Computers in the future may weigh less than 1.5 tons.

"En el futur s possible que els ordinadors no pesin ms de 1,5 tones"

Popular Mechanics, 1949

Never before in history has innovation offered promise of so much to so many

in so short a time

"Mai abans en la histria de la innovaci ha ofert tant a tants en tan poc temps"

Bill Gates fundador de Mirosoft-

 ndex

1. Introducci .................................................................................................. 2
1.1. Justificaci de la tria ............................................................................... 3
1.2. Objectius................................................................................................. 4
1.3. Metodologia ............................................................................................ 4
2. Marc teric: ................................................................................................. 5
2.1. Antecedents histrics ............................................................................. 6
2.2. Per qu es va idear i per qu es fa servir? ............................................. 7
2.3. Qu s la Raspberry? ............................................................................. 9
2.4. Sistema Operatiu .................................................................................. 11
2.5. Programaci amb Raspberry Pi ............................................................ 12
2.6. Microprocessador ................................................................................. 13
3. Treball de camp ......................................................................................... 14
3.1. Obtenci de la Raspberry Pi ................................................................. 15
3.2. Primers passos amb la Raspberry Pi ................................................... 17
3.3. Comenar el projecte............................................................................ 21
4. Conclusions .............................................................................................. 26
5. Bibliografia ................................................................................................ 29
6. Llibres ......................................................................................................... 30
7. Bibliografia web........................................................................................... 30
8. Annexos ..................................................................................................... 31
9. Annex 1 ....................................................................................................... 32

1
1.INTRODUCCI

2
 1.1. Justificaci de la tria:

Des de que vam comenar el curs sabia que havia danar pensant un tema per
el treball de recerca, per clar, llavors vaig comenar a estressar-me i el meu
rendiment acadmic va decaure un xic perqu no se mocorria res i vaig pensar
que ja ho pensaria ms tard.
Va arribar el dia en el qual havem delegir el tema i en aquell moment jo encara
no havia ideat cap, vaig buscar per internet i vaig preguntar als meus pares,
germans, amics per no em van ajudar gaire. Fins que un dia el professor de
Tecnologia em va comentar alguna cosa sobre la Raspberry. Em vaig quedar
bastant intrigat sobre el tema de la Raspberry i vaig comenar a buscar
informaci per internet, es veu que era una cosa bastant nova i per tant no la
coneixia tothom. Vaig decidir que el meu treball sencaminaria sobre el tema de
la Raspberry.
Amb la Raspberry es poden fer infinitats de projectes i /o treballs, per aix em
calia buscar un aspecte concret de la Raspberry per aprofundir-hi. Desprs
dinvestigar una mica em vaig adonar de que per poder utilitzar laparell, era
necessari connectar-lo a una pantalla, per cable, un teclat, un ratol, per i si no
calgus?, I si pogussim connectar-nos-hi remotament des de el nostre
smartphone, Tablet o ordinador?, aix poder utilitzar la Raspberry com un
dispositiu al qual es podria connectar remotament, per Wifi o Bluetooth, i llavors
poder dissenyar aparells de funcionament autnom, com robots, llocs de
vigilncia, etc. Aix s el que investigar e intentar fer.

3
 1.2. Objectius

El meu objectiu s conixer i aprofundir en les possibilitats de la Raspberry

Pi.
Installar diferents Sistemes operatius, en la Raspberry.
Connectar-se remotament, tant per Wifi com per Bluetooth, a la
Raspberry.
Governar diferents elements (dodes LEDS, motors...) remotament a
travs de la Raspberry.
Conixer i estudiar diferents programes o maneres de connectar-se
remotament a un dispositiu.

1.3. Metodologia

La metodologia del meu treball sha organitzat per que sigui apte per un projecte
tecnolgic.
Per comenar haig de estudiar els materials i components necessaris per dur a
terme el meu projecte.
En segon lloc hauria de adquirir els components ms adequats, i saber utilitzar-
los per aconseguir el meu objectiu.
Desprs de estudiar i adquirir els components necessaris, a buscar programes
de connexi remota i provar la seva efectivitat.
Seguidament elegiria els ms adequats o funcionals, i llavors aprofundir en ells.
Finalment faria les proves i masseguraria dhaver aconseguit el meu objectiu,
connectar-me remotament a la Raspberry Pi.

4
2.MARC TERIC

5
 2.1. Antecedents histrics:

Actualment vivim en un mn dirigit i que funciona amb la informtica,

lelectrnica, s a dir la tecnologia. Molts pasos funcionen o emmagatzemen
totes les seves accions o informacions en un ordinador. Cada cop ms gent
darreu del planeta t un telfon mbil o smartphone o un ordinador. Cada cop hi
ha ms persones interessades en el mn de la tecnologia, perqu s el futur.
Ning simagina un mn sense la tecnologia.
Per no tothom t la possibilitat de entrar en el mn de la tecnologia, simplement
per el fet econmic, no s barat comprar un ordinador o un smartphone.
Al 2006, Un grup destudiants de la Universitat de Cambridge va tenir la idea de
fer un projecte, en el qual lobjectiu seria fer un ordinador porttil i barat, per que
sel pugui permetre molta ms gent.
En el 2009, es va crear la Fundaci Raspberry Pi. Aquest grup destudiants va
cridar latenci del mn, i van rebre molta ajuda, grcies al seu objectiu i esfor.
A partir daqu tamb van decidir que a part de que fos accessible per tothom,
tamb havia dimpulsar les generacions segents, s a dir que, servs per que
els nens davui en dia aprenguin qu s un ordinador, com funciona, i qu es pot
fer amb ell, per que aix quan puguin seguir la contnua evoluci del terme
Tecnologia, i puguin formar part daquesta evoluci.
Durant el perode en el qual els investigadors desenvolupar el prototip, milers de
persones darreu del mn esperava ansiosa la seva sortida al mercat, i milers de
reserves es van fer a la pagines de vendes. El 29 de febrer de 2012, es van posar
al mercat les primeres Raspberry Pi, i en 6 mesos van vendre 500.000 unitats.
Va tenir un xit enorme, sobretot,
pel seu preu tant temptador, 35.
s veritat que no t la capacitat ni
la potncia, dun ordinador
dltima generaci, ni dun
smartphone recent, per el preu
que t la Raspberry no el
podrem trobar en cap ordinador
o smartphone.

6
 2.2. Per qu es va idear i per qu sutilitza?

Com ja he comentat, la Raspberry pi va ser fabricada amb el propsit de fer un

ordinador barat per que pugui arribar a tothom, i tamb per que serveixi als nens
a aprendre a utilitzar lordinador, a programar .
Per la veritat s una altra, si sutilitza en moltes escoles i els nens aprenen a
utilitzar-ho i a programar i altres coses. s ms algunes grans empreses, com s
Google, han fet donacions de Raspberry a escoles.
A part de leducaci, desprs de la comercialitzaci de la Raspberry molts hi han
vist altres usos. Molts han vist la Raspberry, com una oportunitat de fer els seus
propis projectes, tant professionals com a hobby u oci.

Una estaci meteorolgica

Una mquina drcade

7
 Un centre multimdia

Un rellotge/termmetre:

I molts altres. Cada cop hi ha ms gent i empreses interessades, perqu a part

del s educatiu, pot tenir molts altres usos i funcions, en qualsevol mbit.

8
 2.3. Qu s la Raspberry Pi?

La Raspberry s un ordinador mono-placa (tots els components sn en una sola

placa), de baix cost dissenyat y desenvolupat per la Fundaci de Raspberry Pi,
del Regne Unit.
Originriament va ser dissenyada amb un objectiu educatiu, per des de que va
ser llanada al mercat, els consumidors han pogut portar a terme tot tipus de
projectes, tant educatius com professionals o per usos domstics.
La primera versi es va comenar a comercialitzar el febrer del 2012, i des de
llavors que han sortit altres models amb ms caracterstiques i rendiment.

A continuaci us presentem els models que han sortit fins ara amb les
caracterstiques ms importants:

Model A Model B Model B+ Model 2

Preu: 25 $ 35 $ 35 $

Memria (SDRAM): 256 MiB 512 MiB (compartits amb la 1 GB

(compartits GPU)
amb la GPU)

Ports USB 2.0: 1 2 (grcies al 4

hub USB
integrat)

Sortida de vdeo: Connector RCA, HDMI

Sortida d'udio: connector de vdeo compost, connector jack de 3,5 mm

connector 3,5 mm jack, HDMI i 4 pols per udio i vdeo,
HDMI (rev 1.3 & 1.4)

Emmagatzematge SD / MMC / ranura per a SDIO microSD

integrat:

Connectivitat de Cap 10/100 Ethernet (RJ45)

xarxa:

9
Perifrics de baix 24 pins GPIO, SPI, IC, UART 40 GPIO
nivell:

Consum energtic: 300 mA (1.5 W ) 700 mA, (3.5 600 mA (3.0 W)

W)

Font d'alimentaci: 5 V via Micro-USB o GPIO header

Dimensions: 85,60mm 53,98mm 17 85 mm 56 mm 17 mm

mm (3,370 2,125 polsades)

Model 2

En aquest projecte meu, ens centrarem en el model 2 ja que s el model ms

recent i s el que utilitzar.

10
 2.4. Sistema Operatiu

La Raspberry Pi est dissenyada per que treballi amb un sistema operatiu Linux,
per tant qualsevol distribuci Linux hauria de funcionar. Un petit grup de fans de
la Raspberry Pi amb collaboraci de Debian ha desenvolupat un sistema
operatiu propi de la Raspberry Pi que s el que es recomana utilitzar. Aquest
sistema operatiu s el Raspbian s un S.O. lliure, i est basat en Debian.

Per tamb pot funcionar amb altres sistemes operatius com AROS I RISC OS.

I, aix noms lltim model, tamb es pot

utilitzar amb el nou sistema operatiu
Windows 10.

11
 2.5. Programaci amb Raspberry Pi:

La Raspberry Pi est pensada per que es programi amb Python, s ms la

paraula Pi s fruit de la paraula Python, per tant la Raspberry va ser creada
inspirada en el Python.
El Python s un llenguatge de programaci dalt nivell, creat per Guido van
Rossum el 1991.
Python suporta diversos paradigmes de programaci, incloent-hi programaci
orientada a objectes, imperativa i tamb funcional o procedimental.

Logotip Python

El Python t molts usos:

Desenvolupament de pgines web.

En el mn de la cincia i les matemtiques.
En leducaci, ensenyar als nens a programar.
Modificar lentorn descriptori.
Desenvolupament de software (programes dordinador).

12
 2.6. Microprocessador

Per que un ordinador funcioni se li han de donar ordres, s a dir programar-lo per
que actu duna determinada manera. Per la computadora ha de portar a terme
moltes instruccions, des del moment en que sencn. Per aix t un
microprocessador, un component de lordenador essencial per que pugui
funcionar. Podem dir que s el cervell de lordenador, ja que s lencarregat de
rebre les instruccions donades, traduir-les a un llenguatge que pugui entendre
lordinador, i llavors executar lacci o procediment.
Des de que es van inventar, el segle passat, han sortit moltes versions millorades
posteriors.
Els ordinadors actualment utilitzen un microprocessador CISC, s a dir que
treballen amb instruccions llargues i complexes. Per aix quan sexecuten
masses aplicacions al ordinador, acaba anant lent i a vegades no respon. I sn
ms cars de fabricar.
La Raspberry, en canvi, utilitza microprocessadors RISC, les instruccions que
reconeix i amb les que treballa son molt ms curtes i simples. Per aquesta ra,
aquest microprocessador t ms fludesa i s ms barat de fabricar ja que no
necessita tanta matria primera.
Aquesta tecnologia RISC, s la mateixa que podem trobar en els nostres telfons
mbils, Tabletes o routers.

13
3.Treball de

Camp

14
 3.1. Obtenci de la Raspberry Pi

Per elegir el model de la Raspberry que volia comprar no ho vaig dubtar dos
vegades, volia lltim model, perqu seria el millor. Per tant volia comprar la
Raspberry 2. Quan va arribar el moment de comprar la Raspberry Pi, havia
delegir el model i la manera de comprar-la, s a dir mirar diferents pgines web
i botigues que en venguin, per trobar la millor Raspberry al millor preu.
De botigues que en venguin, noms en pots trobar a Barcelona, per tant estaven
massa lluny per anar-hi. Aix que vaig anar a mirar algunes pgines, Amazon,
Picaxe, Raspipc, Pccomponents, RS-online, Raspberryshop i moltes altres.
Finalment em vaig decidir per comprar-la per la pgina web Raspberryshop.,
perqu tenia un kit que maniria perfectament pel meu projecte.

Factura compra realitzada en

la Raspberry Shop

15
 Es podia comprar la Raspberry tota sola, o comprar-la amb uns components que
et serien dutilitat alhora dutilitzar la Raspberry. Vaig decidir comprar un kit.
El kit que vaig elegir contenia la Raspberry Pi 2 Model B, un adaptador Wifi, una
font dalimentaci i una targeta microSD de 8 GB, a part del kit tamb vaig
comprar un cable HDMI, que em serviria per connectar la Raspberry Pi a una
pantalla i la pgina tenia una promoci, si feies una compra superior a 50 et
regalaven un cable GPIO, per a la Raspberry Pi.

Material que venia en el kit

de la Raspberry Pi 2

16
 3.2. Primers passos amb la Raspberry Pi

Quan per fi mhavia arribat la Raspberry Pi, noms quedava posar-la en marxa,
installar-hi els sistemes operatius que convinguin i configurar-la correctament.
Per fer funcionar la Raspberry, sha de connectar a una pantalla, amb el cable
HDMI, un teclat i un ratol. La Raspberry t una interfcie per installar el sistema
operatiu en la qual pots descarregar directament de la Raspberry el sistema des
de internet o sel pots installar des duna memria demmagatzematge externa.
Mentre sinstallen els sistemes operatius es passen unes diapositives
informatives on ens expliquen coses bsiques i fonamentals que haurem de
saber sobre la Raspberry Pi.

17
Quan sha elegit e installat els sistemes operatius que convinguin, llavors
passar a una nova pantalla on podrem fer les primeres configuracions del
sistema. En aquesta pantalla apareixer un panell anomenat raspi-config.

18
En aquest panell podrs configurar diverses opcions bsiques com ara canviar
la contrasenya de lusuari o afegir aquesta raspberry al Rastrack, comunitat
mundial on si entres a la seva pgina web podrs veure totes les Raspberrys
arreu del mn, i altres opcions.

(Raspi-config)
Un cop shagi configurat adequadament comena a carregar lescriptori, com un
ordinador normal, encara que la majoria de sistemes operatius que pots
installar-hi son basats en Linux, en la Raspberry 2 pots posar-hi Windows 10.
Quan hagi acabat de carregar-se veurs un escriptori tpic Linux, amb una
interfcie grfica bastant senzilla.

(Escriptori sistema operatiu Raspbian)

19
Mentre sexplora com s el sistema operatiu, podem observar que moltes
funcions i aplicacions, son les mateixes que al Linux. Tamb el mtode
dinstallaci, daplicacions, s el mateix que al Linux. Utilitzant la segent
comanda al Terminal:

Quan vaig haver acabat dexplorar i adequar-me al nou sistema, llavors el

Professor Josep Maria Planes, em va proposar de fer una funda, amb la
impressora 3D, per la Raspberry Pi. Jo vaig comenar a investigar sobre els
dibuixos 3D, i es veu que hi ha moltes pgines web, on es poden trobar tot tipus
de figures i construccions, que es poden imprimir a la impressora 3D. s a dir, et
larxiu ja convertit a *stl, i directament limprimeixes.

Model de funda per a la

Raspberry Pi 2 que vam imprimir

al centre amb la impressora 3D.

20
 3.3. Comenar el projecte

Quan vaig haver delegir tema de treball, al principi de tot, em vaig imaginar una
cosa totalment diferent del que tinc pensat fer ara.
Al principi, volia fer un robot comandat per la Raspberry Pi, i llavors jo controlar-
lo remotament, a travs de Wifi o Bluetooth.
Per ara he vist que seria molt complicat fer un robot, per aix he decidit que en
comptes de controlar un robot, comandar la prpia Raspberry des dun altre
ordinador o qualsevol consola que tingui connexi a la xarxa.
Llavors vaig comenar a investigar i fer una mica de recerca, i vaig trobar
diferents mtodes, la majoria dells utilitzen la direcci IP, i vaig elegir el ms
essencial, que no necessita cap programa ni descarregar cap fitxer, connexi a
traves de SSH.
SSH (Secure Shell) s un mtode dinteracci remota entre dos mquines
connectades a la xarxa. Aquest mtode permet controlar completament laltre
computadora, a travs de comandes. Tamb s possible transferir dades, de
manera totalment segura i xifrada.
Desprs destudiar aquest mtode i fer-ne proves i veure que funciona. s a dir,
tinc la Raspberry, connectada a la xarxa, en un lloc de la casa, i des del meu
ordinador connectar-me a la Raspberry, utilitzant SSH, i tamb des del meu propi
telfon mbil, puc connectar-me i accionar un seguit de comandes.
Aquest mtode es fa des dun intrpret dordres (CMD) o tamb es diu terminal,
s a dir que sha de saber unes comandes bsiques per fer-lo servir.

(Terminal o intrpret dordres en S.O. Ubuntu)

21
Despn de cada sistema operatiu, si s un sistema basat en Linux, llavors tot es
fa a travs del terminal, com el de la imatge, mentre que si el sistema operatiu
s Windows o Android, sha de fer a traves duna aplicaci, que incorpora el seu
propi intrpret dordres.
- Connectar-se a la Raspberry a traves de Linux:
Primer sha de saber la adrea IP1 de la Raspberry. Aix es fa utilitzant lordre
-Ifconfig-, en la terminal de la Raspberry.

Quan es sap ladrea IP, llavors procedim amb lordinador amb el qual volem
connectar-nos-hi. Obrim una Terminal, i utilitzant lordre -ssh adrea IP-, ens
demanar la contrasenya root del terminal al qual ens volem connectar.
- Connectar-se a la Raspberry a travs de Windows:
Es necessita un programa que et permeti connectar-te a altres dispositius
utilitzant SSH. Per dur a terme el meu projecte he utilitzat el programa Putty,
programa que implementa SSH i un emulador de terminal xterm, que mha
anat molt b.

Logotip i finestra del

programa Putty del

S.O. Windows

1
Una adrea IP s un nombre que identifica un dispositiu connectat a la xarxa, i aquest
nombre s nic.
22
 - Connectar-se a la Raspberry a travs de Android: Per dura terme la
connexi remota a travs del meu telfon mbil, amb sistema operatiu
Android, he hagut de descarregar-me una aplicaci que fos semblant a la
de Windows. Nhe trobat moltes, per al final mhe decidit per una,
anomenada Mobile SSH, t les mateixes funcions que el programa del
Windows.

Captures de

pantalla de

laplicaci

Mobile SSH del

S.O. Android.

Un cop vaig veure que funcionava molt b, i que ja havia assolit el que em
proposava fer, vaig pensar que podria proposar-me algun objectiu una mica ms
ambicis. I no noms connectar-me remotament a la Raspberry, sin tamb
utilitzar altres funcions que tingui.
Per aix vaig decidir anar ms enll i utilitzar la connexi GPIO que incorpora la
Raspberry.
Les sigles GPIO signifiquen General Purpose Input / Output que fa referncia a
un interfcie amb un connector de 40 pins a on podrem connectar elements de
hardware per la transferncia dinformaci. Que en principi no tenen ninguna
funci en el sistema de la Raspberry, per sn un complement per fer projectes
o per muntar circuits sense haver dorganitzar circuits addicionals.

23
 Esquema dels

pins que

disposa la

Raspberry Pi

en la connexi

GPIO.

Hi podem identificar:
Disposa de 40 pins
Alimentaci de 3,3 volts: pin01, pin17
Alimentaci a 5 volts: pin02, pin04
Pins de connexi a negatiu hi ha: pin06, pin09, pin14, pin20, pin25, , pin30,
pin34, pin39.
Els 26 pins dels connectors GPIO, poden funcionar com a entrades o com
a sortides. comencen per GPIO02 fi acaba en GPIO27
Emissor i receptor de interfcie srie: pin 08 TXD i el pin 10 RDX
No hi ha entrades ni sortides analgiques.
Altres interfcies a tindre en compte: [SDA i SCL (I2C)], [MOSI, MISO i
SCLK (SPI)]

24
Aquestes connexions GPIO tenen un inconvenient, si la persona que els utilitza
no en sap, o sequivoca en el pins, llavors pot espatllar tota la Raspberry.
Per aix shan de seguir un seguit de normes, per evitar-ho.
No introduir ms de 3,3 volts als pins dels connectors GPIO.
Que les sortides no demanin ms de 3 mA. Per aix farem servir
resistncies de 470 .
Els pins que subministren 3,3 volts no demanar ms de 50 mA.
Els pins que subministren 5 volts no demanar ms de 250 mA..
No subministrar a la Raspberry ms de 5 volts.
Amb aquesta informaci, vaig muntar un circuit senzill amb una placa de proves,
protoboard2 i un dode LED, ho vaig connectar a la Raspberry grcies a les
connexions GPIO. Vaig fer un programa senzill amb Python, que consisteix en
encendre i apagar el dode LED contnuament.

(Programa fet amb Python)

(Circuit format per la protoboard i Raspberry)

Y quan ho vaig tenir tot connectat i amb larxiu del programa fet amb Python a la
Raspberry, llavors vaig agafar un altre dispositiu connectat a la xarxa i em vaig
connectar a la Raspberry, per SSH, i vaig posar en marxa el dode LED. Amb
aix vull demostrar que la Raspberry no nomes pot servir com un ordinador sin
tamb com a dispositiu per a connexions remotes amb el qual es poden accionar
diferents elements, siguin dodes com motors o altres dispositius.

2
Una placa de proves o protoboard s una placa reutilitzable i permanent, que serveix
per muntar prototips de circuits electrnics.
25
4.Conclusions

26
Des de que em vaig plantejar el treball lany passat fins ara acabar-lo, el projecte
que he acabat fent no s exactament el mateix que mhavia imaginat que faria al
principi.
Inicialment volia fer un projecte, que ara, veig massa ambicis, ja que no tinc ni
el coneixement ni lajuda suficient per portar-lo a terme. Aix que em vaig haver
de replantejar el treball. Com que ja havia comprat la Raspberry vaig decidir no
desaprofitar-la i que el treball hi girs al voltant.
Els objectius que em vaig proposar per quan acabi el treball, van ser primer de
tot conixer i aprofundir en la Raspberry, ja que s un dispositiu relativament nou,
i vaig pensar en presentar-lo en el treball de recerca per aix donar-lo a conixer.
Desprs tamb tenia com a objectiu installar diferents sistemes operatius en la
Raspberry. Com ja he explicat en el treball, la Raspberry admet una gran varietat
de sistemes operatius, tant Linux com Windows o altres tipus. Aix s clarament
un punt a favor, quan pots installar-hi qualsevol sistema operatiu i ms dun
simultniament.
Un cop vaig aconseguir complir aquests primers objectius, que eren ms b per
introduir-me a la Raspberry, vaig passar als segents objectius.
Seguidament tenia com a objectiu connectar-me remotament a la Raspberry Pi
a travs del Wifi o Bluetooth. Tal i com saprecia durant el treball, puc dir que he
aconseguit connectar-me a la Raspberry a travs del Wifi i tamb amb la xarxa
de fil.
Encara que haig de dir que no he aconseguit connectar-me a travs de Bluetooth,
la ra daix s simplement que mhe concentrat molt ms a fer-ho per xarxa, ja
que s una cosa nova que mai havia fet i per tant volia aprendren el mxim, i
tamb perqu amb el Bluetooth ja hi vaig treballar altres anys i per tant no
minteressava tant.
Laltre objectiu que vaig posar de meta va ser governar un component electrnic
com ara un dode LED o un motor. Al principi volia controlar uns motors i fer un
xasss per que sembls un vehicle i poder-lo dirigir des de la Raspberry, per
desprs em vaig donar compte que necessitava una formaci de programaci,
que no podia obtenir, i que necessitava uns materials que jo no em podia
permetre. Aix que vaig abandonar la idea i em vaig haver de conformar en dirigir
una seqncia de dodes LEDS.

27
Com a ltim objectiu tenia estudiar i provar diferents mtodes per connectar dos
dispositius connectats a la xarxa remotament. Encara que noms he utilitzat i
mencionat al treball un, tinc present que hi ha altres mtodes, per no podria
entendre el funcionament ni la base de tots, per tant vaig decidir concentrar-me
en un, el SSH, i aix poder arribar a la meta que tenia proposada, complementar
el govern de components electrnics amb connexi remota. s a dir que
finalment vaig aconseguir connectar-me remotament a la Raspberry, per noms
ho vaig fer amb un mtode, per assegurar la meta.
Per finalitzar el treball vull dir que mha agradat fer aquest treball, sobretot fer
aquest tema, ja que he pogut obtenir uns coneixements que realment
minteressen i que no he obtingut a travs del centre educatiu.
El que ms mha agradat del treball s haver conegut la Raspberry Pi, que haig
de dir que si no fos per el meu tutor de treball, en Josep Almar, al qual vull agrair
que me lhagi presentat i que mhagi ajudat durant tot el meu treball, no lhauria
conegut fins daqu un temps. Tamb mha agradat ja que toca camps de la
informtica, com la programaci i circuits electrnics, que al batxillerat no es
toquen, i que realment s el que mapassiona.

28
5.Bibliografia

29
 5.1. Llibres

- MONK, Simon. Raspberry Pi 200 ejercicios practicos. Madrid: Anaya

Multimedia, 2014.

5.2. Bibliografia web

- VIQUIPDIA lenciclopdia lliure. https://ca.wikipedia.org/wiki/Raspberry_Pi

[consulta 15.11.2015]
- RASPBERRY PI FOUNDATION. https://www.raspberrypi.org [consulta
6.9.2015]
- ESCOLA TCNICA SUPERIOR DENGINYERIA INFORMTICA UPV.
http://histinf.blogs.upv.es/2013/12/18/raspberry-pi/ [consulta 16.9.2015]
- XATAKA. http://www.xataka.com/ [consulta 5.10.2015]
- PYTHON. https://www.python.org/ [consulta 7.05.2015]
- MONOGRAFIAS.
http://www.monografias.com/trabajos11/micro/micro.shtml [consulta
26.10.2015]
- AULAPC. http://www.aulapc.es/basico_conceptos_esquema.html
[consulta 05.6.2015]
- MAKERBOT THINGIVERSE. http://www.thingiverse.com/ [consulta
14.11.2015]
- FRAMBUESA PI COLOMBIA. http://www.frambuesapi.co/ [consulta
21.06.2015]

30
6.Annexos

31
 6.1. Annex 1.

Recentment, la fundaci Raspberry Pi ha llanat al mercat un nou model de la

famosa Raspberry. Aquest model s la Raspberry Pi Zero i podem dir que ha
tornat a sorprendre al mn.

El nou model compta amb un processador Broadcom BCM2835 de 1 Ghz,

significa que s un 40% ms rpid que lltim model. A ms t 512 MB de ram,
una ranura microSD, un port miniHDMI i dos ports microUSB, i no ens oblidem
dels 40 pins GPIO. I tot aix disposat en la diminuta placa de 65*30 mm.
A part daquesta informaci tant sorprenent, i que segur que tornar a
revolucionar el mercat del miniPC, el preu que han fixat a aquest producte s de
tant sols 5$, que equivaldria a uns 4 i mig.
Tamb dir que abans de que es poss a la venda ja nhavien reservat tantes
unitats, que al final van decidir que cada persona noms podria comprar dos
unitats, per tal que arribi una mica a tothom.

32