Ruines. Simbolisme, Proteccio I Adequacio A Empuries, Ullastret I Tarragona

RUINES.
SIMBOLISME, PROTECCIÓ I ADEQUACIÓ DELS CONJUNTS ARQUEOLÒGICS DE

EMPÚRIES, ULLASTRET I TARRAGONA.
Iris Blancafort Becerra
Tutor: Pedro Azara Nicolas

Tribunal: B. Garcia Estevez, S. Gilabert Sanz, E. Jimenez Gómez
Setembre del 2022
Treball de final de Grau

Grau en Estudis d’Arquitectura (GArqETSAB)
Escola Tècnica Superior d’arquitectura de Barcelona (ETSAB)
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
RUINES. SIMBOLISME, PROTECCIÓ I ADEQUACIÓ DELS CONJUNTS ARQUEOLÒGICS DE EMPÚRIES, ULLASTRET I TARRAGONA ETSAB / TFG
__RESUM_____________________________________________________________ __ABSTRACT__________________________________________________________
Anàlisi i reflexió sobre el present, passat i futur dels principals conjunts arqueològics a Catalunya: Empúries, Tarragona i Analysis and reflection on the present, past and future of the main archaeological sites in Catalonia: Empúries, Tarragona and
Ullastret. Introducció al valor de les ruïnes i el seu significat a nivell d’identitat, educatiu i lúdic. Abstracció sobre la voluntat Ullastret. Introduction to the value of ruins and their meaning in terms of identity, education and leisure. Abstraction on the
de conservació de les ruïnes tot i ser una pausa en el seu procés natural de desaparició, valoració de la idoneïtat en les lleis will to conserve the ruins in spite of being a pause in its natural process of disappearance, valuation of the suitability in the
de protecció del patrimoni arquitectònic vigents juntament amb l’estudi d’una mostra de les adequacions i restauracions que laws of protection of the architectonic patrimony along with the study of a sample of the adaptations and restorations that
s’han dut a terme en els conjunts arqueològics a estudi. Exploració de la necessitat de transformació d’aquests espais per have been carried out in the archaeological sites under study. Exploration on the need to transform these spaces to ensure
assegurar la seva supervivència en el temps, la creació de parcs arqueològics i la integració de ruïnes al nostre paisatge urbà. their survival over time, the creation of archaeological parks and the integration of ruins into our urban landscape.
Paraules clau: Ruïna. Arqueologia. Patrimoni. Conservació.
Keywords: Ruin. Archaeology. Heritage. Conservation.
2
__PREFACI____________________________________________________________
Justificació de la temàtica. Encaix del treball als estudis Objectius
Un dels principals objectius del Grau en Estudis d’Arquitectura és la formació de l’esperit crític de l’alumnat, no solament Conèixer el significat i utilitzar degudament els conceptes propis de la temàtica d’aquest treball, entre ells: Runa,
dotar-los dels coneixements teòrics i pràctics necessaris per la professió sinó que també puguin valorar quan actuar és Ruïna, Monument, Conjunt Arqueològic, Jaciment, Parc Arqueològic.
necessari i de quina forma seria la millor manera d’aconseguir els objectius a assolir. El present treball segueix aquesta Explorar els conjunts arqueològics més destacats de Catalunya. Conèixer la raó d’aquesta denominació, els seus
directriu, mitjançant la recerca i anàlisi del tema triat portar a una reflexió personal d’intervenció en les ruïnes d’estudi. inicis, l’estat actual i les noves campanyes de futur.
Al llarg de la realització del Grau he tingut l’oportunitat de cursar assignatures enfocades en l’actuació sobre elements Mitjançant l’estudi de tres Conjunts Arqueològics poder analitzar i valorar de forma crítica les qüestions que a
patrimonials, tal com Construcció o Introducció al Patrimoni Arquitectònic, però és que la reflexió de com tractar els continuació s’enuncien i que conformen en el títol del treball.
elements preexistents es troba en tots els àmbits de la professió i en tots els projectes. Com ens posicionem vers les · Simbolisme. Quins son els valors que donem a aquests espais com a societat a nivell històric, icònic
preexistències, les ruïnes de construccions antigues que es troben repartides al llarg de la nostra ciutat, poble o paisatge, és personal i paisatgístic. Son intrínsecs d’aquests espais? O son degut a tasques en la creació del conjunt arqueològic o
una qüestió molt complexa però alhora universal. posteriors.

· Protecció. Quin és el marc legislatiu que protegeix la desaparició d’aquestes restes, quines modificacions
Les ruïnes desperten en molts de nosaltres una certa meravella, ens encisen amb la seva estètica on la descomposició d’una son permeses i quines no. És necessària la seva protecció? Quin és l’efecte del turisme, i és convenient permetre l’entrada
societat passada conviu, és transformada i tapada per una naturalesa imparable. On és possible llegir les capes del pas del lliure a aquests espais?
temps ja que totes les vivències viscudes en aquell espai han deixat marca. Podria ser l’afany de la societat d’avui en dia de · Adequació. Quin és l’ús actual d’aquests espais i quines tasques de manteniment i adequació es realitzen.
realitzar construccions immutables, l’ús de nous materials i la cultura de la substitució, que converteixen aquestes ruïnes És legítim modificar les restes arqueològiques? Per quins motius? Quins usos haurien de permetre desenvolupar-se en
quasi intocades i sinceres en tant atraients. Però son realment espais que no han patit canvis? Com de autèntiques son les aquests espais, hi ha d’haver un límit?
ruïnes visitables i serien així de llegibles sense intervenció per part d’arquitectes e historiadors? És necessari i justificable
construir la ruïna? A través d’aquest treball intentaré respondre a aquestes inquietuds sorgides al transcurs del meu pas per
l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
3
__SUMARI____________________________________________________________________________
RUINES. CONJUNTS ARQUEOLÒGICS.

La curiositat per la ruïna ................................................................................................................................ 6
Ruïnes i on trobar-les .................................................................................................................................... 7
Justificació tria casos d’estudi........................................................................................................................ 9
EMPURIES. EMPORION. EMPORIAE
La fundació d’Emporion i Emporiae............................................................................................................... 11
La descoberta de les ruïnes ........................................................................................................................... 12
Metodologia Projecte de restauració, consolidació i adequació museística del fòrum romà, Lola Domènech amb
col·laboració de l’equip d’arqueòlegs del MAC Empúries, 2008-2009............................................. 14
El treball s’inicia mitjançant una primera introducció a les ruïnes i els conceptes derivats d’elles. Divulgació. Vivint les ruïnes ........................................................................................................................... 17
Seguidament es detallen els tres conjunts arqueològics a estudi: Empúries, Ullastret i Tarragona. Justificant el motiu de la
Cursos anuals d’arqueologia .......................................................................................................................... 19
seva tria i les característiques que els diferencien. Tot incloent una breu descripció dels elements que conformen el conjunt
ULLASTRET
arqueològic, la seva catalogació i protecció, i l’ús que se’n realitza actualment. L’anàlisi finalitza amb la descripció d’un
L’assentament Indiketa.................................................................................................................................. 21
projecte d’adequació/modificació d’un dels elements del conjunt, detallant els objectius d’aquest i el canvi en la seva
Inici de la recerca arqueològica...................................................................................................................... 22
caracterització.
Projecte d’immersió en una ciutat virtual, estudi Burzon*Comenge amb col·laboració de
A continuació s’inicia l’apartat de reflexió, amb l’objectiu que sigui aplicable al màxim nombre de conjunts arqueològics però
l’equip d’arqueòlegs del MAC Ullastret, 2016.................................................................................. 23
exemplificada mitjançant els tres casos d’estudi, dels tres conceptes a tractar: el simbolisme dels conjunts arqueològics, la
TARRAGONA. TARRACO
necessitat o no de protecció per assegurar la seva perduració en el temps i la modificació d’aquests.
La fundació de Tarraco................................................................................................................................... 25
Finalment es troben les conclusions, on s’argumenta el compliment dels objectius mitjançant un breu ressò dels conceptes
Desenterrant el passat................................................................................................................................... 26
tractats al llarg del treball.
Conjunt arqueològic de Tàrraco..................................................................................................................... 27
El teatre romà................................................................................................................................................. 28
Projecte d’adequació de les restes del Teatre romà i la activació com a espai públic,
Toni Gironès 2013-2018................................................................................................................... 30
Divulgació del patrimoni arqueològic a Tarragona, Tàrraco Viva................................................................... 32
EL SIMBOLISME DE LES RUINES I ELS CONJUNTS ARQUEOLÒGICS ........................................................................ 33
LA NECESSITAT DE MESURES DE PROTECCIÓ........................................................................................................ 34
ACTUALITZACIÓ A UN NOU PRESENT, ADEQUACIÓ.............................................................................................. 34
CONCLUSIONS I VALORACIÓ............................................................................................................................... 35
BIBLIOGRAFIA...................................................................................................................................................... 36
REGISTRE D’IMATGES ..........................................................................................................................................37
4
__RUINES. CONJUNTS ARQUEOLÒGICS_____________________________________________________
Figura 1. Ruines de les termes de la Villa Adriana a Tívoli,

1766 – 1770, PIRANESI, GIOVANNI BATTISTA
5
La curiositat per la ruïna
La concepció actual de ruïna com a diàleg entre natura i cultura, el resultat del xoc de forces naturals, vent, pluja, erosió, amb
l’efecte de l’home durant el procés de creació de civilitzacions té origen durant la il·lustració. La melancolia respecte un
passat perdut i menjat per el temps, una època passada plena de grans descobriments i fites aconseguides. La poesia d’allò
restant respecte tot el que ha estat esborrat però que encara es pot entreveure en la nostra memòria, l’afany per descobrir
l’historia que ens expliquen les restes amagades sota la pols. La dicotomia entre la vida i la mort, la dansa de la vegetació que
s’aferra a les restes inerts i mortes d’una construcció abandonada per sobreviure i créixer, per tocar el sol.
“Jo, amant de la naturalesa solitària i senzilla, confessor de la divinitat, em vaig asseure en aquestes ruïnes. Viatger sense La estimació per les ruïnes però és molt anterior a les connotacions que avui en dia es donen a aquesta paraula. El concepte
renom, vaig xerrar amb aquestes restes mentre ignorava els confosos records dels homes i els incerts somnis del desert es de monumentalitat, la creació de construccions que perdurarien a través de generacions i que serien venerades per el seu
barrejaven en el fons de la meva ànima […] Només a llargs intervals s'escoltava la caiguda d'algun arbre que la destral del fort valor històric és present ja en els monòlits de la protohistòria i en l’antic Egipte, l’afany de perdurar el record dels seus
temps derivava en el fons de la selva, d’aquesta manera tot cau, tot és aniquilat.” governants en la creació de gegants monuments. La ruïna és allò que es resisteix, la resta que queda i lluita contra l’oblit.
( Chateaubriand 1978, p. 546-547) La ruïna és la petjada del procés natural de desintegració, la carícia dels elements, però també la mostra de la seva ira. La
dels elements naturals i la del home. El fruit de la destrucció. Ruïna entremig de la runa.
La presencia de jaciments arqueològics arreu del territori i el reconeixement de les restes històriques exposades com a
monuments a conservar son la clara mostra de la inquietud i curiositat que en l’actualitat ens desperten les ruïnes. Ens
preguntem com era la vida quotidiana de les civilitzacions que van ocupar el nostre mateix territori, quin és el nostre origen i
la raó de la vida tal i com la coneixem. Alhora de quedar-nos encisats per el desgast, els anys que separen la nostra curta vida
amb els elements inerts que conformen la ruïna que contemplem, la pedra escantonada i mig enterrada que tants anys
enrere construïa el cos d’una societat tant diferent.
6
Ruïnes i on trobar-les
Què és una ruïna?
Runa. “Conjunt de restes aterrades procedents d'una construcció enderrocada, d'un enderroc, d'una excavació,
consistent en pedres, maons, terra, trossos de guix i ciment, ferros i altres materials.” (Font: Diccionari descriptiu de la
llengua catalana) L’ús lúdic i educatiu de jaciments i conjunts arqueològics han derivat a la creació de Parcs arqueològics, espais en el que
conflueixen elements amb valor històric arquitectònic, documental o antropològic que permeten la seva rendibilitat social
Ruïna. “Conjunt de restes conservades d'una construcció, d'una ciutat, d'un element natural. Estat de degradació com espai visitable. És un espai on conservar, investigar i comunicar a la societat sobre aspectes del passat.
d'una construcció, d'un conjunt de construccions, que impedeix de fer-ne ús.” (Font: Diccionari descriptiu de la llengua Els parcs arqueològics son jaciments adaptats a les visites, escenaris de reconstruccions amb major o menor fidelitat de les
catalana) ruïnes de contenen, amb itineraris i una clara carga didàctica i d’entreteniment per el visitant, generalment a través de un
centre d’interpretació o aula d’activitats didàctiques.
La ruïna és l’element que resta d’una construcció i alhora és la descripció del seu estat de conservació, aquelles peces que
encara conserven part de la seva forma i s’endevina la seva posició. La ruïna és allò reconeixible. La gestió dels jaciments, monuments i conjunts arqueològics que tenim a Catalunya es troben a càrrec de Agència Catalana
En contraposició s’ubica aquest altre mot tant similar, runa. La runa és tot allò informe, tant desgastat i esmicolat que no és del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat, des del 2010 bona part d’aquests espais formen part de
possible reconèixer-ho com a part d’aquella construcció. La runa no té valor històric. la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya (ArqueoXarxa), organisme que seguint els seus cinc principals
Al tractar-se de l’arqueologia la disciplina que estudia de les diverses societats humanes que han viscut al llarg dels segles valors: territori, conservació, innovació, accessibilitat i sostenibilitat, pretén avançar cap a noves formes de representació i
mitjançant la recuperació i anàlisi de la cultura material que van produir, s’anomenen zona/jaciment/conjunt arqueològic relació que permetin apropar al ciutadà el nostre llegat cultural.
aquells espais susceptibles de contenir aquestes i ser escenari de l’estudi.
Formen part de l’ArqueoXarxa: el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), museu al capdavant de la iniciativa amb seus
Es defineix com a Zona arqueològica en l’Art.7, títol primer, LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català̀ a Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret; el Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona (MNAT), el Museu
(DOGC núm. 1807, d’11.10.1993) el “lloc on hi ha restes de la intervenció́ humana i està constituït per la presència Arqueològic Comarcal de Banyoles, el Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega, el Museu de Badalona, el Museu de Gavà i Parc
d'artefactes, elements estructurals, sòls d'ocupació i altres anomalies que solament és susceptible d'ésser estudiat en Arqueològic Mines de Gavà, el Museu Comarcal de la Noguera Balaguer, el Museu de Ca n'Oliver a Cerdanyola, i el Museu de
profunditat amb la metodologia arqueològica, tant si es troba en la superfície com si es troba en el subsòl o sota les aigües.” Guissona; gestionant la totalitat de jaciments i restes arqueològiques que es troben al nostre territori, les principals de les
quals es troben grafiades al mapa que a continuació s’exposa.
Un jaciment arqueològic és una zona arqueològica excavada o en procés d’excavació ben delimitada, les restes provinents de
la qual estan o han estat estudiades. Un jaciment arqueològic es pot considerar una zona arqueològica però no a la inversa.
Parlem de conjunt arqueològic quan es tracta d’agrupacions de jaciments i restes arqueològiques que conten amb una gestió
comuna que garanteix la seva preservació, conservació i posada en valor.
7
Figura 3. Integrants de l’arqueoxarxa i els principals conjunts arqueològics que gestionen
Figura 2. Mapa de jaciments i restes arqueològiques de Catalunya

8
Justificació casos d’estudi
A l’hora de seleccionar tres conjunts arqueològics que exemplifiquin la diversitat que actualment es troba en aquests és
necessari prestar atenció a la seva història, als òrgans que els gestionen i les campanyes actives que es desenvolupen en ells,
juntament amb les característiques del territori on s’ubiquen.
El primer dels casos d’estudi és l’antiga ciutat de Emporiae, conjunt arqueològic escenari de les excavacions arqueològiques
de més durada de Catalunya, seu de cursos d’arqueologia anuals i desenvolupant una gran tasca en explicar aquesta I per finalitzar, s’ha seleccionat el conjunt arqueològic de la ciutat romana de Tàrraco, gestionada per el primer museu
disciplina i apropar-la a noves generacions. El conjunt arqueològic d’Empúries es troba sota la gestió del Museu arqueològic a àmbit nacional de Catalunya de creació expressa per aquest conjunt, MNAT.
d’Arqueologia de Catalunya, MAC, sent aquest la unió de cinc grans centres museístics i recopilant entre ells la col·lecció més Tàrraco va ésser la principal base militar dels exèrcits romans durant l’hivern per la conquista d’Hispania, construcció de la
important d’arqueologia de Catalunya. qual data del 217 aC, i va esdevenir la capital de l’imperi en ser l’espai de residència de emperador August l'any 26 aC, fet que
Emporio fou originalment una colònia grega centrada al comerç marítim fundada durant la primera meitat del segle VI aC, va proporcionar a la ciutat un gran impuls en el seu urbanisme visible en la construcció d’equipaments tal com el teatre,
ciutat que va traslladar-se d’una primera Paleàpolis a una Neàpolis situada més terra endins, i on van desembarcar els fòrum local, fòrum provincial, circ, entre d’altres. Actualment és un conjunt excepcional, formant part del casc antic d’una
romans creant al costat de la colònia grega una petita base militar, posteriorment sent la ciutat de residència de soldats ciutat viva plena d’història, un espai canviant i molt dinàmic, escenari de festivals i conferències, tal com el festival de Tàrraco
veterans, i unint-se ambdós nuclis sota el nom d’Emporiae. Va entrar en decadència a partir del segle I aC degut a la Viva, que apropen l’arqueologia i el seu llegat històric a tots els estrats de la societat. És per aquest motiu que ha rebut el
presència de centres de població més importants com Tàrraco i a partir del segle III dC va començar a ser abandonada. reconeixement de formar part de la llista de Patrimoni de la Humanitat de l’UNESCO.
Actualment és part d’un paisatge idíl·lic a la vora del mar on descansen aïllades les ruïnes de les antigues ciutats grega i
romana. D’aquesta manera es dona pas a l’anàlisi i posterior reflexió sobre el conjunt arqueològic d’Emporiae on les ruïnes son una
petjada davant el mar i espai de recerca i excavació, el conjunt arqueològic d’Ullastret on les ruïnes colonitzen els punts alts
Per a complementar l’anàlisi s’ha elegit el conjunt arqueològic d’Ullastret, que comprèn el poblat de Puig de Sant Andreu del territori i creen rutes per la seva exploració, i el conjunt arqueològic de Tàrraco on les ruïnes formen part del paisatge
d’Ullastret, el poblat ibèric més gran de Catalunya. Gestionat per el MAC forma part de la ruta dels Ibers, projecte de turisme urbà d’una metròpolis i son escenari destinat a l’oci divulgatiu.
cultural de l’Agencia Catalana de Patrimoni Cultural, amb l’objectiu de millorar el coneixement i qualitat en la visita dels
diferents jaciments i conjunts arqueològics mitjançant la creació de rutes i experiències per a enfortir els vincles entre la
població, el territori i la historia de la seva gent.
Ullastret va ser la capital del poblat indígena dels Indigets, poble que habitava l’Empordà i la Selva durant la primera meitat
del segle VI aC. La seva organització era pròpia d’un oppidium, recinte fortificat en altura sobre el territori que dominaven,
explotant-lo mitjançant la ramaderia, agricultura i mineria en superfície. Comerciaven amb tribus indígenes properes i amb
grecs i fenicis mitjançant, d’entre d’altres, el comerç amb la colònia grega d’Empúries. Va ser abandonat a inicis del segle II aC
degut al canvi d’organització de la societat i territori després de l’arribada dels romans a la península Iberica.
9
__EMPURIES. EMPORION. EMPORIAE______________________________________________________
El conjunt arqueològic d’Empúries, situat al municipi de l’Escala (Alt Empordà), es troba format per els jaciments de la
Neàpolis de la ciutat grega d’Emporion i la ciutat romana d’Emporiae. Fundats als segles VI aC i II aC respectivament van patir
un procés d’abandonament al llarg del segle I aC que han permès salvaguardar aquests dos testimonis de l’entrada dels Grecs
i els Romans a la península ibèrica.
Figura 4. Vista aèria dels jaciments d’Emporion i Emporiae a la costa de l’escala. Font. MAC-Empuries.
10
La fundació d’Emporion i Emporiae
L’assentament d’Emporion data del 585/575 aC, moment en el que es fundava una colònia grega de Foceus amb fins
comercials en una illeta de 300 metres de perímetre situada al costat de l’antiga desembocadura del riu Fluvià, actualment
Sant Martí d’Empúries.
La necessitat de més espai per al creixement d’aquesta nova metròpoli comercial va originar l’ocupació de terra ferma en una
ampliació anomenada Neàpolis, portant a l’anomenació en contraposició del primer port comercial com a Paleàpolis o ciutat
antiga. Les excavacions han determinat que la ciutat ocupava quatre o cinc hectàrees i que el nucli original es trobava a redós
del port natural i que amb els segles l’ampliació es va anar desenvolupant cap el sud.
L’exèrcit d’Escipió arriba a Empúries a l’any 218 aC i a l’any 195 aC es crea una base militar en aquest indret a la vora de la
ciutat d’Emporion, aquesta petita construcció temporal serà desmantellada quan la conquesta es trasllada cap a l’interior. A
l’any 49 aC s‘instal·la una colònia de veterans sobre les restes del campament militar, creant una muralla perimetral de
formigó i basament de carreus que tancava el recinte urbà de 22,5 hectàrees, l’espai intern del qual estava regit per una
xarxa ortogonal delimitant les insulae, espais destinats a l’edificació, i rodejant un espai destinat al seu centre cívic, dotat de
un fòrum com una gran plaça voltada, grans domus privades, termes púbiques, palestra i amfiteatre.
Emporion, formada per Paleàpolis i Neàpolis, passa a formar part d’un tot amb aquest tercer nucli de població i després d’un
procés de romanització la ciutat és batejada com a Emporiae.
El desenvolupament en la part romana va provocar una unió física amb el nucli grec, l’activitat política i administrativa es duia
Figura 5. Emporiae en epoca d’August (final segle I aC),
dibuix d’E Saiz, Atles d’Historia de Catalunya, ed.62 a terme a la ciutat roma en el seu fòrum. El coneixement actual de com era la ciutat és mínim però es coneix que comptava
amb domus privades, termes publiques, palestra o amfiteatre.
L’Emporiae va entrar en crisi durant l’Alt imperi, va ser un procés gradual degut a una forta davallada econòmica conduint al
abandonament definitiu de la ciutat a finals del segle III dC, provocant la migració de la poca població al nucli original de Sant
Marti d’Empúries i provocant el procés de transformació en ruïna d’Emporiae .
11
La descoberta de les ruïnes
La primera descripció de la ciutat d’Empúries és del segle XVII, en mans de Jeroni de Pujades (1568-1635) Jutge i Apoderat
General del Comptat d’Empúries, en el tom 1 (1608) de la Crònica Universal del Principat de Catalunya, on ubica i detalla
unes ruïnes trobades entremig d’uns camps per al cultiu. Els camperols que aprofitaven aquestes terres venien les troballes
que desenterraven al llaurar, donant un nou ús a aquests objectes sense encara valor històric. A finals del segle XVIII però, hi
va haver un canvi en la percepció de les restes arqueològiques i una revalorització del món clàssic com a fonts documentals o
objectes de valor per col·leccions privades per tal de conservar el patrimoni local i evitar l’espoli a l’estranger. El governador
civil de Girona, en nom de l’autoritat pública, va sol·licitar permís per iniciar excavacions en data del 1841, amb la voluntat de
no sols recerca d’elements preuats sinó també en caràcter social al oferir les tasques d’excavació a la població local.
“Se promete encontrar objetos útiles a las artes, y además dar de comer a los infelices que tanto han padecido en la
cruel guerra que ha asolada aquella província”.
Entre els anys 1846 i 1848 la Comissió Provincial de Monuments de Girona engega una recollida d’antiguitats provinents
d’Empúries, comprant directament als agricultors i creant un petit museu amb aquestes troballes. Al setembre de 1846
s’inicia la primera excavació realitzada totalment per organismes oficials sense intermediaris, al novembre d’aquest any es
descobreix la Neàpolis, parant l’excavació a l’abril de 1847 i reemprenent l’espoli de petites troballes que subministraran
col·leccions privades o al museu arqueològic de Girona, el museu episcopal de vic o el museu de prehistòria de valencia.
No es però fins al 1879 amb la publicació l’obra de Joaquim Botet i Sisó, Noticia històrica y arqueològica de la Antigua Ciudad
de Ampurias, que es publica el primer estudi detallat d’aquesta zona. El Noucentisme, moviment ideològic de caire
neoclassicista, impulsa l’interès per al descobriment d’aquestes restes i a l’inici de les excavacions arqueològiques.
L’any 1907 la Junta de Museus de Barcelona compra dos terrenys i al 1908 inicia excavacions, sota la direcció de de Josep
Puig i Cadafalch, simbolitzant un gran canvi en la política de compra d’objectes que s’havia seguit fins el moment, començant
un nou projecte de programació de futures intervencions i sistematització en la descoberta de troballes.
Figura 6. Fotografia dels treballs d’excavació de l’any 1908 al Cardo maximus de la ciutat romana
d’Empuries, amb la pòrta sud i muralla al fons. J. Esquirol, Arxiu Fotografic Barcelona.
12
Els primers treballs van donar com a fruit la descoberta de la muralla meridional de la ciutat romana, tot i que aviat els
esforços es van traslladar al nucli grec, programant moltes campanyes entre el 1908 i el 1936 i descobrint una gran part de la
superfície urbana de la neàpolis. La necessitat d’un espai on organitzar els treballs i les troballes van portar a la construcció
d’un primer edifici sobre part de les ruïnes del convent de santa maria de gracia, inaugurat com a museu al 1917. Tot i a
disposar d’aquest espai moltes troballes eren traslladades al museu d’art i d’arqueologia de la ciutadella o el museu
arqueològic de Montjuic, entre elles es troba la troballa de l’estàtua d’Esculapi descoberta al 1909.
Després de la Guerra Civil Espanyola les excavacions es van centrar en la cuitat romana possibilitant l’ampliació de les zones
visitables. Es va realitzar l’excavació del tram meridional de la muralla, les grans domus romanes i l’àrea del fòrum. També es
van deixar visibles les restes de l’amfiteatre fora de la cuitat.
Al 1990 es va crear l’organisme autònom del Conjunt Monumental d’Empúries, provocant canvis significatius el pa
presentació del jaciment, tant en l’itinerari de visita com en un nou discurs seguint l’evolució històrica del jaciment des dels
precedents indígenes anteriors a l’establiment colonial grec fins a l’ocupació romana. Incloent àmbits dedicats al poblament
autòcton, bronze final i la primera edat de ferro i la seva realitat ibèrica posterior, l’emporion grega i l’emporiae romana,
urbanisme i arquitectura, organització municipal, conquesta i organització del territori, comerç i altres activitats econòmiques,
religió i costums funeraris, decoració dels espais domèstics i objectes de vida quotidiana.
Al 1995 la titularitat i gestió del jaciment va passar a formar part d’una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya,
creat amb caràcter nacional per la llei de museus de 1990. Aquesta unió entre conjunts arqueològics i museus va afavorir al
retorn de l’estàtua d’Esculapi a Empúries en commemoració del centenari de l’inici de les excavacions (2009).
Les intervencions que recentment s’han dut a terme al Conjunt Arqueològic d’Empúries en el marc de la seva adaptació i
museïtzació, amb l’objectiu de facilitar la seva visita i comprensió dins el conjunt son: el Projecte de l’estoa i àgora
hel·lenístiques (2013), el Projecte de criptoportic i peristil de la domus dels mosaics (2013), i el Projecte d’adequació del
fòrum romà (2010) que serà objecte d’estudi, a més de la creació del centre de recepció de visitants fora del jaciment (2015).
Figura 7. Planol conjunt arqueologic d’Empuries. Destacat en color es troben en l’extrem inferior dret
l’agora i estoa, el centre de recepció de visitants al centre de l’imatge, i el fòrum romà i domus dels
mosaics a la part superior.
13
Projecte de restauració, consolidació i adequació museística del fòrum romà, Lola Domènech amb col·laboració de
l’equip d’arqueòlegs del MAC, 2008-2009
Inaugurat l’any 2010, i sota encàrrec de la Direcció general d’arxius i biblioteques, museus i patrimoni de la generalitat de
Catalunya el despatx de Lola Domènech va desenvolupar i executar el projecte d’adequació i museïtzació del fòrum romà
d’Empúries. L’objectiu genèric de l’encàrrec era conservar i condicionar l’espai després de que finalitzessin les excavacions
arqueològiques, alhora de facilitar la lectura de l’espai als visitants per tal de poguessin comprendre la seva lectura històrica i
els elements que el formaven.
Les primeres excavacions en aquest punt daten de l’any 1900, tot i que la identificació i emplaçament de l’espai no es van
plantejar fins a mitjans de segle, quan al 1964 es va destapar la porta principal i alguna de les tabernae al vessant sud,
juntament amb la plaça central i l’ambulacre porticat que la rodejava. Fins als anys vuitanta se’n va realitzar la reconstrucció
arquitectònica del pòrtic i de la coberta de l’ambulacre i d’alguns templets de l’àrea religiosa, amb poc rigor històric però que
facilitaven la comprensió del visitant. La primera proposta de sistematització de la seva seqüencia estratigràfica i cronològica
no es va efectuar fins les campanyes de 1982 1983. Fins el 1990 no es va establir de forma definitiva i segura l’evolució del
centre cívic de la ciutat romana d’Empúries.
D’entre les diferents etapes que s’ordena la seqüencia estratigràfica del fòrum romà la menys perceptible arqueològicament
és la que correspon a la primera ocupació d’aquesta part del turó durant la instal·lació d’un campament militar temporal
datat del segle II aC. La fundació i creació d’una nova ciutat a inicis del segle I aC sobre les terres que havien ocupat el
campament reservava un espai central delimitat pels costats nord i sud, de superfície igual a quatre insulae, al costat d’un
camp de sitges. Al definir l’espai religiós a la part nord del fòrum es construïa l’ambulacre porticat que delimitava l’àrea
central i finalment s’edificava el conjunt format per la basílica i la cúria a la banda de llevant. A la part oest i sud de la plaça hi
havia diversos locals comercials o tabernae. El fòrum comptava únicament amb tres entrades, dues en el punt de confluència
amb el decumanus maximus i una tercera la principal en l’eix del cardo maximus. La darrera gran etapa del fòrum data del
segle I dC i correspon a la finalització del gran edifici de dos pisos amb un criptoportic inferior i un pòrtic superior que
emmarcava escenogràficament l’àrea religiosa. Malgrat això l’enderroc progressiu d’algunes edificacions a partir del segle I
dC parca l’inici del procés de decadència i culmina amb l’abandonament a la segona meitat del segle III dC
Una vegada finalitzada l’excavació completa i el seu estudi en seqüencies, havent recavat i contrastat tota la informació
possible a obtenir d’aquest espai, es va procedir al projecte de adequació i restauració.
Figura 8, 9, 10. Fotografies actuals del fórum romà d’Empuries. Font. Despatx d’Arq.
Lola Domenech, fotografíes d’Adrià Goula 14
Els objectius principals que condicionaven la proposta, detallats en el Pla Director del Museu d’Arqueologia-Empúries 1989,
eren els següents:
A) conservar i preservar tots els elements originals mitjançant la seva consolidació, restauració o trasllat al museu.
B) restaurar total o parcialment les restes arqueològiques per fer possible la seva comprensió per part dels visitants,
incorporant dins el recorregut de visita els sectors i edificacions excavades més recentment, com el criptoportic, el temple
principal, la basílica i les tabernae de la banda oest, imprescindibles per a explicar la composició del fòrum. Tot corregint o
matisant bona part de les actuacions de reconstrucció i adequació realitzades als anys setanta, especialment la reconstrucció
del pòrtic de l’ambulacre ja que no s’avenia amb les dades arqueològiques, la reconstrucció d’alguns templets de l’àrea
religiosa i l’aspecte de jardí (zona plana amb gespa) que tenia fins aquell moment l’àrea central de la plaça.
Tenint en compte els requisits materials i senyalectics per a fer possible la visita alhora de ajudar al discurs explicatiu de com
estava format l’espai, ajudant a distingir els seus elements i les cotes de cadascun d’ells.
C) adequar i acondicionar el fòrum romà en concordança a la resta de la ciutat romana d’Empúries i al conjunt
arqueològic del que forma part.
La proposta té la voluntat de recuperar les cotes de nivells originals per tal de que els visitants poguessin reconèixer
ràpidament els diferents àmbits que formaven el fòrum tot incorporant un cromatisme diferent en els nous paviments per
contribuir a definir i diferenciar l’àmbit de la plaça, l’ambulacre, la basílica, la cúria, el criptoportic i l’àrea religiosa. Exemple:
recuperació dels nivells de circulació de la basílica amb subase drenant i grava de color ocre, permetent al visitant distingir
subtilment aquest espai de l’ambulacre; la recuperació dels dos accessos laterals i del nivell de paviment de la cúria, que era
lleugerament mes alt que el de la basílica i l’ambulacre; deixant visibles en el mateix paviment algunes de les sitges sota el
criptoportic per tal d’explicar l’etapa corresponent als segles II-IaC.
A més de dotar l’espai d’escales i rampes per permetre la total accessibilitat, acompanyant al visitant i mostrant el camí a
seguir i potenciant els tres accessos al fòrum a traves del cardo i decumano. S’aprofita el treball en els paviments per
dissenyar un sistema d’escorrentia d’aigües pluvials i disposar d’un paviment que no es vegi danyat per el moviment
d’aquesta, evitant també la crescuda de gespa i altra vegetació
Finalment també s’instal·la un sistema d’enllumenat i connexió a la xarxa elèctrica que permeti l’ús lúdic/ cultural d’aquest
espai, dotant de tots els sistemes necessaris per a possibilitar nous usos per activar no solament el fòrum romà sinó tot el
conjunt arqueològic.
Figura 11. Colage de fotografies abans del projecte d’adequació i fotomuntatge de la

proposta. Font. Despatx d’Arq. Lola Domenech
15
Les principals actuacions que ha inclòs la proposta i que s’han reflectit en les diverses zones del fòrum romà son les següents:
a) Àrea criptopòrtic. Format per un edifici en tres naus en forma de U que emmarcava escenogràficament l’àrea
religiosa del fòrum (extrem Nord). S’ha restituït el nivell de circulació al llarg de les tres naus i es permet al visitant la seva
circulació per l’interior a través d’unes rampes i escales en ambdós extrems. Les sitges excavades en la pedra natural i visibles
sota l’ala oriental del criptoportic s’incorporen al recorregut.
B) Zona religiosa, situada a la façana nord del fòrum i formada per un temple principal central i un conjunt de
templets. S’ha restituït el podi del temple principal que es trobava indistingible enmig de reblerts i restes de runa. S’ha
reconstruït el mur exterior d’aquest fins a la cota del podi i s’han reconstruït les motllures de base i coronament mitjançant
les dades extretes de les restes arqueològiques. S’han retirat les reconstruccions dels templets que s’havien dut a terme als
anys 70 i que distorsionaven l’imatge de simetria del temple.
c) Tabrenae. Formats per nou àmbits disposats a l’extrem oest del fòrum i 13 àmbits a l’extrem sud. Degut al bon
estat de conservació de les restes existents, paviment, fonaments i base dels murs s’han desenvolupat tasques de
Figura 12. Vista aeria de la zona del fòrum romà i el temple capitolí. Font MAC-
consolidació de la part inferior dels murs i restaurat in situ dels paviments d’algunes d’elles juntament amb la recol·locació de Empuries
mosaic tessel·lat al seu emplaçament original que es trobava emmagatzemat al mateix magatzem del museu.
D) Basílica i cúria. Solament es conservaven la base dels fonaments, la seva cota de pavimentació estava tant
desdibuixada que es confonia la basílica i l’ambulacre amb la resta del fòrum. S’ha reconstituït la cota de pavimentació de la
cúria, elevada respecte la resta de la basílica (extrem sud-est) i s’ha diferenciat la pavimentació d’aquesta respecte
l’ambulacre. També s’ha instal·lat un basament per insinuar l’escalinata d’accés a la basílica.
E) Ambulacre. Es recupera l’imatge d’ambulacre perimetral elevat respecte la zona central i es corregeix la
reconstrucció del pòrtic realitzada als anys 70 que no era fidedigna històricament. S’elimina la gespa que ocupava la zona
central i s’instal·la un paviment de subbases drenants que per el seu color evoca a les lloses de Arenisca que formaven el
paviment original i de les quals sols sen conserven tres.
Figura 13. Planta explicativa projecte d’adaptació del fórum romà d’Empuries.
Font. Despatx d’Arq. Lola Domenech
16
Divulgació. Vivint les ruïnes B) Activitats culturals d’oci.

- Maledicció temple d’Esculapi. Joc de pistes ofert duran el més d’agost adreçat a famílies amb nens de 6-12
Des dels inicis en el procés d’excavació al jaciment arqueològic d’Empúries un dels principals objectius d’aquest era la difusió anys que porta als participants a recórrer la ciutat grega resolent enigmes.
a la població en general del passat històric d’aquest indret, el MAC Empúries actualment forma part de l’Agencia Catalana de - Familiaria. Festival de solament un dia de durada durant els mesos d’estiu quan s’organitzen tallers i altres
patrimoni cultural que treballa per el foment de l’ús del patrimoni amb atenció especial a l’educació i turisme cultural. activitats d’ambientació històrica, culturals, musicals i gastronòmiques adreçats a nens i joves. En la passada
Al conjunt arqueològic s’hi realitzen un ventall ampli d’activitats per intentar desestacionalitzar les visites i apropar les ruïnes edició 2022 el grup Barcino Oriens va muntar als jardins del jaciment un campament de legionaris i
a qualsevol franja d’edat, tot i així és a l’estiu quan es realitza el major nombre d’activitats d’oci i lleure. Entre aquestes gladiadors.
activitats trobem: - Fira d’ambientació històrica del triumvirat mediterrani. Organitzada per l’ajuntament de l’escala i la unió de
A) Visites guiades i visites dramatitzades botiguers i empresaris turístics amb l’objectiu de promocionar la vila econòmicament i turísticament.
- Empúries virtual. Itinerari per la ciutat grega i romana, visita a l’àgora grega i al fòrum romà on mitjançant ulleres de realitat virtual Consisteix en un seguit d’activitats d’oci culturals de recreació històrica mitjançant les quals es vol donar a
es pot observar com era aquest espai durant l’època romana. conèixer el llegat de convivència entre els pobles indiget, grec i romà.
- Visita al criptoportic. Visita a l’espai subterrani de la domus dels mosaics (part de la ciutat romana) on mitjançant unes audiovisuals
3D és possible visitar la reconstrucció d’aquesta casa. C) Esdeveniments culturals artístics i esportius.
- Marató d’Empúries, amb sortida i acabada al jaciment.
A l’any 1993 es van iniciar les visites dramatitzades, basades en el concepte de living history, amb l’objectiu de retratar i - Concerts d’estiu, organitzats des del 1997. Engloben concerts de jazz, musica clàssica i espectacles de dansa
difondre l’estil de vida de les persones en diverses etapes i moments històrics. Es tracta de “visita romana” i “Empúries cap al organitzats a través de l’ajuntament de l’Escala o del propi MAC-Empúries. El seu emplaçament ha estat
tard”. Aquestes activitats no es poden considerar recreacions històriques tot i que es busca un alt rigor en el discurs el variable, i s’han pogut veure concerts a l’amfiteatre, al fòrum roma, o als jardins de la ciutat grega.
contingut i les explicacions, ja que es treballa amb atrezzo i no hi ha autenticitat profunda en la actitud i comportament dels
personatges per tal de prioritzar un llenguatge proper, improvisació i un punt d’humor. Buscant un equilibri entre oci i D) Activitats gastronòmiques
divulgació històrica. - Sunrise mindful eating, sessió de mindfulness seguida d’un esmorzar i visita al jaciment.
- Gastrokids dins del festival familiaria, oferta gastronòmica i tallers per a nens de gastronomia ambientada
- Visita romana. Visita dramatitzada oferta per un habitant de l’Emporiae romana del segle I dC, que recorre en l’Emporio / Emporiae grega i romana.
la ciutat grega i romana compartint com era la seva vida quotidiana. - Bibendum. Visita oferta durant els mesos d’estiu pensada solament per adults al jaciment en mans de
- Empúries cap al tard. Representació teatral que recorre el conjunt arqueològic, actualment s’ofereix l’obra Romina Ribera de Glops arqueòloga i sommelier especialista en història del vi amb escenes dinamitzades al
titulada “L’Últim capvespre”, ambientada als anys 26-24 aC quan Tàrraco es converteix en la segona capital llarg del recorregut.
de l'estat romà i Emporiae és abandonada.

- Altres visites dramatitzades tematitzades en un aspecte de la societat romana o grega. Actualment s’ofereix E) Proposta educativa. Sota el lema “L'Arqueologia ens ensenya, ens inspira i ens emociona” s’ofereix als centres d’educació infantil,
l’espectacle “Lucilla una meuca romana”, visita al jaciment en mans d’una prostituta romana que dirigeix un primària i secundaria uns tallers didàctics i activitats educatives per completar l’ensenyament a les aules.
lupanar a Emporiae.
F) Curs d’arqueologia. Cursos anuals destinats a professionals i estudiants compostos per xerrades, visites i
pràctiques al jaciment. A continuació s’amplia la informació.
17
Figura 14. Preparacions per al festival de concerts al

fòrum romà, amb capacitat per a 1200 espectadors
asseguts i 1900 drets.
Agost 2019. Fotografia de Sergi Paramès per el Punt

Avui.
Figura 15. 38è curs d’Arqueologia d’Empúries 1984.

Procés de documentació d’una secció estratigràfica
a la zona de l’aparcament.
Arxiu MAC Empúries
18
Cursos anuals d’arqueologia
El curs d’arqueologia d’Empúries va ser un dels primers a desenvolupar-se a tot l’estat espanyol, celebrant-se de forma
continua anualment des del 1947. Una de les característiques clau d’aquest espai que va afavorir la creació dels cursos va ser
el fet de que la junta de museus va trencar la tradició al comprar les terres per a realitzar de forma integra l’excavació,
permetent que des d’un inici els estudiants formessin part del cos d’arqueòlegs que desenvolupaven les seves practiques
aquí com a complement a seva formació acadèmica universitària, sent així un punt de trobada per la professió arqueològica a
nivell nacional e internacional i sent un altaveu per la difusió i transmissió de coneixement i per la practica de noves
tècniques de prospecció.
Durant els anys 1950 es van practicar al curs d’arqueologia les noves corrents metodològiques consistents en la lectura
estratificada de l’excavació, i es van internacionalitzar els cursos mitjançant el trasllat d’aquests als mesos d’estiu per tal de
permetre major afluència d’estudiants i personal docent de l’estranger.
Al 1977 els Cursos de Prehistòria i Arqueologia d’Empúries van canviar del nom, adoptant l’actual Cursos d‘Arqueologia per
tal de desvincular-se d’una sola època i centrar-se en la disciplina arqueològica i en les noves tècniques per al seu estudi. Al
1978 es va incorporar la pràctica del mètode wheeler, consistent en una retícula de sondejos estratigràfics de mesures
regulars separats per testimonis de terra. I més endavant es va adoptar el mètode Harris, superant els tradicionals sondejos
estratigràfics, normalment de 2 x 2 metres, i adoptant l’excavació en extensió amb sistema de registre estratigràfic. Fet que
va comportar la substitució dels tradicionals diaris d’excavació per un sistema de registre basat en unes fitxes on es recollien
de forma sistemàtica i ordenada totes les informacions relatives a les diverses unitats estratigràfiques. A la pràctica, doncs,
s’imposaven les excavacions en extensió i de més superfície, en detriment dels petits sondejos que sovint no permetien ni
tan sols relacionar els estrats amb les estructures.
Al final dels anys 80 l’impuls a l’activitat arqueològica a Empúries va ser traduïda a la consolidació d’un equip de treball
Figura 16. Estratigrafia del decumanus A d’Empuries.
Documentació dels primers cursos d’Arqueologia. permanent al jaciment i va permetre que els cursos d’arqueologia es poguessin desvincular de les tasques regulars,
permetent que els cursos poguessin desenvolupar practiques en qualsevol dels sectors.
ALMAGRO, LAMBOGLIA, 1959
Actualment, els cursos segueixen el mateix esquema que aquelles primeres sessions, de durada tres setmanes en els mesos
d’estiu, pràctiques arqueològiques que ocupen la totalitat de les sessions matinals i sessions de tarda que inclouen diverses
sessions dedicades al coneixement dels diferents nuclis que al llarg dels segles van conformar el jaciment d’Empúries i una
sèrie de conferències relacionades amb un àmbit temàtic específic per a cada curs.
Aquest any 2022 el curs d’arqueologia s’ha emmarcat en el projecte de “Emporion, Emporiae, Empúries: diacronia de les
seves àrees portuàries”, desenvolupant treballs d’excavació al sector nord del nucli grec degut a diverses evidències que
demostren l’existència d’un santuari o lloc de culte a tocar el port, seguint altres exemples de ciutats o nuclis colonials grecs.
19
__ULLASTRET___________________________________________________________________________________
El conjunt ibèric d’Ullastret (Baix Empordà) està format per els assentaments del Puig de Sant Andreu (visitable actualment) i
l’Illa d'en Reixac, i per la necròpolis del Puig de Serra i constitueix el major jaciment iber descobert a Catalunya.
La ciutat ibèrica d’Ullastret construïda entre els segles VI i III aC era la capital del poble dels indiketes, amb un màxim de 6000
habitants en els seus moments d’esplendor. La població va ser destruïda i abandonada a principis del segle II aC en motiu de
la repressió contra el poblat indígena dels escipions romans al 195 aC.
Figura 17. Fotografia aèria de les restes arqueològiques del assentament del Puig de Sant Andreu d’Ullastret
20
L’assentament de Puig d’Andreu data de la primera meitat del segle VI aC. Durant la segona meitat del segle VI aC es va
fortificar amb una muralla formada per grans blocs de pedra calcaria reforçada per set grans torres. A la primera meitat del
segle IV aC la ciutat es van ampliar, triplicant la seva superfície emmurallada i creant un monumental fossat defensiu, excavat
sobre substrat rocós, que ressegueix el traçat occidental de la muralla de l’assentament de Puig de sant Andreu.
Tal com és característic d’altres poblats ibèrics, aquest va ser construït en forma d’oppidum, un assentament elevat
adaptant-se a la pendent del terreny per tal de facilitar la defensa i tenir el domini del territori. A causa d’aquestes
característiques (no construir-se en un terreny pla i uniforme) el poblat presentava una trama urbana irregular, és possible
observar la voluntat de seguir una major ortogonalitat en l’assentament de l’Illa d’en Reixach.
El poblat va viure diverses fases de creixement fins arribar a un aproximat de 6000 habitants al segle III aC, sent necessari
habilitar fins a tres terrasses per a la creació de nous carrers i cases. Els Indiketes disposaven de importants obres publiques,
com eren els molins de gra, les Sitges i els temples pagans.
L’assentament de l’illa d’en Reixach s’instal·lava en una illa al mig de l’estany originat pel riu Daró mitjançant la qual s’accedia
a través de un petit camí de construcció artificial a través de l’aportament de terres. L’estany va ser dessecat a la segona
meitat del segle XIX per tal de convertir aquesta zona en camps de conreu. Aquest segon nucli tot tenir la protecció natural
del llac, estava rodejat d’una muralla de més de tres metres d’amplada.
Al nord de l’assentament de l’Illa d’en Reixach es situava la necròpolis de Puig de Serra i, uns quilòmetres més enllà, es
situava l’assentament grec d’Empúries. Al sud connectava amb la resta de la ciutat Indiketa, l’assentament de el Puig de Sant
Andreu, i les zones d’explotació agrícola.
Figura 18. Fotografia dels carrers que conformen l’assentamnt del Puig d’Andreu. MAC-Ullastret
La necròpolis del puig de serra és l’últim dels elements que conformen el conjunt arqueològic d’Ullastret. Es troba ubicada a
600m de l’Illa i 1000m de l’Oppidum i abans de utilitzar-se com a necròpolis havia estat l’habitat d’un altre poblat durant el
període ibèric antic, segles VII-VI aC.
Després de l’arribada dels romans a la península ibèrica i de l’expansió d’aquests cap a l’interior del territori la població ibera
de Ullastret va ser destruïda fins a provocar l’abandonament forçós d’aquest lloc a finals del segle III o inicis del segle II aC.
L’assentament Indiketa Mil anys després de l’abandonament de la ciutat, a la segona meitat del segle VIII, es va construir al capdamunt del turó un
castell del qual es conserven les restes de la muralla i les torres. A finals del segle XIII es va construir sobre d’aquest l’església
El poblat ibèric format pels assentaments de Puig de Sant Andreu i Illa d’en Reixach d'Ullastret va ser la capital de la tribu de Sant Andreu.
ibèrica dels Indigets o Indiketes.
21
Figura 19. Croquis topogràfic de les restes trobades a terra. Es trobaren superficialment peces de ceràmica ibèrica sense pintar i alguna peça hel·lenística de esmaltat negre brillant,
Ullastret, Serra Ràfols i Jose Gudiol, 1931, publicats al
informe El poblado indiketa de Ullastret, 1945 segurament provinent de la propera colònia grega de Emporiae.
Aquestes ruïnes arqueològiques van despertar l’interès degut a que era un dels primers poblats ibèrics indígenes, molt
proper a Empúries i que permetia, al contrari d’aquesta on les restes del poblat Indiget es trobaven sota part de la ciutat
romana, l’exploració oberta d’excavacions arqueològiques.
Inici de la recerca arqueològica El 19 novembre 1947, després de la compra dels terrenys per part de la Diputació Provincial de Girona, Miquel Oliva inicia els
treballs de prospecció i excavació de Ullastret, sota la direcció de Lluis Pericot, engegant al Novembre 1952, després de dos
Lluis Pujol i Massaguer soci de “amics de l’art vell” va comunicar al comitè directiu d’aquesta societat al novembre de 1931 la anys d’inactivitat, la tercera campanya arqueològica.
presència a Ullastret d’unes ruïnes interessants per tal d’evitar la continuació destrucció d’aquestes degut al seu ús com a A mitjans dels anys 50 s’elabora el reportatge El Oppidum de Ullastret, dirigit per Narcís Sans sota la direcció arqueològica de
cantera. Miquel Oliva, mostrant els treballs de consolidació i reconstrucció de la muralla, l’excavació de 5 a 6m de profunditat que
desenterraven els murs que dibuixaven la partició urbana de la ciutat, i les sitges i molins manuals descoberts, juntament
“però allò trist, i que sembla inexplicable, es que la destrucció més gran prové d’aquests últims dos anys en que es amb una basta col·lecció de ceràmica .
venia a buscar blocs de pedra per la construcció de la carretera. / Gent que va treballar-hi afirma que existien trams
de mur de més de quatre metres”. Fragment de la carta de Pujol i Massaguer. L’activitat al jaciment d’Ullastret s’incrementaria amb les visites per part dels participants dels cursos de Prehistòria i
Arqueologia d’Empúries, portant a la creació i inauguració al 1961 d’un petit museu monogràfic al mateix jaciment d’Ullastret
El 17 de novembre de 1931 C. Serra Ràfols (arqueòleg, al 1934 seria nomenat conservador del museu d’arqueologia de aixecat sobre el que havia sigut el castell carolingi i ermita de Sant Andreu . En aquesta mateixa dècada es va descobrir el
Barcelona) juntament amb Josep Colomines (servei d’investigacions arqueològiques de la diputació de Barcelona) visiten i segon assentament d’Ullastret, l’Illa d’en Reixach. Els treballs d’excavació del 1969 mostraven per primera vegada a Ullastret
afirmen la presencia de les ruïnes d’un poblat ibèric a d’Ullastret. Interessants vestigis d’un poblat preromà, indiketa, de la practica ritual d’exhibir cranis tallats i armes d’enemics com a trofeus de guerra.
proporcions bastant considerables tot i la prèvia destrucció d’aquestes.
La comissió de monuments encarrega la redacció d’un informe sobre les muralles d’Ullastret, febrer 1932. Al 9 d’abril de Els treballs de prospecció i excavació del 1982 i 1986 al turó del Puig de Serra van descobrir la necròpolis ibèrica i les restes
1932 acompanyats de l’arquitecte Jose Gudiol i Ricart es realitzava una segona visita per tal de aixecar un croquis topogràfic del poblat ibèric antic que havia habitat aquesta zona.
que servirien de base a properes excavacions arqueològiques.
Al 2012 s’iniciava el projecte d’excavació i estudi del fossat, havent a dia d’avui finalitzat solament la primera de tres fases,
L’informe d’aquesta visita descrivia així les restes trobades en una elevació del terreny, en una posició dominant vers les permetent identificar totalment la forma i dimensions del gran fossat que envoltava les muralles de l’oppidum. Al 2018
terres veïnes, i en una zona no inundable pròxima a terres baixes més fèrtils on hi havia hagut l’estany d’Ullastret. s’iniciava el projecte de consolidació i restauració de la muralla d’aquest assentament per tal d’aturar la seva degradació.
S’observava una muralla de 70m de llarg que cobria el flanc meridional del turó i protegia l’accés al poblat en la zona de
menys pendent, és en aquest punt on es van extreure les peces utilitzades en l’obra de la carretera deixant el mur malmès, Al 2012 Ullastret va acollir el 1st MAC International Workshop of Archaeological Geophysics, orientat a la formació de
es tractaven de sillars bastant grans de pedra calcaria 80cm a 1m de longitud i 50-60cm d’amplària. Excepte la muralla, les arqueòlegs en tècniques de prospecció aplicables a l’arqueologia, les prospeccions geofísiques fetes van permetre desvelar
restes d’altres construccions visibles eren molt escasses, s’observaren sols el inicis de murs de uns 50cm de gruix ocults sota tota la trama urbana amagada que conformava la població ibera d’Ullastret.
22
Figura 20. Mapa dels resultats de les

prospeccions geofísiques, Illa d’en Reixac Figura 22. Reconstrucció virtual de l’illa d’en Reixac, reinterpretació dels resultatas de
les proves geofísiques i les excavacions arqueològiques
Projecte d’immersió en una ciutat virtual, estudi Burzon*Comenge amb col·laboració de

l’equip d’arqueòlegs del MAC Ullastret, 2016
Les dades extretes de les prospeccions geofísiques i publicades al 2016 a la Monografia Working with buried remains at
Ullastret, juntament amb les dades extretes fins aquell moment de les excavacions arqueològiques realitzades a Ullastret,
dibuixaven un poblat molt diferent al que s’havia observat fins aquell moment a través de les ruïnes posades a la llum.
Aquestes dades van permetre desenvolupar el projecte Ullastret 3D, caminar per una ciutat ibèrica de fa 2.000 anys.
Mostrant una reconstrucció volumètrica detallada amb el màxim de realisme en la presentació visual mitjançant l’ús de
fotografies en textures i utilitzant en l’escenografia virtual objectes provinents del fons arqueològic del museu monogràfic del
jaciment. L’eina usada per a la creació del 3D permet la visualització a través de ulleres de realitat virtual tot i que s’ofereix a
través d’una sala immersiva. Un espai de 10m2 basat en el concepte de màgic box en el que es viu un audiovisual de 6 minuts
de durada a través del que un Indiketa recorda moments de la seva vida.
Figura 21. Mapa dels resultats de les

prospeccions geofísiques, Puig d’Andreu
23
__TARRAGONA. TÀRRACO_______________________________________________________________
El conjunt arqueològic de Tàrraco, actualment Tarragona, està format per un conjunt de catorze restes arqueològiques i
monuments testimonis del procés de creació i monumentalització de la ciutat de Tàrraco, fundada per una petita guarnició
romana durant la Segona Guerra púnica, a l'any 218 aC i capital de la Hispània Citerior al ser l’espai de residència de
emperador August durant els anys 25-26 aC. La ciutat mostra tots els equipaments públics que es requeria d’una ciutat de la
seva importància tals com fòrum local i provincial, teatre, amfiteatre i circ d’entre d’altres, convertint-se en un model per a
les altres ciutats romanes en el seu temps i sent actualment un testimoni fidedigne de la cultura i tradició romanes.
Figura 23. Fotografia de l’amfiteatre romà, Gerard Martí ACN Octubre 2019.
24
Aquest campament militar va ser la principal base d’operacions dels exèrcits romans durant els dotze anys de la guerra
hispana, provocant un continu transit de població i no sent abandonat després d’acabar aquesta. D’aquesta manera es va
construir una ciutat bifocal, a un extrem el campament militar que encara seguia actiu i a l’altra el port i el teixit residencial i
comercial que havia crescut a l'entorn del antic poblat ibèric, que allotjava comerciants i ciutadans immigrants provinents de
Italia, Grècia i Orient en recerca de riquesa i noves oportunitats a Hispania. La muralla i el port de la ciutat van ser els dos
elements que van caracteritzar la seva consolidació, entre els anys 150 i 125 aC la muralla es va ampliar en extensió i alçada,
arribant a encerclar el nucli urbà. A l’any 45 aC, Juli Cèsar va concedir el títol de colònia romana a Tàrraco, convertint-se
juntament amb Cartago Nova, en la ciutat més important de la Hispania Citerior, tenint un impacte en el seu
desenvolupament urbanístic traduint-se en la creació del Teatre, el Fòrum de la colònia i el Temple dedicat a la deïtat Tutela.
Tàrraco es va convertir en la capital del món romà durant els anys 26 i 25 aC degut al establiment de la residencia de
l’emperador August mentre aquest dirigia campanyes militars contra càntabres i asturs, fet que va originar una transformació
Figura 24. Reconstrucció del marc topogràfic a l’entorn
de Tarraco a les primeres dècades del segle II aC. urbanística per dotar a la ciutat de l’imatge que corresponia la seva nova importància i significació. Es va transformar tota la
MAR, R. Tarraco, arquitectura y urbanismo de una
trama urbana i es van crear un conjunt de terrasses, en la primera s’erigí el temple dedicat a August, la segona Terrassa
capital provincial romana
contenia el fòrum provincial i el circ on es desenvolupaven les curses de cavalls i carros ocupava la Terrassa inferior.
La fundació de Tàrraco Durant el segle I aC, degut a un canvi en l’administració territorial i provincial, es va construir el fòrum provincial en conjunció
amb el fòrum colonial. Durant el segle II Tàrraco va ser dotada d’amfiteatre, i es van construir l’aqüeducte de les ferreres, la
Després del desembarc dels romans a Empúries al 218 aC en el marc de la Segona guerra púnica i de la fundació d’una torre dels escipions i l’arc de berà. Tot iniciant l’explotació de pedreres properes a la ciutat com la pedrera romana de Mèdol.
primera base militar temporal romana a la Península Ibèrica, aquests es van proposar controlar la costa catalana fins el riu
Tàrraco va ser devastada per els francs l’any 260 dC, i després d’uns anys d’incertesa va patir una revitalització traduïda en la
Ebre. A la costa propera a la desembocadura del riu Francolí s’hi desenvolupava un petit turó aterrassat que habitava, en
construcció de nous edificis públics i la reconstrucció dels edificis de l’època de l’alt imperi. La implantació del cristianisme va
l’ultima esplanada a 20m sobre el nivell del mar rodejat de una carena rocosa i un port natural, un poblat indígena de
comportar la construcció d’una gran basílica als antics suburbis de Tàrraco i pròxima al riu Francolí, a més d’altres edificis
kassetanis des del sV aC. Els Escipions romans van construir un petit bastió militar nombrat Tarrakon/Tàrraco per tal de
eclesiàstics com una segona basílica o la necròpoli paleocristiana .La ciutat va seguir sent una de les principals metròpolis a
resguardar-se a l’hivern prop d’aquest poblat indígena mitjançant una bàsica muralla de pallissada de fusta que a l’any 197
Hispania durant la monarquia visigoda fins que a l’any 713 els exercits islàmics la van conquistar i annexar a Al-Andalus. No
aC es convertiria en la muralla de pedra que encara perdura avui en dia.
serà fins al segle XII que Tàrraco sigui restablerta com a seu metropolitana.
25
artístiques. Al 1844 es creava la Societat Arqueològica Tarraconense, organisme públic per al vetllament del patrimoni, i una
societat privada filantròpica amb l’objectiu principal de formar un museu mitjançant les col·leccions reunides i catalogades
per erudits locals. Al 1894 b.Hernandez i J.M. Torres escriurien el catàleg del museu arqueològic de Tarragona. Al 1901 la
Societat Arqueològica iniciava la publicació del Boletin Arqueologico.
La dècada del 1920 va ser un temps de grans descobriments arqueològics i va portar a la declaració de monuments històrics
l’amfiteatre i l’església de Santa Maria del Miracle, el Pretori, l’Arc de Berà i la torre dels Escipions. Al 1933 es publicava una
nova llei estatal de protecció de patrimoni, i al 1934 era redactada la Llei per la Conservació del patrimoni històric, artístic i
científic. També es declararien zones de protecció arqueològica la Necròpolis paleocristiana, la muralla romana, el mausoleu
de la Vila de centcelles i la pedrera del Medol.
Al 1966 s’inscriu al BOE (22/III/1966) la ciutat de Tarragona com a un Conjunt Històric artístic amb tres zones diferenciades:
casc antic amb protecció total, àrea de respecte amb previsió arqueològica i control d’alçades i volums per tal de preservar la
morfologia urbana, i unes zones d’extensió sotmeses a control arqueològic. Encarregant al nou Museu Arqueològic Provincial
(fundat al 1960) la realització d’excavacions en aquests espais de restes arqueològiques. El fet de que aquest organisme no
disposava dels recursos monetaris o legals necessaris per fer front a propietaris de terrenys o altres administracions van
portar a destruccions de patrimoni i llargues baralles legals com va ser el cas del teatre Romà.
Figura 25. Fotografia dels treballs d’excavació
arqueològics a la Necropolis Paleocristiana,
Al 1985 sorgia una nova Llei del Patrimoni Espanyol que contemplava noves formes de protecció amb la denominació de Be
1926-1933. Font. MNAT
Cultural d’Interès Nacional i Be d’Internes Cultural. A Tarragona es redactava al 1973 un Pla General d’Ordenació urbana que
dotava de protecció solament als bens catalogats, al 1982 aquest pla va ser revisat i es van redactar dos plans especials.
- Pla Especial “Part Alta” DOGC 29-6-1990, per definir i procurar la rehabilitació d’aquest espai alhora que es
Desenterrant el passat
millorava l’habitabilitat, sanejament i presencia de espai públic. Aquest pla incloïa la realització de controls
Els primers testimonis de l’afany per recuperar i preservar el testimoni romà a Tarragona sorgeixen al Renaixement en mans
arqueològics per la concessió de cèdules urbanístiques i la aprovació de projectes de edificació.
de l’arquebisbe Joan de Sessé, recopilador de lapides romanes i escriptor de l’obra Memoriae urbis Tarraconensis, i de
- Pla especial “Pilats” de protecció i posada en valor de la capçalera del circ romà DOGC 22-9-1982, pla que
Gaspar Cervantes fundador al 1572 de la Universitat de Tarragona i el seu successor Antoni Agustí autor de Dialogos de
pretenia alliberar el circ de les construccions superposades mitjançant expropiacions, demolicions i excavacions
medalles, inscripcions y otras antiguedades (1587). La col·lecció reunida als jardins i horts del palau episcopal es podria
arqueològiques.
considerar el primer Museu Arqueològic de Tarragona.
La posada en marxa d’aquests plans va suposar l’obligació de realitzar excavacions arqueològiques abans de desenvolupar
Al 1572 Lluis Pons d’Icard publicava l’obra Libro de las Grandezas y coses memorables de la metropolitana, insigne y famosa
qualsevol activitat de construcció, reforma o canvi d’ús als sectors urbans catalogats.
Ciudad de Tarragona, on descrivia els monuments que contenia la ciutat, sent el punt de partida de la investigació
arqueològica de Tarragona.
Al 1982 es va traspassar la gestió del Museu Arqueològic Provincial a la Generalitat de Catalunya, adoptant el nom de MNAT
Al 1784 s’iniciarien els primers treballs de restauració i investigació arqueològica amb la primera excavació al voltant del circ
Museu Arqueològic Nacional de Tarragona, mentre que al 1986 es fundava el Museu d’Història de Tarragona gestionat per
romà. Les desamortitzacions eclesiàstiques de Mendizabal (1836-1851) provocarien la venta de bona part dels béns
l’ajuntament en conjunció amb el primer.
patrimonials que custodiaven l’església i una reacció de les noves classes dirigents per a la protecció de monuments i obres
26
Conjunt arqueològic de Tàrraco polítics tenien la obligació de finançar obres teatrals i per tant de seleccionar quin era l’espectacle que s’oferia als seu poble.
El teatre era un escenari propagandístic, contenint en la decoració del gran mur que tapava el darrera d’escenari un conjunt
El conjunt arqueològic de Tàrraco es troba format per un grup de catorze monuments i restes arqueològiques dins la ciutat d’escultures que representaven l’emperador i altres figures de poder de l’estat. Recentment s’ha dut a terme una proposta
de Tarragona i els seus voltants. Catalogat com a bé cultural d’interès nacional es troba gestionat per el Museu d’Història de d’adequació i activació del teatre romà exposada en el següent apartat d’aquest treball.
Tarragona. Aquest conjunt forma part de la llista de patrimoni de la humanitat de l’UNESCO des del 2000 al complir aquests - Amfiteatre. Tarragona va ser una de les poques ciutats a Hispania on es va construir un amfiteatre, mostra de la
criteris segons mostra la fitxa de la seva inscripció “ el conjunt és d'una importància excepcional en el desenvolupament del importància i capitalitat de la ciutat. Datat a la segona meitat del segle I dC es troba ubicat fora de les muralles. De
planejament i disseny urbanístic romà i va servir de model per a les capitals provincials a la resta del món, també proporciona dimensions 130 x 102 m i planta el·líptica, amb una arena central rodejada de la cavea, el vessant NO d’aquesta va ser
un testimoni eloqüent i sense parangó d'una etapa significativa a la història de les terres mediterrànies a l'Antiguitat”. excavada directament en la roca per aprofitar la pendent natural del terreny. Al mig de l’arena es conserven les restes de la
L’Aqüeducte les ferreres, Torre dels escipions, Pedrera el Medol, Vila de centcelles, Vila dels Munts i l’Arc de Berà formen església romànica de Santa Maria del Miracle del segle XII superposada sobre la basílica visigoda datada del segle VI dC que
part d’aquest conjunt tot i no trobar-se al casc antic de la ciutat. Els elements del conjunt arqueològic annexats al creixement s’havia construït en commemoració del martiri que va patir-hi el bisbe de Tarragona. L’any 1911 va passar a propietat
inicial de la ciutat de Tàrraco i que actualment formen part del paisatge urbà de la ciutat son els següents: municipal i al 1951 es va realitzar una excavació sistemàtica de les restes.
- Muralla romana. En elles observem dos moments en el seu procés de construcció, el primer amb una muralla de - Necròpolis paleocristiana. Conjunt funerari datat a mitjans del segle III dC ubicat fora del nucli urbà, és el conjunt
4m d’amplada i 6m d’alçada, reforçada per les torres de la Minerva, del Cabiscol i de l’arquebisbe; i una segona fase de 6m funerari tardoromà a cel obert més important de l’occident romà. Actualment acull un centre d’interpretació enfocat a
d’amplada i 12 d’alçada. La muralla i les torres es troben formades per una base de blocs megalítics on es recolza un doble mostrar la mort en l’època romana on es mostra in situ part de la Necròpolis Paleocristiana, a més d’un museu monogràfic
parament de carreus tallats reblert de toves i pedres petites. inaugurat al 1930 , un recinte funerari, cases i banys de l’època alt imperial juntament amb un espai ajardinat.
- Fòrum provincial i recinte de culte del fòrum provincial. El fòrum provincial ocupava la terrassa intermitja de les
tres que dividien el turó de Tàrraco, tenint el circ en la ultima terrassa inferior. El perímetre del fòrum provincial era de 320 x
175m, els murs perimetrals son encara visibles al casc antic de Tarragona, però es desconeix com era el seu interior i les
característiques arquitectòniques dels edificis. Al centre del recinte de culte, a la terrassa superior, es situava el temple a
l’emperador august, actualment es poden observar restes arqueològiques d’aquest al entorn del claustre de la Catedral de
Tarragona o a la seu del Col·legi d’Arquitectes.
- Circ. El circ romà va estar en funcionament fins el segle V dC i es va trobar embegut per altres edificis durant el
segle XIX tals com el palau de l’ajuntament i la diputació, sent l’arena del circ urbanitzada en la plaça de la font. Els treballs
sistemàtics per a la recerca arqueològica de les restes del circ van iniciar-se al 1973 i actualment la part visible del circ es
limita a un sector de la capçalera i a algunes voltes de canó de grans dimensions damunt de les quals es situaven les
graderies, juntament amb una de les portes d’accés.
- Fòrum local o de la colònia. Inicialment es trobava format per el Capitoli, temple dedicat a les tres grans divinitats
del panteó romà, presidint una plaça publica. Una remodelació del fòrum provoca la creació d’una segona plaça annexada a
la primera i d’una basílica, de les quals encara es conserva alguna de les columnes, juntament amb locals comercials annexos
a aquesta.
- Teatre. El teatre i el fòrum local eren essencials per a la propaganda política i religiosa. Política, religió i espectacle
formaven un tot en el món romà, el teatre era l’escenari d’acabament de les processons i espai de reunió i oci. Els càrrecs
Figura 26. Ubicació dels elements que conformen el Conjunt Arqueologic

de Tarraco definits per UNESCO continguts al casc antic de la ciutat
27
El teatre romà
Al segle XVI les restes arquitectòniques del teatre romà no eren visibles portant a l’historiador i arqueòleg Lluis Pons de Icart
a confusions amb l’amfiteatre, descrivint les restes d’aquest en la seva obra a l’obra Grandeses de Tarragona (1572). A
mitjans del segle XVIII el pare Henrique Flórez anomena correctament les ruïnes de l’amfiteatre a l’obra d’història eclesiàstica
España Sagrada (1747-1957) i afirma la existència d’un teatre en aquesta ciutat tot i no poder-se visualitzar els seus vestigis.
Fins al 1884 no es descobrien les ruïnes del teatre romà a Tarragona quan els desmunts practicats entre el carrer de Sant
Magin i l’edifici del Consell provincial d’agricultura industria i comerç per part dels hereus d’aquesta parcel·la Srs. Escofet,
realitzant una excavació de 8 o 10m de profunditat, destapaven les ruïnes d’una construcció que seria descrita per
l’historiador Emili Morera i publicada a l’obra Historia de Tarragona (1892) com “unas ruínas pertenecientes a un robustísimo
edificio semicircular, formado de mampostería y sillería, con gran número de gradas concéntricas, á la manera de un teatro,
tal como los describió Vitrubio”. Les restes arqueològiques estaven formades per 13 grades de pedra, de 0,38m d’alt i 0,70m
de amplària, de mamposteria col·locades de forma semicircular i efectivament conformaven l’antic teatre romà de Tàrraco.
Degut a la metodologia emprada a l’hora de realitzar l’excavació i l’aturada d’aquesta solament al reconèixer la graderia, va
ser impossible la troballa d’altres objectes i elements que conformaven les parts superiors del teatre tal com queda descrit a
l’article publicat al Boletín de la Real Academia de la Historia escrit pel director del Museu Arqueologic Ángel del Arco i
Molinero ”fuesen destruídas, sin que de ellas se conserve hoy otro recuerdo que dos restos de la bóveda sobre que
descansabala gradería. / No se hallaron entonces en aquel sitio objetos, ni inscripciones.”
Els terrenys que ocupaven les ruïnes van passar a ser propietat de l’empresa Oleíca Tarragona SA dirigida per Macià Mallol
Bosch, en començar la construcció d’un magatzem d’oli amb dipòsit soterrat es van trobar un seguit de restes
arqueològiques. El 20 de juliol de 1919 Joan Molas, secretari de la junta directiva de la reial societat arqueològica
tarraconense, demanava a l’article de primera plana del diari de Tarragona la cessió de les troballes al museu arqueològic i la
realització de cates i excavacions en aquell indret per part del propietari del terreny.
Figura 27. Fotografia de les restes descobertes al 1884 i publicades Historia de Tarragona (1892),
E. Morera i B. Hernández.
28
“Se acuerda oficiar al Sr. Mallol, para que permita llevar al Museo los restos arqueológicos aparecidos en el antiguo
emplazamiento del theatro romano, hoy de su propiedad, y suplicarle poder tomar apuntes y acotaciones al objeto de su
reconstrucción ideal, ya que dichos restos son de gran importancia. / [...] Se encarga al Secretario de la clasificación de los
objetos que procedentes del antiguo theatro romano, entren al Museo provincial. “ Llibre d’actes dels anys 1917-1962,
sessió del 29 de juliol de 1919, p. 16-17
El 27 de juliol Molas reiterava en un altre article en aquest mateix diari de Tarragona la importància de les restes descobertes
i demanava el traspàs de l’excavació a tècnics competents. L’institut d’estudis Catalans en nom de l’òrgan científic de la
Mancomunitat, degut a l’amistat entre Puig i Cadafalch i Mallol (propietari del terreny) , iniciava les obres d’excavació
arqueològiques aquell mateix juliol. El dia 6 d’agost la comissió provincial de monuments nomenava una subcomissió per
aixecar els plànols, prendre fotografies e inventariar les troballes del teatre romà.
Aquestes excavacions dirigides per Carbó durarien fins el 28 d’octubre enmig de polèmiques per haver-la dut a terme un
òrgan Barceloní enlloc de ser gestionat a Tarragona. I traslladant i emmagatzemant les troballes al pati de la Diputació de
Tarragona gestionada per la mancomunitat tal com havia acordat Mallol al iniciar-se les excavacions. Al 1920 la Comissió de
Monuments de Tarragona va iniciar la expropiació d’aquestes restes arqueològiques que al desembre del 1922 van acabar
d’ingressar al museu arqueològic.
Durant la guerra civil es van realitzar un seguit d’excavacions, iniciant al febrer del 1937 una excavació al solar que ocupava el
teatre i arribant a l’escrit de la sessió de la CMT del 10 de novembre de 1950 on s’afirmava: “ en las obras que se han
efectuado en el lugar donde estuvo emplazado el Teatro romano se han destruído los restos que quedaban del citado
monumento, entre ellos la bóveda que sostenía parte del graderío del teatro”.
Els terrenys que ocupava el magatzem d’oli van ser venuts al 1973 i van passar en mans d’una constructora que pretenia
l’edificació d’un conjunt de vivendes, aquest mateix any la Direcció General de belles arts i la CMT demanava a l’Ajuntament
que el terreny fos declarat zona de respecte, s’estudiés el valor del jaciment i si fos necessari es procedís a l’expropiació
forçosa per raons d’utilitat publica, impedint qualsevol obra de desmunt, construcció o reconstrucció.
A l’octubre de 1976 s’inicien les excavacions arqueològiques prèvies a l'execució del projecte d’habitatges descobrint
l'hemicicle central (orchestra), l'escenari (proscaenium), la façana escènica (scaenae frons) i les primeres cinc grades de la
graderia (cavea), dues de les tres escales (scalaria) que la dividien en sectors (cunei), així com estàtues i elements
arquitectònics (capitells, cornises...) corresponents a la decoració de la façana escènica que son traslladats al museu
arqueològic. La plataforma “Salvem el teatre romà” va portar a la cancel·lació definitiva de la construcció dels edificis
plurifamiliars de vivenda i a concessió de les restes arqueològiques com a bé cultural de la ciutat.
Figura 28. Entrada del diari d’excavacions de Francesc Carbó, arxiu d’imatges del MNAT
29
Projecte d’adequació de les restes del Teatre romà i la activació com a espai públic,
estudi arquitectura Toni Gironès 2013-2018
Sota l’encàrrec de la Secció de Restauració del Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxiu, Biblioteques, Museus i
Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, l’arquitecte Toni Gironès desenvolupa la primera fase d’actuació per transformar
un gran buit urbà de 6.000m2 en un nou espai atravessable que connecti la terrassa inferior del port amb la cota superior on
es desenvolupa la ciutat.
Mitjançant una estructura de barnilles d’acer corrugat sobre un pla horitzontal de sorra de sauló es dibuixen les directrius
que permeten entreveure la geometria semicircular i escala que originalment tenia el teatre romà. Les visions tangencials de
les successives alineacions i les ombres produïdes sobre les restes arqueològiques construeixen una nova experiència per als
visitants contemporanis, on aquests mitjançant el seu moviment dirigeixen l’escena i formen part de una nova realitat, un
nou espai a interpretar. La visió focalitzada a l’escenari es troba desdibuixada, la simetria es trenca i els límits desapareixen.
La construcció es troba formada per un conjunt de 22 pòrtics radials formant la graderia, amb una passera central que
permet als visitants circular al llarg de tota la semicircumferència. Aquests pòrtics es troben fonamentats sobre micropilons
per evitar el màxim possible la interacció amb les restes romanes ubicades al sol i subsòl.
Els objectius principals de la proposta d’adequació i activació eren:
A) conservar i preservar tots els elements originals mitjançant la seva consolidació: el peu de l'hemicicle central
(orchestra), les primeres cinc grades (cavea), dues de les tres escales (scalaria) i l’espai escènic (scaena).
Figura 29,30, 31. Fotografies de l’actual teatre
B) fer possible la comprensió per part dels visitants de la geometria, escala i distribució de la peça principal del
romà després de l’implantació del projecte
d’adequació. Font. Despatx de Toni Gironès. teatre romà, el conjunt de graderies disposades de forma semicircular, tot mostrant la posició dins d’aquest tot de les peces
originals que es conserven.
C) crear un nou focus d’interès per a afavorir a l’activació d’aquest espai que esdevindrà un punt de connexió entre
les dues terrasses, alhora de dotar de verticalitat a un espai que degut al gran buit que dibuixa en el teixit urbà de Tarragona
es mostrava inhòspit i desemparat.
A l’hora de iniciar la posada en obra del projecte es va haver de modificar la posició de 56 dels 92 micropilons degut a que el
grup d’arquitectes redactors de l’obra desconeixia fins llavors l’existència de tavernae sota el teatre, fet que va comportar un
retard a l’obra i va impossibilitar la passivació prevista de les barres d’acer amb un oli que crea una capa exterior solida que
segella el material per evitar la seva oxidació. Les barres es van instal·lar sense tractament previ i es va optar per deixar que
el procés es desenvolupés naturalment, acceptant que les barres s’oxidarien i seria necessària una posterior neteja de les
restes arqueològiques afectades.
30
El que aquesta proposta no tenia en compte és amb la indesitjada presencia de coloms a Tarragona, que al igual que passa
amb altres metròpolis, omplen i colonitzen els espais públics. L’estructura de filaments que ha projectat Toni Gironès s’ha Figura 33. Planta de la proposta de Toni
Gironès mostrant la posició de l’estructura
convertit en un lloc perfecte per al repòs d’aquests amb la obvia repercussió de la presència de excrements àcids de coloms metal·lica respecte les ruïnes.
sobre les restes del teatre romà, incrementant encara més els costos de neteja i manteniment d’aquest espai.
Aquesta primera fase executada, corresponent a l’estructura alambrica que dibuixa la graderia del teatre, tenia una
continuació prevista amb la creació d’un centre d’interpretació (plantejat per primera vegada als anys 80 però sense
desenvolupament), i l’adequació de les termes de Sant Miquel i la zona de fonts ornamentals del Nimfeu (actualment ocults
sota una capa de grava i runa) per crear un parc arqueològic apropant d’aquesta manera la part alta de la ciutat on s’ubica el
major nombre de element patrimonials amb la zona de la antiga Tabacalera que alberga de la Necròpolis i el port, narrant
aquest espai com la zona de bullici i diversió que antigament era.
L’arqueòleg César Pociña redactava al 2015 un document titulat “Tàrraco, ciutat portuària romana” a encàrrec de la regidoria
de patrimoni històric i el MHT, en aquest es detallava una ruta arqueològica al llarg de les restes i vestigis que configuraven la
zona comercial entre el port i el fòrum de la colònia. La ruta descrita per Pociña seguia així: partint del Fòrum de la Colònia,
Cova Urbana (conillera per desaiguar l’aigua procedent de tempestes per evitar inundacions), Teatre Romà, Termes
públiques, Font monumental del carrer Vapor, Naus portuàries, Font monumental del carrer dels Lleons, edifici industrial,
reserva arqueològica del carrer Eivissa, Necròpolis Paleocristiana, Basílica paleocristiana i restes arqueològiques trobades al
Parc Sant Rafael. Aquesta, com d’altres propostes d’activació de la zona romana del port de la ciutat, encara es troba per
detallar-se i desenvolupar-se, moltes d’aquestes restes arqueològiques segueixen tapades per grava i vegetació a l’espera de
reviure.
Figura 34. Proposta d’activació de la zona del

port de Toni Gironès
Figura 32. Itinerari de la ruta arqueològica detallada

per César pociña en Tarraco, ciutat portuària romana.
31
Divulgació del patrimoni arqueològic a Tarragona, Tàrraco Viva “tot junt ens brinda l’oportunitat única de reflexionar des del segle XXI sobre el paper de la arqueologia i la utilitat de mirar al
passat” Magí Seritjol, director de Tàrraco Viva
El Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona, gestionat per la Generalitat de Catalunya i l’Agencia Catalana de Patrimoni
Cultural, desenvolupa un programa educatiu per tal d’ajudar a la conservació de les restes patrimonials de la ciutat de la El festival segueix un control rigorós en les activitats que ofereix i l’abast d’aquest en l’impacte sobre la Tarragona actual,
Tàrraco romana. Mitjançant el lema “coneixement, comprensió, valoració, respecte i cura. Sensibilització” pretén posar el desenvolupant la programació sols en espais monumentals o arqueològics de l’època romana sense cap tipus d’ambientació
seu granet de sorra en l’educació de la societat, des de grups escolars fins al turisme estranger, per tal de aconseguir una expressa d’aquests, mostrant els espais tals com han arribat avui en dia, i diferenciant-se d’altres festes que usen
consciència més cívica i un respecte major a tots els elements que conformen avui en dia la metropolitana Tarragona. ambientació històrica no rigorosa. Tot intentant potenciar les activitats realitzades expressament per al festival, és aquest
El MNAT gestiona solament una part dels monuments de la ciutat, tals com: la Vil.la romana dels munts, el teatre, l’arc de l’origen de la creació de 8 nous grups de recreació històrica.
berà, el museu i necròpolis paleocristians, el conjunt monumental de centcelles, el museu arqueològic i la torre dels escipions.
Oferint itineraris guiats al conjunt monumental de centcelles, la necròpolis paleocristiana i al teatre romà. També ofereix Cada edició del festival té un tema central a través del que organitza les noves exposicions i actes, l’edició 2022 celebrada
visites dramatitzades a la vil·la dels munts, on els amfitrions ciutadans de Tàrraco expliquen la seva vida quotidiana recorrent entre el 15 i el 19 de maig va commemorar el centenari de la descoberta de la tomba de Tutankhamon per part de
la vil·la. l’arqueòleg anglès Howard Carter, juntament amb la celebració de les descobertes de la pedra de Rosetta, Troia, Pompeia,
També organitza activitats educatives enfocades als diferents graus d’ensenyança per tal de completar els coneixements del les tombes reials d’Ur i la necròpolis romana de Tàrraco. Oferint més de 300 actes tals com: reconstruccions històriques (la
currículum educatiu. L’activitat “divertim-nos amb els romans” que té lloc a la seu del Tinglado 4, orientada a educació descoberta de la tomba de tutankamon, l’ambient en un bar de pompeià justa abans de la erupció del vesubi, o el monòleg
infantil i primària, introdueix als estudiants a l’època romana mitjançant jocs dels infants en època romana amb l’objectiu no de Ramon el Pedres, un immigrant que va treballar a la necròpolis de Tarragona) visites comentades dramatitzades als
sols de valorar la diversitat cultural sinó també de crear un vincle entre els infants i el patrimoni històric de la ciutat i principals monuments de la ciutat, conferencies i presentacions de llibres o exposicions.
fomentar-ne la seva difusió.
El Museu d’Història de Tarragona, coordinat per Àrea de Cultura Patrimoni i Festes de l’Ajuntament de Tarragona, és el
responsable de gestionar un altre conjunt de monuments que completen el catàleg de patrimoni de Tarragona: l’Amfiteatre,
l’Aqüeducte de les ferreres, la Casa canals, la Casa Castellarnau, el Circ romà, el Fòrum provincial, el Passeig arqueològic que
recorre les muralles i la pedrera romana del Medol.
El MHT i l’Ajuntament de Tarragona organitzen el festival cultural especialitzat Tàrraco Viva, un conjunt de conferències, Figura 35. Recreació històrica Gladiadors i mites,
Auditori del Camp de Mart, dissabte 21 de maig,
espectacles, visites i activitats que apropen el Patrimoni que gestionen a la ciutadania.
Tarragona.
El primer festival va ser organitzat arran de la candidatura de Tàrraco a la llista de Patrimoni Cultural de l’UNESCO l’any 1999,
degut a la gran recepció i èxit que aquestes jornades van tenir, i després de l’acceptació d’aquest per l’organisme
internacional, es va procedir amb la celebració anual d’aquest festival.
Els principals objectius del consistori al proposar les jornades de Tàrraco Viva van ser fomentar la divulgació històrica i
sensibilitzar els ciutadans de Tarragona i els visitants de la importància de la conservació del Patrimoni Històric tot creant un
producte cultural de gran qualitat per generar turisme cultural relacionat amb el patrimoni històric. Figura 36. Recreació històrica de demostració
d’armes romanes, diumenge 22 de maig,
Altafulla.
32
__ EL SIMBOLISME DE LES RUINES I ELS CONJUNTS ARQUEOLÒGICS______________________________________________ secundaria de Catalunya també repassa els passats històrics de la nostra societat i convida a realitzar activitats, tallers i visites
als conjunts i jaciments.
El valor simbòlic que com individus atorguem a una ruïna o monument, un element d’un conjunt arqueològic, és molt
condicionat per el nivell de coneixement que tenim dels seus valors documentals, des de la seva historia: fundació, ús, desús, Museus i administració local col·laboren en la difusió del passat històric de les ruïnes que gestionen mitjançant actes de gran
oblit i reconeixement de la ruïna, fins a la lectura antropològica de permet fer l’element de la societat que l’habitava. càrrega lúdica tals com festivals, jornades o concerts en ubicacions pròximes als conjunts monumentals o en espais adequats
a dins d’ells. El principal objectiu d’aquests és sovint l’entreteniment i l’afluència de visitants, generant un gran impuls
Al analitzar els processos que es van desenvolupar en el reconeixement dels conjunt arqueològics de Empúries, Ullastret i turístic a la zona amb repercussió econòmica a tots els establiments destinats al tercer sector. Un exemple serien els
Tarragona, el pas de una resta arquitectònica perduda a una ruïna, s’observen grans i significatives diferències. A Empúries “concerts al fòrum romà” els mesos d’estiu a Empúries o el concert realitzat als entorn del poblat ibèric d’Ullastret per
l’espoli d’objectes de valor històric va començar abans de l’estudi arqueològic, la recerca d’aquests impulsada per l’estat per l’Orquestra de cambra de l’Empordà el passat 8 d’Agost.
tal de donar ocupació a determinats sectors de la població i la seva posterior venda a col·leccions privades nacionals e Les jornades anuals de Tàrraco Viva i el festival anual de Familiaria a Empúries son exemples de que l’oci i la divulgació
internacionals van originar una reacció en l’administració local que no volia perdre el seu llegat històric, després de la compra cultural poden anar unides atorgant un producte de qualitat, organitzant reconstruccions, monòlegs, representacions teatrals,
dels terrenys va iniciar ella mateixa l’excavació. En el cas d’Ullastret, va ser un erudit local qui es va adonar d’unes ruïnes actes gastronòmics etc. Son aquests actes diversos que mitjançant el reconeixement de costums i objectes d’ús o consum
interessants enmig d’un passeig i va notificar a l’administració de seva presencia per tal d’evitar la expressa destrucció en quotidià apropen en el temps el passat i el present i permeten el reconeixement de la nostra identitat com a societat. Vincle
mans d’altres ciutadans que desconeixien l’historia amagada a allà. La preservació de les ruïnes de de Tàrraco han implicat que d’altra manera és difícil d’entreveure degut als grans canvis en els camps d’arquitectura, urbanisme, política i religió i a la
una lluita entre societat, administració i propietaris de terrenys. Les excavacions arqueològiques enmig de la ciutat presència d’altres monuments que sense havent-se desenvolupat en ruïna ens son més propers a tots nivells.
suposaven la pèrdua de temps, espai i diners als propietaris de les parcel·les que ocultaven enterrades aquestes ruïnes,
trobant-se sota l’amenaça de l’espoli del terreny i la impossibilitat de fer-ne us si les troballes eren prou importants. Han El paper que aquests conjunts tenen en la nostra societat mitjançant la formació del nostre paisatge natural o urbà,
estat els historiadors, arquitectes, arqueòlegs i periodistes però també organitzacions i plataformes populars com “salvem el permetent la lectura de la ciutat a través de la posició i visió d’aquestes ruïnes que han perdurat en l’espai i el temps enmig
teatre romà” qui han pressionat l’administració local per tal de aconseguir una garantia de protecció mitjançant de segles de canvi, han generat l’atorgació d’una gran iconicitat a aquests espais, reforçada per la publicitat d’administracions
l’obligatorietat d’excavacions arqueològiques abans d’iniciar projectes de construcció. i museus dels actes que organitzen i creant una nova imatge de les ciutats. Un reconeixement d’aquell espai per les ruïnes
que s’hi troben.
El coneixement de l’historia d’aquests conjunts, l’educació de la societat i dels visitants ha estat l’objectiu de moltes
campanyes llençades per les administracions a través de iniciatives que impulsen el turisme cultural divulgatiu, com les L’estat de conservació de les ruïnes, el nivell de desenvolupament arribat en les excavacions arqueològiques i les propostes
originades des de l’Agencia Catalana de Patrimoni Cultural i la fundació la caixa, amb l’objectiu de millorar l’experiència del d’adequació i presentació al visitant, juntament amb el camí seguit per donar accés a aquestes i la seva primera visió,
visitant mitjançant no sols la actualització de les instal·lacions sinó també una major comprensió dels espais mitjançant guies, condicionen molt l’imatge subjectiva que es té dels conjunts arqueològics.
pamflets, panells informatius, projectes de restauració i adequació museística com el realitzat al Fòrum Romà d’Empúries o La ciutat grega i romana d’Empúries és testimoni de la gran inversió realitzada en aquest espai mitjançant els projectes de
projectes que fan ús de la realitat virtual, com Ullastret 3D, quan no és possible la identificació material de l’espai. reconstrucció de l’àgora i estoa hel·lenístiques, el fòrum romà i la domus dels mosaics, juntament amb la construcció del
També es realitza una gran tasca integrant la visita al patrimoni cultural als projectes educatius. La tematització dels cursos centre de rebuda de visitants. Per el contrari l’assentament de Puig Andreu d’Ullastret mostra l’estat encara incipient de
en el projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya porta a estudiants de cicle infantil i primària a descobrir romans, grecs e l’excavació arqueològica al no haver-se desenvolupat cap projecte extensiu de adaptació museística (a part dels panells
ibers tot integrant en el curs diferents actes per descobrir la seva cultura, gastronomia, arquitectura, etc. a través de visites informatius que marquen l’itinerari).
als conjunts arqueològics de Empúries, Ullastret i Tarragona d’entre d’altres. La temàtica que inclouen els estudis de
33
__ LA NECESSITAT DE MESURES DE PROTECCIÓ ____________________________________________________________ Deguts a l’activitat humana. L’accés obert a conjunts arqueològics, monuments i jaciments poden provocar un
desgast a elements que no van estar dissenyats per aquest volum d’usuaris, per aquest motiu és tant important el treball en
la creació de itineraris i senyalectica. Un altre factor a tenir en compte degut a la creació d’espais visitables és el vandalisme,
La protecció mitjançant unes normes comunes del patrimoni arqueològic sancionables sota llei és una necessitat tal com ens la destrucció o dany exprés de les ruïnes exposades, aquí el paper clau el té la sensibilització de la societat mitjançant
exemplifiquen els començaments en el procés de descobriment de les ruïnes de Empúries, d’Ullastret i de Tarragona, on campanyes de difusió cultural.
l’espoli de peces i la destrucció de part de les ruïnes son protagonistes. La voluntat col·lectiva de conservar la nostra herència
xoca sovint amb els interessos i economia personals. Ha estat aquest el motiu de sorgiment de societats per a la protecció del La llei de patrimoni també estipula les limitacions a l’hora de realitza alguna intervenció en els bens d’interès nacional, sent
patrimoni ( Societat Arqueològica Tarraconense creada al 1844) i de la primera Llei 16/1885 de Conservació del Patrimoni necessària l’autorització prèvia del departament de cultura de la generalitat i marcant uns criteris a seguir inclosos en l’article
històric, artístic i científic, predecessora de la Llei 9/1993 del patrimoni català . 35, secció primera, capítol II de les quals es destaca:
1) La conservació, la recuperació, la restauració, la millora i la utilització del bé han de respectar els valors que van
“El patrimoni cultural català és integrat per tots els béns / que per llur valor / mereixen una protecció i una defensa especials, motivar la declaració, conservant les seves característiques tipològiques d'ordenació espacial, volumètriques i
de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions morfològiques més remarcables del bé.
futures.” 2) És prohibit de reconstruir totalment o parcialment el bé, excepte en els casos en què s'utilitzin parts originals
Títol Preliminar, Article 1 LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català 3) És prohibit d'eliminar parts del bé, excepte en el cas que comportin la degradació del bé o que l'eliminació en
permeti una millor interpretació històrica.
Aquestes lleis classificarien a partir d’aquell moment els elements a conservar en tres grups segons la seva rellevància i
consegüent nivell de protecció, tractant-se dels més significatius els bens culturals d’interès nacional. Contenint monuments,
conjunts, jardins i llocs històrics i zones arqueològiques tals com els conjunts arqueològics d’Empúries, Ullastret i Tarragona. __ ACTUALITZACIÓ A UN NOU PRESENT, ADEQUACIÓ__________________________________________________________
Definirien les obligacions a que estan sotmesos els propietaris d’aquestes ruïnes: el deure de realitzar tasques de conservació La transformació dels espais és una necessitat per assegurar la seva supervivència, l’adaptació a nous usos i la continuïtat en
mitjançant un programa d’actuacions, facilitar l’estudi d’aquests bens per part d’investigadors i permetre la visita pública dels la utilització de la societat d’aquest.
bens i la col·locació de senyalització per al seu reconeixement. La ubicació, propietari i gestió, l’estat de conservació de les ruïnes, les tècniques d’exploració arqueològica que s’han dut a
terme, la tradició des de la descoberta de les ruïnes i les campanyes de divulgació cultural i d’oci realitzades a cada conjunt
La necessitat de tasques de conservació de bens patrimonials però no és donada per un indicador i sovint es realitzen després arqueològic expliquen i contextualitzen les obres d’actualització que s’han dut a terme en ells.
de la caiguda i destrucció de part d’ell mateix, podem classificar els agents que desemboquen en la necessitat de realitzar
tasques de conservació en dos grans grups. La restauració d’elements malmesos que han perdut la seva forma original o han estat desplaçats o desplomats es basa en el
Naturals. Acció dels fenòmens atmosfèrics als que estan sotmeses les restes, la salinitat de la terra o l’aire per efecte coneixement de la morfologia d’elements pròxims a aquests que pertanyen al mateix conjunt històric, o utilitza, mitjançant
del mar, l’erosió del vent i la sorra que conté, la pluja i la seva escorrentia superficial, l’orientació solar i la intensitat l’assimilament entre conjunts històrics de característiques semblants, un model del que se’n coneix perfectament la forma.
d’aquesta. L’efecte de la vegetació i animals que utilitza les restes com a suport i habitat. L’informació de la que es disposa d’un conjunt arqueològic és sempre canviant i ve determinada per les tècniques
arqueològiques que sorgeixen i les noves descobertes de ruïnes.
34
__CONCLUSIONS I VALORACIÓ_____________________________________________________________________________
És precisament aquest fet que va portar a la reconstrucció del pòrtic i la coberta de l’ambulacre del fòrum romà d’Empúries Començava la redacció d’aquest treball preguntant-me perquè s’han de realitzar tasques de conservació de les ruïnes si això
al en el Projecte de restauració i consolidació dut a terme al 2009 després de haver enderrocat la reconstrucció feta als anys comporta la pèrdua de la seva bellesa etèria i màgica. Perquè és necessari netejar els creixements de fongs que cobreixen les
1980. parts superiors d’aquesta roca i podar els arbusts que s’obren camí i amaguen les petjades. És necessari realitzar una
conservació d’un espai que s’ha conservat fins avui en dia?
L’adequació museística és un aspecte clau i bàsic per a l’obertura de monuments i jaciments al públic. Comprenen des de
totes les guies, senyalectica, plafons informatius, per realitzar l’itinerari i entendre les ruïnes, fins al tractament de paviments Però és que les ruïnes son molt més que una imatge, son coneixement, son identitat. La identitat del poble que les va crear i
i paraments verticals i l’il·luminaria per garantir la seguretat al llarg de la visita. el temps que ens separa que les ha destruït. Son els esdeveniments que els ha portat a mostrar-se d’aquesta manera, les
La proposta de Restauració i consolidació del fòrum romà a Empúries també participa en el procés de museïtzació al tenir lluites contra catàstrofes naturals i també contra l’home que les volia destruir. No existeix la ruïna sense història, i el
com a objectiu el reconeixement de cotes i espais diferenciats mitjançant el tractament dels paviments, dotant l’espai de coneixement d’aquesta és la millor part.
rampes i escales per a fer accessible l’itinerari i instal·lant una il·luminació dramàtica que participa de les sessions “concerts al
fòrum romà”. L’anàlisi dels projectes d’adequació presents en aquest treball m’ha despertat diferents emocions, no totes positives s’ha de
La proposta d’adequació del teatre romà a Tarragona es basa en el tractament dels paviments per garantir la seguretat als dir, però el que si els caracteritza és la coherència amb el conjunt arqueològic al que pertanyen, amb el projecte museístic
voltants i en l’accés a les ruïnes del teatre, espai que després de les excavacions arqueològiques era molt irregular . que es desenvolupa , l’estat de desenvolupament d’aquest i l’espai en el que es troben.
És veritat que moltes vegades s’agrairia esforços menors de reconstrucció / adequació en aquestes, pensant per exemple en
L’immersió digital també és protagonista de la adaptació d’aquests espais als nous temps, permetent la visualització de com la reconstrucció del fòrum romà d’Empúries. La màgia es troba en ajuntar les peces d’un puzle i no veure’l ja quasi acabat,
eren aquells conjunts històrics sense caure en reconstruccions que farien perdre el valor de ruïna. Emporio, el poblat ibèric però també s’ha de reconèixer que el públic a qui arriba la informació treballada és molt major que no pas el que intenta
d’Ullastret i Tàrraco presenten modelacions 3d visualitzables en sales especials als museus que les gestionen o mitjançant veure el tot d’una sola part. Al altre extrem del espectre es troba la no construcció del teatre romà de Tarragona que avui en
ulleres de realitat virtual que possibiliten la convivència del present i el passat. dia es troba aïllada en un solar amb poca connexió a la ciutat que activa, tot i que s’ha de reconèixer la bellesa que les
El projecte 3d de Ullastret, al trobar-se aquest conjunt encara en fases primàries d’excavació, coneixement i museïtzació, és ombres projecten sobre les restes com si aquestes formessin part d’un idil·li de construcció i acer. Potser part del seu encant
imprescindible per entendre com era aquest indret. És aquest del motiu de l’intent d’immersió real al lloc mitjançant una és la reacció que desperta a l’usuari.
cura tria de textures, objectes decoratius, fauna i flora i sons d’ambientació que apareixen en aquest audiovisual. Per el contrari el conjunt arqueològic de Ullastret deixa moltes incògnites de futur en un procés que es planteja llarg, l’elecció
de les eines de visualització digital proposaven una drecera al que potser serà d’aquí unes dècades del parc arqueològic
Aquestes propostes que es podrien definir com a conservadores no son sempre la resposta quan es tracta de adequar un d’Ullastret, un espai on les ruïnes conviuen amb la reconstrucció d’un tram del poblat ibèric.
conjunt històric al context urbà. Les ruïnes ubicades en un espai obert i que participa de la ciutat necessiten una altra qualitat
per no esdevenir part del mobiliari urbà. Es necessita una certa presencia per a conquistar l’espai. La conscienciació col·lectiva i l’administració pública a través de Ajuntaments, Museus, Diputacions provincials, Departament
Toni Gironès proposava en el seu projecte d’activació com a espai públic del teatre romà de Tarragona una obra artística que de cultura, etc han estat clau en la conservació i difusió del patrimoni cultural. És sorprenent veure totes les iniciatives que
recobra la imatge icònica i reconeixible del teatre creant un punt d’interès diferent i contemporani. s’han dut a terme i l’abast que han tingut, moltes d’elles que passen desapercebudes mentre creixes però que et remeten a
moments en que vas interaccionar amb el patrimoni. I és que el patrimoni forma part intrínseca de la nostra societat i de la
nostra vida.
35
__BIBLIOGRAFIA________________________________________________________________________________________ GARCIA-GARCIA, E.; DE PRADO, G.; PRINCIPAL, J. Working with buried remains at Ullastret (Catalonia). Proceedings of the 1st
MAC International Workshop of Archeological Geophysics. Barcelona, 2016, ISBN: 84-393-9463-1
AQUILUÉ X, SANTOS M, TREMOLEDA J, CASTANYER P, Empúries. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya., Museu
d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona, 2009. INFANTE E, La OBRA (inacabada) de Toni Gironès, Revista AD, 6 Agost del 2020
https://www.revistaad.es/arquitectura/articulos/obra-inacabada-de-toni-girones/26827
AQUILUÉ X, CASTANYER P, DOMENECH L, Proyecto de restauracion consolidacion y adecuacion del foro romano de Empúries,
Revista del III Congres internacional sobre la museïtzació de jaciments arqueològics, Saragossa 15, 16, 17 i 18 de novembre MAR, R., 2015. Tarraco, arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana. I, De la Tarragona ibérica a la
de 2004, Ajuntament de Saragossa. ISBN 84-8069-392-4, pg89-95 construcción del templo de Augusto. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili. ISBN 84-8424-385-4
AQUILUÉ X, Pla director del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, Empúries Noviembre de 1998 MAR, R., 2015. Tarraco, arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana. II, la ciudad imperial. Tarragona:
Publicacions Universitat Rovira i Virgili. ISBN 84-8424-392-3.
BAQUÉ C, CASAS S, MARIN A, El yacimiento iberico de Ullastret, Revista del III Congres internacional sobre la museïtzació de
jaciments arqueològics, Saragossa 15, 16, 17 i 18 de novembre de 2004, Ajuntament de Saragossa. ISBN 84-8069-392-4 , pg MAR R, ROCA M, RUIZ DE ARBULO J, El teatro romano de Tarragona, un problema pendiente. Teatros Romanos de Hispania.
229 Cuadernos de arquitectura romanba Vol2, pagines 11-23, 1993
MARRASÉ R, L’arquitecte del projecte de l’estructura Metallica del teatre roma admet que no va tractar l’acer contra l’oxid
BURCH, J., ALCALDE, G., NOLLA, J.M. y NOLLA, J.M. (Josep M., 2016. Museus, jaciments, festes i fires : la posada en escena del
abans de la seva instal·lacio per falta de temps i reconeix que sabia que el rovell cauria sobre el jaciment, Porta enrere, 5
món romà al NE de Catalunya. Girona: Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica.
desembre de 2019
https://www.portaenrere.cat/2019/12/05/larquitecte-del-projecte-de-lestructura-metallica-del-teatre-roma-admet-que-no-
BUSCATÓ I SOMOZA, L. y PONS PUJOL, L., 2019. Arqueologia i col·lecionisme: Gabriel de Molina i els inicis de les excavacions
va-tractar-lacer-contra-loxid-abans-de-la-seva-installacio-per-falta-de-temps-i-reconeix-que-sabia-que-el-rovell/
a Empúries. Biblio 3w: revista bibliográfica de geografía y ciencias sociales, ISSN 1138-9796 [en línia], 2019, Núm. 24,
https://raco.cat/index.php/Biblio3w/article/view/361160 [Consulta: 2-06-2022].
MARRASÉ R, l’ajuntament va deixar en un calaix el projecte d’una ruta arqueològica a la part baixa l’oblit i el mal estat de les
restes romanes, Porta enrere, 11 març de 2022.
CASTANYER P, SANTOS M, HERNÁNDEZ E, TREMOLEDA J, OLIVERAS C, Present passat i futur dels cursos d'Arqueologia
https://www.portaenrere.cat/2022/03/11/lajuntament-va-deixar-en-un-calaix-el-projecte-duna-ruta-arqueologica-a-la-part-
d'Empúries, en el recull 75 anys dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries (1947-2021), MAC-Empúries i Departament de Cultura
baixa-loblit-i-el-mal-estat-de-les-restes-romanes/
de la Generalitat de Catalunya, Empúries, 2021, ISBN 978-84-18601-98-9
MASSÓ CARBALLIDO J, el teatre romà de tarragona: història de la recerca arqueològica fins al 1977, Butlletí Arqueològic, V,
DEL ARCO A, Nueva inscripcion del teatro romano de tarragona, boletin de la real acadèmia de historia pg 169—171,
31 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 5-43)
Tarragona 1 de febrer de 1898
MONTURIOL J, SANTOS M, TREMOLEDA J, CASTANYER P, Empúries. Guia didáctica del Museu d'Arqueologia de Catalunya.,
EFE Tarragona, El Teatro Romano de Tarragona abrirá al público a mediados de mayo, La Vanguardia edició 17 Abril de 2018
Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-393-9082-4
https://www.lavanguardia.com/local/tarragona/20180417/442672217083/teatro-romano-tarragona-abrira-publico-
medianos-mayo.html
36
MONTURIOL J, SANTOS M, TREMOLEDA J, CASTANYER P, Josep Esquirol i els inicis de les excavacions a Empúries, Revista __REGISTRE D’IMATGES__________________________________________________________________________________
exposició Josep Esquirol, fotògraf d’Empuries, Ajuntament de l’Escala - Museu de l’Anxova i de la Sal, juliol 2013 – gener 2014
Figura 1. Ruines de les termes de la Villa Adriana a Tívoli, 1766 – 1770, Giovanni Battista Piranesi
RIPOLL E, Empúries, Grecia a Catalunya ,Arrels de la Catalunya mil·lenària : cinquanta anys del Museu Arqueològic de https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/ruinas-de-las-termas-de-la-villa-adriana-en-tivoli/4f491ac7-
Barcelona (1935) i setanta-cinc de les excavacions d’Empúries (1908), MAC-Empúries i Departament de Cultura de la dbf4-41e0-9f66-c0fb8a594d16
Generalitat de Catalunya 1984. Barcelona ISBN 8472265943.
Figura 2. Mapa de jaciments i restes arqueològiques de Catalunya
RIURÓ FRANCESC, Crònica de cinquanta anys d’activitat arqueològica. Quadern de treball, 1995, Núm. 8, p. 75-111 Elaboració pròpia, dades extretes del portal Mapa Urbanistic de Catalunya
https://dtes.gencat.cat/muc-visor/AppJava/home.do
SANS N, OLIVA M, el oppidium de Ullastret, reportatge documental 1947 ajuntament de girona
Figura 3. Integrants de l’arqueoxarxa i els principals conjunts arqueològics que gestionen
Elaboració pròpia, dades extretes del portal de l’Arqueoxarxa
SANS S, La armadura del teatro de Tarraco mancha el yacimiento con óxido, La Vanguardia edició 17 desembre de 2018
http://www.arqueoxarxa.cat/Sobre-Arqueoxarxa
https://www.lavanguardia.com/local/tarragona/20181217/453590444291/gradas-teatro-tarraco-manchas-oxido-
yacimiento.html
Figura 4. Vista aèria dels jaciments d’Emporion i Emporiae a la costa de l’escala. Font. MAC-Empuries.
http://www.macempuries.cat/Sobre-el-MAC-Empuries/Panorama
SCHNAPP, ALAIN, Une histoire universelle des ruines: Des origines aux Lumières, Paris: Éditions du Seuil, 2020, ISBN: 978-2-
02-128250-4
Figura 5. Emporiae en epoca d’August (final segle I aC), dibuix d’E Saiz, Atles d’Historia de Catalunya, ed.62
MONTURIOL J, SANTOS M, TREMOLEDA J, CASTANYER P, Empúries. Guia didáctica del Museu d'Arqueologia de
SERRA RÀFOLS J C, El poblado indiketa de Ullastret. Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana, 1945, Núm. 7, p.
Catalunya., Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-393-9082-4, pàgina 4
359-365
Figura 6. Fotografia dels treballs d’excavació de l’any 1908 al Cardo maximus de la ciutat romana d’Empuries, amb la pòrta
sud i muralla al fons. J. Esquirol, Arxiu Fotografic Barcelona.
MONTURIOL J, SANTOS M, TREMOLEDA J, CASTANYER P, Josep Esquirol i els inicis de les excavacions a Empúries,
Revista exposició Josep Esquirol, fotògraf d’Empuries, Ajuntament de l’Escala - Museu de l’Anxova i de la Sal, juliol
2013 – gener 2014, pàgina 33
Figura 7. Planol conjunt arqueologic d’Empuries. Destacat en color es troben en l’extrem inferior dret l’agora i estoa, el
centre de recepció de visitants al centre de l’imatge, i el fòrum romà i domus dels mosaics a la part superior.
Elaboració propia, informació extreta de
BURCH, J., ALCALDE, G., NOLLA, J.M. y NOLLA, J.M. (Josep M., 2016. Museus, jaciments, festes i fires : la posada en
escena del món romà al NE de Catalunya. Girona: Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica.
37
Figura 8, 9, 10. Fotografies actuals del fórum romà d’Empuries. Font. Despatx d’Arq. Lola Domenech, fotografíes d’Adrià Figura 17. Fotografia aèria de les restes arqueològiques del assentament del Puig de Sant Andreu d’Ullastret
Goula http://www.macullastret.cat/ca/Sobre-el-MAC-Ullastret/Conjunt-arqueologic/Puig-de-Sant-Andreu
https://www.loladomenech.com/es/proyecto/restoration-consolidation-adaptation-empuries-monumental-set/
Figura 18. Fotografia dels carrers que conformen l’assentamnt del Puig d’Andreu. MAC-Ullastret
http://www.macullastret.cat/ca/
Figura 11. Colage de fotografies abans del projecte d’adequació i fotomuntatge de la proposta. Font. Despatx d’Arq. Lola
Domenech Figura 19. Croquis topogràfic de les restes trobades a Ullastret, Serra Ràfols i Jose Gudiol, 1931, publicats al informe El
AQUILUÉ X, CASTANYER P, DOMENECH L, Proyecto de restauracion consolidacion y adecuacion del foro romano de poblado indiketa de Ullastret, 1945
Empuries, Revista del III Congres internacional sobre la museïtzació de jaciments arqueològics, Saragossa 15, 16, 17 i SERRA RÀFOLS J C, El poblado indiketa de Ullastret. Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana, 1945,
18 de novembre de 2004, Ajuntament de Saragossa. ISBN 84-8069-392-4, pàgina 93 Núm. 7, pàgina 360
Figura 12. Vista aeria de la zona del fòrum romà i el temple capitolí. Font MAC-Empuries Figura 20. Mapa dels resultats de les prospeccions geofísiques, Illa d’en Reixac.
http://www.macempuries.cat/ca/Sobre-el-MAC-Empuries/Itinerari-arqueologic/Ciutat-romana GARCIA-GARCIA, E.; DE PRADO, G.; PRINCIPAL, J. Working with buried remains at Ullastret (Catalonia). Proceedings
of the 1st MAC International Workshop of Archeological Geophysics. Barcelona, 2016, ISBN: 84-393-9463-1,
Figura 13. Planta explicativa projecte d’adaptació del fórum romà d’Empuries. Font. Despatx d’Arq. Lola Domenech pàgina 312
https://www.loladomenech.com/es/proyecto/restoration-consolidation-adaptation-empuries-monumental-set/
Figura 21. Mapa dels resultats de les prospeccions geofísiques, Puig d’Andreu
Figura 14. Preparacions per al festival de concerts al fòrum romà, amb capacitat per a 1200 espectadors asseguts i 1900 drets. GARCIA-GARCIA, E.; DE PRADO, G.; PRINCIPAL, J. Working with buried remains at Ullastret (Catalonia). Proceedings
Agost 2019. Fotografia de Sergi Paramès per el Punt Avui. of the 1st MAC International Workshop of Archeological Geophysics. Barcelona, 2016, ISBN: 84-393-9463-1,
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1647905-empuries-un-gran-escenari.html pàgina 314
Figura 15. 38è curs d’Arqueologia d’Empúries 1984. Procés de documentació d’una secció estratigràfica a la zona de Figura 22. Reconstrucció virtual de l’illa d’en Reixac, reinterpretació dels resultats de les proves geofísiques i les excavacions
l’aparcament. Arxiu MAC Empúries arqueològiques
CASTANYER P, SANTOS M, HERNÁNDEZ E, TREMOLEDA J, OLIVERAS C, Present passat i futur dels cursos GARCIA-GARCIA, E.; DE PRADO, G.; PRINCIPAL, J. Working with buried remains at Ullastret (Catalonia). Proceedings
d'Arqueologia d'Empúries, en el recull 75 anys dels Cursos d’Arqueologia d’Empuries (1947-2021), MAC-Empúries i of the 1st MAC International Workshop of Archeological Geophysics. Barcelona, 2016, ISBN: 84-393-9463-1,
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Empúries, 2021, ISBN 978-84-18601-98-9, pàgina 28 pàgina 316
Figura 16. Estratigrafia del decumanus A d’Empuries. Documentació dels primers cursos d’Arqueologia. ALMAGRO, LAMBOGLIA, 1959 Figura 23. Fotografia de l’amfiteatre romà, Gerard Martí ACN Octubre 2019.
CASTANYER P, SANTOS M, HERNÁNDEZ E, TREMOLEDA J, OLIVERAS C, Present passat i futur dels cursos http://diaridigital.tarragona21.com/tarragona-licita-un-estudi-per-poder-reobrir-les-graderies-reconstruides-de-
d'Arqueologia d'Empúries, en el recull 75 anys dels Cursos d’Arqueologia d’Empuries (1947-2021), MAC-Empúries i lamfiteatre-roma/
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Empúries, 2021, ISBN 978-84-18601-98-9, pàgina 23
38
Figura 24. Reconstrucció del marc topogràfic a l’entorn de Tarraco a les primeres dècades del segle II aC. Figura 33. Planta de la proposta de Toni Gironès mostrant la posició de l’estructura metal·lica respecte les ruïnes.
MAR, R., 2015. Tarraco, arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana. I, De la Tarragona ibérica a la https://tonigirones.com/proyecto/tarraco/
construcción del templo de Augusto. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili. ISBN 84-8424-385-4
pàgina 155 Figura 34. Proposta d’activació de la zona del port de Toni Gironès
https://tonigirones.com/proyecto/tarraco/
Figura 25. Fotografia dels treballs d’excavació arqueològics a la Necropolis Paleocristiana, 1926-1933. Font. MNAT
https://www.mnat.cat/es/museo-arqueologico/ Figura 35. Recreació històrica Gladiadors i mites, Auditori del Camp de Mart, dissabte 21 de maig, Tarragona.
https://www.diaridetarragona.com/tarragona/tarraco-viva/historia-conociendo-como-los-romanos-levantaron-
Figura 26. Ubicació dels elements que conformen el Conjunt Arqueologic de Tarraco definits per UNESCO continguts al casc tarraco-la-visita-teatralizada-opera-romana-a-cargo-de-cesar-pocina-permitio-a-los-asistentes-obser-IM10947359
antic de la ciutat
Elaboració pròpia mitjançant les dades extretes del portal de la UNESCO, catàleg de elements Figura 36. Recreació històrica de demostració d’armes romanes, diumenge 22 de maig, Altafulla.
Patrimoni Cultural, https://whc.unesco.org/es/list/875 https://www.diarimes.com/noticies/tarragona/2022/05/22/tarraco_viva_reivindica_les_ciencies_humanistiques_pri
mer_cap_setmana_activitats_122693_1091.html
Figura 27. Fotografia de les restes descobertes al 1884 i publicades Historia de Tarragona (1892), E. Morera i B. Hernández.
MASSÓ CARBALLIDO J, el teatre romà de tarragona: història de la recerca arqueològica fins al 1977, Butlletí
Arqueològic, V, 31 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 5-43) pàgina 39
Figura 28. Entrada del diari d’excavacions de Francesc Carbó, arxiu d’imatges del MNAT
MASSÓ CARBALLIDO J, el teatre romà de tarragona: història de la recerca arqueològica fins al 1977, Butlletí
Arqueològic, V, 31 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 5-43) pàgina 43
Figura 29,30, 31. Fotografies de l’actual teatre romà després de l’implantació del projecte d’adequació. Font. Despatx de Toni
Gironès.
http://www.fernandoalda.com/es/trabajos/arquitectura/1173/adecuacion-de-los-restos-arqueologicos-del-antiguo-
teatro-romano-de-tarraco-sg-i-ac-al-sg-ii-dc-y-su-activacion-como-espacio-publico-tarragona-2013-2018
Figura 32. Itinerari de la ruta arqueològica detallada per César pociña en Tarraco, ciutat portuària romana.
Redibuixat a partir de l’informació del projecte de Pociña continguda en
MARRASÉ R, l’ajuntament va deixar en un calaix el projecte d’una ruta arqueològica a la part baixa l’oblit i el mal
estat de les restes romanes, Porta enrere, 11 març de 2022.
39

Ruines. Simbolisme, Proteccio I Adequacio A Empuries, Ullastret I Tarragona

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ruines. Simbolisme, Proteccio I Adequacio A Empuries, Ullastret I Tarragona

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

RUINES.

SIMBOLISME, PROTECCIÓ I ADEQUACIÓ DELS CONJUNTS ARQUEOLÒGICS DE

Iris Blancafort Becerra

Tutor: Pedro Azara Nicolas

Treball de final de Grau

Justificació de la temàtica. Encaix del treball als estudis Objectius

una qüestió molt complexa però alhora universal. posteriors.

RUINES. CONJUNTS ARQUEOLÒGICS.

__RUINES. CONJUNTS ARQUEOLÒGICS_____________________________________________________

Figura 1. Ruines de les termes de la Villa Adriana a Tívoli,

La curiositat per la ruïna

Què és una ruïna?

Figura 3. Integrants de l’arqueoxarxa i els principals conjunts arqueològics que gestionen

Figura 2. Mapa de jaciments i restes arqueològiques de Catalunya

Justificació casos d’estudi

__EMPURIES. EMPORION. EMPORIAE______________________________________________________

La fundació d’Emporion i Emporiae

La descoberta de les ruïnes

Figura 11. Colage de fotografies abans del projecte d’adequació i fotomuntatge de la

Divulgació. Vivint les ruïnes B) Activitats culturals d’oci.

de l'estat romà i Emporiae és abandonada.

Figura 14. Preparacions per al festival de concerts al

Agost 2019. Fotografia de Sergi Paramès per el Punt

Figura 15. 38è curs d’Arqueologia d’Empúries 1984.

Arxiu MAC Empúries

Cursos anuals d’arqueologia

ibèrica dels Indigets o Indiketes.

Figura 20. Mapa dels resultats de les

Projecte d’immersió en una ciutat virtual, estudi Burzon*Comenge amb col·laboració de

Figura 21. Mapa dels resultats de les

Figura 26. Ubicació dels elements que conformen el Conjunt Arqueologic

Els objectius principals de la proposta d’adequació i activació eren:

Figura 34. Proposta d’activació de la zona del

Figura 32. Itinerari de la ruta arqueològica detallada

229 Cuadernos de arquitectura romanba Vol2, pagines 11-23, 1993

You might also like

RUINES. CONJUNTS ARQUEOLÒGICS___________________________________________________

EMPURIES. EMPORION. EMPORIAE____________________________________________________