), rapa-morella ( E bo); molla roquera ( Trbena);
brossa roquera ( Miramar, Oliva, ); roquera ( Bellreguard, Daims, Potries, Oliva, Aielo de Rugat, );

1147
herba roquera ( Sagra, Tormos, Fleix, Parcent, Castells de la Serrella, Tollos, Callosa dEn Sarri,
Penguila, Pamis, Pedreguer, Benimassot, )
Paretera ( Alfafara), herba paret ( )
Caragolera ( Oliva). Diuen brossa roquera per s caragolera de tota la vida, perqu all es cria el caragol.
Llavatasses ( Trbena,), renta-pitxers ( Gata), renta-vitxells ( Pobl Nou de Benitaxell)
Brossa de cementeri ( Bellreguard,)

Plantago albicans L. ( Plantaginaceae )

Penosella ( Foma, Planes, Almudaina, Castells de la Serrella, Callosa dEn Sarri, Abdet, Confrides, Ares
del Bosc, Cocentaina, Beniarrs, Agres, Catamarruc, Famorca, Fageca , Tollos, Benimassot, Alcoleja,
Penguila, Benifallim, La Torre de les Ma9 anes, Xixona, Castalia, Tibi, Ontinyent, Xtiva, ), panosella (
Trbena,), pinosella ( Biar, Beneixama, Castalia, Agres,), pelosella ( Castells de la Serrella, Castell de
Rugat, Otos, La Llosa de Ranes, )
Herba-fam ( La Pobla del Duc, Quatretonda, Benisuera, Sant Pere, ), herbam ( Benissa ). Herba-fam
perqu si desdejunes tres dies seguits en esta herba tagarra fam ( Otos)
Herba o herbeta de foc ( Pedreguer, Jess Pobre, ).
Mal-llaurat ( Barx, Castellonet de la Conquesta, Xal, Parcent, ). Perqu per molt que llaures sempre en
queda ( Castellonet de la Conquesta ); enganyaforcats ( Oliva )
Raiit ( La Llosa de Ranes), de raure o rascar els mrgens.
Li diuen enganyaforcats perqu les orelloles de la relia no la tallaven, les enganyava ( Oliva ). Passa el
forcat i no la talla ( Alfauir)

Plantago coronopus L. ( Plantaginaceae )

Rapana ( Beniarrs,); rampet ( Alcal de la Jovada, Barx, )
Muixana o muixaneta ( Quatretonda )
Manetes del Senyor ( Beneixama ), manetes ( Beniaij ); bracets ( Alcal de la Jovada ); peuet o peuets
del Nostre Senyor ( Castell de les Gerres, Barx, ), peu de Crist i peucrist ( Manuel ); carnes de rata (
LOrxa ); poteta de pardalet ( Oliva )
Fila-barbes ( Alcal de la Jovada )
Dragonets ( Alcal de la Jovada )

Reichardia picroides (L.) Roth ( Compositae vel asteraceae)

Reichardia intermedia ( Schultz Bip.) Coutinho [ = R picroides (L.) Roth ssp. intermedia ( Schultz Bip.
) Jah. et Maire ]
Reichardia tingitana (L.) Roth
Bresca-conilla ( Ebo, Benirrama, Catamarruc, ), peixca- conilla ( Pego, Alcal de la Jovada, ), pesca-
conilla ( Pego, Alcal de la Jovada, ), peixca-conillera ( Margarida, Beniaia, ), peixca ( Beniaia ),
conillera de marge i conillera de bancal ( Beniaia ), herba conillera ( Benidoleig ), mama-conilla (
Beniaij, Vilallonga )
Cosconella ( LOrxa, Alpatr, Benissili, Xbia, Benimaurell, Parcent, Trbena, Bolulla, Famorca, La
Llosa de Camatxo,), casconella ( La Font dEn Carrs), cuscanella ( Castells de la Serrella, Famorca, )
Herba dol?a ( Foma, Barx, Montitxelvo, Castell de Rugat, Quatretonda, Mira - rosa, Sanet i Negrals,
Benimeli, )
Llacsonia ( Benirrama)

Rhamnus alaternus L. ( Rhamnaceae)

Palinesto ( Ganda ), palonesto ( Almiser ), palomesto ( Almiser, Castell de R ugat), mesto ( Biar,
Beneixama, Castalia, Ibi, Barx, Parcent, Castell de Rugat,), nesto ( Ibi, Ontinyent, Manuel,), nyesto (
Barx, Montitxelvo, Parcent, Catamarruc, Benifallim, Agres, Quatretondeta de la val de Ceta, Abdet, ),

1148
niesto ( Benidoleig, Rfol dAlmnia, Xal,), nystol ( Sanet i Negrals, Benimeli, Almudaina, Tollos, ),
nyestolera ( Margarida ), nyestro ( Benialfaqu, Alcal de la Jovada, Beniaia, Penguila, Tibi, La Torre de
les Ma?anes, ); nestro ( Penguila, ); nyisto ( Beniarrs ); nyistro ( LOrxa, Beniarrs, ); emesto (
Banyeres,).
Soflaina ( Xbia, Dnia, Jess Pobre, Pedreguer, Gata, ), sofraira ( Xbia, Gata, Benissa, ).
Mampdol ( Benirrama), mompdol ( Benirrama).
Mombr ( Pego, Adsbia, ).
Dineret ( La val de Laguar, Rfol dAlmnia, ).
Punxeta ( Foma )
Carrasco ( Alfauir )
Coscollina ( La Llosa de Ranes)
Altres noms: aladem, llampuga, boix bord.

Rubia peregrina L. subsps. longifolia ( Poiret) O. Bols ( Rubiaceae)

Rapa-llengua ( Parcent, Xbia, Benissa, Pinos de Benissa, Pedreguer, ); llapassa ( Biar, ), llengetes (
Foma)
Tintorera ( Cocentaina )
Greixolera ( Benimarco ), greixonera ( Benissa )
Llengua de bou ( Adsbia )
Rbia tintrea ( Cocentaina); roja, la mata. Rubiatet ( Fom a), larrel.
Rubia perqu a causa de les cremors de lestiu acaba prenent un color roig intens, i peregrina perqu
senganxa per les fiilles a la roba de la gent i a les potes del bestiar, i aix viatja i es reprodueix per
esqueixos.

Ruscus aculeatus L. ( Liliaceae)

Rusc ( Benirrama ), brusco ( Benissa ), brusgo bord ( Agres )
Gasser ( Benifl ); gassar ( Oliva )
Cuetes de tro ( Castells de la Serrella ); gam tronaor ( Llutxent, Quatretonda ), gamonera, gam (
Benirrama)
Llengua de dona ( Ondara ), perqu t una punxa ennmig.
Murta ( Jess Pobre, Gata, Artana, A in,)
Altres noms: Cirerer de Betlem, boix mar.

Salix atrocinerea Brot. ( Salicaceae)

Salze ( Catamarruc, Planes, Benialfaqu, Alfafara,), salzer ( Alfafara ); vmet ( Castells de la Serrella ),
vmen / vimenera ( Castells de la Serrella, Tollos, Benimassot, Penguila, Benifallim, Benilloba, Gorga,
Agres, ); gatell ( Ontinyent); sarga o sarguera de fulla ampia.
Altres noms: sarga o salzera cendrenca, gatelleta. Gatellar, gatellera, gatelleda, el conjunt.
Salze, deriva del nom llat de larbre, Salix, el qual ha donat el nom botnic genric ais salzes, i que no
s ms que un desenvolupament de larrel sal, que significa de color gris trbol o fose, que s el color
dominant deis salzes.
El substantiu gatell, s un diminutiu de gat que deriva del llat cattu, i designa en primer lloc la
inflorescncia o espigueta floral deis salzes que sn suaus i atape'its de peluix com la coa o el llom deis
gats, i tamb s'aplica a l'arbre, en concret a la salzera cendrenca o sarga negra (Salix atrocinerea), per a
voltes a altres salzes, i encara al tamarit. Per la mateixa ra la salenca muntanyenca (Salix capraea) que fa
els gatells o aments encara ms suaus i vellutats, s'anomena gat-saule.

Smilax aspera L.[= S. nigra Willd.] ( Smilaceae)

Artjol ( Castells de la Serrella, Pego, Jess Pobre, Benimeli, Pedreguer, La val de Laguar, Benirrama,
Alpatr, Ebo, Parcent, Beniaia, Xbia, Benissa, LOrxa, ), arnjol ( Foma,).
Llengtleta de pardalet ( La Font dEn Carrs, Vilallonga, Palma de Ganda, Foma, Barx, ), llengleta de
pardal ( Beniaij, Alfauir, Castellonet de la Conquesta ), llengua de pardalet ( Foma, Rtova ), llengiieta
de perdiu o de perdiueta ( ), llengetera ( Almiser)

1149
Sarsa-parrella ( ), sarsa-parrilla ( Gata, Pedreguer, Ganda, Pa de Corris, Banyeres, Beniarrs, Xixona,
)
Fegera de bou ( Ontinyent), fetget ( Ontinyent)
Banya de bou ( Ador)

Solanum nigrum L. ( Solanaceae)

Tomaquera del diable ( Ebo ), tomaquera borda ( Bellreguard, Daims, Beniopa, Rtova, Alfauir,
Benial, Ebo, Beniaia, La val de Laguar, Parcent, La Nuria, Alcoi, Beneixama)
Arsnic ( Bellreguard, Piles, ), argnic ( Beniaij, Potries, ).
Morella-en-gra ( Bellreguard, Sanet i Negrals, Benimeli, )
Ajoca- sapos ( Foma,), joca-sapo o joca-sapos ( Oliva,)

Sonchus oleraceus L. ( Compositae vel asteraceae)

Llics ( Bellreguard, Oliva, Rafelcofer, La Font dEn Carrs, Potries, Benifl, Palma de Ganda, Castell
de Rugat, Beniatjar, Ontinyent, Beniarrs, Vilallonga, Pego, Verger, Els Poblets, Sanet i Negrals,
Benimeli, Rfol dAlmnia, Jess Pobre, Alcal de la Jovada, Penguila, Abdet, La Llosa de Ranes, ),
llics ver ( Beniopa, Xal, ), llics verdader ( Alcal de la Jovada ), llins ( Almoines, Alcoleja ), llicsi (
Beneixama, ), llacs ( Benirrama ), llecs ( Benirrama), llics gros ( Jess Pobre )
Llics dase ( Castells de la Serrella, Trbena, Fleix, Tormos, Confrides, Ares del Bosc, Penguila,
Tollos, Fageca, Famorca, Gorga, Benimassot, Callosa dEn Sarri, Xal, Xbia, Benissa,), llins dase (
Alcoleja ); llics de burro ( Pamis, Jess Pobre, Pedreguer, Benirrama, Benial, Catamarruc, Almudaina,
Planes, Tollos, Benidoleig, Montitxelvo, Beniaia, ), llacs de burro ( Alpatr, ), llics burrero (
Benialfaqu,).
Llics despasa ( Alcoleja ); llics de bancal ( Alcoleja, Pedreguer, ), llics llis ( Fleix,), llics ampie (
Foma ), llics de fulla ampia ( Sagra, Alcal de la Jovada, ),
Serralla ( Castalia, Tibi, Alcoleja, Penguila, La Torre de les Ma9 anes, Benilloba - mas de Cant - pares
de La Torre de les Ma?anes -,)

Sonchus tenerrimus L. ( Compositae vel asteraceae)

Llics de perdiu (Castells de la Serrella, Confrides, Abdet, Foma, Pego, Adsbia, Vilallonga, Benirrama,
Ebo, Xbia, Pedreguer, Parcent, Alcal de la Jovada, Beniaia, Catamarruc, Almudaina, Gorga,
Benimarfull, LOrxa, Beniarrs, Castellonet de la Conquesta, Montitxelvo, Aielo de Rugat, Castell de
Rugat, Llutxent, Quatretonda, Barx, Alfafara, La Llosa de Ranes, ); llins de perdiu ( Alcoleja); llics de
perdiueta ( Castells de la Serrella, ), llics perdiguer ( Jess Pobre), llics perdigotero ( Alcoleja); llics
de llengua de perdiu ( Bellreguard)
Llics de pardalet ( Bellreguard, Oliva, La Font dEn Carrs, Rafelcofer, Potries, Benifl, Beniaij,
Almoines, Ganda, Benirrama, Beniaia, Cocentaina, Penguila, ); llecs de pardalet ( Benirrama ), llins
de pardalet ( Almoines ), llicsi de pardalet ( Benifallim ); llics de llengua de pardalet o simplement,
llengua o llengeta de pardalet ( Grau de Ganda, Beniopa, Benirredr, ), llics de pardal ( Palma de
Ganda, Alfauir), llics de fulla de pie de pardal ( Daims); llics de cagamera ( Artana)
Llics de penya ( Pamis, Sagra, Benirrama,); llics de paret ( ); llics de marge ( Benirrama, Benissili,
Beniaia, Castells de la Serrella, Pedreguer, Benidoleig, Tormos, Sagra, La val de Laguar, X al,); llics
de muntanya ( Sagra)
Lllics de pastor ( Sanet i Negrals, Benimeli,)
Llics de parreta ( Els Poblets ); llics rull o rullet ( Bellreguard, Fleix, Rfol de Salem, Benilloba,)
Llics ( Benial, Benissiv, Fleix, Benissa, Trbena, Ares del Bosc, Famorca, Fageca, Tollos, ), llics ver
( Benialfaqu); alliss ( La Torre de les Mafanes, Xixona, Tibi, Castalia,), allics ( Castalia, Tibi, ), ),
llics verdader ( Benissa)
Llics roquer ( Otos ), roquer ( Otos ), roquero ( Beniatjar), roqueret ( Beniatjar, Ontinyent), ruqueret (
Ontinyent,)

Thymelaea hirsuta (L.) End. ( Thymelaeaceae)

Bufalaga ( Ganda, Barx,)

1150
Palma marina ( Benissa, Xixona, Bolulla, ), palmerina ( Castalia, Tibi, )
Moc de gall ( Beniopa)
Herba verderolera.

Torilis arvensis subsp. neglecta [ - T . infesta (L.) Clairv. ] ( Umbelliferae vel apiaceae)
Gospinera, gospins ( Castells de la Serrella ), cospinera, cospins ( Alcal de la Jovada ); ferrass (
Trbena ), juliverd bord ( Pedreguer), pastanaga borda ( Otos ), la mata; gosp, cosp, ferruss, les petites
i enganxadisses llavoretes.

Ulmus minor Miller [= U. campestris auct.] ( Ulmcies)

Om ( Bellreguard, Miramar, Alquerieta, Daims, Gandia, Oliva, Barx, Foma, Xbia, Rfol dAlmnia,
Benimeli, Sanet i Negrals, El Verger, Els Poblets, Benirrama, Ebo, Benissa, Castells de la Serrella,
Quatretonda, ), orm ( Cocentaina, Beniarrs, Quatretondeta de la Serrella, Catamarruc, Planes,
Margarida, Benimarfull, Almudaina, Millena, Albaida, Biar, Beneixama, Penguila, Benifallim, La Torre
de les Maanes, Tibi, ); olm ( Bocairent, ); orm negre ( Beniarrs ) per a diferenciar-lo de llber dit
orm blanc,

Urtica dioica L. ( XJrticaceae)

Urtica membrancea Pouret
Urtica pilulifera L.
Urtica urens L.
Ortiga ( Pego, Beniaia, Beniarrs, La Font dEn Carrs, Daims, Ganda, Beniaij, Alfauir, Castell de
Rugat, Otos, Palomar,).
Gordianes ( Alcal de la Jovada ), guardians ( Alcoi, Cocentaina, )
Serenator ( Tavemes de la Val Digna )
Pica-mato ( Ganda, Castell de les Gerres, Pego, ), mara-gato ( Bellreguard ), pica-pato ( Cocentaina,
Beniarrs, ), pato ( Pedreguer,)
Els ms vells no hem dit mai pica-mato sin ortiga ( Castell de Rugat)

Verbascum thapsus L. ( Scrophulariaceae)

Treponera ( Xal, Callosa dEn Sarri, ), traponera ( Benirrama, Fleix, Benimaurell), herba traponera (
Jess Pobre); talponera ( Otos)
Col de moro ( Ebo )
Guardalobo ( Castells de la Serrella, Beniaia, Catamarruc, Alcoi, Benimarfull, Benimassot, Balones,
Beniarrs, Tibi, La Torre de les Maanes, Agres, Gata, ), guadalobo ( Castells de la Serrella, Beniaia,
Catamarruc, Benimassot,), gordolobo ( LOrxa,), bordellobo ( Parcent); mata-lobo ( Trbena)
Orellot ( Alcal de la Jovada), orella de burro ( Catamarruc )
Sabatera ( La Torre de les Ma?anes)
Altres noms populars: Ciri de Nostre Senyor ( La Val del Tenes)

Zea mays L.
Gramineae vel poaceae
Dacsera, la mata; dacsa, el gra; dacsar, el camp ( Bellreguard, Miramar, Daims, Piles, Oliva, Foma,
Xeresa, Almiser, Setla, Verger, Sanet i Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, La val de Laguar, Benissa,
Calp, Castell de la Serrella, Famorca, Trbena, Cullera, Benidoleig, Benial, Alcal de la Jovada, Planes,

1151
 Benialfaqu, Margarida, Benimarfull, Penguila, Alcoi, Benilloba, Benimassot, Balones, Albaida, Alzira,
)
Panissera, mata de pais ( Agres ), la mata; pais, el gra; i panissar, el camp (Biar, Beneixama,
Monver, Onil, Alcoi, Agres, Ontinyent, Benifallim, Penguila, ara, Benilloba, i ara diuen, dacsa, Xixona,
Castalia, Tibi, La Torre de les Ma?anes, Crevillent, Vallada, Benicarl, ).
Altres noms: Moresc, blat de moro.
*

Dacsa farinera ( Daims ), o blanca, per a fer faria.

Dacsa tendr ( Piles ) per a menjar. ( Piles)
*

La tija: Canyot, en general a tot el territori; clar ( Alfafara).

'Lz.potra s un bony negre que be a la soca del pais ( Ontinyent)
La plomera o inflorescencia masculina o l'ampia pancula terminal on s agrupen les nombroses flors
masculines:
Cap ( Bellreguard, Barx, Foma, La Font dEn Carrs, Xeresa, Almiser, Aielo de Rugat, La Pobla del
Duc, Benissiv, Abdet, en general a tot el territori ); piornal! ( Miramar, Daims, Oliva, ); espig (
Cocentaina, Agres, Ontinyent, ); floc ( Beniaij, Agres, )
Espiga ( a tot el territori ).
Espig, raquis o espiga sense grans ( a tot el territori, Bellreguard, Miramar, Piles, Alcal de la Jovada,
Xixona, Tibi, Castalia, La Torre de les Mafanes, Onil, Beniatjar, Ontinyent, Agres,).
Cabellera de dacsa, en general a tot el territori, tamb pl de dacsa o de pais, els llargussims estils de
les flors femenines que sobreixen a lpex de les espigues.
Les fulles, brctees foliacies o membranes exteriors que embolcallen Vespiga o panotxa:
Pallorfa - de pellofa a pellorfa, per influncia, potser, de corfa ( Bellreguard, Miramar, Daims, Piles, La
Font dEn Carrs, Oliva, Foma, Gandia, Beniopa, Xeresa, Beniaij, Benifl, Almiser, Barx, Verger,
Setla, Sanet i Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, Cullera, Alcal de la Jovada, Sueca, Alzira,)
Palleroc ( La val de Laguar, Castells de la Serrella, Trbena, Parcent, Abdet, )
Pallerot ( Castells de la Serrella, Trbena,)
Palloc (Xixona, Castalia, Tibi, La Torre de les Mafanes, Onil, Benifallim, Alcoleja, Penguila, Ebo,
Benirrama, Benissiv, Alpatr, Alcal de la Jovada, Beniaia, Senija, Benissa, Beniarrs, Planes,
Benimarfull, Almudaina, Benimassot, Benilloba, Gorga, Tollos, Benimassot, Fageca, Famorca,
Benialfaqu, Alcoi, Cocentaina, Agres, Ontinyent, Beniatjar, La Pobla del Duc, Quatretonda dAlbaida,
Castell de Rugat, Aielo de Rugat,)
Pallot ( Adsbia, Jess Pobre, Pedreguer, Benissa, Calp, ).
FuIIola ( Callosa dEn Sarri,).
Pallarofa ( Artana, Ain, )

Panolla de dacsa ( Beniopa, Alcal de la Jovada, Benissa, Beniatjar, Ain,). Panotxa ( Agres,)
El manoll de panolles o penjoll despigues amb les brcties abades i lligades per tal de penjar-les a les
amulaes per a guardar-les i propiciar el seu secat: Penjoll ( Miramar, Beniatjar, ), fiare ( Alcoi ), pom (
A in),
Un fiare de pais o rastre despigues s una variant del penjoll fet amb un fllferro al qual de dos en dos es
lligaven les espigues amb una cordeta de baga escorredora ( Agres)
Per a fer els penjolls de pais o pais penjat, deixaven de cada espiga dos palloquets. I es penjaven de les
bigues, damunt les amulaes ( Agres )
Quan despallorfvem el pais, sen deixaven dos pallarofes en cada panolla per a lligar-les amb les altres i
fer el pom, que penjvem deis claus deis cabirons ( bigues de fusta) de dalt de les voltes ( A in)

Els noms deis grans de dacsa esclafits o torrats per acci delfoc:
Monges o mongetes i fiares o fiareis, els fallats ( Bellreguard, Palmera, Piles, Almoines, Beniaij,
Benifl, Rafelcofer, La Font dEn Carrs, Foma, Ador, Xeraco, Almiser, Aielo de Rugat, Barx, Simat,
Benirredr, Ebo, Adsbia, Benirrama, Xal, Ondara, Rfol dAlmnia, Llber, Mura, Benidoleig, Dnia,
Pego, La val de Laguar, );
Monges i torrats ( Miramar)
Monges i matxos ( Xeresa)
Monges i esclafitons ( Benial, Alpatr, Benissa, )
Mongetes i huelos ( Grau de Gandia, Beniatjar,)

1152
Monges o mongetes ( Potries, Benissiv, Pedreguer, Benicarl, Verger, Setla, Sanet i Negrals, Benimeli,
Rfol dAlmnia, Calp, Benimarfull, ); espiga o dacsa mongera ( Ebo, Miramar, Benirrama, Benial,
Benissiv, Beniopa, Barx, Jess Pobre, Senija, Calp, ); espiga o dacsa torratera ( Miramar, Daims,
Beniaij, Benifl, Potries, Alquera de la Comtesa, ). Dacsa torronera ( Piles )
Borles i esclafitons ( Oliva,); borles i huelos ( Oliva, Alzira,); borles ( Poliny);
espiga o dacsa borlera (Oliva
Bombetes ( Gandia )
Cotufes ( Gandia);
Esclafidetes o esclafites ( Vilallonga ); espiga o dacsa esclafitosa ( Vilallonga ); dacsa
esclafitonera ( La Font dEn Carrs, Aielo de Rugat, Castell de les Gerres, Beniatjar, ); dacsa
esclafitora (Almiser, Castell de Rugat, La Pobla del Duc, Carcaixent, ) o esclafdora ( Foma,
Quatretonda,) Albaida, Cullera, Carcaixent), dacsa clafitonera ( Aielo de Rugat)
Xofes - o oberta - ( Castells de la Serrella, Famorca, Callosa dEn Sarri, Trbena, ); espiga o dacsa
xofer ( Castells ); dacsa xofidora ( Trbena)
Bombes ( Xbia); dacsa de bombes.
Roses ( Benifallim, Fageca, Castalia, Xixona, Relleu, Sella, Parcent, Alcal de la Jovada, Beniaia,
Margarida, La Carroja, Balones, Aielo de Rugat, Ontinyent, Carcaixent, Vallada, );
Roses i fiares ( Beniopa,)
Roses i quicos ( Benimarfull)
Roses i tostons ( Alcoi, Benilloba, Gorga, Onil, Tibi, Alcal de la Jovada, Almudaina,
Benialfaqu, Benimarfull, Alcoleja, )
Tostons: sn els grans de dacsa blanca tendr, fregits en oli doliva del terreno i sal en una paella,
remonent fns que es dauren ( Benimassot, Cocentaina)
Roses i uelos ( Ganda, Beniopa, Montitxelvo, Castell de les Gerres, Quatretonda, La Pobla del Duc,
Fageca, Planes, Cocentaina,); roses i auelos ( Agres, );
Roses i esclafitons ( Alpatr, Alcal de la Jovada, Planes, Bocairent, Agres, Fageca, Tollos, Castell de
la Ribera ); Anem a fer esclafitons ( Fageca )
Roses i gallfols ( Penguila ).
Roses i flamons ( La Torre de les Ma$anes).
Roses i muflons ( Albaida )
Roses i dimoniets ( Cocentaina )
Espiga o dacsa rosera ( Alcoi, Benilloba, Gorga, Alcoleja, Parcent, Alpatr, Alcal de la Jovada,
Margarida, Almudaina, Fageca, Benimarfull, Cocentaina, Montitxelvo, Castell de la Ribera, ).
Espiga o dacsa de rostir ( Tibi).
Espiga o dacsa torratera ( Benifl, ).
Pais roser ( Xixona, La Torre de les Ma9 anes, Tibi, Castalia, Onil, Bocairent, Penguila, Benifallim,
Benilloba, );
Gallets ( Xal, Llber,)
Clotxes ( Benissa, La Vila, Altea, Polop, La Nuca, Beniard, Benifato, Confrides, Abdet, ). Dacsa
clotxera ( Benissa, La Nuca, Abdet,)
Bufes i huelos ( Tavemes, Cullera )
Bufetes ( Castell de la Plana )
Bufes i pets ( Artana )
Torrons de gat ( Bellreguard, Vilallonga,): fet amb monges, ( gallons de cacaues) i mel cuita.

Asphodelus ramosus L. [ = A. ceraciferus Gay ] ( Liliaceae )2

Brachypodium retusum (Pers.) Beauv. [ =Brachypodium ramosum Roemer & Schultes ] ( Gramineae
velpoaceae )
Calndula arvensis L. ( Compostes o astercies) 3
Capsicum annuum L. var. longum ( Solancies
Diplotaxis erucoides ( L.) DC.[ D. valentina Pau ] ( Crucferes )

La curiositat deis dobles sinnims. Dos noms excluients per a una sola planta. Dos noms i dos territoris:

1153
Arisarum vulgare Targ.-Tozz.
Araceae
Cresolera ( Bellreguard, Miramar, Alquerieta de Guardamar, Potries, Alfauir, Castell de Rugat, Parcent,
Benissa, ), cresola ( Oliva, La Font dEn Carrs, Potries, ), cresols (Parcent, Xbia, ), cresolet ( Castell
de Rugat, Xbia, Benissa, ), cresolet de fiare ( Pego - la flor -); farolets ( Castell de Rugat); dragoneta
(Ebo); flarecugot()
Rapa ( Pego - la fulla -, Verger, Els Poblets, Rfol dAlmnia, Benimeli, Sanet i Negrals, Pedreguer, Gata,
Xbia, Ebo, Benissili, Castells de la Serrella, Parcent, La val de Laguar, Trbena, Callosa dEn Sarri,),
rapa-llengua ( Calp )
Cucot ( Gata)
Altres noms: Fiare Cugot.
Capparis spinosa L. subsp. canescens ( Cosson) A. & o. Bolds
Taperera ( Bellreguard, Gandia, Callosa dEn Sarri,); tapenera ( Callosa dEn Sarri, Cocentaina, Alcoi,
Benialfaqu, Beneixama, B iar,), la planta; tpera ( Callosa dEn Sarri ); tpena, tpens ( Callosa dEn
Sarri), el capoll floral adobat; i taperot; tapenot, el fruit incipient o ms o menys fet i tamb adobat.

Circium arvense (L.) Scop.

Calciga (Bellreguard, Miramar, Barx,); calcida ( Foma, Benirrama, Benial, Benissili, Beniaia, Alcal de
la Jovada, Benidoleig, Pedreguer, La val de Laguar, Ares del Bosc, Penguila, La Torre de les Maanes,
)
Dictamnus hispanicus Webb. ex Willk ( Rutaceae)
Alfbega de pastor ( LOrxa, Benirrama, Palma de Gandia, Llutxent, Aielo de Rugat, Castell de Rugat,
Beniatjar, ), alfbiga de pastor ( Barx, Xeresa, Alfauir, Castellonet de la Conquesta, Almiser, Alcal de
la Jovada ), amfbiga de pastor ( Benimaurell, Castells de la Serrella, Benissili, Beniaia, Benissa, Gandia,
LOrxa, Quatretonda, ), amfbiga de pastor ( Foma, Pedreguer, ).
Tim real ( Alcoi, Cocentaina, Muro, Agres, Alfafara, Bocairent, Banyeres, Beneixama, Biar, Castalia,
Tibi, Albaida, Otos, Beniaia, Trbena, Alcoleja, Ares del Bosc, Penguila, Confrides, Abdet, Artana, );
tim de sant Joan ( Confrides ); tamo real ( Beneixama), monreal (Bolulla)
Diplotaxis erucoides ( L.) DC.[ D. valentina Pau ] ( Cruciferae )
Ravanell ( Bellreguard, Miramar, La Font dEn Carrs, Piles, Ganda, Castellonet de la Conquesta,
Almiser i tota la Safor, La Gallinera, La val de Laguar, La val dAlcal, Beniaia, La Retoria, Verger,
Setla, Benimeli, Sanet i Negrals, Rfol dAlmnia, Pedreguer, Xbia, Callosa dEn Sarri, Benialfaqu,
Almudaina, Beniarrs, Tollos, ), ravenell ( Alcal de la Jovada), revenell ( Trbena, ).
La citr ( Beneixama, Biar, Castalia, Ibi, Tibi, ), citr ( Cocentaina, Millena, Benifallim, Llutxent,
Quatretonda, Abdet, Confrides,)

Erica multiflora L. ( Ericaceae)

Cepell ( Castells de la Serrella, Famorca, Oliva, La Font dEn Carrs, Vilallonga, Palma de Gandia,
Foma, Beniopa, Barx, Alfauir, Almiser, Castellonet de la Conquesta, Aielo de Rugat, Castell de Rugat,
Quatretonda, Aielo de Malferit, Xbia, Benissa, Senija, Llosa de Camatxo, Alcal de la Jovada, ); cipell (
Foma, Pego, ), xipell (Benirrama, LOrxa, Margarida,); cepello ( Agres, Alfafara, Bocairent, Beneixama,
Biar, Castalia, Tibi, La Torre de les Ma?anes, Penguila, a voltes,)
Petorret o petorrets (Bellreguard, Gandia, Castell de Rugat, Atzeneta, Fleix, Benimaurell,); petorreigs (
Aielo de Rugat, ), petorrell ( Pedreguer, Jess Pobre, Sagra, Senija, ); petorrera ( Benifl, Penguila,
Benifallim, La N uria,); petorro o petorros ( Alfauir, Rtova, Castell de les Gerres, Tormos, Alcal de la
Jovada, Albaida, La Font dEn Carrs, Oliva, Altea,); petorr ( Potries, Alquera de la Comtesa, Palma de
Gandia, Rtova, Calp, Callosa dEn Sarri, La N uria,); petorra ( Ontinyent,)
Cepello s el nom autntic per tamb li diuen petorrera ( Agres )

Scirpus holoschoenus subsp. holoschoenus L. [= H. vulgaris Link] ( Ciperacies)

1154
June, a quasi tot el territori ( Bellreguard, Planes, La val de Laguar, Alcal de la Jovada, Aielo de Rugat,
Albaida, Alcoi, Penguila, Alcoleja, Abdet, Confrides, ), junquet ( Pedreguer, ), jone ( Planes, ), june
boval ( Daims, ); junquera ( Oliva, Planes, Alcal de la Jovada, Albaida, Alcoi, Penguila, Confrides,
T ibi,), jonquera ( Ebo ), juncar, en general a tot el territori ( Alcal de la Jovada, Abdet,), o joncars, les
comunitats.
Sedum sediforme (Jacq.) Pau [=Sedum altissima Poiret ] ( Crassulcies )
Raim o ramet de pastor ( Bellreguard, Vilallonga, Castells de la Serrella, Barx, Benial, Ebo, Parcent,
Benidoleig, Pedreguer, Alcal de la Jovada, La Torre de les Ma9 anes ); raim o raimet de bruixa (
Cocentaina); raim de gat ( Parcent).
Caspinell ( Xbia, Calp, Benissili,); gaspinell ( Benial), gapinell ( Benial).
Diem raimet de pastor per el meu bisaelo Pasqual deia caspinell ( ta Obdlia dAlcal de la Jovada)

Thymus vulgaris (L.) subsp. vulgaris ( Labiatae vel lamiaceae)

Thymus vulgaris subsp. aestivus ( Reuter ex Willk) A. & O. Bols
Tim, timonet ( Bellreguard, Gandia, La Val de Gallinera, Foma, La val dAlcal, Castells de la
Serrella, Famorca, Fageca, Tollos, La Nucia, Confrides, Abdet, Ares del Bosc, Benialfaqu, Planes,
Benimarfull, Penella, Albaida, Agres, Bocairent, Tibi, Xixona, Castalia, Ibi, ), tim femella ( Foma, ),
tomanil ( Pa de Corris ).
Frigola ( Piles, Oliva, La Font dEn Carrs, Beniaij, Palma de Gandia, Benirredr, Beniopa, Barx,
Xeresa, Rtova, Alfauir, ), frigola ( Vilallonga, Pego, Ondara, Els Poblets, Pedreguer, La Xara, Dnia,
Jess Pobre, Xbia, Benissa, ), frula ( Jess Pobre, Sagra, Tormos, Benidoleig, Pamis, Benimeli, Xal,
Parcent, Mura, Benigembla, La val de Laguar, Senija, Benissa, Calp, ); frgula ( Sanet i Negrals,
Benimeli, Rfol dAlmnia, Pedreguer,), frigola borda, a ms de frigola ( Jess Pobre, Pedreguer), frula
borda, a ms de frula ( Benidoleig, Sagra, ) per a distingir-la de la frigola vera o frula vera o msele (
Teucrium capitatum ).
Botja ( Xbia, Callosa dEn Sarri )

Zea mays L. ( Gramnies o pocies)

Dacsera, la mata; dacsa, el gra; dacsar, el camp ( Bellreguard, Miramar, Daims, Oliva, Foma, Setla,
Verger, Sanet i Negrals, Benimeli, Rfol dAlmnia, La val de Laguar, Benissa, Calp, Castell de la
Serrella, Trbena, Cullera, Benidoleig, Benial, Alcal de la Jovada, Planes, Benialfaqu, Margarida,
Penguila, Alcoi, Benilloba, Benimassot, Albaida,).
Panissera, la mata; pais, el gra; i panissar, el camp (Biar, Beneixama, Monver, Onil,
Alcoi, Benifallim, Penguila, ara, Benilloba, i ara diuen, dacsa, Xixona, Castalia, Tibi, La
Torre de les Ma?anes, Vallada, Benicarl, ).

1155
VOCABULARI RURAL

V. General -1
Dites i cantarelles - 15
V. mdic - 21
V. agrcola - 24
V. arquitectura - 26
V. podar - 27
V. pastor - 29
V. carreter -
V. de laigua i del rec
V. de loratge -
V. deis bolets - 35
V. de les aus - 36
V. deis caragols - 39
V. deis insertes -
V. de les serps i rptils - 43
V. de la mar - 45

ABATOLL. Molt, en molta quantitat, de trfec, de remor o de faena /. Ai quin abatoll de faena tinc h u i! (
L. B. S. - Bellreguard )

ABEAJLL o ACIVADOR: pica del filat ( La Jana )

ABEGOT: beneit o ximple ( Calp )

ACONHORTAR / CONHORT ( Oliva ). Aconsolar o donar nim.

AGIPONAR-SE ( Alfondeguilla ). Ajupir-se.

AIDAR. Ajudar. Aidam ( L. B. S. - Bellreguard )

AIXEMORAR. Perdre la llacor sense acabar de secar-se ( Castells ). Angelaga aixamor, ni seca ni verda
( Carrcola ). Posar a mig secar: Deixar les botifarres a aixamorar en els canyissos de la cambra ( Oliva )

Al BIS. Al travs, en diagonal. Vocabulari de costura. ( Bellreguard, Vilallonga, Gandia)

ALBRE ( Otos ) / ABRE ( Bellreguard,)

ALFARGASSAT. Anar alfargassat, anar carregat de coses en desordre. Anar mal vestit. Tamb, alfargat.
Qu mal alfargat va! ( L. B. S. - Bellreguard )

ALMA. Alma ! expressi equivalent a Aire ! No debades els antics assimilaven 1nima a un bufit. Ausis
March sempre escrivia arma, per nima.

ALOMON, o ALAMON. All es crien alomon dherbes ( Beneixama )

AMANIR. Amanir taula ( Cocentaina ), per parar taula. Amanir el recapte ( Catamarruc)

AMBOTINAR / AMBOTINADOR Incitar ( Bellreguard )

AMBROSQUILAR, o desenquietar, enfadar. Qu ambrosquilat est eixe ! Est poc ambrosquilat eixe!
o desenquet. - Quan beu enseguida sambrosquila ( L. B. S. - Bellreguard)

AMECSAR ( Alcoi): polinitzar.

1156
AMET ( Beneixama ): espart untat amb vise. Potser s hamet, derivat dham.

AMORELLAT per enmurallat ( El Castell de Guadalest)

AMPARRILLAR i AMPARRILLAORA ( Callosa dEn Sarri). Amparrallar ( Gata). Amparrar.

ANAR-SEN de QUATRE. - Ves espai a vore si ten vas de quatre. Es diu quan alg va tan carregat que
pot caure de mala manera ( Lola Bataller Sala - Bellreguard )

ANDERGUES. bultos Anar carregat dandergues: anar vestit amb massa roba i altres peces com pot
ser un sarr, un capell, o penjoll. O ali que siga. Trau-ho tot. Quin tall dandergues que no aprofiten per a
res ! ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

ANDONGAR. Arreglar, situar b. A vore com tho andongues ara tu a soles ? Qu ben endong va !
o Qu ben andong t la casa ! ( L. B. S. - Bellreguard)

NEC: pilotet de pollen ( La Torre de les Ma?anes )

ANGAFIAR. Enganyar, estafar. El van angafiar. Aspai, si vas all, que tangafaran ( Bellreguard )

ANGENTER. Manifesser. Escodrinyador ( L. B. S. - Bellreguard )

ANGURGOL: Engany, estafa; penalti , maganxa, ardit, engany, en el joc incls el de la vida. lo no
vullc jugar amb eixe perqu sempre fa angurgols. Eixe sempre fa algn angurgol quan juga a cartes (
Lola Bataller Sala i Lola Burguera - Bellreguard )

ANSARRALLAR. Escampar de mala manera. Mira quina ansarrall ha f e t! ( L. B. S. - Bellreguard )

ANTXITXARRONAT. Estar molt enamorat duna persona o duna cosa. Ma mare est anxitxarron
amb el meu germ. ( L. B. S. - Bellreguard )

ARRANAR. Arrancar, arrasar. Mira com ho han arranat tot les cabres ( Pedreguer )

ARRUNSAR, arromangar o alfar. Mira com sammfa eixa la falda o les mnegues ( Dolors Bataller
Sala - Bellreguard )

ASCARXOFAT ( Bellreguard, Oliva, Simat)

ASCFIA. Dona mixorrera. Mira lascfia eixa. No sigues .ascfia ( Bellreguard )

ASTRIBANC. Pe?a vella, queja no tapanya ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

ATAQUINAR una cosa apretar (Fageca )

ATALLAR. Mirar una cosa ben vista. No ho he atallat poc b aix ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard
)

ATANS: penya inclin que fa un buit arrecerat; com a lArc deis Atansos ( Castells de la Serrella)

ATINDRE. Ja els atenim ( Famorca)

ATOTX ( Beneixama ): brot espigant-se duna gramnia, especialment de lespart o totxera.

AUIA-VESSANT ( Adzbia, Fageca)

ALLAT. Pa atlllat ( Bellreguard): tou, estovat i bo. Pa llat o coca ull. ( Benissiv).
AUTOCARRERA ( Agres) per autobs o cotxe de lnia.

1157
BADOC.
Buscar en magraner / garrofer / carabassera o melonar / ametler / olivera / etc...

BADOMIES ( Cocentaina ). Excentricitats.

BARRUFET. Ja bufen els barrufets, diu que deia sa uela de Pinet quan sal$ava una lleu airina enmig de
la calma.

BATEDOR: per portal. Sentat en el batedor de casa ( Benissa)

BORINA. Anar de borina. Anar de comboi, de sopar, de xicones. ( Pinet)

BUFALAGAMBA ( D. B. S. - Bellreguard, Oliva, Simat, )

BALDRAGA. Anar de baldraga o de gorra o debaes (Dolors Bataller Sala - Bellreguard)

BALSTIA ( Ontinyent): ximplet.

BLSEM ( Rafelcofer )

BATECUL / BESCOLL / CARXOT / TOPOL

BATZEM. A batzem: a borbollons, en abundor o quantidat.

Eixa herba es cria ac a batzem ( Potries)

BAULAR. Cosa gran. I es vea tan gran baular ! ( Lola Bataller Sala - Bellreguard)

BEL. sser un o una bl. sser una beneida o bova ( L. B. S. - Bellreguard)

BESNEULA. Persona tranquil.la ( Rafelcofer ). Mig embovat. Eixe hi est besneula o eixe s un besneula.
( Rfol dAlmnia ).Besneula s quan alg li falta un reg ( Beniarbeig ). BESNEULA s la punta de
1estem: tendrum ltim que tenim ac. Ai la besneula ! ( La Font de la Figuera )

BOD, BODINA. Xafarder, que vol saber-ho tot, cotilla ( Alfondeguilla )

BOL: Rodal. Un bol de carrasques o de casetes ( Castells )

BOLET. Mala pass, que shan aprofitat dalg. Li han pegat mal bolet a eixe ! ( Dolors Bataller Sala -
Bellreguard)

BOLLET. Pastisset salat, el dol? o de Nadal es diu senzillament, pastisset ( Pedreguer )

BON PUNT, com a desprs o de seguida. Bon punt tombe aquell cant trobar el fom (Biar)

BORDISSAI: Xiquet ro'n ( Atzeneta dAlbaida)

BORIOL ( Oliva). Mol de vent. BORIOLET: molinets de paper que venien les gitanes a les fres per ais
xiquets. Xiquets ploreu, que boriolets tindreu

BORRIOL ( Cocentaina ): vil o emplomallada llavor voladora. Uelets ( Bellreguard, Miramar, Cullera,):
Angelets ( Elx, ); Animetes ( Cullera); Dimoniets ( ); Molinets ( E lx)

BORULL: girigall, cridadissa, cridria i embolic entre persones. No armen poc borull eixos ! ( Dolors
Bataller Sala - Bellreguard)

BURUMBTA: fastasma per a espantar ( Pego). BUBERTA. Bruixa ro'n. Tixir la buberota ( E bo).
MOROTU o marotu ( Bellreguard ). QUARANTAMEULA ( Beneixama ). PAPU. Dalguna manera

1158
lhome del sac. Tamb entre els grecs hi havia ssers fantstics i imaginaris per a esporuguir els infants,
com Mormo, LEmpusa o Lmia.

BOSSAL: Que no saguanta res per dir. Pere s una mica bossal ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

BOTIJS. Fer botiges. Tartamut ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

BOT com a disgust ( Alfafara )

BUBEROTA. Bruixa roin. Tixir la buberota ( Ebo )

BUCSAR. Traure, arrojar ali que sap alg i amaga.

Mira esta com va bucsant! que va treient daltres informaci
Vinga, bucsa i aclarim. ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard)

BURGANY. Vara de punta aguda / BURGANY. Ferida feta per un burgany

BUSCALL. Buscallet. Vareta ( Beniaia )

CABISCOL. Persona curta. Burro ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

CADUFOS. FER CADUFOS. Dir bovaes. Ja fa cadufos, ja catlqueja ( Calp )

CALCET com a sinnim de colador. Caf de calcet. Els pastors de Castell al cond li deien tamb
calcet; i possiblement a tota la ruralia de la Dinia fonda li dirien igual. Posar-se el calcet.

CARCALL o badall natural de penya ( Biar, Castells, )

CARREJAR. Transportar ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

CASC. Cada ( Pego)

CASUP / CASUPET ( Oliva)

CABRIOL. Pallorfa. Persona ni fu. ni fa, molt fantasma, un no res de poca confiaba. Est fet mal cabriol
eixe. Ara hi ha ms cabriols que mai ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

CAPACULAR. Ajuntar-se, fitar dos coses per la part de darrere. Les cases del carrer sant Josep i les del
carrer Major capaculen ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

CITALA. Tabic, barandat interior ( Castells de la Serrella, Famorca, Fageca, ). Citara ( Callosa dEn
Sarri, Otos,)

CLAIXCA. La claixca deis caragols ( Biar )

CLAPISSA. Tros de muntanya rocs. Clapissa de mal navegar ( Ebo)

CLARURA. Clariana ( Agres )

CLAUMAT: Baldat ( D.B.S. Bellreguard )

COC o CUC ( Llutxent ). Clot natural en la pedra o penya: s red i menut, pot tapar-se amb una
pedra ( E bo). A voltes s un sinnim de codolla ( Llutxent).

COCONET. Foraet en la pedra o la penya on sacumula la trra i la humitat ( Oliva). Al Circ de la Safor
hi ha Els Coconets, sort dorcetes de test que recullen laigua dun degots, que cau dun arrimall.

CODOLLA ( Ebo ) o Cadolla. Dipsit natural excavat en la roca o gorg menut on sacumula laigua, que
es fa servir per a beure. Gran i llarga ( Ebo )

1159
COLZAR. Fer un colze. La senda, baix del ruar colza a la dreta. ( Parcent)

COLMELLO. La molla, la cam, la substncia o la qualitat duna cosa. Normalment saplica a les
verdures, especialment a les pebreres, per tamb es diu duna tela ( Bellreguard, Miramar ) Quines
pebreres ms bones, quin colmello tenen ! Els pebres que vaig io en el meu bancal tenen el doble de
colmello que els del mercat. Est tela s molt fina, no t quasi colmello.

COLP de PUNY ( Rafelcofer )

CONSELLET. Un consellet: un escoltet ( Pedreguer)

CP. Cimal dun arbre ( Muro )

COPINETA. Pie dun tossal ( Catamarruc). Contrari al repeu del tossal.

CORRIT, dit corrit ( Bellreguard); dit CORRINYER ( Benirrama )

COSCOLLAR. El cigr quan venia lestiu, un dia de calor, es coscollaven, es quedaven secallosos, com si
es tramutxaren o socarraren, i el granet es quedava parat i xicotet ( Benirrama)

COSSI. Sort de dibrell molt gran, de test blanc, com el deis cnters, per a fer la col; desprs de la roba
neta, es feia servir el cossi, que solia estar dalt de les pallisses, per a escaldar-la amb aigua bullint ( Dolors
Bataller Sala - Bellreguard ). Cendra del fom en aigua calenteta ( Benissiv ). Llibrell alt on sarreplega
loli o el vi que cau de la premsa ( Castells de la Serrella ). Cussiol ( Vilallonga de la Safor)

CUC de PI. Processonria ( Parcent)

CUTXOT ( Trbena, Castells de Serrella, Famorca, Alcoleja, Agres, La Font de la Figuera, Alcdia, ).
Pemil.

DENA. Estic en la dena deis noranta ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

DEFENSAR com a defendre ( Bellreguard, Castells,)

DESBALLESTAR ( Fageca )
DESBARRIAT. Fet un desorde, escampat. Vaig trobar tot el menjador desbarriat . Tho vas deixar
tot desbarriat ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

DESCORAR. Faena de lesporgador. Llevar tot el podrit dun arbre de dalt a baix ( Bellreguard, Gandia)

DESLLAVASSAT. Desaborit ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard)

DEVANIT. Content, orgulls, pagat ( Alcoi)

DIBRELL ( Bellreguard ) per llibrell. Veixell de test amb esmalt per dins sense anses per a fer
exclusivament pa o pastar; o per al transport de la bug. Dibrellets envemissats per dins i fora per a fer el
recapte ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard)

DIT POLZE ( Agres) o gros / DIT CORRINTXEU ( Agres ).

Este s el pare ( polze ), este s la more, este demana pa ( denmig ), l altre diu que no n hi ha i este fa
corrintxeu, corrintxeu ( Agres )
Este s el pare, este la more, este diu que se nfugirem, si podem, si podem ( Agres )

ENCARABASSINAR-SE. Encabotinar-se. Cabarro. No voler eixir de la soca ( Dolors Bataller Sala -

Bellreguard )

ENDRAPIT. Brut dhumitat, de baf, de boira, desguits. La pluja ha endrapit els fnestrals .( Dolors
Bataller Sala - Bellreguard )

1160
ENGRUNAR. Apilotonar, fer a .engrunar-se la llet o triar-se.
DESENGRUNAR. Desfer. Desengranar la dacsa. Quan el pa es fa dur cal anar espai per a que no es
desengrane. ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )
DESENGRUNAR. Desfer, fer engranes. Saplica al pa i derivats com la coca, la mona de pasqua... quan
tenien dies. El pa dara no es desengrana, es fa dur abans com una pedra ( Lola Bataller Sala -
Bellreguard)

ENCABRONAR-SE ( Banyeres)

ENLLIBIT. Mustio, passat, ancollit. Un pa, una fruita, una xirivia o qualsevol verdura. Es diu pa
enllibit a aquell pa que sha encollit, apretat o mollenc, semat, al pa passat sense arribar a fer-se malb
del tot, a florir-se o podrir-se ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

ENSOBINAR. Atxicar, maltractar de paraula, fer callar ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

ENTORTILLAR. La salut s lo principal, si sentortilla, mal ( Beneixama )

ENXAMPLAR. Quan van enxamplar el cam ( Planes )

ESBALDAR-SE com engransar-se ( Castells de la Serrella )

ESCARPIDOR. Pinta o batidor de pues grosses i separades, per a aclarir els cabells ( Balones ).
ESCARPIDOR: batidor quadraet. PINTETA.BATIDOR.: ms llarg i t pues grosses i estretes (
Rafelcofer)

ESCOLAR ( Alfondeguilla ). Esgolar. La Penya Escolaora dAlfondeguilla.

ESCONDRE: amagar. Es van escondre ais afores del pobl ( Lola Bataller Sala - Bellreguard )

ESCORREDOR. Sequiol que aboca els sobrants de reg al riu o barranc ( Pedreguer )

ESCORRIBANDA ( Beniopa ). Una eixideta o passeig. Si vns, farem una escorribanda per la
mimtanya ( Beniopa )

ESCORRIM i ESCORRIMET. Solatge del vi o de qualsevol lquid ( Xbia ). Lo ltim, sobretot dun
lquid ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

ESCUDELLA. Tassa o tass ( Castells, Benifallim, )

ESPAMPOLAR: Escampar, escamar. Mala escama hi ha hui, ja ho han espampolat tot pe pobl. La roba
tota espampol per trra ( L.B.S. Bellreguard)

ESPEAT. Ase espeat o sense ferradura. Ovella espe o amb la pengla ferida. ( Rtova)
Cansat. Li va picar un sacre a la gossa sense que em donara compte, perqu em pensava que estava espe
de tant de crrer ( Penguila)

ESPELLUCAR. Espigolar. Espellucar mel.les ( Callosa dEn Sarri )

ESPERITADA / ESPERITAT. Alg que en tot vol intervindre, que tot ho creuen saber, que est en tots
els llocs i en tot es claven ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard)

ESPERNEGAT.

ESTANDALL. trasto , andrmina. Estandalls que no interessen fora ! ( Dolors Bataller Sala -
Bellreguard)

1161
ESTANTS. Guardant, guardant una cosa acaba fent-se estantissa. Cosa de temps, tant que ja est per a
tirar. El pa es fa estants quan es t al$at mass dies, tant que floreix i est per a tirar ( Dolors Bataller
Sala - Bellreguard ). Vell de temps ( Benissiv)

ESVERDEGAT.

FACIDURES ( Balones ). Pilotes dolla.

FANAL (G ata)

FEIXUC. Molest. Per a dir una molstia es diu: Ai, que feixuc estic, Senyor ! Dolors Bataller Sala
- Bellreguard ). Ai, qu feixuc estic , diem si portvem massa roba ( Anuncia Garcia Barranca de
Castell de les Gerres )

FELI-BUSTERRI ( Beneixama): persona que es clava on no la criden, que sempre est clavant-se en tot.

FERRS ( El Castell de Guadalest) per cuba ( LAbdet)

FERROS. Trpode per posar la casla al foc ( Parcent)

FETILLER. Melindrs. Deixos que diuen: aix no ho vullc, laltre tampoc ( L.B. S. - Bellreguard ). Es
diu dun xiquet o xiqueta que no li agrada quasi res per a menjar., que a lhora de diar sempre va dient: -
A mi aix no magr, io aix no ho vullc potries )

FIMBRA: motle per a fer un are, un fom o ali que siga.

FI / SS: fibl / Fisson ( La Font de la Figuera )

FORNALA. Ximenera de casa ( Parcent)

FORQUETA: El costum de cada pobl. Ma uelo encara dia forqueta per tenedor, cut per gavinet, i la
meua muller per la meua dona (Vives, el vinater dOliva)

FREGONEJAR ( Benirrama )

GALLOFA. Ha ixit gallofa, o fall, lespiga de dacsa o una cacaua. Tamb alg, xiquet o xiqueta, dona,
home o animal, poregs ( Bellreguard ).

GASBOLA ( o, oberta ). Gabiola o gabieta del fur ( Castells ). Tamb es diu, TIRIBOLA.
secat al sol, i era utilitzat com material bsic per a la construcci de la barraca (Alboraia)

GATXULL. Fet un gatxull, per fet un caldo ( Castells de la Serrella)

GAVETA. Sort de dibrell de metal, com el poal, amb dues anses, per a transportar la bug ( Dolors
Bataller Sala - Bellreguard). Menj adora de porc feta de fusta ( Castells de la Serrella)

GERRA. Veixella de test, redona, sense anses, per a guardar oli o vi ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard
)

GERROT. GERROTET. Com la gerra per amb anses; per a guardar vi, oli o gra ( Dolors Bataller Sala -
Bellreguard )

GREDCADORA o torradora de pa ( M uro)

GORB: Barraca de camp ( LAbdet)

GRUIXA: grossria duna cosa slida, si es lquida es diu toll. Una paret de molta gruixa ( Pedreguer).
La gruixa ( o colmello) de la pebrera o de la tomaca ( Bellreguard)

1162
GUATXAT. Gros. Una dona guax ( L. B. S. - Bellreguard )

GUITZA. Punyeta, embolic, ampastre. Farta estic de tanta pistola i tanta guitza en la televisi (
Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

ISETA: Mala passada, de paraula o de fets, per a fer riure per que no senta mai b ( Dolors Bataller Sala
- Bellreguard)

JAVALOIES. Alg que se nhi fot de tot ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

LLADRUM. De lladre. Ara la poltica tot s un lladrum ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

LLARGS: Que es fa llarg. No ho faces llargs , se li diu a alg quan sallarga massa en una
explicaci. ( La Font dEn Carrs, Bellreguard,)

LLANA: Xarco ( Benimarfull)

LLENQA: Cordell que es fa servir a lhora dalfar un marge de pedra. Xicon, no em toque la llenfa, per
favor ( Pedreguer)

LLEUDO. Llevat ( Biar )

LLIBRELL ( Agres, ) / DIBRELL ( Bellreguard, ). LLIBRELL per a pastar i COSSI de fer vi o per fer la
col de la roba ( LAbdet)

LLISAR. Llisar de penyes ( Catamarruc )

LLOMAT. Ben llomat com a ben cepat ( Castells )

LLUENDO. Donyet o duende. Pareix cosa de lluendos ( Pinet)

LLUMBRERA. Forat per on treien els pouers la trra, les escombraries i materials que caven dins de
lalcav. Un alcav t vries llumbreres ( Xixona )

MACAZENT per magatzem ( Rafelcofer )

MACC. Blanot, massa madur ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

MALVAR. Llanfar a perdre. Sha malvat tot ( Bellreguard )

MANQANA. MANGANETA. Bot de la camisa, del jupet o de la bragueta ( Dolors Bataller Sala -
Bellreguard )

MANIFESSER / A:. Qu vols saber ara ? Ms valia que estigueres fent faena manifessera. Tamb
xafardera ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard)

MANTFULA. Mentida. Trampa. Han fet mantfula o una cosa que no s legal ( Dolors Bataller Sala -
Bellreguard )

MARTAFELL. Un embolic de coses en desordre ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

MENDIC ( per fetiller ) ( Calp)

MENJUSSAR: menjar a trossets, a poquets. He estat tot lo mat menjussant i a lhora de diar no tenia
gana. ( Bellreguard)

MENUDALLA: menuts, calderilla .( Dolors Bataller Sala - Bellreguard)

MICOTNCIA. Insignificncia. Per quina micotncia es vam barallar !

1163
 Vinga acabat eixa micotncia i deixa el plat net ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

MINJUM. Fregit de ceba i tomaca en oli i sal ( Pedreguer )

MIT ( Alfafara) per barril ( Agres)

MDCORRERIA. MDCORRER / A / FLAROT: Que es fa pregar, que vol fer creure que li importa o no
alguna cosa, que li agrada que lescolten, que t vrbola; tamb manifesser ( Dolors Bataller Sala -
Bellreguard)

MONYICOT ( Bellreguard )

MOSTRUNYAR. Pegar un mos ac un mos all ( Callos dEn Sarri)

MUTXAIL MUXAR. Incitar, arengar, abrivar ( Bellreguard). Mutxa-li o muxa-li el gos !

NOSA ( Castells de la Serrella, Benissa ). Vaig ranear eixe pi perqu donava nosa ( Benissa )

NYFLA: Figa seca auberta, mull en la pasta de bunyols i fregida com un bunyol ( La Font dEn Carrs
)

ODA. lo tinc molt bona oda ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

ON SE VOL ( Famorca)

PALP. A palp, anar a palp ( a les palpes o palpentes ). Anar amb cura. Ara vaig en tot a palp, sene que diu
ma mare ja quasi del tot cega, buscant amb les mans el saler pe taulell de la cuina. ( Dolors Bataller Sala -
Bellreguard )

PASSAR NSIA. No he passat mai nsia ( Oliva )

PASTAFANGUER ( Val dUix ). Terrisser.

PANSOT. Parar mig pansot. ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

PAR. Parany. Arbre preparat per a ca?ar els tords ( Parcent)

PELENDENGUE. Si que t pelendengues la cosa, carall ( Pinet)

PNCOL. Tros molt gran dalguna cosa. Quin pncol de pa sha menjat per a berenar ! . Per extensi,
persona de poc de fiar. Mal pncol est fet eixe ! ( L. B. S. - Bellreguard)

PEND. Drap. I sunta amb un pend ( Castells)

PERNOLIAR. Xicoteta provess, anunciada amb vols de campana, per a anar a administrar-li la comuni
a una persona que est malalta del tot. Anar al pemoliar de tal persona ( Dolors Bataller Sala -
Bellreguard)

PLAERA com pa o plana ( Biar )

PERXANQUET ( Bellreguard )

POMA ( Gata, Pedreguer,). Vulva, entre dones.

PORRET ( Vilamarxant): aucell encara no plomat.

QUARNA ( Beniaij ). QUENS ( Bellreguard ). Diners. No anem de festa que no nhi ha quama (
Beniaij)

1164
QUARANTAMEULA. Home del sac, ( Beneixama)

QUEDCER. Queixer de la squia ( Callosa dEn Sarri )

QUEFERS. Estar quefers alg, que est preocupat, o que dna faena, ( Bellreguard)

RABIN ( Bellreguard, Gandia). I en una rabin ho llan? tot a perdre.

RACA. No res, ning. Els dissabtes no nhi ha raca pel al pobl, tots estn en la mar ( Alquera de la
Comtesa )

RAONASSA com a cridria, un parlar de lluny que denota moviment de gent, de bureo Quina
raonaYssa! Pareix que es senten raonasses per all darrere ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

RAOR. Per ganivet ( Xixona )

RASQUIT. Profit ( Belreguard)

REALA ( Agres, Alcoleja, ) per canilla, xama de gossos ( Agres )

REBENTAT: Un rebentat o carajillo ( Xbia )

RECAPTERA ( Fiambrera ): veixell dalumini per dur el recapte ( Calp, Benissa )

REC. Rac ( Pedreguer )

REGLOTAR. Estic que REGLOTE. ( Calp )

RECRUA. Les males conseqncies, les conseqtlncies fatals. ( Bellreguard ). La recru. Quina recru li
ha tocat!

REMITX. Sobralla. Una cosa que sobra, una miqueta que queda, que tu no hi contaves i est ac,
sobretot de menjar - en un got, plat o tassa, - o de roba.
- Acabat aix, no et deixes eixe remitx
- Encara sha quedat eixe remitx ac ?

REPOLSA. Boneg, mormol. Va arribar tard i la dona li va donar una repolsa ( Trbena ). ( D.B.S. -
Bellreguard ).

RESVARIDA o de raspall, de lluny i de pas. Vaig vore ahir el teu germ de resvarida , un instant, tot
passant ( D.B.S. - Bellreguard). A Vilallonga diuen de desvarida .
Posaven la metxa en un canut de canya i amb un asclonet pegavem a la pedra foguera desvarida, de
rasquiny i encenien el cigarro ( Agres )

RETIRANQA. Semblanfa, paregut. Eixa planta t una retirana a la menta ( Rfol dAlmnia )

REGATERA ( Benasau). Badall de penya.

RINGO-MARRANGO ( Castells de la Serrella ). Es diu que una cosa, un poal, una gerra o una bassa, est
ringo-marrango, quan se nix o est a punt de sobreixint.

ROLL. Nhi ha un roll o en abundncia ( Beniarrs )

RONQUILLAES. A ronquilaes. Caminar a ronquillaes, a sacsaes, com els bufats, tot lo contrari dun
caminar regi. Males ronquillaes pega eixe! ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard)

Ronquillar no s bailar ( Jaume Pellicer Aunin, Bellreguard )

1165
ROSETA. En roseta.VOLER en ROSETA. Voler-ho tot bonico i sense pega de cap color. Eixos tot ho
volen en roseta ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard)

ROTAR. No desitjar una cosa o fere-li un favor a alg. No em rota anar all ( Dolors Bataller Sala -
Bellreguard)

RUAR. Rogle de muntanya de pedra solta ( Parcent)

RUTLLAR ( Fageca)

SAFA. Sort de dibrell de porcel.lana o de pedra blanca per a llavar-se la cara. Es posava damunt del
palancanero ( L.B.S. - Bellreguard )

SALMAR. Secat al punt. Puja dalt de la cambra i dis-me si les botifarres estanja salmades.

SANCARR ( La Font de la Figuera): fmur del cuixot.

SANCEROT. Persona que no saps on ests, que fa tots els papers i no saps quin s el verdader ( L. B. S. -
Bellreguard )

SANGOLEJAR. SANGOLEJAR-SE. Menejar-se. Mira com es sangoleja eixa ! Quina sangolejaeta I Vaig
sentir que sexclamava rera un sobtat tremol de trra mentre parlvem, que durant uns deu segons va
estar sacsant el saf i la butaca on estvem, el dia 21 de setembre del 2003 a les dotze en punt del rellotge
de casa ! ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

SARAGATA. Mala saragata han armat ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard)

SECALL ( Benissa, Fageca )

SECATIU. Tap: ms frese i Terrenc: ms secatiu ( Benissa ). Lloc secatiu ( Artana )

SECURA. Secor. Temps de secura ( Agres ), com quan bufa llebeig ( o xaloc ).

SENDEROLA i senderoleta (Alfafara)

SOBINES. Dormir de sobines o panxa amunt ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

A nit com em feia mal el coll noms vaig poder dormir de sobines.

SOLATGE ( Fageca, Benifallim, Pedreguer,): Sol.

SORREJAR. Anar adormint-se a poc a poc ( Castells de la Serrella )

TABOLL. Que est ja quasi a madurar, entre verd i madur, comenfant a madurar ( Aielo de Malferit).
Mig gelat, ni calent ni fred, tebi. Laigua est tabolla o tibia ( La Canyada )

TATXA o TATXAR ( Famorca, Tollos, Fageca, Agres,) per taca o tacar.

TANA. Aureola. La lluna porta tana esta nit ( Pedreguer)

TENORETA. Calor circumdant del caliu de la llar. A la tenoreta: The deixat el sopar a la tenoreta (
Cocentaina)

TERROLLA. La cassola de terrolla. ( Biar). Cassola de test ( Bellreguard (

TRAMUTXAR ( Benirrama ): socarrar.

TRAPASSER per embolicador. ( Calp )

1166
TRAPATROLES. Persona que fa les coses de pressa i sho deixa tot desordenat ( Dolors Bataller Sala -
Bellreguard)

TRASCONILLAR ( Castells de la Serrella). Traspondr ( Fageca). Quan alg est trasponent un cant,
passant, queja quasi no es veu, a Castells diuen trasconillant.

TREMOL Tremol. Quan tens calentura o fred o se sent por, es tenen tremolins ( Bellreguard )

VALL ( Oliva, Miramar ): squia.

VEIXELL ( Agres, Bellreguard, ) per recipient.

VELLS. Que para ja vell ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

VERMELL ( Ibi, Biar, Petrer, La Romana, ). Color roig.

VI dESPARDENYA ( Banyeres ): xafgat; amb ra'n monastrell.

VTOL. Tallar una discussi o baralla, dien vtol, al?ant el dit ndex cap amunt, com no fent cas ni fent-se
arrere ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard)

VOLANDERA. Una herba volandera, que igual s ac com all ( Potries ). Veus volanderes o que se les
emporta el vent ( D.B.S.Bellreguard)

VOLVA. Volviua de neu ( Beniaia )

XAFARDER / A: Com la meua germana s xafardera i ho vol saber tot... Manifessera, Cotilla (
Bellreguard - Maruja Moli Ibflez)

XAMBER. Pescar al xamber o al volant. Sn iguals per el xamber a m des de la barca i laltre amb la
canya ( Ondara )

XALELA. Vulva ( Pedreguer )

XAMA: xama de gossos ( Agres )

XINO-XANO ( Fageca. ) / XANA-XANO ( La Safor )

XIRLIS - MIRLIS. Un mig calbot, un no-res ( Pedreguer, Bellreguard,)

DITESi GIRS:

A tiribaldiri: per ac i per all, a tot arreu, a tort i a dret ( Bellreguard, Castell de Rugat)
Cada en sa casa sap el cresol on espenja o on espenja el cresol ( L. B. S. - Bellreguard )
Canyeta ipeixet i que no isca de la seua cistelleta ( L. B. S.- Bellreguard )
Eixos sn de canyeta i peixet. Que ho tenen tot ben fcil. ( L.B.S.- Bellreguard )
Qui crie cues que pele fulla ( L. B. S.-Bellreguard, Benissiv, )
Valdrn ms les andones que els cues. Mho diu en demanar-li si el pantal es podia arreglar ( Dolors
Bataller Sala - Bellreguard)
Sempre cau la taca en el millor llangol ( L. B. S.- Bellreguard )
Les paraules sn com les cireres ( L. B. S.- Bellreguard )
Cada casa s un convent i la provess va per dins ( L. B. S.- Bellreguard )
On est la vida est la mor ( L. B. S.- Bellreguard )
Nifa nifu. Una cosa o feta que no t importncia ( L. B. S.- Bellreguard )
El trie i el trac ( L. B. S.- Bellreguard )
Ni suc ni muc. Aix no t ni suc ni muc. No t trellat o no val res ( L. B. S.- Bellreguard)
Com l haqueta del senyor retor, que quan estova ja enseny a no menjar es va morir ( L. B. S.-
Bellreguard )

1167
Eixe arreplega la cendra i escampa ( enrama o tira ) la faria ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )
El meu fill s arreplegador de fem i tirador de faria ( Maruja Moli Ibez - Bellreguard )

Eixe sap on s ajoca el dimoni o on es crien les raboses ( Alcoi)

Untar les rodes. Fer el pardalotxes o rendiv a alg per a guanyar un favor o per a perseguir alguna cosa.
Si no untes les rodes no nhi ha res a fer ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard)

Ballar-li Vaigua alg. Fer-li la pilota ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

Algar la pilota o fer elfaldetes. A eixe li agr molt al?ar la pilota, s un faldetes ( Quatretonda )

Fer-se el tdfol: fer-se el bovo o el llonguis ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

ESTAR CUIT duna cosa o duna persona. Estar fart ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

Suar la cansal. Estar sota els efectes i patint molta calor ( Bellreguard )

Enviar alg, o rehallar alguna cosa o assumpte a pastar fang / a fer la m / a tocar-se els collons / al blau
de la mar / a la ratlla blava / on brama la sardina.

Fer un cudolet. Visitar alg en altes hores de la nit per insultar-lo i dir-li les ms grosses barbaritats. s
una expressi dpoca de Camestoltes ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard)

FER-SE o FER-NE un FART ( Alcoi, Cocentaina, Penguila, )

sser de darrere querailles. No sser de fiar. Vs darrer dell, eixe s darrer queraflles. Darrere les
querai'lles la trra sempre s bona de treballar ( Dolors Bataller Sala. Batiste Cnoves Domingo -
Bellreguard )
Parixer la gallina del primer ou. Coll pareixes la gallina del primer ou ! Es diu a aquell que no troba el
seu lloc i tot s canviar ac i all, buscant-lo. Satribueix ms ais vells xacrosos ( Dolors Bataller Sala -
Bellreguard )

Poca gana i pa calent, fra. ( Dolors Bataller Sala -Bellreguard )

Ms amarg que l acve ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard, Benissiv, Benissa, Pedreguer,)

Fill de gat, cagador de rates ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

Burro vell, herba tendr ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )
Gat vell, rata tendr (Benissiv ).

De bonafusta ve el tronc per a que no es corque. ( Dolors Bataller- Bellreguard )

Tots del mateix ventre i cada el seu temple. Tots filis de la mateixa mare per cadasc s diferent. (
Dolors Bataller- Bellreguard )

Si el pare es lleu i la mare freixura.

A qui t de semblar la criatura ? ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard, Benissiv, )

Ms fresca que una cama-roja. ( Benissiv, ). Persona que se nhi fot de tot, que no li entra res dins del
cor ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard)

No fer ni pols ni remol: estar quiet ( Mara de Cocentaina, Benissiv, )

Te n diria per salar. ( Pedreguer, Benissiv, )

MIRAR de GARB. Mirar de costat o tord o de gaid ( Potries)

ESTAR de GARB. Estar enfadat ( Potries )

Soltar la mosca ( Agres) per amollar els diners.

1168
Per foc i per muller,
no isques del carrer ( Margarida )

T ms memoria que un soliguer ( Gandia )

Te ms memria que un tsic ( Benissiv,)
Ms srio que un palloc diuen a Alcoi

FORT com un CINGLE ( La Drova )

Anar ms mudat que un margall. Perqu va a mitges ( Benissiv ) o fet un desastre ( Benigembla ) o ben
mudat ( M ura)

Ms lleig que un titot ( Bellreguard, Pedreguer, )

Ms lladres que tallaclaus ( Bellreguard )

Al tardet. Al tardet del dissabte ( Pedreguer; Gata, )

Dormir-se com l'algeps ( Pedreguer )

ANAR a ESCOPETA de LLADRE. Anar a cosa feta ( Pedreguer )

AL DONAR : quan ja est madura o molt avan9 la fruita o el llegum duna planta o a punt de collita; o, si
guanya un creixement que el posa a pie rendiment, si es tracta dun camp o planton darbres.
Ja est el tomacar al donar.
Eixa fanecaeta la tens molt bonica, ja est al donar.
Aquella xicona era ms bonica que una fanecaeta al donar ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

FER-LI FE1X. Nhi ha casa que tot li fa feix. Que tot li va, que li trau rasquit o sap aprofitar-ho tot,
sobretot referit al menjar i al vestir ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

NO VOLER d alg ni un OU en CORFA. Per ser aquest un brut al mxim.

Deixa no vullc ni un ou en corfa ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard ) No em menjaria ni un ou en
corfa deixa casa ( Benissiv,)

DIR d alg que LLA VA hasta VAIGUA. PER molt, molt neta, fins i tot massa.
Mara llava hasta laigua ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

IXIR del FANG i ENTRAR en el TARQUIM.

Ixes del fang, entres en el tarquim. ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

ESTAR MATA M o et MATAR. Els dos, to i nebot, estaven, matam o el matar ( Dolors Bataller
Sala - Bellreguard )

SER CUL i MERDA. Que sempre van junts. Eixos sn cul i merda ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

(C O M a ) CULLERETA de FESOL: en b.
Tot no et pot eixir com a cullereta de fesol
Tots voldrien que els isqueren les coses com a cullereta de fesol
Mira que b: aix tha eixit com a cullereta de fesol
Cullereta de fesol, per a significar que les coses ixen b, avinents o propicies per a fer ali que hom vol.
T molta sort, a ella tot li ix cullereta de fesol. / Carrall, li ix tot, li ha vingut, li ha caigut cullereta de
fesol. ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard^
Veges quin os mort que li ha to ca t ! Un mal assumpte, un entrebanc ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )
D 'ali que menges rotes ( Bellreguard)
No n hi ha cavall que no es torne ross. Al final tots esdevenim deslluits ( Dolors Bataller Sala -
Bellreguard, Benissiv, )
Del trie al trac. De repent, cosa rpida. Es va morir del trie al trac. ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard)
A mi no n hi ha ning que em xafe la guitarra ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard)

1169
Com ms pobreges ms et pujaran a cavall ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )
Ni suc ni muc: sense substncia ni trellat ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )
Per a morir-me de fam amb mitja boca basta: si apuren alg ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )
Llavar cares, per adular. A mi no m agrada llavar cares, per eixa xica s molt bona persona ( Benissiv
)
Igual tinc al coll que a Vesquena, diuen a Cocentaina.
Qui va en un coixo, a l any coixo i mig. Saplica a la beguda, el joc, a qualsevol altre defecte moral, mai
fsic. ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard)

Eixe hort est fet una alfbiga, diuen a Foma o a Rafelcofer quan un hort est molt bonico.

Menjar i beure, fotre i no creure ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

Eixa s ms calenta que 1hedro ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

On hi ha campanes hi ha batalls (Alcoceret de Planes )

MANERA QUE. No siga que. Entra la roba manera que ploga ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )

QUASI COM. Sort que. Quasi com no ha vingut perqu haguera fet cam debaes ( Dolors Bataller Sala -
Bellreguard )

Entre penya i penya, un cavall s espenya ( Agres )

M he cague la puta febra i el pa de quinzet ( Canals )

La vida moderna s un matapares ( Canals )
Ais llauradors mos enganyen com ais caragols ( Canals )
Ms lluent que una espasa ( Canals )

Ms lluent que la fava d un gat ( Sollana ): Dit dun tifell rovellat desprs de rentar-lo o dun plat de
menjar desprs de menjar-sel enterament.
Beure ms que un guaret ( Sollana )
Ms roin que la tenca en suc ( Sollana )
Rematar garbes: Expressi que es deia per a fumar o per a anar-sen a casa que ja era lhora, igual quan
segvem o plantvem arrs ( Sollana )

Anar-se n al bac alguna cosa o alg. A la mina ( Quatretondeta de la Val de Ceta )

En Pair qui no es sacre s escurg ( Benirrama )

En Patr boca el caldo i tira-lo ( Benial)
Castells ni elles ni ells ( Patr )
Castells, elles i ells ( Castells de la Serrella )
X sas Peret, ves a sa roqueta i garra sas cantarelleta i sasbeurem, diuen a Patr ais de Castells de la
Serrella.

Ai, guitza! Si tarda !, diuen a la Llosa de Camatxo ( Patr )

A Alcoleja, el que no mossega, artejo.
A Benasau, una copa i au.
A Benimantell, el que t dona la vol per a ell
Per a Benifato, la deixen un rato ( Sella)

Arreplegat a Vilallonga ( Mara Dolors):

Villalonga, la llobera. Beniaij, ol-lo i tira-lo.
Almoines, pronstics. Beniopa, la tropa.

Benimarfull:
Benimarfull t molt d orgullper una miqueta d oli que culi;
i si la collita s erra, Benimarfull est per trra.

1170
Els de Benimarfull per quatre gotes d oli i cireres tenen molt d orgull.

Debaes peguen els fiares cabotades ( Agres )

A Gata la que no s puta s beata.

A Gata la que no mossega arrapa.

Teuladines, putes ifines.

Quan alg no est b del cap o en dna senyal es diu:

A eixe li falta un reg o regonet / unafom a o fornaeta / un bull.

RIMES ICANQONS:

Estes festes de Nadal

les dones sn matineres
pa posar l olla al foc
i pentinar-se les polseres ( Dolors Bataller Sala -Bellreguard )

Mira si he recorregut terres

que he estat en lo Alcalal,
a la Llosa de Camatxo
i al barranc de Malafi ( Pedreguer )

A la mar que te n vages

no em donar pena,
en que em deixes
sab i oli, arrs i nyenya. ( L.B. S.- Bellreguard )

Pissi-ganya de l oli la ganya

tinc un gall que fa flates
ni sn llargues ni sn curtes.
La ueleta juliveu
diu que magues eixe peu
dins del caix.
Obri-lo, tanca-lo
dins del caix ( Pedreguer )

El guano ha de ser de peu,

la biga de canto
i la dona de pa ( Sollana )

El Dia de lAixbiga. Era el Dia de Cendra. Anaven pe terme bufant els coms i les caragoles amb
laixbiga ( Fageca )

VOCABULARIMDIC RURAL

ALIAC / ALIACR: ictericia, mal de fetge o fel sobreeixit.

N hi ha aliac groga i aliac blanca ( Quatretonda )

ALIFAC ( Xtiva ) / IFAC ( Bellreguard ): Quan ve la vellea tot sn ifacs ( L. B. S. - Bellreguard )

ANSA del COLL. Vrtebres cervicals ( Bellreguard). Va caure de lescala i quasi es va trencar Pansa del
coll ( Bellreguard )

BALDAMENT / ESTAR BALDAT: Cansament molt gran ( Bellreguard )

1171
BALLADOR de TANCA. Cap i coll del fmur. Va caure un bac i es trenc el bailador de Tanca ( Xtiva )

BLARA / MORARA / MORAT: Hematoma

BONY. Unflor o protuberncia produida en alguna part del eos, normalment en el cap, per un colp,
topol, contusi o qualsevol altra causa mecnica.

BUA. Mal, tall, ferida, doloraci ( Bellreguard)

BURGANY. Ferida feta per un burgany o vara de punta aguda ( )

CARN SOLTA
CARN FUGIDA
Estrips de fbres musculars, de lligaments o de tendons, de cpsules articulars, etc.

CERCADITS

CRUIXIT. Estar cruixit o pie de malestars articulars i dificultats de movimnent per calentura o malaltia;
tamb s estar molt cansat.

DESBARATAT: Colp, contussi, fractura - ( Benialfaqu)

GNJOL. Colp o bony al cap.

ENFIT / ENFITAR-SE
Empatx, indigesti. Par.

FLORONCO / FLORONGO / FURNCOL ( estndard )

GIR de PEU: Torcedura, dislocaci per un tropess o una mala postura.

GOVANELLA ( La Font de la Figuera ): monyiea.

MAL. s el sinnim popular general de tall, ferida, colp o contusi, dolor o zona doloroda.

MERTXO ( Gata de Gorgos ). , oberta. Trinxet, tall, mal , que pot fer-se al cap o qualsevol part del
eos.

MICAP
Tpic calent que es posa en una tela, drap o gassa, i shi aplica sobre la pell de la part afectada com a
emol.lient, calmant, antiinflamatori o tnic de la circulaci.

MORSALAT: Afeccci de la pell consistent en un rodal de pell en caspeta, que es cura ben untaet amb
un brot de lletrera denviscar ( Alcal de la Jovada )

MUSSOL. Granet que ix en la vora duna parpella.

PALLOLA / SARAMPI.

PAR: Empatx, indigesti. Enfit.

PIGOTA/VEROLA

PIGOTA BORDA / PIGOTA VOLANDERA / Varicel.la. Malaltia exantemtica, vesiculosa, ocasionada

per 1 Herpesvirus varicellae, considerat idntic a Therpes zster.

POTROS. Estar un poc potrs o mig malalt.

1172
PRUNY.

QUEBRASSA ( Alfafara ) / CABRASSA

Cabrassa s una cosa que es resseca i aleshores sagreta i se fa una cabrassa ( Sollana)

RODADITS

SIPELA. Erisipela. Malaltia aguda infecciosa, causada per Vestreptococus piogens i caracteritzada per
una inflamaci superficial de la pell o de les mucoses, ben circumscrita, quasi sempre a la cara, que
tendeisx a estendre i una volta guarida no sol deixar seqiieles. Cal per a produir-se que hi haja una soluci
de continuitat cutnia, erosicns, ferides, etc.

- La sipela es guarix amb la tortuga, deixant-laper l habitaci del malalt.

Mara Ibars i Ibars. Vides Planes. Pg. 49

Sipela mata o pela ( L. B. S. -Bellreguard )

TOPOL.

TRAU

TRINXET.

TURMELL ( Benimarfull)

VENCILL com revencill ( Bellreguard ) / REVENCILL o gir. Revencill de peu (Banyeres, ).

Dolor articular per postura focada o brusca; torcedura, dislocaci per un tropess o una mala postura.

VERBOL / VERBO. Taques de pell seca i rasposa, que sol fer picor, normalment a la cara, que poden
correspondre a una tinya, liquen simple o qualsevol dermatitis o malaltia de la pell amb taques.
Un remei per ais vrbols en donaren a Benirrama:
Els vrbols es lleven enganyant-los, passant un dit mullat de saliva per damunt dells bo i fent ratlles tot
dient:
Al mat en dej:
Vrbol la veritat et dic
que ben fart estic.
A migdia ja ben dinat i pie:
Vrbol la veritat et dic
que ben dej estic.

I a Sueca per a llevar els vrbols en fan una variant en la qual resen, en dej, loraci segent tres voltes:
Vrbol encarnat aixina el cures com io ia he almorzat, a lhora que marquen tres creus sobre el vrbol
amb el dit ndex mullat en saliva. Esta maniobra es repeteix nou dies seguits.

VRTOL o VRTOLES, segons nostre llenguatge. / BUB / NTRECH / LAMPASTRE /

CARVONCLE e altres PSTULES o EDIDURES malignes ( Llus Alcanyis: Regiment preservatiu e
curatiu de la pertilncia )

VERDUC / VERDANC / RONXA. Senyal en la pell a conseqtlncia dun colp o duna bastonada o
vergada o per alguna dermatitis o al.lrgia.
Verduc s un colp fet per una vara, una furg. Quan dormem en mrfega, si una fulla grossa deixes
tagarra el llom et fea un verduc ( Sollana)

XINGLOT / SINGLOT

XORC, XORCA. Home o dona que no pot tindre filis ( Callosa dEn Sarri )

1173
VOCABULARI del CAMP / V OCABULARI AGRCOLA

Les TERRES:

TAP. Pedra bova de cal? o trra de cal? dura ( O tos)

LLACORELLA. Pedra blava que es desf, que el sol i laire la desf. Per a les oliveres va de cine ( Otos).
LLACOR. Llacor de la trra o sa de reg ( Otos)

ALBARS o TERRA ALBARISSA / TERRA RUFENCA:

Terreno albars molt bo per al pais , diuen els vells dAgres, els quals distingeixen entre trra rufenca,
roja i amb moltes pedretes, i la trra albarissa, que s blanca, sense pedres i fresca, ja que aguanta ms la
sa i suporta ms la sequetat, i fa el doble de collita de pais i de blat encara que ploga o es regue menys.
Sense regar fa les espigues de pais i de blat ms grans que la trra rufenca, la qual s ms calenta i fa ms
moguda, inicialment creix ms la mata de pais per aguanta menys la sa i es seca ms promte; per un
altra banda, els cigrons, les llentilles, les faves i Uegums sembrats en trra rufenca es couen ms prompte
en el perol que les dalbarissa, el doble de b, en no res es coi'en. Lhortalissa de trra albarissa para ms
telloseta. No tota la trra blanca s albarissa, ni ha trra blanca que no val res i aix no s albarissa. La
trra albarissa fas un clot fondo i tot s trra bona. T ms aguant, aguanta ms la calo, i a lltim fa ms
collita que la rufenca ( Agres )

Lalbars s una trra que est carreg de clari i de pedra mescl. Nhi ha de varis colors: albars roig,
albars groe i de moltes classes. Si el treballes b, si el meneges i el tritures, qualsevol cosa va b, sino no
es cria res. s frese si est trencat, sino s una capa imperemeable que no deixa passar res ( Salem)

TERRA de REJOLAR o dARGILA: s mala de treballar, igual est ara tendr com desprs dura. Ms
ana de tap ( Salem)

TERRA BLANCA: Tira ms a cal?, i a la part de baix s tap blanet que si li pega el sol es desf ( Salem )

GRITA / TERRA GRITOSA. Blanca, trra dargila. La font de lAlgepsar fa la millor auia de Xeresa
perqu passa per la grita.

TERRAFEM. Terra molt bona que adoba molt ( Beniarrs )

Les TERRES a Quatretonda:

TERRA AMOROSA
La trra amorosa cria carto-santos. s una trra grassa, que t molta molla, marronenca. Una trra molt
reboa que no necessita molt dadob, que no t res de crosta i es treballa molt b.
TERRA BLANQUISSAL
T molta crosta, no claves ni un clau. Per s molt sana, agarra menys epidmies. Aguanta ms la sa i tot
lo que fas s ms dol9 : uns melonars de cine.
TERRA ARENISCA
TERRA ROJA
Prop de les junqueres i deis auiamolls. Ix el turs, s a dir, que sempre fa fang.
TERRA de LLOSETA o de CIGRONET o de SENYALADORS o de GENDRE o de LLETRERES.
De cigronet perqu t molta cal i fa tarronets de calf. De lletreres perqu ne cria moltes ( Euphorbia
segetalis ). Baix, en el substrat, ix el tel de bou, rogenc.
TERRA de TAP / TAPISSAL

LLACOR o LLACORETA o SA MENUDA ( Quatretonda )

LLACOR. Llacor de la trra o sa de reg ( Otos)
SA

TERRER: Riba alta de trra nua ( Fageca)

SAORRA. Pedra feta miques, rebuig de pedrera, trra i pedreta per reomplir els camins i carreteres abans
de tirar damunt el pol o asfaltat ( Lloc Nou, Beniopa, Piles,). Saorra s ali que tiraven a la carretera,
pedra fineta o gravilleta i trra per a tirar damunt de lalquitr ( vell picador de pedra de Castell de Rugat
)

1174
La saorra s una arena grossa o pedretes xicotetes i es gastava per a aplanar els camins. Entre la matxaca i
larena est la saorra. La grava s lo ms gros, s pedra trenc de 10 a 20 cm. ( Silla )
SAORRA elarena mescl en pedreta, petxinetes i coses aixina que se sol agarrar en la boca deis rius. s
trra de riu natural completament ( Sollana )
TXENEBR s lacumulaci de graveta, pedretes i restes fssils de petxinetes. Moltes casetes de la marjal
estn fetes en txenibr ( Sollana)

TARRS / GASS a Benifai.

GLEVA
Caure una gleva de trra del pou ( Benifai)

AGRE. Lloc o rodal on es cria molt una planta, normalment els bolets. Ali, aquell ombriu que fa el
barranc, s un agre desclata-sangs. ( Castells de la Serrella)
AGRER. Que un lloc s bo i frtil. Aix s un agreret. Eixe rodal s lagrer de la val. (Benirrama )

HORT ( Ib i). Un hort no s un bancal, s de plantes ornamentis, duna casa o un xalet.

BANCALAT. El pi bancalat t ms saba i si s dombra encara ms ( Atzbia )

CORNIAL. Bancal acabant-se, molt estretet. Tamb cada bossa de la sria ( Agres)
AIXORCA. Bancal estret, duna o dos camaes. ( Callosa dEn Sarri )
ARGOLEJA: coeta o foeta molt estreteta ( Pedreguer)
ALGOLEJA: bancalat vora riu ( Pedreguer)
GOLEJA, i, golejaeta. Coeta o bancaliu menut i sobrer de davall del bancalat ( Castells)

RETURA: conjunt de bancals guanyats a la muntanya ( Beneixama )

CORB: conjunt de bancals ( Benialfaqu)

PALAFANGA: reguer a peu de muntanya per a alleugir laigua de pluja en el bancal ( Ontinyent)

GALA. Un zona, rodal o llenca de trra. La pedreg agarr noms una gaia ( Ebo )

CARTAB. Cartab s un bancal contra un barranc o un salt, i no pot passar ( Agres )

MOLLA. Una moUa de trra ( Bellreguard )

SEMBRADURA ( Agres, Banyeres, Castells,). Sembradura i arbres. Terra de sembradura i trra darbres
( Fageca)

BARREJAR o SEMBRAR a TOTA TERRA o a VOL ( Oliva, Pego, Sueca )

BROSSALLA ( Benirrama )
ERMURA o mala herba ( Banyeres)

MATOLL ( Alfafara, Banyeres)

MATORRELL ( Jess Pobre )
MATURRUSSAL: la sabateta de la Mare de Du es cria en els maturrussals entremig de la pedra ( La
Torre de les Ma9 anes)

MOTADA de pins ( Biar )

FLOTADA. Rogle esps de brossa. Els mlors cartosantos sn els blancs, els que es crien dins de les
flotades i es fan blancs i tendres ( La Pobla del D uc). Tamb a Quaytretonda.
TALL: Rogle. He trobat en el bancal un tall o tallet de roseUes o de cama-roges. Un tall dangilagues. ( La
Font dEn Carrs ). Sou un tall de moniatos o de desgraciats ( Bellreguard)
FLOCAETA de gram ( Daims )

1175
ARRAL ( Otos, Salem, Alfafara, Serra de la Calderona,) / ARREL o REL ( Bellreguard, La Pobla del
Duc, ). Les arrafls del pobl ( Vicent Diago - Serra )
ARRELUM, monyet o grenya de 1olivera.
MONYA. La monya, la grenya de 1olivera; com a arrelum ( Ebo, Ib i)

FULLERACA ( Bellreguard ) / FULLERASCA ( Ontinyent)

TANY. Branqueta brostada de nou. Nova branca. Xuplaor denmig ( Castells )

RETANY. Retany de sevina ( La Canyada )
REFILLOL ( Bellreguard,)
REBROT ( Bellreguard, Simat, )
REBOLL ( Oliva, Simat,). Rebolls dolivera ( Parcent), reboll de magraner ( Gata , Jess Pobre ). Un
reboll de figuera ( Calp, Benissa)
REBROLL ( Simat)
NOUS ( = refillol, reboll, tany ) o brot de lany ( Oliva )
REBROT ( Alcoceret de Planes, Cocentaina, Muro, Jess Pobre, Benimassot, Alcoleja, Canals )
VERDANC ( Alcoleja )
POLLANC o tany ( Castells de la Serrella )
PLANE o olivereta menua per a trasplantar. Plane de peu dolivera ( Biar )

REBOLL per Mot. Reboll de pins ( Banyeres ).

ASCLONET: un asclonet que va saltar esporgant una olivera ( Planes)

BORR / BORRONET, gemma ( Pedreguer )

BROT: quan mou ( Pedreguer )
GRUM: fa flor ( Pedreguer )
GRUM / GRUMAR. Gemma que dna renda ( Castells de la Serrella, Catamarruc ). Poca fruita faran
estos arbres perqu no tenen grum ( Catamarruc)
Els grums sn les cabotetes que latmetler fa a lhivem que es tomen flor. Primer gruma, desprs fulla (
Pedreguer )
El GRUM / GRUMAR s brotar, moure ( Oliva)
Est grumant lempelt, que ha agarrant, que est mogut ( Oliva )

ULL per gemma. Ull de fusta i ull de flor o grum com deien els vells ( Muro )

La panna o rebassa dolivera ( Benimeli)

BESSA. Dun arbre o una planta. La bessa s la soca amb el brancam gran ( Benissa ). La vessa s la soca
on es parteixen les branques grans ( Calp )
VESSA

BESSA. La bessa de lalmel.ler. / DESBESSAR ( Canals)

Llevar els ulls o brots sobrers:

DESULLAR ( Cocentaina )
REVETXINAR / REVETXINS ( Bellreguard, Miramar, Alquerieta de Guardamar, )
DERREVETXINAR ( Oliva). Derrevetxinar les tomaqueres ( Oliva)

Miramar:
REVETXINS de la tomaquera. / REVETXINAR
A cada fulla trau in revetx i sha de tallar sin s menja el ramell de la tomaca.
ENCANYAR el tomacar
CREURA
CAVALLET o canya per a que no caiga per trra la tomaquera.
REFILLOLS de lolivera
BROTS de taronger.

GALL de CACAUA ( Bellreguard, Xeraco )

1176
CORFOLL de CEBA ( Bellreguard, Xeraco, Petrer, )

Faenes i treballs del CAMP:

XARUGAR- Obrir un solc i alhora alfar un cavall ( Beniopa ); rebassar ( Pedreguer )

TONYAR. ( Bellreguard ). Tonyar s dos colps i presa, en ganxo. Trencar el ginivot o lo dur ( Pedreguer
). Cavar ( ) CAVAR: Un colp darrere de laltre ( Pedreguer )
DESBROSSAR un camp per a poder llaurar-lo ( Alfafara)
RASCAR. ( Bellreguard, Miramar, Castell de la Ribera, ) BIRBAR ( Daims, Algemes). BIRBAR:
arrancar brossa ( Pedreguer )
ENTRECAVAR- Una xaeteta per a entrecavar el bancal ( Alfafara )
BIRBAR s arrancar a mans les males herbes denmig del blat, quasi sempre la quera, que era la cogula (
Alfafara)
BIRBAR era una altra cosa que rascar. Es fea en el blat, quan sembraven blat, quan el blat tenia un pam
nascut, aleshores es birbava o arrancaven les mates en les mans ( Cocentaina )
XERCOLAR: cavar en xaeta de dos mans o xicoteta ( Pedreguer ). XARCOLAR- Xaeta menuda o de
xarcolar ( Benissa ). TRANSCAVAR a Altea.
REBAIXAR quan sha dempeltar ( Oliva )
REBASSAR. ( Bellreguard ): Tonyar a colp i repel, a fondo. Es feia noms collir la taronja, giner o
febrer, quan larbre est adormit encara. ( Bellreguard ). Arrancar o traure les rebasses deis coscolls o
altres arbres ( Xeresa ). Operar un bancal, arrancar 1olivar, fer guaret. Com ms fondo rebasses ms
guaret ( Oliva). Rebassar s girar la trra per a plantar de nou ( Oliva). Rebassar: en ganxo ( Pedreguer)

ANAR a FER ORONS ( Castell de la Ribera ): Alfar un crcol de trra tot rodant un arbres, com el
taronger per a evitar la gomosis.

FER SOQUETES ( Miramar ): rascar els baixos de les plantonades de tarogenrs.

CAM. Una cam de garrofers o doliveres ( Ebo, Catamarruc ). Un bancal de deu camaes. ( Parcent,
Callosa dEn Sarri ). Una cam doliveres ( Calp, Benissa ). Una cam de llimeres ( Pedreguer ). Una
cam de tarongers ( Daims )
TIRA. Una tira de tarongers ( Bellreguard, Daims, Benifai, ). Una tira o cam de tarongers ( Daims )
RENG. Un reng de tarongers ( Pego )
FIL. Una fil o rastre de vinya ( Castalia )
RASTRE ( Castalia )

FRAU. Espai entre dues tires darbres - tarongers, garrofers, etc. - ( Bellreguard, Daims, i tota la Safor,
Benifai,).

Un frau o trauet de cigrons: un banc o tauleta, llarg, de dos o tres passes dample ( Alcal de la Jovada ).
Plantat enmig dun frau ( Daims )
TAULETA de nabets ( Daims )
SOLC de dacsa ( Daims)
Una taula de faveres ( Canals)
Un cavallonet ( Canals)

Arquitectura rural:

MARGE / RIBA / RIBS / SOSPEDR / CALQ / SOPETERO

Marge: fet de pedra / Ribs: quan s de trra o natural ( LAbdet)

El marge de bancal; i la riba natural, de riu o de barranc ( Carrcola)
Riba ( Alfafara, Biar, Banyeres, Tibi, Castalia, ) o sopetero ( Biar ), com a margenal o marge (
Bellreguard, Agres, Xixona,). Si tagarre et tirar de la riba avall ( Biar ). La riba del bancal ( Castalia
). Falda de la riba ( Castalia) o sopalma, ( Bellreguard )
La riba del riu ( La Llosa de Ranes)

1177
MRGENS de RIU ( Canals )

Marge natural, com la riba deis rius i barrancs escolpida noms per les aiges ( Almoines, Beniaij,) En
Xixona tot sn mrgens ( Tibi)
Riba quan s natural. Marge, si s de pedra ( Fageca )
Ribs. Marge natural, de trra o penya ( Callosa dEn Sarri, La Font de la Figuera,). Tallat de trra (
Tibi ). Si s de cantals o dobra: marge ( Callosa dEn Sarri ). Feta de pedra: riba ( T ib i). Riba de
bancal, ribs del barranc ( Tibi)
Marge, si s natural o de trra ( La Llosa de Ranes )
A Silla diuen riba si s mes alt; i marge si s ms xicotet.
Sospedr: marge de cantals o pedra seca ( Agres, Alfafara, Beniatjar, Otos, Quatretonda, nova, Sants,)
Cal? ( La Llosa de Ranes, La Font de la Figuera,): marge de pedra.
Sopetero o riba o marge (Biar)
Terrer: Riba alta de trra nua ( Fageca)

MARJOT. Marge gran. Maijot de brossa ( E bo)

A Quatretonda diuen:
MARGE TERRER
SOSPEDR o marge de pedra seca.
SOSPEDR dUNA CARA. Amb una lnia noms i una miqueta de pesebre.
SOSPEDR de DOS CARES. Una cara dins i una altra fra, amb un pesebrot enmig que sompli de
pedres arreu. Arriba a tindre ms dun metre de fondria. Es fa a les torrenteres per a que puga suportar
les avingudes.

MOTA s la vora de 1Albufera, lo que la rodeja que servix per a que lauia no entre dins deis camps i
tancats. Mota de la squia o del riu o del rec o de lescorrentia ( Sollana )
MARGE s lo que separa els camps. Riba ac no existix ( Sollana )

CARENA. Part alta dun marge ( Catamarruc ).

QUERENA o CARENA ( Callosa dEn Sarri, Benissa, Calp, Bellreguard, ).
Querena de la riba o ribeta de cademunt ( Castalia ).
La querena s la vora del bancal que cau al de baix ( Alfafara )
Querena o xamberga per a sembrar o cavall per a regar ( Castalia ).
La querena i el baix marge ( Calp ).
La querena o quereneta de la squia ( Daims )
Caminant per la quereneta de la vora del val ( Miramar )

SOPALMA ( Bellraguard ): la sopalma de les motes o muntanyars de la mar. SUPALMA ( Miramar,

Oliva): baixos de marge o de muntanya.

VORELL.Voral ( Pedreguer )

BARDISSA / ALBARDISSA / BARDISSAT

Parabandes o albardisses de senill ais arenals i les motes, per a que no entrara laigua de la mar ( Ganda)

MATA s lillot tipie de canyar dins de lauia. ata Antina / a Sant Roe / a Redona o la Manseguerota / a la
Barra ( Sollana )

FLATOLL, si la mata s xicoteta se li diu flatoll. s una mata per en xicotet. A leixida del barranc de
Xiva hi ha lltim cara llevant ( Sollana)

LLUENT s diu lluent quan lauia rebassa les motes i iguala els camps i se forma un lluent. LLUENTAR
s un lluent molt gran ( Sollana )

1178
ALTER. Els Alterons sn acumulacions de fang, mates, trra, producte davingudes ( Sollana )

Els PERELLONS son les unions de lAlbufera i la mar. La PERELLON s diu quan els perellons se
tanquen ( Sollana )

Vocabulari de la casa

RIU- RAU ( Bellreguard, Pedreguer, ). RISAU ( Gata )

GORB. Casetes o barraca de camp feta amb el cobert o teul dalbel.large ben apit, en costera i canyes i
amb bigues de pi de puntis o pilars. Lalbel.latge ascupix i no entra laigua ( LAbdet)

XIMENERA ( Bellreguard,)
XUMENERA ( Sueca )
FUMERAL ( Sollana, Benifai de la Ribera,)

PODAR:

ESPORGAR ( Bellreguard, Pedreguer, )

ACLARIR ( Vilallonga, Trbena, Canals,)
NETEJAR ( Oliva, Potries, Fageca, Beniarbeig, Pedreguer, canals, )
Esporgador ( Bellreguard ). Claridor ( Vilallonga ). Netejador ( Oliva, Potries)
DERRONYAR / DERRONYADOR ( Castell de la Ribera )

ESMOTXAR (= decimalar ). Tallar a fondo les branques, es fa quan van a empeltar un arbre duna altra
classe ( Vilallonga). DESMOTXAR. Llevar tot menys una rameta per a empeltar ( Calp )

DECIMALAR. Llevar-li tota la ramera a un arbre ( Trbena ). Tallar a dos pams de la

vessa, com a lolivera quan sompli de berrugues ( Calp ). Llevar la nyenya ms grossa ( Pedreguer )
CIMAL. Qualsevol branca gran o principal dun arbre; don ve el nom de decimalar o decimalador ( Muro
)
DESTRONCAR com a sinnim de decimalar ( Beniarbeig )

ESCOMBRAR per esporgar. Sescombren els ametlers, les oliveres i els pins, i es poden o briven les
vinyes ( B iar).
Sesporguen o netegen les oliveres i sescombren els orm i els xops ( Planes )
ESCOMBRONS: brosta o ramulla. Uns escombrons per a les ovelles ( Planes )
ESCOMBRAR: Agranar. Escombrar el fom amb lescombrall ( Castells de la Serrella) o lera ( amb el

rams) ( Pedreguer )

CAPOLAR. Tallar o segar per damunt les brosses altes dun bancal ( Bellreguard ). Trencar o tallar les
rames de lesporgada per fer-ne costalets. Es queden els brancams noms ( Calp)

DESULLAR. Esbrostonar. El ramat desullava les carrasques ( Quatretondeta de la val de Ceta)

PODAR la vinya ( Oliva )

PODAR: Llevar els eixarments ( Pedreguer )

DESMONDAR: quan floreix el cep es desmonda, com les tomaqueres ( Pedreguer ). Equival al revetxinar
de Bellreguard.
A Petrer es diu ESPORGAR si es tallen els sarments sobrants de la vinya quan encara verda; i podar si ja
est seca.

1179
ASTRAL / ASTRALETA / ASTRAL de M / ASTRAL de M i MIG / ASTRAL de DOS MANS (
Trbena )

CICAT o estisora de podar duna m ( Fageca)

SARPETA o RASTRELL de FERRO ( Biar )

DIDALS de COLLIR OLIVES fets de cuiro com el coller de les mules o de cotna de cansal.

RFIA s una lligassa per a apretar la placa dempelt per a que agarre. Abans era despart i ara de plstic
( Oliva )

VELLORIA ( Castell de Guadalest, ). VELLORTA ( Bocairent). VILLORTA ( Alfafara ). VILLORIA

( Catamarruc, Sella ). VELLOSA ( Mura ). BILLOR^A ( Benimantell)
SEVILLA / SEVILLETA ( Bellreguard, Castell de Rugat, Ebo, Carrcola, Manuel, Simat,) / Deformaci
de CIVELLA
Sevilletes de mata o de garrofer jodio ( Simat)
CAPCINGLE ( Castells de la Serrella, Benimassot, Beniarbeig, Benimeli, )
ESTRINTXO ( Vilamarxant)
BAGA: Corda amb sevilleta ( Miramar)

VENCILL. Lligassa, normalment feta dherbes llargues. ( Miramar )

LLIGASSA

MANOLL. Ali que sagarra en una m mentre es sega ( Miramar ) MANOLL

Lo que agarraves al segar el blat ( Cocentaina)
GARBA

FALCAT o manoll ( Miramar )

GAVELLA s un grup de falcats ( Miramar )
FEIX s un grup de gavelles o de garbes ( Miramar)
GARBA s una gavella quan ja la tens llig ( Miramar ). Garba s cinc, sis o set manolls, un dell
enrotllat en el blat mateixa, fent de vencill o nugassa. No necessitvem corda per a res ( Cocentaina )

COSTALET de llenya dolivera o, simplement dolivera o dammenler ( Cocentaina )

NIGAR (Miramar)
LLIGAR s nigar moltes voltes ( Miramar )

VENCILL ( Cocentaina, )
LLIGASSA ( Bellreguard)
NUGASSA (= lligassa). Nugar la garba. Nugar, no diem lligar ( Cocentaina)

Canya tallada o vara per a subjectar les branques deis arbres:

FORCA. ( Bellreguard, Miramar, Daims, Oliva, ). Forquetes de taronger ( Oliva )
PUNXA ( Miramar, Pego, ). Posar punxes ( Pego)
PILARET ( Pes, Oliva, )
FALCA ( LAlcdia) / CANYA ( LAlcdia ). Enfalcar o encanyar els tarongers ( LAlcdia )

ASMRCERA de planter de tomacar ( Daims)

ASBARDISSA de canyes ( Daims )

GASS ( Vilallonga ). Planter en gass o amb tota la trra feta rodant en la paleta i enrotll de palla i
lligat. Tamb es diu planter en panet o en pil. Per si a larrancar larbre o planta per a transplantar no
sacompanya de trra, si no que sestira, es diu planter darrel neta.

1180
GASS a Benifai s el tarrs de trra.
A Alboraia GASS s una rajla massissa feta de fang i de palls

VOCABULARI DEL PASTOR IRAMADER

AFOLLAR Tirar el corder abans dhora, avort. Eixa borrega sha afollat ( Quatretondeta de la val de
Seta)

CAGARRISSAL per cagarritons, fallega o fallegaor. EL cagarrissal de conill atrau els caragols (Biar)

ESBEURADOR ( Castells). ESBEUR ( Trbena). Asbeur de ganao ( Trbena)

FALLEGA. Excrements danimal ( Parcent)

FALLEGAR Lloc pie de fallegues, on van a cagar els conills o daltres animals (Parcent)
FALLEGUERAL

MALLADAR Lloc pie de cagarrutes, fallegueral ( Benissa )

MENESCAL. Veterinari ( Pedreguer ) / MERESCAL ( Benissa )

PILA. Menjadora de porc feta de pedra ( Castells de la Serrella )

SANAR / SANADOR: Capar / capador ( Pedreguer )

SEGALL / SEGALLA ( Agres ): cabra durant el perode de desmamar-se.

SESTER ( Parcent); SESTAOR ( Castells ); SESTERET ( Parcent ). Lloc molt ombriu que es fa servir
per a que faga la sesta o el plemigdia el ramat, normalment davall dun cingle acarat a tramuntana.

XERRI. Fem de xerri o dovella (Biar, Castalia, ); o, aixrrit o fem de cabra ( Castells de la Serrella );
xerrim o fem de ganao , la femta natural que fa el ganao , s un fem ms calent que el de vaca, que
s el ms roln; millor el de bou, i encara millor el de matxo; el ms calent s el de conill ( Oliva )

VOCABULARI del CARRETER

ASTRGOL. Raspall de metall per a fregar els animals ( Xeraco )

PARTS de laparell de lanimal de crrega

ALBARDA o montura.

SRIA.

CORNIAL. Cada bossa de la sria. Tamb, bancal acabant-se, molt estretet ( Agres)

CUARNELONS ( Beniopa). Cada bossa de la sria, que s despart i va damunt de lalbarda o montura.

SALMA. La salma. Sn els dos coixins llargs units amb corretges que es posen damunt deis dos sacs o
manta de lhaca, burro o matxo sobre el qual es posa lasbarda amb la tafarra que volta la coa de lanimal i
finalment la sria ( Pedreguer).
Manta mulera ( grosseta, llisa o a ratlles); albarda i cinxa; sria amb els dos culons ( Beneixama)

ULLERES de BATRE. Ag que pareix un sotenidor sn les ulleres de batre. Els ho posaven ais animals
per a tapar-los els ulls per a que no es marejaren de tant de pegar voltes. Sn de palma i estn revestits de
tela ( Alfafara)

CINGLA. La cingla s lo que ajunta lalbarda a lanimal ( Alfafara)

1181
FORQUETA de la COLLERA. Per a quan estiraven i no saspatlaren ( Alfafara )

AIXAVEGONS. Els aixavegons eren per a portar la palla de la era a casa, a la pallissa. ( Alfafara)

PARTS del CARRO ( La Pobla del Duc )

BARRES

TENDAL o VELA

ALITRANCA. Lo que tire damunt del carro amb cadenes.

SOFRA

TAFARRA

TRAVESSANYA

MOSSOS

GALGA

RODA
CUBO ( De carrasca)
RADIS ( De carrasca )

PARTS del FORCAT o ALABRE

TIM
CAMETA
ESTEVA
DENTAL
ORELLERES
TELLOL
TASC
FORCAT de fusta i ferro / XERUGA, tota de ferro ( Trbena)

LAIGA:

Squia ( Bellreguard ). Val ( Miramar )

BRAZAL
REGUEROT ( Alfafara ) / Sequiot o squia ( Agres )
REGAORA / BRAZAL. s ms gran que la regaora ( Canals)
Un reg ( Canals)
ESTELLADOR ( Canals )

PU/POU
CISTERNA. Si s perpendicular i amb una volta com un fom ( Gata). Per avall ( Trbena)
ALJUB. Si s rectangular ( Gata ). Sempre empotrat ( Trbena)

SAFAREIG ( Pego ) per a llavar o LLAVADOR ( Potries )

BASS o BASSONET per a regar ( Potries ) o VTVER ( Oliva).
A Benirrama diuen BASSA i BASSOT si s de rec, i SAFAREIG, si s de llavar.
A Benifai diuen safareig si s pblic i llavauret si s de casa i ms menut.

1182
SUMALL. Terra o roca o lloc que traspua aigua ( Castells de la Serrella, Fageca,)

JORDANA

VOCABULARI de l ORATGE

De la PLUJA

CALITJA ( Jess Pobre )

NVOL ( Potries ) / NGOL ( Vilallonga, Bellreguard )

de la HUMITAT:

Fa aigua, fa gotes:
REDQU, REIXIU ( Benifallim, Catamarruc, Famorca, Fageca, Benimarfiill, Alcoleja, Sella, Agres,
Otos, Palomar,).
Hu fa reixiuet -plugim - ( Fageca ). Fa reixiu: banyat ( Benissiv, Otos ), si fa gelaet s ros. Quin reixiu
ha fet esta n it! ( Gata). Reixug ( Otos ). Arrexiu ( La Canyada )
ROS ( Bellreguard,)
AUIATGE ( Alcdia, Alcal de Gibert,).

RELLENT. Humitat. Cau rellent. No et poses al rellent.

Fa gel. Ros agarr i blanca:

ROS ( Catamaruc, Benifallim, Alcoleja, Sella, Benimarfiill, La Canyada, Alcal de Gibert, )
ROS BLANCA ( Bellreguard )
ROS GEL BLANCA ( Benissa)

BLANQUINA: Ros blanca ( Castells). Nuvolam blanc que solta regalls de pluja ( Benifallim )

GEL NEGRA ( Catamaruc )

PDCABOIRA. ( Ebo ). Boira plorosa.

BOIRA PIXONA ( Atzeneta, La Llosa de Ranes ) / Boira mulladora.

De la Gradacions de POURE:

CERNDRE. Est cement (..Bellreguard, Xeraco, Mura, Alcoceret de Planes, Palomar, Manuel, Sella,
Castell de la Ribera,). Est cement, com un seds fi que va cement ( Sella )
Cemdre la boira: que fa una plugeta finssima. Com si cerner ( Gata )
Est cement. Lo ms finet com si fora una boira ( Mariner i llaurador dAltea )

BORRUIX BORRUIX. Ni plou ni deixa de ploure per mulla ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard )
BURRUD-BURRUIX o borruix-borruix, ploure borruix-borruix o a poc a poquet ( Bellreguard )
BORUIX BORUIX VA PLOVENT ( Xeraco )

GOTINYOLES. FER GOTINYOLES ( Xbia )

GOTINYAR. Est gotinyant. Si saprecien gotetes ( Mariner i llaurador dAltea)

MOLLISNAR. MOLLISNA. MOLLISNANT. ( Benifallim, Agres, Alfafara, Ontinyent, ): Ploure menut

o fi. Fa mollim ( Jess Pobre)

MULL-MULL . Fa mull mull o hui noms fa un mull mull ( Benirrama, Mura, Catamarruc, Benimarfiill,
Sella, Alcoceret de Planes, Ontinyent, Agres, Palomar, Otos, Potries,). Mull mull s que est cement, que
fa mullim, que plou molt poquitiu ( Alfafara)
MURMULL. Mull mull. Ni plou ni fa res noms fa un mull mull ( Famorca)
MUIX MUIX. Ploure muix muix o plore cement ( La Llosa de Ranes )

1183
VENT-PLUIX o VENTPLUIG o VENTPLUGET ( Beneixama, La Canyada, El Castell de Guadalest,
Altea, ) com a xispejar.
Es diu vent-pluig si corre aigua, plou finet per mesclat en aire fresquet que sol ser maestral. Ve el
maestral fresquet mesclat en aigua ( Mariner i llaurador dAltea )

AUIEROL. Ploure a gotetes finetes ( La Marina A lta)

POLSIM. ( Ondara, Xbia, Benissa, Calp, ), POLZIM / POLZIMET . Fa un polzimet ( Jess Pobre ):
plugim ( Cocentaina ). Hui fa un polsim desagrads ( Ondara ). Fa un polsim noms ( Calp )

POLSEJAR. Rascar molt per damunt damunt. Val per un reg. Es fa dins lestiu per a que aguante ms la
humitat. ( Bellreguard )

PLOVISNAR ( Bellreguard, Mura, Benissa, Palomar, Alfondeguilla, ). PLOVITEJAR ( Alfafara, Agres,

Beneixama, Ontinyent, ): ploure menut. PLOVISNEJAR ( Alfondeguilla)

PLUGIM ( Cocentaina, ): cement ( Cocentaina)

PRUNEJAR ( pumejar ? ) o xispejar ( La Llosa de Ranes)

PLOVITEJAR ( Agres, Alfafara, La Canyada, )

PLOVISNAR / FA un MULL-MULL / CERN / CENDRE ( seds molt fi )

PLOVISQUEJAR ( Castell de la Ribera )

LLEMENETA. CAURE LLEMENETA ( Alfondeguilla). Polsim o estar cement.

- Plou ? - No, cau llemeneta.

PLOURE de BOMBOLLA ( Gata ). Ploure de bambolleta ( Jess Pobre)

Ploure de clauet- Ploure fort i seguit, sense parar ( Jess pobre)

CALABUIXA ( Agres ) / CALABUIX ( LA Llosa de Ranes ), CALABUIXONET: Quan c o m e ta a

nevutjar ). CALABOBOS ( nova )

MATACABRES. Borrasques ( Agres )

MATAMN. La tormenta ve per matamn ( Potries)

GRANSOL / CAURE GRANSOL ( Bellraguard )

PEDREGAR

ORATGE MAREJAT ( Agres )

ORATGE LLEGANYS o nyeganys ( Bellreguard )
ORATJOL. Oreig suau, brisa fina.

ESCAMPIAR. Ja ha comenfat a escampiar-se loratge o aclarir-se ( Dolors Bataller Sala - Bellreguard).

Fer una escampiaeta ( Gata). Castell de Rugat)

ASPARTXIT: Ja ha aspartxit loratge. ( Rtova)

XAMER: Fanguet que es fa desprs de ploure ( Benimarfiill)

XEREN. Hui hi ha xeren i llacunes ( Benimarfiill): que hi ha rodis de fanguet i clotets daigua a causa
de la pluja.

ROSA del VENT

1184
Pedreguer:
Ponent / Vent de Segria o Tombapmpols. s eixut / Tremuntana / Llevant / Llebeig. El vent ms
rentable / Migjom. Fa migjom.
o
Vent de Segria, el mestral a Dnia, s eixut / Tremuntana / Llevant, s humit / Migjom / Llebeig /
Ponent, eixut.

Beneixama:
Cer? o vent de mestral / Tremuntana / Provena o vent de gregal / llevant / Aixarop / Morisc o migjom /
Lebeig
CER ( Beneixama): vent de mestral.
MORISC ( Beneixama ). Vent de migjom.

Llebeig a Benissa o Garb a Calp.

Vent de SECA-BASSES / SECA-BASSES o VENT del Rac Pinet ( = Xaloc ) ( Barxeta )

El llebeig la mou, i la tramuntana la plou ( Trbena )

SORTS de BOLETS:

Esclata-sang ( La Safor, Castells de la Serrella, Famorca, Llutxent, Alcoi, Benissa,); pebrs o pebrs de
serra ( Agres ); bolet ( Alfauir, ); Pebrs ( Xbia, ); rovell ( Castell )
Llets: com lesclatasang per no fa sang ( Agres )
Pebrs de xop ( Agres ). Roviol ( Bocairent, Banyeres ). Bolet de xop ( Alcoi, Cocentaina,)
Bolo de xop, dom, de figuera ( Llutxent)
Bolo de garrofer, ms dur ( Llutxent)
Bolet de garrofer ( Benissa )
Pebrs dorm ( Agres )
Pebrs de figuera ( Agres)
Pebrs dalmela ( Agres ): groe, redonet, no tan gran com el de xop o dorm ( Agres )
Socaes de garrofer, de figuera, de xop ( Alfauir )
Mrgula ( Agres )
Poagre ( Agres): para amargoset ( Agres )
Moreno ( Agres )
Turma ( Agres ); turma o bola ( Llutxent)
Fongo ( Agres): groe.
Grgola ( Famorca )
Peluda: para bavosa; s bona per para amarga ( Llutxent)
Famorca:
GRGOLA de CARD PERNICAL. Blanca.
GRGOLA de CANYAFEL Gran i negra. Ms ro'fn.
ESCLATA-SANG
PEBRS. Baix les carrasques.
TURMES
Beniarrs:
Esclata-sang
Grgola: s un bolet que fa com un cipreret, ampie per baix i acaba en punteta, per dins buit. Es cria a en
la humitat baix deis pmpols de figuera i de vinyes.
Beneixama:
Rovell / Bolet, si s de xop o dolm / Fongo

ROVIOL ( M uro): bolet de xop ( Alcoi)

deis NOMS deis ANIMALS:

1185
AUS i AUCELLS:

Aliga ( Benissa, Quatretonda de la Val dAlbaida,)

Aliga perdiuera ( ) o aliga panxa-blanca ( neologisme ). Aliga cabritera ( Quatretonda ). Aliga xotera (
Benissa )
Esparpall ( Gandia ). liga amb la punta de les ales oberta.

Castell de la Ribera:
guila fardatxera ( Circaetus gallicus )
guila ratera ( Bufeo bufeo )
guila perdiuera (
guila real o daurada ( Aquila chryseetos )
guila imperial

Soliguer ( Bellreguard, Pedreguer, ), xoliguer ( Pedreguer )

Bellotero per gaig ( Petrer )

Oronella ( Bellreguard, Oliva, Vilallonga, Xeresa, Benirrama, Benissiv, Benitaia, Benimeli, Pedreguer,
Gata, Orba, Calp, Castell de la Ribera, ), oroneta ( Carcaixent, Canals, la de camp; La Font de la
Figuera, Castell de la Ribera,), orandella ( Carrcola, Callosa dEn Sarri ), cua blanca ( Canals, la de
pobl)
Les oronelles quan van rinxo trra senyalen aigua, canvi de temps ( Oliva, Bellreguard )
A Beniarrs fan distinci entre oronella i oroneta:
Orandella : Les que ms han hagut sempre. Fa el niu dins de casa, s casol. Ms gran i ms simpla
que loroneta, sagarra enseguida. A voltes lhan pint i a lany vinent a tomat.
Oroneta: Blanca. Fa els nius baix deis balcons.
Oron / oronons. s una oronella de muntanya. Cria a les roques altes.
Dos classes doronetes: Loroneta de panxa blanca que cria en el pobl; i loroneta que el msele t el pit
pintat i la cua llarga, i cria dins de les cases, i que abans eren les niques que existien ac. Aqueta a
Beniarrs li diuen orandella ( Salem )

Les oronelles quan van rinxo trra senyalen auia, canvi doratge ( Bellraguard, Oliva)

Falzia ( Beniarrs, Salem, Benirrama, Orba, )

La falzia a la poqueta nit xiula i va a una velocitat enorme ( Salem )
Falcija ( Agres, Alfafara. ). Fa niu a les penyes tallaes ( Alfafara ). La Font de la Penya de les Falciges
dAlfafara, que porta 1aigua a Ontinyent.
Falciot
Falcillot. Es ms gran. T la panxa blanca. s lau ms velo? ( Cocentaina )
Corbllot ( Senija )

Merops apiaster
Abellerol ( Agres, Alfafara, ). Bellerol ( Vilallonga, Alcoceret de Planes, ). Vellerol ( Xeresa ). Brellerol
( Pedreguer). Entre a finis dabril i primers de m aig.
El bellerol s dentr en la primavera, a finis dabril i tot el maig. Entrava en companyia de la trtola, no
juntes sin al mateix temps. Menjaven moltes abelles i els melers no el volien ( Bellreguard)

Blanca ('Llutxent, Beneixama, )

Cagamnec ( Llutxent, Agres, Beneixama, ). s xicotet ( Agres ).

Carganera ( Pedreguer, nova, Quatretonda de la Val dAlbaida, ); cagarnera ( Bellreguard, Xeresa,

Oliva, Foma, Benirrama, Beniatjar, Atzeneta dAlbaida, Beniarrs, Agres, Alfafara, Canals, Castell de la
Ribera, La Jana, ); cardenera ( )

Coa roja ( Bellreguard ); xibca ( Gata )

1186
Cdlbit ( Agres, Gata, ): Criaven en els mrgens i feien els ouets blavets ( Agres ); capalaire ( Altea )

Colino, colinquet. Entra ais principis de la primavera. Menut i paregut al gafarr ( Pedreguer )

El nyiquet ve a lhivem, quan fa molt de fred. Ara fa molts anys que no ha vingut. s igualet que el
gafarronet, per t el coll ms groguet amb tatxetes o llistetes negres ( Alfafara)

Capellana ( Agres ) per totestiu..

Esclafa-llidons ( Castells de la Serrella, Benirrama, Mura, Xal, Cocentaina, ), bacorera ( ), bacorer (

Vilallonga ), bacorero ( Beniarrs, Agres, Alfafara, Beneixama, Llosa de Ranes, Castell de la Ribera,),
macoquero ( Ontinyent ),papaflgol ( Gata, Dnia, Fageca, Quatretondeta, Benimassot, ), pamfgol (
Benimeli, Alfafara ), papamfgol ( Bellreguard ); solitari { Benirrama ); oriol ( )
El papamfgol s un pardal dentr, groguet, que entrava solitari i sempre el vees solitari, no en ramat.
Noms el vees de pas ( Bellreguard )
Aix s de vinguda ( Mura )

Guatla. Entra del 20 dabril al 10 de maig. Les primeres mseles i alguna femella. Del 3 de maig pac
avant entren xicotetes, negretes i quasi totes femelles ( Pedreguer )
Guatla maresa. Cua ms llarga, i 1 ala i la construci tamb; laltra s ms redoneta i curteta.
Totes les guatles sn de pas, sen queda alguna per sn de pas ( Pedreguer)

Call ( Oliva )
Terrerola ( Oliva )

La palput ( Simat, Llutxent, Castell de la Ribera, ), apalput ( Xeresa ), el palput ( Bellreguard ), el

paput ( Potries, Pedreguer, Foma, Orba, Benimeli, Fageca,), lapaput ( Oliva, Gata, Mura, Alcoceret de
Planes, Alfafara, Ontinyent, ), Yapaput ( Oliva, Altea, Agres, ). La parput ( Vilallonga, Xeraco,
Quatretonda de la Val dAlbaida, ). El parput ( Almoines ). El puput ( Mura ). Ababut ( Carrcola ).
Aporput ( Canals )
Mare de Du de les Teulades ( Benirrama, Benial, Benissiv, Benitaia, ).
Benirrama:
Mare de Du de les teulades. Tot lany. Cresta. Cant ms meldic.
El paput. De primavera. Groguenc. Cant sec.
El paput ve per les cireres ( Benissiv, Benitaia )
El palput salimenta dinsectes i quan est en cria busca larves i cadells per abans tamb anava molt al
melonar a menjar-se la pepita. Quan sembraven el melonar escarbava els clotets i es menjava la pepita del
mel, i destrossava una faena de 14 0 15 dies; per aix el llaurador noms vea el palput noms volia
matar-lo. Per ara ms que res s un animalet beneficis perqu menja molts insectes ( Bellreguard )
La paput s el que ve ms prompte, ara per Sant Blai ( Alfafara )
Lapaput fa una tufarra ! ( Agres )
La paput de la muntanya
canta i diu la veritat,
quan les cabres crien llana
les dones tindran bondat ( Oliva, Quatretonda de la Val dAlbaida, )

El paput canta en la muntanya,

canta i diu la veritat,
quan les cabres faran llana
els hmens faran bondat ( Potries, Xeraco, Gata, )

La paput en la muntanya canta i diu la veritat: quan les cabres faran llana /
les dones faran bondat ( Mura )

L aparput de la muntanya
canta i diu la veritat,
quan les cabres crien llana

1187
les dones tindran bondat ( Quatretonda de la Val dAlbaida, )

L apaput en la muntanya
canta i diu la veritat,
quan les cabres faran llana
les dones faran bondat. ( Salem )

En el barranc de l A ssut
a ta mare l han vista
amb les carnes obertes
i ensenyant la palput ( Simat)

bila llantiera ( Alfafara)

La xana o 1bila ( Atzeneta dAlbaida)
Moixa ( Castell de la Ribera )

Txu (Castell de la Ribera ), txau ( Canals, LAlcdia de Crespins, Xtiva ): teulad.

Pit-roig ( Beniaij, Gata, Dnia, ),pitet-roget ( Vilallonga, Benirrama, ). Pin-roig ( Benirrama ). Peti-roig
( Potries, Beneixama, ), peti-roget ( Alfauir ). Pepe-roget ( Llutxent, Manuel, ). Pepe-rogero ( Benifl,
Palma de Ganda, Xeresa, ). Pic-roig ( Calp ). Piquet-roget ( Pamis, Orba, ). Piti-roig ( Oliva,
Bellreguard ). Pi-roig ( Oliva, Altea, Castell de la Ribera, ). Titi-roig ( Bellreguard ). Pap-roig ( Pego ).
Papet-roget ( famorca ). Aspitarr ( La Jana ). Barba-roja ( Oliva, La Font dEn Carrs, Llosa de
Ranes, Traiguera, ), barba-rogeta ( Oliva, Vinars, ). Barbeta roja ( Agost ). Collet-roig ( Pedreguer,
Jess Pobre, La Val de Laguar, ). Papet-roget ( ). Otxeta encarna ( Sant Vicent del Raspeig )
Auelet o auelut delferd ( Alacant)
Reiet ( Cocentaina, Agres, Beniarrs, Beniatjar, Otos, Quatretonda, Catamarruc, Alfafara, Ontinyent, )
El pi-roig s un pardal dentr. Senyala fred, que ens ve fred a garberes ( Oliva )
Pitet-roget. Pie roig, piquet roget. Reiet ( Famorca)
El titi-roig entra desprs dun temporal a partir de Sant Miquel. Va molt a les persones perqu salimenta
de larvetes i cuquets, no de llavoretes. Quan sent que meneges la trra sacosta enseguida buscant el.seu
aliment. s molt amic de les persones, es pot posar, si no lespantes, damunt de la ferramenta del treball o
del cabs ( Bellreguard )

El pi-roig s un pardal dentr. Senyala fred, que mos ve fred a garberes ( Oliva)
Merla ( Bellreguard, Xeresa, Benirrama, Pedreguer, Mura, Alfafara, Beneixama, i en general a tot el
territori)
Asmerla o esmerla ( Oliva, Alpatr, Llombai, Ontinyent, Carcaixent, Canals, Castell de la Ribera, )

Cagamnecs ( Agres )
Turcs ( Agres )

Pica-troncs ( Beneixama)

Brfol ( Catamaruc)

Titot ( Pego ) / Tita / Polit-titot ( Bellreguard, El Grau de Ganda,), polit ( Pego ), titot ( Pego ). Indi (
Calp ), andi ( Pego )

El corb li diu a la gralla:

Fes-te arrere i no em mascares.
I la gralla li contesta:
Ms valdra que et callares ( LAbdet)

1188
TORD NORMAL
TORD CASTELL o CELLUDET en altres pobles. Li diem castell perqu fa el cantaret de volar ms
llarg que el normal. Celludet perqu t una celleta grogueta per damunt de Pul. Tamb baix de lala el t
roget ( Salem)

CUCALA per comella. Barranc de les Cucales de Catamarruc.

deis CARAGOLS:

Cixquera ( Albaida)
Caregol ( Miramar )
Caragol menut o caragolet ( Bellreguard ). Caragol ( Pedreguer, G ata,), que es fan en les fenolleres i
garroferes.
OLIVA:
Aixona ( xoneta en altres llocs )
Marim / marimons: aixona de muntanya i ms gran.
Vaqueta: De muntanya. Ms blanca que Paixona.
Moro.
Caragol avellanenc: de boqueta roja.
Caragol sord: T un forat darrere, al centre. No val res.

BENIRRAMA
Moro / Cristi. / Xoneta dhorta. / Xona de muntanya. Ms blanqueta. Molt bona.

RTOVA:
Boquimoll ( Limax agrestis L : babosa ); caragol de gitana ( Bulimus decollatus ), caragol cilndric. Josep
Izquierdo Snchez ( Rtova)
Boquimoll ( Xeresa): caragol jove amb la boca de la claisca a mig fer.
Xona, vaqueta de monte, caragol serrano ( Iberus qualterianus )
Xona, xoneta, vaqueta de bancal ( Eobania vermiculata ). Xxona ( Pedreguer, Bellreguard, xona (
Bellreguard, Gata,)
Boquimoll o xona jove ( Gata )
Xona blanca o xona blanca de muntanya ( Pedreguer, Gata)
Caragol cristi ( Otala punctata ), de color marr en labertura. s roig, un caragol molt fort ( Gata ). A
Pedreguer s el caragol de muntanya. A Dnia li diuen moro ( gran, molla fosca, corfa lluenta i morro
marr fose)

Caragol moro ( Gata, Agres, Alfafara, Alfauir, ), moro ( Bellreguard, ), caragol bover ( Jess Pobre,
Pedreguer, ), caragol ascarbatero ( G ata), carabater ( Dnia), carapato ( Xbia ), barbatxo ( Beneixama
): Helix aspera.

Avellanenc ( Xbia, Agres, ), caragol de vinya ( Theba pisana ): claisca prima i bandes fines de color
marr. Es menjava en ceba i tomaca, en salsa feta en cassoleta ( La V ila)
Vellarencs: menut i blanc, comestible / Vellarenc del foraet: no es mengen ( Dnia )
Caragolins ( Gata, Jess Pobre, Pedreguer, )
Xupalanderos ( Beneixama ). Els que fem en ceba-i-tomaca.

Xona pudenta, caragol judio ( Sphincterochila candidissima ), de claisca blanca i molla negra i amarga.
Xxona ( Pedreguer, Benissa)

BENEIXAMA:
Xupalanderos: xicotet; hortes. Els que fem en ceba-i-tomaca.
Barbatxos: grossos, negrosos, bavosos ( moros)
Blanquet / Judio: menut, blanquet, de banya negra, i la molla costa molt de traure.. Els posebn en Polla i
la fan fantstica.
Xona. Xona de Serra. Boquimolls o xones jvens.
Cixquera deis caragol; tamb closca.

1189
ALFAFARA:
Caragols moros, curaven les barrugues posant-li sal i traien mocs amb els quals suntaven les barrugues /
Caragols viudes / Xones / Pudentes / Avellinanquets, ratllaets, els que tenen un forat enmig no es mengen.

BELLREGUARD:
Xona. Moro. Avellanenc. Sordo. Caragol de barrina.
AVELLARENC. Es cria ms que res en la maijal. Li agrada molt pasturar per les tulles de les dacseres.
Tenen la molla resalt. Es gasten per a les bullides.
MORO
XXONA
BOQUIMOLL. Era quan un caragol no estava fet, i tenia la vora encara fluixa.

AGRES:
Xona de bancal o viuda; xona de serra. Caragols moros. Avellnenos.

XIXONA:
Xonetes / Caragols de serra / Cemeig / caragol barbatxo / Viudes / Caragol sapuc: es cria molt en els
mrgens, en les hortes.

BENIARRS:
Moro / Cristi / Aixona de monte / Aixona de lHorta de Gandia, ms xicoteta.
Caragolet tomaquero o avellanenc. Abans sarreplegaven molt per ais patos i les gallines.

Castell de la Ribera:
CARAGOL MORO / MORO ( Helix aspera )
CARAGOL CRISTI ( Ottalapunctata )
BAQUETA. Closca ratll.
XONETA. De muntanya. Closca blanquinosa i molla negra.
AVELLANENC ( Tebas )

La Vilamarxant
Caragol avellanenc
C. de pato. Rom, t un forat darrere.
Moro.
Bover. Gros, dhorta
Cristi. Dhorta.
Xoneta. En sal i cireretes ( nyoretes picants )
Baqueta. De sec, molla blanca, com la xoneta es fa per la paella.

LaJANA
Caragol negre; ms fose i ms gran que la xona.
Baqueta: blanc, de rambla. Petrolenc: com la xoneta. Marietes ( caragolins)

INSECTES:

Llangost ( Bellreguard,)
Tallacames ( Tavemes de La Valldigna, )
Llagosta / llagost ( El Castell de Guadalest)
Saltibarranc ( Silla)

Gallineta cega ( Bellregueard,)

Picatalons ( Cocentaina ): es fca dins les carxofes. T dos pinces com un carranc i s de la grandria
duna formiga ( Cocentaina)

Parotet ( Bellreguard, Xeresa, Quatretonda de la Val dAlbaida, Castell de la Ribera,)

Parot ( Potries, Vilallonga, Benigani, Albaida, Castell de la Ribera,)
Pare-cavallot ( Bellreguard)
Cavalla i cavalleta ( Potries)
Llangost ( Silla)

1190
Parotet, parotet, que t agarre del rabet ( o del culet)
La gran:
Mareta ( Xeresa)
Mare cavallera ( Quatretonda de la Val dAlbaida)
Cavallet (Parcent, Alcoceret de Planes, Canals, Castell de la Ribera, )
Cavallet de Sant Jaume ( Beniarrs )
Cavallet de serp ( Agres, Bocairent, )
Cavallet del dimoni ( Ontinyent)
Cavallet dauia ( Altea)
Cavallet de bassa o de squia
Bomba ( Bellreguard )
Bumberot ( Pego), per ais menuts i grans.
Llangosta ( Silla)

BORUMBT ( Pego): Liblula.

Cabot (Castell de la Ribera)
Julibeu / Juliveu / amb oberta ( Pedreguer )
Llagost per parotet ( Tavemes de la Val Digna )
Cabut per parot ( Tavemes de la Val Digna )
Pixav
Toreret, el ms menut, s blavet (Silla )

A la poqueta nit anaven a les squies a agarrar parots i mos feem collarets amb els caps ( A lboraia )

Teixidors sn els patinadors daigua.

Mantis religiosa:
Saltacampanes ( Oliva )
Saltabarrancs ( Quatretonda de la Val dAlbaida )
Campana ( Xeresa )
Tocacampanes ( Vilallonga, Pedreguer, Xal, Mura, Alcoceret de Planes, Agres, Alfafara, Beneixama,
Ontinyent, Albaida, ). Pareix que sigues un tocacampanes, diuen a Alfafara si alg est molt prim.
Revoltejador de campanes ( Benirrama, Benisiv, Benitaia, Beniarrs )
Revoltej acampanes ( Gata, Salem,)
Revoltacampanes ( Potries, Albaida,)
Voltacampanes ( Altea )
Quicocampanes ( Otos)
Tallanassos ( Parcent, Mura, )
Pregadus ( Castell de la Ribera )
Cirereta ( Silla )

TALLA-NASSOS / Tallanassos: insecte xicotet, negret, que t una forqueta, com una gambeta o una cosa
aixina ( Mura )

Centcames ( Albaida, Mura,) / Mare Centcames ( Parcent)

Alacr ( Bellreguard, El Castell de Guadalest)

Xixarra. s verda, canta fort i t damunt del llom com una manxa que es pot apretar ( Beniarrs)
Cigala. s parda, canta seguit quan fa calo i mor cantant. Sapega ais troncs ( Beniarrs)

Marfull ( Beniarrs ): un mosquit gran que fa picaes que nhi ha persona que li fea un bra$ o una cara
enorme.

Mosca dase ( Mura )

Taval o mosca grossa ( Mura)
Tav. Tvec ( Gandia) / Taval ( Mura)

GALLINETA CEGA ( Bellreguard, Carrcola, ) / GALLINETA del NOSTRE SENYOR / MARIETA

1191
ORTOL: cuc blavet i blanet, curt i no massa gros, que va rinxo trra, que es menja la soqueta i talla
meloneres i tomaqueres ( Piles )

ALEM de queradillera i barginera ( Piles, Bellreguard, )

MANGANELLA. Sho menja tot: cacaueres, caraleres... ( Piles)

CADELL: sort de cucaratxa que foneja o forada la carailla ( Piles )

CALLS ( PUes )

LLAMBRGOL ( Castell de la Ribera ). Per a pescar i menjar els tords ( Mura )

Noms de serps:

Quatretondeta de la val de Ceta:

Serp
Ascrn^.
Escupi: s curtet i molt blanet i t el cap gros. Si et pica no aplegues all a casa, es fa negra la sang
enseguida, et mata. Quan pica ja no nhi ha res a fer.
Sacre: t el morret girat.

Famorca:
ASCUPI. El ms verins que nhi ha de tot, a la mitja hora que tha picat, tha mort. Ms curt i ms
gros. No s gran, uns 50 cm., per s gros i enseguideta el prim, acaba molt primiu a la punteta del rabet.
T el cap com el puny, triangular per pa i ampie, i el nasset reviraet pac a dalt, una punta en el morro.
ESCURQ. Ms xicotet, tamb s verins. s venenoset per no s tan venens.
SACRE. Blanquins. No fiiig.

SACRE ( Elaphis scalaris ) ( Fageca )

ESCUPI ( Vibra) ( Fageca)

Benasau:
ESCURQ. T el rabo tallat, el cap esclafat com si fora un sarvatxo i el collet primet.
SACRE. s ms gran, primet i el cap poc red.
SPID. La ms forta. Damunt del mateix morret t una porreta o bonyet. Molt, molt quetet. Est ceg.
Eixe a lolor bota i pica i aix s mortal.

Beniarrs:
Verinoses: Totes tenen el cap esclafat, en rombo.
ASCURQ: Va al ruido, sarrua, bota i embistix. / SPID / SACRE.
No verinoses:
SERP NEGRA del TERRENO. s aleta
SERP VERDA. Platej per baix i llom tot verd. Sn falloques ( fluixes i gelades ). Es crien en granges i
ho amollen per a les guiles. En tres mesos es fan de dos metros.

Si el sacre veiera i l ascurg sentir

gent en el mn no n hi hauria.
Ja ho dia ma uelo ( Terrateig)

FARDATXO ( Beniaij, Benial, Xbia, Gata, Benissa, Calp, Xixona, Alcoi, Alfafara, Beneixama, La
Font de la Figuera, Sella, La Vila Joiosa, Alzira, nguera, Alfondeguilla, Sagunt, La Jana,).
Mas del Fardatxo, prop del paratge deis Canalons dAlcoi.

SARVATXO ( Benirrama, Mura, Orba, Calp, Bellreguard, Almoines, Palmera, Oliva, Foma, Potries,
Vilallonga, Benifl, Ador, Palma de Ganda, Rtova, Lloc Nou de Sant Jeroni, Xeresa, Gandia, Simat,
Tavemes de la Valldigna, Pego, Pedreguer, Setla, Verger, Pamis, Rfol dAlmnia, Orba, Benidoleig,

1192
Fleix, Alcal de la Jovada, Catamarruc, Benillup, Alcoleja, Jess Pobre, Calp, Trbena, La Nuria, El
Castell de Guadalest, Famorca, Fageca, Tollos, Benimassot, Benasau, Relleu, Planes, Alcoceret de Planes,
Llutxent, La Pobla del Duc, Salem, Otos, Palomar, Carrcola, Atzeneta, Albaida, Ontinyent, Cocentaina,
Agres, Manuel, Llosa de Ranes, Canals,);
SERVATXO ( Dnia, Benisiv, Benitaia, Mura, Famorca, Fageca, Ares del Bosc, Tavemes de la
Valldigna,)
SALVATXO ( Adzbia )
El servatxo si no et diuen res t un sabor com si fra peix ( Ares del Bosc )
La Penya del Sarvatxo dAgres, dalt la cova deis Bous, vora la cova deis Ciris o dAdri.

Sargantana ( Canals, La Jana)

Sagrantana ( Bellreguard, Potries, Pedreguer, Gata, La Pobla del Duc, Salem, Otos, Agres, Alfafara,
Palomar, Ontinyent, Castell de la Ribera,)
Sagrentana ( Beniarrs, )
Segrentana ( Bellreguard, Palmera, Benifl, Vilallonga, Mura, Foma, Benirrama, Xeresa, Benisiv,
Benitaia, Catamaruc, Llutxent, Fageca, El Castell de Guadalest,).
A les segrentanes els agrada la msica clssica ( Fageca)

Mamacabres ( Bellreguard, Potries, Vilallonga, Mura, Alfafara, ). T dos ratlles ( La Pobla del Duc )
Deixes ac nhi ha poques ( Alfafara )
Benirrama: Segrentana. / Segrentana cabrera. Ms gran. Marronenca. / Mama-cabres. Cap ampie com un
andreg. Taquetes negretes damunt del llom. A voltes pareix un sarvatxo xicotet.

Andrag ( Bellreguard, Pego, )

s Vandrag verins
un animal de la cabota partida
que p ica i no f a ferid a
i la que li p ica
no se li oblida
i demana andrag
la resta de la seua vida ( Pego )

Sapo ( Potries, Vilallonga, Oliva, Llutxent, Beniarrs, Famorca, Adzbia, Foma, Benirrama, Planes, )
Pandoc ( Xeresa)
Granoc ( Bellreguard,)
Renoc. El sapo quan s menut ( Llutxent, Beniarrs, Xeresa, Potries, )
Ranoc ( Vilallonga, Benirrama, )
Galipau ( Foma ): sapet menudet que es cria ms en el sec i canta molt.

Cullerot ( Bellreguard, Potries,)

Cabut ( Alcdia), culleret ( Barcelona)
Capgros ( Barcelona )

Llebra ( Bellreguard, Vilallonga, Palma de Gandia, Potries, Xeresa, Jess Pobre, Gata, Pedreguer, Mura,
Calp, Benirrama, La Jana,)
Liebre ( Famorca, El Castell de Guadalest, Alcoceret de Planes, Benimassot, Carrcola, Albaida, Agres,
Alfafara, Beneixama, Ontinyent, Llosa de Ranes, Castell de la Ribera, Carcaixent, Canals, ); aliebre (
Llosa de Ranes)
CATXAPET, cadell de conill o conillet ( Vilallonga, Benissiv,)
LLITX3G, esbart de conills o catxapets ( Vilallonga ); la cria de conill. i ara mira quina llitxig de
conills ha aparegut ( Bellreguard )

Gat cerval ( Pego, Gallinera, Alfafara, ). Gat mesquer ( Xbia )

Teix. El teix s molt sabut, sen fiiig per dins les andrones o desaigtles. s molt bo per a menjar, s ms
tendre que el porc jabal ( Agres )

1193
VOCABULARI de la MAR i del PERCADOR

Eri? de mar ( Benissa). Bogamar ( Xbia, com a Mallorca, Menorca i LAlguer). Olleta ( Calp, Altea,
La Vila Joiosa,)

COPINYA ( Pedreguer).
PETXELIDA ( Xbia); pitxilina ( Calp), xipilina ( Gata)
S i hagus menjat es PAGEL.LIDES CONXES ( o CONQUES ) qui vnen de la mar Sobirana e Jusana, es
pot llegir en la traducci de frare Anthoni Canals del Libre de Sneca de Providencia ( Quart captol; 30 )
Petxina ( Bellreguard)
Tellina ( )

TOLLINA ( Pedreguer )

CLTXINA
La ta Vicentica de Viciano contava el cas duna fadrna a qui se li va morir el nvio; la qual tots els dies
anava al cementer, sacostava a la tomba del nvio i sempotnava i fmalment es pixava; i a 1enterrador li
va cridar molt latenci, i un dia se li va acostar i li va preguntar perqu fea ali, i la fadrna li va
contestar: com que el meu nvio no va tindre temps de menjar-se la meua cltxina, he pensat que al
manco es bega el suquet.

MUSCLO per cltxina. MUSCLAIRE o barca-viver de musclos ( El Grau de Gandia )

Musclaire, criador de musclos. ( Grau de Gandia)

GALF ( El Grau de Gandia, Oliva, ) / MARROC a CALP ( dof )

MARRAIX ( Oliva )

BACALLAR ( Famorca, Trbena, )

ARMIT o FIGA ( El Grau de Gandia)

MOCA o medussa ( El Grau de Gandia)

ASCAR. Posar la cam en lham ( Ondara )

ASTROP: Corda per a estirar el bolitx ( Miramar)

BROMEJAR. En la pesca portar o atraure el peix cara tu llanfant a 1aigua les sobralles ( Calp)

CARN ( Calp). Molla, encevall.

DESHAMAR: llevar lham ( El Grau de Gandia)

ART. Srcia o xrcia menuda ( Miramar )

CADUFO ( El Grau de Gandia)

ENLLESTIR la SRCIA / ESTAR LLEST ( El Grau de Gandia )

XRCIA o SRCIA. Bolitx ( Miramar)

Mon pare era pescador, amo de barca.

1194
 BIBLIOGRAFIA

Abella, Ignacio. La magia de los rboles. Barcelona: Integral 1996.

Ackerknecht, E.H. Medicina y antropologa social. Estudios varios. Madrid:Akal
1985.
Aguilella Palas, A.& Carretero Cerver, J.L.& Crespo Villalba, M.B & Figuerola
Lamata, R & Mateo Sanz, G. Flora vascular rara, endmica o amenazada de
la Comunidad Valenciana. Valencia: Conselleria de Medi Ambient 1994.
- & Carretero Cerver, J. L. Flora y vegetacin nitrofilas del
Trmino municipal de la Ciudad de Valncia. Ajuntament de Valencia 1995
Albarracin Teuln, A. Homero y la medicina.Ma.dnd: Prensa Espaola 1970.
Alcanyis, Llus. Regiment preservatiu e curatiu de la pestilncia. Barcelona. Imprenta
Catalonia 1914
Alcover, Antoni Ma & Francesc de B. Mol. Diccionari catal-valenci-balear.
Palma de Mallorca: Mol 1968.
Almerich Iborra, Jos Manuel. Muntanyas de la Comunidad Valenciana: Caminos,
par ages i paisages abiertos al Mediterrneo. Carlet: Caja de ahorros y
prstamos de Carlet 1997
- Aitana. Rutas en bicicleta de muntanya por el patrimonio cultural y natural
de la Comunidad Valenciana. II. Valncia. Centre Excursionista de Valncia
1999
- Sierras Litorales. Rutas en bicicleta de muntanya por el patrimonio cultural
y natural de la Comunidad Valenciana. VIL Valncia. Centre Excursionista
de Valncia 2000
Alpera, Llus. Los nombres trecentistas de botnica valenciana en Francesc
Eiximenis. Valncia: Instituci Alfons el Magnnim 1968
Amades, Joan. Costumari Caala: El Curs de VAny. Barcelona. Salvat Ed. 1951
Anglada, Mara ngels. Les Germanes de Safo: Antologa de Poetes
Hel.lenstiques. Barcelona: Edicions de la Magrana 1997
Apol.lodor. Biblioteca de Relats Mitolgics. Barcelona. Edit. Irina S.L. 1990
Apol.loni de Rodes. El Viatge deis Argonautes. Madrid. Alianza editorial 1987
Arbois de Jubainville, H.D. El ciclo mitolgico irlands y la mitologa cltica.
Barcelona: Visin Libros Edicomunicacin 1986.
Amold, 'NeMy.Contribution a la connaissance ethnobotanique et medicnale de la
flore de Chypre. Tesi indita. Pars: Universitat Ren Descartes 1985.
Bach, Edward. La curacin por las flores. Madrid. Edaf 1982.
Bergua, Juan B. Mitologa universal. Madrid: Ibricas 1960.
Balaguer Perigell, E. et al. La medicina popular. En: Historia de la medicina
valenciana 3v., p. 197-208. Valncia: Vicent Garcia 1992.
Banyuls Prez, Baptista & Soler Man, Jaume X. El Paisatge Vegetal de Teulada (
La Marina Alta ). Teulada: Associaci Cultural Amics de Teulada i
Ajuntament de Teulada.
Barber i Valls, Antoni. Contribuci al coneixement florstic i fitogeogrfic del
litoral de la comarca de La Marina Alta ( Pas Valencia ). Ajuntament de
Benissa. Benissa 1999.
- & Guardiola i Mora, Ismael. L artesana de la llata a la Marina Alta. Un
exemple d aprofitament tradicional i equilibrat d un recurs natural: El
Margall. Fundaci Bancaixa 1995.

1195
 - & Guardiola i Mora, Ismael & Almenara, M. Nits i Peixos a les pesqueres de
cingle. Estudi etnogrfic i histdric de les persqueres de cingle de la Marina
Alta. Associaci Cultural Puig de La Llorenfa Pobl Nou de Benitaxell 1999
Barcel Torres, Carme. Toponimia arbica del Pas Valencia: Alqueries i castells.
Xtiva: Ajutament 1983.
Bailly J.C. & Guimard J.P. Ensayo sobre la experiencia alucingena. Barcelona:
Sagitario 1975
Bataller Caldern, Josep. Rondalles i acudits valencians. Gandia C.E.I.C. Alfons el
Vell 1997. Jocs Populars. Valncia. Del Bullent 1986
Bet i Belenguer, Emili. Camins d argent. Valncia: Consell Valencia de Cultura
1991.
Bolos, Oriol & Vigo, Josep. Flora deis Paisos Catalans. 4 volums. Barcelona:
Barcino 1994 - 2001
-& Vigo, Josep; Masalles, Ramn M.; Ninot, Josep M. Flora Manual deis
Paisos Catalans. Barcelona: Editorial Prtic 1993
Bonet i Galobart, Mara Angels. Etnobotnica de la Val del Tenes ( Valls
Oriental /Barcelona. Publicacions de PAbadia de Montserrat 1993
- Un Passeig per la Cultura Popular del Montseny. Records, tradicions,
remeis, coneixement del medi. Tarragona: Edicions El Mdol 2003
Cabrera Gonzlez, Ma Roser. Las caas y su aprovechamiento. Dins Historia de la
Provincia de Alicante. Tomo VII. Cultura popular e industrias tradicionales:
La caa. Murcia: Ediciones del Mediterrneo S.A. 1991.
Calero i Pic, Antoni. Las montaas de Alicante. Alcoi: El Teix 1977.
Calvo, Leandro.Hidrografa subterrnea. Conocimientos sobre los terrenos
para la investigacin de manantiales. Gandia: Luis Catal y Serra Impre
sor 1908.
Cap, Bemat. Costumari valencia. Coses de pobl. 2v. Valncia: Edicions del
Bullent 1992.
- Espigolantpe rostroll morisc. Valncia: Eliseu Climent Editor 1980.
Crdenas H., Martn. Manual de plantas econmicas de Bolivia. Cochabamba. Los
Amigos del Libro 1989
Carreras i Candi, Francisco. Geografa general del Reino de Valencia. Barcelona:
amb Alberto Martn & Figueras Pacheco, F., Martnez Aloy, J., Muga, E.
Catul, Gai Valeri. Carmina. Poesies. Traducci de Josep Vergs i Antoni Seva.
Barcelona: Fundaci Bemat Metge 1990; Poemes. Traducci dAntoni Seva.
Barcelona: Quadems Crema, S.A 1999; Poesas.Traducci de Miquel D 0 I9 .
Madrid: C.S.I.C. 1990;
Cavanilles, Antonio Joseph. Observaciones sobre la historia natural, geografa,
agricultura, poblacin y frutos del Reino de Valencia. Madrid: Imprenta Real
1795 i 1797. 2aed. Zaragoza: CSIC 1959. 3aed.Valncia: Grficas Soler 1972
(facsmil de la Ia, reeditat en anys succesius
Cebrin Moreno, Rafael. Montaas Valencianas I. Valncia 1991.
- Montaas valencianas TV. Comarcas alicantinas. Valncia: Centre
excursionista de Valncia 1994.
-Montaas valencianas V. Comarcas alicantinas. Valncia: Centre
excursionista 1986.
Charbonneau-Lassay, Louis. El Bestiario de Cristo: El Simbolismo animal en la
Antigedad y la Edad Media. Barcelona: Jos J. de Olaeta 1997.

1196
 Cirlot, Juan Eduardo. Diccionario de smbolos. Barcelona: Labor 1985. / Madrid:
Ediciones Siruela 1997
Climent i Giner, Daniel. Les nostres plantes. Ia ed. Alacant: Instituto Juan Gil
Albert 1985; 2a ed. Alacant: Aguaclara 1992.
- Els noms populars de les plantes al migjom valencia. ( indit ). Alacant:
Institut Juan Gil Albert 1990.
- Els noms populars de les plantes a la comarca de VAlacant. ( Quadems de
Migjom 1. Revista dEstudis Comarcis del Sud del Pas Valencia ) Alacant:
Associaci Cvica per la normalitzaci del valencia 1993
- Aproximado a la fitonmia popular del Baix Segura. ( Quadems de Migjom
2. Revista dEstudis Comarcis del Sud del Pas Valencia ) Alacant:
Associaci Cvica per la normalitzaci del valencia 1995
- La Recerca de Regularitats en la Natura. Alacant: Aguaclara 1996
- En qu mundo vives ? Biologa y Geologa. Alacant: Aguaclara 1999
& Caries Martn: Les formacions vegetis de la Ciutat d Alacant. Alacant:
Patronat Municipal del V Centenari de la Ciutat dAlacant 1990
- & Soler Soriano, Jaume. Des del Cant d El Mercantil La Vila Joiosa 1995
- & Solanas i Ferrndiz, Josep Llus & Pont i Solbes, Anna: Aproximado a
Vetnobotnica de Callosa d En Sarri i de les Valls de Guadalest i de Trbena i
Bolulla. Alacant 2000
- & Solanas i Ferrndiz, Josep Llus: Botnica i botnics al migjom valenci
i Etnobotnica i divulgado, dins de la revista destudis comarcis del sud del
Pas Valenci Quadern de Migjom nm. 4, dedicat a la ciencia del sud
valenci. Alacant: Associaci Cvica per la normalitzaci del valenci 2002

Colinas, Antonio. La llamada de los rboles. Barcelona: Elfos 1988.

Colmeiro, M. La botnica y los botnicos de la pennsula Hispano- Lusitana. Madrid
1858.
Columela, Lucio Junio Moderato. Los doce libros de Agricultura. Editorial Iberia.
Barcelona 1959
Condamine, Charles de la. Viaje a la Amrica Meridional. Madrid: Espasa Calpe 1999
Conca Ferrs, Antoni. Plantes medicinis de la Val d Albaida. Ontinyent:
Caixa dEstalvis dOntinyent 1996.
-& Garda Alonso, Femando. Estudi Botnic de la Val d A lbaida ( zona
occidental). Ontinyent: Excm. Ajuntament dOntinyent 1994.
-& Mahiques Santandreu, Rafael; Garda Alonso, Femando; Aparici Izquierdo,
Ricardo. Bolets de la val d Albaida. Ontinyent: Caixa dEstalvis dOntinyent
1996
Conrad, Joseph. En el cor de les tenebres. Barcelona: Edicions 62 s.a. 1998
Colomina i Castanyer, Jordi. Quadems de Migjom I: Enigmstica Popular
Valenciana: Endevinalles Erdtiques i escatolgiques de les ierres valencianes
del Migjorn. Alacant: Associaci Cvica per la Normalitzaci del Valenci
1993
Coromines i Vigneaux, Joan. Diccionari etimolgic i complementad de la llengua
catalana. Barcelona: Curial 1986.
Costa, Manuel. Estado actual de la flora y fauna marinas en el litoral de la
Comunidad Valenciana. Castell de la Plana: Ajuntament de Castell de
la Plana.
-La vegetacin en el Pais Valenci. Valencia: Universitat de Valncia 1986.

1197
 - La Vegetacin y el Paisage en las Tierras Valencianas. Madrid: Rueda 1999
Introduccin del libro: Las hierbas. Herboristera
valenciana. V alncia: Vicent Garca 1982.
-& Peris, J.B. Datos sobre algunas plantas medicinales valencianas. Valencia:
Universitat de Valencia 1982.
- & Peris, J.B. & Stbing, G. La vegetado del Pas Valencia. Valencia: Acci
Cultural del P.V. 1984.
Crespo de Garbisu, Elvira. Plantas venenosas tiles. Bilbao: Gran Enciclopedia Vasca
1978.
Crollius, Oswaldus. Tratado de las signaturas. Barcelona: Obelisco 1982.
Cruz Orozco, Jorge & Segura i Mart, Josep Mara. El Comercio de la Nieve: La red
de pozos de nieve en las tierras valencianas. Valencia: Generalitat Valenciana
1996
Cucarella, Toni. Quina lenta agona, la deis ametlers perduts. Valencia: Eliseu Climent,
editor 2003
- El Lledoner de l Home Mor. Alzira: Bromera - Columna 1996
- Els Camps deis Venguts. Barcelona: Columna 2002
& Martnez, Josep V., Asensi, Manuel, Vidal, Ral, Ferrero, Xavier, i daltres.
Conte Contat: Rondalles populars de la Costera. Xtiva: Associaci dAmics de
la Costera 1999
Culpeper, Nicholas. Complete Herbal. London: W. Foulsham & C o ., Ltd.
Dant Alighieri. La Commedia. Barcelona: Edicions 62 1986. Amoldo Mondadori
editore 1954. - Barcelona: Editorial xito, S.A. 1951
Darder i Pericas, B. Estudio geolgico del sur de la provincia de Valencia y norte de
la de Alicante. Madrid: Boletn del Instituto Geolgico Minero de Espaa, V.
LVII, 1945.
Delaveau, P. Plantes agressives etpoisons vgtaux. Horizons de France. Pars 1974.
Desclot, Miquel. Per tot coix les herbes. Barcelona: Proa 1995.
Dioscrides Anazarbeo, Pedacio .Acerca de la Materia Medica y de los venenos
mortferos: traducido de lengua griega, en la vulgar castellana y ilustrado
con claras y substanciales Annotaciones y con las figuras de innmeras
plantas exquisitas y raras por el Doctor Andrs de Laguna. Salamanca:
Mathias Gast. 1570.
Domnguez i Barbera, Mart. L Ullal. Valencia: Tres i Quatre 1986.
- Els Horts.
Domnguez i Romero, Mart. Peiximinuti. Valencia: Tres i Quatre 1993
- Les Confidncies del comte de Buffon. Valencia: Tres i Quatre 1997
- Bestiari Valencia: Tres i Quatre 2000
Dubler, Csar E. La Materia Mdica de Dioscrides. Barcelona 1955.
Dupr, Michle; Gisbert, Josep; Bohigues Vila, J.; Stbing, G. i Peris,J.B.: Parque
Natural del Montg, estudio multidisciplinar. Agencia del Medi Ambient,
Valencia, 1990
Eliade, Mircea. El chamanismo y las tcnicas arcaicas del xtasis. Mxico: Fondo de
Cultura Econmica 1976.
-Herreros y alquimistas. Madrid: Alianza Editorial 1993.
- Imgenes y smbolos. Madrid: Taurus 1979.
- Lo sagrado y lo profano. Barcelona: Labor 1981.
- El vuelo mgico. Madrid: Ediciones Siruela, S. A. 1995

1198
Escolano, Gaspar J. Dcadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad
y Reino de Valencia. Valencia: Universitat de Valencia 1972.
Faritcgla, Josep M. El bolet i la gnesi de les cultures. Gnoms i follets: mbits
culturis forjats per VAmanita muscaria. Barcelona: Alta Fulla 1985
Fernndez, Margarita & Nieto, A. Plantas Medicinales. Pamplona: Universidad de
Navarra 1982
Ferri Chulio, Andrs de Sales. Iconografa Mariana Valentina. Valencia 1986
Folch i Guillm, Ramn. La vegetado deis Paisos Catalans. Barcelona: Ketres 1981.
Font Quer, Pius. Plantas medicinales. Barcelona. Labor 1973.
- Diccionario de botnica. Barcelona: Labor 1973.
- Botnica pintoresca. Barcelona: Sopea 1960.
- & Oriol de Bolos. Iniciado a la botnica. Barcelona. Fontalba 1979.
- & Gonzlez Fragoso, Romualdo & Luisier, Alfonso. Historia natural:
Vida de los animales, de las plantas y de la tierra. Tomo II. Botnica.
Barcelona: Instituto Gallach 1926.
- & et al. Medicamenta. Guia terica prctica para farmacuticos y m
dicos. 3v. Barcelona: Labor 1962.
Frazer, James George. La rama dorada. Madrid. Fondo de Cultura Econmica 1981.
Fresquet i Febrer J.L. & Tronchoni, J.A. & Ferrer, Felip & Bordallo, A. Salut,
malaltia i teraputica popular ais municipis riberencs de 1'Albufera.
Catarroja: Ajuntament Catarroja 1994.
- & Aguirre Marco, Carla P.&Bguena Cervellera, Ma Jos& Lpez
Terrada, MaLuz&Tronchoni, J.A. Salud, enfermedad y teraputica
popular en la Ribera Alta. Cuadernos valencianos de Historia de la
Medicina y de la Ciencia XLVII .Valencia: Instituto de Estudios Docu
mentales e Histricos sobre Ciencia.Universitat de Valencia 1995.
- Guia para la realizacin de trabajos de Folkmedicina y otros sistemas
mdicos. Cuadernos valencianos de Historia de la medicina y de la Ciencia
XLV.Valencia: Instituto de Estudios Documentales e Histricos sobre Ciencia.
Universitat de Valencia 1994.
Furst, Peter TAlucingenos y cultura. Mxico: Fondo de Cultura Econmica 1980.
Gascn, Francesc & Cams, Paco. Rondalles de la val d A lbaida i VAlcoi.
Ajuntament dOntinyent: Ontinyent 1999
Garca Ballester, Llus & Blasco, Rosa & Labarta, Ana. Los Moriscos y la Medicina.
Un captulo de la Medicina y la Ciencia marginadas en la Espaa del siglo
XVI. Barcelona: Editorial Labor 1984
- La Medicina a la Valencia Medieval. Valncia. Alfons el Magnnim 1988
Garca i Rossell, Josepa; Beltran i Calvo, Vicent. El parlar de Pedreguer.
Ajuntament de Pedreguer i Institu dEstudis Comarcis de La Marina Alta.
Pedreguer 1994.
Garriga i Vilaresau, Carme. Les nostres llegendes. Barcelona: Juan Granica 1984
Gil, Luis. El individuo y su marco social: Los mdicos. En: Introduccin a Homero.
Madrid: Guadarrama 1963.
-La medicina popular en el mundo clsico. Madrid: Guadarrama 1969.
Giner i Parodi, Encamado. A la Vora de la Mar. Alacant: Exc. Ajuntament del
Campello 1990.
Gonzlez i Caturla, Joaquim. Rondalles de VAlacant: Contes populars. Alacant:
Institut Juan Gil-Albertl985
- Rondalles del Baix Vinalop. Alacant: Aguaclara 1998

1199
 -Un llimoner, dins el recull Els Colors de la Solitud. Alzira. Bromera 1995
Gonzlez-Tejero Garca, M. Reyes. Investigaciones etnobotnicas en la provincia de
Granada. Tesi doctoral (indita). Granada: Universidad de Granada 1989.
Graves, Robert. La diosa blanca. Madrid. Alianza 1983.
- Dus i herois grecs. Barcelona: Empries 1988.
- Los mitos griegos. Madrid: Alianza 1985.
- Los dos nacimientos de Dionisio y otros ensayos. Barcelona: Seix Barral 1984
- La comida de los centauros y otros ensayos. Madrid: Alianza 1994
- & Patai, Raphael. Los mitos hebreos. Madrid: Alianza 1986.
Gregori, Joan J., Cuc, Josepa. Bosc i muntanya, industria tradicional, comerq i
servis. Temes dEtnografia Valenciana ID. Valencia: Instituci Alfons el
Magnnim 1985.
Griny i Garriga, David. Remeis casolans. Barcelona: Editorial Milla 1976
Gubematis, Angelo de. Mitologa de las Plantas. Leyendas del reino vegetal. Botnica
general. Palma de Mallorca: Jos J. de Olaeta, Editor 2002
Hamer, Michael J. & Naranjo, Claudio & alt. Alucingenos y chamanismo. Madrid:
Labor 1976
Hesode. Obras y Fragmentos: Teogonia -Trabajos y Das- Escudo-Fragmentos-
Certamen.Msiii: Editorial Gredos 1990
Hofinan, Albert & Gordon Wasson, R. & Ruck, Cari A.P. El camino a Eleusis: una
solucin al enigma de los misterios. Mxico: Fondo de Cultura Econmica
1980.
- & Schultes, Richard Evans. Plantas de los Dioses. Orgenes del uso de los
alucingenos. Mxico: Fondo de Cultura Econmica 1989.
Holden, Edith. La joia de viure la natura. Barcelona. Blume 1984.
Homer. L Odissea. Traducci de Caries Riba. Barcelona. Alpha 1953.
- La Ilada. Barcelona: Alpha 1978. Barcelona: Proa 1997
Ivars Cervera, Joan. Els noms de lloc i de persona de Dnia. Institut destudis
comarcis, Institu de Cultura Juan Gil-Albert , Ajuntament de Dnia. La
Marina Alta 1995
Iwu, Maurice M. Handbook o f African Medicinal Plants. United States: CRC Press
1993
Jung, Cari Gustav. El hombre y sus smbolos. Barcelona: Caralt 1976.
- Smbolos de transformacin. Barcelona: Paids 1982
Lan Entralgo, P. Historia Universal de la Medicina. Barcelona: Salvat 1972.
Lamb, Frank Bruce. Un brujo del Alto Amazonas. La historia de Manuel Crdoba-
Rios. Palma de Mallorca: Olaeta, Editor 1998
- Rio Tigre y ms all. La medicina de la selva del Amazonas de Manuel
Crdoba. Palma de Mallorca: Olaeta, Editor 2002
Le Floch, Edouard. Contribution a une etude ethnobotanique de la flore tunisienne.
Tunssia: Ministeri de lensenya^a superior i de la recerca cientfica 1983.
Leroi - Gourhan, Andr: Smbolos, artes y creencias de la Prehistoria. Madrid. Istmo
1984
Llabrs Ripoll, Mara Rosa. Poemes Lrics de la Grecia Antiga. Barcelona: Edicions
de la Magrana 1998
Llopart, M. Dolors. El Rebost. Adobs, conserves, confitures i licors. Barcelona: Alta
Fulla 1983.
Llorens, Alfons. La festa del xop, un poema a la fecunditat. Vila de Planes: Revista de
Festes 1995.

1200
Llull, Ramn. Libre de Meravelles. Barcelona. Editorial Barcino 1932
London, Jack. The cali o f the wild - La crida del bosc. ( Trad. Antoni Rovira Virgili.
1938 ) Barcelona: Edicions de la Magrana 1980
Lonnelle Aikman: Nature s Healing Arts: From Folk Medicine to Moderns Drugs.
Washington, D.C. The National Geographic Society 1977
Lpez Gonzlez, Gins. La guia de Lncafo de los rboles y arbustos de la Pennsula
Ibrica. Madrid. Incafo 1993.
Lpez Piero, J.M. Historia de la medicina. Madrid: Historia-16 1990.
- Diccionario histrico de la ciencia moderna en Espaa. Barcelona: Pennsula
1983.
- Clsicos Mdicos Valencianos del siglo XVI. Valencia: Generalitat
Valenciana 1999
- Medicina, Historia, Sociedad. Barcelona: Ediciones Ariel 1969
- & Costa Talens, M. & Sendra Mochol, C. & Lpez Terrada, Ma Jos & Catal
Gorgues, J. & Jerez Moliner, F. Las plantas del mundo en la historia. Valencia:
Fundado Bancaixa 1996.
- & Navarro Brotons, V. Historia de la Ciencia del Pas Valencia. Valencia:
Edicions Alfons el Magnnim 1995.
Lovelock, J.E. Gaia: Una nueva visin de la vida sobre la Tierra. Barcelona: Orbis
1985.
Madoz, Pascual. Diccionario Geogrfico Estadstico Histrico de Alicante,
Valencia, Castelln y Murcia. Valencia : Diputado de Valncia. Instituci
Alfons el Magnnim 1982.
Manent, Mara. Poesa anglesa i nord-americana. Barcelona: Alpha 1955.
- Poemes de John Keats. Barcelona: Empries 1985.
Mansanet, Caries. La Font Roja. Alcoi: Ajuntament dAlcoi 1982.
Mart Gadea & Cebrian Me9 quita, Llus. Tipos, modismes y coses rares y curioses de
la trra del g. Valncia: Lpez i cia 1906
Mart i Oliver, Bemat. El naixement de Tagricultura en el Pas Valencia.
Valncia: Universitat de Valncia 1983.
Martnez i Martnez, Francesc. Folklore Valencia. Altea: Aitana Editorial 1998
Mascarell i Gosp, Josep. Amics de muntanya: excursionisme i plantes
medicinis. Valncia: Sicnia 1961.
- La val de la Safor. Valncia 1977.
Masclans, Francesc. Els noms de les plantes ais Pasos Catalans. Granollers:
Montblanc-Martin 1981.
Mateo Sanz, Gonzalo & Crespo Villalba, Manuel Benito. Claves para la
flora valenciana. Valncia: Del Snia al Segura 1990.
- Manual para la determinacin de la flora valenciana. 2a y 3a edicin,
corregides y ampliadas. Valncia - Buijassot: Moliner-40 2001 / 2003
Mateu Bells, Joan F. & Lpez Piero, J.M. Introducci : Cavanilles i l'ofici
Ll'lustrat de viatjar. i Prleg: Pervivncia i actualitzaci d'un clssic
cientflc: Les "Observacions " de Cavanilles. En: Les Observacions de
Cavanilles- Dos cents anys desprs. Valncia: Bancaixa 1995.
Mendoza, Carlos. La leyenda de las plantas. Barcelona: Alta Fulla 1993.
Messgu, Maurice. Mi herbario de salut. Barcelona: Plaza & Jans, S.A 1975
Mir, Gabriel. Aos y leguas. Barcelona: Salvat 1982.
Monjo i Pasqual, Eugeni Adolf. Saba Vella. Pedreguer: Institut dEstudis Comarcis
de la Marina Alta 1994

1201
Morales y Marn, Jos Luis. Diccionario de iconologa y simbologa. Ma
drid: Taurus.
Morant, Ricard & Pearroya, Miquel. Llenguatge i Cultura - per a una ecologa
lingistica. Valncia: Universitat de Valncia 1995
Mulet Pascual, Luis. Estudio etnobotnico de la Provincia de Castelln.
Castelln: Diputacin de Castelln 1991.
- Flora txica de la Comunidad Valenciana. Castelln: Diputacin de
Castelln 1997
Nebot i Cerda, Josep R. Mariola: Sendes de Nevaters. Valncia. Tndem 1999
- & Torr, J. & Mansanet, Caries Mara & Martnez, A. L A lcoi i el
Comtat. Guia natural, histrica i cultural. Alcoi: Joieria i Rellotgeria Nebot
1993.
Oltra i Benavent, Josep E. & Benavent i Moscard Vicent S. Fer Herbes a
Quatretonda. Quatretonda: Col.lectiu Cultural Dorresment 1998
Ott, Jonathan. Pharmacotheon. Drogas entegenas, sus fuentes vegetales y su his
toria. Los Libros de la Liebre de Mayo S.L. Barcelona 1996
Ovidi Nas, P. Les Metamorfosis. Barcelona: La Magrana 1994; Barcelona: Quadems
Crema 1996. Metamorfosis. Madrid: C.S.I.C. Trad. Antonio Ruiz de Elvira
1992.
Pahlow, M. El gran libro de las plantas medicinales. Len: Editorial Everest 1982.
Palau i Ferrer, Pere C. Les plantes medicinis baleriques. Ciutat de Palma.
1981.
Pars, R.R. & Moyse, H. Prcis de Matire Medcale. Pars: Masson 1976.
Pardo Garda, Lus. Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora
regional. Anales del Centro de Cultura Valenciana, 1930
Pascual R o s , Antonia M8. La farmacia valenciana del S. X V i el Mcer. Tesi
de licenciatura (indita). Universitat de Valncia.
Pellicer i Bataller, Joan. Herbari breu de la Safar. Gandia: Universitat Popu
lardeG andia 1991.
- Castells de la Safar. Gandia: C.E.I.C. Alfons el Vell 1986.
- Lluors de Gaia. Paisatge, flora i fauna de la Safar. Gandia: Ajuntament
de Gandia 1989.
- Bellreguard, verd esguard. Bellreguard: Ajuntament de Bellreguard 1994.
- Herbes medicinis al Pas Valencia. En revista Canelobre n ll. Alacant:
Instituto de Estudios Juan Gil Albert. 1988.
- Meravelles de Dinia. Camins, paratges i paisatges de les comarques
centris valencianes. Gandia: CEIC Alfons el Vell 1995.
- De la Mariola a la Mar: Viatge pe riu Serpis. Bellreguard: CoHectiu de
Mestres de la Safor 1997.
- Ullals de Vida:Les Zones Humides al Pas Valencia. Text: Diversos autors.
Il.lustracions: Diversos autors. Edita: Gerncia de Medi Ambient de
TAjuntament dAlcoi i Caixa dEstalvis del Mediterrani 1999
-Flora pintoresca del Pas Valencia. Volum I. Valncia. Tndem Edicions
1999
- Cuina Rural Silvestre. Recerques etnobotniques al Pas Valencia. Contribuci
a la flora mengvola i culinaria del territori dinic.Quadems del Palau 1.
Cincia i comunicaciones imatges de la cincia: Caries Corts Orts Editor.
Universitat dAlacant, Secretariat de les Seus Universitries i Cursos especiis /
Ajuntament de Cocentaina, 1999

1202
 - Costumari Botnic de les Comarques Centris. Vol. I ,V ol II i Vol.III. Picanya.
Bullent 2000 i 2004
Pelt, Jean Marie. La medicine par les plantes. Pars: Fayard 1981.
-Las plantas medicinales florecen de nuevo. Correo de la Unesco, 8-13.
-Lesplantes et la sant. Prospective et sant, 18:87-91
- Drogues et plantes magiques. Pars 1971
Prez de Barradas, Jos. Plantas mgicas americanas. Madrid: C.S.I.C. 1957.
Prez de Paz, Pedro L. & Medina Medina, Inmaculada. Catlogo de las plantas
medicinales de la flora canaria: Aplicaciones populares. 1989
- & Consuelo E. Hernndez Padrn. Plantas Medicinales o tiles en la flora
Canaria: Aplicaciones populares. La Laguna. Francisco Lemus editor 1999
Peris, Juan Bautista. Fitoterapia y medicina popular valenciana. Valencia: U.T.E.F.
informa n10.
- & Stbing, Gerardo. Les Plantes medicinis deis Ports i el Maestrat. Buijassot:
Fundado Mediambiental 1997
Perucho, Joan. Botnica Oculta. Barcelona: Edicions Destino 1980
Piera i Olives, Joan. Quadern de Camp: Ruta Botnica del riu Algar. Altea:
Ajuntament dAltea 1989
Pa, Josep. El Quadern Gris. Un dietari. Barcelona: Ediciones Destino 1969.
- Les Hores. Obra Completa. Vol. XX: Ediciones Destino 1971
Plato . El Banquet i Fedre. Barcelona: Edicions 62 1997
Plinio Segundo, Cayo. Historia Natural. Trasladada y anotada por el Doctor Francisco
Hernndez y por Jernimo de Huerta. Madrid: Universidad Nacional Autnoma
de Mxico - Visor Libros 1999
Pons, Josep Sebasti. L Ocell Tranquil. Narrado autobiogrfica. Barcelona: Editorial
Barcino 1977
- Poesa completa. Barcelona: Columna 1988

Pons i Moncho, Francisco. Trapig. La produccin de azcar en la Safor (siglos XIV-

XVII). Prlogo Antonio Mestre. Gandia: Publicaciones del Instituto Duque Real
Alfonso el Viejo 1979.
- Camins romans a la Safor. En Revista de Gandia 1977. pg. 49-52.
Ray i Ferrer, Miquel. Aucellari o llibre deis aucells.Palma de Mallorca: Olaeta
1985.
Rigual Magalln, Abelardo. Flora y vegetacin de la provincia de
Alicante. Alacant: Instituto Juan Gil Albert 1984.
Ronsero i Ventura Enre. Penyagolosa: Paisatges del sostre d un Pas. Valncia:
Tndem 1999
Rossell i Verger, Vicent M. El litoral valenci (I). El medi flsic i l hum.
Valncia: LEstel 1969.
-& Boira i Maiques, J.V. Geografa del Pas Valenci. Valncia: Edic. Alfons
el Magnnim 1995
- & Jeroni Banyuls. Esbs geogrfle de La Safor. Gandia: CEIC Alfons
el Vell 1986.
Rovira i Virgili, Antoni. Teatre de la Natura. Barcelona: Labor 1979.
Sagarra, Josep Mara de. Els Ocells Amics. Barcelona: Editorial Juventud 1978
Salvador, Caries. Les Festes de Benassal. Barcelona: Editorial Barcino 1952
Snchez-Cutillas, Carmelina. Materia de Bretanya. Valncia: Eliseu Climent Editor
1976

1203
Snchis Guamer, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns deis altres. Valncia:
Eliseu Climent Editor 1982.
Sendra Bauls, Femando. El conreu de Varrs a Pego: Estudi etnogrflc. Alacant:
Institut de Cultura Juan Gil Albert & Ajuntament de Pego 1990
Sendra Sastre, Andreu. Aportado al coneixement de la Ictiofauna de la Marjal de
Pego- Oliva. Alacant 1988.
Shakespeare, William. Un somni de nit de Sant Joan. Barcelona: Institu de Teatre
1979.
- Hmlet. Barcelona: Editorial Selecta 1964.
Snlekeunnenn ( Oh, du Sin, rep el meu prec ), Vexordsta. La Epopeya de
Gilgamesh, el gran hombre que no quera morir. Edicin de Jean Bottro (
Gallimard, 1992 ), traduccin del francs de Pedro Lpez Baija de Quiroga.
Madrid: Ediciones Akal 1998
Soler i Camicer, Josep. Rutes Valendanes (II). Valncia: Eliseu Climent 1986.
Sria, Enre. Mediana Popular a la Safor en Ullal-Revista dHistria i Cultura.
Gandia: 1985
Teofrasto. Historia de las plantas. Madrid: Gredos 1988.
Terradell, Miquel & Sanchis Guamer, Manuel. Histria del Pas Valend.
Prleg de J.E. Martnez Ferrando. Barcelona: Edicions 62 1965.
Tompkins, Peter. La vida secreta de las plantas. Mxico: Diana
Torga, Miguel. Canto Libre del Orfeo Rebelde. Barcelona: Edhasa 1998
Tortosa i Pastor, Paco; Mira, David; Olivares, Joan; Oltra i Benavent, Josep Enre;
Conca i Ferrs, Toni; Montoliu, Violeta; Gmez, Sergi; Sais, Santi; Francs,
Miquel; Bordera, Toms F.; Soler, Abel & daltres. La Comarca de la Val
d Albaida: Paisatges, Cultura i Medi Ambient. Mancomunitat de Municipis de
la Val dAlbaida 2000
Urios Moliner, V. & Donat, Pilar & Vials, M.J. La marjal de Pego - Oliva.
Pedreguer: Institut dEstudis Comarcis de la Marina Alta 1993.
Valles Xirau, Joan & Blanch Verges, Csar & Bonet M. ngels & Agelet i Subi-
rada, Antoni & Llopart M. Dolors, etc. Seminaris d'estudis universitaris 8.
Seminari d Etnobotanica. Laboratori de Botnica, Fac, de Farmcia, U.B.
Barcelona 1993
Valor i Vives, Enre. Obra literaria completa: Rondalles valendanes. Volums I i II.
Edit. Gorg. Valncia 1975 i 1976
-L ambici d Aleix. Valncia.TndemEd.1995
-La idea de Vemigrant. Valncia.Tndem Ed.1998
-Sense la trra promesa. Valncia. Tndem Ed.1991
-Temps de batuda. Valncia. Tndem Ed. 1991
-Un fonamentalista del Vinalop, i altres contarelles. Valncia. Tndem
Ed.1996
Verdaguer, Jacint. Canig. Llegenda pirenaica del temps de la reconquesta. Edici de
Narcs Garolera. Quadems Crema. Barcelona 1997
Verd, Jordi Ral & Sells i Juan, Salvador. Bicicleta de muntanya, serra amunt,
serra avallpels voltants d Alcoi. Alcoi: Grfiques Ciudad 1992.
Vemia, P. La farmacopea valenciana. Burriana. Castelln 1981.
Viciana, Martin de. Crnica de la nclita y coronada Ciudad de Valencia. Edici a
cura de S. Garcia Martnez. 5v. Valncia: Departament dHistria
Modema.Universitat de Valncia 1972.

1204
Villar Prez, Luis & Palacin Latorre, Jos Mara & Calvo Eito, Constancio &
et al. Plantas medicinales del Pirineo Aragons y demas tierras oscenses.
Zaragoza: Excma. Diputacin Provincial de Huesca. Instituto Pirineaico
de Ecologa (C.S.I.C.)1987.
Virgili Mar, P. Gedrgiques. Barcelona: Fundado Bemat Metge 1956.
- Bucliques. Barcelona. Fundaci Bemat Metge 1956.
- L Eneida. Barcelona. Alpha 1958
Vilanova, Amau. Obres Catalanes: Escrits Medies. Barcelona. Editorial Barcino 1947
Villaplana i Snxis, Nria. La Salpassa a La Safor. Ullal-2. Revista dHistria i
Cultura. Ajuntament de Gandia 1982
Villaplana, Jess. & Ferrair, J.M. & Mascarell, J.V. & Romaguera, F. &
Sastre, F. & Cabanilles, J.J. El Rac del Duc a Peu, un itinerari de la
natura: El riu Serpis de Vilallonga a L Orxa. Valncia: Generalitat
Valenciana 1991.
- Ferrair, J.M. & Romaguera, F. Entre Senill i Borr (Itinerari didctic des
de les Marjals a les Dunes). Gandia: Ceic Alfons el Vell 1992.
- & Ferrair, J.M. & Romaguera, F. Un passeig per la natura urbana a
Gandia. Oliva: Colomar Editors; Gandia: CEIC Alfons el Vell; Ajuntament de
Gandia 1996.
Von Bingen, Hildegardis. Hierbas divinas. Recopilacin de Ellen Briendl. Girona:
Tikal 1997.
V.V.A.A. La Biblia. Abadia de Montserrat. Andorra: Editorial Casal i Val 1975 /
Associaci Bblica de Catalunya. Barcelona: Editorial Claret 1994.
V.V.A.A.. Flora ibrica: Plantas vasculares de la Pennsula ibrica e Islas Baleares.
Madrid. C.S.I.C. & Real Jardn Botnico 1986.
V.V. A.A. Histria Natural deis Paisos Catalans. Barcelona: Enciclopedia Catalana
1986.
V.V. A.A .Guia de la Naturaleza de la Comunidad Valenciana. Valncia: Instituci
Alfons el Magnnim. Diputado de Valncia 1988.

Wasson, Robert Gordon & Ruck, Cari A. P. & Kramrishch, Stella & Ott, Jonathan.
La bsqueda de Persfone: los entegenosy los orgenes de la religin. Mxico:
Fondo de Cultura Econmica 1992
Zoila, Carlos; Argueta Villamar, Arturo & colaboradores. Biblioteca de la medicina
tradicional mexicana: Diccionario enciclopdico de la MTM. La medicina tradicional
de los pueblos indgenas de Mxico. Atlas de la plantas de la MTM. Flora medicinal
indgena de Mxico. Mxico, D.F: Instituto Nacional Indigenista 1994.

1205
1206