03 Normativa

Normes urbanstiques del Pla general
DALTAFULLA
INDEX
TTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

CAP. I DEFINICI, CONTINGUT I VIGNCIA DEL PLA Art. 1 - mbit territorial i objecte del Pla general ..............................................................1 Art. 2 - Marc legal .............................................................................................................1 Art. 3 - Contingut i interpretaci ........................................................................................2 Art. 4 - Vigncia ...............................................................................................................2 Art. 5 - Modificaci i revisi del Pla general......................................................................3 CAP. II - EL DESPLEGAMENT DEL PLA Art. 6 - Iniciativa i Competncies ......................................................................................3 Art. 7 - Planejament derivat ..............................................................................................3 Art. 8 - Desplegament del Pla en el sl urb ....................................................................4 Art. 9 - Desplegament del Pla en Sl urbanitzable ...........................................................4 Art. 10 - Desplegament del Pla general en Sl no urbanitzable .......................................4 Art. 11 - Desplegament del Pla general respecte als sistemes generals .........................4 CAP. III - GESTI I EXECUCI DEL PLANEJAMENT Art. 12 - Elecci dels sistemes d'actuaci ........................................................................4 Art. 13 - Polgons d'actuaci .............................................................................................4 Art. 14 - Sistema d'actuaci en Sl urb...........................................................................5 Art. 15 - Sistema d'actuaci en sl urbanitzable...............................................................5
TTOL II. PARMETRES COMUNS D'ORDENACI I D'US

CAP. I. DISPOSICIONS QUE REGULEN L'EDIFICACI Art. 16 - Regulaci de ledificaci .....................................................................................5 Art. 17 - Tipus dordenaci de ledificaci .........................................................................5 SEC. 1. DISPOSICIONS DAPLICACI GENERAL Art. 18 - Planta baixa ........................................................................................................5 Art. 19 - Plantes soterrnies .............................................................................................6 Art. 20 - Planta pis ............................................................................................................6 Art. 21 - Planta golfes .......................................................................................................6 Art. 22 - Planta coberta .....................................................................................................6 Art. 23 Finestres sobre la coberta..................................................................................6 Art. 24 - Entresolat ............................................................................................................7 Art. 25 - Regles per a traar l'alineaci en cantonades dels carrers ................................7 Art. 26 - Regles per a traar l'alineaci en xamfr............................................................7 Art. 27 - Ventilaci i illuminaci........................................................................................7 Art. 28 - Celoberts.............................................................................................................8 Art. 29 - Patis de ventilaci ...............................................................................................9 SEC. 2. REGULACI DE LEDIFICACI ALINEADA A VIAL Art. 30 - Parmetres que regulen ledificaci alineada a vial............................................9 Art. 31 - Planta baixa d'un edifici referida al carrer ...........................................................9 Art. 32 - Alada reguladora mxima d'un edifici referida al carrer ..................................10 Art. 33 - Regles sobre determinaci d'alades ...............................................................10 Art. 34 - Regles sobre mitgeres ......................................................................................10 Art. 35 - Profunditat edificable, alineaci interior d'illa i fons de parcella.......................10 Art. 36 - Edificaci en el pati d'illa ...................................................................................11 Art. 37 - Cossos sortints .................................................................................................11 Art. 38 - Elements sortints ..............................................................................................11 SEC. 3. REGULACI DE LEDIFICACI ALLADA Art. 39 - Parmetres que regulen ledificaci allada ......................................................11 Art. 40 - Ocupaci mxima de parcella..........................................................................11 Art. 41 - Sl lliure d'edificaci..........................................................................................12 Art. 42 - Planta soterrani d'un edifici referida a la cota de terreny ..................................12 Art. 43 - Planta baixa d'un edifici referida a la cota de terreny .......................................12 Art. 44 - Alada reguladora mxima de l'edificaci referida a la cota de terreny............12 Art. 45 - Separacions mnimes i tanques........................................................................13 Art. 46 - Adaptaci topogrfica del terreny .....................................................................13 CAPITOL II -REGULACI DELS USOS I ACTIVITATS Art. 47 - Classificaci general .........................................................................................13
Art. 48 - Classificaci i definici dels usos globals. ........................................................14 Art. 49 - Classificaci i definici dels usos especfics.....................................................14 Art. 50 Definici dactivitat i criteris de classificaci........................................................18 Art. 51 - Regulaci especfica dels usos i les activitats ..................................................18 Art. 52 - Situacions relatives de les activitats .................................................................18 Art. 53 - Grafques que representen les situacions relatives de les activitats ................19 Art. 54 - Usos especfics en relaci a les situacions relatives. .......................................19 Art. 55 - Nivell dincidncia dels usos sobre lentorn i el medi ambient. .........................20 Art. 56 - Regulaci supletria .........................................................................................20 Art. 57 - Simultanetat dusos..........................................................................................20 Art. 58 - Mesures tcniques correctores .........................................................................20
TTOL III. RGIM URBANSTIC DEL SL

CAP. I. DISPOSICIONS GENERALS. Art. 59 - Classificaci i qualificaci del sl ......................................................................21 Art. 60 - Els sistemes......................................................................................................21 Art. 61 - Les zones..........................................................................................................21 CAP. II. REGULACI I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES SEC. 1. DISPOSICIONS GENERALS Art. 62 - Definici dels sistemes generals.......................................................................21 Art. 63 - Desenvolupament dels sistemes generals .......................................................22 Art. 64 - Afectaci del sl................................................................................................22 SEC. 2. SISTEMES DE COMUNICACI Art. 65 - Disposicions generals .......................................................................................22 Art. 66 - Sistema viari (V)................................................................................................22 Art. 67 - Sistema ferroviari (F).........................................................................................23 Art. 68 - Sistema hidrogrfic (SH) ...................................................................................23 Art. 69 - Sistema costaner (SC) ......................................................................................24 Art. 70 - Sistema de protecci de sistemes (SP) ............................................................24 SEC. 3. SISTEMA D'ESPAIS LLIURES Art. 71 - Disposicions generals .......................................................................................25 Art. 72 - Sistema de parcs i jardins urbans (PJ) .............................................................25 SEC. 4. SISTEMA D'EQUIPAMENTS COMUNITARIS I SERVEIS TCNICS Art. 73 - Disposicions generals .......................................................................................25 Art. 74 - Sistema d'equipaments comunitaris (EQ).........................................................25 Art. 75 - Sistema infrastructures i serveis tcnics (ST)...................................................26 CAP III. REGULACI I DESENVOLUPAMENT DEL SL URB SEC. 1. DISPOSICIONS GENERALS Art. 76 - Definici ............................................................................................................26 Art. 77 - Determinaci i ordenaci en el sl urb............................................................26 Art. 78 - Cessions gratutes en sl urb .........................................................................27 SEC. 2. ZONES D'ORDENACI EN SL URB Art. 79 - Definici de zones.............................................................................................27 Art. 80 - Zona de nucli antic (clau 1)...............................................................................29 Art. 81 - Zona d'eixample urb (clau 2)...........................................................................41 Art. 82 - Zona de blocs allats (clau 3) ............................................................................43 Art. 83 - Zona de cases en filera (clau 4)........................................................................45 Art. 84 - Ciutat jard (clau 5)............................................................................................47 Art. 85 Volumetria especfica (clau 6)..........................................................................48 Art. 86 - Indstria allada (clau 7)..................................................................................489 Art. 87 - Cmping (clau 8)...............................................................................................50 SEC. 3. MBITS DE DESENVOLUPAMENT I EXECUCI EN SL URB Art. 88 - Polgons dactuaci...........................................................................................51 SEC.1. DISPOSICIONS GENERALS Art. 89 - Definici i tipus..................................................................................................54 Art. 91 - Deures dels propietaris del sl urbanitzable .....................................................54 Art. 92 - Gesti del sl urbanitzable................................................................................54 SEC. 2. ORDENACI DEL SL URBANITZABLE Art. 93 Sectors amb Pla parcial aprovat ......................................................................55 Art. 94 Sectors de sl urbanitzable..............................................................................55 CAP. V. REGULACI DEL SL NO URBANITZABLE. (SNU) SEC.1. DISPOSICIONS GENERALS Art. 95- Definici i tipus...................................................................................................63
Art. 96 - Desenvolupament del Pla general en SNU ......................................................63 Art. 97 - Finques .............................................................................................................63 Art. 98 - Camins agrcoles ..............................................................................................63 Art. 99 - Tanques ............................................................................................................63 Art. 100 - Conreus...........................................................................................................64 Art. 101 - Nucli de poblaci.............................................................................................64 Art. 102 - Usos permesos i usos prohibits ......................................................................64 SEC.2. CONSTRUCCIONS EN SL NO URBANITZABLE Art. 103 - Disposicions generals .....................................................................................64 Art. 104 - Construccions ramaderes ...............................................................................64 Art. 105 - Magatzems .....................................................................................................65 Art. 106- Construccions d'utilitat pblica i d'inters social ..............................................65 Art. 107 - Construccions i installacions d'obres pbliques.............................................66 Art. 108 - Habitatges .......................................................................................................66 SEC 3. ZONIFICACI EN SOL NO URBANITZABLE Art. 109 - Definici de zones...........................................................................................66 Art. 110 Sl dinters agrcola horta SNU-IAH.............................................................66 Art. 111 - Sl dinters agrcola sec SNU-IAS ..............................................................66 Art. 112 - Sl dinters forestal SNU-IPF ........................................................................67
TTOL IV. PROTECCI DEL PATRIMONI

Art. 113 - Definici ..........................................................................................................68 Art. 114 Catleg ...........................................................................................................68 Art. 115 - Contingut del Pla especial ..............................................................................69 Art. 116 - Condicions del Pla especial ............................................................................69 Art. 117 Protecci del Patrimoni Etnolgic i Paisagstic ..............................................70
DISPOSICIONS TRANSITRIES
Primera.- Usos disconformes .........................................................................................72 Segona.- Volums disconformes i fora d'ordenaci .........................................................72 Tercera.- Parcelles fora d'ordenaci..............................................................................72 Quarta - Pla especial de protecci de patrimoni.............................................................72
ANNEXOS Annex 1: Grfics Annex 2: Definicions

DEFINICIONS: PARMETRES REFERITS ALS SECTORS PARMETRES REFERITS A LA PARCEL.LACI PARMETRES REFERITS A LEDIFICACI DEFINICI DUSOS I LA SEVA CLASSIFICACI
Annex 3: Ordenances de ledificaci

INTERVENCI EN L'EDIFICACI I S DEL SL: LLICNCIES Actes subjectes a llicncia Procediment Contingut de les llicncies Classificaci de les obres i documents necessaris per a la sollicitud de llicncies Condicions d'atorgament de llicncies Caducitat, termini i prrroga de les llicncies Seguiment Establiment de terminis per a edificar per part de l'Ajuntament Infraccions urbanstiques ORDENANA DE REGULACI DE LA INCIDNCIA DE LES ACTIVITATS SOBRE LENTORN I EL MEDI AMBIENT Captol primer: soroll i vibracions Captol segon: contaminaci atmosfrica Captol tercer: aiges residuals Captol quart: residus slids Captol cinqu: crrega i descrrega Captol sis: aparcament Captol set: pudor Captol vuit: radiacions electromagntiques Captol nov: risc dincendis Captol des: risc dexplosi REGULACI DELS APARCAMENTS Rgim aplicable Superfcie computable Superfcie de la plaa Llicncies Activitat industrial Relaci amb la circulaci Supsit especial Altura lliure mnima Disposici de les places Passadissos i accessos Rampes i accessos Pendent de les rampes Aparells muntacotxes Accs i sortida de vianants Prevenci dincendis i serveis de guarda Ventilaci Lavabos Calefacci CONDICIONS DHABITABILITAT EDIFICIS RUNOSOS I ENDERROCS Declaraci de runa i acord de demolici Expedient Procediment general Procediment en altres supsits Runa imminent i desperfectes reparables Apuntalament de ledifici Enderrocs dedificis Runes
TTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

CAP. I DEFINICI, CONTINGUT I VIGNCIA DEL PLA
Art. 1 - mbit territorial i objecte del Pla general El present Pla general constitueix l'instrument d'ordenaci integral del territori del municipi dAltafulla, de conformitat amb all que disposa l'actual legislaci urbanstica. Art. 2 - Marc legal 1. Aquest Pla general est redactat d'acord amb: la Llei 2/2002, de 14 de mar, dUrbanisme Decret 166/2002, d11 de juny , pel qual saprova la taula de vigncia de les disposicions afectades per la Llei 2/2002, de 14 de mar, dUrbanisme. els Reglaments de Planejament, gesti i disciplina urbanstica aprovats, respectivament, pels Reials decrets 2159/1978, 3288/1978 i 2187/1978. En la mesura que no estan derogat si no contradiguin les disposicions legals daplicaci. el Reglament de la Llei sobre protecci de la legalitat urbanstica, i el de la Llei de Mesures d'adequaci de l'ordenament urbanstic a Catalunya, aprovats respectivament pels Decrets 308/1982 i 146/1984. Amb les limitacions exposades al Decret 166/2002 esmentat al punt anterior. La Llei 6/98, de 13 dabril, sobre rgim del sl i valoracions. el Reglament per sobremesures per a facilitar lexecuci urbanstica, aprovada pel Decret 303/1997 de 25 de novembre. Amb les limitacions exposades al Decret 166/2002 esmentat al punt anterior.
2. Qualsevol referncia, en les presents Normes, a la legislaci urbanstica vigent, ha d'entendre's que es refereix als anteriors textos. 3. El Pla, s pblic, executiu i obligatori. Les seves determinacions tenen carcter prioritari sobre qualsevol disposici municipal amb un objectiu semblant i la seva interpretaci no podr contradir, en cap cas, les instruccions que es derivin de la legislaci urbanstica vigent. 4. Les abreviatures utilitzades en aquestes Normes referides als textos legals esmentats sn les segents: Llei 2/2002, de 14 de mar, dUrbanisme (D.O.G.C. 3600; de 21.03.2002) (LU) Reglament de planejament. Reial decret 2159/1978, de 23 de juny, pel qual saprova el Reglament de planejament per al desenvolupament i aplicaci de la Llei sobre Rgim del sl i ordenaci urbana (publicat al BOE 221 de 15.9.78 i 222 de 16.9.78) (RP) Reglament de gesti. Reial decret 2288/1978, de 25 dagost pel qual saprova el Reglament de gesti urbanstica per al desenvolupament i aplicaci de la Llei sobre rgim del sl i ordenaci urbana (publicat al BOE 27 de 31.1.79 i 28 de 1.2.79) (RG) Reglament de disciplina urbanstica. Reial decret 2187/1978, de 23 de juny (publicat al BOE 223 de 18.9.78) (RD) Reglament de Protecci de la legalitat urbanstica 308/1982 (publicat al DOGC 261 de 22.9.82) (RPL) Reglament de la Llei de mesures dadequaci de lordenament urbanstic de Catalunya. Decret 146/1984, de 10 dabril (publicat al DOGC nm. 557 de 3.7.85) (RM)
Normes urbanstiques 1
Reglament per sobre mesures per a facilitar lexecuci urbanstica, aprovada pel Decret 303/1997 de 25 de novembre (publicat al DPGC nm. 2531 de 3.12.1997)............................ (RFE)
Art. 3 - Contingut i interpretaci 1. Aquest Pla general est integrat pels segents documents: Memria i estudis complementaris Plnols de situaci Plnols dinformaci. Marc Fsic i Geogrfic Marc Paisagstic Marc Socio-econmic Normatius Criteris de Planejament Installacions urbanes Annexos Normes Urbanstiques
Plnols d'ordenaci urbanstica.
Normes Urbanstiques Catleg de Bens a Protegir Estudi Econmic i Financer Informe Ambiental Document Participaci Ciutadana 2. Les presents normes, juntament amb els Plnols d'ordenaci urbanstica; Normatius, constitueixen el cos normatiu especfic en matria urbanstica del municipi dAltafulla i prevalen sobre els restants documents del Pla. En all no previst per les Normes, s'estar a la legislaci urbanstica i d'ordenaci del territori aplicable en cada cas. 3. Els documents d'aquest Pla general s'interpretaran sempre atenent el seu contingut i d'acord amb els objectius i finalitats expressades en la memria. En casos de contradicci entre documents o d'impresici, prevaldr sempre la interpretaci ms favorable a la menor edificabilitat i major dotaci d'equipaments pblics. 4. La delimitaci de sectors, polgons, zones i sistemes assenyalada pel Pla general, tenint en compte les tolerncies necessries en tot alament topogrfic, podr ser precisada o ajustada en els corresponents documents de planejament que se'n despleguin d'acord amb els segents criteris: - Una variaci mxima de la superfcie de les rees delimitades del cinc per cent de la seva superfcie. - Noms s'admeten alteracions de la forma per tal d'ajustar els corresponents mbits a alineacions oficials, a caracterstiques naturals del terreny, a lmits fsics i particions de propietat i, en general a elements naturals o artificials d'inters que aix ho justifiquin. - No podr alterar-se la delimitaci d'un element del sistema d'espais lliures o d'equipaments comunitaris si aix suposa la disminuci de la seva superfcie. Art. 4 - Vigncia Aquest Pla entrar en vigor el mateix dia de la publicaci de la seva aprovaci definitiva en al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, i tindr vigncia indefinida.
Art. 5 - Modificaci i revisi del Pla general 1. Lalteraci del contingut del Pla es far a travs de la seva revisi o amb la modificaci dalgun dels elements que el constitueixen seguint el mateix procediment establert per a la seva formulaci. 2. Si la modificaci altera la disposici o dimensions reservades per al Sistema despais lliures de parcs pblics i zones verdes o de les zones esportives i desbarjo, aquesta es tramitar dacord amb el procediment establert a larticle 95 de la LU i els articles 43 al 64 del RP. 3. Seran circumstncies que justificaran la revisi daquest Pla general les segents:
- El transcurs de 12 anys des de la data daprovaci definitiva. - El termini de 8 anys si en aquest temps les previsions de creixement del Pla o el nombre de vivendes previst, shan consolidat amb un ndex superior al 66% o inferior al 33%. - Lalteraci de lestructura general i orgnica del territori o b de la classificaci del sl. - Les disposicions urbanstiques de rang superior que aix ho determinin.
CAP. II - EL DESPLEGAMENT DEL PLA

Art. 6 - Iniciativa i Competncies 1. El desenvolupament d'aquest Pla general correspon, en primer lloc a l'Ajuntament. Tanmateix, els particulars poden proposar i realitzar la redacci de plans i projectes urbanstics dintre de les competncies que estableixen la Legislaci urbanstica vigent i aquest Pla. 2. Correspon als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, rgans de l'Administraci de l'Estat, Diputaci Provincial o altres rgans d'administraci local supramunicipal que es puguin crear, el desenvolupament de les actuacions de la seva competncia, per a la progressiva execuci de les determinacions del Pla. Art. 7 - Planejament derivat 1. Amb l'objecte de complementar les determinacions del Pla general, s'elaboraran, d'acord amb all que preveu la legislaci urbanstica vigent: Plans parcials, Plans especials, Projectes d'urbanitzaci i altres instruments de planejament que prevegi la legislaci urbanstica. 2. L'objecte, les determinacions i la documentaci dels Plans parcials es concreten als articles 65-66 de la LU i als articles 43-64 del RP. La seva tramitaci es far d'acord amb all que senyalen els articles 83-89 de la LU. 3. Les diferents finalitats dels Plans especials es detallen a larticle 67 de la LU, i les corresponents determinacions es concreten a larticle 67 de la LU. i 76-86 del RP. La seva tramitaci es far d'acord amb all que senyalen els articles 83-89 de la LU. 4. Els Estudis de detall desapareixen, es mantenen nicament en els supsits previstos per la Disposici Transitria quarta, apartat 2 de la LU. 5. La definici i les condicions dels Projectes d'urbanitzaci es detalla a larticle 87 de la LU. La seva tramitaci es far d'acord amb larticle 87 de la LU. 6. Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanstic de desenvolupament de les previsions d'aquest Pla general, hauran de garantir l'accessibilitat i la utilitzaci amb carcter general dels espais d's pblic, i no seran aprovats si no observen les determinacions i els criteris establerts a la llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoci de l'accessibilitat i supressi de barreres arquitectniques, i en els corresponents reglaments.
Art. 8 - Desplegament del Pla en el sl urb 1. El desenvolupament de les determinacions del Pla general en sl urb es realitzar, generalment per gesti directe o, quan sigui necessari, d'acord amb larticle 58.3 de la LU. mitjanant Polgons d'Actuaci (PAU), la delimitaci de les quals ve fixada en els plnols d'ordenaci. Per a aquests mbits el Pla general determina la situaci de la xarxa viria bsica, els espais lliures i els equipaments. Tanmateix, amb posterioritat a laprovaci del Pla general es poden delimitar nous Polgons dactuaci que dacord amb els articles abans esmentats facilitin lexecuci del Pla. 2. A ms, es poden formular Plans especials per a millorar aspectes concrets del planejament dun sector i per a fixar alineacions de les edificacions o la seva volumetria establerta en el Pla. Art. 9 - Desplegament del Pla en Sl urbanitzable 1. En Sl urbanitzable el Pla es desplega necessriament per mitj de Plans parcials. El seu mbit territorial s'haur de correspondre necessriament amb els sectors de planejament delimitats per aquest Pla en els plnols d'ordenaci. 2. El desenvolupament parcial dels sectors en subsectors es podr dur a terme si es fa d'acord amb all que estableix l'art. 91 LU. Art. 10 - Desplegament del Pla general en Sl no urbanitzable Les determinacions del Pla que regulen el Sl no urbanitzable sn d'aplicaci directa i immediata. No obstant aix, es podran formular Plans especials que tinguin per objecte la protecci del paisatge, de les vies de comunicaci, espais forestals i millora del medi rural. Art. 11 - Desplegament del Pla general respecte als sistemes generals Les previsions del Pla respecte als sistemes generals es desenvoluparan mitjanant plans especials.
CAP. III - GESTI I EXECUCI DEL PLANEJAMENT

Art. 12 - Elecci dels sistemes d'actuaci 1. En el desenvolupament del Pla general, cal que els plans que es redactin determinin expressament el sistema d'actuaci, per a llur execuci, d'entre els previstos en la legislaci urbanstica vigent. La determinaci del sistema d'actuaci s'haur de justificar d'acord amb l'article 56 del RP. En el cas que es desenvolupin els plans per polgons dactuaci shaur despecificar el sistema dactuaci per a cada un daquests polgons. 2. El sistema escollit haur de garantir l'execuci de les obres d'urbanitzaci en els terminis assenyalats pel Programa d'actuaci, la cessi i execuci dels sls per a dotacions i equipament general i la cessi dels vials i zones verdes d's pblic. 3. Per a l'execuci d'aquest Pla es considera preferent el sistema dactuaci urbanstica per reparcel.laci en la modalitat de compensaci bsica, sens perjudici del que preveu l'art 115 LU. Art. 13 - Polgons d'actuaci 1. La delimitaci poligonal per a l'execuci del planejament en Sl Urb s'ajustar a all que estableixen els art. 111 i 112 de la LU, i els art. 36 i 37 del RG. Aix, es podran modificar els mbits establerts per aquest Pla i es podran delimitar nous Polgons d'actuaci (P.A.U.) amb l'objecte de facilitar la seva gesti o efectuar un millor repartiment de crregues i beneficis que es deriven del planejament. 2. La delimitaci poligonal tendir a fer-se de manera que coincideixi amb cada etapa d'execuci del pla. Conservant la coherncia del pla, es tendir a flexibilitzar al mxim l'execuci d'aquest, independitzant cada operaci urbanstica en diferents polgons.
Art. 14 - Sistema d'actuaci en Sl urb Per a l'execuci del planejament en sl urb es delimitaran polgons d'actuaci. Aix no s obstacle perqu l'administraci pugui realitzar actuacions allades en sl urb, pel sistema dexpropiaci, quan aquestes actuacions estiguin previstes en aquest Pla general o en un pla especial. Art. 15 - Sistema d'actuaci en sl urbanitzable 1. La delimitaci dels polgons per a l'execuci del planejament dun sector del sl urbanitzable la definir el pla parcial corresponent. 2. Cada sector de pla parcial podr coincidir amb un polgon o b dividir-se en dos o ms polgons dactuaci. Tots els terrenys inclosos dins dun mbit de planejament parcial estaran adscrits a algun polgon dactuaci. 3. Els plans parcials d'iniciativa particular han d'sser executats pel sistema de compensaci d'acord amb l'art. 115.4 de la LU. No obstant aix, si transcorreguts tres mesos des que l'Administraci actuant hagi requerit als propietaris perqu presentin el projecte destatuts i bases dactuaci, no s'ha complert l'esmentat requeriment, dita Administraci podr canviar-ne el sistema d'execuci.
TTOL II. PARMETRES COMUNS D'ORDENACI I D'US

CAP. I. DISPOSICIONS QUE REGULEN L'EDIFICACI
Art. 16 - Regulaci de ledificaci Ledificaci es regula a travs de les disposicions daplicaci general, les disposicions que depenen del tipus dordenaci de ledificaci i les especfiques de cada zona. La definici dels conceptes es pot consultar en lannex 2: Definicions. Art. 17 - Tipus dordenaci de ledificaci Els tipus dordenaci de ledificaci de les zones establertes en aquest Pla general sn els segents: 1) Edificaci alineada a vial: Correspon a una edificaci entre mitgeres, la faana de la qual s coincident o parallela a lalineaci del vial. Es regula fonamentalment per lalada reguladora mxima, que va referida a la rasant del carrer, per la fondria edificablei per ledificabilitat. 2) Edificaci allada: Correspon a una edificaci allada en relaci a la forma i superfcie de la parcella. Es regula fonamentalment per lndex dedificabilitat, lalada mxima, locupaci mxima i les distncies de separaci mnimes a les partions. SEC. 1. DISPOSICIONS DAPLICACI GENERAL Art. 18 - Planta baixa Si no es diu el contrari, no es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons les modalitats de semisoterrani i entresol. Quan la regulaci de la zona no ho especifiqui, les alries tils mnimes permeses de la planta baixa seran les segents: 3,50 m en el cas d'usos comercials, magatzems, etc. i 2,50 m en el cas d'habitatges i comeros menors de 80 m2. (v. fig. 1 i 2 de lannex 1)
Art. 19 - Plantes soterrnies No s'hi permeten els usos residencial i sanitari. Els soterranis noms podran ser dedicats a aparcaments, installacions tcniques de l'edifici, cambres cuirassades i similars. Noms es permetr la construcci de plantes subterrnies quan aquestes puguin desguassar a la claveguera pblica, encara que sigui per mitjans mecnics. Tret que sindiqui en les ordenances de la zona, les plantes subterrnies no podran sobrepassar locupaci de la planta baixa. L'alada lliure mnima de les plantes soterranis es de 2,20 metres, i la mxima sn 3 metres. (v. fig. 1 i 2 de lannex 1) Art. 20 - Planta pis Les plantes pis tindran una alada lliure interior mnima de 2,50 metres, excepte les dedicades a s daparcament que ser de 2.20 metres. (v. fig. 1 i 2 de lannex 1) Art. 21 - Planta golfes Solament estan permeses les golfes habitables per sobre de l'alada mxima quan aix ho indiquin les ordenances d'una zona. En cap cas les golfes habitables podran constituir un habitatge independent del de la planta immediatament inferior. La superfcie de les plantes sotacoberta amb una alria lliure superior a 1,50 metres computar als efectes de determinar la quantitat de sostre de ledificaci. (v. fig. 1 i 3 de lannex 1) Art. 22 - Planta coberta 1. Per a aquells edificis acabats amb teulada (v. fig. 1 i 3 de lannex 1), la planta coberta comena a comptar des del pla inferior del rfec. El punt darrencada de la coberta no superar lalada reguladora mxima, sense que en cap cas es trobi a ms de 40 cm per sobre de lltim forjat (*G) El pendent de la teulada no podr ser superior del 30% per als sector qualificats amb Clau 1, i 35% per a la resta. 2. Per sobre dels plans definits per a la teulada, (v. fig. 3 de lannex 1) podran sobresortir elements de ventilaci, antenes i claraboies dels celoberts; aquestes ltimes hauran de ser paralleles als plans de teulada i no se separaran ms de 50 cm d'aquesta en cap punt. Els careners de coberta, aix com altres elements construts no sobrepassaran en ms de 3,00 metres lalria de larrencada de la coberta al pla de faana. 3. Per a edificis acabats en terrassa (v. fig. 2 i 4 de lannex 1) es considerar el pla d'arrencada de la planta coberta, el pla superior dels elements resistents de la darrera planta pis. Per sobre d'aquest pla es podr situar la cambra d'aire amb una alada mxima de 60 cm. Les baranes tindran una alada mxima d'1,20 metres per sobre de la cambra de lestructura del darrer sostre. A ms, dins el glib que dibuixen uns plans inclinats 30O aplicats des de les arestes d'intersecci dels plans de faana amb l'alada reguladora mxima, es podran installar cossos edificats que continguin els elements tcnics de l'ascensor, la climatitzaci de l'edifici, les claraboies dels celoberts, la caixa d'escales, les antenes i els dipsits d'aigua, sense sobrepassar laltura de 3,00 m. sobre la A.R.M.
Art. 23 Finestres sobre la coberta Quan calgui disposar dobertures illuminaci i ventilaci de la planta sotacoberta, aquestes es podran tancar amb finestres integrades al pla de la coberta inclinada. La superfcie docupaci de les obertures no sobrepassar el 6% de la superfcie de coberta.
Art. 24 - Entresolat L'entresolat se separar com a mnim tres metres de la faana de l'edifici per on hi hagi l'accs principal al mateix, i la seva alada lliure mnima a sobre i a sota ser de 2,20 metres.(v. fig. 5 de lannex 1) L'entresolat nicament es podr dedicar a magatzems i oficines. Art. 25 - Regles per a traar l'alineaci en cantonades dels carrers En els casos on el Pla determini larrodoniment de les cantonades, sense definirles grficament, es far de la segent manera: 1. Quan la suma de l'amplada de carrers que conflueixen a una crulla s menor de 8 metres o un dels dos s menor a 3 metres, les cantonades es faran amb un arc de circumferncia de 2 metres de radi tangent a les dues faanes (veure fig. 6 de lannex 1). 2. Quan la suma dels dos carrers est entre 8 i 12 metres, les cantonades es faran amb un arc de circumferncia de 4 metres de radi, tangent a les dues faanes (v. fig. 6 de lannex 1). 3. Si dos carrers sumen entre ells entre 12 i 20 m, o quan el ms gran dels dos superi els 8 m, el radi de circumferncia tangent a les faanes ser de 6 metres (v. fig. 6 de lannex 1). 4. Si els carrers sumen entre tots dos ms de 20 metres, o sempre i quan el ms gran tingui ms de 12 metres, el radi de la circumferncia inscrita entre les dues faanes ser de 8 metres (v. fig. 6 de lannex 1). 5. En casos de gran dimensi, es dissenyaran d'acord amb les respectives necessitats, tramitant lestudi de detall corresponent, sense que en cap cas resulti un radi menor de 10 metres. 6. Les solucions en cantonada seran sempre les mateixes per a les quatre parts duna crulla. Art. 26 - Regles per a traar l'alineaci en xamfr En els casos on el Pla determini el traat de xamfrans, sense definir-les grficament, es far de la segent manera: 1. El xamfr tindr una longitud igual a la secci del carrer ms estret dels que formen la crulla. 2. No es faran xamfrans en els supsits segents:
- En carrers damplria menor de 8 m. - Quan les alineacions dels carrers formen un angle superior a 135o
3. El xamfr no ser mai de longitud superior a 20 m ni inferior a 5 m, i es collocar segons la perpendicular a la bisectriu de langle format per les faanes que arriben a la crulla. 4. La forma i dimensi del xamfr ser sempre la mateixa en cada una de les cares de la crulla. Art. 27 - Ventilaci i illuminaci 1. Als edificis dhabitatges, els dormitoris principals i les sales interiors, no podran autoritzar-se si no reben ventilaci o illuminaci directament des dun espai exterior obert o des del pati dilla. Per a la resta de dormitoris caldr que rebin ventilaci i illuminaci, si ms no, de celoberts. La ventilaci i illuminaci de les altres dependncies que no siguin les destinades a dormitoris o sales i les de les escales i peces auxiliars interiors, podr fer-se mitjanant patis de ventilaci. 2. La ventilaci i illuminaci per mitjans tcnics, sense utilitzaci de celoberts o patis de ventilaci, sadmetr per a dependncies i peces auxiliars dels habitatges, no destinades a dormitoris i sales, quan sassegurin les condicions higiniques i estigui autoritzat per les normes autonmiques sobre condicions sanitries i higiniques dels habitatges.
3. La ventilaci i illuminaci dels locals de treball i sales destinats a usos comercial i doficines podr realitzar-se mitjanant elements o mitjans tcnics de provada eficcia, que assegurin condicions adequades dhigiene. 4. Ls daquests mitjans tcnics ha de ser regulat per ordenances municipals de construcci. 5. El que es disposa en aquest article sobre patis i lestablert als articles segents sobre celoberts i patis de ventilaci s aplicable, tamb, a les obres dampliaci, per laddici de plantes noves. Art. 28 - Celoberts 1. Els celoberts poden ser interiors o mixtos. Sn interiors els celoberts que no sobren a espais lliures o a vials, i sn mixtos els oberts a aquests espais. 2. La dimensi i superfcie mnima obligatria dels celoberts interiors depn de llur alada. La dimensi del celoberts interior ha de ser la que permeti inscriure a linterior seu un cercle de dimetre igual a un sis de la seva alada, amb un mnim de tres metres (3 m) que no produeixi en cap punt de la seva planta estrangulacions de menys de dos metres (2 m) i que les seves superfcies mnimes obeeixin a la taula nmero 1.
Alada del celobert (nombre de plantes pis) Superfcie mnima (m2)
1 2 3 4 5 6 7
10 10 12 14 16 18 20
Taula nmero 1. Dimensions i superfcies mnimes obligatries dels celoberts
3. Els celoberts mixtos, que sn els oberts per alguna o algunes de les seves cares a espais lliures o vials, hauran de respectar les distncies mnimes entre parets fixades pel dimetre del cercle inscriptible que diu el nmero anterior daquest article. No seran aplicables, contrriament, a aquests celoberts, les superfcies mnimes fixades a la taula anterior. Les parets dels celoberts mixtos shan de considerar com a faanes a tots els efectes. 4. El celoberts ser mancomunat quan pertanyi al volum edificable de dues o ms finques contiges. Ser indispensable, als efectes daquestes Normes, que lesmentada comunitat de pati sestableixi per escriptura pblica, inscrita al Registre de la Propietat. Els patis mancomunats shan de regir, pel que fa a la forma i dimensions, pel que es disposa per als patis interiors i els mixtos. 5. Als efectes del que disposa aquest article sobre celoberts interiors, shan de tenir en compte, a ms les regles segents: 5.1. Les llums mnimes entre murs del celobert no podran reduir-se amb sortints o altres elements o serveis, com sn els safareigs. 5.2. Lalada del celobert a efectes de determinaci de la seva superfcie, shan damidar en nombre de plantes des de la ms baixa que el necessiti servida pel celobert fins a la ms elevada. 5.3. El paviment del celobert ha destar, com a mxim, un metre per damunt del nivell de sl de la dependncia a illuminar o ventilar. 5.4. Els celoberts podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifric lliure sense tancaments de cap classe, entre les parets del celobert i la claraboia, amb una superfcie de ventilaci mnima, del 20 per 100 superior a la del celobert.
Art. 29 - Patis de ventilaci 1. Els patis de ventilaci poden ser interiors o mixtos, com els celoberts. 2. La dimensi i superfcie mnima obligatria dels patis de ventilaci depn de lalada. La dimensi del pati ha de ser la que permeti inscriure-hi un cercle de dimetre igual a un set de lalada total de ledifici, amb un mnim de tres metres (3 m) que no produeixi en cap punt de la planta estrangulacions de menys de tres metres (3 m) i amb una superfcie mnima segons la taula nmero 2
Alada del pati (nombre de plantes pis) Superfcie mnima (m2)
1 2 3 4 5 6 7
5 5 7 9 11 13 15
Taula nmero 2. Dimensions i superfcies mnimes obligatries dels patis de ventilaci.
3. Regiran quant als patis de ventilaci les regles segents: 3.1. No s perms de reduir les llums mnimes interiors amb sortints. 3.2. Lalada del pati, a efectes de determinaci de la superfcie, sha damidar en nombre de plantes, des de la ms baixa que el necessiti, fins a la ms alta servida pel pati. 3.3. El paviment del pati ha destar, com a mxim, a un metre per damunt del nivell del sl de la dependncia a ventilar o illuminar. 4. Els patis de ventilaci mixtos han de complir condicions anlogues a les establertes per als celoberts mixtos. 5. Els patis de ventilaci podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifric lliure sense tancament de cap tipus, entre la part superior de les parets del pati i la claraboia, amb una superfcie de ventilaci mnima del 20 per 100 superior a la del pati.
SEC. 2. REGULACI DE LEDIFICACI ALINEADA A VIAL

Art. 30 - Parmetres que regulen ledificaci alineada a vial Ledificaci alineada a vial es regula genricament a travs de les disposicions segents daquesta secci i a travs dels parmetres que es relacionen a continuaci: Fondria edificable, front mnim de parcella, nombre mxim de plantes, alada reguladora mxima. La concreci numrica daquests parmetres sestableix en la regulaci especfica de cada zona i la definici dels conceptes es pot consultar en lannex 2: Definicions, daquestes normes. Art. 31 - Planta baixa d'un edifici referida al carrer s aquella el paviment de la qual est situat entre 0,6 metres per sobre i 0,6 metres per sota de la rasant del carrer, en els punts de major i menor cota, respectivament. Si a conseqncia del pendent hi ha ms d'una planta dintre dels lmits anteriors, sentn per planta baixa, per a cada tram frontal de parcella, la de posici inferior.
Art. 32 - Alada reguladora mxima d'un edifici referida al carrer Mesura vertical, en el pla exterior de la faana, que fixa l'alada lmit des del punt de referncia de lalada reguladora fins al pla horitzontal d'on arranca la teulada o el pla superior de l'ltim element resistent, en el cas de coberta plana (v. fig. 2, 3 i 4 de lannex 1). Art. 33 - Regles sobre determinaci d'alades Determinaci del punt de referncia de lalada reguladora. 1. Edificis amb faana a una sola via amb rasant no horitzontal: a) Si la rasant del carrer, presa a la lnia de faana, presenta una diferncia de nivells entre l'extrem de cota ms alta i el seu centre, menor o igual de 0,6 m, l'alada reguladora s'amidar al centre de la faana, a partir de la rasant de la voravia en aquest punt (v. fig. 7 de lannex 1). b) Si la diferncia anterior de nivells s ms de 0,6m, l'alada mxima de l'edifici s'amidar a partir d'un nivell situat a 0,6 m per sobre de la cota de l'extrem de la lnia de faana de cota ms baixa (v. fig. 8 de lannex 1). c) Quan l'aplicaci d'aquesta regla doni lloc que, en determinats punts de la faana, la rasant de la voravia se situ a ms de 1,5 m per sobre del punt d'aplicaci de l'alada reguladora, la faana es podr dividir en els trams que calguin perqu aix no passi. A cadascun dels trams resultants, l'alada reguladora s'haur d'amidar d'acord amb les regles anteriors. (v. fig. 9 de lannex 1). 2. Edificis amb faana a dues o ms vies que facin cantonada o xamfr. a) Si l'alada fos la mateixa a cada cara de vial, s'aplicaran les condicions del punt 1 operant amb el conjunt de les faanes desenvolupades com si en fossin una de sola. b) Si les alades reguladores fossin diferents, les ms altes es podran portar cap als carrers adjacents ms estrets, fins a una longitud mxima, comptada a partir de l'alineaci del vial ms ample, igual a la fondria edificable corresponent al carrer de ms amplada. Aquesta dimensi podr arribar com a mxim fins a la meitat de la longitud del tram de carrer de menor amplria. D'aquesta regla solament podr beneficiar-se la primera parcella que fa cantonada (v. fig. 10 de lannex 1). 3. Els edificis amb faana a dues o ms vies que no facin cantonada o xamfr (v. fig. 11 de lannex 1) regularan la seva alada com si es tracts d'edificis independents. El canvi d'alada mxima es far en el punt mig de la parcella. 4. Edificis amb faana a places, parcs i altres espais lliures pblics regularan la seva alada en funci del vial de major amplada que conflueixi a lespai pblic. Art. 34 - Regles sobre mitgeres Quan a conseqncia de diferents alades, reculades o d'altres causes, puguin sortir mitgeres al descobert s'hauran d'acabar amb material de faana. Art. 35 - Profunditat edificable, alineaci interior d'illa i fons de parcella 1. La profunditat edificable a cada parcella noms podr ser sobrepassada amb cossos sortints oberts i amb elements sortints quan la separaci entre alineacions interiors sigui com a mnim de 8 metres. 2. El vol dels cossos sortints a partir de la fondria edificable no podr superar ni 1/20 part del dimetre del cercle que pot inscriure en el pati dilla ni les disposicions generals dels cossos sortints regulades en aquestes Normes. 3. Per a aquelles parcelles amb faana a dos carrers oposats, el fons de parcella el defineix la bisectriu de l'angle entre ambds carrers; en parcelles amb cantonada a dos carrers, ser fons de parcella la parti de parcella oposada a la faana de carrer ms estreta, i per a aquelles amb faana a tres carrers, la parti de parcelles que no s faana.
Art. 36 - Edificaci en el pati d'illa Quan sadmeti ledificaci en el pati interior dilla sajustar a les condicions segents: 1. Lalaria de l'edificaci a pati d'illa noms podr entendres referida a la rasant d'un carrer, fins a una profunditat igual a la meitat de la distncia entre les dues alineacions interiors d'illa oposades (v. fig. 12 de lannex 1). 2. En casos de desnivell entre faanes oposades d'illa, aquesta profunditat lmit s'haur de reduir, de manera que l'edificaci a l'espai interior no ultrapassi un pla ideal traat a quaranta-cinc graus mesurat des de l'alada mxima corresponent a planta baixa en el lmit edificable de la parcella oposada (v. fig. 13 de lannex 1). En qualsevol cas, lincrement de lalcaria reguladora mxima de ledificaci del pati dilla que es produeixi pel desnivell del terreny, no superar els 2,80 metres. Art. 37 - Cossos sortints No sadmeten cossos sortints tancats o semitancats. Els cossos sortints es regularan dacord amb les condicions segents: (v. fig. 14 de lannex 1)
1. Els cossos sortints estan prohibits a la planta baixa 2. Lalria lliure mnima entre la vorera i els cossos sortints s de 3,50 metres. (3m. per a clau 1CH, 1FM i 2.3) 3. La forma de la planta dels cossos sortints ser geomtrica, de directrius paralleles i ortogonals al pla de faana, tret que sadmeti expressament la seva singularitat en les ordenances que regulen la zona. 4. Si la seva volada no es regula a la zona corresponent aquesta es limita per la menor de les dimensions segents: el 10% de lamplria del vial lamplria de la vorera menys 50 cm una longitud de vol de 1,20 metres 5. La longitud mxima dels cossos sortints oberts podr ocupar com a mxim 1/2 de la longitud de faana. 6. El lmit lateral del vol dels cossos sortints vindr definit per un pla normal a la faana separat com a mnim 1,00 metre de la paret mitgera.
Art. 38 - Elements sortints El vol dels elements sortints, com scols, pilars, rfecs, grgoles, marquesines, para-sols i d'altres similars, es regula a cada zona. Quan no s'indiqui res, els elements sortints no podran volar ms 15cm, excepte a la planta baixa on, a ms, no podran sobresortir ms del 5% de l'amplada de la voravia, i a la planta coberta, on el rfec podr volar 45 cm. (v. fig. 14 de lannex 1) SEC. 3. REGULACI DE LEDIFICACI ALLADA Art. 39 - Parmetres que regulen ledificaci allada Ledificaci allada es regula a travs de les disposicions segents daquesta secci i a travs dels parmetres que es relacionen a continuaci: ndex dedificabilitat, nombre mxim de plantes, alada reguladora mxima, ocupaci mxima de la parcella i separacions de ledificaci al carrer i a les partions de parcella. Art. 40 - Ocupaci mxima de parcella Per a les parcelles amb pendent superior al 30% amb ordenaci en edificaci allada, l'ocupaci permesa es disminuir segons el que s'indica a continuaci:
- del 30 al 50% de pendent, es disminueix locupaci en 1/3 - del 50 al 100% de pendent, es disminueix locupaci en 1/2 - si s ms del 100% de pendent es prohibeix l'edificaci.
Art. 41 - Sl lliure d'edificaci Sn els terrenys lliures d'edificaci per aplicaci de la regla sobre ocupaci mxima de parcella i separacions mnimes, no podran sser objecte de cap altre aprofitament ms que el corresponent a espais lliures al servei de l'edificaci aixecada a la parcella. A ms, els plnols normatius qualifiquen tamb, sls lliures dedificaci en: Sl privat lliure dedificaci No podr ser objecte de cap aprofitament. Shaur de respectar especialment els arbres i altres elements singulars existents. Sl edificaci condicionada Es subdivideixen en Sl Pblic dedificaci condicionada o Sl Privat dedificaci condicionada, segons Plnols Normatius. Sn sls on ledificaci shaur de justificar en base a: a. Sedificar en les zones lliures darbrat. b. Si aix no fos fsica i tcnicament possible, shaur de situar ledificaci en les zones amb menys afectaci pels elements a protegir existents (arbres, etc.) c. En aquest cas, els arbres afectats shauran de replantar dins la mateixa parcella.
d. En cas que aix no fos possible, shaur de replantar, per cada arbre que es destrueixi, 2 unitats darbres autctons, segons el Codi de Bones prctiques en la Jardineria, incls dins lInforme Ambiental incls en el present Pla. El propietari shaur de comprometre per escrit amb lAjuntament dAltafulla a mantenir o si sescau replantar els elements plantats, per un perode mnim de 10 anys. e. Per aconseguir aquests objectius, el projecte haur de incloure un aixecament topogrfic exhaustiu de la parcella, fent especial atenci als arbres; amb la situaci, dimetre de tronc a la base, dimetre del tronc 1,00m del terra, dimetre del tronc 2,00m del terra i dimetre de la copa de tots els arbres, entenent-se que qualsevol poda anterior a la petici de la Llicncia dObres no servir per a definir lmbit natural de creixement proporcional a les mides del tronc i espcie. Art. 42 - Planta soterrani d'un edifici referida a la cota de terreny Tindr la consideraci de planta soterrani referida a la cota de terreny, la que tingui el sostre a menys d'un metre per sobre del nivell del sl exterior definitiu. La part de planta semienterrada, el sostre de la qual sobresurti ms d'un metre per sobre d'aquest nivell, tindr en tota aquesta part la consideraci de planta baixa (v. fig. 15 de lannex 1). Art. 43 - Planta baixa d'un edifici referida a la cota de terreny Tindr la consideraci de planta baixa, referida a la cota de terreny, la primera planta per sobre de la planta soterrani, real o possible (v. fig. 16 de lannex 1). Art. 44 - Alada reguladora mxima de l'edificaci referida a la cota de terreny Es l'alada mxima de l'edificaci, per sobre de la qual noms es permet la planta coberta. Es determinar a cada punt a partir de la cota del pis de la planta baixa. En els casos en qu, per raons del pendent del terreny, l'edificaci es desenvolupi esglaonadament, els volums d'edificaci construts sobre cadascuna de les plantes o parts de plantes considerades com a planta baixa, se subjectaran a l'alada mxima que correspongui en ra de cadascuna de les parts esmentades (v. fig. 17 i 18 de lannex 1).
En els casos que la cota del terreny natural en el centre geomtric de la planta de ledifici estigui per sota en ms de 1,50m. respecte al carrer confrontant es podr pujar la cota dedificaci de laltura en la meitat del desnivell existent, fins un mxim de 0,75m. Art. 45 - Separacions mnimes i tanques Les separacions mnimes de l'edificaci a la faana de la via pblica, al fons de parcella, a les seves partions laterals i entre edificacions d'una parcella, sn distncies que hauran de respectar tant les l'edificacions com els seus cossos sortints i tamb els soterranis llevat que es permeti a les ordenances de la zona (art.20). Els rfecs podran envair aquestes franges de separaci fins a una distncia mxima de 60 cm i els elements sortints fins a 30 cm. Les tanques del carrer o entre vens tindran una alada mxima de 1,80 metres que es podran fer amb material masss fins una cota mxima de 0,90 metres per damunt de la vorera o del terreny i s'acabar amb reixes, tela metllica o vegetaci d'arbust. Art. 46 - Adaptaci topogrfica del terreny En els casos en qu sigui imprescindible l'anivellament del sl amb terrasses, aquestes es disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions segents: 1. Les plataformes d'anivellament tocant a les llindes no podran situar-se a ms d'1,00 metres per damunt o a ms de 2,20 metres per sota de la cota natural de la llinda (v fig. 19 de lannex 1). 2. Les plataformes d'anivellament a l'interior de parcella (excepte els soterranis) hauran de disposar-se de manera que no depassin uns talussos ideals de pendent 1:3 (alada:base) traats des de les cotes, per damunt o per sota, possibles segons lapartat anterior, a les llindes (v. fig. 20 de lannex 1). Els murs interiors de contenci de terres no podran depassar en la part vista una altura de 3,70 metres. Aquests murs no depassaran lalada d1,50 m per sobre ni 2,20 m per sota de la cota natural del terreny.
CAPITOL II -REGULACI DELS USOS I ACTIVITATS

Art. 47 - Classificaci general 1.- Segons la seva funci urbanstica sestableixen els usos globals, dominants, compatibles i incompatibles dacord amb la localitzaci i el carcter de la zona general, el sector de sl urbanitzable, o el sistema. 2.-Segons la seva funci especfica el Pla defineix i determina els usos especfics segents: 1.- Habitatge unifamiliar 2.- Habitatge plurifamiliar 3.- Comer 4.- Comer de gran superfcie 5.- Oficines i serveis 6.- Hoteler 7.- Restauraci 8.- Recreatiu 9.- Usos industrials complementaris a les activitats turstiques (bugaderies, etc.) 10.- Serveis complementaris per als habitants del municipi (Fusteria, etc.) 11.- Magatzem 12.- Serveis tcnics i mediambientals 13.- Tallers de reparacions de vehicles 14.- Aparcament 15.- Estaci de serveis 16.- Educatiu 17.- Sanitrio-assistencial
18.- Esportiu 19.- Cultural 20.- Associatiu 21.- Religis Art. 48 - Classificaci i definici dels usos globals. El present Pla General distingeix i defineix els vuit usos globals segents: a) s residencial s aquell s referit a lallotjament permanent de les persones i edificis condicionats per aquesta funci en unitats anomenades habitatges. b) s terciari Comprn les activitats de tipus comercial la qu consisteix a posar a disposici del mercat interior bns, productes o mercaderies, dhuc en aquells supsits en qu les mercaderies siguin sotmeses a processos de transformaci, tractament o condicionament que sn usuals en el comer. Aquesta activitat es pot desenvolupar a lengrs i al detall. Es considera activitat de serveis la qu consisteix a la prestaci de serveis personals al pblic. c) s industrial Comprn les activitats de tipus industrial i de magatzem. Es consideren activitats industrials les dirigides als serveis complementaris per als habitants del municipi (tallers de fusters, tallers de fusteria d'alumini, etc.) i als usos complementaris a les activitats turstiques (bugaderies, etc.). No s'accepten activitats dirigides a lobtenci, reparaci, manteniment, transformaci o reutilitzaci de productes industrials, a lenvasat i embalatge aix com a laprofitament, recuperaci i eliminaci de residus o subproductes, qualsevol que sigui la naturalesa dels recursos i processos tcnics utilitzats. d) s rural Comprn aquelles activitats que sn prpies del medi rural, incloses les petites activitats de carcter familiar i artesanal delaboraci de productes derivats de la prpia explotaci agrcola o ramadera. e) s de comunicacions Comprn aquelles infrastructures de transport terrestre (viari i ferroviari) que conformen la xarxa de comunicacions del territori. f) s de serveis tcnics Comprn aquelles infrastructures de serveis tcnics i mediambientals, i serveis relacionats amb el transport rodat. g) s dequipaments comunitaris. Inclou aquells usos o activitats al servei directe dels ciutadans per a la seva educaci, assistncia sanitria, enriquiment cultural, prctica de lesport i tots aquells que impliquin una millora de la seva qualitat de vida en la ciutat. h) s despais lliures Comprn aquells espais no edificats protegits o aquells altres destinats a activitats desbarjo, esplai i reps dels ciutadans. Art. 49 - Classificaci i definici dels usos especfics El present Pla General distingeix i defineix els usos especfics segents: 1) Unifamiliar. Es defineix com aquell edifici per a habitatge, situat en parcella independent, en edifici allat o agrupat horitzontalment, accs independent o exclusiu.
2) Plurifamiliar. Es defineix com aquell edifici que cont ms dun habitatge amb elements comuns. 3) s de comer. s el que correspon als establiments oberts al pblic, destinats al comer al detall, de carcter individual o col.lectiu, i locals destinats a la prestaci de serveis privats al pblic. No inclou el comer a lengrs, la restauraci i les activitats ldiques. Sn establiments comercials tots els locals i les installacions, coberts o sense cobrir, oberts al pblic que sn a lexterior o a linterior duna edificaci on sexerceix regularment la venda al detall. En resten exclosos els establiments dedicats a la venda a lengrs. Els establiments poden sser de carcter individual o col.lectiu. Els establiments de carcter collectiu sn integrats per un conjunt destabliments individuals situats en un o en diversos edificis, en els quals, amb independncia que les activitats respectives puguin exercir-se duna manera empresarialment independent, concorren tots o alguns dels elements segents: accs com des de la via pblica, ds exclusiu i preferent dels establiments o de llurs clients, aparcaments privats compartits o serveis comuns per als clients. Larticle 3 de la Llei 17/2000, de 29 de desembre, dequipaments comercials, estableix que, els tipus destabliments comercials que shan de tenir en compte per aquest municipi sn els segents: Grans establiments comercials, individuals o collectius, sn aquells que tenen una superfcie de venda igual o superior als 800 m2. Els establiments comercials, dedicats essencialment a la venda dautombils i daltres vehicles, de maquinaria, de material per a la construcci i articles de sanejament, de mobiliari, darticles de ferreteria, i els centres de jardineria, sn grans establiments comercials quan tenen una superfcie superior a 2.500 m2. Si es dna el supsit que constitueixin un de collectiu, sense superar individualment els 2.500 m2 de superfcie de venda, el conjunt s un gran establiment comercial si supera els 5.000 m2 de superfcie de venda. Establiments comercials mitjans, individuals o collectius, sn aquells que tenen una superfcie de venda igual o superior als 400 m2.
El creixement de loferta comercial al detall al terme municipal de dAltafulla en format de mitj i gran establiment comercial, estar subjecte, incloses les excepcions previstes a continuaci, a all que determina la normativa del Pla territorial sectorial dequipaments comercials 2001-2004. Els criteris dubicaci de noves implantacions de lapartat 8.1 no sn aplicables en els casos segents: a. En la implantaci de grans establiments comercials dedicats essencialment a la venda dautombils i daltres vehicles, de maquinria, materials de la construcci i articles de sanejament, i darticles de ferreteria i jardineria. b. En la implantaci destabliments exclusivament de bricolatge, sempre que la dotaci del tipus destabliment en qesti no sobre passi la relaci de 75 m2 de superfcie de venda per 1000 habitants de lrea dinfluncia de lestabliment projectat. c. En la implantaci destabliments exclusivament de mobiliari i parament de la llar, sempre que la dotaci del tipus destabliment en qesti no sobrepassi la relaci de 75 m2 de superfcie de venda per 1000 habitants de lrea dinfluncia de lestabliment projectat.
d. En la implantaci destabliments comercials dins de mercats municipals, sempre que la seva superfcie de venda sigui inferior als lmits establerts en larticle 3.1 de la Llei 17/2000, de 29 de desembre, dequipaments comercials.
e. En la implantaci de grans i mitjans establiments comercials, llevat dels recollits als apartats a., b., i c., quan la localitzaci no sigui perifrica i en cas que formin part del desenvolupament duna actuaci urbanstica de renovaci de la trama urbana amb objectiu general de revitalitzaci urbana del sector, sempre que el municipi elabori el corresponent Programa dorientaci per a lequipament comercial i que el creixement possible programat en grans i mitjans establiments comercials no superi els lmits segents: Poblacions de, com a mxim, 10.000 habitants: 5.000 m2. f. En els establiments collectius que estiguin situats en el centre urb, sempre que la superfcie de venda no superi els 5.000 m2 i que la oferta comercial no inclogui cap gran establiment comercial ni alimentari ni no alimentari ni cap mitj establiment comercial alimentari.
g. En lampliaci de mitjans establiments comercials que tinguin una antiguitat superior als 10 anys, sempre que la superfcie de venda final no signifiqui la transformaci en un gran establiment comercial i el creixement sigui inferior al 30% de la superfcie de venda preexistent. h. En la substituci dun o diversos establiments comercials, sempre que estiguin ubicats en el mateix municipi i comercialitzin tipus de productes i, al menys un daquests, tingui una antiguitat superior a 10 anys. El creixement de loferta comercial al detall en format de mitj i gran establiment comercial en els sectors industrials, sadequar a all que determina larticle 9.5 de la normativa del PTSEC. 5) Oficines i serveis. Aquest s compren totes aquelles activitats o serveis administratius, burocrtics, financers, dassegurances, empresarials o similars de carcter privat, efectuats en oficines obertes al pblic o en despatxos particulars. En aquest sentit comprn les institucions financeres o les bancries i les companyies dassegurances, les gestories administratives, els serveis als particulars i a les empreses, les oficines vinculades al comer i a la indstria, i els despatxos professionals o similars. 6) Hoteler. Comprn els serveis relacionats amb lallotjament temporal per a transents i viatgers, en hotels, motels, pensions, apart-hotels i en general tots aquells establiments del sector de lhosteleria i els seus serveis. 7) Restauraci. Comprn els locals i establiments dels sectors de la restauraci com sn restaurants, cafs, bars, cafeteries, frankfurts, xocolateries, gelateries, orxateries, granges i similars. En el supsit que aquests locals disposin de discoteques o estiguin considerats com a bars musicals, pubs, wiskeries o similars estaran adscrits a ls recreatiu. 8) Recreatiu. Serveis relacionats amb les manifestacions comunitries de loci i de lespectacle, no compreses en cap altra qualificaci, que poden generar molsties tant a linterior com a lexterior de lestabliment. Comprn els locals amb discoteques, bars-musicals, pubs, wiskeries, sales de festes, bingos, cafs-teatres, salons recreatius i similars. 9) Serveis tcnics i mediambientals Comprenen les installacions i els espais reservats pels serveis tcnics delectricitat, abastament daigua, gas, telefonia, sanejament i similars, incloses les oficines i magatzems al servei daquest s. Comprn, aix mateix, les installacions i els espais vinculats a lestalvi energtic mitjanant la reducci, la neutralitzaci i reciclatge dels residus lquids i slids com tamb dinvestigaci i divulgaci daspectes relacionats amb la protecci del medi ambient.
10) Tallers de reparaci de vehicles Comprn aquells usos destinats al manteniment de vehicles en el ram mecnic i electricitat com activitat mixta dindstria i servei, que sn compatibles amb ls residencial. No inclouen els tallers de planxisteria o pintura que tindran la consideraci dindstria de tercera categoria. 11) Aparcament s destinat a lestacionament de vehicles autombils en un edifici dinstal.laci, ja sigui en el subsl, en planta baixa o en plantes pis. Inclou les installacions destinades totalment a edifici daparcament. 12) Estaci de servei Installacions destinades a la venda al pblic de benzines, gas-oil i lubricants que tingui, com a mnim, ubicats de forma conjunta els segents elements: a) Tres aparells sortidors per al subministrament de benzines i gas-oil dautomoci. b) Aparells necessaris per al subministrament daigua i aire c) Equip dextinci dincendis Lestaci de serveis admet com a usos complementaris els doficines i serveis (relacionats amb la installaci), comer, restauraci i tallers de reparaci dautombils, magatzem (relacionat amb la prpia installaci). 13) Educatiu Comprn lensenyament en totes les modalitats (escoles bressol, idiomes, informtica, arts plstiques, conducci o similars) i nivells oficials (pre-escolar, nivells primaris o secundaris, batxillerat i universitari) que simparteixin en acadmies i escoles pbliques o privades o en centres docents homologats. Quan ls educatiu precisi dinstal.lacions de tipus industrial, les seves condicions dinstal.laci es regularan com a mnim amb els criteris de la indstria urbana. 14) Sanitari-assistencial Serveis destinats al tractament o allotjament de malalts. Comprn els hospitals, els sanatoris, les clniques, els dispensaris, els consultoris i similars. Tamb comprn els serveis destinats a allotjament comunitari com residncies, asils, llars de vells, etc. sense i quan es tracti de centres assistits, basats en serveis comuns amb gesti centralitzada i titularitat indivisible i per tant no siguin assimilables a s residencial, aix com altres establiments que prestin una funci social a la comunitat com poden ser casals, menjadors, centres dorientaci i diagnstic, unitats de tractament destimulaci preco, centres ocupacionals i/o datenci especialitzada per a disminuts, centres de dia per a gent gran, centres de reinserci social, etc. Aquest s inclou tamb les clniques veterinries i establiments similars. Les residncies per guarda i custdia danimals no sinclouen en aquest s. 15) Esportiu Comprn els serveis destinats a la prctica, laprenentatge i el desenvolupament dactivitats esportives en installacions cobertes o no, com poden sser: camps de futbol, polisportius, gimns i escoles de dansa, squash, piscines i similars. 16) Cultural Comprn els serveis relacionats amb activitats de tipus cultural desenvolupades en sales dart, museus, biblioteques, sales de conferncies, arxius, centres culturals, teatres, cinemes, auditoris, ludoteques i similars. 17) Associatiu Comprn aquelles activitats de tipus social i de promoci que es desenvolupen en centres dassociacions cviques, poltiques o similars i que no portin assignat cap s complementari de tipus recreatiu, educatiu i esportiu.
18) Religis Aquest s comprn les activitats dels diferents cultes religiosos en esglsies, temples, convents o similars.
Art. 50 Definici dactivitat i criteris de classificaci 1.- Sentn per activitat lexplotaci duna indstria o un establiment susceptibles dafectar la seguretat, la salut de les persones o el medi ambient. 2.- La concreci de cadascuna de les activitats adscrites per cada s es poden determinar en una ordenana especfica.
Art. 51 - Regulaci especfica dels usos i les activitats Els usos i activitats sajustaran a les determinacions dels tres nivells de regulaci segents 1. Les que sestableixen per a cada zona (usos compatibles i admesos i usos prohibits. 2.- Les que sestableixen per a la situaci relativa respecte altres usos. 3.- Les que sestableixin en relaci al nivell dincidncia dels usos sobre lentorn (dacord amb lordenana de Regulaci de la incidncia sobre lentorn de les activitats.)
Art. 52 - Situacions relatives de les activitats 1.-Sentn per situaci relativa duna activitat cadascuna de les diferents possibilitats demplaament fsic respecte daltres usos. 2.-La situaci relativa duna activitat ve determinada per la ubicaci que ocupa el local principal i laccs a lactivitat, podent ocupar la mateixa activitat les plantes superiors i inferiors a la principal. 3.-Dacord amb aquesta ubicaci sestableixen les segents situacions (vegeu els grfics daquest article) Situaci
0 1 2
Tipus dactivitat
Activitat situada exclusivament en planta soterrani i amb accs independent respecte daltres usos Activitat situada en planta baixa dedifici dhabitatges i amb accs independent dels habitatges. Activitat situada en planta baixa dedifici dhabitatges i amb accs com amb els habitatges. Activitat situada en planta pis dedificis dhabitatges i amb altres usos diferents de lhabitatge a les plantes inferiors Activitat situada en planta pis dedifici dhabitatges i amb s dhabitatge a les plantes inferiors. Activitat situada en planta baixa dedifici sense habitatges Activitat situada en planta pis dedifici sense habitatges Activitat contigua a lhabitatge i situada en edifici ds exclusiu Activitat contigua a un altre s que no sigui el dhabitatge i situada en edifici ds exclusiu Activitat separada dun altre s per espai lliure sense edificar. Activitat situada en edifici allat en zones allunyades de nuclis urbans
3: 4 5 6 7 8 9
Art. 53 - Grafques que representen les situacions relatives de les activitats
H-A H-A H-A A 0 A H A 3 H A 6 H
H H A 1
H A A 2
A A 4 A A 7
A A 5 A
A 8
A 9
A : activitat H : Habitatge situaci de lactivitat
Art. 54 - Usos especfics en relaci a les situacions relatives. Sens perjudici del que sestableix per a cada zona, cada s especfic es permetr noms en les situacions relatives contemplades en el quadre segent:
USOS Comer <120m2 120 a 500 m 500m2 a 2500m2 Galeries Comercials (>2500m2) <120m2 >120m2 SITUACIONS RELATIVES 2 3 4 5 6 0 1
Comer i gran superfcie Oficines i Serveis Hoteler Restauraci Recreatiu
<100 persones daforament >100 persones daforament Usos complementaris a les activitats turstiques Usos complementaris per als habitants del municipi Magatzems Serveis tcnics i mediambientals Tallers de reparacions Vehicles Aparcament Estaci de Serveis Educatiu <120m2 >120m2 Sanitari assistencial <120m2 >120m2 Esportiu <120m2 >120m2 Associatiu <120m2 >120m2 Cultural Religis <120m2 >120m2 s no perms s perms
Art. 55 - Nivell dincidncia dels usos sobre lentorn i el medi ambient. 1.-Qualsevol s o activitat compatible o admesa del planejament en una determinada zona podr installar atenent dos requisits previs: a) Que el nivell dincidncies sobre daltres usos i fonamentalment sobre ls residencial, sigui el que, dacord amb els parmetres que estableix lordenana reguladora de la incidncia de les activitats sobre lentorn i el medi ambient pugui permetre la seva compatibilitat. b) Que els efectes a lentorn i el mediambient no sobrepassin els nivells que es fixin en la corresponent ordenana reguladora. 2-.La mesura del nivell dincidncia de qualsevol activitat sobre lentorn o sobre daltres usos, sestableix mitjanant els segents parmetres: - Sorolls i vibracions - Contaminaci atmosfrica - Aiges residuals - Residus slids - Crrega i descrrega - Aparcament - Olors - Radiacions electromagntiques - Risc dincendi - Risc dexplosi 3.-Els anteriors parmetres hauran de regular-se especficament a travs de lordenana reguladora de la incidncia de les activitats sobre lentorn i el medi ambient valorant el seu nivell dincidncia sobre lentorn i el medi ambient. Art. 56 - Regulaci supletria Qualsevol s o activitat que comporti un determinat nivell dincidncia sobre lentorn i que no hagi estat regulat especficament, en els articles anteriors se li aplicar la regulaci de ls que ms se li assembli. Art. 57 - Simultanetat dusos Quan en un mateix local es realitzin diverses activitats, es regular tot el conjunt atenent ls ms desfavorable quant al nivell dincidncies sobre lentorn i el medi ambient. Art. 58 - Mesures tcniques correctores 1. Per a la installaci de qualsevol s o activitat sadoptaran les mesures tcniques correctores ms adients per tal devitar que el nivell dincidncies sobre lentorn o el medi ambient sigui superior a aquell que sindica a la corresponent ordenana reguladora. 2. Per aquells usos o activitats que pel nivell dincidncia sobre lentorn i el medi ambient no estiguin permesos en una determinada zona, els Serveis tcnics municipals podran determinar la seva admissi sempre que sadoptin mesures tcniques correctores de reconeguda eficcia que eliminin o redueixin el seu nivell dincidncia sobre lentorn fins als lmits admissibles a la zona corresponent. 3. Si les mesures tcniques correctores no aconseguissin reduir el nivell dincidncia fins als lmits mxims indicats en la corresponent ordenana reguladora, ladministraci acordar el cessament o clausura de lactivitat.
TTOL III. RGIM URBANSTIC DEL SL

CAP. I. DISPOSICIONS GENERALS.
Art. 59 - Classificaci i qualificaci del sl 1. El rgim urbanstic del sl, d'acord amb all que s'ha previst a l'article 24 de la LU, i a l'article 19 del RP, es defineix a travs de la classificaci i la qualificaci del sl. 2. La classificaci del sl diferencia el regim jurdic daquest en urb, urbanitzable i no urbanitzable, per tal d'establir i determinar les facultats de dret de propietat, conforme amb les determinacions normatives del Captol IV del Ttol 2 de la LU i dels articles 19 al 24 del RP. 3. La qualificaci urbanstica del sl t per objecte, mitjanant la definici de zones i sistemes, assignar usos per a cada part del territori i, en el seu cas, intensitats i condicions d'edificaci, tot desenvolupant i concretant els drets i deures genrics establerts pel Pla mitjanant la classificaci del sl, tal i com precisen els articles 29, 30, 34 i 36 del RP. Art. 60 - Els sistemes 1. Els sls qualificats com a sistemes representen lassenyalament de terrenys destinats a linters collectiu perqu estructuren el territori i asseguren el desenvolupament i funcionament equilibrat dels assentaments urbans. Art. 61 - Les zones Les zones corresponen a les superfcies de sl destinades per l'ordenaci a ser susceptibles d'aprofitament privat. La naturalesa de cada zona s funci de la classe de sl i es determina amb la definici dels parmetres que regulen les condicions de parcel.laci, dedificaci i ds que sexigeix de forma especfica a cadascuna. Art. 61bis Qualsevol contradicci que hi hagi entre la part normativa i els annexos (convenis) prevaldr el que disposi la normativa (acord CTUT 25.02.2004).
CAP. II. REGULACI I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES

SEC. 1. DISPOSICIONS GENERALS Art. 62 - Definici dels sistemes generals 1. S'entn per sistemes generals el conjunt d'elements d'inters general que, relacionats entre si, configuren l'estructura general i orgnica del territori i sn determinants per assegurar el desenvolupament i funcionament urb. 2.El concepte de sistema es defineix en els article 34 de la LU i larticle 19.b. del RP. 3. La consideraci de sistemes implicar la declaraci de la utilitat pblica de les obres i la necessitat docupaci dels terrenys destinats per a sistemes als efectes dall que disposa larticle 34 de la LU, apartats 6 i 7. Aix no obstant, pel que fa al sistema dequipaments, si el Pla general no en determina ls i la titularitat, caldr, mitjanant la tramitaci prvia dun pla especial, concretar ls i justificar la necessitat de la titularitat pblica. Tamb shaur de tramitar un pla especial per tal de canviar ls o la titularitat assignats pel Pla general a un equipament concret.
Art. 63 - Desenvolupament dels sistemes generals 1. El rgim urbanstic dels sls afectats per sistemes es concreta als articles 34 i 35 de la LU i als arts. 14 i 18 de la Llei 6/98, de 13 dabril, sobre regim del sl i valoracions. 2. En el sl urb la cessi de terrenys per a carrers i vies s obligatria, gratuta i prvia a ledificaci. Igualment, lobertura i eixamplament de vials sobre solars o edificis existents s obligatria i gratuta quan es compensa pels aprofitaments diferencials previstos pel planejament. Els terrenys reservats per a jardins, places i centres docents i assistencials i qualsevol altre sistema sn de cessi obligatria i gratuta quan estiguin inclosos en el marc dun polgon dactuaci assenyalada pel Pla. 3. En el sl urbanitzable programat, els terrenys que a linterior dels sectors de planejament parcial corresponguin a sistemes locals, seran de cessi gratuta i obligatria. Quan es tracta de sistemes generals tamb podran ser de cessi gratuta i obligatria si sels atorga laprofitament mitj del sector, amb les limitacions imposades per la legislaci dhisendes locals. 4. Els sls que el Pla adscriu per a sistemes generals, es podran executar tamb per actuacions allades mitjanant lexpropiaci forosa. El cost daquestes expropiacions podr ser repercutit sobre els propietaris que resultin especialment beneficiats per lactuaci urbanstica, mitjanant la imposici de contribucions especials, dacord amb all que preveu la normativa dhisendes locals. Art. 64 - Afectaci del sl 1. Els sls qu el Pla afecta com a sistemes, queden vinculats a aquesta destinaci. Lafectaci del sl a ls o servei pblic establert opera una vegada adquirit el sl per lAdministraci. Mentre que no es faci efectiva ladquisici daquests sls per part de lAdministraci, a travs dels mecanisme establerts per la legislaci urbanstica, continuar la propietat privada per vinculada a la destinaci assenyalada. SEC. 2. SISTEMES DE COMUNICACI Art. 65 - Disposicions generals 1. El Pla general estableix les determinacions dels sistemes de comunicaci, sens perjudici del seu ulterior desenvolupament. Sn els sistemes viari (V), ferroviari (F). Art. 66 - Sistema viari (V) 1. El sistema viari comprn les installacions i els espais reservats al traat de la xarxa viria i exclusivament dedicats a ls de vialitat i aparcament. 2. Sestableixen les segents categories de vies:
V.1. - Carreteres, autovies i autopistes subjectes a la seva legislaci especfica. V.2. - Xarxa viria bsica, formada pels carrers estructurats assenyalats dins del sl urb i els indicats en el sl urbanitzable. Tamb inclou els camins agrcoles estructuradors del terme municipal. V.3. - Xarxa viria secundria, comprn la resta de carrers del sl urb i dels camins no principals en sl no urbanitzable. En el sl urbanitzable es determinaran mitjanant la redacci del pla parcial corresponent. V.4. - Aparcaments, formats pels terrenys expressament reservats per aquesta finalitat.
3. Els terrenys destinats a sistema viari i les seves franges de protecci no sn edificables. 4. Les determinacions del Pla, pel que fa a la xarxa viria es podran completar mitjanant la redacci dels plans especials o parcials, segons correspongui, i sajustaran mitjanant estudis de detall dalineacions i rasants en el sl urb.
5. Per a la xarxa viria de carreteres, sestableix lrea de protecci del sistema en sl no urbanitzable i sl urbanitzable que determina la lnia dedificaci, grafiada als plnols dordenaci dacord amb el que disposa la legislaci de Carreteres. 6. Pel que fa als camins agrcoles shaur de conservar en la seva integritat lactual xarxa. 7. Les distncies de protecci dels camins agrcoles, a cada banda de cam, sn de 12 m, en els camins de la xarxa bsica, i de 8 m en els secundaris, amidats respecte leix del cam. Art. 67 - Sistema ferroviari (F) 1. El sistema ferroviari el formen aquells terrenys ocupats o reservats per a les lnies de ferrocarril i les activitats directament o indirectament relacionades amb aquesta activitat com sn les estacions i baixadors, els serveis complementaris i els tallers de neteja i reparaci. 2. Sidentifica en els plnols normatius amb la clau F 3. El sl qualificat de sistema ferroviari ser de titularitat pblica. 4. Lobtenci, la projecci, el finanament, la construcci, ls, lexplotaci i la conservaci de la xarxa ferroviria es regular per all que disposen aquestes Normes i la legislaci sectorial vigent. 5. Les condicions que regulen lentorn de les vies frries es regiran per all que disposa la legislaci sectorial vigent sobre limitacions de la propietat i sobre lentorn de les vies frries, com tamb per a les corresponents disposicions urbanstiques o especials. 6. Les construccions, les edificacions, les instal.lacions, com tamb els usos que sestableixin dins el sistema ferroviari, estaran subjectes al rgim de protecci establert a la legislaci sectorial vigent en la que es delimita una zona de domini pblic, una zona de servitud i una zona dafectaci que, respectivament i a partir de laresta dexplanaci, tenen una dimensi de vuit, vint i cinquanta metres (8, 20, 50) en Sl Urbanitzable i No Urbanitzable, i de cinc, vuit i vint-i-cinc metres en Sl Urb (5, 8, 25), dacord amb el que preveu el Real Decreto 1211/1990 de 28 de setembre. 7. Els Plans Parcials corresponents a sectors de Sl Urbanitzable i els Plans de Millora Urbana, previstos en aquestes Normes, regularan ledificaci i usos respectant les limitacions i el rgim de protecci citat a lapartat anterior. 8. La transformaci de Sl Urbanitzable a Sl Urb requerir el tancat de les lnies o la previsi dels mitjans de seguretat oportuns que sestimaran com a cost durbanitzaci a crrec de la mateixa entitat urbanitzadora. 9. La supressi de passos a nivell es regular per la legislaci especfica en la matria i quan la supressi sigui per compte de lAdministraci pblica titular de la carretera o carrer i la major intensitat de circulaci obeeixi a la urbanitzaci dun sector immediat a la via frria, el cost es repercutir com a despesa durbanitzaci als propietaris daquest sector. 10. Les construccions, instal.lacions, usos i edificacions i altres activitats que shagin defectuar als espais adscrits al sistema ferroviari i a la seva zona de protecci estan sotmesos a llicncia municipal amb independncia de la intervenci daltres administracions pbliques. Art. 68 - Sistema hidrogrfic (SH) 1. El sistema hidrogrfic constitueix el conjunt compost per rius, canals, rieres, torrents, fonts naturals i el subsl de les diverses capes fretiques.
2. Tots els rius, canals, rieres i torrents, en els trams classificats de sl no urbanitzable mantindran una franja de protecci urbanstica de 25 metres damplada a partir del marge que delimita el llit del riu. En aquest mbit de protecci no s'admet cap tipus de construcci, a no ser que sigui un servei de millora del propi sistema hidrogrfic. En els trams classificats de sl urb i sl urbanitzable la protecci s establerta per a cada cas als plnols d'ordenaci. Tot i que els plnols defineixen grficament la franja de protecci esmentada, en tot cas, preval sempre la realitat del curs. 3. Sense perjudici de les zones de servitud i de policia que estableix la Llei dAiges i el Reglament del domini pblic hidrulic es prohibeixen les obres de canalitzaci dels cursos hdrics, a no ser que estiguin dictaminades per l'Administraci competent. En tot cas, es mantindran el domini i l's pblic dels terrenys superficials del llit anterior a la canalitzaci. 4. Les fonts localitzades en sl no urbanitzable mantindran una protecci urbanstica radial de 50 m. A linterior del cercle definit no sadmet cap tipus de construcci excepci feta de les obres de millora de lentorn de la font. 5. En qualsevol cas es compliran les disposicions establertes per la Llei daiges 29/1985 de 2 dagost. 6. LAjuntament dAltafulla ha redactat un interessant Pla Hidrolgic encaminat a conixer el risc hidrulic i dinundabilitat que provoca la Rasa a la part baixa del municipi. Una de les propostes s la de creaci duns estanys de laminaci davingudes a la part baixa. LAjuntament, en el marc de lexecuci de les propostes daquest Pla i observant els resultats de lanlisi de risc de lInforme Ambiental, realitzar un projecte per avaluar tcnica i econmicament aquesta possibilitat Art. 69 - Sistema costaner (SC) 1. No sadmeten edificacions a una distncia inferior a 100 m, comptats des de la lnia exterior de la zona martimo-terrestre en sl no urbanitzable o urbanitzable. Pel que fa a la zona dinfluncia, aquests sls hauran de complir larticle 30 de la Llei de Costes. 2. Els accessos al mar hauran de regular-se pel que disposa larticle 27 i 28 de la Llei de costes. 3. Les obres i installacions existents en domini pblic com en zona de servitud de protecci, hauran de complir amb el que sestableix al a disposici transitria tercera i quarta de la Llei de costes. Les installacions de tractament daiges residuals i collectors parallels a la costa, estaran fora dels primers 20 m de la servitud de protecci, tal com disposa larticle 44.6 de la Llei de costes. 4. Els usos i edificacions en zona de servitud de protecci, estaran dacord amb el que es disposa als articles 24, 25 i 26 de la Llei de costes. 5. A ms de la concreci o autoritzaci daltres administracions en ra de la seva competncia qualsevol installaci, obra i s, de nova implantaci est subjecte a la prvia obtenci de la llicncia municipal. 6. Hom condicionar la llicncia, quan sigui el cas, a ladopci de mesures que evitin que les aiges residuals siguin abocades directament al mar i a les que assegurin la qualitat del medi ambient. 7. La lnia de 20 metres de la ZMT a la franja de lAvinguda de les Botigues de Mar es la definida al plnol 56 (CTUT 25.02.2004). Art. 70 - Sistema de protecci de sistemes (SP) 1. Tenen la consideraci de sistema de protecci aquells sls afectats per una servitud derivada de la corresponent legislaci sectorial. 2. El sistema de protecci pot ser utilitzat per al pas d'infrastructures i vials, sempre i quan no estigui en contradicci amb les condicions de l'espai que protegeix.
3. No s'hi pot autoritzar cap edificaci que no estigui directament relacionada amb el respectiu sistema que el defineix. SEC. 3. SISTEMA D'ESPAIS LLIURES Art. 71 - Disposicions generals El pla general estableix les determinacions dels sistemes despais lliures, sens perjudici del seu ulterior desenvolupament. Es consideren sistemes despais lliures els segents: el sistema de parcs i jardins (PJ). Sordenen com a sistemes generals de parcs i jardins urbans aquells que sespecifiquen com a tals en el plnol de lestructura general i orgnica del territori. La resta de sistemes de parcs i jardins urbans, no especificats en lesmentat plnol, per, si en els de zonificaci, sentendr que sn de carcter local. Art. 72 - Sistema de parcs i jardins urbans (PJ) 1. Formen el sistema de parcs i jardins urbans tots els parcs, jardins, places, rambles i tot l'espai lliure verd pblic, situat en sl urb o urbanitzable. 2. L's fonamental dels parcs i jardins urbans s el descans i l'esbarjo de la poblaci. La seva amplria mnima ser de 30 m. Sols s'hi admetran les construccions i installacions que ajudin a aconseguir aquest fi. En qualsevol cas, aquestes no podran ocupar ms del 5% de la superfcie total de l'espai lliure o zona verda. Temporalment s'hi admet la installaci de fires, circs i atraccions que no malmetin els espais enjardinats. 3. En cap cas s'admetran aprofitaments privats de subsl, sl i volada d'aquests espais. No obstant aix, al subsl d'aquests sistemes s'admet que s'hi situn serveis pblics sempre que es garanteixi l'enjardinament de la superfcie 4. Noms sadmetran les construccions i instal.lacions en planta baixa amb dest a serveis propis de la zona. Sadmet lemplaament de serveis pblics en el subsl de les zones verdes, garantint ls pblic de la seva superfcie.
Ordenaci Edificabilitat Alada Mx. Separaci Afrontador
Per ledificaci prpia de la zona verda Per ledificaci subsl
Usos
Carrer 10 10 Propis parcs i jardins Serveis pblics
Allada Allada
0,03 Ocupaci mxima 50%
3,30 en PB
1,00 per sobre nivell terreny definitiu i sense ultrapassar la cota mxima del terreny ocupat
10 10
El tractament superficial ser adequat a ls pblic convenientment tractat dacord amb lentorn. SEC. 4. SISTEMA D'EQUIPAMENTS COMUNITARIS I SERVEIS TCNICS Art. 73 - Disposicions generals Per la seva finalitat i titularitat pblica, es regulen en aquest captol els equipaments comunitaris i els espais reservats a installacions de serveis tcnics. Art. 74 - Sistema d'equipaments comunitaris (EQ) 1. Formen el sistema d'equipaments aquelles zones assenyalades pel Pla amb aquesta qualificaci 2. Els possibles usos que es determinen com a sistema d'equipament comunitari sn:
E.1. Docent: Centres on es desenvolupa lactivitat educativa dacord amb la legislaci vigent en aquesta matria. E.2. Sanitari-assistencial: hospitals, centres extra-hospitalaris i residncies de vells. E.3. Religis: temples, centres religiosos. E.4. Socio-cultural: cases de cultura, biblioteques, centres socials, llars de vells, centres d'esplai... E.5. Administratiu: Administraci pblica, congressos, exposicions, serveis de seguretat pblica... E.6. Provement: escorxadors, mercats i altres centres de provement pblics. E.7. Cementiri. E.8. Esportiu i recreatiu: installacions i edificacions esportives, d'esbarjo i serveis annexos.
3. L'edificaci s'ajustar a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge, a l'organitzaci general del teixit urb en qu se situen, i a les condicions ambiental del lloc. Les condicions de ledificaci seran les mateixes establertes per a la zona contigua on se situa lequipament. En el cas de que lequipament sigui col.lindant a dues zones diferents, sadoptaran les condicions de la zona de major edificabilitat. Si per les necessitats funcionals de lequipament, ledificaci no pogus complir les condicions de la zona contigua, shaur de tramitar un Pla especial que determini les condicions edificatries adients. Art. 75 - Sistema infrastructures i serveis tcnics (ST) 1. El sistema de serveis tcnics comprn els terrenys destinats a la titularitat pblica, encara que siguin gestionats en regim de concessi per empreses privades, per a la dotaci dinfrastructures, d'abastament d'aiges, serveis d'evacuaci d'aiges residuals, centrals receptores i distribudores d'energia elctrica i la xarxa d'abastament, centrals de comunicaci i de telfon, parcs mbils de maquinria, plantes incineradores o abocadors de deixalles i altres possibles serveis de carcter af. 2. Tanmateix, quan el desenvolupament urbanstic municipal exigeixi la installaci d'algun dels serveis abans assenyalats i no n'existeixi una reserva especfica de sl en aquest Pla, es podran situar en sl urbanitzable no sectoritzat i en sl no urbanitzable, d'acord amb el trmit de l'art. 44 del RG.
CAP III. REGULACI I DESENVOLUPAMENT DEL SL URB

SEC. 1. DISPOSICIONS GENERALS Art. 76 - Definici Aquest Pla general delimita com a SU aquell sl que tant pel seu grau de consolidaci de la urbanitzaci i ledificaci com pel grau de compliment de les obligacions establertes per la legislaci urbanstica respecte als sls urbanitzables mereix aquella classificaci, conforme a larticle 25 de la LU. Art. 77 - Determinaci i ordenaci en el sl urb 1. Els lmits de SU, zones, sistemes aix com els mbits de planejament derivat per al posterior desenvolupament del Pla es delimita en els plnols d'ordenaci. Tot junt constitueix l'ordenaci detallada d'aquest sl. 2. Cada zona porta una clau alfanumrica que lidentifica i permet relacionar la seva localitzaci amb les corresponents condicions de parcel.laci, edificaci i s establertes per aquestes normes urbanstiques. 3. Els terrenys reservats per a sistemes tamb sindiquen amb el corresponent codi alfanumric.
4. Per al desenvolupament de lordenaci del Pla, en sl urb, sassenyalen i delimiten Plans especials, per als que es defineixen objectius, edificabilitat, densitat i condicions de parcellaci, edificaci, s i gesti. Aix mateix, caldr redactar un PEMU (Pla Especial de Millora Urbana)per a definir les alineacions i rasants i precisar les caracterstiques i traat de les obres d'urbanitzaci bsiques del sl urb, en compliment del previst a l'article 58.3a) i b) de la Llei 2/2002. 5. Per al desenvolupament de la gesti del Pla, en sl urb, sassenyalen i delimiten Polgons dactuaci per a les quals sestableix lordenaci detallada mitjanant la qualificaci urbanstica dels terrenys, i es determina les condicions de gesti i el rgim de cessions. Art. 78 - Cessions gratutes en sl urb Les cessions gratutes obligatries en actuacions poligonals en SU, es determinaran en la corresponent regulaci i es realitzaran de la forma que disposa l'art.44 de la LU. i larticle 14 de la Llei 6/98, de 13 dabril, sobre rgim del sl i valoracions. SEC. 2. ZONES D'ORDENACI EN SL URB Art. 79 - Definici de zones Aquest Pla general estableix les segents zones: - nucli antic (clau 1) - eixample urb (clau 2) - bloc allat (clau 3) - cases en filera (clau 4) - ciutat jard (clau 5) - volumetria especfica (clau 6) - indstria allada (clau 7)
- cmping (clau 8)
A ms, els plnols normatius qualifiquen tamb, dins de qualsevol de les claus, sls lliures dedificaci en: Sl privat lliure dedificaci No podr ser objecte de cap aprofitament. Shaur de respectar especialment els arbres i altres elements singulars existents. Sl edificaci condicionada Es subdivideixen en Sl Pblic dedificaci condicionada o Sl Privat dedificaci condicionada, segons Plnols Normatius. Sn sls privats on ledificaci shaur de justificar en base a: a. Sedificar en les zones lliures darbrat. b. Si aix no fs fsica i tcnicament possible, shaur de situar ledificaci en les zones amb menys afectaci pels elements a protegir existents (arbres, etc.) c. En aquest cas, els arbres afectats shauran de replantar dins la mateixa parcel.la.
d. En cas que aix no fs possible, shaur de replantar, per cada arbre que es destrueixi, 2 unitats darbres autctons, segons el Codi de Bones prctiques en la Jardineria, incls dins lInforme Ambiental incls en el present Pla. El propietari shaur de comprometre per escrit amb lAjuntament dAltafulla a mantenir o si sescau replantar els elements plantats, per un peride mnim de 10 anys.
e. Per aconseguir aquests objectius, el projecte haur de incloure un aixecament topogrfic exhaustiu de la parcel.la, fent especial atenci als arbres; amb la situaci, diametre de tronc a la base, diametre del tronc 1,00m del terra, diametre del tronc 2,00m del terra i diametre de la copa de tots els arbres, entenent-se que qualsevol poda anterior a la petici de la Llicncia dObres no servir per a definir lambit natural de creixement proporcional a les mides del tronc i espcie.
Art. 80 - Zona de nucli antic (clau 1) 1. DEFINICI Aquesta zona ordena l'edificaci del nucli antic del municipi, que correspon a ordenaci entre mitgeres alineada a vial. Les normes regulen tant les obres de nova edificaci com les de conservaci i millora de l'edificaci. Tot, sense canviar substancialment les seves caracterstiques urbanes. La clau 1CH centre histric, s la qualificaci prpia de la villa closa, recinte delimitat pel Decret de protecci daquest conjunt. La seva regulaci ve donada pel plnol nmero 55, on sassenyalen quins edificis estn sotmesos a reposici, conservaci i substituci. La clau 1FM, nucli antic al front martim, es reserva per la franja de construccions, conegudes com botigues de mar, en altra temps reservada als pescadors i als seus estris i molt vinculada al domini pblic costaner. Es tracta dun front quasi continu dedificacions entre mitgeres, que respecten estrictament les alineacions de les dues faanes. 2. SUBZONES Sestableixen les subzones segents:
- Nucli antic 1CH, casc histric - Nucli antic 1FM, front martim
3. COND. DE PARCEL.LACI
Front mnim de parcella Parcella mnima 4m 40 m
1 CH
1 FM 4 m (8 m long mx) 40 m
4. COND. DE LEDIFICACI
Tipus dordenaci: Fondria edificable Fondria edificable planta baixa Planta baixa Alada reguladora Punt daplicaci de lalada reguladora Nombre mxim de plantes
1 CH 1 FM Alineada a vial Segons plnols s.plnol Segons plnols s.plnol dacord amb les regles sobre determinaci dalades dels parmetres referits al carrer 9m 6 m ( 30 cm) dacord amb les regles sobre determinaci dalades dels parmetres referits al carrer PB+2P respectant les PB+1P ordenances especfiques i all esmentat als plnols No sadmet 2.70 m 2.50 m No sadmet
Alada lliure mnima: soterrani planta baixa planta pis Entresolat de planta baixa
Sotacoberta habitable Pendent mxim de la coberta
Elements sortints
3,30 m 2.50 m Sadmet 50% faana en parcel.les cadastrals de faana no inferior a 8.00 m Sadmet 30%. s obligatori que el carener sigui centrat i parallel a faana. Si la profunditat edif s menor de 8 m sadmet una sola vessant. Rfec obligatori Fa < 5 m < 30 cm Fa => 5 m < 40 cm Sempre < 60 cm
Sadmet 30%. Sadmet un 20% de terrat pla, separat 1m de la mitjera i 3 m de la faana Rfec >30cm <50cm
Cossos sortints
Porxos Tractament faanes existents Composici de faanes
Proporcions de les obertures
Balcons 50 cm tan sols a la P1, amb una longitud menor de 3 m o el 40% de la faana No sadmeten Manteniment de colors i acabats. Obertures protegida amb persiana convencional de fusta de color verd fosc o porticons de color verd fosc, marr i vernissats naturals h >= 1,5 a Amplada P.B. 1,80m. Mx. 50% long.Faana Ample > 1,40m. Recerclat amb pedra natural. Color ocres Terres dAltafulla Teula arab vella De fusta de color noguer tenyit fosc y vernissat o esmalt mate De ferro masss de color negre 1 CH Habitatge unifamiliar i bifamiliar. Comer. Oficines i Serveis. Restauraci. Assistencial, sanitari, administratiu, esportiu, associatiu, educatiu, cultural i religis. Hoteler.
Balcons 50 cm (noms els consolidats. NO els nous) No sadmeten Manteniment de colors i acabats.
Material i color de la faana Material i color de la coberta Fusteria
Per cada obertura lalada ser major que lamplada. La suma damplades serra menor del 60% de la longitud de la faana Pintura de color blanc Teula rab vella. De fusta de color verd fosc o blau mar.
Baranes
De ferro masss de color fosc 1 FM Habitatge unifamiliar i plurifamil., Oficines i Serveis, comer, Educatiu, Sanitari-
5. CONDICIONS DS
Usos admesos
assistencial, Cultural, esportiu, restauraci i Hoteler.

Els usos de planta 1 hauran destar vinculats a ls de la planta baixa en tots els casos excepte habitatge. No s exigible, sadmet aquest s tan sols amb accs pel carrer Pescadors
Dotaci mnima daparcament
No s exigible.
Els edificis rehabilitats podran mantenir el mateix nombre dhabitatges dabans de la rehabilitaci. Es qualifica amb Clau 1CH1 la parcel.la situada a la cantonada del Carrer del Comunid amb el Cam dAltafulla a la Nou de Gai i a la parcel.la situada al carrer entre C/de Dalt i C/ Mossn Miquel Amors (Veure plnol normatiu), amb A.R.M. 6,50m(PB+1). La resta de les normes seran les mateixes que la Clau 1CH.
CRITERIS GENERALS Aquesta zona ordena l'edificaci del nucli antic del municipi, que correspon a ordenaci entre mitgeres alineada a vial. Les normes regulen tant les obres de nova edificaci com les de conservaci i millora de l'edificaci. Tot, sense canviar substancialment les seves caracterstiques urbanes. Situats dintre del casc antic (Vila closa i els ravals) es troba la majoria dels edificis i conjunts d'inters arquitectnics. La majoria d'estil barroc construts en els segles XVII i XVIII. Va ser declarat B Cultura d'Inters Nacional en la categoria de Conjunt Histric per la Generalitat de Catalunya (DOGC 2-5-1998). NIVELL ARQUITECTNIC - Conservaci del patrimoni arquitectnic mantenint la coherncia tipolgica i restituint-la quan shagi perdut, investigaci meticulosa sobre les formes originries i la seva restituci. NIVELL FORMAL Descentrar generadors de direccionalitat incompatibles (existents i possibles) rsituint la funcionalitat intrnseca eficient. Preservaci de les formes valuoses utilitzant criteris dhomogeneitat, integraci, decrepitut i decadncia socio-econmica. Reunir estndars. Mantenir el carrer com a espai urb ds comunitari, racionalitzant la xarxa viria connectant-la a una altra de mbit superior, fent-la per al vianant, dotant daparcaments prxims adjacents i augmentant laccessibilitat.
NIVELL FUNCIONAL Funcionalitzaci = valoraci i potenciaci de reserves socio-econmiques intrnseques. s un patrimoni de la comunitat i sha dusar rentabilitzant-lo. Generaci dactivitats (emplenar de vida) densificar els usos. Generar usos compatibles amb lestructura existent. Efectuar dotacions direccionals compatibles amb estructura histricoambiental. Recuperar les funcions compatibles en les formes conservades. Afavorir el trnsit de vianants perqu aix ho requereix ladequat s de la zona. Desplaar el trnsit rodat fra del nucli. Adaptaci a lestructura cadastral.
A nivell de tractament especfic han de procurarse destinar el teixit urb, ordenat, als grups socials que ja lutilitzen evitant el trasllat dels seus habitatns a zones perifriques. Saborda el tractament esttic englobat en tot el procs de transformaci formal, la seva conservaci i/o substituci, com a consequncia dels criteris de correlaci adoptats. Lactuaci sefecta sobre tot el territori a dos nivells: - General del barri - Individualitzat per elements
Fruit del tractament del primer nivell es proposen modificacions de xarxa viria, esquemes generals, etc.
El segon ens porta a la interpretaci de lanalisi i diagnstic segons els criteris acceptats, ja enumerats i a partir de tot aix a la determinaci del tractament especfic de lelement urb individualitzat i en la seva relaci amb lentorn, aquest procs que per detallat i meticuls no es podr considerar completat, s el mtode que considerem inevitablement haur de seguirse en tota lactuaci, considerantse imprescindible la continutat del procs aprofundint en lestudi dels tractaments especfics modificant quan sigui necessari les qualificacions estipulades especficament i que hauran de tendir a augmentar les calificacions de conservaci i reparaci en detriment de les de sustituci i reposici. El tractament individualitzat sextendr a tots els elements, sespecificar la intensitat de lactuaci, i no solament el tipus, en alguns casos la intensitat ser quasi nula perque lelement no ho necessiti per el tipus de tractament ser el determinat. Tamb sespecificaran a travs dun pla dactuaci els tractaments prioritaris, es a dir, el desenvolupament en el temps del tractament , que en alguns casos ser immediat i en altres es converteix en una simple normativa emprica. A un nivell ms concret i de cara al tractament sha considerat una CONSERVACI ACTIVA, amb una bsqueda de estructures resultat dun procs frut de contrastar: Tipologia-estructurra tipus de vida, diferenciant dins del teixit urb les parts amb homogeneitat fsica i espaial i les parts individualitzades, posant-los en relaci, recuperant aquestes ltimes i revitalitzant-les (tant en la esfra pblica com en la privada). Resumint all exposat lesquema del procs s: TRACTAMENT (NIVELL 1), REVITALITZACI I REUTILITZACI DEL SECTOR: Actuacions Fets 1. Valoritzaci i fer factible el seu s per tota la - Patrimoni cultural (simblic, arquitectnic i comunitat monumental. 2. Restauraci - Degradaci (Perill de) : esttica 3. Sanejament i equipament per poder usar-se 4. Revitalitzaci (usos compatibles) Funcional (el substrat no serveix) Prdua de funcions (usos no compatibles) Relaci amb el seu entorn
5. Coordinaci amb variables no independents externes
Aparcaments (sempre a menys de 250m.) Serveis Tcnics Accessos vialitat Serveis generals, infraestructura Preservaci i restauraci de la malla urbana Construccions Demolicions en base al cadastre Xarxa viria Xarxa de vianants (connexions) Gesti de la protecci del patrimoni a tots els nivells
Correspon, en la majora dels casos a la gesti pblica, el desenvolupament i compliment daquests processos.
Es preveu una progressiva progressi per al vianant de la xarxa viria actual dacord amb els plnols adjunts.
TRACTAMENT (NIVELL 2) Com ja sha indicat s el tractament individualitzat per elements en base al cadastre. No sadmetran actuacions que no corresponguin a lestructura cadastral existent, ni per agrupaci (tipologies 3) ni per segregaci (tipologies 2). En tot cas, es refereix als segents tipus dedifici. 1. Edifici focal Es refereix a ls colectiu, a ms de la individualitat de ledifici, entenent-se la paraula s en el sentit ampli) 2. Edifici singularitzat En general vinculats a espais tipus jard Unitat compositiva segons cadastral 3. Edificis o sries dedificis de faanes modulars, estretes, molt profundes, en general associades a espais de tipus pati (posterior)
Sestableixen les segents qualificacions: SUBSTITUCI
a) En solar edificable, construcci condicionada o vinculada segons normativa: De fet sn solars edificables: a-1) No es preveuen solars edificables per a edificis focals (1) a-2) No es preveuen solars edificables per edificis singularitzats (2) a-3) Solars per edificar faanes estretes (3) b) Edifici que estticament est en discordana amb el context i que ha de ser substitut per un altre integrat al seu conjunt dacord amb la normativa. Qualsevol actuaci en ells es condiciona a la seva adequaci i en qualsevol cas es permetr el seu enderroc o demolici total o parcial, que donar origen a un solar amb les caracterstiques de la qualificaci Substituci a. c) Edifici a demolir, sense possibilitat de reconstrucci, per a passar a ser espai lliure, vial o verd privat o pblic segons els casos. Significa en tot cas, afectaci prioritria i no es permetran en ells reformes, consolidacions ni obres de cap tipus que no siguin la seva demolici.
REPOSICI
Es refereix a edificis en els que es recomana intervenir. Segons la classe i la intensitat daquesta intervenci es subdivideix en: Reposici R-1: Es refereix a faanes (originriament dinters) de les quals interessa la conservaci dalguns elements exteriors, interior substituible; significa reconstrucci considerant-lo com a recuperar la configuraci de la faana, per en la resta es considera daplicaci els criteris i ordenances substituci a (solar edificable). La nova organitzaci i la utilitzaci dels espais interiors edificables venen condicionades pel respecte a les faanes subjectes a la conservaci i/o reconstrucci. Reposici 2 (R-2): Edificis originriament dinters per que actualment tenen elements dissonants que han de ser substituts (portes adintellades de gran amplada en faana, finestrals horitzontals amb persianes enrrotllables, carncia de rfec tradicional, revestiments no tradicionals, cossos extranys afegits, etc)
Qualsevol actuaci es condicionar a ladequaci i reposici dels elements que falten o sobren, habent de ser eliminats aquells afegits osobre-estructures dpoca recent que no revesteixin inters (en relaci amb la ordenana general) o que estiguin en contradicci amb la tipologa tradicional. Sadmet el dret de vl fins arribar a laltura de 9,00 m. complint les ordenances especfiques sempre tenint en compte lapartat anterior.
REPARACI
Es refereix a edificis en els que queda establerta com a obligatria la conservaci del conjunt dels seus elements exteriors (parets i cobertes) i les caracterstiques tipolgiques i estructurals de les tcniques constructives i dels materials. Hauran de ser conservats i consolidats a ms de lestructura vertical portant (murs), els elements constructius i decoratius dinters (entrades, voltes, brancals de pedra, arcs de pedra picada, etc) Es permet, on sigui necessaria la col.locaci de les instal.lacions higiniques i cuines, dotades de airejament i ventilaci artificial (no en faana) sense que aix signifiqui addici o juxtaposici de volums o ocupaci de patis i jardins que no est permesa. Queden expressament prohibides les addicions (excepte instal.lacions tcniques i conductes de ventilaci) i els increments de volum edificat.
CONSERVACI
Es refereix als edificis a conservar ntegrament o a modificar amb els mtodes de la restauraci. Qualsevol intervenci tendir a realar els valors histrics. La seva utilitzaci ser igual o anloga a la original en les seves conseqncies distributives i espaials, tota modificaci ha de fer-se amb els mtodes i la cautela de la restauraci. Els canvis ds hauran de fer-se tenint en compte el pargraf anterior. Est perms, on i quan sigui estrictament necessria, la col.locaci dinstal.lacions higiniques i cuines dotades de sistemes de ventilaci artificial. Essent en tot cas obligatori respectar els elements estructurals dinters (voltes, sostres, etc) amb carcter molt escrupuls. ORDENANCES DE CASC ANTIC Sn daplicaci en tot lmbit delimitat com a Casc Histric (1CH) en el plnol normatiu. Ordenances Generals: 1. Altures: Laltura reguladora mxima ser de 9,00m. mesurada des de la rasant del carrer en el punt mig de la faana fins a larrancada de la coberta en la part inferior del rfec corresponent al pla de faana. Laltura reguladora en la faana posterior que com a mxim vindr determinada per la lnia de arrancada del rfec de coberta posterior, que com a mxim estar al mateix nivell que el rfec a carrer. Laltura mnima de la planta baixa ser de 3,30m. podent-se desdoblar (noms en la meitat de la faana) en les parcel.les cadastrals de faana no menor de 8,00m., en semisoterrani i entresl, als efectes de donar ms gran altura a lesntrada, admetent-se en el semisoterrani ls de bodega, celler o traster, sense ventilaci directa a carrer, i en el entresl una estructura independent.
En aquest mbit prevaldran les alades i volums resultants de laplicaci del plnol normatiu especfic del Centre Histric. 2. Aliniacions: s obligatoria laliniaci a vial en faanes, no admetent-se retranquejos. La aliniaci posterior, quan existeix, v donada pels patis, horts o jardins, grafiats en el plnols normatiu. 3. Solars edificables: Noms sadmetran projectes que afectin a unitats cadastrals, no admetent-se ni la seva agrupaci, i la seva divisi (a excepci de substituci b-3 que t la seva ordenana especfica). A tal efecte sentn per unitats cadastrals les que es grafien en el plnol normatiu de casc antic. 4. Vls: Queden prohibits els cossos volats, a excepci de la planta primera en la que es permetr la construcci dun balc amb un sortint mxim de 50cm. del pla de faana i amb una amplada inferior a 3,00m. i al 40% de la longitut de faana i separats com a mnim 1,00m. de cada mitjera. 5. Coberta: Ser del tipus tradicional amb teula rab, antiga o envellida, amb un pendent del 30% a partir de la A.R.M. i haur de formar-se per dues vessants (davantera i posterior) i un carener central. En edificacions de profunditat inferior a 8,00m. podr fer-se una sla pendent des de la aliniaci a carrer. No sadmeten terrats ni cobertes planes. Ser obligatria la construcci del rfec tradicional: - En faanes de menys de 5,00m. amb sortint mnim de 30 cm, (amb 2 gruixos de rajola plana i 2 de teula rab). - En faanes de 5,00m. o ms metres (amb 3 gruixos de rajola plana i 2 de teula rab) i amb un sortint mnim de 40 cm. incloent canal tortugada. En cap cas, es permetr alers de ms de 60cm de sortint. 6. Patis: Els patis quan siguin necessaris tindran una dimensi mnima de 3x3m. si hi ventilen dormitoris o estances. Aquesta norma es refereix a patis de nova construcci nicament. 7. Faanes: Materials i Tcniques constructives La faana ser de tipus tradicional en consonncia amb el context, essent obligatria la utilitzaci dels segents materials i tcniques constructives. - Fustera de fusta en exteriors (pintada en color marr noguera tenyida i envernissada, o esmaltada mat) - Persianes venecianes cordeta de fusta (color verd) o porticons, pintura en color, verd marr, envernissat natural. - Pintura exterior de color ocres terra dAltafulla (o liure dins dels colors existents en les faanes del mateix tram de carrer excloent les qualificacions com a substituci a, substituci b i reposici 2. - Baranes de balcons de ferro masss pintat en negre. - Lloses de pedra dAltafulla en balcons. - Les obertures dample superior a 1,40m. hauran defectuar-se amb arc de pedra picada dAltafulla. - En la fustera de finestres i balcons es dividiran els vidres amb llistons horitzontals formant divisions sensiblement quadrades (2 o 3 vidres per fulla). - Les obertures de la planta baixa seran adintellades (amb recercat de pedra).
Scols de pedra picada en exteriors. Ampit de finestres en pedra dAltafulla. Cornises i grgoles de pedra dAltafulla. Els rtuls hauran de fer-se: - Escolpits sobre pedra dAltafulla - Lletres de ferro retallades i sense fons Queden expressament prohibides les banderoles, rtuls lluminosos i marquesines.
8. Faanes: Revestiments s obligatria (sempre que no sigui possible la recuperaci de larrebossat antic) la realitzaci del nou arrebossat amb les tecnologies en s abans de la industrialitzaci de la cal i del ciment: Maduraci natural de largamassa de cal en fossat, tractament de la superfcie a arrebossar amb paleta de ferro i col.locaci amb argamassa o cal. El color a utilitzar estar referit a: La valoraci global de un tram de carrer en que estigui comprs ledifici en questi que sigui suficientment ampli i que respecti les gammes de colors que caracteritzen lambient. I la recuperaci sempre que sigui possible dels indicis de coloraci preexistents. Les coloracions grogues sobtindran amb terra groga natural de Altafulla. Les coloracions vermelles, ataronjades o marrons, sobtindran tamb utilitzant terres vermelles, sienes o grogues naturals o cremades convenientment barrejades. No estan permeses les coloracions de superfcie o els revestiments amb morter de ciment i colors sinttics, del tipus raspat. 9. Faanes: Elements tradicionals La reparaci o reposici de possibles elements o parts de elements arquitectnics (irrecuperables) com motllures, decoracions exteriors de areniscas o calisses, capitells, ampits, hauran de realitzarse (en els casos de conservaci i restauraci) amb els mateixos materials i les mateixes tcniques de decoraci usades tradicionalment a Altafulla. Queda prohibida tota mixtificaci i imitaci daquests materials amb altres procedents de noves tecnologies. Com pedra artificial, ciment imitant pedra, marbres, etc. La substituci, reposici o reparaci delements de fusta, estructurals o mnsules, vigues, fusteries, etc. han de realitzar-se amb el mateix material i la mateixa tecnologa usades en la tradici local, quedant prohibides les imitacions dels esmentats elements amb altres materials, formig, prefabricats, etc. 10. Faanes: Composici. La distribuci de forats en faanes haur de tenir en compte: - La relaci de forats i massissos. Excepte casos excepcionals que hauran de justificar-se amb analisi formal exhaustiu: els forats hauran de ser ms alts que amples, de manera que h>1,5 a, i ser convenient la creaci de balcons en planta primera. - La possibilitat de ventilaci artificial dels serveis higinics i cuines, haur de limitar al mxim lexigncia de noves obertures. No es permet excepte demostraci de impossibilitat, ventilaci de cuines, banys, ni banys petits (aseos), a faanes. Les obertures a planta baixa per a la creaci de instal.lacions petites comercials hauran de uniformar-se dacord amb el segent:
a) Dimensi de les obertures relacionades amb la superfcie de la faana i els forats existents. Amplada mxima de les obertures de Planta baixa 1,80m. mxim 50% de la longitut de la faana (Vol dir que la mesura en planta, la suma de la longitut de totes les obertures ha de ser inferior al 50% de la longitut de la mesura en planta, en cada una de les plantes) a excepci de la planta 2 quan sopti per una soluci de galeria porticada. Per a obertures de nova creaci, en previsi de lentrada de vehicles, lamplada mxima de les obertures de Planta baixa 2,10 m., mxim 60% de la longitut de la faana (Vol dir que la mesura en planta, la suma de la longitut de totes les obertures ha deser inferior al 60% de la longitut de la mesura en planta) b) Analisi comparatiu amb les edificacions colindants. c) Tractament constructiu dels forats segons les seves dimensions. - Obertures de amplada superior a 1,40m. hauran de fer-se amb arcs de pedra natural picada. - Obertures de amplada inferior a 1,40m. (finestres o portes seran adintellades (amb recercat de pedra) a planta 1. - En la ltima planta i sota laler de coberta podr construirse una galera oberta, porticada i no volada, amb columnes, capitells en tota la longitut de faana (En aquest cas, el tancament de fusteria es distanciar cap a linterior un mnim de 40cm. del pla de faana). Tamb podran efectuar-se les galeries porticades amb dintells de fusta tenyida i envernissada. 11. Volum: No sestableix limitaci de volum especfica, queda determinat per laltura reguladora mxima i lenvolvent de la coberta, segons les condicions establertes per a ambdues. 12. Usos: Queden prohibits els usos que generin trnsit i els incompatibles amb la morfologia urbana (garatjos, grans magatzems, comeros que necessitin aparadors de grans dimensions, blocs dhabitatges plurifamiliars, grans hotels o grups dapartaments, etc.) I sadmeten especficament els usos de: - Residencial en vivenda unifamiliar o bifamiliar. - Hoteler, petits establiments, restauraci, pensions. - Terciari, compatible amb la morfologia urbana (anticuaris, art, comer, biblioteques) - Petits comeros (Sup 100 m2, sense aparadors). - Tallers dactivitats artesanals. - Cultural, recreatiu i turstic, compatible amb la morfologa urbana. - Vivendes de tipologies especials (apartaments per a jubilats, residencies destudiants,etc.). - Equipaments pblics - Locals de comunitat - Vials, illes de vianants i places pbliques. - Activitats docents, culturals i universitries, compatibilitzades. - Centre cvic. - Activitats representatives i administratives. - Recreatiu. 13. Obres menors: Dins la delimitaci del casc antic, ser preceptiu lInforme Previ del tcnic municipal per a totes les actuacions que es realitzin, incloses les obres menors, de reforma, rejoveniment de faanes, etc. 14. Tramitaci de llicencies dobres en Casc Antic:
En tots els casos, ser necessari acompanyar a la solicitut dobres de qualsevol tipus, plnols i fotografies de les construccions existents o preesxistents aix com memria justificativa de les obres a realitzar, aportant si nhi haguessin, dades i proves documentals grfiques o escrites. En tot tipus de llicncies dobres en questa zona ser necessari lInforme previ del tcnic Municipal amb especial referncia al carcter de lobra prets, la seva vinculaci amb el conjunt i els seus valors arquitectnics. El projecte i lInforme previ senviar als Serveis Territorials de Cultura per a laprovaci si sescau, per la Comissi del Patrimoni com es preveu a la Llei del Patrimoni. ORDENANCES ESPECFIQUES: Substituci a-3: sn daplicaci totes les ordenances de carcter general excepte la 8 Afectacions: no nhi ha La ordenana 3, solars edificables, no ser daplicaci. No sadmeten unitats compositives de faana ms grans de 8m., habentse de dividir les faanes ms grans en trams no superiors a 6m. ni inferiors a 4m., en tota la resta, shaur dajustar ledificaci i els corresponents projectes a lestructura cadastral del plnol normatiu. Substituci b-2: sn daplicaci totes les ordenances de carcter general excepte la 1 i la 8. Laltura de ledifici a construir ser la de lexistent i el seu volum, tamb. Substituci b-3: sn daplicaci totes les ordenances de carcter general excepte la 8 La ordenana 3, solars edificables, no ser daplicaci. No sadmeten unitats compositives de faana ms grans de 8m., habent-se de dividir les faanes ms grans en trams no superiors a 6m. ni inferiors a 4m., en tota la resta, shaur dajustar ledificaci i els corresponents projectes a lestructura cadastral del plnol normatiu. Afectacions: els edificisestan afectats en tot all que soposin a les ordenances generals de casc antic i hauran de ser substituits parcial o totalment per a ladequaci. Llicencies de demolici: sotorguen en tot cas, dacord amb les disposicions legals a lefecte. Llicencia dObres: no es permetran obres de reforma ni ampliaci que no contemplin la total adaptaci de ledifici a les ordenances. Si es permetr la total demolici de ledifici i la seva subsitutci per un altre, dacord amb les mateixes ordenances. Substituci c: - Sn edificacions afectades - No shi otorguen altres licncies que les de demolici. - No shi otorguen llicncies dobres menors, ni de reformes ni ampliaci. Reposici 1: sn daplicaci totes les ordenances, mentre no soposin a la propia morfologia de la faana a reconstruir i serveixen aix com a criteris de composici i usos dels materials en substituci Obres menors: no es concediran llicncies dobres menors ni de reforma, que no contemplin la adaptaci total de ledifici a les presents ordenances. Demolicions: no es concedir llicencia denderroc en all que afecti a la faana, i en tot cas, haur danar acompanyat del corresponent projecte de reconstrucci de la faana quan es refereixi a la resta de ledifici, i noms aleshores es podr procedir a la demolici.
El projecte haur de contenir com a mnim, a ms dels documents habituals, els segents: - Plnol de faana existent a escala 1/50. - Alat interior de la faana existent a escala 1/50 - Fotografies de la faana i dels detalls arquitectnics dinters. - Memria descriptiva dels materials i sistemes constructius de la faana existent, indicant textures i colors (podr estar incorporada al plnol de faana). - Plnol de faana reconstruda a escala 1/50. Referenciat amb la existent i justificaci de les modificacions o addicions efectuades (si nhi haguessin) de la ubicaci o dest dels elements arquitectnics dinters pre-existents. Reposici 2: sn daplicaci totes les ordenances generals mentre no soposin a la propia morfologia de la faana a reconstruir i serveixen aix com a criteris de composici i usos dels materials en substituci Obres menors: es concediran llicncies dobres menors i de reforma, sempre que vinguin condicionades a ladequaci de la faana i a les ordenances generals. Demolicions: no es concediran llicncies denderroc de ledifici en all que afecti a la faana, encara que puguin efectuar-se addicions i modificacions en aquesta que suposin la seva adaptaci a les presents normes. Obras de reforma, addici i vl: sadmetran les obres de reforma interior i exterior, aix com laddici de plantes i/o volums dacord amb les ordenances generals de casc antic, condicionades a ladequaci de la faana a les ordenances generals. El projecte haur de contenir, com a mnim, a ms dels documents habituals: a) Plnols destat actual, escala 1/50, plantes, alats i seccions. b) Plnols de faanes, alats interiors de les faanes a escala 1/50. c) Detalls constructius a escala mxima 1/20 dels elements arquitectnics de inclusi obligatria; rfecs, especejament de dovelles en arcs, motllures,etc. d) Detalls dacabats interiors i exteriors amb indicacions de paviments, revestiments, finestres, baranes, materials per a graons, portes, llindars, ampits, etc. e) Un informe amb el detall de les operacions que es pretenguin portar a terme a nivell de restauraci. f) Fotografies de la faana existent i dels detalls arquitectnics dinters. Reparaci: sn daplicaci les ordenances generals de casc antic en tot all que no soposin a les segents: 1. Altures: lexistent, no podent-se alterar, excepte si sespecifica el contrari en els plnols normatius. 2. Volum: lexistent. 3. Obres menors i de reforma: en casos excepcionals per a la inclusi de sanejament (cambres de bany), instal.laci de cuines i altres serveis tcnics, i millores en la distribuci general, essent preceptiu en aquest cas, projecte complet amb indicaci de les reformes a efectuar, memries descriptives, etc. Tamb sadmeten obres de reforma per a reparar elements de ornament deteriorats. En tots els casos que afecten a faanes ser obligatria al presentaci dels documents que sindiquen: a) Plnols destat actual, escala 1/50, plantes, alats i seccions. b) Plnols de faanes, alats interiors de les faanes a escala 1/50. c) Detalls dacabats interiors i exteriors amb indicacions de paviments, revestiments, finestres, baranes, materials per a graons, portes, llindars, ampits, etc.
d) Un informe amb el detall de les operacions que es pretenen portar a terme a nivell de restauraci i real. e) Fotografia de la faana amb indicaci dels elements a reposar, reconstruir o realar. 4. En tots els casos es far all especificat en tractament reparaci. Conservaci: sn daplicaci les ordenances generals de casc antic en tot all que no soposina les segents 1. Altures: lexistent. 2. Volum: lexistent. 3. Faanes: no es permetran intervencions que alterin la faana en cap aspecte (excepte les previstes en el plnol normatiu) a excepci de aquelles que realcin els seus valors histrics. 4. La seva utilitzaci ser igual o anloga a la original, en llurs consequncies espaials i distributives, no sadmetran segregacions ni separacions dels jardins i altres espais annexos. 5. Tot canvi de s haur de ser plenament justificat i significar una millora en la conservaci i real de ledifici a judici dels tcnics municipals que, en tot cas, hauran de informar-lo. 6. Obres menors i de reforma: noms quan sigui estrictament necessari i suposi un major real de ledifici es permetr la col.locaci de instal.lacions higiniques amb ventilaci artificial i sense provocar obertures a faanes; essent en tot cas, necessari respectar els elements estructurals de inters amb carcter molt escrupuls. En aquest cas, hauran de acompanyar-se a la corresponent solicitut de llicncia els mateixos documents que en el cas de Reparaci, essent potestatiu de lAjuntament lotorgament en les condicions solicitades, o la inclusi de les que cregui oport per a un ms gran real del monument. Patis interiors: queden expressament prohibides les edificacions en els patis interiors, incloent les plantes baixes. Els espais aix definits hauran de destinarse a jard o hort de s vinculat a la vivenda. En els projectes que afectin a unitats cadastrals amb pati, sexigir el compliment de aquesta ordenana coma condici de lotorgament de la llicncia. Queden expressament prohibits la ubicaci en els patis de cuines, banys petits (aseos), safarejos, galliners o similars. Les tanques de separaci entre patis, podran ser opaques i de obra de fbrica fins a una altura de 1,80m. En els casos de Reposici i Substituci (a y b) es permetr la reedificaci dels patis posteriors sempre que, complint les ordenances generals i especfiques, no se superi una ocupaci del 80% de la parcel.la (excepte si aquesta norma dna lloc a un fons de edificaci interior a 12 m. En aquest darrer cas, podr arriabr-se a aquesta profunditat). En cap cas, es permetr que els nous edificis superin els 18 m. de profunditat edificats.
Art. 81 - Zona d'eixample urb (clau 2) 1. DEFINICI Aquesta zona ordena l'edificaci entre mitgeres, amb les faanes alineades sobre el pla que conforma el lmit del domini pblic viari. 2. SUBZONES En funci de les caracterstiques dels edificis s'estableixen les segents subzones:
3. COND. DE PARCEL.LACI
Front mnim de parcella Parcella mnima Profunditat mnima de parcella
2.1 5m 60 m 8m
2.2 6m 80 m
2.3 6m 80 m
2.4 6m 80 m
2.5 6m 80 m
2.6 6m 80 m
4. COND. DE L'EDIFICACI
Tipus dordenaci: Fondria edificable Edificabilitat: Ocupaci planta baixa
2.1 2.2 Alineada a vial 14 m 2,60 m2/m2 100%
2.3
2.4
2.5
2.6
Planta Baixa Alada reguladora Punt daplicaci de lalada reguladora Nombre mxim de plantes Alada mnima: soterrani (lliure) planta baixa (vorera cara inferior forjat planta 1) planta pis (Altura de terra a terra) Entresolat de planta baixa Sotacoberta habitable
14 m 2,60 2,60 m2/m2 m2/m2 Segons 100% Figura 21 dacord amb la definici dels parmetres referits al carrer 9,50 m 9,60 m 12,00 m 9,60 m 9,60 m 9,60 m dacord amb les regles sobre determinaci dalades dels parmetres referits al carrer PB+2 PB+2 PB+3 PB+2 PB+2 PB+2 2,80 m2/m2 2,20 m 3,50 m 2,20 m 3,50 m (2,90 m si es hab) 2,90 m 2,20 m 3,00 m 2,20 m 3,50 m (2,90 m si es hab) 2,90 m 2,20 m 3,50 m (2,90 m si es hab) 2,90 m 2,20 m 3,50 m
2,90 m
2,90 m
2,90 m
Pendent mxim de la coberta Elements sortints Cossos sortints Porxos Material i color de faana
No sadmet Vinculat a lhabitatge inferior, sense accs ind. Les altures superiors a 1,50 m computaran a efectes dedificabilitat 30% (acord CTUT 25.02.2004) Rfec mxim 30 cm. Sadmeten els oberts 1/10 ample carrer amb un vol mxim 100 cm. Segons plnols
Estucs, morters unicapa o pintura de colors clars Els altres materials de faana i coberta seran els tradicionals.
5. CONDICIONS D'S
Usos admesos
Dotaci mnima d'aparcament
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5 2.6 En planta Soterrani es permetran els usos disposats a lArt. 19 En planta baixa; Comer, Oficines i serveis, En Educatiu, Sanitari-assistencial, Cultural, Esportiu, planta baixa i Associatiu, Hoteler, Restauraci i Aparcament En plantes pis; Habitatge unifamiliar i plurif, Oficines plantes i serveis, Educatiu, Sanitari-assistencial, Cultural, pis; Hoteler Esportiu, Associatiu i Hoteler 1 plaa per projectes de 3 o ms habitatges 1 plaa per habitatge en projectes de ms de 5 habitatges 1 per cada 16 m de sostre hoteler
En les claus 2.2, 2.4 i 2.5, en planta baixa es permet l's d'habitatge unifamiliar i plurifamiliar.
En la Clau 2.5, en planta baixa, ser obligatori l's comer en carrers d'ample igual o superior a 10 metres. En la Clau 2.5, a les parcelles amb faana a carrers d'ample igual o superior a 10 metres, i a un altre carrer interior, ser obligatori l's comer en, com a mnim, el 50% de la superfcie de la planta baixa, front al carrer d'ample igual o superior a 10 metres.
Art. 82 - Zona de blocs allats (clau 3) 1. DEFINICI Aquesta zona ordena les construccions en bloc allat, amb s d'habitatge plurifamiliar. 2. SUBZONES En funci de les caracterstiques de l'edificaci s'estableixen set subzones: 3. COND DE PARCEL.LACI
Front mnim de parcella Parcella mnima 3.1 20 m
1.000 m 1.000 m 800 m 1.000 m 1.000 m 1.200 m 1.000 m
3.2
3.3
3.4
3.5
3.6
3.7
4. COND DE L'EDIFICACI
Tipus dordenaci Densitat mxima dhabitatges Edificabilitat mxima Ocupaci mxima Planta baixa Alada reguladora Punt daplicaci de lalada reguladora Separacions mnimes: al carrer al fons de parcella als laterals de parcella entre edificacions Construcci auxiliar Nombre mxim de plantes Alada mnima: soterrani (lliure) planta baixa (lliure) planta pis (Altura de terra a terra) Entresolat de planta baixa Elements sortints Cossos sortints Color de faana Color de coberta
3.1 Allada
3.2
3.3
3.4
3.5
3.6
3.7
1/100
1/100
1/100
1/200
1/110
1/220
0,20 0,35 0,55 0,55 0,70 0,90 0,70 20% 20% 30% 25% 25% 35% 40% dacord amb la definici dels parmetres referits a la parcella
6,50 m 6,50 m 6,50 m 9,00 m 9,00 m 11,40 m 9,80 m
Planta baixa
4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 Igual a la major de les alades entre els dos edificis No sadmet PB+1 PB+1 PB+1 PB+2 PB+2 PB+3 2,20 m 2,70 m 2,90 m No sadmet 40 cm 60 cm Colors terrosos o blanc Colors terrosos
4 4 4
PB+2
3,50 m
5. CONDICIONS D'S
Usos admesos
Dotaci mnima d'aparcament
3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 3.6 3.7 En Planta Soterrani es permetran els usos disposats a lArt. 19 En Planta baixa; Comer, Oficines i serveis, Educatiu, Sanitariassistencial, Cultural, Esportiu, Associatiu, Hoteler, Restauraci i Aparcament En plantes pis; Habitatge unifamiliar i plurif, Oficines i serveis, Educatiu, Sanitari-assistencial, Cultural, Esportiu, Associatiu i Hoteler 1 plaa daparcament per cada 80 m de sostre 1 plaa daparcament per cada 16 m de sostre hoteler
A la subzona 3.7 sadmeten a ms dels usos esmentats, ls Tallers de reparaci de vehicles i indstria de segona categoria o supsit equivalent segons la Llei 3/1998, de 27 de febrer de la intervenci integral de lAdministraci ambiental, noms en planta baixa. A la subzona 3.2 No es permetr lUs dHabitatge plurifamiliar
Art. 83 - Zona de cases en filera (clau 4) 1. DEFINICI Aquesta zona ordena l'edificaci unifamiliar entre mitgeres. El Pla fixa les variants fonamentals del tipus arquitectnic per assegurar la correcta composici dels conjunts promoguts de forma individualitzada. 2. SUBZONES En funci de les caracterstiques de l'ordenaci s'estableixen nou subzones: 3. CON. DE PARCEL.LACI
Front mnim de parcella Parcella mnima 4.1 15 m
1.000m
4.2
500 m
4.3
1.000m
4.4
500 m
4.5
1.000m
4.6
1000 m
4.7
800 m
4.8
800 m
4.9
650 m
3. COND. DE LEDIFICACI
Tipus dordenaci Edificabilitat Ocupaci Planta baixa Alada reguladora Punt d'aplicaci de l'alada reguladora Separacions mnimes: al carrer a partions Densitat mxima dhabitatges Nombre mxim de plantes
4.1 4.2 4.3 4.4 4.5 Habitatges entre mitgeres en filera 0,20 0,35 0,55 0,55 0,70
20% 4,50m 35% 6,00m 40% 6,50m 40% 6,50m 50% 6,50m
4.6 0,70
40% 9,50m
4.7 0,55
40% 6,50m
4.8 0,55
40% 6,50m
4.9 0,55
40% 6,50m
dacord amb la definici dels parmetres referits al terreny Dacord amb les regles sobre determinacions dalades dels parmetres referits al carrer 10 m 4m 3m 4m 5m 3m 3m 4m 3m 4m 3m 3m 4m 1/400 1/350 1/150 1/230 1/100 1/200 1/150 1/150 1/230 PB + PB+1 PB+1 PB+1 PB+1 PB+2 PB+1 PB+1 PB+1 Altell 30% 2,20 m 2,90 m 2,90 m Vinculat a lhabitatge inferior Les altures superiors a 1,50 m computaran a efectes dedificabilitat Rfec mxim 40 cm Vol mxim 40 cm Colors terrosos o blanc Colors terrosos 35 % 4 hab 4 hab 4 hab 45 m 45 m 45 m 7% 7% 7% 7% 7% 7%
Alada mnima: soterrani (lliure) planta baixa (Altura de terra a terra) planta pis (Altura de terra a terra) Sotacoberta habitable Elements sortints Cossos sortints Color de faana Color de coberta Pendent mxim de la coberta Agrupaci dhabitatges mxima Longitud mxima edificaci Construccions auxiliars
5. CONDICIONS D'S.
Usos admesos Dotaci mnima d'aparcament Habitatge unifamiliar en filera 1 plaa daparcament per cada 120 m 1 plaa daparcament per cada habitatge
A la subzona 4.5 i 4.6, a ms, es permeten en Planta Baixa els usos: Comer, Oficines i Serveis, Sanitari-Assistencial, Cultural, Esportiu, Educatiu, Associatiu, Hoteler, Restauraci i Aparcament. En Planta Pis es permeten els usos Oficines i Serveis, Educatiu, Sanitari-Assistencial, Cultural, Esportiu, Associatiu i Hoteler. En aquests casos, la planta baixa tindr una altura lliure mnima de 3,50 m.
A la subzona 4.8, a ms, es permeten en Planta Baixa els usos: Comer, Oficines i Serveis, Sanitari-Assistencial, Cultural, Esportiu, Educatiu, Associatiu, Hoteler, Restauraci i Aparcament. En aquests casos, la planta baixa tindr una altura lliure mnima de 3,50 m. A la subzona 4.9.p, a ms, es permeten els usos: Vivenda Unifamiliar en Filera i Vivenda Plurifamiliar. En general, les parcelles existents dins la clau 4, de superfcie i/o dimensions inferiors a les que estableixi el Pla general per a la zona on s'emplacen es consideraran edificables sempre que constin escripturades abans de l'aprovaci inicial del present Pla. Les illes delimitades pel carrer Valeri Aviti, Santa Marta, baixada Cora i passeig Fort, que deriven del Pla parcial anomenat duna finca dels Munts (expedient nm, 78/69) i que es qualifiquen amb la clau 4.9p, tindran una parcella mnima de 800m2. (Acord CTUT 25.02.2004)
Art. 84 - Ciutat jard (clau 5) 1. DEFINICI Aquesta zona ordena ledificaci unifamiliar allada en forma de ciutat jard. 2. SUBZONES Segons la seva densitat sestableixen les subzones segents: 3. COND DE PARCEL.LACI
Front mnim de parcella Parcella mnima Profunditat mnima de parcella 5.1 20 m
1.000 m
5.2 15 m
500 m
5.3 20 m
1.000 m
5.4 20 m
800 m
5.5 15 m
500 m
25 m 5.1 5.2 5.3 5.4 5.5 Edificaci allada 0,20 0,35 0,35 0,55 0,55 20% 35% 35% 35% 35% dacord amb la definici dels parmetres referits a la parcella 4m 6,50 m 7,00 m Planta baixa
4. COND DE L'EDIFICACI
Tipus dordenaci: Edificabilitat Ocupaci Planta Baixa Alada reguladora Punt d'aplicaci de l'alada reguladora Separacions mnimes al carrer al fons de parcella als laterals de parcella entre edificacions Alada construcci auxiliar Ocupaci construcci auxiliar Nombre mxim de plantes
5m 4m 4m 4m 3m 4m 4m 4m 3m 4m 4m 4m Superior a lalada de les edificacions 2,50 m 0% 7% 7% 7% PB+1 PB+1 PB+1 PB + Altell 30% 2,20 m 2,90 m
4m 3m 3m
7% PB+1
Alada lliure: soterrani planta baixa i pis (Altura de terra a terra) Sotacoberta habitable
Color de faana Color de coberta Pendent mxim de la coberta
Vinculat a lhabitatge inferior Les altures superiors a 1,50 m computaran a efectes dedificabilitat Colors terrosos o blanc Colors terrosos 35%
5. CONDICIONS D'S
Usos admesos Dotaci mnima d'aparcament Habitatge unifamiliar allat 1 plaa per cada 100 m de sostre
A la subzona 5.5 sadmet lhabitatge en la modalitat de bifamiliar (dos habitatges per parcella mnima). A les zones grafiades en els plnols normatius es defineixen dues zones de protecci (veure article 79): a. Espai Lliure dEdificaci b. Espai dEdificaci condicionada a la no afectaci de larbrat existent
Art. 85 Volumetria especfica (clau 6) 1. DEFINICI Aquesta zona regula l'edificaci residencial amb una ordenaci precisa, que es determina o b per la consolidaci de ledificaci existent, per la incorporaci de documents aprovats que desenvolupen el pla general anterior i que incorporem com a normatius o b per concrecions grfiques del propi pla que tindran valor normatiu. 2. SUBZONES En funci de lanterior s'estableixen dues subzones: - clau 6.1 illes edificades per les que el Pla general proposa mantenir lordenaci existent Laprofitament urbanstic de cada mbit qualificat amb la clau 6.1, volumetria especfica en situaci consolidada - clau 6.2 noves ordenacions regulades per documents aprovats definitivament o per ordenacions que amb carcter normatiu incorpora el propi pla. Aquests documents aprovats definitivament es recullen en l'Annex 1: Annexos normatius.
Art. 86 - Indstria allada (clau 7) 1. DEFINICI Aquesta zona ordena les construccions industrials en edificaci allada. 2. CONDICIONS DE PARCEL.LACI
Front mnim de parcella Parcella mnima Profunditat mnima de parcella 20 1.000 30 m 7 Allada 1/400 0.80 70% 3.50 5 3 3 6 dacord amb la definici dels parmetres referits al carrer 9m Planta baixa Baixa +1 P 2,20 m 4,50 m 2,50 m 30% El colors de la faana seran terrosos clars 80% Ajardinat Lhabitatge del guarda. Un per indstria 7
3. CONDICIONS DE L'EDIFICACI.
Tipus dordenaci: Densitat industrial Edificabilitat parcel.la neta Ocupaci Volumetria mxima Separacions mnimes: al carrer al fons de parcella als laterals de parcella entre edificacions Planta baixa Alada reguladora Punt d'aplicaci de l'alada reguladora Nombre mxim de plantes Alada lliure: soterrani planta baixa planta pis Pendent mxim de la coberta Material i color de faana i coberta Tractament espai lliure Tolerncia dhabitatges
4. CONDICIONS D'S
Usos admesos Dotaci mnima d'aparcament
7 Indstria (Veure Captol II) Comercial segons la llei 1 per cada 80 m de sostre.
Art. 87 - Cmping (clau 8) 1. DEFINICI Aquesta zona ordena les construccions en sl ds exclusiu de cmping i caravaning. 2. CONDICIONS DE PARCEL.LACI
Front mnim de parcella Parcella mnima segons plnol segons plnol 8
3. CONDICIONS DE L'EDIFICACI.
Tipus dordenaci: Edificabilitat Ocupaci Separacions mnimes: al carrer al fons de parcella als laterals de parcella entre edificacions Planta baixa Alada reguladora Punt d'aplicaci de l'alada reguladora Nombre mxim de plantes Alada lliure: soterrani planta baixa planta pis Pendent mxim de la coberta Material i color de faana Tractament espai lliure Tolerncia dhabitatges Allada 0.10 10%
10 10 10 10 dacord amb la definici dels parmetres referits al carrer 6,30 Planta baixa Baixa +1 P 2,20 m 3,20 m 2,50 m 30% El colors de la faana seran terrosos clars 80% Ajardinat Lhabitatge del guarda. Un per establiment
4. CONDICIONS D'S
Usos admesos Usos compatibles Dotaci mnima d'aparcament
8 cmping i caravaning. Hoteler supermercat, bar, restaurant, esportiu. 1 per cada 80 m de sostre.
sanitari,
Per al desenvolupament de l's hoteler dins un sector shaur de redactar un Pla Especial dOrdenaci Volumtrica.
SEC. 3. MBITS DE DESENVOLUPAMENT I EXECUCI EN SL URB

Art. 88 - Polgons dactuaci Els polgons dactuaci que sestableixen per a lexecuci daquest Pla general en el sl urb sn les segents: PAU.1 Pedrera I 1.Es pretn la recuperaci del front de la pedrera, incorporant-la al sistema despais lliures. 2. El seu mbit queda delimitat per la plaa de la Pedrera i el carrer de l'Oreneta. 3. La superfcie total del polgon s de 4100 m 4. El desenvolupament del polgon comportar la cessi de lespai lliure grafiat als plnols normatius. 5. El sistema dactuaci s el de compensaci bsica 6. s norma d'Obligat compliment per al sector, all recollit en el Conveni Urbanstic entre l'Excm. Ajuntament d'Altafulla i els propietaris del sector. Segons annexos normatius. Els polgons dactuaci PAU.2, PAU.3, PAU.4, PAU.5, PAU.6, PAU.7, PAU.8 i PAU.9 constitueixen el mbits de gesti derivats de la modificaci del Pla General aprovada definitivament per la Comissi dUrbanisme de Tarragona en data 9 de setembre de 1998 i publicada al DOGC nm. 2829 de data 17 de febrer 1999. A ms de la modificaci del Pla General aprovada definitivament per la Comissi d'Urbanisme de Tarragona en data 3 de juliol de 2002 i publicada al DOGC nm. 3785 de data 19 de desembre de 2002. Veure Annex 1:annexos normatius. PAU.10 La Cabana 1. Mitjanant la delimitaci daquest polgon dactuaci es pretn resoldre lordenaci de la faixa de sl delimitada per la carretera i el lmit del terme municipal, garantint lexecuci de la vialitat bsica pel seu desenvolupament. 2. El seu mbit queda delimitat per la carretera N-340, el carrer de lAlcalde Pijoan i el terme municipal de Tarragona. 3. La superfcie total del polgon s de 24.530 m 4. El sl i el sostre total resultant es dividir el 80% privat i el 20% pblic. Ledificabilitat neta ser de 0,60 m2/m2. Aix donar lloc a 10.085,48 m2 sostre, dividits en 8.068,38 m2 de sostre edificable daprofitament privat i 2.017,10 m2 sostre edificable daprofitament pblic. La cessi a lAjuntament es produir neta de crregues i gravmens i dels costos durbanitzaci del sector. 5. El sl privat resultant es qualifica amb com a zona de blocs allats, amb la clau 3.4, en una superfcie neta de sl de 11.206,06 m2; i amb la clau 3.5, en una superfcie neta de sl de 5.603,07 m2. 6. El desenvolupament del Polgon comportar la cessi i lexecuci de la vialitat grafiada als plnols normatius. 7. El sistema dactuaci s per compensaci bsica PAU.11 Cam de lHort del Senyor 1.Es pretn garantir la secci necessria pel nou vial situat a llevant, sobre lantic cam, que conforma part del sistema general viari. 2. La superfcie total del polgon s de 7.416 m 4. La seva posici i nivell tipolgic de les edificacions venes fan obligada la seva qualificaci com a ciutat jard 5.2. La qual ser daplicaci per la superfcie total de el polgon dactuaci, donat el carcter de sistema general de les afeccions produdes i la impossibilitat de repercutir-les a les finques confrontants.
5. El desenvolupament del polgon comportar la cessi i lexecuci de la vialitat grafiada als plnols normatius. 6. El sistema dactuaci s per compensaci bsica.
PAU.12 Cinemes 1. Lobjectiu daquest polgon dactuaci s doble per una banda possibilitar limplantaci dun centre de lleure i activitat comercial i per laltra aportar al municipi sl per equipaments a lentorn del cementiri. 2. El seu mbit s discontinu. Lemplaament del centre de lleure queda delimitat per les hortes protegides del riu Gai i el vial de nova execuci. Lemplaament de lequipament queda delimitat pel cementiri, el sl no urbanitzable i el sector de sl urbanitzable S-1. 3. La superfcie total del polgon s de 30.235 m 4. El seu desenvolupament es far mitjanant el marc normatiu de la clau 6.2, volumetria definida segons all previst a M.P.P.G. 5. El desenvolupament del polgon comportar la cessi i lexecuci de la vialitat grafiada als plnols, aix com lequipament de 20.585 m2. 6. El sistema dactuaci s el de compensaci bsica. PAU.13 Cam de lErmita 1. T la finalitat de garantir laprofitament urbanstic dun conjunt de parcelles de sl urb, que amb el desenvolupament del pla parcial La Pedrera varen quedar sense la vialitat mnima que els hi doni accs necessari. 2. El seu mbit queda delimitat per la part posterior de les parcelles confrontants amb el carrer de les Oliveres, el cam de lErmita, la part posterior de les parcelles confrontants amb el carrer de Tamarit. 3. La superfcie total del polgon s de 3.394 m 4. El sl privat resultant es regular per la clau 6.2 de volumetra definida, segons regulaci Modificaci Puntual del Pla General aprovada. 5. S'hauran de mantenir els parmetres edificatoris de la modificaci puntual del Pla general corresponent a l'expedient nm. 1999/381 6. El desenvolupament del polgon comportar la cessi i execuci de la vialitat. 7. El sistema dactuaci s el de compensaci bsica. PAU.14 La Vinya 1. Correspon a lantic Estudi de detall nm.4 i la posterior modificaci del Pla general en aquest mbit aprovada definitivament per la Comissi dUrbanisme de Tarragona en data 14.10.98 Veure annexos normatius. La seva regulaci queda garantida pel contingut del referit annex que t carcter normatiu. S'haur de mantenir l'ordenaci definida pel Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques de data 12 d'abril de 2002. PAU.15 Pedrera 2 1.Es pretn la recuperaci del front de la pedrera, incorporant-la al sistema despais lliures. 2. El seu mbit queda delimitat pel carrer de l'Espgol, la plaa de la Farigola i el carrer Luzimar. 3. La superfcie total del polgon s de 3070m 4. El desenvolupament del polgon comportar la cessi de lespai lliure grafiat als plnols normatius, sense prdua de ledificabilitat anterior. 5. El sistema dactuaci s el de compensaci bsica
PAU.16 Cam del Prat / Marqus de Tamarit 1. Es pretn lampliaci del Cam del Prat, a la zona ms propera al carrer Marques de Tamarit, incorporant-la al sistema despais lliures. 2. El seu mbit s discontinu. Lmbit de la nova zona verda queda delimitat pel cam del Prat, el carrer Marqus de Tamarit i les cases existents. El nou mbit delimitat com a edificable, queda delimitat pel carrer Marqus de Tamarit, lampliaci del carrer Moreres, lantic magatzem municipal, i la zona verda existent. 3. La superfcie total del polgon s de 410 m 4. El sl privat resultant es regular per la clau 2.1, d'alineaci a vial. 5. El sistema dactuaci s el de compensaci bsica PAU.17 Carrer del Taronger 1. Es pretn la obtenci dun sector dEquipament Pblic, incorporant-lo al sistema de sistemes pblics, el 33% del sl de lmbit. 2. El seu mbit queda delimitat pel carrer del Taronger, el Carrer del Roure, i les parcelles actualment edificables. 3. La superfcie total del polgon s de 5.248m 4. El desenvolupament del polgon comportar la cessi de lequipament pblic als plnols normatius. 5. El sl privat resultant es regular per la clau 5.2 de ciutat jard. 6. El sistema dactuaci s el de compensaci bsica 7. s norma d'Obligat compliment per al sector, all recollit en el Conveni Urbanstic entre l'Excm. Ajuntament d'Altafulla i els propietaris del sector. Segons annexos normatius. PAU.18 Carrer de l'Isidrot 1. Es pretn la obtenci de la vialitat necessria per a la connexi de vianants entre el Carrer de l'Isidrot i la zona verda corresponent al SUR S-9, i la seva connexi amb la Platja dels Capellans / Canyadell. 2. El seu mbit queda delimitat per les dues parcelles sense edificar existents als nm. 6 i 8 del carrer de l'Isidrot. 3. El desenvolupament del polgon comportar la cessi de la vialitat marcada als plnols normatius. 4. La franja de 20metres derivada de la ZMT es qualifica de Zona Verda (acord CTUT 25.02.2004) 5. El sl privat resultant es regular per la clau 3.3 de Blocs Allats. 6. El sistema dactuaci s el de compensaci bsica
CAP. IV. REGULACI DEL SL URBANITZABLE

SEC.1. DISPOSICIONS GENERALS Art. 89 - Definici i tipus Per als sectors de sl urbanitzable, aquest Pla general, diferencia entre els sectors amb pla parcial aprovat i vigent i aquells mbits que es consideren aptes per a suportar lassentament de nous creixements residencials. Pels primers el Pla incorpora com annex normatiu un resum de lexpedient tcnics aprovat. Pels segons el Pla estableix amb precisi els parmetres que regulen els seus aprofitaments urbanstics. 1. El sls urbanitzables sn els que el pla general declara com a aptes per a ser urbanitzats. La determinaci d'aquest sls es fa als plnols d'ordenaci mitjanant la delimitaci de sectors. 2. A ms de concretar els mbits de sl urbanitzable, el Pla en descriu els objectius del seu desenvolupament i en determina les condicions d'ordenaci, edificaci, s i gesti. El Pla estableix i delimita els diferents sectors en que es divideix el sl urbanitzable a lobjecte del seu desenvolupament parcial. Art. 90 - Sistemes generals i locals en sl urbanitzable 1. Aquest Pla assenyala, si s el cas, la reserva de sistemes generals formant part de lestructura general i orgnica del territori inclosos dins dels sectors. La seva destinaci, posici i mida s vinculant. El rgim urbanstic daquests terrenys s el que preveuen els articles 35 i concordants de la LU. Art. 91 - Deures dels propietaris del sl urbanitzable 1. Cedir obligatriament i gratutament els terrenys destinats a vialitat pblica, parcs i jardins pblics, equipaments i serveis. 2. Cedir sl on es pugui edificar el sostre corresponent al 10% de laprofitament mitj del sector. 3. Costejar i, si sescau, executar la urbanitzaci. 4. Costejar i, si sescau, executar les infrastructures de connexi amb els sistemes generals exteriors i, aix com les obres dampliaci o refor daquests (art.18.3 Llei 6/98, 13 dabril). 5. Procedir a la distribuci equitativa dels beneficis i les crregues. 6. Edificar els solars. Art. 92 - Gesti del sl urbanitzable 1. s obligatria la prvia aprovaci del corresponent Pla parcial dordenaci del sector. 2. Els sectors tamb es poden desenvolupar parcialment en subsectors amb les condicions previstes en lart. 91 de la LU. 3. El pla parcial sexecutar per polgons complets de conformitat amb el pla detapes saplicar en cada un dels polgons en que shagi dividit el sector, i aplicant en cada un dells el sistema dactuaci ms idoni dels previstos per la legislaci vigent, compensaci, cooperaci o expropiaci. 4. Quan els sectors es desenvolupin per iniciativa privada el sistema obligatori ser el de compensaci.
SEC. 2. ORDENACI DEL SL URBANITZABLE
Art. 93 Sectors amb Pla parcial aprovat Sector LHort den Pau El constitueix lantic sector UP5 aprovat definitivament per la Comissi dUrbanisme de Tarragona el dia 15 de gener de 1997 i publicat al DOGC nm. 2789 de 18 de desembre de 1998 ( expedient nm. 96/754) La seva regulaci i ordenaci constitueixen lannex normatiu nmero 14. Els Plans Especials a desenvolupar cada illa delimitaran els elements de carcter tradicional que es cediran al patrimoni pblic. Sector La Facina El constitueix lantic sector UP1 aprovat definitivament per la Comissi dUrbanisme de Tarragona el dia 14 doctubre de 1993 i publicat al DOGC nm. 2824 de 10 de febrer de 1999 ( expedient nm. 97/608) La seva regulaci i ordenaci constitueixen lannex normatiu nmero 15 En el solar resultant de laprofitament mig de cessi es permetr la construcci de 18 habitatges, per a permetre la construcci dhabitatge de tipus social. Sector Els Munts 1 El constitueix un subsector de lantic sector UP2 aprovat definitivament per la Comissi dUrbanisme de Tarragona el dia 1 de juliol de 1999. Ha estat publicat desprs de laportaci de les garanties del 12% de lobra urbanitzadora. (expedient nm. 98/310) La seva regulaci i ordenaci constitueixen lannex normatiu nmero 16 Art. 94 Sectors de sl urbanitzable El planejament derivat del POUM haur de justificar la incorporaci de mesures de foment de ls de les energies renovables i de lestalvi daigua que emanen dels annexos respectius de linforme ambiental del POUM. Aquestes mesures shauran de verificar mitjanant linforme dun tcnic competent El Pla general preveu els sectors de sl urbanitzable segents: Sector 1 El Roquissar - Sector Urbanitzable Delimitat - mbit delimitat pels camins de la Pobla de Montorns i La Nou de Gaia, la ronda nord dAltafulla i el sl dinters agrcola. T una extensi de 27.548 m. - Edificabilitat bruta mxima 0,25 m2st/ms - Densitat mxima bruta d'habitatges 20 hab/Ha - Cessions mnimes obligatries per a sistemes Segons LU La cessi per equipaments pblics ser del 30 % del sl, i estar situada al nord del sector. - s principal i usos complementaris Residencial i complementaris - Mesures Correctores: - Valoraci de les possibilitats de trasplantament de vegetaci agrcola al nord del sector - Necessitat de realitzaci destudis detallats per a determinaci de mesures geotcniques correctores - Disseny de la zona verda en base al Codi de Bones Prctiques Ambientals en la Jardineria (Veure Informe Ambiental).
- Es preveu com a criteri normatiu general, la reserva per a la construcci dhabitatges de protecci pblica del sl corresponent al 20% del sostre que, per a ls residencial de nova implantaci, es qualifiqui al sector. - Es preveu que el sector haur de fer front proporcionalment amb els altres sectors, a les despeses de fer arribar les diferents xarxes d'installacions urbanes al sector, segons plnols d'installacions. Sector 2. Els Safranars Nord - Sector Urbanitzable Delimitat - mbit delimitat pel cam de Ferran, sl urb, zona verda pblica i sl d'inters agrcola. T una extensi 36.420 m. - Edificabilitat bruta mxima 0,25 ms/ms - Densitat mxima bruta d'habitatges 20 hab/Ha - Cessions mnimes obligatries per a sistemes Segons LU - s principal i usos complementaris Residencial i complementaris - Condicions de vialitat Es resoldr lampliaci del cam de Ferran. - Mesures Correctores: - Adaptar la vialitat al gran marge central corbat, per tal de poder-lo conservar, incorporant les restes de la snia en un element direccionador de trnsit com una rotonda Marcatge de garrofers que puguin ser trasplantats Disseny de la zona verda en base al Codi de Bones Prctiques Ambientals en la Jardineria (Veure Informe Ambiental). - Es preveu com a criteri normatiu general, la reserva per a la construcci dhabitatges de protecci pblica del sl corresponent al 20% del sostre que, per a ls residencial de nova implantaci, es qualifiqui al sector. - Es preveu que el sector haur de fer front proporcionalment amb els altres sectors, a les despeses de fer arribar les diferents xarxes d'installacions urbanes al sector, segons plnols d'installacions. Sector 3. Els Safranars Sud - Sector Urbanitzable Delimitat - mbit delimitat pel cam de Ferran, sl urb, zona verda pblica i sl d'inters agrcola. T una extensi 20.910 m. - Edificabilitat bruta mxima - Densitat mxima bruta d'habitatges - Cessions mnimes obligatries per a sistemes - s principal i usos complementaris - Condicions de vialitat 0,25 ms/ms 20 hab/Ha Segons LU Residencial i complementaris Es resoldr lampliaci del cam de Ferran.
- Mesures Correctores: - Disseny de la zona verda en base al Codi de Bones Prctiques Ambientals en la Jardineria (Veure Informe Ambiental). - Es preveu com a criteri normatiu general, la reserva per a la construcci dhabitatges de protecci pblica del sl corresponent al 20% del sostre que, per a ls residencial de nova implantaci, es qualifiqui al sector. - Es preveu que el sector haur de fer front proporcionalment amb els altres sectors, a les despeses de fer arribar les diferents xarxes d'installacions urbanes al sector, segons plnols d'installacions. Sector 4. La Vinya Gran - Sector Urbanitzable Delimitat
- mbit delimitat pel cam de lOliverot, sl urb, i sl d'inters agrcola. T una extensi 98.274 m. - Edificabilitat bruta mxima - Edificabilitat bruta mxima reservada per comer - Densitat mxima bruta d'habitatges - Cessions mnimes obligatries per a sistemes - s principal i usos complementaris - Condicions de vialitat 0,25 ms/ms 0,05 ms/ms 20 hab/Ha Segons LU Residencial i complementaris Es resoldr la perllongaci de la Ronda Nord.
- Mesures Correctores: - Estudiar la relocalitzaci de la zona verda al sud de la ronda, per protegir els camps de garrofers situats a la cantonada nordest del sector, entre lOliverot i el camp de futbol. - Disseny de la zona verda en base al Codi de Bones Prctiques Ambientals en la Jardineria (Veure Informe Ambiental). - Estudiar en el disseny especfic del pla parcial la conservaci dels elements de pedra seca com els marges de camins. - Localitzar en camp tots els elements agrcoles trasplantables, i procedir a la seva conservaci ex situ. - Es preveu com a criteri normatiu general, la reserva per a la construcci dhabitatges de protecci pblica del sl corresponent al 20% del sostre que, per a ls residencial de nova implantaci, es qualifiqui al sector. - Es preveu que el sector haur de fer front proporcionalment amb els altres sectors, a les despeses de fer arribar les diferents xarxes d'installacions urbanes al sector, segons plnols d'installacions. Sector 5. Cmping Santa Eullia - Sector Urbanitzable Delimitat - mbit delimitat per la traa del ferrocarril, Hort del Senyor, sl urb actual i sl urbanitzable sector 6. T una extensi 34.575 m. - Edificabilitat bruta mxima - Densitat mxima bruta d'habitatges - Cessions mnimes obligatries per a sistemes - s principal i usos complementaris - Condicions de vialitat 0,35 mst/ms 25 hab/Ha Segons LU Residencial i complementaris Es resoldr la perllongaci del vial parallel al ferrocarril.
- Mesures Correctores: - Disseny de la zona verda en base al Codi de Bones Prctiques Ambientals en la Jardineria (Veure Informe Ambiental), i de manera coordinada amb les zones verdes del SUR S-5 i del SUR S-lHort de Pau. - Dissenyar mesures especfiques de minimitzaci del risc dinundabilitat causat per La Rasa. - Es preveu com a criteri normatiu general, la reserva per a la construcci dhabitatges de protecci pblica del sl corresponent al 20% del sostre que, per a ls residencial de nova implantaci, es qualifiqui al sector. - Es preveu que el sector haur de fer front proporcionalment amb els altres sectors, a les despeses de fer arribar les diferents xarxes d'installacions urbanes al sector, segons plnols d'installacions. Sector 6. LHort den Gatell - Sector Urbanitzable Delimitat - mbit delimitat a ponent pel sector 5, al nord per lantiga carretera N-340, al sud pel sistema ferroviari i a llevant pel sl no urbanitzable. T una extensi 39725 m.
- Edificabilitat bruta mxima - Densitat mxima bruta d'habitatges - Cessions mnimes obligatries per a sistemes - s principal i usos complementaris - Condicions de vialitat
0,25 ms/ms 20 hab/Ha Segons LU Residencial i complementaris Es resoldr lacabament del vial parallel al ferrocarril. Es resoldr la perllongaci de la Ronda Nord.
- Mesures Correctores: - Disseny de la zona verda en base al Codi de Bones Prctiques Ambientals en la Jardineria (Veure Informe Ambiental), i de manera coordinada amb les zones verdes del SUR S-5 i del SUR S-lHort de Pau. - Estudiar com conservar in situ o ex situ els elements de lajardinament existent a la part septentrional del sector. - Estudiar mesures especfiques de minimitzaci del risc dinundabilitat causat per La Rasa. - Conservaci de la Masia Actual - Es preveu com a criteri normatiu general, la reserva per a la construcci dhabitatges de protecci pblica del sl corresponent al 20% del sostre que, per a ls residencial de nova implantaci, es qualifiqui al sector. - Es preveu que el sector haur de fer front proporcionalment amb els altres sectors, a les despeses de fer arribar les diferents xarxes d'installacions urbanes al sector, segons plnols d'installacions. Sector 7. Finca Safranes - Sector Urbanitzable Delimitat - mbit delimitat pel sl urb, el sector 2 Safranars Nord i el sl no urbanitzable. T una extensi 35.631 m. - Edificabilitat bruta mxima - Densitat mxima bruta d'habitatges - Cessions mnimes obligatries per a sistemes - s principal i usos complementaris - Condicions de vialitat 0,25 ms/ms 10 hab/Ha Lespai lliure definit als plnols dordenaci ms lequipament derivat de LU. Residencial i complementaris Shaur denllaar amb la vialitat existent al sl urb.
- Mesures Correctores: - Marcatge i trasplantament de peus de margall afectats - Determinaci, a ladministraci competent, de la necessitat de realitzar prospeccions arqueolgiques - Realitzaci de mesures de prevenci dincendis forestals: franja de seguretat a la zona verda, hidrants a la zona urbanitzada. - Disseny de la zona verda en base al Codi de Bones Prctiques Ambientals en la Jardineria (Veure Informe Ambiental) - Es preveu com a criteri normatiu general, la reserva per a la construcci dhabitatges de protecci pblica del sl corresponent al 20% del sostre que, per a ls residencial de nova implantaci, es qualifiqui al sector. - Es preveu que el sector haur de fer front proporcionalment amb els altres sectors, a les despeses de fer arribar les diferents xarxes d'installacions urbanes al sector, segons plnols d'installacions. - S'ha arribat a un acord amb Conveni Urbanstic per a la cessi de la zona verda amb ms propera al Bosc de Sant Antoni per a una major protecci de la zona. (veure copia del conveni Urbanstic en Dossier Annex 1)
- s norma d'Obligat compliment per al sector, all recollit en el Conveni Urbanstic entre l'Excm. Ajuntament d'Altafulla i els propietaris del sector. Segons annexos normatius. Sector 8. El Clos de Dalt - Sector Urbanitzable Delimitat - mbit delimitat pel ferrocarril, el cmping Don Quijote i el carrer dels Munts. T una extensi 18.100 m. - Edificabilitat bruta mxima 0,35 ms/ms - Cessions mnimes obligatries per a sistemes Segons LU - s principal i usos complementaris Hoteler. - Mesures Correctores: - Catalogar i definir els arbres agrcoles a trasplantar i conservar ex situ. - Dissenyar el planejament intern de la finca tot seguint lorografia natural i les corbes de nivell, intentant conservar al mxim possible els murs de pedra seca. - Disseny de la zona verda en base al Codi de Bones Prctiques Ambientals en la Jardineria (Veure Informe Ambiental) - Es preveu que el sector haur de fer front proporcionalment amb els altres sectors, a les despeses de fer arribar les diferents xarxes d'installacions urbanes al sector, segons plnols d'installacions. Sector 9. Els Munts - Sector Urbanitzable Delimitat - mbit delimitat . T una extensi 38.080 m. - Edificabilitat bruta mxima - Densitat mxima bruta d'habitatges - Cessions mnimes obligatries per a sistemes - s principal i usos complementaris - Condicions de vialitat 0,34 ms/ms 35 hab/Ha Segons LU Residencial i complementaris El sector haur de donar compliment a les determinacions viries de lavan de pla aprovat.
- Mesures Correctores: - Estudiar la conservaci de la represa sobre caliche dins el desenvolupament previst. - Marcatge i trasplantament ex situ de tots els peus dolivera aprofitables - Conservaci de trams de murs de pedra en sec dins el desenvolupament - Estudi especfic dels factors paisatgstics per aconseguir integrar al mxim el nou sector. - Disseny de la zona verda en base al Codi de Bones Prctiques Ambientals en la Jardineria (Veure Informe Ambiental) - Es preveu com a criteri normatiu general, la reserva per a la construcci dhabitatges de protecci pblica del sl corresponent al 20% del sostre que, per a ls residencial de nova implantaci, es qualifiqui al sector. - Es preveu que el sector haur de fer front proporcionalment amb els altres sectors, a les despeses de fer arribar les diferents xarxes d'installacions urbanes al sector, segons plnols d'installacions. - S'ha arribat a un acord amb Conveni Urbanstic per a la cessi de la zona verda amb ms propera a la Platja dels Capellans / Canyadell, per a una major protecci de la zona. (veure copia del conveni Urbanstic en Dossier Annex 1)
- s norma d'Obligat compliment per al sector, all recollit en el Conveni Urbanstic entre l'Excm. Ajuntament d'Altafulla i els propietaris del sector. Segons annexos normatius. Sector 10. Brises del Mar - Objecte: Aquest sector de sl urbanitzable delimitat possibilita la implantaci duna Residncia Geritrica, a la qual es vinculen un complex hoteler, un centre dalt rendiment esportiu i lampliaci del barri residencial de ciutat jard existent Brises del mar. Lexecuci i posada en funcionament de la residncia geritrica ser prvia o simultnia amb els altres usos del sector. Lexecuci daquest complex anir vinculada a la prvia execuci de la connexi entre el nucli dAltafulla i el barri de Brises del Mar a travs de lenlla de la variant de la N-340 i un pas a diferent nivell que creui lautopista del Mediterrani. - Sector Urbanitzable Delimitat - mbit delimitat . T una extensi 530.290 m. - Edificabilitat bruta mxima 0,15 ms/ms - Densitat mxima dunitats habitacionals geritriques 7 Unitats/Ha - Densitat mxima bruta d'habitatges 3 hab/Ha - Cessions mnimes en concepte despais lliures i equipaments estaran dacord amb el que determina la Llei 2/2002, de 14 de mar dUrbanisme. Percentatges mxims del sostre total per a cada s: Sostre mxim de residncia geritrica: Sostre mxim hoteler i centre dalt rendiment esportiu Sostre mxim residencial ampliaci Brises del Mar Nombre mxim dhabitatges 55% (43.725m2st) 13% (10.338m2st) 32% (25.440m2st) 160 habitatges
Ls principal del sector s el de residncia geritrica. Tamb sadmeten els usos segents: residencial, hoteler, comercial, restaurant, esportiu, balneari, mdic-assistencial, i centre de jardineria. La residncia geritrica es disposa en una parcella nica indivisible. (acord CTUT 25.02.2004) El pla parcial tindr en compte els segents criteris dordenaci 1. situar la zona residencial dampliaci del barri de Brises del Mar limtrof amb aquest barri, procurant donar continutat a la vialitat i els espais pblics existents. 2. adaptar lordenaci i ledificaci al relleu definit pels bancals i mantenir i integrar els murs de pedra seca. 3. catalogar i conservar les barraques de vinya existents, cas de ser imprescindible desplaar-les dintre del mateix sector. 4. conservar in situ el nombre mxim de garrofers i marcar aquells que sigui possible trasplantar. 5. dissenyar els espais lliures del permetre com a jard mediterrani de baix manteniment 6. a les parcelles de lampliaci de Brises del Mar sels determinaran les regles del joc en quant a jardineria particular dels habitatges per tal de conservar al mxim els valors naturals preexistents i assolir la mxima integraci paisatgstica i el mnim impacte visual respecte lentorn agrcola i forestal. Condicions de gesti
El sistema de gesti del sector ser de reparcel.laci en la modalitat de compensaci bsica. La residncia geritrica es desenvolupar i es posar en funcionament de forma prvia o simultnia amb els altres usos del sector. El sector far front a les despeses corresponents a les connexions de les xarxes de serveis urbans necessries per al funcionament de la seva totalitat. Anir crrec del sector la connexi viria amb el nucli dAltafulla a travs de laccs existent al terme municipal de la variant de la N-340 i anir a crrec del sector la construcci dun pas a diferent nivell per creuar lautopista del Mediterrani. Aniran a crrec del sector el disseny, illuminaci i cost de la crulla entre la T-214 amb el vial de connexi del sector amb el nucli dAltafulla. El disseny de la rotonda haur dajustar-se als parmetres de traat de criteris de disseny de rotondes. El vial de connexi entre el sector i el nucli urb dAltafulla intercepta la conducci del Ramal Litoral, de formig pretensat DN800 mm. Previ desenvolupament del vial ser necessari un estudi pels Serveis Tcnics Municipals i els del Consorci dAiges de Tarragona. Es preveu com a criteri normatiu general la reserva per a la construcci dhabitatges de protecci pblica del sl corresponent al 20% del sostre que, per a ls residencial de nova implantaci es qualifiqui al sector. Sector 11. Parc Industrial - Sector Urbanitzable Delimitat - T una extensi aproximada de 65.440m. - Edificabilitat neta mxima 0,80 ms/ms - Cessions mnimes obligatries per a sistemes Segons LU - s principal i usos complementaris Indstria Es consideren activitats industrials les dirigides als serveis complementaris per als habitants del municipi (tallers de fusters, tallers de fusteria d'alumini, etc.) i als usos complementaris a les activitats turstiques (bugaderies, etc.). No s'accepten activitats dirigides a lobtenci, reparaci, manteniment, transformaci o reutilitzaci de productes industrials, a lenvasat i embalatge aix com a laprofitament, recuperaci i eliminaci de residus o subproductes, qualsevol que sigui la naturalesa dels recursos i processos tcnics utilitzats.
- Mesures Correctores: - Aprofitar in situ o ex situ les alineacions interessants doliveres existents. Si la construcci dels vials suposa la necessitat dafectar aquests arbres, es proposa la seva preparaci pel trasplantament i la seva utilitzaci, posteriorment a la finalitzaci de la construcci del vial, com arbrat viari. - Integrar la zona verda en el Parc Fluvial de la Rasa, utilitzant els mateixos criteris que per aquest. - Condicions de vialitat El sector haur de connectar-se amb les installacions de Torredembarra, per tant, estar condicionat a la signatura del conveni de subministrament d'installacions entre lAjuntament de Torredembarra i lAjuntament dAltafulla.
El sector haur de respectar la franja de protecci de La Rasa, que es fixa en 25 m. des de la llera. Les cessions d'espai pblic es disposaran arran de la Rasa de Torredembarra i es compatibilitzaran els accessos amb els que ja disposa el sector de sl urbanitzable de Torredembarra.
CAP. V. REGULACI DEL SL NO URBANITZABLE. (SNU)

SEC.1. DISPOSICIONS GENERALS Art. 95- Definici i tipus El sl no urbanitzable compren terrenys que es caracteritzen per una voluntat de mantenir les condicions naturals i el carcter prpiament rural. En aquest sl no hi sn permesos els processos d'urbanitzaci de carcter urb ni els usos contradictoris amb l'aprofitament natural del territori. Art. 96 - Desenvolupament del Pla general en SNU 1. Les determinacions que cont aquest Pla general, sense perjudici de la seva immediata aplicaci, podran sser desenvolupades mitjanant Plans especials. 2. Els Plans especials no podran alterar les determinacions del Pla general, excepte per regular ms restrictivament les condicions d'edificaci i d's i per augmentar la superfcie establerta com a mnima per a les finques. 3. La protecci de sls no urbanitzables amb les claus SNU-IAH, SNU-IAS i SNUIPF a la muntanya de Sant Antoni, a les hortes del Gai i a les hortes de la Rasa, aix com les extenses rees de conreu tradicional de sec al nord de les ja esmentades, tenen una vocaci de constituir espais on es realitzi una gesti efectiva que permeti compatibilitzar les activitats econmiques tradicionals i la conservaci i millora dels seus valors naturals, paisatgstics i patrimonials. Per a tal fi, i tal com preveu la normativa daquest POUM, lajuntament desenvolupar, dacord amb els propietaris, Plans Especials que permetin assolir una figura de protecci i gesti ms enll de la qualificaci de Sl No Urbanitzable, utilitzant eines ja assajades en daltres municipis, com poden ser els Parcs Agraris, els Espais Naturals dInters Local o daltres Art. 97 - Finques 1.Queden absolutament prohibides les parcel.lacions urbanstiques en sl no urbanitzable. Sentendr que existeix parcel.laci urbanstica quan concorrin les circumstncies assenyalades als articles 183 i 186 de la LU. 2. Seran indivisibles les finques en sl no urbanitzable la dimensi de les quals sigui inferior al doble de les unitats mnimes de conreu o de producci forestal dacord amb larticle 188.1.e de la LU i els Decrets de la Generalitat de Catalunya 169/1983, 82/1985 i 35/1990. 3. Les divisions i segregacions de finques estan subjectes a llicncia municipal. Es considerar infracci urbanstica el fraccionament del sl, encara que noms sigui per al seu arrendament, quan pugui donar lloc a la constituci dun nucli de poblaci i vulneri les previsions del planejament urbanstic vigent i dels decrets assenyalats en aquest mateix article. Art. 98 - Camins agrcoles 1. S'haur de conservar en la seva integritat l'actual xarxa de camins agrcoles. 2. No podran obrir-se nous camins, vies rurals, pistes forestals o qualsevol altre tipus de vialitat que no estigui prevista en aquest Pla general, en els Plans especials que desenvolupin o en els Plans parcials. 3. No es podr modificar el perfil longitudinal i transversal dels camins ni el seu traat sense la corresponent llicncia municipal. Les modificacions no podran suposar en cap cas alteracions negatives de l'entorn natural de la zona afectada. Art. 99 - Tanques Les tanques de les parcel.lacions agrcoles es construiran de forma que no agredeixin el medi rural on s'emplacen.
Art. 100 - Conreus Els conreus vindran regulats per la normativa agrria i quedaran subjectes als Plans especials que es redactin per a la protecci d'horts, conreus i espais forestals. Art. 101 - Nucli de poblaci En general es considerar que s'origina la formaci de nucli de poblaci quan hi hagi ms de quatre edificacions residencials en un cercle de 250 m de radi. Altres condicions per entendre que no hi ha possibilitat de formaci de nucli de poblaci: 1. Superfcie mnima de finca establerta en cada zona. 2. Segregaci o divisi en els cinc anys anteriors. Art. 102 - Usos permesos i usos prohibits 1. L'establiment de qualsevol s autoritzable comportar l'obligaci d'adoptar les mesures necessries per evitar la degradaci de la naturalesa i per aconseguir una integraci total amb el medi en el que sinstalli. Per aix caldr estudiar d'una manera detallada la captaci d'aigua potable, la depuraci de les aiges residuals, la idonetat dels accessos i la conservaci i restauraci de les masses arbries. El titular es comprometr a la conservaci de l'establiment i del seu entorn per tal que reuneixi unes condicions perfectes de seguretat, de salubritat i d'ornat pblic. 2. Els usos permesos es regularan especficament per a cada tipus de sl no urbanitzable. Amb carcter general queden prohibits els usos segents:
a) s d'habitatge plurifamiliar. b) s comercial. c) s d'oficines. d) s industrial, amb l'excepci d'indstries agropecuries. e) magatzems i dipsits de material no relacionats amb l's agrcola i ramader o forestal. f) garatges, excepte els d's particular al servei dels habitatges o explotacions agrries.
SEC.2. CONSTRUCCIONS EN SL NO URBANITZABLE Art. 103 - Disposicions generals Les intervencions en sl no urbanitzable hauran d'assegurar el respecte a les condicions naturals i paisatgstiques de l'entorn en qu s'emplacen, amb les condicions especfiques que s'assenyalen en aquestes normes per a cada tipus de sl i d's. En el sl no urbanitzable no es podran realitzar altres construccions que les destinades a explotacions agrcoles que estiguin en relaci amb la naturalesa i el dest de la finca, aix com les construccions i les installacions vinculades a l'execuci, el manteniment i el servei de les obres pbliques. Aix no obstant, podran autoritzar-se seguint el procediment previst per l'art. 44 del RG, edificacions i installacions d'utilitat pblica o inters social que shagin demplaar en medi rural i no siguin incompatibles amb els usos previstos en els diferents tipus de SNU i compleixin les condicions especfiques de la zona en qu s'emplacin i habitatges unifamiliars en llocs on no hi hagi possibilitat de formaci de nucli de poblaci. Art. 104 - Construccions ramaderes Les construccions ramaderes en sl no urbanitzable, sens perjudici del que aquest Pla general determini per a cada zona, ha de complir les segents condicions: a) Les construccions se situaran en llocs assolellats i ventilats, i en tot cas, fora de la trajectria dels vents dominants en el sentit dels nuclis habitats. b) Cal acreditar una propietat mnima d1,50 ha en una nica finca en regadiu, 4,5 ha en sec.
c) No es permet la seva ubicaci a menys de 1.000 m de qualsevol lmit de sl qualificat com a sl urb o sl urbanitzable programat, ni a menys de 200 m de leix de carreteres i dhabitatges existents en sl no urbanitzable pertanyent a altres propietaris. Entre construccions de diferents explotacions ramaderes hi ha dhaver, com a mnim, 50 m de separaci i 500 m en el cas dexplotacions porcines, excepte si pertanyen a la mateixa agrupaci ramadera. Shauran de respectar les distncies entre granges establertes en les normes segents: Ordre del DARP de 4 dabril de 1994, pel qual es fixen les normes dordenaci de les explotacions porcines, avcoles, cuncules i bovines. Real Decreto 324/00 de 3 de mar de 2000, pel qual sestableixen normes bsiques dordenaci de les explotacions porcines.
d) Les construccions seran de planta baixa amb una alria reguladora mxima de 5 m, excepte les installacions annexes per a les quals sigui tcnicament necessria una major alria. e) En els llocs on sigui freqent larbrat, es projectar i plantar al llarg de les edificacions fileres darbres, duna classe caracterstica del lloc, en una proporci mnima dun arbre cada 5 m de longitud, a lobjecte de matisar limpacte visual de la construcci. f) En la tramitaci de l'expedient d'activitat s'haur d'especificar el sistema de tractament i de depuraci de les aiges residuals i el seu dest final. Art. 105 - Magatzems La construcci de magatzems en SNU, sense perjudici del que aquest Pla general determini per a cada zona, han de complir les segents condicions: a) Noms es permet per a magatzem de productes agrcoles, d'eines del camp i de maquinria quan estiguin vinculades a una explotaci agrcola o ramadera. b) Cal acreditar una propietat mnima d1,5 ha de terres de conreu dhorta o de 4,5 ha de terres de conreu de sec en una nica extensi. La part de la finca vinculada a l'edificaci quedar inscrita en el Registre de la propietat com a indivisible c) No es permet la seva ubicaci a menys de 100 m des de l'eix de carreteres i a 15 m de camins existents. d) El mxim volum edificable ser de 400 m3. Les construccions seran de planta baixa amb una alada mxima de 9 m, excepte les installacions annexes per a les quals sigui tcnicament necessria una major alada. En planta, cap dimensi ser superior a 30 m. e) En els llocs on sigui freqent larbrat, es projectar i plantar al llarg de les edificacions fileres darbres, duna classe caracterstica del lloc, en una proporci mnima dun arbre cada 5 m de longitud, a lobjecte de matisar limpacte visual de la construcci Art. 106- Construccions d'utilitat pblica i d'inters social Es podran autoritzar edificacions i installacions d'utilitat pblica dinters social que shagin demplaar en medi rural, seguint el procediment previst en l'art. 44 del RG. La consideraci de la utilitat pblica o linters social, aix com la idonetat de lemplaament i la regulaci de les condicions d'edificaci, ser ponderada per la Comissi d'Urbanisme, d'acord amb els art. 47 i 48 de la LU i 44 del RG. Les construccions que es projectin tindran uns materials, acabats i colors que garanteixin una adequada integraci a les condicions naturals de lentorn. La regulaci per a les edificacions d'utilitat pblica o inters social: Per a les edificacions que en aplicaci d'all establert en l'art. 47 de la LU, es declarin d'utilitat pblica o inters social, s'haur de redactar un projecte que contempli: a) L'impacte paisatgstic i ambiental i els efectes territorials de la seva implantaci. b) les condicions formals i tcniques de la nova edificaci.
Art. 107 - Construccions i installacions d'obres pbliques 1. Es podran autoritzar en el sl no urbanitzable les construccions i les installacions vinculades a l'execuci, al manteniment i al servei de les obres pbliques. 2. La sollicitud de llicncia haur de justificar la necessitat del traat o de l'emplaament de les installacions o construccions que es projectin, amb indicaci de les zones afectades i de les correccions previstes en ordre a preservar les condicions naturals, l'equilibri ecolgic i els valors paisatgstics. 3. Les construccions que es projectin tindran uns materials, uns acabats i uns colors que garanteixin una adequada integraci a les condicions naturals de l'entorn. Art. 108 - Habitatges 1. Seguint el procediment previst als articles 47-51 de la LU i 44.2 RG sens perjudici del que aquest Pla general determina per a cada zona, podran autoritzarse edificis allats destinats a habitatge unifamiliar quan no existeixi la possibilitat de formaci dun nucli de poblaci. En aquest supsit en el moment de lautoritzaci, es tindran en consideraci els efectes sobre el medi i les explotacions rurals i forestals. Els tipus de les construccions hauran de ser adequats a la seva condici i situaci allada i la composici arquitectnica, i els materials correspondran al tipus tradicional del lloc. Lalada mxima no superar els 6,50 metres i se separaran ms de 10 m dels camins pblics i els lmits de propietats. Aquestes edificacions no es podran localitzar en els careners, ni en els terrenys de pendent superior al 30% ni en qualsevol altra situaci que suposi un impacte ecolgic o paisatgstic negatiu.
SEC 3. ZONIFICACI EN SOL NO URBANITZABLE

Art. 109 - Definici de zones Dins el sl no urbanitzable el Pla general estableix les segents zones:
1- Sl dinters agrcola horta SNU-IAH 2- Sl dinters agrcola sec SNU-IAS 3- Sl de protecci forestal SNU-IPF
Art. 110 Sl dinters agrcola horta SNU-IAH 1. Definici: Sls que per les seves condicions tenen un especial valor agrcola, estiguin o no conreats en el moment de la seva classificaci. Aquests terrenys mereixen una especial protecci dacord amb els criteris de larticle 32 de la LU. 2. Segregacions: No es permeten divisions o segregacions que donin lloc a superfcies inferiors a la unitat mnima de conreu que determina el Decret 169/1983 de 12 d'abril sobre Unitats Mnimes de Conreu. 3. Condicions d's: Els nics usos permesos sn l'agrcola i el ramader. L'habitatge noms s permet a les masies existents 4. Sadmeten les construccions de magatzems agrcoles i les ramaderes, sotmeses a les disposicions generals. Art. 111 - Sl dinters agrcola sec SNU-IAS 1. Definici: Sls que no tenen un especial valor agrcola, sn erms o histricament han estat conreats de sec i no es preveu la seva transformaci en reg. 2. Segregacions: No es permeten divisions o segregacions que donin lloc a superfcies inferiors a la unitat mnima de conreu que determina el Decret 169/1983 de 12 d'abril sobre Unitats Mnimes de Conreu o a la unitat mnima forestal.
3. Condicions d's: En general es permeten els usos d'agrcola, ramader, forestal, cmping i caravning. Referent a ls d'habitatge, noms s'admet lunifamiliar que sajusti a les condicions establertes a larticle que regula lhabitatge en el sl no urbanitzable (secci 2). A ms, a les masies existents es permeten els usos hoteler, sanitari, socio-cultural, docent, restauraci, recreatiu i esportiu. Art. 112 - Sl dinters forestal SNU-IPF 1. Definici: D'acord amb l'art. 2 de la Llei 6/1988, forestal de Catalunya, aquest Pla qualifica com a sl forestal els sls rstics poblats d'espcies arbries o arbustives, de matolls i d'herbes. 2. Segregacions: No es permeten divisions o segregacions que donin lloc a superfcies inferiors a la unitat mnima forestal que determina el Decret 35/1990 de 23 de gener sobre Unitats Mnimes Forestals. 3. Condicions de l'edificaci: Noms s'admetran noves edificacions vinculades a la utilitzaci forestal dels terrenys d'acord amb l'art. 22 de la Llei 6/1988, forestal de Catalunya, i les limitacions que imposen aquestes Normes. La finca sobre la qual s'edifiqui, s'haur d'inscriure al Registre de la Propietat com a unitat indivisible als efectes que preveu l'art. 188 de la LU. 4. Condicions d's: En general l'nic s adms s el forestal, ra per la qual queda prohibida qualsevol transformaci del sl que lesioni el valor especfic de la vegetaci arbria. Lhabitatge noms sadmet a les masies existents. 5. L'aprofitament dels productes forestals es realitzar dins dels lmits que permeten els interessos de la seva conservaci i millora, d'acord amb la Llei 6/88, forestal de Catalunya. La repoblaci forestal es portar a terme amb espcies prpies de la zona. Es prohibir la plantaci intensiva d'espcies que puguin alterar l'equilibri ecolgic i l'entitat de les vegetacions autctones.
TTOL IV. PROTECCI DEL PATRIMONI

Art. 113 - Definici Malgrat la delimitaci de lentorn de protecci dAltafulla, shaur de preveure lelaboraci dun Pla especial de protecci de casc histric, que permets disposar dun document modern, sobre cartografia actualitzada de lestat actual de ledificaci, el qual haur de contenir un aixecament precs de les faanes existents, posant-ne en valor els elements ms representatius del seu patrimoni arquitectnic, base per a poder determinar quins son els elements tipolgics que cal preservar. Linstrument general de protecci de patrimoni s el Pla especial de protecci del patrimoni que inclou el Catleg de construccions dinters. Aquest Catleg es concretar dacord amb el que preveuen els articles 69 de la LU i larticle 86 del RP. A lespera de la redacci de lesmentat Pla especial de protecci del patrimoni, el Pla general defineix un Catleg delements que pel seu inters arqueolgic, histric, artstic, paisatgstic o arquitectnic, han de disposar, de forma urgent, duna especial protecci. Art. 114 Catleg El Catleg estableix diferents nivells de protecci, segons les caracterstiques particulars de cada un dels elements a protegir, per tal de concretar les condicions especials de protecci de cada un dels elements. - Nivell 1- Bns culturals dinters nacional: tindran el nivell de protecci integral que els assigna la Llei 9/1993, de 30 de setembre del Patrimoni cultural catal. - Nivell 2- Edificis i elements dinters sotmesos a la protecci urbanstica que es determini al Pla Especial de Protecci o en el seu cas, la que corresponen als BCIL, dacord amb la Llei 9/93 en aquells casos en qu es tramiti la corresponent declaraci en aquesta categora. - Nivell 3- rees arqueolgiques, n'hi ha de dos tipus: a) Jaciments arqueolgics: Quedaran protegits per un radi de 50 m o, en el seu cas, per una delimitaci especfica. Les llicncies d'obres dins d'aquest radi hauran de ser objecte d'informe previ del Servei d'Arqueologia de la Direcci General del Patrimoni Cultural, que podr dictaminar la realitzaci de sondeigs arqueolgics, per tal de delimitar el jaciment i decidir posteriorment l'actuaci ms adient. b) Les zones d'expectativa arqueolgica: Sn aix considerades les zones on s'han produt troballes allades i superficials, que no proporcionen la suficient informaci per a situar el jaciment possible. En aquestes zones, prviament a la concessi de llicncia d'obres, s'haurien de realitzar sondeigs i prospeccions arqueolgiques d'acord amb el Servei d'Arqueologia de la Direcci General del Patrimoni Cultural, per tal de confirmar l'existncia del jaciment.
1. Queden inclosos en el catleg de patrimoni a protegir els elements que es relacionen a continuaci. Tots ells estan grafiats i referenciats en els plnols d'ordenaci. Elements protegits: Patrimoni arquitectnic: 1- Nucli histric (BCIN) 2- Esglsia de Sant Mart 3- Ermita de Sant Antoni 4- Castell dAltafulla (BCIN) 5- Muralla (BCIN) 6- La Torrassa (BCIN) 7- Casa de la Vila 8- Casa Ixart 9- Casa del Sau/casa Gatell 10- Abadia, casa Rectoral 11- Cases dAltafulla 12- Casa de la Mare de Deu 13- Casa Robert 14- LHospital 15- Els Munts (BCIN) 16- Les Botigues de Mar 17- Barraques de vinya Patrimoni arqueolgic: 1- Castell dAltafulla 2- Poblat Ibric de la Coma 3- Villa de la Casera 4- Villa de la Revella 5- Pedrera dels Munts (BCIN) (PATRIMONI MUNDIAL) 6- Els Munts 7- Villa davant lEsglsia 8- Villes del costat del Poble 9- Sant Antoni 10- Jaciment ibric de Les Eres Art. 115 - Contingut del Pla especial 1. El Pla especial ha de concretar el Catleg segons els elements catalogats i altres elements o conjunts que responguin a un nivell suficient d'inters : 2. En la redacci del catleg ressenyat, el Pla especial podr, tamb, excloure algun dels elements inclosos en el catleg, justificant degudament els motius d'exclusi. 3. El Pla especial tamb podr reduir al mnim les condicions de protecci a algun dels elements inclosos en el catleg. 4. El Pla especial ha de definir exhaustivament els permetres corresponents a cadascun dels elements catalogats, amb el contingut de la protecci especfica per cada un d'ells. 5. El Pla especial ha de definir un rgim particular econmico-fiscal, tendent a estimular i fomentar la conservaci, millora i reposici dels elements catalogats. Plaa de lEsglsia Cam de lErmita Plaa de lEsglsia C. De Dalt, lEspinal i del Pou Ctra de lErmita de Sant Antoni Plaa del Pou Plaa del Pou, c. Del Forn Carrer del Cup Plaa de lEsglsia Ravals de la vila Closa Plaa de lEsglsia, c. Del Forn La Placeta Plaa del Pou Barri Martim Barri Martim Terme Municipal situaci
Art. 116 - Condicions del Pla especial 1. Condicions d'edificabilitat.

a) En els solars intersticials d'un tram de carrer catalogat, podran aixecar-se noves edificacions que se subjectin, no solament a la normativa general de la zona que l'envolti, sin tamb a les prescripcions que el Pla de Protecci determini. b) Els edificis i mbits catalogats tindran la possibilitat d'edificar en els espais lliures dels solars, o d'augmentar el volum edificat, si en el seu cas aix ho determina el Pla especial, per a cada un dels elements en forma individualitzada i concreta. 2. Condicions de l'edificaci, usos i llicncies. a) El Pla especial contemplar el rgim concret de les obres de conservaci i restauraci, millora, ampliaci, substituci i nova edificaci, tamb el rgim d'usos aplicables en els elements catalogats. b) El Pla preveur que, en qualsevol cas, aquestes llicncies necessitaran un informe previ de l'equip tcnic municipal, i d'un informe favorable del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 3. Condicions de l'immoble protegit. Els mbits i edificis protegits de propietat privada corresponents a una unitat compositiva i registral, constituiran un immoble nic, als efectes de la regulaci de les mesures de Protecci del Pla especial. 4. Condicions de les obres de consolidaci i conservaci. a) En tant no sigui vigent el Pla especial corresponent, es podran autoritzar nicament obres de consolidaci i conservaci de carcter urgent, amb informe previ del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els usos seran concordants amb les caracterstiques i posada en valor dels edificis a protegir. b) Aix mateix, en tant no sigui vigent el Pla especial, es limitaran les modificacions dels edificis catalogats als elements no estructurals ni constitutius de les seves caracterstiques formals. El projecte de modificaci haur de justificar la convenincia o necessitat de les obres de modificaci, que es descriuran en una memria i es grafiaran en plnols de planta, secci i alats. La concessi de la llicncia dobres est sotmesa a linforme previ corresponent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Art. 117 Protecci del Patrimoni Etnolgic i Paisagstic La zona verda situada a la franja de 100 metres de la Zona Martimo Terrestre del SUR-S-9 t la catalogaci de Zona Verda Privada. Tot i aix, el seu gran valor natural i paisatgstic, com a continuaci del sistema pblic costaner, far que lajuntament estableixi mesures que garanteixin la conservaci i millora dels seus valors naturals, mesures que sestabliran en el moment daprovaci del planejament derivat i de latorgament de llicncia dobres El Pla incorpora un llistat delements del patrimoni cultural a protegir, en el qual de manera genrica sincorporen les barraques o casetes de pedra seca, els marges i les snies). Tanmateix, a linforme ambiental es cartografien part daquests elements. s cert que la protecci genrica perd efectivitat si no existeix un catleg exhaustiu que incorpori els diversos elements. Aix, lAjuntament realitzar un Pla Especial de catalogaci que permeti completar linformaci existent Aix mateix, l'Ajuntament d'Altafulla realitzar un Catleg especfic de les masies i cases rurals susceptibles de reconstrucci o rehabilitaci, existents en Sl no Urbanitzable
Els arbres i conjunts darbres recopillats a linforme ambiental gaudeixen de protecci en el Pla com a elements culturals i patrimonials a protegir. Tanmateix, lajuntament pot catalogar part del seu patrimoni arbrat sota la legislaci catalana vigent ((Decret 214/1987 sobre declaraci darbres monumentals, Decret 120/1989 sobre declaraci darbredes monumentals, dinters comarcal i dinters local, Decret 47/1988, d11 de febrer, sobre declaraci darbres dinters comarcal i local) i per a tal fi avaluar els arbres protegits pel Pla, i daltres que es puguin proposar i conixer, si sescau mitjanant lelaboraci dun catleg municipal darbres dinters, per tal de realitzar propostes de protecci al Consell Comarcal del Tarragons i del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya
DISPOSICIONS TRANSITRIES
Primera.- Usos disconformes 1. Es consideraran com a s disconforme les activitats industrials de categoria superior a la mxima admesa a la zona on s'emplacen. Per a aquestes activitats noms s'admetran canvis de millora i ampliaci sempre que no s'incrementi la crrega contaminant de l'activitat autoritzada. Segona.- Volums disconformes i fora d'ordenaci 1 Quan els edificis i installacions construdes amb llicncia amb anterioritat a l'aprovaci Inicial d'aquest Pla general, estiguin subjectes, per ra del planejament, a expropiaci, cessi gratuta o enderrocament de l'edifici, quedaran en situaci de fora d'ordenaci d'acord amb les limitacions assenyalades al pargraf segent. 2. En els edificis i installacions fora d'ordenaci no s'hi podran realitzar obres de consolidaci, augment de volum, modernitzaci o increment del seu valor d'expropiaci, per si les petites reparacions que exigissin la higiene, ornament i conservaci de l'immoble. 3. Quan les edificacions existents no sajusten a les determinacions del planejament, per no han de donar lloc a lexpropiaci, cessi o enderroc de les construccions, aquestes es consideren en situaci de volum disconforme. 4. En els edificis i installacions amb volum disconforme sautoritzaran totes les obres de consolidaci i canvi ds dacord amb les condicions bsiques que aquest Pla estableix per a cada zona. Tercera.- Parcelles fora d'ordenaci En general, les parcelles existents a les diferents zones edificables del sl urb, de superfcie i/o dimensions inferiors a les que estableixi el Pla general per a la zona on s'emplacen es consideraran edificables sempre que constin escripturades abans de l'aprovaci inicial del present Pla i compleixin les condicions de parcel.laci del planejament anterior. Quarta - Pla especial de protecci de patrimoni En tant no sigui vigent el Pla especial, es podran redactar Plans especials de Protecci de Patrimoni de carcter individualitzat, referits a alguns dels elements o mbits del catleg.

03 Normativa

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

03 Normativa

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Normes urbanstiques del Pla general

TTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

TTOL II. PARMETRES COMUNS D'ORDENACI I D'US

TTOL III. RGIM URBANSTIC DEL SL

TTOL IV. PROTECCI DEL PATRIMONI

ANNEXOS Annex 1: Grfics Annex 2: Definicions

Annex 3: Ordenances de ledificaci

TTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Plnols d'ordenaci urbanstica.

CAP. II - EL DESPLEGAMENT DEL PLA

CAP. III - GESTI I EXECUCI DEL PLANEJAMENT

TTOL II. PARMETRES COMUNS D'ORDENACI I D'US

Taula nmero 1. Dimensions i superfcies mnimes obligatries dels celoberts

Taula nmero 2. Dimensions i superfcies mnimes obligatries dels patis de ventilaci.

SEC. 2. REGULACI DE LEDIFICACI ALINEADA A VIAL

CAPITOL II -REGULACI DELS USOS I ACTIVITATS

Art. 53 - Grafques que representen les situacions relatives de les activitats

H-A H-A H-A A 0 A H A 3 H A 6 H

A : activitat H : Habitatge situaci de lactivitat

Comer i gran superfcie Oficines i Serveis Hoteler Restauraci Recreatiu

TTOL III. RGIM URBANSTIC DEL SL

CAP. II. REGULACI I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES

Carrer 10 10 Propis parcs i jardins Serveis pblics

0,03 Ocupaci mxima 50%

CAP III. REGULACI I DESENVOLUPAMENT DEL SL URB

Sotacoberta habitable Pendent mxim de la coberta

Porxos Tractament faanes existents Composici de faanes

Proporcions de les obertures

Material i color de la faana Material i color de la coberta Fusteria

assistencial, Cultural, esportiu, restauraci i Hoteler.

Dotaci mnima daparcament

5. Coordinaci amb variables no independents externes

Sestableixen les segents qualificacions: SUBSTITUCI

2.1 2.2 Alineada a vial 14 m 2,60 m2/m2 100%

Dotaci mnima d'aparcament

Dotaci mnima d'aparcament

Color de faana Color de coberta Pendent mxim de la coberta

SEC. 3. MBITS DE DESENVOLUPAMENT I EXECUCI EN SL URB

CAP. IV. REGULACI DEL SL URBANITZABLE

SEC. 2. ORDENACI DEL SL URBANITZABLE

CAP. V. REGULACI DEL SL NO URBANITZABLE. (SNU)

SEC 3. ZONIFICACI EN SOL NO URBANITZABLE

TTOL IV. PROTECCI DEL PATRIMONI

Art. 116 - Condicions del Pla especial 1. Condicions d'edificabilitat.

You might also like