Normas Urbanisticas - Palma PDF

NORMES
URBANSTIQUES
Revisi PGOU. Normes (Text refs) 1

NDEX
TTOL PRELIMINAR................................................................................................ 15
Article 1. Naturalesa i mbit.......................................................................................................................... 15
Article 2. Vigncia ........................................................................................................................................ 15
Article 3. Efectes del Pla ............................................................................................................................... 15
Article 4. Revisi........................................................................................................................................... 15
Article 5. Circumstncies que impliquen revisi del Pla general .................................................................. 15
Article 6. Revisi del Programa d'actuaci ................................................................................................... 16
Article 7. Modificacions................................................................................................................................ 16
Article 8. Estructura general i orgnica del territori...................................................................................... 16
Article 9. Documentaci................................................................................................................................ 16
Article 10. Interpretaci ................................................................................................................................ 17
TTOL I. DESENVOLUPAMENT DEL PLA GENERAL........................................... 19
CAPTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.................................................................................................... 19

Article 11. rgans actuants ........................................................................................................................... 19
Article 12. Prioritat en el desenvolupament .................................................................................................. 19
Article 13. Instruments de desenvolupament del planejament ...................................................................... 19
Article 14. Subjecci jerrquica al Pla general ............................................................................................. 19
Article 15. Iniciativa en la formulaci del planejament ................................................................................ 20
Article 16. Tramitaci simultnia.................................................................................................................. 20
Article 17. Incompliment de terminis............................................................................................................ 20
Article 18. Precisi de lmits. Cartografia oficial .......................................................................................... 20
CAPTOL II. PLANEJAMENT DE DESENVOLUPAMENT...................................................................... 20

SECCI PRIMERA. INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT........................................................................ 20
Article 19. Programes d'actuaci urbanstica ................................................................................................ 20
Article 20. Plans parcials............................................................................................................................... 20
Article 21. Plans especials............................................................................................................................. 21
SECCI SEGONA. ALTRES INSTRUMENTS ............................................................................................. 21
Article 22. Estudis de detall .......................................................................................................................... 21
Article 23. Projectes d'urbanitzaci............................................................................................................... 22
CAPTOL III. GESTI DEL PLANEJAMENT MUNICIPAL .................................................................... 22

SECCI PRIMERA. GESTI DEL PLANEJAMENT ................................................................................... 22
Article 24. Gesti .......................................................................................................................................... 22
Article 25. Competncia urbanstica municipal............................................................................................. 22
Article 26. Formes de gesti.......................................................................................................................... 22
SECCI SEGONA. INSTRUMENTS DE GESTI URBANSTICA ............................................................ 22
Article 27. Ordenances municipals................................................................................................................ 22
Article 28. Registre de facultats urbanstiques .............................................................................................. 23
Article 29. Registre de solars ........................................................................................................................ 23
CAPITOL IV. EXECUCI DEL PLANEJAMENT MUNICIPAL .............................................................. 23

Article 30. Competncia................................................................................................................................ 23
Article 31. Sistemes d'actuaci...................................................................................................................... 23
TTOL II. DIVISI URBANSTICA DEL TERRITORI I RGIM GENERAL DEL SL

................................................................................................................................. 25

Article 32. Divisi del sl en ra a la seva classificaci ............................................................................... 25
Article 33. Divisi del sl pel que fa a la seva qualificaci .......................................................................... 25
Article 34. Divisi del sl pel que fa a la seva ordenaci detallada .............................................................. 25
Article 35. Divisi del sl pel que fa a la seva gesti i execuci .................................................................. 26
CAPTOL II. DISPOSICIONS BSIQUES COMUNES AL SL URB I URBANITZABLE................ 26

Article 36. Deures legals per a l'adquisici gradual de les facultats.............................................................. 26
Article 37. Facultats urbanstiques ................................................................................................................ 26
Article 38. Dret a urbanitzar.......................................................................................................................... 27
Article 39. Dret a l'aprofitament urbanstic ................................................................................................... 27
Article 40. Dret a edificar.............................................................................................................................. 27
Article 41. Dret a l'edificaci ........................................................................................................................ 27
CAPTOL III. RGIM DEL SL URB........................................................................................................ 28

Article 42. Concepte de sl urb ................................................................................................................... 28
Article 43. Deures legals a sl urb............................................................................................................... 28
Article 44. Tipus d'ordenaci ........................................................................................................................ 28
Article 45. Condicions per a poder edificar a sl urb .................................................................................. 29
CAPTOL IV. RGIM DEL SL URBANITZABLE.................................................................................... 30

Article 46. Definici...................................................................................................................................... 30
Article 47. Rgim urbanstic de la propietat.................................................................................................. 30
Article 48. Revisi del Programa d'actuaci urbanstica ............................................................................... 30
Article 49. Desenvolupament del sl urbanitzable no programat.................................................................. 31
Article 50. Desenvolupament del sl urbanitzable programat....................................................................... 31
Article 51. Obligacions i deures legals dels propietaris del sl urbanitzable ................................................ 31
Article 52. Edificaci a sl urbanitzable programat ...................................................................................... 32
CAPTOL V. RGIM DEL SL RSTIC...................................................................................................... 32

Article 53. Definici...................................................................................................................................... 32
Article 54. Destinaci.................................................................................................................................... 32
Article 55. Parcellacions urbanstiques illegals........................................................................................... 33
CAPTOL VI. RGIM DELS SISTEMES GENERALS ............................................................................... 33

SECCI PRIMERA. DETERMINACIONS GENERALS .............................................................................. 33
Article 56. Definici i estructura dels sistemes generals............................................................................... 33
Article 57. Regulaci dels sistemes generals................................................................................................. 33
Article 58. Sistema general d'equipament comunitari (SGEC) ..................................................................... 33
Article 59. Sistema general de comunicacions i infraestructures (SGCI) ..................................................... 34
Article 60. Sistema general d'espais lliures (SGEL)...................................................................................... 35
SECCI SEGONA. DESENVOLUPAMENT DELS SISTEMES GENERALS ............................................ 36
Article 61. Desenvolupament per planejament de detall ............................................................................... 36
SECCI TERCERA. OBTENCI DELS SISTEMES GENERALS .............................................................. 36
Article 62. Procediment general .................................................................................................................... 36
SECCI QUARTA. EXECUCI DELS SISTEMES GENERALS ................................................................ 36
Article 63. Programaci ................................................................................................................................ 36
Article 64. Execuci material ........................................................................................................................ 36
TTOL III. INTERVENCI MUNICIPAL EN L'EDIFICACI I S DEL SL............. 39
CAPTOL I. COMPETNCIA I FORMES D'INTERVENCI ................................................................... 39

SECCI PRIMERA. INTRODUCCI. ........................................................................................................... 39
Article 65. Objecte ........................................................................................................................................ 39
Article 66. Formes d'intervenci ................................................................................................................... 39
SECCI SEGONA. LLICNCIES URBANSTIQUES.................................................................................. 39
Article 67. Actes subjectes a llicncia ........................................................................................................... 39
Article 68. Procediment per a l'atorgament de llicncies .............................................................................. 39
Article 69. Competncia i rgan municipal competent ................................................................................. 40
Article 70. Tipus bsics de llicncies urbanstiques ...................................................................................... 40
Article 71. Abast i contingut de la llicncia .................................................................................................. 40
Article 72. Llicncies de parcellaci ............................................................................................................ 40
Article 73. Llicncies d'urbanitzaci ............................................................................................................. 41
Article 74. Llicncies per a moviment de terres ............................................................................................ 41
Article 75. Llicncies per a obres d'edificaci............................................................................................... 41
Article 76. Fitxa informativa ......................................................................................................................... 42
Article 77. Llicncies d'obres menors ........................................................................................................... 42
Article 78. Llicncia per a demolici de construccions................................................................................. 43
Article 79. Control de projectes i reparaci de deficincies.......................................................................... 43
Article 80. Termini de resoluci de llicncies ............................................................................................... 43
Article 81. Silenci administratiu.................................................................................................................... 44
Article 82. Transmissi de llicncies d'obres ................................................................................................ 44
Article 83. Iniciaci, prrrogues, caducitat i suspensi de llicncies d'obres................................................ 44
Article 84. Modificaci de les llicncies d'obres........................................................................................... 45
Article 85. Contingut de la llicncia d'obres ................................................................................................. 45
Article 86. Control de l'execuci de les obres ............................................................................................... 45
Article 87. Revocaci de llicncies d'obres ................................................................................................... 45
Article 88. Llicncies de primera utilitzaci.................................................................................................. 45
Article 89. Cdules d'habitabilitat ................................................................................................................. 46
Article 90. Llicncies d'activitats .................................................................................................................. 46
Article 91. Llicncies per a obres i usos de carcter provisional................................................................... 46
SECCI TERCERA. ORDRES D'EXECUCI I SUSPENSI D'OBRES..................................................... 46
Article 92. Objecte i efectes .......................................................................................................................... 46
SECCI QUARTA. INSPECCI URBANSTICA ........................................................................................ 47
Article 93. Organitzaci i funcions de la inspecci....................................................................................... 47
SECCI CINQUENA. INFRACCIONS URBANSTIQUES, PROTECCI DE LA LEGALITAT
URBANSTICA I PRESCRIPCI ................................................................................................................... 47
Article 94. Infraccions urbanstiques, protecci de la legalitat urbanstica i prescripci .............................. 47
CAPTOL II. INFORMACI URBANSTICA.............................................................................................. 47

Article 95. Publicitat del planejament ........................................................................................................... 47
Article 96. Consulta directa del planejament................................................................................................. 47
Article 97. Consulta urbanstica .................................................................................................................... 47
Article 98. Cdula urbanstica ....................................................................................................................... 48
Article 99. Consultes que requereixen interpretaci del planejament ........................................................... 48
CAPTOL III. DEURES DE CONSERVACI............................................................................................... 48

SECCI PRIMERA. DEURE GENERAL DE CONSERVACI ................................................................... 48
Article 100. Obligaci de conservar.............................................................................................................. 48
Article 101. Adequaci a l'ambient de les obres sobre edificacions.............................................................. 48
Article 102. Ordres d'execuci i lmit del deure de conservaci ................................................................... 48
SECCI SEGONA. ESTAT RUNS DE LES EDIFICACIONS.................................................................. 49
Article 103. Supsits legals per a la declaraci de runa ............................................................................... 49
TTOL IV. RGIM DELS EDIFICIS EXISTENTS ..................................................... 51

Article 104. Edificis inadequats .................................................................................................................... 51
Article 105. Edificis fora d'ordenaci............................................................................................................ 51
Article 106. Edificis construts a l'empara de normativa anterior a la vigent................................................ 51
Article 107. Edificis existents a sl rstic ..................................................................................................... 53
TTOL V. NORMES REGULADORES DELS USOS ............................................... 55

SECCI PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS....................................................................................... 55
Article 108. Objecte ...................................................................................................................................... 55
Article 109. Aplicaci ................................................................................................................................... 55
SECCI SEGONA. ESTRUCTURA GENERAL DELS USOS I DEFINICIONS ......................................... 55
Article 110. Estructura general dels usos ...................................................................................................... 55
Article 111. Definicions ................................................................................................................................ 55
SECCI TERCERA. CLASSIFICACI DELS USOS GLOBALS I DETALLATS...................................... 56
Article 112. Classificaci dels usos globals i detallats .................................................................................. 56
Article 113. s global rural (primari) (0)...................................................................................................... 57
Article 114. s global residencial unifamiliar (1)......................................................................................... 58
Article 115. s global residencial plurifamiliar (2) ...................................................................................... 58
Article 116. s global industrial (secundari) (3)........................................................................................... 58
Article 117. s global serveis (terciari) (4)................................................................................................... 59
Article 118. s global equipaments comunitaris (5) ..................................................................................... 59
Article 119. s global de comunicacions i infraestructures (6) .................................................................... 61
Article 120. s global espais lliures (7) ........................................................................................................ 64
SECCI QUARTA. RGIM DE COMPATIBILITAT DELS USOS, GRAU, DIMENSI I SITUACI .... 64
Article 121. Rgim de compatibilitat dels usos ............................................................................................. 64
Article 122. Grau segons dimensi ............................................................................................................... 64
Article 123. Grau segons situaci.................................................................................................................. 65
Article 124. Usos a planta soterrani o semisoterrani ..................................................................................... 65
Article 125. Condicions acstiques, transmissi de renous i emissi de gasos............................................. 65
Article 126. Quadres d'usos de les zones de sl urb .................................................................................... 65
CAPTOL II. REGULACI ESPECFICA DELS USOS SEGONS LA CLASSE DE SL...................... 86

SECCI PRIMERA. USOS A SL URB ..................................................................................................... 86
Article 127. s a sl urb.............................................................................................................................. 86
SECCI SEGONA. USOS A SL URBANITZABLE PROGRAMAT ......................................................... 86
Article 128. Usos a sl urbanitzable programat ............................................................................................ 86
SECCI TERCERA. USOS A SL URBANITZABLE NO PROGRAMAT I RSTIC............................... 87
Article 129. Usos prohibits............................................................................................................................ 87
Article 130. Usos permesos........................................................................................................................... 87
Article 131. Usos condicionats...................................................................................................................... 88
TTOL VI. NORMES TCNIQUES DE PLANEJAMENT I EXECUCI DE PLANS. 89
CAPTOL I. PROGRAMES D'ACTUACI URBANSTICA...................................................................... 89

SECCI PRIMERA. NORMES GENERALS PER A LA REDACCI DELS PAU ..................................... 89
Article 132. Formaci dels PAU ................................................................................................................... 89
Article 133. Contingut documental dels PAU ............................................................................................... 89
SECCI SEGONA. NORMES PARTICULARS PER A LA REDACCI DELS PAU................................. 89
Article 134. Llista d'mbits per al desenvolupament dels PAU .................................................................... 89
CAPTOL II. PLANS PARCIALS ................................................................................................................... 90

SECCI PRIMERA. NORMES GENERALS PER A LA REDACCI DE PLANS PARCIALS ................. 90
Article 135. Formaci dels plans parcials ..................................................................................................... 90
Article 136. Avan dels plans d'iniciativa particular..................................................................................... 90
Article 137. Contingut documental dels plans parcials ................................................................................. 90
Article 138. Criteris d'ordenaci dels plans parcials ..................................................................................... 91
Article 139. Accs rodat................................................................................................................................ 92
Article 140. Reserves mnimes de cessi obligatria i gratuta..................................................................... 92
Article 141. Reserva de sl per a centres docents ......................................................................................... 93
Article 142. Zonificaci ................................................................................................................................ 93
SECCI SEGONA. NORMES PARTICULARS PER A LA REDACCI DE PLANS PARCIALS ............ 93
Article 143. Fitxes d'unitats d'execuci a sl urbanitzable programat........................................................... 93
CAPTOL III. PLANS ESPECIALS ................................................................................................................ 94

SECCI PRIMERA. NORMES GENERALS PER A LA REDACCI DE PLANS ESPECIALS................ 94
Article 144. Formaci dels plans especials ................................................................................................... 94
Article 145. Avan dels plans especials ........................................................................................................ 94
Article 146. Contingut documental dels plans especials ............................................................................... 94
SECCI SEGONA. NORMES PARTICULARS PER A LA REDACCI DE PLANS ESPECIALS........... 94
Article 147. Plans especials a sl urb .......................................................................................................... 94
Article 148. Plans especials a Sl urbanitzable. ............................................................................................ 94
Article 149. Plans especials a sl rstic......................................................................................................... 95

CAPTOL IV. ESTUDIS DE DETALL............................................................................................................ 95
Article 150. Contingut documental dels estudis de detall ............................................................................. 95
Article 151. Criteris d'ordenaci ................................................................................................................... 95
Article 152. Estudi de detall de reordenaci de volums segons volumetria especfica configuraci estricta 96
Article 153. Estudi de detall de reordenaci de volums segons volumetria especfica configuraci flexible
....................................................................................................................................................................... 96
CAPTOL V. PROJECTES D'EXECUCI .................................................................................................... 97

SECCI PRIMERA. PROJECTES D'URBANITZACI................................................................................ 97
Article 154. Projectes d'urbanitzaci............................................................................................................. 97
SECCI SEGONA. PROJECTES DE DOTACI DE SERVEIS ................................................................... 98
Article 155. Projectes d'obres ordinries per a urbanitzaci de vials ............................................................ 98
Article 156. Projectes d'obres ordinries per a l'abastament d'aigua ............................................................. 98
Article 157. Projectes per al sanejament ....................................................................................................... 99
Article 158. Projectes per a l'abastament d'energia elctrica......................................................................... 99
Article 159. Projectes per l'enllumenat pblic............................................................................................... 99
Article 160. Projectes per a la resta dels serveis.......................................................................................... 100
Article 161. Projecte d'urbanitzaci de zones verdes .................................................................................. 100
SECCI TERCERA. PROJECTES D'EDIFICACI..................................................................................... 100
Article 162. Projectes d'obres per a edificaci ............................................................................................ 100
TTOL VII. NORMES D'EDIFICACI A SL URB ............................................. 101
CAPTOL I. NORMES APLICABLES ALS TIPUS D'EDIFICACI....................................................... 101

SECCI PRIMERA. TIPUS D'EDIFICACI ............................................................................................... 101
Article 163. Tipus d'edificaci .................................................................................................................... 101
SECCI SEGONA. NORMES COMUNES A TOTS ELS TIPUS ............................................................... 101
Article 164. mbit d'aplicaci..................................................................................................................... 101
Article 165. Codificaci de les diferents zones ........................................................................................... 102
Article 166. Compliment dels parmetres de ledificaci ........................................................................... 102
Article 167. Compliment dels requisits de superfcie o amplada mnima de parcella................................ 102
Article 168. Cmputs d'edificabilitat........................................................................................................... 103
Article 169. Construccions permeses per damunt de l'altura mxima ......................................................... 103
Article 170. ndex d'intensitat d's residencial ............................................................................................ 104
Article 171. ndex d'intensitat d's en establiments turstics ....................................................................... 104
Article 172. Altura i edificabilitat mnimes................................................................................................. 104
Article 173. Reordenaci de volums ........................................................................................................... 104
Article 174. Cossos i elements sortints sobre via pblica o espai lliure pblic........................................... 105
Article 175. Xamfrans ................................................................................................................................. 105
Article 176. Tractament dels espais lliures de parcella .............................................................................. 105
Article 177. Protecci de l'arbrat................................................................................................................. 106
Article 178. Exigncia de lassenyalament previ d'alineacions i rasants a determinats casos..................... 106
Article 179. Edificacions davanteres a llits pblics..................................................................................... 106
Article 180. Edificacions davanteres a la mar ............................................................................................. 106
Article 181. Edificacions davanteres a carreteres, lnies elctriques aries d'alta tensi i poliducte de
productes petrolfers .................................................................................................................................... 107
Article 182. Servituds aeronutiques........................................................................................................... 107
SECCI TERCERA. EDIFICACI SEGONS ALINEACI VIAL............................................................. 107
Article 183. Definici del tipus d'edificaci segons alineaci a espai lliure pblic o vial (AV) ................. 107
Article 184. Ordenaci mitjanant el tipus d'edificaci en illeta tancada (AV.MC) ................................... 107
Article 185. Ordenaci mitjanant el tipus d'edificaci en illeta oberta (AV.MA) ..................................... 108
Article 186. Ordenaci d'illetes ................................................................................................................... 108
Article 187. Patis d'illeta. Condicions d'edificaci i s ............................................................................... 109
Article 188. Mesuratge d'altura al tipus d'edificaci AV............................................................................. 109
Article 189. Construccions permeses per damunt de l'altura reguladora en el tipus d'edificaci AV ......... 109
Article 190. tics ........................................................................................................................................ 110
Article 191. Altura mxima a parcelles situades entre edificis existents amb altura superior a la permesa110
Article 192. Plantes baixes. Adaptaci de l'edifici al terreny ...................................................................... 110
Article 193. Reculades d'alineaci de faana .............................................................................................. 111
Article 194. Construccions i usos permesos a l'espai de reculada............................................................... 111
Article 195. Tanques de separaci en el tipus d'ordenaci AV ................................................................... 112
Article 196. Cossos i elements sortints permesos a partir de l'alineaci de faana en el tipus d'edificaci AV
..................................................................................................................................................................... 112
Article 197. Cossos i elements sortints sobre el pati d'illeta........................................................................ 113
Article 198. Reordenaci d'illetes tancades................................................................................................. 113
SECCI QUARTA. EDIFICACI SEGONS REGULACI DE PARCELLA........................................... 115
Article 199. Definici de l'ordenaci mitjanant el tipus d'edificaci segons regulaci de parcella.......... 115
Article 200. Mesuratge d'altura en el tipus d'edificaci segons regulaci de parcella................................ 115
Article 201. Adaptaci de l'edifici al terreny............................................................................................... 115
Article 202. Superfcie d'ocupaci .............................................................................................................. 116
Article 203. Separacions o reculades a partions .......................................................................................... 116
Article 204. Separacions entre edificis d'un mateix solar............................................................................ 117
Article 205. Tanques de separaci al tipus d'edificaci segons regulaci de parcella................................ 117
SECCI CINQUENA. EDIFICACI SEGONS VOLUMETRIA ESPECFICA......................................... 117
Article 206. Definici de l'ordenaci mitjanant el tipus d'edificaci segons volumetria especfica.......... 117
Article 207. Modalitats d'ordenaci ............................................................................................................ 117
Article 208. Ordenaci per configuraci estricta (CE)................................................................................ 118
Article 209. Ordenaci per configuraci flexible (CF) ............................................................................... 118
Article 210. Cossos i elements volats en el tipus d'edificaci segons volumetria especfica ...................... 118
CAPTOL II. ORDENANCES PARTICULARS DE LES ZONES A SL URB ................................... 119

SECCI PRIMERA. ZONA D'EDIFICACI RESIDENCIAL PLURIFAMILIAR..................................... 119
Article 211. Ordenances particulars zones A. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
AV-MC.V.................................................................................................................................................... 119
Article 212. Ordenances particulars zones B. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci: AV-
MC.V........................................................................................................................................................... 120
Article 213. Ordenances particulars zones C. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci: AV-
MC.V........................................................................................................................................................... 121
Article 214. Ordenances particulars zones D. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
AV-MC.R.................................................................................................................................................... 122
Article 215. Ordenances particulars zones E. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
RP.A ............................................................................................................................................................ 124
Article 216. Ordenances particulars zones F. s principal: residencial plurifamiliar o terciari (segons
parcella). Tipus d'edificaci: VE ................................................................................................................ 127
Article 217. Ordenances particulars zones G. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
RP.S............................................................................................................................................................. 128
Article 218. Ordenances particulars zona H. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci: AV-
MC.R ........................................................................................................................................................... 129
SECCI SEGONA. ZONES D'EDIFICACI RESIDENCIAL UNIFAMILIAR......................................... 130
Article 219. Ordenances particulars zones I. s principal: residencial unifamiliar. Tipus d'edificaci: RP.A
..................................................................................................................................................................... 130
Article 220. Ordenances particulars zones J. s principal: residencial unifamiliar. Tipus d'edificaci: RP.S
..................................................................................................................................................................... 131
Article 221. Ordenances particulars zones K. s principal: residencial unifamiliar. Tipus d'edificaci: AV-
MC.R ........................................................................................................................................................... 132
SECCI TERCERA. ZONES D'S INDUSTRIAL...................................................................................... 132
Article 222. Ordenances particulars zona L. s principal: secundari. Tipus d'edificaci: RP.A ................ 132
Article 223. Condicions particulars zones M. s principal: secundari. Tipus d'edificaci: RP.A. ............. 133
SECCI QUARTA. ZONES D'S TERCIARI............................................................................................. 134
Article 224. Ordenances particulars zones S. s principal: terciari. Tipus d'edificaci: RP.A................... 134
Article 225. Ordenances particulars zones T. s principal: turstic. Tipus d'edificaci: RP.A................... 135
SECCI CINQUENA. ZONES D'EQUIPAMENT ....................................................................................... 137
Article 226. Compatibilitat d'usos ............................................................................................................... 137
Article 227. Condicions general d's........................................................................................................... 137
Article 228. Ordenances particulars zona EQ00 ......................................................................................... 138
Article 229. Ordenances particulars Zona EQ0a. Tipus d'edificaci: AV................................................... 138
Article 230. Ordenances particulars zona EQ0b. Tipus d'edificaci: RPA ................................................. 138
Article 231. Ordenances particulars zona EQ0C......................................................................................... 139
Article 232. Ordenances particulars zona EQ0d ......................................................................................... 139
Article 233. Ordenances particulars zona EQ0e. Sanitari supramunicipal. Tipus d'edificaci: RPA ......... 139
Article 234. Ordenances particulars zona EQ2a. Tipus d'edificaci: RPA ................................................. 139
Article 236. Ordenances particulars zona EQ2c. Tipus d'edificaci: RPA ................................................. 140
Article 237. Ordenances particulars zona EQ2d. Tipus d'edificaci: RPA ................................................. 140
Article 238. Ordenances particulars Zona EQ4a. Tipus d'edificaci: RPA................................................. 141
Article 240. Altres ordenances de zones d'equipament ............................................................................... 142
SECCI SISENA. ZONES D'ESPAIS LLIURES ......................................................................................... 142
Article 241. Zona EL0a ............................................................................................................................... 142
Article 242. Zona EL1a ............................................................................................................................... 142
Article 243. Zona EL1b............................................................................................................................... 142
Article 244. Zona EL1c ............................................................................................................................... 143
Article 245. Zona EL1d............................................................................................................................... 143
SECCI SETENA. ZONES DE INFRAESTRUCTURA.............................................................................. 144
Article 246. Ordenances particulars zona IF0a ........................................................................................... 144
Article 247. Ordenances particulars zona IF0b ........................................................................................... 144
Article 248. Ordenances particulars zona IF0c ........................................................................................... 144
SECCI VUITENA. REGULACI DE L'REA DE RGIM SINGULAR PASSEIG MARTIM ............ 144
Article 250. Determinacions generals ......................................................................................................... 144
Article 251. Normativa comuna a les zones G8p, E0p i E8p ...................................................................... 145
Article 252. Entreplanta per a conducci d'installacions............................................................................ 145
Article 253. Ordenances particulars zona B3p. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
AV-MC.V.................................................................................................................................................... 145
Article 254. Ordenances particulars zona E0p. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
RPA ............................................................................................................................................................. 146
RPA ............................................................................................................................................................. 146
RPA ............................................................................................................................................................. 147
RPA ............................................................................................................................................................. 147
Article 258. Ordenances particulars zona G8p. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
RPS.............................................................................................................................................................. 148
Article 259. Ordenances particulars zona F0pa. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
VECE .......................................................................................................................................................... 148
Article 260. Ordenances particulars zona F0pb. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
VECE .......................................................................................................................................................... 149
Article 261. Ordenances particulars zona F0pc. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
VECE .......................................................................................................................................................... 150
Article 262. Ordenances particulars Zona EQ0p......................................................................................... 151
Article 263. Ordenances particulars zona EQ2p. Tipus d'edificaci: AV junt a l'av. Joan Mir i RPA a la
resta ............................................................................................................................................................. 151
Article 264. Rgim d'usos a l'RS passeig Martim ................................................................................... 151
SECCI NOVENA. REGULACI DE L'REA DE RGIM SINGULAR POBLE ESPANYOL. ............ 151
Article 266. Ordenances particulars ............................................................................................................ 151
SECCI DESENA. REGULACI DE LES REES DE RGIM ESPECIAL............................................. 152
Article 267. Definici de les rees de rgim especial.................................................................................. 152
Article 268. ARE situades en mbits de protecci del patrimoni................................................................ 153
Article 269. ARE nm. 14-01. Cala Major-Sant Agust ............................................................................. 153
Article 270. ARE nm. 14-02. Cala Major-Sant Agust ............................................................................. 153
Article 271. ARE nm. 38-01. Son Dameto................................................................................................ 154
Article 272. ARE nm 42-01. Establiments ................................................................................................ 154
Article 273. ARE nm. 45-01. Son Busquets-Baluard................................................................................ 155
Article 274. ARE nm. 58-01. Cam d'en Mallol........................................................................................ 155
Article 275. ARE nm. 59-01. Son Ametler ............................................................................................... 156
Article 276. ARE nm. 72-03 ..................................................................................................................... 156
Article 277. ARE nm. 77-01. Cala Gamba................................................................................................ 156
Article 278. ARE nm. 78-01. Son Banya .................................................................................................. 157
Article 279. ARE nm. 79-01. Cala Estncia.............................................................................................. 157
Article 280. ARE nm. 80-02. Aeroport ..................................................................................................... 157
Article 281. ARE nm. 88-01. Port............................................................................................................. 158
Article 282. rees de rgim especial restants.............................................................................................. 158
SECCI ONZENA. REGULACI DE LES REES DE PLANEJAMENT INCORPORAT...................... 160
Article 283. Definici de les rees de planejament incorporat (API).......................................................... 160
Article 284. Relaci d'rees de planejament incorporat .............................................................................. 161
Article 285. rees de planejament incorporat amb condicions especfiques .............................................. 165
Article 286. ndex d'intensitat d's residencial a les API ............................................................................ 170
Article 287. Correspondncies a les API amb les qualificacions del Pla general de 1985.......................... 171
TTOL VIII. NORMES D'EDIFICACI A SL RSTIC ......................................... 175
CAPTOL I. DISPOSICIONS DE CARCTER GENERAL ...................................................................... 175

SECCI PRIMERA. MBIT I ZONIFICACI ............................................................................................ 175
Article 288. mbit....................................................................................................................................... 175
Article 289. Qualificaci ............................................................................................................................. 175
Article 290. Sl rstic protegit .................................................................................................................... 175
Article 291. Sl rstic com........................................................................................................................ 176
Article 292. Nuclis rurals ............................................................................................................................ 176
SECCI SEGONA. CONDICIONS DE L'EDIFICACI ............................................................................. 176
Article 293. Segregacions i parcellacions a sl rstic ................................................................................ 176
Article 294. Estudi justificatiu de l'adaptaci al medi fsic rural................................................................. 177
Article 295. Condicions de l'edificaci. mbit d'aplicaci i disposicions generals .................................... 178
Article 296. Condicions generals d'esttica i composici de les edificacions ............................................. 178
Article 297. Volums, plantes i cobertes....................................................................................................... 178
Article 298. Acabat de faanes i cobertes ................................................................................................... 178
Article 299. Piscines.................................................................................................................................... 179
Article 300. Construccions que guarden relaci amb la naturalesa i la destinaci de la finca .................... 179
Article 301. Aiges residuals ...................................................................................................................... 180
Article 302. Moviments de terra.................................................................................................................. 181
Article 303. Zones pavimentades ................................................................................................................ 181
Article 304. Tancat de finques .................................................................................................................... 181
Article 305. Reculada de tanques ................................................................................................................ 181
Article 306. Escorrentia de les aiges pluvials............................................................................................ 182
Article 307. Camins: la seva regulaci........................................................................................................ 182
Article 308. Regulaci de les connexions ................................................................................................... 182
Article 309. Installacions energtiques alternatives ................................................................................... 182
Article 310. Separaci de les edificacions respecte de carreteres i camins ................................................. 183
CAPTOL II. NORMES PARTICULARS PER AL SL RSTIC PROTEGIT ...................................... 183

Article 311. Zones d'inters forestal i ecolgic (F) ..................................................................................... 183
Article 312. Zones d'inters natural (IN)..................................................................................................... 183
Article 313. Zones d'inters paisatgstic (IP)............................................................................................... 184
CAPTOL III. NORMES PARTICULARS PER AL SL RSTIC COM............................................. 185

SECCI PRIMERA. SL RSTIC COM DE RGIM GENERAL. ......................................................... 185
Article 314. Zones agrcoles protegides (AP) ............................................................................................. 185
Article 315. Zona agrcola-ramadera (AR) ................................................................................................. 185
Article 316. Zones de parcellaci limitada (PL)......................................................................................... 186
Article 317. Zones de recuperaci (R) ........................................................................................................ 186
SECCI SEGONA. SL RSTIC COM DE RGIM ESPECIAL............................................................ 187
Article 318. Zona de sistemes generals ....................................................................................................... 187
Article 319. rees especials ........................................................................................................................ 188
Article 320. rea especial d'emmagatzematge d'explosius ......................................................................... 188
Article 321. rees especials de recuperaci de Gnova i Son Quint .......................................................... 188
Article 322. rees especials de repoblaci forestal..................................................................................... 189

CAPTOL IV. NUCLIS RURALS. REGULACI ....................................................................................... 189
Article 323. Zones de parcellaci limitada de nucli rural (PL-NR) ........................................................... 189
Article 324. Zones de rgim especial .......................................................................................................... 189
TTOL IX. NORMES PER A LA PROTECCI I LA CONSERVACI DEL

PATRIMONI ........................................................................................................... 193
CAPTOL I. DISPOSICIONS PRELIMINARS ........................................................................................... 193

Article 326. Vinculaci i efectes de la declaraci de b d'inters cultural del Centre Histric ................... 193
Article 327. Documents vinculants ............................................................................................................. 193
Article 328. Unitats de desenvolupament.................................................................................................... 193
CAPTOL II. RGIM URBANSTIC DEL SL.......................................................................................... 194

SECCI PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS..................................................................................... 194
Article 329. Regulaci de l'ordenaci ......................................................................................................... 194
Article 330. Criteris per a la delimitaci de zones....................................................................................... 194
Article 331. Definici i descripci de zones ............................................................................................... 194
SECCI SEGONA. REGULACI ESPECFICA DE LES ZONES DE RENOVACI ESPONTNIA.... 195
Article 332. Reformes de Jaume III i lOlivar............................................................................................. 195
SECCI TERCERA. REGULACI ESPECFICA DE LES ZONES PROFUNDAMENT DEGRADADES
........................................................................................................................................................................ 202
Article 333. Regulaci................................................................................................................................. 202
Article 334. rees de planejament incorporat (API) 1-01, 9-01, 10-02 i 26-01 ......................................... 202
Article 335. rea de rgim especial (ARE) 10-02 ...................................................................................... 205
SECCI QUARTA. REGULACI ESPECFICA DE LA ZONA D'INTERVENCI A L'EDIFICACI.. 205
Article 336. Zona d'intervenci a l'edificaci.............................................................................................. 205
SECCI CINQUENA. REGULACI ESPECFICA DE LA ZONA AVINGUDES ................................... 206
Article 337. Zona Avingudes-plaa d'Espanya ........................................................................................... 206
CAPTOL III. NORMES GENERALS PER A LA PROTECCI DEL PATRIMONI: PRINCIPIS

GENERALS I DEFINICIONS ........................................................................................................................ 211
Article 338. Patrimoni arquitectnic i ambiental......................................................................................... 211
Article 339. Patrimoni social i econmic .................................................................................................... 211
Article 340. Patrimoni natural i arqueolgic ............................................................................................... 211
Article 341. Classificaci de les tipologies de ledificaci en el Centre Histric........................................ 211
Article 342. Tipus d'obres i intervencions................................................................................................... 217
Article 343. Altres definicions .................................................................................................................... 218
CAPTOL IV. CONSERVACI DEL PATRIMONI ARQUITECTNIC AMBIENTAL.

QUALIFICACI PER PARCELLES........................................................................................................... 218
SECCI PRIMERA. EL PATRIMONI ARQUITECTNIC ........................................................................ 218
Article 344. Classificaci del patrimoni arquitectnic ................................................................................ 218
Article 345. Patrimoni catalogat.................................................................................................................. 219
Article 346. Patrimoni no catalogat............................................................................................................. 219
SECCI SEGONA. CATEGORIES DE LAS QUALIFICACIONS DE PROTECCI................................ 219
Article 347. Protecci integral A1 i A2 ........................................................................................................ 219
Article 348. Protecci estructural B ............................................................................................................ 219
Article 349. Protecci arquitectnica ambiental R i r.................................................................................. 219
Article 350. Protecci ambiental N ............................................................................................................. 220
SECCI TERCERA. REGULACI DEL PATRIMONI CATALOGAT ..................................................... 220
Article 352. Regulaci del Catleg.............................................................................................................. 220
Article 353. Fitxa normativa particularitzada.............................................................................................. 220
Article 354. Normes d'entorn ...................................................................................................................... 220
Article 355. Regulaci genrica de la protecci integral A1 i A2 ................................................................ 221
Article 356. Regulaci genrica de la protecci estructural B .................................................................... 222
SECCI QUARTA. REGULACI DEL PATRIMONI NO CATALOGAT................................................ 224
Article 357. Regulaci genrica de la protecci arquitectnica ambiental R i r.......................................... 224
Article 358. Regulaci genrica de la protecci ambiental N ..................................................................... 227
Article 359. Resum, tipus d'obres i qualificaci parcella ........................................................................... 231
SECCI CINQUENA. REGULACI DE LES PARCELLES D'EQUIPAMENT ...................................... 231
Article 360. Regulaci de les parcelles d'equipament ................................................................................ 231
CAPTOL V. REGULACI DEL PATRIMONI NATURAL I ARQUEOLGIC................................... 232

Article 362. Revisi del Catleg.................................................................................................................. 232
Article 363. Fitxa normativa particularitzada.............................................................................................. 233
Article 364. Delimitaci d'rees protegides................................................................................................. 233
Article 365. Disposicions per a les rees protegides ................................................................................... 233
Article 366. Disposicions especials per a jaciments arqueolgics .............................................................. 233
Article 367. Rgim especial per al Centre Histric ..................................................................................... 234
CAPTOL VI. RGIM DE CONCESSI DE LLICNCIES ..................................................................... 234

Article 368. Disposicions preliminars ......................................................................................................... 234
Article 369. Documents per a la sollicitud de llicncies ............................................................................ 234
Article 370. Rgim de concessi de llicncies amb l'informe preceptiu de la Comissi del Centre Histric i
Catleg......................................................................................................................................................... 235
Article 371. Rgim simplificat de concessi de llicncies .......................................................................... 236
Article 372. Consulta prvia o informe urbanstic ...................................................................................... 236
Article 373. Funcions de la Comissi del Centre Histric i Catleg ........................................................... 236
Article 374. Composici de la Comissi del Centre Histric i Catleg....................................................... 237
Article 375. Revisi i modificaci del Catleg............................................................................................ 237
CAPTOL VII. CONSERVACI DEL MEDI AMBIENT URB.............................................................. 237

Article 376. Conservaci d'elements visibles .............................................................................................. 237
Article 377. Limitacions a la publicitat exterior i de disseny dels locals comercials .................................. 238
Article 378. Condicions per a les obres d'urbanitzaci del viari i els espais lliures pblics........................ 239
CAPTOL VIII. RGIM JURDIC DE L'EDIFICACI ............................................................................ 240

SECCI PRIMERA. DEURES DE CONSERVACI DEL PATRIMONI ARQUITECTNIC ................. 240
Article 379. Obligacions de conservaci genrica de les edificacions........................................................ 240
Article 380. Obligaci de conservaci especfica del patrimoni catalogat.................................................. 240
Article 381. Obligacions i ajuts econmics a la conservaci ...................................................................... 241
Article 382. Condicions de la declaraci de runa....................................................................................... 241
SECCI SEGONA. EDIFICIS I USOS FORA D'ORDENACI.................................................................. 242
Article 383. Edificis i usos fora d'ordenaci ............................................................................................... 242
CAPTOL IX. RGIM JURDIC DEL SL................................................................................................. 242

SECCI PRIMERA. DRETS I DEURES DELS PROPIETARIS ................................................................. 242
Article 384. Obligacions dels propietaris del sl......................................................................................... 242
Article 385. Condicions per al dret a edificar.............................................................................................. 242
Article 386. Foment i terminis de l'edificaci ............................................................................................. 242
SECCI SEGONA. GESTI I EXECUCI DEL PLANEJAMENT ........................................................... 243
Article 387. Execuci del Pla ...................................................................................................................... 243
Article 388. Reallotjament i retorn .............................................................................................................. 243
TTOL X. CONDICIONS D'HIGIENE, COMPOSICI INTERIOR I ESTTICA A

L'EDIFICACI ....................................................................................................... 245
CAPTOL I. CONDICIONS D'HIGIENE I COMPOSICI INTERIOR.................................................. 245

SECCI PRIMERA. COMPOSICI I DISTRIBUCI DE L'HABITATGE ............................................... 245
Article 389. Dimensions mnimes, composici i distribuci de l'habitatge................................................. 245
Article 390. Escales interiors....................................................................................................................... 245
Article 391. Habitatges adaptats a minusvlids........................................................................................... 245
SECCI SEGONA. CONDICIONS D'ILLUMINACI I VENTILACI DE L'HABITATGE.................. 246
Article 392. Illuminaci i ventilaci directa............................................................................................... 246
Article 393. Buits d'illuminaci i ventilaci directa ................................................................................... 246
Article 394. Penetracions a faanes............................................................................................................. 246
Article 395. Definicions i dimensions dels patis ......................................................................................... 246
Article 396. Illuminaci i ventilaci des d'un pati de 1a categoria............................................................. 247
Article 397. Illuminaci i ventilaci des d'un pati de 2a categoria............................................................. 247
Article 398. Illuminaci i ventilaci des d'un patiet................................................................................... 247
Article 399. Ventilaci de cambres higiniques, cambres d'armaris i rebosts............................................. 247
Article 400. Evacuaci de fums, bafs i gasos de cuines .............................................................................. 247
Article 401. Condicions generals dels patis ................................................................................................ 247
Article 402. Llums rectes d'illuminaci i ventilaci................................................................................... 248
Article 403. Patis mancomunats .................................................................................................................. 248
Article 404. Condicions d'illuminaci i ventilaci a obres d'ampliaci ..................................................... 248
Article 405. Condicions d'illuminaci i ventilaci a obres de reforma ...................................................... 248
SECCI TERCERA. CONDICIONS D'HIGIENE I DIMENSIONS MNIMES DELS LOCALS .............. 248
Article 406. Dimensions dels locals comercials .......................................................................................... 248
Article 407. Accessibilitat dels locals comercials ....................................................................................... 248
Article 408. Illuminaci i ventilaci dels locals comercials....................................................................... 249
Article 409. Serveis higinics...................................................................................................................... 249
Article 410. Galeries comercials ................................................................................................................. 249
Article 411. Condicions generals dels locals destinats a l's administratiu................................................. 250
Article 412. Altura lliure dels locals industrials .......................................................................................... 250
Article 413. Condicions d'illuminaci, ventilaci i altura de sostre de la resta d'usos ............................... 250
SECCI QUARTA. ESPAIS COMUNS ALS EDIFICIS ............................................................................. 250
Article 414. Vestbuls.................................................................................................................................. 250
Article 415. Circulaci ................................................................................................................................ 251
Article 416. Escala ...................................................................................................................................... 251
Article 417. Illuminaci i ventilaci d'escales............................................................................................ 252
SECCI CINQUENA. APARELLS ELEVADORS...................................................................................... 252
Article 418. Condicions generals ................................................................................................................ 252
Article 419. Obligatorietat d'installaci d'ascensors................................................................................... 252
Article 420. Accessibilitat ........................................................................................................................... 253
Article 421. Escales mecniques ................................................................................................................. 253
SECCI SISENA. APARCAMENTS............................................................................................................ 253
Article 422. Rgim aplicable....................................................................................................................... 253
Article 423. Obligatorietat........................................................................................................................... 253
Article 424. Nombre de places a reservar ................................................................................................... 254
Article 425. Dimensi i situaci dels aparcaments...................................................................................... 255
Article 426. Determinacions de disseny ...................................................................................................... 255
Article 427. Aparcaments a l'aire lliure a solars no edificats ...................................................................... 260
SECCI SETENA. DOTACI DE SERVEIS............................................................................................... 260
Article 428. Dotaci d'aigua potable ........................................................................................................... 260
Article 429. Recollida d'aiges pluvials ...................................................................................................... 261
Article 430. Desgus de pluvials ................................................................................................................. 261
Article 431. Installaci d'aigua calenta....................................................................................................... 261
Article 432. Installacions lligades a l'energia ............................................................................................. 261
Article 433. Sanejament .............................................................................................................................. 261
Article 434. Serveis de telecomunicacions.................................................................................................. 261
Article 435. Evacuaci de fums, bafs, gasos i aire condicionat .................................................................. 261
SECCI VUITENA. CONDICIONS TCNIQUES...................................................................................... 262
Article 436. Parets mitgeres ........................................................................................................................ 262
Article 437. Protecci contra la humitat...................................................................................................... 262
Article 438. Tancat de parcelles i solars sense edificar .............................................................................. 262
Article 439. Construcci de voravies .......................................................................................................... 262
Article 440. Passos per a entrada de vehicles.............................................................................................. 263
Article 441. Reserva per a contenidors a determinats edificis..................................................................... 263
CAPTOL II. CONDICIONS D'ESTTICA................................................................................................. 263

SECCI PRIMERA. CONDICIONS GENERALS D'ESTTICA DE L'EDIFICACI............................... 263
Article 442. Condicions generals d'esttica................................................................................................. 263
Article 443. Faanes .................................................................................................................................... 263
Article 444. Modificaci de faanes............................................................................................................ 264
SECCI SEGONA. CONDICIONS PARTICULAR DELS ELEMENTS A FAANA............................... 264
Article 445. Porxades .................................................................................................................................. 264
Article 446. Marquesines ............................................................................................................................ 264
Article 447. Tendals .................................................................................................................................... 264
Article 448. Anuncis i rtols. Cartells publicitaris ...................................................................................... 265
Article 449. Fanals ...................................................................................................................................... 265
TTOL XI. DEFINICIONS ....................................................................................... 267

Article 450. Definicions sobre el territori.................................................................................................... 267
Article 451. Definicions sobre ordenaci.................................................................................................... 267
Article 452. Definicions sobre edificacions ................................................................................................ 268
Article 453. Definicions sobre els cmputs................................................................................................. 269
DISPOSICI ADDICIONAL NICA....................................................................... 270
DISPOSICI TRANSITRIA PRIMERA ............................................................... 270
DISPOSICI TRANSITRIA SEGONA ................................................................ 270
DISPOSICI DEROGATRIA NICA .................................................................. 270
ORDENACI SEGONS ALINEACI VIAL ........................................................... 271
ORDENACI SEGONS REGULACI DE PARCELLA ....................................... 273
ZONES D'EQUIPAMENT....................................................................................... 276

TTOL PRELIMINAR
Article 1. Naturalesa i mbit
1. El Pla general d'ordenaci urbana de Palma s l'instrument d'ordenaci integral del territori del terme
municipal i de conformitat amb la legislaci urbanstica vigent defineix els elements bsics de l'estructura general i
orgnica del territori i classifica el sl establint els rgims jurdics corresponents a cadascuna de les seves classes i
categories. Aix mateix, ja sigui directament o per mitj dels instruments de desenvolupament previstos, delimita les
facultats urbanstiques del dret de propietat del sl i especifica els deures que condicionen l'efectivitat i exercici
legtim de les dites facultats.
2. El Pla general s'ha redactat de conformitat amb el Reial decret legislatiu 1/1992, de 26 de juny, sobre
rgim del sl i ordenaci urbana, la legislaci supletria continguda en el Reial decret 1346/1976, de 9 d'abril, pel
qual s'aprova la Llei sobre rgim del sl i ordenaci urbana, i altra legislaci urbanstica de desenvolupament, tot
l'anterior contingut d'ara endavant sota la denominaci "legislaci urbanstica vigent".
Article 2. Vigncia
1. El Pla general d'ordenaci urbana entrar en vigor una vegada publicat en el Butllet Oficial de la
Comunitat Autnoma de les Illes Balears l'acord de la seva aprovaci definitiva, d'acord amb l'article 70.2 de la Llei
7/85 de 2 d'abril, reguladora de les bases del rgim local, en la redacci donada per la Llei 39/1994, de 30 de
desembre; la seva vigncia ser indefinida, comptant amb unes previsions programades per un perode de vuit
anys, sense perjudici d'eventuals modificacions o revisions.
2. El present Pla general substitueix el precedent Pla general d'ordenaci urbana de Palma, aprovat
definitivament pel Consell de Govern de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears dia 31 d'octubre de 1985.
3. L'abast de la substituci es limita al planejament i a les ordenances municipals en els termes que
estableixen les disposicions transitries i derogatria de les presents Normes.
4. L'Ajuntament tindr a la seva cura instrumentalitzar el rgim de publicitat del Pla general d'ordenaci
urbana a travs dels mitjans d'informaci que consideri oportuns.
Article 3. Efectes del Pla
1. Publicitat. Implica el dret de qualsevol persona a consultar-lo i a demanar informaci escrita sobre el seu
contingut i aplicaci en la forma regulada a les presents Normes.
2. Executivitat i executorietat. El present Pla general ser immediatament executiu una vegada publicat
l'acord de la seva aprovaci definitiva en la forma establerta en l'art. 2.1r de les presents Normes. L'executorietat
implicar la facultat per emprendre la realitzaci de projectes i obres que es prevegin en el Pla; la seva declaraci
d'inters general i la necessitat d'ocupaci dels terrenys i edificis corresponents a les finalitats d'expropiaci o
d'imposici de servituds i, en general, l'habilitaci per a l'exercici per part de l'Ajuntament de les facultats enunciades
per la legislaci urbanstica i pel mateix Pla.
3. Obligatorietat. Implica el deure, legalment exigible, del compliment exacte de totes les seves
determinacions, tant per part dels particulars com de la corporaci municipal i organismes de l'Administraci pblica.
Article 4. Revisi
S'entn per revisi del Pla general d'ordenaci urbana l'adopci de nous criteris respecte de l'estructura
general i orgnica del territori o de la classificaci del sl, motivada per l'elecci d'un model territorial diferent, per
esgotament de la seva capacitat o per l'aparici de qualsevol de les circumstncies que a continuaci s'enumeren.
Article 5. Circumstncies que impliquen revisi del Pla general
1. Quan s'aprovi un pla d'ordenaci territorial o econmic, d'mbit supramunicipal i jerarquia superior, que
comprengui el terme municipal de Palma, llevat que la corporaci municipal acordi no tramitar la revisi perqu s
innecessria en no afectar les seves determinacions l'estructura general i orgnica del Pla general d'ordenaci
urbana.
2. L'alteraci o variaci substancial de les previsions sobre poblaci, renda o ocupaci dins l'mbit del
terme municipal de Palma.
3. Quan sigui necessari emprendre qualque actuaci que afecti l'estructura que suposi una desviaci
generalitzada en relaci amb el model d'ocupaci de sl proposat pel Pla i que no es pugui tramitar com una
modificaci puntual.
4. Les modificacions normatives substancials del marc juridicourbanstic que impliquin automticament la
revisi del Pla general.
La revisi que s'imposi o s'acordi es regular mitjanant la legislaci urbanstica aplicable.
Article 6. Revisi del Programa d'actuaci
1. L'Ajuntament revisar cada quatre (4) anys el Programa d'actuaci incls en el present Pla general. Si
com a conseqncia d'aquesta revisi es modifica el sl classificat com a urbanitzable programat, la revisi del
Programa es completar amb les determinacions i els documents exigits per al citat sl i se subjectar a les
disposicions enunciades per a la modificaci del Pla general d'ordenaci urbana.
2. Transcorreguts vuit (8) anys de vigncia del Pla general, l'Ajuntament considerar la convenincia de
procedir a la seva revisi perqu sha produt alguna de les circumstncies abans ressenyades, o per l'aparici de
nous objectius o reorientaci dels existents, sobrevinguts durant l'execuci del Pla general.
Article 7. Modificacions
1. S'entn per modificaci del Pla general lalteraci d'algun o alguns dels elements o determinacions
concretes que l'integren, que es pugui realitzar sense tenir en compte la globalitat del Pla, perqu no afecta aspectes
substancials configuradors de les caracterstiques bsiques de l'ordenaci, encara que aquesta alteraci impliqui
canvis allats a la classificaci o la qualificaci del sl, o imposi la necessitat de revisar la programaci del Pla
general.
2. Les propostes de modificaci s'hauran de basar en un estudi justificatiu de la modificaci i la seva

incidncia en l'ordenaci general.
Article 8. Estructura general i orgnica del territori
Als efectes de l'ordenaci urbanstica del territori sn determinacions bsiques, l'alteraci generalitzada de
les quals implica la revisi del Pla general: la classificaci del sl i l'estructura general i orgnica del territori, que ve
determinada per:
- Sistemes generals; aix no obstant, l'alteraci incidental d'alguns dels seus elements que no distorsioni la
seva concepci global com a sistema es podr realitzar a travs de modificaci del Pla general.
- El conjunt de determinacions en matria de zonificaci, usos i intensitats de l'edificaci, globalment

considerades, determinants del model territorial escollit pel Pla.
Article 9. Documentaci
1. Documentaci vinculant.
Amb l'objectiu d'executar les determinacions bsiques que la legislaci estableix per als plans generals: la
classificaci del sl per a l'establiment del rgim jurdic corresponent; la definici dels elements fonamentals de
l'estructura general adoptada per a l'ordenaci urbanstica del territori i lestabliment d'un programa per al seu
desenvolupament i execuci, el Pla general d'ordenaci urbana integra una srie de documents normatius:
a) Documentaci escrita
- Memria i annex Memria. Recollir les conclusions urbanstiques i s'hi exposar el que ha motivat la
redacci dels criteris i l'adopci de les determinacions del Pla general.

- Normes urbanstiques i annexos I al VI. Constitueixen la documentaci bsica de l'ordenaci
urbanstica proposada pel Pla general, definint el tractament especfic aplicable a cada tipus i categoria de sl.
- Programa d'actuaci. Definir els objectius, les directrius i les estratgies per al desenvolupament del
Pla general a curt, mitj i llarg termini (quatre anys, vuit anys i fora de programa, respectivament) a fi d'arribar al
model territorial proposat.
- Estudi economicofinancer. Avalua el cost econmic de l'execuci del Pla en les etapes fixades, la seva
viabilitat real i el carcter pblic o privat de les inversions a realitzar.
b) Documentaci grfica
- PLNOLS D'INFORMACI
- PLNOLS A (PLNOLS GUIA CARTOGRAFIA I SECTORS ESTADSTICS)
- PLNOLS B (ORDENACI GLOBAL DEL TERRITORI)
- PLNOLS C (ORDENACI DEL SL URBANITZABLE I RSTIC)
- PLNOLS D (ORDENACI DEL SL URB, ALINEACIONS I RASANTS)
2. Documentaci no vinculant
La resta de la documentaci del Pla general t carcter informatiu i posa de manifest quines han estat les
dades.
Article 10. Interpretaci
1. L'ordenaci urbana correspon a l'Ajuntament en l'exercici de les seves competncies urbanstiques,

sense perjudici de les facultats atribudes al Consell Insular de Mallorca i a la Comunitat Autnoma de les Illes
Balears, en funci del seus respectius mbits competencials, d'acord amb la legislaci en vigor.
2. Les Normes urbanstiques del Pla general s'interpretaran atenent el seu contingut i amb subjecci als
objectius i les finalitats expressats a la Memria.
3. En cas de discrepncia entre documents grfics, tindr primacia el de major sobre el de menor
escala, llevat que del text es desprengui la interpretaci contrria.
4. En el supsit de falta de coincidncia entre documentaci escrita i documentaci grfica tindr

prevalena l'escrita.
5. En cas de contradicci entre diferents tipus de documents escrits del Pla tindr prevalena l'especial
sobre el general.
6. Tota interpretaci que susciti dubtes raonables requerir un informe tecnicojurdic sobre el tema, en el
qual constin les possibles alternatives d'interpretaci, i la corporaci municipal es definir sobre quina s la correcta,
la qual cosa s'incorporar a partir de llavors com a circular aclaridora del Pla general.
7. En la interpretaci del Pla prevaldran com a criteris els que siguin ms favorables al millor equilibri entre
aprofitament de ledificaci i equipaments urbans; als majors espais lliures; a la millor conservaci del patrimoni
protegit; al menor deteriorament del medi natural, del paisatge i de la imatge urbana, aix com a l'inters ms general
de la collectivitat.
8. La referncia a l'articulat de la legislaci, tant estatal com autonmica, continguda en la documentaci

del Pla general s'entendr substituda per les modificacions legislatives que es duguin a terme, llevat del supsit
previst a l'art. 5.4t de les presents Normes.

TTOL I. DESENVOLUPAMENT DEL PLA GENERAL
CAPTOL I. DISPOSICIONS GENERALS
Article 11. rgans actuants
1. El desenvolupament i lexecuci del Pla general correspon a l'Ajuntament, sense perjudici de la

participaci dels particulars d'acord amb la legislaci vigent i els documents de carcter vinculant que formen aquest
Pla.
2. Dins l'mbit de les respectives atribucions i competncies, als altres organismes de la resta
d'administracions pbliques correspondr el desenvolupament de les infrastructures, els serveis i els equipaments,
aix com la cooperaci amb l'Ajuntament amb la finalitat d'aconseguir una major eficcia en l'execuci del Pla
general.
Article 12. Prioritat en el desenvolupament
1. Les actuacions previstes per al desenvolupament i lexecuci de les determinacions del Pla general
s'hauran de subjectar a l'ordre de prioritat de terminis que estableixen els seus documents normatius.
2. Aix no obstant, l'Ajuntament, previstos els trmits reglamentaris i dacord amb raons motivades d'inters
urbanstic i general, podr modificar el Programa d'actuaci.
Article 13. Instruments de desenvolupament del planejament
El Pla general es desenvolupar d'acord amb cada classe de sl definit en aquest ttol i amb el previst a la
legislaci urbanstica aplicable, mitjanant programes d'actuaci urbanstica, plans parcials, plans especials i estudis
de detall, que es duran a efecte per mitj dels corresponents projectes d'execuci.
Article 14. Subjecci jerrquica al Pla general
1. Els instruments de planejament que desenvolupin el Pla general s'hauran d'ajustar necessriament a les
seves determinacions i especialment a les que configuren el model territorial, com la classificaci del sl i les que
estableixen l'estructura general i orgnica del territori.
Malgrat aix, els plans especials que tinguin per objecte el desenvolupament i lexecuci d'infraestructures
o sistemes generals previstos en el Pla podran reajustar els lmits de l'mbit perimetral sempre que no suposi cap
alteraci de la classificaci del sl i es donin les segents circumstncies:
a) en sl urb, la nova delimitaci no pot suposar reducci de la superfcie del sistema general ni afectar
terrenys de propietat particular.
b) en sl urbanitzable, la nova delimitaci no pot suposar reducci de la superfcie del sistema general; ha
de discrrer parallelament amb el sector i no suposar alteraci del repartiment de crregues i beneficis establert.
c) en sl rstic, la nova delimitaci ha d'implicar reducci de l'afecci del sistema general, segons el seu
projecte de construcci.
2. Qualsevol altra aplicaci del Pla general que aquest no prevegi o autoritzi requerir la seva modificaci
formal, prviament o parallelament a l'aprovaci del planejament de desenvolupament de qu es tracti.
3. A ms a ms, el planejament que en cada cas hagin de desenvolupar les rees de rgim especial haur
de respectar els parmetres vinculants que per als mencionats mbits el Pla estableix al ttol VIII d'aquestes
Normes.

Article 15. Iniciativa en la formulaci del planejament
1. Els plans que es formulin en desenvolupament d'aquest podran ser d'iniciativa pblica, privada o mixta.
2. Els particulars tenen dret a la consulta prvia en matria d'iniciativa i collaboraci en el planejament
municipal, sempre que presentin la documentaci preceptiva en cada cas i el seu contingut sajusti a dret i al Pla
general.
Article 16. Tramitaci simultnia
Els instruments de planejament que desenvolupin el Pla general es podran tramitar de forma simultnia als
instruments d'execuci o gesti corresponents (projectes d'expropiaci, reparcellaci, compensaci, urbanitzaci...).
Article 17. Incompliment de terminis
L'incompliment per part de la iniciativa privada o pblica no municipal de les previsions vinculants del
programa d'actuaci, dels terminis d'execuci i dels deures urbanstics facultar l'Ajuntament, en funci de
consideracions d'inters urbanstic i amb audincia prvia a l'interessat i declaraci formal d'incompliment, per a
formular directament el planejament de desenvolupament que escaigui; modificar la delimitaci de qu es tracti;
substituir el sistema d'actuaci i expropiar, si escau, els terrenys que fossin necessaris, aix com dur a terme totes
les mesures que estableix la legislaci urbanstica.
Article 18. Precisi de lmits. Cartografia oficial
1. Els lmits dels mbits de planejament definits pel Pla general podran ser objecte de reajustament en els
respectius instruments de desenvolupament, quan afectin els aspectes segents:
- Alineaci o lnies d'edificaci existents.

- Caracterstiques topogrfiques del terreny.
- Existncia d'arbrat i altres elements d'inters segons el parer del serveis tcnics municipals.
2. S'admetr, en relaci amb les superfcies delimitades en els plnols d'aquest Pla general, un marge
d'error del 5%.
3. La presentaci de les diferents documentacions s'haur de realitzar sobre cartografia oficial municipal i
shauran d'assenyalar, si s'escau, les coordenades de, almenys, dos punts corresponents a punts fixos en el terreny.
CAPTOL II. PLANEJAMENT DE DESENVOLUPAMENT
SECCI PRIMERA. INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT
Article 19. Programes d'actuaci urbanstica
1. El Programa d'actuaci urbanstica s l'instrument per a l'ordenaci i urbanitzaci d'unitats urbanstiques

integrades de sl urbanitzable no programat, sense perjudici del seu ulterior desenvolupament mitjanant el
corresponent pla parcial i projecte d'urbanitzaci.
2. Els programes d'actuaci urbanstica contindran, com a mnim, les determinacions assenyalades a la
legislaci urbanstica, aix com tota documentaci addicional que fos necessria, en funci de les caracterstiques de
l'ordenaci i el compliment de les condicions especfiques que aquesta estableix.
Article 20. Plans parcials
1. Els plans parcials tenen per objecte, en el sl classificat com urbanitzable programat, desenvolupar el
Pla general, i en el sl classificat com urbanitzable no programat els programes d'actuaci urbanstica, per mitj de
l'ordenaci detallada dels corresponents mbits territorials. S'ajustaran a les condicions d'ordenaci vinculant que el
Pla estableix per a aquests.
2. L'mbit ordenat per cada pla parcial haur d'incloure la superfcie neta del sector. Abans de la formulaci
del pla parcial, si resulta necessari, es podran ordenar les superfcies del sistema general que li estiguin adscrites
mitjanant pla especial.
3. El pla parcial haur de contenir, a ms de les determinacions i els documents exigibles legalment i
reglamentriament, un estudi i clcul detallat que expressi i justifiqui que l'assignaci i ponderaci relativa dels usos
detallats i tipologies de ledificaci que s'estableixen, respecten la ponderaci fixada pel Pla per al sector que
s'ordena, aix com la documentaci addicional que sigui necessria, en funci de les caracterstiques de l'ordenaci i
el compliment de les condicions que aquesta estableixi.
Article 21. Plans especials
1. El pla especial s l'instrument per al desenvolupament d'ordenacions sectorials o parcials del territori, s
a dir, amb incidncia limitada als aspectes urbanstics compresos en els seus objectius.
2. Els plans especials podran tenir les segents o anlogues finalitats:
a) El desenvolupament dinfraestructures o d'equipaments comunitaris pertanyents als sistemes generals,

en qualsevol de les classes de sl que es defineixen en aquest Pla general.
b) L'ordenaci d'mbits determinats del sl urb per a la seva reforma interior, millora o sanejament, ja
sigui en actuacions allades referides a una determinada finalitat o b en operacions integrades dirigides a la
reestructuraci urbanstica d'un rea delimitada pel Pla general per al seu desenvolupament mitjanant aquest
instrument.
c) L'ordenaci, la protecci, la millora i la conservaci d'rees pertanyents a qualsevol classe de sl,

elements urbans o naturals, allats o genricament considerats, que comprn, entre altres danlogues, les segents
finalitats: la conservaci i la rehabilitaci del patrimoni historicoarquitectnic; la protecci, la catalogaci, la
conservaci i la millora dels espais naturals, del paisatge, i del medi fsic rural, urb i les seves vies de comunicaci,
i lestabliment i la coordinaci dinfraestructures bsiques.
3. Els plans especials contindran les determinacions i la documentaci adequades als objectius que
pretenguin, aix com la documentaci addicional que sigui necessria per al compliment de les condicions
especfiques que el planejament estableix i la resta de documentaci que es prevegi a la legislaci urbanstica.
4. Als plans especials de reforma interior el contingut de les determinacions tindr com a mnim el grau de
definici equivalent al dels plans parcials. Hauran de respectar els usos, les intensitats i les tipologies de ledificaci
assenyalades pel Pla general per a l'rea de planejament que desenvolupin i contindran la delimitaci d'unitats
d'execuci, la fixaci dels terminis d'execuci i l'elecci del sistema d'actuaci per al seu desenvolupament.
SECCI SEGONA. ALTRES INSTRUMENTS
Article 22. Estudis de detall
1. Per a l'aplicaci del Pla general en el sl urb, o dels plans parcials en el sl urbanitzable, es podran
formular, quan sigui necessari, estudis de detall amb alguna o algunes de les segents finalitats:
a) Assenyalar alineacions i rasants d'elements o trams de la xarxa viria en el sl urb, en

desenvolupament de les previsions contingudes en el planejament i completar les que ja hi estiguessin fixades.
b) Reajustar o adaptar les alineacions i les rasants assenyalades als instruments de planejament per al sl
urb o urbanitzable. Poden concretar els traats, sense reduir en cap cas la superfcie del viari i altres espais pblics
i sense incrementar les edificabilitats ni alterar els aprofitaments assignats pels plans.
c) Ordenar els volums de ledificaci, respectant sempre les determinacions del planejament quant a
ocupaci de sl, edificabilitat i altures mximes, densitat de poblaci i usos permesos i prohibits.
2. Es redactaran estudis de detall en els casos en qu aix ho disposi el Pla general o el seu planejament
de desenvolupament i amb la finalitat que s'hi estableixi. Aix mateix, s'elaboraran quan l'Ajuntament ho consideri
necessari, per prpia iniciativa o a proposta d'interessats, atenent les circumstncies urbanstiques d'una actuaci o

un emplaament determinats.
Article 23. Projectes d'urbanitzaci
1. Els projectes d'urbanitzaci sn projectes per a la concreci de les obres que duen a la prctica les
determinacions establertes als plans i desenvolupen totes les determinacions que el corresponent pla prevegi quant
a obres d'urbanitzaci, detallades amb la precisi necessria perqu puguin ser executades.
2. Els projectes d'urbanitzaci no podran modificar les previsions del pla que desenvolupen, sense perjudici
que pugin efectuar les adaptacions exigides per a l'execuci material de les obres.
En cap cas podran contenir determinacions sobre ordenaci, rgim del sl o de l'edificaci. Seran
d'observana obligada les normes del Pla general, en particular les referents a les condicions d'urbanitzaci del ttol
VI.
3. Aix no obstant, quan es tracti de projectes parcials que no tinguin per objecte el desenvolupament
integral d'un instrument de planejament o en el cas de projectes que tinguin per finalitat la simple conservaci,
reparaci o manteniment d'una obra ja realitzada, es podr seguir el trmit establert a l'article 67.3 del Reglament de
planejament.
CAPTOL III. GESTI DEL PLANEJAMENT MUNICIPAL
SECCI PRIMERA. GESTI DEL PLANEJAMENT
Article 24. Gesti
La direcci i el control de la gesti urbanstica municipal correspon, en tot cas, a l'Ajuntament.
Article 25. Competncia urbanstica municipal
Es configura com a funci pblica, la finalitat primordial de la qual s garantir la realitzaci efectiva de les
obres d'urbanitzaci a travs de la facultat de canalitzar, dirigir, realitzar, concedir i fiscalitzar l'execuci de les obres
d'urbanitzaci, aix com expropiar els terrenys i les construccions necessaris per a efectuar les obres.
Article 26. Formes de gesti
Ser assumida directament per l'Administraci municipal sense perjudici que es produeixi la iniciativa
privada o mixta en els termes que pugui establir la legislaci aplicable en matria de gesti urbanstica, quan el
millor compliment dels fins i objectius del planejament urbanstic ho aconselli.
SECCI SEGONA. INSTRUMENTS DE GESTI URBANSTICA
Article 27. Ordenances municipals
Als efectes d'aquestes Normes, es consideren ordenances municipals totes les disposicions de carcter
general i de competncia ordinria municipal que regulen determinats aspectes relacionats amb l'aplicaci del
planejament urbanstic i usos del sl, les activitats, les obres i els edificis; tant les que es dictin en compliment del
que disposa el Pla general com a complement, com les que aprovi l'Ajuntament en l'exercici de les competncies
que la legislaci li atorga.
La seva tramitaci, sempre que no impliqui modificaci o revisi del Pla general, es dur a terme a travs
del procediment establert a l'article 49 de la Llei 7/85, reguladora de las bases del rgim local.

Article 28. Registre de facultats urbanstiques
1. L'Ajuntament crear un registre per al control de las successives adquisicions de les facultats
urbanstiques d'acord amb l'establert a la legislaci urbanstica.
2. En aquest registre hi hauran de constar, com a mnim, les dades que a continuaci es relacionen:
- Rgim del compliment dels terminis en el procs de desenvolupament i execuci del

planejament.
- Control del compliment dels deures urbanstics i la seva incidncia a la valoraci dels terrenys,
obres i altres bns i drets.
- Control del compliment gradual de les facultats urbanstiques i expedients de caducitat a qu

donin lloc.
- Rgim de la publicitat (consulta, cdula i informaci urbanstica) i la seva connexi amb el

Registre de la Propietat a travs de les certificacions acreditatives del compliment dels deures
urbanstics.
- Qualsevol altra circumstncia que lAjuntament estimi convenient.
Article 29. Registre de solars
L'Ajuntament disposar d'un registre de solars, el rgim jurdic i de funcionament del qual s'ajustar a la
legislaci autonmica i, si no n'hi ha, estatal en vigor.
CAPITOL IV. EXECUCI DEL PLANEJAMENT MUNICIPAL
Article 30. Competncia
L'execuci del planejament correspon a l'Ajuntament dins l'mbit de la seva esfera d'actuaci, sense
perjudici de la participaci de l'Estat, la Comunitat Autnoma de les Illes Balears, el Consell Insular de Mallorca o
altres organismes, dins les seves competncies respectives i de la participaci dels particulars en aquella execuci,
en els termes establerts a la legislaci aplicable.
Article 31. Sistemes d'actuaci
El desenvolupament de les unitats d'actuaci delimitades pel planejament s'efectuar per mitj d'algun dels
sistemes d'actuaci previstos a la legislaci urbanstica: compensaci, cooperaci o expropiaci.

TTOL II. DIVISI URBANSTICA DEL
TERRITORI I RGIM GENERAL DEL SL
Article 32. Divisi del sl en ra a la seva classificaci
1. De conformitat amb la legislaci urbanstica vigent, el Pla general classifica el terme municipal de Palma
en sl urb, sl urbanitzable programat, sl urbanitzable no programat i sl rstic. La classificaci queda recollida als
plnols B.01.
2. Els terrenys inclosos dins cadascuna de les classes de sl participen d'un mateix rgim normatiu bsic i
diferenciat, als efectes de desenvolupament i execuci del planejament.
Article 33. Divisi del sl pel que fa a la seva qualificaci
1. S'anomena zona de qualificaci urbanstica el conjunt de terrenys d'una mateixa classe de sl que estan
subjectes a determinades condicions homognies d's, edificaci, execuci i, en certs casos, de desenvolupament
del Pla.
2. S'entenen per qualificaci especfica les condicions concretes d's i edificaci de cada predi; aix com la
destinaci pblica o privada del sl.
L'especificaci dels usos a les rees de rgim especial s funci prpia del planejament de
desenvolupament corresponent.
3. Els usos globals i especfics, aix com les normes reguladores dels usos, queden recollits al ttol V.
L'assignaci individualitzada d'usos a cada finca o parcella i les seves condicions particulars sn matria prpia de
la regulaci especfica de la zona a la qual es trobi, continguda al ttol VII.
Article 34. Divisi del sl pel que fa a la seva ordenaci detallada
1. Segons el grau de detall de l'ordenaci continguda al Pla general i a les diverses classes i categories de
sl es distingeixen els segents tipus d'ordenaci:
a) A SL URB:
- rees d'ordenaci especfica

- rees de rgim singular (ARS)
- rees de rgim especial (ARE)
- rees de planejament incorporat (API)
b) A SL URBANITZABLE (PROGRAMAT I NO PROGRAMAT):
- Sectors: sn les porcions de sl urbanitzable programat a les quals el Pla general determina l'estructura
general de l'ordenaci amb la precisi suficient per a permetre la redacci de plans parcials, assignant intensitats i
usos globals a les diferents zones que s'estableixen.
- mbits de sl urbanitzable no programat, als quals el Pla estableix les caracterstiques tcniques i les
magnituds mnimes que han de complir les actuacions en aquesta categoria de sl, que es desenvolupa mitjanant
programes d'actuaci urbanstica (PAU).
c) A SL RSTIC:
- protegit
- com
- nuclis rurals

Article 35. Divisi del sl pel que fa a la seva gesti i execuci
1. SL URB
Unitats d'execuci. Contnues o discontnues dins les rees de repartiment, a les quals s possible garantir
el compliment conjunt dels deures de cessi, equidistribuci i urbanitzaci de la totalitat de la superfcie.
2. SL URBANITZABLE
2.1. A sl urbanitzable programat el Pla general delimita sectors per al seu desenvolupament mitjanant
plans parcials.
2.2. A sl urbanitzable no programat el Pla general delimita mbits per al seu desenvolupament mitjanant
programes d'actuaci urbanstica i plans parcials.
3. Al SL RSTIC, el Pla general delimita zones a les quals operen les diferents categories que
s'estableixen en aquesta classe de sl.
CAPTOL II. DISPOSICIONS BSIQUES

COMUNES AL SL URB I URBANITZABLE
Article 36. Deures legals per a l'adquisici gradual de les facultats
1. L'aprovaci del planejament necessari segons la classe de sl determina el deure dels propietaris
afectats dincorporar-se al procs urbanitzador i de ledificaci en les condicions i els terminis que shi prevegin.
2. L'execuci del planejament garantir la distribuci equitativa dels beneficis i les crregues entre els
afectats i implicar el compliment dels segents deures legals:
a) Cedir els terrenys destinats a dotacions pbliques.
b) Cedir els terrenys als quals es localitzi l'aprofitament corresponent a l'Ajuntament.
c) Costejar i, si escau, executar la urbanitzaci en els terminis previstos.
d) Sollicitar la llicncia d'edificaci, desprs de complir els deures urbanstics corresponents en els terminis
establerts.
e) Edificar els solars en el termini fixat a la preceptiva llicncia.
Article 37. Facultats urbanstiques
1. De conformitat amb el que estableix l'article 23 de la LS, el contingut urbanstic de la propietat

immobiliria s'integra mitjanant l'adquisici successiva dels segents drets:
a) A urbanitzar, entenent com a tal dotar un terreny dels serveis i les infraestructures fixades al projecte
d'urbanitzaci/dotaci de serveis perqu adquireixi la condici de solar
b) A l'aprofitament urbanstic, consistent en l'atribuci efectiva al propietari afectat per una actuaci
urbanstica dels usos i les intensitats susceptibles d'adquisici privada o el seu equivalent econmic, en els termes
fixats a la legislaci urbanstica.
c) A edificar, consistent en la facultat de materialitzar l'aprofitament urbanstic corresponent.
d) A l'edificaci, consistent en la facultat d'incorporar al patrimoni l'edificaci executada i acabada, amb

subjecci a la llicncia urbanstica atorgada i sempre que aquesta sajusti al present Pla general o als instruments
que el desenvolupin.

Article 38. Dret a urbanitzar
1. El dret a urbanitzar noms s'adquireix amb l'aprovaci definitiva de l'instrument de planejament ms

especfic, segons la classe de sl.
2. L'instrument de planejament a qu es refereix l'apartat anterior s el segent:
a) A sl urb: amb l'aprovaci d'aquest Pla general i amb els plans especials de reforma interior a les rees
de rgim especial.
b) A sl urbanitzable programat: amb l'aprovaci del pla parcial corresponent.
c) A sl urbanitzable no programat: amb l'aprovaci del pla parcial posterior o de forma simultnia a la del
programa d'actuaci urbanstica.
3. A aquest efecte, els particulars o les entitats hauran de redactar i sotmetre a l'Administraci competent
per a la seva tramitaci el planejament de desenvolupament en els terminis establerts al Pla general.
4. El dret a urbanitzar terrenys inclosos en una unitat d'actuaci per un sistema de gesti privada s'extingir
si la seva urbanitzaci efectiva i el compliment dels deures de cessi i equidistribuci no es realitza en els terminis
establerts, sense perjudici del canvi de sistema d'actuaci per un altre de gesti pblica. La resoluci declarativa
d'incompliment s'haur de dictar desprs daudincia a l'interessat.
5. Els propietaris no responsables de l'esmentat incompliment tenen garantits els drets vinculats a
l'execuci del planejament o la valoraci urbanstica establerta a la LS per als supsits d'expropiaci com a sistema
d'actuaci.
Article 39. Dret a l'aprofitament urbanstic
1. En actuacions sistemtiques, el dret a l'aprofitament urbanstic s'adquireix mitjanant el compliment dels

deures de cessi, equidistribuci i urbanitzaci en els terminis fixats pel Pla general. Els propietaris hauran
d'acreditar el compliment dels esmentats deures per mitj de certificaci de l'administraci actuant, expedida a
instncia d'aquells, que lhaur d'atorgar en el termini de tres mesos. En aquest cas s d'aplicaci el silenci positiu.
2. En actuacions directes l'aprofitament urbanstic s'adquireix amb l'aprovaci definitiva del Pla general i
sha de sollicitar llicncia municipal d'edificaci en el termini establert a aquest efecte.
Article 40. Dret a edificar
1. L'atorgament de la llicncia determina l'adquisici del dret a edificar, sempre que el projecte presentat
sajusti al planejament i es realitzi en el termini establert.
2. En el supsit que s'efectu simultniament la urbanitzaci, l'adquisici definitiva dels drets a

l'aprofitament urbanstic i a edificar quedar subordinada al compliment del deure d'urbanitzar.
Article 41. Dret a l'edificaci
1. El dret a l'edificaci s'adquireix per conclusi de les obres realitzades a l'empara d'una llicncia no
caducada i conforme a l'ordenaci urbanstica.
2. Si l'edificaci s'ha realitzat sense llicncia o sense ajustar-se a les seves condicions, resulta incompatible
amb el planejament vigent o excedeix del corresponent a l'aprofitament urbanstic a qu t dret el seu titular,
l'Administraci procedir conformement al que estableix la legislaci urbanstica.

CAPTOL III. RGIM DEL SL URB
Article 42. Concepte de sl urb
Constitueixen el sl urb els terrenys que el Pla general, en compliment de la legislaci urbanstica, inclou
en aquesta classe de sl.
Article 43. Deures legals a sl urb
Els propietaris de terrenys situats a sl urb estan obligats a:
a) Cedir a l'Ajuntament els terrenys destinats a dotacions pbliques (vials, espais lliures i zones verdes),
destinats a parcs i jardins pblics i altres terrenys dotacionals que s'incloguin a la unitat d'execuci.
b) Cedir el percentatge de sl que en cada cas s'estableixi i que correspon a l'aprofitament lucratiu
patrimonialitzable per l'Ajuntament.
c) Urbanitzar, conservar i mantenir els terrenys i les construccions de la urbanitzaci executada en

condicions de seguretat, salubritat i ornament pblic. Shan de constituir entitats de conservaci quan aix ho
disposin les disposicions normatives aplicables.
d) Sollicitar llicncia d'edificaci, desprs de complir els deures urbanstics corresponents en els terminis
establerts.
e) Edificar els solars en el termini fixat a la preceptiva llicncia.
f) Destinar efectivament els terrenys i les construccions a l's establert en cada cas pel planejament
urbanstic.
g) Complir les normes sobre protecci del medi ambient.
h) Complir les normes sobre protecci del patrimoni arquitectnic i arqueolgic.
i) Complir les normes sobre rehabilitaci urbana.
Article 44. Tipus d'ordenaci
En funci de l'ordenaci detallada s'estableixen els segents tipus d'ordenaci:
1. rees d'ordenaci especfica. A sl urb, i a travs de les ordenances particulars, el Pla es d'aplicaci
directa i d'execuci immediata, sense necessitat d'instrument de desenvolupament i sense perjudici de la necessria
concreci de l'aprofitament urbanstic.
2. rees de rgim singular (ARS). El seu rgim jurdic s'estableix al ttol VII, captol II, seccions vuitena i
novena de les presents Normes, on es defineixen les seves determinacions.
3. rees de rgim especial (ARE). Sn les rees en qu el Pla general estableix que l'ordenaci especfica
s'efectu per mitj de pla especial de reforma interior o de rehabilitaci.
Als ttols VII, VIII i IX d'aquestes Normes queden recollits els usos, les intensitats i les tipologies de
ledificaci a les quals s'ha d'ajustar l'actuaci en les diferents rees de rgim especial.
Al Programa d'actuaci del present Pla s'assenyalen els terminis en els quals ha de ser aprovat el
planejament especial de cadascuna de les rees de rgim especial.
4. rees de planejament incorporat (API). El Pla general defineix com rees de planejament incorporat els
sls sotmesos a la regulaci de planejament sectorial aprovat, el desenvolupament dels quals es troba executat o en
vies d'execuci i l'ordenaci dels quals es considera compatible amb el model d'estructura urbana proposat en el Pla
general.
Aquestes rees es regiran per les seves prpies determinacions i d'acord amb el pla d'etapes aprovat,
llevat del que fa referncia al rgim de llicncies. Supletriament hi seran d'aplicaci els terminis establerts en el
Programa d'actuaci del Pla per al compliment dels deures de cessi, equidistribuci i urbanitzaci, aix com per a
sollicitar llicncia d'edificaci.
En cas d'incompliment del pla d'etapes en els plans corresponents a aquestes rees, l'Ajuntament
procedir conformement a la legislaci urbanstica aplicable.
Article 45. Condicions per a poder edificar a sl urb
1. El sl urb, a ms de les limitacions especfiques que li imposi el present Pla general i el planejament
que el desenvolupi, estar subjecte a la de no poder ser edificat fins que la respectiva parcella mereixi la qualificaci
de solar, llevat que s'asseguri l'execuci simultnia de la urbanitzaci i de l'edificaci per mitj de les garanties i les
previsions establertes en els articles 39.1, 40.1 i 3 i 41 del Reglament de gesti urbanstica per a cada cas, i a les
presents Normes.
2. Tindran la consideraci de solar, requisit indispensable per a obtenir llicncia d'edificaci, les superfcies
del sl urb aptes per a l'edificaci, el front o fronts de faana corresponents a l'alineaci oficial de les quals afrontin
amb vial o espai lliure pblics i que estiguin dotades, en tota la seva longitud, dels serveis que a continuaci
s'assenyalen:
a) A zones a les quals l's residencial es limiti a habitatge unifamiliar i a les zones B2a i D2a quan es
projectin habitatges unifamiliars que no constitueixin promocions de conjunt de ms de dos habitatges:
- Abastament d'aigua
- Evacuaci d'aiges residuals
- Subministrament d'energia elctrica
* Xarxa de distribuci d'energia elctrica en baixa tensi pel lmit del vial o espai lliure
pblics als quals dna front la parcella, amb capacitat suficient per als usos existents o que
puguin ser necessaris, en tota la lnia de subministrament, segons el Reglament electrotcnic de
baixa tensi i instruccions complementries.
- Accs rodat o de vianants pblic
* La parcella, si escau, ha de ser accessible des de vial o espai lliure pblics per a
vehicles autombils, tipus turisme. Si dna front a espai lliure o vial per a vianants, l'accs de
vehicles podr ser restringit als usuaris de les corresponents parcelles si aix ho estima
l'Ajuntament, com a propietari del vial.
* Els paviments hauran de ser d'aglomerat asfltic, formig de ciment prtland, reg
asfltic, lloses, llambordes o rajoles, segons el cas.
* Tant el ferm com la base d'explanaci tindran la capacitat mecnica suficient per a
resistir el pas de vehicles.
* Vorada en el front de l'alineaci oficial de la parcella si l'Ajuntament tingus previst la

construcci de voreres.
b) A la resta de zones. Serveis obligatoris mnims:
- Abastament d'aigua
* Canalitzaci de la xarxa general al vial o espai lliure pblic al qual afronti la parcella.
* Garantia de subministrament a ra de tres-cents litres (300 l) per habitant i dia, tant per
a la poblaci existent com per a la previsible.
- Evacuaci d'aiges residuals
* Tenir la canalitzaci i la capacitat d'abocament suficient en tot el seu recorregut a ra

de tres-cents litres (300 l) per habitant i dia, tant per a l'edificaci existent com per a la que es
pugui arribar a construir.
- Aix mateix, haur de comptar amb els serveis prevists en els punts referents a accs rodat,
subministrament d'energia elctrica de l'apartat a d'aquest article.

3. Per autoritzar a sl urb l'edificaci en terrenys que no tinguin la condici de solar i no s'incloguin en
polgons o unitats d'actuaci el comproms d'urbanitzar comprendr no noms les obres que afectin el front de
faana o faanes del terreny sobre el qual es pretengui construir, sin totes les infraestructures indispensables
perqu es puguin prestar els serveis pblics necessaris, tals com abastament d'aiges, evacuaci d'aiges residuals
i pluvials, subministrament d'energia elctrica, enllumenat pblic i pavimentaci de voreres i calada, fins el punt
d'enlla amb les xarxes generals i viries que estiguin en funcionament, d'acord amb les caracterstiques
esmentades a l'apartat 2 segons el tipus de zona a la qual es trobi. La dotaci dinfraestructura i serveis es dur a
terme una vegada obtinguda l'aprovaci del projecte d'obres ordinries o projecte de dotaci de serveis. Els
estndards assenyalats a l'apartat anterior tenen el carcter de mnims als efectes previstos en el present article i no
es poden utilitzar per dimensionar els serveis urbans.
4. A sl urb els propietaris de terrenys inclosos en polgons o unitats d'actuaci podran, aix mateix,
sollicitar llicncia d'edificaci abans que els esmentats terrenys adquireixin la condici de solar, quan compleixin els
requisits de l'article 41 del Reglament de gesti urbanstica. La dotaci dinfraestructures i serveis es dur a terme
una vegada obtinguda l'aprovaci del projecte d'urbanitzaci, que inclour el desenvolupament de les obres
corresponents a l'execuci de vials, abastament d'aigua, hidrants contraincendis, evacuaci d'aiges residuals i
pluvials, si escau, subministrament d'energia elctrica, enllumenat pblic, amb les caracterstiques esmentades a
l'apartat 2 segons el tipus de zona a la qual es trobi i, si escau, zones verdes i arbrat. Aix mateix, si s procedent,
xarxa de telefonia i subministrament de gas. La no-procedncia haur de ser degudament justificada.
CAPTOL IV. RGIM DEL SL URBANITZABLE
Article 46. Definici
1. El sl urbanitzable comprn els terrenys que el Pla general declara aptes per a ser urbanitzats i el
desenvolupament i execuci dels quals es cont en les determinacions del seu Programa d'actuaci.
2. Al sl urbanitzable, el Pla estableix les segents categories:
a) Sl urbanitzable programat (SUP), constitut per aquell el planejament parcial del qual ha de ser aprovat
en els terminis previstos al programa d'actuaci.
b) Sl urbanitzable no programat (SUNP), integrat per aquell el desenvolupament del qual noms es pot
efectuar mitjanant l'aprovaci d'un programa d'actuaci urbanstica (PAU).
Article 47. Rgim urbanstic de la propietat
Les facultats del dret de propietat en el sl urbanitzable s'exerciran dins el lmits i amb el compliment dels
drets i deures bsic establerts a la legislaci urbanstica aplicable i, en virtut d'aquesta, pel present Pla general.
Article 48. Revisi del Programa d'actuaci urbanstica
1. El Programa d'actuaci del Pla general ser revisat per l'Ajuntament cada quatre (4) anys i com a
conseqncia de la dita revisi podr, segons els casos:
a) Excloure del sl urbanitzable programat part d'aquest per a la seva incorporaci al sl urb, si en
execuci del Pla aquests terrenys arriben a disposar de les condicions previstes en la legislaci urbanstica, sempre
que els esmentats terrenys estiguin inclosos dins un sector els propietaris del qual hagin complit tots els deures
legals i els derivats del planejament.
b) Excloure del sl urbanitzable programat part d'aquest per a la seva incorporaci al sl urbanitzable no
programat o al sl rstic, quan el programa no s'hagi duit a terme en el termini establert a l'efecte o quan les
circumstncies urbanstiques aconsellin tals mesures, d'acord amb els criteris establerts en el Pla general.
c) Ampliar en altres quatre (4) anys i per a part de l'esmentat sl el lmit temporal de les previsions del
Programa d'actuaci, o en un termini menor que s'estimi convenient segons les circumstncies existents a les parts
del sl urbanitzable programat.
2. LAjuntament aprovar a revisi del Programa d'actuaci a travs del trmit establert a la legislaci
urbanstica, excepte si l'esmentada revisi implica la modificaci de la classificaci del sl urbanitzable programat,
supsit en el qual sajustar al que disposa aquell text legal per a la modificaci de plans.
3. La reclassificaci de sl urbanitzable programat com a no programat o rstic no conferir en cap cas dret
a indemnitzaci si es produeix una vegada transcorregut el termini previst per al desenvolupament i lexecuci dels
respectius plans o programes d'actuaci urbanstica, excepte en el supsit que no shagi duit a terme per causes
imputables a l'Administraci municipal.
Article 49. Desenvolupament del sl urbanitzable no programat
1. El desenvolupament del sl urbanitzable no programat s'efectuar a travs del corresponent Programa

d'actuaci urbanstica. Mentre no s'aprovi l'esmentat PAU els terrenys aix classificats pel Pla general estan
subjectes al mateix rgim jurdic del sl rstic.
2. El PAU es redactar de conformitat amb el que disposa la legislaci urbanstica aplicable i el ttol I
d'aquestes Normes. L'aprovaci del Programa implica la declaraci d'inters general i la necessitat d'ocupaci als
efectes expropiatoris previstos a l'esmentada legislaci.
3. Les determinacions del PAU es desenvoluparan per mitj de la formulaci del corresponent pla parcial,
l'aprovaci del qual podr ser simultnia a la del Programa d'actuaci urbanstica.
4. Tant el PAU com el pla parcial que el desenvolupa incorporaran com a determinacions vinculants les
que el Pla general estableix al ttol VI d'aquestes Normes.
5. L'execuci del pla parcial s'ajustar al sistema d'actuaci que determini el PAU. Els promotors de
l'execuci hauran de costejar, a ms de les limitacions, les obligacions i les crregues previstes legalment, les obres
exteriors dinfraestructura sobre les quals es recolza l'actuaci urbanstica que siguin necessries per tal que el sl
objecte del PAU resti degudament enllaat amb les xarxes viries i els serveis integrants de l'estructura urbana.
Article 50. Desenvolupament del sl urbanitzable programat
1. El sl urbanitzable programat es desenvolupar mitjanant els plans parcials corresponents als sectors
delimitats als plnols de classificaci B.01.
2. Els plans parcials es redactaran d'acord amb el que disposa la legislaci urbanstica aplicable i el ttol I
d'aquestes Normes.
3. Els plans parcials que desenvolupin els sectors de sl urbanitzable programat delimitats al Pla general
se subjectaran a les determinacions i les condicions d'actuaci que s'estableixen en el ttol VI de les presents
Normes i al que disposa la legislaci urbanstica aplicable.
4. Les entitats urbanstiques de conservaci obligatriament constitudes quedaran extingides, com a

mnim, quan s'hagi consolidat l'edificaci en un cinquanta per cent (50%) de la superfcie apta per a edificar del
sector.
Article 51. Obligacions i deures legals dels propietaris del sl urbanitzable
1. Els propietaris dels terrenys situats a sl urbanitzable estan obligats al compliment dels segents deures
legals:
a) Cedir a l'Ajuntament els terrenys destinats a dotacions pbliques (vials, espais lliures i zones verdes)
destinats a parcs i jardins pblics i altres terrenys dotacionals que s'incloguin a la unitat d'actuaci.
b) Cedir el percentatge de sl que s'estableixi, corresponent a l'aprofitament lucratiu patrimonialitzable per

l'Ajuntament.
c) Urbanitzar, conservar i mantenir els terrenys i construccions de la urbanitzaci executada en condicions

de seguretat, salubritat i ornament pblic. Shan de constituir entitats de conservaci.
d) Sollicitar llicncia d'edificaci, desprs de complir els deures urbanstics corresponents en els terminis
establerts.

e) Edificar els solars en el termini fixat en la preceptiva llicncia.
f) Destinar efectivament els terrenys i les construccions a l's establert en cada cas pel planejament
urbanstic.
g) Complir les normes sobre protecci del medi ambient.
h) Complir les normes sobre protecci del patrimoni arquitectnic i arqueolgic.
i) Complir les normes sobre rehabilitaci urbana.
2. El repartiment equitatiu d'aquests deures s'efectuar a travs d'unitats d'actuaci mitjanant els
procediments reparcellatoris o compensatoris.
Article 52. Edificaci a sl urbanitzable programat
1. Les facultats d'edificaci establertes als sectors de sl urbanitzable programat no podran ser exercides
fins que no siguin aprovats els plans parcials corresponents a cada sector, s'hagin complit els trmits del sistema
d'actuaci corresponent i s'executin les obres d'urbanitzaci que shi preveuen, desprs de la formalitzaci de les
cessions obligatries del planejament, per la qual cosa fins que no es donin aquestes circumstncies no es podran
edificar ni aixecar altres installacions que no siguin les previstes com a sistemes generals de la ciutat o les altres de
carcter provisional previstes a la legislaci vigent.
2. A sl urbanitzable programat, una vegada aprovats el pla parcial i el projecte d'urbanitzaci corresponent
i constituda la junta de compensaci en els supsits en els quals aquest sistema sigui aplicable, es podr edificar
abans que els terrenys estiguin totalment urbanitzats, sempre que es compleixin els requisits assenyalats a l'article
41 del Reglament de gesti urbanstica.
CAPTOL V. RGIM DEL SL RSTIC
Article 53. Definici
Constitueixen el sl rstic els terrenys del terme municipal que el Pla general no inclou dins les categories
d'urb i urbanitzable; particularment els terrenys que per les seves condicions naturals, ambientals, paisatgstiques,
ecolgiques; el seu valor agrcola, forestal, ramader, cinegtic, i, en general, els vinculats a la utilitzaci racional dels
recursos naturals, shi classifiquen a l'objecte que romanguin al marge del procs d'urbanitzaci.
Article 54. Destinaci
1. El sl rstic comprn la part del terme municipal que el Pla general destina a activitats prpies del medi
rural. Qualsevol que sigui la seva qualificaci no t aprofitament urbanstic. Les limitacions a l'edificaci, a l's i a les
transformacions que hi imposin aquestes Normes no donaran dret a cap indemnitzaci, sempre que tals limitacions
no afectin el valor inicial que posseeix el terreny pel rendiment no urbanitzable.
2. Tindran la consideraci d'activitats relacionades amb la destinaci o amb la naturalesa de les finques en
sl rstic les vinculades als usos segents:
a) Els afectes a l'explotaci agrcola, forestal, pecuria i cinegtica, aix com a la conservaci i a la defensa
del medi rural.
b) Els recreatius, educatius, culturals i cientfics efectuats en el marc del que disposa la Llei 4/1989, de 27
de mar, de conservaci dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre o a l'empara del que disposa la Llei
8/1987, d'1 d'abril, d'ordenaci territorial de les Illes Balears.
c) Els usos complementaris de l'activitat tradicional.
3. El contingut normal del dret de propietat en sl rstic ve determinat pel rendiment agrcola, forestal,
ramader, cinegtic o natural, sense perjudici de les autoritzacions atorgables per l'rgan autonmic competent,
previstes a la legislaci urbanstica. En cap cas i a cap efecte es podran reconixer expectatives urbanstiques al sl
rstic.
4. Si com a conseqncia de successos naturals o provocats es degenerassin les caracterstiques que
sustenten la pertinena d'un terreny a una qualificaci determinada de sl rstic aquesta circumstncia no ser
motiu suficient per a modificar la qualificaci sin que, per contra, s'hauran de posar en prctica les mesures
apropiades per a la regeneraci de les condicions originries.
Article 55. Parcellacions urbanstiques illegals
En el sl rstic queden prohibides les parcellacions urbanstiques. Es considera que existeix aquest tipus
de parcellaci quan es donin els requisits recollits a l'art. 293 de les presents Normes.
CAPTOL VI. RGIM DELS SISTEMES GENERALS
SECCI PRIMERA. DETERMINACIONS GENERALS
Article 56. Definici i estructura dels sistemes generals
1. Els sistemes generals constitueixen els elements fonamentals de l'estructura general i orgnica del
territori que estableix el Pla general, conformement al model de desenvolupament urb que adopta el municipi de
Palma.
2. D'acord amb el model urb adoptat, el Pla estableix els segents tipus de sistemes generals:
- sistema general d'equipament comunitari (SGEC)

- sistema general de comunicacions i infraestructures (SGCI)
- sistema general d'espais lliures (SGEL)
3. Els sistemes generals definits pel Pla general es delimiten en els plnols B.01, amb una trama especfica
per a cadascun dels tipus enunciats a l'apartat anterior, si b s'inclouen a les diferents classes de sl a efectes de la
seva valoraci i obtenci.
Article 57. Regulaci dels sistemes generals
1. La inclusi de terrenys i edificacions com a sistema general implica un rgim especial de protecci i/o
unes especials condicions d's i edificaci, coherents amb la importncia que tenen a la trama urbana.
2. La regulaci particular de cadascun dels usos als quals es vinculen els elements dels sistemes generals,
incloent-hi les condicions que s'hauran de respectar en la seva execuci, es contenen al ttol V d'aquestes Normes.
Aquestes condicions seran respectades, en tot cas, pels plans especials i pels corresponents projectes tcnics i
d'urbanitzaci que es puguin formular per a l'execuci dels esmentats elements.
Article 58. Sistema general d'equipament comunitari (SGEC)
Els sistemes generals d'equipament comunitari comprenen els sls destinats a usos dotacionals pblics o
collectius al servei de tot el municipi.
El rgim d'usos i edificaci ser l'enunciat a l'art. 118 i a la normativa o les directrius incloses a les fitxes de
sistemes.
Per la seva funci poden ser dels segents tipus:
1. SCIOCULTURAL (SGEC/SC)
Comprn els equipaments culturals de nivell o mbit urb i d's collectiu o pblic tals com Ses Voltes, la
Llotja, etc.

2. DOCENT (SGEC/DO)
Comprn els centres destinats a l'ensenyana al servei de tot el municipi, tals com universitaris,
conservatoris i centres d'educaci especial o tallers del mateix tipus.
3. ASSISTENCIAL (SGEC/AS)
Comprn els serveis d'atenci i cura de les persones, tals com les residncies de majors, etc.
4. ADMINISTRATIVOINSTITUCIONAL (SGEC/AD)
Comprn els centres i les dependncies administratives o poltiques d's pblic o no, adscrites al
funcionament del govern central i altres departaments ministerials, del govern autnom, les seves conselleries i de
l'Ajuntament.
5. ESPORTIU (SGEC/DP)
Comprn les grans unitats d'equipament esportiu de nivell o mbit de ciutat, de domini pblic o privat, tals
com l'hipdrom de Son Pardo, el poliesportiu de Son Moix, estadis de futbol, etc.
6. SEGURETAT (SGEC/SE)
Comprn els centres destinats a les institucions o cossos la tasca dels quals s la defensa de l'Estat o la
preservaci de l'ordre pblic, tals com aquarteraments, bombers, pres, etc.
7. SANITARI (SGEC/SA)
Comprn els centres sanitaris d's pblic o collectiu que continguin residncia de malalts o assistits, o que
ostentin un alt grau d'especialitzaci, tals com Son Dureta, la Policlnica Miramar, el segon hospital, etc.
8. RELIGIS (SGEC/RL)
Comprn els centres religiosos representatius i d's collectiu tals com la Seu, etc.
9. CEMENTERI (SGEC/CE)
Comprn les activitats destinades a serveis funeraris i d'enterrament, al servei de tota la comunitat.
10. COMERCIAL (SGEC/CO)
Comprn els establiments dedicats al comer segons el Pla director sectorial d'equipaments comercials de
les Illes Balears (Decret 21/1996, de 12 de desembre, de la CAIB).
11. RECREATIU (SGEC/RE)
Comprn les grans installacions destinades a la vida de relaci i esplai dels ciutadans tals com parcs
d'atraccions, zoolgics, aquaris, plaa de toros.
Article 59. Sistema general de comunicacions i infraestructures (SGCI)
Els sistemes generals de comunicacions i infraestructures comprenen el conjunt de terrenys, installacions i

reserves de sl per a les xarxes i enclavaments de xarxa viria, transports, installacions, serveis tcnics i
telecomunicacions, i els espais naturals d'evacuaci d'aiges pluvials i les seves canalitzacions que serveixen a la
totalitat del territori.

El rgim d'usos ser l'enunciat a l'art. 119 de les presents Normes i a la normativa o directrius incloses a
les fitxes de sistemes, a ms de l'especificat a la normativa aplicable.
Per la seva funci es poden distingir els segents tipus:
1. XARXA VIRIA (SGCI/RV)
Comprn els terrenys i les installacions amb les seves zones de protecci, existents o prevists, que formen
el conjunt de vies rodades i de vianants destinades a mantenir uns nivells bsics de mobilitat a l'interior del terme i
d'accessibilitat des de l'exterior i cap a aquest, tals com autopistes, autovies, carreteres primries, rondes, o vies
radials.
Apareixen grafiats al plnol a escala 1:10000, B.01 (Estructura general i orgnica del territori. Classificaci
del sl. Sistemes generals).
2. INSTALLACIONS I SERVEIS (SGCI/IS)
Comprn els terrenys, les installacions i les reserves de sl per a les infraestructures generals dels serveis
tcnics, tals com grans xarxes i serveis, artries de reg d'aigua depurada, artries d'abastament, collectors de
sanejament, collectors de pluvials i llits de torrents, centres de producci, emmagatzematge i feeders de distribuci
de gas, dipsits d'abastament d'aigua, estacions de depuraci d'aiges residuals, centres de recollida, tractament i
eliminaci de residus slids, abocadors, xarxes d'alta tensi de 220 i 66 Kv, subestacions elctriques, centrals
trmiques, parcs demmagatzematge de productes petrolfers, dipsits de vehicles, etc.
3. TRANSPORTS (SGCI/TP)
Comprn els terrenys i les installacions destinats al transport de persones i mercaderies amb mbit
municipal, extramunicipal i extraprovincial, tals com port, aeroport, ferrocarril de Sller, ferrocarril de Mallorca i
estaci d'autobusos.
4. TELECOMUNICACIONS (SGCI/TC)
Comprn els terrenys i les installacions bsiques dels serveis de correus, telgrafs, telfons, rdio i
televisi i transmissi de dades.
Article 60. Sistema general d'espais lliures (SGEL)
Comprn els terrenys i les installacions destinats a l'esbarjo i la salubritat de la poblaci i a dotar la ciutat
de millors condicions ambientals.
El rgim d'usos i edificaci ser l'enunciat a la normativa o directrius incloses a les fitxes de sistemes, a
ms de la normativa especfica que li sigui d'aplicaci.
Per la seva funci poden ser dels segents tipus:
1. SISTEMA GENERAL D'ESPAIS LLIURES DE PARCS PBLICS (SGEL-PJ)
Comprn els espais lliures pblics destinats a l'esplai de la poblaci i a la protecci dels sistemes naturals,
aix com al manteniment de les condicions higiniques, microclimtiques i esttiques de la ciutat, tals com lilla de
Cabrera, el bosc de Bellver, la Falca Verda i el parc de les Estacions, entre daltres.
2. SISTEMA GENERAL D'ESPAIS LLIURES DE ZONES D'ESPLAI I EXPANSI (SGEL-ZO)
Comprn els espais lliures pblics, no necessriament enjardinats, destinats a facilitar la relaci social i
lexpansi dels ciutadans, tals com les platges de Cala Major, Can Pere Antoni, Cala Gamba i s'Arenal.

SECCI SEGONA. DESENVOLUPAMENT DELS SISTEMES GENERALS
Article 61. Desenvolupament per planejament de detall
1. Es realitzar a travs de plans especials, llevat que el Pla contingui les determinacions necessries o
que estiguin inclosos o puguin arribar a estar-hi en polgons a desenvolupar per plans parcials o especials, segons el
mateix Pla general.
2. Els sistemes generals es podran desenvolupar per unitats completes o per parts diferenciables. A
aquests efectes lAjuntament delimitar els corresponents polgons, unitats d'actuaci o, si escau, actuacions
allades.
3. El desenvolupament dels sistemes generals les determinacions dels quals es continguin en el Pla o
elements d'aquests s'efectuar mitjanant la redacci del projecte tcnic que correspongui, en funci de la matria
especfica.
4. Malgrat el pargraf anterior, l'Ajuntament haur d'acordar la necessitat de l'execuci de qualsevol

element dels sistemes generals per mitj de pla especial quan sigui indispensable reajustar les reserves de sl
previstes al Pla general o quan resulti convenient precisar la coordinaci entre la implantaci de l'element i el seu
entorn ms immediat.
5. Fins que no es formulin els plans especials als quals es refereix l'apartat anterior i llevat d'indicaci en
contra d'aquestes Normes, tota intervenci tendent a l'execuci dels referits elements, sigui a travs d'obres de nova
planta o obres d'urbanitzaci, respondr a un projecte unitari coherent amb les determinacions del Pla i se
subjectar a les normes d'aquest, en especial a les classificacions de sl, edificabilitat i altres condicions vinculants
que el Pla estableix.
6. Els elements de sistemes generals inclosos en sl urbanitzable, programat o no programat, delimitats

pel Pla general, requeriran prviament a la seva execuci l'aprovaci dels plans parcials que desenvolupin els
sectors corresponents, sense perjudici, en qualsevol cas, de les determinacions que sobre la qesti pugui contenir
el Programa d'actuaci urbanstica corresponent i de la facultat municipal d'obtenir anticipadament els sls destinats
a sistemes generals.
SECCI TERCERA. OBTENCI DELS SISTEMES GENERALS
Article 62. Procediment general
1. Els sistemes generals de titularitat pblica s'obtenen per adscripci al domini pblic, adscrits a l's
determinat pel present Pla a travs de la resoluci dels corresponents procediments expropiatoris, reparcellatoris o
compensatoris.
2. La qualificaci del sl com a sistema general implica l'inters general dels usos i les activitats al quals es
destina l'esmentat sl o que shi ubiquen. En virtut del Pla, l'Ajuntament est facultat per imposar la continutat de
tals usos i activitats de titularitat privada en els sistemes generals.
SECCI QUARTA. EXECUCI DELS SISTEMES GENERALS
Article 63. Programaci
L'execuci de les obres i installacions en els sistemes generals es dur a terme d'acord amb la
programaci i els terminis prevists en el Pla general i exigir l'efectiva coordinaci de les actuacions i inversions
pbliques i privades, segons el casos, en consonncia amb les previsions que estableix el Pla en aquest sentit.
Article 64. Execuci material
L'execuci de les obres i les installacions dels sistemes generals ser empresa per l'Administraci pblica i
els particulars, d'acord amb les previsions del Pla general i, si escau, segons determinen els plans especials a cada

classe de sl.

TTOL III. INTERVENCI MUNICIPAL
EN L'EDIFICACI I S DEL SL
CAPTOL I. COMPETNCIA I FORMES D'INTERVENCI
SECCI PRIMERA. INTRODUCCI.
Article 65. Objecte
La competncia municipal en matria d'intervenci en l'edificaci i s del sl t per objecte controlar la

conformitat de les diferents actuacions amb la legislaci i el planejament aplicables, aix com restablir, si escau,
l'ordenaci legal infringida i imposar les sancions corresponents.
Article 66. Formes d'intervenci
La intervenci municipal en l'edificaci i s del sl s'exercir a travs de:
a) llicncies urbanstiques
b) ordres d'execuci, reparaci, demolici o suspensi d'obres i altres usos
c) inspecci urbanstica.
SECCI SEGONA. LLICNCIES URBANSTIQUES
Article 67. Actes subjectes a llicncia
1. Tot acte d'edificaci requereix la preceptiva llicncia municipal.
2. Estan subjectes igualment a llicncia prvia els actes d's del sl i el subsl enumerats als articles 2 i 6
de la Llei 10/1990, de 23 d'octubre, de disciplina urbanstica de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears (d'ara
endavant LDU) i, en general, qualsevol activitat de realitzaci d'obres i les d's en general.
3. En tot cas estan sotmeses a llicncia municipal prvia totes les activitats relacionades amb l'execuci
d'obres de perforaci de pous; las parcellacions, agregacions, segregacions o qualsevol altres actes de divisi de
finques o predis en sl rstic; la installaci de xarxes de servei o la seva modificaci; la installaci, lobertura, la
modificaci o la transformaci d'establiments comercials, industrials i magatzems, i la modificaci, la substituci o el
canvi de lloc de mquines i motors i la installaci de grues-torre i altres aparells industrials.
La subjecci prvia a llicncia regeix sense excepci per a totes les activitats relacionades als apartats
anteriors que es realitzin en l'mbit territorial del Pla general, independentment de la seva pertinena al domini
pblic, inclosa la zona maritimoterrestre i porturia i sense perjudici que l'acte exigeixi autoritzaci o concessi per
part del titular del domini pblic.
4. Els actes relacionats als apartats anteriors que siguin promoguts per rgans de les administracions
pbliques, la Comunitat Autnoma o entitats de dret pblic que administrin bns estatals o autonmics sobre
qualsevol classe de sl comprs dins l'mbit del terme municipal estaran igualment subjectes a llicncia municipal,
sense perjudici del que disposa el rgim especial per als supsits d'urgncia o excepcional inters pblic establert a
la legislaci urbanstica vigent.
Article 68. Procediment per a l'atorgament de llicncies
El procediment per a la concessi de llicncies urbanstiques de tota classe s'ajustar al que disposen
la legislaci aplicable, aquestes Normes i les ordenances municipals.

Article 69. Competncia i rgan municipal competent
1. La competncia per a atorgar llicncies de tota classe correspon a l'Ajuntament, sense perjudici del
procediment regulat a l'art. 9 del Reglament de serveis de les corporacions locals.
2. L'rgan municipal competent per a l'atorgament de llicncies de tota classe s el batle.
Article 70. Tipus bsics de llicncies urbanstiques
Les llicncies urbanstiques corresponen als segents tipus:
a) parcellaci.
b) urbanitzaci.
c) obres d'edificaci, tant les de nova planta com les d'ampliaci o reforma, aix com les de conservaci,
reparaci i millora
d) obres menors
e) primera utilitzaci de les edificacions o modificaci d's
f) obertura
g) installaci
h) obres i usos de carcter provisional
Article 71. Abast i contingut de la llicncia
1. Les llicncies s'entendran atorgades llevat del dret de propietat i sense perjudici de tercer i no podran ser
invocades pels particulars per excloure o disminuir la responsabilitat civil o penal en qu incorrin en l'exercici de les
activitats corresponents.
2. Les llicncies s'entendran atorgades de conformitat amb les condicions generals establertes en la vigent
legislaci, en aquestes Normes i en les expressades en l'acte de l'atorgament, aix com les implcites definides en el
Pla, segons la classe i la destinaci del sl i les condicions d'edificabilitat i usos.
3. No es podr justificar la vulneraci de les disposicions legals o les normes urbanstiques amb el silenci o
la insuficincia del contingut de la llicncia.
4. En tot cas, l'atorgament de llicncia no implicar cap responsabilitat per a l'Ajuntament pels danys o
perjudicis que es puguin produir amb motiu i ocasi d'activitats que es realitzin en virtut d'aquestes.
5. La llicncia urbanstica no eximeix el seu titular de l'obligaci d'obtenir-ne qualsevol altra exigible per la
legislaci vigent de carcter general o municipal.
Article 72. Llicncies de parcellaci
1. Est subjecte a llicncia municipal qualsevol acte d'alteraci de parcelles que es dugui a terme en els
sls classificats com a urbans, urbanitzables i rstics pel Pla general.
No es podran realitzar parcellacions urbanstiques en sl urb sense laprovaci prvia d'un Pla general o,
si escau, un pla especial que el desenvolupi; en sl urbanitzable fins que estigui aprovat el corresponent pla parcial.
2. Les llicncies de parcellaci i agregacions de parcelles es concediran sobre la base d'un projecte amb
el segent contingut:
a) Memria justificativa de les raons de la parcellaci i de les seves caracterstiques en funci de les
determinacions del Pla sobre el qual es fonamenti. Shi descriur, amb referncia a les dades cadastrals, cada finca
original existent indicant, si escau, les servituds i crregues que la gravin i cadascuna de les noves parcelles. Se
nhaur d'acreditar ladequaci a l's que el Pla li assigna i que, si s procedent, sn aptes per a l'edificaci.
b) Plnols d'estat actual, a escala 1:500 i com a mxim a 1:1000, on s'assenyalin les finques originries
registrals representades en el parcellari oficial, les edificacions i larbrat existents i els usos dels terrenys.
c) Plnol de parcellaci a escala 1:500 i com a mxim a 1:1000 on es detallin tant les parcelles divisibles
com les indivisibles i sindiqui la ubicaci de les zones verdes, els espais lliures, les dotacions per a equipaments, els
serveis i el sl corresponent a la cessi de l'aprofitament tipus de l'rea de repartiment.

3. Malgrat tot, la llicncia de parcellaci urbanstica s'entendr concedida amb els acords d'aprovaci dels
projectes de reparcellaci i compensaci i es podr concedir simultniament amb els d'aprovaci definitiva dels
plans parcials, els especials i els estudis de detall que incloguin documentaci suficient, circumstncia que sha de
fer constar expressament en l'acord d'aprovaci.
4. La llicncia de parcellaci autoritza a partionar i fitar la parcella o parcelles resultants. Tot tancament o
divisi material de terrenys que s'efectu sense la preceptiva llicncia de parcellaci o amb infracci d'aquesta es
considerar infracci urbanstica i donar lloc a la seva supressi i a la sanci que escaigui, sense perjudici de la
responsabilitat especfica que pertoqui si la parcellaci realitzada no s legalitzable.
5. En compliment del que disposa l'article 307 de la LS, l'autoritat municipal comunicar d'ofici al registre de
la propietat corresponent els actes ferms d'aprovaci dels expedients d'execuci del planejament quan suposin la
modificaci de les finques registrals afectades pel Pla, aix com la concessi de llicncies concretes de parcellaci i
els acords que declarin la illegalitat de parcellacions existents. Amb el acords es trametran cpies autoritzades dels
corresponents plnols parcellaris aprovats o de les cdules urbanstiques, si escau.
Article 73. Llicncies d'urbanitzaci
1. Les obres d'urbanitzaci de carcter complementari o puntual, no incloses en un projecte d'urbanitzaci,

i les de mera conservaci i manteniment es tramiten anlogament a les llicncies d'edificaci o simultniament amb
aquestes si en sn merament complementries.
2. Les obres d'urbanitzaci s'entenen autoritzades amb els acords d'aprovaci dels projectes d'urbanitzaci
corresponents, sense perjudici que shi pugui condicionar l'execuci dels treballs a l'obtenci d'un ulterior perms
d'inici d'obres desprs del compliment dels requisits complementaris que restin pendents.
3. Un cop que lAjuntament hagi autoritzat l'inici de les obres i que el promotor hagi notificat amb una
antelaci mnima de quinze (15) dies la seva intenci d'iniciar-les, es fixar data per a la firma de l'acta de
comprovaci del replanteig. El termini d'execuci de les obres d'urbanitzaci es comptar a partir de l'endem de la
firma de l'esmentada acta. Durant l'execuci de les obres l'autoritat municipal exercir les funcions d'inspecci
tcnica i urbanstica i de vigilncia i control d'aquestes, d'acord amb la normativa municipal vigent.
Article 74. Llicncies per a moviment de terres
1. Estan sotmesos a llicncia municipal prvia els moviments de terra tals com els desmunts, les
explanacions, les excavacions i les terraplens, excepte en els supsits en qu estiguin programats i detallats com a
obres a executar en un projecte d'urbanitzaci prviament aprovat o edificacions que disposin de llicncia atorgada.
2. L'activitat en qesti no podr modificar el relleu del sl de forma que pugui dificultar el dest previst en el
Pla general o l'harmonia del paisatge. Aix mateix haur de complir les condicions tcniques de seguretat i salubritat.
Article 75. Llicncies per a obres d'edificaci
1. L'atorgament de la llicncia d'obres determina l'adquisici del dret a edificar, desprs de l'adquisici del
dret a l'aprofitament urbanstic mitjanant el compliment dels deures de cessi, equidistribuci i urbanitzaci en els
terminis fixats pel planejament, sempre que el projecte presentat sajusti a l'ordenaci urbanstica aplicable.
2. Per a la sollicitud de llicncia d'obres d'edificaci s suficient la presentaci del projecte bsic, el qual
s'acompanyar amb els estudis complementaris i geotcnics legalment exigibles. La falta d'algun d'aquests estudis
s'entendr com a documentaci incompleta als efectes del cmput del termini establert per a la concessi de la
llicncia.
Una vegada que el projecte sobre compliment urbanstic tingui informe favorable, amb les modificacions
que siguin procedents, es notificar a l'interessat a l'objecte de la redacci del projecte d'execuci. Per a
l'autoritzaci de l'inici de les obres s'exigir la presentaci del projecte d'execuci, que s'ajustar estrictament a
l'esmentat informe del serveis tcnics municipals.
Quant al projecte bsic i d'execucim hom sajustar a l'establert en els articles 6 i 7 de la LDU.
3. La concessi de les llicncies d'obres d'edificaci, a ms de la constataci que l'actuaci projectada

compleix les condicions tcniques, dimensionals i d's fixades pel planejament i altra normativa aplicable, exigeix la

constncia o acreditaci dels documents segents:
a) Llicncia de parcellaci o, si aquesta no s exigible, conformitat de la parcella al planejament aplicable.
b) Certificaci municipal relativa al compliment dels deures de cessi, equidistribuci i urbanitzaci al si de

la unitat d'execuci a la qual, si escau, pertany la finca, llevat que es tracti de parcelles a sl urb no incloses en
una unitat d'execuci. Aquesta certificaci ser tramesa per l'Ajuntament al Registre de la Propietat a fi que sen
prengui nota marginal en les inscripcions de les finques respectives.
c) En sl urb, acreditaci de la conversi prvia de la parcella en solar o es garantir suficientment

l'execuci simultnia de la urbanitzaci i ledificaci en els termes de l'article 40 del Reglament de gesti urbanstica.
d) Cpia del plnol oficial acreditatiu d'haver-se efectuat l'assenyalament d'alineacions i rasants sobre el
terreny, quan sigui preceptiu segons el que disposa l'art. 178 o el particular ho hagi sollicitat.
e) Fotografies de la parcella i les seves confrontants des del vial el qual afronta, on s'aprecin les
caracterstiques d'aquest.
f) Plnol d'emplaament a escala 1:500 que expressi la situaci de la finca amb referncia a les vies
pbliques o particulars que limitin la totalitat de la finca de la illeta a la qual estigui situada. S'acotaran les distncies
de les obres a l'eix de la via pblica i a la vorera ms prximes i s'hi indicaran la orientaci, les alineacions i les
rasants oficials, i els canals d'accs.
g) Fitxa informativa (art. 76)
4. Amb carcter previ a l'obtenci de la llicncia es procedir a la liquidaci i labonament de les taxes, els
drets i els imposts municipals corresponents, aix com a a realitzar tots els trmits d'ndole especfica que siguin
exigibles, ateses les presents Normes, el planejament de desenvolupament aplicable i les ordenances municipals.
Article 76. Fitxa informativa
1. Junt amb el projecte tcnic presentat per a la sollicitud de llicncia d'obres es presentar una fitxa
d'informaci estadstica que contindr, com a mnim, les segents dades:
a) Data de la sollicitud.
b) Promotor: nom, nm. del DNI o CIF.
c) Parcella:
- emplaament (identificaci postal, carrer o plaa, nmero...)

- barri on est ubicada dins els definits en el Pla general
- superfcie.
d) Normativa:
- classificaci del sl
- zonificaci segons el Pla general, pla especial o pla parcial.
e) Tipus d'obra: reforma, ampliaci, nova planta, demolici, etc.

f) Dades de l'obra:
- superfcie construda total que afecta l'obra

- superfcie construda de cada s segons la classificaci d'usos detallada del Pla general.
- nombre d'habitatges
- nombre d'habitatges de protecci oficial.
- nombre de locals comercials
- nombre d'aparcaments a l'edifici
- nombre d'aparcaments a l'exterior de l'edifici
- nombre d'ascensors
2. L'Ajuntament podr dissenyar el format de la fitxa que contingui les dades esmentades.
Article 77. Llicncies d'obres menors

1. Noms es conceptuaran com a obres menors les de tcnica senzilla i escassa entitat constructora i
econmica, que no suposin alteraci del volum de les installacions i serveis d's com o del nombre d'habitatges i
locals ni afectin el disseny exterior, els fonaments, l'estructura o les condicions d'habitabilitat o de seguretat de totes
les classes d'edificis i installacions.
En cap cas s'entendran com a obres menors les parcellacions urbanstiques i les del sl rstic, els
tancaments de mur de fbrica de qualsevol classe i les intervencions en mbits i elements declarats com a bns
d'inters cultural, catalogats o protegits, grans moviments de terra i tala en massa d'arbres.
Article 78. Llicncia per a demolici de construccions
1. Les sollicituds de llicncia per a demolicions i enderrocament de construccions es presentaran

subscrites per l'interessat o per la persona que el representi i pel facultatiu designat per dirigir-les.
2. La sollicitud de llicncia s'acompanyar amb els segents documents:
a) Plnol d'emplaament a escala 1:500.
b) Croquis de plantes, alats i seccions que permeti apreciar l'ndole de l'enderrocament o la demolici a
realitzar.
c) Memria tcnica explicativa de les caracterstiques dels treballs, amb indicaci del programa i
coordinaci d'aquests, aix com de les precaucions a prendre en relaci amb lobra mateixa, la via pblica i les
construccions o els predis vens.
d) Fotografies a les quals es pugui apreciar si a l'obra a enderrocar o demolir existeix algun element
d'inters especial per a l'Ajuntament des del punt de vista histric, artstic o tradicional. Aquestes fotografies aniran
signades en el seu dors pel propietari i el facultatiu designat per dirigir les obres.
e) Comunicaci de l'acceptaci del facultatiu designat com a director de les obres, visada pel corresponent
collegi oficial.
f) Designaci del mestre d'obres encarregat d'executar l'enderrocament.
3. Quan es tracti de demolicions d'edificis inclosos en el Catleg o a l'rea de Protecci del Patrimoni es
compliran, a ms de les prescripcions assenyalades en aquest article, les especfiques del ttol sobre protecci del
patrimoni arquitectnic contingudes en les presents Normes.
Article 79. Control de projectes i reparaci de deficincies
1. Un cop presentada una sollicitud de llicncia o del perms d'inici d'obres subsegents, les possibles
deficincies tcniques o d'altra classe que es detectin hauran de ser comunicades a l'interessat de forma
conjunta i en un nic acte. Una vegada feta la reparaci, els nous inconvenients que eventualment se suscitin no es
podran referir a qestions que s'haurien d'haver apreciat anteriorment.
Article 80. Termini de resoluci de llicncies
1. S'atorgaran o denegaran en el termini d'un (1) mes comptador des de la data en la qual la sollicitud hagi
ingressat en el Registre General de la Corporaci, les llicncies relatives a:
- obres i installacions industrials menors

- les obres menors enteses en els termes de l'article 7.2 de la LDU i lart. 77 de les presents
Normes.
2. La resta de llicncies no catalogades d'acord amb l'article 7.2 de la LDU com a obres menors s'atorgaran
o denegaran en el termini de dos (2) mesos comptadors des de la data en la qual la sollicitud hagi ingressat en el
Registre General de la Corporaci.

Article 81. Silenci administratiu
1. Quan hagin transcorregut els terminis legalment establerts per resoldre la llicncia amb les prrrogues
que, si escau, s'hagin concedit i l'autoritat municipal no hagi adoptat resoluci expressa operar el silenci
administratiu de la segent forma:
a) Si la llicncia sollicitada es refereix a activitats en via pblica o en bns de domini pblic o patrimonials
s'entendr denegada.
b) Si la llicncia es refereix a qualsevol altre tipus d'actuaci urbanstica hom sajustar a la legislaci
vigent.
2. Quan per a determinada actuaci subjecta a llicncia siguin exigibles autoritzacions o informes d'altre
organisme de l'Administraci o el dictamen previ de la Comissi del Patrimoni, el termini perqu operi el silenci
s'entendr ampliat en el termini legal que l'esmentat organisme tingui per a emetre la seva autoritzaci, si aquesta
ha de ser prvia a la llicncia.
3. En cap cas s'entendran adquirides per silenci administratiu facultats urbanstiques en contra de la
legislaci, del planejament urbanstic o de les ordenances municipals d's del sl i edificaci.
4. Encara que hagin transcorregut els terminis establerts per a resoldre, l'autoritat municipal est obligada a
dictar resoluci expressa, en els termes de la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del
procediment administratiu com.
Article 82. Transmissi de llicncies d'obres
Les llicncies es podran transmetre, comunicant a l'Ajuntament el canvi de titularitat, mitjanant instncia
subscrita tant per l'antic titular com pel nou, el qual ha dassumir expressament totes les crregues derivades de la
llicncia. Si les obres estan en curs d'execuci, s'haur de presentar adjunta una acta en qu s'especifiqui l'estat en
qu es troben. En el supsit que les crregues constin en escriptura pblica s'efectuar el canvi de titularitat amb les
mateixes formalitats.
Sense el compliment d'aquests requisits les responsabilitats que es derivin del compliment de la llicncia
seran exigibles indistintament a l'antic i al nou titular d'aquesta.
Article 83. Iniciaci, prrrogues, caducitat i suspensi de llicncies d'obres
1. L'autoritat municipal competent fixar en l'acte d'atorgament de la llicncia els terminis d'inici, interrupci
mxima i acabament de les obres. Aquest darrer no ser superior a 24 mesos.
2. Les activitats autoritzades per llicncia s'hauran d'iniciar dins els terminis fixats en l'acte del seu
atorgament, que ser de sis mesos comptadors a partir de l'endem de la notificaci de l'esmentat atorgament.
3. Pel que fa al rgim de prrrogues, tant de l'inici com de la conclusi de les obres, hom sajustar al que
disposa la legislaci urbanstica aplicable (Llei 10/1990, de 23 d'octubre, de disciplina urbanstica de la Comunitat
Autnoma de les Illes Balears).
4. Un cop transcorreguts els terminis legals fixats, les llicncies quedaran caducades i extingit el dret a
edificar per incompliment d'aquests, per mitj de la seva declaraci formal, amb la instrucci prvia d'expedient amb
audincia a l'interessat.
Una vegada extingit el dret a edificar no es podr iniciar o reprendre cap activitat a l'empara de la llicncia
caducada, llevat de les obres estrictament necessries per a garantir la seguretat de persones i bns i el valor de
l'edificaci ja realitzada, amb lautoritzaci i lordre previs de l'Administraci.
5. Les llicncies quedaran sense efecte si s'incompleixen les condicions a les quals estiguin subordinades.
6. Les obres que s'executin quan la llicncia estigui caducada o sense efecte, llevat dels treballs de
seguretat i manteniment permesos per l'autoritat municipal, es consideraran com a no autoritzades i donaran lloc a
les responsabilitats pertinents per realitzar obres sense llicncia i a les mesures executores que pertoquin.

Article 84. Modificaci de les llicncies d'obres
1. Les modificacions durant l'execuci de les obres que tinguin per objecte variar el nombre d'habitatges
autoritzat o impliquin alteraci de les condicions d's del sl, altura, volum, edificabilitat, situaci de les edificacions i
ocupaci mxima permesa hauran de ser prviament autoritzades per l'autoritat municipal i tramitades de la mateixa
forma i amb el mateix procediment que les sollicituds de llicncia. No es podran iniciar les obres de modificaci fins
que no shagi dictat la resoluci.
Si en el curs de les obres es pretenen realitzar modificacions en la disposici interior o en l'aspecte exterior
que no alterin els parmetres relacionats en el pargraf anterior, les obres no s'hauran de paralitzar durant la
tramitaci administrativa de la sollicitud de modificaci del projecte, llevat que estiguin situades en rees de
protecci del patrimoni.
2. Fins que no es presenti el certificat de fi d'obra, amb el visat corresponent, totes les modificacions que es
pretenguin introduir respecte del projecte aprovat hauran de ser subscrites pel titular de la llicncia i el tcnic director
de les obres.
3. En tot el que no queda regulat en aquestes Normes hom sajustar a l'article 5 de la LDU.
Article 85. Contingut de la llicncia d'obres
Hom sajustar al que determina l'article 7, apartat 9, de la LDU.
Article 86. Control de l'execuci de les obres
1. En les obres de nova edificaci el peticionari de la llicncia haur de comunicar a l'Ajuntament, amb una
antelaci mnima de quinze (15) dies, la data prevista per a l'inici de les obres i l'assenyalament d'alineacions i
rasants en cas de ser preceptiu. Un cop transcorreguts quinze (15) dies del termini fixat sense que l'Administraci
municipal l'hagi practicat, el director tcnic de les obres presentar informe d'haver-la efectuat sota la seva
responsabilitat i les obres esmentades podran comenar dins el termini de quinze (15) dies.
2. L'autoritat municipal ordenar la immediata suspensi de les obres si no apareix degudament acreditada
l'efectiva direcci tecnicofacultativa exigible, segons la naturalesa d'aquestes.
Article 87. Revocaci de llicncies d'obres
Podran ser revocades les llicncies d'obres quan s'adoptin nous criteris d'apreciaci que ho justifiquin,
sense perjudici de la reparaci dels danys i perjudicis que es produeixin. Aix mateix, es podr arribar a la revocaci
quan desapareguin les circumstncies que motivaren el seu atorgament o si sobrevenen altres raons que si
haguessin existit en el seu moment haurien justificat la no-concessi de la llicncia.
Article 88. Llicncies de primera utilitzaci
1. Les llicncies de primera utilitzaci dels edificis tenen per objecte autoritzar-ne la posada en s, desprs
de la comprovaci que s'han executat de conformitat amb el projecte i les condicions en les quals la llicncia fou
concedida.
Aquesta llicncia ser necessria tant per a les construccions noves com per a la reutilitzaci dels edificis
que hagin estat objecte d'una remodelaci general, amb canvi d's o sense.
2. La sollicitud d'aquestes llicncies s'haur d'acompanyar amb plnols visats on s'assenyalin totes les
modificacions introdudes durant el transcurs de les obres o manifestaci expressa de la inexistncia d'aquestes, aix
com els segents documents:
- Certificat final d'obra subscrit pel seu tcnic director i visat pel seu collegi oficial i, si escau,
certificat final de les obres d'urbanitzaci que s'hagin emprs simultniament amb l'edificaci.
- Liquidaci final del cost de l'obra, a la qual figurin l'execuci material, el benefici industrial i els
honoraris tcnics.
- Acta de comprovaci i autoritzaci de posada en marxa dels aparells elevadors, expedida per

l'organisme competent.
3. El termini per a la resoluci de llicncia de primera utilitzaci ser d'un (1) mes, llevat de deficincies
reparables, comptador des de la presentaci de tota la documentaci esmentada a l'apartat anterior.
En qualsevol cas, l'anterior no impedir el compliment dels terminis marcats per a l'emissi del certificat
d'acabament d'obres i la posterior obtenci de la cdula d'habitabilitat, d'acord amb la normativa autonmica.
4. L'obtenci de la llicncia de primera utilitzaci no eximeix els sollicitants, els constructors i els tcnics de
les responsabilitats de naturalesa civil o penal derivades de la seva activitat, ni de l'administrativa per causa
d'infracci urbanstica que derivi d'error o falsedat que sels pugui imputar. Tampoc els eximeix dels deures legals
d's, conservaci i rehabilitaci a qu fa referncia la legislaci urbanstica aplicable.
Article 89. Cdules d'habitabilitat
El procediment d'expedici de cdules d'habitabilitat es regula al Decret 112/1986, de 18 de desembre, de

la CAIB (BOCAIB de 17 de gener de 1987) o normativa autonmica que el substitueixi.
Article 90. Llicncies d'activitats
Quant al seu rgim jurdic i procediment d'atorgament, hom sajustar a la Llei 8/1995, de 30 de mar, de la
CAIB (BOCAIB nm. 50, de 22 d'abril de 1995) d'atribuci de competncies als consells insulars en matria
d'activitats classificades i parcs aqutics, reguladora del procediment i de les infraccions i sancions, aix com a la
normativa de desenvolupament que es dicti.
Article 91. Llicncies per a obres i usos de carcter provisional
1. L'autoritat municipal, amb linforme previ de la Comissi Insular d'Urbanisme de Mallorca i sempre que
no dificultin l'execuci dels plans, podr autoritzar usos i obres justificades de carcter provisional, que s'hauran de
demolir o eradicar quan ho acordi l'Ajuntament, sense dret a cap indemnitzaci.
2. Als efectes de garantir l'absncia de costs per a la corporaci en el cas que un cop realitzada l'obra o
installat l's l'interessat no executi la demolici o eradicaci quan aquesta ho acordi, els serveis tcnics municipals
valoraran el cost de l'esmentada demolici o eradicaci i es podr exigir a l'interessat, si escau, la presentaci d'un
aval per la quantia resultant, abans de l'autoritzaci, sense perjudici de la seva obligaci d'abonar el major cost que
pugui resultar quan efectivament es realitzi la demolici.
3. La sollicitud s'haur d'acompanyar amb la renncia del propietari, formalitzada en document pblic.
Les llicncies aix concedides no seran eficaces sense la inscripci prvia en el Registre de la Propietat de la
renncia de l'interessat a tot dret a indemnitzaci derivat de l'ordre de demolici o d'eradicaci de l's.
L'Administraci podr exigir el document acreditatiu de tal extrem.
SECCI TERCERA. ORDRES D'EXECUCI I SUSPENSI D'OBRES
Article 92. Objecte i efectes
1. Mitjanant les ordres d'execuci i suspensi, dictades pel batle, l'Ajuntament exerceix la seva
competncia per imposar o restablir l'ordenaci urbanstica infringida; exigir el compliment dels deures de
conservaci en matries de seguretat, salubritat i ornament dels edificis i les installacions, i assegurar,
eventualment, l'eficcia de les decisions que adopti atenent l'inters pblic urbanstic i el compliment de les
disposicions generals vigents.
2. L'incompliment de les ordres d'execuci i suspensi donar lloc a ms de la responsabilitat disciplinria

que escaigui per infracci urbanstica, a l'execuci administrativa subsidiria, que ser amb crrec als obligats en tot
quant no excedeixi del lmit dels seus deures. Es podran denunciar, a ms, els fets a la jurisdicci penal quan
l'incompliment pugui ser constitutiu de delicte o falta.
3. L'ordre d'execuci haur de contenir obligatriament la determinaci concreta de les obres que siguin
necessries per a restablir les condicions de seguretat, salubritat i ornament pblic de l'edificaci o installaci. Aix

mateix, haur de fixar el termini per al compliment voluntari de l'ordenat i, si s necessari perqu l'entitat de les obres
aix ho exigeix, projecte tcnic i direcci facultativa.
4. L'incompliment de les ordres de suspensi d'obres implicar l'adopci per part de l'Ajuntament de les
mesures necessries per garantir la interrupci total de l'activitat. Amb aquesta finalitat es podr ordenar la retirada
dels materials preparats per ser utilitzats a l'obra i la maquinria que s'hi hagi d'utilitzar, retirar-los si no ho fa
linteressat o precintar-la i impedir definitivament els usos a qu doni lloc.
SECCI QUARTA. INSPECCI URBANSTICA
Article 93. Organitzaci i funcions de la inspecci
Hom sajustar al contingut i les determinacions del ttol II, inspecci urbanstica, de la LDU.
SECCI CINQUENA. INFRACCIONS URBANSTIQUES, PROTECCI DE LA LEGALITAT URBANSTICA I

PRESCRIPCI
Article 94. Infraccions urbanstiques, protecci de la legalitat urbanstica i prescripci
1. Hom sajustar al contingut i les determinacions dels ttols III, IV i V de la LDU.
2. Supletriament i en el que no estigui regulat regir la legislaci estatal aplicable.
CAPTOL II. INFORMACI URBANSTICA
Article 95. Publicitat del planejament
1. El principi de publicitat del planejament es fa efectiu per mitj dels segents tipus d'informaci
urbanstica:
a) consulta directa del planejament

b) consulta urbanstica
c) cdula urbanstica
Article 96. Consulta directa del planejament
1. Tota persona t dret a examinar per si mateix i gratutament la documentaci integrant del Pla general i
dels instruments de desenvolupament d'aquest, en els llocs i amb les condicions de funcionament del servei fixades
a l'efecte.
2. Als fins d'aquest article, els locals de consulta disposaran de cpies ntegres i autntiques de tota la
documentaci dels plans i els seus documents annexos i complementaris, degudament actualitzats i amb constncia
dels respectius actes d'aprovaci definitiva, aix com els d'aprovaci inicial i provisional de les seves eventuals
modificacions en curs. Estaran aix mateix disponibles relacions dels estudis de detall, dels projectes aprovats, de
les llicncies de parcellaci concedides i dels expedients de reparcellaci i compensaci aprovats o en trmit.
3. Aix mateix es formalitzar el Llibre de registre previst a l'article 166 del Reglament de planejament, en el
qual s'inscriuran els acords d'aprovaci definitiva dels instruments de planejament i gesti, aix com les resolucions
administratives i les sentncies que afectin aquests.
Article 97. Consulta urbanstica
Tota persona pot sollicitar per escrit un informe sobre el rgim urbanstic aplicable a una finca, unitat
d'execuci o sector, el qual pel servei municipal determinat a l'efecte 'haur d'emetre en el termini d'un mes. La
sollicitud s'haur d'acompanyar amb el plnol d'emplaament de la finca, amb referncia als plnols a escala
1:1000, com a mnim, del Pla general. Els serveis municipals podran requerir al sollicitant totes les altres dades de
localitzaci o antecedents que siguin necessaris per a la informaci.
Article 98. Cdula urbanstica
1. L'Ajuntament podr crear a travs d'ordenana municipal la cdula urbanstica, com a document
acreditatiu del rgim urbanstic aplicable a una finca, una unitat d'execuci o un sector i altres circumstncies que es
donin en els terrenys compresos en el terme municipal.
2. El valor acreditatiu de la cdula s'entendr sense perjudici de la ulterior reparaci dels errors materials o
de fet que continguin i en cap cas podr alterar els drets i les obligacions que recaiguin sobre la finca en virtut de
l'ordenaci legal i urbanstica aplicable en cada moment.
Article 99. Consultes que requereixen interpretaci del planejament
Quan les consultes o les cdules urbanstiques suposin l'aclariment d'aspectes contradictoris de les
determinacions del planejament, la seva emissi requerir pronunciament previ de l'rgan municipal competent, que
resoldr la qesti interpretativa mitjanant dictamen motivat.. Quan tinguin abast general aquestes resolucions
seran publicades en el Butllet Oficial de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears (BOCAIB) i s'incorporaran al Pla
general en la forma establerta a l'apartat 6 de l'art. 10 d'aquestes Normes.
CAPTOL III. DEURES DE CONSERVACI
SECCI PRIMERA. DEURE GENERAL DE CONSERVACI
Article 100. Obligaci de conservar
1. Els propietaris dedificacions, urbanitzacions d'iniciativa particular, terrenys, jardins, cartells i

installacions hauran de conservar-los en una estat que en garanteixi la seguretat, la salubritat i lornament pblic, i
hauran de realitzar amb aquesta finalitat les obres de manteniment, reparaci o reposici que resultin necessries.
Estan subjectes igualment al compliment de les normes sobre protecci del medi ambient, patrimoni arquitectnic i
rehabilitaci urbana.
2. El deure normal de conservaci exigible a la propietat d'un immoble s'entn sense perjudici de les
obligacions i els drets dels arrendataris segons es derivin de la legislaci especfica.
Article 101. Adequaci a l'ambient de les obres sobre edificacions
Les edificacions s'hauran de construir i mantenir en condicions ornamentals adequades a l'ambient on

s'ubiquin. L'Ajuntament denegar, arribat el cas, llicncia per a l'execuci d'obres per a la installaci d'elements
visibles a les faanes dels edificis si en desvirtuen o enlletgeixen l'aspecte exterior o resulten estticament
inadequades a l'entorn circumdant, i es podr exigir la demolici de les ja existents i la restituci de l'immoble al seu
aspecte originari. Les actuacions sobre faanes existents s'ajustaran al que est regulat a les normes generals de
l'edificaci.
Article 102. Ordres d'execuci i lmit del deure de conservaci
1. L'autoritat municipal i, si escau, els altres organismes competents ordenaran, d'ofici o a instncia de
qualsevol interessat, l'execuci de les obres necessries per al compliment del deure de conservaci de terrenys,
urbanitzacions particulars i edificacions.
2. L'incompliment de l'ordre d'execuci donar lloc a la imposici de les sancions legalment previstes i a
l'execuci municipal subsidiria, a costa del propietari.
3. Malgrat aix, quan l'ordre d'execuci excedeixi del lmit del deure normal de conservaci el propietari
tindr dret que l'Administraci responsable de l'esmentat excs de reparaci financi o assumeixi la part del cost que
superi el deure de conservaci.
SECCI SEGONA. ESTAT RUNS DE LES EDIFICACIONS
Article 103. Supsits legals per a la declaraci de runa
Es declarar l'estat runs d'una construcci o una part daquesta en els segents supsits:
a) Quan el cost de les obres necessries sigui superior al cinquanta per cent (50%) del valor actual de
l'edifici o les plantes afectades.
b) Quan els danys no siguin reparables tcnicament amb els mitjans normals.
c) Quan existeixin circumstncies urbanstiques que aconsellin la demolici del l'immoble.

TTOL IV. RGIM DELS EDIFICIS EXISTENTS
Article 104. Edificis inadequats
1. Es consideraran aix mateix edificacions inadequades aquelles amb una superfcie edificada inferior al
50% de l'edificabilitat mnima resultant de les ordenances particulars de cada zona.
2. A les edificacions inadequades es permetran, transitriament fins a la seva substituci, les petites
reparacions que exigeixen la higiene de les persones que hagin de residir-hi o hagin d'ocupar els esmentat edificis,
per no es podran realitzar obres de consolidaci, modernitzaci o d'increment del valor d'expropiaci.
Es permetran les obres d'ampliaci que facin possible que l'edificaci deixi de trobar-se en situaci
d'inadequada. En aquest cas es poden realitzar simultniament obres de consolidaci i modernitzaci.
Article 105. Edificis fora d'ordenaci
1. Es consideraran exclusivament fora d'ordenaci:
a) Les edificacions o les installacions que estiguin afectades pel sistema viari i a la zona de protecci. A
aquest efecte no es considera l'espai triangular originat per l'obligatorietat de deixar a les futures construccions un
xamfr de longitud igual o inferior a quatre (4) metres.
b) Les edificacions o les installacions que ocupin, totalment o parcialment, sl destinat a equipaments i
espais lliures pblics, si l's actual no sajusta al que el Pla general preveu a les esmentades zonesl.
c) Les edificacions situades a sl subjecte a operacions de reforma interior que en requereixen la demolici
total.
d) Les edificacions ocupades en la seva totalitat pels usos d'indstria (4.1), tallers (4.3) i estacions de
servei, prohibits a cada zona.
e) Els edificis l'altura o superfcie edificada dels quals excedeixi en ms d'un 100% la permesa per les
ordenances.
L'altura s'haur de computar tant en nombre de plantes com en metres, i en aquest cas sha de considerar
l'altura mxima. Tant a les altures existents com a les permeses s'hi inclouran els tics edificats o permesos.
f) Els edificis emplaats a qualsevol classe de sl i que s'hagin implantat sense llicncia i no siguin
legalitzables conformement a les determinacions del nou Pla i els que essent legalitzables no han procedit a la seva
legalitzaci mitjanant l'oportuna sollicitud de llicncia i el seu atorgament.
2. En els edificis fora d'ordenaci no es poden realitzar obres de consolidaci, daugment de volum, de
modernitzaci d'increment del valor d'expropiaci, per s les petites reparacions que exigeixen la higiene de les
persones que hagin de residir als esmentats edificis o els hagin d'ocupar.
En els edificis assenyalats a l'apartat e es podran realitzar obres puntuals de reforma, consolidaci o
modernitzaci, sempre que afectin locals o habitatges allats que siguin unitats registrals independents, per en cap
cas s'admetr aquest tipus d'obres quan suposin actuacions globals o promocions de conjunt de tot un edifici. Es
permetran, aix mateix, les obres encaminades a adequar l'edifici a alguna de les situacions assenyalades a l'art.
106.
En els edificis assenyalats a l'apartat f mentre es mantingui la condici de fora d'ordenaci no espodr
realitzar cap tipus d'obra, ni tan sols les permeses a la resta d'edificis que es troben fora d'ordenaci.
Article 106. Edificis construts a l'empara de normativa anterior a la vigent
1. En els edificis existents, construts a l'empara de l'anterior normativa i sempre que no es trobin en cap
dels supsits prevists a l'article anterior, es podran realitzar les obres regulades a continuaci, per a cada una de les
segents situacions:

Situaci 1a
Quan l'edificaci superi l'edificabilitat permesa i no es trobi en el supsit assenyalat a

l'apartat 1.e de l'article anterior, es permetran les obres de reforma i canvi d's entre els permesos
a les ordenances particulars de cada zona.
A les edificacions existents en espais lliures pblics que compleixin les condicions
esmentades i siguin un clar exponent de l'arquitectura tradicional, una vegada hagin passat a
domini pblic, es podran realitzar obres de reforma i destinar-les a usos socioculturals.
En casos degudament justificats es podr ampliar l'edifici existent fins a un 10% de la

superfcie edificada, exceptuant soterranis, compensant aquesta ampliaci amb la demolici de
una superfcie major de l'ampliada i sempre que l'esmentada ampliaci s'ajusti a la resta dels
parmetres de la zona.
Tamb s'autoritzaran les obres que permetin adequar l'edificaci a la situaci segent.
Situaci 2a
Sense excedir de l'edificabilitat en el solar, incompleix algun altre parmetre de zona, o

b a l'edificaci no existeix el xamfr preceptiu de 4 m. Podr fer reformes i canvi d's, dins dels
permesos a la zona, i realitzar ampliacions fins arribar al 80% de l'edificabilitat permesa a la zona.
L'ampliaci s'haur d'ajustar als altres parmetres de la zona, si b en els casos en qu a
l'edificaci no existeixi el xamfr preceptiu de 4 m, aquest no shaur de preveure a les obres
d'ampliaci. Tamb s'autoritzaran les obres permeses a la regulaci de la situaci 1a i les que
permetin reparar els incompliments de parmetres de zona.
No es considerar incompliment de parmetres de zona, a efectes de les obres

previstes en aquest article, les dimensions dels voladissos en faanes de vials i espais lliures
pblics.
En els sistemes d'equipaments comunitaris existents que no es trobin en situaci de fora d'ordenaci es
permetran ampliacions fins esgotar l'aprofitament mxim donat pel Pla general. L'ampliaci proposada s'haur
d'adaptar a les condicions d'edificaci definides en la seva ordenana corresponent, llevat de la separaci mnima a
partions. Es permetran, aix mateix, ampliacions de les dimensions mximes dels usos existents legalment
establerts, amb les limitacions degudes a les seves condicions d'edificaci.
2. En els edificis existents situats a zones d's principal residencial i destinats actualment a usos distints a
aquest s, quan es realitzin obres de reforma per destinar-los-hi el nombre mxim d'habitatges perms ser el que
resulti de l'aplicaci de l'ndex d'intensitat d's residencial a la superfcie de la parcella on estiguin construts. Si
sescau, la superfcie edificable restant shaur de destinar a la resta d'usos compatibles amb les ordenances.
En edificis actualment destinats a habitatges que superin el nombre mxim que resulti de l'aplicaci de
l'ndex d'intensitat d's residencial es podr mantenir o reduir el nombre d'habitatges existent, per en cap cas es
podr augmentar.
En edificis que no el superin es podr esgotar el nombre mxim.
3. A les situacions 1a i 2a es podran realitzar les obres necessries amb la finalitat exclusiva de complir les
normes de prevenci d'incendis desprs de la tramitaci d'un estudi de detall, fins i tot en el cas que les dites obres
suposin increment de la superfcie mxima edificable o els parmetres d'ocupaci, separacions i altura.
4. Totes les obres d'ampliaci s'hauran de realitzar amb adequaci a la tipologia de la resta de l'edifici i a la
correcta integraci d'aquest al seu entorn, sense perjudici de les normes especfiques especials del protecci
aplicables als edificis inclosos al Catleg.
5. Els edificis inconclusos i amb llicncia ajustada a una anterior normativa, que no es trobin dins el termini
de llicncia o prrroga i que excedeixin en la seva edificabilitat projectada respecte de la normativa vigent es podran
finalitzar sollicitant una nova llicncia, sempre que l'excs d'edificabilitat es redueixi com a mnim en un 50%. Per
aix shaur de presentar la documentaci tcnica aix com les solucions arquitectniques demostratives de tal
reducci.

Article 107. Edificis existents a sl rstic
1. En els edificis existents construts a l'empara de normativa anterior a la vigent en sl rstic seran
d'aplicaci les disposicions generals contingudes als arts. 105 i 106.
2. En el cas de les edificacions existents que siguin un clar exponent de l'arquitectura tradicional, malgrat
que se superin els lmits establerts a l'art. 105.1.e, es podran realitzar les obres permeses en edificis que es troben
en situaci 1a, segons l'art. 106, llevat de les edificacions situades a les zones F i IN que es regulen especficament
a les normes particulars de la zona.

TTOL V. NORMES REGULADORES DELS USOS
SECCI PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS
Article 108. Objecte
Els preceptes reguladors d'aquest ttol sn els que estableixen les diferents utilitzacions del sl i de les
edificacions, i fixen els usos que shi poden desenvolupar, segons les categories de sl que es defineixen al present
Pla general.
Article 109. Aplicaci
1. A ms dels preceptes reguladors dels usos, s'hauran de complir les Normes generals de l'edificaci i, si
escau, les ordenances de zona que corresponguin, en funci de la localitzaci del sl, ledifici o la installaci.
SECCI SEGONA. ESTRUCTURA GENERAL DELS USOS I DEFINICIONS
Article 110. Estructura general dels usos
Per a la fixaci dels usos als sls i per a la seva adequada regulaci es defineixen els segents conceptes
funcionals:
1. Segons la seva assignaci urbanstica:
- s global
- s detallat
2. Segons la seva utilitzaci els usos els classifiquen en tres grups:
- s pblic
- s collectiu
- s privat
3. Segons la seva titularitat:
- usos de domini pblic

- usos de domini privat
4. Segons la seva compatibilitat:
- usos permesos
- usos condicionats
- Usos prohibits
Article 111. Definicions
s global i detallat
s global s l'establert pel Pla per definir la destinaci genrica de cada zona. Aquesta categoritzaci d's
nicament t efectes en relaci amb l'estructura orgnica del territori.

Els usos globals poden ser:
a) usos globals lucratius, s a dir, susceptibles de trnsit jurdic privat
b) usos globals no lucratius, la caracterstica bsica dels quals s la de ser usos pblics imposats
per les necessitats de serveis i d'equipaments per a la comunitat
s detallat s el descrit de forma ms detallada pel Pla per a la regulaci del rgim de compatibilitat amb
els corresponents usos globals a cada zona.
Grups d'usos pblic, collectiu i privat
1. s pblic s el que es desenvolupa sobre un b de titularitat pblica o de titularitat privada, gestionat en

aquest cas en benefici de la comunitat per mitj dels mecanismes que la llei estableix a lefecte.
2. s collectiu s el que es desenvolupa sobre un b de titularitat privada amb carcter pblic o

semipblic i al qual s'accedeix per la pertinena a una associaci, un club o una organitzaci similar, o per
l'abonament d'una quota, una entrada, un preu o una contraprestaci anloga.
3. s privat s el que desenvolupen particulars en bns de titularitat privada i que no t les

caracterstiques d'un s collectiu.
s de domini pblic i privat
s de domini pblic. En compliment dels articles 19.1.c i 29.1.d i e del Reglament de planejament, el Pla
general determina la titularitat pblica del domini assignat als usos pblics o collectius prevists, l'existncia dels
quals es consideri d'inters pblic i social.
s de domini privat. En compliment dels articles 19.1.c i 29.1.d del Reglament de planejament el Pla
general proposa la titularitat privada o patrimonial de la resta dels usos assignats no inclosos a l'anterior apartat.
s perms, condicionat i prohibit
s perms s el que el Pla autoritza de forma alternativa per a cada una de les zones.
s condicionat s el que est subjecte a una autoritzaci prvia sobre la base del compliment d'uns
requisits legals.
s prohibit s aquell la implantaci del qual el planejament no permet, ni tan sols acollint-se al trmit
d'inters general. Es consideren prohibits tamb els usos que conceptun aix les disposicions estatals o
autonmiques promulgades en matria de seguretat, salubritat, molsties o perillositat.
Tots els usos no inclosos com a permesos a cada rgim d'usos es consideraran prohibits.
SECCI TERCERA. CLASSIFICACI DELS USOS GLOBALS I DETALLATS
Article 112. Classificaci dels usos globals i detallats
Als efectes del que disposen aquestes Normes i de les contingudes en els plans que desenvolupin el Pla
general, els usos es classifiquen segons s'indica en el segent quadre:

Generals Globals Detallats
Rural 0. Rural (Primari) 0.1. Agrcola-ramader

0.2. Extractiu
Residencial 1. Residencial unifam. 1.1. Habitatge unifam.
2. Residencial plurifam. 2.1. Habitatge collectiu o plurifam.

2.2. Residncies comunitries
Productiu 3. Industrial (secundari) 3.1. Industrial

3.2. Magatzems
3.3. Tallers industrials
4. Serveis (terciari) 4.1. Comercial

4.2. Administratiu (bancs i oficines)
4.3. Turstic
4.4. Establiments pblics
Dotacional 5. Equipaments comunitaris5.1. Sociocultural

5.2. Docent
5.3. Assistencial
5.4. Administrativoinstitucional
5.5. Esportiu
5.6. Seguretat
5.7. Sanitari
5.8. Religis
5.9. Cementiri
5.10. Comercial
5.11. Recreatiu
6. Comunicacions i infraestruct. 6.1. Xarxa viria

6.2. Installacions i serveis
6.3. Transport
6.4. Telecomunicacions
6.5. Aparcaments de vehicles
7. Espais lliures 7.1. Espais lliures d's i domini pblics

7.2. Espais lliures privats
Article 113. s global rural (primari) (0)
Definici de l's global. Es classifiquen en aquest grup les activitats relacionades amb l'explotaci agrcola,
forestal, pecuria i extractiva que no exigeixin transformaci de productes i que se situn per damunt els nivells
admesos per a les explotacions familiars pels serveis competents per ra de la matria.
Classificaci i definici dels usos detallats. Se subdivideix en els segents usos detallats:
0.1. S AGRCOLA-RAMADER
Comprn totes les activitats relacionades amb la sembra, la cura, la recollecci i lemmagatzematge
provisional de productes vegetals cultivats, o l'explotaci de masses arbries i arbustives naturals, aix com les
activitats relacionades amb la cria i laprofitament d'espcies animals.
No es considera incls en aquest s l'elaboraci de productes derivats ni les activitats o installacions

destinades a la matana i lesquarterament d'animals i la transformaci dels seus productes.
La plantaci d'espcies ornamentals es considera, aix mateix, continguda en l's agrcola-ramader.

0.2 S EXTRACTIU.
Comprn les activitats destinades a l'extracci i distribuci dels recursos minerals del territori.
Article 114. s global residencial unifamiliar (1)
Definici de l's global. s l's corresponent a l'allotjament d'una famlia.
Als efectes de l'aplicaci de les ordenances municipals per a la protecci del medi ambient, el Pla general
considera l's detallat habitatge unifamiliar (1.1) com d'especial protecci.
Classificaci i definici dels usos detallats:
1.1 HABITATGE UNIFAMILIAR
s el que, albergant una sola famlia en el total d'un edifici, constitueix junt amb la parcella una nica unitat
registral i t accs exclusiu des de via d's ms o menys restringit per pblic.
Article 115. s global residencial plurifamiliar (2)
Definici de l's global. s l's corresponent a l'allotjament comunitari i/o temporal de persones.
considera els usos detallats habitatge collectiu o plurifamiliar (2.1) i residencial comunitria (2.2) com d'especial
protecci.
2.1 HABITATGE COLLECTIU O PLURIFAMILIAR
s la que, agrupada amb altres, utilitza conjuntament elements d'edificaci comuns, especialment d'accs
des de lexterior, aix com el rgim jurdic de propietat horitzontal.
2.2 RESIDENCIAL COMUNITRIA
s el corresponent a l'allotjament de persones en rgim d'interrelaci com collegis majors, residncies

militars, albergs, etc.
Article 116. s global industrial (secundari) (3)
Definici de l's global. s el corresponent a la transformaci i emmagatzematge de matries i productes

elaborats.
Classificaci i definici dels usos detallats. Dins de l's global industrial (secundari) es defineixen els
segents usos detallats:
3.1 INDSTRIAL
s l's corresponent a la transformaci de primeres matries i elaboraci de productes, incloent-hi

escorxadors, etc.
3.2 MAGATZEMS
s l's corresponent al dipsit, la conservaci, la guarda o la distribuci d'objectes i/o mercaderies sense
servei de venda directa al pblic, encara que s a venedors minoristes.

3.3 TALLERS INDUSTRIALS
Correspon a les activitats de reparaci i conservaci de maquinria, utillatge i tils, la producci artesanal i
les arts plstiques, bugaderies, tintoreries i similars.
Article 117. s global serveis (terciari) (4)
Definici de l's global. Activitats d's privat, collectiu o pblic destinades a la realitzaci de transaccions
comercials de mercaderies, serveis personals, administratius, tcnics o monetaris o integrables en el sector hoteler,
excepte les incloses en els usos globals d'equipaments comunitaris.
Classificaci i definici dels usos detallats. Dins de l's global serveis (terciari) es defineixen els segents
usos detallats:
4.1 S COMERCIAL
Activitats aix definides a l'article 1 del Pla director sectorial d'equipaments comercials de les Illes Balears
(Decret 217/96, de 12 de desembre; BOCAIB nm. 9, de 21/1/97).
Aix mateix, s'inclouran en aquest grup les activitats de serveis personals, tals com modista, perruqueria,
funerries i semblants.
4.2 S ADMINISTRATIU (BANCS I OFICINES)
Activitats d's privat, collectiu o pblic destinades a la realitzaci de tasques administratives, tcniques,
creatives o monetries, excepte les incloses en els usos globals d'equipaments comunitaris.
S'inclouen en aquest s, a ttol d'exemple, les oficines, les gestories, les agncies, les seus socials o
tcniques d'empreses, els estudis, els despatxos i les consultes professionals, les companyies d'assegurances, els
serveis d'arrendaments, etc.
4.3 S TURSTIC
Activitats d's privat o collectiu destinades a la residncia ocasional i transitria, que no es poden incloure,
per les seves especfiques caracterstiques, en ls global d'equipaments comunitaris.
Es considera tot el terme municipal apte per a la ubicaci d'hotels de ciutat, llevat de la zona de la Platja de
Palma, definida en el POOT.
S'inclouen en aquest s, a ttol d'exemple, els hotels, els hostals, les pensions, els apartaments turstics,
etc.
4.4 S D'ESTABLIMENTS PBLICS
Activitats ds collectiu o privat integrades en el sector de la restauraci i destinats a esplai, expansi,

relaci i diversi del conjunt de la poblaci.
S'inclouen en aquest s els establerts en el grup IV de l'annex del Reglament de policia d'espectacles
pblics i activitats recreatives.
Article 118. s global equipaments comunitaris (5)
Definici de l's global. Activitats d's pblic, collectiu o privat destinades a satisfer les diferents
necessitats collectives o personals per a la societat, tals com defensa, administraci, esplai, sanitat, assistncia
social, educaci, religi, etc.
considera els usos detallats assistencial (5.3) i sanitari (5.7) com d'especial protecci.

Classificaci i definici dels usos detallats. L's d'equipament es classifica en funci del carcter de
l'activitat i del grup social al qual es dirigeix, en els segents usos detallats:
5.1 SOCIOCULTURAL
Activitats d's pblic, collectiu o privat, destinades a la custdia, la transmissi i la conservaci dels
coneixements, lexhibici de les arts i la investigaci, les activitats socioculturals de relaci o associaci, aix com les
activitats complementries de la principal.
S'hi inclouen, a ttol d'exemple, cases de cultura, palau de congressos i exposicions, biblioteques, arxius,
museus, sales d'exposicions, centres d'associacions venals, culturals, agrupacions cviques, seus de club, etc.
5.2 DOCENT
Activitats d's pblic, collectiu o privat, destinades a la formaci humana i intellectual de les persones en
els seus diferents nivells.
S'hi inclouen, a ttol d'exemple, els centres universitaris (facultats, escoles tcniques i universitries),
ensenyana infantil, primria i secundria, formaci professional, guarderies, centres d'idiomes, etc., educaci
especial, educaci per a adults, acadmies, tallers ocupacionals, conservatoris, escoles d'arts i oficis, centres
d'investigaci cientfica i tcnica vinculats a la docncia, etc.
5.3 ASSISTENCIAL
Activitats d's pblic, collectiu o privat, destinades a la informaci, lorientaci i la prestaci de serveis o
ajudes sobre problemes relacionats amb toxicomanies, malalties crniques o minusvalideses, pobresa extrema i
desprotecci jurdica de les persones.
Inclou, a ttol d'exemple, albergs de transents, residncies, miniresidncies, pisos tutelats o protegits,
centres de rehabilitaci, centres de dia, centres d'informaci i orientaci, etc. Ocasionalment cohabita amb usos
sanitaris i ha de complir en aquest cas els preceptes exigibles per a ambds usos.
5.4 ADMINISTRATIVOINSTITUCIONAL
Activitats d's pblic de representaci, burocrtiques o tcniques de l'Administraci estatal, autonmica o

local.
Inclou, a ttol d'exemple, les seus de l'Ajuntament, el Govern Balear, les conselleries, els serveis perifrics
de l'Estat, la Delegaci d'Hisenda, etc.
5.5 ESPORTIU
Activitats d's pblic, collectiu o privat, destinades a la prctica, lensenyana o lexhibici d'especialitats
esportives o de cultura fsica.
No inclou activitats lligades fsicament i funcional a altres usos, tals com universitaris, docents, etc.
S'inclouen en aquesta situaci, a ttol d'exemple, les installacions esportives a l'aire lliure i les cobertes,
gimnasos, poliesportius, aix com els continguts en els apartats 2 i 3 de l'annex del Reglament de policia
d'espectacles pblics i activitats recreatives.
5.6 SEGURETAT
Activitats de servei pblic realitzades per cossos i institucions de l'Estat o de la Comunitat Autnoma
destinades a la defensa de l'Estat, la preservaci de l'ordre pblic i la protecci dels individus o dels bns, i les
activitats servidores de les anteriors.
S'hi inclouen, a ttol d'exemple, quarters dels exrcits, de les forces de seguretat locals i estatals,
comissaries, installacions militars, protecci civil, presons, etc.

5.7 SANITARI
Activitats d's pblic o collectiu destinades a lorientaci, la prevenci, la informaci, ladministraci i la

prestaci de serveis mdics o quirrgics i hospitalaris.
No s'hi inclouen els serveis mdics que es presten a despatxos professionals, fora dels centres sanitaris,
que tenen la mateixa conceptuaci que la de la resta de professionals.
S'hi inclouen, a ttol d'exemple, hospitals, clniques, residncies de malalts, ambulatoris, dispensaris,
centres de salut d'atenci primria i preventiva, cases de socors, consultoris, psiquitrics, laboratoris relacionats amb
l'activitat sanitria i, en general, tot tipus de centres d'assistncia sanitria.
5.8 RELIGIS
Activitats d's collectiu o privat destinades al culte religis, aix com les lligades a aquest i a les formes de
vida associativa religiosa. S'hi inclouen, a ttol d'exemple, comunitats religioses, convents, monestirs, ermites,
esglsies i centres parroquials, catedral, capelles, cases rurals o residncies religioses, centres de culte de
qualsevol confessi, etc.
5.9 CEMENTIRI
Activitats d's pblic, collectiu o privat, destinades a serveis funeraris en general.
Els tanatoris s'admetran exclusivament a les zones d'edificaci allada no residencial i nicament en planta
baixa.
5.10 COMERCIAL
Activitats aix definides a l'article 1 del Pla director sectorial d'equipaments comercials de les Illes Balears
(Decret 217/96, de 12 de desembre; BOCAIB nm. 9, de 21/1/97).
Correspon a les reserves de sl qualificades com a tal en el Pla general.
5.11 RECREATIU
Activitats d's pblic, collectiu o privat, vinculades amb l'esplai, la vida de relaci, el temps lliure i l'esbarjo
en general i les similars, no incloses en altres usos, que es realitzin en edificis, locals i installacions tals com sales
de cinema, teatres, sales de concerts, sales de joc, casinos, etc.
Tamb s'hi inclouen, a ttol d'exemple, els parcs d'atraccions, els zoolgics, els jardins botnics, els
aquaris, les places de toros, els circs, aix com els que figuren a lapartat 1 del grup I i als apartats 4, 5 i 6 del grup III
del Reglament de policia d'espectacles pblics i activitats recreatives.
Article 119. s global de comunicacions i infraestructures (6)
1. Comprn les activitats que es desenvolupen a les rees destinades a les comunicacions i al transport,
aix com els espais reservats al trnsit i lestada de persones, mercaderies i vehicles de qualsevol classe, tant de
transport pblic com privat. Aix mateix, comprn els espais i activitats destinats a assegurar el desenvolupament i el
funcionament dels sistemes infraestructurals.
2. Inclou les modalitats de transport per carretera, ferrocarril, aeri, martim i els elements funcionals
vinculats a l'execuci i el servei d'aquests.
3. Comprn, aix mateix, tots els usos permesos i complementaris del principal, tals com comercial,
establiments pblics, rees d'estacionament, aparcaments, etc., destinats a cobrir les necessitats d'un millor
desenvolupament de la circulaci, aix com les installacions necessries per a l'aprofitament de subproductes, i
igualment les necessries per a facilitar la seguretat i la comoditat dels usuaris del transport. Els usos
complementaris es regularan mitjanant el pla especial corresponent en els mbits delimitats a les rees de

l'aeroport, el port i les estacions.
6.1 XARXA VIRIA
a) L's de les xarxes viries s el trnsit de persones i vehicles i l'estacionament d'aquests darrers a les
rees regulades a l'efecte.
b) El rgim d'usos vindr determinat pel que disposa la Llei 5/1990, de carreteres de la CAIB, i els seus
desenvolupaments reglamentaris; per les disposicions del Consell Insular de Mallorca i de l'Autoritat Porturia, a les
vies de la seva competncia i pel propi Pla general i quantes ordenances municipals, disposicions i reglaments hi
siguin d'aplicaci (normatives sobre estacions de servei, reglaments d'activitats a la via pblica, servituds per a
infraestructures, etc.).
c) A ms de les limitacions establertes per la legislaci de carreteres respecte de les edificacions, les
construccions, les installacions i els usos, sense perjudici d'aquestes aquest Pla general estableix, per raons
d'ordenaci, unes franges assenyalades als plnols de les XARXA VIRIA PRINCIPAL com a "banda de protecci" i
"banda de reserva", a les quals es prohibeix l'edificaci, llevat dels casos previstos a la Llei 5/1990, abans
esmentada. El carcter d'aquestes bandes s orientatiu i l'interessat han d'obtenir de l'organisme titular competent
l'assenyalament de la delimitaci de la zona de protecci o zona de reserva, prviament a la tramitaci dels
instruments de planejament, llicncia d'obres per a desenvolupament del Pla general. A sl urb amb alineaci
definida als plnols d'ordenaci coincidiran amb aquesta les zones de protecci i reserva.
L'esquema de les xarxes principals de comunicacions admet petites correccions de traat en els
corresponents instruments de desenvolupament del Pla, que hauran de definit les seccions i les solucions concretes
d'enllaos i interseccions.
6.2 INSTALLACIONS I SERVEIS
a) Correspon a les activitats destinades a les infraestructures i els serveis de la ciutat, tals com grans
xarxes i serveis, artries de reg d'aigua depurada, artries d'abastament, collectors de sanejament, collectors de
pluvials i llits de torrents, centres de producci de producci, emmagatzematge i feeders de distribuci de gas,
dipsits d'abastament d'aigua, estacions de depuraci d'aiges residuals, centres de recollida, tractament i
eliminaci de residus slids, abocadors, xarxes elctriques, estacions i subestacions elctriques, centrals trmiques,
parcs d'emmagatzematge i poliducte de productes petrolfers, ferralleries, desballestament de vehicles i els
semblants a tots els esmentats anteriorment.
b) Es permet l's residencial en habitatge unifamiliar i nicament al servei del manteniment i la vigilncia de
les installacions.
c) Dins aquests recintes es podran ubicar dotacions o serveis que per les seves caracterstiques especials
(molstia, perillositat, insalubritat, etc.) sigui aconsellable allunyar de nuclis urbans. Malgrat aix, s'haur de complir
la normativa que sigui d'aplicaci.
d) L'execuci en domini pblic de les xarxes de serveis i les condicions d's d'aquestes es regiran pel que
disposen les ordenances municipals, per les normes sobre serveis dels ens locals, pels plecs de condicions de la
concessi i el corresponent contracte administratiu i pels reglaments sectorials que les regulen.
e) Els usos permesos a les zones grafiades de forma cautelar als plnols B.04 "Torrents i tlvegs.
Protecci i canalitzaci. Zones inundables" com a zona de protecci de llits, tant de domini pblic com privat, es
regularan pel que disposa la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'aiges, i desenvolupaments reglamentaris, fins a
l'aprovaci de la delimitaci definitiva que la substitueixi o la ratifiqui.
f) Les servituds del poliducte de productes petrolfers, els seus ramals i les seves installacions estan
regulades per la Direcci General d'Indstria de la Conselleria de Comer i Indstria del Govern Balear, i apareixen
publicades en el Butllet Oficial de lEstat de data 22.03.88.
g) Ser preceptiu l'informe de l'empresa titular del poliducte o els seus ramals per a la sollicitud de
qualsevol llicncia d'edificaci o activitat, o les seves modificacions a terrenys situats a la zona compresa entre dues
lnies longitudinals paralleles a l'eix del poliducte, situades una a cada costat del seu eix i a una distncia de vint-i-
cinc (25) metres d'aquest.

h) Las servituds de les lnies elctriques seran regulades pels reglaments elctrics d'alta i baixa tensi i
altra normativa aplicable.
i) A ms de l'establert als apartats anteriors, als efectes de servituds ser preceptiu l'informe de l'empresa
subministradora d'energia elctrica previ a la petici de qualsevol llicncia d'edificaci o activitat, o les seves
modificacions a terrenys situats a la zona compresa entre dues lnies longitudinals paralleles a l'eix de la lnia
elctrica aria d'alta tensi de dos-cents mil i seixanta-sis mil volts, situades una a cada costat de l'eix de la lnia i a
una distncia de trenta (30) metres d'aquest.
j) Als sls de "Tractament de residus Son Reus" i d"Abocador Son Reus" es permeten els segents usos:
abocadors controlats de residus slids urbans, planta d'incineraci de residus slids urbans amb producci d'energia
elctrica o sense, installacions de reciclatge de residus slids urbans, abocadors d'enderrocs d'obres, d'objectes
domstics i de residus industrials assimilables a urbans, magatzems de piles i de matries i productes reciclats,
installacions de tractament de residus de l'escorxador, assortidors de combustible i installacions de neteja dels
vehicles de recollida de residus i de neteja, dipsits de vehicles i installacions similars i complementries de les
descrites anteriorment.
Pel que fa referncia als residus slids urbans hom sajustar al que preveu el Pla director per a la gesti
dels residus slids urbans de lilla de Mallorca.
6.3 TRANSPORTS
1. Comprn les activitats que es desenvolupen a les rees destinades al trnsit i lestada de persones,
mercaderies i vehicles de qualsevol classe, tant de transport pblic, privat o collectiu.
2. Est constitut pels terrenys i les installacions destinades al transport de mercaderies i viatgers.
Comprn l'aeroport, el port, el ferrocarril de Sller, el ferrocarril de Mallorca i lestaci d'autobusos.
3. Aeroport. L's correspon a les activitats lligades al transport aeri, que inclou tots els serveis, lequipament
i els espais lliures pblics necessaris per al funcionament de l's, aix com l'industrial relacionat amb la reparaci i
fabricaci d'aeronaus i vehicles auxiliars.
4. Port. s corresponent a les activitats lligades a l'explotaci porturia, incloent en aquest tots els serveis,
els equipament i els espais lliures pblics necessaris per al funcionament de l's, aix com l'industrial relacionat amb
la reparaci i la fabricaci de barques i vaixells, d'acord amb el que disposa l'art. 3 de la Llei 27/92, de 24 de
novembre, de ports de l'Estat i de la marina mercant (BOE nm. 283, de 25 de novembre).
5. Ferrocarrils. Les limitacions imposades en relaci amb els terrenys immediats al ferrocarril, segons
siguin zones de domini pblic, servitud o afecci, seran regulades pel que disposa el ttol VIII del Reglament de la
Llei d'ordenaci dels transports terrestres (Reial decret 1211/1990, de 28 de setembre).
6. Comprn, aix mateix, tots els usos permesos i complementaris del principal, tals com comercial,
establiments pblics, rees d'estacionament, aparcaments, tallers, etc., destinats a cobrir les necessitats d'un millor
desenvolupament de l'activitat principal, aix com els necessaris per a facilitar la seguretat i la comoditat dels usuaris
del transport. Els usos complementaris es regularan per mitj de Pla especial corresponent als mbits delimitats a
les rees de l'aeroport, el port i les estacions.
6.4 S DE TELECOMUNICACIONS.
Corresponen a aquest s detallat les installacions de telecomunicaci.
S'inclouen en aquest s els serveis de correus, telgrafs, telfons, rdio, televisi, transmissi de dades,
etc.
6.5 S D'APARCAMENTS DE VEHICLES
1. Comprn els espais d's pblic, collectiu o privat destinats a l'estacionament de vehicles tipus turisme o
motocicletes, ja siguin subterranis, en superfcie o en edificis construts a l'efecte.
Aix mateix s'inclou en aquest s el corresponent al dipsit o guarda de grans vehicles autombils tals com
autobusos i camions, que en aquest cas es permet nicament a les zones L, M i S.

2. No es consideren inclosos en aquest s els aparcaments obligatoris o voluntaris lligats a l's detallat
d'acord amb la regulaci continguda al ttol X.
3. Els aparcaments de vehicles autombils diferents als assenyalats en el punt 1 noms es permetran a les
zones L, M i S.
Article 120. s global espais lliures (7)
Definici de l's global: comprn els espais lliures d'edificaci destinats a l'esplai, lesbarjo i el reps de la
poblaci i a la protecci i allament de vies i edificacions, dirigida a la millora de les condicions higiniques,
climatolgiques i esttiques de la ciutat i el municipi.
Classificaci i definici dels usos detallats. Comprn els segents usos detallats:
7.1 ESPAIS LLIURES D'S I DOMINI PBLICS
Zones d's i domini pblic, destinades a l'esbarjo i esplai de la poblaci i compatibles amb petites
installacions esportives no cobertes.
7.2 ESPAIS LLIURES PRIVATS
rees enjardinades de domini privat i s pblic o privat, qualificades pel Pla general o resultants del
compliment de les determinacions sobre ocupaci del sl de cada ordenana d'edificaci.
SECCI QUARTA. RGIM DE COMPATIBILITAT DELS USOS, GRAU, DIMENSI I SITUACI
Article 121. Rgim de compatibilitat dels usos
1. Rgim de compatibilitat dels usos s la concreci per a cada zona de normativa diferenciada de la
relaci d'usos permesos, aix com el nivell de permissivitat de cadascun.
2. Les classes o subclasses d'usos estan permeses o prohibides a cada rgim, en funci de graus definits
segons:
- la dimensi o superfcie de l'activitat

- la situaci respecte a altres usos i a altres edificis
3. Els plans especials de reforma interior, els plans especials de protecci i conservaci i les ordenances
especfiques d'usos podran regular de forma ms restrictiva l'assignaci d'usos a sl urb, quant al seu mbit de
localitzaci, les categories permeses i la seva distribuci a l'interior de les edificacions.
4. Els plans especials de reforma interior podran admetre usos no contemplats pel Pla general sempre que
siguin compatibles amb els assignats per aquest.
Article 122. Grau segons dimensi
1. La dimensi es defineix per la superfcie dedicada a cada s concret. En el cas d'usos que es
desenvolupin fonamentalment en espais coberts, la superfcie a considerar ser la construda, incloent-hi totes les
superfcies auxiliars o annexes a l's, tals com dependncies d'installacions, distribudors, passadissos, serveis, etc.
2. Categories:
1) fins a 150 m2
2) ms de 150 fins a 500 m2
3) ms de 500 fins a 900 m2
4) ms de 900 fins a 2.200 m2
5) ms de 2.200 fins a 5.000 m2
6) ms de 5.000 fins a 13.500 m2

7) ms de 13.500 m2
Article 123. Grau segons situaci
Es defineixen cinc categories:
1) En qualsevol planta d'edifici d's no exclusiu, llevat de les corresponents a planta soterrani o
semisoterrani, aix com les incloses en la situaci 2.
2) En planta baixa amb accs directe des de la via pblica; en planta baixa amb accs directe des de la via
pblica i associada a planta de semisoterrani, soterrani o planta primera, sempre que la superfcie edificada que se
situ en planta baixa sigui almenys del 50% de la superfcie del local o habitatge.
3) Edifici d'activitat exclusiva de l's adossat a un altre ds diferent.
4) Edifici d'activitat exclusiva de l's, allat d'altres d'usos aliens.
5) En espai lliure de parcella.
Article 124. Usos a planta soterrani o semisoterrani
Independentment dels usos que es permetin en les condicions establertes per a la situaci 2 a les plantes
de soterrani es permetran els segents usos quan aquests estiguin permesos en la zona:
- magatzems (3.2)
- seguretat (5.6)
- sanitari (5.7), llevat dhospitalitzaci, en edificis d's exclusiu
- religis (5.8) en edifici d's exclusiu
- aparcament (6.5)
Article 125. Condicions acstiques, transmissi de renous i emissi de gasos
Quant a condicions acstiques dels edificis, hom sajustar al que disposa la NBE-CA-82 i altres
disposicions que la modifiquin, la complementin, lamplin o la substitueixin.
Pel que fa a nivells de transmissi de renous i emissi de gasos hom sajustar al que disposa la legislaci
estatal i autonmica i, en tot cas, a l'establert a les ordenances municipals redactades a l'efecte.
Article 126. Quadres d'usos de les zones de sl urb

QUADRE D'USOS NM. 1
CORRESPON A LES ZONES A4a, A5a, A6a, A7a, A8a, B3x, B4a, B4x, B5a, B5x, B6a, B7a, F0a, G4a, zona Avingudes
USOS DETALL. G D S G: GRUP
1.1 Hab. unif. 1,3 TOTS 1,2,3,4 1. Pblic
2.1 Hab. plur. 1,3 TOTS 1,2,3,4 2. Collectiu
2.2 Res. com. 1,2,3 TOTS 1,2,3,4 3. Privat
3.1 Industrial D: DIMENSI
3.2 Magatzems 1,2,3 1,2,3 2 1. Fins a 150 m2
3.3 Tall. ind. 1,2,3 1,2 2 2. Ms de 150 i fins a 500 m2
4.1 Comercial 2,3 1,2,3,4,5 2 3. Ms de 500 i fins a 900 m2
4.2 Administratiu 2,3 TOTS 1,2 4. Ms de 900 i fins a 2.200 m2
4.3 Turstic 1,2,3 TOTS 1,2,3,4 5. Ms de 2.200 i fins a 5.000 m2
4.4 Estab. pb. 1,2,3 1,2,3,4 2 6. Ms de 5.000 i fins a 13.500 m2
5.1 Eq. sociocultural 1,2,3 TOTS 1,2,3,4 7. Ms de 13.500 m2
5.2 Eq. docent 1,2,3 TOTS 1,2,3,4 S: SITUACI
5.3 Eq. assistencial 1,2,3 TOTS 1,2,3,4 1. A qualsevol planta d'edifici d's no exclusiu, llevat de
5.4 Eq. admtivoinst. 1 TOTS 1,2,3,4 les corresponents a planta soterrani o semisoterrani, aix com les
5.5 Eq. esportiu 1,2,3 TOTS TOTES incloses en la situaci 2.
5.6 Eq. seguretat 1 TOTS 2,3,4 2. A planta baixa amb accs directe des de la via pblica; en
5.7 Eq. sanitari 1,2,3 TOTS 2,3,4 planta baixa amb accs directe des de la via pblica i associada
5.8 Eq. religis 1,2,3 TOTS 1,2,3,4 a planta de semisoterrani, soterrani o planta primera, sempre que
5.9 Eq. cementiri la superfcie edificada que se situ a planta baixa sigui almenys
5.10 Eq. comercial 1,2,3 1,2,3,4,5 2,3,4 del 50% de la superfcie del local o habitatge.
5.11 Eq. recreatiu 1,2,3 TOTS 2,3,4 3. Edifici d'activitat exclusiva de l's, adossat a un altre ds
6.1 Xarxa viria diferent.
6.2 Inst./Serv. 1,2,3 1 2,3,4 4. Edifici d'activitat exclusiva de l's, allat d'altres d'usos
6.3 Transport aliens.
6.4 Telecomunic. 1,2,3 1,2,3,4,5 TOTES 5. A espai lliure de parcella.
6.5 Aparc. vehic. 1,2,3 1,2,3,4,5 1,2,3,4
7.1 Esp. lliure pbl. 1 TOTS 5
7.2 Esp. lliure priv. 2,3 TOTS 5
A les zones residencials incloses a lmbit de la zona 36 del Pla dordenaci de loferta turstica no es permetr ls
turstic.

QUADRE D'USOS NM. 2
CORRESPON A LES ZONES B2a, B3a, D2a, D2y, D3a, D3y
2.1 Hab. plur. 1,2,3 TOTS 1,2,3,4 2. Collectiu
3.2 Magatzems 1,2,3 1,2 2 1. Fins a 150 m2
3.3 Tall. ind. 1,2,3 1,2,3 2 2. Ms de 150 i fins a 500 m2
4.1 Comercial 2,3 1,2,3,4 2 3. Ms de 500 i fins a 900 m2
4.3 Turstic 1,2,3 1,2,3 1,2,3,4 5. Ms de 2.200 i fins a 5.000 m2
4.4 Estab. pb. 1,2,3 1,2,3 2 6. Ms de 5.000 i fins a 13.500 m2
5.5 Eq. esportiu 1,2,3 TOTS TOTES Incloses en la situaci 2.
5.6 Eq. seguretat 1 TOTS 2,3,4 2. A planta baixa amb accs directe des de la via pblica; a
5.7 Eq. sanitari 1,2,3 TOTS 2,3,4 planta baixa amb accs directe des de la via pblica i associada
5.10 Eq. comercial 1 1,2,3,4,5 2,3,4 del 50% de la superfcie del local o habitatge.
6.2 Inst./Serv. 1,2,3 1 2,3 4. Edifici d'activitat exclusiva de l's, allat d'altres d'usos
6.3 Transport Aliens.
6.5 Aparc. vehic. 1,2,3 1,2,3,4,5 2,3,4
A les zones residencials incloses en lmbit de la zona 36 del Pla dordenaci de loferta turstica no es permetr ls
turstic.

QUADRE D'USOS NM. 3
CORRESPON A LES ZONES C3x, C4a, C5a, C6a
1.1 Hab. unif. 1,3 TOTS 1 1. Pblic
2.1 Hab. plur. 1,2,3 TOTS 1 2. Collectiu
2.2 Res. com. 1,2,3 TOTS 1 3. Privat
3.2 Magatzems 1. Fins a 150 m2
3.3 Tall. ind. 2. Ms de 150 i fins a 500 m2
4.1 Comercial 2,3 1,2,3,4,5 1,2,3,4 3. Ms de 500 i fins a 900 m2
4.2 Administratiu 2,3 TOTS 1,2,3,4 4. Ms de 900 i fins a 2.200 m2
4.4 Estab. pb. 1,2,3 TOTS 2,3,4 6. Ms de 5.000 i fins a 13.500 m2
5.7 Eq. sanitari 1,2,3 TOTS 1,2,3,4 planta baixa amb accs directe des de la via pblica i associada
5.10 Eq. comercial 1 1,2,3,4,5 1,2,3,4 del 50% de la superfcie del local o habitatge.
6.4 Telecomunic. 1,2,3 1,2,3,4,5 1,2,3,4 5. A espai lliure de parcella.
6.5 Aparc. vehic. 1,2,3 1,2,3,4,5 1

QUADRE D'USOS NM. 4
CORRESPON A LES ZONES D3x, D3m, D3z, D4a, D4y, D4x, D5a, D5x, H4y
3.3 Tall. ind. 1,2,3 1,2,3,4 2 2. Ms de 150 i fins a 500 m2
6.5 Aparc. vehic. 1,2,3 1,2,3,4,5 1,2,3,4
turstic.

QUADRE D'USOS NM. 5
CORRESPON A LES ZONES E3b, E4c, E5c, E5d, E8a
4.3 Turstic 5. Ms de 2.200 i fins a 5.000 m2
5.4 Eq. admtivoins. 1 TOTS 1,2,3,4 les corresponents a planta soterrani o semisoterrani, aix com les
6.5 Aparc. vehic. 1,2,3 1,2,3,4,5,6 TOTES

QUADRE D'USOS NM. 6
CORRESPON A LES ZONES E3a, E4a, E4b, E4d, E4e, E4f, E4g, E4h, E5a, E5b, E6a
3.3 Tall. Ind. 1,2,3 1,2 2 2. Ms de 150 i fins a 500 m2
4.3 Turstic 1,2,3 1,2,3,4,5 1,2,3,4 5. Ms de 2.200 i fins a 5.000 m2
turstic.

QUADRE D'USOS NM. 7
CORRESPON A LA ZONA G3a
4.2 Administratiu 2,3 1,2 2 4. Ms de 900 i fins a 2.200 m2
5.4 Eq. adtmivoinst. 1 TOTS 1,2,3,4 les corresponents a planta soterrani o semisoterrani, aix com les
5.6 Eq. seguretat 1 TOTS TOTES 2. A planta baixa amb accs directe des de la via pblica; en
5.9 Eq. cementiri la superfcie edificada que es situ en planta baixa sigui almenys
6.2 Inst./Serv. 1,2 1 2,3,4 4. Edifici d'activitat exclusiva de l's, allat d'altres d'usos
6.5 Aparc. vehic. 1,2,3 1,2,3,4,5 TOTES
turstic.

QUADRE D'USOS NM. 8
CORRESPON A LES ZONES I2a, I2b, I2c, I2d, I2e, J2a, J2b, K2a
2.1 Hab. plur. 2. Collectiu
2.2 Res. com. 3. Privat
4.1 Comercial 2,3 1,2 2 3. Ms de 500 i fins a 900 m2
4.2 Administratiu 2,3 1,2 2 4. Ms de 900 i fins a 2.200 m2
5.1 Eq. sociocultural 1,2,3 1,2,3,4 3,4 7. Ms de 13.500 m2
5.2 Eq. docent 1,2,3 1,2,3,4 3,4 S: SITUACI
5.3 Eq. assistencial 1,2,3 1,2,3,4 3,4 1. A qualsevol planta d'edifici d's no exclusiu, llevat de
5.4 Eq. admtivoinst. 2,3 1,2,3,4 3,4 les corresponents a planta soterrani o semisoterrani, aix com les
5.6 Eq. seguretat 1 1,2,3,4 3,4 2. A planta baixa amb accs directe des de la via pblica; a
5.7 Eq. sanitari 1,2,3 1,2,3,4 3,4 planta baixa amb accs directe des de la via pblica i associada
5.8 Eq. religis 1,2,3 1,2,3,4 3,4 a planta de semisoterrani, soterrani o planta primera, sempre que
5.10 Eq. comercial 1 1,2 2 del 50% de la superfcie del local o habitatge.
5.11 Eq. recreatiu 3. Edifici d'activitat exclusiva de l's, adossat a un altre ds
6.4 Telecomunic. 1,2,3 1,2,3 TOTES 5. A espai lliure de parcella.
6.5 Aparc. vehic. 1,2,3 1,2,3 2,5

QUADRE D'USOS NM. 9
CORRESPON A LA ZONA L2a
1.1 Hab. unif. 1. Pblic
3.2 Magatzems 1,2,3 TOTS 1,2,3,4 1. Fins a 150 m2
3.3 Tall. ind. 1,2,3 TOTS 1,2,3,4 2. Ms de 150 i fins a 500 m2
4.1 Comercial 2,3 1,2,3,4 1,2 3. Ms de 500 i fins a 900 m2
4.2 Administratiu 2,3 1,2,3,4 1,2 4. Ms de 900 i fins a 2.200 m2
5.5 Eq. esportiu 1,2,3 TOTS 2,3,4 incloses en la situaci 2.
6.4 Telecomunic. 1,2,3 1,2,3,4 TOTES 5. A espai lliure de parcella.
6.5 Aparc. vehic. 1,2,3 TOTS TOTES

QUADRE D'USOS NM. 10
CORRESPON A LES ZONES M3a, M3b, M3c, M3d
3.1 Industrial 1,2,3 TOTS 1,2,3,4 D: DIMENSI
3.2 Magatzems 1,2,3 TOTS 1,2,3,4 1. Fins a 150 m2
3.3 Tall. ind. 1,2,3 TOTS 1,2,3,4 2. Ms de 150 i fins a 500 m2
4.1 Comercial 2,3 1,2,3,4 1,2 3. Ms de 500 i fins a 900 m2
4.2 Administratiu 2,3 1,2,3,4 1,2 4. Ms de 900 i fins a 2.200 m2
6.2 Inst./Serv. 1,2,3 1,2,3 2,3,4 4. Edifici d'activitat exclusiva de l's, allat d'altres d'usos

CORRESPON A LES ZONES S2a, S2b, S2c, S2d, S9a
3.2 Magatzems 1,2,3 1,2,3,4,5 1,2,3,4 1. Fins a 150 m2
4.1 Comercial 2,3 1,2,3,4,5 1,2,3,4 3. Ms de 500 i fins a 900 m2
4.4 Estab. pb. 1,2,3 TOTS 1,2,3,4 6. Ms de 5.000 i fins a 13.500 m2
5.6 Eq. seguretat 1 TOTS 1,2,3,4 2. A planta baixa amb accs directe des de la via pblica; a
6.2 Inst./Serv. 1,2 1 2,3,4 4. Edifici d'activitat exclusiva de l's, allat d'altres d'usos
6.4 Telecomunic. 1,2 1,2,3,4,5 TOTES 5. A espai lliure de parcella.

CORRESPON A LES ZONES T4a, T4b, T5a, T5b, T6a
4.1 Comercial 2,3 1,2,3 2,3,4 3. Ms de 500 i fins a 900 m2
4.2 Administratiu 2,3 1 2,3,4 4. Ms de 900 i fins a 2.200 m2
4.4 Estab. pb. 1,2,3 TOTS TOTES 6. Ms de 5.000 i fins a 13.500 m2
5.9 Eq. cementiri La superfcie edificada que se situ a planta baixa sigui almenys
5.10 Eq. comercial 1 1,2 1,2,3,4 del 50% de la superfcie del local o habitatge.
6.2 Inst./Serv. 1,2,3 1,2,3 2,3,4 4. Edifici d'activitat exclusiva de l's, allat d'altres d'usos
6.5 Aparc. vehic. 1,2,3 1,2,3,4,5 1,2,3,4

CORRESPON A LES ZONES EQ0a, EQ0b, EQ0e, EQ2a, EQ2b, EQ2d, EQ4a, EQ0p, EQ2p
3.3 Tall. ind. 1,2,3 1,2 1,2 2. Ms de 150 i fins a 500 m2
4.1 Comercial 2,3 1,2,3 1,2 3. Ms de 500 i fins a 900 m2
4.2 Administratiu 2,3 1,2,3 1,2 4. Ms de 900 i fins a 2.200 m2
4.4 Estab. pb. 1,2,3 1,2 1,2,3,4 6. Ms de 5.000 i fins a 13.500 m2
6.2 Inst./Serv. 1,2 1,2 2,3,4 4. Edifici d'activitat exclusiva de l's, allat d'altres d'usos
6.3 Transport Aliens.
6.4 Telecomunic. 1,2,3 1,2,3 1,2 5. A espai lliure de parcella.
6.5 Aparc. vehic. 1,2,3 TOTS 1,2,3,4

CORRESPON A LES ZONES EQ2c, EQ4b
3.2 Magatzems 1,2,3 TOTS 1,2 1. Fins a 150 m2
3.3 Tall. ind. 1,2,3 1,2 1,2 2. Ms de 150 i fins a 500 m2
4.1 Comercial 2,3 1,2,3,4,5 1,2 3. Ms de 500 i fins a 900 m2
4.4 Estab. pb. 1,2,3 1,2 1,2,3,4 6. Ms de 5.000 i fins a 13.500 m2
6.4 Telecomunic. 1,2,3 1,2,3 1,2 5. A espai lliure de parcella.

CORRESPON A LES ZONES B3p, E0p, E8p, E5p, E3p, G8p, F0pb
4.4 Estab. pb. 1,2,3 TOTS 2 6. Ms de 5.000 i fins a 13.500 m2
5.10 Eq. comercial 1 1,2,3,4 2,3,4 del 50% de la superfcie del local o habitatge.
6.2 Inst./Serv. 1,2,3 1,2 2,3,4 4. Edifici d'activitat exclusiva de l's, allat d'altres d'usos
6.5 Aparc. vehic. 1,2,3 1,2,3,4,5 1,2,3,4

CORRESPON A LA ZONA F0pc
2.2 Res. com. 1,2,3 1,2,3,4 1,2,3,4 3. Privat
4.1 Comercial 2,3 1,2,3 2 3. Ms de 500 i fins a 900 m2
4.3 Turstic 1,2,3 1,2,3,4 1,2,3,4 5. Ms de 2.200 i fins a 5.000 m2
4.4 Estab. pb. 1,2,3 1,2 2 6. Ms de 5.000 i fins a 13.500 m2
5.1 Eq. sociocultural 1,2,3 1,2,3 1,2,3,4 7. Ms de 13.500 m2
5.3 Eq. assistencial 1,2,3 1,2,3 1,2,3 1. A qualsevol planta d'edifici d's no exclusiu, llevat de
5.4 Eq. admtivoinst. 1 1,2,3 1,2 les corresponents a planta soterrani o semisoterrani, aix com les
5.5 Eq. esportiu 1,2,3 1,2,3 2,3,4,5 incloses en la situaci 2.
5.6 Eq. seguretat 1 1,2 2,3,4 2. A planta baixa amb accs directe des de la via pblica; a
5.7 Eq. sanitari 1,2,3 1,2,3 1,2,3,4 planta baixa amb accs directe des de la via pblica i associada
5.8 Eq. religis 1,2,3 1,2,3 1,2,3,4 a planta de semisoterrani, soterrani o planta primera, sempre que
5.10 Eq. comercial 1 1,2,3 2 del 50% de la superfcie del local o habitatge.
5.11 Eq. recreatiu 1,2,3 1,2,3 2,3,4 3. Edifici d'activitat exclusiva de l's, adossat a un altre ds
6.5 Aparc. vehic. 1,2,3 1,2,3,4 2

CORRESPON A LES zones de renovaci espontnia
2.2 Res. com. 1,2,3 1,2,3,4 1,2,3,4 3. Privat
4.1 Comercial 2,3 TOTS 2,3,4 3. Ms de 500 i fins a 900 m2
4.4 Estab. pb. 1,2,3 TOTS 2 6. Ms de 5.000 i fins a 13.500 m2
6.5 Aparc. vehic. 1,2,3 1,2,3,4 2,3,4

CORRESPON A LES zones d'intervenci en l'edificaci
2.2 Res. com. 1,2,3 1,2,3,4 1,2,3,4 3. Privat
4.4 Estab. pb. 1,2,3 1,2 2 6. Ms de 5.000 i fins a 13.500 m2
6.5 Aparc. vehic. 1,2,3 1,2,3,4 2,3,4

CORRESPON ALS catlegs A1, A2 i B
2.2 Res. com. 1,2,3 1,2,3,4 1,2,3,4 3. Privat
4.4 Estab. pb. 1,2,3 1,2,3,4 1,2,3,4 6. Ms de 5.000 i fins a 13.500 m2
6.5 Aparc. vehic. 1,2,3 1,2,3 2

CORRESPON A l'RS Poble Espanyol
4.1 Comercial 1,2,3 1,2,3 1,2,3,4 3. Ms de 500 i fins a 900 m2
4.2 Administratiu 1,2,3 1,2,3,4,5 1,2,3,4 4. Ms de 900 i fins a 2.200 m2
4.4 Estab. pb. 1,2,3 1,2,3,4,5 1,2,3,4 6. Ms de 5.000 i fins a 13.500 m2
5.1 Eq. sociocultural 1,2,3 1,2,3,4,5 1,2,3,4 7. Ms de 13.500 m2
5.2 Eq. docent 1,2,3 1,2,3 1,2,3,4 S: SITUACI
5.3 Eq. assistencial 1,2,3 1,2 1,2,3,4 1. A qualsevol planta d'edifici d's no exclusiu, llevat de
5.4 Eq. admtivoinst. 1,2,3 1,2,3,4,5 1,2,3,4 les corresponents a planta soterrani o semisoterrani, aix com les
5.5 Eq. esportiu 1,2,3 1,2,3 1,2,3,4 incloses en la situaci 2.
5.6 Eq. seguretat 1 1,2 1,2,3,4 2. A planta baixa amb accs directe des de la via pblica; a
5.7 Eq. sanitari 1,2,3 1,2 1,2,3,4 planta baixa amb accs directe des de la via pblica i associada
5.8 Eq. religis 1,2,3 1,2,3,4,5 1,2,3,4 a planta de semisoterrani, soterrani o planta primera, sempre que
5.10 Eq. comercial 1,2,3 1,2,3 1,2,3,4 del 50% de la superfcie del local o habitatge.
5.11 Eq. recreatiu 1,2,3 1,2,3,4,5 1,2,3,4 3. Edifici d'activitat exclusiva de l's, adossat a un altre ds
6.1 Xarxa viria 1 1,2 1,2,3,4 diferent.
6.2 Inst./Serv. 1 1,2 1,2,3,4 4. Edifici d'activitat exclusiva de l's, allat d'altres d'usos
6.3 Transport 1 1,2 1,2,3,4 aliens.
6.4 Telecomunic. 1 1,2 1,2,3,4 5. A espai lliure de parcella.
6.5 Aparc. vehic.
7.1 Esp. lliure pbl. 1,2,3 TOTS
7.2 Esp. lliure priv. 1,2,3 TOTS
* Amb les especificacions de l'art. 265.

CAPTOL II. REGULACI ESPECFICA DELS
USOS SEGONS LA CLASSE DE SL
SECCI PRIMERA. USOS A SL URB
Article 127. s a sl urb
El rgim de compatibilitat d'usos a sl urb es regular a cada finca en funci de l'ordenana particular
d'edificaci que sigui d'aplicaci. Aquesta ordenana inclou, entre les seves determinacions, la fitxa de
compatibilitats, on es defineixen quins usos globals i detallats poden coexistir amb l's propi de l'ordenana, i dins
d'aquests usos, a quines categories i situacions.
SECCI SEGONA. USOS A SL URBANITZABLE PROGRAMAT
Article 128. Usos a sl urbanitzable programat
1. El Pla general assigna a aquesta classe de sl els usos globals definits a l'art. 112 d'aquestes Normes,
que han d'incloure els diferents sectors de SUP.
2. L'assignaci d'usos detallats corresponents a cada s global es realitzar a travs dels "quadres de
compatibilitat d'usos", definits segons les ordenances particulars de cada zona a sl urb permeses en el Pla
general.
3. Als efectes d'aplicaci del clcul de l'aprofitament mitj, noms tenen aprofitament els usos lucratius. Els
usos no lucratius no consumeixen aprofitament.
4. Sn usos lucratius els segents:
a) residencial unifamiliar (1)

b) residencial plurifamiliar (2)
c) industrial (secundari) (3)
d) serveis (terciari) (4)
e) dotacional, de carcter privat
5. Sn usos no lucratius els segents:
f) dotacional, de carcter pblic
6. Les dades d'aprofitaments i superfcies s'entendran, per als usos lucratius, com a mxims. Per contra, la
superfcie dels usos no lucratius s'entendr mnima, sense perjudici del compliment dels estndards definits a
l'annex del Reglament de planejament.
7. Els usos globals que es defineixen a les presentes Normes sn els segents:
1. S GLOBAL RESIDENCIAL UNIFAMILIAR (1)
a) s el definit a l'art. 114 de les Normes.
b) Els usos detallats, les tipologies de ledificaci i el tipus d'ordenaci permesos sn els corresponents a
les ordenances I, J i K, definides en aquest Pla general.
2. S GLOBAL RESIDENCIAL PLURIFAMILIAR (2)
b) Els usos detallats, les tipologies de ledificaci i el tipus dordenaci permesos sn els corresponents a
les ordenances B, C, D, E, F, G i H definides en aquest Pla general.

3. S GLOBAL INDUSTRIAL (SECUNDARI) (3)
b) Els usos detallats, les tipologies de ledificaci i el tipus d'ordenaci permesos sn els corresponents a
les ordenances L i M definides en aquest Pla general.
4. S GLOBAL SERVEIS (TERCIARI) (4)
les ordenances S i T definides en aquest Pla general.
5. S GLOBAL EQUIPAMENTS COMUNITARIS (5)
les ordenances EQ definides en aquest Pla general.
6. S GLOBAL COMUNICACIONS I INFRAESTRUCTURES (6)
les ordenances IF definides en aquest Pla general.
7. S GLOBAL ESPAIS LLIURES (7)
les ordenances EL, definides en aquest Pla general.
SECCI TERCERA. USOS A SL URBANITZABLE NO PROGRAMAT I RSTIC
Article 129. Usos prohibits
Es declaren prohibits a tot el sl rstic i urbanitzable no programat els segents usos:
a) Residencial (1, 2, 3). Tots, llevat dels inclosos a l'art. 131.
b) Industrial (Secundari) (3). Tots, llevat dels inclosos a l'art. 131.
c) Serveis (Terciari) (4). Tots, llevat dels inclosos a l'art. 131.
d) Aparcaments de vehicles (6.5) de carcter collectiu o privat corresponents a l's de comunicacions i

infraestructures.
Article 130. Usos permesos
Es permeten al sl rstic, i sn objecte de regulaci especfica a cada zona, els segents usos:
a) Rural (0). Tots llevat de l'extractiu de l'art. 113.

b) Serveis (terciari) (4) en el que fa referncia a agroturisme.
c) Comunicacions i infraestructura (6). Tots llevat de l'aparcament de vehicles collectiu o privat incls com
a s prohibit de l'art. 129 i telecomunicacions i installacions i serveis, inclosos dins els usos condicionats de l'art.
131.
d) Espais lliures pblics (7). Tots.
Article 131. Usos condicionats
Es condicionen al trmit establert a la legislaci urbanstica vigent els segents usos:
a) Rural extractiu (0.2)
b) Residencial unifamiliar en edificis allats, d'acord amb la normativa aplicable.
c) Industrial (secundari) (3) en activitats industrials de primera transformaci de productes agrcoles i

ramaders.
d) Serveis (terciari) (4), en el que fa referncia a la installaci d'estacions de servei, amb les restriccions
que dacord amb la Llei del sl rstic implica la declaraci dinters general; hotel rural i camps de golf i oferta
turstica complementria..
Tamb s'admetr l's establiments pblics (4.4) en edificacions o installacions de valor etnolgic o
arquitectnic existents en el medi rural, d'acord amb l'establert a la normativa autonmica.
e) Equipaments (5). A totes les seves subclasses.
f) Comunicacions i infraestructures (6), en el que fa referncia als usos detallats d'installacions i serveis
(6.2) i telecomunicacions (6.4).

TTOL VI. NORMES TCNIQUES DE
PLANEJAMENT I EXECUCI DE PLANS
CAPTOL I. PROGRAMES D'ACTUACI URBANSTICA
SECCI PRIMERA. NORMES GENERALS PER A LA REDACCI DELS PAU
Article 132. Formaci dels PAU
1. L'Ajuntament o, si escau, els particulars, redactaran els programes d'actuaci urbanstica d'acord amb el
que disposen els articles 71 a 75 del Reglament de planejament.
2. L'Ajuntament, en l'exercici de les seves competncies, vetlar perqu el disseny dels programes
d'actuaci urbanstica s'adeqi a les determinacions i els criteris del Pla general, i a les condicions de cada mbit.
3. L'Ajuntament podr impulsar l'elaboraci dels programes d'actuaci urbanstica redactant d'ofici els
documents necessaris, amb independncia que posteriorment repercuteixi el seu cost sobre els propietaris
beneficiats per la nova ordenaci, que hauran d'abonar-ho en metllic o incrementar la cessi de l'aprofitament mitj
en la quantitat corresponent a l'esmentat cost.
Article 133. Contingut documental dels PAU
1. A ms del que estipula la legislaci urbanstica vigent, els PAU hauran de contenir, com a mnim, la
segent documentaci tcnica:
a) Estudi d'impacte ambiental en el qual, per mitj de representacions grfiques, estimacions quantitatives
o qualitatives o altre mitjans, s'assenyali la repercussi de l'actuaci i les seves determinacions sobre el medi
ambient prxim, tant rural com edificat, i sobre les condicions de vida de les rees confrontants, o qualsevol altre
sobre les que pogus tenir incidncia negativa.
b) Tota quanta documentaci addicional es dedueixi de les bases del concurs, si escaigus, de tal forma
que sen pugi avaluar satisfactriament el compliment exacte.
Quan es convoquin concursos per a la formulaci de programes d'actuaci, l'Ajuntament podr exigir que
es presentin avanos del programa en els quals s'expressin els criteris, els objectius i les lnies mestres sobre les
quals s'orientaran les determinacions. La seva aprovaci noms tindr efectes administratius interns, preparatoris de
la redacci dels programes d'actuaci urbanstica.
SECCI SEGONA. NORMES PARTICULARS PER A LA REDACCI DELS PAU
Article 134. Llista d'mbits per al desenvolupament dels PAU
Les dades exigibles quant a superfcie dels diversos mbits per al desenvolupament dels PAU, aix com la
determinaci dels usos incompatibles i els sistemes generals, sn les contingudes a l'annex II de les presents
Normes.

CAPTOL II. PLANS PARCIALS
SECCI PRIMERA. NORMES GENERALS PER A LA REDACCI DE PLANS PARCIALS
Article 135. Formaci dels plans parcials
1. L'Ajuntament o, si escau els particulars redactaran els plans parcials d'acord amb el que disposa l'article
136.1 del Reglament de planejament.
2. L'Ajuntament, en l'exercici de les seves competncies, vetlar perqu el disseny dels plans parcials
s'adeqi a les determinacions i criteris del Pla general, i a les fitxes de cada sector.
3. L'Ajuntament podr impulsar l'elaboraci dels plans parcials redactant d'ofici els documents necessaris,
tant de planejament com de reparcellaci, amb independncia que posteriorment repercuteixi el seu cost sobre els
propietaris beneficiats per la nova ordenaci, que hauran de abonar-ho en metllic o incrementar la cessi de
l'aprofitament mitj en la quantitat corresponent a l'esmentat cost.
4. La modificaci dels plans parcials no eximir del compliment dels terminis.
Article 136. Avan dels plans d'iniciativa particular
En els plans parcials d'iniciativa particular es podr presentar un avan orientatiu de l'ordenaci que es
proposa.
En aquest avan es recolliran els esquemes de les determinacions fonamentals del planejament parcial,
prenent com a base el replanteig i els mesuratges efectuats sobre el terreny, i entre aquests:
a) Plnol d'ordenaci sobre el de replanteig i disseny de l'espai urb.
b) Desagregaci d'aprofitament global, amb assignaci d'usos detallats i quadre numric de

caracterstiques.
c) Inclusi, si escau, dels sistemes generals establerts pel Pla general.
d) Programaci i sistema d'actuaci.
e) Compromisos entre el promotor i l'Ajuntament i qualssevol altres temes que convingui precisar, a efectes
d'agilitar la tramitaci del planejament i de l'eficcia de les determinacions.
f) Altres determinacions que es consideri que poden tenir rellevncia.
A la vista de l'avan proposat, l'Ajuntament introduir, si escau, les modificacions oportunes dacord amb
les determinacions, els criteris i els objectius del Pla general.
Article 137. Contingut documental dels plans parcials
Els plans parcials contindran les determinacions necessries per a assegurar el compliment dels objectius
del Pla general i els criteris d'ordenaci i disseny genrics i especfics de cada sector. Aquestes determinacions es
desenvoluparan mitjanant els documents assenyalats en el Reglament de planejament, al seu article 45 i segents,
i a ms en els documents segents:
a) Quan els plans parcials tinguin per objecte urbanitzacions d'iniciativa privada es presentaran com a
annex:
- Els documents necessaris per a justificar la necessitat o convenincia de la urbanitzaci, als

quals es raoni suficientment que la urbanitzaci projectada s'adequa a les previsions i les
determinacions contingudes en el Pla general i el seu programa d'actuaci.
- La relaci de tots els propietaris del sl inclosos al sector, que assenyali domicilis i dades
d'identificaci.

- La forma d'execuci de les obres d'urbanitzaci.
- Les previsions per a la realitzaci efectiva en el temps de la inversi i la seva correlaci amb els
recursos disponibles per fer-hi front.
- Els compromisos que es contreguin entre l'urbanitzador i l'Ajuntament i entre aquell i els
propietaris dels terrenys afectats amb els habitants de l'rea, respecte de les condicions en qu el
desenvolupament urbanstic que el pla parcial estableix els afecta.
b) En tot cas s'aportar un quadre sinttic al qual hauran de figurar els segents extrems:
- superfcie total del sector

- superfcie de sistemes generals que assenyali el Pla general, si escau
- superfcie de vials del pla parcial
- superfcie de les parcelles per a serveis pblics o d'inters social de cessi obligatria
- superfcie edificable (suma de les parcelles edificables)
- sostre total edificable, suma de totes les plantes per a cadascun dels usos,
assenyalant concretament el corresponent als serveis socials
- edificabilitat neta sobre superfcie edificable
c) Anlogament, s'acompanyar amb una anlisi de la incidncia de la possible afectaci, si escau, per
rees d'inters cultural o edificis o espais catalogats.
d) Estudi d'impacte ambiental, amb les caracterstiques mnimes determinades en el Decret 4/1986, de 23
de gener, de la CAIB.
e) S'hauran d'establir els ndexs d'intensitat d's turstic o residencial, d'acord amb la normativa vigent.
f) Lorganitzaci de la documentaci ser similar a la del Pla general. S'haur de reproduir el mateix
sistema de documents del Pla (fitxes d'usos compatibles, fitxes d'unitats d'execuci, etc.).
g) Al final de la tramitaci dels plans parcials s'haur de presentar un text refs amb la documentaci
completa, amb el nombre d'exemplars que determinin els serveis tcnics.
h) Qualsevol modificaci de les determinacions dels plans parcials obligar, aix mateix, a la presentaci
d'un text refs que inclogui la documentaci completa del pla modificat, aix com la data de refosa, amb el nombre
d'exemplars que determinin els serveis tcnics.
i) Ser preceptiu en la documentaci dels plans parcials un informe geotcnic dels terrenys, que ninclogui
les caracterstiques amb menci expressa de la seva capacitat de crrega.
j) Tota quanta documentaci addicional sigui necessria, deduda de les caracterstiques de l'ordenaci, la
integraci dins de l'ordenaci del Pla general i el compliment de les condicions especfiques que estableix el Pla
general.
Article 138. Criteris d'ordenaci dels plans parcials
En el disseny dels plans parcials es tindran en compte, a ms dels criteris generals, els segents:
a) Es tendir a preservar els elements preexistents que, sense desvirtuar el seu conjunt, es puguin integrar
activament en l'ordenaci resultant (construccions, medi fsic, vegetaci, subsl, arqueologia, etc.).
b) En la formalitzaci de les determinacions de cada pla parcial que no quedin expressament regulades a
la fitxa de caracterstiques corresponent es perseguir que l'acotaci fsica i perceptiva dels espais urbans i
tipologies de ledificaci guardin relaci amb l'estructura urbana de la ciutat tradicional.
c) La disposici dels equipaments i les zones verdes i el traat de la xarxa viria rodada i per a vianants
atindr un criteri mixt de servei al sector mateix i a la ciutat confrontant, especialment quant a l'accessibilitat i
lestratgia d'ubicaci. S'evitaran, en el que sigui possible, els cul-de-sacs, la necessitat dels quals s'haur de
justificar.
d) Als efectes d'integrar el creixement de la ciutat amb les seves zones limtrofes s'estudiar
especficament el tractament dels espais urbans a la vora de cada pla parcial, a fi que els carrers, les places o les
edificacions proposades siguin elements d'harmonitzaci i mai de discordana o singularitzaci.

e) Per a cada sector particular s'observaran els criteris concrets que s'assenyalin a la fitxa corresponent.
f) Independentment dels itineraris per a vianants regulats en el Reglament de planejament, com a mnim el
40% de l'ample dels carrers es destinar a voreres.
g) Els aparcaments pblics annexos a la vialitat tindran una superfcie mnima d'un (1) m2 per habitant i
s'ubicaran majoritriament en la proximitat de les zones en les quals s previsible la concentraci de persones:
comeros, collegis, zones de reuni o d'espectacles, etc. Els aparcaments en cord tindran un ample igual o
superior a dos coma vint (2'20) metres.
h) Als efectes d'establir equivalncies entre nombre d'habitatges i d'habitants es considerar que cada
habitatge t tres (3) habitants.
i) L'ample mnim dels vials de distribuci ser de setze (16) metres. S'admetran vials d'ample igual o
superior a dotze (12) metres noms quan donin accs exclusiu a habitatges unifamiliars o edificis residencials
d'altura igual o inferior a dues plantes. Els vials d'ample menor hauran d'estar degudament justificats per raons
d'adaptaci a la topografia o de respecte a construccions existents. Els carrils de circulaci d'aquests vials tindran un
ample comprs entre dos coma setanta (2'70) i tres coma trenta (3'30) metres.
L'ample dels vials de penetraci i circumvallaci, quan no estiguin fixats pel Pla general, s'haur de
justificar en funci del trnsit previsible. L'ample dels carrils hi ser, en funci de la seva jerarquia, superior o igual a
tres (3) i inferior a tres coma trenta (3'30) metres.
j) Es preveur un sistema d'hidrants contraincendis i xarxa de reg a les zones verdes, d'acord amb les
especificacions d'EMAYA.
k) En els trams de vial als quals no sigui previsible la ubicaci de parades d'autobusos pblics urbans, es
dissenyaran apartats dels carrils de circulaci.
l) Es dissenyaran apartats de crrega i descrrega de vehicles a llocs en els quals sigui previsible la seva
necessitat.
m) Ser de compliment obigat el previst a l'Ordenana reguladora sobre espais lliures pblics i vegetaci a
les vies pbliques.
n) La reserva d'aparcaments ser com a mnim de 1'33 places per cada habitatge o per 100 m2 construts,
si aquests no estan definits.
o) Pel que fa a infraestructures, implantaci de serveis i espais lliures, s'especificaran els traats i les
caracterstiques dels vials, xarxes d'abastament d'aigua, reg i hidrants contraincendis, sanejament, subministrament
d'energia elctrica, enllumenat pblic, telecomunicacions, zones verdes i, si escau, conducci de gas i qualsevol
altra que s'estimi necessria. La improcedncia haur de ser degudament justificada. Les xarxes d'energia elctrica
d'alta i baixa tensi i les xarxes telefniques seran subterrnies.
p) S'haur d'adequar a les caracterstiques hidrolgiques contingudes a l Estudio hidrolgico de los

torrentes del T.M. de Palma.
Article 139. Accs rodat
1. S'haur d'ordenar el territori de tal forma que totes les parcelles tinguin accs rodat.
2. Es considerar que una parcella t accs rodat quan tingui una longitud de faana igual o superior a la
mnima que afronti amb un vial pblic rodat.
Article 140. Reserves mnimes de cessi obligatria i gratuta
1. Tot pla parcial preveur com a reserves mnimes de cessi obligatria i gratuta a l'Administraci les que
com a tals determina l'annex al Reglament de planejament. El Pla considera que aquestes cessions sn com a
mnim el sistema d'espais lliures de domini i s pblic, els centres docents, les zones esportives i els terrenys
necessaris per a la installaci i el funcionament de les dotacions pbliques.
2. Quan algun dels mduls mnims de cessi anteriors sigui superat per l'establert a la fitxa de

caracterstiques corresponent, regir aquest.
Article 141. Reserva de sl per a centres docents
1. La reserva per a centres docents, a preveure en els plans parcials als quals siguin necessaris,
s'adequar, en funci de les dimensions de les unitats d'habitatge previstes a l'article 9 de l'annex al Reglament de
planejament, a tots o algun dels segents tipus:
a) escoles infantils 2on. cicle (3 a 6 anys)

b) educaci primria (6 a 12 anys)
c) educaci infantil primria (3 a 12 anys)
d) centres d'ensenyana secundria (12 a 16 anys)
e) centres d'educaci secundria completa (12 a 18 anys)
Per aix, l'agrupaci de les reserves de sl per a centres docents, obtingudes d'acord amb els mduls que
s'estableixen a l'article 10 de l'annex al Reglament de planejament, es realitzar considerant la segent taula
d'equivalncies, perqu formin unitats escolars completes adaptades a la LOGSE.
Preescolar-Guarderia
1.000 1.350 EI
2.000 2.700 EI
3.000 4.050 EI
EGB
8 u. 5.000 5.760
16 u. 10.000 10.350
18 u. 11.000 12.150
22 u. 12.000 12.150
24 u. 14.000 14.850
BUP
12 u. 9.000 10.350
18 u. 12.000 12.150
24 u. 16.000 16.950
Article 142. Zonificaci
1. A l'objecte de fer ms flexible el replanteig de l'ordenaci es permet, dins cada respectiu conjunt d'usos
lucratius, la reconversi d'unes zones en altres, amb el lmit que cap guanyi o perdi ms del 20% del seu
aprofitament inicial ni es modifiqui el carcter de l'ordenaci. Aquesta reconversi no podr implicar cap augment de
l'aprofitament tipus.
2. Quan la reconversi es faci en favor d'usos globals no previstos a la fitxa de caracterstiques no es podr
traspassar ms del 10% del total del sostre del sector, ni modificar el seu s caracterstic.
SECCI SEGONA. NORMES PARTICULARS PER A LA REDACCI DE PLANS PARCIALS
Article 143. Fitxes d'unitats d'execuci a sl urbanitzable programat
1. Les dades numriques d'aprofitament i condicions d'edificaci, aix com els criteris particularitzats
d'ordenaci per a cada sector de planejament parcial, queden recollides sintticament a la corresponent fitxa
d'unitats d'execuci a sl urbanitzable programat, les determinacions de les quals sn d'observana obligada per a
cada pla parcial, junt amb la resta de condicions urbanstiques recollides en aquestes Normes. Els plnols
d'ordenaci complementen aquestes determinacions.

2. Aquestes fitxes es recullen a l'annex II d'aquestes Normes.
CAPTOL III. PLANS ESPECIALS
SECCI PRIMERA. NORMES GENERALS PER A LA REDACCI DE PLANS ESPECIALS
Article 144. Formaci dels plans especials
1. L'Ajuntament o, si escau, els particulars redactaran els plans especials d'acord amb el que disposa l'art.
143 del Reglament de planejament.
2. L'Ajuntament, en l'exercici de les seves competncies, vetlar perqu els plans especials s'adeqin a les
determinacions i els criteris del Pla general.
3. L'Ajuntament podr impulsar l'elaboraci de plans especials redactant d'ofici els documents necessaris,
tant de planejament com de gesti, amb independncia que posteriorment repercuteixi el seu cost sobre els
propietaris beneficiats per la nova ordenaci, que lhauran d'abonar en metllic o incrementar la cessi
d'aprofitament tipus en la quantitat corresponent a l'esmentat cost, si aquells sn a sl urb.
Article 145. Avan dels plans especials
En el cas dels plans especials d'iniciativa particular es podr presentar un avan orientatiu de l'ordenaci
que es proposa.
Les determinacions d'aquest avan seran les mateixes que les del planejament parcial de les presents
Normes.
Article 146. Contingut documental dels plans especials
Els plans especials, a ms de contenir les determinacions que assenyala el Reglament de planejament als
seus articles 76 i segents i l'altra legislaci urbanstica vigent, hauran d'establir els ndexs d'intensitat d's turstic o
residencial, d'acord amb l'esmentada legislaci.
SECCI SEGONA. NORMES PARTICULARS PER A LA REDACCI DE PLANS ESPECIALS.
Article 147. Plans especials a sl urb
La descripci, els criteris d'ordenaci particulars i la normativa transitria per al desenvolupament de les
rees de rgim especial a sl urb es determinen al ttol VII, captol II, secci novena de les presents Normes.
Article 148. Plans especials a Sl urbanitzable.
1. FALCA VERDA DE SA RIERA
1.1. Descripci. Amb objecte d'ordenar l'espai del tlveg de Sa Riera, delimitat als plnols, es redactar un
pla especial de reforma interior.
1.2. Condicions per a la redacci del PERI
a) Creaci de zones enjardinades i espais esportius.
b) Connexi amb els diferents barris, estudiant l'accessibilitat dels adjacents, aix com la connexi amb el
Centre Histric a travs de la Rambla, el llit de la Riera i el passeig de Mallorca.
c) Previsi d'usos com a installacions firals.

d) El coeficient d'edificabilitat global no pot ser superior a 0'01 m2/m2.
3. Normes transitries d'edificaci.
a) Es podran realitzar obres de conservaci i consolidaci a les installacions existents.
b) Es podran realitzar demolicions i desmantellaments de construccions i se nimpedir la reconstrucci fins

que no es redacti el pla especial.
c) Es podran permetre l's o installacions provisionals firals.
Article 149. Plans especials a sl rstic
Les determinacions de les zones de rgim especial a sl rstic senuncien al ttol VIII de les presents
Normes.
CAPTOL IV. ESTUDIS DE DETALL
Article 150. Contingut documental dels estudis de detall
Les determinacions dels estudis de detall es contindran en els segents documents:
a) Memria justificativa a la qual es recullin les conclusions de l'anlisi urbanstica i s'expressin els criteris
per a l'adopci de les determinacions que s'estableixin; shi faran explcites les raons que han aconsellat la
formulaci de l'estudi de detall. Contindr un estudi comparatiu de l'aprofitament resultant de l'aplicaci de les
determinacions del pla que li dna cobertura i les establertes per a l'estudi de detall.
b) Memria descriptiva on quedi suficientment descrit el tipus d'actuaci que es pretn.
c) Plnols que, a escala adequada i com a mnim a 1:500, representin grficament les determinacions de
l'estudi de detall en la seva posici altimtrica i planimtrica i en la disposici de la seva forma volumtrica quan sigui
procedent, i expressin, si escau, la relaci d'aquestes amb les anteriorment existent. Quan es tracti d'ordenar o
reordenar volums edificables es realitzar una perspectiva en projecci isomtrica que expressi, si escau, la relaci
de l'ordenaci dels volums de l'estudi de detall amb les de l'ordenaci precedent.
S'haur d'incloure un plnol topogrfic a escala igual o superior a 1:500.
Article 151. Criteris d'ordenaci
L'ordenaci s'haur de superposar al plnol topogrfic oficial amb determinaci de l'mbit que, com a
mnim, haur de ser d'una illeta.
- Quan l'objectiu sigui reordenar volums s'hi hauran d'incloure:
* alats dels volums abans i desprs de la reordenaci

* plantes dels volums abans i desprs de la reordenaci
* isometria dels volums abans i desprs de la reordenaci
- Quan l'objectiu de l'estudi de detall sigui la determinaci d'alineacions s'ha de distingir la lnia
mitjanant la qual es defineixen.
- En cap cas es poden crear nous vials pblics no continguts al Pla general.
- L'estudi de detall no ocasionar perjudici ni alterar les condicions d'ordenaci dels predis
confrontants.
- Si es preveuen moviments de terres, han de quedar perfectament definits per mitj de les
seccions que es considerin necessries.
- Les vies interiors privades hauran de tenir una secci que contingui voreres arbrades almenys
en un costat i aparcaments comuns. S'han de resoldre els problemes de trnsit, tot aix d'acord
amb els condicionants d'ordenaci, longitud del vial, possibilitat d'establir un sentit nic, densitat
de poblaci, etc. En qualsevol cas, l'ample mnim del vial ser de vuit (8) metres.
- No es podr reduir l'ample dels vials ni les superfcies dels espais lliures pblics.
- S'han d'integrar els volums en la trama urbana evitant l'aparici de mitgeres.
Article 152. Estudi de detall de reordenaci de volums segons volumetria especfica configuraci estricta
S'haur de distingir clarament entre:
- Els parmetres que es regulen en la reordenaci de volums i que sn propis d'aquest tipus d'ordenaci,
s a dir, ocupaci fixada mitjanant permetres i perfils, mesuratge d'altures fixant els punts de referncia i les cotes
de planta baixa per a cada cos d'edificaci.
- Per regular la resta de parmetres no determinants en la reordenaci s'ha d'escollir un tipus d'ordenaci
d'entre els prevists a l'art. 163 d'aquestes Normes. En el cas que els edificis afrontin amb vials de rasant ben
definida es pot optar per remetre la mesuratge d'altures al tipus d'ordenaci AV o b determinar-les grficament de
la forma anteriorment esmentada.
Article 153. Estudi de detall de reordenaci de volums segons volumetria especfica configuraci flexible
1. S'haur de:
- Determinar la superfcie edificable de cada parcella o unitat constructiva.
- Definir clarament mitjanant trames o lnies determinades el lmit de permetres reguladors globals o de
cada planta, aclarint si els voladissos estan compresos en els permetres reguladors.
- Fixar les altures mximes i totals en metres i nombre de plantes per a cada cos d'edificaci.
- Els usos permesos seran estrictament els de la zona permesos pel Pla general.
2. S'ha de redactar un document titulat Normativa edificatria al qual es descrigui i determini l'ordenaci
resultant, aix com un quadre comparatiu amb les determinacions d'ordenaci abans i desprs de la reordenaci.
3. En el plnol d'ordenaci, cada edifici o cos diferenciat d'edificaci ha de contenir de forma esquemtica
els parmetres bsics d'ordenaci continguts en la normativa.
Exemple d'expressi grfica:
(1) VECE (4) 4
(2) AVMCR (5) 13'3/14'8
(3) B4a (6) 1.740
(1): Tipus d'ordenaci de l'edifici reordenat, segons codi de l'art. 163 d'aquestes Normes.
(2): Tipus d'ordenaci d'aplicaci normativa subsidiria per als aspectes no regulats a la reordenaci.
(3): Zona la normativa de la qual s aplicable a efectes d's.
(4): Altura mxima en nombre de plantes.
(5): Altura mxima/total en metres.
(6): Superfcie mxima edificable.

CAPTOL V. PROJECTES D'EXECUCI
SECCI PRIMERA. PROJECTES D'URBANITZACI
Article 154. Projectes d'urbanitzaci
1. Els projectes d'urbanitzaci tindran com a finalitat dur a la prctica, a sl urb incls en unitats
d'execuci, el desenvolupament de les obres establertes al Pla general, a l'art. 45, i a sl urbanitzable, la realitzaci
material de les prpies dels plans parcials.
Tamb es podran redactar per a l'execuci de plans especials de reforma interior.
2. Els projectes d'urbanitzaci hauran de resoldre l'enlla dels serveis urbanstics de l'mbit per al qual es
projectin amb els generals de la ciutat amb els quals entronquin, per la qual cosa hauran de verificar que aquests
tenen la dotaci o capacitat suficient.
3. Contindran, en general, els documents segents:
a) Plnol topogrfic oficial, a escala mnima 1:1000, al qual es fixin clarament els lmits del pla que es
projecta executar, la situaci de les obres, els lmits dels vials, els parcs i els jardins d's pblic i els espais oberts i
lliures d's privat, les construccions, les plantacions o les installacions que perqu sn incompatibles amb el pla
s'han de demolir, talar o traslladar, les parcelles per a serveis pblics o d'inters social i les previstes per a
l'edificaci privada.
b) Plnol de planta general amb la ubicaci dels diferents elements sobre les voreres (bculs, garangoles,
boques de reg, etc.); plnol de planta general amb tots els serveis, i plnol de seccions dels vials on aparegui ubicat
el conjunt dels diferents serveis. Cada classe de servei o infraestructura constituir un captol independent que se
segregar per a tota la documentaci que li sigui especfica. Cada un dels captols contindr:
- Memria descriptiva a la qual es detallin els clculs justificatius de les dimensions i els materials
que es projecten i, com a annexos, certificats justificatius que es disposar, eventualment, de la
dotaci, la capacitat o la potncia necessries, expedits per les entitats subministradores.
- Pla d'obres detallat al qual es fixi tant el termini final com els parcials de les diferents fases, si
n'hi ha.
- Plnols de planta i seccions, quan siguin necessaris per a la comprensi de les caracterstiques
generals de les obres, els de detall de cadascun dels seus elements i en definitiva, tots quants
siguin necessaris per a definir les obres de forma que puguin ser executades.
- Plec de condicions economicoadministratives, que regir en l'execuci de les obres. S'hi hauran
de fixar els terminis i les etapes de realitzaci i recepci de les obres i recollir les condicions i les
garanties que l'Ajuntament consideri necessries per a la millor execuci de les obres. Shi fixar
tamb que es realitzaran a crrec del promotor les proves i els assaigs tcnics que l'Ajuntament
estimi convenients. No ser necessria la formulaci del plec de condicions
economicoadministratives quan les obres d'urbanitzaci s'executin mitjanant el sistema de
compensaci en terrenys d'un sol propietari.
- Mesuratge de les obres, amb relaci de preus simples i descompostos.
- Pressupost d'execuci de les obres.
4. Les caracterstiques geomtriques i tcniques de les installacions s'ajustaran a l'assenyalat a les

disposicions que, per a aquest fi, t aprovades l'Ajuntament, o a les que aprovi com a complement o substituci.
5.Prviament a l'inici de les obres estaran obligats a comunicar a l'Ajuntament la identitat de l'empresa
constructora i de la direcci facultativa de les obres.
6. A ms de les garanties exigides per a l'aprovaci del pla parcial, els promotors estaran obligats a
constituir, prviament a l'inici de les obres i en alguna de les modalitats establertes a l'article 15 de la LDU, davant la
corporaci municipal una garantia del 6% de l'import total de les obres de referncia.

Les garanties constitudes pel promotor es cancellaran o es tornaran quan s'acrediti la recepci de tots els
terrenys que siguin de cessi obligatria segons el pla, aix com la cessi de les obres d'urbanitzaci, installacions i
dotacions. En el supsit que sigui substitut en les seves obligacions per una entitat urbanstica collaboradora de
conservaci, no es cancellaran ni es tornaran les garanties fins que lesmentada entitat les hagi constitut de
manera convenient.
7. L'Ajuntament exigir l'ampliaci del projecte quan es consideri indispensable per a enllaar els serveis
projectats amb els generals de la ciutat i, en qualsevol cas, a tots els vials existents exteriors a l'mbit i que
l'emmarquin s'inclouran les obres fins la vorada de la vorera de davant, incloent-hi aquesta en el cas que no
existeixi.
8. Per a la recepci municipal de les obres i les installacions executades s'hauran de presentar:
a) Els documents assenyalats a l'article 5 del decret de la CAIB 38/1987, de 4 de juny (BOCAIB nm. 76 de
18.06.87), sobre recepci d'urbanitzacions pels Ajuntaments.
b) Els documents exigits per les ordenances reguladores dels serveis realitzats.
c) Un document de la Conselleria d'Indstria de la CAIB que acrediti l'autoritzaci definitiva de

funcionament de les installacions elctriques del projecte.
d) Un document de recepci de les diferents xarxes de serveis, expedit per les respectives companyies
subministradores.
SECCI SEGONA. PROJECTES DE DOTACI DE SERVEIS
Article 155. Projectes d'obres ordinries per a urbanitzaci de vials
1. Sn els projectes destinats a concretar les obres amb les quals es duran a la prctica les determinacions
del Pla general o dels plans que el desenvolupin, en el que fa referncia als espais reservats per a aquells per al
desplaament, la comunicaci i el transport de persones i vehicles i l'estacionament d'aquests a les rees regulades
a l'efecte.
2. Comprn les obres d'execuci de les calades per a vehicles, voreres i carrers per a vianants, places i
altres espais de l's prviament descrit, obres especials com enllaos, ponts, tnels, etc.
3. Hauran de recollir la totalitat de les obres d'explanaci i pavimentaci necessries per a poder executar
els vials de tal forma que compleixin les condicions adequades al seu carcter i trnsit, i incloure les obres de
pavimentaci de voreres, amb supressi de barreres urbanstiques, la senyalitzaci horitzontal i vertical, boques de
reg, hidrants contraincendis, drenatge i semaforitzaci que resultin necessries. Shan de preveure, en tot cas, les
reserves d'entubatges en els encreuaments de calada que permetin el soterrament posterior de qualsevol altre
servei sense afectar-la.
Article 156. Projectes d'obres ordinries per a l'abastament d'aigua
del Pla general o dels plans que el desenvolupin, en el que fa referncia a les installacions que fan possible
l'abastament d'aigua potable a la poblaci, si escau per al reg, i, en general, proveeixen de dotaci d'aigua les rees
que en demanen el consum.
2. Comprenen els esmentats projectes les obres necessries des de la captaci o la connexi amb la xarxa
primria, fins aportar la dotaci necessria als punts de consum: dipsits, xarxes, mecanismes de pressi, etc., amb
subjecci a les prescripcions de l'ordenana reguladora d'aquest tipus d'obres.
3. Amb carcter general podran construir xarxes d'aigua potable:
a) El promotor, en els casos prevists al Pla o a la legislaci urbanstica aplicable.
b) L'Ajuntament, com a obra municipal i d'acord amb les prescripcions del Pla i altres disposicions legals
vigents.

c) EMAYA, a petici d'un o uns quants propietaris i ntegrament al crrec d'aquests, com a prolongaci de
la xarxa existent.
En el supsit a la xarxa passar a ser propietat municipal, amb tots els drets que li sn inherents, quan
l'Ajuntament rebi la urbanitzaci o els seus serveis.
En el supsit c la canonada passar a ser propietat municipal, automticament, una vegada acabades les
obres.
4. Les obres i les installacions definides en el projecte aprovat, aix com les modificacions autoritzades
amb posterioritat, s'executaran en la seva totalitat a compte dels promotors o propietaris afectats, sense cap dret a
recuperar les despeses d'installaci amb crrec a l'empresa subministradora.
Article 157. Projectes per al sanejament
del Pla general o dels plans que el desenvolupin en el que fa referncia a les installacions que fan possible
l'eliminaci de les aiges residuals i pluvials per sistemes separatius.
2. Comprenen aquests projectes les obres necessries des dels punts d'abocament de les parcelles fins a
la seva connexi amb la xarxa principal o abocament a llits oberts. En aquest cas, segons el tipus d'abocament,
contindr tamb el projecte de l'estaci per a la depuraci necessria. En aquest darrer cas seran autoritzables quan
es trobin a una distncia superior a 5.000 m de la xarxa municipal de clavegueram.
3. Aquest projecte especfic recollir tota la documentaci necessria, d'acord amb l'ordenana reguladora,
per a definir amb tota claredat les obres de sanejament, que comprendran les de clavegueram, depuraci i
abocament de les aiges residuals i canalitzaci de les pluvials, de forma que en cap moment puguin quedar
afectades les finques o propietats situades aiges avall dels punts d'abocament.
4. Als efectes del traat i les dimensions de la xarxa d'evacuaci d'aiges pluvials es consideraran les
informacions contingudes al plnol II CLCUL i plnol III PROPOSTES, aix com les dades referides a la subconca
de qu es tracti, inclosos a la documentaci escrita de lEstudio hidrolgico de los torrentes del trmino municipal de
Palma.
5. En el que fa referncia a la construcci de xarxes de sanejament regir el que estipulen els apartats 3 i 4
de l'article anterior.
Article 158. Projectes per a l'abastament d'energia elctrica
del Pla general o dels plans que el desenvolupin en el que fa referncia a les installacions que fan possible el
subministrament d'energia elctrica als punts de demanda.
2. Aquest projecte especfic recollir tota la documentaci necessria per a definir amb tota claredat les
obres de distribuci d'energia elctrica, tant en alta com en baixa tensi, que discorrin per la xarxa viria. Hi
incorporar tant els elements elctrics com les obres civils necessries per al seu funcionament adequat. Les lnies
elctriques, tant en alta com en baixa tensi, seran subterrnies.
3. Comprenen els esmentats projectes tots els elements de la xarxa tals com estacions transformadores,
lnies de transport, etc.
Article 159. Projectes per l'enllumenat pblic
del Pla general o dels plans que el desenvolupin, en el que fa referncia a installacions que fan possible la visi
mitjanant illuminaci als espais lliures pblics, carrers i parcs.
obres d'enllumenat pblic, que ha de comprendre la definici tant dels elements elctrics com de les obres civils
necessries per al seu funcionament adequat. La redacci del projecte s'ajustar a les prescripcions de l'Ordenana
reguladora per a les obres d'enllumenat pblic i als reglaments nacionals vigents que li siguin d'aplicaci.

Article 160. Projectes per a la resta dels serveis
Sn els projectes destinats a concretar les obres amb les quals es duran a la prctica les determinacions
del Pla general o dels plans que el desenvolupin en el que fa referncia a altres installacions tcniques tals com la
telefonia, l'abastament de gas energtic, etc. Les lnies de telecomunicacions seran subterrnies.
Article 161. Projecte d'urbanitzaci de zones verdes
del Pla general o dels plans que el desenvolupin, en el que fa referncia a la urbanitzaci, larbrat, lenjardinament i
el condicionament general de les rees reservades per a zones verdes i espais lliures pblics.
obres de jardineria de la urbanitzaci, comprenent les de condicionament arbustiu i ornamental, aix com les
edificacions auxiliars, i si escau, les xarxes d'energia elctrica, enllumenat i distribuci d'aigua que complementen el
conjunt, de forma que aquest pugui complir la funci per a la qual fou projectat.
3. Condicions d'urbanitzaci. Sense perjudici de la regulaci establerta a les ordenances que hi siguin
d'aplicaci hauran de complir com a mnim les segents condicions:
a) Es delimitaran les diferents rees de tractament de sl i shaur de solucionar correctament la separaci

entre aquestes. Es podran utilitzar paviments de diferents classes d'acord amb les destinacions detallades de les
diferents zones que comprengui l'espai lliure: per a vianants, vehicles, parterres, zones de joc, ornamentals, lmines
d'aigua, etc.
b) Ser obligatori el reg amb aiges depurades especialment tractades quan existeixi la possibilitat de
connexi a la xarxa municipal especfica amb un recorregut inferior a 500 m i el volum d'aigua necessari, determinat
en projecte, sigui superior als 20 m3 diaris.
S'hauran de situar suficients punts de reg a l'objecte de permetre un adequat servei a la totalitat de les
zones enjardinades.
Totes les preses per a xarxa de reg connectades a la xarxa municipal hauran de ser realitzades per
EMAYA amb la installaci del corresponent comptador als efectes del control de consums i prdues.
c) S'haur de disposar d'illuminaci correcta a la totalitat de les zones pavimentades i, almenys, en un

40% de les zones enjardinades.
d) Haur d'estar resolta, aix mateix, l'evacuaci d'aiges pluvials i el drenatge de les diferents rees, a
l'objecte d'evitar embassaments i acumulacions de fang.
e) Aix mateix, es disposar de l'adequat mobiliari urb: bancs i papereres, etc.
f) L'Ajuntament, com a receptor dels espais lliures pblics, podr supervisar les condicions de qualitat
d'urbanitzaci esmentades i hi podr introduir les modificacions oportunes, tant de disseny com de qualitat de les
installacions.
SECCI TERCERA. PROJECTES D'EDIFICACI
Article 162. Projectes d'obres per a edificaci
Els projectes d'obres d'edificaci sn els que tenen per finalitat definir les condicions de l'execuci dels
edificis. Defineixen de forma precisa les caracterstiques generals de l'obra mitjanant l'adopci justificada de
solucions concretes, en determinen les caracterstiques fsiques i els materials amb els quals s'hauran de construir;
la disposici dels seus elements interiors i exteriors i el condicionament del seu entorn dins els lmits de la parcella a
la qual es construeixi.

TTOL VII. NORMES D'EDIFICACI A SL URB
CAPTOL I. NORMES APLICABLES

ALS TIPUS D'EDIFICACI
SECCI PRIMERA. TIPUS D'EDIFICACI
Article 163. Tipus d'edificaci
Els tipus d'edificaci o les tipologies de ledificaci establerts a l'ordenaci detallada del sl urb prevista en
el Pla general o en els instruments de planejament que el desenvolupin o s'hi incorporin sn els segents:
A) SEGONS ALINEACI D'ESPAI LLIURE PBLIC O VIAL AV
- A illeta tancada MC
* A illeta tancada amb alineaci de faana coincident amb l'alineaci oficia l MC.V
* A illeta tancada amb alineaci de faana reculada de l'alineaci oficial MC.R
- A illeta oberta MA
* A illeta oberta amb alineaci de faana coincident amb l'alineaci oficial MA.V
* A illeta oberta amb alineaci de faana reculada de l'alineaci oficial MA.R
B) SEGONS REGULACI DE PARCELLA RP
- Suburbana: edificaci mixta amb separacions possibles a partions o adossada

regulada RP.S
- Allada: amb separacions mnimes a totes les partions RP.A
C) SEGONS VOLUMETRIA ESPECFICA VE
- Per configuraci estricta CE
- Per configuraci flexible CF
SECCI SEGONA. NORMES COMUNES A TOTS ELS TIPUS
Article 164. mbit d'aplicaci
1. Aquesta captol cont la reglamentaci de l'ordenaci de les edificacions i, per tant, de les obres de nova
planta a realitzar a totes les classes de sl.
2. L'aplicaci d'aquestes Normes ser directa a tot el sl classificat com a urb, llevat de les rees de rgim
singular, les rees de rgim especial i les rees de planejament incorporat regulades per Pla especial, a les quals
ser d'aplicaci subsidiria. En aquestes rees s'estableixen normes especfiques per a cada tipus d'edificaci,
encara que sempre ser d'aplicaci l'establert a les presents Normes respecte de cmputs d'edificabilitat.
3. Les presents Normes seran tamb d'aplicaci a sl urbanitzable, encara que el seu desenvolupament es
realitzar per mitj dels corresponents plans parcials.
4. Les presents Normes seran d'aplicaci supletria a sl rstic pel que fa a la definici dels parmetres de
ledificaci i als mesuratges de terrenys i edificabilitats.

Article 165. Codificaci de les diferents zones
Les diferents zones a sl urb es codifiquen mitjanant un grup de dgits compost de lletres i nmeros en
un ordre determinat que t el segent significat:
- En primer lloc, es disposen una o dues lletres majscules que corresponen a una tipologia edificatria i un
s predominant.
- A continuaci es disposa un nmero que correspon al nombre de plantes perms a la zona, llevat quan
s 0, que suposa una regulaci especfica de l'altura permesa a la qualificaci, o b que no hi estigui permesa
l'edificaci, o que el nombre de plantes perms sigui superior a nou (9).
- A continuaci es disposa una lletra minscula, que diferencia les diferents regulacions de parmetres de
ledificaci o de condicions d's per a una mateixa tipologia i altura permeses.
- Quan les lletres sn x, i o z, el significat s el segent:
x: es permet una planta tic sobre el nombre de plantes indicat en el dgit anterior
i: es permet la realitzaci de porxo a l'espai de reculada de faana
z: es permet una planta tic i la realitzaci d'un porxo a l'espai de reculada de faana
Article 166. Compliment dels parmetres de ledificaci
1. A cada projecte d'edificaci shan de complir tots i cada un dels parmetres lmit fixats a les normes
generals i a les especfiques de cada zona. El compliment d'un no justifica la transgressi d'altre o d'altres, i aix
condicionar l'edificaci el o els que resultin ms estrictes per a cada cas particular.
2. Les altures mximes edificables seran les que s'indiquen a les ordenances especfiques de cada zona
quan aquestes s'apliquen de forma directa i superiors a aquestes en dues plantes i sis (6) metres quan es realitzi
l'ordenaci de volums prevista a l'art. 198, apartat 2.a.
3. L'ocupaci mxima dels edificis ser la que s'indica a les ordenances especfiques de cada zona quan
aquestes s'apliquen de forma directa. L'ocupaci mxima permesa en planta baixa ser del vuitanta per cent (80%)
de la superfcie de la illeta en el tipus d'ordenaci MCV i del setanta per cent (70%) en el tipus MCR, quan es realitzi
la reordenaci d'una illeta d'acord amb el previst a l'art. 198.2.b.
Article 167. Compliment dels requisits de superfcie o amplada mnima de parcella
1. S'entendr per amplada mnima de parcella la longitud mnima que ha de tenir el front de separaci
d'aquesta amb espais lliures pblics o vials. Aquesta longitud samidar sobre l'alineaci oficial. Quan una parcella
afronti amb dos carrers, tots dos han de complir aquesta condici. Quan existeixi xamfr, el mesuratge es realitzar
prolongant l'alineaci de cada carrer fins a la intersecci de l'altre. En els cul-de-sacs s'admetr una reducci
mxima del vint per cent (20%) de l'amplada mnima de la parcella.
2. Quan una parcella incompleixi alguna de les condicions de superfcie mnima o d'amplada, les seves
condicions d'edificaci seran les segents:
a) Si la parcella procedeix d'una parcellaci anterior a l'aprovaci inicial del present Pla general (11 de
juliol de 1994), la parcella ser edificable i ledificabilitat ser la que determinen les ordenances.
b) Si la parcella compleix les condicions de superfcie o ample mnims a l'entrada en vigor del present Pla
general i com a conseqncia d'una actuaci pblica posterior, o a causa de la previsi d'una nova alineaci en
aquell, no inclosa en una unitat d'execuci, la parcella romanent incompleix els esmentats mnims ser edificable i
ledificabilitat ser la que determinen les ordenances particulars.
c) Si com a conseqncia d'una segregaci la parcella ha estat constituda com a unitat independent amb
posterioritat a l'aprovaci inicial del present Pla general, llevat que es trobi en el cas previst al subapartat anterior, la
parcella ser inedificable, mentre no es procedeixi a la seva regulaci.

3. Quan se solliciti llicncia de construcci en un solar que es trobi en la situaci prevista a l'apartat 2.a
s'haur d'acreditar fefaentment que la parcellaci s anterior a l'aprovaci inicial del present Pla general i que les
parcelles confrontants eren propietat duna persona o entitat diferent a la titular del solar al qual es pretn edificar.
Article 168. Cmputs d'edificabilitat
1. La superfcie de les plantes tancades computar al cent per cent (100%).
2. La superfcie dels porxos computar al cinquanta per cent (50%) quan les seves obertures siguin
superiors a un ter del seu permetre i al cent per cent (100%) quan aquestes obertures siguin inferiors a un ter del
seu permetre.
3. La superfcie de les terrasses, els balcons, els patis descoberts, els soterranis i els semisoterranis no
computar en cap tipus d'edificaci.
4. Quan en el planejament es garanteixi l's pblic i gratut d'un porxo realitzat sobre sl de propietat
privada, aquest no computar.
5. En els tipus d'ordenaci segons regulaci de parcella computar la superfcie dels cossos d'edificaci
permesos per damunt de l'altura mxima.
6. En el tipus d'edificaci segons alineaci vial o espai lliure pblic i segons volumetria especfica on no
s'estableixi un coeficient d'edificabilitat proporcional a la superfcie de la parcella, la superfcie edificable ser la
suma de la superfcie corresponent a totes les plantes permeses, compresa dins les alineacions de faana o
mitgeres que les limitin, ms la superfcie edificable dels cossos i elements sortints permesos, llevat la de soterranis i
semisoterranis.
Article 169. Construccions permeses per damunt de l'altura mxima
1. Per damunt de l'altura mxima nicament es permetran:
a) El forjat de sostre de la darrera planta.
b) La formaci de terrats i cobertes inclinades sense sobrepassar l'altura total.
c) Els paredons i les baranes amb una altura mxima d'u coma vint (1'20) metres sobre el paviment.
d) La caixa d'escala sense sobrepassar en ms de tres coma cinquanta (3'50) metres l'altura mxima de
l'edifici i amb una superfcie mxima del repl d'accs al terrat de quatre (4) m2.
Es podr construir una caixa d'escala per cada mdul igual a la parcella mnima establerta en cada zona.
e) La maquinria de l'ascensor, si n'hi ha, amb unes dimensions tals que la seva superfcie no superi en
dos (2) m2 la mnima exigida per la normativa reguladora.
f) Dipsits d'aigua que ocuparan un recinte descobert de superfcie mxima de deu (10) m2.
g) Les torres de refrigeraci que ocuparan la superfcie estrictament necessria per a acollir les
installacions que, per raons tcniques, s'hagin d'ubicar a l'aire lliure.
h) Antenes, xemeneies, conductes d'aireaci, artefactes captadors d'energia solar.
i) Els paraments de tancament dels elements relacionats a l'apartat 2.
j) Els armaris d'installacions, amb les dimensions mnimes requerides per la companyia subministradora.
k) Els anuncis i rtols, segons s'estableix a l'art. 448.2.
2. Les canonades, les torres de refrigeraci i els dipsits hauran de quedar ocults de vistes des de la via
pblica.
3. Tots els paraments verticals visibles des de la via pblica hauran d'estar convenientment decorats a to
amb la faana de l'edifici.

4. Tots els elements situats per damunt de la coberta general de l'edifici o de la planta tic, en el cas d'estar
permesa, hauran d'estar agrupats en el que sigui possible.
Article 170. ndex d'intensitat d's residencial
1. L'ndex d'intensitat ds residencial (Ir) es defineix com la limitaci que estableix la superfcie mnima en
m2 de sl per habitatge a cada qualificaci.
Al tipus d'edificaci AV i a les parcelles N de nova construcci del Centre Histric, es refereix a la
superfcie de sl inclosa en la profunditat edificable (Irp).
2. Per aplicaci de l'ndex corresponent a cada qualificaci a la superfcie de la parcella objecte de cada
projecte d'edificaci s'obtindr el nombre mxim d'habitatges que es possible realitzar en aquesta parcella.
Aquesta xifra ser el nombre sencer per excs que s'obt per mitj de l'operaci del producte d'aquest
ndex per la superfcie en metres quadrats de la parcella.
3. La dimensi dels habitatges projectats noms estar condicionada per aquesta xifra i les condicions de
d'higiene i composici interior.
Per tant, en el cas que part de l'edificabilitat permesa a cada zona es destini a altres usos permesos
distints del residencial es podr esgotar el nombre d'habitatges resultant de l'aplicaci de l'ndex d'intensitat d's
residencial a cada parcella i la dimensi d'aquestes noms est limitada per les ordenances de composici interior
establertes al Pla general.
4. A determinades zones consolidades per l'edificaci s'estableix aix mateix un ndex d'intensitat d's
residencial (Irc) referit a la superfcie edificable, i la limitaci sexpressa en nmero d'habitatges/superfcie edificada.
Article 171. ndex d'intensitat d's en establiments turstics
L'ndex d'intensitat d's turstic (It) que determina per a cada plaa d'allotjament turstic la superfcie mnima
de parcella neta necessria per a la seva construcci ser, per a totes les zones on l's estigui perms quan es
2
realitzin establiments de nova planta, d'1 plaa/60 m a les zones on sigui d'aplicaci aquest estndard segons el
Decret 54/1995, de 6 d'abril, pel qual s'aprov el Pla d'ordenaci de l'oferta turstica (BOCAIB nm. 69, de 30/5/95).
Article 172. Altura i edificabilitat mnimes
1. En el tipus d'edificaci segons alineaci vial (AV) l'altura mnima en nombre de plantes ser la que resulti
de descomptar dues (2) plantes al nombre mxim de plantes perms. A aquests efectes nicament es considerar
el nombre de plantes completes perms i se nexclouran els tics. Quan l'altura mxima permesa sigui de dues
plantes l'altura mnima ser d'una (1) planta.
2. En tots els tipus d'edificaci l'edificabilitat mnima ser el 50% de l'edificabilitat mxima permesa resultant
de les ordenances particulars de cada zona o instrument de planejament que reguli l'ordenaci detallada.
Article 173. Reordenaci de volums
1. Es permetr la modificaci de l'ordenaci establerta pel Pla en qualssevol de les zones, mitjanant
estudi de detall, quan l'ordenaci proposada presenti, a judici de la corporaci municipal, clars avantatges per a la
ciutat.
2. Tota ordenaci de volums no podr suposar increment de l'ocupaci del sl i de l'altura mxima de cada
illeta, ni de la superfcie i el volum edificables fixats amb carcter general per l'ordenana especfica prevista als
apartats a i b de l'art. 198.2, en concordana amb els pargrafs 2 i 3 de l'art. 166. No es podran alterar els usos
establerts amb carcter limitador, exclusiu o predominant a la zona o les zones. Tampoc es podr incrementar la
densitat de poblaci. En aquest sentit, no es podr transferir a l's residencial superfcie edificable destinada a altres
usos. En tot cas, s'hauran de respectar la resta de determinacions del Pla general.

3. En cap cas aquesta reordenaci podr ocasionar perjudici ni alterar les condicions d'ordenaci dels
predis prxims o confrontants.
4. L'mbit mnim de l'estudi de detall ser una illeta.
5. Prviament a la redacci de l'estudi de detall sen podr presentar un avan, que contindr un esquema
de la proposta a desenvolupar.
6. En cas d'aprovaci de l'estudi de detall, l'Ajuntament fixar el termini mxim que consideri procedent per
a la presentaci de la sollicitud de llicncia i del projecte corresponent.
7. No es podr transferir edificabilitat del pati d'illeta per a la seva utilitzaci residencial.
Article 174. Cossos i elements sortints sobre via pblica o espai lliure pblic
1. Cap cos o element d'un edifici, tant si en forma part com si es tracta d'installaci adossada a la seva
faana, podr volar sobre el vial o espai lliure pblic a una altura inferior a tres coma cinquanta (3'50) metres sobre
la rasant de la vorera i quatre (4) metres sobre la rasant de la via quan aquesta no tingui voreres.
2. Les baixants d'aiges, tant pluvials com residuals i encara que siguin de recollida de les procedents de
terrasses i balcons, s'hauran de collocar per l'interior de l'edifici o encastades a la paret de faana a la primera
planta, de forma que no en ressaltin ni siguin visibles des de la via pblica. Podran ser vistes a partir de la primera
planta pis i superiors.
3. Els voladissos mxims sobre vial o espai lliure pblic estaran determinats per l'ordenana especfica de
zona, que en cap cas ser superior a u coma cinquanta (1'50) metres. Aix mateix, la separaci mnima dels cossos i
elements volats respecte de qualsevol vertical traada per la vora exterior de la vorada de la voravia existent en el
front de l'edifici haur de ser de vuitanta (80) centmetres.
4. Llevat de volades o cornises, a cada propietat el pla lmit lateral de vol ser un pla perpendicular a la
faana i separat de la mitgera una distncia igual o superior al vol mxim perms sobre l'espai pblic a l'ordenana
de cada zona.
5. En els casos que estiguin permesos els cossos volats tancats i es realitzin a la darrera planta pis de
forma que arribin al vol mxim perms a les ordenances particulars de cada zona o instrument de planejament que
reguli l'ordenaci detallada, es podr realitzar una volada de coberta sobre aquests cossos que no superi en ms de
cinquanta (50) centmetres aquest vol mxim.
Article 175. Xamfrans
1. Els xamfrans seran d'obligatria execuci quan estiguin grafiats al plnol d'ordenaci del sl urb. La
dimensi del tram corresponent a la previsi del xamfr en l'alineaci oficial tindr una longitud de quatre (4) metres i
es traar perpendicularment a la bisectriu de les alineacions dels dos carrers confluents.
2. En el tipus d'ordenaci MCR no ser obligatria la previsi del xamfr a l'alineaci de faana, encara que
a la cantonada s'incompleixi la reculada al xamfr de quatre metres prevista a l'alineaci oficial.
Article 176. Tractament dels espais lliures de parcella
1. A les zones d's principal residencial, llevat que el tipus d'edificaci sigui AV, el tractament dels espais
lliures privats de parcella ser enjardinat i/o arbrat, almenys en un cinquanta per cent (50%) de la seva superfcie.
S'entendr que un espai est arbrat quan existeixi una densitat mnima d'un arbre cada quaranta (4=) m2,
fins i tot si el terreny, exceptuant-ne les garangoles, est pavimentat.
Si el tipus d'ordenaci s AV-MCR, a l'espai de reculada a vial el tractament s'haur de complir aix mateix
en un 50% de la seva superfcie, llevat de les zones a les quals estigui permesa la construcci d'un porxo. L'espai
lliure corresponent al pati d'illeta a tots els tipus d'edificaci AV tindr, aix mateix, preferiblement un tractament en
part enjardinat i/o arbrat.
2. A les zones corresponents a la resta d'usos ser d'aplicaci la regla anterior, llevat que existeixin
impediments degudament justificats.

Article 177. Protecci de l'arbrat
1. L'arbrat existent a l'espai viari haur de ser protegit i conservat, encara que no hagi estat qualificat com a
zona verda o espai d'esplai i esbarjo. Quan sigui necessari eliminar alguns exemplars per causa de fora major es
procurar que afectin els exemplar de menor edat i port.
2. Tota prdua d'arbrat a via pblica haur de ser reposada de forma immediata.
3. A les franges de reculada obligatria confrontants amb vies pbliques de zones d'habitatge unifamiliar
ser preceptiva la plantaci d'arbrat.
4. Als patis o espais lliures existents en l'actualitat, ja siguin pblics o privats, que es trobin enjardinats es
procurar conservar i mantenir en bon estat les seves plantacions, llevat que per causa de fora major sigui
necessari eliminar alguns exemplars. En aquest cas es procurar que siguin afectats els exemplars de menys edat i
port.
5. Quan una obra pugui afectar algun exemplar arbori pblic o privat s'indicar a la sollicitud de llicncia
corresponent i se nassenyalar la situaci als plnols topogrfics que s'aportin. En aquests casos s'exigir i
garantir durant el transcurs de les obres la protecci dels troncs d'arbrat fins a una altura mnima d'u coma vuitanta
(1'80) metres, amb adequat recobriment rgid que nimpedeixi la lesi o el deteriorament.
6. La necessria substituci de l'arbrat a les vies pbliques, quan per deteriorament o altres causes
desapareguin els exemplar existents, ser obligatria i a crrec del responsable de la prdua. Shan de substituir, si
s possible, per espcies iguals a les antigues o altres de semblants a les tradicionals.
Article 178. Exigncia de lassenyalament previ d'alineacions i rasants a determinats casos
1. Prviament a la sollicitud de la llicncia d'obres els particulars podran sollicitar l'assenyalament

d'alineacions i rasants sobre el terreny i, en qualsevol cas, lhauran de sollicitar prviament en el cas que la parcella
objecte de llicncia estigui afectada per nova alineaci i no estigui suficientment definida o acotada als plnols
d'ordenaci.
2. No es podr iniciar la construcci, la reconstrucci o la reforma de faanes, murs ni altre classe de

tanques en cap tram contigu a la via pblica sense que a ms de l'oportuna llicncia l'interessat hagi obtingut de
l'Ajuntament l'assenyalement sobre el terreny de les alineacions i les rasants oficials, quan la mateixa Administraci
municipal hagi comunicat que aquesta operaci s necessria abans de l'execuci de les obres. El peticionari de la
llicncia haur de comunicar a l'Ajuntament la data prevista per a l'inici de les obres amb el termini assenyalat a l'art.
86.
3. L'incompliment del que disposa aquest article donar lloc, en tot cas i sense perjudici d'altres correccions
que pertoquin, a la suspensi immediata dels treballs, que no ser aixecada mentre no es doni compliment al
prescrit.
Article 179. Edificacions davanteres a llits pblics
1. Sense detriment de la competncia que sobre la matria tinguin altres organismes, qualsevol cos
d'edificaci prxim a llits pblics ha de distar de la parti o del lmit fsic del llit com a mnim cinc (5) metres, d'acord
amb la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'aiges i els arts. 6 i 7 del Reglament del domini pblic hidrulic.
2. Els usos permesos a les zones grafiades de forma cautelar als plnols B.04, "Torrents i tlvegs.
Protecci i canalitzaci. Zones inundables" com a zona de protecci de llits, tant de domini pblic com privat, es
regularan pel que disposa la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'aiges, i desenvolupaments reglamentaris, fins a
l'aprovaci de la delimitaci definitiva que la substitueixi o ratifiqui.
Article 180. Edificacions davanteres a la mar
A les edificacions prximes a la mar hom sajustar al que disposa la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de
costes, (BOE nm. 181, de 29 de juliol), aix com al Reglament que la desenvolupa, aprovat pel Reial decret
1471/1989, d'1 de desembre (BOE nm. 297, de 12 de desembre), i a la modificaci parcial d'aquest, aprovada pel
Reial decret 1112/92, de 18 de setembre (BOE nm. 240, de 6 d'octubre), o a la Llei 27/1992, de 24 de novembre,

de ports de l'Estat i de la Marina Mercant (BOE nm. 283, de 25 de novembre), si escau.
A la zona de servitud de protecci els usos sajustaran al que disposen els arts. 24 i 25 de la Llei 22/88. Les
autoritzacions en aquesta zona sajustaran al que disposa l'art. 26 de l'esmentada Llei, art. 49 de lRD 1112/92, i al
Decret 73/94 (BOCAIB nm. 76, de 23 de juny), sobre competncies de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears
a la zona de servitud de protecci de la Llei de costes.
A les obres i installacions existents, tant en el domini pblic maritimoterrestre com a la zona de servitud de
protecci, hom s'ajustar a l'establert a la disposici transitria quarta de la Llei de costes i les dotzena i tretzena del
Reglament.
Article 181. Edificacions davanteres a carreteres, lnies elctriques aries d'alta tensi i poliducte de
productes petrolfers
Hom sajustar al que assenyala l'art. 119 per als usos xarxa viria (6.1) i installacions i serveis (6.2) i
prviament a l'atorgament de la llicncia d'obres seran preceptius els informes que shi assenyalen.
Article 182. Servituds aeronutiques
L'espai sotms a servituds aeronutiques est definit al Decret 584/1972, de 24 de febrer, de navegaci
aria. Servituds aeronutiques (BOE nm. 69, de 21 de mar de 1972), que inclou les servituds del aerdroms, les
installacions radioelctriques aeronutiques i les d'operaci d'aeronaus.
SECCI TERCERA. EDIFICACI SEGONS ALINEACI VIAL
Article 183. Definici del tipus d'edificaci segons alineaci a espai lliure pblic o vial (AV)
s aquella en la qual les faanes de les edificacions s'han de situar confrontants amb l'alineaci del vial o
espai lliure pblic o a una distncia determinada d'aquests. L'espai edificable de cada parcella estar determinat per
una profunditat edificable constant mesurada a partir de l'alineaci de faana.
Article 184. Ordenaci mitjanant el tipus d'edificaci en illeta tancada (AV.MC)
1. L'espai edificable quedar delimitat per les alineacions interior i exterior d'illeta, separades entre si una
distncia denominada profunditat edificable. Ambdues alineacions sn polgons de figura semblant a la de la illeta,
formades per lnies paralleles a cada punt a l'alineaci oficial. L'espai delimitat per l'alineaci interior de la illeta
corresponent a la profunditat edificable es denomina pati d'illeta.
2. La profunditat edificable ser, en principi, constant i nica per a cada illeta, llevat que hi existeixin
diferents qualificacions corresponents als dos tipus d'edificaci: mcv i MC.R.
3. La profunditat edificable ser la que s'especifica als plnols d'ordenaci de sl urb per a cada illeta.
4. A les parcelles en cantonada on existeixen dues qualificacions en les quals es permeten altures
mximes diferents, el pla vertical que separa les zones de distinta altura coincideix amb la profunditat edificable i
tindr, aix mateix, la consideraci d'alineaci de faana, per la qual cosa shi permetran obertures, el seu tractament
esttic ser el corresponent a tota faana i hi ser d'aplicaci la normativa de cossos i elements sortints
corresponent a l'alineaci interior al pati d'illeta.

5. Quan dues cares del pati d'illeta formin un angle inferior a seixanta graus (60 0), encara que l'esmentat
angle estigui truncat al seu vrtex, el triangle issceles format per les dites cares i una base de quatre (4) metres de
longitud s'integrar a l'espai edificable de la illeta, fins a l'altura ms baixa de les permeses (tic incls) amb front als
dos carrers.
<60
6. Quan en una mateixa illeta coexisteixin zones corresponents a les agrupacions A i altres de les
agrupacions B o D, ser edificable la totalitat de la planta baixa de la illeta, llevat de l'espai de reculada de la zona D.
Article 185. Ordenaci mitjanant el tipus d'edificaci en illeta oberta (AV.MA)
s l'ordenaci mitjanant el tipus d'edificaci segons alineaci d'espai lliure pblic o vial d'una illeta les
obertures en el permetre de la qual no permeten que pugui ser considerada com a ordenaci a illeta tancada.
Article 186. Ordenaci d'illetes
1. S'estableix el criteri general que les profunditats edificables sols poden afrontar amb vials rodats i espais
lliures pblics.
2. Quan a l'interior d'una illeta existeixi el llit d'un torrent, exclusivament es considerar com a alineaci
oficial la que afronti amb vials o espais lliures pblics, per no la que afronti amb l'esmentat torrent.

Article 187. Patis d'illeta. Condicions d'edificaci i s
1. La possibilitat d'edificar en el pati d'illeta quedar determinada a les ordenances de cada zona.
2. La superfcie no edificable del pati d'illeta situada ms enll de la profunditat edificable s'haur de
destinar a l's d'espai lliure privat o esportiu a l'aire lliure sadmet la ubicaci de piscines. En aquesta rea de la
parcella es permetr la construcci de soterranis i semisoterranis amb l'exclusiva finalitat de destinar-los a
aparcament de vehicles tipus turisme, per no shi podran ubicar les rampes descobertes d'accessos a aquests, ni
les sortides dels conductes d'evacuaci de fums o els de ventilaci forada dels aparcaments, amb una altura sobre
el paviment superior a dos coma quaranta (2'40) metres, en els casos en els quals s'utilitzi aquest sistema segons el
que assenyalen els apartats 12 i 13 de l'art. 427.
Article 188. Mesuratge d'altura al tipus d'edificaci AV
1. Al tipus d'edificaci segons alineaci a espai lliure pblic o vial es denominar altura reguladora la
dimensi vertical mesurada sobre el pla vertical d'alineaci de la faana general des del punt de referncia, tal i com
es defineix en l'apartat segent, fins al pla inferior del forjat de sostre de la darrera planta de pisos. L'altura
reguladora no podr superar el lmit que s'estableix en l'ordenana particular de cada zona i que es denomina com a
altura mxima. Es denomina altura total el lmit mxim de la dimensi vertical mesurada des del punt de referncia
fins al punt ms elevat de coronaci de cobertes, establert aix mateix en l'ordenana particular de cada zona.
2. La determinaci del punt de referncia o punt d'origen per al mesuratge de l'altura s distinta per a
cadascun dels supsits segents:
a) Edificis amb front a una sola via:
a.1) A parcelles la longitud de faana de les quals sigui inferior al doble de la faana mnima
establerta a l'ordenana de cada zona i la rasant del carrer, presa a la lnia de faana, sigui tal
que la diferncia de nivells entre l'extrem de la faana de major cota i el de menor cota d'aquesta
sigui menor d'u coma cinquanta (1'50) metres. L'altura reguladora samidar al centre de la
faana, a partir de la rasant de la vorera en aquest punt.
Si la diferncia de nivells s superior a u coma cinquanta (1'50) metres, es dividir la faana en

els trams necessaris perqu la diferncia entre les cotes extremes de cada tram sigui igual o
inferior a u coma cinquanta (1'50) metres i saplicar a cadascun d'aquests trams la regla anterior,
prenent per tant com a punt de referncia la cota de la vorera en el punt mig de cada tram.
a.2) A parcelles la longitud de faana de les quals sigui unes quantes vegades superior a la
faana mnima establerta a l'ordenana de cada zona, aix mateix es dividir la faana en trams
de longitud igual o inferior a l'esmentat parmetre i es considerar a cadascun com a punt de
referncia la cota de la vorera en el punt mig de cada tram, sempre que la diferncia de cotes
entre els extrems de cadascun sigui igual o inferior a u coma cinquanta (1'50) metres. En el cas
que no es compleixi aquesta condici es dividir la faana en trams de longitud inferior per tal que
en sigui possible el compliment.
b) Edificis amb front a dues o ms vies que formin cantonada o xamfr:
- Shi aplicar el que disposa l'apartat 2.a, per operant amb el conjunt de les faanes
desenrotllades com si fos una sola.
c) Edificis amb front a dues o ms vies que no formin cantonada ni xamfr.
- Els edificis situats a solars amb front a dues o ms vies que no formin cantonada ni xamfr, amb
l'edificaci a cada front dels quals separada de l'altra per l'espai lliure interior d'illeta es regularan,
quant a altura, com si es tracts d'edificis independents.
Article 189. Construccions permeses per damunt de l'altura reguladora en el tipus d'edificaci AV
1. Seran les enumerades a l'art. 169, aix com una planta tic, quan estigui permesa a les ordenances
particulars.
2. La cota de coronaci de les cobertes inclinades podr arribar a una altura de dos (2) metres superior a

l'altura reguladora o quatre coma cinquanta (4'50) metres superior a l'altura reguladora quan estigui permesa la
construcci d'una planta tic.
3. Les construccions referides als apartats d, e, f i g de l'art. 169 hauran de quedar per sota del pla que
formi angle de quaranta cinc graus (450) amb l'horitzontal i l'aresta d'arrencada de la qual estigui definida per la
intersecci de l'alineaci de faana amb el pla que forma la part inferior del forjat de sostre de la darrera planta.
4. A edificis que no arribin al nombre mxim de plantes perms, llevat d'tics, es podr situar la caixa
d'escales coincidint amb l'alineaci de faana. En aquest cas es computar l'altura reguladora fins al forjat de sostre
de l'esmentat cos d'edificaci.
Article 190. tics
1. Sempre que a l'ordenana particular de la zona es permeti es podr construir una planta tic reculada
com a mnim quatre (4) metres d'alineaci de faana. En cap cas s'autoritzar altra planta sobre l'tic.
2. En aquell espai de reculada nicament es permeten construir els segents elements:
a) Una volada de vol no superior a un (1) metre sobre la zona de reculada.
b) Prgoles que en cap cas es podran tancar amb envidriament, lmines o altres elements, encara que
siguin desmuntables o de carcter provisional.
c) Els ampits o baranes, que no podran tenir una altura superior a u coma vint (1'20) metres.
d) Les parets mitgeres divisries entre les terrasses laterals, que no podran tenir una altura de paret
massissa de ms d'u coma vint (1'20) metres. Es podr incrementar aquesta altura mitjanant tancaments difans
de tipus vidrat, reixa metllica o bardissa vegetal fins a dos coma quaranta (2'40) metres com a mxim.
3. No s'admetr en aquest espai de reculada la ubicaci d'installacions, xemeneies, shunts de ventilaci,

antenes, conduccions, dipsits, maquinria, pilars, entramats estructurals, murs encara que siguin calats, etc.
Article 191. Altura mxima a parcelles situades entre edificis existents amb altura superior a la permesa
1. L'altura mxima permesa ser l'establerta a l'ordenana particular de cada zona, llevat quan es realitzi la
reordenaci de volums prevista a l'apartat 2 de lart. 198.
2. Quan en un mateix tram de carrer es pretengui construir a una parcella que estigui situada entre altres
dues a les quals existeixin edificacions que no tinguin declaraci de runa i l'altura de les quals sigui superior a la
permesa, de manera que el nombre de plantes existent sobre el punt de referncia superi el perms se nexclouen
els tics en ambds casos, es permetr que l'altura mxima de l'edifici a construir a l'esmentada parcella sigui la
menor de les dues segents:
a) Quan el solar afronti amb un vial o espai lliure pblic de tretze (13) o menys metres d'amplada, una
planta completa ms que les permeses, de manera que si a la zona es permet una planta tic, aquest tic podr ser
una planta completa; a la resta dels casos, dues plantes completes ms que les permeses, de manera que si a la
zona es permet un tic, aquest tic podr ser planta completa.
b) La menor de les altures dels forjats de sostre de la darrera planta pis, exclosos tics, dels dos edificis
confrontants.
3. No es podr incrementar la superfcie edificable, per la qual cosa s'haur de disminuir la profunditat
edificable el que sigui necessari per a compensar l'increment d'edificabilitat resultant de l'augment d'altures. No es
podr acumular edificabilitat procedent del pati d'illeta quan aquest sigui edificable.
Article 192. Plantes baixes. Adaptaci de l'edifici al terreny
1. En aquest tipus d'ordenaci es denominar com a planta baixa per a cada parcella o tram de parcella la
planta el paviment de la qual es trobi situat entre zero coma quaranta (0'40) metres per sota i un (1) metre per
damunt del punt de referncia. Ser obligatori que a tot edifici es projecti una planta que compleixi l'esmentada
definici.

Si la parcella afronta amb dos vials o espais lliures pblics que no formin cantonada ni xamfr, situats a
diferents cotes, les cotes del paviment de la planta baixa respecte de cada front de faana es podran prolongar fins
a la lnia equidistant de les dues alineacions.
2. Queden prohibides les excavacions la finalitat de les quals sigui augmentar el front de faana per sota
del punt de referncia. Noms es permetran les encaminades a adaptar els cossos d'edificaci al terreny o les
destinades a ubicar soterranis o semisoterranis.
3. Quan a causa dexcavacions anteriors a l'aprovaci inicial del present Pla general (11 de juliol de 1994),
terraplenaments o l'existncia d'edificacions no sigui possible conixer les cotes del terreny natural, es prendran com
a cotes de mesuratge les dels plnols municipals i, en cas de dubte, estaran determinades per l'Ajuntament.
4. No s'admetr que per a la realitzaci de terrasses o piscines situades ms enll de la profunditat

edificable es realitzin desmunts o terraplens superiors a un (1) metre si el terreny s pla o u coma noranta (1'90)
metres d'altura si el terreny s inclinat.
Es considerar que un terreny s pla quan la lnia recta imaginria que uneixi dos punts qualssevol del
terreny natural situats en la projecci de l'edifici o terrassa disposi d'un pendent inferior al 10% respecte dun pla
horitzontal.
5. En el cas de terrenys inclinats en qu, perqu presenten un acusat pendent descendent a partir de la
rasant del vial en sentit perpendicular a aquest, s'origini l'aparici de plantes situades per sota la planta baixa que
tampoc compleixin la definici de soterrani o semisoterrani perqu sobresurtin a la seva faana posterior ms d'u
coma noranta (1'90) metres del terreny natural, aquestes plantes es definiran com a plantes intermdies a la planta
baixa i a la planta soterrani o semisoterrani i no podran superar el lmit de la profunditat edificable a les zones a les
quals no estigui perms que la planta baixa la superi.
6. En el cas de terrenys inclinats que, perqu presenten un acusat pendent ascendent a partir de la rasant
del vial en sentir perpendicular a aquest, la planta baixa quedi soterrada en el pla corresponent a la profunditat
edificable de forma que la cara superior del forjat de sostre sobresurti menys d'u coma noranta (1'90) metres del
terreny natural, es podr prolongar aquesta planta superant la profunditat edificable, sempre que es compleixi
l'esmentada condici a tots els punts del terreny i es destini a l's d'aparcaments de vehicles tipus turisme.
Article 193. Reculades d'alineaci de faana
1. En aquest tipus d'edificaci segons alineaci d'espai lliure pblic o vial nicament s edificable a plantes
pis l'espai comprs en la profunditat edificable, per la qual cosa qualsevol separaci que es projecti respecte de
l'alineaci de faana es realitzar dins els lmits del regulat i sense que hi hagi la possibilitat de compensaci o
reordenaci per la part d'edificabilitat corresponent a la profunditat edificable no utilitzada.
2. L'alineaci de faana corresponent al pati d'illeta a l'ordenaci AV ser un pla lmit que no puguin
sobrepassar les edificacions, llevat de volades o cornises fins a cinquanta (50) centmetres de vol. Es permetr que
la faana es reculi lliurement de l'esmentada alineaci. Les porcions de mur mitger que quedin vistes com a
conseqncia d'aquesta reculada s'hauran de tractar amb els mateixos acabats que els de faana.
3. En el tipus d'ordenaci MC.R l'alineaci de faana corresponent a l'espai pblic ser una lnia parallela a
l'alineaci oficial amb una separaci constant respecte d aquesta, que s'estableix a l'ordenana de cada zona.
En aquesta alineaci de faana, tant si el tipus d'ordenaci s MC.V com MC.R, no s'admetran reculades
en els quatre (4) metres immediats a les mitgeres, encara que s a la resta de l'alineaci. Aquesta condici s'haur
de complir almenys fins a l'altura mnima permesa. Aquestes reculades estaran exclusivament limitades per les
normes d'illuminaci i ventilaci.
4. Quan en una cantonada conflueixin una zona amb un tipus d'edificaci MC.R i una altra amb un tipus
d'edificaci MC.V, l'alineaci de faana corresponent a la primera es far en continutat al llarg de tot el front de la
illeta corresponent fins a la cantonada, fins i tot a la zona amb un tipus d'edificaci MCV, tal i com es reflecteix en els
plnols d'ordenaci del sl urb.
Article 194. Construccions i usos permesos a l'espai de reculada
1. A l'espai de reculada a espai lliure pblic o vial nicament es permetran:
a) Un porxo quan aix ho permeti l'ordenana especfica.

b) Les tanques de separaci entre parcelles o entre diferents locals i habitatges.
c) Els tendals i les marquesines amb les mateixes limitacions que sobre les voreres.
d) Els jardins.
2. Es prohibeix expressament la ubicaci en aquest espai de:
a) Soterranis o semisoterranis, llevat quan estigui permesa la construcci d'un porxo, aix com les rampes
d'accs a aparcaments amb un pendent superior al 20% en qualsevol cas.
b) Installacions aries i dipsits.
c) Caixes de comptadors, llevat del cas d'habitatges unifamiliars, sempre que se situn a les tanques de
separaci, disposin de nnxol individual i no superin l'altura mxima de tancament masss permesa segons l'art. 195.
Article 195. Tanques de separaci en el tipus d'ordenaci AV
1. Les tanques de separaci de la parcella amb l'espai lliure pblic o vial podran ser d'obra fins a una altura
mxima d'un (1) metre sobre el punt de referncia, i es podran completar fins a dos coma quaranta (2'40) metres
amb tancaments difans, del tipus reixa metllica o bardissa vegetal.
2. Entre parcelles, aix com a les tanques interiors de parcella corresponents a diferents locals o
habitatges les separacions podran ser d'obra fins a una altura mxima d'u coma noranta (1'90) metres a tots els
punts del terreny, i es podran completar fins a dos coma quaranta (2'40) metres amb proteccions difanes, del tipus
reixa metllica o pantalla vegetal.
Si les tanques estan situades a l'espai de reculada al vial en el tipus d'ordenaci amb faana reculada
respecte de l'alineaci oficial les altures mximes seran les assenyalades a l'apartat 1.
Si les tanques es troben situades sobre el nivell del paviment de la planta primera ms enll de la
profunditat edificable a les zones A o C, sobre el paviment de l'tic a les zones on estiguin permesos o sobre el
paviment de la terrassa, l'altura mxima de la part massissa podr ser d'u coma vint (1'20) metres, i es podran
completar fins a una altura de dos coma quaranta (2'40) metres amb tancaments difans de tipus vidrat, reixa
metllica o bardissa vegetal.
3. Si el terreny s inclinat es permetr que els tancaments entre parcelles situats al nivell d'aquest puguin
incrementar la seva altura de forma que en cap punt superin en ms de zero coma cinquanta (0'50) metres les
altures assenyalades a l'apartat 2.
Article 196. Cossos i elements sortints permesos a partir de l'alineaci de faana en el tipus d'edificaci
AV
1. Els cossos i elements sortints permesos a partir de l'alineaci de faana, llevat dels situats al forjat de
sostre de la darrera planta pis completa, com a mxim podran disposar d'un front de faana de dos teros (2/3) de la
magnitud que resulta de descomptar a la longitud total de faana de la parcella les separacions mnimes permeses
als esmentats cossos i elements volats a les mitgeres, multiplicada pel nombre mxim de plantes pis permeses.
A aquest efecte es podran realitzar compensacions entre les diferents plantes pis de forma que la suma del
front total de faana que disposin els cossos i elements volats corresponents a totes les plantes pis no superi aquella
magnitud total.
2. Noms es permetran elements tancats en una longitud mxima del 50% del front de faana calculat a
l'apartat 1. nicament als efectes del clcul del front mxim de faana dels voladissos, els rentadors tindran la
consideraci de cossos tancats.
A les zones B2a, B3a, D2a, D3a i K2a nicament es permetr el vol de balcons i cossos sortints oberts.
3. En el cas d'ordenacions amb reculada de l'alineaci de vial o espai lliure pblic, quan es permeti la
construcci de porxo a la planta baixa no es podr prolongar en volads sobre el vial o espai lliure pblic.
4. Als solars en cantonada, el vol perms als xamfrans ser el corresponent al del carrer de major
amplada. Al xamfr, el volads samidar perpendicularment a l'alineaci oficial.
5. Quan en una cantonada conflueixin dues zones els vols mxims permesos de les quals siguin diferents,

l'alineaci corresponent al menor vol es prolongar fins a la intersecci amb l'alineaci del vol major o, en el cas que
existeixi xamfr, fins a la intersecci amb el vol del xamfr, tal com queda definit a l'apartat 3. Tot aix amb la finalitat
que l'alineaci dels vols es realitzi amb continutat.
6. En el tipus d'edificaci AV.MCR, en el qual els cossos i elements sortints se situen sobre l'espai de
reculada, aix mateix a cada propietat el pla lmit lateral de vol ser un pla perpendicular a la faana i separat de la
mitgera una distncia igual o superior al vol mxim perms en l'ordenana de cada zona, llevat per a volades i
cornises.
Article 197. Cossos i elements sortints sobre el pati d'illeta
Queda prohibida la construcci a plantes pis de cossos sortints o elements sortints sobre el pati d'illeta, s
a dir, ms enll de l'alineaci de faana que s lmit de la profunditat edificable, llevat de les volades i les cornises
fins a cinquanta (50) centmetres de vol, aix com els baixants de pluvials i la conducci general de gas.
Article 198. Reordenaci d'illetes tancades
1. Es permetr la reordenaci de volums d'una illeta tancada mitjanant un estudi de detall, d'acord amb les
condicions generals estipulades a l'art. 173 i amb les segents condicions particulars.
2. Les finalitats d'aquesta reordenaci podran ser:
a) Integrar l'ordenaci a la ciutat per mitj de la creaci d'un espai lliure d's pblic tipus plaa.
Les condicions d'aquesta reordenaci seran les segents:
- Els tipus d'ordenaci permesos seran d'illeta oberta i illeta tancada.
- No es podran incrementar ni la superfcie ni el volum edificables mxims.
- No es podr augmentar l'ocupaci de les edificacions.
- L'altura mxima podr ser superior en dues plantes i sis (6) metres a la que s'indica a les
ordenances especfiques de cada zona. Aquest augment de l'altura mxima permesa no es podr
establir a cap punt de les alineacions oficials establertes al Pla general.
Amb aquesta finalitat, l'alineaci de faana corresponent a l'augment d'altura s'haur de

recular respecte de l'alineaci oficial una distncia igual o superior a l'augment d'altura mxima
permesa que s'estableixi.
- S'hauran denjardinar, i cedir-ne gratutament a l'Ajuntament l's pblic, els terrenys la superfcie
dels quals, degudament justificada, no sigui inferior a la del pati d'illeta. En cas de ser la illeta
totalment edificable, aquests terrenys no tindran una superfcie inferior a un vint per cent (20%) de
la superfcie de la illeta.
- La conservaci d'aquesta zona enjardinada ser a crrec de la comunitat de propietaris.
- L'orientaci d'aquests espais lliures pblics ser tal que en permeti lassolellada el major nombre
d'hores al dia. Aquest espai lliure pblic ser fcilment accessible des de totes les vies d'accs a
la illeta.
- Si existissin usos obligatoris d'equipament, aquests es mantindran.
- No s'augmentaran els angles dassolellada que formen els edificis permesos per l'ordenana
respecte de la base d'alineaci de faanes dels edificis vens.
- S'haur d'ordenar la totalitat de la illeta.
b) Ubicar un s perms pel Pla que per les seves necessitats funcionals no es pugui fcilment integrar en
l'ordenaci de la illeta.
Les condicions d'aquesta ordenaci seran les segents:

- L's que justifica la necessitat de la reordenaci de la illeta ha de ser dotacional o comercial.
- L'ordenaci ha d'afectar la totalitat de la illeta.
- L'ocupaci mxima en planta baixa ser del vuitanta per cent (80%) de la superfcie de la illeta
en el tipus d'ordenaci MC.V i del setanta per cent (70%) en el tipus MC.R.
- Els tipus d'ordenaci permesos seran els de volumetria especfica i segons alineaci de vial.
- Les mitgeres corresponents a les profunditats edificables s'hauran de tapar amb cossos
d'edificaci.
- Quan l's que es vulgui implantar sigui una estaci de servei, aquesta se situar en zona
independent separada de la resta de l'ordenaci per un espai d'ample no inferior a nou (9) metres.
L'ordenaci s'haur de realitzar de forma que es resolgui adequadament la circulaci

rodada a cada una de les vies pbliques existents i la connexi amb aquesta. La soluci que es
proposi s'haur de justificar mitjanant estudi basat en la naturalesa i la intensitat de trnsit a les
vies pbliques i ser preceptiu un informe favorable del Servei de Trnsit de l'Ajuntament.
- L'altura dels edificis haur de ser igual o inferior a la major de les altures mximes permeses a
les diferents zones de la illeta.
En cap punt de les alineacions de faana establertes al Pla general es podr augmentar
l'altura mxima que shi permet per a la zona.
Amb aquesta finalitat, les alineacions de faana delimitades a l'estudi de detall s'hauran
de recular respecte daquelles una distncia igual o superior a l'augment de l'altura mxima
permesa que s'estableixi.
c) Redistribuci de l'edificabilitat i ordenaci de volums en illetes ordenades pel Pla general en illeta
tancada, a part de les quals existeixin edificacions realitzades segons un altre tipus d'ordenaci.
Abans de realitzar obres els propietaris de parcelles no edificades podran redactar un estudi de detall o
modificar l'estudi de detall a partir del qual es va construir l'edifici o els edificis, amb la finalitat de reordenar
l'edificabilitat que el Pla general assigna a aquelles parcelles.
En ambds casos, aquest estudi de detall haur de complir les segents condicions:
- Ha dafectar la totalitat de la illeta.
- Es permeten tots els tipus d'ordenaci.
- No es podr modificar cap dels segents parmetres-lmit regulats pel Pla general per a la illeta
tancada: altura mxima, superfcie edificable, ocupaci en planta baixa i ocupaci en plantes pis.
No es podr establir un augment de l'altura mxima permesa per a la zona en cap punt
de les alineacions de faana establertes pel Pla general.
Per aix, les alineacions de faana definides en l'estudi de detall s'hauran de recular
respecte daquelles una distncia igual o superior a l'augment de l'altura mxima permesa que
s'estableixi.
- Els usos permesos seran els de la zona.

d) Millorar les condicions funcionals, esttiques o paisatgstiques de la illeta o les illetes.
A ms de les condicions generals imposades per l'art. 173, aquests tipus de reordenacions hauran de
satisfer les segents condicions:
- La planta baixa s'ha d'ordenar en ms d'un seixanta per cent (60%) del permetre de forma
coincident o sensiblement parallela a l'alineaci oficial, de tal forma que, encara que existeixin
obertures a espais lliures, en el seu conjunt el carrer no perdi la seva conformaci.
3. Prviament a la redacci de l'estudi de detall sen podr presentar un avan que contindr un esquema
de la proposta a desenvolupar.
4. L'estudi de detall contindr els documents suficients tals com plnols, perspectives, fotografies,
maquetes, etc., als quals es justifiqui la soluci proposada i sestudi comparativament aquesta soluci amb la
permesa per les ordenances vigents.
Es proposar un esquema dels serveis que es pretenen installar i dels aparcaments pblics i privats que
es projectin.
5. En cas d'aprovaci de l'estudi de detall, l'Ajuntament fixar el termini mxim que consideri procedent per
a la presentaci de la sollicitud de llicncia i del projecte corresponent.
SECCI QUARTA. EDIFICACI SEGONS REGULACI DE PARCELLA
Article 199. Definici de l'ordenaci mitjanant el tipus d'edificaci segons regulaci de parcella
Ordenaci per la qual la disposici de les edificacions a cada parcella queda regulada per parmetres de
reculada, ocupaci, altura i coeficient d'edificabilitat net.
Article 200. Mesuratge d'altura en el tipus d'edificaci segons regulaci de parcella
1. L'altura mxima d'un edifici ser la dimensi vertical mesurada a cada punt del paviment de la planta
baixa des de la cota d'aquest fins la cota de la cara inferior del forjat de sostre de la planta ms elevada. El valor lmit
d'aquesta altura s'estableix a les ordenances particulars de cada zona.
2. En els casos en qu l'edificaci es desenvolupi escalonadament per adaptar-se al pendent del terreny
natural i es fraccioni la planta baixa en el nombre convenient de parts, a cadascuna d'aquestes s'haur de complir
independentment l'altura mxima segons es defineix a l'apartat anterior.
3. Les cobertes inclinades podran tenir una altura de coronaci dos (2) metres superior a l'altura mxima
de l'edifici. Aquesta altura es denominar altura total i els seus valors lmit s'assenyalen a les ordenances particulars
de cada zona. Per tant, la diferncia de les altures mxima i total de l'edifici en cap cas podr ser superior a dos (2)
metres.
Article 201. Adaptaci de l'edifici al terreny
1. A l'interior de les parcelles sols es permetran els moviments de terres realitzats amb les finalitats de:
a) Excavar el buit al qual s'han de construir soterranis, semisoterranis, aljubs (o cisternes), piscines.
b) Adaptar l'edifici o les terrasses d'un jard al terreny natural.
2. Les adaptacions de l'edifici al terreny natural es faran de forma tal que s'evitin les grans excavacions i
aportacions de terres. Amb aquest fi, els desmunts i els terraplens a realitzar a cada obra seran duna magnitud
similar.
3. En aquest tipus d'edificaci es denominar planta baixa la planta o la part de planta el paviment de la
qual es trobi situat com a mxim un (1) metre per damunt de les cotes del terreny natural en el permetre d'aquella,
ja sigui en superfcie tancada o en terrasses o porxos, si el terreny s pla.

Si el terreny s inclinat, aquesta diferncia de cotes ser com a mxim u coma noranta (1'90) metres per
damunt del terreny natural.
4. Es considerar que un terreny s pla quan la lnia recta imaginria que uneixi dos punts qualssevol del
terreny natural situats en la projecci de l'edifici o terrassa disposi d'un pendent inferior al 10% respecte dun pla
horitzontal.
5. Quan a causa dexcavacions anteriors a l'aprovaci inicial del present Pla general (11 de juliol de 1994),
terraplenaments o l'existncia d'edificacions antigues no sigui possible conixer les cotes del terreny natural, es
prendran com a cotes de mesuratge les dels plnols municipals i, en cas de dubte, seran determinades per
l'Ajuntament.
6. A l'espai de reculada a mitgera no es permetr la realitzaci de terraplens o terrasses terraplenades en

una cota superior al nivell del terreny, llevat d'acord amb el propietari de la parcella confrontant. En el cas que a
l'esmentada parcella confrontant existeixin terrasses terraplenades es podr construir fins el nivell de aquestes,
sempre que no superin en ms d'un (1) metre les cotes del terreny natural si s pla, i u coma noranta (1'90) metres
si s inclinat.
Article 202. Superfcie d'ocupaci
1. s la superfcie de la projecci vertical sobre un pla horitzontal de la superfcie compresa entre les
lnies externes de totes les plantes, fins i tot soterranis i semisoterranis i incloent-hi porxos i cossos o elements
sortints. Es defineix com a percentatge respecte de la superfcie total de la parcella.
2. Les piscines no computaran com a superfcie ocupada de la parcella, encara que s ho faran les
construccions a les quals se n'ubiquin les installacions i la maquinria, sempre que sobrepassin la rasant del
terreny.
Article 203. Separacions o reculades a partions
1. Llevat d'ordenana especfica que ho permeti, les separacions obligatries dels edificis segons les
presentes Normes regiran no noms per damunt sin tamb per davall del nivell de la planta baixa. Llevat d'indicaci
expressa en contra samidaran des de l'alineaci de referncia fins la vora de qualsevol cos o element de l'edificaci
inclosos voladissos, llevat de les simples volades de menys de cinquanta (50) centmetres de vol. Les separacions
indicades a les ordenances de cada zona es consideraran com a distncies mnimes.
2. S'exclouen de l'obligaci de la reculada a vial o espai lliure pblic les bombones i els dipsits quan es
construeixin completament soterrats respecte del terreny natural, aix com les construccions exclusivament
destinades a serveis de l'edificaci, com porteries, garatge, bugaderia i installacions tcniques, quan es construeixin
completament encastades en el masss de terres perqu el pendent de solar aix ho aconselli. Aquestes
construccions ocuparan, com a mxim, un cinc per cent (5%) de la superfcie de la parcella i tindran una altura
mxima de tres coma cinquanta (3'50) metres, pared incls, i hauran de tenir acabats exteriors similars als de les
faanes de l'edifici principal. La seva edificabilitat i la seva ocupaci s'hauran de computar dins els lmits mxims
establerts per a la parcella.
3. Quan a parcelles inferiors a les mnimes es justifiqui la impossibilitat d'edificar amb les separacions a
partions establertes, s'autoritzaran disminucions d'aquestes separacions sempre que es disminueixi en la mateixa
proporci l'altura mxima de l'edifici computada en metres i nombre de plantes. La separaci mnima, en tot cas,
ser de dos (2) metres.
4. Les piscines i els seus corresponents recintes d'installacions hauran de respectar les reculades
obligatries per a les edificacions.
5. Als espais de reculada no es permetr realitzar construccions, encara que shi permetran els paredons,
els bancs i els massissos de separaci de mitgera.
6. Les installacions aries i els dipsits no es podran ubicar a l'espai de reculada, llevat del que assenyala
l'apartat 1. Aix mateix no shi podran ubicar les caixes de comptadors llevat del cas d'habitatges unifamiliars sempre
que se situn a les tanques de separaci, disposin de nnxol individual i no superin l'altura mxima de tancament
masss permesa segons l'art. 205.
7. A les parcelles amb terreny inclinat en sentit descendent a partir del vial, es podran realitzar a l'espai de
reculada passarelles descobertes, amb una cota del paviment la diferncia de la qual respecte de la de la voravia

sigui com a mxim d'un (1) metre, que permetin l'accs directe a l'edifici a travs d'una planta superior a la baixa.
L'ample mxim d'aquestes pasarelles ser de dos (2) metres i a sota no es permetr la ubicaci de pilars
ni de cap element d'obra, hauran de quedar totalment obertes lateralment i mantenir el terreny natural de sota.
8. Excepcionalment, en el cas de terrenys inclinats i sempre que hi hagi autoritzaci del propietari de la
parcella limtrofa es permetr realitzar a l'espai de reculada, per a l'accs a les edificacions, una rampa amb un
pendent que no superi el 20%, a la qual no ser d'aplicaci la diferncia de cota de 1'90 metres.
Article 204. Separacions entre edificis d'un mateix solar
1. La distncia entre cossos diferenciats d'edificaci en un mateix solar ser igual o superior a dos teros
(2/3) de l'altura mxima del cos d'edificaci ms alt.
2. Es podr reduir la distncia determinada a l'apartat anterior a la meitat de l'altura mxima del cos
d'edificaci ms alt i com a mnim a tres (3) metres quan a les faanes enfrontades del cos d'edificaci corresponent
no obrin espais habitables que requereixin illuminaci i ventilaci des d'un pati de 1a categoria.
3. Quan es donin les segents circumstncies a les faanes enfrontades dels dos cossos d'edificaci:
a) La faana del cos d'edificaci ms alt disposi d'una orientaci cap a l'arc est-sud-oest.
b) La cota ms alta d'arrencada de cobertes del cos d'edificaci de menor altura estigui situada per sota de
la meitat de l'altura mxima de l'edifici de major altura.
En ambds supsits la separaci mnima ser la diferncia de cotes entre la ms elevada d'arrencada de
cobertes del cos d'edificaci de menor altura i la cota ms baixa del paviment del cos d'edificaci ms alt i com a
mnim de tres (3) metres.
4. A tots els casos del present article les separacions samidaran entre els cossos o elements ms sortints
de l'edificaci.
Article 205. Tanques de separaci al tipus d'edificaci segons regulaci de parcella
1. Les tanques de separaci de les parcelles podran disposar d'una altura mxima a la seva part massissa
d'u coma vint (1'20) metres a tots els punts del terreny, i es podran completar fins una altura de dos coma quaranta
(2'40) metres amb tancaments difans del tipus reixa metllica o bardissa vegetal.
2. A terrenys inclinats es permetr que puguin incrementar la seva altura de forma que a cap punt del
terreny superin en ms de zero coma setanta (0'70) metres les altures assenyalades a l'apartat 1.
3. Les tanques de separaci hauran de quedar degudament acabades o realitzar-se amb murs de paredat.
SECCI CINQUENA. EDIFICACI SEGONS VOLUMETRIA ESPECFICA
Article 206. Definici de l'ordenaci mitjanant el tipus d'edificaci segons volumetria especfica
L'ordenaci mitjanant el tipus d'edificaci segons volumetria especfica s aquella en la qual la forma i la
situaci de les edificacions s determinada pel mateix Pla general o per un instrument de planejament sectorial que
s'incorpori o el desenvolupi, i sestableix una ordenaci de volums especfica.
Article 207. Modalitats d'ordenaci
1. L'ordenaci dels volums de ledificaci es realitzar limitant l'espai edificable de cada parcella. Aquesta
delimitaci haur de formar els volums de les edificacions segons alguna de les segents modalitats:
a) configuraci estricta (CE)
b) configuraci flexible (CF)

2. La superposici de la distribuci de l'edificabilitat per parcella i la configuraci de les edificacions
delimiten les unitats d'edificaci independents i les parets que s'hauran de construir en rgim de mitgera.
3. Parmetres. Qualsevol parmetre o norma dels definits en general per a tots els tipus d'ordenaci
podran ser utilitzats a qualsevol modalitat del tipus d'ordenaci segons volumetria especfica, segons sigui un o altre
tipus d'ordenaci, sense perjudici de les precisions que es facin als articles segents.
Amb carcter general s'estableix que el sistema de cmputs d'edificabilitat i d'altura ser el del tipus
d'ordenaci segons regulaci de parcella.
Quan el volum a ordenar se situ parallelament a un vial o espai lliure pblic, es podr descompondre
aquest volum en parts, de forma que el mesuratge d'altura a cadascuna s'efectu d'acord amb el tipus d'ordenaci
segons alineaci de vial.
Quan el pendent acusat d'un terreny ho requereixi es podr establir una cota de referncia per a la totalitat
o una part d'un edifici, a la qual es referiran les plantes a construir per damunt i per davall d'aquesta.
Article 208. Ordenaci per configuraci estricta (CE)
1. Es tracta d'una ordenaci unvoca i precisa. En aquesta modalitat d'ordenaci l'espai edificable es
defineix exactament quan s'assenyalen les alineacions de faana que hauran de tenir les edificacions. La superfcie
edificable ser, per consegent, el resultat de multiplicar la superfcie dels espais edificables pel nombre de plantes
permeses a cadascun.
2. Els parmetres especfics d'aquesta modalitat sn:
a) alineaci de faanes
b) altura mxima expressada en metres i en nombre de plantes
Article 209. Ordenaci per configuraci flexible (CF)
1. En aquest tipus d'ordenaci les edificacions se situen, com en l'anterior cas, en un espai edificable de la
parcella especialment delimitat al pla o lestudi de detall, encara que permetent al planificador i a l'arquitecte
projectista major llibertat de disposici de volums.
2. Els parmetres especfics d'aquesta modalitat sn:
a) El permetre regulador. S'entn per tal la figura poligonal que determina la zona ocupada per les
edificacions. Podran existir a l'espai edificable permetres poligonals diferents per a diverses plantes.
b) El perfil regulador. S'entn per aquest la secci o les seccions dibuixades amb la finalitat de determinar
el mxim envoltant dins del qual s'haur d'inscriure el volum de l'edificaci que correspon a cada parcella.
c) L'altura mxima i total
El pla o lestudi de detall haur de determinar l'altura en metres i el nombre de plantes que t cada part de
l'edificaci. Aquesta determinaci es podr realitzar dibuixant un perfil regulador. Tot aix sense perjudici del
compliment de les altures mximes fixades pel Pla general.
Quan un pla contingui exclusivament la determinaci d'altura mxima en nombre de plantes s'entendr que
l'altura mxima en metres s el resultat de multiplicar aquest nombre de plantes per tres coma dos (3'2).
3. Parmetre no especfic de l'ordenaci. En el cas que es desitgi una major flexibilitat en la disposici de
les edificacions, mentre s'asseguri l'harmonia i esttica del conjunt s'admetr la fixaci de coeficients d'edificabilitat
nets de parcella.
Article 210. Cossos i elements volats en el tipus d'edificaci segons volumetria especfica
En ambdues modalitats d'ordenaci i llevat d'indicaci expressa del mateix pla o estudi de detall, nicament
es permetr que sobresurtin dels plans d'alineaci de faanes els balcons i els elements volats, fins un mxim d'un

(1) metre de vol.
CAPTOL II. ORDENANCES PARTICULARS DE LES ZONES A SL URB
SECCI PRIMERA. ZONA D'EDIFICACI RESIDENCIAL PLURIFAMILIAR
Article 211. Ordenances particulars zones A. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
AV-MC.V.
1. Descripci. Lordenana abasta principalment les rees del primer eixample del s. XIX, contigu al Centre
Histric.
Les edificacions se situen perimetralment a la illeta, amb unes altures tericament homognies i deixant al
centre un pati interior d'illeta format pels fons no edificats de les parcelles. El criteri de mantenir la secci del carrer
s fonamental en aquest tipus d'edificaci.
2. Zones. Es distingeixen cinc zones: A4a, A5a, A6a, A7a i A8a, que es diferencien nicament per les
diferents altures a qu poden arribar.
3. Condicions mnimes de parcella. Es fixen les segents condicions iguals per a les cinc zones:
2
a) Superfcie mnima de parcella 320 m
b) Amplada mnima de parcella 14 m
4. Condicions d'edificaci. Per a cada una de les zones s'estableixen els segents parmetres:
A4a A5a A6a A7a A8a
H (nbre. P) 4 5 6 7 8
H mx (m) 13'3 16'4 19'5 22'6 25'7
H tot (m) 15'3 18'4 21'5 24'6 27'7
V mx 0'7 1'50 1'50 1'50 1'50

2
Irp (hab/m ) 1/23 1/18 1/15 1/13 1/11
Essent:
H (nbre. P): altura en nombre de plantes

H mx (m): altura mxima en metres
H tot (m): altura total en metres
V mx: vol mxim en metres de qualsevol tipus de cos o element volat
2
Irp: ndex d'intensitat d's residencial (habitatges per m de sl comprs dins la profunditat edificable).
Altura mxima en metres a la qual s'ha de situar el pla inferior del sostre de la planta baixa respecte del
punt de referncia a les cinc zones: quatre coma trenta (4'30).
Es podr elevar el paviment de la planta baixa fins a un (1) metre sobre el punt de referncia.
L'ocupaci de la parcella en planta baixa podr ser del 100% amb la limitaci assenyalada a l'apartat 5.
Aix mateix, es permet la construcci de soterranis i semisoterranis ms enll de la profunditat edificable

amb la limitaci assenyalada a l'apartat 5.
L'ocupaci a plantes pis quedar limitada per la profunditat edificable, que ser la definida per a cada illeta
als plnols d'ordenaci a escala 1:1000.

5. Condicions d's
a) Si es construeix a planta baixa ms enll del lmit de la profunditat edificable, la part de la planta baixa
que superi aquest lmit no es podr destinar a s residencial.
b) Noms es podran construir soterranis i semisoterranis que superin la profunditat edificable amb la
finalitat exclusiva de realitzar aparcaments per a vehicles tipus turisme.
c) A les zones A6a, A7a i A8a estaran permesos els usos comercial i administratiu en situacions 3 i 4.
d) Els usos diferents del residencial permesos en situaci 1 es podran ubicar a qualsevol planta d'aquesta
situaci, destinada totalment o parcial a aquests usos, sempre que per sota no existeixin plantes completes
destinades a l's principal.
e) La resta de condicions d's es regular mitjanant el QUADRE D'USOS nm. 1 de l'art. 126.
Article 212. Ordenances particulars zones B. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
AV-MC.V
1. Descripci. Aquesta ordenana s d'aplicaci a les zones de l'eixample perifric.
L'edificaci se situa perimetralment a la illeta, amb altures homognies i deixant al centre patis interiors
d'illeta lliure d'edificaci, configurats a partir dels fons edificables de les parcelles.
2. Zones. Es distingeixen nou zones, que es diferencien en les diferents altures a qu poden arribar: B2a,
B3a, B3x, B4a, B4x, B5a, B5x, B6a, B7a.
3. Condicions mnimes de parcella.
- Zones B3x, B4a, B4x, B5a, B5x, B6a, B7a:
a) Superfcie mnima de parcella 320 m2

b) Ample mnim de parcella 14 m
- Zones B2a i B3a:

b) Ample mnim de parcella 5 m.
4. Condicions d'edificaci. Per a cada una de les nou zones s'estableixen els segents parmetres:
B2a B3a B3x B4a B4x
H (nbre. P) 2 3 3+a 4 4+a
H mx (m) (*) 6'5 9'6 10'2 + 3 13'3 13'3 + 3
H tot (m) (*) 8'5 11'6 10'2 + 5 15'3 13'3 + 5
V mx 0'4 0'4 0'7 0'7 1'50

2
Irp (hab/m ) 1/45 1/30 1/26 1/23 1/20
B5a B5x B6a B7a
H (nbre. P) 5 5+a 6 7
H mx (m) (*) 16'4 16'4+3 19'5 22'6
H tot (m) (*) 18'4 16'4+5 21'5 24'6
V mx 1'50 1'50 1'50 1'50

2
Irp (hab/m ) 1/18 1/17 1/15 1/13

La definici del parmetre Irp s la mateixa que per a les zones A.
(*): L'altura mxima i l'altura total s'han descompost en les que corresponen al cos principal d'edificaci i a
l'tic respectivament, separades pel signe +.
A les zones B3a i B2a no es permet la realitzaci de cossos sortints tancats.
punt de referncia a les nou zones:
- Zones B2a i B3a 3'7

- Zones B3x, B4a, B4x, B5a, B5x, B6a i B7a 4'3
Es podr elevar el paviment de la planta baixa fins un (1) metre sobre el punt de referncia.
nicament es podr construir a la franja definida a la profunditat edificable definida per a cada illeta als
plnols d'ordenaci a escala 1:1000.
Al pati d'illeta noms es podran construir soterranis i semisoterranis amb la limitaci assenyalada a l'apartat
5.
5. Condicions d's
a) Noms es podran construir soterranis i semisoterranis que superin la profunditat edificable amb la
finalitat exclusiva de realitzar aparcaments per a vehicles del tipus turisme.
b) Els usos diferents del residencial permesos en situaci 1 es podran ubicar a qualsevol planta d'aquesta
c) La resta de condicions d's de les zones B3x, B4a, B4x, B5a, B5x, B6a i B7a es regula al QUADRE
D'USOS nm. 1 de lart. 126.
La resta de condicions d's de les zones B2a i B3a es regula al QUADRE D'USOS nm. 2 de lart. 126.
Article 213. Ordenances particulars zones C. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
AV-MC.V
1. Descripci. Aquest tipus d'ordenaci s'aplica al llarg dels eixos cvics.
La caracterstica principal de la normativa d'aquesta agrupaci de zones es produeix amb referncia al

rgim d'usos en planta baixa, que obligatriament han de ser terciaris o d'equipament comunitari dins els lmits de la
profunditat edificable.
2. Zones. S'estableixen quatre zones: C3x, C4a, C5a i C6a, que es distingeixen per les diferents altures a
qu poden arribar, les quals varien en ra de les diferents zones on s'insereixen el diferents eixos cvics.

4. Condicions d'edificaci. Per a les zones C3x, C4a i C6a, sestableixen els segents parmetres:
C3x C4a C5a C6a
H (nbre. P) 3+a 4 5 6
H mx (m) (*) 10'2+3 13'3 16'4 19'5
H tot (m) (*) 10'2+5 15'3 18'4 21'5

V mx 0'7 0'7 1'50 1'50
2
Irp (hab/m ) 1/36 1/30 1/22 1/18
La definici del parmetre Irp s la mateixa que per a les zones A.
Altura mxima en metres a qu s'ha de situar el pla inferior del sostre de la planta baixa respecte del punt
de referncia a les quatre zones: 4'3 m.
L'ocupaci de la parcella a la planta baixa podr ser del cent per cent (100%) i la profunditat edificable a
les plantes pis ser la fixada per a cada illeta als plnols d'ordenaci a escala 1:1000.
Es permet la construcci de soterranis i semisoterranis que superin la profunditat edificable amb la limitaci
assenyalada a l'apartat 5.
5. Condicions d's
a) A planta baixa es permetr l's d'aparcament de vehicles quan se situ ms enll del lmit de la
profunditat edificable.
b) Noms es podran construir soterranis i semisoterranis que superin la profunditat edificable amb la
c) Els usos diferents del residencial permesos en situaci 1 es podran ubicar a qualsevol planta d'aquesta
d) La resta de condicions d's es regular pel QUADRE D'USOS nm. 3 de l'art. 126.
Article 214. Ordenances particulars zones D. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
AV-MC.R
1. Descripci. En aquesta ordenana l'alineaci de faana de les edificacions est reculada respecte de
l'alineaci de vial, amb la qual cosa queda un espai lliure d'edificaci privat entre l'alineaci de faana i la de vial.
2. Zones. Es distingeixen dotze zones, de les quals les que tenen la lletra i o z sn les niques a les quals
es permet realitzar porxo a l'espai de reculada.
3. Condicions mnimes de parcella
- Zones D3x, D3z, D3m, D4x, D4a, D4y, D5a, D5x:

- Zones D2a, D3a i D3y:

2
b) Ample mnim de parcella 5m
- Zona D2y:


4. Condicions d'edificaci. Per a cada una de les tretze zones s'estableixen els segents parmetres:
D2a D2y D3a D3y D3x
H (nbre. P) 2 2 3 3 3+a
H mx (m) (*) 6'50 6'50 10'20 10'20 10'20 + 3
H tot (m) (*) 8'50 8'50 12'20 12'20 10'20 + 5
V mx 1 1 1 1 1
R (m) 3 3 3 3 3
2
Irp (hab/m ) 1/45 1/43 1/30 1/28 1/23
D4y
D3m D3z D4a D4x D5a D5x
H (nbre. P) 3+a 3+a 4 4 4+a 5 5+a
H mx (m) (*) 10'20 + 3 10'20 + 3 13'30 13'30 13'30 + 3 16'40 16'40 + 3
H tot (m) (*) 10'20 + 5 10'20 + 5 15'30 15'30 13'30 + 5 16'40 16'40 + 5
V mx 1 1 1 1 1 1 1
R (m) 3 3 3 3 3 3 3
2
Irp (hab/m ) 1/26 1/25 1/23 1/21 1/20 1/18 1/15
R (m): reculada de faana respecte de l'alineaci oficial en metres.
punt de referncia a les tretze zones:
- Zones D3x, D3z, D3m, D4x, D4a, D4y, D5a, D5x 4'3 m
- Zones D2a, D2y, D3a, D3y 3'7 m
Es podr elevar el paviment de la planta baixa fins a un (1) metre sobre el punt de referncia.
L'espai de reculada de faana ser inedificable a totes les plantes, inclosos soterranis i semisoterranis,
amb les segents excepcions:
- Un porxo exclusivament a planta baixa a les zones D2y i D3z i un porxo a totes les plantes a les zones
D3y i D4y. En aquestes quatre zones aix mateix es permetr la construcci de soterranis i semisoterranis.
La profunditat edificable ser per a totes les plantes l'assenyalada per a cada illeta als plnols d'ordenaci
a escala 1:1000. Es podran construir soterranis i semisoterranis al pati d'illeta amb la limitaci assenyalada a
l'apartat 5.
5. Condicions d's
b) Els usos diferents del residencial permesos en situaci 1 es podran ubicar a qualsevol planta d'aquesta
c) La resta de condicions d's per a les zones D2a, D2y, D3a i D3y es regula al QUADRE D'USOS nm. 2
de l'art. 126.
La resta de condicions d's per a les zones D3x, D3m, D3z, D4a, D4y, D4x, D5a i D5x es regulen al
QUADRE D'USOS nm. 4 de l'art. 126.
Article 215. Ordenances particulars zones E. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
RP.A
1. Descripci. Aquesta ordenana inclou les zones que es destinen a edificis bsicament d's plurifamiliar
amb ordenaci oberta. La situaci de l'edifici a la parcella s'hi ha regit per separacions a les partions i a les
alineacions.
2. Zones. S'estableixen setze zones dins l'ordenana, que es diferencien pels diferents parmetres
d'edificaci que les defineixen.
E3a, E3b
S. mn. 400
A. mn. 15
E4a E4b E4c E4d E4e E4f E4g E4h
S. mn. 500 400 500 400 400 400 400 8000
A. mn. 16 15 16 15 15 15 15 40
E5a E5b E5c E5d
S. mn. 600 1500 400 600
A. mn. 17 30 15 17
E6a, E8a
S. mn. 800
A. mn. 20
Essent:
S. mn.: superfcie mnima de parcella en m2

A. mn.: ample mnim de parcella en metres
4. Condicions d'edificaci
E3a E3b
H (nbre. P) 3 3
H mx (m) 9'60 9'60
H tot (m) 11'60 11'60
Oc % 40 40
O pp (%) 30 30
E (m2/m2) 0'65 0'75
R pb (m) 3 3
R pp (m) 3 3
2
S mx (m ) 2.200 2.200
2
Ir (hab/m ) 1/125 1/110
E4a E4b E4c E4d E4e E4f E4g E4h
H (nbre. P) 4 4 4 4 4 4 4 4
H mx (m) 12'80 13'00 12'80 13'00 13'00 13'00 13'00 12'00
H tot (m) 14'80 15'00 14'80 15'00 15'00 15'00 15'00 14'00
Oc (%) 40 35 40 35 35 35 38 20
O pp (%) 40 35 40 35 35 35 38 20
2 2
E (m /m ) 1 0'91 1'13 0'8 0'43 0'66 1'61 0'33
R pb (m) 3 4 3 4 4 4 4 10 (vial)
(2)
R pp (m) (1) 3 i H/3 4 i 1/2H 3 i H/3 4 i H/2 4 i H/2 4 i H/2 4 i H/2 10 (vial)
(2)
2
S mx (m ) 15.000 15.000 15.000 15.000 15.000 15.000 15.000 15.000
2
Ir (hab/m ) 1/80 1/90 1/75 1/140 1/380 1/250 1/87 1/455
(2): resta 5 m
E5a E5b E5c E5d
H (nbre. P) 5 5 5 5
H mx (m) 16'00 16'00 16'00 16'00
H tot (m) 18'00 18'00 18'00 18'00
Oc (%) 40 40 75 40
O pp (%) 40 30 50 40
2 2
E (m /m ) 1'5 1 2'4 1'62
R pb (m) 3 5 0 3
R pp (m) (1) 4 i H/3 5 i H/3 3 4 i H/3

2
S mx (m ) 15.000 15.000 15.000 15.000
2
Ir (hab/m ) 1/55 1/80 1/35 1/50

E6a E8a
H (nbre. P) 6 8
H mx (m) 19'20 25'60
H tot (m) 21'20 27'60
Oc (%) 40 40
O pp (%) 40 40
2 2
E (m /m ) 2 3'43
R pb (m) 3 3
R pp (m) (1) 5 i H/3 5 i H/3

2
S mx (m ) 15.000 15.000
2
Ir (viv/m ) 1/40 1/25
Essent:
H (mbre P): altura en nombre de plantes

Oc (%): ocupaci en %
O pp (%): ocupaci de les plantes pis en %
2 2 2 2
E (m /m ): edificabilitat en m /m
R pb (m): separaci mnima a partions de la planta baixa en m
R pp (m): separaci mnima a partions de les plantes pis en m
2 2
S mx (m ): superfcie mxima edificable per edifici en m
2 2
Ir (hab/m ): ndex d'intensitat d's residencial (nbre. habitatges/m )
(1): H s l'altura mxima en metres
A les parcelles qualificades E que es troben situades al polgon 35 del Pla general de 1963 (torre de Paraires) i
que afronten amb l'avinguda de Gabriel Roca (passeig Martim) es disposar, contigua amb l'alineaci oficial, una
porxada l's en planta baixa de la qual ser pblic, segons l'esquema de la pgina segent, i la planta superior es
podr substituir per una prgola mantenint la mateixa composisici. Contigu a l'esmentada porxada s'haur de
construir un cos d'edificaci d'una profunditat de vuit (8) metres, que computar a l'edificabilitat del solar, encara qu
no en ocupaci. No perdran condici de soterrani les construccions destinades a aparcaments de vehicles tipus
turisme adossades a aquest cos d'edificaci.
5. Condicions d's
a) Els usos diferents del residencial permesos en situaci 1 es podran ubicar a qualsevol planta d'aquesta
b) La resta de condicions d's de les zones E3b, E4c, E5c, E5d i E8a es regular pel QUADRE D'USOS nm. 5
de l'art. 126.
La resta de condicions d's de les altres zones es regular pel QUADRE D'USOS NM. 6 de l'art. 126.

Article 216. Ordenances particulars zones F. s principal: residencial plurifamiliar o terciari (segons
parcella). Tipus d'edificaci: VE
1. Descripci. Pertanyen a aquesta qualificaci les rees destinades principalment a habitatge plurifamiliar i/o
usos terciaris per a les quals el Pla general o instrument de planejament que el desenvolupi o incorpori preveu una
ordenaci de volums especfica.
2. Zones. S'estableix una nica zona: F0a.

b) Faana mnima de parcella 14 m
4. Condicions d'edificaci. Per a aquesta zona s'indiquen als plnols d'ordenaci a sl urb les especificacions
estrictes per les quals s'han de regir: altures mximes en metres i/o nombre de plantes de cada part de l'edificaci,
alineacions de faana acotades de les diferents plantes, etc.
Quan aquests plnols continguin exclusivament la determinaci de l'altura mxima en nombre de plantes
s'entendr que l'altura mxima en metres s el resultat de multiplicar aquest nombre de plantes per tres coma dos

(3'2).
ndex d'intensitat d's residencial (Irc): 1 habitatge/90 m2 de superfcie edificable.
5. Condicions d's
a) A edificis que es destinin a l's residencial la resta dels usos permesos en situaci 1 es podran ubicar en
qualsevol planta d'aquesta situaci, destinada totalment o parcial a aquests usos, sempre que per sota no existeixin
plantes completes destinades a l's residencial.
b) La resta de condicions d's es regula al QUADRE D'USOS nm. 1 de l'art. 126.
Article 217. Ordenances particulars zones G. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
RP.S.
1. Descripci. Aquesta ordenana s'aplica on hi ha una mescla d'edificacions entre mitgeres amb altres en bloc
allat, sense que es doni una preponderncia d'un tipus d'edificaci sobre l'altre. s per aix que l'ordenana exigeix
complir un mnim amb les mitgeres i permet dins de la parcella construir en edificaci allada.
2. Zones. Es distingeixen dues zones: G3a i G4a, en funci de l'altura mxima permesa.
a) Superfcie de la parcella 200 m2

b) Ample mnim de la parcella 10 m
G3a G4a
H (nbre. P) 3 4
H mx (m) 10'20 13'30
H tot (m) 12'20 15'30
Oc (%) 50 50
2 2
E (m /m ) 1'00 1'60
2
Ir (hab/m ) 1/90 1/60
punt de referncia a les dues zones: 4'3 m.
Separacions. s obligatori construir cossos d'edificaci tapant els murs mitgers amb un ample mnima
de cinc (5) metres, en el sentit de l'alineaci de faana i reculats tres (3) metres respecta a l'alineaci oficial. Se
situaran dins els lmits de la profunditat edificable de la illeta calculada segons el criteri del cercle mxim
inscriptible en aquella, segons s'estableix a la Memria per al tipus d'ordenaci en illeta tancada amb reculada de
faana. No es podran construir aquests cossos si no existeixen construccions a les parcelles contiges a la
meitat de la profunditat edificable prxima a l'alineaci oficial que disposin d'una altura mnima de dues plantes a
la zona G4a i d'una planta a la zona G3a.
La cota del paviment a l'espai de reculada de tres metres a l'alineaci oficial s'haur de situar a nivell de
la rasant de la vorera del carrer per formar-hi una continutat espacial.
La resta de l'edificabilitat s'haur d'ordenar segons regulaci de parcella (allada), podent estar unida
als cossos adossats a mitgera. Quan no sigui obligatori construir cossos d'edificaci, tapant murs mitgers,
l'edificaci s'haur de realitzar segons el tipus d'ordenaci segons regulaci de parcella, havent-se de recular de
les mitgeres i de l'alineaci oficial un mnim de tres (3) metres i H/3 a totes les plantes, essent H l'altura mxima
de l'edifici projectat.
5. Condicions d's
a) Els usos diferents del residencial permesos en situaci 1 es podran ubicar en qualsevol planta
d'aquesta situaci, destinada totalment o parcial a aquests usos, sempre que per sota no existeixin plantes
completes destinades a l's principal.
b) La resta de condicions d's de la zona G3a es regular pel QUADRE D'USOS nm. 7 de l'art. 126.
La resta de condicions d's de la zona G4a es regular pel QUADRE D'USOS nm. 1 de l'art. 126.
Article 218. Ordenances particulars zona H. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci: AV-
MC.R
1. Descripci. Aquesta qualificaci s semblant a les zones D, amb la diferncia de que l'espai de
reculada de faana t una profunditat de 4 metres en comptes de 3 metres i en aquest espai es permet la
construcci de porxos en totes les plantes. Aquesta tipologia edificatria s caracterstica d'algunes zones de
primera lnia de la Platja de Palma.
2. Zones. Sestableix una nica zona (H4y).
3. Condicions mnimes de parcella:

2
4. Condicions d'edificaci:
H4y
H (nbre. P) 4
H mx (m)(*) 13'30
H tot (m)(*) 15'30
V mx 1
R (m) 4
2
Irp (hab/m ) 1/22'50
R (m): Reculada de faana respecte de l'alineaci oficial en metres.
- Altura mxima en metres a la qual s'ha de situar el pla inferior de sostre de planta baixa respecte al
punt de referncia: quatre coma trenta (4'30)
- Es podr elevar el paviment de la planta baixa fins un (1) metre sobre el punt de referncia.
- A l'espai de reculada de faana es permetran terrasses dins dels lmits establerts per al paviment de la
planta baixa, aix com un porxo a totes les plantes.
- La profunditat edificable ser per a totes les plantes l'assenyalada per a cada illeta als plnols
d'ordenaci del sl urb a escala 1:1000. Es podran construir soterranis i semisoterranis en el pati d'illeta amb la
limitaci assenyalada en l'apartat 5.
5. Condicions d's
b) Els usos diferents del residencial permesos en situaci 1 es podran ubicar en qualsevol planta
d'aquesta situaci, destinada totalment o parcial a aquests usos, sempre que per sota no existeixin plantes
completes destinades a l's principal.
c) La resta de condicions d's es regular pel QUADRE D'USOS nm. 4 de l'art. 126.
SECCI SEGONA. ZONES D'EDIFICACI RESIDENCIAL UNIFAMILIAR.
Article 219. Ordenances particulars zones I. s principal: residencial unifamiliar. Tipus d'edificaci: RP.A
1. Descripci. Aquesta ordenana correspon a les zones de carcter ms extensiu al sl urb,

corresponent en general a zones perifriques, de baixa densitat.
2. Zones. Dins l'ordenana es distingeixen cinc zones: I2a, I2b, I2c, I2d i I2e, les diferncies de les quals
determinades fonamentalment per les dimensi de les parcelles.
3. Condicions mnimes de parcellaci
I2a I2b I2c I2d I2e
S. mn. 400 800 1000 2000 400
A. mn. 15 20 20 24 15
Essent:
2
S. mn.: superfcie mnima de parcella en m
A. mn.: ample mnim de parcella en metres
4. Condicions d'edificaci. Per a totes les zones de l'ordenana es fixen els segents parmetres:
a) Altura en nombre de plantes 2

b) Altura mxima en metres 7
c) Altura total en metres 8'5
I per a cada una de les zones s'estableixen els segents parmetres:
I2a I2b I2c I2d I2e
Oc (%) 40 25 20 25 35
Ra (m) 3 5 5 10 (*) 4
Rm (m) 3 4 4 5 3
2 2
E (m /m ) 0'5 0'4 0'25 0'33 0'5
Ir (hab/parcella 1 1 1 1 1
mnima)
Essent:
Oc (%): ocupaci mxima sobre parcella

Ra (m): separaci mnima a alineacions en metres
Rm (m): separaci mnima a mitgeres en metres
2 2 2
E (m /m ): edificabilitat en m
Ir (hab/parcella mnima): ndex d'intensitat d's residencial
(*) A la zona I2d no ser obligatori que els garatges es reculin de l'alineaci de vials i espais lliures
pblics. Aquests garatges hauran de tenir unes dimensions mximes de cinc (5) metres d'amplada i sis (6)
metres de profunditat.

5. Condicions d'ordenaci. El tipus d'ordenaci ser regulaci de parcella allada. Malgrat aix, es
permeten els habitatges apariats a les zones I2a, I2b i I2c, encara que mantenint l's unifamiliar a cada solar.
S'entendran per habitatges apariats els adossats entre s sobre una alineaci de mitgera, encara que mantenint
les separacions obligatries a la resta d'alineacions de la parcella.
Aquesta ordenaci necessita l'aprovaci, prvia a la concessi de la llicncia, d'un estudi de detall.
6. Condicions d's. Les condicions d's es regularan al QUADRE D'USOS nm. 8 de l'art. 126.
Article 220. Ordenances particulars zones J. s principal: residencial unifamiliar. Tipus d'edificaci: RP.S
1. Descripci. L'ordenana consisteix a deixar una prcticament total llibertat de disposici de l'edificaci
en planta baixa i fixar reculades a la planta pis noms a partir de 10 metres des de l'alineaci de vial.
2. Zones. Es distingeixen dues zones dins aquesta ordenana: J2a i J2b, depenent cadascuna de les
condicions d'ocupaci i ledificabilitat de la parcella.
J2a J2b
a) Superfcie mn. de parcella en m2 200 100

b) Ample mn. de parcella en metres 10 5
4. Condicions d'edificaci. Per a les dues zones s'estableixen els segents parmetres:
Altura en nombre de plantes 2

Altura mx. en metres 6'5
Altura total en metres 8'5
Per a cada una de les dues zones s'estableixen els segents parmetres:
J2a J2b
Ocupaci sobre parcella en % 40 50

Edificabilitat en m2/m2 0'6 0'7
ndex dintensitat ds residencial (Ir): 1 habitatge per parcella mnima.
Reculades. La planta baixa no t l'obligaci de reculada. L'altura total d'aquesta planta en el cas
d'adossar-se a partions ser de tres coma vuitanta (3'80) metres quan se situ fora de la franja de deu (10)
metres de profunditat amidats des de l'alineaci a espai pblic o vial.
La planta pis s'ha de recular de les mitgeres tres (3) metres, llevat de la franja de la parcella de deu
(10) metres de profunditat amidats des de l'alineaci a espai pblic o vial.
Amb lacord previ del propietari contigu l'edificaci es podr adossar a la mitgera a la planta pis a partir
de la franja de deu (10) metres des de l'alineaci o vial pblic.
Es podr, per tant, disposar un cos d'edificaci la faana del qual coincideixi amb l'alineaci oficial. En
aquest cas es permeten voladissos sobre la via pblica de balcons i elements volats amb un vol mxim de
quaranta (40) centmetres. Si s'opta per recular-se de l'alineaci oficial, la separaci mnima de qualsevol cos
d'edificaci ser de dos (2) metres.
A les promocions conjuntes d'habitatges unifamiliars es podran projectar aparcaments amb un nic
accs de vehicles, de forma que s'estableixin aparcaments separats fsicament en correspondncia amb les
diferents parcelles i es garanteixi laccs a cadascun.

Article 221. Ordenances particulars zones K. s principal: residencial unifamiliar. Tipus d'edificaci: AV-
MC.R
1. Descripci. Aquesta ordenana correspon a les rees d'edificaci unifamiliar entre mitgeres que,
formant fileres d'edificaci, formen carrers i illetes tancades.
Els patis d'illeta, lliures d'edificaci i enjardinats, queden delimitats pels fons no edificables de les
parcelles.
2. Zones. S'estableix una nica zona: K2a.
3. Condicions de parcellaci
a) superfcie mnima de parcella en m2 100

b) amplada mnima de parcella en metres 5

Altura mxima en metres 6'5
Reculada en metres 3
Vol mxim de cossos
i elements volats en metres 0'4
Irp 1 habitatge/parcella
La definici del parmetre Irp est referida a la unitat parcellria.
La profunditat edificable ser a les dues plantes l'assenyalada per a cada illeta als plnols d'ordenaci a
escala 1:1000.
A la resta de superfcie de la parcella nicament es permetr ocupar un deu per cent (10%) de la part
de la parcella situada al pati d'illeta. Aquesta construcci tindr una altura mxima de dos coma trenta (2'30)
metres, i total de tres coma quaranta (3'40) metres, i el seu s ser de servei o auxiliar (traster, taller) de
l'habitatge, per la qual cosa no s'haur de destinar a peces habituals. No es permet la construcci de soterranis o
semisoterranis fora de la profunditat edificable, ni tan sols amb la finalitat d'ubicar-hi aparcaments obligatoris.
Les parts no edificables de les parcelles s'hauran d'enjardinar.
diferents parcelles i sha de garanti, havent-se de garantir l'accs a cadascun d'aquells.
diferents parcelles i es garanteixi laccs a cadascun.
SECCI TERCERA. ZONES D'S INDUSTRIAL
Article 222. Ordenances particulars zona L. s principal: secundari. Tipus d'edificaci: RP.A
1. Descripci. Aquesta ordenana s'aplica a les rees on es fixa un s industrial o d'emmagatzematge

prxim.
2. Zones. S'estableix una nica zona: L2a.
a) Superfcie mnima de parcella en m2 400
b) Amplada mnima de parcella en metres 15


Ocupaci en % 50
Separacions mnimes a partions en metres 3
Edificabilitat en m2/m2 0'8
S'admetran les edificacions apariades, entenent com a tals les adossades entre si sobre una mitgera.
Aquesta ordenaci necessita l'aprovaci prvia a la concessi de llicncia d'un estudi de detall.
Els murs de separaci entre edificis hauran de ser tallafocs.
5. Condicions d's
a) Per cada mil (1.000) m2 de superfcie construda destinada a un s comprs dins el global industrial
es permetr un habitatge de superfcie construda mxima de cent cinquanta (150) m2 per a vigilncia i
manteniment d's o installaci.
b) La resta de condicions d's es regular al QUADRE D'USOS nm. 9 de l'art. 126.
Article 223. Condicions particulars zones M. s principal: secundari. Tipus d'edificaci: RP.A.
1. Descripci. Correspon a les rees destinades fonamentalment a activitats industrials,

d'emmagatzematge o de taller i amb tipologia d'edificaci allada, regulada per reculades de l'edificaci respecte
de les partions de la parcella.
2. Zones. Es distingeixen quatres zones dins la normativa: M3a, M3b, M3c i M3d.
M3a, M3c M3b, M3d
a) Superfcie mnima de parcella en m2 1.000 2.500

b) Superfcie mnima de parcella en metres 20 30
M3a, M3b M3c M3d
H (nbre. P) 3 3 3
H mx (m) 13'50 13'50 13'50
H tot (m) 15'50 15'50 15'50

2 2
E (m /m ) 1 0'5 0'5
Ra (m) 5 10 20
Rm (m) 3 3 5
Se (m) 5 5 5
Essent:

2 2 2 2

Ra (m): separaci mnima a alineaci oficial en metres
Se (m): separacions entre edificis en metres
Es permetr que les construccions auxiliars tals com xemeneies, tremuges, sitges, torres de refrigeraci
o grues necessries per al desenvolupament de l'activitat industrial sobrepassin l'altura total.
Aquestes construccions s'hauran de situar a una distncia superior a quinze (15) metres de l'alineaci
oficial, llevat que sigui necessari ubicar-les en els quinze (15) metres immediats a aquesta alineaci. Aquesta
circumstncia, aix com la necessitat de sobrepassar l'altura total, haur de ser degudament justificada al
projecte d'obres.
A la zona M3a es permetr que els edificis s'adossin a les mitgeres perpendiculars a les alineacions
oficials desprs de lordenaci de les faanes, que s'haur de tramitar com a estudi de detall. Els murs de
separaci es construiran de forma tal que els edificis siguin sector d'incendi d'acord amb l's a ubicar.
A les zones M3c i M3d es destinar una franja contigua a l'alineaci oficial a espai enjardinat amb arbrat
amb una profunditat de cinc (5) metres a la zona M3c i de deu (10) metres a la zona M3d. Dins els espais lliures
d'edificaci s'haur de reforestar una superfcie mnima del vint per cent (20%) de la superfcie total del solar.
S'admetran les indstries classificades com a molestes, insalubres, nocives o perilloses, sempre que
adoptin les mesures correctores per a suprimir la causa de la seva classificaci.
En tot cas es prohibeixen les segents indstries perilloses:
a) Fbriques i magatzems d'explosius i pirotcnia.
b) Fbriques i magatzems de productes inflamables, llevat dels installats en edifici exclusiu,

sempre que compleixin l'establert en la vigent reglamentaci especfica.
c) Indstries d'importncia militar.
d) Indstries relacionades amb l's de l'energia nuclear o atmica o material radiactiu, llevat de les
installades en edifici exclusiu, sempre que compleixin l'establert en la vigent reglamentaci
especfica.
e) Quadres o altre classe de recintes per a animals.
5. Condicions d's
a) Per cada mil (1.000) m2 de superfcie construda destinada a un s comprs dins el global industrial
es permetr un habitatge de superfcie construda mxima de cent cinquanta (150) m2 per a vigilncia i
manteniment d's o installaci.
b) La resta de condicions d's es regular pel QUADRE D'USOS nm. 10 de l'art. 126.
SECCI QUARTA. ZONES D'S TERCIARI
Article 224. Ordenances particulars zones S. s principal: terciari. Tipus d'edificaci: RP.A
1. Definici. Aquesta ordenana es refereix a les rees on es preveu s comercial i administratiu a illeta
o parcella exclusiva. Es possibilita la coexistncia amb altres usos dotacionals i amb petits magatzems o tallers.
2. Zones. S'estableixen cinc zones: S2a, S2b, S2d i S9a.
S2a, S2b, S2c, S2d S9a
S. mn. 400 800
A. mn. 15 20

Essent:

A. mn.: amplada mnima de parcella en metres
S2a, S2b, S2c, S2d S9a
Altura en nombre de plantes 2 9

Altura mxima en metres 10 28'80
Altura total en metres 12 30'80
Per a cadascuna de les zones s'estableixen els segents parmetres:
S2a S2b S2c S2d S9a
Oc (%) 80 50 70 40 40
Ra (m) 5 i H mx/2 5 i H mx/2 5 5 5 i H mx/3
Rm (m) 5 i H mx/2 5 i H mx/2 3 3 5 i H mx/3

2 2
E (m /m ) 1'5 0'7 0'80 0'4 2'4
Essent:
Oc (%): ocupaci mxima sobre parcella en %

Ra (m): separaci mnima a alineacions en metres
2 2 2 2
"H mx" s l'altura mxima de l'edifici en metres.

2
A la zona S9a la superfcie mxima edificable per edifici ser de quinze mil (15.000) m .
A la zona S2d dins les rees lliures del solar s'haur de reforestar el cinquanta per cent (50%) de la
superfcie de la parcella.
5. Condicions d's
a) Per cada mil (1.000) m2 de superfcie construda es permetr un habitatge de superfcie mxima de
cent cinquanta (150) m2, per a vigilncia i manteniment de les installacions.
b) A la zona S2c estar perms l's d'indstries alimentries en qualsevol de les seves classes i
modalitats de transformaci de primeres matries o de producci, elaboraci, preparaci, conservaci,
envasament, amb les segents limitacions:
Grups: 1,2,3
Dimensi: totes
Situaci: totes
c) La resta de condicions d's es regular al QUADRE D'USOS nm. 11 de l'art. 126.
Article 225. Ordenances particulars zones T. s principal: turstic. Tipus d'edificaci: RP.A
1. Descripci. Es tracta de zones turstiques a les quals les edificabilitats sn baixes per a aconseguir
installacions amb predomini dels espais verds i esportius sobre els edificats.
2. Zones. Es distingeixen cinc zones: T4a, T4b, T5a, T5b i T6a.

T4a T4b T5a T5b T6a
S. mn. 8.000 500 600 1.500 16.000
A. mn. 40 16 17 30 50
Essent:

A. mn.: amplada mnima de parcella en metres
T4a T4b T5a T5b T6a
H (nbre. P) 4 4 5 5 6
H mx (m) 12 12'80 16'00 16'00 21
H tot (m) 14 14'80 18'00 18'00 23
Oc (%) 20 40 40 40 10
O pp (%) 20 40 40 30 10
2 2
E (m /m ) 0'33 1 1'5 1 0'33
Rm pb (m) 5 3 3 5 10
Ra pb (m) 5 3 i H mx/3 4 i H mx/3 5 i H mx/3 10
Rm pp (m) 10 3 3 5 10
Ra pp (m) 10 3 i H mx/3 4 i H mx/3 5 i H mx/3 10

2
It (places/m ) 1/60 1/60 1/60 1/60 1/60
Essent:

Oc (%): ocupaci en %
O pp (%): ocupaci en plantes pis en %
2 2 2 2
Rm pb (m): separaci mnima a mitgeres de la planta baixa en metres.
Ra pb (m): separaci mnima a vials i espais lliures pblics de la planta baixa en metres
Rm pp (m): separaci mnima a mitgeres de la planta pis en metres
Ra pp (m): separaci mnima a vials i espais lliures pblics de plantes pis en metres
2
It (places/m ): ndex dintensitat ds turstic
A les zones turstiques incloses a lmbit de la zona 36 del POOT, els nous establiments dallotjaments
turstics hauran de complir amb carcter general els segents parmetres:
- La longitud mxima de la faana ser de tal forma que la planta de cada edifici sha de poder inscriure
en un cercle de 60 m de dimetre com a mxim i es permetran connexions puntuals entre edificis a la planta
baixa, amb tancaments transparents.
2
- Superfcie mnima daparcament per plaa turstica: 3 m , incloent-hi la part proporcional daccessos i
carrils de circulaci. La resta de la superfcie de la parcella sha de destinar a espais lliure enjardinats i
installacions esportives.
- Superfcie mnima de mirall daigua a piscines: 1 m2/plaa. La seva superfcie haur de superar els 50
m2 .
3 2
- Volum mnim de piscines: 1,2 m daigua per cada m de mirall daigua projectat.
- Superfcie mnima de terrasses destinades a solriums: 3 m2/plaa.
- La categoria mnima para cada tipus destabliment ser la prevista a la corresponent zona del POOT.
El cmput del nombre de places per a les quals se sollicita autoritzaci sefectuar de la segent forma:
a) Per als establiments dallotjament extrahoteler, dues places per estudi projectat i tres places per
apartament dun dormitori, afegint-nhi altres dues per cada dormitori ms que es projecti.
b) Per als establiments hotelers i semblants, dues places per habitaci i es pot computar fins el 10% del
total dhabitacions de qu disposi com a individuals. Les habitacions amb sal computaran com a dues places
per cada bany de qu disposin.
La superfcie del sl que per al compliment de la superfcie mnima de solar per plaa figuri al projecte i
a lescriptura del solar, i dacord amb la qual satorgui lautoritzaci, quedar exclusivament adscrita a aquest s
turstic i no podr albergar ms installacions o construccions que les estrictament lligades a lexplotaci turstica
que es pretengui, segons les normes que lordenen.
La utilitzaci del solar afectat per a una finalitat distinta de la prevista al projecte autoritzat donar lloc a
la revocaci de lautoritzaci concedida, desprs de la instrucci de loport expedient de linteressat.
5. Condicions ds. Les condicions ds es regularan al QUADRE DUSOS nm. 12 de l art. 126.
6. Concessi de llicncies
Per a latorgament de les llicncies dedificacions de nova planta i ampliacions destabliments dallotjament
turstic, hotelers o extrahotelers, aix com el canvi ds dedificacions per a destinar-les a aquelles finalitats, ser
necessria, en els termes que determina lart. 3.3 de la Llei 10/1990, de 23 doctubre, de disciplina urbanstica,
lautoritzaci prvia de la Conselleria de Turisme.
Seran nulles de ple dret les llicncies abans assenyalades que siguin atorgades o obtingudes per silenci
administratiu positiu, sense autoritzaci prvia o contravenint les seves condicions.
SECCI CINQUENA. ZONES D'EQUIPAMENT
Article 226. Compatibilitat d'usos
1. L's assignat a la parcella d'equipament ser compatible amb la relaci d'usos permesos i el nivell
de permissivitat de cadascun, a cada zona normativa diferenciada.
2. La suma de la superfcie edificable destinada a usos permesos diferents de l's assignat a la parcella
d'equipament i del residencial comunitari no superar el quaranta-cinc per cent (45%) de la superfcie edificable a
la parcella.
3. Els usos assenyalats en l'apartat anterior hauran de tenir sempre en el seu funcionament un carcter
complementari o subordinat a l's principal.
Article 227. Condicions general d's
1. Es permet la construcci d'un mxim de cent cinquanta (150) m2 amb destinaci d'habitatge lligat a
l's assignat, quan la superfcie destinada a aquest s sigui superior a cinc-cents (500) m2.
2. Quan l's sigui esportiu o seguretat, les edificacions i les installacions no tindran la seva altura
limitada i shauran de realitzar complint les normes i els reglaments de cada especialitat.

3. No s'admetr dins aquestes zones l'activitat de venda de carburants.
4. S'admetr una ocupaci mxima per a l's exclusiu d'aparcament i installacions a planta soterrani
d'un 35% a l'Ordenana EQ2b i d'un 85% a la resta, amb la limitaci de no poder ocupar l'espai de reculada.
Article 228. Ordenances particulars zona EQ00
S'aplica aquesta qualificaci a les parcelles destinades a equipaments i que s'inclouen en l'mbit de les
rees de planejament incorporat (API), la regulaci de les quals queda establerta a les figures de planejament
que les desenvoluparen i les seves possibles modificacions posteriors.
Queden excloses d'aquesta qualificaci les parcelles destinades a s dotacional que, encara que
estiguin situades a l'mbit d'un API es troben incloses en el Catleg de protecci del patrimoni arquitectnic.
Article 229. Ordenances particulars Zona EQ0a. Tipus d'edificaci: AV
1. Definici. Aquesta qualificaci es refereix a les parcelles destinades a s dotacional que formen part
d'illetes a les quals la resta est qualificada amb un tipus d'edificaci segons alineaci de vial i es regulen pels
parmetres d'altura i profunditat edificable permesos a la resta de la illeta.
2. Condicions mnimes de parcella. La superfcie i lamplada mnima seran les corresponents a les
qualificacions establertes a la resta de la illeta.
3. Condicions d'edificaci. Les altures mximes i totals permeses seran les corresponents a les
qualificacions contiges establertes a la resta de la illeta, de manera que als solars a cantonada d'illetes
qualificades amb zones diferents on es permeten altures diferents la lnia que delimita la distinta regulaci
d'altura ser prolongaci de la profunditat edificable, tal com s'estableix a les normes sobre mesuratge d'altura
en el tipus d'ordenaci segons alineaci vial.
Quan la faana d'una parcella qualificada com a EQ0a ocupi totalment un dels costats d'una illeta que
afronti amb carrers amb diferent ample, de manera que la Revisi del Pla general estableix diferents altures
mximes en l'rea on s'ubica la illeta, l'altura mxima permesa ser l'establerta per a les illetes adjacents als
mateixos vials, amb el criteri d'establir una continutat a la secci dels carrers.
La profunditat edificable mxima ser l'establerta per a la resta de la illeta.
4. Condicions d's. Les condicions d's queden regulades pel QUADRE D'USOS nm. 13 de l'art. 126.
Article 230. Ordenances particulars zona EQ0b. Tipus d'edificaci: RPA
1. Definici. L'ordenana es refereix especialment a les parcelles destinades a usos dotacionals que
sense tenir la seva altura permeten una ocupaci alta i una edificabilitat mitjana.

Les altures mxima i total seran les adequades

a les necessitats de la installaci requerida.
Ocupaci en % 75
Separacions mnimes a partions en metres 5 i H mx/2 (*)
(*) "H mx" s l'altura mxima de l'edifici en metres.
4. Condicions d's. Les condicions d's queden regulades pel QUADRE D'USOS nm. 13 de l'art. 126.

Article 231. Ordenances particulars zona EQ0C
Aquesta Ordenana es refereix a equipaments en elements catalogats i regulats a l'art. 360.
Article 232. Ordenances particulars zona EQ0d
1. Descripci. Es refereix a les rees destinades a usos funeraris en general.
2. Condicions d'edificaci. Sense perjudici de les disposicions especfiques que regulen la matria, les
construccions i les installacions s'adequaran a les necessitats del servei que presten.
3. Condicions d's. Es permet l's de cementiri (5.9) aix com totes les activitats i usos que hi estan
vinculats.
Article 233. Ordenances particulars zona EQ0e. Sanitari supramunicipal. Tipus d'edificaci: RPA
1. Definici. Aquesta Ordenana es refereix a l'rea ocupada pel complex sanitari de Son Dureta, amb
les seves edificacions de residncia sanitria de la Seguretat Social Virgen de Lluch, clnica maternoinfantil i
ambulatori, aix com totes les edificacions annexes.

2
- Superfcie mnima de parcella: 20.000 m

Altura mxima en metres 40
Altura total en metres 42
Ocupaci en % 60
Separacions mnimes a partions en metres 5 i H mx/3
4. Condicions d's. Les condicions d's queden regulades al QUADRE D'USOS nm. 13 de lart. 126.
Article 234. Ordenances particulars zona EQ2a. Tipus d'edificaci: RPA
1. Definici. Aquesta Ordenana es refereix a parcelles destinades a usos dotacionals amb molt baixa
densitat.
a) Superfcie mnima de parcella en m2 10.000


Ocupaci en % 60
Separacions mnimes a partions en metres 15
4. Condicions d's. Les condicions d's queden regulades al QUADRE D'USOS nm. 13 de l'art. 126.
1. Definici. Aquesta qualificaci es refereix a a edificabilitat i ocupaci baixes.

3. Condicions d'edificaci.

Edificabilitat m2/m2 0'25
Ocupaci en % 20
Separacions mnimes a partions en metres 5 i H mx/2 (*)
(*) "H mx" s l'altura mxima de l'edifici en metres.
4. Condicions d's
a) A ports esportius es permetr l's de tallers industrials en qualsevol dimensi i situaci.
b) La resta de condicions d's queda regulada al QUADRE DUSOS nm. 13 de l'art. 126.
Article 236. Ordenances particulars zona EQ2c. Tipus d'edificaci: RPA
1. Descripci. Aquesta qualificaci correspon a parcelles destinades a usos dotacionals, a les quals
s'han establert uns parmetres de ledificaci semblants als establerts per a les zones circumdants on s'ubiquen i
que no s'adaptaven als parmetres de la resta de les zones d'equipament.


Ocupaci en % 80
Separacions mnimes a alineacions en metres 5 i H mx/2
Separacions mnimes a mitgeres en metres 5 i H mx/2
"H mx" s l'altura mxima de l'edifici en metres.
4. Condicions d's
a) Quan l's dotacional sigui el recreatiu, la compatibilitzaci amb l's establiment pblic no tindr
limitaci de dimensi i es permetr en qualsevol cas com a activitat complementria de l's perms sense
superar el 45% de la superfcie edificable de la parcella.
b) La resta de condicions d's es regular al QUADRE D'USOS nm. 14 de l'art. 126.
Article 237. Ordenances particulars zona EQ2d. Tipus d'edificaci: RPA
1. Descripci. Aquesta qualificaci correspon a parcelles destinades a usos dotacionals, a les quals
s'han establert uns parmetres de ledificaci semblants als establerts per a les zones circumdants on s'ubiquen i
que no s'adaptaven als parmetres de la resta de les zones d'equipament.



Ocupaci en % 50
Separacions mnimes a alineacions en metres (*)
Separacions mnimes a mitgeres en metres (*)
(*) La regulaci de reculades ser la mateixa que s'estableix a les zones J, llevat de la illeta completa,
on la separaci a les alineacions ser de 5 i H mx/2.
Article 238. Ordenances particulars Zona EQ4a. Tipus d'edificaci: RPA
1. Definici. Aquesta qualificaci es refereix a les parcelles destinades a usos dotacionals que pel seu
s o per la seva situaci necessiten una gran flexibilitat quant a normativa. Shi inclouen nombrosos equipaments
existents i que tenen un elevat grau d'aprofitament.

2
a) Superfcie mnima de parcella en m 400

Ocupaci en % 85
L'altura total podr ser sobrepassada per torres representatives, campanars, antenes o installacions
amb requeriments tcnics singulars.
1. Definici. Aquesta Ordenana s'aplica fonamentalment a zones dotacionals amb ocupaci i

edificabilitat baixes.


Ocupaci en % 40
L'altura total podr ser sobrepassada per torres representatives, campanars i antenes.

Article 240. Altres ordenances de zones d'equipament
1. A l'rea de rgim singular del passeig Martim es consideren dues zones d'equipament: EQ0p i
EQ2p, regulades als art. 262 i 263, respectivament.
2. Les zones d'equipament en l'mbit de protecci i la conservaci del patrimoni es regulen a l'art. 360.
SECCI SISENA. ZONES D'ESPAIS LLIURES
Article 241. Zona EL0a
1. Definici. Aquesta Ordenana s'aplica als espais lliures definits com a tals als plnols d'ordenaci, de
domini privat, que formen part d'una parcella edificable i que per les seves especials caracterstiques s'ha de
protegir de l'edificaci.
2. Condicions d'edificabilitat. En aquesta zona no s'admet cap tipus de construcci. Malgrat tot, la seva
superfcie s computable a afectes de clcul de la superfcie edificable de la resta de la parcella.
El tractament del sl ser el disposat a l'Ordenana d'espais lliures pblics i vegetaci a les vies
pbliques.
3. Condicions d's. Es permeten els usos amb carcter d'esbarjo i no shi admeten els usos esportius ni
d'aparcament, ja sigui en superfcie, sl o subsl.
4. Condicions d'urbanitzaci. A les parcelles d's privat no s'estableixen condicions d'urbanitzaci. A les
parcelles d's pblic regiran les condicions d'urbanitzaci regulades a l'art. 161.
Article 242. Zona EL1a
1. Definici. Aquesta ordenaci s'aplica als espais lliures d's i domini pblics inclosos en la trama
residencial la superfcie dels quals, en general, no excedeix dels dos mil (2.000) m2.
2. Condicions d'edificabilitat. En aquesta zona l'edificabilitat permesa es limitar a la necessria per a

materialitzar els usos recreatius permesos, d'acord amb els segents parmetres mxims d'edificabilitat:
a) Altura mxima i total: una planta, quatre (4) metres d'altura mxima i cinc (5) metres d'altura total.
b) Coeficient d'edificabilitat neta: zero coma zero cinc (0'05) m2/m2.
El tractament del sl ser el disposat a l'Ordenana d'espais lliures pblics i vegetaci a les vies
pbliques.
3. Condicions d's. Es permeten exclusivament els usos pblics, amb carcter d'esbarjo, i la prctica
d'esports a l'aire lliure.
Les superfcies d'installacions esportives no podran superar, en cap cas, el trenta-cinc per cent (35%)
de la superfcie de l'espai lliure, i aquesta es computar com a superfcie pavimentada.
En el subsl es podran, aix mateix, situar-se estacionaments de vehicles i hi est perms l's
dinfraestructures, sempre que es respectin les condicions mnimes de tractament del sl.
4. Condicions d'urbanitzaci. Les condicions d'urbanitzaci es regulen a l'art. 161.
Article 243. Zona EL1b
1. Definici. Aquesta Ordenana s'aplica a les grans zones verdes urbanes i als parcs urbans d's i
domini pblic la superfcie dels quals, en general, es troba entre dos mil un (2.001) i cinc mil (5.000) m2.

materialitzar els usos recreatius permesos, d'acord amb els segents parmetres mxims:

a) Altura mxima i total: una planta, quatre (4) metres d'altura mxima i cinc (5) metres d'altura total.
b) Coeficient d'edificabilitat neta: zero coma zero cinc (0'05) m2/m2.
c) El tractament del sl ser el disposat a l'Ordenana d'espais lliures pblics i vegetaci a les vies
pbliques.
Les superfcies d'installacions esportives no podran superar en cap cas el vint per cent (20%) de la
superfcie de l'espai lliure, i aquesta es computar com a superfcie pavimentada.
Al subsl es podran, aix mateix, situar estacionaments de vehicles i hi est perms l's
4. Condicions d'urbanitzaci. Les condicions d'urbanitzaci es regulen a l'art. 161.
Article 244. Zona EL1c
1. Definici. Aquesta Ordenana es refereix als grans parcs i espais a l'aire lliure d's i domini pblic la
superfcie dels quals, en general, es troba entre cinc mil un (5.001) i deu mil (10.000) m2.

a) Altura mxima i total: una planta, quatre (4) metres) d'altura mxima i cinc (5) metres d'altura total.
b) Coeficient d'edificabilitat neta: zero coma zero dos (0'02) m2/m2.
pbliques.
3. Condicions d's. Es permeten exclusivament els usos pblics, amb carcter d'esbarjo i la prctica
Les superfcies d'installacions esportives no podran superar en cap cas el quinze per cent (15%) de la
superfcie de l'espai lliure, i es computar com a superfcie pavimentada.
En el subsl es podran, aix mateix, situar estacionaments de vehicles i hi est perms l's
4. Condicions d'urbanitzaci. Les condicions d'urbanitzaci es regulen a l'art. 161, llevat de l'apartat c.
Article 245. Zona EL1d
1. Definici. Aquesta Ordenana es refereix als grans espais lliures d's i domini pblic que per les
seves caracterstiques naturals requereixen una protecci especial i la superfcie dels quals, en general,
2
excedeix de deu mil (10.000) m .

a) Altura mxima i total: una planta, quatre metres (4) metres d'altura mxima i cinc (5) metres d'altura
total.
b) Edificabilitat: zero coma zero un (0'01) m2/m2.
pbliques.

Les superfcies d'installacions esportives no podran superar en cap cas el cinc per cent (5%) de la
superfcie de l'espai lliure i aquesta es computar com a superfcie pavimentada.
En el subsl es podran, aix mateix, situar estacionaments de vehicles i hi est perms l's
4. Condicions d'urbanitzaci. Les condicions d'urbanitzaci es regulen a l'art. 161, llevat de l'apartat c.
SECCI SETENA. ZONES DE INFRAESTRUCTURA
Article 246. Ordenances particulars zona IF0a
1. Definici. Aquesta Ordenana es refereix a les rees dedicades a infraestructures i serveis generals
de la ciutat i comprn les activitats enunciades a l'art. 119, llevat de llits de torrents.
2. Condicions de edificaci. Sense perjudici de les disposicions especfiques que regulen la matria, les
construccions i les installacions s'adequaran a les necessitats del servei.
3. Condicions d's. Es permeten nicament usos dinfraestructura, usos especials al servei de la ciutat i
installacions complementries.
Article 247. Ordenances particulars zona IF0b
1. Definici. Es refereix a les rees ocupades pels vials pblics.
2. Condicions d'edificaci. No s'estableixen condicions d'edificaci i es permeten nicament

construccions i installacions al servei d'aquest, tal com s'estableix l'apartat 6.1, s de la xarxa viria, de l'art.
119.
3. Condicions d's. Es regulen a l'apartat 6.1 esmentat abans.
Article 248. Ordenances particulars zona IF0c
1. Definici. Es refereix a les rees ocupades pels llits.
2. Condicions d'edificaci. No s'estableixen condicions d'edificaci i es permet nicament l'establert a

l'art. 179 d'aquestes Normes.
3. Condicions d's. Es regulen a la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'aiges, i desenvolupaments

reglamentaris.
SECCI VUITENA. REGULACI DE L'REA DE RGIM SINGULAR PASSEIG MARTIM
La present normativa s'aplicar a l'rea de rgim singular del passeig Martim, que comprn la franja de
terreny delimitada per lavinguda de Joan Mir, el passeig Martim, el carrer del Torrent i la rampa d'accs del
passeig Martim a lavinguda de Joan Mir.
Els plnols que contenen l'ordenaci de la present ARS sn els assenyalats com a D.03.
Article 250. Determinacions generals
1. Soterranis i semisoterranis. Es prohibeixen els soterranis i semisoterranis per sota de la rasant del

passeig Martim.
2. Voladissos. Els voladissos a espais lliures pblics, llevat de l'avinguda de Gabriel Roca i el cam
d'enlla, als quals no estaran permesos, es regularan per la normativa general.
3. Dotaci d'aparcaments. Ser obligatria la construcci de places d'aparcament de vehicle, d'acord

amb el que regula la normativa general. Per a les zones G8p i E0p s'assignen dos coeficients d'edificabilitat, un
destinat a l's d'aparcament i l'altre destinat a la resta d'usos permesos. En el cas que l'edificabilitat exclusiva per
a aparcaments sigui insuficient per a cobrir el nombre de places obligatries, s'haur de computar la resta en el
coeficient corresponent a usos generals.
Article 251. Normativa comuna a les zones G8p, E0p i E8p
1. Cossos d'edificaci adossats a murs de contenci. Als solars en els quals existeixin o es projecti
realitzar excavacions ser obligatori adossar cossos d'edificaci als murs de contenci que no siguin de mitgera.
Aquests cossos d'edificaci tindran una profunditat compresa entre set (7) i vint (20) metres amidats
perpendicularment a la cara exterior del mur de contenci i no podran sobrepassar el punt de referncia del vial
ms prxim.
2. Cossos d'edificaci alineats amb el passeig Martim. Es permet la construcci de cossos d'edificaci
contigus amb l'alineaci del passeig Martim la altura dels quals sigui de sis coma cinquanta (6'50) metres sobre
el punt de referncia del pg. Martim. Seran obligatoris, com a mnim, dos cossos d'aquestes caracterstiques
adossats a cada mitgera i l'alineaci del pg. Martim, de dimensions mnimes de cinc (5) metres d'ample per cinc
(5) metres de llarg.
3. Mesuratge d'altures. L'altura de les edificacions samidar a partir de la cota del punt de la vora de
l'avinguda de Gabriel Roca situat a la perpendicular a l'eix longitudinal d'aquesta avinguda traada des del punt
mitj de l'alineaci oficial del solar.
4. Reculades. A efectes de determinar les separacions mnimes es considerar passeig Martim no

exclusivament al vial per a vianants i de trnsit rodat sin tamb els eixamplaments en forma de plaa o
aparcament que se succeeixen al llarg de l'avinguda de Gabriel Roca.
5. S'ha de computar en els coeficients d'edificabilitat la totalitat de les superfcies i volums a edificar,
inclosos els destinats a aparcaments, encara que estiguin situats a soterrani o semisoterrani.
Article 252. Entreplanta per a conducci d'installacions
A les zones G8p, E0p i E8p i les subzones 1 i 2 de lAPI 19-02 no es considerar planta un espai situat
entre dues plantes d'un mxim d'u coma vint (1'20) metres d'altura lliure, destinat exclusivament a la conducci
d'installacions. No ser computable a efectes de superfcie edificable per s a efectes d'altura.
Article 253. Ordenances particulars zona B3p. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
AV-MC.V

- Altura mxima: deu (10) metres sobre rasant dels carrers corresponents a planta baixa ms dues
plantes.
- Edificabilitat sobre la superfcie total de parcella: 1'62 m2/m2.
- Ocupaci mxima: s'han establert unes profunditats edificables mximes en planta baixa i plantes pis
que es defineixen als plnols d'ordenaci i que provenen d'una ocupaci mxima de la illeta d'un seixanta per
cent (60%) en planta baixa i d'un cinquanta per cent (50%) en plantes pis.
- Reculades mnimes:

* A carrers i mitgeres: sense separaci.
* A fons: en funci de la profunditat edificable.
Al pati d'illeta noms es podran construir soterranis i semisoterranis amb la finalitat exclusiva de
realitzar-hi aparcaments de vehicles tipus turisme.
- Cossos i elements sortints: es permeten els cossos i els elements sortints oberts de tipus balc i els
elements sortints amb un vol mxim de 0'70 m.
- ndex d'intensitat d's residencial (Ir): 1 habitatge/50 m2.
3. Condicions d's. Es regulen al QUADRE D'USOS nm. 15 de l'art. 126.
RPA

2
a) Superfcie mnima de parcella en m 800
- Altura mxima: trenta-dos (32) metres amidats sobre la rasant del passeig Martim, corresponent a
planta baixa ms nou plantes.
- Edificabilitat: 3'9 m2/m2, dels quals 0'7 m2/m2 es podran destinar exclusivament a aparcaments de
vehicles tipus turisme.
- Ocupaci:
* Mxima: setanta-cinc per cent (75%).

* Per damunt de la cota 6'50 metres del passeig Martim: 60%.
- Reculades mnimes:
* Passeig Martim: vuit (8) metres.

* Altres carrers: quatre (4) metres.
* Mitgeres:
a) cinc (5) metres si el solar t ms de vint (20) metres en el sentit de la

separaci.
b) tres coma cinquanta (3'50) metres si el solar t entre quinze (15) i vint (20)
metres en el sentit de la separaci.
c) dos coma cinquanta (2'50) metres si el solar t menys de quinze (15)

RPA


- Altura mxima: vint-i-sis (26) metres sobre el passeig Martim, corresponent a planta baixa ms set
plantes.
- Edificabilitat: 2'3 m2/m2.
- Ocupaci:
* Mxima: 75%.
- Reculades mnimes:
* Avinguda de Joan Mir: tres (3) metres.

* Cam d'enlla: tres (3) metres.
* Mitgeres:
a) Cinc (5) metres si el solar t ms de vint (20) metres en el sentit de la

separaci.
b) Tres coma cinquanta (3'50) metres si el solar t entre quinze (15) i vint
(20) metres en el sentit de la separaci.
c) Dos coma cinquanta (2'50) metres si el solar t menys de quinze (15)

RPA
1. Descripci. Aquesta zona est ubicada a l'antic predi denominat Son Catlaret.

- Altura mxima: quinze (15) metres corresponents a cinc (5) plantes.
- Ocupaci mxima: 40%.
- Separacions mnimes a partions: quatre (4) metres.

2
- ndex d'intensitat d's residencial (Ir): 1 habitatge/50 m .
RPA
1. Condicions de parcellaci


- Altura mxima: nou (9) metres equivalents a tres plantes sobre la rasant del carrer de Federico Garca
Lorca. Es permetr ubicar plantes per sota d'aquest carrer fins, com a mxim, la rasant del carrer de s'Aigo
Dola.
- Edificabilitat: 2 m2/m2.
- Reculades mnimes:
* Carrer de Federico Garca Lorca: cinc (5) metres.

* Carrers: tres (3) metres.
* Mitgeres: tres (3) metres.
Article 258. Ordenances particulars zona G8p. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
RPS
1. Descripci. s la zona compresa entre el carrer del Torrent i el carrer del Salt.

- Altura mxima: vint-i-sis (26) metres sobre el passeig Martim, corresponents a planta baixa ms set
plantes.
- Edificabilitat: 3'9 m2/m2, dels quals 0'7 m2/m2 es podran destinar exclusivament a aparcaments de
vehicles tipus turisme.
- Ocupaci:
* Mxima: 75%.
- Reculades mnimes:
* Passeig Martim: cinc (5) metres.

* Altres carrers i mitgeres: sense separaci.
Amb excepci dels cossos d'edificaci obligatoris regulats pels apartats 1 i 2 de l'art. 251, l'edificabilitat
restant s'ubicar de tal forma que la faana coincideixi amb l'alineaci oficial dels carrers del Salt, Guillem Costa,
Pedregar, Llins, Furi i Torrent i, aix mateix, que la profunditat edificable sigui uniforme i parallela a l'alineaci
oficial.
Als solars que es troben a la prolongaci dels eixos dels carrers de Guillem Costa i Furi noms es
podr edificar fins a l'altura d'un (1) metres per sota de la rasant d'aquests carrers, amb la finalitat de permetre
les vistes des del seu final sobre la mar.
Article 259. Ordenances particulars zona F0pa. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
VECE
1. Per a aquesta zona es fixa l'ordenaci de volums edificables definida al plnol D.03.

2. ndex dintensitat ds residencial (Irc): 1 hab/80 m2 de superfcie edificable.
3. Les condicions d's es regulen al QUADRE D'USOS nm. 15 de l'art. 126.
Article 260. Ordenances particulars zona F0pb. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
VECE
1. Condicions mnimes de parcella. Es considerar que la superfcie i la faana mnimes sn les

grafiades al plnol d'ordenaci D.03 del passeig Martim. NO shi toleraran, consegentment, noves subdivisions
en solars amb finalitats de ledificaci.
2.1. Al plnol d'ordenaci D.03, a escala 1:500 es defineix el nombre de plantes perms, aix com la
situaci d'aquestes respecte de lavinguda de Joan Mir.
2.2. El punt de referncia a partir del qual es comptabilitzen les altures, segons el que prescriu el plnol
d'ordenaci D.03, a escala 1:500, ser el segent:
a) Edificaci entre mitgeres: la cota mitjana de la ms alta i la ms baixa del paviment de la voravia
davant el solar a la seva intersecci amb l'alineaci de lavinguda de Joan Mir. Es troba definit al plnol
d'ordenaci D.03, a escala 1:500.
L'edifici es podr situar a zero coma cinquanta (0'50) metres sobre o sota aquest punt.
b) Edificaci allada: el mateix procediment de l'apartat anterior, considerant el tram de carrer comprs
entre les prolongacions de les faanes laterals perpendiculars a lavinguda de Joan Mir, fins a la intersecci
amb l'alineaci del carrer. Es troba definit al plnol d'ordenaci D.03, a escala 1:500.
L'edifici es podr situar a zero coma cinquanta (0'50) metres sobre o sota aquest punt.
2.3. Per damunt de l'altura mxima, mesurada segons les normes dels anteriors articles i llevat del que
es disposi a normatives especials, es podran aixecar nicament:
- El forjat de sostre de la darrera planta normal de pisos.
- Els pendents de terrat i coberta.
- Els paredons i les baranes de terrat, amb una altura mxima d'u coma trenta (1'30) metres.
- Les cambres de mquina i ascensors i les caixes d'escala i elements de calefacci i semblants,
compresos dins el pla a 450 recolzat a la aresta definida per la lnia de faana i part inferior del forjat de la darrera
planta, amb una altura mxima de quatre (4) metres per damunt de la coberta general de l'edifici o de la planta
tic. Es podran situar adossats a mitgera.
- Els dipsits d'aigua, les plaques de captaci d'energia solar, les torres de refrigeraci, les sortides de
fum, els conductes d'aireig, tot aix llevat de xemeneies, a distncia no inferior a tres (3) metres de paret de
faana de l'edifici davant via pblica i amb una altura mxima de dos (2) metres per damunt de la coberta
general de l'edifici o de la planta tic.
- Les antenes de televisi i rdio.
- Tots els elements situats per damunt de la coberta general de l'edifici o de la planta tic hauran d'estar
agrupats tant com sigui possible. Les canonades, les installacions, les torres de refrigeraci i els dipsits hauran
de resultar ocults mitjanant paraments verticals de fbrica, de forma que no resultin visibles des de la via
pblica.
Tots els paraments verticals visibles des de la via pblica hauran d'estar convenientment decorats de
forma semblant a la faana de l'edifici i formar conjunt o conjunts unificant convenientment els nivells de les
seves vores superiors.
2.4. L'ocupaci de cada solar ser la definida per la ubicaci dels cossos de ledificaci al plnol
d'ordenaci D.03, a escala 1:500.

Els voladissos no podran sobrepassar el lmit de la zona maritimoterrestre.
2.5. El volum i la superfcie edificables seran les obtingudes aplicant a l'ocupaci permesa a cada solar
el nombre de plantes assignat.
Ser obligatori reservar un deu per cent (10%) de cada edificaci a porxos.
S'admetr que les edificacions a ubicar a rees edificables amb la finalitat exclusiva de realitzar balcons
admetin un vol mxim d'un (1) metre sobre la part de les rees que no siguin edificables, sense que aix pugui
implicar un increment sobre les edificabilitats permeses a cada planta.
2.6. Seran de carcter obligatori les segents normes particulars d'esttica i protecci del paisatge:
a) Qualsevol sollicitud de llicncia per a reforma o obra nova anir documentada amb una relaci
d'arbrat existent.
b) Qualsevol projecte d'edificaci que inclogui espais lliures enjardinats s'haur d'acompanyar amb la
seva ordenaci. L'arbrat existent s'haur de mantenir.
ndex dintensitat ds residencial (Irc): 1 hab/80 m2 de superfcie edificable.
Article 261. Ordenances particulars zona F0pc. s principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificaci:
VECE
1. Descripci. El conjunt d'habitatges que, de forma escalonada, s'han anat desenvolupant entre els
jardins de Natzaret i el passatge denominat la Portassa, grafiats als plnols adjunts amb aquesta denominaci,
es regiran per les normes de ledificaci especfiques que es refereixen a continuaci.
a) L'altura de les noves edificacions o reformes ser la dels antics edificis i es permetran variacions de
zero coma cinquanta (0'50) metres en ms o en menys.
b) No es permetran augments de superfcie ni de volum respecte dels actualment existents, llevat de la

realitzaci d'installacions imprescindibles per a la funcionalitat de l'edifici. Aquests volums es determinen al
plnol d'ordenaci D.03, a escala 1:500.
c) No es podr reduir la superfcie total actualment destinada a patis, jardins o espais inedificats en
planta baixa.
d) Els edificis acabaran amb volada i alguna part d'aquesta (torre) podr acabar en terrat.
e) Les modificacions a introduir en el conjunt es grafien al plnol d'ordenaci D.03, a escala 1:500. Es
respectaran les segents determinacions:
- No es permetr en cap cas la collocaci de portes metlliques enrotllables ni altres de tipus industrial.
- Tota obra de reforma s'adaptar a l'estil de conjunt. A les noves obertures dominar la direcci vertical
sobre l'horitzontal.
- L'acabat de les edificacions ser a base de coberta de teula.
- No es permetran les demolicions si no estan degudament justificades i sempre que la nova construcci
sigui similar a la que es proposa demolir.
- El color a utilitzar ser el blanc als diferents paraments de l'obra.
- El tancament er de fusta, que es deixar amb el seu color natural o pintada de verd o blanc.
ndex dintensitat ds residencial (Irc): 1 hab/80 m2 de superfcie edificable

Article 262. Ordenances particulars Zona EQ0p
1. Descripci. Correspon a parcelles destinades a s dotacional dins de l'mbit de l'ARS passeig

Martim, amb parmetres de ledificaci coincidents amb la zona E0p.
2. Condicions d's. Les condicions d's queden regulades als arts. 227 i 228, aix com en al QUADRE
D'USOS nm. 13 de l'art. 126.
Article 263. Ordenances particulars zona EQ2p. Tipus d'edificaci: AV junt a l'av. Joan Mir i RPA a la
resta
1. Descripci. Aquesta qualificaci es refereix a parcelles a s dotacional de baixa edificabilitat en

l'mbit de l'ARS passeig Martim.
- Altura mxima: dues plantes, nou (9) metres.

- Ocupaci mxima: 25%.
- Separacions mnimes a partions: quatre (4) metres.
3. Condicions d's. Les condicions d's queden regulades als art. 226 i 227, aix com al QUADRE
D'USOS nm. 13 de l'art. 126.
Article 264. Rgim d'usos a l'RS passeig Martim
A edificis que es destinin a l's residencial la resta dels usos permesos en situaci 1 es podran ubicar a
qualsevol planta d'aquesta situaci, destinada totalment o parcial als esmentats usos, sempre que per sota no
existeixin plantes completes destinades a l's residencial.
SECCI NOVENA. REGULACI DE L'REA DE RGIM SINGULAR POBLE ESPANYOL.
Aquesta normativa ser d'aplicaci a l'mbit grafiat als plnols D.01 amb el codi SGEC/SC 24-01-E.
Article 266. Ordenances particulars
1. Condicions d'edificabilitat
1. Tant el Poble Espanyol com el Palau de Congressos tindran la consideraci a tots els
efectes de parcelles niques i indivisibles.
2. Tipus d'ordenaci: ordenaci especfica de la zona amb parmetres d'ocupaci i tipologia

segons l'existent i corresponent a una zona de carcter ambiental, perqu sen preservin ledificaci i les
caracterstiques esttiques, l'nica variaci de la qual ser mitjanant obres interiors d'adaptaci que garanteixin
a la vegada la conservaci i el manteniment de l'edificaci en la seva singularitat, d'acord amb el seu estat actual
i la documentaci grfica aprovada en el seu dia, aix com a la nota registral la cpia de la qual forma part de la
documentaci que integra el present expedient.
3. L'edificabilitat queda fixada per l'actualment existent a cada edifici. I com a conseqncia de
l'apartat anterior noms es podr modificar la distribuci interior de cada edifici per al seu condicionament i amb
la finalitat de millorar les condicions de funcionalitat i/o adequaci a les normatives vigents que li siguin
d'aplicaci, principalment en matries d'higiene i seguretat, tot supeditat que no es desvirtu la singularitat del
mateix edifici.
4. Aix mateix, per a aquesta rea regir, amb les limitacions anteriors de l'apartat 3, el que

preveu l'art. 356.2 com a zona assimilada a protecci arquitectnica ambiental r.
2. Condicions d's
Els usos permesos es regularan segons el QUADRE D'USOS nm. 20 de l'art. 126, amb les limitacions
de grup i grau i les condicions segents:
a) Dels usos a qu es refereixen els arts. 116, 117 i 118 (usos de serveis i d'equipaments), a l'RS
Poble Espanyol queden prohibits els segents usos detallats:
- Del 3.3 (tallers ind.): Noms es permeten els tallers artesanals, limitats a la producci
artesanal i a la reparaci d'aquests productes.
- Del 4.4 (establiments pblics): Els de bar, caf-cantant, caf-concert, tablaos flamencs, aix
com els piano-bar, els pub i similars a qualsevol de tots els abans esmentats en aquests s.
En qualsevol cas queden prohibides activitats musicals complementries definides a la vigent
Ordenana per a la protecci del medi ambient contra renous i vibracions.
- Del 5.1 (sociocultural) o relacionats amb aquest s'admeten com a complementaris de l's
principal i ocasionalment espectacles i/o festes, amb lautoritzaci prvia i puntual de l'autoritat
competent.
Igualment s'admeten ocasionalment i com a activitats complementries les tmboles

i/o encants de carcter benfic i queden expressament prohibits tots els altres usos inclosos a
l'art. 117.5.11, com sales de reuni (bingos, casinos, etc.), llevat d'autoritzaci expressa de
l'autoritat competent.
- Del 5.5 (esportiu): Les pistes esportives a l'aire lliure.
- Del 5.6 (seguretat): Limitat a Protecci Civil.
- Del 5.11 (recreatiu): Els circs i els espectacles taurins, les atraccions i les casetes de fira, els
parcs d'atraccions, els zoolgics, els safari park, les discoteques, les sales de festa de
joventut, les sales de ball i les sales de festa amb espectacles.
b) Queda prohibida a l'espai que constitueix el Teatre Rom i altres zones exteriors de l'rea singular
Poble Espanyol tota activitat musical, revetles o festes, llevat dautoritzaci expressa i puntual per part de
l'autoritat competent.
c) Com a excepci de les prohibicions d'usos concrets, indicades a l'anterior apartat a, a l'mbit de
l'rea ocupada pel Palau de Congressos es permet l's de bar, nicament com a activitat complementria dels
usos permesos a l'esmentada rea.
d) A les zones exteriors annexes a establiments d'usos permesos es podran muntar vetlladors i cadires
amb horari limitat, que fixi l'autoritat competent, i queda prohibida qualsevol utilitzaci a l'exterior d'aparells de so.
e) El vial central que separa la parcella del Poble Espanyol de la del Palau de Congressos s'ha de
mantenir com a vial d's pblic. Llevat de perms puntual, es prohibeix qualsevol s a l'esplanada adjacent que
no sigui el d'aparcament.
SECCI DESENA. REGULACI DE LES REES DE RGIM ESPECIAL
Article 267. Definici de les rees de rgim especial
Es tracta d'rees a les quals, pel seu carcter peculiar, sha donat un tractament especfic i diferenciat
de la resta del sl urb, de manera que per a la seva ordenaci s'estableix la necessitat de redacci d'un pla
especial, d'acord amb les condicions que el Pla general determina per a cadascunes. Sestableixen unes normes
transitries d'edificaci mentre no s'aprovi el pla especial.

Article 268. ARE situades en mbits de protecci del patrimoni
Nm. ARE
10-2 Temple
Aquesta ARE es regula per l'establert a l'art. 335.
Article 269. ARE nm. 14-01. Cala Major-Sant Agust
1. Descripci. Es tracta de l'rea compresa entre els segents lmits: pel nord, el lmit del sl urb i
l'autopista de Ponent; pel sud l'avinguda de Joan Mir, i per ponent el lmit del terme municipal.
2. Condicions per a la redacci del pla especial. Les directrius del pla especial s'han de dirigir
preferentment a donar soluci als segents problemes:
2.1. Xarxa viria per a vianants. Establiment i millora de la xarxa viria per a vianants, estudiant la
possible recuperaci del cam de Can Estade per integrar-lhi.
2.2. Xarxa viria rodada. Estudi de les connexions amb l'autopista de Llevant i l'enlla de la
avinguda de Joan Mir amb el carrer de Joan de Saridakis davant el palau de Marivent, estudiant els sentits de
circulaci, aix com estudi general de la xarxa viria en relaci amb la planta hotelera.
2.3. Recuperaci del paisatge. Protecci de la topografia i el paisatge originals (bancals, etc.) aix
com dels torrents.
2.4. Infraestructura hotelera. Anlisi i propostes de millora en la infraestructura hotelera, aix com
d'eliminaci o transformaci de l'estructura hotelera inadequada o obsoleta.
2.5. Dotacions. Noves dotacions en concordana amb les necessitats del barri.
2.6. Alineacions i rasants. Reestudi d'aquestes.
2.7. Es programa en el 2n quadrienni.
3. Normes transitries d'edificaci. Transitriament, mentre no es redacti el pla especial, seran d'aplicaci
les normes corresponents a l'ordenaci i les qualificacions definides a la revisi del Pla general.
Per altra banda, no es podran concedir llicncies dampliaci o dobra nova als edificis hotelers existents
mentre no shagi aprovat el Pla especial de la zona, que prevegi les operacions dintercanvi daprofitament i de
reconversi, segons sindica a larticle 22 del Pla dordenaci de loferta turstica.
Article 270. ARE nm. 14-02. Cala Major-Sant Agust
1. Descripci. Es tracta de l'rea compresa entre els segents lmits: pel nord, l'avinguda de Joan Mir i
l'autopista de Ponent; pel sud, la mar; per llevant, la carretera del Dic de l'Oest, i per ponent, el lmit del terme
municipal.
2. Condicions per a la redacci del pla especial. Les directrius del pla especial s'han de dirigir
preferentment a donar soluci als segents problemes:
2.1. Xarxa viria per a vianants. Establiment i millora de la xarxa viria per a vianants, estudiant la
connexi amb el final del passeig Martim i els accessos per a vianants a la mar, els miradors i les platges.
2.2. Estudi general de la xarxa viria en relaci amb la planta hotelera.
2.3. Zones verdes. Recuperaci de zones verdes a primera lnia.
2.4. Recuperaci del paisatge. Protecci de la topografia i el paisatge originals (bancals, etc.), aix
com dels torrents, i recuperaci de les vistes a la mar.
2.5. Infraestructura hotelera. Anlisi i propostes de millora en la infraestructura hotelera aix com

d'eliminaci o transformaci de l'estructura hotelera inadequada o obsoleta.
2.6. Dotacions. Noves dotacions en concordana amb les necessitats del barri.
2.7. Alineacions i rasants. Reestudi d'aquestes.
2.8. Relaci amb la mar. Agenament de la cornisa marina (passeigs, zones verdes...) i estudi de
l'impacte visual des de la mar.
3. Normes transitries d'edificaci. Transitriament, mentre no es redacti el pla especial, seran

d'aplicaci les normes corresponents a l'ordenaci i la qualificacions definides a la revisi del Pla general.
Article 271. ARE nm. 38-01. Son Dameto
1. Descripci. Es tracta de l'rea amb els segents lmits: pel nord-est el carrer de Pascual Ribot, el cam
de la Vileta i l'API Son Pis; pel sud-est el carrer de Vicen Joan i Rossell i el carrer Sargento Provisional; pel
sud-oest els carrers de la Llibertat i la Dragonera i el cam de Son Rapinya, i pel nord-oest la urbanitzaci Son
Moix Blanc.
2. Condicions per a la redacci del plan especial. Reestudiar conjuntament les parcelles destinades a
equipaments aix com a espais lliures sense executar i la seva ubicaci, amb la finalitat d'agrupar tant com sigui
possible els de menor dimensi, per tal d'aconseguir l'execuci de zones verdes de dimensi superior.
El pla especial podr reordenar les condicions d'edificaci resultants de les qualificacions d'equipament i
espais lliures establerts transitriament en la revisi del Pla general.
Aix mateix s'estudiar la previsi d'un espai per al seu s com a aparcament pblic.
Es programa en el 1r quadrienni.
les normes corresponents a l'ordenaci i la qualificaci definides a la revisi del Pla general.
Article 272. ARE nm 42-01. Establiments
1. Descripci. Es tracta d'una zona situada a l'oest de la carretera d'Esporles, entre el Secar de la Real i
Establiments Vells.
2. Condicions per a la redacci del PERI. Sn les segents:
- Densitat mxima 16 hab/ha.
- Es permetran les segents zones o agrupacions de zones d'ordenaci a sl urb que es detallen a
continuaci i amb els segents percentatges mxims (no sn acumulatius) respecte de la superfcie edificable:
* Zona F: 2% (altura mxima permesa PB-2P).

* Zona I: 90%.
* Zona J: 40%.
* Zona L: 2% (es permet l's industrial i a les situacions 3 i 4).
- Sostres per a usos annexos a la habitatge: 15 m2/habitatge.
- Sl de cessi obligatria i gratuta a l'Ajuntament:
* Espais lliures pblics: 15 m2/hab.

* Guarderies: 3 m2/hab.
* Esportius: 2 m2/hab.
* Serveis d'inters pblic i social: 2 m2/hab.
- Coeficient d'edificabilitat global: 0'30 m2/m2.

Es programa al 1r quadrienni del Pla general.
3. Normes transitries d'edificaci. Mentre no s'aprovi el PERI regir la segent normativa transitria:
a) A les edificacions existents es podran realitzar les segents obres: consolidaci, manteniment,
rehabilitaci i reestructuraci fins un trenta per cent (30%) del sostre edificat.
b) Es podran realitzar demolicions per no procedir a la reconstrucci mentre no es redacti el pla especial.
c) Es podran realitzar obres per a la dotaci dinfraestructures al viari principal a l'objecte de subministrar
els serveis mnims a lhabitatge.
Article 273. ARE nm. 45-01. Son Busquets-Baluard
1. Descripci. Correspon a la zona compresa en els plnols d'ordenaci a escala 1:1000 i que integren els
terrenys del quarter d'artilleria de Son Busquets.
2. Condicions per a la redacci del PERI
2.1. El Pla especial tindr com a objectiu l'ordenaci de la zona amb la finalitat de fer viable
l'adquisici dels terrenys del baluard del Prncep per a la seva destinaci com a espai lliure pblic.
2.2. Els usos permesos seran els regulats amb carcter general al Pla general, que s
principalment el residencial plurifamiliar, i es prohibeix expressament la ubicaci de zones industrials (zones M i
L).
2 2
2.3. L'edificabilitat global mxima ser d'1,70 m /m .
2.4. Reserves mnimes de sl de cessi obligatria:
- Vials 5%.
- Equipaments pblics de cessi 5'40%.
- Espais lliures pblics 22'70%
2.5. Densitat mxima d'habitatges: 150 hab/ha.
2.6. Les condicions d'ordenaci seran les mateixes que les regulades al Pla general per al
desenvolupament dels plans parcials.
3. Normativa transitria d'edificaci. Es permet la reforma i el manteniment de les installacions existents.
Article 274. ARE nm. 58-01. Cam d'en Mallol
1. Descripci. s la que sassenyala als plnols a escala 1:1000.
2.1. L'ordenaci que proposi el pla especial haur de respectar el carcter suburb de la zona.
2.2. Els usos permesos seran els predominants a l'rea.
2.3. El pla especial dissenyar el viari de forma que, respectant la morfologia de l'rea, permeti una
major accessibilitat.
2.4. S'haur de mantenir l'ample del cam d'en Mallol grafiat als plnols d'ordenaci, a l'objecte
denllaar amb el pas a distint nivell del ferrocarril.
2.5. El pla especial haur de dotar l'rea de les infraestructures mnimes necessries.
2.6. Condicions d'edificabilitat:

- El viari i els espais lliures pblics seran com a mnim el vint-i-tres per cent (23%) de la superfcie
total del PERI.
- El coeficient d'edificabilitat net de parcella mxim ser 0'34 m2/m2.
- El coeficient d'edificabilitat global mxim ser 0'26 m2/m2.
2.7. Es programa en el 1r quadrienni del Pla general.
3. Normes transitries d'edificaci. Mentre no s'aprovi el pla especial de reforma interior es permetran
obres de consolidaci, manteniment, rehabilitaci i reestructuraci de les edificacions existents.
Article 275. ARE nm. 59-01. Son Ametler
1. Descripci. El seu mbit queda delimitat als plnols d'ordenaci del sl urb a escala 1:1000.
a) El pla especial t per objecte l'ordenaci de la zona.
b) El pla estudiar l'obertura de vials i establir una gradaci de vials rodats i per a vianants. La superfcie
de vials i espais lliures pblics ser com a mnim el vint-i-quatre per cent (24%) de la superfcie total del PERI.
c) L'edificabilitat global del PERI no podr sobrepassar els 0'38 m2/m2, sense perjudici que l'edificabilitat
neta sobre parcella respecti les tipologies existents.
3. Normes transitries d'edificaci. Es podran realitzar obres de consolidaci, manteniment, rehabilitaci i

reestructuraci.
Article 276. ARE nm. 72-03
1. Descripci. Es tracta de l'rea grafiada als plnols d'ordenaci del sl urb, compresa entre els lmits de
l'autopista de Llevant, l'avinguda de Mxic i el carrer de Puerto Rico.
2. Condicions per a la redacci del pla especial
2.1. Reordenaci de les condicions d'edificaci resultants de les qualificacions previstes

transitriament a la revisi del Pla general amb la redefinici del viari rodat i per a vianants, tenint en compte la
relaci i la integraci amb el sistema viari existent.
2.2. L'edificabilitat mxima ser la resultant de la suma de les permeses a les superfcies de les
diferents qualificacions previstes a la revisi del Pla general.
2.3. Els usos permesos seran els corresponents a les esmentades qualificacions, amb la limitaci
que com a mxim un 30% de l'edificabilitat es podr destinar a l's residencial.
2.4. No es podr reduir la superfcie total de sl destinada actualment a vials i espais lliures pblics.
2.5. L'altura mxima permesa ser de 9 plantes.
2.6. Es programa en el 1r quadrienni.
Article 277. ARE nm. 77-01. Cala Gamba
1. Definici. Correspon a l'rea compresa en els plnols d'ordenaci.
2. Condicions per a la redacci del pla especial. S'hauran de determinar els recorreguts per a vianants i
rodats i estudiar-ne la connexi amb el front martim i les zones limtrofes. Tamb inclour propostes de millora
de la faana martima.

les normes corresponents a l'ordenaci i les qualificacions definides en la revisi del Pla general.
A ms, es podran realitzar obres que possibilitin la millora del viari, aix com actuacions de continutat de
recorreguts.
Article 278. ARE nm. 78-01. Son Banya
1. Definici. Correspon a l'rea de Son Banya, grafiada als plnols d'ordenaci a escala 1:1000.
2. Condicions per a la redacci del pla especial. Per a la seva reordenaci ser necessria la tramitaci
d'un pla especial de reforma interior es permet una edificabilitat mxima de 0'25 m2/m2 per a un s global
residencial plurifamiliar.
Article 279. ARE nm. 79-01. Cala Estncia
1. Definici. Correspon a l'rea compresa en els plnols d'ordenaci.
2. Condicions per a la redacci del pla especial. S'hauran de determinar els recorreguts per a vianants i
rodats i estudiar-ne la connexi amb el front martim i les zones limtrofes. Tamb inclour propostes de millora
de la faana martima.
A ms, es podran realitzar obres que possibilitin la millora del viari, aix com actuacions de continutat de
recorreguts.
Per altra banda, no es podran concedir llicncies dampliaci o dobra nova als edificis hotelers existents
mentre no shagi aprovat el pla especial de la zona, que prevegi les operacions dintercanvi daprofitament i de
reconversi, segons sindica a larticle 22 del Pla dordenaci de loferta turstica.
Article 280. ARE nm. 80-02. Aeroport
1. Descripci. Es tracta de l'rea ocupada per l'aeroport. Al plnol de sistemes generals ve delimitada la
zona aeroporturia, la qual es podr desenvolupar a travs de la redacci d'un pla especial.
2. Condicions per a la redacci del pla especial
a) El pla s'ajustar a la delimitaci abans esmentada.
b) Els usos permesos seran els lligats al servei i les activitats prpies de l'aeroport
c) El pla especial haur d'estudiar detingudament els usos industrials a installar a la zona aeroporturia,
imposar les restriccions que consideri convenients, en especial les referents a evitar contaminacions a les zones
agrcoles adjacents per abocaments, i adoptar les mesures oportunes per evitar la contaminaci dels aqfers a
les zones confrontants.
d) Aix mateix es permet l's residencial en habitatge familiar i nicament al servei de manteniment o
vigilncia de les installacions.
3. Termini per a la redacci del pla especial. En un termini de 24 mesos comptadors des de l'aprovaci
definitiva del Pla general l'rgan competent del Ministeri de Foment haur de presentar la documentaci del pla
especial que compleixi les determinacions de l'art. 21 del present Pla general i els art. 76 i 77 del Reglament de
planejament. Prviament a la tramitaci del pla especial s'haur d'elaborar un estudi d'impacte ambiental.
4. Normes transitries d'edificaci. Es permetr la reforma, la consolidaci, el manteniment i ladequaci

de totes les installacions avui existents.
Article 281. ARE nm. 88-01. Port
1. Descripci. A la zona de serveis del Port, l'mbit de la qual apareix grafiat als plnols d'ordenaci,
s'hauran de redactar plans especials per procedir al seu desenvolupament i la seva ordenaci.
Inclour l'mbit dels esmentats plans especials tant les actuacions en terra ferma com les que se situn en
terreny guanyat a la mar, pontons, esculleres, etc.
2. Criteris per a la redacci dels plans especials
2.1. L'actuaci prevista s'haur d'adequar a les necessitats reals de creixement o ordenaci, les
quals hauran de ser degudament justificades.
2.2. Amb carcter general s'estableix que l'altura mxima de les edificacions ser de tres (3)
plantes i deu (10) metres. En el cas d'equipaments especials es permetr augmentar l'altura mxima a
desenvolupar. Els plans especials estudiaran, si escau, la ubicaci d'aquestes installacions a l'efecte de
respectar les condicions paisatgstiques de la faana de la ciutat.
2.3. Les edificabilitats seran establertes pels plans especials, d'acord amb els apartats 1 i 2
d'aquest article.
2.4. S'haur de tenir en compte, tant en la creaci de la superfcie porturia i molls com en les
construccions que es prevegin, l'adequaci a les condicions paisatgstiques que ofereix el conjunt urb de Palma.
2.5. S'hauran de tenir en compte en la redacci del pla especial els grans objectius generals a nivell
de ciutat, aix com totes les circumstncies particulars que es donin en cada situaci.
A ttol d'exemple assenyalam els objectius i les actuacions ms importants:
a) Intenci d'augmentar l'obertura de la ciutat cap a la mar en tots els aspectes, tant visuals com
recreatius, culturals, d'imatge, ordenant les activitats ciutadanes de tipus cultural, recreatives i
comercials, aix com les esportives al llarg de l'eix del passeig Martim i la recuperaci del passeig
de la Riba.
b) Revaloritzaci del perfil urb de la Seu i de les murades.
c) Propostes de viari encaminades a la disminuci del trnsit al passeig Martim mitjanant

solucions alternatives (via de cintura, etc.).
2.6. El pla especial podr proposar el trasllat de l'edifici de duanes i la Comandncia de Marina a
un altre lloc, a l'objecte de recuperar completament la faana noble de la ciutat.
3. Normes transitries d'edificaci. Mentre no es redactin i aprovin definitivament el/els pla/ns especial/s
regir la segent normativa transitria:
3.1. S'admetran tots els usos permesos en la Llei de ports de l'Estat i de la marina mercant.
3.2. Es permetran les obres dinfraestructures.
3.3. La regulaci de les zones ser la continguda al Pla especial aprovat definitivament en data
30/01/97.
Article 282. rees de rgim especial restants
1. Definici. Corresponen a rees ja executades i consolidades o fins i tot, en algun cas, a rees amb unes
determinacions ben definides i que es troben actualment en execuci emparades en llicncies d'edificaci ja
atorgades.
La relaci s la segent:

ARE NM. EMPLAAMENT
24-01 C/ Andrea Doria, Av. Picasso, C/ Baltasar Forteza, C/ Son Dureta.
31-01 C/ Cap Blanc, C/ Cap Formentor, C/ Cap Salines, C/ Cap Enderrocat (Son Roca).
34-01 Cam de Son Rapinya, C/ Llacuna de Sanabria, C/ Catalina March, C/ Vicari Joan Catany,
C/ Llac Enol, C/ Presbtero Segu.
46-01 C/ Gral. Riera, C/ Cotlliure, C/ Felip II, C/ Alfons el Savi.
52-01 Cam Vell de Bunyola, C/ Gremi de Tintorers, C/ Santiago lvarez Avelln, C/ Jos Salazar
Belmar, Pza. Licinio de la Fuente.
57-01 C/ Aragn, C/ Cardenal Cisneros, C/ Greco, cam de So na Dola (Mare de Du de Lluc).
58-02 C/ Bartomeu Calatayud, C/ Canonge Antoni Sancho, cam de Son Cladera, cam Nou.
65-01 C/ Indalecio Prieto, cam de Son Gotleu.
65-02 C/ Indalecio Prieto, C/ Toms Rullan, C/ Santa Florentina.
71-01 C/ Joan Maragall, C/ Juan Montaner Bordoy, C/ Can Pere Antoni, C/ Pare Ventura.
71-02 C/ Manuel Azaa, C/ Pare Miquel Mir.
72-01 C/ Montevideo, C/ 327, C/ 328.
72-02 C/ Valparaso, C/ Manacor, C/ Caracas.
2. Condicions d'edificaci. S'han de considerar dos supsits:
a) Renovacions o substitucions puntuals d'edificacions. Es considerar que l'actual edifici defineix en

forma i edificabilitat la normativa a tenir en compte per a la seva renovaci o la seva substituci.
Les condicions d's seran les corresponents a la zona F0a.
b) Renovaci d'un conjunt d'edificis. S'haur de redactar i tramitar un pla especial de reforma interior.
3. Condicions per a la redacci del pla especial. L'altura mxima en nombre de plantes ser la menor de
les segents:
- L'altura de l'edifici ms alt existent.

- Cinc (5) plantes.
L'edificabilitat tindr com a lmits mxims la menor de les segents quantitats:
- La superfcie edificada actualment.

- El resultat de multiplicar zero coma setanta-cinc (0'75) per la superfcie total de l'actuaci
expressada en metres. S'inclouran en aquesta superfcie els vials interiors i els de devora
fins el seu eix. Es destinar a l's residencial com a mxim el vuitanta per cent (80%) de la
superfcie edificable.
El nombre d'habitatges a projectar tindr com a lmit mxim la menor de les segents quantitats:
- El nombre d'habitatges existents.

- El resultat de multiplicar per seixanta (60) la superfcie total expressada en hectrees.
La superfcie mnima de sl de cessi ser en metres quadrats de sl per habitatge o per cada noranta
(90) m2 d'edificaci residencial de:
- Espais lliures pblics (18)

- Docent (12)
- Zona esportiva (6)

- Equipament comercial o social (4)
- Aparcaments pblics (5)
En el cas que per aplicaci d'aquests parmetres la zona esportiva resulti d'una superfcie inferior a nou-
cents (900) m2 s'integrar a la zona docent.
SECCI ONZENA. REGULACI DE LES REES DE PLANEJAMENT INCORPORAT
Article 283. Definici de les rees de planejament incorporat (API)
1. Es tracta de determinades rees de sl urb que s'han ordenat per mitj de la tramitaci i
laprovaci d'algun instrument de planejament sectorial que en cont l'ordenaci detallada, ja sigui pla especial,
pla parcial, estudi de detall o modificaci puntual del Pla general de 1985, que la present revisi del Pla general
assumeix i incorpora. Per tant, queden regulades a tots els efectes per les determinacions establertes en les
figures de planejament que les desenvoluparen i les seves possibles modificacions posteriors, aix com les
modificacions que la prpia revisi del Pla general estableixi a les presents Normes o en els plnols d'ordenaci,
si escau.
2. Les API que es regulen mitjanant un pla parcial provenen d'antics sectors de SUP que es troben
executats o en avanat estat d'execuci, i han arribat a les condicions necessries per a la seva classificaci
com a sl urb. El pla parcial, les determinacions del qual incorpora la revisi del Pla general, estableix
qualificacions amb normes d'edificaci difcilment assimilables a la resta de zones de sl urb i per aix es fa
remissi a l'esmentat instrument de planejament detallat quant a les normes d'aplicaci.
3. Pel que fa a les API regulades mitjanant un estudi de detall, als plnols d'ordenaci s'han grafiat
en aquests mbits les qualificacions equivalents a les zones del Pla general de 1985 sobre les quals es va
realitzar la reordenaci, de forma que les condicions d'edificaci i d's que corresponen a aquestes zones
queden substitudes per les de les corresponents a la revisi.
Aix mateix, en cas de nova reordenaci es partir de les condicions d'aprofitament resultants de les
qualificacions establertes en aquella.

Article 284. Relaci d'rees de planejament incorporat
API NM. SITUACI PLANEJAM. APR. DEF. DATA BOCAIB OBSERVACIONS
01-01 Puig de Sant Pere PERI 04/07/80 -- Regulat a lart. 334

ED 29/03/94 --
03-01 Protectora, Pi, Can Ribera i Can ED 28/02/91 30/03/91 Regulat a lart. 336
Bordoi
04-01 Can Cavalleria, Ermit i Pl. de la PE 30/01/92 09/04/92 Regulat a lart. 336
Cavalleria
05-01 Constituci, Paraires, Soledat i ED 31/05/90 10/07/90 Regulat a lart. 336

Pl. de la Reina Modif. ED 29/04/93 --
09-01 La Calatrava PEPRI 30/03/89 -- Regulat a lart. 334

Modif. PEPRI 25/03/93 --
Modif. PEPRI 29/04/93 --
ED 29/07/93 --
10-01 Gabriel Alomar i Villalonga, ED 26/11/87 05/01/88 Regulat a lart. 337

Jaume Llus Garau i Mateu
Enric Llad
10-02 La Gerreria PEPRI 30/11/95 20/01/96 Regulat a lart. 334

Modif. PEPRI 26/03/98
11-01 Caputixins, Basti den Modif. PGOU 1973 07/09/82 -- Regulat a lart. 332
Sanoguera, Comtat del Rossell PGOU 1985 31/10/85
i Mercat Municipal
11-02 Sant Miquel, Crist Verd ED 23/02/89 04/05/89 Regulat a lart. 332
12-01 Missi, Can Burgos, Perpiny ED 23/03/95 27/04/95 Regulat a lart. 336
13-01 Juan Luis Estelrich, Pere ED 24/09/92 03/11/92 Regulat a lart. 337
Dezcallar i Net, Parellades i
Jeroni Antich
14-01 Joan Mir, Esccia ED 24/09/86 14/10/86 Regulat a lart. 286
15-01 Joan de Saridakis Modif. PGOU 09/06/88 --

ED 28/02/91 30/03/91
Modif. ED 23/03/95 --
15-02 Son Matet ED 28/02/91 30/03/91 Regulat a lart. 286
15-03 Cam de Gnova ED 09/09/88 29/10/88 Regulat a lart. 286
15-04 Joan de Saridakis, urb. Can ED 27/04/89 -- Regulat a lart. 286

Morro, vials A i B Modif. ED 23/03/95 29/04/95
16-01 Portop Modif. PGOU 04/05/92 16/06/92

ED 30/07/92 18/08/92
17-01 Cam de Gnova, cant. ED 28/09/89 02/11/89 Regulat a lart. 286

Francesc Vidal i Sureda
17-02 Puig de Pollena ED 26/09/91 24/10/91 Regulat a lart. 286
17-03 Puig de Pollena ED 25/04/96 -- Regulat a lart. 286
17-04 Mirador Baha, s/n ED 31/10/96 23/11/96 Regulat a lart. 286
18-01 Rector Vives i cam de na ED 23/02/89 04/05/89 Regulat a lart. 286

Burguesa
19-01 Passeig Martim, Joan Mir i ED 26/04/90 03/07/90 Regulat a lart. 286
Pedrera
19-02 Passeig Martim, Pedrera ED 27/09/84 -- Regulat a lart. 286
19-03 Robert Graves i Joan Mir ED 28/07/94 -- Regulat a lart. 286

21-01 Federico Garca Lorca, Marqus ED 30/01/86 13/02/86 Regulat a lart. 286
de la Snia . Gabriel Roca
21-02 Gabriel Roca, Monsenyor ED 29/09/88 08/11/88 Regulat a lart. 286

Palmer, Torrent i Pi. Pont
21-03 Pedregar, passeig Martim, ED 31/01/91 02/03/91 Regulat a lart. 286

Furi i Llins
22-01 Sa Teulera PP 24/09/75 07/11/75 Regulat als art. 285

Modif. PP 27/02/86 03/04/86 i 286
ED 27/11/86 --
ED 26/05/94 --
23-01 Sagrat Cor PP 12/04/84 09/06/84 (*) Regulat als art.

Modif. PP 31/01/86 20/02/86 286 i 287
ED (Parc. 8) (*) 27/09/90 --
ED (Parc. 8) (*) 18/05/95 --
ED (Parc. 11) 31/05/90 --
ED (Parc. 12) 27/10/88 --
ED (Parc. 13) 30/04/87 --
24-01 Pare Cerd, Slvia, Falguera i ED 17/10/96 23/11/96 Regulat a lart. 286
Mata
25-01 Toms Vila Modif. PGOU 26/03/86 -- Regulat a lart. 286

ED 24/03/88 --
25-02 Indstria, Pou, Murillo i av. ED 27/03/91 15/06/91 Regulat a lart. 286
Argentina
25-03 Joan Cresp, Villalonga, ED 27/07/95 26/08/95

Monterrey i Colub
25-04 Murillo, Despuig, Villalonga i ED 28/09/95 16/10/95

Antich
25-05 Av. Argentina, Sant Mag, Joan ED 30/10/97 27/11/97 Regulat a lart. 286
Santander i Servet
25-06 Mestres d'Aixa, Monterrey, ED 30/10/97 06/12/97 Regulat a lart. 286

Toms Vila
26-01 El Jonquet PERI 18/12/85 -- Regulat a lart. 334
28-01 Son Flor PERI 26/09/91 24/10/91 Regulat a lart. 286
29-01 Valent i Lliri ED 27/10/88 29/11/88 Regulat a lart. 286
32-01 Cap Formentor can. Ferragut ED 24/09/87 30/10/87 Regulat a lart. 286
33-01 Presbtero Segu i Arbo ED 26/10/90 01/12/90 Regulat a lart. 286
34-01 Llac dels Quatre Cantons, Llac ED 25/11/92 07/01/93 Regulat a lart. 286
Major i Saragossa
35-01 Son Xigala II PP 30/04/87 -- Regulat a lart. 286

Modif. PP 25/02/93 --
Modif. PP 27/02/97 --
ED (RU 2 i 3) 27/09/90 --
ED (RU 3) 30/11/95 --
ED (RP 2-1) 04/06/91 --
ED (RP 2-2) 18/05/95 --
35-02 Saragossa, Pere Capell i ED 27/05/93 01/07/93 Regulat a lart. 286

Pardo Bazn
35-03 Parcella 1 (abans 1 i 4) de Son ED 27/11/86 24/03/88 Regulat a lart. 286

Xigala
35-04 Parcelles 5 i 6 , carrers B, N, F i ED 24/08/88 -- Regulat a lart. 286

Pardo Bazn
35-05 Florncia, Vencia i Pisa ED 29/01/87 -- Regulat a lart. 286

35-06 Concha Espina i cam de la ED 31/10/91 05/12/91 Regulat a lart. 286

Vileta
37-01 Pasqual Ribot, Legionario ED 26/03/87 30/04/87 Regulat a lart. 286

Aleixo, Joan Muntaner i Bujosa i
Jaume Llad i Ferragut
38-01 Son Pis PP 29/11/90 28/05/91 Regulat a lart. 286

Modif. PP 17/10/96
38-02 Sant Ferran i Pasqual Ribot ED 26/11/87 05/01/88 Regulat a lart. 286
38-03 Andreu Jaume i Nadal i Josep ED 29/04/93 03/06/93 Regulat a lart. 286
Socias i Gradol
38-04 Pasqual Ribot, Dalmau de ED 26/05/88 28/06/88 Regulat a lart. 286

Rocabert
41-01 El Secar de la Real PP 30/10/86 29/11/86 Regulat a lart. 286

Modif. PP 29/12/88 23/03/89
Modif. PGOU 02/05/94 --
Modif. PGOU 02/10/95 --
MOdif. PGOU 23/12/97 --
ED Illeta IV 25.02.88 --
ED Illeta X 22.05.91 --
ED Illeta VI 26.03.92 --
ED Illeta XI 26.03.92 --
ED Illeta XVIII 26.03.92 --
ED Illeta VIII 30.09.93 --
ED Illeta IX 30.09.93 --
ED Illeta XVII 26.01.95 --
41-02 Coronel Beorlegui ED 28/09/89 02/11/89 Regulat a lart. 286
42-01 Mol del Comte, 23 ED 27/07/89 14/11/89 Regulat a lart. 286
42-02 Accia, Garball i Estepa ED 26/07/90 30/08/90 Regulat a lart. 286
44-01 Franch ED 26/02/87 24/03/87 Regulat a lart. 286
44-02 Verd, Miquel Ferr i Cra. de ED 24/03/88 30/04/88 Regulat a lart. 286
Sller
45-01 General Riera, Sant Vicen de ED 29/12/88 07/03/89 Regulat a lart. 286
Pal i Santa Catalina de
Labourne
45-02 Illeta F del PP Cas Capiscol I ED 24/11/94 --
46-01 El Camp Red PP 26/01/89 -- Regulat als arts 285

i 286
46-02 Capitn Salom, Joaquim ED 24/05/89 Regulat a lart. 286

Togores, Jordi Villalonga i Joan
Cap
46-03 General Riera, 75 ED 28/01/93 23/02/93
47-01 Can Vallori i Son Borrs PP -- Regulat als arts.

ED 1 31/07/86 -- 285 i 286
Modif. ED 1 29/12/88 --
ED 2 18/11/91 --
47-02 General Riera, Llus Vives i ED 29/09/88 12/11/88

Jos Alemany Vich
47-03 Sant Joan de la Salle, Jess, ED 29/04/93 29/05/93

Alfred Bonet i Toms Valent Modif. ED 17/07/97 --
47-04 Tici, Blanquerna, Ausis March ED 29/09/94 -- Regulat a lart. 286

i Ramon Muntaner
48-01 Teniente Oyaga, Comandante ED 26/06/86 -- Regulat a lart. 286

Alorda Bujosa i daltres
48-02 Eusebi Estada, Balmes, Jacint ED 30/10/97 -- Regulat a lart. 286

Verdaguer i Jaume Vallespir
49-01 La Fertilitzadora-Eusebi Estada PP 30/10/78 11/01/79 Regulat als arts.

Modif. PP 28/01/83 -- 285 i 286
ED (illeta 6) 27/04/89 --
ED (illetes. 1-3) 26/04/90 --
ED (illeta 2) 29/03/90 --
ED (illestes 1-2) 26/03/98 --
55-01 Arag, Marqus de la Fontsanta ED 24/05/89 15/07/89

i Bisbe Massanet
55-02 Marqus de la Fontsanta, ED 27/12/90 31/01/91 Regulat a lart. 286

Margarita Caimari, Joan Maura,
Bisbe i Vinyassa
55-03 Alexandre Rossell, Arag, Modif. PGOU 01/03/93 22/04/93 Regulat a lart. 286
Gilabert de Centelles i Costa i
Llobera
58-01 Son Fuster PP 15/10/82 -- Regulat als arts.

P.E. 15/11/91 -- 285 i 286
58-02 Ca na Paula i Son Cladera ED 26/10/89 02/12/89 Regulat a lart. 286
58-03 Arag, illeta I (UA. 16-2) ED 25/02/93 27/03/93 Regulat a lart. 286
58-04 Arag, illeta II (U.A. 16-2) ED 10/06/93 20/07/93 Regulat a lart. 286
59-01 Arag, cam Salard, Tenor Bou ED 26/01/95 16/02/95 Regulat a lart. 286
Roig
60-01 Ses Salines i Selva ED 26/11/87 05/01/88 Regulat a lart. 286
60-02 Son Gibert PP 29/12/93 19/05/94 Regulat a lart. 286
61-01 Murta, Gessam ED 27/07/89 16/09/89 Regulat a lart. 286
61-02 lber, Baladre ED 26/09/91 24/10/91 Regulat a lart. 286
61-03 Heura, Lledoner, Cirerer i Arag ED 26/09/91 22/10/91
61-04 Arag, Mare de Du de ED 28/07/94 01/09/94 Regulat a lart. 286

Montserrat i Jacinto Benavente
65-01 Son Gotleu ED 30/03/89 27/04/89 Regulat a lart. 286
67-01 Alberca, Antilln, Reis Catlics i ED 28/02/91 30/03/91 Regulat a lart. 286
passatge de Son Real
68-01 Sant Damas, Sant Ignasi, via de ED 31/07/96 12/10/96 Regulat a lart. 286
cintura i Toms Rullan
70-01 Josep Darder, Mete, Bartomeu ED 28/04/88 -- Regulat a lart. 286

Torres, Isidoro Antilln i
Cardenal Despuig
71-01 Manacor i Foners ED 30/12/87 04/02/88 Regulat a lart. 286
71-03 Prez Galds, Manuel Azaa, ED 23/12/91 28/01/92 Regulat a lart. 286
Muntaner Bordoy i Pare Ventura
71-04 Prez Galds, Toms Forteza, ED 30/12/87 -- Regulat a lart. 286

Miquel Santandreu, Gabriel
Alomar i Villalonga
72-01 Polgon de Llevant PP 15/07/64 -- Regulat en els arts.

Modif. PP 03/11/72 -- 285 i 286
72-02 Ciutat de Quertaro, PP 15/07/64 -- Regulat a lart. 286

Montevideo i Lima Modif. PP 03/11/72 --
ED 29/01/87 --

72-03 Montevideo i Lima ED 31/07/96 10/09/96
74-01 Cam Fondo, Brigada Solanas, ED 27/09/90 03/11/90

Sargento Gracia Armengol ED 26/02/98 --
75-01 Es Portitxol P.E. 23/02/89 15/08/89 Vegeu l'art. 285

ED 28/05/98 30/06/98
76-01 Adoberia i Capitn Ramonell ED 18/09/91 -- Regulat a lart. 286

Boix
76-02 Capitn Ramonell Boix i ED 28/10/89 Regulat a lart. 286

Alemany
77-01 Can Caimari, Bailn, Sant Joan ED 25/10/90 08/12/90

de Du i Bruc
77-02 Can Caimari, Cra. Can Pastilla, ED 28/04/88 31/05/88

Sant Joan de Du i Arxiprest
Borrs
77-03 Mercapalma P.E. 27/09/90 26/02/91 Vegeu l'art. 285

ED 20/06/96 16/07/96
79-01 Tramuntana ED 24/07/91 13/09/91
79-02 Ses Fontanelles ED 28/04/88 11/06/88
81-01 Mar Egea cant. Mar de Java ED 22/05/91 22/06/91 Regulat a lart. 286
81-02 Marbella ED 27/11/86 18/12/86 Regulat a lart. 286
81-03 Ping, Garsa, Pelic ED 29/01/87 21/02/87 Regulat a lart. 286
81-04 Mar de les Antilles ED 24/12/96 Regulat a lart. 286
84-01 Cam Vell de Sineu, cam de ED 26/07/90 30/08/90 Regulat a lart. 286
Son Majoral
86-01 Ecnom Caldentey, Nicolau ED 28/11/96 23/01/97

Piz, Guillem Ramis, carrer de
nova creaci, cam de Can Cota
i cam de Sant Jordi
86-02 Cas Quitxero ED 27/07/95 -- Regulat a lart. 286
Article 285. rees de planejament incorporat amb condicions especfiques
1. API nm. 22-01. SA TEULERA
Les reserves mnimes del nombre d'aparcaments seran les definides al Pla general per als diferents usos.
2. API nm. 23-01. SAGRAT COR
2.1. A la parcella 8, els usos seran els del QUADRE D'USOS nm. 6 de l'art. 126.
2.2. Les zones 8-I1, 8-I2 i 8-I3 queden desclassificades per a l's residencial. La zona 8-I4 s'haur de
reordenar per mitj d'un nou estudi de detall amb l'objecte d'ajustar-ne el volum als nous parmetres i les
reculades a la zona d'equipament.

Els parmetres de la zona 8-I4 seran:
- Tipus d'ordenaci: VE.CF.

- Tipus d'ordenaci d'aplicaci subsidiria per als aspectes no regulats a l'ordenaci:
AV.
- Normativa aplicable a efectes d's: QUADRE D'USOS nm. 6 de l'art. 126.
- Altura mxima en nombre de plantes: 7.
- Altura mxima/altura total en metres: 21,00/23,00.
- Superfcie mxima edificable en m2: 12.557.
2
- M d's terciari: 1.890.
- Nobre. d'habitatges: 75.
3. API nm. 46-01. ES CAMP RED
Es regula mitjanant el pla parcial aprovat definitivament en data 26.01.89, amb les modificacions
establertes als plnols d'ordenaci del sl urb relatives a les parcelles destinades a equipaments i sistema
general, que es corresponen amb la modificaci puntual del Pla general de 1985 relativa a aquestes parcelles.
Aix mateix, a la zona corresponent al minipolgon industrial seran d'aplicaci les condicions d's establertes per a
la zona L2a de la revisi del Pla general.
4. API nm. 47-01. SON VALLORI I SON BORRS
Condicions d's. Les condicions d's seran les corresponents a la zona F0a.
5. API nm. 49-01. LA FERTILIZADORA-CARRER EUSEBI ESTADA
5.1. Descripci. Correspon a l'mbit d'ordenaci del pla parcial La Fertilizadora (aprov. definit.
30.10.78, BOP 17513, d11.01.79) i la seva modificaci (aprov. definit. 28.01.83), i a aquest efecte es transcriuen
les seves determinacions, que sn d'aplicaci.
5.2. Condicions d'edificaci. Edificaci entre mitgeres amb una reculada de tres (3) metres a
alineaci oficial.
La zona de reculada indicada podr ser ocupada noms en planta primera per una terrassa
descoberta sobre pilars i amb porxo privat obert en planta baixa.
Aquest porxo, qualsevol que sigui l's de la planta baixa, no podr tenir cap tancament, ni frontal ni
lateral, ni tan sols envidriat.
Vol. Cap element d'un edifici podr sobresortir de l'alineaci oficial. A la zona de reculada es
permetr un vol mxim d'u coma cinquanta (1'50) metres des de la faana.
La parcella mnima edificable tindr una faana mnima de vuit (8) metres i una superfcie mnima
de dos-cents (200) m2.
Altures mximes i mnimes. Les altures interiors entre forjats queden fixades de la manera segent:
- Planta baixa comercial:
* mnim: tres (3) metres

* mxim: tres coma cinquanta (3'50) metres
- Habitatges:
* mnim: dos coma cinquanta (2'50) metres

* mxim: tres (3) metres
La suma de l'altura exterior de totes les plantes dels edificis marcats amb IV de quatre plantes
(illeta M1 a M6) amidades des de rasant fins a l'intrads del darrer forjat seran:
- mnim: onze coma quaranta (11'40) metres

- mxim: onze coma noranta (11'90) metres

Aquests edificis tindran un mnim i un mxim de quatre plantes, inclosa la planta baixa.
A l'edifici marcat amb VIII (illeta M4 de vuit plantes), aquestes altures seran:
- mnim: vint-i-dos coma seixanta (22'60) metres

- mxim: vint-i-tres coma deu (23'10) metres
Aquest edifici tindr un mnim i un mxim de vuit plantes, inclosa la planta baixa.
Remodelaci d'illeta. Es permet expressament la remodelaci de qualsevol de les illetes i pot variar
la profunditat edificable dels edificis dins l'altura mxima i la mnima permeses, sense superar en cap cas el
volum total fixat per a la corresponent illeta ni l'ocupaci del 60% d'aquesta per part de l'edificaci.
Aix mateix, s'han tramitat i aprovat els segents estudis de detall de diferents illetes:
* illeta 6 (aprov. definit. 27.04.89)

* illetes 1 i 3 (aprov. definit. 26.04.90)
* illeta 2 (aprov. definit. 29.03.90)
5.3. Condicions d's. La regulaci d'usos ser l'establerta al pla parcial, amb la limitaci que els
usos comercials i d'equipament comercial (entesos segons s'especifica als art. 117 i 118 d'aquestes Normes) que
l'esmentat pla permeti queden limitats per la dimensi 5.
A falta d'altra regulaci ser d'aplicaci el quadre d'usos corresponent a la zona F0a.
5.4. Modificacions a l'API. No s'estableix l'obligatorietat de l's exclusiu comercial a

planta baixa.
6. API nm. 58-01. SON FUSTER
6.1. Descripci. Correspon a l'mbit del pla parcial de Son Fuster (aprovat definitivament en data
15.10.82) i a aquest efecte es transcriuen les determinacions daquest que sn d'aplicaci.
6.2. Condicions d'edificaci
Zona residencial:
- Tipus d'ordenaci: edificis en filera entre mitgeres.

- Faana mnima solar: vuit (8) metres.
3
- Volum mxim edificable: 1'46 m .
- Separaci mnima alineaci carrer: tres (3) metres, llevat de la illeta els solars
de la qual confronten amb les lnies frries, l'alineaci de la qual ser el carrer.
- Altura mxima: deu (10) metres.
- Nombre de plantes: tres (3) inclosa la planta baixa
Queda grafiada als plnols la forma d'ordenaci de l'edificaci, si b la lnia de profunditat

edificable o faana interior d'illeta podr sofrir variaci pel que fa a la seva profunditat, que podr ser de quatre
(4) metres superior o inferior a la marcada. Les mitgeres, que quedaran vistes, shan d'acabar i tractar en forma
similar a les faanes quant adreats, eixalbat i color. Als plnols la profunditat edificable s'ha grafiat d'onze (11)
metres.
Pel que fa als solars que confronten amb la lnia frria, la profunditat queda delimitada
per la zona de protecci.
Zona de serveis:
- Tipus d'ordenaci: allada.

- Faana mnima solar: vint (20) metres.
- Solar mnim: mil (1.000) m2.
- Volum: 4'36 m3/m2.
- Ocupaci mxima solar: setanta per cent (70%).
- Separaci mnima alineaci carrer: sis (6) metres.
- Separaci mnima alineaci mitgeres: tres (3) metres.

- Altura mxima: tretze (13) metres.
- Nmero de plantes: quatre (4) inclosa la planta baixa.
Aix mateix es regular mitjanant les determinacions del pla especial aprovat definitivament en
data 15.11.91.
6.3. La regulaci d'usos ser l'establerta al pla parcial amb la limitaci que els usos
comercials i d'equipament comercial (entesos segons s'especifica als art. 117 i 118 d'aquestes
Normes) que l'esmentat pla permeti queden limitats per la dimensi 5.
Es permetr l's d'establiments pblics en situaci 2 amb dimensi mxima 4. Si hi manca altra
regulaci, ser d'aplicaci el quadre d'usos corresponent a la zona F0a.
7. API nm. 60-02. SON GIBERT
Hom sajustar als usos de la zona E6a i queda suprimida l'edificabilitat mnima dels usos terciaris-
comercials.
8. API nm. 72-01. POLGON DE LLEVANT
8.1. Descripci. Correspon a determinades illetes que queden grafiades als plnols d'ordenaci del
sl urb. La seva ordenaci correspon a la prevista pel denominat Pla parcial del polgon de Llevant, aprovat
definitivament el 15.07.64 i la seva modificaci, aprovada definitivament el 3.11.72.
8.2. Condicions d'edificaci. Una srie d'illetes que corresponen a aquest mbit tenen la segent
inscripci: M24.01, M14.02, M15.02, M15.03, M15.04, M15.05. A cadascuna es configura la forma de cada edifici,
amb expressi del nombre de plantes i la superfcie mxima edificable. A les illetes on es grafia un cos
d'edificaci porticada s'haur d'executar segons l'esquema grafiat a continuaci. El pas de quatre coma cinquanta
(4'50) metres d'ample a planta baixa ser d's pblic. La part del solar que no correspon als edificis en altura o
edificaci porticada haur de quedar lliure d'edificaci. Malgrat aix, es podran construir soterranis o soterrani,
destinats exclusivament a aparcament per sota de les edificacions i fins i tot per sota de l'espai lliure d'edificaci.
La superfcie en planta d'aquests soterranis i edifici o edificis no superar el setanta (70%) per cent de la
superfcie total del solar. A cada illeta s'indica, als plnols, la seva edificabilitat mxima expressada en metres
quadrats i corresponent al conjunt de planta baixa i plantes pis.
8.3. Condicions d's. La regulaci d'usos ser l'establerta al pla parcial, amb la limitaci que els
usos comercials i d'equipament comercial (entesos segons s'especifica als art. 117 i 118 d'aquestes Normes) que
l'esmentat pla permeti queden limitats per la dimensi 5.
Si hi manca altra regulaci, ser d'aplicaci el QUADRE D'USOS nm. 1 de l'art. 126.

9. API nm. 75-01. ES PORTITXOL
Hi ser d'aplicaci el quadre d'usos corresponent a la zona F0a de la revisi del Pla general, llevat de les
zones d'equipament, a les quals hom sajustar a l'assenyalat a l'art. 287.
10. API nm. 77-03. MERCAPALMA
A les zones S establertes pel Pla especial de Mercapalma les condicions d's seran les corresponents a la
zona S2c.
Article 286. ndex d'intensitat d's residencial a les API
1. API regulades per pla parcial o pla especial.
API nm. 22-01. SA TEULERA
- Zona unifamiliar agrupada: 1 habitatge/350 m2.

- Resta de zones: El nombre d'habitatges assignat a cada parcella al pla parcial.
API nm. 23-01. SAGRAT COR
El nombre d'habitatges assignat a cada parcella al pla parcial.
API nm. 28-01. SON FLOR
- Zona unifamiliar: 1 habitatge/parcella.

- Zona plurifamiliar: 1 habitatge/59 m2.
API. nm. 35-01. SON XIGALA II
El nombre d'habitatges assignat a cada parcella al pla parcial i als estudis de detall.
API nm. 38-01. SON PIS
El nombre dhabitatges assignat a cada parcella al pla parcial.
API nm. 41-01. ES SECAR DE LA REAL
El nombre dhabitatges assignat a cada parcella per l'estudi de detall de cada illeta a la zona
plurifamiliar.
API nm 46-01. ES CAMP RED
El nombre dhabitatges previst al pla parcial:
- Zona residencial plurifamiliar: 1 habitatge/147 m2 dedificabilitat mxima a cada parcella.

- Zona residencial unifamiliar: 1 habitatge/parcella.
API nm. 47-01. SON VALLORI I SON BORRS
El nombre dhabitatges assignat a cada parcella al pla parcial i estudi de detall.
API nm. 49-01. LA FERTILIZADORA-C/ EUSEBI ESTADA
El nombre dhabitatges previst al pla parcial per a la zona residencial: 1 habitatge/110 m2 d'edificabilitat

mxima a cada parcella.
API nm. 58-01. SON FUSTER

2
- Zona residencial: 1 habitatge/240 m .
API nm. 60-02. SON GIBERT
El nombre dhabitatges assignat a cada illeta pel pla parcial.
API nm. 72-01. POLGON DE LLEVANT.
El nombre dhabitatges assignat a cada illeta pel pla parcial.
API nm. 72-02. POLGON DE LLEVANT (Montevideo-Lima).
El nombre dhabitatges assignat a la illeta pel pla parcial.
API nm. 75-01. ES PORTITXOL
El nombre dhabitatges assignat a cada parcella pel pla especial.
2. API regulades per estudi de detall. L'ndex d'intensitat d's residencial d'aplicaci a les API regulades
mitjanant estudi de detall ser el que es defineix a les ordenances de cada zona i sha d'aplicar a la superfcie de
sl de cada qualificaci definida a la revisi.
En el cas que no existeixi definida una qualificaci equivalent de zona, l'ndex d'intensitat d's residencial
d'aplicaci ser d'1 habitatge/90 m2 de superfcie edificable per a zonificacions amb tipus d'edificaci segons
alineaci vial I d'1 habitatge/80 m2 de superfcie edificable per a zonificacions amb tipus d'edificaci segons
regulaci parcella.
3. API regulades dins l'mbit de protecci i conservaci del patrimoni. Pel que fa a les API incloses dins
l'mbit de protecci i conservaci del patrimoni, hom sajustar a l'establert especficament als art. 332, 334, 336 i
337 d'aquestes Normes.
Article 287. Correspondncies a les API amb les qualificacions del Pla general de 1985
1. A les API on sestableixen referncies a qualificacions del Pla general de 1985, l'equivalncia amb les
zones de la revisi del Pla general, a efectes d'establir les condicions d'edificaci i d's, llevat de l'ndex
d'intensitat d's residencial (ser d'aplicaci l'establert al pla sectorial que s'incorpora en cas de ser ms restrictiu)
ser la segent:
ZONA PGOU 1985 ZONA REVISI
A1 A4a
A2 A6a
A3 A7a
A4 A5a
A5 A8a
B1 B3x
B2 B4x

B3 B6a
B4 B3a
B5 B4a
B6 B2a
B7 B5a
B8 B7a
C1 C6a
C2 C5a
C3 C4a
C4 C3x
D1 D3a
D1P D3y
D2 D3x
D2P D3z
D3 D4x
D4 D5x
D6 D2a
D7 D4a
D7P D4y
D8P H4y
E1 E6a
E2 E5a
E3 E5b
E4 E4a
E5 E5c
E6 E3a
F2 F0a
G1 G4a
G2 G3a
H1 K2a

I3 I2a
I5 I2b
I6 I2c
I7 I2d
J2 J2a
J5 J2b
K1 T4a
K2 T6a
L1, L2 L2a
M1 M3A
M2 M3b
EQ1 EQ0a
EQ2 EQ4a
EQ3 EQ4b
EQ4 EQ2a
DP1 EQ0b
DP2 EQ2b
ST1 S2a
ST2 S2B
ST3 S2C
Passeig Martim
Ap G8p
Bp E0p
Cp E8p
Dp B3p
Ep F0pa
Fp E3p
Hp F0pb
Jp F0pc
Kp E5p
2. A les API incloses en l'mbit de protecci i conservaci del patrimoni al qual s'estableixen referncies a
qualificacions del Pla general de 1985, l'equivalncia a efectes d'establir la qualificaci per parcella ser:
QUALIFICACI PG 1985 QUALIFICACI REVISI
R1 R
R2 R
N N
L'equivalncia a efectes d'establir les condicions d's ser:
- Per a les API ubicades a la zona de renovaci espontnia, Intervenci en l'edificaci i Avingudes, els
quadres d's d'aplicaci seran els que el Pla general proposa en aquestes zones.
- Per les API ubicades A les zones profundament degradades, la regulaci d'usos ser la definida al
corresponent PERI.

TTOL VIII. NORMES
D'EDIFICACI A SL RSTIC
CAPTOL I. DISPOSICIONS DE CARCTER GENERAL
SECCI PRIMERA. MBIT I ZONIFICACI
Article 288. mbit
1. Les normes d'aquest ttol s'aplicaran als terrenys classificats com a sl rstic. Tamb s'aplicaran als
classificats com a urbanitzables no programats, fins que s'aprovin els corresponents programes d'actuaci
urbanstica.
2. Constitueixen el sl rstic:
a) Les rees que el Pla general delimita i qualifica com a tals.
b) Les rees del territori municipal a les quals s'ha de complir alguna de les segents funcions:
- Desenvolupament de processos ecolgics bsics.

- Suport de les activitats lligades al sector primari de l'economia a conservar, protegir o
potenciar.
- Manteniment de valors paisatgstics i culturals independents.
3. El sl rstic ha de ser preservat de totes les actuacions que impliquin la instauraci del fet urb. Per
altra banda, a les parts que siguin objecte d'especial atenci s'hauran d'aplicar les mesures tendents a evitar la
prdua de les seves funcions o la degradaci dels seus valors realitzant-hi les actuacions que suposin un millor i
ms racional aprofitament del territori.
4. Els lmits i zones es grafien als plnols d'ordenaci C, a escala 1:5000.
Article 289. Qualificaci
Es distingeixen dues grans rees de sl rstic, d'acord amb les caracterstiques que posseeixen i les
funcions que han de complir:
a) sl rstic protegit
b) sl rstic com
Article 290. Sl rstic protegit
1. El sl rstic protegit est constitut per les rees de sl rstic, delimitades i qualificades com a tals al
plnol d'ordenaci corresponent, que pel paper que compleixen en la conservaci de l'equilibri ecolgic, per la
importncia dels seus recursos o pels seus valors paisatgstics i inters natural, han de ser preservats mitjanant
l'adopci de mesures de protecci que impedeixin la implantaci d'usos no compatibles amb les destinacions
d'aquests sls.
Al mateix temps, es prendran les mesures oportunes que permetin una potenciaci i una regeneraci de la
funcionalitat ecolgica d'aquests territoris.
2. Al sl rstic protegit es distingeixen les segents zones:
- zones d'inters forestal i ecolgic (F)

- zones d'inters natural (IN)
- zones d'inters paisatgstic (IP)

Article 291. Sl rstic com
1. El sl rstic com de rgim general est constitut per rees de sl rstic, delimitades i qualificades com
a tals al plnol d'ordenaci corresponent, per les seves caracterstiques ambientals i la seva vocaci
agropecuria. En conseqncia, es preservaran dels usos i les construccions no compatibles amb les activitats
relacionades amb el sector primari. Es procuraran totes les accions tendents a un millor i ms racional
aprofitament d'aquestes terres.
Al sl rstic com de rgim general es distingeixen les segents zones:
- zones agrcoles protegides (AP)

- Zones agrcoles-ramaderes (AR)
- Zones de parcellaci limitada (PL)
- Zones de recuperaci (R)
2. El sl rstic com de rgim especial est constitut per les rees de sl rstic, delimitades i qualificades
com a tals al plnol d'ordenaci, sobre les quals s'han assentat usos i activitats que han suposat modificaci
substancial de les condicions naturals, degradaci funcional del territori o desaparici de les caracterstiques
rurals tradicionals. Per a cadascuna sestabliran condicions i actuacions particularitzades.
Al sl rstic com de rgim especial es distingeixen les segents zones:
- zones de sistemes generals

- rees especials
Article 292. Nuclis rurals
El sl rstic qualificat com a nucli rural est constitut per les rees de sl rstic, delimitades i qualificades
com a tals al plnol d'ordenaci, les caracterstiques especials de les quals respecte de la implantaci de l's
residencial en desaconsellen la inclusi en una classe de sl susceptible de desenvolupament urbanstic.
En els mbits dels nuclis rurals es distingeixen dos tipus d'ordenaci:
- zones de parcellaci limitada de nucli rural (PL-NR)

- zones de rgim especial (ZRE)
SECCI SEGONA. CONDICIONS DE L'EDIFICACI
Article 293. Segregacions i parcellacions a sl rstic
1. Tots els actes de parcellaci o segregaci de finques o terrenys a sl rstic quedaran subjectes,
independentment de la seva finalitat, a llicncia municipal prvia.
2. A sl rstic no es podran realitzar parcellacions o segregacions que, emparades en la unitat mnima de

cultiu, puguin ser ocupades totalment o parcial per usos temporals o permanents que impliquin transformaci de
la seva destinaci o la seva naturalesa rstica.
A sl rstic quedaran prohibides les parcellacions urbanstiques. Es considerar parcellaci urbanstica la

divisi simultnia o successiva de terrenys en dos o ms lots que presenti una de les segents manifestacions:
a) Tenir una distribuci, forma parcellria i tipologia edificatria imprpia per a fins rurals o en pugna amb
les pautes tradicionals de parcellaci per a usos agropecuaris a la zona a la qual es trobi; en especial quan els
lots resultants noms poden ser d'utilitat per a l'edificaci prohibida per aquestes Normes.
b) Disposar d'accessos viaris comuns, que no apareguin assenyalats a les representacions cartogrfiques
oficials.
c) Afectar finques amb serveis comuns d'abastament d'aigua, d'abastament d'energia elctrica o de
sanejament.
L'existncia d'una parcellaci illegal a sl rstic implicar la denegaci de les llicncies que es poguessin

sollicitar i la paralitzaci immediata de les obres.
3. En les transferncies de propietat, divisions i segregacions de terrenys a sl rstic no incls a les zones
de rgim especial no es podran efectuar fraccionaments que donin com a resultat parcelles de superfcie inferior
a l'establerta a cadascuna de les zones com a mnima als efectes de construcci d'un habitatge, encara que s es
podran autoritzar els esmentats fraccionaments si en resulten parcelles de superfcie igual o superior a la unitat
mnima de cultiu, en el cas que s'aporti un informe favorable fundat en necessitats de l'activitat agrcola expedit
per la Conselleria competent i amb el comproms previ, adquirit pel peticionari de la llicncia i imposat com a
condici d'aquesta, d'inscriure al Registre de la Propietat la condici d'inedificable per a s residencial de les
parcelles resultants.
No es podran realitzar segregacions que donin com a resultat parcelles amb una edificaci existent que
superi l'edificabilitat mxima establerta per a cada una de les zones definides en aquestes Normes i per a cada
una de les activitats relacionades amb els usos permesos.
4. A la sollicitud de segregaci o parcellaci en sl rstic es far constar l'activitat relacionada amb l's
per al qual se sollicita la llicncia i s'haur d'acreditar la inscripci registral de l'esmentada vinculaci.
En el cas que la segregaci doni lloc a parcelles de superfcie inferior a la mnima establerta en aquestes
Normes als efectes de construcci d'habitatges, es requerir la inscripci registral de la inedificabilitat de la
parcella per a l'activitat relacionada amb l's d'habitatge unifamiliar.
Article 294. Estudi justificatiu de l'adaptaci al medi fsic rural
1. Sense perjudici de l'exigncia reglamentria de la realitzaci d'un estudi d'avaluaci d'impacte ambiental
per a les actuacions en qu ho exigeixi la legislaci vigent, s'haur de realitzar un estudi justificatiu d'adaptaci al
medi fsic per a les actuacions a sl rstic compreses en els segents casos:
a) Edificacions i installacions destinades a un s no contingut entre els permesos en el rgim general

d'usos, llevat dels habitatges que es projectin formant un conjunt amb altres installacions agrries.
b) Les obres destinades a activitats extractives de qualsevol ndole.
c) Les obres i les infraestructures corresponents a canalitzacions aries o subterrnies de les xarxes
bsiques de serveis generals.
2. L'estudi justificatiu d'adaptaci al medi fsic s'incorporar a la documentaci presentada per a l'obtenci
de la corresponent llicncia d'obres o, si escau, de la corresponent declaraci d'inters general. S'hi hauran de
recollir els segents aspectes:
a) Justificaci de la idonetat de l'emplaament respecte d'altres alternatives possibles.
b) Justificaci del compliment de la legislaci vigent quant a protecci del medi ambient i protecci del
patrimoni.
Es donar especial rellevncia a la consideraci de l'impacte derivat dels segents aspectes:
a) Avaluaci de les necessitats de subministrament d'aigua i energia en qualsevol de les seves formes,
amb expressi de la font de subministrament, el traat de les xarxes des del seu origen i les dimensions
d'aquesta.
b) Descripci dels sistemes d'eliminaci de residus lquids, slids o gasosos. Es consideraran

especialment les garanties de no contaminaci dels aqfers.
c) Avaluaci dels nivells de producci de renous i vibracions, si escau.
d) Descripci dels moviments de terra, aix com d'altres operacions que produeixin transformacions
rellevants en el medi geolgic, com rases per a canalitzacions, pous, fonamentacions especials, etc.
e) Avaluaci de les transformacions que es puguin produir als cicles biolgics per alteraci de la fauna i
flora en el medi preexistent.
f) Avaluaci de l'impacte visual produt per la implantaci. Amb aquesta finalitat es podran exigir
perspectives, fotomuntatges o qualsevol altra documentaci til a l'efecte.

Article 295. Condicions de l'edificaci. mbit d'aplicaci i disposicions generals
1. Els habitatges, les edificacions, les installacions auxiliars i les declarades d'inters general es regularan
segons l'establert amb carcter general per les condicions d'edificaci establertes al present captol.
2. Queden exclosos del que regula aquest captol tots els edificis que s'incloguin en el Catleg de
protecci d'edificis d'inters histric, arquitectnic, tpic o tradicional del terme de Palma, per als quals s'hauran
d'observar les normes de protecci que shi estableixen.
3. Amb carcter supletori regiran a sl rstic les ordenances d'edificaci referides al sl urb per a
l'ordenaci segons regulaci de parcella, en tot all que no estigui expressament regulat al present captol.
Article 296. Condicions generals d'esttica i composici de les edificacions
1. Les noves edificacions seran de volumetria senzilla, d'acord amb el que prescriu l'art. 297.
2. Els panys de murs cecs seran un element compositiu preponderant, de manera que la superfcie de
buits de l'edifici ser sempre molt inferior a la dels panys massissos.
3. S'evitaran les coloracions estridents, alhora que es recomana l's dels materials naturals i tradicionals
del pas, d'acord amb el que prescriu l'art. 298.
4. S'afavorir l'adopci de les solucions constructives tradicionals del pas i es prohibeixen expressament
les referncies a estils arquitectnics histrics, aix com a arquitectures tradicionals foranes. Aix mateix, es
prohibeix la utilitzaci d'elements constructius que denotin una destinaci o origen en desacord amb el de
l'edificaci, com per exemple merlets o baluards.
Article 297. Volums, plantes i cobertes
1. Els habitatges i les edificacions estaran constitudes bsicament per un cos de planta sensiblement
rectangular, que tindr cobertes inclinades a una o dues aiges.
2. Al cos principal es podran afegir porxos i altres volums menors i secundaris, amb coberta plana o
inclinada indistintament, per en cap cas podran emmascarar el volum principal. Les cobertes del cos principal
representaran un mnim del 60% de la superfcie en planta de cobertes de tota l'edificaci.
3. Les edificacions tindran indistintament una o dues plantes i sadmetr, a ms, una planta soterrani.
4. No es permetr la successi reiterativa d'arcs sostenint porxos o terrasses, o b a la realitzaci de buits

oberts a faana.
Article 298. Acabat de faanes i cobertes
1. L'acabat de les faanes haur de ser de paredat tradicional de pedra, en carreu de mars o referit
sense pintar. Els acabats no petris s'hauran de tractar amb especial atenci quant al color. S'utilitzaran
bsicament els colors terra; tota altra coloraci s'haur d'estudiar en harmonia amb el conjunt paisatgstic,
cercant la concordana ms que el contrast. S'admetran franges de remarcat de buits en color blanc o un color
distint de l'utilitzat a les faanes.
2. Les rajoles de terrassa hauran de ser de color ocre de terra local.
3. Els paredons de terrassa seran massissos o b baranes senzilles de ferro o fuster formades amb
muntants verticals, similars a les tradicionals. No s'admetr cap tipus de balustres.
4. Las cobertes inclinades s'acabaran amb teula tradicional cermica de color ocre.
5. Els tancaments exteriors seran de fusta.

Article 299. Piscines
Es podran construir piscines a sl rstic amb les segents condicions:
1. Haur de ser annexa a un habitatge unifamiliar existent, construt a l'empara de normativa urbanstica o
amb llicncia municipal d'obres.
2. Podr haver-hi com a mxim una sola piscina a cada parcella.
3. La parcella haur de ser de superfcie igual o superior a la mnima a cada zona, als efectes de poder
construir-hi un habitatge.
4. La superfcie de la seva lmina d'aigua no entrar en el cmput d'ocupaci de l'habitatge.
5. Ser de planta rectangular.
Article 300. Construccions que guarden relaci amb la naturalesa i la destinaci de la finca
Es consideraran construccions que guarden relaci amb la naturalesa i la destinaci de la finca les que no
es destinin a l's d'habitatge i formin part d'una explotaci agrria, entesa com el conjunt de bns i drets
organitzats empresarialment pel seu titular en l'exercici de l'activitat agrria, primordialment amb finalitats de
mercat i que constitueix en si mateixa una unitat tecnicoeconmica. S'estableix la segent classificaci
d'aquestes construccions: edificacions i installacions auxiliars, hivernacles, safareigs i construccions rstiques
tradicionals.
Les sollicituds de llicncia d'obres referides a aquestes construccions hauran d'anar acompanyades d'una
justificaci de la superfcie i del volum que es pretengui construir en funci de les necessitats agropecuries de la
finca, amb informe favorable de la Conselleria d'Agricultura.
Les construccions que guardin relaci amb la naturalesa i la destinaci de la finca i que no estiguin
incloses a zones de Rgim especial (ZRE) es regularan mitjanant les segents prescripcions:
1) EDIFICACIONS I INSTALLACIONS AUXILIARS
S'entendran com a tals totes les construccions que sense estar destinades ni condicionades a l'estada de
persones sn necessries per a l'explotaci agropecuria de la finca, aix com les destinades a primeres
transformacions de productes agrcoles de producci prpia.
1.1 Condicions de l'edificaci. Les edificacions i les intallacions auxiliars s'ajustaran a les
condicions generals d'edificaci per al sl rstic i a les condicions particular segents:
a) Els buits dilluminaci i ventilaci se situaran en una alada superior als dos metres (2 m) des
del corresponent trespol interior.
b) L'escala d'accs a la planta primera ser sempre exterior.
c) Els parmetres reguladors seran els segents:
* Dimensi mnima de parcella:
- 7.000 m2 en regadiu
- 15.000 m2 en sec
* Coeficient d'edificabilitat: 0'008 m2/m2

* Altura mxima: 6 m
* Nombre de plantes: PB + 1
* Ocupaci mxima de parcella: 0'008 m2/m2
* Separaci mnima a partions: 10 m.
* Separaci mnima entre edificis: 6 m
Els coeficients d'edificabilitat i ocupaci son independents dels establerts per a la construcci
d'habitatges unifamiliars a les normes de cada zona.

d) Per a les edificacions o les installacions auxiliars que per la seva destinaci o la seva finalitat
mereixin notriament un tractament singular (p. ex. molins o sitges de gra), s'admetran les condicions particulars
de volumetria i acabats adients a la seva finalitat, sempre que es respectin tots els parmetres reguladors,
excepte els referits a l'altura de l'edificaci.
1.2 Requisits necessaris per a justificar la condici de regadiu. A parcelles de superfcie inferior als
15.000 m2 ser condici necessria per a l'obtenci de la llicncia d'obres corresponents a una edificaci o
installaci auxiliar que prviament es justifiqui la condici de regadiu de la parcella. Aquesta condici haur de
ser acreditada amb la presentaci de la segent documentaci:
a) Certificaci cadastral de la condici de regadiu.
b) Certificaci expedida per la Secci de Mines de la Delegaci Provincial del Ministeri d'Indstria, o
per un altre organisme competent, acreditativa de la situaci del pou i del seu aforament.
c) Ttol que tingui el peticionari de la llicncia, degudament inscrit en el Registre de la Propietat,

3
acreditatiu dels drets sobre el pou ressenyat a l'apartat anterior, que hauran de representar un mnim de 500 m
anuals per ha.
d) Informe de la Conselleria dAgricultura que acrediti expressament la condici de regadiu de la

finca.
1.3 Normativa complementria per a installacions ramaderes. Les installacions destinades a

estabulaci d'animals tindran un trespol impermeable destinat a impedir que els residus orgnics pugin
contaminar les aiges fretiques.
2) HIVERNACLES I SAFAREIGS
a) Hivernacles. Sn les construccions lleugeres i translcides, destinades a la protecci dels cultius

i d'alada mxima inferior a tres coma cinc metres (3'5 m), provisionals o fixes.
b) Safareigs. Es permetran dipsits d'aigua destinats a l's agrcola-ramader. Els acabats s'hauran
d'ajustar al que es disposa a l'art. 298.
3) CONSTRUCCIONS RSTIQUES I TRADICIONALS.
a) Sense perjudici del que es disposi a la normativa reguladora del Catleg de protecci d'edificis
d'inters histric, arquitectnic, tpic o tradicional del terme de Palma, s'hauran de conservar les construccions
rstiques tradicionals (barraques de roter, barraques de carboner, canaletes, snies, pous, molins, aljubs, etc.).
Tan sols es permetr la demolici d'una construcci rstica tradicional quan es demostri clarament que dificulta
l'explotaci de la finca.
b) Es podran dur a terme totes les restauracions i modificacions tendents a conservar la

funcionalitat de les construccions rstiques tradicionals sempre que no estiguin catalogades i no s'alterin
substancialment les seves caracterstiques esttiques.
c) Als molins extractors d'aigua shi podran installar uns nous tipus de pales.
Article 301. Aiges residuals
1. Les aiges residuals generades no podran ser abocades a pous negres o rases filtrants. Ser obligatori
l's de estacions depuradores i la utilitzaci de l'efluent per a reg de la finca, sempre que les condicions
edafolgiques, geolgiques, sanitries i tcniques ho permetin.
2. La reutilitzaci de les aiges depurades s'ajustar als plans de l'organisme competent en matria
d'agricultura.

Article 302. Moviments de terra
1. Queden prohibides les excavacions a cel obert i els desmunts i les terraplenades que transformen
sensiblement tot el perfil natural del terreny de les finques rstiques o part daquest, llevat de les rees
especficament regulades al Pla general, i a les actuacions recomanades per la Conselleria d'agricultura,
procurant el menor impacte paisatgstic possible.
2. Els moviments de terres no podran modificar ni impedir l'escorrentia natural de les aiges.
Article 303. Zones pavimentades
Es recomana que les zones que s'hagin de pavimentar, llevat de les destinades a recollida d'aiges
pluvials, es realitzin amb materials permeables, shi evitin els asfalts i els formigons i shi utilitzin les tcniques
prpies de l'emplaament corresponent.
Article 304. Tancat de finques
1. Tant a les partions com a l'interior de la finca es permetran les tanques necessries per a la seva
explotaci racional.
2. Les tanques podran ser de tres classes:
- Massisses, d'altura no superior a un coma dos metres (1'2 m), realitzades en paredat
tradicional de pedra. Per damunt shi podr collocar un filferro o reixeta fins a una altura de dos metres (2 m). Es
podran realitzar murs amb peces prefabricades o materials cermics sempre que s'ajustin en els seus acabats al
disposat a l'art. 298 i estiguin degudament rematats a la seva vora superior. A zones de tlveg, on naturalment
discorrin aiges d'escorrentia, aquelles hauran d'estar suficientment calades per a permetre el pas d'aiges
pluvials.
Es prohibeixen expressament els murs realitzats amb peces prefabricades o cermiques,

vistes.
- Bardissa a base d'arbustos o arbres sense lmit d'altura.
- Filferro o reixeta que no superi els dos metres (2 m) d'altura.
3. Les obres de reparaci, regruixada ampliaci o xamfranada, etc. a murs existents es realitzaran amb
idntics materials als de la tanca original.
Les altures es consideraran a cada punt del terreny natural.
Article 305. Reculada de tanques
A les finques a les quals s'hagi de realitzar un nou tancat s'hauran de complir les segents condicions:
- El pla exterior de les tanques que donin a la xarxa viria s'haur de recular segons la taula segent:
* Xarxa de carreteres, els estipulats per la legislaci vigent.
* Camins, tres coma cinc metres (3'5 m) de l'eix del cam.
- En realitzar-se aquestes noves tanques s'hauran d'excavar les cunetes.
- Als encreuaments de viari les reculades s'efectuaran segons el dibuix adjunt.

Article 306. Escorrentia de les aiges pluvials
Quan es realitzi qualsevol de les activitats regulades per aquestes Normes o s'executin edificacions o
installacions permeses, s'hauran de prendre les mesures oportunes perqu l'escorrentia de les aiges pluvials no
arrossegui terres que suposin el deteriorament del territori.
Article 307. Camins: la seva regulaci
1. A sl rstic no es podran obrir camins amb caracterstiques urbanes o que excedeixin de les necessitats
agrries de la finca que serveixen.
2. L'obertura de nous camins, aix com qualssevol altres obres a realitzar sobre camins existents (com
ampliacions de calada o realitzaci de ferms) estar subjecta a llicncia municipal prvia. Les sollicituds
d'obertura de camins hauran d'anar acompanyades d'una justificaci fonamentada a les necessitats agrries de la
finca, informada favorablement per la Conselleria d'Agricultura.
Article 308. Regulaci de les connexions
Les entrades a predis o altres connexions amb la xarxa viria que interrompin la cuneta lateral ho faran en
un ample mxim de quatre metres (4 m) i es collocar una conducci de drenatge de vint centmetres (20 cm) de
dimetre que doni continutat a la cuneta i discorri per davall l'accs a la finca.
Article 309. Installacions energtiques alternatives
Totes les installacions destinades a un millor aprofitament de les energies renovables que estiguin
degudament estudiades i documentades podran ser admeses encara que incompleixin els parmetres d'altura de
les edificacions.

Article 310. Separaci de les edificacions respecte de carreteres i camins
La separaci mnima de les edificacions respecte de carreteres i camins ser la major d'entre les
segents:
- La separaci mnima a partions aplicable a cada zona i per a cada tipus d'edificaci mesurada
des del lmit de la finca.
- La separaci estipulada a la legislaci vigent en matria de carreteres.
- A la zona PL, la separaci mnima a carreteres i camins ser l'estipulada per a cada cas en la
legislaci vigent en matria de carreteres i, com a mnim, de vuit (8) metres mesurada des del lmit de la finca.
CAPTOL II. NORMES PARTICULARS

PER AL SL RSTIC PROTEGIT
Article 311. Zones d'inters forestal i ecolgic (F)
1. Es consideraran zones d'inters forestal i ecolgic incloses al sl rstic protegit d'especial protecci les
assenyalades com a tals als plnols d'ordenaci corresponents.
Es caracteritzen per tenir una cobertura forestal de gran diversitat, conservar poc alterats els bitops,
mantenir la funcionalitat d'algun dels processos ecolgics fonamentals i posseir valors naturals i de paisatge que
s necessari defensar enfront dactuacions que poguessin alterar aquestes caracterstiques.
Per tot aix s'han d'utilitzar de forma que conservin, regenerin i potencin els seus valors, recursos i
funcions i preservar-les de possibles usos o construccions que contribueixin a alterar la seva destinaci.
2. A les zones d'inters forestal i ecolgic noms es permetran els usos regulats a l'art. 130, amb les
limitacions segents:
- L's agrcola es permetr quan sen demostri la compatibilitat amb la destinaci forestal,
mitjanant informe favorable de la Conselleria d'Agricultura.
- Es prohibeix per a tot tipus d'usos qualsevol classe de construcci, llevat de les edificacions
d'inters general d'acord amb l'establert a la Llei 1/1991, d'espais naturals de la Comunitat Autnoma de les Illes
Balears.
- Les cases existents no catalogades que siguin clars exponents de l'arquitectura tradicional, com
les cases de possessi, cases de lloc o cases de pags, podran ser objecte de petites obres d'ampliaci per fer-
les habitables, segons les necessitats de la vida moderna, sempre que la superfcie ampliada no suposi ms del
5% de la superfcie til en cases de possessi ni ms del 20% a la resta de casos, i sempre que es compleixin les
regulacions que els siguin aplicables per la naturalesa de les obres a realitzar.
3. Es podr autoritzar l's extractiu incls en l'art. 131 amb la tramitaci que s'hi assenyala, aix com en les
condicions establertes en la Llei 1/1991, d'espais naturals de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears, i en el
Pla director sectorial de canteres.
4. Les rees d'aquest sl ubicades a una rea natural d'especial inters estaran, a ms, subjectes a les
limitacions derivades d'aquesta qualificaci.
Article 312. Zones d'inters natural (IN)
1. Es consideraran zones d'inters natural incloses al sl rstic protegit les assenyalades com a tals en el
plnol d'ordenaci corresponent.
Sn zones que alberguen comunitats animals i vegetals cada vegada menys esteses i en perill de
desaparici, i han de ser objecte de protecci a pesar d'ocupar superfcies redudes.
nicament shi toleraran les accions tendents a la conservaci, la regeneraci i la potenciaci de les
qualitats ambientals que les caracteritzen.
2. L'nic s perms ser el d'espais lliures. No shi podr realitzar cap tipus d'edificacions ni abocaments.
Els habitatges existents no catalogats que siguin clars exponents de l'arquitectura tradicional es regularan
segons el que disposa l'art. 311.
Les rees d'aquest sl ubicades en una area natural d'especial inters estaran, a ms, subjectes a les
limitacions derivades d'aquesta qualificaci.
Article 313. Zones d'inters paisatgstic (IP)
1. Es consideraran zones d'inters paisatgstic incloses al sl rstic protegit les assenyalades com a tals
en el plnol d'ordenaci corresponent.
Sn terrenys caracteritzats per un paisatge d'elevat contingut cultural exponent del tradicional equilibri
entre l'explotaci agropecuria de les terres i els seus recursos i valors naturals. La seva situaci, generalment en
contacte amb les rees d'inters forestal i ecolgic, els confereix un paper fonamental en la suavitzaci de la
pressi humana sobre les rees esmentades.
Es limitaran i controlaran adequadament totes les actuacions que puguin suposar una transformaci del
medi.
2. A les zones d'inters paisatgstic del sl rstic es permetran els usos previstos a l'art. 130.
3. Es podran autoritzar els usos previstos a l'art. 131, amb les condicions que shi regulen. A aquest
efecte, els habitatges unifamiliars que es pretengui ubicar en aquest tipus de sl compliran els segents
parmetres:
Habitatges familiars (un per parcella)
* Dimensi mnima de parcella 20 ha

* Coeficient d'edificabilitat 0'004 m2/m2
* Altura mxima 6m
* Nombre de plantes mxim PB + 1
* Ocupaci mxima 0'2%
* Separaci mnima a partions 60 m.
* Separaci mnima entre edificis de
la mateixa parcella 6m
La separaci mnima entre edificis en els casos 2 i 3 noms ser d'aplicaci en el supsit que s'opti per no
adossar-los. En cas contrari, els edificis adossats es consideraran unitat constructiva i seran acumulables els
parmetres d'edificabilitat corresponents.
4. Les rees d'aquest sl ubicades en una rea natural d'especial inters i, dins d'aquestes, aquelles en
les quals es donen les condicions que assenyala l'art. 11 de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de
rgim urbanstic de les rees d'especial protecci de les Illes Balears, aix com les ubicades en una rea rural
d'inters paisatgstic, estaran, a ms, subjectes a les limitacions derivades de tals qualificacions i condicions. Aix
mateix, hi ser d'aplicaci el que disposa el Decret 86/1992, de 18 de novembre, de la Conselleria d'Agricultura i
Pesca sobre delimitaci d'rees d'alzinars protegides.
Les zones IP incloses en ANEI estaran subjectes al rgim de lart. 11.2 de la Llei 1/1991 mentre no sigui
aprovada la delimitaci de les zones afectades per lesmentat article (zones humides, barrancs, penya-segats,
penyals ms significatius, alzinars, savinars, ullastrars i EPS al Pla provincial dordenaci de les Balears de
1973).

CAPTOL III. NORMES PARTICULARS
PER AL SL RSTIC COM
SECCI PRIMERA. SL RSTIC COM DE RGIM GENERAL.
Article 314. Zones agrcoles protegides (AP)
1. Es consideraran zones agrcoles protegides incloses al sl rstic com les assenyalades com a tals al
Pertanyen a aquesta categoria les zones d'alt valor edafolgic, majoritriament pertanyents al Pla general
de transformaci de les superfcies regables amb aiges subterrnies i residuals depurades.
2. A les zones agrcoles protegides del sl rstic com es permetran els usos previstos a l'art. 130.
3. Es podran autoritzar els usos previstos a l'art. 131 amb les condicions que shi regulen. A aquest efecte
els habitatges familiars que es pretengui ubicar en aquest tipus de sl compliran els segents parmetres:

* Altura mxima 6m
* Nombre de plantes mxim PB + 1
* Ocupaci mxima 1%
* Separaci mnima a partions 30 m
La separaci entre edificis en els casos 2 i 3 noms ser d'aplicaci en el supsit que s'opti per no
adossar-los. En cas contrari els edificis adossats es consideraran unitat constructiva i seran acumulables els
Article 315. Zona agrcola-ramadera (AR)
1. Es consideraran zones agrcola-ramaderes incloses al sl rstic com les assenyalades com a tals en el
Es caracteritzen per ser terres de qualitat agropecuria inferior o amb explotaci ms extensiva que les
agrcoles protegides. S'han dedicat tradicionalment a cultius de sec.
2. A les zones agrcoles-ramaderes del sl rstic com es permetran els usos previstos a l'art. 130.
3. Es podran autoritzar els usos prevists a l'art. 131 amb les condicions que shi regulen. A aquest efecte
els habitatges unifamiliars que es pretengui ubicar en aquest tipus de sl compliran els segents parmetres:

* Altura mxima 6m
* Nombre de plantes mxim 2 (PB + 1)
* Ocupaci mxima 0,4%

Article 316. Zones de parcellaci limitada (PL)
1. Es consideren zones de parcellaci limitada incloses al sl rstic com les assenyalades com a tals al
plnol dordenaci corresponent.
Sn zones que a causa dactuacions tradicionals shan configurat com a rees dassentament en sl rstic
i que presenten una certa homogenetat quant a lestructura parcellria perqu es tracta en general de parcelles
provinents de segregacions a finques ms redudes que les del seu entorn, i quant al grau dedificaci.
2. A les zones de parcellaci limitada del sl rstic com es permetran els usos prevists a lart. 130 de les
presents Normes.
3. Es podran autoritzar els usos prevists a lart. 131, amb les condicions que shi regulen. A aquest efecte
* Dimensi mnima de parcella 14.000 m2

* Altura mxima 6 m.
* Ocupaci mxima de parcella 4%
la mateixa parcella 6 m.
* Separaci mnima als torrents 25 m
2
Es permetr, aix mateix, ledificaci dhabitatges unifamiliars a parcelles dentre 7.000 i 14.000 m que
compleixin els segents requisits:
a) Que estiguin constitudes com a entitats independents abans de dia 7 de juliol de 1958, o
b) Que resultin de lagrupaci daltres parcelles ms petites, sempre que aquestes shaguessin
constitut com a entitat independent abans de dia 7 de juliol de 1958.
Article 317. Zones de recuperaci (R)
1. Es consideraran zones de recuperaci incloses al Sl rstic com les assenyalades com a tals en el
Sn zones caracteritzades per un estat de degradaci elevat ocasionat per l'aband dels usos
agropecuaris, per intensives activitats extractives i per la proximitat de processos urbanitzadors desequilibrats.
S'han de recuperar en aquestes terres els anterior valors paisatgstics, agropecuaris, forestals, etc.
2. A les zones de recuperaci del sl rstic com es permetran els usos previstos a l'art. 130. Les
installacions i les construccions que els sustentin es regularan pel que es disposa a aquest efecte al mateix
article.
3. Es podran autoritzar els usos previstos a l'art. 131 amb les condicions que shi regulen. A aquest efecte
* Dimensi mnima de parcella 1'5 ha

* Altura mxima 6 m.
* Ocupaci mxima de parcella 1%
La separaci mxima i mnima a vies d'accs es regular segons l'establert a l'art. 310.

Es permetran abocaments slids no contaminants fins arribar a les cotes originals de la finca.
Es permetran activitats extractives de mars sempre que vagin acompanyades del corresponent projecte
de restauraci del medi, d'acord amb l'establert al Reial decret llei 2994/1982, sobre restauraci de l'espai natural
afectat per activitats mineres.
Hom tamb s'haur d'ajustar al que disposa el Pla director sectorial de pedreres.
SECCI SEGONA. SL RSTIC COM DE RGIM ESPECIAL.
Article 318. Zona de sistemes generals
1. El sl rstic ocupat per equipaments o infraestructures qualificats com a sistemes generals es regularan
especficament mitjanant l'assenyalat a la legislaci vigent per a cada matria sectorial.
2. El Pla general exigeix l'aprovaci prvia d'un pla especial per al desenvolupament i lexecuci dels
segents sistemes generals: segona ampliaci de Mercapalma, es Carnatge, Parc Bit i Golf Son Muntaner.
2.1. GOLF SON MUNTANER (36-01-P). Es tracta d'un sistema general destinat a usos esportius i
lligats a l'activitat del golf. Es permetran els usos i activitats regulats a la Llei 12/1988, de 17 de novembre, de la
CAIB, de camps de golf.
2.2. CENTRE PENITENCIARI (41-01-E). Es regula mitjanant la declaraci dinters social del
Consell Insular de Mallorca de 19/12/1995.
2.3. CAN GRANADA (41-02-P). Sexecutar dacord amb la qualificaci urbanstica assenyalada a
la fitxa corresponent.
2.4. PARC BIT (42-03-P). Els objectius del pla especial vindran determinats pel que especifica la
Llei 2/1993, de 30 de mar, de la CAIB, de creaci del Parc Balear d'Innovaci Tecnolgica.
2.5. UNIVERSITAT (43-01-E). Es regula pel pla especial aprovat definitivament el 30.04.87.
2.6. CAS TRESORER (74-02-P). Es regula pel pla especial aprovat definitivament el 27.11.86.
2.7. SEGONA AMPLIACI DE MERCAPALMA (77-04-P). L'objectiu del pla especial s l'ordenaci
de l'mbit del sistema general per a la seva destinaci com a equipament comunitari de serveis pblics
d'abastament.
Mentre no s'aprovi el pla especial ser aplicable la segent normativa transitria:
a) Noms es permetran els usos regulats a l'art. 130.
b) Es prohibeix per a tot tipus d'usos qualsevol tipus de construcci. A les edificacions existents
construdes a l'empara d'una normativa anterior no es podran realitzar altres obres que les de demolici o de
conservaci que no suposin consolidaci, augment de volum, modernitzaci o increment del valor d'expropiaci.
2.8. ES CARNATGE (79-03-P, 79-04-P i 79-05-P)
a) Delimitaci. En el plnol d'ordenaci es delimita el sistema general d'espais lliures des Carnatge,
amb la identificaci SGEL/ZO-P, 79-03-P, 79-04-P i 79-05-P, a desenvolupar mitjanant pla especial.
b) Criteris per a la redacci del pla especial
- Es redactar un pla especial que tindr en compte la consideraci del SGEL des Carnatge com a
rea pblica destinada a l'esplai cultural o recreatiu, d'acord amb l'establert a l'art. 25.1.c, segon pargraf, del
Reglament de planejament.

- Les intervencions s'encaminaran principalment a la restauraci del medi (conservaci i
recuperaci de la fauna i la flora endmica de la zona), la protecci de jaciments catalogats, lordenaci i el
tractament dels accesos i la implantaci d'usos de carcter cientfic i didctic relacionats directament amb la
natura.
- El pla especial establir les condicions d'edificabilitat i altura de les edificacions. El coeficient
d'edificabilitat global no superar els 0'06 m2/m2 i l'altura total dels edificis, els vuit (8) metres.
- Mentre no s'aprovi el pla especial, es podran realitzar les obres d'infraestructura necessaries per a
la captaci d'aigua.
2.9. SON ESPANYA (SON FERRIOL) (84-05-E). Es regula mitjanant el Pla special aprovat
definitivament el 27.04.89.
Article 319. rees especials
1. Les rees especials son enclavaments assenyalats com a tals al plnol d'ordenaci corresponent,
caracteritzats per suportar activitats que suposin modificaci substancial de les condicions naturals, degradaci
funcional del territori o desaparici de les caracterstiques rurals tradicionals, o b per constituir reserves de sl
limitadores del creixement urb.
2. Les activitats que es realitzin en aquestes zones hauran de respectar tant com sigui possible els valors i
els recursos del medi. Les edificacions i installacions hauran de complir les condicions establertes als articles
segents.
Una vegada finalitzades les causes que justifiquin la seva implantaci els terrenys passaran a integrar-se
a la zona que s'especifiqui per a cada enclavament.
3. Es distingeixen les segents zones:
- rea especial d'emmagatzematge d'explosius.

- rees especials de recuperaci de Gnova i Son Quint.
- rees de repoblaci forestal.
Article 320. rea especial d'emmagatzematge d'explosius
1. A la zona assenyalada com a tal al plnol d'ordenaci corresponent es permetr l'emmagatzematge

d'explosius.
2. No es podran construir habitatges a menys de quatre-cents metres (400 m) en lnia recta de la vora
exterior de la lnia que delimita la zona al plnol d'ordenaci.
3. Si aquesta utilitzaci desapareix, la zona ser qualificada com d'inters forestal i ecolgic. Es procedir
a la repoblaci mitjanant comunitats forestals autctones.
Article 321. rees especials de recuperaci de Gnova i Son Quint
1. rea especial de Gnova
A la zona assenyalada com a tal en el plnol d'ordenaci corresponent es permetran els abocaments de
residus slids, no contaminants, amb la finalitat de suavitzar les diferncies de cotes dels terrens, la repoblaci
forestal i la installaci de pistes esportives no tancades.
Es podran construir edificacions i installacions lligades a les activitats d'esbarjo i de superfcie menor del
5% de l'extensi de la zona.
2. rea especial de Son Quint
A la zona assenyalada com a tal en el plnol d'ordenaci corresponent es permetran els abocaments de
residus slids no contaminants, fins arribar a les cotes primitives del terreny.

Quan s'hagi ocupat tot el terreny primitiu o b es detenguin els abocaments, es procedir a la repoblaci
per mitj de comunitats forestals autctones i la zona ser qualificada d'inters forestal i ecolgic.
Una vegada que s'hagi omplit el terreny fins al seu nivell primitiu, es podran construir edificacions i
installacions que ocupin un mxim del 10% de la superfcie destinada a les activitats de recuperaci.
Article 322. rees especials de repoblaci forestal
1. Es consideraran rees especials de repoblaci forestal al sl rstic les assenyalades com a tals al
Sn rees que per la seva situaci de proximitat es reserven per a futures rees arbrades limitadores del
creixement urb.
2. A les rees especials de repoblaci forestal noms es permetran els usos regulats a l'art. 130.
3. Els terrenys adquirits per l'Ajuntament es destinaran a repoblaci forestal amb comunitats vegetals
autctones.
4. Es prohibeix per a tot tipus d'usos qualsevol tipus de construcci. A les edificacions existents
construdes a l'empara d'una normativa anterior no es podran realitzar altres obres que les de demolici o de
conservaci que no suposin consolidaci, augment de volum, modernitzaci o increment del valor d'expropiaci.
CAPTOL IV. NUCLIS RURALS. REGULACI
Article 323. Zones de parcellaci limitada de nucli rural (PL-NR)
1. Es consideraran zones de parcellaci limitada incloses al sl rstic a mbits de nuclis rurals les
assenyalades com a tals en el plnol d'ordenaci corresponent.
Sn zones que a causa dactuacions tradicionals o administratives s'han configurat com a rees
d'assentament a sl rstic que presenten una total homogenetat quant a l'estructura parcellria. Corresponen a
les parcellacions de Puntir, sAranjassa, Son Oliver i Son Gual.
2. A la zona de parcellaci limitada dels nuclis rurals es permetran els usos previstos a l'art. 130.
3. Es podran autoritzar els usos previstos a l'art. 131, amb les condicions que shi regulen. A aquest efecte
* Dimensi mnim de parcella 7.000 m2

* Altura mxima 6m
* Ocupaci mxima 5%
* Separaci mnima entre edificis 6m
* Separaci mnima als torrents 25 m
Article 324. Zones de rgim especial
1. Es consideren zones de rgim especial incloses en el sl rstic, nucli rural, les assenyalades com a tals
en el plnol d'ordenaci corresponent, aix com les que es puguin delimitar a travs de nous plans especials, que
per les seves caracterstiques compleixin les determinacions del present article.
Sn terres de la mateixa qualitat agropecuria que les agrcola-ramaderes, o fins i tot que les agrcoles
protegides, per que han sofert un recent procs de colonitzaci territorial, realitzat al marge de la legalitat
urbanstica, inicialment i bsicament lligat a certes activitats agrcola-ramaderes d'esbargiment familiar per
tamb freqentment a l's residencial (de segona o primera residncia).
El Pla general vol reafirmar el carcter de sl rstic d'aquestes zones, intentant potenciar l's agrcola-
ramader en la seva vessant d'horts familiars, reordenant les edificacions existents i restringint la implantaci de
noves edificacions.
2. La regulaci d'aquestes rees es far a travs de plans especials. Mentre no siguin aprovats aquests
plans es podran autoritzar els usos agrcola i ramader, per amb la particularitat que es prohibeix qualsevol tipus
de construcci o qualsevol tipus d'intervenci a les edificacions existents, llevat de la demolici, i, a ms, per a les
edificacions construdes a l'empara d'alguna normativa anterior, les obres de conservaci que no suposin la
consolidaci, l'augment de volum, la modernitzaci o l'increment del seu valor d'expropiaci.
3. Els plans especials hauran de definir, per a cada zona de rgim especial:
- Els parmetres de ledificaci per als diferents usos.
- La divisi parcellria, amb les restriccions que s'assenyalen al segent apartat.
- Les condicions de millora esttica de les edificacions.
- Les condicions de millora paisatgstica de l'rea respecte del seu entorn.
- Les condicions de millora de l'explotaci agropecuria de les finques.
- Un pla d'etapes per a l'execuci del pla.
4. Els plans especials hauran de fixar coeficients adequats a les caracterstiques de ledificaci prpies del
sl rstic. No es podr donar lloc a situacions discriminatries respecte dels sls rstics confrontants, com
tampoc donar sostres edificables propis de sls urbans.
La regulaci dels plans especials haur de determinar tamb les infraestructures i la resta dequipaments
necessaris.
El nombre de les parcelles previst pels plans especials per a cada zona de rgim especial no podr ser
superior al corresponent a l'estat de parcellaci existent en data 1 de gener de 1993. Aix mateix, en les divisions
parcellries definides pels plans especials no podran resultar parcelles que suposin segregacions de les
parcelles existents en l'esmentada data, llevat que derivin d'eixamplaments de camins prevists pels plans
mateixos.
Les condicions de l'edificaci s'hauran de subjectar a les establertes amb carcter general per al sl rstic.
Els usos aplicables seran els establerts amb carcter general per al sl rstic, amb la limitaci que no
sadmetran dentre els usos prevists a lart. 131 (usos condicionats) els segents:
- rural extractiu (0.2)

- industrial (secundari) (3), en activitats industrials de primera transformaci de productes agrcola-
ramaders.
- Serveis (terciari) (4) pel que fa a estacions de servei, hotels rurals i establiments pblics de restauraci.
El termini establert per a la completa execuci de cada pla especial no superar els 12 mesos des de la
seva aprovaci definitiva.
5. La redacci dels plans especials ser responsabilitat de les associacions de propietaris que
obligatriament s'hauran de constituir a cada zona de rgim especial. Aquestes associacions de propietaris
tindran la consideraci d'entitats urbanstiques collaboradores i la seva constituci i funcionament es regular
d'acord amb el que s'estableix al vigent Reglament de gesti urbanstica per al sistema de compensaci, en tot
all que per analogia hi sigui aplicable.
El termini mxim per a la presentaci, per a la seva corresponent aprovaci inicial, dels plans especials
ajustats a les condicions que en el Pla general s'estableixen, no superar els 12 mesos des de l'aprovaci
definitiva d'aquest.
6. La inclusi de terrenys dins una zona de rgim especial, aix com la tramitaci i laprovaci dels
corresponents plans especials, no suposar, en cap moment, la paralitzaci dels expedients d'infracci
urbanstica que es puguin haver incoat.

Constituir una infracci urbanstica d'acord amb l'article 27.2.c de la Llei de disciplina urbanstica de la
CAIB l'incompliment per part de les associacions de propietaris de les zones de rgim especial de l'obligaci de la
redacci i la presentaci dels corresponents plans especials de millora del medi rural, ajustats a les condicions
que en el Pla general s'estableixen, en el termini assenyalat a l'apartat anterior, aix com l'incompliment de
l'execuci dels plans especials en els terminis assenyalats als mateixos plans. La infracci urbanstica ser
atribuble a tots i cada un dels propietaris de terrenys inclosos a les rees de rgim especial i el rgim
sancionador aplicable ser el corresponent a cada una de les infraccions realitzades a cada parcella, sense
perjudici de la tramitaci independent dels expedients sancionadors corresponents a aquelles infraccions.
7. Aquests plans especials no podran ser considerats com de desenvolupament del Pla general i hauran
de ser aprovats pel Consell Insular de Mallorca, dacord amb lart. 9 de la Llei del sl rstic balear i lart. 148.b del
Reglament de planejament.
8. Les rees contingudes en aquesta delimitaci corresponen als segents mbits grafiats als plnols
d'ordenaci del sl urbanitzable i rstic:
ZRE NM. NOM
41-01 Son Pacs Vell
44-01 Es Secar de Son Sardina

44-02 Cas Patr
44-03 Cas Castell
44-04 Sa Torre
53-01 Can Enric

53-02 Cas Ferrer
53-03 Cas Borrs
53-04 Cam de na Cerdana
53-05 So na Pau
53-06 Cam de sa Cadena
53-07 Cam de Santiago
53-08 Cam des Clot
53-09 S'Olivaret
83-01 Can Fig

83-02 Cas Tamborer
83-03 Es Prat
84-01 Son Gallard (Son Agre)

84-02 Es Cellers
84-03 Son Gud
84-04 Son Averso
84-05 Son Orlandis d'Amunt
84-06 Can Membre
84-07 Son Flor
84-08 Can Brusca
84-09 Son Brunet
84-10 So na Mra
84-11 Can Galania
84-12 Sa Vinya de Son Llebre
84-13 Can Brusca (ampliaci)
84-14 Ses Palmeres
84-15 Can Guidet
84-16 Sa Vinya des Fonoll
84-17 Son Llins
85-01 Can Butxaques
87-01 Ca l'Amo Arnau

87-02 Sa Tanca
87-03 Son Orlandis
87-04 S'Hortet de Can Silis
87-05 Can Valent
87-06 Son Ver de Baix

87-07 Cam 142
87-08 Son Morei

TTOL IX. NORMES PER A LA PROTECCI I
LA CONSERVACI DEL PATRIMONI
CAPTOL I. DISPOSICIONS PRELIMINARS
1. Les presents normes tenen per objecte la intervenci en els mbits del territori municipal que es
relacionen a continuaci:
a) Centre histric: rea situada dins el permetre definit pel traat de les avingudes Gabriel Alomar i
Villalonga i Alexandre Rossell, la plaa d'Espanya, les avingudes Joan March, Comte Sallent, Alemanya i
Portugal i el passeig de Mallorca. Per la part inferior, des de la ronda de Migjorn, el passeig de Sagrera, el parc
de la Mar, exclosa l'autopista de Llevant, fins l'inici de les Avingudes. El territori aix definit i delimitat, amb un
particular valor historicoartstic i urbanisticoarquitectnic es considera com un nic conjunt monumental declarat
b d'inters cultural pels seus valors fsics i socioculturals.
b) rea de planejament incorporat del PERI des Jonquet.
c) Edificis i elements catalogats en el terme municipal.
d) Catleg dels centres d'inters cultural en el terme municipal.
e) Edificis la zonificaci dels quals s afectada per la protecci arquitectnica ambiental en el terme
municipal.
2. L'aplicaci d'aquestes normes per a la protecci i la conservaci del patrimoni es dur a terme sense
perjudici del prescrit a la resta de les Normes del Pla general i de les ordenances per a l'edificaci de
l'Ajuntament, en els punts que no estiguin regulats especficament per les normes esmentades a l'inici.
Article 326. Vinculaci i efectes de la declaraci de b d'inters cultural del Centre Histric
Les presents normes, el Catleg i les seves modificacions seran d'aplicaci conjunta, directa i
complementria amb les disposicions i resolucions de la legislaci vigent en matria de patrimoni histric.
Article 327. Documents vinculants
1) Memria justificativa.
2) Plnols altimtrics d'Informaci.
3) Plnols d'ordenaci.
4) Normes urbanstiques i de protecci.
5) Catleg.
6) Catleg dels espais d'inters cultural.
7) Programa d'actuaci i pla d'etapes.
Article 328. Unitats de desenvolupament
1. Seran les segents:
a) Plans especials de protecci i/o reforma interior: es Puig de Sant Pere, sa Calatrava, sa Gerreria, el
Temple, es Jonquet i Cavalleria.
b) Sectors d'estimulaci a la rehabilitaci.
c) Eixos de rehabilitaci de faana.
d) Plans especials de reforma de xarxes d'installacions (PERXI).

e) Projectes d'urbanitzaci i dotaci de serveis, en desenvolupament del corresponents PERXI.
f) Projectes de remodelaci d'espais pblics.
2. Les unitats de desenvolupament contingudes als apartats a, b i c podran tenir la consideraci d'rees de
rehabilitaci integrada quan aix ho acordi l'Ajuntament.
3. Les unitats de desenvolupament contingudes als apartats b i c seran regulades per una ordenana
especfica.
CAPTOL II. RGIM URBANSTIC DEL SL
SECCI PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS
Article 329. Regulaci de l'ordenaci
La regulaci de l'ordenaci de l'mbit assenyalat a l'art. 325 es fa a travs de dos instruments de

qualificaci:
a) La qualificaci del sl en zones edificables i sistemes d'espais lliures pblics.
b) La qualificaci de protecci edificatria especfica de cada parcella o edifici.
Article 330. Criteris per a la delimitaci de zones
1. S'han assenyalat les diferents zones segons l'evoluci histrica i la seva incidncia:
a) al teixit urb
b) a la morfologia urbana
c) a les tipologies de ledificaci, la qualitat i lestat de l'edificaci.
Tot aix ha determinat la proposta d'ordenaci.
2. Les zones sn les que estan assenyalades en el corresponent plnol d'ordenaci i que a continuaci es
defineixen.
Article 331. Definici i descripci de zones
Des del punt de vista dels canvis en l'estructura urbana i en la instituci del patrimoni construt
s'identifiquen quatre diferents tipus de zones a l'interior del Centre Histric: les zones de renovaci espontnia,
les zones profundament degradades, la zona d'intervenci a l'edificaci i la zona Avingudes.
1. ZONES DE RENOVACI ESPONTNIA. Sn les zones a les quals s'ha produt la substituci del
patrimoni edificat, incls el de valor cultural, i en alguns casos de la trama histrica, com a conseqncia dels
processos socioeconmic, tecnolgic i funcional, inherents al creixement i levoluci de la ciutat. Ens referim a les
zones de Jaume III-passeig de Mallorca-Bonaire i Olivar, respectivament reformes nm. 1 i 6 d'Alomar. Aquestes
rees homognies ja en si mateixes, revitalitzades i renovades, que formen part de la histria recent de la nostra
ciutat, es recullen com a zones homognies especfiques i es recondueixen mitjanant el control dels parmetres
de ledificaci i d'usos.
2. ZONES PROFUNDAMENT DEGRADADES. A l'extrem oposat de les anteriors, per absncia

d'expectatives de la iniciativa privada o impossibilitat de concretar-les, es troben les zones sotmeses a un fort
deteriorament fsic de l'edificaci i en general de la infraestructura urbana. Presenten un deteriorament
sociodemogrfic i de base econmica amb certs carcters d'irreversibilitat sense l'actuaci directa de
l'Administraci.
Aquesta degradaci ha aparegut fonamentalment a finals del segle XIX i s'ha anat agreujant en el
transcurs del present segle.
Aquestes zones sn sa Calatrava i el barri del Sindicat, conjuntament amb es Puig de Sant Pere i el
Temple. Shi assimila, encara que estigui fora del Centre Histric, es Jonquet.
En aquests sectors el Pla proposa el manteniment dels plans especials de protecci i reforma interior, o la
seva redacci on no n'hi hagi.
3. ZONA D'INTERVENCI A L'EDIFICACI. Es tracta de zones del Centre Histric intermdies entre les
rees de renovaci espontnia i les profundament degradades.
Aquestes zones, que s'han correspost amb les histricament ms representatives quant a la localitzaci
de tipologies senyorials o burgeses, han sofert, encara que en menor grau, les incidncies assenyalades per a les
rees degradades per no existeixen, en general, dficits o insuficincies notables dinfraestructures o
equipaments i la base econmica urbana, tot i que ressentida per la prdua de poblaci, no ha desaparegut com
a les rees de degradaci profunda.
Ens referim a les parts del Centre Histric no englobat a la resta de zones. I com a exemples rellevants
d'aquesta zona podrem citar el barri de la Seu, el de Sant Jaume, el de Can Montenegro, etc. Les intervencions
que proposa el Pla sn fonamentalment de conservaci del patrimoni edificat, parcella a parcella, per mitj del
catleg d'edificis aix com mitjanant la protecci arquitectnica ambiental.
4. ZONA AVINGUDES. Es tracta d'una zona amb caracterstiques prpies, sobre la qual s'estableix una
planificaci prvia de traat geomtric desprs de l'enderroc del darrer recinte emmurallat. Ens referim a la zona
Avingudes-plaa d'Espanya, zona d'expansi que inicia el procs d'evoluci de la ciutat moderna.
El Pla proposa, aix mateix, estendre a aquesta zona d'eixample les intervencions de conservaci del
patrimoni edificat, mitjanant la catalogaci i l'adscripci d'edificis a la protecci ambiental, aix com impulsar la
conservaci del medi ambient urb.
Es consideraran assimilades a aquesta zona totes les parcelles o els edificis ubicats fora del Centre
Histric la zonificaci dels quals estigui afectada per la protecci arquitectnica ambiental r.
SECCI SEGONA. REGULACI ESPECFICA DE LES ZONES DE RENOVACI ESPONTNIA
Article 332. Reformes de Jaume III i lOlivar
1. ZONA JAUME III, PASSEIG DE MALLORCA I BONAIRE
1.1. Correspon al sector delimitat al plnol d'ordenaci i que abasta l'avinguda de Jaume III, el
passeig de Mallorca i els carrers de Ribera, Protectora, Bernat de Buadella, Berenguer de Tornamira, Bar de
Santa Maria del Sepulcre, Joan de Cremona, Aragons, Hug de Ribesaltes, Berenguer de Sant Joan, Carlads,
Omelads, Conflent, Cerdanya, Jaume de Santaclia, Gregori de Sallamb, Jaume Duran, Pere de Fraga i Bernat
d'Enveig i la plaa Porta de Santa Catalina (faana nord).
1.2. Tipus d'obres i intervencions. Es permet la restauraci, la conservaci, la consolidaci, la

rehabilitaci, la reestructuraci, la reconstrucci i lobra nova, segons el que disposa l'art. 342 i d'acord amb la
qualificaci de parcella que apareix al plnol d'ordenaci.
1.3. Volum i aprofitament.
a) A lavinguda de Jaume III, el passeig de Mallorca i la plaa de la Porta de Santa Catalina:
- La profunditat edificable ser de 20 m.
- L'alineaci de l'edificaci a l'interior del porxo ser obligatria.
- Altura dels edificis:
* A lavinguda de Jaume III, a les zones porticades l'altura s'estableix en tretze

coma vint (13'20) metres i 4 plantes, amb les excepcions indicades a l'esquema adjunt, amidada
respecte de la lnia de la cornisa de l'arcada. A la resta de zones no porticades l'altura mxima
s'estableix en vint (20) metres, mesurada segons l'art. 188.

* Al passeig de Mallorca, entre Cerdanya i Berenguer de Tornamira, s'estableix
l'altura en 17,5 m i 6 plantes mesurada de la lnia de la cornisa de l'arcada. Al passeig de Mallorca
des de Berenguer de Tornamira i la plaa de la Porta de Santa Catalina, l'edificaci perd
paulatinament altura, com a soluci de l'encontre amb la barriada del Puig de Sant Pere (vegeu les
altures al plnol d'ordenaci o esquema adjunt).
- Sobre la lnia de la volada noms es podran construir cornises per recollir les aiges pluvials, tal
com existeix actualment.
- Sobre la darrera planta no es podran construir ms que cambres d'ascensors, dipsits d'aigua,
sortida d'escales de serveis, xemeneies. No shi permeten sota cap concepte dependncies habitables i anuncis
publicitaris. Queden prohibits els tics.
- La primera crugia estar coberta amb teula rab, amb inclinaci cap el carrer. El pendent
daquesta no sobrepassar els 230.
b) A rees interiors, Berenguer de Tornamira, Bar Santa Maria del Sepulcre, Bonaire i la resta.
- Profunditat edificable 12 m.
- Altura mxima 16 m. A les illetes de blocs oberts l'altura ser constant a tot el bloc i samidaran
els 16 m a la part ms alta.
- Sobre l'altura mxima noms es podr construir l'indicat en el pargraf anterior. Igualment queden
prohibits els tics.
c) A edificis que es rehabilitin, l'augment del nombre d'habitatges es regular amb els mateixos
criteris aplicats a l'apartat 1.2 de l'art. 357 (regulaci genrica de la protecci arquitectnica ambiental R i r).
Per a parcelles N a les quals es realitzi nova construcci es considerar com a ndex d'intensitat
d's residencial la relaci 1 habitatge/80 m2 de superfcie edificable.
1.4. Parcellaci. Als edificis qualificats R no es modificar la parcellaci. A la resta es podr

ajustar a la parcellaci existent en el projecte Alomar.
1.5. Composici interior. A les parcelles qualificades com R o a les N que es mantinguin regir el
disposat als art. 357.1.4 i 358.4. A les N que se substitueixin hom sajustar al que disposen les normes de tipus
general d'aquest Pla.
1.6. Composici exterior.
a) Buits al edificis qualificats N. A Jaume III i passeig de Mallorca i Porta de Santa Catalina, als
eixos dels intercolumnis es collocaran obligatriament els buits de balcons i finestres. Les dimensions i les
proporcions es deixen en llibertat. Es podran intercalar altres buits situats en els eixos secundaris sense rompre
el ritme dels corresponents als eixos dels intercolumnis, que seran els principals.
b) Tribunes i balcons als edificis qualificats N. A Jaume III i passeig de Mallorca i Porta de Santa
Catalina, les tribunes tancades queden terminantment prohibides. Quant a les tribunes obertes, es tolerar la
construcci en reculada d'aquestes, sempre que coincideixin amb els buits corresponents dels intercolumnis, per
la seva ampliaci o la seva uni de dos o ms d'aquests.
El balcons volats noms es podran construir fins a un (1) metre a la planta principal, s a dir, la que
queda determinada per la cornisa que remata les arcades o llinda. A les altres plantes es podran construir
balcons de zero coma seixanta (0'60) metres de vol.
Als altres carrers queden prohibides les tribunes tancades. Es podran construir balcons a totes les
plantes que seran de 0,70 m, llevat del carrer de Berenguer de Tornamira, on seran de 0,55 m.
c) Cobertes i volades. A Jaume III, passeig de Mallorca i Porta de Santa Catalina la volada tindr
un volads d'1,5 m. Aix mateix, en aquests carrers la coberta en primera crugia ser de teula rab, tal com s'ha
esmentat a l'apartat 3 d'aquest article.
A la resta de carrers la coberta podr ser plana.

d) Composici de faanes i materials. En la composici de faanes primar el criteri de simplicitat,
funcionalitat dels elements i materials de primera qualitat, seguint la pauta dels edificis R.
Les arcades corresponents a Jaume III, Porta de Santa Catalina i passeig de Mallorca es
construiran en pedra calcria rogenca, des del seu basament fins a la lnia de la cornisa de la faana principal. El
paviment interior del prtic es construir igualment en pedra calcria.
Es considera faana exterior l'interior dels prtics als efectes de l'art. 377 sobre limitacions a la
publicitat exterior dels locals.
Tots els paraments visibles des de la via pblica tindran tractament de faana exterior. A aquests
efectes s'hauran de reestructurar obligatriament en els terminis que assenyali el Pla en les faanes.
e) Jardins interblocs a la zona del carrer de Bonaire. Els espais interblocs tindran un tractament
enjardinat. Per a aix es prendran les mesures necessries en el cas d'utilitzaci del seu subsl per a
aparcament.
En aquestes zones es prohibeix tota construcci de ms de trenta (30) centmetres sobre la cota
del carrer, i sha de reestructurar en el sentit de demolici de les construccions existents en els terminis que
assenyali el Pla. Els murs de separaci de les propietats tindran una altura mxima de d'u coma vint (1'20)
metres, i es podran completar el tancament fins a dos (2) metres amb reixa i/o bardissa.
f) Eixos de rehabilitaci de faanes i sectors d'estimulaci a la rehabilitaci. A la zona al nord de

l'avinguda de Jaume III, els eixos principals de la qual sn els carrers de Bonaire i Bar Santa Maria del Sepulcre,
es delimitar un sector d'estimulaci a la rehabilitaci i/o un eix de rehabilitaci de faanes i espais lliures, al qual
es proposar solucionar les deficincies observades en aquesta zona: faanes posteriors visibles des de la via
pblica, jardins o espais lliures interblocs tractats inadequadament, accessos als aparcaments, etc. Aquestes
figures de foment de la rehabilitaci preveuran el tractament dels espais lliures pblics i en proposaran la
remodelaci i, si escau, la conversi d'alguns carrers secundaris en zona per a vianants.
1.7. Usos. Regiran les mateixes condicions regulades a l'apartat 3 (usos) del present
article.

2. ZONA OLIVAR
2.1. Correspon al sector denominat del Mercat de l'Olivar: carrers de Josep Tous i Ferrer,
Velzquez i Sant Felip Neri i les places del Comtat del Rossell i la Mare de Du de la Salut.
2.2. Tipus d'obres i intervencions. Es determina segons la qualificaci de protecci per parcella
que apareix en el plnol d'ordenaci.
a) A edificis R. Hom sajustar a l'establert a l'art. 357, apartat 1.1.
b) A edificis N. Hom sajustar a l'establert a l'art. 358, apartat 1.
2.3. Volum i aprofitament (a parcelles N):
a) Altures: el nombre de plantes perms ser de 6. Totes les faanes dels edificis compresos dins
la zona tindran la cornisa o volada (cara superior del darrer forjat) a 20 m d'altura respecte de la cota de
referncia 23,10 m. Aquesta cota se situa sobre la rasant de la voravia de l'entrada principal del Mercat de
l'Olivar.
La cara superior del forjat corresponent al pis principal estar exactament a 7 m d'altura sobre la
cota de referncia del Mercat de l'Olivar, 23,10 m.
A les faanes al carrer de Josep Tous i ferrer, la plaa de l'Olivar i la plaa del Comtat del Rossell
es permetr l'edificaci d'una planta suplementria, amb la condici que els murs laterals de l'esmentada planta
quedin separats de la mitgera la distncia mnima de 3,50 m i siguin tractats com a faanes exteriors.
b) Profunditat edificable: Setze (16) metres per als immobles que tenen faana al Mercat de
l'Olivar; dotze (12) metres per a la resta. L'alineaci posterior de l'edifici tindr tractament de faana. L'alat
d'aquesta faana s'haur de presentar juntament amb els altres plnols.
A parcelles a les quals s'efectu reconstrucci o nova construcci es permetr l'execuci de

soterranis que ocupin la totalitat del solar per a destinar-los a aparcaments de vehicles, els quals es regularan
mitjanant la normativa general d'aparcaments.
c) A edificis que es rehabilitin, l'augment del nombre d'habitatges es regular amb els mateixos
criteris aplicats a l'apartat 1.2 de l'art. 357 (regulaci genrica de la protecci arquitectnica ambiental R i r).
Per a parcelles N a les quals es realitzi nova construcci es considerar com a ndex d'intensitat
d's residencial la relaci 1 habitatge/80 m2 de superfcie edificable.
2.4. Parcellaci. No es permetr la modificaci de les parcelles d'edificis catalogats o qualificats

R. A parcelles N hom sajustar al que disposa l'art. 358.3.
2.5. Condicions d'higiene i composici interior: per a parcelles N i R regiran les ordenances
generals.
2.6. Condicions d'esttica:
a) L'entramat del pis principal es manifestar a l'exterior per mitj d'una motllura. La faana
corresponent a les plantes situades per davall l'esmentada cornisa, planta baixa i entresl, es cobrir
obligatriament amb revestiment de pedra natural.
b) Els edificis acabaran superiorment amb volada de fusta o cornisa de pedra que harmonitzin amb
l'estil local.
c) Queden prohibits els voladissos i les tribunes tancades.
2.7. Usos. Es regularan al quadre d'usos corresponent a la zona de renovaci espontnia de

l'apartat 3 del present article.
2.8. rea de planejament incorporat (API) 11-01. S'inclou en aquesta zona l'mbit del sector
comprs entre els carrers dels Caputxins i del Basti d'en Sanoguera, la plaa del Comtat del Rossell i el
Mercat de l'Olivar, ordenat mitjanant una modificaci del Pla general de 1973 (Ribas Piera).

Nm. API DATA APROVACI
DEFINIT. MODIFICAC. P.G.
11-01 C/ Caputxins, Basti d'en Sanoguera,

Pl. del Comtat del Rossell i
Mercat de l'Olivar 07.09.82
La regulaci de lndex dintensitat ds residencial es remet a lapartat 2.3.c.
En aquesta API regiran, a ms, la regulaci i les condicions contingudes a lARS Centre Histric del Pla
general dordenaci urbana de 1985 per a aquest sector.
Nm. API DATA APROVACI DEFINITIVA

ESTUDI DE DETALL
11-02 C/ Sant Miquel i passatge

Crist Verd 23.02.89
La regulaci de lndex dintensitat ds residencial es remet a lapartat 2.3.c.
3. USOS
a) A edificis que es destinin a l's residencial la resta dels usos permesos en situaci 1 es podran ubicar a
qualsevol planta de l'esmentada situaci, destinada totalment o parcial als esmentats usos, sempre que per sota
no existeixin plantes completes destinades a l's residencial.
b) No s'admetr en els usos 4.1 (comercial) i 5.10 (eq. comercial) l'activitat relativa a la venda de
carburants. Aix mateix, les activitats de manteniment, reparaci i venda de recanvis i accessoris de vehicles a
motor es permetran en dimensi 1 i 2 i situaci 2.
c) La resta de les condicions d'usos es regular mitjanant el QUADRE D'USOS nm. 17 de l'art. 126.
SECCI TERCERA. REGULACI ESPECFICA DE LES ZONES PROFUNDAMENT DEGRADADES
Article 333. Regulaci
Aquestes zones es regulen a travs de les rees de planejament incorporat (API) de l'art. 283 i el Pla
nassumeix l'ordenaci detallada, continguda als diversos plans especials ja aprovats i les seves modificacions,
aix com les que a continuaci es proposen i se senyalitzen al plnol d'ordenaci. I a travs de les rees de rgim
especial (ARE), dels articles 299 i 300, a les quals el Pla proposa per a la seva ordenaci la realitzaci d'un pla
especial amb unes determinades condicions. Sestableixen unes normes transitries d'edificaci fins que no
s'aprovi l'esmentat pla.
Article 334. rees de planejament incorporat (API) 1-01, 9-01, 10-02 i 26-01
rees de planejament incorporat regulades per pla especial:

DEL PLA ESPECIAL
1-01 Puig de Sant Pere 14.07.80
Es recull el Pla especial del Puig de Sant Pere, aix com les seves modificacions, en especial les que es
realitzaren al PGOU de 1985, que apareixen descrites a la seva Memria i al plnol d'ordenaci d'aquell
document, i la que fa referncia a un canvi d'usos "bars, cafs i cafs cantants", aprovada definitivament el
9/12/82, els quals es podran ubicar exclusivament a la plaa de la Porta de Santa Catalina i a la plaa de la
Drassana, aix com a leixamplament existent a l'encreuament dels carrers de Santa Creu i Sant Lloren. S'hi
afegeix l'estudi de detall dels carrers Curt i de lOlivera, aprovat definitivament el 29/3/94.

Malgrat tot, el present Pla general introdueix unes variacions a causa de problemes puntuals apareguts
durant la gesti del PERI.
Aquestes modificacions es poden agrupar en:
a) Unitats d'execuci per expropiaci.
- A la illeta 1 es delimita una unitat d'execuci als nm. 2, 3, 4 de la pl. Porta de Santa Catalina.
- A la illeta 3 es delimita una unitat d'execuci als nm. 20 del carrer de Sant Pere i 2 del carrer
dels Pescadors, i se nexclou un local ja rehabilitatan planta baixa amb el nm. 20 del c/ Sant Pere
i al solar nm. 4 del c/ Pescadors-Midonera, 5.
- A la zona de conservaci del pla es delimita una unitat d'execuci al nm. 10-A del c/ Sant Pere,
exclusivament a planta baixa i entresl.
- A la mateixa zona de conservaci es delimita una unitat d'execuci al c/ Sant Pere nm. 4 i c/ Vi
nm. 20, 20-A, 22, 22-A i 26, que corresponen a les parcelles cadastrals 10, 11, 13 i 14 de la illeta
delimitada pels carrers del Vi, Sant Pere, Sant Lloren i Can Sales.
b) Modificaci a l'alineaci i s de la illeta B. Tota la illeta B del PERI tindr s de zona verda i zona de
troballes arqueolgiques. La torre de la murada rab es catalogar. Les alineacions de la illeta seran les actuals.
Aquesta illeta queda exclosa de l'mbit del PERI i passa a formar part del sistema general d'espais lliures
Baluard de Sant Pere.
c) Canvi d's. La unitat d'actuaci dels carrers de Sant Pere, Pescadors i Midonera podr tenir, a ms de
l's residencial i residencial collectiu, l's hoteler.
d) Per a la resta dels usos del pla especial, hom sajustar al que disposa a les zones d'intervenci en
l'edificaci d'aquestes normes de protecci del patrimoni.
e) l'ndex d'intensitat d's residencial ser d'1 habitatge/80 m2 de superfcie edificable.

DEL PLA ESPECIAL
9-01 Calatrava 30.03.89
Modificacions
- Canvi delimit. UA 8 31.10.91

- Canvi delimit. UE
sist. i programa d'actuac. 25.03.93
- Modif. illeta I 29.04.93
- Est. detall illeta 7 29.07.93
- Modif. PGOU mbit PERI 06.02.95
- Modif. PERI C/ Sant Alonso 18.05.95
- Modif. UA 14-A i AA 14-C 28.12.95
Es recull el Pla especial de sa Calatrava. Malgrat tot, el present Pla general introdueix unes variacions a
causa de problemes puntuals apareguts durant la gesti del PEPRI.
a) S'amplia l'mbit de l'equipament EQ00/SC-P; 09-05-P.
b) l'ndex d'intensitat d's residencial ser d'1 habitatge/80 m2 de superfcie edificable.

DEL PLA ESPECIAL
10-02 Sa Gerreria 30.11.95

Modificacions
- Modif. mbit UE 2C i 2A 31.07.97

- Modif. mbit UE 3B 31.07.97
- Canvi sist. actuac. UE 4 29.01.98
- Modif. UE 2B 26.03.98
Aix mateix, s'assimila a aquesta zona l'mbit de la reforma interior de la barriada del Jonquet, ordenat
tamb mitjanant pla especial.
L'ndex d'intensitat d's residencial ser d'1 habitatge/80 m2 de superfcie edificable.

DEL PLA ESPECIAL
26-01 Es Jonquet 18.12.85
Es recull el pla especial del Jonquet. Malgrat tot, el present Pla general introdueix unes variacions a cusa
de problemes puntuals apareguts durant la gesti del PERI. Aquestes modificacions es poden agrupar en:
a) Modificaci de les unitats d'actuaci per compensaci. Una part passen a expropiaci.
- UA 8-1. Es divideix en dues; una part per compensaci, la ms oriental (que a la vegada s'ha
ampliat ambn el nm. 8 del c/ Sant Mag), i laltra per expropiaci a la part occidental, contigua
amb les faanes posteriors de les edificacions del carrer 7. Aquestes unitats d'execuci es
passaran a denominar 8-1.1 i 8-1.2, respectivament.
- La unitat d'actuaci 9-10 es dividir aix mateix en dues: la corresponent a la illeta 9, que ser per
expropiaci, i la corresponent a la illeta 10, que ser per compensaci. L'expropiaci es podr fer
amb beneficiaris. Aix quedaran la UE 9 i la UE 10.
- La U.A 1-16-17-18 modifica el seu mbit i es dividir aix mateix en dues: una per expropiaci
situada a la part oriental, que a la vegada amplia els lmits de l'antiga unitat (UA 15, vegeu plnol
d'ordenaci), i la resta de la unitat, que deixa fora els darreres de les edificacions del c/ Sant Mag i
el terreny al qual s'ubica el transformador de GESA, situat al carrer de Monsenyor Palmer, que
quedar pel sistema de compensaci.
Es modifica a la zona NI sector plaa Mar i Terra (corresponent a l'mbit de la UE 1-16-17-

18) la previsi d'aparcaments com segueix:
L'ocupaci per a s exclusiu d'aparcaments a plantes soterrani es podr referir a la totalitat

de l'mbit de la UE, llevat de les parcelles corresponents als espais lliures. Shaur de garantir,
aix mateix, la permanncia del tals del Jonquet mantenint les distncies adequades i necessries
per a abastar l'esmentada finalitat. A ms dels aparcaments per a residents es permetr l'execuci
d'aparcaments pblics. La cessi dels terrenys destinats a vials es limitar a la cessi de l's
pblic en superfcie.
b) Actuacions allades. C/ 16, nm. 10. S'estableix una actuaci allada i el seu s ser equipament
escolar.
c) Canvi d's.
- La parcella nm. 18 de la illeta cadastral 088035 passa d's d'equipament cultural a residencial.
- La parcella nm. 8 de la illeta cadastral 087030 destinada a sala de reunions i espectacles passa d's
equipament recreatiu a residencial.
d) Incorporaci d'equipament. L'edificaci situada al carrer del Terrer, 24, constituda per dues voltes en
semisoterrani que originalment formaven part del mol situat en aquell lloc es qualifica com a Catleg A2/26-06 i
equipament sociocultural, annex al mol K-7, codi EQ0C/SC-P; 26-14-E.
e) l'ndex d'intensitat d's residencial ser d'1 habitatge/80 m2 de superfcie edificable.

Article 335. rea de rgim especial (ARE) 10-02
ARE NM. 10-02. EL TEMPLE
1. Descripci. Es delimita un pla especial de protecci perqu en aquest mbit es donen factors definits
com a caracterstics d'rea profundament degradada. La delimitaci s'ha realitzat sobre la base de criteris
histrics, de morfologia urbana, degradaci arquitectnica i problemtica social.
2. Condicions per a la redacci del pla especial de protecci. L'objectiu d'aquest pla especial de protecci
de gesti pblica ser la recuperaci de l'antic recinte del Temple, les esglsies del Socors i de Nostra Senyora
dels Desemparats, aix com possibles restes de la murada medieval. s a dir, recuperar el que resta del recinte
esmentat, solucionar de la manera que es trobi oportuna el deteriorament produt a l'entorn per construccions
recents i crear un espai lliure pblic.
En aquesta zona es preveuran aparcaments per als residents a les mateixes edificacions i es podr
utilitzar part o la totalitat del subsl dels espais pblics, sempre que no afecti zones amb restes arqueolgiques.
3. Normativa transitria. Mentre no es realitzi el pla especial de protecci regir una normativa transitria
que permetr les obres corresponents al grau de catalogaci o de protecci ambiental segons sassenyalin les
parcelles al plnol d'ordenaci.
Quant al rgim d'altures ser el definit en el plnol d'ordenaci i per a les profunditats edificables aix com
per la resta d'ordenances se seguir la mateixa ordenaci que per a la zona d'intervenci en l'edificaci del
Centre Histric.
Les obres permeses necessitaran informe de la Comissi del Centre Histric i Catleg, la qual, a la vista
de la documentaci aportada i atesa la visita d'inspecci prvia dels tcnics municipals, dictaminar sobre
l'oportunitat de les obres. Es realitzaran, durant l'execuci de les obres, visites peridiques dels tcnics
municipals, a l'objecte de detectar la possible aparici de restes arqueolgiques i en el cas que apareguin, es
paralitzaran les obres i la Comissi dictaminar el que sigui procedent quant a la seva continuaci i les mesures
a adoptar.
Es podr acordar la suspensi facultativa de llicncies conformement a la legislaci urbanstica vigent si

en el transcurs de l'aplicaci d'aquesta normativa subsidiria es detecten operacions que facin inviables els
objectius del pla especial de protecci.
SECCI QUARTA. REGULACI ESPECFICA DE LA ZONA D'INTERVENCI A L'EDIFICACI
Article 336. Zona d'intervenci a l'edificaci
1. mbit. Correspon a les rees intersticials de l'mbit del Centre Histric no englobades en els supsits
descrits anteriorment.
2. Tipus d'obres i intervencions. Es determinen segons la qualificaci de protecci per parcella que
apareix en el plnol d'ordenaci, d'acord amb la seva qualitat arquitectnica i lestat d'evoluci del tipus original.
Aix, s possible que alguna parcella tingui dues qualificacions, ja que una mateixa propietat pot tenir
edificacions de diferent qualitat arquitectonicotipolgica.
Les definicions d'obres i intervencions es detallen al captol segent, art. 342, i les permeses a cada
qualificaci es determinen al captol IV, art. 355 i segents.
3. Aprofitament. Ser el corresponent a cada qualificaci de parcella que apareix en el plnol

d'ordenaci, el qual es determina al captol IV, art. 355 i segents.
4. Parcellaci. Ser la corresponent a cada qualificaci de parcella que apareix en el plnol d'ordenaci,
la qual es determina al captol IV, art. 355 i segents.
5. Composici interior. Ser la corresponent a cada qualificaci de parcella que apareix en el plnol
d'ordenaci, la qual es determina al captol IV, art. 355 i segents.
6. Composici exterior. Ser la corresponent a cada qualificaci de parcella que apareix en el plnol

d'Ordenaci, la qual es determina al captol IV, art. 355 i segents.
Plaa Major. La composici exterior de les faanes es regular a travs d'una ordenana especfica de
desenvolupament. Mentrestant, el tractament de faanes, materials i colors es remet al Projecte de
condicionament de faanes de la plaa Major, realitzat per aquest Ajuntament i aprovat en data 30 de mar de
1994 per la Comissi de Govern. Aquest tindr la consideraci de sector d'estimulaci.
7. Usos
a) A edificis que es destinin a l's residencial la resta dels usos permesos en situaci 1 es podran ubicar a
qualsevol planta de l'esmentada situaci, destinada totalment o parcial als esmentats usos, sempre que per sota
no existeixin plantes completes destinades a l's residencial.
b) Els usos 3.1 (industrial), 3.2 (magatzems), 3.3 (tallers industrials), i 6.5 (aparcament de vehicles) es
permetran en situaci 2 per no associada a planta primera. La dimensi mnima de l's destabliment pblic
2
ser de cinquanta (50) m .
c) No s'admetr en els usos 4.1 (comercial) i 5.10 (eq. comercial) l'activitat relativa a la venda de
carburants. Aix mateix, les activitats de manteniment, reparaci i venda de recanvis i accessoris de vehicles a
motor es permetran en dimensi 1 i situaci 2, per no associada a planta primera.
d) La resta de les condicions d'usos es regular pel QUADRE D'USOS nm. 18 de l'art. 126.
8. rees de planejament incorporat (API) 4-01, 3-01, 5-01 i 12-01. S'inclou en aquesta zona l'mbit
d'intervenci del carrer de Can Cavalleria, ordenat mitjanant pla especial:

DEL PLA ESPECIAL
4-01 C/ Can Cavalleria, Ermit i i pl. Cavalleria 30.01.92
La regulaci de lndex dintensitat ds residencial es remet a lart. 358.
Tamb sinclou en aquesta zona l'mbit de la unitat d'execuci Protectora-Can Bordoi, desenvolupat
mitjanant estudi de detall:

DE L'ESTUDI DE DETALL
3-01 C/ Protectora, Pi, Can Bordoi, Ribera 28.02.91
5-01 C/ Constituci, Paraires, Soledat i pl. de la

Reina 31.05.90
Modificaci 29.04.93
12-01 Carrers Missi, Can Burgos i Can Perpiny 23.03.95
SECCI CINQUENA. REGULACI ESPECFICA DE LA ZONA AVINGUDES
Article 337. Zona Avingudes-plaa d'Espanya
1. Correspon al sector delimitat per les avingudes de Gabriel Alomar i Villalonga i Alexandre Rossell, la

plaa d'Espanya, les avingudes de Joan March, Comte de Sallent, Alemanya i Portugal, el passeig de Mallorca i
els carrers de la Cerdanya, Bisbe Campins, Porta de Jess, Reina Esclarmunda, Sant Miquel, Basti d'en
Sanoguera, Josep Anselm Clav, passatge Maneu, Mateu Enric Llad i la plaa Porta d'es Camp.
2. Tipus d'obres i intervencions. Per als elements catalogats, les detallades a la regulaci del patrimoni
catalogat, art. 355 i 356 d'aquestes Normes. Per a la resta, les definides i regulades a l'art. 106 de les dites
Normes i nova construcci.
3. Volum i aprofitament. Per als edificis afectats per la protecci arquitectnica ambiental r i els que es
mantinguin hom sajustar, en funci de l'edificabilitat existent, a la regulaci de l'art. 106 d'aquestes Normes.
Per a la nova construcci, els parmetres seran els definits a l'art. 211 referits a la zona d'eixample.
4. Parcellaci. No es permetr la modificaci de les parcelles catalogades. Per a la resta les condicions
de parcellaci seran les determinades a l'art. 211 de les presents Normes.
5. Condicions d'higiene i composici interior. Regiran les Normes generals.
6. Esttica i composici exterior. Ser d'aplicaci l'art. 357.2 quant al tractament de faanes i publicitat
exterior, aix com la normativa general en tot all que no estigui regulat especficament a l'esmentat article.
A la illeta qualificada A6a i delimitada pels carrers del Bisbe Perell, plaa del Comtat del Rossell, Enric
Alzamora i l'avinguda Alexandre Rossell, la faana dels edificis a construir es realitzar d'acord amb els alats
de les dues pgines segents:

7. Usos. Vendran regulats pel QUADRE D'USOS nm. 1 de l'art. 126.
8. rees de planejament incorporat (API) 10-01, 13-01. S'inclouen en aquesta zona els segents mbits:

DE L'ESTUDI DE DETALL
10-01 Avda. Gabriel Alomar i Villalonga, Jaume Llus

Garau i Mateu Enric Llad 26.11.87
Lndex dintensitat ds residencial s regulat pel corresponent a la zona A7a.
13-01 C/ Joan Llus Estelrich, Pere Dezcallar i Net,

Parellades i Jeroni Antich 24.09.92
Lndex dintensitat ds residencial s regulat pel corresponent a la zona A4a.
CAPTOL III. NORMES GENERALS PER A LA PROTECCI

DEL PATRIMONI: PRINCIPIS GENERALS I DEFINICIONS
Article 338. Patrimoni arquitectnic i ambiental
S'entn per patrimoni arquitectnic i ambiental el conjunt d'edificis, construccions i elements, alladament
considerats o en grups identificables, format per:
a) Edificis i conjunts d'inters cultural caracteritzats per les seves condicions histriques, artstiques,
tpiques o ambientals d'especial valor subjectes a una protecci individualitzada i incorporats al Catleg.
b) Edificis, construccions o conjunts que, sense tenir les caracterstiques especials anteriors, han de ser
conservats per raons esttiques, econmiques i socials que nimpedeixin la destrucci, el malbaratament,
laband o la runa, subjectes a una protecci genrica.
c) Elements allats, tals com jardins, reixes, portes, paviments, mobiliari urb, decoracions a faana, que
per si mateixes o per la seva ubicaci a la ciutat, en un edifici o per funci esttica s'han de conservar i formen
part de la totalitat urbana, subjectes a protecci individualitzada i/o genrica.
Article 339. Patrimoni social i econmic
S'entn per patrimoni social i econmic el conjunt de grups, classes, usos i activitats populars i
econmiques que formen el teixit social i histric del poble, que s'ha de conservar i evitar que sigui eradicat,
marginat o innecessriament transformat per motius simplement urbanstics de major rendibilitat econmica.
Article 340. Patrimoni natural i arqueolgic
S'entn per patrimoni natural i arqueolgic el conjunt constitut pels espais que contenen informaci sobre
l'evoluci del territori, tant pel que fa a la seva formaci, espcies vegetals o animals extingides o en perill
d'extinci i totes aquelles restes relacionades amb la Histria de l'Home que siguin susceptibles de ser
estudiades amb metodologia arqueolgica.
Article 341. Classificaci de les tipologies de ledificaci en el Centre Histric
TIPOLOGIA GTICA
La casa original sobre parcella gtica d'uns 5 m de faana per 10 m de profunditat, dues crugies, murs de
tapiat i coberta inclinada, consistia en l'habitatge artesanal de planta baixa i altell on coexistien l's habitaci-
treball. Ens situam als segles XIII i XIV.
Amb posterioritat aparegu una planta noble sobre l'estructura anterior, on es trasllad l's treball-comer
(s. XV, XVI, XVII).
Ms endavant s'evoluciona i sobre la planta noble se situen uns porxos o golfes (s. XVIII). Fins aqu
l'edifici ha estat unifamiliar.

A partir d'ara, coincidint amb la densificaci de la ciutat l'immoble es divideix i dna lloc a complicades
transformacions, fonamentalment en els accessos: portals i escales. La primera dissociaci es realitza entre la
planta baixa i l'altell d'una part, i la planta noble i el porxo de laltra, que dna lloc a un segon portal en faana i a
una transformaci de l'escala (que abans era interior) d'accs a la planta noble (ara al primer pis).
La segona apareix amb la transformaci del porxo en un habitage. Parallelament, a vegades l'altell
s'avana fins a la faana i forma un entresl individualitzat de la planta baixa, que adopta l's residencial, mentre
que en aquesta darrera es mant el comercial o productiu. Aquestes modificacions porten a l'aparici d'un tercer

portal en faana per a l'accs a l'altell, i una continuaci de l'escala, que arribava abans noms fins al tercer pis,
per a accedir a les golfes, avui segona planta.
El desenvolupament de l'escala, que sol ser lineal, parallel a la mitgera, dna lloc a una srie de
transformacions en els forjats mitjanant enjovats que arriben a fer perillosa, o almanco precria, l'estabilitat de
l'edifici.
Finalment, ja en ple segle XIX, en la mxima densificaci de la ciutat abans de l'enderrocament de les
murades, amb la introducci de noves tcniques constructives s'introdueix la caixa d'escala i s'afegeix una planta
ms a l'edifici. Generalment en aquest tipus de construccions desapareix la coberta inclinada i la coronaci de
l'immoble s mitjanant terrassa.

Es consideraran trets fonamentals de la tipologia gtica tota la seva evoluci fins el segle XVIII.
TIPOLOGIA SENYORIAL-BURGESA
Es consolida a Mallorca a partir del segles XV i XVI amb clares influncies italianes. T tres crugies
paralleles a faana amb pati interior i vestbul. Sol ser el resultat de la uni de tres parcelles gtiques. T
generalment uns porxos, resolts amb columnes. A vegades des del pati interior es dna accs a uns estudis. Tot
aix es considerar tret fonamental de la tipologia.

TIPOLOGIA SEGLE XIX
S'inclouen en aquest grup els edificis que corresponen als criteris d'arquitectura acadmica del s. XIX.
Es caracteritzen per la introducci de la caixa d'escala i pels seus elements decoratius tant a la faana
com a balcons, franges, que fan ressaltar forjats i buits, i la simetria com a criteri fonamental de composici.
Apareixen a Palma a partir de les reformes interiors que donaren lloc a l'aparici dels carrers de Colom i
Conquistador. Molts s'edificaven a solars producte de l'agrupaci de parcelles anteriors de menor ample i
donaren com a resultat faanes de ms de tres buits per planta.
Tot l'indicat anteriorment es considerar tret fonamental de la tipologia.

Article 342. Tipus d'obres i intervencions
1. Les obres a realitzar als immobles a qu fa referncia aquest ttol, inclosos al Centre Histric (excepte
la zona Avingudes), PERI Jonquet i edificis catalogats poden variar en ordre creixent del seu nivell d'intervenci
transformadora de l'edifici o immoble original segons la segent graduaci:
1.1. RESTAURACI. Sn obres la finalitat de les quals s reposar o tornar a l'edifici o una part les
seves caracterstiques originals, cientficament conegudes tant en les seves estructures com en els seus
elements, acabats i decoracions, de tal manera que el procs sigui recognoscible.
1.2. CONSERVACI. Sn obres per al manteniment de totes les condicions estructurals i

elements de l'edifici en perfecte estat de salubritat i ornament exterior i interior, s a dir, obres la finalitat de les
quals s complir les obligacions de la propietat pel que fa a les ja esmentades condicions d'ornament i higiene a
l'edificaci. Es consideren dins aquest apartat les eventuals reparacions de tots els elements i les installacions
que es considerin en mal estat (coberta, baixants, installacions sanitries, etc.) i estrictes obres de manteniment
com reparacions de enrajolat, referit o pintures.
1.3. CONSOLIDACI. Sn obres de recuperaci d'elements de les estructures resistents o el seu

refor o reparaci amb eventual substituci parcial d'aquestes, per a assegurar l'estabilitat de l'edifici i de les
seves parts resistents. Als edificis de protecci integral les obres s'hauran de realitzar amb els mateixos
materials i sistemes constructius utilitzats originriament i han de quedar reconeixedors.
1.4. REHABILITACI. Sn obres de rehabilitaci les d'adequaci, millora de condicions

d'habitabilitat o redistribuci de l'espai interior, mantenint en tot cas les caracterstiques estructurals de l'edifici
(estructura portant) i els aspectes fonamentals (no de forma mimtica) de la tipologia. Sentenen per tals els
definits a l'art. 342.
Aquest tipus d'obra podr suposar l'adequaci dels usos sota coberta actuals, la modificaci de
patis interiors o buits que no siguin faana, lobertura de patis interiors i buits d'escales que no afectin l'estructura
portant i l'ocupaci de patis interiors quan aquests tinguin dimensions notriament inferiors a les permeses com a
mnimes per les ordenances municipals, no estiguin protegits a les fitxes de catleg o no siguin un element
fonamental de la tipologia (pati central o vestbul).
No es podr augmentar la volumetria de l'edifici.
1.5. REESTRUCTURACI. Sn obres de reestructuraci les d'adequaci o transformaci de

l'espai interior i exterior de l'edifici, incloent-hi la possibilitat de demolici o substituci parcial d'elements
estructurals. Noms es podr afectar la faana en els casos en qu les noves obertures segueixin els ritmes
compositius de la tipologia de buits del llen de faana. El cas extrem de l'obra de reestructuraci ser el
buidatge de l'edifici, entenent per tal la demolici interior generalitzada amb el manteniment de la faana o
faanes exteriors i les seves rematades.
En casos excepcionals i segons l'indicat al plnol d'ordenaci, es podran aixecar una o ms

plantes, en una profunditat mxima de dues crugies, sense superar la profunditat de l'edifici existent ni la de
dotze (12) metres. Aquesta remunta, si b s'haur d'integrar adequadament a l'edifici original, haur de ser
reconeguda com una evoluci d'aquest.
No es podr augmentar la volumetria de l'edifici llevat que aix ho indiqui el plnol d'ordenaci, tal
com s'ha exposat al pargraf anterior.
1.6. RECONSTRUCCI. Sn obres la finalitat de les quals s aixecar una construcci de nova
planta sobre un solar o espai no construt que reprodueixi l'edifici o construcci que el va precedir en l'ocupaci
de l'esmentat solar o espai.
Les obres de reconstrucci, en estar vinculades a les condicions d'un edifici preexistent, s'hi han
d'ajustar, almenys quant als elements definitoris de les caracterstiques arquitectniques, tipolgiques o
ambientals essencials que en varen determinar la protecci. Vegeu lart. 342.
En la reconstrucci s'eliminaran els afegits que desvirtun la tipologia edificatria, segons les
definicions contingudes en les presents normes.
1.7. OBRA NOVA. Sn obres de construcci de nova planta sobre solars existents o els que pugin
sorgir com a resultat de la substituci d'edificis conformement a les Normes d'aquest Pla. Estaran limitades pels
parmetres de ledificaci definits en aquesta normativa i en el plnol d'ordenaci.

2. Les obres a realitzar als immobles a qu fa referncia aquest ttol, localitzats al terme municipal
excepte els mbits descrits a l'apartat 1, seran les regulades a l'art. 106 de les Normes i la nova construcci als
solars que puguin sorgir com a resultat de la substituci d'edificis conformement a les Normes d'aquest Pla. La
nova construcci estar limitada pels parmetres de ledificaci definits a les ordenances particulars de les zones
a sl urb i al plnol d'ordenaci.
Article 343. Altres definicions
1. Per envoltant extern s'entenen les parts de l'edificaci en contacte directe amb l'atmosfera exterior, que
comprn els tancaments de l'edificaci (faanes, mitgeres, patis, cobertes, etc.).
2. Per estructura interna s'entenen les estructures resistents, que poden ser portadores i sustentadores.
3. Estructura portadora s la que transmet les crregues i els esforos de l'edifici al terreny (murs de
crrega, pilars, columnes, jsseres, bigues, etc.).
4. Estructura sustentadora s la que transmet com a crrega noms el seu propi pes, ms la
sobrecrrega d's que suporti (biguetes, forjats, escales, balcons, voladissos).
5. Per crugia de l'edifici s'entn l'espai comprs entre dos murs de crrega o prtics consecutius.
6. Per afegits s'entn tot element que, construt posteriorment a l'edifici original, no t cap inters per a la
lectura tipolgica original d'aquest ni per a desenvolupaments posteriors del tipus. Tampoc per les seves prpies
caracterstiques pot ser considerat d'inters histric, arquitectnic ni estructural, sin que produeix una distorsi a
l'immoble on est addicionat en afectar-ne lesttica i/o la salubritat.
Per a la correcta interpretaci sobre la consideraci o no d'afegit de determinat o determinats elements es

sollicitar una definici a l'Ajuntament prvia a la sollicitud de la llicncia o ordre d'execuci, que la concretar a
travs del seus serveis tcnics, d'acord amb l'establert a l'art. 372 i amb linforme preceptiu de la Comissi del
Centre Histric i Catleg.
7. S'entn per altell un forjat intermedi situat a planta baixa, que no arriba a faana i nest separat 3 o
ms metres. No comptabilitzaran com a planta els altells regulats especficament segons la tipologia de parcella.
8. L'entresl prov originalment de la prolongaci del forjat de l'altell fins el carrer i de la seva
independitzaci espacial de la planta baixa. L'entresl sempre es considerar una planta distinta a la baixa.
9. S'entenen per forjats intermedis els situats entre plantes, que no arriben a faana i sen separen 3 o
ms metres.
Les seves caracterstiques de disseny es determinen a cadascuna de les qualificacions de protecci dels
edificis.
A parcelles N i R on es faci obra nova sempre comptabilitzaran com a planta, llevat dels supsits de
l'apartat 7 d'aquest article.
CAPTOL IV. CONSERVACI DEL PATRIMONI ARQUITECTNIC

AMBIENTAL. QUALIFICACI PER PARCELLES
SECCI PRIMERA. EL PATRIMONI ARQUITECTNIC
Article 344. Classificaci del patrimoni arquitectnic
S'estableixen dos nivells de classificaci del patrimoni arquitectnic actual i dels espais no construts,
en funci del seu inters de conservaci individualitzada o genrica.
- patrimoni catalogat
- patrimoni no catalogat

Article 345. Patrimoni catalogat
S'entn per patrimoni catalogat el conjunt d'immobles, espais pblics o elements singulars sotmesos a
una protecci individualitzada pels valors objectius i singulars dels edificis o elements que inclou. El patrimoni
catalogat es divideix en dues qualificacions segons les categories de protecci integral i protecci estructural.
Article 346. Patrimoni no catalogat
S'entn per patrimoni arquitectnic i ambiental no catalogat el conjunt d'immobles, espais no construts o
elements sotmesos a una protecci genrica per mitj de normes de conservaci, edificaci i intervenci pel seu
inters des del punt de vista tipolgic i ambiental.
Aquest patrimoni no catalogat, segons el nivell restrictiu de conservaci, edificaci i intervenci que sigui
d'aplicaci a cada cas se subdivideix en les segents qualificacions: protecci arquitectonicoambiental R i r i
protecci ambiental N.
SECCI SEGONA. CATEGORIES DE LAS QUALIFICACIONS DE PROTECCI
Article 347. Protecci integral A1 i A2
1. PROTECCI INTEGRAL TOTAL A1.
Inclou els edificis i els elements declarats o incoats com a b d'inters cultural (BIC) aix com els que,
sense haver-se instrut expedient d'incoaci de BIC, posseeixen una valoraci anloga o altres edificis la
protecci dels quals ha de ser total, ja que la desaparici d'una de les seves parts desvirtua o minva la
comprensi global del conjunt.
Sassenyalen al plnol d'ordenaci com a A1.
2. PROTECCI INTEGRAL PARCIAL A2
Comprn les edificacions, els elements o els espais de valor histric o arquitectnic que per la seva
qualitat, antiguitat, escassetat o raresa hagin de ser conservats en les seves caracterstiques fonamentals, tant
exteriors com interiors. La diferncia fonamental amb la categoria A1 se situa en el fet que no presenten el mateix
valor a totes les seves parts, per la qual cosa s'ha establert la categoria A2 amb l'objecte de permetre actuacions
als esmentat llocs, sense perjudici de la protecci que afecti la globalitat del conjunt.
Sassenyalen al plnol d'ordenaci com a A2.
Article 348. Protecci estructural B
Estan inclosos en aquest grup els edificis o els elements urbans que, sense tenir la qualitat arquitectnica,
histrica o ambiental de la categoria superior, han de conservar els elements bsics que defineixen les seves
condicions volumtriques, estructurals, tipolgiques i ambientals, sense perjudici d'obres d'adaptaci interiors o
excepcionalment exteriors compatibles amb els elements que varen originar la seva protecci.
Sassenyalen al plnol d'ordenaci amb la lletra B.
Article 349. Protecci arquitectnica ambiental R i r
1. Inclou els edificis que, sense tenir el valor dels immobles catalogats, pel seu inters ambiental, a causa
de les caracterstiques de faana o tipologia, han de conservar els elements fonamentals que els caracteritzen.

Es distingeixen:
a) Els edificis qualificats de protecci arquitectnica ambiental R ubicats a l'rea Centre Histric (excepte
la zona Avingudes) i API 26-1 PERI Jonquet.
Sassenyalen al plnol d'ordenaci amb la lletra R.
b) Els edificis la zonificaci dels quals s afectada per la protecci arquitectnica ambiental r, ubicats a
l'mbit del Pla, a excepci de les rees descrites al punt anterior.
Sassenyalen al plnol d'ordenaci mitjanant l'addici de la lletra r a la qualificaci de la seva zona.
Article 350. Protecci ambiental N
S'han incls en aquesta categoria els edificis l'inters arquitectonicotipolgic dels quals no s suficient per
a proposar-ne lestricta conservaci i altres que distorsionaven l'entorn per la seva altura, els seus afegits, etc., i
els solars.
Aquests immobles sassenyalen al plnol d'ordenaci amb la lletra N.
SECCI TERCERA. REGULACI DEL PATRIMONI CATALOGAT
1. La present regulaci afecta tots els elements inclosos en el Catleg de protecci del patrimoni
arquitectnic situats al terme municipal de Palma.
2. L'esmentat catleg inclou:
a) cases de camp, elements i conjunts de carcter rural

b) edificis urbans i,
c) conjunts urbans i elements de carcter urb
Article 352. Regulaci del Catleg
El patrimoni catalogat es regula mitjanant una protecci individualitzada que apareix a la fitxa normativa
particularitzada de cada immoble o element, i per una protecci genrica que depn de la qualificaci de
protecci A1, A2, i B que indica el tipus d'obres i intervencions, laprofitament, etc., com s'indica en els articles
segents.
Article 353. Fitxa normativa particularitzada
1. Per a cada un dels elements existeix una fitxa normativa particularitzada, que indica la categoria de
protecci. Aquesta fitxa consta bsicament de dues parts: una didentificativa i una altra de normativa prpiament
dita. Aquesta darrera es desenrotlla segons els criteris de la regulaci genrica de les diferents categories de
protecci i precisa sobre elements concrets com incideix la protecci, el seu abast i el tipus d'actuacions
permeses. En ocasions, es genera una zona d'entorn amb caracterstiques prpies que queda sota els efectes
de la protecci.
2. Totes les instruccions incloses en aquell apartat normatiu, el de "protecci i directrius d'intervenci",
seran d'aplicaci al b catalogat a qu facin referncia.
Article 354. Normes d'entorn
1. Constitueixen les zones d'entorn (entorn prxim i zones de protecci de visuals) les que apareixen
definides com a tals a l'apartat "Entorn" de la fitxa normativa especfica i/o delimitada en els corresponents
plnols d'emplaament.

2. A les zones d'entorn d'un b catalogat la concessi de llicncia municipal d'obres o ordre d'execuci
estar condicionada pel compliment de les prescripcions que s'especifiquen a l'apartat "Entorn" de la
corresponent fitxa normativa.
3. La sollicitud per a obres majors a efectuar a les zones d'entorn d'un b catalogat inclour, a ms de
l'especificat a les Normes de tipus general del present Pla, una descripci grfica suficient (fotomuntatge,
perspectiva, alats comparatius, etc.) amb especificaci dels materials a utilitzar (colors i textures) demostrativa
de les obres a realitzar i la seva relaci amb el b catalogat.
4. La concessi de llicncia o ordre d'execuci per a obres majors a efectuar a les zones d'entorn d'un b
catalogat haur de complir l'indicat a les presents Normes.
Article 355. Regulaci genrica de la protecci integral A1 i A2
1. TIPUS D'OBRES I INTERVENCIONS
a) Les obres permeses en els bns catalogats de categoria A1 seran les de consolidaci, conservaci i
restauraci. S'ha de protegir prioritriament el que apareix a la fitxa normativa particularitzada del Catleg.
b) Les obres permeses en els bns catalogats de categoria A2 seran les de consolidaci, conservaci,
restauraci i rehabilitaci. Aquesta darrera en cap cas podr suposar risc de prdua o dany a les caracterstiques
que motivaren la protecci integral.
En aquests immobles tindran protecci total els elements que apareguin protegits a les fitxes de catleg i
shi podran realitzar nicament les obres de consolidaci, conservaci i restauraci llevat que a la fitxa normativa
particularitzada es permeti un altre tipus d'intervenci.
c) Les obres a realitzar en els bns catalogats de categories A1 i A2 no podran desmerixer el b

catalogat en cap dels valors que han motivat la seva inclusi al Catleg.
En el cas que es proposi un augment del nombre d'habitatges, es considerar que el nombre perms
ser, com a mxim, d'un habitatge per cada vuitanta (80) m2 de superfcie construda, sempre que aquesta
actuaci sigui compatible amb el manteniment de l'organitzaci estructural interna, el nombre de buits per planta
i el carcter tipolgic de l'edificaci.
2. CONDICIONS DE VOLUM I APROFITAMENT. Als edificis catalogats A1 i A2 no es podr augmentar el

volum actual.
L'aprofitament mitj amidat en m2 de sostre ser igual a l'existent, llevat del que disposa la fitxa normativa
particularitzada i el segent pargraf referent a forjats intermedis.
Es permetr excepcionalment a la categoria A2 la introducci de forjats intermedis (entreplanta) que no

arribin a faana, que quedar connectat l'espai inferior i superior, quan les obres tinguin per objecte l'adequaci
de l'edifici en un s pblic o collectiu, sempre que no alterin les caracterstiques fonamentals que motivaren la
protecci de l'edifici. El disseny dels esmentats forjats s'haur de distingir clarament de l'edifici original i es
procurar, malgrat tot, una integraci en el conjunt. La realitzaci d'aquests forjats estar limitada pel compliment
de les altures mnimes exigides entre forjat de les Normes generals.
Si per qualsevol causa aquests immobles siguin objecte de destrucci o demolici l'aprofitament
urbanstic de la parcella subjacent consistir en la facultat de reconstruir l'immoble originari.
3. PARCELLACI. No es permetr la modificaci de les parcelles catalogades en aquesta categoria.
4. HIGIENE I COMPOSICI INTERIOR. A edificis catalogats no ser obligatori el compliment de

l'Ordenana general d'higiene i composici interior pel que fa a superfcies d'illuminaci, dimensions i ventilaci
de les escales, etc. si les obres tenen per objecte respectar la tipologia de l'edifici i el motiu pel qual ha estat
catalogat, sempre que quedin assegurades les condicions mnimes de salubritat i higiene, regulades al Decret
145/1997, de 21 de novembre, de condicions d'amidament, higiene i d'installacions per al disseny i l'habitabilitat
d'habitatges, aix com l'expedici de cdules d'habitabilitat (BOCAIB nm. 151, de 6/12/97) o norma que el
substitueixi o modifiqui, i les obres suposassin una millora de les condicions actuals d'higiene i composici
interior de l'edifici a intervenir.

5. ESTTICA I COMPOSICI EXTERIOR
a) Regir l'indicat a l'apartat 1 d'aquest article, que estableix el tipus d'intervencions possibles, segons el
grau de catalogaci en relaci amb l'art. 342.
b) S'utilitzaran en general els materials d'acabats i solucions constructives caracterstiques de les

tipologies tradicionals.
b.1) Espais comuns. En el cas d'obres a edificis que constin de vestbul i pati d'accs
s'utilitzaran els materials d'acabat segents:
- Pilars vistos al pati interior: hauran de ser de mars, pedra calcria, marbre o granit polit, de
secci circular o octogonal.
- Enrajolat: de marbre, pedra calcria, rajola cermica, mars o argamassa de morter amb palets.
- Acabat de parets: arrebossada, eixalbat, emblanquinada o pintada amb pintures minerals

transpirables o mars vist.
- Fusteria: de fusta pintada, envernissada o impregnada de resines sinttiques.
b.2) Revestiments exteriors. Les faanes i mitgeres s'acabaran referides i eixalbades. El

color bsic ser l'ocre, d'acord amb els tons dominants al carrer. S'admetr el blanc per mai a dos
edificis contigus. Als edificis en qu aparegui obra vista a faanes s'haur de mantenir i/o
recuperar.
c) Aix mateix shaur de complir el que prescriu la fitxa del catleg.
6. USOS
a) L's dels bns catalogats s'haur d'acomodar a les seves caracterstiques i no es podran destinar a
finalitats, usos o activitats incompatibles amb el seu valor i significat artstic, histric o arquitectnic o que, de
qualque forma, perjudiquin la seva conservaci o suposin perill de deteriorament o degradaci.
b) L's 3.3 (tallers industrials) es permetr exclusivament per als referits a la producci artesanal i les arts
plstiques, en els grups 1,2,3; dimensions 1 i 2 i situaci 2, per no associada a la planta primera. L's 6.5
(aparcament de vehicles) es permetr en situaci 2 per no associada a planta primera. La dimensi mnima de
l's 4.4 (establiment pblic) ser de cinquanta (50) m2.
c) No s'admetran en l's 4.1 (comercial) i el 5.10 (eq. comercial) les activitats de manteniment, reparaci i
venda de recanvis i accessoris de vehicles de motor, aix com la venda de carburants.
d) A edificis que es destinin a l's residencial la resta dels usos permesos en situaci 1 es podran ubicar a
qualsevol planta d'aquesta situaci, destinada totalment o parcial als esmentats usos, sempre que per sota no
existeixin plantes completes destinades a l's residencial.
e) L's 4.4 (establiment pblic) es podr establir en situaci 5 quan l'espai lliure de parcella pertanyi
exclusivament a l'edifici on es desenvolupi l'esmentat s.
f) La resta de les condiciones d's es regular mitjanant el QUADRE D'USOS nm. 19 de l'art. 126.
Article 356. Regulaci genrica de la protecci estructural B
1. TIPUS D'OBRES I INTERVENCIONS. Les obres permeses als bns catalogats a la categoria B, llevat
que la fitxa normativa particularitzada permeti un altre tipus d'intervenci, seran: consolidaci, conservaci,
restauraci, rehabilitaci i, excepcionalment, reestructuraci a parts no bsiques de l'edifici i annexos que puguin
existir. En cap cas es podran desvirtuar els elements puntuals que apareixen a les fitxes del Catleg i el grau de
protecci ser el que s'hi indiqui.
Les obres a realitzar en el cas de bns catalogats a la categoria B no podran desmerixer el b catalogat
en cap dels valors que han motivat la seva inclusi al Catleg.
En el cas que es proposi un augment del nombre d'habitatges, es considerar que el nombre perms
ser, com a mxim, d'un habitatge per cada vuitanta (80) m2 de superfcie construda, sempre que aquesta

actuaci sigui compatible amb el manteniment de l'organitzaci estructural interna, el nombre de buits per planta
i el carcter tipolgic de l'edificaci.
2. CONDICIONS DE VOLUM I APROFITAMENT. A edificis catalogats B no es podr augmentar el volum

actual.
2
L'aprofitament amidat en m de sostre ser igual a l'existent llevat del que disposa la fitxa normativa
particularitzada i el segent pargraf referent a forjats intermedis.
Es permetr la introducci de forjats intermedis (entreplanta) que no arribin a faana l'espai inferior i
superior hauran de quedar connectats, quan les obres tinguin per objecte l'adequaci de l'edifici a un s pblic o
collectiu, sempre que no alterin les caracterstiques fonamentals que motivaren la protecci de l'edifici. El
disseny dels esmentats forjats s'haur de distingir clarament de l'edifici original i es procurar, malgrat tot, una
integraci en el conjunt. La realitzaci d'aquests forjats estar limitada pel compliment de les altures mnimes
exigides entre forjat `per les Normes generals.
Si per qualsevol causa aquests immobles sn objecte de destrucci o demolici l'aprofitament urbanstic
de la parcella subjacent consistir en la facultat de reconstruir l'immoble originari.
3. PARCELLACI. A les zones d'intervenci en l'edificaci, renovaci espontnia i profundament

degrades no es permetr la modificaci de les parcelles objecte d'aquesta qualificaci.
A la resta de zones urbanstiques de sl urb, a sl urbanitzable i sl rstic hom sajustar a la regulaci

especfica existent per a cadascuna de les zones en les diferents classificacions de sl. En tot cas, sempre
s'haur de mantenir com a parcella mnima l'mbit catalogat.
4. HIGIENE I COMPOSICI INTERIOR. A edificis catalogats no ser obligatori el compliment de

l'Ordenana general d'higiene i composici interior pel que fa a superfcies d'illuminaci, dimensions i ventilaci
de les escales, etc., si les obres tenen per objecte respectar la tipologia de l'edifici i el motiu pel qual ha estat
catalogat, sempre que quedin assegurades les condicions mnimes de salubritat i higiene, regulades al Decret
145/1997, de 21 de novembre, de condicions damidament, dhigiene i dinstallacions per al disseny i
l'habitabilitat d'habitatges, aix com l'expedici de cdules d'habitabilitat (BOCAIB nm. 151, de 6/12/97) o norma
que el substitueixi o modifiqui, i les obres supin una millora de les condicions actuals d'higiene i composici
interior de l'edifici a intervenir.
a) Regir l'indicat a l'apartat 1 d'aquest article, que estableix el tipus d'intervencions possibles, segons el
grau de catalogaci en relaci amb l'art. 342.
b) S'utilitzaran en general els materials d'acabats i solucions constructives caracterstiques de les

tipologies tradicionals.
b.1) Espais comuns. En el cas d'obres a edificis que constin de vestbul i pati d'accs
s'utilitzaran els materials d'acabat segents:
- Pilars vistos al pati interior: hauran de ser de mars, pedra calcria, marbre o granit polit, de
secci circular o octogonal.
- Enrajolat: de marbre, pedra calcria, rajola cermica, mars o argamassa de morter amb palets.
- Acabat de parets: arrebossada, eixalbat, emblanquinada o pintada amb pintures minerals

transpirables o mars vist.
b.2) Revestiments exteriors. Les faanes i mitgeres s'acabaran referides i eixalbades. El

color bsic ser l'ocre, d'acord amb els tons dominants al carrer. S'admetr el blanc per mai a dos
edificis contigus. Als edificis en qu aparegui obra vista en faanes, s'haur de mantenir i/o
recuperar.
c) Es permetran actuacions a faana, que es realitzaran quan aix ho exigeixi la rehabilitaci

reestructuraci interior, segons el que regula l'apartat 1 d'aquest article, mantenint la tipologia de buits, i si escau,
completant la composici general.

d) Es permetr la installaci d'ascensor sempre que es realitzi sense alterar les caracterstiques
tipolgiques fonamentals de l'edifici i oculta a la vista de l'exterior. No podran variar els parmetres de ledificaci
definits en l'apartat 2 d'aquest article.
e) Aix mateix, shaur de complir el que prescriu la fitxa del Catleg.
6. USOS. Regiran les mateixes condicions regulades en l'apartat 6 (usos) de l'article anterior.
SECCI QUARTA. REGULACI DEL PATRIMONI NO CATALOGAT
Article 357. Regulaci genrica de la protecci arquitectnica ambiental R i r
1. EDIFICIS QUALIFICATS AMB LA PROTECCI ARQUITECTNICA AMBIENTAL R
1.1. Tipus d'obres. Es podran realitzar les obres de restauraci, conservaci, consolidaci,
rehabilitaci, reestructuraci parcial a un 30% de l'edificaci i reconstrucci en cas de runa.
Es permet la substituci (demolici + reconstrucci) noms en cas de runa i la nova construcci

haur de reconstruir l'edifici existent amb la condici d'alliberament d'afegits, ja sigui en planta o en altura, i
manteniment dels trets fonamentals de la tipologia, definits a l'art. 342, i de la faana.
1.2. Condicions de volum i aprofitament. La volumetria mxima ser la de l'edifici existent i no

sadmetr cap redistribuci volumtrica ni augment d'altura, llevat quan aix s'expressi en el plnol d'ordenaci
per motiu d'altura de les edificacions confrontants o de la mateixa edificaci. En aquest supsit es podr realitzar
una remunta mitjanant el tipus d'obra de reestructuraci. El nombre de plantes assenyalat al plnol d'ordenaci
inclou la planta baixa de l'edifici.
2
Quant a l'aprofitament amidat en m de sostre, es podran establir forjats intermedis en les
mateixes condicions i circumstncies que per als edificis de catleg B.
En cas de declaraci de runa es reconstruir l'edifici existent i la volumentria sen veur minvada
amb l'eliminaci dels afegits, si n'hi ha. No es permetr l'establiment de forjats intermedis.
Quan es modifiqui l's o s'augmenti el nombre d'habitatges per divisi o subdivisi, mantenint el
nombre de buits per planta i la distribuci i organitzaci original, s'eliminar qualsevol tipus d'afegit, ja sigui en
planta o en altura.
El nombre d'habitatges permesos com a resultat d'aquesta divisi ser, com a mxim, d'un
habitatge per cada vuitanta (80) m2 de superfcie construda, sempre que aquesta actuaci sigui compatible amb
el manteniment de l'organitzaci estructural interna, el nombre de buits per planta i el carcter tipolgic de
l'edificaci.
L'augment del nombre d'habitatges requerir un informe preceptiu de la Comissi del Centre
Histric i Catleg.
1.3. Parcellaci. No es permetr la modificaci de les parcelles qualificades amb aquesta

categoria.
1.4. Condicions particulars d'higiene i composici interior. En aquests edificis no ser obligatori
complir l'Ordenana general d'higiene i composici interior pel que fa a superfcies d'illuminaci, dimensions i
ventilaci de les escales, etc. si les obres tenen per objecte respectar la tipologia de l'edifici, sempre que quedin
assegurades les condicions mnimes de salubritat i higiene, regulades al Decret 145/1997, de 21 de novembre,
de condicions d'amidament, higiene i d'installacions per al disseny i l'habitabilitat d'habitatges, aix com
l'expedici de cdules d'habitabilitat (BOCAIB nm. 151, de 6/12/97) o norma que el substitueixi o modifiqui, i les
obres suposin una millora de les condicions actuals d'higiene i composici interior de l'edifici a intervenir.
La installaci d'ascensor no s obligatria.
1.5. Esttica i composici exterior. Als edificis de protecci arquitectnica ambiental, a ms de

l'indicat al punt 1.1 d'aquest article, en relaci amb l'art. 342, que defineix les actuacions possibles en faana,
s'autoritzaran:

a) L'obertura de porta per a garatge a la planta baixa, d'ample igual o inferior a 3 metres.
b) Lobertura de mostradors a planta baixa, d'acord amb l'art. 377 referent a locals comercials.
c) Quan es dugui a terme una reestructuraci de faana s'autoritzar l'obertura de finestres

sempre que es mantinguin els ritmes de buits i eixos de composici, si n'hi ha. El tipus de buits i les seves
solucions seran semblants a les existents a la faana que es reestructura.
d) Sobre el pla del terrat no s'autoritzar cap construcci llevat de
- La caseta de protecci de la caixa d'escala, que no sobrepassar en cap cas una

superfcie horitzontal coberta de 9 m2 i una altura total de 3 m.
- La caseta de maquinria d'ascensors, que haur d'ocupar la superfcie en planta mnima

que assenyalen les normes d'Indstria, les quals seran degudament justificades, i no es
podr situar en cap dels seus punts a una distncia inferior a 4 m de la lnia de faana del
carrer, amidats en planta.
L'altura mxima mesurada sobre el pla del forjat del terrat ser la mnima permesa
per la normativa d'Indstria sobre aparells elevadors, la qual ser degudament justificada.
La installaci d'ascensor, que s'haur de realitzar sense alterar les caracterstiques

tipolgiques fonamentals de l'edifici i oculta a la vista des de l'exterior, no podr variar els
parmetres de ledificaci definits a l'apartat 1.2 d'aquest article.
- Altres installacions, al servei de l'habitatge o l'edificaci, que per raons tcniques s'hagin
d'ubicar a l'aire lliure. Aquestes installacions hauran de justificar l'ocupaci de la superfcie
estrictament necessria i quedaran ocultes a la vista des de l'exterior.
e) Es permetr la installaci d'aparells d'aire condicionat sempre que no sobresurtin del pla de
faana, hi estiguin integrats compositivament i no produeixin distorsions esttiques. Queda prohibit absolutament
qualsevol abocament o desgus cap a la via pblica.
f) Els conductes de fums estaran sempre ocults i sobresortiran de la coberta el mnim necessari
per al seu funcionament correcte.
Aquests conductes no podran tenir una secci inferior a 30 x 30 cm per cada 100 m2 de local o
fracci.
g) Materials i acabats. S'utilitzaran en general els materials d'acabats i solucions constructives

caracterstiques de les tipologies tradicionals. Es prohibeixen les cobertes d'uralita.
g.1) Espais comuns. En el cas d'obres a edificis que constin de vestbul i pati
d'accs s'utilitzaran els materials d'acabat segents:
- Pilars vistos al pati interior: hauran de ser de mars, pedra calcria, marbre o granit polit.
- Enrajolat: de marbre, pedra calcria, rajola cermica, mars o argamassa de morter i

palets.
- Acabats de parets, arrebossada, eixalbat, estucat, emblanquinada o pintada amb pintures

minerals transpirables o mars vist.
g.2) Revestiments exteriors. Les faanes i les mitgeres s'acabaran referides i

eixalbades, estucades, emblanquinades o pintades amb pintures minerals transpirables. El
color bsic ser l'ocre, d'acord amb els tons dominants al carrer. S'admetr el blanc per
mai a dos edificis contigus.
S'admeten les franges que remarquin forjats o finestres, color o to distint a l'utilitzat
al pla de faana.
Podr existir un scol revestit de pedra calcria o mars en planta baixa, d'altura
mxima d'1,50 m. A carrers de rasant inclinada aquesta altura es prendr com altura

mitjana.
Als edificis que no se substitueixin i hi aparegui obra vista, aquesta s'haur de documentar i
es podr mantenir i/o recuperar.
Els buits es resoldran amb portam de fusta.
1.6. Usos. Es regulen per l'establert a l'art. 336.7.
2. EDIFICIS LA ZONIFICACI DELS QUALS EST AFECTADA PER LA PROTECCI

ARQUITECTNICA AMBIENTAL r
2.1. Tipus d'obres
a) L'afecci sobre aquests edificis t com a conseqncia l'obligaci del manteniment de l'edificaci
existent i no sen permet la substituci. Noms es podr demolir en cas de runa, mitjanant la corresponent
tramitaci i declaraci.
Es podran realitzar les obres regulades a l'art. 106. Es mantindran, en tot cas, els elements definitoris de
la seva estructura arquitectnica (altures i forjats), les caracterstiques tipolgiques i ambientals i la faana.
Noms es podran demolir els cossos o elements de menor inters considerats afegits a l'edificaci i la tipologia
original.
Es podran realitzar les obres de nova construcci, en cas de declaraci de runa, d'acord amb els
parmetres de la seva zona indicats al plnol d'ordenaci.
b) Quan aix ho indiqui el plnol d'ordenaci, la protecci arquitectnica ambiental r es referir nicament i
exclusiva a la faana de l'edifici.
Es podran realitzar les obres de nova construcci d'acord amb els parmetres urbanstics de la seva
zona.
Es mantindran en tot cas les caracterstiques tipolgiques i ambientals de la faana, i sintegrar en la

nova edificaci.
2.2. Condicions de volum i aprofitament. Hom sajustar a la regulaci de l'art. 106 de les Normes
de tipus general del present Pla. En el cas de nova construcci els parmetres seran els definits en el plnol
d'ordenaci.
2.3. Parcellaci. La parcellaci ser la corresponent a la zona establerta en el plnol d'ordenaci.
2.4. Condicions d'higiene i composici interior. En aquests edificis no ser obligatori complir
l'ordenana general d'higiene i composici interior pel que fa a superfcies d'illuminaci, dimensions i ventilaci
de les escales, etc. si les obres tenen per objecte respectar la tipologia de l'edifici, sempre que quedin
assegurades les condicions mnimes de salubritat i higiene, regulades al Decret 145/1997, de 21 de novembre,
de condicions damidament, dhigiene i dinstallacions per al disseny i l'habitabilitat d'habitatges, aix com
l'expedici de cdules d'habitabilitat (BOCAIB nm. 151, de 6/12/97) o norma que el substitueixi o modifiqui, i les
obres suposin una millora de les condicions actuals d'higiene i composici interior de l'edifici a intervenir. Per a la
nova construcci regiran les normes generals.
2.5. Esttica i composici exterior
a) Tractament dels locals comercials i publicitat exterior. Ser d'aplicaci l'art. 377 pel que fa als apartats
1 (1r pargraf), 3 (1r pargraf), 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13.
b) Tractament de faanes
b.1) Les actuacions tendiran a recuperar el material o la soluci original i es procedir al

sanejament i la neteja adequats a cada cas.
b.2) S'utilitzaran materials d'acabat i solucions constructives caracterstiques respecte de

l'element a mantenir.
b.3) Es prohibeix la installaci de plafons publicitaris.

b.4) Es permetr la installaci d'extractors d'aire condicionat, sempre que no sobresurtin
del pla de faana, hi estiguin integrats compositivament i no produeixin distorsions esttiques.
Queda prohibit absolutament qualsevol abocament o desgus cap a la via pblica.
b.5) Els extractors de fums estaran sempre ocults en faana, i sobresortiran de la coberta el
mnim necessari per al seu funcionament correcte.
Aquests extractors seran de secci no inferior a trenta per trenta (30 x 30) centmetres per
cada 100 m2 de local o fracci.
Aix mateix, ser d'aplicaci l'Ordenana general en tot all que no es reguli especficament en
aquest article.
2.7. Usos. Estaran regulats per la zona que correspongui a cada parcella, segons el plnol d'ordenaci.
Article 358. Regulaci genrica de la protecci ambiental N
1. TIPUS D'OBRES I INTERVENCIONS. Es podran realitzar les obres de restauraci, consolidaci,

conservaci, rehabilitaci i reestructuraci fins a un 50%, mantenint els parmetres de ledificaci actuals,
sempre que no es trobin fora d'ordenaci segons les ordenances generals o no sobrepassin en ms d'un 80% el
volum perms pel Pla.
Es podr optar per la substituci (demolici + nova construcci) quan es garanteixi l'excepcionalitat de les
substitucions d'immobles assenyalada per l'art. 21 de la LPHE.
A solars, reconstrucci i nova construcci.
2. VOLUM I APROFITAMENT
2.1. Edificis N a mantenir. Es podr conservar la volumetria de l'edifici sempre que compleixi les
condicions assenyalades a l'apartat 1 d'aquest article. Es podran, aix mateix, establir en aquests casos forjats
intermedis amb les condicions assenyalades per als edificis del catleg B.
Quan es modifiqui l's o s'augmenti el nombre d'habitatges per divisi o subdivisi s'eliminar
qualsevol tipus d'afegit, ja sigui en planta o en altura. L'augment del nombre d'habitatges es regular amb els
mateixos criteris aplicats a la qualificaci R, i recollits a l'apartat 1.2 de l'article anterior.
Els porxos sempre comptabilitzaran com a planta.
2.2. Parcelles N de nova construcci
a) Disposici de l'edificaci. La faana de l'edificaci coincidir amb l'alineaci oficial. L'espai edificable de
cada parcella ser determinat per una profunditat edificable constant mesurada a partir de l'alineaci de faana.
Les alineacions contingudes al plnol d'ordenaci o als plans especials que desenvoluparan el present
Pla general tindran carcter oficial i diferenciaran els lmits entre la propietat privada i els vials o espais lliures. No
s'autoritzaran per tant reculades a cap de les plantes, ni voladissos que no s'ajustin a les condicions que
s'assenyalaran ms endavant.
b) Altures. L'altura edificable ser per a cada parcella el nombre de plantes assenyalat en el plnol
d'ordenaci. El nombre que apareix en aquest plnol inclou la planta baixa de l'edifici.
Els altells units a la planta baixa no computaran com a planta a parcelles d'ample igual o inferior a 8 m.
Els entresls sempre es comptabilitzaran com a planta.
c) Profunditats edificables. Per a les parcelles d'ample inferior a 14 m es fixa en 12 m. Les parcelles de
ms de 14 m d'ample podran optar pels 12 m de profunditat edificable o els 16 m, i en aquest cas ser obligatori
un pati central i un vestbul. S'entn per vestbul una pea coberta a la primera crugia que dna accs a un espai
descobert pati, el qual t unes dimensions mnimes de 4 m per la profunditat de la primera crugia. S'entn per
pati un espai descobert central a la segona crugia i posteriors, si sescau, al voltant del qual es desenvolupa
l'edificaci. Al pati s'ha de poder inscriure un cercle de 5 m.
Les profunditats edificables de les parcelles N noms seran d'aplicaci per a la nova construcci. En

aquestes parcelles regir la normativa general d'aparcaments.
Aix mateix, s'estableix per a les parcelles N de nova construcci un ndex d'intensitat d's residencial Irp
(habitatges per metre quadrat de sol comprs dins de la profunditat edificable), que s el segent per a les
diferents altures permeses:
N2 N3 N4 N5 N6
2
Irp (hab/m ) 1/39,4 1/26 1/19'5 1/15'5 1/13
3. PARCELLACI
a) Solar. S'entn per solar la unitat predial o la parcella susceptibles de ser edificada conformement al
Pla.
b) Parcella mnima. Es consideraran no edificables les parcelles l'ample de les quals, amidat en
l'alineaci de faana, sigui inferior a 4 m i les que tinguin una superfcie d'ocupaci permesa inferior a 40 m2.
c) Agrupaci o divisi de parcelles. S'autoritza l'agrupaci de parcelles contiges a tot l'mbit del Centre
Histric (excepte la zona Avingudes, que es regeix per l'establert a l'art. 211), per nicament de tres parcelles i
sempre que l'ample resultant no sobrepassi els divuit (18) metres amidats a la lnia de faana.
La unificaci de parcelles mai podr donar lloc a una major profunditat edificable que la que tindria
cadascuna individualment. S'autoritza, aix mateix, la divisi d'una parcella en altres de menor ample sempre
que no resultin parcelles d'ample inferior als 5 m i 50 m2 de superfcie.
4. CONDICIONS D'HIGIENE I COMPOSICI INTERIOR
4.1. Edificis N a mantenir. Aquestes obres amb l'objecte de mantenir la tipologia no estaran
obligades a complir les ordenances d'higiene pel que fa a superfcies d'illuminaci, dimensions, ventilaci de les
escales, estenedors, dimensi de les peces, etc., si les obres tenen per objecte respectar la tipologia de l'edifici,
sempre que quedin assegurades les condicions mnimes de salubritat i higiene, regulades al Decret 145/1997, de
21 de novembre, de condicions d'amidament, dhigiene i d'installacions per al disseny i l'habitabilitat
d'habitatges, aix com l'expedici de cdules d'habitabilitat (BOCAIB nm. 151, de 6/12/97) i les obres suposin
una millora de les condicions actuals d'higiene i composici interior de l'edifici.
4.2. Parcelles N de nova construcci. Regiran les ordenances generals del Pla. L'altura lliure entre
forjats acabats ser:
Parcella N (ample fins a 8 m) Parcella N (ample superior a 8 m)
Planta baixa amb altell 5 m - 5,5 m Planta baixa 3 m-4 m

Planta baixa sense altell 3 m-4 m Planta intermdia 2,5 m - 3 m
Planta intermdia 2,5 m - 3 m Planta superior 2,3 m - 2,5 m
Planta superior 2,3 m - 2,5 m
5.1. A edificis N a mantenir. Aquests edificis s'ajustaran a les condicions previstes a l'art. 357.1.5.
5.2. A parcelles N de nova edificaci
a) Composici de faanes
- La faana principal de l'edifici es resoldr sobre el pla definit pel mur de tancament, que
mantindr l'alineaci exacta del carrer a totes les seves plantes. No es permeten reculades en
planta ni en secci ni en cossos volats tancats de fbrica.
- La composici dels buits sobre el pla de faana es dur a terme articulant els esmentats buits
sobre eixos verticals.
- El nombre d'eixos verticals estar determinat per l'ample de faana. En cas d'agrupaci de
parcelles es prendr l'ample final resultant.
* Ample menor de 8 metres: un, dos o tres eixos.
* Ample entre 8 i 14 metres: tres eixos.
* Ample major de 14 metres: ms de tres eixos.
- Tots els buits hauran de ser rectangulars i el seu eix vertical ser el de major dimensi. Es
podran exceptuar daquesta regla els buits de planta baixa i planta porxo.
- Els buits situats sobre un mateix eix no podran, a partir de la planta primera, anar augmentant de
dimensi fins la planta superior. Aquesta regla no ser d'aplicaci als buits de la planta baixa o de
l'entresl, que podran ser de menor dimensi que els de la planta primera.
- Malgrat la regla anterior, sobre els buits es podran aplicar balcons o miradors en qualsevol
posici a partir de la primera planta.
- Els buits es podran resoldre aix mateix mitjanant finestres, finestra balconera.
- Quan en planta baixa es doni accs a un garatge, l'ample mxim ser de 3 m i es mantindran
sempre els eixos verticals de suport, marcats per la composici de buits de la faana de l'edifici, i
una separaci mnima entre aquests o entre buits i l'eix de la mitgera de 50 cm.
- En cas de comeros, els mostradors tindran un ample mxim de 2 m i regir en tot cas el que
queda regulat a l'art. 377 referent a locals comercials.
b) Soluci dels buits en faana. Sobre cadascun dels buits es podr adoptar la soluci d'acabat que es
consideri ms convenient en funci de les necessitats internes de l'edifici o de la composici definitiva de la
faana. Malgrat tot, les solucions adoptades s'hauran de cenyir a les determinacions dels apartats segents:

- Portes d'accs: de doble fulla de fusta massissa, envernissada o pintada de color obscur o
impregnada de resines sinttiques.
- Llindar de pedra calcria polida o pea cermica.
- Finestres i finestres balconeres: portam de fusta pintada o envernissada o impregnada de resines

sinttiques. Persiana tradicional o enrotllable. Barana de brndoles verticals de ferro forjat o colat.
Si hi ha adorns, hauran de ser semblants als tradicionals.
- Enreixats: de reixa de ferro forjat llisa, de disseny semblant al de les existents, embotida en el
buit.
- Balcons:
* Plataforma volada: es podr construir sobre un o uns quants buits.

* Volads mxim de 50 cm, llevat d'amples de carrer inferior a 2 m, als quals no es
permeten. Gruix mxim de la vorada exterior del volat acabat, 10 cm.
* Barana de brndoles verticals de ferro forjat o colat de secci circular o quadrada.
Si hi ha adorns, hauran de ser iguals als tradicionals.
* Portam: de fusta pintada, envernissada o impregnada de resines sinttiques.
Persiana tradicional o enrotllable.
- MIradors: es podran construir sobre balcons o per mitj de disseny independent. De portam de
fusta practicable, sense persianes, pintats de color clar o envernissats. Altura mxima de
tancament, tres (3) metres. Es prohibeix expressament qualsevol tipus de pared o altre element
de fbrica. Lenvidrat ha de ser total, exceptuant-ne la base de sustentaci, la coberta i els plafons
de cinquanta (50) centmetres d'altura mxima sobre el paviment interior, i resolt en la seva totalitat
amb portam de fusta i de disseny similar als tradicionals. Les dimensions de la base volada ser
com a mxim de seixanta (60) centmetres.
- Es permetr la installaci d'aparells d'aire condicionat sempre que no sobresurtin del pla de la
faana, hi estiguin integrats compositivament i no produeixin distorsions esttiques. Queda prohibit
qualsevol abocament a la via pblica.
- Els conductes de fums hauran de ser de secci no inferior a trenta per trenta (30 x 30)
centmetres per cada 100 m2 de local o fracci, sempre ocults en faana, i han de sobresortir de la
coberta el mnim necessari per al seu funcionament correcte.
c) Cobertes a la nova edificaci:
- Es resoldran amb teula rab i la volada de volat mnim ser igual a 50 cm a tota la longitud de
faana, tant del carrer com del pati interior d'illeta. La volada es podr resoldre amb bigam de fusta
o sobre cornisa amb motllures. El gruix de placa vista a la vorada ser igual o inferior a deu (10)
centmetres.
- La primera crugia completa de faanes a carrer i a patis interiors es resoldr amb teula rab. A la
resta de la superfcie de la coberta es podr autoritzar el terrat pla transitable. En el cas
d'edificacions a dues crugies s'autoritzar el terrat pla transitable a la superfcie de coberta tal que
tots el seus punts estan situats a ms de tres (3) metres de la lnia de faana. La resta ser de
teula rab.
0
- El pendent mxim autoritzat ser de 30 sobre el pla horitzontal.
d) Construccions sobre coberta. Sobre el pla del terrat no s'autoritzar cap construcci llevat de:
- La caseta de protecci de la caixa d'escala, que no sobrepassar en cap cas una superfcie
horitzontal coberta de 9 m2 i una altura total de 3 m.
- La caseta de maquinria d'ascensors, que haur d'ocupar la superfcie en planta mnima que
assenyalen les normes d'Indstria, les quals seran degudament justificades, i no es podr situar en
cap dels seus punts a una distncia inferior a 4 m de la lnia de faana del carrer, amidats en
planta.
L'altura mxima mesurada sobre el pla de forjat del terrat ser la mnima permesa per la
normativa d'Indstria sobre aparells elevadors, la qual ser degudament justificada.

La installaci d'ascensor haur de quedar oculta a la vista des de l'exterior.
- Altres installacions, al servei de l'habitatge o l'edificaci, que per raons tcniques s'hagin d'ubicar
a l'aire lliure. Aquestes installacions hauran de justificar l'ocupaci de la superfcie estrictament
necessria i quedaran ocultes a la vista des de l'exterior.
e) Materials:
- Es recomana en general la utilitzaci dels materials d'acabat i solucions constructives

caracterstiques de les tipologies tradicionals, tamb a la nova construcci, malgrat que en aquesta
darrera no suposi necessriament una repetici exacta d'aquelles solucions.
- Revestiments exteriors. Les faanes i les mitgeres s'acabaran referides i eixalbades,

emblanquinades o pintades amb pintures minerals transpirables, la qual cosa es justificar
adequadament a la memria del projecte. El color bsic ser l'ocre, d'acord amb els tons
dominants al carrer. S'admetr el blanc per mai a dos edificis contigus.
- S'admeten les franges que remarquin forjats o finestres, amb color o to distint a l'utilitzat al pla de
faana.
- Podr existir un scol revestit de pedra calcria o mars a planta baixa d'altura mxima d'u coma
cinquanta (1'50) metres. A carrers de rasant inclinada aquesta altura es prendr com a altura
mitjana.
- El buits es resoldran amb portam de fusta.
6. USOS. Es regulen pel que estableix l'art. 336.7.
Article 359. Resum, tipus d'obres i qualificaci parcella
Tipus obres / qualificaci A1 A2 B R N r
Restauraci * * * * *
Conservaci * * * * *
Consolidaci * * * * *
Rehabilitaci - * * * *
Reestructuraci - - *(1) 30% 50%
Reconstrucci *(2) *(2) *(2) * *
Nova construcci * *
Regulades art. 106 *
(1) Noms a annexos i afegits que hi pugui haver. Obres a faana noms quan la fitxa individualitzada ho
permeti.
(2) Noms en cas que aquests immobles siguin objecte de destrucci o demolici, per a reconstruir
l'immoble originari.
Nota: El mesuratge dels percentatges es realitzar sobre la superfcie construda de tot ledifici.
SECCI CINQUENA. REGULACI DE LES PARCELLES D'EQUIPAMENT
Article 360. Regulaci de les parcelles d'equipament
Aquesta regulaci es refereix a les parcelles destinades a s dotacional incloses a l'mbit definit a l'art.
325.
a) Parcelles d'equipament incloses a les zones de renovaci espontnia, Intervenci a l'edificaci,

profundament degradades recollides com a ARE i catlegs de tot el terme municipal:
- Les parcelles s'identifiquen pels codis EQOC (OC = denominaci genrica de la protecci del
Catleg), EQ3R, EQ4n, etc. (3R, 4N = el nombre d'altures i la qualificaci especfica de parcella).
- Les condicions de parcellaci i edificaci es regulen mitjanant la qualificaci especfica de cada

parcella o edifici.
- Les condicions d's es regulen genricament per remissi a l'article 229, llevat que en la fitxa de
sistemes s'especifiqui un altre rgim d'usos.
b) Parcelles incloses en rees de planejament incorporat (API):
- Les parcelles d'equipament s'identifiquen pel codi EQ00 (00 = remissi a l'rea de planejament
incorporat, API, que regula l'mbit al qual es troba), llevat dels equipaments catalogats, ja
esmentats en l'apartat a.
- Els parmetres de ledificaci i les condicions d's queden regulats a l'API corresponent.
c) Parcelles incloses a la zona Avingudes i afectades per la protecci arquitectnica ambiental r:
- Les parcelles s'identifiquen mitjanant els codis corresponents a les ordenances particulars
d'equipament a sl urb.
- Els parmetres de ledificaci i les condicions d's queden regulades per la zona que
correspongui a cada parcella, segons el plnol d'ordenaci.
- La identificaci de les parcelles afectades per la protecci arquitectnica ambiental r incloses a

la zona Avingudes i la resta de sl urb al qual s'ubiquin, s'afegeix a l'apartat d'ordenaci de la fitxa
de sistemes i es reflecteix en els plnols d'ordenaci mitjanant l'addici de la lletra r a la
qualificaci que li correspon.
CAPTOL V. REGULACI DEL PATRIMONI NATURAL I ARQUEOLGIC
1. Les presents normes sn d'aplicaci a totes les rees incloses al Catleg d'espais d'inters cultural del
terme municipal i assenyalades al plnol d'ordenaci corresponent.
L'esmentat Catleg inclou:
- Espais als quals s'hagi comprovat l'existncia de troballes, vestigis i jaciments arqueolgics.
- Jaciments paleontolgics sobre els quals, almenys en una ocasi, s'han realitzat investigacions
cientfiques.
- Espais que alberguen comunitats o espcies animals i vegetals poc esteses o en perill d'extinci.
2. Totes aquestes rees constitueixen un patrimoni cultural irreemplaable que s'haur d'utilitzar
correctament mitjanant activitats cientfiques, pedaggiques i ldiques En qualssevol dels casos, se nhaur de
garantir la conservaci ntegra, independentment del seu estat actual de conservaci i la seva importncia
cultural.
Article 362. Revisi del Catleg
1. El Catleg ser revisat almenys cada 8 anys i ser susceptible de ser modificat amb inclusions o
exclusions, d'acord amb el que es disposa a aquesta Ordenana i a la legislaci vigent.

2. Les modificacions del catleg inicial per inclusions o exclusions d'elements s'incoaran d'ofici o a
instncia de part, en expedient que es tramitar a l'efecte d'acord amb el procediment establert al captol VI
d'aquest ttol per al patrimoni arquitectnic catalogat. L'Ajuntament sollicitar informe a la instituci que
correspongui, segons la naturalesa de l'espai catalogat.
Article 363. Fitxa normativa particularitzada
Para a cadascun dels espais catalogats existeix una fitxa normativa particularitzada. En aquesta fitxa
s'inclouen determinacions referents a l's, les necessitats d'actuaci i la protecci existents i propostes sobre
l'element catalogat. Totes aquestes determinacions seran d'aplicaci a l'element catalogat al qual facin
referncia.
Article 364. Delimitaci d'rees protegides
De conformitat amb l'article de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni histric espanyol (d'ara
endavant LPHE) i amb el Programa de preservaci de jaciments arqueolgics del Consell Insular de Mallorca, es
delimiten com a tals rees protegides les terres a les quals s'han trobat indicis de les restes arqueolgiques o
paleontolgiques que es pretenen salvaguardar, ms lentorn que es considera suficient per a assegurar la
salvaguarda del jaciment i de les seves condicions esttiques i naturals.
De conformitat amb la Llei 4/1989, de conservaci d'espcies naturals i de la flora i fauna silvestres; la
Llei 1/1991, d'espais naturals i rgim urbanstic de les rees d'especial protecci; el Decret 46/1988, que declara
protegides determinades espcies de fauna silvestre, i el Decret 24/1992, pel qual s'estableix el Catleg balear
d'espcies vegetals amenaades, tots de la CAIB, es delimiten com a tals rees protegides les zones que formen
part de l'hbitat d'alguna de les espcies animals o vegetals protegides perqu constitueixen un valor natural
d'inters.
Article 365. Disposicions per a les rees protegides
1. Les zones incloses al Catleg de centres d'inters cultural del terme municipal tindran, llevat del Centre
Histric de la ciutat, la condici de no edificables.
2. Les actuacions permeses a l'interior dels permetres seran les tendents a obtenir informaci cientfica o
b les millores que permetin una contemplaci ms adequada de les troballes.
S'entendr com a tal millora la installaci de rtols explicatius o la utilitzaci d'edificis existents per a la
ubicaci de petites installacions museolgiques de carcter didctic i en relaci directa amb el CIC en qesti.
3. Usos
- Mentre no es proposi alguna de les actuacions abans esmentades els permetres ubicats a sl rstic
podran mantenir l's agrcola-ramader.
- A sl urb tindran la consideraci d'espai lliure pblic. Per al cas del Centre Histric, hom sajustar al
que disposa l'art. 367.
- A sl Urbanitzable, la consideraci d'espai lliure pblic es recollir com a condici de planejament.
Aquests usos es podran compatibilitzar amb l's sociocultural, d'acord amb l'establert a la fitxa normativa
particularitzada de cada element.
4. Qualsevol actuaci a l'interior del polgon d'un CIC haur de comptar amb l'autoritzaci de
l'administraci competent, segons el carcter del CIC.
Article 366. Disposicions especials per a jaciments arqueolgics
1. En el cas d'aparici de noves troballes fruit de la realitzaci d'obres de demolici, excavaci,

urbanitzaci, edificaci, etc., es procedir a la immediata suspensi de les llicncies atorgades i se seguiran les
actuacions dictades per la legislaci vigent en matria de patrimoni histric.
2. Qualsevol persona est obligada a posar en coneixement de l'administraci competent la troballa de

restes arqueolgiques; l'incompliment d'aquest deure, aix com els danys perpetrats contra bns d'inters
arqueolgic, ser objecte de sancions, administratives o penals, previstes a la LPHE.
Article 367. Rgim especial per al Centre Histric
1. Qualsevol sollicitud de llicncia d'obres que inclogui obres d'excavaci a l'interior del permetre
delimitat per la declaraci del conjunt histric haur de comptar amb el nomenament, atorgat pel Consell Insular
de Mallorca, d'un tcnic competent (arqueleg) per al control de l'obra.
- Si en el transcurs de l'excavaci es produeixen troballes de restes arqueolgiques immobles,

l'administraci competent, el Consell Insular de Mallorca, podr procedir a l'expropiaci de les restes i dels
terrenys corresponents, traslladar les restes, admetren la destrucci o prevenir-ne la conservaci.
- En cas que no es procedeixi a l'expropiaci i que sigui necessria la conservaci de les troballes
arqueolgiques in situ, es formular un estudi de detall a fi que, mantenint l'aprofitament privat, s'asseguri a ms
del manteniment del bns culturals la seva integraci al paisatge urb i, en la mesura que sigui possible, el seu
s pblic.
- A la tramitaci de l'estudi de detall s'haur de donar audincia a l'administraci tutelar que, si sescau,
podr efectuar una nova valoraci de les troballes arqueolgiques i modificar l'informe que va motivar la
formulaci de l'estudi de detall.
- Un cop aprovat l'estudi de detall s'atorgaran les autoritzacions pertinents o s'iniciaran les obres.
2. Per a totes les situacions no previstes hom sajustar al que disposa la LPHE i a la legislaci en
matria de patrimoni histric vigent a la CAIB.
CAPTOL VI. RGIM DE CONCESSI DE LLICNCIES
Article 368. Disposicions preliminars
1. En l'mbit al qual es refereix l'art. 325 no es concediran llicncies per a realitzar exclusivament obres
de demolici.
En tot cas la llicncia d'obres o lordre d'execuci preveur tant les operacions de demolici com les
d'altra naturalesa i el resultat final de l'actuaci sobre l'immoble o parcella.
La llicncia d'aquest conjunt d'operacions es concedir en una unitat d'acte.
2. Les llicncies es concediran a reserva de troballes de tipus histric. En el cas que es produeixin les
esmentades troballes es procedir a la immediata paralitzaci de les obres i saplicar el previst a la legislaci
vigent sobre protecci del patrimoni.
Article 369. Documents per a la sollicitud de llicncies
Junt amb la sollicitud de llicncies es presentaran els segents documents:
1. DOCUMENTACI DE PROJECTE EN EDIFICIS A MANTENIR. A edificis a mantenir, ja siguin

catalogats o de protecci ambiental, la documentaci a presentar ser la corresponent al seu estat actual i ha
dincloure documentaci fotogrfica de l'edifici en el seu conjunt i de l'estat actual de les estructures, dels detalls
interiors, les faanes, els patis, les decoracions, etc., sense perjudici de complir el que preveuen les Normes
generals i d'aportar els documents segents:
a) Memria descriptiva i justificativa de projecte.
b) Plnols de l'estat final en planta, seccions, alats a escala 1:50, amb especificaci dels materials
utilitzats.
c) Croquis de detall dels elements singulars, tals com miradors, balcons, patis interiors, finestres,
pavimentaci, etc., Shan dindicar a tots els materials utilitzats.
d) Documentaci grfica que contingui les connexions dels serveis amb les seves dimensions i la situaci
exacta, d'acord amb l'article 14 de la Llei 6/1993, de 28 de setembre, sobre adequaci de les xarxes
d'installacions a les condicions historicoambientals dels nuclis de poblaci (d'ara endavant LXI).
e) Igualment s'aportar la documentaci necessria per a la identificaci dels usos proposats i shaur de
justificar el compliment de les limitacions que apareixen als quadres de rgim d'usos aplicables a cada cas.
f) En el cas que es tracti d'obres parcials de reforma, tant la documentaci de l'estat inicial com la de
l'estat final seran les suficients per a la definici del projecte. Si sescau la Comissi del Centre Histric i Catleg
podr requerir els documents que cregui convenients per a la resoluci dall sollicitat.
2. DOCUMENTACI DE PROJECTE A EDIFICIS A SUBSTITUIR O DE NOVA CONSTRUCCI SOBRE

SOLARS. A les obres de nova planta sobre solars, la documentaci a presentar ser:
a) Memria descriptiva del nou edifici i justificativa de la tipologia edificatria adoptada.
b) Projecte de demolici de l'edifici actual, en cas de substituci, a escala 1:50.
c) Projecte de construcci a escala 1:50 que comprengui:
- Planta acotada de fonaments. Esquema de la xarxa de sanejament (baixants, albellons, tronetes,

sifons, etc.).
- Totes les plantes diferents acotades, amb la situaci del mobiliari de menjadors, estances i
dormitoris; d'aparells sanitaris a lavabos i distribuci interior de la cuines; gir de portes, escales
amb mida d'mbit, nombre de graons i mides d'aquest; llars, xemeneies i pujades de fums;
superfcies tils de les dependncies i superfcies d'illuminaci; superfcie de cada planta i total.
- Quantes seccions acotades siguin necessries per a la comprensi del projecte.
- Alats a totes les faanes.
- Installacions d'electricitat, aigua, sanejament i, si sescau, gas, telfon, calefacci, mides i

caracterstiques tcniques. Documentaci grfica que contingui les connexions dels serveis amb
les seves dimensions i la situaci exacta d'acord amb l'article 14 de la LXI.
- Detall d'estructures: jsseres, bigues, etc., amb la nomenclatura de tots, el gruix de murs, forjats i
la classe dels seus fabricats.
- Seccions de construccions a faanes a escala 1.20, amb especificaci de materials.
- Planta de coberta.
d) Descripci dels materials utilitzats, que nassenyali la idonetat respecte de l'entorn urb.
e) Justificaci de la integraci a l'entorn amb el plnol de faanes dels edificis contigus, a escala 1:100.
f) Igualment, s'aportar la documentaci necessria per a la identificaci dels usos proposats i shaur de
justificar el compliment de les limitacions que apareixen als quadres de rgim d'usos aplicables a cada cas.
g) En substituci, plnol de faanes i documentaci grfica exhaustiva del tram de carrer o del conjunt en
el qual es pugui emmarcar lactuaci. Shaur de substituir la dita documentaci fotogrfica per un aixecament
planimtric de lestat actual de les faanes del tram del carrer o del conjunt en qu semmarqui en els casos en
qu la seva amplria impossibiliti una visi completa i verdica de les edificacions.
Article 370. Rgim de concessi de llicncies amb l'informe preceptiu de la Comissi del Centre Histric i
Catleg
Comptaran amb l'informe preceptiu de la Comissi del Centre Histric i Catleg, desprs dinforme tcnic:
- Totes les intervencions referides a bns catalogats.
- A edificis qualificats amb la protecci arquitectnica ambiental R, les obres de reconstrucci,

l'establiment de forjats intermedis, les que afectin faanes.
- A edificis amb zonificaci afectada per la protecci arquitectnica ambiental r, les obres que
suposin alteraci del volum existent i les que afectin faanes.
- A edificis i parcelles qualificats amb la protecci arquitectnica ambiental N, les obres per
a la substituci dimmobles i nova construcci, respectivament.
Linforme de la Comissi manifestar expressament que la substituci contribueix a la

conservaci general del carcter del conjunt histric.
- Les intervencions referides a les obres d'urbanitzaci del viari i als espais lliures pblics.
- I en tot cas, les que a judici dels serveis tcnics tinguin la suficient rellevncia.
Article 371. Rgim simplificat de concessi de llicncies
Per a les intervencions no descrites a l'article anterior se seguir el rgim normal de la concessi de
llicncia.
Article 372. Consulta prvia o informe urbanstic
Es podr sollicitar informe urbanstic sobre el rgim aplicable a una finca o unitat d'execuci, previ a la
petici de la llicncia. El peticionari haur d'aportar un plnol d'emplaament de la finca amb referncia als
plnols a escala 1:1000, com a mnim, del Pla general, o b a escala 1:500 si la finca est situada a l'rea del
Centre Histric, aix com fotografies i plnols de tot l'estat actual de l'edifici o unitat i els seus contorns, sobre el
qual se sollicita l'informe. A ms, es podr requerir al sollicitant totes les altres dades de localitzaci o
antecedents que siguin necessaris per a la informaci.
El termini d'emissi de l'informe per part del servei municipal adient ser d'un mes des de l'entrada al
Registre de la documentaci completa.
Article 373. Funcions de la Comissi del Centre Histric i Catleg
La Comissi del Centre Histric i Catleg tindr les segents funcions:
a) Informar sobre els projectes de llicncies corresponents a les obres relacionades a l'art. 370, d'acord, si
sescau, amb l'establert als altres apartats d'aquest article i a la vista de l'informe tcnic preceptiu sobre el
compliment de la normativa aplicable.
L'informe de la Comissi ser favorable a la concessi de la llicncia en cas que el projecte d'obres
s'ajusti a aquestes Normes. En cas contrari, posar de manifest la no-convenincia de les obres objecte de la
sollicitud informada.
b) Proposar en edificis no protegits als quals es detectin valors histrics o arquitectnics, parcials o
puntuals, d'acord amb l'art. 138 de la LS i lart. 98 del Reglament de planejament, l'aplicaci de mesures de
protecci. En concordana amb l'art. 87 del Reglament abans esmentat podr promoure l'anotaci de l'immoble
al Registre pblic de la Comissi Insular d'urbanisme de Bns de Catalogaci.
c) Proposar als edificis amb fitxes individualitzades que no indiquin el tipus de protecci als interiors per
manca de dades fiables sobre aquest i en aquells en els quals pogus existir alguna llacuna o error informatiu,
quan a la vista de la documentaci presentada per la propietat o que consti a l'Ajuntament i de l'informe tcnic
municipal al respecte s'aprecin elements puntuals a protegir similars als inclosos a les fitxes de catleg, la seva
conservaci amb els mateixos nivells de protecci que els establerts en casos semblants, seguint els
procediments establerts a l'apartat anterior d'aquest article.
Proposar, en les mateixes circumstncies del pargraf anterior, la modificaci de les categories de
protecci d'un edifici (integral, estructural o ambiental) seguint per a la dita proposta els criteris de protecci
establerts per determinar cadascun dels graus.
d) Pronunciar-se, si sescau, sobre quines parts de l'immoble eren afegits (segons definici de l'art. 346.6)
no pertanyents a la tipologia d'acord amb la classificaci que apareix en aquestes Normes (article 374), per a la

reconstrucci d'un edifici, en el supsit de la demolici d'una edificaci i la declaraci de runa.
e) Establir les limitacions oportunes quant a l'establiment de forjats intermedis amb l'objecte de protegir
l'espai on s'emplaa, amb els criteris objectius de protecci de la fitxa del Catleg i la categoria de catalogaci
corresponent.
f) Informar sobre la compatibilitat amb els valors artstics, histrics o arquitectnics dels usos proposats
en sollicituds que es refereixen a edificis catalogats.
g) Resoldre sobre el compliment de les condicions d'higiene i composici interior a la vista de les
justificacions aportades per la propietat quant a la impossibilitat de manteniment de la tipologia o de la protecci
d'elements catalogats a efectes de l'establert als articles 390 i 391.
h) Determinar l'adequaci, quant a l'augment del nombre d'habitatges per divisi dels existents, en els
casos en qu no estigui especficament regulat, d'acord amb els criteris establerts en aquestes Normes.
i) Informar sobre les intervencions referides a les obres d'urbanitzaci del viari i els espais lliures pblics
previstes a l'art. 378.
j) Informar sobre l'adequaci del tractament de materials, acabats i cromatisme proposats en els projectes
que afectin faanes, d'acord amb els criteris establerts en aquestes Normes.
k) Emetre dictmens en les consultes prvies que es formulin en matria d'intervenci d'un element o
edifici incls en l'mbit d'aplicaci d'aquestes Normes.
Article 374. Composici de la Comissi del Centre Histric i Catleg
Amb posterioritat a l'aprovaci d'aquest Pla general el Ple de lAjuntament podr acordar la composici de
la Comissi del Centre Histric i Catleg per l'Ajuntament ple, que tindr el batle com a president nat.
Mentre no es constitueixi l'esmentada Comissi, l'actual Comissi del Centre Histric i Catleg efectuar
transitriament les seves funcions.
Article 375. Revisi i modificaci del Catleg
1. El Catleg ser revisat almenys cada 8 anys i ser susceptible de ser modificat per inclusions o
exclusions, d'acord amb el que es disposa en aquestes normes i la legislaci vigent.
2. Les modificacions del Catleg inicial per inclusions o exclusions d'elements s'incoaran d'ofici o a
instncia de part, mitjanant les diferents possibilitats que ofereix la LS i el seu Reglament de planejament, s a
dir, per mitj de la redacci, la tramitaci i laprovaci d'un pla especial de protecci, unes normes de catalogaci
o un catleg, segons l'establert a la legislaci vigent.
3. La Comissi del Centre Histric i Catleg podr proposar la modificaci del Catleg com a
desenvolupament d'aquest Pla general, per a reparar eventuals deficincies i completar l'existent, d'acord amb el
procediment establert en el pargraf anterior.
CAPTOL VII. CONSERVACI DEL MEDI AMBIENT URB
Article 376. Conservaci d'elements visibles
En aplicaci de la legislaci urbanstica vigent, l'Ajuntament podr ordenar per motius d'inters turstic o
esttic l'execuci d'obres de conservaci i reforma, malgrat que no estiguin prviament incloses en aquest Pla,
en els segents casos:
a) Faanes visibles des de la via pblica, tant pel mal estat de conservaci com perqu l's del predi
confrontant shagi transformat en espai lliure, o perqu quid l'edificaci per damunt de l'altura mxima i resultin
mitgeres al descobert.

b) Jardins o espais lliures particulars o privats comunitaris que, perqu siguin visibles des de la via pblica
se n'exigeixi ladequaci, lornament i la higiene.
Article 377. Limitacions a la publicitat exterior i de disseny dels locals comercials
1. Es prohibeix la manipulaci dels paraments de faana a planta baixa mitjanant materials o pintura
sobreposades. Hom shaur datenir al mateix tractament que la resta de la faana.
De la mateixa forma s'hauran de mantenir els eixos verticals de composici de buits generals de la
faana.
2. Els mostradors i portes d'accs es podran resoldre per mitj de lmina de vidre trempat, persiana
enrotllable difana pintada, situant el corr a l'interior de la faana, de manera que no se n'interrompi el pla
continu, o tancament de ballesta pintat.
Aix mateix, es podr resoldre el dit tancament mitjanant portes de fusta tradicionals, sobreposades a la
faana amb una sortida mxima de 6 cm.
4. Es mantindr en tots els casos el pla continu de la faana, que no ha de quedar interromput per
marqueteria ni per cap element slid (rtols, etc.). Se n'exceptuen les lletres sobre el pla de faana.
No s'admetran elements afegits la finalitat dels quals sigui unificar buits a planta baixa i shaur de
conservar el carcter individualitzat d'aquests.
5. La separaci entre buits i la separaci d'aquests al lmit de la parcella o cantonada, si sescau, no ser
mai inferior a 50 cm.
6. L'ample dels buits ser inferior o igual a 2 m.
7. Els rtols han de quedar completament embotits en els buits de mostrador o d'accs, amb un volads
mxim de 6 cm.
Els elements d'illuminaci del rtol, si ns independent, no sobresortiran aix mateix del pla de faana
ms de sis (6) centmetres.
L'altura mxima del rtol ser de quaranta (40) centmetres.
8. La illuminaci del rtol no podr ser intermitent ni mbil, i la font d'illuminaci no podr quedar vista en
cap cas i haur d'estar protegida per una pantalla opaca o translcida. Es prohibeix qualsevol tipus d'illuminaci
directa sobre la visual del vianant.
9. Es permetran rtols dels tipus segents:
- Lletres separades de llaut, ferro o fusta sobre bastidor de fusta o xapa pintada o aplicades
directament sobre el pla de faana. En aquest darrer cas s'exceptua la condici de mantenir el
rtol als buits de faana.
- Lletres pintades sobre bastidor de vidre, fusta o xapa de ferro fos.
- Lletres pintades o gravades sobre el vidre del mostrador.
- Lletres gravades sobre bastidor de vidre o xapa.
- Lletres separades de llaut o fusta adossades al vidre del mostrador.
- Lletres lluminoses de tub de gas, de dimetre de secci inferior a 1cm.
10. No s'autoritzen les marquesines. S'autoritza l'existncia de tendals de lona de bastiment mbil,
segons el que disposen les Normes generals, mantenint el carcter individualitzat dels buits de faana.
11. Es prohibeix l's de qualsevol material plstic vist en faana.
12. Es prohibeix la installaci de plafons publicitaris.

13. Es prohibeix la installaci d'aparells musicals i de propaganda sonora a la via pblica.
14. L'interior de les zones porticades es considerar a tots els efectes (tractament de faanes, distribuci i
dimensi dels buits, regulaci de la publicitat) faana exterior.
Article 378. Condicions per a les obres d'urbanitzaci del viari i els espais lliures pblics
La remodelaci dels espais lliures pblics existents es podr fer mitjanant projecte d'obres ordinari, dotaci
de serveis o projecte d'urbanitzaci, en desenvolupament o conjuntament amb els PERXI, que defineix la Llei
6/1993, de 28 de setembre, sobre adequaci de les xarxes i installacions a les condicions historicoambientals dels
nuclis de poblaci (LXI).
En qualsevol cas els projectes que afectin espais lliures pblics hauran de complir les condicions de
qualitat i disseny que s'exposen seguidament:
1. Pavimentaci
a) Carrers i passeigs per a vianants. Els materials a utilitzar seran empedrat, enllosat de pedra natural,
palets presos amb morter de ciment. No es recomanen les rajoles hidruliques i artificials de morter de ciment ni
la pavimentaci asfltica. Les vorades de les voravies dels carrers de trnsit rodat seran sempre de pedra
calcria.
b) Places o espais lliures pblics. S'afegiran a l'apartat anterior els paviments de terra, tractats de forma
que drenin adequadament.
Regir, aix mateix, l'Ordenana reguladora dels espais lliures pblics i vegetaci a les vies pbliques.
2. Installacions i cablatge
a) A efectes del compliment de la LXI es consideraran com a rees historicoambientals el Centre Histric i
la barriada del Jonquet, aix com tots els edificis catalogats i protegits, en compliment de l'article 9 de
l'esmentada Llei.
b) En compliment d'aquesta Llei, es redactaran els plans especials de reforma de les xarxes
d'installacions. El Centre Histric tindr el carcter de nucli d'actuaci immediata, segons el que queda definit a
l'article 32.a de la LXI.
c) Els projectes de dotaci de serveis dels plans especials del Puig de Sant Pere, es Jonquet i sa
Calatrava tindran el carcter de PERXI, als efectes de l'aplicaci de l'article 25 (en especial del seu apartat d) de
la LXI.
d) S'exigir a las companyies subministradores la retirada immediata de tots els elements que en
l'actualitat siguin innecessaris o estiguin fora de servei i l'adequaci dels materials a les condicions
historicoambientals, en compliment de la disposici addicional tercera de la LXI.
En compliment de la Llei i les presents Normes, queda prohibida la installaci de qualsevol armari o
artefacte per al funcionament de les infraestructures i l'enllumenat pblic o la xarxa semafrica sense llicncia, la
qual requerir informe preceptiu de la Comissi del Centre Histric i Catleg.
3. Illuminaci al Centre Histric i els edificis del Catleg. Hom sajustar al que disposen les ordenances
municipals per a la illuminaci del Centre Histric i Catleg, que s'aprovaran en desenvolupament d'aquest Pla
general.
El projecte d'illuminaci requerir informe de la Comissi del Centre Histric i Catleg.
4. Elements de disseny urb
a) Els elements de disseny urb com bancs, papereres, garangoles, fanals, etc. tendiran a ser similars en
tota la delimitaci del Centre Histric, sense perjudici d'excepcions justificades adequadament. Es recomanen
bancs o cadires de llistons de fusta, garangoles de foneria, etc.
b) Les edificacions que s'hagin d'installar a la via pblica tindran un disseny similar, segons el seu s, i
seguiran el trmits semblants de concessi de llicncia de qualsevol obra al Centre Histric. Ser preceptiu
l'informe de la Comissi del Centre Histric i Catleg.

5. Tramitaci dels projectes d'espais pblics. Els projectes de disseny d'espais pblics s'hauran d'exposar
a la consideraci dels vens i com a mnim a 15 dies d'informaci pblica abans de la seva aprovaci.
CAPTOL VIII. RGIM JURDIC DE L'EDIFICACI
SECCI PRIMERA. DEURES DE CONSERVACI DEL PATRIMONI ARQUITECTNIC
Article 379. Obligacions de conservaci genrica de les edificacions
1. En compliment de la LS no s'entendran adquirits els drets urbanstics mentre no es compleixin els

deures corresponents.
2. Els propietaris de tota classe de terrenys i construccions hauran de destinar-los efectivament a l's a
cada cas establert pel planejament urbanstic i mantenir-los en condicions de seguretat, salubritat i ornament
pblic. Quedaran subjectes igualment al compliment de les normes sobre protecci del medi ambient i dels
patrimonis arquitectnic i arqueolgic i sobre rehabilitaci urbana, en compliment del que estableix l'article 21.1
de la LS, referit als deures de conservaci i rehabilitaci.
3. En compliment del que disposa la legislaci urbanstica vigent, l'Ajuntament ordenar, d'ofici o a
instncia de qualsevol interessat, l'execuci de les obres necessries per a conservar aquelles condicions, amb
Indicaci del termini de realitzaci.
4. L'Ajuntament podr tamb ordenar, per motius d'inters turstic, esttic o cultural, l'execuci d'obres de
conservaci i de reforma a faanes o espais visibles des de la via pblica, sense que estiguin prviament
incloses a cap pla d'ordenaci.
Les obres s'executaran a costa dels propietaris, si es contenen en el lmit del deure de conservaci que
els correspon, i amb crrec a fons de l'administraci ordenant quan ho excedeixin per obtenir millores d'inters
general.
5. S'entendran com a obres contingudes dins el lmit del deure de conservaci que correspon als
propietaris i a la seva costa totes les del present ttol de protecci i conservaci del patrimoni, sense perjudici de
l'indicat a la LS.
6. En virtut de la legislaci urbanstica vigent en relaci amb els deures de conservaci i rehabilitaci,
l'Ajuntament podr utilitzar l'execuci forosa quan els propietaris incompleixin els esmentats deures.
Article 380. Obligaci de conservaci especfica del patrimoni catalogat
1. La conservaci, la protecci i la custdia dels edificis o elements catalogats d'inters cultural es declara
d'utilitat pblica. Correspon el deure de la seva conservaci als seus respectius propietaris o possedors, d'acord
amb l'article 36.1 de la LPHE.
2. Quan es produeixin troballes d'inters arqueolgic hom sajustar al que disposen els articles 399 i 400
del captol V d'aquest ttol.
3. En el cas que els propietaris d'immobles catalogats no realitzin les obres de conservaci requerides pel
present Pla o per les normes o projectes de carcter historicoartstic, lAjuntament en podr realitzar l'execuci
subsidiria o es podr expropiar totalment o parcialment l'edifici o noms la seva faana, segons el que disposa
l'article anterior i la LS, i digual manera que a l'article 36.3 i 4 de la LPHE.
4. Els edificis catalogats, quan el propietari en faci un s indegut, estiguin en perill de destrucci o
deteriorament i no estiguin degudament atesos, es podran expropiar amb carcter sancionador i per ra d'utilitat
pblica, de forma similar a la indicada a l'article 37.3 de la LPHE i a la legislaci urbanstica vigent.
5. Les construccions catalogades en els graus integral i estructural hauran de conservar, si sescau,
l'espai lliure contigu dins la seva prpia unitat predial en iguals condicions ambientals que les actuals, sense
perjudici de les plantacions, els enjardinaments o els elements auxiliars que es puguin erigir segons el seu s i la
seva destinaci.
6. Els edificis, els elements, les installacions o els conjunts catalogats no podran ser demolits, llevat de
les parts de la seva estructura o els elements que siguin permesos, segons els graus i la categoria de
catalogaci de l'edifici i que resultin imprescindibles per a la seva mxima garantia d'estabilitat i seguretat. La
demolici no autoritzada o la provocaci de runa per aband o negligncia reiterada d'un edifici catalogat
implicar l'obligaci de la seva reconstrucci en les condicions assenyalades a l'article 39.2 de la LPHE.
7. L'obligaci de conservar els elements catalogats d'un edifici, aix com la de realitzar les intervencions
d'acord amb les determinacions especfiques que s'indiquin, no suposa en cap cas una situaci de vinculaci
singular ni que l'execuci de les obres superi el lmit del deure de conservaci del propietari.
Article 381. Obligacions i ajuts econmics a la conservaci
1. Els propietaris de bns inclosos en els catlegs a qu es refereix la legislaci urbanstica vigent podran
demanar per conservar-los la cooperaci de l'Ajuntament i altres entitats i organismes competents, que la
prestaran en condicions adequades.
2. Segons el que disposa l'article 61 de lRD 111/86, de 10 de gener, de desenvolupament parcial de la

LPHE, els contribuents de l'IRPF, propietaris d'edificis catalogats, tindran dret a una deducci a la quota de
l'esmentat impost segons el que disposa a l'article 62 de l'esmentat Reial decret. Aix mateix, els subjectes
passius de l'impost de societats tindran dret a una deducci segons l'article 63 d'aquell Reial decret.
3. Els edificis qualificats amb la protecci ambiental R i els afectats per la protecci ambiental r tindran la
consideraci de catlegs als efectes fiscals i de rgim d'ajudes que es preveuen en aquest article.
4. L'Ajuntament desenvolupar en les diferents ordenances fiscals municipals un rgim d'ajuts als bns
catalogats i a la rehabilitaci d'habitatges que podr establir, entre altres conceptes, exempcions o bonificacions
en les taxes de llicncia, limpost de bns immobles i limpost sobre l'increment del valor dels terrenys.
Aix mateix, l'Ajuntament desenvolupar una ordenana d'ajut als bns catalogats i a la rehabilitaci
d'habitatges que establir, entre altres mesures de foment, subvencions a fons perdut, ajut tcnic i de gesti i
premis per a la restauraci o la rehabilitaci.
Aquestes mesures seran d'aplicaci amb carcter preferent als eixos de rehabilitaci de faanes, als
sectors d'estimulaci a la rehabilitaci i als plans especials de reforma interior.
Article 382. Condicions de la declaraci de runa
1. A ms de l'establert en la legislaci vigent, seran d'aplicaci les ordenances generals i els criteris de
l'art. 380.6 en relaci amb edificis catalogats.
2. Aix mateix, en compliment de la legislaci vigent les edificacions declarades en runa s'inscriuran al
Registre de solars.
3. A les edificacions declarades en estat runs l'Ajuntament, conjuntament amb la declaraci de runa,
ordenar les mesures de seguretat a adoptar a l'edifici fins a l'aprovaci del corresponent projecte d'obres,
d'acord amb la seva qualificaci urbanstica:
- a N, projecte de substituci (demolici + obra nova)

- a R, projecte de substituci (demolici + reconstrucci)
- a edificis catalogats, projecte de reconstrucci (amb demolici parcial o puntual, si sescau, d'acord amb
l'art. 380.6).
nicament es permetr realitzar exclusivament obres de demolici, total o parcial, d'un edifici en el cas de
perill imminent de runa.

SECCI SEGONA. EDIFICIS I USOS FORA D'ORDENACI
Article 383. Edificis i usos fora d'ordenaci
1. El rgim de fora d'ordenaci per als edificis del Centre Histric ser el definit per a tot el terme
municipal a les Normes del present Pla general.
2. Es consideraran usos fora d'ordenaci als edificis catalogats els actuals que suposin un deteriorament
de las qualitats que sn objecte de protecci a les fitxes individualitzades.
3. Es consideraran edificis inadequats tots els que no s'adaptin al Pla en els terminis previstos en el
Programa d'actuaci. Aix mateix, seran usos fora d'ordenaci tots els que no siguin permesos a les presents
normes de conservaci i protecci del patrimoni. No es podr argumentar en contra de l'anterior que hagi tingut
concedida, en el seu dia, una llicncia d'activitat.
CAPTOL IX. RGIM JURDIC DEL SL
SECCI PRIMERA. DRETS I DEURES DELS PROPIETARIS
Article 384. Obligacions dels propietaris del sl
1. Costejar la urbanitzaci de conformitat amb l'establert a la LS.
2. El cost de projectes d'obres ordinries es podr repercutir percentualment per mitj de contribucions
especials.
3. Edificar els solars segons l'establert al present Pla dins el termini que s'assenyali.
4. Actuar als edificis inadequats per ajustar-se a l'indicat al Pla, segons el que disposa l'art. 386 d'aquest
captol i el captol anterior.
Article 385. Condicions per al dret a edificar
A ms de les limitacions especfiques d's i edificaci que imposa el present Pla, no es podran realitzar
obres d'edificaci fins que la respectiva parcella no adquireixi la qualificaci de solar, per a la qual cosa haur
d'estar dotada de les infraestructures corresponents: aigua, clavegueram, subministrament d'energia elctrica,
enllumenat pblic i pavimentaci.
Article 386. Foment i terminis de l'edificaci
1. Els propietaris de solars o edificis inadequats hauran de presentar el projecte de l'adequaci al Pla amb
petici de llicncia d'edificaci dins el termini assenyalat en el Programa d'actuaci i el Pla d'etapes.
2. Transcorregut el termini corresponent sense que el propietari hagi iniciat i seguit a ritme normal les
obres ajustades al Pla, la parcella o edificaci es podr incloure a la secci d'edificacions runoses i
inadequades del Registre municipal. Per a la seva inclusi ser preceptiva la resoluci expressa d'inadequaci
amb audincia de l'interessat, amb els efectes del que disposa la legislaci urbanstica vigent.
3. Es podran redactar ordres d'execuci, segons el previst al captol VIII d'aquest ttol.
4. Aix mateix, es podran atorgar ajuts perqu els edificis inadequats s'adaptin al Pla, segons el previst al
captol VIII d'aquest ttol.

SECCI SEGONA. GESTI I EXECUCI DEL PLANEJAMENT
Article 387. Execuci del Pla
El grau de definici de les determinacions del Pla permet l'execuci directa mitjanant els corresponents
projectes tcnics, llevat de zones on s'han establert els plans especials, als quals s'ajustaran, aix com on es
proposen sectors d'estimulaci a la rehabilitaci o eixos de rehabilitaci de faanes, a les disposicions del quals
s'adaptaran.
Tot aix es delimita al plnol d'ordenaci i al Programa d'actuaci.
Article 388. Reallotjament i retorn
En compliment de la disposici addicional quarta de la LS, a l'execuci d'actuacions urbanstiques que

requereixin el desallotjament dels ocupants legals d'immobles que constitueixin la seva residncia habitual
s'haur de garantir el seu dret al reallotjament, amb subjecci a les segents regles:
a) Quan s'actu per expropiaci, l'administraci expropiant, o si escau el beneficiari de l'expropiaci,

hauran de posar a disposici dels ocupants legals afectats habitatges en les condicions de venda o lloguer
vigents per als subjectes a rgim de protecci pblica i superfcie adequada a les seves necessitats, dins els
lmits establerts per la legislaci protectora.
b) Quan s'actu per un altre sistema d'unitats d'execuci, no tindran dret de reallotjament els ocupants
legals d'habitatges que, en correspondncia amb la seva aportaci de terrenys, hagin de resultar adjudicataris
d'aprofitaments de carcter residencial superiors a 90 m2 o els que pogus establir com a superfcie mxima la
legislaci protectora d'habitatges.
Als altres casos, l'obligaci de fer efectiu el dret de reallotjament correspondr a l'administraci actuant,
en les condicions assenyalades en la regla a, i es computaran com a despeses de l'actuaci urbanstica els de
trasllat i altres daccessoris que recaiguin sobre els ocupants legals.
c) En les actuacions allades no expropiatries, els arrendataris dels habitatges demolits tindran el dret de
retorn regulat a la legislaci de l'arrendament exercitable davant el propietari de la nova edificaci, sigui quin
sigui. En aquest casos, el propietari haur de garantir l'allotjament provisional dels llogaters fins que sigui
possible el retorn.

TTOL X. CONDICIONS D'HIGIENE, COMPOSICI
INTERIOR I ESTTICA A L'EDIFICACI
CAPTOL I. CONDICIONS D'HIGIENE I COMPOSICI INTERIOR
SECCI PRIMERA. COMPOSICI I DISTRIBUCI DE L'HABITATGE
Article 389. Dimensions mnimes, composici i distribuci de l'habitatge
1. La classificaci de les dependncies de l'habitatge, les seves dimensions mnimes, l'equipament mnim
i l'accessibilitat es regularan mitjanant el Decret 145/1997, de 21 de novembre, de condicions d'amidament,
d'higiene i d'installacions per al disseny i l'habitabilitat d'habitatges, aix com l'expedici de cdules d'habitabilitat
(BOCAIB nm. 151, de 6/12/97) i el seu annex, o norma que el substitueixi o modifiqui.
Quan la bugaderia es ventili des de la via pblica o espai lliure pblic o privat, llevat que es tracti de patis
d'illuminaci i ventilaci que no siguin el pati d'illeta, s'adoptar un sistema de persianes o gelosies que
impedeixin la visi des de l'exterior de la roba estesa.
2. L'altura til mnima de l'habitatge haur de ser de dos coma cinquanta (2'50) metres. En el cas de
cambres higiniques (C-H), dependncies auxiliars (D-A), i sota jsseres o altres elements fixos (conduccions,
etc.) que no superin l'ample de zero coma seixanta (0'60) metres, l'altura til mnima podr ser de dos coma vint
(2'20) metres. Aix mateix, a les cambres d'estar o viure (E) es podr disminuir l'altura til a dos coma vint (2'20)
metres en una superfcie til no superior al 30% d'aquelles.
A dependncies amb el sostre inclinat l'altura til mitjana no ser inferior a dos coma cinquanta (2'50)
metres.
3. Als habitatges situats a edificis on sigui obligatria la installaci d'un ascensor, d'acord amb les
presents ordenances, seran d'aplicaci les disposicions contingudes en el Reglament per a la millora de
l'accessibilitat i la supressi de les barreres arquitectniques, aprovat mitjanant e Decret 96/1994, de 27 de
juliol, de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears (BOCAIB nm. 115, de 20-9-94).
4. La composici mnima de l'habitatge ser l'establerta a l'article 8.2 de l'esmentat annex per a habitatge
o apartament redut, i a l'article 8.3 per a habitatge o apartament complet. No sinclou en el concepte d'habitatge
la definici de l'article 8.1 d'habitatge o apartament mnim, que es considerar inclosa dins l's turstic, segons
l'art. 117 d'aquestes Normes.
Article 390. Escales interiors
1. Les escales interiors d'un habitatge d's estrictament privat tindran una amplada mnima de zero coma
vuitanta (0'80) metres.
2. L'altura lliure vertical a tots els punts no ser inferior a dos (2) metres.
Article 391. Habitatges adaptats a minusvlids
En una mateixa promoci, per cada seixanta-sis (66) habitatges es construir un habitatge adaptat a
minusvlids que compleixi la normativa vigent per als habitatges de protecci oficial.
En les promocions d'habitatges de protecci oficial hom sajustar a l'establert en el Reglament per a la
millora de laccessibilitat i la supressi de les barreres arquitectniques, aprovat mitjanant el Decret 96/1994, de
27 de juliol, de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears (BOCAIB nm. 115, de 20-9-94).

SECCI SEGONA. CONDICIONS D'ILLUMINACI I VENTILACI DE L'HABITATGE
Article 392. Illuminaci i ventilaci directa
1. S'entn per illuminaci i ventilaci directa d'una dependncia la que es produeix a travs d'un buit,
provet de finestra o porta balconera, de dimensi suficient, practicat en un mur que separa l'esmentada
dependncia, directament o a travs d'un porxo, d'un vial, un espai lliure pblic o privat, un pati o un patiet.
2. Es procurar que totes les dependncies de l'habitatge estiguin dotades d'illuminaci i ventilaci
directa. Malgrat aix, aquesta condici ser obligatria a totes les dependncies diferents de vestbuls, rebosts,
cambres higiniques, trasters o armaris i circulaci.
Article 393. Buits d'illuminaci i ventilaci directa
1. A les dependncies on s'exigeixi illuminaci i ventilaci directa, la superfcie dels buits a travs dels
quals es produeixi no ser inferior a un (1) m2 ni a un des (1/10) de la superfcie til de les dependncies.
Quan a una dependncia es projecti un estrenyiment o estrangulaci en situaci contigua als seu buit
d'illuminaci i ventilaci, la profunditat de l'esmentat estrenyiment podr ser com a mxim igual a la seva
amplada.
2. La superfcie dels buits de les dependncies que s'illuminin i ventilin a travs d'un porxo no ser
inferior a un vuit (1/8) de la superfcie til de la dependncia. La superfcie d'obertura del porxo es repartir
uniformement al llarg del seu permetre exterior, essent necessari que davant cada buit d'illuminaci i ventilaci
de les dependncies existeixi obertura de porxo.
A porxos que estiguin tancats per tres dels seus costats, la profunditat d'aquests podr ser igual com a
mxim a la seva amplada, en el cas que es prevegin buits d'illuminaci i ventilaci des d'aquests.
Article 394. Penetracions a faanes
1. Es consideraran penetracions als entrants, de l'espai no edificat respecte de l'alineaci de la faana,

tant de pati com exterior, sempre que l'esmentada penetraci no pugui tenir la consideraci de pati.
2. Perqu qualsevol dependncia es pugui ventilar i illuminar des d'una penetraci la relaci entre la
longitud (L) del front que obre aquesta i la profunditat (P) de l'esmentada penetraci, mesurada des del pla de
faana, ha de ser major o igual a u (1), sense perjudici del que disposa l'apartat 2 de l'art. 402.
Article 395. Definicions i dimensions dels patis
1. L'altura dels patis samidar des del seu paviment fins al punt de la vora de la cornisa, el pared o la
rematada massissa del parmetre que deixi, almenys, als dos teros (2/3) de la longitud del permetre del pati a
igual o inferior cota de l'esmentat punt.
2. Als patis de 1a categoria s'haur de poder inscriure un cercle d'un dimetre no inferior a quatre (4)
metres ni a un quart (1/4) de la seva altura.
3. Als patis de 2a categoria s'haur de poder inscriure un cercle d'un dimetre no inferior a dos (2) metres
ni a un vuit (1/8) de l'altura del pati. La superfcie mnima del pati ser de sis (6) m2 per si l'altura del pati s
igual o superior a vint (20) metres la seva superfcie ser, almenys, de deu (10) m2.
4. Als patiets s'haur de poder inscriure un cercle d'un dimetre no inferior a zero coma sis (0'6) metres i
la seva superfcie, mesurada en projecci sobre un pla horitzontal, no ser menor a zero coma setanta-cinc
(0'75) m2.
5. Els cercles inscriptibles no podran quedar afectats per cossos o elements sortints, com per exemple
conduccions.
6. Les superfcies mnimes no podran quedar afectades per cap cos sortint.

Article 396. Illuminaci i ventilaci des d'un pati de 1a categoria
Podr rebre illuminaci i ventilaci directa des d'un pati de 1a categoria qualsevol dependncia de
l'habitatge.
Article 397. Illuminaci i ventilaci des d'un pati de 2a categoria
Podran rebre illuminaci i ventilaci directa des d'un pati de 2a categoria exclusivament les segents
dependncies: vestbul, rebost, cambres higiniques i dependncies auxiliars, excepte la galeria, aix com
l'escala comuna a uns quants habitatges.
Article 398. Illuminaci i ventilaci des d'un patiet
Podran rebre illuminaci i ventilaci directa des d'un patiet nicament les segents dependncies:
vestbul, rebost, traster o armaris i circulaci.
Article 399. Ventilaci de cambres higiniques, cambres d'armaris i rebosts
1. La superfcie dels buits de ventilaci directa de banys, lavabos, excusats i rebosts no ser inferior a
zero coma vint-i-cinc (0'25) m2.
2. S'admetr que el rebost ventili a travs de la cuina mitjanant un buit de almenys zero coma vint-i-cinc
(0'25) m2.
3. Si no es poden dotar aquestes dependncies de ventilaci directa s'installar un conducte independent

o collectiu homologat de ventilaci forada esttica o dinmica directament a l'exterior sobre la coberta de
l'edifici.
S'ha de prestar especial atenci a la sortida exterior del collector. Aquesta sortida s'haur de prolongar
com a mnim un (1) metre per damunt de la carenera o per damunt de qualsevol construcci situada a menys de
vuit (8) metres. A cobertes planes o amb lleuger pendent, s'haur de prolongar u coma vint (1'20) metres per
damunt del seu punt d'arrencada a l'exterior.
La part superior de la xemeneia de ventilaci s'haur de coronar amb un aspirador esttic.
Article 400. Evacuaci de fums, bafs i gasos de cuines
A totes les cuines s'installar un conducte d'extracci de fums.
Quan no es prevegi un rentador-estenedor de tipus porxo es preveur tamb un conducte de bafs i gasos
per a la possible installaci d'escalfadors i calderes de gas.
En ambds casos la sortida dels esmentats conductes ser directament a l'exterior sobre la coberta de
l'edifici.
Article 401. Condicions generals dels patis
1. Els patis de llums estaran dotats de fcil accs per a la seva inspecci i neteja, amb paviment
impermeable dotat d'un desgus amb sif capa per a recollida de les aiges pluvials i de neteja.
2. Els patis nicament es podran cobrir amb materials totalment translcids, sempre que es deixi una
obertura perifrica lliure, sense tancament de cap classe entre les parets del pati i la claraboia, que tingui una
superfcie igual o superior a u coma dues (1'2) vegades la superfcie del pati.
3. La descrrega d'aire d'aparells d'aire condicionat o unitats condensadores no es podr realitzar a

travs de patis de 1a categoria.

Article 402. Llums rectes d'illuminaci i ventilaci
1. Es coneix com a llum recta d'illuminaci i ventilaci d'un buit el menor dels segments que, sent
perpendicular al buit en qualsevol dels seus punts, es talla amb el mur ms prxim existent o possible per
aplicaci de la normativa.
2. Als patis de 2a categoria no s'admetran llums rectes d'illuminaci i ventilaci inferiors a dos (2) metres.
A tota la resta de casos (patis de 1a categoria, penetracions en faana...) seran com a mnim de tres (3) metres.
3. Tot buit d'illuminaci i ventilaci quedar separat lateralment del pla de mitgera una distncia mnima
de zero coma seixanta (0'60) metres.
Article 403. Patis mancomunats
1. Sn patis mancomunats els que sn comuns als volums de dos immobles confrontants, quan es
constitueixi mancomunitat a fi de complir les dimensions mnimes exigides.
2. La constituci de la mancomunitat s'haur d'establir constituint, per mitj d'escriptura pblica, un dret
real de servitud sobre els solars o immobles al Registre de la Propietat.
Article 404. Condicions d'illuminaci i ventilaci a obres d'ampliaci
Quan es pretengui realitzar obres d'ampliaci d'edificis existents els patis dels quals no compleixin les
anteriors condicions, es podr optar per:
a) Dur a terme les obres necessries per a aconseguir el seu compliment.
b) Si no resulta possible o aconsellable l'execuci d'aquestes obres, s'augmentaran les dimensions del
pati a partir de l'ampliaci fins aconseguir inscriure un cercle d'un dimetre no inferior a quatre coma cinquanta
(4'50) metres ni a un ter (1/3) de la seva altura.
c) En augmentar l'edificaci en altura, es podran mantenir les dimensions del pati existent per deixant
lliure de nova edificaci i en tota l'altura d'aquesta ms d'un ter (1/3) del permetre del pati. No es consideren
compresos en aquest cas els patis contigus amb lnies mitgeres que no tinguin legalment establerta la
mancomunitat, encara que no estigui edificat el solar confrontant.
Article 405. Condicions d'illuminaci i ventilaci a obres de reforma
Quan es pretenguin realitzar obres de reforma a edificis existents els patis dels quals no compleixin les
anteriors condicions noms s'admetran aquestes obres si, entre altres, tenen la finalitat de millorar sensiblement
les condicions d'illuminaci i ventilaci de totes les peces que incompleixin els requisits mnims per mitj de
l'increment de la superfcie dels buits, la disminuci de les superfcies de les peces i, en cas necessari, la
installaci de xemeneies d'aspiraci esttica.
SECCI TERCERA. CONDICIONS D'HIGIENE I DIMENSIONS MNIMES DELS LOCALS
Article 406. Dimensions dels locals comercials
1. L'altura mnima lliure dels locals ser de dos coma cinquanta (2'50) metres, que es podr reduir a dos
coma deu (2'10) metres a les zones de magatzem i dependncies que no siguin utilitzades permanentment per
personal o pblic, i dos coma trenta (2'30) metres a zones de serveis sanitaris.
2. El dimensionat de les escales s'ajustar al que preveu l'art. 416.
Article 407. Accessibilitat dels locals comercials
1. Els locals comercials no podran servir de pas ni tenir comunicaci directa amb cap habitatge, llevat del
del seu titular.

2. Als edificis de nova planta amb s d'habitatges, els locals comercials hauran de disposar d'accessos,
escales i ascensors independents.
3. Quan la cota del paviment del local sigui inferior a la rasant al punt d'accs des de la via pblica,
l'entrada haur de tenir una altura lliure mnima de dos (2) metres, comptats des de la lnia inferior de la llinda
des de la rasant de la voravia; el desnivell es salvar mitjanant escala que deixi un repl d'un (1) metre
d'amplada com a mnim, a nivell del batent on es pugui efectuar el gir de la porta.
4. Noms s'admetran locals comercials al primer soterrani, el qual haur de constituir una unitat amb el
local de la planta immediatament superior i disposar dels elements de ventilaci assenyalats
5. Els elements d's com dels edificis destinats a locals comercials es regiran pel que es disposa amb
referncia als espais comuns dels edificis.
6. Els locals comercials no es podran comunicar amb vestbuls, passadissos o replans de distribuci
d'altres usos si no s a travs de portes de sortida inalterables al foc, sense perjudici dels que, per a cada s,
exigeixi la normativa de prevenci d'incendis.
7. Els locals comercials amb una superfcie igual o major a cinc-cents (500) m2 no es podran comunicar
amb vestbuls, passadissos o replans de distribuci d'altres usos.
8. Seran d'aplicaci les disposicions contingudes en el Reglament per a la millora de laccessibilitat i la

supressi de les barreres arquitectniques, aprovat mitjanant el Decret 96/1994, de 27 de juliol, de la Comunitat
Autnoma de les Illes Balears (BOCAIB nm. 115, de 20-9-94) o la norma que el substitueixi o modifiqui.
Article 408. Illuminaci i ventilaci dels locals comercials
1. Els locals amb ventilaci natural hauran de disposar de buits de ventilaci de superfcie total no inferior
a un des (1/10) de la superfcie en planta de cada dependncia. La illuminaci i la ventilaci directa no es
produir des de patis de 2a categoria ni patiets. Se n'exceptuen els locals exclusivament destinats a magatzems
trasters i passadissos.
S'admetran per als serveis higinics els sistemes de ventilaci assenyalats a l'art. 399.
2. Els locals podran disposar de ventilaci artificial mitjanant sistema d'aire condicionat i climatitzat o b
forada mecnicament. En aquests casos s'hauran de definir detalladament aquestes installacions en el projecte
d'execuci objecte de la sollicitud d'autoritzaci d'inici d'obres.
3. A les noves edificacions i a les obres d'ampliaci o reforma d'edificis, tot local comercial d'activitat
indeterminada estar dotat d'un conducte vertical d'extracci de fums, directament a l'exterior per damunt de la
coberta de l'edifici, d'una secci no inferior a trenta per trenta (30 x 30) centmetres, per cada cent (100) m2 de
superfcie til del local o fracci.
Article 409. Serveis higinics
El nombre i la capacitat dels serveis higinics dels locals seran regulats en funci de l's propi del local
pels organismes competents a la matria.
Les cambres higiniques hauran de complir les condicions de ventilaci establertes per als habitatges o
b disposar d'un sistema de ventilaci que formi part del que es descriu a l'apartat 2 de l'article anterior.
Article 410. Galeries comercials
1. Les galeries comercials disposaran de ventilaci natural o artificial d'acord amb els criteris generals i
amb independncia dels locals als quals donin accs.
2. L'amplada mnima d'una galeria comercial ser igual a un set per cent (7%) de la seva longitud, amb un
mnim de quatre (4) metres. Podr servir d'accs a vestbuls d'edificis d'habitatges o oficines. El passatge tindr
accs per al pblic per ambds extrems.

3. Els locals amb accs des d'una galeria comercial compliran, a ms de les condicions generals, les que
els corresponguin segons la seva categoria i, a efectes de l'Ordenana de prevenci d'incendis, es tractar com
a unitat el conjunt format per la galeria comercial i els locals que la formen.
Article 411. Condicions generals dels locals destinats a l's administratiu
1. Els locals destinats a oficines tindran una superfcie til de deu (10) m2 com a mnim. Les
dependncies que siguin utilitzades permanentment per persones comptaran almenys amb sis (6) m2.
2. L'altura mnima dels locals ser de dos coma cinquanta (2'50) metres, que es podr reduir a dos coma
deu (2'10) metres a les zones de magatzem, serveis sanitaris i dependncies que no s'utilitzin permanentment
pel personal.
3. Les condicions d'illuminaci i ventilaci sn les mateixes que les disposades per als locals comercials.
4. Noms s'admetran locals destinats a l's administratiu en el primer soterrani, que haur de constituir
una unitat amb el local de la planta baixa immediatament superior i disposar obligatriament de ventilaci
artificial i de condicions adequades d'allament trmic, aix com de protecci contra humitats.
5. Al local d'oficines amb accs directe des de la via pblica, quan la cota del paviment sigui inferior a la
rasant al punt de l'esmentat accs, l'entrada haur de tenir una altura mnima lliure de dos (2) metres, comptats
fins a la lnia inferior de la llinda des de la rasant de la voravia; el desnivell se salvar mitjanant una escala que
deixi un repl d'un (1) metre d'amplada com a mnim, a nivell del batent, on es pugui efectuar el gir de la porta.
6. La dotaci de serveis higinics per a les oficines es regir per les mateixes disposicions que les fixades
per als locals comercials.
Article 412. Altura lliure dels locals industrials
Els locals industrials tindran una altura mnima de tres (3) metres, llevat dels magatzems als quals no es
prevegi la permanncia de persones, als quals ser de dos coma deu (2'10) metres i, les zones de serveis
sanitaris, on ser de dos coma trenta (2'30) metres.
Article 413. Condicions d'illuminaci, ventilaci i altura de sostre de la resta d'usos
1. Els usos diferents del residencial, comercial, administratiu i daparcament hauran de complir per
analogia les condicions de locals similars dels usos regulats.
2. Els locals d's indeterminat als quals no s'installi excusat s'hauran de dotar obligatriament de les
condicions necessries per a la seva installaci.
3. Els locals que es pretenguin destinar a usos de espectacles pblics inclosos en el grup 1r del
Reglament general de policia d'espectacles pblics i activitats recreatives tindran una altura lliure no inferior a
tres coma vint (3'20) metres, amb les excepcions que shi regulen.
4. A les noves edificacions i a les obres d'ampliaci o reforma d'edificis, tot local destinat a l's
d'establiment pblic sense activitat determinada estar dotat d'un conducte vertical d'extracci de fums,
directament a l'exterior per damunt de la coberta de l'edifici, d'una secci no inferior a trenta per trenta (30 x 30)
centmetres per cada cent (100) m2 de superfcie til del local o fracci.
SECCI QUARTA. ESPAIS COMUNS ALS EDIFICIS
Article 414. Vestbuls
1. Als edificis d'habitatges plurifamiliars, l'espai destinat a entrada o vestbul haur de comptar amb una
amplada mnima de dos (2) metres i una longitud mnima de dos (2) metres, amidades perpendicularment al pla
format per la porta d'accs. Haur de disposar d'una altura lliure mnima de dos coma cinquanta (2'50) metres.
L'amplada mnima de la porta d'accs ser d'un (1) metre.

Quan serveixi d'accs a ms de set (7) habitatges haur de disposar d'una superfcie til mnima de cinc
(5) m2, i de vuit (8) m2 quan siguin ms de deu (10).
2. Als edificis d's pblic i als edificis d'habitatges en els quals sigui obligatria la installaci d'un
ascensor, d'acord amb les presents ordenances seran d'aplicaci les disposicions contingudes al Reglament per
a la millora de laccessibilitat i la supressi de les barreres arquitectniques, aprovat mitjanant el Decret
96/1994, de 27 de juliol, de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears (BOCAIB nm. 115, de 20-9-94) o la
norma que el substitueixi o el modifiqui.
3. Als vestbuls d'entrada no s'installaran locals comercials ni industrials, ni es permetr a travs seu
l'accs del pblic ni de mercaderies als que poguessin estar installats a la planta baixa de l'edifici.
Article 415. Circulaci
1. A tot el recorregut d'accs a l'habitatge des de la via pblica o espai lliure pblic les bandes de
circulaci limitades per paraments i altres elements tindran una amplada mnima d'u coma vint (1,20) metres i
permetran el pas sense retrocs, fins i tot sobre les baranes d'un rectangle horitzontal de dos per zero coma
setanta (2 x 0'70) metres.
2. A l'espai situat davant la porta de l'ascensor, tant al vestbul com a la resta de les plantes, s'haur de
poder inscriure un cercle el dimetre del qual no sigui inferior a u coma cinquanta (1'50) metres, encara que la
previsi de la installaci sigui voluntria d'acord amb les ordenances.
3. Les parades dels ascensors a cada planta es produiran al mateix nivell que el de l'accs als habitatges
i locals.
4. A les obres d'installaci d'ascensor a edificis existents amb lobjecte de millorar les condicions
d'habitabilitat de l'immoble no ser d'aplicaci l'establert en els dos apartats anteriors.
Article 416. Escala
1. L'amplada mnima de l'escala es fixa en un (1) metre. L'altura de l'escala, mesurada verticalment a
cada punt, no ser inferior a dos coma vint (2'20) metres.
2. Els replans que donin accs a locals i habitatges tindran una amplada mnima d'u coma vint (1'20)
metres i, en cas contrari, aquesta amplada no ser inferior al de l'escala. No s'admetran replans partits. La
longitud mnima dels replans ser d'un (1) metre.
3. Entre replans existiran, almenys, dues (2) altures de gra per mai ms de setze (16).
4. A edificis de ms de trenta (30) habitatges es disposaran almenys dues escales o b una de sola d'una
amplada mnima d'u coma trenta (1'30) metres.
5. Els graons de qualsevol escala l's de la qual no sigui estrictament privat compliran les segents
condicions:
a) La suma de la longitud d'una estesa ms el doble de l'altura de la contraestesa estar compresa entre
seixanta-dos (62) i seixanta-sis (66) centmetres.
b) L'estesa mnima ser de vint-i-sis (26) centmetres i la contraestesa mxima de dinou (19) centmetres.
c) A cada tram tots els graons seran d'iguals dimensions.
6. La distncia mnima dels buits d'accs a locals, habitatges o ascensors a agafada o arrencada dels
trams d'escala ser com a mnim de zero coma vint-i-cinc (0'25) metres.
7. L'altura mnima de la barana a trams i replans ser dun (100) metre.

Article 417. Illuminaci i ventilaci d'escales
1. Les escales tindran necessriament illuminaci i ventilaci directa, que es podr realitzar des de la via
pblica, un espai lliure pblic o privat, un pati d'illeta o un pati de 1a o 2a categoria, directament o a travs d'un
porxo.
2. A cada planta existir un buit d'illuminaci i ventilaci d'una superfcie no inferior a un (1) m2. A planta
baixa aquesta condici no ser obligatria, encara que s aconsellable.
En cas que es ventili a travs d'un porxo i aquest es destini a rentador-estenedor, el costat inferior del buit
d'illuminaci i ventilaci s'haur de situar almenys a una altura d'u coma cinquanta sobre la cota del paviment de
l'esmentat porxo.
3. A edificis de fins a planta baixa i dos pisos (PB + 2P) es permetr la illuminaci i ventilaci de l'escala
per mitj de lluernes. La superfcie en planta de les lluernes no ser inferior als dos teros (2/3) de la caixa
d'escala i l'ull de l'escala haur de tenir una amplada mnima de vuitanta (80) centmetres als edificis de PB + 2P.
Quan la illuminaci i ventilaci es realitzi des del cos de la caixa d'escales situat al terrat s'admetran lluernes
laterals de manera que la seva superfcie s'inclogui en la superfcie mnima de dos teros (2/3), per sempre
s'haur de preveure una lluerna zenital en correspondncia vertical amb l'ull de l'escala i amb una superfcie
mnima en planta igual a la superfcie en projecci horitzontal d'aquell.
SECCI CINQUENA. APARELLS ELEVADORS
Article 418. Condicions generals
1. La installaci d'aparells elevadors requerir la llicncia municipal prvia. A la memria i als plnols que
acompanyin la petici es far constar, a ms de les dades tcniques de la installaci, l's al qual es destina
l'aparell elevador, el nombre de plantes i habitatges que haur d'atendre, la superfcie til del cambril o lamplada
de l'escala mecnica i la velocitat d'elevaci.
L'atorgament de llicncia municipal s'entendr sense efecte fins que el peticionari no acrediti, a travs de
la corresponent autoritzaci expedida per l'rgan competent de l'administraci de la Comunitat Autnoma, que
les installacions d'ascensors i muntacrregues compleixen les condicions de seguretat especificades a la
reglamentaci.
2. A la mateixa planta i contigu a la cambra de mquines no es podran construir locals destinats a

habitatge, llevat que l'esmentada cambra s'insonoritzi de forma tal que no transmeti renous superiors a quinze
(15) decibels als habitatges annexos.
Article 419. Obligatorietat d'installaci d'ascensors
1. S'exigir la installaci d'ascensors a tots els edificis destinats a habitatges, oficines o comeros i en
general, locals freqentats pel pblic la cota del paviment del darrer pis dels quals es trobi a ms d'onze (11)
metres, sobre la cota de referncia de la planta baixa.
2. La capacitat mnima de transport dels ascensors ser igual al nombre que resulta de sumar el nombre
de plantes pis de l'edifici amb el nombre d'habitatges per planta (a les plantes tipus) menys dos.
Si resulta una capacitat superior a sis places ser necessari installar almenys dos ascensors.
En tot cas ser obligatria la installaci de dos ascensors quan:
- La cota assenyalada a l'apartat 1 sigui igual o superior a trenta (30) centmetres.

- El nombre de places dels habitatges a servir sigui igual o superior a seixanta (60).
Quan la capacitat d'un ascensor sigui de sis o ms persones haur d'estar dotat de maniobra selectiva.
3. Als edificis destinats a comeros, oficines o altres usos, el nombre mnim d'ascensors estar
determinat per la segent frmula:

0'0015.h.N
n = -----------------
v.p
A la qual n (nombre d'ascensors) s'haur d'arrodonir per excs; h representa el recorregut en metres de
l'ascensor (si s'installen ascensors de capacitat distinta n ser la mitjana); v, la seva velocitat en m/seg; p, el nombre
de persones que poden ocupar cada cambril, i N, el total de persones que se suposa que ocuparan l'edifici d'acord
amb la segent taula:
m2 d'rea til per persona segons tipus de local:
- Locals d's pblic o collectiu als quals es prevegi gran concurrncia de pblic, tals com grans magatzems,
espectacles, etc.: 10.
- Locals d's pblic o collectiu tals com biblioteques, hospitals als quals es prevegi afluncia moderada de
pblic: 20.
4. Als edificis una part dels quals estigui destinada a habitatges i la resta a altres usos, el nombre mnim
d'ascensors es determinar calculant la mateixa frmula anterior i suposant per als habitatges, nicament a efectes
de clcul, una persona per cada trenta (30) m2 de superfcie til.
Quan per aplicaci de l'establert a l'apartat 2 a les plantes pis destinades a habitatges resulti una capacitat
mnima dels ascensors i un nombre d'aquests superior, ser d'aplicaci aquest resultat.
Article 420. Accessibilitat
Als edificis d's privat als quals sigui obligatria la installaci d'un ascensor seran d'aplicaci les disposicions
establertes al Reial decret 556/1989, sobre mesures mnimes d'accessibilitat als edificis, o la norma que el
substitueixi o modifiqui.
Article 421. Escales mecniques
Als edificis destinats a comer o oficines, amb excepci d'un dels ascensors indicats a l'apartat 3 de l'art. 419,
els altres podran ser substituts per escales mecniques de capacitat equivalent.
SECCI SISENA. APARCAMENTS
Article 422. Rgim aplicable
1. La present Ordenana regula la reserva d'espais destinats a aparcaments no oberts a l's pblic de
vehicles autombils tipus turisme.
2. Les places d'aparcament no estaran vinculades necessriament als seus corresponents mduls, als
efectes de les transmissions de propietat dels quals aquests siguin objecte.
3. Les obligacions contingudes a la present Ordenana es refereixen a les obres a realitzar a totes les zones,
tenint en compte que si en alguna hi ha una major exigncia provinent de la normativa del pla parcial o especial
s'atindr a aquesta.
Article 423. Obligatorietat
1. Aparcaments voluntaris. Estan obligats a complir les condicions de disseny establertes a l'art. 426, sense
perjudici de l'assenyalat a l'apartat 2.
2. Petits aparcaments. Els garatges de superfcie til inferior a cent (100) m2 la capacitat d'aparcament dels
quals sigui de tres o menys places noms estaran obligats a respectar les dimensions de les places fixades a la
present Ordenana, siguin obligatoris o no per aplicaci d'aquesta.

3. Edificis de nova planta. Ser obligatria la reserva d'espai destinat a aparcament quan a l'rea edificable
del solar es pugui inscriure un cercle de catorze (14) metres de dimetre i tingui una superfcie igual o superior a
tres-cents setanta (370) m2, o b quan a ms de ser inscriptible aquest cercle de catorze metres de dimetre l'rea
edificable del solar sigui superior a A i inferior o igual a B, i la relaci K entre la superfcie de la part edificable del
solar i la superfcie del major cercle inscriptible en aquesta part edificable sigui igual o superior a les quantitats que
figuren al segent quadre:
A B K
300 310 1'85

310 320 1'8
320 330 1'75
330 340 1'70
340 350 1'65
350 360 1'60
360 370 1'55
4. Obres d'ampliaci. Quan la superfcie a ampliar en un edifici sigui superior al 20% de la que tingui en el
moment de la vigncia del present Pla general ser obligatria la reserva d'espai destinat a aparcaments en el
mateix solar quan aquest compleixi les condicions de l'apartat 3 del present article, i es computar la totalitat de
superfcie edificable.
El nombre de places d'aparcament a reservar es referir a la superfcie que s'amplia.
5. Canvi d's i reformes conduents al canvi d's total o parcial de l'edifici, com tamb obres a edificis
inacabats, regulat per l'art. 106.4. Quan per aplicaci de l'art. 424 resulti l'obligatorietat de reservar ms de deu
places d'aparcament, es reservaran les places necessries i sadmetr una reducci mxima d'un quaranta per cent
(40%) en el nombre de places obligatries. S'ubicaran al mateix edifici o a l'espai lliure del solar, respectant el
tractament dels espais lliures privats regulats per l'art. 176. Independentment del compliment obligatori de la vigent
Norma NBE-CPI/96, les determinacions de disseny seran totes les de l'art. 426, amb les niques i expresses
modificacions segents:
3. Portes d'accs de vehicles. La porta del garatge es podr situar a qualsevol distncia de l'alineaci
oficial i si aquesta distncia s menor de quatre (4) metres estar proveda d'accionament per
comandament a distncia.
4. Rampes. El pendent mxim ser del vint-i-cinc per cent (25%).
7. Revolts. Tant els carrils de circulaci com els de maniobra tindran en els trams corbs un radi
interior mnim de dos coma seixanta (2'60) metres en els carrils d'un sol sentit i quatre coma seixanta-
cinc (4'65) en els de doble sentit.
8. Compatibilitat entre espai i elements constructius. Es permetr l'existncia d'elements estructurals

sustentadors als carrils de maniobra, sempre que davant cadascuna de les places es respectin
totalment lliures les amplries mnimes que per als dits carrils s'estableixen a l'apartat 6 (carrils de
maniobres).
9. Altura lliure. A qualsevol punt de les rampes l'altura lliure ser com a mnim d'u coma vuitanta (1'80)
metres, mesurada perpendicularment a la rampa.
11. Accessos de vehicles. L'amplria mnima de la porta d'accs ser de dos coma cinquanta (2'50)
metres. Queden exempts de compliment de l'exigncia de doble accs o d'accs per a la circulaci en
doble sentit, motivada per la longitud superior a quaranta (40) metres del tram d'accs a la zona
d'estacionament de vehicles.
13. Sistema d'evacuaci de fums. En queden exempts.
Els edificis situats a rees de protecci i conservaci del patrimoni que es mantinguin, aix com els edificis
catalogats, estaran exonerats de l'esmentada obligaci.
Article 424. Nombre de places a reservar
El nombre de places a reservar ser determinat pels segents mduls, segons els usos de l'edifici a

construir:
- Turstic. Hom sajustar al que preveu la legislaci especfica, si b la reserva no podr ser inferior a una
plaa d'aparcament per cada vint places turstiques (hotels, aparthotels, residencials, apartaments turstics, etc.).
- Residencial. Una plaa per habitatge o per cada cent deu (110) m2. Els edificis la destinaci dels quals sigui
la d'habitatges socials, que siguin promoguts i subvencionats per administracions pbliques, noms hauran de
reservar el 50% de les places resultants d'aplicar el present article.
- Comercial. Una plaa per cada setanta-cinc (75) m2.
- Administratiu. Una plaa per cada setanta-cinc (75) m2.
- Espectacles. Una plaa per cada cinquanta localitats.
- Sales de reuni d's pblic. Una plaa per cada cinquanta (50) m2.
- Religis. Una plaa per cada cent (100) m2.

2
- Cultural. Una plaa per cada dos-cents (200) m .
- Esportiu. Una plaa per cada cinquanta localitats d'espectacles esportius. Una plaa per cada dos-cents
(200) m2 de la resta de superfcie, descomptada la destinada a espectacle esportiu.
- Assistencial o sanitari. Una plaa per cada quinze llits.
- Resta d'usos. Una plaa per cada cent (100) m2.
En el cas que en un mateix edifici existeixin uns quants usos, per trobar el nombre de places a reservar se
sumaran els nombres de places que resultin de cada s, inclosos els respectius decimals.
Totes les referncies a superfcies contingudes en aquest article s'han d'entendre com a superfcies
construdes. El cmput es realitzar de la forma que s'indica a l'art. 168. En el cas dels usos esportiu i d'espectacles
es computaran, aix mateix, les superfcies descobertes destinades a tals usos.
Per a cada s s'inclouran no noms les superfcies ocupades per l'activitat sin aix mateix la totalitat de les
annexes a aquesta: serveis, magatzems, espais de circulaci, porxos, etc.
Article 425. Dimensi i situaci dels aparcaments
Les dimensions mximes contingudes al rgim d'usos de cada zona per a l's aparcament de vehicles
inclouen tant els aparcaments regulats a la present secci com els voluntaris, siguin d's pblic o privat.
Els aparcaments es construiran a l'interior de l'edifici, a planta baixa, soterrani o semisoterrani o a rea
edificable del solar.
Al tipus d'edificaci segons regulaci de parcella les places d'aparcament es podran situar a l'aire lliure a
rees no edificables del solar. En aquest cas shauran de protegir de l'assolellada mitjanant prgoles cobertes amb
vegetaci o mitjanant arbrat.
Al tipus d'edificaci segons alineaci de vial o espai lliure pblic es podr ocupar la totalitat del solar en
soterrani o semisoterrani, llevat de l'espai de reculada de faana en el tipus d'edificaci AV-MCR quan no estigui
permesa la construcci d'un porxo, amb la finalitat exclusiva de construir-hi aparcaments de vehicles de tipus
turisme.
Article 426. Determinacions de disseny
1. Places d'aparcament. Es denomina plaa d'aparcament l'espai rectangular destinat a aparcament d'un
cotxe. La seva longitud o fons mnim ser de quatre coma trenta (4'30) metres i la seva amplada, de dos coma vint
(2'20) metres.
Els vehicles a situar a cada plaa no podran sobresortir dels lmits de l'esmentat rectangle. Al rectangle de
cada plaa no s'admetran minves de la seva superfcie.

2. Disposicions de les places:
a) El disseny del garatge es realitzar de tal forma que permeti evacuar qualsevol vehicle aparcat amb un
mxim de tres maniobres o moviments.
b) En bateria. Es considerar que una plaa est en bateria quan l'angle que forma l'eix d'aquesta amb el
carril de maniobra s igual o superior a seixanta graus sexagesimals (600).

c) En diagonal. Es considerar que una plaa est en diagonal quan l'angle que forma l'eix d'aquesta amb el
del carril de maniobra est comprs entre seixanta i trenta graus sexagesimals (600 i 300).
d) En cord. Es considerar que una plaa est en cord quan l'angle que forma l'eix d'aquesta amb el del
carril de maniobra s inferior a trenta graus sexagesimals (300).
En aquesta disposici les places s'hauran de distanciar en el sentit del seu eix longitudinal cinquanta (50)
centmetres entre si, o respecte delements constructius.
3. Portes d'accs de vehicles. La porta del garatge se situar a una distncia igual o major de quatre (4)
metres de l'alineaci oficial. S'eximiran d'aquesta obligaci els aparcaments de menys d'onze places la porta dels
quals estigui proveda dun procediment d'obertura mecnica i comandament a distncia. No es permetran els
muntacotxes com a soluci nica d'accs de vehicles i en cas que es construeixin la porta d'accs a aquest s'haur
de situar, aix mateix, a ms de quatre (4) metres de l'alineaci oficial. Les dimensions del muntacotxes hauran de
ser iguals o superiors a dos coma vuitanta (2'80) metres per cinc coma seixanta (5'60) metres.
Si els aparcaments s'installen a edificis amb faana a ms d'una via pblica, els seus accessos (tant
entrades com sortides) s'hauran de projectar de forma que resulti la soluci ms adequada atesa la circulaci
rodada existent a cadascuna de les esmentades vies pbliques. La soluci que es proposi haur de contenir un
estudi raonable basat en la naturalesa i la intensitat del trnsit a les dites vies.
4. Rampes. El pendent mxim ser del 20%. Entre plans de pendent distint s'hauran de realitzar corbes
d'acord, les generatrius de les quals estiguin constitudes per plans reglats amb una directriu que sigui un segment
circular de longitud igual o superior a quatre (4) metres.
A l'accs de vehicles, els tres (3) metres contigus a l'alineaci oficial hauran de ser horitzontals. A partir
d'aquests es podr iniciar la corba d'acord que enllaci amb la rampa.
En el cas d'aparcaments de menys d'onze places, assenyalat a l'apartat anterior, la corba d'acord es podr
iniciar a partir de l'alineaci oficial.
5. Carrils de circulaci. Sn els espais destinats nicament a la circulaci, sense que des d'aquests
s'accedeixi a cap plaa. La seva amplada mnima ser de dos coma cinquanta (2'50) metres per a sentit nic i
quatre coma cinquanta (4'50) per doble sentit. Es permetran carrils de circulaci per a doble sentit amb amplada
mnima corresponent a un sol sentit si estan regulats mitjanant semfors, sempre que la longitud de l'esmentat
carril no excedeixi de quaranta (40) metres.
6. Carrils de maniobra. Sn els espais que, a ms de permetre la circulaci, donen accs a una o diverses
places d'aparcament i, per tant, hauran de complir les limitacions corresponents als carrils de circulaci.
Per tant, quan siguin de doble sentit de circulaci en cap cas podran disposar d'una amplada inferior a quatre
coma cinquanta (4'50) metres.
Quan els carrils de maniobra acabin en cul-de-sacs i tinguin una longitud major de vint-i-cinc (25) metres ser
obligatori deixar en aquest fons l'espai suficient per a realitzar les maniobres de canvi de sentit.
Amplada mnima en metres dels carrils i les places, per a places en bateria:
Amplada plaa 2'30 2'40 2'50 2'60 2'70 2'80
Amplada carril 5'50 5'25 5 4'75 4'50 4'25
A les places l'ample de les quals sigui inferior a dos coma cinquanta (2'50) metres es permetr un ample
mnim del carril de maniobra de cinc (5) metres quan es trobin agrupades almenys de dues en dues, sense pilars o
altres elements constructius intermedis.
Per a places en diagonal o en cord el carril de maniobra tindr una amplada mnima de dos coma cinquanta
(250) metres.
7. Corbes. Tant els carrils de circulaci com els de maniobres tindran en els trams corbs un radi inferior
mnim de tres coma noranta (3'90) metres i una amplada mnima de dos coma setanta-cinc (2'75) metres als carrils
d'un sol sentit i quatre coma noranta (4'90) metres als de doble sentit.
8. Compatibilitat entre espai i elements constructius. Els espais destinats a places d'aparcament no es
podran superposar amb els destinats a carrils de circulaci i maniobra. No es permet la ubicaci de cap element
constructiu tal com pilars, baixants, murs, etc. als carrils de circulaci i maniobra.
En cap de les tres disposicions es podran situar elements fixos entre la plaa d'aparcament i el carril de
maniobra per tal de no entorpir el fcil accs del vehicle a la plaa. Conseqentment, els elements constructius
verticals es collocaran entre les places.
9. Altura lliure. L'altura mnima entre paviments i sostres horitzontals ser de dos coma vint (2'20) metres i no
es podr reduir a menys de dos (2) metres en cap punt a causa de canalitzaci, elements estructurals o qualssevol
altres elements fixos, excepte al fons de les places, on es podr reduir a u coma setanta-cinc (1'75) metres d'altura,
amb una amplada mxima de seixanta (60) centmetres.
A les rampes l'altura lliure vertical ser com a mnim de dos coma vint (2'20) metres a tots els seus punts.
10. Senyalitzaci. L'entrada i la sortida d'un aparcament estar senyalitzada amb un llum ambre intermitent
que haur de ser visible des d'ambds costats de la calada i la voravia prxima. Aquest llum haur de funcionar
sempre que estigui oberta la porta de l'aparcament. Quan un carril de circulaci serveixi d'entrada i sortida i tingui
menys de quatre coma cinquanta (4'50) metres s'hauran de situar semfors a ambds extrems per a la seva
correcta utilitzaci alternativa.
Els locals estaran dotats d'enllumenat de senyalitzaci per a indicar la situaci de les sortides. Si la superfcie
es major de sis-cents (600) m2 estaran dotats d'enllumenat d'emergncia (installaci independent de l'enllumenat
normal). Aquests enllumenats en cada cas s'hauran d'installar tamb a les escales i als vestbuls.
S'hauran de collocar a llocs ben visibles rtols llegibles com a mnim a deu (10) metres de distncia, que
indiquin "perill d'incendi, prohibit fumar i fer foc", "obligatori aparcar en el sentit de la ms rpida sortida".
A la porta d'entrada exterior s'indicar l'altura mxima dels vehicles que hi pugin penetrar, que ser inferior
en trenta (30) centmetres a l'altura lliure ms petita del local.
Els lmits dels carrils i de les places s'hauran de senyalitzar al paviment.

11. Accessos de vehicles a parcelles. L'amplada mnima dels accessos per un sol sentit de circulaci, que
donin a carrer de menys de vuit (8) metres d'amplada, ser de quatre (4) metres, i de dos coma vuitanta (2'80)
metres a vials d'amplada superior.
Els locals la capacitat dels quals excedeixi de cinquanta vehicles o mil cinc-cents (1.500) m2 de superfcie
total, o b aquells amb el tram d'accs a la zona d'estacionament que tingui una longitud superior a quaranta (40)
metres hauran de tenir com a mnim dos accessos de dos coma vuitanta (2'80) metres d'amplada mnima cadascun,
senyalitzats o abalisats de forma que a cada un s'estableixi un sentit nic de circulaci, o b un sol accs d'una
amplada no inferior a cinc (5) metres per a la circulaci en doble sentit.
En tots els casos, l'amplada mnima s'haur de complir en una profunditat de quatre (4) metres a partir de
l'alineaci oficial.
L'amplada mxima dels accessos de vehicles a les parcelles podr ser de sis (6) metres per cada mdul de
faana igual a la faana mnima establerta a l'ordenana de cada zona. Podr ser de nou (9) metres a les zones
destinades bsicament a s industrial (L, M). A les zones B2a, B3a, D2a, D3a, D3y, J2a i J2b l'amplada mxima
ser de dos coma cinquanta (2'50) metres per mdul de faana mnima i quan es realitzin promocions conjuntes
d'habitatges unifamiliars amb accessos independents s'hauran d'agrupar els accessos d'habitatges contigus sempre
que el seu nombre i la situaci de l'arbrat existent a les voravies ho permetin.
En tots els casos es procurar que siguin tan compatibles com sigui possible amb l'arbrat, els parterres i els
jardins existents a les voravies, i se nhaur de procurar la conservaci d'acord amb el que assenyala l'art. 177.1
sobre protecci de l'arbrat.
12. Sistema de ventilaci. Els sistemes de ventilaci estaran projectats i es realitzaran amb amplitud suficient
per a impedir l'acumulaci de gasos nocius en proporci capa de produir accidents. La superfcie de ventilaci
natural i directa a travs de les obertures que pugui tenir el local ser com a mnim d'un cinc per cent (5%) de la
superfcie total d'aquest, quan aquestes obertures siguin a faanes oposades que assegurin la renovaci de l'aire de
l'interior del local. Si les obertures sn en una mateixa faana, aquestes superfcies de ventilaci hauran de ser com
a mnim d'un vuit per cent (8%).
Als efectes de les dimensions de buits, els patis o patiets tindran la mateixa consideraci de faana. La
secci d'aquests haur de ser igual o superior a la dels buits que hi ventilin.
Si no s possible la ventilaci natural s'haur d'installar un sistema de ventilaci forada que haur
d'assegurar una renovaci mnima d'aire de quinze (15) m3 per hora i per m2 de superfcie del local.
13. Evacuaci de fums. Els garatges, aix mateix, hauran de disposar d'un conducte independent per a cada
planta o local a ra de zero coma cinquanta (0'50) m2 per cada dos-cents (200) m2 de superfcie d'aparcament a
planta, llevat duna norma de rang superior i de major exigncia.
Aquests conductes estaran provets de comportes i altres dispositius especials de tancament i d'un sistema
que, manualment o automtica, en provoqui lobertura en cas d'incendi.
Aquest conducte s'entendr, en principi, independent del sistema de ventilaci forada o directa que pugui
tenir la planta o el local en qesti. Si el local ha d'estar dotat de sistema de ventilaci forada per a la descrrega
d'aire a l'atmosfera es podr utilitzar el mateix conducte a qu es refereix l'apartat anterior, per en tal cas s'hauran
de projectar els mecanismes adequats perqu aquest sistema d'evacuaci natural de fums i gasos funcioni com a tal
en cas d'incendi.
En tot cas, tant els conductes d'evacuaci d'aire de ventilaci forada com el de fums i gasos hauran
d'efectuar la descrrega a l'atmosfera un (1) metre per damunt de la part superior de qualsevol buit de ventilaci
d'una habitaci situat a una distncia inferior a vuit (8) metres, ja sigui del mateix edifici o d'un altre de ve.
14. Evacuaci de lquids. A cada local o planta d'aparcament s'haur de preveure un sistema que permeti
l'evacuaci d'aigua i de lquids.
15. Illuminaci. Els accessos, els carrils i qualsevol punt del local per a aparcaments haur de disposar de
l'adequat nivell d'intensitat d'illuminaci mitjana els valor mnims de la qual s'estableixen a l'ordenana municipal
corresponent.
16. Protecci contraincendis. Shaur de complir obligatriament la norma bsica de condicions de protecci
contraincendis als edificis i la reglamentaci concordant amb aquesta.

Article 427. Aparcaments a l'aire lliure a solars no edificats
A tot solar no edificat es permetran provisionalment la installaci i els usos d'aparcaments a l'aire lliure si es
compleixen les segents condicions:
a) Hauran de complir les condicions de disseny que s'expressen a l'art. 426, llevat de les matries (ventilaci,
etc.) que per les caracterstiques de l'activitat no hi sn d'aplicaci.
b) Les places d'aparcament s'hauran de protegir mitjanant prgoles cobertes de vegetaci o arbrat o altres
mitjans que, permesos per la normativa (ordenances municipals) vigent, compleixin la mateixa fi.
c) Els terrenys del solar destinats a aparcaments s'hauran de dotar de paviment amb unes adequades
condicions de resistncia i antilliscament, aix com adequades installacions per a la recollida i levacuaci d'aiges
pluvials, de forma que quedi garantit que no es produiran embassaments.
d) El recinte d'aparcament s'haur de dotar d'installacions d'enllumenat normal que proporcionin una
intensitat mitjana d'illuminaci de l'ordre dels quinze (15) lux, amb una uniformitat de l'ordre de 0'3 i d'un enllumenat
guia o de senyalitzaci que proporcioni as eixos dels carrils una intensitat mitjana d'illuminaci de l'ordre de cinc (5)
lux.
e) Quant a mitjans per a prevenir incendis, combatre'ls i evitar-ne la propagaci, ser obligatori el compliment
del que disposa la NBE-CPI-92 o la norma que la substitueixi o la modifiqui.
f) Els solars hauran d'estar degudament tancats, de conformitat amb el que preveu la present normativa.
g) El fet que un solar no edificat es destini a l'activitat d'aparcaments no l'eximeix de l'obligatorietat del
pagament de taxes, arbitris i impostos que li corresponguin per tal condici de solar sense edificar i per l'activitat
d'aparcaments prpiament dita.
SECCI SETENA. DOTACI DE SERVEIS
Article 428. Dotaci d'aigua potable
1. Tot habitatge haur d'estar dotat del cabal d'aigua suficient per als usos domstics dels seus habitants.
2. Quan existeixi xarxa general al vial o espai lliure amb el qual confronta la parcella ser obligatria la
connexi a aquella.
A tot edifici de nova planta es disposar un comptador per cada local, a ms dels corresponents als
habitatges. El recinte de mesuratge o armari on s'allotgin els comptadors d'aigua se situar en un lloc de fcil accs i
d's com de l'immoble, com pot ser la prpia faana d'aquest, el mur de tancament del solar o el vestbul de
l'edifici. El seu emplaament es trobar sempre a nivell de la planta baixa, sense que les seves portes es puguin
obrir cap a rampes de garatges o llocs de pas de vehicles.
3. Sempre que es pugui alimentar directament cada habitatge amb la pressi disponible a la xarxa, segons
informe ems per EMAYA, s'haur d'installar un comptador individual per habitatge. Queda dispensada l'obligaci
d'aljub de reserva.
En el cas que EMAYA no pugui garantir el subministrament directe, la reserva mnima ser d'un (1) m3 per
habitatge o per cada cent (100) m2 d'edificaci residencial. Per a usos diferents al residencial s'haur de justificar en
el projecte que es garanteix la continutat de l'activitat en cas d'interrupci del servei.
En tot cas, la reserva ser superior a un (1) m3 per cada dos-cents cinquanta (250) m2 construts destinats a
usos diferents al residencial, sense que sigui computable a aquest efecte la superfcie que albergui les places
d'aparcament obligatries.
4. Quan la reserva mnima sigui superior a dos (2) m3 com a mnim la meitat d'aquesta se situar a l'aljub.
5. En el cas que es permeti el subministrament mitjanant aljub, la reserva ser com a mnim de deu (10) m3
per habitatge per cada dos-cents cinquanta (250) m2 construts destinats a un altre s.
6. Distncia mnima de l'aljub a mitgera, cinc (5) metres; a pous absorbents, deu (10) metres.

Aquestes distncies samidaran horitzontalment des de la vora interior de l'aljub fins la vora interior del pou
absorbent o fins a la mitgera, entre els seus punts ms prxims.
En el cas de solars de poca amplada s'ubicar sobre l'eix del solar. En cas d'existir xarxa de clavegueram no
ser obligatori la reculada d'aljub respecte de mitgeres.
Article 429. Recollida d'aiges pluvials
1. En tot projecte d'edifici de nova planta que se situ en una zona amb un tipus d'edificaci segons regulaci
de parcella o volumetria especfica i amb ordenaci anloga a la del primer, s'haur de preveure a la parcella un
aljub que permeti la recollida d'aiges pluvials per a usos no potables quan la superfcie de l'espai lliure d'edificaci a
la parcella sigui superior a cent (100) m2.
3 2
2. La dimensi mnima d'aquest aljub haur de ser de cinc (5) m per cada cent (100) m de superfcie
3
d'espai lliure de parcella. En cap cas la dimensi mnima obligatria ser superior a trenta (30) m .
Article 430. Desgus de pluvials
1. En els casos en qu no sigui obligatria la previsi d'aljub de recollida d'aiges pluvials, segons l'art. 429,
aix com en el cas que part d'aquestes aiges no shi condueixin, el desgus dels baixants es far en albellons que
les condueixin al clavegueram urb destinat a recollir aquesta classe d'aiges.
2. En cas de no existir clavegueram urb destinat a recollir les aiges pluvials davant l'immoble de que es
tracti s'hauran de conduir per sota de la voravia fins a la cuneta.
Article 431. Installaci d'aigua calenta
A edificis de nova planta i a obres de reforma, rehabilitaci i reestructuraci s'haur de projectar la installaci
d'aigua calenta a tots els aparells sanitaris destinats a la higiene de les persones, aix com als utilitzats per a la
neteja domstica.
Article 432. Installacions lligades a l'energia
1. Electricitat. Tots els edificis o locals de nova construcci, ampliaci o reforma comptaran amb les
installacions elctriques necessries per a l's o els usos als quals es destinin, connectades a la xarxa general de
distribuci d'energia elctrica o b alimentades per fonts productores d'electricitat prpia.
2. Gas. Tot edifici d's residencial de nova construcci a sl urb s'haur de dotar de presa de gas a la xarxa
general urbana de distribuci, en el cas que aquesta es trobi a menys de cent (100) metres del solar. En aquest cas
s'haur de preveure, aix mateix, la installaci de la conducci general des de la presa fins a l'armari de comptadors.
Article 433. Sanejament
Hom sajustar a l'establert a l'annex del Decret 145/1997, de 21 de novembre, de condicions d'amidament,
d'higiene i d'installacions per al disseny i l'habitabilitat d'habitatges, aix com l'expedici de cdules d'habitabilitat
(BOCAIB nm. 151, de 6/12/97) i a l'Ordenana municipal sobre l's de la xarxa de clavegueram de 31.01.86 o les
disposicions que les substitueixin o les modifiquin.
Article 434. Serveis de telecomunicacions
Tots els edificis de nova construcci i destinaci diferent del d'habitatge unifamiliar s'hauran de construir amb
previsi de les canalitzacions de telecomunicacions interiors, amb independncia que es realitzi la connexi amb el
servei d'una de les companyies existents.
Article 435. Evacuaci de fums, bafs, gasos i aire condicionat
1. A tota nova construcci es prohibeix la sortida lliure de fums i l'evacuaci forada de bafs i gasos diferents

de l'aire per faanes, patis comuns, balcons, finestres i altres buits de ventilaci similars, encara que aquesta sortida
tingui carcter provisional.
2. Les xemeneies o els conductes de fums, bafs, gasos i aire viciat hauran d'efectuar la descrrega a
l'atmosfera de tals productes un (1) metre per damunt de la part superior de qualsevol buit de ventilaci de local,
recinte o habitaci situats a una distncia inferior a vuit (8) metres, ja sigui del mateix edifici o d'altres vens.
Quan els conductes se situn a la coberta o el terrat d'edificis entre mitgeres de nova planta que s'ubiquin
entre edificis existents de superior altura i amb buits d'illuminaci i ventilaci situats als plans de faana del vial i del
pati d'illeta, es considerar una distncia inferior a quatre (4) metres entre els conductes i els esmentats buits
d'illuminaci i ventilaci als efectes de l'obligaci de descrrega a la atmosfera almenys un (1) metre per damunt de
la part superior d'aquests, sempre que els conductes quedin enfrontats amb les mitgeres dels edificis confrontants
per la dimensi o la situaci d'aquells.
SECCI VUITENA. CONDICIONS TCNIQUES
Article 436. Parets mitgeres
1. Les parets mitgeres tindran com a mnim un gruix de vint (20) centmetres.
Les parets prpies adossades a eixos mitgers, siguin de crrega o de tancament, tindran aix mateix
com a mnim un gruix de vint (20) centmetres i hauran de complir els mateixos requisits d'allament trmic que els
murs de faana.
2. Els murs perimetrals no mitgers, siguin de crrega, tancament o contenci, aix com les seves
fonamentacions, se situaran sempre al terreny propi, com a molt adossats a l'eix de mitgera o lmit respecte de la via
pblica.
Article 437. Protecci contra la humitat
Tota cambra haur de ser estanca i estar protegida de la penetraci d'humitats. Amb aquesta finalitat, les
soleres, els murs perimetrals de soterranis, les cobertes, les juntes de construccions i altres punts que puguin ser
causa de filtraci d'aiges estaran convenientment impermeabilitzats i allats. Aix mateix, les fonamentacions
hauran d'estar calculades i dissenyades per complir la seva funci fins i tot a terreny saturat d'aigua.
Article 438. Tancat de parcelles i solars sense edificar
Tant els solars com les parcelles de sl urb sense edificar s'hauran de mantenir nets i en estat decors.
S'hauran de tancar mitjanant tanca de materials de picapedreratge, amb tancament adequat al portal d'accs.
L'altura de la tanca a tot el contorn del solar o parcella no ser inferior a u coma vuitanta (1'80) metres.
Article 439. Construcci de voravies
1. La construcci de la voravia contigua a la faana d'un immoble amb llicncia d'obra nova, ampliaci o
reforma atorgada s obligaci de la propietat, sempre que existeixi o estigui prevista la seva construcci.
Aquesta obligaci inclou no solament la del paviment en general sin tamb la de la collocaci de la
corresponent vorada.
Les caracterstiques de la voravia i de la vorada s'hauran d'adaptar al que estableixi lordenana municipal
corresponent.
S'haur de procedir a l'arrencada i la reposici de la vorada existent quan es donin les circumstncies
establertes en l'esmentada ordenana i shauran de complir els requisits que shi assenyalin.
2. Per a la construcci de la voravia ser preceptiva lordre prvia de l'autoritat municipal o l'obtenci de la
corresponent llicncia municipal i, en ambds casos, que els serveis tcnics municipals hagin assenyalat prviament
la rasant.

En atorgar-se llicncia d'obra nova, ampliaci o reforma s'entendr concedida tamb llicncia per a la
construcci de la voravia corresponent.
3. No es podr estendre la certificaci municipal de terminaci d'obres de nova planta, ampliaci o reforma
que autoritzi l's de l'immoble si abans no sha construt la voravia corresponent a la faana de l'edifici de qu es
tracti.
4. Llevat que s'estipuli el contrari, la conservaci i la reparaci de les voravies anir a crrec de l'Ajuntament.
Article 440. Passos per a entrada de vehicles
1. Els passos per a entrada de vehicles a edificis o solars sobre les voravies es realitzaran rebaixant la
vorada i la voravia amb un pendent mxim del quinze per cent (15%) i donant a aquesta la forma de gual
convenient.
2. Es prohibeix expressament omplir, de forma permanent, de formig o altres materials, el desgus de la

calada en forma de pla inclinat que salvi el desnivell entre vorada i calada, encara que es prevegi la circulaci de
les aiges pluvials mitjanant canons o altres sistemes.
3. Els actuals passos d'entrada de vehicles, existents i no realitzats en forma reglamentria, s'hauran
d'adaptar a les normes assenyalades.
4. El paviment de la voravia dels esmentats passos de vehicles es realitzar amb rajoles o enllosats amb
resistncia suficient per a suportar el pas de vehicles.
Article 441. Reserva per a contenidors a determinats edificis
1. Als edificis o locals que es destinin a l's comercial o d'establiments pblics i disposin d'una superfcie
superior a nou-cents (900) m2 i inferior a cinc mil (5.000) m2 s'haur de preveure un recinte accessible des de la via
pblica on allotjar els contenidors de residus.
2. La superfcie til mnima d'aquest recinte haur de ser de dos (2) m2 per cada nou-cents (900) m2 de
superfcie de local.
3. Als locals que es destinin a l's d'establiments pblics i disposin d'una superfcie major de cent cinquanta
2 2
(150) m i inferior a nou-cents (900) m s'haur de preveure aix mateix aquest recinte amb una superfcie til
2
mnima de dos (2) m .
CAPTOL II. CONDICIONS D'ESTTICA
SECCI PRIMERA. CONDICIONS GENERALS D'ESTTICA DE L'EDIFICACI
Article 442. Condicions generals d'esttica
Als sector ja edificats, les noves construccions hauran de respondre, en la seva composici i els seus
dissenys, a les caracterstiques dominants de l'ambient urb al qual s'hagin d'utilitzar, d'acord amb el que disposa
l'article 138 del text refs de la Llei sobre rgim del sl i ordenaci urbana. A fi de garantir la deguda adaptaci de les
noves edificacions a la ja existents i al seu entorn, es podr exigir l'aportaci de fotografies del conjunt dels carrers o
places amb les quals confrontin. A tal fi es posar especial atenci a harmonitzar sistemes de cobertes, cornises,
nivells de forjats, dimensions de buits i massissos, composici, materials, color i detalls constructius.
Article 443. Faanes
1. Quan l'edificaci de nova planta sigui contigua a edificacions objecte de protecci o nestigui flanquejada,
s'adequar la composici de la nova faana a les preexistents harmonitzant les lnies fixes de referncia de la
composici (cornises, volades, impostes, vols, scols, remarcats, etc.) entre la nova edificaci i les catalogades o
protegides.

2. Als edificis de nova construcci, la planta baixa haur de compondre els seus buits i materials amb els de
la resta de la faana. A les edificacions existents es procurar que les reformes a plantes baixes i locals comercials
s'ajustin a la composici de la resta de la faana i a les caracterstiques ambientals i arquitectniques del mateix
edifici i de l'entorn.
3. Les faanes laterals i posteriors es tractaran amb condicions de composici i materials similars als de la
faana principal.
4. Els tics, les caixes d'escales, els ascensors i els recintes d'installacions permesos hauran de ser tractats
en harmonia amb la faana i utilitzant materials i colors semblants.
5. Cap installaci de refrigeraci, condicionament d'aire, evacuaci de fums o extractors o antenes podr
sobresortir del pla exterior de les faanes ni perjudicar-ne lesttica. En qualsevol cas, el tractament exterior haur
de ser de forma que quedin integrats compositivament en la resta de la faana.
Article 444. Modificaci de faanes
1. Es podr procedir a la modificaci de les caracterstiques d'una faana existent d'acord amb un projecte
adequat que garanteixi un resultat homogeni del conjunt arquitectnic.
2. La modificaci de faanes a plantes baixes requerir la seva adequaci al conjunt de l'edifici, tant pel que
fa a disseny com a materials i soluci constructiva.
3. Els projectes de modificaci de faanes requeriran llicncia d'obra major i hauran de ser redactats per un
tcnic competent.
SECCI SEGONA. CONDICIONS PARTICULAR DELS ELEMENTS A FAANA
Article 445. Porxades
Si en una construcci es projecten porxades en alineaci oficial de carrer no podran sobrepassar aquesta
alineaci amb els elements verticals de suport. La seva amplada interior lliure ser com a mnim de dos coma
cinquanta (2'50) metres i la seva altura de sostre ser igual o superior a l'altura mxima del sostre de la planta baixa.
Article 446. Marquesines
1. Es prohibeixen les marquesines a vials de circulaci rodada als quals no existeixin voravies.
2. Si la marquesina no est prevista al projecte original de l'edifici es construir en prolongaci horitzontal del
forjat del sostre de planta baixa i sempre a una altura lliure superior a tres coma cinquanta (3'50) metres des de la
rasant de la voravia. La part sortint de la marquesina quedar a una distncia superior a vuitanta (80) centmetres de
la vora de la voravia, sense sobrepassar mai els dos (2) metres de distncia de l'alineaci oficial de l'edifici.
Amb la sollicitud de llicncia s'hauran de presentar fotografies de la faana existent i la voravia, a fi de

garantir que la installaci s'adeqi a la configuraci general de l'edifici i que no sigui lesiva per a l'arbrat pblic.
Article 447. Tendals
1. No s'admetr cap classe de tendal a les plantes baixes d'edificis alineats amb vials de circulaci rodada als
quals no existeixin voravies.
2. Els tendals que puguin installar-se a faanes en planta baixa estaran a tots els seus punts a una altura
mnima de dos coma cinquanta (2'50) metres sobre la rasant de la voravia. El seu vol ser tal que cap punt pugui
resultar situat a distncia inferior de vuitanta (80) centmetres de la vertical traada per la vora exterior de la vorada
de la voravia, sense sobrepassar els dos (2) metres i respectant, en tot cas, l'arbrat.
3. Els tendals que s'installin a faanes de plantes pis no podran excedir en el seu vol zero coma vint (0'20)
metres dels voladissos permesos.

4. A l'obligatria petici de llicncia municipal per a la installaci de tendals s'hauran d'aportar els documents
necessaris subscrits pel propietari o la comunitat de propietaris de l'edifici que garanteixin la seva conformitat, la
simultnia collocaci i l'adopci d'uniformitat del sistema de collocaci, colorit i dibuixos.
Article 448. Anuncis i rtols. Cartells publicitaris
1. Entre els dos coma cinquanta (2'50) metres de l'altura sobre la rasant de la voravia o de la calada, si
sescau, i l'altura total de la planta baixa queda lliure la collocaci d'anuncis, rtols, lluminosos o no, i els seus
elements de subjecci, llevat del que disposin les ordenances de carcter especial. Hauran de complir les segents
condicions:
a) Que no sobresurtin ms de zero coma quinze (0'15) metres del pla de la faana, tret que es recolzin sobre
marquesina o estiguin adossats al cantell d'aquesta.
b) En aquest darrer cas, el pla vertical de la vora exterior de l'anunci o rtol quedar a una distncia superior
a vuitanta (80) centmetres de la vora de la voravia, sense sobrepassar mai els dos (2) metres de distncia a
l'alineaci oficial de l'edifici.
c) Que la seva composici, la seva forma o els seus colors puguin tenir semblana o prestar-se a confusi
amb senyals de trnsit.
d) Pel seu contingut, forma, color o situaci no han d'ocasionar molsties, resultar inadequades o atemptar
contra el decor pblic.
2. Per damunt de l'altura de sostre de la planta baixa a cada edifici es podr installar un sol anunci o rtol per
faana, indicatiu de la propietat o l's d'aquest, sempre per damunt dels tres coma cinquanta (3'50) metres d'altura
sobre el paviment de la voravia. La menor dimensi del rtol no superar un coma cinquanta (1'50) metres. Es podr
installar a partir de l'altura mxima, sempre que no la sobrepassi en ms de dos (2) metres.
3. Queda expressament prohibida la ubicaci d'anuncis o rtols, de qualsevol classe, adossats a baranes i
balcons.
4. Es prohibeix expressament la installaci de cartells publicitaris al Centre Histric, al sl urbanitzable i

rstic i als espais lliures privats dels solars edificats.
5. Per motiu de protecci del paisatge urb, per la seva excessiva proliferaci, l'Ajuntament podr acordar la
prohibici de cartells publicitaris en un sector determinat.
Article 449. Fanals
Les installacions de fanals i altres elements d'illuminaci de carcter particular que no formin part de
l'enllumenat pblic es regiran per les segents normes:
a) A vies amb voravies. No es podran collocar fanals i altres elements d'illuminaci que sobresurtin de les
faanes a una altura inferior a dos coma cinquanta (2'50) metres sobre el paviment de la voravia. Per damunt
d'aquesta altura sens permetr la installaci, sempre que no sobresurtin ms de zero coma quaranta (0'40) metres
de l'alineaci de faanes i el seu extrem ms sortint disti, com a mnim, zero coma vuitanta (0'80) metres de la
vertical corresponent a la vorada exterior.
b) Vies sense voravies. Noms es podran autoritzar per damunt dels quatre (4) metres d'altura i sempre que
no sobresurtin ms de zero coma quaranta (0'40) metres de l'alineaci de faanes.

TTOL XI. DEFINICIONS
Article 450. Definicions sobre el territori
1. SOLAR: Parcella que perqu compleix les condicions de parcellaci i urbanitzaci definides al Pla s apta
per a la seva immediata edificaci.
2. TERRENY NATURAL: Configuraci del terreny en el moment de l'aprovaci inicial del Pla general de
1985.
3. ESPAI EDIFICABLE: Porci d'una parcella a la qual es poden ubicar les edificacions. Aquest espai
quedar definit per alineacions o per reculades.
4. VIAL: Espai pblic inedificable destinat a la circulaci i/o a l'aparcament de vehicles.
5. ILLETA: Porci de sl urb delimitat per espais lliures pblics o vials.
6. ILLETA INCOMPLETA: Porci de sl urb delimitada per espais lliures pblics o vials i per altres terrenys
classificats com a urbanitzables o rstics o, eventualment, per altres terrenys urbans l'ordenaci dels quals s'hagi de
realitzar per mitj de pla especial. Tamb tindran la consideraci d'illeta incompleta les parts d'illetes que tinguin
ordenaci segons els tipus "segons alineaci de vial" quan la resta de la illeta tingui un tipus d'ordenaci diferent
d'aquest.
Article 451. Definicions sobre ordenaci
1. S: s la realitzaci d'activitat que necessita un suport territorial o el sl directe o indirecte mitjanant la

construcci prvia d'edificacions.
2. S PRINCIPAL: s l's al qual, perqu hi est destinada la major part de la superfcie edificada de les
edificacions existents en un rea determinada de la ciutat, la qual cosa li dna un carcter que el Pla general pretn
mantenir, o perqu es pretn que les noves edificacions en un mbit determinat shi destinin en la major part de la
seva superfcie, el Pla no li estableix cap tipus de limitaci quant a grup, dimensi i situaci, en les condicions d's
de les zones que s'assignen a aquests mbits, mentre que a la resta dels usos permesos s que sels estableixen
limitacions i tenen el carcter de compatibles amb el principal.
3. EDIFICACI ALLADA: s l'ordenaci segons regulaci de parcella a la qual les reculades mnimes a
partions sn obligatries.
4. EDIFICACI ADOSSADA: s l'ordenaci segons regulaci de parcella a la qual es permet l'edificaci

contigua amb mitgeres, vial o espai pblic.
5. ALINEACI: Pla vertical que delimita els vials o espais lliures amb els espais edificables.
6. ALINEACI OFICIAL: Conjunt d'alineacions actuals i noves alineacions que delimiten els espais qualificats
pel planejament com a espais lliures pblics o vials.
7. ALINEACI OFICIAL ACTUAL: Alineaci definida per partions existents entre espais lliures pblics o vials
i terrenys.
8. NOVA ALINEACI OFICIAL: Alineaci distinta de l'alineaci actual, que delimita les parcelles dels espais
classificats pel planejament com a espais lliures pblics o vials.
9. ALINEACI DE FAANES: Alineaci a partir de la qual podran o s'hauran d'aixecar les construccions.
10. ALINEACI INTERIOR D'ILLETA: s l'alineaci de faana que delimita el pati de la illeta.
11. ALINEACI EXTERIOR D'ILLETA: s l'alineaci de faana ms prxima o coincident amb l'alineaci
oficial.
12. PROFUNDITAT EDIFICABLE: En ordenacions segons alineaci d'espai lliure pblic o vial, distncia
perpendicular compresa entre les alineacions exterior i interior.

13. MITGERA: Pla vertical que separa dues parcelles.
14. RECULADA: Separaci compresa entre una alineaci o una mitgera i un cos d'edificaci. Aquestes
separacions samidaran perpendicularment a l'alineaci oficial o mitgera. Aquestes separacions s'han damidar des
del punt ms sortint de l'esmentat cos d'edificaci.
15. RECULADA A MITGERA: Separaci compresa entre la mitgera i un cos d'edificaci.
16. RECULADA A ALINEACI OFICIAL: Separaci compresa entre l'alineaci oficial i un cos d'edificaci.
17. RASANT: Lnia que defineix el perfil longitudinal del paviment d'un vial.
18. RASANT DE CALADA: Rasant al llarg de l'eix del vial.
19. RASANT DE VORAVIA: Rasant definida per la intersecci d'alineaci oficial i pel paviment de la voravia o
per la projecci de la vora superior de la vorada sobre l'esmentat pla, incrementada en un dos per cent de l'amplada
de la voravia en cas que no estigui pavimentada, o pel paviment de la calada en cas que no existeixi voravia.
Article 452. Definicions sobre edificacions
1. PLANTA: Porci d'espai que, per la seva altura de sostre, s susceptible, d'acord amb ordenana, de ser
destinada a algun s i que est compresa entre un parament de sostre i una superfcie trepitjable.
2. PLANTA TANCADA: Part coberta i tancada de l'edificaci, amb els elements constructius de tancament
inclosos.
3. PORXO: Part de l'edificaci oberta en part del seu permetre i coberta per elements constructius fixos.
4. TERRASSA: Part de l'edificaci descoberta [o coberta per simples volades de menys de cinquanta (50)
centmetres de vol] o, aix mateix, coberta per elements fixos situats a una altura igual o superior a sis coma seixanta
(6'60) metres.
5. PRGOLA: Entramat calat de barres repartides uniformement que cobreix una terrassa o sl en general.
La relaci entre la superfcie dels buits i la dels elements constructius, amidades ambdues en projecci vertical
sobre un pla horitzontal, haur de ser superior a vint (20). Els elements sustentadors hauran de ser, aix mateix,
barres lleugeres.
6. FAANA: Cara externa de cadascuna de les parets que limiten un edifici, excloses les de mitgera.
7. COS SORTINT: Part de l'edificaci que sobresurt de l'alineaci de faana, de carcter fix i que s
habitable o ocupable (porxos, tribunes, balcons, terrasses).
8. ELEMENT SORTINT: Part de l'edificaci que sobresurt de l'alineaci de faana, de carcter fix, no
habitable ni ocupable.
9. GALERIA AMB VIDRES: Cos sortint tancat en tot el permetre que sobresurt de l'alineaci de faana
exclusivament per vidres allotjats en fusteria de fusta.
10. BALC: Cos sortint obert en tot el permetre que sobresurt de l'alineaci de faana i separat almenys
cinquanta (50) centmetres de qualsevol cos volat tancat. S'entendr que un cos sortint s obert quan sobre el
paviment l'altura dels ampits i les baranes sigui com a mxim d'u coma vint (1'20) metres. Aix mateix, a efectes que
un cos sortint es defineixi com a balc, per damunt d'aquella altura nicament es podran situar elements verticals de
fusteria constituts per barres lleugeres, per en cap cas elements com a gelosies o persianes.
11. COBERTA: Element constructiu que protegeix la part superior de les edificacions.
12. VOLADA, CORNISA: Elements sortints de la coberta.
13. TANCA: Element continu de tancament que limita propietats.
14. EDIFICACI: Conjunt diferenciat de plantes tancades, porxos i cossos i elements sortints.

15. PATI: Espai no edificat situat dins del volum d'edificaci i destinant a illuminar i/o ventilar diferents
dependncies de l'edifici.
16. SOTERRANI: Planta els parmetres verticals de tancament de la qual queden totalment per sota del
terreny.
17. SEMISOTERRANI: Planta que sobresurt menys d'un (1) metre de la superfcie del terreny natural si s
pla, i un coma noranta (1'90) metres si s inclinat. Aquestes dimensions samidaran a qualsevol punt del seu contorn
entre el terreny i la cara superior del paviment de la planta immediatament superior.
Tamb es considerar semisoterrani l'esmentada planta encara que en una longitud mxima de sis (6)
metres del seu permetres sobresurti ms d'un (1) metre del terreny si s pla i u coma noranta (1'90) metres si s
inclinat, i en aquesta longitud se situ l'accs o els accessos de vehicles a aquell i una porta d'accs per a vianants
d'amplada mxima d'1'20 metres.
18. PLANTA BAIXA: s la planta immediatament superior a la planta semisoterrani o soterrani ms elevada.
En cas de no existir planta soterrani alguna, es considerar com a planta baixa la inferior de les construdes. El pla
inferior d'aquesta planta pot tenir una o diverses cotes de nivell.
En el tipus d'edificaci segons alineaci de vial o espai lliure pblic la planta baixa per a cada parcella s
aquella el paviment de la qual estigui entre un (1) metre i zero coma quaranta (0'40) metres per sota del punt de
referncia. En aquest tipus d'edificaci, quan el terreny s inclinat i les cotes del terreny natural a l'interior de la
parcella sn inferiors a la rasant de la voravia, es pot donar el cas de plantes situades per sota de la planta baixa
que tampoc compleixin la definici de soterrani o semisoterrani, segons el apartats 16 i 17, perqu sobresurtin a la
faana posterior ms del perms. Aquestes plantes es denominaran intermdies entre la baixa i el soterrani o
semisoterrani.
19. PLANTES-PIS: Plantes situades sobre la planta baixa.
20. TIC: Es considera tic la planta superior reculada respecte dalguna alineaci de faana.
Article 453. Definicions sobre els cmputs
1. SUPERFCIE CONSTRUDA: Superfcie horitzontal inclosos tancaments de les plantes tancades i porxos,
computada d'acord amb els criteris assenyalats a l'art. 168 de les presents Normes.
2. SUPERFCIE EDIFICABLE: Superfcie horitzontal, inclosos tancaments, de les plantes tancades i els
porxos que les Normes permeten construir en un terreny, computada d'acord amb els criteris assenyalats a l'art.
168. Aquest concepte tamb es denomina edificabilitat.
3. SUPERFCIE TIL: s el resultat de sostreure de la superfcie construda la superfcie horitzontal dels

elements verticals fixos de la construcci: pilars, conduccions verticals, envans, tancaments, ampits, etc.
4. SUPERFCIE DEL SOLAR O PARCELLA: s la superfcie de la projecci vertical del solar o parcella,
mesurada sobre un pla horitzontal.
5. COEFICIENT D'EDIFICABILITAT NET: s el quocient entre la superfcie edificable i la superfcie del solar.
S'expressa en metres quadrats per metre quadrat.
6. COEFICIENT D'EDIFICABILITAT GLOBAL: s el quocient entre una superfcie edificable i la superfcie

d'un terreny o finca. S'expressa en metres quadrats per metre quadrat.
7. TIPUS DE SISTEMES GENERALS: En sl urbanitzable existiran dos tipus de sistemes generals de cessi
obligatria i gratuta amb crrec a l'aprofitament d'aquesta classe de sl: l'incls en l'mbit de determinats sectors i el
situat a l'exterior d'aquests, que tindr la consideraci d'adscrit a un o a diversos sectors.

Disposici addicional nica
L'Ajuntament de Palma, en el termini d'un (1) any comptador des de l'entrada en vigor del Pla general
d'ordenaci urbana elaborar les ordenances municipals previstes a la seva normativa i adequar les actualment
existents a les noves determinacions.
Disposici transitria primera
Mentre no s'aprovin les diferents ordenances municipals previstes a la normativa seguiran aplicant-se les
disposicions anlogues actualment vigents en tot quant no s'oposi al contingut del present Pla general d'ordenaci
urbana i, en particular, a les presents Normes.
Disposici transitria segona
1. Les modificacions puntuals del Pla general de 1985 en trmit i que a continuaci es relacionen, a l'entrada
en vigor de la present revisi del Pla general s'incorporaran a aquest, sempre que arribin a l'aprovaci definitiva.
Sn les segents:
a) Modificaci del Pla general referent a l's de subministrament de combustible i/o carburants.
b) Modificaci del Pla general de regulaci de determinats usos al Coll d'en Rabassa.
c) Modificaci del Pla general de regulaci de determinats usos al Molinar.
d) Modificaci del Pla general relativa a la addici a l'article 505 de la reserva de places d'aparcament per a
subestacions elctriques.
e) Modificaci del Pla general de regulaci de determinats usos al Terreno.
f) Modificaci del Pla general de regulaci de determinats usos al Jonquet.
g) Modificaci del Pla general de regulaci de determinats usos al Centre Histric.
2. Els altres instruments d'ordenaci urbanstica en trmit a l'entrada en vigor de la present revisi del Pla
general hauran d'adaptar les seves determinacions a aquesta.
Disposici derogatria nica
Queda derogat el Pla general d'ordenaci urbana de Palma, aprovat definitivament pel Consell de Govern de
la Comunitat Autnoma de les Illes Balears en data 31 d'octubre de 1985, a l'entrada en vigor del present Pla
general.

ORDENACI SEGONS ALINEACI VIAL
QUADRE-RESUM
SUP. MN. AMPL. MN. H H mx H tot V mx R Irp ALT. MX.

2 2
PARCELLA (m ) PARCELLA (m) (nbre. P) (m) (m) (m) (m) (hab/m ) SOSTRE PB (m)
A4a 320 14 4 13'3 15'3 0'7 -- 1/23 4'30
A5a 320 14 5 16'4 18'4 1'50 -- 1/18 4'30
A6a 320 14 6 19'5 21'5 1'50 -- 1/15 4'30
A7a 320 14 7 22'6 24'6 1'50 -- 1/13 4'30
A8a 320 14 8 25'7 27'7 1'50 -- 1/11 4'30
B2a 100 5 2 6'5 8'5 0'4 -- 1/45 3'70
B3a 100 5 3 9'6 11'6 0'4 -- 1/30 3'70
B3x 320 14 3+a 10'2 + 3 (*) 10'2 + 5 (*) 0'7 -- 1/26 4'30
B4a 320 14 4 13'3 15'3 0'7 -- 1/23 4'30
B4x 320 14 4+a 13'3 + 3 (*) 13'3 + 5 (*) 1'50 -- 1/20 4'30
B5a 320 14 5 10'4 18'4 1'50 -- 1/18 4'30
B5x 320 14 5+a 16'4 + 3 (*) 16'4 + 5 (*) 1'50 -- 1/17 4'30
B6a 320 14 6 19'5 21'5 1'50 -- 1/15 4'30
B7a 320 14 7 22'6 24'6 1'50 -- 1/13 4'30
C3x 320 14 3+a 10'2 + 3 (*) 10'2 + 5 (*) 0'7 -- 1/36 4'30
C4a 320 14 4 13'3 15'3 0'7 -- 1/30 4'30
C5a 320 14 5 16'4 18'4 1'50 -- 1/22 4'30
C6a 320 14 6 19'5 21'5 1'50 -- 1/18 4'30

SUP. MN. AMPL. MN. H H mx H tot V mx R Irp ALT. MX.
PARCELLA (m2) PARCELLA (m) (nbre. P) (m) (m) (m) (m)
2
(hab/m ) SOSTRE PB (m)
D2a 100 5 2 6'5 8'5 1'0 3 1/45 3'70
D2y 200 10 2 6'5 8'5 1'0 3 1/43 3'70
D3a 100 5 3 10'2 12'2 1'0 3 1/30 3'70
D3y 100 5 3 10'2 12'2 1'0 3 1/28 3'70
D3x 320 14 3+a 10'2 + 3 (*) 10'2 + 5 (*) 1'0 3 1/23 4'30
D3z 320 14 3+a 10'2 + 3 (*) 10'2 + 5 (*) 1'0 3 1/25 4'30
D3m 320 14 3+a 10'2 + 3 (*) 10'2 + 5 (*) 1'0 3 1/26 4'30
D4a 320 14 4 13'3 15'3 1'0 3 1/23 4'30
D4y 320 14 4 13'3 15'3 1'0 3 1/21 4'30
D4x 320 14 4+a 13'3 + 3 (*) 13'3 + 5 (*) 1'0 3 1/20 4'30
D5a 320 14 5 16'4 16'4 1'0 3 1/18 4'30
D5x 320 14 5+a 16'4 + 3 (*) 16'4 + 5 (*) 1'0 3 1/15 4'30
H4y 320 14 4 13'3 15'3 1'0 4 1/22'5 4'30
K2a 100 5 2 6'5 8'5 0'4 3 1/parc. 4'30
(*) L'altura mxima i l'altura total s'han descompost en les que corresponen al cos principal d'edificaci i a l'tic respectivament, separades pel signe +
H (nbre. P): Altura en nombre de plantes.

H mx (m): Altura mxima en metres.
H tot (m): Altura total en metres.
V mx: Vol mxim en metres de qualsevol tipus de cos o element volat.
R (m): Reculada de faana respecte de l'alineaci oficial en metres.
2 2
Irp (hab/m ): ndex d'intensitat d's residencial (habitatges per m de sl comprs en la profunditat edificable.

ORDENACI SEGONS REGULACI DE PARCELLA
QUADRE-RESUM
A B H H mx H tot Oc O pp E R pb R pp Ra Rm Rm pb Ra pb Rm pp Ra pp Se S mx Ir It
(nbre. P) (m) (m) (%) (%) (m2/m2) (m) (m) (*) (m) (m) (m) (m) (m) (m) (m (m2) (hab/m2)
(places/m2)
)
E3a 400 15 3 9'60 11'60 40 30 0'65 3 3 -- -- -- -- -- -- -- 2.200 1/125 --
E3b 400 15 3 9'60 11'60 40 30 0'75 3 3 -- -- -- -- -- -- -- 2.200 1/110 --
E4a 500 16 4 12'80 14'80 40 40 1'00 3 3 i H/3 -- -- -- -- -- -- -- 15.000 1/80 --
E4b 400 15 4 13'00 15'00 35 35 0'91 4 4i -- -- -- -- -- -- -- 15.000 1/90 --

1/2/H
E4c 500 16 4 12'80 14'80 40 40 1'13 3 3 i H/3 -- -- -- -- -- -- -- 15.000 1/75 --
E4d 400 15 4 13'00 15'00 35 35 0'80 4 4 i H/2 -- -- -- -- -- -- -- 15.000 1/140 --
E4e 400 15 4 13'00 15'00 35 35 0'43 4 4 i H/2 -- -- -- -- -- -- -- 15.000 1/380 --
E4f 400 15 4 13'00 15'00 35 35 0'66 4 4 i H/2 -- -- -- -- -- -- -- 15.000 1/250 --
E4g 400 15 4 13'00 15'00 38 38 1'61 4 4 i H/2 -- -- -- -- -- -- -- 15.000 1/87 --
E4h 8.000 40 4 12'00 15'00 20 20 0'33 10 (vial) 10 (vial) -- -- -- -- -- -- -- 15.000 1/455 --

(***) (***)
E5a 600 17 5 16'00 18'00 40 40 1'50 3 4 i H/3 -- -- -- -- -- -- -- 15.000 1/55 --
E5b 1.500 30 5 16'00 18'00 40 30 1'00 5 5 i H/3 -- -- -- -- -- -- -- 15.000 1/80 --
E5c 400 15 5 16'00 18'00 75 50 2'40 0 3 -- -- -- -- -- -- -- 15.000 1/35 -
E5d 600 17 5 16'00 18'00 40 40 1'62 3 4 i H/3 -- -- -- -- -- -- -- 15.000 1/50 --
E6a 800 20 6 19'20 21'20 40 40 2'00 3 5 i H/3 -- -- -- -- -- -- -- 15.000 1/40 --
E8a 800 20 8 25'60 27'60 40 40 3'43 3 5 i H/3 -- -- -- -- -- -- -- 15.000 1/25 --
G3a 200 10 3 10'20 12'20 50 -- 1'00 -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- 1/90 --
G4a 200 10 4 13'30 15'30 50 -- 1'60 -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- 1/60 --
I2a 400 15 2 7'00 8'50 40 -- 0'50 -- -- 3 3 -- -- -- -- -- -- 1/parc --
I2b 800 20 2 7'00 8'50 25 -- 0'40 -- -- 5 4 -- -- -- -- -- -- 1/parc --
I2c 1.000 20 2 7'00 8'50 20 -- 0'25 -- -- 5 4 -- -- -- -- -- -- 1/parc --

A B H H mx H tot Oc O pp E R pb R pp Ra Rm Rm pb Ra pb Rm pp Ra pp Se S mx Ir It
(nbre. P) (m) (m) (%) (%) (m2/m2) (m) (m) (*) (m) (m) (m) (m) (m) (m) (m (m2) (hab/m2)
(places/m2)
)
I2d 2.000 24 2 7'00 8'50 25 -- 0'33 -- -- 10 5 -- -- -- -- -- -- 1/parc --

(**)
J2a 200 10 2 6'50 8'50 40 -- 0'60 -- -- Art. Art. 220 -- -- -- -- -- -- 1/parc --

220
J2b 100 5 2 6'50 8'50 50 -- 0'70 -- -- Art. Art. 220 -- -- -- -- -- -- 1/parc --

220
L2a 400 15 2 7'50 9'50 50 -- 0'80 3 3 -- -- -- -- -- -- -- -- -- --
M3a 1.000 20 3 13'50 15'50 -- -- 1'00 -- -- 5 3 -- -- -- -- 5 -- -- --
M3b 2.500 30 3 13'50 15'50 -- -- 1'00 -- -- 5 3 -- -- -- -- 5 -- -- --
M3c 1.000 20 3 13'50 15'50 -- -- 0'50 -- -- 10 3 -- -- -- -- 5 -- -- --
M3d 2.500 30 3 13'50 15'50 -- -- 0'50 -- -- 20 5 -- -- -- -- 5 -- -- --
S2a 400 15 2 10'00 12'00 80 -- 1'50 -- -- 5iH 5iH -- -- -- -- -- -- -- --

mx/2 mx/2
S2b 400 15 2 10'00 12'00 50 -- 0'70 -- -- 5iH 5iH -- -- -- -- -- -- -- --

mx/2 mx/2
S2c 400 15 2 10'00 12'00 70 -- 0'80 -- -- 5 3 -- -- -- -- -- -- -- --
S2d 400 15 2 10'00 12'00 40 -- 0'40 -- -- 5 3 -- -- -- -- -- -- -- --
S9a 800 20 9 28'80 30'80 40 -- 2'40 -- -- 5iH 5iH -- -- -- -- -- -- -- --

mx/3 mx/3
T4a 8.000 40 4 12'00 14'00 20 20 0'33 -- -- -- -- 5 5 10 10 -- -- -- 1/60
T4b 500 16 4 12'80 14'80 40 40 1'00 -- -- -- -- 3 3iH 3 3iH -- -- -- 1/60

mx/3 mx/3
T5a 600 17 5 16'00 18'00 40 40 1'50 -- -- -- -- 3 4iH 3 4iH -- -- -- 1/60

mx/3 mx/3
T5b 1.500 30 5 16'00 18'00 40 30 1'00 -- -- -- -- 5 5iH 5 5iH -- -- -- 1/60

mx/3 mx/3
T6a 16.000 50 6 21'00 23'00 10 10 0'33 -- -- -- -- 10 10 10 10 -- -- -- 1/60
(*) "H" s l'altura mxima en metres.

(**) A la zona I2d no ser obligatori que els garatges es reculin de l'alineaci oficial de vials i espais lliures pblics. Aquests
garatges hauran de tenir unes dimensions mximes de cinc (5) metres d'amplada i sis (6) metres de profunditat.
(***) Resta, 5 m.
A: Superfcie mnima de parcella en metres.

B: Amplada mnima de parcella en metres.
Oc (%): Ocupaci en %.
O pp (%): Ocupaci de les plantes pis en %.
E (m2/m2): Edificabilitat en m2/m2.
R pb (m): Separaci mnima a partions de la planta baixa en metres.
R pp (m): Separaci mnima a partions de les plantes pis en metres.
Ra (m): Separaci mnima a alineacions en metres.
Rm (m): Separaci mnima a mitgeres en metres.
Rm pb (m): Separaci mnima a mitgeres de la planta baixa en metres.
Ra pb (m): Separaci mnima a vials i espais lliures pblics de la planta baixa en metres.
Rm pp (m): Separaci mnima a mitgeres de la planta pis en metres.
Ra pp (m): Separaci mnima a vials i espais lliures pblics de les plantes pis en metres.
Se (m): Separacions entre edificis en metres.
S mx (m2): Superfcie mxima edificable per edifici en m2.
Ir (hab/m2): ndex d'intensitat d's residencial (nombre habitatges/m2).
It (places/m2): ndex dintensitat ds turstic (nombre de places/m2)

ZONES D'EQUIPAMENT
QUADRE-RESUM
ZONA TIPUS SUP. MN. AMPL. MN. H H mx H tot Oc E Ra Rm

2 2 2
D'ORDENACI PARCELLA (M ) PARCELLA (M) (nbre. P) (m) (m) (%) (m /m ) (m) (m)
EQ00 (1)
EQ0a AV
EQ0b RPA 400 15 75 1'2 5 i H mx/2 5 i H mx/2
EQ0C (2)
EQ0d (3)
EQ0e RPA 20.000 11 40 42 60 1'20 5 i H mx/3 5 i H mx/3
EQ0p RPA 800 20 10 32 (1) 3'9 (4) (4)
EQ2a RPA 10.000 30 2 10 12 6 0'15 15 15
EQ2b RPA 800 20 2 20 0'25 5 i H mx/2 5 i H mx/2
EQ2c RPA 400 20 2 10 12 80 1'50 5 i H mx/2 5 i H mx/2
EQ2d RPA 200 10 2 10 12 50 0'70 (5) (5)
EQ2p AV (Joan Mir) 2 9 25 0'50 -- 4

RPA
EQ4a RPA 400 15 4 15'50 17'50 85 1'70 3 i H mx/3 3 i H mx/3
EQ4b RPA 800 20 4 15'50 17'50 40 0'60 3 i H mx/3 3 i H mx/3
(1) Vegeu l'art. 228.

(5) La regulaci de reculades ser la mateixa que s'estableix a les zones J, llevat d'illeta completa, on la separaci a les alineacions ser de 5 i H mx./2.

Oc (%): Ocupaci en %.
E (m2/m2): Edificabilitat en m2/m2.
Ra (m): Separaci mnima a alineacions en metres.
Rm (m): Separaci mnima a mitgeres en metres.

Normas Urbanisticas - Palma PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Normas Urbanisticas - Palma PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

NORMES

Revisi PGOU. Normes (Text refs) 1

TTOL I. DESENVOLUPAMENT DEL PLA GENERAL........................................... 19

CAPTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.................................................................................................... 19

CAPTOL II. PLANEJAMENT DE DESENVOLUPAMENT...................................................................... 20

CAPTOL III. GESTI DEL PLANEJAMENT MUNICIPAL .................................................................... 22

CAPITOL IV. EXECUCI DEL PLANEJAMENT MUNICIPAL .............................................................. 23

TTOL II. DIVISI URBANSTICA DEL TERRITORI I RGIM GENERAL DEL SL

CAPTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.................................................................................................... 25

CAPTOL II. DISPOSICIONS BSIQUES COMUNES AL SL URB I URBANITZABLE................ 26

CAPTOL III. RGIM DEL SL URB........................................................................................................ 28

CAPTOL IV. RGIM DEL SL URBANITZABLE.................................................................................... 30

CAPTOL V. RGIM DEL SL RSTIC...................................................................................................... 32

CAPTOL VI. RGIM DELS SISTEMES GENERALS ............................................................................... 33

TTOL III. INTERVENCI MUNICIPAL EN L'EDIFICACI I S DEL SL............. 39

CAPTOL I. COMPETNCIA I FORMES D'INTERVENCI ................................................................... 39

CAPTOL II. INFORMACI URBANSTICA.............................................................................................. 47

CAPTOL III. DEURES DE CONSERVACI............................................................................................... 48

TTOL IV. RGIM DELS EDIFICIS EXISTENTS ..................................................... 51

TTOL V. NORMES REGULADORES DELS USOS ............................................... 55

CAPTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.................................................................................................... 55

CAPTOL II. REGULACI ESPECFICA DELS USOS SEGONS LA CLASSE DE SL...................... 86

TTOL VI. NORMES TCNIQUES DE PLANEJAMENT I EXECUCI DE PLANS. 89

CAPTOL I. PROGRAMES D'ACTUACI URBANSTICA...................................................................... 89

CAPTOL II. PLANS PARCIALS ................................................................................................................... 90

CAPTOL III. PLANS ESPECIALS ................................................................................................................ 94

Revisi PGOU. Normes (Text refs) 6

CAPTOL V. PROJECTES D'EXECUCI .................................................................................................... 97

TTOL VII. NORMES D'EDIFICACI A SL URB ............................................. 101

CAPTOL I. NORMES APLICABLES ALS TIPUS D'EDIFICACI....................................................... 101

CAPTOL II. ORDENANCES PARTICULARS DE LES ZONES A SL URB ................................... 119

TTOL VIII. NORMES D'EDIFICACI A SL RSTIC ......................................... 175

CAPTOL I. DISPOSICIONS DE CARCTER GENERAL ...................................................................... 175

CAPTOL II. NORMES PARTICULARS PER AL SL RSTIC PROTEGIT ...................................... 183

CAPTOL III. NORMES PARTICULARS PER AL SL RSTIC COM............................................. 185

Revisi PGOU. Normes (Text refs) 10

TTOL IX. NORMES PER A LA PROTECCI I LA CONSERVACI DEL

CAPTOL I. DISPOSICIONS PRELIMINARS ........................................................................................... 193

CAPTOL II. RGIM URBANSTIC DEL SL.......................................................................................... 194

CAPTOL III. NORMES GENERALS PER A LA PROTECCI DEL PATRIMONI: PRINCIPIS

CAPTOL IV. CONSERVACI DEL PATRIMONI ARQUITECTNIC AMBIENTAL.

CAPTOL V. REGULACI DEL PATRIMONI NATURAL I ARQUEOLGIC................................... 232

CAPTOL VI. RGIM DE CONCESSI DE LLICNCIES ..................................................................... 234

CAPTOL VII. CONSERVACI DEL MEDI AMBIENT URB.............................................................. 237

CAPTOL VIII. RGIM JURDIC DE L'EDIFICACI ............................................................................ 240

CAPTOL IX. RGIM JURDIC DEL SL................................................................................................. 242

TTOL X. CONDICIONS D'HIGIENE, COMPOSICI INTERIOR I ESTTICA A

CAPTOL I. CONDICIONS D'HIGIENE I COMPOSICI INTERIOR.................................................. 245

CAPTOL II. CONDICIONS D'ESTTICA................................................................................................. 263

TTOL XI. DEFINICIONS ....................................................................................... 267

DISPOSICI ADDICIONAL NICA....................................................................... 270

DISPOSICI TRANSITRIA PRIMERA ............................................................... 270

DISPOSICI TRANSITRIA SEGONA ................................................................ 270

DISPOSICI DEROGATRIA NICA .................................................................. 270

ORDENACI SEGONS ALINEACI VIAL ........................................................... 271

ORDENACI SEGONS REGULACI DE PARCELLA ....................................... 273

ZONES D'EQUIPAMENT....................................................................................... 276

Revisi PGOU. Normes (Text refs) 14

Article 1. Naturalesa i mbit

Article 3. Efectes del Pla

Article 5. Circumstncies que impliquen revisi del Pla general

La revisi que s'imposi o s'acordi es regular mitjanant la legislaci urbanstica aplicable.

Article 6. Revisi del Programa d'actuaci