Murs de Contenció de Gabions, A Flexió I de Soterrani

ARQUITECTURA, ARQUITECTURA,
URBANISME URBANISME
I EDIFICACI I EDIFICACI
Murs de contenci: de gabions, a flexi i de soterrani

Murs de contenci: de gabions, a flexi i de soterrani s un manual prctic de projecte
de murs de contenci de terres per a ledificaci. Introdueix al coneixement de les
accions del sl, nidentifica les variables i la seva influncia, i determina lempenta
de les terres sobre el mur de contenci i lequilibri del conjunt. Ensenya a escollir el
tipus i a desenvolupar el projecte, des del predimensionament i les comprovacions,
fins al dimensionament, larmat, els detalls, lamidament i el pressupost. Inclou les
especificacions relatives a la posada en obra i tracta la tipologia de murs de contenci
ms habituals per a ledificaci, que sn els que sautosuporten per gravetat o flexi
i els murs suportats de soterrani, amb una menci especial dels murs de pedra en sec,
de gabions i de formig, que sillustren amb exemples concrets. s un llibre de text
destinat als estudiants de grau de les escoles tcniques darquitectura, enginyeria i
edificaci, que tamb pot interessar els professionals.
Josep Llorens s Arquitecte (1972) i Doctor Arquitecte (1986), Premi Extraordinari de

Doctorat de lEscola Tcnica Superior dArquitectura de Barcelona (ETSAB). Exerceix
la docncia i la recerca des de 1975 a lETSAB i en altres institucions nacionals i
estrangeres. Ha collaborat amb algunes empreses del sector de la construcci i,
juntament amb Alfons Soldevila, ha realitzat projectes dedificaci i dobra civil.
Ara actua com a consultor de la UPC, s collaborador del Collegi dArquitectes de
Catalunya (COAC) i forma part del Comit Tcnic de Normalitzaci AEN/CTN 140
Eurocodis Estructurals dAENOR.
Beatriz Ruiz s Doctora Arquitecta per lETSAB i PDD pel lESE (Universitat de
Navarra). Exerceix la docncia al Departament de Construccions Arquitectniques de
lETSAB. Sha dedicat a la recerca en el Servei dAplicacions Informtiques del COAC
i ara forma part del Grup dArquitectura i Tecnologia de la UPC. Tamb exerceix la
professi.
UPCGRAU
UPCGRAU
www.upc.edu/idp Murs de contenci: de gabions, a flexi i de soterrani
Josep Ignasi de Llorens Duran

Beatriz Ruiz Olazbal

ARQUITECTURA,
URBANISME
I EDIFICACI
UPCGRAU
Primera edici: febrer de 2012
Disseny i dibuix de la coberta: Jordi Soldevila

Disseny maqueta interior: Jordi Soldevila
Els autors, 2012
Iniciativa Digital Politcnica, 2012

Oficina de Publicacions Acadmiques Digitals de la UPC
Jordi Girona Salgado 31,
Edifici Torre Girona, 1a. Planta, 08034 Barcelona
Tel.: 934 015 885 Fax: 934 054 101
www.upc.edu/idp
E-mail: info.idp@upc.edu
ISBN: 978-84-7653-899-9
Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci diaquesta obra noms es pot fer amb lautoritzaci dels seus
titulars, llevat de lexcepci prevista a la llei.
Amb collaboraci de Joan Morat Via, Arquitecte
Agraments: Fructus Ma Reixach,

Catedrtic de Construcci de lETSAB/UPC
1 ndex
ndex ................................................................................................ 7
1 La teoria de lempenta.................................................................... 11
1.1. Principis terics ..................................................................... 11
1.1.1. El cercle de Mohr. Construcci .................................. 11
1.1.2. Propietats i aplicacions del cercle de Mohr .................. 13
1.2. Principis experimentals ........................................................... 14
1.2.1. Lassaig de tall directe .............................................. 14
1.2.2. Lassaig de compressi triaxial ................................... 21
1.2.3. Expressions derivades de lassaig de compressi triaxial 23
1.3. Empentes del terreny ............................................................. 27
1.3.1. Teoria de lempenta (W. Rankine, 1820-1872) ............ 27
1.3.2. Hiptesis complementries ........................................ 29
1.3.3. Tipus dempenta ...................................................... 30
1.4. Efecte de la sobrecrrega ....................................................... 41
1.4.1. Posici de la resultant de lempenta............................ 42
1.5. Empentes degudes a laigua .................................................... 44
1.6. Efecte de larriostrament ........................................................ 46
1.7. Correcci del valor de lempenta .............................................. 47
1.7.1. Correcci del valor de lempenta activa total (sense
sobrecrrega) per calcular un mur de contenci ......................... 47
1.7.2. Correcci del valor de lempenta activa total (amb
sobrecrrega) per calcular un mur de contenci ......................... 48
1.8. Altura crtica ......................................................................... 49
1.8.1. Altura crtica del tals vertical (sense sobrecrrega)...... 49
1.8.2. Altura crtica del tals vertical (amb sobrecrrega)........ 50
1.8.3. Altura crtica del tals vertical. Seguretat que cal adoptar .
............................................................................. 51
7
2 Murs de contenci ........................................................................ 53

2.1. Introducci ........................................................................... 53
2.1.1. Antecedents. Terminologia ........................................ 53
2.1.2. Procs de disseny .................................................... 55
2.1.3. Tipologia................................................................. 56
2.2. Murs per gravetat .................................................................. 56
2.2.1. Classificaci ............................................................ 57
2.2.2. Condicions dequilibri ............................................... 57
2.2.3. Murs de pedra en sec ............................................... 58
2.2.4. Mur de gabions........................................................ 59
2.2.5. Mur de blocs ........................................................... 61
2.2.6. Mur de terra armada................................................. 62
2.2.7. Exemple de clcul dun mur de gabions ...................... 63
2.3. Murs a flexi ........................................................................ 76
2.3.1. Mur amb punta o tal ............................................... 77
2.3.2. Mur mixt................................................................. 77
2.3.3. Mur amb contraforts ................................................ 78
2.3.4. Murs prefabricats ..................................................... 80
2.3.5. Predimensionament .................................................. 82
2.3.6. Comprovacions........................................................ 82
2.3.7. Posada a lobra ........................................................ 88
2.3.8. El pati angls ......................................................... 112
2.3.9. Control. Manteniment............................................. 113
2.3.10. Exemple 1. Clcul dun mur a flexi ......................... 115
2.3.11. Exemple 2. Clcul dun mur a flexi ......................... 126
2.4. Murs suportats.................................................................... 135
2.4.1. Predimensionament ................................................ 136
2.4.2. Clcul de lempenta ............................................... 136
2.4.3. Esforos ............................................................... 137
2.4.4. Detall darmat ....................................................... 138
2.4.5. Altres consideracions constructives ......................... 138
2.4.6. Impermeabilitzaci ................................................. 139
2.4.7. Exemple de clcul dun mur de soterrani ................... 139
3 Bibliografia ................................................................................. 147
8
11 La
La teoria de lempenta
teoria de lempenta
1.1. Principisterics
1.1. Principis terics
1.1.1.
El cercleElde
cercle
Mohr.deConstrucci
Mohr. Construcci
El
El cercle
cercle de
de Mohr
Mohr s s una
una representaci grfica dun
representaci grfica dun estat
estat pla
pla de
de tensions
tensions
internes
internes en
en un
un punt,
punt, proposada
proposada per
per Otto Mohr. La
Otto Mohr. La teoria
teoria que
que va
va desenvolu-
desenvolu-
par,
par, aplicada
aplicada inicialment
inicialment aa elements
elements estructurals sotmesos aa crregues,
estructurals sotmesos crregues, s
s
aplicable
aplicable tamb
tamb alal terreny.
terreny.
Tenim
Tenim un
un element
element estructural
estructural sotms
sotms aa un
un estat
estat tensional
tensional pla
pla ii considerem
considerem
un segment PQ de longitud unitria del seu interior.
un segment PQ de longitud unitria del seu interior.
PP Q
Q t
V
V
t
s

s VV
El segment
El segment PQ PQ est
est sotms
sotms a una tensi que representem
representem ambamb el
el vector
vector V,
V,
que descomponem
que descomponem en una en una component perpendicular
perpendicular o normal al segment
o normal al segment
(que s
(que s la
la tensi
tensi normal
normal )) i una component parallela
parallela al
al segment
segment (que
(que s
s lala
tensi tangencial
tensi tangencial ). ).
9
11
Els valors obtinguts daquestes tensions i els representem tamb sobre

dos eixos X i Y, respectivament, perpendiculars entre si.
Repetim aquesta operaci amb un altre segment PQ, amb la mateixa lon-
gitud unitria que PQ i que en comparteix el centre, per est girat un an-
gle respecte al segment PQ.
Q V

P
V
'
'
Les tensions que actuen sobre PQ tenen com a resultant el vector V, que
descomponem tamb en dos eixos; un dells s perpendicular al segment
PQ i laltre s parallel al segment. Les seves components i les repre-
sentem tamb sobre els eixos X i Y, respectivament.
Repetint aquest procediment per a daltres segments unitaris que compar-

teixen centre amb PQ i PQ, en traslladar les components dels seus vec-
tors respectius sobre els eixos X i Y veurem que els seus extrems dibuixen
un cercle (demostrable a travs de la teoria de lelasticitat), conegut com el
cercle de Mohr.
Aquest cercle t el centre sobre leix X, que s leix de les tensions nor-
mals. Si representem sobre els cercle els vectors V i V a partir de lorigen
O, i anomenem V i V els punts del cercle que corresponen als extrems
daquests vectors, els radis CV i CV del cercle formen un angle de valor
2 entre si (demostrable a travs de la teoria de lelasticitat). Per tant, si
12
els segments PQ i PQ formen un angle entre si, els radis que correspo-
nen a aquestes posicions al cercle de Mohr formaran un angle 2.
s a dir, si el vector OV representa lestat tensional del segment PQ i el

vector OV representa lestat tensional del segment PQ, els radis CV i CV
del cercle formaran un angle 2, mentre que els segments PQ i PQ for-
men un angle en la realitat.
1.1.2. Propietats i aplicacions del cercle de Mohr
Daqu es poden deduir algunes conseqncies interessants:
1. Si el cercle t el centre a leix de les tensions normals, hi ha dos

vectors horitzontals O3 i O1, determinats pel dimetre del cercle,
que corresponen als valors mxim i mnim, respectivament, per als
quals no hi ha component tangencial (= 0).
2. Aquests dos punts (3,0) i (1,0) sanomenen tensions principals i
representen les tensions que actuen sobre dos segments (P3Q3 i
P1Q1, respectivament) perpendiculars entre si, ja que els radis C1 i
C3 formen un angle de 180. Per tant, hi ha dos segments, P3Q3 i
P1Q1, perpendiculars entre si, que estan sotmesos a les tensions 3
i 1 mxima i mnima, ambdues sense tall.
A la figura, el vector OV representa lestat tensional del segment

PQ, el vector O1 representa lestat tensional del segment P1Q1 i el
vector O3 representa lestat tensional del segment P3Q3.
3. Langle que formen el segment PQ (que t aplicades les tensions i

) i el segment P3Q3 (que te aplicada la tensi principal major 3
sense tall) s , la meitat de langle que formen els radis CV i C3.
4. Coneguts el vector OV, que correspon al segment PQ, i el cercle de
Mohr, podem trobar langle 2 que forma el radi CV amb la tensi
13
principal major (radi C3). Els segments que tenen aplicats OV i 3

formen, en la realitat, langle meitat (). s a dir, el segment P3Q3,
sotms a 3, forma un angle amb el segment PQ, sotms a i .
Com que 3 s la tensi principal major, podem saber com es trencar el

material (si sen supera la tensi admissible), ja que la direcci de la fractu-
ra formar 90 amb 3, s a dir, estar en la mateixa direcci que P3Q3 ,
que forma langle amb el segment PQ.
Fins ara, hem suposat que les tensions normals de tracci sn positives
(que s el criteri habitual en resistncia dels materials), per en mecnica
del sl adoptem aquest criteri de signes:
- Les tensions de compressi sn positives.

- Les tensions de tracci sn negatives.
- Les tensions tangencials que provoquen un gir en el sentit contrari a
les agulles del rellotge sn positives.
1.2. Principis experimentals
1.2.1. Lassaig de tall directe
Com veurem ms endavant, per determinar les empentes necessitem con-

ixer, entre daltres, la densitat, la cohesi i langle de fregament intern.
Lassaig de tall directe permet determinar la cohesi (c) i langle de frega-

ment intern del sl (); per tant, ser til per calcular les empentes ac-
tuants sobre les estructures de contenci.
Podem trobar la densitat amb un assaig de volum. La cohesi es pot trobar

tamb a lobra amb el molinet, i langle de fricci es pot trobar tamb a
partir duna correlaci amb el SPT.
Lassaig de tall directe consisteix a posar una mostra de sl en una caixa

(anomenada caixa de tall directe), que consta de dues parts iguals i que
permet el moviment horitzontal de la part superior respecte a la part infe-
rior. Saplica una crrega vertical una compressi sobre la caixa i, men-
tre la mostra est sotmesa a aquesta compressi, es parteix per la meitat
separant horitzontalment les dues meitats de la capsa. A partir de la com-
pressi aplicada, es mesura lesfor de tall necessari per partir la mostra
per la meitat.
14
Fig. 1.1
Secci de la caixa de tall
Fig. 1.2a
Aparell dassaig de tall
directe.
Fig. 1.2b
La caixa de lassaig de tall
directe desmuntada. Hi
observem les plaques
poroses.
Fig. 1.3a
El laborant prepara lassaig
Fig. 1.3b
Mostres assajades
A partir de tres assaigs sobre tres mostres inalterades del sl es troben tres
punts (,), que es poden representar sobre una grfica i que determinen
una recta, anomenada recta de Coulomb, o tamb la llei de tall, que rela-
ciona la crrega vertical aplicada amb la resistncia al tall.
Lequaci daquesta recta s del tipus y= mx+b, on m s el pendent de la

recta (tangent de langle de la recta respecte a leix X) i b s lordenada a
lorigen (s a dir, el valor de y quan x = 0).
Aquesta equaci es pot escriure tamb aix:
15
= c + tan
on: c: cohesi del terreny
angle de fregament intern del terreny
Aquesta s la llei de Coulomb, que relaciona la resistncia al tall () i la

pressi vertical aplicada () amb els parmetres c i del terreny.
La cohesi (c) s lordenada a lorigen i, per tant, representa la resistncia

al tall del terreny sense crrega ( = 0). s a dir, si fem lassaig de tall
directe i no apliquem cap crrega vertical a la caixa, lesfor de tall neces-
sari per partir la mostra s lordenada a lorigen, i aix s precisament la
cohesi o atracci entre les partcules del terreny.
Recordem que aquesta s la propietat dels terrenys de gra fi (que funcionen

a travs de la cohesi i la plasticitat).
El pendent o inclinaci de la recta mesura com va augmentant la resistn-

cia al tall a mesura que la crrega vertical augmenta; per tant, mesura el
fregament intern de la mostra.
Hem determinat la recta a partir dels punts de trencadura del terreny; per
tant, no pot haver-hi cap punt per sobre de la recta ja que, per arribar a un
punt (,) situat per sobre de la recta, haurem daplicar una determinada
compressi . En augmentar lesfor de tall, no arribarem a perqu la
mostra es partiria en arribar a .
16
Per tant, tots els punts dequilibri daquest terreny han destar per sota de
la recta i, si els punts estan sobre la recta, sn punts de trencadura.
Si un terreny no tingus cohesi (per exemple, una sorra neta), la recta

passaria per lorigen.
Si un terreny no tingus fregament intern (cas purament teric), la recta de

Coulomb seria horitzontal. Aix significa que el terreny seria insensible a la
crrega i, per tant, sempre tindria la mateixa resistncia al tall.
Normalment, un sl presenta almenys una mica de cohesi i fregament

intern, per petits que siguin aquests valors. Per tant, aquest sl va millorant
la resistncia a mesura que augmenta la crrega, perqu millora la resistn-
cia al tall.
Exemple 1
A continuaci, veiem el resultat dun assaig de tall directe dun terreny:
Sobre els eixos, shan representat tres punts, que sn els valors de tren-
cament de tres mostres diferents del terreny. A leix X, hi representem els
valors de les pressions, en kp/cm2, i, a leix Y, els valors dels esforos de
tall, tamb en kp/cm2.
A la primera mostra, sha aplicat una pressi vertical d1 kp/cm2, i lesfor

de tall necessari per partir la mostra ha estat de 0,6 kp/cm2. A continuaci,
repetim lassaig amb una segona mostra del terreny (la primera mostra ha
quedat alterada desprs de lassaig), hi apliquem una pressi vertical de 2
kp/cm2 i nobtenim un esfor de tall d1,12 kp/cm2. Finalment, repetim
lassaig amb una tercera mostra, hi apliquem una pressi vertical de 3
kp/cm2 i nobtenim un esfor de tall de 1,64 kp/cm2.
En dibuixar la recta, nobtenim els valors: c = 0,08 kp/cm2, = 27,5
Tamb podem calcular lequaci de la recta, del tipus y= mx + b, on m s

el pendent de la recta, s a dir, la tangent de langle que forma la recta
respecte a leix X, i b s lordenada a lorigen (que s el valor c de la co-
hesi).
17
Partint, per exemple, dels punts (1, 0,6) i (2, 1,12), lequaci de la recta
que hi passa s:
x 1 y 0,6
= 0,52 ( x 1) = y 0,6 y = 0,52 x + 0,08
(2 1) (1,12 0,6 )
Com que m = 0,52, resulta: tan = 0,52 = arctan 0,52 = 27,5
Per trobar la cohesi, fem: x = 0 y = 0,08 c = 0,08
Per tant, lequaci de la recta de Coulomb s: = 0,08 + tan 27,5
Exemple 2
En aquest segon exemple, es reprodueix tamb el resultat dun assaig de

tall directe:
Les dades obtingudes a lassaig sn:
18
1 = 0,65; 1 = 0,65
2 = 1,30; 2 = 0,85
3 = 2,62; 3 = 1,26
Lequaci de la recta que passa, per exemple, pels punts (0,65, 0,65) i
(1,30, 0,85) s:
x 0,65 y 0,65
= =y 0,307x + 0,45
(1,3 0,65) (0,85 0, 65)
Com que m = 0,307, resulta: tan = 0,307 = arctan 0,307 = 17
Per trobar la cohesi, fem: x = 0 y = 0,45 c = 0,45
Equaci de la recta de Coulomb: = 0,45 + tan 17
Tipus dassaig de tall directe
Lassaig de tall directe es pot fer de tres maneres diferents:
a) Rpid. Aquest s lassaig tal com sha explicat anteriorment. La pressi i

el tall shi apliquen sense esperar el drenatge i la deformaci de la mostra.
Saplica en estructures que entraran en crrega rpidament, com per
exemple piscines, dipsits i sitges.
b) Rpid amb consolidaci prvia. La pressi shi aplica lentament, esperant

que la mostra es consolidi, per el tall saugmenta rpidament fins a la
19
trencadura. Saplica en excavacions que buiden un sl que ja estava conso-

lidat per efecte del seu pes.
s lassaig representatiu per a un mur de contenci, ja que en fer

lexcavaci desequilibrem un front de terreny que fins aleshores havia estat
sotms al seu pes propi; en canvi, lexcavaci el desequilibra molt de pres-
sa.
En aquesta modalitat de lassaig, la crrega vertical shi aplica lentament

per tal dafavorir la consolidaci de la mostra; en canvi, la crrega de tall
shi aplica rpidament.
c) Assaig lent. La crrega vertical shi aplica lentament, esperant que la

mostra es consolidi, mentre que la crrega horitzontal (el tall) shi aplica
escalonadament, esperant a cada gra que la deformaci sestabilitzi. En
aquesta modalitat de lassaig, unes plaques poroses nacceleren el drenat-
ge i, per tant, la deformaci (i aix sevita que lassaig es perllongui exces-
sivament).
Aquesta modalitat de lassaig s la ms representativa per a ledificaci, ja

que la manera com saplica la crrega sobre la mostra reprodueix la manera
com el terreny entrar en crrega en rebre ledificaci. El terreny no arri-
bar a la mxima sollicitaci fins que ledifici no estigui acabat.
Si no sespecifica altrament, lassaig que fa al laboratori s lassaig rpid.

Per a sls granulars (que sn permeables), els tres tipus dassaig de tall
directe donen el mateix resultat, per en sls cohesius no donen el mateix
resultat, perqu drenen (i, per tant, es deformen) lentament.
Limitacions de lassaig de tall directe
Lassaig de tall directe dna (excepte la densitat) valors suficients per cal-
cular les empentes i, per tant, per projectar murs. Aquest assaig sutilitza
molt i s mpliament acceptat, per s objecte dalgunes crtiques:
a. Durant lassaig, la superfcie de contacte entre les dues meitats de

la mostra, quan comena la trencadura, va disminuint. En canvi,
obtenim la resistncia al tall referida a la superfcie inicial; per tant,
la resistncia real ser ms gran, ja que lrea real s ms petita a
mesura que anem tallant la mostra.
b. Quan la mostra es comena a deformar pel tall, les tensions es
concentren a les vores, per noms sen mesura una tensi mitja-
na. Per tant, la tensi tallant real ser fora ms alta.
c. En terrenys coherents, la consolidaci s lenta. Per tant, si volem
un assaig lent i el terreny s impermeable, lassaig es pot perllon-
20
gar excessivament. En aquest cas, es prefereix lassaig de com-

pressi triaxial, que resol aquest problema i s ms precs.
1.2.2. Lassaig de compressi triaxial
Lassaig triaxial s ms complet i fiable, i proporciona tamb els valors de

la cohesi (c) i langle de fregament intern del sl (). Per tant, s til per
calcular les empentes que actuen sobre els murs.
Consisteix a introduir una mostra inalterada del terreny, generalment obtin-

guda en un sondeig, en un recipient cilndric tancat i omplert amb un fluid,
la qual queda sotmesa a una pressi uniforme de valor 1 que actua en
totes direccions. A continuaci, saplica una pressi suplementria vertical
q sobre la mostra fins a trencar-la. Per tant, en el moment de la trencadura,
la mostra est sotmesa a una tensi vertical 3 = 1+q i a una tensi
horitzontal 1.
deformaci
axial pist
membrana flexible
mostra de sl
Pressi de
drenatge o mesura de
cmara
la pressi de porus
cl
Les tensions aplicades 1 i 3 sn tensions principals.
- 1 s la pressi lateral i s principal perqu, en ser hidrulica, 1= 0.

- 3 s la pressi vertical i s principal perqu s perpendicular a 1.
s per aix que els valors 1 i 3 representen el dimetre dun cercle de
Mohr.
21
Fig. 1.4a
Diversos triaxials en
funcionament.
Fig. 1.4b
Detall de la cella
Repetint lassaig a partir dun altre valor 1 de la pressi lateral, resulta

que, per arribar a la trencadura, cal aplicar una altra pressi vertical 3.
Repetint lassaig, trobem una nova parella de pressions, 1 i 3, etc.
Aix, nobtenim tres cercles, de manera que la seva envolupant s la corba

de resistncia intrnseca, que sassimila a la recta de Coulomb, s a dir, a la
llei de tall.
Per tant, el resultat de cada assaig de compressi triaxial s un cercle de

Mohr.
22
Com s habitual en mecnica del sl, shan representat noms les semicir-
cumferncies superiors, suficients per caracteritzar lestat tensional de la
mostra.
El punt de cada cercle que representa el trencament s el punt B, de

tangncia amb la recta de Coulomb.
En qualsevol dels cercles, a partir del punt de ruptura B, que es troba sobre
la recta de Coulomb, es poden obtenir els valors de i que produeixen el
trencament.
Com que el punt B representa la trencadura de la mostra, el pla de trenca-

dura forma un angle de 45 + amb leix horitzontal, que s la meitat de
2
langle BC3 al cercle de Mohr.
1.2.3. Expressions derivades de lassaig de compressi triaxial
El cercle de Mohr ens permet trobar una relaci entre les tensions principals
(1 i 3) i els parmetres del terreny c (cohesi) i (angle de fregament
intern).
Del triangle ABC tenim: BC = AC sin
23
3 1
Com que BC s el radi de la circumferncia, resulta: BC =
2
Daltra banda: AC = AO + OC i, com que AO = ccotan

1
OC = 3 .
2
3 1 + 3
Pel costat BC, tenim: = (ccotan + 1 )sin
2 2
1 + sin cos
3 = 1 + 2c
1 sin 1 sin

3 =1 tan2 45 + + 2 c tan 45 +
2 2
Aquestes frmules sn essencials en lestudi de lempenta de les terres

amb la teoria de Rankine.
Daquestes frmules, que relacionen les tensions principals 1, 3 i els

parmetres del terreny c i , en podem treure algunes conclusions:

1. Si el sl s granular, resulta: c = 0 3 =1 tan2 45 +
2
Per tant, el sl granular necessita confinament (s a dir, necessita la

pressi lateral 1); per tant, cal que 1> 0, perqu si no resultaria
3= 0, i el sl no aguantaria res.
2. Si el sl s cohesiu pur, tenim = 0 (el sl cohesiu pur no t fric-

ci) 3 = 1 + 2c
Per tant, la diferncia entre 3 i 1 s constant i val 2c.
3. Si la tensi lateral 1 s 1= 0, s a dir, si es tracta de compressi

simple (no confinada), podem considerar dos casos:
- En sls granulars, la resistncia a la compressi seria nulla: 3=

0
- En sls cohesius, la cohesi s la meitat de la resistncia a la
compressi simple, ja que:
3
3= 2c c=
2
24
Assaig de compressi triaxial: aplicaci (1)
Si, a lassaig triaxial, hi sotmetem una mostra de terreny a una tensi verti-
cal 3 per no hi apliquem la pressi horitzontal 1, tindrem 1= 0 i hi ac-
tuar nicament la tensi vertical 3. Per tant, si tenim la mostra sotmesa a
una compressi no confinada, el resultat ser el mateix que lobtingut amb
lassaig de compressi simple (ja que a lassaig de compressi simple la
mostra no est confinada).
El cercle de Mohr corresponent ser el segent:
Cercle de Mohr: aplicaci (2)
Dades:
- Angle de fregament intern: = 20

- Cohesi: c = 2,264 kp/cm2
- Tensi principal menor: 1 = 1,83 kp/cm2
Incgnita: La tensi principal major, 3
Soluci: La relaci entre 1, 3, c i s:

3 =1 tan2 45 + + 2ctan 45 +
2 2
3 = 1,83 tan2 55 + 2 2,264 tan 55 = 10,2 kp/cm2
Per resoldre el problema grficament, seguim aquests passos:
1. Dibuixem la recta de Coulomb, amb c= 2,264 kp/cm2 i = 20

2. Des de 1 = 1,83 kp/cm2, es traa la recta que forma langle
45 + /2 amb leix i talla la recta de Coulomb al punt B.
3. Des de B, fem la perpendicular a la recta de Coulomb, que talla leix
al centre del cercle de Mohr al punt dabscissa: = 6,015
kp/cm2
25
4. El radi del cercle de Mohr s: 6,015 - 1,83 = 4,185. Dibuixant-lo,

sobt el valor: 3 = 10,2 kp/cm2
Cercle de Mohr: aplicaci (3)
Dibuixar la recta de Coulomb a partir de les dades de lassaig del molinet i

de lassaig de compressi simple.
Dades:
- Cohesi (obtinguda amb el molinet): c

- Resistncia a la compressi simple: 3
Soluci: Lassaig de compressi simple suposa 1= 0. La recta de Coulomb
s la tangent en B al cercle de Mohr que passa pel punt (0, c), s a dir:
3
1. Es dibuixa el cercle de Mohr que passa per lorigen i amb radi:
2
2. Des del punt (0, c), es dibuixa la tangent al cercle de Mohr. Aques-
ta tangent s la recta de Coulomb, i el punt de tangncia B deter-

mina langle BO3, que val 45+ .
2
26
1.3. Empentes del terreny
1.3.1. Teoria de lempenta (W. Rankine, 1820-1872)
Lestudi de les empentes del terreny sobre una estructura de contenci

(mur, pantalla, etc.) o que actuen en un tall vertical dun terreny s una
qesti complexa en la qual intervenen diferents factors:
a) Les propietats fsiques del sl (densitat, cohesi i angle de frega-

ment intern).
b) Factors externs (inclinaci de la superfcie del terreny, sobrecrre-
gues que hi actuen i presncia daigua al terreny).
c) Factors deguts al propi sistema de contenci (geometria del mur,
altura i deformabilitat).
Alguns daquests factors tenen una influncia bvia sobre lempenta, per
daltres, com ara la deformabilitat de la prpia estructura de contenci que
est sotmesa a lempenta, no sn tan evidents.
La determinaci de les empentes es fa a partir dhiptesis simplificades,

que permetran aproximar-nos al comportament real del terreny. Les estruc-
tures de contenci es consideren estructures adequades per mantenir o
crear una diferncia de nivell entre dues cotes de terreny existent a amb-
dues bandes de lestructura de contenci, si aquest terreny no es mant
estable per si mateix en el tals executat.
Considerem un terreny homogeni, istrop, amb comportament elstic, de

superfcie horitzontal i sense sobrecrrega que hi actu, tal com es repre-
senta a la figura. En lestat inicial, una partcula o element del terreny sense
pes, situada a una profunditat z, est sotmesa a unes tensions normals
verticals v i horitzontals H.
La tensi vertical sobre la partcula considerada s: V = z
on:
- : densitat del terreny
-z: profunditat a la qual es troba el punt
La tensi horitzontal s proporcional a la

tensi vertical: H = K z
on: K factor de proporcionalitat o

dempenta
27
Suposem que el factor K no varia amb la profunditat i que adopta diferents

valors segons el tipus de sl i dempenta de qu es tracti.
La densitat del terreny es pot determinar amb lassaig corresponent, o es

pot recrrer al DB SE-C, que proporciona uns valors orientatius de les den-
sitats de diferents sls:
Taules originals de
lannex D del CTE.
Tamb podem recrrer als valors tabulats a la norma NTE CCM:
28
1.3.2. Hiptesis complementries
Per afrontar lestudi de les empentes del terreny, sestableixen dues hipte-
sis que permeten simplificar la determinaci de les empentes:
a) Les tensions normals verticals V i horitzontals H es consideren princi-

pals (s a dir, sense tensions tangencials).
b) La ruptura dun terreny es produir a tots els punts del terreny alhora i,
per tant, es formaran unes lnies de possible ruptura amb un angle conegut.
Si V > H, la ruptura es produeix segons un angle de 45+(/2):
El vector OV representa la tensi principal ms gran que actua sobre el

segment RS. El punt que representa la trencadura s B, de manera que el
vector que la produeix s el vector OB.
Al cercle de Mohr, el radi CB forma amb el radi CV langle 90+. Per tant,
en la realitat, el segment sotms a OB forma amb el que est sotms a OV
un angle meitat, 45+ /2. Tal com sha explicat anteriorment, la trencadu-
ra seguir la direcci del segment sotms als esforos produts pel vector
OB.
Si H > V, la ruptura es produeix segons un angle de 45-(/2):
29
El vector OH representa la tensi principal ms gran que actua sobre el

segment RS. El punt que representa la trencadura s B, de manera que el
vector que la produeix s el vector OB.
Al cercle de Mohr, el radi CB forma amb el radi CV langle 90-. Per tant,
en la realitat, el segment sotms a OB forma amb el que est sotms a OH
un angle meitat, 45-/2 i la trencadura seguir la direcci del segment
sotms als esforos produts pel vector OB.
1.3.3. Tipus dempenta
Lempenta del terreny es manifesta de diferents maneres, que depenen del

desplaament relatiu entre el front excavat o sistema de contenci i la di-
recci de lempenta.
a) Empenta activa. Es produeix quan el front excavat gira o es desplaa

cap a lexcavaci o lestructura de contenci. Per tant, es produeix quan el
moviment de lestructura de contenci coincideix amb la direcci de
lempenta.
b) Empenta en reps. s la corresponent a lestat inicial del terreny. No es

produeix cap desplaament.
c) Empenta passiva. Es produeix quan lestructura de contenci gira o es

desplaa cap al terreny. s lestructura de contenci que empeny el terreny
i el desplaa. Per tant, es produeix quan el moviment de lestructura de
contenci va en direcci contrria a lempenta de les terres.
El cas ms freqent s lempenta activa, ja que lestructura de contenci,

en rebre lempenta del terreny, tendeix a moures fins a arribar a una situa-
ci dequilibri, cosa que permet el moviment de les terres cap a
lexcavaci. Com veurem, aquest moviment produeix una disminuci de
lempenta sobre lestructura de contenci, fins a arribar a unes condicions
dempenta mnima.
El desplaament necessari per mobilitzar lempenta activa s molt petit i es

donar en estructures deformables. Si lestructura estigus fortament co-
accionada davant dels desplaaments horitzontals, no es produiria la situa-
ci dempenta activa (s el cas dels murs molt arriostrats).
En relacionar la variaci de les tensions horitzontals (empentes) en un punt

amb els moviments que el terreny pot experimentar, veurem que, per pas-
sar de lestat dempenta en reps a lestat dempenta activa s necessari
un moviment relativament petit.
30
Empenta en reps
Per a un terreny de superfcie horitzontal, el coeficient dempenta en reps

K0 que expressa la relaci entre les tensions horitzontals i verticals es pot
obtenir, de manera simplificada, amb lexpressi:
K0 = (1 - sin)
on: : angle de fregament intern del terreny
K0: coeficient dempenta en reps
Podem determinar simplificadament lempenta unitria en reps en un punt

dun terreny de superfcie horitzontal i sense sobrecrrega actuant-hi a una
profunditat z, considerant que estar sotms a una tensi vertical de valor:
V = z
Sobre una estructura de contenci ideal rgida, sense deformaci prvia del
terreny, lempenta horitzontal unitria actuant a una profunditat z ser:
0 = K0 V = K0 z
Podem representar lestat tensional dun punt qualsevol del terreny a travs
del cercle de Mohr. Si el punt est en equilibri, el cercle de Mohr correspo-
nent no tallar la recta de Coulomb.
De les frmules anteriors, podem veure que:
1. El valor K0 s la relaci existent entre 0 i V (en lquids, K0 = 1)

2. Les tensions verticals i horitzontals van augmentant linealment amb
la profunditat, ja que depenen de la profunditat z.
31
A la profunditat corresponent a laltura del mur, lempenta horitzontal

unitria ser:
H = K0 H
La resultant de lempenta total en reps, E0, actuant a la cara del mur

valdr:
1
E0 = K 0 H2
2
Aquest valor s lrea del triangle amb base K0 H i altura H.
Dacord amb la distribuci triangular de les empentes unitries, la resultant

E0 est situada a una distncia de la base del mur igual a una tercera part
de laltura total H.
Empenta activa
En un terreny en qu sha fet una excavaci, la tensi vertical que actua en

un punt del terreny situat a una profunditat z val:
V = z
La tensi horitzontal a daquest punt s desconeguda, per es pot deduir

de la frmula de lassaig triaxial, on la tensi horitzontal 1 correspon a la
tensi horitzontal de lempenta activa a.
- Si V > a:
Suposant que no hi ha sobrecrrega aplicada sobre el masss i aplicant-hi la

frmula obtinguda per a la tensi mxima 3, que correspon al que ara
anomenem tensi vertical V, tenim:
32

v =a tan2 45 + + 2ctan 45 +
2 2
Per tant:

z = a tan2 45 + + 2ctan 45 +
2 2

a = z tan2 45 2ctan 45
2 2
. = z Ka - 2 c Ka
Si anomenem Ka = tan2 (45- )
2
on Ka s el coeficient dempenta activa. El diagrama dempentes actuants

ser:
A la base de lestructura de contenci, corresponent a laltura H, lempenta

activa unitria val:
h = H Ka - 2 c Ka
33
Al diagrama, veiem que, a la part superior del masss, les terres no empen-
yen sin que atreuen lestructura de contenci (una empenta negativa s
equivalent a una tracci). Aquest efecte no es pot considerar quan es cal-
culi lestructura de contenci, perqu les terres es poden atreure a si ma-
teixes, per no poden atreure el mur.
De la frmula anterior, en podem treure algunes conclusions:
1. La cohesi redueix lempenta activa.

2. A la coronaci (z = 0), lempenta activa val a = -2 c Ka
3. La profunditat que anulla lempenta unitria h0 en sls cohesius s
(sense sobrecrrega):
2c
a = 0 h0 Ka = 2 c Ka h0 =
Ka
4. La resultant de lempenta activa, Ea, que actua a la cara de

lestructura de contenci, sense que actu sobrecrrega sobre el
masss, valdr:
1
Ea= H2 tan2 45 2 c H tan 45
2 2 2
En sls sense cohesi (c= 0), el segon terme de lequaci desapa-

reix.
5. Laltura crtica hc per la qual no s necessria lestructura de con-

tenci s (sense sobrecrrega):
4c
Ea = 0 hc =
Ka
Observacions importants:
1. Resulta: hc = 2 h0
2. Si c = 0 hc = h0 = 0
Comprovaci geomtrica
Podem comparar els valors obtinguts per lempenta en reps i lempenta

activa amb un exemple numric. Suposem un terreny sense sobrecrrega
actuant i amb c = 0, = 30.
34

Ka tan2 45 =
Empenta activa: = tan2 30
= 0,33
2
Lempenta activa es pot interpretar geomtricament.

De la figura, es dedueix: b =
H tan 45
2
El pes duna llesca d1 m damplada de terreny per sobre de la lnia de rup-

tura s:
2
H H
W = b = tan 45 1m
2 2 2

Com que lempenta s activa, langle de trencament s 45 + . Per
2
tant, el triangle de terres que cal contenir s lABC. Cal equilibrar el pes W
del triangle, lempenta Ea i la reacci R del masss. De la reacci R del
masss, sen coneix la direcci:

= 45 + = 45 -
2 2
perqu:

- La normal al plnol BC forma amb la vertical langle 45 +
2
- La reacci R del masss forma amb la normal langle .
Del polgon de forces en equilibri, lempenta activa ser:
H2
Ea = W tan 45 Ea = tan2 45
2 2 2
que s la mateixa frmula que sha dedut analticament al pargraf ante-

rior.
35
Valor mnim del desplaament necessari per mobilitzar lempenta activa
Valor mnim del desplaament necessari per mobilitzar lempenta activa

Tipus de sl Desplaament
Granular compacte 0,0005H
Granular solt 0,0020H
Coherent dur 0,0100H
Coherent tou 0,0200H
H: altura de les terres que empenyen. El desplaament sha de produir cap a les terres.
Observaci: Si el desplaament no arriba al valor mnim per mobilitzar

lempenta activa, el valor de lempenta que sha de considerar ser superior
al de lempenta activa i inferior al de lempenta en reps.
Formulaci de lempenta activa al CTE
Lempenta activa s prevista a larticle 6.2.3 del DB SE-C, que inclou altres
variables (extrads inclinat, fregament sl-mur i superfcie del masss incli-
nada).
Fig. 6.3 del CTE. '

= KA 'v 2 c' KA
Empuje activo a
'ah = 'a sen( + )

2

cosec sen( ')
KA =
sen( + ') sen( ' i)
sen( + ) +
sen( i)
'v la tensin efectiva vertical, de valor ' z , siendo ' el peso espec-
fico efectivo del terreno y z la altura del punto considerado respecto
a la rasante del terreno en su acomentida al muro.
'a La componente horizontal del empuje unitario
'y c' El ngulo de rozamiento interno y la cohesin del terreno o relleno
del trasds
i Los ngulos indicados en la figura 6.3 del CTE.
El ngulo de rozamiento entre el muro y el terreno o relleno.
A la frmula del DB SE-C tampoc no sha considerat lactuaci de sobrec-

rrega sobre el repl. Fent:
36
= 90, = 0, i = 0
Resulta:

=Ka tan2 45
2
Empenta passiva
En un terreny en qu sha fet una excavaci, la tensi vertical que actua en

un punt en contacte amb lestructura de contenci, situat a una profunditat
z, val:
V = z
Si suposem que lestructura de contenci es desplaa horitzontalment cap

a les terres i la tensi vertical es mant constant, la tensi horitzontal a les
terres augmentar en comprimir-se el terreny i continuar augmentant fins
a superar la tensi vertical. Al principi, el terreny no arriba a la ruptura per-
qu el cercle de Mohr est per sota de la recta de Coulomb, i en cap punt
se supera una tensi tallant que provoqui la ruptura.
Per, quan lestructura de contenci sha desplaat una distncia suficient,

la tensi horitzontal ha crescut prou perqu el cercle de Mohr sigui tangent
a la recta de Coulomb; en aquest moment, es produeix la ruptura del te-
rreny.
Com que per arribar a mobilitzar lempenta passiva sn necessaris despla-

aments importants de lestructura de contenci, quan es compta amb
lempenta passiva com a efecte favorable cal estar molt segurs que real-
ment el terreny admet aquest desplaament.
Si V < p:
Per calcular lempenta passiva, podem emprar les frmules dedudes de

lassaig triaxial, on la tensi horitzontal (1) correspon a la tensi deguda a
lempenta activa.
Aplicant la frmula obtinguda per a la tensi mxima 3, que correspon al

que ara anomenem tensi vertical V, tenim:

v =a tan2 45 + + 2ctan 45 +
2 2

p = z tan2 45 + + 2 c tan 45 +
2 2
37

=
Si anomenem Kp tan2 45 + , tenim:
2
p = z Kp + 2 c Kp
Si laltura de les terres que es mobilitzen per produir lempenta passiva s

h, a la base de lestructura de contenci lempenta passiva valdr:
p = h Kp + 2 c Kp
Com veiem, la cohesi incrementa lempenta passiva. La resultant de

lempenta passiva, EP, sense sobrecrrega actuant al masss, valdr:
1
Ep = h2 tan2 45 + + 2 c h tan 45 +
2 2 2
Podem comparar els valors obtinguts per lempenta en reps, lempenta

activa i lempenta passiva amb un exemple numric. Suposem un terreny
sense sobrecrrega actuant i amb c = 0, = 30:
38
- Empenta en reps: K0 = 1 - sin = 1 - sin 30 = 0,5

- Empenta activa: Ka tan2 45 =
= 2
= 0,33
tan 30
2

- Empenta passiva: Kp tan2 45 + =
= 2
= 3
tan 60
2
Valor mnim del desplaament necessari per mobilitzar lempenta passiva
Tipus de sl Desplaament
Granular compacte 0,005H
Granular solt 0,010H
Coherent dur 0,020H
Coherent tou 0,040H
H: altura de les terres que empenyen. El desplaament sha de produir cap a les terres.
Observaci: Els moviments necessaris per mobilitzar lempenta passiva sn

molt superiors als necessaris per mobilitzar lempenta activa.
Formulaci de lempenta passiva al CTE
Lempenta passiva s prevista a larticle 6.2.3 del DB SE-C, que inclou

altres variables (extrads inclinat, fregament sl-mur i superfcie del masss
inclinada).
Fig. 6.4 del CTE.
'
=
p Kp 'v + 2 c' Kp Empuje pasivo
'ph = 'p sen( )

2

cosec sen( + ')
Kp =
sen( + ') sen( '+ i)
sen( ) +
sen( i)
'v la tensin efectiva vertical, de valor ' z , siendo ' el peso espec-
fico efectivo del terreno y z la altura del punto considerado respecto
a la rasante del terreno en su acomentida al muro.
'ph La componente horizontal del empuje unitario pasivo
'y c' El ngulo de rozamiento interno y la cohesin del terreno.
i y Los ngulos indicados en la figura 6.4 del CTE.
A la frmula del DB SE-C, tampoc no sha considerat lactuaci de sobrec-
rrega sobre el repl. Fent:
39
= 90, = 0, i = 0
Resulta:

=Kp tan2 45 +
2
El mateix DB SE-C fa aquests advertiments relatius a lempenta passiva:
Para la valoracin de empujes estabilizadores en el intrads del ele-

mento de contencin, es importante garantizar la permanencia y esta-
bilidad en el tiempo de los materiales considerados, as como el
movimiento necesario para desarrollar el estado tensional previsto. En
este sentido, debe preverse la posibilidad de la ejecucin de excava-
ciones futuras junto al pie del elemento de contencin para el tendido
de servicios o futuros vaciados.
Igualmente, deben considerarse los importantes movimientos necesa-

rios para el desarrollo del empuje pasivo, en general incompatibles con
las condiciones de seguridad y funcionalidad del elemento de conten-
cin.
El empuje pasivo estar afectado por un coeficiente reductor de segu-

ridad E no superior a 0,6.
Comparaci experimental
A continuaci, sinclou la figura 6.5 del DB SE-C, on es presenta, per a

terrenys granulars, la relaci entre lempenta i els moviments giratoris res-
pecte al peu de lestructura de contenci necessaris per assolir les condi-
cions activa i passiva. El desplaament horitzontal es representa en funci
de laltura H del mur (desplaament relatiu).
Fig. 6.5 del CTE.

Relaci entre Sobserva que els valors de Ka sn
lempenta del terreny els mnims; els valors de K0 sn
i els moviments
necessaris pel seu valors intermedis, i els valors de KP
desenvolupament. sn els mxims.
40
1.4. Efecte de la sobrecrrega
Si sobre el masss, suposat horitzontal, actua una sobrecrrega de valor

constant s per unitat de longitud de tals, lempenta activa unitria a una
profunditat z ser:
z = z Ka - 2 c Ka + s Ka
El valor total de lempenta activa ser:
1
Ea = H2 Ka - 2 c H Ka + s H Ka
2
Empenta de terres Cohesi Sobrecrrega

on Ka tan2 45 . En sumar els diagrames anteriors, es poden produir
=
2
dues situacions:
1. Si tenim: 2 c K a > s Ka al diagrama final, observem que a la

part superior del masss el terreny est sostenint lestructura de
contenci a travs duns esforos de tracci.
Com que aquests esforos no es poden produir, no poden ser tin-

guts en compte. Per tant, considerar lefecte de la cohesi equival
a disminuir laltura H de la contenci.
41
2. Si tenim: 2 c Ka < s Ka, el diagrama resultant s trapezodal.
1.4.1. Posici de la resultant de lempenta
Per trobar la posici x de lempenta respecte a laltura H de terres contin-

guda, buscarem la posici de la resultant de cadascun dels diagrames.
Per al diagrama triangular, laltura de la resultant s a H/3 respecte a la

base de lestructura de contenci. Per als diagrames rectangulars, laltura
de la resultant respecte a la base s a H/2. Fent lequilibri de moments
respecte a la base:
1 2 H H H
2 H Ka 3 2 c H Ka 2 + s H Ka 2 = Ea x

1 2 H H H
2 H Ka 3 2 c H Ka 2 + s H Ka 2
x=
Ea
A la figura 6.8 del DB SE-C, sobserven diferents possibilitats de sobrec-

rrega:
42
Fig. 6.8 el CTE.

Criteris simplificats per a
diagrames dempentes
deguts a sobrecrregues.
43
La sobrecrrega uniformement distribuda pot ser deguda, per exemple, al

pas de vehicles sobre el pla de coronament del masss o a lacumulaci de
terres o daltres materials a una cota superior a loriginal del terreny.
En una altra de les figures, es reprodueixen les empentes teriques degu-

des a una sobrecrrega lineal S, que es correspon amb lefecte provocat
per la presncia dun fonament corregut superficial adjacent a lestructura
de contenci. Lefecte daquesta crrega en sls coherents s representat
al grfic de lesquerra; el dels sls granulars, al de la dreta. Hi podem apre-
ciar lordre de magnitud de les empentes resultants. En el primer cas, equi-
val a tota la crrega. En el segon, al 60 % daquesta.
1.5. Empentes degudes a laigua
Un altre efecte important que sha de prendre en consideraci s la influn-

cia de la presncia daigua al terreny, generalment deguda a lexistncia
dun nivell fretic (laigua sha acumulat a lextrads i/o el drenatge s in-
suficient). Si no hi ha sobrecrregues actuants sobre el masss, lempenta
total sobre lestructura de contenci t dues components:
- La component deguda a lempenta hidrosttica de laigua, sempre

perpendicular al parament del mur i deduda a partir del pes especfic
de laigua, a.
- La component deguda a lempenta efectiva del terreny.
Si el nivell fretic coincideix amb la cota superior del masss, els diagrames
dempentes sn:
1 1
Lempenta activa total ser: Ea= ' H2 Ka + a H2
2 2
Si el masss est totalment inundat i, a ms, hi actua una sobrecrrega

uniforme de valor s, lempenta total ser:
44
1 1
Ea= ' H2 Ka + a H2 + s H Ka
2 2
Terres amb Empenta Sobrecrrega

Densitat submergida hidrosttica
Si el nivell fretic es troba en una altura intermdia, el masss est parcial-

ment inundat i els diagrames dempentes sn:
1 1 1
Ea= a H12 + H22 Ka + ' H2 H1 Ka + ' H12 Ka
2 2 2
(1) (2) (3) (4)
Si el masss est parcialment inundat i, a ms, hi actua una sobrecrrega

uniforme de valor s, lempenta total ser:
1 1 1
Ea= H22 Ka + ' H2 H1 Ka + ' H12 Ka + a H12 + s H Ka
2 2 2
Per sota del nivell fretic, la densitat del terreny submergit que sha de
considerar () s:
45
= sum = sat a
Per tant, en cas que el masss estigui parcial o totalment submergit i no hi

actu cap sobrecrrega, cal tenir en compte els aspectes segents:
a. En el clcul de lempenta del terreny, la densitat que cal conside-

rar s la densitat submergida, s a dir, sum.
b. La cohesi es pot debilitar o pot desaparixer i, per tant, no es con-
sidera (en llims desapareix).
c. Lempenta hidrosttica hi actua.
A la figura 6.7 del CTE. DB SE-C es representen els diagrames que shan
de considerar per a les pressions del terreny, PS, i de laigua, PW, correspo-
nents a diferents exemples, suposant que la superfcie del terreny s horit-
zontal.
Lempenta hidrosttica s superior a lempenta de les terres. Per tant, s

interessant reduir-la drenant adequadament lextrads del mur.
1.6. Efecte de larriostrament
Els diagrames dempentes que actuen sobre les estructures de contenci

que hem considerat fins ara corresponen al cas en qu lextrem no coac-
cionat es pugui desplaar horitzontalment (deformaci lliure). Si imposem
una restricci a aquesta deformaci, els diagrames dempentes canvien.
Aix s el que passa, per exemple, en els murs de soterrani que estan en-
castats a un sostre a la part superior, o b en els murs pantalla apuntalats
per sostres.
En limitar la deformaci, es modifiquen els diagrames dempentes, de ma-

nera que:
46
1. Lempenta total s superior (passa dE a 1,2E, aproximadament).

2. La lnia dacci de la resultant se situa a la meitat de laltura.
3. El diagrama dempentes s parablic, per el simplifiquem, dacord
amb la teoria de Terzaghi, amb aquests diagrames del DB SE-C (fi-
gura 6.6):
Fig. 6.6 CTE.

Diagrames d'envolupants
dempentes aparents per
a elements de contenci
apuntalats
Segons el DB SE-C (art. 6.2.5.8, apartat i):
En elementos de contencin en los que el relleno de trasds se efect-

a con los forjados ya construidos, los movimientos pueden ser tan
pequeos que no permitan alcanzar las condiciones de empuje activo.
En esas condiciones, puede considerarse la distribucin de empujes co-
rrespondiente al empuje al reposo o bien considerar la distribucin de
empujes definida para estructuras de contencin apuntaladas en la fi-
gura.
1.7. Correcci del valor de lempenta
1.7.1. Correcci del valor de lempenta activa total (sense sobrecrrega)

per calcular un mur de contenci
Hem vist que, a la part superior, es poden produir traccions que no podem
prendre en consideraci, ja que les terres no poden subjectar el mur. Per
tant, considerar lefecte de la cohesi equival a disminuir laltura H de la
47
contenci. Cal eliminar el triangle superior negatiu, que s equivalent a

considerar laltura H - h0:
Tenint en compte laltura corregida, H - h0, el valor de lempenta activa

corregida ser:
Ea =
( H K
a )
2 c Ka (H h0 )
, amb: h0 =
2c
2 Ka
La resultant de lempenta activa corregida s situada a una altura (H - h0)/3

des de la base de lestructura de contenci.
1.7.2. Correcci del valor de lempenta activa total (amb sobrecrrega)

per calcular un mur de contenci
Cas 1: Si actua una sobrecrrega s sobre el masss i tenim 2c Ka > sKa,

al diagrama final apareixen tamb esforos de tracci sobre el terreny.
Tenint en compte laltura corregida, H - h0, el valor de lempenta activa

corregida ser:
48
Ea = Ea =
( H K
a )
2 c Ka + s Ka (H h0 )
, amb:
= h0
2c

s
2 Ka
La resultant de lempenta activa corregida s situada a una altura (H - h0)/3

des de la base de lestructura de contenci.
Cas 2: Si actua una sobrecrrega s sobre el masss i tenim 2c Ka <sKa,

no apareixen esforos de tracci al diagrama final i, per tant, la correcci
no s necessria.
En aquest cas, lempenta activa total s:
1
Ea = H2 Ka - 2 c H Ka + s H Ka
2
La resultant s situada a una distncia x de la base:
1 2 H
( H
2H Ka 3 + sHKa 2cH Ka 2 )
x= .
Ea
1.8. Altura crtica
1.8.1. Altura crtica del tals vertical (sense sobrecrrega)
En terrenys cohesius sense sobrecrrega que actu sobre el masss, en el

diagrama dempentes veiem que la part superior del masss s sotmesa a
traccions, que existeixen fins a una profunditat h0; per tant, apareixen unes
esquerdes a la coronaci del mur fins aquesta profunditat.
En aquesta zona, la tensi horitzontal s negativa (no hi ha compressions,

que en mecnica del sl es consideren de signe positiu).
49
Laltura h0 on sanulla lempenta unitria s:
2c
h0 Ka = 2 c Ka h0 =
Ka
Laltura hc on sanulla lempenta total s:
1 4c
hc2 Ka = 2 c hc Ka hc =
2 Ka

on Ka tan2 45 . De les expressions anteriors, es dedueix que
=
2
hc=2h0.
En sls granulars, no es pot parlar, lgicament, daltures crtiques.
1.8.2. Altura crtica del tals vertical (amb sobrecrrega)
Si actua una sobrecrrega s sobre el masss, laltura crtica hc que anulla

lempenta total s:
50
1 4c 2s
hc2 Ka + s hc Ka -2 c hc Ka =0
= hc
2 Ka
Tamb, en aquest cas, resulta: hc = 2 h0.
1.8.3. Altura crtica del tals vertical. Seguretat que cal adoptar
El coeficient de seguretat que cal adoptar per al valor de hc s:
- Talls que han de romandre oberts d1 a 2 jornades (rases o excava-

cions a estrebar, per exemple): coeficient de minoraci = 1.
- Talls que han de romandre oberts durant un termini curt (duna set-
mana a un mes, segons la pluviositat del lloc i lpoca de lany): coe-
ficient de minoraci = 0,75.
- Talls que han de romandre oberts durant un llarg perode o a perpe-
tutat: coeficient de minoraci = 0,5.
Es pot obtenir ms seguretat donant una mica dangle de tals en tota la
seva longitud. Tamb sobt ms seguretat excavant per pous de recalar,
perqu mobilitzen arcs de descrrega horitzontals que dirigeixen les empen-
tes cap a les zones no excavades o ja recalades.
Les condicions de seguretat de tall vertical no depenen solament del grau

dallunyament de laltura crtica, sin tamb de les possibles alteracions del
sl, principalment la humitat. Per evitar variacions de la humitat, els talus-
sos es poden protegir amb una lmina de PVC.
51
2 Murs de contenci
2.1. Introducci
2.1.1. Antecedents. Terminologia
La contenci de terres va sorgir de la necessitat de modificar lentorn per

tal dafavorir les activitats humanes.
53
Les feixes o terrasses agrcoles permetien aprofitar el territori i facilitar-ne

laccessibilitat, millorar el rendiment de les eines i la distribuci de laigua.
Terminologia:
54
Murs de contenci
2.1.2. Procs de disseny
1. Dades prvies del sl, de ledifici vinculat al mur de contenci (si nhi
ha) i dels edificis propers
2. Elecci del tipus de mur
3. Predimensionament
4. Clcul de lempenta
5. Comprovacions:
5.1. Estabilitat del conjunt
5.2. Bolcada
5.3. Lliscament
5.4. Enfonsament
5.5. Assentament
5.6. Deformaci
6. Dimensionament i armat
7. Detalls constructius
8. Especificacions relatives als materials, la posada a lobra, el control i les

tolerncies
9. Amidament
10. Pressupost
OBSERVACIONS: Les comprovacions i el pressupost poden implicar

la reconsideraci de decisions anteriors, com ara lelecci del tipus
de mur o el predimensionament.
55
2.1.3. Tipologia
Segons la manera com resisteixen les accions, els murs es poden classifi-
car en tres grups:
- Murs per gravetat

- Murs a flexi
- Murs suportats
Sautosuporten per Sautosuporten De soterrani

gravetat a flexi (suportats)
2.2. Murs per gravetat
Sn els que sautosuporten per gravetat, s a dir, en qu el fust no s re-

sistent a flexi (no poden resistir traccions). Poden ser de pedra en sec, de
ma, de blocs, de formig en massa, de gabions, de terra armada o geo-
sinttics.
Pedra en sec, formig en Terra armada, Gabions

massa o fbrica geomalles, geoxarxes
Poden ser diferents dels vinculats a ledificaci i normalment sn ms de-

formables. Poden tenir el tals inclinat, i els discontinus sn permeables.
Toleren b els assentaments i tenen un aspecte natural o controlat.
56
Murs de contenci
2.2.1. Classificaci
- Discontinus: de pedra en sec, terra armada, geomalles, xarxes o gabions.
- Sn deformables i no tenen patologies si hi ha assentaments.

- Han de complir les condicions dequilibri en cada discontinutat.
- Drenen.
- Continus (o cohesius): de formig en massa o ma.
- No sadeqen a sls deformables.

- No drenen.
2.2.2. Condicions dequilibri
Aquest tipus de mur no resisteix les traccions; per tant, cal garantir que
noms treballi a compressi. Hi ha un moment degut a lempenta del terre-
ny (ME) i un moment estabilitzador degut al pes del mur (MB).
MB<ME
Pes propi: W Empenta: E Moment de bolcada: MB= Ey
Moment estabilitzador: ME= Wx , que actua amb una excentricitat e0.
Si el mur no s cohesiu, s a dir, si est format per peces soltes (rocalla,

pedra seca, gabions), aquestes condicions shan destablir a cada junt. A
cada discontinutat i a la base, la resultant ha de passar pel ter central, i
es predimensionen perqu no llisquin.
Cal comprovar tamb que la pressi de contacte sigui inferior a

ladmissible.
57
2.2.3. Murs de pedra en sec
Els murs de pedra en sec sn els ms antics. Estan construts sense mor-
ter. Els junts somplen de reble, que falca.
Aquest tipus de mur no suporta crre-

gues i contraresta lempenta de les te-
rres amb el seu pes. Conv que estigui
atalussat amb un angle d1/7 a 1/5 de
lalada i que tingui un gruix mitj d1/3
de laltura.
Noms sen controla la planor de la cara

vista, i es pot considerar que la densitat
del mur s igual a la meitat de la de la
pedra.
58
Murs de contenci
2.2.4. Mur de gabions
s un mur prefabricat, de grava o de pedra matxucada, embolicada amb

tela de galliner o amb una malla. Normalment no necessita fonament, per
cal preparar el terreny (anivellament, etc). Drena molt b i accepta assen-
taments diferencials.
Fig. esq.
Exemple de gabi sense
diafragmes
Fig. dreta.
Exemple de gabi amb
diafragmes
Fig.
Gabions de contenci en
parcs i vials
59
Fig. esq.
Bancals al Canyeret
(Lleida)
Fig. dreta
Pavell dIrlanda
(Hannover)
Els murs de gabions tenen aquests avantatges:
- Sn modulars.
- Presenten un bon drenatge. No cal preveure empentes addicionals
per efecte de laigua.
- Tenen un impacte ambiental molt baix.
- Minimitzen els mitjans auxiliars. Necessiten poca excavaci. No ne-
cessiten armadures, ni encofrat, ni formig abocat. Es poden
collocar amb la ploma del mateix cami que els porta.
- Tenen un cost ms econmic que els murs de formig.
- Altura recomanada: 5 m
a b c
La construcci escalonada, a igualtat de pes, millora el bra mecnic: a>c i

b>c
60
Murs de contenci
2.2.5. Mur de blocs
s un tipus de mur per gravetat semiindustrialitzat, de blocs de formig.

Nhi ha un gran repertori de solucions, amb diferents tipus de peces. Es pot
atalussar i shi pot agafar la vegetaci.
Font: Prefabricats Pastor,

Santa Margarita.
61
2.2.6. Mur de terra armada
s un tipus de mur per gravetat que sutilitza en lobra pblica quan hi ha

grans moviments de terres. s un sistema molt enginys perqu permet
aguantar les terres amb les mateixes terres que produeixen lempenta. Ac-
tualment, est a disposici de ledificaci, sobretot en la urbanitzaci, amb
la finalitat de contenir replens.
A la figura segent, veiem un mur de terra armada per a ledificaci.
62
Murs de contenci
A la primera de les fotos segents, veiem un exemple de mur de terra ar-

mada per a ledificaci. A la segona, sobre el tals sha disposat una geo-
malla sinttica. A les fotos tercera i quarta, sha disposat una xarxa de
sisal per tal destabilitzar el tals mentre sespera que hi creixi la vegetaci.
2.2.7. Exemple de clcul dun mur de gabions
1. Comprovaci del lliscament
El criteri que adoptem per predimensionar s la comprovaci del lliscament

ja que, juntament amb la comprovaci de la bolcada, normalment determi-
na la geometria final del mur de contenci. Hem de calcular el pes mnim
necessari perqu no es produeixi el lliscament. Lempenta que hem de con-
siderar s lempenta activa, ja que el mur no t el moviment coaccionat. El
valor de lempenta activa s:
H2
E = E1+E2 = Ka - 2cH Ka + sHKa
2
A la frmula, hi ha una part de lempenta que depn del terreny (E1) i una
part que depn de la cohesi c i de la sobrecrrega s que actua sobre
el masss (E2). Per tal dequilibrar el component horitzontal de lempenta, es
compta noms amb el fregament T a la base del mur. El coeficient de fre-
63
gament s: tan . La seguretat al lliscament de la base es pot determinar

amb la frmula:
E2
H
E1 H/2
H/3
T
O
N= V gm
T R N tan + c B
on:
N i T components normal i tangencial de la resultant de les empentes i del

pes propi sobre el pla de la base del mur
angle de fregament intern del sl
c cohesi del sl; si el terreny s granular pur, tenim: c= 0
B amplada de la base del mur
R coeficient de seguretat a lliscament. Adoptem: R = 1,5
Fricci
Per tant, cal que 1,5
Empenta
Fem el clcul per a una llesca d1 m i suposem que el terreny s granular

(c= 0).
El pes daquesta llesca s Vm, i el fregament que mobilitza val
Ntan = Vmtan
V Volum del mur per a una llesca d1 m
m densitat del mur
La fricci mnima necessria val 1,5E = Vm tan
El pes mnim necessari perqu no es produeixi el lliscament ser:
64
Murs de contenci
1,5E
Vm =
tan
2. Comprovaci de la bolcada
Per comprovar la bolcada, cal calcular el moment de bolcada (MB) i el mo-

ment estabilitzador (ME). A lhora de calcular el moment de bolcada (MB),
sha de tenir en compte que la part de lempenta deguda al terreny (E1)
actua a una altura H/3 respecte a la base, mentre que les parts degudes a
la cohesi i a la sobrecrrega actuant sobre el terreny (E2) ho fan a una
altura H/2:
M=
B
H2 H
2 3
( H
2
)
2 c H Ka + ( s H)
H
2
Si x fos la distncia entre el punt de bolcada O i la posici del pes del mur,
el moment estabilitzador ME valdria:
ME = Vm x
on Vm s el pes duna llesca d1 m.
Per comprovar la bolcada, cal aplicar un coeficient de seguretat de valor:

E = 1,8. Per tant, cal que ME / MB 1,8.
3. Comprovaci de la posici de la resultant
Per determinar la posici de la resultant entre lempenta E i el pes propi N,

cal calcular lexcentricitat eo respecte al punt de bolcada O. Aquesta excen-
tricitat eo es calcula amb la frmula:
ME MB
eo =
Vm
N= Vgm
O
eo e
B/2
65
Com que es tracta dun mur per gravetat, no hi poden haver flexions. Per
tant, la resultant ha de passar pel ter central de la base. Lexcentricitat e
respecte al punt mitj de la base ser:
Si eo
B
2
e= B
2
- eo
B
6
Si eo >
B
e = eo - B B
2 2 6
4. Comprovaci de la pressi de contacte
Cal comprovar que la tensi transmesa al sl no superi el valor de clcul de

la resistncia del sl o la pressi admissible a.
La pressi de contacte s:
B V m
Si e0 = a
2 2 eo
B V m
Si =
e0 > a
2 2 ( B e0 )
N= Vgm
O
s On l s la longitud de la llesca que es com-
eo eo prova (normalment s: l = 1 m).
Exemple:
1. Dades
4. Segon tempteig
6. Amidament i pressupost
1. Dades
Angle de fregament intern del sl, dels gabions i dels gabions amb el sl:
= 30
66
Murs de contenci
Cohesi del sl: c = 0
Densitat del sl: = 17 kN/m3
Altura de la contenci: H = 5 m
Densitat dels gabions: m = 19 kN/m3
Sobrecrrega: s = 5 KN/m2
Pressi admissible del sl: a = 0,1 N/mm2
s= 5 kN/m2
H = 5m

Coeficient dempenta activa: tan2 = tan ( 45 15 ) 0,33
2
=
4 2
Empentes unitries: e = Hka + ska
A la coronaci del mur:
e0 = 17 KN/m3 0 m 0,33 + 5 KN/m2 0,33 = 1,65 kN/m2
A la profunditat H = 5 m:
e5 = 17 KN/m3 5 m 0,33 + 5 KN/m2 0,33 = 29,70 kN/m2
Empenta total:
E = E1 + E2 = 0,5H2ka + sH ka
E=
0,517 KN / m3 25m2 0,33 + 5 KN / m2 5m 0,33 =
= 70,125 + 8,25= 78,375 kN / m
Diagrames dempentes:
67
- Comprovaci del lliscament
Empenta total: E = E1 + E2 = 78,375 kN
Pes mnim necessari:
1,5 E 1,5 78,375

V=
m = = 203,62 kN
tan tan30
Volum necessari:
V = 203,62 kN / 19 kN/m3 = 10,72 m3
Per tant, necessitem 11 gabions d1 1 m2 (en secci).
- Primer tempteig: primera filada

Lempenta a una altura h1 de la
coronaci s:
E = E1 + E2 = 0,5 h12 ka +
s h1 ka
E = 0,5 17 KN/m3 (1 m)2 0,33
+ 5 KN/m2 1 m 0,33
E = 2,805 + 1,65 = 4,455 kN/m
Per a una llesca d1 m, obtenim: E

= 4,455 kN
68
Murs de contenci
El volum s V = 2 m3 i el pes s N1= 2 m3 19 kN/m3 = 38 kN
El fregament val N1 tan 30 = 38 kN 0,577 = 21,94 kN
21,94
La relaci fregament / empenta val =
R = 4,92 > 1,5 t prou
4,455
seguretat al lliscament.
- Comprovaci de la bolcada
Moment de bolcada:
h1 h 1 1
MB = E1 + E2 1 = 2,805 + 1,65 = 1,76 kN m
3 2 3 2
Distncia del punt de bolcada O al punt daplicaci del pes:
x = B/2 = 2 m /2 = 1 m
Moment estabilitzador: ME = N1 x = 38 kN 1 m = 38 kNm
La relaci ME / MB s: ME / MB = 38 kNm /1,76 kNm = 21,6 >1,8

t prou seguretat a la bolcada.
Excentricitat del punt de pas de la resultant,
ME MB 38 1,76
=e0 = = 0,95 m
V m 38
Excentricitat e respecte al punt mitj:
e = B/2 - eo = 2 m /2 - 0,95 m = 0,05 m
Com que B/6 = 2 m/6 = 0,33 m, resulta: e = 0,05 m 0,33 m

la resultant passa pel ter central (no apareixen traccions).
- Primer tempteig: segona filada
Lempenta a una altura h2 de la coronaci
E2
h2
s:
N2
O E1 E = E1 + E2 = 0,5 h22 ka + s h2 ka
x
E = 0,517 KN/m3(2 m)20,33+ 5
B= 2m KN/m2 2m0,33
E = 11,22 + 3,3 = 14,52 kN/m
69
Per a una llesca d1 m, obtenim: E = 14,52 kN
El volum s V = 4m3 i el pes s N2= 4 m3 19 kN/m3 = 76 kN
El fregament val N2tan 30 = 76 kN 0,577 = 43,85 kN
43,85
R = 3,02 > 1,5 t
14,52
prou seguretat al lliscament.
Moment de bolcada:
h2 h 2 2
MB = E1 + E2 2 = 11,22 + 3,3 = 10,78 kNm
3 2 3 2
x = B/2 = 2 m/2 = 1 m
La relaci ME / MB s: ME / MB = 76 kNm/10,78 kNm= 7,05 > 1,8

Excentricitat del punt de pas de la resultant, eo:
ME MB 76 10,78
=e0 = = 0,86 m
V m 76
e = B/2 - eo = 2 m/2 - 0,86 m = 0,14 m
Com que B/6 = 2m /6 = 0,33 m, resulta: e=0,14 m 0,33 m

la resultant passa pel ter central (no apareixen traccions).
- Primer tempteig: tercera filada

Lempenta a una altura h3 de la coronaci s:
E = E1 + E2 = 0,5 h32 ka + s h3 ka
E = 0,5 17 KN/m3 (3 m)2 0,33 + 5 KN/m2 3 m 0,33
70
Murs de contenci
E = 25,245 + 4,95 = 30,195 kN/m
E2
Per a una llesca d1 m, obtenim:
h3
E = 30,195kN
E1
N3
O El volum s V= 6m3 i el pes s
x
N3= 6 m3 19 kN/m3 = 114 kN
B= 2m
El fregament val
N3tan 30 = 114 kN0,577 = 65,78 kN
65,78
R = 2,18 > 1,5 t
30,195
prou seguretat al lliscament
Moment de bolcada:
h3 h 3 3
MB = E1 + E2 3 = 25,245 + 9,95 = 32,67 kN m
3 2 3 2
x = B/2 = 2 m/2 = 1 m
La relaci ME/MB s ME / MB = 114 kNm/32,67 kNm = 3,49 > 1,8

ME MB 114 32,67
=e0 = = 0,71m
V m 114
e = B/2 - eo = 2 m /2 - 0,71 m = 0,29 m
Com que B/6=2 m/6=0,33 m, resulta: e=0,29 m 0,33m la

resultant passa pel ter central (no apareixen traccions). Observem
que la seguretat al lliscament ha anat disminuint i que lexcentricitat
ha anat augmentant.
71
- Primer tempteig: quarta filada

Lempenta a una altura h4 de la coro-
naci s:
E2 E = E1+E2=0,5 h42ka + sh4ka

h4
E =0,5 17 KN / m3(4m)2 0,33 +
E1
N4 +5 KN / m2 4m 0,33
O
x
E = 44,88 + 6,60 = 51,48 kN/m
B= 2m Per a una llesca d1 m obtenim:
E = 51,48 kN
El volum s V = 8 m3 i el pes s N4= 8 m3 19 kN/m3 = 152 kN
El fregament val N4 tan 30 = 152 kN 0,577 = 87,7 kN
87,7
R = 1,70 > 1,5 t prou
51,48
seguretat al lliscament.
Moment de bolcada:
h4 h 4 4
MB = E1 + E2 4 = 44,88 + 6,60 = 73,04 kN m
3 2 3 2
x = B/2 = 2 m/2 = 1 m
La relaci ME/MB s ME /MB = 152 kNm/73,04 kNm = 3,49 > 1,8

ME MB 152 73,04
=e0 = = 0,52 m
V m 152
72
Murs de contenci
e = B/2 - eo = 2m /2 - 0,52 m = 0,48 m
Com que B / 6 = 2 m/6 = 0,33 m, resulta: e = 0,48 m > 0,33 m la

resultant NO passa pel ter central i, per tant, cal modificar-ne el predimen-
sionament.
- Modificaci del predimensionament

Per mantenir la quantitat de gabions, com que la primera filada va molt
sobrada i a la quarta li falta pes i amplada, perqu la resultant quedi ms
centrada traslladem un gabi de la primera filada a la quarta.
4. Segon tempteig
Repetim el clcul amb la nova geometria a cada una de les filades i

nobtenim aquests resultats:
Volum Pes E F F /E MB ME ME/ e0 e B/6

Filada
(m3 ) (kN) (kN) (kN) (kNm) (kNm) MB (m) (m) (m)
1 1 19 4,46 10,97 2,46 1,76 9,5 5,4 0,41 0,09 0,17
2 3 57 14,52 32,91 2,27 10,78 66,5 6,17 0,98 0,02 0,33
3 5 95 30,2 54,85 1,82 32,67 104,5 3,2 0,76 0,24 0,33
4 8 152 51,48 87,76 1,70 73,04 285 3,9 1,39 0,11 0,50
5 11 209 78,38 121,0 1,54 137,5 370,5 2,69 1,11 0,39 0,50
Cal tenir en compte que, en modificar la geometria del mur, el pes de les
filades que es trobin per sobre de la base considerada no ha de coincidir
necessriament amb el centre de la base.
En general, si no hi ha simetria de forma, sha de calcular tamb la posici

del pes respecte al punt de gir O.
73
E2
h3
E1
N3
O
1,10
B= 2m
A la tercera filada, per exemple, el punt daplicaci del pes de les cinc fila-
des superiors es troba a 1,10 m del punt de gir O, ja que:
0,5 m 2 19 kN + 1,5 m 3 19 kN
=x = 1,10 m
2 19 + 3 19
El moment estabilitzador a la tercera filada ser:
ME = Pes 1,1 m = 95 kN 1,1 m = 104,5 kNm
En el nostre cas:
B/2 B/2 H= 5m
E
B 3
e0 = 1,11m = = 1,5 m
2 2
P
s
e0 e Per tant:
B/3
V m Pes 209.000 N
= =
a = =
2 e0 2 e0 2 1.100 mm 1.000 mm
N N
= 0,094 < 0,1
mm2 mm2
(la llesca de mur que es comprova s de l = 1 m = 1.000 mm).
Com que no se supera la pressi admissible del terreny, el resultat s co-

rrecte.
74
Murs de contenci
6. Amidament i pressupost
m2 de preparaci base: 3 1 = 3 m2
m3 de gabions (cada gabi fa 1 m 1 m 3 m) = 11 m3
Els preus de les partides es poden consultar en una base de dades de
preus, com ara la de lITEC: http://www.itec.cat
Exemple de mur de gabions. Quadre de preus

E2241100 m2 Reps de sols i parets de rases, pous i recalats fins a
1,87
1,5 m de fondria
U.A. Definici Preu Quantitat
A0140000 h Manobre 18,39000 0,1000 1,83900
A%AUX001 % Despeses auxiliars sobre la m
1,83900 0,0150 0,02759
dobra
G3J1211A m3 Estructura de gabions, amb peces d3x1x1 m de tela
metllica de filferro dhacer galvanitzat de dimetre 2 97,98
mm, i 5x7 cm. De pas de malla, reblert amb pedra gran- (J,MA*)
tica daportaci collocada amb mitjans mecnics
U.A. Definici Preu Quantitat

A0121000 h Oficial 1 21,990 0,6000 13,19400
A0132000 h Ajudant paleta 19,530 0,6000 11,71800
B0342500 m3 Piedra grantica de ms de 150
17,270 1,1000 18,99700
mm, per a reblert de gabions
B0A12000 kg Filferro hacer glavanitzat 1,760 0,7000 1,23200
B0D81580 m2 Plaf metllic de 50x200 cm per a
1,100 2,0000 2,20000
50 usos
B0DZP500 u Part proporcional delements auxi-
liars per a plafons metllics, de 0,400 2,0000 0,80000
50x200 cm
B35A3125 u Gabi1x3x1 m de tela metllica de
filferro dhacer galvanitzat de di-
38,210 0,3465 13,23976
metre 2 mm, i 5x7 cm de pas de
malla
C1315020 h Retroexcavadora mitjana 60,380 0,6000 36,22800
A%AUX001 % Despeses auxiliars sobre la m
24,912 0,0150 0,37368
dobra
m2 de preparaci base (E2241100): 3 1,87 = 5,61
m3 de gabions d1 1 3 m (G3J1211A): 11 97,98 = 1.077,78
TOTAL 1.083,39 /ml
75
2.3. Murs a flexi
Sn els que sautosuporten treballant a flexi. Sn els murs de formig

armat (abocat a lobra o prefabricat) que treballen en mnsula. Tenen punta
o tal, o ambdues coses alhora (murs mixtos, que sn els que sesmenten
a la normativa NTE-CCM), i poden tenir contraforts.
amb punta amb tal mixt En mnsula
Amb contraforts
Hi ha tres tipus de deformacions en un mur de contenci a flexi:
- Deguda a la fletxa del fust.

- Deguda al semiencastament entre el fust i el fonament.
- Deguda a lempenta.
-
Sv Sh
Tipus constructiu
mm mm
Murs de ma 50 12,5
Murs de bloc 20 5
Monumental de pedra 25 6,25
Estructura de barres 50 12,5
76
Murs de contenci
Per tant, els murs a flexi sn deformables i necessiten un fonament per

absorbir la flexi a la base del fust. Aquestes deformacions els fan poc
adequats per treballar entre mitgeres.
Al quadre, hi ha els assentaments verticals i horitzontals (SV i SH) mxims

que es poden provocar en les edificacions adjacents. Per aix, no es reco-
mana comptar amb lempenta passiva, perqu per mobilitzar-la es reque-
reixen valors superiors als dels desplaaments mxims admissibles.
2.3.1. Mur amb punta o tal
El mur amb punta s idoni si el sl t prou cohesi per aguantar-se provi-

sionalment i si sha de construir a tocar dun lmit de finca. Aix el fa apte
en mitgeres i quan es necessita excentricitat de la crrega vertical respecte
al punt de bolcada. Requereix una sabata grossa perqu sequilibra amb el
pes propi, sense comptar amb el pes de les terres.
El mur amb tal necessita una excavaci prvia i no s apte en mitgeres.

Necessita tamb un encofrat a dues cares i el reblert posterior. El pes de
les terres ajuda a centrar la crrega en permetre modificar lexcentricitat;
per tant, les terres contribueixen a lestabilitat.
2.3.2. Mur mixt
El mur mixt t punta i tal que permeten centrar la crrega. Funciona millor
que els murs amb punta o tal quan el mur rep crregues al coronament, ja
que la sabata es pot centrar amb el fust. Necessita un encofrat complet (a
dues cares).
77
2.3.3. Mur amb contraforts
Quan lalada de les terres que shan de contenir s significativa (superior a

5 o 6 m), un dels problemes principals del mur sn els esforos importants
que provoca lempenta de les terres, que requereixen un gruix del mur
tamb important. Una manera doptimitzar el disseny que permet disminuir
lamplada del mur consisteix a disposar-hi contraforts, els quals contribui-
ran a absorbir els esforos.
Aix, es pot considerar que el mur treballa com una llosa nervada i permet
una disminuci del volum total de formig.
Amb aquest tipus de murs, aconseguim disminuir la fletxa, ja que el mur

amb contraforts treballa a flexi horitzontal entre els contraforts, mentre
que el mur a flexi treballa en volads.
78
Murs de contenci
79
2.3.4. Murs prefabricats
Murs prefabricats marca Stable/Arum
s una combinaci de mur a flexi nervat amb tal. En superposar-los,

nobtenim un mur per gravetat. Tamb es prefabrica el fonament; per tant,
cal preparar-ne la base, cosa complicada si la topografia s irregular.
80
Murs de contenci
Murs prefabricats marca Ebal
En aquest sistema de murs prefabricats, noms es prefabrica el mur, que

s nervat, per no es prefabrica el fonament. Aix en facilita ladaptaci a
topografies irregulars. En abocar formig a lobra, podem mobilitzar tota la
fricci.
81
2.3.5. Predimensionament
Hi ha diferents mtodes de predimensionament:
- A ull, o amb exemples anteriors

- Amb la NTE/CCM
- Amb promptuaris i manuals
- Amb programes: Arktec, CYPE, Procuno
- Amb frmules i receptes
Per als murs amb punta o tal i els murs mixtos (amb punta i tal), podem
adoptar aquests criteris de predimensionament:
2.3.6. Comprovacions
Les comprovacions que cal fer en els murs de contenci sn aquestes:
1. Estabilitat del conjunt (del tals)
2. Bolcada
3. Lliscament
4. Enfonsament (pressi admissible)
5. Assentament (com a fonament superficial)
6. Deformaci (com a estructura)
Les comprovacions es fan per a una llesca d1 m lineal de mur.
82
Murs de contenci
1. Estabilitat del conjunt
Lexecuci duna excavaci provoca la formaci dun tals que ha de ser

estable per si mateix i, a ms, que ha de ser estable davant daltres ac-
cions (cimentacions confrontants, crregues accidentals degudes a la
prpia obra, a lacci de vehicles pesats, etc.). La falta destabilitat pot
comportar la ruptura del tals.
El conjunt duna estructura i la seva fonamentaci, o b una estructura de

contenci, poden fallar per un mecanisme de ruptura encara ms profund
que en provocaria el collapse. En general, les superfcies de ruptura es
formen seguint superfcies corbades, que depenen del tipus de terreny.
Lestabilitat global duna obra es perd quan la tensi de tall necessria per
mantenir-la s superior a la resistncia de tall del terreny al llarg de la su-
perfcie de fractura. Aquesta superfcie divideix el terreny en dues parts: la
part compresa entre la superfcie externa i la superfcie de ruptura llisca
sobre la resta. Aquest lliscament, que comporta la ruptura del tals i que es
pot produir bruscament, s un accident greu que implica lenrunament de la
part dobra que shagi mogut.
83
En ledificaci, els sistemes de contenci sn efectius per aturar les em-

pentes de les terres, per no ho sn per impedir la ruptura del tals
2. Bolcada
La comprovaci de la bolcada consisteix a garantir que no es pot produir el

gir de lestructura de contenci respecte a laresta exterior del seu fona-
ment. Aix implica la condici dequilibri de moments respecte daquest
punt ja que, si es produs la bolcada, es faria sobre aquest punt de gir.
Per comprovar la bolcada, establim: MO= 0 .Wx = Ey
Si la resultant de totes les forces verticals s W i lempenta s E, el mo-

ment de bolcada s:
MB= Ey
El moment estabilitzador s: ME= Wx
Per comprovar la bolcada, cal aplicar un coefi-

cient de seguretat de valor: E = 1,8
Wx
ME / MB 1,8
= E 1,8
Ey
84
Murs de contenci
Segons el tipus de mur, les forces verticals que poden participar en

lequilibri a la bolcada sn:
- Mur per gravetat sense sabata: el pes propi del mur

- Mur amb punta: els pesos propis del mur i de la punta
- Mur amb tal: els pesos propis del mur, del tal i de les terres que
graviten sobre el tal
- Mur mixt: els pesos propis del mur, de la punta, del tal i de les te-
rres que graviten sobre el tal
Si la seguretat s inferior a 1,8 per poc, es pot considerar la component
vertical de lempenta activa, cosa que en millorar el moment estabilitzador
(CTE DB SE-C).
Si la seguretat s molt superior a 1,9 i les altres comprovacions han resul-

tat satisfactries, cal modificar el predimensionament.
3. Lliscament
La fora que pot produir el lliscament s la component horitzontal de

lempenta, i la fora que soposa al lliscament s el fregament entre el fo-
nament i el terreny.
La comprovaci del lliscament consisteix a garantir que la component horit-

zontal de lempenta del terreny no supera la fora de fregament entre el
fonament i el terreny. La fora de fregament s proporcional a les forces
verticals que hi actuen.
85
La comprovaci del lliscament consisteix a verificar la condici dequilibri

de les forces horitzontals que actuen sobre el mur:
FH = 0E= W tan
on: W: resultant de les forces verticals
E: empenta
La fora de fregament que soposa al lliscament depn de langle i

s proporcional a la resultant de les forces verticals.
Per comprovar el lliscament, cal aplicar un coeficient de seguretat de valor:

L = 1,5
W tan
Per tant, cal =
que L 1,5
E
Per millorar lequilibri al lliscament, es pot:
- Augmentar el pes incrementant-ne les dimensions (cantell de la saba-

ta, amplada de la sabata, gruix del mur).
- Abocar el formig contra les terres. Aix es pot comptar amb tot
langle de fricci. Si la sabata s prefabricada i la seva cara inferior
2
s rugosa (s a dir, no encofrada), noms es pot comptar amb i,
3
1
si la cara inferior s llisa (encofrada), noms es pot comptar amb
3
.
86
Murs de contenci
2 1 2 1
(Nota: Al DB-SE-C, en comptes de , i , es considera ,
3 3 3 3
i 0, respectivament, cosa que fa inviable aquest tipus de mur; ales-
hores, cal considerar alguna altra millora del comportament, com ara
travar el mur, etc.)
- Inclinar el fons de lexcavaci un angle (normalment, entre 5 i

15), sense afegir-hi terres.
- Fer un tal.
- Travar el mur (arriostrant el mur amb una solera o amb riostres uni-
des a ledifici).
- Considerar el component vertical de lempenta (que caldria sumar a
la W resultant).
- Fer una ungla (aix requereix mobilitzar lempenta passiva).
4. Enfonsament
La comprovaci de lenfonsament consisteix a garantir que no se supera la

tensi admissible del terreny. Clcul de lexcentricitat e0 respecte del punt
Wx Ey
de bolcada O: e0 =
W
B W
- Si =
e0 > a
2 2 ( B e0 )
B W
- Si e0 < = a
2 2 e0
87
on a s la tensi admissible del terreny i l s la longitud del tram que es

comprova, normalment d1 m. La fora N s la resultant vertical de les
forces E i W respecte al punt O.
2.3.7. Posada a lobra
1. Excavaci
Lexecuci de lexcavaci s un aspecte que sha de considerar amb aten-

ci, ateses les seves implicacions en la seguretat de lobra.
Per tal devitar lensorrament general de les terres que shan de contenir,
lexcavaci es realitza per trams o pous de recalar (bataches) de e =
1,5 m a 2 m damplada, en sries de k = 3, tenint en compte que no sha
dexcavar cap tram al costat dun mur formigonat abans de 3 dies (temps
calors) o de 5 dies (temps fred).
Primer, sexcaven els trams indicats amb el nm. 1 i es construeixen els

seus trams de mur.
A continuaci, sexcaven els trams indicats amb el nm. 2 i es cons-

trueixen els seus trams de mur.
Finalment, sexcaven els trams indicats amb el nm. 3 i es construeixen els

seus trams de mur.
Opci conservadora: no excavar cap tram al costat de limmediatament

anterior. s especialment indicada per a recalats, murs de mitgera i vens
sensibles.
88
Murs de contenci
2. Encofrat a una cara. Exemples
3. Encofrat a dues cares. Exemples
89
Encofrat de la cara de les terres si no ens recolzem sobre les terres.
90
Murs de contenci
Lencofrat a una cara requereix apuntalament per resistir lempenta del

formig fresc. En aquest cas, uns escaires recullen lempenta repartida
sobre les bigues primries horitzontals.
91
Lencofrat del mur a una cara ha de contrarestar les empentes del formig
fresc amb puntals. Lencofrat del mur a dues cares les contraresta amb
tirantets interiors. Aix fa que el cost d1 m2 de mur sigui ms barat si
sencofra a dues cares.
(Codi ITEC E32DD103) m2 Muntatge i desmuntatge duna cara dencofrat

amb tauler de fusta de pi, per a murs de contenci de base rectilnia enco-
frats a una cara, duna altura 3 m: 28,47
(Codi ITEC E32DDA03) m2 Muntatge i desmuntatge duna cara dencofrat

amb tauler de fusta de pi, per a murs de contenci de base rectilnia enco-
frats a dues cares, duna altura 3 m: 22,07
4. Armat
- Armat de mur amb punta o tal

Si la sabata correguda del mur t punta, dacord amb el diagrama de mo-
ments flectors larmadura es colloca a la part inferior de la sabata. Si t
tal, dacord amb el diagrama de moments flectors, larmadura es colloca
a la zona superior de la sabata.
- Armat de mur mixt

El mur mixt, amb sola i tal, t larmadura disposada dacord amb els dia-
grames de moments flectors.
92
Murs de contenci
- Preparaci. Armadura
Abans de collocar larmadura, cal preparar lexcavaci per rebre el formig

de neteja.
a) Excavaci. Els ltims 25 cm sexcaven immediatament abans

dabocar-hi el formig. Abans dabocar-hi el formig de neteja, cal
repassar el fons de lexcavaci.
b) Formig de neteja. Gruix mnim: 10 cm. Aquest gruix pot variar per
absorbir la tolerncia danivellaci del fons excavat. La cara superior
sacaba allisada o remolinada. Salla de la sabata amb una lmina
impermeabilitzant si el subsl o laigua que cont sn agressius.
c) Armadura:
93
1 : - armadura principal de la sabata, coordinada amb la de lextrads 9.
- es doblega i surt per fer lespera de larmadura de lextrads 9.
- lencavalcament L1 s el doble de la longitud bsica dencavalcament

perqu sencavalquen totes les barres a tracci en la mateixa secci
(article 69.5.2.2 de lEHE).
- aquest encavalcament s parallel al mur.
- es lliga a 2 (armadura de repartiment de la sabata) i es pot lligar a

3 (principal del tal).
- sancora a lextrem de la punta, aprofitant el cantell.
2 : -armadura de repartiment de la sabata lligada a 1 (per sobre).

Larmadura de repartiment s necessria all on s necessria
larmadura principal.
3 : - armadura principal del tal lligada a 1 i ancorada a lextrem del tal,

aprofitant el cantell.
- necessita un separador terminal per evitar que flecti.
4 : - armadura de repartiment del tal, lligada a 3 (armadura principal del

tal) per sota. Si va soldada, es pot considerar ancoratge de 3.
5 : - armadura horitzontal de retracci i temperatura de lextrads, lligada a

9 (armadura principal de lextrads) per la part interior del mur.
6 : - armadura vertical de lintrads (de temperatura i retracci).
7 : - armadura horitzontal de retracci i temperatura de lintrads.
8 : - armadura de coronament (per la retracci incrementada per laigua

que sacumula en vibrar), lligada a 9 (armadura principal vertical de
lextrads).
<5m 212
5 m H 8 m 216
H8m 220
9 : - armadura principal vertical de lextrads.
- encavalcada amb 1 (armadura principal de la sabata).
94
Murs de contenci
- la meitat pot acabar abans darribar al coronament.
- la que arriba al coronament va ancorada, aprofitant el gruix del

mur.
- lligada a 5 (armadura horitzontal de repartiment de lextrads).
- lligada a 8 (armadura de coronament).
Segons lEHE (taula 42.3.5), en larmat dels murs cal considerar unes
quanties geomtriques mnimes, tant per a larmadura vertical com per a
larmadura horitzontal (en ).
Tipus dacer
Tipus delement estructural
fy = 400 N/mm2 fy = 500 N/mm2
Armadura horitzontal 4,0 3,2

Murs
Armadura vertical 1,2 0,9
La quantia mnima vertical s la de la cara de tracci. Es recomana posar a

laltra cara una armadura mnima igual al 30% de la consignada.
A partir dels 2,5 m daltura del fust del mur, i sempre que aquesta distn-
cia no sigui inferior a la meitat de lalada del mur, la quantia horitzontal es
pot reduir a un 2 .
Si hi ha junts verticals de contracci a distncies no superiors a 7,5 m,

amb larmadura horitzontal interrompuda, les quanties geomtriques horit-
zontals mnimes es poden reduir al 2 .
Cal repartir larmadura horitzontal mnima entre ambdues cares. Per a murs
vistos per ambdues cares, cal collocar-ne el 50 % a cada cara.
En murs de gruix superior a 50 cm, es considera una rea efectiva de gruix

mxim de 50 cm, distributs en 25 cm a cada cara, i se nignora la zona
central, que queda entre aquestes capes superficials.
d) Recobriments:
Contra les terres:
- Si sha encofrat: 15 mm +10 mm (ambient IIa)

- Si no sha encofrat: 70 mm +10 mm
95
A la vista:
- 15 mm +10 mm en els ambients I (interior dedificis sense conden-

sacions) o IIa
- 20 mm +10 mm en lambient IIb (exterior amb humitat mitjana)
- 25 mm +10 mm en lambient IIIa (exterior mar)
- 35 mm +10 mm en lambient IV (vas de piscina vist)
(Observaci: Per determinar els recobriments dels ambients I, IIa i
Iib, sha suposat CEM I i 25 N/mm2 fck< 40 N/mm2.)
e) Separadors
- per a larmadura 1 principal de la sabata i per al seu ancoratge late-

ral
- per a lancoratge de larmadura 3 principal del tal: lateral i terminal
- per a larmadura vertical 6 de lintrads
- per a larmadura vertical 9 de lextrads
- falques (calzos) i cavallets (pies de pato) auxiliars per mantenir la
separaci entre les armadures verticals de lintrads (6) i de
lextrads (9)
f) Armat de mur amb contraforts
Cal armar el fust, el contrafort i les sabates. Als contraforts, les ar-
madures verticals van per dintre. La sabata entre contraforts es pot
considerar una llosa encastada en tres costats.
5. Formigonat. Abocament del formig. Compactaci. Curat
El formigonat es fa per tongades que en permetin la compactaci. El gruix

mxim de les tongades s d1 a 1,25 m, per tal de controlar lempenta del
formig fresc. La caiguda mxima del formig s de 2 m.
Abocament del formig
En labocament del formig, sha devitar la segregaci de lrid. Es desca-

rrega el formig en una tremuja per a evitar-la. A ms, daquesta manera,
els encofrats i les armadures es mantenen nets fins que el formig els co-
breix. No sha de permetre que el formig de la canaleta o del carret xoqui
96
Murs de contenci
i reboti contra lencofrat i les armadures originant segragaci i nius de gra-

va al fons. El formig no ha de trobar restriccions fins al punt de
collocaci.
Compactaci
La compactaci es fa per vibraci del formig. Cal procurar que el vibrador

tingui la longitud adequada a laltura del mur perqu arribi a totes les zo-
nes.
El vibrador sha dintroduir en posici vertical fins al fons de cada tongada i

penetrar almenys 15 centmetres en la tongada anterior. Sha de mantenir
en cada posici entre 10 i 20 segons. La seqncia de punts dimmersi ha
de permetre que el vibrador arribi a tot arreu, dacord amb la seva potncia
i freqncia.
Curat
El curat del formig evita la migraci de laigua dhidrataci de la pasta cap

a lexterior. Aquesta migraci incrementa la porositat del formig i, per
tant, en redueix la durabilitat en afavorir la carbonataci.
El curat del formig (EHE, art. 71.6) s una operaci molt important i, en
elements lineals com els murs, s de gran importncia. Els desperfectes
produts per un curat deficient prcticament no sn recuperables. En gene-
ral, el curat ha de comenar tan aviat com sigui possible i s un error pen-
sar que lencofrat retarda la necessitat de curar el formig. La quantitat de
dies en qu cal curar el formig depn de la temperatura i de la humitat
relativa des de 3 dies amb humitat i fred fins a 5 o 7 amb sequetat i calor.
El curat del formig s necessri encara que les temperatures siguin baixes.
6. Altres consideracions constructives
A les cantonades i als xamfrans, el mur no treballa preferentment en vo-

lads, ja que:
a) hi predominen les fle-

xions horitzontals.
b) si la cantonada s rodo-
na, hi predominen els es-
foros de tracci.
97
7. Junts en murs de contenci
Hi podem trobar diferents tipus de junts:
1. Inclinat o vertical de contracci en el fonament

2. Horitzontal de formigonatge sabata-mur
3. Vertical de contracci en el mur
4. Vertical de dilataci en el mur
5. Horitzontal de formigonatge en el mur
(Els junts horitzontals no sn necessaris, perqu en direcci vertical no hi

ha coacci. A ms, la dilataci hauria de vncer el pes propi.)
Junts de contracci en sabates
El formig dels murs t la contracci trmica i la retracci coartades. En el

cas del fonament, pel fregament amb el formig de neteja i, en el cas del
fust, per la seva uni al fonament, formigonat amb anterioritat. Aix obliga
a disposar junts de contracci, que poden ser verticals o inclinats.
Els junts en sabates poden ser verticals o b formar un angle .25.
A la taula segent, sindiquen les distncies mximes dels junts de con-

tracci en les sabates, segons el tipus de clima i lpoca de lany.
poca de l'any
Tipus de clima Calorosa Freda
T. mitjana > 18C T. mitjana < 18C
Sec (h. r. < 60%) 16 20
Humit (h. r. > 60%) 20 24
Si el fonament ha de quedar al descobert molt de temps, caldr multiplicar

els valors de la taula per 2/3.
Junts de formigonat sabata-mur
En formigonar un mur i la seva sabata, primer es formigona la sabata i

desprs el mur. El junt horitzontal de formigonatge entre la sabata i el mur
s un junt inevitable molt mal situat, ja que est a la secci de moment i
tallant mxims. El millor s deixar-lo amb la rugositat natural de la vibraci.
Tamb es pot encadellar o deixar granulat gruixut.
98
Murs de contenci
Raspallar la uni per deixar-hi el granulat descobert requereix el moment

precs. No es pot fer massa aviat, perqu el granulat sarrencaria, ni massa
tard, perqu no afectaria la beurada.
Junts verticals de contracci en murs
s necessari formigonar el mur per tongades deixant junts verticals de con-

tracci, per a evitar que sacumuli la diferncia de contraccions horitzontals
entre la part superior del mu, que no est coaccionada, i la inferior, que
est coaccionada per la sabata. La diferncia mobilitza tensions de tracci.
Si el fonament s molt ms rgid que el mur, la fissuraci s vertical; si s
poc rgid, la fissuraci als extrems sinclina perqu el mur tendeix a aixecar
el fonament en aquestes zones. En murs baixos, la fissuraci arriba fins a
dalt. En murs alts, la fissuraci no arriba fins a dalt.
Per evitar la fissuraci per retracci diferencial, sestableix una separaci

mxima entre els junts verticals de contracci al fust del mur.
Distncia recomanada entre els junts verti-

Altura del mur
cals de contracci
H < 2,40 m 3H
2,40 m < H < 3,60 m 2H
H > 3,60 m H(*)
(*) La distncia mxima no ha de ser superior a 7,50 m
El junt de contracci es pot encadellar, encofrar i impermeabilitzar. Shi pot

disposar un llist o una goma en falca (que sha de retirar en desencofrar)
per forar la creaci duna fissura induda.
Si es colloquen matavius a les arestes, els junts queden ben acabats i les
fissures (si nhi ha) queden en ombra. Si fos necessria la impermeabilitat,
caldria segellar el junt o acabar-lo amb una banda destanquitat clavada a
lencofrat.
99
Fig.
Junts verticals de
contracci en murs de
contenci
Per tal dobtenir la impermeabilitat, es pot introduir en el junt una banda

destanquitat. Requereix un encofrat lateral. A la primera fase, es colloca
la banda lligada amb filferro a les armadures del mur, per una banda, i es
doblega i es clava a lencofrat per laltra. Abans de formigonar la segona
fase, desprs de desencofrar la cara lateral, la banda es redrea i es lliga
amb filferro a les armadures del mur. No es conserva la continutat de
larmadura (horitzontal) a travs del junt.
Tamb es pot deixar el junt molt ample sense formigonar. s una soluci
que permet la contracci del mur, proporciona impermeabilitat i mant la
continutat estructural en planta (imprescindible si el mur fa de biga), per
cal que el termini entre el segon i tercer formigonatges no sigui inferior a
tres dies a lhivern o cinc dies a lestiu.
Junts verticals de dilataci en murs
Els junts verticals de dilataci cal collocar-los:
- cada 20 m com a mxim, en climes continentals.

- cada 30 m com a mxim, en climes moderats.
- all on canvi laltura del mur.
- all on canvi la profunditat de la fonamentaci.
No s necessari perllongar el junt de dilataci en el fonament perqu es
considera que la temperatura del terreny s constant o gaireb. En qualse-
vol cas, les diferncies de temperatura de laire exterior influeixen poc en la
temperatura del sl.
100
Murs de contenci
Si lestanquitat no s gaire important, sen pot formigonar la primera part i

enganxar-hi una placa de poliestir. Desprs sen formigona la segona part i
es rasquen 20 o 25 mm de poliestir a cada costat del junt per tal de sege-
llar-lo.
Si la impermeabilitat s necessria, es pot utilitzar una banda destanquitat,

que cal introduir fins al fonament. En la primera fase, es colloca la banda
lligada amb filferro a les armadures del mur per una banda, i doblegada i
clavada a lencofrat per laltra. Abans de formigonar la segona fase,
desprs de desencofrar la cara lateral, la banda es redrea i es lliga amb
filferro a les armadures del mur. El junt es pot acabar segellant o tapant.
Junts horitzontals de formigonat en murs
Cal tractar aquest tipus de junts adequadament per tal devitar barraques o
nius de grava. En aquest tipus de junt, conv que la fila superior de ten-
sors de la primera fase estigui a 10 cm del junt per tal devitar que
lencofrat sobri. En desencofrar, els llavis del junt queden modelats pels
llistons. En formigonar la segona fase, lltim tensor de la fase anterior es
mant i el segon es colloca a una distncia igual o inferior a 15 cm del
junt. Encavalcar ms els taulers no en millora lestanquitat, que ve determi-
nada per la pressi dels tirants i no pas per lencavalcament, el qual acusa
defectes de planor.
8. Impermeabilitzaci de murs (CTE DB HS)
Permeabilitat del sl (DB SE-C)
Grau dimpermeabilitzaci mnim del mur
101
a) Presncia daigua baixa: si la cara interior del mur (en contacte amb el
terreny) est per sobre del nivell fretic.
b) Presncia daigua mitjana: si el nivell fretic varia, de manera que la cara

interior del mur (en contacte amb el terreny) pot estar tant per sobre com
per sota del nivell fretic.
c) Presncia daigua alta: si la cara interior del mur (en contacte amb el
terreny) est per sota del nivell fretic.
Condicions de les solucions constructives
(C: constituci del mur; I: impermeabilitzaci; D: drenatge i evacuaci; V:

ventilaci)
Els graus 4 i 5 estan per sota del nivell fretic.
Impermeabilitzaci interior (intrads)
C1: si el mur s de formig abocat a lobra, cal que sigui hidrfug

C3: si el mur s de fbrica, cal utilitzar blocs o maons hidrfugs
I1: lmina adherida
I2: pintura impermeabilitzant o lmina adherida
D1: capes drenant i filtrant a lextrads
102
Murs de contenci
D3: tub drenant a la base del mur amb bombament si el punt de recollida
per a la reutilitzaci s situat en una cota superior
D5: xarxa de recollida i reciclatge de laigua de pluja a la coberta i al terre-
ny
- No es preveuen els graus de permeabilitat 4 i 5.
- No es demanen condicions de ventilaci.
Impermeabilitzaci exterior (extrads) (CTE DB HS)
Condicions de la impermeabilitzaci:
I1: Alternativament:
- lmina adherida, amb capa antipunxonament o lmina drenant a la

cara exterior (de les terres)
- lmina no adherida, amb capa antipunxonament o lmina drenant a la
cara exterior i capa antipunxonament a la cara interior
- aplicaci lquida (polmers acrlics, cautx acrlic, resines sinttiques o
polister) protegida per lexterior amb una lmina drenant, geotxtil o
de morter armat
I2: Alternativament:
- pintura impermeabilitzant
- lmina adherida (condicions C1)
- lmina no adherida (condicions C1)
- aplicaci lquida (condicions C1)
I3: Si el mur s de fbrica, cal revestir-lo per linterior amb un revestiment

hidrfug (morter hidrfug sense revestir, cartr-guix sense guix higrosc-
pic o daltres materials no higroscpics)
Condicions de drenatge i evacuaci:
103
D1: capes drenant i filtrant a lextrads
D2: pou drenant de 70 cm cada 50 m, amb capa filtrant i dues

bombes
D3: tub drenant a la base del mur. Si el punt de recollida per a la reutilitza-
ci s situat en una cota superior, sha de completar amb una cambra de
bombament i dues bombes
D5: xarxa de recollida i reciclatge de laigua de pluja a la coberta i al terre-

ny
No es demanen condicions constructives per a la constituci del mur ni de

ventilaci
Mur parcialment estanc (CTE DB HS)
Condicions de drenatge i evacuaci:
D4: desgus de la cambra amb canal cap al punt de recollida per a la reuti-
litzaci. Si aquest punt s situat a una cota superior, sha de completar
amb una cambra de bombament i dues bombes.
Condicions de ventilaci:
V1: cal disposar obertures de ventilaci a larrencada i al coronament del

full interior i ventilar el local amb un cabal mnim de 0,7 l / s per a cada m2
de superfcie til
Les obertures de ventilaci han destar repartides al 50 % entre la part

inferior i el coronament del full interior que toqui al sostre, i distribudes
regularment a portell. La relaci entre lrea efectiva total de les obertures,
Ss, en cm2, i la superfcie del full interior, Ah, en m2, ha de complir la condi-
ci segent:
104
Murs de contenci
Ss
30 > > 10
Ah
La distncia entre les obertures de ventilaci contiges no ha de superar els

5 m.
No es demanen condicions constructives per a la constituci del mur ni per

a la impermeabilitzaci.
Punts singulars (CTE DB HS)
- Trobades amb les faanes
1. Quan el mur simpermeabilitza per linterior, a les arrencades de la

faana sobre el mur limpermeabilitzant sha de perllongar sobre el
mur a tota lamplada fins a ms de 15 cm per sobre del nivell del sl
exterior sobre una banda de refor del mateix material que la barrera
impermeable emprada, que sha de perllongar cap avall uns 20 cm,
com a mnim, al llarg del parament del mur.
Sobre la barrera impermeable, sha de disposar una capa de morter

de regulaci de 2 cm de gruix, com a mnim.
105
En el mateix cas, quan el mur simpermeabilitza amb una lmina, en-

tre limpermeabilitzant i la capa de morter sha de disposar una banda
de finalitzaci adherida, del mateix material que la banda de refor, i
sha de perllongar verticalment al llarg del parament del mur fins a
10 cm, com a mnim, per sota de la vora inferior de la banda de re-
for.
2. Quan el mur simpermeabilitza per lexterior, a larrencada de la

faana sobre el mur sha de perllongar limpermeabilitzant ms de
15 cm per sobre del nivell del sl exterior. La vora superior de
limpermeabilitzant sha de fer:
a. Mitjanant una reculada amb una profunditat superior a 5 cm

respecte a la superfcie externa del parament vertical, i amb
una altura de 20 cm per sobre de la protecci de la coberta.
b. Mitjanant un perfil metllic inoxidable, provet amb una pes-
tanya almenys a la part superior, que serveixi de base per a un
cord de segellament entre el perfil i el mur. Si a la part infe-
rior no porta pestanya, laresta ha de ser arrodonida per tal
devitar que pugui perjudicar la lmina.
c. Mitjanant un scol dun material que tingui un coeficient de
succi inferior al 3 %, de ms de 30 cm daltura sobre el ni-
vell del sl exterior, que cobreixi limpermeabilitzant del mur o
la barrera impermeable disposada entre el mur i la faana, i
segellar la uni amb la faana per la part superior, o b adop-
tar una soluci diferent que produeixi el mateix efecte.
- Trobades amb les cobertes enterrades

Quan el mur simpermeabilitza per lexterior, limpermabilitzant del
mur sha de soldar o unir al de la coberta.
- Trobades amb les particions interiors
106
Murs de contenci
Quan el mur simpermeabilitza per linterior, les particions shan de

construir desprs dexecutar la impermeabilitzaci i, entre el mur i
cada partici, cal disposar una junta segellada amb un material els-
tic que, en entrar en contacte amb el material impermeabilitzant, ha
de ser compatible amb ell.
- Pas dels conductes

Els passatubs shan de disposar de manera que entre ells i els con-
ductes hi hagi una folgana que permeti les tolerncies dexecuci i
els possibles moviments diferencials entre el mur i el conducte. Sha
de fixar el conducte al mur amb elements flexibles. Sha de disposar
un impermeabilitzant entre el mur i el passatubs, i sha de segellar la
folgana entre el passatubs i el conducte amb un perfil expansiu o
un mstic elstic resistent a la compressi.
- Cantonades i racons
En les trobades entre dos plans impermeabilitzats, sha de collocar
una banda o capa de refor del mateix material que
limpermeabilitzant utilitzat, que tingui una amplada mnima de
15 cm i que estigui centrada a laresta. Quan les bandes de refor
sapliquin abans que limpermeabilitzant del mur, hauran danar ad-
herides al suport, amb laplicaci prvia duna emprimaci.
Juntes
A les juntes verticals dels murs de formig prefabricat o de fbrica imper-

meabilitzats amb productes lquids, shan de disposar els elements se-
gents:
a) Quan la junta sigui estructural, un cord de reblert compressible i com-

patible qumicament amb la impermeabilitzaci.
b) Segellament de la junta amb una massilla elstica.
107
c) La impermeabilitzaci del mur fins a la vora de la junta.
d) Una banda de refor de 30 cm damplada, com a mnim, centrada a la

junta i del mateix material que limpermeabilitzant, amb una armadura de
polister o una banda de lmina impermeable.
En el cas dels murs formigonats in situ, tant si estan impermeabilitzats amb

una lmina com si ho estan amb productes lquids, per a la impermeabilit-
zaci de les juntes verticals i horitzontals sha de disposar una banda els-
tica embeguda a les dues testeres dambds costats de la junta.
Les juntes horitzontals dels murs de formig prefabricat shan de segellar

amb morter hidrfug de baixa retracci o amb un segellament a base de
poliuret.
Impermeabilitzaci per sobre del nivell fretic
Font: Danosa. Impermea-

bilizantes y aislamientos
1. Terreny natural
2. Cimentaci
3. Mur
4. Emprimaci asfltica. La superfcie sobre la qual saplica ha destar seca,

sense pols, greixos ni partcules soltes, per tal dobtenir una bona penetra-
ci i adherncia del producte. Els punts singulars han destar igualment
preparats abans de collocar la membrana amb xamfrans. Sha daplicar
108
Murs de contenci
una capa uniforme de lemprimaci amb un rendiment mnim de 0,5

kg/cm2.
5. Banda de refor. Cal reforar tots els angles amb una banda de refor
completament adherida al suport emprimat prviament, encavalcant les
lmines entre si 8 o 10 cm.
6. Lmina impermeabilitzant. Sha dadherir la lmina completament al su-

port, encavalcant les lmines entre si 8 o 10 cm.
7. Lmina drenant. Sha de fixar al suport amb trets o fixacions, amb el

geotxtil cap a la cara del terreny. Ha de tenir una amplada de 5 cm per tal
de facilitar els encavalcaments dels rotlles. Per fer els encavalcaments, es
desenganxa el geotxtil 7 cm, de manera que lencavalcament amb el rotlle
adjacent sigui de 12 cm en total. A continuaci, es torna a collocar el ge-
otxtil sobre el rotlle adjacent encavalcat i es fixa mecnicament la lnia
dencavalcament cada 25 cm.
8. Grava de drenatge
9. Tub de drenatge. Es recomana recobrir el tub amb una capa de grava

embolicada finalment amb el geotxtil de terminaci. A la taula 3.1 del DB
HS, sestableixen els pendents mnim i mxim, i el dimetre nominal mnim
dels tubs de drenatge.
A la taula 3.2 del DB HS, sestableix la superfcie mnima dorificis del tub
drena nt per metre lineal
109
Impermeabilitzaci per sota del nivell fretic
Font: Danosa. Impermea-

bilizantes y aislamientos
1. Terreny natural
2. Cimentaci
3. Mur
4. Emprimaci asfltica. La superfcie sobre la qual saplica ha destar seca,

sense pols, greixos ni partcules soltes, per tal dobtenir una bona penetra-
ci i adherncia del producte. Els punts singulars han destar igualment
preparats abans de collocar la membrana amb xamfrans. Sha daplicar
una capa uniforme de lemprimaci amb un rendiment mnim de 0,5
kg/cm2.
5. Banda de refor. Cal reforar tots els angles amb una banda de refor
completament adherida al suport emprimat prviament, encavalcant les
lmines entre si 8 o 10 cm.
6. Lmina drenant. Sha de fixar al suport amb trets o fixacions, amb el

geotxtil cap a la cara del terreny. Ha de tenir un amplada de 5 cm per tal
de facilitar els encavalcaments dels rotlles. Per fer els encavalcaments, es
desenganxa el geotxtil 7 cm, de manera que lencavalcament amb el rotlle
adjacent s de 12 cm en total. A continuaci, es torna a collocar el ge-
otxtil sobre el rotlle adjacent encavalcat i es fixa mecnicament la lnia
dencavalcament cada 25 cm.
7. Grava de drenatge.
110
Murs de contenci
Impermeabilitzaci: exemples
6. Membrana impermeable perllongada i encavalcada sobre la primera filada

del full interior
24. Recolzament de la membrana sobre el pendent format amb morter o

poliestir
25. Grava neta de drenatge de la cambra
29. Solera a +60 cm per sobre del tub drenant sobre un emmacat de gra-
va neta
31. Mur de bloc buit en sec
32. Geomembrana filtrant i drenant
33. Reblert de terres
34. Grava neta
35. Dren enrasat amb la base de la sabata, rodejat de grava gruixuda neta
37. Paviment exterior inclinat cap enfora
El paviment interior s ms alt que lexterior (1 gra o rampa).
111
Condicions dels materials (CTE DB HS)
- Passatubs
- Lmines impermeabilitzants
- Revestiment hidrfug de morter
- Productes lquids dimpermeabilitzaci:
- Revestiments sinttics de resines
- Polmers acrlics
- Cautx acrlic i resines acrliques
- Segellament de juntes:
- Massilles a base de poliuret
- Massilles a base de silicones
- Massilles a base de resines acrliques
- Massilles asfltiques
- Sistemas de drenatge
2.3.8. El pati angls
112
Murs de contenci
2.3.9. Control. Manteniment
Control dexecuci segons la NTE CCM
El programa i els controls de recepci i execuci sn competncia del direc-

tor de lexecuci (abans aparellador), per el projecte ha dincloure el pla de
control, s a dir, lespecificaci del que cal controlar, cada quan i amb quin
criteri dacceptaci o rebuig.
113
Condicions de manteniment segons la NTE CCM
- La propietat ha de conservar la documentaci tcnica relativa al mur

construt, en la qual han de constar les caracterstiques del terreny facili-
tades per linforme geotcnic i les sollicitacions per les quals sha pre-
vist.
- Cada any i, especialment, desprs de perodes importants de grans plu-
ges, shan dinspeccionar el mur i el terreny contigu. Si shi observa al-
guna anomalia, un tcnic competent nha de dictaminar la importncia i,
si escau, indicar la soluci que shi ha dadoptar.
- No shan dintroduir cossos durs en els junts i sha de comprovar lestat
de la massilla cada 5 anys i renovar-la quan sigui necessari.
- Shan de collocar, en llocs visibles de lesplanada superior, plaques amb
escriptura indeleble en les quals es prohibeixi disposar, al costat del mur,
sobrecrregues superiors a 1 T/m2 fins a una distncia de 2H m, on H s
laltura del fust del mur utilitzat.
- A lesplanada inferior i al costat del mur, sha devitar obrir-hi rases pa-
ralleles a ell.
- Per fer excavacions amb una profunditat de ms de 50 cm, sha de rea-
litzar un estudi particular a crrec dun tcnic competent.
- No shan dadossar al fust del mur elements estructurals ni amuntega-
ments que puguin modificar la forma de treball del mur.
- Per al manteniment del drenatge del mur, cal consultar la NTE/ASD:
Condicionament del terreny. Sanejament. Drenatges i avenaments.
114
Murs de contenci
Condicions de manteniment segons la CTE DB HS:
- Comprovaci del funcionament correcte de les canals i dels baixants

devacuaci dels murs parcialment estancs: cada any i cada cop que
shagin esdevingut tempestes importants.
- Comprovaci que les obertures de ventilaci de la cambra dels murs
parcialment estancs no estan obstrudes: cada any.
- Comprovaci de lestat de la impermeabilitzaci interior: cada any.
- El manteniment s competncia del propietari/usuari, per el projecte ha
dincloure el pla de manteniment.
2.3.10. Exemple 1. Clcul dun mur a flexi
Dades
1. Dades del sl:
- Densitat: = 18 kN/m3 = 1,8 T/m3

- Angle de fregament intern del terreny: = 30
- Cohesi: c = 0
- Tensi admissible del sl: a = 0,1 N/mm2 (= 1 kp/cm2)
2. Dades del mur de soterrani:
- H1 = 250 cm
- Formig HA-25, acer B500S
3. Altres dades:
- Superfcie horitzontal del masss

- Sobrecrrega que actua al masss: s = 1 T/m2
Predimensionament
Base: B . 3 H1 B = 2/3 250 = 167cm Adoptem B = 170 cm
b . 10 ( 30 cm); suposant h= 60 cm b = (250+60)/10 = 31 cm

Adoptem b= 30 cm
H
h . x ( 1 , 60 cm) = 60 cm
10
115
Clcul i diagrames de lempenta unitria
Laltura de clcul de lempenta s laltura de les terres que shan de conte-

nir (H1) ms el cantell de la sabata (h); per tant, lempenta activa unitria a
una profunditat H s:
z = z Ka 2 c Ka + s Ka
1
Ea= H2 Ka 2 c H Ka + s H Ka
2
Empenta de terres Cohesi Sobrecrrega
1 sin 1 sin30
On Ka
= = = 0,33
1 + sin 1 + sin30
116
Murs de contenci
En el nostre cas, c = 0. Per a una llesca d1 m damplada, lempenta

unitria a la base del mur val:
e1 = HKa = 1,8 T/m3 3,1 m 0,33 = 1,84 T/m
e2 = sKa = 1 T/m2 0,33 = 0,33 T/m
Empenta total:
H2 1,8 3,12 0,33

Ea = E1 + E2 = Ka + s H Ka = + 1T / m2 3,1m 0,33 =
2 2
= 2,85+1
,02 = 3, 87T
Comprovaci del lliscament
Considerem una llesca d1 m damplada:

Pes propi del mur: 2,5 T/m3 2,5 m 0,30 m 1 m = 1,875 T
Pes propi de la sabata: 2,5 T/m3 1,7 m 0,60 m 1 m = 2,55 T
Pes propi de les terres sobre la sabata:
1,8 T/m3 0,7 m 2,50 m 1 m = 3,15 T
Total: N = 7,57 T
Fricci: N tan = 7,57 T tan 30 = 4,37 T
Fricci Ntan 4,37T
Seguretat al lliscament: = = =1,13 < 1,5
Empenta E 3,87T
Com que la seguretat al lliscament s insuficient, en modifiquem el predi-

mensionament augmentant el tal de 70 a 120 cm (sense modificar el can-
tell de la sabata) i en comprovem novament el lliscament (les empentes no
shan modificat):
Pes propi del mur: 2,5 T/m3 2,5 m 0,30 m 1 m = 1,875 T

Pes propi de la sabata: 2,5 T/m3 2,2 m 0,60 m 1 m = 3,30 T
Pes propi de les terres sobre la sabata:
1,8 T/m3 1,2 m 2,50 m 1 m = 5,40 T
Total: N = 10,575 T
Fricci: N tan = 10,575 T tan 30 = 6,11 T
Fricci Ntan 6,11T
Seguretat al lliscament: = = = 1,58 > 1,5
Empenta E 3,87T
117
Comprovaci de la bolcada
Considerem una llesca d1 m damplada:
Moment de bolcada (respecte al punt O):
3,1m 3,1m
MB = 2,85 T + 1,02 T = 4,53 mT
3 2
Moment estabilitzador (ME):
- Del mur: 1,875T (0,7 m+0,3 m/2)=1,875 T 0,85 m = 1,58 mT
- De la sabata: 3,30 T (2,2 m/2) = 3,63 mT
- De les terres: 5,4 T(0,7+0,3 m+1,2 m/2)=5,4 T1,6 m=8,64 mT
Total: ME = 13,86 mT
ME 13,86mT
Seguretat de la bolcada: = = 3,06 > 1,8
MB 4,53mT
Sobra seguretat a la bolcada, per el lliscament s molt ajustat. Observa-

ci: No hem tingut en compte la sobrecrrega s en calcular ME ja que el seu
efecte s favorable.
118
Murs de contenci
Clcul de lexcentricitat i comprovaci de lenfonsament
ME MB 13,86 4,53
Clcul de lexcentricitat: e0 = = = 0,88 m
N 10,575
B 2,2m N
Com que: e0 = =1,1 m = a
2 2 2e0 l
10.575kp
Per tant: = = 0,60 kp/cm2 < 1 kp/cm2
288cm100cm
Observaci: El mur mixt s favorable a la distribuci de la pressi de con-

tacte perqu est centrat.
Armat del mur
1. Extrads: armadura vertical
Clcul de lempenta sobre el mur (per a una llesca d1 m damplada).
A la coronaci del mur:
e1= HKa + sKa = 1,8 T/m30 m0,33 + 1 T/m20,33 = 0,33 T/m
A la base del mur:
e2= 1,8 T/m32,5 m0,33 + 1 T/m20,33 = 1,49 + 0,33 = 1,82 T/m
Moment flector a la base del mur:
- degut a la crrega uniforme q1:
q1L2
M1 = , on q1 = 0,33 T/m
2
119
- degut a la crrega triangular q2:
q2 L2
M2 = , on q2 = 1,49 T/m
6
El moment flector majorat a la base del mur (Md), considerant un coeficient

parcial de seguretat per a les accions d1,4, val:
0,33 2,52 1,49 2,52

Md = 1,4 (M1 + M2 ) = 1,4 + = 3,62 m T
2 6
(Segons lEHE, taula 15.2, el coeficient parcial de seguretat s y= 1,35

per a les accions permanents i Q= 1,50 per a les accions variables; aqu
nadoptem un valor intermedi aproximat.) Larmadura necessria, per a un
acer B500S, s:
Md s 3,62 107 N mm 1,15

=As = = 347 mm2 3,47 cm2
=
0,8 h fyd 0,8 300 mm 500 N / mm2
En comprovem la quantia geomtrica mnima. Segons lEHE, la quantia

geomtrica mnima de larmadura vertical dels murs s el 0,9 de la sec-
ci de formig (acer B500S). Per a una llesca d1 m damplada, ser:
0,9300mm1000mm
Amin = = 270 mm2 = 2,70 cm2
1000
Aquesta quantia geomtrica mnima s la corresponent a la cara tracciona-

da.
Comprovem tamb la quantia mecnica mnima per a seccions sotmeses a

flexi simple o composta (EHE, art. 42.3.2):
120
Murs de contenci
f 25 / 1,5
Amin 0,04Ac cd =0,04(1.000mm300 mm ) =460mm2 = m2
4,60c
fyd 500 / 1,15
Per tant, per a larmadura vertical de lextrads necessitem:
=As (
mx3,47, =
2,70, 4,60 ) 4,60cm2
(
4 12 4,52cm2 ) per m.l. 12 a 25cm
Adoptem 412 encara que quedem una mica per sota de larmadura ne-
cessria.
2. Extrads: armadura horitzontal
Dacord amb lEHE, taula 42.3.5, per a larmadura horitzontal disposem la

quantia geomtrica mnima del 3,2 (se suposa que no hi ha juntes de
contracci), que repartim entre les dues cares (intrads i extrads). Dispo-
sem 1/3 daquesta armadura a lextrads i els 2/3 restants, a lintrads:
1 3,2 ( 30 cm 100 cm )
Amin = 3,2 cm2
=
3 1.000
( )
312 3,39 cm2) 12 a 30 cm 3,77 cm2( )
Larmadura mnima horitzontal s superior a la vertical deguda al moment
flector (2,70 cm2) perqu la retracci vertical ha de vncer el pes propi.
3. Intrads: armadura vertical
Dacord amb lEHE, taula 42.3.5, per a larmadura vertical de la cara com-
primida es recomana disposar una quantia geomtrica mnima del 30 % de
larmadura traccionada:
0,9(30cm100cm)
Amin 0,30
1000
= 0,81cm2 10 a 30cm 2,62cm2( )
(Agafem el dimetre mnim a la mxima distncia possible.)
4. Intrads: armadura horitzontal
121
Tal com hem comentat abans, per a larmadura horitzontal de lintrads

disposem 2/3 de la quantia geomtrica mnima:
2 3,2(30cm100cm)
Amin = 6,4cm2
=
3 1000
6 12 (6,79cm2 ) 12 a 15cm 7,53cm2( )
5. Comprovaci de la resistncia a tallant del mur
El tallant a la base del mur, aplicant-hi tamb un coeficient parcial de segu-

retat per a les accions d1,4, val:
1,49T / m2,5m
Vd = 1,4(0,33 T/m2,5 m + ) = 3,76 T
2
Contribuci del formig (EHE, art. 44.2.3.2.2):
0,18
Vu2 = ( )
1001fcv )1/3 b0 d
c
amb un valor mnim de:

0,075 3/2 1/2
Vu2 = fcv b0d
c
200 200
Tenim: = 1 + <2 ("d" en mm) = 1+ = 1,89 < 2
d 250
(adoptem d = 25 cm)
rea de larmadura longitudinal: 412/m. l.As1 = n(r2) = 4(0,62) =

4,52 cm2
As1 4,52 cm2

=
1 = = 0,00181
b0 d 100 cm 25 cm
Per altra part: fcv = fck = 25 N/mm2
Per tant, tenim:
122
Murs de contenci
0,18
VU2= 1,89 3 100 0,00181 25 1.000 mm 250 mm=
1,5
= 93.782
= N 9,378 T
0,075
VU2= 1,893 25 1.000 mm 250 mm= 162.395 N= 16,24 T
1,5
Per a Vu2, adoptem el ms gran dels dos valors: Vu2 = 16,24 T
Com que Vu2 = 16,24 T 3,76 T, no s necessari armar a tallant.
6. Armat de la sabata: punta
Pes propi de la sabata: 2,5 T/m3 0,6 m = 1,5 T/m2 = 0,15 kp/cm2
Pressi de contacte sense pes propi: = 0,60 kp/cm2 - 0,15 kp/cm2 =

0,45 kp/cm2 = 4,5 T/m2
El moment flector majorat respecte a lintrads (Md) considerant un coefi-

cient parcial de seguretat per a les accions d1,4 i per a una llesca d1 m
damplada val:
4,5 T / m ( 0,7 m)
2
Md =
1,4 =
1,54 m T
2
Larmadura necessria s:
Md s 1,54 107 N mm 1,15

=As = = 73,8 mm2 0,74 cm2
=
0,8 h fyd 0,8 600 mm 500 N / mm2
123
En comprovem la quantia geomtrica mnima. Per a lloses, s l1,8 de la

secci de formig (acer B500S). Per a sabates armades, sadopta la meitat
daquest valor en cada direcci (EHE, taula 42.3.5). Per tant, considerem el
0,9 de la secci de formig:
0,9 600 mm 1.000 mm

=Amin = 540 mm2 5,40 cm2
=
1.000
En comprovem tamb la quantia mecnica mnima:
fcd 25 / 1,5
Amin 0,04 Ac = 0,04 (1.000 mm 600 mm ) =
fyd 500 / 1,15
= 920
= mm2 9,20 cm2
Per tant, per a larmadura inferior de la punta necessitem:
As = mx (0,74, 5,40, 9,20) = 9,20 cm2 516 (10,05 cm2) per m. l.

16 a 20 cm
Aquesta armadura sha de coordinar amb la vertical de lextrads del mur

(12 a 25 cm); per tant, disposem finalment 12 a 20 cm per a larmadura
vertical de lextrads del mur.
Per altra part, larmadura de repartiment de la punta s la mateixa que pro-

porciona la quantia geomtrica mnima (5,4 cm2) i que no necessita ser
coordinada: 12 a 20 cm (5,65 cm2).
7. Armat de la sabata: tal
En calcular la crrega sobre el tal, hi afegim la sobrecrrega que actua

sobre el terreny, ja que s desfavorable. La crrega sobre el tal per a una
llesca d1 m damplada s:
q = (2,5 T/m3 1,8 m 1 m) + 1 T/m = 4,5 T/m + 1 T/m = 5,5 T/m
El moment flector respecte a lextrads val:
5,5 T / m (1,2 m)
2
Md =
1,4 =
5,54 m T
2
Md s 5,54 107 N mm 1,15

=As =
0,8 h fyd 0,8 600 mm 500 N / mm2
124
Murs de contenci
As = 265,5 mm2 = 2,65 cm2
Per determinar-ne la quantia geomtrica mnima, considerem el 0,9 de la

secci de formig (EHE, taula 42.3.5):
0,9 600 mm 1.000 mm

=Amin = 540 mm2 5,40 cm2
=
1.000
fcd 25 / 1,5
Amin 0,04 Ac = 0,04 (1.000 mm 600 mm ) =
fyd 500 / 1,15
= 920
= mm2 9,20 cm2
Per a larmadura del tal, necessitarem, doncs:
As = mx (2,65, 5,40, 9,20) = 9,20 cm2 516 (10,05 cm2) per m. l.

16 a 20 cm
Aquesta armadura no necessita ser coordinada amb larmadura vertical de

lextrads del mur.
Finalment, larmadura de repartiment del tal s la que proporciona la quan-

tia geomtrica mnima (5,4 cm2) i tampoc no necessita ser coordinada: 12
a 20 cm (5,65 cm2)
125
Detall darmadura
2.3.11. Exemple 2. Clcul dun mur a flexi
Dades
1. Dades del sl:

a. Densitat: = 18 kN/m3
b. Angle de fregament intern del terreny: = 25
c. Cohesi: c = 0,01 N/mm2
d. Tensi admissible del sl: a = 0,1 N/mm2
2. Dades del mur:

a. H1= 6 m
b. Mur a flexi
c. Mur mixt
3. Altres dades:
a. Superfcie horitzontal del masss
b. - Sobrecrrega que actua al masss: s = 10 kN/m2
126
Murs de contenci
Predimensionament
En podem fer el predimensionament a partir de la figura 5.18 (pg. 104)

del llibre El gros de lobra o de la teoria de murs de contenci.
Adoptem:
B . 3H1
b . 10H ( 30 cm)
h . x (0,10H1, 60 cm)
En aquest cas:
h = mx(0,106 m, 60 cm) . = 0,6 m . optem h = 1,10 m
H = 6 m + h = 6 m + 1,10 m . = 7,1 m
B = 2/3 H1 = 2/3 6 m = 4 m . optem B = 4,80 m
D = H/3 = 7,1 m/3 = 2,37 m . = 2,40 m
b = 0,1 H = 0,1 7,1 m = 0,71 m . = 0,70 m (passa tan poc de

0,70 m que no ho arrodonim)
Clcul i diagrames de lempenta unitria
Lempenta activa unitria a una profunditat z s:
z = z Ka 2 c Ka + s Ka
25
=
on Ka tan2 45
= Ka tan2 45 = tan2 32,5
= 0,41
2 2
127
Per a una llesca d1 m damplada, tenim:
Per a h = 0:
0=18 kN/m30 m0,41-210 kN/m20,64+10KN/m2 0,41=

=0+4,1-12,8=-8,7 kN/m
Per a h = 7,1 m:
H = 18 kN/m37,1 m0,41-210 kN/m2 0,64+10 KN/m2 0,41=

= 52,4+4,1-12,8=43,7kN/m
Clcul de la profunditat que anulla lempenta unitria
Laltura crtica hc que anulla lempenta total s:
2c s 210kN / m2 10kN / m2
=
ho = = 1,18m
Ka 18kN / m 0,64 18kN / m
3 3
5. Empenta que actua sobre el mur. Posici
Empenta que actua sobre el mur per a una llesca d1 m damplada:
128
Murs de contenci
43,7kN / m5
,92m
E= = 129,4 kN
2
Posici de lempenta: x = (7,1 m - 1,18 m)/3 = 5,92 m/3 = 1,93 m
Prenem moments respecte al punt de bolcada (O) i considerem llesques

d1 m damplada:
Moment de bolcada: MB = Ex . MB=129,4 kN1,93 m=254,9 kNm
Moment estabilitzador del mur:
0,7m
0,7 m 6 m 1 m 25 kN/m3 ( + 1,7 m) = 215,3 kNm
2
Moment estabilitzador de la sabata:
4,8m
4,8 m 1,1 m 1 m 25 kN/m3 = 316,8 kNm
2
Moment estabilitzador de les terres:
2,4m
2,4m 6m1 N / m3
m 18k + 0,7m+1
,7m =
933,1kNm
2
Moment estabilitzador total:
129
ME = 215,3 + 316,8 + 933,1 = 1.465,2 kNm
ME 1465,2
Seguretat de la bolcada: = = 5,75 > 1, 8
MB 254, 9
Aquest valor del coeficient de seguretat s excessiu, per abans de modifi-

car-ne el predimensionament, comprovarem el lliscament.
Comprovaci del lliscament
Clcul del pes del mur: 0,7 m 6 m 1 m 25 kN/m3 = 105 kN
Clcul del pes de la sabata: 4,8 m 1,1 m 1 m 25 kN/m3 = 132 kN
Clcul del pes de les terres: 2,4 m 6 m 1 m 18kN/m3 = 259,2 kN
Pes total: 105 + 132 + 259,2 = 496,2 kN
Fricci disponible: Pes total tan = 496,2 kN tan 25 = 231,4 kN
Pestotaltan 231,4
Seguretat al lliscament: = = 1,79 > 1,5
E 129,4
La seguretat al lliscament no va tan sobrada com a la bolcada.

Abans de modificar-ne el predimensionament. comprovarem
lenfonsament.
Clcul de lexcentricitat i comprovaci de lenfonsament
M MB 1465,2 254,9
Clcul de lexcentricitat:
= e0 = E = 2,44m
N 496,2
Com que
B
e0 > . = 2 (B - e0) . = 2(4,8 m - 2,44 m) = 4,72 m
2
Comprovaci de la pressi de contacte:
Pestotal 496200N
= = = 0,105 N / mm2 > 0,1 N / mm2
Be l 4720mm1000mm
En modifiquem el predimensionament, malgrat que sobrava seguretat a la

bolcada i al lliscament.
130
Murs de contenci
Modificaci del predimensionament
Com que sobra seguretat a la bolcada i al lliscament, es modifica el predi-

mensionament per tal dalleugerir i centrar la crrega: la base i el tal es
redueixen i la punta saugmenta.
El moment de bolcada no ha canviat.
Moment estabilitzador del mur:
0,7m
0,7m 6m 1 N / m3
m 25k +1
,8m =225,8 kNm
2
Moment estabilitzador de la sabata:

4,5m
4,5m1
,1m1 N / m3
m 25k = 278,4 kNm
2
Moment estabilitzador de les terres:
2m
m 18kN / m3
2m6m1 + 0,7m+1
,8m =
756 kNm
2
Moment estabilitzador total:
ME = 225,8 + 278,4 + 756 = 1.260,2 kNm
Seguretat de la bolcada:
131
M 1260,2
=
E = 4,94 > 1,8
MB 254,9
a) Comprovaci del lliscament
Clcul del pes del mur: 0,7 m 6 m 1 m 25kN/m3 = 105 kN
Clcul del pes de la sabata: 4,5 m 1,1 m 1 m 25kN/m3 = 123,8 kN
Clcul del pes de les terres: 2 m 6 m 1 m 18kN/m3 = 216 kN
Pes total: 105 + 123,8 + 216 = 444,8 kN
Pestotaltan 444,8tan25
Seguretat al lliscament: = = 1,60 > 1,5
E 129,4
b) Clcul de lexcentricitat i comprovaci de lenfonsament
Clcul de lexcentricitat:
M MB 1260,2 254,9
=
e0 = E = 2,6m
N 444,8
Com que
B
( e0 ) =
e0 > Be= 2B Be ( m 2,26
24,5 = m ) 4,48m
2
Comprovaci de la pressi de contacte:
Pestotal 444800N
= = = 0,099 N / mm2 < 0,1 N / mm2
Be l 4480mm1000mm
Observaci: Per tal que la pressi de contacte no superi la pressi admissi-

ble, ha calgut que sobrs seguretat a la bolcada i al lliscament.
c) Armat i detall constructiu acotat
Extrads vertical: 16 a 20 cm; horitzontal: 10 a 20 cm
Intrads vertical: 10 a 30 cm; horitzontal: 16 a 25 cm
Punta principal (superior): 20 a 20 cm; repartiment: 12 a 25 cm
Tal principal (inferior): 20 a 20 cm; repartiment: 12 a 25 cm
132
Murs de contenci
Coronament: 212
Ancoratge per encavalcament de larmadura vertical de lextrads: 40 cm
Ancoratge per prolongaci recta de larmadura principal del tal: 85 cm
Amidaments
En aquest cas, les terres aguantaran el tall vertical durant lexcavaci. Fem
lamidament per m. l.
133
1. Excavaci:
Interior: 2 m 6 m 1 m = 12m3
Sabata: 4,5 m 1,1 m 1 m = 4,95 m3
Tals: 6 m 6 m/2 1 m = 18 m3
TOTAL: 34,95 m3
2. Transport a labocador (considerem un 20% desponjament):
1,2 (sabata + tals) = 1,2 (4,95 + 18) = 27,54 m3
3. Armat (detall al quadre de lespecejament): 231,45 kp
4. Encofrat
Extrads: 6 m 1 m = 6 m2
5. Encofrat de formig vist
Intrads: 6 m 1 m = 6 m2
6. Formig
Sabata: 4,5 m 1,1 m 1 m = 4,95 m3
Mur: 0,7 m 6 m 1 m = 4,20 m3
TOTAL: 9,15 m3
7. Reblert i piconament
Extrads: 6 m 2 m 1 m = 12 m3
Amidament de larmadura:
Longitud Pes/m.l. Pes total

Identificaci Unitats Longitud de la barra (m) (mm)
total (m) (kp/ml) (kp/ml)
Mur: arm. vert. extrads 5 5,95+0,6 = 6,55 32,75 16 1,58 51,57
Mur: arm. hor. extrads (600/20)+1 1 31 10 0,62 19,22
Mur: arm. vert. intrads 4 5,95+0,6 = 6,55 26,2 8 0,4 10,48
Mur: arm. hor. intrads (600/25)+1 1 25 16 1,58 39,5
Punta: arm. principal 5 1,2+2,4+0,1 = 3,9 19,5 20 2,47 48,17
Punta: arm. repartiment (180/25)+1 1 8,2 12 0,59 7,3
Tal: arm. principal 5 0,95+1,95+0,85 = 3,75 18,75 20 2,47 46,31
Tal: arm. repartiment (200/25)+1 1 9 12 0,89 8,01
Coronaci del mur 1 1 1 12 0,89 0,89
Pes total de l'armadura per m.l. de mur: 231,45
134
Murs de contenci
Pressupost i quantia
Partida Descripci Quantitat Unitats Preu Total %
1 Excavaci E2221422 34,95 m3 7,09 247,8 12

Transport a l'abocador
2 27,54 m3 3,23 88,95 5
E2R34235
3 Acer E32B300Q 231,45 kp 1,53 354,12 17
4 Encofrat E4D21A06 6 m2 22,82 136,92 15

Encofrat (f. vist)
5 6 m2 27,48 164,88
E4D21A26
6 Formig E32525G3 9,15 M3 96,25 880,69 43
Reblert i piconat
7 12 m3 14 168 8
E2252772
Total: 2.041,36 100
231,45
Quantia: = 25,30 kp/m3
9,15
2.4. Murs suportats
Sn els murs de soterrani i les pantalles. Aquests murs reben crregues

verticals, generalment transmeses pels pilars de lestructura i sovint tamb
per algun sostre, i crregues horitzontals degudes a lempenta de les terres.
Daltra banda, aquests murs no treballen com a mnsules, sin que queden
recolzats a un o ms sostres de soterrani i funcionen, al mateix temps,
com una biga de gran cantell.
135
2.4.1. Predimensionament
En el cas dels murs de soterrani, podem adoptar aquests criteris de predi-

mensionament:
Cantell de la sabata:
H
h mx 1 , 60cm
10
Gruix del mur (b): b 25 cm
Es pot considerar que el mur de soterrani est encastat al fonament i recol-

zat al sostre. En estar impedit el desplaament del mur, la seva deformabili-
tat s molt reduda i lempenta que hi actua s lempenta en reps.
2.4.2. Clcul de lempenta
Suposem que tenim un sol soterrani i que la cohesi s c = 0. Si al

masss, suposat horitzontal, hi actua una sobrecrrega constant s per uni-
tat de longitud, lempenta en reps unitria a la profunditat H val:
H = (H + s)K0
136
Murs de contenci
Amb una precisi acceptable, podem substituir la llei trapezial desforos

pel diagrama rectangular de la dreta en el cas dun soterrani. La crrega
uniforme actuant val:
2
q= ( H + s ) K0 , on K0= (1 sin )
3
2.4.3. Esforos
Amb el diagrama dempentes de lapartat anterior, els esforos que actuen

sobre un mur de soterrani duna sola planta sn aquests:
Els esforos actuants sn:
1 5
- A la base del mur (extrads): M = q H2 ; RA = qH
8 8
9
- A la cara vista (intrads): M
= q H2
128
3
- A la coronaci del mur: M = 0; RB = qH
8
Els murs suportats no necessiten ser comprovats al lliscament o a la bol-

cada, perqu per lliscar o bolcar haurien darrossegar ledifici.
137
2.4.4. Detall darmat
A continuaci, sexposa un detall darmat orientatiu dun mur de soterrani.
2.4.5. Altres consideracions constructives
En el cas particular dels murs de soterrani, cal tenir en compte algunes

consideracions addicionals.
Execuci Situaci definitiva Envolupant
Els murs de soterrani passen per una etapa inicial de construcci en qu

treballen a flexi en mnsula. Per, una vegada acabat el sostre de la plan-
ta que en fixa el coronament, el diagrama de moments canvia: apareix un
moment en la cara vista (intrads). Cal armar per al diagrama envolupant.
138
Murs de contenci
2.4.6. Impermeabilitzaci
Hi ha tres procediments bsics per obtenir la impermeabilitat del mur de

soterrani:
1. Amb una impermeabilitzaci aplicada a la cara vista del mur (intrads)
2. A la cara exterior (de les terres: extrads)
3. Amb una cambra drenada (parcialment estanca)
2.4.7. Exemple de clcul dun mur de soterrani
Dades
1. Dades del sl:

Densitat: = 18 kN/m3
Angle de fregament intern del terreny: = 30
Cohesi: c=0
Tensi admissible del sl: a =0,15N/mm2=150 kN/m2
2. Dades del mur de soterrani:
Axial que actua al cap del mur: N = 54 kN/m
Amplada del mur: b = 30cm
Altura lliure: H1 = 250 cm
Formig HA-25, acer B500S
3. Altres dades:
- Superfcie horitzontal del masss
- Sobrecrrega que actua al masss: s = 5 kN/m
139
En aquest clcul simplificat, la

crrega vertical de 54 kN/m
aplicada al cap del mur noms
es pren en consideraci per cal-
cular el fonament. Suposem
tamb que aquesta crrega in-
clou la crrega del sostre del
soterrani.
Predimensionament
Pes propi del mur: P = 25 kN/m3 (0,3 m 2,5 m) = 18,75 kN/m
54 kN + 18,75 kN
Base: B = = 0,485 m 0,485m Adoptem B= 0,6m
150 kN / m2
H
h mx 1 , 60 cm =
60 cm
10
Clcul de lempenta unitria
Se suposa que el mur de soterrani est encastat al fonament i recolzat al

sostre. En estar impedit el desplaament del mur, lempenta que hi actua
s lempenta en reps.
Com que tenim un sol soterrani i la cohesi s c = 0, lempenta en reps

unitria a la profunditat H val:
140
Murs de contenci
Podem substituir simplificadament la llei trapezial desforos pel diagrama

rectangular de la dreta, en el cas dun soterrani. La crrega uniforme que hi
actua val:
2
q= ( H + s ) K0 , on K0= (1 sin )
3
Per tant, tenim:
2 kN kN kN
K0 = (1 sin30 ) = 0,5 q = 18 3 2,5 m 1m + 5 0,5 = 16,67
3 m m m
En els murs de soterrani, no tenim en compte el cantell de la sabata, ja que

en no comprovar el lliscament o la bolcada no s rellevant.
Esforos
Els esforos que actuen sobre el mur sn:
Armat del mur
1. Extrads: armadura vertical
El moment flector majorat a la base del mur (Md), considerant un coeficient

parcial de seguretat per a les accions d1,4, val:
1 kN
(2,5 m) = 18,23 kN m
2
Md = 1,4 16,67
8 m
(Segons lEHE, taula 15.2, el coeficient parcial de seguretat per a les ac-
cions s G = 1,35 per a les permanents i Q = 1,50 per a les variables;
141
aqu nadoptem un valor intermedi aproximat.) Larmadura necessria, per a

un acer B500S, s:
Md s 18,23 106 N mm 1,15

=As = = 175 mm2 1,75 cm2
=
0,8 h fyd 0,8 300 mm 500 N / mm2
Cal comprovar-ne la quantia geomtrica mnima. Segons lEHE, taula

42.3.5, la quantia geomtrica mnima de larmadura vertical per a lacer
B500S s el 0, 9 de la secci de formig. Per a una llesca d1 m
damplada, ser:
0,9 300 mm 1.000 mm

=Amin = 270 mm2 2,70 cm2
=
1.000
Aquesta quantia geomtrica mnima s la corresponent a la cara tracciona-

da (extrads). A la cara comprimida (intrads), es recomana disposar per a
larmadura vertical una quantia geomtrica mnima del 30 % de larmadura
traccionada:
0,9 ( 30 cm 100 cm )
Amin =
0,30 0,81cm2
=
1.000
Comprovem tamb la quantia mecnica mnima per a seccions sotmeses a

flexi simple o composta (EHE, art. 42.3.2):
fcd 2,5 / 1,5

Amin 0,04 Ac = 0,04 (1.000 mm 300 mm ) =
fyd 500 / 1,15
= 460
= mm2 4,60 cm2
Per tant, per a larmadura vertical de lextrads necessitem:
=As = ( ,75, 2,70, 4,60 ) 4,60cm2

mx1
(
412 per m.l. 12 a 25cm 4,52cm2 )
Adoptem 412, encara que quedem una mica per sota de larmadura ne-
cessria.
2. Extrads: armadura horitzontal
Dacord amb lEHE, taula 42.3.5, per a larmadura horitzontal disposem la

quantia geomtrica mnima del 3,2 (se suposa que no hi ha juntes de
contracci), que repartim en les dues cares (intrads i extrads). A
lextrads, hi disposem 1/3 daquesta armadura:
142
Murs de contenci
1 3,2 ( 30 cm 100 cm )
Amin = 3,2 cm2
=
3 1.000
(
312 per ml d'alat 12 a 30 cm 3,76 cm2 )
3. Intrads: armadura vertical
El moment flector majorat a lintrads (Md), considerant un coeficient par-

cial de seguretat per a les accions d1,4, val:
9 kN
(2,5 m) =10,26 kN m
2
Md =1,4 16,67
128 m
Md s 10,26 106 N mm 1,15

=As = = 98 mm2 0,98 cm2
=
0,8 h fyd 0,8 300 mm 500 N / mm2
Daltra banda, en calcular larmadura vertical de lextrads hem vist que s

recomanable una armadura vertical mnima a lintrads de 0,81 cm2.
Comprovem la quantia geomtrica mnima:
0,9 300 mm 1.000 mm

=Amin = 270 mm2 2,70 cm2
=
1.000
fcd 2,5 / 1,5

Amin 0,04 Ac = 0,04 (1.000 mm 300 mm ) =
fyd 500 / 1,15
= 460
= mm2 4,60 cm2
Per tant, per a larmadura vertical de lintrads necessitem:
As = mx (0,98, 0,81, 2,70, 4,60) = 4,60 cm2
412 per m. l. 12 a 25 cm (4,52 cm2)
4. Intrads: armadura horitzontal
Per a larmadura horitzontal, hem considerat la quantia geomtrica mnima

del 3,2 , que repartim en les dues cares. A lintrads, hi disposem els 2/3
restants:
143
2 3,2 ( 30 cm 100 cm )
Amin = 6,4 cm2
=
3 1.000
(
612 per ml d'alat 12 a 15 cm 7,53 cm2 )
5. Comprovaci de la resistncia a tallant del mur
El tallant a la base del mur, aplicant-hi el coeficient parcial de seguretat per

a les accions d1,4, val:
5 kN
Vd = 1,4 16,67 2,5 m = 36,64 kN per ml
8 m
Contribuci del formig (EHE, art. 44.2.3.2.2):
0,18 1/3
=
VU2 (100 1 fcv ) b0 d
c
0,075 3/2 1/2

=
VU2 fcv b0 d
c
200 200
Tenim: = 1 + <2 ("d" en mm) = 1+ = 1,89 < 2
d 250
(suposem que d = 25 cm)
rea armadura longitudinal: 412/m. l. As1 = n(r2) = 4(0,62) =

4,52 cm2
As1 4,52 cm2

=
1 = = 0,00181
b0 d 100 cm 25 cm
Per altra part: fcv = fck = 25 N/mm2. Per tant, tenim:
0,18
VU2= 1,89 3 100 0,00181 25 1.000 mm 250 mm=
1,5
= 93.782
= N 93,78 kN
0,075
VU2= 1,893 25 1.000 mm 250 mm= 162.395 N= 162,4 kN
1,5
144
Murs de contenci
N = 162,4 kN
Per a Vu2, adoptem el ms gran dels dos valors: Vu2 = 162,4kN
Com que Vu2 = 162,4kN 36,46 kN, no s necessari armar a tallant. Si

no compls el tallant, caldria augmentar el gruix del mur o b la resistncia
del formig.
Detall de larmadura
No s necessari que larmadura del pilar arribi fins a la sabata, perqu pot
nixer sobre el mur.
145
3 Bibliografia
- CALAVERA, J. Muros de contencin y muros de stano. 3. ed. INTEMAC.
- CDIGO TCNICO DE LA EDIFICACIN. Documento Bsico SE-C. Seguri-

dad estructural. Cimientos:
http://www.codigotecnico.org/cte/export/sites/default/web/galerias/archivo
s/CTE_Parte_2_DB_SE-C.pdf
- GONZLEZ CABALLERO, M. El terreno. Barcelona: Edicions UPC, 2001.
- MA REIXACH, F. El gros de lobra. Uns apunts de construcci. Barcelona:

Edicions UPC, 2000.
- MA REIXACH, F. Contencin de tierras. Barcelona: La Gaya Ciencia,

1974.
- MINISTERIO DE FOMENTO, 2008: Instruccin de hormign estructural:

http://www.fomento.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/ORGANOS_COLEGIA
DOS/CPH/instrucciones/EHE_es/
- MINISTERIO DE OBRAS PBLICAS Y URBANISMO, 1979: Norma Tec-

nolgica de la edificacin NTE/CCM Cimentaciones. Contenciones. Mu-
ros: http://www.boe.es/boe/dias/1979/07/04/pdfs/A15229-15260.pdf
- PREZ VALCRCEL, J. B. Excavaciones urbanas y estructuras de conten-

cin. Colegio de Arquitectos de Galicia, 2004.
- PORTALES PONS, A. Sota rasant. Aspectes terics i prctica constructiva.

Barcelona: Edicions UPC, 2009.
147

Murs de Contenció de Gabions, A Flexió I de Soterrani

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Murs de Contenció de Gabions, A Flexió I de Soterrani

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ARQUITECTURA, ARQUITECTURA,

Murs de contenci: de gabions, a flexi i de soterrani

Murs de contenci: de gabions, a flexi i de soterrani

Josep Llorens s Arquitecte (1972) i Doctor Arquitecte (1986), Premi Extraordinari de

Josep Ignasi de Llorens Duran

Beatriz Ruiz Olazbal

Disseny i dibuix de la coberta: Jordi Soldevila

Els autors, 2012

Iniciativa Digital Politcnica, 2012

Agraments: Fructus Ma Reixach,

2 Murs de contenci ........................................................................ 53

Els valors obtinguts daquestes tensions i els representem tamb sobre

Repetint aquest procediment per a daltres segments unitaris que compar-

s a dir, si el vector OV representa lestat tensional del segment PQ i el

1.1.2. Propietats i aplicacions del cercle de Mohr

Daqu es poden deduir algunes conseqncies interessants:

1. Si el cercle t el centre a leix de les tensions normals, hi ha dos

A la figura, el vector OV representa lestat tensional del segment

3. Langle que formen el segment PQ (que t aplicades les tensions i

principal major (radi C3). Els segments que tenen aplicats OV i 3

Com que 3 s la tensi principal major, podem saber com es trencar el

- Les tensions de compressi sn positives.

1.2. Principis experimentals

1.2.1. Lassaig de tall directe

Com veurem ms endavant, per determinar les empentes necessitem con-

Lassaig de tall directe permet determinar la cohesi (c) i langle de frega-

Podem trobar la densitat amb un assaig de volum. La cohesi es pot trobar

Lassaig de tall directe consisteix a posar una mostra de sl en una caixa

Lequaci daquesta recta s del tipus y= mx+b, on m s el pendent de la

Aquesta equaci es pot escriure tamb aix:

on: c: cohesi del terreny

angle de fregament intern del terreny

Aquesta s la llei de Coulomb, que relaciona la resistncia al tall () i la

La cohesi (c) s lordenada a lorigen i, per tant, representa la resistncia

Recordem que aquesta s la propietat dels terrenys de gra fi (que funcionen

El pendent o inclinaci de la recta mesura com va augmentant la resistn-

Si un terreny no tingus cohesi (per exemple, una sorra neta), la recta

Si un terreny no tingus fregament intern (cas purament teric), la recta de

Normalment, un sl presenta almenys una mica de cohesi i fregament

A continuaci, veiem el resultat dun assaig de tall directe dun terreny:

A la primera mostra, sha aplicat una pressi vertical d1 kp/cm2, i lesfor

En dibuixar la recta, nobtenim els valors: c = 0,08 kp/cm2, = 27,5

Tamb podem calcular lequaci de la recta, del tipus y= mx + b, on m s

Com que m = 0,52, resulta: tan = 0,52 = arctan 0,52 = 27,5

Per trobar la cohesi, fem: x = 0 y = 0,08 c = 0,08

Per tant, lequaci de la recta de Coulomb s: = 0,08 + tan 27,5

En aquest segon exemple, es reprodueix tamb el resultat dun assaig de

Les dades obtingudes a lassaig sn:

Com que m = 0,307, resulta: tan = 0,307 = arctan 0,307 = 17

Per trobar la cohesi, fem: x = 0 y = 0,45 c = 0,45

Equaci de la recta de Coulomb: = 0,45 + tan 17

Tipus dassaig de tall directe

Lassaig de tall directe es pot fer de tres maneres diferents:

a) Rpid. Aquest s lassaig tal com sha explicat anteriorment. La pressi i

b) Rpid amb consolidaci prvia. La pressi shi aplica lentament, esperant

trencadura. Saplica en excavacions que buiden un sl que ja estava conso-

s lassaig representatiu per a un mur de contenci, ja que en fer

En aquesta modalitat de lassaig, la crrega vertical shi aplica lentament

c) Assaig lent. La crrega vertical shi aplica lentament, esperant que la

Aquesta modalitat de lassaig s la ms representativa per a ledificaci, ja

Si no sespecifica altrament, lassaig que fa al laboratori s lassaig rpid.

Limitacions de lassaig de tall directe

a. Durant lassaig, la superfcie de contacte entre les dues meitats de