Julio Massé Langa

Rubén Íñigo Rodríguez

Temari d’oposicions

ECONOMIA II
Versió en català

Rubén Íñigo Rodríguez

Julio Massé Langa

Temari d’oposicions d’ECONOMIA II  Versió en català

Educàlia Editorial

Educàlia editorial
Edificio CREA · Avda. de las Jacarandas nº 2 - loft 327
46100 Burjassot - Valencia
Tels. 960 624 309 - 963 76 85 42 - 610 900 111

email: educaliaeditorial@e-ducalia.com

www.e-ducalia.com

CUB_ECONOMIA_II CAT.indd Todas las páginas 14/11/2019 16:46:32

 Temari d’oposicions
d’ECONOMIA II
Versió en català

Rubén Íñigo Rodríguez

Julio Massé Langa

TEM ECONOMIA II CAT.indd 1 15/11/2019 11:13:19

 Primera edició, 2019
Autors: Rubén Íñigo Rodríguez i Julio Massé Langa
Edita: Educàlia Editorial
Imprimeix: Grupo Digital 82, S. L.
ISBN: 978-84-17997-25-0
Dipòsit Legal: V-2649-2019
Printed in Spain/Imprès a Espanya
Tots els drets reservats. No està permesa la reimpressió de cap part d’aquest llibre, ni d’imatges ni de text, ni tampoc la seva repro-
ducció, ni utilització, en qualsevol forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic o d’una altra manera, tant coneguda com
els que puguin inventar-se, incloent el fotocopiat o enregistrament, ni està permès emmagatzemar-lo en un sistema d’informació i
recuperació, sense el permís anticipat i per escrit de l’editor.
Alguna de les imatges que inclou aquest llibre són reproduccions que s’han realitzat acollint-se al dret de cita que apareix en l’ar-
ticle 32 de la Llei 22/1987, d’11 de novembre, de la Propietat intel·lectual. Educàlia Editorial agraeix a totes les institucions, tant
públiques com privades, citades en aquestes pàgines, la seva col·laboració i demana disculpes per la possible omissió involuntària
d’algunes d’elles.

Educàlia Editorial
Av. de les Jacarandas 2 loft 327 46100 Burjassot-València
Tel. 960 624 309 - 963 768 542 - 610 900 111
Email: educaliaeditorial@e-ducalia.com
www.e-ducalia.com

TEM ECONOMIA II CAT.indd 2 15/11/2019 11:13:19

 ÍNDEX
ECONOMIA DE L’EMPRESA (TEMES 38 AL 44)

TEMA 38 Evolució dels conceptes d’empresa i empresari. Funcions i objectius de l’empresa. Classes
d’empreses. L’empresa com a sistema en interrelació amb l’entorn............................................................. 7
TEMA 39 El problema de la fixació dels objectius en l’empresa. Diverses concepcions dels objectius
de l’empresa. La concepció clàssica. La direcció davant els objectius. La teoria de l’organització en
els objectius de l’empresa. Un projecte d’objectius per a l’empresa............................................................ 17
TEMA 40 La decisió de localització de l’empresa. Models mecànics de localització. La localització
en funció dels costos i rendiments totals. Localització i economia d’aglomeració...................................... 28
TEMA 41 Dimensió de l’empresa. Aspectes de la dimensió. Dimensió òptima. Dimensió i ocupació..... 38
TEMA 42 El sistema de producció en l’empresa. Classes de processos productius. La productivitat i
la seva mesura. La millora de la productivitat a curt, mitjà i llarg termini. Productivitat i qualitat............... 48
TEMA 43 Els costos en l’empresa. Estructura de costos. Anàlisi del punt de cobertura. El procés de
formació de costos i les seves etapes.............................................................................................................. 59
TEMA 44 El procés de planificació i programació de la producció en sèrie, per encàrrec i per unitat.
Nous mètodes de planificar la producció. Desenvolupament i control de la producció........................... 72

FUNCIÓ COMERCIAL (TEMES 45 AL 48)

TEMA 45 El màrqueting: naturalesa i evolució. Recerca de mercats. Segmentació de mercats.............. 91

TEMA 46 Política de producte. Classes de productes. El cicle de vida. La creació i eliminació de
productes. La distribució. Canals de distribució: naturalesa i funcions. Els intermediaris. Selecció de
canals................................................................................................................................................................. 103
TEMA 47 La política de comunicació. Estratègies i instruments de promoció. La publicitat. Els mitjans
publicitaris. El pla de mitjans............................................................................................................................ 118
TEMA 48 La política de preus. Etapes i mètodes de fixació de preus. Planificació, organització i
control de l’estratègia del màrqueting............................................................................................................. 130

INVERSIÓ I FINANCIACIÓ (TEMES 49 AL 54)

TEMA 49 Concepte i classes d’inversió en l’empresa. Dimensions de la inversió: tecnològica, finan-

cera i econòmica. Criteris d’anàlisis i selecció d’inversions.......................................................................... 145
TEMA 50 Risc, inflació i impostos en les decisions d’inversió. Models de programació d’inversions..... 157
TEMA 51 El finançament de l’empresa. El Període Mitjà de Maduració i el Fons de Maniobra. El
finançament extern a curt, mitjà i llarg termini................................................................................................ 167
TEMA 52 El finançament intern: Concepte i classes. Avantatges i inconvenients de l’autofinançament.
L’amortització: significat i funció financera. Provisions. Reserves.................................................................. 180
TEMA 53 El cost del capital. El cost de les diferents fonts de finançament. El cost del capital mitjà
ponderat............................................................................................................................................................ 189
TEMA 54 L’estructura financera optima de l’empresa. La tesi de Modigliani-Miller. La política de
dividends òptima............................................................................................................................................... 201

TEM ECONOMIA II CAT.indd 3 15/11/2019 11:13:19

 MATEMÀTIQUES FINANCERES (TEMES 55 AL 56)

TEMA 55 Sistemes de capitalització. Equivalència financera. Les rendes: concepte i classes. Actua-
lització i capitalització de rendes.................................................................................................................... 215
TEMA 56 Préstecs: mètodes d’amortització. Emprèstits comercials: mètodes d’amortització. Usufructe
i nuda propietat................................................................................................................................................. 231

ORGANITZACIÓ D’EMPRESES (TEMES 57 AL 60)

TEMA 57 El procés de presa de decisions en l’empresa. Tipus de decisions. La consideració de la

incertesa i el risc. Les decisions en sistemes oberts........................................................................................ 245
TEMA 58 La planificació en l’empresa. Elements i etapes del procés de planificació. El control en la
planificació. Tècniques de control. Sistemes integrats de planificació i control........................................... 258
TEMA 59 L’empresa com a organització i institució. Teories clàssiques de l’organització de l’em-
presa. Escola de Relacions Humanes i enfocaments del “factor humà”. Teoria de la contingència i
l’empresa com a sistema social. La teoria contractual de l’empresa............................................................ 269
TEMA 60 Les estructures formals i informals en les organitzacions. Les relacions en l’organització. La
dinàmica dels grups en les organitzacions. Conflicte, canvi i desenvolupament en les organitzacions... 281

RECURSOS HUMANS (TEMES 61 AL 65)

TEMA 61 Lideratge i Estils de direcció. Enfocaments tradicionals del lideratge. Models contingents
de la direcció. Delegació i descentralització................................................................................................. 295
TEMA 62 Cultura i imatge de l’empresa. Estil Z. Tècniques de Recerca sobre cultura i imatge de l’em-
presa. Cultura i ètica en les organitzacions empresarials.............................................................................. 306
TEMA 63 La comunicació en l’empresa. Informació i comunicació. Les xarxes i l’estructura de comu-
nicació en l’empresa. Elements per a una estratègia de comunicacions en l’empresa.............................. 317
TEMA 64 Clima d’empresa i motivació. Motivació i satisfacció en el treball. Tipologia de les motiva-
cions. Valors, actituds i motivació en el treball............................................................................................... 326
TEMA 65 Evolució de les relacions entre propietat i control en l’empresa. La tecnoestructura. L’em-
presa integrada. Les relacions entre propietat i control................................................................................. 338

COMPTABILITAT (TEMES 66 AL 69)

TEMA 66 Anàlisi comptable i informació econòmica. Estats comptables. Legislació mercantil i PGC
de comptabilitat. Els comptes anuals en el PGC............................................................................................ 349
TEMA 67 Patrimoni: components i valoració comptable. Valoració econòmica d’actius i empreses.......... 364
TEMA 68 Anàlisi d’estats comptables: objectius, instruments i metodologia. Anàlisi de l’estructura
del balanç. Anàlisi econòmica: ràtios d’eficiència i productivitat. Anàlisi financera: rendibilitat dels
capitals invertits. Riscos i costos financers....................................................................................................... 375
TEMA 69 Balanç social de l’empresa. Les finalitats de l’empresa: el balanç com a auditoria social.
El balanç social com a instrument de gestió: dificultats i aportacions estratègiques i metodològiques.... 388

DIDÀCTICA DE L’ECONOMIA (TEMES 70 AL 71)

TEMA 70 Possibles concepcions d’un curs bàsic i introductori d’Economia en Batxillerat. L’aproxima-
ció raonada a les qüestions bàsiques com a metodologia didàctica en Economia. Mètodes expositius
i d’indagació en l’ensenyament de l’economia............................................................................................. 403
TEMA 71 Disseny i desenvolupament d’un projecte empresarial. El projecte empresarial com a me-
todologia didàctica en l’ensenyament d’Economia i organització d’empreses.......................................... 415

TEM ECONOMIA II CAT.indd 4 15/11/2019 11:13:19

 ECONOMIA DE L’EMPRESA (TEMES 38 AL 44)
El bloc que a continuació es presenta inclou els temes relatius a l’Economia d’Empresa en la seva part tant
de direcció estratègica com operativa.
En ell es desenvolupen els aspectes relatius a l’evolució dels conceptes d’empresa i empresari, les funcions
i objectius de l’empresa, s’estableix una proposta de classificació de les empreses i veiem a l’empresa com
un sistema que interrelaciona amb el seu entorn i que posa de manifest la importància de fixar objectius en
l’empresa sobre la base de la seva responsabilitat social corporativa.
De forma clàssica l’objectiu fonamental de l’empresa és la maximització del benefici, però avui dia, la
interrelació amb l’entorn, els objectius dels propietaris, així com dels directors que controlen l’empresa
dificulta el procés de fixació d’objectius. Per a això s’estudia les diferents funcions que compleix l’empresa
i es desenvolupa un sistema de fixació d’objectius que compleixi amb les expectatives dels agents que par-
ticipen en la mateixa i no comprometin la viabilitat del negoci, partint d’una concepció clàssica, passant pel
comportament de la direcció i basant-nos en la teoria de l’organització de l’empresa.
Una vegada que l’empresa té clars els seus objectius ha de planificar la seva localització i la seva dimensió.
El primer concepte té a veure amb el lloc on desenvoluparà el seu negoci, per a això, existeixen una sèrie
de variables, que canvien per a una empresa comercial i una altra industrial, ha de tenir en compte els cos-
tos de localització i estudiar les economies d’aglomeració per a aprofitar-se de les externalitat positives o
economies d’escala ja existents en la zona.
El segon concepte relatiu a la dimensió fa referència a la grandària de l’empresa, per a això es presenta un
estudi entre la grandària òptima, la grandària real i la grandària potencial, diferenciant les diferents dimensi-
ons empresarials que pot presentar l’empresa sobre la base dels aspectes tecnològics, comercials i financers.
Finalment, arribem a la part més operativa de l’empresa, al nucli de la seva existència, és a dir a la seva
funció productiva, allò que elabora per a satisfer les necessitats dels clients. Dins de la funció productiva
hem d’estudiar el sistema de producció en l’empresa, les classes de sistemes productius, mesurar aquests
sistemes a través de la productivitat i millorar-la a curt, mitjà i llarg termini sense comprometre la qualitat. És
a dir, tractem de respondre a com produir.
Definir el sistema productiu guarda relació directa amb el cost i per a això hem d’estudiar com s’identifiquen
els costos en l’empresa, que estructura de costos pot presentar una empresa i quin seria el punt a partir del
qual una empresa obtindria beneficis.
Finalitzem el bloc amb l’estudi del procés de planificació i programació de la producció. Si en el punt an-
terior donàvem resposta a quant ens costa produir, ara respondrem quant produirem sobre la base dels
recursos i factors dels quals disposa l’empresa.
En relació al currículum oficial en cadascun dels temes es concreta la seva relació amb aquest, però de
forma general podem dir que aquest bloc serveix de base per a introduir qualsevol concepte relatiu a
l’empresa, així com l’aprofundiment en l’estudi de la funció productiva de la mateixa (tant en l’aspecte de
microeconomia general com en el d’Economia de l’Empresa en concret).

TEM ECONOMIA II CAT.indd 5 15/11/2019 11:13:19

 42
TEMA 42
El sistema de producció en l’empresa. Classes de processos productius. La
productivitat i la seva mesura. La millora de la productivitat a curt, mitjà i
llarg termini. Productivitat i qualitat
1. INTRODUCCIÓ
2. EL SISTEMA DE PRODUCCIÓ EN L’EMPRESA
2.1. El concepte de producció
2.2. La funció productiva
2.3. El factor organitzatiu de la producció
2.4. Producció i tecnologia
3. CLASSES DE PROCESSOS PRODUCTIUS
3.1. Grau d’intensitat de la mà d’obra utilitzada
3.2. Gamma de productes obtinguts
3.3. Nivell d’integració del procés productiu
3.4. Continuïtat en l’obtenció del producte
4. LA PRODUCTIVITAT I LA SEVA MESURA
4.1. Concepte de productivitat
4.2. La productivitat en economia de l’empresa
4.3. Productivitat total, mitjana i marginal
4.4. La productivitat del factor treball
5. LA MILLORA DE LA PRODUCTIVITAT A CURT, MITJÀ I LLARG TERMINI
5.1. Determinants de la productivitat
5.2. A llarg termini
5.3. Progrés tècnic, dimensió òptima i l’experiència
6. PRODUCTIVITAT I QUALITAT
6.1. Definició
6.2. Com enfocar la qualitat dins de l’empresa
6.3. Factors de la qualitat
7. CONCLUSIONS
8. FONTS
8.1. Bibliografia
8.2. Webgrafia

1. INTRODUCCIÓ
Tota empresa necessita d’un sistema de producció que li permeti transformar els recursos o factors productius
en productes acabats per a satisfer les necessitats dels clients. En aquest procés de producció les empreses
doten de valor afegit als recursos, transformant els mateixos mitjançant una funció productiva que conjumina
terra, capital i treball i una forma determinada de produir.
Aquesta forma determinada de produir, o com realitzar el procés productiu es coneix com a tecnologia. Els
processos tecnològics que dugui a terme una empresa poden ser variats i determinen diferents classes de
processos productius que detallarem i explicarem breument.

48

TEM ECONOMIA II CAT.indd 48 15/11/2019 11:13:25

 42
Amb la finalitat de determinar si un procés és eficient per a una empresa haurem d’utilitzar la productivitat
com a indicador d’aquesta eficiència i mesurar-ho, en els seus diferents perspectives, tant de forma estàtica
com dinàmica. Aquest estudi dinàmic ens dirà el grau de millora aconseguit per l’empresa.
Aquesta millora de la productivitat es pot estudiar a curt, mitjà i llarg termini. Per a l’últim l’empresa pot mo-
dificar tots els factors que es consideren fixos guardant relació amb el progrés tècnic, la dimensió òptima i
l’experiència.
Acabarem l’exposició del tema explicant la relació entre productivitat i qualitat des de l’enfocament preven-
tiu o correctiu que pot desenvolupar l’empresa sobre aquest tema.
En relació a la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOM-
CE), que modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació LOE, els continguts que aquí es de-
senvolupen en aquest tema guarden relació amb el bloc 2 del projecte d’empresa de l’assignatura Iniciació
a l’Activitat Emprenedora i Empresarial de segon cicle de l’Ensenyament Secundari Obligatori (d’ara enda-
vant ESO), amb el bloc 2 d’Economia i Empresa del mateix cicle de l’ESO per a l’assignatura d’Economia,
amb el bloc 2 de l’activitat productiva del primer any de Batxillerat de l’assignatura d’Economia i amb el
bloc 1 i 2 de l’assignatura d’Economia de l’Empresa en segon de Batxillerat.
Recordem que per a les assignatures d’Iniciació a l’Activitat Emprenedora i Empresarial de primer cicle de
l’ESO i Fonaments d’Administració i Gestió de segon de Batxillerat, no defineix els continguts a impartir
per als blocs establerts, per la qual cosa el docent podrà triar lliurement els que millor justifiquin els criteris
d’avaluació, així com la consecució dels estàndards d’aprenentatge. No obstant això, aquest tema pot
guardar relació amb el bloc 2 de projecte empresarial d’Iniciació a l’Activitat Emprenedora i Empresarial i
amb el bloc 4, 5, 6 i 8 de Fonaments d’Administració i Gestió, a l’hora d’estudiar la funció de producció de
l’empresa per a la primera matèria, així com determinar diferents mesures de productivitat (fonamentalment
capital i treball) en les anàlisis de viabilitat i estudis d’eficiència que es puguin desenvolupar en relació al
projecte d’empresa per a la segona matèria.

2. EL SISTEMA DE PRODUCCIÓ EN L’EMPRESA

2.1. El concepte de producció
El significat econòmic de la paraula producció s’ha anat eixamplant considerablement amb el transcurs del
temps. Per als fisiòcrates, únicament l’agricultura té el caràcter d’activitat productiva. Els economistes clàssics
estenen el concepte d’activitat productiva a la indústria. Modernament, es considera com a productiva tota
aquella activitat humana (individual o col·lectiva) que augmenta l’aptitud dels béns per a satisfer les neces-
sitats humanes, això és, produir equival a crear utilitat. La producció crea utilitat i el consum la destrueix. El
procés econòmic es redueix, en últim terme, a la creació i destrucció d’utilitat.

2.2. La funció productiva

A diferència del que ocorre en Economia, en Economia de l’Empresa el concepte d’activitat productiva és
més restrictiu que el concepte de funció de producció o funció productiva.
Des que Henri Fayol (1841 – 1925) va convenir que les operacions d’una empresa es poden agrupar en
sis grups o funcions: tècniques, comercials, financeres, de seguretat, comptables i administratives, són molts
els autors que vénen parlant de les diferents funcions de l’empresa, per a referir-se a aquestes mateixes o a
altres diferents, encara que també hi ha autors que en comptes del concepte de funció prefereixen utilitzar
el de sistema o subsistema (Suarez, 2007).

49

TEM ECONOMIA II CAT.indd 49 15/11/2019 11:13:25

 42 La funció de producció és la primordial de l’empresa, és el nucli essencial o central d’aquesta, fins al punt
que les altres funcions no són sinó components o complements de la primera.
L’empresa no constitueix una fi en si mateixa, sinó un mitjà per a aconseguir determinades finalitats o objec-
tius. La principal funció de l’empresa, qualsevol que sigui el sistema d’organització socioeconòmic, és la de
produir béns i serveis per a la satisfacció de necessitats humanes. La fi o objectiu principal de l’empresa en
el sistema capitalista o d’economia de mercat consisteix en la maximització del benefici, mentre que en una
economia planificada ha estat el d’aconseguir els objectius fixats per l’Estat.
El sistema productiu, en sentit estricte s’encarrega de transformar inputs o factors productius (terra, capital i
treball) en outputs o productes acabats tant tangibles (béns) com a intangibles (serveis). Es coneix al principi
el producte o combinació de productes que es vol obtenir, i en funció de la naturalesa dels mateixos es
podrà determinar, amb major o menys precisió, segons el grau de complexitat del producte en qüestió, que
factors productius hauran d’utilitzar-se:
• Matèries primeres de determinats tipus.
• Mà d’obra amb la qualificació professional i competències adequades.
• Font d’energia necessària.
• Les màquines que convé utilitzar en el procés productiu concret.
• Com les màquines ocupen espai, es necessita disposar també de naus industrials i, en últim terme, del
factor productiu terra, la necessitat de la qual és molt més evident en les explotacions agràries que en
les industrials.
• Un equip directiu amb els coneixements apropiats per a coordinar el process productiu, o factor orga-
nitzatiu.

2.3. El factor organitzatiu de la producció

Per als economistes són tres els factors productius, terra, capital i treball, als quals caldria afegir el que
Alfred Marshall (1842 – 1924) va dir el quart factor de la producció: el factor organització, encara que
a nivell d’anàlisi de la funció de producció en sentit estricte o subsistema productiu de l’empresa, el factor
organització és una superestructura que se suposa donada. D’aquí, doncs que amb freqüència es parli
únicament de tres factors: terra, capital i treball, que resulta molt útil a l’hora de dissenyar models i desen-
volupar teories interpretatives (fins i tot algunes vegades el factor terra es considera dins del factor capital).

2.4. Producció i tecnologia

Hem vist els components del sistema productiu, però ens queda per veure la forma en què aquests han de
combinar-se per a obtenir els béns i serveis que necessita la societat.
D’aquesta forma veiem que cada activitat productiva ha d’efectuar-se seguint una determinat fórmula o tec-
nologia on s’especifiquen les quantitats que han d’utilitzar-se de cadascun dels diferents inputs. La tecnologia
que l’empresa utilitza ha de ser desenvolupada per ella mateixa o pot adquirir-la en l’exterior. Aquesta tec-
nologia no només especifica els inputs, tal com hem esmentat, a utilitzar per a obtenir una determinada quan-
titat d’outputs, sinó que sigui la tecnologia o conjunt de tecnologia serà diferent també els tipus d’energia, la
maquinària, la grandària i la disposició en planta de les naus industrials, i fins i tot l’equip directiu a utilitzar.
A nivell empresarial es denomina procediment industrial, o simplement procediment, al procés mitjançant
el qual un conjunt de factors productius o inputs, es transformen en un producte acabat o output seguint un
determinat tipus de tecnologia, això és, a un conjunt organitzat o estructurat d’operacions que permet trans-

50

TEM ECONOMIA II CAT.indd 50 15/11/2019 11:13:25

 42
formar inputs en outputs. Al principi hi haurà tants procediments o processos productius, també dits activitats,
com a outputs o productes acabats. Però pot ocórrer també que un mateix producte pot obtenir-se seguint
processos productius o tecnologies diferents, és a dir, utilitzant diferents combinacions d’inputs. El problema
econòmic fonamental de l’administració de la producció és el consistent a determinar la combinació o mes-
cla d’outputs o productes acabats, així com les tecnologies o processos productius a utilitzar en l’obtenció
dels diferents productes, que li permetin a l’empresa aconseguir o maximitzar l’objectiu o objectius desitjats.

3. CLASSES DE PROCESSOS PRODUCTIUS

Existeix una gran diversitat de procediments o processos productius, i per aquest motiu només calgui establir
classificacions generals. Esmentarem algunes d’aquestes classificacions en funció de la mà d’obra utilitza-
da, els outputs obtinguts, el nivell d’integració o la continuïtat del procés en l’obtenció del producte.

3.1. Grau d’intensitat de la mà d’obra utilitzada

Segons el grau d’intensitat amb que s’utilitza el factor treball en relació amb el capital o el valor de la
relació treballo-capital, en substitució de la qual s’utilitza, a vegades com variable aproximada la relació
treballo-producte, cal parlar de:
• Processos manuals, quan són realitzats en la seva integritat per mitjà de l’esforç humà.
• Processos mecànics, quan la seva execució és compartida entre els homes i les màquines.
• Processos automàtics, quan la intervenció de l’agent humà es redueix a la seva mínima expressió; la
seva labor es limita a la vigilància o supervisió. Aquests processos productius són característics de la
robòtica i la microelectrònica.
La conveniència d’utilitzar un procés productiu o un altre dependrà de la naturalesa de l’activitat productiva,
i sobretot del cost o preu relatiu del factor treball en relació amb el del factor capital. Existeixen activitats
productives que no es presten o presenten més dificultats que unes altres per a ser mecanitzades o automa-
titzades. D’altra banda, en aquelles localitats en les quals es disposa de mà d’obra abundant i barata inte-
ressarà utilitzar en els processos productius mà d’obra amb major intensitat que en aquelles altres localitats
en les quals la mà d’obra sigui més cara.

3.2. Gamma de productes obtinguts

Segons el producte obtingut o output podem distingir dos tipus de processos productius:
• Producció simple: en aquest procés productiu sol s’obté un tipus de bé o servei homogeni.
• Producció múltiple: en canvi, en aquest altre, es poden obtenir diversos tipus de béns o serveis que són
fàcilment diferenciables entre si, és a dir, són heterogenis.

3.3. Nivell d’integració del procés productiu

Pel nivell d’integració de les tasques que s’han de desenvolupar en relació a l’activitat productiva ens trobem:
• Sistema de producció centralitzada on tots els processos, tasques i activitats es localitzen en una planta
determinada.
• Sistemes de producció descentralitzada pel qual, l’empresa decideix repartir la producció entre di-
verses plantes i d’aquesta forma assignar a cadascuna d’elles la tasca que millor sap fer o segons el
propòsit pel qual hagi sorgit la descentralització.

51

TEM ECONOMIA II CAT.indd 51 15/11/2019 11:13:25

 42 3.4. Continuïtat en l’obtenció del producte
A l’hora d’obtenir un producte, podem optar per un procés de fabricació contínua o bé per un intermitent.
Bàsicament, el sistema de producció en sèrie utilitza tecnologies molt estandarditzada i productes molt tipificats
o normalitzats, a fi de ser venuts o consumits en massa. Al sistema de producció en sèrie se’l denomina siste-
ma de producció per al mercat, per què l’empresa fa els seus propis pronòstics sobre l’evolució futura de la
demanda del producte que pensa fabricar, i, sense esperar que els clients el demandin (s’anticipen al mercat).
En el sistema de producció intermitent, en canvi, també anomenat sistema de producció en lot o per co-
manda, en comptes de produir per al mercat l’empresa produeix per al client, fabricant el producte amb
les característiques o especificacions que el client assenyala, i sense que es pugui seguir un mateix patró
productiu amb tots els clients. Aquest sistema de producció s’utilitza principalment en empreses de serveis i
industrials de tipus marginal, així com en aquelles empreses on el valor unitari del producte és molt elevat
(com la construcció). Les empreses que segueixen el sistema de producció intermitent utilitzen, generalment,
tecnologies menys estandarditzades i fan un major ús del factor treball.
Dins de la producció intermitent, podem identificar dos tipus de processos productius addicionals:
• Processos per projecte, quan el producte o servei es caracteritza com a únic i requereix un nivell de
complexitat important el que li atorga certa singularitat. En moltes ocasions, aquesta tipologia no afron-
ta el producte com un element mòbil, sinó que són els recursos a la seva disposició els que es mobilitzen.
• Processos per lots, també conegut com a enfocament per paquets, permet l’obtenció de diferents pro-
ductes en una mateixa instal·lació tenint en compte una sèrie d’ajustos o canvis.
Les característiques diferencials dels diferents lots deriven en la configuració “per taller” o “en línia”:
• Configuració “per taller” correspon a poques unitats divergents, la qual cosa suposa organitzar les
activitats en funció de certes tasques o funcions (exemples serien biblioteques, hospitals o tallers de
reparació de vehicles).
• La configuració “en línia” s’associa a lots de grans dimensions, tècnicament bastant homogenis, la qual
cosa facilita una organització de les activitats seqüencial (un exemple serien les cadenes de muntatge
dels vehicles).
El procés de producció contínua i de fabricació en sèrie és on s’instrumentalitza la màxima eficiència a
través de la màxima estandardització possible de les operacions, la qual cosa deriva en alts nivells de re-
petició de tasques tipificades en processos multietapa de fabricació i muntatge de components per a obtenir
productes acabats.
Veient les diferents classificacions que es poden fer entorn dels diferents processos productius que pot dur
a terme una empresa, com podem saber si el procés que hem triat és l’adequat?, com fer un seguiment del
mateix per a determinar si en l’evolució i desenvolupament de l’empresa existeix creixement i eficiència?
Per a això analitzarem el concepte de productivitat i la seva mesura.

4. LA PRODUCTIVITAT I LA SEVA MESURA

4.1. Concepte de productivitat
Pocs termes hi ha en economia que s’utilitzin amb tanta freqüència com el de productivitat, quan es parla de
qüestions empresarials i socioeconòmiques en general. El terme productivitat és un neologisme que expressa la
condició o aptitud d’un determinat input o factor productiu (o d’un conjunt d’ells) per a produir algun bé o servei.

52

TEM ECONOMIA II CAT.indd 52 15/11/2019 11:13:25

 La productivitat es defineix com la quantitat de producció d’una unitat de producte o servei per input de
42
cada factor utilitzat per unitat de temps i mesura l’eficiència de producció per factor utilitzat, que és per
unitat de treball o capital utilitzat.
L’objectiu és establir la mescla idònia de maquinària, de treballadors i d’altres recursos per a maximitzar la
producció total de productes i serveis.

4.2. La productivitat en economia de l’empresa

Com hem vist la productivitat es defineix com el quocient entre la quantitat de producte obtinguda i la quan-
titat de factors productius utilitzats per a la seva obtenció.
Quan el denominador de l’anterior ràtio, en lloc de prendre la quantitat total dels diferents inputs o factors
productius consumits, es pren la quantitat consumida d’un determinat input, s’obté una mesura de la seva
productivitat mitjana.
Quan es tracta de produccions i consums homogenis, tant el numerador com el denominador de les ràtios
de productivitat s’expressen en unitats físiques. Quan això no és així, cal homogeneïtzar les produccions
obtingudes o els inputs consumits multiplicant-los pels seus corresponents preus (de venda i de cost, respec-
tivament), per a traduir-los a valor monetari. Altres vegades només es converteix en valor monetari un dels
termes de la ràtio o relació, i així s’obté, per exemple, el valor de la producció per treballador, en comptes
de la quantitat de producció per treballador (o per jornada de treball, hora, etc.).
Producció obtinguda
Productivitat total =
Recursos empleats

Producció obtinguda
Productivitat del factor treball =
Número de treballadors

Per a poder comparar els índexs, ràtios o indicadors de productivitat en un determinat període de temps o exer-
cici econòmic amb els d’un altre anterior, cal depurar la corresponent ràtio dels efectes pertorbadors causats
per les variacions en els preus en el cas que algun dels termes de la ràtio aquest expressat en termes de preu.
D’aquesta forma evitem variacions de la productivitat per qüestions monetàries. Per a poder estudiar la variació
al llarg del temps podem fixar preus i quantitats d’un any basi o any contra què comparem, de manera que:

∑(Preu venda actual*Quantitat venuda període actual)

Productivitat total =
∑(Preu venda any base*Quantitat any base)

∑(Preu venda*Quantitat venuda període actual)

Productivitat del treball =
Número de treballadors any base

Una altra mesura de la productivitat del treball seria la relació entre els treballadors de l’any corrent i els
treballadors de l’any basi, on es veuria l’evolució de la mà d’obra en el temps i podríem establir la relació
corresponent amb la producció obtinguda durant els períodes que són objecte d’anàlisi.

4.3. Productivitat total, mitjana i marginal

Són termes que s’utilitzen de forma recurrent i constant per a definir les característiques dels processos productius.
Es denomina productivitat total o rendiment en sentit tècnic d’un determinat input o factor productiu a les
quantitats que s’obtenen d’output, expressades en unitats físiques, com a conseqüència de l’increment de

53

TEM ECONOMIA II CAT.indd 53 15/11/2019 11:13:25

 42 la quantitat emprada d’aquest input, romanent constants les quantitats utilitzades de la resta d’inputs que
intervenen en el procés productiu.
La productivitat mitjana s’obté dividint la productivitat total, presa aquesta en el sentit que acaba de ser
definida, per la quantitat del corresponent input.
La productivitat marginal és la quantitat d’output que s’obté com a conseqüència d’un increment infinitament
petit de la quantitat utilitzada del corresponent input o factor productiu (o, en sentit aproximat, productivitat
de l’última unitat d’input utilitzada).

4.4. La productivitat del factor treball

La productivitat és un indicador que mesura l’eficiència d’un determinat factor, és a dir és un concepte
anàleg al de rendiment. En relació al treball, podem definir la seva productivitat com el quocient entre el
nombre de productes obtinguts (la seva equació l’hem vist anteriorment) i el nombre d’hores (per exemple)
empleades per a la seva obtenció.
Un dels objectius fonamentals de l’empresa és incrementar la productivitat dels treballadors. Aquesta pro-
ductivitat dependrà de quatre factors:
• Característiques personals dels treballadors que els fan únics sobre la base de les seves habilitats, edu-
cació, experiència o ambició.
• La motivació dels treballadors, és a dir, l’impuls i esforç per satisfer un desig o meta per part del treballador.
• Entorn físic del treball amb la tecnologia necessària, les eines i procediments adequats, així com la
corresponent seguretat i higiene en el treball que necessita tot emprat.
• Qualitat del producte (sobre el qual tornarem al final del tema). Disminuir la taxa de desaprofitament
de material i reduir el temps destinat a reprocessos també permetrà incrementar de forma considerable
la productivitat de la mà d’obra.

5. LA MILLORA DE LA PRODUCTIVITAT A CURT, MITJÀ I LLARG

TERMINI
Sota l’òptica del curt termini, tota empresa es troba amb una estructura productiva donada, que configura
un determinat tipus de funció de producció. La seva dotació de factors fixos o grandària, la seva tecnologia,
la seva pròpia estructura organitzativa o estil de direcció i la seva edat, així com també els preus de mercat
dels seus outputs i inputs, són considerats com a dades externes o variables exògenes. La productivitat inter-
na de l’empresa depèn únicament de l’eficient utilització dels factors productius de què disposa.
La seva eficiència (o productivitat sota el supòsit que estem manejant) serà màxima quan amb un pressupost
de despeses donat aconsegueix maximitzar el volum de producció obtingut o, equivalentment, quan acon-
segueix obtenir un volum de producció amb un pressupost de despeses mínim.
Aquesta accepció del concepte d’eficiència o productivitat de l’empresa ha de ser analitzada no només
des de l’òptica del curt termini (eficiència en sentit estàtic), sinó també des de l’òptica del mitjà i llarg termini
(eficiència en sentit dinàmic), amb una major perspectiva.
D’altra banda, l’eficiència global de l’empresa no depèn únicament de l’eficiència o productivitat del sector
productiu o fabril, sinó, a més, de l’estructura organitzativa o estil de direcció que s’utilitzi, de la posició de
l’empresa enfront del mercat (eficiència comercial), de les economies aconseguides en l’aprovisionament dels
recursos financers i de la racional assignació dels mateixos a l’interior de l’empresa (eficiència financera).

54

TEM ECONOMIA II CAT.indd 54 15/11/2019 11:13:25

 5.1. Determinants de la productivitat
42
Tal com venim desenvolupant la productivitat és més complexa que un indicador que ens permeti determinar
si es poden tenir més màquines o contractar més persones en el lloc de treball ja que són molts els factors
o determinants que tenen incidència sobre aquesta. És a dir, dues empreses exactament iguals en l’ús de
tecnologia poden tenir diferències de productivitat a causa de:
• la qualitat i disponibilitat dels recursos naturals, que impacten en la producció de productes i serveis
que necessita d’aquests recursos.
• l’estructura de la indústria i els canvis dels sectors, incloent si permet entrades de nous competidors o
no, ampliant la competitivitat i incentivant la millora de la forma de treballar.
• el nivell de capital total i el seu increment, que impacta el seu nivell i el seu cost i que facilita o no el
nivell d’inversió futur.
• el ritme de progrés tecnològic, més i millor tecnologia millora el nivell i la qualitat de tecnologia utilit-
zada en la producció.
• la qualitat dels recursos humans (l’educació), que impacta els resultats de l’aportació humana
• l’entorn macroeconòmic, que pot facilitar o entorpir la participació en l’economia dels diferents actors,
que són els empresaris i els treballadors.
• l’entorn microeconòmic, que pot facilitar o entorpir la forma de treballar diària els diferents actors, per
exemple, que el govern imposi moltes regulacions al funcionament de l’economia impacta la produc-
tivitat negativament.

5.2. A llarg termini

En termes de producció, es considera llarg termini el període de temps en el qual l’empresa pot variar tots els
factors que utilitza, de manera que cap factor és fix. L’empresa té capacitat per a influir i modificar els seus
costos fixos, fent que tots aquests siguin variables. En definitiva, a llarg termini, l’elenc d’opcions que se li obren
a qualsevol empresa per a escometre el procés productiu, són molt majors, ja que tots els factors poden variar.
Dos factors entren en joc a l’hora d’incrementar la productivitat a llarg termini, que siguem capaces d’obtenir
més producte acabat amb els mateixos factors productius, o bé que amb menor quantitat de factors pro-
ductius emprats arribem a la mateixa quantitat de producte acabat o fabricat (progrés tècnic que detallem
més endavant). Aquesta relació es mesura a través del temps gràcies als rendiments a escala que poden ser:
• Rendiments d’escala creixents, que es donen quan en variar la quantitat utilitzada de tots els factors en
una proporció determinada, la quantitat obtinguda de producte varia en una proporció major.
• Rendiments d’escala constants, en aquest cas vénen determinats perquè la quantitat utilitzada de tots
els factors i la quantitat de producte obtinguda varien en la mateixa proporció.
• Rendiments d’escala decreixents, són aquells que sorgeixen quan en variar la quantitat utilitzada de tots els
factors en una proporció determinada, la quantitat obtinguda de producte varia en una proporció menor.

5.3. Progrés tècnic, dimensió òptima i l’experiència

Progrés tècnic, dimensió òptima i l’experiència són factors que influeixen en la productivitat de l’empresa
a llarg termini. Anirem definint i analitzant cadascun d’ells per a veure la seva relació amb la productivitat.

55

TEM ECONOMIA II CAT.indd 55 15/11/2019 11:13:25

 42 Es denomina progrés tècnic a tot canvi en la funció de producció que permet obtenir una mateixa quantitat
de producte d’igual qualitat amb un menor cost o, amb independència de la seva incidència sobre els cos-
tos, permet fabricar nous productes o introduir novetats en els productes que l’empresa ve fabricant.
El progrés tècnic suposa sempre un major coneixement de les receptes productives que l’empresa utilitza o
la creació d’altres noves. La invenció de nous procediments i el desenvolupament de nous productes són els
fruits del progrés tècnic. El progrés tècnic pot ser produït per la pròpia empresa o provenir de l’exterior, quan
en lloc de crear-la, l’empresa prefereix comprar en el mercat la tecnologia que necessita.
El progrés tècnic sol suposar una alteració de lloa relació o proporció en la qual s’empren els factors pro-
ductius bàsics. Quan la disminució relativa del factor capital és menor que la del factor treball, el progrés
tècnic economitza treball, i capital, quan succeeix el contrari. Si la disminució relativa de tots dos factors
productius és la mateixa, es diu que el progrés tècnic és neutral. És el preu relatiu d’aquests factors el que
determina precisament que el progrés tecnològic segueixi l’una o l’altra direcció.
En relació a la dimensió òptima, a llarg termini, l’empresa buscarà la seva dimensió més convenient que li
permeti maximitzar el benefici per unitat de producte venut. Es tracta de maximitzar la productivitat en ter-
mes de cost sobre la base de la grandària ideal de l’empresa. Aquesta dimensió es veurà, al seu torn, no
només condicionada per factors tècnics, sinó també comercials, financers o directius.
Un últim punt que afecta a la productivitat a llarg termini és l’experiència i l’aprenentatge ja que la produc-
tivitat de la mà d’obra augmenta a mesura que la seva experiència en la realització d’una determinada
activitat productiva és major, especialment, quan es tracta de tecnologies o productes nous.

6. PRODUCTIVITAT I QUALITAT
L’evolució del concepte de qualitat ve determinat des dels enfocaments tradicionals associats a l’activitat de
l’artesà on el control del procés resultada individual i visual, fins a la generació d’estructures organitzatives
on són necessaris sistemes que permetin el seguiment de la integritat de les operacions en les quals existei-
xen dinàmiques input-output o esquemes tant de “client intern” o en la pròpia organització, com de client
extern i consumidor, en la seva concepció convencional.
Els requeriments de qualitat vénen, al seu torn, determinats per les característiques de la demanda, on el
context en aquests moments es mostra com a dinàmic, incert i complex, existint alts nivells de competitivitat,
és a dir, àmplies ofertes on el client pot obtenir una cobertura a les seves necessitats des de diferents agents.

6.1. Definició
Segons la American Society of Quality control (ASQC), la qualitat és el “conjunt de característiques d’un
producte, procés o servei, que li confereixen aptitud per a satisfer les necessitats de l’usuari”. Dit d’una altra
forma, la qualitat la podem definir com a adequació a l’ús.

6.2. Com enfocar la qualitat dins de l’empresa

El tractament de la qualitat ha estat plantejat, inicialment, des de criteris d’inspecció final del producte fins
als actuals basat en la prevenció (és a dir, tenir un sistema que detecti errors en els productes finals, o bé
desenvolupar un sistema que eviti fabricar un producte amb aquests errors).
En el primer cas, la inspecció s’orienta cap a la detecció de fallades aplicant l’estadística als processos, la
qual cosa suposa un treball a partir de mostres de productes. No obstant això, aquesta labor no se centrava
en la correcció del problema d’origen, sinó en la identificació de les incidències en els lots o productes aca-
bats, la qual cosa suposa un cost de reparació ineludible i una pèrdua de productivitat, ja que cal emprar

56

TEM ECONOMIA II CAT.indd 56 15/11/2019 11:13:25

 42
recursos en la identificació, així com en la reparació (a més, amb el risc afegit que algun producte defectuós
“s’escapi” i arribi al client).
Amb la prevenció, que seria el segon enfocament, es tracta d’anar a l’origen del problema tractant de fer les
coses bé a la primera en una cerca de l’excel·lència que faci responsables a totes les àrees de l’organització
de l’empresa fent seu l’objectiu final de “zero defectes”.

6.3. Factors de la qualitat

La qualitat depèn de:
• Les persones, on la incidència del factor humà és clau pel coneixement que tinguin les mateixes del
producte i del procés, la motivació per treballar en l’empresa, la satisfacció que aconsegueixen pel
treball ben fet o les seves habilitats a l’hora de prevenir i corregir la mala qualitat.
• Els mètodes que disposa l’empresa, ja que a través dels mateixos es generen els sistemes i programes
per a millorar el procés productiu.
• L’organització, que actua com a facilitador o obstacle en el desenvolupament de millores, idees, parti-
cipació dels empleats o en la comunicació i interacció oportuna. Algunes empreses/empresaris poden
considerar que les mesures preventives suposen un retard en la producció i amb això una pèrdua de
productivitat, per la qual cosa podrien actuar com a obstacle a la implantació de mesures preventives.
• Les màquines o equipaments dels quals faci ús l’empresa en el seu procés productiu. Com més adaptats
estiguin als estàndards tecnològics més adequades seran les ràtios de cost, qualitat, preu i productivitat.
Els sistemes de qualitat presenten un cert cost, igual que ineficiències. És a dir, existeixen certs evitables deri-
vats d’errors i defectes, que resulta fonamental identificar abans de la seva sortida al mercat, ja que podrien
ocasionar reclamacions, costos postvenda, pèrdua d’imatge, etc. Tot això requereix determinada inversió
en certs sistemes d’inspecció i prevenció, sobretot, i en aquest últim cas, comptant amb el desenvolupament
de la planificació d’una enginyeria o d’un disseny tècnic apropiat dels processos productius.

7. CONCLUSIONS
Una de les funcions primordials de l’empresa és l’àrea de producció. El procés de producció, que forma
part d’un dels subsistemes de l’empresa, necessita de recursos productius, per a, a través d’una tecnologia
(desenvolupada de forma interna o externa), donar valor afegit als productes acabats que satisfaran les
necessitats dels clients.
Són moltes les fórmules que pot utilitzar una empresa per a dur a terme aquest procés de transformació, per
la qual cosa han de desenvolupar mesures i indicadors per a avaluar la correcta utilització d’aquests. Una
d’aquestes mesures és la productivitat com a indicador de l’eficiència i mesura la relació entre els productes
obtinguts i els recursos utilitzats.
La maximització del benefici, com a objectiu de l’empresa, tracta de fer gran la bretxa entre ingressos i
despeses que justifiquen l’aparició d’aquest. La productivitat té una relació directa amb aquesta bretxa,
ja que una millor eficiència en l’ús de recursos significa, o bé produir més amb els mateixos recursos (més
ingressos), o almenys, produir el mateix amb menys recursos (menys despeses).
A llarg termini, l’empresa tracta d’incrementar la seva productivitat a través del progrés tècnic,arribar a una
dimensió òptima que li permeti obtenir el màxim benefici per unitat produïda i aprofitar-se d’una experièn-
cia acumulada que li permeti anar creixent de forma eficient.

57

TEM ECONOMIA II CAT.indd 57 15/11/2019 11:13:25

 42 En els processos productius, l’empresa ha de tenir en compte les conseqüències de la mala qualitat, estudi-
ar-la degudament i posar les mesures que estiguin al seu abast per a evitar la pèrdua de client, bé a través,
de mesures preventives o correctores. La mala qualitat significa pèrdua de productivitat per a l’empresa en
haver de dedicar temps a identificar els errors, així com reprocessar els productes acabats.

8. FONTS
8.1. Bibliografia
BAÑEGIL, T.M (2005). Manual de dirección de operaciones. Ediciones Paraninfo. Madrid.
BUENO, E. (2011). Introducción a la economía de la empresa. Ediciones CEF. Madrid.
PÉREZ GOROSTEGUI, E. (2002) Introducción a la economía de la empresa. Editorial Universitaria Ramon
Areces. Madrid.
SUAREZ, A. (2007). Curso de Economía de la empresa. Editorial Pirámide. Madrid.

8.2. Webgrafia
ALVAREZ MORO, O (2008). ¿Qué es la productividad?. Serie de conceptos de Economía. El Blog Salmón.
Recuperado de https://www.elblogsalmon.com/conceptos-de-economia/que-es-la-productividad
BAENA, E. (2009). La producción a largo plazo. La empresa, producción y costes. Aprendeconomia. Re-
cuperado de https://aprendeconomia.com/2009/11/20/5-apartado-b-la-produccion-a-largo-plazo/

58

TEM ECONOMIA II CAT.indd 58 15/11/2019 11:13:25