Entrega Final Anna Faura Edgar Mo Guillem Trinchan Asmae Taybi

PROJECTE DE CANVI D’ÚS D’UN EDIFICI
DOCENT A GIMNÀS, CAMPUS ETSEA

(LLEIDA)
UBICACIÓ: Av. Alcalde Rovira Roure, 181 (Lleida)
PROMOTORS: J. Maria Burgués Solanes i Lidia Rincón Villarreal
REDACTORS: Asmae Taybi Dahmani

Edgar Mó Llauradó
Guillem Trinchan Segura
Anna Faura Gil
DATA: Juny 2022

• PROJECTE DE CANVI D’ÚS D’UN EDIFICI DOCENT A GIMNÀS, CAMPUS ETSEA (LLEIDA).
Introducció
En el present projecte, es defineixen els treballs a realitzar per efectuar el canvi d’ús d’un
edifici destinat a ús docent del campus d’ ETSEA de la Universitat de Lleida ubicat a
l’Avinguda Alcalde Rovira Roure núm. 181 de la localitat de Lleida, amb l’objecte de
sol·licitar la corresponent llicencia municipal d’obres a l’Ajuntament de Lleida.
L’edifici actual consta de planta baixa (amb accés principal des del C/ Enric Farreny), planta
primera, planta segona i planta tercera, totes elles amb un ús docent, tenint espais destinats
a laboratoris de recerca.
L’actuació en l’edifici es basa en dur a terme una reforma completa efectuant un canvi d’ús,
de docent com a ús actual a ús de pública concurrència (gimnàs), segons ens demana la
propietat de l’immoble.
Per tant, segons s’estableix a la Llei de l’Ordenació de l’Edificació (LOE), són d’aplicació els
documents bàsics aplicables del CTE, aprovats segons el Real Decret 314/2006 de 17 de
març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació. Tenint competències per a dur a terme
la totalitat del projecte un Arquitecte Tècnic.
Lleida, març del 2022.
• 1
MEMÒRIA DESCRIPTIVA
• 2
Index
Introducció..............................................................................................................................1
MEMÒRIA DESCRIPTIVA......................................................................................................2
AGENTS.............................................................................................................................5
INFORMACIÓ PRÈVIA.......................................................................................................6
Antecedents i condicionants de partida...........................................................................6
Emplaçament..................................................................................................................6
Descripció de l’entorn i de la finca...................................................................................7
Descripció de l’edifici.......................................................................................................8
ASPECTES DE CARÀCTER GENERAL............................................................................9
Servituds.......................................................................................................................19
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE........................................................................................20
Dades Urbanístiques.....................................................................................................20
Compliment del CTE.....................................................................................................20
Requisits bàsics de funcionalitat....................................................................................20
Criteris compositius del projecte....................................................................................22
Justificació de la solució adoptada.................................................................................22
Superficies d’actuació....................................................................................................23
Accessibilitat..................................................................................................................27
DESCRIPCIÓ BÀSICA DELS SISTEMES........................................................................27
Estat actual....................................................................................................................27
Proposta........................................................................................................................29
NORMATIVA DE OBLIGAT COMPLIMENT......................................................................31
• 3
AGENTS
Promotor:
Universitat de Lleida, representada per En Josep Maria Burgés Solanes, domiciliat al
C/ Jaume II, 69 de la localitat de Lleida amb DNI 78421635-W i, Na Lídia Rincón
Villareal, domiciliada al C/ Ramón Perelló, 13 de la localitat de Lleida amb DNI
48721558-X.
Tècnic/s redactor/s del projecte:

o Guillem Trinchan Segura, Arquitecte Tècnic, col·legiat amb el núm. 5984 al Col·legi
d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i amb
domicili professional al C/ Antoni Gaudi, 2 de la localitat de Móra la Nova (Tarragona).
o Asmae Taybi, Arquitecta Tècnica, col·legiada amb el núm. 1546 al Col·legi
d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Lleida i amb domicili
professional al C/ Manuel Carrasco i Formiguera, 33 de la localitat de Lleida (Lleida).
o Anna Faura Gil, Arquitecta Tècnica, col·legiada amb el núm. 4916 al Col·legi
d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Lleida i amb domicili
professional al C/ Dorctor Combelles, 35 de la localitat de Lleida (Lleida).
o Edgar Mó Llauradó, Arquitecte Tècnic, col·legiat amb el núm. 4875 al Col·legi
domicili professional al C/Hostal, 10 de la localitat de Mora la Nova (Tarragona).
Tècnic/s director/s d’obra:

Guillem Trinchan Segura, Arquitecte Tècnic, col·legiat amb el núm. 5984 al Col·legi
domicili professional al C/ Antoni Gaudi, 2 de la localitat de Móra la Nova
(Tarragona).
Autor de l’Estudi de Seguretat i Salut:
Edgar Mó Llauradó, Arquitecte Tècnic, col·legiat amb el núm. 4875 al Col·legi
domicili professional al C/Hostal, 10 de la localitat de Mora la Nova (Tarragona).
• 4
INFORMACIÓ PRÈVIA
Antecedents i condicionants de partida

Es rep per part de la propietat, l’encàrrec de la redacció del projecte tècnic de canvi d’ús de
l’edifici 2 de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida sobre
el que s’actua, amb la finalitat de millorar les seves prestacions, adaptar-se a les noves
necessitats de la propietat i sol·licitar la corresponent la llicencia municipal d’obres.
Emplaçament
Avinguda Alcalde Rovira Roure núm. 181 de -25198- Lleida (LLEIDA). Referència cadastral:
9915801BG9191F0001OU.
Il·lustració 1: Referència cadastral.
• 5
Il·lustració 2: Refèrencia cadastral.
Descripció de l’entorn i de la finca
L’edifici s’ubica en una zona d’assentament tradicional de la localitat, amb vials d’amplades
regulars superiors als 10 m. i de pendents poc pronunciades.
El grau de consolidació edificaria de la zona és elevat i la intensitat de tràfic rodat i de

vianants elevat.
La climatologia de la zona és suau, amb règim de pluges poc agressives i amb possibilitat de
vents moderats en determinades èpoques de l’any. Amb estius molt càlids i majoritàriament
solejats, els hiverns son freds i parcialment ennuvolats, estan sec tot l’any. Durant el
transcurs del any, la temperatura varia de -3 ºC a 36ºC.
• 6
Descripció de l’edifici
Es tracta d’un edifici alineat a vial que es desenvolupa en planta baixa més tres. Les seves
coordenades (UTM31 ETRS89) son : X = 299962,40 m Y = 4611290,57 m.
L’accés principal de l’edifici, es realitza des del C/ Enric Farreny, el qual té un desnivell de la
mateixa localitat de Lleida que comunica amb la planta baixa. Cal dir que l’edifici també te
façana al C/ Baldomer Gili i Roig des del que actualment hi ha la sortida d’emergència. Les
altres façanes donen dins el Campus de ETSEA de la UdL.
Un cop realitzat la corresponent presa de dades i el preceptiu aixecament de plànol, l’edifici

acull les següents superfícies:
PLANTA SÚP. CONSTRUÏDA (m2) SÚP. CONSTRUÏDA TOTAL (m2)
P. BAIXA 1400,00 m2
P. PRIMERA 1079,00 m2
4.603,00 m2
P. SEGONA 1062,00 m2
P. TERCERA 1062,00 m2
• 7
ASPECTES DE CARÀCTER GENERAL
A la documentació gràfica s’hi especifiquen les alçades lliures de les diferents plantes que
integren l’edifici i les dimensions de les 4 façanes de l’edifici sobre el qual s’hi actua. Totes
les façanes tenen un acabat de ceràmica cara vista de 28 x 14 x 5 cm (ample x base x
altura).
Il·lustració 3: Peces ceràmiques en façana Il·lustració 4: Vista general façana
• 8
L’estructura vertical està realitzada a base de pilars de formigó rectangulars de 40 x 40 cm

embeguts a les façanes i pilars de 40 cm de diàmetre distribuïts al llarg de les diferents
plantes.
Il·lustració 5: Pilar de 40 x 40 cm
Il·lustració 6: Pilar de formigó de Ø 40. embegut a la paret.
L’estructura horitzontal de l’edifici és soluciona amb plaques alveolars de formigó pretesat

amb un cantell de 35 cm. Les jàsseres que suporten aquestes plaques alveolars tenen unes
dimensions de 35 x 40 cm (base x altura).
l·lustració 7: Plaques albeolars de formigó sobre jàsseras.

Il·lustració 8: Jàssera de formigó armat.
• 9
S’hi observen una jàsseres de formigó armat

de 90 x 30 (b x h) que fa la funció de llinda a
les grans obertures de façana. Les llindes del
comptador del gas, ubicat al costat de l’escala
d’emergència segons està indicat als plànols,
és una IPN 180 d’acer laminat tipus S-275-
JR.
Il·lustració 9: IPN-180
Cal especificar que el forjat de coberta, on es situa la maquinaria de climatització i ACS,

s’assimila a l’estructura horitzontal a base de plaques alveolars acabada amb un paviment
flotant de peces de 60 x 40 de formigó sobre pilots.
Il·lustració 11: Pilots de suport del paviment.

Il·lustració 10: Paviment flotant coberta.
• 10
Totes les plantes estan comunicades entre si per l’interior per 3 escales diferents, 2
d’emergència i una escala no continua que comunica la segona planta amb la tercera.
Il·lustració 12: Escala d'accés secundari P2.

Il·lustració 13: Escala d'accés P1.
Tots els elements de comunicació vertical estan fets amb llosa de 20 cm de formigó armat,
amb una petja de 28 cm i una contrapetja de 16 cm.
Il·lustració 14: Llosa de 20cm en

escala.
• 11
A més, també s’hi troben 2 ascensors de dimensions 1,45 x 1,20 m (llarg x ample) que
faciliten la circulació vertical als usuaris amb diversitat funcional. Cal mencionar que les
dimensions de l’ascensor permeten la inscripció d’una circumferència de ø1,20 m, per tant
complim amb la normativa d’accessibilitat.
La caixa d’escala està conformada amb paret de 30 centímetres de gruix (dues peces de
cara vista) i no disposa d’aïllament tèrmic.
La porta d’emergència de la caixa d’ascensor es situa en un parament de gruix d’un metre

(75 cm de construcció inicial de l’edifici + caixa d’escala i ascensor) segons indica la
memòria gràfica.
Il·lustració 15: Junta de construcció.

Il·lustració 16: Porta d'accés caixa d'escala.
La fusteria exterior de tot l’edifici és d’alumini amb trencament de pont tèrmic i, la fusteria
interior de tot l’edifici és de fusta amb una fulla (majoritàriament) de 90 cm i, 5 cm
d’espessor. En totes les obertures trobem un ampit d’ 1 metre. També totes les finestres
tenen reguladors solars verticals o horitzontals (depenent de la zona) fixes de formigó
prefabricat i mòbils d’alumini.
• 12
Il·lustració 18: Regulador solar Il·lustració 17: Finestra d' 1,2m

d'alumini. l'altura.
La zona d’accés a l’edifici està dividida en dos entrades principals per la planta baixa. Totes
dues entrades tenen un vestíbul de 6,97 m2 i 8,44 m2 respectivament segons està descrit a
la memòria gràfica. Els tancaments de façana de la zona d’accés són murs cortina resolts
amb subdivisions d’alumini per evitar la ruptura del material degut a l’alt coeficient d’expansió
tèrmica del vidre.
Les façanes de l’edifici, es resolen amb una façana

ventilada de 75 cm d’espessor segons està indicat a la
memòria gràfica i amb un acabat interior de bloc de
formigó de 39 x 19 x 20 cm (profunditat x altura x base)
amb una junta de morter de ciment d’1 centímetre. Entre
l’acabat de façana i l’acabat interior hi ha una separació
de 40 centímetres i és on es troben els pilars de 40 x 40
cm.
Il·lustració_ 19: Pilar rectangular

embegut en la façana.
• 13
PLANTA BAIXA
Actualment, la planta baixa presenta una distribució pròpia d’un edifici d’ús docent i s’hi
troben 3 aules amb una capacitat de 132 alumnes (1 alumne/seient) a cada aula. Aquestes
aules tenen un desnivell de 80 cm dividit en 10 escalons de 8 cm. cada escaló, també
trobem una amplia zona de pas.
Il·lustració 20: Accés a les aules. Il·lustració 21: Accés a l'edifici.
També hi trobem els lavabos dividits en homes i dones i, cadascun disposa d’una cambra
higienica adaptatada per a persones amb diversitat funcional. L’alçada lliure dels banys és
inferior.
Il·lustració 23: Urinari encastat a

la paret Il·lustració 22: Inodor
• 14
A la planta baixa també hi trobem un espai destinat a laboratoris on hi ha maquinaria

especialitzada per dur a terme les tasques de recerca i assaigs. Aquest espai conta amb un
accés des de l’exterior, per evitar la propagació del foc en cas d’incendi.
Il·lustració_ 25: Laboratoris PB. Il·lustració_ 24: Maquinaria
La distribució interior es dur a terme amb paret de

bloc de formigó de 39 x 19 x 20 cm (profunditat x
altura x base) i una junta de morter de ciment d’un
centímetre amb un acabat de pintura apta per
interiors. El lloc de treball del conserge es troba al
costat de l’entrada segons es mostra a la
documentació gràfica.
Il·lustració_ 26: Paret de bloc de formigó.
• 15
PLANTA PRIMERA
A la planta primera s’hi troben aules aptes per realitzar classes amb una amplia zona de pas.
Tots els envans divisors estan realitzats a base de bloc de formigó de 39 x 19 x 20 cm
(profunditat x altura x base), amb una junta d’1 centímetre i amb un acabat de pintura apta
per interiors. A cada banda del passadís s’hi troben les escales d’emergència segons
s’indica a la documentació gràfica.
El fals sostre es una placa d’alumini en la que es deixa obert l’espai on hi ha els pilars, per
els quals es pot veure el sistema constructiu del forjat.
Il·lustració_ 27: Fals sostre d'alumini.

Il·lustració_ 28: Junta de construcció entre pilars.
• 16
PLANTA SEGONA
A la planta segona s’hi troben laboratoris amb l’equipament adequat per realitzar les
practiques d’investigació de les diferents titulacions que s’imparteixen a la Universitat. Totes
les aules estan independitzades entre si i, les parets divisòries són de bloc de formigó, igual
que a les altres plantes. A cada banda del passadís s’hi troben les escales d’emergència
segons s’indica a la documentació gràfica.
Il·lustració 30: Laboratori.

Il·lustració 29: Porta d'accés a les aules.
PLANTA TERCERA
A la planta tercera també s’hi troben laboratoris amb

l’adequat equipament i despatxos del professorat associat o
treballador de la pròpia Universitat de Lleida. A més a més,
cada banda del passadís s’hi troben les escales
d’emergència segons s’indica a la documentació gràfica.
Una d’aquestes escales dona accés a la coberta.
Il·lustració 31: Porta d'accés a un

despatx.
• 17
COBERTA
A la coberta, s’hi troben una sèrie de plaques fotovoltaiques de 1,65 x 1 m (base x altura), la
sala de màquines de climatització i l’evacuació de fums de la calefacció. L’acabat de coberta
està realitzat amb un paviment flotant de peces de formigó de 60 x 40 cm sobre uns pilots
que faciliten el pas de l’aigua a l’embornal.
Il·lustració 32: Protecció metal·lica en coberta.
Il·lustració 33: Maquinaria ACS.
Servituds
L’edifici actualment està dotat de les instal·lacions d’aigua, gas, electricitat, sanejament i
telecomunicacions. Està dotat de mecanismes contra-incendis.
• 18
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
Dades Urbanístiques
Planejament territorial: Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida)
Planejament general: Pla director urbanístic (2018)
Classificació del sòl: Sòl urbà consolidat
Denominació Zona: Zona EC
Usos admesos: Equipaments Comunitaris
Compliment del CTE

Les solucions adoptades al projecte tenen com objectiu que l’edifici disposi de les
prestacions adequades per garantir els requisits bàsics de qualitat que estableix la LOE.
Es fa constar que en el projecte s’han observat les normes sobre construcció vigents en el
CTE, i que aquestes estan relacionades en l’apartat de normativa aplicable.
Requisits bàsics de funcionalitat

Requisits En
Segons CTE Prestacions segons el CTE en projecte
bàsics projecte
De tal forma que no es produeixin el l’edifici, o

parts del mateix, danys que tinguin el seu origen o
DB- Seguretat afectin a la fonamentació, suports , bigues, sostres,
DB-SE
SE Estructural murs de càrrega u altres elements estructurals, i
que comprometin directament la resistència
mecànica i l’estabilitat de l’edifici.
Seguretat De tal forma que els ocupants puguin desallotjar
l’edifici en condicions segures, es pugui limitar
DB- Seguretat en
DB-SI l’extensió de l’incendi dins del propi edifici i dels
SI cas d’incendi colindants i es permeti l’actuació dels equips
d’extinció i salvament.
DB- Seguretat De tal forma que l’ús normal de l’edifici no suposi
DB-SU
SU d’utilització risc d’accident per a les persones.
• 19
Higiene, salut i protecció del medi ambient, de tal

forma que s’assoleixin condicions acceptables de
salubritat i
DB-
Salubritat DB-HS estanqueïtat en l’ambient interior de l’edifici i que
HS aquest no deteriori el medi ambient en el seu
entorn immediat, garantint una adequada gestió de
tota classe de residus.
Habitabilit No aplicable pel tipus d'actuació que es projecta
Protecció realitzar en l'edifici.
at DB-
davant el DB-HR Malgrat l’exposat, l’edifici presenta unes
HR característiques constructives que garanteixen uns
soroll
valors acústics òptims.
Estalvi De tal forma que es limiti la demanda energètica
DB- d’energia i aplicant solucions constructives adequades i
DB-HE
HE aïllament preveient una instal·lació d’il·luminació
tèrmic energèticament eficient.
De tal forma que la disposició i les dimensions dels

espais i la dotació de les instal·lacions facilitin
Utilització
l’adequada realització de les funcions previstes en
l’edifici.
De tal forma que es faciliti l’accés a l’edifici i una
Accessibilitat utilització no discriminatòria, independent i segura
per a persones amb limitació de mobilitat.
Funcionali L’edifici disposa de les instal·lacions d’electricitat,
tat lampisteria, contra incendis, etc, segons es defineix
a la documentació gràfica adjunta.
Accés als També disposa d’accés als serveis d’acord amb
serveis i l’establer en la seva normativa específica.
instal·lacions A l’àrea d’actuació sols es preveu modificar l’actual
instal·lació elèctrica.
També, es realitzarà una nova instal·lació per la
gestió de dades.
• 20
Criteris compositius del projecte
Acabats de l’envolupant exterior:

Coberta Material Color
Coberta Plana transitable pavimentada amb un paviment flotant Gris
de formigó prefabricat segons el plec de condicions
tècniques del corresponent projecte executiu.
Plana no transitable amb un acabat de grava. Natural
Canal i Xapa d’acer lacat Color
remats fosc
Façana
Revestiment SATE Color
gris
Revestiment Cara Vista Natural
Fusteria PVC Blanc
Persianes Lames metàl·liques lacades Gris
Escopidors Xapa d’acer lacat Color
fosc
Justificació de la solució adoptada
Les solucions arquitectòniques adoptades donen resposta als requeriments de la promoció.

Tant en el que fa aspectes normatius, constructius, de sostenibilitat i energètics.
• 21
Superficies d’actuació
ESTAT ACTUAL
Superfície útil
PLANTA BAIXA
AULA 1 154,84 m2
AULA 2 153,37m2
AULA 3 154,9m2
LABORARTORI PILOT 343m2
WC HOMES 15,83m2
WC DONES 15,65m2
WC HOMES LABORATORI 5,7m2
WC DONES LABORATORI 5,7m2
VESTÍBUL 1 142,16m2
VESTÍBUL 2 9,3m2
PLANTA PRIMERA
LABORATORI DOCENT DE TECNOLOGIA 61,3m2
DESPATX DOBLE 20m2
DISTRIBUÏDOR 1 176,25m2
WC DONES 22,48m2
WC HOMES 24,16m2
INSTAL·LACIONS 9,175m2
PLANTA SEGONA
LABORATORI DOCENT DE TECNOLOGIA 61,3m2 X2
DESPATX DOBLE 20m2
LABORATORI D’INVESTIGACIÓ DE TECNOLOGIA 30,3m2
LABORATORI DOCENT DE MICROBIOLOGIA 61,3m2
LABORATORI DOCENT D’INDÚSTRIES 61,3m2
• 22
LABORATORI 40,63m2 X2
WC DONES 22,48m2
WC HOMES 24,16m2
INSTAL·LACIONS 9,175m2
PLANTA TERCERA
LABORATORI DOCENT DE TECNOLOGIA 61,3 m2
DESPATX DOBLE 20 m2 X6
LABORATORI D’INVESTIGACIÓ DE TECNOLOGIA 30,3 m2 X1
LABORATORI D’INVESTIGACIÓ DE MICRO. DE FONGS 50,3 m2 X1
LABORATORI D’INVESTIGACIÓ DE MICRO. DE BACTERIES 50,3 m2 X1
LABORATORI DOCENT DE MICROBIOLOGIA 61,3 m2 X1
LABORATORI DOCENT D’INDÚSTRIES 61,3 m2
LABORATORI D’INVESTIGACIÓ D’INDÚSTRIES 30,3 m2
CUINA I NETEJA 20 m2
CAMBRA REFRIGERADA 11,4 m2
CAMBRA CLIMATITZADA 11,4 m2
SEMINARI 30,3 m2 X2
DESPATX SECRETARIA DE DEPARTAMENT 15,4 m2
DESPATX CAP DE DEPARTAMENT 15,4 m2
WC DONES 18,97 m2
WC HOMES 19,83 m2
DISTRIBUÏDOR 1 176,25 m2
DISTRIBUÏDOR 2 22,37 m2
INSTAL·LACIONS 9,175 m2
• 23
ESTAT REFORMAT
Superfície útil
Planta baixa
Pistes 464,2 m²
Rocodrom 299,39 m²
Magatzem 38,07 m²
Vestidors 68,72 m²
Distribuïdor 161,65 m²
Neteja 15,38 m²
Sala de calderes 35,84 m²
TOTAL 1083,25 m²
Planta primera
Crossfit 314,89 m²
Spinning 62,24 m²
Zumba 93,87 m²
Aerobic 61,5 m²
Vestidors 68,72 m²
Cafetería 61,5 m²
Neteja 4,38 m²
Lavabo dones 22,48 m²
Lavabo homes 24,16 m²
Passadís 114,92 m²
TOTAL 828,66 m²
Planta segona
Crossfit 333,94 m²
Taekwondoo 84,6 m²
Kàrate 81,47 m²
• 24
Streching 61,5 m²
Vestidors 68,72 m²
Despatx 20 m²
Direcció 40,95 m²
Passadís 115,94 m²
TOTAL 845,92 m²
Planta tercera
Pilates 61,32 m²
Core 60,29 m²
Nutricionista 62,94 m²
Fisioterapeuta 112,83 m²
Despatx 2 19,83 m²
Despatx 3 21,31 m²
Despatx 4 20 m²
Despatx 5 20 m²
Yoga 50,65 m²
Vestidors 68,72 m²
Magatzem 2 15,08 m²
Magatzem 3 15,08 m²
Sala 1 61,41 m²
Sala 2 30,22 m²
Passadís 179 m²
TOTAL 837,48 m²
Planta coberta
• 25
Planta baixa 389,9 m²

P3 973,71 m²
TOTAL 1363,61 m²
Accessibilitat
El projecte garantitza a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació, la seva
accessibilitat amb el compliment de la normativa vigent.
DESCRIPCIÓ BÀSICA DELS SISTEMES
Estat actual
Fonamentació
Davant la falta de dades i la impossibilitat de realitzar cates, no coneixem amb exactitud el tipus de
fonamentació.
Suposem una fonamentació a base de sabates aïllades de formigó armat on es recolzen els pilars,
per el tipus d'estructura.
Sanejament
La xarxa de clavegueram de l’edifici va soterrada, desembocant a una arqueta de registre i
connectada a la connexió de la xarxa publica del municipi.
Estructura
Ens trobem davant una estructura a base de pilars de formigó armat rectangulars de 40x40cm i
circulars de 40 cm de diàmetre i jàsseres de formigó armat de 35x40 cm sobre les quals es recolzen
plaques alveolars de formigó pretesat amb un cantell de 35 cm.
Els elements de comunicació verticals (escales) estan definits amb llosa de 20 cm de formigó armat.
Les caixes d’escala son independents al edifici.
• 26
Tancaments
Les façanes estan definides, d’interior a l’exterior, a base de bloc de formigó de 40x20x20 cm amb 1
cm de junta, 8cm d’aïllament, cambra d’aire ventilada i acabat de ceràmica cara vista de 28x14x5 cm.
En les cares nord-est i sud-oest trobem els pilars embeguts en la cambra ventilada.
Els tancament de la caixa d’escala estan definits per una paret de doble full ceràmic de cara vista, vist
en l’interior i l’exterior.
La coberta segueix l’estructura horitzontal de l’edifici a base de plaques alveolars recolzades sobre
jàsseres de formigó armat, sobre les quals trobem una formació de pendents, 10cm d’aïllament, una
lamina d’impermeabilització, una capa geotèxtil i acabada en planta tercera amb amb un paviment
flotant de peces de formigó de 60x40 cm sobre pilots i amb grava en les caixes d’escala i en planta
primera.
Instal·lacions
La sala de maquines de climatització, l’evacuació de fums i ventilació està situada a la coberta de
planta tercera. On trobem hi trobem plaques fotovoltaiques de 1,65x1 metre.
Acabats
La fusteria exterior de tot l’edifici és d’alumini sense trencament de pont tèrmic. En l’accés principal la
fusteria d’alumini està pintada de vermell, en la resta de l’edifici es deixa amb el color del material.
La majoria de finestres tenen reguladors solars horitzontals i verticals. En trobem de fixes de formigó
prefabricat i mòbils d’alumini.
En l’interior, el paviment es de terratzo gris de peces de 30x30 cm. Els paraments horitzontals
s’acaben amb pintura plàstica sobre el bloc de formigó.
La fusteria interior és de fusta pintada de vermell de 5 cm d’espessor.
• 27
En la planta baixa el fals sostre es de virutes de fusta sobre guies metàl·liques. En la resta de plantes
el fals sostre es de xapa d’alumini ondulada penjada d’unes guies metàl·liques, per la qual es deixa
entreveure el forjat.
Les baranes de les escales són de ferro colat pintades de vermell. I, el passadís exterior que uneix la
caixa d’escala amb l’edifici, es de xapa d’alumini ondulada, actuant de barana i fusteria d’alumini en
les obertures.
En les zones humides ens trobem davant un enrajolat ceràmic de color blanc en els paraments
verticals.
Proposta
Fonamentació
Es manté la fonamentació actual amb els reforços estructurals adients tal i com s’explica a la
documentació gràfica.
Sanejament
Es manté el sistema de sanejament actual. En les dutxes s’utilitza el mateix sistema.
Estructura
Degut a que el canvi d’ús del nou gimnàs ens augmenta considerablement les càrregues que han de
suportar els pilars, ens veiem obligats a reforçar l’estructura existent de pilars circulars,
majoritàriament, i jàsseres de formigó armat. Trobem que a la meitat del passadís central actual hi ha
una junta de construcció i això ens obliga a adoptar dos solucions.
Si el pilar està aïllat s’opta per fer un encamisat de formigó armat de 10 cm sobre els qual s’hi
recolzaran els perfils metàl·lics tipus HEB-400 que reforçaran les jàsseres de formigó actual. Per un
altre costat, si el pilar es troba just al costat de la junta de construcció, hem optat per crear un pilar
metàl·lic tipus HEB-300 soldat al reforç de la jàssera de formigó armat actual (perfil tipus HEB-400)
tal i com es descriu a la descripció gràfica.
Hem optat per perfils metàl·lics tipus HEB degut a la seva alta capacitat portant.
• 28
Tancaments
Es revesteix l’ envolvent amb un sistema SATE amb 10 cm d’aïllament i un acabat de morter
monocapa. Els sortints de les obertures de la façana nord-est es revesteixen amb alucobond per
tallar el pont tèrmic, s’utilitza el mateix sistema per trencar el pont tèrmic del voladís al passadís que
uneix la caixa d’escala amb l’edifici actual.
Instal·lacions
Es deixen les instal·lacions existents, i afegim 4 calderes de biomassa per a calefacció i aigua calenta
sanitària.
Acabats
Es retiren els fals sostres de la planta baixa, primera i segona. Canviant els de la planta tercera per
un fals sostre de virutes de fusta sobre entramat metàl·lic.
Es canviarà el terratzo per un paviment de linoleum en tot l’edifici. Ja que es un material que funciona
bé tan en zones seques com en zones humides.
En els paraments verticals de les zones seques utilitzarem una pintura de cal. I en les zones humides
un enrajolat ceràmic igual al actual.
Es retiren totes les fusteries i vidres de l’habitatge i es col·loca un vidre baix emissiu de doble fulla
4/20/6 amb fusteria de PVC.
En la façana sud es canvien les proteccions solars fixes per proteccions mòbils motoritzades.
• 29
NORMATIVA DE OBLIGAT COMPLIMENT
De caire general:
• Ley de Ordenación de la Edificación.
• Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada
pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105
• Codi Tècnic de l’Edificació RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006)
• Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación D 462/71
(BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)
• Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación O. 9/6/71
(BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE:
24/7/91)
• Libro de Ordenes y visitas D 461/1997, de 11 de març
• Certificado final de dirección de obras D. 462/71 (BOE: 24/3/71)
Funcionalitat
• Acreditació de determinats requisits prèviament a l'inici de la construcció
d'habitatges D. 282/91 (DOGC: 15/1/92)
• Llei de l'habitatge Llei 24/91 (DOGC: 15/1/92)
• Llibre de l'edifici D. 206/92 (DOGC: 7/10/92)
• Es regula el llibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la
revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges D. 158/97 (DOGC:
16/7/97)
• Requisits mínims d’ habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula
d’habitabilitat D 259/2003 (DOGC: 30/10/03) correcció d’errades: DOGC: 6/02/04)
Accessibilitat
• Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques Llei
20/91 DOGC: 25/11/91
• Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91 D 135/95
DOGC: 24/3/95
• Ley de integración social de los minusválidos Ley 13/82 BOE 30/04/82
• 30
• CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes RD 314/2006 “Codi Tècnic de

l’Edificació” BOE 28/03/2006
Telecomunicacions
• Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de
telecomunicación RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley
10/2005 (BOE 15/06/2005)
• Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para
el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la
actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones. (deroga el
RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de
telefonia bàsica). RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)
• Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las
infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de
telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de
equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.
Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)
• Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de
Ordenación de la Edificación Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)
• Canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i
altres serveis per cable als edificis. D. 172/99 (DOGC: 07/07/99)
• Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis
per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable D 116/2000 (DOGC:
27/03/00)
• Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació,
adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de
dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit. D 117/2000
(DOGC: 27/03/00)
• Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya D
360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)
Seguretat estructural
• SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat
• SE 2 DB SE 2 Aptitud al Server RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE
28/03/2006
• 31
Seguretat en cas d’incendi

• CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació”
BOE 28/03/2006
• Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis
complementaris a l’NBE-CPI-91 D 241/94 (DOGC: 30/1/95)
• Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en
función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego RD
312/2005 (BOE: 2/04/2005)
• Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales
(RSCIEI) RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)
Seguretat d’ús
• CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes
• CTE DB SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades
• CTE DB SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”
• CTE DB SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació
• CTE DB SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament
• CTE DB SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment
• RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Estalvi d’energia
• CTE DB HE-1 Limitació de la demanda energètica
• CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)
• CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació
• CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària
• CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica
• Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis D 21/2006
(DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a
referenciar en cadascun d’ells
• 32
Salubritat
• CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat
• CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus
• CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior
• CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua
• CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües
DOGC: 16/02/2006
Protecció contra el soroll

• NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios O 29/9/88 BOE: 8/10/88
• Llei de protecció contra la contaminació acústica Llei 16/2002, DOGC 3675,
11.07.2002
• Ley del ruido Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003
DOGC: 16/02/2006
Sistema estructural
• CTE DB SE 1 Resistència i estabilitat RD1370/88 (BOE: 17/11/88)
• CTE DB SE 2 Aptitud al servei
• CTE DB SE AE Accions en l’edificació
• CTE DB SE C Fonaments
• CTE DB SE A Acer
• CTE DB SE M Fusta
• CTE DB SE F Fàbrica RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
• NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación RD
997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)
• NRE-AEOR-93. norma reglamentària d'edificació sobre accions en l'edificació en
les obres de rehabilitació estructural dels sostres d'edificis d'habitatges O.
18/1/94 (DOGC: 28/1/94)
• 33
• EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de

hormigón estructural realizado con elementos prefabricados RD 642/2002 (BOE:
6/08/02)
• EHE Instrucción de Hormigón Estructural, RD 2661/98 de 11 desembre (BOE:
13/01/99)
Sistemes constructius
• CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat RD 314/2006 “Codi Tècnic de
Materials de contrucció
• RB-90 pliego general de prescripciones técnicas generales para la recepción de
bloques de hormigón en las obras de construcción O 4/7/90 (BOE: 11/07/90)
• RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos
O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)
• UC-85 recomanacions sobre l'ús de cendres volants en el formigó O 12/4/85
(DOGC: 3/5/85)
• RC-03 Instrucción para la recepción de cementos RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)
• RY-85 pliego general de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las
obras de construcción O 31/5/85 (BOE: 10/6/85)
• RL-88 pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en
las obras de construcción O 27/7/88 (BOE: 3/8/88)
Instal·lacions contra incendis

• Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI) RD
1942/93 (BOE:14/12/93)
Instal·lacions de lampisteria
• CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació”
BOE 28/03/2006
• CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària RD 314/2006
“Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
• Regulación de los contadores de agua fría O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)
• 34
• Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges

(d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la generalitat de
catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per
la generalitat de catalunya). D 202/98 (DOGC: 06/08/98)
• Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi. D
352/2004 (DOGC 29/07/2004)
• Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. RD
865/2003 (BOE 18/07/2003)
• Criterios sanitarios del agua de consumo humano RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)
DOGC: 16/02/2006
Instal·lacions tèrmiques
• CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE) RD
314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
• RITE Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els edificis RD 1751/1998, modificat
pel RD 1218/2002
• Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats
d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament
d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques
complementaries. O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)
• Directiva 2002/91/CE Eficiencia Energética de los edificios (DOCE 04.01.2003)
• Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas RD 275/1995
• Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que
modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión.(deroga
el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de
conformidad) RD 769/99 (BOE: 31/06/99)
• Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias (en
vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99) RD 1244/79 (BOE: 29/5/79)
correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)
Instal·lacions de ventilació
• 35
Instal·lacions d’electricitat
• Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas
Complementarias RD 842/2002 (BOE 18/09/02)
• CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica RD 314/2006
• Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa
Tensió D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)
• Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa
tensió Instrucció 7/2003, de 9 de setembre
• Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió
d’habitatges Instrucció 9/2004, de 10 de maig
• Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions
a línies elèctriques Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)
• Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales
eléctricas y centros de transformación RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d'errors
(BOE: 18/1/83)
• Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación Resolució
19/6/84 (BOE: 26/6/84)
• Reglamento de líneas aéreas de alta tensión D 3151/1968
• Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y
procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica RD 1955/2000
(BOE: 27/12/2000)
Instal·lacions d’il·luminació
• CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació RD 314/2006
• CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadecuada RD
314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006
Instal·lacions de parallamps
• CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp RD 314/2006
• 36
Instal·lacions d’evacuació
• CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE
28/03/2006
Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

• CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus RD 314/2006 “Codi Tècnic de
Instal·lacions de combustibles
• Reglamento de instalaciones de gas en locales destinados a usos domésticos,
colectivos o comerciales RD 1853/93 (BOE: 24/11/93)
• Reglamento general del servicio público de gases combustibles D 2913/73 (BOE:
21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84)
• Instrucción sobre documentación y puesta en servicio de las instalaciones
receptoras de gases combustibles O 17/12/85 (BOE: 9/1/86)correcció d'errades
(BOE: 26/4/86)
• Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig
O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84)
• Reglamento sobre instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo
(glp) en depósitos fijos O 29/1/86 (BOE: 22/2/86)correcció d'errades (BOE:
10/6/86)
• Normes per a instal·lacions de gasos liquats del petroli (glp) amb dipòsits mòbils de
capacitat superior a 15 kg Resolució 24/07/63 (BOE: 11/09/63)
• Extracte de les normes a les quals s'han de sotmetre els dipòsits mòbils amb
capacitat no superior als 15 kg de gasos liquats del petroli (glp) i la seva instal·lació
Resolució 25/02/63 (BOE: 12/03/63)
• Reglamento de aparatos que utilizan combustibles gaseosos. Instrucciones
técnicas complementarias RD 494/88 (BOE: 25/5/88)correcció d'errades (BOE:
21/7/88)
• Aparatos a gas RD 1428/1992
• Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso
propio" RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)
• 37
Control de qualitat
• Directiva 89/106/CEE de productes de construcció Transposada pel RD 1630/1992,
de desembre, modificat pel RD 1329/1995.
• Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en
función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego RD
312/2005 (BOE: 2/04/2005)
• Control de qualitat en l'edificació D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades
(DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)
• Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades
referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents O
18/3/97 (DOGC: 18/4/97)
• Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en
l’edificació. R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)
• Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas
RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)
• Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados R
30/1/97 (BOE: 6/3/97)
• Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i
cobertes i d'elements resistents components de sistemas D 71/95 (DOGC: 24/3/95)
desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)
Residus d’obra
• Residus Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la
llei 16/2003, de 13 de juny.
• Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de
residuos O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero
• Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol,
(DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny
• D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04)
• RD 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió de residus de
construcció i enderroc, es presenta el present Estudi de Gestió de Residus de
Construcció i Demolició,
• 38
PROJECTE DE CANVI D’ÚS D’UN EDIFICI DOCENT A GIMNÀS, CAMPUS ETSEA (LLEIDA).
MEMÒRIA CONSTRUCTIVA
1
Index
MEMÒRIA CONSTRUCTIVA.................................................................................................1
TREBALLS A REALITZAR................................................................................................3
JUSTIFICACIÓ DE LA NORMATIVA.................................................................................7
Seguretat estructural CTE DB-SE.........................................................................................7
Estalvi energètic CTE DB-HE..............................................................................................19
Salubritat CTE DB-HS.........................................................................................................51
Protecció davant al soroll CTE DB-HR................................................................................63
Seguretat en cas d’incendi CTE DB-SI...............................................................................64
Seguretat d’utilització CTE DB-SUA....................................................................................75
ASPECTES ENERGÈTICS.............................................................................................91
Envolvent.....................................................................................................................91
Sistemes actius...........................................................................................................92
Certificats energètics...................................................................................................93
ASPECTES BIOCLIMÀTICS...........................................................................................94
Orientació....................................................................................................................94
Materials......................................................................................................................95
Ús de l’edificació.........................................................................................................96
ANNEXES.......................................................................................................................97
40
TREBALLS A REALITZAR
Amb l’objecte d’aconseguir la resolució dels diferents aspectes del programa de necessitats
establert anteriorment per la promotora, en els treballs de construcció a realitzar s’adopten
els següents criteris tecnològics:
1. Execució dels treballs previs d’implantació de l’obra, consistents en una tanca

perimetral opaca de 2,00 m. d’alçada i habilitació de les portes d’accés a la mateixa,
delimitació de las àrees de acopi dels diferents materials, col·locació del barracó
destinat a vestuaris i bany petit dels operaris, dotació dels provisionals d’obra d’aigua
potable i subministre elèctric, segons s’estipuli en les corresponents companyies
subministradores, etc. i tràmits necessaris (en cas de que procedeixi) per realitzar la
retirada de les diferents instal·lacions que s’ubiquen en les façanes i que afectin a
l’execució de l’obra (línies aèries d’enllumenat públic, elèctriques, telèfon, etc.).
Ubicació d’una bastida tubular homologada a les façanes sobre les que s’actuen,
amb la corresponent malla de protecció i elements de seguretat amb la finalitat de
garantir la seguretat dels operaris i evitar possibles molèsties als edificis veïns.
2. Realització de les cales que indiqui la direcció facultativa de l’obra amb l’objecte de
verificar les característiques constructives de la l’àrea sobre la que s’actua i poder
garantir que les característiques resistents, son les adequades per suportar les
diferents sol·licitacions a que estirant exposades durant la seva vida útil o durant
l’execució de l’obra. En cas de ser necessari, es realitzarà un apuntalament i
consolidació d’aquest elements sota la supervisió de la Direcció Facultativa de l’Obra.
En cas de procedir, es consolidaran dels murs existents (bloc de formigó) de les
zones on s’actua, realitzant els treballs i actuacions necessàries per a garantir la seva
resistència i estabilitat a les noves sol·licitacions a les que estirant sotmeses.
3. Apuntalament de l’estructura de l’edifici, amb taulons de fusta i puntals telescòpics,

amb l’objecte de garantir les condicions estabilitat en fase d’execució dels elements
constructius sobre els que s’actua. Es tindrà especial cura en l’apuntalament de les
plaques alveolars dels diferents sostres.
3
4. Enderroc amb mitjans manuals de la distribució interior de l’edifici, retirada de

fusteries, instal·lacions de fontaneria i electricitat, mobiliari de laboratori de despatx,
paviment de terratzo de la planta baixa, planta primera, planta segona i planta tercera
així com de la seva subbase, etc. També s’enderrocarà el fals sostre existent de
planta primera, segona i tercera. Les runes resultants de l’enderroc, es transportaran
a l’abocador autoritzat, segons els criteris i condicionants que estableixi
l’administració que ostenti les competències en la matèria.
5. Es realitzarà sobre els sostres que es mantenen, una capa de regularització de

formigó de 10 cm. armat amb una malla electrosoldada 15x15 #ø12, reomplert amb
formigó i vibrat amb mitjans mecànics tipus HA-25/B/40/IIa, segons es defineix a la
documentació gràfica. Previ al formigonat es col·locaran uns connectors metàl·lics
c/30 cm. ancorats amb barres roscades i resines hipoxidiques a les plaques alveolars
de formigó actuals i la nova capa de formigó.
6. Seguidament, es realitzaran els mateixos treballs definits anteriorment sobre els

sostre de la planta primera i segona.
7. Realització de les camises de formigó armat de suport del perfil metàl·lic que reforça
les jàsseres de formigó armat que integren els sostres de la planta baixa, planta
primera i planta segona realitzats amb formigó tipus HA-25/B/20/IIa i armat amb acer
en barres corrugades tipus B-500 S amb les seccions i característiques especificades
en la documentació gràfica. Es preveurà una càrrega de 10 cm sobre la camisa del
pilar existent del perfil metàl·lic d’acer tipus S 275 JR.
8. Execució dels nous pilars metàl·lics tipus S 275 JR de reforç de les jàsseres de
formigó armat existents. Pilars metàl·lics tipus HEB-300 segons està definit a la
memòria gràfica.
9. Realització de la substitució dels tancaments dels forats de les façanes, col·locant en

primer lloc els premarcs de les fusteries.
42
10. Execució de la distribució interior mitjançant envans de blocs de formigó, segons es

defineix a la documentació gràfica.
11. Execució del paviment de planta baixa (pistes, rocòdrom i recepció) el qual s’hi
col·locarà linòleum. Es preveuran les juntes de dilatació definides en la documentació
gràfica. Els banys i les sales d’acopi de material esportiu (magatzem) aniran amb el
mateix tipus d’acabat ja que és anti-relliscant segons especifica el CTE-DB-SI.
12. Realització de la nova xarxa d’evacuació a base de tubs de PVC i de les

instal·lacions interiors a base de conductes corrugats encastats. A continuació,
execució de les instal·lacions interiors realitzant la distribució del cablejat lliure
d’halògens.
13. Finalització de la distribució interior realitzada amb envans de bloc de formigó

prebricat i realització del revestiment dels paraments verticals interiors (verticals i
horitzontals) sobre els que s’actua, a base d’un revestiment de guix. Els parament
verticals de les zones humides, es revestiran amb peces de gres de format comercial.
14. Posteriorment es realitzarà el paviment de linòleum de les zones humides.
15. Aplicació d’una capa de 6 cm de poliestirè expandit apte per exterior a façana sobre
la peca ceràmica cara vista existent i posteriorment, aplicació d’un acabat de
monocapa apte per sistemes d’aïllant tèrmic per exteriors (SATE) de color blanc o
similar. El poliestirè presenta una excel·lent capacitat d’aïllar tèrmicament enfront el
fred i la calor, al ser un material químic no es podreix ni es dregada, alta capacitat per
ser manipulable.
16. Muntatge del paviment interior a base linòleum apte per a ús comercial col·locat
sobre làmina de polietilè expandit de 3 mm.
5
17. Finalització de les instal·lacions d’emergència (llums d’emergència i extintors) i

lampisteria interiors, realitzada a base de col·locació dels mecanismes dels punts de
llum i preses de corrent definits en la documentació gràfica.
18. Finalització del fals sostre de birutes de fusta de planta tercera a base de plaques de
guix laminat suportades per una subestructura metàl·lica encastada a l’estructura de
l’edifici. Les plaques hauran de complir la normativa vigent i tenir una resistència al
foc descrita posteriorment segons s’especifica a la documentació gràfica.
19. Realització dels treballs de pintura plàstica apta para per a interiors de color.
20. Execució dels repassos i treballs necessaris en les zones no afectades per l’actuació.
21. Finalització dels diferents remats d’obra i neteja general de l’edifici, transportant les
runes resultants de la construcció a l’abocador autoritzat, segons els criteris i
condicionants que estableixi l’administració que ostenti les competències en la
matèria.
22. Repassos a tots els acabats per evitar l’entrega de l’edifici final amb defectes visuals
d’acabats o remats.
Qualsevol dubte que pugui sorgir en la interpretació del projecte o execució del mateix, es
consultarà prèviament amb la Direcció Facultativa de l’Obra.
Per l’execució material de les diferents fases d’obra definides anteriorment, no es preveu la
utilització de maquinaria especial o elements que requereixin un tractament específic.
Per les característiques constructives que presenta l’actuació, s’estima que la obra se
executarà amb un equip integrat per tres operaris (un encarregat, un oficial i un peó
especialitzat) i els corresponents industrials, amb un numero punta d’operaris a l’obra de
quatre persones.
L’execució material de l’obra s’estima que es realitzarà, amb un planin normal de obra, en
120 dies laborables.
44
JUSTIFICACIÓ DE LA NORMATIVA
Seguretat estructural CTE DB-SE
COMPLIMENT DELS DOCUMENTS BÀSIC APLICABLES DEL CTE

DOCUMENT BÀSIC SE: SEGURETAT ESTRUCTURAL ACCIONS A L’ EDIFICACIÓ.
Pes Propi Correspon generalment als elements de formigó armat, calculats a partir de la
de seva secció bruta i multiplicats per 25 (pes específic del formigó armat) en pilars,
l’estructura: parets i bigues. En lloses massisses es el cantell h (cm) x 25 kN/m3.
S’estimen uniformement repartides en la planta. Son elements tales como el
Carregues
Accions paviment i els envans (encara que aquesta última es podria considerar una
Mortes:
Permanents carrega variable, sí la seva posició o presencia varia al llarg del temps).
(G): Pes propi
Aquests es consideren al marge de la sobrecarrega d’envans.
d’envans
En l’annex C del DB-SE-AE s’inclouen els pesos d’alguns materials i productes.
pesats i
El pretesat se regirà per l’ establert en l’ Instrucció EHE.
murs de
Les accions del terreny es tractarà d’acord amb l’establer al DB-SE-C.
tancament:
S’ adoptaran els valors de la taula 3.1. Els equips pesats no estan coberts pels
La
Acciones valors indicats.
sobrecàrrega
Variables Les forces sobre les baranes i elements divisoris: Se considera una
d’us:
(Q): sobrecarrega lineal de 2 kN/m en els balcons volats de tota classe d’edificis.
El vent:
Les disposicions d’aquest document no son d’aplicació en edificis situats en
altituds superiors a 2.000 m. En general, les estructures habituals d’edificació no
son sensibles als efectes dinàmics del vent i podran depreciar-ne aquest efectes
en edificis amb una esveltesa màxima (relació alçada i amplada de l’edifici)
menor que 6. En els casos especials d’estructures sensibles al vent sirà
necessari efectuar un anàlisis dinàmic detallat.
La pressió dinàmica del vent Qb= 0,5 x R x Vb2. A manca de dades mes precisés
s’adopta R=1.25 kg/m3. La velocitat del vent s’obté de l’annex D. Tarragona està
en zona C, amb el que vol dir que v=29 m/s, corresponent a un període de retorn
Les accions
de 50 anys.
climàtiques:
Els coeficients de pressió exterior e interior es troben en l’Annexo D.
La temperatura:
En estructures habituals de formigó estructural o metàl·liques formades per pilars
i bigues, poden no considerar-ne les accions tèrmiques quan es disposin juntes
de dilatació a una distancia màxima de 40 metros
La neu:
Aquest document no es d’aplicació a edificis situats en llocs que es trobin en
altituds superiors a les indicades en la taula 3.11. En qualsevol cas, inclús en
localitats en les que el valor característic de la carga de neu sobre un terreny
horitzontal Sk=0 s’adoptarà una sobrecarrega no menor de 0.40 Kn/m2
Les accions Les accions químiques que poden causar la corrosió dels elements d’acer es
químiques, poden caracteritzar mitjançant la velocitat de corrosió que es refereix a la pèrdua
físiques i d’acer per unitat de superfície del element afectat i per unitat de temps. La
biològiques: velocitat de corrosió depèn de paràmetres ambientals tals como la disponibilitat
de l’agent agressiu necessari pera que s’activi el procés de la corrosió, la
temperatura, la humitat relativa, el vent o la radiació solar, però també de las
característiques de l’acer i del tractament de les seves superfícies, així como de
la geometria de l’estructura i dels seus detalls constructius.
El sistema de protecció de l’estructura d’acer se regirà per el DB-SE-A. En quant
a les estructures de formigó estructural es regirà pel Art.3.4.2 del DB-SE-AE.
7
Els impactes, les explosions, el sisme, el foc.

Les accions degudes al sisme estan definides en la Norma de Construcción
Accions Sismorresistente NCSE-02.
accidentals En aquest document bàsic solsament es recullen els impactes dels vehicles en
(A): els edificis, pel que solsament representa a l’estructura les acciones sobre les
estructures portants. Els valors de càlcul de les forces estàtiques equivalents
l’impacta de vehicles estan relaxats en la taula 4.1
Accions Adoptades en el Càlcul:

Segons el DB SE-AE, s’han adoptat les següents accions:
Accions permanents: ANNEX C

Pes especific aparent de materials de construcció
Pes especí -fic Peso especí- fic
Materials i elements
Materials i elements aparent kN/m3 aparent kN/m3
Materiales de albañilería Madera
Arenisca Basalto 21,0 a 27,0 Aserrada, tipos C14 a C40 3,5 a 5,0
Calizas compactas, mármoles 27,0 a 31,0 Laminada encolada Tablero 3,7 a 4,4
Diorita, gneis 28.0 contrachapado Tablero 5,0
Granito 30,0 cartón gris Aglomerado con 8,0
Sienita, diorita, pórfido Terracota 27,0 a 30,0 cemento Tablero de fibras 12,0
compacta 28,0 Tablero ligero 8,0 a 10,0
21,0 a 27,0 4,0
Fábricas Metales
Bloque hueco de cemento Bloque 13,0 a 16,0 Acero Aluminio Bronce 77,0 a 78,5
hueco de yeso Ladrillo cerámico 10,0 Cobre Estaño Hierro colado 27,0
macizo Ladrillo cerámico perforado 18,0 Hierro forjado Latón 83,0 a 85,0
Ladrillo cerámico hueco 15,0 Plomo 87,0 a 89,0
Ladrillo silicocalcáreo 12,0 Zinc 74,0
20,0 71,0 a 72,5
Mampostería con mortero 76,0
de arenisca de basalto 24,0 83,0 a 85,0
de caliza compacta 27,0 112,0 a 114,0
26,0 71,0 a 72,0
de granito 26,0 Plásticos y orgánicos
Sillería Caucho en plancha Lámina acrílica 17,0
de arenisca 26,0 Linóleo en plancha Mástico en 12,0
de arenisca o caliza porosas 24,0 plancha 12,0
de basalto 30,0 Poliestireno expandido 21,0
de caliza compacta o mármol 28,0 0,3
de granito 28,0 Otros
Hormigones y morteros Adobe Asfalto 16,0
Hormigón ligero Hormigón normal (1) 9,0 a 20,0 Baldosa cerámica Baldosa 24,0
Hormigón pesado Mortero de 24,0 de gres Papel 18,0
cemento Mortero de yeso > 28,0 Pizarra Vidrio 19,0
Mortero de cemento y cal Mortero de 19,0 a 23,0 11,0
cal 12,0 a 28,0 29,0
18,0 a 20,0 25,0
12,0 a 18,0
1.
En hormigón armado con armados usuales o fresco aumenta 1 kN/m3
Peso per unitat de superfície de elements de pavimentació
Materials i elements Peso Materials i elements Peso
kN/m2 kN/m2
Baldosa hidráulica o cerámica Linóleo o loseta de goma y mortero
(incluyendo material de agarre)
20 mm de espesor total Parque y 0,50
0,03 m de espesor total 0,05 m de 0,50
tarima de 20 mm de espesor
46
espesor total 0,07 m de espesor 0,80 sobre rastreles Tarima de 20 mm de 0,40

Corcho aglomerado 1,10 espesor
tarima de 20 mm y rastrel rastreles recibidos con yeso Terrazo 0,30
0,40 sobre mortero, 50 mm espesor 0,80
Peso por unitat de superfície de tàbics
Peso Peso
Tàbics (sense revestir) Revestiments (per cara)
kN/m2 kN/m2
Rasilla, 30 mm de espesor 0,40 Enfoscado o revoco de cemento 0,20
Ladrillo hueco, 45 mm de espesor 0,60 Revoco de cal, estuco 0,15
de 90 mm de espesor 1,00 Guarnecido y enlucido de yeso 0,15
Pes propi de elements constructius

Elemento Peso
Forjados kN / m2
Chapa grecada con capa de hormigón; grueso total < 0,12 m 2
Forjado unidireccional, luces de hasta 5 m; grueso total < 0,28 m 3
Forjado uni o bidireccional; grueso total < 0,30 m 4
Forjado bidireccional, grueso total < 0,35 m 5
Losa maciza de hormigón, grueso total 0,20 m 5
Cerramientos y particiones (para una altura libre del orden de 3,0 m) incluso enlucido kN / m
Tablero o tabique simple; grueso total< 0,09 m 3
Tabicón u hoja simple de albañilería; grueso total < 0,14 m 5
Hoja de albañilería exterior y tabique interior; grueso total < 0,25 m 7
Solados (incluyendo material de agarre) kN / m2
Lámina pegada o moqueta; grueso total < 0,03 m 0,5
Pavimento de madera, cerámico o hidráulico sobre plastón; grueso total < 0,08 m 1,0
Placas de piedra, o peldañeado; grueso total < 0,15 m 1,5
Cubierta, sobre forjado (peso en proyección horizontal) kN / m2
Faldones de chapa, tablero o paneles ligeros 1,0
Faldones de placas, teja o pizarra 2,0
Faldones de teja sobre tableros y tabiques palomeros 3,0
Cubierta plana, recrecido, con impermeabilización vista protegida 1,5
Cubierta plana, a la catalana o invertida con acabado de grava 2,5
Rellenos kN / m3
Agua en aljibes o piscinas 10
Terreno , como en jardineras, incluyendo material de drenaje (1) 20
1.1.
El peso total debe tener en cuenta la posible desviación de grueso respecto a lo indicado en planos.
9
Accions variables:
- Sobrecarregues d’ us:
Carga Carga
uniforme concentrada
Categoría de uso Subcategorías de uso
[kN/m2] [kN]
Viviendas y zonas de habitaciones en, hospi-
A1 2 2
A tales y hoteles
Zonas residenciales
A2 Trasteros 3 2
B Zonas administrativas 2 2
C1 Zonas con mesas y sillas 3 4
C2 Zonas con asientos fijos 4 4
Zonas sin obstáculos que impidan el libre
C movimiento de las personas como vestíbulos
Zonas de acceso al
C3 de edificios públicos, administrativos, 5 4
público (con la excep-
hoteles; salas de exposición en museos; etc.
ción de las superficies
pertenecientes a las Zonas destinadas a gimnasio u actividades
C4 5 7
categorías A, B, y D) físicas
Zonas de aglomeración (salas de conciertos,
C5 5 4
estadios, etc)
D1 Locales comerciales 5 4
D Supermercados, hipermercados o grandes
Zonas comerciales D2 5 7
superficies
E Zonas de tráfico y de aparcamiento para vehículos ligeros (peso total < 30
2 20 (1)
kN)
F Cubiertas transitables accesibles sólo privadamente (2) 1 2
Cubiertas con inclinación inferior a 20º 1(4) (6) 2
Cubiertas accesibles
G G1(7) Cubiertas ligeras sobre correas (sin forjado)
únicamente para con- 0,4(4) 1
(5)
servación (3)
G2 Cubiertas con inclinación superior a 40º 0 2
- Accions del vent :

Prensió Dinàmica 0,50 kN/m2
Coeficient d’exposició 2
Coeficient eòlic de pressió en edificis de pisos 0,8
Coeficient eòlic de succió en edificis de pisos 0,6
- Accions tèrmiques :
No es consideren ja que no existeixen elements continus de longitud superior als 40 m.
- Accions de la neu :
Carrega de neu (Zona de clima hivernal : 2 i Altitud topogràfica < 200 m ) : 0,50 kN/m2
Coeficient de forma de la coberta sense impediment al desplaçament (30 º) : 1
Coeficient de forma de la coberta limitat inferiorment per aiguafons tancada : 2
48
Accions Accidentals:
- Accions Sísmiques (NCSE-02):
Classificació de l’edifici per la seva importància : Normal

Acceleració bàsica : 0,04
No es d’aplicació en estructures de pòrtics arriostrats amb característiques similars en les dos direccions
para resistir esforços en les dos direccions i no fonamentats sobre terrenys potencialment inestables
- Acciones de impacte :
Zones de transit de vehicles de pes total inferior a 30 kN :

En sentit paral·lel a la circulació : 50 kN a 0,60 m. del nivell de rodament.
En sentit perpendicular a la circulació : 25 kN a 0,60 m. del nivell de rodament.
Pressió del Terreny de Fonamentació :
Per part del Tècnic Redactor d’aquest projecte s’ha procedit a la revisió prèvia del sol, amb la finalitat de
recollir la informació necessària a fi d’assignar les característiques del terreny d’acord a les carreges que
graviten sobre la fonamentació tant permanents como les sobrecàrregues establertes en les normes. Pel
reconeixement del terreny, s’han realitzat dos cales obtenint els següents resultats:
Estat edificacions adjacents ..................... CORRECTE

Presencia nivell freàtic superficial ........... NO S’OBSERVEN
Reomplert de terres ................................... NO S’OBSERVEN
Corrents d’aigua ........................................ NO S’OBSERVEN
Argiles expansives ..................................... NO S’OBSERVEN
Límits d’ Atterberg ..................................... NORMALS PEL TIPUS DE SOL
Pressió admissible ................................................... 2,00 Kg/cm2
Assentaments ............................................ DINS DE LA NORMATIVA VIGENT
Carregues gravitatòries per nivells.
Conforme a l’establer en el DB-SE-AE en la taula 3.1 i a l’Annex A.1, les accions gravitatòries, així com les
sobrecarregues d’us, envans i neu que s’han considerat per la comprovació de l’estructura existent d’aquet
edifici son les següents:
Pes propi Pes propí Càrrega

Gimnàs Envans Us
del sostre Paviment Total
Sostre P.B., P.1ª i P.2ª 4 KN/m2 1,1 KN/m2 1,00 KN/m2 5 KN/m2 11,1 KN/m2
-------
Pes propi Pes propí Càrrega

Consultes Manteniment Neu
del sostre coberta Total
Sostre P. 3ª 5 KN/m2 1,1 KN/m2 1,00 KN/m2 0,5 KN/m2 7,6 KN/m2
-------
Les càrregues sobre l’estructura augmenten, per tant, s’haurà de reforçar estructura.
11
DOCUMENT BÀSIC SE : SEGURETAT ESTRUCTURAL
Secció SE 1 : Resistència i estabilitat

Secció SE 2 : Aptitud al servei
Anàlisi estructural i dimensionat
Procés -DETERMINACIÓ DE SITUACIONS DE DIMENSIONAT

-ESTABLIMENT DE LES ACCIONS
-ANÀLISI ESTRUCTURAL
-DIMENSIONAT
Situacions de PERSISTENTS condicions normals d’ús

dimensionat TRANSITÒRIES condicions aplicables durant un temps limitat.
EXTRAORDINÀ condicions excepcionals en les que es pot trobar o estar
RIES esposa l’ edifici.
Període de servei 50 Anys
Mètode de Estats límits

comprovació
Definició estat límit Situacions que de ser superades, poden considerar-se que l’edifici no compleix
amb alguns dels requisits estructurals per els que ha estat concebut
Resistència i ESTAT LÍMIT ÚLTIM:

estabilitat Situació que de ser superada, existeix un risc per les persones, sigui per una
posta fora de servei o per col·lapse parcial o total de la estructura:
- pèrdua de l’equilibri
- deformació excessiva
- transformació estructura en mecanisme
- ruptura d’elements estructurals o les seves unions
- inestabilitat d’elements estructurals
Aptitud de servei ESTAT LÍMIT DE SERVEI

Situació que de ser superada s'afecta:
- el nivell de confort i benestar dels usuaris
- funcionament correcte de l'edifici
- aparença de la construcció
Accions
Classificació de les PERMANENTS Aquelles que actuen en tot instant, amb posició constant i
accions valor constant (pesos propis) o amb variació menyspreable:
accions reològiques
VARIABLES Aquelles que poden actuar o no sobre l’edifici: ús i accions
climàtiques
ACCIDENTALS Aquelles la probabilitat de les quals de ocurrència es petita
però de gran importància: sisme, incendi, impacte o explosió.
Valors Els valors de les accions es recollirà en la justificació del compliment del DB
característics de SE-AE
les accions
Dades La definició geomètrica de l’estructura està indicada en els plànols de projecte

geomètriques de la
estructura
50
Característiques Els valors característics de les propietats dels materials se detallen en la

dels materials justificació del DB corresponen o be en la justificació de la EHE.
Model anàlisi Se realitza un càlcul espacial en tres dimensiones per mètodes matricials de
estructural rígides, formant les barres els elements que defineixen l’estructura: pilars,
bigues i biguetes.
S’estableix la compatibilitat de deformació en tots els nusos considerant sis
graus de llibertat i es crea la hipòtesis de indeformabilitat del plànol de cada
planta, per simular el comportament del sostre, impedint els desplaçaments
relatius entre nusos del mateix. Als efectes d’obtenir sol·licitacions i
desplaçaments, per a tots els estats de càrregues es realitzà un càlcul estàtic i
es suposa un comportament lineal dels materials, per tant, un càlcul en primer
ordre.
Verificació de la estabilitat
Ed,dst Ed,stb Ed,dst: valor de càlcul de l’efecte de les accions desestabilitzadores

Ed,stb: valor de càlcul de l’efecte de les accions estabilitzadores
Verificació de la resistència de la estructura
Ed Rd Ed : valor de càlcul de l’efecte de les accions

Rd: valor de càlcul de la resistència corresponent
Combinació d’accions
El valor de càlcul de les accions correspon a una situació persistent o transitòria i els
corresponents coeficients de seguretat s’han obtingut de la formula 4.3 i de las taules 4.1 i 4.2 del
present DB.
El valor de càlcul de les accions corresponents a una situació extraordinària s’ha obtingut de
l’expressió 4.4 del present DB i els valors de càlcul de les accions s’han considerat 0 o 1 si la
seva acció es favorable o desfavorable, respectivament.
Verificació de l’ aptitud de servei
Es considera un comportament adequat en relació amb les deformacions, les vibracions o el

deteriorament si es compleix que l'efecte de les accions no assoleixen el valor límit admissible
establert per al dit efecte.
Fletxes La limitació de fletxa activa establerta en general es de 1/500 de la llum.
Desplaçaments El desplom total límit es 1/500 de la alçada total

horitzontals
13
BASES DE CÀLCUL:
Acer Laminat:
- Acer: S275JR; Límit elàstic 2600 Kg/m2
- Coeficient de ponderació acer: 1. Favorable acció constant.
- Coeficient de ponderació de carreges : 1,33. Sobrecàrregues
- Coeficient de ponderació de sobrecàrregues: 1,50. Vent
- Fletxes màximes admissibles:
L/500: Bigues que suporten murs de càrrega
mènsules que suporten murs de càrrega.
mènsules que son autoportants.
Acer Armadures:
- Acer B-500 SD o S, B-400 SD o S, segons plànols.
- Control normal, coeficient de minoració: 1,15
Formigó Armat:
- Resistència característica formigó: 25 N/mm2. HA-25.
- Classe general d’exposició :
Fonaments i Soterranis no ventilats : II a
Elements interiors protegits :I
Elements de coberta : II a
Elements exteriors protegits : II b
- Control normal, coeficient de minoració : 1,50
- Coeficient majoració d’accions : 1,60
Formigó en massa:
- Resistència característica formigó : HM-10.
- Classe general d’exposició : II a.
- Control normal, coeficient de minoració : 1,50
- Coeficient majoració de acciones : 1,60
Sostres:
- Resistència del formigó, tipus d’acer i coeficient de ponderació i modulo de fletxa de las biguetes en fitxa
d’autorització d’us.
- Fletxes màximes admissibles:
L/320 : En sostres i bigues que no tinguin que suportar ni envans, ni murs o en cas de suportar envans que
estiguin presos amb guix.
L/500 : En sostres i bigues que tinguin que suportar envans i envans presos amb morter de ciment.
L/1000: En sostres i bigues que tinguin que suportar murs presos amb morters de cement.
En tot cas la fletxa serà menor de L2/20000 h, sen: L : longitud del sostre, h : gruix del sostre .
Murs de Ceràmica :
Segons el DB SE-F Seguretat estructural – Fàbriques :
- Resistència del morter : fm : 7,5 N/ mm2.
- Resistència de les peces ceràmiques: fb : 15 N/ mm2.
- Resistència de càlcul a compressió de las fàbriques :
Fàbrica de maó macís : 6 N/mm2.
Fàbrica de maó foradat : 5 N/mm2.
- Classe general dèxposició :
Elements interiors d’edificis protegits :I
Elements exteriors protegits de la pluja : II a
Elements exteriors no protegits de la pluja : II b
Fonaments i Soterranis no ventilats : II b
- Tipus d’armadures a utilitzar en elements d’enllaç : Acer inoxidable austenític.
52
DOCUMENT BASIC SE – C : SEGURETAT ESTRUCTURAL : FONAMENTS.
No aplicable pel tipus d’estructura existent a l’edifici.
DOCUMENT BASIC SE – C : SEGURETAT ESTRUCTURAL : FÀBRICA.
DOCUMENT BASIC SE – A : SEGURETAT ESTRUCTURAL : ACER
Bases de càlcul
Criteris de verificació
La verificació dels elements estructurals d’acer s’ha realitzat:
Manualment Tota l’estructura:

Biguetes tipus HEB de suport de reforç
Part de l’estructura: estructura.
Reforç de les jàsseres de tots els sostres.
Mitjançant
programa Tota l’estructura Nom del programa: -
informàtic
Versió: -
Empresa: -
Domicili: -
Identificar els elements de

Part de l’estructura: -
l’estructura:
Nom del programa: -
Versió: -
Empresa: -
Domicili: -
S'han seguit els criteris indicats en el Codi Tècnic per realitzar la verificació de l'estructura basant-se
en els següents estats límits:
Es comprova els estats relacionats amb fallada estructural com són

Estat límit últim
l'estabilitat i la resistència.
Es comprova els estats relacionats amb el comportament
Estat límit de servei
estructural en servei.
15
Modelat i anàlisi
El anàlisis dels elements metàl·lics que se integren en l’estructura s’ha basat en un model que
proporciona una previsió suficientment precisa del comportament de la mateixa.
Les condicions de suport que es consideren en els càlculs corresponen amb les disposicions
constructives previstes.
Es considera també els increments produïts en los esforços de segon ordre per causa de les
deformacions (efectes de 2º ordre) allí on no resultin d’apreciables.
En el anàlisis estructural s`’han tingut en compte les diferents fases de la construcció, incloent
l’efecte del estintolament dels sostres si fos necessari.
separaci S'han tingut

si
ó en compte les
existeixen d < 40
màxima accions Les juntes de
juntes de metre
entre tèrmiques i dilatació s’ubiquen
la dilatació s no
juntes de reològiques en a una distancia < 15
estructur
dilatació el càlcul? m.
a està
formada
¿S’han tingut
per pilars si
no en compte les
i bigues
existeixen accions
juntes de tèrmiques i
no ► justificar
dilatació reològiques en
el càlcul?
L'estructura s'ha calculat tenint en compte les sol·licitacions transitòries que es produiran durant
el procés constructiu.
Durant el procés constructiu no es produeixen sol·licitacions que augmentin les inicialment
previstes per a l'entrada en servei de l'edifici.
Estats límit últims

La verificació de la capacitat portant de l'estructura d'acer s'ha comprovat per a l'estat límit últim
d'estabilitat, on:
Sent:
Ed , dst
Ed , dst  Ed , stb el valor de càlcul de l'efecte de les accions
desestabilitzadores
Ed , stb
el valor de càlcul de l’efecte de les accions estabilitzadores
i per l’estat límit últim de resistència, on:
Ed el valor de càlcul de l’efecte de les acciones

Sent:
Ed  Rd
Rd el valor de càlcul de la resistència corresponent
E R
Al avaluar d i d , s’han tingut en compta els efectes de segon ordre d’acord amb els criteris
establerts en el Document Bàsic.
Estats límit de servei
Per als diferents estats límit de servei s'ha verificat que:

Eser l’efecte de les accions de càlcul;
Eser  Clim sent:
Clim valor límit per el mateix efecte.
54
Geometria
En la dimensió de la geometria dels elements estructurals s'ha utilitzat com a valor de càlcul el
valor nominal de projecte.
Durabilitat
S'han considerat les estipulacions de l'apartat “3 Durabilitat” del “Document Bàsic SE-A.
Seguretat estructural. Estructures d'acer”, i que es recullen en el present projecte en l'apartat de
“Plec de Condicions Tècniques”.
Materials
El tipus d’acer utilitzat en xapes i perfils es: S 275 JR
Gruix nominal t (mm) Temperatura del

Designació fy (N/mm²) fu (N/mm²) assaig Charpy
t  16 16 < t  40 40 < t  63 3  t  100 ºC
S235JR 20
S235J0 235 225 215 360 0
S235J2 -20
S275JR 2
S275J0 275 265 255 410 0
S275J2 -20
S355JR 20
S355J0 0
355 345 335 470
S355J2 -20
S355K2 -20(1)
S450J0 450 430 410 550 0
(1)
Se li exigeix una energia mínima de 40J.
fy tensió de límit elàstic del material
fu tensió de ruptura
Anàlisi estructural
La comprovació davant cada estat límit es realitza en dues fases: determinació dels efectes de
les accions (esforços i desplaçaments de l'estructura) i comparació amb la corresponent
limitació (resistències i fletxes i vibracions admissibles respectivament). En el context del
“Document Bàsic SE-A. Seguretat estructural. Estructures d'acer” a la primera fase se la
denomina d'anàlisi i a la segona de dimensionat.
Estats límit últims
La comprovació enfront dels estats límits últims suposa la comprovació ordenada enfront de la
resistència de les seccions, de les barres i les unions.
El valor del límit elàstic utilitzat serà el corresponent al material base segons s'indica en l'apartat
3 del “Document Bàsic SE-A. Seguretat estructural. Estructures d'acer”. No es considera
l'efecte d'enduriment derivat del conformat en fred o de qualsevol altra operació.
S'han seguit els criteris indicats en l'apartat “6 Estats límit últims” del “Document Bàsic SE-A.
Seguretat estructural. Estructures d'acer” per realitzar la comprovació de l'estructura, basant-se
en els següents criteris d'anàlisi:
17
a) Descomposició de la barra en seccions i càlcul en cadascun d'elles dels valors de

resistència:
- Resistència de les seccions a tracció
- Resistència de les seccions a tall
- Resistència de les seccions a compressió
- Resistència de les seccions a flexió
- Interacció d'esforços:
- Flexió composta sense tallant
- Flexió i tallant
- Flexió, axial i tallant
b. Comprovació de les barres de forma individual segons estigui sotmesa a:
- Tracció
- Compressió
- Flexió
- Interacció d'esforços:
- Elements fletxats i traccionats
- Elements comprimits i fletxats
Estats límit de servei
Per a les diferents situacions de dimensionat s'ha comprovat que el comportament de

l'estructura quant a deformacions, vibracions i altres estats límit, està dins els límits establits en
l'apartat “7.1.3. Valors límits” del “Document Bàsic SE-A. Seguretat estructural. Estructures
d'acer”.
DOCUMENT BASIC SE – C : SEGURETAT ESTRUCTURAL : FUSTA.
56
Estalvi energètic CTE DB-HE
Càlcul de la transmitància tèrmica del mur de façana
El càlcul que em realitzat es aplicable a la part opaca de tots els tancaments en contacte amb
l’exterior com són els murs de façana.
El primer pas que em fet es buscar el valor límit de la transmitància tèrmica del mur segons la
taula que ens dona el DB HE 1 del CTE, tal com es veu marcat en la taula, Lleida es una zona
climàtica D i ens dona una Ulim = 0,41 w/m² K.
Per al càlcul de la resistència tèrmica total del mur constituït per capes em seguit els següents
passos:
Amb aquesta formula aconseguim calcular la resistència total del mur:
Els valor de la Rsi i Rse els trèiem de la taula 1 del document de suport al DB HE:
19
Per a completar la formula necessitem saber la composició del mur que es mostra a continuació.
Per a saber l’espessor d’aïllament EPS que em de ficar al SATE tenim com a referència la Taula
3.1.1. a – HE1 del CTE.
Tal com es veu en la taula, per a Lleida, una zona climàtica D com a mínim em de ficar un
espessor de 6,5 cm d’aïllament, nosaltres em ficat 10 cm d’EPS, per a minimitzar la transmitància
tèrmica de la façana.
COMPOSICIÓ DE LA FAÇANA:
ESPESSOR CONDUCTIVITAT
e (m) TÈRMICA
λ (W/ mK)
Bloc de formigó 0,2 0,287
Aïllament 0,04 0,0375
58
Càmara d’aire 0,055 -
Cara vista 0,115 0,991
Morter adhesiu de base 0,005 0,8
Aïllament EPS 0,1 0,037
Morter de regulació 0,01 0,7
Revestiment exterior 0,01 0,55
Rt = 0,13+0,2/0,287+0,04/0,0375+0,115/0,0,991+0,005/0,8+0,1/0,037+0,01/0,7+0,01/0,55+0,04
Rt = 4,67 m² K/ W
Per al càlcul de la transmitància tèrmica apliquem la següent formula:
Ut= 1 / 4,67 = 0,21 W / m² K → Ut = 0,21 W / m² K
U ( W / m² K )
Tancament de l’envolvent tèrmica Projecte Màxima
Mur opac de la façana 0,21 0,41
Tal com es pot veure la Ut del mur es menor que la Ulim que ens dona el CTE, per tant complim.
Càlcul de la transmitància tèrmica del forat de façana
Segons la taula 3.1.1. a – HE 1 ens dona uns valors orientatius de la finestra per complir amb el
CET: BE 4/20/6 RPT.
21
En el nostre cas fem un canvi de les finestres metàl·liques perquè no tenen RPT i en fiquem unes
de PVC. El PVC té una baixa conductivitat tèrmica (0,16 W / mK ), per això aquests perfils no
necessiten ruptura de pont tèrmic, ja que es tot el perfil el que trenca aquest pont tèrmic.
En aquesta taula es pot veure que el valor límit de la transmitància tèrmica per als forats es de
Ulim = 1,8 W /m² K, per tant el valor que ens doni per càlcul ha de ser menor que el donat per
taula.
Per al càlcul de la transmitància tèrmica dels forats seguim la formula següent segons la
normativa UNE-EN ISO 10077-1:2020:
60
Els valors de la transmitància tèrmica lineal entre marc i envidrament o panells opacs es treuen de
la taula 10 del document de suport DA DB- HE 1.
CÀLCUL DE LA TRANSMITÀNCIA GLOBAL DELS TANCAMENTS PRACTICABLES
23
En aquest apartat el que em fet es valorar si el valor de transmitància tèrmica global de la finestra
que em elegit compleix amb la limitació del document DB HE 1 segons la zona climàtica d’hivern
en la que es troba.
Tal com hem vist en la taula 3.1.1. a la transmitància tèrmica màxima té un valor límit de 1,8 W/ m²
K.
Disposem d’una finestra de vidre doble i baix emissiu la transmitància tèrmica del qual U= 1,3
W/m² K. L’envidrament es de protecció solar amb un valor de g = 0,60. La classe de permeabilitat
al aire de la finestra es 4. Respecte a la fusteria, es de PVC, la transmitància tèrmica del marc es
de 2,2 W/m² K.
JUSTIFICACIÓ DE DADES
La transmitància tèrmica dels perfils segons la norma UNE-EN ISO 10077-1:2020 :
62
Transmitància total d’energia solar del forat

La següent taula mostra els valors representatius de la transmitància total d’energia solar de
diferents tipus d’envidraments:
Transmitància total d’energia solar del forat amb un dispositiu de ombra mòbil
La següent taula inclou la transmitància total d’energia solar de diversos envidraments tipus i
diversos tipus de dispositius de ombra mòbil (ggl; sh; wi):
En el nostre cas el tipus de protecció solar mòbil exterior més semblant al nostre cas es el de
persianes amb un color pastel.
25
Com a rang orientatiu de la eficiència de la protecció solar utilitzada es pren la classificació

tèrmica d’eficàcia de protecció solar que estableix la UNE-EN 14501 en funció del valor de ggl; sh; wi
tal com es mostra en la taula 13:
El nostre valor de transmitància total es: ggl; sh; wi = 0,05, es correspon amb una classificació 4 per
a eficàcia de la persiana com a protecció solar.
CÀLCUL TRANSMITÀNCIA TÈRMICA DEL FORAT DE FINESTRA
Per al càlcul de la transmitància del forat de la finestra em fet els càlculs amb dues formules
diferents per fer una comparativa de resultats, tal com es mostrar a continuació:
64
La formula per calcular la transmitància tèrmica del forat de finestra amb el marc i vidre
seleccionats es:
Finestra oscil·lant façana sud-oest / nord-est → P1

Càlculs aplicant la primera formula:
Superfície finestra = 4,75 m²

Superfície vidre = 2,95 m²
Fv = Sup vidrio / Sup ventana = 2,95/4,75 = 0,62
Fm = 1- Fv = 1- 0,61 = 0,38
Um = 2,2 W / m² K
Uv = 1,3 W / m² K
Substituïm les dades a la formula:

Uh = Fm x Um + Fv x Uv = 0,38 x 2,2 + 0,62 x 1,3 = 1,7 W / m² K → Uforat = 1,64 W / m² K
Calculs aplicant la segona formula:
27
Uh,v (W/m² K) Uh,m(W/m² K) Ψv Ah,v (m² ) Ah,m (m² ) Lv (m)

1,3 2,2 0,06 2,95 1,8 3,66
Uh = (2,95 x 1,3 + 1,8 x 2,2 + 3,66 x 0,06) / 2,95 + 1,8 = 1,71 W/m² K → Uforat = 1,65 W / m² K
Uh < Ulim → 1,65 W/m² K < 1,8 W/m² K → COMPLIM amb CTE
Tal com em vist fent els càlculs amb les dues formules ens done un valor de Uh = 1,65 W/m² K.
Finestra oscil·lant façana sud-oest → P2, P3
66
29
68

Càlculs aplicant la segona formula:

1,3 2,2 0,06 0,88 0,62 1,06
Uh = (0,88 x 1,3 + 0,62 x 2,2 + 1,06 x 0,06) / 0,88 + 0,62 = 1,71 W/m² K → Uforat = 1,71 W / m²
K
Finestra oscil·lant façana nord-est → P2, P3
31


1,3 2,2 0,06 0,73 0,77 0,87
Uh = (0,73 x 1,3 + 0,77 x 2,2 + 0,87 x 0,06) / 0,73 + 0,77 = 1,71 W/m² K → Uforat = 1,79 W / m²
K
Porta 1 façana sud – oest → PB
70
Superfície forat = 9,75 m²


1,3 2,2 0,06 7,68 2,07 3,75
33
Uh = (7,68 x 1,3 + 2,07 x 2,2 + 3,75 x 0,06) / 7,68+2,07 = 1,51 W/m² K → Uforat = 1,51 W / m²
K
Porta d'accés 2 façana nord – oest → PB


1,3 2,2 0,06 4,7 1,65 2,58
Uh = (4,7 x 1,3 + 1,65 x 2,2 + 2,58 x 0,06) / 4,7+1,65 = 1,55 W/m² K → Uforat = 1,55 W / m² K
72
Porta d'accés 3 façana nord – oest → PB


1,3 2,2 0,06 4,11 1,48 2,4
35
Porta d'accés 4 façana sud – oest → PB
74


1,3 2,2 0,06 4,2 1,2 2,34
Porta 5 façana nord – oest / sud – est → Plantes 1, 2, 3
37


1,3 2,2 0,06 3,01 0,95 1,7
Uh = (3,01 x 1,3 + 0,95 x 2,2 + 1,7 x 0,06) / 3,01+0,95= 1,54 W/m² K → Uforat = 1,54 W / m² K
Finestral 1 façana sud – oest → PB
76


1,3 2,2 0,06 2,34 1,57 1,58
Uh < Ulim → 1,68 W/m² K < 1,8 W/m² K → CUMPLIM amb CTE
Finestral 2 façana sud – oest → PB
39
78
41


1,3 2,2 0,06 5,24 1,43 2,8
Finestral 3 façana nord– oest → PB
80


1,3 2,2 0,06 0,86 0,52 0,48
Finestral 4 façana nord– oest → PB
43


1,3 2,2 0,06 7,2 2,2 3,78
TRANSMITÀNCIA GLOBAL DE L’ ENVOLVENT TÈRMICA (K)
La transmitància global de l’ envolvent tèrmica (K) respon a la globalitat de l’edifici, es construeix a

partir de la individualitat de cada element que a la vegada ha de complir amb les transmitàncies
límits segons la taula 3.1.1. a – HE com ja em vist anteriorment en el cas dels murs de façana i
finestres i portes.
82
Tal com es veu en la taula, en el nostre cas es un canvi d’ús per tant, la nostra Klim = 0,54 W/m²
K.
En la taula següent es veuen els valors de la Ulim de tots els elements que composen l’edifici
segons la zona climàtica:
Permeabilitat de l’ envolvent tèrmica
45
Aquest paràmetre ens permet saber el volum d’aire que es filtra a travès dels tancament quan hi
ha una determinada diferencia de pressió entre l’exterior i l’interior, en el nostre cas: Q100,lim < = 9
m³ /hm².
Transmitància tèrmica lineal (DOCUMENT DE SUPORT AL DB – HE - 3)
FAÇANA – Fronts de forjat amb continuïtat de l’aïllament de la façana
COBERTA – Coberta plana amb continuïtat entre aïllament de façana i el de coberta
84
CÀLCUL DEL VALOR DE K DE L’ ENVOLVENT
SUPERFÍCIES A U btr,x TOTAL

FAÇANES 2275,3 – 340,33 = 1934,98 0,21 1 406,34
COBERTA 1363,9 0,28 1 381,89
FORATS 340,33 1,6 1 544,5
btr, x * Σi Ax,i Ux,i 1332,73
PUENTES TÈRMICOS I Ψ btr,x TOTAL

FAÇANES 694,7 0,09 1 62,52
COBERTA 79,8 0,24 1 19,15
FORATS 682,66 0,05 1 34,13
AREA INTERCAMBIO E.T A btr,x TOTAL

FAÇANES 2275,3 1 2275,3
COBERTA 1363,9 1 1363,9
K = (1332,73 + 115,8) / 3639,2 = 0,39

Klim (V/A≥41) = 0,54 → 0,39 < 0,54 per tant COMPLIM amb la K de la taula 3.1.1.c – HE1 del CTE
CONTROL SOLAR
Aquest paràmetre ens permet mesurar la quantitat de radiació solar que penetra en l’edifici durant
el mes de juliol amb les proteccions solars mòbils actives. En el nostre cas la qsol; jul = 4,00
KWh/m² mes.
47
Per a obtenir el factor de ombra del forat per obstacles externs al forat, fem servir les taules
següents les mides i la orientació de cada finestra, segons si te un voladís o un retranqueig.
86
Exemple:
Agafant aquesta finestra de la planta 1, en façanes sud-oest i nord-est, amb un els següents
valors: R= 0,3 m, W= 3,90 m, H= 1,25 m.
R / W = 0,077
R / H = 0,24
Un cop tenim aquests valors els col·loquem a la taula 17 per trobar el factor de ombra → Fsh, obst =
0,56
En aquelles finestres en que tenim instal·lades lames horitzontals fem servir la taula 18 del DB
HE-1, tenint en compte l’orientació de la finestra i l’angle d’inclinació de les lames.
Els valors de irradiació solar mitja acumulada en el mes de juny, mesurada en kWh/m², en funció
de l’orientació de la superfície i la zona climàtica, tal com es veu marcat en la taula segons la zona
climàtica de Lleida.
49
88
Salubritat CTE DB-HS
Secció HS 1: Protecció davant la humitat.
Murs en contacte amb el terreny (NO s’actua sobre aquests sistema constructiu)
Presència d’aigua baixa mitja alta
Coeficient de permeabilitat del terreny KS= 10-5 cm/s (01)
Grau d’ impermeabilitat = (02)
de gravetat flexorresistent
tipus de mur pantalla (05)
(03) (04)
situació de la parcialment estanca
interior exterior
impermeabilització (06)
=
Condicions de les solucions constructives
(03)
(01) Aquesta dada s’obté de l’informe geotècnic

(02) Aquesta dada s’obté de la taula 2.1, apartat 2.1, exigència bàsica HS1, CTE
(03) Mur no armat que resisteix esforços principalment de compressió. Aquest tipus de mur
es construeix després del buidat del terreny del soterrani.
(04) Mur armat que resisteix esforços de compressió i de flexió. Aquest tipus de mur es
construeix desprès del buidat del terreny del soterrani.
(05) Mur armat que resisteix esforços de compressió y de flexió. Aquest tipus de mur es
construeix al terreny mitjançant el buidat del terreny exclusiu del mur i el formigonat in
situ o mitjançant el hincado en el terreny de peces prefabricades. El buidat del terreny
del soterrani es realitza una vegada construït el mur.
(06) Mur composat per una fulla exterior resistent, una cambra d’aire i una fulla interior. El
mur no s’impermeabilitza, si no que es permet el pas d’aigua del terreny fins la cambra
on es recull i s’evacua..
Terres en contacte amb el terreny (No s’actua sobre el paviment de la planta semisoterrani)
Presència d’aigua baixa mitja alta
Coeficient de permeabilitat del terreny KS = > 10-5 cm/s (01)
Grau d’impermeabilitat = 2 (02)
Tipus de mur de gravetat flexorresistent pantalla

terra elevat
Tipus de sòl solera (04) placa (05)
(03)
Tipus d’intervenció en el
subbase (06) injeccions (07) sense intervenció
terreny
Condicions de les solucions constructives = C2 + C3 + D1 (08)
51
Solució constructiva adoptada (Paviment de la planta semisoterrani existent )

S’estima que el paviment esta realitzat a base de formigó tipus HA-25/B/20/I de retracció
moderada amb una secció mitja de 15 cm. armat amb una malla electrosoldada de 15 x 15 
6 mm. col·locada sobre un emmacat de 20 cm. de pedra caliça de 40/80 mm. de diàmetre
protegit amb una làmina continua impermeabilitzant de butil de 1.20 mm. de secció.
(01) Aquesta dada s’obté de l’informe geotècnic
(03) Terra situat a la base de l’edifici en el que la relació entre la suma de la superfície de
contacte amb el terreny i la de recolzament, i la superfície del terra es inferior a 1/7.
(04) Capa gruixuda de formigó recolzada sobre el terreny, que es disposa com paviment o
com base per a paviment
(05) Solera armada per resistir esforços de flexió com conseqüència, entre altres, de
l’empenta vertical de l’aigua freàtica.
(06) Capa de bentonita de sodi sobre el formigó de neteja disposada sota del terra.
(07) Tècnica de recalc consistent en el reforç o consolidació d’un terreny de cimentació
mitjançant la introducció en el a pressió d’un morter de ciment fluït a la fi que es reomplin
tots els buits existents
(08) Aquesta dada s’obté de la taula 2.4, exigència bàsica HS1, CTE
Façanes i mitgeres descobertes
= IV
Zona pluviomètrica de promitjos
(01)
Alçada de coronació de l’edifici sobre el terreny

> 100 m
≤ 15 m 16 – 40 m 41 – 100 m
(02)
Zona eòlica A B C (03)
Classe de l’entorn en la qual i és ubicat l’edifici E0 E1 (04)
Grau d’exposició al vent V1 V2 V3 (05)
5
Grau d’impermeabilitat 1 2 3 4
(06)
Revestiment exterior si no
Condicions de les solucions constructives = R1+C1 (07)

Solució constructiva
Façanes : Els murs estructurals existents de l’àrea d’actuació estan integrats per murs de
mamosteria amb secció superior a 50 cm de gruix.
En els casos de modificació de les obertures on s’ha de modificar les característiques
esmentades anteriorment, és realitzaran façanes de nova execució, on tindran una secció
de 30 cm. i estirant integrades per fàbrica de maó calat fonoacústic de categoria II tipus
"Gero" pres amb morter tipus M-80, una càmara d’aire de 7 cm. de gruix on s’ubicarà un
aïllament tèrmic de 6 cm. de secció i un envà ceràmic de 7 cm. de gruix realitzat amb maó
ceràmic pres amb morter.
90
(01) Aquesta dada s’obté de la taula 2.4, apartat 2.3, exigència bàsica
HS1, CTE
(02) Per a edificis de més de 100 m d’alçada i per aquells que siguin pròxims a un desnivell
molt pronunciat, el grau d’exposició al vent s’ha d’estudiar segons el disposat al DB-
SE-AE.
(03) Aquesta dada s’obté de la figura 2.5, apartat 2.3, exigència bàsica HS1, CTE
(04) E0 per a terrenys tipus I, II, III
E1 Per a la resta de casos, segons la classificació establerta al DB-SE
- Terreny tipus I: A prop del mar o d’un llac amb una zona oberta d’aigua (en la
direcció del vent)d’una extensió mínima de 5 km.
- Terreny tipus II: Terreny pla sense obstacles d’envergadura.
- Terreny tipus III: Zona rural con amb alguns obstacles aïllats tals com arbres o
construccions de petites dimensions.
- Terreny tipus IV: Zona urbana,industrial o forestal.
- Terreny tipus V: Centres de grans ciutats,amb profusió d’edificis en alçada.
(07) Aquesta dada s’obté de la taula 2.7, apartat 2.3, exigència bàsica HS1, CTE una
vegada obtingut el grau d’impermeabilitat
Coberta inclinada de nova execució (Sostre P. Baixa ; C/ Comte d’Azara)
Grau d’impermeabilitat = UNIC
Tipus de coberta
plana inclinada
convencional invertida
Ús
Transitable vianants ús vianants ús zona esportiva vehicles
privat públic
No transitable
Enjardinada
Condició higrotèrmica
Ventilada
Sense ventilar
Barrera contra el pas del vapor d’aigua

Barrera contra el vapor per sota de l’aïllament tèrmic ( 01)
Sistema de formació de pendent

Formigó en massa
Morter de sorra i ciment
Formigó lleuger cel·lular
Formigó lleuger de perlita (àrid volcànic)
Formigó lleuger d’argila expandida
Formigó lleuger de perlita expandida (EPS)
53
Formigó lleuger de picó

Argila expandida en sec
Plaques aïllants
Elements prefabricats (ceràmics, formigó, fibrociment) sobre envanets de
sostre mort
Xapa grecada
Element estructural (Forjat, llosa de formigó, biguetes autoportants +
solera ceràmica)
Pendent = 2% (02)
Aïllament tèrmic (03)
Material Llana de roca Gruix = 5 cm
Capa de impermeabilització (04)

Impermeabilització amb materials bituminosos y bituminosos modificats
Làmina d’oxiasfalt
Làmina de betum modificat
Impermeabilització amb policlorur de vinil plastificat (PVC)
Impermeabilització amb etilé propilè dieno monòmer (EPDM)
Impermeabilització amb poliolefines
Impermeabilització amb un sistema de plaques
Sistema d’impermeabilització
adherit semi adherit no adherit fixació

mecànica
Cambra d’aire ventilada
Àrea efectiva total d’obertures ventilació 7000,00 Ss

(cm2): Ss=
= 6,59 30 > >3
2
Superfície total de coberta ( m ): 1062,00 Ac
Ac=
Capa separadora
Per a evitar el contacte entre materials químicament incompatibles
Sota l’aïllament tèrmic Sota la capa d’impermeabilització
Per a evitar l’adherència entre:
La impermeabilització i l’element que serveix de sopor en sistemes no adherits
La capa de protecció i la capa d’impermeabilització
La capa d’impermeabilització i la capa de morter, en cobertes planes transitables amb capa
de rodadura
d’aglomerat asfàltic abocat sobre una capa de morter disposada sobre la impermeabilització
Capa separadora antipunxonant sota la capa de protecció.
92
Capa de protecció
Impermeabilització amb làmina autoprotegida
Capa de grava disgregada (05), (06), (07)
Capa de grava aglomerada amb morter (06), (07)
Paviment fix (07)
Rajola presa amb morter Capa de morter Pedra natural presa amb
morter
Llamborda sobre llit de Formigó Aglomerat asfàltic
sorra
Morter filtrant Altres:
Paviment flotant (07)

Peces recolzades sobre suports (06) Rajoles sense enganxar amb aïllament
tèrmic incorporat
Altre:
Capa de rodadura (07)

Aglomerat asfàltic abocat en calent directament sobre la impermeabilització
Aglomerat asfàltic abocat sobre una capa de morter disposada sobre la
impermeabilització (06)
Capa de formigó (06) llamborda Altra:
Terra vegetal (06), (07), (08)
Teulada
Cinc Coure Placa de fibrociment Perfils sintètics

Teula Pissarra
Aliatges Altres: Peces recolzades sobre suports

lleugeres
(01 Quan es prevegui que es produiran condensacions en l'aïllant tèrmic, segons el càlcul
) descrit en la secció HE1 del DB “Estalvi d'energia”.
(02 Aquesta dada s’obté de la taula 2.9 i 2.10, exigència bàsica HS1, CTE
)
(03 Segons s’especifiqui a la secció HE1 del DB “estalvi d’energia
)
(04 Si la impermeabilització te una resistència petita al punxonament estàtic s’ha de col·locar
) una capa separadora antipunxonament entre aquesta i la capa de protecció. Marcar a
l’apartat de Capes Separadores.
(05 Sols es pot utilitzar en cobertes amb pendents < 5%
)
(06 Es obligatori col·locar una capa separadora antipunxonamnet entre la capa de protecció i la
) capa d’impermeabilització. En el cas en que la capa de protecció sigui grava, la capa
separadora serà, amés, filtrant per impedir el pas d’àrids fins.
(07 Es obligatori col·locar una capa separadora antipunxoment entre la capa de protecció i
) l’aïllament tèrmic. En el cas en que la capa de protecció sigui grava, la capa separadora
serà, amés, filtrant per impedir el pas d’àrids fins.
55
(08 Immediatament per sobre de la capa separadora es disposarà una capa drenant i sobre
) aquesta una capa filtrant.
Secció HS2 Recollida i evacuació de residus.
Magatzem de contenidors d’edifici i espai de reserva
Magatzem de
Per recollida de contenidors porta a porta
contenidors
Espai de reserva
Per recollida centralitzada amb contenidors de carrér de superfície
per magatzem de
(veure càlcul i característiques DB-HS 2.2)
contenidors
distancia màx.
Magatzem de contenidor o reserva d’espai fora de l’edifici
accés < 25m
Magatzem de contenidors
Superfície útil del magatzem [S]: min 3,00 m2
nº estimat
períod
d’ocupants =
e de Volum generat factor de factor de
Σdormit
recolli per persona i dia contenidor majoraci
senzill + Σ
da [dm3/(pers.•dia] [m2/l] ó
2xdormit
[dies]
dobles
capacitat
del
[P] [Tf ] [Gf] [Cf] [Mf]
contenidor
en [l]
paper/ 0,005 paper/

7 1,55 120 1
cartró 0 cartró
envasos 0,004 envasos
2 8,40 240 1
lleugers 2 lleugers
matèria 0,003 matèria
1 1,50 330 1
orgànica 6 orgànica
0,003
7 vidre 0,48 600 vidre 1
3
0,003
7 varis 1,50 800 varis 4
0
0,002 S =
1100
7 -
Característiques del magatzem de contenidors:

Temperatura interior T ≤ 30º
impermeable, fàcil
Revestiment de parets i terra
de netejar
Trobada entre parets i terra arrodonits
Ha de disposar de:
94
Amb vàlvula de
Presa d’aigua
tancament
Clavegueró sifònic en el terra antimúridos
min. 100 lux
Il·luminació artificial
(a 1m del terra)
16A 2p+T
Base d’endoll fitxa (UNE
20.315:1994)
Espai de reserva per recollida centralitzada amb contenidors de

SR = P ● ∑ Ff
carrer
P = nº estimat d’ocupants = Ff = factor de fracció [m2/persona] SR ≥min 3,5 m2

Σdormit senzill + Σ 2xdormit
fracció Ff
dobles
envasos lleugers 0,060

matèria orgànica 0,005
paper/cartró 0,039
vidre 0,012
varis 0,038 Ff =
Espai d’emmagatzematge immediat en les habitatges o locals
Cada habitatge o local, disposarà d’espai per emmagatzemar cadascuna de les cinc
fraccions dels residus ordinaris generats en ella
Els habitatges aïllats o aparellats podran utilitzar el magatzem de contenidors de l’edifici per
paper, cartró i vidre, com espai d’emmagatzematge immediat.
Capacitat d’emmagatzematge de cada fracció: [C]
C ≥
[CA] = coeficient d’emmagatzematge
C ≥ 30 x 30 45
[Pv] = nº estimat [dm3/persona]
dm3
d’ocupants = Σdormit
s/
senzill + Σ 2xdormit dobles
fracció CA CA CT
E
17 persones (50% usuaris) envasos lleugers 7,80

matèria orgànica 3,00
paper/cartró 10,85
vidre 3,36
varis 10,50
Característiques de l’espai d’emmagatzematge immediat:

en cuina o zona
Els espais destinats a matèria orgànica i envasos lleugers
annexa similar
1,20 m sobre el
Punt més alt de l’espai
terra
57
impermeable i de
Acabat de la superfície fins 30 cm de l’espai d’emmagatzematge
fàcil neteja
L’activitat disposarà de contenidors independents per a cada tipus de residus, els quals s’ubicaran a
les zones de producció de les mateixes. Aquests residus, es gestionaran segons defineixi
l’Administració competent.
Secció HS 4: Suministre d’aigua.
A l’edifici projectat, es preveu ubicar diferents sanitaris que requereixi el subministrament d’aigua
potable des de la xarxa municipal.
1. Condicions mínimes de subministrament
1.1. Cabal mínim per cada tipus d’aparell.
Taula 1.1 Cabal instantani mínim per cada tipus d’aparell
Cabal instantani Cabal instantani

Tipus d’aparell mínim d’aigua freda mínim d’ACS
[dm3/s] [dm3/s]
Rentamans 0,05 0,03

Lavabo 0,10 0,065
Dutxa 0,20 0,10
Banyera d’1,40 m o més 0,30 0,20
Banyera de menys d’1,40 m 0,20 0,15
Bidet 0,10 0,065
Inodor amb cisterna 0,10 -
Inodor amb fluxor 1,25 -
Urinaris amb aixeta temporitzat 0,15 -
Urinaris amb cisterna (c/u) 0,04 -
Pica domèstica 0,20 0,10
Pica no domèstica 0,30 0,20
Rentavaixelles domèstic 0,15 0,10
Rentavaixelles industrial (20
0,25 0,20
serveis)
Safareig 0,20 0,10
Rentadora domèstica 0,20 0,15
Rentadora industrial (8 kg) 0,60 0,40
Aixeta aïllada 0,15 0,10
Aixeta garatge 0,20 -
Abocador 0,20 -
1.2.Pressió mínima.
En els punts de consum la pressió mínima ha de ser :
- 100 KPa per aixetes comuns.
96
- 150 KPa per fluxors i escalfadors.
1.3.Pressió màxima.
Així mateix no s’ha de sobrepassar els 500 KPa, segons el C.T.E.
2. Disseny de la instal·lació.
2.1. Esquema general de la instal·lació d’aigua freda.
En funció dels paràmetres de subministrament de cabal (continuo o discontinuo) i pressió (suficient o

insuficient) corresponents al municipi, localitat o barri, on vagi situat l'edifici s'elegirà algun dels
esquemes que figuren a continuació:
Aljub i grup de pressió.

(Subministrament públic discontinu i
pressió insuficient).
Edifici amb un únic titular.
Depòsit auxiliar i grup de pressió.
(Coincideix en part la Instal·lació Interior
( Només pressió insuficient).
General amb la Instal·lació Interior
Dipòsit elevat. Pressió suficient i
Particular).
subministrament públic insuficient.
Abastament directe. Subministrament
públic i pressió suficient.
Abastament directe. Subministrament públic i pressió suficient.
3. Dimensionat de les Instal·lacions i materials emprats. (Dimensionat: CTE. DB HS 4

Subministrament d’aigua)
59
3.1. Reserva d’espai per al comptador general
Als edificis dotats amb comptador general únic es preveurà un espai per a un armari o una cambra
per allotjar el comptador general de les dimensions indicades a la taula 4.1.
Taula 4.1 Dimensions de l'armari i de la cambra per al comptador general
Diàmetre nominal del comptador en mm

Dimensions
Armari Cambra
en mm
15 20 25 32 40 50 65 80 100 125 150
Llarg 600 600 900 900 1300 2100 2100 2200 2500 3000 3000
Ample 500 500 500 500 600 700 700 800 800 800 800
Alt 200 200 300 300 500 700 700 800 900 1000 1000
4. Dimensionat de les xarxes de distribució
El càlcul es realitzarà amb un primer dimensionat seleccionant el tram més desfavorable de la

mateixa i obtenint-se uns diàmetres previs que posteriorment caldrà comprovar en funció de la
pèrdua de càrrega que s'obtingui amb els mateixos.
Aquest dimensionat es farà sempre tenint en compte les peculiaritats de cada instal·lació i els
diàmetres obtinguts seran els mínims que facin compatibles el bon funcionament i l'economia de la
mateixa.
iii. Dimensionat dels trams
El dimensionat de la xarxa es farà a partir del dimensionat de cada tram, i per a això es partirà del
circuit considerat com més desfavorable que serà aquell que compti amb la major pèrdua de pressió
deguda tant al fregament com a la seva altura geomètrica.
El dimensionat dels trams es farà d'acord al procediment següent:
- el cabal màxim de cada trams serà igual a la suma dels cabals dels punts de consum
alimentats pel mateix d'acord amb la taula 2.1.
- establiment dels coeficients de simultaneïtat de cada tram d'acord amb un criteri adequat.
- determinació del cabal de càlcul en cada tram com a producte del cabal màxim pel coeficient
de simultaneïtat corresponent.
- elecció d'una velocitat de càlcul compresa dins els intervals següents:
d. canonades metàl·liques: entre 0,50 i 2,00 m/s

e. canonades termoplàstiques i multicapes: entre 0,50 i 3,50 m/s
- Obtenció del diàmetre corresponent a cada tram en funció del cabal i de la velocitat.
4. Comprovació de la pressió
i. Es comprovarà que la pressió disponible en el punt de consum més desfavorable

supera amb els valors mínims indicats en l'apartat 2.1.3 i que en tots els punts de
consum no se supera el valor màxim indicat en el mateix apartat, d'acord amb el

següent:
a) determinar la pèrdua de pressió del circuit sumant les pèrdues de pressió total de
cada tram. Les perdudes de càrrega localitzades podran estimar-se en un 20% al 30%
de la produïda sobre la longitud real del tram o avaluar-se a partir dels elements de la
instal·lació.
Taula 3.2 Diàmetres mínims de derivacions als aparells
Aparell o punt de consum Diàmetre nominal del ramal d’enllaç

Tub de coure o
Tub d’acer (“)
plàstic (mm)
NORMA PROJECT NORMA PROJECT

E E
Rentamans ½ 12 12
Lavabo, bidet ½ 12 12
Dutxa ½ 12 12
Banyera <1,40 m ¾ 20 20
Banyera >1,40 m ¾ 20 20
Inodor amb cisterna ½ 12 12
Inodor amb fluxor 1- 1 ½ 25-40 30
Urinari amb aixeta ½ 12 12
temporitzada
Urinari amb cisterna ½ 12 12
Pica domèstica ½ 12 12
Pica industrial ¾ 20 20
Rentavaixelles domèstic ½ (rosca a 12 12
¾)
Rentavaixelles industrial ¾ 20 20
Rentadora domèstica ¾ 20 20
Rentadora industrial 1 25 25
Abocador ¾ 20 20
7. Els diàmetres dels diferents trams de la xarxa de subministrament es dimensionaran

conforme al procediment establert en l'apartat 4.2, adoptant-se com a mínim els
valors de la taula 4.3:
Taula 3.3 Diàmetres mínims d'alimentació
Tram considerat Diàmetre nominal del tub

d’alimentació
Coure o plàstic
Acer (“)
(mm)
Norma Projecte Norma Projecte
Alimentació a cambra humida privada:
¾ 20 25
bany, lavabo, cuina.
Alimentació a derivació particular:
¾ 20
vivenda, apartament, local comercial
61
Columna (muntant o descendent) ¾ 20 25

Distribuïdor principal 1 25
Alimentació equips de
< 50 kW ½ 12 20
climatització
50 - 250
¾ 20 20
kW
250 -
1 25 25
500 kW
> 500
1¼ 32 32
kW
Secció HS 5: Evacuació d’aigües.
Aigües fecals o brutes
L’activitat disposarà de mitjans adequats per extraure les aigües residuals generades de forma
independent als procedents de les precipitacions atmosfèriques i de les escorrenties. L’edifici disposa
de sistema separatiu.
Actualment, l’edifici disposa d’un conducte horitzontal de PVC vist amb una pendent superior al 3 %
que està connectada la xarxa d’evacuació pública.
La xarxa horitzontal actual, es preveu suficient per l’evacuació dels nous sanitaris a evacuar. En cas
necessari, es substituiran els trams deteriorats i es verificarà el seu correcte funcionament.
Aigües pluvials
El projecte preveu la col·locació de dos baixants exteriors de xapa galvanitzada de color marró amb
una secció circular amb un diàmetre de 80 mm.
Protecció davant al soroll CTE DB-HR
Motivat al tipus dáctuació projectada, no es aplicable el compliment d’aquest Document Bàsic.
63
Seguretat en cas d’incendi CTE DB-SI
Tipus de projecte i àmbit de aplicació del document bàsic
Definició del tipus de projecte de que es tracta, així com el tipus d’obres previstes y
l’abast de les mateixes.
Tipus de projecte (1) Tipus d’obres Abast de les obres Canvi d’ús (4)
previstes (2) (3)
Projecte de
d’obra Reforma parcial Si
rehabilitació
(1): Projecte d’obra; projecte de canvi d’ús; projecte de condicionament; projecte de
instal·lacions; projecte de obertura...
(2): Projecte d'obra nova; projecte de reforma; projecte de rehabilitació; projecte de
consolidació o reforç estructural; projecte de legalització...
(3): Reforma total; reforma parcial; rehabilitació integral...
(4): Indiqueu si se tracta d’una reforma que tenia previst un canvi d’ús o no.
Els establiments i zones d'ús industrial a què els s'apliqui el Reglament de seguretat
contra incendis en els establiments industrials (RD. 2267/2004, de 3 de desembre)
compleixen les exigències bàsiques mitjançant la seva aplicació.
Han de tenir-se en compte les exigències d'aplicació del Document Bàsic C-SI que
prescriu l'apartat III (Criteris generals d'aplicació) per a les reformes i canvis d'ús.
SECCIÓ SI 1: Propagació interior
Compartició en sectors d’incendi
Els edificis i establiments estaran dividits en sectors d'incendis en les condicions que
s'estableixen a la taula 1.1 d'aquesta Secció, mitjançant elements la resistència al de la
qual foc satisfaci les condicions que s'estableixen a la taula 1.2 d'aquesta Secció.
Als efectes del còmput de la superfície d'un sector d'incendi, es considera que els locals
de risc especial i les escales i corredors protegits continguts en el dit sector no formen
part del mateix.
Tota zona l'ús previst del qual sigui diferent i subsidiari del principal de l'edifici o de
l'establiment en què estigui integrada ha de constituir un sector d'incendi diferent quan
superi els límits que estableix la taula 1.1.
Superfície construïda Resistència al foc del element

Sector incendi (m2) 1
Ús previst ( ) de compartició (2) (3)
Gimnàs
P.B (Publica
2.500 ≤ 2.500 EI-90 EI-90
Gimnàs concurrència
)
Gimnàs
P.1ª (Publica
2.500 ≤ 2.500 EI-90 EI-90
)
Gimnàs
P.2ª (Publica
2.500 ≤ 2.500 EI-90 EI-90
)
P. 3ª Consultes
Consultes- 2.500 ≤ 2.500 (Administrati EI-90(4) EI-90
despatxos u)
---------- - - - - -
(1) Segons es consideren en l'Annex SI-A (Terminologia) del Document Bàsic SI. Per
als usos no contemplats en aquest Document Bàsic, ha de procedir-se per assimilació en
funció de la densitat d'ocupació, mobilitat dels usuaris, etc.
(2) Els valors mínims estan establerts a la Taula 1.2 d'aquesta Secció.
(3) Els sostres han de tenir una característica REI, en tractar-se d'elements portants i
de compartició d'incendi.
(4) S’ha considerat EI-90 al 4rt sector d’incendi enlloc de EI-60 per garantir l’estabilitat
de l’edifici.
Ascensors
Número de Resistència al
Vestíbul de
sectors foc de la caixa Porta
Ascensor independència
que (1)
travessa Norma Proj. Norma Proj. Norma Projecte
No es
- - - - - - -
projecten
(1) Les condicions de resistència al foc de la caixa de l'ascensor depenen de si

delimiten sectors d'incendi i estan continguts o no en recintes d'escales protegides, tal
com estableix l'apartat 1.4 d'aquesta Secció.
Locals de risc especial
Els locals i zones de risc especial es classifiquen conforme a tres graus de risc (alt, mig i
baix) segons els criteris que s'estableixen a la taula 2.1 d'aquesta Secció, complint les
condicions que s'estableixen a la taula 2.2 d'aquesta Secció.
65
Resistència al foc del

Superfície Vestíbul de element de
Nivell de
Local o zona construïda (m2) independència (2) compartició (i les
risc (1)
seves portes) (3)
Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte
No existeixen - - - - - - -
Reacció al foc de elements constructius, decoratius y de mobiliari
Els elements constructius han de complir les condicions de reacció al foc que
s'estableixen a la taula 4.1 d'aquesta Secció.
Revestiment
Situació del element De sostres i parets De terres
Gimnàs (publica
C-s2,d0 C-s2,d0 EFL EFL
concurrència)
Consultes-despatxos
C-s2,d0 C-s2,d0 EFL EFL
(administratiu)
Passadís (zona de pas) B-s1,d0 B-s1, d0 CFL,s-1 CFL,s-1
(1): Segons criteris establerts a la Taula 2.1 d'aquesta Secció.

(2): La necessitat vestíbul d'independència està en funció del nivell de risc del local o
zona, a mesura que exigeix la Taula 2.2 d'aquesta Secció.
(3): Els valors mínims estan establerts a la Taula 2.2 d'aquesta Secció.
SECCIÓ SI 2: Propagació exterior
Distancia entre forats
Es limita en aquesta Secció la distància mínima entre buits entre dos edificis, els que
pertanyen a dos sectors d'incendi del mateix edifici, entre una zona de risc especial alt i
altres zones, o cap a una escala o corredor protegit des d'altres zones. El drap de façana
o de coberta que separa ambdós buits haurà de ser com a mínim EI-60.
Façanes Cobertes
Distancia horitzontal (m) (1) Distancia vertical (m) Distancia (m)
Angle entre plans Norma Projecte Norma Projecte Norma Projecte
0,50 m. > 0,80 m. > 1,00 m. > 1,50 60 cm. 60 cm.
180 º
m.
0º 3,00 m. > 3,00 m.
(1) La distància horitzontal entre buits depèn de l'angle a què formen els plans
exteriors de les façanes: Per a valors intermedis de l'angle alfa, la distància ‘d’ pot
obtenir-se per interpolació
0º (façanes paral·leles 45º 60º 90º 135º 180º

α
confrontades)
d (m) 3,00 2,75 2,50 2,00 1,25 0,50
Si procedeix, es preveu que l’alçada del mur que separi dos edificis a nivell de la coberta,
tingui una alçada superior a 60 cm., tal i com s’estableix en el punt 2.1 del present DB
SECCIÓ SI 3: Evacuació d’ocupants
Càlcul d’ocupació, número de sortides, longitud de recorreguts d’evacuació i

dimensionat dels mitjans d’evacuació
 En els establiments d'Ús Comercial o de Pública Concurrència de qualsevol

superfície i els d'ús Docent, Residencial Públic o Administratiu la superfície dels quals
construïda sigui major que 1.500 m 2 continguts en edificis l'ús previst principal de la
qual sigui diferent del seu, les sortides d'ús habitual i els recorreguts d'evacuació fins
a l'espai exterior segur estaran situats en elements independents de les zones
comunes de l'edifici i compartimentats respecte d'aquest de la mateixa manera que
hagi d'estar-ho l'establiment en qüestió; no obstant això els dits elements podran
servir com a sortida d'emergència d'altres zones de l'edifici. Les seves sortides
d'emergència podran comunicar amb un element comú d'evacuació de l'edifici a
través d'un vestíbul d'independència, sempre que el dit element d'evacuació estigui
dimensionat tenint en compte la dita circumstància.
 Com a excepció al punt anterior, els establiments d'ús Pública Concurrència la
superfície dels quals construïda total no excedeixi de 500 m² estiguin integrats en
centres comercials podran tenir sortides d'ús habitual o sortides d'emergència a les
zones comunes de circulació del centre. Quan la seva superfície sigui major que la
indicada, almenys les sortides d'emergència seran independents respecte de les
dites zones comunes.
 El càlcul de l'amplària de les sortides de recinte, de planta o d'edifici es realitzarà,
segons s'estableix l'apartat 4 d'aquesta Secció, tenint en compte la inutilització d'una
de les sortides, quan hi hagi més d'una, sota la hipòtesi més desfavorable i
l'assignació d'ocupants a la sortida més pròxima.
 Per al càlcul de la capacitat d'evacuació d'escales, quan existeixin diverses, no cal
suposar inutilitzada en la seva totalitat alguna de les escales protegides existents. En
canvi, quan existeixin diverses escales no protegides, s’ha de considerar inutilitzada
en la seva totalitat alguna d'elles, sota la hipòtesi més desfavorable.
Recorregut
Amplada de
Dens. Ocup Núm. de s de
Estança, Ús Superfíci sortides (5)
Ocup. . sortides (3) evacuació
planta, previst e útil (cm)
(2) (pers (3) (4) (m)
sector (1) (m2) 2
(m /px) .) Norma Proj Norm Proj Norma Proj.
. a .
60<A<12 2x9
3 5
P. Baixa Gimnàs 1032,67 5 207 2 2 <50 <50
60<A<12 1x8
3 0
67
60<A<12 2x8
P. 3 5
Gimnàs 820,39 5 165 2 2 <50 <50
Primera 60<A<12 2x8
3 5
60<A<12 2x8
P. 3 5
Gimnàs 847,75 5 170 2 2 <50 <50
Segona 60<A<12 2x8
3 5
60<A<12 2x8
P. Consult 3 5
829,10 10 83 2 2 <50 <50
Tercera es 60<A<12 2x8
3 5
Totes les fulles d’emergència són superiors 80 cm. Segons la taula 4.1 del CTE-DB-SI,
totes les portes superen l’amplada mínima per l’evacuació dels ocupants de l’edifici en cas
d’incendi.
A ≥ P/200 ≥ 0,80m
(1) Segons es consideren en l'Annex SI-A (Terminologia) del Document Bàsic C-SI.
Per als usos previstos no contemplats en aquest Document Bàsic, ha de procedir-se per
assimilació en funció de la densitat d'ocupació, mobilitat dels usuaris, etc.
(2) Els valors d'ocupació dels recintes o zones d'un edifici, segons la seva activitat,
estan indicats a la Taula 2.1 d'aquesta Secció.
(3) El nombre mínim de sortides que ha d'haver-hi en cada cas i la longitud màxima
dels recorreguts fins a elles estan indicats a la Taula 3.1 d'aquesta Secció.
(4) La longitud dels recorreguts d'evacuació que s'indiquen a la Taula 3.1 d'aquesta
Secció es poden augmentar un 25% quan es tracti de sectors d'incendi protegits amb
una instal·lació automàtica d'extinció.
(5) El dimensionat dels elements d'evacuació ha de realitzar-se conforme al que
s'indica a la Taula 4.1 d'aquesta Secció.
Protecció de les escales
Les condicions de protecció de les escales s'estableixen a la Taula 5.1 d'aquesta Secció.
Les escales protegides han de complir a més a més les condicions de ventilació que es
contenen en la definició del terme que obra en l'Annex SI-A (Terminologia) del Document
Bàsic C-SI.
Les escales especialment protegides han de complir a més a més les condicions de
ventilació que es contenen en la definició del terme que obra en l'Annex SI-A
(Terminologia) del DB-SI.
Les escales que serveixin a diversos usos previstos compliran en totes les plantes les
condicions més restrictives de les corresponents a cadascun d'ells.
Escala Sentit d’ Altura Protecció Vestíbul de Capacitat (3)

evac. d’evac. (1 ) independènci (px)
(m) a (2)
Norm
Proj. Norma Proj. Norma Proj.
(asc./des a
Escala
Desc. ≤20 P P No No ≤315 312
1
Escala
Desc. ≤20 P P No No ≤315 312
2
(1) Les escales seran protegides o especialment protegides, segons el sentit i l'altura
d'evacuació i usos a què serveixin, segons estableix la Taula 5.1 d'aquesta Secció:
No protegida (NP); Protegida (P); Especialment protegida (EP).
(2) Es justificarà en la memòria la necessitat o no de vestíbul d'independència en els
casos de les escales especialment protegides.
(3) Taula 4.2 indica la capacitat de l’escala en funció de l’amplada.
(4) Per a la ventilació enfront de fums de les escales el DB SI (SI A) contempla els tres
sistemes següents (i ni més menys que aquests tres): 1. Ventilació natural (1 m 2/planta);
2. Ventilació per conductes independents d'entrada i sortida d'aire per planta, amb secció
50 cm2/m3; 3. Sistema de pressió diferencial (sobrepressió).
69
Vestíbuls de independència
Els vestíbuls d'independència compliran les condicions que es contenen en la definició

del terme que obra en l'Annex SI-A (Terminologia) del Document Bàsic C-SI.
Les condicions de ventilació dels vestíbuls d'independència d'escales especialment

protegides són les mateixes que per a les dites escales.
Estanc Ventilació (4)

Distancia
Vestíbul d’ es Resistència al Natural/ Portes d’
entre portes
independèn d’accés foc del vestíbul Conducte/ accés
(m)
cia (1) al Sobrepressió
mateix Norma Proj Norma Proj Norma Proj. Norma Proj.
No es
projecta
(1) Assenyali's el sector o escala a què serveix.

(4) Per a la ventilació enfront de fums de les escales el DB SI (SI A) contempla els tres
sistemes següents (i ni més menys que aquests tres): 1. Ventilació natural (1
m2/planta) 2. Ventilació per conductes independents d'entrada i sortida d'aire per planta,
amb secció 50 cm2/m3 3. Sistema de pressió diferencial (sobrepressió).
SECCIÓ SI 4: Dotació d’ instal·lacions de protecció contra incendis
L'exigència de disposar d'instal·lacions de detecció, control i extinció de l'incendi ve

recollida a la Taula 1.1 d'aquesta Secció en funció de l'ús previst, superfícies, nivells de
risc, etc.
Aquelles zones l'ús previst de les quals sigui diferent i subsidiari del principal de l'edifici
o de l'establiment en què hagin d'estar integrades i que hagin de constituir un sector
d'incendi diferent, han de disposar de la dotació d'instal·lacions que s'indica per a l'ús
previst de la zona.
El disseny, l'execució, la posada en funcionament i el manteniment de les instal·lacions,
així com els seus materials, els seus components i els seus equips, compliran allò que
s'ha establert, tant en l'apartat 3.1. de la Norma, com en el Reglament d'Instal·lacions de
Protecció contra Incendis (RD. 1942/1993, de 5 de novembre) i disposicions
complementàries, i la resta de reglamentació específica que se li apliqui.
Estanç Ruixadors
a, Extintors Columna Detecció i Hidrants automàtics
B.I.E. S/N
planta, portàtils S/N seca S/N alarma S/N exteriors d’ aigua
sector S/N
Norm Norm Proj Proj Pr Norm Pr Norm Proj
Proj. Norma Norma
a a . . oj a oj a .
P. Si Si
1 Cad Si Si
Baixa S<1.00 500m2
cada a 10 h<24 -- S<500 SI SI -- -- --
Gimnà 0m2 <S>1.
15 m m m m2
s 000m2
P. 1ª 1 Cad Si Si Si
Gimnà cada a 10 h<24 -- S<500 SI S<1.00 SI -- -- -- --
2 2
s 15 m m m m 0m
P. 2ª 1 Cad Si Si Si
Gimnà cada a 10 h<24 -- S<500 SI S<1.00 SI -- -- -- --
s 15 m m m m2 0m2
P. 3ª 1 Cad Si Si
N
Oficine cada a 10 S<2.00 SI S<2.00
O
s 15 m m 0m2 0m2
En cas de precisar un altre tipus d'instal·lacions de protecció (p.ex. ventilació forçada de
garatge, extracció de fums de cuines industrials, sistema automàtic d'extinció, ascensor
d'emergència, hidrants exteriors etc.), consigni's en les següents caselles el sector i la
instal·lació que es preveu:
Hidrants exteriors Com que la superfície construïda està compresa entre els 2.000 m 2
i els 10.000 m2, farà falta un hidrant exterior. Com que ja el tenim,
no farà falta col·locar-ni un altre.
SECCIÓ SI 5: Intervenció dels bombers
Aproximació als edificis
Els vials d'aproximació als espais de maniobra a què es refereix l'apartat 1.2 d'aquesta
Secció, han de complir les condicions que s'estableixen en l'apartat 1.1 d'aquesta
Secció.
Trams coves
Amplada Altura mínima Capacitat
Amplada lliure
mínima lliure lliure o gàlib portant del Radio Radio exterior
de circulació
(m) (m) vial (kN/m2) interior (m) (m)
(m)
Norm Proj. Norm Proj. Norm Proj Norm Proj. Norm Proj. Nor Proj.
a a a . a a ma
3,50 > 3,50 4,50 > 4,50 20 > 5,30 > 12,50 > 7,20 > 7,20
20 5,30 12,50
71
Entorn dels edificis

Els edificis amb una altura d'evacuació descendent major que 9 metres han de disposar
d'un espai de maniobra al llarg de les façanes en què estiguin situats els accessos
principals que compleixi les condicions que estableix l'apartat 1.2 d'aquesta Secció.
L'espai de maniobra ha de mantenir-se lliure de mobiliari urbà, arbratge, jardins, mollons
o altres obstacles. De la mateixa manera, on es prevegi l'accés a una façana amb
escales o plataformes hidràuliques, s'evitaran elements tals com cables elèctrics aeris o
branques d'arbres que puguin interferir amb les escales, etc.
En el cas que l'edifici estigui equipat amb columna seca ha d'haver-hi accés per a un
equip de bombament a menys de 18 m de cada punt de connexió a ella, havent de ser
visible el punt de connexió des del camió de bombament.
Separació
Amplada Distància Resistència al
Altura lliure màxima del Pendent
mínima lliure màxima (m) punxonament
(m) (1) vehicle (m) màxima (%)
(m) (3) del terra
(2 )
Norma Proj. Norma Proj Norma Proj Norma Proj. Norma Proj. Norma Proj.
. .
5 >5 9 9 23 10 30 < 30 10 < 10 100 >100
kN kN
(1) L'altura lliure normativa és la de l'edifici.
(2) La separació màxima del vehicle a l'edifici des del pla de la façana fins a l'eix de la
via s'estableix en funció de la taula següent
Edificis de fins 15 m d’ altura de evacuació 23 m
Edificis de més de 15 m i fins 20 m d’ altura de evacuació 18 m
Edificis de més de 20 m d’ altura de evacuació 10 m
(3) Distància màxima fins qualsevol accés principal del edifici.
Accessibilitat per façanes

Les façanes a què es fa referència en l'apartat 1.2 d'aquesta Secció han de disposar de
buits que permetin l'accés des de l'exterior al personal del servei d'extinció d'incendis.
Les condicions que han de complir dits buits estan establertes en l'apartat 2 d'aquesta
Secció.
Els aparcaments robotitzats disposaran, en cada sector d'incendis en què estiguin
compartimentats, d'una via compartimentada amb elements EI-120 i portes EI2 60-C5
que permeti l'accés dels bombers fins a cada nivell existent, així com sistema d'extracció
mecànica de fums.
Altura màxima del Dimensió Dimensió Distancia màxima entre

ampit (m) mínima mínima vertical forats consecutius (m)
horitzontal del del forat (m)
forat (m)
Norma Proj. Norma Proj. Norma Proj. Norma Proj.

1,20 1,20 0,80 0,80 1,20 1,20 25,00 25,00
L’edifici te una alçada d’evacuació descendent superior a 9 m. i precisa disposar de forats

que permetin l’accés des de l’exterior al personal de servei d’extinció d’incendis.SECCIÓ
SI 6: Resistència al foc de la estructura
La resistència al foc d'un element estructural principal de l'edifici (inclosos forjats, bigues,
suports i trams d'escales que siguin recorregut d'evacuació, tret que siguin escales
protegides), n'hi ha prou si:
Aconsegueix la classe indicada a la Taula 3.1 d'aquesta Secció, que representa el temps
en minuts de resistència davant l'acció representada per la corba normalitzada temps
temperatura (a la Taula 3.2 d'aquesta Secció si està en un sector de risc especial) en
funció de l'ús del sector d'incendi i de l'altura d'evacuació de l'edifici;
Suporta la dita acció durant un temps equivalent d'exposició al foc indicat en l'Annex B.
Estabilitat al foc
Ús del recinte
Material estructural considerat (1) dels elements
inferior al
Sector estructurals
forjat
Norm
considerat Suports Bigues Forjat Projecte (2)
a
P.B Publica Formigó Plaques

-- R-90 R-90
Gimnàs concurrència armat alveolars
P.1ª Publica Formigó Plaques
-- R-90 R-90
P.2ª Publica Formigó Plaques
-- R-90 R-90
P.3ª Plaques
Formigó
Oficines- Administratiu -- alveolars R-60 R-90
armat
consultes
(1) Ha de definir-se el material estructural empleat en cadascun dels elements

estructurals principals (suports, bigues, forjats, lloses, tibant, etc.)
(2) La resistència al foc d'un element pot establir-se d'alguna de les formes següents:
comprovant les dimensions de la seva secció transversal obtenint la seva resistència
pels mètodes simplificats de càlcul amb daus en els annexos B a F, aproximats per a la
majoria de les situacions habituals;
adoptant altres models d'incendi per representar l'evolució de la temperatura durant
l'incendi;
mitjançant la realització dels assajos que estableix el R.D. 312/2005, de 18 de març.
Haurà de justificar-se en la memòria el mètode emprat i el valor obtingut.
La resistència al foc suficient per un edifici amb una coberta lleugera (pes propi < 1 Kn/m 2)
amb una alçada d’evacuació inferior a 15 m. s’estableix en R30.
- Segons l’Annex C, es dedueixen els següents valors :
o Suports de formigó: R 180
o Sostres de plaques alveolars: R
- Segons l’Annex F, es dedueixen els següents valors :
o Murs de bloc de formigó simple de 20 cm. de secció sense revestir: REI 120
73
Tots els perfiles metàl·lics (tipus IPN / HEB, biguetes d’acer conformat en fred), es
protegiran amb pintura intumescent, amb un tauler de guix amb una secció superior a 1,3
cm. o con un envà de 4 cm. de secció enguixat, amb l’objecte de garantir la EI establerta
en el vigent Document Bàsic .
Seguretat d’utilització CTE DB-SUA
(Classificació del paviment en funció de l’assaig del Classe

pèndol segons UNE EN-41901:2017)
SUA1 - 1 Relliscament
CTE PROJECTE
Zones interiors eixutes amb pendent < 6% 1 1
Zones interiors eixutes amb pendent ≥ 6% i escales 2 2
dels paviments
Zones interiors humides (entrada a l’edifici o terrassa

2 2
coberta) amb pendent < 6%
Zones interiors humides (entrada a l’edifici o terrassa
3 3
coberta) amb pendent ≥ 6% i escales
Zones exteriors, garatges i piscines 3 3
CTE PROJECTE
El paviment no presenta imperfeccions o
Diferència de
irregularitats que suposin risc de caigudes 0 mm.
nivell < 4 mm
com a conseqüència de ensopegades
Pendent màxima per a desnivells ≤ 50 mm,
≤ 25 % -
Excepte per a accés des de espai exterior
Perforacions o buits en paviments de zones
Ø≤15 mm -
de circulació
Alçada de barreres per a la delimitació de
≥ 80 cm > 80 cm
zones de circulació
Nº de graons mínims en zones de circulació
Excepte en els casos següents:
SUA 1- 2 Discontinuïtats en el paviment
- En zones d’ús restringit

- En les zones comuns dels edificis d’ús
Residencial Vivenda.
- En els accessos als edificis, des de 3 -
l’exterior, des de porxos, garatges, etc.
(figura 2.1)
- En sortides d’ús previst únicament en
cas d’emergència.
- En el accessos a un escenari
Distància entre la porta d’accés a un edifici i
≥ 1.200 mm. i ≥ 1.200 mm.
el graó més pròxim.
≥ amplada i ≥ amplada
(excepte en edificis d’ús Residencial
fulla fulla
Vivenda) (figura 2.1)
75
3.1 Protecció dels desnivells
Barreres de protecció en els desnivells, buits

i obertures (horitzontals i verticals) balcons, h ≥ 55 cm
finestres, etc. amb diferència de cota (h).
Zones d’ús públic: Per a h ≤ 550 mm Dif.
Senyalització visual Per a h ≥ 250 mm del límit
Senyalització tàctil ext.
3.2 Característiques de les barreres de

protecció
3.2.1 Alçada
CTE PROJECTE
Diferència de cota ≤ 6 m. ≥ 90 cm 1m
Resta dels casos ≥ 1.100 1.100 mm.
mm
Alçada del passamans en forats d’escala ≥ 900 mm 900 mm.
d’amplada ≤400 mm
Medició de l’alçada de la barrera de protecció

(veure gràfic)
SUA 1 - 3 Desnivells
CTE PROJECTE
Resistència y rigidesa enfront una força
horitzontal de les barreres de protecció
1 kN 1 kN
(Veure taula 3.1 y 3.2 del Documento
Bàsic SE-AE Accions en l’edificació)
CTE PROJECTE
3.2.3 Característiques constructives de les No seran escalables
barreres de protecció:
No existiran punts de recolzament en l’alçada 200≥Ha≤

accessible (Ha) 700 mm
Ø ≤ 100
Limitació de les obertures al pas d’una esfera
mm
Límit entre part inferior de la barana y línea ≤ 50 mm
d’inclinació
4.1 Escales d’ús restringit
Escala de traçat lineal (Escala existent) CTE PROJECTE

Ample del tram ≥ 800 mm 800 mm
Alçada de la contrapetja ≤ 200 mm 200 mm.
SUA 1 - 4 Escales i rampes
Ample de la petjada ≥ 220 mm 280 mm
Replans dividits amb graons a 45º
Graons sense pareda (dimensions

segons gràfic)
Escala de traçat corb veure CTE DB-SUA 1.4
77
4.2 Escales d’ús general

4.2.1 Graons
Trams rectes d’escala CTE PROJECTE

Petjada ≥ 280 mm 270 mm
Contrapetja; - Centres d’ensenyança primària 130≥H≤185 mm 170 mm
o secundària i Edif. Principalment per a 170 mm màx.
ancians
Es germanitzarà 540 mm ≤ 2C + H ≤ 700 mm la relació es complirà al llarg d’una

(H = petjada, C= contrapetjada) mateixa escala
Trams corbs d’escala

CTE PROJECTE
H ≥ 170 mm al
costat més
estret
Petjada
H ≤ 440 mm al
costat més
ample
Escales d’evacuació ascendent

Graons (la pareda serà vertical o formarà Tindrà pareda
angle ≤ 15º amb la vertical) No tindrà bocal
Escales d’evacuació descendent

Sense pareda
Graons, s’admet
Amb bocal
4.2.2 Trams. Escales d’ús general
CTE PROJECTE
Nombre mínim de graons per tram 3 10
Alçada màxima a salvar per cada tram ≤ 3,20 m 3m
En una mateixa escala tots els graons tindran la mateixa si
contrapetja
En trams rectes tots els graons tindran la mateixa petjada si
En trams corbs (tots els graons tindran la El radi serà
mateixa petjada mesurada al llarg de tota la constant
línea equidistant d’un dels costat de l’escala),
la petjada
mesurada en
el tram corb ≥
En trams mixtes
petjada en
les zones
rectes
Amplada útil del tram (lliure d’obstacles)
comercial y pública concurrència 1200 mm 1,20 m
altres 1000 mm
4.2.3 Replans. Escales d’ús general
Entre trams d’una escala amb la mateixa

direcció:
≥ amplada
Amplada dels replans disposats 1,20 m
escala
Longitud dels replans (mesurat en el seu eix). ≥ 1.000 mm
Entre trams d’una escala amb canvis de direcció: (figura 4.4)

≥ ample
Amplada dels replans
escala
Longitud dels replans (mesurada en el seu eix). ≥ 1.000 mm
4.2.4 Passamans. Escales d’ús general
Passamans continu:
79
Quan salven alçada ≥ 550

en un costat de l’escala
mm
Quan ample ≥ 1.200 mm o
ambdós costats de l’escala siguin previstes per a
P.M.R.
Passamans entremitjos.
Es disposarà per a ample del tram ≥2.400 mm
Separació de passamans entremitjos ≤ 2.400 mm
900 mm ≤ H
Alçada del passamans
≤ 1.100 mm
Passamans addicional en ús amb presència 650 mm ≤ H
habitual de nens ≤ 750 mm
Configuració del passamans:

serà ferm y fàcil d’agafar
Separació del parament vertical ≥ 40 mm
el sistema de sujecció no interferirà el pas continu de la ma
4.3 Rampes CTE PROJECTE

4.3.1 6% < p <
rampa estàndard
Pendent: 12%
Long < 3 m,
p ≤ 10%
L= 1,00 m.
Long < 6 m,
usuari cadira rodes (PMR)
p ≤ 8%
Pend : 10 %
resto, p ≤
6%
circulació de vehicles en garatge,
també prevista per a la circulació de p ≤ 18%
persones
4.3.2
Longitud del tram:
Trams:
Long ≤ 15,00
rampa estàndard
m
Long ≤ 9,00
usuari cadira rodes L= 1,00 m.
m
ample en
Ample del tram: funció de
Ample lliure d’obstacles l’apartat 4
ample útil es mesura entre parets o Sec 3 del
barreres de protecció DB-SI
Ample mínim:
rampa estàndard a ≥ 1,00 m
Usuari cadira de rodes

Ample mínim a ≥ 1200 mm 1350 m.
Trams rectes a ≥ 1200 mm 1350 m.
Ample constant a ≥ 1200 mm

Per a límit exterior lliure, → element
h = 100 mm
de protecció lateral
81
4.3.3
Replans: Entre trams d’una mateixa direcció:
Ample replà a ≥ ample
rampa
Longitud replà Long ≥ 1500
mm
Entre trams amb canvi de direcció

a ≥ ample
Ample replà (lliure d’obstacles)
rampa
Ample de portes i passadissos a ≤ 1200 mm
distància de porta en relació al d ≥ 400 mm
començament d’un tram
distància de porta en relació al d ≥ 1500 mm
començament d’un tram (PMR)
4.3.4
Passamans
passamans continu en un costat desnivell > 550 mm
passamans continu en un costat desnivell > 150 mm
(PMR)
passamans continu en ambdós a > 1200 mm
costats
alçada passamans 900 mm ≤ h ≤

1100 mm
alçada passamans addicional (PMR) o 650 mm ≤ h ≤
usos amb presència de nens 750 mm
separació del parament d ≥ 40 mm
Sist. sujecció
característiques del passamans: no interfereix
en el pas
continu de la
ma, ferm,
fàcil d’agafar
4.5 Escales fixes
Amplada 400mm≤a≤80
0 mm
Distància entre graons d ≤ 300 mm
espai lliure davant de l’escala d ≥ 750 mm
Distància entre la part posterior dels graons i el
d ≥ 160 mm
objecte més pròxim
Espai lliure lateral des de l’eix , (si no està dotat de
400 mm
gàbia o dispositiu equivalent)
Protecció addicional:
Prolongació de barana per sobre de l’últim graó (per p ≥ 1.000 mm
a risc de caiguda per manca de recolzament)
Proteccions perimetrals. h>4m

Plataformes de descans cada 9 m h>9m
5 Neteja dels vidres exteriors
Neteja de l’interior:
Tota la superfície exterior i interior de l’envidrament es
trobarà compresa en un radi r ≤ 850 mm des de algun punt
del límit exterior de la zona practicable h màx. ≤ 1.300 mm
Envidraments reversibles; dispositiu de bloqueig en posició
invertida
SUA 1 - 5 Neteja dels envidraments exteriors
Neteja des de l’exterior i situats a h > 6 m

plataforma de manteniment amplada ≥ 400
mm
barrera de protecció barana ≥ 1.200 mm
previsió
d’instal·lació de
equipament d’accés especial punts fixes
d’ancoratge amb la
resistència adient
SUA 2: Seguretat davant el risc d’impacte o atrapament.
NO
SUA2 -1 Impacte
1.1 Impacte amb PROJECT

RM CTE PROJECTE
elements fixos E
A
Alçada lliure de ús ≥ resta de ≥ >2.40 m
pas en zones restrin 2.1 zones 2.200
de circulació git 00 mm
mm
83
≥
Alçada lliure en llindes de portes 2.000 >2.10 m
mm
≥
Alçada d’elements fixos que sobresurtin de les façanes i
2.200 >2.40 m
situats sobre zones de circulació
mm
Vol, amb respecte de les parets, dels elements en les zones
≤ 150
de circulació en la zona compresa entre 1.000 y 2.200 mm
mm
mesurats a partir del terra
Restricció d’impacte de cossos sortints amb una alçada
menor que 2.000 mm disposant elements fixos que elements fixos
restringeixin l’apropament a ells.
1.2 Impacte amb elements practicables
El escombrat de la
disposició de portes laterals a vies de circulació en passadís
fulla no deurà envair el
a < 2,50 m (zones d’ús general)
passadís
En portes de vaivé es disposaran panells que permetin
Un panell per fulla
percebre l’aproximació de les persones i que cobreixin
0,7 ≤ h ≥1,50 m
l’alçada mínima compresa
1.3 Impacte amb elements fràgils
Superfícies envidrades situades en àrees amb risc

SU1, apartat 3.2
d’impacte amb barrera de protecció
Superfícies envidrades situades en àrees amb risc Norma: (UNE EN

d’impacte sense barrera de protecció 2600:2003)
diferència de cota a ambdós costats de la superfície resistència al impacte
envidrades 0,55 m ≤ ΔH ≤ 12 m nivell 2
diferència de cota a ambdós costats de la superfície resistència al impacte
envidrades ≥ 12 m nivell 1
resistència al impacte
resta de casos
nivell 3
dutxes i banyeres:
resistència al impacte
Parts envidrades de portes i tancaments
nivell 3
àrees amb risc d’impacte

1.4 Impacte amb elements insuficientment perceptibles
Grans superfícies envidrades i portes de vidre que no disposin d’elements que

permetin identificar-les
CTE PROJECTE
850mm<h<1100m
alçada inferior:
m
senyalització:
1500mm<h<1700
alçada superior:
mm
travesser situat a l’alçada inferior de 850 mm màxim NP senyalització
muntant espaiats a 600 mm màxim NP senyalització
2. Atrapament
CTE PROJECTE
SUA 2 - 2 Atrapament
Porta corredissa d’accionament manual distància fins d ≥ 200

objecte fix més pròx. mm
Elements d’obertura i tancament automàtics: Adients al tipus
dispositius de protecció d’accionament
SUA 3: Seguretat davant el risc d’atrapaments.
1 Atrapament
En general:
Recintes amb portes amb sistema de bloqueig Disposen de desbloqueig
SUA3 - 1 Atrapament
interior des de el exterior

il·luminació controlada des de
banys i lavabos
l’interior
NORMA PROJ
Força d’obertura de les portes de sortida ≤ 150 N ≤ 150 N
Usuaris amb cadira de rodes:

Recintes de petites dimensions per a usuaris
Veure reglament d’accessibilitat
amb cadira de rodes
NORMA PROJ
Força d’obertura en petits recintes adaptats ≤ 25 N ≤ 25 N
85
SUA 4: Seguretat davant el risc causat per il·luminació inadequada.
2 Enllumenat d’emergència
2.1 Dotació
Recorreguts d’emergència
Aparcaments amb S > 100 m2
Locals que alberguin equips generals de les instal·lacions de protecció
Locals de risc especial
Llocs en els que s’ubiquin quadres de distribució o d’accionament d’instal·lació
d’enllumenat
Les senyals de seguretat
2.2 Posició i característiques dels llums CTE PROJECTE

Alçada de col·locació h≥2m h = 2,20 m.
Es disposarà una llum

Cada porta de sortida
en:
Senyalant perill potencial
Senyalant emplaçament d’equips de seguretat
Portes existents en els recorreguts de seguretat
SU4 - 2 Enllumenat d’emergència
Escales, cada tram d’escala rep il·luminació directa

En qualsevol canvi de nivell
En els canvis de direcció i en les interseccions de
passadissos
2.3 Característiques de la instal·lació

Serà fixa
Disposarà de font pròpia d’energia
Entrarà en funcionament en produir-se una fallada
d’il·luminació en las zones d’enllumenat normal
L’enllumenat d’emergència de les vies d’evacuació haurà
d’arribar com a mínim, en 5s, el 50% del nivell
d’il·luminació necessari i el 100% a los 60s.
Condicions de servei que s’han de garantir: (durant una hora

CTE PROJECTE
des de la fallada)
Luminància eix central ≥ 1 lux ≥ 1 lux
Vies d’evacuació
Luminància de la banda
d’amplada ≤ 2m ≥0,5 lux
central
Poden ser tractades com a
Vies d’evacuació
varies bandes d’amplada ≤
d’amplada > 2m
2m
relació entre luminància màx.

Al llarg de la línia central ≤ 40:1
y mín.
Punts on siguin ubicats - equips de seguretat Luminàn
- instal·lacions de protecció cia ≥ 5
contra incendis luxes
- quadres de distribució del
enllumenat
senyals: valor mínim d’índex del Rendiment Cromàtic

Ra ≥ 40
(Ra)
87
2.4 Il·luminació de les senyals de seguretat

NORMA PROJECTE
luminància de qualsevol àrea de color de seguretat ≥2 cd/m2 ≥2 cd/m2
relació de la luminància màxima a la mínima dintre del
≤ 10:1 ≤ 10:1
color blanc de seguretat
≥ 5:1 i ≥ 5:1 i
relació entre la luminància Lblanc i la luminància Lcolor >10
≤ 15:1 ≤ 15:1
temps en el que hauran d’arribar al percentatge ≥ 50% →5s 5 s.
d’il·luminació 100% → 60 s 60
SUA 5: Seguretat davant el risc causat per situacions d’alta ocupació

SUA5 - 1 Situacions
1 Àmbit d’aplicació
d’alta ocupació
Les condicions establertes en aquesta secció són d’aplicació a les

graderies d’estadis, pavellons poliesportius, centres de reunió, altres
edificis d’ús cultural, etc. previstos per a més de 3000 espectadors NO
en peu. APLICABLE
En tot el relatiu a les condicions d’evacuació li són també d’aplicació
la Secció SI 3 del Documento Bàsic DB-SI
SUA 6: Seguretat davant el risc d’ofegament
No aplicable motivat al tipus d’actuació.
SUA 7: Seguretat davant el risc causat per vehicles en moviment
No aplicable motivat al tipus d’actuació.
SUA 8: Seguretat davant el risc causat per l’acció d’un llamp
1 Procediment de verificació
Instal·lació de
sistema de
protecció contra
el llamp
Ne (freqüència esperada d’impactes) > Na (risc admissible) si

Ne (freqüència esperada d’impactes) ≤ Na (risc admissible) NO
Determinació de Ne:
Ng [nº Ne
Ae
impactes/any C1
[m2]
km2]
superfície de
captura equivalent Coeficient relacionat amb l’entorn
de l’edifici aïllat en (Taula 1.1)
2
m , que és la
densitats delimitada per una
d’impactes línea traçada a
sobre el una distància 3H
terreny de cada un dels
punts del
(Mapa Fig 1.1) perímetre de Situació de l’edifici C1
l’edifici, essent H
l’alçada de l’edifici
en el punt del
perímetre
considerat
Pròxim a altres
2,5 – 3 – 4 - 5 edificis o arbres de la
4612,21 0,5
Lleida mateixa alçada o
més alts
Rodejat d’edificis
0,75
més baixos
Aïllat 1
Aïllat sobre una
2
muntanya
Ne =0,0138
Determinació de Na
C3 C5 necessitat de Na
C2 contin C4 continuïtat en les
coeficient en funció del tipus de gut de Ús de activ. que es
construcció l’edific l’edifici desenvolupen en
i l’edifici
ús ús ús pública
públic pública concurrència
Cob. Cob.
Cob. de a concurr
metàl· de
formigó concu ència
lica fusta
rrènci
a
Estructura
0,5 1 2 1 3 1
metàl·lica
Estructura
1 1 2,5
formigó
Estr. fusta 2 2,5 3 Na =0,00183
Tipus d’instal·lació exigida
89
Na Ne Nivell de protecció
0,00183 0,0138 0,987 E > 0,98 1

0,95 < E <
2
0,98
0,80 < E <
3
0,95
0 < E < 0,80 4
Les característiques del sistema de protecció per a cada nivell seran les descrites a
l’annex SUA B del Document Bàsic SUA del CTE
SUA 9: Accessibilitat
2. Condicions funcionals:
Accessibilitat des de l’exterior : L’accés al local es realitza amb un itinerari sense cap esgraó,
on les portes disposen d’una amplada superior a 90 cm.
La rampa d’accés, te una longitud de 1 m. i una pendent del 10%.
Accessibilitat dins la planta: L’interior del local, disposa d’itineraris accessibles que
comuniquen totes les àrees accessibles al púbic entre si.
3. Dotació d’elements accessibles:

1.2.6.- Serveis higiènics accessibles : El local disposa d’un bany adaptat compartit, que
compleix els següents requisits:
 Porta de 80 cm. d’amplada corredissa
 Espai de gir interior de 1.50 m.
 Disposa de barres de suport a una alçada de 0,70 – 0,75 m del terra en els laterals
de l’inodor.
 El lavabo no te peu ni mobiliari inferior, amb aixetes accionades mitjançant mecanismes de
pressió o palanca.
ASPECTES ENERGÈTICS
Envolvent
Sistema d’Aïllament Tèrmic Exterior
Per minimitzar el consum energètic de l’edifici decidim revestir la façana amb un sistema SATE
(Sistema d’Aïllament Tèrmic Exterior), d’aquesta manera evitem els ponts tèrmics que trobem en
els encontres de la façana amb el forjat.
Aquest sistema millora el confort i la qualitat de la vida dels usuaris del edifici, protegeix
l’estructura de l’edifici, ens aporta un estalvi energètic i econòmic, disminueix les emissions de
CO2, no varia la superfície útil de l’habitatge i no causa grans molèsties.
En el nostre cas, és la solució més fàcil d'adaptar a la façana actual, per la senzillesa de la seva
col·locació en obra, el preu i les millores que ens aporta.
Com aïllament utilitzarem poliestirè expandit ja que presenta unes qualitats excel·lents. Es un
material que no es podreix ni es descompon, resisteix el pas del temps, es de fàcil manipulació i
instal·lació, a més de els residus que deixa en obra són mínims i és un material que es pot reciclar
un com finalitzat la vida útil del edifici.
En aquest quadre comparatiu podem veure que el EPS tenint unes capacitats aïllants molt
semblants a les del XPS, té un preu molt més baix i el procés d’instal·lació és més senzill.
91
Tancaments practicables
Tenen excel·lents propietats aïllants tant acústic com tèrmic degut a que el PVC no es un material
conductor, i gràcies a aquestes propietats permet disminuir el consum energètic de l’edifici en
comparació amb finestres d’altres materials.
Els vidres baix emissius redueixen el gast en calefacció i aire condicionat i especialment quan es
combinen amb el PVC
A part ens permeten un estalvi energètic, i redueix el risc de condensacions.
Sistemes actius
Calderes de biomassa
Per donar resposta a la necessitat actual d’augmentar el nivell d’eficiència del edifici, reduint el
consum d’energia i utilitzant recursos que minimitzin la contaminació, a més d’una millor
adequació del entorn en el que es troba. Efectuem els següents canvis:
Instal·lem quatre calderes de biomassa, de la casa «Ecopel», amb un rendiment superior al 90%,
un diposit de pellets de 100 kg i amb una acumulació de 90 litre d’aigua. Inclou doble compactador
de cendra i auto-rentat. Amb capacitat de escalfar 820 m3.
Aquestes les instal·lem en la planta baixa, en un espai separat, amb accés per l’exterior pel qual
s’accedeix per a retirar les cendres i proporcionar els pellets necessaris. Cobrint la demanda de
calefacció i ACS. Mantenim la instal·lació de gas existent en cas de un dèficit d’energia degut a
una demanda superior en algun moment de l’any.
Plaques fotovoltaiques
A l’edifici actual hi ha una dotació de plaques fotovoltaiques les quals mantenim per donar suport
a la instal·lació elèctrica i al sistema d’ACS. D’aquesta manera augmentem el consum d’energies
renovables a l’edifici.
Certificats energètics
Un cop definits els canvis, fem un anàlisis energètic mitjançant l’aplicació CE3X de l’edifici actual i de
la nostra proposta.
En l’edifici sense actuar obtenim una qualificació energètica del tipus C, en canvi un cop
efectuades les millores en l’ envolvent i els sistemes actius l’edifici passa a una qualificació
energètica del tipus A. S’afegeixen els certificats en l’annex.
93
ASPECTES BIOCLIMÀTICS
Orientació
Per construir amb criteris bioclimàtics la clau es buscar l’orientació perfecta, aprofitant al màxim
les hores de sol per a poder tenir un ús eficient de la seva energia. En l’hemisferi nord, s’han
d’aprofitar les radiacions solars utilitzant zones obertes al sud, amb grans superfícies
cristal·litzades, ja que aquesta es la cara que més radiació obtindran durant l’hivern, per tant en
les estacions fredes tindrem uns guanys d’energia considerables.
Al tractar-se d’un edifici existent ens trobem amb la impossibilitat de canviar l’orientació de les
façanes.
Veiem que la façana principal que dona al carrer Enric Farreny és troba orientada al sud-oest.
Aquesta te una gran disposició de finestres amb reguladors solars mòbils i fixos de manera que es
pot regular la captació de radiació solar depenen la necessitat de l’edifici.
Per tal de tenir un aprofitament més alt de la radiació solar en aquesta façana decidim canviar els
reguladors de totes les obertures per a unes lames horitzontals motoritzades que estiguin en la
posició optima per poder aprofitar la radiació solar al hivern i poder protegir les obertures al estiu.
En la façana nord-est, tenim un voladís en totes les obertures i les proteccions solars son verticals
fixes amb un voladís de formigó que evita l’entrada directa del sol. En el hemisferi nord, aquestes
proteccions son necessàries en est i oest, ja que es més difícil controlar la radiació en angles
baixos, tot i que en aquest edifici es superior a la necessària.
Materials
Per tal de donar resposta a la necessitat actual de reduir l’ús recursos no renovables, els residus
que generem i la generació d’emissions. En el nostre projecte em procurat davant la necessitat
del edifici emprar uns materials el més respectuosos possible amb aquests criteri.
Pintura de calç
Aquesta es totalment ecològica, ja que no es necessiten productes químic per a la seva aplicació.
I ens aporta els següents beneficis:
• És més econòmic.
• Fàcil de preparar.
• Absorbeix CO2 durant el procés d’enduriment.
• Transpirable, evitant problemes de condensació.
• Fungicida i biocida, evitant que apareixin bacteries i moho.
• Controla la temperatura sense canvis bruscos evitant condensacions i humitats.
• S’adhereix fàcilment a la superfície on s’aplica.
• Es recomana per a gent asmàtica i intolerant als tòxics.
En el nostre projecte utilitzem una pintura de cal per a interiors de la marca Natucla, ja que
s'adequa perfectament a les nostres necessitats. S’adjunta fitxa tècnica als annex.
Linoleum
El Linoleum de Tarkett, es un dels paviments més naturals i sostenibles del mercat, té una gran
adaptació i una durabilitat superior als 150 anys.
Està elaborat amb oli de llavors de li, farina de fusta o cauxo i resines i està disponible amb moltes
games de dissenys i colors diferents.
Entre les seves avantatges tenim una neteja fàcil i molt poc cost de manteniment.
Fals sostre de virutes de fusta
Apart de ser un material de procedència orgànica, la principal qualitat d’ aquest sistema es la seva
bona capacitat acústica, aporta un clima interior saludable, una alta durabilitat i una instal·lació
molt senzilla.
95
Ús de l’edificació
Il·luminació intel·ligent
Es tracta d'utilitzar tecnologia neta i eficient que s'adapti a les necessitats de l'empresa. No només
detecten la presència d'individus, sinó que també són capaços de modular els llums a l'horari
solar. Amb aquesta tecnologia el gimnàs estalvia la quantitat d’energia que necessita, la qual pot
venir de les màquines esportives assenyalades anteriorment.
Dutxes que optimitzin el consum de l’aigua
S'estima que en una dutxa es gasten al voltant de 26 litres d'aigua per minut (dades ofertes per
l'Institut d'Agricultura i de Recursos Naturals de la Universitat de Nebraska). En aquest mateix
informe es planteja que una dutxa mitjana dura uns 8 minuts, cosa que ens porta a un consum
total de 208 litres per persona.) Les aixetes modernes busquen reduir la quantitat d'aigua invertida
en cada ús, reduint al voltant d'un 20% la despesa assenyalada anteriorment.
Gestió dels residus plàstics
Es procurarà tenir una bona gestió dels residus tan en obra com durant l’ús de l’habitatge, fent una
bona separació d’aquest i evitant els innecessaris.
S’evitaran els envasos i/o materials d’un sol ús en totes les instal·lacions del gimnàs. En la
cafeteria quan sigui indispensable aquests es procurara que siguin de materials orgànics, com
paper, cartró o bambú.
ANNEXES
97
DATOS TÉCNICOS:
PINTURA DE CAL
Pintura 100% natural a base de cal aérea CL 90-S, polvo de mármol y aditivos 100% naturales.
Aspecto Pasta de color blanco o pigmentado

Peso especifico (Densidad) Aprox. 1300 Kg/m³
Temperatura de aplicación De +8ºC a 30 ºC y H.R.<80%
Rendimiento Aprox. 0,13 Kg/m²/mano
Humedad del soporte < 6%
Tiempo de espera entre manos Aprox. 12hrs
Adhesión al mortero >1 N/mm²
Clasificación aduanera 38160000
Resistencia al paso del vapor 6μ
EMBALAJE:
El producto está disponible en Cubo de 5Kg y 20Kg.
USO:
La PINTURA DE CAL está especialmente recomendada para el acabado de las paredes interiores donde se
quiera conseguir un acabado de gran valor, es de uso sencillo con una textura fina y excelente cobertura.
Tener particular cuidado en ejecutar decoraciones en paños completos. Evitar interrupciones sobre amplias
superficies continuas. Según diferentes técnicas de aplicación se pueden obtener resultados estéticos de
elevado valor artístico.
APLICACIÓN:
El soporte de aplicación debe ser poroso y transpirable para proporcionar una buena base, y estar limpio y
firme. En caso contrario consultar nuestro Dpto. Técnico.
No utilizar sobre soportes sucios, no cohesionados, polvorientos, viejas pinturas o alisados. Eliminar de la
superficie las incrustaciones salinas intersticiales.
En caso de presentar signos de deterioro es fundamental eliminar las viejas pinturas y solucionar anteriormente
eventuales problemas de humedad. Naturclay asesora para la correcta aplicación del material.
Para soportes muy porosos recomendamos aplicar una mano de imprimación AGUA DE CAL o en caso de
soportes con sulfatos como por ejemplo los morteros de cemento o yeso (incluso morteros bastardos)
recomendamos una mano de ECO-PRIMER. De esta forma se eliminan posibles efectos de deshidratación rápida
de la pintura o la acción negativa de los sulfatos y se mejora el agarre de la misma.
La PINTURA DE CAL se aplica sobre cualquier fondo poroso y transpirable en 2-3manos, con brocha o con rodillo.
Para superficies no porosas o a base de yeso consultar nuestro Dpto. Técnico.
El color natural de LIME PAINT es un blanco intenso que no necesita ningún otro pigmento.
Para obtener tintas es posible pigmentar la pintura con la gama de PIGMENTOS NATURALES. En caso de desear
colores especiales podemos estudiar y realizar mezclas especiales de pigmentos para obtener las tonalidades
deseadas.
1) Remover bien la pintura hasta que vuelva a ser liquida para la aplicación y homogeneizarla por completo;
2) En caso de tener que añadir pigmento, remover bien el pigmento y añadirlo por completo al bote.
En caso de querer realizar su propio color, añadir el pigmento en la proporción deseada, sin superar la proporción
de 50gr de pigmento / 1Kg de PINTURA DE CAL (1Kg de Pigmento por cada 20Kg de PINTURA DE CAL.
3) Es muy importante remover intensamente la pintura con una mezcladora eléctrica de pinturas hasta
homogenizar perfectamente el pigmento.
Nuestros pigmentos han sido seleccionados para que no varíen el tono con pequeñas diferencias de proporción,
aún así aconsejamos utilizar la misma mezcla para un único ambiente para evitar cambios de tonalidades.
Para grandes cantidades Naturclay puede subministrar PINTURA DE CAL pigmentada.
4) Aplicar una primera mano tipo imprimación. Esta servirá a consolidad el soporte y regularizar la absorción o en
caso de soportes no porosos creará una capa apta a recibir las otras manos de pintura;
5) Aplicar la segunda y posiblemente tercera mano de pintura, extendiendo bien la pintura y repasando los
solapes (peinado de pintura). Las manos se aplican siempre cuando la anterior esté bien seca.
La pintura está lista al uso y no necesita ulterior agua u otros ingredientes que no hayan sido previamente testados
por Naturclay. Si se mantiene tapada, una vez mezclada, la pintura puede ser usada durante varios días y se
puede conservar para varios meses.
Aconsejamos usar rodillos de calidad, con gran carga (tipo rodillos de fachada). Naturclay puede proporcionar
herramienta adecuada para la aplicación de sus productos y facilitar así el trabajo y el buen resultado final.
Es posible aplicar la pintura con pistola airless usando boquilla de mínimo 27 y sin filtro. Nuestra pintura tiene
bastante cuerpo.
No aplicar en caso de viento fuerte, lluvia o con riesgo de heladas en las 48h siguientes.
Para más información www.naturclay.com o contactar nuestro Dep.to Técnico

El tiempo de secado de cada capa es de aproximadamente 24h según las condiciones climáticas del lugar de
trabajo.
La PINTURA DE CAL no necesita ningún otro producto para su consolidación, aunque es posible aplicar una
mano de CERA cuando la pintura esté seca para mejorar la durabilidad de la misma (especialmente
recomendada en caso de aplicación en exterior).
Limpiar la herramienta con agua. Para la pistola airless, además del agua es posible usar vinagre de limpieza.
Usar gafas protectoras y en caso de contacto con los ojos, lavar con abundante agua y consultar un médico.
Para conservar la PINTURA DE CAL se debe evitar el contacto con el aire del material, por lo que puede
permanecer tapada varios días sin perder su trabajabilidad.
NATURCLAY puede organizar cursos específicos para transmitir las técnicas y las grandes ventajas que se
pueden obtener con el uso de los revestimientos naturales.
ADVERTENCIAS:
1) Aplicar el producto sobre soportes porosos y transpirables, limpios, cohesionados, no polvorientos. Eliminar
viejas pinturas o alisados y eventuales incrustaciones salinas intersticiales.
2) Aplicar a una temperatura +8ºC y +30ºC y con una humedad relativa nunca superior al 80%.
3) No aplicar en caso de viento fuerte, lluvia directa o con riesgo de heladas en las 48h siguientes. Proteger el
material del sol directo durante la fase de secado.
4) Limpiar la herramienta con agua y aplicar con uso de gafas protectoras. En caso de contacto con ojos, lavar
con abundante agua y consultar rápidamente a un medico.
5) Producto para uso profesional
6) Se recomienda aplicar la imprimación a los soportes antes de la aplicación de la pintura.
7) No añadir agua en fase de aplicación.
8) Cubrir los andamios con telas oportunas para proteger del sol, viento y lluvia durante la aplicación y en fase
de maduración (15 días).
9) La aplicación con temperaturas inferiores a +8ºC y elevada humedad relativa o sin protección de la lluvia en
los primeros 15 días pueden dar origen a fenómenos de carbonatación y/o percolaciones superficiales velando
de blanco el color original.
10) En caso de necesitar que pigmentar una gran cantidad de material, se aconseja retirar el material ya
pigmentado y en una única partida.
11) En superficies extendidas prever las oportunas interrupciones en las proximidades de juntas, bajantes,
ángulos, y esquinas o prever las oportunas juntas técnicas.
12) No ingerir y mantener el producto fuera de la alcance de menores.
PROPIEDADES:
1) 100% NATURAL. Bajo LCA (Life Cycle Assessment). GREEN BUILDING
2) Ahorro energético y mejor confort. TERMO-Regulador. DESHUMIDIFICADOR natural
3) DISINFECTANTE y Antiestático
4) Fácil de usar, las superficies se pueden estructurar fácilmente
5) Excelente cobertura
6) No contiene antidegradantes
ALMACENAJE:
Conservar en lugar seco. Proteger de las heladas. Conservación aprox. 12 meses.
No ingerir y tener el producto fuera del alcance de menores.
Clasificación de etiqueta según directiva 1999/45/CE y reglamento 1272/2008/CE

Símbolo de peligro
Irritante
R36/38 Irita los ojos y la piel.
S24/25 Evitar contacto con ojos piel.
S26 En caso de contacto con los ojos limpiar con mucha agua y consultar un
medico..
S36/37/39 Utilizar ropa protectora, guantes y gafas para proteger ojos y cara.
S46 En caso de ingestión, consultar inmediatamente un medico y mostrarle
la etiqueta.
No contiene sustancia volátiles orgánicas (VOC)
Naturclay no asume responsabilidad del uso incorrecto del material. Los datos técnicos expuestos obedecen a
nuestra experiencia y ensayos internos, si bien cabe indicar que las diferentes propiedades de las superficies, las
influencias climáticas, las características inherentes a los materiales naturales y los diferentes métodos de
aplicación, pueden provocar leves variaciones en la respuesta del producto. Se recomienda realizar pruebas
previas en obra.

Datos de producto
Heradesign® fine
Datos de producto
Heradesign® fine Medida
600 x 600, 625 x 625, 1200 x 600, 1250 x 625
nominal [mm]
Placa acústica de 1 capa de viruta de madera ligada con magnesita Espesor [mm] 15 25 35
(ancho de fibra 2 mm). Peso [kg/m²] 8,2 12,4 16,3
Estructura de superficie característica, recomendada en la Valor de absorción acústica αW hasta 0,90
bioconstrucción. Comportamiento al fuego según EN 13501-1: B-s1, d0
Código de identificación:
Variedades de colores WW-EN 13168-L3-W2-T2-S3-P2-CS(10)200-Cl3
La textura naturalmente característica de la viruta de madera se
ABZ Homologación General de la Inspección de Construcción
presta de manera excelente como superficie para la composición Alemana: Z-23.15-1562
creativa de colores. Existe una gama de colores prácticamente Declaración de prestaciones nº.: KA-0698-HADF-13-01
ilimitada.
Declaración de prestaciones en www.knaufamf-dop.com
¡Se puede elegir prácticamente cualquier tonalidad de los sistemas
de color usuales, como RAL o NCS!
blanco beige Colores pastel Colores pigmentados Colores metalizados Colores especiales
similar a RAL 9010 tono natural 13
l l l l l l
Campos de utilización Montaje

Como bases y revestimientos de paredes decorativos El montaje de las placas acústicas de Heradesign pertenece al ramo
y acústicamente eficaces para espacios interiores y de ampliación de interiores y únicamente debe llevarse a cabo en
espacios exteriores cubiertos, que no estén expuestos condiciones de humedad y temperatura controladas. Todos los
directamente a agentes meteorológicos como lluvia o proyectos de construcción que puedan ocasionar polvo deberán
sustancias nocivas. haber sido finalizados antes de iniciar el montaje.
Almacenar las placas en plano y protegerlas contra la humedad
Límites de aplicación y la suciedad. El embalaje no protege los productos contra la
• Vano máximo 625 mm. lluvia. Respete las correspondientes directrices de uso, montaje y
• Apropiado para recintos con una humedad relativa almacenamiento para las placas acústicas de Heradesign.
del aire constante de hasta el 90%. En aplicaciones
con una humedad relativa del aire constante superior Indicaciones especiales
al 80% se recomienda recurrir a un asesoramiento en • Pueden existir discrepancias en la tonalidad, en lo tocante al
materia de física de construcción. catálogo de colores y la percepción cromática, debido a la
rugosidad de la superficie de las fibras y las placas.
• Tolerancia de producción respecto de la medida nominal: L3, W2,
T2: ± 1 mm, para longitudes > 1200 mm L3: ± 2 mm
• Se recomienda una lámina (espesor < 30 µm) de protección
contra desprendimiento en las bases de lana mineral.
• Máximas variaciones dimensionales en atmósfera estandarizada
de 23 °C/50% de humedad relativa del aire: ±1‰
La presente información de producto corresponde al estado actual de desarrollo de nuestros productos y pierde toda validez en el momento de la aparición de una nueva edici-
ón. Asegúrese de utilizar siempre la edición más reciente de esta información. En casos individuales de carácter especial no se garantiza la idoneidad del producto. La garantía
y la responsabilidad se rigen en el momento del suministro por nuestras condiciones comerciales generales. Todos los datos indicados sin compromiso. Versión 10/2015 - JB
Página 2
Vista general de peritajes
Resistencia a impactos de pelota según DIN 18032/Parte 3
Techo
Construcción/Objeto de prueba Descripción Institución exa- Peritaje nº. Resultado
minadora
Montaje con tornillos «a prueba de impactos

Espesor: 25 mm Forschungs- und
Perfil CD 27 x 60 x 0,6 mm de pelota» según DIN
Formato: 1250 Materialprüfanstalt
Distancia entre ejes ≤ 625 mm 902 6000 000-23/Sc/Whr 18032/Parte 3 o clase
x 625 Baden-Württemberg,
Fijación: 9 unidades/placa 1A según EN 13964
Canto: AK-01 FMPA Stuttgart
tornillos Heradesign Anexo D
Espesor: 25 mm Montaje con tornillos, montaje longitudinal «a prueba de impactos

Forschungs- und
Formato: 1250 Perfil CD 27 x 60 x 0,6 mm de pelota» según DIN
Materialprüfanstalt
x 625 Distancia entre ejes ≤ 625 mm 902 7763 000-17/Sc/Whr 18032/Parte 3 o clase
Baden-Württemberg,
Canto: AK-01 Fijación: 6 unidades/placa 1A según EN 13964
FMPA Stuttgart
Variante Plus tornillos Heradesign Anexo D
Montaje con tornillos

«a prueba de impactos
Espesor: 25 mm Dimensiones de los listones de madera Forschungs- und
de pelota» según DIN
Formato: 1200 60 x 30 mm Materialprüfanstalt
902 6000 000-6/Sc/Whr 18032/Parte 3 o clase
x 600 Distancia entre ejes ≤ 600 mm Baden-Württemberg,
1A según EN 13964
Canto: AK-01 Fijación: 9 unidades/placa FMPA Stuttgart
Anexo D
tornillos Heradesign
Montaje con tornillos, montaje longi-

Espesor: 25 mm tudinal «a prueba de impactos
Forschungs- und
Formato: 1200 Dimensiones de los listones de madera de pelota» según DIN
Materialprüfanstalt
x 600 60 x 30 mm 902 7763 000-6/SC/Whr 18032/Parte 3 o clase
Baden-Württemberg,
Canto: AK-01 Distancia entre ejes ≤ 600 mm 1A según EN 13964
FMPA Stuttgart
Variante Plus Fijación: 6 unidades/placa Anexo D

Perfil CD 27 x 60 x 0,6 mm «a prueba de impactos
Distancia entre ejes ≤ 625 mm 902 6000 000-26/Sc/Whr de pelota» según DIN 18
Fijación: 9 unidades/placa 032/Parte 3
Espesor: 35 mm Perfiles de soporte Heradesign Forschungs- und
Formato: 1250 Perfil principal: Medida axial 900 mm Materialprüfanstalt
x 625 Perfiles portantes: Medida axial 625 Baden-Württemberg,
1A según EN 13964
Canto: SY-02 mm FMPA Stuttgart
Anexo D

Espesor: 35 mm Dimensiones de los listones de madera Forschungs- und
Formato: 1250 60 x 30 mm, distancia ente ejes ≤ Materialprüfanstalt
x 625 625 mm Baden-Württemberg,
1A según EN 13964
Canto: AK-01 Fijación: 9 unidades/placa FMPA Stuttgart
Anexo D
Página 3
Resistencia a impactos de pelota según DIN 18032/Parte 3
Pared
Construcción/Objeto de prueba Descripción Institución exa- Peritaje nº. Resultado
minadora

Perfiles de soporte Heradesign «a prueba de impactos
Perfil principal: Medida axial 900 mm 902 1248 000/10/Sc/Whr de pelota» según DIN
Perfiles portantes: Medida axial 600 mm 18 032/Parte 3
Canto: SY-02 FMPA Stuttgart
Montaje con tornillos, listones en cruz

Listones de madera 60 x 30 mm «a prueba de impactos
Distancia entre ejes ≤ 300 mm 902 6000 000/14/Sc/Whr de pelota» según DIN
Fijación: 9 unidades/placa 18 032/Parte 3
Montaje con tornillos, listones sencillos

Listones de madera 60 x 30 mm «a prueba de impactos
Montaje con tornillos, emparrillado en cruz

Montaje con tornillos, listones sencillos

Montaje con tornillos, emparrillado en cruz

Espesor: 35 mm Forschungs- und «a prueba de impactos
Listones de madera 60 x 30 mm
Formato: 1250 Materialprüfanstalt de pelota»
Distancia entre ejes ≤ 625 mm 902 6000 000/07/Sc/Whr
x 625 Baden-Württemberg, según DIN 18 032/
Fijación: 9 unidades/placa
Canto: AK-01 FMPA Stuttgart Parte 3
Página 4
Valores de absorción acústica
Objeto de prueba Peritaje Grados de absorción acústica α
Relleno posterior Institución Frecuencias (Hz), αp Rango completo
Clase
Espesor ATC1)
Tipo de placa examinadora/ Nº. Fecha
[mm] [mm] [mm] Tipo 2)
125 250 500 1000 2000 4000 NRC3) αw
País
sin relleno posterior
Heradesign fine 15 15 SRL 6000 01.03.10 0,05 0,10 0,20 0,45 0,90 0,60 0,40 0,30 (H) D
Heradesign fine 15 45 A/TGM Viena TM TGM 11233_23 15.12.08 0,10 0,20 0,60 0,75 0,55 0,75 0,50 (MH) D
Heradesign fine 15 115 Fraunhofer P-BA 125/2009 15.12.09 0,15 0,50 0,80 0,55 0,50 0,70 0,55 (MH) D
Heradesign fine 15 215 Fraunhofer P-BA 131/2009 15.12.09 0,35 0,70 0,65 0,45 0,55 0,75 0,55 (LH) D
Heradesign fine 25 25 SRL 5998 01.03.10 0,05 0,15 0,35 0,95 0,75 0,80 0,55 0,40 (MH) D
Heradesign fine 25 125 Fraunhofer P-BA 115/2009 15.12.09 0,15 0,55 0,85 0,60 0,70 0,65 0,70 C
Heradesign fine,
25 200 SRL 5989 01.03.10 0,30 0,70 0,65 0,55 0,75 0,85 0,70 0,65 (LH) C
Montaje por inserción
Heradesign fine 25 225 Fraunhofer P-BA 126/2009 15.12.09 0,45 0,75 0,60 0,55 0,75 0,80 0,60 (LH) C
Heradesign fine 35 35 SRL 6021 15.03.10 0,10 0,25 0,55 1,00 0,70 0,90 0,65 0,55 (MH) D
Heradesign fine 35 135 Fraunhofer P-BA 122/2009 15.12.09 0,20 0,70 0,80 0,60 0,80 0,80 0,70 C
relleno posterior con lana mineral
Heradesign fine 15 40 25 DP-9 SRL 6001 01.03.10 0,10 0,50 1,00 0,85 0,65 0,75 0,80 0,70 (M) C
Heradesign fine 15 45 30 DP-4 A/TGM Viena TM TGM 11233_22 15.12.08 0,15 0,65 1,00 0,75 0,65 0,80 0,75 (M) C
Heradesign fine 15 115 30 DP-4 A/TGM Viena TM TGM 11233_18 15.12.08 0,40 0,90 0,90 0,65 0,65 0,80 0,70 (L) C
Heradesign fine 15 290 40 DP-4 A/TGM Viena TM TGM 11233_09 15.12.08 0,60 0,85 0,80 0,75 0,65 0,80 0,75 (L) C
Heradesign fine,
15 200 50 DP-5 SRL 6007 01.03.10 0,65 1,00 1,00 0,95 0,80 1,00 1,00 0,90 (L) A
Heradesign fine 25 50 25 DP-9 SRL 6002 01.03.10 0,15 0,75 1,00 0,75 0,80 0,80 0,85 0,80 B
Heradesign fine 25 55 30 DP-9 MBBM TM M84 565_75 20.05.11 0,20 0,80 1,00 0,75 0,70 0,85 0,85 0,75 (LM) C
Heradesign fine,
25 200 25 DP-9 SRL 5996 40238,00 0,45 0,90 0,95 0,85 0,85 0,90 0,90 0,90 A
Heradesign fine 25 85 30 DP-4 A/TGM Viena TM TGM 11233_20 15.12.08 0,40 0,90 0,90 0,70 0,80 0,80 0,80 (L) B
Heradesign fine,
25 200 50 DP-5 SRL 5997 01.0.3.10 0,55 0,95 0,95 0,80 0,80 0,85 0,90 0,85 (L) B
Heradesign fine
25 225 60 DP-5 Fraunhofer P-BA 129/2009 15.12.09 0,55 0,85 0,80 0,80 0,80 0,85 0,80 (L) B
+ 20 µm lámina de PE
Heradesign fine 25 200 100 DP-5 MBBM TM M84 565/85 27.05.11 0,85 1,00 0,85 0,65 0,75 0,85 0,80 0,75 (L) C
Heradesign fine 25 225 200 DP-5 MBBM TM M84 565/19 28.01.10 0,85 0,90 0,90 0,75 0,75 0,85 0,85 0,80 (L) B
Heradesign fine
+ 30 mm de rendija 25 255 200 DP-5 MBBM TM M84 565/22 28.01.10 0,85 0,95 0,85 0,70 0,80 0,85 0,85 0,80 (L) B
de aire
Heradesign fine + 30 mm
de rendija de aire + 43 25 255 200 DP-5 MBBM TM M84 565/26 28.01.10 0,80 0,85 0,80 0,75 0,85 0,85 0,80 0,80 (L) B
µm de lámina de PE
Heradesign fine
25 225 200 DP-5 MBBM TM M84 565/20 28.01.10 0,70 0,80 0,90 0,80 0,85 0,85 0,85 0,85 B
+ 43 µm de lámina de PE
de rendija de aire, + 43
25 255 200 DP-5 MBBM TM M84 565/23 28.01.10 0,80 0,90 0,85 0,70 0,80 0,85 0,85 0,80 (L) B
µm de lámina de PE
+ lana mineral
Heradesign fine
+ 0,47 mm de Hygro- 25 225 200 DP-5 MBBM TM M84 565/21 28.01.10 0,60 0,70 0,85 0,80 0,90 0,80 0,80 0,85 B
diode
de rendija de aire + 0,47
mm de 25 255 200 DP-5 MBBM TM M84 565/24 28.01.10 0,80 0,90 0,80 0,80 0,75 0,85 0,80 0,80 (L) B
Hygrodiode + lana
mineral
Heradesign fine
25 225 200 DP-5 Fraunhofer P-BA 132/2009 15.12.09 0,70 0,85 0,85 0,75 0,75 0,85 0,80 0,80 (L) B
+ 20 µm lámina de PE
Heradesign fine 35 65 25 DP-9 SRL 6044 15.03.10 0,25 0,75 1,00 0,80 0,95 0,90 0,90 0,90 A
Heradesign fine 35 65 30 DP-5 TGM TM TGM 10656_7 18.06.03 0,20 0,70 1,00 0,75 0,80 0,90 0,80 B
Heradesign fine 35 200 40 DP-9 SRL 6031 15.03.10 0,65 1,00 0,90 0,80 0,95 0,90 0,95 0,90 (L) A
Heradesign fine 35 320 40 DP-4 A/TGM Viena TM TGM 11233_10 15.12.08 0,65 0,80 0,80 0,80 0,90 0,90 0,80 0,85 B
Heradesign fine 35 95 60 DP-5 Fraunhofer P-BA 124/2009 15.12.09 0,60 1,00 0,80 0,70 0,85 0,80 0,80 (L) B
Heradesign fine 35 135 60 DP-4 A/TGM Viena TM TGM 11233_17 15.12.08 0,60 1,00 0,85 0,75 0,85 0,85 0,85 0,85 (L) B
Heradesign fine 35 235 60 DP-5 Fraunhofer P-BA 130/2009 15.12.09 0,70 0,90 0,75 0,75 0,88 0,89 0,80 (L) B
1)
ATC: Altura total de la construcción: del canto inferior del techo inacabado hasta el canto inferior de la placa acústica
Heradesign
2)
Tipo: DP-4: Densidad aparente = 40 kg/m³
DP-5: Densidad aparente = 50 kg/m³
DP-9: Densidad aparente = 90 kg/m³
ATC
3)
Valor NRC: valor medio de αs de las frecuencias (250 + 500 + 1000 + 2000):4, redondeado al incremento siguiente 0,05
Página 5
Tiempo de resistencia al fuego
Construcción Descripción Clasificación Acreditación Hoja informativa técnica
Heradesign fine, 25 mm Informe de ensayo nº.

EI 30
Construcción: atornillado a perfil CD y suspendido 3223/831/2008 MPA TM 01/10
(a←b)
con 2 x 50 mm base DP-9 GS 2 x 50 mm Braunschweig RFA

EI 30
Construcción: atornillado en listones de madera 80/50 bajo MA39-VFA 2005- TM 08/10
(a←b)
techo de hormigón, con base Heralan DP-5, 50 mm 0549.01 A

EI 30
Construcción: atornillado en listones de madera y suspendido 3090/312/14 MPA TM 22/14
(a←b)
con 2 x 50 mm base DP-9 GS Braunschweig RFA
Diferencia normalizada de nivel acústico en flancos según DIN EN ISO 10848-2:2006

Construcción Descripción Clasificación Acreditación Hoja informativa técnica
Heradesign fine, 25 mm en sistema de carriles en T

como montaje por inserción suspendido 700 mm
P-BA 144-2009
con base Heralan DP-5, 40 mm Dn,f,w = 35 dB TM-SA-03
Fecha: 15.12.2010
y sin mamparo de absorción en la zona de la pared de sepa-
ración

P-BA 141-2009
Fecha: 15.12.2010
ración
Heradesign fine, 25 mm sobre perfil CD, 60 x 27 x 0,6 mm

suspendido, altura de suspensión 700 mm
P-BA 140-2009
Fecha: 15.12.2010
ración

P-BA 143-2009
Fecha: 15.12.2009
con mamparo de absorción en la zona de la pared de sepa-
ración
Página 6
Service, Support, Logistics –
Centre of expertise in Europe and
on-site sales networks worldwide
Knauf AMF GmbH & Co. KG

Elsenthal 15, 94481 Grafenau
Germany
Tel.: +49 8552 422-0
Fax: +49 8552 422-32
info@knaufamf.de
www.amfceilings.com
The acoustic ceiling specialist Knauf AMF, with its global sales and service network, Knauf AMF Deckensysteme GmbH
9702 Ferndorf 29
offers on-site, solution orientated and timely advice for architects, specialist contractors, Austria
distributors and developers. Tel.: +43 4245 2001-0
office@heradesign.com
With us, you are always a ceiling solution ahead! www.heradesign.com
No responsibility or liability is accepted for the accuracy of the information provided. Knauf AMF GmbH & Co. KG
Metallstraße 1, 41751 Viersen
Subject to change without prior notice. 10/2015
Germany
Tel.: +49 2162 957-0
info-de@knaufamf.eu
Knauf AMF Plafonds et Systèmes

9, rue des Livraindières, 28100 Dreux
France
Tel.: +33 237 3850-50
info@knaufamf.fr
Knauf AMF Ceilings Ltd.

1 Swan Road, South West Industrial Estate,
Peterlee, Co. Durham, SR8 2HS
Great Britain
Tel.: +44 191 5188600
info@knaufamf.co.uk
Essential
TECHNICAL DATA STANDARD TAPIFLEX ESSENTIAL 50 TAPIFLEX TILES 50 TAPIFLEX PLANKS 50 ACCZENT ESSENTIAL 70
CLASSIFICATION
Classification EN 651 Heterogeneous Acoustic floor covering Heterogeneous Acoustic floor covering Heterogeneous Acoustic floor covering –
based on polyvinyl chloride based on polyvinyl chloride based on polyvinyl chloride
EN ISO 10582 – – – Heterogeneous Compact floor covering
based on polyvinyl chloride
EN ISO 10874 33-42 33-42 33-42 34-43
Wear group EN 651 T T T –
Wear layer binder content EN ISO 10582 – – – Type I
TECHNICAL CHARACTERISTICS
Total thickness EN ISO 24346 3.30 mm 3.30 mm 3.30 mm 2.00 mm
Total weight EN ISO 23997 2770 g/m2 3212 g/m2 3212 g/m2 3069 g/m2
Wear layer thickness EN ISO 24340 0.50 mm 0.50 mm 0.50 mm 0.70 mm
Form of delivery EN ISO 24341 (rolls) Approx. 23 running metres x 200 cm – – Approx. 23 running metres x 200 cm
EN ISO 24342 (tiles) – 50 x 50 cm - 20 tiles/box = 5 sqm – –
EN ISO 24342 (planks) – – 100 x 25 cm - 20 planks/box = 5 sqm –
PERFORMANCES FOR CE MARKING REQUIREMENTS (EN 14041)
Declaration of Performance EN 14041 0120-0057-DoP-2014-05 0120-0061-DoP-2014-05 0120-0061-DoP-2014-05 0120-079-DoP-2019-02
Reaction to fire EN 13501-1 Bfl-s1 glued over any A2fl or A1fl Bfl-s1 glued over any A2fl or A1fl Bfl-s1 glued over any A2fl or A1fl Bfl-s1 glued over any A2fl or A1fl
substrate (concrete) substrate (concrete) substrate (concrete) substrate (concrete)
Cfl-s1 glued over any derivate Cfl-s1 glued over any derivate Cfl-s1 glued over any derivate Bfl-s1 glued over any derivate
wood substrate wood substrate wood substrate wood substrate
Electrostatic properties EN 1815 ≤ 2.0 kV ≤ 2.0 kV ≤ 2.0 kV ≤ 2.0 kV
Thermal resistance EN ISO 10456 0.04 m2 K/W 0.04 m2 K/W 0.04 m2 K/W 0.02 m2 K/W
Slip resistance EN 13893 ≥ 0.3 ≥ 0.3 ≥ 0.3 ≥ 0.3
TECHNICAL PERFORMANCES
Residual indentation EN ISO 24343-1 Required value: ≤ 0.20 mm Required value: ≤ 0.20 mm Required value: ≤ 0.20 mm Required value: ≤ 0.10 mm
Best measured value*: 0.10 mm Best measured value*: 0.10 mm Best measured value*: 0.10 mm Best measured value*: 0.02 mm
Average measured value*: 0.12 mm Average measured value*: 0.12 mm Average measured value*: 0.12 mm Average measured value*: 0.03 mm
Impact sound reduction NF EN ISO 717 / 2 ΔLw = 20 dB ΔLw = 19 dB ΔLw = 19 dB ΔLw = 3 dB
Acoustical improvement NF S31-074 Ln,e,w < 65 dB - Class A Ln,e,w < 65 dB - Class A Ln,e,w < 65 dB - Class A Ln,e,w < 85 dB - Class C
Slip resistance(1) DIN 51130 R9/R10 (Citizen Oak) R9 R10 (Citizen Oak) R9/R10 (Citizen Oak)
Furniture leg EN 424 No damage No damage No damage No damage
Castor chair ISO 4918 No damage No damage No damage No damage
Curl resultant to heat EN ISO 23999 ≤ |8| mm ≤ |2| mm ≤ |2| mm ≤ |8| mm
Light fastness EN ISO 105-B02 ≥ 6 ≥ 6 ≥ 6 ≥6
Dimensional stability EN ISO 23999 ≤ 0.10% ≤ 0.10% ≤ 0.10% ≤ 0.10%
Chemical resistance EN ISO 26987 Not affected Not affected Not affected Not affected
Underfloor heating Suitable (maximum 27°C) Suitable (maximum 27°C) Suitable (maximum 27°C) Suitable (maximum 27°C)
ENVIRONMENTAL PERFORMANCES
Total VOC emissions ISO 16000-9 ≤ 10 µg/m3 (after 28 days) ≤ 10 µg/m3 (after 28 days) ≤ 10 µg/m3 (after 28 days) ≤ 10 µg/m3 (after 28 days)
COLOURS
42 8 3 10
The above information is subject to modification for the benefit of further improvement. (02/19). *For information - not binding.
Tarkett’s instructions regarding installation, cleaning and maintenance should be observed. Please contact Tarkett at the address shown for these instructions.
TARKETT
100 % PHTHALATE
FREE 100 % PHTHALATE
FREE
Tapiflex 20 % Tapiflex 20 % Tapiflex 20 % Acczent 32 %
SUSTAINABILITY
TAG Essential 50 Recyclable Optimal Indoor Tiles 50 Recyclable Optimal Indoor Planks 50 Recyclable Optimal Indoor Essential 70 Recyclable Optimal Indoor
Recycled content Air Quality Recycled content Air Quality Recycled content Air Quality Recycled content Air Quality
* TVOC AT 28 DAYS * TVOC AT 28 DAYS * TVOC AT 28 DAYS * TVOC AT 28 DAYS
Colour Welding Corresponding Colour Welding Corresponding Colour Welding Corresponding Colour Welding Corresponding Colour Welding Corresponding Colour Welding Corresponding
code NCS Rod skirting KS61 code NCS Rod skirting KS61 code NCS Rod skirting KS61 code NCS Rod skirting KS61 code NCS Rod skirting KS61 code NCS Rod skirting KS61
25094 002 S 4000-N 1287 483 1411 010 25094 205 S 2005-Y20R 1287 848 1411 054 25094 212 S 2040-Y 1287 661 1411 048 25094 219 S 1060-Y90R 1287 868 1411 019 25094 226 S 1040-Y80R 1287 133 1411 047 25188 229 S 5010-Y30R 1287 664 1411 054
25094 005 S 3005-Y50R 1287 291 1411 054 25094 206 S 4020-Y 1287 169 1411 050 25094 213 S 3040-R20B 1287 656 1411 049 25094 220 S 6010-R70B 1288 386 1411 039 25094 227 S 5010-B30G 1287 816 1411 056 25188 230 S 2502-Y 1287 716 1411 012
25094 200 S 4040-R80B 1291 354 1411 039 25094 207 S 1060-Y70R 1288 337 1411 047 25094 214 S 4502-R 1287 382 1411 053 25094 221 S 5502-Y 1287 491 1411 008 25094 234 S 1505-Y40R 1287 069 1411 054 25188 231 S 5005-Y20R 1287 373 1411 054
25094 201 S 6500-N 1287 836 1411 008 25094 208 S 5010-B70G 1287 223 1411 056 25094 215 S 2002-Y50R 1292 455 1411 053 25094 222 S 3020-G70Y 1287 229 1411 053 25094 235 S 2000-N 1287 630 1411 011 25188 232 S 2010-Y20R 1292 855 1411 052
25094 202 S 2060-G90Y 1287 568 1411 036 25094 209 S 3030-B70G 1288 343 1411 044 25094 216 S 3502-Y 1292 771 1411 053 25094 223 S 2005-Y80R 1292 770 1411 053 25094 236 S 2002-Y50R 1292 770 1411 012 25190 000 S 5005-Y20R 1287 537 1411 054
25094 203 S 5005-G80Y 1287 361 1411 053 25094 210 S 2060-Y90R 1287 893 1411 019 25094 217 S 2030-G70Y 1287 494 1411 036 25094 224 S 4010-R70B 1287 740 1411 053 25094 301 S 6000-N 1287 482 1411 009 25190 001 S 4010-Y30R 1287 373 1411 054
25094 204 S 4500-N 1287 742 1411 010 25094 211 S 2040-B30G 1287 871 1411 044 25094 218 S 3020-B30G 1287 762 1411 044 25094 225 S 3502-Y 1287 027 1411 053 25188 228 S 4020-Y30R 1292 373 1411 025 25190 100 S 3005-Y20R 1287 178 1411 054
■ WESTERN EUROPE: Austria: Tarkett Holding GmbH, Niederlassung Wien – Tel. +43 1 47 88 062 ■ Belgium: Tarkett Belux Sprl – Tel. +32 16 35 98 80 ■ Denmark: Tarkett A/S – Tel. +45 43 90 60 11 ■ Finland: Tarkett Oy – Tel. +358 9 4257 9000 ■ France: Tarkett SAS
– Tel. +33 1 41 20 42 49 ■ Germany: Tarkett Holding GmbH – Tel. +49 62 33 810 ■ Greece: Tarkett Monoprosopi Ltd – Tel. +30 210 6745 340 ■ Italy: Tarkett S.p.A. – Tel. +39 0744 7551 ■ Luxembourg: Tarkett GDL SA – Tel. +352 949 211 8804 ■ Netherlands: Tarkett
BV – Tel. +31 416 685 491 ■ Norway: Tarkett AS – Tel. +47 32 20 92 00 ■ Portugal: Tarkett SA – Tel. +351 21 427 64 20 ■ Spain: Tarkett Floors S.L – Tel. +34 91 358 00 35 ■ Sweden: Tarkett Sverige AB – Tel. +46 771 25 19 00 ■ Switzerland: Tarkett Holding GmbH
– Tel. +41 043 233 79 24 ■ Turkey: Tarkett Aspen - Tel. +90 212 213 65 80 ■ United Kingdom: Tarkett Ltd – Tel. +44 (0) 1622 854 040 ■ EASTERN EUROPE: Baltic Countries: Tarkett Baltics: Tel. +370 37 262 220 ■ Czech Republic: Tarkett org. složka – Tel: +420 271 001 600
■ Hungary: Tarkett Polska SP Z.O.O. magyarországi fióktelepe – Tel. +36 1 437 8150 ■ Poland: Tarkett Polska Sp. z o. o. – Tel. +48 22 16 09 231 ■ Russian Federation: ZAO Tarkett RUS - Tel. +7 495 775 3737 ■ Slovakia: Tarkett Polska, organizačná zlozka
– Tel. +421 2 48291 317 ■ South East Europe: Tarkett SEE – Tel. +381 21 7557 649 (44) 569 12 21 ■ Ukraine: Tarkett UA – Tel: +38 (0) 44 569 12 21 ■ ASIA AND OCEANIA: Australia: Tarkett Australia Pty Ltd – Tel. +61 2 88 53 12 00 ■ China: Tarkett Floor Covering
(Shanghai) Co. Ltd. – Tel. +86 (21) 60 95 68 38 ext 841 ■ North East Asia: Tarkett Hong Kong Limited – Tel. +852 2511 8716 ■ India: Tarkett Flooring India Pvt. Ltd. – Bangalore - Tel. +91 80 4130 3793 – New Delhi - Tel. +91 11 4352 4073 – Mumbai - Tel. +91 22 2648 8750
■ South East Asia: Tarkett Flooring Singapore Pte. Ltd. – Tel: +65 6346 1585 ■ AFRICA: Tarkett International: Tel. +33 1 41 20 41 01 ■ MIDDLE EAST: Tarkett Middle East: Tel. +961 1 51 3363/4 ■ Israël: Tarkett International: Tel. +33 1 41 20 41 01
■ NORTH AMERICA: USA: Tarkett Inc. – Tel. +1 713 869 5811 / Johnsonite – Tel. + 1 440 543 8916 ■ Canada: Tarkett Inc. – Tel. +1 450 293 173 ■ LATIN AMERICA: Brazil: Tarkett - Tel. 55 12 3954 7108 ■ Argentina - Chile - Uruguay: Tarkett Latam Mercosur - Tel. +54 11
47 08 07 72 / +54 9 11 44 46 88 82 ■ Bolivia - Colombia - Ecuador - Panama - Paraguay - Peru - Trinidad and Tobago - Venezuela: Tarkett - Tel. +55 11 9 8410 9310 / +55 11 95494 0069 ■ Mexico /Central America: Tarkett Latam Mexico - Tel. +55 11 98410 9310
www.professionals.tarkett.com
CERTIFICADO DE EFICIENCIA ENERGÉTICA DE EDIFICIOS
IDENTIFICACIÓN DEL EDIFICIO O DE LA PARTE QUE SE CERTIFICA:
Nombre del edificio EDIFICI 2 ETSEA
Dirección AVINGUDA ALCALDE ROVIRA ROURE
Municipio Lérida Código Postal 25198
Provincia Lleida Comunidad Autónoma Cataluña
Zona climática D3 Año construcción 1991
Normativa vigente (construcción /
NBE-CT-79
rehabilitación)
Referencia/s catastral/es 9915801BG9191F0001OU
Tipo de edificio o parte del edificio que se certifica:

○ Edificio de nueva construcción ● Edificio Existente
○ Vivienda ● Terciario
○ Unifamiliar ● Edificio completo
○ Bloque ○ Local
○ Bloque completo
○ Vivienda individual
DATOS DEL TÉCNICO CERTIFICADOR:

Nombre y Apellidos Asmae Taybi Dahmani NIF(NIE) 49943933P
Razón social Universitat de lleida NIF Q7550001G
Domicilio c/Manuel Carrasco i Formiguera 33 2C
Municipio Lleida Código Postal 25001
e-mail: asmaetaybi7@gmail.com Teléfono 692353709
Titulación habilitante según normativa vigente Arquitecte Tècnic
Procedimiento reconocido de calificación energética utilizado y
CEXv2.3
versión:
CALIFICACIÓN ENERGÉTICA OBTENIDA:

CONSUMO DE ENERGÍA EMISIONES DE DIÓXIDO DE
PRIMARIA NO RENOVABLE CARBONO
[kWh/m² año] [kgCO2/ m² año]
< 90.3 A < 18.9 A
90.3-146.7 B 18.9-30.7 B
146.7-225.7 C 168.6 C 30.7-47.2 C 32.3 C
225.7-293.3 D 47.2-61.3 D
293.3-361.0 E 61.3-75.5 E
361.0-451.3 F 75.5-94.4 F
≥ 451.3 G ≥ 94.4 G
El técnico abajo firmante declara responsablemente que ha realizado la certificación energética del edificio o de la parte que se
certifica de acuerdo con el procedimiento establecido por la normativa vigente y que son ciertos los datos que figuran en el
presente documento, y sus anexos:
Fecha: 25/05/2022
Firma del técnico certificador

Anexo I. Descripción de las características energéticas del edificio.
Anexo II. Calificación energética del edificio.
Anexo III. Recomendaciones para la mejora de la eficiencia energética.
Anexo IV. Pruebas, comprobaciones e inspecciones realizadas por el técnico certificador.
Registro del Órgano Territorial Competente:
Fecha 25/05/2022
Ref. Catastral 9915801BG9191F0001OU Página 1 de 7
ANEXO I
DESCRIPCIÓN DE LAS CARACTERÍSTICAS ENERGÉTICAS DEL EDIFICIO
En este apartado se describen las características energéticas del edificio, envolvente térmica, instalaciones, condiciones de
funcionamiento y ocupación y demás datos utilizados para obtener la calificación energética del edificio.
1. SUPERFICIE, IMAGEN Y SITUACIÓN
Superficie habitable [m²] 3826.74
Imagen del edificio Plano de situación
2. ENVOLVENTE TÉRMICA
Cerramientos opacos
Nombre Tipo Superficie Transmitancia Modo de obtención

[m²] [W/m²·K]
FAÇANA NE_PB Fachada 286.72 0.47 Conocidas
FAÇANA NE_P1 Fachada 122.36 0.47 Conocidas
FAÇANA SO_P1 Fachada 130.16 0.47 Conocidas
FAÇANA SO_PB Fachada 150.08 0.47 Conocidas
FAÇANA SE_PB Fachada 83.92 0.47 Conocidas
FAÇANA SE_P1 Fachada 54.72 0.47 Conocidas
FAÇANA NO_PB Fachada 8.99 0.47 Conocidas
FAÇANA NO_P1 Fachada 54.93 0.47 Conocidas
Suelo con terreno Suelo 1294.32 0.31 Estimadas
COBERTA Cubierta 973.61 0.28 Conocidas
COBERTA_PB Cubierta 389.88 0.28 Conocidas
Partición superior Partición Interior 17.28 1.20 Por defecto
Fecha 25/05/2022
Huecos y lucernarios
Superficie Transmitancia Factor Modo de Modo de

Nombre Tipo [m²] [W/m²·K] solar obtención. obtención.
Transmitancia Factor solar
PORTA Hueco 6.3 4.02 0.57 Estimado Estimado
PORTA 1 Hueco 2.1 4.02 0.57 Estimado Estimado
FINESTRA 1 Hueco 4.09 3.78 0.63 Estimado Estimado
Fecha 25/05/2022
3. INSTALACIONES TÉRMICAS
Generadores de calefacción
Nombre Tipo Potencia Rendimiento Tipo de Modo de

nominal [kW] Estacional [%] Energía obtención
Calefacción y ACS Caldera Estándar 24.0 56.0 Gas Natural Estimado
TOTALES Calefacción
Generadores de refrigeración

TOTALES Refrigeración
Instalaciones de Agua Caliente Sanitaria
Demanda diaria de ACS a 60° (litros/día) 0.0

Calefacción y ACS Caldera Estándar 24.0 56.0 Gas Natural Estimado
TOTALES ACS
4. INSTALACIÓN DE ILUMINACIÓN (sólo edificios terciarios)
Espacio Potencia instalada VEEI [W/m²·100lux] Iluminación media Modo de obtención

[W/m²] [lux]
Edificio Objeto 7.95 1.52 400.00 Estimado
TOTALES 7.95
5. CONDICIONES DE FUNCIONAMIENTO Y OCUPACIÓN (sólo edificios terciarios)
Espacio Superficie [m²] Perfil de uso

Edificio 3826.74 Intensidad Media - 12h
6. ENERGÍAS RENOVABLES
Térmica
Consumo de Energía Final, cubierto en función del servicio Demanda de

asociado [%] ACS cubierta
Nombre [%]
Calefacción Refrigeración ACS
Contribuciones energéticas - - 50.0 -
TOTAL - - 50.0 -
Fecha 25/05/2022
ANEXO II
CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO
Zona climática D3 Uso Intensidad Media - 12h
1. CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO EN EMISIONES

INDICADOR GLOBAL INDICADORES PARCIALES
< 18.9 A CALEFACCIÓN ACS

18.9-30.7 B
30.7-47.2 C 32.3 C Emisiones Emisiones ACS
calefacción [kgCO2/m² año]
47.2-61.3 D [kgCO2/m² año] C -
61.3-75.5 E 18.54 0.00
75.5-94.4 F
≥ 94.4 G REFRIGERACIÓN ILUMINACIÓN
Emisiones Emisiones
refrigeración iluminación
Emisiones globales [kgCO2/m² año] [kgCO2/m² año] C [kgCO2/m² año] B
4.38 9.34
La calificación global del edificio se expresa en términos de dióxido de carbono liberado a la atmósfera como consecuencia del
consumo energético del mismo.
kgCO2/m² año kgCO2/año

Emisiones CO2 por consumo eléctrico 13.73 52527.84
Emisiones CO2 por otros combustibles 18.54 70929.31
2. CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO EN CONSUMO DE ENERGÍA PRIMARIA NO RENOVABLE

Por energía primaria no renovable se entiende la energía consumida por el edificio procedente de fuentes no renovables que no
ha sufrido ningún proceso de conversión o transformación.
< 90.3 A CALEFACCIÓN ACS

90.3-146.7 B
146.7-225.7 C 168.6 C Energía primaria Energía primaria
calefacción ACS
225.7-293.3 D [kWh/m²año] C [kWh/m² año] -
293.3-361.0 E 87.53 0.00
361.0-451.3 F
Energía primaria Energía primaria

Consumo global de energía primaria no renovable refrigeración iluminación
[kWh/m² año] C [kWh/m²año] B
[kWh/m² año]
25.88 55.15
3. CALIFICACIÓN PARCIAL DE LA DEMANDA ENERGÉTICA DE CALEFACCIÓN Y REFRIGERACIÓN

La demanda energética de calefacción y refrigeración es la energía necesaria para mantener las condiciones internas de
confort del edificio.
DEMANDA DE CALEFACCIÓN DEMANDA DE REFRIGERACIÓN

< 22.5 A < 11.7 A
22.5-36.6 B 11.7-19.0 B
36.6-56.4 C 41.2 C 19.0-29.3 C 26.5 C
56.4-73.3 D 29.3-38.1 D
73.3-90.2 E 38.1-46.8 E
90.2-112.7 F 46.8-58.6 F
≥ 112.7 G ≥ 58.6 G
Demanda de calefacción [kWh/m² año] Demanda de refrigeración [kWh/m² año]
El indicador global es resultado de la suma de los indicadores parciales más el valor del indicador para consumos auxiliares, si los hubiera (sólo ed. terciarios,
ventilación, bombeo, etc…). La energía eléctrica autoconsumida se descuenta únicamente del indicador global, no así de los valores parciales
Fecha 25/05/2022
ANEXO III
RECOMENDACIONES PARA LA MEJORA DE LA EFICIENCIA ENERGÉTICA
Apartado no definido
Fecha 25/05/2022
ANEXO IV
PRUEBAS, COMPROBACIONES E INSPECCIONES REALIZADAS POR EL
TÉCNICO CERTIFICADOR
Se describen a continuación las pruebas, comprobaciones e inspecciones llevadas a cabo por el técnico certificador durante el
proceso de toma de datos y de calificación de la eficiencia energética del edificio, con la finalidad de establecer la conformidad
de la información de partida contenida en el certificado de eficiencia energética.
Fecha de realización de la visita del técnico certificador 25/05/2022
COMENTARIOS DEL TÉCNICO CERTIFICADOR
Fecha 25/05/2022
CERTIFICADO DE EFICIENCIA ENERGÉTICA DE EDIFICIOS
IDENTIFICACIÓN DEL EDIFICIO O DE LA PARTE QUE SE CERTIFICA:
Nombre del edificio EDIFICI 2 ETSEA
Dirección AVINGUDA ALCALDE ROVIRA ROURE
Municipio Lérida Código Postal 25198
Zona climática D3 Año construcción 1991
Normativa vigente (construcción /
NBE-CT-79
rehabilitación)
Referencia/s catastral/es 9915801BG9191F0001OU
Tipo de edificio o parte del edificio que se certifica:

○ Edificio de nueva construcción ● Edificio Existente
○ Vivienda ● Terciario
○ Unifamiliar ● Edificio completo
○ Bloque ○ Local
○ Bloque completo
○ Vivienda individual
DATOS DEL TÉCNICO CERTIFICADOR:

Nombre y Apellidos Asmae Taybi Dahmani NIF(NIE) 49943933P
Razón social Universitat de lleida NIF Q7550001G
Domicilio c/Manuel Carrasco i Formiguera 33 2C
Municipio Lleida Código Postal 25001
e-mail: asmaetaybi7@gmail.com Teléfono 692353709
Titulación habilitante según normativa vigente Arquitecte Tècnic
Procedimiento reconocido de calificación energética utilizado y
CEXv2.3
versión:
CALIFICACIÓN ENERGÉTICA OBTENIDA:

CONSUMO DE ENERGÍA EMISIONES DE DIÓXIDO DE
PRIMARIA NO RENOVABLE CARBONO
[kWh/m² año] [kgCO2/ m² año]
< 113.6 A 84.5 A < 21.7 A 14.5 A
113.6-184.6 B 21.7-35.3 B
184.6-284.0 C 35.3-54.4 C
284.0-369.3 D 54.4-70.7 D
369.3-454.5 E 70.7-87.0 E
454.5-568.1 F 87.0-108.7 F
≥ 568.1 G ≥ 108.7 G
El técnico abajo firmante declara responsablemente que ha realizado la certificación energética del edificio o de la parte que se
certifica de acuerdo con el procedimiento establecido por la normativa vigente y que son ciertos los datos que figuran en el
presente documento, y sus anexos:
Fecha: 25/05/2022
Firma del técnico certificador

Anexo I. Descripción de las características energéticas del edificio.
Anexo II. Calificación energética del edificio.
Anexo III. Recomendaciones para la mejora de la eficiencia energética.
Anexo IV. Pruebas, comprobaciones e inspecciones realizadas por el técnico certificador.
Registro del Órgano Territorial Competente:
Fecha 25/05/2022
ANEXO I
DESCRIPCIÓN DE LAS CARACTERÍSTICAS ENERGÉTICAS DEL EDIFICIO
En este apartado se describen las características energéticas del edificio, envolvente térmica, instalaciones, condiciones de
funcionamiento y ocupación y demás datos utilizados para obtener la calificación energética del edificio.
1. SUPERFICIE, IMAGEN Y SITUACIÓN
Superficie habitable [m²] 3826.74
Imagen del edificio Plano de situación
2. ENVOLVENTE TÉRMICA
Cerramientos opacos
Nombre Tipo Superficie Transmitancia Modo de obtención

[m²] [W/m²·K]
FAÇANA NE_PB Fachada 286.72 0.21 Conocidas
FAÇANA SO_PB Fachada 150.08 0.21 Conocidas
FAÇANA SE_PB Fachada 83.92 0.21 Conocidas
FAÇANA NO_PB Fachada 8.99 0.21 Conocidas
Suelo con terreno Suelo 1294.32 0.31 Estimadas
COBERTA Cubierta 973.61 0.28 Conocidas
COBERTA_PB Cubierta 389.88 0.28 Conocidas
Partición superior Partición Interior 17.28 1.20 Por defecto
Fecha 25/05/2022
Huecos y lucernarios
Superficie Transmitancia Factor Modo de Modo de

Nombre Tipo [m²] [W/m²·K] solar obtención. obtención.
Transmitancia Factor solar
PORTA Hueco 6.3 2.55 0.47 Estimado Estimado
Fecha 25/05/2022
3. INSTALACIONES TÉRMICAS
Generadores de calefacción

Biomasa
Calefacción y ACS _PB Caldera Estándar 24.0 77.2 densificada Estimado
(pelets)
Biomasa
Calefacción y ACS _P1 Caldera Estándar 24.0 77.2 densificada Estimado
(pelets)
Biomasa
(pelets)
Biomasa
(pelets)
TOTALES Calefacción
Generadores de refrigeración

TOTALES Refrigeración
Instalaciones de Agua Caliente Sanitaria
Demanda diaria de ACS a 60° (litros/día) 571.2

Biomasa
Calefacción y ACS _PB Caldera Estándar 24.0 77.2 densificada Estimado
(pelets)
Biomasa
(pelets)
Biomasa
(pelets)
Biomasa
(pelets)
TOTALES ACS
4. INSTALACIÓN DE ILUMINACIÓN (sólo edificios terciarios)
Espacio Potencia instalada VEEI [W/m²·100lux] Iluminación media Modo de obtención

[W/m²] [lux]
Edificio Objeto 8.09 1.24 500.00 Estimado
TOTALES 8.09
Fecha 25/05/2022
5. CONDICIONES DE FUNCIONAMIENTO Y OCUPACIÓN (sólo edificios terciarios)
Espacio Superficie [m²] Perfil de uso

Edificio 3826.74 Intensidad Media - 12h
6. ENERGÍAS RENOVABLES
Térmica
Consumo de Energía Final, cubierto en función del servicio Demanda de

asociado [%] ACS cubierta
Nombre [%]
Calefacción Refrigeración ACS
Contribuciones energéticas - - 50.0 -
TOTAL - - 50.0 -
Fecha 25/05/2022
ANEXO II
CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO
Zona climática D3 Uso Intensidad Media - 12h
1. CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO EN EMISIONES

< 21.7 A 14.5 A CALEFACCIÓN ACS

21.7-35.3 B
35.3-54.4 C Emisiones Emisiones ACS
calefacción [kgCO2/m² año]
54.4-70.7 D [kgCO2/m² año] A A
70.7-87.0 E 0.75 0.05
87.0-108.7 F
Emisiones Emisiones
refrigeración iluminación
Emisiones globales [kgCO2/m² año] [kgCO2/m² año] B [kgCO2/m² año] A
4.16 9.50
La calificación global del edificio se expresa en términos de dióxido de carbono liberado a la atmósfera como consecuencia del
consumo energético del mismo.
kgCO2/m² año kgCO2/año

Emisiones CO2 por consumo eléctrico 13.67 52292.70
Emisiones CO2 por otros combustibles 0.80 3067.45
2. CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO EN CONSUMO DE ENERGÍA PRIMARIA NO RENOVABLE

Por energía primaria no renovable se entiende la energía consumida por el edificio procedente de fuentes no renovables que no
ha sufrido ningún proceso de conversión o transformación.
< 113.6 A 84.5 A CALEFACCIÓN ACS

113.6-184.6 B
184.6-284.0 C Energía primaria Energía primaria
calefacción ACS
284.0-369.3 D [kWh/m²año] A [kWh/m² año] A
369.3-454.5 E 3.53 0.25
454.5-568.1 F
Energía primaria Energía primaria

Consumo global de energía primaria no renovable refrigeración iluminación
[kWh/m² año] B [kWh/m²año] A
[kWh/m² año]
24.58 56.09
3. CALIFICACIÓN PARCIAL DE LA DEMANDA ENERGÉTICA DE CALEFACCIÓN Y REFRIGERACIÓN

La demanda energética de calefacción y refrigeración es la energía necesaria para mantener las condiciones internas de
confort del edificio.
DEMANDA DE CALEFACCIÓN DEMANDA DE REFRIGERACIÓN

< 15.7 A < 14.5 A
15.7-25.6 B 14.5-23.5 B
25.6-39.4 C 32.1 C 23.5-36.2 C 25.2 C
39.4-51.2 D 36.2-47.0 D
51.2-63.0 E 47.0-57.9 E
63.0-78.7 F 57.9-72.3 F
≥ 78.7 G ≥ 72.3 G
Demanda de calefacción [kWh/m² año] Demanda de refrigeración [kWh/m² año]
El indicador global es resultado de la suma de los indicadores parciales más el valor del indicador para consumos auxiliares, si los hubiera (sólo ed. terciarios,
ventilación, bombeo, etc…). La energía eléctrica autoconsumida se descuenta únicamente del indicador global, no así de los valores parciales
Fecha 25/05/2022
ANEXO III
RECOMENDACIONES PARA LA MEJORA DE LA EFICIENCIA ENERGÉTICA
Apartado no definido
Fecha 25/05/2022
ANEXO IV
PRUEBAS, COMPROBACIONES E INSPECCIONES REALIZADAS POR EL
TÉCNICO CERTIFICADOR
Se describen a continuación las pruebas, comprobaciones e inspecciones llevadas a cabo por el técnico certificador durante el
proceso de toma de datos y de calificación de la eficiencia energética del edificio, con la finalidad de establecer la conformidad
de la información de partida contenida en el certificado de eficiencia energética.
Fecha de realización de la visita del técnico certificador 25/05/2022
COMENTARIOS DEL TÉCNICO CERTIFICADOR
Fecha 25/05/2022
MEMÒRIA D’ESTRUCTURA
1
Index
MEMÒRIA D’ESTRUCTURA.........................................................................................1
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE................................................................................3
BASES DE CALCULO...............................................................................................3
Característiques dels materials.............................................................................3
Característiques del terreny..................................................................................4
Accions considerades...........................................................................................4
Coeficients de seguretat.......................................................................................7
Normativa............................................................................................................. 8
MANTENIMENT DE L’ESTRUCTURA....................................................................11
Elements constituïts per acer laminat.................................................................11
Estructura de formigó armat................................................................................13
2
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
Aquesta memòria documenta tècnicament el projecte d’estructura prevista pel

projecte de canvi d’us d’un edifici docent situat a la localitat de LLEIDA.
En quan a estructura, es preveu uns reforços de les jàsseres de formigó armat
amb perfils metàl·lics tipus HEB i l’execució de pilars metàl·lics tipus HEB.
BASES DE CALCULO
Característiques dels materials
Els materials emprats per la realització dels elements estructurals són

els següents:
- Formigó armat
S'utilitza per a la realització dels elements resolts amb formigó armat.
Les seves característiques més rellevants i, al mateix temps,
considerades en l'anàlisi adjunta, són les següents:
ELEMENTS DE FORMIGÓ INTERIORS (Camises)

Tipificació: HA-25/B/20/IIa
Característiques intrínseques:
 Fck: 25 Mpa
 Consistència: Blanda
 TMA: 20 mm
 Tipus d'ambient: IIa
 Contingut mínim de ciment: 320 kg/m³
- Acer amb perfils laminats

S'utilitzen els acers establerts en la norma UNE-EN 10025
(Productes laminats havent d'acer no aliat, per construccions
metàl·liques d'ús general), així com els establerts en les normes
UNE-EN 10210-1:1994 relativa a perfils buits per la construcció,
acabats devent, d'acer no aliat de grau fi, i UNE-EN 10219-1:1998
relativa a seccions buides d'acer estructural conformats en fred. En
la taula següent (DB ES-A-11, taula 4.1) s'especifiquen les
característiques mecàniques mínimes de els acers UNEIX EN
10025, que han estat utilitzades en els càlculs del present projecte
d'estructura:
3
 Mòdul d’elasticitat, E 210,000 Mpa

 Mòdul d’elasticitat transversal, G 81,000 Mpa
 Coeficient de Poisson, v: 0,30
 Coeficient de dilatació tèrmica, λ: 1,2 x 10-5 (°C)-1
 Densitat 7,850 Kg/m3.
Característiques del terreny
No aplica. No s’han fet cales degut a que no es fa una actuació rellevant

a la fonamentació.
Accions considerades
La determinació de les accions sobre l'edifici i sobre la seva estructura

s'ha realitzat tenint en consideració l'aplicació de les normatives que es
relacionen en l'apartat corresponent de la present memòria.
Segons el DB ES-*AE Accions en l'edificació, les accions i les forces que
actuen sobre un edifici es poden agrupar en 3 categories: accions
permanents, accions variables i accions accidentals.
La consideració particular de cadascuna d'elles es detalla en els
següents subapartats, i respon a l'estipulat en els apartats 2, 3 i 4 del
DB-SE-AE.
Accions permanents:
S'inclouen dins d'aquesta categoria totes les accions la variació de les
quals en magnitud amb el temps és menyspreable, o que la seva
variació és monòtona fins que s'arribi a un valor límit.
Pes propi:
S'inclouen en aquest grup el pes propi dels elements estructurals,
tancaments i elements separadors, divisòries, tot tipus de fusteria,
revestiments (paviments, guarnits, arrebossats, falsos sostres),
revestiments (com els de terres) i equip fix.
El valor característic del pes propi dels elements constructius s'ha
determinat com el seu valor mitjà obtingut a partir de les dimensions
nominals i dels pesos específics mitjans. En la taula següent s'inclouen
els pesos dels materials, productes i elements constructius habituals.
4
Pes especí - Peso especí-

fic aparent Materials i elements fic aparent
Materials i elements
kN/m3 kN/m3
Materiales de albañilería Madera
Arenisca 21,0 a 27,0 Aserrada, tipos C14 a C40 3,5 a 5,0
Basalto 27,0 a 31,0 Laminada encolada 3,7 a 4,4
Calizas compactas, mármoles 28.0 Tablero contrachapado 5,0
Diorita, gneis 30,0 Tablero cartón gris 8,0
Granito 27,0 a 30,0 Aglomerado con cemento 12,0
Sienita, diorita, pórfido 28,0 Tablero de fibras 8,0 a 10,0
Terracota compacta 21,0 a 27,0 Tablero ligero 4,0
Fábricas Metales
Bloque hueco de cemento 13,0 a 16,0 Acero 77,0 a 78,5
Bloque hueco de yeso 10,0 Aluminio 27,0
Ladrillo cerámico macizo 18,0 Bronce 83,0 a 85,0
Ladrillo cerámico perforado 15,0 Cobre 87,0 a 89,0
Ladrillo cerámico hueco 12,0 Estaño 74,0
Ladrillo silicocalcáreo 20,0 Hierro colado 71,0 a 72,5
Mampostería con mortero Hierro 76,0
de arenisca 24,0 forjado Latón 83,0 a 85,0
de basalto 27,0 Plomo 112,0 a 114,0
de caliza compacta 26,0 Zinc 71,0 a 72,0
de granito 26,0 Plásticos y orgánicos
Sillería Caucho en plancha 17,0
de arenisca 26,0 Lámina acrílica 12,0
de arenisca o caliza porosas 24,0 Linóleo en plancha 12,0
de basalto 30,0 Mástico en plancha 21,0
de caliza compacta o mármol 28,0 Poliestireno expandido 0,3
de granito 28,0 Otros
Hormigones y morteros Adobe 16,0
Hormigón ligero 9,0 a 20,0 Asfalto 24,0
Hormigón normal (1) 24,0 Baldosa cerámica 18,0
Hormigón pesado > 28,0 Baldosa de gres 19,0
Mortero de cemento 19,0 a 23,0 Papel 11,0
Mortero de yeso 12,0 a 28,0 Pizarra 29,0
Mortero de cemento y cal 18,0 a 20,0 Vidrio 25,0
Mortero de cal 12,0 a 18,0
Peso Peso
Materials i elements kN/m2 Materials i elements kN/m2
Baldosa hidráulica o cerámica
Linóleo o loseta de goma y mortero
(incluyendo material de agarre)
0,03 m de espesor total 0,50 20 mm de espesor total 0,50
0,05 m de espesor total 0,80 Parque y tarima de 20 mm de espesor
0,07 m de espesor 1,10 sobre rastreles 0,40
Corcho aglomerado Tarima de 20 mm de espesor
tarima de 20 mm y rastrel 0,40 rastreles recibidos con yeso 0,30
Terrazo sobre mortero, 50 mm espesor 0,80
Elemento Peso
Forjados kN / m2
Chapa grecada con capa de hormigón; grueso total < 0,12 m 2
Forjado unidireccional, luces de hasta 5 m; grueso total < 0,28 m 3
Forjado uni o bidireccional; grueso total < 0,30 m 4
5
Forjado bidireccional, grueso total < 0,35 m 5

Losa maciza de hormigón, grueso total 0,20 m 5
Cerramientos y particiones (para una altura libre del orden de 3,0 m) incluso enlucido kN / m
Tablero o tabique simple; grueso total< 0,09 m 3
Tabicón u hoja simple de albañilería; grueso total < 0,14 m 5
Hoja de albañilería exterior y tabique interior; grueso total < 0,25 m 7
Solados (incluyendo material de agarre) kN / m2
Lámina pegada o moqueta; grueso total < 0,03 m 0,5
Pavimento de madera, cerámico o hidráulico sobre plastón; grueso total < 0,08 m 1,0
Placas de piedra, o peldañeado; grueso total < 0,15 m 1,5
Cubierta, sobre forjado (peso en proyección horizontal) kN / m2
Faldones de chapa, tablero o paneles ligeros 1,0
Faldones de placas, teja o pizarra 2,0
Faldones de teja sobre tableros y tabiques palomeros 3,0
Cubierta plana, recrecido, con impermeabilización vista protegida 1,5
Cubierta plana, a la catalana o invertida con acabado de grava 2,5
Rellenos kN / m3
Agua en aljibes o piscinas 10
Terreno , como en jardineras, incluyendo material de drenaje (1) 20
Accions variables:
Són les accions la variació de les quals en el temps no és monòtona ni
menyspreable respecte al valor mitjà. Es contemplen dins d'aquesta
categoria les sobrecàrregues d'ús, les accions sobre baranes i elements
divisoris, l'acció del vent, les accions tèrmiques i l'acció que produeix
l'acumulació de neu
Sobrecàrrega d’ús:
La sobrecàrrega d'ús és el pes de tot el que pot gravitar sobre l'edifici per
raó del seu ús.
S'ha considerat, pel càlcul dels esforços en els elements estructurals,
l'aplicació d'una càrrega distribuïda uniformement, adoptant els valors
característics de la taula 3.1 del DB-SE-AE. Per a les comprovacions
locals de capacitat portant s'ha considerat una càrrega concentrada
actuant en qualsevol punt de la zona afectada. A Aquesta càrrega
concentrada s'ha considerat actuant simultàniament amb la
sobrecàrrega uniformement repartida en les zones d'ús de trànsit i
aparcament de vehicles lleugers, i de manera independent i no
simultània amb ella en la resta de casos descrits en la taula esmentada.
En el cas de balcons volats s'ha considerat una sobrecàrrega lineal

repartida actuant en les vores de valor 2 kN/m.
S'ha realitzat la comprovació amb alternança de càrregues en elements

crítics com ara vols importants o zones d'aglomeració.
6
Pel càlcul d'elements portants horitzontals i verticals s'ha realitzat la reducció

de sobrecàrrega permesa en l'apartat 3.1.2 del DB-SE-AE.
Carga Carga
uniforme concentrada
Categoría de uso Subcategorías de uso
[kN/m2] [kN]
C1 Zonas con mesas y sillas 3 4
C2 Zonas con asientos fijos 4 4
Zonas sin obstáculos que impidan el libre
movimiento de las personas como vestíbulos
C Zonas de acceso al de edificios públicos, administrativos, hoteles; 5
C3 4
público (con la excep- salas de exposición en museos; etc.
ción de las superficies
pertenecientes a las Zonas destinadas a gimnasio u actividades
C4 físicas 5 7
categorías A, B, y D)
Zonas de aglomeración (salas de conciertos,
C5 estadios, etc) 5 4
Accions del vent:

Prensió Dinàmica: 0,50 kN/m2
Coeficient d’exposició: 2
Accions tèrmiques :
No es consideren ja que no existeixen elements continus de longitud
superior als 40 m.
Accions de la neu :
Carrega de neu (Zona de clima hivernal : 2 i Altitud topogràfica < 200 m ):
0,50 kN/m2
Coeficient de forma de la coberta sense impediment al desplaçament (30
º)
Coeficients de seguretat
Els coeficients de seguretat adoptats afecten tant les característiques

mecàniques dels materials, com a les accions que sol·liciten a
l'estructura. Totes dues tipologies es detallen a continuació.
7
Coeficients de minoració de resistències dels materials.

Els coeficients de minoració de resistència graven de forma diferent dels
elements en funció de diversos paràmetres, dels quals el més rellevant
és el tipus de material que els constitueixen. Per a cada cas es té:
Formigó armat.
En relació amb els coeficients de minoració de resistència del formigó
armat és necessari distingir entre el que s'aplica directament sobre el
formigó, *gc, i el que ho fa sobre l'acer per armadures passives i actives,
*gs. Ja que el nivell de control d'execució de l'obra és normal, els
coeficients respectius 1.50, 1.15 i 1.15, respectivament.
Acer laminat.
S'han adoptat els següents valors:
gM0 = 1,05 relatiu a la plastificació del material.

gM1 = 1,10 relatiu a fenòmens d'inestabilitat.
gM2 = 1,25 relatiu a resistència última del material o secció, i a mitjà
d'unió.
gM3 = 1,10 relatiu a la resistència del lliscament d'unions amb caragols
pretesats en ELS.
pretesats en ELU.
pretesats en ELU, en el cas de buits ovals o amb sobre mesura.
Coeficients de majoració d'accions.
Paral·lelament als anteriors, les de majoració d'accions també depenen
del material. Amb aquest criteri s'observen els coeficients que a
continuació es detallen.
Normativa
EUROCÓDIGO 1, “Bases de projecte i accions en estructures”.
EUROCÓDIGO 1, “Bases de projecte i accions en estructures”.

Part 1: Bases de projecte
EUROCÓDIGO 1, “Bases de projecte i accions en estructures” Part 2-1:

Accions en estructures densitats, pesos propis i càrregues exteriors
8
EUROCÓDIGO 2, “Projecte d'estructures de formigó”. EUROCÓDIGO 2,

“Projecte d'estructures de formigó”.
Part 1-4: Regles generals formigó d'àrid lleuger de textura tancada.
EUROCÓDIGO 2, “Projecte d'estructures de formigó”.

Part 1-3: Regles generals: Elements i estructures prefabricats de formigó
EUROCÓGIGO 2, “Projecte d'estructures de formigó”. Part I–I: Regles

generals i regles per a edificació
EUROCÓGIGO 2, “Projecte d'estructures de formigó”.

Part 1-5: Regles generals estructures con tendons de pretesat exteriors
o no adherents.
EUROCÓDIGO 3, “Projecte d'estructures d'acer”.

Part II: Regles generals
Regles *generals i regles per a edificació (suplements de la UNEIX-*ENV
1993-1-1)
EUROCÓDIGO 3, “Projecte d'estructures d'acer”.

Part 1-1: Regles generals i regles per a edificació.
EUROCÓDIGO 4, “Projecte d'estructures mixtes de formigó i acer”.

Part 1-2: Regles *generals projecte d'estructures sotmeses al foc.
EUROCÓDIGO 4, “Projecte d'estructures mixtes de formigó i acer”.

Part 1-1: Regles *generals i regles per a edificació.
EUROCÓDIGO 8, “Disposicions per al projecte d'estructures sismo-

resistents”.
Part 5: Fonamentacions, estructures de contenció de terres i aspectes
geotècnics.
EUROCÓDIGO 8, “Disposicions per al projecte d'estructures sismo-

resistentes”.
Part 1-1: Regles *generals accions sísmiques i requisits *generals de las
estructures.
EUROCÓDIGO 8, “Disposicions per al projecte d'estructures *sismo-

resistentes”.
Part 1-2: Regles *generals Regles *generals per a edificis
9
NTE-ECT, “Càrregues tèrmiques”

NTE-ECV, “Càrregues de Vent”
NTE-EAF, “Forjats”
NTE-EAV, “Bigues”
NTE-EHU, “Forjats unidireccionals”
NTE-EHV, “Bigues”
NTE-EHS, “Suports”
NTE-EHR, “Forjats reticulars”
NTE-EFL, “Fàbrica de maó”
NTE-EFB, “Fàbrica de blocs”
NTE-WXV, “Bigues”
NTE-EXS, “Suports”
NTE-CEG, “Estudis geotècnics”
NTE-CPI, “Pilotis in situ”
Recomanacions per ho projecto, construcció i control d'ancoratges al

terreny. H.P.8-96. Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme
Manual pel càlcul de Tablestacas. Ministeri d'Obres Públiques i

Urbanisme
NTE-ECG, “Càrregues gravitatòries”

NTE-ECR, “Càrregues por retracció”
NTE-ECS, “Càrregues sísmiques”
10
MANTENIMENT DE L’ESTRUCTURA
Elements constituïts per acer laminat
Les estructures d'acer en general són les que revesteixen major

repercussió quant a les feines de manteniment es refereix, donada la
major inestabilitat del material conseqüència de la seva estructura
molecular. Principalment, el manteniment tindrà com a objecte detectar,
prevenir i resoldre l'oxidació i la corrosió dels seus elements.
Per això, cal protegir ho estructura de la intempèrie mitjançant els

elements constructius especificats projecte, en les condicions que fixen
els Plecs de Condicions adjunts.
Per preservar la seva durabilitat, ho estructura haurà de sotmetre's a un

programa de manteniment concret base als següents preceptes:
1. Control general del comportament de l'estructura
- Inspecció convencional cada 10 anys. S'examinarà amb especial

atenció, l'existència de símptomes de danys estructurals que es
manifesten en danys en els elements inspeccionats (fissures en
tancaments a causa de deformacions...). També s'identificaran danys
potencials (humitats, condensacions, ús inadequat...).
- Inspecció cada 15 anys. A fi de descobrir danys de caràcter fràgil,

que encara no afecten altres elements no estructurals
(tancaments...). En aquest cas s'observaran situacions on puguin
produir-se lliscaments no previstos d'unions enroscades, corrosions
localitzades...
2. Control de l'estat de conservació del material.
Es distingirà segons la classificació de l’estructura, en funció de la seva

exposició:
- L'estructura metàl·lica o l'element és interior o no exposat a agents

ambientals nocius (Classes d'exposició C1 i C2 segons taula 6).
Haurà de realitzar-se una revisió de l’estructura cada cinc anys,
11
detectant punts d'inici de l'oxidació. En ells i en la zona confrontant

haurà d'alçar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada
mediant la impregnació local de pintura antioxidant, com a mínim de
les mateixes característiques que la utilitzada en ho obra.
- Cada 15 anys hi haurà una revisió exhaustiva de tota ho estructura,

realitzant un posterior pintat total de la mateixa amb un material com
a mínim de les mateixes característiques que l'utilitzat en l'obra.
- L'estructura metàl·lica o element és exterior o queda en un ambient

d'agressivitat moderada (Classe d'exposició C3 segons taula 6).
Haurà de realitzar-se una revisió de l’estructura cada tres anys,
detectant punts d'inici de l'oxidació. En ells i en la zona confrontant
haurà d'alçar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada
mediant la impregnació local de pintura antioxidant, com a mínim de
les mateixes característiques que la utilitzada en ho obra.
- Cada 10 anys hi haurà una revisió exhaustiva de tota ho estructura,

realitzant un posterior pintat total de la mateixa amb un material com
a mínim de les mateixes característiques que l'utilitzat en l'obra.
- L'estructura metàl·lica és exterior i exposada a un ambient

d'agressivitat elevada (Classe d'exposició C4 i C5 segons taula 6).
Haurà de realitzar-se una revisió anual de l’estructura, detectant
punts d'inici de l'oxidació. En ells i en la zona confrontant haurà
d'alçar-se el material degradat i protegir-la zona deteriorada mediant
la impregnació local de pintura antioxidant, com a mínim de les
mateixes característiques que la utilitzada en ho obra.
- Cada cinc anys hi haurà a una revisió exhaustiva de tota ho

estructura, realitzant un posterior pintat total de la mateixa amb un
material com a mínim de les mateixes característiques que l'utilitzat
en l'obra.
- En el present caso la classe d'exposició se de el tipus C1. Les

inspeccions es coordinaran fent coincidir els dos conceptes:
comportament de l’estructura i conservació del material.
12
Estructura de formigó armat
Les parts de l’estructura constituïdes per formigó armat hauran de sotmetre's

també a un programa de manteniment, de manera molt igual al definit per ho
estructura metàl·lica, ja que el major nombre de patologies del formigó armat
són conseqüència o es manifesten en iniciar-se el procés de corrosió de les
seves armadures. Bàsicament, doncs, el manteniment haurà de fer front a la
detecció, prevenció i reparació de l'oxidació i la corrosió d'aquests elements.
Per preservar la seva durabilitat, ho estructura haurà de sotmetre's a un
programa de manteniment concret base als següents preceptes:
- L’estructura de formigó és interior (Classe d'exposició I segons taula
8.2.2 del capítol II de la Instrucció EHE). Serà precisa una revisió dels
elements als dos anys d'haver estat construïts i després establir una
revisió dels mateixos cada 10 anys a fi de detectar possibles
fissuracions, carbonatacions o anomalies dels paràmetres.
Si aquestes fissuracions resulten visibles a l'observador, serà
convenient injectar-les i protegir-les amb alguna mena de resina
epoxi, per evitar l'oxidació de les armadures. Així mateix, si
s'observen zones amb profunditats de *carbonatació anòmales,
hauran de protegir-se aquestes mitjançant pintures protectores
anticarbonatació.
L’estructura de formigó és exterior o queda immersa en un ambient humit

(Classe d'exposició IIa i IIb segons taula 8.2.2 i classe especifica d'exposició
tipus H segons taula 8.2.3a del capítol II de la Instrucció EHE). En aquest
cas serà precisa una revisió dels elements a l'any d'haver estat construïda i
13
després establir una revisió dels mateixos cada dos anys a fi de detectar
possibles fissuracions, carbonatacions o anomalies dels paràmetres.
Si aquestes fissuracions resulten visibles a l'observador, serà convenient
injectar-les i protegir-les amb alguna mena de resina epoxi, per evitar
l'oxidació de les armadures. Així mateix, si s'observen zones amb
profunditats de carbonatació anòmales, hauran de protegir-se aquestes
mitjançant pintures protectores anticarbonatació.
L’estructura de formigó queda exposada a un ambient d'agressivitat elevada
(Classe d'exposició IIIa, IIIb, IIIc i IV segons taula 8.2.2 i altres las classes
especifiques d'exposició segons taula 8.2.*3a del capítol II de la Instrucció
*EHE). Serà precisa una impregnació amb resina epoxi de tots els
paraments dels seus elements després d'haver-se completat l'enduriment i
procedir a una revisió després de sis mesos d'haver estat construït.
Posteriorment se sotmetrà a ho estructura a un programa de revisions
bianual a fi de detectar possibles fissuracions, carbonatacions o anomalies
dels paràmetres.
Si aquestes fissuracions resulten visibles en l'observador serà convenient

injectar-les i protegir-les amb *algun tipus de resina epoxi, per a evitar l'oxidació
de les armadures. Així mateix, si s'observen zones amb profunditats de
carbonatació anòmala, hauran de protegir-se aquestes mitjançant pintures
protectores anticarbonatació.
Serà, a més, preceptiva una nova impregnació de pintura anticarbonatació
cada cinc anys, excepte Indicació expressa del fabricant de la pintura en relació
a un altre calendari, que no serà superior a 10 anys.
14
Canvi dús de lédifici docent d´àgronoms a gimnàs
JUSTIFICACIÓ DE PREUS Data: 22/06/22 Pàg.: 1
MÀ D'OBRA
CODI UA DESCRIPCIÓ PREU
A0121000 h Oficial 1a 22,58 €
A0122000 h Oficial 1a paleta 22,58 €
A0123000 h Oficial 1a encofrador 22,58 €
A0124000 h Oficial 1a ferrallista 22,58 €
A0125000 h Oficial 1a soldador 22,96 €
A0127000 h Oficial 1a col·locador 22,58 €
A012B000 h Oficial 1a estucador 22,58 €
A012F000 h Oficial 1a manyà 22,94 €
A012H000 h Oficial 1a electricista 23,33 €
A012M000 h Oficial 1a muntador 23,33 €
A0133000 h Ajudant encofrador 20,15 €
A0134000 h Ajudant ferrallista 20,15 €
A0135000 h Ajudant soldador 20,23 €
A0137000 h Ajudant col·locador 20,15 €
A013B000 h Ajudant estucador 20,15 €
A013H000 h Ajudant electricista 20,13 €
A013M000 h Ajudant muntador 20,15 €
A0140000 h Manobre 18,82 €
A0150000 h Manobre especialista 19,92 €

MAQUINÀRIA
C1701100 h Camió amb bomba de formigonar 174,42 €
C1RA2500 m3 Subministrament de contenidor metàl·lic de 5 m3 de 25,41 €

capacitat i recollida amb residus inerts o no especials
C2001000 h Martell trencador manual 3,66 €
C200P000 h Equip i elements auxiliars per a soldadura elèctrica 3,50 €
C200X000 h Barrejadora-bombejadora per a morters i guixos 4,71 €

projectats
CZ121410 h Compressor portàtil entre 7 i 10 m3/min de cabal i 8 16,96 €
bar de pressió
CZ171000 h Equip de raig de sorra 4,50 €
MATERIALS
B0111000 m3 Aigua 1,83 €
B0314500 t Sorra de sílice de 0 a 3,5 mm 183,65 €
B05A2103 kg Material per a rejuntat de rajoles ceràmiques CG1 0,35 €

segons norma UNE-EN 13888, de color
B065710B m3 Formigó HA-25/B/10/I de consistència tova, grandària 76,14 €
màxima del granulat 10 mm, amb >= 250 kg/m3 de
ciment, apte per a classe d'exposició I
B065960C m3 Formigó HA-25/P/20/IIa de consistència plàstica, 73,96 €
grandària màxima del granulat 20 mm, amb >= 275
kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició IIa
B06NLA2C m3 Formigó de neteja, amb una dosificació de 150 kg/m3 64,52 €
de ciment, consistència plàstica i grandària màxima del
granulat 20 mm, HL-150/P/20
B0711010 kg Adhesiu cimentós tipus C1 segons norma UNE-EN 0,31 €
12004
B0717000 kg Morter polimèric de ciment amb resines epoxi per a 6,16 €
imprimació anticorrosiva i pont d'unió
B072U010 kg Microformigó d'alta resistencia, fck>60N/mm2, baixa 0,29 €
retracció i consistència fluida
B0901000 kg Adhesiu en dispersió aquosa 3,09 €
B0907100 kg Adhesiu de resines epoxi sense dissolvents, de dos 14,57 €

components, per a ús estructural
B0A14200 kg Filferro recuit de diàmetre 1.3 mm 1,37 €
B0A31000 kg Clau acer 1,53 €
B0A44000 cu Visos per a plaques de guix laminat 10,45 €
B0A4A400 cu Visos galvanitzats 2,73 €
B0A61600 u Tac de niló de 6 a 8 mm de diàmetre, amb vis 0,17 €
B0B2A000 kg Acer en barres corrugades B500S de límit elàstic >= 0,71 €

500 N/mm2
B0C5U015 m2 Safates conformades de pannell composite multicapa 67,20 €
de 4 mm de gruix, amb dues làmines d'alumini lacat de
0,5 mm de gruix, d'aliatge AA 5005/H22, adherides a
nucli de poliestirè
B0CC1310 m2 Placa de guix laminat estàndard (A) i gruix 12.5 mm, 4,92 €
amb vora afinada (BA), segons la norma UNE-EN 520
B0CC2310 m2 Placa de guix laminat hidròfuga (H) i gruix 12.5 mm, 7,61 €
B0D21030 m Tauló de fusta de pi per a 10 usos 0,39 €
B0D31000 m3 Llata de fusta de pi 272,60 €

MATERIALS
B0D61110 m3 Puntal rodó de fusta de 7 a 9 cm de diàmetre i de 2 a 79,28 €

2.5 m d'alçària, per a 3 usos
B0D625A0 cu Puntal metàl·lic i telescòpic per a 3 m d'alçària i 150 10,53 €
usos
B0D629A0 cu Puntal metàl·lic i telescòpic per a 5 m d'alçària i 150 25,28 €
usos
B0D71130 m2 Tauler elaborat amb fusta de pi, de 22 mm de gruix, 1,43 €
per a 10 usos
B0D81280 m2 Plafó metàl·lic de 50x50 cm per a 50 usos 1,19 €
B0DZA000 l Desencofrant 3,09 €
B0DZP200 u Part proporcional d'elements auxiliars per a plafons 0,29 €

metàl·lics, de 50x50 cm
B0FH8181 m2 Rajola de gres premsat esmaltat de forma rectangular 28,73 €
o quadrada, de 6 a 15 peces/m2, preu superior, grup
BIb-BIIa (UNE-EN 14411)
B0FHD172 m2 Rajola de gres premsat esmaltat antilliscant de forma 17,23 €
rectangular o quadrada, de 16 a 25 peces/m2, preu alt,
grup BIb-BIIa (UNE-EN 14411)
B44Z501A kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, format per 1,08 €
peça simple, en perfils laminats en calent sèrie IPN,
IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, treballat al taller per a
col·locar amb soldadura i amb una capa d'imprimació
antioxidant
B44Z5C1A kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, format per 1,19 €
peça simple, amb connectors, en perfils laminats en
calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, treballat
al taller per a col·locar amb soldadura i amb una capa
d'imprimació antioxidant
B66AB00A m2 Placa fenólica HPL de 13 mm de gruix, amb acabat de 87,51 €
color a les dues cares, treballada a taller per a formar
divisòria entre cabines sanitàries
B66ZB000 u Ferramenta per a mampares sintètiques per a divisòria 21,34 €
entre cabines, composta de perfils U o L per fixació a
paret o mampara i peu regulable de 15 cm alçada,
d'acer inoxidable
B6B11211 m Muntant de planxa d'acer galvanitzat, en paraments 1,02 €
verticals amb perfils 48 mm d'amplària
B6B11311 m Muntant de planxa d'acer galvanitzat, en paraments 1,24 €
B6B12211 m Canal de planxa d'acer galvanitzat, en paraments 1,00 €
horitzontals amb perfils 48 mm d'amplària
B6B12311 m Canal de planxa d'acer galvanitzat, en paraments 1,06 €
B6BZ1A10 m Banda acústica autoadhesiva fins a 50 mm d'amplària 0,57 €
per a junts de plaques de guix laminat
MATERIALS
B7C25A00 m2 Planxa de poliestirè expandit (EPS), de 100 mm de 14,31 €

gruix, de 60 kPa de tensió a la compressió, de 2.55
m2.K/W de resistència tèrmica, amb una cara llisa i
cantell recte
B7C28470 m2 Planxa de poliestirè extruït (XPS), de 40 mm de gruix, 7,56 €
resistència a compressió >= 200 kPa, resistència
tèrmica entre 1,29 i 1,176 m2.K/W, amb la superfície
llisa i cantell mitjamossa
B7C2EAG0 m2 Planxa de poliestirè extruït (XPS), de 100 mm de gruix, 17,29 €
acanalada i cantell recte
B7CZ1A00 u Tac i suport de niló per a fixar materials aïllants, de 0,40 €
100 mm de gruix com a màxim
B7D20021 kg Morter ignífug de ciment i perlita amb vermiculita, de 0,52 €
500 kg/m3 de densitat, per a aïllament contra el foc, en
sacs
B7J500ZZ kg Massilla per a junt de plaques de cartró-guix 1,20 €
B7J50090K8VP dm3 Massilla elàstica monocomponent a base de poliuretà 6,69 €

de mòdul mitjà, MASTERFLEX 474, de BASF-CC, ref.
P06SI239 de la serie Massilles de poliuretà de
BASF-CC
B7JZ00E1 m Cinta de paper resistent per a junts de plaques de guix 0,08 €
laminat
B8111G90 t Morter de ciment per a ús corrent (GP), de designació 50,67 €
CSIII-W2, segons UNE-EN 998-1, en sacs
B81ZB9K0 m Cantonera per a arrebossats i enguixats de material 2,32 €
d'alumini per a arestes de 5 mm de gruix i 25 mm de
desenvolupament
B83ZUZ10 m2 Estructura de suport per a pannells compostos 16,50 €
d'alumini de 2000x1000 mm, feta amb perfils verticals
omega d'alumini 50x50 mm amb ales de 30 mm i 1,6
mm de gruix, ancoratges regulables d'alumini,
estructura horitzontal de tubs d'alumini i fixacions
mecàniques per a obra de fàbrica
B8433152LQY0 m2 Placa acústica de fusta lligada amb magnesita i 28,10 €
superfície de porus fins, Heradesign micro, de
600x600 mm i de 35 mm de gruix, pes aproximat 19,6
Kg/m2, amb classificació de resistència al foc B-s1, d0,
amb cantell rebaixat/ranurat, per a la seva utilització en
bioconstrucció, ref. HDPI6635D de la serie Heradesign
micro d'AMF
MATERIALS
B84Z4510 m2 Estructura d'acer galvanitzat oculta per a cel ras de 3,56 €

plaques de 600x600 mm formada per perfils principals
en forma de T invertida de 35 mm de base col·locats
cada 0,6 m per a fixar al sostre mitjançant vareta de
suspensió cada 1.2 m, amb perfils distanciadors de
seguretat cada 2 m aproximadament fixats als perfils
principals, inclòs part proporcional de perfils de remat,
suspensors i fixacions, per a suportar una càrrega de
fins a 14 kg
B8816442 kg Morter de ciment monocapa (OC), de designació 0,17 €
CSIV-W2, segons UNE-EN 998-1, per a acabat llis
B881C012 kg Morter de calç monocapa (OC), de designació 0,26 €
CSI-W2, segons la norma UNE-EN 998-1
B8KA6442 m Escopidor de planxa preformada d'alumini anoditzat de 4,50 €
1.5 mm de gruix, de 95 mm de desenvolupament, amb
3 plecs
B8Z101JG m2 Malla de fibra de vidre revestida de PVC, de 2,48 €
dimensions 4x4 mm, amb un pes mínim de 160 g/m2
B9P67A26 m2 Làmina de linòleum, classe 23-32-41 segons UNE-EN 15,57 €
548 i de 2mm de gruix
B9PZ1400 m Cordó de PVC de 4 mm de diàmetre 0,18 €
BASA81CF u Porta tallafocs metàl·lica, EI2-C 90 una fulla batent per 595,72 €
a una llum de 90x205 cm, preu alt amb finestreta i
tanca antipànic
BH61R83A u Llum d'emergència amb làmpada led, amb una vida 105,16 €
útil de 100000 h, permanent i no estanca amb grau de
protecció IP4X, aïllament classe II, amb un flux
aproximat de 40 a 70 lúmens, 2 h d'autonomia, de
forma rectangular amb difusor i cos de policarbonat,
preu alt
BH6ZCR00 u Caixa per encastar llum d'emergència rectangular en 4,41 €
parament vertical o horitzontal
BM31A711 u Extintor de pols seca polivalent, de càrrega 9 Kg, 94,76 €
d'eficàcia 34A-183B/C, amb pressió adossada, acabat
exteriorment amb pintura epoxi de color vermell
BM3A1000 u Armari per a extintor per a muntar superficialment 36,59 €
BMY31000 u Part proporcional d'elements especials per a extintors 0,35 €

ELEMENTS COMPOSTOS
D0B2A100 kg Acer en barres corrugades elaborat a l'obra i manipulat Rend.: 1,000 0,98 €
a taller B500S, de límit elàstic >= 500 N/mm2
Unitats Preu € Parcial Import
Mà d'obra:
A0124000 h Oficial 1a ferrallista 0,005 /R x 22,58000 = 0,11290
A0134000 h Ajudant ferrallista 0,005 /R x 20,15000 = 0,10075
Subtotal... 0,21365 0,21365

Materials:
B0A14200 kg Filferro recuit de diàmetre 1.3 mm 0,0102 x 1,37000 = 0,01397
B0B2A000 kg Acer en barres corrugades B500S de límit elàstic >= 1,050 x 0,71000 = 0,74550
500 N/mm2
Subtotal... 0,75947 0,75947
DESPESES AUXILIARS 1,00% 0,00214

COST DIRECTE 0,97526
COST EXECUCIÓ MATERIAL 0,97526

PARTIDES D'OBRA
NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU
E7CDE4A1 m2 Aïllament exterior per a suport de revestiment prim, Rend.: 1,000 31,71 €
amb planxa de poliestirè expandit (EPS), de 100 mm
de gruix, de 60 kPa de tensió a la compressió, de 2.55
cantell recte, fixada mecànicament amb morter de
ciment per a ús corrent (GP) i tac i suport de niló, i
revestida amb morter de ciment per a ús corrent (GP)
amb malla de fibra de vidre revestida de PVC, de
embeguda
Mà d'obra:
A0127000 h Oficial 1a col·locador 0,300 /R x 22,58000 = 6,77400
A0140000 h Manobre 0,150 /R x 18,82000 = 2,82300
Subtotal... 9,59700 9,59700

Materials:
B7C25A00 m2 Planxa de poliestirè expandit (EPS), de 100 mm de 1,050 x 14,31000 = 15,02550
gruix, de 60 kPa de tensió a la compressió, de 2.55
cantell recte
B7CZ1A00 u Tac i suport de niló per a fixar materials aïllants, de 8,000 x 0,40000 = 3,20000
B8111G90 t Morter de ciment per a ús corrent (GP), de designació 0,0126 x 50,67000 = 0,63844
B8Z101JG m2 Malla de fibra de vidre revestida de PVC, de 1,2502 x 2,48000 = 3,10050
Subtotal... 21,96444 21,96444

GASTOS INDIRECTOS 0,00%
E7CDX4A1 m2 Aïllament exterior per a suport de revestiment prim, Rend.: 1,000 34,83 €
amb planxa de poliestirè extruït (XPS), de 100 mm de
gruix, resistència a compressió >= 300 kPa, resistència
acanalada i cantell recte, fixada mecànicament amb
morter de ciment per a ús corrent (GP) i tac i suport de
niló, i revestida amb morter de ciment per a ús corrent
(GP) amb malla de fibra de vidre revestida de PVC, de
embeguda
Mà d'obra:
A0140000 h Manobre 0,150 /R x 18,82000 = 2,82300
Subtotal... 9,59700 9,59700

Materials:
B7C2EAG0 m2 Planxa de poliestirè extruït (XPS), de 100 mm de gruix, 1,050 x 17,29000 = 18,15450
acanalada i cantell recte
PARTIDES D'OBRA
B7CZ1A00 u Tac i suport de niló per a fixar materials aïllants, de 8,000 x 0,40000 = 3,20000
B8111G90 t Morter de ciment per a ús corrent (GP), de designació 0,0126 x 50,67000 = 0,63844
B8Z101JG m2 Malla de fibra de vidre revestida de PVC, de 1,2502 x 2,48000 = 3,10050
Subtotal... 25,09344 25,09344

E81ZB9K0 m Protecció d'aresta amb cantonera d'alumini de 5 mm Rend.: 1,000 4,31 €

de gruix i 25 mm de desenvolupament
Mà d'obra:
A0122000 h Oficial 1a paleta 0,060 /R x 22,58000 = 1,35480
A0140000 h Manobre 0,030 /R x 18,82000 = 0,56460
Subtotal... 1,91940 1,91940

Materials:
B81ZB9K0 m Cantonera per a arrebossats i enguixats de material 1,020 x 2,32000 = 2,36640
d'alumini per a arestes de 5 mm de gruix i 25 mm de
desenvolupament
Subtotal... 2,36640 2,36640

E881C186 m2 Arrebossat amb morter monocapa (OC) de ciment, de Rend.: 1,000 16,78 €
designació CSIV-W2, segons la norma UNE-EN 998-1,
col·locat manualment i acabat llis
Mà d'obra:
A012B000 h Oficial 1a estucador 0,400 /R x 22,58000 = 9,03200
A013B000 h Ajudant estucador 0,200 /R x 20,15000 = 4,03000
Subtotal... 13,06200 13,06200

Materials:
B8816442 kg Morter de ciment monocapa (OC), de designació 19,950 x 0,17000 = 3,39150
CSIV-W2, segons UNE-EN 998-1, per a acabat llis
Subtotal... 3,39150 3,39150

PARTIDES D'OBRA
E881S141 m2 Arrebossat amb morter monocapa (OC) de calç, de Rend.: 1,000 18,58 €
designació CSI-W2, segons la norma UNE-EN 998-1,
col·locat manualment i acabat rugós
Mà d'obra:
A012B000 h Oficial 1a estucador 0,400 /R x 22,58000 = 9,03200
A013B000 h Ajudant estucador 0,200 /R x 20,15000 = 4,03000
Subtotal... 13,06200 13,06200

Materials:
B881C012 kg Morter de calç monocapa (OC), de designació 19,950 x 0,26000 = 5,18700
CSI-W2, segons la norma UNE-EN 998-1
Subtotal... 5,18700 5,18700

K21AU010 u Desmuntatge per a substitució de fulla de porta Rend.: 1,000 6,62 €

tallafocs, d'una fulla batent, de fusta o metàl·lica, amb
mitjans manuals i càrrega manual sobre camió o
contenidor
Mà d'obra:
A012M000 h Oficial 1a muntador 0,150 /R x 23,33000 = 3,49950
A013M000 h Ajudant muntador 0,150 /R x 20,15000 = 3,02250
Subtotal... 6,52200 6,52200

K2R540E0 m3 Transport de residus inerts o no especials a instal·lació Rend.: 1,000 25,41 €

autoritzada de gestió de residus, amb contenidor de 5
m3 de capacitat
Maquinària:
C1RA2500 m3 Subministrament de contenidor metàl·lic de 5 m3 de 1,000 /R x 25,41000 = 25,41000
capacitat i recollida amb residus inerts o no especials
Subtotal... 25,41000 25,41000

PARTIDES D'OBRA
K33535G1 m3 Formigó per a recalçats a una fondària <= 3 m, Rend.: 1,000 105,43 €
HA-25/P/20/IIa, de consistència plàstica i grandària
màxima del granulat 20 mm, abocat des de camió
Mà d'obra:
A0140000 h Manobre 0,960 /R x 18,82000 = 18,06720
Subtotal... 23,48640 23,48640

Materials:
B065960C m3 Formigó HA-25/P/20/IIa de consistència plàstica, 1,100 x 73,96000 = 81,35600
grandària màxima del granulat 20 mm, amb >= 275
kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició IIa
Subtotal... 81,35600 81,35600

K33B3000 kg Armadura per a recalçats AP500 S d'acer en barres Rend.: 1,000 1,47 €
corrugades B500S de límit elàstic >= 500 N/mm2
Mà d'obra:
Subtotal... 0,46760 0,46760

Materials:
D0B2A100 kg Acer en barres corrugades elaborat a l'obra i manipulat 1,000 x 0,97526 = 0,97526
Subtotal... 0,98923 0,98923

K33DD103 m2 Encofrat amb tauler de fusta per a recalçat de Rend.: 1,000 50,42 €
fonaments, de fondària <= 3 m
Mà d'obra:
A0123000 h Oficial 1a encofrador 1,050 /R x 22,58000 = 23,70900
A0133000 h Ajudant encofrador 1,050 /R x 20,15000 = 21,15750
Subtotal... 44,86650 44,86650

Materials:
B0A31000 kg Clau acer 0,1501 x 1,53000 = 0,22965
B0D21030 m Tauló de fusta de pi per a 10 usos 2,200 x 0,39000 = 0,85800
PARTIDES D'OBRA
B0D31000 m3 Llata de fusta de pi 0,0019 x 272,60000 = 0,51794
B0D61110 m3 Puntal rodó de fusta de 7 a 9 cm de diàmetre i de 2 a 0,0133 x 79,28000 = 1,05442
2.5 m d'alçària, per a 3 usos
B0D71130 m2 Tauler elaborat amb fusta de pi, de 22 mm de gruix, 1,1495 x 1,43000 = 1,64379
per a 10 usos
B0DZA000 l Desencofrant 0,040 x 3,09000 = 0,12360
Subtotal... 4,42740 4,42740

K3Z112P1 m2 Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de Rend.: 1,000 13,05 €

formigó HL-150/P/20 de consistència plàstica i
grandària màxima del granulat 20 mm, abocat des de
camió
Mà d'obra:
A0140000 h Manobre 0,200 /R x 18,82000 = 3,76400
Subtotal... 6,02200 6,02200

Materials:
B06NLA2C m3 Formigó de neteja, amb una dosificació de 150 kg/m3 0,1075 x 64,52000 = 6,93590
de ciment, consistència plàstica i grandària màxima del
granulat 20 mm, HL-150/P/20
Subtotal... 6,93590 6,93590

K4435115 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a bigues Rend.: 1,000 1,97 €
formades per peça simple, en perfils laminats en calent
sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, treballat a
taller i amb una capa d'imprimació antioxidant,
col·locat a l'obra amb soldadura
Mà d'obra:
A0125000 h Oficial 1a soldador 0,023 /R x 22,96000 = 0,52808
A0135000 h Ajudant soldador 0,013 /R x 20,23000 = 0,26299
Subtotal... 0,79107 0,79107

Maquinària:
C200P000 h Equip i elements auxiliars per a soldadura elèctrica 0,023 /R x 3,50000 = 0,08050
Subtotal... 0,08050 0,08050

Materials:
PARTIDES D'OBRA
B44Z501A kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, format per 1,000 x 1,08000 = 1,08000
antioxidant
Subtotal... 1,08000 1,08000

K45117C4 m3 Formigó per a pilars, HA-25/B/10/I, de consistència Rend.: 1,000 129,93 €

tova i grandària màxima del granulat 10 mm, abocat
amb bomba
Mà d'obra:
A0140000 h Manobre 0,520 /R x 18,82000 = 9,78640
Subtotal... 12,72180 12,72180

Maquinària:
C1701100 h Camió amb bomba de formigonar 0,190 /R x 174,42000 = 33,13980
Subtotal... 33,13980 33,13980

Materials:
B065710B m3 Formigó HA-25/B/10/I de consistència tova, grandària 1,100 x 76,14000 = 83,75400
màxima del granulat 10 mm, amb >= 250 kg/m3 de
ciment, apte per a classe d'exposició I
Subtotal... 83,75400 83,75400

K45RE000 m2 Pont d'unió entre superficies de formigó amb adhesiu Rend.: 1,000 18,60 €
de resines epoxi sense dissolvents, de dos
components
Mà d'obra:
A0121000 h Oficial 1a 0,300 /R x 22,58000 = 6,77400
Subtotal... 6,77400 6,77400

Materials:
B0907100 kg Adhesiu de resines epoxi sense dissolvents, de dos 0,800 x 14,57000 = 11,65600
components, per a ús estructural
Subtotal... 11,65600 11,65600

PARTIDES D'OBRA
K45RE004 m2 Pont d'unió entre superfícies de formigó, mitjançant Rend.: 1,000 19,20 €
morter de ciment i resines epoxi modificades
Mà d'obra:
A0121000 h Oficial 1a 0,510 /R x 22,58000 = 11,51580
Subtotal... 11,51580 11,51580

Materials:
B0717000 kg Morter polimèric de ciment amb resines epoxi per a 1,200 x 6,16000 = 7,39200
imprimació anticorrosiva i pont d'unió
Subtotal... 7,39200 7,39200

K45RUP20 m3 Microformigó d'alta resistencia, fck>60N/mm2, de Rend.: 1,000 747,94 €

consistència fluida, sense retracció, per a recrescut de
pilar de formigó de 4 a 8 cm de gruix, abocat per
gravetat
Mà d'obra:
A0121000 h Oficial 1a 3,500 /R x 22,58000 = 79,03000
A0150000 h Manobre especialista 3,500 /R x 19,92000 = 69,72000
Subtotal... 148,75000 148,75000

Maquinària:
C200X000 h Barrejadora-bombejadora per a morters i guixos 3,500 /R x 4,71000 = 16,48500
projectats
Subtotal... 16,48500 16,48500
Materials:
B0111000 m3 Aigua 0,260 x 1,83000 = 0,47580
B072U010 kg Microformigó d'alta resistencia, fck>60N/mm2, baixa 2.000,000 x 0,29000 = 580,00000
retracció i consistència fluida
Subtotal... 580,47580 580,47580

K4B13000 kg Armadura per a pilars AP500 S d'acer en barres Rend.: 1,000 1,29 €
Mà d'obra:
PARTIDES D'OBRA
Subtotal... 0,29911 0,29911
Materials:
D0B2A100 kg Acer en barres corrugades elaborat a l'obra i manipulat 1,000 x 0,97526 = 0,97526
Subtotal... 0,98211 0,98211

K4D11105 m2 Muntatge i desmuntatge d'encofrat amb plafons Rend.: 1,000 23,70 €

metàl·lics per a pilars de secció rectangular, per a
revestir, d'alçària fins a 5 m
Mà d'obra:
A0123000 h Oficial 1a encofrador 0,440 /R x 22,58000 = 9,93520
A0133000 h Ajudant encofrador 0,540 /R x 20,15000 = 10,88100
Subtotal... 20,81620 20,81620

Materials:
B0D625A0 cu Puntal metàl·lic i telescòpic per a 3 m d'alçària i 150 0,011 x 10,53000 = 0,11583
usos
B0D629A0 cu Puntal metàl·lic i telescòpic per a 5 m d'alçària i 150 0,011 x 25,28000 = 0,27808
usos
B0D81280 m2 Plafó metàl·lic de 50x50 cm per a 50 usos 1,200 x 1,19000 = 1,42800
B0DZA000 l Desencofrant 0,080 x 3,09000 = 0,24720
B0DZP200 u Part proporcional d'elements auxiliars per a plafons 1,000 x 0,29000 = 0,29000
metàl·lics, de 50x50 cm
Subtotal... 2,35911 2,35911

K8782270 m2 Preparació de superfície de formigó amb raig de sorra Rend.: 1,000 16,52 €
seca
Mà d'obra:
A0121000 h Oficial 1a 0,250 /R x 22,58000 = 5,64500
A0140000 h Manobre 0,250 /R x 18,82000 = 4,70500
Subtotal... 10,35000 10,35000

Maquinària:
CZ121410 h Compressor portàtil entre 7 i 10 m3/min de cabal i 8 0,250 /R x 16,96000 = 4,24000
bar de pressió
CZ171000 h Equip de raig de sorra 0,250 /R x 4,50000 = 1,12500
Subtotal... 5,36500 5,36500

PARTIDES D'OBRA
Materials:
B0314500 t Sorra de sílice de 0 a 3,5 mm 0,003 x 183,65000 = 0,55095
Subtotal... 0,55095 0,55095

P- 1 17CDE0A7 m2 Sistema d'aïllament tèrmic per l'exterior (SATE) amb Rend.: 1,000 52,44 €
aïllament exterior per a suport de revestiment prim,
embeguda, acabat exteriorment amb arrebossat amb
morter monocapa (OC) de calç, de designació
CSI-W2, segons la norma UNE-EN 998-1, col·locat
manualment i acabat rugós, amb part proporcional de
protecció d'aresta amb cantonera d'alumini de 5 mm
de gruix i 25 mm de desenvolupament. No inclou la
preparació del suport. B2+R3 segons CTE/DB-HS
Partides d'obra:
E7CDE4A1 m2 Aïllament exterior per a suport de revestiment prim, 1,000 x 31,70540 = 31,70540
embeguda
E81ZB9K0 m Protecció d'aresta amb cantonera d'alumini de 5 mm 0,500 x 4,31459 = 2,15730
E881S141 m2 Arrebossat amb morter monocapa (OC) de calç, de 1,000 x 18,57555 = 18,57555
designació CSI-W2, segons la norma UNE-EN 998-1,
col·locat manualment i acabat rugós
Subtotal... 52,43825 52,43825

PARTIDES D'OBRA
P- 2 17CDX0A4 m2 Sistema d'aïllament tèrmic per l'exterior (SATE) amb Rend.: 1,000 53,77 €
aïllament exterior per a suport de revestiment prim,
embeguda, acabat exteriorment amb arrebossat amb
morter monocapa (OC) de ciment, de designació
CSIV-W2, segons la norma UNE-EN 998-1, col·locat
manualment i acabat llis, amb part proporcional de
protecció d'aresta amb cantonera d'alumini de 5 mm
de gruix i 25 mm de desenvolupament. No inclou la
preparació del suport. B2+R3 segons CTE/DB-HS
Partides d'obra:
E7CDX4A1 m2 Aïllament exterior per a suport de revestiment prim, 1,000 x 34,83440 = 34,83440
embeguda
E81ZB9K0 m Protecció d'aresta amb cantonera d'alumini de 5 mm 0,500 x 4,31459 = 2,15730
E881C186 m2 Arrebossat amb morter monocapa (OC) de ciment, de 1,000 x 16,78005 = 16,78005
designació CSIV-W2, segons la norma UNE-EN 998-1,
col·locat manualment i acabat llis
Subtotal... 53,77175 53,77175

P- 3 43532222 u Recalçat de fonament aïllat amb pou de fonamentació Rend.: 1,000 601,38 €
realitzat en dues fases de 1.5x1.5 m i 1 m de fondària,
amb una quantia de 6 m2 d'encofrat lateral, armadura
AP500 S d'acer en barres corrugades de 10 mm, amb
una quantia de 22 kg/u i formigonament amb formigó
HA-25/P/20/IIa. no inclou excavacions, enderrocs i
apuntalaments
Partides d'obra:
K33535G1 m3 Formigó per a recalçats a una fondària <= 3 m, 2,250 x 105,42956 = 237,21651
HA-25/P/20/IIa, de consistència plàstica i grandària
màxima del granulat 20 mm, abocat des de camió
K33B3000 kg Armadura per a recalçats AP500 S d'acer en barres 22,000 x 1,46852 = 32,30744
PARTIDES D'OBRA
K33DD103 m2 Encofrat amb tauler de fusta per a recalçat de 6,000 x 50,41556 = 302,49336
fonaments, de fondària <= 3 m
K3Z112P1 m2 Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de 2,250 x 13,04823 = 29,35852
formigó HL-150/P/20 de consistència plàstica i
grandària màxima del granulat 20 mm, abocat des de
camió
Subtotal... 601,37583 601,37583

P- 4 44S15111 m Reforç de pilar de formigó armat de 40x40 a 50x50 cm Rend.: 1,000 189,04 €
de secció o perímetre equivalent, amb formigó
estructural HA-25/B/10/I, abocat amb bomba,
armadura AP500 S d'acer en barres corrugades,
prèvia preparació de superfície de formigó amb raig de
sorra seca i imprimació amb resines epoxi sense
dissolvents, de dos components, inclou càrrega
manual sobre contenidor transport de residus a
instal·lació autoritzada de gestió de residus
Partides d'obra:
K2R540E0 m3 Transport de residus inerts o no especials a instal·lació 0,015 x 25,41000 = 0,38115
autoritzada de gestió de residus, amb contenidor de 5
m3 de capacitat
K45117C4 m3 Formigó per a pilars, HA-25/B/10/I, de consistència 0,159 x 129,93365 = 20,65945
tova i grandària màxima del granulat 10 mm, abocat
amb bomba
K45RE000 m2 Pont d'unió entre superficies de formigó amb adhesiu 2,000 x 18,59935 = 37,19870
de resines epoxi sense dissolvents, de dos
components
K4B13000 kg Armadura per a pilars AP500 S d'acer en barres 28,850 x 1,28571 = 37,09273
K4D11105 m2 Muntatge i desmuntatge d'encofrat amb plafons 2,560 x 23,69572 = 60,66104
metàl·lics per a pilars de secció rectangular, per a
revestir, d'alçària fins a 5 m
K8782270 m2 Preparació de superfície de formigó amb raig de sorra 2,000 x 16,52470 = 33,04940
seca
Subtotal... 189,04247 189,04247

PARTIDES D'OBRA
P- 5 E65223DX m2 Envà de plaques de guix laminat format per estructura Rend.: 1,000 49,03 €
doble normal amb perfileria de planxa d'acer
galvanitzat, amb un gruix total de l'envà de 190 mm,
muntants cada 400 mm de 70 mm d'amplària i canals
de 70 mm d'amplària, 2 plaques tipus estàndard (A) a
cada cara de 12.5 mm de gruix cada una, fixades
mecànicament
Mà d'obra:
A0137000 h Ajudant col·locador 0,120 /R x 20,15000 = 2,41800
Subtotal... 5,12760 5,12760

Materials:
B0A44000 cu Visos per a plaques de guix laminat 0,720 x 10,45000 = 7,52400
B0A4A400 cu Visos galvanitzats 0,150 x 2,73000 = 0,40950
B0A61600 u Tac de niló de 6 a 8 mm de diàmetre, amb vis 12,000 x 0,17000 = 2,04000
B0CC1310 m2 Placa de guix laminat estàndard (A) i gruix 12.5 mm, 4,120 x 4,92000 = 20,27040
B6B11311 m Muntant de planxa d'acer galvanitzat, en paraments 7,350 x 1,24000 = 9,11400
B6B12311 m Canal de planxa d'acer galvanitzat, en paraments 1,995 x 1,06000 = 2,11470
B6BZ1A10 m Banda acústica autoadhesiva fins a 50 mm d'amplària 1,880 x 0,57000 = 1,07160
B7J500ZZ kg Massilla per a junt de plaques de cartró-guix 0,800 x 1,20000 = 0,96000
B7JZ00E1 m Cinta de paper resistent per a junts de plaques de guix 4,000 x 0,08000 = 0,32000
laminat
Subtotal... 43,82420 43,82420

P- 6 E6522B79 m2 Envà de plaques de guix laminat format per estructura Rend.: 1,000 52,75 €
doble normal amb perfileria de planxa d'acer
galvanitzat, amb un gruix total de l'envà de 146 mm,
muntants cada 400 mm de 48 mm d'amplària i canals
de 48 mm d'amplària, 2 plaques a cada cara, unes
tipus estàndard (A) de 12.5 mm de gruix i les altres
tipus hidròfuga (H) de 12.5 mm de gruix, fixades
mecànicament
Mà d'obra:
Subtotal... 5,12760 5,12760

Materials:
B0A44000 cu Visos per a plaques de guix laminat 0,720 x 10,45000 = 7,52400
PARTIDES D'OBRA
B0A61600 u Tac de niló de 6 a 8 mm de diàmetre, amb vis 12,000 x 0,17000 = 2,04000
B0CC1310 m2 Placa de guix laminat estàndard (A) i gruix 12.5 mm, 2,060 x 4,92000 = 10,13520
B0CC2310 m2 Placa de guix laminat hidròfuga (H) i gruix 12.5 mm, 2,120 x 7,61000 = 16,13320
B6B11211 m Muntant de planxa d'acer galvanitzat, en paraments 7,350 x 1,02000 = 7,49700
B6B12211 m Canal de planxa d'acer galvanitzat, en paraments 1,995 x 1,00000 = 1,99500
B6BZ1A10 m Banda acústica autoadhesiva fins a 50 mm d'amplària 0,940 x 0,57000 = 0,53580
B7J500ZZ kg Massilla per a junt de plaques de cartró-guix 0,800 x 1,20000 = 0,96000
B7JZ00E1 m Cinta de paper resistent per a junts de plaques de guix 4,000 x 0,08000 = 0,32000
laminat
Subtotal... 47,54970 47,54970

P- 7 E66AB050 u Mampara divisòria entre cabines sanitàries de 120 cm Rend.: 1,000 236,57 €
de llargària i 205 cm d'alçada total, de tauler de resines
fenòliques HPL de 13 mm de gruix amb acabat de
color a les dues cares, amb perfils de fixació i peus
regulables d'acer inoxidable
Mà d'obra:
Subtotal... 5,12760 5,12760

Materials:
B66AB00A m2 Placa fenólica HPL de 13 mm de gruix, amb acabat de 2,400 x 87,51000 = 210,02400
color a les dues cares, treballada a taller per a formar
divisòria entre cabines sanitàries
B66ZB000 u Ferramenta per a mampares sintètiques per a divisòria 1,000 x 21,34000 = 21,34000
entre cabines, composta de perfils U o L per fixació a
paret o mampara i peu regulable de 15 cm alçada,
d'acer inoxidable
Subtotal... 231,36400 231,36400

PARTIDES D'OBRA
P- 8 E7C28473 m2 Aïllament de planxa de poliestirè extruït (XPS), de 40 Rend.: 1,000 10,73 €

mm de gruix, resistència a compressió >= 200 kPa,
resistència tèrmica entre 1,29 i 1,176 m2.K/W, amb la
superfície llisa i cantell mitjamossa, col·locada amb
morter adhesiu
Mà d'obra:
A0140000 h Manobre 0,040 /R x 18,82000 = 0,75280
Subtotal... 2,55920 2,55920

Materials:
B0711010 kg Adhesiu cimentós tipus C1 segons norma UNE-EN 0,630 x 0,31000 = 0,19530
12004
B7C28470 m2 Planxa de poliestirè extruït (XPS), de 40 mm de gruix, 1,050 x 7,56000 = 7,93800
llisa i cantell mitjamossa
Subtotal... 8,13330 8,13330

P- 9 E7D21322 m2 Aïllament de gruix 2 cm, amb morter ignífug de ciment i Rend.: 1,000 10,21 €
perlita amb vermiculita, de 500 kg/m3 de densitat,
projectat sobre elements superficials
Mà d'obra:
Subtotal... 3,26550 3,26550

Maquinària:
C200X000 h Barrejadora-bombejadora per a morters i guixos 0,100 /R x 4,71000 = 0,47100
projectats
Subtotal... 0,47100 0,47100
Materials:
B0111000 m3 Aigua 0,015 x 1,83000 = 0,02745
B7D20021 kg Morter ignífug de ciment i perlita amb vermiculita, de 12,240 x 0,52000 = 6,36480
500 kg/m3 de densitat, per a aïllament contra el foc, en
sacs
Subtotal... 6,39225 6,39225

PARTIDES D'OBRA
P- 10 E82D1K2H m2 Enrajolat de parament vertical interior a una alçària <= Rend.: 1,000 42,24 €
3 m amb rajola de gres premsat esmaltat, grup
BIb/BIIa (UNE-EN 14411), preu superior, de 6 a 15
peces/m2, col·locades amb adhesiu per a rajola
ceràmica C1 (UNE-EN 12004) i rejuntat amb beurada
CG1 (UNE-EN 13888)
Mà d'obra:
A0140000 h Manobre 0,100 /R x 18,82000 = 1,88200
Subtotal... 8,65600 8,65600

Materials:
B05A2103 kg Material per a rejuntat de rajoles ceràmiques CG1 0,705 x 0,35000 = 0,24675
12004
B0FH8181 m2 Rajola de gres premsat esmaltat de forma rectangular 1,100 x 28,73000 = 31,60300
Subtotal... 33,36962 33,36962

P- 11 E82D2K2H m2 Enrajolat de parament vertical interior a una alçària >3 Rend.: 1,000 44,17 €
m amb rajola de gres premsat esmaltat, grup BIb/BIIa
(UNE-EN 14411), preu superior, de 6 a 15 peces/m2,
col·locades amb adhesiu per a rajola ceràmica C1
(UNE-EN 12004) i rejuntat amb beurada CG1
(UNE-EN 13888)
Mà d'obra:
A0140000 h Manobre 0,200 /R x 18,82000 = 3,76400
Subtotal... 10,53800 10,53800

Materials:
12004
B0FH8181 m2 Rajola de gres premsat esmaltat de forma rectangular 1,100 x 28,73000 = 31,60300
Subtotal... 33,36962 33,36962

PARTIDES D'OBRA
P- 12 E83P0V20 m2 Revestiment per a formació de façana ventilada format Rend.: 1,000 121,62 €
per estructura de suport amb perfils verticals omega
d'alumini 50x50 mm fixada mecànicament al parament
vertical mitjançant ancoratges regulables d'alumini, i
estructura horitzontal de tubs d'alumini, aplacada amb
safates conformades de 2000x1000 mm, de pannell
multicapa de 4 mm de gruix, amb dues làmines
d'alumini lacat de 0,5 mm de gruix, adherides a nucli
de poliestirè i fixades amb roblons d'alumini
Mà d'obra:
A0140000 h Manobre 0,800 /R x 18,82000 = 15,05600
Subtotal... 33,72000 33,72000

Materials:
B0C5U015 m2 Safates conformades de pannell composite multicapa 1,050 x 67,20000 = 70,56000
de 4 mm de gruix, amb dues làmines d'alumini lacat de
0,5 mm de gruix, d'aliatge AA 5005/H22, adherides a
nucli de poliestirè
B83ZUZ10 m2 Estructura de suport per a pannells compostos 1,000 x 16,50000 = 16,50000
d'alumini de 2000x1000 mm, feta amb perfils verticals
omega d'alumini 50x50 mm amb ales de 30 mm i 1,6
mm de gruix, ancoratges regulables d'alumini,
estructura horitzontal de tubs d'alumini i fixacions
mecàniques per a obra de fàbrica
Subtotal... 87,06000 87,06000

P- 13 E8433154LQY0 m2 Cel ras de plaques de fibres vegetals, amb acabat de Rend.: 1,000 50,26 €
la cara vista de fibra vegetal porosa, de 60x60 cm i 35
mm de gruix, amb cantell rebaixat/ranurat (D) UNE-EN
13964, amb classe d'absorció acústica ref. HDPI6635D
de la serie Heradesign micro d'AMF C segons
UNE-EN-ISO 11654, muntat amb perfileria oculta
d'acer galvanitzat, sistema desmuntable, format per
perfils principals amb forma de T invertida 35 mm de
base, col·locat cada 0,6 m, fixats al sostre mitjançant
vareta de suspensió cada 1.2 m amb perfils secundaris
intermitjos col·locats , per a una alçària de cel ras de 4
m com a màxim
Mà d'obra:
Subtotal... 17,39200 17,39200

PARTIDES D'OBRA
Materials:
B8433152LQY0 m2 Placa acústica de fusta lligada amb magnesita i 1,030 x 28,10000 = 28,94300
superfície de porus fins, Heradesign micro, de
600x600 mm i de 35 mm de gruix, pes aproximat 19,6
Kg/m2, amb classificació de resistència al foc B-s1, d0,
amb cantell rebaixat/ranurat, per a la seva utilització en
bioconstrucció, ref. HDPI6635D de la serie Heradesign
micro d'AMF
B84Z4510 m2 Estructura d'acer galvanitzat oculta per a cel ras de 1,030 x 3,56000 = 3,66680
plaques de 600x600 mm formada per perfils principals
en forma de T invertida de 35 mm de base col·locats
cada 0,6 m per a fixar al sostre mitjançant vareta de
suspensió cada 1.2 m, amb perfils distanciadors de
seguretat cada 2 m aproximadament fixats als perfils
principals, inclòs part proporcional de perfils de remat,
suspensors i fixacions, per a suportar una càrrega de
fins a 14 kg
Subtotal... 32,60980 32,60980

P- 14 E8KA6443K8VP m Escopidor de planxa preformada d'alumini anoditzat de Rend.: 1,000 10,25 €

3 plecs, col·locat amb adhesiu i fixacions mecàniques.
Article: ref. P06SI239 de la serie Massilles de poliuretà
de BASF-CC
Mà d'obra:
Subtotal... 5,01075 5,01075

Materials:
B7J50090K8VP dm3 Massilla elàstica monocomponent a base de poliuretà 0,0838 x 6,69000 = 0,56062
de mòdul mitjà, MASTERFLEX 474, de BASF-CC, ref.
P06SI239 de la serie Massilles de poliuretà de
BASF-CC
B8KA6442 m Escopidor de planxa preformada d'alumini anoditzat de 1,000 x 4,50000 = 4,50000
3 plecs
Subtotal... 5,16873 5,16873

PARTIDES D'OBRA
P- 15 E9DD1C33 m2 Paviment interior, de rajola de gres premsat esmaltat Rend.: 1,000 36,37 €
antilliscant, grup BIb/BIIa (UNE-EN 14411), de forma
rectangular o quadrada, preu alt, de 16 a 25 peces/m2,
col·locades amb adhesiu per a rajola ceràmica C1
(UNE-EN 12004) i rejuntat amb beurada CG1
(UNE-EN 13888)
Mà d'obra:
A0140000 h Manobre 0,030 /R x 18,82000 = 0,56460
Subtotal... 15,88460 15,88460

Materials:
12004
B0FHD172 m2 Rajola de gres premsat esmaltat antilliscant de forma 1,020 x 17,23000 = 17,57460
rectangular o quadrada, de 16 a 25 peces/m2, preu alt,
grup BIb-BIIa (UNE-EN 14411)
Subtotal... 20,24444 20,24444

P- 16 EASA81CF u Porta tallafocs metàl·lica, EI2-C 90, una fulla batent, Rend.: 1,000 601,60 €
per a una llum de 90x205 cm, preu alt amb finestreta i
tanca antipànic, col·locada
Mà d'obra:
A012F000 h Oficial 1a manyà 0,250 /R x 22,94000 = 5,73500
Subtotal... 5,73500 5,73500

Materials:
BASA81CF u Porta tallafocs metàl·lica, EI2-C 90 una fulla batent per 1,000 x 595,72000 = 595,72000
a una llum de 90x205 cm, preu alt amb finestreta i
tanca antipànic
Subtotal... 595,72000 595,72000

P- 17 EEB54844 m2 Cel ras Vinilic antihumitat Rend.: 1,000 60,85 €

PARTIDES D'OBRA
P- 18 EH61R33A u Llum d'emergència amb làmpada led, amb una vida Rend.: 1,000 122,80 €
preu alt, col·locat encastat
Mà d'obra:
A012H000 h Oficial 1a electricista 0,300 /R x 23,33000 = 6,99900
A013H000 h Ajudant electricista 0,300 /R x 20,13000 = 6,03900
Subtotal... 13,03800 13,03800

Materials:
BH61R83A u Llum d'emergència amb làmpada led, amb una vida 1,000 x 105,16000 = 105,16000
preu alt
BH6ZCR00 u Caixa per encastar llum d'emergència rectangular en 1,000 x 4,41000 = 4,41000
parament vertical o horitzontal
Subtotal... 109,57000 109,57000

P- 19 EM31A71K u Extintor de pols seca polivalent, de càrrega 9 kg, Rend.: 1,000 149,35 €
exteriorment amb pintura EPOXI de color vermell,
muntat superficialment en armari
Mà d'obra:
Subtotal... 17,39200 17,39200

Materials:
BM31A711 u Extintor de pols seca polivalent, de càrrega 9 Kg, 1,000 x 94,76000 = 94,76000
exteriorment amb pintura epoxi de color vermell
BM3A1000 u Armari per a extintor per a muntar superficialment 1,000 x 36,59000 = 36,59000
BMY31000 u Part proporcional d'elements especials per a extintors 1,000 x 0,35000 = 0,35000
Subtotal... 131,70000 131,70000

PARTIDES D'OBRA
P- 20 FC25468 u Finestra de PVC amb fixos a la part superior i inferior, i Rend.: 1,000 1.500,00 €
corredera entremig, segons plànols de fusteria, vidre
inclós (Vidre BE 4 / 20 / 6), muntatge i col·locació
inclosa
P- 21 FINC4402 u Conjunt de portes batents d'entrada amb fixos laterals i Rend.: 1,000 3.000,00 €
part superior P31, vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons
planols de fusteria, muntatge i col·locació inclosa.
part superior B-495 , vidre inclós, vidre BE 4/20/6,
segons planols de fusteria, muntatge i col·locació
inclosa.
P- 24 FINC4405 U Conjunt de portes batents d'entrada amb part superior Rend.: 1,000 2.000,00 €
P5, vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons planols de
fusteria, muntatge i col·locació inclosa.
P- 26 FIX1157 u Fix PVC, vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons planols Rend.: 1,000 1.200,00 €
de fusteria, muntatge i col·locació inclosa.
P- 27 FIX1158 u Fix PVC, vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons planols Rend.: 1,000 600,00 €
P- 30 FZ25465 u Finestra triple amb dos fulles oscil·lants, segons Rend.: 1,000 2.200,00 €
plànols de fusteria, vidre inclós (Vidre BE 4 / 20 / 6),
muntatge i col·locació inclosa
P- 31 FZ25466 u Finestra amb dos fulles oscil·lants, segons plànols de Rend.: 1,000 700,00 €
fusteria, vidre inclós (Vidre BE 4 / 20 / 6), muntatge i
col·locació inclosa
PARTIDES D'OBRA
P- 32 FZ25467 u Finestra PVC d'una fulla oscil·lant, segons plànols de Rend.: 1,000 400,00 €
fusteria, vidre inclós (Vidre BE 4 / 20 / 6), muntatge i
P- 33 K2164771 m2 Enderroc de paret divisoria de bloc de formigó buit de Rend.: 1,000 12,89 €
20 cm de gruix, a mà i amb martell trencador manual i
càrrega manual de runa sobre camió o contenidor
Mà d'obra:
A0140000 h Manobre 0,300 /R x 18,82000 = 5,64600
A0150000 h Manobre especialista 0,300 /R x 19,92000 = 5,97600
Subtotal... 11,62200 11,62200

Maquinària:
C2001000 h Martell trencador manual 0,300 /R x 3,66000 = 1,09800
Subtotal... 1,09800 1,09800

P- 34 K218A410 m2 Enderroc de cel ras (xapa metàl·lica) i entramat de Rend.: 1,000 4,78 €
suport, amb mitjans manuals i càrrega manual sobre
camió o contenidor
Mà d'obra:
A0140000 h Manobre 0,250 /R x 18,82000 = 4,70500
Subtotal... 4,70500 4,70500

P- 35 K21A1011 u Arrencada de full i bastiment de finestra amb mitjans Rend.: 1,000 19,10 €
manuals i càrrega manual sobre camió o contenidor
Mà d'obra:
A0140000 h Manobre 1,000 /R x 18,82000 = 18,82000
Subtotal... 18,82000 18,82000

PARTIDES D'OBRA
P- 36 K21A3011 u Arrencada de full i bastiment de porta interior amb Rend.: 1,000 9,55 €
mitjans manuals i càrrega manual sobre camió o
contenidor
Mà d'obra:
A0140000 h Manobre 0,500 /R x 18,82000 = 9,41000
Subtotal... 9,41000 9,41000

P- 37 K2231211 m3 Excavació per a recalçat de fins a 1 m de fondària, en Rend.: 1,000 112,85 €

terreny fluix (SPT <20), realitzada amb mitjans
manuals i càrrega manual sobre contenidor
Mà d'obra:
A0140000 h Manobre 5,850 /R x 18,82000 = 110,09700
Subtotal... 110,09700 110,09700

P- 38 K4415115 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a pilars Rend.: 1,000 2,04 €
formats per peça simple, en perfils laminats en calent
sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, treballat a
taller i amb una capa d'imprimació antioxidant,
Mà d'obra:
Subtotal... 0,86380 0,86380

Maquinària:
Subtotal... 0,07000 0,07000

Materials:
PARTIDES D'OBRA
B44Z501A kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, format per 1,000 x 1,08000 = 1,08000
antioxidant
Subtotal... 1,08000 1,08000

P- 39 K4435C15 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a bigues Rend.: 1,000 2,08 €
amb connectors formades per peça simple, en perfils
laminats en calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i
UPN, treballat a taller i amb una capa d'imprimació
antioxidant, col·locat a l'obra amb soldadura
Mà d'obra:
Subtotal... 0,79107 0,79107

Maquinària:
Subtotal... 0,08050 0,08050

Materials:
B44Z5C1A kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, format per 1,000 x 1,19000 = 1,19000
peça simple, amb connectors, en perfils laminats en
calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, treballat
al taller per a col·locar amb soldadura i amb una capa
Subtotal... 1,19000 1,19000

P- 40 K9P67A26 m2 Paviment de linòleum en rotlle classe 23-32-41 segons Rend.: 1,000 27,48 €
UNE-EN 548 i de gruix de 2 mm, col·locat amb
adhesiu acrílic de dispersió aquosa i soldat en calent
amb cordó cel·lular de diàmetre 4 mm
Mà d'obra:
Subtotal... 9,79650 9,79650

Materials:
PARTIDES D'OBRA
B0901000 kg Adhesiu en dispersió aquosa 0,315 x 3,09000 = 0,97335
B9P67A26 m2 Làmina de linòleum, classe 23-32-41 segons UNE-EN 1,050 x 15,57000 = 16,34850
548 i de 2mm de gruix
B9PZ1400 m Cordó de PVC de 4 mm de diàmetre 0,660 x 0,18000 = 0,11880
Subtotal... 17,44065 17,44065

AMIDAMENTS Data: 22/06/22 Pàg.: 1
OBRA 01 PRESUPUESTO CANVIUS_AGRONOMS

CAPÍTULO 01 ENDERROCS
SUBCAPÍTULO 01 FUSTERIA METÀLICA
NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ
1 K21A1011 u Arrencada de full i bastiment de finestra amb mitjans manuals i càrrega manual sobre camió o contenidor
Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula
1 PB
2 26,000 0,000 0,000 C#*D#*E#*F#
3 P1
4 57,000 57,000 C#*D#*E#*F#
5 P2
6 42,000 42,000 C#*D#*E#*F#
7 P3
8 69,000 69,000 C#*D#*E#*F#
10 Subtotal S 168,000 SUMSUBTOTAL(G1:G9)
TOTAL AMIDAMENT 168,000

SUBCAPÍTULO 02 FUSTERIA (PORTES)
1 K21A3011 u Arrencada de full i bastiment de porta interior amb mitjans manuals i càrrega manual sobre camió o contenidor
1 PB
2 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#
3 P1
4 13,000 13,000 C#*D#*E#*F#
5 P2
6 10,000 10,000 C#*D#*E#*F#
7 P3
8 4,000 4,000 C#*D#*E#*F#

SUBCAPÍTULO 03 PARETS, ENVANS I FALS SOSTRE
EUR
1 K2164771 m2 Enderroc de paret divisoria de bloc de formigó buit de 20 cm de gruix, a mà i amb martell trencador manual i càrrega
manual de runa sobre camió o contenidor
1 PB
2 16,500 3,100 2,000 102,300 C#*D#*E#*F#
3 P1
4 57,250 2,800 160,300 C#*D#*E#*F#
5 P2
6 86,700 2,800 242,760 C#*D#*E#*F#
7 P3
8 36,050 2,800 100,940 C#*D#*E#*F#
2 K218A410 m2 Enderroc de cel ras (xapa metàl·lica) i entramat de suport, amb mitjans manuals i càrrega manual sobre camió o
contenidor
1 P1
2 188,000 188,000 C#*D#*E#*F#
3 P2
4 188,000 188,000 C#*D#*E#*F#
5 P3
6 188,000 188,000 C#*D#*E#*F#

CAPÍTULO 02 REFORÇ ESTRUCTURAL
SUBCAPÍTULO 01 RECRESCUT D'ENCAMISAT DE PILARS
1 44S15111 m Reforç de pilar de formigó armat de 40x40 a 50x50 cm de secció o perímetre equivalent, amb formigó estructural
HA-25/B/10/I, abocat amb bomba, armadura AP500 S d'acer en barres corrugades, prèvia preparació de superfície de
formigó amb raig de sorra seca i imprimació amb resines epoxi sense dissolvents, de dos components, inclou càrrega
manual sobre contenidor transport de residus a instal·lació autoritzada de gestió de residus
1 PILARS
2 PB 15,000 3,800 57,000 C#*D#*E#*F#
3 5,000 4,800 24,000 C#*D#*E#*F#
4 P1
5 18,000 2,800 50,400 C#*D#*E#*F#
6 P2
7 18,000 2,800 50,400 C#*D#*E#*F#
EUR
8 P3
9 18,000 2,800 50,400 C#*D#*E#*F#
11 Subtotal S 232,200 SUMSUBTOTAL(G1:G10
)

SUBCAPÍTULO 02 REFORÇ ESTRUCTURAL ACER PÒRTICS
1 K4435C15 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a bigues amb connectors formades per peça simple, en perfils laminats en
calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col·locat a l'obra
amb soldadura
1 PB
2 1,000 400,000 154,000 23.870,000
3 P1
4 1,000 400,000 106,000 16.430,000
5 P2
6 1,000 400,000 106,000 16.430,000
7 P3
8 1,000 400,000 106,000 16.430,000
10 Subtotal S 73.160,000 SUMSUBTOTAL(G1:G9)
TOTAL AMIDAMENT 73.160,000
2 K4415115 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a pilars formats per peça simple, en perfils laminats en calent sèrie IPN, IPE,
HEB, HEA, HEM i UPN, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col·locat a l'obra amb soldadura
1 PB
2 2,000 300,000 4,680 1.095,120
3 4,000 300,000 3,800 1.778,400
4 P1
5 4,000 300,000 2,800 1.310,400
6 P2
7 4,000 300,000 2,800 1.310,400
8 P3
9 4,000 300,000 2,800 1.310,400
11 Subtotal S 6.804,720 SUMSUBTOTAL(G1:G10
)
EUR
3 E7D21322 m2 Aïllament de gruix 2 cm, amb morter ignífug de ciment i perlita amb vermiculita, de 500 kg/m3 de densitat, projectat sobre
elements superficials
1 PILARS
2 12,000 12,000 C#*D#*E#*F#
3 BIGUES
4 377,000 377,000 C#*D#*E#*F#

SUBCAPÍTULO 05 AMPLIACIÓ DE SABATA DE FONAMENTACIÓ
1 43532222 u Recalçat de fonament aïllat amb pou de fonamentació realitzat en dues fases de 1.5x1.5 m i 1 m de fondària, amb una
quantia de 6 m2 d'encofrat lateral, armadura AP500 S d'acer en barres corrugades de 10 mm, amb una quantia de 22
kg/u i formigonament amb formigó HA-25/P/20/IIa. no inclou excavacions, enderrocs i apuntalaments
AMIDAMENT DIRECTE 3,000
2 K2231211 m3 Excavació per a recalçat de fins a 1 m de fondària, en terreny fluix (SPT <20), realitzada amb mitjans manuals i càrrega
manual sobre contenidor
1 SABATES
2 3,000 3,400 0,700 7,140 C#*D#*E#*F#

CAPÍTULO 03 SISTEMA D'ENVOLVENT
SUBCAPÍTULO 02 FUSTERIA EXTERIOR
1 FZ25465 u Finestra triple amb dos fulles oscil·lants, segons plànols de fusteria, vidre inclós (Vidre BE 4 / 20 / 6), muntatge i
2 FZ25466 u Finestra amb dos fulles oscil·lants, segons plànols de fusteria, vidre inclós (Vidre BE 4 / 20 / 6), muntatge i col·locació
inclosa
3 FZ25467 u Finestra PVC d'una fulla oscil·lant, segons plànols de fusteria, vidre inclós (Vidre BE 4 / 20 / 6), muntatge i col·locació
inclosa
EUR
4 FC25468 u Finestra de PVC amb fixos a la part superior i inferior, i corredera entremig, segons plànols de fusteria, vidre inclós (Vidre
BE 4 / 20 / 6), muntatge i col·locació inclosa
5 FINC4402 u Conjunt de portes batents d'entrada amb fixos laterals i part superior P31, vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons planols de
7 FINC4404 u Conjunt de portes batents d'entrada amb fixos laterals i part superior B-495 , vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons planols
8 FIX1157 u Fix PVC, vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons planols de fusteria, muntatge i col·locació inclosa.
11 FINC4405 U Conjunt de portes batents d'entrada amb part superior P5, vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons planols de fusteria,
muntatge i col·locació inclosa.

SUBCAPÍTULO 03 ACABAT DE FAÇANES
EUR
1 17CDE0A7 m2 Sistema d'aïllament tèrmic per l'exterior (SATE) amb aïllament exterior per a suport de revestiment prim, amb planxa de
poliestirè expandit (EPS), de 100 mm de gruix, de 60 kPa de tensió a la compressió, de 2.55 m2.K/W de resistència
tèrmica, amb una cara llisa i cantell recte, fixada mecànicament amb morter de ciment per a ús corrent (GP) i tac i suport
de niló, i revestida amb morter de ciment per a ús corrent (GP) amb malla de fibra de vidre revestida de PVC, de
dimensions 4x4 mm, amb un pes mínim de 160 g/m2 embeguda, acabat exteriorment amb arrebossat amb morter
monocapa (OC) de calç, de designació CSI-W2, segons la norma UNE-EN 998-1, col·locat manualment i acabat rugós,
amb part proporcional de protecció d'aresta amb cantonera d'alumini de 5 mm de gruix i 25 mm de desenvolupament. No
inclou la preparació del suport. B2+R3 segons CTE/DB-HS
AMIDAMENT DIRECTE 1.720,000
2 17CDX0A4 m2 Sistema d'aïllament tèrmic per l'exterior (SATE) amb aïllament exterior per a suport de revestiment prim, amb planxa de
poliestirè extruït (XPS), de 100 mm de gruix, resistència a compressió >= 300 kPa, resistència tèrmica entre 2,941 i 2,703
m2.K/W, amb la superfície acanalada i cantell recte, fixada mecànicament amb morter de ciment per a ús corrent (GP) i
tac i suport de niló, i revestida amb morter de ciment per a ús corrent (GP) amb malla de fibra de vidre revestida de PVC,
de dimensions 4x4 mm, amb un pes mínim de 160 g/m2 embeguda, acabat exteriorment amb arrebossat amb morter
monocapa (OC) de ciment, de designació CSIV-W2, segons la norma UNE-EN 998-1, col·locat manualment i acabat llis,
amb part proporcional de protecció d'aresta amb cantonera d'alumini de 5 mm de gruix i 25 mm de desenvolupament. No
3 E8KA6443K8VP m Escopidor de planxa preformada d'alumini anoditzat de 1.5 mm de gruix, de 95 mm de desenvolupament, amb 3 plecs,
col·locat amb adhesiu i fixacions mecàniques. Article: ref. P06SI239 de la serie Massilles de poliuretà de BASF-CC
1 PB
2 50,000 50,000 C#*D#*E#*F#
3 P1
4 93,000 93,000 C#*D#*E#*F#
5 P2
6 92,000 92,000 C#*D#*E#*F#
7 P3
8 92,000 92,000 C#*D#*E#*F#

SUBCAPÍTULO 04 FOLRAT DE VOLADISSOS
1 E7C28473 m2 Aïllament de planxa de poliestirè extruït (XPS), de 40 mm de gruix, resistència a compressió >= 200 kPa, resistència
tèrmica entre 1,29 i 1,176 m2.K/W, amb la superfície llisa i cantell mitjamossa, col·locada amb morter adhesiu
EUR
2 E83P0V20 m2 Revestiment per a formació de façana ventilada format per estructura de suport amb perfils verticals omega d'alumini
50x50 mm fixada mecànicament al parament vertical mitjançant ancoratges regulables d'alumini, i estructura horitzontal
de tubs d'alumini, aplacada amb safates conformades de 2000x1000 mm, de pannell multicapa de 4 mm de gruix, amb
dues làmines d'alumini lacat de 0,5 mm de gruix, adherides a nucli de poliestirè i fixades amb roblons d'alumini

SUBCAPÍTULO 08 EXTINCIÓ D'INCENDIS
1 EM31A71K u Extintor de pols seca polivalent, de càrrega 9 kg, d'eficàcia 34A-183B/C, amb pressió adossada, acabat exteriorment amb
pintura EPOXI de color vermell, muntat superficialment en armari
1 PB
2 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#
3 P1
4 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#
5 P2
6 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#
7 P3
8 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#
2 EH61R33A u Llum d'emergència amb làmpada led, amb una vida útil de 100000 h, permanent i no estanca amb grau de protecció
IP4X, aïllament classe II, amb un flux aproximat de 40 a 70 lúmens, 2 h d'autonomia, de forma rectangular amb difusor i
cos de policarbonat, preu alt, col·locat encastat
1 PB
2 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#
3 P1
4 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#
5 P2
6 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#
7 P3
8 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#

CAPÍTULO 04 SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ
SUBCAPÍTULO 01 ENVANS
EUR
1 E6522B79 m2 Envà de plaques de guix laminat format per estructura doble normal amb perfileria de planxa d'acer galvanitzat, amb un
gruix total de l'envà de 146 mm, muntants cada 400 mm de 48 mm d'amplària i canals de 48 mm d'amplària, 2 plaques a
cada cara, unes tipus estàndard (A) de 12.5 mm de gruix i les altres tipus hidròfuga (H) de 12.5 mm de gruix, fixades
mecànicament
1 PB
2 15,550 3,200 49,760 C#*D#*E#*F#
2 E65223DX m2 Envà de plaques de guix laminat format per estructura doble normal amb perfileria de planxa d'acer galvanitzat, amb un
gruix total de l'envà de 190 mm, muntants cada 400 mm de 70 mm d'amplària i canals de 70 mm d'amplària, 2 plaques
tipus estàndard (A) a cada cara de 12.5 mm de gruix cada una, fixades mecànicament
1 PB
2 35,900 3,200 114,880 C#*D#*E#*F#
3 P4
4 38,000 2,300 87,400 C#*D#*E#*F#
3 E66AB050 u Mampara divisòria entre cabines sanitàries de 120 cm de llargària i 205 cm d'alçada total, de tauler de resines fenòliques
HPL de 13 mm de gruix amb acabat de color a les dues cares, amb perfils de fixació i peus regulables d'acer inoxidable
1 PB
2 12,000 12,000 C#*D#*E#*F#
3 P1
4 12,000 12,000 C#*D#*E#*F#
5 P2
6 12,000 12,000 C#*D#*E#*F#
7 P3
8 12,000 12,000 C#*D#*E#*F#

CAPÍTULO 04 SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ
SUBCAPÍTULO 02 PORTES RF
EUR
1 EASA81CF u Porta tallafocs metàl·lica, EI2-C 90, una fulla batent, per a una llum de 90x205 cm, preu alt amb finestreta i tanca
antipànic, col·locada
1 P1
2 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#
3 P2
4 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#
5 P3
6 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#

CAPÍTULO 05 SISTEMA D'ACABATS
SUBCAPÍTULO 01 PAVIMENTS I FERMS
1 K9P67A26 m2 Paviment de linòleum en rotlle classe 23-32-41 segons UNE-EN 548 i de gruix de 2 mm, col·locat amb adhesiu acrílic de
dispersió aquosa i soldat en calent amb cordó cel·lular de diàmetre 4 mm
1 PB
2 1.113,000 1.113,000 C#*D#*E#*F#
3 P1
4 717,000 717,000 C#*D#*E#*F#
5 P2
6 717,000 717,000 C#*D#*E#*F#
7 P3
8 717,000 717,000 C#*D#*E#*F#
2 E9DD1C33 m2 Paviment interior, de rajola de gres premsat esmaltat antilliscant, grup BIb/BIIa (UNE-EN 14411), de forma rectangular o
quadrada, preu alt, de 16 a 25 peces/m2, col·locades amb adhesiu per a rajola ceràmica C1 (UNE-EN 12004) i rejuntat
amb beurada CG1 (UNE-EN 13888)
1 PB
2 95,000 95,000 C#*D#*E#*F#
3 P1
4 129,000 129,000 C#*D#*E#*F#
5 P2
6 129,000 129,000 C#*D#*E#*F#
7 P3
EUR
8 129,000 129,000 C#*D#*E#*F#


SUBCAPÍTULO 02 REVESTIMENT PARAMENTS VERTICALS
1 E82D2K2H m2 Enrajolat de parament vertical interior a una alçària >3 m amb rajola de gres premsat esmaltat, grup BIb/BIIa (UNE-EN
14411), preu superior, de 6 a 15 peces/m2, col·locades amb adhesiu per a rajola ceràmica C1 (UNE-EN 12004) i rejuntat
1 PB
2 Bany 52,400 3,350 175,540 C#*D#*E#*F#
3 Dutxes-Vestuari 50,000 3,350 167,500 C#*D#*E#*F#
2 E82D1K2H m2 Enrajolat de parament vertical interior a una alçària <= 3 m amb rajola de gres premsat esmaltat, grup BIb/BIIa (UNE-EN
14411), preu superior, de 6 a 15 peces/m2, col·locades amb adhesiu per a rajola ceràmica C1 (UNE-EN 12004) i rejuntat
1 P1
2 Bany 52,400 2,200 115,280 C#*D#*E#*F#
5 P2
6 Bany 52,400 2,200 115,280 C#*D#*E#*F#
9 P3
10 Bany 52,400 2,200 115,280 C#*D#*E#*F#
13 Subtotal S 675,840 SUMSUBTOTAL(G1:G12
)

SUBCAPÍTULO 03 FALSOS SOSTRES
EUR
1 E8433154LQY0 m2 Cel ras de plaques de fibres vegetals, amb acabat de la cara vista de fibra vegetal porosa, de 60x60 cm i 35 mm de gruix,
amb cantell rebaixat/ranurat (D) UNE-EN 13964, amb classe d'absorció acústica ref. HDPI6635D de la serie Heradesign
micro d'AMF C segons UNE-EN-ISO 11654, muntat amb perfileria oculta d'acer galvanitzat, sistema desmuntable, format
per perfils principals amb forma de T invertida 35 mm de base, col·locat cada 0,6 m, fixats al sostre mitjançant vareta de
suspensió cada 1.2 m amb perfils secundaris intermitjos col·locats , per a una alçària de cel ras de 4 m com a màxim
1 P4
2 754,000 754,000 C#*D#*E#*F#
4 PB
5 1.100,000 1.100,000 C#*D#*E#*F#
2 EEB54844 m2 Cel ras Vinilic antihumitat
1 PB
2 105,000 105,000 C#*D#*E#*F#
3 P1
4 120,000 120,000 C#*D#*E#*F#
5 P2
6 120,000 120,000 C#*D#*E#*F#
7 P3
8 120,000 120,000 C#*D#*E#*F#
EUR
QUADRE DE PREUS NÚMERO 1 Data: 22/06/22 Pàg.: 1
NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

P- 1 17CDE0A7 m2 Sistema d'aïllament tèrmic per l'exterior (SATE) amb aïllament exterior per a suport de revestiment 52,44 €
prim, amb planxa de poliestirè expandit (EPS), de 100 mm de gruix, de 60 kPa de tensió a la
compressió, de 2.55 m2.K/W de resistència tèrmica, amb una cara llisa i cantell recte, fixada
mecànicament amb morter de ciment per a ús corrent (GP) i tac i suport de niló, i revestida amb
morter de ciment per a ús corrent (GP) amb malla de fibra de vidre revestida de PVC, de
dimensions 4x4 mm, amb un pes mínim de 160 g/m2 embeguda, acabat exteriorment amb
arrebossat amb morter monocapa (OC) de calç, de designació CSI-W2, segons la norma UNE-EN
998-1, col·locat manualment i acabat rugós, amb part proporcional de protecció d'aresta amb
cantonera d'alumini de 5 mm de gruix i 25 mm de desenvolupament. No inclou la preparació del
suport. B2+R3 segons CTE/DB-HS
(CINQUANTA-DOS EUROS AMB QUARANTA-QUATRE CÈNTIMS)
P- 2 17CDX0A4 m2 Sistema d'aïllament tèrmic per l'exterior (SATE) amb aïllament exterior per a suport de revestiment 53,77 €
prim, amb planxa de poliestirè extruït (XPS), de 100 mm de gruix, resistència a compressió >= 300
kPa, resistència tèrmica entre 2,941 i 2,703 m2.K/W, amb la superfície acanalada i cantell recte,
fixada mecànicament amb morter de ciment per a ús corrent (GP) i tac i suport de niló, i revestida
amb morter de ciment per a ús corrent (GP) amb malla de fibra de vidre revestida de PVC, de
dimensions 4x4 mm, amb un pes mínim de 160 g/m2 embeguda, acabat exteriorment amb
arrebossat amb morter monocapa (OC) de ciment, de designació CSIV-W2, segons la norma
UNE-EN 998-1, col·locat manualment i acabat llis, amb part proporcional de protecció d'aresta
amb cantonera d'alumini de 5 mm de gruix i 25 mm de desenvolupament. No inclou la preparació
del suport. B2+R3 segons CTE/DB-HS
(CINQUANTA-TRES EUROS AMB SETANTA-SET CÈNTIMS)
P- 3 43532222 u Recalçat de fonament aïllat amb pou de fonamentació realitzat en dues fases de 1.5x1.5 m i 1 m 601,38 €
de fondària, amb una quantia de 6 m2 d'encofrat lateral, armadura AP500 S d'acer en barres
corrugades de 10 mm, amb una quantia de 22 kg/u i formigonament amb formigó HA-25/P/20/IIa.
no inclou excavacions, enderrocs i apuntalaments
(SIS-CENTS UN EUROS AMB TRENTA-VUIT CÈNTIMS)
P- 4 44S15111 m Reforç de pilar de formigó armat de 40x40 a 50x50 cm de secció o perímetre equivalent, amb 189,04 €
formigó estructural HA-25/B/10/I, abocat amb bomba, armadura AP500 S d'acer en barres
corrugades, prèvia preparació de superfície de formigó amb raig de sorra seca i imprimació amb
resines epoxi sense dissolvents, de dos components, inclou càrrega manual sobre contenidor
transport de residus a instal·lació autoritzada de gestió de residus
(CENT VUITANTA-NOU EUROS AMB QUATRE CÈNTIMS)
P- 5 E65223DX m2 Envà de plaques de guix laminat format per estructura doble normal amb perfileria de planxa 49,03 €
d'acer galvanitzat, amb un gruix total de l'envà de 190 mm, muntants cada 400 mm de 70 mm
d'amplària i canals de 70 mm d'amplària, 2 plaques tipus estàndard (A) a cada cara de 12.5 mm
de gruix cada una, fixades mecànicament
(QUARANTA-NOU EUROS AMB TRES CÈNTIMS)
P- 6 E6522B79 m2 Envà de plaques de guix laminat format per estructura doble normal amb perfileria de planxa 52,75 €
d'acer galvanitzat, amb un gruix total de l'envà de 146 mm, muntants cada 400 mm de 48 mm
d'amplària i canals de 48 mm d'amplària, 2 plaques a cada cara, unes tipus estàndard (A) de 12.5
mm de gruix i les altres tipus hidròfuga (H) de 12.5 mm de gruix, fixades mecànicament
(CINQUANTA-DOS EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS)
P- 7 E66AB050 u Mampara divisòria entre cabines sanitàries de 120 cm de llargària i 205 cm d'alçada total, de tauler 236,57 €
de resines fenòliques HPL de 13 mm de gruix amb acabat de color a les dues cares, amb perfils
de fixació i peus regulables d'acer inoxidable
(DOS-CENTS TRENTA-SIS EUROS AMB CINQUANTA-SET CÈNTIMS)
P- 8 E7C28473 m2 Aïllament de planxa de poliestirè extruït (XPS), de 40 mm de gruix, resistència a compressió >= 10,73 €
200 kPa, resistència tèrmica entre 1,29 i 1,176 m2.K/W, amb la superfície llisa i cantell mitjamossa,
col·locada amb morter adhesiu
(DEU EUROS AMB SETANTA-TRES CÈNTIMS)
P- 9 E7D21322 m2 Aïllament de gruix 2 cm, amb morter ignífug de ciment i perlita amb vermiculita, de 500 kg/m3 de 10,21 €
densitat, projectat sobre elements superficials
(DEU EUROS AMB VINT-I-UN CÈNTIMS)

P- 10 E82D1K2H m2 Enrajolat de parament vertical interior a una alçària <= 3 m amb rajola de gres premsat esmaltat, 42,24 €
grup BIb/BIIa (UNE-EN 14411), preu superior, de 6 a 15 peces/m2, col·locades amb adhesiu per a
rajola ceràmica C1 (UNE-EN 12004) i rejuntat amb beurada CG1 (UNE-EN 13888)
(QUARANTA-DOS EUROS AMB VINT-I-QUATRE CÈNTIMS)
P- 11 E82D2K2H m2 Enrajolat de parament vertical interior a una alçària >3 m amb rajola de gres premsat esmaltat, 44,17 €
grup BIb/BIIa (UNE-EN 14411), preu superior, de 6 a 15 peces/m2, col·locades amb adhesiu per a
(QUARANTA-QUATRE EUROS AMB DISSET CÈNTIMS)
P- 12 E83P0V20 m2 Revestiment per a formació de façana ventilada format per estructura de suport amb perfils 121,62 €
verticals omega d'alumini 50x50 mm fixada mecànicament al parament vertical mitjançant
ancoratges regulables d'alumini, i estructura horitzontal de tubs d'alumini, aplacada amb safates
conformades de 2000x1000 mm, de pannell multicapa de 4 mm de gruix, amb dues làmines
d'alumini lacat de 0,5 mm de gruix, adherides a nucli de poliestirè i fixades amb roblons d'alumini
(CENT VINT-I-UN EUROS AMB SEIXANTA-DOS CÈNTIMS)
P- 13 E8433154LQY0 m2 Cel ras de plaques de fibres vegetals, amb acabat de la cara vista de fibra vegetal porosa, de 50,26 €
60x60 cm i 35 mm de gruix, amb cantell rebaixat/ranurat (D) UNE-EN 13964, amb classe
d'absorció acústica ref. HDPI6635D de la serie Heradesign micro d'AMF C segons UNE-EN-ISO
11654, muntat amb perfileria oculta d'acer galvanitzat, sistema desmuntable, format per perfils
principals amb forma de T invertida 35 mm de base, col·locat cada 0,6 m, fixats al sostre
mitjançant vareta de suspensió cada 1.2 m amb perfils secundaris intermitjos col·locats , per a una
alçària de cel ras de 4 m com a màxim
(CINQUANTA EUROS AMB VINT-I-SIS CÈNTIMS)
P- 14 E8KA6443K8VP m Escopidor de planxa preformada d'alumini anoditzat de 1.5 mm de gruix, de 95 mm de 10,25 €

desenvolupament, amb 3 plecs, col·locat amb adhesiu i fixacions mecàniques. Article: ref.
P06SI239 de la serie Massilles de poliuretà de BASF-CC
(DEU EUROS AMB VINT-I-CINC CÈNTIMS)
P- 15 E9DD1C33 m2 Paviment interior, de rajola de gres premsat esmaltat antilliscant, grup BIb/BIIa (UNE-EN 14411), 36,37 €
de forma rectangular o quadrada, preu alt, de 16 a 25 peces/m2, col·locades amb adhesiu per a
(TRENTA-SIS EUROS AMB TRENTA-SET CÈNTIMS)
P- 16 EASA81CF u Porta tallafocs metàl·lica, EI2-C 90, una fulla batent, per a una llum de 90x205 cm, preu alt amb 601,60 €
finestreta i tanca antipànic, col·locada
(SIS-CENTS UN EUROS AMB SEIXANTA CÈNTIMS)
P- 17 EEB54844 m2 Cel ras Vinilic antihumitat 60,85 €

(SEIXANTA EUROS AMB VUITANTA-CINC CÈNTIMS)
P- 18 EH61R33A u Llum d'emergència amb làmpada led, amb una vida útil de 100000 h, permanent i no estanca amb 122,80 €
grau de protecció IP4X, aïllament classe II, amb un flux aproximat de 40 a 70 lúmens, 2 h
d'autonomia, de forma rectangular amb difusor i cos de policarbonat, preu alt, col·locat encastat
(CENT VINT-I-DOS EUROS AMB VUITANTA CÈNTIMS)
P- 19 EM31A71K u Extintor de pols seca polivalent, de càrrega 9 kg, d'eficàcia 34A-183B/C, amb pressió adossada, 149,35 €
acabat exteriorment amb pintura EPOXI de color vermell, muntat superficialment en armari
(CENT QUARANTA-NOU EUROS AMB TRENTA-CINC CÈNTIMS)
P- 20 FC25468 u Finestra de PVC amb fixos a la part superior i inferior, i corredera entremig, segons plànols de 1.500,00 €
fusteria, vidre inclós (Vidre BE 4 / 20 / 6), muntatge i col·locació inclosa
(MIL CINC-CENTS EUROS)
P- 21 FINC4402 u Conjunt de portes batents d'entrada amb fixos laterals i part superior P31, vidre inclós, vidre BE 3.000,00 €
4/20/6, segons planols de fusteria, muntatge i col·locació inclosa.
(TRES MIL EUROS)
(DOS MIL NOU-CENTS EUROS)

P- 23 FINC4404 u Conjunt de portes batents d'entrada amb fixos laterals i part superior B-495 , vidre inclós, vidre BE 3.500,00 €
(TRES MIL CINC-CENTS EUROS)
P- 24 FINC4405 U Conjunt de portes batents d'entrada amb part superior P5, vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons 2.000,00 €
(DOS MIL EUROS)
(TRES MIL QUATRE-CENTS EUROS)
P- 26 FIX1157 u Fix PVC, vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons planols de fusteria, muntatge i col·locació inclosa. 1.200,00 €
(MIL DOS-CENTS EUROS)
P- 27 FIX1158 u Fix PVC, vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons planols de fusteria, muntatge i col·locació inclosa. 600,00 €
(SIS-CENTS EUROS)
(MIL TRES-CENTS EUROS)
(DOS MIL EUROS)
P- 30 FZ25465 u Finestra triple amb dos fulles oscil·lants, segons plànols de fusteria, vidre inclós (Vidre BE 4 / 20 / 2.200,00 €
6), muntatge i col·locació inclosa
(DOS MIL DOS-CENTS EUROS)
P- 31 FZ25466 u Finestra amb dos fulles oscil·lants, segons plànols de fusteria, vidre inclós (Vidre BE 4 / 20 / 6), 700,00 €
(SET-CENTS EUROS)
P- 32 FZ25467 u Finestra PVC d'una fulla oscil·lant, segons plànols de fusteria, vidre inclós (Vidre BE 4 / 20 / 6), 400,00 €
(QUATRE-CENTS EUROS)
P- 33 K2164771 m2 Enderroc de paret divisoria de bloc de formigó buit de 20 cm de gruix, a mà i amb martell trencador 12,89 €
manual i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor
(DOTZE EUROS AMB VUITANTA-NOU CÈNTIMS)
P- 34 K218A410 m2 Enderroc de cel ras (xapa metàl·lica) i entramat de suport, amb mitjans manuals i càrrega manual 4,78 €
sobre camió o contenidor
(QUATRE EUROS AMB SETANTA-VUIT CÈNTIMS)
P- 35 K21A1011 u Arrencada de full i bastiment de finestra amb mitjans manuals i càrrega manual sobre camió o 19,10 €
contenidor
(DINOU EUROS AMB DEU CÈNTIMS)
P- 36 K21A3011 u Arrencada de full i bastiment de porta interior amb mitjans manuals i càrrega manual sobre camió 9,55 €
o contenidor
(NOU EUROS AMB CINQUANTA-CINC CÈNTIMS)
P- 37 K2231211 m3 Excavació per a recalçat de fins a 1 m de fondària, en terreny fluix (SPT <20), realitzada amb 112,85 €
mitjans manuals i càrrega manual sobre contenidor
(CENT DOTZE EUROS AMB VUITANTA-CINC CÈNTIMS)
P- 38 K4415115 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a pilars formats per peça simple, en perfils laminats en 2,04 €
calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, treballat a taller i amb una capa d'imprimació
antioxidant, col·locat a l'obra amb soldadura
(DOS EUROS AMB QUATRE CÈNTIMS)

P- 39 K4435C15 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a bigues amb connectors formades per peça simple, 2,08 €
en perfils laminats en calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, treballat a taller i amb una
capa d'imprimació antioxidant, col·locat a l'obra amb soldadura
(DOS EUROS AMB VUIT CÈNTIMS)
P- 40 K9P67A26 m2 Paviment de linòleum en rotlle classe 23-32-41 segons UNE-EN 548 i de gruix de 2 mm, col·locat 27,48 €
amb adhesiu acrílic de dispersió aquosa i soldat en calent amb cordó cel·lular de diàmetre 4 mm
(VINT-I-SET EUROS AMB QUARANTA-VUIT CÈNTIMS)
Guillem Trinchan Segura Anna Faura Gil
Edgar Mó Llauradó Asmae Taybi Dahmani


P- 1 17CDE0A7 m2 Sistema d'aïllament tèrmic per l'exterior (SATE) amb aïllament exterior per a 52,44 €
suport de revestiment prim, amb planxa de poliestirè expandit (EPS), de 100
mm de gruix, de 60 kPa de tensió a la compressió, de 2.55 m2.K/W de
resistència tèrmica, amb una cara llisa i cantell recte, fixada mecànicament
amb morter de ciment per a ús corrent (GP) i tac i suport de niló, i revestida
amb morter de ciment per a ús corrent (GP) amb malla de fibra de vidre
revestida de PVC, de dimensions 4x4 mm, amb un pes mínim de 160 g/m2
embeguda, acabat exteriorment amb arrebossat amb morter monocapa (OC)
de calç, de designació CSI-W2, segons la norma UNE-EN 998-1, col·locat
manualment i acabat rugós, amb part proporcional de protecció d'aresta amb
cantonera d'alumini de 5 mm de gruix i 25 mm de desenvolupament. No
Altres conceptes 52,44 €
P- 2 17CDX0A4 m2 Sistema d'aïllament tèrmic per l'exterior (SATE) amb aïllament exterior per a 53,77 €
suport de revestiment prim, amb planxa de poliestirè extruït (XPS), de 100
mm de gruix, resistència a compressió >= 300 kPa, resistència tèrmica entre
2,941 i 2,703 m2.K/W, amb la superfície acanalada i cantell recte, fixada
mecànicament amb morter de ciment per a ús corrent (GP) i tac i suport de
niló, i revestida amb morter de ciment per a ús corrent (GP) amb malla de
fibra de vidre revestida de PVC, de dimensions 4x4 mm, amb un pes mínim
de 160 g/m2 embeguda, acabat exteriorment amb arrebossat amb morter
monocapa (OC) de ciment, de designació CSIV-W2, segons la norma
UNE-EN 998-1, col·locat manualment i acabat llis, amb part proporcional de
protecció d'aresta amb cantonera d'alumini de 5 mm de gruix i 25 mm de
desenvolupament. No inclou la preparació del suport. B2+R3 segons
CTE/DB-HS
P- 3 43532222 u Recalçat de fonament aïllat amb pou de fonamentació realitzat en dues fases 601,38 €
de 1.5x1.5 m i 1 m de fondària, amb una quantia de 6 m2 d'encofrat lateral,
armadura AP500 S d'acer en barres corrugades de 10 mm, amb una quantia
de 22 kg/u i formigonament amb formigó HA-25/P/20/IIa. no inclou
excavacions, enderrocs i apuntalaments
P- 4 44S15111 m Reforç de pilar de formigó armat de 40x40 a 50x50 cm de secció o perímetre 189,04 €
equivalent, amb formigó estructural HA-25/B/10/I, abocat amb bomba,
armadura AP500 S d'acer en barres corrugades, prèvia preparació de
superfície de formigó amb raig de sorra seca i imprimació amb resines epoxi
sense dissolvents, de dos components, inclou càrrega manual sobre
contenidor transport de residus a instal·lació autoritzada de gestió de residus
P- 5 E65223DX m2 Envà de plaques de guix laminat format per estructura doble normal amb 49,03 €
perfileria de planxa d'acer galvanitzat, amb un gruix total de l'envà de 190
mm, muntants cada 400 mm de 70 mm d'amplària i canals de 70 mm
d'amplària, 2 plaques tipus estàndard (A) a cada cara de 12.5 mm de gruix
cada una, fixades mecànicament
B0A44000 Visos per a plaques de guix laminat 7,52400 €
B0A4A400 Visos galvanitzats 0,40950 €
B0A61600 Tac de niló de 6 a 8 mm de diàmetre, amb vis 2,04000 €
B0CC1310 Placa de guix laminat estàndard (A) i gruix 12.5 mm, amb vora afinada (BA), 20,27040 €
segons la norma UNE-EN 520
B6B11311 Muntant de planxa d'acer galvanitzat, en paraments verticals amb perfils 70 9,11400 €
mm d'amplària
B6B12311 Canal de planxa d'acer galvanitzat, en paraments horitzontals amb perfils 70 2,11470 €
mm d'amplària
B6BZ1A10 Banda acústica autoadhesiva fins a 50 mm d'amplària per a junts de plaques 1,07160 €
de guix laminat
B7J500ZZ Massilla per a junt de plaques de cartró-guix 0,96000 €
B7JZ00E1 Cinta de paper resistent per a junts de plaques de guix laminat 0,32000 €

P- 6 E6522B79 m2 Envà de plaques de guix laminat format per estructura doble normal amb 52,75 €
perfileria de planxa d'acer galvanitzat, amb un gruix total de l'envà de 146
mm, muntants cada 400 mm de 48 mm d'amplària i canals de 48 mm
d'amplària, 2 plaques a cada cara, unes tipus estàndard (A) de 12.5 mm de
gruix i les altres tipus hidròfuga (H) de 12.5 mm de gruix, fixades
mecànicament
B0A44000 Visos per a plaques de guix laminat 7,52400 €
B0A61600 Tac de niló de 6 a 8 mm de diàmetre, amb vis 2,04000 €
B0CC1310 Placa de guix laminat estàndard (A) i gruix 12.5 mm, amb vora afinada (BA), 10,13520 €
B0CC2310 Placa de guix laminat hidròfuga (H) i gruix 12.5 mm, amb vora afinada (BA), 16,13320 €
B6B11211 Muntant de planxa d'acer galvanitzat, en paraments verticals amb perfils 48 7,49700 €
mm d'amplària
B6B12211 Canal de planxa d'acer galvanitzat, en paraments horitzontals amb perfils 48 1,99500 €
mm d'amplària
B6BZ1A10 Banda acústica autoadhesiva fins a 50 mm d'amplària per a junts de plaques 0,53580 €
de guix laminat
B7J500ZZ Massilla per a junt de plaques de cartró-guix 0,96000 €
B7JZ00E1 Cinta de paper resistent per a junts de plaques de guix laminat 0,32000 €
P- 7 E66AB050 u Mampara divisòria entre cabines sanitàries de 120 cm de llargària i 205 cm 236,57 €
d'alçada total, de tauler de resines fenòliques HPL de 13 mm de gruix amb
acabat de color a les dues cares, amb perfils de fixació i peus regulables
d'acer inoxidable
B66AB00A Placa fenólica HPL de 13 mm de gruix, amb acabat de color a les dues 210,02400 €
cares, treballada a taller per a formar divisòria entre cabines sanitàries
B66ZB000 Ferramenta per a mampares sintètiques per a divisòria entre cabines, 21,34000 €
composta de perfils U o L per fixació a paret o mampara i peu regulable de
15 cm alçada, d'acer inoxidable
P- 8 E7C28473 m2 Aïllament de planxa de poliestirè extruït (XPS), de 40 mm de gruix, 10,73 €

resistència a compressió >= 200 kPa, resistència tèrmica entre 1,29 i 1,176
m2.K/W, amb la superfície llisa i cantell mitjamossa, col·locada amb morter
adhesiu
B0711010 Adhesiu cimentós tipus C1 segons norma UNE-EN 12004 0,19530 €
B7C28470 Planxa de poliestirè extruït (XPS), de 40 mm de gruix, resistència a 7,93800 €
compressió >= 200 kPa, resistència tèrmica entre 1,29 i 1,176 m2.K/W, amb
la superfície llisa i cantell mitjamossa
P- 9 E7D21322 m2 Aïllament de gruix 2 cm, amb morter ignífug de ciment i perlita amb 10,21 €
vermiculita, de 500 kg/m3 de densitat, projectat sobre elements superficials
B0111000 Aigua 0,02745 €
B7D20021 Morter ignífug de ciment i perlita amb vermiculita, de 500 kg/m3 de densitat, 6,36480 €
per a aïllament contra el foc, en sacs
P- 10 E82D1K2H m2 Enrajolat de parament vertical interior a una alçària <= 3 m amb rajola de 42,24 €
gres premsat esmaltat, grup BIb/BIIa (UNE-EN 14411), preu superior, de 6 a
15 peces/m2, col·locades amb adhesiu per a rajola ceràmica C1 (UNE-EN
12004) i rejuntat amb beurada CG1 (UNE-EN 13888)
B05A2103 Material per a rejuntat de rajoles ceràmiques CG1 segons norma UNE-EN 0,24675 €
13888, de color
B0FH8181 Rajola de gres premsat esmaltat de forma rectangular o quadrada, de 6 a 15 31,60300 €
peces/m2, preu superior, grup BIb-BIIa (UNE-EN 14411)

P- 11 E82D2K2H m2 Enrajolat de parament vertical interior a una alçària >3 m amb rajola de gres 44,17 €
premsat esmaltat, grup BIb/BIIa (UNE-EN 14411), preu superior, de 6 a 15
peces/m2, col·locades amb adhesiu per a rajola ceràmica C1 (UNE-EN
13888, de color
B0FH8181 Rajola de gres premsat esmaltat de forma rectangular o quadrada, de 6 a 15 31,60300 €
peces/m2, preu superior, grup BIb-BIIa (UNE-EN 14411)
P- 12 E83P0V20 m2 Revestiment per a formació de façana ventilada format per estructura de 121,62 €
suport amb perfils verticals omega d'alumini 50x50 mm fixada mecànicament
al parament vertical mitjançant ancoratges regulables d'alumini, i estructura
horitzontal de tubs d'alumini, aplacada amb safates conformades de
2000x1000 mm, de pannell multicapa de 4 mm de gruix, amb dues làmines
d'alumini lacat de 0,5 mm de gruix, adherides a nucli de poliestirè i fixades
amb roblons d'alumini
B0C5U015 Safates conformades de pannell composite multicapa de 4 mm de gruix, 70,56000 €
amb dues làmines d'alumini lacat de 0,5 mm de gruix, d'aliatge AA
5005/H22, adherides a nucli de poliestirè
B83ZUZ10 Estructura de suport per a pannells compostos d'alumini de 2000x1000 mm, 16,50000 €
feta amb perfils verticals omega d'alumini 50x50 mm amb ales de 30 mm i
1,6 mm de gruix, ancoratges regulables d'alumini, estructura horitzontal de
tubs d'alumini i fixacions mecàniques per a obra de fàbrica
P- 13 E8433154LQY0 m2 Cel ras de plaques de fibres vegetals, amb acabat de la cara vista de fibra 50,26 €
vegetal porosa, de 60x60 cm i 35 mm de gruix, amb cantell rebaixat/ranurat
(D) UNE-EN 13964, amb classe d'absorció acústica ref. HDPI6635D de la
serie Heradesign micro d'AMF C segons UNE-EN-ISO 11654, muntat amb
perfileria oculta d'acer galvanitzat, sistema desmuntable, format per perfils
principals amb forma de T invertida 35 mm de base, col·locat cada 0,6 m,
fixats al sostre mitjançant vareta de suspensió cada 1.2 m amb perfils
secundaris intermitjos col·locats , per a una alçària de cel ras de 4 m com a
màxim
B8433152LQY0 Placa acústica de fusta lligada amb magnesita i superfície de porus fins, 28,94300 €
Heradesign micro, de 600x600 mm i de 35 mm de gruix, pes aproximat 19,6
Kg/m2, amb classificació de resistència al foc B-s1, d0, amb cantell
rebaixat/ranurat, per a la seva utilització en bioconstrucció, ref. HDPI6635D
de la serie Heradesign micro d'AMF
B84Z4510 Estructura d'acer galvanitzat oculta per a cel ras de plaques de 600x600 mm 3,66680 €
formada per perfils principals en forma de T invertida de 35 mm de base
col·locats cada 0,6 m per a fixar al sostre mitjançant vareta de suspensió
cada 1.2 m, amb perfils distanciadors de seguretat cada 2 m
aproximadament fixats als perfils principals, inclòs part proporcional de
perfils de remat, suspensors i fixacions, per a suportar una càrrega de fins a
14 kg
P- 14 E8KA6443K8VP m Escopidor de planxa preformada d'alumini anoditzat de 1.5 mm de gruix, de 10,25 €

95 mm de desenvolupament, amb 3 plecs, col·locat amb adhesiu i fixacions
mecàniques. Article: ref. P06SI239 de la serie Massilles de poliuretà de
BASF-CC
B7J50090K8VP Massilla elàstica monocomponent a base de poliuretà de mòdul mitjà, 0,56062 €
MASTERFLEX 474, de BASF-CC, ref. P06SI239 de la serie Massilles de
poliuretà de BASF-CC
B8KA6442 Escopidor de planxa preformada d'alumini anoditzat de 1.5 mm de gruix, de 4,50000 €
95 mm de desenvolupament, amb 3 plecs

P- 15 E9DD1C33 m2 Paviment interior, de rajola de gres premsat esmaltat antilliscant, grup 36,37 €
BIb/BIIa (UNE-EN 14411), de forma rectangular o quadrada, preu alt, de 16 a
25 peces/m2, col·locades amb adhesiu per a rajola ceràmica C1 (UNE-EN
13888, de color
B0FHD172 Rajola de gres premsat esmaltat antilliscant de forma rectangular o 17,57460 €
quadrada, de 16 a 25 peces/m2, preu alt, grup BIb-BIIa (UNE-EN 14411)
P- 16 EASA81CF u Porta tallafocs metàl·lica, EI2-C 90, una fulla batent, per a una llum de 601,60 €
90x205 cm, preu alt amb finestreta i tanca antipànic, col·locada
BASA81CF Porta tallafocs metàl·lica, EI2-C 90 una fulla batent per a una llum de 90x205 595,72000 €
cm, preu alt amb finestreta i tanca antipànic
P- 17 EEB54844 m2 Cel ras Vinilic antihumitat 60,85 €

Sense descomposició 60,85 €
P- 18 EH61R33A u Llum d'emergència amb làmpada led, amb una vida útil de 100000 h, 122,80 €
permanent i no estanca amb grau de protecció IP4X, aïllament classe II, amb
un flux aproximat de 40 a 70 lúmens, 2 h d'autonomia, de forma rectangular
amb difusor i cos de policarbonat, preu alt, col·locat encastat
BH61R83A Llum d'emergència amb làmpada led, amb una vida útil de 100000 h, 105,16000 €
permanent i no estanca amb grau de protecció IP4X, aïllament classe II,
amb un flux aproximat de 40 a 70 lúmens, 2 h d'autonomia, de forma
rectangular amb difusor i cos de policarbonat, preu alt
BH6ZCR00 Caixa per encastar llum d'emergència rectangular en parament vertical o 4,41000 €
horitzontal
P- 19 EM31A71K u Extintor de pols seca polivalent, de càrrega 9 kg, d'eficàcia 34A-183B/C, amb 149,35 €
pressió adossada, acabat exteriorment amb pintura EPOXI de color vermell,
muntat superficialment en armari
BM31A711 Extintor de pols seca polivalent, de càrrega 9 Kg, d'eficàcia 34A-183B/C, 94,76000 €
amb pressió adossada, acabat exteriorment amb pintura epoxi de color
vermell
BM3A1000 Armari per a extintor per a muntar superficialment 36,59000 €
BMY31000 Part proporcional d'elements especials per a extintors 0,35000 €
P- 20 FC25468 u Finestra de PVC amb fixos a la part superior i inferior, i corredera entremig, 1.500,00 €
segons plànols de fusteria, vidre inclós (Vidre BE 4 / 20 / 6), muntatge i
Sense descomposició 1.500,00 €
P- 21 FINC4402 u Conjunt de portes batents d'entrada amb fixos laterals i part superior P31, 3.000,00 €
vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons planols de fusteria, muntatge i
col·locació inclosa.
P- 23 FINC4404 u Conjunt de portes batents d'entrada amb fixos laterals i part superior B-495 , 3.500,00 €

P- 24 FINC4405 U Conjunt de portes batents d'entrada amb part superior P5, vidre inclós, vidre 2.000,00 €
BE 4/20/6, segons planols de fusteria, muntatge i col·locació inclosa.
P- 26 FIX1157 u Fix PVC, vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons planols de fusteria, muntatge i 1.200,00 €
P- 27 FIX1158 u Fix PVC, vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons planols de fusteria, muntatge i 600,00 €
P- 30 FZ25465 u Finestra triple amb dos fulles oscil·lants, segons plànols de fusteria, vidre 2.200,00 €
inclós (Vidre BE 4 / 20 / 6), muntatge i col·locació inclosa
P- 31 FZ25466 u Finestra amb dos fulles oscil·lants, segons plànols de fusteria, vidre inclós 700,00 €
(Vidre BE 4 / 20 / 6), muntatge i col·locació inclosa
P- 32 FZ25467 u Finestra PVC d'una fulla oscil·lant, segons plànols de fusteria, vidre inclós 400,00 €
(Vidre BE 4 / 20 / 6), muntatge i col·locació inclosa
P- 33 K2164771 m2 Enderroc de paret divisoria de bloc de formigó buit de 20 cm de gruix, a mà i 12,89 €

amb martell trencador manual i càrrega manual de runa sobre camió o
contenidor
P- 34 K218A410 m2 Enderroc de cel ras (xapa metàl·lica) i entramat de suport, amb mitjans 4,78 €
manuals i càrrega manual sobre camió o contenidor
P- 35 K21A1011 u Arrencada de full i bastiment de finestra amb mitjans manuals i càrrega 19,10 €
manual sobre camió o contenidor
P- 36 K21A3011 u Arrencada de full i bastiment de porta interior amb mitjans manuals i càrrega 9,55 €
manual sobre camió o contenidor
P- 37 K2231211 m3 Excavació per a recalçat de fins a 1 m de fondària, en terreny fluix (SPT <20), 112,85 €
realitzada amb mitjans manuals i càrrega manual sobre contenidor

P- 38 K4415115 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a pilars formats per peça simple, 2,04 €
en perfils laminats en calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, treballat
a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col·locat a l'obra amb
soldadura
B44Z501A Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, format per peça simple, en perfils 1,08000 €
laminats en calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, treballat al taller
per a col·locar amb soldadura i amb una capa d'imprimació antioxidant
P- 39 K4435C15 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a bigues amb connectors 2,08 €
formades per peça simple, en perfils laminats en calent sèrie IPN, IPE, HEB,
HEA, HEM i UPN, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant,
B44Z5C1A Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, format per peça simple, amb 1,19000 €
connectors, en perfils laminats en calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i
UPN, treballat al taller per a col·locar amb soldadura i amb una capa
P- 40 K9P67A26 m2 Paviment de linòleum en rotlle classe 23-32-41 segons UNE-EN 548 i de 27,48 €
gruix de 2 mm, col·locat amb adhesiu acrílic de dispersió aquosa i soldat en
calent amb cordó cel·lular de diàmetre 4 mm
B0901000 Adhesiu en dispersió aquosa 0,97335 €
B9P67A26 Làmina de linòleum, classe 23-32-41 segons UNE-EN 548 i de 2mm de 16,34850 €
gruix
B9PZ1400 Cordó de PVC de 4 mm de diàmetre 0,11880 €

PRESSUPOST Data: 22/06/22 Pàg.: 1
Obra 01 Presupuesto CANVIUS_AGRONOMS

Capítulo 01 ENDERROCS
Subcapítulo 01 FUSTERIA METÀLICA
1 K21A1011 u Arrencada de full i bastiment de finestra amb mitjans manuals i càrrega 19,10 168,000 3.208,80
manual sobre camió o contenidor (P - 35)
TOTAL Subcapítulo 01.01.01 3.208,80

Subcapítulo 02 FUSTERIA (PORTES)
1 K21A3011 u Arrencada de full i bastiment de porta interior amb mitjans manuals i 9,55 28,000 267,40
càrrega manual sobre camió o contenidor (P - 36)
TOTAL Subcapítulo 01.01.02 267,40

Subcapítulo 03 PARETS, ENVANS I FALS SOSTRE
1 K2164771 m2 Enderroc de paret divisoria de bloc de formigó buit de 20 cm de gruix, 12,89 606,300 7.815,21
a mà i amb martell trencador manual i càrrega manual de runa sobre
camió o contenidor (P - 33)
2 K218A410 m2 Enderroc de cel ras (xapa metàl·lica) i entramat de suport, amb mitjans 4,78 564,000 2.695,92
manuals i càrrega manual sobre camió o contenidor (P - 34)

Capítulo 02 REFORÇ ESTRUCTURAL
Subcapítulo 01 RECRESCUT D'ENCAMISAT DE PILARS
1 44S15111 m Reforç de pilar de formigó armat de 40x40 a 50x50 cm de secció o 189,04 232,200 43.895,09
perímetre equivalent, amb formigó estructural HA-25/B/10/I, abocat
amb bomba, armadura AP500 S d'acer en barres corrugades, prèvia
preparació de superfície de formigó amb raig de sorra seca i
imprimació amb resines epoxi sense dissolvents, de dos components,
inclou càrrega manual sobre contenidor transport de residus a
instal·lació autoritzada de gestió de residus (P - 4)

Subcapítulo 02 REFORÇ ESTRUCTURAL ACER PÒRTICS
EUR
1 K4435C15 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a bigues amb connectors 2,08 73.160,000 152.172,80
formades per peça simple, en perfils laminats en calent sèrie IPN, IPE,
HEB, HEA, HEM i UPN, treballat a taller i amb una capa d'imprimació
antioxidant, col·locat a l'obra amb soldadura (P - 39)
2 K4415115 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a pilars formats per peça 2,04 6.804,720 13.881,63
simple, en perfils laminats en calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i
UPN, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant,
col·locat a l'obra amb soldadura (P - 38)
3 E7D21322 m2 Aïllament de gruix 2 cm, amb morter ignífug de ciment i perlita amb 10,21 389,000 3.971,69
vermiculita, de 500 kg/m3 de densitat, projectat sobre elements
superficials (P - 9)

Subcapítulo 05 AMPLIACIÓ DE SABATA DE FONAMENTACIÓ
1 43532222 u Recalçat de fonament aïllat amb pou de fonamentació realitzat en dues 601,38 3,000 1.804,14
fases de 1.5x1.5 m i 1 m de fondària, amb una quantia de 6 m2
d'encofrat lateral, armadura AP500 S d'acer en barres corrugades de
10 mm, amb una quantia de 22 kg/u i formigonament amb formigó
HA-25/P/20/IIa. no inclou excavacions, enderrocs i apuntalaments (P -
3)
2 K2231211 m3 Excavació per a recalçat de fins a 1 m de fondària, en terreny fluix 112,85 7,140 805,75
(SPT <20), realitzada amb mitjans manuals i càrrega manual sobre
contenidor (P - 37)

Capítulo 03 SISTEMA D'ENVOLVENT
Subcapítulo 02 FUSTERIA EXTERIOR
1 FZ25465 u Finestra triple amb dos fulles oscil·lants, segons plànols de fusteria, 2.200,00 41,000 90.200,00
vidre inclós (Vidre BE 4 / 20 / 6), muntatge i col·locació inclosa (P - 30)
2 FZ25466 u Finestra amb dos fulles oscil·lants, segons plànols de fusteria, vidre 700,00 113,000 79.100,00
inclós (Vidre BE 4 / 20 / 6), muntatge i col·locació inclosa (P - 31)
3 FZ25467 u Finestra PVC d'una fulla oscil·lant, segons plànols de fusteria, vidre 400,00 28,000 11.200,00
inclós (Vidre BE 4 / 20 / 6), muntatge i col·locació inclosa (P - 32)
4 FC25468 u Finestra de PVC amb fixos a la part superior i inferior, i corredera 1.500,00 3,000 4.500,00
entremig, segons plànols de fusteria, vidre inclós (Vidre BE 4 / 20 / 6),
muntatge i col·locació inclosa (P - 20)
5 FINC4402 u Conjunt de portes batents d'entrada amb fixos laterals i part superior 3.000,00 1,000 3.000,00
P31, vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons planols de fusteria,
muntatge i col·locació inclosa. (P - 21)
P41, vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons planols de fusteria,
B-495 , vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons planols de fusteria,
EUR
8 FIX1157 u Fix PVC, vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons planols de fusteria, 1.200,00 1,000 1.200,00
9 FIX1158 u Fix PVC, vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons planols de fusteria, 600,00 1,000 600,00
11 FINC4405 U Conjunt de portes batents d'entrada amb part superior P5, vidre inclós, 2.000,00 1,000 2.000,00
vidre BE 4/20/6, segons planols de fusteria, muntatge i col·locació
inclosa. (P - 24)
P1, vidre inclós, vidre BE 4/20/6, segons planols de fusteria, muntatge
i col·locació inclosa. (P - 25)

Subcapítulo 03 ACABAT DE FAÇANES
1 17CDE0A7 m2 Sistema d'aïllament tèrmic per l'exterior (SATE) amb aïllament exterior 52,44 1.720,000 90.196,80
per a suport de revestiment prim, amb planxa de poliestirè expandit
(EPS), de 100 mm de gruix, de 60 kPa de tensió a la compressió, de
2.55 m2.K/W de resistència tèrmica, amb una cara llisa i cantell recte,
fixada mecànicament amb morter de ciment per a ús corrent (GP) i tac
i suport de niló, i revestida amb morter de ciment per a ús corrent (GP)
amb malla de fibra de vidre revestida de PVC, de dimensions 4x4 mm,
amb un pes mínim de 160 g/m2 embeguda, acabat exteriorment amb
arrebossat amb morter monocapa (OC) de calç, de designació
CSI-W2, segons la norma UNE-EN 998-1, col·locat manualment i
acabat rugós, amb part proporcional de protecció d'aresta amb
cantonera d'alumini de 5 mm de gruix i 25 mm de desenvolupament.
No inclou la preparació del suport. B2+R3 segons CTE/DB-HS (P - 1)
2 17CDX0A4 m2 Sistema d'aïllament tèrmic per l'exterior (SATE) amb aïllament exterior 53,77 270,000 14.517,90
per a suport de revestiment prim, amb planxa de poliestirè extruït
(XPS), de 100 mm de gruix, resistència a compressió >= 300 kPa,
resistència tèrmica entre 2,941 i 2,703 m2.K/W, amb la superfície
acanalada i cantell recte, fixada mecànicament amb morter de ciment
per a ús corrent (GP) i tac i suport de niló, i revestida amb morter de
ciment per a ús corrent (GP) amb malla de fibra de vidre revestida de
PVC, de dimensions 4x4 mm, amb un pes mínim de 160 g/m2
embeguda, acabat exteriorment amb arrebossat amb morter
monocapa (OC) de ciment, de designació CSIV-W2, segons la norma
UNE-EN 998-1, col·locat manualment i acabat llis, amb part
proporcional de protecció d'aresta amb cantonera d'alumini de 5 mm
de gruix i 25 mm de desenvolupament. No inclou la preparació del
suport. B2+R3 segons CTE/DB-HS (P - 2)
3 E8KA6443K8VP m Escopidor de planxa preformada d'alumini anoditzat de 1.5 mm de 10,25 327,000 3.351,75
gruix, de 95 mm de desenvolupament, amb 3 plecs, col·locat amb
adhesiu i fixacions mecàniques. Article: ref. P06SI239 de la serie
Massilles de poliuretà de BASF-CC (P - 14)

Subcapítulo 04 FOLRAT DE VOLADISSOS
EUR
1 E7C28473 m2 Aïllament de planxa de poliestirè extruït (XPS), de 40 mm de gruix, 10,73 140,000 1.502,20
resistència a compressió >= 200 kPa, resistència tèrmica entre 1,29 i
1,176 m2.K/W, amb la superfície llisa i cantell mitjamossa, col·locada
amb morter adhesiu (P - 8)
2 E83P0V20 m2 Revestiment per a formació de façana ventilada format per estructura 121,62 140,000 17.026,80
de suport amb perfils verticals omega d'alumini 50x50 mm fixada
mecànicament al parament vertical mitjançant ancoratges regulables
d'alumini, i estructura horitzontal de tubs d'alumini, aplacada amb
safates conformades de 2000x1000 mm, de pannell multicapa de 4
mm de gruix, amb dues làmines d'alumini lacat de 0,5 mm de gruix,
adherides a nucli de poliestirè i fixades amb roblons d'alumini (P - 12)

Subcapítulo 08 EXTINCIÓ D'INCENDIS
1 EM31A71K u Extintor de pols seca polivalent, de càrrega 9 kg, d'eficàcia 149,35 8,000 1.194,80
34A-183B/C, amb pressió adossada, acabat exteriorment amb pintura
EPOXI de color vermell, muntat superficialment en armari (P - 19)
2 EH61R33A u Llum d'emergència amb làmpada led, amb una vida útil de 100000 h, 122,80 8,000 982,40
permanent i no estanca amb grau de protecció IP4X, aïllament classe
II, amb un flux aproximat de 40 a 70 lúmens, 2 h d'autonomia, de
forma rectangular amb difusor i cos de policarbonat, preu alt, col·locat
encastat (P - 18)

Capítulo 04 SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ
Subcapítulo 01 ENVANS
1 E6522B79 m2 Envà de plaques de guix laminat format per estructura doble normal 52,75 49,760 2.624,84
amb perfileria de planxa d'acer galvanitzat, amb un gruix total de l'envà
de 146 mm, muntants cada 400 mm de 48 mm d'amplària i canals de
48 mm d'amplària, 2 plaques a cada cara, unes tipus estàndard (A) de
12.5 mm de gruix i les altres tipus hidròfuga (H) de 12.5 mm de gruix,
fixades mecànicament (P - 6)
2 E65223DX m2 Envà de plaques de guix laminat format per estructura doble normal 49,03 202,280 9.917,79
amb perfileria de planxa d'acer galvanitzat, amb un gruix total de l'envà
de 190 mm, muntants cada 400 mm de 70 mm d'amplària i canals de
70 mm d'amplària, 2 plaques tipus estàndard (A) a cada cara de 12.5
mm de gruix cada una, fixades mecànicament (P - 5)
3 E66AB050 u Mampara divisòria entre cabines sanitàries de 120 cm de llargària i 236,57 48,000 11.355,36
205 cm d'alçada total, de tauler de resines fenòliques HPL de 13 mm
de gruix amb acabat de color a les dues cares, amb perfils de fixació i
peus regulables d'acer inoxidable (P - 7)

Capítulo 04 SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ
EUR
Subcapítulo 02 PORTES RF
1 EASA81CF u Porta tallafocs metàl·lica, EI2-C 90, una fulla batent, per a una llum de 601,60 3,000 1.804,80
90x205 cm, preu alt amb finestreta i tanca antipànic, col·locada (P - 16)

Capítulo 05 SISTEMA D'ACABATS
Subcapítulo 01 PAVIMENTS I FERMS
1 K9P67A26 m2 Paviment de linòleum en rotlle classe 23-32-41 segons UNE-EN 548 i 27,48 3.264,000 89.694,72
de gruix de 2 mm, col·locat amb adhesiu acrílic de dispersió aquosa i
soldat en calent amb cordó cel·lular de diàmetre 4 mm (P - 40)
2 E9DD1C33 m2 Paviment interior, de rajola de gres premsat esmaltat antilliscant, grup 36,37 482,000 17.530,34
BIb/BIIa (UNE-EN 14411), de forma rectangular o quadrada, preu alt,
de 16 a 25 peces/m2, col·locades amb adhesiu per a rajola ceràmica
C1 (UNE-EN 12004) i rejuntat amb beurada CG1 (UNE-EN 13888) (P -
15)

Subcapítulo 02 REVESTIMENT PARAMENTS VERTICALS
1 E82D2K2H m2 Enrajolat de parament vertical interior a una alçària >3 m amb rajola de 44,17 343,040 15.152,08
gres premsat esmaltat, grup BIb/BIIa (UNE-EN 14411), preu superior,
de 6 a 15 peces/m2, col·locades amb adhesiu per a rajola ceràmica C1
(UNE-EN 12004) i rejuntat amb beurada CG1 (UNE-EN 13888) (P - 11)
2 E82D1K2H m2 Enrajolat de parament vertical interior a una alçària <= 3 m amb rajola 42,24 675,840 28.547,48
de gres premsat esmaltat, grup BIb/BIIa (UNE-EN 14411), preu
superior, de 6 a 15 peces/m2, col·locades amb adhesiu per a rajola
ceràmica C1 (UNE-EN 12004) i rejuntat amb beurada CG1 (UNE-EN
13888) (P - 10)

Subcapítulo 03 FALSOS SOSTRES
1 E8433154LQY0 m2 Cel ras de plaques de fibres vegetals, amb acabat de la cara vista de 50,26 1.854,000 93.182,04
fibra vegetal porosa, de 60x60 cm i 35 mm de gruix, amb cantell
rebaixat/ranurat (D) UNE-EN 13964, amb classe d'absorció acústica
ref. HDPI6635D de la serie Heradesign micro d'AMF C segons
UNE-EN-ISO 11654, muntat amb perfileria oculta d'acer galvanitzat,
sistema desmuntable, format per perfils principals amb forma de T
invertida 35 mm de base, col·locat cada 0,6 m, fixats al sostre
mitjançant vareta de suspensió cada 1.2 m amb perfils secundaris
intermitjos col·locats , per a una alçària de cel ras de 4 m com a màxim
(P - 13)
EUR
2 EEB54844 m2 Cel ras Vinilic antihumitat (P - 17) 60,85 465,000 28.295,25
EUR
RESUM DE PRESSUPOST Data: 22/06/22 Pàg.: 1
NIVELL 3 : Subcapítulo Import

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Subcapítulo 01.01.01 FUSTERIA METÀLICA 3.208,80
Subcapítulo 01.01.02 FUSTERIA (PORTES) 267,40
Subcapítulo 01.01.03 PARETS, ENVANS I FALS SOSTRE 10.511,13
Capítulo 01.01 ENDERROCS 13.987,33
Subcapítulo 01.02.01 RECRESCUT D'ENCAMISAT DE PILARS 43.895,09
Subcapítulo 01.02.02 REFORÇ ESTRUCTURAL ACER PÒRTICS 170.026,12
Subcapítulo 01.02.05 AMPLIACIÓ DE SABATA DE FONAMENTACIÓ 2.609,89
Capítulo 01.02 REFORÇ ESTRUCTURAL 216.531,10
Subcapítulo 01.03.02 FUSTERIA EXTERIOR 204.900,00
Subcapítulo 01.03.03 ACABAT DE FAÇANES 108.066,45
Subcapítulo 01.03.04 FOLRAT DE VOLADISSOS 18.529,00
Subcapítulo 01.03.08 EXTINCIÓ D'INCENDIS 2.177,20
Capítulo 01.03 SISTEMA D'ENVOLVENT 333.672,65
Subcapítulo 01.04.01 ENVANS 23.897,99
Subcapítulo 01.04.02 PORTES RF 1.804,80
Capítulo 01.04 SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ 25.702,79
Subcapítulo 01.05.01 PAVIMENTS I FERMS 107.225,06
Subcapítulo 01.05.02 REVESTIMENT PARAMENTS VERTICALS 43.699,56
Subcapítulo 01.05.03 FALSOS SOSTRES 121.477,29
Capítulo 01.05 SISTEMA D'ACABATS 272.401,91
––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
862.295,78
––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
NIVELL 2 : Capítulo Import
––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Capítulo 01.01 ENDERROCS 13.987,33
Capítulo 01.02 REFORÇ ESTRUCTURAL 216.531,10
Capítulo 01.03 SISTEMA D'ENVOLVENT 333.672,65
Capítulo 01.04 SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ 25.702,79
Capítulo 01.05 SISTEMA D'ACABATS 272.401,91
Obra 01 Presupuesto CANVIUS_AGRONOMS 862.295,78
––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
862.295,78
––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
NIVELL 1 : Obra Import
––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Obra 01 Presupuesto CANVIUS_AGRONOMS 862.295,78
862.295,78
euros
PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE Pàg. 1
PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL.......................................................................... 862.295,78

13 % DGE SOBRE 862.295,78........................................................................................... 112.098,45
6 % BI SOBRE 862.295,78................................................................................................. 51.737,75
PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE 1.026.131,98
21 % IVA SOBRE 1.026.131,98.......................................................................................... 215.487,72
TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE AMB IVA INCLÒS 1.241.619,70
Aquest pressupost d'execució per contracte (IVA inclòs) puja a
un milió dos-cents quaranta-un mil sis-cents dinou euros amb setanta cèntims

PROMOTOR: REDACTORS DEL PROJECTE: ESCALA: 1/5000
PROJECTE DE CANVI D'ÚS D'UN Asmae Taybi Dahmani
EDIFICI DOCENT A GIMNÀS, Edgar Mó Llaurado
0 50m 100m
CAMPUS ETSEA (UdL) Anna Faura Gil
PLÀNOL :
UBICACIO:
Av. Alcalde Rovira Roure, 181, Lleida JUNY 2022
J. Maria Burgués
Lidia Rincón SITUACIÓ 1
OIG
IR
ILI
RG
E
OM
LD
LA
BA
EL
CA
RR
AD
ER
ER
EN
ST
RIC
RR
FA
IE
R
CA
RE
NY
MA
CO
RT
BE
AL
ER
CA
RR
RR
CA
ER
EN
RI
I C
FA
RR
EN
Y

0 5m 10m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón EMPLAÇAMENT 2
Carrer Enric Farreny
Calçada de doble sentit, laterals zona d'estacionament en línea, plataforma de 11,40 m

0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
ESTAT ACTUAL - DISTRIBUCIÓ I SUPERFÍCIES
PLANTA BAIXA 3
0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PLANTA PRIMERA 4
0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PLANTA SEGONA 5
0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PLANTA TERCERA 6
0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
ESTAT ACTUAL
COBERTA 7
3.88 P1
3.87
4.67
0.00 P0
-0.80 P-1
SECCIÓ A-A'
Pcob 16.80
13.57 P4
2.92
10.34 P3
17.60 2.92
7.11 P2
2.92
3.88 P1
3.87
4.67
0.00 P0
-0.80 P-1
SECCIÓ B-B'
SECCIÓ A-A'
0 2m 3m
SECCIÓ B-B'
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
ESTAT ACTUAL
SECCIONS 8
SECCIÓ C-C' SECCIÓ D-D'
SECCIÓ C-C' SECCIÓ D-D'

0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
ESTAT ACTUAL
SECCIONS 9
DIVISÒRIES

0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
ESTAT ACTUA - MATERIALS
DIVISÒRIES PLANTA BAIXA 10
DIVISÒRIES

0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
DIVISÒRIES PLANTA PRIMERA 11
DIVISÒRIES

0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
DIVISÒRIES PLANTA SEGONA 12
DIVISÒRIES

0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
DIVISÒRIES PLANTA TERCERA 13
Coberta paviment flotant

Coberta xapa metàl·lica PROJECTE DE CANVI D'ÚS D'UN Asmae Taybi Dahmani
0 2m 3m
Coberta caixa escales amb acabat de PLÀNOL :

grava UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PLANTA COBERTA 14
PAVIMENT

0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PAVIMENT PLANTA BAIXA 15
PAVIMENT

0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PAVIMENTS PLANTA PRIMERA 16
PAVIMENT

0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PAVIMENTS PLANTA SEGONA 17
PAVIMENT

0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PAVIMENT PLANTA TERCERA 18
SOSTRES

0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
ESTAT ACTUAL- MATERIALS
FALS SOSTRE PLANTA BAIXA 19
SOSTRES

0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
FALS SOSTRE PLANTA PRIMERA 20
SOSTRES

0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
FALS SOSTRES PLANTA SEGONA 21
SOSTRES

0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
FALS SOSTRE PLANTA TERCERA 22

0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
ESTAT ACTUAL - ENDERROCS
PLANTA BAIXA 23
0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PLANTA PRIMERA 24
0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PLANTA SEGONA 25
0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PLANTA TERCERA 26
EDIFICI DOCENT A GIMNÀS, Guillem Trinchan Segura 0 2m 3m
Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA DISTRIBUCIÓ I SUPERFÍCIES
PLANTA BAIXA 27
Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PLANTA PRIMERA 28
Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PLANTA SEGONA 29
Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PLANTA TERCERA 30
10.10 1.00 8.60 1.00 8.10 1.75 3.00 14.10
4.59
6.60 6.63
4.95
1.83
9.30 9.00 9.30
2.27 2.48
5.10
16.35
16.65
4.42
6.85 6.83
7.08
4.93
2.10 2.10
6.20 2.00 2.80 2.00 7.60 2.00 6.20

Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA COTES
PLANTA BAIXA 31
5.46
4.35
0.50
2.55
5.15
0.30
3.90 0.90 3.90 0.90 3.90 0.90 3.90 3.90 0.90 3.90 1.35 3.90 0.90 3.90 0.90 3.90 0.90 3.90 0.90 3.90
19.15 9.65 14.40 9.75
6.45 6.45
2.85
2.00 1.20 6.45 2.05 1.20 11.05 0.90 1.20 7.65
0.90
1.20 2.10 0.90 1.80 33.80
8.05
1.80 16.50 3.40 18.00
0.50 2.75
4.60 2.15
0.90
2.45 2.10 1.85 0.90 0.90 1.90 0.90 3.35 3.20 0.90 1.75 1.20 6.60
2.10
2.95 1.80 3.35 1.50 4.55 4.80 9.55
1.70
3.55 2.44
3.05
4.15 4.15
6.45 6.45
1.00 2.22
1.00 1.00
19.15 4.70 1.65 1.20 1.80 1.60 1.65 1.50 4.55 4.80 9.55
3.90 0.90 3.90 0.90 3.90 0.90 3.90 0.90 3.90 0.50 1.00 3.90 0.90 3.90 0.90 3.90 0.90 3.90
54.15

Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA COTES
PLANTA PRIMERA 32
1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20
20.75 13.16 12.69 6.35
6.15
6.45
13.16 12.69 6.35

1.20 11.56 10.79 2.55 1.20 2.60
1.20
34.10
1.80 3.40
1.20
1.50 1.80 0.90 1.85 0.90 1.70 0.90 1.85 1.45 0.90 3.35 3.20 0.90 1.45 1.20 6.60
0.90
0.90
2.00 2.00
0.90
6.45 6.45
6.15 0.90
1.50
3.65 3.65
20.75 3.10 1.75 1.20 1.70 1.30 1.75 1.45 4.55 4.80 9.55
1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.22 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20

Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA COTES
PLANTA SEGONA 33
1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20
9.55 9.35 3.40 2.94 3.26 3.40 14.15 3.10 3.15
4.95
6.15
3.70
0.70 2.33 0.70 2.40
2.00
6.40
7.95 1.20 1.20 7.75 1.20 7.74 1.90 1.20 10.75
1.20
52.65
1.80
1.20
7.35 1.20 0.90 1.80 1.80 0.90 1.20 6.30 1.85 0.90 1.00 0.90 1.85 0.90 0.90 3.35 3.20 0.90 1.75 1.20 1.75 0.90 3.45
2.00 3.45 2.80 2.00
6.15
1.00
3.65
3.18
1.80
9.55 3.10 3.10 7.90 1.75 1.20 1.70 1.30 1.75 1.50 4.55 4.80 4.70 4.75
1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20 1.20

Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA COTES
PLANTA TERCERA 34
54.15
7.19
4.60
20.75
25.18
8.05
48.69 13.82
62.51

Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA COTES
PLANTA COBERTA 35
envà de pladur zones humides

envà de pladur zones seques PROJECTE DE CANVI D'ÚS D'UN Asmae Taybi Dahmani
Edgar Mó Llaurado
paret de bloc de formigó
PLÀNOL :
panell fenòlic
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA MATERIALS
DIVISÒRIES - PLANTA BAIXA 36

Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
panell fenòlic
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA MATERIALS
DIVISÒRIES - PLANTA PRIMERA 37

Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
panell fenòlic
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA MATERIALS
DIVISÒRIES - PLANTA SEGONA 38

Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
panell fenòlic
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA MATERIALS
DIVISÒRIES - PLANTA TERCERA 39
fals sostre de virutes de fusta(zones seques )
Edgar Mó Llaurado
fals sostre vinílic (zones humides ) CAMPUS ETSEA (UdL) Anna Faura Gil
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA MATERIALS
FALS SOSTRE - PLANTA BAIXA 40
Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA MATERIALS
DIVISÒRIES - PLANTA PRIMERA 41
Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA MATERIALS
DIVISÒRIES - PLANTA SEGONA 42
Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA MATERIALS
DIVISÒRIES - PLANTA TERCERA 43
SECCIÓ C-C'

0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA
SECCIONS 44
Pcob 16.80
P4 13.57
P3 10.34
P2 7.11
P1 3.88
0.00 P0
-0.80 P-1
Pcob 16.80
P4 13.57 13.57 PC
P3 10.34 10.34 P3
7.11 P2
3.88 P1
0.00 P0
-0.80 P-1

0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
ESTAT ACTUAL
ALÇATS 45
Pcob 16.80
P4 13.57
P3 10.34
7.11 P2
3.88 P1
0.00 P0
-0.80 P-1
16.80 Pcob
13.57 P4
10.34 P3
P2 7.11
P1 3.88
P0 0.00
P-1 -0.80

0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
ESTAT ACTUAL
ALÇATS 46
0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA
ALÇATS 47
0 2m 3m
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA
ALÇATS 48
0.05
2.00
0.07
3.80
1.20
0.38
0.07
0.50
1.25
0.05
0.50
1.25
1.30
0.07
0.05
2.83
0.07
Ubicació Nom Unitats

0.07 0.07
Tot l'edifici, en orientació nord i sud P3 28
Ubicació Nom Unitats Ubicació Nom Unitats Finestra d'una fulla oscil·lant
Tot l'edifici, en orientació nord i sud P1 41 Tot l'edifici, en orientació nord i sud P2 113
1.05
Vidre BE 4 / 20 / 6
Finestra triple de dos fulles oscil·lants Finestra amb dos fulles oscil·lants
0.05
Vidre BE 4 / 20 / 6 Vidre BE 4 / 20 / 6
Ubicació Nom Unitats 0.05

Planta 1-2-3 B-4 3
Finestra amb fixos, en la part superior i
inferior, i finestra corredera entremig
Vidre BE 4 / 20 / 6
1.70 0.60 2.90

0.22
2.45 2.70
2.52
2.30
2.30
2.30
2.20
2.22
2.35
2.00
2.00
0.90 0.37 0.90 0.95

Ubicació Nom Unitats 0.90 0.45
0.06 0.06 0.06 Ubicació Nom Unitats
Planta baixa P41 1 Ubicació Nom Unitats Planta baixa F2 1
Ubicació Nom Unitats Ubicació Nom Unitats
Conjunt de porta batent d'entrada amb Planta baixa F1 1 Fixos Planta baixa B-495 1
fixos laterals i en part superior Planta baixa F3 1
Vidre BE 4 / 20 / 6 Fixos
Fixos Vidre BE 4 / 20 / 6 Conjunt de portes batents d'entrada amb
fixos laterals i en part superior
Vidre BE 4 / 20 / 6
Vidre BE 4 / 20 / 6 Vidre BE 4 / 20 / 6
3.90
1.90
0.20
1.80 3.90
2.41
2.20
2.50
2.00
VIDRE FIX
0.85
0.06
Ubicació Nom Unitats Ubicació Nom Unitats

0.90 1.05
Planta baixa F4 1 Planta baixa P5 FULL BATENT, AMB VIDRE
Conjunt de portes batents d'entrada amb Ubicació Nom Unitats
FIxos
fix en part superior
Planta baixa P1 1
Vidre BE 4 / 20 / 6 Vidre BE 4 / 20 / 6 Conjunt de portes batents d'entrada amb
fixos laterals i en part superior
Vidre BE 4 / 20 / 6
Finestres de PVC, color

a determinar segons mostres
PROJECTE DE CANVI PROMOTOR: REDACTORS DEL
PROJECTE:
ESCALA: 1/200
D'ÚS D'UN EDIFICI Asmae Taybi Dahmani 0 2m 3m

ES COMPROVARAN MIDES A L'OBRA Guillem Trinchan Segura
1
DOCENT A GIMNÀS, Edgar Mó Llaurado
Anna Faura Gil
CAMPUS ETSEA (UdL) PLÀNOL :
Tota la fusteria exterior serà del mateix
color: edifici i tanca, a triar per la propietat Portaran factor de protecció solar entorn al 0,6 i baix emissiu
UBICACIO:
Av. Alcalde Rovira Roure, 181,
Lleida
J. Maria Burgués
JUNY 2022 Lidia Rincón
PROPOSTA
ALÇATS 49
≥
1/200
PROJECTE DE CANVI PROMOTOR: REDACTORS
PROJECTE:
DEL ESCALA:
2m 3m
D'ÚS D'UN EDIFICI Asmae Taybi Dahmani

0
Edgar Mó Llaurado
DOCENT A GIMNÀS, Anna Faura Gil
CAMPUS ETSEA (UdL) PLÀNOL :

UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA
DETALLS CONSTRUCTIUS
50
Ø1,5

Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA
PB SUA 51
Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA
P1, P2 SUA 52
PROMOTOR: REDACTORS DEL PROJECTE: ESCALA:
Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA
P3 SUA 53
INSTAL.LACIÓ CONTRA INCENDIS
OBSERVACIÓ :
Ø1,5
Ø1,5 Ø1,5

Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA
PB SI 54
OBSERVACIÓ :

Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA
P1, P2 SI 55
OBSERVACIÓ :

Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA
P3 SI 56
Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA
ESTRUCTURA PB 57
Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA
ESTRUCTURA P1, P2 58
Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA
ESTRUCTURA P3 59
Edgar Mó Llaurado
PLÀNOL :
UBICACIO:
J. Maria Burgués
Lidia Rincón
PROPOSTA
DETALLS ESTRUCTURALS 60
ÍNDEX DEL PLA DE CONTROL
1.- Identificació i dades generals de l'obra
2.- Característiques i dades del projecte
3.- Descripció dels controls a realitzar
4.- Programa de control del formigó
5.- Programa de control genèric
1.- Identificació i dades generals de l'obra
Agents de l’obra
- Propietaris: Universitat de Lleida, representada per En Josep Maria Burgés

Solanes, domiciliat al C/ Jaume II, núm. 69 de la localitat de -25002- Lleida i
proveït amb DNI 78421635-W i, Na Lídia Rincón Villareal, domiciliada al C/
Ramón Perelló, núm. 13 de la localitat de -43770- Móra la Nova i proveïda
amb DNI 48721558-X.
- Tècnic/s redactor/s del projecte: Guillem Trinchan Segura, Arquitecte
Tècnic, col·legiat amb el núm. 5984 al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes
Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i amb domicili professional al C/
Antoni Gaudi núm. 2 de la localitat de Móra la Nova (Tarragona).
- Tècnic/s director/s d’obra: Guillem Trinchan Segura, Arquitecte Tècnic,
col·legiat amb el núm. 5984 al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i
Enginyers d’Edificació de Tarragona i amb domicili professional al C/ Antoni
Gaudi núm. 2 de la localitat de Móra la Nova (Tarragona).
- Autor de l’Estudi de Seguretat i Salut: Edgar Mó Llauradó, Arquitecte
Tècnic, col·legiat amb el núm. 4875 al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes
Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i amb domicili professional al C/
La bassa núm. 2 de la localitat de Flix (Tarragona).
- Col·laboradors de redacció de projecte:
1
o Asmae Taybi, Arquitecta Tècnica, col·legiada amb el núm. 1546 al Col·legi

domicili professional al C/ Major núm. 125 de la localitat de Vinebre (Tarragona).
o Anna Faura Gil, Arquitecta Tècnica, col·legiada amb el núm. 4916 al Col·legi
domicili professional al C/ Centenari del Ferrocarril núm. 12 de la localitat de
Garcia (Tarragona).
Identificació de l’obra
Descripció de l'obra
Es rep per part de la propietat, l’encàrrec de la redacció del projecte tècnic de canvi
d’ús de l’edifici 2 de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat
de Lleida sobre el que s’actua, amb la finalitat de millorar les seves prestacions,
adaptar-se a les noves necessitats de la propietat i sol·licitar la corresponent la
llicencia municipal d’obres.
Emplaçament:
Avinguda Rovira Roure núm. 181 de -25198- Lleida (LLEIDA). Referència cadastral
9915801BG9191F0001OU.
2.- Característiques i dades del projecte
Document de condicions i mesures per obtenir les qualitats dels materials i

dels processos constructius
Es redacta el present document de condicions i mesures per obtenir les qualitats

dels materials i dels processos constructius en compliment del recollit a l'article 6è
Condicions del Projecte, Article 7è Condicions en l'Execució de les Obres i Annex II
Documentació del Seguiment de l'Obra de la Part I, segons REIAL DECRET
314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi Tècnic de l'Edificació.
Amb tal finalitat, l'actuació de la direcció facultativa s'ajustarà al següent:
- Les obres es duran a terme amb subjecció al projecte i les seves

modificacions autoritzades pel director d’obra prèvia conformitat del promotor
i a les instruccions del director d’obra i del director de l’execució de l’obra.
- El director d’obra i el director de l’execució de l’obra realitzaran, segons les
seves competències respectives, els controls següents:
Control de recepció en obra de productes, equips i sistemes.
Les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats

satisfan allò que s’ha exigit en el projecte i es documentaran d’alguna de les formes
següents:
2
Control de la documentació dels subministraments.
Els subministradors entregaran al constructor, el qual els facilitarà al director

d’execució de l’obra, els documents d’identificació del producte exigits per la
normativa, el projecte o per la direcció facultativa. Aquesta documentació es
compondrà dels documents d’origen, full de subministrament i etiquetatge; el
certificat de garantia del fabricant, signat per persona física; i els documents de
conformitat o autoritzacions administratives exigides reglamentàriament, inclosa la
documentació corresponent al marcat CE dels productes de construcció.
Control de recepció mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat tècnica.
El subministrador proporcionarà la documentació precisa sobre els distintius de

qualitat que ostentin els productes, equips o sistemes subministrats i les avaluacions
tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst de productes, equips i sistemes innovadors.
El director de l’execució de l’obra és el responsable de comprovar que aquest
productes, equips o sistemes satisfaran les característiques tècniques exigides al
projecte i verificarà que amb aquesta documentació n’hi ha prou per a l’acceptació
dels mateixos.
Control de recepció mitjançant assajos.
Quan la reglamentació vigent o el projecte els consideri, o la direcció facultativa així

l’especifiqui, serà necessari realitzar assajos.
Les proves s’efectuaran d’acord a les especificacions del projecte o les indicacions
de la direcció facultativa sobre el mostratge del producte, els assajos a realitzar, els
criteris d’acceptació i rebuig i les accions a adoptar.
Control d’execució de l’obra.
Durant la construcció, el director de l’execució de l’obra controlarà l’execució de

cada unitat d’obra verificant el seu replantejament, els materials que s’utilitzin, la
correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, així
com les verificacions i la resta de controls a realitzar per comprovar la seva
conformitat amb allò que s’ha indicat en el projecte, la legislació aplicable i les
instruccions de la direcció facultativa.
En el control d’execució de l’obra s’adoptaran els mètodes i procediments que es
contemplin en les avaluacions tècniques d’idoneïtat i es comprovarà que s’han
adoptat les mesures necessàries per assegurar la compatibilitat entre els diferents
productes, elements i sistemes constructius.
En la recepció de l’obra executada poden tenir-se en compte les certificacions de
conformitat que ostentin els agents que intervenen, així com les verificacions que, si
escau, realitzin les entitats de control de qualitat de l’edificació.
Documentació del control de l’obra.
El control de qualitat de les obres realitzat inclourà el control de recepció de

productes, els controls de l’execució i de l’obra acabada.
3
El director de l’execució de l’obra recopilarà la documentació del control

realitzat, verificant que és conforme amb allò que s’ha establert en el
projecte, els seus annexos i modificacions.
El constructor demanarà dels subministradors de productes i facilitarà al
director d’obra i al director de l’execució de l’obra la documentació dels
productes anteriorment assenyalada així com les seves instruccions d’ús i
manteniment, i les garanties corresponents quan procedeixi.
La documentació de qualitat preparada pel constructor sobre cadascuna de
les unitats d’obra podrà servir, si així ho autoritzés el director de l’execució
de l’obra, com a part del control de qualitat de l’obra.
Un cop finalitzada l’obra, la documentació del seguiment del control serà dipositada
pel director de l’execució de l’obra al Col·legi Professional corresponent o, si escau,
en l'Administració Publica competent.
Certificat final d’obra
En el certificat final d’obra, el director de l’execució de l’obra certificarà haver dirigit

l’execució material de les obres i controlat quantitativament i qualitativament la
construcció i la qualitat d’allò que s’ha edificat d’acord amb el projecte, la
documentació tècnica que ho desenvolupa i les normes de la bona construcció.
El director de l’obra certificarà que l’edificació ha estat realitzada sota la seva

direcció, de conformitat amb el projecte objecte de llicència i la documentació
tècnica que el complementa, trobant-se disposada per a la seva adequada utilització
d’acord amb les instruccions d’ús i manteniment.
Al certificat final d’obra se li uniran com annexos els documents següents:
a) descripció de les modificacions que, amb la conformitat del promotor,

s’haguessin introduït durant l’obra, fent constar la seva compatibilitat amb
les condicions de la llicència; i
b) relació dels controls realitzats durant l’execució de l’obra i els seus
resultats.
4
CONTROL DE RECEPCIÓ DE PRODUCTES, EQUIPS I SISTEMES.
Antecedents.
El sistema de qualitat per a la fabricació i distribució de productes anterior a

l’entrada en la Comunitat Econòmica Europea, es regulava mitjançant les
especificacions tècniques recollides a normes UNE, que redactava AENOR en
delegació del Ministeri d’Indústria. Y RELE (Red Nacional de Laboratoris d’assaig),
d’acord a les especificacions recollides a les UNE emetia certificats
d’homologació.
Sistema mixte de control de qualitat.
En la actualitat la importació, comercialització i ús, dels productes de construcció en

territori espanyol els regula d’una manera mixta. Els productes afectats per la
directiva de productes de construcció 89/106/CEE, transposada al nostre
ordenament a través del RD 1630/1992; i els que no estan afectats per la directiva i
que es regulen mitjançant el RD 2200/1995, Reglament de la infraestructura per a la
qualitat i la seguretat industrial.
Aquest sistema substitueix l’homologació (certificat d’homologació) per la
certificació d econformitat a norma. En aquest cas, qualsevol organisme privat,
reconegut per ENAC (Entitat Nacional d’Acreditació), pot realitzar la comprovació del
compliment de les especificacions tècniques desenvolupades a l’UNE-EN.
La comercialització de productes entre Estats membres per els quals encara no
existeix norma harmonitzada, es realitza via la figura del reconeixement de la
validesa de certificats i marques de conformitat a norma d’aquest Estats.
Productes afectats per la Directiva de Productes de Construcció.
La directiva de productes de construcció recull les exigències essencials, comuns

als països membres mitjançant normes harmonitza desde caire europeu.Les
normes harmonitzades són normes d’especificació de producte consensuades per
tots els Estats membres a través dels organismes europeus de normalització (hEN),
les quals s’incorporen al nostre ordenament legal a través de l’organisme de
normalització nacional AENOR mitjançant norma de transposició de norma
harmonitzada(UNE-EN)
El marcatge CE garanteix la lliure circulació dels productes de construcció i indica

que compleix unes especificacions tècniques relacionades amb els requisits
essencials d’acord a un sistema d’avaluació de conformitat. El marcatge, doncs, no
és una marca de qualitat, sols acredita el compliment d’uns requisits comuns als
països membres de la CE.
Les especificacions tècniques harmonitzades que garanteixen el compliment dels

requisits essencials es concreten en dues vies.
1.- Quan es tracta d’un producte tradicional i existeix norma harmonitzada,
mitjançant norma de transposició de norma harmonitzada (UNE-EN)
5
2.- Quan es tracta d’un producte no tradicional o innovador y no existies

norma harmonitzada ni es preveu que hi hagi a curt termini, mitjançant el
document d’idoneïtat tècnic europeu.
Les especificacions tècniques del producte, amb UNE-EN, es troben a l’annex ZA i

quan el marcatge s’atorgui via DITE, aquest document avalua tècnicament la
idoneïtat per a l’ús d’un producte innovador i determina en funció del resultat de
l’avaluació, les condicions per al marcatge del producte. D’acord amb les condicions
d’ús del producte, la norma harmonitzada o la guia DITE determinen diferents
sistemes d’avaluació de la conformitat; 4, 3, 2, 2+, 1 y 1+. Y en funció del sistema
d’avaluació hi troben tres tipus de documentació acreditativa.
1.- Declaració CE de conformitat per a sistemes 4, 3, 2, 2+, 1 y 1+

2.- Certificat de control de fabricant per organisme notificador per a
sistemes 2 y 2+
3.- Certificat CE deconformitat de producte per a sistemes 1 y 1+
Productes no afectats per la Directiva de Productes de Construcció.
El productes no afectats per la Directiva es regulen pel RD 2200/1995, el qual

determina dos tipus d’infraestructura:: seguretat (obligatori) i qualitat (voluntari) En el
marc conjunt de la seguretat i la qualitat, AENOR és l’organisme normalitzador
en l’àmbit nacional i també està habilitat com organisme certificador. En aquest cas,
ENAC, és l’entitat d’acreditació nacional per a l’acreditació d’organismes que
realitzin avaluacions de conformitat a norma.
En el marc de la seguretat exclusivament, els Organismes de control exerceixen la

funció d’inspecció i control delegada per l’Administració.
Pel que fa a la qualitat exclusivament, aquest són de caràcter voluntari i no els

tractarem en aquets escrit.
Per a la verificació del compliment de les especificacions obligatòries, els
organismes de control utilitzen a les entitats de certificació. L’acreditació de que
un producte compleix les normes de referència sobte mitjançant la certificació
expressada per una entitat de certificació acreditada sobre el producte.
L’Entitat de Certificació estableix la conformitat d’un producte o un sistema amb
els requisits definits a les normes o especificacions tècniques i disposen de
Reglaments Particulars per a cada producte on es descriuen els procediments per a
la concessió i manteniment del segell o marca de conformitat, l’únic distintiu
realment fiable per a garantir el compliment del producte a norma.
AENOR, Applus, ECA o AIDICO entre d’altres, són entitats de certificació.

A la vegada existeixen altres documents “de poca fiabilitat” per a determinar la
conformitat a norma:
- Certificat d’homologació. En desús però encara existeixen disposicions de
Ministeri d’Indústria que exigeixen aquest tipus de certificat encara que el RD
2200/1995 va substituir l’homologació de producte i de tipus, per la
certificació de conformitat amb els requisits reglamentaris. Un exemple són
les autoritzacions d’ús dels forjats.
6
- Certificat d’assaig. Un laboratori acreditat assaja una determinada mostra de

un producte, NO es controla la producció. En aquest tipus de documents, el
director d’execució de l’obra hauria de verificar:
- Que la mostra assajada correspon amb el producte subministrat
- Cóm es va prendre la mostra.
- Si els resultats de l’assaig compleixen les especificacions requerides
- Si el laboratori disposa de la corresponent acreditació.
Si es compleixen totes les condicions anteriors, es recomanable demanar al
fabricant (via subministrador) un certificat de correspondència del producte
subministrat amb el que es va utilitzar a l’assaig.
- Certificat d’origen. Emès pel fabricant i on ell mateix afirma que el producte
compleix amb la norma d’aplicació. Per exemple el CTE DB HE i SE F exigeix
dos certificats de fabricant: certificat de fabricat de material elèctric
d’il·luminació que acrediti la potència total de l’equip, i certificat de fabricant
que acrediti la succió en fàbriques amb categoria d’execució A (si el valor no
vingués especificat en la declaració de conformitat del marcatge CE)
Pel que fa als requisits voluntaris, aquest poden ser un complements als
reglamentaris exigibles a un producte, o be, aplicables a elements per als quals no
existeix especificació reglamentària.
Si es tracta de productes tradicionals que disposa de norma, és necessari satisfer
els requeriments obligatoris de seguretat i els de qualitat –distintius de qualitat-, són
de caire voluntari.
En quan als productes no tradicionals que no disposin de norma de producte o

sistemes complexes, ses regulen a través de l’avaluaciótècnicad’idoneïtat.La
concessió de l’avaluació tècnica d’idoneïtat es basa en el comportament
favorable del producte per a l’ús previst enfront els requisits essencials. Descriu les
condicions del producte, la posada en obra i la conservació. En l’actualitat existeixen
dos organismes autoritzats per l’Administració, competents per a la concessió
d’aquest tipus de documents: El institut Eduardo Torroja (DIT) i ITeC (DAU)
METODOLOGIA PER A LA RECEPCIÓ DE MATERIALS, EQUIPSIS I STEMES.
El director d’execució de l’obra és el responsable de verificar la documentació de

recepció en obra de productes, equipsisistemes, d’acord amb el Pla de Control de
Qualitat i el DO.
Documentació del producte, equip o sistema.

- Documentació de subministre.
- Documentació d’origen.
- Full de subministre i etiquetatge (si fos necessari)
- Documentació de garantía.
- Certificat de garantía del fabricant, firmat per persona física.
← - Documentació de compliment de les especificacions tècniques obligatòries:
- Productes amb marcatge CE
- Declaració CE de conformitat. Per a qualsevol tipus de
sistema d’avaluació.
7
- Certificat CE de conformitat. Per a sistemes tipus 1 i 1+

Seria recomanable els valors exigits tant per la reglamentació com pel
projecte, com els declarast en el marcatge.
És possible també, que algun valor exigit per la reglamentació
nacional no hagi estat assajat pel fabricant (al país d’origen no és
reglamentari) i aparegui NPD (prestació no determinada). Llavors
aquest valor haurà d’acreditarse tal i com es revisa el producte sense
marcatge.
- Productes sense marcatge CE.
- Producte tradicional.
- Segell o marca de conformitat a norma. També es
poden utilitzar altres de poca o gens fiabilitat sobre els
que la DF haurà de decidir: Certificat d’homologació,
certificat d’assaig certificat de fabricant.
- Certificat d’assaig. Assaig segons els criteris establerts
al projecte.
- Producte no tradicional.
- Avaluaciótècnicad’idoneïtat.
Consideracions administratives a la documentació de recepció.
Dades de validesa de la documentació.
El DEO ha de comprovar la vigència de la documentació. El marcatge CE no te una

data de caducitat, sí es modifiquen les normes de transposició de norma
harmonitzada UNEEN i també és necessari comprovar el període de validesa de la
guia DITE de productes que obtenen el marcatge CE via DITE.
És necessari comprovar el període de validesa dels certificats de producte i les

marques o segells de conformitat.
Les Autoritzacions d’ús dels forjats tenen un període de validesa de 5anys.
Els DIT i DAU tenen un període de validesa.

Els distintius de qualitat també tenen un període de validesa.
Verificació del marcatge CE.
1.- Comprovar si el producte ha de disposar del marcatge CE.

2.- Comprovar si existeix el etiquetatge CE.
3.- Comprovar si existeix la documentació complementaria que procedeixi.
Comprovar si el producte ha de disposar del marcatge CE.
Per a comprovar si el producte ha de disposar del marcatge CE es pot consultaral

BOE la taula de productes afectatsper la DPC. Tant si el marcatge és via UNEEN i
Guia DITE. A la taula hi trobaren la data límit del període de coexistència en la qual
els fabricants poden aplicar la norma nacional o norma harmonitzada. També hi
trobarem a la taula el sistema d’avaluació del producte, assignat en funció del ús
8
previst (determinades famílies de productes poden disposar diferents sistemes

d’avaluació). En a quests casos, les especificacions tècniques detallades a la UNE-
EN o la Guia DITE, especifiquen el tipus d’avaluació i l’ús assignat.
Comprovar si existeix el etiquetatge CE.
- L’etiquetatge CE anirà disposat al producte, en una etiqueta a dhesiva sobre

el producte, a l’embalatge del producte o a la documentació comercial que
l’acompanyi; i una informació complementària que constarà de:
← El Nº de identificació del organisme notificat (excepte sistema

avaluació 4)
← Nom comercial o marca distintiva del fabricant.
← La direcció del fabricant.
← Nom comercial o marca distintiva de la fàbrica.
← Les dues últimes xifres de l’any en el qual es va imprimir el marcatge
en el producte.
← El número del certificat CE de conformitat (en sistemes 1 i 1+)
← El número de norma harmonitzada, i en el cas de veure’s afectada per
vàries,el de totes elles.
← La designació del producte, el seu ús previst i la seva designació
normalitzada.
← Altra informació addicional que permeti identificar les característiques
del producte atenent a les especificacions tècniques.
A les característiques del producte podem trobar prestació no determinada (NPD)

quan al menys un Estat membre no disposa de requisits legals per a unadetermina
da característica i el fabricant no vol facilitar el valor de la mateixa. En aquest cas el
producte no es pot comercialitzar en aquells Estat que la requereixin. Per exemple,
la resistència al relliscament dels paviments ceràmics són requerides al DBSU i és
una dada no especificada al marcatge.En aquests casos, aquesta dada estractarà
com si d’un producte sense marcatge es tractés.
Comprovar si existeix la documentació complementaria que procedeixi.
La documentació addicional dependrà del tipus d’avaluació de conformitat

assignada en funció del ús:
Declaració CE de conformitat. És necessària per a qualsevol tipus de sistema

assignati inclourà:
← Nom i direcció del fabricant i el seu representant.

← Descripció del producte.
← Disposicions a les que s’ajusta el producte (totes)
← Condicions específiques d’aplicació a la utilització del producte.
← En el seu cas, nom i direcció de l’organisme autoritzat.
← Nom i càrrec de la persona facultada per a firmar la declaració en nom
del fabricant o del seu representant.
9
Certificat CE de conformitat. Sistemes d’avaluació 1 i 1+
← Nom i direcció de l’organisme de certificació.

← Nom i direcció del fabricant i el seu representant.
← Descripció del producte.
← Disposicions a les que s’ajusta el producte (totes)
← Condicions específiques d’aplicació a la utilització del producte.
← Número de certificació.
← En el seu cas, condicions i durada de la validesa del certificat.
← Nom i càrrec de la persona facultada per a firmar la declaració en nom
del fabricant o del seu representant.
En el cas de productes que obtenen el marcatge CE via DITE, és necessari

comprovar el període de validesa del mateix.
Productes que no hagin de disposar del marcatge CE.
Productes nacionals i extracomunitaris.
Han de satisfer la reglamentació del nostre ordenament (segells o marques de

conformitat, etc...)
Productes comunitaris.
Han de superar els assajos i inspeccions d’acord a la reglamentació espanyola fets

amb mètodes reconeguts com a equivalents a Espanya, efectuat per organisme
autoritzata l’Estat membre on s’hagi fabricat i d’haver estat comunicat per aquest
segons els procediments establerts a la DPC. L’Administració de l’Estat el reconeix
(via Ministeri de Vivenda o Industria) mitjançant la emissió per a cada producte
d’una resolució que reconeix la conformitat del producte a les condicions nacionals i
que es publica al BOE. En aquest cas el DEO ha d’exigir una fotocòpia del BOE on
consti la resolució.
Objecte
El present pla de control de qualitat te per objecte determinar els controls i assajos
necessaris per a garantir la qualitat del materials, sistemes i l'execució de les obres
referides al present projecte.
Descripció constructiva de la proposta
L’actuació projectada, es realitzarà constructivament, mitjançant un sistema tradicional,

integrat essencialment, per els següents elements:
• Execució dels treballs previs d’implantació de l’obra, consistents en una tanca

perimetral opaca de 2,00 m. d’alçada i habilitació de les portes d’accés a la mateixa,
delimitació de las àrees de acopi dels diferents materials, col·locació del barracó
destinat a vestuaris i bany petit dels operaris, dotació dels provisionals d’obra d’aigua
10
potable i subministre elèctric, segons s’estipuli en les corresponents companyies

subministradores, etc. i tràmits necessaris (en cas de que procedeixi) per realitzar la
retirada de les diferents instal·lacions que s’ubiquen en les façanes i que afectin a
l’execució de l’obra (línies aèries d’enllumenat públic, elèctriques, telèfon, etc.).
Ubicació d’una bastida tubular homologada a les façanes sobre les que s’actuen, amb
la corresponent malla de protecció i elements de seguretat amb la finalitat de garantir la
seguretat dels operaris i evitar possibles molèsties als edificis veïns.
• Realització de les cales que indiqui la direcció facultativa de l’obra amb l’objecte de
verificar les característiques constructives de la l’àrea sobre la que s’actua i poder
garantir que les característiques resistents, son les adequades per suportar les
diferents sol·licitacions a que estirant exposades durant la seva vida útil o durant
l’execució de l’obra. En cas de ser necessari, es realitzarà un apuntalament i
consolidació d’aquest elements sota la supervisió de la Direcció Facultativa de l’Obra.
En cas de procedir, es consolidaran dels murs existents (bloc de formigó) de les zones
on s’actua, realitzant els treballs i actuacions necessàries per a garantir la seva
resistència i estabilitat a les noves sol·licitacions a les que estirant sotmeses.
• Apuntalament de l’estructura de l’edifici, amb taulons de fusta i puntals telescòpics,

amb l’objecte de garantir les condicions estabilitat en fase d’execució dels elements
constructius sobre els que s’actua. Es tindrà especial cura en l’apuntalament de les
plaques alveolars dels diferents sostres.
• Enderroc amb mitjans manuals de la distribució interior de l’edifici, retirada de fusteries,

instal·lacions de fontaneria i electricitat, mobiliari de laboratori de despatx, paviment de
terratzo de la planta baixa, planta primera, planta segona i planta tercera així com de la
seva subbase, etc. També s’enderrocarà el fals sostre existent de planta primera,
segona i tercera. Les runes resultants de l’enderroc, es transportaran a l’abocador
autoritzat, segons els criteris i condicionants que estableixi l’administració que ostenti
les competències en la matèria.
• Es realitzarà sobre els sostres que es mantenen, una capa de regularització de formigó
de 10 cm. armat amb una malla electrosoldada 15x15 #ø12, reomplert amb formigó i
vibrat amb mitjans mecànics tipus HA-25/B/40/IIa, segons es defineix a la
documentació gràfica. Previ al formigonat es col·locaran uns connectors metàl·lics c/30
cm. ancorats amb barres roscades i resines hipoxidiques a les plaques alveolars de
formigó actuals i la nova capa de formigó.
• Seguidament, es realitzaran els mateixos treballs definits anteriorment sobre els sostre
de la planta primera i segona.
• Realització de les camises de formigó armat de suport del perfil metàl·lic que reforça
les jàsseres de formigó armat que integren els sostres de la planta baixa, planta
primera i planta segona realitzats amb formigó tipus HA-25/B/20/IIa i armat amb acer
en barres corrugades tipus B-500 S amb les seccions i característiques especificades
en la documentació gràfica. Es preveurà una càrrega de 10 cm sobre la camisa del
pilar existent del perfil metàl·lic d’acer tipus S 275 JR.
• Execució dels nous pilars metàl·lics tipus S 275 JR de reforç de les jàsseres de formigó
armat existents. Pilars metàl·lics tipus HEB-300 segons està definit a la memòria
gràfica.
11
• Realització de la substitució dels tancaments dels forats de les façanes, col·locant en

primer lloc els premarcs de les fusteries.
• Execució de la distribució interior mitjançant envans de blocs de formigó, segons es

defineix a la documentació gràfica.
• Execució del paviment de planta baixa (pistes, rocòdrom i recepció) el qual s’hi
col·locarà un acabat de PVC que imitarà un parquet. Es preveuran les juntes de
dilatació definides en la documentació gràfica. Els banys i les sales d’acopi de material
esportiu (magatzem) aniran amb un acabat de gres ceràmic anti-relliscant segons
especifica el CTE-DB-SI i queda definit.
• Realització de la nova xarxa d’evacuació a base de tubs de PVC i de les instal·lacions

interiors a base de conductes corrugats encastats. A continuació, execució de les
instal·lacions interiors realitzant la distribució del cablejat lliure d’halògens.
• Finalització de la distribució interior realitzada amb envans de bloc de formigó prebricat

i realització del revestiment dels paraments verticals interiors (verticals i horitzontals)
sobre els que s’actua, a base d’un revestiment de guix. Els parament verticals de les
zones humides, es revestiran amb peces de gres de format comercial.
• Posteriorment es realitzarà el paviment ceràmic de les zones humides de peces de

gres de format comercial antilliscants.
• Aplicació d’una capa de 6 cm de poliestirè expandit apte per exterior a façana sobre la
peca ceràmica cara vista existent i posteriorment, aplicació d’un acabat de monocapa
apte per sistemes d’aïllant tèrmic per exteriors (SATE) de color blanc o similar. El
poliestirè presenta una excel·lent capacitat d’aïllar tèrmicament enfront el fred i la calor,
al ser un material químic no es podreix ni es dregada, alta capacitat per ser
manipulable.
• Muntatge del paviment interior a base d’un parquet multicapa sintètic de PVC apte per
a ús comercial col·locat sobre làmina de polietilè expandit de 3 mm.
• Finalització de les instal·lacions d’emergència (llums d’emergència i extintors) i

lampisteria interiors, realitzada a base de col·locació dels mecanismes dels punts de
llum i preses de corrent definits en la documentació gràfica.
• Finalització del fals sostre de planta primera, planta segona i planta tercera a base de
plaques de guix laminat suportades per una subestructura metàl·lica encastada a
l’estructura de l’edifici. Les plaques hauran de complir la normativa vigent i tenir una
resistència al foc descrita posteriorment.
• Realització dels treballs de pintura plàstica apta para per a interiors de color.
• Execució dels repassos i treballs necessaris en les zones no afectades per l’actuació.
• Finalització dels diferents remats d’obra i neteja general de l’edifici, transportant les
runes resultants de la construcció a l’abocador autoritzat, segons els criteris i
condicionants que estableixi l’administració que ostenti les competències en la matèria.
12
• Repassos a tots els acabats per evitar l’entrega de l’edifici final amb defectes visuals
d’acabats o remats.
3.- Descripció dels controls a realitzar
Tot seguit es defineixen els controls a realitzar a l’obra, segons les diferents fases
d’obra.
Estructura de formigó
Control Documentació Subministraments

1. Formigó de central. Albarà i documentació prèvia.
Formigó fabricat a central. Albarà de Subministrament i
documentació prèvia
Control Distintius Qualitat

1. Subministrament d'acer per formigó amb certificat.
Certificat o distintiu de qualitat. Subministrament de productes
d'acer per formigó.
Control Mitjançant Assaigs

1. Formigó. Especificacions de durabilitat. EHE Formigó
Especificacions relatives a la durabilitat
2. Formigó. Control estadístic nivell normal. EHE Formigó

Control estadístic nivell normal segons article 88.4 de la EHE.
Segons especificacions del punt 4 d’aquest document
Control Execució Obra

1. Control d'execució de Estructura de formigó
Replanteig
Situació i les dimensions dels elements es corresponen amb les
mides i formes referides al projecte executiu o als plànols definitius
del final d'obra
Geometria
Els materials i sistemes subministrats corresponen amb els
indicats al projecte i que la seva recepció s'ha efectuat d'acord
amb les exigències normatives vigents
Col·locació
Abans de la col·locació, es verificarà que es donen les condicions
necessàries per a la seva correcta disposició.
Execució
Es comprovarà la correcta disposició i execució d'acord amb les
prescripcions i detalls del projecte i que es compleixen les
condicions i restriccions referides a la normativa que els afecta
Materials
S’inspeccionarà la seva correcta disposició, geomètrica i
funcionalitat per comprovar que es troba dins de les toleràncies
d'acceptació definides al projecte i a la normativa que li aplica.
13
Control Obra Acabada

1. Verificació obra finalitzada
Estructura d'acer
1. Perns estructurals d'alta resistència UNE-EN 14399-1:2006.
Declaració CE de conformitat. Perns estructurals d'alta
resistència per precarga. Part 1: requisits generals
2. Ancoratge metàl·lic estructurals per a formigó.

Guia DITE 001 parte 1, 2, 3, 4. Ancoratges metàl·lics per
formigó
3. Soldadura. Metalls de soldadura per fusió. UNE-EN 13479:2005.

Declaració CE de conformitat. Consumibles per soldeig.
Productes per metalls d'aportació i fundents pel soldeig per
fusió de materials metàl·lics
4. Acer laminat en calent per construcció metàl·lica. UNE-EN 10025-

1:2006.
Declaració CE de conformitat. Productes laminats en calent,
d'acer no aliat, per construccions metàl·liques d'ús general. Part
1: Condicions tècniques de subministrament.
5. Unions soldades. Acreditació soldadors CTE SE-A. Estructures

d'acer.
Acreditació de soldadors.Unions soldades en obra segons Art
10.3 del CTE SE-A.
6. Ancoratge químics estructurals per a formigó.

Guia DITE 001 part 5. Ancoratges químics per formigó

1. Estructures d'acer. Tractaments de protecció CTE SE-A
Estructures d'acer.
Tractaments de protecció en obra segons Art 10.6 del CTE SE-A
2. Assaigs control unions soldades. Estructura metàl·lica CTE-SE-A

Assaigs de control d'unions soldades en estructura metàl·lica

1. Control d'execució de Estructura d'acer
Replanteig
del final d'obra
Geometria
14
Els materials i sistemes subministrats corresponen amb els indicats

al projecte i que la seva recepció s'ha efectuat d'acord amb les
exigències normatives vigents
Col·locació
Execució
Materials

Tancaments exteriors

1. Morters per paleteria. UN. Especificacions per morters de paleteria.
Part 2.
Declaració CE de conformitat. Morters per paleteria.
2. Peces ceràmiques per paleteria UNE-EN 771-1:2003.

Declaració CE de conformitat. Certificat del fabricant que
acrediti la succió de les fàbriques. Especificacions de peces
de fabrica per paleteria. Part 1: peces d'argila cuita
3. Panells façana pref. plaques guix laminat-cartro UNE-EN

13915:2008.
Declaració CE de conformitat. Panells de façana prefabricats
amb plaques de guix laminat amb nucli cel·lular de cartró.
Definicions, especificacions i mètodes d'assaig
4. Característiques dels materials de façana CTE HS1.

Especificacions dels components que conformen la fulla
principal de la façana segons el tipus de material
5. Blocs de formigó per paleteria UNE-EN 771-3:2004.

acrediti la succió de les fàbriques Especificacions de peces
de fabrica per paleteria. Part 3: Blocs de formigó (àrids densos
y lleugers)
15
1. Estanquitat panys façana a l'aigua d'escorrentia CTE HS1.

Estanquitat de panys de façana a l'aigua d'escorrentia

1. Control d'execució de Tancaments exteriors
Replanteig
del final d'obra
Geometria
Col·locació
Execució
Materials

Tancaments interiors

1. Panells cartró guix aïllants termo/acústics UNE-EN 13950:2006.
Declaració CE de conformitat. Panells compostos de cartró
guix aïllants tèrmic/acústics. Definicions, requisits i mètodes
d'assaig.
2. Adhesius a base de guix per panells i plaques guix UNE-EN

14496:2006.
Declaració CE de conformitat. Adhesius a base de guix per
aïllament termo/acústic de panells de composite i plaques de
guix. Definicions, requisits i mètodes d'assaig
3. Raconeres i llistonat per enlluïts interiors UNE-EN 13658-1:2006.

Declaració CE de conformitat. Enllistonat i raconeres
metàl·liques. Definicions, requisits i mètodes d'assaig. Part 1.
Enlluïts interiors

Part 2.
16
5. Perfileria metàl·lica per plaques de guix laminat UNE-EN

14195:2005.
Declaració CE de conformitat. Perfilaria metàl·lica per
particions, murs, sostre de plaques de guix laminat. Definicions,
requisits i mètodes d'assaig.
6. Peces ceràmiques per paleteria UNE-EN 771-1:2003

acrediti la succió de les fàbriques. Especificacions de peces
de fabrica per paleteria. Part 1: peces d'argila cuita
7. Guix i productes de guix per la construcció. UNE-EN 13279-1:2006.

Declaració CE de conformitat. Guix i productes a base de guix
per la construcció. Part 1: Definicions i requisits

1. Control d'execució de Tancaments interiors
Replanteig
del final d'obra
Geometria
Col·locació
Execució
Materials

Aïllaments

1. Aïllament tèrmic d'escuma fenòlica PF UNE-EN 13166:2002.
17
Declaració CE de conformitat. Productes i materials aïllants

tèrmics per aplicacions en l'edificació. Productes manufacturats
d’espuma fenòlica (PF). Especificació
2. Aïllament tèrmic de llana mineral MW UNE-EN 13162:2002.

Declaració CE de conformitat. Productes i materials aïllants
tèrmics per aplicacions en l'edificació. Productes manufacturats
de llana mineral (MW)). Especificació
1. Control d'execució de Aïllaments
Replanteig
del final d'obra
Geometria
Col·locació
Execució
Materials

Acabats
1. Sostres suspesos UNE-EN 13964:2006.

Declaració CE de conformitat. Sostres suspesos. Requisits i
mètodes d'assaig
2. Material per juntes de plaques de guix laminat UNE-EN

13963:2006.
Declaració CE de conformitat. Material de juntes per plaques
de guix laminat. Definicions, especificacions i mètodes d'assaig.
3. Guix i productes de guix per la construcció. UNE-EN 13279-1:2006.
Declaració CE de conformitat. Guix i productes a base de guix
per la construcció. Part 1: Definicions i requisits
18
4. Plaques d'escaiola per sostre suspès UNE-EN 14246:2007.

Declaració CE de conformitat. Plaques d'escaiola per sostres
suspesos. Definicions, especificacions i mètodes d'assaig
5. Rajoles ceràmiques. UNE-EN 14411:2004.

Declaració CE de conformitat. Rajoles ceràmiques.
Definicions, classificació, característiques i marcatge
6. Plaques de guix laminat. UNE-EN 520:2005.

Declaració CE de conformitat. Plaques de guix laminat.
Definicions, especificacions i mètodes d'assaig.
7. Taulells derivats de la fusta UNE-EN 13986:2006.

Declaració CE de conformitat. Taulells derivats de la fusta,
per emprar-los en la construcció. Característiques, avaluació de
conformitat i marcatge.
8. Morters per arrebossat i enlluït UNE-EN 998-1:2003.

Declaració CE de conformitat. Especificacions per morters de
paleteria. Part Morters per arrebossat i enlluït.
9. Adhesius per rajoles ceràmiques UNE-EN 12004:2001 (Act. UNE-
EN 12004:2008)
Declaració CE de conformitat. Adhesius per rajoles
ceràmiques. Definicions i especificacions

1. Assaigs de rajoles ceràmiques PC-UNE-EN 14411:2007. Assaigs
de control de qualitat per a rajoles ceràmiques

1. Control d'execució de Acabats
Replanteig
del final d'obra
Geometria
Col·locació
Execució
Materials
19


Paviments

1. Rajoles ceràmiques. UNE-EN 14411:2007.
Declaració CE de conformitat. Rajoles ceràmiques.
Definicions, classificació, característiques i marcatge
2. Productes de segellat de juntes en fred UNE-EN 14188-2:2005.

Declaració CE de conformitat. Productes per segellat de
juntes. Part 1: Especificacions per productes de sellat.
Aplicacions en fred
3. Rajoles de formigó UNE-EN 1339:2004.

Declaració CE de conformitat. Rajoles de formigó.
Especificacions i mètodes d'assaig
4. Rajoles de terratzo per ús interior. UNE-EN 13748-1:2005.

Declaració CE de conformitat. Rajoles de terratzo. Part 1:
Rajoles de terratzo per ús interior.
5. Adhesius per rajoles ceràmiques UNE-EN 12004:2001 (Act. UNE-

EN 12004:2008).
Declaració CE de conformitat. Adhesius per rajoles
ceràmiques. Definicions i especificacions
6. Pastes autonivellants UNE-EN 13813:2003.

Declaració CE de conformitat. Pastes autonivellants i pastes
autonivellants per terres. Pastes autonivellants. Característiques
i especificacions.

Part 2.
8. Recobriments de terres tèxtils, laminats, resilents UNE-EN

14041:2005.
Declaració CE de conformitat. Recobriments de terres
resilents, tèxtils i laminats. Característiques essencials
20
1. Paviments. Lliscabilitat de paviments CTE SU-1, UNE ENV

12633:2003. Paviments. Lliscabilitat de paviments
2. Assaigs de paviments poliesportius d'interior PC-UNE-EN

14904:2007. Assaigs de control de qualitat per paviments
poliesportius d'interior de superfícies esportives

1. Control d'execució de Paviments
Replanteig
del final d'obra
Geometria
Col·locació
Execució
Materials

Elements practicables

1. Finestra i porta exterior sense resistència al foc UNE-EN 14351-
1:2006.
Declaració CE de conformitat. Finestres i portes per vianants
exteriors. Norma de producte, característiques de prestació.
Part 1: finestres i portes per vianants exteriors sense
característiques de resistència al foc i/o control de fugues de
fum
2. Porta industrial, comercial, de garatge i portons UNE-EN 13241-

1:2004.
21
Declaració CE de conformitat. Portes industrials comercials,

de garatge i portons. Norma de producte. Part 1: Productes
sense característiques de resistència al foc o control de fums.
3. Vidre laminat i vidre laminat de seguretat UNE-EN 14449:2006

Declaració CE de conformitat. Vidre per edificació. Vidre
laminat i vidre laminat de seguretat. Avaluació de la conformitat
4. Ferramentes. Panys, baldes i tancadors mecànics UNE-EN

12209:2004
Declaració CE de conformitat. Ferramentes per edificació.
Panys i baldes. Panys, baldes i tancadors mecànics. .Requisits i
mètodes d'assaig (Portes tallafoc/estanques al fum)
5. Persianes UNE-EN 13659:2004 Persianes.

Declaració CE de conformitat. Requisits de prestacions
incloses la seguretat
6. Recepció de Fusteria. Característiques CTE HE-1 Recepció de

Fusteria. Característiques d'estanqueïtat de les fusteries segons
CTE HE-1

1. LACAT AMB SEGELL DE QUALITAT QUALICOAT
1. Vidre d'edificació. Seguretat risc d'impacte CTE SU-2, UNE EN

12600:2003 Vidre d'edificació. Seguretat front al risc d'impacte
segons CTE SU-2 y UNE EN 12600:2003
1. Control d'execució de Elements practicables
Replanteig
del final d'obra
Geometria
Col·locació
22
Execució
Materials
Protecció i senyalització
1. Sistemes de contenció de vehicles en carreteres UNE-EN 1317-

5:2007
Certificat CE de conformitat. Sistemes de contenció per
carreteres. Part 5. Requisits de producte i avaluació de la
conformitat per sistemes de contenció de vehicles

1. Control d'execució de Protecció i senyalització
Replanteig
del final d'obra
Geometria
Col·locació
Execució
Materials

23
Electricitat

1. Bàculs i columnes d'enllumenat d'alumini UNE-EN 40-6:2003
Certificat CE de conformitat. Columnes i suports de
l'enllumenat. Part 6. Requisits per a Columnes i suports de
l'enllumenat d'alumini.
2. Material elèctric BT RD 7/1988; REAL DECRETO 154/1995

Material elèctric per instal·lacions de baixa tensió
3. Lluminàries segons CTE HS-3 CTE HE-3 lluminàries que

compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del
projecte i amb la secció HE 3, eficiència energètica de les
instal·lacions d'il·luminació, del CTE HE-3.
1. Control d'execució de Electricitat i contribució fotovoltaica
Replanteig
del final d'obra
Geometria
Col·locació
Execució
Materials

24
Protecció al foc (IPC)
1. Alarma incendi. Equips trans alarma i fallada UNE-EN 54-21:2007

Certificat CE de conformitat. Sistemes de detecció i alarma
d'incendis. Part 21: Equips de transmissió d'alarmes i avisos de
fallada
2. Alarma d'incendi. Disp E/S per detectors de foc UNE-EN 54-

18:2006
d'incendis. Part 18: Requisits i mètodes d'assaig per dispositius
d'entrada/sortida per us en vies de transmissió dels detectors de
foc i alarmes d'incendi
3. Alarma contraincendis. Polsador manual d'alarma UNE-EN 54-

11:2001
d'incendis. Part 11. Polsadors manuals d'alarma
4. Extintors portàtils d'incendis UNE-EN 3; UNE 23110-15:2002

Certificat CE de conformitat. Extintors portàtils d'incendis

1. Mànega impulsió lluita contra incendis RD 1942/1993;UNE 23091
Manegues d'impulsió per lluita contra incendis
2. Ràcords de connexió RD 1942/1993; UNE 23400 Material de lluita

contra incendis. Records de connexió
1. Control d'execució de Protecció al foc (IPC)
Replanteig
del final d'obra
Geometria
Col·locació
Execució
25

Materials
1. Prova d'estanqueïtat i resistència de columna seca RD 1942/1993

Prova d'estanqueïtat i resistència mecànica de la columna seca
abans de la seva posta en servei
2. Prova d'estanqueïtat i resistència de BIE RD 1942/1993 Prova

d'estanqueïtat i resistència mecànica de les Boques d'Incendi
Equipades BIE abans de la seva posta en servei
4.- Programa de control del formigó
Estrcutura formigó
Formigó. Control estadístic total
Sostres de PB, P1 I P2
nº Nom Designació Est. m³ Ps. Set. Sup. Pl. Lots Series

prob.
P. Baixa HA-25/B/20/IIa C 2 1 1 -- 3 2
sostres HA-25/B/20/IIa C 2 1 1 -- 3 2
1(sostre PB)
(sostre P1) HA-25/B/20/IIa C 2 1 1 -- 3 2
(sostre P2) HA-25/B/20/IIa C 2 1 1 -- 3 2
Control total 12 4
5.- Programa de control genèric
Estructura d'acer
Estructures d'acer. Tractaments de protecció

Lot 1 ESTRUCTURA METÀL·LICA
Assaigs control unions soldades. Estructura metàl·lica
Lot 1 ESTRUCTURA METÀL·LICA: pilars

Lot 2 ESTRUCTURA METÀL·LICA:jàsseres
P. BAIXA
26

P. PRIMERA
P. SEGONA
P. TERCERA
Tancaments exteriors
Estanquitat panys façana a l'aigua d'escorrentia
Lot 1 ESTANQUITAT FAÇANA
Paviments
Paviments. Lliscabilitat de paviments
Lot 1 LLISCAMENT DE PAVIMENTS
Elements practicables
Vidre d'edificació. Seguretat risc d'impacte
Lot 1 ENVIDRAMENTS
27
Enderroc, Rehabilitació,
ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS
Ampliació
REAL DECRETO 210/2018, Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya tipus
(PRECAT20) quantitats
REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroc codificació
DECRET 89/2010 (derogat parcialment i modificat), pel que s'aprova el Programa de gestió de residus
de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la
construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.
Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya mod-05/2018 ( Font:"Guia d'aplicació del Decret 201/1994 - Programa LIFE- ITEC" )
DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis
IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI
Obra: Projecte de canvi d'ús d'un edifici docent a gimnàs, campus ETSEA (UdL)
Situació: Av. Alcadle Roure, 182
Municipi : Lleida Comarca : Segrià
AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS
Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

Codificació residus LER Pes Volum
Ordre MAM/304/2002
grava i sorra compacta 0,00 0,00
grava i sorra solta 0,00 0,00
argiles 0,00 0,00
terra vegetal 0,00 0,00
pedraplè 0,00 0,00
terres contaminades 170503 0,00 0,00
altres 0,00 0,00
3
totals d'excavació 0,00 t 0,00 m
Destí de les terres i materials d'excavació
Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en no es considera residu: és residu:
una altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seu reutilització a l'abocador
nou ús pugui ser acreditat. En una mateixa obra poden coexistir mateixa obra altra obra
terres reutilitzades i terres portades a abocador
SI SI SI
Residus d'enderroc
Codificació residus LER Pes/m2 Pes Volum aparent/m2 Volum aparent
2 3 2 3
Ordre MAM/304/2002 (tones/m ) (tones) (m /m ) (m )
obra de fàbrica 170102 0,542 0,000 0,512 0,000

formigó 170101 0,084 0,000 0,062 0,000
petris 170107 0,052 0,000 0,082 0,000
metalls 170407 0,004 0,000 0,001 0,000
fustes 170201 0,023 0,000 0,066 0,000
vidre 170202 0,001 0,000 0,004 0,000
plàstics 170203 0,004 0,000 0,004 0,000
guixos 170802 0,027 0,000 0,004 0,000
betums 170302 0,009 0,000 0,001 0,000
fibrociment 170605 0,010 0,000 0,018 0,000
definir altres: - 0,000 - 0,000
altre material 1 0,000 0,000 0,000 0,000
altre material 2 0,000 0,000 0,000 0,000
3
totals d'enderroc 0,7556 0,00 t 0,7544 0,00 m
1 / 6 RESIDUS Enderroc,Rehabilitació i Ampliació
Residus de construcció
2
Codificació residusPes/m
LER Pes Volum aparent/m2 Volum aparent
2 3 2 3
Ordre MAM/304/2002 (tones/m ) (tones) (m /m ) (m )
sobrants d'execució 0,0500 197,6643 0,0896 206,1454
obra de fàbrica 170102 0,0150 84,3132 0,0407 93,6711
formigó 170101 0,0320 83,9219 0,0261 59,9541
petris 170107 0,0020 18,0898 0,0118 27,1577
guixos 170802 0,0039 9,0380 0,0097 22,3706
altres 0,0010 2,3015 0,0013 2,9920
embalatges 0,0380 9,8205 0,0285 65,6618

fustes 170201 0,0285 2,7779 0,0045 10,3568
plàstics 170203 0,0061 3,6364 0,0104 23,8205
paper i cartró 170904 0,0030 1,9102 0,0119 27,3418
metalls 170407 0,0004 1,4960 0,0018 4,1427
3
totals de construcció 207,48 t 271,81 m
INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS.
Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus
Materials de construcció que contenen amiant - altres especificar -

Residus que contenen hidrocarburs - especificar -
Residus que contenen PCB - especificar -
Terres contaminades - especificar -
Ampliació
minimització
gestió dins obra
MINIMITZACIÓ
Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya mod-05/2018 ( Font:"Guia d'aplicació del Decret 201/1994 - Programa LIFE- ITEC" )
PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus
1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren si
2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc. si
3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres -
4.- El sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus si
5.- -
6.- -
OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes si
2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització si
3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures si
4.- -
5.- -
6.- -
ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

3
fusta en bigues reutilitzables 0,00 t 0,00 m
3
fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables 0,00 t 0,00 m
3
acer en perfils reutilitzables 0,00 t 0,00 m
3
altres : 0,00 t 0,00 m
3
Total d'elements reutilitzables 0,00 t 0,00 m
GESTIÓ (obra)
Terres
Excavació / Mov. terres Volum Reutilizació (m3) Terres per a l'abocador

m3 (+20%) a la mateixa obra a altra autoritzada volum aparent (m )
3
grava i sorra compacta 0,0 0,00 0,00 0,00

grava i sorra solta 0,0 0,00 0,00 0,00
argiles 0,0 0,00 0,00 0,00
terra vegetal 0,0 0,00 0,00 0,00
pedraplé 0,0 0,00 0,00 0,00
altres 0,0 0,00 0,00 0,00
terres contaminades 0,0 0,00
Total 0,0 0,00 0,00 0,00
SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a
l'obra supera les quantitats que segueixen
R.D. 105/2008 tones Projecte cal separar tipus de residu

Formigó 80 83,92 si inert
Maons, teules i ceràmics 40 84,31 si inert
Metalls 2 1,50 no no especial
Fusta 1 2,78 si no especial
Vidres 1 0,00 no no especial

Plàstics 0,50 1,91 si no especial
Paper i cartró 0,50 1,91 si no especial
Especials* inapreciable inapreciable si especial
* Dins els residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materials que
hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus
Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra
en contenidors o espais reservats pels següents residus
R.D. 105/2008 projecte*
Contenidor per Formigó si si
Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) si si
Contenidor per Metalls no no
Contenidor per Fustes si si
Contenidor per Plàstics si si
No especials Contenidor per Vidre no no
Contenidor per Paper i cartró si si
Contenidor per Guixos i altres no especials no no
Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especial) si si
* A la cel·la projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorar la
gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.
Ampliació
gestió fora obra
pressupost
GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

( Font:"Guia d'aplicació del Decret 201/1994 - Programa LIFE- ITEC" )
Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus les

realitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat -
Instal·lacions de reciclatge i/o valorització -
Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció -
Tipus de residu i Nom, adreça i codi de gestor del residu

tipus de residu gestor adreça codi del gestor
Formigó CTRA.DE
DIPÒSIT CONTROLAT DE MONTOLIU C-12, PARTIDA LOS TOSSALETS, KM 132
LLEIDA 15482
Ceràmica CTRA.DE
LLEIDA 15482
Acers CTRA.DE
LLEIDA 15482
Cartrò CTRA.DE
LLEIDA 15482
Plàstic CTRA.DE
LLEIDA 15482
PRESSUPOST
S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu : Costos*
Les previsions de separació de l'apartat de gestió i : Classificació a obra: entre 12-16 €/m3 12,00
Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €) 5,00
La distància mitjana a l'abocador : 15 Km Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3 4,00
Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya . mod-05/2018
3
Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m 15,00
Contenidors de 5 m3 per a cada tipus de residu Especials**: num. transports a 200 €/ transport 0
Lloguer de contenidors inclòs en el preu Gestor terres: entre 5-15 €/m3 5,00
La gestió de terres inclou la seva caracterització*** Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3 70,00
* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)
** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la seva correcta
gestió
*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents (dins el
cost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1.000 euros)
RESIDU Volum Classificació Transport Valoritzador / Abocador

Excavació m3 (+20%) 12,00 €/m
3
5,00 €/m
3
5,00 €/m
3
70,00 €/m
3
Terres 0,00 - - 0,00

Terres contaminades 0,00 - - 0,00
runa neta runa bruta

Construcció m3 (+35%) 4,00 €/m
3
15,00 €/m3
Formigó 80,94 971,26 404,69 323,75 -
Maons i ceràmics 126,46 1.517,47 632,28 505,82 -
Petris barrejats 36,66 - 183,31 - 549,94
Metalls 5,59 - 27,96 - 83,89

Fusta 13,98 167,78 69,91 55,93 -
Vidres 0,00 - - - 0,00
Plàstics 32,16 385,89 160,79 128,63 -
Paper i cartró 36,91 442,94 184,56 147,65 -
Guixos i no especials 34,24 - 171,20 - 513,59
Altres 0,00 0,00 - - -

Perillosos Especials 0,00 0,00 0,00
366,94 3.485,34 1.834,70 1.161,78 1.147,42

Elements Auxiliars
Casetes d'emmagatzematge 0,00
Compactadores 0,00
Matxucadora de petris 0,00
Altres tipus de contenidors (per contenir líquids, beurades de formigó, etc.) 0,00
0,00
0,00
El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : 7.629,24 €
3
El volum dels residus és de : 366,94 m
El pressupost de la gestió de residus és de : 487,53 euros
Ampliació
documentació gràfica
DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES
3
CONTENIDOR 9 M
Contenidor 9 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris i fusta unitats 1
CONTENIDOR 5 M 3 AMB TAPES
Contenidor 5 m3 . Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta unitats 1

Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya . mod-05/2018
CONTENIDOR 5 M 3
Contenidor 5 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls unitats 1
CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L
Contenidor 1000 L . Apte per a paper i cartró, plàstics Bidó 200 L .Apte per a residus especials
unitats 2 unitats 1
El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal·lacions previstes per a emmagatzematge, maneig, separació i altres
operacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.
4 / 6 RESIDUS Enderroc, Rehabilitació i Ampliació
Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes són a:
Estudi de Seguretat i Salut si
Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus -
Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previ
acord de la direcció facultativa.
A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal·lacions com :
Casetes d'emmagatzematge -
Compactadores -
Matxucadora de petris -
Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..) -
-
-
Ampliació
plec de condicions
tècniques
Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al que
determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per
la Propietat.
Aquest Pla ha estat elaborat en base a l'Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.
Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus,
aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n
donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat.
Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya mod-05/2018
5 / 6 RESIDUS Enderroc, Rehabilitació i Ampliació
Ampliació
dipòsit
IMPORT A DIPOSITAR DAVANT DEL GESTOR DE RESIDUS COM A GARANTIA DE LA GESTIÓ DE RESIDUS
DIPÒSIT SEGONS REAL DECRETO 210/2018
Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans descrites,
el càlcul inicial de generació de residus, a efectes del càlcul del dipòsit, s'estima que es podrà reduir en un percentatge
del:
Previsió inicial de l'Estudi % de reducció per minimització Previsió final de

l'Estudi
Total excavació (tones) 0,00 T 0,00 T
Total construcció i enderroc (tones) 207,48 T 0,00 % 207,48 T
Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya mod-05/2018
Càlcul del dipòsit

Residus d'excavació */ ** 0 T 11 euros/T 0,00 euros
Residus de construcció i enderroc ** 207,48 T 11 euros/T 2282,28 euros
PES TOTAL DELS RESIDUS 207,5 Tones
Total dipòsit *** 2.282,28 euros
* Es recorda que les terres i pedres d'excavació que es reutilitzin en la mateixa obra o en una altra d'autoritzada no es
consireren residu i per tant NO s'han d'incloure en el càlcul del dipòsit.
**Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior)
***Dipòsit mínim 150€
INSTRUCCIONS D’ÚS I MANTENIMENT

Introducció
Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del
medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les
condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant
que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que
s'especifiquen a continuació.
L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot
comportar:
• La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. • L'envelliment prematur de
l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial, funcional i estètic. • Aparicions
de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a tercers amb la
corresponent responsabilitat civil.
• La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una
deficiència detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. • Una davallada en el
rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums d’energia i de
contaminació atmosfèrica.
• La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura.
L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les
que es destaquen:
• Codi Civil.
• Codi Civil de Catalunya
• Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre.
• Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març.
• Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre.
• Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques.
• Legislacions sobre els Règims de propietat.
• Ordenances municipals.
• Reglamentacions tècniques.
Sobre el Règim de propietat de l’edifici, Propietat horitzontal :
La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Horitzontal mitjançant la Llei 49/1960
del 21 de juliol sobre Propietat Horitzontal (modificada per la Llei 8/1999 de 21 de juny) i pels
Estatuts específics de la comunitat recollits en l'Escriptura de Divisió Horitzontal i, en el seu cas,
pel Reglament de Règim Interior.
Aquesta normativa fixa l'organització i el funcionament dels òrgans rectors de la comunitat de

propietaris, i estableix els drets i obligacions de tots els propietaris. En aquest sentit destaca
l'obligatorietat de mantenir en bon estat de conservació els elements constructius i les instal·lacions
- siguin comunes o privatives - i contribuir a les despeses generals d'explotació i manteniment de
l'edifici, segons el seu coeficient de participació contemplat en l'Escriptura de Compra-venda i
l'Escriptura de Divisió Horitzontal de l'edifici.
És molt recomanable encarregar la gestió del règim de la propietat o comunitat de propietaris a

Administradors de Finques col·legiats.
Sobre el Règim de propietat de l’edifici, Propietat vertical:

La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Vertical mitjançant la Llei

d'Arrendaments Urbans 29/1994 del 24 de novembre. Aquesta estableix els drets i els deures de
l'arrendador i de l'arrendatari per a habitatges o locals de lloguer. És molt recomanable encarregar la
gestió dels lloguers a Administradors de Finques col·legiats.
Sobre les instruccions d'ús i manteniment
Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que,
juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla
de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés
edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel
promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l.
Els usos previstos a l’edifici són els següents:
Ús principal: Pública concurrència

Ús secundari: Administratiu
Instruccions de manteniment:
Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal
realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i
funcionalitat. L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran
recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la
corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i
els subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les
prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a
terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions
programades pel seu manteniment. Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la
documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents
intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació
esmentada s’anirà consignant al Llibre de l’Edifici.
A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de les
seves instruccions d’ús i manteniment específiques.
Fonaments – Elements de contenció

I.- Instruccions d’ús:
Condicions d’ús: La fonamentació de l'edifici pot transmetre al terreny una càrrega limitada. Per no
alterar la seva seguretat estructural i la seva estanquitat cal que es mantinguin les condicions de
càrrega i de salubritat previstes per a les quals s'ha construït l'edifici.
Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma,
reparació o rehabilitació dels fonaments i/o dels elements de contenció de terres, caldrà el
consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el
compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal.
Incidències extraordinàries:
• Les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de clavegueram s'han de reparar immediatament.

L'acció continuada de l'aigua pot lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del
subsòl.
• Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) o de
terrenys veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar les condicions
de treball dels fonaments i dels elements de contenció de terres.
• Si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en algun element vist
de la fonamentació, de contenció de terres, o element constructiu directament relacionat, s'ha
d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures adients.
II.- Instruccions de manteniment:
Els diferents components de la fonamentació tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla
de manteniment.
De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques dels fonaments i dels elements de contenció.
• Revisions del correcte funcionament dels murs de contenció enterrats d’acord amb el grau de
impermeabilització exigit.
Estructura
Condicions d’ús: L’estructura pot resistir una càrrega limitada d’acord amb el seu ús previst en el
projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin
modificacions, canvis d’ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al
foc per a les quals s'ha construït l'edifici.
Aquesta prescripció inclou evitar, entre d’altres, la realització de regates o obertures de forats en
parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre els
existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d’elements pesants (entre d'altres:
caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d’altells o l'obertura de forats en
sostres per intercomunicació entre plantes.
Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s’escau, les del terreny - així com
els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la
memòria d’estructures del projecte.
Intervencions durant la vida útil de l’edifici:

En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l’estructura, caldrà
el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el
Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura
(recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les
prestacions inicials s’utilitzaran productes d’iguals o similars característiques als originals.
Neteja:
En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els
productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s’adoptaran les
instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant.
• Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar
immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l’estructura.
• S'avisarà als responsables del manteniment de l’edifici si es detecten lesions (oxidacions,
despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en
els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les
mesures oportunes.
Els diferents components de l’estructura tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de
manteniment.

• Inspeccions tècniques de l’estructura.
• Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura
(recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.).
Cobertes
Les cobertes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de
seguretat i salubritat especifiques per a les quals s’ha construït l’edifici.
A les cobertes en general no està permesa la col·locació d’elements aliens que puguin representar
una alteració del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua i del seu comportament tèrmic o acústic, o
una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes.
Als terrats, les terrasses o balcons - tant comuns com privatius - no està permesa la formació de
coberts, emmagatzematge de materials, grans jardineres, mobles, etc., que puguin representar una
sobrecàrrega excessiva per a l’estructura. Les jardineres i torretes tindran per sota un espai de
ventilació que pugui facilitar la correcta evacuació de les aigües pluvials i evitar l’acumulació de
brutícia i d’humitats. No es premés l'abocament als desguassos de productes químics agressius com
olis, dissolvents, lleixius, benzines, etc.

En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les cobertes, caldrà
el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el
Neteja:
Les cobertes s’han de mantenir netes i lliures d’herbes.
• Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sotacoberta caldrà avisar als responsables
del manteniment de l’edifici perquè prenguin ràpidament les mesures oportunes. Els degoters
afecten a curt termini a l’habitabilitat de la zona afectada i a mig termini poden afectar a la seguretat
de l’estructura.
• Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i nevades, etc. caldrà:
- Comprovar que les ventilacions de la coberta no quedin obstruïdes i estiguin en bon estat.
- Revisar i netejar la coberta i comprovar desguassos i morrions.
- No llençar la neu de les cobertes al carrer.
- Comprovar les fixacions dels elements ubicats a les cobertes (antena TV, tendals, xemeneies, etc.)
i l'estat dels elements singulars de la coberta (lluernes, claraboies, entre d'altres).

Els diferents components de les cobertes i els seus elements singulars (xemeneies, lluernes,
badalots, etc.) tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment.

• Inspeccions tècniques de la coberta.
• Revisions de l’estat de conservació de la teulada o de la protecció de la impermeabilització.
• Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb
paraments verticals, buneres o canals, ràfecs, sobreexidors, ancoratges d'elements, elements
passants, obertures i accessos, careners, aiguafons o claraboies, entre d'altres).
Façanes

Condicions d’ús:
Les façanes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de
seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A aquest efecte les mitgeres
i els tancaments dels patis tindran la mateixa consideració.
A les façanes no està permès realitzar modificacions o col·locar elements aliens que puguin
representar l’alteració de la seva configuració arquitectònica, del seu sistema d’estanquitat vers
l’aigua, del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les
caigudes.
Així doncs no es poden efectuar noves obertures, ni col·locar elements aliens (tancaments de
terrasses i porxos, tendals, aparells d’aire condicionat, rètols o antenes, etc.) o substituir elements de
característiques diferents als originals (fusteries, reixes, tendals, etc.).
Les terrasses o balcons tindran les mateixes condicions d’ús que les cobertes. Les plantes s'han de
regar vigilant no crear regalims d'aigua que caiguin al carrer i evitant d’embrutar els revestiments de
la façana o bé malmetre els seus elements metàl·lics. No es pot estendre roba a les façanes exteriors
a no ser que hi hagi un lloc específic per fer-ho.

En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les façanes, caldrà
el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el
Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia façana (juntes,
proteccions, etc.) o dels tancaments de vidre, s’utilitzaran productes idèntics als existents o de
característiques equivalents que no alterin les seves prestacions de seguretat i habitabilitat inicials.
Neteja:
Les fusteries, els bastiments i els vidres s'han de netejar amb aigua tèbia o amb productes específics,
excloent els abrasius. Es cas de desenvolupar altres treballs de neteja i/o protecció, s’analitzarà
l’efecte que puguin tenir els productes sobre els elements de la façana. En qualsevol cas sempre
s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant.
• Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels vianants. És
responsabilitat de l’usuari que quan hi hagi símptomes de degradacions, bufats i/o elements trencats
a les façanes, avisar urgentment als responsables del manteniment de l’edifici perquè es prenguin
les mesures oportunes. En cas de perill imminent cal avisar al Servei de Bombers.
• Abans de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà:

- Tancar portes i finestres.
- Plegar i desmuntar els tendals.
- Treure de llocs exposats les torretes i altres objectes que puguin caure al buit.
- Si s'escau, subjectar les persianes.
• Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà:

- Inspeccionar i netejar les terrasses i comprovar desguassos i morrions.
- Comprovar fixacions dels elements de les terrasses o balcons (torretes, tendals, persianes, entre
d'altres).
- No llençar la neu de les terrasses o dels balcons al carrer.
II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de les façanes tindran un manteniment
periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les
següents operacions:
• Inspeccions tècniques de les façanes.
• Revisions de l’estat de conservació dels revestiments.
• Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb
fonaments, forjats, pilars, cambres ventilades, fusteries, ampits, baranes, remats, ancoratges, ràfecs
o cornises, entre d’altres).
Instal·lació d'aigua

Condicions d’ús:
La instal·lació d’aigua s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de
salubritat, de funcionalitat i d’estalvi específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.
Els armaris o cambres de comptadors o les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la
instal·lació, s'han de netejar periòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels
desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la
companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al
responsable designat per la propietat.
A fi d’aconseguir el màxim estalvi d’aigua possible cal:

• Evitar el degoteig de les aixetes, ja que poden suposar un malbaratament d'aigua diari de fins a 15
litres d'aigua per aixeta.
• Racionalitzar el consum de l’aigua fent un bon ús d’ella i aprofitant, mantenint i millorant, si
s’escau, els mecanismes i sistemes instal·lats per el seu estalvi: limitadors de cabals en aixetes,
mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible a les cisternes dels inodors o, si
s’escau, aixetes de lavabos i dutxes temporitzades.

En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació que afectin les
instal·lacions comunes d’aigua, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el
compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i
l’execució d’un instal·lador especialitzat (o be una empresa autoritzada si la companyia d’aigües del
municipi així ho especifica).
Neteja:
Si una xarxa d’aigua pel consum humà queda fora de servei més de 6 mesos es tancarà la seva
connexió i es procedirà al seu buidat. Per posar-la de nou en servei s’haurà de netejar.
• Si es detecten fuites d’aigua a la xarxa comunitària d’aigua s'ha d'avisar ràpidament als
responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients. Les fuites
d'aigua s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua
pot malmetre l'estructura. Si aquestes afecten al subsòl poden lesionar la fonamentació i/o modificar
les condicions resistents del terreny.
• En cas d’una fuita d’aigua o d' una inundació caldrà:
- Tancar la clau de pas de l'aigua de la zona afectada.
- Desconnectar l'electricitat.
- Recollir tota l'aigua.
- Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local o zona com a les
veïnes.
- Fer reparar l'avaria.
- Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a tercers.
• En cas de temperatures sota zero, cal fer córrer l'aigua per les canonades per evitar que es glacin.
Els diferents components de xarxa d’aigua tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de
manteniment.

• Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors i sales de màquines.
• Els grups de pressió dels sistemes de sobre-elevació d’aigua i/o els sistemes de tractament d’aigua
es mantindran segons les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant.
• Revisions, neteges i desinfeccions de les instal·lacions d’aigua freda pel consum humà i de l’aigua
calenta sanitària.
• Revisions, neteges i desinfeccions de sistemes d’aigua climatitzada amb hidromassatge d’ús
col·lectiu (piscines, jacuzzis, banyeres terapèutiques o d’hidromasatge i d’altres).
Instal·lació d'electricitat

Condicions d’ús:
La instal·lació d’electricitat s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les
prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.
Pel correcte funcionament i manteniment de les condicions de seguretat de la instal·lació no es pot

consumir una potència elèctrica superior a la contractada. Caldrà doncs considerar la potència de
cada aparell instal·lat donada pel fabricant per no sobrepassar – de forma simultània - la potència
màxima admesa per la instal·lació.
Els armaris o cambres de comptadors d'electricitat no han de tenir cap element aliè a la instal·lació.
Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de
subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat
per la propietat. En el cas de l’existència a l’edifici d’un Centre de Transformació de l'empresa de
subministrament, l’accés al local on estigui ubicat serà exclusiu del personal de la mateixa.
El quadre de dispositius de comandament i protecció de l’habitatge, local o zona es composa

bàsicament pels dispositius de comandament i protecció següents :
• L'ICP (Interruptor de Control de Potència) és un dispositiu per controlar que la potència realment
demandada pel consumidor no sobrepassi la contractada.
• L'IGA (Interruptor General Automàtic) es un mecanisme que permet el seu accionament manual i
que està dotat d’elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuïts.
• L'ID (Interruptor Diferencial) es un dispositiu destinat a la protecció contra contactes indirectes de
tots els circuits (protegeix contra les fuites accidentals de corrent): Periòdicament s’ha de
comprovar si l’interruptor diferencial desconnecta la instal·lació.
• Cada circuit de la distribució interior té assignat un petit interruptor automàtic o interruptor
omnipolar magneto tèrmics que el protegeix contra els curt circuits i les sobrecàrregues.
En cas d'absència prolongada es recomanable tancar l'IGA de l'habitatge. Si es vol deixar algun
aparell en funcionament, com la nevera, no es tancarà l’IGA però sí els interruptors magneto
tèrmics dels altres circuits.
No es tocarà cap mecanisme ni aparell elèctric amb el cos, mans o peus molls o humits.
S'extremaran les mesures per evitar que els nens toquin els mecanismes i els aparells elèctrics,
essent molt convenient tapar els endolls amb taps de plàstic a l’efecte.
Per a qualsevol manipulació de la instal·lació es desconnectarà el circuit corresponent.
Les males connexions originen sobre-escalfaments o espurnes que poden generar un incendi. La
desconnexió d'aparells s'ha de fer estirant de l'endoll, mai del cable.
En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions

elèctriques comunes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de
les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per
part d’un instal·lador autoritzat.
A les cambres de bany, vestuaris, etc., s’han de respectar els volums de protecció normatius respecte
dutxes i banyeres i no instal·lar ni mecanismes ni d’altres aparells fixos que modifiquin les
distàncies mínimes de seguretat.
Si es modifica la instal·lació privativa interior, cal que es faci d’acord amb la normativa vigent, a la
potència contractada i amb una empresa autoritzada.
Neteja:
Per a la neteja de làmpades i lluminàries es desconnectarà l'interruptor magneto tèrmic del circuit
corresponent.
• Si s'observen deficiències en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, làmpades foses en
zones d’ús comú, etc.) s'ha d'avisar als responsables de manteniment per tal de que es facin
urgentment les mesures oportunes.
• Cal desconnectar immediatament la instal·lació elèctrica en cas de fuita d'aigua, gas o un altre
tipus de combustible.
Els diferents components de xarxa d’electricitat tindran un manteniment periòdic d’acord amb el
Pla de manteniment.

• Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors.
• Depenent de l’ús i de la potència instal·lada, s’haurà de revisar periòdicament la instal·lació.
Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa

subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el
subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació.
Tots els aparells connectats s'han d'utilitzar i revisar periòdicament seguint les instruccions de
manteniment facilitades pels fabricants.
El manteniment de la instal·lació d’electricitat situada entre la caixa general de protecció de l'edifici

i el quadre de dispositius de comandament i protecció dels espais privatius (habitatge o local)
correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació
situada entre el quadre de comandament i protecció de l’habitatge o local i els aparells d’aquests
correspon a l'usuari.
Instal·lació de gas

Condicions d’ús:
La instal·lació de gas s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de
seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.
Els armaris o cambres de comptadors de gas, les sales de màquines o les zones de dipòsits no han de
tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés
restringit al personal de la companyia de subministrament i a l'empresa que faci el manteniment.
Els tubs del gas no s'han de fer servir com a connexions a terra dels aparells elèctrics ni tampoc per
a penjar-hi objectes.
Els tubs flexibles de connexió del gas als aparells no han de ser més llargs d'1,50 metres. Han de
dur imprès que acompleixen les exigències normatives i s'ha de vigilar que el seu període de
vigència no hagi caducat. Cal assegurar-se que el tub flexible i els broquets de connexió estiguin
ben acoblats i no ballin. No hi ha d'haver contacte amb cap superfície calenta com, per exemple, la
part posterior del forn.
Als espais on hi ha conduccions o aparells de gas no es poden tapar les reixetes de ventilació a
l'exterior ja que modifiquen les condicions de seguretat de la instal·lació.
En absències llargues cal tancar l'aixeta de pas general de la instal·lació de gas de l'habitatge, local o
zona. Durant la nit és millor fer el mateix si no ha de quedar cap aparell de gas en funcionament.
Si hem d'absentar-nos, encara que només sigui un instant, no deixar mai els focs de la cuina
encesos.
Els aparells privatius connectats a la xarxa es manipularan seguint les instruccions d'ús
proporcionades pels seus fabricants.

comunes de gas, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les
normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per
part d’un instal·lador autoritzat.
Si es modifica la instal·lació privativa interior cal que es faci d’acord amb la normativa vigent, amb
la companyia subministradora i amb un instal·lador autoritzat.
Neteja:
Els cremadors dels aparells que funcionen amb gas han de mantenir-se nets
• Si es detecta una fuita de gas caldrà:
- No encendre llumins, ni prémer timbres o mecanismes elèctrics ja que produeixen espurnes.
- Tancar l'aixeta de pas general de la instal·lació del pis, local o zona.
- En situació d’inici de foc – i si es possible - es pot intervenir amb un drap mullat o be amb un
extintor.
- Ventilar l'espai obrint portes i finestres.
- Avisar immediatament a una empresa instal·ladora de gas autoritzada o al servei d'urgències de la
companyia subministradora.
• Si la flama dels cremadors es sorollosa, inestable i presenta juntes groguenques o ennegrides, o
aquella s’apaga fàcilment, s’han de fer revisar per un instal·lador autoritzat.

Els diferents components de xarxa de gas tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de
manteniment.
• Revisió i neteja cambres o armaris de comptadors.
• Inspecció de la instal·lació comunitària de l’edifici.
• Inspecció de les instal·lacions privatives (habitatges i locals) de l’edifici.
Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa

subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el
subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació.
El manteniment de la instal·lació de gas situada entre la clau de pas general de l'edifici i la clau de
pas dels espais privatius correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El
manteniment de la instal·lació situada entre la clau de pas de l’habitatge o local i els aparells
d’aquests correspon a l'usuari.
Instal·lació de calefacció

Condicions d’ús:
La instal·lació de calefacció s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions
específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’ha
dissenyat la instal·lació.
Per optimitzar la despesa energètica de la instal·lació cal controlar amb programadors i termòstats
les temperatures de l’ambient a escalfar en funció de la seva ocupació, de l’ús previst i de la seva
freqüència.
En el cas de que la calefacció consti de caldera i radiadors d’aigua calenta caldrà seguir les
instruccions donades pel fabricant i les que es donen a continuació :
- Engegar la calefacció amb un nivell d'aigua del circuit correcte.

- Si s'ha d'afegir aigua al circuit fer-ho en fred.
- Si la temperatura de la caldera sobrepassa els 90ºC cal desconnectar la instal·lació i avisar
l'instal·lador.
- Purgar periòdicament els radiadors d'aigua quan es sentin sorolls de l'aigua circulant pel seu
interior. Per purgar-los cal que la instal·lació estigui funcionant i es descargoli lleugerament els
cargols de la part superior dels radiadors fins que notem que no surt aire i comença a sortir aigua.
- Els radiadors no es poden tapar amb objectes ja que decreix considerablement el seu rendiment.
- Les temperatures recomanables per regular els termòstats són 21ºC de dia i 18ºC de nit.
En el cas d'utilitzar estufes portàtils o plaques no s’han de cobrir i s'han de mantenir lluny de
qualsevol objecte que es pugui inflamar, com cortinatges, roba de llit, mobles, etc. Cal educar els
infants en l'ús de les estufes ja que, en moure-les, poden apropar-les als objectes esmentats
anteriorment. Si no es prenen precaucions d’una ventilació permanent no s'ha de deixar cap estufa
de butà encesa a l'habitació mentre es dorm.
Les sales de calderes no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de netejar
periòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes
estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a
l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat.
En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de

calefacció comunitària, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment
de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada.
Si es modifica la instal·lació de l’habitatge o local cal que es faci amb un instal·lador autoritzat i
d’acord amb la normativa vigent.
Neteja:
La pols dels radiadors o estufes es netejaran amb aspirador o amb un raspall especial, sempre
d’acord amb les instruccions del fabricant.
• Si s'observen fuites d'aigua als aparells o a la xarxa, o altres deficiències en el funcionament de la

instal·lació comunitària s’ha d'avisar als responsables de manteniment de l’edifici perquè es facin
les actuacions oportunes.
• En cas de poder actuar davant d’una fuita d’aigua caldrà:
- Tancar la instal·lació.
- Desconnectar l'electricitat de la zona afectada.
- Recollir tota l'aigua.
- Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local o zona com a les
veïnes.
- Fer reparar l'avaria.
- Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a tercers.
Els diferents components de la instal·lació de calefacció tindran un manteniment periòdic d’acord

amb el Pla de manteniment.
• Revisió i neteja de les sales de màquines.

• Inspecció de les instal·lacions privatives de l’edifici.
El manteniment de la instal·lació de calefacció comunitària fins a la clau de pas dels espais privatius
(habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El
manteniment de la instal·lació a partir de la clau de pas situada a l’interior de l’espai privatiu
Instal·lació de climatització
Condicions d’ús:
La instal·lació de climatització s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les

prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les
quals s’han dissenyat les instal·lacions.
Per optimitzar la despesa energètica de la instal·lació cal controlar amb programadors i termòstats
les temperatures de l’ambient a climatitzar en funció de la seva ocupació, de l’ús previst i de la seva
freqüència.
No es poden fixar aparells d’aire condicionat a les façanes. Es col·locaran preferentment a les
cobertes tot seguint les ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat de
propietaris.
Per a la correcta utilització de la instal·lació de cada habitatge o local caldrà seguir les instruccions
donades pel fabricant.
Les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de netejar
periòdicament i, si s’escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos.
Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que es fa
càrrec del manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat.
En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació

comunitària de climatització, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el
compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada.
Si es modifica la instal·lació de l’habitatge o local, cal que es faci amb una empresa especialitzada i
d’acord amb la normativa vigent.
• Si s'observen fuites d'aigua als aparells o altres deficiències de funcionaments en la instal·lació

comunitària s’ha d'avisar als responsables de manteniment de l’edifici perquè es facin urgentment
les actuacions oportunes.
Els diferents components de la instal·lació de climatització tindran un manteniment periòdic

d’acord amb el Pla de manteniment.
• Revisió i neteja de les sales de màquines.

• Inspecció de les instal·lacions privatives de l’edifici.
• Revisions, neteges i desinfeccions dels equips de climatització amb torres de refrigeració,

condensadors evaporatius o, en general, dels equips de la instal·lació que puguin produir aerosols
amb l’aigua que utilitzen pel seu funcionament.
El manteniment de la instal·lació de climatització comunitària fins els espais privatius (habitatge o

local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la
instal·lació a partir del seu accés als espais privatius correspon a l'usuari.
Instal·lació de telecomunicacions
Condicions d’ús:
La instal·lació de telecomunicacions s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les

prestacions específiques de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.
Les instal·lacions de telecomunicacions permeten els serveis següents:

• Servei de telefonia (també inclou la contractació del servei d’ADSL).
• Servei de televisió terrestre, tan analògica com digital.
• La instal·lació comuna també permet rebre la televisió per satèl·lit sempre i quan s’instal·li, entre
d’altres, una antena parabòlica comunitària i els corresponents codificadors.
• La instal·lació està prevista per poder col·locar una xarxa de distribució de dades per cable.
No es poden fixar les antenes a les façanes. Es col·locaran preferent a les cobertes tot seguint les
ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat de propietaris.
Els armaris de les instal·lacions de telecomunicacions no han de tenir cap element aliè a la
instal·lació i estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci el
manteniment o instal·ladors autoritzats.

telecomunicacions, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de
les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat.
Aquesta prescripció inclou les petites modificacions de la instal·lació en espais d’ús privatiu doncs
poden perjudicar la qualitat del so o imatge d’altres usuaris.
Si s'observen deficiències en la qualitat de la imatge o so, o en la xarxa (mecanismes i/o registres

desprotegits, antenes el mal estat, etc.), s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici
per tal de que es prenguin les actuacions oportunes.

Es molt recomanable subscriure un contracte de manteniment de la instal·lació amb una empresa

especialitzada que pugui actualitzar periòdicament la instal·lació i donar resposta d’una manera
ràpida i eficaç a les deficiències que puguin sorgir.
A partir del registre d’enllaç situat al punt d’entrada general de l’edifici el manteniment de la
instal·lació és a càrrec de la propietat. Abans d’aquest punt el manteniment va a càrrec de
l’operadora contractada.
El manteniment de la instal·lació a partir del registre d’enllaç, situat al punt d’entrada general de
l’edifici, fins als Punts d’accés a l’usuari, situat a l’interior dels espais privatius, correspon a la
propietat o comunitat de propietaris de l’edifici. A partir d’aquest punt el manteniment va a càrrec
de l’usuari.
Instal·lacions per a la recollida i evacuació de residus
Condicions d’ús:
Les instal·lacions per a la recollida de residus s'utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat,
mantenint-se les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha
dissenyat la instal·lació.
En el cas del trasllat dels residus per baixants s’haurà de mantenir la prescripció de que cada fracció
s’aboqui a la boca corresponent. No es podran abocar líquids, objectes tallants i/o vidres. Els
envasos lleugers i la matèria orgànica s’abocaran dins d’envasos tancats, i els envasos de cartró que
no entrin per la comporta s’introduiran trossejats i no plegats.
El magatzem de contenidors o les estació de càrrega no han de tenir cap element aliè a la
instal·lació, s'han de comprovar que estiguin nets i que no manqui aigua en els sifons dels
desguassos.

per la recollida i evacuació de residus, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant,
el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa especialitzada.
• Si es detecten deficiències de neteja i males olors, s'ha d'avisar als responsables del manteniment
de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients.
II. Instruccions de manteniment:
Els diferents components de la instal·lació d’eliminació de residus tindran un manteniment periòdic

d’acord amb el Pla de manteniment.

• Revisió, neteja, desinsectació, desinfecció i desratització dels recintes i de les instal·lacions.
Instal·lació de protecció contra incendis
Condicions d’ús:
Les instal·lacions i aparells de protecció contra incendis s’utilitzaran exclusivament per a l'ús
projectat, mantenint les prestacions de seguretat específiques per a les quals s’ha dissenyat la
instal·lació.
No es pot modificar la situació dels elements de protecció d'incendis ni dificultar la seva

accessibilitat i visibilitat. En els espais d’evacuació no es col·locaran objectes que puguin
obstaculitzar la sortida.
En cas d’incendi – sempre que no posi en perill la seva integritat física i la de possibles tercers – es
pot utilitzar els mitjans manuals de protecció contra incendis que estiguin a l’abast depenent del
tipus d’edifici i l’ús previst . Aquests poden ser tant els d’alarma (polsadors d’alarma) com els
d’extinció (extintors i manegues). Tots els extintors porten les seves instruccions d’ús impreses.

protecció contra incendis, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el
compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat.
• Després d’haver utilitzat els mitjans d’extinció caldrà avisar a l’empresa de manteniment perquè
es facin les revisions corresponents als mitjans utilitzats i es restitueixin al seu correcte estat.
• En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i
actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la
integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques donades en el punt 6 “Zones
d’ús comú “ i, si s’escau, les dels protocols recollits en el Pla d’emergència de l’edifici.
Els diferents components de la instal·lació de protecció contra incendis tindran un manteniment

periòdic d’acord amb el Pla de manteniment.

• Revisió dels aparells o sistemes instal·lats.
En cas d'incendi, la manca de manteniment de les instal·lacions de protecció contra incendis

comportar tant la pèrdua de les garanties de l'assegurança així com la responsabilitat civil de la
propietat pels possibles danys personals i materials causats pel sinistre.
Instal·lació de ventilació

Condicions d’ús:
La instal·lació de ventilació s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions
específiques de salubritat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.
No és permès connectar en els conductes d’admissió o extracció de la instal·lació de ventilació les

extraccions de fums d’altres aparells (calderes, cuines, etc.). Tanmateix no es poden connectar els
extractors de cuines a les xemeneies de les calderes i a l’inrevés.
No es poden tapar les reixetes de ventilació de les portes i finestres.

ventilació, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les
normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador especialitzat.
Aquesta prescripció inclou les petites modificacions de la instal·lació en espais d’ús privatiu doncs
poden perjudicar la correcte ventilació de l’habitatge, local o zona i, per tant, la salubritat dels
mateixos.
Els diferents components de la instal·lació de ventilació tindran un manteniment periòdic d’acord


• Neteges i revisions de conductes, aspiradors, extractors i filtres.
• Revisió sistemes de comandament i control.
El manteniment de la instal·lació de ventilació comunitària fins els espais privatius (habitatge o

local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la
instal·lació a partir del seu accés als espais privatius correspon a l'usuari.
Instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària

Consideracions d’ús :
La instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària s’utilitzarà exclusivament per a l'ús
projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat i d’estalvi energètic
per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.
La zona on s’ubiquen els captadors no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquest espai
s'ha de netejar periòdicament i, si s’escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels
desguassos. Aquestes són d'accés restringit a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència,
al responsable designat per la propietat.

En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació solar

tèrmica per l’aigua calenta sanitària, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el
compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador especialitzat.
Si es modifica la instal·lació privativa interior, cal que es sol·liciti a la propietat ,que es faci amb
una empresa especialitzada i d’acord amb la normativa vigent.
• Si s'observen fuites d'aigua o deficiències a la xarxa de la instal·lació s'ha d'avisar als responsables
del manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.
Els diferents components de la instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària tindran un
manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en
consideració les següents operacions:
• Neteja captadors i inspecció visual dels seus components.
• Purgues dels circuits i inspecció visual dels seus components.
• Revisió general de la instal·lació.
El manteniment de la instal·lació solar tèrmica comunitària fins a la clau de pas dels espais privatius
(habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El
manteniment de la instal·lació situada entre la clau de pas de l’habitatge o local i els aparells
Instal·lació solar fotovoltaica

Consideracions d’ús :
La instal·lació solar fotovoltaica s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les
prestacions de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’ha dissenyat la
instal·lació.
La zona on s’ubiquen els captadors no ha de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquest espai
s'ha de netejar periòdicament i, si s’escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels
desguassos. Aquestes són d'accés restringit a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència,
al responsable designat per la propietat.
En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació

fotovoltaica, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les
normatives vigents i la seva execució a càrrec d’un instal·lador especialitzat.
Els diferents components de la instal·lació fotovoltaica tindran un manteniment periòdic d’acord


• Neteja captadors i inspecció visual dels seus components.
• Revisió general de la instal·lació.
PLEC DE CONDICIONS
ÍNDEX
0.- PLEC DE CONDICIONS GENERALS, FACULTATIVES, ECONÒMIQUES I LEGALS.

0.1. Condicions generals
0.2. Condicions facultatives
0.2.1. Agents intervinents a l'obra
0.2.1.1. Promotor
0.2.1.2. Contractista
0.2.1.3. Direcció facultativa
0.2.2. Documentació d'obra
0.2.3. Replantejament i acta de replantejament
0.2.4. Llibre d'ordres
0.2.5. Recepció de l'obra
0.3. Condicions econòmiques
0.3.1. Fiances i assegurances
0.3.2. Termini d'execució i sanció per retard
0.3.3. Preus
0.3.4. Mesuraments i valoracions
0.3.5. Certificació i abonament
0.4. Condicions legals
PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES

SISTEMA PARCEL·LA – SOLAR
1. MESURES PRELIMINARS
1.1 Replanteig de les obres
1.2 Obres provisionals
1.3 Materials
1.4 Servituds i serveis afectats
1.5 Conservació de les obres
1.6 Manteniment de vials en situació d’ús públic
1.7 Existència de servituds i serveis existents
1.8 Desviament de serveis
1.9 Mesures d'ordre i seguretat
1.10 Gestió de residus
2. ENDERROCS
2.1 Definició
3. MOVIMENTS DE TERRES
3.1. Definició
3.2. Neteja del terreny
3.3 Explanacions, desmuntatges, buidats i buixardats
3.4. Reblerts i terraplens
3.5. Excavació de rases i pous
3.6. Transport de terres
3.7. Replanteig definitiu
SISTEMA ESTRUCTURA
4. SUBSISTEMA FONAMENTS
4.1. Definició
4.2. Materials fonamentació
4.2.1. Acer
4.2.2. Formigó
4.2.3. Emmacats
4.3. Tipus de Fonaments
4.3.1 Fonaments Superficials
4.3.1.1. Sabates Contínues
4.3.1.2. Sabates aïllades.
4.3.1.3. Lloses
4.3.2. Fonaments Semi-profunds
4.3.2.1 Sabates Contínues
4.3.2.3. Lloses
4.3.2.4. Murs de contenció i murs pantalles
4.3.3. Fonaments Profunds
4.3.3.1. Murs de contenció i murs pantalles
4.3.3.2. Estacada
5. SUBSISTEMA ESTRUCTURA
5.1. Elements Genèrics
5.1.1 Sostres
5.1.2. Escales i rampes
5.1.3. Elements prefabricats
5.1.4. Junts de dilatació
5.2. Tipus d’elements
5.2.1. Formigó
5.2.1.1. Estructures de Formigó. Encofrats
5.2.1.2. Material de Formigó
5.2.1.3. Armadures
5.2.2. Acer
5.2.2.1. Estructures metàl·liques
5.2.3. Fusta
5.2.3.1. Estructura de fusta
5.2.4. Fàbrica
5.2.4.1. Estructura d’obra
5.2.4.2. Estructura d’obra de ceràmica
5.2.4.3. Estructura d’obra de fàbrica de blocs de morter de ciment.
5.2.4.4. Estructura d’obra de fàbrica de blocs de morter d’argila expandida
5.2.4.5. Estructures de fusta.
SISTEMA ENVOLVENT
6. SUBSISTEMA SOBRE RASANT-COBERTES

6.1. Definició
6.2. Coberta plana
6.3. Coberta Inclinada
6.4. Teulades
6.5. Claveguerons
6.6. Encanalat de desguàs
6.7. Claraboies
6.8. Aïllaments i impermeabilitzacions
6.8.1. Aïllaments tèrmics
6.8.2. Aïllaments acústics
6.8.3. Aïllament contra la humitat
6.8.4. Aïllament contra el foc
7. SUBSISTEMA SOBRE RASANT – FAÇANES

7.1. Parets i envans d’obra de fàbrica
7.1.1. Morters
7.1.2. Classes
7.1.3. Obres de fàbrica
7.2. Parets i envans prefabricats
7.2.1. Envans Pluvials
7.3. Arcs i Voltes
7.4. Tancaments practicables
7.4.1. Fusteria Exterior
7.5. Envidraments
7.5.1. Tipus de vidre
7.5.1.1. Vidres Plans
7.5.1.2. Vidres laminars
7.5.1.3. Vidres aïllants tèrmics i acústics
7.5.1.4. Vidres de seguretat
7.5.1.5. Vidres resistents al foc
7.5.1.6. Vidres de control solar
7.5.1.7. Vidres decoratius
7.5.1.8. Vidres especials
7.5.2. Posada a l’obra
7.5.3. Massilles
8. SUBSISTEMA SOTA RASANT – MURS / SOLERES

8.1. Material de formigó
8.2. Armadures
SISTEMA D’INTERIORS
9. SUBSISTEMA DE REVESTIMENTS
9.1. Paraments
9.2. Sòls o paviments
9.3. Falsos sostres
10. SUBSISTEMA D’AÏLLAMENTS
11. SUBSISTEMA DE FUSTERIA INTERIOR
SISTEMA INSTAL·LACIONS
12. SUBSISTEMA DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

PLEC DE CONDICIONS GENERALS, FACULTATIVES, ECONÒMIQUES I LEGALS.
Les Condicions Facultatives i Econòmiques Generals del present Plec tindran vigència mentre no siguin
modificats per les Prescripcions Tècniques Particulars del Projecte, en cas d'incloure's l'esmentat document.
Ambdós, com a part del projecte arquitectònic tenen com a finalitat regular l'execució de les obres fixant-ne els nivells
tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la
legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seus tècnics i
encarregats, a l'Arquitecte i a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, així com les relacions entre ells i les seves
obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra.
0.1. CONDICIONS GENERALS
L'objecte del present plec és l'ordenació de les condicions facultatives, tècniques, econòmiques i legals que han
de regir durant l'execució de les obres de construcció del projecte.
L'obra ha de ser executada conforme a allò que s'ha establit en els documents que conformen el present projecte,
seguint les condicions establides al contrac i les ordres i instruccions dictades per la direcció facultativa de l'obra,
ben oralment o per escrit.
Qualsevol modificació en obra, s'informarà de la DIRECCIÓ Facultativa, sense l'autorització del qual no podrà ser
realitzada.
S'escometran els treballs complint amb allò que s'ha especificat en l'apartat de condicions tècniques de l'obra i
s'empraran materials que compleixin amb allò que s'ha especificat en el mateix.
Durant la totalitat de l'obra s'estarà al que disposa la normativa vigent especialment a la de compliment obligatori.
És obligació de la contracta, així com de la resta d'agents intervinents a l'obra el coneixement del present plec i el
compliment de tots els seus punts.
Com a document subsidiari per a aquells aspectes no regulats en el present plec s'adoptaran les prescripcions
recollides en el Plec General de Condicions Tècniques de l'Edificació publicat pels Consells Generals de
l'Arquitectura i de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya.
0.2. CONDICIONS FACULTATIVES

0.2.1. AGENTS INTERVINENTS A L'OBRA
0.2.1.1. PROMOTOR
Serà considerat promotor qualsevol persona, física o jurídica, pública o privada, que, individual o col·lectivament,
decideix, impulsa, programa i finança, amb recursos propis o aliens, les obres d'edificació objecte d'aquest
projecte.
Quan el promotor realitzi directament amb mitjans humans i materials propis la totalitat o determinades parts de
l'obra, tindrà també la consideració de contractista als efectes de la Llei 32/2006.
Als efectes del RD 1627/97 quan el promotor contracti directament treballadors autònoms per a la realització de
l'obra o de determinats treballs d'aquesta, tindrà la consideració de contractista excepte en els casos estipulats en
el dit Reial Decret.
Tindrà la consideració de productor de residus de construcció i demolició als efectes del que disposa el RD
105/2008.
Són obligacions del promotor:
 Ostentar sobre el solar la titularitat d'un dret que li faculti per construir en ell.
 Nomenar els tècnics projectistes i directors d'obra i de l'execució material.
 Contractar el tècnic redactor de l'Estudi de Seguretat i Salut i al Coordinador en obra i en projecte si fos
necessari.
 Facilitar la documentació i informació prèvia necessària per a la redacció del projecte, així com autoritzar
el director d'obra les posteriors modificacions del mateix.
 Gestionar i obtenir les preceptives llicències i autoritzacions administratives, així com subscriure l'acta de
recepció de l'obra.
 Subscriure els assegurances exigits per la Llei d'Ordenació de l'Edificació.
 Facilitar el Llibre de l'Edifici als usuaris finals. El dit Llibre inclourà la documentació reflectida en la Llei
d'Ordenació de l'Edificació, el Codi Tècnic de l'Edificació, el certificat d'eficiència energètica de l'edifici i
els aquells altres continguts exigits per la normativa.
 Incloure en projecte un estudi de gestió de residus de construcció i demolició. En obres de demolició,
rehabilitació, reparació o reforma, fer un inventari dels residus perillosos que es generaran, que haurà
d'incloure's en l'estudi de gestió, així com preveure la seva retirada selectiva i assegurar el seu enviament
a gestors autoritzats de residus perillosos.
 Disposar de la documentació que acrediti que els residus de construcció i demolició han estat
degudament gestionats segons legislació.
 Si escau constituir la fiança o garantia financera equivalent que asseguri el compliment dels requisits
establits en relació amb els residus de construcció i demolició de l'obra.
0.2.1.2. CONTRACTISTA
Contractista: és la persona física o jurídica, que té el compromís d'executar les obres amb mitjans humans i
materials suficients, propis o aliens, dins el termini acordat i amb subjecció estricta al projecte tècnic que les
defineix, al contracte signat amb el promotor, a les especificacions realitzades per la DIRECCIÓ Facultativa i a la
legislació aplicable.
Tindrà la consideració de posseïdor de residus de construcció i demolició als efectes del que disposa el RD
105/2008.
Són obligacions del contractista:
 L'execució del les obres aconseguint la qualitat exigida en el projecte complint amb els terminis establits
al contrac.
 Tenir la capacitació professional per al compliment de la seva comesa com a constructor.
 Designar el cap d'obra que assumirà la representació tècnica del constructor en l'obra, tindrà la
capacitació adequada d'acord amb les característiques i la complexitat de l'obra i romandrà en l'obra a al
llarg de tota la jornada legal de treball fins a la recepció de l'obra. El cap d'obra, haurà de complir les
indicacions de la DIRECCIÓ Facultativa i signar en el llibre d'ordres, així com cerciorar-se de la correcta
instal·lació dels mitjans auxiliars, comprovar replantejaments i realitzar altres operacions tècniques.
 Assignar a l'obra els mitjans humans i materials que la seva importància requereixi.
 Formalitzar les subcontractacions de determinades parts o instal·lacions de l'obra dins els límits establits
al contrac.
 Signar l'acta de replantejament i l'acta de recepció de l'obra.
 Facilitar al director d'obra les dades necessàries per a l'elaboració de la documentació de l'obra
executada.
 Subscriure les garanties previstes en el present plec i en la normativa vigent.
 Redactar el Pla de Seguretat i Salut.
 Designar al recurs preventiu de Seguretat i Salut a l'obra entre el seu personal tècnic qualificat amb
presència permanent a l'obra i vetllar per l'estricte compliment de les mesures de seguretat i salut
precises segons normativa vigent i el pla de seguretat i salut.
 Vigilar el compliment de la Llei 32/2006 per les empreses sotscontractistes i treballadors autònoms amb
què contractin; en particular, pel que fa a les obligacions d'acreditació i inscripció en el Registre
d'Empreses Acreditades, comptar amb el percentatge de treballadors contractats amb caràcter indefinit
aspectes regulats en l'article 4 de la dita Llei i al règim de la subcontractació que es regula en l'articulo 5.
 Informar els representants dels treballadors de les empreses que intervinguin en l'execució de l'obra de
les contractacions i subcontractacions que es facin en la mateixa.
 Estarà obligat a presentar el promotor un pla que reflecteixi com durà a terme les obligacions que li
incumbeixin en relació amb els residus de construcció i demolició que es vagin a produir a l'obra.
 Quan no procedeixi a gestionar per si mateix els residus de construcció i demolició estarà obligat a
entregar-los a un gestor de residus o a participar en un acord voluntari o conveni de col·laboració per a la
seva gestió.
 Estarà obligat a mantenir els residus de construcció i demolició en condicions adequades d'higiene i
seguretat, així com a evitar la barreja de fraccions ja seleccionades que impedeixi o dificulti la seva
posterior valoració o eliminació.
TERMINI D'EXECUCIÓ I PRÒRROGUES

En el cas que les obres no es poguessin iniciar o acabar en el termini previst com a conseqüència d'una causa
major o per raons alienes al Contractista, se li atorgarà una pròrroga amb un informe previ favorable de la
DIRECCIÓ Facultativa. El Contractista explicarà la causa que impedeix l'execució dels treballs en els terminis
assenyalats, raonant-ho per escrit.
La pròrroga només podrà sol·licitar-se en un termini màxim d'un mes a partir del dia en què es va originar la causa
d'aquesta, indicant la seva durada prevista i abans que la contracta perdi vigència. En qualsevol cas el temps
prorrogat s'ajustarà al perdut i el Contractista perdrà el dret de pròrroga si no la sol·licita en el temps establit.
MITJANS HUMANS I MATERIALS EN OBRA

Cadascuna de les partides que componguin l'obra s'executaran amb personal adequat al tipus de treball de què
es tracti, amb capacitació suficientment provada per a la feina a desenvolupar. La DIRECCIÓ Facultativa, tindrà la
potestat facultativa per decidir sobre l'adequació del personal al treball a realitzar.
El Contractista proporcionarà un mínim de dos mostres dels materials que seran empleats a l'obra con els seus
certificats i segells de garantia en vigor presentats pel fabricant, perquè siguin examinades i aprovades per la
DIRECCIÓ Facultativa, abans de la seva posada en obra. Els materials que no reuneixin les condicions exigides
seran retirades de l'obra.
Les proves i assajos, anàlisi i extracció de mostres d'obra que es realitzin per cerciorar-se que els materials i
unitats d'obra es troben en bones condicions i estan subjectes al Plec, seran efectuades quan s'estimin
necessàries per part de la DIRECCIÓ Facultativa i en qualsevol cas es podrà exigir les garanties dels proveïdors.
El transport, descàrrega, recull i manipulació dels materials serà responsabilitat del Contractista.
INSTAL·LACIONS I MITJANS AUXILIARS

El projecte, consecució de permisos, construcció o instal·lació, conservació, manteniment, desmuntatge,
demolició i retirada de les instal·lacions, obres o mitjans auxiliars d'obra necessàries i suficients per a l'execució
d'aquesta, seran obligació del Contractista i aniran a càrrec del mateix. De la mateixa manera, serà responsabilitat
del contractista, qualsevol avaria o accident personal que pogués ocórrer en l'obra por insuficiència o mal estat
d'aquests mitjans o instal·lacions.
El Contractista instal·larà una oficina dotada del mobiliari suficient, on la DIRECCIÓ Facultativa podrà consultar la
documentació de l'obra i en la que es guardarà una còpia completa del projecte visada pel Col·legi Oficial, el llibre
d'ordres, llibre d'incidències segons RD 1627/97, llibre de visites de la inspecció de treball, còpia de la llicència
d'obres i còpia del pla de seguretat i salut.
SUBCONTRACTES
Sotscontractista és la persona física o jurídica que assumeix contractualment davant el contractista o un altre
sotscontractista poderdant el compromís de realitzar determinades parts o unitats d'obra.
El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra, sota la seva responsabilitat, previ consentiment del
Promotor i la DIRECCIÓ Facultativa, assumint en qualsevol cas el contractista les actuacions de les
subcontractes.
Serà obligació dels sotscontractistes vigilar el compliment de la Llei 32/2006 per les empreses sotscontractistes i
treballadors autònoms amb què contractin; en particular, pel que fa a les obligacions d'acreditació i inscripció en el
Registre d'Empreses Acreditades, comptar amb el percentatge de treballadors contractats amb caràcter indefinit
aspectes regulats en l'article 4 de la dita Llei i al règim de la subcontractació que es regula en l'articulo 5.
Tindran la consideració de posseïdors de residus de construcció i demolició als efectes del que disposa el RD
105/2008.
RELACIÓ AMB ELS AGENTS INTERVINENTS A L'OBRA

L'ordre d'execució de l'obra serà determinada pel Contractista, excepte quan la direcció facultativa cregui
convenient una modificació dels mateixos per raons tècniques en aquest cas seran modificats sense cap
contraprestació.
El contractista estarà a allò que s'ha disposat per part de la direcció de l'obra i complirà les seves indicacions en
tot moment, no cabent cap reclamació, en tot cas, el contractista pot manifestar per escrit la seva disconformitat i
la direcció signarà el justificant de recepció de la notificació.
En aquells casos en què el contractista no es trobi conforme amb decisions econòmiques adoptades per la
direcció de l'obra, aquest ho posarà de la propietat per escrit, fent arribar còpia de la mateixa a la DIRECCIÓ
Facultativa.
DEFECTES D'OBRA I VICIS OCULTS

El Contractista serà responsable fins a la recepció de l'obra dels possibles defectes o desperfectes ocasionats
durant la mateixa.
En el cas que la DIRECCIÓ Facultativa, durant les obres o un cop finalitzades, observés vicis o defectes en
treballs realitzats, materials emprats o aparells que no compleixin amb les condicions exigides, tindrà el dret de
manar que les parts afectades siguin demolides i reconstruïdes d'acord amb allò que s'ha contractat, abans de la
recepció de l'obra i a costa de la contracta.
De la mateixa manera, els desperfectes ocasionats en finques confrontants, via pública o a tercers pel
Contractista o subcontracta d'aquest, seran reparats a compte d'aquest, deixant-les en l'estat que estaven abans
de l'inici de les obres.
MODIFICACIONS EN LES UNITATS D'OBRA

Les unitats d'obra no podran ser modificades respecte a projecte a menys que la DIRECCIÓ Facultativa així ho
disposi per escrit.
En el cas que el Contractista realitzés qualsevol modificació beneficiosa (materials de major qualitat o grandària),
sense amb l'autorització prèvia de la DIRECCIÓ Facultativa i del Promotor, només tindrà dret a l'abonament
corresponent al que hagués construït d'acord amb el que projecta i contractat.
En cas de produir-se modificacions realitzades de manera unilateral pel Contractista que menyscabin la qualitat
d'allò que s'ha disposat en projecte, quedarà segons el parer de la DIRECCIÓ Facultativa la demolició i
reconstrucció o la fixació de nous preus per a dites partides.
Prèviament a l'execució o ocupació dels nous materials, convindran per escrit l'import de les modificacions i la
variació que suposa respecte al contractat.
Tota modificació en les unitats d'obra seran anotades en el llibre d'ordres, així com la seva autorització per la
DIRECCIÓ Facultativa i posterior comprovació.
0.2.1.3. DIRECCIÓ FACULTATIVA

PROJECTISTA
És l'encarregat pel promotor per redactar el projecte d'execució de l'obra amb subjecció a la normativa vigent i a
allò que s'ha establit en contracte.
Serà encarregat de realitzar les còpies de projecte necessàries i visar-les al col·legi professional corresponent.
Quan el projecte es desenvolupi o completi mitjançant projectes parcials o documents tècnics, cada projectista
assumirà la titularitat del seu projecte.
El projectista subscriurà el certificat d'eficiència energètica del projecte a menys que existeixi un projecte parcial
d'instal·lacions tèrmiques, en aquest cas el certificat el subscriurà l'autor d'aquest projecte parcial.
DIRECTOR DE L'OBRA
Forma part de la DIRECCIÓ Facultativa, dirigeix el desenvolupament de l'obra en aspectes tècnics, estètics,
urbanístics i mediambientals, de conformitat amb el projecte, la llicència d'edificació i la resta d'autoritzacions
preceptives i les condicions del contracte, amb l'objecte d'assegurar la seva adequació al fi proposat.
Són obligacions del director d'obra:
 Verificar el replantejament i l'adequació de la fonamentació i de l'estructura projectades a les
característiques geotècniques del terreny.
 Resoldre les contingències que es produeixin en l'obra y consignar en el Llibre d'ordres i Assistències les
instruccions precises per a la correcta interpretació del projecte.
 Elaborar modificacions del projecte, que vinguin exigides per la marxa de l'obra .
 Subscriure l'acta de replantejament o de començament d'obra i el certificat final d'obra, així com conformar
les certificacions de les unitats d'obra executades.
 Elaborar i subscriure la documentació de l'obra executada per entregar-la al promotor, amb els visats que si
escau fossin preceptius.
 Subscriure el certificat d'eficiència energètica de l'edifici acabat.
DIRECTOR DE L'EXECUCIÓ DE L'OBRA

Forma part de la direcció facultativa, assumeix la funció tècnica de dirigir l'execució material de l'obra i de
controlar qualitativament i quantitativament la construcció i la qualitat del que edifica.
Són obligacions del director de l'execució de l'obra:
 Verificar la recepció en obra dels productes de construcció, ordenand la realització d'assajos i proves
precises.
 Dirigir l'execució material de l'obra comprovant els replantejaments, els materials, la correcta execució i
disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, d'acord amb el projecte i amb les instruccions
del director d'obra.
 Consignar en el Llibre d'ordres i Assistències les instruccions precises.
 Subscriure l'acta de replantejament o de començament d'obra i el certificat final d'obra, així com elaborar i
subscriure les certificacions de les unitats d'obra executades.
 Col·laborar amb els restants agents en l'elaboració de la documentació de l'obra executada, aportant els
resultats del control realitzat.
 Subscriure el certificat d'eficiència energètica de l'edifici acabat.
0.2.2. DOCUMENTACIÓ D'OBRA
En obra es conservarà una còpia integra i actualitzada del projecte per a l'execució de l'obra incorporant l'estudi
de gestió de residus de construcció i demolició. Tot això estarà a disposició de tots els agents intervinents en
l'obra.
Tant els dubtes que pugui oferir el projecte al contractista com els documents amb especificacions incompletes
s'informaran de la DIRECCIÓ Facultativa tan aviat com fossin detectats a fi d'estudiar i solucionar el problema. No
es procedirà a realitzar aquesta part de l'obra, sense amb l'autorització prèvia de la DIRECCIÓ Facultativa.
L'existència de contradiccions entre els documents integrants de projecte o entre projectes complementaris dins
l'obra se salvarà atenent al criteri que estableixi el Director d'Obra no existint cap prelació entre els diferents
documents del projecte.
Un cop finalitzada l'obra, el projecte, amb la incorporació si escau de les modificacions degudament aprovades,
serà facilitat al promotor pel director d'obra per a la formalització dels corresponents tràmits administratius.
A la dita documentació adjuntarà la Promotora l'acta de recepció, la relació identificativa dels agents que han
intervingut durant el procés d'edificació, les instruccions d'ús i manteniment de l'edifici i les seves instal·lacions, de
conformitat amb la normativa que se li apliqui i aquelles dades requerides segons normativa per conformar el
Llibre de l'Edifici que serà entregat als usuaris finals de l'edifici.
0.2.3. REPLANTEJAMENT I ACTA DE REPLANTEJAMENT

El Contractista estarà obligat a comunicar per escrit l'inici de les obres a la DIRECCIÓ Facultativa com a mínim
tres dies abans del seu inici.
El replantejament serà realitzat pel Constructor seguint les indicacions d'alineació i nivells especificats en els
plans i comprovat per la DIRECCIÓ Facultativa. No es començaran les obres si no hi ha conformitat del
replantejament per part de la DIRECCIÓ Facultativa.
Tots els mitjans materials, personal tècnic especialitzat i mà d'obra necessaris per realitzar el replantejament, que
disposaran de la qualificació adequada, seran proporcionades pel Contractista al seu compte.
S'utilitzaran fites permanents per materialitzar els punts bàsics de replantejament, i dispositius fixos adequats per
als senyals anivellats de referència principal.
Els punts moguts o eliminats, seran substituïts a compte del Contractista, responsable de conservació mentre el
contracte estigui en vigor i serà comunicat per escrit a la DIRECCIÓ Facultativa, qui realitzarà una comprovació
dels punts reposats.
L'Acta de comprovació de Replantejament que se subscriurà per part de la DIRECCIÓ Facultativa i de la
Contracta, contindrà, la conformitat o disconformitat del replantejament en comparació amb els documents
contractuals del Projecte, les referències a les característiques geomètriques de l'obra i autorització per a
l'ocupació del terreny necessari i les possibles omissions, errors o contradiccions observades en els documents
contractuals del Projecte, així com totes les especificacions que es considerin oportunes.
El Contractista assistirà a la Comprovació del Replantejament realitzada per la DIRECCIÓ, facilitant les condicions
i tots els mitjans auxiliars tècnics i humans per a la realització del mateix i respondrà a l'ajuda sol·licitada per la
DIRECCIÓ.
S'entregarà una còpia de l'Acta de Comprovació de Replantejament al Contractista, on s'anotaran les dades, cotes
i punts fixats en un annex del mateix.
0.2.4. LLIBRE D'ORDRES

El Director d'Obra facilitarà al Contractista al començament de l'obra d'un llibre d'ordres, Assistències i Incidències
que es mantindrà permanent en obra a disposició de la DIRECCIÓ Facultativa.
En el llibre s'anotaran:
 Les contingències que es produeixin a l'obra y les instruccions de la DIRECCIÓ Facultativa per a la correcta
interpretació del projecte.
 Les operacions administratives relatives a l'execució i la regulació del contracte.
 Les dates d'aprovació de mostres de materials i de preus nous o contradictoris.
 Anotacions sobre la qualitat dels materials, càlcul de preus, durada dels treballs, personal empleat...
Els fulls del llibre seran foliades en triple versió quedant l'original en poder del Director d'Obra, còpia per al
Director de l'Execució i la tercera per al contractista.
La DIRECCIÓ facultativa i el Contractista, hauran de signar al peu de cada ordre constatant amb la dita signatura
que es donen per assabentats del que disposa el Llibre.
0.2.5. RECEPCIÓ DE L'OBRA

La recepció de l'obra és l'acte pel qual el constructor, un cop conclosa aquesta, fa entrega de la mateixa al
promotor i és acceptada per aquest. Podrà realitzar-se amb reserves o sense i haurà de comprendre la totalitat de
l'obra o fases completes i acabades de la mateixa.
La recepció haurà de realitzar-se dins els 30 dies següents a la notificació al promotor del certificat final d'obra
emès per la DIRECCIÓ Facultativa i consignar-se en una acta signada, almenys, pel promotor i el constructor, i en
la mateixa es farà constar: les parts que intervenen, la data del certificat final de l'obra, el cost final de l'execució
material de l'obra, la declaració de recepció de l'obra amb reserves o sense, especificant, si escau, aquestes de
manera objectiva i el termini en què hauran de quedar esmenats els defectes observats i les garanties que si
escau s'exigeixin al constructor per assegurar les seves responsabilitats.
Un cop esmenats els defectes, es farà constar en una acta a banda, subscrita pels signants de la recepció.
Així mateix, s'adjuntarà el certificat final d'obra subscrit pel director d'obra i el director de l'execució de l'obra.
El promotor podrà rebutjar la recepció de l'obra per considerar que la mateixa no està acabada o que no s'adequa
a les condicions contractuals. El rebuig deurà es motivat per escrit en l'acta, en la que es fixarà el nou termini per
efectuar la recepció.
La recepció s'entendrà tàcitament produïda si transcorreguts els 30 dies el promotor no hagués posat de manifest
reserves o rebuig motivat per escrit.
El còmput dels terminis de responsabilitat i garantia establits s'iniciarà a partir de la data en què se subscrigui
l'acta de recepció, o quan s'entengui aquesta tàcitament produïda segons el que preveu l'apartat anterior.
El Contractista haurà de deixar l'edifici desocupat i net en la data fixada per la DIRECCIÓ Facultativa, un cop que
s'hagin acabat les obres.
El Propietari podrà ocupar parcialment l'obra, en el cas que es produeixi un retard excessiu de la Recepció
imputable al Contractista, sense que per això li eximeixi de la seva obligació de finalitzar els treballs pendents, ni
significar l'acceptació de la Recepció.
0.3. CONDICIONS ECONÒMIQUES

El Contractista ha de percebre l'import de tots els treballs executats, quan hagin estat realitzats d'acord amb el
Projecte, al contracte signat amb el promotor, a les especificacions realitzades per la DIRECCIÓ i a les Condicions
generals i particulars del plec de condicions.
0.3.1. FIANCES i ASSEGURANCES

A la signatura del contracte, el Contractista presentés les fiances i assegurances obligats a presentar per Llei, així
mateix, al contrac subscrit entre Contractista i Promotor es podrà exigir totes les garanties que es considerin
necessàries per assegurar la bona execució i finalització de l'obra en els termes establits al contrac i en el projecte
d'execució.
El Contractista està obligat a assegurar l'obra contractada mentre duri el termini d'execució, fins a la seva
recepció.
0.3.2. TERMINI D'EXECUCIÓ I SANCIÓ PER RETARD

Si l'obra no està acabada per a la data prevista, el Propietari podrà disminuir les quanties establides al contrac, de
les liquidacions, fiances o similars.
La indemnització per retard en la terminació de les obres, s'establirà per cada dia natural de retard des del dia
fixat per a la seva terminació en el calendari d'obra o al contrac. L'import resultant serà descomptat a càrrec de les
certificacions o a la fiança.
El Contractista no podrà suspendre els treballs o realitzar-los a ritme inferior que allò que s'ha establit en el
Projecte, al·legant un retard dels pagaments.
0.3.3. PREUS
PREUS CONTRADICTORIS
Els preus contradictoris s'originen com a conseqüència de la introducció d'unitats o canvis de qualitat no previstes
en el Projecte per iniciativa del Promotor o la DIRECCIÓ Facultativa. El Contractista està obligat a presentar
proposta econòmica per a la realització de les dites modificacions i a executar-ho en cas d'haver-hi acord.
El Contractista establirà els descompostos, que hauran de ser presentats i aprovats per la DIRECCIÓ Facultativa i
el Promotor abans de començar a executar les unitats d'obra corresponents.
S'aixecaran actes signades dels preus contradictoris en triple versió signades per la DIRECCIÓ Facultativa, el
Contractista i el Propietari.
En cas d'executar partides fora de pressupost sense l'aprovació prèvia especificada en els paràgrafs anteriors,
serà la DIRECCIÓ Facultativa la que determini el preu just a abonar al contractista.
PROJECTES ADJUDICATS PER SUBHASTA O CONCURS

Els preus del pressupost del projecte seran la base per a la valoració de les obres que hagin estat adjudicades per
subhasta o concurs. A la valoració resultant, se li afegirà el percentatge necessari per a l'obtenció del preu de
contracta, i posteriorment, es restarà el preu corresponent a la baixa de subhasta o rematada.
REVISIÓ DE PREUS
No s'admetran revisions dels preus contractats, excepte obres extremadament llargues o que s'executin en
èpoques d'inestabilitat amb grans variacions dels preus en el mercat, tant a l'alça com a la baixa i en tot cas, les
dites modificacions han de ser consensuades i aprovades per Contractista, DIRECCIÓ Facultativa i Promotor.
En cas d'augment de preus, el Contractista sol·licitarà la revisió de preus a la DIRECCIÓ Facultativa i al Promotor,
els qui cas d'acceptar la pujada convindran un nou preu unitari, abans d'iniciar o continuar l'execució de les obres.
Es justificarà la causa de l'augment, i s'especificarà la data de la pujada per tenir-la en compte en l'arreplega de
materials en obra.
En cas de baixada de preus, es convindrà el nou preu unitari d'acord entre les parts i s'especificarà la data en què
comencin a regir.
0.3.4. MESURAMENTS I VALORACIONS

El Contractista d'acord amb la DIRECCIÓ Facultativa hi haurà de mesurar les unitats d'obra executes i aplicar els
preus establits al contrac entre les parts, aixecant actes corresponents als mesuraments parcials i finals de l'obra,
realitzades i signades per la DIRECCIÓ Facultativa i el Contractista.
Tots els treballs i unitats d'obra que vagin a quedar ocults a l'edifici una vegada que s'hagi acabat, el Contractista
informarà de la DIRECCIÓ Facultativa amb antelació suficient per poder mesurar i prendre dades necessàries,
d'una altra manera, s'aplicaran els criteris de mesurament que estableixi la DIRECCIÓ Facultativa.
Les valoracions de les unitats d'obra, inclosos materials accessoris i treballs necessaris, es calculen multiplicant el
nombre d'unitats d'obra pel preu unitari (incloses despeses de transport, indemnitzacions o pagaments, impostos
fiscals i tota tipus de càrregues socials).
El Contractista entregarà una relació valorada de les obres executades en els terminis previstos, a origen, a la
DIRECCIÓ Facultativa, en cadascuna de les dates establides al contrac realitzat entre Promotor i Contractista.
El mesurament i valoració realitzades pel Contractista hauran de ser aprovades per la DIRECCIÓ Facultativa, o al
contrari aquesta haurà d'efectuar les observacions convenients d'acord amb els mesuraments i anotacions preses
en obra. Un cop que s'hagin corregit les dites observacions, la DIRECCIÓ Facultativa donarà la seva certificació
signada al Contractista i al Promotor.
El Contractista podrà oposar-se a la resolució adoptada per la DIRECCIÓ Facultativa davant el Promotor, prèvia
comunicació a la DIRECCIÓ Facultativa. La certificació serà inapel·lable en el cas que transcorreguts 10 dies, o
un altre termini pactat entre les parts, des del seu enviament, la DIRECCIÓ Facultativa no rep cap notificació, que
significarà la conformitat del Contractista amb la resolució.
UNITATS PER ADMINISTRACIÓ

La liquidació dels treballs es realitzarà basant-se en la següent documentació presentada pel Constructor:
factures originals dels materials adquirits i document que justifiqui el seu ocupació en obra, nòmines dels jornals
abonats indicant nombre d'hores treballades per cada operari en cada ofici i d'acord amb la legislació vigent,
factures originals de transport de materials a obra o retirada d'enderrocs, rebuts de llicències, impostos i altres
càrregues corresponents a l'obra.
Les obres o parts d'obra realitzades per administració, hauran de ser autoritzades pel Promotor i la DIRECCIÓ
Facultativa, indicant els controls i normes que han de complir.
El Contractista estarà obligat a redactar un comunicat diari de jornals i materials que se sotmetran a control i
acceptació de la DIRECCIÓ Facultativa, en obres o partides de la mateixa contractades per administració.
ABONAMENT D'ASSAJOS I PROVES

Les despeses de les anàlisis i assajos ordenats per la DIRECCIÓ Facultativa, seran a compte del Contractista
quan l'import màxim correspon a l'1% del pressupost de l'obra contractada, i del Promotor l'import que superi
aquest percentatge.
0.3.5. CERTIFICACIÓ I ABONAMENT

Les obres s'abonaran als preus d'execució material establits en el pressupost contractat per a cada unitat d'obra,
tant en les certificacions com en la liquidació final.
Les partides alçades un cop executades, es mesuraran en unitats d'obra i s'abonaran a la contracta. Si els preus
d'una o més unitats d'obra no estan establits en els preus, es consideraran com si fossin contradictoris.
Les obres no acabades o incompletes no s'abonaran o s'abonessin en el part en què es trobin executades,
segons el criteri establit per la DIRECCIÓ Facultativa.
Les unitats d'obra sense acabar, fora de l'ordre lògic de l'obra o que puguin patir deterioraments, no seran
qualificades com certificables fins que la DIRECCIÓ Facultativa no ho consideri oportú.
Les certificacions es remetran al Propietari, amb caràcter de document i entregues a bo compte, sense que
suposin aprovació o recepció en obra, subjectes a rectificacions i variacions derivades de la liquidació final.
El Promotor haurà de realitzar els pagaments al Contractista o persona autoritzada pel mateix, en els terminis
previstos i el seu import serà el corresponent a les especificacions dels treballs expedits per la DIRECCIÓ
Facultativa.
Es podran aplicar fórmules de depreciació en aquelles unitats d'obra, que després de realitzar els assajos de
control de qualitat corresponents, el seu valor es trobi per sobre del límit de rebuig, molt pròxim al límit mínim
exigit encara que no arribi a aconseguir-ho, però que obtingui la qualificació d'acceptable. Les mesures adoptades
no implicaran la pèrdua de funcionalitat, seguretat o que no puguin ser esmenades posteriorment, en les unitats
d'obra afectades, segons el criteri de la DIRECCIÓ Facultativa.
0.4. CONDICIONS LEGALS

Tant la Contracta com a Propietat, assumeixen sotmetre's a l'arbitri dels tribunals amb jurisdicció al lloc de l'obra.
És obligació de la contracta, així com de la resta d'agents intervinents en l'obra el coneixement del present plec i
el compliment de tots els seus punts.
El contractista serà el responsable a tots els efectes de les feines de policia de l'obra i del solar fins a la recepció
d'aquesta, sol·licitarà els preceptius permisos i llicències necessàries i tancarà el solar complint amb les
ordenances o consideracions municipals. totes les feines citades seran a càrrec seu exclusivament.
Podran es causes suficients per a la rescissió de contracte les que a continuació es detallen:
 Mort o incapacitat del Contractista.
 La fallida del Contractista.
 Modificacions substancials del Projecte que comportin la variació en un 50 % del pressupost contractat.
 No iniciar l'obra en les mes següent a la data convinguda.
 Suspendre o abandonar l'execució de l'obra de forma injustificada per un termini superior a dos mesos.
 No concloure l'obra en els terminis establits o aprovats.
 Incompliment de les condicions de contracte, projecte en execució o determinacions establides per part
de la DIRECCIÓ Facultativa.
 Incompliment de la normativa vigent de Seguretat i Salut en el treball.
Durant la totalitat de l'obra s'estarà al que disposa la normativa vigent, especialment la de compliment obligatori
entre les que cal destacar:
NORMES GENERAL DEL SECTOR

 Decret 462 / 1971 d'11 de Març Normes sobre redacció de projectes i direcció d'obres d'edificació
 Llei 38 / 1999 de 5 de Novembre Llei d'Ordenació de l'Edificació. LOEI
 Reial Decret 314/2006 de 17 de Març pel qual s'aprova el Codi Tècnic de l'Edificació.
 Reial Decret 47/2006 de 19 de gener, certificació energètica d'edificis.
 Reial Decret 1371/2007 de 19 d'Octubre pel qual s'aprova el Document Bàsic de Protecció contra el
Soroll DB-HR del Codi Tècnic de l'Edificació.
 Reial Decret 105/2008 pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.
ESTRUCTURALS
 Reial Decret 2661 / 1998 d'11 de Desembre EHE. Instrucció de formigó estructural
 Reial Decret 642 / 2002 de 5 de juliol EFHE. Instrucció per al Projecte i l'Execució de forjats
unidireccionals de Formigó estructural realitzats amb elements prefabricats
 Reial Decret 997 / 2002 de 27 de Setembre Aprova la norma de construcció sismorresistent: part general
i edificació (NCSR-02).
MATERIALS
 Ordre 1974 de 28 de juliol Plec de prescripcions tècniques generals per a canonades d'abastament
d'aigua.
 Ordre 1986 de 15 de setembre Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Canonades de
Sanejament de Poblacions.
 Reial Decret 956 / 2008 RC-08. Instrucció per a la recepció de ciments.
INSTAL·LACIONS
 Reial Decret 1427 / 1997 de 15 de Setembre Instal·lacions petrolíferes per a ús propi.
 Ordre 1974 de 18 de Novembre Reglament de xarxes i escomeses de combustible gasós o instruccions
MIG.
 Ordre 1977 de 23 de maig Reglament d'Aparells Elevadors per a obres.
 Reial Decret 2291 / 1985 de 8 de Novembre Reglament d'aparells d'elevació i manutenció dels mateixos.
 Reial Decret 836/2003 de 27 de juny Reglament d'Aparells d'Elevació i Manutenció referent a grues torre
per a obra o altres aplicacions.
 Reial Decret 1314 / 1997 d'1 d'Agost Reglament d'aparells d'elevació i la seva manutenció.
 Reial Decret 1942 / 1993 de 5 de novembre Reglament d'instal·lacions de protecció contra incendis
 Reial Decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de seguretat contra incendis
en els establiments industrials.
 Reial Decret 842 / 2002 de 2 d'agost REBT. Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i instruccions
complementàries.
 Reial Decret 1663/2000 de 29 de setembre, sobre connexió d'instal·lacions fotovoltaiques a la xarxa de
baixa tensió.
 Reial Decret Llei 1 / 1998 de 27 de Febrer Infraestructures comunes als edificis per a l'accés als serveis
de telecomunicacions.
 Reial Decret 401 / 2003 de 4 d'Abril Reglament regulador d'infraestructures comunes de
telecomunicacions per a l'accés als serveis de telecomunicació a l'interior dels edificis i de l'activitat
d'instal·lació d'equips i sistemes de telecomunicacions.
 Reial Decret 919/2006, de 28 de juliol Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles
gasosos i les seves instruccions tècniques complementàries.
 Reial Decret 1027/2007 de 20 de juliol pel qual s'aprova el Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques als
Edificis. RITE 2007..
SEGURETAT I SALUT
 Reial Decret 1407/1992 Decret Regulador de les condicions per a la Comercialització i Lliure Circulació
Intracomunitària dels Equips de Protecció Individual.
 Llei 31/1995 Prevenció de riscos laborals
 Reial Decret 1627/1997 Disposicions mínimes de seguretat i salut en obres de construcció
 Reial Decret 39/1997 Reglament dels Serveis de Prevenció de Riscos Laborals.

 Reial Decret 485/1997 Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball.
 Reial Decret 486/1997 Estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball.
 Reial Decret 487/1997 Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de
càrregues que comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors.
 Reial Decret 488/1997 Disposicions mínimes de seguretat i salut relatius al treball amb equips que
inclouen pantalles de visualització.
 Reial Decret 665/1997 Protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents
cancerígens durant el treball.
 Reial Decret 664/1997 Protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents
biològics durant el treball.
 Reial Decret 773/1997 Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors
dels EPI.
 Reial Decret 1215/1997 Disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització dels treballadors
dels equips de treball.
 Reial Decret 614/2001 Disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors
enfront del risc elèctric.
 Reial Decret 374/2001 Protecció de la Salut i Seguretat dels Treballadors contra els Riscos relacionats
amb els Agents Químics durant el Treball.
 Llei 54/2003 Reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals.
 Reial Decret 171/2004 Desenvolupa L.P.R.L. en matèria de coordinació d'activitats empresarials.
 Reial Decret 2177/2004 Modifica R.D. 1215/1997 que estableix disposicions mínimes de seguretat i salut
per a l'ús d'equips en treballs temporals d'altura.
 Reial Decret 1311/2005, protecció de la salut i la seguretat dels treballadors enfront dels cingles derivats
o que puguin derivar-se de l'exposició a vibracions mecàniques.
 Guia Tècnica per a l'avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització dels equips de treball.
 Reial Decret 286/2006, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos
relacionats amb l'exposició al soroll.
 Reial Decret 396/2006, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als
treballs amb risc d'exposició a l'amiant.
 Reial Decret 604/2006, que modifica el Reial Decret 39/1997 i el Reial Decret 1627/1997 abans
esmentats.
 Llei 32/2006, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció i Reial Decret 1109/2007
que la desenvolupa.
 Resolució d'1 d'agost de 2007 de la DIRECCIÓ General de Treball que inscriu i publica el Conveni
Col·lectiu General del Sector de la Construcció.
ADMINISTRATIVES
 Resolució 1971 de 7 de Desembre Correus. Instal·lació de casellers domiciliaris.
 Reial Decret L. 2 / 2000 de 16 de juny Llei de Contractes de les Administracions Públiques.
En totes les normes citades anteriorment que amb posterioritat a la seva publicació i entrada en vigor hagin patit
modificacions, correcció d'errors o actualitzacions per disposicions més recents, es quedarà a allò que s'ha
disposat en aquestes últimes.
PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES
Les Condicions Tècniques Generals del present Plec tindran vigència mentre no siguin modificats per les
Prescripcions Tècniques Particulars del Projecte, en cas d'incloure's l'esmentat document.
Aquest Plec de Condicions Tècniques Generals comprèn el conjunt de característiques que hauran d'acomplir els
materials emprats a la construcció, així com les tècniques de la seva col·locació a l'obra i les que hauran de
manar l'execució de qualsevol tipus d'instal·lacions i d'obres accessòries i dependents.
SISTEMA PARCEL.LA-SOLAR
1. MESURES PRELIMINARS
1.1. Replanteig de les obres

El contractista i/o constructor realitzarà tots els replantejaments parcials que siguin necessaris per a la correcta
execució de les obres, els quals han de ser aprovats per la Direcció Facultativa. Haurà de marcar, també, sobre el
terreny, tots els punts de detall que la Direcció Facultativa consideri necessaris.
Tots els materials, equips i mà d'obra necessaris per a aquests treballs aniran a càrrec del contractista i/o
constructor.
1.2. Obres provisionals

El contractista i/o constructor executarà o condicionarà en el moment necessari, les carreteres, camins i accessos
provisionals pels desviaments que imposin les obres en relació amb el trànsit general i amb els accessos dels
confrontats, d'acord amb les definicions del Projecte i a les instruccions que rebi de la Direcció Facultativa. Els
materials i les unitats d'obra que comporten les esmentades obres provisionals, compliran totes les prescripcions
del present Plec com si fossin obres definitives.
Si les obres provisionals no fossin estrictament necessàries per a l'execució normal de les obres, a judici de la
Direcció Facultativa sent, per tant, conveniència del contractista i/o constructor per a facilitar o accelerar l'execució
de les obres, no seran d'abonament.
Tampoc seran d'abonament els camins d'obra, com accessos, pujades, ponts provisionals, etc., necessaris per a
la circulació interior de l'obra o pel transport de materials a l'obra, o per accessos i circulació del personal i visites
d'obra de la Direcció Facultativa.
El contractista i/o constructor haurà de mantenir els esmentats camins d'obra i accessos en bones condicions de
circulació i senyalitzar-los adequadament.
La conservació durant el termini d'utilització d'aquestes obres provisionals serà a càrrec del contractista i/o
constructor.
1.3. Materials
Hauran d'observar-se les següents prescripcions:
Si les característiques dels materials estiguessin fixades en el contracte, el contractista i/o constructor haurà
d'utilitzar-les obligatòriament, llevat de l'autorització expressa de la Direcció Facultativa. Si fos imprescindible, a
judici del promotor, canviar aquella característica, la Direcció Facultativa haurà de donar el seu vist-i-plau i
autoritzar el canvi.
Si la Direcció Facultativa rebutja els materials, per no complir les prescripcions del present Plec, el contractista i/o
constructor tindrà l'obligació d'aportar altres materials que acompleixin les prescripcions.
El contractista i/o constructor obtindrà a càrrec seu l'autorització per a la utilització de préstecs, i es farà càrrec, a
més, al seu compte de totes les despeses, cànons, indemnitzacions, etc., que es presentin.
El contractista i/o constructor notificarà a la Direcció Facultativa, amb suficient antelació, les característiques dels
materials que es proposa utilitzar, aportant les mostres i les dades necessàries, tant pel que es refereix a la
quantitat com a la qualitat.
El contractista i/o constructor no podrà aplicar a l’obra, materials, la procedència i la qualitat dels quals no hagi
estat aprovada per la Direcció Facultativa.
Tots els materials que s'utilitzaran a l'obra hauran de ser, a judici de la Direcció Facultativa, de qualitat suficient,
malgrat que no s'especifiqui expressament en el Plec de Condicions. La qualitat considerada com a suficient, serà
la més completa, de les definides a la normativa d'obligat compliment.
Els subministradors de materials de l’obra, han de complir amb les obligacions establertes en la LOE, per a
subministradors de productes de construcció (especificacions del material, instruccions d’ús i manteniment,
garanties de qualitat, etc..).
1.4. Servituds i serveis afectats

Les servituds i serveis afectats, apareixeran definits en el Projecte. Els elements afectats seran traslladats o
retirats per les Companyies i Organismes corresponents. El contractista i/o constructor tindrà l'obligació de
realitzar els treballs necessaris per a la localització, protecció o desviament, dels serveis afectats, que la Direcció
Facultativa, consideri convenient per a la millora del desenvolupament de les obres, si bé aquests treballs seran
de pagament al contractista i/o constructor.
1.5. Conservació de les obres

Es defineix com a conservació de l'obra, els treballs necessaris pel manteniment de les obres en perfecte estat de
funcionament i policia. El contractista i/o constructor està obligat a conservar, a càrrec seu, l’obra, des del moment
d'inici fins a la recepció de l’obra.
Seran a càrrec del contractista i/o constructor la reposició d'elements que s'hagin deteriorat o que hagin estat ob -
jecte de robatori. El contractista i/o constructor ha de tenir cobert mitjançant assegurança o altre mecanisme, l’ac -
ció de possibles actes vandàlics i incendis, a l’obra.
1.6. Manteniment de vials en situació d’ús públic

Són a càrrec del contractista i/o constructor, les despeses de manteniment de vials, en situació d’ús públic, que
s'hagin de conservar en servei durant l'execució de les obres.

El contractista i/o constructor programarà l'execució de les obres, de manera que les interferències siguin mínimes
i si s'escau, construirà els desviaments provisionals que siguin necessaris, senyalitzant-los correctament, sense
que això sigui motiu d'increment del preu del contracte. Les despeses ocasionades pels anteriors conceptes i per
la conservació dels vials de servei esmentats es consideraran incloses en els preus del contracte i en cap moment
podran ser objecte de reclamació. En el cas, que això impliqui la necessitat d'executar determinades parts de les
obres per fases, aquestes seran definides per la Direcció Facultativa i el possible cost addicional estarà inclòs en
els preus unitaris.
1.7. Existència de servituds i serveis existents.

Quan sigui necessari executar determinades unitats d'obra, en presència de servituds de qualsevol tipus, o de
serveis existents, que sigui necessari respectar, o bé quan s'escaigui l'execució simultània de les obres i la
substitució o reposició de serveis afectats, el contractista i/o constructor estarà obligat a emprar els medis
adequats per a l'execució dels treballs, senyalitzant-los, de manera que eviti la possible interferència i el risc
d'accidents de qualsevol tipus.
El contractista i/o constructor sol·licitarà a les diferents entitats subministradores o propietaris de Serveis, plànols
de definició de la posició dels esmentats serveis i localitzarà i descobrirà les canonades de serveis enterrats
mitjançant treballs d'excavació manual. Les despeses originades o les disminucions de rendiment originades es
consideraran incloses en els preus unitaris i no podran ser objecte de reclamació.
1.8. Desviament de serveis.

Abans de començar les excavacions, el contractista i/o constructor, basant-se en els plànols i dades que disposi,
o mitjançant la visita als serveis, si és factible, haurà d'estudiar i replantejar sobre el terreny els serveis i
instal·lacions afectades, considerar la millor manera d'executar els treballs per no fer-los malbé i assenyalar
aquells que, en últim cas, consideri necessari modificar.
Si la Direcció Facultativa es mostra conforme, sol·licitarà de l'empresa del servei afectat i organismes
corresponents, la modificació d'aquestes instal·lacions. Aquestes operacions es pagaran mitjançant factura.
Malgrat tot, si amb la fi d'accelerar les obres, les empreses dels serveis afectats, sol·liciten la col·laboració del
contractista i/o constructor, aquest haurà de prestar l'ajut necessari.
1.9. Mesures d'ordre i seguretat.

El contractista i/o constructor està obligat a adoptar les mesures d'ordre i seguretat necessàries per a la bona i
segura marxa dels treballs, segons legislació vigent. En tot cas, el contractista i/o constructor serà únicament i
exclusivament el responsable, durant l'execució de les obres, de tots els accidents o perjudicis que pugui tenir el
seu personal, o causats a alguna altra persona o Entitat. Serà obligació del contractista i/o constructor la
contractació de l'Assegurança contra el risc per incapacitat permanent o mort dels seus obrers així com l'obligació
de tenir-los donats d'alta a la Seguretat Social.
Les obligacions i responsabilitats del contractista i/o constructor, en referència a prevenció de riscos laborals en
les obres d’edificació es regiran segons la legislació vigent.
1.10. Gestió de residus

El contractista i/o constructor realitzarà la gestió de residus, d’acord amb la normativa vigent i les indicacions de
la Direcció Facultativa:
-Reutilitzant o reciclant els residus en la mateixa obra.
-Gestionant els residus fora de l’obra en: instal·lacions de reciclatge i/o dipòsits autoritzats de terres, enderrocs i
runes de la construcció.
La localització d'instal·lacions de reciclatge i/o dipòsits autoritzats, així com les despeses que comporti la seva
utilització, seran a càrrec del Contractista i/o constructor.
La gestió dels diferents tipus de residus que calgui eliminar (fonaments soterrats, etc.) no seran motiu de
sobrecost.
Si el Projecte preveu, que el material obtingut de l'excavació, de l'aplanament, fonaments o rases, ha d'utilitzar -se
per terraplè, reblerts, etc., i la Direcció Facultativa rebutja l'esmentat material per no complir les condicions del
present Plec, el contractista i/o constructor haurà de transportar l'esmentat material a instal·lacions de reciclatge
i/o dipòsits autoritzats, sense dret a cap abonament complementari en la corresponent excavació, ni increment del
preu del Contracte per haver d'emprar majors quantitats de material procedent de préstecs.
El sol·licitant de la llicència d’obres ha d’acreditar, davant de l’ajuntament, haver signat amb un gestor autoritzat
un document d’acceptació que garanteixi la correcta destinació dels residus separats per tipus, tal com estableix
la normativa vigent.
2. ENDERROCS
2.1. Definició
Es defineix com enderroc l'operació d'enderrocament de tots els elements aeris o enterrats que obstaculitzin la
construcció d'una obra o sigui necessari fer desaparèixer, segons Projecte o ordres de la Direcció Facultativa.
Abans de l'execució material, un tècnic facultatiu, redactarà un Projecte d'enderroc amb indicació expressa de les
normes de seguretat aplicables a les fases i a la tecnologia de l'enderroc, l'aprofitament o no dels materials
resultants i la seva retirada.
L’execució de l’enderroc inclou les operacions següents:
-Enderroc o excavació dels elements a eliminar.
-Retirada dels materials resultants i lliurament a un gestor autoritzat, per al seu reciclatge o per a la disposició de
rebuig.
Les operacions d'enderroc s'efectuaran amb les precaucions necessàries a fi d'obtenir unes condicions de
seguretat suficients, evitant danys al personal que treballi en aquestes operacions, a les edificacions existents
veïnes i a tercers.
Serà la Direcció Facultativa de les obres qui designarà i marcarà els elements que s'hagin de conservar intactes,
així com els llocs de dipòsit i la forma de transport.
L'execució material es realitzarà sota la supervisió i control de la Direcció Facultativa.
Amidament
Les obres d’enderroc no seran objecte d'amidament i s'abonaran com a partida alçada d'abonament íntegre. La
partida alçada inclourà els honoraris de Projecte i de Direcció Facultativa de l'enderroc, els costos i la neteja, la
càrrega i transport a l'abocador o indret indicat per gestor autoritzat a qualsevol distància, així com tots els
treballs, materials i operacions necessàries per tal de deixar el solar i el seu entorn immediat net de tot element
que pugui obstaculitzar l'execució de les obres.
Encara que en cap document del Projecte figuri el concepte de la possible existència de fonaments soterrats, o
que les dades siguin inexactes, s'entén que el contractista i/o constructor ho ha de comprovar a l'hora de calcular
l'import de la proposició econòmica. La Direcció Facultativa interpretarà les incidències sobre elements enterrats,
des del punt de vista del principi de risc i ventura que regeix sobre el Contracte.
El Contractista i/o constructor té l'obligació de dipositar els materials procedents d'enderrocs, que la Direcció
Facultativa consideri de possible utilització o d'algun valor, en els llocs que els assigni la mateixa.
Si durant els enderrocs fos necessària la reconstrucció d'elements constructius que s'haguessin enderrocat per
l'execució de les obres, seran d'igual qualitat, textura, color i acabat que els elements constructius originals,
segons instruccions de la Direcció Facultativa.
3. MOVIMENTS DE TERRES
3.1. Definició
Comprèn totes les operacions relacionades amb els moviments de terres, incloses roques, necessàries per a
l'execució de l'obra.
Aquestes operacions son:
Neteja del terreny
Explanacions, desmuntatges, buidats i buixardats
Reblerts i terraplens
Excavació de rases i pous
Transport de terres a l'abocador
Replanteig definitiu
Es considerarà inclosa en el preu de tot moviment de terres, qualsevol resta d'edificació soterrada a enderrocar
que aparegui.
3.2. Neteja del terreny

Aquest treball consisteix en extreure i retirar de les zones designades en el Projecte, qualsevol material de rebuig
o no aprofitable.
La seva execució inclou les operacions d’excavació i retirada dels materials objecte de l'esbrossada. Tot això
realitzat d'acord amb les presents especificacions i amb les dades que sobre el particular inclou el Projecte i
ordres de la Direcció Facultativa.
-Excavació dels materials objecte de l'esbrossada:
Les operacions d'excavació s'efectuaran amb les precaucions necessàries per aconseguir unes condicions de
seguretat suficients i evitar danys en el personal de l’obra, en les edificacions veïnes existents i a tercers, d'acord
amb el que, sobre el particular, ordeni la Direcció Facultativa, la qual designarà i marcarà els elements que s'hagin
de conservar intactes.
Per a evitar el deteriorament dels arbres que hagin de conservar-se, es procurarà que els que s'han de tirar a terra
caiguin cap al centre de la zona objecte de neteja. Quan sigui necessari evitar danys a altres arbres, al tràfic per
carretera o ferrocarril o a estructures pròximes, els arbres s'aniran trossejant per la seva brancada i tronc
progressivament.
Si per a protegir aquests arbres o altra vegetació destinada a romandre en un lloc, es precisa aixecar barreres o
utilitzar qualsevol altre mitjà, els treballs corresponents s'ajustaran al que, sobre el particular, ordeni la Direcció
Facultativa.
Aquells arbres que ofereixin possibilitats comercials, seran esporgats i netejats; després es tallaran en trossos
adequats i finalment s'emmagatzemaran acuradament, separats dels munts no aprofitables. La longitud dels
trossos de fusta serà superior a 3 metres, si ho permet el tronc.
Els treballs es realitzaran de manera que produeixin la menor molèstia possible als ocupants de les zones
pròximes a les obres.
Cap fita/marca de propietat o punt de referència de dades topogràfiques de qualsevol classe, serà feta malbé o
desplaçada, fins que un agent autoritzat hagi referenciat d'alguna altra manera la seva situació o aprovat el
desplaçament.
Simultàniament a les operacions d'esbrossada, es podrà excavar la capa de terra vegetal.
Les terres vegetals es transportaran al dipòsit autoritzat o s'arreplegaran en les zones que indiqui la Direcció
Facultativa, a fi de ser emprades per a formació de zones verdes.
-Retirada dels materials objecte de l’esbrossada:
Tots els subproductes forestals, excepte la llenya de valor comercial, seran gestionats per un agent autoritzat en
aquest tipus de residus, d'acord amb el que, sobre el particular, ordeni la Direcció Facultativa.
Amidament
L’amidament i abonament es realitzarà per metres quadrats (m2), realment esbrossats i preparats.
El preu inclou la càrrega i transport a dipòsit autoritzat, de l’esbrossada i altres materials de rebuig, i totes les
operacions esmentades en l'apartat anterior.
El concepte de metre quadrat (m2) d'esbrossada, neteja i preparació del terreny inclourà també les possibles
excavacions i reblerts motivats per existència de sòls inadequats que, a judici de la Direcció Facultativa, sigui
necessari eliminar per a poder iniciar els treballs de fonamentació.
Es considerarà que abans de presentar l'oferta econòmica, el contractista i/o constructor haurà visitat i estudiat de
forma suficient els terrenys sobre els quals s'ha de construir, i que haurà inclòs en el preu de l'oferta tots els
treballs de preparació, que s'abonaran al preu únic definit en el contracte i que en cap cas podran ésser objecte
d'increment. Es considerarà que les dades contingudes en el Projecte tenen únicament valor informatiu i que la
seva inexactitud no pot ésser objecte de reclamació.
El transport al dipòsit autoritzat es considerarà inclòs en els preus establerts en el contracte.
3.3. Explanacions, desmuntatges, buidats i buixardats
Explanació és el conjunt d'operacions de desmuntatge o rebliments necessaris per anivellar les zones on hauran
d'asseure's les construccions, incloent plataformes, talussos i cunetes provisionals o definitives, a més del
transport dels materials traslladats a dipòsits autoritzats o lloc d'utilització.
Desmuntatge és l'operació consistent en el rebaix del terreny fins arribar als nivells previstos en el Projecte.
Buidat és l'excavació delimitada per unes mesures, definides en el Projecte, per l'aprofitament de les parts baixes
de l'edifici, com soterrani, garatges, dipòsits o altres utilitzacions.
Un cop realitzades totes les operacions de moviment de terres es realitzarà el buixardat, a fi d'aconseguir l'acabat
geomètric de tota l’explanació, desmuntatge, buidat o reblert.
Es comprovaran i rectificaran les alineacions i rasants, així com l'amplada de les explanacions, refinament de
talussos en els desmuntatges i terraplens, neteja i refinat de cunetes i explanacions, en les coronacions de
desmuntatges i en el començament de talussos.
Si durant les excavacions apareixen brolladors d’aigua o filtracions motivades per qualsevol causa, s'executaran
els treballs que ordeni la Direcció Facultativa, i es consideraran inclosos en els preus d'excavació.
La unitat d'excavació inclourà l'ampliació, millora o rectificació dels talussos de zones de desmuntatge, així com el
seu refinat i l'execució de cunetes provisionals o definitives.
Amidament
S’amidarà i abonarà per metres cúbics (m3) realment excavats, amidats per diferència entre els perfils presos
abans i després dels treballs d’excavació.
No són abonables, despreniments ni augments de volum sobre les seccions que prèviament s'hagin fixat en
aquest Projecte.
Per a l'efecte dels amidaments de moviment de terra, s'entén per metre cúbic d'excavació, el volum corresponent
a aquesta unitat, referida al terreny, tal com es trobi on s'hagi d'excavar. Les operacions de buixardats es
consideren incloses en el preu de moviment de terres, per indicar-se expressament en el present Plec.
S'entén per volum de terraplè o reblert, el que correspon a aquestes obres després d'executades i consolidades,
segons el que es preveu en aquest Plec de Condicions.
En tots els casos, els buits que quedin entre les excavacions i les fàbriques, inclosos els resultants dels
despreniments, s'hauran d’omplir amb el mateix tipus de material o el que indiqui la Direcció Facultativa, sense
que el Contractista i/o constructor rebi per això cap quantitat addicional, així com la realització del buixardat,
sense increment de cost.
S'entén que els preus de les excavacions comprenen, a més de les operacions i despeses indicades:
instal·lacions, subministrament i consum d'energia per a enllumenat i força, subministrament d'aigües, ventilació,
utilització de tota mena de maquinària, amb totes les seves despeses i amortització, transport a qualsevol
distància de materials, maquinaria, que siguin necessaris, etc., així com els entrebancs produïts per les filtracions
o per qualsevol altre motiu.
Quan les excavacions arribin a la rasant definida, els treballs que s'executaran per a deixar l'esplanada refinada,
compactada i totalment preparada per a iniciar les obres, estaran inclosos en el preu unitari de l'excavació. Si
l'esplanada no compleix les condicions de capacitat portant necessàries, la Direcció Facultativa, podrà ordenar
una excavació addicional, que serà amidada i abonada mitjançant el mateix preu definit per a totes les
excavacions.
Les excavacions es consideraran no classificades i es defineixen amb el preu únic per a qualsevol tipus de
terreny. L'excavació especial de talussos en roca, s'abonarà al preu únic definit d'excavació.
En cas de trobar-se fonaments enterrats o altres construccions, es considerarà que s'inclouen en el concepte
d'excavació tot tipus de terreny.
Si el Contractista i/o constructor amb l'aprovació de la Direcció Facultativa i de la Propietat, executés menor volum
d'excavació del previst en el Projecte, solament es considerarà d'abonament, el volum realment executat.
3.4. Reblerts i terraplens

Reblerts i terraplens són les masses de terra o d'altres materials amb els quals s'omplen i compacten uns forats,
es fan talussos, s'anivellen terrenys o es porten a terme obres similars.
Les diferents capes o zones que els componen són:
Fonament: Zona que està per sota de la superfície neta del terreny.
Nucli: Zona que comprèn des del fonament fins la coronació.
Coronació: Capa superior amb un gruix de 50 cm.
L'equip necessari per a efectuar la compactació el determinarà la Direcció Facultativa, en funció de les
característiques del material a compactar, segons el tipus d'obra.
El contractista i/o constructor podrà utilitzar un equip diferent; per això necessitarà l'autorització, escrita i/o
reflectida en el LLibre d’Ordres, de la Direcció Facultativa, que solament la concedirà, quan amb l'equip proposat
pel contractista i/o constructor obtingui la compactació requerida, segons la Direcció Facultativa.
El fonament del reblert es prepararà de forma adequada per a suprimir les superfícies de discontinuïtat. A
continuació s'estendrà el material a base de tongades, de gruix uniforme, suficientment reduït, per tal que, amb els
mitjans disponibles, s'obtingui en tot el seu gruix el grau de compactació exigit, segons projecte i/o instruccions de
la Direcció Facultativa. Els materials de cada tongada seran de característiques uniformes i si no ho són,
s'aconseguirà aquesta uniformitat, barrejant-se convenientment amb els mitjans adequats. No s'estendrà cap
tongada mentre no s'hagi comprovat que la superfície subjacent compleix les condicions exigides i, per tant, sigui
autoritzada la seva estesa per la Direcció Facultativa. Quan la tongada subjacent s'hagi reblanit per una humitat
excessiva, no s'estendrà la següent.
Amidament
S’amidaran i abonaran per metres cúbics (m3) realment executats i compactats en el seu perfil definitiu, amidats
per diferència entre perfils presos abans i després dels treballs de formació de reblerts i terraplens.
Si el material a utilitzar és, en algun moment, el que prové de les excavacions, el preu del reblert inclourà la
càrrega, compactació i transport.
En cas que el material provingui de préstecs, el preu corresponent inclou l'excavació, càrrega, transport, estesa,
humectació, compactació, anivellació i cànon de préstec corresponent.
Quan sigui necessari obtenir els materials per a formar terraplens de préstecs exteriors al polígon, el preu del
terraplè inclourà el Cànon d'extracció, càrrega, transport a qualsevol distància i la resta d'operacions necessàries
per a deixar totalment acabada la unitat del terraplè. El Contractista i/o constructor haurà de localitzar les zones
de préstecs, obtenir els permisos i llicències que siguin necessàries i, abans de començar les excavacions, haurà
de sotmetre a l'aprovació de la Direcció Facultativa, les zones de préstec, a fi de determinar si la qualitat dels sòls
és suficient. La necessitat d'emprar sòls seleccionats serà a criteri de la Direcció Facultativa, i no podrà ser
objecte de sobrecost.
Si a judici de la Direcció Facultativa, els materials emprats no són aptes per a la formació de terraplens i reblerts,
s’extrauran i es transportaran a dipòsit autoritzat, sense que això sigui motiu de sobrecost.
3.5. Excavació de rases i pous

La unitat d'excavació de rases i pous comprèn totes les operacions necessàries per tal d'obrir les rases definides
per a l'execució del clavegueram, l'abastament d'aigua, la resta de les xarxes de serveis; definits en el present
Projecte, així com les rases i pous necessaris per fonaments o drenatges.
Les excavacions s'executaran d'acord amb el Projecte i amb les dades obtingudes del replanteig general de les
obres, els plànols de detall i les ordres de la Direcció Facultativa.
Les excavacions es consideraran no classificades i es definiran en un sol preu per a qualsevol tipus de terreny.
L'excavació de roca i l'excavació especial de talussos en roca s'abonaran al preu únic definit d'excavació.
Amidament
L'excavació de rases s'amidaran per metres cúbics (m3) realment excavats.
El preu corresponent inclou el subministrament, transport, manipulació i ús de tots els materials, maquinària, mà
d'obra necessària per la seva execució, la neteja i esbrossada de tota la vegetació, la construcció d'obres de
desguàs per evitar l'entrada d'aigües, la construcció dels apuntalaments i els calçats que es precisin, els
transports dels productes extrets al lloc d'ús, dipòsits autoritzats, indemnitzacions que calguin i arranjament de les
àrees afectades.
El preu de les excavacions comprèn, també, els apuntalaments i excavacions saltejades a trams que siguin
necessàries i el transport de les terres a dipòsit autoritzat a qualsevol distància.
La Direcció Facultativa podrà autoritzar, si és possible, l'execució de sobre-excavacions per evitar les operacions
d'apuntalament, però els volums sobre-excavats no seran objecte d'abonament.
Quan, durant els treballs d'excavació apareguin serveis existents, independentment d'haver-se contemplat o no en
el projecte, els treballs s'executaran amb mitjans manuals per no fer malbé aquestes instal·lacions, completant -se
l'excavació amb el calçat o penjat, en bones condicions, de les canonades d'aigua, gas, clavegueram,
instal·lacions elèctriques, telefòniques, etc. o qualsevol altre servei que sigui precís descobrir, sense que el
contractista i/o constructor tingui cap dret a pagament per aquests conceptes.
Si per qualsevol motiu és necessari executar excavacions de diferent alçada o amplada que les definides en el
projecte, segons instruccions de la Direcció Facultativa, aquests treballs no seran causa de nova definició de
preu.
3.6. Transport de terres

Totes aquelles terres, així com els materials que la Direcció Facultativa declari de rebuig, els carregarà i els
transportarà el contractista i/o constructor fins a dipòsit autoritzat. S'entén que en totes les partides corresponents
a transport de terres, resta inclosa la part proporcional de càrrega, transport i descàrrega, al dipòsit autoritzat.
3.7. Replanteig definitiu

El Replanteig definitiu és el conjunt d'operacions que són precises per traslladar al terreny les dades del Projecte,
traçant sobre el terreny la posició dels fonaments de la construcció prevista, o la posició de les parets que s’han
d’aixecar, tot segons Projecte.
El replanteig definitiu es farà en una o varies vegades, segons les circumstàncies que concorrin en l'anivellació del
terreny.
El Contractista i/o constructor està obligat a subministrar tots els escrits i elements auxiliars necessaris per
aquestes operacions, amb inclusió de claus i estaques. També hi aportarà el personal necessari.
El Contractista i/o constructor vigilarà, conservarà i respondrà de les estaques o senyals, responsabilitzant-se de
qualsevol desaparició o modificació d'aquests elements.
Del resultat final del replanteig s'aixecarà una Acta de Replanteig, que signaran per triplicat el Contractista i/o
constructor, la Direcció Facultativa i el representant de la Propietat, acordant l'inici de l'obra.
El Contractista i/o constructor tindrà un mes natural, comptat a partir de la data de la signatura de l'Acta de
Replanteig, per a començar l'execució de les obres.
SISTEMA ESTRUCTURA
4. SUBSISTEMA FONAMENTS
4.1. Definició
Els fonaments són aquells elements estructurals que transmeten les càrregues de l'edificació al terreny de
sustentació.
Amb anterioritat a l'execució de les obres, cal fer un reconeixement general del sòl, mitjançant els treballs
adequats, es reunirà tota la informació possible, la que prové de l'observació de les zones veïnes, estat de les
edificacions adjacents, corrents d'aigua, etc... i prenent dades en general de tota mena de circumstàncies que
puguin posteriorment facilitar i orientar els treballs que hauran de realitzar-se en el moment del reconeixement del
terreny.
El Projectista i/o Director d’obra, segons el seu criteri tècnic i després del reconeixement i assaigs del terreny que
consideri necessaris i obligatoris segons normativa vigent, escollirà en cada cas la pressió admissible, fixant
també l'assentament màxim tolerable.
4.2. Materials fonamentació
4.2.1. Acer
L 'acer a emprar complirà les condicions exigides per la normativa vigent.
Es prohibeix posar les armadures en contacte amb altres metalls de diferent parell galvànic.
El recobriment mínim de l’armat en formigons armats de fonamentació serà de 70 mm., quan no s’hagi disposat
formigó de neteja, en el terreny.

El recobriment es garantirà mitjançant separadors disposats segons normativa vigent. Les característiques
físiques, mecàniques així com el tipus de material, dels separadors, també segons normativa vigent. Es prohibeix
l’ús com a separadors de peces de fusta i de qualsevol material residual de l’obra malgrat es tracti de formigó o
ceràmica. També es prohibeix l’ús de materials metàl·lics si poden quedar vistos.
Les armadures passives utilitzades en fonamentació són barres corrugades, amb les següents sèries de
diàmetres nominals en mm: 6-8-10-12-14-16-20-25-32 y 40.
Denominació acer en barres corrugades: B 400 S acer soldable de límit elàstic no menor de 400N/mm2
B 500 S acer soldable de límit elàstic no menor de 500N/mm2
No s’admeten armadures llises.
S’autoritza la soldadura en el ferrallat d’armadures sempre que es facin a taller amb instal·lació industrial fixa i
l’acer sigui soldable. La soldadura en obra requereix autorització de la Direcció Facultativa.
Es prohibeix el soldat en determinades situacions climatològiques que poden provocar el refredament
excessivament ràpid (pluja, vent, neu,...) si no s’adopten mesures protectores. Tanmateix es prohibeix el soldat de
barres que es trobin a una temperatura igual o inferir als 0ºC.
El doblat i desdoblat de barres queda definit per la normativa vigent, la qual diferencia en barres doblades o
barres corbades.
Quan es realitzi una unió mecànica d’armadures, els dispositius emprats han de tenir com a mínim la mateixa
capacitat resistent que la menor de les barres que s’empalmin i complir amb la normativa vigent.
Les armadures passives, durant el seu transport i emmagatzematge a l’obra, estaran protegides de la pluja,
humitat del sol i eventual agressivitat de l'atmosfera ambiental. En el moment de la seva utilització, les armadures
passives estaran exemptes de substàncies estranyes en la seva superfície com greix, oli, pintura, pols, terra o
qualsevol altre material que pugi perjudicar la seva bona conservació i/o adherència. No s’admeten barres amb
defectes superficials, esquerdes, ni bufaments.
No es poden utilitzar acers que no arribin a l’obra amb un certificat de garantia del fabricant, signat per una
persona física. Les barres corrugades subministrades a l’obra ha d’anar acompanyades d’un certificat específic
d’adherència.
Els fabricants, han de subministrar fitxes que continguin les característiques de l’acer, com a mínim: designació
comercial, fabricant, marques d’identificació, diàmetre nominal, tipus d’acer i condicions tècniques de
subministrament. Els fabricants han de garantir les següents característiques: secció equivalent o massa per
metre, característiques geomètriques del corrugat, característiques mecàniques mínimes, característiques
d’adherència i soldabilitat, així com les recomanacions d’utilització.
Assaig
Els controls de l’acer emprat en l’obra, es realitzaran segons previsions de projecte i normativa vigent.
Si la Direcció Facultativa ho considera convenient, s'exigirà un certificat al Laboratori d’Assaig per al Control de
Qualitat de la Construcció, acreditat per organisme competent, que garanteixi la qualitat del ferro utilitzat.
Amidament
L’amidament serà pels quilograms (Kg) que resultin de l'especejament previst en el Projecte. Si durant l’execució
la Direcció Facultativa ordena l’increment de l’armat, l’amidament correspondrà als quilograms reals col·locats en
obra.
Estan compreses en els preus, totes les operacions i mitjans necessaris per a realitzar el doblegat i posta a l'obra,
així com els encavalcaments, ganxos, elements de sustentació, pèrdues per retalls, lligaments, soldadures, etc.
4.2.2. Formigó
La designació o tipificació del formigó ha d’estar especificada en el Projecte, amb el format que recull la normativa
vigent.
Segons normativa vigent no s’admeten formigons estructurals en què el contingut mínim de ciment per metre
cúbic sigui inferior a
200 Kg en formigons en massa.
250 Kg en formigons armats.
En el cas del formigó fabricat en central, el temps màxim entre la incorporació de l’aigua d’amassat al ciment i als
granulats i la col·locació del formigó en obra no ha d’ésser superior a l'hora i mitja.
En casos en què no sigui possible, o quan el temps sigui calorós, caldrà prendre mesures adequades per a
augmentar el temps d’adormiment del formigó sense que minvi la seva qualitat; mesures acceptades prèviament
per la Direcció Facultativa. El formigó fabricat en central, tant si pertany o no a la instal·lació de l’obra, no podrà
emprar-se si no arriba acompanyat d’un full de subministrament, degudament signat per una persona física.
En cas d’utilitzar-se formigó no fabricat en central el fabricant (constructor) ha de presentar documents que
especifiquin la dosificació emprada i ha de comptar amb l’aprovació de la Direcció Facultativa. El fabricant haurà
de tenir en l’obra, un llibre de control a disposició de la Direcció Facultativa on hi constaran: les dosificacions
nominals a emprar en l’obra; les incidències o correccions que s’hagin fet i la seva justificació; la relació de
proveïdors de matèries primeres; la descripció dels equips emprats; la referència del document de calibrat de
bàscula dosificadora de ciment; el registre del nombre d’amassades de cada lot; dates de formigonat; resultats
dels assaigs realitzats, en el seu cas.
Materials components del formigó

El ciment emprat en la fabricació del formigó se li exigeix, complir amb el plec per a la recepció de ciments
vigents. La normativa vigent estableix el tipus de ciment que poden emprar-se en funció del tipus de formigó. En la
selecció del tipus de ciment a emprar en la fabricació del formigó s’ha de fer d’acord amb les següents factors:
l’aplicació del formigó (en massa, armat), les condicions ambientals a què se sotmetrà la peça i les dimensions de
la peça.
Es prohibeix l’ús d’aigua de mar o d’aigües salines en l’amassada o curat de formigons armats, tret del cas en què
estudis especials ho justifiquin i la Direcció Facultativa ho autoritzi. El límit màxim de contingut d’ió clorur en
l’aigua, està limitat per la normativa vigent, en el cas del formigó armat, prescripció extensible als formigons en
massa que tinguin armadures per a reduir la fissuració.
Els granulats es denominen segons el format d/D, on d representa la mida mínima i D la mida màxima en
mil·límetres. Les dimensions dels granulats han d’estar especificades en el Projecte i complir amb la normativa
vigent.
En el formigó armat es prohibeix la utilització d’additius que en la seva composició intervinguin clorurs, sulfurs,
sulfits o altres components químics que puguin ocasionar o afavorir la corrosió d’armadures. Es prohibeix el clorur
càlcic. Per a poder emprar un additiu caldrà que la Direcció Facultativa l’accepti prèviament; que aquest se
subministri correctament etiquetat i amb certificat de garantia del fabricant signat per persona física, tot segons
normativa vigent.
La utilització de les addicions, haurà d’estar autoritzada prèviament per la Direcció Facultativa i segons normativa
vigent.
Assaig
Els controls del formigó emprat en l’obra, es realitzaran segons previsions de projecte i normativa vigent.
Si la Direcció Facultativa ho considera convenient, s'exigirà un certificat al Laboratori d’Assaig per al Control de
Qualitat de la Construcció, acreditat per organisme competent, que garanteixi la qualitat del fonament utilitzat i
dels materials que el composen.
Amidament
L’amidament del formigó es realitzarà per metres cúbics (m 3) previstos en el Projecte. Si durant l’execució la
Direcció Facultativa ordena l’increment del formigó, l’amidament correspondrà als metres cúbics reals col·locats
en obra.
Estan compreses en els preus, totes les operacions i mitjans necessaris per a realitzar la posta a l'obra del
formigó.
FABRICACIÓ DE FORMIGÓ ARMAT
Descripció
Dins aquest apartat s'engloben totes les condicions pròpies de la fabricació de formigó armat. La norma bàsica de
referència serà la Instrucció de Formigó Estructural EHE 08.
Materials
 Ciment: Segons l'article 26 de l'EHE, RC-08, normes harmonitzades UNE-EN 197 i RD 1313/1988.
El ciment se subministrarà acompanyat d'un albarà amb les dades exigides en la RC-08. En el cas de ciments
comuns aniran acompanyats del certificat de conformitat amb el marcat CE per organisme notificat i la declaració
del fabricant CE de conformitat, la resta de ciments inclouran certificat de conformitat amb requisits reglamentaris.
Quan el subministrament es realitzi en sacs, el ciment es rebrà en els mateixos envasos tancats en què va ser
expedit. No arribarà a obra o altres instal·lacions d'ús, excessivament calent. S'emmagatzemarà en lloc ventilat i
defensat de la intempèrie, humitat del sòl i parets, i durant un màxim de 3 mesos, 2 i 1, respectivament, per a les
classes resistents 32.5, 42.5 i 52.5, si el període és superior, es comprovarà que les característiques del ciment
continuen sent adequades mitjançant assajos segons allò que s'ha especificat en el RC-08.
S'utilitzaran els tipus de ciments adequats segons el tipus de formigó i el seu ús tenint en compte allò que s'ha
especificat en l'annex 8 del RC-08. Destacar particularment que no s'empraran ciments d'obra per a la fabricació
de formigons. Per a formigons en contacte amb sòls amb sulfats (> 3.000 mg/kg) o amb aigües amb sulfats (>600
mg/l) s'emprarà ciment resistent als mateixos. De la mateixa manera formigons en contacte amb aigua de mar
requeriran ciments aptes per al mateix.
S'utilitzarà el ciment de la menor classe resistent possible compatible amb la resistència del formigó.
 Aigua: S'atindrà al que disposa l'article 27 de l'EHE.
L'aigua utilitzada no contindrà cap ingredient danyós en quantitats tals que afectin les propietats del formigó o a la
protecció de les armadures enfront de la corrosió. Quan no siguin potables, no posseeixin antecedents de la seva
utilització o en cas de dubte, hauran d'analitzar-se les aigües, i excepte justificació especial hauran de complir les
condicions d'exponent d'hidrogen pH, substàncies dissoltes, sulfats, ió clorur, hidrats de carboni i substàncies
orgàniques solubles en èter indicades en l'article 27 de l'EHE. Es prohibeix l'ús d'aigües de mar o salines
anàlogues per al pastat o curat de formigó.
 Àrids: Compliran les condicions de l'article 28 de l'EHE.
Poden emprar-se graves i sorres existents en jaciments naturals, roques picades o escòries siderúrgiques
apropiades que disposin de marcat CE. Els àrids hauran de complir les condicions fisicoquímiques,
fisicomecàniques, de granulometria i forma indicades en 28.3 EHE i en la norma harmonitzada UNE-EN 12620, en
cas de dubte, el fabricant haurà de realitzar assajos d'identificació mitjançant anàlisis mineralògiques, petrològics,
físics o químics. En el cas d'utilitzar escòries siderúrgiques com àrid, es comprovarà prèviament que són estables.
Es prohibeix l'ocupació d'àrids que continguin sulfurs oxidables.
El subministrador haurà de garantir documentalment el compliment de les especificacions que s'indiquen en 28.3
EHE. Cada càrrega anirà acompanyada per full de subministrament que estarà en tot moment a disposició de la
Direcció de l'Obra, en la que figurin les dades indicades en 28.4 EHE, el marcat CE i la declaració de conformitat
del producte segons aquest marcat.
Els àrids han de ser transportats i arreplegats de manera que s'eviti la seva segregació i contaminació, havent de
mantenir les característiques granulomètriques de cadascuna de les seves fraccions.
 Additius: Compliran allò que s'ha establit en l'article 29 de l'EHE i en les normes harmonitzades UNE-EN
934.
Són productes que incorporats al formigó en proporció inferior al 5 % del pes del ciment, modifiquen alguna de les
seves característiques, propietats o comportament.
El fabricant garantirà que les característiques i el comportament de l'additiu, agregat en les proporcions i
condicions previstes, són tals que produeix la funció desitjada sense pertorbar excessivament les restants
característiques del formigó, ni representar perill per a les armadures.
Els additius es transportaran i emmagatzemaran de manera que s'eviti la seva contaminació i que les seves
propietats no es vegin afectades per factors físics o químics. El fabricant subministrarà l'additiu correctament
etiquetatge i disposarà de marcat CE aportant la fitxa de declaració de conformitat al dit marcat i certificat de
control de producció en fàbrica.
La Direcció Facultativa haurà d'autoritzar la seva utilització i en la seva incorporació a la barreja se seguirà
estrictament el que disposa el fabricant.
 Addicions: Compliran allò que s'ha establit en l'article 29 de l'EHE.
Són aquells materials inorgànics, putzolànics o amb hidraulicitat latent que, finament dividits, poden ser afegits al
formigó a fi de millorar alguna de les seves propietats o conferir-li característiques especials. Només s'utilitzaran
en el moment de la seva fabricació i exclusivament en central.
Amb l'única excepció del fum de sílice, es prohibeix l'ús d'addicions com a components del formigó pretesat.
En estructures d'edificació, la quantitat màxima de cendres volants addicionades serà del 35 % del pes del ciment
i de fum de sílice del 10 %.
No podran contenir elements perjudicials en quantitats tals que puguin afectar la durabilitat del formigó o causar
fenòmens de corrosió de les armadures, i compliran les especificacions indicades en 29.2.1 i 29.2.2 EHE. El
subministrador identificarà les addicions i garantirà documentalment el compliment d'aquestes característiques.
Les addicions subministrades a granel s'emmagatzemaran en recipients impermeables que les protegeixin de la
humitat i de la contaminació, els quals estaran perfectament identificats per evitar possibles errors de dosificació.
La Direcció Facultativa haurà d'autoritzar la utilització d'addicions.
 Armadures:
Armadures passives: Compliran allò que s'ha establit en les UNE 36068:94, 36092:96, 36739:95 EX i l'article 31
de l'EHE.
Les barres i filferros no presentaran defectes superficials, esquerdes ni bufaments.
Les armadures se subministraran amb una etiqueta d'identificació conforme a allò que s'ha especificat en normes
UNE i portaran enregistrades les marques d'identificació d'acord amb els Informes Tècnics de les dites normes.
Armadures actives:
Compliran allò que s'ha establit en les UNE 36094:97 i l'article 32 de l'EHE.
Els fabricants hauran de garantir com a mínim les característiques indicades en 32.2 EHE.
Els elements constituents de les armadures actives poden ser filferros, barres o cordons.
El fabricant facilitarà a més a més, si se li sol·licita, còpia dels resultats dels assajos de control de producció
corresponents a la partida servida dels assajos corresponents a la composició química, característiques
mecàniques i geomètriques, que justifiquin que l'acer compleix les característiques exigides. A més a més anirà
acompanyada, en el cas de barres o filferros corrugats, del certificat específic d'adherència.
L'acer lloc en obra ha de mantenir les seves qualitats i característiques intactes des de la seva fabricació pel que
en el seu emmagatzemament i transport estaran protegides de la pluja, humitat del terreny o altres agents o
matèries agressives. En el moment de la seva utilització, les armadures han d'estar exemptes de substàncies
estranyes a la seva superfície tal com greix, oli, pintura, pols, terra o qualsevol altre material perjudicial per a la
seva bona conservació o la seva adherència.
Posada en obra
La posada en obra s'atindrà estrictament al que disposen la Instruccio EHE.
Les armadures es disposaran subjectes entre si de manera que no variï la seva posició durant el transport,
muntatge i formigonat, i permetin al formigó embolicar-les sense deixar carboneres. Es prohibeix la fixació
mitjançant punts de soldadura un cop situada la ferralla en els encofrats. En el tall de la ferralla no està permès
l'ús de l'arc elèctric. El doblegat de les barres es farà d'acord a l'article 66.3 de l'EHE. Els entroncaments
d'armadures hauran de realitzar-se amb l'aprovació de la direcció facultativa i els realitzats per soldadura hauran
d'atenir-se als procediments de soldadura descrits en la UNE 36832:97, les superfícies estaran seques i netes, i
no es realitzaran amb vent intens, pluja o neu, a menys que s'adoptin les degudes precaucions. Sota cap
circumstància es durà a terme una soldadura sobre una superfície que es trobi a una temperatura igual o inferior a
0è C. Queda prohibida la soldadura d'armadures galvanitzades o amb recobriments epoxídics.
Es disposaran separadors en obra, segons 66.2 EHE, per garantir la posició de les armadures i els recobriments.
El formigó haurà de quedar barrejat de forma homogènia emprant la dosificació de tots els seus components per
pes, segons el que disposa projecte i l'EHE, quedant l'àrid ben recobert de pasta de ciment, mantenint un temps
mínim de pastat de 90 segons a la velocitat de règim per als formigons no fabricats en central.
El formigó no experimentarà, durant el transport, variació sensible en les característiques que posseïa acabat de
pastar.
Cada càrrega de formigó fabricat en central, anirà acompanyada d'un full de subministrament que estarà en tot
moment a disposició de la Direcció d'Obra, i en la que figuraran com a mínim, les dades indicades en 69.2.9 EHE.
El fabricant d'aquest formigó haurà de documentar degudament la dosificació emprada, que haurà de ser
acceptada per la Direcció de l'Obra. En formigons fabricats en obra el constructor deixarà un llibre de registre a
disposició de la direcció d'obra signat per persona física en què constaran les dosificacions, proveïdors, equips
emprats, referència al document de calibrat de la balança de dosificació, registre de pastades empleades en cada
lot, dates de formigonat i resultats dels assajos realitzats.
El temps transcorregut entre l'addició de l'aigua de pastat i la col·locació del formigó no ha de ser major d'una hora
i mitja i en cap cas es tolerarà la col·locació en obra de masses que acusin un principi de forjat. En l'abocament y
col·locació de les masses s'adoptaran les degudes precaucions per evitar la disgregació de la barreja. A partir d'1
metre d'altura, el formigonat no pot fer-se per abocament lliure sent necessari l'ocupació de canaletes o conductes
que evitin el copejo del formigó. No s'efectuarà el formigonat sense la conformitat de la Direcció de l'Obra, un cop
s'hagin revisat les armadures.
La compactació de formigons es realitzarà de tal manera que s'eliminin els buits i s'obtingui un perfecte tancat de
la massa, sense que arribi a produir-se segregació. El procés de compactació haurà de prolongar-se fins que
reflueixi la pasta a la superfície i deix de sortir aire.
Les juntes de formigonat se situaran en direcció el més normal possible a les de les tensions de compressió, i allí
on el seu efecte sigui menys perjudicial, allunyant-les de les zones en què l'armadura estigui sotmesa a fortes
traccions, en qualsevol cas el lloc de les juntes haurà de ser aprovat per la Direcció d'Obra. Abans de reprendre el
formigonat, es retirarà la capa superficial de morter, deixant els àrids al descobert i es netejarà la junta de tota
brutícia o àrid que hagi quedat solt, s'humitejarà la superfície i hauran d'eliminar-se, si escau, les parts danyades
pel glaç emprant promotors d'adherència si fos necessari.
Queda terminantment prohibit formigonar si plou, neva, hi ha vent excessiu, temperatures superiors a 38è C,
assolellada directa, o es prevegi una temperatura de 0 è C en les pròximes 48 hores.
Durant el forjat i primer període d'enduriment del formigó, haurà d'assegurar-se el manteniment de la humitat
mitjançant un adequat curat, durant el termini necessari en funció del tipus i classe del ciment, de la temperatura i
grau d'humitat de l'ambient, etc. Si el curat es realitza per reg directe, no produirà deslavat.
Les superfícies vistes no presentaran carboneres o irregularitats que perjudiquin el comportament de l'obra o al
seu aspecte.
Control, criteris d'acceptació i rebuig i verificacions a l'edifici acabat

Si el ciment disposa de distintiu de qualitat reconegut oficialment segons RC-08 es comprovarà la identificació,
classe, tipus, categoria i distintius, d'una altra manera es faran assajos de resistències mecàniques, temps de
forjat, expansió, pèrdua al foc, residu insoluble, triòxid de sofre, clorurs, sulfurs, òxid d'alumini i puzolanitat,
segons EHE i RC-08.
En el cas de formigons fabricats en central, quan disposi d'un Control de Producció haurà de complir l'Ordre del
Ministre d'Indústria i Energia de data 21 de desembre de 1995 i disposicions que la despleguen. El dit control ha
d'estar en tot moment clarament documentat i la corresponent documentació estarà a disposició de la Direcció
d'Obra i dels Laboratoris que eventualment exerceixin el control extern del formigó fabricat.
Si la central disposa d'un Control de Producció i està en possessió d'un Segell o Marca de Qualitat, oficialment
reconegut per un Centre Directiu de les Administracions Públiques, en l'àmbit de les seves competències
respectives, no cal el control de recepció en obra dels materials components del formigó, així com tampoc serà
necessari en formigó fabricat en central, que estigui en possessió d'un distintiu reconegut. En cas contrari, els
materials hauran de sotmetre's als assajos indicats en l'article 81 EHE.
Es realitzaran controls de consistència, resistència i durabilitat segons els articles 83, 84 i 85 EHE, i assajos
previs, característics i de control segons 86, 87 i 88 EHE.
Es farà control de la qualitat de l'acer i comprovació de soldabilitat, en cas d'existir entroncaments per soldadura,
segons l'article 90 EHE.
Es farà un control de l'execució per lots, fent comprovacions prèvies al començament de l'execució,
comprovacions de replantejament i geomètriques, cimbres i bastimentades, armadures, encofrats, transport,
abocament i compactació, juntes de treball, contracció o dilatació, curat, desencofrat i descinbrat, toleràncies i
dimensions finals, seguint les indicacions de l'article 95 EHE.
Les toleràncies màximes admissibles seran:

 Dosificació: +-3 % en ciment, àrids, aigua i addicions i +-5 % en additius.
 Recobriment armadures actives: +-5 mm. en elements prefabricat i +-10 mm. in situ.
 Resistència característica del formigó segons EHE.
Les característiques higrotèrmiques dels materials contemplats en el projecte seran:
Material Transmitància (W/m2 K) Absortivitat
Formigó armat 5,7 0,7
Formigó en massa 4 0,7
Les característiques dels materials llocs en obra, tindran les prestacions assenyalades anteriorment o superiors,
d'una altra manera, hauran de ser autoritzats prèviament per la direcció facultativa.
4.2.3. Emmacats
L'emmacat és una capa d’àrid de gruix variable, formada per la compactació de graves o còdols.
Amidament
L’amidament de l’emmacat es realitzarà per metres cúbics (m 3) col·locats i compactats. Es consideraran incloses
les ajudes necessàries pel subministrament del material, la col·locació, estesa i piconatge, incloent-hi també la
maquinària necessària.
4.3. Tipus de fonaments

La Direcció Facultativa comprovarà que els fonaments es realitzin en la forma, amidament, dosificació i materials
especificats en el projecte. Els recobriments, ancoratges i encaixos s'ajustaran a les normes vigents.
Abans de formigonar, el Contractista i/o constructor comprovarà que les capes d'assentament del fonament
estiguin perfectament anivellades i netes, procedint a continuació a l'execució dels fonaments, en el cas de pous i
rases.
4.3.1. Fonaments superficials
4.3.1.1. Sabates Contínues

Les sabates contínues són els fonaments d'aquells elements estructurals lineals que transmeten esforços repartits
uniformement en el terreny. El dimensionat i armat de les sabates contínues està fixat en el Projecte.
Amidament
L’amidament de les sabates contínues es realitzarà per metre lineal executat, incloent en el preu tant el treball de
posada a l'obra, preparació del terreny, materials i ma d'obra utilitzats, com la maquinària i elements auxiliars
necessaris.

Les sabates aïllades són els fonaments d'aquells elements estructurals que transmeten esforços puntuals en el
terreny. El dimensionat i armat de les sabates aïllades està fixat en el Projecte.
Amidament
L’amidament de les sabates contínues es realitzarà per metres cúbics (m 3) executats. Incloent en el preu tant el
treball de posta a l'obra, preparació del terreny, materials, així com la maquinària i els elements auxiliars
necessaris.
SABATES
Descripció
Sabates de formigó en massa o armat amb planta quadrada, rectangular o de desenvolupament lineal, com a
fonamentació de suports verticals pertanyents a estructures d'edificació, sobre sòls homogenis.
Posada en obra
Abans d'abocar el formigó s'anivellarà, netejarà i piconarà lleugerament el fons de l'excavació. Tots els elements
estranys que apareguin en els fons de l'excavació com a roques, restes de fonamentacions antigues o lentejones
més compressibles, seran retirats i substituïts per un sòl de compressibilitat similar a la del sòl trobat i serà
compactat, de manera que les sabates recolzin en condicions homogènies. En sòls permeables, s'exhaurirà
l'aigua durant l'excavació sense comprometre l'estabilitat de talussos o d'obres veïnes. En sòls impermeables es
comprovés si és necessari un sanejament de la capa inferior permeable, per esgotament o per drenatge.
S'abocarà una capa de mínim 10 cm. de formigó de neteja sobre la superfície de l'excavació prèvia a la col·locació
d'armadures. L'excavació del fons tindrà lloc immediatament abans de la posada en obra del formigó de neteja
perquè el sòl mantingui les condicions inalterades.
S'aprofundirà un mínim de 0,5 a 0,8 m. per sota de la rasant encara que el ferm es trobi a menor profunditat. Si el
fonament és gaire llarg es disposaran claus o ancoratges verticals més profunds, cada 10 m.
El formigó s'abocarà des d'una altura no superior a 1 m. sobre el nivell del formigó fresc. El formigonat es
realitzarà per capes el gruix del qual permeti una compactació completa de la massa. Es realitzarà un vibrat
mecànic havent de refluir la pasta a la superfície.
En sabates aïllades el formigonat serà continu i no es permetrà el pas d'instal·lacions mentre que en les sabates
corregudes hi haurà de comptar amb el consentiment de la direcció facultativa per a això. Les juntes de formigonat
es faran segons l'article 71 EHE, se situaran en els terços de la distància entre pilars, allunyades de zones rígides
i murs de cantonada, eliminant la lletada de l'antic i humitejant abans d'abocar el fresc.
El recobriment de l'armadura s'ajustarà a les especificacions de l'EHE.

Abans de l'execució, es realitzarà la confirmació de l'estudi geotècnic, comprovant visualment o amb proves, que
el terreny es correspon amb les previsions de projecte. Informe del resultat de tal inspecció, la profunditat de la
fonamentació, la seva forma, dimensions, i el tipus i consistència del terreny s'incorporarà a la documentació final
d'obra.
S'ha de comprovar que: el nivell de suport de la fonamentació s'ajusta al previst, l'estratigrafia coincideix amb la
volguda en l'estudi geotècnic, el nivell freàtic i les condicions hidrogeològiques s'ajusten a les previstes, el terreny
presenta una resistència i humitat similar a la suposada en l'estudi geotècnic, no es detecten defectes evidents
com a cavernes, falles, galeries, pous, corrents subterranis, etc.
Es realitzarà un control per cada sabata, comprovant la distància entre aqueixos de replantejament, dimensions i
orientació dels pous, correcta col·locació dels encofrats, formigó de neteja amb gruix i planeitat suficient, tipus,
disposició, nombre i dimensions d'armadures, armadures d'esperes correctament situades i de la longitud prevista,
recobriment de les armadures previst, abocament, compactació i curat del formigó, planeitat, horitzontalitat i
verticalitat de la superfície, adherència entre formigó i acer, unió amb altres elements de fonamentació i juntes de
formigonat.
 Distància entre aqueixos de replantejament: +-1/30 de la dimensió de la sabata aïllada en la direcció que es
controla i +-1/20 del gruix del mur en sabata correguda.
 Dimensions del pou: -5 cm
 Separació entre armadures i recobriments: 10 %
 Separació entre cèrcol: 10 % i 2 cm.
Criteris de mesurament i valoració

En el cas que en el pressupost del projecte o el contracte d'obra no s'especifiquin altres criteris, s'adoptaran les
següents pautes de mesurament i valoració:
El mesurament de sabates es realitzarà considerant el volum teòric de projecte. El formigó de neteja es valorarà
segons planta teòrica de projecte multiplicat per profunditat real ordenada per la direcció facultativa.
4.3.1.3. Lloses
Les lloses són els fonaments d'aquells elements estructurals que necessitin tenir assentaments uniformes o que el
terreny que rep les càrregues tingui poca capacitat portant, executades amb formigó armat. En el Projecte
s'indica, el dimensionat i l'armat de les lloses.
Amidament
S’amidarà per metres cúbics (m3) executats, incloent-hi els treballs auxiliars de preparació, el subministrament i la
col·locació del formigó, armats, formació de junts, etc...
4.3.2. Fonaments semi-profunds
4.3.2.1 Sabates Contínues
Les sabates contínues són els fonaments d'aquells elements estructurals lineals que transmeten esforços repartits
uniformement en el terreny. El dimensionat i armat de les sabates contínues està fixat en el Projecte.
Amidament
L’amidament de les sabates contínues es realitzarà per metre lineal executat, incloent en el preu tant el treball de
posada a l'obra, preparació del terreny, materials i ma d'obra utilitzats, com la maquinària i elements auxiliars
necessaris.
4.3.2.2. Sabates aïllades

Les sabates aïllades són els fonaments d'aquells elements estructurals que transmeten esforços puntuals en el
terreny. El dimensionat i armat de les sabates aïllades està fixat en el Projecte.
Amidament
L’amidament de les sabates contínues es realitzarà per metres cúbics (m 3) executats. Incloent en el preu tant el
treball de posta a l'obra, preparació del terreny, materials, així com la maquinària i els elements auxiliars
necessaris.
4.3.2.3. Lloses
Les lloses són els fonaments d'aquells elements estructurals que necessitin tenir assentaments uniformes o que el
terreny que rep les càrregues tingui poca capacitat portant, executades amb formigó armat. En el Projecte
s'indica, el dimensionat i l'armat de les lloses.
Amidament
S’amidarà per metres cúbics (m3) executats, incloent-hi els treballs auxiliars de preparació, el subministrament i la
col·locació del formigó, armats, formació de junts, etc...
4.3.2.4. Contenció i murs pantalles

Els murs de contenció són els elements estructurals verticals, de formigó armat, que transmeten esforços
uniformement repartits al terreny, resistint l’empenta horitzontal de les terres.
Els murs pantalles són els murs construïts mitjançant la perforació en el terreny de rases profundes i allargades,
sense necessitat d'apuntalaments, i el seu posterior replè de formigó armat, constituint una estructura contínua
capaç de resistir empentes laterals del terreny i càrregues verticals, alhora.
Abans del començament dels treballs d'excavació, es condicionarà el terreny per al bon funcionament i accés de
la maquinària necessària; es replantejaran els eixos dels murs pantalles i els nivells o cotes d'execució. La
perforació es realitzarà per plafons amb mitjans mecànics adients. Si les característiques del terreny ho
requereixen, s'anirà reemplaçant el material extret per llots tixotròpics.
A partir de l'eix de replanteig es realitzaran els murs guia, l'objectiu dels quals és el de guiar la maquinària
d'excavació i col·laborar en l'estabilitat del terreny. Abans del formigonat es col·locaran els encofrats necessaris
per motllurar les juntes sobre els plafons.
El formigonat es realitzarà mitjançant tub injecció introduït en el llot fins al fons del plafó. El formigonat es
realitzarà de forma contínua. Un cop acabada l'execució dels plafons, s'enderrocarà el cap per tal de retirar el
formigó contaminat amb llot i es construirà la biga de lligada longitudinal. L’armat s’executarà segons previsions
del Projecte i normativa vigent.
Amidament
L’excavació s’amidarà per metres cúbics (m 3) de terreny extret, incloent en el preu la part proporcional
d'operacions prèvies, com replanteig, preparació del terreny, formació de murs guia, llots, esgotaments i transport
de materials extrets a dipòsit autoritzat, a qualsevol distància, i tots els materials i operacions que calguin, segons
criteri de la Direcció Facultativa, per a l‘execució dels treballs.
El formigó s’amidarà per metres cúbics (m3) del tipus indicat en el projecte, incloent en el preu la part proporcional
d'operacions de vessament, formació de junts, treballs de neteja i reparació dels paraments quan hagin de restar
vistos, enderroc de caps de plafons, i totes les operacions necessàries per tal d'executar els acabats indicats en el
Projecte.
L'acer de les armadures s’amidarà en quilograms (Kg) realment col·locats, inclosa la seva posada a l'obra.
4.3.3. Fonaments Profunds
4.3.3.1. Contenció i murs pantalles

Els murs de contenció són els elements estructurals verticals, de formigó armat, que transmeten esforços
uniformement repartits al terreny, resistint l’empenta horitzontal de les terres.
Els murs pantalles són els murs construïts mitjançant la perforació en el terreny de rases profundes i allargades,
sense necessitat d'apuntalaments, i el seu posterior replè de formigó armat, constituint una estructura contínua
capaç de resistir empentes laterals del terreny i càrregues verticals, alhora.
Abans del començament dels treballs d'excavació, es condicionarà el terreny per al bon funcionament i accés de
la maquinària necessària; es replantejaran els eixos dels murs pantalles i els nivells o cotes d'execució. La
perforació es realitzarà per plafons amb mitjans mecànics adients. Si les característiques del terreny ho
requereixen, s'anirà reemplaçant el material extret per llots tixotròpics.
A partir de l'eix de replanteig es realitzaran els murs guia, l'objectiu dels quals és el de guiar la maquinària
d'excavació i col·laborar en l'estabilitat del terreny. Abans del formigonat es col·locaran els encofrats necessaris
per motllurar les juntes sobre els plafons.
El formigonat es realitzarà mitjançant tub injecció introduït en el llot fins al fons del plafó. El formigonat es
realitzarà de forma contínua. Un cop acabada l'execució dels plafons, s'enderrocarà el cap per tal de retirar el
formigó contaminat amb llot i es construirà la biga de lligada longitudinal. L’armat s’executarà segons previsions
del Projecte i normativa vigent.
Amidament
L’excavació s’amidarà per metres cúbics (m 3) de terreny extret, incloent en el preu la part proporcional
d'operacions prèvies, com replanteig, preparació del terreny, formació de murs guia, llots, esgotaments i transport
de materials extrets a dipòsit autoritzat, a qualsevol distància, i tots els materials i operacions que calguin, segons
criteri de la Direcció Facultativa, per a l‘execució dels treballs.
El formigó s’amidarà per metres cúbics (m3) del tipus indicat en el projecte, incloent en el preu la part proporcional
d'operacions de vessament, formació de junts, treballs de neteja i reparació dels paraments quan hagin de restar
vistos, enderroc de caps de plafons, i totes les operacions necessàries per tal d'executar els acabats indicats en el
Projecte.
L'acer de les armadures s’amidarà en quilograms (Kg) realment col·locats, inclosa la seva posada a l'obra.
4.3.3.2 Estacada
En les fonamentacions per estacades es distingeixen dos tipus.
a) Estaques de clavada
Podran ser de formigó o metàl·liques. Les mesures i característiques de les estaques estan especificades en el
Projecte i compliran amb la normativa vigent.
Per cada tipus d'estaques s'utilitzaran les maces adequades i es protegiran adientment els seus caps.
Les estaques que durant la clavada es trenquin o tinguin desplaçaments involuntaris se substituiran per altres,
situades segons determini el Director d’Obra. Si existeixen dubtes sobre les condicions de resistència d'algunes
estaques, la Direcció Facultativa podrà ordenar proves de càrrega sobre aquestes, considerant el cost de les
proves inclòs en el preu de l'estaca.
Amidament
L’amidament de les estaques per clavar es realitzarà per metre lineal d'estaca col·locada incloent en el preu tant
el treball de posada a l'obra com els medis auxiliars de preparació del terreny, instal·lació de maces, becs de
mànegues d'aigua, proves de càrrega necessàries i protecció o reparació dels caps.
S’amidaran únicament els metres lineals d'estaca que restin definitivament incorporats a l'obra. El preu del metre
lineal inclou l'escapçament necessari de l'estaca sobrant, així com tots els materials i operacions que resultin
necessàries per a la correcta i total execució dels treballs d'estacada, inclòs la seva preparació.
b) Estaques motllurades "in situ"

L'execució s'efectuarà perforant prèviament el terreny, col·locant l’armadura corresponent i omplint l'excavació
amb formigó fresc.
Segons la seva forma d'execució es consideren els següents tipus d'estaques:

- Estaques amb camisa perduda.
- Estaques amb camisa recuperable.
El formigonat de les estaques es realitzarà tenint en compte que no restin buits, talls, ni escanyaments, realitzant
el formigonat d'un cop en tota la seva llargada. Les armadures longitudinals s'assentaran sobre una lleugera
pasterada de formigó, es disposaran ben centrades i subjectes. Les armadures transversals se subjectaran a les
longitudinals mitjançant lligada o soldadura, segons instruccions de la Direcció Facultativa i normativa vigent.
Amidament
L’amidament de les fonamentacions per estaques realitzades "in situ" es farà desglossant els materials que les
construeixen.
El formigó s’amidarà en metres cúbics (m 3), incloent en el preu, la posada a l'obra, encofrat o encanonament
recuperable o no, acabament dels caps i part proporcional de proves de càrrega, si fossin necessàries segons
criteri de la Direcció Facultativa
L'acer de les armadures s’amidarà en quilograms (Kg) totals, inclosa la posada a l'obra.
L 'excavació s’amidarà en metres cúbics (m 3) en qualsevol tipus de terreny, inclòs en roca, extrets amb qualsevol
sistema, incloent en el preu les operacions necessàries com són l'emprada de llots "tixotròpics", preparació del
terreny per l'assentament de la maquinària i transport a dipòsits autoritzats de residus generats durant el procés
d’execució de l’estacada.
El preu de l'excavació inclou la possible necessitat d'encanonament (camisa) de qualsevol tipus, recuperables o
no, i tots els materials i operacions que calguin a judici de la Direcció Facultativa, per a l’ execució dels treballs.
5. SUBSISTEMA ESTRUCTURA
5.1. Elements Genèrics

5.1.1. Sostres
Es defineix com a sostre l'element estructural de l'edifici per a separació de pisos, mitjançant un empostissat
d'elements resistents o nervis que treballen a flexió, un reblert d'espais entre nervis amb cossos alleugerits i un
formigonat de la superfície superior, a més d'un reblert de carcanyols per aconseguir un element que treballi de
forma solidària.
Els sostres es construiran amb el sistema especificat en el Projecte i complint amb la normativa vigent.
La capa de compressió s'executarà amb la dosificació adient, segons s'especifica en la documentació del Projecte
o en les prescripcions del tipus de forjat escollit.

Abans del vessament del formigó de la capa de compressió, es regaran en abundància les biguetes i revoltons.
Durant el curat, caldrà mantenir humit el forjat, per la qual cosa es regarà, sobre tot, a l'estiu a partir de les sis
hores del vessament del formigó, tant com la Direcció Facultativa ho consideri oportú.
El contractista i/o constructor rebrà de la Direcció Facultativa totes les especificacions pertinents i no formigonarà
el forjat fins que no hagi estat inspeccionat per la Direcció Facultativa.
Seran d'aplicació totes aquelles limitacions ressenyades per les obres de formigó armat, segons el present Plec.
L'encofrat i apuntalament, els fixaran les especificacions del tipus de forjat i les indicacions de la Direcció
Facultativa.
S'autoritza l'ús de tipus i tècniques especials d'encofrat, prèvia autorització de la Direcció Facultativa, de les que el
comportament i resultats estan sancionats per la pràctica havent de justificar l'eficàcia d'aquells altres que es
proposin que, per la seva novetat, manquin d'aquelles garanties.
Amidament
L’amidament dels sostres serà per metres quadrats (m 2) realment executats, descomptant forats de superfície més
grans d'un metre quadrat.
En el preu d'abonament s'inclouran els materials, els treballs d'encofrat, apuntalament i desencofrat, així com la
formació d'elements resistents singulars, tal com reforços, corretges, traves, enjovats, formació de forats per pas
d'instal·lacions i les previsions d'ancoratges per altres fàbriques, segons previsions del Projecte o instruccions de
la Direcció Facultativa.
5.1.2. Escales i rampes

Dins dels elements de comunicació vertical a tota edificació distingirem les escales i les rampes.
Les escales són els elements de comunicació vertical que salven un desnivell per mitjà de graons.
L'altura màxima d’un graó serà de 0.185 metres i l'estesa de 0.28 metres com a mínim, en compliment de la
normativa vigent.
Les rampes són els elements de comunicació vertical que salven un desnivell per mitjà d'un pla inclinat. Les
rampes per a minusvàlids, compliran la normativa vigent.
En el Projecte s'especificaran les característiques estructurals i d'acabats d'aquells elements que configuren les
rampes i escales.
Amidament
Les escales i les rampes, a nivell estructural, s’amidaran per metres cúbics (m 3) totalment acabats, incloent en el
preu tots els materials, accessoris i treballs necessaris per la seva construcció.
5.1.3. Elements prefabricats

Aquest apartat comprèn el conjunt d'elements estructurals i/o de tancament, industrialitzats, realitzats en el taller,
de manera que a l'obra solament es realitzarà el muntatge.
El muntatge dels diferents elements es realitzarà d'acord amb les indicacions del fabricant i Direcció Facultativa i
s’executarà per personal especialitzat. Es tindrà especial cura amb l'ancoratge i aplomat dels elements, així com
el perfecte segellat dels junts entre peça i peça.
Amidament
Els elements estructurals prefabricats, com és ara pilars, jàsseres, encavallades, etc., s’amidaran en metres
cúbics (m3) de formigó i l'acer en quilograms (Kg), incloent en els preus d'ambdues partides tots els materials,
operacions necessàries per a la posada a l'obra, operacions necessàries per al muntatge i definitiu acabament
(grues, bastides, etc.), així com totes les armadures, instal·lacions, fusteria per armar i equips que portin integrats
en la seva fabricació. El transport de fàbrica a peu d’obra també està inclòs en l’amidament.
5.1.4. Junts de dilatació

Es defineixen com a junts de dilatació els dispositius que enllacen discontinuïtats dels elements estructurals, per a
facilitar la seva lliure dilatació, de manera que permetin els moviments per canvis de temperatura, assentaments
diferencials i/o deformacions reològiques.
El tipus de material emprat serà el que es defineixi en el Projecte o el que indiqui la Direcció Facultativa.
El junt es muntarà seguint les instruccions del fabricant.
Amidament
Els junts s’amidaran en metres lineals (ml) col·locats, restant inclòs en el preu els materials i treballs necessaris
per a la seva col·locació.
5.2. Tipus d’elements

5.2.1. Formigó.
5.2.1.1. Estructures de formigó. Encofrats
Els cindris, encofrats, motlles i puntals, així com les unions dels diferents elements, tindran una resistència i
rigidesa suficient per resistir, sense assentaments ni deformacions excessives, les accions de qualsevol mena que
puguin produir-se com a conseqüència del procés de formigonat i especialment sota les pressions del formigó en
fresc o els efectes del mètode de compactació utilitzat.
Els encofrats i motlles seran suficientment estancs per a impedir pèrdues d’abeurada.
Els motlles i encofrats podran ser de fusta, metàl·lics o d'altre material que reuneixi condicions d'eficàcia similar, a
judici de la Direcció facultativa i que admeti la normativa vigent. Es prohibeix l’ús de l’alumini en motlles que hagin
d’estar en contacte amb el formigó.
Els encofrats i motlles de fusta s'humitejaran abans del formigonat, per a evitar que absorbeixin l'aigua continguda
en el formigó.
Les superfícies interiors dels encofrats i motlles apareixeran netes en el moment del formigonat. Per a facilitar
aquesta neteja, en els fons de pilars i murs es disposaran obertures provisionals a la part inferior dels encofrats
corresponents.
Si fos necessari, i a fi d'evitar la formació de fissures en els paraments de les peces, s'adoptaran les oportunes
mesures perquè els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció del formigó.
Tant les superfícies dels encofrats com els productes que s'hi puguin aplicar per facilitar l'encofrat no hauran de
contenir substàncies agressives pel formigó.
Si s'utilitzen productes de desencofrat, no hauran de deixar senyals en els paraments de formigó i no hauran
d'impedir la posterior aplicació de revestiments, ni la possible construcció de junts de formigonat. L'ús d'aquests
productes haurà d'ésser autoritzat prèviament per la Direcció Facultativa.
Tant les unions com les peces que constitueixen els encofrats, els cindris, els puntals i les soles, hauran de tenir
la resistència i la rigidesa necessàries perquè, amb la marxa prevista del formigó a l’abocada, no es produeixin
moviments locals de més de cinc mil·límetres (5 mm).
Els junts entre les diferents taules, hauran de permetre l'entumiment per la humitat del reg o de l'aigua del formigó
sense que deixin escapar la pasta durant el formigonat.
El subministrador de puntals ha de justificar i garantir les característiques d’aquest, i establir les condicions d’ús.
En la construcció d’encofrats s’ha d’evitar que es malmetin estructures ja construïdes.
5.2.1.2. Material de Formigó.

Tots els formigons compliran la normativa vigent. Es desaconsella la utilització de formigons no fabricats en
central, en cas d’emprar-se cal que la Direcció Facultativa ho autoritzi prèviament i el formigó compleixi amb les
indicacions establertes en la normativa vigent.
Per a formigons fabricats en central, el temps màxim entre la incorporació d’aigua d’amassada al ciment i als
granulats, i la col·locació del formigó en obra, no ha d’ésser superior a l'hora i mitja. El formigó fabricat en central
no podrà emprar-se si no arriba acompanyat d’un full de subministrament, degudament complimentat i firmat per
una persona física. Aquests fulls de subministrament han d’estar arxivats pel constructor i han d’estar a disposició
de la Direcció Facultativa fins al lliurament de la documentació final de control.
A més de les Prescripcions de la normativa vigent es tindran en compte les següents:
-La instal·lació de transport i posada a l'obra serà del tipus, tal que el formigó no perdi capacitat ni homogeneïtat.
-No es podrà abocar lliurement el formigó des d'una alçada superior a un metre i cinquanta centímetres (1.50 m) ni
distribuir-lo amb pala a gran distància.
-Queda prohibit l'ús de canaletes o manegues del transport a la posada a l'obra del formigó sense l'autorització
prèvia de la Direcció Facultativa.
-No es podrà formigonar quan l'aigua pugui perjudicar la resistència o qualsevol de les característiques del
formigó. Pel formigonat en temps de fred o de calor se seguiran les prescripcions de la normativa vigent. No es
col·locarà mai formigó sobre un terreny que estigui gelat.
-El vibrador s'introduirà vertical a la massa del formigó fresc i es retirarà també verticalment, sense que es mogui
horitzontalment mentre que està submergit en el formigó. Es procurarà extremar el vibrat en les proximitats dels
encofrats, a fi d'evitar la formació de cocons, cavitats d’aire o acumulacions d’àrids. El vibrat del formigó
s'executarà d'acord amb les normes especificades en la normativa vigent.
-La situació dels junts de construcció serà fixada per la Direcció Facultativa, de manera que compleixin les
prescripcions de la normativa vigent i procurant que el seu nombre sigui el menor possible.
Sempre que s'interrompi el treball, qualsevol que sigui el termini d'interrupció, es cobrirà el junt amb sacs de
xarpellera humida, per a protegir-lo dels agents atmosfèrics. Abans de tornar a continuar els treballs es prendran
les disposicions necessàries per aconseguir la bona unió del formigó fresc amb el que està endurit.
-Durant els tres primers dies es protegirà el formigó dels raigs solars amb una xarpellera molla. Com a mínim,
durant els set primers dies es mantindran les superfícies vistes contínuament humides, mitjançant el reg o la
inundació, o cobrint-les amb sorra o xarpellera, que es mantindran constantment humides.
La temperatura de l'aigua utilitzada en el reg serà inferior en més de vint graus (20ºC) a la del formigó, a fi d'evitar
producció de fissures per refredament brusc. També es podran utilitzar procediments de curat especial, a base de
pel·lícules superficials impermeables, prèvia autorització de la Direcció Facultativa.
-Els paraments han de restar llisos, amb formes perfectes sense defectes o rugositats i sense que sigui necessari
aplicar-los-hi lliscats, que no podran ser en cap cas executats sense l'autorització prèvia de la Direcció
Facultativa. Les operacions precises per a deixar les superfícies en bones condicions d'aspecte seran a compte
del Contractista i/o constructor.
La irregularitat màxima que s'admet en els paraments serà la següent:

- Parament vist: sis mil·límetres.
- Parament ocult: vint-i-cinc mil·límetres.
Control dels components

El control dels components del formigó es realitzarà segons previsions del Projecte i segons la normativa vigent;
s’aplica al ciment, a l’aigua, als granulats, als additius i addicions.
El control de recepció en obra no fa falta fer-lo en les dues situacions següents:
-Central de producció que disposi d’un Control de Producció i estigui en possessió d’un Segell o Marca de Qualitat
reconegut per un Centre Directiu de les Administracions Públiques.
-Formigons fabricats en central amb un distintiu reconegut.
Si no es donen una de les dues situacions abans esmentades cada material ha de complir amb les prescripcions
que assenyala la normativa vigent.
Ciment
El responsable de la recepció ha de conservar durant 100 dies com a mínim una mostra de cada lot de ciment
subministrat.
No es pot fer servir un lot de ciment que arribi sense un certificat de garantia del fabricant, signat per una persona
física.
Aigua
Granulats
Abans de començar el subministrament la Direcció Facultativa pot demanar al subministrador una demostració
documental del compliment de les exigències que estableix la norma per als granulats. Si no disposa d’un
certificat d’idoneïtat dels granulats, emès com a màxim un any abans de la data en què es facin servir per un
laboratori oficial o oficialment acreditat, s’han de realitzar els assaigs especificats en la normativa vigent.
Additius i addicions
En el cas d’emprar additius i addicions, aquests han d’estar autoritzats prèviament per la Direcció Facultativa, la
qual pot exigir a l’inici d’obra els certificats de garantia dels mateixos o assaigs en laboratori oficial o oficialment
acreditat.
Control de qualitat
El control de qualitat, es realitza en base als següents paràmetres: consistència, resistència i durabilitat.
Per als formigons fabricats en central, cada amassada ha d’anar, com ja s’ha esmentat, amb un full de
subministrament, correctament complimentat, segons normativa vigent, i signat per una persona física. No es
permet emprar un formigó que no tingui full de subministrament. Aquests fulls s’han d’arxivar i conservar per a
formar part de la documentació final de control de l’obra.
Consistència.
Es realitzarà l’assaig pel mètode tradicional del Con d’Abrams d’acord amb la UNE 83313:90.
Resistència.
Els assaigs de resistència estan definits en la normativa vigent.
Cal distingir les següents modalitats de control:
-Modalitat 1 Control de nivell reduït.
-Modalitat 2 Control al 100 per 100.
-Modalitat 3 Control estadístic, és d’aplicació general en obres de formigó en massa, formigó armat i
formigó pretensat.
En el Projecte s’especificarà la modalitat de control.
L’obra es dividirà en parts anomenades lots. No es barrejaran en un mateix lot elements de tipologia estructural
diferent.
En cas del control estadístic, el nombre mínim de lots serà de tres, corresponents als tres tipus d’elements
estructurals que diferencia la Instrucció: estructures que tenen elements comprimits, estructures que tenen
únicament elements sotmesos a flexió i elements massissos.
En el cas de subministrament de formigó amb camió formigonera es pot considerar cada camió com una
amassada. Les amassades d’un mateix lot provindran del mateix subministrador i han d’ésser elaborades amb les
mateixes matèries primes i amb la mateixa dosificació nominal.
La toma de mostres es realitzarà a l'atzar entre les amassades de l’obra sotmeses a control. El Projecte
determinarà el nombre d’amassades per lot, segons la normativa vigent. Si un lot correspon a dues plantes d’un
edifici, es farà al menys una determinació per planta.
Les provetes s'amaçonaran de forma similar al del formigó en obra i es conservaran en condicions anàlogues.
Presa de decisions derivades del control de resistència
Quan s’obtingui una resistència estimada menor de l’especificada en el Projecte, és necessari tenir en compte no
només la possible influència sobre la seguretat mecànica de l’estructura, si no també l’efecte negatiu d’altres
característiques del formigó, com la deformababilitat, la fissurabilitat i la durabilitat.

Si passats els vint-i-vuit dies la resistència de les provetes fos menor a les especificades, en aquesta data, en més
d'un 20%, s'extrauran provetes de l'obra i si la seva resistència és menor que l'especificada, serà enderrocada; tot
el procés sota control i instruccions de la Direcció Facultativa.
Si la resistència de les provetes extretes és més gran que la de les provetes d'assaig, podrà acceptar -se l'obra si
es pot efectuar, sense perill, un assaig de càrrega amb una sobrecarrega superior a un 50% de la de càlcul,
durant el qual es mesurarà la fletxa produïda, que haurà de ser admissible.
Si no fos possible extreure provetes de l'obra i les d'assaig no donessin el 80% de les resistències especificades
l'obra haurà d'enderrocar-se. En cas que la resistència de provetes d'assaig i les extretes de l'obra, estès
compresa entre el 80% i el 100% de l'especificada, la Direcció Facultativa podrà rebre l'obra amb reserves, previ
l'assaig de càrrega corresponent.
La Direcció Facultativa serà qui prengui la decisió de les proves de càrrega a realitzar. Aquestes han de realitzar-
se per personal especialitzat i amb maquinària adequada, prèvia realització d’un Pla de Proves, acceptat per la
Direcció Facultativa i prenent les mesures de seguretat necessàries.
La Direcció Facultativa pot proposar a la Propietat, com alternativa a l'enderroc o reforç, una limitació de les
càrregues d’ús.
Durabilitat.
El control de durabilitat el regula la normativa vigent, i es basa en:
-Control documental dels fulls de subministrament del formigó, en el que hi comptin les limitacions de la relació
aigua ciment i el contingut de ciment especificat, amb la finalitat de comprovar el compliment de la Instrucció. Si el
formigó no es fabrica en una central, el fabricant ha d'aportar a la Direcció Facultativa la mateixa informació
signada per persona física. S’exigeix aquest control per a cada amassada emprada a l’obra.
-Control de la profunditat de penetració de l’aigua. És un control que cal realitzar en obres sotmeses a classes
ambientals III o IV (ambients marins o de clorurs d’origen no marí) o alguna de les classes específiques
d’exposició que estableix la normativa vigent. Aquest control s’ha de fer de forma prèvia a l’inici de l’obra. La
Instrucció eximeix de realitzar aquest control, en determinades condicions.
Amidament
Els formigons s’amidaran metres cúbics (m3), d'acord amb les especificacions del Projecte.
Per l'abonament dels increments de secció sobre la secció teòrica mínima indicats en els plànols de seccions
tipus, serà necessari que prèviament hagi estat ordenada la seva execució pel Director d’Obra, instruccions per
escrit, en les quals consti de manera explícita les dimensions que han de donar-se a la secció.
Per això, el contractista i/o constructor estarà obligat a exigir, a la Direcció Facultativa, prèviament a l'execució de
cada part d'obra, la definició exacta d'aquelles dimensions que no ho estan.
El preu del formigó inclourà els possibles additius i addicions que la Direcció Facultativa estimi necessaris i també
la possible necessitat d'emprar ciments especials, segons criteri de la Direcció Facultativa (ciment, P.A.S., blanc,
etc.).
El preu dels encofrats podrà anar independent dels preus del formigó, si així s'estipula. L’amidament es realitzarà
per metres quadrats (m2) realment col·locats.
Els esmentats preus inclouen els materials dels encofrats, la maquinària i la mà d'obra necessària per a la seva
col·locació, així com les operacions i materials necessaris. S'entén que quedaran inclosos en el preu del metre
quadrat qualsevol tipus d'accessoris de l'encofrat, com els junts entre murs o altres elements que a judici de la
Direcció Facultativa siguin necessaris per a obtenir un correcte acabat.
El formigó armat s'abonarà al preu del tipus de formigó emprat, que inclourà totes les operacions necessàries per
a executar la unitat d'obra menys l'encofrat i les armadures, així com la seva col·locació que s'abonarà al preu del
Kg. d'acer col·locat.
Les bastides, cindris, execució de junts, operacions de curat i altres operacions necessàries, a judici de la Direcció
Facultativa, per l'execució del formigonat, es consideraran incloses en els preus dels formigons.
5.2.1.3. Armadures
Les armadures es col·locaran netes, sense òxid o qualsevol substància perjudicial. Es disposaran d'acord amb les
indicacions del Projecte, subjectes entre elles i amb l'encofrat, de manera que no puguin experimentar moviments
durant l'abocada i la compactació del formigó i a fi d'evitar coqueres, i recobriments insuficients.
En bigues i elements similars, les barres hauran d'anar, en doblegar-se, agafades amb cèrcols o estreps a la zona
del colze.
Quan hi hagi perill de poder-se confondre unes barres amb altres, es prohibeix la utilització simultània d'acers de
característiques mecàniques diferents. Es podran utilitzar, dins d'un mateix element, dos tipus diferents d'acers, un
per l'armadura principal i l'altre pels estreps.
Els cèrcols o estreps se subjectaran a les barres principals mitjançant lligament o altre procediment adequat,
prohibint-se expressament la fixació mitjançant punts de soldadura.
S'haurà d'acomplir la Instrucció normativa vigent en tot el que fa referència a les armadures (resistència, límit
elàstic, etc...).
Amidament
obra.
5.2.2. Acer
5.2.2.1. Estructures metàl·liques

Es defineix com estructura metàl·lica d'acer, els elements d'aquest material que formen la part sustentable de
l'edificació.
La forma i dimensions de l'estructura vindrà definida en els plànols corresponents. Els acers a emprar són els
laminats en xapes o perfils del tipus A-52 definits en la Norma UNE-36080-73.
Tots els productes laminats hauran de tenir una superfície llisa i se subministraran en estat brut de laminatge.
El contractista i/o constructor haurà de demostrar la qualificació del personal que executi aquest tipus d'obra.
Les unions, qualsevol que sigui el seu tipus, es realitzaran d'acord amb les indicacions del Projecte, Direcció
Facultativa i normativa vigent.
Abans del muntatge de l'estructura es netejaran i pintaran amb una imprimació les parts d'aquesta que hauran de
restar ocultes.
Es col·locaran plaques de suport sobre els massissos de fàbrica de formigó, que s'immobilitzaran una vegada
aconseguits els aploms i alineacions definitives.
Tots els elements de l'estructura es protegiran contra els fenòmens d'oxidació i corrosió.
No s'efectuarà la imprimació fins que l‘execució hagi estat autoritzada per la Direcció Facultativa, després d'haver
realitzat la inspecció de les superfícies i unions de l'estructura acabada al taller i les executades a l’obra.
No s'imprimiran ni protegiran les superfícies que calgui soldar, mentre no s'hagi executat la unió.
S'adoptaran les mesures necessàries per evitar la corrosió dels elements que recolzin directament sobre la fàbrica
o que encastin en ella.
Amidament
Les estructures o elements estructurals d'acer s’amidaran per quilograms d'acer (Kg), incloent en el preu tots els
elements i operacions d'unió, muntatge, assaigs, protecció, ports necessaris, etc., per la completa execució
d'acord amb el Projecte i indicacions de la Direcció Facultativa.
Totes les operacions de muntatge s'inclouran en el preu, així com la protecció i pintura que siguin necessàries,
d'acord amb la normativa vigent.
ESTRUCTURA METÀL·LICA
Descripció
Estructures els elements del qual: suports, bigues, potes, cobertes i forjats estan compostos per productes d'acer
laminat en calent, perfils buits i conformats en fred o calent, reblons i caragols ordinaris, calibrats i d'alta
resistència, així com femelles i volanderes.
La construcció d'estructures d'acer està regulada pel Codi Tècnic de l'Edificació en el seu Document Bàsic de
Seguretat estructural-acer.
Materials
 Perfils i xapes d'acer laminat:
S'usaran els acers establits en la norma UNE EN 10025 (Productes laminats en calent d'acer no aliat, per a
construccions metàl·liques d'ús general), les característiques se resum de la qual a la Taula 4.1. del CTE DB-SEA
i compliran amb les especificacions contingudes en la c.4.
Iran acompanyats del certificat de conformitat amb el marcat CE segons la norma harmonitzada UNE EN 10025,
declarant expressament la resistència a tracció, límit elàstic, resistència a flexió per xoc, soldabilitat, allargament i
toleràncies dimensionals.
 Perfils buits d'acer:
El CTE DB-SEA- Punt 4, contempla els acers establits per les normes UNE EN 10210-1 relativa a Perfils buits per
a construcció, acabats en calent, d'acer no aliat de grau fi i en la UNE EN 10219-1, relativa a seccions buides
d'acer estructural conformats en fred. Aniran acompanyats del certificat de conformitat amb el marcat CE segons
les norma anteriors incloent la designació del material segons EN 10027.
 Caragols, femelles i volanderes:
El CTE DB-SEA- Punt 4,a la taula 4.3 contempla les característiques mecàniques mínimes dels acers dels
caragols de qualitats normalitzades en la normativa ISO.
Les unions compliran amb allò que s'ha establit en el punt 8 de la CTE DB-SEA, les unions caragolades, mes
concretament amb les especificacions del punt 8.5 del citat DB.
 Cordons i cables.
Les característiques mecàniques dels materials d'aportació seran superiors a les del material base. Les qualitats
dels materials d'aportació ajustades a la norma UNE EN ISO 14555:1999 es consideren acceptables.
Les unions soldades compliran amb allò que s'ha establit en el punt 8 de la CTE DB-SEA, més concretament amb
les especificacions del punt 8.6 del citat DB.
Les característiques dels materials subministrats han d'estar documentades de manera que puguin comparar-se
amb els requisits establits en projecte. A més a més, els materials han de poder-se identificar en totes les etapes
de fabricació, per al que cada component ha de tenir una marca duradora, distingible, que no li produeixi dany i
resulti visible després del muntatge amb la designació de l'acer segons normes.
Posada en obra
Ha de prevenir-se la corrosió de l'acer evitant el contacte directe amb altres metalls que produeixin corrosió i el
contacte directe amb guixos.
S'aplicaran les proteccions adequades als materials per evitar la seva corrosió, d'acord amb les condicions
ambientals internes i externes de l'edifici, segons el que estableix la norma UNE-ENV 1090-1:1997. Els materials
protectors han d'emmagatzemar-se i utilitzar-se d'acord amb les instruccions del fabricant. S'han de preparar les
superfícies a protegir conforme a la norma UNE-ENV 1090-1: 1997. Les superfícies que no es puguin netejar per
rajat, se sotmetran a un raspallat metàl·lic que elimini la pellorfa de laminació i després s'han de netejar per treure
la pols, l'oli i el greix. Els abrasius utilitzats en la neteja i preparació de les superfícies a protegir, han de ser
compatibles amb els productes de protecció a emprar. Els mètodes de recobriment han d'especificar-se i
executar-se d'acord amb la normativa específica respecte d'això i les instruccions del fabricant. Es podrà utilitzar
la norma UNE ENV 1090-1: 1997 i UNE ENV 1090-1: 1997.
El material ha d'emmagatzemar-se seguint les instruccions del seu fabricant, evitant deformacions permanents,
protegint de possibles danys en els punts on se subjecti per a la seva manipulació, emmagatzemant-los apilats
sobre el terreny però sense contacte amb ell, evitant qualsevol acumulació d'aigua.
Operacions de fabricació en taller

Tall: Per mitjà de serra, cisalla, tall tèrmic (oxicorte) automàtic. Oxicorte sempre que no tinguin irregularitats
significatives i s'hagin eliminat les restes d'escòria.
Conformat: En calent se seguiran les recomanacions del productor siderúrgic. Es realitzarà amb el material en
estat vermell cirera, manejant-se la temperatura, el temps i la velocitat de refredament. No es permetrà el
conformat en l'interval de calor blava (250ºC a 380ºC). Es permet el conformat en fred, però no la utilització de
cops de martell i s'observaran els radis de corda mínims establits a la taula del punt 10.2.2 del CTE DB-SEA.
Perforació: Els forats han de realitzar-se per trepatge, la mandrinada s'admet per a materials de fins a 25 mm. de
gruix sempre que el gruix nominal del material no sigui major que el diàmetre nominal del forat. Les rebaves s'han
d'eliminar abans de l'acoblament
Angles entrants: Han de tenir un acabat arrodonit, amb un ràdio mínim de 5 mm.
Superfícies per a suport de contacte:. Les superfícies han de formar angles rectes i complir les toleràncies
geomètriques especificades en DB-SEA. La planeitat d'una superfície contrastant-la amb una vora recte, no
superarà els 0,5 mm.
Entroncaments: No es permeten més entroncaments que els establits en projecte o aprovats pel director d'obra.
Soldeo
S'ha de proporcionar al personal encarregat un pla de soldeo, que inclourà els detalls de la unió, dimensions i
tipus de soldadura, seqüència de soldeo, especificacions del procés i les mesures per evitar l'esquinç laminar. Els
soldadors han d'estar certificats per un organisme acreditat i qualificar-se d'acord amb la norma UNE EN 287-
1:1992.
Les superfícies i vores han de ser els apropiats per al procés de soldeo i estar exempts de fissures, entalladures,
materials que afectin el procés o qualitat de les soldadures i humitat. Els components a soldar han d'estar
correctament col·locats i fixos mitjançant dispositius adequats. Per a la realització de qualsevol mena de
soldadura, s'estarà a les especificacions contingudes en els punts 10.3 i 10.7 del DB-SEA del C.
Execució de soldeo i muntatge en taller i el seu control. Es complirà amb les especificacions establides en els
punts 10.7 i 10.8 del DB-SEA del CTE.
Unions caragolades. Les característiques d'aquest tipus d'unions s'ajustaran a les especificacions dels articles
10.4.i 10.5 del DB SEA del CTE. En unions de caragols pretesats el control del pretesat es realitzarà per algun
dels procediments indicats en l'article 10.4.5 de DB SIGUI: mètode de control del parell torsor, mètode del gir de
femella, mètode de l'indicador directe de tensió, mètode combinat. Podran emprar-se caragols aixamfranats,
calibrats, perns d'articulació o hexagonals d'injecció, si es compleixen les especificacions de l'article 10.5 de DB
SEA del CTE.
Tractaments de protecció. Les superfícies es prepararan conforme a les normes UNE-EN-ISO 8504-1:2002 e
UNE-EN-ISO 8504-2:2002 per a neteja per raig abrasiu, i UNE-EN-ISO 8504-3:2002 per a neteja per eines
mecàniques i manuals. Les superfícies que vagin a estar en contacte amb el formigó, no es pintaran, només es
netejaran. No s'utilitzaran materials que perjudiquin la qualitat d'una soldadura a menys de 150 mm. de la zona a
soldar i després de realitzar la soldadura no es pintarà sense abans haver eliminat les escòries.

El control de qualitat es realitzarà complint a les especificacions recollides en la CTE en el seu articulo 12. Les
activitats de control de qualitat han de quedar registrades documentalment en la documentació final d'obra.
Control de qualitat de materials
Els materials coberts per un certificat expedit pel fabricant, el control podrà limitar-se reconeixement de cada
element de l'estructura amb el certificat que ho avala. Quan el projecte especifiqui característiques no avalades
per certificats, s'establirà un procediment de control mitjançant assajos realitzats per un laboratori independent.
Materials que no quedin coberts per una normativa nacional podran utilitzar normatives o recomanacions de
prestigi reconegut.
Control de qualitat de la fabricació Es defineix en la documentació de taller, que haurà de ser revisada i aprovada
per la direcció facultativa de l'obra i contindrà almenys: a) Una memòria de fabricació b) Els plans de taller per a
cada element de l'estructura c) Un pla de punts d'inspecció dels procediments de control intern de producció, tot
això amb el contingut mínim especificat en el punt 12.4.1 de la CTE DB-SEA. El seu control té com a objecte
comprovar la seva coherència amb les especificacions de projecte.
Control de qualitat del muntatge. Es defineix en la documentació de muntatge, que serà elaborada pel muntador i
revisada i aprovada per la direcció facultativa de l'obra i contindrà almenys: a) Una memòria de muntatge b) Els
plans de muntatge c) Un pla de punts d'inspecció, tot això amb el contingut mínim especificat en el punt 12.5.1 de
la CTE DB-SEA. El seu control té com a objecte comprovar la seva coherència amb les especificacions de
projecte.
Les toleràncies màximes admissibles, seran les establides pel CTE DB-SEA al punt 11, en el que es defineixen
tipus de desviacions geomètriques corresponents a estructures d'edificació, i els valors màxims admissibles per a
tals desviacions distingint entre toleràncies de fabricació i toleràncies d'execució.

Elements estructurals es mesuraran segons el pes nominal. Les planxes en superfície teòrica descomptant buits
majors d'1 m2.
Condicions de conservació i manteniment

S'exposen a continuació les condicions bàsiques i generals de conservació i manteniment. En el preceptiu "Llibre
de l'Edifici", a redactar després de la finalització de l'obra, s'inclourà major detall de les mateixes.
No han de modificar-se ni sobrecarregar-se els elements estructurals respecte a la seva definició en projecte.
Cada any es revisarà l'aparició de fissures, esquerdes, fletxes en bigues i forjats, bombament en pilars, humitats o
degradació de l'acer informant un tècnic si escau.
Cada 10 anys revisió per tècnic especialista dels símptomes de possibles danys estructurals, s'identificaran les
causes de danys potencials (humitats, ús), identificació de danys que afecten seccions o unions (corrosió,
lliscament no previst).
Es realitzarà manteniment als elements de protecció de l'estructura, especialment als de protecció davant incendi,
que s'ajustaran als terminis de garantia declarats pels fabricants (de pintures, per exemple).
Els edificis sotmesos a accions que indueixin fatiga comptaran amb un pla de manteniment independent que ha
d'especificar el procediment per evitar la propagació de les fissures, així com el tipus de maquinària a emprar,
l'acabat, etc.
5.2.3. Fusta
5.2.3.1. Estructura de fusta
Quan s’utilitza la fusta com a element estructural, cal tenir en compte les seves característiques i propietats
físiques i mecàniques.
Per a les obres, la guia d'humitat que ha de tenir la fusta, segons la naturalesa de l’obra és la següent:
-Bastiments, encofrats i cintres: del 18% al 25% d’humitat.

-En obres cobertes obertes: del 16% al 20% d’humitat.
-En obres cobertes tancades: del 13% al 17% d’humitat.
-A locals tancats i amb calefacció: del 12% al 14% d’humitat.
-A locals amb calefacció continua: del 10% al 12% d’humitat.
Les humitats de la fusta per a la realització d’assaigs són habitualment el 12% i el 15%. Es recomana usar com a
humitat d’assaig la que s’obté quan es manté la fusta en una cambra a una temperatura de 20ºC i amb una
humitat relativa del 65%, cosa que ens dóna una humitat de la fusta del 12%, aproximadament
La durabilitat de la fusta, és una propietat molt variable, que depèn de molts factors: el medi ambient, l’espècie de
la fusta, el tipus de talat, les condicions de la posada en obra, la manera d’assecada, les alteracions de la humitat
i sequedat, el contacte amb el terra, l’aigua, el tractament abans de ser usada, la protecció un cop posada a
l’obra, etc...
Com més elevada és la densitat de la fusta més gran és la seva duració.
Sota càrregues petites, la fusta es deforma seguint la llei de Hooke, les deformacions són proporcionals a les
tensions. Quan se sobrepassa el límit de proporcionalitat, la fusta es comporta com un cos plàstic i es produeix
una deformació permanent, a mesura que augmenta la càrrega es produeix la ruptura.
La mesura de les deformacions de la fusta es realitza per mitjà del mòdul d’elasticitat. Aquest mòdul dependrà del
tipus de fusta, del contingut d’humitat, del tipus i la naturalesa de les accions, de la direcció d’aplicació dels
esforços i la seva duració. El valor del mòdul d’elasticitat en el sentit transversal a les fibres serà de 4.000 a 5.000
kp/cm2, en el sentit de les fibres serà de 80.000 a 180.000 kp/cm2.
Quan s’han d’executar unions de peces de fusta per mitjà de cargols o claus, es recomana que la fusta tingui una
gran resistència a l’esqueixament (acció de tallar la fusta en dues parts quan la direcció dels esforços és paral·lela
a la direcció de les fibres).
Estructures horitzontals
En aquest cas, són les bigues i jàsseres els elements estructurals dels sostres de fusta. Els valors normals de les
llums oscil·len entre 4,50-5 metres, amb intereixos variables de 0,55-0,65 metres i secció escairada de 14-16 x 20-
22 centímetres.
La solució més senzilla, i per tant la més utilitzada, per cobrir un espai és col·locar les bigues recolzades de paret
a paret en la direcció de la llum més curta.
Una recomanació per millorar la durabilitat dels sostres de fusta en edificis, és no col·locar l’embigat
perpendicular a la façana.
Estructures verticals
A Catalunya es poden trobar com a element portant vertical de fusta, pilars aïllats.
L’entramat vertical, és una estructura porticada de fusta amb nusos deformables, que treballa com a paret portant;
aquest sistema no s’utilitza, en general, a Catalunya.
En alguns casos, la fusta pot formar part de tancaments exteriors no portants, en els que la fusta no té funció
portant, només rigiditzant.
Cobertes
En edificacions senzilles, s’obté la coberta inclinat un sostre normal de forma que les bigues donin el pendent
necessari. Té les limitacions de llum d’un sostre de bigues a més de transferir esforços horitzontals a les parets.
La coberta a dues vessants, on les bigues s’inclinen i es recolzen dos a dos sobre la biga mare o biga llom, i
sobre la biga sabatera, una biga de fusta que corre longitudinalment la paret.
L’encavallada està formada per peces que treballen a tracció o compressió, i que transmeten només empentes
verticals als murs.
Amidament
L’amidament i l'abonament de les estructures de fusta es realitzarà segons unitats especificades en el Projecte,
incloent-se en el preu totes les operacions necessàries pel trasllat, protecció de la fusta a insectes, instal·lació
d'elements d'ancoratge i suports corresponents, per la completa instal·lació.
5.2.4. Fàbrica
5.2.4.1 Estructura d’obra
Es defineix com a estructura d’obra el conjunt d’elements constructius que constitueixen la part resistent i de
suport d’una construcció, executada amb peces industrialitzes, amb capacitats portants reconegudes pel
fabricant, i segons el tipus de material emprat, regulades per normativa vigent.
5.2.4.2. Estructura d’obra de ceràmica

En el cas de parets estructurals, el Projecte ha d’especificar el gruix de la paret, del maó a emprar: les dimensions
del mateix, la resistència a compressió, el tipus morter i la seva dosificació.
Es prohibeix l’execució de regates horitzontals, en parets de càrrega. Prèvia autorització de la Direcció
Facultativa, es podran realitzar regates verticals o de pendent no inferior a 70º, sempre que la profunditat de la
regata no superi 1/6 del gruix del mur, recomanant-se l’ús d’aparells mecànics per formar la regata.
Durant l’execució dels murs cal tenir en compte: el replanteig, la humectació dels maons, la col·locació dels
maons, els junts, les lligades.
Durant l’execució de les parets cal protegir les parts més recents executades, de fortes pluges, de gelades, del
temps extremadament sec i calorós.
Durant el procés de construcció dels murs i mentre aquests no estiguin estabilitzats, cal prendre precaucions, per
tal d’evitar el bolc dels murs en el cas de forts vents.
Les parets estructurals d’obra de ceràmica han d’estar executades segons indicacions de Projecte, instruccions
de la Direcció Facultativa i complir amb la normativa vigent.
Ha de complir segons normativa vigent.
5.2.4.3. Estructura d’obra de fàbrica de blocs de morter de ciment

L’estructura d’obra de fàbrica de blocs de morter de ciment està formada per peces de mesures modulades,
definides en el Projecte, segons els requeriments mecànics, establerts en el mateix.
La Direcció Facultativa pot ordenar la realització d’assaigs de control o la credencial de les característiques del
bloc de ciment, per organismes competents. La Direcció facultativa pot rebutjar el bloc si aquest no s’ajusta a les
previsions del projecte o presenta anomalies.
Els murs de tancament aniran arriostrats amb altres murs i/o pilastres.
Durant la construcció de murs i mentre aquests no estiguin estabilitzats per la col·locació de forjats, murs de
riostament o altres elements estructurals rígids, s’adoptaran les mesures necessàries per tal d’evitar la bolcada
degut a l’acció del vent o altres accions externes.
Els murs de tancament de bloc de morter de ciment, aniran protegits exteriorment amb un material que garanteixi
la seva impermeabilitat, a no ser que el fabricant dels blocs garanteixi mitjançant assaigs reconeguts per
organismes competents, la impermeabilització del bloc.
En cas d’emprar armadures i formigó, per omplir els blocs, se seguiran les prescripcions ja indicades anteriorment
per aquests materials.
En el Projecte estarà especificat les dimensions de les peces de bloc de morter de ciment, la formació de lligades,
l’armat del mur, tipus i dosificació formigó, etc..; tenint en compte la modulació de les peces emprades.
FÀBRICA DE BLOCS DE FORMIGÓ
Descripció
Murs resistents i d'arriostrament formats per blocs de formigó buits o massissos, units amb morter de ciment i/o
calç.
Materials
 Blocs de formigó:
Es facilitarà a la direcció facultatiu certificat de conformitat amb el marcat CE segons la norma harmonitzada UNE
EN 771-3, declarant expressament la resistència a compressió, conductivitat tèrmica, durabilitat a cicles glaç-
desglaç, absorció d'aigua, aïllament acústic, expansió per humitat, permeabilitat al vapor i adherència. Si són
caravista no presentaran defectes superficials en coloració, textura o escrostonis.
 Morter:
L'aglomerant empleat podrà ser ciment o mixt amb calç.
Ciment: compliran les especificacions disposades en el RC-08 i normes harmonitzades UNE EN 197-1 i 413-1 i
les calçs segons normes UNE EN 459-1
El ciment se subministrarà acompanyat d'un albarà amb les dades exigides en la RC-08. Iran acompanyats del
certificat de conformitat amb el marcat CE per organisme notificat i la declaració del fabricant CE de conformitat.
defensat de la intempèrie, humitat del sòl i parets.
Preferentment s'empraran ciments per a obra podent amb l'aprovació de la direcció d'obra emprar altres ciments
comuns a excepció del CEM I i CEM II/I.
Poden emprar-se sorres naturals procedents de rius, mina i platja, o d'insistència, o bé barreja d'elles. El
subministrador haurà de garantir documentalment el compliment del marcat CE, per a això cada càrrega anirà
acompanyada per full de subministrament que estarà en tot moment a disposició de la Direcció de l'Obra, en la
que figurin la declaració de conformitat del producte segons aquest marcat. Els àrids hauran de complir les
condicions fisicoquímiques, fisicomecàniques, de granulometria i forma indicades en la norma harmonitzada UNE
EN 13139.
S'admeten totes les aigües potables i les tradicionalment empleades. En cas de dubte, l'aigua complirà les
condicions d'acidesa, pH, contingut de substàncies dissoltes, sulfats, clorurs, olis, greixos i d'hidrats de carboni
determinats en normes UNE descrites en l'EHE.
En cas d'emprar additius el fabricant subministrarà l'additiu correctament etiquetatge i disposarà de marcat CE
aportant la fitxa de declaració de conformitat al dit marcat i certificat de control de producció en fàbrica. La
Direcció Facultativa haurà d'autoritzar la seva utilització i en la seva incorporació a la barreja se seguirà
estrictament el que disposa el fabricant.
Les barreges preparades, envasades o a granel portaran el nom del fabricant, la quantitat d'aigua a afegir per
obtenir les resistències desitjades i disposaran de garantia documental del compliment del marcat CE i hauran de
complir les condicions indicades en la norma harmonitzada UNE EN 998-2.
El morter ordinari per a fàbriques convencionals no serà inferior a M1, per a fàbrica armada o pretesada, morters
de junta prima i morters lleugers, no seran inferiors a M5. La resistència a compressió del morter no ha de ser
superior al 0,75 de la resistència de les peces.
 Formigó armat:
S'utilitza com a reforç i en punts singulars com a llindes, cantonades, unions... Haurà de complir amb les
característiques disposades en aquest plec i en la normativa vigent per al formigó armat.
La grandària màxima de l'àrid serà 10 mm quan es reomplin buits majors de 50 mm, o quan el recobriment de les
armadures estigui entre 15 i 25 mm. No serà major que 20 mm quan es reomplin buits de dimensió major que 100
mm o quan el recobriment de l'armadura no sigui menor que 25 mm.
 Armadures: A més dels acers establits en EHE, es consideren acceptables els acers inoxidables segons
UNE ENV 10080:1996, UNE EN 10088 i UNE EN 845-3:2001, i per pretesar els de EN 10138.
Posada en obra
En l'execució, es tindran en compte les restriccions imposades pel CTE DB-SEF en el punt 3, relatiu a la
durabilitat dels materials.
Quant a l'armat, en el punt 3.3 del DB-SEF, estableix les restriccions d'ús i protecció o recobriment segons la
classe d'exposició, però en qualsevol cas estableix que: el gruix mínim del recobriment de morter respecte al caire
exterior no serà menor que 15 mm; el recobriment de morter per damunt i per sota de l'armadura de llença no sigui
menor que 2 mm.
A les llindes, es disposarà una armadura de continuïtat sobre els suports, d'una secció no inferior al 50% de
l'armadura al centri del va.
Les peces, s'humitejaran abans del seu ocupació de manera que l'aigua embeguda en la peça ha de ser la
necessària perquè no variï la consistència del morter en posar-ho en contacte amb la mateixa. Les peces es
col·locaran sempre a refrec, sobre una pastís de morter, fins que el morter sobreïxi per la nafra i la llença. Si fos
necessari corregir la posició d'una peça, es traurà, retirant també el morter. El morter ha d'omplir totalment les
juntes de llença (excepte cas llença buit) i nafres. El llagueado es realitzarà mentre el morter estigui fresc i el
morter tindrà les mateixes propietats que el d'asseure les peces. Abans de la rejuntada, es raspallarà el material
solt, i s'humitejarà la fàbrica. Les fàbriques han d'aixecar-se per filades horitzontals. Quan dues parts hagin
d'aixecar-se en èpoques distintes, la que s'executi primer es deixarà esglaonada o formant alternativament
entrants (lligades) i sortints (lligades). En les filades consecutives, les peces se solaparan, el solapi serà almenys
igual a 0,4 vegades el gros de la peça i no menor que 40 mm, en les cantonades o trobades, el solapo de les
peces no serà menor que el seu fumall. El gruix de les llences i nafres de morter ordinari o lleuger no serà menor
que 8 mm ni major que 15 mm. i el de llences i nafres de morter de junta prima no serà menor que 1 mm. ni major
que 3 mm.
Quan els murs estan arriostrats pels forjats, s'enllaçaran a aquests de manera que es puguin transmetre les
accions laterals. Quan l'enllaç es realitzi mitjançant connectors, la separació dels elements de connexió entre
murs i forjats no serà major que 2 m en edificis de més de quatre plantes no serà major que 1,25 m. Quan l'enllaç
es realitzi per fregament, no són necessaris amarraments si el suport dels forjats de formigó es prolonga fins al
centri del mur o un mínim de 65 mm.
En murs en contacte amb el terreny, la fàbrica no ha de versi afectada pel terreny. Es prendran mesures
protectores per a les fàbriques que puguin ser danyades per efecte de la humitat en contacte amb el terreny.
S'aplicaran les prescripcions indicades en el DB-HS.
Per a l'execució de fregadisses i rebaixos, s'ha de comptar amb les ordres del director d'obra i es tindrà en compte
la no afectació a elements estructurals, com a llindes, ancoratges o armadures. En murs d'execució recent, ha
d'esperar-se que el morter d'unió entre peces hagi endurit .
En murs armats, la secció de l'armadura principal no serà menor que el 0,1% de la secció del mur. Als murs amb
llences armades, l'armadura no serà menor que el 0,03 % de la secció i la separació vertical no serà major que
600 mm. Una fàbrica amb armadura en els seus buits, sol·licitada a flexió, necessita una altra armadura
transversal en direcció perpendicular amb una àrea superior que 0,05 % del producte de l'ample total pel cantell
útil. En murs amb pilastres armades no fa falta armadura transversal. Les armadures tindran un diàmetre nominal
mínim de 6 mm. L'armadura transversal, es disposarà en tota la llum amb una àrea mínima no menor que el 0,1 %
de la secció de la fàbrica. La distància màxima entre estreps, no serà major que 0,75d ni 300 mm. La distància
lliure entre armadures adjacents no serà menor que la grandària màxima de l'àrid més 5 mm, ni que el diàmetre de
l'armadura, ni que 10 mm. La separació entre armadures principals de tracció no serà major que 600 mm, excepte
la d'armadures concentrades en nuclis o caixes, o a les armadures de llença. L'àrea total de l'armadura principal
no excedirà el 4% de la secció bruta del farciment del nucli o de la pilastra, excepte a la zona de solapis que podrà
aconseguir fins al 8%.
Els ancoratges pot ser per prolongació recta, ganxo, patilla, o ganxo. No s'empraran ancoratges per prolongació
recta o per patilla en barres llises de més de 8 mm de diàmetre. En barres a compressió no s'empraran
ancoratges de ganxo, patilla o ganxo. La longitud d'ancoratge de les armadures i el solapo es calcularan conforme
al que disposa el punt 7.5.2 del DB-SEF.
Les armadures s'emmagatzemaran, doblegaran i col·locaran sense que pateixin danys en la pel·lícula
autoprotectora o en el revestiment. Tota armadura s'examinarà abans de col·locar-la, i es comprovarà que estigui
lliure de substàncies perjudicials per a l'adherència. S'empraran separadors i estreps per mantenir les armadures
en la seva posició amb el recobriment especificat. Quan sigui necessari, es lligarà l'armadura amb filferro per
assegurar que no es mogui mentre s'aboca el morter u el formigó de farciment. Se solaparan només on ho permeti
la direcció facultativa.
La fàbrica confinada es construirà entre elements de formigó armat o de fàbrica armada. La separació entre els
dits elements, no superarà els 4 m. L'àrea de la secció dels elements veïns serà no menor que 0,02 m², amb una
dimensió mínima de 100 mm i amb una secció mínima d'armadura de 0,02 t (en mm²) sent t el gruix en mm del
mur, ni menor que 200 mm². El formigonat dels elements es realitzarà després d'executada la fàbrica i s'ancorarà
a aquesta. Quan s'empri fàbrica confinada realitzada amb peces massisses, perforades o alleugerides,
s'utilitzaran barres d'un diàmetre no menor que 6 mm i amb una separació no major que 600 mm, correctament
ancorades en el formigó de farciment i en les juntes de morter.
Es disposaran juntes de moviment en edificis de planta rectangular o concentrada cada 20 m, si la planta té forma
asimètrica les distàncies es reduiran a la meitat.
No quedarà morter a l'interior dels blocs ni a la cambra si l'hagués. No s'usaran peces menors de mig bloc.
L'última filada estarà composta per blocs de coronació, amb el fons cec en el seu part superior.
S'utilitzaran ploms i cordills per aconseguir verticalitat i horitzontalitat en nafres i llences respectivament. En
cantonades, trobades i encreuaments de murs de bloc buit, s'abocarà formigó per capes d'altura no superior a 100
cm., alhora que s'aixequen els murs, cuidant omplir tot el buit entre l'encofrat i els blocs. Si en comptes de formigó,
s'utilitzen elements metàl·lics com a ancoratge, hauran d'estar protegits contra la corrosió.
Sense autorització expressa de la direcció d'obra es prohibeix, en murs de càrrega, l'execució de fregadisses no
assenyalades en els plans.
Se suspendrà l'execució de la fàbrica en temps plujós o de glaçades. Els murs, un cop executats hauran de
protegir-se de la pluja, glaçades, vent, calor excessiva, cops, etc., i no es carregarà fins que hagi adquirit
resistència suficient.
La coronació dels murs es cobrirà per impedir el rentat del morter de les juntes per efecte de la pluja i evitar
eflorescències, escrostonats per pinyols i danys en els materials higroscòpics. Es prendran precaucions per
mantenir la humitat de la fàbrica fins al final del forjat, especialment davant baixa humitat relativa, altes
temperatures o forts corrents d'aire. Es prendran precaucions davant les glaçades. Els murs que quedin
temporalment sense arriostrar i sense càrrega estabilitzen-te però que puguin estar sotmesos a càrregues de vent
o d'execució, es recolzaran provisionalment, per mantenir la seva estabilitat. Es limitarà l'altura de la fàbrica que
s'executi en un dia per evitar inestabilitats i incidents mentre el morter està fresc.

Recepció de Blocs: Se subministraran amb una declaració del subministrador sobre la seva resistència i la
categoria de fabricació. El fabricant aportarà la documentació que acredita que el valor declarat de la resistència a
compressió s'ha obtingut a partir de peces mostrejades segons UNE EN 771 i assajades segons UNE EN 772-
1:2002, i l'existència d'un pla de control de producció en fàbrica que garanteix el nivell de confiança I o II. El valor
mitjà de la compressió declarada pel subministrador, multiplicat pel factor d de la taula 8.1 del DB-SEF ha de ser
no inferior al valor usat en els càlculs com a resistència normalitzada.
El recull en obra s'efectuarà evitant el contacte amb substàncies o ambients que perjudiquin física o químicament
a la matèria de les peces.
Recepció de sorres: Es descarregarà en una zona de sòl sec en què pugui conservar-se neta. Les sorres de
distint tipus s'emmagatzemaran per separat. Es comprovaran la identificació, tipus, grandària i distintius de les
sorres. Es realitzarà una inspecció ocular de característiques i, si es jutja precís, es realitzarà una presa de
mostres i es faran assajos de matèria orgànica, granulometria i fins que passen pel tamís 0,08 segons EHE.
Recepció de ciments i calçs: Durant el transport i magatzematge es protegiran enfront de l'aigua, la humitat i
l'aire. Si el ciment disposa de distintiu de qualitat reconegut oficialment segons RC-08 es comprovarà la
identificació, classe, tipus, categoria i distintius, d'una altra manera es faran assajos de resistència a compressió,
temps de forjat, expansió, pèrdua al foc, residu insoluble, triòxid de sofre, clorurs, sulfurs, òxid d'alumini i
puzolanitat, segons EHE i RC-08. S'identificaran el tipus i classe de calçs i si no disposen de distintiu de qualitat
reconegut es faran assajos químics de finor de mòlt, forjat i estabilitat de volum.
Recepció de Morters secs preparats i formigons preparats: es comprovarà el marcat CE, el tipus i distintius de
qualitat, que la dosificació i resistència corresponen a les sol·licitades i es realitzaran assajos de resistència a
compressió i consistència amb Con d'Abrams. La recepció i el magatzematge i ocupació es realitzarà seguint les
instruccions del fabricant. S'emprarà abans que transcorri el termini d'ús definit pel fabricant.
Dels morters preparats en obra es comprovarà el tipus, dosificació i es realitzaran assajos de resistència a
compressió i consistència amb Con d'Abrams.
Morters i formigons de farciment: Barreja manual únicament en projectes amb categoria d'execució C. S'empraran
abans d'iniciar-se el forjat. En dosificar es considerarà l'absorció de les peces de la fàbrica. Tindrà docilitat
suficient per reomplir completament els buits en què s'aboqui i sense segregació. Al morter no se li afegiran
aglomerants, àrids, additius ni aigua després del seu pastat. Quan s'estableixi la determinació mitjançant assajos
de la resistència del morter, s'usarà la UNE EL 1015-11:2000. Abans de reomplir de formigó la cambra d'un mur
armat, es netejarà de restes de morter i enderroc. El farciment es realitzarà per capes, es massissen tots els buits
i no se segrega el formigó.
En aigües no potables sense experiències prèvies es realitzaran assajos d'exponent d'hidrogen pH, substàncies
dissoltes, sulfats, ió Clor Cl- , hidrats de carboni i substàncies orgàniques solubles en èter, segons EHE.
Es farà un control cada 10 murs, 20 buits o 10 enllaços i almenys u per planta, del tipus d'acer, diàmetre, longitud,
col·locació i recobriment. Es farà control del rebut i col·locació de blocs, afonament i planeitat del mur, de
replantejament i per cada buit es farà un de massissat de muntants i suport de llinda. Per cada planta i per cada
50 enllaços, es farà una presa de 6 provetes per comprovar la resistència característica del formigó. Es farà
inspecció visual de discontinuïtats, dimensions de la fàbrica, aparell, adherència entre els blocs i el morter,
trobada amb altres elements estructurals o complementaris i enllaços.
 Replantejament: +-10 mm o +-20 entre aqueixos parcials o extrems, respectivament.

 Faltes de morters: 30 mm o 10 si va revestit o no, respectivament.
 Afonament: 10 mm per planta, o 30 mm en tota la seva altura.
 Horitzontalitat: 2mm per m.
 Planeitat: 10 mm per 2 m.
 Resistència característica del formigó: 90% de l'especificada.
 Toleràncies de les peces ceràmiques segons allò que s'ha expressat en la UNE EN 771-3.
Es mesurarà la superfície executada deduint buits.

Modificació, sobrecàrrega, obertura de buits o fregadisses es realitzarà consultant tècnic especialista.
Cada any es comprovarà l'aparició de deformacions dels murs, afonaments, bombaments, desplaçaments,
fissures, escrostonats, portes i finestres que no tanquen bé o aparició d'eflorescències en aquest cas s'ha
d'informar d'un tècnic especialista.
Cada 5 anys es revisaran les juntes de dilatació, renovant-les cas que fora necessari.
Cada 10 anys revisió per tècnic especialista.
5.2.4.4 Estructura d’obra de fàbrica de blocs de morter d’argila expandida

L’estructura d’obra de fàbrica de blocs de morter d’argila expandida està formada per peces de mesures
modulades, definides en el Projecte, segons els requeriments mecànics, tèrmics i acústics establerts en el mateix.
Els murs portants de bloc de morter d’argila expandida, s’han d’entendre com elements que formen part d’una
estructura tridimensional, en què els forjats, murs de càrrega i murs transversals, treballen en conjunt; per això
qualsevol element vertical de riostament cal que s’executi simultàniament amb el mur de càrrega al qual dona
rigidesa.
Els murs que tenen funcions estructurals, no han de ser carregats fins que els morters estiguin adormits.
Recepció a l’obra
En els albarans o en l’empaquetat ha de figurar el nom del fabricant i la denominació comercial. La Direcció
Facultativa, comprovarà que els blocs estiguin en bon estat i s’adeqüin a les previsions del Projecte. La Direcció
Facultativa pot ordenar la realització d’assaigs de control o la credencial de les característiques del bloc de morter
d’argila expandida, per organismes competents. La Direcció facultativa pot rebutjar el bloc si aquest no s’ajusta a
les previsions del projecte o presenta anomalies.
Procés d’execució
Es recomana realitzar el replanteig, definits prèviament els nivells horitzontals del bloc i situades les alineacions
dels murs, se situen les peces en cantonada i peces base contigües, ja siguin unions transversals de dos plans
verticals perpendiculars o de qualsevol altra direcció; es completa la filada utilitzant, si és necessari, peces d’ajust
o modulació pròpies del sistema.
El replanteig en alçada es farà situant primer l’alçada de la llinda i després la del forjat superior.
Les successives filades estaran disposades segons la llei de trava, tenint cura de les línies d’enrasada vertical
amb els punts singulars del mur i la col·locació de peces complementàries.
La formació d’obertures en el mur es realitza mitjançant la retirada de les peces de filades superiors i formant
l’obertura amb peces d’acabat i mitges peces, pròpies del sistema, desaconsellant-se emparar materials diferents
als blocs de morter d’argila expandida. Els fabricants disposen de les peces complementàries per tal de solucionar
zones d’ajusts, cantonades, brancals, dintells d’obertures, etc.... La modulació dels murs ha d’estar prevista en el
Projecte.
Com a norma general es considera que l’alçada executada en una jornada no ha de superar una planta, ni tres
metres; per tal d’impedir l’aixafament del morter fresc de les juntes.
Durant la construcció de murs i mentre aquests no estiguin estabilitzats per la col·locació de forjats, murs de
riostament o altres elements estructurals rígids, s’adoptaran les mesures necessàries per tal d’evitar la bolcada
degut a l’acció del vent o altres accions externes.
Els murs de bloc de morter d’argila expandida s’executaran per filades horitzontals en tota la seva extensió. Quan
dues parts dels murs s’hagin de construir en èpoques diferents, es deixarà esglaonada la fàbrica que s’executi
primer. El bloc s’ha d’assentar sobre el morter en vertical, mai a refrec, colpejant-lo amb una maça de goma. Les
peces de bloc es mullaran abans de la seva col·locació.
Els blocs es col·locaran amb junt vertical encadellat, sense aplicació de morter, mantenint com a mínim, una
distància de 7 centímetres entre els junts verticals de dues filades consecutives. Els junts verticals han d’estar
encadellats correctament, evitant separacions entre peces.
Els junts horitzontals s’ompliran de morter. Es recomana emprar morters mixts de ciment i calç.
Els junts de morter han de ser continus en tot el gruix del mur quan aquest és interior; mentre que en els murs
exteriors, cal interrompre el junt a la meitat, aplicant dues bandes continues longitudinalment, evitant així el pont
tèrmic que es produeix entre la cara interior i exterior del mur. La separació entre les dues bandes de morter, una
vegada assentat el bloc ha de ser entre 1 i 2 centímetres. El gruix del morter en els junts horitzontals, quan la
peca ja estigui assentada, està comprés entre 10 i 15 mil·límetres.
Cal protegir les fàbriques de la pluja, de la calor i del fred, adoptant en cada cas les mesures que indiqui la
Direcció Facultativa.
S’han de prendre les mesures necessàries per evitar que el morter es geli, en cas de fred extrem. Si gela durant la
jornada, s’interrompran les obres i la fàbrica acabada d’executar es protegirà amb mantes d’aïllant tèrmic i plàstic.
Si hi ha gelades abans d’iniciar la jornada, s’inspeccionaran els murs construïts darrerament i les parts afectades
pel gel seran enderrocades i reconstruïdes quan les condicions climàtiques ho permetin.
Amb temps extremadament sec i calorós, la fàbrica es mantindrà humida.
Amidament
Els criteris d’amidament seran els mateixos en les obres de fàbrica ceràmica o de blocs de morter de ciment o
blocs de morter d’argila expandida i dependrà de les unitats especificades en el Projecte, en general metres
quadrats.
Únicament s'abonarà el volum d'obra de fàbrica realment executada, conforme a les condicions i amb subjecció
als perfils de replanteig i plànol dels mateixos, que figuren en el Projecte, o ordres escrites de la Direcció
Facultativa; per tant, en cap cas seran d'abonament els excessos d'obra de fàbrica executats pel contractista i/o
constructor, pel seu compte, sense tenir autorització de la Direcció Facultativa.
5.2.4.5.- Estructures de fusta
Descripció
L’estructura de fusta d’un edifici és el conjunt d’elements de fusta que, units entre sí, realitzen una funció
estructural en un edifici.
Condicions prèvies
La fusta a utilitzar haurà de reunir les següents condicions:
- el color serà uniforme, tindrà mesures regulars i no hi haurà nusos ni fractures
- no tindrà defectes ni malalties, putrefacció ni corcs
- estarà tractada contra insectes i fongs
- tindrà un grau d’humitat adequat per a les seves condicions d’ús, Si és fusta dessecada contindrà entre el 10 i el
15% del seu pes en aigua. Si és fusta seca pesarà entre un 33 i un 35% menys que la verda
- no s’utilitzarà fusta sense escorçar i estarà tallada al fil
Components
Els components de l’estructura de fusta són:
- fusta
- claus, cargols, coles
- platines, brides, xapes, estreps, abraçadores
Execució
Es construiran els entramats amb peces de les dimensions i forma de col·locació i repartiment definides en el
Projecte.
Les brides estaran formades per peces d’acer pla amb seccions compreses entre 40x7 i 60x9 mm. Els tirants
seran de 40 o 50x9 mm i entre 40 i 70 cm. Tindran un taló en el seu extrem que s’introduirà en una petita mortasa
practicada en la fusta. Tindran com a mínim tres passadors o tirafons.
No es permetran els ancoratges de fusta en els entramats.
Els claus es col·locaran capiculats, i amb una lleugera inclinació.
Els cargols s’introduiran per rotació i en un orifici prèviament practicat de diàmetre molt inferior.
Les tiges s’introduiran a cops en els orificis, i posteriorment es clavaran.

Tota unió tindrà com a mínim 4 claus.
No es realitzaran unions de fusta sobre perfils metàl·lics, excepte si s’utilitzin sistemes apropiats mitjançant
arpons, estreps, brides, esquadres, i en general, mitjançant peces que assegurin un funcionament correcte,
resistent, estable i sense deformacions.
Control
S’assajaran a compressió, mòdul d’elasticitat, flexió, cisallament i tracció. Es determinarà la seva duresa, absorció
d’aigua, pes específic i resistència a ser esquerdada.
Es comprovarà la classe, qualitat i marcatge, així com les seves dimensions.
Es comprovarà el seu grau d’humitat. Si aquest està entre el 20 i el 30%, s’incrementaran les seves dimensions
un 0,25% per cada 1% d’increment del contingut d’humitat. Si és inferior al 20%, es disminuiran les dimensions un
0,25% per cada 1% de disminució del contingut d’humitat.
Amidament i pagament
El criteri d’amidament varia segons la unitat d’obra, per la qual cosa se seguiran sempre les indicacions
expressades en els amidaments. Es pagarà multiplicant la quantitat amidada pel preu que figura en el Quadre de
Preus número 1.
Manteniment
La fusta es mantindrà a un grau d’humitat constant del 20% aproximadament.
S’efectuaran observacions periòdiques per a detectar l’atac de xilòfags, i actuar si s’escau.
Es mantindran en bones condicions els revestiments ignífugs i les pintures o vernissos.
SISTEMA ENVOLVENT
6. SUBSISTEMA SOBRE RASANT- COBERTES
6.1. Definició
Les cobertes són els elements constructius que coronen i tanquen, superiorment l'edifici per a protegir-lo de
precipitacions i d'altres inclemències atmosfèriques.
6.2. Coberta plana

Les cobertes planes tenen una pendent que oscil·len entre el 1% i 3 %, aproximadament.
Les cobertes planes poden ser segons el sistema constructiu emprat: convencional transitable, convencional no
transitable, invertida transitable, invertida no transitable, a la catalana i lleugera.
El terrat és una coberta plana, en general transitable i amb pendent suficient perquè s’escorri l’aigua de pluja.
En els terrats, un cop formada la caixa per l'ampit dels murs perimetrals i forjat, es procedirà a la col·locació dels
elements per formació de pendents, impermeabilització, aïllaments, i enrajolat que s’especifiquen en el Projecte.
Durant l'execució es tindrà cura del traçat de careners, pendents, junts, minvells, intersecció amb altres elements
com xemeneies, claveguerons, etc. que garanteixin la missió de desguàs i impermeabilització de la coberta.
6.3. Coberta inclinada

Les cobertes inclinades tenen una pendent que oscil·len entre 15º i 60º, aproximadament. Depenen del tipus de
material emprat, la pendent adient.
El Projecte especificarà el material, pendent de la coberta, formació de pendents, elements de desguàs, etc...
6.4. Teulades
A les teulades es formaran els pendents mitjançant l'execució d'elements d'obra diferents dels propis de
cobriment, com són envanets de sostremort, forjats en pendent, encavallades, i que s'empraran per a sostenir el
recobriment de solera i aïllament sobre el que es col·locaran les peces de revestiment exterior, com teules,
pissarres, planxes metàl·liques, o de fibrociment, etc.
Se seguiran les indicacions de la Direcció Facultativa i normes vigents pel que fa referència a ancoratges i
carregaments de les peces de revestiment.
Amidament
Tots els tipus de cobertes s’amidaran en metres quadrats (m2) executats, incloent la totalitat de materials que
s'indiquen en el projecte, així com els treballs i elements necessaris per la formació de junts, crestalleres o
careners, minvells i pendents necessaris per al seu complert acabament, així com d'altres elements necessaris.
Tots els materials i operacions que calguin, compliran estrictament la Normativa vigent.
PLAQUES D'ACER
Descripció
Cobriment format amb xapes fines o panells formats per doble full de xapa amb interposició d'aïllament, d'acer
galvanitzat o lacat, en els que la pròpia xapa o panell proporciona l'estanquitat.
Materials
 Aïllament tèrmic:
Depenent del tipus de coberta s'usaran panells rígids, semirígits o mantes i en tot cas s'atendrà al que disposa
l'apartat corresponent d'aquest plec.
 Cobriment:
Xapa conformada d'acer de qualitat comercial protegida a corrosió mitjançant procés de galvanització en continu o
lacat. Pot ser una única xapa o doble xapa amb aïllament entre ambdues. Aniran acompanyats del declaració de
conformitat amb el marcat CE segons la norma harmonitzada UNE EN 14783 declarant expressament descripció
de producte i fabricant, reacció al foc, comportament al foc extern i durabilitat.
 Accessoris de fixació:
Ganxos, caragols autorroscants, caragols rosca tallant i reblades tots ells d'acer galvanitzat o inoxidable..
 Junta d'estanquitat:
De material elàstic i flexible com a vinil o neoprè per tancar el pas de l'aigua o aire en les juntes entre xapes.
Tindran un perfil que s'adaptarà al de la xapa on vagi a instal·lar-se i seran duradores en el temps i resistents als
agents químics. La seva composició química no atacarà a les xapes posades en contacte amb ella.
També s'utilitzen massilles de poliuretà o silicones compatibles.
Posada en obra
S'atendrà al que disposa l'Exigència "Protecció enfront de la humitat" desenvolupada en el Document Bàsic de
Salubritat del Codi Tècnic de l'Edificació i el que disposa el fabricant.
El vol de les xapes en ràfec serà inferior a 350 mm. i lateralment menor d'una ona. Es disposaran accessoris de
fixació en cada encreuament amb les corretges, distanciats com a màxim 333 mm. en les corretges intermèdies i
de limahoyas, i 250 mm. en la corretja de ràfec i carener. Els ganxos es col·locaran a la zona superior o inferior
dels mateixos, col·locant apoyaondas per cada accessori de fixació quan aquesta es realitzi a la zona superior
dels nervis.
El solapo dels distints trams de xapa llisa en carener o limatesa no serà menor de 150 mm. i es disposarà una
junta de segellat que garanteixi l'estanquitat. El solapo amb les xapes del faldó serà l'indicat en altres documents
del projecte o l'assenyalat per la direcció facultativa, en cap cas menor de 150 mm. Es disposaran 3 accessoris de
fixació per metre quedant alineats entre si.
La xapa llisa de la rematada lateral cobrirà almenys dues ones. La xapa rematada de la trobada en carener tindrà
un desenvolupament mínim de 250 mm. Es col·locaran 3 accessoris de fixació per metre quedant alineats entre si
i amb els accessoris del faldó.
La fixació del canaló es fixarà a la corretja de ràfec amb els mateixos ganxos o caragols utilitzats per fixar la xapa
o panell del faldó interposant una junta de segellat entre les xapes del faldó i el canaló. La cota exterior del canaló
serà 50 mm. inferior a l'ala interior. El solapo dels distints trams serà no menor de 150 mm i s'interposarà una
junta de segellat que asseguri l'estanquitat. Els canalons no sobrepassaran els 12 m. sense fer un canvi de
pendent, i tindran una pendent mínima de l'1 %.
No es treballarà en la coberta en condicions climàtiques adverses com a forts vents, temperatures inferiors a 5º C,
pluges, nevades o boira persistent.

Tant la posada en obra com els accessoris utilitzats compliran la NTE-QTG. Els materials utilitzats portaran
certificat de qualitat reconegut. Els panells de doble xapa tindran el DIT.
Si la direcció facultativa ho considera oportú, es faran assajos d'uniformitat del galvanitzat, segons norma UNE.
Es faran inspeccions de posada en obra comprovant que tot s'ha fet d'acord amb allò que s'ha indicat en projecte i
per la direcció facultativa. Es comprovarà la formació de faldons, gruixos, distàncies, col·locació de l'aïllament
tèrmic, canalons, punts singulars, materials, juntes de dilatació, pendents, planeitat, col·locació
d'impermeabilització, llistons i cobertura.
Controlant solapaments longitudinals, nombre i situació dels accessoris de fixació i col·locació del complement
d'estanquitat; col·locació de carener, limahoya, rematada lateral i trobada lateral amb parament.
En cada coberta es farà una prova d'estanquitat, regant-la durant 48 hores.
 Solapaments: -20 mm.
 Distàncies entre fixacions: -100 mm.
 Vol ràfec: 50 mm.

Es mesuraran superfícies i longituds en vertadera magnitud deduint buits majors de 0,5 m2.
Anualment, coincidint amb el final de la tardor, es realitzarà la neteja de fulls, terra o altres elements acumulats en
claveguerons o canalons.
Durant l'època d'estiu es revisarà l'estat de canalons, baixants, claveguerons, i material de cobertura reparant si
fos necessari.
Cada 2 anys es revisaran possibles aparicions d'òxids i el deteriorament de la protecció.
Comprovar l’estanquitat de la coberta cada 3 anys.
6.5. Claveguerons
Són peces de metall o plàstic que tenen per funció la connexió dels baixants d'aigües pluvials amb el plànol
superficial de la teulada, de manera que resolgui l’estanquitat de la unió entre ambdós elements, no permeti
l'obstrucció amb cossos estranys i estigui proveït de sifó antimúrids.
Amidament
Els claveguerons s’amidaran per unitats col·locades i totalment acabades, incloent en el preu tots els materials,
peces i treballs necessaris per la col·locació i perfecta estanquitat de manera que l'element compleixi amb la
Normativa vigent.
Descripció
Instal·lacions destinades a l'evacuació d'aigües pluvials i fecals fins a l'escomesa, fossa sèptica o sistema de
depuració, podent fer-se mitjançant sistema unitari o separatiu.
Materials
 Arquetes.
 Col·lectors i baixants de formigó, plàstic, fosa, gres, coure, etc. En el cas de canonades de fosa aniran
acompanyades de la declaració de conformitat amb el marcat CE segons la norma harmonitzada UNE EN
877 declarant expressament descripció i ús, reacció al foc, resistència a la pressió interior, al xoc,
toleràncies dimensionals,estanquitat i durabilitat.
 Desguassos i derivacions fins a baixants de plàstic i plom.
 Pots sifònics.
 Altres elements: en algunes ocasions poden portar també columna de ventilació, separador de greixos i
fangs o hidrocarburs, pous de registre, bombes d'elevació, sondes de nivell, etc.
Posada en obra
La instal·lació s'adaptarà al que disposa l'Exigència "Evacuació d'aigües" desenvolupada en el Document Bàsic
de Salubritat del Codi Tècnic de l'Edificació, a les normes UNE corresponents, a les Normes de l'empresa
subministradora del servei i a les Ordenances Municipals.
Els col·lectors poden disposar-se enterrats o penjats. Si van enterrats els trams seran rectes i el pendent uniforme
mínima del 2% amb arquetes cada 15 m. en trams rectes, en la trobada entre baixant i col·lector i en canvis de
direcció i secció. Abans de la connexió al clavegueram es col·locarà una arqueta general sifònica de registre. Les
arquetes recolzaran sobre llosa de formigó i les seves parets estaran perfectament esquerdejades i brunyides o
seran de formigó o materials plàstics i les trobades entre parets es faran en forma de mitja canya.
En col·lectors suspesos la pendent mínima serà de l'1,5 % i es col·locaran maneguins de dilatació i en cada
trobada o cada 15 m. es col·locarà un tap de registre. Es col·locaran maneguins passatubs per travessar forjats o
murs, evitant que quedin unions de canonades al seu interior. Els canvis de direcció es faran amb colzes de 45è i
es col·locaran abraçadores a una distància que evitin fletxes majors de 3 mm.
La unió entre desguassos i baixants es farà amb la màxima inclinació possible, mai menor de 45è.
Han d'utilitzar-se elements elàstics i sistemes antivibratoris en les subjeccions o punts de contacte que produeixin
vibracions entre les instal·lacions i els elements constructius.
Les baixants s'instal·laran aplomades, es mantindran separades de paraments i sobrepassaran l'element més alt
de l'edifici i quedaran distanciades 4 m. de buits i finestres. En cas d'instal·lar ventilacions secundàries es cuidarà
que no puguin ser obstruïdes per brutícia o ocells. Per a baixants majors de 10 plantes es disposaran
esquivaments intermedis per disminuir l'impacte de caiguda.
Si els col·lectors són de plàstic, la unió es farà per endoll, o introduint un tub 15 cm en l'altre, i en ambdós casos
se segellarà la unió amb silicona. La xarxa horitzontal i les arquetes seran completament hermètiques.
Les fosses sèptiques i els pous prefabricats comptaran amb marcat CE segons norma harmonitzada UNE EN
12566 i recolzaran sobre bases de sorra. Abans de posar en funcionament la fossa, s'omplirà d'aigua per
comprovar possibles assentaments del terreny.
Han de disposar-se tancaments hidràulics de registre a la instal·lació que impedeixin el pas de l'aire contingut en
ella als locals. Per a això es disposaran sifons individuals en cada aparell, pots sifònics, claveguerons sifònics i
arquetes sifòniques no col·locant en sèrie tancaments hidràulics.
L'altura mínima del tancament hidràulic serà de 50 mm. per a usos continus i 70 mm. per a discontinus.
S'instal·laran subsistemes de ventilació tant en les xarxes de fecals com en les pluvials.
S'identificaran els tubs, es comprovaran els tipus, diàmetres i marcats. Els tubs de PVC, portaran distintiu ANAIP i
si ho disposa la Direcció d'Obra es faran assajos segons normes UNE d'identificació, aspecte, mesures i
toleràncies. Els tubs de formigó disposaran de marcat CE segons UNE EN 1916 declarant expressament ús
previst, resistència a l'aixafament dels tubs i peces complementàries, resistència longitudinal a flexió, estanquitat
enfront de l'aigua dels tubs, peces complementàries i juntes, condicions de durabilitat i d'ús apropiades per a l'ús
previst, durabilitat de les juntes.
Els pous disposaran de marcat CE segons UNE EN 1917 declarant expressament l'ús previst i descripció,
grandària de l'obertura-dimensions, resistència mecànica, capacitat per suportar la càrrega de qualsevol dels
patés, estanquitat enfront de l'aigua i durabilitat.
Es comprovarà la correcta situació i posició d'elements, les seves formes i dimensions, la qualitat dels materials,
el pendent, la verticalitat, les unions, les rematades de ventilació, les connexions, l'enrasament superior de fosses
sèptiques i pous de decantació amb paviment, la lliure dilatació dels elements respecte a l'estructura de l'edifici, i
en general una correcta execució de la instal·lació d'acord amb les indicacions de projecte.
Es faran proves de servei comprovant l'estanquitat de conduccions, baixants i desguassos, així com de fosses
sèptiques i pous de decantació.
La xarxa horitzontal es carregarà per parts o en la seva totalitat amb aigua a pressió d'entre 0,3 i 0,6 mbar durant
10 minuts. Es comprovarà el 100 % d'unions, entroncaments i derivacions.
També es pot realitzar la prova amb aire o amb fum espès i de forta olor.
Els pous i arquetes se sotmetran a proves d'ompliment.
Es comprovarà el funcionament correcte dels tancaments hidràulics de manera que no es produeixin pèrdues
d'aigua per l'accionament de descàrregues que deixin el tancament per sota de 25 mm.
Es realitzaran proves de buidatge obrint les aixetes en el mínim cabal i comprovant que no es produeixen
acumulacions en 1 minut.

Es mesurarà la unitat o longitud acabada i provada.

No es pot modificar o canviar l'ús de la instal·lació sense prèvia consulta d'un tècnic especialista.
Els claveguerons, pots sifònics i sifons individuals hauran de romandre sempre amb aigua, perquè no es
produeixin males olors.
2 vegades a l'any es netejaran i revisaran: claveguerons, pots sifònics i conductes de ventilació de la instal·lació i
en el cas d'existir les arquetes separadores de greixos.
Un cop a l'any es revisaran col·lectors suspesos, arquetes clavegueró, pous de registre i si escau, bombes
d'elevació.
Revisió general de la instal·lació cada 10 anys, realitzant neteja d'arquetes a peu de baixant, de pas i sifòniques,
podent ser amb major freqüència en el cas de detectar olors.
6.6. Escanalat de desguàs

Són elements prefabricats o realitzats in situ" que tenen per objecte recollir l'aigua que cau dels tremujals d'una
teulada, per a dirigir-la cap als baixants corresponents. Són condicions, perquè funcioni correctament, l'estanquitat
dels junts i estar col·locats amb el suficient pendent per a desguassar ràpidament.
Amidament
Els canalons s’amidaran en metres lineals instal·lats, incloent en el preu la part proporcional de peces especials,
impermeabilitzacions, ancoratges, junts, etc., amb treballs, equips i ajuts necessaris per a la posta a l'obra,
totalment acabat, segons projecte i normativa vigent.
6.7. Claraboies
Son elements prefabricats o realitzats a l'obra, que tenen com objecte permetre la ventilació i/o il·luminació de
dependències emplaçades sota la coberta.
Amidament
S’amidaran per unitat totalment acabada, segons Projecte i normativa vigent.
6.8. Aïllaments i impermeabilitzacions

Els aïllaments, segons el tipus de protecció per la qual es vulguin destinar, es divideixen en: tèrmics, acústics,
contra la humitat i contra el foc.
6.8.1. Aïllaments tèrmics

Definides les condicions tèrmiques exigibles a l'edifici i escollits els elements constructius, definits en el Projecte,
el valor aïllant de l'element podrà aconseguir-se amb els seus propis components o per l'addició d'altres, la funció
dels quals serà abastar el valor d'aïllament exigit.
Els aïllants hauran d'ésser continus i complets en tota la seva superfície de sostres, sòls i parets.
En qualsevol sistema constructiu s'evitarà la creació de ponts tèrmics o zones de menor cabuda aïllant, atès que
donen lloc a zones on es puguin produir condensacions.
Cap mena de producte podrà ser emprat per aïllar sense l'aprovació prèvia de la Direcció Facultativa.
6.8.2. Aïllaments acústics

La insonorització de locals tindrà per objecte crear un ambient adient per a qualsevol manifestació humana,
aconseguint que els nivells sonors que imperen en els locals insonoritzats tinguin uns valors màxims establerts en
cada cas.
Els materials a emprar com a aïllaments, quan l'element constructiu ho requereixi, hauran d'estar avalats per
Segells o Marques de Qualitat. No es col·locarà cap mena de material aïllant sense la conformitat de la Direcció
Facultativa.
6.8.3. Aïllament contra la humitat

En general, l'aïllament pot aconseguir-se per procediments constructius, que evacuen l'aigua per gravetat fora de
la zona de perill, per impermeabilitzants de massa, que són aquells materials que quan s'afegeixen a les barreges
aglomerants confereixen propietats impermeables al material resultant o impermeabilitzants de superfície, que són
impermeables per si sols i s'apliquen superficialment a altres que serveixen com a base o suport.
Aquest capítol se cenyeix únicament a aquest cas últim atès que els impermeabilitzants en massa s'inclouen en
els capítols de morters i formigons com a additius.
Els impermeabilitzants superficials comprenen el conjunt de materials, com a làmines sintètiques, asfàltiques i
incloses pintures, que eviten el pas de la humitat en els elements constructius on s'empren.
Es tindrà molta cura en la formació de soldadures de peces, coronaments, formació de desguassos, etc. Les
superfícies sobre les que han d'estendre's les làmines impermeabilitzants es netejaran i prepara ran
adequadament per evitar elements punxants.
Qualsevol producte impermeabilitzant que s'empri comptarà amb l'aprovació prèvia col·locació, de la Direcció
Facultativa i estarà garantit pel fabricant per un mínim de deu anys.
6.8.4. Aïllament contra el foc

Els materials a emprar com a aïllaments contra el foc, quan l'element constructiu ho requereixi, hauran d'estar
avalats per segells o marques de qualitat. No es col·locarà cap mena de material aïllant sense la conformitat
Amidament
L’amidament es farà en metres quadrats (m 2) de superfície aïllada, incloent en el preu la part proporcional de
col·locació, coronaments, encavalcaments, peces especials necessàries per a abastar la perfecta execució i
fixació de l'element, totalment acabat.
L'aïllament de conduccions s’amidarà en metres lineals (ml) de conducte protegit, tot inclòs
7. SUBSISTEMA SOBRE RASANT - FAÇANES

7.1. Parets i envans d’obra de fàbrica
Aquest apartat comprèn totes les façanes executades mitjançant fàbriques de maó, blocs de morter de ciment,
blocs de morter d'argila expandida; lligades amb morter.
7.1.1. Morters
Els morters són la mescla íntima d'àrid fi, aglomerat i aigua, convenientment escollida i dosificada.
Eventualment poden portar un producte d'addició per a millorar-ne les característiques.
Les condicions generals dels morters seran:
- Resistència adequada a la dels materials als que s'interposen.
- Adherència suficient a la dels materials als quals cal unir.
- Compacitat i docilitat.
- Impermeabilitat a l'aigua.
- Inalterabilitat als agents agressius generals.
7.1.2. Classes:
De ciment:
Dosificació. M-50 1vol. c.p./6 vol.sorra ; M-75 1vol. c.p./5 vol. sorra ; M-100 1vol. c.p./4 vol.
Sorra ; M-150 1vol. c.p./3 vol. sorra ; M-200 1vol. c.p./2 vol. sorra
Resistència mitja; M-50 50 Kg/cm2 ; M-75 75 Kg/cm 2 ; M-100 100 Kg/cm2 ; M-150
150 Kg/cm2 ; M-200 200 Kg/cm2
Camp d'aplicació: M-50:Fàbriques lleugerament carregades ; M-75:Fàbriques poc
carregades ; M-100: Fàbriques amb càrrega normal ; M-150: Fàbriques molt carregades ;
M-200: Fàbriques especials
7.1.3. Obres de fàbriques

Les fàbriques del ram de paleta són les obres en què entra com a element fonamental el bloc paralel·lepipèdic de
ceràmica, morter de ciment, morter d’argila expandida, lligat amb morter.
Els maons que cal emprar, com totxo, maó calat, maó foradat, totxo buit, totxana, manual o especials, compliran
amb el que s'estableix, pel que fa referència a dimensions, qualitat i resistència, a les disposicions vigents.
Els maons, abans de col·locar-los, es mullaran abundantment amb aigua. Es col·locaran sempre a refrec, plans
sobre la capa de morter i apretant-los fins aconseguir la junta necessària, la qual restarà totalment plena i tindrà,
tant en degollades (junts verticals) com en cordells (junts horitzontals), el gruix que indiqui la Direcció Facultativa.
Els murs es realitzaran amb el tipus d'aparellatge que consti en el Projecte o segons instruccions de la Direcció
Facultativa.
Els murs que s'enllacen en cantonada, cruïlla o encontre, s'executaran encallant-los simultàniament entre ells.
Les interrupcions de treball es faran deixant les fàbriques en lligada o en esglaonat en diagonal, per preveure una
bona trava en la continuació. Quan es comenci de nou, es regarà abundantment la fàbrica, netejant-se de pols i
morter vell.
Les soleres són fàbriques més petites, generalment de totxo foradat col·locat com envà de maó de quart, que no
compleixen cap mena de funció resistent. Segons el seu gruix s'anomenaran: envà (de cinc centímetres, 5 cm.) o
paret de mitja rajola (de deu centímetres, 10 cm).
Els envans s'aplomaran perfectament, amb les filades ben alineades. S'emprarà pasta de guix per als envans i
morter M-50 per a les parets de mitja rajola.
En els envans es preveurà que la revinguda del morter de guix no provoqui guerxament en la fàbrica, degut a
l'augment del seu volum.
Els envans s'entregaran als murs mitjançant regates o caixes; entre envans sempre per caixes.
En les parets o envans que s'entreguin a pilars metàl·lics o de formigó, es col·locaran fleixos, amb una separació
màxima de setanta-cinc centímetres (75 cm.) per l'encadellat d'un sistema amb l'altre.
Els murs de blocs de morter de ciment són fàbriques de bloc buit de morter de ciment o morter cel·lular. Les
condicions generals dels treballs amb aquestes fàbriques són iguals que en el cas de fàbriques ceràmiques.
Si la Direcció Facultativa ho creu necessari, s'ompliran alguns blocs amb formigó armat, a fi de formar reforços a
les cantonades, cruïlles, llindes o en petits murs de contenció.
Els murs de blocs de morter d’argila expandida seguiran les prescripcions ja indicades per aquest material en el
present Plec.
BLOCS DE FORMIGÓ
Descripció
Tancaments constituïts per blocs de formigó units amb morter, que poden anar armats i revestits.
Materials
 Blocs de formigó:
Es facilitarà a la direcció facultatiu certificat de conformitat amb el marcat CE segons la norma harmonitzada UNE
EN 771-3, declarant expressament la resistència a compressió, conductivitat tèrmica, durabilitat a cicles glaç-
desglaç, absorció d'aigua, aïllament acústic, expansió per humitat, permeabilitat al vapor i adherència. Si són
caravista no presentaran defectes superficials en coloració, textura o escrostonis.
 Peça llinda:
Peça en forma de canal. No presentarà variacions dimensionals superiors a l'1 %, deformacions, lloi-us ni
escrostonat d'arestes.
 Morter:
El ciment se subministrarà acompanyat d'un albarà amb les dades exigides en la RC-08. Aniran acompanyats del
EN 13139.
aportant la fitxa de declaració de conformitat al dit marcat i certificat de control de producció en fàbrica tot això
segons norma harmonitzada UNE EN 934-3. La Direcció Facultativa haurà d'autoritzar la seva utilització i en la
seva incorporació a la barreja se seguirà estrictament el que disposa el fabricant.
Les barreges preparades, envasades o a granel portaran el nom del fabricant i la quantitat d'aigua a afegir per
obtenir les resistències desitjades.
S'emprarà morter per a fàbriques M 7,5 o superior.
 Formigó armat:
S'utilitza com a reforç i en punts singulars com a llindes, cantonades, unions... Haurà de complir amb les
característiques disposades en aquest plec i en la normativa vigent per al formigó armat.
 Bandes elàstiques:
Poden col·locar-se com a base flexible entre el forjat i la base de l'envà, per evitar fissures o millorar l'aïllament
acústic. Pot ser una planxa de fusta, feltre bituminós, suro natural o expandit, poliestirè expandit, etc.
Les característiques higrotèrmiques i acústiques dels materials són:
Material Conductivitat tèrmica Índex de reducció Densitat Factor de

(W/mK) acústica ponderat (Kg/ m3) resistència al
(dBA) Vapor d'aigua
Bloc buit gruix 200 mm. 0,909 47 860 10
Bloc buit gruix 300 mm. 1,154 53 585 10
Bloc buit alleugerit gruix 0,455 1050 6
300 mm.
Bloc massís gruix 200 0,286 53 840 6
mm.
Bloc massís gruix 300 0,316 56 860 6
mm.
En el comportament acústic no s'ha contemplat els revestiments. Les característiques dels materials posats en
obra, tindran les prestacions assenyalades anteriorment o superiors, d'una altra manera, hauran de ser autoritzats
prèviament per la direcció facultativa.
Per a més detall es tindrà en compte allò que s'ha especificat en el Catàleg d'Elements Constructius del Codi
Tècnic de l'Edificació.
Posada en obra
Els blocs es col·locaran a soga, amb la superfície d'adherència al morter humida formant filades horitzontals i
aplomades amb juntes de gruix entre 10 i 15 mm. no havent de quedar morter a l'interior dels blocs ni la cambra si
l'hagués.
No s'utilitzaran peces inferiors a mig bloc.
Un cop executades es protegiran de la pluja, calor, vent i glaçades.
S'usarà morter de consistència entre 15 i 19 cm. en con Abrams.
Si la fàbrica no es pot executar de cap vegada, es deixaran enjarjes especialment en cantonades o encontres de
murs. Els murs es curaran durant 7 dies.
Les bandes elàstiques per millorar l'aïllament es col·locaran totalment adherides al forjat o als paraments verticals
amb morters apropiats.
En murs esvelts, es col·locarà una peça llinda cada 5 filades, immediatament damunt de la filada de blocs i rebuda
amb morter, deixant lliure la canal de les peces. Es col·locarà armadura horitzontal en tota la longitud del
tancament en la peça llinda. Es col·locarà armadura vertical en els buits d'un bloc de cada 5 a les filades parells i
en dos blocs contigus e les filades imparelles, ancorats a la fonamentació i al cèrcol de rematada del mur.
S'abocarà formigó en els buits en què s'ha col·locat l'armadura vertical, en capes d'altura no superior a 100 cm. i
en el cèrcol format per les peces de llinda.
El rebut de cèrcol i elements de fusteria serà estanc de manera que es garanteixi un òptim aïllament acústic.
S'observaran escrupolosament les recomanacions d'execució d'encontres d'elements separadors verticals entre si
i amb façanes especificades en el capítol del DB-HR del Codi Tècnic de l'Edificació.

Si els blocs de formigó tenen segell de qualitat, bastarà d'identificar-los, d'una altra manera se'ls faran assajos
segons normes UNE de dimensions, forma, secció, índex massís, absorció, succió, pes, densitat, resistència i
aïllament.
Si el ciment i la calç disposen de distintiu de qualitat reconegut oficialment es comprovarà la identificació, classe,
tipus, categoria i distintius, d'una altra manera es faran assajos. Per al ciment de resistència a compressió, temps
de forjat, expansió, pèrdua al foc, residu insoluble, triòxid de sofre, clorurs, sulfurs, òxid d'alumini i puzolanitat,
segons EHE i RC-08 i per a la calç es faran assajos químics, de finor de mòlt, forjat i estabilitat de volum.
dissoltes, sulfats, ió Clor Cl-, hidrats de carboni i substàncies orgàniques solubles en èter, segons EHE.
Es comprovaran la identificació, tipus, grandària i distintius de les sorres podent-se realitzar assajos de matèria
orgànica, granulometria i fins que passen pel tamís 0,08 segons EHE.
Dels morters es comprovarà el tipus, dosificació i distintius, i es realitzaran assajos si la direcció de l'obra ho
ordena de resistència a compressió i consistència amb Con d'Abrams.
La direcció facultativa podrà disposar la realització d'assajos d'aïllament a soroll aeri o limitació del temps de
reverberació segons UNE EN-ISO 140-5 i 3382.
Es comprovarà el replantejament, execució de les fàbriques, morters, carregadors i reforços i la protecció de la
fàbrica admetent toleràncies de:
- replantejament: +-10 mm. o +-20 entre aqueixos parcials o extrems, respectivament.
- faltes de morters: 30 mm. o 10 si va revestit o no, respectivament.
- afonament: 10 mm. en 3 m, o 30 mm. en tota la seva altura.
- horitzontalitat: 2 mm. per m.
- planeitat: 10 mm. per 2 m.
- toleràncies de les peces ceràmiques segons allò que s'ha expressat en la UNE EN 771-3.


Anualment es revisarà l'aparició de fissures, esquerdes, afonaments, escrostonats, humitats, deteriorament del
material de segellat de les juntes... i si escau s'informarà de tècnic especialista.
Periòdicament es procedirà a la neteja de la façana amb aigua o amb àcids apropiats diluïts i raspall, evitant en tot
cas les neteges per raig de sorra.
Cada 5 anys es realitzarà una revisió per tècnic especialista.
7.2. Parets i envans prefabricats

Són els construïts per plafons de forjat a forjat que eventualment poden portar incloses les instal·lacions i
revestiments, tot preparat i fabricat des de taller.
Es col·locaran seguint les indicacions del fabricant i de la Direcció Facultativa, s'utilitzaran les fixacions i
ancoratges adequats que indiqui el fabricant, per no danyar l'aspecte de l'acabat superficial i assegurar la seva
estabilitat.
Prèvia col·locació de les parets prefabricades, el contractista i/o constructor presentarà a l’obra, una mostra del
material, per l’acceptació o rebuig del mateix, per part de la Direcció Facultativa, indicant el fabricant
característiques i col·locació.
Es recomana que la col·locació sigui executada per operaris especialitzats.
7.2.1. Envans pluvials

Els envans pluvials es col·loquen a les façanes mitgeres quan el solar que s'edifica confronta amb parcel·les
sense edificar o amb patis descoberts.
Poden ser de plafons de xapa o fibrociment recuperables, subjectats mitjançant perfils ancorats a les parets, o es
poden executar en fàbrica de totxo buit travat entre pilars lligats a la paret i distants entre ells de 2 a 3 metres.
Aquests pilars de fàbrica s'hauran d'impermeabilitzar per evitar el pas d'humitats a l'interior de l'edifici.
Les cambres d'aire que restin entre ambdues parets, es ventilaran convenientment i disposaran dels elements de
coronament o acabat necessaris, a fi d'aconseguir un total aïllament de la paret.
7.3. Arcs i voltes

Els arcs es formaran falcant els junts de morter, no tallant mai el maó. Es construiran sobre cintres capacitades
per o suportar el seu pes propi, abans de la revinguda del morter.
Es començarà col·locant els maons a partir d'ambdues arrencades i acabant amb la col·locació de la clau
aplomada.
Les voltes es realitzaran sobre cintres contínues, de forma que les filades de maons contigües tinguin junts
travats.
Un cop construïda la volta, es vessarà morter a l'extradós, perquè ompli totalment els junts, afluixant-se després
una mica la cintra per l'assentament dels maons.
Amidament
Les obres de fàbrica, en general, tant vistes com quan cal revestir-les, s’amidaran en metres cúbics (m3)
executats, incloent-hi en el preu els transports, morters, parts proporcionals de formes especials, detalls
decoratius, coronament de paraments (encara que sigui d'altres materials), elements de subjecció i peces
especials necessàries per abastar l'acabament de l'element tal com s'expressa en el Projecte i instruccions de la
Direcció Facultativa.
També dins d'aquest preu s'inclourà la neteja i tractaments especials que requereix el parament un cop acabat,
podent la Direcció Facultativa ordenar el rejuntat dels junts quan s'hagi acabat l'obra, entenent-se aquestes
operacions incloses en els preus unitaris si s'observen defectes en les unions.
El criteri d'amidament serà el de "buit per ple" i tan sols es descomptaran la meitat dels forats compresos entre
quatre (4) i vuit (8) metres quadrats i la totalitat dels forats superiors a vuit (8) metres quadrats.
A fi d'assegurar la total impermeabilització dels paraments exteriors d'obres de fàbrica, el correcte adreçat interior
serà d'abonament, d'acord amb les especificacions del capítol de revestiments.
Els envans de sosteniment i envans de qualsevol tipus s’amidaran per metres quadrats (m 2) incloent tot allò
esmentat anteriorment i descomptant els forats.
Les soleres, tant de fàbrica com prefabricades, translúcids, envanets de sostremort, gelosies i voltes, s’amidaran
en metres quadrats (m2), incloent-se en el preu la part proporcional de transport, posta a l'obra, morters, materials
auxiliars, cintres, peces especials i elements de subjecció necessaris per a l'execució de l'element, així com totes
les operacions necessàries que indiqui la Direcció Facultativa pel perfecte acabament.
La formació d'arcs s’amidarà en metres lineals, incloent en el preu tant els materials del ram de paleta, com les
cintres i operacions necessàries per llur execució, així com totes les operacions necessàries que indiqui la
Direcció Facultativa pel perfecte acabament.
La graonada i replanteig d'escales s’amidarà per metres lineals de graó acabat, preparat per rebre el revestiment.
La formació de conductes de xemeneies o ventilació (xunt) es mesurarà en metres lineals de conducte acabat,
sigui prefabricat o executat "in situ", incloent-se tots els treballs, materials de tancament o maniobra que
s'especifiquin en el Projecte, o que siguin necessaris per a complir la normativa vigent al respecte.
Les caixes de persianes enrotllables, tant prefabricats com realitzats "in situ" s’amidaran en metres lineals,
incloent tant els materials com els treballs necessaris per l'execució o posta a l'obra, entenent -se inclòs en el preu
tots els elements i operacions necessàries per a complir la normativa, inclosa la d'aïllament tèrmic.
7.4. Tancaments practicables

7.4.1. Fusteria exterior
Té per objecte el tancament total de les obertures, dotant l'edifici de les prestacions d'accés, lluminositat, assoleig,
ventilació, etc.
Els materials que construeixen els tancaments practicables, determinaran els següents tipus: de fusta, metàl·lics
(acer, acer inoxidable, alumini), de PVC, i de vidre; tots compliran les especificacions de la normativa vigent.
Les peces definides en el Projecte, executades en taller, el contractista i/o constructor haurà de preveure a l'obra
tots els detalls per la recepció i perfecte engalzament, tenint cura en l'aplanat, alineació i cotes dels diversos
encavalcaments i brancals, així com de la seva subjecció a l'obra, atenent l'estanquitat de les unions en els
paraments de façana (tapajunts) i perfecta col·locació, ajustament i funcionament de tots els elements.
Els tancaments practicables seran de marca acreditada i segons mostres acceptades prèviament per la Direcció
Facultativa. En el cas de tancaments resistents al foc, ha d’estar acreditada la seva resistència, per organismes
competents.
La col·locació en obra s'ajustarà a les normes del fabricant; se segellaran les juntes amb massilles especials,
garantides per un mínim de deu anys.
Les persianes disposaran dels mecanismes adients, definits en el projecte, instal·lats per personal especialitzat,
essent necessari per a la seva recepció que el seu esllavissament i accionament sigui executat fàcilment i amb
suavitat.
Les persianes poden ser de corda, enrotllables, veneciana, para-sol, fixes, de batent exterior. Segons el moviment
de la batent es pot diferenciar: persiana abatible horitzontal, persiana abatible vertical, persiana corredissa,
persiana de llibret. La batent pot ser cega, pot tenir lamel·les verticals o horitzontals, orientables o fixes.
La fusteria exterior ha de complir amb la normativa vigent al respecte.
Amidament
Tots els elements que formen part dels tancaments practicables, incloses persianes, s’amidaran per metres
quadrats (m2) de llum d'obra d'elements col·locats, incloent-se en el preu la part proporcional d'ajuts per a la seva
col·locació, segellat de junts, elements de connexió a les fàbriques, tapajunts i les ferramentes de tancament o de
penjar, del tipus definit en el Projecte i segons instruccions de la Direcció Facultativa.
Els elements singulars d'ebenisteria es mesuraran i valoraran per unitats (ut) completament acabades i posades a
l'obra segons detalls indicats en el Projecte o per la Direcció Facultativa.
Qualsevol element de fusteria que presenti algun defecte, tant del material, de dimensionat, com desperfectes
ocasionats a l'obra o en el transport, serà rebutjat sense dret a cap mena de càrrec per part de la propietat.
Tots els preus relatius als tancaments practicables, inclouran el subministrament del material, col·locació del
mateix i totes aquelles feines o materials que siguin necessaris pel seu perfecte acabat i funcionament.
7.5. Envidraments
Aquest capítol correspon als treballs, el principal material dels quals és el vidre, de qualsevol tipus, i els treballs de
la seva col·locació o posta en servei.
El vidre pot estar sotmès als següents processos: laminat, piròlisi, pulverització catòdica, PVB (butiral de polivinil),
recuit, templat tèrmic, templat químic, termoendurit.
7.5.1. Tipus de vidre

La classificació recull els vidres més comuns i utilitzats en el món de l’edificació.
7.5.1.1 Vidres plans

Poden anomenar els següents tipus: Vidre senzill o vidre prim (1,5-1,75 mm). Vidre semidoble (2-2,5 mm). Vidre
doble (3 mm). Cristal·lina (4-6 mm) . Llunes: LLuna polida o cristall de lluna. Vidre pla de primera qualitat, de
cares perfectament planes i paral·leles, amb caires polits i bisellats (4-10 mm).
7.5.1.2. Vidres laminars

Un vidre laminar és el resultat de la unió de diverses llunes de vidre, tractades superficialment o no. El material
d’unió, en general és un plàstic de polivinil de butiral, de diferents colors o transparent, substituïble per una capa
de reïna més gruixuda, permet incloure panells fotovoltaics o vidres d’aïllament acústic o qualsevol làmina
decorativa.
7.5.1.3. Vidres aïllants tèrmics i acústics

Conjunt format per dos o més llunes, separades entre si per cambres d’aire deshidratat. La separació entre llunes
està definida per un perfil separador, generalment metàl·lic, en el seu interior s’introdueix el producte dessecant i
l’estanquitat està assegurada mitjançant un doble segellat perimetral (vidre amb cambra d’aire).
L’aïllament acústic es millora, omplint la cambra amb gasos i utilitzant vidres laminars amb resines.
7.5.1.4. Vidres de seguretat

Vidres que han estat sotmesos a un tractament tèrmic de templat, augmentant la seva resistència als esforços
d’origen mecànic i tèrmic, o poden ser vidres laminars normals o que poden incorporar capes de policarbonat. Es
classifiquen en els següents nivells de seguretat, segons normativa vigent:
Nivell A. Seguretat física (impactes fortuïts, caiguda persones, etc.).
Nivell B. Anti-agressió i anti-robatori (impactes intencionats d’objectes contundents)
Anti-bala. (Impactes de munició d’arma).
7.5.1.5. Vidres resistents al foc

Vidres obtinguts per diferents tractaments i composicions: vidres templats, vidres laminats amb intercalats
intumescents o gels i vidres revestits amb capes d’òxids metàl·lics.
Es classifiquen en: Vidres estables al foc (EF). Vidres paraflames (PF). Vidres resistents al foc o
tallafocs (RF).
7.5.1.6. Vidres de control solar

Són vidres que fan treballar la transparència, modificant-la segons el grau de protecció contra la radiació solar
directa. Poden ser vidres colorats en massa (templat) i/o amb tractaments superficials, que generen unes capes
(incolores, colorades i reflectants) en una de les superfícies del vidre. Poden anomenar els següents tipus:
Vidre reflector: Lluna, amb una de les seves cares reflectant, obtinguda mitjançant una capa metàl·lica
dipositada per piròlisi.
Vidre filtrant: Llunes colorades, mitjançant l’addició d’òxids metàl·lics estables, no deformen les imatges
al seu través. Redueixen el pas de les radiacions infrarrojes, visibles i ultravilolades.
7.5.1.7. Vidres decoratius
Poden anomenar els següents tipus:
Vitrall: Vidriera de colors, els vidres de la qual estan units generalment amb perfils de plom. S’utilitzen
vidres catedral i opalines.
Mirall: Làmina de vidre revestida per darrera d’una capa metàl·lica (argent, amalgama d’estany, etc.) o
làmina de metall polit, que reflecteix molt bé la llum i les imatges que s’hi projecten.
Vidre catedral: Vidre colat de gruix irregular.
Opalina: Vidre opac, generalment polit d’una banda i estriat de l’altra, que s’utilitza en revestiments,
recobriments i vitralls. Les peces poden ser de diferents colors, uniformes o vetejats.
Vidre imprès: Vidre amb un relleu geomètric en una de les seves cares; amb relleus: ratllats, estriats,
piconats, etc.
Vidre glaçat: Vidre translúcid.
7.5.1.8. Vidres especials

Poden anomenar els següents tipus:
Vidre pavès: Són peces de vidre emmotllades, amb cambra d'aire o no i de diferents mesures i colors,
que es col·loquen com a fàbrica de blocs armats, mitjançant un conjunt d'armadures, horitzontals i verticals,
amorterant o massillant les seves juntes.
Vidre armat: Vidre pla o ondulat, que té a l'interior de la seva massa una malla metàl·lica per a mantenir
lligats els trossos en cas de trencament.
Vidre en U: Vidres emmotllats amb secció en forma de U, de gran rigidesa (armats o sense) i que permet
la construcció de grans paraments sense perfils metàl·lics. Les peces entre elles hi ha un segellat elàstic.
Vidre corbat: S’obtenen a patir de vidres plans, escalfant-lo i donant-li la forma desitjada mitjançant
motlles.
En el Projecte s’especificarà el tipus de vidre i el gruix del mateix, i segons instruccions de la Direcció Facultativa.
7.5.2. Posada a l’obra

Els vidres es col·locaran, de tal manera que no puguin estar sotmesos a esforços de contraccions o dilatacions
del propi vidre o als de deformació dels bastiments que l'emmarquen, ni a deformacions acceptables de
l’assentament de l’obra. S'evitaran els contactes de vidre-vidre o vidre-metall.
Els vidres es col·locaran de tal manera que no puguin perdre mai el seu emplaçament, degut a l’acció dels
esforços a que està sotmès (pes propi, vent, vibracions, etc.) .
Els bastiments fixes o practicables han de suportar sense deformacions el pes dels vidres i no deformar-se per
pressió del vent, neteja, etc.
La fletxa admissible de la fusteria no ha de ser superior a la meitat de la centèsima part (1/200) de la longitud per
a envidraments simples, ni al terç de la centèsima part (1/300) de la longitud per a envidrament dobles.
Durant el període de col·locació, l’emmagatzematge de vidres, cal realitzar-lo amb una sèrie de precaucions. Cal
que estiguin en zones protegides de la humitat, del sol i de la pols, col·locats damunt d’una superfície plana i
resistent, lluny de zones de pas. Les piles de vidres no tindran un gruix superior a 25 cm. i amb un 6% de pendent
respecte la vertical. Es recolzaran damunt travessers de fusta o material similar tou. Els vidres se separen entre
ells mitjançant intercalaris.
En el cas d’emmagatzematge a l’exterior és imprescindible cobrir els vidres mitjançant tendals ventilats.
L’emmagatzematge de piles de vidres al sol és perillós, ja que el risc de trencaments per absorció és molt elevat.
7.5.3. Massilles
Els materials que s’utilitzen per segellar, han de complir amb la normativa vigent, en referència a l’estanquitat a
l’aigua i permeabilitat a l’aire.
Els materials utilitzats es poden classificar en: massilles que endureixen, massilles plàstiques, massilles
elàstiques, massilles en bandes preformades autoadhesives i perfils extrusionats elàstics.
Per a la seva col·locació se seguiran les instruccions del fabricant.
8. SUBSISTEMA SOTA RASANT – MURS / SOLERES
8.1. Material de Formigó.

Tots els formigons compliran la NORMATIVA VIGENT. Aquesta desaconsella la utilització de formigons no
fabricats en central, en cas d’emprar-se cal que la Direcció Facultativa ho autoritzi prèviament i el formigó
compleixi amb les indicacions establertes en la NORMATIVA VIGENT.
Per a formigons fabricats en central, el temps màxim entre la incorporació d’aigua d’amassada al ciment i als
granulats, i la col·locació del formigó en obra, no ha d’ésser superior a la hora i mitja. El formigó fabricat en central
no podrà emprar-se si no arriba acompanyat d’un full de subministrament, degudament complimentat i firmat per
una persona física. Aquests fulls de subministrament han d’estar arxivats pel constructor i han d’estar a disposició
de la Direcció Facultativa fins al lliurament de la documentació final de control.
A més de les Prescripcions de NORMATIVA VIGENT es tindran en compte les següents:
La instal·lació de transport i posada a l'obra serà del tipus, tal que el formigó no perdi capacitat ni homogeneïtat.
No es podrà abocar lliurement el formigó des d'una alçada superior a un metre i cinquanta centímetres (1.50 m) ni
distribuir-ho amb pala a gran distància.
Queda prohibit l'ús de canaletes o manegues del transport a la posada a l'obra del formigó sense l'autorització
No es podrà formigonar quan l'aigua pugui perjudicar la resistència o qualsevol de les característiques del formigó.
Pel formigonat en temps de fred o de calor se seguiran les prescripcions de la NORMATIVA VIGENT. No es
col·locarà mai formigó sobre un terreny que estigui gelat.
El vibrador s'introduirà vertical a la massa del formigó fresc i es retirarà també verticalment, sense que es mogui
horitzontalment mentre que està submergit en el formigó. Es procurarà extremar el vibrat en les proximitats dels
encofrats, a fi d'evitar la formació de cocons, cavitats d’aire o acumulacions d’àrids. El vibrat del formigó
s'executarà d'acord amb les normes especificades en la normativa vigent.
La situació dels junts de construcció serà fixada per la Direcció Facultativa, de manera que compleixin les
prescripcions i procurant que el seu nombre sigui el menor possible.
Sempre que s'interrompi el treball, qualsevol que sigui el termini d'interrupció, es cobrirà el junt amb sacs de
xarpellera humida, per a protegir-lo dels agents atmosfèrics. Abans de tornar a continuar els treballs es prendran
les disposicions necessàries per aconseguir la bona unió del formigó fresc amb el que està endurit.
Durant els tres primers dies es protegirà el formigó dels raigs solars amb una xarpellera molla. Com a mínim,
durant els set primers dies es mantindran les superfícies vistes contínuament humides, mitjançant el reg o la
inundació, o cobrint-les amb sorra o xarpellera, que es mantindran constantment humides.
La temperatura de l'aigua utilitzada en el reg serà inferior en més de vint graus (20ºC) a la del formigó, a fi d'evitar
producció de fissures per refredament brusc. També es podran utilitzar procediments de curat especial, a base de
pel·lícules superficials impermeables, prèvia autorització de la Direcció Facultativa.
Els paraments han de restar llisos, amb formes perfectes sense defectes o rugositats i sense que sigui necessari
aplicar-los-hi lliscats, que no podran ser en cap cas executats sense l'autorització prèvia de la Direcció
Facultativa. Les operacions precises per a deixar les superfícies en bones condicions d'aspecte seran a compte
del Contractista i/o constructor.
La irregularitat màxima que s'admet en els paraments serà la següent:
- Parament vist: sis mil·límetres.
- Parament ocult: vint-i-cinc mil·límetres.
Control dels components

El control dels components del formigó es realitzarà segons previsions del Projecte i segons la NORMATIVA
VIGENT; s’aplica al ciment, a l’aigua, als granulats, als additius i addicions.
El control de recepció en obra no fa falta fer-lo en les dues situacions següents:
Central de producció que disposi d’un Control de Producció i estigui en possessió d’un Segell o Marca de Qualitat
reconegut per un Centre Directiu de les Administracions Públiques.
Formigons fabricats en central amb un distintiu reconegut.
Si no es donen una de les dues situacions abans esmentades cada material ha de complir amb les prescripcions
que assenyala la normativa vigent.
Ciment
El responsable de la recepció ha de conservar durant 100 dies com a mínim una mostra de cada lot de ciment
subministrat.
No es pot fer servir un lot de ciment que arribi sense un certificat de garantia del fabricant, signat per una persona
física.
Aigua
Granulats
Abans de començar el subministrament la Direcció Facultativa pot demanar al subministrador una demostració
documental del compliment de les exigències que estableix la norma per als granulats. Si no disposa d’un
certificat d’idoneïtat dels granulats, emès com a màxim un any abans de la data en què es facin servir per un
laboratori oficial o oficialment acreditat, s’han de realitzar els assaigs especificats en la NORMATIVA VIGENT.
Additius i addicions
En el cas d’emprar additius i addicions, aquests han d’estar autoritzats prèviament per la Direcció Facultativa, la
qual pot exigir a l’inici d’obra els certificats de garantia dels mateixos o assaigs en laboratori oficial o oficialment
acreditat.
Control de qualitat
El control de qualitat, es realitza en base als següents paràmetres: consistència, resistència i durabilitat.
Per als formigons fabricats en central, cada amassada ha d’anar, com ja s’ha esmentat, amb un full de
subministrament, correctament complimentat, segons NORMATIVA VIGENT, i signat per una persona física. No
es permet emprar un formigó que no tingui full de subministrament. Aquests fulls s’han d’arxivar i conservar per a
formar part de la documentació final de control de l’obra.
Consistència.
Es realitzarà l’assaig pel mètode tradicional del Con d’Abrams d’acord amb la UNE 83313:90.
Resistència.
Els assaigs de resistència estan definits en la NORMATIVA VIGENT.
Cal distingir les següents modalitats de control:
-Modalitat 1 Control de nivell reduït.

-Modalitat 2 Control al 100 per 100.
-Modalitat 3 Control estadístic, és d’aplicació general en obres de formigó en massa, formigó armat i
formigó pretensat.
En el Projecte s’especificarà la modalitat de control.
L’obra es dividirà en parts anomenades lots. No es barrejaran en un mateix lot elements de tipologia estructural
diferent.
En cas del control estadístic, el nombre mínim de lots serà de tres, corresponents als tres tipus d’elements
estructurals que diferencia la Instrucció: estructures que tenen elements comprimits, estructures que tenen
únicament elements sotmesos a flexió i elements massissos.
En el cas de subministrament de formigó amb camió formigonera es pot considerar cada camió com una
amassada. Les amassades d’un mateix lot provindran del mateix subministrador i han d’ésser elaborades amb les
mateixes matèries primes i amb la mateixa dosificació nominal.
La toma de mostres es realitzarà a l’atzar entre les amassades de l’obra sotmeses a control. El Projecte
determinarà el nombre d’amassades per lot, segons la NORMATIVA VIGENT. Si un lot correspon a dues plantes
d’un edifici, es farà al menys una determinació per planta.
Les provetes s'amaçonaran de forma similar al del formigó en obra i es conservaran en condicions anàlogues.
Presa de decisions derivades del control de resistència
Quan s’obtingui una resistència estimada menor de l’especificada en el Projecte, és necessari tenir en compte no
només la possible influència sobre la seguretat mecànica de l’estructura, si no també l’efecte negatiu d’altres
característiques del formigó, com la deformababilitat, la fissurabilitat i la durabilitat.
Si passats els vint-i-vuit dies la resistència de les provetes fos menor a les especificades, en aquesta data, en més
d'un 20%, s'extrauran provetes de l'obra i si la seva resistència és menor que l'especificada, serà enderrocada; tot
el procés sota control i instruccions de la Direcció Facultativa.
Si la resistència de les provetes extretes és més gran que la de les provetes d'assaig, podrà acceptar -se l'obra si
es pot efectuar, sense perill, un assaig de càrrega amb una sobrecarrega superior a un 50% de la de càlcul,
durant el qual es mesurarà la fletxa produïda, que haurà de ser admissible.
Si no fos possible extreure provetes de l'obra i les d'assaig no donessin el 80% de les resistències especificades
l'obra haurà d'enderrocar-se. En cas que la resistència de provetes d'assaig i les extretes de l'obra, estès
compresa entre el 80% i el 100% de l'especificada, la Direcció Facultativa podrà rebre l'obra amb reserves, previ
l'assaig de càrrega corresponent.
La Direcció Facultativa serà qui prengui la decisió de les proves de càrrega a realitzar. Aquestes han de realitzar-
se per personal especialitzat i amb maquinària adequada, prèvia realització d’un Pla de Proves, acceptat per la
Direcció Facultativa i prenent les mesures de seguretat necessàries.
La Direcció Facultativa pot proposar a la Propietat, com alternativa a l’enderroc o reforç , una limitació de les
càrregues d’ús.
Durabilitat.
El control de durabilitat el regula la NORMATIVA VIGENT, i es basa en:
Control documental dels fulls de subministrament del formigó, en el que hi comptin les limitacions de la relació
aigua ciment i el contingut de ciment especificat, amb la finalitat de comprovar el compliment de la Instrucció. Si el
formigó no es fabrica en una central, el fabricant ha d’aportar a la Direcció Facultativa la mateixa informació
signada per persona física. S’exigeix aquest control per a cada amassada emprada a l’obra.
Control de la profunditat de penetració de l’aigua. És un control que cal realitzar en obres sotmeses a classes
ambientals III o IV (ambients marins o de clorurs d’origen no marí) o alguna de les classes específiques
d’exposició que estableix la NORMATIVA VIGENT. Aquest control s’ha de fer de forma prèvia a l’inici de l’obra. La
Instrucció eximeix de realitzar aquest control, en determinades condicions.
Amidament
Els formigons s’amidaran metres cúbics (m3), d'acord amb les especificacions del Projecte.
Per l'abonament dels increments de secció sobre la secció teòrica mínima indicats en els plànols de seccions
tipus, serà necessari que prèviament hagi estat ordenada la seva execució pel Director d’Obra, instruccions per
escrit, en les quals consti de manera explícita les dimensions que han de donar-se a la secció.
Per això, el contractista i/o constructor estarà obligat a exigir, a la Direcció Facultativa, prèviament a l'execució de
cada part d'obra, la definició exacta d'aquelles dimensions que no ho estan.
El preu del formigó inclourà els possibles additius i addicions que la Direcció Facultativa estimi necessaris i també
la possible necessitat d'emprar ciments especials, segons criteri de la Direcció Facultativa (ciment, P.A.S., blanc,
etc.).
El preu dels encofrats podrà anar independent dels preus del formigó, si així s'estipula. L’amidament es realitzarà
per metres quadrats (m2) realment col·locats.
Els esmentats preus inclouen els materials dels encofrats, la maquinària i la mà d'obra necessària per a la seva
col·locació, així com les operacions i materials necessaris. S'entén que quedaran inclosos en el preu del metre
quadrat qualsevol tipus d'accessoris de l'encofrat, com els junts entre murs o altres elements que a judici de la
Direcció Facultativa siguin necessaris per a obtenir un correcte acabat.
El formigó armat s'abonarà al preu del tipus de formigó emprat, que inclourà totes les operacions necessàries per
a executar la unitat d'obra menys l'encofrat i les armadures, així com la seva col·locació que s'abonarà al preu del
Kg. d'acer col·locat.
Les bastides, cindris, execució de junts, operacions de curat i altres operacions necessàries, a judici de la Direcció
Facultativa, per l'execució del formigonat, es consideraran incloses en els preus dels formigons.
8.2. Armadures
Les armadures es col·locaran netes, sense òxid o qualsevol substància perjudicial. Es disposaran d'acord amb les
indicacions del Projecte, subjectes entre elles i amb l'encofrat, de manera que no puguin experimentar moviments
durant l'abocada i la compactació del formigó i a fi d'evitar coqueres, i recobriments insuficients.
En bigues i elements similars, les barres hauran d'anar, en doblegar-se, agafades amb cèrcols o estreps a la zona
del colze.
Quan hi hagi perill de poder-se confondre unes barres amb altres, es prohibeix la utilització simultània d'acers de
característiques mecàniques diferents. Es podran utilitzar, dins d'un mateix element, dos tipus diferents d'acers, un
per l'armadura principal i l'altre pels estreps.
Els cèrcols o estreps se subjectaran a les barres principals mitjançant lligament o altre procediment adequat,
prohibint-se expressament la fixació mitjançant punts de soldadura.
S'haurà d'acomplir la Instrucció NORMATIVA VIGENT-98 en tot el que fa referència a les armadures (resistència,
límit elàstic, etc...).
Amidament
obra.
SISTEMA D’ACABATS INTERIORS
9 REVESTIMENTS
9.1. PARAMENTS
ARREBOSAT i ESQUERDEJATS
Descripció
Revestiments continus, aplicats sobre paraments interiors o exteriors, de morter de ciment, de calç, mixt ciment-
calç o de resines sintètiques.
Materials
 Morter:
El ciment se subministrarà acompanyat d'un albarà amb les dades exigides en la RC-08. Aniran acompanyats del
EN 13139.
aportant la fitxa de declaració de conformitat al dit marcat i certificat de control de producció en fàbrica tot això
segons norma harmonitzada UNE EN 934-3. La Direcció Facultativa haurà d'autoritzar la seva utilització i en la
seva incorporació a la barreja se seguirà estrictament el que disposa el fabricant.
complir les condicions indicades en la norma harmonitzada UNE EN 998-1.
Esquerdejats interiors s'executaran amb morter CS de resistència II a IV i absorció W0.
Esquerdejats exteriors s'executaran amb morter CS de resistència III a IV i absorció W0 els pintats, W1 els no
pintats i W2 els exposats a aigua i vent elevats.
 Juntes:
Es faran amb filets de fusta, plàstic, alumini lacat o anoditzat.
 Reforç:
Consisteix en una malla que pot ser metàl·lica, de fibra de vidre o polièster.
Les característiques higrotèrmiques dels materials contemplats en el projecte són:
Material Conductivitat tèrmica Densitat Factor de resistència al Vapor

(W/mK) (Kg/m3) d'aigua
Morter de ciment o calç en revoco i 0,800 1525 10
esquerdejat
Les característiques dels materials posats en obra, tindran les prestacions assenyalades anteriorment o superiors,
Posada en obra
Prèviament a l'aplicació de l'esquerdejat la coberta estarà acabada o tindrà almenys 3 plantes d'estructura per
damunt, si es va a realitzar a l'interior, i funcionarà l'evacuació d'aigües si és exterior.
La superfície sobre la qual es vagi a aplicar haurà forjat, estarà neta, rugosa i humida. Es pastarà exclusivament
la quantitat de morter necessari i no es podrà afegir aigua després del seu pastat. Si la superfície és d'acer, primer
es cobrirà amb ceràmica o peces de ciment. No s'executarà amb temperatures inferiors a 0º C o superiors a 38º
C, en temps de glaçades, plujós, extremadament sec o calorós o quan la superfície estigui exposada al sol, o a
vents secs i càlids.
Si l'esquerdejat va mestrejat, es col·locaran mestres de morter a distàncies màximes d'1 m. en cada drap, en
cantonades, perímetre del sostre i buits aplicant entre elles el morter per capes fins a aconseguir el gruix que serà
d'un màxim de 2 cm. per capa. En les trobades de façana i sostre s'esquerdejarà el sostre en primer lloc. Si el
suport presenta discontinuïtats o diversos materials es col·locarà tela de reforç, tesada i fixada, amb solapis
mínims de 10 cm a cada costat.
Abans del forjat de l'esquerdejat se li donarà un acabat rugós, remolinat o brunyit, depenent del revestiment que
es vagi a aplicar sobre ell.
Un cop forjat l'esquerdejat es procedirà al revoco. Si és de morter de ciment s'aplicarà amb plana o projectat i
tindrà un gruix mínim de 8 mm. Si és de morter de calç, s'aplicarà en dues capes amb remolinador, fins a
aconseguir un gruix mínim de 10 mm. Si és de morter de resines, es dividirà la superfície en draps no superiors a
10 m², es fixaran cintes adhesives on es prevegin talls que es desenganxaran un vegada endurit el morter, i el
gruix mínim del revoco serà 1 mm.
En el cas de paraments verticals amb bandes elàstiques perimetrals per potenciar l'aïllament acústic, han d'evitar-
se els contactes entre l'esquerdejat del full que porta bandes elàstiques i el del sostre en la seva trobada amb el
forjat superior.
El revoco sobre superfícies horitzontals es reforçarà amb malla metàl·lica i s'ancorarà al forjat. Es respectaran les
juntes estructurals. S'evitaran cops o vibracions durant el forjat i no s'admetran assecats artificials. Un cop
transcorregudes 24 h de la seva execució, es mantindrà humida la superfície fins que el morter hagi forjat.

Si el ciment i la calç disposen de distintiu de qualitat reconegut oficialment es comprovarà la identificació, classe,
tipus, categoria i distintius, d'una altra manera es faran assajos. Per al ciment de resistència a compressió, temps
de forjat, expansió, pèrdua al foc, residu insoluble, triòxid de sofre, clorurs, sulfurs, òxid d'alumini i puzolanitat,
segons EHE i RC-08 i per a la calç es faran assajos químics, de finor de mòlt, forjat i estabilitat de volum.
Es comprovarà la identificació, tipus, grandària i distintius de les sorres realitzant assajos de matèria orgànica,
granulometria i fins que passen pel tamís 0,08 segons EHE, si no disposen de segell de garantia.
Dels morters preparats en obra es comprovarà el tipus, dosificació i es realitzaran assajos de resistència
mecànica i consistència amb Con d'Abrams. Els morters envasaments o a granel es comprovarà el marcat CE, el
tipus i distintius de qualitat.
Cada 100 m² es farà un control de l'execució comprovant la preparació del suport, dosificació del morter, gruix,
acabat, planeitat, horitzontalitat, verticalitat, disposició dels materials, adherència al suport, juntes i unions amb
altres elements.
Toleràncies màximes admissibles:
 planeitat: 5 mm. per m.


No fixar o penjar elements pesats del revoco, sinó de l'element resistent.
Cada 3 anys revisió a fi de detectar l'aparició de fissures, escrostonats, taques, falta d'adherència... informant si
escau a tècnic.
En la neteja periòdica del revestiment, si no està recobert per pintures o altres elements, s'emprarà aigua a baixa
pressió amb raspall suau.
MONOCAPES
Descripció
Revestiment continu format per una única capa de morter tradicional amb additius especials, podent portar un
acabat a la pedra, raspament, a la tirolesa, rugós, aixafat o allisat.
Materials
 Morter:
La barreja vindrà preparada de fàbrica i disposarà de D.I.T. Document d'Idoneïtat Tècnica en vigor. Per tant, en
obra no se li afegirà cap component com a ciments, sorres, pigments o additius.
L'aigua serà potable o es coneixeran dades sobre el seu ocupació en altres obres anteriorment, si no és així,
hauran d'analitzar-se les aigües, i excepte justificació especial hauran de complir les condicions d'exponent
d'hidrogen pH, substàncies dissoltes, sulfats, ió clorur, hidrats de carboni i substàncies orgàniques solubles en
èter indicades en l'article 27 de l'EHE. Es prohibeix l'ús d'aigües de mar o salines anàlogues per al pastat o curat.
Estaran classificats amb morter (OC) CS de resistència III a IV i absorció W1 o W2 els exposats a aigua i vent
elevats.
 Juntes:
Es faran amb filets de fusta, plàstic, alumini lacat o anoditzat.
 Malla:
S'utilitzarà com a reforç en punts singulars i serà de fibra de vidre resistent als àlcalis, de polièster o acer
galvanitzat o inoxidable.

Morter monocapa 1,300 1900 10
Posada en obra
La barreja preparada de fàbrica s'emmagatzemarà en lloc cobert, ventilat i protegit de la humitat. Abans d'aplicar
es comprovarà que el suport sigui resistent, pla, rugós, estable, net, amb una temperatura d'entre 5 i 30º, amb el
grau d'humitat adequat segons indicacions del fabricant i no presentarà una absorció excessiva. El morter es
prepararà segons les indicacions del fabricant i s'aplicarà mecànicament o amb plana en una capa que tindrà un
gruix mínim de 10 mm. i màxim de 15 mm., aplicant en dues capes gruixos majors. Es respectaran les juntes
estructurals i es deixaran juntes de treball a distàncies màximes de 2 m. entre horitzontals i 7 m. entre verticals
que s'aconseguiran col·locant filets abans d'aplicar el revestiment i traient-los un cop hagi forjat. Es col·locaran
malles com a reforç en juntes estructurals, unions de distints materials, llindes, forjats, etc., que cobriran 20 cm a
cada costat de la junta i quedaran centrades en el gruix del revestiment.
Si l'acabat superficial serà raspament, es deixarà forjar el morter 6-7 hores a l'hivern i 2-3 a l'estiu. Si l'acabat és
amb pedra projectada, quedarà un gruix mínim de morter entre la pedra i el suport de 8 mm.
Després de l'execució es realitzarà el curat regant lleugerament amb aigua fins que el morter hagi forjat.
No es treballarà amb temperatures baixes, humitat elevada, risc de glaçades i pluja.

La barreja preparada en fàbrica posseirà el DIT. En l'envàs apareixerà el nom del producte, identificació del
fabricant, pes, instruccions d'ocupació i emmagatzemament, referència, data de fabricació, color, nombre de lot de
fabricació i temps màxim de validesa.
Es comprovarà la preparació del suport, resistència del morter, gruix, col·locació de malles en juntes, planeitat i
que no hi hagi defectes com a bombaments, afonaments, desnivells i despenjaments.
 planeitat: 5 mm. per m.

Es mesurarà la superfície executada, deduint buits.

No fixar o penjar elements pesats del revoco, sinó de l'element resistent.
Cada 3 anys revisió a fi de detectar l'aparició de fissures, escrostonats, taques, falta d'adherència... informant si
escau a tècnic.
En la neteja periòdica del revestiment, si no està recobert per pintures o altres elements, s'emprarà aigua a baixa
pressió amb raspall suau.
GUARNITS I EMBLANQUINATS
Descripció
Revestiments continus de pasta de guix sobre parets i sostres interiors, podent ser monocapa o bicapa.
Materials
 Guix:
Aniran acompanyats del certificat de conformitat amb el marcat CE segons la norma harmonitzada UNE EN
13279, declarant expressament la data de fabricació, temps de principi de forjat, resistència a compressió i si
escau reacció al foc, aïllament directe a soroll aeri i resistència tèrmica.
 Additius:
Poden ser plastificants, retocatardans...
 Aigua:
Serà potable o es coneixeran dades sobre el seu ocupació en altres obres anteriorment, si no és així, hauran
d'analitzar-se i excepte justificació especial hauran de complir les condicions d'exponent d'hidrogen pH,
substàncies dissoltes, sulfats, ió clorur, hidrats de carboni i substàncies orgàniques solubles en èter indicades en
l'article 27 de l'EHE. Es prohibeix l'ús d'aigües de mar o salines anàlogues.
 Guardavivos:
S'utilitzaran per a la protecció d'arestes verticals de cantonada i seran d'acer galvanitzat, inoxidable o plàstic.
Material Conductivitat tèrmica Densitat Factor de resistència al

(W/mK) (Kg/m3) Vapor d'aigua
Guarnit i emblanquinat de guix 0,570 1150 6
Posada en obra
Abans de revestir de guix la superfície, haurà d'estar acabada la coberta de l'edifici o tenir almenys tres forjats
sobre la planta en què s'ha de realitzar l'estès, s'hauran rebut els cèrcol de fusteria i ganxos, i estaran revestits els
murs exteriors i s'hauran tapat les imperfeccions de la superfície suport que estarà neta, humida i rugosa.
Es col·locaran guardavivos en arestes verticals de cantonada que es rebran a partir del nivell del sòcol aplomant-
ho i puntejant amb pasta de guix, la part desplegada o perforada del guardavivos.
Si el guarnit és mestrejat, es col·locaran mestres de guix de 15 mm. de gruix en racons, cantonades, guarnicions
de buits, perímetre de sostres, a cada costat dels guardavivos i cada 3 m. en un mateix drap. Entre elles s'aplicarà
guix, amb un gruix màxim de 15 mm. per a estesos, 12 mm. per a guarnits i 3 mm. per a emblanquinats, realitzant
diverses capes per a majors gruixos. L'estès es tallarà en juntes estructurals i a nivell de paviment acabat o línia
superior del sòcol. Quan el revestiment es passi per davant de la trobada entre diversos materials o en les
trobades amb elements estructurals es col·locarà una xarxa d'acer galvanitzat o polièster que minimitzi l'aparició
de fissures.
El guarnit o esquerdejat sobre el qual es va a aplicar l'emblanquinat, haurà d'estar forjat i tenir consistència
suficient per no desprendre's en aplicar-ho. Les trobades de l'emblanquinat amb caixes i altres elements rebuts,
hauran de quedar perfectament perfilats.
se els contactes entre l'emblanquinat del full que porta bandes elàstiques i el del sostre en la seva trobada amb el
forjat superior.
El guix s'aplicarà a temperatures majors de 5 è C. Un cop pastat no podrà afegir-se aigua i serà utilitzat
immediatament rebutjant-se el material pastat un cop que hagi passat el temps indicat pel fabricant.
La superfície resultant serà plana i estarà exempta de carboneres.

S'identificarà el guix, que portarà marcat CE i certificat de qualitat reconegut. Si la direcció d'obra ho considera es
faran assajos de contingut en conglomerant, guix, temps d'inici de fraguat, resistència a compressió i flexió,
duresa superficial, adherència, resistència i reacció al foc, aïllament al soroll aeri i conductivitat tèrmica.
Es faran controls del tipus de guix, temperatura de l'aigua de pastat, quantitat d'aigua de pastat, condicions
prèvies a l'estès, pasta emprada, execució de mestres, repàs amb guix tamisat, planeitat, horitzontalitat, gruix,
interrupció de l'estès, fixació de guardavivos, aspecte del revestiment, adherència al suport i entrega a altres
elements.
 planeitat: 3 mm./m. o 15 mm. en total.


Els elements que es fixin al parament tindran els suports ancorats a les sitares .
El guix romandrà sec, amb un grau d'humitat inferior al 70% i allunyat d'esquitxos d'aigua.
S'inspeccionarà anualment el seu estat per comprovar que no han aparegut fissures d'importància, escrostonats o
bombaments.
ENTAULELLATS
Descripció
Rajoles ceràmiques o mosaic ceràmic de vidre com acabat en paraments verticals interiors.
Materials
 Rajoles:
Poden ser gres esmaltat, porcelànic o rústic, taulellet català, fang olla o rajola. No estarà esmaltat en la cara
posterior ni en els cantells.
 Mosaic:
De peces ceràmiques de gres o esmaltades, o de taulellets de vidre.
 Material d'agarri:
Pot aplicar-se una capa grossa de morter tradicional, o una capa de regularització i sobre ella una capa fina
d'adhesius cementós o hidràulics, adhesius de dispersió o adhesius de resines de reacció. Els adhesius seran
elàstics, no tòxics i inalterables a l'aigua. La determinació del tipus d'adhesiu es realitzarà en funció del tipus de
suport, la seva absorció i el format de la rajola segons la recomanacions publicades per AFAM i del fabricant.
complir les condicions indicades en les normes harmonitzades UNE EN 998-2 per a morters d'obra o la UNE EN
12004 per a adhesius.
 Material de rejuntada:
Lletada de ciment Pòrtland, morter de juntes amb additiu o sense polimèric, morter de resines de reacció i es pot
fer un farciment parcial de juntes amb tires compressibles.
Material Conductivitat tèrmica Densitat Factor de resistència al

(W/mK) (Kg/m3) Vapor d'aigua
Plaqueta o rajola 1,000 2000 30
ceràmica
Plaqueta o rajola de gres 2,300 2500 30
Posada en obra
La superfície a revestir estarà neta, sense deformacions, rugosa i lleugerament humida si el rebut es va a fer amb
morter i seca (humitat màxima del 3 %) i perfectament plana si es fa amb pasta adhesiva. Sobre superfícies de
formigó és necessari esperar entre 40 i 60 dies després del formigonat. Si és necessari es picarà la superfície o
se li aplicarà una emprimació per augmentar l'adherència i s'aplicaran productes especials per endurir superfícies
disgregables.
Si el rebut es fa amb morter de ciment s'aplicarà una capa d'entre 1 i 1,5 cm. després del que es col·locaran les
rajoles, que han d'haver estat submergits en aigua i orejats a l'ombra durant 12 h., copejant-los amb la paleta i
col·locant falques de fusta entre ells. La rejuntada es farà 24 h. després de la col·locació, amb lletada de ciment si
les juntes tenen una amplària menor de 3 mm. i amb morter de ciment amb sorra molt fina si l'amplària és major.
L'amplària mínima de les juntes serà d'1,5 mm. També podran utilitzar-se materials especials de rejuntada en
aquest cas s'atendrà el que disposen les instruccions del fabricant.
Si el rebut es fa amb adhesius, s'aplicarà amb plana una capa d'entre 2 i 3 mm. de gruix, passant per la superfície
una plana dentada, o bé s'aplicarà sobre la cara posterior de la rajola i despresa de la col·locació es cuidarà a
netejar l'excés d'adhesiu entre juntes abans que endureixi.
Durant la col·locació la temperatura serà d'entre 5 i 30º C, no hi haurà solejat directes ni corrents d'aire.
Es mantindran les juntes estructurals de l'edifici. Es realitzaran juntes de dilatació en superfícies majors de 40 m²
o en longituds majors de 8 m. en interiors i 6 m. en exteriors.
Els trepants que es realitzin a la rajola tindran un diàmetre d'1 cm. major que les canonades que els travessen.

La rajoles tindran marca AENOR i en usos exigents o quan ho disposi la direcció d'obra se'ls faran assajos de
característiques dimensionals, resistència a flexió, a taques després de l'abrasió, pèrdua de brillantor, resistència
al ratllat, lliscament a la glaçada i resistència química.
Si el ciment disposa de distintiu de qualitat reconegut oficialment es comprovarà la identificació, classe, tipus,
categoria i distintius, d'una altra manera es faran assajos de resistència a compressió, temps de forjat, expansió,
pèrdua al foc, residu insoluble, triòxid de sofre, clorurs, sulfurs, òxid d'alumini i puzolanitat, segons EHE i RC-08.
dissoltes, sulfats SOTA3, ió Clor Cl-, hidrats de carboni i substàncies orgàniques solubles en èter, segons EHE.
granulometria i fins que passen pel tamís 0,08 segons EHE, si no disposen de segell de garantia.
Es farà un control de l'aplicació del morter d'agarri o de la pasta adhesiva, talls i trepants en rajoles, juntes,
planeitat, horitzontalitat, verticalitat, humitat del parament, aparell, rebut de rajoles i adherència entre el parament i
el material d'agarri.
En el cas d'utilitzar adhesius es requerirà marcat CE, declaració CE de conformitat i informe d'assaig inicial de
tipus de producte expedit per laboratori notificat.
se els contactes entre l'entaulellat del full que porta bandes elàstiques i el sostre en la seva trobada amb el forjat
superior.
 planeitat: +-1 mm. entre rajoles adjacents i 2 mm./2 m. en totes les adreces.
 desviació màxima: +-4 mm. per 2 m.
 gruix de la capa de morter: +-0,5 cm.
 paral·lelisme entre juntes: +-1mm./m.

Es mesurarà la superfície executada, deduint buits majors de 0,5 m2.

La fixació de pesos sobre la paret es realitzarà sobre el suport, procurant realitzar els trepants enmig de les peces
fins a aconseguir la base de l'entaulellat.
Neteja del parament amb aigua i detergent no abrasiu i una esponja.
Es realitzarà comprovació de l'erosió mecànica, química, humitat, despreniments, esquerdes i fissures cada 5
anys.
XAPATS
Descripció
Revestiment de paraments de fàbrica amb plaques de pedra natural o artificial, ancorats al suport o a un sistema
de perfils.
Materials
 Pedra:
Pot ser natural (pissarra, granit, calcària, marbre o arenosa) o artificial. Les pedres seran compactes,
homogènies, no estaran fisurades ni meteoritzades i en el cas del marbre no tindrà masses terroses. Aniran
acompanyades del certificat de conformitat amb el marcat CE segons la norma harmonitzada UNE EN 1469,
declarant expressament la resistència a la flexió, resistència a l'ancoratge, al xoc tèrmic, a l'heladicitat,
permeabilitat, densitat aparent i característiques de comportament al foc.
 Fixació:
Les plaques poden anar fixades directament al suport mitjançant morters de ciment, adhesius o poden ancorar-se
a un sistema de perfils d'acer inoxidable, galvanitzat, alumini anoditzat o lacat.
Les barreges preparades, envasades o a granel de morter o adhesiu portaran el nom del fabricant, la quantitat
d'aigua a afegir per obtenir les resistències desitjades i disposaran de garantia documental del compliment del
marcat CE. La determinació del tipus d'adhesiu es realitzarà en funció del tipus de suport, la seva absorció i el
format de la rajola segons la recomanacions publicades per AFAM i del fabricant.
 Segellat:
Com a material de segellat de juntes s'utilitzarà lletada de ciment o materials específics emprant massilla de
poliuretà en juntes de dilatació.
Material Conductivitat tèrmica Densitat (Kg/m3) Factor de resistència al Vapor d'aigua

(W/mK)
Granit 2,800 2600 10000
Arenosa 3,000 2400 50
Calcària 1,700 2095 150
Marbre 3,500 2700 10000
Posada en obra
La fàbrica que sustenti el xapat tindrà suficient resistència per suportar el pes d'aquest, estarà neta i sense
deformacions.
Per a col·locació amb morter, després del replantejament s'humitejaran les parts de fàbrica que vagin a estar en
contacte amb morter i les peces d'absorció major del 0,5 %.
El rebut de les plaques amb morter es farà de manera que quedi una capa contínua i no quedin buits darrere el
revestiment. A l'exterior, les juntes entre plaques tindran una amplària mínima de 4 mm. i es reompliran amb
morter de calç amb sorra fina o material de segellat específic.
Quan l'altura de la façana a revestir sigui major a la d'una planta o s'emprin plaques grans, aquestes es rebran a
més a més amb ancoratges vistos o ocults. La unió entre la placa i l'ancoratge pot fer-se mitjançant un sistema de
perfils quedant vistos o ocults, que al seu torn anirà subjecte al suport de forma mecànica.
En façanes amb cambra d'aire ventilada, si es fan forats en l'aïllament haurà que tornar-los a reomplir amb el
mateix aïllament.
Es respectaran totes les juntes de l'edifici. No s'ancoraran a l'aplacat cap element com a fusteries, baranes...
sense l'aprovació de la direcció facultativa.

S'identificaran les plaques de pedra i es comprovaran les seves mesures i toleràncies i que no tinguin
desperfectes. si la direcció d'obra ho disposa es faran assajos d'absorció, pes específic, resistència a glaçades i a
compressió.
Només es permetran esquerdes, inclusions, cavitats i vetes en pedres en què són pròpies de la seva natura i a
més a més no afecten negativament les seves característiques.
El recobriment anòdic de l'alumini portarà marca EWAA EURAS i els elements d'acer marca AENOR.
Abans de començar la col·locació de les plaques es comprovarà el replantejament i que el suport estigui llis, les
característiques dels ancoratges i que la seva col·locació sigui com allò que s'ha indicat en projecte i en les
prescripcions del fabricant. Es comprovarà la rejuntada, aplomat i planeitat de les peces.
 Dimensions: <600 mm. de costat +-1 mm. i >60 mm. +- 1,5 mm.
 Gruix: +- 10 % entre 12 i 30 mm. / +- 3 mm. entre 30 i 80 mm. i +- 5mm. major 80 mm.
 Afonament:1/1000 cap a l'interior, res cap a l'exterior.
 Planeitat: 0,2 % de la longitud de la placa i sempre menor de 3 mm..
 Diàmetre de trepant i ancoratge: +1 mm.


La fixació de pesos es realitzarà sobre el suport, procurant realitzar els trepants enmig de les peces fins a
aconseguir la base del xapat.
Per a la neteja d'aquest tipus de revestiments s'utilitzarà aigua i raspall o en els casos en què es necessitin
neteges més profundes es poden projectar abrasius o es realitzar una neteja amb productes químics.
Revisió del xapat per detectar possibles escrostonats, fissures, bombaments, exfoliació... cada 5 anys.
PINTURES
Descripció
Revestiments continus de paraments i elements d'estructura, fusteria, manyeria i elements d'instal·lacions, situats
a l'interior o exterior, amb pintures i vernissos com acabat decoratiu o protector.
Materials
 Pintures i vernissos:
Poden ser pintures al tremp, a la calç, al silicat, al ciment, plàstica... que es barrejaran amb aigua. També poden
ser pintures a l'oli, a l'esmalt, martelé, laca nitrocelulòsica, vernís, pintura a la resina vinílica, bituminoses...que es
barrejaran amb dissolvent orgànic.
També estaran compostes per pigments normalment d'origen mineral i aglutinants d'origen orgànic, inorgànic i
plàstic, com a coles cel·lulòsiques, calç apagada, silicat de sosa, ciment blanc, resines sintètiques, etc.
 Additius:
S'afegiran en obra i seran antisilicones, acceleradors d'assecat, diluents de brillantor, colorants, tints, dissolvents,
etc.
 Emprimació:
Pot aplicar-se abans que la pintura com a preparació de la superfície. Poden ser emprimacions per a galvanitzats i
metalls no ferris, anticorrosiva, per a fusta i segelladora per a guix i ciment.
Posada en obra
La superfície d'aplicació estarà neta, llisa i anivellada, s'escatarà si és necessari per eliminar adherències i
imperfeccions i es plastecerán les carboneres i cops. Estarà seca si es van a utilitzar pintures amb dissolvents
orgànics i s'humitejarà per a pintures de ciment. Si l'element a revestir és fusta, aquesta tindrà una humitat d'entre
14 i 20 % en exterior o d'entre 8 i 14 % en interior. Si la superfície és de guix, ciment o obra, la humitat màxima
serà del 6 %. L'assecat serà de la pintura serà natural amb una temperatura ambient entre 6 i 28 è C, sense
assolellada directa ni pluja i la humitat relativa menor del 85 %. La pintura no podrà aplicar-se passades 8 hores
després de la seva barreja, ni després del termini de caducitat.
Sobre superfícies de guix, ciment o obra, s'eliminaran les eflorescències salines i les taques de floridura que
també es desinfectaran amb dissolvents fungicides.
Si la superfície és de fusta, no tindrà fongs ni insectes, se sanejarà amb fungicides o insecticides i eliminarà tota la
resina que pugui contenir.
En el cas de tractar-se de superfícies amb especials característiques de condicionament acústic, es garantirà que
la pintura no minva aquestes condicions.
Si la superfície és metàl·lica s'aplicarà prèviament una emprimació anticorrosiva.
En l'aplicació de la pintura es tindrà en compte les instruccions indicades pel fabricant especialment els temps
d'assecat indicats.
Per tipus de pintures:
 Pintura al tremp: s'aplicarà una mà de fons amb tremp diluït fins a la impregnació dels porus, i una mà de
tremp com acabat.
 Pintura a la calç: s'aplicarà una mà de fons amb pintura de calç diluïda fins a la impregnació dels porus, i
dues mans d'acabat.
 Pintura al ciment: Es protegiran les fusteries. El suport ha d'estar lleugerament humitejat, realitzant la barreja
en el moment de l'aplicació.
 Pintura al silicat: es protegirà la fusteria i vidrieria per evitar esquitxades, la barreja es farà en el moment de
l'aplicació, i es donaran dues mans.
 Pintura plàstica: si s'aplica sobre maó, guix o ciment, s'aplicarà una emprimació segelladora i dues mans
d'acabat. Si s'aplica sobre fusta, es donarà una emprimació tapaporus, es plastecerán les vetes i cops,
s'escatarà i es donaran dues mans.
 Pintura a l'oli: s'aplicarà una emprimació, es plastecerán els cops i es donaran dues mans d'acabat.
 Pintura a l'esmalt: s'aplicarà una emprimació. Si es dóna sobre guix ciment o fusta es plastecerá, es donarà
una mà de fons i una d'acabat. Si s'aplica sobre superfície metàl·lica portarà dues mans d'acabat.
 Vernís: es donarà una mà de fons de vernís diluït, s'escatarà i es donaran dues mans d'acabat.

L'envàs de les pintures portarà una etiqueta amb les instruccions d'ús, capacitat de l'envàs, caducitat i segell del
fabricant.
S'identificaran les pintures i vernissos que portaran marca AENOR, en cas contrari es faran assajos de
determinació de temps d'assecat, de la matèria fixa i volàtil i de l'adherència, viscositat, poder cubriente, densitat,
pes específic, resistència a immersió, plegat, i gruix de pintura sobre el material ferromagnètic.
Es comprovarà el suport, la seva humitat, que no tingui restes de pols, greix, eflorescències, òxid, floridura...que
estigui llis i no tingui asprors o escrostonats. Es comprovarà la correcta aplicació de la capa de preparació, mà de
fons, emprimació i plastecido. Es comprovarà l'acabat, la uniformitat, continuïtat i nombre de capes, que hi hagi
una bona adherència al suport i entre capes, que tingui un bon aspecte final, sense escrostonats, bosses,
cuarteamientos...que sigui del color indicat, i que no es faci un assecat artificial.

Es mesurarà la superfície executada, deduint buits majors de 2 m2.

Evitar els cops, fregaments i humitats. La neteja es realitzarà amb productes adequats al tipus de pintura aplicada.
Cada 3 anys es revisarà l'estat general i si escau s'optarà pel repintat o reposició de la mateixa.
9.2. SÒLS O PAVIMENTS

Segons el que disposa el Codi Tècnic de l'Edificació, el sòl ha de complir les condicions següents:
a) no presentarà imperfeccions o irregularitats que suposin una diferència de nivell de més de 6 mm;
b) els desnivells que no excedeixin de 50 mm es resoldran amb un pendent que no excedeixi el 25%;
c) en zones interiors per a circulació de persones, el sòl no presentarà perforacions o buits pels que pugui
introduir-se una esfera de 15 mm de diàmetre.
En zones de circulació no es podrà disposar un esglaó aïllat, ni dos consecutius.
Excepte en edificis d'ús Residencial Habitatge, la distància entre el pla d'una porta d'accés a un edifici i l'esglaó
més pròxim a ella serà major que 1200 mm i que l'amplària del full.
d) en el cas de sòls flotants, es cuidarà que el material aïllant cobreixi tota la superfície del forjat i no es vegi
interrompuda la seva continuïtat i evitant també els contactes rígids amb els paraments perimetrals.
CERÀMICS
Descripció
Revestiments de sòls i escales en interiors i exteriors amb rajoles ceràmiques o mosaic ceràmic de vidre.
Materials
 Rajoles:
Poden ser gres esmaltat, porcelànic o rústic, taulellet català, fang olla o rajola. Estaran exemptes d'esquerdes o
taques i disposaran de marcat CE segons norma harmonitzada UNE EN 14411.
 Mosaic:
De peces ceràmiques de gres o esmaltades, o de taulellets de vidre.
 Bases:
Entre el suport i l'enrajolat es col·locarà una base de sorra, que pot portar un conglomerant hidràulic, o una base
de morter pobre, per regularitzar, anivellar, reomplir i dessolidaritzar, o base de morter armat per repartir
càrregues. En comptes de base també es pot col·locar un pel·lícula de polietilè, feltre lluminós o estoreta especial.
d'adhesius cementós o hidràulics o adhesius de resines de reacció. Les característiques del morter es
dissenyaran en funció del tipus de suport i el gruix de la capa segons la recomanacions publicades per AFAM i del
fabricant.
12004 per a adhesius. La determinació del tipus d'adhesiu es realitzarà en funció del tipus de suport, la seva
absorció i l'ambient exposat segons la recomanacions publicades per AFAM i del fabricant.
Lletada de ciment Pòrtland o morter de juntes.
Plaqueta o rajola 1,000 2000 30
ceràmica
Plaqueta o rajola de gres 2,300 2500 30
Posada en obra
La superfície a revestir estarà neta, sense deformacions, rugosa i lleugerament humida si el rebut es va a fer amb
morter i seca (humitat màxima del 3 %) si es fa amb pasta adhesiva. Sobre superfícies de formigó és necessari
esperar entre 40 i 60 dies després del formigonat. Si és necessari es picarà la superfície o se li aplicarà una
emprimació per augmentar l'adherència i s'aplicaran productes especials per endurir superfícies disgregables.
Durant la posada en obra s'evitaran corrents d'aire, l'assolellada directa i la temperatura serà d'entre 5 i 30º C.
Si el rebut es realitza amb morter, s'empolvorarà ciment amb el morter encara fresc abans de col·locar les rajoles
que estaran lleugerament humides. La rejuntada es farà 24 h. després de la col·locació, amb lletada de ciment si
les juntes tenen una amplària menor de 3 mm i amb morter de ciment amb sorra gaire fina si l'amplària és major.
L'amplària mínima de les juntes serà d'1,5 mm. També podran emprar-se morters específics de juntes en aquest
cas s'estendrà el que disposi el fabricant.
Si es va a utilitzar adhesiu, la humitat del suport serà com a màxim del 3 %. L'adhesiu es col·locarà en quantitat
segons les indicacions del fabricant i s'asseuran les rajoles sobre ella en el període de temps obert de l'adhesiu.
Es respectaran les juntes estructurals de l'edifici i es reompliran amb junta prefabricada, amb fixació de metall
inoxidable i manxa elàstica de neoprè o material elàstic i fons de junta compressible. En la trobada amb elements
verticals o entre paviments diferents es deixaran juntes constructives. Es deixaran juntes de dilatació en
quadrícules de 5 x 5 m en exterior i 9 x 9 m. en interior.

El constructor facilitarà document d'identificació de les rajoles i informació de les seves característiques tècniques,
tindran marca AENOR i en usos exigents o quan la direcció d'obra ho disposi se'ls faran assajos de
característiques dimensionals, resistència a flexió, a taques després de l'abrasió, pèrdua de brillantor, resistència
al ratllat, lliscament a la glaçada i resistència química. En l'embalatge s'indicarà el nom del fabricant i el tipus de
rajola.
Es comprovarà la identificació, tipus, grandària i distintius de les sorres realitzant assajos si la direcció d'obra ho
disposa de matèria orgànica, granulometria i fins que passen pel tamís 0,08.
En el cas d'utilitzar adhesius es requerirà marcat CE, declaració CE de conformitat i informe d'assaig inicial de
tipus de producte expedit per laboratori notificat.
 Planeitat entre rajoles adjacents: +-1 mm.
 Desviació màxima: +- 4 mm. per 2 m.
 Alienació de juntes de col·locació: +- 2 mm. per 1 m.
 Desnivell horitzontalitat: 0,5 %.


Regularment es realitzarà una neteja amb aigua i detergent adequat.
Periòdicament es comprovarà que no hi ha peces fisurades, trencades o despreses en aquest cas és necessari
avisar a un tècnic qualificat.
El material de rejuntada es revisarà i renovarà si fos necessari cada 5 anys. En aquest treball s'emprarà lletada de
ciment blanc o material específic per a la rejuntar.
PEDRA
Descripció
Revestiments de sòls i escales en interiors i exteriors amb peces de pedra natural o artificial.
Materials
 Pedra:
Pot ser natural, de granit, quarsita, pissarra o arenosa i tindrà acabat mat o brillant, toscat, abujardado, a tall de
serra...
Pot ser artificial composta per aglomerant, àrids, lloses de pedra triturada i colorants inalterables, d'acabat
desbastat, per polir en obra o polit, rentat àcid...
 Llambordes:
De pedra: de roca granítica de gra no gros, de constitució homogènia, compacta, sense nòduls ni fissures, i no
meteoritzat.
De formigó, de resistència característica mínima de 550 kp/cm² als 28 dies, amb o sense acobli.
 Bases:
Entre el suport i l'enrajolat es col·locarà una base de sorra, que pot portar un conglomerant hidràulic, o una base
de morter pobre, per regularitzar, anivellar, reomplir i dessolidaritzar, o base de morter armat per repartir
càrregues. En comptes de base també es pot col·locar un pel·lícula de polietilè, feltre lluminós o estoreta especial.
 Material d'agarre:
fabricant.
Lletada de ciment o morter de juntes.
Material Conductivitat tèrmica Densitat (Kg/m3) Factor de resistència al Vapor d'aigua

(W/mK)
Granit 2,800 2600 10000
Arenosa 3,000 2400 50
Calcària 1,700 2095 150
Marbre 3,500 2700 10000
Posada en obra
Durant la posada en obra s'evitaran corrents d'aire i assolellada directa, i la temperatura serà d'entre 5 i 30è C.
Quan la col·locació sigui amb morter s'empolvorarà amb ciment quan encara estigui fresc abans de col·locar les
rajoles humitejades prèviament i deixant juntes mínimes d'1 mm. Les juntes es reompliran amb lletada de ciment o
material de juntes.
Les lloses de pedra es col·locaran sobre una capa de sorra de 30 mm., piconades, anivellades i enrasades,
deixant juntes de 8 mm. mínim, i pendent del 2 %. Les juntes es reompliran amb ciment amb sorra.
Les rajoles de formigó es col·locaran sobre una capa de morter de ciment i sorra de 25 mm. de gruix, prèviament
humitejades i conforme es vagi estenent el morter. Les juntes es reompliran amb lletada de ciment i sorra.
Les llambordes de pedra es col·locaran sobre una capa de morter de 80 mm., en tires paral·leles, alternades amb
ample màxim de 10 mm., piconant-les a cop de test, amb pendent mínima del 2 % i col·locant vorades en els
laterals. Les juntes es reompliran amb lletada de ciment amb sorra que s'humitejarà durant 15 dies.
Un cop seca la lletada del farciment de les juntes, es netejarà la superfície, que quedarà enrasada, contínua i
uniforme.
Es deixaran juntes de dilatació en quadrícules de 5 x 5 m. a l'exterior farcides amb material elàstic i fons de junta
compressible i de 9 x 9 m. a l'interior.
Passats 5 dies des de la col·locació es poliran les pedres podent deixar-se mat, brillant o vitrificat.

Per a peces d'exteriors s'exigirà marcat CE i fitxa de declaració de conformitat. S'identificaran totes les peces de
pedra natural o de formigó, comprovant el seu tipus, dimensions, color i acabat superficial, en cada
subministrament. Es comprovarà que els fragments que es produeixen en copejar les pedres tinguin arestes vives
i que les pedres no tinguin imperfeccions com a esquerdes, carboneres , nòduls... A criteri de la direcció
facultativa a es faran assajos de resistència a compressió, a flexió i d'absorció d'aigua, d'heladicitat i desgast
segons normes harmonitzades UNE EL 1341/2/3 i la resta de normes que les desenvolupen.
granulometria i fins que passen pel tamís 0,08 segons EHE si no disposen de segell de garantia.
 Dimensions en rajoles de pedra: +-0,3 %.
 Dimensions en llambordes de pedra: +-10 mm.
 Coeficient d'absorció en peces prefabricades escaló: 15 %
 Resistència al desgast en peces prefabricades escaló: 2,5 %.
 Planeitat en sòls de rajoles de pedra, de formigó, plaques de formigó armades i llambordes de formigó: 4 mm.
per 2 m.
 Planeitat en sòls de lloses de pedra: 6 mm per 2 m.
 Planeitat en escalons: 4 mm. per m.
 Celles en sòls de rajoles de pedra, de formigó, i escalons: 1 mm.
 Celles en sòls de plaques de formigó armades i llambordes de formigó: 2 mm.
 Celles en sòls de lloses de pedra: 4 mm.
 Horitzontalitat sòls: 0,5 %.


Cada 2 anys s'aplicaran productes abrillantadors.
ciment blanc o material específic per a la rejuntada.
TERRATZOS
Descripció
Acabat de paraments horitzontals interiors i exteriors, constituït per rajoles o continu in situ. Està format per una
capa base i una altra empremta constituïda per àrids conglomerats amb ciment vibroprensat.
Materials
 Rajoles de terratzo:
Formada per capa base de morter de ciment i cara d'empremta formada per morter de ciment amb arena de
marbre, xinesa o lloses de pedra i colorants. La cara d'empremta podrà estar polida, sense polir o rentada.
Aniran acompanyats del certificat de conformitat amb el marcat CE segons la norma harmonitzada UNE EN
13.748, declarant expressament la resistència flexió, conductivitat tèrmica, resistència climàtica i comportament al
lliscament.
El gruix de la capa d'empremta serà major de 4 mm. en peces polides i > 8 mm. en peces per polir.
Les toleràncies dimensionals s'ajustaran a allò que s'ha especificat en la norma harmonitzada assenyalada. El
gruix un màxim de +- 1 mm. en peces calibrades, +- 2 mm. en peces < 40 mm. i +- 3 mm en peces >= 40 mm.
 Ciment:
S'usarà ciment gris amb sorra per al dors i de vegades per a la cara vista. També s'usarà ciment blanc barrejat
amb pols de marbre, àrids, colorants i aigua, per a la cara vista.
fabricant.
 Pols de marbre o arena:
S'obté de triturats de marbre.
 Triturats i àrids:
S'obtenen de roques naturals, hauran d'estar nets. S'utilitzen en la cara vista.
 Sorres:
Poden ser de pedrera, de riu...estaran netes, sense argila ni material orgànic (contingut màxim del 3 %) i amb el
grau d'humitat adequat. S'usen al dors.
 Pigments i colorants:
Modifiquen el color de la cara vista.
 Additius:
Hidrofugants, airejants... no perjudicaran la resta de característiques del formigó o morter.
obtenir les resistències desitjades i disposaran de garantia documental del compliment del marcat CE.
 Bandes per a juntes:
Seran de llautó, d'1 mm. de gruix mínim i de 2,5 cm d'altura.
Posada en obra
Durant la posada en obra s'evitaran corrents d'aire i assolellada directa, i la temperatura estarà compresa entre 5 i
30 è C.
Per a la col·locació de rajoles s'humitejaran les peces i el suport. Sobre la superfície s'estendrà una capa de sorra
o gravillín de 20 mm. de gruix, s'abocarà una capa de morter de 20 mm. de gruix, que s'empolvorarà amb ciment
abans que forgi i sobre aquesta es col·locaran les rajoles deixant juntes d'amplària mínima 1 mm., que es
reompliran amb lletada de ciment i sorra que es netejarà un cop que hagi forjat. Finalment es polirà amb màquina
de disc horitzontal.
Per a sòls continus, s'estendrà sobre la capa de sorra, una de morter d'1,5 cm de gruix, sobre aquesta es
col·locarà malla d'acer, i s'abocarà una altra capa de morter d'1,5 cm de gruix. Es piconarà i anivellarà aquesta
superfície i s'abocarà una altra capa de morter d'acabat d'1,5 cm de gruix que es tornarà a piconar i anivellar i es
col·locaran les bandes per a juntes en quadrícules d'1,25 m màxim de costat. El morter d'acabat es cobrirà durant
una setmana perquè romangui humit i es polirà amb màquina de disc horitzontal.
Es respectaran les juntes estructurals. Es faran juntes de dilatació, coincidint amb les de l'edifici a l'interior y
quadrícules de 5 x 5 m a l'exterior, que tindran una amplària d'entre 10 i 20 mm. A l'interior es deixaran juntes de
retracció en quadrícules de 5 x 5m., d'amplària d'entre 5 i 10 mm. i gruix 1/3 del paviment. Es deixaran juntes
constructives en trobades entre paviments o amb elements verticals. Les juntes se segellaran amb massilla, perfil
preformat o cobrijunta.

Per cada subministrament de rajoles de terratzo es comprovarà el seu tipus, dimensions, acabat superficial i
aspecte. Si la direcció facultativa ho disposa es faran assajos segons normes UNE i amb la freqüència indicada
en la Documentació Tècnica, de coeficient d'absorció d'aigua, resistència al desgast i heladicitat.
De les malles d'acer, en cada subministrament es comprovarà el tipus i diàmetre de rodons i la separació entre
aquests.
Es comprovarà la identificació, tipus, grandària i distintius de les sorres realitzant assajos si la direcció facultativa
així ho considera de matèria orgànica, granulometria i fins que passen pel tamís 0,08.
Es comprovarà la neteja i humitat de la superfície a revestir, abocament, aplanat i dimensions de les capes de
sorra i de morter, col·locació de la malla d'acer, col·locació de les bandes, formació, amplària, gruix i segellat de
juntes, adherència entre capes i al suport, trobada entre paviments i amb elements verticals, planeitat i
horitzontalitat del paviment, etc.
 Absorció en rajoles: 15 % en rajoles tipus a i b i 20 % en tipus c.

 Resistència al desgast en rajoles: 2,5 mm. en a, i 4 mm. en b i c.
 Planeitat paviment: 4 mm. per 2 m.
 Celles paviment rajoles: 1 mm.
 Horitzontalitat paviment: 0,5 %
 Distància entre juntes paviment continu: 1.300 mm.
 Separació entre rodons en malles: +-20 mm.


2 vegades a l'any s'aplicaran productes abrillantadors. Es polirà i encerarà a màquina cada 5 anys.
ciment blanc o material específic per a la rejuntada.
FUSTA
TARIMA
Descripció
Paviment de taules de fusta massissa encadellades en els seus cantells o perímetre, que es recolzen sobre
llistons, els quals poden anar units al suport o flotants.
Materials
 Taules:
Massisses, de fusta frondosa o resinosa, tractades contra l'atac de fongs i insectes. Tindran vores vius, cants
raspallats i no tindran defectes com a esquerdes, exfoliacions...
 Sòcol:
Massisses, de fusta frondosa o resinosa, tractades contra l'atac de fongs i insectes, i amb dues esquerdes en tota
la longitud de la cara no vista. També poden ser aglomerats xapats en fusta natural o laminats.
 Llistons:
De fustes coníferes, tractades contra l'atac de fongs i insectes, sense defectes que disminueixin la resistència.
 Elements de fixació:
Morter de ciment, pasta de guix negre, daus i adhesius per a fixació de llistons, i puntes per a llistons i taules.
 Vernís:
Pot ser d'urea, de poliuretà al dissolvent o de poliuretà a l'aigua.
Material Conductivitat Densitat Factor de resistència al
tèrmica (Kg/m3) Vapor d'aigua
(W/mK)
Fustes frondoses de pes mitjà 0,180 660 50
Fustes coníferes de pes mitjà 0,150 480 20
Posada en obra
Abans de col·locar la fusta, el local haurà d'estar acabat i envidat i la superfície neta i seca amb un grau d'humitat
del suport inferior al 2,5 %. La fusta ha d'estar suficientment seca al voltant del 12 % d'humitat en zones d'interior i
15 % en zones de costa. Es fixaran els llistons al forjat mitjançant pasta de guix, morter de ciment, daus o
adhesius, a distàncies màximes de 30 cm. entre si i 2 cm. al parament vertical quedant paral·lels, anivellats i
empalmats al màxim. Els llistons s'interrompran per al pas de tubs d'instal·lacions, i tindran talls transversals cada
50 o 100 cm. Es clavaran les taules als llistons mitjançant puntes, col·locant almenys dos per taula, inclinades 45º
i penetrant un mínim de 20 mm. al llistó. És important respectar un perímetre d'uns 8 mm. al parament vertical per
permetre el moviment expansiu de la tarima. Un cop col·locat s'escatarà per eliminar ressalts i s'aspirarà la pols,
igualant per tapar esquerdes i imperfeccions. Un cop sec s'escatarà per afinar la superfície cuidant d'eliminar
correctament la pols. Posteriorment s'aplicarà un fons per tancar els porus de la fusta i millorar l'adherència i
aplicació del vernís després del que es polirà la superfície i s'eliminarà la pols de tot el local. Finalment s'aplicarà
una primera mà de vernís, s'escatarà i s'aplicaran les mans d'acabat. Durant l'aplicació del vernís la temperatura
del local serà d'entre 8 i 32º C i la humitat relativa inferior al 75 %. El sòcol es col·locarà amb claus el cap del qual
quedarà oculta reomplint amb massilla el forat. Les trobades en cantonada es faran a bisell i els entroncaments al
màxim. Els forats per a instal·lacions tindran un diàmetre 20 mm. major que el de la canonada que els travessa.
No es realitzaran draps majors de 6x6 m. sense deixar juntes d'expansió.

Es faran segons allò que s'ha indicat per la direcció facultativa, realitzant a taules i sòcol assajos de duresa, pes
específic i humitat, i als llistons i artells d'humitat. Al vernís se li faran assajos de resistència a agents químics d'ús
domèstic i a la calor. Al suport se li realitzaran assajos d'humitat.
Es comprovarà la correcta col·locació de llistons i taules, la planeitat, horitzontalitat, separació entre paviments i
paraments, unions, sòcol, acabat de l'envernissat, etc.
 Humitat del suport: +- 0,5 %
 Humitat de la fusta: +- 1,5 %
 Juntes entre taules: 0,5 mm
 Planeitat: 4 mm per 2 m
 Horitzontalitat: 0,5 %
 Dimensionals: 0,3 mm de grossor, 0,5 mm d'amplària i +5mm de longitud.
 Diàmetre de nusos: 2 mm
 La separació mínima admissible entre paraments i paviments serà de 6 mm i la màxima de 9 mm.
 S'acceptaran un màxim del 10 % de llistons amb nus clar i defecte lleu.


El paviment de fusta haurà de romandre en un ambient amb temperatures compreses entre 18è/22è C i humitat
entre 40/70% i s'evitarà la radiació directa del sol.
Es netejaran amb mopes o draps secs diàriament i s'utilitzaran ceres mensualment.
El despreniment o desplaçament de peces, deteriorament del vernís, aparició d'humitats, insectes o fongs
s'informarà d'un tècnic especialista.
L'apunyalat, escatat, polit i envernissat del paviments es realitzarà cada 5 anys, podent oscil·lar aquesta data en
funció de l'ús i estat de conservació.
PARQUET
Descripció
Paviment de llistons de fusta adossades entre si i unides al suport mitjançant un adhesiu.
Materials
 Llistons:
Massisses, de fusta frondosa o resinosa. Tindran vores vius, cants raspallats i no tindran defectes com a
esquerdes, exfoliacions...
 Sòcol:
 Adhesius:
En dispersió aquosa d'acetat de polivinil, a base de resines en solució amb dissolvents orgànics o de reacció.
 Vernís:
Pot ser d'urea, de poliuretà al dissolvent o de poliuretà a l'aigua.
Material Conductivitat tèrmica Densitat Factor de resistència

(W/mK) (Kg/m3) al Vapor d'aigua
Fustes frondoses de pes mitjà 0,180 660 50
Fustes coníferes de pes mitjà 0,150 480 20
Posada en obra
Abans de col·locar el revestiment, el local haurà d'estar acabat i envidat i la superfície neta i seca. La fusta ha
d'estar suficientment seca al voltant del 12 % d'humitat en zones d'interior i 15 % en zones de costa. S'estendrà
una capa de morter ric en ciment i de consistència magra d'uns 3 cm. de gruix, deixant una distància mínima al
parament de 8 mm. Quan la humitat de la capa sigui menor del 3 % s'estendrà l'adhesiu mitjançant espàtula
dentada, amb la dosificació indicada pel fabricant. Es col·locaran els llistons durant el temps obert de l'adhesiu,
pressionant unes amb altres i amb el suport, de manera que no quedi massa adhesiu en les juntes. Es respectarà
un perímetre del menys 8 mm. amb el parament vertical per permetre moviments d'expansió de la fusta. Després
de l'enganxat no es trepitjarà durant 24 hores podent variar aquest període en funció de la humitat i temperatura
del local i del tipus d'adhesiu empleat. Un cop sec s'escatarà per eliminar ressalts i s'aspirarà la pols, s'igualarà
per tapar esquerdes i imperfeccions i un cop s'escatarà per afinar la superfície cuidant d'eliminar correctament la
pols. Posteriorment s'aplicarà un fons per tancar els porus de la fusta i millorar l'adherència i aplicació del vernís
després del que es polirà la superfície i s'eliminarà la pols de tot el local. Finalment s'aplicarà una primera mà de
vernís, s'escatarà i s'aplicaran les mans d'acabat. Durant l'aplicació del vernís la temperatura del local serà d'entre
8 i 32º C i la humitat relativa inferior al 75 %. El sòcol es col·locarà amb claus el cap del qual quedarà oculta
reomplint amb massilla el forat. Les trobades en cantonada es faran a bisell i els entroncaments al màxim.

Es faran assajos segons allò que s'ha indicat per la direcció facultativa: a llistons i sòcol de duresa, pes específic i
humitat, al vernís de resistència a agents químics d'ús domèstic i a la calor i al suport de resistència i humitat.
Es comprovarà l'execució del paviment, la correcta col·locació de llistons, la planeitat, horitzontalitat, separació
entre paviments i paraments, unions, sòcol, etc.
 Dimensionals: 0,3 mm de grossor, +0,1 mm d'amplària i -0,2mm de longitud.


FLOTANT
Descripció
Taules o llistons en un o diversos estrats recolzades sobre feltre o escuma, i unides entre si amb cola o grapes
metàl·liques i encadellat perimetral.
Materials
 Taules:
Massisses, de fusta frondosa o resinosa, tractades contra l'atac de fongs i insectes. Tindran vores vius, cants
raspallats i no tindran defectes com a esquerdes, exfoliacions...
Pot estar composta per diverses capes de fusta en aquest cas portaran les mateixes a contraveta.
Els laminats disposaran de marcat CE segons la norma harmonitzada UNE EN 13.956, declarant expressament la
classe i la subclasse de reacció al foc, el contingut de pentaclorofenol (si és aplicable), l'emissió de formaldehid (si
és aplicable), l'estanquitat a l'aigua, el lliscament, el comportament elèctric (si és aplicable), la conductivitat
tèrmica (si és aplicable).
 Sòcol:
 Aïllament:
Tèrmic o acústic, de poliestirè extrusionat o expandit, de fibra de vidre, llana de roca, escuma de polietilè...,
col·locat entre llistons o entre taules i llistó.
 Adhesius:
En dispersió aquosa d'acetat de polivinil, a base de resines en solució amb dissolvents orgànics o de reacció.
Posada en obra
Abans de col·locar el revestiment, el local haurà d'estar acabat i envidat i la superfície neta i seca. La fusta ha
d'estar suficientment seca al voltant del 12 % d'humitat en zones d'interior i 15 % en zones de costa i el suport ha
de tenir una humitat inferior al 3%. Es col·locarà l'aïllament d'escuma de polietilè, de 3 mm. de gruix, en direcció
perpendicular a la de les taules que es col·locaran deixant junta de dilatació per tot el perímetre. S'uniran unes
taules amb altres mitjançant cola i utilitzant la maça o el martell netejant l'adhesiu sobreïxent amb un drap humit o
mitjançant grapa metàl·lica.
El sòcol es col·locarà amb claus el cap del qual quedarà oculta reomplint amb massilla el forat. Les trobades en
cantonada es faran a bisell i els entroncaments al màxim.
Els forats per a instal·lacions tindran un diàmetre 20 mm. major que el de la canonada que els travessa.
No es realitzaran draps majors de 5x5 m. sense realitzar juntes d'expansió.

S'identificaran els materials en la recepció, comprovant marcat CE si escau. En cas de requerir-ho la direcció
facultativa, es realitzaran assajos a taules i/o sòcol de duresa, pes específic i humitat.
Es comprovarà l'execució del paviment, la correcta col·locació de taules, llistons, la planeitat, horitzontalitat,
separació entre paviments i paraments, unions, sòcol, etc.
 Dimensionals: 0,3 mm de grossor, +0,1 mm d'amplària i -0,2mm de longitud, en llistons. De 0,3 mm de
grossor, 0,5 mm d'amplària i +5mm de longitud en taules.


LINÒLEUM
Descripció
Revestiment flexible per a sòls format principalment amb oli de llinosa, farina de fusta, partícules de suro, resines
naturals, pedra calcària, pigments i iute natural.
Materials
 Linòleum:
Pot presentar-se en llosella o en rotlle. Disposarà marcat CE segons la norma harmonitzada UNE EN 13.956,
declarant expressament la classe i la subclasse de reacció al foc, el contingut de pentaclorofenol (si és aplicable),
l'emissió de formaldehid (si és aplicable), l'estanquitat a l'aigua, el lliscament, el comportament elèctric (si és
aplicable), la conductivitat tèrmica (si és aplicable).
 Adhesius:
A base de resines sintètiques polimèriques, artificials, bituminoses, de policloropreno, de cautxú natural o sintètic,
ciments cola, etc.
 Pasta d'allisat:
Barreja de sorra de quars, carbonats o barreja d'ells, aglutinant orgànic i ciment.
 Cantonera:
De goma o PVC.
Posada en obra
La instal·lació del linòleum haurà de ser realitzada sobre una solera sòlida, dura, seca, plana, sense fissures i
neta, habitualment solera de morter del menys 30 mm. amb humitat inferior al 3 %. Sobre la solera s'aplicarà una
pasta d'allisat per anivellar el sòl i corregir escrostonats i irregularitats després del que es deixarà assecar el
temps indicat pel fabricant. S'aplicarà l'adhesiu, segons allò que s'ha indicat pel fabricant, deixant-ho assecar el
temps necessari. Posteriorment es col·locaran les tires o lloselles pressionant, de manera que no quedin bosses
d'aire ni bonys. En locals humits se segellaran les peces per aportació de calor. No es trepitjarà durant el temps
indicat pel fabricant netejant les taques d'adhesiu i aplicant una mà d'emulsió aquosa de cera sense dissolvents.
Es deixaran juntes de dilatació en tot el gruix del paviment, i coincidents amb les de l'edifici. En la trobada entre
paviments diferents es deixaran juntes constructives.
Els materials s'emmagatzemaran protegits de la humitat, agents atmosfèrica i calor excessiva.

S'identificaran els materials en la recepció, comprovant marcat CE. Es faran assajos si ho requereix la direcció
facultativa. La cantonera i els adhesius tindran el DIT o similar. La pasta d'allisat es transportarà en sacs en què
apareixerà la marca del fabricant, dosificació, rendiment i temps de forjat.
Es comprovarà que el suport estigui net, sec i anivellat, la situació dels elements, formes, dimensions, gruixos,
planeitat, horitzontalitat, unió entre capa de morter i d'acabat, adherència al suport de lloselles i làmines,
realització de juntes, solapis, aplicació de l'adhesiu, temps d'assecat, trobades entre paviments o amb paraments,
aspecte, etc.
 Pendent +- 0,5 %.
 Planeitat +- 3 mm. per 2 m.


S'evitarà el contacte amb l'aigua i els ambients humits.
Es netejaran amb aigua i sabó mitjançant un drap aclarint-ho a continuació i assecant-ho.
S'aplicaran ceres adequades un cop al mes.
Cada 2 anys es comprovació l'estat del paviment.
9.3. FALSOS SOSTRES
CONTINUS
Descripció
Sostres suspesos d'escaiola o cartó-guix, sense juntes aparents, col·locats a l'interior d'edificis.
Materials
El fabricant i/o subministrador haurà de garantir documentalment el compliment del marcat CE, per a això cada
càrrega anirà acompanyada per full de subministrament que estarà en tot moment a disposició de la Direcció de
l'Obra, en la que figurin la declaració de conformitat del producte segons aquest marcat. Haurà d'indicar les
condicions de reacció i resistència al foc, emissió d'amiant i formaldehid, fragilitat, resistència a tracció per flexió,
capacitat de suport de càrrega, seguretat elèctrica, aïllament i absorció acústica, conductivitat tèrmica i durabilitat
segons el que assenyala la norma harmonitzada UNE EN 13.964.
 Panells:
Seran d'escaiola o cartó-guix.
 Elements de suspensió:
Podran ser varetes d'acer galvanitzat, canyes i cordes d'espart i cànem revestides d'escaiola, i perfils d'acer
galvanitzat o alumini amb gruix mínim d'anoditzat de 10 microns.
Per a fixació a forjat s'usaran claus d'acer galvanitzat, daus de material sintètic, femella roscada d'acer galvanitzat
i paletada d'escaiola i fibres vegetals o sintètiques. Per a fixació al fals sostre s'usaran filferro d'acer recuit i
galvanitzat, i paletada d'escaiola i fibres vegetals o sintètiques.
 Farciment entre juntes:
Serà de pasta d'escaiola i fibres vegetals o sintètiques. Aniran acompanyats del certificat de conformitat amb el
marcat CE segons la norma harmonitzada UNE EN 13279, declarant expressament la data de fabricació, temps
de principi de forjat.

Plaques de guix o 0,250 825 4
escaiola
Posada en obra
Les plaques d'escaiola podran fixar-se mitjançant varetes, que tindran els ganxos tancats als extrems. L'extrem
superior se subjectarà a l'element de fixació i l'inferior a l'armadura de la placa amb filferro de lligat. Com a mínim
es posaran 3 fixacions per cada m² no alineades i uniformement repartides. En comptes de varetes podran
col·locar-se canyes o cordes d'espart i cànem revestides d'escaiola rebudes amb pasta d'escaiola i fibres vegetals
o sintètiques.
Les plaques de cartó guix es fixaran mitjançant una estructura metàl·lica, simple o doble, composta per perfils,
fixats al forjat a tresbolillo o per mitjà de muntants. Si el forjat és de formigó s'usaran claus d'acer galvanitzat, si
són blocs d'entrebigat s'usessin daus de material sintètic i femella roscada d'acer galvanitzat i si és de biguetes
s'usarà abraçadora de xapa galvanitzada.
Les planxes es col·locaran amb un contingut d'humitat del 10 % del seu pes. Quedaran separades un mínim de 5
mm. dels paraments i es deixaran juntes de dilatació cada 10 m., formades per un tros de planxa rebuda amb
pasta d'escaiola en un costat i l'altre lliure. Les juntes es reompliran amb pasta d'escaiola i fibres vegetals o
sintètiques.
En cas de situar material aïllant sobre les plaques es cuidarà que aquest es disposi de manera contínua. En el cas
d'instal·lar lluminàries, aquestes no minvaran l'aïllament del fals sostre. Se segellaran totes les juntes
perimètriques i es tancarà el plenum especialment en la separació amb altres estances.

S'inspeccionaran tots els materials emprats, plaques d'escaiola, de guix, perfils, etc. comprovant el seu tipus,
material, dimensions, gruixos, característiques, protecció i acabats. Portaran distintius AENOR, EWAA EURAS o
un altre certificat de qualitat reconegut. Si la direcció facultativa ho ordena es faran assajos d'aspecte i
dimensions, planeitat, desviació angular, massa per unitat de superfície i humitat. Als guixos i escaioles
d'identificació , tipus, mostratge, aigua combinada, índex de puresa, contingut de SO4Ca+1/2H2O, determinació
del ph, finor de mòlt, resistència a flexotracció, i treballabilitat.
No s'admetran errors de planeitat majors de 4 mm. per 2 m.

Es mesurarà la superfície executada deduint buits majors de 0.5 m2.

No se suspendran objectes o mobiliari del mateix. En cas de necessitar penjar elements pesats s'ancoraran a
l'element resistent superior.
Romandrà amb un grau d'humitat inferior al 70 % i allunyat d'esquitxos d'aigua.
En el procés de pintat s'ha de tenir en compte l'ocupació de pintures compatibles amb escaioles i guixos.
Cada 3 anys es realitzarà una inspecció visual per comprovar el seu estat general i l'aparició de fissures,
escrostonats, o despreniments.
PLAQUES
Descripció
Sostres de plaques d'escaiola o cartó-guix, suspesos mitjançant entramats metàl·lics vistos o no, a l'interior
d'edificis.
Materials
El fabricant i/o subministrador haurà de garantir documentalment el compliment del marcat CE, per a això cada
càrrega anirà acompanyada per full de subministrament que estarà en tot moment a disposició de la Direcció de
l'Obra, en la que figurin la declaració de conformitat del producte segons aquest marcat. Haurà d'indicar les
condicions de reacció i resistència al foc, emissió d'amiant i formaldehid, fragilitat, resistència a tracció per flexió,
capacitat de suport de càrrega, seguretat elèctrica, aïllament i absorció acústica, conductivitat tèrmica i durabilitat
segons el que assenyala la norma harmonitzada UNE EN 13.964.
 Plaques:
Plaques amb un ànima de guix revestit amb cartó per ambdues cares. El guix pot portar additius hidròfugs, que
augmentin la duresa, resistents al foc, etc. El seu contingut d'humitat serà inferior al 10% en pes. Estan fets amb I-
25 G, I-25 F. Hauran de presentar-se llisos, amb cares planes, arestes i angles rectes, sense defectes com a
fissures, abonyegaments, asprors i es tallaran sense dificultat.
Durant el transport i emmagatzemament estaran protegides contra la intempèrie i el fabricant les subministrarà
correctament etiquetades i disposaran de marcat CE aportant la fitxa de declaració de conformitat al dit marcat i
per a panells amb divisors de sectors d'incendi o protectors de l'estructura informe d'assaig inicial de tipus expedit
per laboratori notificat amb valors de resistència i reacció al foc.
Com a element de suspensió es podran utilitzar varetes roscada d'acer galvanitzat, perfils metàl·lics galvanitzats i
tibant de reglatge ràpid. Per a fixació al forjat es pot usar vareta roscada d'acer galvanitzat, clau amb un costat
roscat per col·locar femella i abraçadora de xapa galvanitzada. Per a fixació de la placa es poden usar perfils en T
d'alumini de xapa d'acer galvanitzat i perfil en U amb pinça a pressió. Per a la rematada perimetral es podran usar
perfils angulars d'alumini o de xapa d'acer galvanitzat.
Les característiques higrotèrmiques dels materials contemplats en el projecte seran:
Material Conductivitat Densitat Factor de resistència
tèrmica (Kg/m3) al Vapor d'aigua
(W/mK)
Plaques de guix o escaiola 0,250 825 4
Posada en obra
Si el forjat és de blocs d'entrebigat, es col·locaran les varetes roscades, a distàncies màximes de 120 cm. entre si,
unides per l'extrem superior a la fixació i per l'inferior al perfil en T mitjançant maneguí. Si el forjat és de biguetes
s'usarà abraçadora de xapa galvanitzada fixada a l'ala de la bigueta. Es col·locaran els perfils en T de xapa,
anivellats, a distàncies determinades per les dimensions de les plaques i a l'altura prevista. Com a element de
rematada es col·locaran perfils LD de xapa, a l'altura prevista, subjectes mitjançant daus i caragols de cap plana a
distàncies màximes de 500 mm. entre si. Posteriorment es col·locaran les plaques, començant pel perímetre,
recolzant sobre l'angle de xapa i els perfils en T. Les plaques quedaran unides al màxim longitudinalment.
Per a la col·locació de lluminàries i altres elements es respectarà la modulació de plaques, suspensions i
arriostrament. El fals sostre quedarà anivellat i pla.
En cas de situar material aïllant sobre les plaques es cuidarà que aquest es disposi de manera contínua. En el cas
d'instal·lar lluminàries, aquestes no minvaran l'aïllament del fals sostre. Se segellaran totes les juntes
perimètriques i es tancarà el plenum especialment en la separació amb altres estances.

S'inspeccionaran tots els materials emprats, plaques d'escaiola, de guix, perfils, etc., comprovant el seu tipus,
material, dimensions, gruixos, característiques, protecció i acabats. Portaran distintius AENOR, EWAA EURAS o
un altre certificat de qualitat reconegut. Si la direcció facultativa així ho disposa es faran assajos d'aspecte i
dimensions, planeitat, desviació angular, massa per unitat de superfície, humitat, resistència a flexotracció, i xoc
dur.
El perfil laminat i xapes, se'ls faran assajos de toleràncies dimensionals, límit elàstic, resistència i allargament de
ruptura, doblegat simple, Resiliència Charpy, Duresa Brinell, anàlisis químics determinant el seu contingut en C i
S. als perfils d'alumini anoditzat es faran assajos de mesures i toleràncies, gruix i qualitat del segellat del
recobriment anòdic.
Es faran inspeccions de revestiment, comprovant les fixacions, planeitat, elements de rematada, de suspensió i
d'arriostrament, separació entre varetes, anivellació, aparell, unions entre plaques, a perfils, a paraments verticals
i a suport, aspecte de plaques i juntes. No s'admetran errors de planeitat majors de 4 mm. per 2 m.

Es mesurarà la superfície executada deduint buits majors de 0.5 m2.

No se suspendran objectes o mobiliari del mateix. En cas de necessitar penjar elements pesats s'ancoraran a
l'element resistent superior.
Romandrà amb un grau d'humitat inferior al 70 % i allunyat d'esquitxos d'aigua.
En el procés de pintat s'ha de tenir en compte l'ocupació de pintures compatibles amb escaioles i guixos.
Cada 3 anys es realitzarà una inspecció visual per comprovar el seu estat general i l'aparició de fissures,
escrostonats, o despreniments.
10. SUBSISTEMA D’AÏLLAMENTS

Descripció
Aquests materials es col·loquen per disminuir les pèrdues tèrmiques, la diferència de temperatura superficial
interior de parets i ambient interior, evitar els fenòmens de condensació i dificultar la propagació de soroll, a través
de tancaments, conductes, forjats, cobertes, etc.
Materials
 Aïllament:
El material aïllant poden ser de fibres minerals, poliuretà, poliestirè expandit, poliestirè extruït... podent ser al seu
torn rígids, semirígides o flexibles, i granulars, pastosos o pulverulents.
La subjecció pot fer-se mitjançant adhesius, coles, gomes d'enganxar... o mitjançant elements com a perfils, claus,
fleix d'alumini...
Posada en obra
El fabricant de materials per a aïllament acústic indicarà en l'etiquetatge la densitat aparent del producte i el
coeficient d'absorció acústica, la conductivitat tèrmica, comportament enfront del foc i pot figurar també la
resistència a compressió, flexió i xoc bla, envelliment davant humitat, calor i radiacions, deformació baix càrrega,
coeficient de dilatació lineal, comportament enfront de paràsits i enfront d'agents químics. Així mateix, el fabricant
indicarà en la documentació tècnica dels seus productes les dimensions i toleràncies dels mateixos.
Es prendran les precaucions necessàries perquè els materials no es deteriorin durant el transport ni
emmagatzemament en obra.
Per a la posada en obra de l'aïllament se seguiran les indicacions del fabricant, projecte i direcció facultativa. La
col·locació de materials per a aïllament tèrmic d'aparells, equips i conduccions es farà d'acord amb la UNE
100171.
La superfície sobre la qual s'apliqui estarà neta, seca i sense desperfectes tals com fissures, ressalts o buits.
Haurà de cobrir tota la superfície de forma contínua, no quedaran imperfeccions com a buits, esquerdes, gruix
desigual, etc, i no es produiran ponts tèrmics o acústics, per a la qual cosa les juntes hauran de quedar segellades
correctament.
L'aïllant situat a la cambra ha de cobrir tota la seva superfície, si aquest no farcida tot l'ample de la cambra, ha de
fixar-se a uns dels fulls, per evitar el desplaçament del mateix dins la cambra.
L'aïllament es revestirà de manera que quedi protegit de rajos del sol i no es deteriori pels agents climàtics.

El fabricant de materials per a aïllament aportarà els assajos de laboratori que determinin les qualitats del seu
producte.
Els materials se subministraran amb una etiqueta d'identificació. No serà necessari realitzar assajos o
comprovacions d'aquells materials que tinguin segells o marques de qualitat, que garanteixin el compliment del
Codi Tècnic de l'Edificació, document bàsic d'Estalvi d'Energia.
Es faran inspeccions per cada tipus d'aïllament i forma de fabricació. Es comprovarà que hagin estat col·locats de
forma correcta i d'acord amb les indicacions de projecte i direcció facultativa. Es comprovarà també que no es
produeixin ponts tèrmics ni acústics, i la correcta ventilació de la cambra d'aire.

Es mesurarà la superfície o longitud executada.
Es revisarà durant l'hivern la possible aparició de condensacions superficials en punts freds, i si escau, es donarà
part a tècnic especialista.
Els aïllaments que queden vistos seran revisats anualment comprovant el seu estat general, conservació de
l'element protector i possible aparició d'humitats o fongs.
FIBRES MINERALS
Comptaran amb segell AENOR i EUCEB i disposaran de marcat CE segons norma harmonitzada UNE EN 13162
aportant la fitxa de declaració de conformitat i el certificat CE de conformitat emès per un organisme notificat i per
a aïllants d'ús amb reglamentació a foc informe d'assaig inicial de tipus expedit per laboratori notificat.
S'especificarà la classificació de reacció al foc, la conductivitat tèrmica, resistència tèrmica i gruix.
Si la direcció facultativa ho considera convenient es realitzaran assajos de densitat, conductivitat tèrmica amb
desviacions màximes admissibles del 5% del valor límit, i dimensions, sent les toleràncies dimensionals màximes
admissibles de: +-17.5 mm. o +-12.5. mm de llarg, depenent del tipus de panell, +-7 mm. d'ample i -5 mm. de
gruix.
A les coquetes se'ls podran fer assajos de densitat, conductivitat tèrmica amb desviacions màximes admissibles
del 5% del valor límit, i dimensions.
Als feltres de densitat, conductivitat tèrmica amb desviacions màximes admissibles del 5% del valor límit, i
dimensions, sent les toleràncies dimensionals màximes admissibles de: +-12.5 mm. de llarg, +-7 mm. d'ample i -5
mm. de gruix.
Material Conductivitat Densitat Factor de resistència al

tèrmica (W/mK) (Kg/m3) Vapor d'aigua
MV Llana mineral (0,04W/(mK)) 0,041 40 1
POLIURETÀ
Tant els components com les escumes de poliuretà fabricades "in situ" o en fàbrica comptaran amb certificat de
qualitat reconegut i el fabricant les subministrarà correctament etiquetades i disposaran de marcat CE aportant la
fitxa de declaració de conformitat i el certificat CE de conformitat emès per un organisme notificat.
Els materials compliran allò que s'ha especificat en la norma harmonitzada EN 13165 i les normes que ho
desenvolupen.
Abans de la seva aplicació haurà de protegir-se el suport davant la corrosió, i s'aplicarà una emprimació sobre
materials plàstics i metalls lleugers. Es tractaran les juntes de dilatació del suport aplicant, per exemple, una
banda de cautxú sintètic de 30 cm. de gruix, de manera que la unió entre la junta i l'aïllament no sigui solidària.
El poliol i l'isocianat se subministraran en bidons separats, en els que vindran indicades la data de caducitat i les
condicions d'emmagatzemament.
El poliuretà haurà d'aplicar-se per capes de 20 mm. de gruix màxim, amb temperatura del producte constant +-5
ºC, amb vents menors de 30 km/h (tret que s'utilitzin pantalles protectores) humitat relativa ambient menor del
80%, i temperatura del suport major de 5º C.
Les toleràncies màximes admissibles en el gruix seran del -1 % en volum total o una variació en alguna mesura de
-75 % o -1 mm de gruix mitjà.
Si la direcció facultativa ho disposa es faran assajos de densitat amb desviacions màximes admissibles del 5% del
valor mínim, conductivitat tèrmica amb desviacions màximes admissibles del 10 % del valor màxim i de temps de
crema i gelificació amb desviacions màximes del 10 %.
Al conformat en fàbrica se li realitzarà a més a més un de resistència a compressió, sent les toleràncies màximes
admissibles en tots ells del 5 %.
Material Conductivitat tèrmica Densitat Factor de resistència

(W/mK) (Kg/m3) al Vapor d'aigua
PUR Projecció amb 0,028 45 60
Hidrofluorcarbonat HFC(0,028
W/mK))
POLIESTIRÈ EXPANDIT
Tots els poliestirens expandits subministrats a l'obra comptaran amb segell AENOR i marcat CE aportant la fitxa
de declaració de conformitat i el certificat CE segons la norma harmonitzada EN 13163 i les normes que ho
desenvolupen. S'especificarà la classificació de reacció al foc, la conductivitat tèrmica, resistència tèrmica i gruix.
En la seva col·locació s'extremaran les precaucions perquè la junta en plaques sigui mínima i l'aïllament no
present discontinuïtats.
Si la direcció d'obra ho considera necessari es faran assajos de densitat amb desviacions màximes admissibles
del 5% del valor mínim, conductivitat tèrmica amb desviacions màximes admissibles del 5 % del valor màxim, de
resistència a compressió, sent les toleràncies màximes admissibles del 10 %, i de dimensions amb desviacions
màximes admissibles del 2 % en longitud i amplària i de 3 mm. en el gruix.
Material Conductivitat tèrmica Densitat Factor de
(W/mK) (Kg/m3) resistència al Vapor
d'aigua
EPS Poliestirè Expandit (0,037 W/mK)) 0,038 22 20
POLIESTIRÈ EXTRUÏT
Tots els poliestirens extruïts subministrats a l'obra comptaran amb segell AENOR i marcat CE aportant la fitxa de
declaració de conformitat i el certificat CE segons la norma harmonitzada EN 13164 i les normes que ho
desenvolupen. S'especificarà la classificació de reacció al foc, la conductivitat tèrmica, resistència tèrmica i gruix.
En la seva col·locació s'extremaran les precaucions perquè la junta en plaques sigui mínima i l'aïllament no
present discontinuïtats.
Si la direcció d'obra ho considera necessari es faran assajos de densitat amb desviacions màximes admissibles
del 10% del valor mínim, conductivitat tèrmica amb desviacions màximes admissibles del 5 % del valor màxim, de
resistència a compressió sent les toleràncies màximes admissibles del 10 %, i de permeabilitat al vapor d'aigua
amb desviacions màximes admissibles del 15 %.
Per enganxar el poliestirè s'usaran resines epòxid, làtex de polivinil amb ciment, o coles de contacte, no podent
utilitzar-se resines de fenol.

XPS Poliestirè Extruït 0,039-0,029 35 100-220
11. SUBSISTEMA DE FUSTERIA INTERIOR
Descripció
Portes d'accés segons les classificacions següents:
 Pel seu acabat: per envernissar, per pintar, per revestir .
 Per la seva estructura: porta plafonada cega o vidriera, porta plana cega o vidriera.
 Per la forma del cantell de la fulla: enrasada, solapada, ressaltada i engalzada.
 Per l'aparença del cantell: cantell ocult i cantell vist.
 Pel seu lloc de col·locació: Portes de pas, porta d'entrada al pis, porta exterior.
 Portes especials: talla focs, blindades, aïllants contra radiacions, aïllants tèrmiques, aïllants acústiques.
 Pel sistema d'obertura: abatibles, vaivé, giratòria, corredissa, telescòpica.
 Pel tipus de parament: enrasada i entaulada.
Materials
La porta o unitat de buit de porta, estarà format pels elements següents:
 Fulla o part mòbil de la porta, pot tenir molt distints aspectes segons l'estructura del fulla:
 portes planes: constituïdes per dos taulers plans derivats de fusta i paral·lels encolats a un ànima de
cartó, fusta o escumes sintètiques, ubicada dins un bastidor de fusta.
 portes amb taulers: amb una estructura similar a la porta plana però amb taulers de fibres de 3 mm de
gruix, donant-los un aspecte de relleu.
 portes en relleu: en la seva estructura es distingeix el bastidor o estructura del fulla format per travessers,
testeres i travessers acoblaments i la part central plafonada formada per taulers aglomerats de fibres.
 Precèrcol o cèrcol: Elements de fusta o metàl·lics que es fixen a l'obra i sobre els quals es col·loquen els
ferramentes. El cèrcol podrà ser directe a obra o per mitjà de precèrcol. Està format per dos travessers i
una testera. En el cèrcol es realitzarà un rebaix per rebre i servir de topall al fulla de la porta que es
denominarà galce.
 Tapajuntes que cobriran la junta entre el cèrcol, precèrcol i l'obra. Poden ser plans o motllurats.
 Ferramentes elements metàl·lics que proporcionen maniobrabilitat al fulla.
Posada en obra
El precèrcol tindrà 2 mm. menys d'amplària que el cèrcol i l'obra de fabrica.
Els precèrcol vindran de taller amb riostres i llistons per mantenir l'escairada, les unions acoblades i orificis per al
caragolat de les patilles d'ancoratge amb una separació menor de 50 cm. i a 20 cm. dels extrems.
Si el precèrcol és metàl·lic, els perfils tindran un gruix mínim d'1,5 mm i es protegiran contra la corrosió abans de
la col·locació.
La col·locació del cèrcol es realitzarà amb falques o acerons que absorbeixin les deformacions del precèrcol
quedant perfectament anivellats i aplomats.
La fixació del cèrcol al precèrcol es realitzarà pel front o pel cantell, traspassant els elements de fixació el cèrcol i
precèrcol fins a ancorar-se a l'obra.
La junta entre el cèrcol, precèrcol i obra se segellarà amb escuma de poliuretà i quedarà cobertes pel tapajuntes.
Els tapajuntes es fixaran amb puntes de cap perdut, botades i empotrades.
El nombre de perns i frontisses utilitzats per porta, no serà menor de tres.

Quan les portes arribin a obra amb la marca N d'AENOR, serà suficient la comprovació que coincideix amb les
especificades en projecte i una inspecció visual de l'estat de la mateixa en el moment del seu entrega en obra.
Si la direcció facultativa ho vol oportú es faran assajos de materials segons normes UNE tals com resistència a
l'acció de la humitat, comprovació del pla del fulla, exposició de les dues cares a atmosferes amb humitats
diferents, resistència a la penetració, resistència al xoc, resistència a la flexió, resistència a l'arrancada de
caragols, etc.
Cada 10 unitats de fusteria es faran controls d'aplomat, enrasat i rebut del cèrcol i els fulls, així com de la
col·locació dels ferramentes. Es realitzarà també una prova de funcionament del mecanisme d'obertura i
tancament i accionament de ferramentes.
 Afonament del precèrcol: 3 mm. per m.
 Afonament un cop col·locat el marc : 6 mm. per m.
 Folgança entre cèrcol i precèrcol: 3 mm.
 Enrasat: 2 mm.
 Altura fulla: +-4 mm.
 Amplària fulla: +-2 mm.
 Gruix fulla: +-1 mm.

Es mesurarà per unitat totalment acabada.

 Cada any s'aplicarà en els ferramentes mòbils, comprovant al mateix temps el seu funcionament i ajust.
En cas de moviments a la fusteria que facin que aquesta no tanqui adequadament es donarà avís al tècnic
de capçalera.
 Es comprovarà el seu estat cada 5 anys reparant possibles cops i reposant les peces necessàries.
 S'envernissaran o pintaran cada 5 anys les interiors i cada 2 anys les exteriors o exposades.
SISTEMA DE INSTAL·LACIONS
12. SUBSISTEMA DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS
Descripció
Instal·lacions per detectar incendis, fer el senyal d'alarma i extingir-los, a fi d'evitar que es produeixin o en el cas
que s'iniciïn, protegir a persones i materials.
Materials
 Extintors portàtils
 Boques d'incendi equipades.
 Hidrants exteriors
 Columna seca
 Sistema de detecció i alarma.
 Arruixadores d'aigua.
 Instal·lació automàtica d'extinció.
Posada en obra
El disseny, l'execució, la posada en funcionament i el manteniment de les instal·lacions, així com els seus
materials, components i equips, han de complir allò que s'ha establit en el “Reglament d'Instal·lacions de Protecció
contra Incendis”, en les seves disposicions complementàries i en qualsevol altra reglamentació específica que se
li apliqui. La posada en funcionament de les instal·lacions requereix la presentació, davant l'òrgan competent de la
Comunitat Autònoma, del certificat de l'empresa instal·ladora a què es refereix l'article 18 del citat reglament.
Estaran acabats, nets i anivellats els paraments a què es vagin a fixar els elements de la instal·lació.
La separació mínima entre canonades i entre aquestes i elements elèctrics serà de 30 cm. Les canalitzacions es
fixaran als paraments si són encastades reomplint les regates amb morter o guix, i mitjançant daus o caragols si
van per la superfície.
Si han de travessar l'estructura, ho faran mitjançant passatubs. Les connexions entre tubs seran roscades i
estanques, i es pintaran amb mini. Si es fa reducció de diàmetre, es farà excèntrica.
Han d'utilitzar-se elements elàstics i sistemes antivibratoris en les subjeccions o punts de contacte que produeixin
vibracions entre les instal·lacions i els elements constructius.
La distància mínima entre detectors i paraments verticals serà de 0,5 m, i la màxima no superarà la meitat del
costat del quadrat que formen els detectors col·locats.
Els polsadors manuals d'alarma quedaran col·locats en lloc visible i accessible.
Els blocs autònoms d'il·luminació d'emergència es col·locaran a una altura del sòl de 2,10 m.
Les BIE quedaran col·locades sobre un suport rígid, en lloc accessible, allunyades com a màxim 5 m. de portes de
sortida, i el seu centre quedarà a una altura del sòl d'1,5 m.
Els extintors portàtils es col·locaran en lloc visible (preferiblement baix llum d'emergència), accessible, prop de la
sortida, i la part superior de l'extintor quedarà a una altura màxima d'1,70 m del sòl.
Els mitjans de protecció contra incendis d'utilització manual (extintors, boques d'incendi, polsadors manuals
d'alarma i dispositius de tir de sistemes d'extinció) s'han de senyalitzar mitjançant senyals definits en la norma
UNE 23033-1 la grandària de la qual sigui:
a) 210 x 210 mm quan la distància d'observació del senyal no excedeixi de 10 m;
b) 420 x 420 mm quan la distància d'observació estigui compresa entre 10 i 20 m;
c) 594 x 594 mm quan la distància d'observació estigui compresa entre 20 i 30 m.
Els senyals han de ser visibles fins i tot en cas de fallada en el subministrament a l'enllumenat normal.
Quan siguin fotoluminiscents, les seves característiques d'emissió lluminosa ha de complir allò que s'ha establit en
la norma UNE 23035-4:1999.
Tots els materials i elements de la instal·lació tindran marca AENOR a més del preceptiu marcat CE en aquells
components que disposen de norma harmonitzada i han complert el termini d'entrada en vigor del marcat CE com
a B.I.E.s, extintors, arruixadores o dispositius d'alarma i detecció.
Es comprovarà la col·locació i tipus d'extintors, arruixadores i detectors, les unions i fixacions de totes les boques
de columna seca i d'incendi, de preses d'alimentació i equip de mànega, dimensions d'elements, la qualitat de tots
els elements i de la instal·lació, i la seva adequació al projecte.
Es faran proves de servei a la instal·lació: se li faran proves d'estanquitat i resistència mecànica segons R.D.
1.972/1993 a les boques d'incendi equipades i a columnes seques; es comprovarà l'estanquitat de conductes i
accessoris d'arruixadores; es comprovarà el funcionament correcte de la instal·lació d'arruixadores i detectors.
La instal·lació serà realitzada per un instal·lador homologat que estendrà el corresponent certificat.
Es mesurarà la unitat o longitud acabada i provada.
La modificació, canvi d'ús, ampliació... es realitzarà per un tècnic especialista.
El manteniment de la instal·lació de protecció contra incendis, serà realitzada per un tècnic especialista.
Anualment, es realitzarà una revisió general de les lluminàries per detectar possibles deficiències i si precisen
substitució de bateries, llums o altres elements.
Anualment, el tècnic revisarà dels extintors i cada 5 anys es realitzarà el timbratge.
Anualment, el tècnic revisarà els biaix i cada 5 anys es realitzarà una prova de resistència de la mànega
sotmetent-la a pressions de prova de 15Kg/cm2.
Anualment, el tècnic especialista revisarà la xarxa de detecció i alarma.
Oficina tècnica
MEMÒRIA
1. L'objecte és definir les mesures de prevenció de riscos laborals a l'espai de

treball així com les mesures preventives.
1.1. Identificació de les obres
1.2. Objecte
El present E.S.S. té com a objectiu establir les bases tècniques, per fixar els paràmetres de la
prevenció de riscos professionals durant la realització dels treballs d’execució de les obres del
Projecte objecte d’aquest estudi, així com complir amb les obligacions que es desprenen de la
Llei 31 / 1995 i del RD 1627 / 1997, amb la finalitat de facilitar el control i el seguiment dels
compromisos adquirits al respecte per part del/s Contractista/es.
En el present Estudi de Seguretat i Salut s'ha dut a terme un estudi aprofundit dels riscos
inherents a l'execució de l'obra i de les mesures preventives i cautelars consegüents per
garantir la seguretat de les persones en l'execució de les obres en compliment del que
determina la Llei 3/2007 del 4 de juliol de l’obra pública en el seu article 18.3.h).
D’aquesta manera, s’integra en el Projecte Executiu/Constructiu, les premisses bàsiques per a

les quals el/s Contractista/es constructor/s pugui/n preveure i planificar, els recursos tècnics i
humans necessaris per a l’acompliment de les obligacions preventives en aquest centre de
treball, de conformitat al seu Pla d’Acció Preventiva propi d’empresa, la seva organització
funcional i els mitjans a utilitzar, havent de quedar tot allò recollit al Pla de Seguretat i Salut, que
haurà/n de presentar-se al Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Execució, amb antelació
a l’inici de les obres, per a la seva aprovació i l’inici dels tràmits de Declaració d’Obertura
davant l’Autoritat Laboral.
En cas de què sigui necessari implementar mesures de seguretat no previstes en el present

Estudi, a petició expressa del coordinador de seguretat i salut en fase d'execució de l'obra, el
contractista elaborarà el corresponent annex al Pla de Seguretat i Salut de l'obra que
desenvoluparà i determinarà les mesures de seguretat a dur a terme amb la memòria, plec de
condicions, amidaments, preus i pressupost que li siguin d'aplicació si n'és el cas.
2. PROMOTOR - PROPIETARI
Promotor : Universitat de Lleida

NIF : 78421635-W
Adreça : C/ Jaume II núm. 69
Població : Lleida
Representant : Josep Maria Burgues Solanes
NIF : 78421635-W
3. AUTOR/S DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
Redactor E.S.S. : Edgar Mó Llauradó

Titulació/ns : Arquitecte Tècnic
Col·legiat núm. : 4875
Despatx professional : C/ Hostal núm 10
Pàgina: 1
Oficina tècnica
Població : Mòra la Nova
4. DADES DEL PROJECTE
4.1. Autor/s del projecte
Autor del projecte : Guillem Trinchan Segura

Titulació/ns : Arquitecte Tècnic
Despatx professional : C/ antoni Gaudí núm 2
Població : Mora la Nova
4.2. Coordinador de Seguretat durant l'elaboració del projecte
Coordinador de S & S
designat pel promotor : Asmae Taybe Dahmani
Titulació/ns : Arquite Tècnic
Despatx professional : C/ Manuel Carrasco i Formiguera núm. 33
Població : Lleida
4.3. Situació
Emplaçament : 9915801BG9191F0001OU
Carrer,plaça : Av. Alcalde Rovira Roure
Número : 181
Codi Postal : 25198
Població : Lleida
4.4. Comunicacions
Carretera : C-12
Ferrocarril : -
Línia Metro : -
Línia Autobús : L6
Telèfon : 977400566
Fax : 977400566
E – mail : guitriseg@gmail.com
Altres :
4.5. Subministrament i Serveis
Aigua : ACA
Gas : Gazprom
Electricitat : Endesa
Sanejament : ACA
Altres :
4.6. Pressupost d'execució material del projecte
Pàgina: 2
Oficina tècnica
El Pressupost d’Execució Material (PEM) estimat de referència per aquest projecte, exclosa la
Seguretat i Salut complementària, Despeses Generals i Benefici Industrial, és de 583.155,77 €.
(cinc-cents vuitanta-tres mil cent cinquanta-cinc euros amb setanta-set cèntims).
4.7. Mà d'obra prevista
L’estimació de mà d’obra en punta d’execució és de persones.
4.8. Oficis que intervenen en el desenvolupament de l'obra
Oficial 1a
Oficial 1a paleta
Oficial 1a encofrador
Oficial 1a ferrallista
Oficial 1a soldador
Oficial 1a col·locador
Oficial 1a estucador
Oficial 1a manyà
Oficial 1a electricista
Oficial 1a muntador
Ajudant encofrador
Ajudant ferrallista
Ajudant soldador
Ajudant col·locador
Ajudant estucador
Ajudant electricista
Ajudant muntador
Manobre
Manobre especialista
4.9. Tipologia dels materials a utilitzar a l'obra
ACCESORIS PER A LLUMS D'EMERGÈNCIA

ACER EN BARRES CORRUGADES
ADHESIUS D'APLICACIÓ UNILATERAL
ARMARIS PER A EXTINTORS
BEURADES I MATERIALS PER A REJUNTAT
CLAUS
ESCOPIDORS DE PLANXA D'ALUMINI
ESTUCS I MONOCAPES
EXTINTORS
FILFERROS
FORMIGONS D'ÚS NO ESTRUCTURAL
FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR
LÀMINES I LLOSETES DE LINÒLEUM
LLATES
LLUMS D'EMERGÈNCIA
MALLES PER A ARMADURES D'ARREBOSSATS, ENGUIXATS I PINTATS
MASSILLA PER A SEGELLATS, D'APLICACIÓ AMB PISTOLA
MATERIALS AUXILIARS PER A AILLAMENTS TÈRMICS I ACÚSTICS
MATERIALS AUXILIARS PER A APLACATS
MATERIALS AUXILIARS PER A ARREBOSSATS I ENGUIXATS
MATERIALS AUXILIARS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS
MATERIALS AUXILIARS PER A JUNTS I SEGELLATS
MATERIALS AUXILIARS PER A PAVIMENTS SINTÈTICS
MATERIALS AUXILIARS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES DE GUIX LAMINAT
MORTERS AMB ADDITIUS
MORTERS PER A ARREBOSSATS
MORTERS PER A REFORÇ D'ESTRUCTURES DE FORMIGÓ
NEUTRES
Pàgina: 3
Oficina tècnica
PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS ESPECIALS PER A EXTINTORS

PERFILS METÀL·LICS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES DE GUIX LAMINAT
PLAFONS
PLANXES DE POLIESTIRÈ
PLANXES I PERFILS D'ACER
PLAQUES DE GUIX LAMINAT
PLAQUES SANDVITX
PORTES TALLAFOCS DE FULLES BATENTS
PUNTALS
RAJOLES CERÀMIQUES ESMALTADES I GRES PREMSAT
SEGELLANTS
SORRES
TACS I VISOS
TAULERS
TAULONS
VISOS
4.10. Maquinària prevista per a executar l'obra
Camió amb bomba de formigonar

Subministrament de contenidor metàl·lic de 5 m3 de capacitat i recollida amb residus inerts o no
especials
Martell trencador manual
Equip i elements auxiliars per a soldadura elèctrica
Barrejadora-bombejadora per a morters i guixos projectats
Compressor portàtil entre 7 i 10 m3/min de cabal i 8 bar de pressió
Equip de raig de sorra
5. INSTAL·LACIONS PROVISIONALS
5.1. Instal·lació elèctrica provisional d'obra
És faran els tràmits adients, per tal que la companyia subministradora d’electricitat o una
acreditada faci la connexió des de la línia subministradora fins els quadres on s’ha d’instal·lar
la caixa general de protecció i els comptadors, des dels quals els Contractistes procediran a
muntar la resta de la instal·lació elèctrica de subministrament provisional a l’obra, conforme
al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, segons el projecte d’un instal·lador autoritzat.
Es realitzarà una distribució sectoritzada, que garanteixi l’adient subministrament a tots els
talls i punts de consum de l’obra, amb conductor tipus V -750 de coure de seccions
adequades canalitzades en tub de PVC, rígid blindat o flexible segons el seu recorregut, però
sempre amb l’apantallament suficient per a resistir al pas de vehicles i trànsit normal d’una
obra.
La instal·lació elèctrica tindrà una xarxa de protecció de terra mitjançant cable de coure nu
que estarà connectat a una javelina, plaques de connexió al terra, segons càlcul del
projectista i comprovació de l’instal·lador.
Les mesures generals de seguretat en la instal·lació elèctrica són les següents:
· Connexió de servei
- Es realitzarà d’acord amb la companyia de subministrament.

- La seva secció vindrà determinada per la potència instal·lada.
- Existirà un mòdul de protecció (fusibles i limitadors de potència).
- Estarà situada sempre fora de l’abast de la maquinària d’elevació i les zones sense
pas de vehicles.
· Quadre General
Pàgina: 4
Oficina tècnica
- Disposarà de protecció vers als contactes indirectes mitjançant diferencial de

sensibilitat mínima de 300 mA. Per a enllumenat i eines elèctriques de doble
aïllament la seva sensibilitat caldrà que sigui de 30 mA.
- Disposarà de protecció vers als contactes directes per tal que no hi existeixin parts
en tensió al descobert (embornals, cargols de connexió, terminals automàtics, etc.).
- Disposarà d’interruptors de tall magnetotèrmics per a cadascú dels circuits
independents. Els dels aparells d’elevació hauran de ser de tall omnipolar (tallaran
tots els conductors, inclòs el neutre).
- Anirà connectat a terra (resistència màxima 78 W). A l’inici de l’obra es realitzarà una
connexió al terra provisional que haurà d’estar connectada a l’anell de terres, tot
seguit després de realitzats els fonaments.
- Estarà protegida de la intempèrie.
- És recomanable l'ús de clau especial per a la seva obertura.
- Se senyalitzarà amb senyal normalitzada d’advertència de risc elèctric (R.D. 485/97).
· Conductors
- Disposaran d’un aïllament de 1000 v de tensió nominal, que es pot reconèixer per la
seva impressió sobre el mateix aïllament.
- Els conductors aniran soterrats, o grapats als paraments verticals o sostres allunyats
de les zones de pas de vehicles i / o persones.
- Les empiuladures hauran de ser realitzades mitjançant „jocs“ d’endolls, mai amb
regletes de connexió, retorciments i embetats.
· Quadres secundaris
- Seguiran les mateixes especificacions establertes pel quadre general i hauran de ser
de doble aïllament.
- Cap punt de consum pot estar a més de 25 m d’un d’aquests quadres.
- Encara que la seva composició variarà segons les necessitats, l’aparellatge més
convencional dels equips secundaris per planta és el següent:
·1 Magnetotèrmic general de 4P : 30 A.
·1 Diferencial de 30 A : 30 mA.
·1 Magnetotèrmic 3P : 20 mA.
·4 Magnetotèrmics 2P : 16 A.
·1 Connexió de corrent 3P + T : 25 A.
·1 Connexió de corrent 2P + T : 16 A.
·2 Connexió de corrent 2P : 16 A.
·1 Transformador de seguretat : (220 v./ 24 v.).
·1 Connexió de corrent 2P : 16 A.
· Connexions de corrent
- Aniran proveïdes d’embornals de connexió al terra, excepció feta per a la connexió

d’equips de doble aïllament.
- S’empararan mitjançant un magnetotèrmic que faciliti la seva desconnexió.
- Es faran servir els següents colors:
· Connexió de 24 v : Violeta.
· Connexió de 220 v : Blau.
· Connexió de 380 v : Vermell
- No s’empraran connexions tipus „lladre“.
· Maquinària elèctrica
- Disposarà de connexió a terra.

- Els aparells d’elevació aniran proveïts d’interruptor de tall omnipolar.
- Es connectaran a terra el guiament dels elevadors i els carrils de grua o d’altres
aparells d’elevació fixos.
- L’establiment de connexió a les bases de corrent, es farà sempre amb clavilla
normalitzada.
Pàgina: 5
Oficina tècnica
· Enllumenat provisional
- El circuit disposarà de protecció diferencial d’alta sensibilitat, de 30 mA.

- Els portalàmpades haurà de ser de tipus aïllant.
- Es connectarà la fase al punt central del portalàmpades i el neutre al lateral més
pròxim a la virolla.
- Els punts de llum a les zones de pas s’instal·laran als sostres per tal de garantir-ne la
inaccessibilitat a les persones.
· Enllumenat portàtil
- La tensió de subministrament no ultrapassarà els 24 v o alternativament disposarà

de doble aïllament, Classe II de protecció intrínseca en previsió de contactes
indirectes.
- Disposarà de mànec aïllant, carcassa de protecció de la bombeta amb capacitat
anticops i suport de sustentació.
5.2. Instal·lació d'aigua provisional d'obra
Per part del Contractista Principal, es realitzaran les gestions adients davant de la companyia
subministradora d’aigua, perquè instal·lin una derivació des de la canonada general al punt
on s’ha de col·locar el corresponent comptador i puguin continuar la resta de la canalització
provisional per l'interior de l’obra.
La distribució interior d’obra podrà realitzar-se amb canonada de PVC flexible amb els
ronsals de distribució i amb canya galvanitzada o coure, dimensionat segons el Codi Tècnic
de l'Edificació relatives a fontaneria en els punts de consum, tot allò garantit en una total
estanquitat i aïllament dialèctric en les zones necessàries.
5.3. Instal·lació de sanejament
Des del començament de l’obra, es connectaran a la xarxa de clavegueram públic, les

instal·lacions provisionals d’obra que produeixin abocaments d’aigües brutes.
Si es produís algun retard en l’obtenció del permís municipal de connexió, s’haurà de

realitzar, a càrrec del contractista, una fossa sèptica o pou negre tractat amb bactericides.
5.4. Altres instal·lacions. Prevenció i protecció contra incendis
Per als treballs que comportin la introducció de flama o d’equip productor d’espurnes a
zones amb risc d’incendi o d’explosió, caldrà tenir un permís de forma explícita, fet per una
persona responsable, on al costat de les dates inicial i final, la naturalesa i la localització del
treball, i l’equip a usar, s’indicaran les precaucions a adoptar respecte als combustibles
presents (sòlids, líquids, gasos, vapors, pols), neteja prèvia de la zona i els mitjans
addicionals d’extinció, vigilància i ventilació adequats.
Les precaucions generals per la prevenció i la protecció contra incendis seran les següents
- La instal·lació elèctrica haurà d’estar d’acord amb allò establert a la Instrucció
M.I.B.T. 026 del vigent Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió per a locals amb
risc d’incendis o explosions.
- Es limitarà la presència de productes inflamables en els llocs de treball a les
quantitats estrictament necessàries perquè el procés productiu no s’aturi. La resta es
guardarà en locals diferents al de treball, i en el cas que això no fos possible es farà
en recintes aïllats i condicionats. En tot cas, els locals i els recintes aïllats compliran
allò especificat a la Norma Tècnica „MIE-APQ-001 Almacenamiento de líquidos
inflamables y combustibles“ del Reglament sobre Emmagatzematge de Productes
Químics.
- S’instal·laran recipients contenidors hermètics i incombustibles en què s’hauran de
dipositar els residus inflamables, retalls, etc.
- Es col·locaran vàlvules antirretorn de flama al bufador o a les mànegues de l’equip
Pàgina: 6
Oficina tècnica
de soldadura oxiacetilènica.
- L’emmagatzematge i ús de gasos liquats compliran amb tot allò establert a la
instrucció MIE-AP7 del vigent Reglament d’Aparells a pressió en la norma 9, apartats
3 i 4 en allò referent a l’emmagatzematge, la utilització, l’inici del servei i les
condicions particulars de gasos inflamables.
- Els camins d’evacuació estaran lliures d’obstacles. Existirà una senyalització indicant
els llocs de prohibició de fumar, situació d’extintors, camins d’evacuació, etc.
- Han de separar-se clarament els materials combustibles els uns dels altres, i tots ells
han d’evitar qualsevol tipus de contacte amb equips i canalitzacions elèctriques.
- La maquinària, tant fixa com mòbil, accionada per energia elèctrica, ha de tenir les
connexions de corrent ben realitzades, i en els emplaçaments fixos, se l’haurà de
proveir d’aïllament al terra. Tots els devessalls, ensegellats i deixalles que es
produeixin pel treball han de ser retirats amb regularitat, deixant nets diàriament els
voltants de les màquines.
- Les operacions de transvasament de combustible han d’efectuar-se amb bona
ventilació, fora de la influencia d’espurnes i fonts d’ignició. Han de preveure’s també
les conseqüències de possibles vessaments durant l’operació, pel que caldrà tenir a
mà, terra o sorra.
- La prohibició de fumar o encendre qualsevol tipus de flama ha de formar part de la
conducta a seguir en aquests treballs.
- Quan es transvasin líquids combustibles o s’omplin dipòsits hauran de parar-se els
motors accionats amb el combustible que s’està transvasant.
- Quan es fan regates o forats per permetre el pas de canalitzacions, han d’obturar-se
ràpidament per evitar el pas de fum o flama d’un recinte de l’edifici a un altre,
evitant-se així la propagació de l’incendi. Si aquests forats s’han practicat en parets
tallafocs o en sostres, la mencionada obturació haurà de realitzar-se de forma
immediata i amb productes que assegurin l’estanquitat contra fum, calor i flames.
- En les situacions descrites anteriorment (magatzems, maquinària fixa o mòbil,
transvasament de combustible, muntatge d’instal·lacions energètiques) i en aquelles,
altres en què es manipuli una font d’ignició, cal col·locar extintors, la càrrega i
capacitat dels quals estigui en consonància amb la naturalesa del material
combustible i amb el seu volum, així com sorra i terra a on es maneguin líquids
inflamables, amb l’eina pròpia per estendre-la. En el cas de grans quantitats
d’aplecs, emmagatzement o concentració d’embalatges o devessalls, han de
completar-se els mitjans de protecció amb mànegues de rec que proporcionin aigua
abundant.
· Emplaçament i distribució dels extintors a l’obra
Els principis bàsics per l’emplaçament dels extintors, són:

- Els extintors manuals es col·locaran, senyalitzats, sobre suports fixats a paraments
verticals o pilars, de forma que la part superior de l’extintor quedi com a màxim a 1,70 m
del sòl.
- En àrees amb possibilitats de focs „A“, la distància a recórrer horitzontalment, des de
qualsevol punt de l’àrea protegida fins a aconseguir l’extintor adequat més pròxim, no
excedirà de 25 m.
- En àrees amb possibilitats de focs „B“, la distància a recórrer horitzontalment, des de
qualsevol punt de l’àrea protegida fins a aconseguir l’extintor adequat més pròxim, no
excedirà de 15 m.
- Els extintors mòbils hauran de col·locar-se en aquells punts on s’estimi que existeix una
major probabilitat d’originar-se un incendi, a ser possible, pròxims a les sortides i
sempre en llocs de fàcil visibilitat i accés. En locals grans o quan existeixin obstacles
que dificultin la seva localització, s’assenyalarà convenientment la seva ubicació.
6. SERVEIS DE SALUBRITAT I CONFORT DEL PERSONAL
Les instal·lacions provisionals d’obra s’adaptaran a les característiques especificades als

articles 15 i ss del R.D. 1627/97, de 24 d’octubre, relatiu a les DISPOSICIONS MÍNIMES DE
SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ.
Per al servei de neteja d'aquestes instal·lacions higièniques, es responsabilitzarà a una
Pàgina: 7
Oficina tècnica
persona o un equip, els quals podran alternar aquest treball amb altres propis de l’obra.
En situació de risc sanitari caldrà preveure un increment de la desinfecció i neteja del espais
destinats a quest serveis (1 neteja/desinfecció diària), d’acord amb les instruccions de les
autoritats sanitàries.
Per l’execució d’aquesta obra, es disposarà de les instal·lacions del personal que es
defineixen i detallen tot seguit:
6.1. Serveis higiènics
· Lavabos
Com a mínim un per a cada 10 persones.

En situació de risc sanitari Covid-19 cal que estiguin dotats d’ampolles amb hidrogel
desinfectant amb dosificadors automàtics, i tovalloles de paper, i un cubell específic per
recollir el material de protecció d’un sol ús.
· Cabines d’evacuació
S’ha d’instal·lar una cabina d’1,5 m2 x 2,3 m d’altura, dotada de placa turca, com a mínim,
per a cada 25 persones
· Local de dutxes
Cada 10 treballadors, disposaran d’una cabina de dutxa de dimensions mínimes d’1,5 m2 x

2,3 m d’altura, dotada d’aigua freda-calenta, amb terra antilliscant.
6.2. Vestuaris
Superfície aconsellable 2 m2 per treballador contractat.

En situació de risc sanitari Covid-19 es recomana una superfície per treballador de 4 m2 per
garantir les distàncies entre usuaris de 2 m.
6.3. Menjador
Diferent del local de vestuari. A efectes de càlcul haurà de considerar-se entre 1,5 i 2 m2 per
treballador que mengi a l’obra.
Equipat amb banc allargat o cadires, proper a un punt de subministrament d’aigua (1 aixeta i
pica rentaplats per a cada 10 comensals), mitjans per a escalfar menjars (1 microones per a
cada 10 comensals), i cubell hermètic (60 l de capacitat, amb tapa) per a dipositar les
escombraries.
6.4. Local de descans
En aquelles obres que s’ocupen simultàniament més de 50 treballadors durant més de 3

mesos, és recomanable que s’estableixi un recinte destinat exclusivament al descans del
personal, situat el més pròxim possible al menjador i serveis.
A efectes de càlcul haurà de considerar-se 3 m2 per usuari habitual.

6.5. Local d'assistència a accidentats
Pàgina: 8
Oficina tècnica
En aquells centres de treball que ocupin simultàniament més de 50 treballadors durant més
d’un mes, s’establirà un recinte destinat exclusivament a les cures del personal d’obra. Els
locals de primers auxilis disposaran, com a mínim, de:
- una farmaciola,
- una llitera,
- una font d’aigua potable.
El material i els locals de primers auxilis hauran d’estar senyalitzats clarament i situats a prop
dels llocs de treball.
El terra i les parets del local d’assistència a accidentats, han de ser impermeables, pintats
preferiblement en colors clars. Lluminós, caldejat a l’estació freda, ventilat si fos necessari de
manera forçada en cas de dependències subterrànies. Haurà de tenir a la vista el quadre
d’adreces i telèfons dels centres assistencials més pròxims, ambulàncies i bombers.
En obres a les quals el nivell d’ocupació simultani estigui entre els 25 i els 50 treballadors, el
local d’assistència a accidentats podrà ser substituït per un armari farmaciola emplaçat a
l’oficina d’obra. L’armari farmaciola, custodiat pel socorrista de l’obra, haurà d’estar dotat
com a mínim de: alcohol, aigua oxigenada, pomada antisèptica, gases, benes sanitàries de
diferents grandàries, benes elàstiques compressives autoadherents, esparadrap, tiretes,
mercurocrom o antisèptic equivalent, analgèsics, bicarbonat, pomada per a picades
d’insectes, pomada per a cremades, tisores, pinces, dutxa portàtil per a ulls, termòmetre
clínic, caixa de guants esterilitzats i torniquet.
Per a contractacions inferiors, podrà ser suficient disposar d’una farmaciola de butxaca o
portàtil, custodiada per l’encarregat.
El Servei de Prevenció de l’empresa contractista establirà els medis materials i humans

addicionals per tal d’efectuar la Vigilància de la Salut d’acord al que estableix la llei 31/95.
A més, es disposarà d’una farmaciola portàtil amb el contingut següent:
- desinfectants i antisèptics autoritzats,

- gases estèrils,
- cotó hidròfil,
- benes,
- esparadrap,
- apòsits adhesius,
- estisores,
- pinces,
- guants d’un sol ús
- en situació de risc sanitari Covid-19 termòmetre sense contacte
El material de primers auxilis es revisarà periòdicament, i es reposarà de manera immediata

el material utilitzat o caducat.
7. ÀREES AUXILIARS
7.1. Centrals i plantes
Estaran ubicades estratègicament en funció de les necessitats de l’obra. En el trànsit de

vehicles als seus accessos es tindrà molta cura pel que fa a l’ordre, abalisament i
senyalització, amb una amplada mínima de la zona de rodadura de 6 m i pòrtic de gàlib de
limitació en altura, mínima de 4 m.
L’accés a la instal·lació resta restringida exclusivament al personal necessari per a la seva

explotació, restant expressament abalisada, senyalitzada i prohibida la presència de tota
Pàgina: 9
Oficina tècnica
persona en el radi de gir de la dragalina. Tots els accessos o passarel·les situats a altures
superiors a 2 m sobre el sòl o plataforma de nivell inferior, disposarà de barana
reglamentària d’1 m d’altura.
Els elements mòbils i transmissions estaran apantallats a les zones de treball o de pas
susceptibles de possibilitar atrapaments o en el seu defecte es trobaran degudament
senyalitzats. Els buits horitzontals estaran condemnats i, si no fos possible com en el cas de
la fossa del skip, es disposarà de baranes laterals reglamentàries d’1 m d’altura i topall per a
rodadura de vehicles.
La construcció de l’estacada destinada a la contenció i separació d’àrids, serà ferma i

arriostrada en previsió de bolcades.
Les sitges de ciment no seran hermètiques, per evitar l’efecte de la pressió. La boca de
recepció de la sitja estarà condemnada amb un sòlid engraellat o relliga metàl·lica. La tapa
disposarà de barana perimetral reglamentària d’1 m d’altura. L’accés mitjançant escala „de
gat“ estarà protegida mitjançant argolles metàl·liques (Ø 0,80 m) a partir de 2 m de
l’arrancada.
La instal·lació elèctrica complirà amb les especificacions del Reglament Electrotècnic de

Baixa Tensió.
Les operacions de manteniment preventiu es realitzaran de conformitat a les instruccions del

fabricant o importador.
7.2. Tallers
Estaran ubicats estratègicament en funció de les necessitats de l’obra.
De forma general els locals destinats a tallers, tindran les següents dimensions mínimes
(descomptats els espais ocupats per màquines, aparells, instal·lacions i/o materials): 3 m
d’altura de pis a sostre, 2 m2 de superfície i 10 m3 de volum per treballador.
La circulació del personal i els materials estarà ordenada amb molta cura, abalisada i
senyalitzada, amb una amplada mínima de la zona de pas de personal (sense càrrega)
d’1,20 m2 per a passadissos principals (1 m en passadissos secundaris) independent de les
vies de manutenció mecànica de materials. En zones de pas, la separació entre màquines
i/o equips mai no serà inferior a 0,80 m (comptat des del punt més sortint del recorregut de
l’òrgan mòbil més pròxim). Al voltant dels equips que generin calor radiant, es mantindrà un
espai lliure no inferior a 1,50 m, estaran apantallats i disposaran de mitjans portàtils
d’extinció adequats. Les instal·lacions provisionals suspeses sobre zones de pas estaran
canalitzades a una altura mínima d’1,90 m sobre el nivell del paviment.
La intensitat mínima d’il·luminació, en els llocs d’operació de les màquines i equips, serà de
200 lux. La il·luminació d’emergència serà capaç de mantenir, al menys durant una hora, una
intensitat de 5 lux, i la seva font d’energia serà independent del sistema normal
d’il·luminació.
L’accés, als diferents tallers provisionals d’obra, ha de restar restringit exclusivament al

personal adscrit a cada un d’ells, restant expressament abalisada, senyalitzada i prohibida la
presència de tota persona en el radi d’actuació de càrregues suspeses, així com en els de
desplaçament i servituds de màquines i/o equips. Tots els accessos o passarel·les situades
a altures superiors a 2 m sobre el sòl o plataforma de nivell inferior, disposarà de barana
reglamentària d’1 m d’altura.
Els elements mòbils i transmissions estaran apantallats a les zones de treball o de pas
susceptibles de possibilitar atrapaments o en el seu defecte es trobaran degudament
senyalitzats. Els buits horitzontals seran condemnats.
La instal·lació elèctrica complirà amb les especificacions del Reglament Electrotècnic de
Pàgina: 10
Oficina tècnica
Baixa Tensió.
Les operacions de manteniment preventiu de la maquinària es realitzaran de conformitat a

les instruccions del fabricant o importador.
Les emanacions de pols, fibres, fums, gasos, vapors o boirines disposaran d’extracció
localitzada, en la mesura del possible, evitant la seva difusió per l’atmosfera. En els tallers
tancats, el subministrament d’aire fresc i net per hora i ocupant serà, al menys, de 30 a 50
m3, llevat que s’efectuï una renovació total d’aire diversos cops per hora (no inferior a 10
cops).
7.3. Zones d'apilament. Magatzems
Els materials emmagatzemats a l’obra, hauran de ser els compresos entre els valors
„mínims-màxims“, segons una adequada planificació, que impedeixi estacionaments de
materials i/o equips inactius que puguin ésser causa d’accident.
Els Mitjans Auxiliars d’Utilitat Preventiva, necessaris per a complementar la manipulació

manual o mecànica dels materials apilats, hauran estat previstos en la planificació dels
treballs.
Les zones d’apilament provisional estaran balisades, senyalitzades i il·luminades

adequadament.
De forma general el personal d’obra (tant propi com subcontractat) haurà rebut la formació
adequada respecte als principis de manipulació manual de materials. De forma més
singularitzada, els treballadors responsables de la realització de maniobres amb mitjans
mecànics, tindran una formació qualificada de les seves comeses i responsabilitats durant
les maniobres.
8. TRACTAMENT DE RESIDUS
El Contractista és responsable de gestionar els sobrants de l’obra de conformitat amb les

directrius del Decret 89/2010 de 29 de juny pel que s'aprova el Programa de gestió de
residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), i del R.D. 105/2008, d'1 de febrer,
regulador dels enderrocs i d’altres residus de construcció, a fi i efecte de minimitzar la
producció de residus de construcció com a resultat de la previsió de determinats aspectes
del procés, que cal considerar tant en la fase de projecte com en la d’execució material de
l’obra i/o l’enderroc o desconstrucció.
Al projecte s’ha avaluat el volum i les característiques dels residus que previsiblement
s’originaran i les instal·lacions de reciclatge més properes per tal que el Contractista triï el
lloc on portarà els seus residus de construcció.
Els residus es lliuraran a un gestor autoritzat, finançant el contractista, els costos que això
comporti.
Si a les excavacions i buidats de terres apareixen antics dipòsits o canonades, no

detectades prèviament, que continguin o hagin pogut contenir productes tòxics i
contaminants, es buidaran prèviament i s’aïllaran els productes corresponents de l’excavació
per ser evacuats independentment de la resta i es lliuraran a un gestor autoritzat.
En situació de risc sanitari Covid-19, cal gestionar de forma separada de la resta, els residus
dels cubells on es recullen els EPIs d’un sol ús, iles tovalloles de paper del rentat de mans i
aparells.
9. TRACTAMENT DE MATERIALS I/O SUBSTÀNCIES PERILLOSES
El Contractista es responsable d’assegurar-se per mediació de l’Àrea d’Higiene Industrial del
Pàgina: 11
Oficina tècnica
seu Servei de Prevenció, la gestió del control dels possibles efectes contaminants dels
residus o materials emprats a l’obra, que puguin generar potencialment malalties o
patologies professionals als treballadors i/o tercers exposats al seu contacte i/o manipulació.
L’assessoria d’Higiene Industrial comprendrà la identificació, quantificació, valoració i

propostes de correcció dels factors ambientals, físics, químics i biològics, dels materials i/o
substàncies perilloses, per a fer-los compatibles amb les possibilitats d’adaptació de la
majoria (gairebé totalitat) dels treballadors i/o tercers aliens exposats. Als efectes d’aquest
projecte, els paràmetres de mesura s’establirà mitjançant la fixació dels valors límit TLV
(Threshold Limits Values) que fan referència als nivells de contaminació d’agents físics o
químics, per sota dels quals els treballadors poden estar exposats sense perill per a la seva
salut. El TLV s’expressa amb un nivell de contaminació mitjana en el temps, per a 8 h/dia i
40 h/setmana.
9.1. Manipulació
En funció de l’agent contaminant, del seu TLV, dels nivells d’exposició i de les possibles vies
d’entrada a l‘organisme humà, el Contractista haurà de reflectir en el seu Pla de Seguretat i
Salut les mesures correctores pertinents per a establir unes condicions de treball
acceptables per als treballadors i el personal exposat, de forma singular a:
- Amiant.
- Plom. Crom, Mercuri, Níquel.
- Sílice.
- Vinil.
- Urea formol.
- Ciment.
- Soroll.
- Radiacions.
- Productes tixotròpics (bentonita)
- Pintures, dissolvents, hidrocarburs, coles, resines epoxi, greixos, olis.
- Gasos liquats del petroli.
- Baixos nivells d’oxigen respirable.
- Animals.
- Entorn de drogodependència habitual.
9.2. Delimitació / condicionament de zones d'apilament
Les substàncies i/o els preparats es rebran a l’obra etiquetats de forma clara, indeleble i com
a mínim amb el text en idioma espanyol.
L’etiqueta ha de contenir:
a. Denominació de la substància d’acord amb la legislació vigent o en el seu defecte
nomenclatura de la IUPAC. Si és un preparat, la denominació o nom comercial.
b. Nom comú, si és el cas.
c. Concentració de la substància, si és el cas. Si és tracta d’un preparat, el nom químic de
les substàncies presents.
d. Nom, direcció i telèfon del fabricant, importador o distribuïdor de la substància o preparat
perillós.
e. Pictogrames i indicadors de perill, d’acord amb la legislació vigent.
f. Riscos específics, d’acord amb la legislació vigent.
g. Consells de prudència, d’acord amb la legislació vigent.
h. El número CEE, si en té.
i. La quantitat nominal del contingut (per preparats).
El fabricant, l’importador o el distribuïdor haurà de facilitar al Contractista destinatari, la fitxa

de seguretat del material i/o la substància perillosa, abans o en el moment del primer
lliurament.
Les condicions bàsiques d’emmagatzematge, apilament i manipulació d’aquests materials i/o

substàncies perilloses, estaran adequadament desenvolupades en el Pla de Seguretat del
Pàgina: 12
Oficina tècnica
Contractista, partint de les següents premisses:
· Explosius
L’emmagatzematge es realitzarà en polvorins/minipolvorins que s’ajustin als requeriments de

les normes legals i reglaments vigents. Estarà adequadament senyalitzada la presència
d’explosius i la prohibició de fumar.
· Comburents, extremadament inflamables i fàcilment inflamables
Emmagatzematge en lloc ben ventilat. Estarà adequadament senyalitzada la presència de

comburents i la prohibició de fumar.
Estaran separats els productes inflamables dels comburents.
El possible punt d’ignició més pròxim estarà suficientment allunyat de la zona d’apilament.
· Tòxics, molt tòxics, nocius, carcinògens, mutagènics, tòxics per a la reproducció
Estarà adequadament senyalitzada la seva presència i disposarà de ventilació eficaç.
Es manipularà amb Equips de Protecció Individual adequats que assegurin l’estanquitat de

l’usuari, en previsió de contactes amb la pell.
· Corrosius, Irritants, sensibilitzants
Estarà adequadament senyalitzada la seva presència.
Es manipularan amb Equips de Protecció Individual adequats (especialment guants, ulleres i

màscara de respiració) que assegurin l’estanquitat de l’usuari, en previsió de contactes amb
la pell i les mucoses de les vies respiratòries.
10. CONDICIONS DE L'ENTORN
Ocupació del tancament de l’obra
S’entén per àmbit d’ocupació el realment afectat, incloent tanques, elements de protecció,
baranes, bastides, contenidors, casetes, etc.
Cal tenir en compte que, en aquest tipus d’obres, l’àmbit pot ser permanent al llarg de tota
l’obra o que pot ser necessari distingir entre l’àmbit de l’obra (el de projecte) i l’àmbit dels
treballs en les seves diferents fases, a fi de permetre la circulació de vehicles i vianants o
l’accés a edificis i guals.
En el PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL s’especificarà la delimitació de

l’àmbit d’ocupació de l’obra i es diferenciarà clarament si aquest canvia en les diferents fases
de l’obra. L’àmbit o els àmbits d’ocupació quedaran clarament dibuixats en plànols per fases
i interrelacionats amb el procés constructiu.
Situació de casetes i contenidors
Es col·locaran, preferentment, a l’interior de l’àmbit delimitat pel tancament de l’obra.
Si per les especials característiques de l’obra no és possible la ubicació de les casetes a

l’interior de l’àmbit delimitat pel tancament de l’obra, ni és possible el seu trasllat dins
d’aquest àmbit, ja sigui durant tota l’obra o durant alguna de les seves fases, s’indicaran al
PLA DE SEGURETAT I SALUT les àrees previstes per aquest fi.
Les casetes, els contenidors, els tallers provisionals i l’aparcament de vehicles d’obra, es
Pàgina: 13
Oficina tècnica
situaran segons s’indica en l’apartat “Àmbit d’ocupació de la via pública”.
10.1. Serveis afectats
Aquí cal definir si existeixen serveis afectats, segons el què es descrigui en el projecte
d’execució
Els Plànols i d’altra documentació que el Projecte incorpora relatius a l’existència i la situació
de serveis, cables, canonades, conduccions, arquetes, pous i en general, d’instal·lacions i
estructures d’obra soterrades o aèries tenen un caràcter informatiu i no garanteixen
l’exhaustivitat ni l’exactitud i per tant no seran objecte de reclamació per mancances i/o
omissions. El Contractista ve obligat a la seva pròpia investigació per a la qual cosa
sol·licitarà dels titulars d’obres i serveis, plànols de situació i localitzarà i descobrirà les
conduccions i obres enterrades, per mitjà del detector de conduccions o per cales. Les
adopcions de mesures de seguretat o la disminució dels rendiments es consideraran
inclosos en els preus i, per tant, no seran objecte d’abonament independent.
10.2. Servituds
Aquí cal definir si existeixen servituds (de pas, de vol (grues), línies elèctriques, etc.) segons
el què es descrigui en el projecte d’execució
En la documentació del Projecte i en la facilitada pel Promotor, s’incorporen els aspectes

relatius a l’existència de possibles servituds en matèria d’aigües, de pas, de mitgera de
llums i vistes, de desguàs dels edificis o de les distàncies i les obres intermèdies per a certes
construccions i plantacions, tenen un caràcter informatiu i no asseguren l’exhaustivitat ni
l’exactitud i per tant no podran ser objecte de reclamacions per carències i/o omissions. Com
amb els indicats per als serveis afectats, el Contractista està obligat a consultar en el
Registre de la Propietat els esmentats extrems. Les despeses generades, les mesures
suplementàries de seguretat o la disminució dels rendiments es consideraran inclosos en els
preus i, per tant, no seran objecte d’abonament independent.
10.3. Característiques meteorològiques
Aquí s’inclouran les dades meteorològiques generals
10.4. Característiques del terreny
Aquí s’inclouran les conclusions de l’Estudi Geotècnic del Projecte i les característiques
topogràfiques del terreny (desnivells, etc.), presència de rieres, etc.
10.5. Característiques de l'entorn
Definir les característiques més rellevants (si l’obra es troba dins d’una àrea urbana, zona
rural, zona industrial, etc., vials de trànsit, pendents dels vials, presència de mitgeres, pròxim
a escola o a hospital,etc.)
11. UNITATS CONSTRUCTIVES
TANCAMENTS I DIVISÒRIES
DIVISÒRIES ( PREFABRICATS, PLADUR, ALUMINI, FUSTA, ETC. )
IMPERMEABILITZACIONS - AÏLLAMENTS I JUNTES
Pàgina: 14
Oficina tècnica
AILLAMENTS AMORFS ( ELABORATS IN SITU )

AÏLLAMENTS AMB PLAQUES, MANTES, LÀMINES, ETC.
REVESTIMENTS
AMORFS ( ARREBOSSATS - ENGUIXATS - ESTUCATS )
ENRAJOLATS I APLACATS DE PECES ( PEDRA, CERAMICA, MORTER
CIMENT, ESCOPIDORS, ETC. )
PAVIMENTS
ENRAJOLATS I APLACATS DE PECES AMB PULIT ( PEDRA, CERAMICA,
MORTER CIMENT, ESCOPIDORS, ETC.)
TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES, BARANES I PROTECCIONS FIXES
TANCAMENTS PRACTICABLES I BARANES DE PVC, ALUMINI, ACER
INSTAL.LACIONS D'ENLLUMENAT
INSTAL.LACIONS CONTRA INCENDIS I DE SEGURETAT
APARELLS
12. DETERMINACIÓ DEL PROCÉS CONSTRUCTIU
El Contractista amb antelació suficient a l’inici de les activitats constructives n’haurà de

perfilar l’anàlisi de cada una d’acord amb els „Principios de la Acción Preventiva“ (Art. 15 L.
31/1995 de 8 de novembre) i els „Principios Aplicables durante la Ejecución de las Obras“
(Art. 10 RD. 1627/1997 de 24 d’octubre).
12.1. Procediments d'execució
Aquí es definiran les característiques constructives i els procediments d’execució més

rellevants (procediments d’excavació i els mitjans a utilitzar, tipus de fonamentació i mitjans
a emprar, estructura metàl·lica soldada, prefabricats, etc.).
Els aspectes a examinar per a configurar cadascun dels procediments d’execució, hauran de
ser desenvolupats pel Contractista i descrits en el Pla de Seguretat i Salut de l’obra.
12.2. Ordre d'execució dels treballs
Aquí es descriurà la previsió d’ordre d’execució dels treballs, si es preveuen diferents fases
d’execució (en casos de reforma i ampliació), etc.
Complementant els plantejaments previs realitzats en el mateix sentit per l’autor del projecte,
a partir dels suposats teòrics en fase de projecte, el Contractista haurà d’ajustar, durant
l’execució de l’obra, l’organització i planificació dels treballs a les seves especials
característiques de gestió empresarial, de forma que resti garantida l’execució de les obres
amb criteris de qualitat i de seguretat per a cadascuna de les activitats constructives a
realitzar, en funció del lloc, la successió, la persona o els mitjans a emprar.
En situació de risc sanitari Covid-19, cal tenir en compte per l’organització dels treballs, que
sempre que sigui possible, s’ha de mantenir una distància entre treballadors de 2 m.
12.3. Determinació del temps efectiu de duració. Pla d'execució
Per a la programació del temps material, necessari per al desenvolupament dels distints talls
de l’obra, s’han tingut en compte els següents aspectes:
LLISTA D’ACTIVITATS : Relació d’unitats d’obra.
Pàgina: 15
Oficina tècnica
RELACIONS DE DEPENDÈNCIA : Prelació temporal de realització

material d’unes unitats respecte
a altres.
DURADA DE LES ACTIVITATS : Mitjançant la fixació de terminis

temporals per a l’execució de
cadascuna de les unitats d’obra.
De les dades així obtingudes, s’ha establert, en fase de projecte, un programa general
orientatiu, en el qual s’ha tingut en compte, en principi, tan sols les grans unitats (activitats
significatives), i un cop encaixat el termini de durada, s’ha realitzat la programació previsible,
reflectida en un cronograma de desenvolupament.
El Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut haurà de reflectir, les variacions introduïdes
respecte, al procés constructiu inicialment previst en el Projecte Executiu/Constructiu i en el
present Estudi de Seguretat i Salut.
13. SISTEMES I/O ELEMENTS DE SEGURETAT I SALUT INHERENTS O

INCORPORATS AL MATEIX PROCÉS CONSTRUCTIU
Tot projecte constructiu o disseny d’equip, mitjà auxiliar, màquina o ferramenta a utilitzar a
l’obra, objecte del present Estudi de Seguretat i Salut, s’integrarà en el procés constructiu,
sempre d’acord amb els “Principios de la Acción Preventiva” (Art. 15 L. 31/1995 de 8 de
novembre), els “Principios Aplicables durante la Ejecución de las Obras” (Art. 10 RD.
1627/1997 de 24 d’octubre) i el Codi Tècnic de l'Edificació, entre altres reglaments
connexos, i atenent les Normes Tecnològiques de l’Edificació, Instruccions Tècniques
Complementàries i Normes UNE o Normes Europees, d’aplicació obligatòria i/o aconsellada.
14. MEDIAMBIENT LABORAL
14.1. Agents atmosfèrics
Caldrà indicar quins són els possibles agents atmosfèrics que poden afectar a l’obra i quines
condicions s’hauran de tenir en compte per prevenir els riscos que se’n derivin.
14.2. Il·luminació
Encara que la generalitat dels treballs de construcció es realitzen amb llum natural, hauran
de tenir-se presents en el Pla de Seguretat i Salut algunes consideracions respecte a la
utilització d’il·luminació artificial, necessària en talls, tallers, treballs nocturns o sota rasant.
Es procurarà que la intensitat lluminosa en cada zona de treball sigui uniforme, evitant els
reflexos i enlluernaments al treballador així com les variacions brusques d’intensitat.
En els locals amb risc d’explosió pel gènere de les seves activitats, substàncies
emmagatzemades o ambients perillosos, la il·luminació elèctrica serà antideflagrant.
En els llocs de treball en els que una fallida de l’enllumenat normal suposi un risc per als
treballadors, es disposarà d’un enllumenat d’emergència d’evacuació i de seguretat.
Les intensitats mínimes d’il·luminació artificial, segons els distints treballs relacionats amb la
construcció, seran els següents:
25-50 lux : En patis de llums, galeries i altres llocs de pas en funció de

l’ús ocasional - habitual.
100 lux : Operacions en les quals la distinció de detalls no sigui
essencial, tals com la manipulació de mercaderies a granel,
Pàgina: 16
Oficina tècnica
l’apilament de materials o l’amassat i lligat de conglomerats

hidràulics. Baixes exigències visuals.
100 lux : Quan sigui necessària una petita distinció de detalls, com en
sales de màquines i calderes, ascensors, magatzems i
dipòsits, vestuaris i banys petits del personal. Baixes
exigències visuals.
200 lux : Si és essencial una distinció moderada de detalls com en els
muntatges mitjans, en treballs senzills en bancs de taller,
treballs en màquines, fratasat de paviments i tancament
mecànic. Moderades exigències visuals.
300 lux : Sempre que sigui essencial la distinció mitjana de detalls, com
treballs mitjans en bancs de taller o en màquines i treballs
d’oficina en general.
500 lux : Operacions en les que sigui necessària una distinció mitja de
detalls, tals com treballs d’ordre mitjà en bancs de taller o en
màquines i treballs d’oficina en general. Altes exigències
visuals.
1000 lux : En treballs on sigui indispensable una fina distinció de detalls
sota condicions de constant contrast, durant llargs períodes de
temps, tals com muntatges delicats, treballs fins en banc de
taller o màquina, màquines d’oficina i dibuix artístic lineal.
Exigències visuals molt altes.
Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells del risc, les
situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions,
l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre
les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció a
l’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i
informatives.
14.3. Soroll
Per a facilitar el seu desenvolupament al Pla de Seguretat i Salut del contractista, es

reprodueix un quadre sobre els nivells sonors generats habitualment en la indústria de la
construcció:
Compressor .................... 82-94 dB

Equip de clavar pilots (a 15 m de .................... 82 dB
distància)
Formigonera petita < 500 lts. .................... 72 dB
Formigonera mitjana > 500 lts. .................... 60 dB
Martell pneumàtic (en recinte angost) .................... 103 dB
Martell pneumàtic (a l’aire lliure) .................... 94 dB
Esmeriladora de peu .................... 60-75 dB
Camions i dumpers .................... 80 dB
Excavadora .................... 95 dB
Grua autoportant .................... 90 dB
Martell perforador .................... 110 dB
Mototrailla .................... 105 dB
Tractor d’orugues .................... 100 dB
Pala carregadora d’orugues .................... 95-100 dB
Pala carregadora de pneumàtics .................... 84-90 dB
Pistoles fixaclaus d’impacte .................... 150 dB
Esmeriladora radial portàtil .................... 105 dB
Tronçadora de taula per a fusta .................... 105 dB
Les mesures a adoptar, que hauran de ser adequadament tractades al Pla de Seguretat i
Salut pel contractista, per a la prevenció dels riscos produïts pel soroll seran, en ordre
d’eficàcia:
1er.- Supressió del risc en origen.

2on.- Aïllament de la part sonora.
Pàgina: 17
Oficina tècnica
3er.- Equip de Protecció Individual (EPI) mitjançant taps o orelleres.
Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o els nivells de risc, les
l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les
decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció a l’origen,
organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives
14.4. Pols
La permanència d’operaris en ambients polserígens, pot donar lloc a les següents afeccions:
- Rinitis
- Asma bronquial
- Bronquitis destructiva
- Bronquitis crònica
- Efisemes pulmonars
- Neumoconiosis
- Asbestosis (asbest – fibrociment - amiant)
- Càncer de pulmó (asbest – fibrociment - amiant)
- Mesotelioma (asbest – fibrociment - amiant)
La patologia serà d’un o d’altre tipus, segons la naturalesa de la pols, la seva concentració i
el temps d’exposició.
En la construcció és freqüent l’existència de pols amb contingut de sílice lliure (Si O2) que és
el component que ho fa especialment nociu, com a causant de la neumoconiosis. El
problema de presència massiva de fibres d’amiant en suspensió, necessitarà d’un Pla
específic de desamiantat que excedeix a les competències del present Estudi de Seguretat i
Salut, i que haurà de ser realitzat per empreses especialitzades.
La concentració de pols màxima admissible en un ambient al qual els operaris es trobin

exposats durant 8 hores diàries, 5 dies a la setmana, és en funció del contingut de sílice en
suspensió, el que ve donat per la fórmula:
10
C = -------------------------- mg / m3
% Si O2 + 2
Tenint en compte que la mostra recollida haurà de respondre a la denominada “fracció

respirable”, que correspon a la pols realment inhalada, ja que, de l’existent en l’ambient, les
partícules més grosses són retingudes per la pituïtària i les més fines són expeses amb l’aire
respirat, sense haver-se fixat en els pulmons.
Els treballs en els quals és habitual la producció de pols, són fonamentalment els següents:
- Escombrat i neteja de locals

- Manutenció de runes
- Demolicions
- Treballs de perforació
- Manipulació de ciment
- Raig de sorra
- Tall de materials ceràmics i lítics amb serra mecànica
- Pols i serradures per tronçat mecànic de fusta
- Esmerilat de materials
- Pols i fums amb partícules metàl·liques en suspensió, en treballs de soldadura
- Plantes de matxuqueix i classificació
- Moviments de terres
- Circulació de vehicles
- Polit de paraments
Pàgina: 18
Oficina tècnica
- Plantes asfàltiques
A més a més dels Equips de Protecció Individual necessaris, com màscares i ulleres contra
la pols, convé adoptar les següents mesures preventives:
ACTIVITAT MESURA PREVENTIVA

Neteja de locals Ús d’aspiradora i regat previ
Manutenció de runes Regat previ
Demolicions Regat previ
Treballs de perforació Captació localitzada en carros perforadors o
injecció d’aigua
Manipulació de ciment Filtres en sitges o instal·lacions
confinades
Raig de sorra o granalla Equips semiautònoms de respiració
Tall o polit de materials Addició d’aigua micronitzada sobre la zona
ceràmics o lítics de tall
Treballs de la fusta, desbarbat iAspiració localitzada
soldadura elèctrica
Circulació de vehicles Regat de pistes
Plantes de matxuqueix i plantes Aspiració localitzada
asfàltiques
Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells del risc, les
l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre
les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció a
l’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i
informatives.
14.5. Ordre i neteja
El Pla de Seguretat i Salut del contractista haurà d’indicar com pensa fer front a les
actuacions bàsiques d’ordre i neteja en la materialització d’aquest projecte, especialment pel
que fa a:
1er.- Retirada dels objectes i coses innecessàries.

2on.- Emplaçament de les coses necessàries en el seu respectiu lloc d’apilament.
3er.- Normalització interna d’obra dels tipus de recipients i plataformes de transport de
materials a granel. Pla de manutenció intern d’obra.
4art.- Ubicació dels baixants de runes i recipients per a apilament de residus i la seva
utilització. Pla d’evacuació de residus.
5è.- Neteja de claus i restes de material d’encofrat.
6è.- Desallotjament de les zones de pas, de cables, mànegues, fleixos i restes de matèria.
Il·luminació suficient.
7è.- Retirada d’equips i ferramentes, descansant simplement sobre superfícies de suport
provisionals.
8è.- Drenatge de vessaments en forma de tolls de carburants o greixos.
9è.- Senyalització dels riscos puntuals per falta d’ordre i neteja.
10è.- Manteniment diari de les condicions d’ordre i neteja. Brigada de neteja.
11è.- Informació i formació exigible als gremis o als diferents participants en els treballs
directes i indirectes de cada partida inclosa en el projecte en el que és relatiu al
manteniment de l’ordre i neteja inherents a l’operació realitzada.
En situació de risc sanitari Covid-19, cal garantir una vegada al dia la neteja i desinfecció de
les eines de treball, els vehicles utilitzats pels treballadors, els locals sanitaris, vestidors,
menjadors i espais de descans.
En els punts de radiacions el consultor hauria d’identificar els possibles treballs on es poden
donar aquest tipus de radiacions i indicar les mesures protectores a prendre.
Pàgina: 19
Oficina tècnica
14.6. Radiacions no ionitzants
Són les radiacions amb la longitud d’ona compresa entre 10-6 cm i 10 cm, aproximadament.
Normalment, no provoquen la separació dels electrons dels àtoms dels que formen part,
però no per això deixen de ser perilloses. Comprenen: Radiació ultraviolada (UV), infraroja
(IR), làser, microones, ultrasònica i de freqüència de ràdio.
Les radiacions no ionitzants són aquelles regions de l’espectre electromagnètic on l’energia

dels fotons emesos és insuficient. Es considera que el límit més baix de longitud d’ona per a
aquestes radiacions no ionitzants és de 100 nm (nanòmetre) inclosos en aquesta categoria
estan les regions comunament conegudes com bandes infraroja, visible i ultraviolada.
Els treballadors més freqüents i intensament sotmesos a aquests riscos són els soldadors,
especialment els de soldadura elèctrica.
Radiacions infraroges
Aquest tipus de radiació és ràpidament absorbida per els teixits superficials, produint un
efecte d’escalfament. En el cas dels ulls, a l’absorbir-se la calor pel cristal·lí i no dispersar-se
ràpidament, pot produir cataractes. Aquest tipus de lesió s’ha considerat la malaltia
professional més probable en ferrers, bufadors de vidre i operaris de forns.
Totes les fonts de radiació IR intensa hauran d’estar dotades de sistemes de protecció tant
propers a la font com sigui possible, per aconseguir la màxima absorció de calor i prevenir
que la radiació penetri als ulls dels operaris. En cas d’utilització d’ulleres normalitzades,
haurà d’incrementar-se adequadament la il·luminació del recinte, de manera que s’eviti la
dilatació de la pupil·la de l’ull.
A les obres de construcció, els treballadors que estan més freqüentment exposats a
aquestes radiacions són els soldadors, especialment quan realitzen soldadures elèctriques.
Així mateix, s’ha de considerar l’entorn de l’obra, com a possible font de les radiacions.
La resposta primària a aquestes absorcions d’energia és de tipus tèrmic, afectant

principalment a la pell en forma de: cremades agudes, augment de la dilatació dels vasos
capil·lars i un increment de la pigmentació que pot ser persistent.
De forma general, tots aquells processos industrials realitzats en calent fins a l’extrem de
desprendre llum, generen aquest tipus de radiació.
Radiacions visibles
L’òrgan afectat més important és l’ull, sent transmeses aquestes longituds d’ona, a través
dels mitjans oculars sense apreciable absorció abans d’aconseguir la retina.
Radiacions ultraviolades
La radiació UV és aquella que té una longitud d’ona entre els 400 nm (nanometres) i els 10
nm. Queda inclosa dins de la radiació solar, i es genera artificialment per a molts propòsits
en indústries, laboratoris i hospitals. Es divideix convencionalment en tres regions:
UVA: 315 - 400 nm de longitud d’ona.

UVB: 280 - 315 nm de longitud d’ona.
UVC: 200 - 280 nm de longitud d’ona.
La radiació a la regió UVA, la més propera a l’espectre UV, és emprada àmpliament a la

indústria i representa poc risc, pel contrari les radiacions UVB i UVC, són més perilloses. La
norma més completa és nord americana i està, acceptada per la WHO (World Health
Organization).
Pàgina: 20
Oficina tècnica
Les radiacions a les regions UVB i UVC tenen efectes biològics que varien marcadament
amb la longitud d’ona, sent màxims entorn als 270 nm (la llàntia de quars amb vapor de
mercuri a baixa pressió té una emissió a 254 nm aproximadament). També varien amb el
temps d’exposició i amb la intensitat de la radiació. La exposició radiant d’ulls o pell no
protegits, per a un període de vuit hores haurà d’estar limitada.
La protecció contra la sobreexposició de fonts potents que poden constituir riscos, haurà de
dur-se a terme mitjançant la combinació de mesures organitzatives, d’apantallaments o
resguards i de protecció personal. Sense oblidar que s’ha d’intentar substituir el que és
perillós pel que comporta poc o cap risc, d’acord a la llei de prevenció de riscos laborals.
S’haurà de posar especial èmfasi en els apantallaments i en les mesures de substitució, per
a minimitzar el tercer, que implica la necessitat de protecció personal. Tots els usuaris de
l’equip generador de radiació UV han de conèixer perfectament la naturalesa dels riscos
involucrats. En l’equip, o prop d’ell, s’han de disposar senyals d’advertència adequades al
cas. La limitació d’accés a la instal·lació, la distància de l’usuari respecte a la font i la
limitació del temps d’exposició, constitueixen mesures organitzatives a tenir en compte.
No es poden emetre de forma indiscriminada radiacions UV en l’espai de treball, per

exemple realitzant l’operació en un recinte confinat o en una àrea adequadament protegida.
Dins de l’àrea de protecció, s’ha de reduir la intensitat de la radiació reflexada, emprant
pintures de color negre mate. En el cas de fonts potents, on se sospiti que sigui possible una
exposició per sobre del valor límit admissible, haurà de disposar-se de mitjans de protecció
que dificultin i facin impossible el flux radiant lliure, directe i reflexat. Quant la naturalesa del
treball requereixi que l’usuari operi junt a una font de radiació UV no protegida, haurà de
fer-se ús dels mitjans de protecció personal. Els ulls estaran protegits amb ulleres o màscara
de protecció facial, de manera que s’absorbeixin les radiacions que sobre ells incideixin.
Anàlogament, hauran de protegir-se les mans, utilitzant guants de cotó, i la cara, emprant
qualsevol tipus de protecció facial.
L’exposició dels ulls i pell no protegits a la radiació UV pot conduir a una inflamació dels
teixits, temporal o prolongada, amb riscos variables. En el cas de la pell, pot donar lloc a un
eritema similar a una cremada solar i, en el cas dels ulls, a una conjuntivitis i queratitis (o
inflamació de la còrnia), de resultats imprevisibles.
La font és bàsicament el sol però també es troben en les activitats industrials de la

construcció: llums fluorescents, incandescents i de descàrrega gasosa, operacions de
soldadura (TIG-MIG), bufador d’arc elèctric i làsers.
Les mesures de control per a prevenir exposicions indegudes a les radiacions no ionitzants
se centren en l’emprament de pantalles, blindatges i Equips de Protecció Individual (per
exemple pantalla de soldadura amb visor de cèl·lula fotosensible), procurant mantenir
distàncies adequades per a reduir, tenint en compte l’efecte de proporcionalitat inversa al
quadrat de la distància, la intensitat de l’energia radiant emesa des de fonts que es
propaguen en diferent longitud d’ona.
Làser
La missió d’un làser és la de produir un raig d’alta densitat i s’ha emprat en camps tan
diversos com cirurgia, topografia o comunicació. Es construeixen unitats amb força polsant o
continua de radiació, tant visible com invisible. Aquestes unitats, si són suficientment potents,
poden danyar la pell i, en particular, els ulls si estan exposats a la radiació. La unitat polsant
d’alta energia és particularment perillosa quan el polze curt de radiació impacte en el teixit
causant una amplia lesió al voltant del mateix. Els làsers d’ona continua també poden causar
danys en els ulls i la pell. Els de radiació IR i V presentaran perill per a la retina, en forma de
cremades; els de radiació UV e IR poden suposar un risc per a la còrnia i el cristal·lí. D’una
manera general, la pell és menys sensible a la radiació làser i en el cas d’unitats de radiació
V i IR de grans potències, poden ocasionar cremades.
Els làsers s’han classificat, d’acord amb els riscos associats al seu ús, en els dos grups i
quatre classes següents:
Pàgina: 21
Oficina tècnica
j) Grup A: unitats intrínsecament segures i aquelles que cauen dins de les classes I y II.
· Classe I: els nivells d’exposició màxima permissible no poden ser excedits.
· Classe II: de risc baix; emissió limitada a 1 mW en menys de 0,25 s, entre 400 nm i
700 nml; es preveuen els riscos per desviament de la radiació reflexada incloent la
resposta de centelles.
k) Grup B: tots els làsers presents o de ona continua amb potencia major d’1 mW, com es
defineix a les classes IIIa, IIIb i IV respectivament.
· Classe IIIa: risc baix; emissió limitada a 5 vegades la corresponent a la classe II;
l’ús d’instruments òptics pot resultar perillós.
· Classe IIIb: risc mitjà; major límit d’emissió; l’impacte sobre l’ull pot resultar perillós,
però no respecte a la reflexió difusa.
· Classe IV: risc alt; major límit d’emissió; l’impacte per reflexió difusa pot ser perillós;
poden causar foc i cremar la pell. El grau de protecció necessari depèn de la
longitud d’ona i de l’energia emesa per la radiació. Qualsevol equip base s’ha de
dissenyar d’acord amb mesures de seguretat apropiades, com per exemple,
encaixonament protector, obturador d’emissió, senyal automàtica de emissió, etc.
Els làsers poden produir llum visible (400-700 nm), alguna radiació UV (200-400 nm), o
comunament radiació IR (700 nm – 1 m).
A continuació, es presenta una guia de riscos associats amb unitats concretes de raigs làser:
a) Amb làsers de la classe IIIa (< 5 mW), s’ha de prevenir únicament la visió directa del
raig.
b) Amb els de la classe IIIb i potències compreses entre 5 mW y 500 mW, s’ha de
prevenir l’impacte de la radiació directa i de reflexió especular, en els ulls no
protegits, que pot resultar perillós.
c) Amb làsers de la classe IV i potències majors de 500 mW, s’ha de prevenir l’impacte
de la radiació directa, de les reflexions secundaries i de les reflexions difuses, que
pot resultar perillós.
A més dels riscos associats a aquest tipus de radiació, s’ha de tenir en compte els
deguts a les unitats d’energia elèctrica emprats per a subministrar energia a l’equip
làser. A continuació, es dóna un codi de pràctica que cobreix personal, àrea de
treball, equip i operació, respectivament, en l’ús de làsers.
Tots els usuaris s’han de sotmetre a un examen oftalmològic periòdicament, fent
èmfasi especial en les condicions de la retina. Les persones que treballen amb la
classe IIIb i IV, tindran al mateix temps un examen mèdic d’inspecció de danys a la
pell.
d) Amb prioritat a qualsevol autorització, el contractista s’assegurarà que els operaris
autoritzats estan degudament entrenats tant en procediment de treball segur com en
el coneixement dels riscos potencials associats amb la radiació i equip que la
genera.
e) Qualsevol exposició accidental que suposi impacte en els ulls, haurà de ser
registrada i comunicada al departament mèdic.
f) La pràctica amb làser del grup B requereix la mesura general de protecció ocular,
però que mai serà utilitzada per visió directa del raig.
- Àrea de treball:
a) L’equip làser s’instal·larà en una àrea o recinte degudament controlats. La

il·luminació del recinte haurà de ser tal manera que eviti la dilatació de la pupil·la de
l’ull i així disminuir la possibilitat de lesió.
b) Els raigs làser reflectits poden ser tant perillosos com els directes, i per tant, hauran
d’eliminar-se les superfícies reflectants i polides.
c) A l’àrea de treball s’haurà d’investigar periòdicament la presència de qualsevol gas
tòxic que pugui generar-se durant el treball, per exemple, l’ozó.
d) S’han de col·locar senyals lluminoses d’advertència en totes les zones d’entrada als
recintes en els que els làsers funcionin. Quant la senyal estigui en acció, haurà de
prohibir-se l’accés al mateix. L’equip de subministrament de potència al làser ha de
Pàgina: 22
Oficina tècnica
disposar de protecció especial.

e) Allà on sigui necessari, s’ha de prevenir la possibilitat de desviament del raig fora de
l’àrea de control, mitjançant proteccions i blindatges. En el cas de radiació IR, ha
d’emprar-se materials no inflamables per a proporcionar aquestes barreres físiques
al voltant del làser. En aquests casos, s’ha d’evitar la proximitat de materials
inflamables o explosius.
- Equip:
a) Qualsevol operació de manteniment haurà de dur-se solament si la força està

desconnectada.
b) Tots els làsers, hauran de disposar de rètols d’advertència que tindran en compte la
classe de làser a que correspon i el tipus de radiació visible o invisible que genera
l’aparell.
c) Quan els aparells que pertanyen al grup B no s’utilitzin, s’hauran de treure les claus
de control d’engegada, així com la de control de força, que quedaran custodiades
per la persona responsable autoritzada per el treball amb làser en el laboratori.
d) Les ulleres protectores normalitzats, hauran de comprovar-se regularment i han de
seleccionar-se d’acord amb la longitud d’ona de la radiació emesa per el làser en ús.
e) Qualsevol protector de pantalla que s’utilitzi, haurà de ser de material absorbent que
previngui la reflexió especular.
- Operació:
a) Únicament el mínim nombre de persones requerides en l’operació es trobaran dins

de l’àrea de control; no obstant, en el cas de làser de la classe IV, al menys dos
persones estaran sempre presents durant l’operació.
b) Únicament personal autoritzat tindrà permís per a muntar, ajustar i operar l’equip de
làser.
c) L’equip de làser haurà d’operar el temps mínim requerit per a la realització dels
treballs, no es deixarà en funcionament sense estar vigilat.
d) Com a procediment de protecció general, hauran d’utilitzar-se ulleres que previnguin
el risc de dany ocular.
e) L’equip de làser haurà de ser muntat a una alçada que mai superi la corresponent al
pit de l’operador.
f) S’ha de tenir especial cura en la radiació làser invisible, essent essencial la utilització
d’un escut protector al llarg de tota la trajectòria.
g) Donat que els làsers polsants presenten un risc incrementat per l’operador, com a
guia d’alineació del raig, han d’emprar-se làsers de baixa potència d’heli o neó que
pertanyin a la classe II, i no conformar-se amb una indicació somera de la direcció
que adoptarà el raig. En aquests casos, sempre s’ha d’utilitzar la protecció ocular.
Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells del
risc, les situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament
les condicions, l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb
la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant
mesures de prevenció en l’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de
protecció individual, formatives i informatives.
En construcció acostuma a emprar-se monogràficament en l’establiment
d’alineacions i nivells topogràfics.
Per la seva extrema perillositat, quan el làser estigui enfocat paral·lel al sòl, l’àrea de
perill s’haurà d’acordonar. L’Equip de Protecció Individual contra el làser són les
ulleres de protecció completa, amb el visor dotat del filtre adequat al tipus de làser
que es tracti.
14.7. Radiacions ionitzants
Dins de l’àmbit de la construcció existeixen pocs treballs propis en els que es generen
aquests tipus de riscos, malgrat que si existeixen situacions on es puguin donar aquest tipus
de radiació, com són:
- Detecció de defectes de soldadura o esquerdes en canonades, estructures i
Pàgina: 23
Oficina tècnica
edificis.
- Control de densitats “in situ” pel mètode nuclear.
- Control d’irregularitats en el nivell d’omplenat de recipients o grans dipòsits.
- Identificació de trajectòries, emprant traçadors en corrents hidràuliques,
sediments, moviment de granels, etcètera.
Serà obligació del contractista amb la col·laboració del seu servei de prevenció determinar
un procediment de treball segur per a realitzar les esmentades operacions.
També es pot considerar una possible generació de riscos en treballs realitzats dintre d’un
entorn o en proximitat de determinades instal·lacions, com poden ser:
- Les instal·lacions on es realitzin exàmens de maletes i embalums en els

aeroports; detecció de cartes bomba.
- Les instal·lacions mèdiques on es realitzin pràctiques de teràpia, mitjançant
radiacions ionizants.
- Les instal·lacions mèdiques on es realitzen pràctiques de diagnòstic amb raigs X
amb equips amb un potencial d’operació per disseny, sigui major de 70 Kilovolts.
- Les instal·lacions mèdiques on es manipula o es tracti material radioactiu, en
forma de fonts no segellades, per a ús en teràpia o diagnòstic amb tècniques "in
vivo".
- Les instal·lacions d’ús industrial on es tracti o manipuli material radioactiu.
- Els acceleradors de partícules o d’investigació o d’ús industrial.
- Les instal·lacions i equips per a gammagrafía o radiografia industrial, sigui
mitjançant l’ús de fonts radioactius o equips emissors de raig X.
- Els dipòsits de residus radioactius, tant transitoris com definitius.
- Les instal·lacions on es produeixin, fabriqui, repari o es faci manutenció de fonts o
equips generadors de radiacions ionitzants.
- Control d’irregularitats en l’espessor de blocs de paper, làmines de plàstic i fulles
de metall o en el nivell d’omplenat de recipients o grans dipòsits.
- Estimació de l’antiguitat de substàncies, emprant el carboni-14 o altres isòtops,
com l’argó-40 o el fòsfor-32.
- Il·luminació passiva de rellotges o de sortides d’emergència.
Les funcions de protecció radiològica són responsabilitat del titular de la instal·lació, essent
el Consell de Seguretat Nuclear el qui decidirà si han de ser encomanades a un Servei de
Protecció Radiològica propi del titular o a una Unitat Tècnica de Protecció Radiològica
contractada a l’efecte.
La reacció d’un individu a l’exposició a les radiacions depèn de la dosi, del volum i del tipus
dels teixits irradiats.
Encara que poden ocórrer en combinació, correntment es fa una distinció entre dues classes
fonamentals d’accidents per radiació, és dir: a) Irradiació externa accidental (per exemple en
treballs de radiografiat de soldadura). b) Contaminació radioactiva accidental.
Els nivells màxims de dosi permesa han estat fixats tenint en compte que el cos humà pot
tolerar una certa quantitat de radiació sense perjudicar el funcionament del seu organisme
en general. Aquests nivells són, per a persones que treballen en Zones Controlades (per
exemple edifici de contenció de central nuclear) i tenint en compte l’efecte acumulatiu de les
radiacions sobre l’organisme, 5 rems per any ó 300 milirems per setmana. Per a detectar i
amidar els nivells de radiació, s’empren els comptadors Geiger.
Per al control de la dosi rebuda, s’ha de tenir en compte tres factors: a) temps de treball. b)
distància de la font de radiació. c) Apantallament. El temps de treball permès s’obté dividint
la dosi màxima autoritzada per la dosi rebuda en un moment donat. La dosi rebuda és
inversament proporcional al quadrat de la distància a la font de radiació. Els materials que
s’empren habitualment com barreres d’apantallament són el formigó i el plom, encara que
també se n’usen d’altres com l’acer, totxos massissos de fang, granit, calcària, etc., en
general, l’espessor necessari està en funció inversa de la densitat del material.
Pàgina: 24
Oficina tècnica
Per a verificar les dosis de radiació rebudes s’utilitzen dosímetres individuals, que poden
consistir en una pel·lícula dosimètrica o un estildosímetre integrador de butxaca. Sempre
que no s’especifiqui el contrari, el dosímetre individual es durà a la butxaca o davanter de la
roba de treball, tenint especial cura en no col·locar els dosímetres sobre cap objecte que
absorbeixi radiació (per exemple objectes metàl·lics).
Haurà de dur-se un Llibre de registre, on figurarà les dosis rebudes per cadascun dels
treballadors professionalment exposats a radiacions.
15. MANIPULACIÓ DE MATERIALS
Tota manutenció de material comporta un risc, per tant, des del punt de vista preventiu, s’ha
de tendir a evitar tota manipulació que no sigui estrictament necessària, en virtut del conegut
axioma de seguretat que diu que “el treball més segur és aquell que no es realitza”.
Per a manipular materials és preceptiu prendre les següents precaucions elementals:
- Començar per la càrrega o material que apareix més superficialment, és dir el

primer i més accessible.
- Lliurar el material, no tirar-lo.
- Col·locar el material ordenat i en cas d’apilat estratificat, que aquest es realitzi en
piles estables, lluny de passadissos o llocs on pugui rebre cops o desgastar-se.
- Utilitzar guants de treball i calçat de seguretat amb puntera metàl·lica i
embuatada en empenya i turmells.
- En el manejament de càrregues llargues entre dues o més persones, la càrrega
pot mantenir-se en la mà, amb el braç estirat al llarg del cos, o bé sobre l’espatlla.
- S’utilitzaran les ferramentes i mitjans auxiliars adequats per al transport de cada
tipus de material.
- En les operacions de càrrega i descàrrega, es prohibirà col·locar-se entre la part
posterior del camió i una plataforma, pal, pilar o estructura vertical fixa.
- Si durant la descàrrega s’utilitzen ferramentes, com braços de palanca, ungles,
potes de cabra o similar, disposar la maniobra de tal manera que es garanteixi el
que no es vingui la càrrega damunt i que no rellisqui.
En el relatiu a la manipulació de materials el contractista en l’elaboració del Pla de Seguretat

i Salut haurà de tenir en comte les següents premisses:
Intentar evitar la manipulació manual de càrregues mitjançant:
- Automatització i mecanització dels processos.

- Mesures organitzatives que eliminin o minimitzin el transport.
Adoptar Mesures preventives quan no es pugui evitar la manipulació com:
- Utilització d’ajudes mecàniques.

- Reducció o redisseny de la càrrega.
- Actuació sobre l‘organització del treball.
- Millora de l’entorn de treball.
Dotar als treballadors de la formació i informació en temes que incloguin:
- Ús correcte de les ajudes mecàniques.

- Ús correcte dels equips de protecció individual.
- Tècniques segures per a la manipulació de càrregues.
- Informació sobre el pes i centre de gravetat.
Els principis bàsics de la manutenció de materials
1er.- El temps dedicat a la manipulació de materials és directament proporcional a

l’exposició al risc d’accident derivat de dita activitat.
Pàgina: 25
Oficina tècnica
2on.-Procurar que els diferents materials, així com la plataforma de suport i de treball
de l’operari, estiguin a la mateixa alçada en què s’ha de treballar amb ells.
3er.- Evitar el dipositar els materials directament sobre el terra, fer-ho sempre sobre
catúfols o contenidors que permetin el seu trasllat a dojo.
4art.-Escurçar tant com sigui possible les distàncies a recórrer pel material manipulat,
evitant estacionaments intermedis entre el lloc de partida del material manipulat
evitant estacionaments intermedis entre el lloc de partida del material i
l’emplaçament definitiu de la seva posada en obra.
5è- Traginar sempre els materials a dojo, mitjançant palonniers, catúfols, contenidors
o palets, en lloc de portar-los d’un en un.
6è.- No tractar de reduir el nombre d’ajudants que recullin i traginin els materials, si
això comporta ocupar els oficials o caps d’equip en operacions de manutenció,
coincidint en franges de temps perfectament aprofitables per l’avanç de la
producció.
7è.- Mantenir esclarits, senyalitzats i enllumenats, els llocs de pas dels materials a
manipular.
Manejament de càrregues sense mitjans mecànics
Per a l’hissat manual de càrregues la totalitat del personal d’obra haurà rebut la formació
bàsica necessària, comprometent-se a seguir els següents passos:
1er.- Apropar-se el més possible a la càrrega.

2on.- Assentar els peus fermament.
3er.- Ajupir-se doblegant els genolls.
4art.-Mantenir l’esquena dreta.
5è.- Subjectar l’objecte fermament.
6è.- L’esforç d’aixecar l’han de realitzar els músculs de les cames.
7è.- Durant el transport, la càrrega haurà de romandre el més a prop possible del cos.
8è.- Per al manejament de peces llargues per una sola persona s’actuarà segons els
següents criteris preventius:
h) Durà la càrrega inclinada per un dels seus extrems, fins l’altura de l’espatlla.
i) Avançarà desplaçant les mans al llarg de l’objecte, fins arribar al centre de
gravetat de la càrrega.
j) Es col·locarà la càrrega en equilibri sobre l’espatlla.
k) Durant el transport, mantindrà la càrrega en posició inclinada, amb l’extrem
davanter aixecat.
9è.- És obligatòria la inspecció visual de l’objecte pesat a aixecar, per a eliminar arestes
afilades.
10è.- Està prohibit aixecar més de 50 kg de forma individual. El valor límit de 30 Kg per
homes, pot superar-se puntualment a 50 Kg quan es tracti de descarregar un material
per a col·locar-lo sobre un mitjà mecànic de manutenció. En el cas de tractar-se de
dones, es redueixen aquests valors a 15 i 25 Kg respectivament.
11è.- És obligatori la utilització d’un codi de senyals quan s’ha d’aixecar un objecte entre uns
quants, per a suportar l’esforç al mateix temps. Pot ser qualsevol sistema a condició
que sigui conegut o convingut per l’equip.
16. MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA (MAUP)
Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració de MAUP, tot Mitjà
Auxiliar dotat de Protecció, Resguard, Dispositiu de Seguretat, Operació seqüencial, Seguretat
positiva o Sistema de Protecció Col·lectiva, que originàriament ve integrat, de fàbrica, en l’equip,
màquina o sistema, de forma solidària i indisociable, de tal manera que s’interposi, o apantalli
els riscos d’abast o simultaneïtat de l’energia fora de control, i els treballadors, personal aliè a
l’obra i/o materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea d’influència,
anul·lant o reduint les conseqüències d’accident. La seva operativitat resta garantida pel
fabricant o distribuïdor de cadascun dels components, en les condicions d’utilització i
manteniment per ell prescrites. El contractista resta obligat a la seva adequada elecció,
seguiment i control d’ús.
Els MAUP més rellevants, previstos per a l’execució del present projecte són els indicats a
Pàgina: 26
Oficina tècnica
continuació:
Codi UA Descripció
HX11X003 u Bastida modular amb estructura tubular i sistema de seguretat amb tots els requisits
reglamentaris en previsió de caigudes per a la realització d'estructures, tancaments, cobertes, i
altres treballs en alçada
HX11X004 u Barana definitiva, prevista en projecte, per a protecció de caigudes a diferent nivell
HX11X005 u Escala modular d'estructura porticada, per accedir a cotes de diferent nivell, superiors a 7 m
amb sistema de seguretat integrat
HX11X019 m Marquesina de protecció en voladiu en bastida tubular amb sistema de seguretat amb tots els
requisits reglamentaris, normalitzada i incorporada UNE-EN 12810-1 (HD-1000)
HX11X021 u Passadís de protecció prefabricat metàl·lic amb sistema de seguretat amb tots els requisits
reglamentaris, de llargària 2,5 m, d'amplària 1,1 m, amb paviment de entramat de platines
metàl·liques i rampes articulades, baranes metàl·liques reglamentàries, muntants de 2 m
d'alçada, sostre de xapa d'acer de 3 mm de gruix
HX11X052 u Pont volat semiprefabricat per treballs en ràfecs amb plataforma de treball i barana perimetral
amb els requisits reglamentaris amb sistema de seguretat integrat
17. SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA (SPC)
Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració de Sistemes de
Protecció Col·lectiva, el conjunt d’elements associats, incorporats al sistema constructiu, de
forma provisional i adaptada a l’absència de protecció integrada de major eficàcia (MAUP),
destinats a apantallar o condonar la possibilitat de coincidència temporal de qualsevol tipus
d’energia fora de control, present en l’ambient laboral, amb els treballadors, personal aliè a
l’obra i/o materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea d’influència,
anul·lant o reduint les conseqüències d’accident. La seva operativitat garanteix la integritat de
les persones o objectes protegits, sense necessitat d’una participació per a assegurar la seva
eficàcia. Aquest últim aspecte és el que estableix la seva diferència amb un Equip de Protecció
Individual (EPI).
En absència d’homologació o certificació d’eficàcia preventiva del conjunt d’aquests Sistemes

instal·lats, el contractista fixarà en el seu Pla de Seguretat i Salut, referència i relació dels
Protocols d’Assaig, Certificats o Homologacions adoptades i/o requerits als instal·ladors,
fabricants i/o proveïdors, per al conjunt dels esmentats Sistemes de Protecció Col·lectiva.
Els SPC més rellevants previstos per a l’execució del present projecte són els indicats en
l’annex d’aquesta memòria que contindrà les fitxes amb RISC-AVALUACIÓ-MESURES
18. CONDICIONS DELS EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)
Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració d’Equips de Protecció
Individual, aquelles peces de treball que actuen a mode de coberta o pantalla portàtil,
individualitzada per a cada usuari, destinats a reduir les conseqüències derivades del contacte
de la zona del cos protegida, amb una energia fora de control, d’intensitat inferior a la previsible
resistència física de l’EPI.
La seva utilització haurà de quedar restringida a l’absència de garanties preventives adequades,

per inexistència de MAUP, o en el seu defecte SPC d’eficàcia equivalent.
Tots els equips de protecció individual estaran degudament certificats, segons normes
harmonitzades CE. Sempre de conformitat als R.D. 1407/92, R.D.159/95 i R.D. 773/97.
El Contractista Principal portarà un control documental del seu lliurament

individualitzat al personal (propi o subcontractat), amb el corresponent avís de recepció
signat pel beneficiari.
En els casos en què no existeixin normes d’homologació oficial, els equips de protecció
individual seran normalitzats pel constructor, per al seu ús en aquesta obra, triats d’entre els
que existeixin en el mercat i que reuneixin una qualitat adequada a les respectives
prestacions. Per aquesta normalització interna s’haurà de comptar amb el vist-i-plau del
tècnic que supervisa el compliment del Pla de Seguretat i Salut per part de la Direcció d’Obra
Pàgina: 27
Oficina tècnica
o Direcció Facultativa/Direcció d’Execució.
Al magatzem d’obra hi haurà permanentment una reserva d’aquests equips de protecció, de

manera que pugui garantir el subministrament a tot el personal sense que se’n produeixi,
raonablement, la seva carència.
En aquesta previsió cal tenir en compte la rotació del personal, la vida útil dels equips i la data
de caducitat, la necessitat de facilitar-los a les visites d’obra, etc.
Els EPI més rellevants, previstos per a l’execució material del present projecte són els
indicats en l’annex d’aquesta memòria que contindrà les fitxes amb
RISC-AVALUACIÓ-MESURES
19. RECURSOS PREVENTIUS
La legislació que s’ha de complir respecte a la presència de recursos preventius a les obres
de construcció està contemplada a la llei 54/2003. D’acord amb aquesta llei, la presència
dels recursos preventius a les obres de construcció serà preceptiva en els següents casos:
l) Quan els riscos es puguin veure agreujats o modificats en el desenvolupament del

procés o l’activitat, per la concurrència d’operacions diverses que es desenvolupen
successivament o simultàniament i que facin precís el control de la correcta aplicació
dels mètodes de treball. La presència de recursos preventius de cada contractista
serà necessari quan, durant l’obra, es desenvolupin treballs amb riscos especials, com
es defineixen en el real decret 1627/97.
m) Quan es realitzin activitats o processos que reglamentàriament es considerin
perillosos o amb riscos especials.
n) Quan la necessitat d’aquesta presència sigui requerida per la Inspecció de Treball i
Seguretat Social, si les circumstàncies del cas ho exigissin degut a les condicions de
treball detectades.
Quan a les obres de construcció coexisteixen contractistes i subcontractistes que, de forma

successiva o simultània, puguin constituir un risc especial per interferència d’activitats, la
presència dels ''Recursos preventius'' és, en aquests casos, necessària.
En situació de risc sanitari Covid-19 es recomana preveure un equip de neteja i desinfecció
dels equips i eines de l’obra per tant es recomana incrementar les hores previstes de recurs
preventiu.
Els recursos preventius són necessaris quan es desenvolupin treballs amb riscos especials,
definits a l’annex II del RD 1627/97:
1. Treballs amb riscos especialment greus d’enterrament, enfonsament o caiguda

d’altura, per les particulars característiques de l’activitat desenvolupada, els
procediments aplicats, o l’entorn del lloc de treball.
2. Treballs en els quals l’exposició a agents químics o biològics suposi un risc d’especial
gravetat, o pels que la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment
exigible.
3. Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels que la normativa específica obliga
a la delimitació de zones controlades o vigilades.
4. Treballs a la proximitat de línies elèctriques d’alta tensió.
5. Treballs que exposin a risc d’ofegament per immersió.
6. Obres d’excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terra
subterranis.
7. Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic.
8. Treballs realitzats en caixons d’aire comprimit.
9. Treballs que impliquin l’ús d’explosius.
10. Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.
Pàgina: 28
Oficina tècnica
A continuació es detallen, de forma orientativa, les activitats de l’obra del present estudi de
seguretat i salut, en base a l’avaluació de riscos d’aquest, que requereixen la presència de
recurs preventiu:
IMPERMEABILITZACIONS - AÏLLAMENTS I JUNTES

AILLAMENTS AMORFS ( ELABORATS IN SITU )
REVESTIMENTS
AMORFS ( ARREBOSSATS - ENGUIXATS - ESTUCATS )
ENRAJOLATS I APLACATS DE PECES ( PEDRA, CERAMICA,
MORTER CIMENT, ESCOPIDORS, ETC. )
20. SENYALITZACIÓ I ABALISAMENT
Quant a la senyalització de l’obra, és necessari distingir entre la que es refereix a la que

demanda de l’atenció per part dels treballadors i aquella que correspon al tràfic exterior
afectat per l’obra. En el primer cas són d’aplicació les prescripcions establertes per el Reial
Decret 485/1997, de 14 d’abril. La senyalització i el abalisament de tràfic vénen regulats,
entre altra normativa, per la Norma 8.3-I.C. de la Direcció General de Carreteres i no és
objecte de l’Estudi de Seguretat i Salut. Aquesta distinció no exclou la possible
complementació de la senyalització de tràfic durant l’obra quan aquesta mateixa es faci
exigible per a la seguretat dels treballadors que treballin a la immediació d’aquest tràfic.
S’ha de tenir en compte que la senyalització per si mateixa no elimina els riscos, malgrat això
la seva observació quan és l’apropiada i està ben col·locada, fa que l’individu adopti
conductes segures. No és suficient amb col·locar un plafó a les entrades de les obres, si
després en la pròpia obra no se senyalitza l’obligatorietat d’utilitzar cinturó de seguretat al
col·locar les mires per a realitzar el tancament de façana. La senyalització abundant no
garanteix una bona senyalització, ja que el treballador acaba fent cas omís de qualsevol tipus
de senyal.
El R.D.485/97 estableix que la senyalització de seguretat i salut en el treball haurà

d’utilitzar-se sempre que l’anàlisi dels riscos existents, les situacions d’emergència
previsibles i les mesures preventives adoptades, posin de manifest la necessitat de:
· Cridar l’atenció dels treballadors sobre l’existència de determinats riscos, prohibicions

o obligacions.
· Alertar als treballadors quan es produeixi una determinada situació d’emergència que
requereixi mesures urgents de protecció o evacuació.
· Facilitar als treballadors la localització i identificació de determinats mitjans o
instal·lacions de protecció, evacuació, emergència o primers auxilis.
· Orientar o guiar als treballadors que realitzin determinades maniobres perilloses.
La senyalització no haurà de considerar-se una mesura substitutiva de les mesures

tècniques i organitzatives de protecció col·lectiva i haurà d’utilitzar-se quan, mitjançant
aquestes últimes, no hagi estat possible eliminar els riscos o reduir-los suficientment.
Tampoc haurà de considerar-se una mesura substitutiva de la formació i informació dels

treballadors en matèria de seguretat i salut en el treball.
Així mateix, segons s’estableix en el R.D. 1627/97, s’haurà de complir que:
11.Les vies i sortides específiques d’emergència hauran de senyalitzar-se conforme al

R.D. 485/97, tenint en compte que aquesta senyalització haurà de fixar-se en els llocs
adequats i tenir la resistència suficient.
12.Els dispositius no automàtics de lluita contra incendis hauran d’estar senyalitzats
Pàgina: 29
Oficina tècnica
conforme al R.D. 485/97, tenint en compte que aquesta senyalització haurà de fixar-se
en els llocs adequats i tenir la resistència suficient.
13.El color utilitzat per a la il·luminació artificial no podrà alterar o influir en la percepció
de les senyals o panells de senyalització.
14.Les portes transparents hauran de tenir una senyalització a l’altura de la vista.
15.Quan existeixin línies d’estesa elèctrica àrees, en el cas que vehicles l’obra haguessin
de circular sota l’estesa elèctrica s’utilitzarà una senyalització d’advertència.
La implantació de la senyalització i balisament s’ha de definir en els plànols de l’Estudi de

Seguretat i Salut i s’ha de tenir en compte en les fitxes d’activitats, al menys respecte els
riscos que no s’hagin pogut eliminar.
21. CONDICIONS D'ACCÉS I AFECTACIONS DE LA VIA PÚBLICA
Aquí cal descriure les condicions d’accés i afectacions de la via pública particulars de l’obra
(ample carrer, ample vorera, ocupació de la vorera i via pública i com es resol, accessos a
l’obra, etc.)
En el PLA DE SEGURETAT I SALUT el Contractista definirà les desviacions i passos

provisionals per a vehicles i vianants, els circuits i trams de senyalització, la senyalització, les
mesures de protecció i detecció, els paviments provisionals, les modificacions que comporti
la implantació de l’obra i la seva execució, diferenciant, si és cas, les diferents fases
d’execució. A aquests efectes, es tindrà en compte el que determina la Normativa per a la
informació i senyalització d’obres al municipi i la Instrucció Municipal sobre la instal·lació
d’elements urbans a l’espai públic de la ciutat que correspongui.
Quan correspongui, d’acord amb les previsions d’execució de les obres, es diferenciarà amb
claredat i per cadascuna de les distintes fases de l’obra, els àmbits de treball i els àmbits
destinats a la circulació de vehicles i vianants, d’accés a edificis i guals, etc.., i es definiran
les mesures de senyalització i protecció que corresponguin a cadascuna de les fases.
És obligatori comunicar l’inici, l’extensió, la naturalesa dels treballs i les modificacions de la

circulació de vehicles provocades per les obres, a la Guàrdia Municipal i als Bombers o a
l’Autoritat que correspongui.
Quan calgui prohibir l’estacionament en zones on habitualment és permès, es col·locarà el

cartell de “SENYALITZACIÓ EXCEPCIONAL” (1050 X 600 mm), amb 10 dies d’antelació a
l’inici dels treballs, tot comunicant-ho a la Guàrdia Municipal o l’Autoritat que correspongui.
En la desviació o estrenyiment de passos per a vianants es col·locarà la senyalització

corresponent.
No es podrà començar l’execució de les obres sense haver procedit a la implantació dels
elements de senyalització i protecció que corresponguin, definits al PLA DE SEGURETAT
aprovat.
El contractista de l’obra serà responsable del manteniment de la senyalització i elements de

protecció implantats.
Els accessos de vianants i vehicles, estaran clarament definits, senyalitzats i separats
21.1. Normes de Policia
· Control d’accessos
Una vegada establerta la delimitació del perímetre de l’obra, conformats els tancaments i
accessos per els vianants i de vehicles, el contractista amb la col·laboració del seu servei de
Pàgina: 30
Oficina tècnica
prevenció definirà, dins del Pla de Seguretat i Salut, el procés per al control d’entrada i
sortida de vehicles en general (inclosa la maquinària com grues mòbils, retroexcavadores) i
de personal de manera que garanteixi l’accés únicament a persones autoritzades.
Quan la delimitació de l’obra no es pugui portar a terme, per les pròpies circumstàncies de
l’obra, el contractista, al menys haurà de garantir, l’accés controlat a les instal·lacions d’ús
comú de l’obra, i haurà d’assegurar que les entrades a l’obra estiguin senyalitzades, i que
quedin tancades les zones que puguin presentar riscos
· Coordinació d’interferències i seguretat a peu d’obra
El contractista, quan sigui necessari, donat el volum d’obra, el valor dels materials
emmagatzemats i altres circumstàncies que així ho aconsellin, definirà un procés per
garantir l’accés controlat a les instal·lacions que suposin risc personal i/o comú per a l’obra i
l’intrusisme a l’interior de l’obra en tallers, magatzems, vestuaris i d’altres instal·lacions d’ús
comú o particular.
21.2. Àmbit d'ocupació de la via pública
· Ocupació del tancament de l’obra
S’entén per àmbit d’ocupació el realment ocupat, incloent tanques, elements de protecció,
baranes, bastides, contenidors, casetes, etc.
En el PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL s’especificarà la delimitació de

l’àmbit d’ocupació de l’obra i es diferenciarà clarament si aquest canvia en les diferents fases
de l’obra. L’àmbit o els àmbits d’ocupació quedaran clarament dibuixats en plànols per fases
i interrelacionats amb el procés constructiu.
L’amplada màxima a ocupar serà proporcional a l’amplada de la vorera. L’espai lliure per a
pas de vianants no serà inferior a un terç (1/3) de l’amplada de la vorera existent.
En cap cas es podrà ocupar una amplada superior a tres (3) metres mesurats des de la línia
de façana, ni més de dos terços (2/3) de l’amplada de la vorera, si no queda al menys una
franja d’amplada mínima d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) per a pas de vianants.
Quan, per l’amplada de la vorera, no sigui possible deixar un pas per a vianants d’un metre i
quaranta centímetres (1,40 m) es permetrà, durant l’execució dels treballs a planta baixa, la
col·locació de tanques amb un sortint màxim de seixanta centímetres (60 cm) deixant un pas
mínim per a vianants d’un metre (1 m). Per a l’enderrocament de les plantes superiors a la
planta baixa, es col·locarà una tanca a la línia de façana i es farà una protecció volada per la
retenció d’objectes despresos de les cotes superiors. Si la vorera és inferior a un metre
seixanta centímetres (1,60 cm) durant els treballs a la planta baixa, el pas per a vianants
d’un metre (1 m) d’amplada podrà ocupar part de la calçada en la mesura que calgui. En
aquest cas, s’haurà de delimitar i protegir amb tanques l’àmbit del pas de vianants.
· Situació de casetes i contenidors.
S’indicaran en el PLA DE SEGURETAT I SALUT les àrees previstes per aquest fi.
- Les casetes, contenidors, tallers provisionals i aparcament de vehicles d’obra, se

situaran en una zona propera a l’obra que permeti aplicar els següents criteris:
- Preferentment, a la vorera, deixant un pas mínim d’un metre i quaranta
centímetres (1,40 m) per a pas de vianants per la vorera.
- A la vorera, deixant un pas mínim d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m)
per a pas de vianants per la zona d’aparcament de la calçada sense envair cap
carril de circulació.
- Si no hi ha prou espai a la vorera, es col·locaran a la zona d’aparcament de la
calçada procurant no envair cap carril de circulació i deixant sempre com a
mínim un metre (1m) per a pas de vianants a la vorera.
Pàgina: 31
Oficina tècnica
- Es protegirà el pas de vianants i es col·locarà la senyalització corresponent.
· Situació de grues-torre i muntacàrregues
Només podran estar emplaçats a l’àmbit de l’obra.
· Canvis de la Zona Ocupada
Qualsevol canvi en la zona ocupada que afecti l’àmbit de domini públic es considerarà una
modificació del PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL i s’haurà de documentar i
tramitar d’acord amb el R.D. 1627/97.
21.3. Tancaments de l'obra que afecten l'àmbit públic
· Tanques
Situació Delimitaran el perímetre de l’àmbit de l’obra o, en

ordenació entre mitgeres, tancaran el front de l’obra o
solar i els laterals de la part de vorera ocupada.
Tipus de tanques Es formaran amb xapa metàl·lica opaca o a base de

plafons prefabricats o d’obra de fàbrica arrebossada i
pintada.
Les empreses promotores podran presentar a

l’Ajuntament per a la seva homologació, si s’escau, el
seu propi model de tanca per tal d’emprar-lo en totes
les obres que facin.
Les tanques metàl·liques de 200 x 100 cm només

s’admeten per a proteccions provisionals en
operacions de càrrega, desviacions momentànies de
trànsit o similars.
En cap cas s’admet com a tanca el simple abalisat

amb cinta de PVC, malla electrosoldada de ferrallista,
xarxa tipus tenis de polipropilè (habitualment de color
taronja), o elements tradicionals de delimitacions
provisionals de zones de risc.
Complements Totes les tanques tindran balisament lluminós i

elements reflectants en tot el seu perímetre.
Manteniment El Contractista vetllarà pel correcte estat de la tanca,

eliminant grafittis, publicitat il·legal i qualsevol altre
element que deteriori el seu estat original.
· Accés a l’obra
Portes Les tanques estaran dotades de portes d’accés

independent per a vehicles i per al personal de l’obra.
No s’admet com a solució permanent d’accés la

retirada parcial del tancament.
21.4. Operacions que afecten l'àmbit públic
· Entrades i sortides de vehicles i maquinària.
Pàgina: 32
Oficina tècnica
Vigilància Personal responsable de l’obra s’encarregarà de dirigir les

operacions d’entrada i sortida, avisant els vianants a fi
d’evitar accidents.
Aparcament Fora de l’àmbit del tancament de l’obra no podran

estacionar-se vehicles ni maquinària de l’obra, excepte a la
reserva de càrrega i descàrrega de l’obra quan existeixi zona
d’aparcament a la calçada.
Camions en espera Si no hi ha espai suficient dins de l’àmbit del tancament de

l’obra per acollir els camions en espera, caldrà preveure i
habilitar un espai adequat a aquest fi fora de l’obra.
El PLA DE SEGURETAT preveurà aquesta necessitat,

d’acord amb la programació dels treballs i els mitjans de
càrrega, descàrrega i transport interior de l’obra.
· Càrrega i descàrrega
Les operacions de càrrega i descàrrega s’executaran dintre l’àmbit del tancament de l’obra.
Quan això no sigui possible, s’estacionarà el vehicle en el punt més proper a la tanca de
l’obra, es desviaran els vianants fora de l’àmbit d’actuació, s’ampliarà el perímetre tancat de
l’obra i es prendran les següents mesures:
- S’habilitarà un pas per als vianants. Es deixarà un pas mínim d’un metre i quaranta
centímetres (1,40 m) d’ample per a la vorera o per a la zona d’aparcament de la
calçada, sense envair cap carril de circulació. Si no és suficient i/o si cal envair el carril
de circulació que correspongui i contactar prèviament amb la Guàrdia Urbana.
- Es protegirà el pas de vianants amb tanques metàl·liques de 200 x 100 cm, delimitant
el camí pels dos costats i es col·locarà la senyalització que correspongui.
- La separació entre les tanques metàl·liques i l’àmbit d’operacions o el vehicle, formarà
una franja de protecció l’amplada de la qual dependrà del tipus de productes a
carregar o descarregar i que establirà el Cap d’Obra prèvia consulta al Coordinador de
Seguretat de l’obra.
- Acabades les operacions de càrrega i descàrrega, es retiraran les tanques
metàl·liques es netejarà el paviment.
- Es controlarà la descàrrega dels camions formigonera a fi d’evitar abocaments sobre
la calçada.
· Descàrrega, apilament i evacuació de terres i runa
Descàrrega La descàrrega de runa des dels diferents nivells de l’obra,

aprofitant la força de la gravetat, serà per canonades (cotes
superiors) o mecànicament (cotes sota rasant), fins els
contenidors o tremuges, que hauran de ser cobertes amb
lones o plàstics opacs a fi d’evitar pols. Les canonades o cintes
d’elevació i transport de material es col·locaran sempre per
l’interior del recinte de l’obra.
Apilament. No es poden acumular terres, runa i deixalles en l’àmbit de

domini públic, excepte si és per a un termini curt i si s’ha
obtingut un permís especial de l’Ajuntament, i sempre s’ha de
dipositar en tremuges o en contenidors homologats.
Si no es disposa d’aquesta autorització ni d’espais adequats,

les terres es carregaran directament sobre camions per a la
seva evacuació immediata.
A manca d’espai per a col·locar els contenidors en l’àmbit del
Pàgina: 33
Oficina tècnica
tancament de l’obra, es col·locaran sobre la vorera en el punt

més proper a la tanca, deixant un pas per als vianants d’un
metre i quaranta centímetres (1,40 m) d’amplada com a mínim.
S’evitarà que hi hagi productes que sobresurtin del contenidor.
Es netejarà diàriament la zona afectada i després de retirat el

contenidor.
Els contenidors, quan no s’utilitzin, hauran de ser retirats.
Evacuació Si la runa es carrega sobre camions, aquests hauran de portar

la caixa tapada amb una lona o un plàstic opac a fi d’evitar la
producció de pols, i el seu transport ho serà a un abocador
autoritzat. El mateix es farà en els transports dels contenidors.
· Proteccions per a evitar la caiguda d’objectes a la via pública
Al PLA DE SEGURETAT s’especificaran, per cada fase d’obra, les mesures i proteccions
previstes per a garantir la seguretat de vianants i vehicles i evitar la caiguda d’objectes a la
via pública, tenint en compte les distàncies, en projecció vertical, entre els treballs en altura,
el tancament de l’obra i la vorera o zona de pas de vianants o vehicles.
Bastides Es col·locaran bastides perimetrals a tots els paraments exteriors a la

construcció a realitzar.
Les bastides seran metàl·liques i modulars. Tindran una protecció de la
caiguda de materials i elements formant un entarimat horitzontal a 2,80 m
d’alçada, preferentment de peces metàl·liques, fixat a l’estructura vertical i
horitzontal de la bastida, així com una marquesina inclinada en voladís que
sobresurti 1,50 m, com a mínim, del pla de la bastida.
Les bastides seran tapades perimetralment i a tota l’alçada de l’obra, des de

l’entarimat de visera, amb una xarxa o lones opaques que eviti la caiguda
d’objectes i la propagació de pols.
Xarxes Sempre que s’executin treballs que comportin perill per als vianants, pel risc
de caiguda de materials o elements, es col·locaran xarxes de protecció entre
les plantes, amb sistemes homologats, de forjat, perimetrals a totes les
façanes.
Grues torre En el PLA DE SEGURETAT s’indicarà l’àrea de funcionament del braç i les
mesures que es prendran en el cas de superar els límits del solar o del
tancament de l’obra.
El carro del qual penja el ganxo de la grua no podrà sobrepassar aquests

límits. Si calgués fer-ho, en algun moment, es prendran les mesures indicades
per a càrregues i descàrregues.
21.5. Neteja i incidència sobre l'ambient que afecten l'àmbit públic
· Neteja
Els contractistes netejaran i regaran diàriament l’espai públic afectat per l’activitat de l’obra i
especialment després d’haver efectuat càrregues i descàrregues o operacions productores
de pols o deixalles.
Es vigilarà especialment l’emissió de partícules sòlides (pols, ciment, etc.).
Caldrà prendre les mesures pertinents per evitar les roderes de fang sobre la xarxa viària a
la sortida dels camions de l’obra. A tal fi, es disposarà, abans de la sortida del tancament de
l’obra, una solera de formigó o planxes de „relliga“ de 2 x 1 m, com a mínim, sobre la qual
Pàgina: 34
Oficina tècnica
s’aturaran els camions i es netejaran per reg amb mànega cada parella de rodes.
Està prohibit efectuar la neteja de formigoneres al clavegueram públic.
· Sorolls. Horari de treball
Les obres es realitzaran entre les 8,00 i les 20,00 hores dels dies feiners.
Fora d’aquest horari, només es permet realitzar activitats que no produeixin sorolls més enllà
d’allò que estableixen les OCAF. Les obres realitzades fora d’aquest horari hauran de ser
específicament autoritzades per l’Ajuntament.
Excepcionalment i amb l’objecte de minimitzar les molèsties que determinades operacions

poden produir sobre l’àmbit públic i la circulació o per motius de seguretat, l’Ajuntament
podrà obligar que alguns treballs s’executin en dies no feiners o en un horari específic.
· Pols
Es regaran les pistes de circulació de vehicles.
Es regaran els elements a enderrocar, la runa i tots els materials que puguin produir pols.
En el tall de peces amb disc s’hi afegirà aigua.
Les sitges de ciment estaran dotades de filtre.
21.6. Residus que afecten a l'àmbit públic
El contractista, dins del Pla de Seguretat i Salut, definirà amb la col·laboració del seu servei
de prevenció, els procediments de treball per a l’emmagatzematge i retirada de cadascun
dels diferents tipus de residus que es puguin generar a l’obra.
El contractista haurà de donar les oportunes instruccions als treballadors i subcontractistes,

comprovant que ho comprenen i ho compleixen.
21.7. Circulació de vehicles i vianants que afecten l'àmbit públic
· Senyalització i protecció
Si el pla d’implantació de l’obra comporta la desviació del trànsit rodat o la reducció de vials
de circulació, s’aplicaran les mesures definides a la Norma de Senyalització d’Obres 8.3-
Està prohibida la col·locació de senyals no autoritzades pels Serveis Municipals.
· Dimensions mínimes d’itineraris i passos per a vianants
Es respectaran les següents dimensions mínimes:
- En cas de restricció de la vorera, l’amplada de pas per a vianants no serà inferior a un

terç (1/3) de l’amplada de la vorera existent.
- L’amplada mínima d’itineraris o de passos per a vianants serà d’un metre i quaranta
centímetres (1,40 m).
· Elements de protecció
Pas vianants Tots els passos de vianants que s’hagin d’habilitar es protegiran,
pels dos costats, amb tanques o baranes resistents, ancorades
o enganxades a terra, d’una alçada mínima d’un metre (1 m)
amb travesser intermedi i entornpeus de vint centímetres (0,20
m) a la base. L’alçada de la passarel·la no sobrepassarà els
Pàgina: 35
Oficina tècnica
quinze centímetres (0,15 m).
Els elements que formin les tanques o baranes seran

preferentment continus. Si són calats, les separacions mínimes
no podran ser superiors a quinze centímetres (015 m).
Forats i rases Si els vianants han de passar per sobre els forats o les rases, es
col·locaran xapes metàl·liques fixades, de resistència suficient,
totalment planes i sense ressalts.
Si els forats o les rases han de ser evitats, les baranes o

tanques de protecció del pas es col·locaran a 45º en el sentit de
la marxa.
· Enllumenat i abalisament lluminós
Els senyals i els elements d’abalisament aniran degudament il·luminats encara que hi hagi
enllumenat públic.
S’utilitzarà pintura i material reflectant o fotoluminiscent, tant per a la senyalització vertical i

horitzontal, com per als elements d’abalisament.
Els itineraris i passos de vianants estaran convenientment il·luminats al llarg de tot el tram
(intensitat mínima 20 lux).
Les bastides de paraments verticals que ocupin vorera o calçada tindran abalisament
lluminós i elements reflectants a totes les potes en tot el seu perímetre exterior.
La delimitació d’itineraris o passos per a vianants formada amb tanques metàl·liques de 200
x 100 cm, tindran abalisament lluminós en tot el seu perímetre.
· Abalisament i defensa
Els elements d’abalisament i defensa a emprar per passos per a vehicles seran els
designats com tipus TB, TL i TD a la Norma de carreteres 8.3 – IC. amb el següent criteri
d’ubicació d’elements d’abalisament i defensa:
o) En la delimitació de la vora del carril de circulació de vehicles contigu al tancament de
l’obra.
p) En la delimitació de vores de passos provisionals de circulació de vehicles contigus a
passos provisionals per a vianants.
q) Per impedir la circulació de vehicles per una part d’un carril, per tot un carril o per
diversos carrils, en estrenyiments de pas i/o disminució del número de carrils.
r) En la delimitació de vores en la desviació de carrils en el sentit de circulació, per salvar
l’obstacle de les obres.
s) En la delimitació de vores de nous carrils de circulació per a passos provisionals o per a
establir una nova ordenació de la circulació, diferent de la que hi havia abans de les
obres.
Es col·locaran elements de defensa TD – 1 quan, en vies d’alta densitat de circulació, en

vies ràpides, en corbes pronunciades, etc.., la possible desviació d’un vehicle de l’itinerari
assenyalat pugui produir accidents a vianants o a treballadors (desplaçament o enderroc del
tancament de l’obra o de baranes de protecció de pas de vianants, xoc contra objectes
rígids, bolcar el vehicle per l’existència de desnivells, etc..,).
Quan l’espai disponible sigui mínim, s’admetrà la col·locació d’elements de defensa TD – 2.
· Paviments provisionals
El paviment serà dur, no lliscant i sense regruixos diferents dels propis del gravat de les
Pàgina: 36
Oficina tècnica
peces. Si és de terres, tindrà una compactació del 90% PM (Pròctor Modificat).
Si cal ampliar la vorera per a pas de vianants per la calçada, es col·locarà un entarimat
sobre la part ocupada de la calçada formant un pla horitzontal amb la vorera i una barana
fixa de protecció.
· Accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda
Si la via o vies de l’entorn de l’obra estan adaptades d’acord amb el que disposa el Decret
135/1995 de 24 de març, i no hi ha itinerari alternatiu, els passos o itineraris provisionals
compliran les següents condicions mínimes:
- Alçada lliure d’obstacles de 2,10 m.

- En els canvis de direcció, l’amplada mínima de pas haurà de permetre inscriure un
cercle d’1,5 m de diàmetre.
- No podran haver-hi escales ni graons aïllats.
- El pendent longitudinal serà com a màxim del 8% i el pendent transversal del 2%.
- El paviment serà dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de
peces. Si és de terres tindrà una compactació del 90% PM (Pròctor Modificat).
- Els guals tindran una amplada mínima d’un metre i vint centímetres (1,20 m) i un
pendent màxim del 12%.
Si hi ha itinerari alternatiu, s’indicarà, en els punts de desviació cap a l’itinerari alternatiu,

col·locant un senyal tipus D amb el símbol internacional d’accessibilitat I una fletxa de
senyalització.
· Manteniment
La senyalització i els elements d’abalisament es fixaran de tal manera que impedeixi el seu
desplaçament i dificulti la seva subtracció.
La senyalització, l’abalisament, els paviments, l’enllumenat i totes les proteccions dels

itineraris, desviacions i passos per a vehicles i vianants es conservaran en perfecte estat
durant la seva vigència, evitant la pèrdua de condicions perceptives o de seguretat.
Els passos i itineraris es mantindran nets.
· Retirada de senyalització i abalisament
Acabada l’obra es retiraran tots els senyals, elements, dispositius i abalisament implantats.
El termini màxim per a l’execució d’aquestes operacions serà d’una setmana, un cop
acabada l’obra o la part d’obra que exigís la seva implantació.
21.8. Protecció i trasllat d'elements emplaçats a la via pública
· Arbres i jardins
Al PLA DE SEGURETAT s’assenyalaran tots els elements vegetals i l’arbrat existent a la via
pública que estiguin a la zona de les obres i al seu llindar. L’Entitat Municipal responsable de
Parcs i Jardins emetrà un informe previ preceptiu.
Mentre durin les obres es protegirà l’arbrat, els jardins i les espècies vegetals que puguin
quedar afectades, deixant al seu voltant una franja d’un (1) metre de zona no ocupada. El
contractista vetllarà, perquè els escossells i les zones ajardinades estiguin sempre lliures
d’elements estranys, deixalles, escombraries i runa. S’hauran de regar periòdicament,
sempre que això no es pugui fer normalment des de l’exterior de la zona d’obres.
Els escossells que quedin inclosos dins l’àmbit d'estrenyiment de pas per a vianants
s’hauran de tapar de manera que la superfície sigui contínua i sense ressalts.
Pàgina: 37
Oficina tècnica
· Parades d’autobús, quioscos, bústies
A causa de la implantació del tancament de l’obra, ja sigui, perquè queden al seu interior o
per quedar en zona de pas restringit, caldrà preveure el trasllat provisional de parades
d’autobús, quioscos, bústies de Correus o elements similars emplaçats a l’espai públic.
En aquest cas, caldrà indicar-ho en el PLA DE SEGURETAT, preveure el seu emplaçament

durant el temps que durin les obres i contactar amb els serveis corresponents per tal de
coordinar les operacions.
22. RISCOS DE DANYS A TERCERS I MESURES DE PROTECCIÓ
22.1. Riscos de danys a tercers
Els riscs que durant les successives fases d'execució de l'obra podrien afectar persones o
objectes annexos que en depenguin són els següents:
- Caiguda al mateix nivell.
- Atropellaments.
- Col·lisions amb obstacles a la vorera.
- Caiguda d'objectes.
22.2. Mesures de protecció a tercers
Es consideraran les següents mesures de protecció per a cobrir el risc de les persones que
transiten pels voltants de l'obra:
16. Muntatge de tanca metàl·lica a base d'elements prefabricats de 2 m. d'alçada, separant

el perímetre de l'obra, de les zones de trànsit exterior.
17. Per a la protecció de persones i vehicles que transitin pels carrers limítrofs, s’instal·larà
un passadís d’estructura consistent en l’assenyalament, que haurà de ser òptic i lluminós
a la nit, per a indicar el gàlib de les proteccions al tràfic rodat. Ocasionalment es podrà
instal·lar en el perímetre de la façana una marquesina en voladís de material resistent.
18. Si fos necessari ocupar la vorera durant l’aplec de materials a l’obra, mentre duri la
maniobra de descàrrega, es canalitzarà el trànsit de vianants per l’interior del passadís
de vianants i el de vehicles fora de les zones d’afectació de la maniobra, amb protecció a
base de reixes metàl·liques de separació d’àrees i es col·locaran llums de gàlib nocturns
i senyals de trànsic que avisin als vehicles de la situació de perill.
19. En funció del nivell d’intromissió de tercers a l’obra, es pot considerar la conveniència de
contractar un servei de control d’accessos a l'obra, a càrrec d’un Servei de Vigilància
patrimonial, expressament per a aquesta funció.
23. PREVENCIÓ DE RISCOS CATASTRÒFICS
Els principals riscos catastròfics considerats com remotament previsibles per aquesta obra
són:
- Incendi, explosió i/o deflagració.
- Inundació.
- Col·lapse estructural per maniobres fallides.
- Atemptat patrimonial contra la Propietat i/o contractistes.
- Enfosament de càrregues o aparells d’elevació.
Per a cobrir las eventualitats pertinents, el Contractista redactarà i inclourà com annex al seu
Pla de Seguretat i Salut un „Pla d’Emergència Interior“, cobrin les següents mesures
mínimes:
1.- Ordre i neteja general.
2.- Accessos i vies de circulació interna de l'obra.
Pàgina: 38
Oficina tècnica
3.- Ubicació d'extintors i d’altres agents extintors.

4.- Nomenament i formació de la Brigada de Primera Intervenció.
5.- Punts de trobada.
6.- Assistència Primers Auxilis.
24. PREVISIONS DE SEGURETAT PELS TREBALLS POSTERIORS
Previsions i informacions útils per efectuar al seu dia, en les degudes condicions de
seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors (manteniment) segons art. 5.6
RD.1627/97
25. ANNEX: FITXES D'ACTIVITATS-RISC-AVALUACIÓ-MESURES
E06 TANCAMENTS I DIVISÒRIES

E06.E05 DIVISÒRIES ( PREFABRICATS, PLADUR, ALUMINI, FUSTA, ETC. )
PARET DIVISÒRIA INTERIOR FINS A 30 CM DE GRUIX A BASE DE PLAFONS PREFABRICATS ANCORATS ENTRE SI
O A ELEMENTS FIXOS I ESTRUCTURALS
Avaluació de riscos
Id Risc P G A
1 CAIGUDA DE PERSONES A DIFERENT NIVELL 1 3 3
Situació: ITINERARIS A OBRA
TREBALLS EN ALÇADA
2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 1 2 2
ÀREA DE TREBALL
MANCA D'IL.LUMINACIÓ
4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 1 3 3
Situació: MANIPULACIÓ D'APLECS
6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES 2 2 3
ÀREA DE TREBALL
9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 3 2 4
Situació: EINES
10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 2 1 2
Situació: TALL, MANIPULACIÓ MATERIALS
RETIRADA DE RUNA
11 ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES 1 2 2
Situació: EN MANS I PEUS AL MANIPULAR MATERIALS
13 SOBREESFORÇOS 2 2 3
Situació: MANIPULACIÓ MANUAL
16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS 1 2 2
Situació: CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES
17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 2 1 2
Situació: POLS DE TALL DE MATERIALS
RETIRADA DE RUNA
18 CONTACTES AMB SUBSTANCIES NOCIVES (CÀUSTIQUES, CORROSIVES, IRRITANTS O 1 2 2
AL·LERGÈNIQUES)
Situació: AGLOMERANTS I COLES
PIGMENTSI MÀSTICS
P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)
MESURES PREVENTIVES
Codi Descripció Riscos

I0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1
I0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1
I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1
I0000013 Ordre i neteja 2 /6 /17
I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6
I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6
I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2
I0000025 Planificació d'àrees i llocs de treball 4
I0000026 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4
I0000027 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4
I0000028 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4
Pàgina: 39
Oficina tècnica
I0000029 No balancejar les càrregues suspeses 4

I0000030 Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos originals 4
I0000031 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de 4
treball específic
I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10
I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9
I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9
I0000044 Evitar processos de tallat de materials a l'obra 10
I0000045 Formació 10 /13 /18
I0000046 Evitar processos d'ajust en obra 10
I0000047 Planificació i procediments per a la càrrega i descàrrega de materials 11
I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13
I0000056 Paletització i eines ergonòmiques 13
I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13
I0000061 Rotació dels llocs de treball 17
I0000067 No treballar al costat de linies elèctriques amb cables nusos 16
I0000068 Elecció i manteniment de les eines elèctriques 16
I0000069 Formació i habilitació específica per a cada eina 16
I0000070 Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció 16
I0000071 Revisió de la posta a terra 16
I0000072 Realitzar els treballs sobre superfícies seques 16
I0000073 Disposar de quadres elèctrics secundaris 16
I0000078 Evitar processos de divissió de material en sec 17
I0000079 Realitzar els treballs a láire lliure, sempre a sotavent 17
I0000084 Talls amb serra de trepar per via humida, amb proteccións integrades 10
I0000086 Substituir els materials amb substàncies nocives 18
I0000151 Per treballs en alçada utilitzar plataformes elevadores mecàniques o hidràuliques 13
I0000152 Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpalets, plataformes elevadores) per manipular 13
càrregues
I0000154 Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball 2 /6 /9
I0000161 Verificar que les connexions de les màquines es facin amb endolls reglamentaris 16
E07 IMPERMEABILITZACIONS - AÏLLAMENTS I JUNTES

E07.E03 AILLAMENTS AMORFS ( ELABORATS IN SITU )
AÏLLAMENT DE SOLERES I PARAMENTS MITJANÇANT LA COL.LOCACIÓ DE MATERIALS ELABORATS EN OBRA A
BASE DE MORTERS, ESPUMES I GRANULATS
Id Risc P G A
TREBALLS EN ALÇADA
ÀREA DE TREBALL AMB BAIXA IL.LUMINACIÓ
ÀREA DE TREBALL
Situació: EINES
Situació: AL MANIPULAR MATERIALS
14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES 2 2 3
Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR
Situació: PASTES, ESCUMES, MORTERS
AL·LERGÈNIQUES)
Situació: PASTES, ESCUMES, MORTERS
Pàgina: 40
Oficina tècnica
MESURES PREVENTIVES

I0000005 Integrar la seguretat al disseny arquitectònic 1
I0000006 Disseny i estudi de les mesures preventives en fase de projecte 1
I0000008 Personal qualificat per a treballs en alçada 1
I0000013 Ordre i neteja 2 /6
treball específic
I0000045 Formació 10 /13 /18
I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14
I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /17
I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14
I0000080 Elecció dels materials al disseny del projecte 17
I0000081 Canvi o modificació del procés de treball 17
I0000082 Aïllament del procés 17
I0000154 Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball 2 /6
I0000155 Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball 14
E07.E04 AÏLLAMENTS AMB PLAQUES, MANTES, LÀMINES, ETC.

AÏLLAMENT DE PARAMENTS HORITZONTALS, VERTICALS O INCLINATS MITJANÇANT LA COL.LOCACIÓ DE
PLAQUES, MANTES, LÀMINES, ETC.
Id Risc P G A
TREBALLS EN ALÇADA
ÀREA DE TREBALL
ÀREA DE TREBALL
Situació: EINES
Situació: MANIPULACIÓ MATERIALS
RETIRADA DE RUNA
Pàgina: 41
Oficina tècnica
Situació: EINES
Situació: POLS DE FIBRES
MESURES PREVENTIVES

treball específic
I0000041 Substituir la fabricació a obra per la prefabricació a taller 9
I0000045 Formació 10 /13
I0000063 En cas de vent, apuntalament i fixació de tots els elements inestables 14
càrregues
E08 REVESTIMENTS
E08.E01 AMORFS ( ARREBOSSATS - ENGUIXATS - ESTUCATS )
REVESTIMENTS AMORFS SOBRE ELEMENTS VERTICALS I HORITZONTALS CONSTITUITS PER ARREBOSSATS,
ENGUIXATS I ESTUCATS
Id Risc P G A
Pàgina: 42
Oficina tècnica

EN PERÍMETRE I VORES DE FORATS
BASTIDES
SUPERFÍCIES IRREGULARS
MATERIALS MAL APLEGATS
Situació: MANIPULACIÓ D'APLECS, EINES
ÀREES DE TREBALL
Situació: EINES
Situació: CONFECCIÓ, MANIPULACIÓ I PROJECCIÓ DE MATERIALS
Situació: AMB FORMIGONERES
MANTENIMENT DE MATERIALS
Situació: TREBALLS EXTERIORS
Situació: AMBIENTS POLSOSSOS
AL·LERGÈNIQUES)
Situació: AGLOMERANTS
MESURES PREVENTIVES

I0000007 Adoptar les mesures preventives necessàries per al manteniment correcte posterior 1
I0000012 Assegurar les escales de mà 1
I0000020 No realitzar treballs a la mateixa vertical 4
I0000033 Solicitar habilitació professional del personal encarregat del manteniment de l'obra 4
I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 10
I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 /11
I0000042 Evitar processos de manipulació de materials a obra 9
I0000045 Formació 10 /13 /18
I0000050 No treballar ni estar al radi d'acció de les càrregues suspesses 11
I0000059 Elecció dels materials alternatius poc pessats i més manegables 13
Pàgina: 43
Oficina tècnica
I0000064 Suspensió de les feines a cobertes inclinades amb vent superior a 40 km/h 14
I0000074 Reg de les zones de treball 17
I0000085 Ventilació de les zones de treball 17
I0000151 Per treballs en alçada utilitzar plataformes elevadores mecàniques o hidràuliques 1 /13
càrregues
E08.E02 ENRAJOLATS I APLACATS DE PECES ( PEDRA, CERAMICA, MORTER CIMENT,

ESCOPIDORS, ETC. )
REVESTIMENTS SOBRE ELEMENTS VERTICALS I HORITZONTALS CONSTITUITS PER ENRAJOLATS I APLACATS
DE PEÇES (PEDRES, CERÀMIQUES, MORTERS, ETC.)
Id Risc P G A
TREBALLS EN ALÇADA
ÀREES DE TREBALL
SUPERFÍCIES IRREGULARS
Situació: MANIPULACIÓ I MANTENIMENT D'APLECS
ÀREES DE TREBALL
Situació: SERRA DE FORADAR D'AIGUA
EINES
Situació: RADIAL
SERRA DE FORADAR D'AIGUA
MANIPULACIÓ DE MATERIALS
Situació: FORMIGONERA
AMB ELEMENTS PESATS D'APLACAT
Situació: AMBIENTS POLSOSSOS
TALLS EN SEC
AL·LERGÈNIQUES)
Situació: AGLOMERANTS
MESURES PREVENTIVES

Pàgina: 44
Oficina tècnica

I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2 /16
treball específic
I0000033 Solicitar habilitació professional del personal encarregat del manteniment de l'obra 4
I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 /11
I0000045 Formació 10 /13 /18
I0000050 No treballar ni estar al radi d'acció de les càrregues suspesses 11
I0000084 Talls amb serra de trepar per via humida, amb proteccións integrades 17
I0000085 Ventilació de les zones de treball 17
I0000152 Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpalets, plataformes elevadores) per manipular 4 /13
càrregues
E09 PAVIMENTS
E09.E02 ENRAJOLATS I APLACATS DE PECES AMB PULIT ( PEDRA, CERAMICA, MORTER CIMENT,
ESCOPIDORS, ETC.)
PAVIMENTS DE RAJOLES CERÀMIQUES, DE PEDRA NATURAL I DE TERRATZO, POLITS I ABRILLANTATS EN OBRA
Id Risc P G A
PERÍMETRE I VORES DE FORATS
Pàgina: 45
Oficina tècnica

ÀREA DE TREBALL
ÀREA DE TREBALL AMB BAIXA IL.LUMINACIÓ
Situació: EINES
Situació: TALLS EN SEC
MANIPULACIÓ MATERIALS
RETIRADA RUNES
Situació: PELS MATERIALS
PER LA FORMIGONERA DE MORTER
Situació: TALL EN SEC - POLS
RETIRADA DE RUNA
AL·LERGÈNIQUES)
Situació: AGLOMERANTS, SEGELLANTS
ABRILLANTADORS, NETEJA
MESURES PREVENTIVES

treball específic
I0000045 Formació 10 /11 /13 /18
I0000084 Talls amb serra de trepar per via humida, amb proteccións integrades 10 /13 /17
càrregues
Pàgina: 46
Oficina tècnica
E10 TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES, BARANES I PROTECCIONS FIXES

E10.E03 TANCAMENTS PRACTICABLES I BARANES DE PVC, ALUMINI, ACER
COL.LOCACIÓ DE FINESTRES, BALCONERES, PORTES I BARANES DE PVC, ALUMINI I ACER
Id Risc P G A
PERÍMETRE I VORES FORADADES
ÀREA DE TREBALL
Situació: MANIPULACIÓ DE MATERIAL
ÀREES DE TREBALL
Situació: EINES
Situació: MANIPULAR MATERIALS
AJUSTOS
Situació: POLS, COLES, DISSOLVENTS
RETIRAR RUNES
MESURES PREVENTIVES

treball específic
I0000045 Formació 10 /13
Pàgina: 47
Oficina tècnica

càrregues
E16 INSTAL.LACIONS D'ENLLUMENAT

E16.E01 INSTAL.LACIONS D'ENLLUMENAT
INSTAL.LACIONS D'ENLLUMENAT EXTERIOR I INTERIOR EN EDIFICACIÓ
Id Risc P G A
Situació: ITINERARIS A OBRA TREBALLS EN ALÇADA
ÀREA DE TREBALL
Situació: EINES
Situació: AJUST I MANIPULACIÓ DE MATERIALS
MESURES PREVENTIVES

I0000011 Incorporar al projecte mesures de protecció per al muntatge i manteniment de la 1
instal.lació
I0000013 Ordre i neteja 2
I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2
I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2
treball específic
I0000045 Formació 10 /13
Pàgina: 48
Oficina tècnica

I0000123 Assegurar l'absència de tensió 16
càrregues
I0000154 Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball 2
I0000165 En manipular sistemes elèctrics, connexions, etc, verificar que les linies no estan en 16
tensió
E20 INSTAL.LACIONS CONTRA INCENDIS I DE SEGURETAT

E20.E01 APARELLS
INSTAL.LACIÓ D'APARELLS I SISTEMES DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS I DE SEGURETAT PATRIMONIAL
Id Risc P G A
TREBALLS EN ALÇADA
ÀREA DE TREBALL
ÀREA DE TREBALL
Situació: EINES
Situació: AL PERFORAR, FORADAR, FIXAR, BASES I APARELLS
MESURES PREVENTIVES

I0000018 No alterar bruscament l'estabilitat de l'edifici 4
I0000021 Establir punts de referència per a controlar els moviments de l'estructura 4
I0000022 Condena de la planta inferior en que s'ha de formigonar 4
I0000023 Solicitar dades de les característiques físiques de les terres 4
Pàgina: 49
Oficina tècnica

I0000045 Formació 10 /13
I0000152 Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpalets, plataformes elevadores) per manipular 4 /13
càrregues
I0000156 Detecció xarxes instal·lacions encastades o soterrades 16
I0000158 Accessoris dielectrics (escala, banqueta, bastida, perxa de terra) si hi ha risc contacte 16
elèctric
I0000165 En manipular sistemes elèctrics, connexions, etc, verificar que les linies no estan en 16
tensió
26. ANNEX RECOMANACIONS COVID-19
ORIENTACIONS PREVENTIVES DAVANT EL COVID-19 A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ

(Font Ministerio de Trabajo y Economía Social y Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el
Trabajo)
En aquest document es recull una selecció no exhaustiva de recomanacions i mesures,

fonamentalment de caràcter organitzatiu, per garantir la protecció de la salut dels treballadors
davant l'exposició a COVID-19 en les obres de construcció.
Prèviament, s'exposen algunes qüestions relacionades amb la gestió de la seguretat i salut

laboral a les obres de construcció que s'han de tenir en compte a l'hora de valorar l'adopció de les
mesures previstes en aquest document.
Consideracions essencials
• A causa de la pandèmia originada pel coronavirus SARS-CoV-2, l'activitat a les obres de

construcció es va suspendre temporalment. Abans de la represa de la feina en les mateixes,
s'han d'adoptar mesures per protegir els treballadors davant el contagi tenint en compte que
aquestes afectaran, molt probablement, a les condicions tècniques i organitzatives de la feina, als
terminis d'execució i als costos de l'obra. No obstant això, és essencial assumir aquests canvis
extra- ordinaris, així com integrar les recomanacions i instruccions que en cada moment dictin les
autoritats sanitàries, per tal de frenar la pandèmia i reduir el nombre d'afectats.
• Una de les característiques de les obres de construcció és la intervenció de nombroses figures

en la gestió de la seguretat i salut laboral de les mateixes (promotor, coordinats-r en matèria de
seguretat i salut, direcció facultativa, contractistes, subcontractistes, treballadors autònoms, etc.).
És especialment rellevant, en la situació actual, la coordinació i cooperació entre totes elles,
cadascuna des del paper que li correspongui exercir, per promoure, valorar, acordar, planificar,
Pàgina: 50
Oficina tècnica
implantar i controlar les mesures extraordinàries que siguin necessàries per evitar el contagi per
SARS-CoV-2.
• Com ja s'ha dit anteriorment, l'organització que s'havia previst en l'obra (prèviament a la
pandèmia) haurà de ser modificada per adaptar-la a les noves circumstàncies. Aquestes
modificacions, com qualsevol canvi que afecti l'organització de l'obra, hauran de quedar
reflectides en el pla de seguretat i salut en el treball. D'aquesta manera, tots els intervinents en
l'obra tindran constància i coneixeran les noves mesures que es van a implantar. Això no obstant,
s'ha de buscar la fórmula que permeti dur a terme l'anterior amb la major celeritat possible. Així,
es pot acordar entre les diferents figures (per exemple: mitjançant reunions telemàtiques) les
accions més adequades per evitar el contagi en l'obra i recollir aquests acords en actes,
protocols, etc. que poden ser incorporats a el pla de seguretat i salut en el treball. Ca- be
remarcar, que el llibre d'incidències hauria de ser utilitzat, en aquests casos, per deixar
constància de les modificacions de l'esmentat pla.
• L'anterior, amb les particularitats que correspongui, serà aplicable igualment a les obres que no
requereixin la redacció d'un projecte.
• Un cop s'hagin realitzat els ajustos necessaris en l'organització de l'obra i, abans d'iniciar els
treballs, s'haurà de garantir que es disposa dels mitjans materials (per exemple: senyalització,
mampares de material transparent, etc.) que s'ha previst utilitzar i que tots els intervinents en
l'obra estan correctament informats sobre les noves mesures que hagi estat necessari adoptar.
Mesures prèvies a l'inici de l'activitat
• El desplaçament a l'obra es realitzarà preferentment de forma individual.
• El servei sanitari de el servei de prevenció de riscos laborals (SPRL) de cada empresa inter-
viniente en l'obra haurà d'avaluar l'existència de treballadors especialment sensibles a la infecció
per SARS-CoV-2 i, en conseqüències, s'han de determinar les mesures de prevenció , adaptació
i protecció addicionals necessàries.
• Es conscienciarà als treballadors sobre la importància de comunicar, el més aviat possible, si

presenten símptomes compatibles amb la malaltia o, si escau, quan hagin estat en contacte
estret amb persones que els presentin. A aquest efecte, en l'obra s'informarà als treballadors
sobre quins són els símptomes de COVID-19.
• S'informarà i formarà els treballadors sobre els riscos derivats de SARS-CoV-2, amb especial
atenció a les vies de transmissió, i les mesures de prevenció i protecció adoptades.
• Es consultarà els treballadors i es consideraran les seves propostes.
Mesures tècniques i organitzatives
• La transmissió de l'coronavirus SARS-CoV-2 pot produir-se bé per entrar en contacte directe

amb una persona contagiada, bé per entrar en contacte amb superfícies o objectes
contaminades. Per tant, s'han d'adoptar mesures per evitar les dues vies de transmissió. En
aquest document s'exposen algunes possibles actuacions que es podrien dur a terme per evitar
el contagi perquè, en cada obra en concret, es determini quines són les més adequades i viables.
El que s'ha dit anteriorment s'ha d'entendre sense perjudici de qualsevol altra mesura que, en
funció de les característiques dels treballs i / o emplaçament de l'obra, es consideri oportú
adoptar, encara que no es trobi entre les opcions proposades en el present document.
• S'identificaran aquelles actuacions en l'obra que puguin realitzar-se sense necessitat de

presència física a la mateixa, promovent altres formes de dur-les a terme (per exemple: les
reunions de coordinació poden fer de manera telemàtica, el coordinador en matèria de seguretat i
salut en el treball i / o la direcció facultativa poden donar algunes de les instruccions per telèfon /
correu electrònic, fins i tot utilitzar eines audiovisuals per comprovar que les instruccions s'han dut
a terme). Quan s'hagin de visitar l'obra, es planificarà de manera que es minimitzi el contacte amb
Pàgina: 51
Oficina tècnica
altres persones.
• En cas de ser necessaris desplaçaments en vehicle per l'obra, es limitarà el nombre de

persones que ocupen el vehicle simultàniament tractant de mantenir la distància social
recomanada, augmentant la freqüència dels desplaçaments si fos necessari.
• En la mesura que es pugui, es minimitzarà la concurrència en l'obra a fi de reduir el nombre de

persones afectades en cas de contagi (per exemple: espaiant els treballs en el temps de manera
que es redueixi la coincidència de treballadors, encara que això impliqui ampliar els terminis
d'execució).
• S'organitzaran els treballs de forma que es mantingui una distància de seguretat de 2 metres
entre treballadors. Alguns dels ajusts que podrien valorar són: reubicació dels llocs de treball dins
l'obra, posposar alguns treballs per evitar la coincidència en el mateix espai i al mateix temps,
assignar horaris específics per a cada activitat i treballador per àrees de l'obra, etc...
• Això implica haver de revisar la programació de l'obra i analitzar quines activitats de les que
estava previst realitzar simultàniament podran seguir duent-se a terme d'acord amb el que s'ha
planificat o, en cas contrari, haurà d'adaptar-la programació inicial de l'obra perquè les mateixes
puguin executar-se mantenint la distància social recomanada.
• Quan l'anterior no resulti factible, es valorarà la instal·lació de barreres físiques com mampares
de materials transparents (plàstic dur rígid, metacrilat, vidre o, en defecte dels anteriors, plàstic
dur flexible -generalment subministrat en rollos-) per no obstaculitzar la visibilitat dels treballadors
resistents a trencament per impacte i fàcils de netejar i desinfectar. Han de disposar, si cal,
d'elements que les facin fàcilment identificables per evitar risc de cops o xocs.
• Quan estigués prevista l'execució d'una determinada tasca per part de diversos treballadors i
no resulti viable mantenir la separació de 2 m entre ells ni la instal·lació de barreres físiques per
separar-los, s'estudiaran altres opcions per fer-la (per exemple: de forma mecanitzada o utilitzant
equips de treball que permetin que els treballadors estiguin prou allunyats). Quan no sigui
possible aplicar cap de les opcions assenyalades anteriorment, d'acord amb la informació
recollida mitjançant l'avaluació de riscos laborals, s'estudiaran altres alternatives de protecció
adequades (com pot ser el cas de l'ús d'equips de protecció personal). Si cap de les mesures
indicades resultés factible, es valorarà l'ajornament de l'execució de la tasca fins que la situació
de crisi originada pel SARS-CoV-2 remeti i així ho determinin les autoritats sanitàries.
• De la mateixa manera s'organitzarà l'ús de les zones comunes (menjador, lavabos, vestuaris,
etc.) per garantir que puguin respectar les distàncies de seguretat en tot moment. Si fos
necessari, s'habilitaran més zones comuns o s'instal·laran barreres de separació físiques, com
mampares de materials transparents (plàstic dur rígid, metacrilat, vidre o, en defecte dels
anteriors, plàstic dur flexible -generalment subministrat en rotllos-) per no obstaculitzar la visibilitat
dels treballadors. Els materials seran resistents al trencament per impacte i fàcils de netejar i
desinfectar. Han de disposar, si cal, d'elements que les facin fàcilment identificables per evitar
risc de cops o xocs. Les zones comunes s'han de desinfectar periòdicament, preferiblement entre
usos.
• Es recomana l'ús individualitzat d'eines i altres equips de treball han de desinfectar després de
la seva utilització. Quan l'ús d'eines o altres equips no sigui exclusiu d'un sol treballador, es
desinfectaran entre usos. En aquells casos en què s'hagin llogat equips de treball (per exemple:
PEMP, bastides, maquinària per a moviment de terres, etc.), serà imprescindible la desinfecció
dels mateixos abans de la seva utilització en l'obra i després del mateix per evitar la propagació
de virus entre diferents obres. S'ha d'acordar amb les empreses de lloguer d'equips de treball qui
es responsabilitza d'aquesta desinfecció i amb quins productes s'ha de fer.
• En aquelles obres que es realitzin en un recinte tancat, aquest s'ha de ventilar periòdicament.
• S'adoptaran mesures perquè únicament accedeixi a l'obra personal autoritzat i s'establiran els
mitjans d'informació necessaris (per exemple, cartells, notes informatives, megafonia, etc.) per
garantir que totes les persones que accedeixin coneixen i assumeixen les mesures adoptades
per evitar contagis.
Pàgina: 52
Oficina tècnica
• S'adoptaran mesures per evitar el contagi en aquelles situacions en què personal aliè a l'obra
hagi de accedir necessàriament a la mateixa, bé mantenint la distància recomanada, bé
mitjançant separacions físiques. Concretament, per al cas de la recepció de materials en l'obra
poden adoptar, entre altres, les següents mesures:
 S'informarà, amb antelació suficient, als subministradors de material sobre aquelles

mesures que s'hagin adoptat excepcionalment en l'obra en relació amb la recepció de mercaderia
i altres generals que hagin de conèixer.
 Es organitzarà la recepció dels materials perquè no coincideixin diferents subministradors

en l'obra.
 Es realitzarà la descàrrega de material en zones específiques de l'obra evitant la

concurrència amb els treballadors de la mateixa (excepte amb els quals sigui imprescindible).
 Quan sigui personal de l'obra qui descarregui el material, el conductor haurà de romandre
a la cabina de el vehicle.
 Quan sigui el transportista el que realitzi la càrrega / descàrrega de la mercaderia,

aquesta es disposarà en llocs específics per dur a terme aquesta operació sense entrar en
contacte amb cap persona de l'obra o mantenint una distància de 2 metres.
 Es fomentarà, en tot cas, la descàrrega mecanitzada de el material havent d'evitar l'ús

dels equips destinats a tal fi per part de diversos treballadors o havent de netejar-se i desinfectar
aquests adequadament després de cada ús. Això s'aplicarà, igualment, en aquells casos en què
es cedeixin els equips a la transportista perquè sigui ell mateix qui els utilitzi.
 S'acordaran amb el subministrador de material, prèviament, formes alternatives per al

lliurament i recepció dels albarans que evitin el contacte amb personal de l'obra (per exemple:
correu electrònic, telèfon, etc.).
• Per a la desinfecció de les superfícies i equips, s'utilitzaran dilucions de lleixiu comercial (20-30
ml aprox. En 1 litre d'aigua), d'alcohol (al menys 70 º) o altres virucides autoritzats .
• Els treballadors han de cooperar en les mesures preventives adoptades.
• Amb caràcter general, no serà necessari l'ús d'EPI addicionals als requerits per l'activitat laboral.
Higiene personal
Es reforçaran les següents mesures:
• Rentat freqüent de mans amb aigua i sabó o solució hidroalcohòlica.
• Cobrir-se el nas i la boca a la tossir i esternudar amb un mocador d'un sol ús.
• Evitar tocar-se ulls, nas i boca.
• S'evitarà fumar, beure o menjar sense rentar-se prèviament les mans.
• Es facilitarà el material necessari perquè els treballadors reforcin les mesures d'higiene personal
al llarg de la jornada podent lliurar, a aquest efecte, un kit personal (aigua i sabó o gel
hidroalcohòlic, mocadors d'un sol ús, etc.).
• De la mateixa manera, es col·locaran a les zones comunes gels hidroalcohòlics i mocadors d'un
sol ús, així com contenidors amb tapa i obertura de pedal per als mocadors usats.
Aquest document té en compte tota la informació publicada per les autoritats competents fins a la
Pàgina: 53
Oficina tècnica
data de la seva elaboració. Es destaquen els següents documents de referència:
- Procedimiento de actuación para los servicios de prevención de riesgos laborales frente a la

exposición al nuevo coronavirus (SARS -COV-2). Ministerio de Sanidad
(https://www.mscbs.gob.es/en/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/home
.htm)
- Procedimiento de actuación frente a casos de infección por el nuevo coronavirus (SARS

-COV-2). Ministerio de Sanidad .
.htm)
- Manejo domiciliario del COVID -19. Ministerio de Sanidad.

.htm)
- Medidas higiénicas para la prevención de contagios del COVID -19. Ministerio de Sanidad.
.htm)
- Prevención de riesgos laborales vs. COVID -19 - Compendio no exhaustivo de fuentes de

información -. Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo (INSST).
(https://www.insst.es/)
Pàgina: 54

Entrega Final Anna Faura Edgar Mo Guillem Trinchan Asmae Taybi

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Entrega Final Anna Faura Edgar Mo Guillem Trinchan Asmae Taybi

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PROJECTE DE CANVI D’ÚS D’UN EDIFICI

DOCENT A GIMNÀS, CAMPUS ETSEA

UBICACIÓ: Av. Alcalde Rovira Roure, 181 (Lleida)

PROMOTORS: J. Maria Burgués Solanes i Lidia Rincón Villarreal

REDACTORS: Asmae Taybi Dahmani

DATA: Juny 2022

Lleida, març del 2022.

Tècnic/s redactor/s del projecte:

Tècnic/s director/s d’obra:

Antecedents i condicionants de partida

Il·lustració 1: Referència cadastral.

Il·lustració 2: Refèrencia cadastral.

Descripció de l’entorn i de la finca

El grau de consolidació edificaria de la zona és elevat i la intensitat de tràfic rodat i de

Un cop realitzat la corresponent presa de dades i el preceptiu aixecament de plànol, l’edifici

PLANTA SÚP. CONSTRUÏDA (m2) SÚP. CONSTRUÏDA TOTAL (m2)

ASPECTES DE CARÀCTER GENERAL

Il·lustració 3: Peces ceràmiques en façana Il·lustració 4: Vista general façana

L’estructura vertical està realitzada a base de pilars de formigó rectangulars de 40 x 40 cm

L’estructura horitzontal de l’edifici és soluciona amb plaques alveolars de formigó pretesat

l·lustració 7: Plaques albeolars de formigó sobre jàsseras.

S’hi observen una jàsseres de formigó armat

Cal especificar que el forjat de coberta, on es situa la maquinaria de climatització i ACS,

Il·lustració 11: Pilots de suport del paviment.

Il·lustració 12: Escala d'accés secundari P2.

Il·lustració 14: Llosa de 20cm en

La porta d’emergència de la caixa d’ascensor es situa en un parament de gruix d’un metre

Il·lustració 15: Junta de construcció.

Il·lustració 18: Regulador solar Il·lustració 17: Finestra d' 1,2m

Les façanes de l’edifici, es resolen amb una façana

Il·lustració_ 19: Pilar rectangular

Il·lustració 20: Accés a les aules. Il·lustració 21: Accés a l'edifici.

Il·lustració 23: Urinari encastat a

A la planta baixa també hi trobem un espai destinat a laboratoris on hi ha maquinaria

Il·lustració_ 25: Laboratoris PB. Il·lustració_ 24: Maquinaria

La distribució interior es dur a terme amb paret de

Il·lustració_ 26: Paret de bloc de formigó.

Il·lustració_ 27: Fals sostre d'alumini.

Il·lustració 30: Laboratori.

A la planta tercera també s’hi troben laboratoris amb

Il·lustració 31: Porta d'accés a un

Il·lustració 32: Protecció metal·lica en coberta.

Il·lustració 33: Maquinaria ACS.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Planejament general: Pla director urbanístic (2018)

Classificació del sòl: Sòl urbà consolidat

Denominació Zona: Zona EC

Usos admesos: Equipaments Comunitaris

Compliment del CTE

Requisits bàsics de funcionalitat

De tal forma que no es produeixin el l’edifici, o

Higiene, salut i protecció del medi ambient, de tal

De tal forma que la disposició i les dimensions dels

Criteris compositius del projecte

Acabats de l’envolupant exterior:

Justificació de la solució adoptada

Les solucions arquitectòniques adoptades donen resposta als requeriments de la promoció.

Planta baixa 389,9 m²

DESCRIPCIÓ BÀSICA DELS SISTEMES

La fusteria interior és de fusta pintada de vermell de 5 cm d’espessor.

NORMATIVA DE OBLIGAT COMPLIMENT

• CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes RD 314/2006 “Codi Tècnic de

Seguretat en cas d’incendi

Protecció contra el soroll