2n de Batxillerat.

HISTRIA DE LA MSICA

TEMA 7. LA MSICA DEL SEGLE XX

7.1. INTRODUCCI.
El segle XX s un segle de canvis, provocats pels esdeveniments poltics,
socials, econmics i culturals. Aquests canvis, ms que mai, succeeixen a una velocitat
vertiginosa. La societat viu en crisi constant, i, com seria desperar, els artistes
reflecteixen tot plegat en les seves obres.

Si hem de parlar duna caracterstica comuna a tota la msica del segle XX s

exactament la de la diversitat musical: en el segle XX, des de bon principi, conviuen
diferents estils i, continuant amb aquella caracterstica tan romntica de lindividualisme
artstic, els diferents msics intenten de trobar un llenguatge nic i individual, la qual
cosa sembla que els comena a allunyar del gust del pblic. En aquest moment, molts
msics creuen que sha deducar el pblic, que sha quedat massa encarcarat i que
noms accepta un llenguatge musical massa convencional, massa del passat (msica
tonal). Per aconseguir-ho, molts dels compositors deixen de respectar el gust musical
generalitzat i utilitzen la provocaci i lescndol per fer reaccionar el pblic.

Com pots imaginar, de tot aix noms sen pot derivar una mena de revoluci
musical, que una minoria segueix i aplaudeix, mentre que all que s majoritari, all
que t ms xit, all que es ven ms s la msica que intenta acontentar la majoria del
pblic, i, per tant, utilitza el llenguatge musical anterior al segle XX. Aquest fenomen es
deu sobretot a la invenci i desenvolupament dels primers aparells de reproducci
musical (fongraf, gramfon, etc), els nous mitjans de comunicaci (la rdio) i les
programacions a les sales de concerts, que necessiten sobreviure econmicament i per
aquest motiu segueixen programant msica agradable al pblic.

El segle XX ser tamb lescenari de la nova msica popular, que es difon

grcies als mitjans esmentats en lanterior pargraf, i que prov de la fusi de la msica
africana amb la msica tradicional europea: el jazz i tots els estils de msica relacionats.
Per aquesta evoluci musical va per un altre cam i no s el moment ara de parlar-ne.

En la msica culta hi ha un canvi de llenguatge artstic, de la mateixa manera

que, per exemple, en la pintura es pass de la pintura figurativa a la pintura abstracta.
Tot i que hi ha compositors que no ho fan, la majoria dells trenquen amb els conceptes
tradicionals de la melodia, lharmonia, lutilitzaci dels timbres instrumentals i vocals,
etc El tractament que rep la msica s totalment radical i innovador. La msica
esdev difcil perqu per al gran pblic sembla que no hi ha parmetres per saber qu
s all que est sonant, no sentn, no hi ha criteris, o sembla que no els hi ha, i aix fa,
com ja sha dit ms amunt, que la majoria del pblic no accepti de bon grat aquesta
nova msica.

1
 2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

En aquesta unitat veurs que dividim el segle XX en dues parts, corresponents,

ms o menys a les dues meitats del segle XX. En la primera meitat, enmarcada per la I
Guerra Mundial (1914-1919) i la II Guerra Mundial (1939-1945), s on es produeixen
els grans trencaments, la gran revoluci musical. En la segona meitat del segle els
compositors experimenten sense parar, es deixen influir per les msiques daltres
cultures, esdevenen eclctics, utilitzen les noves tecnologies, i de vegades, tornen a un
llenguatge musical ms semblant al llenguatge musical tradicional o tonal.

Les tensions poltiques, econmiques i territorials provocades per la revoluci

industrial i el desenvolupament del capitalisme sn la causa dun segle XX carregat de
guerres i destrucci.

Europa s substituda en el seu paper predominant per nacions no europees. La I

Guerra Mundial destrueix Europa i la submergeix en una greu crisi. La revoluci
socialista i una postguerra marcada per la proliferaci de rgims feixistes totalitaris
condueixen el continent cap a una nova guerra, la II Guerra Mundial.

Quan acaba aquesta segona guerra el mn queda dividit en dos blocs poltics
enfrontats: el bloc capitalista i el bloc socialista, que senfronten en la Guerra Freda, un
seguit de conflictes que moltes vegades van estar a punt de fer esclatar un tercer
conflicte mundial.

Al final dels anys 80 el bloc socialista fa fallida i noms resta el bloc capitalista,
liderat pels EUA.

Lart canvia constantment. Els estils sencavalquen, i cada artista busca el seu
propi llenguatge. Apareixen les Avantguardes, experimentacions que busquen noves
maneres dapropar-se a la realitat.

Tenim lImpressionisme, el Postimpressionisme, les avantguardes constructives,

com el fauvisme, el cubisme, el futurisme, i les avantguardes expressives, com
lexpressionisme, el surrealisme, lart abstracte, etc.

Els msics no conreen un nic estil. Investiguen nous llenguatges. La

independncia del msic s total (ell decideix qu i com ho compon), per tamb s
subjecte a encrrecs dinstitucions, empreses i cases discogrfiques. Els mecenes del
segle XX ja no sn persones concretes, sin que poden ser fundacions, institucions
pbliques o privades, que bequen o esponsoritzen els msics o els grups musicals a
canvi del prestigi social que comporta donar suport a la cultura.

Alguns msics van haver dexiliar-se del seu pas perqu no eren acceptats pel
seu rgim poltic (socialisme rus, nazisme). La majoria dells van ser acollits pels
EUA, la qual cosa va influir en la msica daques pas i la seva influncia cultural en el
mn.

2
 2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Quant a la dona, la lluita per aconseguir la igualtat i el reconeixement de tots els

seus drets socials, laborals i poltics, t la seva manifestaci en el mn musical: una
gran quantitat de dones es dediquen a la interpretaci musical i a la composici musical.
Per exemple, s el cas de la Thea Musgrave, la Judith Weir, la Nadia Boulanger, la
Betsy Jolas, lElena Romero, la Dolores Malumbres i la Zulema de la Cruz.

7.2. TENDNCIES DE LA MSICA CULTA A LA PRIMERA MEITAT DEL

SEGLE XX.

Estil musical Pas on neix i es Compositors

desenvolupa
Impressionisme Frana C.Debussy, M.Ravel
Expressionisme/Dodecafonisme Alemanya-ustria A.Schnberg, A.Berg i
A.Webern
Neoclassicisme Rssia, Frana, I.Stravinski, Grup dels
Alemanya, Anglaterra, Sis, C.Orff, P.Hindemith,
EUA, Espanya Britten, Ives, Halffter

7.2.1. LImpressionisme musical.

A les acaballes del segle XIX i inicis del XX trobem limpressionisme. Tot i que va ser
un estil que va sorgir amb la pintura (1887), de seguida els compositors van voler expressar
sonorament el mateix que els seus companys pintors feien: representar la realitat tal com
cadascun la veu, no pas tal com s.

Limpressionisme musical fou un moviment renovador, antiromntic i antiwagneri, per

ser ms concret, que es desenvolup sobretot a Frana, per que va influir en tota la msica del
segle XX. Claude Debussy (1862-1918) en va ser liniciador. Aquest compositor estava molt
influt pel poeta simbolista francs Mallarm. Davant de la espectacular massa orquestral que
feien servir els msics germnics hereus de Wagner, ell va preferir les melodies senzilles de
poques notes i sonoritats pures. De fet, rebutjava la msica wagneriana fins al punt que va dir
Fora els densos empastaments policroms en els quals no es distingeix el so dun viol del dun
tromb!.

Per aconseguir el seu canvi Debussy es va girar cap a cultures molt llunyanes en lespai
i tamb en el temps. Per boca del Senyor Corxera, personatge literari creat per ell, va dir:
Prefereixo les poques notes del so de la flauta dun pastor egipci: contribueix al paisatge i
sent harmonies que els vostres tractats ignoren.

Va rebutjar les regles acadmiques i les lleis de lharmonia tradicional. Abandon

lescala de 5 tons i 2 semitons i les seves jerarquies (les escales tradicionals) i va tornar als
origens de la msica creant una escala de tons equidistants que li permetia dobtenir sonoritats
arcaiques, sense eixos ni notes que satreuen.

3
 2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

A continuaci tens les dues escales que Debussy acostumava a utilitzar:

a) Lescala de tons.

b) Lescala pentatnica.

Debussy, i tamb Maurice Ravel (1875-1937), laltre gran impressionista

francs, actuaven com els pintors. Treballaven amb tocs de color (el timbre individual
de cada instrument) i creaven paisatges sonors. Aix era tota una novetat: els msics
estudiaven el fenomen sonor i les seves lleis fsiques, de manera que estaven obrint el
cam de la cincia acstica, que es va anant desenvolupant al llarg del segle XX.

Ravel era un compositor ms obert, o ms eclctic, que Debussy. Se sentia ms

lliure i ms independent, de manera que al seu impressionisme de vegades li afegeix
aspectes neoclssics (degut al seu inters per la perfecci) o elements propis del
folklore, sobretot de lespanyol, pel qual sentia especial predilecci, grcies a la seva
amistat amb Manuel de Falla. Tamb es va deixar temptar per les melodies de Chabrier
o Gounod, o pel mateix Jazz.

Els compositors impressionistes tamb es van dedicar a desenvolupar lart de

lorquestraci. Eren autntics mestres combinant i triant timbres instrumentals. Per
exemple, el Bolero, de Ravel, s una pea que trenca la monotonia de la repetici duna
mateixa melodia durant gaireb vint minuts grcies a la seva variada instrumentaci.

Dos compositors francesos ms, potser menys coneguts que els anteriors i que es
van deixar influir per limpressionisme musical van ser Paul Dukas (1865-1935) i
Vincent dIndy (1851-1931). El compositor itali Ottorino Respighi (1879-1936),
alumne de Rimski-Korsakov i influt per Debussy, tamb va ser un gran orquestrador i
va fer obres duna gran riquesa tmbrica. Lespanyol Manuel de Falla (1876-1946)
tamb es va deixar influir per limpressionisme en algunes de les seves obres, per
exemple a lobra Noches en los jardines de Espaa, en la que barreja temes meldics
darrel popular i ritmes de danses folklriques amb un tractament orquestral propi de
limpressionisme.

4
 2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

En definitiva, la msica que va crear Debussy, i desprs daltres van continuar,

donava ms importncia a la impressi que a les normes, lharmonia era lliure, la
dissonncia tenia tanta importncia com la consonncia, i el ritme o el timbre tenien
tanta importncia com la melodia. La msica impressionista tamb va rebre influncia
daltres msiques, com el jazz. En laspecte formal, les obres impressionistes sn ms a
prop del Romanticisme que de qualsevol altre moviment (tot i que el rebutjaven),
perqu rebutjaven les formes clssiques i, en canvi, afavorien unes obres semblants als
poemes simfnics del romanticisme o a les formes breus que provocaven impressions
momentnies.

7.2.2. LExpressionisme i el Dodecafonisme.

Com has vist en lapartat anterior, limpressionisme va comenar el procs de
disgregaci i eliminaci de la tonalitat o harmonia tradicional, en la qual hi havia una
jerarquia dels graus de lescala i estaven vius els conceptes de consonncia i
dissonncia. A partir daqu aquest procs sacceler i el canvi substancial del
llenguatge musical va arribar amb el trencament total amb la tonalitat.

Lexponent principal daquest trencament, i de la creaci dun nou llenguatge

musical, va ser Arnold Schnberg (1874-1951). Aquest compositor i els seus deixebles
van crear un mtode compositiu anomenat dodecafonisme o serialisme, que pretenia
substituir lanterior sistema tonal.

Schnberg s el tpic cas dun artista del segle XX: sempre instatisfet, inquiet i
que no pot fer dues obres semblants. En la seva obra podem trobar tres estils o perodes:

1. Perode post-romntic: influt per Wagner i Mahler (Gurrelieder, La nit

transfigurada).
2. Perode expressionista i atonal: aquesta etapa reflecteix una visi
desesperada i crtica del mn (poca de preguerra) mitjanant un llenguatge
distorsoniant, que practicava tant en els seus quadres (tamb pintava) com en
la seva msica. Sevitaven les harmonies boniques a favor de les dissonants i
complexes, utilitzades amb molta potncia. La polifonia de lexpressionisme
acostumava a ser molt densa i gaireb no es podia reconixer la melodia. s
letapa del Pierrot Lunaire, de Die Erwartung (Lespera) o Cinc peces per a
orquestra.

Latonalisme daquesta etapa era una conseqncia directa de la

disgregaci del llenguatge harmnic post-romntic. Les modulacions
(canvis de to) a tons llunyans, els cromatismes abundants i les
modulacions per enharmonies havien afeblit els centres tonals de les
obres musicals. En una obra atonal no hi ha cap tonalitat que hi domini, i
tampoc hi ha una jerarquia de sons. Les melodies es construeixen sense
tenir en compte la tonalitat.

5
 2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Schnberg va experimentar tamb en el terreny del timbre, i va crear

lanomenada melodia de timbres, associant un timbre a cada so duna
melodia, i tamb lsprechgesang (melodia parlada).

3. El dodecafonisme o msica serial va ser un mtode de composici creat per

Schnberg en la seva maduresa (1923). Encara que latonalisme de letapa
anterior havia trencat definitivament amb la tonalitat clssica, Schnberg
sadon que aquest sistema no era una alternativa. Per aquest motiu va
buscar i crear un sistema nou: el dodecafonisme, que es basa en sries de
dotze sons digual importncia i que no tenen relaci entre s. Amb els dotze
sons, trets de lescala cromtica, sestableix una srie que es repetir de
manera sistemtica, o b una desprs de laltra o b formant acords. Variant la
combinaci serial triada pel compositor es pot proporcionar un material
inesgotable.

Les sries es poden usar en la seva versi original (del principi al final),
invertida (els intervals ascendents es converteixen en descendents, i a la
inversa), retrgada (del final al principi) i retrgrada-invertida. A continuaci
tens un exemple duna srie dodecafnica i les seves 4 versions:

a) Srie original

b) Srie invertida

c) Srie Retrgrada.

d) Srie Retrgrada-Invertida.

6
 2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Entre les seves obres dodecafniques destaquen lpera Moses und Aaron, les
Peces per a piano op.33 i les Variacions per a orquestra op.31.

Schnberg i els seus deixebles Alban Berg (1885-1935) i Anton Webern

(1883-1945) van crear la segona Escola de Viena.

7.2.3. El Neoclassicisme.
Alguns compositors, cansats de tanta experimentaci i provocaci, van reprendre
les bases del llenguatge musical occidental (s de la tonalitat, melodies recognoscibles,
timbres convencionals) sense renunciar absolutament a les innovacions. Lobjectiu
daquests compositors era apropar-se al pblic oient, tan allunyat destils de msica
radicalment innovadors. Malgrat aquesta caracterstica comuna, la veritat s que la
majoria de compositors tracten les seves obres duna manera molt individual i poc
classificable. Els compositors que podem adscriure a aquest moviment sn els segents:

Rssia I.Stravinski, S.Prokofiev, D.Xostakvitx

Frana Grup dels Sis: D.Milhaud, F.Poulenc, A.Honegger, Auric,
Tailleferre i Dureu.
Alemanya Msica utilitria: P.Hindemith, C.Orff, K.Weil
Anglaterra Benjamin Britten
Estats Units C.Ives
Espanya Generaci del 27: E.Halffter, R.Halffter, F.Remacha,
J.Rodrigo

Igor Stravinsky (1882-1971) va ser un artista innovador, com el seu amic i

pintor P.Picasso. Sel considera un dels compositors ms influents del segle XX. Les
seves obres sovint comportaven la polmica i lescndol. Es va dedicar a estudiar tots
els elements de la msica i els va fer evolucionar de manera innovadora. Sobretot es
fixava en el ritme, la instrumentaci i lharmonia, com a la seva obra La consagraci
de la Primavera, on va combinar aquests elements duna manera original, descarnada i
provocativa. En algun moment es va inspirar en la msica antiga (Pulcinella o dip rei),
en el jazz (Ragtime music o Ebony Concerto), en la msica religiosa (Simfonia dels
Salms), en el dodecafonisme (Canticum i Lamentacions de Jeremies) i en el simfonisme
rus (els primers ballets: Locell de foc i Petruixka).

Stravinsky va revolucionar, sobretot, el ritme. Utilitzava ritmes irregulars,

compassos damalgama, canvis de comps i tempo en una obra tota la seva obra s un
camp dexperimentaci rtmica constant. Fins i tot lorquestra s tractada com un
instrument de percussi.

7
 2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Stravinsky va aconseguir fama com a pianista i com a director dorquestra,

sovint de les seves prpies composicions. Tamb va escriure tractats de msica, com la
seva obra Potica musical.
La seva obra va passar per tres etapes estilstiques ben diferenciades:

1. Perode primitiu o rus: Aquesta etapa va ser inaugurada pels tres ballets que va
composar per al empresari rus Diaghilev. Aquests ballets sn fets per ser
interpretats per orquestres de grans dimensions, els temes i els motius
argumentals es basen en el folklore rus i es deixa sentir la influncia de Rimsky-
Krsakov en el seu desenvolupament i en la seva instrumentaci.

Al primer ballet, Locell de Foc, destaca la original introducci (trios de cordes

baixes) i un escombrat de lorquestraci. Petrushka s el primer ballet que
utilitza la mitologia folklrica russa. El tercer ballet, La Consagraci de la
Primavera, considerat lapoteosi daquest primer perode, presenta la brutalitat
de la Rssia pagana. Amb una harmonia politonal, ritmes abruptes i
lagressivitat de la interpretaci Stravinsky va trencar amb el concepte
tradicional de la msica orquestral.

Sn tamb obres daquest perode Renard (1916), Histria dun soldat (1918) i
Les Noces (1923). En totes aquestes obres el compositor va portar fins al lmit
lherncia de lescola nacionalista russa fins a gaireb esgotar-la.
2. Perode Neoclssic: Aquesta etapa s marcada per dues obres, Pulcinella
(1920) i lOctet (1923) per a instruments de vent. Els dos treballs mostren el
retorn de Stravinsky cap a la msica clssica de Mozart, fins i tot a la msica de
Bach i els seus contemporanis. Aquest perode sorgeix com una reacci al
subjectivisme del romanticisme i lexpressionisme germnics, i sexpressa
mitjanant labandonament de les grans orquestres exigides pels ballets.
Aquestes obres, compostes entre 1920 i 1950, sn sobretot obres per a
instruments de vent, piano, cors i msica de cambra.

3. El perode dodecafnic o serialista: Desprs de la mort de Schnberg, el 1951,

Stravinsky va comenar a utilitzar la tcnica dodecafnica en els seus treballs. A
partir daleshores i durant quinze anys va utilitzar aquest sistema. La seva
Cantata (1952), les Tres Canons de Shakespeare (1953) i In Memoriam Dylan
Thomas (1954) sn obres en les que prova aquest sistema. Va utilitzar tamb
aquesta tcnica de composici en obres basades en textos bblics, com Canticum
Sacrum i Threni (1958), A Sermon, a Narrative and a Prayer (1961) i El Diluvi
(1962). En aquest perode tamb torna al ballet: per exemple, Agon, un treball
per a dotze ballarins escrit entre 1954 i 1957.

8
 2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

Els altres dos compositors esmentats i corresponents al Neoclassicisme sn

S.Prokofiev i D.Xostakvitx, ambds russos, i ambds enfrontats amb les directrius
artstiques del realisme socialista de lpoca de Stalin.

A Frana, i al voltant del compositor Eric Satie, es forma, cap a lany 1920, un
grup de sis compositors antiimpressionistes i innovadors, que tenien per lema lart nu,
so com a realitat sonora. Aquests compositors estaven molt connectats amb lart
dadaista i surrealista. Els tres compositors ms importants daquest grup foren Darius
Milhaud, amb les seves obres politonals, com La creaci del mn i El bou sobre la
teulada (amb influncies de la msica brasilera); A.Honegger, que va compondre una
srie doratoris i msica influda pel maquinisme, per exemple Pacific 231, en la qual
descriu el so duna locomotora; i per ltim, F.Poulenc (La veu humana, Concert
campestre)

A Alemanya sorgeix la msica utilitria com a reacci a lallunyament del

pblic de la msica atonal i dodecafnica. Els compositors que agrupem sota aquesta
denominaci preferien les sonoritats de la msica medieval i barroca. P. Hindemith,
promotor daquest corrent es va proposar fer msica que agrads ms al poble. La seva
obra ms coneguda s Maties, el pintor. Carl Orff tenia un original estil basat en ls
dels modes grecs, el cant gregori, les canons medievals i els cants populars. La seva
msica s senzilla, per obt resultats espectaculars. Les seves obres ms conegudes sn
les cantates escniques: Carmina Burana, Catulli Carmina i Il Trionfo di Afrodita.
Kurt Weil va tenir relaci amb el mn del teatre (collaboracions amb B.Brecht) i
aprofitava les seves obres per ser crtic amb la societat. La seva obra ms important fou
Lpera dels quatre rals.

7.3. LA MSICA CULTA DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE

XX: LAVANTGUARDA.
A mitjan segle XX van aparixer tot un seguit de corrents que donaren una gran
importncia al timbre. Aquest element fou centre datenci prioritari per a molts
compositors. Amb linters creixent per les noves tecnologies, les quals creen noves
fonts sonores (instruments electrnics com les Ones Martenot i el sintetitzador) els
compositors experimenten i creen obres amb nous timbres i tractaments innovadors de
les combinacions instrumentals.

Alguns compositors revindiquen el Soroll com a matria primera musical.

Afegeixen els sorolls al ventall de sons procedents dels instruments convencionals.

9
 2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

La invenci del magnetfon fou un dels canvis ms importants de la histria de

la msica. Els nous aparells de cintes magnetofniques permetien enregistrar el so (el so
pot ser desplaat en el temps i en lespai) i aix proporcionava noves possibilitats als
compositors. El compositor podia interpretar una pea sense dependre dels intrprets, i
amb el magnetfon tamb podia manipular els sons.

La difusi del so enregistrat va augmentar cada vegada ms massivament a

travs dels mitjans de comunicaci (primer la rdio, desprs la televisi).

A banda de les noves tecnologies tamb sutilitzaven els instruments

convencionals amb nous tractaments. Per exemple, el piano.

El piano ja no es toca noms amb els dits, sin amb tot lavantbra, la qual cosa
dna lloc al cluester (notes successives que sonen simultniament, fent lefecte duna
taca sonora). El primer compositor que va fer servir clusters va ser H.Cowell. Desprs,
el clster tamb sutilitz en agrupacions instrumentals (Ligeti, Penderecki, Nono).

Tamb sexperimenta el piano preparat, que consisteix a posar diferents

objectes entre les cordes del piano (papers, peces metlliques). Liniciador en fou
J.Cage. Tamb es busquen nous efectes sonors com per exemple que lintrpret colpegi
la fusta de la caixa, pessigui les cordes directament, etc.

La veu tamb sutilitza de noves maneres: sentona, es fan crits, es fan rialles,
portamentos, veu parlada, glissandos, etc.

7.4. TENDNCIES MUSICALS DE LA SEGONA MEITAT DEL

SEGLE XX.
Sorollisme E.Varse
Msica concreta P.Schaeffer i P.Henry
Msica electroacstica i electrnica. K.Stockhausen, L.Berio i V.Maderna.
Serialisme integral K.Stockhausen, P.Boulez, L.Nono,
O.Messiaen, L.Berio i V.Maderna
Msica aleatria J.Cage, P.Boulez i W.Lutoslawski
Msica estocstica I.Xenakis i G.Ligeti
Msica intutiva J.Cage, i K.Stockhausen
Minimalisme P.Glass, S.Reich i C.Santos

El sorollisme: Alguns compositors, influts pel futurisme, van defensar el soroll en

les composicions musicals i ja van augurar ls de les mquines en les noves
msiques. Lobra potser ms representativa fou Ionitzaci, en la que E.Varse va
utilitzar 37 instruments de percussi amb els quals va crear una nova sonoritat.

10
 2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

La msica concreta consisteix a enregistrar qualsevol so o soroll dobjectes reals,

quotidians, i elaborar-lo i transformar-lo en el laboratori (augmentar o disminuir la
velocitat de lenregistrament, sobregravaci, addici defectes com ara leco). El
resultat, lobra, senregistra en una cinta magnetofnica. Sescolta des de la cinta i,
per tant, no necessita intrpret.
La msica electroacstica o electrnica es basa en laplicaci dels mitjans
electrnics per a la producci i lenregistrament de la msica. Lelectricitat es va
aplicar tamb a la msica i es van crear sons a partir de circuits oscilladors. Els
primers instruments van ser el trautonium (1923), el theremin (1923) i les Ones
Martenot (1928). Ja en aquesta segona meitat del segle XX van aparixer el Mark II
(1955) i el sintetitzador (Robert Moog, 1965).

En la msica electrnica, els sons neixen al laboratori i sn manipulats; el resultat

senregistra en una cinta. Aquest fet provoca canvis importants, com la substituci
de la partitura per la cinta magnetofnica i la substituci del concert en directe per
laudici de la cinta (tot i que en la dcada dels seixanta es fan concerts en directe
establint relacions entre la cinta enregistrada prviament i els intrprets, que toquen
instruments acstics o electrnics com ara el sintetitzador). Les possibilitats actuals
de lelectrnica shan utilitzat sobretot en la msica popular. El sintetitzador, la
caixa de ritmes, el sampler, la taula de mescles, juntament amb lordinador, han
esdevingut una font inesgotable de noves sonoritats i noves maneres de compondre.

El serialisme integral: saplica el concepte de srie dodecafnica a tots els elements

integrants del so (durada, silencis, intensitat, timbre); s una msica molt
organitzada.
Msica aleatria: Aquest estil sorgeix com a reacci a lexcessiu rigor del
serialisme. Connecta amb lart cintic (escultures mbils) i hi deixa intervenir
latzar, per la qual cosa es tendeix a la llibertat dacci tant del compositor com de
lintrpret (les altures i les durades dels sons no sespecifiquen; els motius es
repeteixen, sordenen o es varien lliurement, la forma s oberta). Per tot plega, cada
audici duna obra sempre ser diferent.

Aquest tipus de msica fa servir una grafia i smbols que es poden interpretar ms o
menys lliurement (ja no sescriu sobre el pentagrama).

Msica estocstica: s una derivaci de la msica aleatria. Es fan servir

ordinadors per a compondre-la i es basa en les lleis de lestadstica (clcul de
probabilitats) i la matemtica de latzar.
Msica intutiva: La partitura s una imatge, un poema, etc. Lintrpret improvisa
seguint les indicacions del compositor.
Minimalisme: es repeteixen reiteradament i de manera insistent uns pocs elements,
i es van introduint progressivament petits canvis. El resultat sonor s una mena de
msica obsessiva (quasi hipntica), imitaci de la msica oriental (en la qual sha
inspirat). Aquest corrent va nixer als EUA a mitjan dels anys 60 i sobretot en
destaca Philip Glass.

11
 2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

7.5. GUIA DAUDICIONS

1. La Cathdrale Engloutie Claude Debussy.

A finals del segle XIX Pars era el centre cultural dEuropa. En ella shi
aplegaven les vangurdies artstiques que van exercir un impacte considerable en
levoluci de lart modern. Els poetes simbolistes Stphane Mallarm, Paul Verlaine i
Arthur Rimbaud, aix com els pintors postimpressionistes Paul Gauguin, Georges Seurat
i Paul Czanne, que van donar ms mfasi als elements purament formals en canvi de
les representacions convencionals, van contribuir a lesfonsament del Realisme del
segle XIX.

Malgrat aquests avenos la msica francesa va continuar sense desenvolupar-se,

aturada en els models alemanys i els seus principis esttics. Cap a la fi del segle van
comenar a aparixer signes de canvi, envers una major independncia de la influncia
germnica.

Claude Debussy (1862-1918) va ser el responsable de portar aquesta tendncia

dalliberament de la influncia de la msica alemanya fins a les darreres conseqncies.
En comptes del complex i desenvolupat sistema de referncies musicals en la msica de
Wagner, Debussy va afavorir una evocaci potica dels sentiments ms generalitzada,
una evocaci de les impressions, de latmosfera dels paisatges: una interpretaci
emocional dall que s invisible en la natura.

El concepte de tema o melodia en el seu sentit tradicional sembla poc adequat

per a relacionar-lo amb la msica de Debussy, ja que sobretot ell utilitzava una srie de
breus partcules motviques en comptes dun nic recurs meldic. Sovint les obres de
Debussy no semblen comenar en un moment concret, sin que es van formant
gradualment a partir dun fons inconcret i atmosfric.

El comenament del Preludi per a piano La Cathdrale engloutie (La Catedral

Summergida) pot ser un bon exemple de les seves obres. La melodia real no comena
fins al comps nm.7, on sorgeix quasi imperceptiblement fra de les reminiscncies
dels complexos harmnics del comenament. En els primers 6 compassos introductoris
no hi ha cap alteraci (sostinguts o bemolls) sin que es combinen set notes blanques
per formar un camp harmnic esttic, dins del qual sonen en combinacions totalment
lliures. Aquestes notes fluctuants ens donen una sensaci aqutica, fins que els acords
sencers que escoltem semblen imitar les campanes amb un cromatisme basat en els
antics modes grecs. Aix s una altra caracterstica de Debussy, que triava les
harmonies pel seu color, per la seva qualitat de ressonncia i els efectes sonors que
produen, ms que no pas per la lgica de la successi dacords tpica del sistema tonal.
Amb aquesta intenci, Debussy tamb emprava tipus extics descales (lescala de
tons sencers, escales pentatniques de 5 sons-. Lharmonia de Debussy s molt
esttica, i defuig els canvis de tonalitat que el Romanticisme havia emprat. Loient de la

12
 2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

msica de Debussy escolta cada moment musical per les seves propietats inherents, i
menys per la seva relaci amb el que hi ha abans o ve desprs. Debussy centra tamb la
seva atenci en les textures, en el timbre, en els matisos dinmics (jocs dintensitat),
elements que assoleixen una importncia desconeguda fins aleshores.

2. Dansa dels Adolescents, de la Consagraci de la Primavera. Igor Stravinsky

La Consagraci de la Primavera t un paper molt ambigu en la histria de la

msica: s, des de tots els punts de vista, una obra revolucionria que no sassembla a
res que shagus fet abans, ni tampoc desprs. El 1913, fou estrenada. Stravinsky diu:
Va sorgir de manera imprevista i representava els vells asseguts en cercle
observant la dansa duna jove que sacrifiquen al deu de la primavera. El subttol de
lobra s Escenes de la Rssia Pagana, per la qual cosa queda ben pals el
component pag de la composici. La cruesa del ritus retratat per la msica i la dansa,
els aspres contorns de la msica i els ritmes mantinguts fins a lextrem van escandalitzar
el Pars refinat el dia de la seva estrena. El pblic daquest dia va estar revoltat des del
comenament, cridant contra el compositor i contra el coregraf (Nijinsky). Lescndol
fou tan gran que la major part de la msica va resultar inaudible.

La dansa dels adolescents s la segona pea de lobra i comena sobre un

dibuix regular de corxeres interpretades per les cordes, sobre el que apareix un acord
tocat per les trompes (anomenat acord-tolchok acord impuls) que actuava com un bloc
sonor. Aquest inici tan vertical s interromput per tres capes horitzontals (melodies)
interpretades pel corn angls, el fagot i els violoncels. Dos crides molt estridents, a
crrec de la fusta i els violins, anuncien un tercer esquema rtmic que interpreten els
obos i les trompetes. Es torna al primer esquema, s a dir, els timbres de cordes i els
acords impuls de les trompes, que introdueixen una melopea salvatge que entonen els
fagots i el contrafagot, sempre sobre la marxa regular de les cordes. Aquesta melopea
dona lloc a jocs en cnon. Hi ha una caiguda sobtada subratllada per les timbales i una
nota sostinguda en els instruments ms greus (tubes, bombo, violoncels i contrabaixos).
Comena una segona part a crrec del corn angls sostingut pels trinos en un fagot i
un viol. La matria s ms densa i amb ms color perqu els instruments es desdoblen.

Hi ha repeticions de melodies, intensificaci, cada vegada ms densa i boja,

salvatge i delirant.

13
 2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

3. Dance at the Gym (Mambo) West Side Story de Leonard Bernstein.

Les interaccions entre msica popular i msica culta han estat particularment
interessants i riques en el musical nord-americ. Bernstein, a part duna srie de
musicals ms o menys convencionals va escriure dues peres que mantenen llaos amb
el llenguatge de Broadway malgrat que el seu format s ms ambicis. West Side Story
(1957) s un musical basat en el Romeu i Julieta de Shakespeare per ambientat en el
New York contemporani, en el que les famlies enfrontades que dificulten lamor dels
protagonistes sn les bandes juvenils porto-riquenyes i autctones. Lxit comercial fou
espectacular, i basat en la combinaci de tcniques de la msica simfnica (com el
contrapunt) amb elements llatinoamericans i del jazz. El fragment triat representa un
ball celebrat en un gimns en el que els joves porto-riquenys i els joves autctons
rivalitzen en la dansa.

4. Der Mondfleck, de lobra Pierrot Lunaire, de Arnold Schoenberg

Amb Arnold Schoenberg (1871-1951) arribem al primer dels compositors que,

encara que fou educat en el mn del darrer Romanticisme, va assolir la seva maduresa
musical en els primers anys del segle XX i va definir les lnies principals de levoluci
estilstica dels segents cinquanta anys. Va abandonar finalment els principis de la
Tonalitat i lharmonia tradicional i va obrir una important i nova dimensi dins del
camp de la investigaci compositiva.

Schoenberg va veure la finalitat de lart i de la msica en lexpressi de la

personalitat i la humanitat. Aix va nixer lexpressionisme amb la seva postura radical,
els seus contrastos i la seva passi, que sovint arriba a la bogeria. En la msica defuig
qualsevol tipus dequilibri clssic. La seva esttica es dirigeix contra la societat burgesa,
la seva extremada superficialitat i doble moral, el conformisme i laparena agradable, i
defensa una sinceritat exigent, una sensibilitat desperta i una incmoda participaci del
pblic. En Schoenberg trobem tres perodes:

- 1899-1907: comena composant en lestil del Romanticisme tard o

Postromanticisme i poc a poc va derivant cap a una msica que manifesta una
tonalitat poc clara i vacillant, amb desequilibris evidents.
- 1908-1921: fa un pas definitiu envers latonalitat, per necessitats dexpressi.
- 1921-1951 : Desenvolupa el sistema dodecafnic, per la gran nsia dorganitzar
la seva msica.

Pierrot Lunaire inclou 21 poemes per a recitadora i piano, flauta/piccolo,

clarinet/clarinet baix, viol/viola, violoncel, en alguns dells amb estructures establertes
(cnons). El cant es converteix en una declamaci o recitat entonat (sprechstimme) o
una can parlada (sprechgesang). Der Mondfleck (la taca de la lluna) cont un doble
cnon que sorigina cap a la meitat de la can i que es mou cap enrera, en moviment
retrgrad, fins que torna a arribar al principi de la can.

14
 2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA
El text diu el segent:
Einen weien Fleck des hellen Mondes
Auf dem Rcken seines schwarzen
Rockes,
So spaziert Pierrot im lauen Abend,
Aufzusuchen Glck und Abenteuer.
Pltzlich strt ihn was an seinem
Anzug,
Er beschaut sich rings und findet richtig
- i aleshores ho troba:
Einen weien Fleck des hellen Mondes
Auf dem Rcken seines schwarzen
Rockes.
Warte! denkt er: das ist so ein Gipsleck!
Wischt und wischt, doch - bringt ihn
nicht herunter!
Und so geht er, giftgeschwollen, weiter,
Reibt und reibt bis an den frhen
Morgen -
Einen weien Fleck des hellen Mondes.
Amb una taca de neu de llum de lluna
sobre les espatlles del seu negre abric
de seda,
aix camina Pierrot aquesta vesprada
trista,
buscant arreu laventura de lamor
Per qu! hi ha alguna cosa equivocada
en la seva aparena?
Ell mira i mira entorn seu
Noms una taca de neu de llum de
lluna, sobre les espatlles del seu negre
abric de seda
Espera un moment! pensa-, aix s
una taca de guix.
intenta de netejar la taca i no pot fer-la
desaparixer
i aix va, enverinat amb el seu mal
humor,
frega i frega fins que arriba la
matinada,
noms una taca de neu de llum de lluna.
15
 2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

5. Ionisation, de Edgar Varse.

Edgar Varse, compositor francs (1883-1965) va embarcar cap als Estats Units el
1915, amb 32 anys. El que semblava que anava a ser una curta visita, va acabar essent la
seva definitiva residncia, per la qual cosa sel considera un compositor nord-americ.
Influt pels futuristes italians, va voler anar ms enll, i va inventar sofisticades
mquines electrniques que aportaven possibilitats sonores sense precedents. Va
realitzar una tasca dinvestigaci, demanant ajut a cientfics i tcnics, per aconseguir
aquests nous instruments. El podem adscriure al corrent anomenat Sorollisme, segons
el qual es defensava el soroll com a element important en les composicions musicals.
Lobjectiu de Varse era lalliberament del so de les implicacions formals i expressives
tradicionals. Va crear contextos formals en els quals els materials sonors podien
funcionar com a objectes sonors, com si fossin matries plstiques que havien de ser
modelades, combinades i fusionades com una escultura.

Aquesta composici, del 1931, es considerada pel mateix compositor com la

seva partitura ms revolucionria degut a que fou la primera obra de concert escrita
exclusivament per a instruments de percussi (37 instruments de percussi amb 13
intrprets). Aquesta importncia de la percussi no noms s el resultat de la intenci de
Varse daconseguir noves possibilitats tmbriques, sin que tamb es deu al fet que en
la seva msica la melodia no s necessriament lelement ms important. Els elements
no-meldics (timbre, ritme, registre, dinmica i textura) prenen major protagonisme.

6. Atmosphres per a gran orquestra, Gyorgy Ligeti.

El pensament serial i lexperimentaci dels components del so en els laboratoris

delectrnica van portar a intents generals en la composici amb sons o timbres que
volien determinar duna nova manera lestructura dels sons i la forma de lobra.

Gyorgy Ligeti, nascut el 1923 a Hongria, va treballar durant els anys 1957-1959
a lEstudi de Msica Electrnica de Colnia. En Atmosphres (1961), els timbres es
converteixen en elements primaris que constitueixen les formes. Ligeti destrueix els
intervals tradicionals, desf lharmonia i elimina completament el ritme tradicional, de
manera que composa el so en la seva intensitat, estructura i timbre, amb transicions
fludes que van des de la claredat a la foscor, des dall ms concentrat a all ms
lleuger. Sorgeix en el conjunt de lobra un arc expansiu sense melodies, tot i que hi ha
moltes veus superposades. Utilitza els clusters formats amb components separats que
canviaven constantment per produir subtils transformacions en els models interns.

16
 2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

7. Can i dansa VIII, Frederic Mompou.

El mn musical de Mompou s un mn amb abundncia de colors, sons i

imatges, tota la petjada de la Catalunya que envolta a Mompou. Un home tranquil i
observador, va atendre i va cercar la forma d'expressar els profunds sentiments que
s'ocultaven al seu interior. Un individu tmid i de veu suau, la seva msica reflexa els
seus pensaments i idees que representen l'home que va ser. Mompou va nixer el 16
d'Abril de 1893 a Barcelona. Va donar el seu primer recital en pblic l'any 1908. L'any
1909, en un concert a Barcelona, desprs d'escoltar a Faure interpretar el seu Quintet op.
89, Mompou va decidir que volia fer-se compositor. L'any 1911 va compondre el que va
formar part de la seva primera suite per a piano, Plany d'Impressions ntimes. La msica
de Mompou deriva del soul, un cop va escriure: "Tot el drama de la meva vida es
desenvolupa en el ms profund de mi i s all creada".

La seva msica per a piano est plena amb sons de Catalunya i ressonncies de
records quasi oblidats. Durant un curt espai de temps, va treballar a una fbrica de
campanes a Barcelona. La fbrica produa campanes que sonaven en vries octaves.
Aquesta experincia va causar un profund efecte en Mompou i les campanes sn sovint
trobades a la seva msica. Ell mateix va dir: "La millor paraula s la paraula no dita,
com tots sabeu, sc un home de poques paraules i un msic de poques notes". "La
msica est escrita per a all inexpressable, voldria que ella sembls sortir de l'ombra
per a tornar de nou en ella. Em trobo en la obligaci de trobar noves formes, crec que
mai podr tancar la meva msica en un mn massa correcte."

Escrivint sobre la seva prpia msica callada Mompou va dir: "Aquesta

msica no t aire ni llum. s un dbil batec del cor. No se li demana arribar ms enll
d'uns millmetres en l'espai, per s la missi de penetrar en les grans profunditats de
la nostra nima i regions ms secretes del nostre esperit. aquesta msica s callada per
qu la seva audici s interna. Contenci i reserva. La seva emoci s secreta i
solament pren forma sonora en les seves ressonncies sota la gran bveda freda de la
nostra soledat. Desitjo que a la meva msica callada, aquest nen acabat de nixer, ens
aproximi a un nou calor de vida i a l'expressi del cor hum, sempre la mateixa i
sempre renovant."

Mompou era un miniaturista en les seves obres, que eren breus i d'una msica
relativament improvisada, que s'ha descrit com a "delicada" o "ntima". Les seves
influncies principals foren el impressionisme francs i Erik Satie, donant-li un estil en
el qual l'expressi est concentrada en formes molt petites. Solia utilitzar obstinats,
imitacions de campanes, i una espcie de so meditatiu que Lionel Salter va descriure
com "la veu del silenci ... de Sant Joan de la Creu."

Mompou mor a Barcelona el 30 de Juny de 1987.

17